<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<itemContainer xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/items/browse?output=omeka-xml&amp;page=495&amp;sort_field=Dublin+Core%2CTitle" accessDate="2026-05-07T22:09:56+02:00">
  <miscellaneousContainer>
    <pagination>
      <pageNumber>495</pageNumber>
      <perPage>10</perPage>
      <totalResults>5657</totalResults>
    </pagination>
  </miscellaneousContainer>
  <item itemId="5489" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="4299">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5489/FMHP_02644.JPG</src>
        <authentication>2b122e675a868f4152b6f023297bdfc9</authentication>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="6">
      <name>Imatge fixa</name>
      <description>A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="7">
          <name>Format original</name>
          <description>The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="83786">
              <text>Digital</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="83787">
                <text>11/10/2006</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="83788">
                <text>Moreno, Rubén</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="83789">
                <text>Bedmar,Jordi</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="83790">
                <text>Jeu de Paume</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="83791">
                <text>Trobada i salutacions al Museu del Jeu de Paume</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="83792">
                <text>Relacions internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="83793">
                <text>Institucions polítiques</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="83794">
                <text>Visites oficials</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="83795">
                <text>Museus</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="83796">
                <text>Cultura</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="83797">
                <text>Maragall Mira, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="83798">
                <text>Gili, Marta</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="83800">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="83799">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="11">
        <name>Fotografies</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="5490" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="4300">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5490/FMHP_02645.JPG</src>
        <authentication>768ee9645dc4fd07c28ca136c4813788</authentication>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="6">
      <name>Imatge fixa</name>
      <description>A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="7">
          <name>Format original</name>
          <description>The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="83801">
              <text>Digital</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="83802">
                <text>11/10/2006</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="83803">
                <text>Moreno, Rubén</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="83804">
                <text>Bedmar,Jordi</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="83805">
                <text>Jeu de Paume</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="83806">
                <text>Trobada i salutacions al Museu del Jeu de Paume</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="83807">
                <text>Relacions internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="83808">
                <text>Institucions polítiques</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="83809">
                <text>Visites oficials</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="83810">
                <text>Museus</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="83811">
                <text>Cultura</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="83812">
                <text>Maragall Mira, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="83813">
                <text>Gili, Marta</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="83815">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="83814">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="11">
        <name>Fotografies</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2524" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1371">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/2524/1972_TwoRomanticArticlesByKeynes_PM.pdf</src>
        <authentication>23edee6a901ad32f509b912c0c201445</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42968">
                    <text>Two romantic articles by Keynes: "Economic possibilities
of our grandchildren" (1930) and "Gn National Selfsufficiency" (1933)

===============

Pascual :MARAGALL
Economios 251
,

Spring Term, 1972

c .

( I./

�I
1930 was a e;loomy year. Keynes was serving in the MacMillan
Committee on Finance and Industry- the Committee whose
workinee so much inluenced the content of the General Theory.

"In the summer Keynes went off to give a lecture in Madrid,
and in order to lift his audience out of the prevailing depression,
he took up the thread of his discourse to the Winchester
schoolboys (r.Iarch 1928) and delivered the adress which he
afterwards published in Essays in Persuasion, entitlE}d "Economic
Possibilities of our Grandchildren" (R Harrod, The Life of~
John r.1aynard Keynes, 1951, p 461, American PB edition, J1 1971)

Harrod makes no comment on the "Economio Posibilities". Hie
reaction to "On National Self-sufficiency" is more or less the
same. These are but the typical Keynes' boutades. Indeed
Harrod's aim

throu~1out

the biography is to prove that

Keynes is not guilty of some common charges made against him,
namely incosistency and protewtionism. Perhaps Harrod£s work,
published in 1951, is inten!ed to reassure everybody, and
especially the Americans, about the real meaning and the
historral place of Keynes' thought. Harrod makes the case
of British dificculties after the two World Wars. Some
protectionism was unavoidable. Americans should understand.

"Economic possibilities of our grandchildren" (Essays in
Persuasion, p. 358) begains with a reference to that period
which r!Iar:x: called the "primmi ti ve accumulation" period, and
o.S

Keynes had referred to "the outstanding "profit inflation"
period in the Historical Illustrations of the Treatise on
I.~one1
6/- ,.

( vol II ) . The modern age opened with the accumulation
t-::''~

L..J[-,',e-1...._

1-;&gt;~/b......_

• &lt;'~

f-"'-.t.

s.·i"I((H"Ij-1...._ c_I.L-...._+,_,.-i_:_The _~'/'".,li?V"

,
I

�of compound interest" made the .C 40.000 share of the Queen
in Drake's booty the basis of England!s £ 4 billion value
of foreign investment in 1930. At a 6i rate of interest,
half of which is left to accumulate abroad, the capital
increases 100.000 times in 350 years (between 1580 and
1930).

Keynes overlooked the fact that Drake enriched Encland
as much as he impoverished Spain. If one re-made the exercise
for the value of British foreign assets between 1930 and 1970,
one wouls find that the liquidation of British foreign assets
to pay for the World War II debts (mainly to the

u.s.)

was

responsible for the stagnation that the figures would
probably show.

Anyhow, if one projects the magic pov1er of compound
inter2et into the future, one can foresee the day when the
economic problem, i.e. subsistence, will be solved - Keynes
goes on. Two classes of needs can be identified, absolute
and relative needs. The latter are not satiable, but the
former are and will be satiated in the next 100 years.
Only two assumptione qualify the bid: no important wars,
no important increase in population.

Now, neither of the two assumptions held since 1930,
and this is not without significance. Because g,merally it is
not reality who violates the assumptions, as the neoclassical
economists pretend when the

res~a

do not fit with the

anticipations, but the assumptions do

vio~ate

reality.

�-11A

tl

.J/1

\VU.: \1"' l

c-t·Or[';e"t 1.n

(!\I\'). I

" .C. CUJ:lV lll.J. U

w\M&amp;'v~~

V~~~:lf;""'-'

·P'~~ifit&gt;

t

"~~ -

wtL?

• •

.

~ -.

_

~ root

~

o\

,

_

Cf....

_ _ __

~_)W'

. ~,.- \~V\AJ..~)r!J\'r( Wo rld War. The liberal bou-r geoisie, whose English section

~

1' ey

-

re present e d so well, saw that free-trade or economic

1e s

imperialism (what they called "internationalism") led to
the World 1,'lar I. But the reversion to protectionism and
domestic full employment policies, in Germany as wall ae
elsewhere, did not "avoid" the war either.,

To-day, nobody would assume a small increase in world
population. The economists "preach" instead a zero population
growth as the only means to prevent the explosion of a world
where two thirds of the people are actually striving for
strict subsistence. If the economic problem is not more
drammatic, this is not due to the power of compound interest,
that
but to the fact rthe Chinese revolution broke the subjection
of 600 million people to the power of foreign rates of
interest.

Keynes slq&gt;uld be credited, however, for having admitted
that such ruptures would come about. "There is no prospect
for the next generation of a uniformity of economic system
throughout the world", such as in the XIX century ("On
National Self-oufficj_ency", The Yale Review, 1933, p. 763).
And of course compound interest also counts in China, where
the rate of accumalation has been; 30% for ·many

yeS:l;'s~

Tlie~

tinportant·-t'a-ct st·s PrEtcisely that half this surplus was

.!!£!

transferred to Britain or elsewhere.

f

(

.,

.......
-~·:

-,.

.-!'-_,:."'

._..._

.

~-~

I

.

M0

.

J(

fl

'

,

.

·' .or.•

I

..

l

..~ ...

'·

;i.,

'·

..,

...•

.• I

l

�,•

.

f

s.

\{~

~...

·.~·

kl·~
To achieve the rosy prospect of Keynes' exercise in

'· t

"

7

"Economic Possibilities" we should add to-day a further
assumption. That the cost of oil and primmary products
remain more or less stable. For if Western nations were
able to develop that much in the 1580-1930 period, this
was partly based on their appropiation of the world raw
1

materials at low cost. The conditions in the observed
period must hold in the future for the projection to be
sound.

On reflexion, however, the contrary assumption is
prec~sely

what we need. Because it is not the Vfestern

nations but all the rest who must struggle to solve their
subsistence problem, It is the sophisticated products of the
advanced countries that should be available at low cost to
the eo-called developing nations, if these are actually to
develop. That is, oil and primmary products should increase
•'

their relative cost.

Now, who believes that this can come about without, if
not "major", a.t least "harsh and long" wars ? Has the arab-israeli war nothing to do with this ?

So Keynes' assumptions, and the missing ones, cause us
a. lot of trouble. Indeed the whole problem is there. Capital
is not sometping that accumulates at compound interest, but
a. social relationship - and in many respects, still a. national
one.

�_,

;·

·.:

Vfucn

this is

forgott~,

only then, the realm of necessity

evaporates in the distinguishable future, and one can concentrate
in non-economic problems. "We shall endeavour - Keynee predicts
to make what work is still to be done as wi dely shared as
possible 11 ("Economic Possibilities" in Es says p 369 ). Three
hour shifts or fifteen

hour weeks will be possible. \'le will

come back to the situation prevailing before the original
sin was perpetrated in Yoso:r:l otrur·,ia, when exploitation was
"discovered" and a few people put to work intensively in
the agriculture to provide for the cities (i.e. clerks,
soldiers, priests and all kinds of unproductive people).
Only our grandchildren's lifes will not depend on the caprice
of Nature, as then was the rule.

"When the accumulation of wealth is no longer of high
social importance •• there will be great changes in the code
of morals". The minimization of surplus work- Stephen
Hymer' I! present concern - was already there. "Forget
tomorrowness", "live for to-day" will be gospel. "But
beware ! - Keynes prudently adds -

The time for all this

is not yet. Avarice · and usury and precaution QUSt be

o~r

gods for a little longer still. For only they can lead us
out of the tunnel of economic necessity into daylight"

:!eynes, like Marx, made his pwn exercises in futurism. L:J1D
,.f'h~t L \i "e
These are just warnings. "Please do not thiril(ll'what I am
talking about" Keynes seems to mean "when1 talk about cconomics 11 ,
Yeynos knows that all this is but misery and that some day it will
be over. "If economists could manage to get themselves thought
of as hwnble, competent people, on a level with dentists,

1..

�,..
'.~

~

·-·'

i:t

,

~

~.

'

that would be splendid! " (ibidem, p. 373)

The dentist recepee, for tho perl.od ahead, is the
following:
1 Control Population
2 Avoid wars
3 Trust science

4 Let Accurav.lation simplJ be the difference between
production and consumption.
No more poor people knocking at our doors. Do not
exploit poor nations to the point that they feel justified
to fight us: things should remain just as they are. Since
we have not the ressources to expand our

empi~·e

nor to mai tain

it by force, let's try to pacificate the world. Science is
pur weapon to-day. As for the dooestic scene, let's begin

to take it easy. The surplus available for accumulation
should be a slack, not a goal. And only a minor part of it
should go to rentiers -most of it to Enterprise, even to
State Enterprise if individuals "do not dare".

�}ileaawhile, British (and others 1 ) gold was piling up in the
Federal Reserve. The means to wage wars and expand capitalisr.:.
were in fact still available - yet to ano;jher nation. Some
e
~rs later Kejnes failed to persuade the u.s. of sharing
her reserves through a world bank and adopt Keynes' own
program of international pacification.

Different systems were actually coexisting, as he l:ad predJ..cted,
but the.i r coexistence induced wars in the frontier between them.
Only in

oppo~;~ition

to the prevailing world division could new

countries advance. Thm8e was no room for a peaceful capitalistic
development of Russia. It took place anyway, but violently
opposed by the old capitalist states for fifty years. (This
is the

meaning of Stalin 1 s "socialism in one country")

�.'

'

11

0n National Self-sufficiency 11 (1933) is another minor

piece of Keynes: according to Harrod. It was rather directed
against the futility of the London Conference in the worse
of the slump.

11

Since we can't do anything in the world,

let's turn to our own garden, Britain 11 -Keynes would
have thought.

His protectionism, it seems, is but a bargaining v1eapon
in the struggle of Britain to survive the two great wars.
So heterodox economists are fooling themselves if they
bring radical conclusions out of all this.

But I think that something is missing in Harrod's
interpretation.

Keynes had learned Lenin's lesson, so to

speak. He correctly deduced the morale of World War I.
the
Finance capital is to blame for it, and laissez-faire
ideology for having

blessed the whole thing. But sinea

finance capital is not so essential to capitalism tout court
as Lenin believed, let's remove it from power. Down with

.

interest• rates and .foreign investment I

What did the XIX: century free-traders believe? Keynes
asks himself. And answwrs,

1 That the policies which sought to interfere with the

ideal international division of labour were always
the offspring of ignorance out of self-interest

2 That poverty could be solved through good allocation

3 That they were serving the cause of freedom aGainst
privilege, monopoly and obsolescence

4 That they were friends of peace, international justice
and the diffussion of progres.

�----

In fact, he argued (Yale Reriewt.cl933, p

757), "the

protection of a country's foreign interests, the capture
of new markets, the progress of economic imperialism these are a scarcely avoidable part of a scheme of things
which aims at the the maximum of international specialization
and at the maximum geographical diffussion of capital wherever
its seat of ownership ..• (these are) anything but safeguards
and assurances of international :peace".

Moreover, and this is important, the ramoteness between
ownership and operation will bring t o naught the financial
calculations basing foreign investment in high rates of

ret~rn.

"Ideas, knowledge, science" should be internat:thalized,
"But let goods be homespun whenever it is reasonably and convenient
ly possible, and above all, let finance be ;primarily national"
(my emphasie).

This may prove a great anticipation of years to come. Not
only the present developments are headed towards a contraction

of the international economy - this might just be a short run
phenomenon. But more important, the export of

tecl~ology

and

technicians, of lmow-how and factories, with transfer of
ownership over capital

goods and at low rates of interest if

necessary, will substitute for the inten1ational movements
of finance capital in the near future - are beginning to,
Only thus can different economic systems cooperate, thats's
why.

�.s
I

j·

But then, how could pre-World V/ar I imperialism be justified ?
Economic advancement

e

wi~1ed

more than political evil, Keynes

answered, Besides, one thing was the investment of British
savings in American rails to carry British immigrants; a
different matter is the part ownership of a German corporation
by a Chicago speculator, or 0f the municipal improvements of
Rio Janeiro by an
"Yet

~nglish

spinster,

it was the type of organization necessary to facilitate

the fanner which has eventually ended up in the latter".

To-day, every single nation can produce by hers0lf the
goods that are vital to her sufficiency. International
specialization, Keynes goes on, is not justified any more.
Modern processes of mass production are possible everywhere.
"National self-sufficiency, though it costs something, may
be becrhming a luxury that we can afford 11 (ibidem, p 760),

Then, addressing to his friends in order to convinB them,
Keynes uttered the famous passage;

-

"The decadent international but individualistic capitalism,
in the hands ·of which we found ourselves after the war,
is not a success. It is not intelligent, it is not
beautiful, it is not just, it is not virbDus - and it
doesn't deliver the goods, In sh ort, we dislike it,
and we are beginning to despise it. But when we consider
what to put in its place, we are extremely perDlexed 11
( ibidem, p 7 61) •
..

This exciting

paragraph is followed, however,

by an

amazingly cynical one, which provides the key for the
comprehension of the
11

ri[~ht

forme~

We wish to be our own masters, and to be as free as

�;..

we can make ourselves from the interference~ of the
outside world 11 (ibidem, p 762).

Vlho is interferring whom ? The paragraph souncl3 like some
formulations of the

p~esent

pretended disinvolvement of the

US in VJorld affairs - by what means, we all know. The difference
is perhaps that England lacked the means

to pay herself

a strong negotiating position ( i. e. a Vietnam war ). But
noisily
the essence is the s a.t1e . Backward peoples interfere in the
quiet lifes of the leading nations, not the

cont1~ry.

Keynes' entanglement in the defense of British jhreatened
interests is often overlooked. It is common to find Keynes'
message linked to a particular phase of the cycle, and to explain
its success in Britain, relative to the

u.s.,

in the greater

centralization o!' academic life there, (see in this sense Harry
Johnson, "Monetary Theory and Policy", a recent lecture

in the

Bank of England ) • A further quote from "On National Self-suf
fioiency" may illustrate that this wiew is lirnited:

11

•• economic internationalism embracing free move!Ylent of
capital and o..f loanable funds as well as of traded coods
may condemn my own count~ for a generation to corae to
a much lower degree of rna erial prosperity than coulli
be attain ed under a different system 11 (ibidem, p 7 G2,
my emphasis)

to argue
Lor would it be legitimate that this refers

onl~-

to tica

ir, Lernational side of the keynesian point and has nothing to

do with ume:s.ti.m: the more important domestic implications of
it.

..

~Fhe

paraGraph imnediatly preceding the one above is t!:is:

�,.

~

..

"I have becpme convinced that the retention of the
structure of private entre1)rise is incompatible
v1i th that degree of material well-being to which
our technical advancement entitles us, w1less the
rate of interest falls to a much lowell:" figure than
is likely to come about by natural forces operating
in the old lines •• 11

The attack on finance capital

is here stronger than ever.

The end of the article links this line of thought with that
in "Economic Possibili ties••. Yet the teminology is less
that
cautious. In 1930 he saiu •still one hundred years of avarice
were necese:ary. Now he was conc1emnine avarice rightaway.

Have v1e to remain poor because it doesn 1 t

.J2.§1l

to be rich'?

This is the paradigm of the absurd questions that the pre8

-World War I condUBt of ltfe leadhl' to consider. Life on these
lines is a "parody of an accountant's nightmare". London
slums "paid", while a human city "would, in tl:e imbecile
idiom of the financial fashion, have wortgaged the future'
- though how the construction today of great and glorious
works can impoverish the future, no man can see until his
mind is beset by

fa~saw•imgiK3

analogies from an irrelevant

ac;ountancy" (ibidem, p 763)

"What I can create, I can afford" (p 764) is Keynes'
final, and finest, dictum.

Yet Keynes would have frozen

the world (avoid wars, control population, do not accuruulate)
ull
in order to ~riD Britain out of the accountant's nit:htn:are
into which she threw everybody during the XIX century. It
ia not fair.

I

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="17">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="51">
                  <text>01.01.02. Activitat acadèmica</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35660">
                  <text>Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall:&#13;
- Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957).&#13;
- Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964).&#13;
- Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965).&#13;
- Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat.&#13;
- Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno).&#13;
- Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors.&#13;
- Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana.&#13;
- Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude".</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35661">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43841">
                  <text>1945-1979</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="34967">
                <text>Two romantic articles by Keynes: Economic possibilities of our grandchildren (1930) and On National Self-sufficiency (1933)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="34968">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="34969">
                <text>Keynes, John Maynard, 1883-1946</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="34970">
                <text>Història</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="34971">
                <text>Universitats</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="34972">
                <text>Nova York</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="34973">
                <text>Treball a la New School for Social Research de Nova York, Economics, 251. Spring Term.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="34974">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="34975">
                <text>1972</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="34976">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="34977">
                <text>Anglès</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="34978">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="34979">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="95">
            <name>Arrangement</name>
            <description>Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35310">
                <text>Original en paper a la caixa 756.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2791" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1578">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2791/19880412_FuturEsperancat_Campanya_PM.pdf</src>
        <authentication>7848df711773d57282d87a35d9f0935f</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="45755">
                    <text>.o

¿ft \»j//f&gt;5- •

ON DISCORS ESPERANÇAT SOBRE EL FÜTOR DE CATALUNYA

Abril 1988

�UN DISCORS ESPERANÇAT SOBRE EL FUTUR DE CATALUNYA

Però abans els haig de dir unes coses sobre el passat. Molts
de vostès, potser, no recordaran qui i com va fer més per a Catalunya i per la llibertat en els anys negres de la dictadura, en
els cinquantes, en els seixantes i en els primers setantes.
Ara és fàcil omplir-se la boca de paraules sobre Catalunya i
l'Autonomia i la Llibertat, però la veritat és que en aquells
anys molt pocs dels que avui s'omplen la boca d'aquestes paraules
estaven entre tots aquells, entre nosaltres, quan fèiem front a
una situació d'opressió i de persecució dels drets més elementals.
Jo recordo perfectament que aleshores els onzes de setembre
no eren com ara una processó pacífica, per davant del monument de
Rafael de Casanova, sinó una manifestació de poca gent i molts
policies al darrera, convocada en bona part pel moviment sindical
clandestí i, -els ho asseguro-, no gens agradable. Molts d'aquells que ara parlen de Catalunya i de la llibertat no estaven
entre nosaltres.
Però, potser no cal anar tant lluny. Recordem, tan sols el
primer de febrer de 1976 i el vuit de febrer de 1976 i les grandioses manifestacions pel Passeig de Sant Joan i per tot el centre de Barcelona. No recorden vostès aquella fotografia que s'ha
fet famosa d'una colla de ciutadans asseguts a terra en el passeig central del que encara es deia Passeig General Mola, rebent
les bastonades de la policia del règim?. Si esbrinen bé qui hi
havia allà, distingiran una colla de ciutadans, majoritàriament
d'esquerres i, si s'hi fixen prou, descobriran Joan Reventós, en
Xirinachs, en García Faria... i podríem anar seguint.
Però el que m'interessa ara, és recordar el què pensàvem en
aquells moments, i des del moment actual preguntar-se avui, "Què
caldria haver fet?" Què pensàvem al 76 i al 77 que en dotze anys
estaria fet?
Molts, la majoria, imaginaven que en dotze anys tindríem més
que enllestida la divisió territorial de Catalunya i l'organització d'una nova Administració, que l'Eix Transversal estaria acabat, que Tarragona i Reus i el Garraf tindrien aigua, que les
rieres de Catalunya no serien pudentes i el sistema de depuració
hauria millorat ostensiblement, que l'escola catalana seria capdavantera a Espanya i comparable a les millors d'Europa, que la
tradició del Patronat Municipal Escolar i la Universitat Autònoma
de la República no s'haurien estroncat, que els 600.000 pobres
que avui hi ha en aquest país estarien atesos, que els problemes
d'inseguretat i drogaddicció no haurien arribat al grau de manca
de polítiques definides que avui observem. En fi, que l'atur
hauria disminuït i que una política industrial de promoció pròpia
de Catalunya hauria contribuït clarament a la millora de la situació, en aquest terreny. És cert que també pensaven que el

�2

Tribunal Superior de Justicia de Catalunya ja s'hauria format,
que l'Administració Perifèrica de l'Estat s'hauria adaptat als
esquemes territorials catalans, que s'haurien d'haver aprovat
temps enrerra, molt abans i, per tant, que molts problemes que
tenim, no només a Catalunya, sinó a la Governació espanyola en el
seu conjunt, també estarien més ben solucionats, més avançats.
Però això no treu el fet evident que ara, i aquí, a Catalunya, no s'ha sabut donar solucions originals i profundes a molts
dels problemes del moment, que Catalunya, la Catalunya que tenim
avui, no és ni de bon tros, aquella que fa dotze anys esperàvem
de tenir, a hores d'ara.
Després els parlaré de les coses que s'han fet bé i de les
coses que no s'han fet bé i d'aquelles que caldrà fer. Però per
començar aquest discurs esperançat sobre el futur m'han de deixar
que faci una petita reflexió sobre el present i sobre les eleccions que s'acosten.
Molta gent pensa que allò que hem aconseguit és important (i
tenen raó). Molta gent pensa que el govern de Felipe González a
Madrid i el govern Pujol a Catalunya estan presidint sobre una
situació que és francament millor del que era fa uns anys. Potser
no tan bona com esperàvem fa dotze anys però potser millor del
que fa 4 o 5 podríem esperar. I en funció d'aquesta regla de tres
molta gent diu "ja ens estan bé els governs que tenim i, per
tant, potser que continuem igual". Per què és això? perquè els
governs actuals tenen una especial legitimitat, el govern espanyol representa no només un govern sinó l'Espanya democràtica,
l'Estat de les Autonomies, el país que entra a Europa, el país
que s'arrenglera clarament amb les seves aliances internacionals
i que li sap plantar cara als EE.UU., el país que ha aconseguit
una inflació i un creixement econòmic que són perfectament comparables, si no millors, a la de molts països europeus; en definitiva, un país que pot començar a anar amb la cara alta pel món.
I tot això és cert. Però per la mateixa regla de tres també
es pensa, a vegades, que l'actual govern de Catalunya representa
l'Autonomia, la Catalunya que s'autogoverna, la Catalunya que
torna a créixer econòmicament, que mira esperançadament el futur,
en definitiva, la Catalunya que som.
I, per tant, de la mateixa manera que qui vol una Espanya
democràtica vol el govern actual, espanyol, sembla que es vingui
a dir que qui vulgui una Catalunya autònoma que voti el govern
actual que tenim.

�3

Hi ha un 20% de persones a Barcelona que voten Felipe González, Jordi Pujol i Pasqual Maragall i que no hi veuen cap contradicció.
Cada un representa, respectivament, la democràcia, l'autonomia de Catalunya i la pròpia ciutat de Barcelona.
Però jo els haig de dir que s'ho pensin dues vegades. Jo
els haig de demanar que analitzin detingudament qui ha fet què i
com ho ha fet i que vegin fins a quin punt és veritat que el que
tenim avui a Catalunya, més que un govern, és una digníssima
representació que els catalans es van donar l'any 1984, però que
aquesta representació no ha estat a l'alçada del que Catalunya
podria esperar.
Que aquest govern es gaudeix d'unes millores majorment aconseguides per altres nivells de govern i que més aviat actua com
un no govern, gairebé diria com un sindicat, com un grup de
pressió que tracta de posar punts i comes i accents i de criticar
o aplaudir les accions que els altres governs, el de l'Estat i el
de les ciutats van fent dia rera dia. No és que el govern de
Catalunya no faci res, ja hi tornarem sobre això; però sí que és
ben evident que esmerça tant o més d'energies, d'esforços i de
temps en comentar, en criticar i, a vegades, en combatre el que
els altres nivells de govern fan.
Nosaltres el que necessitem ara és un autèntic govern, un
autèntic equip de govern, amb un autèntic director de l'equip i
amb un programa, amb un programa clar per desenrotllar.
No necessitem d'un gran solista, necessitem d'un gran director. No necessitem d'un solo, necessitem un concert, una orquestra.
Vostès s'imaginen el que podria ser un equip, un govern
dirigint Catalunya que aprofités tota la immensa experiència
acumulada en el govern de les grans ciutats de Catalunya, i en el
govern de l'Estat ?.
Vostès s'imaginen el que podria ser un govern presidit per
un President que representés la totalitat de Catalunya, que quedés al marge de la lluita partidària, en Raimon Obiols, amb un
equip que podria molt bé ser dirigit per un Conseller en cap, com
ell ha promès, com ara en Narcís Serra ?
Vostès s'imaginen el que podrien aportar en aquest govern
personalitats com l'Ernest Lluch o en Joan Majó ?

�4

Vostès s'imaginen el que podria ser un equip de govern amb
un Conseller de Governació com en Joaquim Nadal, l'Alcalde de
Girona, i amb uns altres Consellers que es diguessin Lluís Armet
o Mercè Sala o Antoni Siurana o Rafael Suñol, l'actual President
del Banc de Crèdit Industrial, o Francesc Raventós, l'home que ha
creat 16 empreses en un any, sota l'impuls d'Iniciatives, S.A., o
una Conselleria d'Educació dirigida per la Marta Mata ?
S'imaginen el que això significaria per a Catalunya? Jo no
dic que aquests siguin els noms que hagin de ser. Serà en Raimon
Obiols qui haurà de decidir. Jo només dic que dintre de les possibilitats que ofereix l'opció socialista hi ha tots aquests
noms. I, afegeixo: en aquest govern hi haurien també tots aquells
noms que la resta de les formacions de l'esquerra catalana pogués
oferir.
Catalunya faria un salt, Catalunya faria un bot endavant, no
en dubtin ni un segon. Tota l'energia i tota l'experiència acumulada en el govern de l'Estat i en l'enorme impuls de canvi que
han vist les nostres ciutats, els nostres carrers, les nostres
places, les nostres iniciatives empresarials, les nostres iniciatives culturals, es reflectirien en una nova situació en la
qual Catalunya seria dirigida pels millors catalans per dirigirla.
Parem-nos un moment a pensar què és Catalunya. Catalunya és
un nom, una bandera, una unitat, una totalitat?. No és més cert
que Catalunya és una diversitat de ciutadans i de ciutats i de
pobles que li donen el seu caràcter, que la fan tal com és? No
és veritat que Catalunya és la suma de Barcelona i Girona i Manresa i Tarragona i Lleida i Reus i Olot i Figueres i Amposta i
Tortosa i Terrassa i Sabadell i Vic i Ripoll... i que Catalunya
no serà forta fins que no sàpiga sumar bé les potencialitats de
tots aquests noms, de totes aquestes ciutats, de tots aquests
ciutadans amb l'única i estricta finalitat de fer-la gran?.
A principi de segle un poeta va dir que "Catalunya sense
l'Empordà no fóra Catalunya, i que, tanmateix, si de Catalunya
només quedés l'Empordà Catalunya tornaria a ser". Què vol dir
això? Vol dir que la veritat no està en el tot sinó en la part.
Vol dir que la llavor del creixement del nostre futur s'ha d'anar
a cercar en cada una de les parts que fan de Catalunya una cosa
diferent, plural, rica, diversa, heterogénea i, tanmateix, única.
Aquests darrers anys se'ns ha vulgut contraposar la idea (i
dic la idea) abstracta de Catalunya a la realitat de Barcelona o
d'altres parts del nostre país. I s'ha especulat amb què els
interessos de l'una i 1'altra o les altres podien no ser coincidents; i això és fals.

�5

Allò que és bo per a Barcelona és bo per a Catalunya; que
quedi clar. Més enllà de la distribució de recursos, més enllà de
la gran concentració de despeses de govern, de funcionariat que
es donen a Barcelona... Més enllà de totes aquestes inèrcies que
un govern conscient hauria de corregir, en allò que és fonamental, repeteixo, allò que és bo per a Barcelona és bo per a Catalunya.
I ara ens hauriem de preguntar què caldria haver fet a Barcelona i caldrà fer a Barcelona. Refer la Barcelona vella, tirar
endavant un autèntic pla de metros d'àmbit metropolità, abonar a
Barcelona les despeses de capitalitat d'aquells serveis que fa
per suplència en museus, en cultura, en ensenyament, en sanitat,
en joventut, en serveis socials... en tantes i tantes coses;
millorar el seu tràfic, construint definitivament els cinturons
de ronda, disposar d'una autèntica política social autonòmica que
faci front a les bosses de misèria que encara hi ha; recolzar la
Barcelona que mira esperançada el seu futur i el 92 i no negar-li
el pa i la sal, posant en qüestió constantment els petits detalls; ajudar a escampar pel món la bona nova del nou urbanisme
barceloní: això és el que caldrà fer, això és el que caldria
haver fet i que es farà; n'estic segur.
A Barcelona què li cal? Un govern de Catalunya que s'estigui
barallant amb el govern de l'Estat un dia sí i l'altre també
sobre quants mossos d'esquadra hi ha d'haver, o si han de portar
pistoles o no a l'estranger, o si ens sentim ofesos per unes
paraules dites per un artista en havent sopat?. No és més cert
que a Barcelona li cal un govern de Catalunya que col·labori
clarament i es comprometi a fons en el Consell de Seguretat Urbana que hem creat, en una política de seguretat conjunta de tots
els nivells de govern per fer front als problemes que creen la
drogaddicció, la marginació i l'envelliment d'algunes zones de la
nostra ciutat, d'alguns barris de la nostra ciutat?. No és més
cert que a Barcelona li cal un govern que ens digui "Mireu, Ajuntament de Barcelona, estem disposats a arribar fins aquí, o fins
allà; això us ho podem oferir; més enllà no hi podem anar, però
amb això hi podeu comptar"?. No és més cert que és millor això
per a Barcelona, i per tant per a Catalunya, que no pas un govern
que a cada demanda barcelonina només sap contestar "demaneu
massa"?. No ens hem guanyat el dret, amb el nostre treball, el
nostre esforç i la nostra contribució a una comprensió més gran
dels nostres problemes?
Penseu que l'ARl (l'Area de Rehabilitació Integrada) de la
Ciutat Vella vam trigar dos anys per a tenir-lo acceptat, i quan
es va aprovar l'Estat ja havia decidit, o pràcticament va decidir
desseguida, de suprimir-lo, de suprimir-lo en general, a tota
Espanya, per tal com les Comunitats Autonomes no havien fet bon
ús dels instruments que s'havien creat per rehabilitar. Penseu

�6

que l'actual pla de
arribar a dos barris
tan sols es planteja
Montgat, o d'Horta a
i la Zona Franca.

metros només preveu unes petites cues per
propers de l'Area Metropolitana, però que ni
l'anar de Sardanyola a Sarrià, o de Papiol a
Sabadell, de la Ciutat Meridiana a Montjuïc

Pensin que l'Ajuntament de Barcelona, el contribuent barceloní, segueix pagant 24 museus, 20 escoles, entre E.G.B. i F.P.,
i encara més escoles d'Educació Especial. Penseu que paga una
part del Liceu, del Palau de la Música, de la Fundació Miró, de
la Fundació Tàpies, la totalitat de l'Orquestra Municipal, la
totalitat del Conservatori Municipal, sense cap mena d'ajuda; i
que l'Estat diu que no pot pagar perquè tot això ja està transferit, com a competència de la Comunitat Autònoma, i que la Comunitat Autònoma ens diu que no pot pagar-ho perquè l'Estat no li
va transferir. En fi, que Barcelona no s'ha vist acompanyada en
la solució dels seus problemes financers, s'ho ha hagut d'arreglar tota sola. Volen creure que els cinturons de ronda, que tot
just ara s'encetaran, estaven dibuixats, ja, i projectats l'any
1965?, fa 23 anys, per tant, i que encara és l'hora que el govern
de Catalunya i el govern de l'Estat es posin d'acord per fer les
cues d'aquests cinturons, des de Trinitat fins a Montgat i des de
la Diagonal fins a l'Aeroport.
Algú podria creure l'any 76, l'any 77, quan va tornar Tarradellas, l'any 78 quan vern votar la Constitució, l'any 79 quan
les primeres eleccions municipals, l'any 80 ja amb el nou govern
que 8 anys després, 9 anys després, 10 anys després, tot això no
s'hauria encetat?
Mirin: Barcelona, com deia
gran fornal de Catalunya", és la
totes les viles, pobles i ciutats
ció, a la seva cultura, a la seva

Josep Garriga i Massó, és "la
resultant de la contribució de
de Catalunya a la seva governaexpansió internacional.

Barcelona no ha creat Catalunya: és Catalunya qui ha creat
Barcelona, és Catalunya qui ha tingut prou força com per dotar-se
d'una capital, a diferència de tantes regions europees
respectables en la seva cultura, fins i tot, el seu idioma i els
seus habitants, però que no tenen aquest caràcter de nacionalitat, justament perquè no han estat capaces de crear una capital i
un sistema de ciutats. Doncs bé, aquesta Barcelona necessita més
que mai d'un govern que l'ajudi a tirar Catalunya endavant, no
ella sola sinó amb totes les ciutats i pobles de Catalunya, però
a tirar Catalunya endavant, tan endavant com pugui anar. Si
Barcelona no va, els ho asseguro, això sí, que és ben cert,
Catalunya tampoc no anirà.

�7

A partir del 29 de maig caldrà fer molt perquè aquesta connexió funcioni bé. Perquè mai més un govern de Catalunya deixi
d'avançar cap a 1'objectiu raonable d'una xarxa de rehabilitació
i reinserció que permeti estabilitzar el nombre d'heroïnòmans,
impedir el creixement d'altres addiccions i decididament, tenaçment, lentament, però amb tota fermesa, anar acotant, primer, i
disminuint, després, la magnitud d'aquest problema pavorós.
Citaria set polítiques concretes: la lingüística, la de
serveis socials, la de política industrial, la de sanitat, les
escoles, la marginació i la droga. Són set mostres, set qüestions
en les quals hem de millorar, clarament.
Deixin-me que els digui una cosa: cap d'aquestes qüestions i
cap altra gran qüestió de Catalunya no millorarà decididament si
no hi ha un canvi en les relacions institucionals.
Torno a repetir-ho i ho repetiré tantes vegades com calgui:
no hi ha cap gran problema que tingui solucions que sigui competència d'una sola de les tres Administracions que treballen en el
nostre país. Tots els grans problemes són, de fet, competències
compartides i requereixen una entesa.
Jo, personalment, oferiré un acord en nom de la ciutat de
Barcelona, al proper govern de Catalunya, sigui quin sigui el
resultat de les eleccions, per tal que aquests problemes, almenys
aquí a Catalunya, puguin ser resolts dins d'un clima d'entesa.
En tots els camps que he citat, hi ha indicis d'aquesta
entesa o hi ha també manca de generositat, manca d'una decidida
voluntat de posar els problemes i les necessitats per damunt de
tot.
La ciutat de Barcelona necessita un gran acord nacional, amb
el govern català, per elaborar la seva Carta Municipal, que com a
Llei especial haurà de ser aprovada pel Parlament de Catalunya,
abans de ser enviada al Parlament espanyol; per resoldre els
grans temes culturals del país, els grans museus, la política
musical i els grans equipaments culturals; per aconseguir per a
Barcelona, vinguin d'on vinguin, els diners que li han de ser
estalviats al contribuient barceloní pel pagament dels serveis de
suplència que realitza l'Ajuntament de Barcelona, avui; per promocionar, conjuntament, l'Area de Barcelona i tot Catalunya, en
el món econòmic internacional; i per organitzar els millors JJ.00. de la història, de comú acord totes les Administracions, sota
la direcció inescapable, perquè així ho diu la Carta Olímpica, de
la pròpia ciutat.
Al mateix temps, oferiré i, evidentment, demanaré, un acord
per les grans infraestructures de la nostra Area Metropolitana:
metros, port, aeroport, cinturons, depuració d'aigües i col·lectors necessaris per lluitar contra les inundacions.

�8

Jo soc un convençut que en totes aquestes qüestions el Poder
Local hi té molt a dir, perquè és aquell que està més a prop del
ciutadà i el qui sap realment a on li apreta la sabata, per on
s'ha de començar, com s'han de fer les coses, com s'han de negociar, com s'ha d'expropiar, com s'ha d'indemnitzar, com s'ha de
dialogar amb els veïns, com s'han de gestionar els serveis.
Però
temps que
d'aquests
cessàries

la ciutat de Barcelona és generosa i sabrà, al mateix
reclama la seva part de protagonisme en la solució
problemes, sabrà, dic, oferir les compensacions neal govern de la Generalitat.

És evident que Barcelona, com a ciutat, ha anat acumulant,
durant el période d'inexistència de l'Autonomia catalana, una
colla de significats i de representacions que, pròpiament, pertocaven a un govern de Catalunya que en aquell moment era inexistent. Avui el tenim, i és de rigor que el govern de Catalunya
tingui un paper important en molts d'aquests temes, un paper
presidencial, un paper directiu, un paper orientador, un paper
d'un fort simbolisme, en el millor sentit de la paraula, d'exercici del simbolisme nacional, de posessió d'alguns equipaments i
infraestructures que tenen un abast català, però aquest intercanvi, aquesta compensació, aquest gran acord no ha estat possible
fins ara, perquè no ha existit el clima en el qual aquestes ofertes es poguessin encadenar positivament, no hi ha hagut ganes
d'escoltar, ni a l'hora de pagar ni, per descomptat, tampoc a
l'hora d'obtenir les compensacions, hora que, com és lògic, no ha
arribat mai; ni a l'hora d'ajudar ni a l'hora de rebre.
Quin efecte enormement positiu no tindria un acord, en virtud del qual, la ciutat de Barcelona renunciés a algun dels seus
actius més simbòlics en benefici del govern de Catalunya i obtingués, en canvi, un recolzament total en la seva lluita per millorar la qualitat de vida dels ciutadans, i la qualitat de la nostra ambició com a ciutat europea ?
No cal fer grans cabòries per imaginar els efectes, enormements benèfics, que tot això podria tenir. Doncs bé, ha arribat
el moment de plantejar-s'ho, sigui quin sigui el resultat de les
eleccions, repeteixo. Però com és natural, no hi ha cap mena de
dubte que si les eleccions del 29 de maig permeten un canvi de
majories, tots aquests resultats estan garantits.
Però sàpiguen que en cas contrari, jo igualment oferiré un
acord.
No sé si saben que hi ha autonomies a Espanya, concretament
la de Castilla-Leon, on s'ha iniciat ja un procés de transferències de serveis de l'Autonomia als Ajuntaments en els camps en
què aquesta delegació és més natural i lògica: joventut, serveis
socials, esports i escoles Bressol.

�9

Aquest procés que va ser aprovat en un mandat anterior, amb
presidència socialista, està essent respectat per l'actual President d'AP, el senyor Aznar, i s'està tirant endavant. És un procés modèlic que s'ha de seguir de prop i que tant de bo pogués
desenvolupar-se en el nostre país.
Però jo no demano només això, que estic segur que es produirà, per la força de les coses, sinó que ofereixo un acord global
perquè Catalunya i la seva capital treguin el màxim profit de les
seves energies.
No ens podem conformar amb una Catalunya de pa sucat amb
oli, basada en quatre adagis i prou, quatre adagis que són una
caricatura de la nostra manera de ser, amb una Catalunya orgullosa i prou, suspicaç i prou, atenta als símbols i no als fets.
Hem de voler una Catalunya jove, moderna, hereva d'una colla de
virtuds, que compti en els temes importants de futur, en el treball de les dones, en el de la sort dels marginats, en el del
futur dels joves, en el de la confiança dels empresaris, en que
la vida de cada dia sigui millor, en art, en ciència, en qualitat
de vida, una Catalunya que tregui tot el profit de les reflexions
que sobre ella han fet els catalans. Llegiu un Ferrater Mora, un
Vicens Vives, recordeu un Bosch Gimpera, aquesta Catalunya que
ells han descrit i que està encara desgraciadament tan lluny però
que en el fons si hi pensem, està a tocar de dits.
No ens podem conformar i no ens conformarem, construirem la
Catalunya dels nostres somnis. El país amable, obert, tolerant,
liberal, en el millor sentit, la nació no excloent, formada de
tots els rius que l'han regada, construïda, pam a pam, per les
seves viles i ciutats, pels seus ciutadans més actius.
A Catalunya, avui, a molta gent els fa mandra de venir:
forasters, estudiants, empreses que ens diuen la veritat, jutges
i policies, artistes i científics que no troben l'escalf que voldrien. Els hem de fer venir. Ens consolem, a vegades, amb els
afalacs d'aquells que prenen la nostra causa com a seva. Però
aquests són una minoria. No hem d'exigir una militància per
conviure aqui amb nosaltres, sinó senzillament respecte, com
arreu. No n'hi ha prou en aparèixer com un país singular, diferent, propi, com nosaltres, com el que som. Hem de fer l'esforç
pedagògic d'explicar que som un país obert, diferent, però obert;
singular, però senzill d'entendre; amable, tolerant, desitjós
d'explicar-se, de rebre, d'integrar. Un país atractiu, no solament per a aquells que ens coneixen i ens estimen, sinó també per
a aquells que no ens coneixen.

�10

Que ningú no s'imagini, del que he dit, que jo em cregui que
no hi ha res que es faci bé; ben lluny d'això. Hi ha moltes coses
a la Catalunya d'avui i a la Catalunya oficial d'avui i en el govern de Catalunya d'avui que van bé. I m'agradarà de dir-ne unes
quantes: les carreteres durant el primer mandat del govern de
Convergència, els ferrocarrils catalans, el mini-transvàs -encara
que massa tard-, el projecte de TGV, és a dir, el conjunt de
projectes, que jo en diria els projectes Vilalta, perquè tots
venen del mateix lloc.
La ubicació de serveis a la Barcelona vella, el Palau Moja,
el Palau Marc, l'Esglèsia de Santa Mònica, evidentment totes
elles iniciatives del primer mandat o bé de l'època Rigol, però
que són aquí i contribueixen a la millora de la Barcelona vella.
I més que n'hi haurien d'haver. Les cases de l'Onyar, el "Catalunya Música", la calitat mitja de TV3 i de Catalunya Ràdiomalgrat del Dallas-, els bons professionals, molts d'origen
esquerrà que hi ha en aquestes emissores, i també Ràdio 4 i el
segon canal que, fet i fet, van ser les primeres estacions en
català i tenen també una qualitat digníssima; la política lingüística i la seva Llei unànimement aprovada, tot i que falta la
política i la campanya del "Català és fàcil", del català proper;
la dedicació dels mestres, malgrat les crítiques que se'ls ha
adreçat, el Laboratori d'Assaig, l'Institut de Cartografia, el
Consorci Hospitalari de Barcelona. Aquestes i altres coses que
segurament no sentiran anomenar en les exposicions, aquestes
d'auto-complaença, d'auto-bombo, que s'haurien de prohibir en
període pre-electoral i que jo no vaig fer en el període préélectoral de la campanya municipal, de l'any passat. Aquestes i
altres coses com aquestes són coses que van, que funcionen, que
se'ls poden posar pegues, però que estan ben fetes, en principi i
en general.
Però hi ha dues coses a dir: una és que n'hi haurien d'haver
moltes més de coses que anessin bé, i podrien i podran haver-n'hi
moltes més; i també, que hi ha coses que no van bé, que no es fan
bé. Hi ha coses que van bé perquè una cosa és la cúpula de govern
i una altra la dedicació, gens sectària, de molts departaments i
responsables que treballen tan bé com poden, sota un govern que
ells no han triat. I hi ha coses que no van bé.
Els parlaria hores i hores de com s'hauria d'enfocar la
política de l'esport, l'escola, la vivenda, la sanitat, la seguretat, la universitat, les presons, la pesca, la música, i tantes
altres coses que no van com haurien d'anar.
Deixin-me que els doni alguns exemples:

�12

L'habitatge: No hi ha a Catalunya, una autèntica política de
rehabilitació de cascs antics.
Es fa el que migradament puguin fer els Ajuntaments, i algunes
accions aïllades. A la Ciutat Vella de Barcelona s'ha trigat vuit
anys a acabar les cases de la Maquinista i gairebé el mateix amb
les cases del carrer de l'Om, quan les necessitats que hi ha són
d'una extraordinària urgència i d'una enorme dimensió. Aquí no
podem anar amb mit jes tintes, ens hi hem d'abocar.
Però l'Ajuntament de Barcelona ha decidit fer una inversió
de 13.000 milions a partir de fons de les Caixes, d'empreses
interessades i de comerciants i empresaris de l'entorn, per tal
de rehabilitar espais, obrir carrers i crear infraestructures i
permetre la construcció de vivenda nova, que sigui atractiva per
preu i per qualitat per la joventut barcelonina, i per les classes mitges.
L'Ajuntament s'ha compromès a incloure una partida de 1.500
milions cada any fins l'any 2.000 en els seus pressupostos, per
tal de garantir als que aportin aquest capital la seva rendabilitat.
Hauríem d'estar més ben acompanyats en aquest esforç, que és
crucial per recuperar el cor de Barcelona.
La sanitat: Hi ha desenes de petits hospitals de comarques
que no han rebut l'empenta que esperaven. Hem estat vuit anys
esperant el Consorci Hospitalari de Barcelona, per fi el tenim.
Però Sant Pau ha empitjorat des que està en mans d'una Presidència anomenada pel govern de Catalunya, hi ha acumulat un dèficit
de més de 10.000 milions de ptes.
Policia i seguretat: No pot ser que mentre a la nostra ciutat, a les nostres ciutats, com passa a Madrid, com passa a la
resta d'Europa, en les grans aglomeracions urbanes, s'estan vivint moments, a vegades dramàtics, d'explossió de la delinqüència, l'única preocupació del nostre govern sigui el de poder
utilitzar pistoles fora del nostre país, acompanyant amb els
viatges oficials. O dictaminar els uniformes que han de dur les
policies locals, sense donar un impuls que tothom esperava a
l'Escola de Policia Local de Catalunya, o enviar els Mossos d'Esquadra a les festes majors i en algunes accions de prestigi.
Hauria de quedar més clar que, tot i reivindicant, les dotacions de Mossos d'Esquadra que l'Estatut permet i les competències que l'Estatut reconeix, la gran preocupació, la prioritat
fonamental és en la coordinació de totes les forces per combatre
un mateix mal.

�13

Les presons: No fa pas molt, el dia 3 d'abril, els diaris
portaven el nombre de places penitenciàries a Catalunya i el
nombre de presoners: 2.000 places, 4.000 presoners. Les presons
de Catalunya s'han convertit en autèntiques escoles del delicte.
I no perquè hi manqui l'esforç dels funcionaris que hi treballen,
sinó per la senzilla raó que uns equipaments pensats per una
determinada població reclusa no fan els seus serveis, sinó el
contrari, quan són invadits per un nombre infinitament superior
de reclusos.
Vagin a la presó de joves de la Trinitat Vella, la presó de
dones de Wad-Ras, vagin a la Model i veuran el que no és un
servei públic, sinó tot el contrari.
Vagin, passegin pels entorns del barri de la Trinitat Vella
i veuran fins a quin punt una presó es pot menjar un barri.
I que no se'ns digui que no arriben els "quartos", (perquè
això està transferit i ben transferit) o que els Ajuntaments no
volen tenir presons. Naturalment que tothom s'hi resisteix, però
l'habilitat d'un govern ha de consistir, justament, en imposar
raonablement a cada ú la part de càrrega que li toca. He dit raonadament, persuassivament, i això és el que no s'ha sabut fer.
Algú s'estranya, aleshores, que els jutges tinguin problemes
de consciència, a l'hora de dictar actes d'empresonament de joves
sense antecedents o fins i tot reincidents? Algú se n'estranya?
Algú se'n pot estranyar? Fins que no s'arregli aquest punt cabdal
de la nostra política d'ordre públic i de seguretat, tot ballarà,
tot el sistema funcionarà malament. Hem de fer un esforç important perquè les presons de Catalunya siguin dignes, estiguin ben
ubicades allà on han d'anar i contribueixin a la rehabilitació
del delinqüent. Tota la resta és música celestial.
La universitat: La Universitat sembla ser l'esgraó més feble
de la nostra societat. Ni s'hi dediquen tots els recursos que
calen, (només la meitat), ni els que s'hi dediquen són ben distribuits. Avui la Universitat resta desbordada per l'increment
massiu de la demanda d'educació superior. I aquí rau una de les
claus del que ha de ser el nostre èxit en un futur de competència
europea.
Un país amb la Universitat malalta és un país malalt. S'ha
de fer un gran esforç financer per dotar les Universitats catalanes de l'espai i els equipaments, els mitjans d'investigació i
els mitjans retributius necessaris.

�11

L'esport: En el camp de l'esport, del qual tant s'ha parlat,
s'ha fet tot al revés del que s'hauria de fer. Recolzar els clubs
ha de significar donar-los el seu lloc, no substituint una escola
insuficientment dotada, sinó complementant una escola eficient,
que selecciona, que tria els nanos i els adreça cap a nivells
específics de perfeccionament en els clubs. Avui en dia per manca
de dotacions escolars, de mestres i d'instal·lacions, de mestres
reciclats i d'instal·lacions, els clubs estan substituint l'escola, estan fent el paper que a Alemanya Oriental, o a França o a
Itàlia o a qualsevol altre país fa la pròpia escola.
L'esport ha estat una mica concebut com a una mena de sindicat nacionalista. S'ha practicat la política de l'afalac, com a
sistema. Hi ha anècdotes divertidíssimes, hi ha aquells anuncis
que en Comas va encarregar als diaris per a la famosa manifestació de la querella, en els quals els espeleòlegs se'ls anomenava
jugadors i als excursionistes atletes, per error, amb les presses. Hi ha aquella iniciativa, tan "xusca", de Convergència adreçant-se als clubs, per tractar de prohibir l'homenatge que em van
fer després de la consecució de la nominació de Barcelona com a
seu dels JJ.OO. del 92. En fi, hi ha tota una antologia d'una
concepció de l'esport com a massa de maniobra política. Tots hem
vist el fill del Secretari General de la Presidència amb pancartes amb referència a una campanya llançada contra l'actual directiva del "Barca". Tots hem sentit a Terry Venables referint-se al
mateix. I bé; els polítics no ens hauríem de ficar en tot això.
No hem de tenir altra ambició, en el món de l'esport, que concebre'1 com un sistema educatiu, com un sistema formatiu, integrat
dins del món escolar i perfeccionat, després, a través dels clubs
i del sistema de perfeccionament d'alta competició. Com en altres
països, simplement.
L'escola: Hem perdut l'empenta del Patronat Escolar Municipal, de la Universitat Autònoma de la República - que es va muntar en un tres i no rés- fins i tot el Rosa Sensat. Quin gran
desencís! Es fan coses magnífiques, però no hi ha l'escalf des de
dalt. No som capdavanters i hem de ser-ho; ens toca, ho podem
ser, ho fórem. No hi havia més autonomia en la Mancomunitat i ho
van fer. I el mateix en la República.
Hauríem d'optar pel model anglosaxó: l'educació no ha de ser
nacional, sinó local. Que s'expressin les comunitats bàsiques,
que s'expressi la llibertat ciutadana dins unes normes nacionals.
Hi sortirem guanyant. Entre l'escola nacional i l'escola privada
hi ha un esgraó privilegiat que és l'escola local, municipal o
comarcal, on es dóna el respecte a l'orientació nacional i la
vivacitat de l'iniciativa de baix, diversa, competitiva sí, en el
bon sentit.

�14

I ara els parlaria de la música i de com, Catalunya que té
en l'Orquestra Ciutat de Barcelona la seva, de fet, orquestra
nacional, no contribueix al seu finançament. I com el Conservatori Municipal de Música de Barcelona que, de fet, és el gran
conservatori central de música de Catalunya, tampoc no rep l'ajuda que necessita. Més aviat es pensa en alternatives en aquesta
Orquestra i en aquest Conservatori, de forma incomprensible.
I els parlaria de la pesca, per a la solució als seus problemes només els haig de dir una cosa: preguntin als pescadors de
Begur, als pescadors de Port de la Selva i els explicaran què és
el que cal fer i què és el que no cal fer en aquesta metèria. Els
ben asseguro que el que cal fer no és el que s'està fent.
Hi ha moltes coses que no es fan bé. Hi ha massa coses que
no es fan bé. És dificil de pensar que tot això es pugui redreçar, si no hi ha un canvi de majories. Són massa falles. Un país
en què l'esport, l'escola, la vivenda, la sanitat, la inseguretat, la Universitat, les presons, la música, la pesca, la política de comunicació no van com han d'anar en un país que està
demanant a crits una empenta nova. Perquè volen, ara, un altre
canal de televisió? No seria millor arreplegar els canals locals
que ja hi ha i els canals per cable que comencen a existir i que
es poden implantar i crear una autèntica xarxa, aquesta sí que
seria una autèntica xarxa comarcal, d'interès comarcal i d'interès local a Catalunya? Per què les comarques s'han d'expressar
des d'una nova TV4 i no per elles mateixes?
A Catalunya hi ha els homes i les dones i les idees que
permetran de fer-ho millor, tot això.
A Catalunya hi ha l'orquestra i el director d'orquestra,
Raimon Obiols: casat, tres fills, llicenciat en Geologia, fill de
Josep Obiols, pintor al servei de Catalunya, científic, polític,
tres vegades detingut i empresonat, actiu des de 1958 en la causa
de Catalunya i el socialisme, sense falles, sense ni un minut
d'absència, com ningú, present al 59-60 i al 62 i a la Coordinadora de Fonts Polítiques i a l'Assemblea de Catalunya (quan pocs
dels que avui manen eren a l'Assemblea), en fi, sempre present,
testimoni viu del que ha passat, jove encara, honest 100%, sense
cap taca, expert, bon home, dur quan cal, i tant!, però d'una
gran tendresa i una gran poesia com demostra el seu llibre (escrit per ell) "Els futurs imperfectes": un èxit editorial sense
precedents entre els escriptors progressistes.
Raimon Obiols: el futur possible, perfectament possible, de
Catalunya.

�K'Ct'yT

^

1^,}\

J*. LLf'I^IUAKI"
•4- ) ! C/

t/í/j

(vu QJU li

^^v/i

/-.faytsui.

¿¿P_J^vC^^y&gt; ¿:¿¿2Í^ f

' fer^MA ¿&amp;

fe,

UJr"

J?)

^ u

ft-W cd.dt,u ^-^
Jj «. [U/u'

1

V

/

2).
c^^-^iL
\) i - - _ : - — + t ^ù

: ¿ *l^f ¿A,w

M i4o) A, ^ w ^ - &gt; ^ ^ ^
! &gt;n .'v·-í

l'VM/*~

a*-K

Lf- A/.

/•'

¿•¿•Le,
V«

-'• - ' - U ^ Q

t

i

'^í-''

/I*
¡ ,

/
V

n&gt;

;i/U

4 5"}
¿

K W ^,i¿^)^-íLJít

TtK . " V . - ^ t í ^ 'A;'

L,-.'--/ i.'•K: O-í U.i'' cbí*. \ ' /Vi I/I-'"U.^.

, f,JvT

\ .*
Vi-

o'

tUi

r/^l-.'Vl

/-Ó ¿¿C£ -

Cf^

�J/MA
¿U^utoiU' {câ

tjW)

i/l

l) ¿ 1

liíti^Z.

S3

C

(LiíeMJr.

lH

lusH "C '• Ç\AA Un ¡¿X ico,

\U

ÍS&amp;MJ

UM

l

U

u 1 ^' 1

4

J

&gt;1 ,AU-Çt^A

"il

Ut*.

¿ t /

l'U y»f&gt; - ^ \H ft^ÁAAA.

//w
•.ifCtM

1

^

r-f^ ai.../

J-Cttr,

�•1.

y

L·ol^

, áuíí^H^ : ''#/&gt;«/'&lt;^°' ^ huillak A k y ^

fet")

^ ^ /

C^fJuu^^

^^^

^ &gt; ^ 7 (XT
^.

,

,,/

ù ^

Y

r't

CíUWW^'

i^&gt; í ^

5

^ '

�3
f
jiLÙUlV'^
/*"

/

;}..{1lfl&lt;Ct¿K^)

:¿C iféJgêd-

¿VL

Ui

¡4^

/H*,IIW

i*

V

inte*

i'^

-l-lü'óu. -¿&gt; ^ ' ' V "

y

/

-

-

"ft, á, .,U. «w.— ^ J ^ J i - ^
~-

¡T"^7

ívH^i' - ^

?u ;u

"

' ^ u "' '

Atj&gt;
UA.¡^/'
/I^VvUi 7 5 ^

/l^'

t-l·

�¿•(X.16',"u¿&gt; •• ¿- ^ W t

ls)

tó—

|-V
h ^ 4,L-

-, -j"'
,JV&gt;A

T^CL^
\ ¿
, •

• •

1

&gt;

V

\ ni

l·

7^7

\

i I

.

/lli]

Cc-i l U£

&gt;¿U

tAMAdJ)

i 'iXy

/ W
fciU-4\As\H._
Aj

L

HLL,,'^

/"*-' - /-t 4

b
A

/A

iw

¿vuH 7 i p

(h cJ :h M\7 • M -**«-

&amp;uw¿&gt; i / / ¿ ¿ ^ ¿ ' y ' " 1
;

-

-•&gt;

,

.v .

¿Oi't**-

a«^
"'-C/V . / V / / ¿ (
l ^ ^ / t - Z ^ w i ' ¿&gt;'

ví

^7'^'7f tr'^'
/UlM /

�^

I
'i Li

,vv

V\Atb'y-

A

!»i^
•TTK

A.&gt;

V

'\

. \S

&lt;-x

$-.*&gt;
"\xV

V ^

O

y
C

M 71'

1

fne^-Á^l *' ^-

&gt;

•ri"

(j-ÁltrU.

•c , Uiv~f-i

W°'
. ' iM '

~&gt;

1

ív *ï.
V

l(k k l Tl'•&gt;''- &lt;¿(

J

Cana ;M

„ ,, Í-MA -

iA

^

H

'

fF*z&amp;%,
I
aJ

; &amp; - * &lt;**'?

" ^

•

I

v

�í
'lu ^ 4P

'¡~a~rnT

M)

/

/U/w

i' T"&gt; ¡

• IY**

fl'-ut )
^-^-^

Sj H^ faç ¡.VCA

¿J*

^{M^^:AF

A

n Lz.

i'liA w w * ' ^

I A

h

chd^ ¿J ¿k^ K^Jû.

n

/ Ú, c^h/"*^
'^^f^'

.Ù ^
fa™
a û'^'H/

^

W ¿

/i/jVr™^ 1 ^'
ftiMi &gt;^^/

fori

7T

X/n-.,

/ Vi.vi ' v

7

..Lifl-ufxû/e..

~

�?

IrHKO'f***

)ç\

U-

1

::

tó^^7^fl^-^i^-^-^ — —

,

¿A 7A ? a

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45756">
                <text>Un discurs esperançat sobre el futur de Catalunya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45757">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45758">
                <text>1988-04-12</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45759">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45760">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45761">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45762">
                <text>Eleccions</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45763">
                <text>Campanyes</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45764">
                <text>Obiols, Raimon, 1940-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45765">
                <text>Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45766">
                <text>Parlament de Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45767">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45768">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45769">
                <text>Discurs de Pasqual Maragall en un acte de campanya del PSC per les eleccions autonòmiques de 1988, amb Raimon Obiols de cap de llista i candidat a la presidència de la Generalitat. Conté diversos fulls amb notes manuscrites de PM.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45770">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45771">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="95">
            <name>Arrangement</name>
            <description>Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45772">
                <text>UI 175</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2665" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1436">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/26/2665/WP4_Doctrinales_ESerrano_JSanjulian.pdf</src>
        <authentication>94c023d3cd42b109e496b3f3186a1d08</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="43022">
                    <text>Working paper n.4

Un estudio sobre las fuentes
doctrinales en los escritos
económicos de Pasqual Maragall
Eloi Serrano Robles

Escola Superior de Ciències Socials i de l’Empresa, Tecnocampus – Universitat Pompeu Fabra

Javier San Julián Arrupe

Departament d’História i Institucions Econòmiques. Facultat d’Economia i Empresa, Universitat de Barcelona

Febrer 2017

1

�Abstract

E

l ideario de Pasqual Maragall es ampliamente conocido y se ha manifestado en su dilatada
actividad política y gestora, como dirigente del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC),
alcalde de Barcelona y Presidente de la Generalitat de Catalunya. Las ideas políticas, sociales
e incluso referentes a cuestiones de organización urbana de Maragall han sido expuestas al
público en muchas ocasiones y a través de medios muy diversos. Algunos aspectos de la formación
del pensamiento de Pasqual Maragall, sin embargo, han pasado relativamente desapercibidos en la
vasta actividad del personaje. Uno de ellos es su formación como economista, en Barcelona y en
Nueva York. Maragall redactó algunos trabajos académicos en esta etapa – incluyendo su tesis de
máster en la New School for Economic Research y su tesis doctoral en la Universitat Autònoma
de Barcelona – en los que mostró su preferencia por la obra de ciertos economistas de orientación
ricardiana, marxista y postkeynesiana. A partir de una revisión de sus escritos económicos de
carácter académico más relevantes, este artículo trata de poner de relieve las fuentes doctrinales que
Maragall utilizó. Aunque aquí no se establece una correlación entre las ideas de estos economistas
y la actividad posterior de Maragall, creemos importante poner en valor las principales referencias
económicas de su época académica.

2 | f u n d a c i ó

C a t a l u n y a

e u r o p a

/

l l e g a t

p m

-

w o r k i n g

p a p e r

n . 2

�Sumario
1. INTRODUCCIÓN
2. La memoria del máster de la new school: continuidad entre
fisiocracia y marxismo		
			
3. UN análisis de la evolución de la teoría del comercio
internacional
4. LA tesis doctoral de maragall: pensamiento económico y
economía urbana
4.1. Un análisis de las teorías de la renta de la tierra: Ricardo a la luz
de Cambridge
4.2. Las teorías de la formación del precio del suelo urbano: De Von
Thünen a Von Thünen
4.3. La formación del precio del suelo en el Sur de Europa: la vuelta
de las teorías clásicas
4.4. Los impuestos sobre el suelo urbano: de Marshall a Sraffa

4
6
9
12
12
15
17
19

5. REFLEXIONES FINALES

20

6. BIBLIOGRAFÍA

21

3

�1. Introducción

E

s innecesario mencionar que Pasqual Maragall es una figura política central en la evolución
histórica de Cataluña en las últimas décadas. A pesar de haber estado al frente del gobierno de
la Generalitat durante tres años, su legado y contribuciones más celebradas han estado sin duda
vinculados a su acción como alcalde de la ciudad de Barcelona durante 15 años, un período
durante el que la ciudad vivió una profunda transformación cuyo eje más visible fue la organización
de los Juegos Olímpicos de 1992. Es por tanto en el terreno del desarrollo urbano, de la política
y la economía de la ciudad, donde la figura de Maragall despunta con más fuerza. Maragall se
licenció en Derecho y Economía por la Universitat de Barcelona en 1965. Esta última disciplina le
atrajo intensamente. En la Facultad de Ciencias Económicas compartió aulas con personajes como
Josep Maria Vegara, José Antonio García Durán y Juan Martínez Alier; entre sus profesores se
encuentran figuras de la talla de Jaume Vicens Vives, Jordi Nadal, Fabián Estapé, Manuel Sacristán
o Joan Reventós. Fue en esta época cuando Maragall descubrió los grandes economistas clásicos
y sus epígonos modernos, especialmente marxistas, ricardianos y post-keynesianos. Su interés
por la economía urbana data también de este tiempo: en 1964 participó en un curso de verano de
planificación regional de la Associazione per lo sviluppo dell’industria nel Mezzogiorno en Roma,
con beca de la Fundación Ford, en compañía de Vegara, Serra y otros. El mismo año de 1965 se
consolidó como economista en el Ayuntamiento de Barcelona. Experimentó igualmente la vida
académica: En 1971 fue profesor auxiliar de Teoría Económica del profesor Bricall en la Universitat
Autònoma de Barcelona, e impartió también algunas clases de Economía Urbana y Economía
Internacional. Con el objeto de ampliar conocimientos, pocos años después se matriculó, gracias a
una beca Fulbright, en el programa de Máster en Economía de la prestigiosa New School for Social
Research de Nueva York (cursos 1971-72 y 1972-73), la escuela de referencia internacional del
pensamiento económico heterodoxo1. Aquí Maragall desarrollará su antiguo interés por la historia
del pensamiento económico.
El período norteamericano de Maragall es especialmente importante para trazar su recorrido vital,
pues fue de gran fecundidad intelectual. Sus biógrafos L. Mauri y Ll. Uría señalan que los dos
años de Nueva York “influyeron de manera decisiva en la posterior evolución política e ideológica
de Pasqual Maragall”2, y lo mismo cabe decir en cuanto a su evolución como economista. En
la New School Maragall profundizó el contacto con las escuelas de pensamiento económico
heterodoxo, variando ciertas posiciones adquiridas en sus años universitarios. Fue entonces
cuando “matizó sus convicciones políticas, limó las aristas más radicales de los años de militancia
marxista en la universidad y consolidó su percepción liberal, antidogmática y anti-estatista del
socialismo”3. El propio Maragall describe cómo la New School estaba marcada por la huella de
economistas “marxistas a la americana”, antidogmáticos, o al menos mucho menos dogmáticos
que sus contrapartes europeas: Paul Sweezy, Harry Magdoff, Paul Baran, Stephen Hymer, Robert
Heilbronner, Edward Nell, Michael Hudson y Anu Shaikh. La atracción de Maragall por los autores
heterodoxos, alejados de las corrientes keynesianas a la Samuelson y más aún neoclásicas, ha
quedado plasmada en una serie de artículos académicos redactados en esta época. A su regreso
en 1973, Maragall se reincorporó al Ayuntamiento y recuperó las clases de Economía Urbana y
Economía Internacional en la Universitat Autònoma. En sus memorias Maragall refiere cómo
explicaba en clase por qué no se había terminado de cumplir la teoría del imperialismo y la crisis
europea de la Primera Guerra Mundial comparando el pensamiento de Marx y Lenin con el de
1. Maragall refiere que marchó a Nueva York “amb una sabata i una espardenya, la beca Fulbright, una excedència voluntària de l’Ajuntament de Barcelona i l’ajut del pare de la Diana [su mujer]”. Maragall (2008), 90.
2. Mauri y Uría (1998), 83. Fueron también años felices: A su regreso en el verano de 1973 Maragall padeció “la depressió
de la tornada dels Estats Units”. Maragall (2008), 96.
3. Mauri y Uría (1998), 83.

4 | f u n d a c i ó

C a t a l u n y a

e u r o p a

/

l l e g a t

p m

-

w o r k i n g

p a p e r

n . 2

�Keynes, “que ya me había seducido de manera definitiva”4. En 1978 Maragall defendió en esa
misma universidad su tesis doctoral titulada Els preus del sòl (El cas de Barcelona), en la que la
parte doctrinal ocupa una buena fracción. Ese mismo año marchó a Baltimore como investigador y
profesor invitado a la Universidad Johns Hopkins, hasta enero de 1979.
Este papel se ocupa del Maragall de esta etapa como investigador de posgrado en economía, en
Nueva York y Barcelona. A partir del análisis de una serie de artículos académicos, muchos de ellos
inéditos, y de su tesis doctoral, expondremos las fuentes doctrinales que manejó Maragall en sus
primeros escritos económicos. Maragall mostró rápidamente atracción por autores heterodoxos a
lo largo de la historia del pensamiento económico, desde los fisiócratas y Marx hasta los sraffianos.
Ello, sin embargo, no le condujo a desdeñar las aportaciones de corrientes más ortodoxas. En este
sentido, Maragall tuvo también un cierto carácter disidente y anti-dogmático, postura que se reflejó
en sus visiones políticas y de gestión. Este trabajo es, por tanto, una aproximación parcial a las
ideas de Maragall; el cuadro deberá completarse con un estudio de otras influencias que debieron
impregnar a Maragall en este tiempo. La formación teórica estructurada, de carácter heterodoxo,
representa una particularidad del personaje. Para identificar la correlación de pensamiento y acción
–no olvidemos que Maragall no es fundamentalmente un académico– tendríamos que identificar
las doctrinas políticas que complementaron a las económicas en su visión de análisis y propuesta
de transformación de la sociedad. La investigación que sigue a continuación pues, trata de iniciar
la construcción del puzle únicamente en la esfera teórica de la economía en sus años de juventud.
Este artículo contiene tres partes. Las dos primeras analizan las dos temáticas principales tratadas en
los ensayos académicos realizados por Maragall en sus años en la New School: el eje analítico que
vincula el modelo circular capitalista de los fisiócratas con Marx, y, dentro de este mismo esquema,
un análisis particular de la evolución de las teorías del comercio internacional. La tercera parte
estudia la utilización de fuentes doctrinales en la tesis doctoral de Maragall, su trabajo central sobre
economía urbana. Finalmente se realizan algunas reflexiones a modo de conclusión.

4. Maragall (2008), 96.
5

�2. La memoria de máster de la New
School: continuidad entre fisiocracia y
marxismo

E

l trabajo que cierra el período de Maragall en la New School versa sobre la vieja idea del
vínculo entre el modelo de reproducción de la escuela fisiócrata y la teoría de la reproducción
de Marx. Un examen exhaustivo de las teorías fisiocráticas y su conexión con el marxismo,
ocupa la memoria para la obtención del grado de máster en economía que redactó Maragall
en 1973, titulada Quesnay and Beyond (A reflexion on the Origins of the Classical Theory of Value,
Capital and Trade). Una versión de este trabajo será publicado en 1976 en la revista Cuadernos de
Economía con el título Quesnay y la economía política clásica.

El interés de Maragall por los fisiócratas como creadores de un modelo económico estructuralmente
robusto, estuvo influido por el curso “Análisis Económico sobre modelos estructurales” que Thomas
Vietorisz impartía en la New School5. La existencia de una serie de paralelismos y coincidencias
entre los sistemas de economía política de Quesnay y Marx ha sido reivindicada en numerosas
ocasiones, especialmente por autores de filiación marxista que no hacían sino continuar una línea
abierta por el propio Marx6. Este fue además el primer autor que puso en valor el análisis que la
escuela francesa hizo del proceso de reproducción capitalista7. El mismo Maragall se declaraba en
esta memoria seguidor de una corriente de autores contemporáneos que “presentan una secuencia
de modelos estructurales de la economía desde Quesnay hasta Leontief, Sraffa y Von Neumann”8.
Esta idea no es baladí, pues Maragall se mostraría aquí fiel seguidor de las ideas de Passinetti, quien
a partir de su desarrollo analítico sraffiano, interpreta el pensamiento económico reciente como una
secuencia de las ideas de estos tres últimos autores9.
Maragall considera que la escuela fisiocrática constituye un paradigma teórico alternativo a la teoría
económica clásica establecida por los sucesores británicos de Adam Smith, particularmente por
David Ricardo. En esta dirección, el objetivo de Maragall al estudiar el pensamiento del líder de los
fisiócratas François Quesnay es triple: En primer lugar, demostrar que esta corriente de pensamiento
ya entendía la economía como un sistema de reproducción capitalista. En segundo lugar, enfatizar
la conexión entre Quesnay y Marx ya presentada anteriormente por los expertos en fisiocracia
de filiación marxista Meek y Tsuru: El Tableau économique estaría más vinculado a los aspectos
formales del modo de producción capitalista descrito por Marx que a las categorías históricas del
capitalismo que utilizaron los clásicos. El tránsito de Quesnay a Marx es de categorías históricas,
pero el aparato formal no variaría. El tercer objetivo consistiría en situar a Quesnay en el origen
tanto de la “teoría económica de la reproducción” como de la teoría del comercio internacional, la
cual será objeto de ulteriores estudios por parte de Maragall10. Para elaborar este trabajo, Maragall
5. Como refiere Maragall, en su curso Vietorisz presentaba el modelo de Quesnay como el primer paso en el desarrollo del
un análisis completo de la economía. Lo mismo hacía Pasinetti en su curso “Topics in Economic Analysis”, también en la
New School. Maragall (1973), 1.
6. Por ejemplo Schumpeter (1954), pero muy especialmente Meek (1963) y sus seguidores.
7. Idea recogida por muchos autores posteriores, incluidos economistas tan alejados del marxismo como por ejemplo
Samuelson (1982), 45-46.
8. Maragall (1976), 41. El propio Leontief reconocía que su análisis input-output no era sino una continuación del modelo
del Tableau économique de Quesnay, aunque Roncaglia señala que el origen inmediato de su análisis se encuentra en los
esquemas de reproducción estudiados por Marx en el libro segundo de El Capital (Roncaglia, 2006, 641). Morishima por
su parte apuntó que muchas de las ideas de Von Neumann estaban ya presentes en El Capital. Morishima (1973), 8.
9. Roncaglia (2006), 601-602.
10. Maragall (1976), 41-42.
6 | f u n d a c i ó

C a t a l u n y a

e u r o p a

/

l l e g a t

p m

-

w o r k i n g

p a p e r

n . 2

�se apoya principalmente, además de en Meek y Tsuru, en Morishima y en su propio condiscípulo
en Barcelona Vegara, todos ellos autores próximos a interpretaciones de filiación marxista o postkeynesiana de la historia del pensamiento económico11.
Maragall realiza una interesante defensa de la secuencia de ideas económicas que conducen desde
Quesnay hasta Marx, pasando también por Ricardo (aunque en este artículo Maragall se centra
sólo en su teoría del comercio internacional, que califica de limitada) y Adam Smith, a quien en
esta ocasión no presta atención12. Con respecto al primer objetivo de su trabajo, Maragall no duda
de que el gran modelo económico de circulación del producto que Quesnay elabora, el Tableau
économique, es un modelo de capitalismo agrario que el autor quiere establecer en Francia. Sin
embargo, y frente a lo que algunos economistas afirmaban, el Tableau no intentaría reflejar la
estructura económica contemporánea francesa. Las condiciones del “modo de producción óptimo”
(el lenguaje empleado no es casual) constituiría la principal preocupación teórica de Quesnay según
Maragall. Estas condiciones del “equilibrio óptimo” son “pautas de comportamiento y relaciones
de precios necesarias para la reproducción de la distribución inicial de recursos al final del período
de producción”, en concreto, el establecimiento de un impuesto único sobre la renta de la tierra, la
liberalización del comercio de granos (lo que elevaría su precio), y una proporción en la propensión
a consumir de los propietarios entre alimentos y manufacturas de 50% y 50%13. El valor neto creado
en el sistema fisiocrático es producto del trabajo pero movido por el capital: El modelo de Quesnay
sería, por tanto, capitalista. Aquí es donde Maragall acepta las ideas de economistas marxistas sobre
la conexión entre Quesnay y Marx. Un paralelismo crucial entre ambos es que presentan una visión
de una economía capitalista que se origina a partir de una teoría del valor añadido o plusvalía.
Algunos autores han señalado también que cada modelo presenta una visión de la economía en
términos de flujo de valor a través de varios grupos de agentes. El Tableau de Quesnay representaría
este flujo aritméticamente y el esquema de reproducción simple de Marx, algebraicamente14.
En segundo lugar, la primera conexión clara entre Quesnay y Marx aparece en el proceso de
acumulación primitiva que Maragall ve en la idea de Quesnay de realizar una conversión generalizada
de los ricos franceses en capitalistas y de su riqueza en capital productivo15. Maragall encuentra una
gran similitud entre el mecanismo formal establecido en las sucesivas ediciones del Tableau de
Quesnay y el proceso de formación de plusvalía y de circulación del capital de Marx. La teoría del
valor implícita en el modelo fisiocrático (teoría del valor-trigo) es paralela al tratamiento que Marx
hace de la fuerza de trabajo, cuyo valor de uso excede al valor de cambio. Sin embargo, a diferencia
de Marx, el modelo de Quesnay no trata al capital como una mercancía plenamente desarrollada
porque no circula entre las distintas clases sociales16. En cualquier caso, la interpretación que Marx
realiza de la supuesta teoría del valor fisiocrática y su enlace con la teoría del valor-trabajo ricardiana
y la suya propia marxista ha sido ciertamente discutida por los historiadores de la ideas económicas.
Algunos de estos estiman que Marx consuma una exégesis equivocada17.
11. Ronald Meek estudió con Sraffa y Dobb en Cambridge, e hizo su tesis doctoral sobre el concepto de excedente. Su
obra The Economics of Physiocracy (1963) es el gran libro clásico sobre la fisiocracia. Morishima es considerado el gran intérprete de Marx en Japón, aunque algunos miembros de la escuela de Kozo Uno, el divulgador de Marx en Japón, le consideran más bien post-keynesiano que marxista. Tsuru resumió los problemas del Tableau économique en su apéndice
a la conocida obra de Sweezy de 1942 The Theory of Capitalist Development, poniéndolo en relación con la economía
marxista y keynesiana.
12. Maragall (1973), i.
13. Maragall (1976), 44.
14. Ver Gehrke y Kurz (1995). Es conocido el hecho de que Marx realizó diseños gráficos del Tableau de Quesnay, añadiendo al lado su propia versión del sistema.
15. Maragall (1976), 49.
16. Maragall (1976), 55.
17. Véase por ejemplo Gehrke y Kurz (1995), 54.
7

�Por último, Maragall realiza una interesante comparación entre las teorías del comercio internacional
fisiocrática y ricardiana. Para Quesnay el libre comercio de trigo implica libre comercio interior y
libre exportación, pero no libre importación de grano. Sí implica, sin embargo, libre importación
de manufacturas, evitando así que se perjudique la reproducción de los grandes desembolsos de
capital realizados por los arrendatarios agrarios. Por el contrario, en Inglaterra Ricardo defiende
abiertamente la libre importación de trigo: la única salida para las clases industriales en la Inglaterra
de principios del siglo XIX consistiría en una expansión de las manufacturas frente a los intereses
de los propietarios agrarios. Para ello, una reducción de los salarios promovida por la entrada
de alimento barato sería imprescindible, tal como señala el modelo de distribución ricardiano18.
Maragall observa que el papel dirigente de Inglaterra en el siglo XIX influyó decisivamente en la
conversión del capitalismo industrial británico en el paradigma del capitalismo, dada la dotación
de factores en el país. En conclusión, no existe una teoría del desarrollo capitalista universal y
por tanto la teoría del comercio internacional ricardiana sería de alcance limitado19. Maragall
concluye que la economía carece de una teoría del capital agregado, de una economía política de
los estados nacionales y del comercio entre ellos. Para Maragall, la debilidad de la teoría marxista
del imperialismo como alternativa explicativa reside en su base muy general y poco operativa: la
caída del tipo de beneficio en las naciones más adelantadas.
Maragall finaliza su tesina poniendo de relieve la secuencia analítica de Marx, relacionada con los
fisiócratas y con los clásicos Smith y Ricardo. Maragall reivindica la figura de Quesnay, criticada
(si bien amablemente) por Smith por considerar que sólo la agricultura genera valor añadido, y
recuperada después por Marx. Para Maragall, Quesnay era más consciente que los teóricos ingleses
de los requisitos de la reproducción económica y de la necesidad de incluir el capital constante
(Maragall utiliza la expresión marxiana) en la contabilidad del valor. Ricardo establece una teoría
en la que la restricción del capital constante no es un gran problema en la formación del valor. Marx
expande el análisis al estudio de las condiciones de reproducción. En esto juega un papel el modelo
de Quesnay: Marx intentará lo mismo, pero en un mundo mucho más complejo, donde la plusvalía
surge tanto en el sector agrario como en la industria y su origen se imputa no a un solo sector, sino
a una mercancía usada en los dos sectores, que no es sino la fuerza de trabajo.

18. Véase Ricardo (1817), 126-127). Las ideas de Quesnay y Ricardo pueden parecer complementarias, aunque no lo son
exactamente, ya que para Quesnay la nación que produce mercancías básicas - en este caso Francia - prevalecería sobre
las demás.
19. Maragall (1976), 58. Ello no significa que la teoría marxiana sea infalible: en el caso de Marx la teoría está limitada por
las categorías analíticas que él mismo se impuso en el estudio del capitalismo.

8 | f u n d a c i ó

C a t a l u n y a

e u r o p a

/

l l e g a t

p m

-

w o r k i n g

p a p e r

n . 2

�3. Un análisis de la evolución de la teoría
del comercio internacional

E

l interés de Maragall por la teoría del comercio internacional arranca de sus investigaciones
sobre las teorías del imperialismo que datan de los años 1969-1970 y que encuentran
continuación en la etapa de la New School: economía internacional, lectura de El Capital
de Marx, análisis de las teorías del comercio y su evolución (siguiendo las ideas de Viner)
y el análisis de las ideas fisiocráticas ya mencionado “como paradigma previo y alternativo a la
economía política ricardiana”20. Maragall redacta en 1974 unas Notas para una comparación de
la teoría del imperialismo con la teoría del comercio internacional, de la que hay una versión
mucho más breve en inglés de ese mismo año, preparada como ponencia para el IV Congreso
de la International Economics Association en Budapest. Se trata de una profunda reflexión sobre
la validez de las teorías de las relaciones económicas internacionales –las teorías del comercio
internacional y la teoría clásica del imperialismo– desarrolladas en el siglo XIX y que llegan hasta
el XX. Maragall expone las alternativas teóricas que explican la desaceleración europea de finales
del siglo XIX a través del papel central que juega la agricultura. Ricardo se centraba en la escasez
de tierras de calidad; el esquema marginalista-neoclásico extendía el sistema ricardiano a todos los
factores (ambos sistemas reaparecerán en la tesis doctoral). Pero a Maragall le sigue interesando
más el enfoque marxista: El atraso relativo de la agricultura europea hace que el sistema económico
no genere poder de compra suficiente para absorber la producción de manufacturas. Aquí aparece
un excedente de capital que debe buscar ubicación en el exterior. Ante este problema, economistas
como Hobson o Keynes proponen reformas. Los economistas marxistas, sin embargo, no consideran
esta vía factible. Autores como Lenin, Hilferding o Kautsky serían así capaces de predecir la crisis
de 1914. El imperialismo sería así una reacción del capital ante el avance de las reformas sociales
y la amenaza que esto suponía para los beneficios empresariales. Sin embargo, los marxistas –
critica aquí Maragall– no fueron capaces después de prever la estabilidad capitalista bajo el nuevo
liderazgo de Estados Unidos, ni la alianza entre gran industria y campesinado en algunos países de
Europa después de la Primera Guerra Mundial21.

A partir de este planteamiento Maragall repasa los diferentes enfoques de la teoría del comercio
internacional, desde Ricardo hasta el modelo de Heckscher-Ohlin, Lenin, los neoclásicos y
Keynes. Maragall contrapone así la teoría del comercio internacional ricardiana (y sus sucesivos
desarrollos), caracterizada por su “pacifismo”, con las teorías del imperialismo, donde las relaciones
económicas internacionales son de conflicto. En su opinión (una idea, por otra parte, extendida), el
ricardianismo (y su defensa del libre comercio) dejó de ser útil para Inglaterra hacia 1870, cuando
el crecimiento de este país dejó de depender de la producción de trigo para depender de la escasez
de carbón (Jevons y el marginalismo estarían en la raíz de este giro). Hobson, Lenin y Hilferding
desarrollarán a partir de aquí la teoría del imperialismo. Maragall busca también las influencias
de esta teoría sobre Keynes: el internacionalismo del capital conducía al imperialismo; “el libre
cambio engendraba competencia bélica a escala internacional y miseria a escala nacional”22. A
pesar de su actitud en principio favorable, Maragall considera que la teoría clásica del imperialismo
debe revisarse por tres razones: primero, la teoría insiste en que el lento desarrollo agrario pone
obstáculos muy serios a la mejora del nivel de vida; segundo, la teoría se centra en la decadencia
de Gran Bretaña, olvidando la formación de un nuevo centro de poder, Estados Unidos; tercero,

20. La cronología de las investigaciones de Maragall en el campo de las teorías del comercio internacional está referida
por el propio autor en su Memoria de 1975, explicada más adelante. Maragall (1975), 1.
21. Maragall (1974b), 1-3.
22. Maragall (1974b), 14.

9

�falta una teoría del estado capitalista como categoría económica. Algunas reflexiones de Kautsky y
Lenin, que se habían asomado a estos problemas, acompañan esta idea de Maragall23.
Las conclusiones (“provisionales”, dice Maragall) de este trabajo insisten en varios puntos
interesantes, porque muestran un Maragall poco dogmático y favorable a una flexibilidad
metodológica que pueda aportar mejoras en el análisis. Maragall defiende la necesidad de que
las teorías del imperialismo incluyan los instrumentos de la economía “convencional”, esto es, la
ortodoxia neoclásica: La teoría económica podría ayudar a explicar el desarrollo de la economía
internacional sobre las bases del final del siglo XIX. Sería necesario un modelo teórico que aúne
las aportaciones de ambos paradigmas; un modelo que incluya las variables e hipótesis económicas
tradicionales (los tres factores clásicos, retribución de los factores, economías de escala, rendimientos
decrecientes en agricultura, etc.) y elementos adicionales aportados por el análisis marxista como
la influencia de la lucha de clases en la tecnología, el comportamiento del estado capitalista, etc.
Maragall cree que un análisis correcto de los acontecimientos económicos de su tiempo no puede
limitarse a las teorías de rentas de monopolio de recursos naturales escasos, al estilo de la renta
de la tierra ricardiana, prescindiendo de los elementos de poder político. Termina prediciendo una
mundialización de la economía, pero no de naciones en distinto estadio de desarrollo, sino con
diferente sistema económico24.
En 1975 Maragall da un paso más en el estudio de las relaciones internacionales y escribe un breve
documento, una “Memoria para trabajo de investigación” cuyo título sería Evolución de las teorías
del comercio internacional de Quesnay a Keynes. Una nueva interpretación. Su ambición consiste
en presentar las doctrinas sobre el comercio internacional desde un nuevo ángulo, con el objetivo
de “reanimar el contenido político-económico de la teoría del comercio internacional en una fase
de grandes cambios como la que se ha abierto en esta década”25. Para ello utiliza un modelo con los
tres factores productivos y sus respectivas retribuciones; dos sectores (industria con presencia de
economías de escala, y agricultura-minería, con rendimientos decrecientes ricardianos) que en fases
más avanzadas se desdoblan (la industria en sector financiero y sector industrial, y la agricultura en
agricultura capitalista y agricultura semi-feudal de pequeña escala); movimientos internacionales
de factores; propensiones al consumo y al ahorro diferentes dependiendo de las clases sociales; y
algunas hipótesis adicionales sobre la selección de tecnología y el funcionamiento de la política
económica. El objetivo de este trabajo sería realizar una crítica a las teorías clásicas del comercio
internacional basadas en la especialización según la dotación factorial, mostrando la dependencia
de estas teorías de los intereses de naciones y clases sociales determinadas. En este trabajo Maragall
sigue la dirección seguida por Marx en su obra Sobre la cuestión del librecambio y el teorema
Stolper-Samuelson de comercio internacional.
Retomando ideas anteriores, Maragall arranca de la teoría del libre comercio desarrollada por los
fisiócratas en la Francia del siglo XVIII en apoyo de la libre exportación de trigo, contraponiéndola
a la teoría ricardiana de las ventajas del libre comercio basadas en la especialización nacional según
el principio de las ventajas comparativas (los países con dotación relativamente mayor de un factor
determinado se especializarían en productos intensivos en dicho factor). Maragall estima que su
modelo puede ayudar a explicar la diferencia entre los paradigmas fisiócrata y ricardiano, en tanto
que en el caso fisiócrata el comercio es más importante para alcanzar el óptimo productivo, mientras
que en el modelo ricardiano ocurre al revés: Maragall defiende así la visión fisiocrática del comercio
como una teoría de aplicación más general que la ricardiana.
23. Maragall (1974b), 31-42.
24. Maragall (1974b), 44-46. Es interesante la defensa de la combinación de elementos procedentes de distintas tradiciones teóricas para construir una teoría global de las relaciones económicas internacionales. En este sentido Maragall una
vez más no se muestra dogmático sino todo lo contrario.
25. Maragall (1975), 5.

1 0 | f u n d a c i ó

C a t a l u n y a

e u r o p a

/

l l e g a t

p m

-

w o r k i n g

p a p e r

n . 2

�Maragall continua la revisión de las teorías del comercio internacional introduciendo los desarrollos
posteriores de Wicksell, en el marco de la teoría marginalista del valor, y sobre todo, las teorías
imperialistas, basadas en las ventajas de escala en los sectores manufactureros: los países más
desarrollados, con economías de escala industriales adquirirían en un marco de libre comercio una
ventaja permanente sobre los demás, ventaja que sólo podrían romper los países con abundancia de
tierra y población con políticas proteccionistas que dispusiesen de una mínima dotación de capital
para desarrollar industrias básicas. Este sería el caso de Estados Unidos, Alemania y Japón antes de
la Primera Guerra Mundial, y de la Unión Soviética después26. Maragall sigue de cerca la doctrina
del imperialismo de Lenin, y analiza también las soluciones reformistas propuestas primero por
Hobson y después – transformadas – por Keynes, quien intenta minimizar la parte de la renta
nacional que cae en manos del rentista (la conocida idea keynesiana de la eutanasia del rentista), con
la idea de poner a disposición de las clases productivas de la sociedad la máxima cantidad posible
de ingreso27.
No hemos localizado la versión definitiva de este trabajo, pero la Memoria insiste en la necesidad de
una aproximación ecléctica a la problemática del comercio internacional, descartando la utilización
exclusiva de un modelo teórico determinado, y echando mano de referencias teóricas variadas –
como en el caso de su modelo– para evitar errores en el diseño de la política económica28.

26. Este ha sido uno de los mensajes fundamentales para explicar el atraso relativo de algunas regiones y el proceso de
catching-up de otras de los autores de la nueva historia económica encabezada por Robert Allen. Ver Allen (2011).
27. Maragall (1975), 5.
28. “No creo demasiado en la utilidad de ninguna teoría […]; sí pienso sin embargo que es necesario disponer de instrumentos generales de referencia de orden teórico, en el sentido del modelo que propongo desarrollar, para evitar los errores más groseros en el campo de la política económica y en este caso de la política económica internacional”. Maragall
(1975), 5.
1 1

�4. La tesis doctoral de Maragall:
pensamiento económico y economía
urbana

E

n agosto de 1978 Pasqual Maragall termina de redactar su tesis doctoral en la Universitat
Autònoma de Barcelona titulada Els preus del sòl (El cas de Barcelona). En este trabajo, un
extenso y profundo análisis de la evolución de los precios urbanos en el territorio del municipio
de Barcelona, las doctrinas económicas ocupan un lugar importante. La tesis representa de
hecho un nexo entre los análisis de la historia del pensamiento económico fisiocrático y marxista
apoyados en interpretaciones de autores marxistas y postkeynesianos, con el campo de interés último
de Maragall, la economía urbana, introduciendo de manera esencial la teoría ricardiana de la renta de
la tierra y la teoría marshalliana del impuesto sobre los rendimientos del suelo. En la tesis se combina
la influencia de las interpretaciones de los autores marxistas y post-keynesianos que Maragall conocía,
con modelos de economía urbana de corte más ortodoxo. En la introducción Maragall reivindica la
necesidad de la participación del economista en los procesos de planificación urbanística, no sólo para
analizar su viabilidad financiera, sino también, y de manera crucial, en el proceso de municipalización
de las ganancias de los propietarios de suelo urbano, cuyas rentas han crecido con el encarecimiento
del suelo. La fiscalidad del suelo, por tanto, es un aspecto fundamental del estudio de Maragall29. La
tesis se divide en cuatro capítulos; en los dos primeros Maragall hace un interesante viaje teórico por la
teoría de la renta y del impuesto sobre el suelo. La sección primera, “La renda de la terra”, constituye
una extensa revisión de la teoría clásica de la renta de la tierra. El segundo capítulo, “Els preus del
sòl urbà”, es un examen de las teorías del precio del suelo urbano y de los impuestos sobre la renta
del suelo urbano30. Los restantes dos capítulos contienen el análisis propiamente de la evolución del
precio del suelo en Barcelona y una propuesta de política de suelo.

4.1. Un análisis de las teorías de la renta de la tierra: Ricardo a
la luz de Cambridge
El primer capítulo de la tesis repasa la teoría de la renta de la tierra en la escuela fisiócrata, Smith,
Ricardo y Marx. El análisis de la renta discute particularmente las nociones de renta absoluta y
renta diferencial de la tierra y sus implicaciones en la formación de los precios del suelo. Maragall
retoma la conexión entre Marx y la fisiocracia de sus trabajos de la New School: Si se acepta que la
agricultura posee una ratio capital/trabajo (composición orgánica del capital en términos marxistas)
reducida, entonces esta actividad es más productiva que otras (se sigue la idea marxiana de que
trabajo productivo es aquel capaz de producir plusvalía). Sin embargo, Maragall señala que esto
sólo funcionaría si se considera que existe tanto renta absoluta del suelo como renta diferencial
(alejándose aquí del planteamiento de Ricardo, quien sólo considera la renta diferencial de la
tierra basada en su escasez como factor productivo). Maragall cree que Smith no andaba lejos de
un planteamiento fisiocrático de la existencia de una productividad especial de la agricultura, en
tanto que utiliza más factor trabajo que la industria (aquí está la conexión entre la teoría del valor29. Maragall (1978), viii-ix. Maragall se une a la corriente de autores de la línea abierta por Alonso y Wingo a principios de
la década 1960, que proporcionan la base conceptual para un nuevo enfoque teórico y empírico de la economía urbana.
El modelo de Wingo explica la relación entre localización urbana, consumo de espacio y coste del desplazamiento al
trabajo. Véase Wingo (1972).
30. En total, la tesis dedica unas 200 páginas de un total de unas 550 a la discusión teórica de las rentas de la tierra y la
fiscalidad del suelo. La presencia de ideas económicas en este trabajo es, por tanto, muy considerable.

1 2 | f u n d a c i ó

C a t a l u n y a

e u r o p a

/

l l e g a t

p m

-

w o r k i n g

p a p e r

n . 2

�tierra implícita en el modelo fisiocrático y la teoría del valor-trabajo de Marx)31. La escuela clásica
en general, sin embargo, aceptó la versión ricardiana de renta diferencial, olvidando la conexión
fisiocracia-Marx con respecto a la renta absoluta: la renta cargada en el precio es consecuencia
del poder monopolístico que los propietarios poseen sobre la tierra, no es consecuencia de la
contribución específica de este factor productivo, como decía Ricardo32. Al final del repaso histórico
del concepto de renta de la tierra, Maragall retoma el modelo fisiócrata reinterpretándolo como
un modelo de monopolio de la tierra, sostenido por el estado y legitimado por el impuesto único
(fisiócrata) sobre la tierra: en una situación de escasez de un input básico, la implementación de un
impuesto a los propietarios de este input aparecería factible33. A pesar de sus prevenciones y sus
simpatías por Quesnay, la base de la reflexión de Maragall sobre la renta del suelo es sin embargo el
modelo de Ricardo. Aquí se puede hacer un apunte interesante: Maragall elude fundamentalmente
disquisiciones sobre la teoría del valor-trabajo de Ricardo, apoyándose en Sraffa, quien mostró que
la distribución ricardiana no requiere en realidad una teoría del valor34.
Este repaso de las teorías de la renta de la tierra viene acompañado de una bibliografía que, si bien
es variada, tiene indudable inclinación por economistas de tradición marxista, post-keynesiana y
sraffiana. En la discusión sobre el concepto de renta en Adam Smith, Maragall acude a la obra de
Dobb Theories of value and distribution since Adam Smith de 1973, donde el autor realiza una
reconstrucción del pensamiento clásico desde una óptica marxista. La misma referencia aparece
al discutir la presión de Ricardo sobre el legislador en favor del libre comercio o la cuestión de la
participación de la renta en el producto total según Ricardo: Maragall sigue de cerca la explicación de
Dobb, incluso reproduciendo un diagrama del propio Dobb35, y completándola con la interpretación
de Blaug (introduciendo igualmente gráficos de su Economic Theory de 1962), aunque rechaza su
argumento de que las rentas crecen más que el coste, aumentando así su participación en el producto.
Para Maragall (aquí vuelve sobre Dobb), esto no se deduce de los Principios de Ricardo, sin embargo
sí dará por buena la explicación de Blaug sobre la teoría de la distribución ricardiana36. La influencia
fisiocrática en Smith y una parte de los argumentos de Ricardo sobre la exportación de grano es
analizada a través de otro marxista, Napoleoni. Maragall emplea la interpretación “imperialista” de
Ricardo de Napoleoni, quien sostuvo la hipótesis de que aquel consideró la posibilidad de la anexión
territorial como opción para añadir nuevas tierras de cultivo que impidiesen el crecimiento de la
renta de la tierra37. Por último, la preferencia de Maragall por autores del ambiente de Cambridge
aparece de nuevo cuando echa mano de Joan Robinson para mostrar la contradicción entre la teoría
de la renta de Ricardo (rendimientos decrecientes) y la del comercio internacional (rendimientos
constantes)38. La teoría marxiana de la renta de la tierra es explicada, sin embargo, directamente a
través de El capital.
31. Maragall (1978), 17-18. Aquí Maragall expone la crítica de Blaug a esa idea smithiana, pero admitiendo que si la renta
absoluta de la tierra es determinante del precio (y no viene determinada por el precio), como Smith y Marx dicen, entonces la postura de Blaug sólo podría aplicarse si se considera que la renta de la tierra es sólo diferencial (a la Ricardo), y no
absoluta.
32. Maragall cree que “el sòl urbà fará això molt més palès”. Maragall (1978), 19.
33. Maragall (1978), 24. Maragall no desarrolla esta idea de aplicar la teoría de la renta diferencial ricardiana al caso de
oferta limitada de otro tipo de factor productivo como la energía, lo cual, en el entorno de los años 70 del siglo XX tendría
un cierto interés.
34. Véase Sraffa (1951), I, xiv. En realidad Marx ya había reparado en esta cuestión.
35. Maragall (1978), 35-37. Ver también Dobb (1975), 102. Dobb es otro de los grandes representantes de la escuela de
Cambridge, muy próximo a Keynes, aunque con una abierta influencia marxista (perteneció al partido comunista inglés).
Recuérdese que colaboró con Sraffa en la edición de las obras completas de Ricardo.
36. Maragall (1978), 38. En todo caso, Maragall dedica un apéndice a discutir el modelo de Blaug, cuya explicación califica
de “confusa”. Maragall (1978), 451-452.
37. Maragall (1878), 33 y 45. Véase también Napoleoni (1973).
38. Maragall (1978), 45.
1 3

�Después de repasar la teoría de la renta del suelo ricardiana, Maragall analiza la extensión de esta
teoría al resto de factores productivos, en tanto que especializados y escasos. Esto es en su opinión
lo que hizo la economía neoclásica: generalizar a todos los factores las hipótesis de Ricardo sobre
la tierra, basándose en la idea de que usos alternativos de la tierra comportarían una cierta inclusión
de las rentas en el coste, apuntando a una nueva teoría del valor-utilidad. La clave estaría en la
existencia del coste de oportunidad del suelo, al tener éste usos alternativos. Maragall aquí sigue
la línea de la crítica de Blaug a Ricardo, afirmando que “el coste de oportunidad del suelo juega
un papel evidente en regiones agrarias próximas a las concentraciones urbanas: Una parte de las
rentas pagadas en regiones muy urbanizadas a los propietarios agrícolas está relacionada no con las
cualidades diferenciales del suelo para usos agrícolas, sino con el hecho de que la proximidad de los
usos urbanos e industriales ha elevado posiblemente la renta marginal bastante”39. Las expectativas
urbanísticas elevarían la renta incluso si sólo se cultivasen tierras homogéneas y de muy alta calidad.
Esto tendrá consecuencias en una teoría general de las rentas agrícolas cuando esta se aplica a un
territorio en que las coronas rurales de las ciudades representan una parte importante del suelo
agrícola disponible. La generalización neoclásica de la teoría de la renta tiene otra vertiente: la
consideración de todos los demás factores como similares a la tierra. Maragall contempla por tanto
ambas críticas a Ricardo: La tierra tiene usos alternativos y los demás factores pueden ser también
no aumentables a corto plazo, como lo es la tierra en el largo plazo40.
Para estudiar la evolución de la teoría de la renta desde finales del siglo XIX Maragall utiliza casi
exclusivamente la obra de Joseph S. Keiper et al. Theory and measurement of rent (1961). Esta
elección no es neutral puesto que la obra fue financiada por la Lincoln Foundation, institución
propagadora de las ideas de Henry George. Keiper et al., subrayando las consecuencias políticas de
las diferentes concepciones de la renta de la tierra, consideran que la teoría georgista es heredera de
la fisiocracia. Según Keiper, serán Clark y Marshall quienes acaben con la idea ricardiana. Clark dirá
que la significación económica de la tierra no deriva de la naturaleza, sino de las utilidades creadas
en ella por personas individuales (canales, drenajes, abonos...) y por la colectividad en general
(crecimiento social que genera escasez): estas utilidades generan rentas. Marshall, generalizando
las cualidades diferenciales a todos los factores, explicará cómo las empresas que disfrutan de
factores escasos o diferenciales, obtienen diferencias de coste – rentas económicas de los factores
productivos – una vez que la competencia entre empresarios permite a estos factores absorber
una parte del excedente empresarial en forma de retribuciones más altas. Por tanto, los autores
neoclásicos en general tienden a negar a la tierra el carácter de factor especial, equiparándola en su
análisis al resto de factores. Pero Maragall rebate esta idea. La mayoría de autores contemporáneos,
dice, han abandonado la idea de que hace falta una teoría especial para la renta del suelo: el
producto se compone de salario e interés (como dice Blaug); no hay factor tierra. Maragall reprueba
que los economistas neoclásicos en general no tengan en cuenta que la renta de tierra tiene unas
características (persistencia y generalidad) que las hace diferentes a las rentas económicas de otros
factores. La formulación neoclásica considera que toda renta se puede expresar como valor de la
productividad marginal, como el resto de las retribuciones factoriales41.
Maragall finaliza exponiendo el modelo neo-ricardiano de Quadrio, que desarrolla la vía sraffiana de
definir una medida invariable del valor para estudiar la relación entre las variables de la distribución
y los precios. Sraffa generalizó el modelo de Ricardo al caso en que el capital no tiene la misma
composición en todos los sectores y el salario no es de subsistencia, investigando el efecto de una
39. Para Blaug, el error de Ricardo fue no considerar que para el capitalista un parte de la renta de la tierra (y toda ella en
la tierra marginal) no es un beneficio extraordinario arrancado por el terrateniente según se cultivan nuevas tierras, en
lugar de un coste, un precio que necesariamente pagan los empresarios por acceder a tierras que tienen usos alternativos. Según Blaug, Mill ya se dio cuenta de este problema, y Jevons le siguió. La teoría de Ricardo sería, por tanto, un caso
particular en que el suelo no tiene usos alternativos. Ver Blaug (1962).
40. Maragall (1978), 50-55.
41. Maragall (1978), 62-66.
1 4 | f u n d a c i ó

C a t a l u n y a

e u r o p a

/

l l e g a t

p m

-

w o r k i n g

p a p e r

n . 2

�variación en la distribución sobre los precios. Quadrio se replantea la eliminación de la renta de la
tierra en la discusión del valor, pero, para él, eliminar la renta no es posible en contextos actuales42.
Maragall termina este extenso capítulo con un resumen de las ideas de los principales autores
clásicos sobre el impuesto sobre la renta de la tierra. En las críticas a este impuesto sigue muy
de cerca las páginas de Blaug, y en menor medida, Keiper et al. Con respecto a la incidencia del
impuesto sobre la demanda, Maragall considera que se puede interpretar el caso de Ricardo como
un caso en que la incidencia de un impuesto sobre el trigo, a causa de la rigidez de la demanda, se
traslada íntegramente sobre los consumidores vía aumento de precios43.

4.2. Las teorías de la formación del precio del suelo urbano:
De Von Thünen a Von Thünen
Maragall dedica un apartado al análisis del modelo de rentas del suelo urbano enunciado por Von
Thünen y transformado por Marshall. En realidad Ricardo ya relacionó el entorno urbano con la renta
de la tierra cuando afirmó que esta dependía tanto de la fertilidad del suelo como de la distancia a los
mercados urbanos. A partir de aquí Von Thünen construyó su teoría de las rentas urbanas en que el
acceso al centro de la población sustituía a la fertilidad en el modelo de Ricardo: la renta de la tierra
crece linealmente hacia el centro de la ciudad. Marshall corrige este modelo utilizando la teoría
del coste marginal con sustitución de factores y valiéndose del concepto de economías externas.
Aquí se introduce el valor de situación (el valor del suelo urbano no es resultado de inversiones o
de los poderes originales de la tierra, sino resultado del progreso económico)44. Marshall sitúa las
rentas del suelo urbano como una categoría intermedia entre los beneficios de la inversión y las
rentas generadas por recursos naturales. Marshall, extendiendo el concepto ricardiano de margen
intensivo (rendimientos decrecientes de capital y trabajo a partir de un cierto punto) al suelo urbano,
define cuál será el margen de edificación (en ausencia de ordenanzas urbanas, que ya existían en su
tiempo): en aquella intensidad de uso (última planta construida) que iguala el coste de adquirir otro
terreno y edificar un número equivalente de habitaciones45. Maragall echa mano a continuación del
análisis marshalliano matizado de la renta del suelo generalizada a usos agrarios y urbanos realizado
por otro autor de Cambridge muy próximo a Keynes, Robertson, en 1961. Robertson pone algunos
inconvenientes al ricardianismo moderado de Marshall, especialmente en la cuestión relativa a
la definición de la tierra como un factor especial de producción. Sin embargo acepta el concepto
clásico de renta como útil para la política económica46. En cualquier caso, Maragall estima que los
42. Maragall (1978), 67-77.
43. Maragall (1978), 95-97. Este análisis sencillo tendrá importancia después al estudiar la incidencia de los impuestos
sobre el suelo urbano en el contexto de Barcelona.
44. Maragall apunta bien que tanto J.S. Mill como Marx habían advertido de esta riqueza creada socialmente, que eran
ingresos “no ganados”. Maragall (1978), 104. La manera de cargar fiscalmente estos ingresos no ganados fue uno de
los grandes debates de la fiscalidad moderna primero en Inglaterra y luego en el resto de Europa. Véase, por ejemplo,
Daunton (2001).
45. Maragall (1978), 100-114. En todo caso existe simetría con el margen ricardiano (“La renta del suelo no entra en el
conjunto de gastos en este margen”). En la cuestión de los efectos del progreso sobre el valor del suelo Marshall también
sigue a Ricardo. Maragall tampoco olvida mencionar que Marshall tuvo en cuenta las implicaciones que sobre el bienestar
tendría el desplazamiento del margen intensivo si se tienen en cuenta los costes sociales. Los costes sociales marginales
crecientes, producto del aumento de la densidad poblacional, no son considerados por el mercado, lo que conduce a que
el margen se establezca más allá del óptimo social. La respuesta es la planificación. El tratamiento moderno del problema
del tamaño óptimo de las ciudades desarrolla esta idea marshalliana.
46. Maragall (1978), 121-124.

1 5

�clásicos no avanzaron demasiado en la aplicación del modelo de la renta al suelo urbano47: esto
explicaría que las definiciones actuales de rentas urbanas fueran muy similares a las del rendimiento
de otros activos financieros. La base de esta concepción de la renta del suelo urbano es la teoría del
coste de oportunidad o coste de transferencia. Aquí Maragall utiliza las obras de Lean y Goodall
(1966) y E.S. Mills (1972). Goodall, por ejemplo, integra el tratamiento del precio del suelo urbano
y la propiedad inmobiliaria en la teoría de los rendimientos de los activos de capital48.
Según Maragall, la línea iniciada por Von Thünen se recuperó en los años 20 del siglo XX con
el desarrollo de la planificación urbana: el precio del suelo es una función inversa del coste de
transporte al centro, y la renta sería por tanto la carga que el propietario del suelo impone en razón
del ahorro de costes de transporte. Sobre esta teoría se elaboran los modelos de Wingo (1961), que
introduce el valor del tiempo, y Alonso (1960, 1964) que introduce el valor del espacio consumido
en función del nivel de renta. Paralelamente a estas teorías reminiscentes del ricardianismo, aparece
una explicación historicista (o ecologista) que pone el acento en el stock disponible de edificios
como determinante de los usos y los precios y que Maragall considera útil en el corto plazo, que
la teoría clásica no observa. En esta alternativa teórica, los valores determinan los usos. Maragall
se decanta por un análisis más profundo de la teoría de Alonso: Teoría clásica reformulada con
demanda de suelo elástica49. Alonso propone un modelo completo, basado en el equilibrio del
consumidor, haciendo referencia explícita a la cantidad de espacio consumido en función del precio
y del nivel de ingresos, esto es, abandonando el supuesto clásico de rigidez de demanda. El modelo
de Alonso introduce algunas variaciones respecto a las teorías clásica y neoclásica cuyo resultado
es una construcción teórica que mantiene la disminución de precios con la distancia al centro,
ubicando a los ricos en la periferia50. Al realizar la agregación, Alonso se encuentra con el problema
de que el suelo no es un bien homogéneo y que la oferta de suelo urbano puede considerarse infinita
y diferenciada según la distancia, y echará mano de la teoría clásica de la renta de la tierra. Los
utilizadores de suelo ya no tienen una curva de demanda en función del precio, sino un conjunto de
curvas de los diferentes precios posibles y las diferentes distancias. Alonso distingue los diferentes
usos posibles del suelo. En el caso del uso agrícola, Alonso llega a la conclusión de fisiócratas y
Von Thünen: los beneficios por superficie equivalen a la renta51. En ese modelo es plausible pensar
que la urgencia de los pobres por la accesibilidad se traduce en demandas más rígidas que las de los
ricos, y por tanto en localizaciones más céntricas. Los ricos, que consumen más espacio, compensan
más fácilmente un incremento de los costes de transporte alejándose de la ciudad y pagando precios
más bajos por el suelo: este sería el modelo de EEUU52. Maragall, al considerar que los costes de
47. Esto sucedió por varias razones: La especialización manufacturera inglesa detuvo el proceso de crecimiento de renta
agraria, el hecho de que el gasto de los propietarios urbanos no es tan homogéneo como el de los agrarias, las políticas
de socialización parcial de rentas urbanas, y la existencia de un mercado de suelo urbano mucho más activo que el de
suelo rural, lo que hizo que la inversión en suelo edificable fuera comparable a la inversión en cualquier otro activo de
capital en un sector de tipo monopolístico. Maragall (1978), 125.
48. Maragall (1978), 130-135.
49. Alonso rechaza las teorías post-clásicas de minimización de los costes de fricción porque “no pueden explicar satisfactoriamente el patrón observado de usos del suelo” y también las teorías ecologistas porque no explican la realidad “de
forma coherente”. Los modelos de compensación entre costes de transporte y rentas tienden a predecir una distribución
espacial muy concentrada en el centro urbano, al considerar las ubicaciones como puntos sin dimensión, esto es, al no
considerar la cantidad de suelo consumido reducen el modelo a la maximización de un solo bien, la accesibilidad. El
resultado es una ciudad poco extensa y muy densa. Maragall (1978), 137-142.
50. Este modelo responde obviamente a las circunstancias del urbanismo de finales de la década de 1980, y no tanto
a la situación actual caracterizada por el proceso de gentrificación del centro de las ciudades, fenómeno que data de
la década de 1990. La ambición de crear una teoría general de precios de suelo urbano parece, por tanto, al menos en
parte fallida. Alonso enuncia un modelo de optimización con tres bienes: cantidad de suelo, distancia al centro y resto de
bienes. La ratio de sustitución individual de los bienes se iguala a sus costes relativos: se trata de un análisis tradicional
de equilibrio del consumidor. Como es de esperar, el equilibrio se ubica compensando el coste de viajar al centro con un
suelo más alejado y más barato. Maragall (1978), 149.
51. Maragall (1978), 151-165.
52. Maragall (1978), 166.
1 6 | f u n d a c i ó

C a t a l u n y a

e u r o p a

/

l l e g a t

p m

-

w o r k i n g

p a p e r

n . 2

�transporte no son solo monetarios (incluyen desutilidades y valor del tiempo perdido) introduce
las mejoras del modelo del mismo Alonso, Wingo y Evans, en conexión con la reformulación de la
teoría de las rentas del suelo por Alonso y Wingo y el fracaso de la política de la renovación de las
ciudades en EEUU53.

4.3. La formación del precio del suelo en el Sur de
Europa: la vuelta de las teorías clásicas
Analizado el “modelo anglosajón” que parte de Von Thünen, Maragall observa que a partir de la
Segunda Guerra Mundial en los países del Sur de Europa revive la teoría clásica de la renta aplicada
a la ciudad. Maragall dedica una sección de su tesis, titulada “El retorn de les teories clàsiques”, al
examen de los desarrollos neo-marxistas, neo-ricardianos, sraffianos, neo-marshallianos y radicales
anglosajones de la renta del suelo urbano. En la línea neo-marxista (con demanda de vivienda rígida
y oferta de trabajo elástica), Maragall sigue el trabajo de Jaime Rodríguez (1974), quien extrapola
la teoría marxista de la renta de la tierra al suelo urbano (a su juicio con poco éxito). Maragall
prefiere recuperar la línea clásica de análisis de la renta en términos de monopolio de Lombardini
(1970): si quisiéramos buscar el origen de la renta absoluta en la ganancia del capital agrario,
dice Maragall, acabaríamos (nuevamente) en Quesnay y su productividad única de la agricultura
y en Smith y su afirmación de que la agricultura es más productiva que la manufactura, pasando
por alto la idea ricardiana de que si la tierra obtiene rentas no es debido a su productividad sino a
su escasez. Sin embargo, Maragall aprecia la contribución de Rodríguez en tanto que podría ser
adecuada para comprender el conflicto que enfrenta a propietarios y promotores por un lado y
capital en general por otro lado, por la captación de las rentas del suelo54. Un caso similar de vuelta
a los esquemas marxistas es el análisis desarrollado por algunos activistas que diferencian el capital
en el sector de la construcción de viviendas del capital en general, ya que la vivienda forma parte
esencial de la cesta de subsistencia de los trabajadores explotados por otros capitalistas. Aparece
así una contraposición de intereses entre capitalistas. Este enfoque presupone una oferta elástica de
trabajo al salario de subsistencia (a la Marx) y una demanda rígida de vivienda que hace que todo
incremento en el valor de la vivienda se transforme en incremento del valor de la fuerza de trabajo,
y por tanto en una disminución de la plusvalía obtenida por el capital en general55.
Los esquemas neo-ricardianos consideran costes públicos de “producción” de suelo urbano.
Maragall sigue aquí de nuevo a Lombardini, quien introduce en el concepto de suelo urbano un
input no natural, la urbanización, y analiza su efecto sobre las implicaciones políticas (la política del
suelo). Existen rentas absolutas cuando el valor de mercado de los terrenos de la corona exterior no
coinciden con el coste de producción (= coste de suelo agrícola + obras de urbanización necesarias).
Por tanto, las rentas absolutas pueden ser rentas monopolísticas derivadas de la escasez de un
53. Maragall explica el modelo de Wingo (1961), que discute a fondo el problema de la desutilidad del viaje al trabajo,
y la integración que realiza Evans (1973) de los modelos de Alonso y Wingo, haciendo una discusión de los efectos que
sobre sus predicciones tienen diversos supuestos relativos a la elasticidad de la demanda de espacio. Después estudia los
efectos en el modelo de Alonso del crecimiento y el cambio técnico. Aquí dice Maragall que la teoría moderna del precio
del suelo urbano es consistente con la clásica de la renta de la tierra referente a los efectos de crecimiento de la población
y las mejoras tecnológicas Efectivamente, el aumento de la población producirá una extensión del margen y por tanto un
incremento de las rentas intramarginales. La mejora de los transportes reduce el coste dentro del margen y por tanto la
renta del suelo. Maragall (1978), 166-184.
54. Maragall (1978), 199.
55. Ahora bien, como señala Maragall, en el esquema marxista no habrá aumento de valor de la vivienda si no hay un
incremento en la dificultad de producción de la misma o un aumento en el coste de transporte, por lo que si estos
elementos permanecen constantes no hay disminución en la plusvalía total, sino simple compensación entre capitalistas.
Maragall (1978), 202-204.
1 7

�recurso natural (a la Ricardo) pero también de la escasez de recursos públicos a disposición de
las autoridades locales para llevar a cabo un plan de urbanización. Enfoques similares son los de
Campos Venutti (1967), quien considera que el sector público, a causa de la falta de recursos, es
incapaz de reservar suelo para uso público: sigue a la iniciativa privada, creando en las coronas
externas servicios que forman renta absoluta, pero nunca creando valor de situación en la corona
interna capaz de reducir la renta diferencial. Campos Venutti es crítico con la baja fiscalidad urbana
que ha permitido la aparición de un oligopolio colusivo de propietarios urbanos. La renta urbana
no implica aportación de capital por parte de la propiedad privada; es la colectividad la que invierte
en urbanización, por tanto la renta debería quedar para el inversor, esto es, el sector público. Esta
conclusión va en la línea Ricardo-Marshall. Lo más característico del análisis de Campos Venutti
es la introducción de gasto en capital social en la explicación tanto de rentas absolutas como de
posición56.
El análisis sraffiano de las rentas urbanas de esta sección de la tesis de Maragall fue objeto de
publicación separada más adelante. La elección de este tema no es casual: La preferencia de Maragall
por la corriente post-keynesiana se refleja bien en su interés por Sraffa, uno de los economistas más
citados en su obra. El artículo “Esquemas sraffianos aplicados al suelo urbano” fue publicado en
1979 en la revista Investigaciones económicas. Maragall parte de un artículo de Ernest Lluch de
1976, quien desde un punto de vista neo-ricardiano intentaba explicar las rentas diferenciales en el
suelo urbano, distinguiendo distintas coronas, tanto en el margen extensivo como en el intensivo.
El modelo de Lluch utilizó dos sectores: uno productor de suelo urbano y otro productor del
resto de mercancías. Para Maragall, Lluch se sitúa aquí en el “neo-ricardianismo más puro”. Las
implicaciones de su modelo en términos de fiscalidad no se alejan de las del modelo de Sraffa. De
hecho Lluch sigue a Sylos Labini (1973)57: el efecto del crecimiento de las rentas es una reducción
en el poder de compra de los salarios y un aumento más rápido del coste del trabajo para los
empresarios, frenando el proceso de desarrollo58. Las conclusiones del papel son que, en el margen
extensivo, el aumento del precio del suelo no conduce a una intensificación en su uso a causa de la
planificación urbana, además de proporcionar un modelo para determinar la aparición de rentas en
un suelo cada vez más densificado y el precio de los pisos59.
Finalmente, y con respecto a los esquemas neo-marshallianos, Maragall deja constancia de que el
difusor de las reflexiones de Marshall sobre economía urbana e impuestos sobre la propiedad es
J.A. García Durán. A continuación, se centra en la obra de Lombardini, principal exponente neomarshalliano, sobre la renta urbana (1965), donde explica la revisión de las rentas de situación que
lleva a cabo el autor como función no sólo de la distancia al centro, sino también de los servicios
públicos disponibles en cada punto, lo que cambia el panorama de estas rentas y su definición.
Lombardini se refiere no sólo a Marshall, sino también a Pantaleoni: en una ciudad bien estructurada
no deberían surgir grandes rentas de situación aparte de en el centro histórico. Lombardini distingue
además la renta monopolística, que nace de la estrechez de la oferta. Este es un análisis tradicional
modificado por la existencia de una restricción en los recursos públicos disponibles y que distingue
entre rentas diferenciales y rentas de escasez a la manera tradicional: cuando suben algunas rentas,
56. Campos Venutti tiene un objetivo político: maximizar las “libertades urbanas”, entendidas como acceso a unos servicios incluyendo la movilidad, expresión de la concepción actual de la política urbana. Maragall (1978), 208-216.
57. Ver Lluch (1976). Son interesantes las referencias que emplea Lluch en esta obra. Paolo Sylos Labini, defensor de la
regulación económica y de las políticas de rentas, fue muy apreciado en algunas partes del entorno socialdemócrata
español en estos años. Sylos Labini además sostenía la superioridad del enfoque dinámico clásico frente al estatismo
neoclásico.
58. Maragall consideraba que la popularidad de estos modelos en la Europa mediterránea era consecuencia del auge del
proceso urbanizador después de la Segunda Guerra Mundial. En estos casos, el aumento acelerado de la demanda ha
producido rentas de escasez (o absolutas) y también un aumento rápido de las rentas diferenciales. Maragall (1978), 217224 y (1979), 155-156. La formalización matemática de este trabajo, en la tesis y el artículo está tomada de Vegara.
59. Maragall (1979), 156-162.
1 8 | f u n d a c i ó

C a t a l u n y a

e u r o p a

/

l l e g a t

p m

-

w o r k i n g

p a p e r

n . 2

�estas son diferenciales; cuando suben todas las rentas, son rentas de escasez60. Finalmente, Maragall
realiza una rápida revisión de los esquemas radicales anglosajones, siguiendo a Larry Sawyers
(1975), quien considera que la oferta de transporte no es exógena, sino determinada por las presiones
de los urbanizadores, y David Harvey (1973, 1974), que habla de la acción del capital financiero
y los promotores en la creación de una renta absoluta o de “monopolio clasista” en submercados
diferenciados. Harvey (1976) desarrolla el conflicto de intereses entre los capitalistas (siendo estos
de tres tipos: capital convertido en propiedad, constructores y capital en general) y el trabajo61.

4.4. Los impuestos sobre el suelo urbano: de Marshall a
Sraffa
La última parte de este largo capítulo segundo de la tesis está dedicado al análisis de los impuestos
sobre el suelo urbano. Maragall expone ampliamente el análisis de Marshall en el apéndice de los
Principles sobre los impuestos sobre la tierra, la renta, los edificios, etc. Para él las reflexiones
de Marshall son “sabiduría convencional” en Occidente, pero reivindica la línea de pensamiento
Ricardo-George “que n’és el precedent teòric”. Según Blaug (1962), el concepto de renta no ganada
de los dos Mill y la confiscación fiscal de toda la renta del suelo sin edificios defendida por George
no daría lugar a objeciones marshallianas si fuera posible distinguir entre renta pura del suelo y
renta de las estructuras construidas sobre el suelo. Si se trata de combatir la especulación y recargar
las rentas no ganadas, dice Blaug, hay otros caminos como un tratamiento más duro de las rentas
del capital en el impuesto sobre la renta. Maragall apenas entra en el debate de la conveniencia de
una imposición alta a las rentas urbanas, mencionando las ideas de Musgrave (1959) y Mills (1972),
aunque reivindica las ventajas prácticas del viejo impuesto sobre la propiedad: la recaudación es
alta con tipos moderados y no perturba apenas la producción y el consumo. Y aunque puede ser
regresivo, dada la generalización de la propiedad, otros impuestos (como los de consumo) lo son
más62. Maragall termina la parte doctrinal de su tesis con una revisión de los impuestos en el modelo
neo-ricardiano: Sraffa (1963) reproduce la conclusión de Ricardo de que los impuestos sobre la renta
son soportados íntegramente por los terratenientes y no afectan al precio ni al tipo de beneficio. En
el modelo de Lluch mencionado antes (1976), en que el suelo urbano es “producido” por un sector
de la economía, el impuesto sobre el suelo afecta al tipo de beneficio en ese sector y por tanto
en toda la economía. El mantenimiento o no de la proporción del excedente que no retorna a los
trabajadores dependerá de cómo gaste el Estado los recursos fiscales: si se destina a seguros sociales
los trabajadores no se verán perjudicados; si se destinan a subvencionar la industria, sí. Maragall
critica que Lluch no discuta el hecho más plausible de que el ayuntamiento dedique el rendimiento
de la contribución urbana a los servicios locales. También piensa que este modelo flaquea al suponer
que los costes de transporte son desutilidades puras y no costes reales, y que por tanto deben reflejarse
en el modelo de producción: si se integran los costes de transporte, los precios totales pagados por
los residentes de la corona periférica serán iguales que los que pagan los habitantes del centro. Si el
impuesto es sobre el precio del suelo urbano, incluyendo las infraestructuras y edificios, el tipo de
beneficio se verá afectado; si es sólo sobre la renta como en Ricardo, Sraffa o George, no se verá
afectado63.
60. Maragall (1978), 227-231.
61. Maragall (1978), 233-237.
62. Maragall (1978), 240-249.
63. Maragall (1978), 250-251.
1 9

�5. Reflexiones finales

L

a formación del pensamiento de una personalidad tan relevante como Pasqual Maragall es
sin duda un objeto de estudio de alto interés. En este artículo nos hemos centrado en un
aspecto menos conocido de este personaje: sus referencias doctrinales en lo económico,
corrientes principalmente alternativas que se plasman en algunas de sus obras académicas y
en su tesis doctoral. Maragall, en la línea de economistas que pasaron por la New School, defendió
la necesidad de poner en cuestión la teoría económica ortodoxa, ofreciendo alternativas analíticas
que podrían ayudar a construir una ciencia económica más inclusiva y explicativa. Maragall mostró
su preferencia primeramente por autores marxistas y posteriormente por autores post-keynesianos
próximos al círculo de Cambridge, esto es, los fieles al Keynes más genuino. Las preferencias de
Maragall por estas corrientes –seguramente parte de la heterodoxia contemporánea más sólida– tiene
siempre como objetivo no sólo contribuir a la ampliación de los enfoques de la teoría económica
académica, sino también, y muy fundamentalmente, servir como guía de acción en la política
económica64. Maragall, en cualquier caso, muestra en estos primeros trabajos académicos posturas
teóricas eclécticas y poco dogmáticas: en la aproximación a las cuestiones económicas es más bien
partidario de una cierta flexibilidad teórica que permita ganar capacidad explicativa. Esta actitud,
que recuerda en cierto modo a Keynes (por quien Maragall profesaba admiración), no excluye la
manifestación de unas preferencias doctrinales determinadas (Quesnay, Ricardo, Marx, Sraffa,…),
que sin embargo no es excluyente. La tesis de Maragall es buen exponente de esta plasticidad,
donde las interpretaciones marxistas, neo-ricardianas, marshallianas y sraffianas se combinan con
influencias más ortodoxas. Cabe añadir que la intención última de Maragall es siempre científica:
En su Informe sobre el IV Congreso de la International Economic Association de Budapest de 1974
exaltará la posición de los economistas liberales Haberler, Johnson y Kennen precisamente por su
franqueza en la defensa de sus posiciones65.
La conexión de estas fuentes doctrinales con las políticas llevadas a cabo por Maragall en sus
cargos políticos queda fuera del objetivo de este papel. Aquí solamente hemos tratado de poner
de relieve los autores que Maragall frecuentó en sus años de formación académica con el fin
de presentar este aspecto intelectual del personaje no tan conocido para el público. A partir de
las fuentes tratadas creemos poder aseverar que los autores que Maragall consideró en su etapa
formativa como economista contribuyeron de manera directa a estructurar su discurso en los años
posteriores. En primer lugar, porque se puede afirmar que Pasqual Maragall es un heterodoxo, una
persona a la que le costaría aceptar los espacios reflexivos cerrados (en su carrera política será un
elemento diferenciador que le acarreará admiración y desconfianza a partes iguales). En segundo
lugar, porque entiende la estructuración del territorio como elemento transformador, idea que se
refleja en las reflexiones doctrinales efectuadas en su tesis doctoral sobre la renta del suelo y la
fiscalidad, combinando tradiciones analíticas diversas. En tercer lugar, porque –lúcidamente– asume
las imperfecciones de autores o tesis próximas a su ideología política; de ahí que, nuevamente,
incorpore algunas ideas más liberales que años más tarde tratará de concretar en elementos de
cooperación público-privada. De esta manera, los rasgos que identificamos en sus trabajos de
juventud en los años setenta se sintetizan en la heterodoxia como método de análisis, en uso del
suelo y de la organización territorial como variable de transformación social y en complicidad entre
las esferas pública y privada. Rasgos todos ellos que acompañan a Maragall hasta nuestros días.
64. En marzo de 1998, en un seminario de la serie titulada Europa prossima: La Europa de las regiones, de las ciudades
y de la ciudadanía organizado en la Università di Roma Tre, en la sesión sobre las políticas monetarias, económica y
ocupacionales, Maragall se declaró “hijo o nieto de Keynes”, reclamando políticas de demanda (“El problema radica en la
demanda, no en la oferta”). Maragall (1999), 67.
65. Maragall (1975), 172.

2 0 | f u n d a c i ó

C a t a l u n y a

e u r o p a

/

l l e g a t

p m

-

w o r k i n g

p a p e r

n . 2

�6. Bibliografía
ALLEN, Robert (2011), Global economic history: A very short introduction. Oxford, Oxford UP.
BLAUG, Mark (1962), Economic Theory in Retrospect, London, Heinemann.
DAUNTON, Martin (2001), Trusting Leviathan. The politics of taxation in Britain 1799-1914.
Cambridge, Cambridge UP.
DOBB, Maurice (1975), Teorías del valor y la distribución desde Adam Smith. Ideología y teoría
económica. México, Siglo XXI.
GEHRKE, Christian y KURZ, Heinz D. (1995), “Karl Marx on physiocracy”, The European Journal
of the History of Economic Thought 2:1, pp. 53-90.
LLUCH, Ernest (1976), “Renta del suelo urbano. Unas aproximaciones teóricas y empíricas”.
Información comercial española, mayo, pp. 76-78.
MARAGALL, Pasqual (1973), Quesnay and beyond: A reflexion on the Origin of the Classical Theory
of Value, Capital and Trade. Trabajo para la obtención del MA on Economics, New School for Social
Research, New York.
MARAGALL, Pasqual (1974), Some comments on the comparison between the theory of imperialism
and the theory of international trade. Comunicación presentada en el IV Congreso de la International
Economics Association.
MARAGALL, Pasqual (1974b), Notas para una comparación de la teoría del imperialismo con la
teoría del comercio internacional. Inédito.
MARAGALL, Pasqual (1975), Evolución de las teorías del comercio internacional de Quesnay a
Keynes. Una nueva interpretación. Memoria para trabajo de investigación, inédito.
MARAGALL, Pasqual (1976), “Quesnay y la economía política clásica”, Cuadernos de Economía,
v. 4, n. 9, pp. 41-66.
MARAGALL, Pasqual (1976b), “Los límites del crecimiento”, Enciclopedia Avances del Saber, Ed.
Labor, t.3, p. 247.
MARAGALL, Pasqual (1978), Els preus del sòl (El cas de Barcelona), Tesis doctoral leída en la
Universitat Autònoma de Barcelona.
MARAGALL, Pasqual(1979), “Esquemas sraffianos aplicados al suelo urbano”, Investigaciones
económicas, 10 Sep-Dic 1979, pp. 151-163.
MARAGALL, Pasqual (ed.) (1999), Europa próxima. Europa, regiones y ciudades. Barcelona,
Edicions Universitat de Barcelona y Edicions UPC.
MARAGALL, Pasqual (2008), Oda inacabada. Memòries. Barcelona, La Magrana.

2 1

�MAURI, Luis y URÍA, Lluís (1998), La gota malaia. Una biografia de Pasqual Maragall. Barcelona,
Edicions 62.
MEEK, Ronald L. (1962), The Economics of Physiocracy: Essays and Translations. Cambridge, Ma,
Harvard University Press.
MORISHIMA, Michio (1973), Marx’s Economics: A Dual Theory of Value and Growth. Cambridge,
Cambridge University Press.
NAPOLEONI, Claudio (1973), Curso de economía política. Vilassar de Mar, Oikos-Tau.
RICARDO, David (1951 [1817]), Principles of political economy and taxation. The Works and
Correspondence of David Ricardo, Sraffa, P. &amp; Dobb, M. (ed.) Cambridge, Cambridge UP.
RONCAGLIA, Alessandro (2006), La riqueza de las ideas. Una historia del pensamiento económico.
Zaragoza, Prensas Universitarias de Zaragoza.
SAMUELSON, Paul A. (1982), “Quesnay’s Tableau Economique as a theorist would formulate it
today”, en Bradley, I. y Howards, M. (eds.), Classical and Marxian Political Economy. London,
Macmillan, pp. 45-78.
SCHUMPETER, Joseph A. (1954), History of Economic Analysis. London, Allen and Unwin.
SRAFFA, Piero (1951), “Introduction”, in Sraffa, P. (ed.), The Works and Correspondence of David
Ricardo. Cambridge, Cambridge UniversityPress.
SWEEZY, Paul (1942), The Theory of Capitalist Development, New York, Oxford University Press.
SYLOS Labini, Paolo (1973), Prezzi relativi e distribuzione del reddito. Torino, Boringhieri.
WINGO, Lowdon (1972), Transporte y suelo urbano. Madrid, Oikos.

2 2 | f u n d a c i ó

C a t a l u n y a

e u r o p a

/

l l e g a t

p m

-

w o r k i n g

p a p e r

n . 2

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="26">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="36288">
                  <text>05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="36289">
                  <text>Subsèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="36290">
                  <text>Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="37141">
                <text>Un estudio sobre las fuentes doctrinales en los escritos económicos de Pasqual Maragall </text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="37142">
                <text>Serrano Robles, Eloi </text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="37143">
                <text>San Julián Arrupe, Javier</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="37145">
                <text>Working Paper</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="37146">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="37147">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="37148">
                <text>Maragall Mira, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="37149">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="37150">
                <text>Universitats</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="37151">
                <text>Nova York</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="37152">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="37153">
                <text>Número 4 de la col·lecció de Working Papers del programa Llegat Pasqual Maragall.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="37154">
                <text>Estudi realitzat pels doctors Eloi Serrano i Javier San Julián sobre la influència d'algunes escoles de pensament econòmic en les idees de Pasqual Maragall.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="37155">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="45">
            <name>Publisher</name>
            <description>An entity responsible for making the resource available</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="37156">
                <text>Fundació Catalunya Europa</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41466">
                <text>2017-02</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="37157">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="18">
        <name>Recerca</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="206" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="62" order="1">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/206/20050615.pdf</src>
        <authentication>0cab7fa7971b9d4189d40f420b5a428b</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41809">
                    <text>Un finançament per al progrés econòmic i social de
Catalunya
Cercle d'Economia. Barcelona | 15/06/2005

Introducció
Estimats amics, vinc a parlar al Cercle d’Economia, amb una mica d’enyorança de l’edifici de
Diagonal-Tuset, la seva seu tradicional, entenc, però, que aquest és un espai més generós.
En primer lloc, vull fer una referència a la reunió sobre l’Estatut del passat dissabte dia 11 al
Parlament, per anar al cor de les qüestions que tractarem.
Va anar bé tot i que hi haurem de tornar. Va anar bé però no va ser la darrera reunió, i
justament per això, podria donar la impressió de que no va anar bé. Però si que va anar bé.
Quan una reunió com aquesta s’acaba, cadascú ha de donar la seva versió del que ha
passat, sobretot quan no hi ha acord de comunicat conjunt; cosa que finalment s’haurà de
fer, però que en una reunió com aquesta que no era la darrera, no s’havia de fer.
Vaig veure els presidents dels grups parlamentaris amb ganes d’Estatut, i això, diria, és un
llenguatge corporal, en les actituds, en els accents... Quan un porta prou temps en aquests
negocis, no l’enganya.
Ha arribat l’hora del veritable compromís, que és acabar l’Estatut, fer el nou Estatut i
resoldre el finançament. Dissabte vaig tenir la percepció que hi ha consciència, per part de
tots els líders polítics, de la responsabilitat que tenim davant la societat catalana.
Però és veritat que hi ha molt soroll. Fora d’aquí, cada dia hi ha més soroll. Aquí,
modestament, cada dia més voluntat de consens, tot i que no és tan difícil que es trenqui,
si es volgués trencar, però crec que no. Em temo que pot haver-hi algú que tingui la
temptació de fer-ho, però penso (càlcul de probabilitats, no només desig), que no passarà.
Per tant, anirà bé.
Personalment, tendeixo a tenir comprensió del soroll. Tendeixo a buscar-ne les raons i
racionalitzar-ho: per educació, per tradició familiar, per tradició escolar o política tinc
aquesta tendència. Però tot té un límit. I aquest límit és l’atac personal. Punt i apart.
El Partit Popular (sobretot a Espanya), hauria d’entendre, i ho dic a fi de bé, que
determinats límits, els que he mencionat, no es poden sobrepassar.
Confio que després de diumenge, a Catalunya i arreu, tots tindrem aquesta bona
disposició. Cal serenitat i decisió en aquesta hora; cal, també, generositat per arribar a bon
port. Aquest serà el meu capteniment com a President de la Generalitat en les setmanes
que venen, fins arribar a finals de juliol i, per descomptat, després també. Aquest serà el
moment en què algunes de les coses, de les més importants que ara estem discutint,
s’hauran d’haver esbrinat i, probablement, ja decidit.
El país ens està demanant dues coses: que resolguem com més aviat millor un Estatut
ambiciós i raonable, ambiciós però al mateix temps explicable, perquè si només s’entén aquí
malament ; i un bon finançament.
D’altra banda, que l’acció del govern, a part de l’Estatut i del finançament, sigui eficient i
sigui decidida. Això és el que entenc que el país ens demana. I com a President estaré amb
el que ens demana la societat: que ens posem d’acord aviat. Que puguem anar al cor de les
qüestions i que a partir d’aquí puguem enfocar temes que ara s’estan enfocant com els

1

�explicaré, però que no es veuen, que no llueixen, temes que s’estan fent però que no
transparenten, no arriben a l’opinió.
Estic, i estaré sempre, amb aquesta demanda per donar a Catalunya les eines que necessita
per impulsar un important programa de reformes socials, una gran ambició econòmica –no
ho amago-, i fer-ho des d’un govern transparent. Tres coses: un programa de reformes
socials profundes, una gran ambició econòmica per a Catalunya i, tot plegat, fet per un
govern que sigui capaç de ser entès, de ser transparent.
Les forces polítiques es van posar d’acord que calia un nou Estatut. El tindrem. Ni dilacions,
ni renúncies innecessàries, ni una proposta impossible que s’estavelli i acabi frustrant les
expectatives de tothom. La ciutadania va fer costat a una opció de govern, catalanista i de
progrés, catalanista i d’esquerres : respondrem al que se’ns demana.
Permetin-me, en aquest punt, fer una breu reflexió sobre Europa, perquè el dia i el temps
ho demana. Europa viu en estat de xoc després dels “no” francès i holandès. Un estat de
xoc del que cal sortir com més aviat millor. No serà fàcil. Necessitem superar la confusió
per evitar la regressió cap el nacionalisme i cap el populisme, que suposarien la decadència
del projecte europeu.
El patrimoni europeu en termes de progrés econòmic i social, de pau i de civilitat, no és
renunciable. Això ho sabem. Però cal que puguem explicar perquè hem topat amb els
obstacles amb els que ens hem trobat.
Hi ha una explicació general que apunta a la incertesa i a la inseguretat provocades pel
doble procés d’ampliació i de constitucionalització d’Europa, procés aquest que no ha estat
assimilat per una part important de la població. Els que estan a Brussel·les i els que ho
seguim més de prop sí que ho hem anat assimilant, però gran part de la població (i no
només a França i a Holanda) probablement no.
En aquest sentit, tot i que a molts ens sembla que ha anat molt lent, hem anat massa de
pressa sense haver clarificat l’horitzó final. De cop, som 450 milions i 25 estats. Som un
país, un “súper país”, una Unió que és pràcticament el doble dels Estats Units. Potser,
repeteixo, hem anat un pèl de pressa, potser la gent ha tingut la percepció que anàvem
molt més de pressa del que ens pensàvem els que estàvem, sinó conduint, al menys en la
màquina del tren.
Europa, la Unió Europea i Brussel·les, han creat un llenguatge hermètic. Ple de acquis
comunitaire, Coreper, Joanina, Lisboa, i altres termes i, quan es diu Lisboa, no es vol dir la
ciutat de Lisboa, per descomptat, i quan es diu Barcelona més deu (BCN+10), tampoc. I els
que estem més o menys en el secret anem seguint, però la majoria de la gent, per
descomptat, no.
És urgent trobar una sortida institucional a l’actual situació que és un problema de
llenguatge, de comprensió. Però sobretot és important trobar una sortida política i doctrinal.
Us diré, amb tota franquesa, que s’imposa una reflexió conjunta dels grans líders europeus
disposats a fer front a la situació - els líders antics i els nous.
Els Delors, Khol i González, i els Chirac, Blair , Zapatero i Schroeder, per dir els primers que
em venen a la memòria. Potser també intel·lectuals i professors com l’americà Weiler ; els
americans tenen aquesta mirada fresca, aquests sí que s’entenen quan parlen, aquests
tenen la seva “jerga” però solen ser més positivistes i més clars. Weiler, que és professor
també a Florència, és una persona a qui he anat seguint però no he aconseguit trobar mai,
té una de les percepcions d’Europa més completes que conec. És una visió entenedora,
positivista, que crec que ajudaria bastant en el futur a que Europa surti de l’atzucac on està.
Així com la jove estrella Mark Leonard, que acaba de publicar un llibre amb un títol

2

�aparentment poc profètic: “Perquè Europa liderarà el Segle XXI”, llibre de moda fins fa uns
dies i suposo que ara també. Leonard ha proposat el mateix que em va dir la meva filla pocs
dies després del Referèndum francès: “al final, s’haurà d’anar a un Referèndum europeu.
Estem parlant de la Constitució europea, aleshores potser que Europa parli, no?” Quan la
meva filla m’ho va dir, li vaig contestar: “sí, perquè Europa ja és tan gran que ens podríem
fer el símil de què hagués passat si la Constitució espanyola s’hagués refrendat autonomia
per autonomia”. Europa és tan gran que molts països no acceptarien un referèndum global
que no portés incorporat una clàusula d’opting-out, que és una altre expressió per dir
poder-se’n sortir d’una part d’allò que s’aprova. A la Cimera de Niça, els països van dir: sí,
però l’Euro no. Doncs bé, un referèndum europeu, probablement, no es pot aprovar sinó és
amb la seguretat, per part de tots i cadascun dels països, que podran objectar sobre alguna
de les clàusules. Això és el que justament Mark Leonard està dient: que el que donarà a
Europa la clau del segle XXI és aquesta flexibilitat. Però és un sistema de difícil
administració.
Estic també d’acord amb un brillantíssim article que vaig llegir de Francisco Javier Laporta,
persona que no conec, en contra dels referèndum i a favor de les votacions per part de
representants. “El poble –diu- s’equivoca” (està citant a James Madison, teòric del
federalisme americà). “El poble s’equivoca; els representats elegits pel poble, no
(normalment)”. Aquesta és la teoria en contra del referèndum.
De què es tracta ara? Es tracta de mirar lluny, de pensar en un món de grans regions
econòmiques; i per això és important Europa. Per què, amb qui ens les hem d’haver? Doncs
EEUU, la UE, Mercosur, el Magrib Àrab, la Unió Africana, Xina, la Índia, Japó, el Sud-est
Asiàtic. Aquests són els subjectes del món, els actors del món. I segurament això ve
determinat -igual que en economia en política també ha passat- pel mercat, que acaba
permetent que el més gran tingui economies d’escala i obliga als altres a tenir la mateixa
l’escala que el gran. Hi ha mercats on aquesta llei és de ferro: es compleix sempre. És molt
difícil competir des d’una empresa petita, es pot trobar un nínxol, però competir per ser
líder en un mercat, difícilment ho farà si no tens la mateixa mida del gran.
Què ha passat en el món de la política? Els Estats Units, aquest gran invent europeu,
potser el millor que Europa va fer en els segles passats, en el seu naixement van
determinar una talla mínima molt ampla. Què ha passat ara? que a Europa l’ha agafat
aquesta talla, i s’ha passat. Hem anat, com he dit, més enllà.
Es tracta, doncs, de mirar lluny, de tenir aquest escenari in mente i, al mateix temps,
perquè sinó ens equivocaríem, de mirar i actuar a prop, en el microcosmos de les ciutats i
dels barris, vigilant com es produeix la química entre els nouvinguts i els antics ciutadans,
començant per la convivència a l’escola i a les escales ...
I vostès em diran: això no té res a veure. És clar que sí, això té tot a veure perquè a última
hora l’equació que permet que el sistema sigui sostenible es decideix a Can Anglada –dic
Can Anglada pensant en Terrassa-, es decideix finalment aquí, i es decideix amb una bona
seguretat, amb un bon sistema de presons, que funcioni correctament. A última hora, si
això no funciona bé, el país, per molt que tingui la mida que ha de tenir, per molt que tingui
la tecnologia que ha de tenir... fracassarà com a país perquè no tindrà la cohesió que hauria
de tenir. I no estic dient que no pugui venir gent de fora; dic que si venen, benvinguts, però
que si el país no fa funcionar la química de l’assimilació de forma equilibrada i quantitativa; i
dic quantitativa perquè també és qüestió de quanta gent ve i de la quantitat de recursos
que s’hi vessen i de l’esforç que s’hi dedica.
L’economia catalana i la política econòmica del govern
Es tracta doncs de mirar lluny i de mirar a prop, però ara hauríem de fer una mirada
enrere: hem canviat molt en els 25 anys passats, a Catalunya i a Espanya. No ens hauria de
costar reconèixer que Espanya està més posada al dia, més a to amb la resta d’Europa, més

3

�lliure i més plural que mai a la seva història. Espanya s’ha convertit en una societat del
Segle XXI en tota regla: un país que ha experimentat un fort creixement econòmic durant
molts anys, on hi viuen quatre milions d’immigrants, visitada per seixanta milions
d’estrangers, que ja voreja la riquesa mitjana per càpita de la UE (el PIB per càpita es situa
al 98% de la mitjana segons dades del 2004).
Per això l’altre dia, quan parlava de la pèrdua de fons europeus de cohesió, deia que
l’important és que això es compensi amb un altre tipus d’ajuts; els diaris d’avui ens han
obsequiat amb algunes estimacions del que podem arribar a perdre i fa por. Jo sempre dic
que tot això va néixer per un pacte Miterrand-Khol, però articulat i formalitzat en un pacte
Miterrand-Khol-González en el qual Miterrand va beneir i González va obtenir un bilió de
pessetes/any, que pagava Alemanya, i Alemanya va obtenir l’ampliació. Però l’ampliació
alemanya està costant a la Unió Europea cinc vegades –alguns diuen sis o set vegades- el
que li costava fins ara Espanya a Alemanya, és a dir, cinc, sis o set bilions de pessetes/any
com a resultat d’allò que va estar tan bé quan es va fer, tenint capacitats de seguir fent el
que fins ara havien fet. I, per tant, s’ha acabat. S’ha acabat, ni que sigui de forma
progressiva i no sobtada, d’aquí uns anys –i haurem de fer tot el possible perquè això
s’acabi de la forma més elegant possible i que, efectivament, hi hagin més fons de
compensació.
La mala notícia és que aquests diners alemanys deixaran de venir. És a dir, que el fons
europeus ja no seran el que eren. La bona notícia és que la UE projecta passar de 4.500
milions d’€ a 9.000 milions d’€ en fons per projectes d’innovació. I em direu: això és molt
poc comparat amb el que estàvem parlant abans. És poc i no és tan poc, i sobretot ens ha
de situar en la pista del que Europa serà a partir d’ara: un lloc en el que els rics ajuden els
pobres, però sobretot un lloc en el que Europa ajudarà als espavilats i, per tant, ens hem
d’espavilar. Si ho fem bé podem tenir una bona ajuda pel nostre propi creixement.
I l’economia catalana? Estic convençut que l’economia catalana té factors positius nous. Un
d’ells són els nostres pressupostos, modèstia a part: estem mantenint un estricte rigor
econòmic i, alhora, estem fent front al repte estratègic d’augmentar la competitivitat.
Permetin-me donar-los algunes dades per arrencar. A dia d’avui, hi ha en marxa a
Catalunya obra pública per valor de més de 6.000 milions d’Euros. Després hi tornaré.
Catalunya és la Comunitat que, amb diferència, més fons ha obtingut del govern central per
impulsar parcs científics i tecnològics; i els centres d’estudis més prestigiosos constaten la
bondat de la direcció que està prenent el govern en matèria econòmica, apostant pel valor
afegit i per la innovació.
És evident que qualsevol canvi de model és un procés difícil i lent i estem en un canvi de
model. El professor Nathan Rosenberg, de Standford, deia quan ens visitava fa pocs dies,
que patirem si no innovem més i que la variable clau és la inversió en educació superior.
S’ha d’anar més enllà... És el que està fent el meu govern, impulsant una política de ‘cicle
complet’: més inversió en educació superior, sí; més inversió en R+D+i, sí; solucionar colls
d’ampolla amb noves infraestructures, sí; però també reformes, i aquest és el punt en què
vull insistir, en la formació professional, millores en l’aprenentatge de l’anglès a les escoles,
i si pot ser del francès, que es pot, i millores en la conciliació de la vida laboral i
familiar...(Si pot ser el francès millor, perquè després rebem conseqüències positives, i
m’estic referint al català. No era França el país més entusiasmat en què hi hagués el
reconeixement –oficial o no, això és el de menys- d’una llengua utilitzable en el Parlament,
en el Consell i en el Comitè de les Regions d’Europa: no era el país més entusiasta per
raons que a ningú se li escapen).
Tornem al que estàvem dient: ¿Saben quin és el malbaratament de capital humà que està
fent la nostra societat?
Tenir una generació de dones més ben formades que mai però que s’han de quedar a casa

4

�molt més temps del que voldrien perquè tenen un fill o un familiar dependent i perquè no
poden conciliar vida laboral i familiar. Això és un malbaratament que no s’ha de permetre i
que està succeint.
Millorar “les escales i les escoles” dels nostres barris i viles o crear places de residència
d’avis són polítiques socials, però també són polítiques econòmiques.
Quan parlem d’educació, de llars d’infants o de residències per a gent gran, estem parlant
el mateix llenguatge que quan parlem de fer una nova carretera o impulsar un parc
tecnològic. A veure si ens entenem. Tots dos tenen influència en la bona marxa de
l’economia en el sentit global i en un termini potser una mica més llarg. Totes aquestes
mesures augmenten el potencial productiu del país. En terminis diferents, però
l’augmenten.
Catalunya és una economia potent. Ho ha estat al llarg de la història i ho és ara. L’Institut
d’Estadística de Catalunya ha elaborat una primera estimació del creixement econòmic en el
marc de la nova base comptable i la nova estimació del PIB suposa revisar a l’alça els nivells
i el creixement del PIB i són, en gran part, resultat de l’aflorament d’un nombre significatiu
d’ocupats.
Els canvis en els fluxos d’immigració d’aquests darrers anys havien donat lloc a una
infravaloració de l’ocupació i, per tant, de l’activitat. De fet, s’estima un augment del
nombre d’ocupats del 7,2 % a Catalunya, pel 2004, superior al 5 % de la mitjana
espanyola.
La nova xifra de PIB en termes corrents se situa, l’any 2004, més d’un 5% per sobre de la
base antiga, que no havia comptat amb aquests augments de població. El creixement en
termes reals és també superior. En mitjana anual, l’economia catalana ha crescut, entre
l’any 2000 i 2004, un 3,1%, amb un dinamisme clarament per sobre del que s’enregistra a
la zona Euro.
La revisió, de la qual he parlat, és especialment significativa pels anys 2003-2004, amb uns
creixements del 2,9% i del 3,1%, davant dels que s’havien estimat anteriorment del 2,2% i
del 2,6%.
Aquestes dades confirmen el bon moment econòmic relatiu de Catalunya, amb una
consolidació del cicle expansiu. El pes de l’economia catalana en el conjunt d’Espanya s’ha
mantingut en aquests últims anys al voltant del 19%. La recuperació de les exportacions i
de la inversió en béns d’equipament dels darrers mesos apunten a la confirmació d’aquesta
bona marxa de l’activitat productiva.
Cal tenir present, a més, que l’activitat exportadora de l’economia catalana s’ha vist molt
condicionada i negativament condicionada, per la feblesa econòmica dels principals socis
comercials, els països de la Unió Europea. La reactivació de les economies europees ha de
contribuir positivament a la millora de les exportacions i, per aquesta via, a una contribució
positiva de la demanda externa.
D’altra banda hi ha la debilitat de l’Euro, no és necessàriament o al menys no és solament
una mala notícia. L’Euro és també la denominació de les nostres exportacions fora
d’Europa.
Aquests darrers anys el patró de creixement ha estat exclusivament recolzat per l’impuls de
la demanda interna i, fonamentalment, la demanda de consum i l’activitat de la
construcció.
Unes pautes de creixement una mica més equilibrades han de tenir un efecte positiu en
l’estabilitat del creixement a mig i llarg termini. Per tant, els nous indicadors ens mostren

5

�un panorama conjuntural més aviat positiu.
I el nostre compromís econòmic en aquest escenari, quin és?
Posar els cinc sentits en enfrontar els reptes estratègics que té davant seu l’economia
catalana en el moment actual. El repte més important al que hem de fer front és la
transformació del nostre model de competitivitat. Aquesta és la nostra convicció i és per
això que el primer que vam fer, a iniciativa del conseller d’Economia i Finances va ser,
durant un any, anar preparant un consens sobre l’estratègia econòmica de Catalunya.
Aquest és un repte, el de la transformació del model de competitivitat, que és comú al de
totes les economies europees en el seu conjunt. L’Acord estratègic per a la
internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana,
proposa objectius a mig i llarg termini. El mètode amb que s’ha gestat reflecteix un dels
valors bàsics d’aquest govern: el consens amb els agents polítics i socials.
No vull fer un relat exhaustiu de totes les accions que es contemplen en l’acord, però sí
mencionar algunes polítiques significatives que ja estem duent a terme:
-

POLÍTICA INDUSTRIAL
INTERNACIONALITZACIÓ DE LES EMPRESES
QUALITAT DE L’OCUPACIÓ
POLÍTICA ENERGÈTICA
INFRAESTRUCTURES

1. Nova política industrial
Hem dissenyat una nova política per crear un entorn que ajudi a augmentar la capacitat
d’innovació del teixit productiu; configurar grups industrials potents amb estratègies
transnacionals; i desenvolupar –com defensen també la Comissió i el Parlament Europeusuna política de suport a sectors estratègics com l’aeroespacial, la biotecnologia, i l’alimentari
tecnològicament avançat, així com les energies renovables.
Aquests objectius es materialitzen en sis eixos claus d’actuació en els que estem treballant
1.1 Foment de la innovació empresarial.
1.2 Creació de nous entorns institucionals potents per afavorir la transferència de
tecnologia.
1.3 Reducció de les asimetries de mercat fomentant la competitivitat de les petites i
mitjanes empreses.
1.4 Reforçament de la localització industrial de noves inversions a través de l’Agència
Catalana d’Inversions.
1.5 Anticipació en els canvis industrials a través de l’Observatori de Prospectiva Industrial
(OPI)
1.6 Més sòl industrial
2. Pla d’Internacionalització de l’Empresa Catalana
El Pla contempla 5 eixos estratègics i 11 línies de treball que es materialitzen en 59
iniciatives concretes.
No m’estendré en tot això, però voldria esmentar el servei de Plataformes Empresarials que
dóna suport específic a les empreses catalanes per garantir la seva presència estable en els
mercats internacionals. Vull que ho sàpiguen tots els empresaris d’aquest país.
Aquestes plataformes ofereixen una resposta integral a les necessitats de l’empresa
mitjançant l’assessorament especialitzat dels equips d’experts dels Centres de Promoció de

6

�Negocis que el COPCA té en els mercats de destí - i ara veuran quants n’hi ha d’aquests
centres- i el proveïment de les infraestructures necessàries per a desenvolupar les seves
activitats des del primer dia.
El Govern preveu inaugurar un total de 20 Plataformes Empresarials (el conseller Huguet no
em desdirà) durant aquesta legislatura de les quals vuit ja estan en funcionament .
3. Qualitat de l’ocupació
En el vessant més social, que com vostès saben bé és també vital per millorar la
competitivitat, unes bones relacions laborals són la clau per garantir la qualitat. Actualment,
Catalunya té més problema amb la qualitat de l’ocupació que amb la quantitat, diguem-ho
clarament.
El Consell Català de Relacions Laborals serà la taula principal de diàleg en aquest sentit. Hi
participaran els agents socials i es tractaran tots els temes relacionats amb eleccions
sindicals, contractació, prevenció de riscos, Inspecció de Treball, i igualtat (incloent el
tractament de la integració de població immigrada, i de les persones amb disminució).
Aquest Consell és un altre dels resultats positius del treball conjunt que es va encetar en el
marc de l’Acord estratègic.
4. Política energètica
El Govern està dibuixant l’escenari energètic i planificant el seu desenvolupament fins a
2030, amb una proposta realista i pragmàtica. La conjuntura energètica internacional no és
la mateixa que quan es va redactar el darrer Pla de l’Energia, l’any 2001. L’escenari actual i
futur pel que fa als preus del petroli, la sensibilitat més gran cap les a qüestions ambientals,
i la nova legislació estatal, europea i mundial (Protocol de Kyoto), fan que les hipòtesis de
partida de l’anterior Pla hagin quedat desfasades.
La interconnexió amb França és tan sols un paràgraf en un document de 274 pàgines, que
posa les bases per a un nou model energètic realista i pragmàtic. No perdrem la perspectiva
sobre la importància d’això. Per descomptat, no he acabat d’entendre mai perquè les
connexions sí i les interconnexions no. Aleshores m’he preguntat: què són interconnexions?
Deuen ser connexions internacionals. Però no quedàvem que estàvem a Europa? Doncs
resulta que de vegades, coses que hem descartat com importants, reprenen valor en el
mercat de les actituds polítiques crec que per raons una mica de conveniència.
En tot cas, vull que sàpiguen que en aquest punt hi ha hagut un exemple sobre una nova
cultura de govern, pròpia dels governs de coalició. No hi estem acostumats. No saben què
és un govern de coalició perquè no l’hem tingut mai en aquest país, ni a Catalunya ni a
Espanya. A França, a Alemanya i no diguem a Itàlia, en tenen els “dits pelats”, si em
permeten l’expressió.
Un govern de coalició, i aquest és el punt important que vull que entenguin, debat
internament part de temes que altrament es donaria al Parlament o al carrer. El President
demana als seus consellers que treballin i que discuteixin totes les alternatives, i al final
d’aquests processos hi ha decisions. Hi haurà decisions. Ja els ho garanteixo. Igual com sóc
conscient de que la percepció que es té del debat intern en un govern de coalició és un fet
nou, que sorprèn. Per tant, també això comprèn el soroll del que parlava a l’inici. De la
mateixa manera, i amb la mateixa rotunditat, els dic que decidirem en el moment que
haguem de decidir, amb tota claredat.
No serà a satisfacció de tothom, naturalment. Però si volem garantir un creixement
sostenible econòmicament i respectuós amb el medi ambient, cal prendre decisions, que

7

�seran complexes. Però per complexes que siguin, les prendrem.

5. Infraestructures
Vull recalcar que, per sobre de tot, hem dissenyat i posat en marxa la major inversió de la
història en infraestructures en aquest país. Els ho he dit en començar. Ho repeteixo:
actualment tenim 711 obres en marxa (entre execució, adjudicació i licitació) que
representen una inversió total de 6.502 M d’€.
Concretament en infraestructures de Transport tenim al 2005, en execució o
pressupostades, carreteres per valor de 2.127,6 M€ i hem iniciat els tràmits per construir
quatre noves autovies, o trams d’autovies: Vic-Ripoll, Maçanet-Platja d’Aro, Vilanova i La
Geltrú-Manresa i Reus-Alcover.
Probablement, en aquestes fases inicials, per a mi massa llargues -els ho confesso-, s’han
de sacrificar algunes coses. La importància d‘acreditar la unitat d’allò que s’està fent: el
nom, la marca. Però ara ja no, ara estem competint en el món obert. Per tant no podem
deixar de banda cap de les energies que tenim perquè no hi arribin carreteres o trens, o
perquè no hi hagi fibra òptica, o perquè no hagi cobertura de satèl·lit o Internet en alguns
punts del país on hi ha gent formada, gent que és capaç, perquè n’hi ha, de fer molt més
del que estan fent en aquests moments per manca de comunicacions. Per tant això és
crucial en el nostre projecte.
Abans de l’estiu, tornant a l’eix, es presentarà el primer avantprojecte de traçat. Per altra
banda, hi ha la negociació que s’està duent a terme amb l’Estat per l’acord sobre
infraestructures a horitzó deu anys. No volem tornar a la situació que hem viscut
històricament sobre la qual parlaré un moment. Volem un acord important, un acord amb
una previsió llarga per aconseguir que la inversió pública es mantingui al voltant del 19%
del PIB, que és el que ens correspon. Amb l’Estat, compartim línies generals i objectius del
Pla Estratègic d’Infraestructures de Transport presentat pel Ministeri. És un bon punt de
partida.
També ho són els Pressupostos de l’Estat d’enguany en matèria d’Infraestructures, recollint
importants inversions en el TGV, en els Ports de Barcelona i Tarragona i en les
infraestructures viàries (per exemple, la transformació de la N-340 en autovia del
Mediterrani i l’impuls de l’Eix Pirinenc).
Ara bé: insisteixo. No podem considerar-ho una excepcionalitat. Per això estem negociant
la concertació amb l’Estat d’un veritable Pla Catalunya, que s’hauria d’elaborar i signar
aquest any 2005.
El Pla Estratègic d’Infraestructures de Transport de l’Estat ha de ser un dels instruments
principals per l’articulació d’una Espanya en xarxa, basada en l’adequació de les estructures
econòmiques a criteris d’eficiència, de demanda potencial i de masses crítiques que
necessiten resposta.
Poc a poc els nostres conceptes de xarxa, en comptes de radialitat, van entrant en la
política espanyola. I això és enormement important. Per cert: a finals d’estiu el TGV
Madrid-Lleida –he sentit avui- haurà de passar dels 200 als 250 Km/h. Bona notícia.
Comencem a arreglar el via crucis que vam començar a passar l’any 1992, quan Felipe
González em prometia el TGV Madrid-Barcelona tot seguit del Madrid-Sevilla...
Fins que va arribar un nou President que va proclamar: “De Madrid a cada capital de
provincia en alta velocidad”. Encara ho estem pagant. Però ho estem pagant no en termes
de Catalunya, en termes també de seny. “De Madrid a cada capital de provincia...” i n’hi

8

�han 50 !; s’ho creien realment?: Preocupant.
Parlant d’infraestructures: en el Port i l’aeroport serà molt important aconseguir un règim
especial que pugui portar a una gestió més autònoma i més eficaç. En vam parlar amb el
President Zapatero quan va venir a Barcelona al Cercle Financer.
Els he parlat de cinc línies prioritàries de la política econòmica del meu Govern: Nova
política industrial, Pla d’Internacionalització de l’Empresa Catalana, la qualitat de l’ocupació,
la política energètica i la inversió en infraestructures.
Els vull fer notar la plena sintonia d’aquestes prioritats amb les que va exposar el president
Rodríguez Zapatero a Barcelona, fa un parell de setmanes. En aquella ocasió, va avançar la
notícia de la imminent presentació del Pla de Convergència de la Societat de la Informació
per part del ministre José Montilla.
L’Euroregió
Ara deixin-me parlar sobre el que és el nostre escenari real. Estem parlant de Catalunya,
però és el nostre escenari real? No. El nostre escenari real és l’Euroregió. És en aquest
àmbit on estem formulant la nostra política econòmica.
L’Euroregió Pirineus-Mediterrània ens ofereix mida, capacitat econòmica i posició
estratègica. Ens ofereix mida perquè té uns 160.000 km quadrats (gairebé dues vegades
Portugal o un terç d’Espanya) i representa un 3,3% del PIB total de la UE-15 (dades
Eurostat 2001).
I ens ofereix capacitat econòmica perquè presenta una taxa acumulativa de creixement del
3,15% en el període 1995-2001, força superior al creixement de la UE-15. L’Euroregió té tot
el que cal tenir per a esdevenir una regió europea de punta en el centre de l’Arc LondresParís-Frankfurt-Milà-Madrid-Lisboa; i si m’apuren Alger, que està a la mateixa distància en
avió, quasi, que Madrid; encara que, de vagades, no en som conscients.
Al Midi i al Llenguadoc s’adonen que París és lluny i que Barcelona és una oportunitat. A
l’Aragó saben que no discutim la seva idoneïtat logística en el centre del triangle MadridBilbao-Barcelona. Amb Balears no tenim cap problema; amb València, sí, encara que el
problema no és diu Camps. El problema no és el president Camps.
L’Euroregió és el nostre camp de joc. A vostès els ho puc dir amb més convenciment que a
cap altre sector: tots vostès han d’entendre que en el marc de l’Euroregió no tenen
competidors directes. Hi tenen aliats.
La nostra gran fàbrica d’avions, la més important del món, és a Toulouse, aquí a tocar, i
tant de bo que la N-20 francesa o E-6 europea avancés més de pressa i que fóssim capaços
de connectar els túnels del Cadí i del Puymorens, que van inaugurar Pujol, Mitterrand i
González.
Per cert: el dia 28 es pren a Moscou la decisió sobre el projecte ITER. Ja saben que pot anar
o bé al Japó, o bé a Cadarache, a prop de Marsella, però en aquest segon cas la seu de
l’empresa és Barcelona. Els puc avançar que en la reunió preparatòria d’avui a Brussel·les la
candidatura França-Barcelona ha quedat ben situada. L’Euroregió funciona. I és cap a
aquesta concepció que hem d’anar si volem que Catalunya jugui un paper d’un cert relleu
en l’Europa dels 450 milions de ciutadans.
El nou model de Finançament Autonòmic
Estem proposant un nou sistema de finançament. Abans d’ahir el va explicar el Conseller
Castells a Tribuna Barcelona. És cert que tenim més competències transferides; és cert que
els recursos que rep Catalunya són insuficients. Això avui, i és molt important, ja és

9

�acceptat pràcticament per tothom.
Algunes dades significatives: el finançament de la Generalitat ha crescut a una taxa del
7,1% anual entre 1999 i 2002; el de l’Estat (incloent les cotitzacions de la Seguretat Social)
ho ha fet, durant el mateix període de temps, a una taxa anual del 8,2%. Mentrestant, la
despesa de les CC.AA. (Salut, Educació, Serveis Socials) té un comportament
estructuralment expansiu –elasticitat de renda alta, per entendre’ns- i creix a taxes
superiors a la de l’Estat (Defensa, Justícia), que creix a taxes molt més modestes (3,9%).
Però el que nosaltres reclamem, o millor, proposem, va més enllà.
Estem posant sobre la taula un nou sistema que representa un canvi estructural respecte
als sistemes anteriors, amb una nova filosofia i uns nous principis rectors.
I aquí rau la importància d’una proposta que ha de suposar un canvi històric en el nostre
sistema democràtic.
Catalunya, amb un PIB per càpita superior a la mitjana, passa, després d’aplicar el
sistema, del quart al vuitè lloc entre les disset comunitats autònomes, quedant per sota de
la mitjana. Altres CC.AA. disposen d’uns recursos per càpita molt per sobre de la mitjana,
quan la seva capacitat econòmica es troba per sota. Hi ha una comunitat autònoma que rep
121 i paga 65 quan nosaltres rebem 97 i paguem 125; doncs no pot ser: hem d’anar a un
sistema pel qual la solidaritat funcioni i, al mateix temps, no es donin aquests contrastos
que són inacceptables. També hi ha Comunitats que parteixen d’una posició per sobre de la
mitjana i milloren, i Comunitats que estan per sota i continuen per sota després de les
transferències.
Parlar del sistema de finançament és parlar de política, però m’acceptaran que la suposada
racionalitat del sistema és dubtosa: “no, no, ... es que todo esto proviene de la Lofca, de la
Constitución, etc..” Esto proviene de dónde provenga, però si la gent no ho entén, mejor
que no provenga. Perquè una part important de l’eficiència del sistema econòmic i
especialment del sistema fiscal, no és que la gent estigui encantada de pagar els seus
impostos, que no ho estarà mai, però que entengui el què està pagant, perquè ho paga, i
perquè es fa servir. I això és exactament el que no succeeix.
Per tant, intentant deixar de banda per un moment el cas específic de Catalunya, és l’Estat
espanyol, aquest estat que ha de passar de ser Estat autonòmic a ser Estat de les
Autonomies, el que necessita definir un nou sistema de finançament clar.
Un sistema que s’adapti a la seva realitat d’estat compost i als tres nivells d’administració –
central, autonòmica i local- amb els que funciona, en la teoria i en la pràctica (Si no
comptem la SS, l’Estat només gasta un 32%, i les CC.AA., i les EE.LL. el 68%) , una
autèntica revolució respecte del 1980. Quan va començar tot, l’any 1980, la relació era 800-20. L’Estat en rebia el 80, les comunitats autònomes res i les entitats locals un 20. Ara el
que crida més l’atenció és que els ajuntaments s’hagin quedat en el 20, i el que és realment
revolucionari és que l’Estat hagi passat del 80 al 30.
Estic tant convençut de la legitimitat de reclamar un nou sistema de finançament, que –ja
els ho avanço- seré d’una fermesa extrema davant totes les vicissituds que trobem en el
camí. Fermesa no vol dir respondre a totes les provocacions, ni vol dir tampoc immobilitat.
El nou sistema s’ha de negociar, i qui s’asseu en una taula sense voler moure’s ni un
mil·límetre de la seva posició inicial, és que o no sap negociar o no vol obtenir cap resultat.
Dit això, m’agradaria dir resumidament en què es basa la proposta.
a) És una proposta de bases, més que això, de principis específics, però de la que en pot
sortir més d’un model. La nostra proposta és un marc en el qual hi caben diversos models

10

�Quan definirem el model concret, tindrà més sentit parlar de xifres i de terminis. Ja en
parlarem.
Ja saben que hem estimat en un 7,5 % del nostre PIB la diferència entre impostos pagats i
serveis rebuts. Ho reduirem substancialment, en el temps, però substancialment.
b) És un model que combina autonomia tributària i solidaritat interterritorial en el marc
d’una proposta d’inspiració federal; per tant, els models que d’ella en poden sortir seran
homologables als existents en països de tradició federal.
No es proposa un model de privilegis, un ‘cupo’ encobert, sinó que és un model de
participació, de percentatges i de corresponsabilitat.
És, per tant, generalitzable a la resta de Comunitats Autònomes. A totes les que així ho
desitgin (com sempre ha passat...recordin que hi va haver tres CC.AA. que no es van
adherir al sistema del 1996 i no va passar absolutament res!).
c) És un model estable en el temps, i l’estabilitat implica mecanismes d’actualització per tal
de poder anar-se adaptant a la realitat.
Aquests grans principis que acabo d’enumerar es concreten en una bateria de mesures més
específiques:
- La creació d’una Agència Tributària de Catalunya que recapti tots els impostos pagats a
Catalunya i que podrà estar consorciada o coordinada amb l’administració tributària del
conjunt de l’Estat, que ens permetrà tenir més responsabilitat fiscal, més transparència i
coneixement –i per tant més eficàcia- i, en ser consorciada o coordinada amb la de l’Estat,
evitarà la fragmentació del sistema fiscal espanyol.
- Una part del rendiment dels impostos pagats a Catalunya (en uns percentatges que en cap
cas poden superar el 50%) s’atribuirà a l’Estat per al finançament dels seus serveis i
competències.
- La inversió d’infraestructures de l’Estat a Catalunya tendirà a equiparar-se a la participació
relativa del PIB de Catalunya en relació al PIB de l’Estat. Bàsic i fonamental. D’aquí plora la
criatura. Es compleix en moments punta (s’ha acomplert aquesta igualtat, en fi aquest
19%, o 20-21%, en alguns casos, com els Jocs Olímpics o l’AVE), però no de forma
sostinguda.
- La capacitat de finançament per habitant de la Generalitat ha d’equiparar-se gradualment
a l’obtinguda en aplicació dels sistemes de concert i conveni vigents a les comunitats
autònomes forals. Fa 5/6 anys, quan vaig esbossar el meu programa tornant d’Itàlia, els
recursos disponibles a Catalunya creixien un xic més que els del País Basc, any per any. No
molt més, però alguna cosa més; vam estar calculant amb altres companys bascos i d’altres
CC.AA. socialistes i vam calcular que en 20 anys ens igualarien, amb aquell ritme. Espero
que amb el nou sistema de finançament trigarem menys.
- El sistema que proposem preveu uns mecanismes de solidaritat molt potents. És més,
estableix un criteri clar i transparent de solidaritat interterritorial per primera vegada a
l’Estat espanyol. Clarament, no és que no existís, és que no era clar.
No podem entendre que les comunitats amb menys recursos es vegin abocades a prestar un
nivell de serveis més baix o a augmentar la pressió fiscal que suporten els seus ciutadans.
Però tampoc podem entendre que algunes Comunitats prestin més i millors serveis fent un
esforç propi notablement inferior.
Aquí, la igualtat no és sinònim d’equitat. I defensar-ho, seria com defensar que després de
pagar el nostre IRPF tots acabéssim amb la mateixa renda... seria absurd i contrari a

11

�l’interès que tots tenim de que hi hagi un mecanisme d’incentivació de l’esforç.
Conclusió
Voldria acabar fent una síntesi del que els he intentat transmetre en varis punts:
• En primer lloc, que tal i com vaig constatar a la reunió de dissabte al Parlament, totes les
forces polítiques de Catalunya entenem la responsabilitat històrica del moment que estem
vivint i, per tant, l’encarem amb fermesa i convicció. Catalunya tindrà un nou Estatut i
tindrà un nou sistema de finançament.
• En segon lloc, que tot i ser plenament conscient de les dificultats plantejades i de que
provoquin un cert neguit, crec que estem en un bon moment econòmic (tal i com demostren
els indicadors als que m’he referit).
L’aposta del govern és aprofitar aquestes condicions positives per aprofundir en les
transformacions necessàries que també he anomenat. D’això és del que parla l’acord
estratègic en marxa. El Govern no s’aturarà ni un minut. El govern governa, i seguirà
governant amb més ambició i realitzacions, francament, que en els darrers 25 anys.
• En tercer lloc, que tenim els cinc sentits posats en que Catalunya avanci amb un govern
catalanista i de progrés :
o En un govern de coalició, governar engloba també una part del “consensus building”. Les
decisions es prenen d’una altra manera, molt menys arbitraria i tenint en compte les
diverses incidències sobre la comunitat afectada per una o per altra política.
o No renunciarem a cap dels nostres drets ni a cap de les nostres obligacions com a
govern, però avançarem amb la complicitat de tots vostès, i amb la seva col·laboració.
Aquest és un govern que busca el consens; i no per imatge, sinó per convicció. El consens
amb tots els agents socials i econòmics del país, i el consens amb els altres pobles
d’Espanya.
• I, finalment, he intentat explicar, un cop més, perquè volem un nou sistema de
finançament i en què consisteix la nostra proposta. Una proposta que és eficient i solidària a
la vegada.
• ...I sempre tornant al principi, un nou Estatut com a instrument necessari per dur a terme
les reformes socials, polítiques i econòmiques que Catalunya es mereix i que Catalunya
tindrà.
Moltes gràcies.

12

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="1">
      <name>Text</name>
      <description>A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7599">
                <text>1688</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7601">
                <text>Un finançament per al progrés econòmic i social de Catalunya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7604">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7605">
                <text>Cercle d'Economia. Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7606">
                <text>Comerç</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="7607">
                <text>Competitivitat</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="7608">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="7609">
                <text>Energia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="7610">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="7611">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="7612">
                <text>Estatuts</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="7613">
                <text>Euroregió</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="7614">
                <text>Finançament</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="7615">
                <text>Infraestructures</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="7616">
                <text>Relacions Internacionals</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14234">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39083">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39084">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40163">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40234">
                <text>2005-06-15</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7600">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1757" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1361">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1757/0000001380.pdf</src>
        <authentication>f67cd953a08feef2019e57b709f32a07</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42958">
                    <text>Un futuro posible:preservar identidades, compartir proyectos
Conferència pronunciada per Pasqual Maragall a Bilbao
1.Quiero empezar mi intervención de esta tarde manifestando mi más radical repulsa al último atentado de eta,
en Andoain, que costó la vida a Joseba Pagazaurtundua. Esta condena no admite matiz posible. Y este atentado
tampoco admite silencio posible.
El silencio, en el País Vasco, es hoy sinónimo de asentimiento, de demasiadas complicidades con el terror.
Sólo por la palabra llegará la paz a Euskadi. Y no avanzaremos ni un milímetro en este camino, si lo transitan
solamente –y mucho menos aún si nos conducen- corazones de hielo, como dijo Maite Pagazaurtundua.
El silencio del alcalde de Andoain es políticamente inmoral. También aquí sin paliativos. Inmoral porqué no se
puede callar ante el asesinato de un ciudadano. Inmoral porque un alcalde no puede callar ante el asesinato del
jefe de su policía municipal.
Déjenme que lo diga claro y sin matices: yo habría votado la moción de censura contra el alcalde de Andoain,
por encima de cualquiera otra consideración de coyuntura o cálculo electoral, dando prioridad a la exigencia
moral y a mi convicción que nadie que no condene la muerte de una persona, de un servidor de su propia
administración, puede seguir un minuto más como alcalde. Era un gesto de dignidad política.
2.- Dicho esto, quiero hablarles esta tarde desde el máximo respeto a los ciudadanos vascos y a sus
instituciones.
No tengo la pretensión de hablarles de los problemas del País Vasco desde la distancia, ni mucho menos
impartir lecciones sobre lo que debe hacerse para resolverlos.
Pero si les ruego que acepten que mi aproximación a su situación está hecha desde una cierta pasión positiva,
desde una voluntad de empatía.
Quiero plantearles una reflexión respetuosa con la convicción de que los problemas de los vascos sólo pueden
resolverlos los vascos, en democracia y desde las instituciones y las leyes de que nos hemos dotado.
Mi reflexión se orienta hacia lo que podemos hacer desde Catalunya para crear unas condiciones mejores que
las actuales para ayudar a que el pueblo vasco avance hacia una solución de futuro.
3.-Pero antes de hacerlo creo que también es mi deber dejar sentada una petición que reiteradamente he
planteado a los máximos representantes institucionales de Euskadi: la COMPASIÓN con las víctimas del
terrorismo ... Compasión, no como sentimiento cristiano, sino padecer con, ser capaces de ponerse en el lugar
del otro, de compartir su dolor, su angustia, su temor, su esperanza ... Compasión humana, de persona a
persona ...
Y compasión política, de partido a partido, con el mensaje profundo de que hay esperanza en este pueblo de un
futuro reconciliado ...
Creo que para construir un futuro posible de Euskadi no basta con desear y trabajar sin descanso para acabar
con ETA, para aplicar la ley, para desterrar la desigualdad política que supone que unos ciudadanos, servidores
de lo público, tengan que ser protegidos para poder ejercer su noble función ...
Además hay que crear un clima moral que lo haga posible y, sobre todo, que haga posible el día después ... A
este clima moral es a lo que llamo compasión ...
4.-Vuelvo al núcleo de mi reflexión: ¿qué se puede -que se debe- hacer desde Catalunya?
Hace tiempo que mantengo una polémica amistosa con el presidente de la Generalitat sobre la conveniencia de
que Catalunya se implique en la solución del problema vasco y, en consecuencia en la construcción de una
nueva España.
No se trata de promover una actitud de ingerencia en la política vasca. Ni mucho menos. Se trata de promover
una actitud mucho más activa en la política española para intentar sacarla del callejón sin salida al que a mi
juicio la están llevando lo que denomino los tres nacionalismos que nos gobiernan.
Entiendo que desde Catalunya tenemos el deber y la oportunidad de hacer dos cosas:
-Progresar en nuestro modelo de autogobierno en el sentido de superar la etapa de mera afirmación identitaria.
-Promover la idea y el proyecto de una España plural.
En el convencimiento de que haciendo lo primero ayudamos a avanzar en el segundo de los objetivos; y
viceversa.
5.-En primer lugar: afianzar un modelo de autogobierno de Catalunya que suponga un nuevo paso adelante ...
Vengo diciendo en los últimos tiempos que los primeros veintitrés años de autogobierno estatutario en
Catalunya constituyen tan sólo el prólogo de lo que puede y debe ser el autogobierno pleno de Catalunya.

�Unos veintitrés años en los que la afirmación identitaria ha sido prioritaria y en los que se ha dejado de lado la
preocupación por una estrategia de futuro, por construir un proyecto que puedan compartir todos los
ciudadanos de Catalunya, sea cual sea su manera personal de vivir el sentimiento nacional.
¿Acaso son excluyentes los propósitos de preservar identidades y de compartir proyectos?
En pura corrección política tendría que decirles que se trata de una disyuntiva falsa, que es deseable y posible
que ambos propósitos convivan en la dinámica de una sociedad.
Creo que es así y que una sociedad madura debe ser capaz de encontrar el equilibrio entre sus raíces y sus
esperanzas.
Pero hay momentos en la vida de un país en que hay que decidir la dirección y el sentido de su rumbo … Y no
es lo mismo hacerlo con una omnipresente obsesión por el pasado, por afirmar la identidad, por reforzar el
vínculo comunitario … que hacerlo con la determinación de mirar hacia el futuro, de construir un proyecto
atractivo para nuestros hijos.
En hermosas palabras de un socialista catalán de los años treinta del siglo pasado, Rafael Campalans,:
“Catalunya no es la historia que nos han contado, sino la historia que nosotros queremos escribir. No es el culto
a los antepasados, sino el culto a los hijos que aún han de venir” ...
Permítanme una referencia a lo que ha venido en llamarse el “modelo catalán”, que no sé si no es otra cosa que
una manifestación de una cierta vanidad provinciana ... En todo caso entiendo que debe ser algo definido por
dos características relevantes:
-Que es posible a la vez el pleno autogobierno de Catalunya y formar parte activamente de la España
democrática y plural.
-Que la sociedad catalana no ha de estar dividida por la “cuestión nacional”, que la línea divisoria fundamental
de la confrontación política no ha de ser la que separa nacionalistas de “no-nacionalistas”.
Repito que no queremos ni podemos dar lecciones. Pero en la medida que este modelo idealizado es compartido
por una amplia mayoría de catalanes, los responsables políticos tenemos la obligación de convertirlo en una
realidad tangible y también útil para todos.
6.-En segundo lugar, desde Catalunya tenemos el deber de impulsar el proyecto necesario y posible de la
España plural.
-Necesario porqué no hay otras vías
transitables en la Europa de hoy ...
-Posible, si entre todos creamos las condiciones políticas ...
-Si no sucumbimos al odio que quiere instalar el terrorismo en la agenda política ...
-Si resistimos a la tentación de renunciar al debate político, a la diferencia, al pluralismo en aras a una
unanimidad que representa la muerte del futuro ...
Los demócratas tenemos como primer deber compartido luchar contra el terror. Y desde esta prioridad, no
podemos renunciar a nuestros proyectos, a nuestras diferencias, a nuestro diálogo, a nuestra capacidad de
ponernos de acuerdo en procesos que trasciendan el presente .
No podemos, en definitiva, renunciar a la política .
Estoy convencido de que España –y con ella Cataluña ... y Euskadi- necesitan de un proyecto de realismo
político y ambición colectiva como lo es el de la España plural.
-Realismo en su desarrollo: hay que trabajar con una Constitución y unos Estatutos que no son intocables y en
el escenario diseñado para las instituciones democráticas por la Unión Europea.
-Ambicioso en sus objetivos: dar respuesta satisfactoria a las aspiraciones de los pueblos de España para este
siglo.
Una España plural que ha de nacer de la periferia geográfica sin que nunca más pueda ser considerada periferia
política... Una nueva concepción política de España: la España federal. Una nueva configuración económica de
España: la España red.
Esta transformación de España no será posible mientras sea gobernada por el más rancio nacionalismo de los
gobernantes que ha tenido este país desde la llegada de la democracia. La España plural solamente podrá
construirse desde la superación de la España Una, levantada a golpe de sentimientos identitarios en singular, y
su sustitución por una España-proyecto en el que todos los que formamos parte de la primera persona del
plural nos sintamos cómodos.
Plural y red son conceptos incompatibles con los viejos prejuicios esgrimidos por el nacionalismo del centro:
insolidaridad territorial, privilegios, unidad de destino universal.
Hay que poder vivir, prosperar y realizarse individualmente y colectivamente sin pasar por el centro. Hay que
respetar Madrid y lo que representa, que es mucho e importante, pero no podemos renunciar a un horizonte
más amplio de legítima ambición para nuestros proyectos.
7.-Catalunya i Euskadi en la España plural ... En términos económicos y de desarrollo de la España-red, el eje
País Vasco-Catalunya adquiere un valor estratégico evidente, imposible de configurar y rentabilizar en la actual

�concepción radial de España.
-Tenemos un interés común en fomentar nuestras economías. Las más competitivas de España y con un alto
grado de complementariedad.
-Podríamos y tendríamos que hacer muchas cosas en común y les ruego que tomen en consideración esta
oferta.
-Podríamos y tendríamos que potenciar la presencia de los intereses vascos y catalanes en sectores
estratégicos como la energía, las telecomunicaciones y las infraestructuras, en los que quizás convenga ir
juntos para estar de verdad en condiciones de plantearnos objetivos realmente ambiciosos.
Por ejemplo: No tiene sentido en la Europa de hoy una red ferroviaria de alta velocidad que no dibuje el eje
ferroviario Barcelona-Valencia, o si se quiere, Almería-Marsella y que no dibuje el eje cantábrico, cosa que inició
el Informe del Banco Mundial de 1960 con Bilbao-Behovia y La Junquera-Murcia y que luego se abandonó. Ni
tiene sen tido una España en red sin el eje Bilbao-Barcelona.
La España de las autonomías ha olvidado curiosamente cosas tan elementales como éstas. La España de las
autonomías es un concepto, un concepto político y jurídico, pero es también un mapa, y no sólo un mapa de
fronteras regionales, sino un mapa de conexiones entre esas regiones. Si no es así, no será un concepto
efectivo, actuante, material y positivo.
8.-No quiero terminar esta primera parte sin volver al País Vasco para hacer el elogio de la necesidad
indispensable de una fuerza política que cumpla con el deber ineludible de convertir el diálogo democrático en
su norte de acción, su razón de ser.
Hoy por hoy estoy convencido que esta fuerza política tiene un nombre: el Partido Socialista de Euskadi.
Un Partido que cuenta con la doble legitimidad de su compromiso profundo con el autogobierno de Euskadi y de
su compromiso por la libertad de todos los ciudadanos y las ciudadanas de este país sometidos a un chantaje
colectivo.
Un compromiso con el autogobierno demostrado a lo largo de la historia contemporánea de Euskadi y -más allá
de lo razonablemente exigible- durante los años en que compartió las responsabilidades de gobierno con el
Partido Nacionalista Vasco.
Un compromiso con la libertad frente al terror, asumido con el coraje cotidiano y anónimo de miles y miles de
hombres y mujeres que reafirman su esperanza en una Euskadi libre y en paz.
Es el coraje de los Rabin, de los Hume que fueron capaces de forjar, en condiciones tan difíciles como las de
esta hora de Euskadi, un futuro de paz para sus pueblos, convencidos que la condición de la paz es el acuerdo y
no la victoria.
Ahora nos acercamos al momento de la verdad. En un año cuatro elecciones, por orden creciente: locales,
autonómicas, generales, europeas. Conviene ir aclarando conceptos.
Aquí nos gobiernan tres nacionalismos: el español, el catalán y el vasco. A escala mundial nos gobierna el
nacionalismo americano, matizado afortunadamente por las influencias de ONU y Unión Europea.
Esos nacionalismos no nos están resolviendo los temas que tenemos pendientes como catalanes, vascos,
españoles y europeos, ni tampoco como ciudadanos del mundo.
España va bien. Todo es relativo en este mundo. España va bien en los últimos 25 años, comparados con los 75
anteriores, de 1898 para acá. Catalunya va mejor que nunca desde 1714, aunque el siglo XVIII, políticamente
horrendo, fue bueno económicamente, y el XIX y el XX tuvieron fases de progreso fulgurante, en la cultura, en
la política y en la economía.
Pero estamos en un punto de giro, en un recodo interesante de nuestra historia.
Dejemos Europa y el mundo para el final o para otro momento. ¿Cuál es exactamente nuestra situación local?
La Constitución y los Estatutos son correctos, puesto que nos han permitido llegar hasta aquí. Pero hay fatiga
en sus materiales.
Indicios: el anterior presidente del Tribunal Constitucional se retira pidiendo una relectura conjunta del bloque
constitucional- estatutario y su compactación y adecuación.
Más indicios: el actual presidente del TC entra en el cargo como elefante en cacharrería, declarando que no hay
diferencia entre nacionalidades históricas y las que no lo son, puesto que, según cree, todas lo son de algún
modo. Y se apoya para ello en una lectura de los 17 Estatutos que muestra, es cierto, distintas interpretaciones
de los términos “nacionalidad”o “comunidad histórica”o “región”.
Una parte de las Comunidades Autónomas, las que se consideran más históricas, porque tienen lengua propia y
tuvieron Estatuto en los años 30 del siglo pasado (hechos ambos referidos en la Constitución), consideran que
peligra la hasta ahora útil ambigüedad de la Carta Magna.
(Es sabido que Napoleón prefería Constituciones breves y ambiguas. Probablemente la ambigüedad sea
obligada para reflejar sin ruptura el acuerdo de no entrar en lo que divide a los constituyentes y limitarse a lo
que los une. En cuanto por un lado o por otro se pretende reducir la ambigüedad – algo que en algún momento

�hay que abordar, probablemente ahora – debe saberse que peligra el equilibrio inicial y que habrá que buscar
otro más avanzado, más elevado)
Pero sigamos investigando el estado actual de conservación de los textos legales de hace un cuarto de siglo.
Todos los partidos excepto el actualmente gobernante en España piden la reforma del Senado para cumplir con
la exigencia (artº 69.1 de la CE) de hacer del Senado la cámara de los territorios o autonomías y no una mera
representación de las provincias.
El Partido Popular lo asumió en 1996, para abandonar luego ese objetivo, quizás porque cayó en la cuenta de
que incluso perdiendo la mayoría en el Congreso podría tal vez, con el Senado actual, mantener una posibilidad
de bloquear o al menos de alejar en el tiempo eventuales cambios en las leyes.
Otro factor de incomodidad: el País Vasco no estuvo representado en la redacción del texto constitucional de
forma suficiente a juicio del partido nacionalista que gobierna hoy Euskadi, de modo que sus representantes se
abstuvieron en la votación del mismo.
Último y más relevante elemento a considerar: hemos entrado en Europa. Y sus Tratados, que en su momento
ratificamos y son ley en España, aparte de absorber parte de la soberanía que definía la CE como propia de
nuestro estado (moneda, fronteras, y progresivamente defensa) establecen principios avanzados y muy
adecuados para regular nuestra propia gobernación, por ejemplo el principio de subsidiariedad, en virtud del
cual nada de lo que pueda hacerse cerca de la ciudadanía debe hacerse lejos. O el de proporcionalidad, que
veta el exceso de medios del gobierno lejano en la persecución de sus fines legítimos. (En virtud de este
principio se excluiría, por ejemplo, que el estado interviniera en la solución del tema del “botellón”, en el barrio
de Malasaña de Madrid; quizás ni tan solo la autonomía debería intervenir, bastándose la ciudad para ello.)
Es más: los Tratados reconocen que los gobiernos subestatales dotados de determinadas competencias
exclusivas pueden estar presentes en los Consejos de ministros de esas materias e incluso representar a la
nación-estado (como hacen los länder alemanes, por ejemplo en los Consejos de ministros de Cultura).
(Curiosamente un documento del Ministerio de Administraciones Públicas niega a las comunidades españolas
esas posibilidades, afirmando que el federalismo alemán es homogéneo y el español, no: el español, señala ese
documento, es asimétrico. Santa palabra, que yo trato de no utilizar, por prudencia.)
No voy a añadir, por no alargar más el análisis de las causas de envejecimiento de nuestra Constitución, y por
coherencia, el demoledor recuento que hizo Joaquín Leguina, de los derechos consagrados en ella y que no se
han hecho efectivos (entre ellos, por ejemplo, el derecho a la vivienda). Posiblemente no se trate ahí de
envejecimiento actual sino de ingenuidad inicial, algo que todas las constituciones comportan – no la que
menos la de los EEUU cuando proclama el derecho de sus ciudadanos a la persecución de la felicidad.
Si no hemos cambiado ya la Constitución, vistos los datos, es por la prudencia extrema que nos sugiere la
consideración, siquiera somera o inconsciente, de las barbaridades que cometimos antes de que Ella (con
mayúscula) existiera.
No es descabellado sin embargo, por lo dicho, temer que la prudencia nos haga aparecer insensatos a los ojos
de algunos agudos observadores de hoy y, lo que sería peor, de la mayoría de los de mañana (¡cómo no se
dieron cuenta! dirán entonces)
Vayamos ahora a por la evolución de los formatos políticos que se han ido adoptando en el último cuarto de
siglo: hemos hecho un ciclo completo o casi completo de todas las alternativas posibles.
Hemos tenido en el estado gobiernos socialistas y gobiernos conservadores, ambos en sus dos variantes:
mayoría absoluta y mayoría relativa. Y por tanto períodos de mayor peso (teórico) de los nacionalismos
periféricos y otros de exclusiva influencia de los partidos de ámbito estatal.
Hemos tenido en Euskadi una preautonomía presidida por un socialista, gobiernos de coalición con
vicelehendakaris socialistas (Ramón Jáuregui, Fernando Buesa) y gobiernos exclusivamente nacionalistas.
En Catalunya, después de la victoria de los socialistas y la izquierda en 1977 – la mancha roja de Europa,
recuerdan? – tuvimos (qué generosidad la nuestra) gobierno de unidad presidido por Tarradellas, con Narcís
Serra como ministro estrella, y luego gobiernos nacionalistas, minoritarios y mayoritarios. El último de ellos,
minoritario, con el soporte parlamentario del Partido Popular.
Este hecho, inédito en nuestra historia política, amalgamado con el apoyo del nacionalismo catalán al
nacionalismo español en las Cortes españolas, está en la base de la crisis profunda de nuestros nacionalistas,
debida también al cansancio de más de veinte años de gobernación ininterrumpida.
Ello permite que mucha gente comprenda que estamos ante un posible cambio histórico en Catalunya, que va a
tener consecuencias serias, muy serias, en la gobernación española. No imagino a los nacionalistas catalanes,
desde la oposición en Catalunya, apoyando a un gobierno minoritario del partido nacionalista español en
Madrid: sería un suicidio político.
Preparémonos para un situación nueva, “si Dios quiere”. Y sepan ustedes que vamos a manejarla con
determinación, conscientes de lo que se va exigir de nosotros, tanto en el sentido de la sensatez y la
moderación, como en el de la fidelidad al objetivo de una Catalunya potente y una España plural y

�efectivamente reconciliada con esa pluralidad que es substantiva y constitucional.
No me va a temblar el pulso en esas circunstancias para hacer realidad esos objetivos.
Hay otros indicios de que España se ha ido preparando para ese nuevo panorama del segundo cuarto de siglo
constitucional.
Media España (básicamente el Norte y el Sur) está en posiciones más bien inclinadas o a la izquierda o al
nacionalismo periférico – con la salvedad, precaria hoy, de Galicia. La otra media (la franja central) está en la
derecha o centro derecha. La línea divisoria virtual que va de Asturias a las Baleares es bastante elocuente en
ese sentido.
En 1981, todavía con el gobierno inicial (UCD) en plaza, pasamos la prueba de un golpe de estado. Hace poco
la opinión pública ha sabido que el 27 de Octubre del año siguiente, a un día de las elecciones generales, se
desarmó un segundo golpe, con un sigilo que sólo podía obtenerse con un alto grado de lealtad entre gobierno
y oposición.
Eso es algo que en los últimos años se ha debilitado, a pesar de la actitud moderada de la dirigencia del partido
socialista en ese terreno – moderación que le valió hasta hace poco al secretario general socialista ironías
feroces, incluso en medios no alejados de su ideología. El pacto anti terrorista es la más evidente prueba de
lealtad de los últimos años.
A lo que voy es a lo siguiente: poco nos queda ya por experimentar antes de decidirnos a dar un paso adelante
y adecuarnos a las nuevas realidades, a la realidad europea en la que estamos y a la realidad española que
hemos ido construyendo. No lo digo por un prurito de realismo, ni por un deseo innecesario de aggiornamento.
Lo digo por prudencia. Por no forzar demasiado la elasticidad de unas normas que han dado muy buen
resultado pero que no merecen mayor abuso.
Deseo que Catalunya dé un paso adelante y participe de forma más clara, más ambiciosa, en el mejor sentido
de la palabra, y más confiada, en la gobernación de España, y en el diseño evolutivo de esa gobernación.
Siento que esa mayor participación es deseo de mis conciudadanos y alternativa a determinados cálculos
soberanistas, perfectamente sustentables, es cierto, en las circunstancias actuales, que he descrito antes. Tales
cálculos no responden con exactitud a la voluntad mayoritaria de los catalanes, que es más inteligente y más
positiva, igualmente ambiciosa, pero más cauta. Y es mejor entendida en Europa.
En una Europa en la que tantos pequeños países van a entrar, sino con derecho de veto, sí con derecho al voto,
va a ser difícil, muy difícil, que algunos grandes países compuestos, como la República Federal, el Reino Unido o
España, no se abran en su interior a una mayor movilidad de los pueblos o regiones que los componen y a una
cierta presencia de los mismos en el escenario europeo.
Creo también que sin esa implicación abierta de Catalunya en la España plural no hay salida para el proyecto
constituyente inicial, que la dibujaba claramente.
Añado que sin esa apertura de miras y sin la correspondiente sensación de comodidad por parte de Catalunya
en el proyecto español, sensación a la que se refería recientemente Rodríguez Zapatero, no habrá solución para
el drama que está viviendo Euskadi, o mejor, que estamos viviendo todos en Euskadi.
Lo digo porque en algún nivel más o menos consciente de las estrategias políticas españolas puede anidar el
temor de que una solución excepcional para el País Vasco dé la señal de partida para una reclamación catalana
de excepcionalidad, que pudiera no caber en el marco de la elasticidad permisible de nuestro sistema político.
Catalunya es consciente de que el País Vasco y Navarra, por circunstancias históricas y geográficas, por
argumentos de tamaño y de tradición, tienen y van a tener un régimen técnicamente “excepcional”, foral, no
común.
Y Catalunya quiere que se sepa que lo nuestro es distinto. No queremos un régimen de favor ni de excepción,
dicho sea sin ánimo de ofender a nadie. Queremos una España distinta. No distinta sino conforme a lo que
entendemos que promete la Constitución y que se ha ido marchitando o que se puede marchitar si no
evolucionamos.
Un país que evolucione hacia el reconocimiento no solo literal sino cordial de su pluralidad, de sus lenguas, de
sus culturas. Reconocimiento efectivo y defensa de la pluralidad por parte del Estado, y correlativa afirmación
por parte de Catalunya del capital inmenso que es para nosotros el castellano y la convivencia de los pueblos de
España.
Si ésta vía es posible, Catalunya no será mera espectadora. Jugará fuerte la carta de España. Y el País Vasco
podrá buscar con más tranquilidad una solución bloqueada en parte por errores propios, seguro, pero en parte
también por errores ajenos, por el temor a que cunda el ejemplo y a que la excepción suplante a la regla.
Esa es mi esperanza. Voy a trabajar intensamente por ella. Y me place poder compartirla con ustedes, en la
ciudad en la que se estableció mi abuelo, un zapatero de Monóvar, y en la que nació mi madre. Vamos a ver si
recuperamos la vieja y pacífica rivalidad-amistad entre Barcelona y Bilbao, entre Catalunya y Euskadi, sin la
cual España no sería lo que es, y sobre todo no sería lo que puede llegar a ser.
Muchas gracias.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27996">
                <text>Un futuro posible: preservar identidades, compartir proyectos</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27997">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27998">
                <text>Bilbao</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="28000">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="28001">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="28003">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="28004">
                <text>Identitat col·lectiva</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="28005">
                <text>Espanya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="28006">
                <text>País Basc</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="28007">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="28008">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="28009">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="28010">
                <text>Federalisme</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41365">
                <text>2003-02-20</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="28002">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1673" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1276">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1673/0000000572.pdf</src>
        <authentication>2235c7cd99a9687f1d8017186d1b8097</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42875">
                    <text>"Un home de veritat" A Antoni Santiburcio
Article de Pasqual Maragall a El Periodico (12-7-2001)
Se ha dicho de él todo o casi todo, se ha contado casi todo de una vida como la de Antoni, de su familia, de
cómo vivió antes y durante la enfermedad, de cómo no cambió por dentro mientras iba cambiando su aspecto.
Cambiando menos para su familia y sus compañeros del día a día, claro, que los que le íbamos viendo de tanto
en tanto comprobábamos con mayor brutalidad las dos cosas: el ataque implacable de la enfermedad y la
eficacia de su resistencia. Para darse cuenta a distancia de todo ello, sin embargo, había por lo menos que
haberle conocido antes con cierta intensidad, saber de esta persona singular y clásica al mismo tiempo.
Yo le conocí y traté bastante, durante bastantes años. Nunca tuve la impresión de conocerle del todo, ésta es la
verdad. Pero no tuve duda alguna sobre lo siguiente: era un hombre de verdad, en el sentido cabal del término.
Tenía una idea clara de lo que quería y de cómo podía conseguirlo. Y lo conseguía. No recuerdo haberle oído
que algún objetivo fuese imposible o se le resistiera. Probablemente la dificultad le estimulaba. Sin embargo no
era jactancioso. Era discreto. Era directo. No era un gran orador, pero decía precisamente lo que quería decir.
Poco antes de morir, notó que le faltaba algo, y lo dijo. Tenía razón como casi siempre.
Lo digo a sabiendas --muchos amigos lo saben-- de que no siempre coincidí con sus razones. Eso no era lo más
importante. Nuestra visión de lo que había que hacer era básicamente la misma. Y lo hicimos. Barcelona
cambió. Cambió ella. Nosotros la comprendimos y la ayudamos. La intuimos. Yo había conocido y trabajado
durante largos años con personas de su misma extracción, de su mismo perfil, de barrios cómo el suyo. Eran
otros tiempos. Ahora no tocaba soñar y conspirar: tocaba actuar. Y actuamos.
Pero tocaba también convencer, explicarse, seducir. En Chipiona, en un mitin de la campaña de Carmen
Romero para ser diputada en el Congreso, recuerdo que sedujo a todos, y en concreto a Carmen. El era el
joven andaluz que había triunfado en Barcelona. Eso en Andalucía es un triunfo importante. Pero donde había
convencido aún más era en Barcelona: en los barrios y en la prensa de base, no en los grandes titulares. Ahí se
produjo una interesante asociación de intereses entre un sector de la base política y de la base periodística, y
también, conflictivamente, pero de hecho, categóricamente, con una buena parte de la base del movimiento
ciudadano en los barrios.
Ahí, Santiburcio jugó un papel decisivo. Fue mal entendido por un sector de la política y de los medios, que se
empeñó en verle, a él y a lo que representaba, como la intromisión de un advenedizo que agitaba las aguas
aparentemente tranquilas de un país y de una ciudad donde los códigos de conducta y las alianzas posibles
estaban férreamente controladas según unos modelos hijos de la transición de los años 70. Un cierto
catalanismo y una cierta izquierda, y una cierta prensa, marcaban la pauta que no se permitía transgredir.
Santiburcio, no nos engañemos, era en cierto modo un extraño en ese contexto. Su estilo chocaba. Su Fòrum
Nord de Nou Barris parecía quijotesco. Su actitud sonaba a populista, y a individualista y excesivamente
pragmática a la vez.
Su éxito casi póstumo no hace más que revalorizar su esfuerzo por superar esas circunstancias adversas. Habrá
que historiar todo esto porque de otro modo no se entenderá del todo lo que ha pasado estos años en
Barcelona.
La Barcelona rutilante, que salió rejuvenecida y admirada por propios y extraños de la larga aventura que lleva
el nombre de los Juegos Olímpicos, en realidad se fraguó, no sin conflictos, en los barrios y los distritos,
negándose a admitir que las islas de excelencia y los grandes equipamientos lo fueran todo Esa Barcelona es un
modelo con claroscuros, sin duda, pero es el auténtico modelo Barcelona. Y surgió de una alianza o complicidad
que va desde Samaranch a Santiburcio, en torno a un proyecto universal y en cierto modo globalizador , y sin
embargo con profundas raíces populares.
Catalunya le debe mucho, casi tanto o más que al proyecto nacionalista, dotado de razones evidentes y
políticamente bien ejecutadas, pero lastrado también por serias limitaciones, limitaciones que el modelo
Barcelona hizo saltar por los aires. Afortunadamente. El proyecto del 2004 es un serio intento de proseguir por
ese camino que unos y otros fuimos construyendo, como se decía antes, dialécticamente.
Queda sólo por admitir que esas contradicciones se vivieron no sólo en el amplio campo de la ciudad y del país,
sino también en el interior del socialismo catalán. Todos los partidos socialistas han tenido y tienen dificultades
en las grandes ciudades, sea en Londres o en Madrid, en París --hasta hace poco, y aún está por ver la solidez
de su éxito-- o en Viena. Nosotros, con Santi, optamos por el modelo de partido de Viena, de sólido prestigio
desde 1918 en la Barcelona de los urbanistas y por supuesto de los socialistas. Pero ello no nos libró de los
males que afligen a los partidos de ciudades donde, por su tamaño y su papel nacional, lo que se discute son
las ideas globales y no sólo las locales. Dónde el localismo y la identidad no son la muletilla o la pócima mágica
que resuelve todos los quebraderos de cabeza de los políticos. O si lo son ha de ser abarcando a un público
mucho más amplio que el tradicional público de votantes socialistas.
Y ahí está el problema. La dualidad partido de votantes-ayuntamiento de ciudadanos se hace entonces
evidente. Casi diría que se refuerzan mutuamente: como más tiende el gobierno municipal a ampliar su
espectro, más tiende el partido a afirmar los valores esenciales. La filosofía de eficiencia y flexibilidad del
gobierno municipal, que tiende a reducir los núcleos de decisión central y a dar amplia autonomía al sistema
periférico, se compensa con un partido de amplias ejecutivas y consejos de federación y fuerte control de las
agrupaciones. El conflicto estaba servido. Pero no fue más allá de algunos rasguños y algunas salidas de tono
de unos y otros, luego magnificadas, con cierta lógica, por unos medios que comienzan en realidad en el propio
interior del partido y la institución. Los auténticos medios productores de noticias son las bases de los dos

�sistemas. A quien se llama los medios son, en realidad, los medios formales de los medios reales ; las opiniones
y los creadores de opinión son actores del grupo que luego se siente objeto y no sujeto de la noticia.
Pero Santiburcio tiene tanto o tan poco que ver con esto como yo mismo. Fuimos piezas de un conjunto. Me
considero su amigo, en cierto sentido uno de sus mejores amigos. Y muchas veces debimos defender posiciones
contrarias. Qué lujo de amistades y qué gusto tener esas contrariedades, aunque nos hicieran sufrir, y a
algunos, mucho.
12/7/2001

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="26733">
                <text>Un home de veritat: a Antoni Santiburcio</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="26735">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="26737">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="26738">
                <text>El Periódico de Catalunya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="26740">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="26741">
                <text>1372</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="26787">
                <text>Santiburcio, Antoni</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26788">
                <text>Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26789">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26790">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26791">
                <text>Necrologies</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27327">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41282">
                <text>2001-12-07</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="26734">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="751" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="409">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/751/19981020_LV.pdf</src>
        <authentication>217e32fe003e379c6d47e340e31b01d3</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42083">
                    <text>Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

20/10/1998
La Vanguardia, p.033, Opinión

Un independiente a favor del consenso
Autor: PASQUAL MARAGALL
NO ES EXTRAÑO que se signifique su personalidad, su estilo de resolver problemas
en vez de crearlos.
Carlos Ferrer Salat era un joven, y cuando un joven nos abandona, siempre hay algo que
perdemos. Su juventud hizo increíble la noticia, nos pilló a todos por sorpresa. Tendemos a
idealizar a los que nos han dejado antes de hora. En esta ocasión no hace falta. Carlos goza de
un auténtico privilegio: era -y seguirá siendo- respetado por todos, rasgo de la gente con
personalidad abierta. Me podría extender sobre su indudable humanidad, la de un hombre sin
fronteras comprometido desde los años cincuenta con el proyecto de una España democrática,
moderna y europea. No es preciso.
Quiero resaltar su significación como gran ciudadano, como catalán de convicciones cívicas,
constante impulsor de proyectos. Cuando Barcelona necesitaba reunir recursos para su
promoción como candidata a los Juegos Olímpicos, Carlos Ferrer no tuvo ninguna duda. Se
puso delante, como buen deportista. Mientras algunos dudaban y otros quizá suspiraban en
secreto por un fracaso que les diera una razón que no tenían, Ferrer Salat se armó con lo mejor
que tenía, su inmensa humanidad, y ganó por goleada. Después, los Juegos Olímpicos
desencadenaron la ola de inversiones más importante que ha visto Cataluña en el siglo y la
principal en los últimos veinte años.
Ferrer Salat fue decisivo para convertir el Comité Olímpico Español en un socio leal y potente
del COOB y en el éxito del programa ADO. Cuando pedimos su colaboración, la prestó
encantado. En los primeros 70, aún con Franco, el Círculo de Economía que él presidía fue el
primero en plantear la necesidad de una institución metropolitana: "Gestión o caos", se titulaba
su manifiesto de entonces. La historia, 15 años más tarde y por sorpresa, se giró en contra.
Recientemente, tuvo mucho que ver en el homenaje a Cambó. Su labor empresarial y pública
obtuvo un fruto muy especial: el reconocimiento y admiración de los dirigentes sindicales, que
recuerdan el talante negociador y su capacidad para lograr la concertación social. No resulta
nada extraño que se signifique su personalidad, el estilo que le llevaba a resolver problemas en
vez de crearlos, como ha destacado Juan Antonio Samaranch. Con ambos hemos compartido
ese principio para construir consensos antes que crispar el ambiente, perseguir acuerdos en
lugar de acariciar la homogeneización, trabajar a favor de la confianza en vez de provocar
recelos. Ferrer Salat ha sido un empresario independiente que intentó -y consiguió- situarse en
la actitud opuesta a las genuflexiones: tender la mano. Su ejemplo debería animarnos a confiar
más en nosotros para afrontar los cambios con espíritu abierto y voluntad de futuro.
Personalmente, al menos, además de sentirme gratificado con su amistad, quisiera conservar el
recuerdo de un ciudadano comprometido con el consenso, favorable a los cambios necesarios,
valiente ante la terquedad del pesimismo, generoso en todos los sentidos.

138 de 204

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11434">
                <text>1214</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11436">
                <text>Un independiente a favor del consenso</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11438">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11440">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11441">
                <text>La Vanguardia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11444">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11445">
                <text>Ferrer i Salat, Carles, 1931-1998</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11446">
                <text>Necrologies</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11447">
                <text>Jocs Olímpics</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11448">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21750">
                <text>Ciutats</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14439">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40421">
                <text>1998-10-20</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11435">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="93">
            <name>Descriptive Identification : Note</name>
            <description>Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11437">
                <text>Activitat professional</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="642" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="185">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/642/Debat_1978_HistoriaFOC_PM.pdf</src>
        <authentication>3361a3170cb31ed50025a46a2e7b2a11</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41911">
                    <text>����������</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9718">
                <text>1608</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9720">
                <text>Un instant de reconstrucció de la història del FOC</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9721">
                <text>n. 4, p. 81-98</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9722">
                <text>Debat</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9725">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9726">
                <text>1978</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9727">
                <text>Front Obrer de Catalunya (FOC)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="9728">
                <text>Franquisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="47157">
                <text>Partits polítics Polítics</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9730">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9731">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10081">
                <text>Publicat al número 4 de la revista Debat.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14330">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9719">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
</itemContainer>
