<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<itemContainer xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/items/browse?output=omeka-xml&amp;page=497&amp;sort_field=Dublin+Core%2CTitle" accessDate="2026-05-07T22:27:41+02:00">
  <miscellaneousContainer>
    <pagination>
      <pageNumber>497</pageNumber>
      <perPage>10</perPage>
      <totalResults>5657</totalResults>
    </pagination>
  </miscellaneousContainer>
  <item itemId="692" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="463">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/692/19911012_LV.pdf</src>
        <authentication>b1cb17eeb8aff947b5fce7cfb4add858</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42137">
                    <text>Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

12/10/1991
La Vanguardia, p.015, Opinión

Una invitación a participar
PASQUAL MARAGALL
El viernes 20 de septiembre Narcís Serra relató en el Saló de Cent la prehistoria y la historia del
proyecto de la Barcelona de hoy, movida, dijo, por los vientos más favorables de nuestra era
moderna. Sus palabras sonaban a sugerencia, a mano tendida a todos los barceloneses a
participar.
El jueves 26 de septiembre Raimon Obiols hizo una intervención en el Parlament que puede
considerarse, en palabras del director de "La Vanguardia", una invitación a Pujol. Una
invitación a colaborar, a apasionarse por la labor de gobierno y no sólo por la reivindicación y
el agravio; a reconocer los peligros del nacionalismo agresivo, del que hoy observamos
muestras evidentes; y, en definitiva, a unir la voz de Cataluña para que sea escuchada fuera de
Cataluña. Una voz que no sea un simple lamento victimista, sino una reclamación seria y
responsable formulada desde la conciencia de nuestros derechos conculcados y también de
nuestros errores en el pasado.
Pujol, que tuvo un momento brillante en la respuesta a Colom, al señalarle que su partido,
Esquerra Republicana de Catalunya, no había sido separatista ni con Companys ni con Macià,
dejó sin contestar algunas cuestiones importantes: la invitación de Obiols -salvo en el
compromiso por la convivencia-, la crítica de Obiols al nacionalismo ignorante de las minorías,
su defensa del federalismo inscrito en el artículo primero del proyecto europeo de Unión
Política. El presidente del Consell Executiu dejó sin respuesta incluso la réplica de Colom, en
el sentido de que los gestos "españolistas" de Macià y Companys habían sido anteriores a las
sucesivas decepciones del bienio negro y, por supuesto, de la Guerra Civil.
Este último punto merece una reflexión más atenta. Se pueden albergar dudas sobre el sentido
de las palabras de Pujol: "Aún no he hecho lo que hizo Companys en el Parlamento español,
cuando gritó'¡Viva España!'".
Sería bueno saber si el "aún no" de Jordi Pujol, quiere decir: "Ya lo haré en su momento", o
más bien: "A mí no me cogerán diciendo esa barbaridad". Probablemente tampoco Pujol lo
sabe.
Sería bueno ir aclarando este dilema, al menos por una razón: ¿no es verdad que la decepción
de la República hundida y la guerra -con la derrota de la Cataluña autónoma- son los elementos
determinantes de la presente acritud al referirnos a España? Es innegable que en esa acritud
reside la gran diferencia entre Pujol y Tarradellas e incluso, quizás, entre el actual nacionalismo
dominante y el viejo patriotismo de Verdaguer y Maragall, y finalmente entre el catalanismo de
Obiols y el de Pujol.
En Verdaguer y Maragall hay lamento e incluso despecho con respecto a España –el
desesperado "Adéu Espanya" que cierra la oda-, pero desde la legitimidad del hijo que habla a
la madre. Hay un sentimiento trágico, precisamente en la medida en que en él se unen el
alejamiento y la proximidad familiar, el tronco común y el inicio de un desgajamiento.

33 de 204

�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

En el nacionalismo de CiU no se da este elemento trágico, sino una fría y calculada utilización
del agravio histórico, al que los inevitables pequeños -o no tan pequeños- agravios de cada día
nos refieren de nuevo, incansablemente.
Parece como si, en efecto, el desgarro total ya se hubiera producido en nuestros corazones
catalanes, como si nuestro tronco pendiera tan sólo de una debilísima rama, en realidad seca,
incapaz de soportar nueva vida, y buscara en nuevo suelo, como la zarzamora, un lugar donde
rebrotar, sola e independiente.
Y, a veces, eso que Colom proclama parece que Pujol lo oculte, aun sabiéndolo, o pareciendo
que lo sabe.
El nacionalismo de CiU sería así una calculada espera, un frío sentimiento, un "aún no", que
sólo aguarda a que se den las circunstancias del "¡por fin!" soñado, del momento de una
separación que no podemos proclamar todavía, porque ahora no sería positivo ni sensato, y
porque quizá podría engendrar entre los jóvenes un sentimiento incontrolable, próximo a la
generosa violencia que todos, desde la guerra, detestamos.
Tarradellas fue otra cosa. Su vuelta en 1977, diciendo en un Madrid todavía muy confuso que
él era "el sucesor de aquel que Franco mandó fusilar", tiene toda la grandeza de un episodio
evangélico y está en la base de su simultáneo pactismo. En Tarradellas no dejó de existir, ni por
un momento, ese hilo de profunda vinculación a Cataluña como patria, que se refleja en la
emoción de las palabras y que siempre deja abierta en el interlocutor una duda sobre las
auténticas intenciones del sujeto. Era como si esas intenciones sólo pudieran decidirse en la
intimidad, cuando la voz de la patria, calladas las demás, se dejara oír en el corazón de su
máximo representante. Intenciones por tanto no revelables, ni siquiera conocidas, tal vez, por la
propia persona. Lo mismo que en Pujol, aparentemente.
En el caso de Tarradellas, "la esfera nacional" o la ambigüedad necesaria del catalanismo con
respecto a España integraban un comportamiento que seducía, que inducía al poder central a
entrar en el juego y a arriesgar ante un contendiente de talla al que era imposible no
corresponder. Tarradellas daba al mismo tiempo muestras de saber perder si era preciso, es
decir, de dejar de ganar batallas sin acritud.
Y lo mismo, en medida creciente, sucede con Raimon Obiols. En el caso de Pujol, por contra,
la ambigüedad se ha asemejado hasta ahora a un aburrido agarrarse al tablero, a un incesante
"pasar cuentas" de cada avance y retroceso.
Desde la LO APA hasta la denominación de la "ratafia", desde la financiación de la Seguridad
Social hasta el "tono" en que el Gobierno se dirige a la Generalitat, o la duración de la estancia
del Rey o el protocolo de la visita de Gorbachev. Como si se quisiera ocultar un designio
cualitativo que nada tiene que ver con las cuentas y el protocolo y mucho con la soberanía. Y
produciendo en consecuencia un diálogo crispado, tenso, cargado de sospechas mutuas. Un
diálogo en el que curiosamente el nacionalismo de CiU es jaleado casi siempre por la derecha
madrileña de tradición más anticatalana, en la medida en que aparece más como un incordio
para el Gobierno socialista que como una auténtica amenaza, excepto cuando toda la Europa
del Este estalla y el "español del año" se convierte en peligroso secesionista.
Esta dialéctica, que sin duda tiene un público parcialmente fervoroso en Cataluña, no nos
enriquece como país. Obiols ha venido señalándolo en los últimos dos años. Quizá por eso he
podido decir que la ambigüedad de Pujol se ha asemejado "hasta ahora" a ese juego estéril.

34 de 204

�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

En efecto, parece como si la presión amable de Obiols estuviera produciendo -aliada con el
trabajo sordo de Serra- un perceptible cambio en la actitud de la cúpula de CiU, sincronizado
con cambios en la cúpula del Estado.
Pujol estuvo "tarradelliano" en más de un pasaje del último pleno del Parlamento. La
afirmación de la Generalitat como "el Estado en Catalunya" y la exigencia de asumir el mando
de las fuerzas de seguridad son divisas que Tarradellas acuñó y defendió. Por otro lado, su uso
y abuso del reglamento -que le permite contestar sin límite de tiempo, ni de asunto, ni de estilo
y cansar a los diputados hasta el agotamiento- y su posterior ausencia del hemiciclo durante
todo el curso político, han hecho más en pro del desprestigio del Parlamento que todos los
artículos antiparlamentarios; aunque Pujol tenga razón al rebatir la profunda frivolidad de estos.
No hay ninguna duda, sin embargo, de que Pujol es una máquina política coherente, de gran
categoría, que merece respeto, o cuando menos curiosidad, fuera de Cataluña y de España, y
que en momentos determinados de su intervención en la Cámara brilla a gran altura, aunque
Obiols le dominara, esta vez, en todos los terrenos. Este Pujol parece dispuesto sinceramente a
escuchar. Parece a punto de abandonar viejas actitudes, como la gravedad que le censuraba
amablemente un biógrafo tan benevolente con él como fue Manuel Ibáñez Escofet.
Pienso que la gravedad de Pujol tiene que ver con su historia personal, que todos conocemos, y
que en gran parte es la nuestra.
Porque Pujol no era, precisamente, el sucesor de Companys; no procedía de un digno exilio,
sino de un interior frustrante, hecho de compromisos y sacrificios, esperanzas y cansancio,
vueltas y revueltas de un calendario que incluyó el encarcelamiento, el insulto, las iniciativas
políticas y las civiles, 40 años de convivencia con lo peor de nuestra historia presidiendo
nuestras vidas.
Este es el caldo de cultivo y de desarrollo de la acritud nacida en los años 30 y que hoy
amenaza con colorear definitivamente la evolución de las relaciones de Cataluña con España e,
indirectamente, determinar de un modo particular nuestra inserción en Europa.
Las actitudes políticas de Pujol y Obiols en este punto no son muy distintas, en el fondo. En
cambio, los talantes sí. Sí, todavía. Pujol debería aceptar la invitación de Obiols y de Serra a
colaborar con el Gobierno español, que es el mejor que Cataluña podía esperar.
Colaborar no quiere decir entregarse. Colaborar quiere decir tratar de instalar un clima parecido
a lo que los alemanes llaman confianza federal ("bundestreue"); mejor dicho, no excluir que,
mediante los esfuerzos de unos y otros, esa confianza pueda finalmente presidir las relaciones
entre las partes, singularmente las partes diferenciadas y el todo. Y que eso ocurra en el tránsito
hacia un "todo" mayor y distinto, que es Europa.
Seguramente, cuando Pujol va a Madrid a no hablar de nada en concreto, sino a establecer
conceptos comunes, se está tratando de avanzar por ese camino.
La invitación de Obiols va en ese sentido. El catalanismo "noucentista" al que se refirió como
matriz de su actitud huía siempre, dijo, de la "sabonera", del jabón, del exceso verbal; confiaba
en el trabajo bien hecho; y detestaba el victimismo como fuente de argumentación política,
tomándolo seguramente por una confesión anticipada de debilidad.
Pujol, que estuvo recientemente en Praga, puede ser consciente de hasta qué punto a Havel le
falta ese terreno común, la posibilidad de un Obiols y de un Serra a partir de los cuales

35 de 204

�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

construir -o mejor reconstruir parcialmente- un lenguaje dotado del mínimo de sentimientos
comunes.
No basta la moderación. Tiene que haber un consentimiento, a veces dramático, en ocasiones
sereno, como lo hubo en Macià y en Companys, antes y después de Prats de Molió y del 6 de
octubre, como lo hubo en el Maragall de la "Oda" y el Verdaguer de la "Atlántida". No sólo
contabilidad de errores y aciertos mutuos.
Muchos catalanes, catalanistas, liberales, tolerantes, empresarios y profesionales partidarios del
consenso interior y del diálogo exterior son sensibles a esta exigencia. A ellos iba dirigida
también la invitación de Obiols.

PASQUAL MARAGALL, diputado por el PSC en el Parlament de Catalunya

36 de 204

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10473">
                <text>1154</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10475">
                <text>Una invitación a participar</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10477">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10479">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10480">
                <text>La Vanguardia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10483">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10484">
                <text>Pujol i Soley, Jordi</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10485">
                <text>Obiols i Germà, Raimon</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10486">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10487">
                <text>Parlament de Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10488">
                <text>Nacionalisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10489">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10490">
                <text>Espanya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10491">
                <text>Autogovern </text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14380">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40362">
                <text>1991-10-12</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10474">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="93">
            <name>Descriptive Identification : Note</name>
            <description>Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10476">
                <text>Alcalde de Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="170" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="26" order="1">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/170/20040527.pdf</src>
        <authentication>4b29de8de6e258fd89fa2ca871d9a7d6</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41773">
                    <text>Una propuesta catalana para la España plural
(castellà)
Club Siglo XXI de Madrid | 27/5/2004

Quisiera agradecer y aplaudir la iniciativa, que en esta ocasión han
tomado el Club Siglo XXI y Tribuna Barcelona, de organizar un
intercambio de puntos de vista, y que nos deparará en un futuro
próximo la presencia del Alcalde de Madrid y de la presidenta de la
Comunidad en la Ciudad de los Condes Reyes, que es la mía.
No puedo iniciar esta intervención sin un recuerdo emocionado para
las víctimas del atentado del 11 de marzo, sin unas palabras de
ánimo a sus familiares y amigos y para sus conciudadanos sin reiterar
una vez más el reconocimiento que todos los ciudadanos de España
tenemos para el pueblo de Madrid.
El ejemplo de entereza, eficacia y serenidad del pueblo de Madrid,
también de comunicación y de reacción en el sentido práctico y en el
sentido sentimental asombraron a todo el mundo. Madrid se ha
convertido en un icono del mundo. Y esto en Catalunya ha calado tan
hondo que este año la Generalitat ha decidido otorgar el premio
Blanquerna precisamente a ese pueblo de Madrid, que en marzo dio
su extraordinaria lección al mundo entero. Es un gesto con el que
queremos expresar nuestra convicción de un futuro más fraternal
entre nuestros pueblos. Más allá de la indispensable competencia sin
la cual unos y otros no estaríamos donde estamos sino muy por
debajo.
Yo siempre he creído que la dialéctica entre Catalunya y Castilla,
entre Madrid y Barcelona, está en la base de una buena parte de los
dramas de este país pero también y sobretodo de sus éxitos. Esta es
el arma secreta de España, esa competencia precisamente. Y que la
competencia que viene ahora entre un Madrid olímpico y una
Barcelona que va a ser más sede de instituciones estatales, es un
nuevo capítulo de esa competencia que va a ser muy interesante.
Hace poco más de un año -en marzo de 2003- me dirigía a ustedes
desde esta tribuna para exponerles unas reflexiones sobre el estado
de las relaciones entre Catalunya y España, sobre el interés que
debiera tener el Estado en que Catalunya se implicara a fondo en la
construcción de la España plural, y finalmente, sobre el contenido de
las reformas que propugnaba, en aquel entonces como candidato a la
Presidencia de la Generalitat. Tales reflexiones se completaron con un
estrambote final dedicado a la guerra del Irak y a la decisión de José
Mª Aznar de que España participara en la misma.

1

�He de decirles que aquellas reflexiones se hacían en un marco
concreto, caracterizado por una creciente asfixia del clima político que
auguraba un futuro difícil. Un casi inevitable choque frontal entre un
Gobierno de España dirigido por el Partido Popular y un nuevo
Gobierno de Catalunya parecía dibujarse en el horizonte. Les
manifestaba deseos y temores. Finalmente fueron éstos últimos los
que se cumplieron. Pero sólo a corto plazo, porque luego cambió
todo, empezando por el gobierno español.
Por ello, hoy puedo hablarles con un telón de fondo bien diferente. Un
telón de fondo, un escenario y unos actores totalmente distintos.
El cambio se ha producido en Catalunya. Si bien es cierto que no de
la forma a la que mi partido y yo personalmente aspirábamos. El
cambio se ha producido con un grado superior de complejidad que
hace más delicada su gestión, pero que a la vez lo hace más genuino,
más representativo del pluralismo político y social de la Catalunya de
hoy. Y con un formato europeo como el alemán, el francés o el belga
de gobiernos de coalición. Por ello puedo hablarles de una Catalunya
cambiada.
Y el cambio se ha producido también en España. Con un dramatismo
e intensidad inesperados, pero precisamente por ello con una mayor
sinceridad y un potencial transformador formidable. Y, lógicamente,
con un muy alto nivel de exigencia, expresado de forma espontánea
en el "! No nos falles!" con que fue saludada la victoria de José Luis
Rodríguez Zapatero y que tan hondamente caló en el ánimo de este
presidente joven, que tiene una memoria de elefante para esas
cosas. Siempre me recuerda que cuando vino a Barcelona la primera
vez, yo no le conocía de nada, y le dije que el era la gran esperanza
blanca. Tiene fijaciones claras respecto a los momentos y a las
personas y los entornos que significan luego en la historia del país y
en su historia personal.
Y una observación más del escenario de hace un año: en marzo de
2003 estábamos en plena guerra de Irak, con un presidente del
Gobierno de España que lucía como gran mérito su alianza con los
neoconservadores norteamericanos. Esos que hoy empiezan a estar
menos de moda, los Estados Unidos, no sólo en Europa. Hoy
asistimos horrorizados a las funestas consecuencias de aquella
insensata aventura, pero felizmente con las tropas españolas de
regreso a casa, fruto de un decidido golpe de timón proeuropeísta de
nuestra política exterior.
Mi intención hoy es pasar aquella exposición de hace un año por el
tamiz de la nueva realidad política y de las nuevas responsabilidades
asumidas. Por unos y otros. Pero especialmente, claro está, por

2

�quienes tenemos la responsabilidad de gobernar Catalunya en estos
momentos.
No pretendo explicarles por enésima vez que existe un problema
catalán. Y que, por derivación de éste, existe un problema español. Y
no lo pretendo porque lo que ocurre es lo contrario, en un doble
sentido:
1.- Existe un problema español y el de Catalunya es derivado o parte
del mismo. No es que los catalanes se hayan inventado algo para que
España sea un problema; es que España es problemática porque
tiene Catalunya y Castilla, Andalucía y Galicia, el País Vasco y
Extremadura. No al revés.
2.- En realidad el problema español no es un problema, es una
ausencia del mismo, una ignorancia de que exista, o una falta de
atrevimiento en la aceptación de que existe y en definitiva la falta de
un proyecto.
Los que me conocen saben que mi política (en fondo y forma) está en
las antípodas de los que quieren vivir del "problema catalán", en el
que para empezar no creo. Lo que estoy es empeñado en que
Catalunya se implique en la solución del problema español en el que
si creo. Porque ese es el secreto: el problema catalán no es otro que
el problema español.
Entendámonos: lo que hemos señalado -casi hasta la saciedad- como
"problema", podríamos pasar a considerarlo simplemente "cuestión",
"objetivo", "propósito" o, como les anunciaba entonces y vengo a
contarles hoy, "propuesta". La propuesta catalana de España. La
España que queremos. Mejor, insisto: la España que proponemos.
Hace un año les decía que me preocupaba que la relación entre
Catalunya y España no pasara por su mejor momento. La
colaboración entre el nacionalismo catalán conservador y la derecha
española podía haber sido un hito histórico en el reconocimiento
definitivo de la personalidad de Catalunya en una España integradora,
pero por desgracia aquella colaboración se saldó con un estrepitoso
fracaso para los dos nacionalismos, el nacionalismo catalán y el
nacionalismo español. No solo fracaso electoral, sino en eso que era
más importante, que era hincarle el diente al problema de España.
Nunca, en 25 años de democracia, se había percibido en Catalunya
tanta hostilidad como entonces emanada desde el Gobierno de
España y desde la opinión pública vinculada al mismo. Y, lo que a mi
juicio es peor: en un clima de creciente indiferencia y desconfianza
mutua. Volvíamos a la vieja dialéctica de los separadores y los
separatistas.
3

�Les expliqué entonces mi apuesta y mi propuesta por alcanzar un
compromiso de la Catalunya progresista con la España plural, con la
intención de recuperar el clima moral, intelectual y político que
debiera permitir pensar otra vez España con la generosidad con que
lo hicieron los constituyentes de 1978. No la misma meta sino la
misma ambición, lo que supondría hoy una meta algo más ambiciosa,
porque el tiempo no pasa en balde.
Asimismo les advertí que existían en Catalunya -y existen, gozando
de un apoyo coyuntural considerable - otros planteamientos con un
común denominador: un creciente escepticismo sobre la posibilidad
de que sea factible establecer una relación recíprocamente
interesante entre Catalunya y España. De dicho escepticismo se
derivaban básicamente dos actitudes: o la renuncia a España que
supone la vía separatista, o bien la resignada conllevancia que
supone la vía intentada durante años por Convergencia i Unió: No
sabe, no contesta, no entra, no participa, simplemente está, que ya
es mucho. Es mucho para que sigan las cosas como están, pero no
basta para que los problemas se resuelvan.
¿Dónde estamos hoy?
En Catalunya el cambio político comporta el compromiso de llevar
adelante la apuesta por avanzar en el autogobierno, a la vez que se
participa a fondo en la articulación de una España plural. Es más: el
proyecto del Gobierno de Catalunya se nutre de la experiencia
histórica que nos dice que existe una correlación positiva entre el
autogobierno de Catalunya y la democracia en España.
Se me podrá objetar que, en todo caso, éste es el propósito del
socialismo catalán y que no está nada claro que lo sea también de los
otros socios del gobierno catalán. Entiendo la objeción y la reserva
sobre el grado de compromiso que los independentistas catalanes
tienen con un proyecto que supone una plena implicación de
Catalunya en la política española. Me voy a explicar sobre esto.
Yo no tengo ninguna duda de su compromiso con ese proyecto
porque saben que hoy por hoy es el único viable y el único
interesante. Es más: el independentismo democrático está cada vez
más convencido de que su meta -lejana- pasa por todas y cada una
de las estaciones que contempla el recorrido de la España plural que
los socialistas definimos y acordamos en Santillana del Mar este
verano. Y este camino, en Catalunya lo vamos a recorrer juntos.
Tenemos ocho años por delante para ello - porque este gobierno está
ahí para durar, se lo aseguro.

4

�No hagan cábalas ni digan los medios que Maragall ha dicho que
Catalunya se planteará dentro de ocho años si se independiza o no.
Un sector importante del catalanismo se lo ha planteado siempre.
Macià i Companys en 1931 proclamaron la República Catalana en la
Federación de Repúblicas ibéricas. hasta que días más tarde
Fernando de los Ríos les convenció que la denominación que
desapareció en 1714 era más prudente: la Generalitat de Catalunya.
El pasado, muy pesado por cierto, muy grávido, nos ha hecho sabios,
y esas ingenuidades del lenguaje o verbales ya no las cometemos.
Hay independentistas en mi gobierno pero ellos saben - a diferencia
de CiU, que administró la relación con España con habilidad y
agnosticismo, pero sin implicación en el gobierno español - ellos
saben que hay que implicarse.
Y nos vamos a implicar ¡y tanto! como decimos en Catalunya,
¡faltaría más! como dicen aquí.
No les pido que compartan mi fe en la España plural, tan sólo les pido
que compartan mi esperanza. La caridad no está invitada a esta cena.
Un minoritario pero significativo sector de la sociedad catalana piensa
que estamos ante la última oportunidad para resolver positivamente
la relación entre Catalunya y España. No comparto este dramatismo
de "las últimas oportunidades", pero es un estado de ánimo que hay
que tener en cuenta porque es revelador de algo.
Todos somos conscientes, ellos y nosotros, ustedes y yo, de que el
nacimiento emocionante de la Europa unida, la moneda y el arancel
europeos, y pronto la defensa y la seguridad europeas, con los
recelos y la parsimonia que se quieran, van a cambiar, están ya
cambiando, el significado de palabras tan sagradas como nación y
estado. Para que nos vamos a engañar. Arancel, moneda y
seguridad. No poco.
En esta nueva plasticidad se sitúa el problema de España, mejor, el
proyecto de la España plural y diversa. Plural, que quiere decir
formada por pueblos varios y diversa que quiere decir por pueblos
distintos - distintos en el sentido de que lo que se comparte, se
comparte de distinta manera, por ejemplo la lengua o el derecho civil.
Hay varias maneras de compartir lenguas en España según de que
autonomía se trate. Y con el derecho civil pasa lo mismo.
Por suerte el cambio político en España ha desbancado el escenario
más pesimista: el de la confrontación estéril entre una Catalunya en
demanda de más y mejor autogobierno y el de un Gobierno de
España cerrado al diálogo, convertido en guardián de unas supuestas
esencias constitucionales y, lo que es peor, convencido de que el
5

�conflicto con Catalunya y el País Vasco iba a ser su mejor arma
electoral.
Aznar acertó en integrar en la democracia a toda la derecha
española, que no lo estaba, incluida la que aceptó a regañadientes la
Constitución. Incluido él, por decirlo de alguna forma y muy brutal.
Tuvo el mérito de que se pudiera decir y se puede decir, que en
España quien no es constitucional es una ínfima minoría, y eso se lo
debemos en buena medida a Aznar, que no votó la Constitución
porque no le gustó la palabra nacionalidades. Dijo que era disolvente.
Y sin embargo detrás de él han entrado en la vida constitucional
todos los ciudadanos españoles excepto algunas minorías.
Y Aznar se equivocó, sobretodo en los últimos cuatro años, azuzando
de nuevo el fuego de las tensiones territoriales por doquier; de
Catalunya y Euskadi con el gobierno central. Seguramente con culpas
compartidas, no lo voy a negar, pero desde luego con una hostilidad
muy clara desde el Gobierno; y entre comunidades -como en el caso
del trasvase del Ebro, tardía resurrección de un proyecto de España,
el de Joaquín Costa, que siendo justo en su momento, no lo era, en
absoluto, en éste.
Por el contrario el nuevo Gobierno socialista abre un horizonte de
diálogo con las aspiraciones de mejora del autogobierno, de
compromiso con el espíritu de la Constitución y, por consiguiente, de
apertura a su conveniente reforma y, sobre todo, de responsabilidad
política e institucional, incompatible -todo ello- con un uso
electoralista de los problemas territoriales.
Entiendo que ante nosotros se abre un segundo ciclo político
democrático de profundo calado, una vez culminado con éxito el ciclo
iniciado hace 25 años.
Renovar y profundizar nuestras instituciones democráticas,
perfeccionar el Estado de Bienestar, conseguir el pleno
reconocimiento de la España plural y resituar a España en Europa y el
mundo, han de ser los grandes objetivos de este segundo ciclo
democrático que estamos iniciando.
Son objetivos en consonancia con la exposición programática del
presidente del Gobierno en su discurso de investidura.
Soy consciente de que estamos ante una agenda de reformas muy
ambiciosa y exigente, que difícilmente podrá culminarse en una
legislatura. Encajar las distintas piezas: A) de las reformas
estatutarias, B) de la revisión del sistema de financiación autonómico
y local, C) de la devolución de competencias a los municipios y D) de
la reforma constitucional, requiere, para empezar, de una enorme
6

�voluntad política, de una convicción granítica en las posibilidades del
diálogo, de una lealtad institucional básica compartida entre todos los
actores políticos, de un mesurado dominio de los tiempos políticos y
de una gran flexibilidad para conseguir el resultado final.
Lleva razón Gregorio Peces Barba al reclamar, para esta etapa,
atención y esfuerzo por conseguir el adecuado equilibrio entre
memoria y olvido para no dañar el patrimonio acumulado. Y lleva
razón Muñoz Molina en proponer una mayor sinceridad en el juicio del
pasado.
Con este espíritu plantea Catalunya su propuesta. Una propuesta
pensada desde Catalunya para Catalunya y para España, o si se
quiere, desde Catalunya para España.
Quiero que entiendan que nuestro propósito es el de contribuir a
hacer una España que si se acepta tal como es, en su espléndida
diversidad, ampliará enormemente sus horizontes, porque adquirirá
una confianza en si misma que, en términos globales, le ha faltado o
no ha poseído en la medida necesaria.
Quiero que entiendan que les hablo desde una Catalunya tolerante,
abierta, vanguardista, acogedora, solidaria, progresista en sus
políticas sociales, comprometida en la construcción de la España
diversa, puente con Europa y referencia mediterránea.
¡Quítense de la cabeza los viejos tópicos de la Catalunya sólo
burguesa, de la Catalunya insolidaria y de la Catalunya antiespañola!
Quiero que entiendan que nos dirigimos a la España democrática,
abierta y tolerante; a la España plurinacional; a la España fuerte y
segura que vuelve a Europa, que hace de puente entre Europa y
América Latina, que va ejercer a fondo su responsabilidad
mediterránea; a la España en malla, que construirá las redes
transversales que reforzarán la unión de los iguales; a la España
próxima, cálida, sensible a las razones y a los sentimientos de todos
sus pueblos. La que debe exigir a Europa, y eso va a ser muy
importante, que reconozca las diversas lenguas de Sepharad,
habiendo empezado por reconocerlas, amarlas y defenderlas ella
misma.
Y también quiero que los catalanes nos quitemos de la cabeza los
tópicos sobre España, que hagamos el esfuerzo de ponernos en el
lugar de los otros pueblos de España, de comprender y respetar sus
sensibilidades, sus aspiraciones y sus intereses.
Si así lo hacemos daremos un paso importante en la construcción
mental y sentimental de la España plural, de la España en red que
7

�sólo puede ser el resultado de la aproximación, de la empatía y del
acuerdo entre los pueblos de España.
Miren: Catalunya tiene más intereses en juego en Europa que en
España. Tiene más cosas que resolver en Europa que en España. No
es ya por interés, como lo era para la burguesía catalana del 900
(arancel frente a la competencia extranjera o antidisturbios frente a
la vitalidad del movimiento obrero), es por afecto, es porque mis
abuelos eran alicantinos y el padre del secretario general de uno de
los partidos de la coalición del Govern de Catalunya es aragonés, y el
otro, no su padre sino él, nació en Castellón; es porque mi nieto es
medio portugués;es porque tenemos las sangres mezcladas; es
porque el humor madrileño nos hace reír más que el francés, a pesar
de los pesares; es porque Montilla es de Iznajar y Cornellà; es porque
el flamenco catalán de Peret o Duquende es inigualable; es porque en
Valencia y Baleares se habla catalán, o como quieran llamarle al
catalán que hablan.
Es por todo esto que no nos vamos a separar. No por interés,
entiéndanlo. Y a pesar de nuestras querellas internas y nuestras
diferencias, que son la sal de la vida, ahí estamos. Los catalanes no
sabríamos que hacer sin pelearnos con los madrileños. Nos
aburriríamos mortalmente.
Dicho esto, quisiera, ahora, exponerles, aunque con las limitaciones
que este acto impone, las motivaciones y el alcance de la reforma del
Estatut de Catalunya.
Más y mejor autogobierno para Catalunya
Se pueden preguntar ustedes si nuestra actitud en el debate
constitucional, la de los socialistas catalanes, que no tenemos grupo
propio en el Congreso pero que nunca hemos renunciado a tenerlo lo perdimos, pero lo perdimos después del golpe de Estado, y eso hay
que tenerlo en cuenta-, va a ser distinta de la del conjunto de los
socialistas españoles. No va a ser distinta pero vamos a defender la
nuestra en el seno del socialismo español, ¡y tanto! Tenemos nuestra
propuesta.
Y el día que tengamos grupo propio no por eso el socialismo español
dejará de ser mayoritario, que quede claro. ¿De qué España estamos
hablando? ¿Qué cubre el adjetivo español? Precisamente nuestra
fuerza reside en el hecho de que la España que representamos los
socialistas es plural, tan plural como lo será entonces el socialismo en
el Congreso, frente a una derecha unanimista, y por tanto más
cómoda y más confortable, pero por lo mismo menos representativa
de la España real. Este es el envite, precisamente.
8

�No se trata de una propuesta, la nuestra, en clave exclusivamente
catalana. Quiere ser, como he dicho, un elemento de engarce.
El Gobierno de la Generalitat que presido no ha presentado un
proyecto cerrado de reforma estatutaria -algo que otros sí han hecho,
legítimamente, sin duda- . Catalunya se ha limitado a esbozar unas
líneas maestras de lo que a su juicio, a nuestro juicio, debe ser la
reforma. En nuestro ánimo no está condicionar el resultado final del
trabajo de la ponencia parlamentaria ni del proceso de amplia
consulta social que se ha establecido. Quede clara nuestra voluntad,
pues, de mantener el propósito de que el Estatut que llegue a las
Cortes españolas lo haga con el consenso máximo.
A la mayoría de los catalanes no les interesaría el Estatuto, ni el que
tenemos ni el nuevo, si no fuera a representar más progreso y más
igualdad. Lo importante al plantearse la reforma es entender y
conseguir que el Estatuto se convierta en un instrumento suficiente
para dar respuesta a las aspiraciones y necesidades de los catalanes.
Son aspiraciones y necesidades que pasan por la mejora de la vida
cotidiana de las personas, por afrontar las inseguridades que
preocupan día a día, por abordar con coraje y serenidad el fenómeno
de la inmigración, por facilitar el acceso generalizado a las nuevas
tecnologías, por actuar con eficacia ante la progresiva degradación
del medio ambiente. Y por robustecer la personalidad de un pueblo y
de unas instituciones que son ya responsables de la mayoría de esos
temas.
Pero además, la reforma del Estatuto ha de suponer una renovación
del pacto de convivencia entre todos los ciudadanos y ciudadanas de
Cataluña. En el Estatuto se plasma un compromiso colectivo para
convivir de forma pacífica y democrática. En el Estatuto se
encuentran las reglas del juego que Catalunya se da a sí misma para
resolver civilizadamente las diferencias propias de una sociedad
abierta y plural.
Son unas reglas del juego que se han quedado pequeñas y, en
algunos casos, inadecuadas. Las instituciones del autogobierno de
Catalunya pueden y deben mejorar mucho para alcanzar nuevas
cotas de calidad democrática: con una nueva organización territorial
que suponga una descentralización de la Generalitat en los entes
locales, con unas instituciones más transparentes y más responsables
ante la ciudadanía, con una administración de justicia más próxima y,
por ende, más eficaz.
Se habla de administración única, llamémosle central, a la
autonómica precisamente, porque es la Administración, no la única

9

�sino la administración central en el sentido de punto de encuentro
entre las demás administraciones, la del estado y las locales.
Hemos tenido un Estatuto que sirvió para recuperar y reconocer lo
que la pérdida de las libertades supuso para Catalunya (y para los
demás pueblos de España). Ahora precisamos una reforma que añada
a todo aquello las herramientas de progreso social de la ciudadanía y
que sitúe a Catalunya en la nueva dimensión que la evolución de
España y de Europa requiere.
El Estatuto que pretendemos no es una disimulada declaración de
independencia. Como tampoco es una aceptación vergonzante de
vasallaje. El Estatuto que queremos es -en todo caso- una libre
declaración de interdependencia. Porque somos conscientes que hoy
por hoy ciudades, naciones, continentes enteros participan
activamente de una misma historia. Los catalanes deseamos ser
reconocidos como actores en esta historia. Queremos serlo, no por
afán de exhibir nuestra diferencia o por aspirar a un rol de
protagonista.
Queremos ser reconocidos como parte de una comunidad global, de
la que formamos parte y en la que todos tenemos el derecho y la
obligación de aportar nuestra contribución.
Catalunya propone una España plural que considere realmente las
instituciones de autogobierno de sus nacionalidades y regiones como
Estado, con un Senado que represente y exprese esa pluralidad
institucional, con una presencia efectiva en las instituciones de la
Unión Europea y con un sistema judicial adaptado a la realidad
autonómica.
Catalunya propone una España plural basada en un trato fiscal justo.
Catalunya propone una España plural que defienda y promueva como
una riqueza irrenunciable todas sus lenguas y culturas. Es el Estado un Estado integrador e incluyente- quien ha de defender la lengua y
la cultura catalanas. No es que la Generalitat no tenga que hacerlo.
Claro que debe hacerlo, pero no basta. Pretender que nos bastemos
en esto si que es una invitación al divorcio, pretender que cada uno
defienda lo suyo es el primer paso. Nosotros queremos que sea el
Estado quien se haga rico de esa pluralidad, como ocurre en otros
países europeos. Que sea el Estado, que sean los Institutos
Cervantes, que sea la política cultural española la que enseñe el
catalán, la que lo ponga en la moneda, en los pasaportes, en las
matrículas, que no son "plaquitas". Todo esto no son tonterías. No lo
son. De símbolos también vive la gente y muchas veces, muere.

10

�Catalunya propone pues, en resumen, la reforma del Estatuto de
Autonomía por tres grandes motivos en esas direcciones.
- En primer lugar, para mejorar el progreso y la igualdad de los
catalanes.
- En segundo lugar, para mejorar la calidad democrática de nuestras
instituciones de autogobierno.
- Y, finalmente, para contribuir decisivamente a la configuración
institucional de la España plural. A ello añadimos el reconocimiento
de un protagonismo acorde a nuestra realidad en las instituciones
europeas.
La agenda definida en nuestro acuerdo de formación del gobierno de
la Generalitat afecta a cinco grandes cuestiones:
1ª
2ª
3ª
4ª
5ª

La
La
La
La
La

consideración de la Generalitat como Estado.
redefinición del ámbito competencial.
presencia de la Generalitat en Europa.
colaboración de la Generalitat con los entes locales.
financiación autonómica.

Sabiendo como sabemos que todas las competencias exclusivas que
estaban definidas en el Estatuto el año 79 prácticamente han sido
vaciadas por paso del tiempo. Porque siempre hay una disposición
general o en el propio Estatuto o en la Constitución que lo permite
por interés económico, general o por otros. Como ejemplo el
comercio interior, en el que tenemos todas las competencias, pero no
queda limpia, entera ninguna. Porque la inercia imperante, el imán
que es en definitiva el poder del Estado, cuando se concibe no como
plural sino como único, va limpiando de contenido lo que la
Constitución había dado forma.
Ante eso tenemos dos alternativas: O hacemos un Estatuto para
blindar aquello que la historia nos quitó y el Estatuto anterior nos
daba y la Constitución también, o vamos a un Estatuto reducido a
grandes principios generales que nos permitan defender en la calle y
ante el juez los derechos que inicialmente se concibieron y que
teníamos.
Hay dos maneras pues de enfocar este tema y yo les aseguro que los
constitucionalistas que están trabajando en ello están claramente por
la primera solución. Les da mucho más trabajo pero les da mucha
más satisfacción porque sitúa el terreno estrictamente en el ámbito
de la realidad jurídica. Les confieso que yo no estoy seguro de ello. Y
les confieso que soy un amateur de las constituciones simples y que

11

�la gente entiende, porque el que la gente las entienda las hace
inviolables.
Quiero que entiendan que queremos una reforma del Senado, una
atribución de funciones de casación al Tribunal Superior de Justicia de
Catalunya, salvando el recurso de unificación de doctrina. Nada tan
económico como eso: No hacer pasar todos los temas por el Tribunal
Supremo, sino hacer que sea Tribunal de Casación, el Tribunal
Superior de Justicia de cada una de las comunidades y que el
ciudadano de cualquiera de esas comunidades pueda, invocando una
sentencia más favorable a su interés de otra comunidad, ir contra la
sentencia de su Tribunal Superior. Aquí no hay nacionalismo, aquí
hay economía y aquí hay interés común. Entonces si que estaremos
creando una jurisprudencia común.
Nos vamos a mojar también en temas que van a ser muy calientes en
Catalunya pero que aquí probablemente no tengan el mismo interés.
El tema de la división de Catalunya en "veguerías". La división
provincial de 1835 que entonces estaba muy bien hoy no tiene
demasiado sentido en Catalunya. Catalunya para gobernarse bien,
tiene que decirle al Ebro: eres un territorio, tienes tus problemas y te
los tienes que poder solucionar; y tiene que poder decirle al Pirineo,
no eres un trozo de Lleida ni un trozo de Girona, eres el Pirineo; y
tiene que decirle a la Región Metropolitana de Barcelona: eres una
región metropolitana europea y tienes que luchar y competir con las
demás regiones metropolitanas.
Ahora no existen esas regiones, no existe el Pirineo, no existe la
Catalunya central. En esos temas nos vamos a meter y ustedes
pueden pensar que son temas muy interiores y lo son, pero como
todo está intervenido por una filosofía general podría ser que ustedes
pensaran que eso está muy bien que lo diga el Estatuto, pero que no
toquemos las provincias porque es un tema de España y está en la
Constitución.
Nosotros no vamos a poner límites en nuestra ambición en el
Estatuto porque estamos convencidos que nuestra ambición no va
contra nadie y por tanto no tendría sentido que nos pusiéramos
límite.
No va contra Madrid. No va contra España. No va contra Galicia. No
va contra nadie. Va a favor de los ciudadanos de Catalunya y a favor
de la construcción de una España más real, más parecida en la ley a
lo que la realidad dibuja.
Y se podría decir: aténganse ustedes a lo que dice la Constitución, y
nos vamos a atener, por supuesto, pero, por supuesto también nos
preguntamos ¿Que dice la Constitución? Y está muy claro porque
12

�escrito está, pero también está escrito que se va a cambiar, y por
tanto tampoco tendría sentido total que ahora se hiciera un Estatuto
que debiera ser refrendado por el Parlamento de Catalunya por
mayoría cualificada, por las Cortes Españolas por mayoría absoluta,
luego en referéndum en Catalunya y que luego tuviera que cambiarse
porque no hubiese sido suficientemente ambicioso, no previendo que
la Constitución que estaba a punto de cambiar iba a cambiar según
que cosas.
¿Quiere esto decir que el Estatuto tendrá que esperarse para su
aprobación a la aprobación de la Constitución? Estas son preguntas
que quedan abiertas, son temas no cerrados que hay que plantearse
porque están en la mente de todas las personas que piensan en esos
temas.
Nosotros no vamos a forzar la máquina, pero lo que no vamos a
hacer tampoco es permitir que la gente piense que este es un
sistema que se pone trabas a si mismo, que este es un sistema de
discusión y un sistema político que lo que hace es impedir que la
realidad aflore y que la vitalidad se exprese. Eso no. No nos lo
podríamos perdonar.
De modo que sepan ustedes que no solo les estoy hablando de un
proyecto de Catalunya o para Catalunya, pero si en todo caso de
Catalunya para España. Todo eso que se puede hacer en Catalunya,
que la gente quiere que se haga, no va a poder ser si en España no
cala un poco el espíritu de cambio y la filosofía que hay debajo de esa
propuesta.
De ahí que yo esté hoy aquí y que en este momento sobretodo nos
preocupe que se nos entienda, y que se entienda que lo que nos
preocupa no es sólo Catalunya, sino que nos preocupa el problema
español. Y nos preocuparía que no se entendiera que ese problema
hoy, después de un siglo, tiene soluciones que entonces ya se
empezaban a dibujar pero que nunca se obtuvieron.
Muchas gracias.
Pasqual Maragall

13

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="1">
      <name>Text</name>
      <description>A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7102">
                <text>1652</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7104">
                <text>Una propuesta catalana para la España plural</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7107">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7108">
                <text>Club Siglo XXI (Madrid)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7109">
                <text>Autonomia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="7110">
                <text>Espanya plural</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="7111">
                <text>Estatuts</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="7112">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="7113">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="7114">
                <text>Federalisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="7115">
                <text>Política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="7116">
                <text>Madrid</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14198">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39157">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39158">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40130">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40198">
                <text>2004-05-27</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7103">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="286" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="142" order="1">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/286/20060725.pdf</src>
        <authentication>0e686765b5372c2794d52611f27c8717</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41889">
                    <text>Una reflexió política sobre una legislatura intensa
Cercle Financer. Barcelona | 25/07/2006
Falten 3 mesos per al final de la VII legislatura i del mandat executiu que vaig rebre en ser investit
com a President de la Generalitat. És difícil sostreure's a la temptació de fer balanç i de passar
comptes entre els propòsits inicials i els resultats assolits.
Però no és la meva intenció presentar avui un balanç exhaustiu de la legislatura, ni per suposat
pretenc fer-ne una lectura acrítica.
Més aviat m'inclino per proposar unes reflexions en veu alta sobre els possibles efectes d'aquesta
etapa en el futur de Catalunya.
Avui no pretenc abocar xifres i números, ni parlar-los solament de l'economia catalana.
Però per començar sí que els haig de recordar algunes dades.
Creixem a la mitjana espanyola, és a dir, tres cops més que França i Alemanya.
Si els ritmes de creixement segueixen així ens equipararíem en renda per càpita a Alemanya l'any
2009, amb França no estem lluny de fer-ho.
Tenim un pressupost públic de més de trenta mil milions d'euros, 5 bilions de les antigues
pessetes, per a una població efectiva de més de 7 milions, 7,3 afiliats al sistema públic de salut.
Tenim una distribució de la despesa pública entre els tres subsectors, Estat, Autonomia i
Ajuntaments, del 20 60 20, en contra d'una del 30 50 20 pel conjunt d'Espanya, distribució
probablement inigualada a tot Europa:
És a dir, som, amb el nou Estatut, la regió, land, o territori amb més competències d'Europa,
probablement frec a frec de les regions belgues.
La meva preferència fóra la de retornar un 10% de la despesa pública de l'autonomia als
municipis, que pujarien fins al 30% en un període entre 5 i 10 anys.
Rebrem un 18,8% de les inversions de l'Estat en els propers 7 anys, davant d'un 12,5% en els
darrers anys. Val a dir que les inversions de l'Estat creixeran en un 50%, i això figura en l'Estatut,
fet atípic que testimonia la importància de l'economia en l'Estatut.
És més, l'Estatut fixa una regla de solidaritat entre comunitats autònomes quan diu que Catalunya
contribuirà solidàriament a la millora dels serveis públics en les autonomies endarrerides, però en
la mesura en què aquestes aportin la mateixa proporció de la seva renda per càpita.
Mirin, ens hem trobat una plantilla de 155.000 persones, enfront els 5.000 o 6.000 dels territoris
francesos amb els quals formem una Euroregió que, sumant Aragó i Balears, aplega més de 15
milions d'habitants.
Dono aquestes xifres poblacionals perquè crec que és important entendre que no hi ha fronteres i
que la nostra regió econòmica natural compta amb la fàbrica d'avions més important del món
(EADS Airbus) a la par amb la Boeing de Washington State.
I ho faig també per indicar quin és a la meva manera de veure el territori natural bàsic de les
nostres empreses.
D'altra banda no els amago les expectatives que s'obren amb l'elevat nombre d'iniciatives
punteres que es congrien en el camp de la biomedicina, amb la presència entre nosaltres de
científics de la talla d'Ispizúa, Massagué, Beato i Fuster, tots, per cert, amb un peu als Estats Units
i un altre aquí.

1

�Aquesta és una nova realitat que s'anirà imposant i que deu molt, en l'inici, a l'empenta de
Salvador Barberà i l'ICREA, i l'acció del que fou conseller d'Universitats i Recerca, Andreu Mas.
Fins aquí algunes dades sobre la nostra realitat econòmica.
Les expectatives obertes per la convocatòria d'eleccions al Parlament el dia primer de novembre
conviden també a una reflexió de caràcter més general.

S'ha produït realment un canvi significatiu en la situació política catalana, tal com es proposava de
l'acord que va donar pas a una nova majoria parlamentària i a un nou govern a finals de l'any
2003?
La meva resposta vol ser afirmativa.
Però crec que seria pretensiós i inexacte afirmar que en 1.000 dies s'ha consumat, és a dir, iniciat
i completat, el canvi polític i l'estabilització econòmica.
És cert que hem passat del dèficit econòmic crònic a l'equilibri en tres anys i que el nou Estatut és
un pas de gegant, però crec més prudent dir que s'han obert nous camins en la política i en
l'economia pública catalana.
I que això ha passat després de més de dues dècades d'un mateix projecte impulsat per governs
d'un mateix color.
Estem, per tant, enmig d'un procés de canvi que entenc que ultrapassa la conjuntura i que va més
enllà de les anècdotes diàries de la vida política.
En definitiva, crec que hem obert de bat a bat les portes cap a un canvi de cultura política.
Però, quins són els nous camins que s'han obert en aquesta legislatura i que ens poden portar a
un canvi profund de cultura política?
Al meu parer aquests nous camins tot just oberts són cinc: l'alternança democràtica, un nou
paradigma catalanista, el nou Estatut, una nova relació entre Catalunya i Espanya i la dimensió
europea.
En primer lloc, s'ha fet real la possibilitat del canvi polític a Catalunya i, per tant, s'ha verificat
l'alternança democràtica.
El govern d'esquerres ha estat una experiència. No un experiment. Ha estat una experiència a
escala nacional catalana d'una fórmula que, amb diversos graus i plantejaments, ha funcionat i
que ja havia funcionat bé als ajuntaments de les principals ciutats catalanes.
Però, haurà estat una experiència breu a no repetir?
Aquestes són preguntes que legítimament es fa la societat catalana i que han de trobar resposta
en la propera campanya electoral i després de les eleccions de novembre.
Personalment, estic convençut que un govern d'esquerra, fort, estructurat a l'entorn del Partit dels
Socialistes, és possible, necessari i és probable.
Que aquesta fórmula, amb noves bases, nous protagonistes, no només ha de tenir la seva
oportunitat, com qualsevol altra combinació possible, sinó que és el més convenient per donar
continuïtat a algunes polítiques que, a manera d'opcions estratègiques, s'han posat en marxa els
darrers tres anys. Després els en parlaré.
L'alternança ha demostrat que eren possibles altres fórmules governamentals diferents a la del
govern monocolor: hem inaugurat a Catalunya la governació en coalició.

2

�I pel que indica la prospectiva electoral, avui, no sembla que en el futur sigui fàcil tornar a repetir
governs monocolors.
La complexitat del mapa polític català obligarà a noves fórmules governamentals de coalició. Com
a la majoria de països europeus: Alemanya, Itàlia, Bèlgica, Holanda, etc.
I pel bé del país, l'experiència d'aquests tres anys no pot despatxar-se sumàriament. Em nego
rotundament a acceptar que aquest experiment hagi estat un fracàs. Rotundament.
Fa mesos que repeteixo una reflexió sobre els governs de coalició i les seves particularitats.
No els diré, per tant, res de nou al respecte, però vull insistir en la necessitat d'aplicar els estris
adequats a la gestió de les situacions complexes.
El que està clar és que hem de progressar ràpidament en l'aprenentatge de les regles de joc de les
coalicions, per a trobar en cada moment el just equilibri entre la capacitat i la necessitat de
prendre decisions i la capacitat d'expressar la pluralitat política i social.
El canvi polític, entès com a canvi de majoria parlamentària, de president i de govern, ha estat
rellevant.
Però és encara més important una altra de les perspectives obertes en aquesta legislatura: s'ha
esbossat un canvi de paradigma per interpretar el país i per orientar l'autogovern.
Avui podem afirmar, amb més convicció que fa tres anys, que el catalanisme ja no sembla
patrimoni d'una única força política.
Dic "sembla", i no "és", perquè no ho ha estat mai. Però ara s'ha superat l'assimilació del
catalanisme amb el nacionalisme conservador. I això és bo per a Catalunya.
Un país amb una sola cara i una sola interpretació de la seva realitat és un país políticament
pobre, un país incomplet.
Ara s'ha eixamplat l'espai del catalanisme: s'ha fet més independent dels partits i ha girat cap a
una orientació social indiscutible.
He dit, i repeteixo, que el model polític i cultural vigent a Catalunya des de la Transició havia
esdevingut inadequat 25 anys després. Estem en un temps nou.
Un temps que no pot entendre's ni regir-se per un model obsessionat per la recuperació i la
preservació de la identitat nacional i que, de retop, negligeix la bona fonamentació i el bon ús de
l'autogovern.
No ens serveix un model pensat per a un país a la defensiva, a l'aguait dels enemics exteriors i, ai
las, a voltes també interiors.
És un model que ha esdevingut obsolet perquè, si bé ha estimulat els ressorts proteccionistes en
els moments difícils, no ha afavorit les actituds de risc i de creativitat necessàries perquè
Catalunya tingui personalitat pròpia en el nou món global.
Sé que aquesta preocupació sobre el model de país els pot semblar una dèria estèril i pròpia de
polítics poc pràctics.
Però pensin en la no tan improbable paradoxa d'una Catalunya ben armada políticament i
jurídicament amb el nou Estatut, però mancada d'un paradigma cultural que expressés la seva
vocació col·lectiva en l'Espanya, l'Europa i el món d'avui.
Si això succeís, podrien arribar-se a plantejar greus dubtes sobre la identitat col·lectiva i sobre la
nostra viabilitat com a país. Per tant la necessitat d'un nou paradigma, d'un nou model, no és una
falòrnia. Necessitem un nou paradigma que ens permeti passar de la normalització a la normalitat,
de la reivindicació a la proposta, del proteccionisme a la llibertat, de la ficció d'un món fet a mida a
la realitat d'un món obert, tal com és.

3

�En definitiva, un nou model que ens permeti jugar a l'atac.
Com saben bé tots vostès, quan una empresa només es preocupa de sobreviure sense projectar el
seu futur està, més d'hora que tard, condemnada al fracàs. En les societats, com en les empreses,
no avançar és retrocedir.
Catalunya no en té prou en defensar la seva identitat, ni en protegir la seva llengua i la seva
cultura, ni en incrementar i reforçar el seu autogovern.
Si entenem el catalanisme com el mínim comú denominador de la cultura cívica compartida per
tota la societat catalana, el catalanisme del segle XXI ha d'aconseguir unir cívicament Catalunya,
fins aconseguir que s'expressin totes les Catalunyes, no amb una única veu sinó amb veus
diverses.
Només des d'aquesta unitat cívica serà possible canviar l'aspiració de Catalunya.
No podem aspirar, com havíem fet durant temps, a ser una excepció permanent, una nació sense
estat debatent-se entre ser un vagó del tren d'Europa o locomotora d'Espanya. Hem de ser les
dues coses alhora.
Catalunya ha de tenir menys por i més ambició.
Els grans projectes, com l'Euroregió i l'Espanya plural, han de desactivar les pors i permetre'ns
caminar amb més naturalitat per abordar els nostres objectius.
A tots els nivells: el cultural, el lingüístic, el polític, l'econòmic, el geoestratègic ... El nacional, en
definitiva.
Es així com s'afirma la nació: no en la proclamació sinó en l'acció. Crec que estem en millors
condicions que mai per actuar. Per dedicar tots els nostres esforços a construir una Catalunya real
i possible i dedicar-ne molts menys a proclamar-ne una d'ideal.
Per sort, per fer efectiva aquesta afirmació nacional per mitjà de l'acció positiva disposem d'un
nou camí.
És el camí obert amb el canvi de la llei marc del nostre autogovern.
He parlat, primer, de l'alternança, segon, del canvi de paradigma dels catalanisme. Ara els parlaré
de l'Estatut.
La setmana passada es va publicar al BOE i al DOGC el nou Estatut de Catalunya, sancionat per
S.M el Rei. La Llei entrarà en vigor el dia 9 d'agost. Tinc la intenció de visitar-lo per agrair-li la
promulgació de l'Estatut.
Amb l'Estatut hem obert un altre camí de futur.
Un futur que es correspon amb l'aspiració de la societat catalana de disposar del màxim poder de
decisió per gestionar els seus propis interessos, especialment en aquelles matèries que
determinen directament la seva qualitat de vida.
Una aspiració lligada indestriablement a l'aspiració de controlar al màxim els recursos generats per
la pròpia societat catalana.
Aquestes aspiracions comporten la capacitat d'intervenir, directa o indirectament, en totes les
decisions polítiques que afecten els drets, els interessos i els recursos dels ciutadans de Catalunya.
El nou Estatut és l'instrument polític i jurídic que ens hem donat per satisfer-les.
Proporciona a Catalunya la màxima sobirania possible, la màxima cohesió nacional, el màxim
reconeixement factible de la pròpia identitat.
Tot això, en el marc que avui permeten la realitat del país i la internacionalització. Avui i,
previsiblement, en els propers 25 anys.

4

�No en tinguin cap dubte, comptem amb l'Estatut més ambiciós i potent que Catalunya ha tingut en
dos segles.
Amb una carta de drets i deures digna dels països més avançats políticament i socialment.
Amb unes competències ampliades i reforçades i uns recursos autònoms i suficients que permeten
la plena governació de Catalunya des de les institucions catalanes.
El potencial d'autogovern que hem obtingut reclama, ara, crear unes noves condicions polítiques
que superin la divisió amb la qual vàrem arribar al referèndum estatutari.
Unes noves condicions que permetin recrear el màxim consens polític a Catalunya per al
desenvolupament legislatiu del nou Estatut i per a la negociació amb el govern i l'administració
centrals.
Al mateix temps, necessitem un govern amb la màxima determinació política en el seu impuls, la
màxima fermesa i diligència en aquesta negociació del desplegament i el màxim rigor tècnic en la
seva aplicació.
Simultàniament al camí de l'Estatut, en aquesta legislatura hem començat a fer un altre nou camí:
el d'una nova relació de Catalunya amb Espanya.
Hem proposat un canvi de relació. Un canvi per superar la indiferència educada i interessada i que
comporta una implicació exigent de Catalunya a Espanya.
En aquest sentit, hem exposat des de Catalunya una idea d'Espanya: l'Espanya plural, l'Espanya
en xarxa. Però també l'Espanya de la diferència; l'Espanya Nació de nacions. Plural sí, però
diferencial.
Inicialment, sense massa èxit. La reacció contrària va ser desproporcionada. Tots vostès recorden,
com no, el boicot als productes i serveis d'empreses catalanes. I va passar perquè Catalunya havia
fet una proposta agosarada.
És legítim que ens fem la pregunta de si es tractava d'una reacció guiada per la conjuntura política
o no; més estructural.
És poc prudent voler donar una resposta apressada a aquest interrogant. Temps al temps.
En tot cas, seria bo que, un cop passada la tempesta, es poguessin tornar a plantejar qüestions
que ara han semblat incòmodes, però que són vitals per a una Espanya que tingui futur.
Perquè, a veure si ens entenem, no es tracta d'un problema de Catalunya, sinó d'un problema
d'Espanya.
Hi ha un problema espanyol i, en tot cas, el problema de Catalunya en forma part.
El problema és no haver-se pres la molèstia de renunciar a la còmoda visió de l'Espanya de
sempre quan el país estava canviant de dalt a baix, fruit de l'èxit de l'Espanya de les autonomies.
La realitat d'Espanya ha canviat, però no han canviat prou ni la mentalitat ni la visió del país.
I això és el mateix que dir que Espanya està mancada d'un projecte assumit majoritàriament
sobre quin ha de ser el seu esdevenidor. I no per culpa del president del Govern, ni del Govern.
Sempre he dit que difícilment es trobarà una solució satisfactòria a les aspiracions catalanes sense
un projecte global espanyol de caràcter federal que sigui capaç d'integrar-les.
Des de Catalunya hem fet un primer pas: hem dit quina Espanya volíem. L'Estatut era també una
manera de dir-ho.

5

�Des de Catalunya volem una Espanya que reconegui la pluralitat nacional i que consideri realment
les institucions d'autogovern de les seves nacions, nacionalitats i regions com a part indiscutible
de l'Estat, amb un Senat que representi i expressi aquesta pluralitat institucional, amb una
presència efectiva de les autonomies a les institucions europees i amb un sistema judicial adaptat
a la realitat autonòmica.
Volem i tindrem una Espanya plural basada en un tracte fiscal just, que combini l'autonomia i la
suficiència financera de les comunitats amb una solidaritat interterritorial equitativa. A igualtat
d'esforç fiscal relatiu, igualtat de serveis bàsics.
Volem una Espanya plural que defensi i promogui com a una riquesa irrenunciable totes les seves
llengües i les seves cultures.
També l'Estat espanyol, un Estat integrador i incloent, ha de defensar la llengua i la cultura
catalanes. Com ho ha de fer amb el gallec i l'euskera.
El que estem demanant és una solidaritat cultural que l'Estat ha d'exercir generosament i
activament.

Amb tot això, estic dient que el més lògic és que la iniciativa de construir una Espanya plural que
reconegui i acomodi la seva diversitat hauria de ser una preocupació fonamental de l'Estat
espanyol i que, en conseqüència, a ell li pertocaria prendre la iniciativa.
S'ha de reconèixer que ha estat així. I és fins i tot comprensible que després de la primera onada
descentralitzadora hagi predominat el reflex conservador d'assentar els passos donats.
Però l'Espanya autonòmica té la seva pròpia lògica interna que demana l'adequació del conjunt de
les institucions i de les polítiques de l'Estat a la pluralitat que ella mateixa ha fet aflorar. Amb el
govern de José Luís Rodríguez Zapatero s'han començat a fer gestos i a prendre iniciatives pròpies
d'aquesta nova visió d'Espanya.
Les reformes estatutàries en marxa contenen elements suficients de renovació profunda de la visió
d'Espanya. Elements de renovació que permeten tenir l'esperança que s'acabarà enllestint el
procés polític obert el 1978. O és que hi ha cap altre camí sensat?
Les forces polítiques espanyoles d'abast estatal han de pensar seriosament en les conseqüències
que a mig termini tindria el rebuig de l'oferta generosa d'implicació exigent de Catalunya a
Espanya.
Parlem un moment d'Europa.
Hi ha qui diu que hi ha un camí alternatiu a Espanya: el d'Europa. Plantejar-ho en aquests termes
em sembla un error.
Faríem un mal servei al país si ens plantegéssim com a alternatives incompatibles les projeccions
de Catalunya a Espanya i a Europa.
Catalunya ha d'estar a Europa amb Espanya, aprofitant tota la potència de l'Estat espanyol que és
el nostre Estat.
I Catalunya ha d'estar a Europa amb la força de les seves institucions, de la seva societat civil, de
les seves empreses i de les estratègies euroregionals compartides. Aquest és el camí que des de
fa anys seguim cada cop amb més intensitat.
Quin ha estat el valor que hem afegit en aquesta legislatura a la nostra opció europeista?
Que hem fet política interioritzant la dimensió europea. Perquè és lògic. És lògic que les
Autonomies, amb més competències, i l'Estatut ens en dóna una bona colla més, s'adaptin i
adoptin les normatives europees. És lògic que en allò que afecta les comunitats autònomes, siguin
els consellers autonòmics els qui representin el conjunt d'Espanya davant Europa.

6

�He manifestat públicament, els darrers dies, el meu desig de seguir treballant per Catalunya en el
marc dels reptes que Europa en general i la política euromediterrània en particular, tenen
plantejats avui.
En resum, els he volgut esbossar cinc camins oberts en la direcció del canvi al llarg d'aquests mil
dies de govern de progrés: el de l'alternança democràtica; el del catalanisme com a cultura cívica
compartida, el del nou Estatut com a eina de l'autogovern; el de l'Espanya diferencial com a
projecte necessari, el d'Europa en la nostra vida quotidiana.
Són cinc vectors d'un canvi de cultura política que s'està operant, i que, en perspectiva històrica,
tot just hem iniciat.
Ara Catalunya, els seus ciutadans, han de decidir si seguim els camins oberts. És molt més que
una decisió electoral. És una decisió que implica el compromís de la societat catalana amb el seu
propi esdevenidor.
I vull fer referència al canvi en les polítiques concretes.
Fins ara els he parlat d'una acció de govern basada en un projecte i una idea ambiciosa,
equitativa i equilibrada de Catalunya.
Un projecte que ja a l'octubre de 2004, durant el primer Debat d'Orientació de Política General,
vaig identificar amb les exigències de la Catalunya dels 7 milions.
No és avui, ja ho he dit, el moment de fer un balanç exhaustiu del conjunt de l'obra del govern.
Però sí que vull destacar algunes iniciatives, amb valor afegit, que afecten a qüestions de fons de
la nostra societat. Són iniciatives plantejades no només per abordar la conjuntura sinó que tenen
una projecció de més profunditat, de més llarg abast.
Tenen a veure amb l'educació, amb l'economia, amb la cohesió social i territorial, l'estratègia
euroregional, i la planificació.
1.- Educació: Per primera vegada tenim un marc estable per definir una veritable política
educativa.
Quan vaig optar a la presidència l'any 1999 vaig dir quines eren les meves tres prioritats:
Educació, Educació, Educació. L'ordre d'importància no ha variat.
Un país val el que val la seva educació. Catalunya, des de les escoles municipals de l'any 1906, ho
sap això. Des de l'inici del catalanisme del segle XX.
És l'educació i el saber, el coneixement, diem ara, el que fa avançar una societat cap a la igualtat i
la competitivitat.
El Pacte Nacional per a l'Educació aprovat en aquesta legislatura no s'havia plantejat ni aconseguit
en vint anys.
Marta Mata i Raimon Obiols han explicat sempre que la via era aquesta.
Aquest és el camí que han seguit, per exemple, a Finlàndia, on la llei d'educació és dels anys 70 i
avui tenen un dels millors sistemes educatius d'Europa.
L'augment del pressupost destinat per la Generalitat a educació, aquests darrers anys, ha rondat
el 15 % anual de mitjana.
Aquest augment era el que requerien decisions clau del govern en matèria educativa, com la
implantació de la sisena hora diària a l'escola pública, la contractació de més de 5.200 nous
mestres o la posada en funcionament de 1.051 aules d'acollida.
2. L'Acord Estratègic per la competitivitat. Hem situat la concertació amb els agents econòmics i
socials com a vector de creixement.

7

�I l'Acord Estratègic és l'instrument articulador d'una voluntat compartida amb empreses i
sindicats.
A través dels òrgans de seguiment previstos a l'Acord, s'estan avaluant contínuament les noves
necessitats. Per exemple: la immigració i el seu impacte a la competitivitat i a la cohesió social.
L'Acord Estratègic va executar, el 2005, un pressupost de 1.020 milions d'euros; i el 2006 n'hi ha
1.590 de previstos. Unes xifres que estan molt per sobre dels 2.100 que s'havien previst per als
tres primer anys d'implantació de l'Acord.
Totes les mesures previstes s'han posat en marxa i més del 70% estan ja acomplertes.
3.- La Llei de Barris. Un referent a Espanya i Europa.
L'aplicació de la Llei de Barris s'ha traduït, ja a dia d'avui, en 58 projectes diferents a 45 ciutats
catalanes, que donen forma i contingut a la proximitat.
Aquest projecte va camí de convertir-se en un referent a Europa.
No només pels recursos invertits. No només per l'encert i la voluntat d'establir una aliança entre
Generalitat i Governs locals. És cert que els ajuntaments i la Generalitat han elaborat els projectes
i controlaran la seva execució. Però no només els governs. També les associacions dels barris. Les
entitats esportives i culturals. Tot el teixit social.
La llei de Barris no "crea" un marc de convivència. El que fa és construir capital social, trencar
l'anonimat i el distanciament, i generar noves reciprocitats.
Els processos d'execució dels projectes acollits a la Llei de Barris seran llargs. Però també aquí la
llavor ha arrelat.
Els prop de seixanta projectes aprovats constitueixen una llavor que també crea identitat.
Els parlo de la Catalunya que cal construir a través del subjecte, però sobretot del projecte. Del
patriotisme cívic efectiu i no de la reivindicació nostàlgica.
Ciutats segures, barris nous i escoles dignes: aquest és el paradigma de les noves seguretats que
avui construïm a través d'una nova relació entre els poders públics i la societat catalana.
4.- L'Euroregió
Aquest cap de setmana mateix els presidents de l'Euroregió ens adrecem als presidents dels
governs francès i espanyol reclamant-los la presa de les decisions necessàries per superar el
retard inexplicable del Tren de Gran Velocitat entre Montpeller i Perpinyà. Les previsions del
govern francès, que parlen del 2030, són inacceptables. És una mostra més de l'encert del
projecte de l'Euroregió.
L'Euroregió potser encara no és un èxit polític. I segurament no ho serà del tot mentre hi hagi qui
pensi les relacions regionals a partir d'esquemes centre-perifèria.
Mirin, mentre les Cambres de Comerç i la resta d'organitzacions empresarials es pensin a si
mateixes a nivell euroregional, i els Governs desenvolupin els seus mapes d’infraestructures en
aquest nou marc territorial, l'Euroregió anirà endavant.
He dit en moltes ocasions que creia que la Comunitat Valenciana havia de ser dins del projecte. El
President Camps sap quina és la meva opinió. I diria que la comparteix més del que ha expressat.
Celebro que els contactes institucionals que hem mantingut amb el Govern valencià, avui vinguin
acompanyats de la progressiva articulació d'una plataforma empresarial.
Valoro molt la iniciativa presa pel Cercle d'Economia de Catalunya i l'Associació Valenciana
d'Empresaris.
Fa uns mesos ja van mantenir una primera reunió a València. Fa pocs dies se'n va celebrar una
altra a Barcelona.

8

�Ens ha d'importar la localització i la xarxa. Aquesta és l'aposta guanyadora.
Aquesta ha de ser la nostra manera d'estar amb el sentit del temps i de la història, puix que a
Europa les regions frontereres són les que creixen més.
Serem més forts a l'Europa multipolar, tindrem l'oportunitat de generar economies d'escala i
tindrem una veu més forta a Madrid, o a París, i a Brussel·les.
Ho hem de fer perquè l'Euroregió, l'Arc Mediterrani o la Comunitat de Treball dels Pirineus són
maneres adequades d'expressar la voluntat de la societat catalana de tenir un paper actiu en el
procés d'integració europea.
I ho hem de fer perquè aquestes experiències de cooperació ens permetran avançar cap a una
Espanya en xarxa, que doti de realitzacions pràctiques la nostra visió política i ens connecti amb
els grans eixos europeus de transport.
5.- Un esforç planificador.
El Govern ha desenvolupat, en mil dies, una notable tasca planificadora per assentar les bases
d'una Catalunya de més qualitat.
L'elaboració dels plans de protecció del litoral, del pla de l'energia, del pla de presons, tenim 5.000
places a les presons i 8.000 presoners, ara fem cinc presons noves, o del pla d'equipaments
judicials. Aquests plans, dic, no només responien a demandes més o menys articulades, sinó a
necessitats del país que feia anys que no trobaven resposta.
També era necessària la definició d'un pla d’infraestructures de transport terrestre, viàries i
ferroviàries, que avui Catalunya té per primera vegada.
O l'elaboració del programa de sòl industrial, que ens permetrà desenvolupar 85 actuacions
estratègiques al territori, amb un potencial per generar 200.000 llocs de treball.
Però no només hem planificat les infraestructures i el territori. També hem definit nous projectes i
els hem començat a executar. Catalunya, com a resultat de dècades d'una inversió pública
insuficient, és un territori amb deficiències d'estructuració, mal dotat d'infraestructures en relació
a la capacitat de la seva indústria i al seu potencial per esdevenir la plataforma d'entrada a Europa
de mercats emergents. Per exemple, l'Eix Transversal ruter encara no és autopista. I l'Eix Pirinenc
no es pot comparar amb el francès.
Enfortir les vies transversals hauria de ser una ambició compartida per tota una generació. Perquè
serà determinant per definir el paisatge econòmic, social i humà de la Catalunya del segon terç del
segle XXI.
També és fonamental connectar la Catalunya interior amb el Port de Barcelona.
A través de l'Eix Transversal Ferroviari, aquests dos eixos: el transversal i el vertical estan ben
enfocats per primera vegada en molts anys.
A la Regió Metropolitana, és cert que tenim dèficits importants, com el quart cinturó, que s'ha de
fer. I el proper govern el farà. No sé si amb aquest nom o no, en tot cas salvaguardant la qualitat
ambiental.
També és cert que estem construint la línia de metro més llarga d'Europa. El 2012, gràcies a
l'enllaç L9-L12, el centre, la Fira i l'aeroport serà una realitat, i hem aconseguit decisions clau com
l'ampliació de l'AP-7, la millora de la NII o la construcció, anys després, dels accessos al Port de
Barcelona.
No vull insistir novament, perquè ja ho he fet molts cops, en la necessitat que Catalunya tingui un
aeroport transoceànic. I tingui capacitat de gestionar-lo. N'ha parlat amb Iberia, Cat-Air i Vueling,
i, evidentment, n'he parlat amb José Luís Rodríguez Zapatero.

9

�AENA ha quedat exhausta financerament després de l'esforç de Madrid, un bilió de les antigues
pessetes, i Barcelona mig bilió. Però el problema no és aquest. El problema és la gestió.
No és comprensible que algunes grans corporacions espanyoles puguin assumir la gestió
d'aeroports arreu del món i nosaltres no puguem modificar sensiblement el model de gestió de El
Prat.
Sincerament: el ritme d'inversió i execució que estem desenvolupant demostra l'ambició del
Govern.
Però també la voluntat que la participació de la Generalitat i d'agents privats en la gestió dels
ports, els aeroports i el ferrocarril es tradueixi en una major eficàcia.
En tres anys hem posat les bases d'uns comptes públics sanejats que ens permeten encarar amb
major solvència tots aquests reptes. Déu n'hi do el que ens hem proposat. Déu n'hi do el que hem
posat en marxa en tres anys!
Acabo, he volgut que aquesta intervenció d'avui servís per començar a esbossar el que ha de ser
una reflexió més ponderada i, si m'ho permeten, objectiva dels canvis en profunditat que, tant en
la manera d'entendre Catalunya, com sobre les prioritats de la governació, han suposat els tres
anys d'aquesta legislatura que acabarà el mes de novembre.
Moltes gràcies.

10

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="1">
      <name>Text</name>
      <description>A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8540">
                <text>1767</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8542">
                <text>Una reflexió política sobre una legislatura intensa</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8545">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8546">
                <text>Cercle Financer</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8547">
                <text>Catalanisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8548">
                <text>Competitivitat</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8549">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8550">
                <text>Estatuts</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8551">
                <text>Finançament</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8552">
                <text>Govern</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14314">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="38929">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="38930">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40111">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40314">
                <text>2006-07-25</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8541">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="895" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="318">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/895/0000000665.pdf</src>
        <authentication>054a3efc5919b27ee2a7208d735b67aa</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42002">
                    <text>Una visió de la política euromediterrània i les institucions d’educació
superior i recerca
Cloenda de la reunió del Comitè de Direcció del Fòrum Permanent Universitari Euromed
(Euromed Permanent University Forum)
16 de març de 2007, URV, Reus

Transcripció literal:
Pasqual Maragall:
Senyor rector, senyor [alcalde?], estimats amics, és un plaer molt gran... Voleu
passar? [soroll de fons] És un plaer molt gran per a mi atendre la invitació que m’heu
fet per poder parlar de la política euromediterrània i de la seva relació amb les
educacions d’ensenyament superior.
Quan el rector de la Rovira i Virgili em va parlar de la vostra reunió vaig pensar: “Ja era
hora.” Vaig pensar que ja era hora que les universitats es posessin a treballar no
solament en el que és estrictament els continguts de la seva missió, sinó també en el
seu entorn, el seu entorn natural, que evidentment és un entorn cultural, és un entorn
polític i és un entorn geogràfic.
Jo he seguit de prop a través de [...] com les universitats han tractat justament de
posicionar-se en el Mediterrani i en el territori en general. I sí que és difícil, la
universitat, les universitats (jo en conec algunes) han tendit a ser considerades
sobretot no tant a Amèrica, però sí a Europa, com realitats com supraterritorials que
planegen entre el cel i la terra i no se sap ben bé on tocaran primer.
Em penso que és molt interessant que totes les universitats europees i el Mediterrani
es plantegin què han de fer en el seu territori, en el seu escenari natural.
Us parlo també com una persona que, en tant que alcalde, va convocar la Primera
Conferència de Ciutats del Mediterrani, i que, per tant, està implicada en un procés
que després va culminar en la Conferència Euromediterrània, com sabeu, de
Barcelona, l’any 1995, que va ser un gran èxit, va ser un gran esdeveniment, la
primera vegada que, d’alguna manera, el Mediterrani es prenia seriosament a ell
mateix, per dir-ho d’alguna forma, i després, com ja explicaré, d’una evolució històrica
en la qual les realitats que han imperat han sigut unes altres, i les tendències han sigut
més de mirar cap a l’oest [“go west”, en comptes d’anar cap a l’est?] i es va
redescobrir i reinventar Catalunya, la civilització moderna.
Aquest retorn a l’origen, que jo crec que estem vivint en aquest moment, que vostès
també representen, és enormement interessant.
No us ha de sorprendre, doncs, que avui vegi amb una gran satisfacció l’esforç que les
universitats i que algunes institucions com la Fundació [...] de Cultura Mediterrània
esteu realitzant en aprofundir en l’intercanvi i el diàleg acadèmic i intel·lectual en
aquest espai. Aquest és el motiu pel qual he volgut acompanyar-vos en aquesta reunió
del Comitè i Direcció del Fòrum Permanent Universitari.
Bé, la Conferència de Barcelona va posar en marxa un procés, un procés
euromediterrani, que té uns acompanyants no solament del camp polític, sinó també
del camp econòmic, modestos, diguem-ho tot, com és el [FIME?], un fons d’inversió
mediterrani que té una activitat creixent, però que per descomptat encara no ha arribat
ni molt menys al nivell en què el [Banc Europeu de l’Est, el Banc de Londres?], ha
arribat a influir en la unificació europea cap a l’est. Ha sigut decisiu que Europa

�comptés amb unes facilitats financeres importants de cara a l’est d’Europa, jo crec que
ha estat enormement decisiu per a l’avenç de la Unió [...].
Jo crec que l’horitzó en què s’ha de plantejar el treball a partir del programa [...]
Barcelona+10 i d’iniciatives d’abast global, com la definició dels Objectius del Mil·lenni
de Nacions Unides, etc. ha de ser el de lligar tres braços: els estats, el lliure comerç
(comerç, economia, si voleu, la política...) i la cultura i l’educació (el saber).
Jo crec que Europa encara no ha trobat la fórmula per a la col·laboració d’aquests tres
braços. Això els americans ho han fet millor, diguem-ho clarament. Als Estats Units les
universitats són, deixeu-m’ho dir, que no s’ofengui ningú, menys eclesiàstiques. No
tenen aquesta filiació tan clara respecte del que és l’origen de tot, del saber, la religió,
la nació, etc., sinó que són com més empresarials, són més competitives, formen més
part de la vida econòmica i social. Han arribat a ser (a Europa ho han sigut quasi
sempre) [...].
Jo crec que al llarg dels darrers anys s’han fet progressos notables a Europa per
definir les grans [...] derivats la política de [lideratge/veïnatge?], que s’està convertint
[en motrors?] de reforma i de desenvolupament interessant.
Enguany la celebració del cinquantè aniversari de la Unió, és una bona ocasió, em fa
l’efecte, una magnífica oportunitat per a demostrar que la definició d’una Europa a
l’alçada dels temps és essencial per a avançar en tot.
És a dir, nosaltres, que som nació (ja Catalunya, ja els acabo d’explicar), haurem
d’admetre que ho som dintre d’una gran nació, Espanya, i d’un conjunt de pobles i
nacionalitats des del punt de vista legal. L’Estatut de Catalunya així es queda petit;
l’Estatut de Catalunya és una llei espanyola (per cert, ara està davant dels jutjats) [...].
Però és una llei espanyola [...] També n’hi ha als Estats Units [...]. [Soroll de fons] No
de la mateixa manera, hi estic d’acord. D’una manera absolutament diferent. [...]
Europa va exportar el concepte de nació als Estats Units perquè a Europa ja no s’hi
cabia i van haver de marxar els europeus a Amèrica, perquè aquí ja no hi cabien i les
[rentes?] es menjaven els beneficis [per demostrar els primers clàssics de
l’economia?]. Allà les coses van ser absolutament diferents... I no és com aquí, que
com més en compres, més car, sinó al revés: allà en sobren.
És a dir, Europa és una realitat, doncs, que ha donat lloc a una sèrie de realitats
noves, la seva realització ha sigut fora de fronteres, en un altre món, en un nou món, i
ara està en la tessitura i en la possibilitat de redefinir i de retrobar [tradicions
perdudes?] [...] mediterrània.
Aquesta riquesa no és una garantia, en l’espai euromediterrani, de pau. Tot el contrari,
ha sigut una garantia de guerra, de [contraposició?], de lluites, però també de riquesa i
també de pluralitat [soroll de fons].
El moment apassionat que vivim ara i vostès les universitats [soroll de fons, no
s’entén res], encara aquest mar Mediterrani és un lloc on tenim guerres, més enllà
també, a l’Iraq i a l’Afganistan, però quasi diria que per extensió.
Les grans contradiccions del món són sobretot les que es generen a l’entorn
d’aquestes tres cultures, d’aquestes tres tradicions que van tenir en el Mediterrani el
seu naixement.

�Per tant, el que vostès puguin fer, el que puguin fer les universitats, els estats, per
descomptat, i les societats i les empreses... L’any 2003 l’Informe del grup de savis
sobre el diàleg dels pobles i les cultures en l’espai euromediterrani va identificar cinc
principis que han d’inspirar les relacions en aquest escenari.
Els països de la Mediterrània, i en particular les poblacions àrabs, jo crec que hem
entrat, i han entrat en el segle XXI, amb la major generació de joves de la seva història.
L’educació, per tant, en aquest moment és una peça angular del desenvolupament, de
manera que cadascún d’aquests joves, d’aquests infants, avui constitueix un pilar
imprescindible per a construir el futur de la regió.
Hem d’assumir que els reptes educatius i la creació de les xarxes de coneixement, i
d’ensenyament i universitàries euromediterrànies són una aportació enormement
significativa [...].
Jo m’he passejat per bastants universitats del món: he estat a la Universitat de
Barcelona, que és on vaig estudiar; però després vaig estar a la [...] en France, a
París, durant sis mesos; després vaig estar a la New School for Social Research, a
Nova York, una universitat progressista que es va crear als anys trenta per als
progressistes alemanys que s’exiliaven i havien de fugir d’Alemanya i van anar als
Estats Units. I després he estat a la [...], la universitat romana, durant un curs [soroll
de fons] ensenyant el curs “Un món de ciutats”; he estat, efectivament, a Baltimore, i
ara torno de, els estava comentant en entrar, d’una estada a Buenos Aires i he pogut
departir també amb el rector de la Universitat de Buenos Aires, que té tres cents mil
estudiants, per cert, i els problemes que vostès es poden imaginar quant a la magnitud
de problemes de quantitat però també de qualitat que tot això representa.
Crec que les universitats han de, com he dit al principi, han de reformular el seu rol en
el sentit de veure’s cada vegada més com a eines de projectes col·lectius, mantenir la
seva independència, per descomptat, la seva imparcialitat en el millor sentit de la
paraula, el seu esperit científic i la seva objectivitat, però saber-se instruments
inevitablement de polítiques de millorament, de cara als seus països i dels seus
escenaris, en el cas nostre, d’Europa, i de la creació de la idea d’una Europa més
avançada.
Bé, les perspectives més immediates de futur que ofereixen tant la celebració de la
Primera Assemblea General del Fòrum [Euromed Universitats?], com la proposta
d’Egipte de celebrar, crec, vostè ho sabrà millor que jo, l’Euromed Ministerial
Conference on Higher Education and Scientific Research del 2007, aquest any,
demostren que les universitats es comencen a prendre seriosament a elles i els estats
a elles.
Justament per aquest motiu jo us demano que no imiteu simplement els estats, sinó
que incentiveu la seva imaginació. És a dir, que no es tracta solament de conviure amb
els estats, sinó d’“aguijonear”, diuen en castellà, de burxar, d’estimular els estats,
oferint-los noves mirades als reptes dels escenaris territorials en els quals esteu
imbricats, concretament la Mediterrània.
Com diu Rafael Argullol en una frase que m’agrada: “Quan l’ull s’aventura, no
solament hi veu sinó que també mira.” I segurament al final acaba creant. No és que
l’ull dibuixi, però de seguida passa a l’atac i comença a dibuixar.
Bé, només des d’aquesta comparació sincera del que és el món de la universitat, el
món de l’economia i el món de la política en sentit estricte, crec que es podrà formular
un projecte europeu i euromediterrani potent.

�Podríem avançar així allò que en el món àrab en diuen [isdihad?], que fou un concepte
introduït l’any 2004 sobre el desenvolupament humà al món àrab i que expressa al
mateix temps, aquesta paraula, [isdihad?], ‘creixement, floració’ en un procés de
desenvolupament personal que, un cop arrelat, pot ser, ha de ser la base de la llibertat
i de la bona governança.
Crec, per acabar, que el Fòrum per [...] Universitari [soroll de fons] [...] en aquest
sentit una base molt important, no només la cultura de la raó, sinó també la garantia
d’un nivell d’integració social que preservi costums, que preservi identitats, però des
del respecte a aquells valors comuns que permeten la convivència i permeten la
competència?
Moltes gràcies.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="21">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="60">
                  <text>13. Expresident de la Generalitat de Catalunya</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="61">
                  <text>2006 --</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="62">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="13491">
                  <text>Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="1">
      <name>Text</name>
      <description>A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13543">
                <text>Una visió de la política euromediterrània i les institucions d’educació</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13545">
                <text>URV Reus</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13546">
                <text>Cloenda de la reunió del Comitè de Direcció del Fòrum Permanent Universitari Euromed (Euromed Permanent University Forum)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13547">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13853">
                <text>Mediterrània</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13854">
                <text>Europa</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13855">
                <text>Educació</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13856">
                <text>Universitat</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14540">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39188">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39189">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40522">
                <text>2007-03-16</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13549">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="4333" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="3143">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4333/FMHP_01480.JPG</src>
        <authentication>49f5b72629113f0f545962ac1b687fc3</authentication>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="6">
      <name>Imatge fixa</name>
      <description>A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="7">
          <name>Format original</name>
          <description>The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="66578">
              <text>Digital</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="66579">
                <text>14/11/2006</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="66580">
                <text>Moreno, Rubén</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="66581">
                <text>Bedmar,Jordi</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="66582">
                <text>Palau de la Generalitat</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="66583">
                <text>Unitat de gala dels Mossos d'Esquadra</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="66584">
                <text>Caps de Policia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="66585">
                <text>Policies</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="66586">
                <text>Administració autonòmica</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="66587">
                <text>Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="66588">
                <text>Espases</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="66589">
                <text>Mossos d'Esquadra</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="66591">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="66590">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="11">
        <name>Fotografies</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="4334" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="3144">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4334/FMHP_01481.JPG</src>
        <authentication>2e90dd58756ae6597c9d7f15d5d3e3f0</authentication>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="6">
      <name>Imatge fixa</name>
      <description>A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="7">
          <name>Format original</name>
          <description>The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="66592">
              <text>Digital</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="66593">
                <text>14/11/2006</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="66594">
                <text>Moreno, Rubén</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="66595">
                <text>Bedmar,Jordi</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="66596">
                <text>Palau de la Generalitat</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="66597">
                <text>Unitat de gala dels Mossos d'Esquadra</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="66598">
                <text>Caps de Policia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="66599">
                <text>Policies</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="66600">
                <text>Administració autonòmica</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="66601">
                <text>Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="66602">
                <text>Espases</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="66603">
                <text>Mossos d'Esquadra</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="66605">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="66604">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="11">
        <name>Fotografies</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="4335" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="3145">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4335/FMHP_01482.JPG</src>
        <authentication>60c1825b7745472d10dd4be4c4f09a01</authentication>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="6">
      <name>Imatge fixa</name>
      <description>A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="7">
          <name>Format original</name>
          <description>The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="66606">
              <text>Digital</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="66607">
                <text>14/11/2006</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="66608">
                <text>Moreno, Rubén</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="66609">
                <text>Bedmar,Jordi</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="66610">
                <text>Palau de la Generalitat</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="66611">
                <text>Unitat de gala dels Mossos d'Esquadra</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="66612">
                <text>Caps de Policia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="66613">
                <text>Policies</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="66614">
                <text>Administració autonòmica</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="66615">
                <text>Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="66616">
                <text>Espases</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="66617">
                <text>Mossos d'Esquadra</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="66619">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="66618">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="11">
        <name>Fotografies</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1513" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1081">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1513/19970204d_00754.pdf</src>
        <authentication>334cc6e593cc0cb87e87a70f80ce1a69</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42699">
                    <text>Ajuntament

de Barcelona

Gabinet de Relacions
Internacionals
Plaça Sant Jaume 2
08002 Barcelona
Telèfons 402 74 45 / 402 78 82
402 73 05
Fax 402 74 53 / 402 78 77
402 73 08

SPEECH BY PASQUAL MARAGALL
MAYOR OF BARCELONA

PUBLIC SESSION ON "URBAN EVOLUTION: CITIES OF
THE FUTURE"

DAVOS
4th of February 199-

�LADIES AND GENTLEMEN, FELLOW PANELISTS,
IT IS A GREAT HONOUR TO BE ABLE TO PARTICIPATE
IN THIS FORUM TO DEBATE ON TOPICS OF SUCH
CURRENT IMPORTANCE AS THE TRANSFORMATIONS
TAKING PLACE IN OUR CITIES THROUGH THE NEW
INFORMATION TECHNOLOGIES.
OVER THE LAST FEW YEARS I HAVE BEEN
PRIVILEGED TO PARTICIPATE IN SOME OF THE
PRINCIPAL FORUMS OF DEBATE - THE HIGH LEVEL
GROUP OF INFORMATION SOCIETY (BANGEMANN
COMMISSION) AND THE FORUM INFORMATION
SOCIETY, BOTH PROMOTED BY THE EUROPEAN
UNION - WHERE THE EUROPEAN GUIDELINES ON
INFORMATION SOCIETY HAVE BEEN ELABORATED.
DURING THE COURSE OF THE COMMISSION'S WORK,
WE MET WITH THE U.S. COMMITTEE CREATED BY
VICE- PRESIDENT AL GORE, INSPIRED BY THE
CONCEPT OF THE INFORMATION HIGHWAYS AND
WAS DEVELOPED INTO SOMETHING MORE SPECIFIC:
THE INFORMATION SOCIETY.

�THE COMMITTEE OF THE REGIONS, A BODY OF THE
EUROPEAN UNION

1

HAVE PRESIDED SINCE MARCH

1996, ALSO PARTICIPATES BY BRINGING THIS ISSUE
CLOSER TO THE CITIZENS, WHO ARE
UNQUESTIONABLY THE CHIEF ARCHITECTS OF THIS
TECHNOLOGICAL REVOLUTION ALONGSIDE THEIR
MOST IMMEDIATE REPRESENTATIVES, THE LOCAL
AND REGIONAL GOVERNMENTS.
BOTH IN AMERICA AS WELL AS IN EUROPE, THE
GLOBALISATION OF THE ECONOMY, SUSTAINABLE
ECONOMIC GROWTH AND THE EMERGENT
INFORMATION SOCIETY, bONSTITUTE THE NEW
REALITIES REQUIRING AN ENORMOUS CAPACITY FOR
ADAPTATION AND REACTION BY THE CITIES.
THE CITY'S NEW MODEL OF ECONOMIC
DEVELOPMENT, MEANS TURNING AROUND THE
RELATION, A CURRENTLY NEGATIVE FACTOR,
BETWEEN ENVIRONMENTAL QUALITY OF LIFE ON THE
ONE HAND AND ECONOMIC PROSPERITY ON THE
OTHER. 1T IS VITAL TO OPT FOR A SUSTAINABLE
ECONOMIC GROWTH WHICH MAY CONTRIBUTE TO
INCREASING EMPLOYMENT THEREBY REDUCING
ENERGY CONSUMPTION AND AS A CONSEQUENCE
NATURAL RESOURCES. , THE USE OF CLEAN
TECHNOLOGIES WILL BE

THE

KEY TO OUR FUTURE.

�SOCIETY
THEREFORE
INFORMATION
THE
REPRESENTS A MAJOR CHANGE OF DIRECTION FOR
THE WORLD OF TODAY AND SERVES AS A
FUNDAMENTAL NUCLEUS FOR THE MODEL OF
DEVELOPMENT OF THE 21ST CENTURY. IT ALSO
PROVIDES THE POSSIBILITY OF RESPONDING TO
COMMUNICATION
NEEDS:
NEW
SOCIETIES
NETWORKS, GENERALISED ACCESS TO SCIENTIFIC
TELEWORK
DATABASES,
LEISURE
AND
IMPLEMENTATION,... WE THEREFORE CONFIRM THAT
GIANT STEPS ARE BEING MADE TO CONSTRUCT THE
INFORMATION SOCIETY FROM THE POST-INDUSTRIAL
REVOLUTION.
THE ROLE OF EUROPE IN
. THE FUTURE (AS
COMMISSIONER MARTIN BANGEMANN INTUITIVELY
REMARKED) DEPENDS TO A LARGE EXTENT ON HOW
IT POSITIONS ITSELF IN THE FIELD OF
IT IS IMPORTANT FOR
TELECOMMUNICATIONS.
EUROPE'S VERY DEVELOPMENT FOR US TO BE
CAPABLE OF SHARING 11-HE KNOWLEDGE AND
EXPERIENCE ACQUIRED EY OTHER CITIES AND
REGIONS WHO HAVE MADE MORE PROGRESS IN THIS
AREA.

3

�IN BARCELONA, AFTER THË OLYMPIC GAMES WHICH
CONSTITUTED A MOMENT OF INFLEXION FOR THE
CITY'S TRANSFORMATION, WE BEGAN TO
INCORPORATE OURSELVES INTO NEW
TECHNOLOGICAL CHALLENGES WHICH ARE NOW
CHANGING THE HABITS OF TODAYS SOCIETY. IN THE
RACE TOWARDS CITIZEN DIGITALISATION, WITH THE
PARTICIPATION OF INSTITUTIONS AND ENTERPRISES,
THE CITY HAS MADE A STRONG BID IN THIS
DIRECTION. PROOF OF THIS ARE THE EXCELLENT
PROJECTS RECENTLY PRESENTED IN THE
CHALLENGE LAUNCHED BY THE CITY OF STOCKHOLM
WHERE AWARDS WERE GIVEN TO "CAMPUS VIRTUAL
VIA INFOVIA" OF THE OPEN UNIVERSITY OF
CATALONIA OR "TELEMATIC CITIZEN SERVICES" BY
THE 010 MUNICIPAL INFORMATION SERVICE, BOTH
CONSTITUTING THE MOST PROGRESSIVE EUROPEAN
EXPERIENCES IN THESE AREAS.
ONE OF THE INSTRUMENTS BARCELONA HAS
ENDOWED ITSELF WITH, IN ORDER TO MEASURE-UP
TO COMPETING IN THIS NEW MILLENNIUM, IS THE
STRATEGIC PLAN, A TOOL OF CONSENSUS WHICH
GATHERS TOGETHER ALL THE ECONOMIC AND
SOCIAL AGENTS ACTING IN OUR CITY.

4

�IN THE

FIELD OF TELECOMMUNICATIONS,

INFORMATION AND COMMUNICATION
TECHNOLOGIES, THE STRATEGIC PLAN HAS BEEN
STRUCTURED ALONG FIVE LINES OF ACTION:
INFRASTRUCTURES. APPLYING THE NORMATIVE
CAPACITY OF LOCAL ADMINISTRATION IN ORDER TO
REDUCE THE ENVIRONMENTAL IMPACT AND COSTS
OF THE CONSTRUCTION OF TELECOMMUNICATION
NETWORKS.
NETWORKS. IN THE MEASURE THAT THE
TELECOMMUNICATION NETWORKS MAKE THE
EXCHANGE, ACCESS AND USE OF INFORMATION
POSSIBLE FOR THEIR USERS, THEY ARE ALSO AN
INDISPENSABLE MEANS TO INCREASE
PRODUCTIVITY, EFFICIENCY AND QUALITY IN
DIFFERENT SERVICES AND PUBLIC LEVELS
INTERVENING IN THE CITY. IT IS THEREFORE
ADVISABLE TO PROMOTE AND CREATE SHARED AND
SPECIALISED NETWORKS FOR HOSPITALS, SCHOOLS,
UNIVERSITIES AND THE ADMINISTRATION ITSELF.
FOR THE CONSTRUCTION OF THESE NETWORKS WE
SHOULD LIKE TO HAVE OUR OWN PARTICULAR
MEANS, WITH OPERATOR S RVICES AND WITH MIXED
SYSTEMS.

�SERVICES. THE APPLICATIONS AT THE DISPOSAL OF
THE CITIZEN VIA THE NETWORK, ARE ESSENTIAL
ELEMENTS WHICH WILL INFLUENCE THE USE OF THE
INFORMATION TECHNOLOGIES AND
COMMUNICATIONS. THESE SERVICES SHOULD BE OF
THE HIGHEST QUALITY IN ORDER TO GUARANTEE
COPING WITH A HIGH DEMAND TO KEEP THE COST
OF SUPPLY TO A LOW.
THE USER'S ACCESS TO DIFFERENT SERVICES
SHOULD BE EASY AND UNIVERSAL IMPLYING THAT IT
MUST NOT BE SUBJECT TO ANY MONOPOLY,
BARCELONA OPTS FOR ADVANCED TERTIARY
SERVICES, DEVELOPING THOSE OF TELESHOPPING,
TELECONFERENCING, TELETRAINING, TELETRAFFIC,
TELEWORKING AND TELEMEDICINE, AMONGST
OTHERS
CONTENTS. THESE ARE THE ESSENCE OF THE
INFORMATION BASE. ADMINISTRATIONS AND
SPECIALISED COMPANIES ARE AS SUCH THE
PRINCIPAL SUPPLIERS OF THESE CONTENTS. OUR
PRIORITY MUST BE TO STRENGTHEN THE CONTENTS
INDUSTRY AND PROMOTE A NEW INDUSTRIAL
SECTOR DERIVED FROM INTERACTIVITY.

6

�SOCIETY. THE SUPPLY AND GENERALISATION OF
THE USE OF NEW TECHNOLOGIES WILL PRODUCE AN
UNAVOIDABLE IMPACT ON SOCIETY: DAILY HABITS,
WORK RELATIONS, PERSONAL RELATIONS, ETC...WE
BELIEVE THAT IT IS OUR OBLIGATION TO EQUIP THE
CITIZEN-USER WITH AID 1AND SELF-PROTECTION
MECHAN ISMS.
THE REALISATION OF NUMEROUS PROJECTS IN
COLLABORATION WITH THE EUROPEAN COMMISSION
ON THEMES OF PUEILIC ADMINISTRATION
(INFORMATION AND CITIZEN SERVICES), MOBILITY
AND TRAFFIC MANAGEMENT, PUBLIC HEALTH AND
TELEMATICS FOR SMEs, HAVE MADE BARCELONA A
EUROPEAN REFERENCE POINT
(s'annexen resums deis projectes).

I AM PROFOUNDLY CONVINCED THAT THE
EVOLUTION OF THE EUROPEAN CITY
UNQUESTIONABLY LEADS TO A TECHNOLOGICAL
REVOLUTION. POLITICAL LEADERS SHOULD BE
ATTENTIVE IN GUARANTEEING THAT THIS CHANGE
RESPECTS SUSTAINABLE DEVELOPMENT AND
CITIZEN RIGHTS.

7

�THE STRATEGY OF LEADERSHIP AND COMPLICITY OF
THE LAST FEW YEARS HAS BEEN THE KEY TO THE
BARCELONA MODEL, WHICH HAS CONSOLIDATED
INTERNATIONAL RECOGNITION FOR ITS URBAN
POLICY. AT THIS MOMENT IN TIME WE ARE THE
CENTRE OF A EURO-REGION WITH A POPULATION OF
16 MILLION AND WE ASPIn TO RANK AS THE FIRST
LOGISTICAL CENTRE OF SOÚTHERN EUROPE.
IN A GLOBALISED WORLD! WHERE THE LEVEL OF
URBANISATION GROWS DRAMATICALLY, THE CITY OF
THE FUTURE WILL BE CAPABLE OF CREATING
SOLUTIONS AND NOT CREATING PROBLEMS AS WE
BECOME MORE AND MORE APABLE OF BASING OUR
RELATIONS ON COOPERATION AND COMPETITIVITY.
BOTH THESE OPTIONS 11/iAY BE SUBSTANTIALLY
REINFORCED BY STRONGER AND MORE INTELLIGENT
USE OF THE NEW TECHNOLOGIES.
THE IDENTIFICATION AND SENSE OF BELONGING
WILL BE THE REFERENCE POINTS OF THIS GLOBAL
VILLAGE WHICH WE ARE N9W CONSTRUCTING. THE
NEIGHBOURHOOD AND THE:CITY ARE OUR SIGNS OF
IDENTITY. ONLY BY THINKING LOCALLY CAN WE ACT
GLOBALL Y.

8

�LOCAL GOVERNORS SHOULD CELEBRATE THE FACT
THAT A FORUM OF SUCH WORLD SIGNIFICANCE AS
DAVOS DEDICATES ITS ATTENTION TO DEBATING
OUR ROLE IN THE SOCIETY OF THE NEW
MILLENNIUM. THE TIME HAS COME FOR OUR CITIES
TO TAKE THEIR PART ON THE STAGE OF
INTERNATIONAL DIALOGUE. IT IS AN ENORMOUS
RESPONSIBILITY IN WHICH WE ALL HAVE A PART TO
PLAY.
THANK YOU.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20432">
                <text>4419</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20433">
                <text>Urban evolution: cities of the future</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20434">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20435">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20436">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20437">
                <text>Davos</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20439">
                <text>Anglès</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20440">
                <text>Urbanisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20822">
                <text>Relacions Internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20823">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20824">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22147">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41126">
                <text>1997-02-04</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43736">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20441">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1413" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="938">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1413/19941010d_00650.pdf</src>
        <authentication>3cde178438d95a978dd6645e69def50a</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42611">
                    <text>Excm. Sr. Alcalde
Gabinet (IR)
Intervenció de l'Alcalde en la inauguració de la
conferència financera internacional organitzada per
l'Associació BCFE. (10 d'octubre de 1994)

- Bienvenidos a Barcelona.

- La ciudad de Barcelona es, hoy una ciudad muy bien
situada, una ciudad llena de proyectos y de ambición
una ciudad atractiva para las negocios, la inversión
y el ocio.

- Eso es probablemente lo que todos ustedes esperan
oir de un alcalde orgulloso de su ciudad. Pero lo más
importante, para ustedes y para mi, es que estas cosas
no las digo yo, sino un medio cuya autoridad y neutralidad ni ustedes ni yo dudaremos: El Financial Times.

- En su edición del pasado 27 de septiembre, el
Financial Times publicaba un ranking de las ciudades
europeas bajo el lema. "The best cities to locate a
business". Barcelona está situada en un más que
meritorio séptimo lugar. Piensen ustedes que las seis
primeras son ciudades de un gran peso en Europa:
Londres, París, Frankfurt, Bruselas, Amsterdam y
Zúrich. Que a continuación se situe Barcelona, por
delante de Düsseldorf, Miláno Madrid, es algo significativo. Pero en modo alguno es fruto de la casualidad.

�- La emergencia de Barcelonase se sitúa, sin duda, en
el contexto más amplio de la:importancia creciente del
sur de Europa. En este ránking que les cito, Barcelona, Madrid y Milán han subido posiciones. Los beneficios de la incorporación de España a la Unión Europea
en 1986 son evidentes. España, y Cataluña en particular, es ahora un país más moderno, más competitivo,
mejor comunicado más preparado para los desafíos de un
mercado cada vez más internacionalizado.

- Pero al lado de los beneficios indudables que la
incorporación de España a la Unión Europea nos ha
reportado y de la emergencia de esta parte del sur de
Europa como una de las regiones más dinámicas (la
"Mediterranean banana", como ha sido llamada frente a
la tradicional "hot banana"), sería injusto no tener
en cuenta el esfuerzo que Barcelona, por méritos
propios, ha hecho para situarse como una de las
ciudades más dinámicas de Europa.

- Quisiera recordar aquí la incertidumbre que suscitaba hace una década, en los medios económicos de la
ciudad, la posibilidad de ver declinar el papel de
Barcelona como centro financiero. Se temía que la
internacionalización y la introducción de nuevas
tecnologías en los mercados financieros comportara una
concentración irreversible en unos pocos centros y,
con ello, la desaparición de todos los demás.

�- Pero Barcelona no se rindió a estas predicciones tan
poco esperanzadoras. Barcelona hizo un gran esfuerzo
para encontrar su lugar en el sistema europeo de
centros financieros. Contra del fatalismo, Barcelona
aportó imaginación, una decidida voluntad de competir
abriéndose a los mercados de nuevos productos financieros e invirtiendo paraOfrédér-los --mej-~ servicioi/
1

-

i

Barcelona ha conseguido, en esta primera etapa,
17-

bolocarse en un lugar sólidoen el sistema europeo de
I
I
'centros financieros. Y quisiera remitirme de nuevo a
la prensa internacional más prestigiosa. El Wall
Street Journal dedicaba do g páginas a la Bolsa de
if
/ Barcelona en su edición de 28 de julio pasado y
elogiaba los esfuerzos que habían permitido situar
Barcelona "on

Europs'-g-Financiarigiáp

-Asimismo quisiera remarcar el éxito excepcional que
ha acompañado el mercado de futuros y derivados
financieros de Barcelona que, en sólo cinco años, ha

logrado situarse entre los cinco primeros lugares de
Europa en volumen —de- --tr-an~ones de productos
finacieros derivados de renta fija: más de ocho
millones de contratos en el ejercicio pasado.

Todo este proceso se ha desarrollado en un periodo
plagado de incertidumbres en los mercados financieros
internacionales y en el contexto de una competencia

�cada vez mayor entre centros financieros. Se ha habido
de luchar contra muchas inercias, tanto a nivel
nacional como internacional. Y aún muchas pesan en
contra.

- La fórmula de Barcelona para este proceso se ha
basado en un amplio consenso institucional y en la
vertebración de un grupo de trabajo dedicado a impulsar nuevos proyectos: la Asociación Barcelona Centro
Financiero Europeo. Quisiera subrayar el esfuerzo y el
voluntarismo de la Asociación cuyos miembros han
antepuesto a menudo el proyecto colectivo de la ciudad
a los intereses legítimos de cada institución representada.

- Gracias a la labor de la Asociación han fructificado
otros proyectos muy significativos como la propia
celebración de estas conferencias financieras internacionales, la celebración en Barcelona de la asamblea
de Asociación Mundial de Mercados de Futuros el pasado
mes de abril, o la inauguración oficial, el próximo
----,-,`
lunes 17, de la Escuela de Negocios de la prestigiosa
Universidad de Chicago. También deseo destacar la
decisión del Banco Interamericano de Desarrollo de
celebrar su asamblea anual en Barcelona en 1997.

- Barcelona puede ya aspirar a retos más ambiciosos.
Dispone de una oferta inmobiliaria para oficinas

�incomparable por su calidad y competitividad, la mejor
oferta formativa especializada en negocios y finanzas
de España, un amplio entorno empresarial y una capacidad y eficacia organizativa reconocida mundialmente,
que ha colocado a Barcelona en el cuarto lugar en el

ranking mundial de ciudades organizadoras de congresos. Asimismo Barcelona tiene la firme voluntad de
erigirse en ciudad líder en la revolución telemática
que se aproxima a pasos agigantados.

- Barcelona ofrece, en suma, eficacia, profesionalidad
e imaginación. Ha sido capaz de atinar ilusiones y
ofrecer resultados. Animo, pues, a las instituciones
nacionales e internacionales a confiar y apostar por
ella.

Quisiera finalizar esta presentación expresando mil
satisfación por los grandes pasos que se han dado en
este período y felicitando a todas aquellas personas

e instituciones que los han hecho posible. Pero
\también quisiera que estas palabras sirvieran de
estímulo para trabajar en nuevos proyectos, más allá
de las posiciones ya afianzadas.

- Muchas gracias.

1

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19431">
                <text>4319</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19432">
                <text>V Jornades de l'Associació d'Intermediaris d'Actius Financers del Mercat de Renda Fixa i de les II Jornades de l'Associació Barcelona Centre Financer Europeu</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19433">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19434">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19435">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19436">
                <text>Introducció noves tecnologies en els mercats financers. Banc Mundial i BID. Barcelona té la voluntat de ser ciutat líder en la revolució telemàtica.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19437">
                <text>Hotel Princesa Sofia, Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19439">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19440">
                <text>Relacions Internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21399">
                <text>Finançament</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21400">
                <text>Competitivitat</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21402">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21403">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21404">
                <text>Telecomunicacions</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22059">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41026">
                <text>1994-10-10</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43641">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19441">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="688" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="467">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/688/19901212_LV.pdf</src>
        <authentication>764b537ab24bfd1f679f01f72c2ef852</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42141">
                    <text>Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

12/12/1990
La Vanguardia, p.021, Opinión

Vaclav Havel en Barcelona
PASQUAL MARAGALL
La próxima visita a Barcelona de Vaclav Havel adquiere un relieve singular entre las estancias
en nuestra ciudad de dignatarios extranjeros, cada vez más frecuentes. La personalidad política
y cultural del actual presidente de la República Federativa Checa y Eslovaca y el propio
proceso democrático de este Estado destacan con brillo propio entre el conjunto de los antiguos
países comunistas de la Europa central y oriental.
Presidente de una república que atesora una profunda, rica y diversa tradición cultural, Vaclav
Havel es un intelectual devenido político, cuya figura ha despertado un amplio interés en todo
el mundo. Su reflexión sobre el valor de la palabra ha propuesto una nueva mirada política y
moral sobre nuestro tiempo.
Escritor y director de teatro en Praga, Vaclav Havel es, en más de un aspecto, un símbolo del
cambio del país que hasta ahora habíamos conocido como Checoslovaquia y que en su nueva
denominación oficial incorpora de manera más explícita su pluralidad nacional, cultural y
lingüística.
“Perseguido en su país, aclamado por los manifestantes de Praga y coronado por vosotros.” Así
lo presentó André Glucksmann ante los libreros alemanes que en octubre de 1989 le
distinguieron en Francfort con el premio de la Paz, que el agonizante gobierno comunista le
impidió ir a recoger. “¿Tan peligrosa es la palabra humana para poder cambiar el mundo e
influir en la historia?”, se preguntaba el hombre que sólo dos meses y medio más tarde sería
elegido para la máxima responsabilidad presidencial, en un texto que fue leído por el actor
alemán Maximilian Schell.
Intelectual comprometido con la lucha democrática de su pueblo, escritor y hombre de teatro,
creador de historias y artesano, de la palabra como instrumento forjador de cultura y de
ciudadanía, el hoy presidente federal de los checos y de los eslovacos confesaba en aquel
discurso de Francfort “una experiencia concreta con el peso de las palabras, la nuestra, la
experiencia de nuestro pedazo de mundo que estoy firmemente convencido de que tiene un
valor universal: hemos podido comprobar que hay que tratar las palabras con desconfianza,
vigilarlas y ser conscientes de que nunca hay prudencia suficiente”.
En Barcelona hemos seguido con interés la advertencia de Havel sobre la importancia de la
palabra, sobre su ambigüedad y sus peligros. La publicación de la traducción catalana de este
texto “Slova o Slovu” (“Paraules sobre la paraula”) poco tiempo después de su elección
presidencial, ha invitado a una lectura que yo he recomendado y recomiendo porque demuestra
precisamente que aún hay palabras que pueden ayudar al mundo desde aquel mínimo de
sentimiento sin el que las ideas carecen de la vibración necesaria para llegar a sus destinatarios.
Con su advertencia sobre el valor mágico y ambiguo de las palabras como origen primero de la
vida y de todas sus revoluciones, pero también de todas las mentiras y de todos los errores,
Vaclav Havel resumía en su discurso a distancia ante el público de Francfort, entre el que
figuraban el presidente federal alemán Richard von Weizscker y el primer ministro Helmut
Kohl, el cansancio histórico de un pueblo que había visto cambiar de sentido grandes palabras,
como socialismo y paz, y que se aprestaba a descubrir de nuevo el sentido de la palabra

25 de 204

�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

libertad. Para los mismos alemanes, inmersos en un inesperado alto en la historia, ésta es hoy
una reflexión vigente. Lo es para nosotros mismos, catalanes, tan a menudo auto secuestrados
en la polémica sobre nuestras grandes palabras.
Por unas horas, en un breve espacio de su estancia oficial a España, Barcelona va a tener el
honor de acoger la visita doblemente interesante del intelectual y el presidente de la República
Federativa de los checos y los eslovacos, Vaclav Havel. Barcelona lo recibirá en el
Ayuntamiento y en nombre de Cataluña lo hará el Consell Executiu en el Palau de la
Generalitat. Antes, Havel habrá podido hacer una breve visita cultural a una Barcelona por la
que siente especial predilección, la Barcelona de Gaudí y del modernismo. El deseo expreso del
presidente Havel de conocer personalmente los lugares más significativos de la Barcelona
modernista se explica tanto por su interés por la figura excepcional de Antoni Gaudí, como por
las similitudes artísticas y culturales entre Praga y Barcelona, sobre todo entre la Praga y la
Barcelona a caballo de finales del siglo pasado y principios de nuestro siglo.
La capital checa y la capital catalana son ciudades destacadas del modernismo artístico y
cultural característico de una época de cambios y ambas representan a dos viejas culturas
europeas que ante el nuevo siglo resurgen con una fuerte impronta. Al cabo del siglo actual,
con un horizonte repentinamente abierto a nuevas esperanzas para la humanidad, ambas
ciudades y ambos países pueden compartir experiencias y tradiciones de resistencia
constructiva, de cultura y de amor por la libertad.
Para Barcelona, la visita del presidente Vaclav Havel es un motivo de satisfacción. Vemos
también en ella un reconocimiento y un estímulo de la vocación internacional de la capital de
Cataluña; y del diálogo y la colaboración ofrecidos a las ciudades de la Europa central y
oriental, felizmente recuperadas para la democracia en este año trascendental que estamos
terminando.
PASQUAL MARAGALL, alcalde de Barcelona

26 de 204

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
      <file fileId="1264">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/688/0000001314.pdf</src>
        <authentication>d13e62fa6d585582672e65651554ed34</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42863">
                    <text>MIÉRCOLES, 12DICIEMBRE 1990

OPINIÓN

LA VANGUARDIA 21

PASQUALMARAGALL

Vaclav Havel en Barcelona

L

próxima
a
visita a Barcelona de
Vaclav Havel adquiereun relieve
singular entre las estancias en
nuestra ciudad de dignatariosex
tranjeros, cada vez más frecuentes.La per
sonalidad políticay cultural del actual pre
sidente de laRepúblicaFederativa Checay
Eslovaca y el propio proceso democrático
de este Estado destacan con brillo propio
entre el conjunto de los antiguospaísesco
munistas de la Europa centraly oriental.
Presidente de una repúblicaque atesora
una profunda, rica y diversatradición cul
tural, VaclavHavel es un intelectualdeve
nido político,cuya figuraha despertado un
amplio interés en todo el mundo. Su refle
xión sobre el valor de la palabra ha pro
puesto una nueva mirada política y moral
sobre nuestro tiempo.
Ecritor y director de teatro en Praga,Va
clav Havel es, en más de un aspecto, un
símbolo del cambio del país que hasta aho
ra habíamos conocido como Checoslova
quia y que en su nueva denominaciónofi
cial incorpora de manera más explícita su
pluralidad nacional,cultural y linguística.
“Perseguido en su país, aclamadopor los
manifestantes de Praga y coronadopor vo
sotros.” Así lo presentó André Glucks
mann ante loslibreros alemanesque en oc
tubre de 1989le distinguieronen Francfort
con el premio de la Paz, que el agonizante
gobierno comunistale impidió ir a recoger.
“Tan peligrosaes la palabra humana para
poder cambiar el mundo e influir en la his
toria?”, se preguntaba el hombre que sólo
dos mesesy medio mástarde seríaelegidopara la
máxima responsabilidadpresidencial,en un tex
to que fue leído por el actor alemán Maximilian
Schell.
Intelectual comprometidocon la lucha demo
crática de su puebló,escritory hombre de teatro,
creador de historias y artesano, de la palabra
como instrumentoforjadorde cultura y de ciuda
danía, el hoy presidentefederalde loschecosy de
los eslovacos confesaba en aquel discurso de
Francfort “una experienciaconcreta con el peso
de las palabras,la nuestra,la experienciade nues
tro pedazo de mundo que estoy firmementecon
vencido de que tiene un valor universal: hemos
podido comprobar que hay que tratar las pala
bras con desconfianza,vigilarlasy ser conscien
tes de que nunca hay prudencia suficiente”.
En Barcelonahemosseguidocon interés la ad
vertencia de Havelsobrela importañcia de la pa
labra, sobresu ambigüedady sus peligros.La puPASQUALMARAGALL,akaide de Barcelona

SU DESEO DE CONOCER
la Barcelona modernista
se explica por su interés
por la figura de Gaudí y
las similitudes con Praga
blicación de la traducción catalana de este texto
“Slova o Slovu” (“Paraules sobre la paraula”)
poco tiempo despuésde suelecciónpresidencial,
ha invitado a una lecturaque yo he recomendado
y recomiendo porque demuestra precisamente
que aún hay palabrasque puedenayudaral mun
do desdeaquelmínimo de sentimientosin el que
las ideas carecen de la vibración necesariapara
llegar a sus destinatarios.
Con suadvertenciasobreel valor mágicoy am-

biguo de las palabras comoorigenprimero
de la vida y de todas sus revoluciones,pero
también de todas las mentiras y de todos
los errores,VaclavHavelresumíaen su dis
curso a distancia ante el públicode Franc
fort, entre el que figurabanel presidente federal alemán Richardvon Weizscker y el
primer ministroHelmutKohl,el cansancio
histórico de un puebloque había vistocam
biar de sentidograndespalabras,como so
cialismo y paz, y que se aprestaba a descu
brir de nuevo el sentidode la palabra liber
tad. Para los mismos alemanes,inmersos
en un inesperadosalto en la historia,éstaes
hoy una reflexiónvigente.Lo es para noso
tros mismos,catalanes,tan a menudo auto
secuestrados en la polémicasobrenuestras
grandes palabras.
Por unashoras, en un breve espaciode su
estancia oficiala España,Barcelonava ate
ner el honor de acogerla visita doblemente
interesante del intelectualy el presidente
de la República Federativa de los checosy
los eslovacos,VaclavHavel. Barcelona lo
recibirá en el Ayuntamientoy en nombre
de Cataluña lo hará el Consell Executiuen
el Palau de la Generalitat.Antes, Havelha
brá podido hacerunabreve visitaculturala
una Barcelona por la que siente especial
predilección, la Barcelonade Gaudí y del
modernismo. El deseo expreso del presi
dente Havelde conocerpersonalmentelos
lugares más significativosde la Barcelona
modernista se explicatanto por su interés
por la figuraexcepcionalde Antoni Gaudí,
como por las similitudesartísticasy cultu
rales entre Pragay Barcelona,sobretodo entre la
Praga y la Barcelonaa caballode finales del siglo
pasado y principiosde nuestrosiglo.
La capital checay la capitalcatalana sonciuda
des destacadasdel modernismoartísticoy cultu
ral característicode una época de cambios y am
bas representan a dos viejas culturas europeas
que ante el nuevo siglo resurgencon una fuerte
impronta. Al cabo del sigloactual, con un hori
zonte repentinamenteabierto a nuevas esperan
zas para la humanidad, ámbasciudades yambos
páíses puedencompartir experienciasy tradicio
nes de resistencia constructiva, de cultura y de
amor por la libertad.
Para Barcelona,la visita del presidenteVaclav
Havel es un motivo de satisfacción.Vemostam
bién en ellaun reconocimientoy un estímulode
la vocacióninternacionalde la capital de Catalu
ña; y del diálogoy la colaboraciónofrecidosa las
ciudades de la Europa central y oriental, feliz
mente recuperadas para la democracia en este
año trascendentalque estamosterminando..

El universo de las muñecas

D

NÉSTOR LUJÁN

esde
hace ya bastantes
días, la publicidad en la
televisión nos llena de
anuncios sobrelosjugue
tes. Navidadesy Reyeshan estable
cido un festival comercial inaudito
y la costumbre de regalarseobjetos
entre sí los mayores, amén de los
que se ofrecena losniños.
No obstante, la fiesta sigue cen
trada en los niños. Aquelpoeta ale
mán tan finoy penetrantequese lla
mó Novalisdecíaque dondeexistan
niños existe la edad de oro. Efecti
vamente, los niños dominan el
mundo de los mayores de una ma
nera cada vez más intensa.Y es evi
dente que entre los regalosque se
hacen a los niños, el juguete priva
sobre cualquierotra cosa. SegúnJo
hann Huizinga, en su libro “Horno
ludens”, el juego es más viejo que la
cultura. Y conel juego nos pasa que
los animales no han esperadoa que
el hombre les enseñara a jugar. Con
toda seguridadpodemosañadir que
la civilizaciónhumanano ha añadi
do ningunacaracterísticaesencialal
profundo concepto del juego. Los
animales juegan lo mismo que los
hombres. Huizingasostienela liber
tad y la fantasíadel juego como ele
mentos suscitadoresde la cultura.

Los descubrimientosarqúeológi
cos nos dan buena muestra de que
miles de añosantes de nuestraera ya
existía algún tipo de juguete que se
ha mantenido intacto en el mundo
lúdico de la infancia. La pelota, el
sonajero, los silbatos,las figurashu
manas y de animales son patrimo
nio de todas las épocas.La primeras
muñecas conocidas,de barro coci
do, son sumerias y egipcias,como
asimismo son los primeros solda
dos, modeladosen arcilla o tallados
en madera.
Ya se ha dicho muchas vecesque
el juguete responde, dentro de la
vida espiritual del niño, a dos nece
sidádes esenciales:la primera, tras
cendente, es la de proyectarsehacia
el futuro, participando,a base de la
parodia, para imitar la vida de los
adultos. La segundarespondea una
necesidad vital,que es la de ocuparse en algo usando la imaginación,
divirtiéndose en la creación de los
propios juguetes o transformando a
su placer los extraños. Por esta ra
zón, cada épocaviste eleternojuego
infantil con los ropajes de su tiem
po. Hoy les toca, por ejemplo, a la
juguetería electrónica y también al
juguete didáctico, de matenal plás
tico, que permite al niño no sólo
ejercer su habilidad manual, sino
desarrollar sucapacidadcreadora.

Nuestro tiempo, a la par de inten
tar el esfuerzo extraordinario de
adaptar al hombre al prodigioso
mundo técnico que le rodea, tam
bién aspiraa explotarlos sentimien
tos infantiles más primarios, que
van desde las edulcoradasmuñecas
hasta losjuguetes de violencia.En el
transcurso de los tiempos, la muñe-

LA PELOTA
el’sonajero,lossilbatos,
las figuras humanas
o de animales
son de todas las épocas
ca ha sido el juguete que tiene ma
yor significaciónporque mantuvo
una estrecharelaciónconun mundo
mágico y prodigioso,hoy práctica
mente desvanecido. Hoy intentan
desvelar los instintos maternales de
las niñas. Los anuncios representan
unos’ niños y unas niñas que ríen,
lloran, hablan, sufren doloresespe
cíficos, les crecenlosdientes y reali
zan sus funcionesfisiológicas.Unos
monigotes odiosos, con vocecitas
irritantes, y unas caras bobas y estó

lidas. Como nohay nadanuevobajo
el sol, hemos de decir que muñecos
así existen desde finales del siglo
XVIII en Europa. El maestro Leo
nard Maelzel,que fue mecánico en
jefe del emperador de Austria, in
ventó y perfeccionólosautómatas y
pronto se fabricaron las primeras
muñecas capacesde pronunciar las
palabras entrañables de papá y
mamá. En 1826aparecióla primera
muñeca articulada.Poco mástarde,
con un sutilsistemade contrapesos,
tuvieron fama aquellasmuñecas si
lenciosas que cerraban los ojos al
acostarse. Estos ingenios no son,
pues, del todo nuevos y perpetúan
un mundo edulcoradoy feliz, esen
cialmente falso.Los seres humanos
no son, a buena dicha,estas empala
gosas muñecas.
Yo excitaría a los niños a que in
ventaran sus juguetes.En el siglo Y
antes de Jesucristo, Aristófanes
hace decir a un personaje:“Mi hijo
‘era muy pequeñoy ya construía ca
sas, tallaba naves,fabricabacarritos
de cuero y con cáscarasde granada
hacía ranas maravillosas”.A fe mía
que no se conformabaconestosma
marrachitos ideales, rubios como
las candelas, que “hacen pipí y les
duele la tripita”, como si viviéra
mos en los años en que Fernando
VII vestía paletó..

Siniestra
lotería

S

BALTASAR
PORCEL

orprende
tanto la unanimi
dad de comentarios como
los escasosanálisis que suscitanlos atentados etarras.
Ahora el ministrodel Interior hasta
los insulta,calificándolosde “mierda”. Esto lecalmará, pero no resuel
ve nada. Se detiene a etarras, pero
otros se enrolan.En el País Vascose
practican cabriolas políticas como
la alianza PNV-PSOE, pero HB
continúa con sus votantes. Se condenan los atentados, se proclama
que la población los rechaza, pero
las bombas no cesan.¿ETAaislada,
despreciada, acosada, como se nos
repite? Caray, si llega a tener un
“buen” momento...
Para entender a ETA habría que
saber qué propósitospersigue,pero
los ignoramos.Y si la policíalos co
noce y los calla, loshechos demues
tran que tampoco sirve para nada.
Propósitos que, dicen, fueron pri
mero uña repúblicasocialistavasca
independiente, y quedespuésse lían
entre una confusa mezcla de nego
ciación para salvarla faz, un bandi
dismo y una inconcreta autodeter
minación vasca.Pero esta fasecom
portaría una decadencia de ETA,
insisto, que no se vislumbra, sino
que ésta hasta exhibeuna portentosa capacidad de autorregeneración.
La cual resultaría imposible sin un
tejido social determinado —,enfer
mo, crispado, marginal, cretino,
dogmático?—que lo nutriera.
Volvemos así a los votos de HB,
de otros partidos en otras partes, a
ideas disolutivasque actúan sociológicamente, a actitudesambiguaso
frenéticas de unos políticos y al
amargo descontentoy desconcierto
que provocan las de otros, instala
dos en el Gobierno del Estadoo en
los autonómicos.ETA medra ahí y
probablemente no desea dejar las
armas ni conquistarnada, sinó capi
talizar y acelerar, ampliar, los elementos de rechazo, de podredum
bre, que anidan entre nosotros,que
alimentamos. Una yieja idea révo
lucionaria o prerrevolucionaria,
ésta, que conocieron distintos paí
ses de Europa, en loscualestambién
se hundió, mientras aquí persiste y
sin que sepamosla causa.
Porque, además,ETAno liga solo
con lo vasco. Ha actuado en los sitios que le ha dado la gana.Y en Cataluña, pese a losmitólogosque ven
este país como un islote desligado
de su alrededor. Hay aquí cinco fac
tores que posibilitan el terrorismo.
Uno, la interdependenciaespañola.
Dos, grandeszonas urbanascon una
población de aluvión o sin apenas
controles, cuyo sistema de valores
es a menudo bajo o selvático,y que
no encaja con el que cultural y ofi
cialmente predicamos. Tres, dog
mas y actitudes esgrimidospor mi
norías políticasfrente a las que no se
ha levantadoningún muro ideológi
co y cercanas a las de la primera
ETA. Cuatro, la mayor capacidad
peninsular para montar una socie
dad europea. Cinco, el altavoz que
supone la Olimpiada. Muchos nú
meros paratan siniestra lotería....

‘

LA VANGUARDIA
Presidente-Editor:
JAVIER DE GODÓ,CONDE DE GODÓ
DirectorGeneral:CarlosFajardo
Subdirector
General: Esteban 5illué
Subdirector
GeneralTécnico:JaumeFrancés
5ubdirector
Gral. Comercial:
JoséM. Lladó
AdjuntoDirección
General:AndreuNavarro
DirectorFinanciero:
JuanMariné
DirectordePeraonah
AntonioPiqué
DirectordeCompras:
JaumeVilarrasa
DirectordePublicidad:
ÁngelGarcíaLatasa
DirectordeProyectos: NicotásEstora
SecretaríaGeneral:Francisco
López
Delegación en Madrid:Oquendo,23, bajos
(28004). Tel. 91/411-01-07. Télex: 23661

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10406">
                <text>1150</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10408">
                <text>Vaclav Havel en Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10410">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10412">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10413">
                <text>La Vanguardia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10416">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10417">
                <text>Havel, Václav</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10418">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10419">
                <text>Europa</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10421">
                <text>Internacional</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10422">
                <text>República Txeca</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21710">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14376">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40358">
                <text>1990-12-12</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10407">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="93">
            <name>Descriptive Identification : Note</name>
            <description>Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10409">
                <text>Alcalde de Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
</itemContainer>
