490 10 5657 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1505/19961031d_00745.pdf cabf35a7c825c88f0008cf8c1e0f097a PDF Text Text Ajuntament \ de Barcelona Gabinet de l'Alcaidia Transcripció de la Conferència de l'Alcalde: "La Europa de las Regiones y de las Ciudades en el Proceso de la Cons ucción Europea". Córdoba, 31 d'octubre de 1996. Muchas gracias, Herminio Trigo. Gracias, cn primer lugar, a la Fundación para el Progreso de Andalucía. Gracias, también 1 a la Diputación Provincial por su hospitalidad de hoy y por permitirme volver a la ciudad con la que hace dos años trabé conocimiento que se llenó enseguida de afecto. No son muchos los que saben que tengo sangre andaluza en mis venas y, por tanto, empezaré por decirles que mi abuela era andaluza, aunque hija de un inglés. Sepan ustedes que aquí me encuentro yo como en casa. Y más todavía si la iniciativa de este encuentro es de la mano de una intención política que yo comparto, la de abrirse desde la izquierda hacia el centro o viceversa, para conseguir la revisión de la política que yo creo que se impone en este país después de unos buenos años de democracia. Y hacerlo bajo un título y un tema que enormemente sugestivo, podríamos incluso perdernos en el camino, corno es el tema de Europa, de las regiones y de las ciudades. Yo ya les resumo muy rápidamente cuál es mi lema, cuál es mi objetivo, y creo que ustedes lo pueden compartir: más Europa y más región, más Europa y más ciudad. ¿Qué quiere decir eso? Quiere decir que Tivimos en un mundo en el cual sin Europa no seríamos nadie, y voy a tratar do explicarlo brevemente, pero también en un mundo en el cual la creación de una nueva patria, más lejana, más amplia, no tiene que dejarnos sin identidad, ni sin referencias, ni sin dominio sobre nuestro entorno. Por tanto, repito, un murído en el cual más Europa tiene que significar también más identidad, más región, más ciudad, más capacidad de que se nos devuelvan al lugar de donde salieron muchos de los poderes que la historia llevó lejos. Hoy, desde Medina Azahara, me contaban toda la historia del papel que jugó el Concejo en el s.XIV, s.XV. Ya era un papel muy importante. Luego la historia llevó las cosas por otro camino y, en el siglo XVIII, primero, con la Ilustración, y en el XIX, con la Revolución Industrial, s creó otra cosa que antes no existía: una nación, una nación-estado, potente, (grande, racionalizadora, que con el tiempo, además, se convirtió en democática. Y que, por tanto, desde esa democracia dictaba como debían ser cada uno de los elementos componentes: las ReL i2b. dTR°radi 2 1 Nnv 19gF . 1`517,4-- CORDOVA.PMM �Ajuntament I ► de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia ciudades, las regiones, las provincias, el papel de cada uno. Y luego también, dictaba como debían ser las relaciones internacionales, que eran vistas corno un capítulo más y, casi diría, lo último, un anexo de la teoría política y de la realidad política. Pero el mundo ha cambiado. En el sentido de que si ustedes miran las cartas de población, los gráficos, la población pegó un salto enorme en el siglo XVIII, siguió pegándolo en el siglo XIX y lo ha acelerado en el siglo XX. Y lo que hace todavía 250 años eran unos pocos mili?nes de habitantes ahora son 6.000 millones y serán 10.000 dentro de poco. Ice modo que si lo que antes era una curva que subía con lentitud ahora es una curva que se está subiendo por la pared. Así que, el mundo, que antes era una realidad desconocida, se con vierte en una pequeña aldea. Esto hace que estemos tocando los límites de nuestra capacidad de crecimiento, tema que, como ustedes saben !muy bien, se puso de moda a partir de 1974, con la crisis del petróleo. Nos pareció, por primera vez, que el mundo se nos quedaba chico, que no iban a haber Imás materias primas, que realmente nuestro crecimiento no iba a poder seguir físicamente por falta de materiales. La realidad luego demostró que las cosas no son ni tan buenas siempre cuando se piensa en buenas, ni tan malas como entonces se pensó, y el crecimiento puede proseguir. Pero, sin embargo, hemos tenido un aviso, y es un aviso muy serio. "Están ustedes", nos dice una voz, "tocando los límites del globo terráqueo, los límites de su propio crecimiento. La economía no va a crecer muchísimo más, por tanto, si ustedes están acostumbrados a resolver sus problemas sociales sobre la base de redistribuir una cuota siempre creciente de riqueza, olvídense. La cuota creciente de riqueza va a crecer, pero poquito, ya no a las tasas del 5%, del 6%, del 7%, 8%, 10% o del 12%, como están creciendo actualmente en China. Pues no. Va a crecer a unas tasas del 1%, de1l 2%, o del 3%, cuando la población mundial está todavía creciendo a una velocidad muy considerable. Ante esta situación debemos agruparnos, integrarnos en unidades más amplias. Debemos de ser capaces, por razones políticas, incluso militares o de seguridad, por razones de competencia económica con otras zonas del mundo que están creciendo, como en el Pacífico, a tasas ,rucho más altas. Conviene que nos agrupemos y que hagamos una unidad y comunidad política mayor. Eso es Europa. Necesitamos más Europa para competir cOn las industrias del sureste asiático, necesitamos más Europa para sentarnos en la mesa de negociación de los tratados internacionales de comercio y les podamos decir algún día, como pedía el Secretario General de la UGT de Cataluña -Pepe Álvarez- este verano, nos podamos sentar en la mesa para discutirá de aranceles y comercio mundial y decirles a los países que nos están exportando mercancías tan baratas, que no lo hagan explotando a los niños, o que no lo hagan con jornadas de trabajo de 16 o CORDOVA.PMM �Ajuntament • de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia 18 horas, como sucedía en nuestro siglo X. ¿Se lo vamos a poder imponer? Pues probablemente no. Probablemente nos digan: también pasarán ustedes por eso, que para nosotros el crecimiento es seguirles a ustedes a la distancia de un siglo. Pero en todo caso, si no somos Europa, pi sólo somos España, o sólo somos Francia, o Alemania, o no digamos Bélgica, Holanda o Luxemburgo, probablemente no se nos va a escuchar. Ni en el aceite europeo, ni en la fabricación de camisas, contra el sureste asiático. Tenernos que ser europeos. Necesitamos más Europa en Bosnia, para no tener que pasar la vergüenza de ver como al lado mismo de donde estarnos viviendo, aquí en el Mediterráneo, a tres o cuatro horas de avión, si existiera el vuelos directo a Sarajevo, están sucediendo atrocidades corno no habíamos leído desde la Biblia. Auténticas atrocidades fraticidas, entre hermanos, como este país' desgraciadamente vivió, pero quizás incluso en algún punto nos parecen ahora sÚperiores. Y Europa está viendo esto en su patio trasero y no puede intervenir porque no es una, porque no tiene un ejército, una defensa, una política exterior. Tiene que recurrir a otra unión que es la unión de los `estados de Norteamérica, que éstos sí están unidos, tienen un ejército correspondiente a sus 250 millones de habitantes y su tecnología, que nosotros podríamos tener para intervenir pacíficamente en esta situación, en la cual ahora somos espectadores indefensos o incapaces de intervenir. Hace poco visitó Barcelona Enrique Iglesias, un asturiano-uruguayo, hijo de Asturias, razón por la cual no puede ser I presidente de Uruguay, porque sino seguro que lo sería. Y Enrique Iglesias, que es presidente del Banco Interamericano de Desarrollo, me decía "Mira amigo. Desde Estados Unidos -él vive ahora en Washington-, Europa se ve como una selva, Europa es el caos. En Estados Unidos hay una bandera, un idioma, un ejército, una nación. Ustedes tienen quince, para empezar. Quince banderas, otros tantos idiomas, otros tantos ejércitos y, además, nos cuentan que en cada uno de esos países tienen varios idiomas, regiones, banderas y banderíos. Por tanto, en Estados Unidos no se comprende Europa. Europa no podrá existit . Europa no es viable. Europa es muy simpática, es la historia, es el pasado, es la diversidad, muy interesante para los turistas americanos. Pero desde el punto d, vista económico, científico, militar, cultural, en el sentido potente de la palabra,; ustedes no tienen nada que decir." Y no lo decía él, porque él no cree eso. Él es un ferviente pro-europeo. Me decía "éste es el ambiente que se vive en los Estados Unidos de Norteamérica". ¿Qué tienes tú que decir? Y claro, yo eché mano de los grandes argumentos, que son los argumentos que salen ya directamente lel corazón, y le dije "Mire usted. Mi hija mayor, que es estudiante de arquitectura, ha estudiado un año en Oporto, con una beca de la Unión Europea, una beca Erasmus. Se ha vuelto de Oporto con un novio portugués que vive ahora en Barcelona y trabajan juntos en Barcelona. Mi CORDOVA.PMM �Ajuntament I ► de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia hija menor, está viviendo en Sarajevo durante nueve meses. Ahora ya ha vuelto, hace un mes. Y está trabajando para una organización no gubernamental francesa, que se llama Dia, para crear un Club de Juventud en Sarajevo, que tiene ya 1.200 afiliados. Al final de la cena, este hombre me dijo "Quizás sí que Europa sea posible". Esta Europa no nos la inventarnos. Es la Europa de nuestros hijos. Ellos han nacido ya, están naciendo europeos. Sus amigos lo son. El fútbol que ven es la Copa de Europa, ya no sólo la Liga española. Los viajes que hacen, los libros que leen, la moda, la música que consumen, todo esto, nos supera mucho. Seguimos siendo un país, pero es un país que a parte de la diversidad interior, tiene esa dependencia exterior progresiva. Por tanto, vamos a tener que hacer "el cop 4e cap", como decimos en Cataluña, la decisión firme de ser efectivamente alguien? en Europa. Una de las varias virtudes que ha tenido el período político de quince años que acabamos de vivir y que terminamos en el mes de marzo ha sido pre isarnente la de ser alguien en Europa. Dentro de poco se va a celebrar el centenario del 98, que fue el año del siglo pasado en que perdimos las últimas colonias, que fue cuando en España empezamos a pensar en términos autocrítieos, porque hasta entonces el imperio nos impedía pensar. Lo mismo ha pasado en Roma, en Atenas, en Gran Bretaña, ... no se daban cuenta de que iban a dejar ele ser lo que eran. Cuesta muchísimo darse cuenta y aceptarlo. Y España más. E laña es de los imperios que más duró y que antes había empezado. De modo que tuvimos, desde el XVIII para acá, una crisis de lucidez. Pues bien, cuando en el 98 nos despertamds a la dura realidad, ¿qué nos dijeron nuestros pensadores? ¿Qué nos dijo Bar*, qué nos dijeron Azorín, Maeztu, Machado? Nos dijeron "Europa. Hay que mirar al norte. Hay que mirar donde las cosas se hacen bien. Y hay que tratar ser como ellos, sin dejar de ser, porque todos ellos fueron muy españolistas en el buen sentido de la palabra". Y no ha sido hasta estos últimos quince años cuando Europa, por fin, ha reconocido que este país era alguien en Europa. Pero claro, yo no voy a hacer aquí una defensa del nacionalismo español. En nombre del nacionalismo español se han cometido enormes barbaridades, y no sólo en Cataluña. También en Andalucía. ,De qué murió, sino, Federico García Lorca? ¿En nombre de qué y contra quién? ¿Qué se le reprochaba? ¿Qué es, en último término, cuando analizamos lo que ástá sucediendo en Euskadi y el drama tremendo de ETA, de la juventud y de la constante violencia en la calle, qué sucedió que no podamos explicar? El decreto del general Franco del año 1938 de abolición del Estatuto Vasco, no así el catalán ni el gallego -que no llegó casi ni a existir-, ese decreto dice textualmente en e41 boletín oficial, no en un discurso ni en un momento inflamado del general, sipo escrito y firmado con tinta negra CORDOVA.PMM �Ajuntament •I\ de Barcelona Gabinet de l'Alcaidia sobre papel blanco "provincias traidoras de Guipúzcoa y Vizcaya". No habla de Vitoria y Navarra, en las cuales se mantienen los fueros. "Quedan derogados y abolidos los fueros de las provincias traidoras de Guipúzcoa y Vizcaya". Con lo cual, los funcionarios públicos de ese estaldo, tenían la obligación de odiar, de pensar mal de ese territorio y de esa población. ¿Cómo, sino, se explica la perseverancia en el odio, las raíces de esa violencia enorme que ahora nos toca aguantar, soportar y analizar, antes de resolver? En nombre del nacionalismo español, ,pues, se han cometido enormes barbaridades. Por tanto, no voy a hacer una defensa de ningún nacionalismo, ni siquiera de éste. Pero decirles que sí és cierto que Europa no existirá si no existen estados fuertes, no gruesos en el sentido gtÍe lo hagan todo, que lo decidan todo, que presten todos los servicios, que esté4 presentes en cada momento en el sentido paternalista, protector. Estados fuertes en el sentido de la fortaleza política. Que sean garantía de que se construye una patria superior a ellos, bien construída. Que nosotros sepamos que, a! través de ese estado, estamos bien representados. Y es más. Que de ese estado no vamos a recibir, a cambio, la obligación o la exigencia de renunciar una serie de libertades locales y regionales que parecen lógicas. Éste es el Estado español que queremos. Éste es el país, la nación, la España que querernos. La España de la diversidad, respetuosa de su diversidad anterior y al mismo tiempo capaz de construir una Europa común, una Europa que sea alguien en el mundo. Me voy acercando, pues, al último término de la ecuación que he dicho al principio. Más Europa y más región. Más !Europa y más ciudad. Más distancia para algunas cosas, pero más proximidad pea otras. Al mismo tiempo que nacía Europa y ! se desarrollaba esta necesidad de globalización, los estados iban absorviend ► competencias de los concejos, de las provincias, iban aboliendo derechos forales, etc. Y todo esto hay que revisarlo. Porque en muchos casos no es preciso, ya. $.a racionalidad que en el siglo XVIII, en el XIX y en buena parte del XX, requirió de un estado que velara por ella, en muchos casos hoy no hace falta que el estado lo haga puesto que a nivel regional, local, provincial, podemos hacerlo. F La Europa de las regiones y de las ciudades es eso. Es decirles a los ciudadanos europeos "Miren ustedes. Europa tiene que existir. Sin Europa ustedes están perdidos -por las razones que he dicho antes- y, sin embargo. Europa va a inscribir en su constitución, en el nuevo Tratado de Maastricht, un principio en virtud del cual todas las cosas se harán con la mayor proximidad posible, a no ser que razones de eficacia o de equidad req ieran lo contrario. Es decir, invertir totalmente el orden de los factores en la ecuación política para decir "todo se tiene que hacer lo más cerca posible del ciudadano, a nivel de la ciudad, del CORDOVA.PMM �Ajuntament I) de Barcelona Gabinet de l'Alcaldía barrio, si es posible". Yo a veces diría "más Europa y más barrio" o "Europa y mi barrio". Ésta sería mi bandera. Porque esto no es incompatible y esto no es imposible. Hay mucha gente simple, o que hace ver que lo es, que dice "eso no puede ser, porque, una de dos: o enviamos el poder a Europa o nos lo quedamos aquí, pero las dos cosas al mismo tiempo no". Y yo os digo que estamos viviendo en un mundo en el que esto no es sólo posible bino que es necesario, preciso y casi imprescindible. Que seamos capaces al mismo tiempo de aceptar que Europa es necesaria y es útil y que sin embargo tiene que ser Europa, y los estados, por tanto, porque Europa no es nada más que una unión de estados, la que nos garantice que todo aquello que pueda devolverse a los ciudadanos, a la proximidad, a la sociedad civil, se devuglva. Que no es ya el estado el que garantiza, sino la propia sociedad la que es capaz de construir la eficacia y la solidaridad. Hemos vívido quince años con una gran transformación de las ciudades, no sólo de Barcelona, también de Córdoba, de Sevilla. Vayan ustedes a Almería o a Logroño. Verán ustedes un Logroño con unayuntamiento nuevo de la época de la transición, diseñado por Rafael Moneo, urja maravilla, con un parque nuevo. Y han recuperado el río, el Ebro. Lo que erap más o menos huertas abandonadas, "cutres" como dicen ahora, lo que era un 4spacio urbanísticamente pobre, se ha convertido en un parque espléndido. Y es una ciudad con dos Facultades universitarias importantes, Ciencias de la Agricultura y Matemáticas Avanzadas. Y en Almería pasa lo mismo. Almería tenia una avenida, una rambla, una riera. La cubrieron. Antes no tenía Facultades. ;Ahora las tiene. No tenía auditorio. Ahora lo tiene y doble. Por un lado se puedan hacer conciertos de ópera y música clásica, y por detrás albergar conciertos de Ock para miles y miles de jóvenes que se puedan juntar allí. No hay casi ninguna ciudad española que no haya sufrido una transformación para bien muy considerable. Y sin embargo, es mi impresión que a partir de 1987-90 nos empezamos a equivocar como país. En el sentido de que lo fiarnos todo a esa transformación, a que cada ciudad tuviera su gran o pequeño broyecto, o conjunto de proyectos, que tuviera su mejoría física. Pero no les dijimos a las ciudades, tengan ustedes además de la transformación, el poder de hacerlo. Tengan ustedes, además del cambio, la libertad de seguirlo formulando, tengan ustedes la devolución de poder, su carta, su pacto local, sus re rsos, no sólo económicos sino la autoridad. Tengan ustedes la autoridad qu se requiere para poner orden en las calles, en el tráfico, en la suciedad, en la pequeña delincuencia, en el vandalismo, en el respeto al mobiliario urbano. Tengan 1istedes justicia local. Justicia, no sólo inmediata en el tiempo -en Barcelona está funcionando muy bien-, sino también COKDOVA.PMM �Ajuntament I ► de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia inmediata en el espacio, que cada distrito tenga su juez, y que ese juez pueda decirle al chaval que pinta el graffitti "bórralo", y al que rompe un farol "págalo", y al que ensucia el autobús "límpialo". Es sencillo. La justica nacional no lo puede ni debe hacer. Tiene cosas más importantes que hacer. La justicia nacional tiene sus grandes temas sobre los cuales querríamos que hubiera más rapidez, que también tuviera manos libres para actuar con rapidez. Quizás eso es una quimera. Shakespeare ya decía, entre otras cosas, en el famoso discurso de Hamlet sobre la vida y la muerte,"the slowness of justice and the insolente of Office", la lentitud de la justicia y la insolencia de la función pública. Ya en ese momento, y de eso hace ya muchos siglos, nos quejábamos la humanidad, a través de Shakespeare en es caso, de lo lenta que era la justicia. Por lo tanto, no pretendamos hallar solució para un problema que es eterno. Pero sin embargo, digamos la verdad. Desde el 87, desde el 90, no se dio el giro local que muchos esperábamos. No se tuvq la sensibilidad de ver que la fórmula que era buena para la primera parte de los quince años progresistas, no lo sería para la segunda. Y que en esa segunda, debE ría haber una mayor humildad. Decir, los grandes problemas están resueltos: la r forma militar, las relaciones estadoiglesia, la entrada en Europa, el prestigio internacional, la estabilización de la economía... Todo eso estaba ya en marcha en el 87. Debíamos haber dicho, volquémonos en lo pequeño, no sobre lo grande. Miremos lo próximo, no lo lejano. Sigamos construyendo una política latinoamericana, que es básico y fundamental. Sigamos siendo alguien en Europa, pero, sin embargo, miremos lo que está ocurriendo en nuestras calles, miremos lo que le está sucediendo a nuestra juventud, no sólo la gran delincuencia, también a la pequeña. Entonces se puso muy de moda, porque hubo esa ingeniería financiera delictiva, que acabó haciendo hace dos años un enorme pulso al estado, que eso era en gran tema a resolver. Se puso de moca que eso había que denunciarlo, y se denunció. Y ese gobierno que denuncia a gran ingeniería financiera delictiva, cayó finalmente. De modo, que yo no les estoy diciendo a ustedes que todo eso no era importante. Era importantísimo. Cayó por poco. Pero cayó porque se atrevió con ello y porque hizo otros errores en los cuales yo no voy a entrar hoy. Pero hizo uno en el que sí que yo creo que} nosotros tenemos derecho a entrar, y la Fundación por el Progreso de Andalucía ¡tiene derecho a entrar, así como otras similares que se puedan crear en el resto de España, que es la falta de atención por lo pequeño, próximo, immediato y cotidiano. Que también es importante. Que es a la larga mucho más importante. Que es lo que crea opinión. ¿Por qué el socialismo perdió en las grandes ciudades? ¿Dónde eran fuertes las izquierdas en este país? ¿Quién trajo la República? La I[onarquía no perdió las elecciones en España en el 14 abril del 31. La Monarquía perdió las elecciones en algunas grandes ciudades del país, y eso fue suficiente para que el Rey se fuera. ¿Qué estaba ocurriendo entonces? Lo que siempre ha ocurrido en la historia, que normalmente las grandes ciudades, las iudades con tradición urbana, con CORDOVA.PMM �Ajuntament 1 de Barcelona Gabinet de I'Alcaldía vocación cultural potente, con diversidad de funciones, marcaban el paso del país políticamente hablando, en el sentido de la vanguardia, del progreso. Y, sin embargo, en las últimas elecciones, salvando tres o cuatro ciudades, eso no ha sido así. Y no ha sido así porque tuvimos algún error antes. Y ese error yo lo sitúo en el momento en que yo les he dicho y en las características que les he dado. Me puedo equivocar. Pero, en fin, estoy dispuesto a defenderlo a capa y espada. Es un poco la intuición, la experiencia que yo tengo y que, desde el Comité de las Regiones de la Unión Europea, tengo la obligación de plantear muy seriamente que Europa reconozca también esta realidad. Si Europa, repito, es capaz de inscribir, a través de la Conferencia Intergubernamental, revisando el Tratado de Maá.stricht, y hacer ese ejercicio de humildad para decir "somos subsidiarios", que quiere decir que no somos los más importantes, Europa será entendida por los europeos. Y sino será una planta extraña, que ni en Córdoba, ni en Barcelona, ni en Hamburgo, ni en Baviera, ni en ningún lado será bien aceptada. Será en todo caso admitida, pero no bien aceptada. Bien, las regiones ricas en este momento están pasando por un período de fatiga moral e intelectual. Hay una región española que está por encima de la media europea, Baleares. Luego viene Madrid, después Cataluña, y el País Vasco. Las regiones ricas, que transfieren recursos públicos netos, que consumen menos impuestos de los que pagan, están en proceso de una cierta fatiga. Esto hay que reconocerlo. Porque si se quiere ocultar ano { le encontraremos solución a ese problema que tanto nos agobia hoy en día Yr que aparece en los periódicos, en los medios de comunicación, y que tantos debaltes acalorados da. Nos empeñamos en encontrarle solución a un problema que nà la tiene. El problema que querernos solucionar es la diferencia entre comunidades y este problema en sí mismo no tiene solución, porque las comunidades son diferentes. Y si se las quiere hacer iguales se cometerá una injusticia. Y si sóld se les quiere reconocer la diversidad, también. Yo creo que debemos ser capaces de darle la vuelta a ese problema, reconocer que el problema empezó antes. Si no lo hacemos volvemos a olvidarnos de las comunidades y los municipios, que es lo que a la gente le interesa. Y para mí, el escándalo de la situación y del debate actual es que es un debate que no toca lo fundamental. Toca los sentimientos fundamentales, que son los de pertenencia de cada uno, y toca la cartera de cada uno. Esto puede movilizar pasiones e incluso crear enfrentamientos. Pero no toca los problemas fundamentales que son si en este( país estamos haciendo las cosas en el nivel que toca y al coste que toca y bien hechas. Y para eso hay que analizar desapasionadamente uno de los servicios públicos de este país, ver quien los CORDOVA.PMM �Ajuntament \/ I ► de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia puede hacer mejor. En general, devolverlos más cerca: vivienda, justicia, tráfico, educación, e incluso, sanidad, en buena Medida. Todas estas cosas se pueden hacer seguramente mejor más cerca de la gente que lejos. Lo que sí tiene que haber es una caja de transferencias donde se produzcan las que hagan falta para que los derechos fundamentales se equilibren y los servicios mínimos se garanticen. Pero la gestión, las decisiones, la calidad, la corrección de los desequilibrios, la corrección de las inefiçacias, todo eso deberá hacerse cerca. La derecha de este país nos aventaja en esto. Que cuando predican la libertad de mercado, están predicando un dogma más. Pero están dándole a un punto sensible de nuestra ciudadanía que es la sensación que tiene la ciudadanía de que muchas veces las cosas hechas desde el Estado, desde lejos, desde una burocracia, no salen del todo bien, o no tan bien como podrían ser. Y ante eso, nosotros debernos decir, ¿es que existe sólo el estado y la sociedad? ¿Es que todo lo que hay, cuando se hablo de sector público y privado es o la empresa privada o el ministerio? No es asís Entre uno y otro, entre ese blanco y negro, hay los mil grises de la autonomía, de la provincia, de la ciudad, del barrio, de la ONGs, de las cooperativas, de las mil maneras que tiene la sociedad de cooperar o asociarse políticamente. Ayuntamiento es una palabra muy expresiva. Es un "ajuntamiento" de perso4as para gobernarse en democracia ahora en la democracia-. Y bien. Seamos capaces de hacer lo que rho hicimos en el 87, 88 o 90. Seamos capaces de devolver a esos niveles toda su capacidad de acción. Seamos capaces de decirles a las regiones que pagan, "hagan ustedes el favor de seguir pagando lo que pagan, porque la cohesión social es la singularidad europea". Lo que yo le dije al señor Enrique Iglesias, seguramente no se lo hubiera podido decir en una Europa en que no existiera cohesión social. Eso sobre la base de la cohesión social, sobre la base de unos mínimos de bienestar social irrenunciables que Europa se reconoce como tal y que el ciudadano europeo se puede seguir sintiendo ciudadano aquí como en otro país que no es el suyo de nacimiento. Seamos capaces de decirles a las regiones ricas de Europa "sigan ustedes pagando su cuota de cohesión social, pero sepan, primero, que estas cuotas que ustedes pagan se les van a justificar. Es decir, que sp va a exigir de los que son receptores netos de esas ayudas una buena explicación de lo que hacen con ello. Y en segundo lugar, y sobretodo, que se les devuelva a ustedes todo aquello que podrían hacer ustedes mismos y no tiene porqué hacer Europa". Se me quejan los bávaros en el Comité de las Regiones de que ellos que pagan y que reciben, porque Alemania recibe mochos fondos estructurales -más que Italia, por ejemplo-, es cierto que ellos son contribuyentes netos mayores. O sea, CORDOVA.PMM �Ajuntament (► de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia la diferencia entre lo que pagan y lo que reciben es mucho mayor que la diferencia que hay en Italia entre lo que seipaga y lo que se recibe. Pero reciben más que Italia. Y, sin embargo, ellos se quejan de que muchas de estas ayudas que se reciben en la propia Alemania noir se pueden aplicar. Tiene que ser la Comisión Europea la que les diga como hacerlo en cada caso y en cada lugar. Y esto, seguramente, es absurdo. Seguramente, sería bueno que les dijéramos a estas regiones y a todas las demás "sean Ustedes mismas las que se monten su distribución de subvenciones agrícolas, las clue les toquen". Lo mismo que yo digo al Ministerio de Vivienda, o al Ministerio de Obras Públicas. En Barcelona no se puede aplicar el Plan de Vivienda porque los baremos mínimos para las ayudas no se dar. Antes eran 130.000 pts/m2, ahora se dan 150.000 para las ciudades grandes y,t sin embargo, en Barcelona, esto es prácticamente imposible. Dado el precio del mercado y lo que se está pagando por expropiación, y lo que hay que pagar por indemnizar a los que estaban ocupando esos locales o esas viviendas, esi imposible, a no ser por un coste por habitante enorme en términos impositivos, ' fiscales, es imposible que Barcelona ponga el suelo a disposición de una política1de precio tasado. Y yo les digo, "hagan ustedes el favor de calcular cuántas subvenciones me tendrían que pagar por las viviendas que se han de construir en Barcelona, y una vez calculado, no apliquen la ley, que n sirve para nada, sino denlo a una sociedad mixta con gestión local -no digo que no haya de tener un control estatal o autonómico-, y que esta sociedad sea capaz de hacer con este dinero lo que le parezca más oportuno para crear vivienda yjbajar los precios. Muchas veces expropiar no es para construir sino para hacer una plaza en un barrio congestionado, donde lo que no hay és sol y aire, donde lo que no hay son jardines para jugar. O que se lo pueda gastar en alcantarillas, en crear un centro cívico, y con eso estaremos creando barrio y creando barrio creamos vivienda. Y, sino, no hay política de vivienda. Yo estoy convencido de que la política dé vivienda es una quimera. Existe la política de ciudad o de barrio. Sino, no existe ninguna. Crear viviendas no es posible sino fabricamos, además, las calles ¡donde tienen que estar. ¿De qué sirve una vivienda si cuando sale a la calle le atracan cada día? ¿De qué sirve sino tiene los mínimos en escuelas, o en sanidad, oi en cultura? Esa casa, ese barrio, se convertirá en un ghetto. Esa es una viviendo para una futura rehabilitación, que se tendrá que comprar para hacer otra nueva. ¿Por qué me entretengo en esto? Porque estay convencido de que es verdad que a las regiones ricas se les puede pedir y se les puede dar. Se les puede pedir que sigan pagando y decirles que manden más respecto de la aplicación de las políticas europeas o de las políticas nacionales. Y a las ciudades, lo mismo. CORDOVA.PMM �Ajuntament 41 de Barcelona Gabinet de l' Alcaldia Si no es así yo veo muy dificil que Europa salga adelante. Y si Europa no va adelante, nosotros tampoco iremos. Si nos empeñarnos en discutir vascos y catalanes, catalanes y gallegos, gallegos y castellanos, andaluces y catalanes, volvernos a los orígenes, que es al lugar donde nunca deberíamos volver. Tenemos que ir hacia adelante, hacia una Europa de las Regiones, con unos baremos claros de retribución, con unos mínimos de cohesión social siempre justificados. Mis últimas palabras son para decir que la política en este país esta esperando una reforma. Que esta reforma tiene muchísimos que ver con el ámbito territorial. Que tiene que haber un principio claro, aceptado por todos. Y ese principio debe ser el de proximidad, acompañada de lealtad federal -le llamamos los federalistas-, que quiere decir ser capaces de entender no sólo el interés propio sino el interés general. Sino, la proximidad sola, el localismo solo, tampoco nos lleva a donde debemos ir. Por otra parte, hay otras cosas, como son las que se relacionan con la justicia, el papel del dinero en la política, los medios de comunicación y la política, que habrá que revisar. Que este es un tema en el cual la Fundación para el Progreso de Andalucía y todas las demás asociaciones de este tipo que se vayan creando, deberán considerar: hace falta un nuevo Montesquieu, que nos diga exactamente cuales son los poderes reales, no sólo el ejebutivo, el legislativo y el judicial, sino el judicial, en tanto que corporación, el mediático y el económico, puesto que estos están interviniendo en la política, no sólo en la producción de noticias, o en la producción de mercancías. Y las relaciones de esos poderes con los tradicionales de Montesquieu son los que nys darán el nuevo Montesquieu. Y por último, la reforma económica y social. Si la reforma política nos tiene que evitar los desastres que estamos viviendo In la política nacional, los problemas que hemos vivido y los que nos tocará vivir, si no lo solucionamos, la reforma económica y social debe evitarnos el desastre del no trabajo. No trabajo que en el siglo XIX era visto conco un cielo, como un, paraíso, era lo que se perseguía y que hoy es una amenaza. Debemos ser capace de solucionar esto, la sociedad de la información y los problemas ecológicos. Por tanto, reforma política y de los elenlentos que inciden en ella. Reforma, también, de la política económica y social. y reforma, sobretodo, que a eso me he dedicado hoy, de los niveles territoriales en los cuales la política se hace. Buscar la proximidad, la identidad co respeto de lo común. Buscar la subsidiariedad con lealtad federal. CORDOVA.PMM �Ajuntament 4 j► de Barcelona Gabinet de l'Alcaldía Estos son los caminos, los criterios, las líneas de reflexión que yo creo que pueden ayudar, desde la izquierda, desde el centro abierto. Y debernos decir a la gente de centro-derecha que se den cuenta de que la pura autoafirmación, "el laissez faire", la pura conservación, no incluyen lo que es más genuinamente político, que es el deseo de mejorar. Por tanto, a la gente que desde el centro reconocen que ese deseo de mejorar es algo inherente a la política, que no basta con observar, con describir y conservar, a éstos debemos llamarles a esta reflexión. Porque, es evidente que nosotros hemos cometido errores de concepto, importantes, y que una parte de las correcciones que debemos hacer, a lo mejor provienen de este sector. Que esta reflexión que iniciamos ahora pueda concluir cuanto antes mejor. Que pueda llevamos a un siglo XXI en el que realmente, lo que pasó en el XVIII y en el XIX, que fueron los siglos de la esperanza y del progreso, y lo que el XX ha desmentido -el siglo de las guerras, sea realidad. Pero para hacerlo vamos a tener que, humildemente, regresar a los conceptos elementales que es lo que yo, esta noche, he tratado de hacer. Muchas gracias. CORDOVA.PMM � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4411 Title A name given to the resource Transcripció conferència "La Europa de las regiones y de las ciudades en el proceso de la construcción europea" Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Córdoba Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Municipis Unió Europea Acció política Territoris Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-10-31 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1492/19960702d_00732_LD.pdf b58125a2e53023dec1d202fc0a617910 PDF Text Text -~ Ajuntament de J3arcelona Gabinet d'Aicalll Conferencia "LA CULTURA, EIX CENTRAL DE LA BARCELONA DEL SEGLE XXI" MACBA, 02/07/96 (JC) �! ALCALDE US CEDEIXO LA PÁRAULA. GRÁCIES. GRÁCIES JOAQUIM. FA UNA IMPRESSIÓ TOTA ESPECIAL, VENIR A PARLAR , 1 AQUI AMB AQUEST ESPA~ OBERT QUE ALGUNA VEGADA HEM DIT QUE ERA COM UNA MENA DE ! TEMPLE CONTEMPORANI. NO M'AGRADARIA QUE SEMBLES QUE VULL SER lfN SACERDOT D'AQUEST TEMPLE PERQUE EN TOT CA.S SERIA UN TEMPLE NO DE RELIGIONS SINÓ SEGURA~ENT DE DIÁLEG. i SERIA MES UN ÁGORA QUE ~ TEMPLE COM HEM DIT ¡ A VEGADES HEM DIT QUE 1 ENS AGRADARIA UNA CAT ALUNY A SERIA UN ÁGOI}A QUE UN TEMPLE DONS JO US DIRIA QUE AQUESTj ESPAI PROBABLEMENT HAURIA DE SER MES UN AGqRA QUE NO PAS UN LLOC ON SE SACRILEGIS RES EN ULTIMA HORA ES EL MUSEU D'ART NO EL NACIONAL D'ART QUE TAMBÉ EL TENIM I EL DEFENSEM AFE}{RISSADAMENT SINÓ ES EL MUSEU CONTEMPORANI !Es EL MUSEU DE CADA 1 DIA NO DE LES COSES QUE 14 SABEM QUE SERAN ART PER SEMPRE PROBABLEMEN~ SINÓ D'AQUELLES QUE ENCARA NO SABEN SI HO SE~N. PER TANT TAMBÉ EM SEt¡viBLA QUE LES MEVES PARAULES AVlJI TEMPTATIVES . dades/sed/textos/macba. pmm SIGUJ!N UNES PARAULES 1 Pagina 1 �US VULL PARLAR, DEL LLENGUATGE EUROPEU DE LA CULTURA, US VULL PARLAR DEL PERÍODE DE RECUPERACIÓ DEMOCRÁTI<tA EN LA CULTURA, DE t BARCELONA, DE LES INFRASTRUCTURES QUE ENS CALlEN, DE CADA COSA, US DIRÉ MOLT POC, PERO, LES DIRÉ DE MOLTES COSE$, DE BASTANTES COSES. 1 DE L'ESTIU DE BARCELONA,¡ CONVINANT INICIATIVA PRIVADA l PUBLICA, DE LA ULIBERTAT I COOPERACIÓ ~< EN CULTURA, DE LA NECESSITAT D'ESTA EN ELS 1 CIRCUITS INTERNACIONALSr DE LA NECESSITAT DE CONSTRUIR ESPAIS EN LL~BERTAT, DEL CONSUM CULTURAL I DE PROGRÉS, DE CULTURA NACIONAL I 1 DE CAPITALITAT, DE C"QLTURA ¡ CIUTADANA 1 FINALMENT DE NOU SI NECESSITEM UN LLENGUATGE EUROPEU DE LA CULTURA. ¡ 1 ARA FA PROP DE SIS MESOS, EN VAIG PARLAR AMB MOTIU DE LA CONFERENC~A DE BALAN~ DE L'ANY 1 i 1995, DEIA QUE BARCELONA ¡NO VOL LA CAPITALITAT DE LA CULTURA EUROPEA DE L'ANY 2001 PER PODER TENIR ELS EQUIPAMENTS CULTURALS QUE NO TENÍEM. JA ELS TENIM, 1 SINÓ ELS TENIM, EN TOT CAS, L'ESQUE O AL MOTIU Ci> AL MOTOR DE FER-LOS JA ESTA POSAT EN MARXAI 1 PER TANT JA SOM EN 1 CAMÍ DE TENIR-LOS. BARCELONA ES POT EN CANVI DEJA QUE OFERIR S'HA DE OFERIR A EUROPA COM L'ESCENARI DE LA FILMACIÓ DE UNA CULTURA EUROPEA I D'UN L~ENGUATGE EUROPEU. ~ dades/sed/textos/macba.pmm Pagina 2 �NOSALTRES CREIEM AMB LA POSSIBILITAT D'UNA ¡ CULTURA EUROPEA PEL SEGLE XXI BARCELONA PODRIA SER JO NO Diq ¡ QUE HAGI DE SER NECESSÁRIAMENT PERO POIDRIA SER 1 ENS OFERIM A SER L'ESCENARI ON AQUEJ¡L LLENGUATGE ALGUN l TROBI L'ESPAI IDEAL LL[URE 1 SENSIBLE PER i ' EXPRESSAR-SE EN IOTA LA SEVA PLENITUD. 1 i JO ESPERO CONVENCER DE <QUE AIXO ES FACTIBLE. 1 QUE TOT AIXÓ NO RESPOjN A UNA ACTITUD DE SATISFACCIÓ, SINÓ A UN NOU PROJECTE FACTIBLE 1 D'AQUESTA CIUTAT, JO C~EC QUE LA CIUTAT ES 1 TROBA EN SITUACIÓ D'ACCtPTAT AQUEST TIPUS DE l REPTES , I M'AGRADARIA FEI}-LIS VEURE QUINES SON LES TRA~ES PRINCIPALS D~ LA SITUACIÓ CULTURAL DE LA CIUTAT. EL PERÍODE DE RECUPERACIÓ DEMOCRÁTICA. QUE VEN FER PRIMER.? 1 PRIMER VEN RECUPERAR EL TERRENY DE LA CULTURA POPULAR, DE LA. QUAL BARCELONA TÉ ! RAONS PER PODER-NE PARLAR AMB ORGULL . EN ALGUNS CAMPS L'HERBA S'HAVIA SEGAT TAN 1 ARRAN QUE QUA SI NO QUEDAV A RES. PERO ES VA DE LA FER. TANTA PARTIR DE LA DEMOCRATITZACIÓ ; dades/sed/textos/macba. pmm Pagina 3 �FESTA BEN PARTIR DE LA Df MOCRATITZACIÓ DE LA FESTA TOTS ENS EN RECO~AREU ELS INICIS DELS ANYS DEMOCRÁTIC DE L'AJljJNTAMENT DEMOCRÁTIC f VA SER UN INICIA EN EL QUAL JO VAIG PARTICIPAR ! MES COM A ESPECTADOR! QUE NO PAS COM A IMPULSOR HO TINC DE DIR fER QUE EN PART NO HI CREIA MASSA EN LA FESTA MAJOR DE LA CIUTAT AIXO ERA DE POBLE NO ERJA TANT DE BARCELONA COMEN TOT CAS D'UN BARRJI LA FESTA MAJOR DE LA ¡ MERCE DEL BARRI DE LA MERCE SUPOSEM O DE LA BARCELONA VELLA NO ~MAGINA VA l NI JO NI PROBABLEMENT MOLTS D'ALTRES SI ELS QUE HO VAN TIRAR ENDA VANT 1 EN FORc;A 1 AMB EXIT EN BENAC AMB PRADES 1 COMFANYIA NO IMAGINA VEN ' l QUE ALLO ES CONVERTI~IA EN UNA MENA DE SISTEMA D'ESTIRAR LA ClRERES QUE ACABARlA BUIDANT REALMENT AQUJtL GOT HI HAVIA UNA 1 NECESSITAT HI HAVIA UNA POSSIBILITAT DE PARTIR 1 DE LA CULTURA POPU~AR 1 DE LA SEVA RECUPERACIÓ PER DESPRÉS ANAR PROBABLEMENT PER PROJECTAR-SE A OBJEtTIUS MES AMBICIOSOS COM VAREN FER . LA MERCE VA OBTENIR UN l PRESTIGI PRECISAMENT PER QUE ESDEVENIA UN INSTRUMENT DE RECUPERjACIÓ TANT D'AQUELLS ' ELEMENTS TRADICIONALS QUE LA CIUTAT S'HAVIA TROBAT FORc;ADA A RACpNAR COM DE L'ESPRIT DEMOCRÁTIC DE LA FESh'A ¡ DEL FET QUE ES PARTICIPA VA AL CARRER DESPRÉS DE MOLT TEMPS DE NO FER-HO AQUESTA ~S LA HISTORIA RECENT dades/sed/textos/macba. pmm Pagina 4 �' 1 PERO ES VA ACABAR AQUEjSTA ETAPA DE SEGUIDA ES EL SENTIT NO QUE AtXO ES DEIXES DE FER PERQUE VEURE-HO QUE TPTES LES ETAPES HAN ANAT MANTENIR LES ANTE~IORS I AMB AIXÓ JA UNA PART D'INTERÉS EN LA CULTURA DE LA CIUTAT SINÓ ! PERQUE ALTRES PROBLErlAES VAN PASSAR AL DA V ANT LA CREACIÓ DE !LES INFRASTRUCTURES NECESSÁRIES NECESSITAVEN EL MUSEU NACIONAL. 1 SEMPRE HA VIEN DIT QU_p , TENIEM EL MILLOR COL.LECCIO DEL ROMÁNIC !DEL MON D'EUROPA DEL ¡ MON PER TANT PROBABLEMENT TOTS SABIEN TOTS QUE ACONSEGUIR AQUESTA QUE COL.LECCIÓ f:L LLOC ON ESTA VA E~DEVINGUÉS REALMENT AMB MUSEU NOMÉS PODIA SER EL RESULTAT D'UN ESFOR~ MOLT IMPORTANT [)E LES INSTITUCIONS DE LA CIUTAT, ECONOMIC DE QEFICINICIÓ ETC. ARA EL TENIM I PER TANT JO AQUÍ NO TINC QUE ESTENDREM 1 V O SAL TRES L'HEU VIST ES UNA MERA VELLA DE LA QUAL I)E TANT EN TANT TOTS ELS BARCELONINS , 1 TINDRIEM QUE SER CONSCI_E}NTS HAURIEN DE PARAR UNA ESTONA, NO SE SI CADA DIA, CADA MES . POTSER ' ANAR-HO A VEURE CADA M~S. 1 HEM .ACABAT I FUNCIO~A EL MUSEU D'ART CONTEMPORANI EL MACBA JA S'HA ACABAT L'ETAPA DE FIXAR-NOS EN LA JOIA¡ ARQUITECTÓNICA QUE REPRESENTA ARA TOCA DE PASSAR EL SEGON 1 MOMENT I EM PENSO QUE ~ODEN DIR QUE HI SOM I QUE SEMBLA QUE ESTA SORÍINT BE. ¡ dades/sed/textos/macba.pmm Pagina 5 �NEU LLEGINT ELS DIARIS D* LES ÚLTIMS MESOS, DE LES ULTIMES SETMANES, AL DIARI D'AHIR I A VlJI EM i PENSO 1 HO COMPRO VAREU EL LLOC H1 ERA LA ¡ OPORTlJNITAT HI EREN LES PERSONES HI EREN L'INSTINT ARTÍSTIC HI ES I P~R TANT NO US DIRÉ QUE SEMPRE HE ESTAT SEGUR QUE AIXÓ SERIA UN EXIT i PERQlJE PODIA SEMBLA ill'fA "PEDANTERIA" PERO HO PENSO. AL LLHJRE 1 AL LICEU VAlii ENDAV ANT CADA UN AMB ELS SEUS PROBLEMES, UN AMB ELS SEUS PROBLEMES EL LICEU FO;NAMENTACIÓ DESPRÉS, D'UN INCENDI TERRIBLE I DESPRÉS D'UNA SITUACIÓ ¡ DIFÍCIL DES DEL PUNT DE TROBAR LES VOLUNTATS 1 ELS RECURSOS PER REFER-:rl-0 1 EL LLIURE DESPRÉS D'UNA TRAGEDIA QUE VA SER LA DESAPARICIÓ DEL ¡ ' SEU CREADOR AMB ALGUlNA MESURA EN FABIA PUIGCERVER DE LA JURAMENTACIÓ DELS QUE QUEDA VEN PER DIR ARA ¡ AQUEST S'HA MORT I NOSALTRES EL FAREM, DE; PERSONES QUE ESTAN AQUÍ 1 NO HEM REFERIRÉ ! DONCS VAN 'T'ENIR EL CORA TGE I LA VIS1Ó D'ENTE!NDRE QUE AIXÓ ERA UN REPTE IMPORTANT EL VA~ TIRAR ENDAVANT I VA ENDAVANT. 1 VA ENDA VANT L'AUDITOR~, I VA ENDA V ANT EL TEATRE NACIONAL TAMBÉ. EL "TANTO" AIXÓ NO VOL DIR QUE LES COSES V AGil'. ENDA VANT I QUE LES dades/sed/textos/macba.pmm Pagina 6 �TINGUEM NO NO VOL DIR QqE ESTIGUI AL SARRÓ PER SEMPRE MES QUE ESTIGUIN ACABADES ESTIGUIN GARANTIDES NO HO ESTAN QUE TANT EL MUSEU NACIONAL COM L'J\UDITORIUM EN AQUEST 1 MOMENT NECESSITEN DECISIONS IMPORTANTS DEL NOU GOVERN ESPANYOL ESPANYOL. 1 DONS ES EL HEREU NOU D'UNA GOVERN SERIE DE COMPROMISOS QUE HAURÁ DE COMPLIR. 1 1 i HI JA QUI DilJ QUE EL COMPROMISOS QUE HI HA VIEN PER PART DEL GOVERN EtJ EL MUSEU D'ART DE CATALlJNYA EREN NOMÉS REFERITS EN EL ROMÁNIC. US PUC DIR QUE NO ES CE~T EN EL SENTIT DE QUE VAIG ESTAR PRESENT I MOI_JT MILITANT EN LA FASE DE CONVICCIÓ DE CONVENCIMENT DE PERSUASIÓ DEL MINISTRE RECORDARE U ~EMPRUN, JORGE QUE N"EGADA UNA DEL VA QUAL VENIR A BARCELONA QUE LI VEN EWSENYAR TANTES COSES QUE EL POBRE HOME VA ~ORTIR ESGLAIAT DIENT QUE AQUEST ALCALDE ES! UN LEGIONARI ES UN ¡- IMAGINADOR I LA VERITAT S'HA DE DIR EN HONOR 1 SEU QUE AQUEST COMENTAJll QUE VA FER NO LI VA IMPEDIR DONS D'AJUDAR 1 EN AQUELL ALCALDE "IMAGINADOR" TIRES ENDA VANT 1 LES SE VES IMAGINACIONS I UNA D'ELLES EL MUSEU NACIONAL. 1 ELL V A SER DELS QUE VA QIR DE SEGUIDA PER QUE FEU "SUPOSEM" EL MUSEU D ART CONTEMPORANI EL CENTRE DE dades/sed/textos/macba. pmm CULTURA CONTEMPORÁNIA O Pagina 7 �1 ' L'AUDITORI I NO FEU EL ROl\f'IANIC I "EL VEN AGAFAR PEL MOT" PERO NO V A DIR NOMÉS EL ROMÁNIC SI NO QUE VA ENTENDRE DE SEGUIDA QUE ES TRACTAVA DE FER DEL ROMÁNIC EL PUNT DE PARTIDA D'UN MUSEU NACIONAL QUE TE!NIA LES SEVES ETAPES SEGÜENTS GLORIOSES I QljJE VAN SER LES SEVES ETAPES DE GRISOR GLORIOSES EN EL GOTIC GRIS EN ¡ EL BARROC PROBABLEMENT NO TANT PERQUE HEM VIST PART DE LES COL.LEGCIONS QUE TENIM SOM l REALMENT ESPLENDIDES, PERO EN TOT CAS GRISOR DES DE EL NOSTRE PUNT .QE VISTA DE LA NOSTRA CREATIVITAT NACIONAL ~N AQUELLA EPOCA I 1 BRILLANTOR DE NOU EN EL XIX I EN LES VANGUARDIES DEL XX. VANGUARDIES DEL XX QUE 1 CON SABE U VAN SER OBJECTE D'UN PERÍODE DE DEBAT DEFERRISANT SOBR~ ON S'HA VIA D'ACABAR EL NACIONAL I ON TENjrA COMEN~AR EL QUE CONTEMPORANI NINGÚ PARlAR ARA PERQlfE EN EL 1 FONS QUANT ARRIBEN I FUNCIONANT LES SOLUqiONS SON DE SEN[ IT I ERA DE! i1 DE COMÚ LES QUALS ACABANT , SENTIT COMU QUE COMENCÉSSIM A PENSAR QUE EL PERÍODE EL QUAL 1 ESTEM VIVIM ARA COMEN~4 VA AMB EL DAU AL SET. 1 AIXÍ VA SER I AIXÓ NO ENS Uv1PEDIT NI ENS IMPEDIRÁ SUPOSO EN EL DIRECTOR A~AR AMUNT O A VALL EN EL MACBA I PROBABLEMENT EN EL DIRECTOR DEL ¡ MUSEU NACIONAL dades/sed/textos/macba" pmm DONS DE VEGADES DE Pagina 8 �ULTRAPASSAR LES BARRERES I ANAR MES ENLLÁ DEL QUE SERIA NORMAL. ¡ EN TOT CAS EL MUSEU NA<tiONAL ES EVIDENT QUE TE LA MISSIÓ D'EXPLICAR-NOS QUE SOM VE SEGUR COM S'HA CREAT CONTEMPORANI AQUEST jPAIS I AL MUSEU D'ART D'ENDEVINJ~_R QUE SEREM. 1 ! PER TANT COMPROMISOS R!EPETEIXO QUE HAUREM i D'ANAR DEMANANT AQUESTA CONFERENCIA NO ESTA FETA AIX~CAR PER PANCARTES I REINDINVICACIONS, PERO S- PER PUNTUALITZAR ON SOM. I AQUEST ES UN PUNT ~EL QUAL VULL SE CLAR. EN L'AlJDITORIA EN EL MU~EU NACIONAL HEM DE VEURE I EL NOU CLIMA , QUE S'HA CREAT, DE CONFIAN(:A EN EL PARTIT POPULAR I CONVERGENCIA ' I UNIÓ EN SERVEIX TAMBÉ, PER AQUESTES COSES QUE SON IMPORTANTS REL PAIS I QUE SOM IMPORTANTS PER BARCELOl'tA. NO NOMÉS TENIM TOT AI~O QUAN DE VEGADES DIENT TOT AIXO SEMBLA QUE VULGUEM REFERIRNOS A UNA CULTURA MOLT CONVENCIONAL MOLT SOLEMNITZADA. EL PALAU ¡DE LA MUSICA, QUE ES VA REFER DE FORMA ~RILLANTISSIMA, TENIM PEDRALBES, AMIC REFER, MONESTIR DESCONEGUT AL GRAN SECRET DE BARC~LONA, ON TANTA GENT 1 NO CONEIX ENCARA EN 1 PART REFET I AMB COL.LECCIONS IMPORTANTS TENIM EL CONVENT dades/sed/textos/macba. pmm Pagina 9 �DELS ÁNGELS TOT JUSI PER ACABAR EL QUAL í ESPERO QUE NO TARDAREM UN ANY I MIG A ACABAR-LO, TENIM EL k:ENTRE DE CULTURA CONTEMPORÁNIA QUE AQUEST CENTRE DE LES CCC 1 CENTRE DE CULTURA CON~EMPORÁNIA QUE EN TE DOS MES DE LA CASA DE LA CARITAT QUE SON CINC I l ENCARA PODRIA TENIR DOSI MES LA CHJTAT DE LES 1 CIUTATS COMUNA VEGADA!ES VA DIR I ARA L'ESTA ' SENT TENIM, SANTA MÓNIC~, EL MOSSA, 1 EL MARC EL TRES PALAUS INSTAL .LACIONS DE SI VOLE1J LA ! GENERALITAT i O LES TRES A LES A LA 1 RAMBLES QUE TANT HAN HABITUALITAT TENIM, EL JN-ou \ AJUDAT MUSEU D'HISTORIA DE CATALUNYA, TENIM, EL VELL MUSEU D'HISTORIA ¡ DE LA CIUTAT, AMB EL TINELL I EL MARES, PERO, ES QUE A MES D'AIXÓ, TENIM E~ PATI LLIMONA, TENINT ELS CENTRE CÍVICS, DE LESj COTXERES, LA SADETA, BON PASTOR, EL RELLOTGE, ICAN VALERO, EL CURRO VELL MOLT D'ELLS DOJNCS f CADA UN DELS CIUTADANS QUE SOU AQ~Í, NO ELS CONEIXEU PERQUE NO SON DEL VOST~E BARRI PERO, ELS QUE SON D'AQUELLS BARRI SI Ql¡E ELS CONEIXEN, TENIM LA VIL.LA SICÍLIA, EL QUINTA AMELIA, CAN PONSIC, TENIM EL LABERINT, CAN SENTMENAT, L'ESCOLA EINA EN AQUEST MOMENT, RAU LA UNIVERSITAT ENIM EL TAMARICA ON ' RA~ION LLULL EL CENTRE D'ESTUDIS DE FORMACIÓ A \{AN<;ADA, TENIM MUNDET ON LA UNIVERSITAT DE BARCELONA HA DIMNIFICAT ENORMEMENT TENIM EL PAVELLÓ DE LA REPÚBLICA l dades/sed/textos/macba. pmm Pagina 10 �QUE ESTA ESTA DIMNIFICAJNT LA UNIVERSITAT DE BARCELONA ESTA ARRIB~NT, TENIM EL FORUM NORD DEFENSO QUE EL FORUM NORD S'HA DE FER PENSO QUE NO TE QUE SE IJA RIBERA O L'EIXAMPLE 1 SE CEL D'INVESTIGACIÓ 1 I DE RECERCA DE S~BEM QUE ES ARRISCAT CURIOSITAT DE VISITA FER UN FORUM DE TECNOLPGIA EN UN BARRI QUE PER ALTRE BANDA S'ESCAU TOTALMENT PERQUE QUI SON ELS QUE POSANT EN MARXA LA TECNOLOGIA ELS TREBALLADORS ON VIVEN EL TREBALLADORS AL NORD. AL NORD DE BARCELONA A NOU BARRIS . sr¡JUSTAMENT,A JA PODEN ' ANEM-HI, ANEMIA VEURE CONVINAR, AQlJEST ES EL SK)MNI DEL FORUM NORD QUE CREIEM MOL T D'ACA{3AR DE DIBUIXA BE A ¡ VEURE SI ARRIBEM A TRANSPORTAR AL BARRI ON VIUEN ELS TREBALLADORS !QUE HAN D'APLICAR LA TECNOLOGIA UN MOSTRADPR DE LA TECNOLOGIA NO UN MUSEU EN EL SENTifr D'UN ARXIU SI NO UN LLOC ON ES FABRIQUI ~A INTERACCIÓ DE LA TECNOLOGIA I ELS SEUS UTILITZADORS I ELS SEUS PROTAGONISTES A ULTIMA HORA. AIXO NECESSITEM MOL TES qOSES, ESPEREM QUE LES EMPRESES ES POSIN NEdESSITEM TROBAR LES FORMULES I LES ANIREM 1 TROBANT LES ANIREM ' TROBANT AL TRES COSES Hr:M FET PROBABLEMENT MES DIFÍCILS. dades/sed/textos/macba.pmm Pagina 11 �TENIM L'ENTOR D'TLLA NO ~M REFEREIXO A L'ILLA DEL EDIFICI DE LA DIAGONAL SI NO L'ENTOR, CAN ROSSES, QUE ES UNA BIBLifJTECA MAGNIFICA O EL POLIESPORTIU O EL CEN':fRE DE CONVENCIONS. TENIM, L'EDJFICI DE LES AIG!üES DE LA UNIVERSIT A T ' POMPElJ FABRA SERÁ LA Sf VA BIBLIOTECA, TENIM LA PEDRERA QUE NO SE SI HO HA VEU VIST ENCARA A DALT DE TOT, LES GOLFES ~NTIGUES, ENCARA QUE HAGIN TRET ELS T ABICS ES! VEDEN ELS SET ANTA O ' 1 VUIT ANTA ARCS QUE HI VA"N" FER LES VOL TES QUE HI VA FER GAUDI I ES EL M~TEIX TEMPS EL GRAN MUSEU DE GAUDI QUE ENS :FALTAVA NO VULL DIR 1 QUE NO SIGUI EL GRAN MiUSEU DEL PARC GÜELL PERO VULL DIR QUE ENS F~LTAVA UN LLOC EN EL COR DEL MODERNISME QUEi ENS INDIQUES QUE ENS EXPLIQUES PERQUE LA GENÍ! EL QUE VOL ES VEURE I SENTIR EL MATEIX TEMPS iI TOCA PERO QUE ELS i EXPLIQUIN AIXO POTSE~ ES UNA DE LES 1 EXPERIENCIES QUE EL HI PU~ GARANTIR MES QUE HE , 1 TINGUT FISICAMENT COM ~LCALDE. QUE LA GENT ¡ VOL QUE ES FACI LES COSE~ I A MES AQUELLS QUE LES HAN FET QUE LES EXP~IQUIN I ES JUSTIFIQUIN, AIXO ELS ARTISTES QUE i TREBALLEU AMB l ELS , ACTORS I TREBALLEU DA fANT DE PUBLIC I HO SABEU PERFECTAMENT. ELSI POLÍTICS ELS HI COSTA MES D'ENTENDRE DE VA dAD ES. DONS BE A LA PEDRERA HI EM PENSO ENDAVANT A LA QUE EN EL TEMPS MES PEDRER~ ! 1 DE CAN BATLLÓ CAN ATMELLÓ I A CAN LLABO$ERA I ENCARA A CAN 1 dades/sed/textos/macba.pmm Pagina 12 �MONTANER I SIMÓN AQUEST RECORREGUT DEL QUE PODÍEM DIR DE LES CAPELLES DEL MODERNISME ANIREJ\11 TROBANT EXPLIQUEN i CADA . COP MES QUE ENS QUE ES EL MQDERNISME EN EL LLOC ¡ DEL MODERNISME. TENIM LA CASA ELIZALDB I TANTES ALTRES EN ! AQUEST MATEIX ENTORN iVULL DIR QUE NO ES TRACIA GRANS NOMÉS MUSEUS AUDITOR!, LICEU~ CONTEMPORANI, QUE O ESTIGUEM QUATRE FENT QUATRE GRANS PALAU, MUSEU NACIONAL, MUSEU ART CENTJÍE DE CULTURA CONTEivfPORÁNIA PER PARLAR DE LA CIUTAT I PROU. ; NO NO NO ..... ES QlJE TOT AIXÓ NO SOM MÉS QUE ELS V AIXELLS INSÍGNIA DE TOlf UNA ARMADA DE TOT i UN EXERCIT DE PETITES INST AL.LACIONS QUE SON LES QUE DONEN VITALITA!T EN AQUEST EXERCIT SEN SE AQUESTES PE TITES LES GRAN S NO V ALIEN PER 1 RES PERQUE EN ULTIMA HORA ES ANAR EN ELS BARRIS l AIXÓ ES EL QUE DEFENSARÉ FINS AL FINAL EN AQUESTA PETITA XERRADA, ES ANAR ELS BARRIS, ' A LES ESCOLES, ES EVIDEN~MENT EN ELS LLOCS DE TREBALL , ES A LES UNIVERSIT A TS , ES A LES EMPRESES TAMBÉ ON ES VAN CREANT LA CULTURA O NO ES CREA EN LLOC DESPARES VENENT ELS GRANS RECEPTORS ELS GR!AN ARTEF ACTES DE LA CULTURA PERO AQUELLS SON EL TEMPLES DE LA SEVA CREACIÓ PER SEGUI AMB LA ESTAMPA DELS TEMPLES. POSARÉ DOS EXEMPLES D'ALTRES COSES D'ALTRES LLOCS QUE SON VfTALS PER AQUESTES ..... . dades/sedltextos/macba.pmm Pagina 13 �ENCARA QUE EVIDENTMENT UNA PART D'AQUESTA CULTURA LA VOLDRÍEM AQUÍ. BE DONS AQUEST MUSEUS EL PICASSO EL MARÍTIM ELS ANEM AMPLIANT . COM JA SABEU TENIM TRES PALAUS EL BERENGUER EL MECA I EL CASTELLET QUE ES SON L'ACTUAL MUSEU PICASSO I ENCARA TINDREM DOS MES QUE TENIM UN PROGRAMA D'AMPLIACIÓ QUE VA ENDA VANT SI ARA ANÉSSIM AL PICAS SO OS RECOMANO QUE LI DONEU LA VOLTA I VEURE EL CREMAT XTC I EL CREMAT GRAN UNA PLA<;A QUEJA SI HA OBERT QUE ERA UN CARRER MINSU QUE A MI HEM FEIA PATIR DES DE EL PUNT DE VISTA DE LA SEGURETAT PERQUE EL PICASSO A DARRERA TENIA TOT UNA MEN-A DE TERRATS TOTA UNA MENA DE PASSARES POSSIBLES EL FEIEN PERILLÓS DES DE EL PUNT DE VISTA DE LA SEGURETAT DE LA COL.LECCIÓ QUE HI TENÍEM. l BE DONS AJLLÓ ES UNA PLA<;A DONA MES RESPIRACIÓ EN EL MlJSEU EN EL BARRI PER DESCOMPTAT PERO TAMBÉ j MOLT MES GRAN SEGURETAT. EN EL MARÍTIM FEIA MOLTS ANYS QUE NO ES FEIA CAP MENA D'INVERSSIÓ I GRÁCIES EN AQUESTA ACTIVITAT MOLT INCLINADA CAP A LA CULTURA DE LA NOSTRA 1DIPUTACIÓ HA SIGUT POSSIBLE AMB ELLS I AMB EL PORT DE BARCELONA CREAR UN CONSORCI QUE L'ANIMAT I LA CONVERTIT AMB UN MUSEU VIU. AQUESJ'S MUSEU PETITS JA QUI CREU EN ELLS QUE LES COSES PODRÍEM MILLORAR ' ! , PERO SIGUEM CLARS A L'HORA DE LA BRITAT NOMES L'AJUNTAMENT , LA DIPUTACIÓ EN AQUEST CAS dades/sed/textos/macba.pm m Pagina 15 �ACCEPTA LA RESPONSABILITAT. TOT AIXÓ QUE HEM POGUT VEURE PER AIXÓ EN .ELS DARRERS ANYS TOTA AQUESTA ACTIVITAT, AQUEST ACTIVISME, JO DIRIA NO POT PAS SER ETERN, NO PERQUE NO TINGUEM QUE CONTINUAR PERQUE CADA ETAPA S'HA D'INCORPORA EN LA SEGÜENT 1 MANTENIR-LA SINÓ PERQUE PROBABLEMENT LA RECUPERACIÓ DELS ELEMENTS CULTURALS I TRADICIONALS DE LA PRIMERA ETAPA I-II AQUESTA ALTRE DE LES GRANS INFRASTRUCTURES DE LA SEGONA SENSE HA VER ACABAT NO SOM SUFICIENTS. EM D'ENSETAR UN ALTRE MOMENT. L'ESTIU DE BARCELONA EN AQUEST MOMENT EL QUE ENS DEMANARIA EL MODEL DE BARCELONA DE CULTURA ES POSAR L'EMI:;'ASSI EN LA INTERNACIONALITZACIÓ DE LA CULTURA AQUEST ES EL MOMENT QUE ESTEM VIVIM AQUESTA ES LA NECESSITAT DEL MOMENT HE DE DIR QUE TINC UNA CONFIAN<;A MOLT GRAN I QUE AIXÓ SERA IMPOSSIBLE DE ACONSEGUIR CONSISTIRIA EN CONVINAR AMB ELEGANCIA 1 GRACIA LES APORTACIONS DE LA INICIATIVA PRIVADA I ELS ESFOR<;OS DE L'ADMINISTRACIÓ PUBLICA DEL GOVERN MUNICIPAL I D'ALTRES EN LA PROJECCIÓ INTERNACIONAL DE LA NOSTRA CIUTAT DES DE UN PUNT DE VISTA CULTURA. BARCELONA A SUSTITUIT COM SABEM PART DE LA SEVA ACTIVITAT INDUSTRIALS PER ALTRES ELEMENTS 1 EN BONA MESURA PER SERVEIS CULTURALS. DE VEGADES PENSO QUE AIXÓ ES UN AL.LUSSIO, dadesísedltextos/macba.pmm ES UNA AL.LUSSIO PER QUE LA Pagina 16 �BARCELONA REAL JA NO J;:S LA BARCELONA QUE ; ESTA MOLT PLENA D'ARTEFACTES CULTURALS DE ! GRANS INSTAL.LACIONS ClTLTURALS, SINÓ QUE LA ClUTAT REAL ES UNA EN LA ' QUAL SIMPLEMENT S'HA FET MES GRAN LES INDÚSTRIES I RAUEN TAMBÉ PERO NO LES VEIEM ELS <QUE VIVIM AQUÍ EN EL CENTRE. ES CERT QUE HI HAN INSTAL.LACIONS CULTURALS EN L'ENTORN DE BARCELONA NI HAN JA LA FARGA LA TECLA SALA, HI HA LES COSES QUE S'HAN FET A CORNELLÁ QUE SON MAGNIFIQUES, LES QlJE S'ESTAN FENT A SANT;A COLOMA ALGUNES A BADALONA I MES ENLLÁ, HI HA TERRASSA 1 LAS GRANS CIUTATS DE LA PERIFERIA DE LA CORONA METROPOLITANA. PERO TAMBÉ . ES CERT QUE HI HA HAGUT UNA CERTA ESPECIALITZACIÓ EN L'ESPAI UNA DE LES COSES QUE EM ¡A FELI<; AQUEST DIESES QUE EL CON GRES D'ARQUITECTURA HAGI PRES DE LA MA DE L'IGNASI SOLA I DE ¡TOTS EL QUE L'ESTANT ANIMAN HAGI PRES LA CLARA VOCACIÓ LA D'EXPLICAR A LA CIUTAT COM EXPLICAR LA ClUTAT COMA CIUTAT REAL, COM ¡A MERCAT DE TREBALL 1 COM, EL PUESTO ON VIVIM !NO EL MUNICIPI EN EL QUAL ESTEM EN EL CENTRE ¡EN AQUEST MOMENT. JA SABED QUE QUANT A MI ErJi PREGUNTANT QUANTA 1 GENT HI VIU A BARCELONA PREGUNTO JO PER CORRESPONDRE A QUIN HORjA? NO L'ALCALDESSA DE ' LAUSSANE EM DEIA QUE EL¡LA PREGUNTAVA MIDI O MINUI. A QUIN HORA NO? PERQUE REALMENT LES PERSONES SON ENCARA dadcs/sed/textos/macba.pmm MES ~ DIFERENTS PERQUE UNS Pagina 17 �HAN MARXAT I ELS AL TRES 1HAN VINGUT I EL SALDO NO EXPLICA TOTA LA DlFERENCIA ENTRE UNA CIUTAT I UN ALTRE. DONCS BÉ AQUESTA CIUTA] REAL QUE ES EL MOTIU DE ANÁLISI D'AQlJEST CONCfRES DELS ARQUITECTES DE TOT AL MON. AQUESTA CIUTAT QUE ELS ARQUITECTES I ALS POLÍTICS LOCALS DEL MON I ALS NACIONALS NO HEM SAPIGUT FER. AQUESTA PERIFERIA QUE VOLDRÍEM SEMPRE NO CENTRE EN EL SENTIT QUE ESTIGUES EN EL CENTRE PERO EN EL SENTIT QUE TINGUES LA DIC~NITAT, LA SOLEMNITAT, LA MOMENTALITAT QUE UNA VEGADA DEIA ORIOL BOHIGAS EN EL CENTRE AQUESTA CIUTAT PERIFERICA QUE ES EL MOTIU, JO CREC DE LES GRANS FRUSTRACIONS D~ LA HUMANITAT EN AQUESTES MOMENTS ESPANTA EN LA MESURA QUE NO ES POT ASSUMIR QUE NO ES VEU COM NO ES POT HUMANITZAR EN QlJE ES PERSEVEIX COM A SEMPRE CREIXEN COM A UNA MEGALOPOLIS QUE SENS MENJARÁ I D'AQUI QUE T<j)TS ELS ARTICLES QUE PARLEN DE LA CIUTAT COMENCIN SEMPRE DIENT QUANTISSIMA GENT NO VIURE DINTRE DE 25 ANYS EN CIUTATS D'HABITANTS DE DEL MES QUAL DE 10-15-20 NO MES MIL.LIONS FEM QUE ESPANTAR-NOS DEL TOT SENSE DONAR-NOS QUE L'IMPORTANT NO ES QUANTA GENT I VISQUI EN AQUESTA CIUTAT SINÓ COM 1 VIUEN SI SOM CAPA~OS QUE EN CADA PUNT D'AQUESTA CIUTAT SI 1 VISQUI dades/sed/textos/macba. pmm Pagina 18 �EN DIGNITAT' COSA QUE EST~ COMEN<::ANT A SUCCEIR EN MOLTES D'ELLES 1 US HO DIC NO PER OPTIMISME NAT SI NO PER CONEIXEMENT. PODED A.NAR A CURITIBA PODED ANAR A SEATLE O A SANGAI AMB BONA MESURA I PODED PER DESCOMPTAT VENIR A BARCELONA ELS QUE VENE+'f DES DE FORA 1 VEURE QUE ELS FENÓMENS FENÓMENS DE . PACIFICACIÓ INDUBTABtEMENT NO SON NEGATIUS SIMPLEMENT LA HUMANITAT TENDEIX A VIURE EN CIUTATS. LA HUMANITAT TENDEIX A SOLUCIONAR ELS SElJS PROBLEMES EN CpMPANYIA I NO PAS EN ' SOL.LITUT I PER T ANT CREA AGLOMERACIO-NS I LES AGLOMERACIONS SON DIFÍCILS DE FRENAR NO SABEM COM L'ALTRE DIA A L'HORA D'ESMOR<::AR EL PRESIDENT DE LA REPÚBLICA POPULAR XINESA EM DEIA QUE TE 1.300 MILION,S D'HABITANTS EL SEU PAIS DELS QUALS 900 MILIONS VIUEN AL CAMP 1 NOMÉS LA RESTA VIUEN A LES GRANS CIUTATS 1 PER TANT EL QUE ES PENSAR QUE ES PODRIA PASSAR ES ' UN MOVIMENT MASSIU EN ELS 25-30-40-50 ANYS QUE ¡ VINDRAN EN EL SENTIT D'A!NAR CAP A LA COSTA I ' CAP A LES GRANS CIUTATS. 1 JO LI DEIA VOS TE EL QUE H~ DE FER, I VOS TE QUE HA SIGUT ALCALDE DE SANGAI .... I PARLO COM ALCALDE I PER TANT PARLO AMB MOLTA MES LLIBERTAT SEGURAMENT Q"VE UN PRESIDENT D'UNA NACIÓ AMB EL PRESIDENT DE LA REPÚBLICA POPULAR XlNESA. JO Ll DEik\ VOSTE QUE HA SIGUI dades/sed/textos/macba.pmm Pagina 19 �ALCALDE DE SANGAI QUE S~P EL QUE ES EL PORTAR UNA GRAN CIUTAT I QUE LES GRANS CIUTATS TENEN SOLUCIÓ HAURIA DE LIDERAR UN PROCÉS A TRA VES DEL QUAL UNA SERIE DE CAPS D'ESTAT I PRESIDENTS DE GRUP SIGUIN CAPA<;OS DE DEFINIR UN MISSATGE DE CONFIAN<;A RESPECTA A LES CIUT ATS. AQUESTA ES LA CULTURA DE LA CIUTAT QUE JO PENSO S'HA DE DIBUIXAR . A ISTAMBUL ARA FA DUES SETMANES ALISAIR ! BUTTO QUE ES LA PRESIDENifA DE PAKISTAN VA DIR. DIU QUE ESTA DEMOSTRAT QUE LES ESPECIES D'ANIMALES QUAN SE SITUA!NT DINTRE D'UNA GÁBIA EN UNA CERTA DENSITAT S'ACABAN MATANT UNS INDIVIDUS AMB UNS AL TRE~. I AIXO HO DEIA COM UNA IMATGE COM EL QUE SERIEN LES CIUTATS. AQUESTA SENYORA COM A PRESIDENTA D'UN PAIS POSSIBLEMENT TINGUI AQUESTA VTSIÓ ALLUNY AIDA DE LES COSES POC OPTIMISTA POC CONFIADA' I SEGURAMENT MOLT INJUSTA RESPECTA DEL Ql¡JE EFECTIVAMENT ESTA i PASSANT INCLUS A LES SE VES PRO PIES CIUT A TS. JO RECLAMO SEMPRE A EUROPA I RECLAMO TAMBÉ ! A ISTAMBUL QUAN EM T()CA D'ANARI QUAN EL PRESIDENT DE LA REPÚBLICA XINESA QUAN VE AQUÍ UN ALTRE ACTITUD DAVANT DE LA CIUTAT UNA CULTURA DE LA CIUTAT ~UE SIGUI SIMPLEMENT dades/sed/textos/macba. pmm Pagina 20 �REALISTA QUE TAMPOC D~MANO MIRACLES PERO QUE SIGUI CONFfADA PERQUE ALTRAMENT ESTA DEMOSTRA T QUE LES CORRELACIONS ESTADÍSTIQUES ENTRE AGLOMERACIÓ URBANA I i FORMACIÓ EDUCACIÓ AGtOMERACIÓ URBANA I DESCENS DE LA NATALITAT ES EL QUE JO TAMBÉ LI DEIA AL PRESIDENT DE LA REPÚBLICA POPULAR XINESA, AGLOMERACIÓ URBANA I ESPERAN<";A DE VIDA I NIVELLS DE SALUBRITAT ETC .. ES POSITIVA TOTES AQUESTES CORRELACIONS SON POSITIVES PER TANT MOLTS PROBLEMES A, LA CIUTAT PERO TOTES ¡ LES SOLUCIONS ES A DIR LES ÚNIQUES SOLUCIONS DE LA HUMANIT AT. I TORNO ;A FER DEL MEU DISCURS NOSALTRES HEM DE ENTENDRE QUE VIVIM EN UN MON CREIXEMENT DE CIUTATS I PER TANT EN UN MON CREIXEMENT INTERNACIONALITAT, EN UNES REFERENCIES COMUNES i: EN EL QUAL SERÁ ENORMEMENT IMPORTANT SER CAPA<";OS DE DEFINIR LA NOSTRA PROPIA CONTRIBUCIÓ. JO CREC QUE L'ESTIU DE BARCELONA EL MODEL DE BARCELONA POT SER PROFJT PER ALGUNES AL TRES CIUTATS EIO EST1\ SENT EN AQUEST MOMENT LA GENT QUE VENEN ARA AQVÍ EN AQUEST CONGRES D'ARQUITECTES ES VENEN A VEURE PER QUE CONSIDEREN T AJ\IIBÉ NO s<J>LAMENT PER QUE EL I TOQUI VENIR EN AQUEST CONGRES SI NO TAMBÉ EN ' UNA CERTA IL.LUSSIÓ DIGUE-MO TOT A VEURE COM dades/sed/textos/macba. pm m Pagina 21 �BARCELONA RESOLI áLGUNS DELS SEUS PROBLEMES URBANS. DE VECiADES AMB BONA INTENCIÓ ES CLAR LES PERSONES EXIGENTS PODÍEM FER MOL T MES. CLAR QUE ES POT FER MOLT MES I JO SEMPRE QUE M'HO DIUEN ELS I DIC COMENCI VOSTE NO. PRIMER EL QUE CRITICA QUE SIGlJI EL PRIMjER QUE DIGUI COM S'HA DE MILLORAR I JO DE SEGUIDA QUE PUC EM POSO RADERA D'AQUESTA PERSONA PER AJUDAR-LO A MILLORAR AQUESTES CONTRIBUCIONS. JO NO CREC QUE ES PUGUI DIR QUE EN AQUESTA CIUTAT HA HAGUT UNA 1DESCURA DE DISSENY RADERAMENT NO IIO CRE<:t QUE COM SEMPRE HA SIGUI HI HAN ERRORS I CREC QUE HI HAN ERRORS QUE ES PODEN JUTJAR DES QE L'ACADEMIA O DES DE LA PROFESSIÓ HI HA E~RORS QUE ES PODEN i FORMULAR DES DE L'OPINHl> PUBLICA I CilJTADANA DOS OPINIÓ QUE COM SABEU SUBINT NO COINCIDEIXEN I QUE A MI NO M'ESBERA GENS QUE NO COINCIDEIXIN PERQUE EN AQUESTA LLUITA ESTA EN BONA PART LA. ESPURNA DE LA INAUGURACIÓ I DE LA CREATIVITAT EN AQUESTES DIFERENCIES JUSTAMENT. JO CREC QUE LA CIUTAT TE UN MARCAT CULTURAL QUE TE I TE EL PÚBIC QUE ;fE 1 TE ELS GUSTOS QUE TE NOSALTRES NO SOM PARIS, NO SOM LONDRES, NO l SOM NEW YORK, ENCARA QUE ES CERT QUE HEM FET UNA COSA QUE SENSE dades/sed/textos/macba. pmm AR~IBAR A PORTAR-NOS EN Pagina 22 �AQUESTES DIMENSIONS SI QUE TE QUE VEURE AMB LA TRACCIÓ QUE AQUESTES CIUTATS ENS PROVOCA NO QUE ES L'AMPLIACIÓ DEL MERCAT. EL MERCAT 1 CULTURAL EL MERCAT D' ApUESTES CIUTATS S'HAN ANAT AMPLIANT . L'ALAND SMITH DEIA SEMPRE QUE EL CREIXEMENT ECONÓMIC PROVÉ DE L'AMPLIACIÓ ¡, , DEL MERCAT SI NO HI HA AMPLIACIO DEL MERCAT NO HI HA CREIXEMENT NO HI HA MILLORA I AQUESTA AMPLIACIÓ DEL~ MERCAT POTSER PER EXTENSIÓ PERQUE EN AQliJELLA EPOCA EL SEGLE XIX SEGURAMENT ERAN C~LÓNIES NO. QUE ERAN L'OBSSESIO DELS ANGLESOS QUE ERAN UNA ILLA I PROU I QUE NO PODÍEM MES QUE JUSTAMENT EXPANSIONAR-SE EN ALTRES CONTINENTS EN ALTRES MES ENLLÁ. DONS ~BE AIXÓ PASSA EN LES CIUTATS LES CIUTATS LES CIUTATS TRACTANT DE CAPTURAR UN MERCA T MES AMPLE. SI NOS AL TRES METROPOLITÁ COMA NO TINGUÉSSIM EL MERCAÍ MERCAT CIUT ADÁ EL NUI\{IERO DE ESPECT ADORS ' DELS NOSTRE ESPECTACLES D'AQUEST DIES EN EL GREC O CULTURALS DURANT L'ANY SERIA INFERIOR. I AQUEST ANYS S'HA F~T UNA COSA MOL T IMPORTANT QUE ES DIR-HO {\IXÓ. NO NOMÉS FER-HO QUE JA O FEIEM SI NO DIRJHO VOLEM FER GREC A 1 L'HOSPITALET, GREC A SANTA COLOMA, HEM ARRIBAT EN UNS ACORDS EN ELLS I SERÁ POSSIBLE QUE ALLÓ QUE US DEJA AB.f\NS QUE A MES DE SERHO ENS HO DIGUEM QUE SIGUEM UN MERCAT METROPOLITÁ REALMENT ~MPORTANT PERQUE LA dades/sed/textos/macba.pmm Pagina 23 �BASE MÍNIMA PER FINANc;~R -DIGUEM-MO TOT- PER FER RENDIBLE DETERM[NADES PRODUCCIONS CULTURAL MOLT CARES MOLTES VEGADES 1 MOLT JUSTIFICADES A DE SER CADA COP MOLT MES GRAN. l ' BE NOSAL TRES ESTEM NUCLEANT UN ESPAI lJRBA NO UN ESPAI DE DIA 1 NIT NO illf ESPAI D'lJNA SETMANA PERO SI UN ESPAI D'ATRACCIÓ SUPOSEM MENSUAL QUE VA MOLT MES ENLLÁ 'QUE ES EL C-6. LES SIS CIUTATS QUE ENS ENVOLTA EL QUE NOSALTRES FORMEM LES CINC QUE¡ ENS ENVOLTA NO. MONTPELLIER, TOULOSSE, S~RAGOSSA, VALENCIA, I PALMA DE MALLORCA. CONSIDEREM UNA MICA LA NOSTRA REGlÓ EUROPEA. IAQUEST ESPAI AQUEST MERCAT QUE ES DE 15 MILIONS D'HABITANTS A UNS 400 KM MÁXIM NO HI ARRIBAR NOSALTRES L'HEM D'ANAR NUCLEANT COM PU(JUEM AIXÓ NO VOL DIR QUE NOSALTRES NO ANEM lA SARAGOSSA A VEURE AL GARGALLO MERA VELLÓS EXPOSICIÓ I O A VALENCIA DAMA MAGNIFICA A(QUESTA ! $'EN A VEURE EL MERA VELLOSA RICARD GIRAL T i MIRACLE QUE O RECOMANQ. O QUE NO ANEM DONS AL BERLIOTZ DE MONTPELLIER A VEURE UNA BONA 1 OPERA O A TOULOSSE A VEUJRE ELS AGUSTENS 1 LES ! TALLES QUE Hl TENEN. AIX~ O EM DE FER JO CREC ' QUE ENS HEM PROPOSAT DEIFER-HO 1 O ESTEM FENT ES MES BARCELONA DINS 1D'AQUESTA XARXA C-6 S'HA ATORGAR 1 HO FA 1 HA DEMANAT I HO FA EL 1 PROJECTE DE TURISME INTE~IOR D'AQUESTA XARXA. AIXÓ ES IMPORTANT MOL'FES DE LES COSES QUE dades/sed!textos/macba.pmm Pagina 24 �PENSENl QUE NO PODEM TENIR PER TAMANY LES PODEM TENIR SI GUANYEM AMB DENSITAT EN INTENSITAT DE L'lJS CULTURAL. LES PODEM TENIR ES A DIR EN UN CONSUM CULTURAL PER EVITAR MES GRAN ELS MA TEIXOS 3 MILIONS D'HABIT ANTS QUE SOM DONS VALEN MES DEMANANT MES I EN TINDRIEN MES EN IOTA SEGURETAT. DONS BE BARCELONA NO VOL SER UNA MEGALOPOLIS PERO SI VOL CRÉIXER 1 EL CONSUM CREIXENT. JO VUI AGRAIR AQUÍ CULTURAL ESTA L'ESFOR~ IMMENS QUE ESTA FENT GRUPS I EMPRESES QUE TENEN INICIATIVES EN EL TERRENY CULTURAL DES DE EL NOUS CREADORS FINS ELS EMPRESARIS EMPRENEDORS .... QUE PROGRAMEN JASA LA CIUTAT O AL TRES MUSIQUES O LES INICIATIVES EN EL CAMP AUDIOVISUAL ETC. ES CERT QUE NOSALTRES EN ESTEM ALGUNS FLUIXOS D'AQUEST CAMPS ENCARA MOLT PARTICULARMENT EN L'AUDIOVISUAL. DE VEGADES M'HAN PREGUNTAT EN AQUESTA CIUTAT DE L'ART DE LA CULTURA DE LA MUSICA EN MOLT BONA MESURA NO HI: HA DEL DISSENY NO HI HA UN AUDIOVISUAL FORT DONS POSSIBLEMENT TINGUI QUE VEURE QUE NO SOM CAPITAL DE L'ESTAT 1 PER TANT TAMPOC NO TENIM LES GRANS TELEVISIONS QlJE UN ESTAT EUROPEU POT TENIR. dades/sed/tcxtos/macba.pmm Pagina 25 �PERO DE VEGADES AIXO EM SEMBLA INSUFICIENT RECENTMENT VEN TENIR UN SOPAR AMB UN GRUP D'EMPRESARIS 15-20 EMPRESARIS IMPORTANTS D'AQUESTA CIUTAT I EN DEIEN NOSALTRES TENIM 1 UNA QUALITAT DE VIDA FANTÁSTICA TOT EN VA BE LLEVAT QUE HEM D'ANAR AFER RODES DE PREMSA A MADRID SI VOLEM QUE LA GENT D'AQUI O SAPIGUEM. ES DE DIR ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ SON ALLÁ I PER TANT QUE SI UN VOL PARLAR NO QUE O SAPIGUEM TOTA ESPANYA O TOTA EUROPA A TRAVÉS DE ROITER O PRESS SI NO INCLUS O SÁPIGA EL CONSUMIDOR DE LES NOTICIES DE NOUS BARRIS A TRA VES DE TELE 5 ANTENA 3 O TVI HEM D'ANAR A MADRID A FER LA RODA DE PREMSA. AIXO SERIA UNA MENA D'INSUFICIENCIA CULTURAL UNA QUALITAT DE VIDA INFERIOR A LES RORES JO ELS HI VAIG DIR BE SI AIXO ES AIXÍ I VOSTES 15 ESTAN D'ACORD AMB AIXO DONS A LO MILLOR EN 3-4 TAULES COM AQUESTES QUE FOSSIN 60 I ES PLANTEGESSIN I S'ANALITCESSIM QUINS PRODUCTES INMEDIATIQUIS NO EXISTEIXEN COMES VA FER EN EL TEMA FlNANCER PER EXEMPLE LA BORSA ANA VA AVALL EN AQUESTA CIUTAT NO TENIA RES AFER NO TENIA FUTUR NI EN TINDRÁ MAl PER QUE TENDIRÁ A SER UNA O DUES LES BORSES D'EUROPA NO. PERO ES VA TROBAR EL MERCAT DE FUTUR I AIXO HA ANA T BE DONS JO ELS I DEJA FEM EL MA TEIX EN EL TEMA INMEDIATIC BUSQUIN QUINES PODRIEN SER AQUESTES PRODUCCIONS CULTURALS. JO ELS 1 DEIA dades/sed/textos/macba.pmm Pagina 26 �PER EXEMPLE. NO HI HA CAP REVISTA SETMANAL EN AQUEST PAIS. NO HI HA CAP. NO HI HA NEWS WEEK, EXPRESSO, EUROPEU, OBSERVATER, ECONOMIST, TIMES, SPEGEL, EL QUE HI HA A TOTS EL PAISOS AQUÍ NO EN TENIM . PERQUE NO EN TENIM? ES QUE HEM FET TARDES QUE ARREU DErLS DOMINICALS DE TOTS ELS DIARIS DONS JA ES COBREIX TOT AIXÓ . PROBABLEMENT. ESTUDIÉSSIU BE. PERO SI ES CERT QUE NO HI ES l EL PAIS I AQL!ESTA CIUTAT PASSA PER SER LA CIUTAT DEL SOSIEGQ COM DIUEN A VEGADES ' DES DE EL PUNT DE VISTA MEDIATIC I POLÍTIC A LO MILLOR PODIA SORTIR UNAj COSA ENTENIMENTADA EN AQUESTA CIUTAT .. LLA VORS UN DELS EMPRESARIS VA SORTIR l VA DIR HOME NO CREC QUE SIGlJI NECESSARI 60 AMB UN PARELL EN TINDRÍEM PROU UN GRAN EMPRESARI EDITORIAL QUE lii ERA .E$ MES ES VA APROV AR AIXÓ. AL FINAL DELS ANYS , 70 I PRIMERS DEL 80 ES VA APROV AR DE FER UNA REVISTA I LA MAJORIA DE VOSTES QUE ESTAN SEIENT ~AQUÍ EN VAN DEMANAR QUE SEGUIS ENDAVANT PERQUE PREFERIEN NO SORTIR MASSA EN ELS DIAR~S. PER TANT VA QUEDAR 1 CLAR I PATENT QUE EN AQUESTA CIUTAT EL QUE ES PLAN TEJA DE VAGADES ES UNA POSSIBLE ACCIÓ ENTRE QUALITAT DE VIDA O PODER DIGUEM. i ENTENEM PER PODER AQUEST "CALDO" DE CULTIU EL QUAL ELS MEDIS TENEN IMOLTA MES CAPACITAT D'INTERVENIR SON MC?LT MES BRUTALS I SIMPLEMENT PODIA SER Q.U f EN AQUESTES CIUTATS dades/sed/tcxtos/macba.pmm Pagina 27 �LES CLASSES DIRIGENTS HAGUESSIN OPTAT PER UN MON MOLT MES TRANQUIL ¡AMB MES QUALITAT DE VIDA EN MOLT SENTITS PERO "MAS SOSIEGO" COM QUAN ANEM A MADRID QUE AQUÍ A BARCELONA JA "MAS SOSIEGO" UNA VIRTU] I O ES PROBABLEMENT PERO T AMBÉ ES CERT QUE EN MENYS MITJANS . MENYS MITJANS DE COMUNICACIÓ I MENYS POTENCIA DE COMlJNICACIÓ. TANCO EL PARENTESI AIXO FORMA PART DE LA ¡NOSTRA CULTURA I SI VOLEM MODIFICAR ENS HAUREM DE PLANTEJAR UNA COSA AIXÍ. JA ALGUNES COSES QUE ES FAN I SON IMPORTANTS NO EN EL CAMP AUDIOVISUAL DE PUNTA ESTAVA PARLANT DEL MES MASSIU EN AQUEST CANVI HI HA ALGUNA COSA MES IMPORTANT COM ELS ESTUDIS DE CREACIÓ I PRODUCCIÓ QUE S'HAN FET A SANT JUST PODEM VEURE QUINA VIABILITAT TENEN. ALGUNES ALTRES EXPERIENCIES HEM TINGUT EN ELS ANYS ANTERIORS QUE NO HAN ACABAT DE TIRAR 1 ENDAVANT. EN TOT CAS I DEIXEN DE BANDA AQUEST DILEMA DE CALIFAT DE VIDA O PODER , JO CREC QUE EN AQUESTA CIUTAT EN AQUEST MOMENT JA ACTIVITAT, JA SOROLL, EN EL BON SENTIT NO ES UN TERRATREMOL PERO JA UN !SOROLL AGRADABLE HI HAN EXPERIENCIES. AQUÍ VA VERÍ UNA EXPERIENCIA dadcs/sed/textos/macba.pmm Pagina 28 �OCSONAR FANTÁSTICA HI HAN HAGUT UNES AL TRES ¡ COM ELS TALLERS OBERTS SEGUIREM PARLANT. LA VIBRACIÓ HI ES. I LA CAPACITAT DE EXEMPLE MERCATS I DE APORTAR UNA CONTRIBUCIÓ PROPIA EN EL MERCAT INTERNACIONAL DE CULTURA HI ES. SI ELS PARLO TANT DE LA IMPORTANCIA DE LES INICIATIVES DE BASE PRIV ADES ETC. ES QUE PENSO QUE DE VEGADES EL PRINCIPI QUE HAURÍEM DE SEGUIR LES AUTORITATS PUBLIQUES ES DE LA MÍNIMA INTROMISSIÓ I LA MÍNIMA INGERENCIA AIXÓ QUE NO ES CONFONGUIN NINGÚ NO ES UNA ACTITUD LIBERAL PER QUE SI ES UNA ACTITUD QUE RESPON JO CREC A UNES CONVICCIONS. NOSALTRES PARLEM D'UN PRINCIPI DE COOPERACIÓ EN AQUEST SENTIT EL ICUP TE LES COSES MOLT CLARES I LES CREC QUE O ESTA FENT BE. SI HA DE AJlfDAR A LA GENT SI A DE COOPERAR PERO TAMBÉ SENSE ENTREBANCS I SENSE VOLER ASSlJMIR DES DE L'ADMINISTRACIO ALLÓ ' QUE CORRESPON A LA SOCIETAT. SENSE LLIBERTAT NO HI HA CREACIÓ I SENSE COOPERACIÓ I SENSE "AJUJTS" NO HI HA ACCÉS LLIURA I UNIVERSAL ELS PRODUCTES CUL TURALS. QUE SENTEN PER AJUTS QUE ES UNA PARAULA QUE EN EL MOMENT D'ESCRIURA-LA REELLEGIR-LA LA HE POSAT I DESPRÉS ENTRE DE COMETES PERQUE NO M'AGRADA MASSA . VUI DIR COSES FINANCADES EN COMÚ A PROP TANGIBLES TRANSPARENTS. dades/sed/tcxtos/macba. p mm Pagina 29 I �AJUTS VOL DIR COSES QUE t:L . COMÚ DE NOSALTRES COM A CIUTAT DECIDlM PAGAR ENTRE TOTS QUE VOL DIR AQUELLA COSA TÁNT ANTIPÁTICA QUE ES COM PAGAR ELS IMPOSTOS. I DE DEDICAR-LOS EN AIXÓ, PERQUE PENSEM QUE EL MERCA T I LA INICIATIVA ESPONTÁNIA DE LA SOCIETAT NO O DONA NO O GARANTEIX I D'ALGUNA FORMA S'HAN ' DE FER. DONS BE SI EN ' AIXO AQUEST "AJUTS" AQUESTES COSES FINANc;A.DES EN COMÚ PROP TANGIBLES 1 PERO A TRA-NSPARENTS FETES PER AQUELL SECTOR P(JBIC QU¡E SIGUEM CAPAc;OS DE CONTROLAR DE TOCAR, QUE NO S'EN VAGIN GAIRE LLUNY PERQUE AL TRAMENT NO ACABEM DE SABER BEN BE COM LES COSES S'ESTAN FENT. VOSALTRES EM DIREU PERO NO ESTEU DEMANEN DINERS A EUROPA PER FINANc;AR PR{j>GRAMES CULTlJRALS NO ESTEU DEMANEN CALIDOSCOPI O COM ES DIGUI AQUEST PROGRAMA A RAFAEL PER FINANc;AR LES COSES QUE ESTEM FENT A LA FUNDA CIÓ MIES VAN DER ROHE EL PREMI D'ARQUITECTURA DE DONEN CADA XXXX SI ES CERT. ES CERT PERQUE ElJROPA A DE TENIR UNES OPCIONS HI ARA O DIRÉ TENIR UN SEGMENT CULTURAL PERO AIXO NO VOL DIR QUE EN PRINCIPI NO TINGUI QUE S¡ER COM A PRINCIPI AL ; CONTRARI LES COSES S'HAN DE FER COM A MES PROP MILLOR. HI ES AQUÍ ON REALMENt LA GENT PAGA MES TRANQlJIL.LAMENT SON LES COSES QUE ES PODEN CONTROLAR O EN TOT CAS PODEN CRITICAR CASI dades/sed/textos/macba.pmm Pagina 30 �DIRIA PERSONALMENT, PERSONALMENT A L'ALCALDE PERO EN TOT CAS AL REGIDOR AL REGIDORS DE CULTlJRA O EN ELS GERENTS TAMBÉ. AIXÓ ES MOLT IMPORTANT JO CREC QUE AQUEST ENFOC QUE COMBINA LA IijiCIATIVA PRIVADA I LA LLIBERTAT DE CREACIÓ EN LA CONCIENCIA DE L'ESPAI P(JBLIC AIXÓ QUE ELS ARQUITECTES ANGLESOS HAN DE FER I TAMBÉ QUAN PARLANT DE BARCELONA PRECISAMENT ES AQUÍ ON AL TROBEN POTSER MES CLARAMENT O AL RICHARD ROGERS PER EXEMPLE QUE AQUEST: DIES ES PER AQUÍ QUE PARLA D'ESPAI PÚBIC EN :AQUESTA VEHEMENCIA COMA UNA CONQUESTA DE LA CIUTADANIA DE LA GENT DE L'EXISTENCIA QUALITAT QUE NO ES DE illiJ L'ESPAI PÚBIC DE RESIDU DELS ESPAIS PRIVATS SI NO UN LLOC QUE TE UN CERT PERFIL UNA CERTA PERSONALITAT. TOT AIXÓ O DIC ARA EN UNA CERTA MODESTIA ES EL N<DSTRE 1 VUI DIR DE LA ESQUERRA DE LES ESQUERRES LA NOSTRA APORTACIÓ DE LA CULTURA D'AQUESTA CIUTAT EN GENERAL A LA CULTURA POLÍTICA AQUESTA PREOCUPACIÓ PER .. D'UNA BANDA EVITAR MONOPOLIS TOT SI A DE DlR INNECESSARIS O POT JUSTIFICAT PÚBLICS PERO D'ALTRA BANDA TAMBÉ TENIR LA GROSSERIA DE DIR ES QlJE S'HA DE DISSENYAR S'HA DE PROJEC[AR. AQUEST MATI EM PREGUNTAVEN dades/sed/textos/macba.pmm UN GRUP DE REGIDORS DEL Pagina 31 �DISTRICTE DE LONDRES PERQUE JA SABEU . - . ' QUE J REGIDORS A LONDRES NO AJNIAN PERQUE NO HI HA AJUNTAMENT PERQUE MRS. THATJER VA SUPRIMIR L'AJUNTAMENT DE LONDRES DONS UN GRUP DE REGIDOR QUE HI HAN ARA QUAN CANVI TOT A ' i ANGLATERRA QUE SERA BEN AVIAT EN VAN VENIR A PREGUNTAR A MI QUE S'HAN DE FER COM ES FARÁ PERQUE ELLS TENEN JA ELS $EUS JOCS OLÍMPICS QUE ES EL MIL.LENIUM DE L'ANY 2000 I VOLEN SABER COM SI ARRIBA I COM ES FA. BE AMB ELLS ESTAVA PARUANT JUSTAMENT FINS A ¡ QUIN PUNT ES NECESSARI QUE HAGI UNA IMPLICACIÓ, UNA COMPLICifrAT UNA SEDUCCIÓ PER PART D'AQUELLS QUE PRODUEIXEN EL PROJECTE PÚBIC EL DISSENY PÚBIC TENEN QUE TENIR UNA CERTA GROSSERIA VOLEN AIXÓ VOLEM AQUESTA PLA<;A LA VOLEM DIBUIXAR D'AQUESTA FORMA ENS AGRADARIA QUE FOS AIXt. QUE NO FOS PAS EL RESIDU O RESULTAT CASI INVOLUNTARI DE L'EXISTENCIA DE UNES FOR[<;ÉS DE MERCAT QUE LA ! VAN DIBUIXAR I AL MATEIX 'TEMPS EN CANVI SOBRE DIMENSIONAL LA IMPORTANCIA DE LA INTERVENCIO PUBLICA, SEMPRE TENIR LA MODESTIA DE SABER QUE LES COSES QUE HEM FET UN DIA NO SON PER SEMPRE JO MOLTES VEGADES DE DEFENSAT ALS ARQUITECTES D'AQUESTES ' CIUTAT l ELS A LO MILLOR NO HO SABEN DIENT A LA GENT QUE ESTIGUIN TRANQUILS QUE LA VIDA JA ELS CANVIARÁ COM DEIA AQUE~L. QUI ERA EL TRIAS DE ' dades/sed/textos/m acba. pmm Pagina 32 �BES O NO SE QUIN CATEDRÁTIC ERA QUE VA DIR EL SUSPENEN EN AQUEST. NO JA EL SUSPENDRÁ LA VIDA, POBRA. AIXÓ ENS PASSA A VEGADES EN ELS POLÍTICS I ELS EDIFICIS ETC. I PLA~ES, ARQUITECTES FEM MOLTA GENT ES POSA FEM MOLT NERVIOSA PERQUE AQUEST DISSENY NO ES EL QUE TINDRIA QUE SER AQUESTA PLA~A ES MASSA DURA I FALTEN ARBRES 1 SOBRE NO SE QUE NO TINDRIA QUE SER AIXÍ . I JO ELS I DIC TRANQUILS LA VIDA JA ELS CANVIARÁ . LA VIDA JA CANVIARÁ LES PLACES LES COSES NO SON PER MENYS NI TANT SOLS LA CIUTAT FÍSICA O ES . BE DONS NOSALTRES JO CREC QUE COMA CIUTAT EN CONTRIBUÍ EN PART EN LA CREACIÓ D'AQUESTA DOCTRINA RESPECTA DEL QUE ES PÚBIC 1 EL QUE ES PRIV AT EL QUE ES NACIONAL I EL QUE ES INTERNACIONAL COM DEIEM ABANS EL QUE EL NACIONAL 1 CLÁSSIC PER DIR-HO AIXÍ I EL QUE ES CONTEMPORANI EL QUE ES TRADICIONAL I EL QUE ES INNOVADOR. BE PERQUE HAURÍEM NOSALTRES A RENUNCIAR A TENIR UN LLOC IMPORTANT TERRENY CULTURAL AL INTERNACIONAL AL TENIM EN EL CAMP D'URBANISME EL TENIM EN EL CAMP DE LA TRACCIÓ EMPRESARIAL EL TENIM EN EL CAMP ESPORTIU CREIXEMENT EN EL CAMP !TURÍSTIC . BARCELONA COMEN~A A SER UNA CIUTAT TURÍSTICA. NO HAVIA dades/sed/textos/macba.pmm Pagina 33 �ESTAT MAI BARCELONA I QUE LA GENT VINGUÉS HI HA VIA PÚBLICS J\ltOL T FIDELS PERO MOLT REDUITS NO. ARA RESULTA QUE LA SETMANA SANTA D'AQUEST ANY ES LA SEGONA CIUTAT D'ESPANYA EN VISITANTS DESPRÉS DE SEVILLA. O SIGUI QUE ENS EN SEMBLEM A UNA CIUTAT QUE SOBRE TOT S'OMPLE AQUELLS DIES. SI HEM SIGUT BONS PER TOT AIXÓ PERQUE NO PODER SER-HO EN EL TERRENY DE LA TRACCIÓ CULTURA. ENS INTERESSA ENS CONVÉ ELS PROGRAMES QUE ESTEM FENT A BARCELONA PLATÓ EL BARCELONA CIUTAT DE FESTIVALS DEJA EL JOAN ¡ DE SEGARRA FA MOLT POC RESPECTE EL GREC PERQUE NO ENS PROPOSEM~ QUE EL GREC SIGUI UN FESTIVAL INTERNACIONAL UN XXXXXXXXX I JO LI CONTESTA V A TU QUE SAPS MES QUE JO DIGUEM QUE HEM DE FER . I ELL HA FET ·uN ARTICLE EN EL PAIS QUE ESTA MOLT BE DIENT EL QUE POTSER ES 1 TINDRIA QUE COMEN<;AR A FER . PARLAR DE PROPORCIÓ DE COPRODUCCTÓ EN ALTRES FESTIVALS . I HEM D'ANAR PENSANT NO;TENIM PERQUE NO FERRO . JO ESTIC SEGUR QUE L'ICUP ANIRÁ PER QUI HEM DE FER AQUEST CAMÍ DE TORNADA 1 ANADA D'ESPORTAR E IMPORTAR COL.LABORA EN ELS DE FORA I DE SER CAPA<;OS TAMBÉ DE PORTA DE FORA CAP A QUI. JO DEIA TAMBÉ FA UNS ANYS PERQUE ERA AIXÍ PERQUE NOSALTRES NO TENÍEM UN MERCAT EN EL TEATRE PER-HO SI TENÍEM UNA PRODUCCIÓ ES A DIR ' dades/sed/textos/macba.pmm Pagina 34 �NOSALTRES DEIEM MADEIRA ES UNA CIUTAT MOLT MES TEATRAL D'ESPECTACLE TEATRAL QUE NO PAS BARCELONA. PERO MIRA VES LES CARTELLERES DE MADRID l JA I COMENc;A VEN HA VER-HI GENT D'AQUI QUE HI ANAVEN O GENT D'AQUI QUE ANA VEN CONTEU COM LA NÚRIA · ESPERT , SI ANA VA A 1 LONDRES O LLUIS PASCUAU A PARIS. JO CREC QUE AFORTUNADAMENT AQUESl¡' MOVIMENT DE ANAR I TORNAR JA ESTA PRODUINT RESULTANTS AQUÍ I EL QUE ABANS ERA UNA MODESTA EXPORTACIÓ EN AQUEST MOMENT ES UNA IMPORTACIÓ CONSIDERABLE I S'HA CREAT EL MES IMPORTANT DE ! TOT QUE ES UN MERCAT INTERIOR ARA JA EN EL MERCAT INTERIOR JA COMPETENCIA EN EL MERCAT TEATRAL ES POT COMPARAR PRODUCCIONS COM LORENZZACIO PER MI V A HA VIEN DOS SE~ EL MOMENT EN QUE HI LORENZZACIO ES A DIR UN AL POLIORAMA I UN 1\L LLIURE¡I HAVIEN ELS FANÁTICS 1 DE CADA UN DELS DOS GRANS ACTORS QUE O INTERPRETAVEN LES COMPANYIES JO CREC QUE EL NOUS CREADORS . RECORDO QUE UNA VEGADA FER UNS QUANTS ANYS UN ALTRE AUTORITAT D'AQlJEST PAIS RENYAVA ELS INTEL.LECTUALS PER QUE DEIA QUE ES PREOCUPA VEN POC DEL PAIS VEN SOMRIURE PERQUE VEN DIR QUE ERA UN EXCÉS! D'INTERVENCIONISME I NO MES . ----&8&------------- ------ - ------------- -~~-~-~~-~-R-----~- dades/sed/textos/macba.pmm Pagina 35 �MIRIN JO CREC QlJE LA REF~EXIÓ, L'ESPRIT FÍSIC, LA CREACIÓ LLIURA NO PODEN SUBJECTAR-SE GAIRE ELS DESITJOS DELS GOVERNS JA SIGUIN LOCALS, ¡ AUTONÓMICS O ELS ESTA[ALS AQUESTES COSES DEMANEN LA MÁXIMA INDE!PENDENCIA, LA MÁXIMA LLIBERTAT,. LA MÍNIMA PRESSTÓ DIRIA. 1 JO CREC QUE DE VEGADESI S'HA VOLGUT CONS .... . . UNA MICA MASSA EL DEBA T I UNA MICA MASSA EL CAMP DE LA CREATIVITAT CREACIÓ ¡O SERIA EL CAMP P A~TIDARI DE DE LA MENYS INTERVENCIÓ DE MES SUPORT DE MES COOPERACIÓ DE MES ADAPTACIÓ A LES :E1XIGENCIES CIUTADANES 1 MES QUALIT AT EN LES A TENCIONS I QUE HI HAGI NO NOMÉS UNA REALITAT SINÓ UNA TAMBÉ SENSACIÓ DE SER UN ESPAI P,LENAMENT LLIURA. I EN AIXÓ TAMBÉ LLENGUA TGE QUE TE 1 MOLT UTILITZ~M. DE VEURE EL DE VEGADES S'HA CONFÓS L'HISTORIA EN LA MITOLOGIA . LA CREACIÓ EN LA REPETICIÓ D'UN CANON S APROV ATS 1 TINGUTS , l ' COM A POLITICAMENT CORRECTES, I AIXO A FET MAL. NO HO DIC COM UN RETRET BARCELONA S'HA DISTINGIT DES DE L'INICI DEL PERÍODE DEMOCRÁTIC PER V OLER-SE ALLUNYAR D'lt\QUESTES ACTITUD I EM ¡ PENSO QUE LA GENT O TE CL!AR. PERO ARA TORNO ON EREM. i 1 ES TROBEN ELS ESPAIS NECESSARIS. HI HA L'ESPAI CULTURAL ADEQUAT PER LA CREACIÓ?. ES MES TENIM ELS NIVELLS DE FORMACIÓ DE VOLDRÍEM?. ¡ dades/sed/textos/macba. pmm Pagina 36 �TINDREM D'AQUI A DEU AlNYS MES PÚBLICS MES CIUTADANS SENSIBLES A LA CREACIÓ ARTÍSTICA. TINDREM D'AQUI A DEU ANYS MES ARTISTES AMB POSSIBILITATS PER DESENVOLUPAR LA SEVA ACTIVITAT CREADORA?. TINDREM BONS MÚSICS FO}\MATS AQUÍ? I TINDREM QUI ELS VULGUI ESCOLTAR?~ BUENO LES NOSTRES ASPIRACIONS HAURIEN DE SER ENCAMINAD ES A RESPONIDRE POSITIV AMENT EN AQUESTS INTERROGANTS QUE ES CORRESPONENT AIXÓ TAMBÉ EN lJNA ACTil!UD DE PROGRÉS QUE JO CREC QUE DEFINEIX LES NO~TRES ACTITUDS A VUI. NO ENTENEM LA CULTURA SENSE INCLOURE TOTS ELS ESFOR(:OS QUE DUGUIN A UNA CERTA UNIVERSALITZACIÓ A UNA GENERALITZACIÓ DEL CONSUM CULTURAL. ESTEM'FENT I ESTEM ACABANT LES BIBLIOTEQUES COSA QUE ES BONA NOTICIA ESTEM DONS PORTEN A LA CIUTADANIA D'UNA MES GRAN IGUALTAT D'OPORTUNITATS . ES CERT QUE QUAN ES PLANTEGEN AQVESTS PROGRAMES DE VEGADES D'UNA FORMA MOL T SIMPLE UN ES POT PREGUNTAR ? UNA BIBLH0TECA ES SINÓNIM DE LECTURA I ES SINÓNIM DE LECTURA AVOL? ENS O DEJEN A ESTOCOLM EL MES DE DESEMBRE QUAN VEN ANAR PER QUE REPTE QUE ENS VA FER LA CIUTAT D'ESTOCOLM A . TOTES ! LES CIUTATS D'EUROPA PER QUE VAN DIR !EL REPTE BANGEMANN. dades/sed/textos/macba.pmm Pagina 37 �BANGEMAN ES EL COMISSARI EUROPEU QUE V A DIRIGIR EL PROGRAMA DE LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ DE LES AUTOPISTES DE LA INFORMACIÓ. IGUAL QUE L'ALBERT GOUR ELS EEUU DONS AQUÍ HI HAGUT UN COMISSARI EUROPEU QUE SE'N HA CUIDAT D'AIXO. VA FER UNA COMISSIÓ DEL QUAL JO EN VAIG PARTICIPAR JUSTAMENT QUE VA DEFINIR DEU PRODUCTES TELEMATICS QUE IIAURIEN D'ESTAR A FI L'EDUCACIO A DISTANCIA ELS SISTEMES DE AJUT A LA MEDICINA HOSPITALARIA A TRA VES DELS ORDINADORS MANIPlJLATS A DISTANCIA , L'ENSENYAMENT ELS NOUS SISTEMES D'INTERACCIO ELS SERVEIS PÚBLICS OBTINGUTS A TRAVES D'AQUEST SISTEMA ETC. I EN AQUESTA REUNIÓ ES DEJA l-IAURÍEM DE PLANTEJAR-NOS COM A DE SER LA BIBLIOTECA A LO MILLOR UNA BIBLIOTECA JA NO ES EL MATEIX. QUINA TECA NOMÉS BIBLIO A DE SER LA TECA DIGUÉSSIM O A D'HAVER-HI UNES ALTRES COSES. CLAR UN VISITANT LES BIBLIOTEQUES D'ESTOCOLM JA S'HA DONA VA QUE ALLÁ N'HA VIEN LLIBRES I A MES A MES HI HA VIA INTERNET HI HA VIA CONEXIONS A TRA VES D'ORDINADOR A TRA VES DE TELECOMUNICACIONS EN BASES DE DADES I EN SISTEMES PER DESCOI\1PTAT D'ARXIUS BIBLIOGRÁFICS MOLT MES AMPLES QUE PODIEN ESTAR EN AQUELLA BIBLIOTECA EN CONCRET . AIXO JA ESTA PASSANT LENTAMENT A LES NOSTRES BIBLIOTEQUES. VUI DIR QUE HEM DE SEG1JI PER AQUÍ dades/sed/textos/macba.pmm Pagina 38 �I QUE HEM D'ANAR DEFINIR EL QUE VOLEM QUE SIGUI UNA BIBLIOTECA EN AQUESTA CIUTAT. i NOSALTRES A ESTOCOLM AQUEST DESEMBRE I VAM ANAR COM ESPECTADORS PERO COM MODESTAMENT TENÍEM NOMÉS PROGRAMES DE ESTOCOLM PERQUE ELLS VAN FER EL REPTE PERO DEU NIDO. PERQUE ! RECORDO QUE LA PRIMERA DISCUSSIÓ LA VAM 1 TENIR A BRUSEL.LES AMB UNA SENYORA QUE ES DIU BIRGIM T A----- QUE ES LA DIRECTORA DEL FORUM SOBRE LA CIUTAT DE LA INFORMACIÓ I QUE QUAN JO LI VAIG DIR QUE BARCE~ONA HI HA VIEN DOS OPERADORS TELEMATICS QlJE HI HA VIA TELEFÓNICA PER UNA BANDA 1 PER ALTRE BANDA PER CABLE EN REFEREIXO I PER ALTRE BANDA ESTAVEN PROVANT ¡ DE TENIR UN ALTRE EMPRESA EN EL QUAL LA . GENERALITAT 1 EL PARTICIPACIÓ ETC. AJuNTAMENT TENIM AQUESTA SENYORA UNA VA DIR BUENO DONS VOSTES TENEN DOS OPERADORS PERO A ESTOCOLM TENIM 25 . A LES RORES VEN ANAR A ESTOCOLM I VAM VEURE 1 QUE A ESTOCOLM NO TENIEN DUES XARXES TENIEN UNA SOLA XARXA I 25 OPERADORS QUE ES DIFERENT. 25 EMPRESES QUE ESTAN DONANT ALGUN TIPUS DE SERVEIS A TRA VES DE LA SOLA XARXA EXISTENT. NOSALTRES D'OPERADORS POTSER EN TENIM MENYS QUE VOSTES PERO XARXES ES POSSIBLES QUE TINGUEM DUES. I ABANS QUE VOSTF~S . TOTAL BARCELONA VA :DIR QUE NOSALTRES VOLDRÍEM FER LA SEGONA SESSIÓ DEL REPTA dadcs/scd/textos/macba.pmm Pagina 39 �BANGEMANN . VOSTES SON L'ESTRELLA DEL NORD. LA DE DONS TELEMATICA I LES TELECOMUNICACIONS NOSALTRES VOLDRÍEM SER L'ESTRELLA DEL SUR. I ~VENEN AQUÍ EL MES D'OCTUBRE ELS DIES 6,7,1 8 LA SEGONA SESSIÓ DEL BANGEMANN CHALLENGE QUE SON TOTES LES CIUTATS EUROPEES POSADES A DISCUTIR A VEURE QUI O QUI O FA MILLOR AQUESTES SAP MES MATERIES ES REUNIRAN AQUÍ A BARCELONA. DIU EL LEMA D'AQUESTES SESSIONS LES CIUTATS INFO-VIES A EUROPA UN TÍlTOL D'AQUEST UNA MICA COMPLICAT PERO TOTHOM iO ENTÉN. LES CIUTATS COM A SISTEMES D'ACCES 0 : COM A PORTES D'ACCES AMB UN SISTEMA COMPLEXA INFORMACIONS QUE ENS POT ARRIBAR A TRA VES DE CABLES I A TRA VES DEL QUE ABANS SERVIA NOMÉS PER PARLAR. TELEFONON. BE NOSALTRES HAURÍEM D'ANAR DEFINÍ QUIN TIPUS DE LLOCS DE CULTURA REFlEXIVA I D'APRENANTGE VOLEM AL QUE HEM DIT BIBLIOTEQUES FINS ARA I AFAVORIR LA PROBABLEMENT ELS CREATIVITAT CENTRE CÍVICS ENTORN. ELS HEM D'ANAR CANVIANT 1 HEM D'ANAR CONVERGINT DES DEL CENTRE CÍVIC CAP AQUESTA BIBLIOTECA TELEMATITZADA I AMB ALGUNS ELEMENTS LÚDICS PROBABLEMENT. ESTEM EXPERIMENTANT AMB TOT AIXO . HE CITAT ALGUNS, HE CITAT LA CASA DEL RELLOTGE LA SEDETA LES COTXERES, EL CORRO VELL ETC. HEM dadcs/sed/tcxtos/macba.pmm Pagina 40 �D'ANAR VElEN QUE FEM EN AQUESTS CENTRES CÍVICS SI HEM DE CONVERTIR EXCLUSIVAMENT EN LLOCS EN CONTRA DES DE EL PUNT DE VISTA DE LA DISTRACCIÓ O TAMBÉ EN LLOCS DE FORMACIÓ 1 CONSUM. NO ELS VUI CANSA MOL T MES JO EN PENSO QUE DES DE LES POSICIONS POLÍTIQUES QUE JO DEFENSO I EM PENSO QUE JA ARRIBA T EL MOMENT EN LA VIDA D'AQUESTA CIUTAT l D'AQUEST PAIS EN QUE ES BO COMEN~AR A PARLAR D'UNA FORMA MES CLARA EN FUNCIÓ DE LA POSICIONS POLÍTIQUES DE CADASCUN SENSE QUE NINGÚ NO S'ESBERI INCLUS L'ALCALDE DE LA CIUTAT A DE FER-HO . TREBALLANT PERLA IGUALTAT D'OPORTUNITATS SI DES DE EL PROGRÉS AFIRMEN QUE TREBALLEN PER LA MÁXIMA LLIBERTAT. PER LES MÍNIMES INTROMISSIONS QUE NO VOL DIR ELS MÍNIMS SOPORTS COM HE DIT O COM ELS MÍNIMS AJUTS TOT EL CONTRARI PARLEM D'UNS AJUTS LLIURES NO CONDICIONATS. I DES DE AQUEST PUNT DE VISTA EM SEMBLA EL MES LOGIC QUE L'ALCALDE D'UN GOVERN DE PROGRÉS PARLI DE CULTURA I O FACI EN CORRESPONDENCIA EN AQUESTS TERMES . TERMES QUE ESTAN BASATS EN LES CONVICCIONS DE POLÍTIQUES FERMES PERO QUE NO S'EQUIVOQUI NINGÚ BARCELONA DE CARA AL SEGLE XXI I DE CARA A L'ANY 2001 NO POT I NO VOL RENUNCIAR A RES VOL ASSUMIR EL SEU PAPER DE CAPITAL DE CATALUNYA TAMBÉ DE CAPITAL CULTURAL PERQUE dades/sedltextos/macha.pmm Pagina 41 �TAMBÉ ENTENEM QUE SE CAPITAL EUROPEA EN AQUELL MOMENT REINDINVICAR SIGNIFICA TAMBÉ CONTRAPOSAT. O CONTRAINDICACIÓ AllXO. S'HA JUSTAMENT MOLTES VEGADES SUPERAT APARENT EN AQUESTA UNA FRASE SENZILLA. NOSALTRES SOM CATALANS I AL MATEIX TEMPS INTERNACIONALS. PERO TOT AIXO O HEM DE CONCRETAR UNA MICA MES . BARCELONA VOLDRIA SER EL LLOC EN QUE ES REINDINVINQUES LA t DIVERSITAT EUROPEA COM! A UN VALOR EUROPEU ESTRICTAMENT EUROPEU 1 AL MATEIX TEMPS LA DIVERSITAT COMPARTIDA DIGUÉSSIM RESPECTADA CAPAc; DE CONSTRUIR LLENGUATGES COMUNS BARCELONA ES EL LLOC ON ES DONEN TOTES LES CIRCUMST ÁNCIES LABORATORI PERQUE ; S'EN PUGUIN D'AQUESTA CULTURA DIR EL EUROPEA. PERTANYEM EN lfN PAIS D'UNA HISTORIA IMPERIAL FANTÁSTICA PERQUE V A CONQUISTAR MIG MON PER L'AL TRA BANDA I ON EL SOL S'HI OPOSA V A EN EL IMPERIS QUE TENIEN NO SOM PAS FORA D'AQUEST PAIS SOM A DINS I A SOBRA DINS D'AQUESTS PAIS ENCARA TENIM UN PATIT PAIS QUE VA CONQUISTAR EL MEDITERRANI DESPRÉS VA DESCOBRIR QUE EL MEDITERRANI ERA UNA TRAMPA DIGUÉSSIM QUAN ' L'ATLANTIC ES VA DEMOSTRAR COM EL CAMÍ DEL MON DEL NOU MON. I EL GRAN MEDITERRANI QUE ERA EL MIG DE LA TERRA I :Q>'AQUI V A VENIR EL NOM 1 ERA EL LLAC RELATTVAMENT MENUT I QUE A SOBRA HA TINGUT MOL TS PROBLEMES DE TOT TIPUS DES DE dades/sed/textos/macba. pmm Pagina 42 . �PIRATERIA FINS EL CANAL DE SUEZ TRENCANT MOLT DESPRÉS. DONS PERTANYEM A UN GRAN PAIS HISTÓRIC TENIM UNA CULTURA QUE HA SIGUT UNA CULTURA DESARROLLADA A UNA AL TRA EPOCA HISTÓRICA ANTERIOR 1 QUE DESPRÉS A RESSORGIT EN FOR<;A EN EL NACIONALISME DEL SEGLE XIX QUAN ESCOCIA UNA MICA VA REINVENTAR EL SEU PASSAT A TRAVES DE WALTER SCOTT I LA FIGURA DE JOHN WOLLAS 1 NOSALTRES VERDAGUER PER EXEMPLE VEN FER EL MATEIX EN JOFRE EL PILÓS I ALTRES. 1 AIXÓ O HEM DE REINDINV[CAR COM A QUALITAT 1 PODEM REINDINVINCAR COM A QUALITAT, I EL MATEIX TEMPS TENIM UNA CIUTAT QUE ENS PERMET QUE AQUESTA NACIONALITAT O AQUEST ELEMENTS NACIONALS ES COMUNIQUEN AMB LA RESTA DEL MON . PER CLAR LA CIUTATS SON LES PORTES D'ENTRADA I SORTIDA DE LES NACIONS ES EL LLOC ON SON FÍSICAMENT PERQUE ELS AEROPORTS I ELS PORTS 1 LES GRANS ESTACIONS DE TREN I ON ARRIBEN LES CARRETERISS PERO SON TAMBÉ INTEL.LECTUALMENT ES EL LLOC ON LA QUÍMICA DEL CONTACTE ES PRODlpEIX. LA QUÍMICA DEL CONTACTE ES NO PRODUEIX EN UN AVIO ES PRODUEIX A LES CIUTATS QUE ES ON ARRIBA LA GENT PERA VIO O PER COTXE PER ALLÁ ON SIGUI. ES AQUÍ ON LES NACIONS ES POSEN EN CONTACTE I AQUESTA CIUTAT TE LA SORT DE SER CAPITAL DE CATALUNYA 1 PER TANT D'UNA NACIÓ CULTURALMENT DECENT SOLIDA HISTÓRICAMENT dades/sed/textos/macba.pmm Pagina 43 �DESCRIPTIBLE DIGUÉSSIM TENIM UN RELAT PER EXPLICAR PERTANY A UN ALTRE NACIONALITAT MES GRAN QUE ENS IIA FET PRtESENTS A MIG MON EN UNA LLENGUA QUE ES LA SEGONA MES PARLADA DEL MON PROBABLEMENT AL MATEIX TEMPS NO HA DEIXAT DE TENIR UNA CIUTAT QUE LA FA INTERNACIONAL EN AQUESTA CULTURA. DONS BE NOSALTRES ENS OFERIM A EUROPA COM lTN LLOC D'EXPERIMENTACIO A L'ENTRADA DEL SEGLE XXI PER HAVER-HI SI NO ES BRITAT QUE LA DIVERSITAT QUE AQUESTA DIVERSITAT QUE AQUESTES PECULIARITATS SON COMPATIBLES. AQUESTA ES EL GRAN REPTE NO I CREC QUE BARCELONA EL POT AFRONTAR.DIR-VOS QUE PER MI CULTURA CIUTADANA ES BÁSICAMENT AIXÓ . CULTURA CIUTADANA ES EL MATEIX TEMPS SER CAPA~OS DE DEFENSAR LA PROXIMITAT AL CONTROL DE L'ENTOR L'ESTIMACIO DEL BARRI PER A CADA UNA DE LES NOSTRES PECULIARITATS. 1 TANMATEIX LA CAPACITAT DE DESARROLLAR UN LLENGUATGE QUE ENS ENTENGUIN MES ENLLÁ DEL BARRI NO. MES ENLLÁ DE LA NOSTRA CIUTAT MES ENLLÁ DEL NOSTRE PAIS. AQUESTA VISIÓ J)E QUE NO NECESSÁRIAMENT EL QUE ESTA MES A PROP ES CONTRADICTOR! EN LA FORMACIÓ DE L'ESPAI MES GRAN. L'EXPERIENCIA QUE JO TINC EN EL COMITE DE LES REGIONS DE L'UNIO EUROPEA ES JUSTAMENT AQUESTA. EN EL dades/scd/textos/macba.pnlm Pagina 44 �COMITE DE LES REGIONS LA CIUTATS I LES REGIONS D'EUROPA ESTAN PARLANT FOR~A EN EL LLENGUATGE QUE TANMATEIX ES UN LLENGUATGE DE LA DIVERSITAT I AL MATEIX TEMPS ES UN LLENGUATGE EUROPEU UN LLENGUATGE COMPATIBLE. ALGUNS DIRAN BE AIXÓ ESTA MOLT BE PERO A ULTIMA HORA LA SOBIRANIA NACIONAL ES EL QlJE IMPORTA 1 AQUÍ ESTE UN ESTAT O NO ESTE RES. I EUROPA NO ES 1 RES MES QUE UNA CONSTRUCCIÓ DELS ESTATS I ES CERT EUROPA ES UNA CONSTRUCCIÓ DELS E¡STATS QUE VA SORTIR DEL 17-18-19 PERÓ ES VEN iCERT QUE EUROPA EN AQUEST MOMENT ¡ RETORNANT ESTA CAP EL RESPECTE DE LA SEVA PLURALITAT MES ENLLÁ DELS ESTATS. ITÁLIA O ESTA FENT LA GRAN BRETANYA O FARÁ DE SEGUIDA ALEMANIA JA O HAVIA FET NO DE GRAT POSSIBLEMENT PERO UNA MICA DE FOR~A PERO O HA VIA FET AL ACABAR LA SEGONA GUERRA MUNDIAL AUSTRIA PER DESCOMPTAT TAMBÉ BELGICA EN NAUSSEN JA QUI DIU QUE BELGICA HA DESAPAREGUT TE LA 1 ! SEVA DIVERSITAT RECONEGUDA CONSTITUCIONALMENT QUE A FRAN~A ' COM LA GRAN EXCEPECCIO ELS FRANCESOS ENCARA QlJAN JO ELS PARLO EN VAIG PASSAR UN HORA I MITJA PARLANT EN LIONEL JOSPIN I L'ANTIC AMBAIXADOR PIERRE -----FRANCÉS A ESPANYA I NO ELS BAIX TREURE DE LA SEV A CONVICCIÓ DE QUE LA IDENTITAT REGIONAL A PARTICULARITAT dades/sed/textos/rnacba. pmm QUE FRAN~A SIGUI ES FRAN~A. DEL MES NO I CAP MÍNIM Pagina 45 �INTERES PER ELLS. CLAR ELLS PAGAN EL PREU D'HA VER SIGUT EL PAIS QUE VA CREAR LA NACIÓ D'ALGUNA FORMA QUE VA CREAR LA NACIONALITAT MODERNA LA NACIÓ I LA TEORIA DE LA NACIÓ I LA SOBIRANIA I LA VOLUNTAT DEMOCRACIA SOBRE AIXÓ. t POPULAR I LA PER TANT EN PART EN PAGA UNA MICA SI VOLEU ELS COSTOS. EN TOT CAS DIR-VOS QUE EUROPA :ESTA RETORNANT A RECONEIXER LA SEVA DIVERSITAT EN MENYS POR JA QUI DlU QUE AQUELL LLENGUATGE EUROPEU NO SERÁ POSSIBLE PER QUE SI ANEM MASSA DEPRESSA EN VOLGUER-LO FABRICAR ENS TROBAREM QUE EST AREM CREANT UNA NOVA MITO LOGIA NACIONALISTA EUROPEA QUE SERÁ IGUALMENT ATACABLE COM TOTES LES DE MES I QUE SERÁ PREMATURA I SERÁ ACCESiaLEMENT ABUSARADA JA QUI DIU RALDAREM PER EXEMPLE EL SR. ROBERT DE VENTÓS UNA MICA EL PRÓLEG DEL LLIBRE DE NORBERT RIU ...... AL TANTO QUE LA SOBIRANIA NACIONAL ES EL QUE CONTE I TOT EL DEMÉS ESTA MOL T BE PERO ES UNA MICA UNA IL.LUSIO DIU TARENDOLF NO APRETEM MASSA EN EL CAMÍ DE LA UNIFICACIÓ CULTURAL EUROPEA PERQUE PODIEN ESTAR CARREGANT-NOS EUROPA QUE ES LA MARE DELS OUS. LA SEVA LLIBERTAT LA SEVA DIVERSITAT DEIXEM QUE FRAN<;A FACI LA SEVA XXXXX DEIXEM QUE ALEMANIA FACI LA SEVA REUNIFICACIÓ SI VOL REUNIFICAR AL PREU QUE SIGUI NO ENS I FIQUEM DEIXEM QUE ANGLATERRA dades/sedltextos/macba.pmm Pagina 46 �FACI LES GUERRES DE LES MALVINES SI CAL DIU ELL. PERQUE A ULTIMA HORA SI: VOLEM OBLIGAR-LOS A UNA MONEDA ÚNICA A UNA¡ ACTITUD ÚNICA A UNA DEFENSA ÚNICA ETC. SI APRETEM MASSA EL PAS ESTAREM TRENCANT EL RITME DE LES COSES. BE DONS BARCELONA VOLDRIA RESPECTANT AIXÓ VOLDRIA QUE QUEDES CLAR EL QUE S'OFEREIX A EUROPA COM EL LLOC PER EXPERIMENTAR LA POSSIBILITAT D'UN MON QUE VA UNA MICA MES ENLLA QUE TINGUI UN LLENGUATGE PROPI. EL LLENGUATGE DE LA DIVERSITAT I AL MATEIX TEMPS EL DE LA ClUT ADANIA . QUAN ES VAN ACABAR ELS JJOO EN VAN PREGUNTAR MOLTA GENT l-II ARA QUE FARAN? JO ELS I DEJA QUE FAREM? DONS FAREM EL QUE LA GENT VULGUI. I ENS VAIG DEDICAR A PREGUNTAR EL QUE LA GENT VOLIA I LA GENT EN DEJA SISTEMATICAMENT EUROPA .ES A DIR JO FORMULA VA EXPRESSIONS 1 MIRA V A DE DRINOS QUE JO FEIA LA GRACIA DE JO FEIA LA GRACIA QUE JO PROVOCA VA O LA IL.LUSIO QUE JO PROVOCA VA ALS ULLS DE LA GENT. I VAIG ARRIBAR ESTADÍSTICAMENT LA CONCLUSIÓ QUE LA COSA QUE FEIA MES IL.LUSIO ERA LA COSA QUE PROVOCA MES ATENCIÓ O MES INTERESA IOTA EUROPA. dades/scd/textos/macba. pm rn Pagina 47 �L'ALTRA COSA ERA LA CULTURA L'ALTRA PARAULA QUE LA GENT ACOLLIA COM A MOTIU FOR~A DE LA BARCELONA POST-OLIMPICA ERA EL CIVISME I LA CULTURA. REFLEXIONANT V AlG ARRIBA A LA CONCLUSIÓ FINALMENT DE QUE TOTES DUES COSES EREN UNA CULTURA I MICA EL MA TEIX SI PELS BARCELONINS , EUROPA ERA CONSTRUIR UNA UNA MICA EL CULTURA MATEIX, I QUE CIUTADANA A BARCELONA VOL DIR D'ALGUNA MANERA A OFERIRSE A EUROPA A TENIR A BARCELONA UN LLOC DE TROBADA I LA POSSIBILITAT D'EXPERIMENTAR UN LLENGlJATGE AIXÓ ES EL QUE VOLIA ACABAR DIENT. SI SI UN LLENGUA TGE EUROPEU. AIXÓ ES EL QUE BARCELONA VOLDRIA TENIR I QUE FOS UNA MICA LA MARCA DE LA SEVA CULTURA. JA HE EXPLICAT MES D'UN COP QUE QUAN THOMAS MAN VA TORNAR DE AMERICA A ALEMANIA DESPRÉS DE LA GUERRA LI VAN PREGUNTAR. ALEMANIA? I ELL VOSTE VA HAVIA ABANDONAT DIR NO NO JO NO ABANDONA T MAl LA MEVA PATRIA. LA PATRIA PARIA ES L'ALEMANY . LA MEYA HE MEV A ES L'ALEMANY I SEMPRUN QUE O COMENTA V A ES PREGUNTAVA AIXÍ MATEIX QUIN ERA LA SEVA PÁTRIA? POBRE SEMPRUN CLAR TANT VOLTAR. A FI DESPRÉS D'HA VER-NOS PRO MES EL MNAC I ALGUNES AJUDES AL CENTRE DE CULTURA CONTEMPORÁNIA I QUE AQUESTES NO HAN ARRIBAT DONS SEMPRUN DEIA LA MEYA PATRIA ES LA LLENGUA ESPANYOLA? dades/sedltextos/n¡acba.pmm Pagina 48 �DEIA HOME SI PERO NO TOT f\.LMENT JO HE ESCRIT EN FRANCES MOLT I HE VISCUlt MOLTS ANYS A FRAN<::A PER TANT. ES EL FRAN<::ES? ES EL FRAN<::ES NO TAMPOC. ES L'ALEMAN? HOME L'ALEMAN TAMPOC ENCARA QUE DIU QUE V A LLEGIT EL QUIXOT EN ALEMANY QUAN ERA PETIT. COSA QUE REALMENT ADMIRAT. A MI 1 DONAN-THI EN DEIXA VOLTES I PARLANT DE THOMAS MAN DEIA FINALMENT HOME HE ARRIBAT A LA CONCLUSIÓ QUE LA MEYA PÁTRIA ES EL LLENGUATGE. NO CAP LLENGUATGE. SEGURAMENT JO ESTARIA D 1ACORD EN ALGUNS UNA MICA MES ESCEPTIC QUE NO HAN TINGUT LA SORT DE SER TANT VIATGES O DE SER TANT UNIVERSALS PER LA DESGRACIA PERQUE EN EL FONS V A SER LA GUERRA EL QUE EL VA LLENc;AR I EL POBRE V A ESTAR BUNKINGHAM VA SER NO. QUAN HI A TORNAT ARA 50 ANYS DESPRÉS 1 HA FET JUSTAMENT AQUEST DISCURS EN UN LLIBRE MERA VELLÓS, UN DE PETIT PRIMER QUE EL VA CONVERTIR EN EL DISCURS DE ' VA FER A FRANKFOURT PEL:. PREMI DE LA LLIBERTAT QUE ES DIU. UNA TOMBA EN ELS NÚVOLS. REFERINTSE AL CREMATORI. REFERINT -SE ES UNA POESIA D'UN POETA POLAC MERA VELLOSA QUE ES DIU AIXÍ. I ES EL TÍTOL DEL LLIBRE DEL SEMPRUN I ELL DIU LA MEV A PÁTRIA ES EL LLENGlJATGE. JO CREC QUE HEM DE SER TANT AGOSARATS COM ELLS PERO UNA MICA MENYS . ES LLENGUATGE A DIR LA EUROPEU NOSTRA SI PÁTRIA SOM ES EL CAPA<::OS DE CONSTRUIR-LO I BARCELONA I PENSA CONTRIBUIR. dades/scd/textos/macba. pmm Pagina 49 �MOL TES GRÁCIES PERLA SEVA A TENCIÓ. dades/sed/textos/macba.pmm Pagina so � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4398 Title A name given to the resource Transcripció conferencia “La cultura, eix central de la Barcelona del segle XXI” Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. MACBA Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cultura Competitivitat Infraestructures Acció política Model social Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-07-02 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1528/19970714d_00774.pdf bf885166aa6d69f3da85840952110770 PDF Text Text 411( ^- TRIBUNA BARCELONA DECLARACIONS DE PASQUAL MARAGALL: Van matar Miguel Angel Blanco tali com !van anunciar que farien i la veritat és que en aquell moment he recordat que vaig estar a dos enterraments a Sant Sebastià, el primer el del Senador Casas i l'altre en el del regidor Gregorio Ordóñez i també vaig participar en una manifestació silenciosa pel segrest d'Iglesias. No vaig poder assistir a l'entetrament de Fernando Múgica. Miguel Angel Blanco, que era d'Ermua al costat ge Bilbao, l'han matat a Lasarte que és la frontera entre Biscaia i Guipúscoa no em puc sostreure de l'impressió terrible de que era una mort anunciada i executada. A tots ens dol haver d'admetre que aquesta mo rt anunciada, quasi televisada diria, ha commogut al poble d'una forma més general, més profunda que les anteriors: de Casas, d'Ordóñez, de Tomás y Valiente.... o el propi Fernando Múgica. Tots recordem aquella frase terrible de l'assassí de Múgica a aquella senyora que se l'estava mirant després d'haver matat d'un tret fred al carrer: "No me mires que te mato", 1 el mateix, o algú d'aquest grup o un altre de la corda va amenaçar a un familiar del mort, dient-li: " A tu padre, si hace falta también lo mataremos". O les morts del Capità Barrios o de l'enginyer Ryan que també van ser raptats i amenaçats de mort ï després exectutats 4 O sigui que això fa molt temps que dura i potser no ens hauria de recar tant ó de saber tant greu el fet que que ara hi hagi la reacció que hi ha perquè possiblement el que voldríem ara amb aquesta mort és venjar-les totes, també les anteriors. tira al cap d'una altre persona, aixòho veiem cada dia a la televisió. Jo quan arribo a casa i veig el meu fill, que moltes vegades està mirant la televisió puc estar 5 minuts, 10 minuts, 20 minutsperò rarament al cap d'aquest temps no ha passat alguna cosa així. I no em puc treure del cap que aquesta mort tant tràgica, aquest assassinat està banalitzat per aquests fets, està frivolitzat pel fet de que cada dia ho veiem. No dic Icom se sol dir moltes vegades en un excés de lleugeresa, que són els mitjans que és la televisió que és la cultura dominant la que crea la cultura de la violència si que dic que aquesta mort està banalitzada per les altres que veiem cada dia i que possiblement si alguna cosa canvia en el futur també canviarà en aquest aspecte. ï Penso que tots estem d'acord en què el Pais Basc avui els hi enviem la nostra fraternitat, la nostra amistat... els coneixem, jo conec a la gent que està patint tota aquesta situació, la Teresa Castells !i el José Ramon Rekalde que els hi van cremar la llibreria a la plaça Vella dq Sant Sebastià i els hi van cremar la mateixa llibreria que els feixistes els hi Van cremar l'any 66 perquè aquests eren d'esquerres, perquè eren anti-franquistes. I ara els hi han cremat la mateixa els altres feixistes. I tots coneixem gent al Pais Basc i per tant avui els enviem tots aquesta fraternitat aquesta amistat dolguda i al mateix temps els hi diem que esperem que els vostres partit polítics finalment faran front a la por al carrer i imposaran la gallardia al carrer, ino dic la guerra, com avui algú ha dit. �Jo no crec que s'hagi de proclamar la guerra a ningú sinó més aviat al contrari. Més aviat el crit que ahir deia: "Nosostros no matamos". Es a dir 'asfixiat' com a dit molt bé el President de la Generalitat avui, per no matar; treure l'oxígen, s'ha dit. I això és el que els hem de dir, que esperem que a la seva Comissió de Drets Humans del Parlament que ha enviat a Estrasburg el tema del trasllat de presoners es miri les coses amb una certa circumspecció a partir d'ara. I els diria als companys que tenen una coalició en els Ajuntaments a la gent que ha callat respecte d'aquesta ... borca potser s'ho hagin de repensar, encara que nosaltres no som ningú per dir el què'en un altre país. Dit això deixeu-me, si és que podem, entrar en un altre to i en un altre tema. En els nostres temes d'aquí. Penso que potser el que avui jo puc fer aquí es breument, fer un repàs del que ha estat la història política d'aquest país, fer un repàs també del que ha estat l'Ajuntament de Barcelona en els darrers 2 anys i en tercer lloc, unes idees sobre el que són les conseqüències que se'n deriven d'aquesta anàlisi. En primer lloc, jo diria que aquest país no ha tingut encara, amb tota seguretat, una transició democràtica, una alternança democràtica complerta sense destrucció de l'adversari ni remor de sabres, sense soroll de sabres. No ho ha tingut en tot el segle. L'altre dia em vaig trobar a Leopoldo Calvo Sotelo a l'aeroport de Brussel.les i em deia que l'última vegada que l'alternança va ser pacífica va ser amb Cánovas, però no era alternança sinó que era un torn pactat. Precisament la limitació de la democràcia li venia per ser pactat prèviament. Es a dir que aquest país només ha sabut alternar-se quan no ha sigut del tot democràtic. Mireu el que va passar l'any 31: el Rei va marxar i va venir la República. Es a dir va entrar la República per desaparició de la monarquia. Pere l'any 33 les esquerres no van acceptar el resultat electoral, el de tot Espanya. Aquí a Catalunya va ser una mica diferent com sabeu i això té alguna cosa a veure amb aquesta no acceptació.... però al 33-34, hi va haver no acceptació de l'alternança per part de les esquerres que va esdevenir en la revolució de l'octubre del 34. El resultat d'aquesta revolució i de la repressió que se'n va derivar va ser que el 36 les esquerres van guanyar de carrer, amb una avalanxa de vots que volien treure de la presó els tancats des de l'any 34. I la dreta no ho va acceptar; no tant sols no ho va acceptar que no va fer un cop sinó que va fer una guerra, una guerra civil que va durar tres anys i va matar a 500.000 persones. Després va venir la dictadura i la dictadura va marxar, va desaparéixer des de dintre. El franquisme va desaperèixer perquè el 15 de juny de 1977 podéssim fer les eleccions i entrés UCD. Però UCD; va marxar desapareixent l'any 82. Al 81-82 hi ha cop d'estat, si voleu ridícul vist des d'ara. I l'any següent hi ha una victòria per 'golejada' : desaparició de l'adversari, en aquest cas d'UCD. �I ens tenim que anar fins el 96: la primera elecció ajustada, democràtica, amb alternança possible és la del març del 96. 20 milions de vots, 300.000 de diferència, per cert, 600.000 a Madrid a favor del Partit Popular, 600.000 a Barcelona província a favor dels socialistes. Ja veieu la importància que tenen les grans aglomeracions en aquests qüestions, si van d'una banda o d'una altre, Però en tot cas avui no acabem de saber del tot, tots tenim la confiança de que sí per moltes raons, que alguna de les coses que han passat aquest cap de setmana i altres, no ens donen la total confiança de que efectivament l'alternança del 96 és la primera alternança democràtica complerta del segle sense destrucció de ('adversari, amb tranquilitat sense cops. No ho sabem, confiem que sí sobre tot des de Catalunya estant. La veritat és que els protagonistes d'aquesta transició, que al cap de 20 anys potser sí serà la primera democràtica del segle han sigut personalitats molt singulars, i ho dic perquè crec que cada generació te un paper. Jo crec més aviat en el destí que el que en podríem dir la Providència. Estic del cantó deis partidaris de que les coses estan bastant marcades, no sabem per qui ni com però estan marcades. En el sentit de que cada generació te una feina a fer i cada persona dintre de cada generació, menys però també. en fi potser hi ha una mica més de possibilitat d'elecció 'i tinc l'impressió de que la nostra generació, la meva, la deis 50 - una vegada en Solana em deia que la gran avantatge de Pujol és que te l'edat justa-,' ha tingut un paper molt limitat en el temps, llevat de Pujol. Limitat si entenem que 10 - 15 anys màxim 20, de política democràtica, són relativament pocs pel que són les carreres polítiques d'altres països. Jo crec que la nostra generació, com a dit Felipe González "producte d'una traició biològica" ha fet la feina relativament dora. Però una traïció biològica que era perfectament previsible perqué i no erem els fills de la generació cremada, no havíem quedat que els nostres pares no havien pogut fer el que tenien que fer? El meu pare va ser triat per ser el director de l'escola Blanquerna cap al final de la República, va venir el franquisme i aleshores quan va tocar ser director va a Vitòria per presentar-se en el que llavors era el Ministre d'Educació, que si no recordo malament era parent, devia ser l'oncle, de l'actual Delegada del Govern a Catalunya. En tot cas no va ser nomenat: La generació del meu pare no va tenir el que havia de tenir, no va fer el que tenia que fer, probablement. Pep Casamiglia que era un amic seu, filòsof i gran professor va acabar venent fruita de Canàries. El meu pare va acabar venent 'aspirines' per un laboratori que les fabricava. �No van poder fer el que havien de fer. Per tant era lògic segurament si haguessin pensat una mica que la nostra generació es trobés molt aviat, si les coses anaven com finalment van anar, bé, encara que una mica tard per molts, que ens trobéssim molt aviat en les responsabilitats que normalment pertoquen a una generació més avançada en l'edat. Per tant era previsible el que ha succeït. Ahir sentint a la Delegada del Govern, que va estar molt bé, en el camp del Barça, llegint el comunicat que va llegir i amb l'entonació en què ho va fer en vaig tenir una mica la impressió inversa de la que havia tingut - ï avui estic, ja ho veieu, molt sincer-, del dia 4 ó 5 de desembre quan vaig assistir a la pressa de possessió de Narcís Serra com a Ministre de Defensa. Aquell dia els exèrcits van desfilar en el pati de Buenavista, de l'antiga JUJEM (Junta Jefes Estado Mayor), i jo vaig tenir la impressió de que la història havia capgirat totalment. Vaig tenir un 'xoc' psicològic: em va semblar que estava veient el NO-DO amb els protagonistes canviats. La història dona moltes voltes i segurament està feta d'aquest tipus de sorpresa i segurament fins que no se n'han fet dos o tres, possiblement no s'estabilitzen. Com deia Marx "la història ha de passar dues vegades perque passi de veritat". Sempre hi ha un primer intent. La nostra generació ha arribat on ha arribat per una sèrie de circumstàncies que tenen que veure amb l'evolució del país. Però hi ha arribat per haver estat molt marcada per ser la generació de la clandestinitat. Jo tinc un amic que diu que això ens ha marcat fins a tal punt '` que la política actual està en part afectada negativament per això. Perquè la política clandestina és una en la qual la retòrica és molt impo rt ant, la fabulació també i la moral que s'ha emprar és relativament dubtosa perque és una món on les coses no són del tot veritat. Els arguments que es fan servir són molt inflats respecte al que realment està passant. Es una ètica la de la clande s tinitat una mica retòrica, una mica fabuladora, creadora d'un món d'esperances en el canvi sobre bases lògiques bastant insuficient i per tant generadora de morals una mica dubtoses. De fet els personatges que han accedit a la transició de la qual estic parlant, són personatges quasi diria cada un d'ells a cavall de dues situacions diferents que s'ha hagut de casar i amb una ètica singular. Suárez va convèncer a tota una classe política de fer-se l'harakiri. Tarradellas, el republicà, ens va convèncer que la victòria del 15 de juny s'havia d'administrar conjuntament amb el Rei i amb Suárez i no per part de l'Assamblea de Parlamentaris catalans. Carrillo, una altre republicà representatiu, va acabar enterrant la bandera republicana i acceptant la monarquia i quasi diria tornant al camp socialista d'on havia sortit de jove. No vull que quedi que faig una critica a Tarradellas que va dir clarament a l'arribar a Madrid "jo só el successor d'aquell que Franco va ordenar executar", i aquest dia ens va començar a agradar un altre eop. Es a dir que no va enganyar a ningú. �En tot cas nosaltres ens vam enredar quan vam pensar que l'Assamblea de Parlamentaris eixida de ('eleccions del 15 Ide juny seria suficientment important com per fer venir Tarradellas a Barcelona abans de Madrid per encapçalar el moviment que en aquell moment hagués tingut un sentit probablement més revolucionari del que després va succeir. I crec que tots estaríem d'acord avui en que Tarradellas tenia raó i nosaltres probablement no. Pujol, el detingut de l'any 60 que va dir no' als que l'esperaven a la sortida de la presó amb banderes democràtiques radicals i va voler muntar un Banc, una enciclopèdia, una Universitat i un curs en lloc d'un partit clandestí. Tots ells doncs, persones que van haver de forçar el seu propi seguiment, anar per unes vies que no eren les que els seus seguidors havien imaginat. l Felipe González, que va haver de marxar un dia per dir no al marxisme i va haver de tornar al cap de poc, llavors lamb una gran acceptació i que va provocar, al menys a mi personalment, un efecte considerable quan va parlar un llenguatge que anava, pensava això, igualment dirigit als fills dels demòcrates, al demòcrates filis de demòcrates que als fills de la Guàrdia Civil. I per això va guanyar. Però també ens va sobtar, perquè parlava un llenguatge que tothom entenia. Gairebé diria que els cronistes triomfants de tata aquesta transició han estat aquells amb totes les claus per interpretar aquests girs polítics personals 'sense perpadejar', els que han sabut explicar això des de dins. Estic pensant amb Manolo Vázquez Montalbán, que ha explicat una mica els secrets d'aquests història injusta, tantes vegades. En canvi Raventós o Raimon Obiols que són ets que han mantingut amb més constància el mateix missatge des dels anys 50, que és Catalunya i el socialisme democràtic, no han tingut el destí tant de cara, tampoc Carrillo. Diem també que quan van dir Catalunya; i socialisme democràtic van dir amb autonomia, amb sobirania diu el protocol id'unitat del PSC amb el PSOE, però amb connexió amb el socialisme espanyol. Altres persones podrien també esmentar que no han tingut el benefici de la història, potser Heribert Barrera, Gregorio López Raimundo, Ruiz Jiménez en podríem parlar de més. En tot cas, una interpretació en clau història del que ha sigut la transició. Rara parlaré una mica de mi perquè sé que hi ha una expectativa sobre això i no ho vull defraudar, encara que alguns hó sentiran igualment. Aquest passeig per la historia em serveixa mi per explicar amb més convicció que no crec més que molt remotament en la carrera política, entesa com una llarga cursa d'obstacles per anar escalar posicions, tot i que jo ho he experimentat per exemple en l'escenari europeu i quasi, modestament amb èxit. �Allà si vaig tenir la sensació d'anar saltant una sèrie d'obstacles fins arribar, no gràcies a mi sinó gràcies a Barcelona i a que Catalunya ha representat a les dues coses, ha arribat a la cimera de la representació de les regions i les ciutats d'Europa. Però, dit això, jo sento una instintiva incomoditat en adonarme'n que el lloc que encara ocupo, al front de l'alcaldia de Barcelona, encara és vist d'una forma molt natural com un punt de pa rt ida de salt endavant més que com una fi en sí mateix. I crec que això dona el cinisme que flota en l'ambient, un cinisme respecte a la política. Ha dit en Ramoneda al començar: "els polítics no tenen molt bon cartell" i no el tenen perquè la gent es pensa que només estan per saltar d'un lloc a un altre i que tant se'ls hi en fum i que l'important és el que faran després. Crec que expresso un sentiment de molts dels polítics que estem en aquesta sala, ens molesta i ens incòmode{. 1 Per tant ja avanço que llevat d'una reencarnació força difícil per una persona que no te massa ciar això de la vida eterna, no hi haurà un segon Pasqual Maragall seguit linealment del primer. Jo be d'acabar el que faig i inclús he de pair el que he fet però no per un egoism0 personal sinó per un dictaria moral em sembla que es necessari que les coses siguin així, sinó no em semblarien correctes. A continuació tractaré d'explicar-me, a mi ;mateix, i d'explicar el que ha passat i el que he viscut. Reconstruir si es possible una certa vida privada. Posar ordre en els papers i les idees, tractar de 'modelitzar' Barcelona, i perdoneu el barbarisme....formalitzar el model Barcelona. Perquè no només és interessar explicar el que ha passat i perquè ha passat sinó fer-ho servir perquè és un model que ha anat bé, molt bé. Resumeix altres models com a Girona o el model Lleida o Tarragona, Manresa... A mi m'agradaria posar-me al servei d'aquesta generació per explicar el que hem viscut, formalitzar-ho en el sentit de vendre-ho (en el bon sentit de la paraula), i guanyar alguns contractes per les empreses d'aquí que pugui, per exemple, fabricar ponts o fer plans estratègics a Amèrica Llatina o a l'est d'Europa per exemple. Això és el que m'agradaria fer o el que m'agradarà fer. I també treballar en un esquema del paper de les ciutats en uns àmbits més comprensius, des de Catalunya fins el me n, la vila global com es diu ara. I un altre esquema sobre el paper de Catalunya i els territoris nacionals sense estat o cultures en un futur europeu, una Europa més pròxima i encara contribuir al debat sobre les regles del joc en política,[ que és el debat que està plantejant Felipe González i que altres, havíem començat a planteja, potser amb una mica de petulància, en aquí. Anem a entrar en el balanç del que han estat aquests dos últims anys d'Ajuntament. Hem canviat el sistema de govern, hem donat molta més beligeráncia als gerents i als polítics. �Però hem creat un món pels polítics, en el qual aquests bàsicament el que fan és explicar-se i explicar. Tots els polítics de l'Ajuntament, tots els regidors, ara estan en un Consell de Districte. Tots tenen la doble vessant de po rt ar alguna responsabilitat, política dins de la casa, i una altra de territorial. Per tant quan nosaltres parlem de proximitat i que parlem de subsidiarietat, no estem fent especulacions. Nosaltres hem mirat d'acpnseguïr modestament aquest esforç de lligar el barri i Europa. Barcelona ha estat Europa i Barcelona ha estat al mateix temps a Nou Barris i ha estat en el Congost i a Hostafrancs ... en el sentit de que els seus regidors, els que po rt en el nom de Barcelona i la venera, arriben fins aquí, han agafat tot aquest compàs i no ens ha anat malament, home, han envellit una mica més ràpidament, però no ens ha anat malament. Estic parlant de tot el conjunt de regidors del govern i de l'oposició, perquè sense una determinada oposició que també hem tingut , de molta qualitat, tot això no hagués estat possible, I ara aquí vull dir-ho ben clar: aquest esforç una mica titànic d'estar a Brussel.les ï estar a Hostafrancs ha estat possible perquè en els dos últims anys l'alcaldia s'ha desdoblat, en una alcaldia exterior, venedora, explicativa, pedagògica, projectiva i una alcaldia real,, interior que ha estat la de Joan Clos que ja portava els temes d'economia i l'organització juntament amb Ernest Maragail que ha tingut ('ajut de les noves incorporacions de la Maravillas Rojo, la Carme San Miguel i tots aquells nous que han vingut a enriquir l'equip municipal i la saviesa dels antics, des de l'Albert Batlle, l'Enric i altres que no diré per no oblidar. Aquest Ajuntament ha pogut fer això titànic durant aquest temps perquè tenia l'experiència que tenia i per tenir aquesta certa especialització. Som conscients que aquesta és una situació molt excepcional, probablement no és duradora en el mateix sentit. Suposo que alguns diran que a pa rt ir d'aquí les coses aniran malament però jo tinc l'absoluta confiança que serà al contrari, la gent començarà a descobrir la cara real dels /que hem fet la feina sense donar la cara, per entendre'ns. Per tant la nostra cimera, la cimera petita s'ha quedat a mig camí però ha deixat plantada la bandera i en la propera, que serà aviat - perquè aquesta encara no ha fet la reforma institucional que s'havia de fer per l'ampliació que vindrà -, aquest serà un dels primers temes sens dubte. D'aquí a allà hi ha tot una feina a fer en aquest sentit. Nosaltres hem fet també en aquest període una Ca rt a, una Ca rt a Municipal, que s'aquí a un parell de dies aprovarem i ho farem per unanimitat. Jo crec que per aquesta unanimitat la Ca rt a quedarà blindada pels futurs camins que ha de córrer: el parlament català i el parlament espanyol. No vull dir amb això de forma arrogant que els Parlaments no hi poden dir res: no. �Vull dir simplement que les forces polítiques que sent les que són, en un i altre lloc, difícilment, sí no és amb una gran càrrega de raó, poden dir-li a la ciutat de Barcelona representada per unanimitat de totes les forces polítiques, aixà no. Atenció que, en les circumstàncies en lés que vivim, a vegades em venen ganes de dir això no a coses que s'ha decidit de forma unànime a un determinat territori del país. No m'estic referint al cupo basc, sobre el qual vaig parlar i potser en mala hora, perquè ara els hi regalem tot el cupo basc si són capaços de fer el que tots volem que facin que estic segur que començaran a fer-ho. Però ja enteneu el que vull dir, que hi ha moments en que això és possible, i no estic negant cap dret, sinó que estic dient que em costa de creure que aquesta Ca rta no vagi endavant amb l'embrenzida i la força que té. Hi ha hagut alguna reticència d'algún Conseller, però en fi, una, que espero que se solventarà. Per via de reforma no hi som a temps, doncs per via d'el.liminar aquest tema simplement ja que quan les coses tenen reticències per tant poca cosa, com podria ser aquest cas, doncs potser el millor és treurho. I com deia en Pi i Sunyer "si cal, ja el suspendrà la vida". Vull fer un llançament d'un projecte de futur per Barcelona a l'any 2004. El coneixeu, n'hem parlat molt darrerament ! potser d'això és el que menys n'he de parlar. Potser en el moment del col.loqui es pugui preguntar. Finalment vull dir que he estat implicat, amb coneixement del meu partit en cada cas, en el llançament d'una plataforma de diàleg anomenada primer 'Catalunya Segle XXI ' perquè ara ja és' una criatura autònoma anomenada 'Convenció Cívica Catalana', que el que tracta és de discutir les regles del joc precisament, no tant del joc i de les polítiques i del que han de fer els partits i de com ho han d'ordenar Catalunya - si 7 regions o 5 o 9 -, sinó de quines són les regles que li han de regular el joc en el qual es definirà tot això. No pretén ni influir ni entrar en el camp dels partits, ni és per descomptat, una plataforma electoral - tindria de quedar clar per les paraules que us he dit abans-, sinó que el que pretén és analitzar tres àmbits: el primer referit a la identitat i la globalitat i la influència que això pugui tenir en el descabdellament de les polítiques de la política; en segons lloc els tres temes econòmics i socials: la ciutat de la informació, la dels benestar social i la del consum, totes tres amenaçades de crisis i de vegades terminals; i, en tercer lloc tornar a llegir Montesquieu i veure si es que es que s'ha de replantejar tot allò o alguna de les seves conclusions per insuficients no per incompetents o per falses. Per si és veritat que a més dels tres poders ni han alguns més, entre els quals el mitjans de comunicació í el propi diner, formalitzat com a força política que en aquest país en sabem alguna cosa. �Dit això, penso col.laborar en aquest projecte des d'una certa distancia i per descomptat sense cap protagonisme i n'agradaria que quedés clar que tot l'esforç que s'ha fet en aquest sentit fins aa per part dels que ho han promogut no ha estat exceptat per part d'alguns, que això també és legítim. Es tracte de crear un àmbit en el qual es pugui parlar no d'elecccions sino de tot el contrari, del que és previ de les eleccions i de les pplítiques públiques. M'agradaria acabar dient que encara que pot semblar una mica emfàtic, que si penso que tots amb l'experiència que hem tingut a l'Ajuntament i en el meu partit podem dir que al capdavall d'aquesta transició que hem viscut i del moment de crisis en el sentit positiu - esperem que positiu- que estem vivim, s'hauria de produir la prova del 9, de que Catalunya és un país que no es limita a una sola cara - sense referir-me a la cara concreta d'una persona -, que no és un país característic, com es diu en el teatre. La nostra situació avui és la demostrar que no som un país que ha d'apo rt ar una determinada nota a la simfonia en el conjunt de situacions espanyoles o europees, sinó que som un país-país, que te totes les notes, que te tojts els actors i totes les cares i que la seva riquesa rau en cada punt del seu territori i no en una síntesi unitària i forçada del mateix. Això la història no erts ha permès, per moltes raons, de demostrar-ho. Ara Catalunya podrà mira( al món si es capaç d'arriscar ella mateixa. Nosaltres ja mirarem d'arriscat per la part que ens toqui, però si Catalunya mira de ser conservadora ella, doncs i te 'capital risk', per inve rt ir i projectes de canvi, llavors sí podrà arriba( a ser el que fa molts anys que tots esperem. Moltes gràcies. ��14-JUL-1997 10:51 C.C.C.D. 34 3 4120520 P.02iO4 Eh pocs casos és més justificat que en aquest el recurs !: retòric de dir: no cal que presentí el personatge que avui ens parlarà perquè tothom el coneix. Es veritat que aquestes persones que tothom creu conèixer a vegades eón les menys conegudes, perquè han hagut d"anar construint la seva intimitat en els pocs racons de la personalitat que podíen passar desapercebuts. Els polítics són molt exhibicionistes però aquest exhibicionisme sovint és selectiu. Si que voldria destacar una característica que sempre': m'ha cridat l'atenció de la personalitat política de Pas qual Maragall. En un ofici en que domina el comportament mascle en Pasqual Maragall fent política és bastant femella. Diu el tòpic que el polític ha de ser impermeable, Maragall més aviat es porós; diu el tòpic que el polític ha de tenir sang freda, Maragall més aviat és apassionat; diu el tòpic que el polític és pare i Maragall més aviat és mare; diu el tòpic que el polític ha de ser rotund, Maragall més aviat és subtil; diu el tópic que el polític ha de plantejar allò que tothom entén i Maragall ha estat tenaç en l'aposta pel que no és evident. Seguint la distinció de Guerau de Liost ha estat un polític motor més que un polític remolc, però un motor de llarg viatge, no un motor d'acceleració i derrapada com els politice que tenen permanent necessitat de demostrar qui mana aquí. Hi ha carreres polítiques que vénen d'il.luminacions rebudes dalt dels cims, Maragall és més aviat un polític que s'ha deixat fertilitzar pel brollar de les valls. Però sobre!; tot, si Maragall sembla un polític diferent és perquè'no pot dissimular mai la seva incomoditat en el llenguatge polític pautat,en els silencie d"ofici, en les mitges veritats que són grans mentides. En aquest sentit em recorda algunes dones del partit socialista francès durant la darrera campanya electoral: sortien elles i, de sobte, la paraula �14-JUL-1997 10:52 C.C.C.B. 34 3 4120520 P.03iO4 recuperava dignitat, el discurs de consignes, tòpics i frases fetes dels polítics mascles quedava fora de joc. ¿Per què? Perquè ells feien frases mil vegades repetides i elles parlaven amb naturalitat de les persones i les coses. De la carta municipal al 2004 és el tema que ha anunciat Pasqual Maragall. Però al Pasqual Maragall d'avui,amb un peu sortint de l'alcaldia i 1 - altre, una mica més endavant, temptejant el terreny en una cruïlla que té a la dreta els camins perduts de la reflexió i a l'esquerra els camins minats de la política, m'agradaria que en aquesta reflexió cap el futur de Barcelona tingués present els nous problemes d'ariculació de la política, de relació entre els governants i la ciutadania, en èpoques en que a vegades sembla que la política hagi estat definitivament segrestada per la tecnocracia i la insolència. ¿És 1'ámbit local, la ciutat, terra per excelència de la llibertat individual i del camuflatge l'àmbit des del que renovar la cultura política abans que la democràcia se'ns escapi definitiVament de les mans? Els esdeveniments d'aquest cap de setmana fan més pregona, si cap, la necessitat ide refer els lligams entre ciutadania i classe dirgent, sobre la base de la defensa de la llibertats i la pedagogia democràtica. ¿Podem donar per bona una democràcia freda en la que els polítics fan i desfan entra la indeferèncía d'una ciutadania que és limita a canviar-los de tan en quan? Deixo caure interrogacions que segur que des de 1"experiència del poder tenen entonacions diferents de les que hi donem els qui ens ho mirem des de primera fila. I acabo amb un tema que per obligat crec que no s'ha d'obviar. En Pasqual Maragall sap perfectament que la paraula dels polítics no és de les que més credibilitat social tenen. Jo, a risc de ser titllat d'ingenu perque ert política només s'admet la raó estratègica, he de dir que el crec quan diu que no sap si serà candidat a la presidència de la Generalítat. I que crec que el que pot semblar una coqueteria estratègica és una contradicció personal entre la temptació de canviar de vida i la consciència que de la seva decisió en poden dependre moltes coses. També crec que com més trigui la seia decisió menys possibilitats tindrà de dir que no. I'que probablement el resultat final farà que els qui pensen que tot és una estratègia �14-JUL-1997 10 : 52 34 3 4120520 P.04/04 C.C.C.D. política podran atribuir-se a la raó. Jo, que penso que el factor humà és més important que la raó estratègica en política, veig en el dubtar una altra de les peculiars característiques de Pasqual Maragall. En un món, el polític, en que tot s'ha de convertir en certeses, fins i tot allò que no és creu o que s'havia no té cap inconvenient a negat uns mesos abans, dubtar ï a dir que dubte.', Maragall ha demostrat que des del dubte, primera llei de qualsevol exercici intel.lectual o moral, també es pot tirar endavant una ciutat. Des del dubte i desde la sensibilitat, d'un polític que he vist emocionar més per coses aparentment petites, que concerneixen¡a persones concretes, que per grans conquestes col.lectives. En definitiva, la política ¿no és l'art d'actuar sobre les persones?. Maragall pot demostrar que un polític insòlit_ pot ser un bon polític atòpic. Ara només espero que Pasqual Maragall em' faci quedar bé, sortint de tòpics i convencionalismes, i, fins i tot potser, sortint d'alguns dubtes per esvair la boira que domina alguns punts del nostre paisatge. ell � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4434 Title A name given to the resource Transcripció de la conferència de l'alcalde a Tribuna Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Tribuna Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Democràcia Història Política Acció política Espanya Terrorisme Blanco, Miguel Ángel ETA Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-07-14 Description An account of the resource Inclou al final la presentació de Josep Ramoneda com a director del CCCB. Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1510/19961130d_00751.pdf 1b5c7f8b1ae01d3071ac46ff7892c438 PDF Text Text Ajuntament ► de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia Transcripció de les paraules de l'Alcalde a Pacte de lliurament del Kulturpreis Europa 1996. 30 de novembre de 1996. Querido Alcalde de Colonia, querido Embajador, ministro Manfred Dammeyer, Sr. Dieter Topp del Kulturforum Europa, Sr. Tatsis: Muchas gracias a todos ustedes y muchas gracias a todos los asistentes, en primer lugar. Esta distinción es un honor para mi como Alcalde de Barcelona y Presidente del Comité de las Regiones, así corno en mi papel corno Presidente del Consejo de Municipios y Regiones de Europa. Mi aportación a la construcción europea es modesta, pero nuestros amigos alemanes habrán visto quizás en ella el entusiasmo, la insistencia, la ilusión, la confianza, algunas ideas nuevas... En definitiva, lo que ha caracterizado la plena incorporación de mi país, España, a Europa. Deseo subrayar, igualmente, la especial emoción que me produce este marco tan entrañable y emblemático presidido por xxxxxx xxxxx, por este segundo Guernica, corno es el Ayuntamiento de Colonia, donde hace ya doce años tuve el honor de firmar con mi amigo el Alcalde Burger, el hermanamiento entre nuestras dos ciudades. Hablamos de xxxxx xxxx y de otros elementos comunes de nuestra historia, que se relacionaban con nuestro papel, Colonia y Barcelona, en el paso de la Edad Media al Renacimiento. El futuro de Europa es un futuro de soluciones y de proyectos. Las decepciones, los fracasos, y los altos en el camino, provocan momentos de duda, pero siempre la ilusión resurge. Más allá del aparato político y administrativo que hemos construido, estamos descubriendo que Europa tiene, efectivamente, un alma, un espíritu. Estamos avanzando hacia aquella Europa que un día pensaron Adenhauer, Schumann, Monet, Brandt, y también Delors o Mitterrand, o la que concibe Václav Havel. Es un largo viaje, pero les digo con enorme convicción que es un viaje apasionante. La imagen de Europa que nosotros teníamos, cuando no estábamos integrados en ella, es la imagen mítica que proyectaba sobre las regiones KIJLTUR.PMM �Ajuntament 1) de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia más inestables del este y del sur. Pero ahora que estamos integrados, ya no somos regiones inestables. Europa representa para el mundo no sólo un determinado nivel de bienestar. Representa un ámbito de democracia estable, de libertad, de pluralidad cultural y de tolerancia. Esta es la Europa que estimula la imaginación del mundo menos favorecido que la rodea. También en países más lejanos que han hecho enormes progresos económicos, pero carecen todavía de la seguridad jurídica, la protección social y de la estabilidad, que son la riqueza más decisiva de los ciudadanos de Europa. Esta que es la fuerza más evidente de Europa puede ser, no obstante, el origen de una debilidad futura si no hacemos frente con decisión al reto de asumir nuestra responsabilidad en un mundo que ha cambiado radicalmente. El desarrollo cultural y económico, el bienestar social de los ciudadanos de Europa, se beneficiaron enormemente de la estabilidad de un mundo bipolar. Pero esta estabilidad generó en Europa una confortable instalación en una cierta irresponsabilidad internacional. (canvi cara cassette) inevitable para conservar los beneficios que hacen de Europa una sociedad tan atractiva. Como Alcalde de Barcelona y Presidente del Comité de las Regiones estoy y estamos trabajando con Norbert, con Manfred, con tantos amigos, por la construcción europea desde una escala más modesta. Lo estamos haciendo desde la seguridad de que hay que completar esa visión de una Europa activa en la escena internacional con una forma de institucionalización que cuente con las ciudades y con las regiones, que permita construir una Europa próxima, atenta a las preocupaciones de sus ciudades. Si nosostros tuviéramos que levantar una bandera, esa bandera diría "más Europa y más región". Diría "más Europa y más ciudad". "Más Europa y más proximidad". Eso es lo que vamos a decir las regiones y las ciudades de Europa el 15 y 16 de mayo en la Cumbre de Amsterdam. KUL EUR.YMM �Ajuntament 41) de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia Desde un marco como este Ayuntamiento de Colonia, me es muy fácil decir con fuerza que Europa es un conjunto de ciudades y regiones con rostro propio, con personalidad propia. Ciudades y regiones distintas, pero próximas, cercanas. Esta es la Europa en que yo creo, la de los poderes próximos, la de la subsidiariedad. Yo le llamo proximidad, así todo el mundo lo entiende. Aunque subsidiariedad seguramente es mucho más que proximidad. Esta es la Europa en la que creernos Manfred, Norbert y yo. La de los poderes próximos, la de la proximidad, la de la participación ciudadana, la que se apresta a asumir sus responsabilidades en el mundo. Una unión política y monetaria pero que respeta, al mismo tiempo, su tejido rico y complejo. La Europa de la libertad, la diversidad y, al mismo tiempo, la amistad y la solidaridad. La Europa que llevo en el corazón. Manfred Dammeyer ha dicho que cuando Thomas Mann volvió de América después de la guerra dijo que quería una Alemania europea. Yo tengo que decir que hoy Alemania es europea, que hoy los españoles creemos en Alemania como un país hermano, que todos los demás países de Europa también lo creen y que el sueño de Thomas Mann es verdad. Y les voy a decir por qué creo que Alemania no es sólo un país europeo sino el corazón de Europa. Porque Alemania es capaz en este momento, no sólo de influir, sino también de honrar. Y esto sólo lo puede hacer un país muy maduro. Yo hoy me siento honrado por Colonia, por North Rhein Westfalia y por Alemania. Muchas gracias. KULTUR.PMM � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4416 Title A name given to the resource Transcripció de les paraules de l'alcalde a l'acte de lliurament del Kulturpreis Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ajuntament de Colonia, Alemanya Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Benestar Social Cooperativisme Municipis Relacions Internacionals Acció política Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-11-30 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/18/1519/19970516d_00762.pdf 5683fea7ba2dfbc05ee9f2ad5037d289 PDF Text Text DISCURSO DE CLAUSURA DE LA CUMBRE EUROPEA DE EGIONES Y CIUDADES Pasqual Mariagal1 Presidente del Comité de las Regiones Alcalde de Barcelona Fuente: original. �Sr. Presidente del Consejo de Ministros de la Unión Europea. Sr. Presidente del Parlamento Europeo, Sr. Presidente de la Delegación holandesa del Comité de las Regiones, Presidentes, alcaldes, amigos y amigas, queridos colegas Quiero agradecerles muy sinceramente su presencia en Amsterdam. Su esfuerzo por estar aquí a pesar de las esclavitudes que nos imponen nuestras agendas. Más de doscientos representantes de las , principales regiones, ciudades y federaciones de poderes locales de Europa han firmado la Declaración final de esta Cumbre. Debemos felicitarnos por ello. Quiero dar las gracias también a la Sra. .Christine Ockrent, que ha animado nuestros debates con la profesionalidad, que la caracteriza. No quiero olvidar agradecer a los Srs. Edmund Stoiber y Fernando Gomes, ponentes del informe que el Comité de las Regiones ha aportado a esta Cumbre. su intensa labor a lo largo de estos meses. Para acabar, el Primer vicepresidente del Comité de las Regiones. Sr. Jacques Blanc, me ha pedido que excuse su presencia en esta sesión de clausura. Gracias también a él por haber puesto en marcha nuestro Comité y por todos sus esfuerzos durante estos años. Llegarnos al final de esta Primera Cumbre de Regiones, a la que se ha denominado en alguna ocasión la Cumbre de los Pequeños. Estos pequeños, gobernantes locales y regionales, son pequeños llamados a crecer, no en tamaño ni en número pero si en peso específico. Iniciamos un camino que conviene recorrer unidos, sobre todo por nuestras diferencias, que en este caso nos cohesionan . La Europa diversa ha logrado iniciar la definición de sus denominadores comunes y tiene la fuerza que le transmite la ciudadanía. Recordemos que la generación que nos precede y muchos de nosotros mismos en nuestra infancia y juventud hemos vivido oprimidos por el peso de las guerras que han marcado este siglo tan cruento. La idea de una Europa unida ha sido desde el principio una idea que nos protegía del horror de la guerra y generaba una nueva utopía: nuestra relación con el resto del mundo podía no ser a través de la fuerza. sino en pie de igualdad y a través de la cooperación y el diálogo. d En los últimos decenios la utopía se ha ido transformado de forma imperceptible en una ilusión de bienestar económico. �Pero los acontecimientos han labrado un nuevo escenario y la realidad hoy es una opinión pública de quince países obsesionada por el "euro", por las insuficiencias de la economía y en gran parte atenazada por el paro. Dramáticamente, la idea de la defensa de la paz parece haber pasado a un segundo plano que sólo preocupa a algunos sectores más conscientes. Ni las tragedias de los Balcanes, ni las de nuestros vecinos de Oriente Medio o del Magreb parecen convertirse en un argumento fundamental para seguir siendo incondicionales de la idea de Europa. En 1993 el Presidente Mitterrand en la sesión inaugural de los Estados Generales del Consejo de Municipios y Regiones de Europa hizo esta reflexión: ...Une sorte de fantasme a voulu que désormais on s'en prenne à cette Europe, présentée par certains qui furent et qui sont toujours ses adversaires de base, comete la mdnace supréme Et pourtant cette Europe n'existe pas encore ! QuU'il s'agisse du drame qui suivit la destruction de la Yougoslavie, sa séparation en Républiques diverses, et avec les drames qui s'y déroulent, l'écrasement de popu/ations innocentes, le goút du sang et de aa mort . Alors le coupable, c'est ¡'Europe? Mais l'Europe en mesure de mettre un terme à cette sanglante tragédie, elle n'existe pas encore! Elle reste à faire. ...Faudra-t-il une cutre guerre pour que nos jeunes connaissent la valeur de la paix? .0n le volt bien, c'est le manque d'Europe dont souffrent nos peoples" ¿Por qué el pueblo mejor i nformado de toda la historia de la humanidad ha ignorado esto durante tanto tiempo y parece replegado en sus inmediateces cotidianas, atrincherado en sus particularismos y empieza a mostrar rechazo a la convivencia en nombre de sus diferencias y de su identidad? Nadie mejor que nosotros, gobernantes de primera línea, puede hacerse esta pregunta e intentar responderla con conocimiento de causa. Estamos aquí reunidos un grupo singular de ciudadanos europeos cuyo punto en común es representar democráticamente a todos los colectivos humanos que configuran la Europa de las identidades. Cuando los historiadores hablan de las raíces históricas de Europa destacan siempre la extraordinaria pluralidad de realidades distintas, separadas por fronteras perecederas, y generadora de magníficas realizaciones que incluyen, entre otras, las civilizaciones romana y cristiana y durante siglos el liderazgo mundial de la ciencia, la industria y los descubrimientos. Denis de Rougemont nos recuerda que Europa es mucho más antigua que sus naciones y que también lo es su ambición universal y universalista. 76 �Aquí aparecen nuestras raíces más remotas, un recuerdo que no tenemos y que sólo puede describirse hurgando bajó los cimientos . Nuestras raíces más recientes, las del siglo de las luces y del nos enfrentan a la dualidad que nos queda por resolver. La razón de los imperativos económicos y de seguridad en el lado de la balanza de Europa y el sentimiento de identidad cultural y una cierta calidad de vida en el ado opuesto. Esta dicotomía entre economía e identidad es una falsa dicotomía . La empresa europea, como todas las grandes empresas tiene una trastienda de enormes proporciones que para poder existir requiere un inmenso macrocosmos articulado. En esta articulación intervenimos, nosotrOs, los aquí presentes, todos los días, en nuestro que hacer, Nuestras agenda S son programas de acción que dan forma cotidiana al enorme entramado de lá Unión Europea. Cierto es que la distancia es necesaria erf) muchas ocasiones para resolver los problemas colectivos, pero siempre debe poder explicarse. No puede ser opaca sino transparente. No puede decirse: "Europa no quiere saber lo que pasa en las ciudades porque eso es competencia de los estados". La regla, general debe ser la proximidad o incluso la devolución a la sociedad. La distancia debe ser la excepción. Europa se puede recorrer e identificar a través de sus ciudades, sus catedrales, sus ayuntamientos y sus costumbres. Por cierto. Barcelona, mi ciudad, tiene 2000 años, Cataluña, mi pequeña patria, mi' Heimat" ha cumplido 1000, España, mi "Vaterland" tiene 500 y la Unión Europea acaba de celebrar sus 40 años. Los primeros han creado a los últimos, ahora debemos recuperar una cierta dimensión perdida en el camino. No queremos avanzar por el sendero de Europa perdiendo las tropas por el camino. A ello se refieren los círculos concéntricos de los que habla Havel, (que venía del frío ; y por eso habla en nombre de una vieja sabiduría europea) cada uno con su valor añadido de antigüedad o de juventud. Quiero hacer en este punto una incursión localista, citar en este pasaje, las reflexiones de un gran escritor catalán, Josep Pie, (del cual celebramos su centenario este año) y que en su deambular por Europa decía "si algún día tengo tiempo escribiré un libro que se titulará Lo que el mundo debe al particularismo". Este libro estará destinado a demostrar que las cuatro quintas partes de la ciudades de Europa que tienen carácter son un producto del más puro, exclusivo, limitado y venerable espíritu local. Puedo compartir en parte esta apología del particularismo aunque no olvidemos que los estados han sido artífices de los derechos humanos, de la igualdad, del progreso colectivo y tantos Otros avances de nuestra sociedad. A ellos debernos la parte substancial de la i energía que ha animado el proceso I 77 I �de la Unión. Son hoy todavía su esqueleto básico y sin ellos es impensable el futuro. Sin embargo, Ralph Dahrendorf, con el que estoy de acuerdo en tantas cosas, en sus "Reflexiones de un europeísta escéptico", "¿por qué Europa?" va demasiado lejos cuando afirma que "el estado nacional heterogéneo es el único bastión frente a la llamada Europa de las regiones, en la cual -dice- las unidades subnacionales homogéneas -y por tanto intolerantes- se unen con una formación supranacional retórica y débil". Hay escépticos por falta de pasión y calor, pero también por exceso. En todo caso no puedo aceptar que Estado sea igual a razón y Región sea igual a pasión. Esta es una simplificación excesiva de la realidad. Evidentemente a las regiones, esta especie de senado europeo intermitente, nos queda un inmenso trecho por recorrer en la vía de la clarificación y el diálogo. Nos tenemos que explicar más y mejor. Es obvio que estamos caminando sobre un terreno muy delicado que en muchas ocasiones ha sido y sigue siendo feudo de demagogias. Pero la Europa de las regiones que estamos cPnsolidando, no es la de la heterogeneidad irresponsable, es exactamente lo contrario. Es la Europa más sensata y más posible ; y si no, ¿cómo ha llegado a ser una realidad esta cumbre que algunos hubieran deseado imposible o caótica? Sin ella nuestros ciudadanos no aceptarán más Europa. Quieren más Europa porque ello les da más seguridad e identidad, no menos. Pero no aceptarán que, con la excusa de esa seguridad global, Europa (o los estados) se apropie o no devuelva muchas de las cosas que podernos hacer nosotros mismos. Las instituciones europeas saben que desde el principio las regiones y las ciudades se han sentido implicadas en el conjunto del proyecto europeo y que nos inquieta su momento político. Rechazamos limitarnos a la defensa de nuestra identidad institucional, para la que, por otra parte, ambicionamos un máximo nivel. Pero queremos recordar a los gobiernos de los estados, al Parlamento Europeo, y a la Comisión, que los gobernantes territoriales somos un ejército potencial de pedagogía europea de valor considerable. Podemos transmitir a nuestros ciudadanos todo aquello que la Unión quiera hacerles llegar y ante todo lo que sí podemos hacer es explicar a ¡quien quiera oír, que es lo que preocupa a estos ciudadanos. Los gobiernos locales y regionales están en condiciones de abordar temas tan candentes corno la violencia y agresión a ia infancia, la rehabilitación de los barrios centrales, la mejora de la educación, la cultura y la salud o la pequeña delincuencia a través de la justicia local o próx-rna. 78 �También los gobiernos que representamos pueden tener resultados positivos, incluso espectaculares, cuando consiguen éxitos en los pactos para el empleo. Así está ocurriendo. La ciudadanía europea es un gran logro de los derechos básicos . Pero Europa debe saber detenerse en la frontera de lo que le incumbe y dejar a cada nivel de gobierno que cumpla con sis obligaciones y se desarrolle con plenitud. Dos ejemplos ilustrativos, Primero: Un parlamento regional ha de poder legislar sobre urbanismo, residencias de la tercera edad o pequeña delincuencia y vandalismo, a su manera, según su cultura y a riesgo de equivocarse, siempre que respete las reglas europeas básicas y democráticas . Y un segundo, que puede parecer anecdótico pero es significativo: Las matrículas de los coches deben poder seguir siendo identificativas del lugar de procedencia, si así lo desean las autoridades locales y se arbitran soluciones razonables. Es poco prudente que la E de Europa aparezca sustituyendo a la TO de Torino o la M deMunich. Sería la imagen misma de lo que la gente no quiere que ocurra. La construcción europea está siendo una aventura impresionante, con todos los sinsabores que suelen acompañar estas gestas . La singularidad del proceso de unión ha dado lugar a un producto difuso, que los constitucionalistas siguen analizando con enorme curiosidad. Europa: "objeto político no identificado" dicen los americanos. Nosotros aceptamos que la definición es difícil pero no imposible, y en todo caso, que no será igual que la definición de nación de los¡ americanos, sino distinta. Efectivamente, el modelo de Maastricht-Amsterdam supera el concepto clásico de la "soberanía única", para dejar paso a la soberanía compartida. Estamos ante nuevos paradigmas que se van formulando por piezas separadas En España, el Tribunal Constitucional, al 1 remitir las leyes del suelo a las autonomías, confirma un proceso de federalismo que la Constitución alumbró pero no se atrevió a bautizar Gran Bretaña por fin avanza hacia una devolución de poder reclamada secularmente, y en Francia, el país con Más robusta tradición jacobina, ya asoman en los programas electorales de los partidos más poderosos apuntes hacia nuevos conceptos. 79 �En Italia, la ley del 15 de Marzo reconoce en su art° 2 a las ciudades y regiones competencia para llevar a cabo todo lo que convenga al interés de sus ciudadanos, incluido todo aquello que¡; las administraciones del estado realizaban hasta ahora en sus dependencias regionales y locales, excepto aquello que está expresamente atribuido al estado en el art° 3 . La carga de la prueba se ha invertido No hay que pedir permiso arriba para todo. "Lo que no está prohibido está permitido" se dijo una vez. Ahora decimos algo más modesto pero parecido: "Lo que no está reservado está permitido". La sociedad es antes que el estado. Y los niveles cercanos de gobierno son más "sociedad" que los lejanos. La Unión Europea se va a hacer eco, sin duda, de estos procesos . Sus padres fundadores ya intuyeron que el futuro avanzaba por vías distintas al centralismo. Una acertada observación del profesor Duverger dice que "Jean Monet doit avoir des problèmes avec Montesquieu, au paradis". Con razón... No podemos sin embargo bajar la guardia ante la complejidad de las estructuras que afrontamos . Son sugerentes algunas de las propuestas del profesor Weiler del Instituto Europeo de Fiesole, como: La creación de un Consejo Constitucional con jurisdicción sobre conflictos de competencias, incluida la subsidiariedad. El voto legislativo europeo basado en circunscripciones regionales y acompañado de consultas o referendos sobre cuestiones concretas, al estilo suizo o estadounidense. El proyecto llamado Agora Europea (Lexdalíbur) que propone que toda la información generada en la toma dd decisiones comunitarias sea introducida en Internet, con excepción de los documentos expresamente reservados. La densidad de nuestros intereses europeos ha podido percibirse durante las sesiones de trabajo y no creo equivocarme sis auguro a los encuentros de esta índole un futuro de largo alcance Los estados están oyendo ya el rumor de nuestra presencia, y las realidades nacionales y europeas están mutando sin cesar para adaptarse a ella Nuestra mediación es una oferta a la democracia que no puede rechazarse. Se trata por un lado -como he dicho- de avanzar en la Unión sin perder las tropas por el camino y también de mantener la cohesión sobre la base de la responsabilidad y de la flexibilidad. Ningún mandato europeo es fijo y eterno. 80 �Los fondos estructurales deben producir efectos positivos y por tanto disminuir a tenor de estos efectos o bien modificarse para lograrlos. Pero siempre sabiendo todos, incluidas las regiones ricas, que el mayor bien es el mercado único y la ciudadanía compartida, objetivos por los cuales vale la pena pagar un precio. Este argumento no es fácil de hacer entender , pero es muy potente Nuestros ciudadanos intuyen que Europa les val a reportar satisfacciones y mayor presencia en el mundo. Presencia monetaria y presencia humanitaria; presencia competitiva y cooperativa. Algunos incluso, y nos contamos entre ellos, lo percibimos con cierto entusiasmo, puesto que tenemos el privilegio de encontrarnos, como hoy, hablando el 'mismo lenguaje con cien acentos distintos. Quizás es excesivo oponer la razón de los estados a la pasión de las regiones. Contentémonos con oponer la frialdad de la distancia al calor de los acentos que aquí se han oído No es solamente una cuestión de voces, son los temas y también la intimidad y el conocimiento de çausa con que los tratamos. Hoy ofrecemos a la Europa escéptica, fatigada a veces de ella misma, el lenguaje de la identidad múltiple pero responsable, que es, si no el único posible, sí el mejor de todos El lenguaje de la subsidiariedad, del autogobierno leal, el viejo lenguaje del movimiento europeo puesto al día a las puertas del siglo XXI . ¡Viva Europa! ¡Ciudadanos de Europa, unámonos! Amsterdam, 16 de mayo de 1997 81 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 10. Comitè de les Regions (CdR) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-1998 Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Conté la documentació generada per Pasqual Maragall o els seus col·laboradors, en relació al Comitè de les Regions, que va presidir del 1996 al 1998. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4425 Title A name given to the resource Transcripció del discurs de cloenda de la Cimera Europea de Regions i Ciutats Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Amsterdam Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Municipis Relacions Internacionals Administració local Acció política Territoris Comitè de les Regions Europa Barcelona Cimera d'Amsterdam Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-05-16 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1480/19960313d_00719.pdf fc3de7ab47b1dc9a723ae3992d5cfc78 PDF Text Text :I I Ajuntament de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia Transcripció del discurs de l'Alcalde d'inauguració de l'Ambaixada per a la Democràcia Local. (13/03/96). Dear friends from Sarajevo, Here we have come trons different European cities to teli you that we want to help you in rebuilding local democracy and local cervices if you think we can do it. But we have also come to tell you another thing which is even more important: we need you to build a different Europe, a better Europe. One which will be able to live the present without being neither prisoner of the past nor fearful of the future. Here we are, elected representatives from BOLONIA BUDAPEST LISBON LJUBLIANA (Mayor) SABADELL (Mayor) VIENA Canton of GENEVA As well as officials from the Catalan cities of Mataró and Hospitalet, and of the Provincial Canton of Barcelona and the Barcelona Metropolitan Mancornunity. We are in good company with the Mayor of Tuzla (with wich Hospitalet wants to enter into a sistership agreement), the representatives of the Council of Europe, and local authorities. Resolution 251/1993 of the Council of Europe's Congress of Local and Regional Powers provided for the creation of Embassies for Local Democracy to promote for this institution to grow in the process of peace of the Republics emerging from former Yugoslavia. ALCALDIA ntrada Reg is t re I [ sed\text\sarajevo.pinm +- N4 1 9 ,^•^ MAR 1996 9 52 �A number of them already exist, and are formed and nourished by groups of European cities: namely in MARIBOR (SLO): Brussels (13) - Le Blanc Mesvil (F) OSIJEK (CRO): Haarlem (NL) - Lausanne (CH) SUBOT1CA (RFY):Elche (E) - Namur (B) - Tilburg (NL) New Embassies are foreseen in: SISAK (CRO) BRTONIGLA (CRD - Istria) OHRID (Macedonia) and MOSTAR (BH). More than that: The ELD are helping to establish agreements between cities that were federated in the past and now belong to different nation - states. This is the case between Maribor and Osijek, and currently between Tuzla and Maribor relating to the rehabilitation of the electrical network. Maribor, Osijek. Tuzla and Subotica met together on February 17 in Pecsch: to establish a regional_space of economic exchanges. A month after the Dayton agreements this was an encouraging sign. More than this: The coordination group (Comité de Pilotage) in the Council of Europe in Strasbourg knows of all sorts of new initiatives coming up: The Region of Galicia is considering the possibility of leading the group of local bodies promoting the Mostar LDE, in connection with the presence of the so called Galicia corps of the Spanish Army in the early stages of UNPROFOR deployment in Bosnia. [mention Fraga] Other projects in the framework of EU cooperation budget are being set up, as it is the case with the links project for rebuilding certain neighbourhoods in Sarajevo AMSTERDAM - HRSNO BARCELONA - MOJMILO (mention M. Kupusovic) sed\text\sarajevo.pmm �and perhaps Region of Brussels - DOBRINIJA (mention M. Chabert) The International Olympic Committee (IOC) is setting up a $ I OM. project to rebuild the Olympic arena, a project that could be conducted in connection with the links program (mention M. Samaranch). Many utilities companies from different European cities, as well as universities and hospitals around Europe, are entering into institution -to- institution agreements with their correspondants in Sarajevo. These effects could be better taken care of if well coordinated by a strong and democratic Sarajevo City Hall and the contribution of our ELD. optional (Councilwoman Teresa Sandoval will entertain you on the practica! workings of the ELD). But, as I told youu at the beginning, we need you more than you need us. We need you in your example to build a multicultural and open Europe and We need you ín conducting our spontaneous efforts to help in reconstruction. We do not want to impose on you a sort óf beneficial but externally concerned Marshall Plan. We want to help in the reconstruction of Sarajevo that you are initiating because we sense that Europe will not be up to its obligations if we don't do it. I know well Mr. Demzsky (Budapest), Suares (Lisbon), Vitali (Bologna) and Farrés (Sabadell) -who is Itere today- and of their commitment to a Europe built from below, from the inside, bottom -up and not up to bottom, in-out and not outin, I know too of the different efforts conducted by the Mayor of Stockholm (Matts Hulth) in the field of education, by M. Chabert and the Region of Brussels in helping to set up the Winter Festival two weeks ago, by the city of FridriechShauffen and many other in their sistering processes with Sarajevo, and many more to come. sed\text\sai ajevo.pnim �Dear friends from Sarajevo, All of this will be of no effect if you yourselves do not take the lead in constructing a muiticultural and democratic Sarajevo. Of course cities do not have arrnies (even if we can help you in police services). Cities do not have armies but they have the key to convince their populations to accept the sending of peace enforcement units to this city and this country. Also we are prepared to press our national governments to be ambitious and generous in their next meeting on April 12-13 at the Donnor's Conference. A suggestion by Mr. Muratovic to hold Chis meeting or a subsequent one in Barcelona has been welcome. More than that we cannot do. And even this we would do only if we see a real effort to build real democracy at the local level. Cities cannot substitute for nations. Nations we need in order to organize international lifè. Nations we need specially when we are deprived of human dignity because of our nationality. This happened in Bosnia. But we want you to know that European cities see Bosnia as a nation defined not by ethnicity but by tolerance and culture. And Sarajevo as the capital of this nation of tolerance and culture. This is why we need your survival and progress. Europe will fail ifyou fail. Europe contributed to your confrontation and now wants to help in your getting together. sed\text\sarajevo.pmin ��L'ALCALDE DE BARCELONA HE 1J-L)öv itk j yDu CAT t , - \ u-vt) j DJ-t..)5 k L r¿c --11 ( (.4-L. it-T\J,j c. y- c C K 1-- P --.1-\:1 O et t'Ac A t: h-t () (,-)1 TA-1-t 1)1 Fril:11¿-.9\i) QN L -11) (A) fi tÇ O 1T: iC Le( Le -911 e iz)t--- L jT f\JO& 5 c: A 1LTI: f1-11} 1. CL'L, �L'ALCALDE DE BARCELONA tì 9t-cLA. L'71)-)s) Ht 1t4 E cm E CTË T), PFL. Vuu tr, i;\ tin c»L ,AvL Y) sc() H-e-u-s yo u lu,-J v\I itk ifj- e1V\ C C r() C y- \ ccy A (id P (rn 7-7[-NT () Di'FFt:- A tL P iL Li K1 tç 6'\-jt AS'Y SO ú'j-11. t-: - r\) Q p -11-A �L'ALCALDE DE BARCELONA L 1") 1 j K-1 _ , , _., I' \') 7-(k G4' OI A çA k__ s ...- 'i t'-' (41: fi T-- ' ( i'Ll b ,i,.. .:----------- 7 ' Ct 1 ,L1 ()C 7,./\ 1./LÁ/ti, J 1, (7t2 Ó--CZ \I- v.. 4 ( ) 1 (14 -1 A ï 1c .J f i7A ¿ L -7- (4- p ti I 7 .ro u,)p c- ,- �L'ALCALDE DE BARCELONA 1-1 it-\`) 3Lt1 1 L_ 07' 4 0—f\ f2_Û Pc: 1,7) C t)r,if7 uÑ trj, P11 c. 1-1 L-(1: - G-P' L-k T/? Di\.) -r 141 F-C-r: L7,ur_ . f T Jr, c:i KJ1,1\-Á A . 1:17-Un b1,1(; )) • c o,--17ij1 r uy P T i-z>( ,„( 1(1. fR ( (»I S It L-0 /t /kilt (J1,t (E". t L(z.lo) k e ( c) - NaIvuir(i) 'RFY) M9,C7 fc Lif,) ( - t'E N t ) N1(j)-LP (P) - iAtoc:). .1\ADn-ft. ( �L'ALCALDE DE BARCELONA . tirT E —171'tlfl— U-1 u -m (53\1747 \I ü rus F-L: y:2A R---vul) 7 ) ïs_\J+í).(1- c> 9 eiL_ L1)11 V bt1'1,\ 172-.11) c 77 fi, 7 A fi -o-1 ( LAt._ -?1 cin D SUCV- i ■-\)zul t—t--11 /e/ L, /M. c‘J /1 L e N -1147-i:1 frtc (AJ A S' T/1-q,- Afki c:n filr •J t-C-5 ITTEVI. Trit- 71) Y rp, A» I\J` (C)0 71. A t)-11-7)-- p-6__P\a3,1Liv / cy-7,) , �L'ALCALDE DE BARCELONA 65-1AA-t (-( eL) ru-.) c7P tí c. 7,—J 1K. Ñ - Pcki C-ryi ig e7 (op,;; Ç Ñ1-1 uA1 j,/\Ti C)-(D (C)C;r? )" 1T) C,1\1Ç ( - L' }9 f\J CTP 1CK (TY G o f.,Çt_ J1:7 - L. (_ Pt f)./ r I) ti .:75 (9, (00 ti C t s'7-yto_ POt- 5- c Th e Cif F' p olr T( 7-?-/ 04, E7j.7" P Cir L Stv n .J 1c c15 71Z D-Nc»Y í) AS Lit-s :P> 1- 1' 1-'11C. lt /\-'1 Ñ )L () 971-re 1 (AD-) e I') 1 ).1AiA )'ù r v y,/ f>111-1-S Ovr22R titi P. Lt+nr; G(--z-71 �L'ALCALDE DE BARCELONA (5 01J )6 Gt- tIn Y/1,11)(c: Li 1 1 f.) rk.e t IV A P ,,Ce_-,77-9NL),- ( 1. o (I cxílt r P C r,or., v 1-11) f kte tZji T C1-1■ I 74(_:- d /-4. • fk9L-14-,; C\ 1:.1 C -5 ( 1.„) CT. 1-1 T'.) 7) 1 )-{ ', ( -1 NI --i-) Tu -- ok) ( e.)1': Gr/ 1 ‘(- ; Q- j /1 - C,1 -1 ,._.) 1 1:1--,, «75 rrill 4, je )),,y ¿- 9 r c.) L ifiL L 11\ 0 L')-\i i L n , 'f.i f./ ..,' i\) ( S i' ' C, (N 1) 7 1---1 4*\11,--9 ,r--r e L-1' IV7-' ,'i\J í• \.1 01 5 7") ^(_:-; (-.:2_,' /1,k7i) \:-.7' it 1 ,,_ eL:_) i•-■ '..,' i F"\I S ---(1 -11) As i r,-s 'ct L 1 5 ,--■,--tYL_ c7 ft c ç 1T) ; 1,-; / A 7 /-)ri-•-•(±) LIS di/tu cA5:4 C.4 77- y 1, .r) r-71- A (‘: hl CAL (,) kh,) C2,yrkAH ti-Lr> L) (-7-1( E-tly Lrt■J -7-tú jr4-k) 1f) y AL r n A .z_:+–■ (.7n -1") �L'ALCALDE DE BARCELONA o t. . '"7 o u r, 5 (1 e.16:75 1A) (,131 ', ' 1) ¿:trv,PL J1J LJ 0Ç „ ( ¿!pi 1) --i 9 V U Vi Uçí] C U ik L U' e NOT N J\_-1 (. - õt\ :-.L - v-li,-;17 L CP i-) l\\-.)- ç,t1t-i\ L L PC A.--r\-) 1 11 i ! I i-tltL, 1 .16,-) - ntl;-- ñez-is 5 D.-zucpb-).) E CV •I: 6- ) 11 I ("Ç kuL 1-J1 �(..¿A 11-7-11)q l r L'ALCALDE DE BARCELONA 0),,,k_Qt)1,1) () I—) r <r1 e, ¿:711, 11,1 11-3'kik (), LL t; ‘t /\,■ u ‘,..) r\1 ;:(-11 t - 1-5 ),-11) Lîf i ) (( J 7))--) 11 rrr »r ‘ -1-1-i ,..,: - ,-,,',,.-e- k.-,- l• - ..\ “ Tsb ¡-1- l.:1-2') / V-5- ,.-_, r 1 h-U.A4'Z,s, - /4-1,-,--1-' A/1^,-..C.APáM (1/\-)a-rik_ --) r-• J it _1 a.„“1 elw--() " ak.c e ■--) t PI Dr No .:7c)_‘)v'i. 1-71-4 -T-Pri 7) DI-[-Pi ))/Z_ l i:t: u - C-CTUA--e 770ü t._ T.-1-1LT -1." > - ¿)/ 'W 1 -.1- e (“: [\t-L- jf Lii-\\J 0\1 OtIT .,: 77 c.z,c.,./1 t í..21—<— 1) o IN) ¿I --71tI 17, ' i k ( -I-) -11-/L1 f uP L 7 tr>1 -niz ‘/ - (A L, ,(* TD , 7 p 77 ) 77, /) o-7Tb 1-P » C: 1 ti fe ,u1mAk ) ( A-ri,J(.9 L P N) o 5,7,4 71,LS y ry-\) LIA,3? C-7; ) 0A-1 +,) L.7 Ut.) ),) TWkil-t. �L'ALCALDE DE BARCELONA Do kJL Ls ? tÁÁ_ uc.)-€ LÇA,L 7-ft-e-Y ci 1-',)c Q frV^t-5 y pe" r\J A 71-tt: (1.ti-: Ñ 'T-7> 71) CL //yet-7.,¿)„,„( /),y,, As 771. /, A--(,...() 1A1 v s Lvi ÏL Cc`51<-71- t.,J €-:).\;(5 /"■. t\) /v ti I-N1 x:( ¡I— e c)n rEJ p klS -7 0 PLIt--Tb\J C L L C—c) (7- ��fie)c-t me vi Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA GUIÓ Excm. Sr. Alcalde Gabinet (NB) Inauguració de l'Ambaixada per a l a Democràcia Local a Sarajevo. Per a: De: Assumpte: - Ordre de l'acte I. Parlaments a l'Ajuntament de Sarajevo a càrrec de: - - Hasan Muratovic, Primer Ministre de Bòsnia Tarik Kupusovic, alcalde de Sarajevo Pasqual Maragall, Alcalde de Barcelona Claude Haegi, President de la Cambra de Poders Regionals de la CPLRE. Michael Flückiger, Vocal Assessor del Secretan General del Consell d'Europa. [N.B.Es preveu que les intervencions de cadascun dels ponents siguin d'uns 10 minuts de durada.] 2. Signatura d'un aco - rd per part dels representants de les ciutats partenaires en el projecte de l'ADL. 3. Trasllat a la seu de l'Ambaixada, tallada de la cinta i visita al local. - De cara a la inte rv enció de l'Alcalde se suggereix de tenir en compte els punts següents: ^^' ,^ j` , /^¡.'^/•^`! /J^//[/^^_ ^Y^ D ^ 1^^,^i^/^/V _ ^^ _ ' I t ^^ J 1. FIRST OF ALL, I WOULD LIKE TO THANK YOU WARMLY FOR BEING IN SARAJEVO TObAY . IT IS NOT EASY TO REACH THIS CITY YET . WE ÁLL HAVE DONE A GREAT EFFORT TO BE HERE TODAY AND MAKE THIS CEREMONY POSSIBLE. 1 SINCERELY APPRECIATE THE PRESENCE OF SOME REPRESENTATIVES OF THE PARTENAIRES CITIES IN THE LOCAL DEMOCRACY , EMBASSY PROJECT . ^ / II ^ dÍ rl/CZ I C.O^ tAN ^,,,^, ^ C^ (C p R I )T``r^i+y5 clAL7_, SARAJEV2.NBB �t3^ y uz L^ Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDUI La T ^ Q OLO ^ .\\C 14^^^ 144t S^ ^ ^L^ `1^^ r(1 / Qr(a ^p^P J MEAN BUDAPEST, LJUBLIJANA AND LISBON A -S THE PRESENCE OF THE BOSNIAN AUTH RITIES, REPRESENTATIVES OF THE COUNCIL OF EUR PE AND OTHER ATTENDANTS. ,^i. ^^, . ^ w . ,•. . OTHER CITIES LIKE SABADELL AND IMA HAVE ALSO WANTED TO BE HERE TO EXPRESS 119FR SOLIDARITY WITH SARAJEVO AND WITH THE PROJECT OF THE LOCAL DEMOCRACY EMBASSY. 2. THE STABILIZING ROLE OF THE CITY HAS BEEN OF HISTORIC IMPORTANCE AND IS BECOMING IMPORTANT ONCE MORE IN THE LIGHT OF PRESENT CIRCUMSTANCES IN BOSNIA ÁND HERZEGOVINA. THE PROJECT OF THE LOCAL DEMOCRACY EMBASSIES PROMOTED BY THE COUNCIL OF EUROPE IS A PROOF OF THE ESSENTIAL ROLE OF CITIES IN A CONFLICT SUCH AS THIS ONE OF BOSINIA AND HERZEGOVINA . OTHER LOCAL DEMOCRACY EMBAS _ HAVE ALREADY BEEN OPENED IN TUZLA AND AND ONE IN MOSTAR IS LIKELY TO FOLLOVyI. THE LOCAL DEMOCRACY EMBA S „G uttgLi. IS THE MATERIALIZATION OF A POLITICAL WILL SHARED BY THE MUNICIPALITIES INVOLVED . THIS COMMON WILL IS AIMED AT RECOVERING THE VALUES OF DEMOCRACY, 2 SARAJEV2.NBB . • �Ajuntament de Barcelona GAI3INET DE L'ALCALDIA TOLERANCE AND PEACEFUL COEXISTENCE THAT HAVE CHARACTERIZED SARAJEVO THROUGHOUT ITS HISTORY. WHY ARE WE DEFENDING THIS ESSENTIAL ROLE OF CITIES? WHICH IS OUR LEGITIMACY? FIRST OF ALL, PROXIMITY THE KEY VALUE THE IDENTIFICATION AND SOLUTION OF BOTH CITY AND AS IN CITIZENSHIP CONCERNS . PROXIMITY INCREASES OUR EFFICIENCY WHEN SOLVING PROBLEMS AND CITIZENS' WORRIES . THIS IS OUR LEGITIMACY . THE CITY IS THE MOST SUITABLE PLACE FOR DEMOCRACY. ^ c1¿11111)1 \ ``4/1/É. ,/ SECONDLY, CITIES HAVE MUCH TO CONTRIBUTE TO tHE CO-OPERATION AND PACIFICATION PROCESSES WHICH MUST NECESSARILY RESULT FROM DIALOGUE . CITIES ARE SUBJECT TO FEWER DIPLOMATIC CONSTRAINTS AND CAN BETTER AVOID THE I NEVITABLE RIGIDNESS OF NEGOTIATIONS BETWEEN STATES . THE CITIES, UNDER -OR, ALONGSIDE- THE STATES, CAN CONSTITUTE THE 'SAFETY NET °' UNDERLYING THE RELATIONS BETWEEN STATES. SECURITY AND CO-OPERATION BETWEEN CITIES CONCERN ALL THE CITIES IN THE WORLD . B#fteEL~ 0-(Y uç^ COMMITTED TO THE TASK OF PROMOTING SECURITY ^ SARAIEV2.NBB �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA AND CO—OPERATION AND THIS IS THE OBJECTIVE WE WANT TO ASSURE BY OPENING LOCAL DEMOCRACY EMBASSIES ALL OVER BOSNIA AND HERZEGOVINA. SINCE THE START OF SNIA AND HERZEGOVINA CONFLICT BARCELONA Al2BEEN STRONG'1OMMITTED WITH THE CO—OPERATION AND THE SOLIDARITY WITH THE CITY OF SARAJEVO . ONCE THE ACE IS REACHED THROUGH THE ESTABLISHMENT OF DAYTON AGREEMENTS, BARCELONA ^WANTS TO CONTINUE WITH THIS BUT NOW, COMMITMENT AND IS WILLING TO HELP TO THE HAS BEEN THE LOCAL RECONSTRUCTION OF SARAjEVO . THIS ONE OF THE REASONS TO LEAD DEMOCRACY EMBASSY INITIATIVE IN THIS CITY . i 3. FROM NOW ON, THE LOCALi.DEMOCRACY EMBASSY IN SARAJEVO WILL BE WORKING TOWARDS THE RECONSTRUCTION OF THE CITY, NOT ONLY ITS ; SERVICES AND INFRASTRUGTURES BUT ALSO WITH REGARD TO THE RECONSTRUCTION OF THE PEACEFUL COEXISTENCE AND TOLERANCE AMONGST ETHNIC GROUPS, CREEDS AND LIFEST?YLES. I CAN ANNOUNCE THAT THE RESPONSIBLE FOR THE EMBASSY WILL BE MR. CARLES BOSCH. w1^o V,fi MS1C,u^cc^ G` " ,c d^, ^ `'`^ `^^ ^ LAV-k" ^ 4 ^, ^ iu \l/ Y ^ tJ`^ ^1(7,0 SAR AJE V2.NBB <<1 n_ _ �::1 1 1 11;" Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA HE PRESENCE OF BARCELONA, LJUBLIJANA, LISBON, LM, ST~RG AND BUDAPEST, REPRESENTED BY THE LOCAL DEMOCRACY EMBASSY IN SARAJEVO WILL HELP TO STRENGTHEN THE TIES OF FRIENDSHIP BETWEEN US AND ASSURE THE EXCHANGE OF IDEAS AND EXPERIENCES BETWEEN LOCAL AUTHORITIES AND OTHER AGENTS SUCH AS NON GOVERNMENTAL ORGANIZATIONS, UNIVERSITIES AND DIFFERENT KIND OF COMPANIES COLLABORATING IN THE RECOVERY OF THE DEMOCRATIC INTEGRATING PROCESS. OU ALL TO AUTOORITyll DEAR RIENDS, I NVIT ART S OF THE THE HEA FOR AL IN' IS CIT H LL EMB S Y, NE 5 SARAJEV2.NBB �L'ALCALDE DE BARCELONA --PfYb (A-7i/'i ti) 5 C. C-K) A-2_5 r) LL eiT) (ìt A f.) e ?u . o c. 1\ e L e.• t 1— FriN E k y y I; 5- D 7 ) C c.71 ( h 1ft y c9- -)0 • is;7z, );•, /19_5-7, rç n cr):' < 0\-1 fi 175 c: c„ e L,70'1:21-z,J 1 TY (,)-1 No) ( u u-ni ATI-7 /1 1-?()S I\PIA (S ilti1 A Ju - I 1, P" tb Y iT)L--17-7á\J -\_-'1) Cr) 47--' t A-P e:1 tru; y' ó Te Le-v■ /nr , (.e: it - \iú cuLTRA‘j 1 1, 1- 71 1 1 ,‘.) 1-1 y f.). CA.> A ct; 5 , ELi /k i() () L e l) ti.* OPC: NO1,1 c-f Pr),,r1 1 Jiu- f•ILL: O 127TÒ -tz ,./(-,,ve., e. pvi-,, JLL 7(.71-){: JUR c suí2 )('\ ( í- I rtz_ 7(..x....s. /t-?, r) t,-#-FIL 7-11 7 c.)13 4-2-\)o � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4386 Title A name given to the resource Transcripció del discurs de l'alcalde d'inauguració de l'Ambaixada per a la Democracia Local Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Sarajevo Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Democràcia Relacions Internacionals Acció política Sarajevo Guerra Europa Barcelona Description An account of the resource Conté també la versió manuscrita de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-03-13 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/18/1481/19960321d_00720.pdf d2d2165e8e203f35dc696e55f186df12 PDF Text Text TRANSCRIPCIO DEL DISCURS PRONUNCIAT PER L'ALCALDE EN LA INVESTIDURA COM A PRESIDENT DEL COMITÉ DE LES REGIONS. BRUSSEL.LES, 21 DE MARÇ DE 1996. �2 QUERIDOS COLEGAS. HOY CELEBRAMOS LOS DOS PRIMEROS AÑOS DEL COMITÉ DE LAS REGIONES. Es UN HONOR ACEPTAR LA PRESIDENCIA DEL COMITÉ PARA LOS DOS AÑOS SIGUIENTES. LLEGO A ESTA PRESIDENCIA CON EL CONVENCIMIENTO Y LA ILUSIÓN DE QUE ESTAMOS CONSTRUYENDO EUROPA DÍA A DÍA CON SOLUCIONES, A VECES MUY PRAGMÁTICAS , A MENUDO DEMASIADO TECNOCRÁTICAS, PERO POR ENCIMA DE TODO, DE QUE ESTAMOS AVANZANDO HACIA AQUELLA EUROPA QUE UN DÍA PENSARON SUS FUNDADORES LOS SCHUMAN, MONNET, SPINELLI Y TAMBIÉN LA DE DELORS E INCLUSO LA DE HAVEL. ESTA ES LA EUROPA QUE LLEVO EN EL CORAZÓN. EN ESTA EUROPA EN LA QUE CREYERON GASTON DEFERRE, UMBERTO SERAFINI Y OTROS MUCHOS CUANDO EN 1951 CREARON EL CONSEJO DE MUNICIPIOS Y REGIONES DE EUROPA, QUE ME HE HONRADO EN PRESIDIR. EN SUS DOS AÑOS DE EXISTENCIA, EL COMITÉ DE LAS REGIONES HA TRABAJADO CON FIRMEZA Y HA DEJADO BIEN CLARO CUALES SON SUS ASPIRACIONES EN LA UNIÓN EUROPEA. AHORA ME PROPONGO IMPULSAR LA LÍNEA MARCADA Y CONSEGUIR LO SIGUIENTE: �3 • UNA ORGANIZACIÓN INTERNA, TRANSPARENTE Y RESPETUOSA CON LA LEGALIDAD; • UN FUNCIONAMIENTO EFICAZ QUE GARANTICE LA EXPRESIÓN DE LA VOLUNTAD COLECTIVA; • EL RECONOCIMIENTO DEL COMITÉ DE LAS REGIONES COMO INSTITUCIÓN EUROPEA; • EL IMPULSO DE LA PRESENCIA DEL COMITÉ DE LAS REGIONES EN LOS DEBATES EN TORNO A LA REFORMA DEL TRATADO DE MAASTRICHT. • LA CONSOLIDACIÓN DEL PAPEL DE NUESTRO COMITÉ, EN GENERAL, EN EL PROCESO DE LA CONSTRUCCIÓN EUROPEA. NUESTRO COMITÉ ES UNA ESTRUCTURA COMPLEJA QUE NO DEBE OLVIDAR LA IMPORTANCIA DE LOS ORÍGENES NACIONALES, LAS PERTENENCIAS POLÍTICAS Y LAS ADHESIONES A LAS DIVERSAS ORGANIZACIONES DE PODERES TERRITORIALES. TAMPOCO EL HECHO DE QUE PROVENIMOS DE PAÍSES MÁS GRANDES Y PAÍSES NO TAN GRANDES, MÁS PEQUEÑOS, LO CUAL, A VECES, SE CONVIERTE EN DIFERENCIA CUALITATIVA. HOY POR HOY, LA PERTENENCIA A UNA DELEGACIÓN NACIONAL ES ELEMENTO DE RECONOCIMIENTO EN EL COMITÉ, PERO YO CONFÍO EN QUE LLEGARÁ UN DÍA EN QUE NOS SALUDAREMOS -COHERENTEMENTE- COMO ALCALDES, CONCEJALES O PRESIDENTES DE NUESTRA REGIÓN, CIUDAD O PROVINCIA. Y EN TODO CASO, �4 COMO PORTAVOCES DE LAS CIUDADES Y REGIONES DEL PAÍS CORRESPONDIENTE. PARA REPRESENTAR A LOS PAÍSES CON SUS IDENTIDADES YA EXISTE EL CONSEJO EUROPEO. NOSOTROS SOMOS ALGO MÁS QUE ESPAÑOLES, FRANCESES O DANESES... NUESTRO VALOR AÑADIDO, ESTO ES: NUESTRA PROXIMIDAD A LOS CIUDADANOS EUROPEOS, ES LO QUE CONFORMA LA SINGULARIDAD DEL COMITÉ DE LAS REGIONES. EN LO REFERENTE A LOS GRUPOS POLÍTICOS Y A LAS ORGANIZACIONES LOCALES Y REGIONALES, ÉSTAS HAN DE CONSOLIDAR SU ESPACIO EN NUESTRO COMITÉ, Y ELLO DEBE CONJUGARSE SABIAMENTE CON TODAS LAS DEMÁS PERTENENCIAS. LA ASAMBLEA DEL COMITÉ DE LAS REGIONES ES EL LUGAR DE EXPRESIÓN DE LA VOLUNTAD COLECTIVA, DEL MOSAICO DE LA REALIDAD EUROPEA Y DEBEMOS ESTAR A LA ALTURA DE ESTE RETO, EL RETO DE LA DIVERSIDAD, UNO DE LOS MÁS CRÍTICOS EN LA CONSTRUCCIÓN DE EUROPA. PERO, ¿QUÉ ES LA EUROPA DE LAS REGIONES? LA EUROPA DE LAS REGIONES ES LA QUE LOS MIEMBROS DE LA MESA ENCONTRAMOS HACE TRES SEMANAS EN CATANIA, EN LA CATANIA DE BLANCO BAJO UN TIEMPO INFERNAL PERO CON UN ORGULLO CÍVICO INSCRITO EN SUS PAREDES MARAVILLOSAS DEL TEATRO BELLINI, O DE LA UNIVERSIDAD QUE YO LLAMO UNIVERSIDAD BENEDICTINA, PORQUE HABÍA SIDO UN MONASTERIO BENEDICTINO EN EL S. XVI, XVII Y SEGURAMENTE HASTA EL S.XVIII. UNA CIUDAD QUE HA SOPORTADO DOS �J TERREMOTOS, UN VOLCÁN Y UN BOMBARDEO DEVASTADOR EN LOS ÚLTIMOS TRES SIGLOS. LA EUROPA QUE ENCONTRAREMOS EL DÍA VENTIOCHO EN TORINO LA CIUDAD DE CASTELLANI Y DE LA FIAT, LA CIUDAD DE LAS PLAZAS PORTICADAS DEL SIGLO DIECIOCHO, DEL PALACIO MADAMA, Y DEL ARQUITECTO SICILIANO FILIPPO JUVARRA, NACIDO EN MESINA CERCA DE CATANIA, PERO QUE TERMINÓ TRIUNFANDO EN TURÍN Y EN MADRID, DONDE CONSTRUYÓ EL PALACIO REAL. EUROPA NO ES PUES UNA ABSTRACTA ITALIA, SINO UN CONJUNTO DE CIUDADES Y REGIONES CON ACENTO PROPIO, CON ROSTRO PROPIO, ENORMEMENTE DISTINTAS Y A VECES INCLUSO ENFRENTADAS, QUE SIGUEN AHORA CON ANSIEDAD Y ESPERANZA, CON ILUSIÓN Y TEMOR AL MISMO TIEMPO, EL PROCESO DE NACIMIENTO DE UNA NUEVA CONSTRUCCIÓN TODAVÍA MÁS GRANDE Y MÁS ABSTRACTA QUE ITALIA (120 AÑOS DESPUÉS), DE AQUEL 1871 EN QUE ITALIA NACIÓ JUSTAMENTE COMO ESTADOY QUE SE LLAMA, PRECISAMENTE, EUROPA. EUROPA HA CREADO EN FIESOLE, FLORENCIA - UN ARQUETIPO DE CIUDAD- EN LA TOSCANA DE CHITI- UN ARQUETIPO DE REGIÓN-, UN INSTITUTO EUROPEO QUE PRESIDE (UN IRLANDÉS) MARTENSON, CON EL CUAL TUVE OCASIÓN DE ENCONTRARME EN OCTUBRE, Y DEL QUE ESPERO UNA AYUDA SUSTANCIAL PARA LA ELABORACIÓN DE LOS ESTUDIOS Y LOS INDICADORES QUE PERMITAN COMPARAR Y ANALIZAR CONJUNTAMENTE NUESTRAS CIUDADES Y REGIONES PARA FACILITAR UN MEJOR GOBIERNO. �6 DEL MISMO MODO, EUROPA SON LAS ISLAS DEL BÁLTICO Y EL ESTOCOLMO DE MATS HULTH, QUE LANZÓ EN DICIEMBRE EL LLAMADO "RETO BANGEMANN" A TODAS LAS DEMÁS CIUDADES DE EUROPA PARA COMPARAR SI EN EL PLAZO DE UN AÑO Y MEDIO ALGUNA DE ESTAS CIUDADES DESTACA EN ALGUNO DE LOS DIEZ PROYECTOS SURGIDOS DE LA COMISIÓN BANGEMANN SOBRE TELECOMUNICACIONES INCLUIDAS EN EL "LIBRO BLANCO SOBRE CRECIMIENTO, COMPETITIVIDAD Y EMPLEO". POR CIERTO, QUE PODREMOS TENER EN BARCELONA LOS DIAS 7, 8 Y 9 DE OCTUBRE, UN AVANCE DE LA RESPUESTA A ESTA PREGUNTA, CON MOTIVO DE LA SEGUNDA REUNIÓN DEL "RETO BANGEMANN". SI UNO TOMA EL TREN DESDE ESTOCOLMO HACIA EL SUR, Y EN VEZ DE IR A LA FANTÁSTICA GÓTEBORG DE BENGT MOLLSTEDT, DE LA UNIVERSIDAD CHALMERS Y DE SU CASA DE LA CIENCIA, SI EN VEZ DE ESO, SE VA AL SUR DE SUECIA, A HELSINBORG Y CRUZA EN FERRY HASTA LA COSTA DE EN FRENTE NOS ENCONTRAMOS EN ELSINOR, EN EL CASTILLO DE HAMLET, EN DINAMARCA, DONDE IMAGINARIAMENTE EUROPA SE HIZO PREGUNTAS FUNDAMENTALES SOBRE EL CARÁCTER DE LA VIDA Y DE LA MUERTE, DE LA MANO DE UNO DE NUESTROS MÁS PROXIMOS Y QUERIDOS INTÉRPRETES, WILLIAM SHAKESPEARE. YA RECUERDAN AQUELLO DE SI SI O NO ACEPTAR LOS BANDAZOS, LOS ATAQUES DE UNA FORTUNA DESCONSIDERADA. SE LO PREGUNTABA HAMLET Y NOS LO PREGUNTAMOS NOSOTROS. �7 ESTO ES EUROPA Y ESTOS SUS PERSONAJES. POR CIERTO, QUE EN ESTE MISMO PUNTO HAMLET DECÍA, DENUNCIABA MEJOR, ALGO QUE NOSOTROS HOY TODAVÍA TENEMOS QUE DENUNCIAR. ES LA ARROGANCIA DEL FUNCIONARIO Y LA LENTITUD DE LA JUSTICIA. NOSOTROS SOMOS LA EUROPA QUE TIENE QUE VIGILAR QUE ESTA ARROGANCIA Y ESTA LENTITUD NO SE PRODUZCA. NOSOTROS SOMOS LOS REPRESENTANTES DE LOS CIUDADANOS CONCRETOS Y REALES DE LA EUROPA QUE QUIERE VER, NO SÓLO GRANDES PALABRAS, NO SÓLO GRANDES SOLUCIONES, SINO UNA VIDA COTIDIANA MEJOR COMO YA SE PEDÍA EN EL S. XVI. SIN EMBARGO, CUANDO UNO VA AL NORTE DE ESCOCIA, A INVERNESS Y LUEGO EN DIRECCIÓN NORESTE SE ACERCA AL CAWDOR CASTLE, EL TEÓRICO CASTILLO DE MACBETH, PROPIEDAD DE LOS CAMPBELL, SABRÁ QUE SHAKESPEARE, UN INGLÉS, SABÍA MUY POCO EN REALIDAD DE ESCOCIA, AUNQUE ELLO NO LE IMPIDIÓ DECIR VERDADES IMPERECEDERAS SOBRE NUESTRA CONDICIÓN HUMANA. LA EUROPA DE LAS REGIONES QUE ESTAMOS EMPEZANDO A CONSTRUIR , ES UNA EN LA CUAL SITUAMOS COMO PROPIAS Y COMPARTIDAS ESTAS VERDADES EUROPEAS, UNIVERSALES, PERO NO AL PRECIO DE IGNORAR LA SINGULARIDAD, LA DIVERSIDAD, EL ACENTO Y EL ROSTRO DE CADA UNA DE NUESTRAS COMARCAS Y REGIONES. AYER TUVE EL ORGULLO Y LA SATISFACCIÓN DE ASISTIR A LA INAUGURACIÓN DEL CENTRO CULTURAL BALEAR EN BRUSELAS, Y OÍ HABLAR EN MALLORQUÍN, QUE ES UNA VARIEDAD DEL CATALÁN, MI IDIOMA �8 MATERNO. A MÍ ME PARECIÓ QUE OYENDO ESTE ACENTO TAN PURO, PUESTO QUE ES MÁS PURO QUE EL CATALÁN YA QUE SE HA CONSERVADO MEJOR, A MÍ ME PARECIÓ VER EN AQUEL ACENTO Y EN EL HECHO DE QUE SE PRONUNCIASE EN BRUSELAS, LA GARANTÍA DE QUE LA EUROPA DE VERDAD ESTÁ NACIENDO. LA EUROPA DE LAS 1.000 CARAS, LA EUROPA QUE NOSOTROS REPRESENTAMOS. ¿ES ESO IMPOSIBLE. ES UN SUEÑO IMPOSIBLE? NO LO CREEMOS. SERÁ LARGO, ESO SÍ, UN LARGO VIAJE. PERO UN VIAJE APASIONANTE. EL NACIMIENTO DEL COMITÉ Y SU PRIMERA ANDADURA HA RESULTADO MÁS POSITIVA DE LO QUE MUCHOS ESPERABAN. PUSIMOS EN MARCHA NUESTRO ÓRGANO INSTITUCIONAL CON UN RELATIVO ÉXITO . No OBSTANTE QUEDA MUCHO TRECHO POR RECORRER EN LA MEJORA DE NUESTRA ORGANIZACIÓN. LA EXPERIENCIA ACUMULADA NOS PERMITE, YA DESDE AHORA, PONER EN MARCHA LAS NUEVAS ORIENTACIONES NECESARIAS. LA ADMINISTRACIÓN DEL COMITÉ DE LAS REGIONES AFRONTA UNA NUEVA ETAPA EN LA QUE DEBE PRIMAR UN FUNCIONAMIENTO MÁS EFICAZ, SIN INTERFERENCIAS EXTERNAS NI BLOQUEOS INTERNOS. EL RESPETO A LA LEGALIDAD, EL APROVECHAMIENTO DE LOS RECURSOS HUMANOS Y TECNOLÓGICOS, LA AUSTERIDAD PRESUPUESTARIA Y LA CONCERTACIÓN SINDICAL QUE SERAN ALGUNOS DE LOS EJES DE NUESTRA ACCIÓN A PARTIR DE AHORA. ESPERAMOS DE LOS FUNCIONARIOS UN ESPÍRITU DE TOTAL LEALTAD INSTITUCIONAL. �9 ES VOLUNTAD DE 'TODOS NOSOTROS EL OBTENER LA AUTONOMÍA ORGANIZATIVA Y PRESUPUESTARIA DE NUESTRO COMITÉ. ESTA PRESIDENCIA SE COMPROMETE A AVANZAR EN ESTE OBJETIVO DE FORMA PRIORITARIA. EL REGLAMENTO INTERIOR DEBE SER COMPLETADO Y PERFECCIONADO CON EL OBJETIVO DE ACELERAR LOS PROCEDIMIENTOS Y MEJORAR LOS SISTEMAS DE DECISIÓN DE NUESTROS ÓRGANOS. TAMBIÉN PARECE OPORTUNO REVISAR LA ESTRUCTURA DEL PRESUPUESTO Y SUS MODALIDADES DE EJECUCIÓN PARA GARANTIZAR SU AGILIDAD Y ADECUACIÓN A LAS NECESIDADES REALES. LA MESA DEL COMITÉ DEBE ASUMIR EL ROL DE MOTOR DEL DEBATE ORGANIZATIVO, POLÍTICO Y DE TOMA DE DECISIÓN, POTENCIANDO, SI ES PRECISO, ALGÚN GRUPO AD HOC COMO LOS QUE HAN VENIDO FUNCIONANDO, PARA RESOLVER CUESTIONES TÉCNICAS Y ADMINISTRATIVAS. EN CUANTO A NUESTRAS SESIONES, COMO LA DE HOY, DEBEMOS EMPLEARNOS A FONDO PARA CONVERTIR NUESTROS ENCUENTROS EN AUTÉNTICAS SESIONES DE DEBATE, INTERCAMBIO Y DECISIÓN. ESTO SIGNIFICA, SOBRETODO, UN INTENSO TRABAJO PREVIO, CON INFORMACIÓN DISTRIBUIDA CON TIEMPO SUFICIENTE Y UNA REVISIÓN ADECUADA DE LOS MECANISMOS Y TRÁMITES ESTABLECIDOS. EN EL GRUPO DE TRABAJO QUE SE CONSTITUYÓ AYER AL MEDIODÍA PARA ANALIZAR �10 LA PROPUESTA DEL AMIGO STINGL, ALCALDE DE GRAZ, SE LLEGÓ A LA CONCLUSIÓN, QUE VAMOS A APLICAR, DE QUE NO SE VAN A ACEPTAR REUNIONES DE LAS COMISIONES POSTERIORES A UN MES ANTES DE LA CELEBRACIÓN DE ESTE PLENARIO. ES LA ÚNICA MANERA DE GARANTIZAR QUE LOS DOCUMENTOS SON TRADUCIDOS Y ENVIADOS A TIEMPO, Y VAMOS A EMPLEARNOS A FONDO EN ELLO. Es DECIR, PUEDEN HABER SESIONES DE CONCLUSIONES POSTERIORES A ÉSTA FECHA, PERO LOS PRESIDENTES Y LOS PONENTES DEBERÁN SABER QUE EL RESULTADO DE ESA COMISIÓN NO SE VERÁ EN EL SIGUIENTE PLENARIO SINO EN EL ULTERIOR. TODO ESTO PASA POR LA POSIBILIDAD DE RESPONSABILIZAR A LAS COMISIONES DE LOS INFORMES MÁS TÉCNICOS, LIBERANDO UNA PARTE SUSTANCIAL DEL TIEMPO DE LAS PLENARIAS QUE PODRÁN EMPLEARSE EN ACTIVIDADES DE MAYOR INTERÉS GENERAL. LA VISIBILIDAD DE LA ACCIÓN DEL COMITÉ DE LAS REGIONES, DEBERÁ FORTALECERSE Y LA VALORACIÓN Y EL SEGUIMIENTO DE NUESTROS INFORMES DEBERÁ SER ANALIZADA CON POSTERIORIDAD. TENEMOS QUE TENER INFORMES DE SEGUIMIENTO DEL EFECTO DE NUESTRAS OPINIONES, PORQUE DE OTRO MODO VENIMOS AQUÍ A DISCUTIR ACALORADAMENTE UN PAPEL QUE APROBAMOS CON MÁS O MENOS VOTOS A FAVOR O EN CONTRA, PERO QUE LUEGO NO SABEMOS QUE EFECTO TIENE. Hoy SE VA A REPARTIR UN MAGNIFICO TRABAJO QUE RESUME EL EFECTO QUE HAN TENIDO LAS 74, CREO QUE SON, OPINIONES QUE HEMOS EMITIDO, PERO NOS GUSTARÍA, QUIZÁ A PARTIR DE ESE MAGNÍFICO �11 DOCUMENTO, UNA PUBLICACIÓN MÁS AUSTERA, MÁS SENCILLA PERO MÁS REGULAR SOBRE LAS PEQUEÑAS CONSECUENCIAS, LAS PEQUEÑAS ANÉCDOTAS 1 DE LA VIDA DE NUESTRAS OPINIONES EN EL SENO DE LAS INSTITUCIONES QUE NOS CONSULTAN: EL CONSEJO, LA COMISIÓN Y MAÑANA EL PARLAMENTO. HEMOS DE ASEGURAR TAMBIÉN LA INCIDENCIA DE NUESTRAS OPINIONES EN LOS DEBATES PRINCIPALES. Es NECESARIO REFORZAR EL RIGOR CON QUE NUESTRA FUNCIÓN PRINCIPAL -LA DE EMITIR INFORMES- SE LLEVE A CABO EN TODAS SUS FASES. VAMOS A ESTUDIAR LA OPTIMIZACIÓÑ DE LOS SISTEMAS DE COMUNICACIÓN ENTRE LOS MIEMBROS DEL COMITÉ DE LAS REGIONES Y MUY EN ESPECIAL ENTRE LOS DE LAS COMISIONES. SOY UN CONVENCIDO DE QUE SE PUEDE MEJORAR MUCHO EN ESTO. DEBERÍAMOS CONSEGUIR UNA RED EUROPEA QUE CONECTE EFECTIVAMENTE TODOS LOS CENTROS LOCALES Y REGIONALES, DE ACUERDO CON LA DG XIII, QUE TIENE PROGRAMAS PARA ELLO, DE FORMA QUE CONSTITUYERAMOS UNA ESPECIE DE EURONET O EUROWEB, EN LA CUAL, LOS MIEMBROS DE NUESTRAS COMISIONES PUEDAN ENVIAR SUS ENMIENDAS Y RECIBIR SUS COMENTARIOS DE FORMA MUCHO MAS RÍGIDA Y CON COSTES MUCHO MENORES DE LOS QUE AHORA SOPORTAMOS PARA TRASLADARNOS. ESTE SISTEMA FACILITARÍA LA COMPATIBILIDAD ENTRE NUESTRO TRABAJO EUROPEO Y LA PROXIMIDAD QUE NUESTROS ELECTORES NOS EXIGEN COMO ALCALDES O PRESIDENTES. No SOMOS PARLAMENTARIOS, NO SOMOS PROFESIONALES DE LA REPRESENTACIÓN EN UN PARLAMENTO. SOMOS �12 GOBERNANTES. POR DEFINICIÓN SOMOS LOS REPRESENTANTES EUROPEOS MÁS NECESITADOS DE PERMANECER EN NUESTROS PUESTOS, CON MENOS OPCIONES DE MOVILIDAD. ESTA ES NUESTRA SERVIDUMBRE, PERO ESTA ES TAMBIÉN NUESTRA GRANDEZA. EN CUALQUIER CASO EL CONTACTO PERSONAL AQUÍ ES INSUSTITUIBLE. SI HEMOS DE CREAR (INA CULTURA REGIONAL EUROPEA. HAY OUE HACERLO TAMBIÉN COINCIDIENDO AQUÍ EN BRUSELAS, Y EN LOS PAÍSES QUE SUCESIVAMENTE VAN PRESIDIENDO EL CONSEJO EUROPEO. DEBEMOS CONOCERNOS LAS CARAS Y MIRARNOS A LOS OJOS CUANDO DISCUTIMOS LOS TEMAS QUE REALMENTE IMPORTAN EN EUROPA. EL COMITÉ DE LAS REGIONES SE HA PRONUNCIADO A FAVOR DE SU RECONOCIMIENTO COMO INSTITUCIÓN EUROPEA. SABEMOS DE LAS DIFICULTADES QUE UNA PROPUESTA 'DE ESTE SIGNIFICADO POLÍTICO PUEDE ENCONTRAR PARA ALCANZAR UNA ACEPTACIÓN GENERAL, PERO VAMOS A PONER TODO NUESTRO EMPEÑO EN CONSEGUIRLO. NUESTRA AMBICIÓN ES LEGÍTIMA Y NADIE MEJOR QUE TODOS NOSOTROS, REPRESENTANTES DE INSTITUCIONES BÁSICAS, PUEDE DEFENDERLA. ÉSTA ES TAMBIÉN UNA APUESTA DEL COMITÉ DE LAS REGIONES POR LA CONSOLIDACIÓN DE LA EUROPA PLURAL QUE REPRESENTAMOS, DE UNA EUROPA RESPETUOSA CON LOS HECHOS DIFERENCIALES Y COMPROMETIDA CON LA SUBSIDIARIEDAD. SOMOS JÓVENES, Y A PESAR DE ELLO PODEMOS YA PRESENTAR UN BALANCE DE UN BUEN INICIO. �13 REPRESENTAMOS A LOS GOBIERNOS MÁS INMEDIATOS Y ES LÓGICO QUE LOS DEMÁS REPRESENTANTES EUROPEOS TENGAN CON NOSOTROS UNA RELACIÓN QUE, FINALMENTE, SERÁ DE AMISTAD 1Y COOPERACIÓN, AUNQUE INICIALMENTE PUEDA HABER SIDO INCLUSO DE DESCONFIANZA. EL COMITÉ DE LAS REGIONES RECONOCE LA PRIMACÍA INSTITUCIONAL DEL PARLAMENTO EUROPEO. QUE QUEDE CLARO. Y EN ESTE RECONOCIMIENTO VA IMPLÍCITA NUESTRA VOLUNTAD DE UN TRABAJO CONJUNTO Y DE UN DIÁLOGO PRODUCTIVO. LAS LEGITIMIDADES DEL PARLAMENTO Y LA DEL COMITÉ DE REGIONES SÓLO PUEDEN CONCEBIRSE COMO UNA SUMA ENRIQUECEDORA. QUEREMOS MULTIPLICAR NUESTROS CONTACTOS CON EL PARLAMENTO Y CON LA COMISIÓN Y ASIMISMO COMPATIBILIZAR NUESTRAS REUNIONES CON LA PRESENCIA DE LOS PARLAMENTARIOS Y MIEMBROS LA COMISIÓN EN BRUSELAS. MIRAREMOS DE HACER QUE NUESTRAS , SESIONES COINCIDAN CON EL ÚLTIMO DE LOS DÍAS EN QUE EL PARLAMENTO SE REUNE AQUÍ ANTES DE IR A ESTRASBURGO O DESPUÉS DE IR A ESTRASBURGO TAMBIÉN ES NUESTRO PROPÓSITO EL ABUNDAR EN LA POLÍTICA DE PRESENCIAS SIGNIFICATIVAS EN NUESTRAS ASAMBLEAS. COMO YA COMENZAMOS A HACER EN LA PRIMERA PARTE DEL MANDATO. NUESTRA REPRESENTACIÓN ES MÁS HETEROGÉNEA Y ALEATORIA QUE LA DEL PARLAMENTO Y POR ELLO DIFERENTE: NUNCA PODRÁ HABER TANTAS CIRCUNSCRIPCIONES EUROPEAS COMO REGIONES Y CIUDADES HAY. LOS �14 CIUDADANOS DE LOS TERRITORIOS 1 QUE REPRESENTAMOS CUENTAN CON NUESTRA VOZ EN EL CONCIERTO EUROPEO, PARA TRANSMITIR SUS EXIGENCIAS CON UN ACENTO ESPECÍFICO QUE INCREMENTA EL VALOR DE SU PRESENCIA. AL FINAL VOY A HACER UNA PROPUESTA, EN ESTE SENTIDO, CONCRETA QUE DEBEREMOS IR MADURANDO Y DISCUTIENDO. HOY DEBEMOS MANTENER LA UNIDAD QUE NOS HACE FUERTES, EL RESPETO QUE NOS HACE ACEPTABLES Y LA SINGULARIDAD QUE NOS HACE INSUSTITUIBLES: LA PARTICIPACIÓN DEL COMITÉ DE 1 LAS REGIONES EN LA CONSTRUCCIÓN EUROPEA NO SE AGOTA CON SU INTERVENCIÓN EN EL PROCESO DECISORIO COMO ÓRGANO CONSULTIVO. EL COMITÉ DE LAS REGIONES ESTÁ CONVENCIDO DE SU POTENCIAL EN EL PROCESO DE TRANSFORMACIÓN DE LA UNIÓN PARA FACILITAR EL CONOCIMIENTO Y LA COOPERACIÓN ENTRE LOS DISTINTOS TERRITORIOS, AYUDANDO A HACER UNA EUROPA DESDE ABAJO. No DE ARRIBA A ABAJO SINO DE ABAJO HACIA ARRIBA. LOS MIEMBROS DEL COMITÉ DE LAS REGIONES ESTÁN EN LAS MEJORES CONDICIONES PARA EXPLICAR LA CONSTRUCCIÓN EUROPEA, PARA ESTABLECER LOS ESLABONES NECESARIOS PARA PALIAR EL TEMIDO DÉFICIT • DEMOCRÁTICO. �15 DEBEMOS GARANTIZAR NUESTRA INCIDENCIA EN TEMAS DE ENORME IMPORTANCIA ESTRATÉGICA PARA NUESTRAS COLECTIVIDADES LOCALES Y REGIONALES, Y ESTOS SON: LA COHESIÓN ECONÓMICA Y SOCIAL, EL EMPLEO, LAS GRANDES INFRAESTRUCTURAS Y EL MEDIO AMBIENTE, LOS PROBLEMAS URBANOS (QUE QUEDARON AUSENTES, DESGRACIADAMENTE, DE LA DECLARACIÓN QUE HICIMOS EN CATANIA PARA ENTREGAR EN TORINO, DE ACUERDO CON LAS RESOLUCIONES DE NUESTRA COMISIÓN RELATIVA AL TEMA URBANO, PERO QUE VAMOS A INCLUIR EN NUESTRO DISCURSO FRENTE A LA CONFERENCIA INTERGUBERNAMENTAL) Y LAS RELACIONES INSTITUCIONALES ENTRE TODOS LOS NIVELES DE GOBIERNO. HEMOS DICHO EN ESTE FORO, DE FORMA REPETIDA, QUE NUESTRA CARTA DE IDENTIDAD ERA Y ES EL PRINCIPIO DE SUBSIDIARIEDAD. TODOS RECORDARAN QUE KLAUS HÁNSCH, PRESIDENTE DEI. PARLAMENTO, NOS DIJO EN ESTA MISMA SALA, QUE NOSOTROS NO ERAMOS LOS DEPOSITARIOS ÚNICOS, NO ERAMOS LOS PROPIETARIOS MONOPOLISTAS DE ESTE PRINCIPIO. TENÍA RAZÓN. DEBEMOS COMPARTIR ESE PRINCIPIO. PERO ESTE ES PARA NOSOTROS UN EJE VERTEBRADOR INELUDIBLE DEL CONJUNTO DE NUESTRA ACTIVIDAD. LA SUBSIDIARIEDAD ES UN CRITERIO POLÍTICO, NO UN PRINCIPIO JURÍDICO CERRADO Y FORMAL. ¡ ESTÁ BASADO EN EL PRINCIPIO DE LA PROXIMIDAD A LOS CIUDADANOS Y COMPLEMENTADO POR LOS PRINCIPIOS DE EFICACIA, JUSTICIA O EQUIDAD Y EL PRINCIPIO FUNDAMENTAL DE LEALTAD¡CONSTITUCIONAL O RESPONSABILIDAD. �16 LA BUNDESTRAUER DE LA CUAL HABLA LA DOCTRINA FEDERAL ALEMANA. Es DECIR, LA NECESIDAD Y LA POSIBILIDAD DE QUE CADA UNA DE LAS PARTES REPRESENTE AL TODO Y DE QUE ACTÚE SIEMPRE CON AUTONOMÍA EN FUNCIÓN DE LA PROXIMIDAD PERO REPRESENTANDO A LOS INTERESES GENERALES, RESPETANDO LOS INTERESES GENERALES. DEBEMOS MANTENER CON TOZUDEZ EL REFORZAMIENTO DE LA PROXIMIDAD EN EL ESPÍRITU DE LA CONSTRUCCIÓN EUROPEA. EL PRESIDENTE SANTER EN SU INTERVENCIÓN ANTE ESTE MISMO COMITÉ DE LAS REGIONES EL 21 DE SEPTIEMBRE DE 1995, ESTABLECÍA CRITERIOS DE GRAN INTERÉS QUE QUIERO RECORDARLES: • LA RELACIÓN SUBSIDIARIEljAD-PROXIMIDAD, • EL CARÁCTER DE NORMA DE CONDUCTA DE ESTE PRINCIPIO, MÁS POLÍTICO QUE JURÍDICO • NO SE TRATA DE ESTABLECER UN CATÁLOGO CERRADO DE COMPETENCIAS POR NIVELES, QUE SERÍA IMPOSIBLE DE APLICAR EN TODOS LOS PAÍSES EUROPEOS CON UNIFORMIDAD, SINO DE ESTABLECER UN CRITERIO PARA REPARTIR ESAS COMPETENCIAS. • LA NECESIDAD DE SOLUCIONAR LA CONTRADICCIÓN ENTRE EL PREÁMBULO DEL TRATADO DV MAASTRICHT Y EL ARTÍCULO 3B, MÁS RESTRICTIVO, • 1 LA ESTRECHA RELACIÓN ENTRE SUBSIDIARIEDAD-PROXIMIDAD POR UN LADO Y DEMOCRACIA POR OTRO. �17 EL COMITÉ DE LAS REGIONES QUIER CONSOLIDAR Y REFORZAR SU PAPEL DE PORTAVOZ DE LA CIUDADANÍA EUROPEA. PARA GARANTIZAR UNA EUROPA DE LOS CIUDADANOS, NOSOTROS DEFENDEMOS QUE EL PRINCIPIO DE PROXIMIDAD SEA INSEPARABLE DEL PROCESO DE CONSTRUCCIÓN EUROPEA. ESTE PRINCIPIO SUPONE UNA CONTRIBUCIÓN AL REFUERZO DE LA LEGITIMIDAD DEMOCRÁTICA DE LA UNIÓN. TAMBIÉN ESTA SUBSIDIARIEDAD PUDE ALZARSE COMO GARANTÍA CONTRA ALGUNOS EXCESOS DE LA ACCIÓN COMUNITARIA Y CONTRA LAS INQUIETUDES QUE GENERA LA BUROCRACIA. TODO ELLO SIGNIFICA POR TANTO QUE LOS PODERES PÚBLICOS MAS PRÓXIMOS DEBEN PARTICIPAR ACTIVA Y PLENAMLNTE EN EL PROCESO DE LA CONFERENCIA INTERGUBERNAMENTAL QUE NOS LLEVARÁ A LA NUEVA DEFINICIÓN DE EUROPA. NO VA A SER NADA FÁCIL. ESTE ES UN EMPEÑO QUE HOY POR HOY ENCUENTRA SUS DIFICULTADES, PERO, ES TAN RAZONABLE QUE NUESTRAS ASPIRACIONES SE ABRIRÁN PASO SIN DUDA EN LA ETAPA pUE SE INICIA. PARTICIPAR SIN COMPLICAR: ESTE ES NUESTRO RETO (ES DECIR, SIN COMPLICAR MÁS DE LO QUE LA PROPIA REALIDAD NOS EXIGE, AÑADIENDO SOLUCIONES Y NO PROBLEMAS). �18 EN ESTE SENTIDO QUEREMOS MANIFESTAR NUESTRO MÁS FIRME APOYO A LA LEGÍTIMA DEMANDA DEL PARLAMEN» EUROPEO DE OBTENER UNA MAYOR REPRESENTACIÓN EN EL SENO DE LA C I.G. . SOMOS LOS ALIADOS NATURALES DEL PARLAMENTO EN ESTE PROCESO QUE SE INICIA. SIN LA PRESENCIA DE REGIONES Y CIUDADES, DIFÍCILMENTE EDIFICAREMOS LA EUROPA QUE TODOS DESEAMOS PARA LA CIUDADANÍA. EN ESTA LÍNEA DEFENDEMOS QUE LA CARTA DE LA AUTONOMÍA LOCAL SEA INCORPORADA EN EL CUERPO DEL NUEVO TRATADO, Y DEFENDEMOS TAMBIÉN, EN ESTE PROCESO, QUE LA EUROPA DE LAS REGIONES SE ABRA PASO CON TODA LA DIGNIDAD QUE LE CORRESPONDE. LA EUROPA QUE ESTAMOS EDIFICANDO NO PUEDE IGNORARSE, Y DEBE RESPETAR TODAS Y CADA UNA DE LAS PARTICULARIDADES CULTURALES Y LINGUÍSTICAS QUE LE SON ESENCIALES, COMO YA HICIMOS EN LA DECLARACIÓN QUE APROBAMOS EN CATANIA. LA SOCIEDAD CIVIL, Y ESTO ES ENORMEMENTE IMPORTANTE, ES UN CONCEPTO PROGRESIVO, DEL QUE CIUDADES Y REGIONES SON MÁS FÁCILMENTE REFLEJO QUE LAS NACIONES Y LA UNIÓN. LA SOCIEDAD CIVIL NO ES EL BLANCO DEL NEGRO DEL ESTADO, SINO UN ESTADIO 'FRENTE A UNA ADMINISTRACIÓN PÚBLICA CON DIVERSOS NIVELES QUE PROGRESIVAMENTE SE ALEJAN Y GANAN EN GENERALIDAD PERDIENDO EN PROXIMIDAD. �19 LA CIVILIZACIÓN EUROPEA ES PORTADORA DE VALORES HUMANISTAS DE LOS QUE ESTA SOCIEDAD ES SU MÁS FORMIDABLE PROTAGONISTA. ESTA CIUDADANÍA ES LA QUE PUEDE DOTAR DE UN ALMA 1 A EUROPA QUE TODAVÍA NO ÉS MÁS QUE UNA ADMIRABLE MÁQUINA MODERNA. DICHO DE OTRO MODO: LA AUTONOMÍA DEL CIUDADANO, SU LIBERTAD, SU INTIMIDAD Y SU SEGURIDAD EXIGEN, ANTE TODO, PODERES LOCALES Y REGIONALES AUTÓNOMOS, EXIGENI IDENTIDAD CULTURAL Y ENTORNO CONTROLABLE. "EUROPA Y MI BÁRRIO", PARECE SER EL LEMA QUE DEBERíAMOS ESCRIBIR EN NUESTRAS BANDERAS. NUESTROS CIUDADANOS QUIEREN MÁS EUROPA Y MÁS PROXIMIDAD AL MISMO TIEMPO, EN PALABRAS DE FELIPE GONZÁLEZ, ¶'EL ESCEPTICISMO DE LOS CIUDADANOS EUROPEOS NO PROVIENE DE UN EXCESO DE EUROPA, SINO DE UNA CARENCIA DE EUROPA PARA AFRONTAR LO QUE QUEREMOS COMO EUROPEOS". Y YO AÑADIRÍA: PARA SER ALGUIEN EN BOSNIA, DEBEMOS TENER MÁS EUROPA; PARA SER ALGUIEN EN LA COMPETENCIA ECONÓMICA INTERNACIONAL, DEBEMOS TENER MÁS EUROPA; PARA SER ALGUIEN EN LA LUCHA CONTRA EL TERRORISMO Y CONTRA EL NARCOTRÁFICO, DEBEMOS TENER MÁS EUROPA. SIN EMBARGO, AÚN CON TODO ESTO, UN REFERÉNDUM SOBRE ESTA EUROPA SE PERDERÍA SI NO FUERAMOS CAPACES DE CONSTRUIR ESA EUROPA GENERAL DESDE ABAJO, DESDE NUESTRO ACENTO Y CON NUESTRO ACENTO, DESDE NUESTRO IDIOMA Y 1 CON NUESTRO IDIOMA. �20 NUESTRO COMITÉ DEBE ENCONTRAR SV LUGAR EN LA CONSTRUCCIÓN EUROPEA. Y ESE LUGAR DEBE SER RESPETADO !SI LA CONSTRUCCIÓN EUROPEA QUIERE ARRAIGAR REALMENTE ENTRE NUESTROS CONCIUDADANOS. LA SEMANA PRÓXIMA EN TURÍN EMPIEZA LA PARA REVISAR EL TRATADO DE LA UNIÓN. NUESTRO DICTÁMEN HA SIDO TRANSMITIDO Y TENEMOS NOTÍCIAS DE QUE LA PRESIDENCIA ITALIANA, A TRAVÉS DE LA SRA. AGNELLI (CON UNA LARGA EXPERIEN4IA COMO ALCALDESA), HA DESTACADO ANTE EL PARLAMENTO EUROPEO E "PAPEL ESENCIAL DE LOS PODERES TERRITORIALES EN EL PROCESO DE DESARROLLO DE LA CIUDADANÍA EUROPEA". AYER MISMO, CON LA PRESENCIA DEL MINISTRO ITALIANO DE RELACIONES CON EUROPA, ES DECIR, CON EL MINISTRO DE LA PRESIDENCIA EUROPEA PUDIMOS COMPROBAR EL INTERÉS DE LA ACTUAL PRESIDENCIA POR ESCUCHARNOS Y TUVIMOS LA POSIBILIDAD DE UNA CONEXIÓN QUE YO CREO QUE SERÁ POSITIVA EL DÍA 28 EN TURÍN CON LA PRESIDENCIA EUROPEA DIRECTAMENTE. SEGUIREMOS ATENTOS AL DESARROLLÓ DE LA CONFERENCIA, ESFORZÁNDONOS EN LLEVAR A ADELANTE NUESTRAS PROPUESTAS SOBRE LA BASE DE DOS PRINCIPIOS: (A) NUESTRA DIVERSIDAD ES NUESTRA FUERZA Y ES TAMBIÉN EL FACTOR QUE NOS HACE MÁS VULNERABLES. SOMOS UN CONJUNTO DE 222 o 444, COMO USTEDES QUIERAN, HOMBRES Y MUJERES EUROPEOS, ELEGIDOS EN REGIONES O CIUDADES, DE DERECHA O DE IZQUIERDA, DE CULTURA ANGLOSAJONA, ESCANDINAVA O MEDITERRÁNEA, O A VECES DE UNA MEZCLA DE ELLAS. �21 (B) No SOMOS NI PROFESIONALMENTE REPRESENTANTES EN EUROPA, COMO LOS PARLAMENTARIOS EUROPEOS; NI PROFESIONALMENTE TRABAJADORES DE EUROPA, COMO LOS MIEMBROS Y LOS EMPLEADOS DE LA COMISIÓN Y DE LAS DEMÁS INSTITUCIONES EUROPEAS: SOMOS PERSONAS QUE EJERCEMOS EL GOBIERNO, A NIVEL LOCAL, EN ALGUNO DE LOS 15 ESTADOS DE LA UNIÓN. SOMOS GOBERNANTES O CONCEJALES ELECTOS. TODO ELLO HACEN NUESTRA TAREA DIFÍCIL PERO REALMENTE ATRACTIVA, MÁS FIABLE: SOSPECHO QUE NUESTROS CIUDADANOS VAN A ENTENDERLO ASÍ DE UNA MANERA PROGRESIVA. NUESTRA MISIÓN PRINCIPAL ES OPINAR SOBRE LOS TEMAS QUE NOS AFECTAN, TAL COMO NOS SON SOMETIDOS POR LAS INSTITUCIONES EUROPEAS. Y HACERLO EN TIEMPO Y FORMA, Y HACE/LO BIEN. INFORMALMENTE, PERO NO CON MENOR TRASCENDENCIA, AL CONTRARIO, NUESTRAS REUNIONES SE HAN CONVERTIDO EN UN INTERESANTÍSIMO FORO EUROPEO. ESCUCHAMOS OPINIONES DE LOS DIRIGENTES Y REPRESENTANTES DE LA UNIÓN Y ELLOS ESCUCHAN LAS NUESTRAS. TENEMOS MUCHO QUE OBTENER DE ESE CONTACTO INFORMAL. NUESTRA MISIÓN COMPLEMENTARIA PUEDE SER TAMBIÉN, LA DE CREAR POCO A POCO UN LENGUAJE EUROPEO AL NIVEL MÁS PRÓXIMO DE LOS CIUDADANOS, ES DECIR, INTERCAMBIAR INFORMACIÓN ENTRE NOSOTROS, COMPARAR NUESTROS �22 SISTEMAS Y NUESTROS ESTÁNDARES, IR CREANDO UNA CULTURA DE LA ADMINISTRACIÓN TERRITORIAL EUROPEA, RESPETANDO SU DIVERSIDAD PERO CREANDO VÍAS DE COMPETENCIA Y DE COLABORACIÓN, EN BENEFICIO DE NUESTROS CIUDADANOS. ENTRE NUESTROS OBJETIVOS DEBE ESTAR EL DE AVANZAR EN LA DEFINICIÓN DE LA " EUROPA DE LAS REGIONES", A TRAVÉS DE UN DIÁLOGO PERMANENTE CON LAS INSTITUCIONES EUROPEAS Y CON LA PARTICIPACIÓN DE TODOS LOS PODERES TERRITORIALES. VAMOS A TRABAJAR EN UNA CONFERENCIA DE REGIONES, PREFERENTEMENTE A MITAD DEL 97, QUE PUEDA SERVIR DE INTERLOCUCIÓN BÁSICA PERO SOBRETODO DE ESCENARIO QUE PRESIONE, MORAL Y PSICOLÓGICAMENTE, SOBRE EL DEBATE DE LA REVISIÓN DEL1 TRATADO Y A LA CONFIGURACIÓN DE LA FUTURA EUROPA. EN EUROPA, AHORA MISMO, HAY 'UN NÚMERO CONTABLE, UN NÚMERO CUANTITATIVAMENTE ASUMIBLE DE REGIONES, POR ENCIMA DE 100, PERO NO MUY POR ENCIMA DE 100, DEBERÍAMOS COGER LOS CRITERIOS DE EUROSTAT. Y HAY UN NÚMERO CONSIDERABLEMENTE REDUCIDO TAMBIÉN DE CIUDADES DE MÁS DE MEDIO MILLÓN DE HABITANTES, Y HAY UN NÚMERO MUY GRANDE DE PEQUEÑAS ADMINISTRACIONES LOCALES O TERRITORIALES PERO QUE ESTÁN BIEN REPRESENTADAS EN SUS FEDERÁCIONES REGIONALES O NACIONALES Y, POR TANTO, ES POSIBLE PENSAR EN UNA REUNIÓN DE LAS REGIONES DE EUROPA ��V«r*Zk lé¿ ^^x^^ DECLARACION DE PASQUAL MARAGALL PRESIDENTE DEL COMITÉ DE LAS REGIONES BRUSELAS, 21 DE MARZO DE 1 1996 �1. (IN TRODUCCIÓN) SRES. HOY CELEBRAMOS LOS DOS PRIMEROS ANOS DEL COMITÉ DE LAS REGIONES. ES UN HONOR ACEPTAR LA PRESIDENCIA DEL COMITÉ PARA LOS DOS AÑOS SIGUIENTES. UN HONOR Y UNA GRAN SATISFACCIÓN PARA QUIEN INICIÓ SU ACTIVIDAD POLÍTICA LUCHANDO CONTRA UNA DICTADURA QUE TRATÓ DE ELIMINAR LA PERSONALIDAD DE LAS REGIONES Y NACIONALIDADES QUE SOJUZGABA; UN SISTEMA POLÍTICO QUE CONSIDERABA LAS CIUDADES LUGARES SOSPECHOSOS DONDE LOS SÚBDITOS APRENDÍAN A SER CIUDADANOS, A SER HOMBRES Y MUJERES LIBRES. LOS CATALANES, LOS ESPAÑOLES, VEÍAMOS EUROPA COMO UNA PROMESA DE LIBERTAD DE LA QUE NUESTRO PAÍS HABÍA SIDO APARTADO POR UN RÉGIMEN INDIGNO. COMPRENDERÁN USTEDES MI EMOCIÓN AL PRESIDIR UNA ALTA INSTITUCIÓN DE UNA UNIÓN EUROPEA DONDE LA ESPAÑA DEMOCRATICA Y AUTONOMISTA ES UN MIEMBRO LEAL Y RESPETADO. LLEGO A ESTA PRESIDENCIA CON qL CONVENCIMIENTO Y LA ILUSIÓN DE QUE ESTAMOS CONSTRUYENDO EUROPA ¡DÍA A DÍA CON SOLUCIONES, A VECES MUY PRAGMÁTICAS , A MENUDO DEMASIADO TECNOCRÁTICAS, PERO POR ENCIMA DE TODO DE QUE ESTAMOS AVANZANDO HACIA AQUELLA EUROPA QUE UN DIA SONARON �3 SUS FUNDADORES LOS SCHUMAN, MONNET, SPINELLI Y TAMBIEN LA DE DELORS E INCLUSO LA DE HAVEL. ESTA ES LA EUROPA QUE LLEVO EN EL CORAZÓN. EN ESTA EUROPA QUE CREYERON GASTON DEFERRE, UMBERTO SIRAFINI Y OTROS MUCHOS CUANDO EN 1951 CREARON EL CONSEJO DE MUNICIPIOS Y REGIONES DE EUROPA HOY LA MAYOR ORGÁNIZACION DE PODERES TERRITORIALES DE NUESTRO CONINENTE QUE ME HOMO EN PRESIDIR Y QUE TANTO HA APORTADO EN SU HISTORIA A ESTA GRAN TAREA QUE ES LA CONSTRUCCION EUROPEA. EN SUS DOS AÑOS DE EXISTENCIA, EL COMITÉ DE LAS REGIONES I-IA TRABAJADO CON FIRMEZA Y HA DEJADO BIEN CLARO CUALES SON SUS ASPIRACIONES EN LA UNIÓN EUROPEA. ME PROPONGO IMPULSAR LA LÍNEA MARCADA Y CONSEGUIR: • UNA ORGANIZACIÓN INTERNA Y TRANSPARENTE Y RESPETUOSA CON LA LEGALIDAD • UN FUNCIONAMIENTO EFICAZ QUE GARANTICE LA EXPRESIÓN DE LA VOLUNTAD COLECTIVA; • EL RECONOCIMIENTO IiEL COMITÉ DE LAS REGIONES COMO INSTITUCIÓN EUROPEA; • IMPULSAR LA PRESENCIA DEL COMITÉ DE LAS REGIONES EN LOS DEBATES DE LA REFORMA !DEL TRATADO DE M AASTRICII. CONSOLIDAR EL PAPEL DE NUESTRO COMITÉ EN LL PROCESO DE LA CONSTRUCCIÓN EUROPEA. �4 2. (EL COMITÉ DE LAS REGIONES Y LA EXPRESIÓN DE LA VOLUNTAD COLECTIVA) EL COMITÉ DE LAS REGIONES ES UNA ESTRUCTURA COMPLEJA QUE NO DEBE OLVIDAR LA IMPORTANCIA DE LOS `ORIGENES NACIONALES, LAS PERTENENCIAS POLÍTICAS Y LAS ADHESIONES A LAS DIVERSAS ORGANIZACIONES DE PODERES TERRITORIALES. HOY POR HOY, LA PERTENENCIA A UNA DELEGACIÓN NACIONAL ES ELEMENTO DE { RECONOCIMIENTO EN EL COMITÉ DE LAS REGIONES, PERO YO CONFÍO EN QUE LLEGARÁ UN DIA EN QUE NOS .SALUDAREMOS -COHERENTEMENTE- COMO ALCALDES, CONCEJALES O PRESIDENTES DE NUESTRA REGIÓN, CIUDAD O PROVINCIA. Y EN TODO CASO, COMO PORTAVOCES DE LAS CIUDADES Y REGIONES DEL PAÍS CORRESPONDIENTE. PARA REPRESENTAR A LOS PAÍSES CON SUS IDENTIDADES YA EXISTE EL CONSEJO EUROPEO. NOSOTROS SOMOS ALGO MÁS Que ESPAÑOLES O DANESES....NUESTRO VALOR ANADIDO, ESTO ES: NUESTRA PROXIMIDAD A LOS CIUDADANOS EUROPEOS, ES LO QUE CONFORMA LA SINGULARIDAD DEL COMITÉ DE REGIONES. EN LO REFERENTE A LOS GRUPOS P(LTTICOS Y A LAS ORGANIZACIONES LOCALES Y REGIONALES, HAN DE CONSOLIDAR SU ESPACIO EN NUESTRO COMITÉ, Y ELLO DEBE CONJUGARSE SABIAMENTE CON TODAS LAS DEMÁS PERTENENCIAS. LA ASAMBLEA DEL COMITÉ DE LAS REGIONES ES EL LUGAR DE EXPRESIÓN DE LA VOLUNTAD COLECTIVA DEL MOSAICO DE LA REALIDAD EUROPEA Y DEBEMOS �5 ESTAR A LA ALTURA DE ESTE RETO, EL RETO DE LA DIVERSIDAD UNO DE LOS MÁS CRÍTICOS EN LA CONSTRUCCIÓN DE ÉUROPA. ¿QUE ES LA EUROPA DE LAS REGIONES? LA EUROPA DE LAS REGIONES ES LA QUE LOS MIEMBROS DE LA MESA ENCONTRAMOS HACE TRES SEMANAS EN CATANIA, BAJO UN TIEMPO INFERNAL PERO CON UN ORGULLO CIVICO INSCRITO EN SUS PAREDES (TEATRO BELLINI, UNIVERSIDAD BENEDICTINA, TRAS DOS TERREMOTOS, UN VOLCAN Y UN BOMBARDEO DEVASTADOR EN LOS ULTIMOS TRES SIGLOS. LA QUE ENCONTRAREMOS EL DIA VENTIOCHO EN TORINO LA CIUDAD DE CASTELLANI Y DE LA FIAT, LA CIUDAD DE LAS PLAZAS PORTICADAS DEL DIECIOCHO, DEL PALACIO MADAMA, Y DEL ARQUITECTO SICILIANO FILIPPO JUVARRA, NACIDO EN MESINA CERCA DE CATANIA, PERO TRIUNFANTE EN LA CAPITAL DE LOS SABOYA Y AUTOR DEL PALACIO REAL DE MADRID . EUROPA NO ES PUES UNA ABSTRACTA ITALIA, SINO UN CONJUNTO DE CIUDADES Y REGIONES CON ACENTO PROPIO, CON ROSTRO PROPIO ENORMEMENTE DISTINTAS t Y A VECES ENFRENTADAS QUE SIGUEN AHORA CON ANSIEDAD Y ESPERANZA CON ILUSION Y TEMOR AL MISMO TIEMPO EL PROCESO DE NACIMIENTO DE UNA NUEVA CONSTRUCCIÓN TODAVIA MAS GRANDE Y MAS ABSTRACTA QUE ITALIA (120 AÑOS DESPUES), Y SE LLAMA, PRECISAMENTE, EUROPA. EUROPA HA CREADO EN FIESOLE, FLORENCIA - UN ARQUETIPO DE CIUDAD- EN LA TOSCANA DE CHITI- UN ARQUETIPO DE REGION-, UN INSTITUTO EUROPEO QUE �6 PRESIDE (UN IRLANDES) MARTENSON, CON EL CUAL TUVE OCASION DE ENCONTRARME EN OCTUBRE, Y DEL QUE ESPERO UNA AYUDA SUBSTANCIAL PARA 1 LA ELABORACION DE LOS ESTUDIOS Y LOS INDICADORES QUE PERMITAN COMPARAR Y ANALIZAR CONJUNTAMENTE NUESTRAS CIUDADES Y REGIONES PARA FACILITAR MEJOR GOBIERNO. DEL MISMO MODO EUROPA SON LAS ISLAS DEL BALTICO Y EL ESTOCOLMO QUE LANZO EN DICIEMBRE EL LLAMADO 'RETO BANGEMANN" A TODAS LAS DEMÁS CIUDADES DE EUROPA PARA COMPARAR SI EN EL PLAZO DE UNA AÑO Y MEDIO ALGUNA DE ELLAS DESTACA EN ALGUNO DE LOS DIEZ PROYECTOS SURGIDOS DE LA COMISIÓN BANGEMANN SOBRE TELECOMUNICACIONES INCLUIDAS EN EL "LIBRO BLANCO SOBRE CRECIMIENT , COMPETITIVIDAD Y EMPLEO". POR CIERTO, QUE PODREMOS 'TENER EN BARCE A NA, LOS DIAS 7,8 Y 9 DE OCTUBRE, UN AVANCE DE LA RESPUESTA, CON MOTIVO DE LA SEGUNDA REUNIÓN DEL "RETO BANGEMANN ". SI UNO TOMA EL TREN DEL SUR DESDE ESTOCOLMO Y EN VEZ DE IR A LA FANTASTICA GÓTEBORG DE BENGT QLLSTEDT, DE LA UNIVERSIDAD CHALMERS Y DE SU CASA DE LA CIENCIA, SI EN VÈZ DE ESO SE VA A HELSINBORG Y CRUZA EN FERRY HASTA LA COSTA DE EN FRENTE NOS ENCONTRAMOS EN ELSINOR, EN EL CASTILLO DE HAMLET, EN DINAMARCA, DONDE IMAGINARIAMENTE EUROPA SE HIZO PREGUNTAS FUNDAMENTALES SOBRE EL CARACTER DE LA VIDA, DE LA �7 MANO DE UNO DE NUESTROS MÁS PROXIMOS Y QUERIDOS INTÉRPRETES, WILLIAM SHAKESPEARE. ESTO ES EUROPA Y ESTOS SUS PERSONAJES. SIN EMBARGO, CUANDO UNO VA A INVERNESS Y LUEGO EN DIRECCIÓN NORESTE SE ACERCA AL CAWDOR CASTLE, EL TEORICO CASTILLO DE MACBETH, PROPIEDAD DE LOS CAMPBELL SABRA QUE SHAKESPEARE, UN INGLES, SABIA MUY POCO EN REALIDAD DE ESCOCIA, AUNQUE ELLO NO LE IMPIDIO DECIR VERDADES IMPERECEDERAS SOBRE NUESTRA CONDICION HUMANA. LA EUROPA DE LAS REGIONES QUE ESTAMOS EMPEZANDO A CONSTRUIR , ES UNA EN LA CUAL SITUAMOS COMO PROPIAS Y COMPARTIDAS ESTAS VERDADES PERO NO AL PRECIO DE IGNORAR LA SINGULARIDAD, LA DIVERSIDAD, EL ACENTO Y EL ROSTRO DE CADA UNA DE NUESTRAS COMARCAS. ¿ES IMPOSIBLE?. NO LO CREEMOS. SERA LARGO, ESO SI, UN LARGO VIAJE. UN VIAJE APASIONANTE. 3. (ORGANIzACIÓN INTERNA) 3.1. (ADMINISTRACIÓN) EL NACIMIENTO DEL COMI'I'E Y SU PRIMERA ANDADURA HA RESULTADO MÁS POSITIVA DE LO QUE MUCHOS ESPERABAN. PUSIMOS EN MARCHA NUESTRO ÓRGANO INSTITUCIONAL CON UN RELATIVO ÉXITO . No OBSTANTE QUEDA MUCHO TRECHO POR RECORRER EN LA MEJORA DE NUESTRA ORGANIZACIÓN. LA �23 QUE TENGA EL TESTIMONIO DE LAS GRANDES CIUDADES EUROPEAS Y DE LOS REPRESENTANTES DE LAS PEQUEÑAS CIUDADES Y DE LAS FEDERACIONES QUE LAS REÚNEN. ES POSIBLE PENSAR EN ESE ESCENARIO, Y, ESE ESCENARIO, SI REALMENTE ACABAMOS DECIDIENDO CONSTRUIRLO VA A PESAR MORAL Y PSICOLÓGICAMENTE SOBRE LA PROPIA REVISIÓN DEL TRATADO MÁS DE LO QUE NOSOTROS PODAMOS AHORA PREVEER O DE LO QUE NOSOTROS PODAMOS AHORA PLANIFICAR. UN ESCRITOR ESPAÑOL DEL S. XVII DIJO UNA VEZ QUE, LO BUENO SI BREVE, DOS VECES BUENO. Y COMENTÁBAMOS CON LOS COMPAÑEROS QUE TENÍA A LADO Y LADO, QUE, MUCHAS VECES LA CULTURA EUROPEA QUE ESTAMOS CONSTRUYENDO SE HACE SOBRE LA BASE, NO SÓLO DE IDIOMAS DIFERENTES SINO DE ESTRUCTURAS MENTALES DIFERENTES Y DE DISCURSOS DIFERENTES: LOS MEDITERRÁNEOS MÁS LARGOS; LOS INGLESES MUCHO MÁS CONTUNDENTES, MUCHO MÁS ARTICULADOS EN EL ARTE DE LA DIÁLECTICA; LOS ALEMANES MUY PRECISOS, A VECES TAMBIÉN UN POCO LARGOS; EN FIN, LOS GRIEGOS NO SÓLO CON UN TONO DISTINTO SINO TAMBIÉN CON UNA ESTRUCTURA LÓGICA DIFERENTE. BIEN, LO QUE ESTAMOS CONSTRUYENDO AQUÍ, ENTRE TODOS, ES UN NUEVO LENGUAJE EUROPEO, Y HOY ME HE PERMITIDO ABUSAR DE SU TIEMPO PORQUE ME PARECÍA PRECISO HACERLO, AUNQUE SEA UNA VEZ CADA DOS AÑOS. LES PROMETO DE TODOS MODOS QUE, LA FRASE DE QUEVEDO, NUESTRO ESCRITOR BARROCO, LA VOY A TENER EN CUENTA LO BUENO SI BREVE, DOS VECES BUENO. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 10. Comitè de les Regions (CdR) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-1998 Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Conté la documentació generada per Pasqual Maragall o els seus col·laboradors, en relació al Comitè de les Regions, que va presidir del 1996 al 1998. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4387 Title A name given to the resource Transcripció del discurs pronunciat per l'alcalde en la investidura com a president del Comitè de les Regions Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Brussel·les Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Municipis Acció política Relacions Internacionals Comitè de les Regions Europa Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-03-21 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1524/19970618d-00769_LD.pdf 036f7f390acc257ae10faed2b5a27248 PDF Text Text Transcripcio parlament Alcalde. 90e Aniversari de l'Institut d'Estudis Catalans 18.6.97 (versió corregida) Molt Hble Sr. President, Sr President de I'Im~titut, Sr Secretari General de 1' Academia Sueca, Madam la subdirectora general de Ciencies Socials i Humanes de la UNESCO, Jo els haig de parlar com alc alde i per tant com a "caser'', com l'home de les claus, que van ser retornades a aquesta ínstitució en el moment oportú, al qua! es refería ara mateix el President de l'lnstitut, tot just després de 1'any 76 . Es van retornar unes claus de la Casa de la Convalescencia que ja havien estat atorgades uns mesos abans de la República, en el moment en que 1' Ajuntament i la Diputació van fer lliurament a l'lnstitut, a perpetultat, d'aquest edifici. Temps hi hauni de pensar, no només en el passat, sinó també en el futur, en aquesta materia. L'any 1907 l'Jnstitut havia nascut al propi Palau de la Generalitat per donació, en aquell moment, de la Diputació primer, i després de la Mancomunitat L' any 1931 a 1& Casa de la Convalescencia, i després els anys 40 i 50 a cases particulars. L'Omnium Cultural el va mantenir viu, pero no pas al seu lloc, sinó a cases de ciutadans que van tenir en aquell moment el coratge i la fidelitat que l'Institut es mereixia. L ·any 1962 aquesta mateixa institució. l'Omnium, habilita el Pala u Dalmases com a seu de 1' Institut, i és a 1' any 1977 quan es produeix el restabliment Si haguessim de parlar no deis edificis i deis, llocs, sino de les persones, no acabaríem mai. Pero en aquest moment, és absolutame~t necessari rememorar per un segon 1' any 1907 que devia ser un instant de gran entusiasme, de gran creativitat, en qué va passar quasi tot Un anv després. el pressupost de Cultura de 1' Ajuntament va trencar el foc en 1 aquesta materia i va donar !loe a les Escoles del Mar i I'Escola del Bosc i !'EscoJa del Treball de la Diputació. Un moment que 90 anys després mirem amb una certa enveja El president de 1' Institut ha parlat del futur, el¡; ilustríssims intervinents posteriors també, han dit el que s'havia de fer en el món i el que s' havia de fer en els instituts i les academies en aquest moment IECPMM �Ens preguntem ben sovint si estem en un moment barroc o de decadencia, si hem passat un renaixement o si hi som encara a la meitat o si encara no l'hem encetat del tot. És una pregunta legítima. Amb el Presidem de la Generalitat sovint comentem en el terrenv de les realitzacions (no en el terreny de les idees, que en aquestes sempre s'ha de seguir avan(,:ant), si és possible de seguir les realitzacions materials, aquestes que costen recursos i diners, i empenta per descomptat si ens podem considerar avanvant a una velocitat de creuer, i per tant hauríem de poder demanar per nosaltres mateixos l'estatut d'una ciutat swssa o d'un país com Suissa, que simplement van administran! una bona situació O bé si necessitem grans projectes de futur. Totes les idees son benvingudes per resoldre aquesta qüestió i dictaminar sobre el nostre present. I sobre el moment de 1' Institut, el present i el futur, deixeu-me dir dues o tres coses , refendes a les línies d'actuac1ó que el President de I'Institut ha marcat en el seu discurs: la recerca, la catalanística i la !lengua. Referent a la catalanística molts ens seguim preguntant, i cree que aquest és un tema que !' Institut hauria justament d' estudiar, si el catalanisme, com diuen alguns historiadors, va néixer al segle XIX marcat per la necessitat d 'una cena actitud defensiva de les classes dirigents de la societat catalana en front de les classes populars, i si es cert que de seguida que pogueren abandonaren la revolució liberal i anaren cap a una contrarevolució social, espantats i esverats. Hi han hagut historiadors que han dit que el catalanisme va néixer amb una actitud excessivament conservadora i poruga Aquesta és una qüestió que encara avui no s'ha esclarit del tot. 1 cree que 1' Institut hauria de promoure un esfon; per a dir -ne ben aviat coses certes I 1'altra gran questió de recerca si la diversitat, vista com a fenomen globaL des de lluny, i la diversitat vista com a !'enomen des de )a base del sistema, des d'abaix, des deis individus, des deis pobles individuals, són compatibles, si són el mateix exactament, si identítats i diversitat son el mateix. IEC.PMM 2 �1 wanted in this pomt to send an interrogation to the Secretary General of the Swedish Academy because he was talking about good taste and he was asking whether the world is going towards one single civilization or rather towards a situation in which there will be ten billion civilizations, one for each human being. The question we arise here in Catalunya sornetirnes is whether this is not an unfair question for those cultures which were about to becorne national or state cultures, and therefore counted as such in the United Nations of Cultures, and that today ar~ being told "Well, you are one of the ten billion possibilites we have" That is the question that the President of the Generalitat was telling us when putting forward the project ofthe first Universal Forum of Cultures for the year 2004 He said: "Well, the project is fine, but we cannot be defined sirnply as diverse" . If one is asked: "what are you'7", one is not going to answer "I arn diverse". We will say that we are Catalan, we are French, we are Gerrnan. The problern is whether diversity is seen from above , from the top of the system as a general phenomen, or as identity felt from the base or the bottom of the system, which is the very reason of diversity but not the same teeling. That is the open question which I want to consider toda y The other question is wether or not it is true that art becomes very diflicult for the common man: difficult to understand, difficult to follow Because art is not something that people do in solitude. Art is in every moment responding to previous art, and as such it becomes very awkward sometimes. Good taste is the motto, but still good taste is a difficult thing to flnd ifwe want it to be understood by manv. ! ~ ~ Per acabar, dir que estic absolutament d' acord amb la menció que ha fet el Secretari General de 1' Academia Sueca sobre el bon gust Es evident que aquest acte ho ha estat Ha estat un acte de bon gust pel qual felicito l' Institut. Una barreja de coneixements, de ciencia, d'história i de música. Moltes grácies, Sr. President Que aquest edit!ci vagi millorant i que el seu contingut també IEC.PMM 3 ��Transcripció parau lcs .Jordi Pujo!. Sr. Alcalde, Sr. President de l' Institut, M. ( ournier, Mr. Allén, senyores 1 senyors, autoritats, Un acte com aquest té el perill que han parlat quatre persones abans, i han parlat bé, i i amb molt de contingut, amb molta densitat. Dones a un se li acudeixen moltes idees, i per tant procuraré no deixar-me endu per les cireres. En primer lloc el meu agrai"Inent, personal i cotn a President de Catalunya. a l' Institut. El meu reconeixement per la feina que ha fet durant 90 anys, en tots els terrenys, i en particular en el camp de la llengua i en el sen~t més estricte del mot de la catalanística, pero sobre tot en la !lengua, que no deixa de ser el nervi de Catalunya, i també en molts altres terrenys, la geología, la botfmica, !'economía, la demografia i tantes i tantes coses. Gracies, dones, perque ho han fet amb aquell!a idea de la feina ben feta, del bon gust, "the good taste", com deia el professor Allén, que per l'altra banda Higa molt amb la mentalitat, la manera de fer i de pensar de la gent i de !'epoca en la qua! va néixer ¡ l'Institut, en aquell noucentisme que es caractt ritzava precisament perl a voluntat de fer les coses bé, per un cert ordre, per un cert gust¡ d' una certa disciplina, per una elegancia, per una distinció. Tot aixo és bo, i jo volia agráir-ho a 1'Instituí. També volia agrair una altra cosa, personalment, pero també més encara com a President de Catalunya, que és l' exemplaritat que ha presidit la seva vi da, i a la qual abans ja s' ha fet referencia, en els parlaments precedents. L'exemplaritat per l'esfor9 de qualitat, de no caure, no ja en la vulgari~at, evidentment, de no pactar amb la ' mediocritat, amb les coses fetes a mitges, aq uest esfon; de qualitat, gairebé escrupolós en alguns casos, i després l' exemplaritat en una cosa ben diferent pero molt important, i que ha estat la capacitat de resistencia, la fidelitat, l'exemplaritat cívica que l'Institut i la IEC.PMM 4 �gent de 1'Institut han manifestat per desgracia durant massa anys durant aquests 90 anys. Expressat el meu reconeixement, voldria fer notar que s'ha fet molta feina, pero se n'ha de fer molta més, i justament els parlaments que s'han fet, el de M. Fournier, el de M. Allén, el de 1' Alcalde de la ciutat, el del president de l'Institut, ens han plantejat tota una serie de interrogants per crear els camins per on s'hauria de transitar de cara al futur. Per exemple, el professor Castellet ha dit que les administracions soles no ho podem fer tot, i cada vegada ho podrem fer menys, perque s'han de fer més coses a l'administració i no hi arribem, i perque afortunadament, tot que és problematic, com una mena d'explosió a la nostra societat europea, i probablement occidental, una explosió d'iniciatives, de gent que té ganes de fer COS'fS, de creativitat, a tots els nivells i a tot arreu. Si abans els que eren a dalt deien : que es faci aixo, i anava baixant verticalment, de dalt a baix, s'acabava estenent i es feia allo. Primer, aixo ara no funciona tan bé, ara el de dalt diu que es faci aixo i no es passa res, aixo passa també, més sovint que abans. Pero fl que per altra banda a la base hi ha tanta iniciativa que els que estan a dalt no poderi controlar i no poden acabar d'orientar perqué la seva riquesa, el caracter tan espunerós que tenen. Aixo és bo, si ho sabem fer dintre d'un cert marc, no die polític, dintre d'uns certs mares globals, que facin que !'energía de l'explosió no es perdí. En tot cas, molta iniciativa des de fora de l'administració, i per tant, en aquest cas concret, des de l' Institut. 1 hi ha molta feina a fer, professor Castellet, així que tothom és benvingut. Per exemple el professor Allén ha fet referencia a N aisvit? i els seus megatrens. Hi han 1O megatrens i després va fer 1O més. Els importants van ser els que va fer als <U1ys 80, i un d'aquest deia el següent: que estavem en un moment en el qual hi havia un gran megatren que consistía en la necessitat de combinar, el que ell di u "global stile live", l' estil global de vida, globalització, mundialització, pero al mateix temps el "cultural nacionalist", el nacionalisme cultural. La humanitat per una banda és arrossegada cap a la globalització, i en tots els terrenys, pero cada cop més la gent sent la necessitat de tenir un lloc on tenir unes arrels, una identitat, una memoria, un sentit comunitari. A nosaltres els c;atalans aixo ens toca de prop, ho hem d'ajudar aixo, j ho podem ajudar, perque justament, per raons historiques sobre tot, ens hem vist més o menys sempre impelits per una banda a IEC.PMM 5 �firmar activament i doloridament i dif1cilment i sacrificadament la nostra identitat i al mateix temps fer-ho dins de mares més arnplis. Nosaltres en aixó tenim una certa experiencia. Fins que podem arribar a donar un cert missatge, modest, al món. Per aixó, quan em diuen si vull anar a Mila a explicar el que es Catalunya i com es pot combinar el "ser", el ser nacionalista en el meu cas, i al mateix temps estar obert al marc espanyol i europeu. Dones a vegades hem de reconeixer¡que tenim una certa especialitat en aquest terreny, sapiguem-la aprofitar. Justament com'recordava el professor Allén referint-se a Naisvit, aquesta és una de les coses que caldra fer durant els anys que vénen. l j ustament, i 1' Alcalde ja hi ha fet referencia, ~ li agreixo de la forma a com ho ha fet, tenim lligat tot el problema que M. Fournier ha tocat molt a fans i molt bé, el tema de la tolenincia. Madam Fournier, com ha dit el professor Allén, I xxx xxx exactly if you xxxx , xxxxxxx .. Han dit quatre coses que hctvíem de tenir en compte: la identitat, la creativitat, la diversitat i la participació. Recullo a més una cosa que ha dit el Sr. Alcalde, referint-se a mi, i jo die tot sovint, que és veritat que aquesta preocupació per la diversitat i la tolerancia són molt bones, pero es ciar, sempre i quan no hi hagi diversitat, sense identitat, sinó quina diversitat hi hauria. 1 aixó que deia l' Alcalde, atribuint-m'ho a mi, si a algú li pregunten: qui es voste? o que és voste? o, com és voste? que és una de les coses més importants que et poden preguntar referent a la teva substanciai Ningú dira jo sóc diferent, dira : jo soc aixó, jo soc alló, que és diferent del que diu Jallo altre, alió altre, i el que passa, i ara entrem en fase de la diversitat i la tolerancia, !el que passa és que jo, que sóc aixó i no alió altra, vull conviure, puc conviure, sé conviure , vull conviure amb aquell que és "alió altre i alió altre". Bé, aixó és la identitat, j al mateix temps la diversitat, i al mateix temps la tolerancia, que per fer-ho, per acabar de recollir aquests quatre conceptes de identitat, creativitat, diversitat, participació, cree que valla pena subratllar que es bo que hi creativitat. Perque si hi ha creativitat vol dir que ets forts, vol dir que tens personalitat, vol dir que la teva identitat, si noi ets forts, només la pots defensar tancantte en tu mateix, amb pany i forrellat. Com que no ets forts, la teva identitat només la defenses defugint el contacte amb els altres, ¡si ets forts, (ser fort vol dir ser creatiu), aleshores no hi ha problema amb la tolerantia i la diversitat, no ets necessariament intolerant. Si ets fort, no fisicament, sinó en la consciencia, en la vivencia de la propia identitat. Pero, professor Castellet, de cara IEC.PMM 6 a~xó Catalunya hí ha de fer un esfor9 en �aquest sentit, no de definició, peró si d' enfortiment i de defensa de la seva identitat. Forma part també de la nostra vocació históricP-¡ haver de fer aixó. I aixó es fa de moltes maneres, peró una de les maneres com és fa FOm van pensar la gent de 1907, aquells anys que 1' Alcalde qualificava d'especialme9t brillants en les quals es van fer tantes coses, totes elles des del "good taste", el bon gust, etc ... orientades cap a la formulació i l'enfortiment d'una autentica identitat catalanat Aixo ho hem de fer. També hi ha hagut una altra cosa, em semh, _ que el professor Allen ha parlat de la memória," .. you have talk something about thd historical inside ... ", la memoria. Aixo és molt important. La memoria forma part d'allo que Catalunya ha de conservar, ha de conrear, ha de difondre entre la seva gent, i ha de purificar també. Perqué de vegades a través de la memoria, que ens arriba amb mol-a tosca enganxada, s'ha de saber depurar, el Sr. Alcalde hi feia referencia a aquesta qüestió. I aquí l 'Institut té una feina molt important afer, de la mateixa manera que aixo no ho podern fer, algú ho ha dit abans, M. Fournier, s'han de tenir presents totes les Uengües, pero que una de les que no es pot oblidar a partir d'ara són els ordinadors, el lh¡:nguatge informatíc. I posant un exemple d'una cosa molt simbólica del qué hem de *r a Catalunya, la Universítat Oberta de Catalunya, intentem que sigui la Universitat des d'aquest punt de vista, des de la modernitat, del pes definitiu absolut del món i~forrnatic. Volem que sigui aixo. Tot aixo ; són coses que hern de fer i de cara a aquesta feina, Catalunya cornpta amb l'Institut, que a més afegeix el pedigrí, la qualitat, del qué ha estat la feina ben feta durant tants anys, la seva exemplaritat cívica i patriótica. 1 Permeti'rn que els digui una altra cosa, M. Fournier, vous avoir parler que l'anné 1 prochaine haun1 1a comrnemoration du la proc]arnacion de droit de l 'borne .... Valdría la pena que des de Catalunya hi pensés, sobre tojt per qué els Drets Humans potser Ji falta alguna cosa, que s'han considerat en termes individuals, i nosaltres voldríem que es consideressin en termes col.lectius, sobre tot perqué pai'sos i nacions com la nostra, que no tenen sobirania, tenim necessitat de que hi ~agi un codi polític, moral, universal, que digui que les llengües, les cultures, les identitats, tot aixo també ha de ser respectat, encara que no tingui sustentació política. I nosaltres podem fer alguna aportació que ajudaria a treballar en aquest sentit, de la identitat pero al mateix ternps de la diversitat i del respecte a les diverses identitats, que aixo t ol dir la diversitat i la tolenl.ncia. IEC.PMM 7 ��L'IEC, TRAJECTÓRIA 1 PE~SPECTIVES DE FUTUR í MANUEL CAStELLET President del 'Institut d ÍEstudis Cata!ans ¡ Avui fa exactament noranta anys, el dimarts 1~ de juny de 1907, 1' endema d' una lluna nova, Enrie Prat de la Riba, aleshores prefi dent de la Diputació de Barcelona, mitjanc;ant un dictamen acord, creava J'lnstitl.lft d'Estudis Catalans amb uns objectius tan clars com «el restabliment i organització j de tot el que es refereix a la cultura genui"nament catalanlli>, basats en 1'exigencia científica, la catalanitat i 1'obertura exterior. Si ara recordem aquell acte fundacional no és per recrear-nos en el passat, sinó perque com diu Michel de Foucault a Les mots et ltJ:s choses «és semprc sobre un fons de coses ja encetades que l'homc pot pensar allo ~ue pera ell vol com a punt de partidlli>. Sobre la tasca encetada per 1' 1nstitut d' Estudis Catalans ara fa noranta anys, sobre les seves importants aportacions científiques i cul~urals deis primers trenta anys, sobre la forc;a moral i la tenacitat deis seus membr~s en tants moments difkils, sobre la dificultat d'adaptació a les estructures actuals 1de recerca, pero també sobre el decidit procés de reestructuració, de redefinició i d'adtuació deis darrers anys, sobre tot aixo estem bastint l'lnstitut d'avui amb la mirada posada cap al futur. El 90e aniversari és una bona excusa per acabar d ·establir les basef de l'Institut del centcnari. de l'lnstitut d'aquest nou mil·lenni que tenim tan a prop. Una última referencia al passat. L'exposició q1¡1e inaugurarem en acabar aquest acte és eminentment, encara que no únicament, retrospectiva, perque, en un país en el qua!, com deia Josep Pla, tot tendeix a l'oblit, cal coneixer el treball d'aquells que han deixat la seva petja en la nostra historia per poder encarar un dema prometedor. Un dema que queda plcnament reflectit en la part final de l'exposició i al qual em vull referir en la resta d'aquest parlament. Un dema que volem esplendorós pera la nostra cultura i per a la nostra recerca, perque tan sois així podra ésser esplendorós per al nostre país, pera la societat del domini lingüístic catala. Tres són els pilars bastits reccntment sobre el ~ quals se sustenta l'activitat present i la del futur més immediat de 1' Institut d' Estudis Catalans: la reforma estatutaria de l 'any 1988, la redefinició d'objectius del 1993 i la , forta intercomunicació d'idees amb la societat de !lengua i cultura catalanes, intensificada a partir del darrer any . L' lnstitut acull avui una bona representació de 1' e lit científica de l 'ambit lingüístic catala, la qual cosa genera confianc;a en els pc>ders públics i configura el paper d'una institució amb un fort nivcll d'ini1uencia en la societat. Cent trenta membres numeraris i emerits, cinquanta-nou membres ~orresponents d'arreu i més de vuit mil estudiosos i investigadors agrupats en vint-ikinc societats científiques, configuren actualment una institució academica amb una estructura moderna que li permet albirar amb optimisme el seu futur i, tal com assen1alen els seus Estatuts, tenir cura de la �llengua, fixar-nc la normativa i vetllar pcrqu'e el seu procés de normalització sigui coherent arreu del seu ambit lingüístic; que 1 ~ permet contribuir a la planificació, la coordinació i la rcalització de la recerca eq les difercnts arces de la ciencia, la tecnología i les humanitats i, principalment, j la de tots els elemcnts de la cultura catalana; i que li pcrmet impulsar el progré ~ i el desenvolupamcnt generals de la societat i realitzar, quan s'escau, tasques d'assessoramcnt deis poders públics i institucions. L'Institut d'Estudis Catalans no ha volgut refJgiar-se en el concepte d ' una corporació més aviat honorífica de consagració del prestigi deis seus membres. No era aquest l'esperit del 1907; ni ho era el 1931. quan e~ president Josep Puig i Cadafalch, en l' acte de recepció, coma seu de l'Institut, d'aquest edifici on avui som, «amb els seus porties coberts de volta, amb les sevcs claus ~ltes sostingudes pels bra¡;os deis ares», afirmava amb profund simbolisme el naixemeJjlt d' «Un hort pie de tlors com cls que es representen en els Llibres d'Hores»; ni era l'esperit del 1976, quan, mitjan¡;ant un reial decret s'atorgava «reconeixement oficial a l'institut d'Estudis Catalans, corporació academica, científica i cultural l. ..J l'ambit d'attuació de la qual s'estendra a les terres de !lengua i cultura catalanes»; ni és l'esperit ~e J'Institut avui. L 'Institut, per contra, s'ha obert a la realitat científica i cultural : del nostre país i compagina la idea d'academia de Friedrich Schleiermacher com kunió dcls professors entre ells», amb la més moderna de Wilhelm von Humboldt d'«impulsors del coneixement i servidors del país», creant en el seu si societats científiques especialitzades que estimulen la comunicació entre els seus membres i partic ~ pen en la vertebració de la comunitat científica. ¡ L'ambit territorial de competencia de l'lnstitut ha estat sempre una unitat basada en la diversitat i, en contrast amb altres cultures, és una cultura dinamica. Una unitat establerta a partir d'una llengua comuna, amb les seves diverses modalitats, que configura un iunbit lingüísticament, cultural111ent i historicament ben detinit, pero al mateix temps amb una diversitat cultural¡ que ha propiciat sempre una rica intercomunicació; una unitat i una diversitat, per la conservació i 1'ús sostenible de les quals cal vetllar. La humanitat esta experimentan! un nou canviiprofund que afecta tots els sectors de la vida i, per tant, també, la cultura i la recerca. iEl pensament i el coneixement arrelats en reali tats nacionals han d' integrar-se al corrJnt d' idees de la nova societat uni versal. L'Institut, en tots els seus ambits, ha d'actJar de tal manera que les ciencies, les humanitats, la tecnología, no s'entenguin coni un objectiu en elles mateixes, sinó que serveixin l'individu i la col-lectivitat. Amo aquesta finalitat, cal que sapiguem dissenyar l' escenari de les futures evolucions i assumir la tasca de saber prefigurar els problemes i llurs solucions. L 'Institut d'Estudis Catalans ha estat concebut com una institució unitaria estructurada en seccions segons les grans atees del coneixement, que treballen de manera autónoma, i, en conscqücncia, ha d'é$ser un forum d'estudis interdisciplinaris deis temes culturals i de recerca que té plantejiats la nostra societat, establint un dialeg entre els diferents coneixements i experiei)cies que provenen de les disciplines científiques i humanístiques: un forum que éfporti solucions a cmi, a mitja i a llarg i 2 �tcrmini, peró, també, que sigui capa¡; d'anticinar el futur. Ha de contribuir, tal com li manen els Estatuts, al progrés científic de la ~ocietat, un progrés que ha de tenir en consideració per damunt de tot 1' humanum, i ~er aixó cal que revisi periódicament la rellevimcia d'aquesta investigació i les repe~c ussions que tindn't a mitja i a llarg termini. Dit d'una altra manera, ha d'ésser una l' institució d'investigadors que sapiguen actuar al mateix tcmps com a prcpensadors i com a veu de la consciencia, a fi de poder intervenir en el diagnóstic, la terapi* i el pronóstic deis temes que són importants per al futur de la nostra societat. r::s amb aquesta mentalitat, més propera a la df les academies en llur origen que a les deis segle passat, que 1'Institut, seguint les qonclusions del document El paper de 1'Jnstitul d'Estudis Catalans en la recerca ciJntíjica, centra la seva activitat en tres línies d'actuació: com a academia de la !Hengua catalana, com a institut de catalanística i com a assessor deis poders públ,cs i promotor i coordinador d 'estudís i investigacions. i La funció d'acadcmia de la !lengua Ji és reconfg uda a l'Institut tradicionalment perla comunitat lingüística, científicament per la jcomunitat acadcmica internacional, i jurídicament per les atribucions que li confer~ixen el Reial decret 311811976, del 26 de novembre, de reconeixement oficial de l 'I~stitut, i la Llei 811991, del 3 de maig, del Parlament de Catalunya, sobre l'autori~at lingüística de l'lnstitut d'Estudis Catalans. Com a academia de la llcngua, liinstitut té la comesa, corn ja he dit, d'estudiar la !lengua, fixar-ne la normativ~ i vetllar perque els processos de normalització siguin coherents arreu del dollj~ini lingüístic. Des deis primers anys, l'lnstitut acollí l' obra de codificació lingüística -ortogratica, gramatical i lcxicogratica- duta a terme per Pompeu Fabr4 i els seus col·laboradors. Recentment, la publicació del Diccionarí de la !lengua !catalana i de la Proposta per a un estandard oral, i també !'actual preparació ¡:l'una nova gramatica donen fe de la continultat de l'activitat normativitzador~. També en dóna fe !'obra de normativització toponímica actualment en cur~, en col·laboració amb els departaments governamentals implicats. La intervenció de I' lnstitut en els treballs del TERMCAT a través del seu Consell Supervisor és una altra fJorm a de participació en el disseny de la planificació lingüística en el món actual, en el !qua! 1'adopció, 1' adaptació, la creació i la generalització de terminología i deis subll~nguatges d'especialitat ha esdevingut una necessitat quotidiana en sectors tan difere*s com el de la recerca i 1'ensenyament, el de 1'activitat socioeconómica i el dellleure. ¡ 1 ! Hom podría, tal vegada, preguntar-se pel sentit1 d'aquestes activitats normativitzadores en els inicis del segle XXI, que tot just ja és a lja cantonada, en un context caracteritzat per una distribució social de les formes legi~imades del poder, incloent-hi el poder lingüístic. En efecte, avui ja no és solamcn~ l'escola la institució encarregada de transmetre el model normati u unitari elabor~t per l 'Academia, sinó que també els mitjans de comunicació i altres institucions el~boren i transmeten models de llengua, més o menys adrec;ats a l'ambit d'actuació 4ue els és propi. Vivim en un context sociolingüístic caracteritzat no solament per 1~ coexistencia de dues llengües distintes sinó també per una diversitat estructurada de maneres de parlar que aspiren a la legitimitat del seu ús en contextos comunicatius determinats, i en una situació caracteritzada també per una multiplicitat de discursos que hom construeix amb 3 �recursos lingüístics de tota mena (sense oblida~, ultra les llengücs oficials, la presencia d'altres llengües per raons diverses, des de la ~mmigració procedent de pai"sos tercers fins als efectes lingüístics de 1'ano menada «g,obalització» del sistema económic i la construcció d'entitats polítiques supraestatals) 1 Enmig d'aqucsta polifonía de veus, té l sentit encara una institució dedicada a la codif~cació i, dones, fixació d'una realitat tan dinámica com ho és aquest mitja de comunicaqió que anomenem «liengua»? 1 Entenem que en té i per raons divcrses. Em l~mitaré a cxposar-ne dues, d'ordrc ben diferent. Els qui tenen una concepció més o m<tnys tradicional del problema saben que J'objectiu de !'Academia era de fixar una forma unitaria d'expressió lingüística, sovint propia d'una determinada classe social, i que qefinia allo que hom anomenava «el bell parlan> i el «bell escriure». Aixó era el que aprenia i usava la societat Iletrada, originariament d 'un gruix social ben redui"t. Pero ben aviat aquest model lingüístic deriva¡ cap a un altre objectiu. i ben cert que l'acomplí en l'inconscient col-lectiu: oferir uqa forma d'expressió lingüística, més o menys supradialectal i en part artificiosa, en i la qua! pogués sentir-se identificat el col·lectiu nacional, amb independencia que hom l'emprés efectivament o no. Era la !lengua de referencia o, simplement, la llengua. Aquesta funció cohesionadora de la comunitat nacionaL que l 'Institut java iniciar durant els seus primers anys de lama de Pompeu Fabra, és avui del tot vigent encara en una comunitat lingüística tan fragmentada -per raons historiques, polítiques ~ administratives- com ho és la nostra. l ¡ La segona raó és aparentment menys social ¡-si es pot dir així: res no hi ha en la !lengua que no ho sigui-, més tecnológica i mds abocada cap a un tl.1tur que es promet immediat. I és la necessitat d ' estandardització. que imposaran o estan imposant ja els l usos lingüístics dependents de les noves tecnll>logies de la informació. Tot fa pensar 1 que la comunicació entre l 'home i la maquin4 demanara, si més no de moment, uns usos lingüístics estandarditzats i, dones, relativament convencionals . Els nostres gramatics i lexicografs tenen, dones, la feina garantida. Pero és més, la presencia del catalá en els mitjans desenvolupats per les noves tecnologies és una condició sine qua non perque la nostra !lengua entri amb bon peu al segle XXI. El desenvolupament deis recursos lingüístics necessaris per a fer realitat aquest objectiu és una de les noves dimensions de que es pot fer carrec l'lnstitut d'Estudis Catalans, entes com a centre de rcc~rca lingüística, i així ho va entendre ja fa temps. El programa del Diccionari del C~talá Contemporani, amb els diversos productes que se'n deriven i la partícipaciq de l'lnstitut en projectes de recerca d'ambit europeu en aquest camp n'és una bon~ prova. La participació de l'lnstitut en el Centre de Referencia en Engínyeria Lingüística, recentment creat per la Generalitat de Catalunya, n'és una altra. Pero l'Institut d'Estudis Catalans és, abans qu~ res, un centre de catalanística tal com especifiquen els seus Estatuts en establir que <4és una corporació academica que té per objecte 1'alta investigació científica i, principalment, la de tots els elements de la cultura catalanéb>. En efecte, el Diccionari del~ !lengua catalana dóna, com a primera accepció de catalanistica, «l'estudi de la ll~ngua i la cultura catalanes»; s'entén, obviament, de la cultura catalana en tots els s~us aspectes, ésa dir, la literatura, l'art, 4 �"- . .. la música, les ciencies (naturals i humanes), més, naturalment, de la !lengua. d pensament, el dret, els costums, etc., a 1 1 A diferencia del que passa si considerem 1 ~ institució com un institut general de recerca, ambit en el qua! pot fer un paper impprtant d'assessorament, de coordinació, de promoció i de difusió, pero s'ha d'acontenjtar amb un paper molt més modest pel que fa a la realització (obres basiques de refdrencia, grans edicions crítiques, corpus documentals), si el considerem com un centre ~e catalanística -i com l'únic cxistent al país-, l'Institut ha d'abastar tot l'ambit de 1~ catalanística i, per tant, ha de fer la planificació i en una bona mesura la realitzaci~ de la recerca. Qui ho fara, si no? ' És obvi que les diverses seccions participe~ de manera diferent en J'estudi de la cultura catalana: la Secció Filologica ho 1 fa plenament; la Secció HistoricoArqueologica gairebé també. Pero les altres, ~ ¡ ens atenim al concepte tradicional de catalanística abans esmentat. s'haurien de lin itar a l'estudi del patrimoni -natural i cultural- i al de les aportacions catalanes en els ambits coberts per cada secció (estudi de les aportacions catalanes en el camp de la Jtilosofia i de les ciencies socials i de les ciencies naturals i biologiques). Perque hi lpuguin participar més plcnament cal ampliar el concepte de catalanística amb l'aplifació de les divcrses ciencies, naturals o socials, a l ' ambit geografic catala (des de ¡ta demografia i 1'economía fins a la geología, la botanica i la zoología, passant per ll'antropologia i la sociología). De fet hi ha programes importants de recerca, sobretotl en la Secció de Ciencies Biologiques, que corresponcn a aquest concepte ampli4t, com pot ésser 1'elaboració d 'una Estrategia pera la conservació i J'ús sostcnib~ de la diversitat biológica, per citar-ne només un. Pero, fins i tot atenint-nos al concepte tradicional, podem posar exemples de projectes d'envergadura, com el Corpus Vitrearum M~dii Aevi, exemple de participació de l'lnstitut d'Estudis Catalans en els grans i programes internacionals de recerca patrocinats perla Unió Academica Internacio~al; l'Art Romanic Catala, gran base de dades informatitzada dels edificis románics d~ Catalunya; la Flora i cartografía deis Pai"sos Catalans, o l'embrionari Corpus Sc~pto rum Cathalauniae, projecte que, a semblanya d'empreses analogues d'altres iqstitucions europees (per exemple, els Monumenta Germaniae Historica) es propd,sa d'anar editant sistematicament els textos catalans antics (anteriors al segle XIX) ~mb sentit de globalitat i amb capacitat d'integrar en les seves diverses seccions (Scdptores, Scripta i altres) tates les obres i documents d'autor catalá o relacionat per la rtó que sigui amb qualsevol de les terres de parla catalana, tot respectant les altres ini~iatives públiques o prívadcs que editen també textos catalans antics, pero sense volun~at de globalitat. Finalment, l' Institut d'Estudis Catalans actua íi ha d'actuar, també, com a promotor i realitzador de recerca, promovent infraesttuctures, com el Centre de Recerca Matematica, coordinadament amb els departamcnts de les universitats catalanes, o com el Laboratori d'Estudís Geotlsics Eduarq Fontsere, que col·labora en l'estudi de l'actívitat sísmica de Catalunya. Amb aque~t esperit, les Jornades Científiques de l'IEC, iniciades aquest any passat, pretenen é,sser un forum de debat científic al més alt nivell sobre temes d'intcres científic o lmpacte social, amb la participació de prestigiosos científics d'arreu. El seguit de ponferencies, col·loquís i presentacions 5 �organitzats per les societats filials acaben configurant aquest paper imprescindible de 1'Institut en la nostra societat com a punt de trpbada i de debat deis nostres científics i intel·lectuals. 1 Pero, l'Insti tut d'Estudis Catalans, col·legiadm;nent coma institució i individualment a través deis seus membres -<<SÓn vostes, a fi ~e comptes, qui són 1'Academia», deia Bernard Hauck, president de 1'Academia Sui~sa de Ciencies Naturals, dirigint-se als seus membres-, ha d' actuar d' assessor de~s poders públics, ha d' ésser creador d'opinió, ha de col·laborar en el disseny 4e la política científica del país i ha d'estimular la recerca en la llengua propia. L'~laboració deis Reports de la recerca a Catalunya, recentment iniciats, ha d'ésser un t~strument molt valuós per als mateixos investigadors i per als responsables de la gesti ~ de la recerca. Hi insisteixo, el disseny de la política científica d'un país, l'elaboració ¡de documents objectius sobre l'estat de la recerca, l' organització de simposis d'opiniól qualificada, etc., no pot ésser una tasca exclusiva de 1'Administració, i aixo és esp~cialment importan! en una comunitat científica recluida com la nostra. L 'Administr~ió ha d' elaborar, posseir i subministrar les dades, i els governants han de prendre les !decisions polítiques, pero enmig queda un buit; omplír-lo ha d' ésser una de les con~petencies deis senats científics, de les academies qua! ificades, d' aquelles que pe! !procés rigorós de selecció deis seus membres han guanyat la confianya de la socie$t. L'lnstitut d'Estudis Catalans, així ho creiem, ~sta guanyant de nou la confian9a de la comunitat de llengua catalana. Amb aquesta vpluntat de treball rigorós i de servei que he esmentat, encarem el futur més immediat il ens felicitem de poder celebrar aquests apassionants noranta anys en vigílies d'tma no~a !luna plena. 1 6 �LA CULTURE DE LA PAIX Á!¡.' AUBE DU XXleme SIECLE FRANCINE FpURNIER Sous Directeur-généra/ pour les S'ciencet sociales el humaines del 'UNESCO l C'est avec grand plaisir queJe suis parrrli vous ici pour représenter le Directeur général de I'UNESCO. Monsie~r Federico Mayor regrette profondément que des engagements antérieurs l'empechent de se rendre aujourd'hui a sa ville natale, comme ill'aljlrait beaucoup souhaíté, pour se joindre a vous dans la cornmémoration d~ quatre-vingt-dixiéme anniversaire de l'lnstitut d'études catalanes. 11 m'a cha!rgée de vous transmettre, Monsieur el Président, ses chaleureuses salutations et ses meilleurs voeux a cette importante occasion. Je voudrais, moi aussi, vous transmettre toutes mes félicitations et vous dire comb1en je suis impressionnée par l'~istoire, et surtout par l'étendue des activités de l'lnstitut dans ses quatre~vingt-díx ans d'existence. Science, Philosophie, Histoire, Sciences pociales ... l'ínstitut englobe, avec le réseau d'institutions qui y sont affiliées, la richesse et la diversité de la tradition culturelle de la C~talogne. C'est pourquoi, comme 1 representante de I'Organisation qui travaflle a l'échelle mondiale dans tous ces domames, je m'adresse aujourd'hui a vous. L'UNESCO, organe intellectuel de la famille des Nations Unies, a pour but de contribuer au maintien de la paix et de la sécurité en resserrant par l'éducation. la science. la culture et la corhmun1cation. la collaboration entre les nations. Les fondateurs de I'UN!tSCO ont donné ce mandat a I'Organ1sation conva1ncus. comme il est dit dans le préambule de notre Acte const1tutíf, que "les guerres prenant naiss!ance dans !'esprit des hommes, c'est dans !'esprit des hornmes que doivent etre élevées les défenses de la paix" 1 Plus de cinquante ans aprés, cette vision est peut-etre aujourd'hUl plus actuelle que jamais. En effet, la dissolution des deux blocs qui ont dominé le monde depuis la fin de la Seconde Gu ~rre Mondiale, l'absence d'affrontements entre Etats a~nsi que la résurgence des conflits internes, ont modifié le role que les Nations Unies fou aient a travers leur mandat de maintien de la paix et de la sécurité internat1onales. Au dela du maintien de la paix, il s'avére plus important que jarnais de jeter ses bases, de fonder une paix durable. La paix, jusque-1~ définie comme la simple absence de conflit armé, devient actuellement un concept beaucoup plus vaste, qui englobe des acteurs non seulement étatiques mais aussi sociau x, et surtout chaque individu. �Pour mettre fin a la culture de la guerre et de la violence qui a prévalu jusqu'a présent, et que nous cherchons a désarmer, il est essentiel de promouvoir le concept positif de "culture de la paix", qui met l'accent sur la mise en place et le renforcement des liens de connaissance et de respect mutuel entre les hommes Carla connaissance mutuelle esta la base de la compréhenston et ce n'est qu'a travers celle-ci que l'on peut arnver au réglement non violent des conflits, quelqljle soit leur cause. 11 s'agtt d'un processus a long terme, qui a besoin d'um renouvellement des mentalités, des attitudes et des valeurs. i Dans un monde ou régne la diversité des cultures, son respect est une des conditions essentielles de la paix. L'UNE$CO s'est particuliérement attachée a favoriser cette diversité culturelle, comrne l'une des composantes les plus importantes de la culture de la paix. Ainsr¡, une Commission indépendante composée de grandes personnalités intellectuelles et sous la présidence de Monsieur Javier Pérez de Cuéllar a été instituée en 1993 dans le but d'analyser les rapports existant entre la q.Jiture et le développement. Les résultats des travaux de la Commission dnt été publiés dans le rapport "Notre diversité créatrice". qui inspire a l'heure actuelle le travatl de I'Organisation et qui a été trés favorablenJent rec;u par les Etats membres. Toujours dans le cadre du dialogue de c~ltures, et conscients de la contribution primordiale que les religions pu monde entier peuvent y apporter, I'UNESCO et le Centre UNESCO de Catalunya ont organisé, en décembre 1994 ici a Barcelone. une réunlon sur« La contribution des religtons a la culture de la patx ». Des rep:résentants des plus importantes traditions reltgieuses du monde se sont rencontres pour entamer une réflexton approfondie sur les valeurs comtnunes autour desquelles se retrouvent leurs croyances. tout en presef'Jant la diversité culturelle qui fait leur richesse Í ¡ Les participants a la réunton de Barcelo~e ont adopté la Déclaratton sur le role de la religion dans la promotion d'un~ culture de la paix. Cette Déclaration souligne le role tndispensabl~ que les idéau x religteux. interpretes dans un esprit humaniste. jouent en faveur de la construction d'un monde en paix Elle se veut un instn.¡ment pour favoriser la tolérance, et atnsi elle proclame: "Sans reconnaissance du pluralisme et sans respect de la diversité, il ne saurait y avoir la paix'[... "Ni la paix ni la religion ne peuvent done se réduire a un concept 1unique et rigide, de mérne que !'ensemble de l'expérience humaine ne péut étre exprime par un seul 1 langage" . ¡ Le concept de patx s'est transformé, certes, mais il s'est surtout élargi. Si la paiX a l'ancienne" impliquait surtou~ les autorités publiques , la culture de la paix mobilise. par contre, l'er)semble des acteurs de la société et se rapproche done de l'individu j C'est pourquoi une véritable culture de la paix peut seulement se fond~r sur la dimension humaine du 11 ¡ 2 �développement, sur le respect des droits¡de l'homme et des libertés fondamentales, et sur les príncipes démdcratiques. A l'aube du XXIéme siécle, la démocratie avance inlassablement partout dans le monde. Elle n'est pas encare une réalité politique dans tous les pays mais, pour la premiére fois, les príncipes pémocratiques sont universellement reconnus. car rares sonticeux qui s'y opposent de maniere explicite. La démocratie est fondee sur la jvolonté, librement exprirnée, des mdividus qui vont déterminer le systérne politique, économique, social et culture! qui sera le leur et qui devra assurer leur pleine participation tous les aspects de la vie en societé. a ¡ Bien que la forme institutionnelle de la démocratie ne reléve pas d'un modele unique qui puisse étre imposé telquel dans n'importe quel contexte, les príncipes democratiques sont, cependant, des valeurs intemporelles et UlliVerselles, que chaque SOCiété adapte son histoire, ses tradítions et a sa propre identité culturelle. Chaque pays se doit done de trouver la fac;on d'adapter ces valeurs démocratiques a sa propre réalité, carla démocratie pourra seulement se définir par la diversité culturelle de la soc1été qu'elle représente, incluant les diversités ethniques, linguistiques et religieuses quien sont les expressions 'principales. a a Les citoyens sont la source par laquelle émane le pouvoir démocratique Aussi des citoyens conscients et respons~bles, autonomes dans leurs choix et soiidaires dans leur action, sont-ils les meilleurs atouts pour le bon fonctionnement d'une soc1été démocratiqi¡Je. C'est pourquoi I'UNESCO se consacre. dans ce domaine, a l'éducationipour la dérnocratie et au renforcement des capacités humaines. a~sistant les Etats membres dans la promotion des valeurs démocratiques, dans la dissémmation au sein de ces pays d'informations portant sur le fonction¡nement de la démocratie. sur les moyens de renforcer la société civile et dans l'implication active des acteurs de la gouvernance a tous les niveaux de la société, en prétant une attention particullere a la partlcipation des¡fe m mes et des jeunes dans ce processus. Afín d'impliq uer tous ces acteurs dans la mise en oeuvre de son travall, I'UNESCO compte sur !'ensemble de ses partena1res. notamment les Comm1ssions nationales pour I'UNESCO des Etats Membres. les Organisations non gouvernementales, les associations ~ rofessionnelles, les institutions scientifiques et culturelles. les Ecoles ass0ciées et, tout part1culiérement, les Chaires UNESCO sur la démocratie. la tolérance. la paix et les droits de l'homme, véritable réseau académique pour la recherche universitaire dans les domaines de compétence de I'Organisation et pour la promotion de ses idéaux. Ce travail en matiére de démocratie est étroitement lié au mandat de I'Organisat1on dans le domaine des droits de l'homme, puisque la démocrat1e �a a est le seul contexte approprié leur promotion et leur respect. Comme cela a été souligné par les Etats participants a la Conférence Mondiale pour les droits de l'homme a Vienne, qui ont af!firmé que "la démocratie, le développement et le respect des droits de l'homme et des libertés fondamentales sont interdépendants et s~ renforcent mutuellement ». ¡ Un doma1ne de préoccupation maJeure ppur I'UNESCO est la rnontée généralisée · de l'intolérance. Avec la chute du mur de Berlín, il semblait qu'une nouvelle époque . fondée sur le dialogue, le respect et la compréhension s'ouvrait devant les peuples de notre planéte. Malheureusement, ce ne fut pas le cas A la place de la confrontation globale entre les blocs, sont venus les conflits locaux, régionaux et inter communautaires. Les différentes sociétés n'ont pas su se conjuguer les aspirations l'identité culturelle avec la globalisation de la vie sóciale. a Le résultat, nous le connaissons tous, noJ.Js est communiqué tous les jours par les dépéches des agences d'informatibn et la radio. Les journaux télévisés nous en donnent les atroces im~ges. Comment marier différences et intérét co~munautaire ? Particularité et compréhension mutuelle ? · Les formu les peuvent étre tres différentes en ayant cependant un pivot central- la négation de la violence. Le diaíogue, la recherche du compromis acceptable pour tous est une condition sif1e qua non pour le développernent de toute société moderne. 1 l Consciente de la montée d'un rad1calisme violent dans le monde actuel, notre Organisation a été l'instigatnce de I'Année des Nations Unies pour la Tolérance en 1995. Ce fOt une année particuliére. Pour la prem1ére fois. la communauté internationale a souhaité mettre en relief et attirer l'attention du large public sur une vertu, la tolérance ,1devenue telle a cause de la propagat1on généralisée de son ant1pode 4 l'intolérance. 1 Un énorme travail fut réalisé. L'UNESCO ~ parrainé plus de 2.000 d1fférents projets dans une cinquantaine de pays. U~e déclaration de príncipes sur la tolérance fut solennellement adoptée le 1 novembre 1995- jour du cinquantiéme anniversaire de I'UNESCO qui, a l'occasion, a été décrété Journée internationale pour la tolérance. Gette journée annuelle doit dorénavant étre l'occasion pour assurer dés lec;ons spéciales dans les écoles, de faire réagir les médias et de sensibiliser le public. q La Déclaration définit la tolérance comme1 « ... respect, acceptation et appréciation de la richesse et de la diversité des cultures de notre monde, de nos modes d'expression et de nos ma11iéres d'exprimer notre qualité d'étres hurnains. Elle est encouragée par 1~ connaissance, l'ouverture 1 4 �d'esprit. la cornmunication et la liberté de¡pensée, de conscience et de croyance. La tolérance est l'harmoníe dans la différence. Elle n'est pas seulement une obligatíon d'ordre éthíque .; elle est également une nécessité politíque et juridique. La tolérance est une vertu qui rend la paix possible et contribue a substituer une culture de la paíx a la culture de la guerre ». Voici done le sens que les 186 Etats membres de I'UNESCO ont donné a la tolérance- obligation d'ordre éthíque, nécessité politique et JuridJque, vertu, - cette sígnification va bien au-delá des connotatíons négatives que connalt le mot « tolérance » dans beaucoup de langues. L'adoption de la Déclaration fut le poínt culminant du lancement par I'UNESCO de son programme en faveur de la promotíon et de !'éducation a la tolérance, formulé dans le Plan du suiví adopté. L'adoption de ce plan s'explique par le fait qu'il étaít claír que l'~nnée était seulement le début d'un engagement visant a démontr!3r les dangers de l'intolérance et de réaffirmer l'aspiration de la socíété humaine a la paix, l'équíté, la justíce et la solidarité. 1 Le programme prend de l'ampleur. PlusiEFurs acteurs, que ce soíent des établissements éducatífs, des commíssíons natíonales pour I'UNESCO. des organisations non gouvernementales, de$ fondations ou des índividus y apportent leurs contributíons . CependantJ ce qui a été faít et ce quí se fait en Catalogne pour promouvoír les ídéaux de la tolérance, mérite tout spécíalement d'étre mentíonné car il se p~ut que les actívítés réalísées, de par leur ampleur et leur portée, se situend parmí ce qu'il y a de mieux de ce qu'íl a été fait de par le monde. « Gent amb c1visme étaít le mot d'ord fe de cette campagne réalísée en a la grande salle de la Generalitat de Catalogne, en présence du Conseiller des Affaíres sociales, M. A. Comas et avec l'aide du Centre Catjalan pour I'UNESCO et de son Directeur, M. Félix Marti. Cette cérémonie officíelle a été su ivie par une féte populaire au stade olympique de Barcelone qui a réuni des dizaines de milliers de Jeunes Un spot télévisé, un magnifique kit éducatíf pour la tolérance, une série de conférences et en.fin la création d'un réseau pour la tolérance et la non-violence dans la régíor de la Méditerranée et de la Mer Naire- tout cela a été réalisé a Barcelone!. Nous apprécions énormément a I'UNESCO la coopération établíe et comptons la maintenir et la développer. C'est seulement par les efforts conjugués ¡de tous qu'un monde plus tolérant, plus juste et finalement plus humaín pourr¡a étre batí. >> - 1995 et au-delá dont l'ínauguration a eu iieu ¡ Beaucoup d'entre nous savent que les prlob lémes de demain vont de plus en plus se mondialiser, mais peu réalisent que la solutíon des problémes mondiaux est locale, voire individuelle. Confrontés a l'escalade de l'intolérance autour de nous, nous ne devons pas attendre des gouvernements ou des institutions qu'ils agissent seuls N6us sommes tous partie ! �integrante de la solution. Nous ne devrions pas nous sentir impu1ssants car nous possédons en fait une capacité énorme de pouvoir. Les outils de l'action non violente- former un groupe pour s'attaquer a un probléme, organ1ser un réseau locaL manifester sa t olidarité avec des victimes de l'intolérance. discréditer une propagande ¡haineuse- sont a la disposition de tous ceux qui veulent mettre un terme¡a l'intolérance, a la violence et a la haine. L'année procha 1ne. nous commémorerons le cinquantiéme ann1versaire d'un événement crucial dans l'histoire de l'humanité: l'adoption de la Oéclaration universelle des droits de l'homme. En 1948, pour la premiére fois dans l'histoire , la communauté internationale s'est mise d'accord pour établir un texte de caractére universel qui. proclame et con sacre les droits inhérents a la condition humaine. Cinquar¡1te ans aprés, et malgré son caractére non contraignant, la Déclaration est une référence obligée , et elle revét méme un caractére légal en tan~ que droit coutumier. Malgré le manque de respect pour les droits de l'hqmme dans certaines parties de notre monde, malgré l'absence de ratification par certains pays des pactes internationaux, malgré les nouvelles violations qui apparaissent chaque jour, il est juste de di re que la cause des droits de l'homme a beaucoup avancé en cinquante ans. a Nous nous préparons done célébrer ce ¡cinquantenaire en lui rendant toute la valeur symbolique qu'il mérite. Mais, en' méme temps, nous devons aussi saisir cette occasion unique pour donner LJne nouvelle impulsion a la promotion et au respect des droits de l'homme et des libertés fondamentales. Dans le cadre des activités prévues par !'ensemble du systéme des Nat1ons Unies, I'UNESCO prépare un plan d'actioril pour l'année 1998 qui mettra l'accent su r la la rge dissémination du contenu de la Oéclaration universelle et sur la promoti on des droits qui relévent 1des domaines de compétence de I'Organisat1on Un effort supplémentaire sera fa1t en vue de l'inclusion du renforcement de l'enseignement des droit~ de l'homme a tous les niveaux de l'éducation. auss1 bien formelle que non fqrmelle. Nous renforcerons aussi notre travail visant a promouvoir la liberté d'expreSSIOn et de la libre circulation de l'information partout dans le :monde, et nous préterons une attention spéciale a la promotion et a la mise en oeuvre des droits culturels . En vue du cinquantiéme ann1versa1re de la Oéclaration universelle des droits de l'homme de I'UNESCO, nous essayons de trouver de nouveaux développements, de nouveaux champs d'application des valeurs universelles qui y sont bien étayées a Ayant ceci !'esprit le Oirecteur général <¡le I'UNESCO a propasé d'initier une réflexion globale approfondie sur le d ~oit de l'étre humain a la paix . Oans une déclaration pub liée tout récem~ent, il dit : « 11 nous faut 6 �débusque r les causes profondes des problémes mondiaux et nous efforcer, en agissant avec imagination et persévérance, d'étouffer les conflits a la racine ou, mieux encare, de les prévenír. ¡La prévention : voíla la vérí table victoire a la mesure des facultés propres ~ l'etre humain . Savoir pour prévo1r Prévoir pour prévenir. Agir a temps , avec résolution et co urage , en sachant que la prévention n'est visible que lorsqu'elle échoue et que la paix , la santé, la normalité ne font pas les gros titres des médias . 11 nous faut travailler a rendre plus visibles ces éléments intangibles , ces expioits qui passent inaperc;us ». 11 continue : « 11 ne suffit pas de dénoncer les maux. L'heure esta l'action. 11 ne suffit pas de nous scandaliser en apprenant le nombre d'enfants victimes de l'exploitation sexuelle ou du travail forcé , le nomb re de réfugiés ou d'affamés . 11 s'agit de réagír, chacun dans la mesure de ses moyens . Nous ne pouvons nous content~r de regarder ce que fait le gouvernement. 11 nous faut renoncer a un6 partie de« ce qui esta nous ». 11 faut donner, il faut se donner. Cesser d'imposer des modeles de développement ou de vie. Le droit a la paix , le droit de vivre en paix, suppose que l'on cesse de croire qu'il y a , d'un cóté, les vertueux et les sages et, de l'autre, ceux qui sont dans l'erreur, d'un cóté, ceux qu i ne cessent de donner, de l'autre, ceux qui nE1 cessent de manquer ». '' En cette fin du XXéme siécle, I'UNESCO !« lance un appel toutes les familles , aux éducateurs, aux responsab les religieux , aux parlementaires , au personnel politique , aux artistes, aux intellectuels, aux scientifiques, aux artisans , aux journalistes ; a toutes les associations humanitaires , sportives, culturelles, aux médias, pour qu'ils diffusent partout un message de tolérance , de non-violence, de paix, et íde justice, pour qu'ils encouragent des attitud es de compréhension, de désintéressement et de solidarité afín que , avec une mémoire de lfavenir plus active que ce lle du passé . nous sach ions regarder tou s enser¡nble devant nous po ur co nstruire , dans des cond itions difficiles et sur un ter~ain ingrat, un avenir de paix droits fondamental et condition indispensable . C'est ainsi que « Nous les peuples », pourrons ten ir la promesse faite en 1945, alors que nous avions encare devant les yeux les images abominables du terrible conflit qui venait de se term iner : « préserver les génératiorhs futures du fléau de la guerre », « en élevant les défenses de la paix dans !'esprit de tous les habitants de la Terre ». a 7 ��THE RE-ESTABLISH!'flENT OF GOOD TASTE. ON THE ROLE OFACADEMIES IN THE 21ST CENTURY 1 STU~E ALLÉN s·wedish Academy~ Permanent Secretary ··The ti re ofthe Catalan goddesses burns i~ my hcart.'' This passage is sung by Corinna. the Roman poetess. in Rossimi's remarkqble opera '·The Journey to Reims''. I cnjoyed it ata performance last May. and it keeps reverberating in my mind on a day like this. in surroundings like thes~. A few years ago the Swedish Academy phid a visit to Prague. On that occasion Vaclav Havel joincd us in a toast to the re-establishment of good taste . It secms to me that our spontaneous gesture is worth considering in a less frivolous vein. In fact, the motto given to the Swedish Academy in 1786 ~y her founder. King Gustavus 1lI. is "Genius and Taste". Obviously. there is a close 4onnection between thc concepts of taste and 1 acadernv. What. then, is taste? In the words of a \Vell-known concise dictionary it is not only the ·•facult:v· of discerning and cnjoying bea~ty or other excellence espec ially in art and literature" as in a 11/W l o/ tuste, but also ! the .. disposition or execution of work of art. choice of language. conduct. etc.. dictare~ by or seen in thc li ght of this faculty .. as in thc remw·k \t ·as in had tastc. In other \'vp rds. there is a typical kernel sense \\hich is applicable in many domains. Good laste ~tands ou t. in severa! respccts. asan nttitude. When Arne \aess of Norway. philosopl\er and ecologist. received the Nordic Prize of the Sm~dish Academy last year. he maJ,e a speech in \vhich hL: po inted out what he looked upon as mankind's three greaJ tasks in the next century. They were the prcvention of wars. the obliteration o ~ miserv and want. nnd the solution of thc ecological crisis. 1 am not going to focus !on thes.e missions. but I am convinced that my main theme has bearing on thern . Today , independent evidence from hist4rical linguistics, geneti cs and archaeology is accumulating to form a new outline of ~he hi story of the human species. One of the most striking observations is thc congrktence between languages and ethnic groups. This means that linguistic diversity, a gr~at asset in itself, is also a fundamental source in the irwestigation ofthe long-term histqry of !-lomo Supiens Sapiens. Presently, a number of space probes are on their way out of our solar system. They bring various messages from Earth - ji!st in case. On the Voyager pro bes thcre are videos with over a hundred rhotos, welJ over an hour's music fro m different places. �. ,;... 1 greetings in sixty languages. and the cal~ of a whale. This consignment deserves our good wishes, like those messages in bottl~s thrown into the sea. th~ It is by no means surprising that one of sixty languages on board is English. But this language has no word - -as we have in m~ part of the world- for the right of common access to prívate land or, of course. fo~ the absence of precipitation. It was clearly justified to send another tifty-nine languages along. In this connection. the Drake equation cojnes to mind. The idea is to try to estímate the number of intelligent civilizations in the r}1ilky \Va y, our Galaxy. The equation contains a handful of parameters. the values of ~hich are roughly known in sorne cases, pure guesswork in others. such as the probabiQity that life will arise and evolve into a hightechnology civilization. Depending on !what values are chosen, the result can be anything between just one civilization a~d ten billion civilizations. In other words. we can be uniquc. Let us make this possibilit~ an opportunity. 1 But does not Murphy's law apply to space probes, anyway. as well as to most other things? If something can go wrong, it w ~ ll. Or is there sorne other factor than just bad luck behind the fact that a si ice of toast Jiipping out of your hand tends to land upside down? It has been argued that it is due ~o the design of the universe . When the slice falls over the edge of the tahle. gravity 4oes not lead to a spin rate sufficicntly fast to bring about a com plete revolution. lf ta~les had been taller. the revolution could have been completed . But tables cannot be taller because of man ·s height. And man when you fall over. We shall have to gct on. pnyhow. and kecp a tight hold on our bread. Attcr all. the universe m1ght have been d~s igned for us. As a matter of fact we have at least ti ve t/wusand languages on earth. An awful number of them are now passing the border bet\~een extant and extinct. This is a big cultural question in view of the fact that every language represents a particular way of perceiving and rclat ing to reality. By virt~e oftheir immense complexity. languages are a great help in thc investigation of tl}e brain and its organisation as \vell as of consciousness. In addition to underminin~ the historical study 1just mentioned. the loss of languages reduces our chances of gaining these cerebral insights . In the eighties John Naisbitt wrote his ~ok Megatrends, where he discussed ten new dircctions that could be expected to lransform our lives. One of them was the globalization of our economies. whicd would be accompanied. he argued. by a renaissance in language and cultural as~ertiveness. The Swedes would become more Swedish. the Chinese more Chinese, an4 the French. God help us, more French. As a sideline. English would continue to g ~ow as a business language. In addition he maintained that. in order to be really suc~essful, you should be fluent in computer. 1 1 Good taste includes mastering one's ow~ language, and since for all of us there is just one language that we really master, e ',ery language is a gift of grace. Again. the 2 �inevitable conclusion is to take action tq support each one. Those who speak X-ish. a non-majority language. shal l never more 'be obligcd to see or hear things like ··spitting and speaking X-ish banncd ... Should the European Union be an organi~ation where we can misunderstand each other in nine -or twel ve or cighteen-- langua~es'? My answer is yes. without any hesitation. The altemative is horrifying: the imperialistic supremacy of one or two languages and. as a corollary. one or two cultural varicti~s. But is divcrsity not awfully expensive? My answer is no . Oiversity is richness. The pluralistic linc adopted by the Union is worth every peseta. 1 In particular. let me stress that there i~ no such thing as a minor language. This expression is offensive to those who sp~ak such a language and. thus. have it as an integral part of their personality. lt is a ~istorical coincidence that sorne languages are spoken by more people than others. Sijnce the number of speakers is the criterion explicitly or impl icitly used. I prefer to speak of non-majority languages. In addition. it seems to me that the idea of reduction through choosing, e.g .. just one of the Scandinavian languages is as absurdas cij.oosing. say, one of Portuguese and Spanish or i one of Dutch and German. l l Academies and universities should face !this challenge in their deliberations on good taste. There is a need of instruction for ~ ranslators and interpreters, of projects in the realm of machine-aided translatinn. of courses in writing styles. of multi-cultural rrogrammes. etc . .-\ footnotc: there is no nced for speakifrs of non-majority languages to stand there knocking at the door. hat in hand. askirg to he admitted. En?ry cultural sphere has interesting things to contribute. Opennes ~ is in the intcrest ofthc whole. lnstead of supplication it is time for a~tion. Academic institutions must engage in linguistic investigation and systcmatic laqguage cultivation. The Catalan project headed by Pro fessor Rafe! is a case in point. Th~ establishment and consolidation of language banks. the development of tools for nptural-language processing, and thc detailed daboration of lexical Jatabases are corner-stones in such programmes, as is the initiative ofthe European Union to form ~ network like Parole between centres working along these lincs. The language community must also be eqcouraged to use its own language. This means that l remind us not to forget the fourth apd last of thc key principies put forward in the general discussion: idcntity. creativity, 1diversity, and participation. Authors play a crucial role here as professional languag}e users setting an example. Furthermore, it is extrcmely important to hring pressurc t<j> bear on those responsible for the choice of natural-language interfaces in computatignal systems likc work-processing programs. ! 3 �Freedom of expression is fundamental Ífl our overall perspective and indeed m the lite of acader_nies. T~lis notion should be undfrp i_nned not _by making política! statements or tlm frcedom as a self-e\·ident integral undertakmg pol!tJcal actwns but bv" reg¡.mlmg .._ 1 ........ ....... pan of the working platform. By way <~ f example. this is the reason \\ hy the Nobel Prize for Literature can be a\varded as a !lterary prize \Vithout any sidelong glances. 1 Accordi ng to Mark Twain, all libraries :which ha ve not got Jane Austen · s books are good libraries, even if they have not got !any other books. A dynamic interpretation of this is that all rooms are potential libraties. Another interpretation. less dynamic but currently observed. is that no books are ~eeded in the era of computers. But print-on1 demand systems -let alone all the other prguments- demonstrate that they are. 1 This brings me back to computer syst~s in native languages. Sorne of these, like Catalan. Gcrman. and Czech, have a $urnber of special letters in their alphabets. sometimes called national characters. In f~ct. it seems that most written languages have. Nevertheless, the present state of the a1 in data communications pretends that these signs do not exist. In my native languag~. and in severa! others, the letters d and d are quite co mmon . Reading e-mail \Ve havt to put up with stand-ins like the signs for ··equal to or greater than"" 2:': and "'per mi!IF"" • . respectively. Such a negligent and shortsighted attitude must be counteracted uqtil rectified. It is no longer a matter of sheer cconomv or technical limitations . I am 1sorry to say it looks like the excuse of the tmwilling. By comparison. what is in vogue amo$g those chatting on the Internet is a minor problem. Gimmicks likc cuf?)r for see yo iJ !caer, LUL for !aughing oul loud. and IMHU lor in mr humh!e opinion \\ill come and ~o as such things do. What is really distressing is the carcless syntax anJ spe llin g \·ery o*cn noticcJ. Tasteless. Still. there are sorne bright points in the ~orld of computers. tvlainly. I am thinking of visiting-card in your shoes. Ordinary ca~ds are not needed any more. As soon as you shake hands. thc relevant information is transferred through your body to a computer in your heel. Our physical capacity is ab,)Ut 100.000 bits per second. \\hich is quite enough tor the information contained irl a card. The heel computer is driven by the energy released \vhen ynu walk. On arri ying home or at your oflice you can print out your heel data and see with \Vhom you haye shaken hands. i Therc is anothcr tendency of great cons4quence that Naishitt points to: the generation graduating from high school today is th ~ first generation in American history to do so with less knowledge than their parcnts. 1~ particular. they have problems with English and mathematics, but that is not all. Recently, Ronald E. Bucknam of Seattl ~ had a telling experience. In response to the demand from the engineering community, he developed to the demand from the engmeenng community. he developed ja course in engineering practice including, 4 �among other things, special in-dcpth liscussions of engineering ethics applied to common day-to-day incidents. lt was as¡;umed that students understood the difference between right and wrong as part of their ~ducation and upbringing. Instructors teaching the course at variqus institutions noted that, unfortunately, this premise was unfounded . Some of the fa~ tors pointed out were the deterioration of the family , decreasing focus on religious \jalues. lack of responsibihty, over-liberalized education. and increased emphasis on s~lf-gratification. This, it was observed, has led to a situation where distortion in the !news media. dubious advertising, unethical practices in business, and the decimationjof long-held moral standards have been tacitly accepted by society. As a consequence, la new instructional module on applied ethics had to be developed by the originators ofhhe course. ! l think it is time we remind ourselves o~ an irnportant point made by Joseph Brodsky, the Nobel Laureate: aesthetics is the motl}er of ethics. The lesson for societv is, 1 should like to say, to pro vide sense showers at !school through increased session~ of reading. writing, drawing, playing, handicraft, sp~rts. My slogan is: sensitivity makes sense. This programme requires a considerabl,; change in current politic. Culture must be reinstated as a central ítem. This means r!am al! for the ideas put forward by the United Nations report '"Our Creative Diversity" ~nd the Council of Europe report "'In From the Margins". The latter has a twofold ai~: to bring the millions of dispossessed and disadvantaged Europeans in from the m~rgins of society as well as cultural policy in from the margins of !lovernance. Rersonallv. I consider languages basicalh . instrumental in ;¡1is undert;king, as carrieb of int{mnation and as media ot· art. Ever since C.P. Snow puhl!shed his essa) in the late fi t'ties. in which he warned against what looked like widening gaps between¡the humanities and the natural scicnces. there has been an argument about what numbet of cultures we have got. In my view. there is ¡ust one cultu re. rich ami varied. Consider the creation of a piece of an. which in fact is the establishment of a possible world. A!fundamental question is whether such a thing can be an instrument fo r increasing our !knowlcdge and our understanding of the real world - -and. conversel v, whether scienbfic theories and models can be regarded as í artistic creations in some sense. I thin»:.' the answer is ves both cases, reservations always to be made where knowledge ps concerned. Anyway, this is yet another indication that there is just one culture. ,.r - . 1 Whereas opinions and attitudes tend to !oscillate. often between extremes. academies can work on a solid basis of common s~nse. Precious things like gold and silver are products of catastrophes, emanating fr01jn the explosion of stars. For precious things like those discussed here no explosion ou~ht to be needed. 1 . Summing up. the main task of academic institutions in the next century is. in my v1ew. to re-establish good taste: in upbringin~ and education. in research. in language, in 5 �1 literature ami the arts, in criticism, in l!ms iness, in politics, in the media. As far as languages are concerned, this means cul ~ivating them and securing their survival. And all of it presupposes historical insights, i. e. memory .. 1 Academies are pools of experience and, !at best, pools of wisdom . These autonomous bodies are needed, I think. more than e~er in thc present societal environment. Let us join forces in order to disarm a predict~on like the one contained in the symphonic remark made by Beethoven · s apocryphal' servant, when he left his desperate master for a new post: ha ha ha hah! 6 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4430 Title A name given to the resource Transcripció del Parlament de l'alcalde en motiu del 90è aniversari de l'Institut d'Estudis Catalans Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. IEC, Barcelona Language A language of the resource Català Anglès Subject The topic of the resource Catalanisme Català Història Globalització Acció política Model social Institut d'Estudis Catalans Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-06-18 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1470/19960127d_00709.pdf 39cbeed7bd2c1fda7436519d4eac4df0 PDF Text Text ( 41" Transcripció paraules Sr. Alcalde. Benvinguda President de Mèxic, Ernesto Zedilla (27 de gener de 1996) Bienvenidos Sr. Presidente y Sra. Sres. Secretarios Sres. Embajadores Barcelona les recibe con mucho afecto. Agradecemos el gesto. Calculado, sensible, civilizado, de visitar Barcelona. Muchos lo hicieron: De la Madrid, (Echeverría), Lopez Portillo. El Presidente de la Generalitat le hablará seguro de cómo los catalanes valoramos su acogida a muchos durante el exilio. Barcelona, la catalana, la europea, la republicana, la liberal, la progresista, la comerciante, la olímpica, la industrial y tecnológica, la culta, la literaria. Hermanados con Monterrey, cuyo alcalde nos regaló un magnífico monumento a América, xxxxx cultural. Presentes en el maravilloso Mundial del 86 Tepito, y vuelta en el 91 a remarcar P. Garibaldi - P. Real - Tonanguitla - Octavio Paz (Xavier Rubert de Ventós) Echame una manita. >.evt.t Las primeras revoluciones ya dieron de sí, las: xxix, que vienen ahora, no sabemos como serán. O si sabemos algo. La proximidad y la pluralidad van a jugar un papel más importante. Donde hay 2 habrá 3. Donde uno, dos. Donde monolitismo, alternancia. Donde sólo mayorías, minorías. Donde sólo Estado, sociedad civil. Donde sólo mercado, ciudadanía. Tenemos derecho las ciudades a hablar de todo esto? Tenemos un derecho limitado. Pero no nulo. Tenemos un derecho limitado que debemos administrar con tiento, y con la venia. Y así lo hacemos. Que su estancia entre nosotros sea recordada en los años como un punto de partida, o mejor como un relanzamiento. Que el himno catalan de México que compuso Nunó de St. Joan sea algo más que una casualidad afortunada. MEXIC.PMM tottle 119 �Que Barcelona y Monterrey y DF puedan en xxxxx vean la nueva era con ilusión MEXIC.PMM ��rie`trit / f(7-- z -VD/ L'ALCALDE DE BARCELONA „^ , •^^ ^ ^.inbt,^ k ^ ir( (Ay(7-z.- )/{? 9 ^ ^'^u ^ ai..) ^` ' ------ ^' 3 , r ?-¿4^ , rr i 'r...0-11-3 cÑ (f-r,,,„ b.e} FickeL.zi a-ttifei-4-t) ,E Je' "<nli 1‹. i ,\J~ Ho_ek l ^^^^ . ((t-0"--) ^ ‹-yIN ' ui1 oillM/r^- L- �L'ALCALDE DE BARCELONA ir‘‹AQ') L:Luitç ìJ CUi �2 L'ALCALDE DE BARCELONA 2 7 / Oi c2Th /U-NR1-4-- CA‘A\--1 i'eÁitit-t (ÁitA (LQ.Aam II' /./Le.lt,kti) ¿t.t/ucis . tkx. 6(A, t-e , b v\cf¿ t,vvt („›-j 1 L A CL:eit"("- tit ttliV4 c;u,&v I i/L-0 a,le \n(A,JOLak- VU-4ja, k91-t 7 I '-i/Ce 2 LAI)q-4. j: . ktilciA4M-q~, . 1)(Aik /t7?- ((r~ . kv", ps5G ck 0,2 Gt4 „cut Abi2,kca,L, �L'ALCALDE DE BARCELONA csiuttmf') ettgb¿A kçA c, L /1/írti)cirl(;) (-Co, -CAAD it( 1")./Uk (-\.1 U,\I\ . .AA/ ‘nevagr. Otiki r (t2, ( ( n 4/(4 4:1/ 1/1 - (2;1AQ Ct/14/14/virz y lvirvb uC atic,47, (:)7240 (,./vu / � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4376 Title A name given to the resource Transcripció notes Sr. Alcalde de benvinguda del President de Mèxic, Ernesto Zedillo Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Acció política Mèxic Zedillo, Ernesto Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-01-27 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/6549/FMHP_03707.JPG d30dca90ccd5e207293749803e237c47 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 27/10/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Alt Empordà Title A name given to the resource Trasllat a peu cap al baluard de Santa Bàrbara Subject The topic of the resource Política pública Administració local Castells Alcaldes Polítics Obres públiques Maragall Mira, Pasqual, 1941- García-Bragado, Ramon Armangué i Ribas, Joan, 1953- Cordón, Ferrán Nadal, Manel Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies