<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<itemContainer xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/items/browse?output=omeka-xml&amp;page=50&amp;sort_field=Dublin+Core%2CCreator" accessDate="2026-04-04T01:41:00+02:00">
  <miscellaneousContainer>
    <pagination>
      <pageNumber>50</pageNumber>
      <perPage>10</perPage>
      <totalResults>1525</totalResults>
    </pagination>
  </miscellaneousContainer>
  <item itemId="938" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="361">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/938/elsorigensdelfutur.jpg</src>
        <authentication>913d0585f11c37ccf83d1990dde423aa</authentication>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14057">
                <text>Els orígens del futur</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14058">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14059">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14060">
                <text>Parlament de Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14061">
                <text>Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14062">
                <text>Futur</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14063">
                <text>192 p.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="45">
            <name>Publisher</name>
            <description>An entity responsible for making the resource available</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14065">
                <text>Planeta</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14066">
                <text>2002</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="37">
            <name>Contributor</name>
            <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14067">
                <text>Rodríguez Zapatero, José Luis, 1960- (pròleg)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14068">
                <text>Febrés, Xavier, 1949-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14069">
                <text>Maragall Garrigosa, Airy</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14070">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14071">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14072">
                <text>Monografia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14073">
                <text>Pròleg de José Luis Rodríguez Zapatero; amb la col·laboració de Xavier Febrés i Airy Maragall. &#13;
&#13;
Sinopsi a la contracoberta: &#13;
&#13;
Una de les experiències polítiques més dinàmiques i innovadores de les últimes dècades; destil·la al llarg del llibre noves propostes de futur per a Catalunya i Espanya. A través d'abundants episodis viscuts com a protagonista o testimoni directe, Pasqual Maragall assenta una visió personal del projecte col·lectiu, dóna la seva pròpia versió sobre el trajecte recorregut i rellança un ambiciós programa de superació d'objectius. El bagatge acumulat de coneixements, la confusió personal i les expectatives obertes configuren un repàs temàtic a la història recent, a l'actualitat i al demà imminent. </text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="80">
            <name>Bibliographic Citation</name>
            <description>A bibliographic reference for the resource. Recommended practice is to include sufficient bibliographic detail to identify the resource as unambiguously as possible.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14074">
                <text>ISBN: 9788497080903</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14075">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14583">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14076">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="7">
        <name>Llibres de Pasqual Maragall</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="939" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="364">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/939/europa_proxima.jpg</src>
        <authentication>4520154222d02ea4f9f2248f02195d6c</authentication>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="17">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="51">
                  <text>01.01.02. Activitat acadèmica</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35660">
                  <text>Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall:&#13;
- Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957).&#13;
- Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964).&#13;
- Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965).&#13;
- Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat.&#13;
- Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno).&#13;
- Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors.&#13;
- Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana.&#13;
- Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude".</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35661">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43841">
                  <text>1945-1979</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14083">
                <text>Europa pròxima: Europa, regions i ciutats</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14084">
                <text>Europa</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14085">
                <text>Europa Prossima</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14086">
                <text>Euroregió</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14087">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14088">
                <text>Regions</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22190">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="45">
            <name>Publisher</name>
            <description>An entity responsible for making the resource available</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14091">
                <text>Edicions UPC</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14092">
                <text>Edicions UB</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14093">
                <text>1999</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14094">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14095">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14096">
                <text>Monografia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14097">
                <text>Pasqual Maragall com a editor, i amb contribucions de: Romano Prodi, Piero Badaloni, Biancamaria Bosco Tedeschini Lalli, Giandonato Caggiano, M. Àngles Tarrats, Antoni Castells, Guido Fabiani, Riccardo Cappellin, Oscar Gaspari, Tarik Kuposovic, Xerardo Estévez, Gabor Demsky, Massimo Cacciari, Joao Soares, Francesco Rutelli, Richard Rogers, Walter Vitali, Bram Peper, Oriol bohigas, Josep A. Acebillo, Josep M. Bricall, Francesc Santacana, Pep Subirós i Jaume Galofré.&#13;
&#13;
Sinopsi a la contraportada:&#13;
&#13;
Europa pròxima: Europa, regions i ciutats és el títol del projecte didàctic i de recerca que es va dur a terme a les facultats d'Economia i d'Arquitectura de la Università degli Studi Roma Tre, durant el curs acadèmic 1997-1998, sota la direcció del professor Pasqual Maragall, exalcalde de Barcelona. &#13;
&#13;
El projecte es va estructurar en tres seminaris paral·lels: L'Europa de les regions, de les ciutats i de la ciutadania; Europa: sistema de ciutats i El "model Barcelona", i va consistir en una activitat de recerca, conduïda pels mateixos participants dels seminaris, sobre indicadors urbans. La idea central d'Europa pròxima és que la construcció de l'Europa unida s'ha de fer fonamentalment des de baix, començant pels ciutadans. Això implica la construcció, en primer lloc, d'una ciutadania europea, d'una identitat comuna que permeti als ciutadans dels països membres sentir-se també ciutadans europeus.&#13;
&#13;
Europa pròxima va constituir un espai de debat i reflexió tant per a personalitats del món acadèmic i experts en temàtiques comunitàries i de gestió urbana, com per als líders dels governs locals europeus. Aquesta obra recull la contribució de tots ells al procés de construcció europea, actualment en curs.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="68">
            <name>Has Version</name>
            <description>A related resource that is a version, edition, or adaptation of the described resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14098">
                <text>En castellà, ISBN: 9788483013403. Europa próxima: Europa, regiones y ciudades.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="80">
            <name>Bibliographic Citation</name>
            <description>A bibliographic reference for the resource. Recommended practice is to include sufficient bibliographic detail to identify the resource as unambiguously as possible.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14099">
                <text>ISBN: 9788483013410</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14584">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14100">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="7">
        <name>Llibres de Pasqual Maragall</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="941" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="366">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/941/federalismoyestadoautonomias.jpg</src>
        <authentication>07a8c8caf7f6ffaf535c62123e83ec76</authentication>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14122">
                <text>Federalismo y gobierno local</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14123">
                <text>Federalisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14124">
                <text>Autonomia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14125">
                <text>Espanya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14126">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14127">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14128">
                <text>202 p.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="45">
            <name>Publisher</name>
            <description>An entity responsible for making the resource available</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14130">
                <text>Planeta</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14131">
                <text>1988</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14132">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14133">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14134">
                <text>Monografia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14135">
                <text>Capítol de Pasqual Maragall: Federalismo y gobierno local. &#13;
&#13;
Autors: Armet, Lluís; Molas, Isidre; González Casanova, José; Antonio Sobrequés, Jaume; Prats i Català, Joan; Carretero, Anselmo; Maragall, Jordi; Termes, Josep; Arbós, Xavier; Lorés, Jaume; Marcet, Joan; Solé Tura, Jordi; Aja, Eliseo; Castells, Antoni; Maragall i Mira, Pasqual; Obiols, Raimon.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="70">
            <name>Is Part Of</name>
            <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14136">
                <text>Federalismo y estado de las autonomías.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="80">
            <name>Bibliographic Citation</name>
            <description>A bibliographic reference for the resource. Recommended practice is to include sufficient bibliographic detail to identify the resource as unambiguously as possible.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14137">
                <text>ISBN: 8432044164</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14138">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14586">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="37118">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="7">
        <name>Llibres de Pasqual Maragall</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="942" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="367">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/942/perbarcelona.jpg</src>
        <authentication>06522ff067960a04cb24b341695f33bd</authentication>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="3">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="16">
                  <text>09. Alcalde de Barcelona</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="82">
              <name>Temporal Coverage</name>
              <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="17">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35670">
                  <text>Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35671">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14139">
                <text>Per Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14140">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14142">
                <text>Alcaldes</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14143">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14144">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14145">
                <text>Àrea Metropolitana de Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21780">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14146">
                <text>251 p.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="45">
            <name>Publisher</name>
            <description>An entity responsible for making the resource available</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14148">
                <text>Edicions 62</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14149">
                <text>1987</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14150">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14151">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14152">
                <text>Monografia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14153">
                <text>Aquest llibre és un recull d'articles i discursos que Maragall ha elaborat els últims anys al voltant de tres grans temes: el fet metropolità (amb referències a l'olimpisme i al 1992), els temes pròpiament municipals i unes reflexions sobre Catalunya. Clou el llibre una sèrie de treballs sobre personalitats i paisatges.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="70">
            <name>Is Part Of</name>
            <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14154">
                <text>Col·lecció: Cara i creu, 52</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="80">
            <name>Bibliographic Citation</name>
            <description>A bibliographic reference for the resource. Recommended practice is to include sufficient bibliographic detail to identify the resource as unambiguously as possible.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14155">
                <text>ISBN: 8429726098</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14156">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14587">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14157">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="7">
        <name>Llibres de Pasqual Maragall</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="943" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="368">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/943/refentBarcelona.jpg</src>
        <authentication>c28cc8d77596202fac045e3542cde525</authentication>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="3">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="16">
                  <text>09. Alcalde de Barcelona</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="82">
              <name>Temporal Coverage</name>
              <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="17">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35670">
                  <text>Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35671">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14158">
                <text>Refent Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14159">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14161">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14162">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14163">
                <text>Alcaldes</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14164">
                <text>Urbanisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21781">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14165">
                <text>200 p.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="45">
            <name>Publisher</name>
            <description>An entity responsible for making the resource available</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14167">
                <text>Planeta</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14168">
                <text>1986</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="37">
            <name>Contributor</name>
            <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14169">
                <text>Obiols, Raimon, 1940-, (pròleg)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14170">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14171">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14172">
                <text>Monografia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14173">
                <text>Sinopsi a la contracoberta: &#13;
&#13;
"Refent Barcelona" constitueix una àmplia panoràmica personal de Pasqual Maragall sobre els grans reptes llançats durant els últims anys per tal de modernitzar la ciutat i dinamitzar el seu paper català, espanyol i internacional. La redacció del llibre ha estat feta pel periodista i escriptor Xavier Febrés com a transcripció de nombroses converses dictades per l'autor. La candidatura dels Jocs Olímpics, la mobilització d'energies que comporta i el conjunt de mesures urbanístiques que se'n deriven constitueixen punts singulars d'aquesta reflexió en veu alta de l'alcalde de Barcelona. La recuperació de la façana marítima, el rejoveniment del centre històric, l'endegament del parc metropolità de Collserola, la descentralització i la professionalització de l'administració municipal, són alguns dels objectius examinats detalladament per l'autor al llarg dels capítols. &#13;
&#13;
Pasqual Maragall passa revista als esdeveniments polítics dels últims anys, al debat sobre el nacionalisme, a la relació amb Espanya i amb el govern central, a la confrontació entre socialisme i liberalisme. Utilitza un to col·loquial i alhora meticulós aplicat a la història més recent i al futur immediat viscuts dia a dia des de la condició d'alcalde de la capital catalana, de president de la Corporació Metropolitana i de secretari de Política Municipal del PSC. Per l'amplitud de temes tractats i per la personalitat de l'autor "Refent Barcelona" esdevé un document de primera importància per a comprendre l'actualitat del país, els seus precedents i les perspectives que van prenent forma.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="70">
            <name>Is Part Of</name>
            <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14174">
                <text>Col·lecció: Ramon Llull. Assaig; 3</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="80">
            <name>Bibliographic Citation</name>
            <description>A bibliographic reference for the resource. Recommended practice is to include sufficient bibliographic detail to identify the resource as unambiguously as possible.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14175">
                <text>ISBN: 843203522X</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14588">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14176">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="7">
        <name>Llibres de Pasqual Maragall</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="944" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="369">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/5/944/BoletinGabineteTecnico_1974_n32_Compensacion_PM.pdf</src>
        <authentication>e618aa32acb030f54f6f5d32d7a6fc97</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42043">
                    <text>BOLETIN
DEL GABINETE
TECNICO
DE
PROGRAMACION
Nº 3 2 - Octubre , 1974

�SUMARIO
Págs .
Introducción . • . . . .

1
1

t~

Aspectos e~onómicos de una consolidación
administrativa en la Comarca de Barcelona Por Mario Gimenez, Pascual Maragall y Gabriel Lucena . • . . . • . . . . . . • .

2

Sistema Informativo Integrado para la Gestión
y la Planificación en el Ayuntamiento de Barcelona. - Un caso concreto. el tratamiento dela población. Por J. M. Canals, M. Forn

23

La . compensación entre precios del suelo y
presión fiscal en el área urbana de Barcelona.
Un esquema simple. Por Pascual Maragall

48

Las Propuestas Laboristas respecto al suelo
urbano. Por J. García-Durán . . • . • . .

61

El proceso de programación en el Ayuntamie!!
to de Nueva York. Por Pascual Maragall .

66

Vida Local de Londres. Por J. García Durán

73

\ .•

ERRATAS OBSERVADAS

En la pág. 15 Tabla 2, donde dice "Mieria" debe
decir "Minería"
21 a
Por error se salt6 la numeraci6n de la pá
la pág. 23. No falta ninguna página.
g.

�LA COMPENSACION ENTRE PRECIOS DEL
SUELO Y PRES!ON FISCAL ; EN EL AREA
URBANA DE BARCELONA.
UN ESQUEMA
SIMPLE.

Consideramos una· serie de preguntas posibles
sobre el funcionamiento de nuestra área: ¿porque crece
al
ritmo presente? ¿va a continuar ese crecimiento? Estas se
rían cuestiones relativas a la aglomeraciÓn en conjunto, com;
subespacio de un espacio más amplio, nacional o internado nal.
Por otra parte: ¿ quién se beneficia de este crecimiento ?¿porqué empresas y viviendas se localizan en determinados
emplazamientos? ¿porqué unos municipios ofrecen más serví cios e infraestructuras que otros?¿ puede mejorar se el funcion~
miento del área de forma inequivoca (sin incurrir en compensaciones dificiles de calibrar ) ? Estas son cuestiones distributi vas ( de las ventajas aglomerativas entre grupos sociales
o
espacialmente ), pero que pueden incidir en las primeras
cuestiones o cuestiones relativas al crecimiento del área.
Un modelo o esquema relativamente simple p~
ra afrontar estos temas deberia incluir las siguientes varia ble s, como minimo:
- Economias y Diseconomias de aglomeraciÓn
E, D
- Precios del Suelo P
- Decisiones de localizaciÓn L
- Estrategia fiscal de las AdministraciÓnes lo
cales F '
Más adelante, para hacer más inclusivo el e~
quema en cuanto a cuestiones de localizaciÓn intra-metropolitana y en cuanto a la relaciÓn con el espacio exterior, habrá
que incluir otras variables, tales como la distancia al centro
metropolitano · (d) y la presiÓn fiscal estatal relativa al gasto
p~blico estatal en el área (í).
La ecuaciÓn fundamental de toda aglomeraciÓn
·
a na"¡·1s1s,
·
debe poder expresar se en te,/''r
ur bana, e n un pr1me:r.
minos parecidos a los siguientes:

L
cuando

E

48

)

O
D

&gt;P

(~)

�Es decir, decisiones de localizaciÓn posÚiv.as
(inmigraciÓn neta de residentes y actividades ) requieren vent~
jas netas ( economias menos diseconomias ofrecidas por la
aglomeraciÓn ) superiores al precio que hay que pagar
por
ubicarse en la misma.
Hasta aquí' el sector pÚblico no aparece para nada.
Tanto economias y diseconomias como pr~
cios del suelo ( E, D, P) deben expresarse en relaciÓn con
los puntos de partida de la ''inmigraciÓn" ( de residentes
y
empresas o actividades ) o puntos alternativos de destino de
la misma, es decir, como salarios diferenciales, tipos
de
beneficio diferenciales o precios relativos del suelo.
En el limite, cuando los precios del suelo en el
área captan todas las ventajas de localizarse en la misma,
la aglomeraciÓn dejaria de crecer ( E-D=P L=o ). Esta e'ddencia no es inÚtil recordarla en el caso de Barcelona, cuya
Zona Franca ofrece suelo industrial a precios de los más al
tos en Europa y dÓnde las empresas se plantean su deseen-:
tralizaciÓn intra-metropolitana con pocas alternativas ( dada
la red de comunicaciones existentes y la rentabilidad del su~
lo en usos no productivos ) frente a la posibilidad de una
descentralizaciÓn extra-metropolitana ( Zaragoza, Valencia ,
Tarragona ) menos costosa en términos de suelo.
Se trata ahora de ver de qué dependen las
tres o cuatro variables básicas manejadas hasta aquí', lo
cual nos llevaria a introducir la variable adicional menciona
da al principio (F).
En efecto, si las economias de la aglomerapueden considerar se funciÓn del tamaño demográfico de la
misma (N), en una versiÓn muy simple del tema, en cambio
las diseconomias dependen, no solo de este mismo tamaño (y quizás de la densidad: N ) , sino también de la habilidad
del Gobierno local para
B internalizar los costes de la co~
gestiÓn, densificaciisn, incremento de desplazamientos etc. ,r~
sultantes del aumento de tamaño, es decir, su capacidad de
financiaciÓn de las infraestructuras y servicios precisos para paliar aquellos inconvenientes.
Que esta financiaciÓn se
base en una imposiciÓn sobre las nuevas unidades instaladas
aquí' ( "tarifa de entrada", enfoque marginalista ) o bien en
captar los beneficios que tales incrementos proporcionan a
sectores residentes ( impos:tciÓn sobre "rentas urbanas", enfoque clásico ) no es una cuestiÓn irrelevante, como vere
mo S máS adela.nte.

49

�As{ pues

E = E (N)
D = D ~N, F)
donde

~D

dE .o

'1N

dN

&gt;o

.D
lF

&lt;. o

Si se intentara estimar un modelo que contuv~
se esas relaciones, sin embargo, es posible que hubiera que añadir una ecuaciÓn de comportamiento que relacionase en forma posi~;iva la presiÓn fiscal con las diseconomias:
aquella aumen "" a 1 aparecer estas,
"
"
tarta
o a 1 superar estas
una cota d etermt. .nada.
De este modo las observaciones de distintas aglomeraciones ctiiP presentarian tamaños crecientes positivamente co rrelacionados con presiones fiscales mientras que las diseco~
mí'as se mantendrian a un nivel estable a pesar del aumento
de tamaño. Aunque precisamente tal modelo predeceria para
nuestra área, podemos suponer, una presiÓn fiscal mayor y un
nivel de diseconomias menor que el observado .
La ecuaciÓn
de comportamiento de las administraciones locales no seria
lida entonces para nuestra área . Hemos comprobado en otra
parte ( 11 Aspectos econÓmicos de una consolidaciÓn administrativa en la Comarca de Barcelona 11 MG-PM-GL , Nov. 73 ) que
la correlaciÓn de rangos de los municipios comarcales clasificados por poblaciÓn (N) y gasto ordinario por habitante es muy
baja.
·

vi

A, Sáez ha llegado a suponer una correlaciÓn
negativa entre renta por habitante y presiÓn fiscal, intra-co
marcalmente ( en 11 La Economia PÚblica local en la Comarca
de Barcelona'' ). Los 11 grandes 11 municipios del entorno de Bar
celona-centro ( Hospitalet, Badalona, Santa Coloma, Cornellá),
a pesar de frustrar la hipÓtesis de correlaciÓn de rangos pos_!
tiva entre tam,afio y gasto municipal por habitante ( dada lamo
destia relativa de sus gastos ) presentarí'an una renta por habi
tante tan baja que la presiÓn fiscal local resultaria elevada r~
lati vamente.

As{ pues, la ecuaciÓn de comportamiento de la
administraciÓn local F=F (J?), donde .~~o, puede no ser vá-·
lida para el área en conjunto ( en relaciÓn con otras ) y serlo
en cambio . en .comparaciones municipales intra-área, si por F
interpretamos presiÓn fiscal local y no gastos por habitante.

50

�~D

Pero aqur
F &lt; o no valdrra, pues el aumento de F no se tra
""'
d
d"
.
. , d e- economtas
""'
.
.
d uc1r1a en una ?-Smtnucton
ext ernas, stno
que seria una mera resultante de la proletarizaciÓn ( rentas ba jas ) de las ciudades de mayor tamaño ( exc. la capital ). Ha
brá que decidirse pues, en las comparaciones intra-área, po-;:
llamar F a los gastos municipales por habitante e introducir
la variable renta por habitante (R.) designando por \
la presiÓn fiscal local.
En todo caso es obvio que entonces la formalizaciÓn inicial se queda corta: ya no es L )o si E-D &gt;P,
sino más bien

(z.)

L&gt;o
si E - D

&gt;P + F

Es decir, las ventajas netas de aglomeraciÓn
deben compararse con el precio pagado tanto al adquirir suelo ( o pagar alquileres ) como al enfrentarse con una presi~n:':;
fiscal relativamente alta.
De aqu{ partir{a la compensaciÓn 11 precios del
suelo-impuestos locales•• que constituye el nÚcleo del esque ma.
Si se trata de mantener P
F a niveles bajos, hay dos
caminos a seguir: mantener la presiÓn fiscal baja o actuar so
bre los precios del suelo.
Pero los efectos de las dos v{a-;
de actuaciÓn sobre la desigualdad (2) no son equivalentes. El
aumento de la presiÓn fiscal puede basar un incremento
del
gasto por habitante (F) que disminuya D ( pues dD&lt; o ). Parrece coherente por tanto propugnar:
7

-+

(1) mayor energ{a en contener P para mantener la inecuaciÓn (2)

(2) aumentar la presiÓn fiscal reduciendo D de
modo que como m{nimo se mantenga (2), es decir
dD

.1

dF

(3) hacerlo sin que los efectos inducidos so
bre P se coman la diferencia obtenida, es decir, sin que
. , la
propiedad .del suelo traslade todos los aumentos de presten
fiscal:

51

�dP&lt;- dD
dF

dF

La tercera recomendaciÓn pone de
no podemos avanzar sin una especificaciÓn de los
tes del precio, hasta aquí' exÓgenos en el modelo.
es preciso explicitar cuanto antes la forma de las
E = E(N) y D = D (N, F).

relieve que
determinanTambién relaciones

Una primera aproximaciÓn a la formaciÓn
precio del suelo seria

de S

=

añ.adir

P = P (N, E-d) o bien
superficie del área.

~.

P

= P(N,

E-D) don-

S

En el análisis intra-metropolítano habrá
la distancia al centro, de modo que
P = P

del

que

(N, E - D, d)

S
En cambio en el análisis ínter-aglomeraciones
la primera de las tres expresiones bastarí'a. ¿ Son más altos
los precios en el CBD de áreas densas que en el de áreas
del mismo tamaño demográfico pero mayor extensiÓn?. Es P2
sible; pero también lo es que entonces la oferta intra-marginal de suelo urbano pese más en el segundo caso, encarecieE
do los precios medios (P). Todo esto depende de una explicitaciÓn más detallada del sub-modelo de precios. Un esquema
ricardiano seria ÚtH aquí' quizás, para explicar la formaciÓn
.d e los precios del suelo dentro del área.
El limite de la
misma se fijar{a donde E-D igualase los precios del suelo
,
agr1cola.
El auténtico problema es el de las relaciones
entre el precio del suelo y las ventajas de la aglomeraciÓn,
por un lado, y la pr~si6n fiscal por otro.
Si estas relacio nes explican totalmente los precios del suelo, el modelo se
cierra y su estimaciÓn es impensable ( no hay variables propiamente exÓgenas ).
En otras palabras, si los precios
del
suelo pueden predecirse como capitalizaciÓn de las economí'as
de la aglomeraciÓn y descuento de la presiÓn fiscal relativa
el modelo carece de valor· explicativo de cualquier serie
de
observaci~nes cifradas.

52

�El sistema de relaciones resultante ser1a:
"'
L = L (E-D, P) o bien L = L (E-D,P,F)
E = E (N)
D = (N, F)

F = F (D)
p = (N, E-D) o bien P = p (N, E-D, d)

con la adiciÓn de las restricciones expresadas por el signo de
las derivadas respectivas y el conocimiento de que L&gt;o si
E-D )P+F.
No hay variables exÓgenas en el modelo, excepto N (el tamaño demográfico), y aún habrÍa que considerar que
N es una funciÓn positiva de L.
En esta situaciÓn, la simplificaciÓn más co
rriente consiste en introduci r ,f ( la relaciÓn entre ingresos
y gastos estatales en el área ) como variable exógena e lave.
Siendo f
1, el debilitamiento de las ventajas ofrecidas por la
aglomeraciÓn barcelonesa se interpretaría, en términos de la
inecuaciÓn fundamental, diciendo que E-D tiende a ser &lt;P+F'
donde F' incluirÍa el efecto f.
En otras palabras, la presiÓn
fiscal real (F'/R) es ya suficientemente alta ( en términos
siempre relati'vós ) pero no se transforma en gasto en el área,
con lo cual las diseconomÍas no son paliadas en modo alguno :
d D1 l&amp;o en vez d~&lt; o)
C) F
CIF
.

&gt;

Esto apunta a un mecanismo totalmente real ,
pero incompleto a mi modo de ver.
::I:l .t&gt;arti-pri s, en nues t.ro caso, es el de que incluso F' es insuficiente, y que lo es
por la competencia de P en la captaciÓn de ventajas netas de
la aglomeraciÓn.
En otros términos, la presiÓn fiscal local
no puede aumentar, tanto por razones institucionales ligadas
al tamaño de los municipios, como por factores estrictamente
mercantiles. Veamos esto.
Una interesante complicaciÓn del esquema
Es muy plausible pensar -en mi opiniÓnque
el crecimiento ( extensivo e intensivo, es decir, en superficie
y en renta ) de la aglomeraciÓn barcelonesa se ha producido
a un ritmo y con unas caracterÍsticas tales que la propiedad
del suelo ~a P.o dido elevar sus precios relativos por encima de lo que el binomio economÍas netas-presiÓn fiscal pueda ex-

53

�Una de estas caracteristicas ser( a la tasa de infla plicar.
ciÓn (i), otra, la amplitud del área con expectativas de urba.
.,
n1zac10n ( S Ó también dMAX).
As(, P= (N,E-D) se convierte en P=(N,E-D,i,d).
La inflaciÓn que estamos viviendo agudamente ahora, pero que
ha sido una caracteristica del pr:oceso de crecimiento desde los primeros cincuenta, suscitaria una demanda de suelo sup~
rior a la que podria explicarse en términos reales ( necesida-des productivas y residenciales, ventaja comparativa respecto
de otras áreas ), al combinarse con un crecimiento (~r muy
rápido, es decir, con una expansiÓn continua de los
cascos
urbanos y una distancia máxima admitida ( al centro metropo_!i
tano ) relativamente alta dada la existencia de centros urba
nos secundarios importantes (x)

)

Un razonamiento del tipo 11 preferencia por la liquidez . podria aplicar se aquí' a la demanda de suelo.
Junto
a las necesidades productivas y residenciales del suelo (lo que
podriamos llamar 11 motivo implantaciÓn o localizaciÓn 11 ) existe
un 11 motivo especulaciÓn 11 para retener suelo, que se deriva
del hecho de que sus precios han estado creciendo -y se espe
ra que continuen haciéndolo- a un ritmo vivo, de modo que las ganancias de capital obtenibles mediante la simple posesiÓn
supera el rendimiento que pueda ofrecer cualquier colocaciÓn
alternativa de los fondos equivalentes a su valor de mercado en el momento,
11

Esto ha significado una prima sobre la propiedad de suelo en los inicios del proceso de urbanizaciÓn acelerada, y una ventaja similar para los compradores de suelo ( ~
mobiliarias, particulares ) en fases sucesivas de este proceso,
Naturalmente las expectativas sobre los precios del suelo en el área se basan (1) en la existencia de una reserva de mano
de obra agricola subempleada en las zonas atrasadas del pais,
(2) en la confianza de que E-D, las ventajas netas de ubicar se aquí', siguen siendo suficientemente elevadas en relaciÓn a
(x) Contra lo que estamos acostumbrados a repetir, la densidad de la aglomeraciÓn barcelonesa no es muy alta (aparte de los
resultados que produzca la delimitaciÓn administrativa para
Barcelona-municipio o aÚn más para Hospitalet ) ; la aglomera
ciÓn madrileña, sin ir más lejos, debe ser más concentradaen el espacio.

.

.

54

�(~J 7""
,~

&lt;

'1

·14

r

V? 1,

·

1

7

1..,1')

,. /

•

.

'1Y

Y'l/

r

(

.?., ......_, ""'

...,.....,.,. ...... .,...."" )

A~--· .,.,_.,,1!

~)'

-A ,~ .t¡r. J., L

- -'"""""...2~, r,.

,.........,..,., 1~""

~~.Ll j'-""Y\ •

- _-1--v¡

'&lt;)

t

('

&gt;&lt;.

n--r

1:&gt;'-'&gt;!

. ,. . , ~:_77 'f"'f'l·1

'J ""'-{·

"Y'.")::;¡-

(,

1 )(1.,+

7

'-•.z.• '.2 ....._

VV.1.vvvY1

wy&gt;

lo")

v''1"V'é;fY)'/

't

(.'

'fl._-l'L.I'

•1'1J1l·, mf)'J,;l) ¡ ,r·Mf¡&gt;' '
1"1 -¡-&lt;&gt;/( ., . .,r,""'-~"1 .i{l U.}J

t A ~}. •·""f"\'\&lt;' ~\.,,,.,.,1~~-__-.....;-; · ~:rr~·

~1;&gt;-v'·.,_~~'Y\v .
t1"'Y) ~""ll

v-1

~-::

, ~-a··'l').\~:{('1~

'?f""t"'"'''J ~•

..1

r

-vry

..

W\'V&gt;'VIf'A

11.

-·

G'7 ...,• •

_~¡- J

•y·'L

c,--......_.IYVJ'1""""l ....

"'\

?"&gt;-~ """'·?/}-.....(r~/ ,., ;;

•-Y-',......rv-Tp

'11

0-')J'"l("\ 1

h¿; ) ''l,.'·f51',....-

)1J

('J r.~.. .c:"""I'V'Yl
rJrn

lf :J :

,~

"'Y\ )v¡l
,

1'\ · 11.-

)?i'~

¿ ·~ ~.: "'· 'T"''

q)1

•

t'

"'1~h,

"''1/

-~ "-q-'1'

'/1""1'17."'rN&gt;l'l17

')

.,....,¡ ¡....

1

""")'~ '· ~1-""1" ' f l

'l.

r-"YlU

__ J-

'&gt;]"\.,&lt;? 1 , .1'1 ' -r~ 1., &lt;¡¡~" ..... ,7Wl

r.-p

~ yv-vv-'"'7

~tf"·t'

-""""

""'~v ""'" T&lt;Tv/ -.')') .;pv

-...:-&gt;7 m

"""'"'?"•

) "f") )

l)"o'!'\

(J"Y\. 1 '""11'1'\

~L. .

J&gt; "? '1 '-! , :l'?

V)'

1

)..

a :::

¿ '?""'?VYI1fl ? Q7 (_r¡r.v/_r/ ~~ 'YJ'11?

~ll

J

AV,( f

o

.
t ''"'~11· '1·,111 --,Jy.(J)'
·r

&lt;.f.)/' ..., .

'7"7"

w ' •YJfl'7ly7

/'1'. •

.

~ "'-v¡ J\"'~ ' 1~ 1,~ ~

&lt;:q""'H

n..,L,v\ j Vl-~o{ ~'1 ~p t-Yf«¿{ ;n ~

((&lt;f. ¡.,_-&gt;1......
&lt;

~-"'-NÍ 11

!.,,...,_.""

?v'!

~

"7V'(), , •

'-(

~

'P-'"1"''.'{"':

:--"'11)1"'-rvvvv&gt;'lJ

.,.,?. . . .t. h~-'1..r ,,.....-1..

)7

"'"\!•1'-'r =)

.,.,--,'V'.J

-..,._:rvv¡.• '1"

,~.,

'-'1:

u.

.. ., ."4 ·tvl '1-:'-~.,

( -~'l-"1/

;r~ ~ ..r-1..,.,......., ~ ~ryVJytl "JJ ~ )
,.,J --:F'-..-,r--•rv.n-J
'?' .,.._--]_'-'~ ......'fVI,.-y 'l"Y''1."' -ry 1&lt;[·

'"¡'17 """'"'""~

)' .,..,_"1 "'1'?

~1"' ""r-,-·

"-'~ ~~~
JY'

,.,,

1 "'"'~

""" r7.

, ........ ]'1 '\. ..

~e

~

"' ( ~•7•"1·~· 11-jc

" ''"" 7)"" 'Y] 1

n..- , _,_?""""...~" ~

-·r' r.-r--/

q

" ')

~

J

":"""1

y~.~ :'l" "·~) "':) 1 ~

'"P'.....,-y; "P

~~ '1/ .'v

-. .,..., .,.,'"1-, ..... ?}? ,!-'V "rt?

--:-,) ?'J1

L-J-'11

~w .~ fl

&amp;

A--7V''Wif""M 1--,1 h"'7'r'l"' 1

'Yl-'/~ ~flp '1J

':&gt; ,__,""
. .

''?="'•'•'"'?¡) '7J "-""''')') )
1

... .

!)

i~".:t

ú&lt;I

/
/;. " 1 .., ., , -, j''f
( { . .,., •. .~ '·"l

'

'ss

'&gt;.JVV&gt;'Y)

_.._:~

)

.,._,

)'tj

'!l('•

a. _

"j
([

!7

l. f~ 'd

no

~~'7''1 \J
}1,1 •..,-yvj \ J

1":-l"lll-•

'"1 ':f) 1'~

" ')'"lJ

("Y •h T -~..,-v/ '}

~~- - ,~ ·f~¡1~~

.-,-

'· 'J

~ --&lt;t

y"'N'.r~~ LJ

1')

\

...

,...1
"

. .. \

·•\

..¡

�los costes inherentes a , tal decisiÓn, tanto para los capitalis tas o empresas como para los trabajadores.
En: estas condiciones la configuraciÓn de la de
manda de suelo conlleva una elevada rigidez con respecto
al
precio y, en consecuencia, cualquier aumento de presiÓn fis cal sobre el suelo es fácilmente -repercutible sobre el compra
dor o usuario bin que la cantidad demandada varie sustancial=
mente.] En otras palabras, la administraciÓn local se ve in capacitada de elevar la presiÓn fiscal real sobre el suelo. La
cuota de suelo metropolitano que las administraciones locales
pueden entonces obtener, dado el tipo de fiscalidad existente y
esa configuraciÓn de la demanda, es siempre una cuota lirni!_a
da.
En contraste, la disponibilidad de suelo poseido por ha bitante o empresa es relativamente elevada (x).
Si esto es as( conviene extraer una conclusiÓn
lÓgica y plantearse nuevas preguntas.
La conclusiÓn· es que la falta de infraestructuras y servicios pÚblicos en el área no
es solo achacable a f )J. ( es decir, la elevada proporciÓn de
ingresos fiscales estatales sobre los gastos correspondientes
en la misma área ) -en lo cual residentes, empresas y pro pietarios estarán de acuerdo- sino que esa insuficiencia tiene
también como contrapartida unas ganancias de capital por par
te de los poseedores de suelo en el área y en definitiva un ~
vel de consumo más elevado a la realizaciÓn de tales ganan cías.
La pregunta que puede formularse, entonces, es qué finalidad sirven las coaliciones de propietarios, cuan do el mecanismo de mercado parece asegurarles una corriente de rentas tan significativa.
Posiblemente la explicaciÓn de
este hecho ( y de sus consecuencias, tales como la contenciÓn
forzosa de la presiÓn fiscal sobre el suelo por la via del co~
trol directo -por los propietarios- de las administraciones locales del área ) radique más que nada en la competencia in -

(x) Lo que no quiere decir que todos los habitantes ( ni siquiera
las clases medias) posean relativamente mucho suelo, sino
que este parámetro es muy alto una vez se alcanzan los niveles de renta en que ·el cálculo de rentabilidad relativa esque matizado más arriba deviene factible.
En cuanto a la Admi .:
nistraciÓn local, su cuota de suelo seria menos limitada si ac
túa como un particular, comprando y vendiendo suelo ( y aúnen este caso tropezará con un obstáculo que los particulares
no encuentran, los limites municipales) ..

55

�ter-municipal por la atracciÓn de actividades y residencias, es decir, competencia por la obtenciÓn de un bocado irnpor
tante en el pool de rentas generadas por la aglomeraciÓn
en
conjunto (x)-.--Otra pregunta puede referirse al papel de
la
configuraciÓn fí'sica del área en todo esto ( papel simbolizado
aqui por dMAX o distancia máxima admitida al centro}. Caracterí'stico def proceso de formaciÓn del área metropolitana
barcelonesa es el extenderse en general sobre una regiÓn
agrí'cola fértil de altos rendimientos, y organizada en una jerarquí'a de centros urbanos secundarios.
El punto de partida
de las expectativas del poseedor de suelo marginal ( P=E-D )
es pues alto y la extensiÓn de la zona con tales expectativas
es mayor que la que se darí'a en una provincia poco poblada
fuera de la capital.
Todo ello juega en favor de la importan
cia de las !.'rentas urbanas 11 dentro del producto del área,
Dejando las cosas corno están, las inferencias
solo pueden ser pesimistas.
El mecanismo que fatalmente
impide el aumento de la cuota de suelo utilizado por la Admi
nistraciÓn local y, en general, de sus recursos, solo
pued~
ver se contenido, en esta perspectiva, cuando el aumento
de
la presiÓn fiscal local por otros cauces ( por un lado ) y
la
escalada de las diseconornias del gran tamaño ( por otro )pon
gan un freno a las decisiones de localizaciÓn e incidan sobr~
las expectativas de los poseedores de suelo.
Dados los parámetros actuales, que no conoc_!l
rnos más que indirectamente, el coste de financiar una conten
ciÓn de las diseconorní'as mediante provisiÓn de infrae structu-:ras y servicios pÚblicos, es muy alto: a cada aumento de pre
siÓn fiscal la acompaña un aumento de precios del suelo ( e-;;_
condiciones de eludir la carga dada la forma de la demanda ),
con lo que el efecto total en el lado derecho de la inecuaciÓn

(x)

El propietario de Sardanyola, p.ej., no solo se opondrí'a al au··
mento de la imposiciÓn l:iobre el suelo sino a que el municipio
cargue a las industrias locales un arbitrio de radicaciÓn para
financiar la absorciÓn de las diseconorní'as colectivas creadas
por aquéllas, pues el coste de instalarse en Sardanyola (P+F)
podrí'a entonces decidir a Ruevas empresas a cruzar la carretera y ubicarse en Ripollet. De ahí' que una extensiÓn de la fis
calidad especial solo pueda hacerse en bloque, para toda la
aglomeraciÓn.

56

�básica (P -+ F) puede fácilmente verse como superior o equivalente al efecto en el lado izquierdo ( aumento de E-D). Es
to desde el punto de vista de la aglomeraciÓn.
El horizonte
de los propietarios ya hemos visto que puede ser más estrecho y frustrar su propio interés en mejorar las economias netas del conjunto por la competencia entre municipios.
La utilidad de esta "complicaciÓn" de cara a
estimar los parámetros del esquema es solo relativa. Pues i.
la tasa de inilaci6n ( supongamos en los Últimos 10 años )
es la misma, a todos los efectos estadisticos, para todas las
ciudades españolas.
Quedan dMAX y P a ( el precio agricola)
con1o variables explicativas de precios del suelo diferencia les, junto a las endÓgenas N y E-D. Las mismas variables
jugarán en el análisis intra-I!letropolitano.para el nivel ínter- ·
áreas, en cambio, es posible que resulte deficiente.
Quizás
seria mejor dejar la ecuaciÓn del precio en su versiÓn original e introducir una funciÓn de demanda de suelo, en que la
proporciÓn de suelo por habitante dependería· de los tres ele
mentas citados ( i, Pa• dMAX) o quizás sóio de dos de ello;
( i, dMAX) además del precio (P).

=

ConclusiÓn
En términos del esquema simple propuesto es
posible reinterpretar las visiones alternativas corrientes de
la aglomeraciÓn metropolitana.
La falta de una Administra ciÓn metropolitana .de he considerar se tan grave por sus efectos sobre F /R ( imposibilidad de aumentar la presiÓn fiscal
real ) , como por sus efectos sobre F ', que es la interpretaciÓn tradicional ( f) 1 implicando diseconomias debidas al superávit estatal en el área ) .

'-

·~

' ·., \
Por otra parte la administraciÓn metropolitana
no es la soluciÓn del problema sino solo una plataforma me jor ~evitar algunos de sus mecanismos de refuerzo ( col'!!.
petencia entre coa liciones municipales de propietarios en
un
área fragmentada ). El problema de fondo está ligado al ca rácter inflacionario del crecimiento nacional y al desequili
brío inicial entre las ventajas netas de la aglomeraciÓn barc~
lonesa y las de los puntos de origen de los capitales y fuer za de trabajo inmigrados.

57

�En estas condiciones, un área fuertemente expansiva en el tiempo, dotada de centros secundarios ( es decir, potencialmente amplia en términos comparativos ) y si tuada junte" a una agricultura rentable, confiere rentas intra marginales muy importantes a los propietarios de suelo, rentas ( o ganancias de capital ) que pueden ver se como contrapartida de un nivel de diseconom{as alto, en la medida en
que la presiÓn fiscal es incapaz de competir con el precio
del suelo para la captaciÓn de una parte de las ventajas de la
aglomeraciÓn.
La pasividad del Estado en permitir la apari."' de estructuras metropolitanas coincide pues con el intec1on
rés de los poseedores de suelo en hacer durar la situaciÓn
actual-interés por otro lado muy difundido ( las industrias,
los particulares propietarios, etc. tienen su parte en los beneficios ).
El resultado de todo este proceso es una demanda de suelo superior a la explicable en términos de ventajas
de ubicaciÓn productiva o residencial en el área.
Incluso un
organismo metropolitano, sin embargo, se verí"a frente al
mismo problema: la retenciÓn de suelo o su posesiÓn en pro-.
porciones mayores a las que el nivel de renta explicarí"a, resultan estrechamente ligadas a parámetros que están fuera
del alcance del Gobierno local -incluso agregado al nivel de la aglomeraciÓn.
Los efectos nocivos de la fragmentaciÓn administrativa local son muchos: escalas ineficientes de operaciÓn,
presiÓn fiscal nominal compitiendo a la baja, disparo alcista
de los estándares "ornamentales" en el centro ( limpieza, iluminaciÓn, pavimentaciÓn ), falta de poder de negociaciÓn de .
. los municipios pequeños, por ejemplo, en la obtenciÓn de eré
dito local y en el acceso al mercado privado de capitales. Pe
ro esa fragmentaciÓn presenta ventajas, en parte para toda 1~
poblaciÓn ( control de las decisiones administrativas en un supuesto marco democrático ), pero sobre todo para las posici~
nes del Estado · y los propietarios: para el primero porque le
permite contraponer intereses locales y mantener competen cias, para los segundos, porque han sido ellos los que efect:.!.
vamente han disfrutado de las ventajas de control social
que
ofrece la pequeña dimensiÓn de los municipios. ( Aunque tam
bién es posible que la consolidaciÓn administrativa signifiqu~
la sustituciÓn de unos intereses inmobiliarios locales por otros
de mayor volumen ) .

58

�Dos ejercicios de estimaciÓn son pensables a
partir del esquema apuntado.
Uno a nivel in ter y otro a nivel intra-metropolitano, con las distintas especificaciones in- - Los mayores obstaculos
"'
"" son:
dicadas.
en esta v1a
.
(1) La falta de variables independientes del
· modelo{exÓgenas)
·
(2) La cuantificaciÓn de un indicador de e cono
m{as y diseconom{as externas.
Las principales innovaciones del modelo son:

( 1) incluir variables indicativas del comportamiento del sector pÚblico en el esquema tradicional de la
teor{a urbana.
(2) Juntar en un mismo modelo el par econom{as-diseconomias de aglomeraciÓn con conceptos de renta
de suelo.
Al menos a nivel teÓrico es posible construir
esquemas significativos para la explicaciÓn de los problemas
de la aglomeraciÓn.
Está por ver cual es el poder predictivo de esos esquemas.

/

P. S.
Dos indicacione

bibliográficas interesantes en relaciÓn con el

esquema ~
po esto:

l. W. Ba
al Economic Analysis and Operations research. E~
plica ~
p1
o !:! O re
o
ckr) como al propietario ( productor ) le es mas fácil tra;
ladar la carga fiscal si ( a) la demanda de suelo es r{gid;
y (b) la oferta es elástica.
2. H. W. Richardson The E~onomics of Urban Size. Ver en el
cap{tulo 2 pgs . 11-14 un esquema gráfico similar al desarrollado Em el apéndice a este art{culo.

59

�APENDICE
Los gráficos (1) (2) y (3) presentan una versiÓn
geométrica posible del modelo, dotado aqui de funciones espec{ficas E (N) y D (N), y en grados de sucesiva complica-

.

;

ClOJ::l,

Se supone que las econom{as de aglomeraciÓn
crecen con el tamaño de la misma pero a ritmo decrecien te.
La curva de diseconom{as tienen un punto de inf~iÓn,
creciendo más las diseconomias que las econom(as a partir
de un tamaño determinado ( el famoso p lafÓn estad(stico que
unas veces se sitúa en los 200. 000 habitantes y otras en los
400 Ó 500, 000 ) para igualar se luego los dos ritmos de au mento.
El gráfico (1) muestra la evoluciÓn resultante de las econom{as netas (E-D). En Nll' cesaria la inducciÓn al
crecimiento de la ciudad al equiparar se economias netas
y
precios del suelo.
Este es el caso más simple.
En el gráfico (2) se introduce la presiÓn fiscal,
desplazando la curva de diseconomias h a cia abajo (DF) y e~
vando las econom(as netas.
Si esta elevaciÓn es igual al aumento de la carga fis'cal, los desplazamientos de E-D y P
( a E-Df y P·.f.F ) se compensan y el tamaño Óptimo o de
equilibrio es el mismo.
En el gráfic o (3 ) se supone que el precio
del
suelo es c apaz de absorber las econom(as netas generadas
(o d e repercutir los aumentos de presiÓn fiscal ) con lo que
el t amaño de equilibrio desciende a Nxx .

bO

�GRAFICOS
E,O

( 1)

0~--~--------+-----------

(E- O)
p

N

N* tamaño
óptimo sin
sector publico

( Mox

---E
.... --o

E, O
/

J[E-o]-P)

¡

--Dr

N • tamaño

(2)

0 ~--~----~------(E-0)

P,F

( Mox

jr

óptimo con
sector público

E-o,]-[

P+F] )

E, O

N** tamaño
óptimo

(3)

o ~--+------+-------(E-0)

P,F

*

N* &lt; N* si d P

pu•s

dF

&gt;O

PF+F &gt;E-Dr en N

Gl

..

�LAS PROPUESTAS LABORISTAS RESPECTO AL SUELO URBANO

l. En el contexto de la reafirmación de las ideas libera
les, los conservadores han señalado a la opinión pública británica c6mo el sistema de licencias de edificación sometido al
planeamiento urbano existente en el Reino Unido favorece al e~
peculador.
No en el sentido hispánico de la adulteración sistemática de los planes ( también de eso empieza a haber ) o de planes urbanos indefendibles, sino en el sentido de que e 1 cul'l!...
plimiento estricto del sistema plan-permisos restringe la oferta de suelo y por tanto lo encarece.
La Figura 1 explica gr!
ficamente la relación entre posibilidades de especulación y sistema de licencias.

Relación
precio de venta
precio máximo

Fig. 1

Años de oferto de suelo o
Licencias acordadas dividido por su laso de utilización.
(en nuestro caso corresp.onde en porte o planes parciales y modificaciones acordadas)

Si los permisos concedidos son poco importantes respe~
to a las demandas de los promotores, el propietario del suelo
puede extraer de ellos la cantidad máxima que estos estén dis
puestos a pagar, es decir que el precio efectivo menos sus
costes ( valor de utilización agrfcola y costes de puesta a disposición ) sería igual al precio máximo obtenible neto de esosmismos costes.
Pero si los permisos y la planificación son
generosos, esa relación disminuye.
El informe para 1968 de la Comisión del Suelo establecida por los laboristas en 1967 reconocfa los hechos y señalaba que dichas restriccione~ se deben a i) motivos de eficien .:.
cia del planeamiento urbano, ii) prevención a tener que incu
rrir en obras . de urbanización excesivas, iiil )conservadurismolocal en · pequeñas ciudades residenciales de conmutadores de rentas elevadas.
El reciente Informe Skeffington (People and -

61

�Planning
ci6n.

ha añadido las dificultades y lentitudes de la Administra-

2. De esa crrtica se ha pasado a defender la eliminaci6n
de controles en el sentido de que producir{a menor especulaci6n y
mayor baratura del suelo.
El análisis del sistema de libertad,
sin embargo, no proporciona esos resultados.
Las Figuras 2 y 3
permiten resumir las principales consideraciones.
La figura 2 presenta en esquema las diversas valoraciones que afectan a una finca urbana en el caso más sencillo.

Fig 2
Ptas.

~~~--..;------'----------- Valor

suelo según rendimiento agrícola
Rendimiento urbano= renta esperada
neto d€' cost€'s d€' urbanización y construcción .
~-t---..;----~:.1".-::;;--------- Rendimit'nto agrícola.
~----

nvmpo

El momento socialmente 6ptimo para su utilizaci6n urbana habrra de ser 1, en que la igualdad del valor urbano y agr{cola refleja la
utilizaci6n de recursos reales implicada.
Puede afirmarse, sin
embargo , que desde determinado punto de vista el rendimiento urbano negativo, que refleja que no pueden cubrirse totalmente los
costes de urbanizaci6n y .construcci6n puede aconsejar un 6ptimo momento de urbanizaci6n como 2 6 incluso 3.

62

�,..

r) , . . .
7i , ........
, . - (¡ ...

.·

7

,/

lru

r

/

fó Ao4-- -

/

...

1

;i .

--

)~

jet:-·
&lt;¿,~:.

r~r.')fi.J

. /

fo-r.

l

'
- \

·'

c:U

{¡-.,~, .

1

~~a,¡. . l~,

r~r..~k íJ ~~t-u.b. rb...,,¡ _~~ ).e
1\
'

V

''IV · '1\"-

1"

-

(At-1.

/
.\

~. 1).\~·.. v·~ L~

-·-

(A .••• ,, _ _ . ~

ij_ -¡,., 1 ¡, ofv¡
V

•

�La
maximizador
obtend6n del
especuladora,
ticipaci6n en

figura 3 rnuestra, por el contrario el comportamiento
del propietario privado del terreno.
Su criterio de máximo rendimiento, aparte de cualquier intenci6n
lleva por lo general a un momento posterior de parel mercado del suelo.
'

Curvos de descuento, codo uno
indico un tipo de interés fijo.

Ptas .

---- ---

----- --l

1

__ ....

,.J..-

- - - - ll

Valor urbano neto de costes
de urbanización.

1
1

1
1
1

1

fig. 3

1

1
1

Tiempo

3. Ante esta situaci6n el Manifiesto laborista 1974 optaba por una polrtica respecto al suelo que logra-ra desplazar hacia abajo la curva de la figura l.
En el lenguaje escueto de los ma 11
nifiestos :
fomentaremos la municipalizaci6n de propiedades al
quiladas privadamente 11 ; 11pasará a propiedad pública el suelo necesario para el desarrollo urbano de modo que haya suelo barato di~
ponible para nuevas viviendas, escuelas, hospitales y otros fines 11 •
La propuesta estratégica inicial cuyo resultado han sidoesas frases se expone en los puntos siguientes :
4. Aparato. Se tratar{a en primer lugar de crear Geren
cias de Urbanizaci6n o Comisiones de Urbanismo metropolitano
o
regionales formadas por representantes de los Ayuntamientos y
equipo técnico y encargadas de la gesti6n de todo el suelo urbani zado y edificado o de d e sarrollo urbano qu e ellas designen.
S. Suelo edificado. En cuanto al suelo urbanizado y edificado ocupa do por su p r opi etario la Gerencia no interviene más que en caso de que se apruebe un plan de remodelaci6n.
No . oc~
rre lo mismo con el suelo urbanizado y edificado no ocupado por sus propietarios: por Ley habr{a que convertir todas esas propied~
des privada's eh propiedad de los Ayuntamientos, d a ndo al actual propietario un arrendamiento por la vida esperada de cada edificio
hasta un máximo de 80 años.
Al final de ese per{odo el propieta-

63

�rio recibiría una compensaci6n calculada según el valor de merc9-do inicial del terreno y un complemento por el incremento gen~
ral de precios durante el período. El contrato de arrendamien to sería gratuito al principio, pero al cabo de un cierto tiempo el
expropietario -arrendatario- subarrendador empezaría a pagar
a los Ayuntamientos un alquiler equivalente al 50% de los incrementos del valor de uso del terreno. Estos alquileres se calcularían mediante variaciones del valor de uso cada siete años, si
bien un cambio de uso significaría revisi6n inmediata de las ren
tas.

¡\__

Para suavizar los posibles per JUlClOS causados poresta ley y por la disminuci6n del precio del suelo que seguiría
se ha disefiado el siguiente sistema de excepciones:
a) El período sin arrendamiento a pagar será mayory la cuantía de esos arrendamientos menor, sobre una base de
no transferibilidad del arrendamiento a largo plazo, en los casos
de aquellas personas o sociedades no ocupantes que hubieran
comprado en los cinco años anteriores a la promulgaci6n de laley y para quienes los negocios inmobiliarios no constituyeran actividad principal. El motivo de esta excepci6n es no per judi car a aquellas personas que compran a un precio muy alto siro plemente como colocaci6n antiinflacionista de sus ahorros pen sando en los rendimientos de su utilizaci6n, y en cuyos cálculosno habría entrado el pago de un alquiler al estado.
b) El arrendamiento a pagar también sería menor en
el caso de ocupaciones que se consideren socialmente deseables( artesanía en un determinado barrio, por ejemplo), pero que noresulten rentables para los can.J.bios de valor de uso estimados para el cálculo de las rentas. Esta excepci6n s6lo apunta al hecho de que la estimaci6n de los cambios de valor de uso no puede estar determinada por completo por la rentabilidad contablede los ocupantes, pues eso eliminaría sanas presiones al caro
bio de localizaci6n.

6. Suelo para la expansi6n. Todo p r omotor que desee
suelo a urbanizar o edificar tendrá que dirigirse a las Gerencias
Regionales, quienes lo comprarán para él, bien por venta voluntarTa o,- en casos bien definidos, haciendo uso de sus poderes deexpropiaci6n. El precio de comprc\_venta ) vendría fijado por las
Gerencias, inicialmente bastante alto, a' un 60% de su valor de
uso por ejemplo, pero con una escala anunciada de disminuciones

64

�sobre ese margen año a año hasta llegar a un 20% por ejemplo.
El suelo adquirido por las Gerencias se arrendaría a largo plazo al promotor, si bien en los casos de promoci6n de viviendas la familia ocupante tiene derecho a su compra en completa propiedad. El sistema de contratos de arrendamiento con el promotor permi te multitud de descuentos y variantes de acuerdo con destino, ca racterísticas de la explotaci6n del suelo que se propone etc • .
Por otro lado el promotor verá limitado el tiempo para la utiliza ci6n del terreno adquirido.
En el caso de que los promotores fueran los Ayunta
mientas mismos ( nuestros Patronatos Municipales ), habrían de
recurrir igualmente a la Gerencia, con el posible incentivo de sub
venciones estatales en casos definidos que permitieran a las Adm_i
nistraciones locales adquirir suelo por debajo del precio de com pra.
Las mismas Gerencias regionales pueden ser a su vez
promotoras sometiéndose al aparato de concesi6n de licencias de
los Ayuntamientos y en consorcio con ellos siguiendo la experien cia de las sociedades de economía mixta entre Ayuntamientos y empresas privadas.
La racionalidad existente tras este mecanismo que en
primer lugar parece una simple transferencia de beneficios del propietario del suelo al promotor radica en que los beneficios a
obtener actuan ahora como incentivos para la construcci6n en vez
de actuar como incentivos para la retenci6n de suelo, con lo cual,
sin eliminar los mecanismos de mercado se consigue reducir el precio de adquisici6n de la vivienda. (En términos de nuestros
gráficos nos acercamos a los puntos l y 2 de la Figura 2 y se desplaza hacia abajo la curva de la figura l ).

7. El proyecto que se acaba de presentar está en gran
¡nedida inspirado por la práctica sueca y holandesa. Sus posibilidades de implementaci6n no son pequeñas.

Bibliografía: Peter Hall
dres 1965

(ed) Land Values Sweet &amp; Maxwell, Lon-

Land Commission. Annual Reports
David Lipsey Labour and Land
dres Abril 19 7 3.
65

Fabian Tract 422 Lon

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="5">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="27">
                  <text>02.02. Gabinet tècnic de programació</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="28">
                  <text>1965-1978</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="29">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43842">
                  <text>Documentació sorgida de l'activitat realitzada al Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14589">
                <text>La compensación entre precios del suelo y presión fiscal en el área urbana de Barcelona: un esquema simple</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14590">
                <text>Urbanisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14591">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14592">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14593">
                <text>n. 32, octubre 1974, p. 48-60</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14594">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14595">
                <text>Boletín del Gabinete Técnico de Programación</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14596">
                <text>1974</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14597">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14598">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14599">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="37262">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="45">
            <name>Publisher</name>
            <description>An entity responsible for making the resource available</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="37263">
                <text>Gabinete Técnico de Programación del Ayuntamiento de Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14600">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="95">
            <name>Arrangement</name>
            <description>Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="44952">
                <text>UI 796</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="945" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="370">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/5/945/BoletinGabineteTecnico_1974_n32_AspectosEconomicos_PM.pdf</src>
        <authentication>0d57320578117c8b5649fa9118ba10fd</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42044">
                    <text>BOLETIN
DEL GABINETE
TECNICO
DE
PROGRAMACION
Nº 3 2 - Octubre , 1974

�SUMARIO
Págs .
Introducción . • . . . .

1
1

t~

Aspectos e~onómicos de una consolidación
administrativa en la Comarca de Barcelona Por Mario Gimenez, Pascual Maragall y Gabriel Lucena . • . . . • . . . . . . • .

2

Sistema Informativo Integrado para la Gestión
y la Planificación en el Ayuntamiento de Barcelona. - Un caso concreto. el tratamiento dela población. Por J. M. Canals, M. Forn

23

La . compensación entre precios del suelo y
presión fiscal en el área urbana de Barcelona.
Un esquema simple. Por Pascual Maragall

48

Las Propuestas Laboristas respecto al suelo
urbano. Por J. García-Durán . . • . • . .

61

El proceso de programación en el Ayuntamie!!
to de Nueva York. Por Pascual Maragall .

66

Vida Local de Londres. Por J. García Durán

73

\ .•

ERRATAS OBSERVADAS

En la pág. 15 Tabla 2, donde dice "Mieria" debe
decir "Minería"
21 a
Por error se salt6 la numeraci6n de la pá
la pág. 23. No falta ninguna página.
g.

�ASPECTOS ECONOMICOS DE UNA CONSOLIDACION ADMINIS
TRATIVA EN LA COMARCA DE BARCELONA.
( Ponencia presentada a la I Reunión General de
Servicios de Estudios. Madrid. Noviembre 1973)

Es tópica la poca eficacia de los arreglos institucio
nales existentes en la aglomeraci6n barcelonesa. Los costes de la fragmentación administrativa han sido analizados en ocasiones ( cf. 11 Estudio sobre recursos económicos para la actu~
ción urbanística y la prestación de servicios en la comarca de
Barcelona••. 1972 Comisión de Urbanisrn.o- Universidad Autóno..
ma) y con más frecuencia han sido simplemente citados entrelos elementos explicativos de los problemas del área.
La fragmentación de un área metropolitana en pe quefios municipios conlleva varios tipos de costes ( frente a
una serie de ventajas ). Las escalas de operación pueden ser
insuficientes para (1) aprovechar economías derivadas de la mayor dimensión, o (2) simplemente plantearse la producci6nde serví~ios públicos que se definen para un ámbito territorial
más amplio. Ejemplos del primer tipo de costes serían no sólo los casos típicos de la tecnología de los servicios públicos
{ abastecimientos de aguas, colectores o estudios ), sino tam bién la fuerte incidencia de los gastos de Administración general {Alcaldía, Secretaría, etc. ) en los presupuestos de muni_
cipios de reducida dimensión. Ejemplos del segundo tipo sonlos relacionados con la movilidad metropolitana, en los que
las subdivisiones administrativas de éste nada pueden decidirindividualmente { mientras que sí pueden por lo mismo, obstacu
lizar decisiones ajenas).
Hay razones para pensar que no es útil insistir dem~
siado en estos temas. Las econom{as de escala pueden no ser
significativas en una buena parte de los servicios públicos lo cales. Por otro lado, la difusión de efectos externos en la
producción de servicios públicos y los problemas de medición y
asignación que esa difusión plantea pueden no ser el obstáculo fundamental en la eclosión del área metropolitana, cuando lo determinante es la resistencia estatal a admitir que exista un ni
vel administrativo metrop~litano.

2

�Pero como en nuestro caso tal resistencia estatal
se argumenta a menudo en términos de la dificultad que plan tea aquella medici6n de efectos externos y la correlativa asignaci6n de responsabilidades y recursos (x) creemos que sí vale la pena empezar a estudiar estas cuestiones.
¿ Existe un "contínuo· urbano" barcelonés significativo? Lcuales han sido los efectos de la formaci6n de ese hip~
tético espacio integrado sobre las administraciones locales del
mismo? ¿ Permite la aglomeraci6n barcelonesa la formaci6n de administraciones locales de potencia fiscal aceptable o no divergente en exceso, mediante una mera manipulaci6n de lími
tes administrativos? ¿cuáles serán los efectos de la consolid~
ci6n de municipios sobre rendinliento de determinados ingresos fiscales 1

Estos son los temas que pretendemos ir aborda_E
do. Las notas que siguen exponen algunas exploraciones preliminares sobre los mismos:
l. l. Se analiza la correlaci6n de rangos de lasclasificaciones de municipios comarcales según (a) dimensi6n,medida en número de habitante s: y (b) gasto ordinario por habitante. Se obtiene de paso una tipología simple de esos municipios de acuerdo con sus desviaciones positivas o negativas.
l. 2. Se utilizan los datos del Departamento de
Geografía de la Universidad de Barcelona ( Revista de Geografía ) y la tesis inédita de Horacio Capel ( La Red Urbana Es pañola t~ 50 ) para derivar indicaciones sobre la especializa
ci6n de las ciudades comarcales.
2. l. Se aplica una sugerencia de W. Thompson ( Prefacio a la Ec. Urbana p. 34 7 ) al análisis de las divergen - cías de base fiscal entre subdivisiones comarcales con el fin de calibrar las posibilidades de consolidaci6n administrativa
con diferentes grados de agregaci6n.

x El desacuerdo entre las administraciones locales existentessería así el obstáculo argüido por el Estado para explicar
la
demora en la aceptaci6n .de los esquemas institucionales metropolitanos propuestos ya en 1965.

3

�2. 2. Un cálculo de los efectos de diversas hipÓtesis de consolidaciÓn sobre el rendimiento en nuestra área
del Fondo Nacional de Haciendas locales.
En fin, esta nota no toca muchos de los as pecto s estadí'st icos y econÓmicos del binomio fragmentaciÓnconsolidaciÓn que habrá que considerar.
Señalemos algunos
de ellos:
- El término "consolidaciÓn" es muy amplio.
Cubre aquí desde la formaciÓn de supermunicipios a partir
de los actuales o la consolidaciÓn en uno solo, hasta la for
maciÓn de dos niveles, uno municipal ( o super-municipal )
para determinados servicios y otro a escala de la aglomera
ciÓn en conjunto.
Falta pues en nuestras nota el punto
d~
vista sectorial, el Único que puede basar la administraciÓn
a dos niveles por el lado de gasto ( véase el citado "Estu dio sobre recursos econÓmicos ... ").
- Los instrumentos estadÍsticos que habrá que
utilizar ~ la hora de proponer una tipologÍa más completa
de los municipios de la zona no son desde luego tan
simples como la comparaciÓn de rangos (l. l.) y los Índices de
especializaciÓn (1, 2). Tenemos ya programas estándar de análisis factorial para ello en el Centfo ordenador munici pal.
Esta misma v{a se iniciÓ J y quedó truncada ) para la
revisiÓn del Plan Comarcal ( ver M. Sola Morales "Factó rializaciÓn de caracterÍsticas de un área metropolitana" Revista de GeografÍa 197 O, nÚm. 2 ) y está siendo aplicada
en el Departamento de Geografía de la Universidad de Bar ..
celona para el estudio de l a red urba na española.
- El análisis aquÍ se extiende solo a la co
marca, cuando deberÍa cubrir toda el Area Metropolitana.
Véase en la página ~una conjetura sobre los peligros de
e·sa limitaciÓn territorial.
- Hablamos aqu{ de los costes de la fragmen
taciÓn pero no de sus ventajas. El control de los munici-:=
pios por los propietarios de suelo ( y de los distritos por las 'ruerzas vivas" ) impide ver las posibilidades de esta s subdivisiones en un área metropolitana integrada.

4

�l. DELIMITACION ESTADISTICA
l. l. La tipologia de mume1p1os de la Comarca
obtenida mediante la comparaciÓn de los rangos de poblaciÓn
y gasto por habitante es muy clara ( Tabla 1, Figuras 1, 2) :
los municipios de mayor tamaño, excluido el central, se sitÚan junto a éste y presentan clasificaciones relativamente b~
jas en gastos municipales por habitante, menos acusadamente en el caso de Hospitalet y de forma más clara en el
de
Badalona, Santa Coloma y Cornell á.
Esta misma situaciÓn
se prolonga siguiendo el eje de accesibilidad Sud Oeste Sant
Boi, Viladecans y Sant Vicens, municipios proletarios de tamaño medio.
Este continuo urbano diferenciado ( centro
de
mayor dimensiÓn y con un sector pÚblico rico, municipios de
tamaño demográfico importante -y creciente- en direcciÓn
NE y SO con un sector pÚblico empobrecido ) presenta va rias caracteristicas relevantes a la hora de considerar la
consolidaciÓn de jurisdicciones: (a) es un producto, en parte,
de la iragmentaciÓn administrativa del continuo urbano, (b) no respeta la débil resistencia geográfica de los rios Llobregat y Besós, (e) ha trastocado en el curso de los Últimosvein
ticinco años la jerarquia urbana histÓrica del área ( centrode gran dimensiÓn, municipios de tamaño importante fuera
del radio de 18 Km. definido por la Comarca del 1953 )
y
(d) muestra una correlativa diferenciaciÓn ordinal hacia arriba de los municipios más alejados de segunda residencia
o
con funciones agricolas aún significativas ( Castelldefels, Papiol, Santa Coloma de Cervello, Sant Climent, Pallejá y Sant
Just ); el mismo mecanismo explica el carácter equilibrado
de los rangos de municipios semi-industriales ( como Gavá ,
Prat, Monteada y Esplugas ).
Si parece obvio que la aglomeraciÓn como
tal
tiene que hacerse cargo de la rehabilitaciÓn del tejido urbano
diferenciado hacia abajo ( y de cuya deterioraciÓn es responsable unitariamente, como tal aglomeraciÓn ) también resulta atractivo por su simplicidad el criterio de compensar tal
asunciÓn de responsabilidades con la consolidaciÓn simultá
nea de los municipios de algÚn modo benefiQiados por la dis
tribuciÓn de funciones en el espacio urbano.
Pues bien, tcD
consolidaciÓn compensada solo puede realizarse extendiendo
la consolidaciÓn administrativa hasta los confines de la co

5

�marca ( hasta Montgat y Tiana por el N. E. y Castelldefels
y ~apiol por el S. y SO ).
La principal objeciÓn a esta imagen de la ciudad extendiéndose en luna creciente en torno a la sierra de
Collcerola ( la cual si ha significado una resistencia fisica a
la expansiÓn deÍ casco urbano ) debe provenir en el terreno
de la delimitaciÓn estadistica, del hecho de que el indicador
"gastos por habitante•• no carece de ambigüedad.
Asi,
las
altas clasificaciones relativas por este renglÓn de munici
píos pequeños como Sant Climent, Santa Coloma de CervellÓ,
Pallejá e incluso Papiol pueden corresponder más a una elevaciÓn relativa de los costes indirectos ( AdministraciÓn general ) debida a la insuficiencia de dimensiÓn, que a un efec
tivo nivel de prestaciÓn de servicios relativamente satisfac~
rio.
La segunda objeciÓn, de carácter prospectivo,
está conectada con la presumible eliminaciÓn de la barrera
constituida por la cadena montañosa en términos de distan cia-tiemp,o en un futuro prÓximo.
Este punto guarda rela
ciÓn con la expansiÓn NO. ( Sant Cugat, Sandanyola ) sugerí
da por ia necesidad de espacio para infraestructuras pÚblic~.

As{ se dibujan tres alternativas de consolida ciÓn: 1) continuo urbano en luna creciente; 2) ( recogiendo las dos objeciones anteriores ) ejes SO y E -sin los peque ,
ños municipios semi-rurales en el curso del Llobregat -mas
Sant Cugat y Sardanyola; 3) toda la comarca.
La segunda alternativa difiere de la primera
en el sentido de sustituir los municipios del confin Oeste
( Santa Coloma de CervellÓ, Sant Climent, Pallejá, Papiol )
por el área de descentralizaciÓn terciaria prevista en el esquema director de 1965 ( Sant Cugat, Bellaterra, Sardanyo la ).
La ter:cera alternativa es quizás la menos objetable.
La comparaciÓn efectuada no da criterios estadisticos rotundos para una consolidaciÓn solo parcial de la co
marca.
Al contrario, coincide en confirmar la intuiciÓn de
que la comarca funciona como sub- sistema urbano unitario ,
precisamente por su diferenciaciÓn funcional interna ( lo que
no implica pronunciar se por una forma de consolidaciÓn u
otra ) .

6

�La idea inicial de este ejercicio era la de ve
rificar la h:iJpÓtesis de que existe una correlaciÓn de rangos
pos:i,tiva entre dimensiÓn y gasto municipal por habitante formulada habitualmente para sistemas nacionales de ciudades.
Más concretamente: la hipÓtesis a verificar es que la medi da de tal correlaciÓn aumenta al englobar en un:a sola unidad
la ciudad central y los municipios de su entorno inmediato -que sufren tal proximidad en forma de proletarizaciÓn priv~
da y pÚblica, y que por tanto están mal clasificadas en gastos municipales por habitante e n relaciÓn a su nÚmero de ha
bitantes.
AsÍ es, en efecto.
El coeficiente de correlaciÓn de rangos ( Spearman ) que es muy bajo en la comarca
tal como está definido actualmente (
= O, 122, véase tabla 1)
aumenta hasta O, 261 en la hipÓtesis 1 ( Barcelona, Hospita let, Badalona, Santa Coloma y Cornellá formando una sola unidad ) .
Este aumento medirÍa la deterioraciÓn del en
torno del municipio central si supusiéramos que la demandade servicios locales crece más que proporcionalmente con la
dimensiÓn demográfica.
l. 2. Los ejercicios sobre la estructura fun cional del sistema urbano barcelonés confirman la misma hipÓtesis desde otro punto de vi s ta.
El crecimiento 50 - 70 ha
subvertido la jerarquía urbana tradicional del área m e t ropo~
tana a impulsos del centro.
L o s ocho municipio s especi a lizados (x) - . en construcciÓn e n 196 0 ( Hospitalet , Bad a lona ,
Santa Coloma, Cornellá, Sant Boí, Gavá, Esplugas, Sant Cugat ) definen claramente el ánn ito comarcal del subsistema
en todas las direcciones en torno al centro (Tabla 2).
El aumento de los Índices de especializaciÓn
industrial del 50 al 60 en Hospitalet, Santa Coloma, Corne llá y Sant Boi y la apariciÓn de nuevos municipios urbanos

(x) Cuando se habla de "especializaciÓn''en este punto utili zamos
los Índices funcionales de la Tab la 2, definidos p o r H. C a p e l como "el producto de la desviaciÓn de la tasa de o c upa c i Ón e n
una rama respecto a la población activa urbana de l a ciuda d (e~
presada.s a1nbas en tantos por diez mil respecto a los t ota les na
cionales urbanos) por el porcentaje de ocupaciÓn en dicha rama
respecto a la poblaciÓn activa de la ciudad considerada".

7

�con especializaciÓn industrial positiva ( Gavá, Ekplugas Sant
Feliu, Molins, Sitges ) contrasta con el descenso de los {n
dic·es tanto en el centro tradicional dominante ( Barcelona,
con la adiciÓn en este caso de Badalona ) como en los centros tradicionales de segundo orden fuera de la comarca: Sa
badell, Tarrasa, etc. ( Tabla 2 ).
Por Último las tasas de poblaciÓn activa
de
las ciudades comarcales son sistemáticamente inferiores
a
las de las ciudades extra-comarcales, situándose por debajo
del 48 por lOO en 1950 y del 43 por 100 en 1960, mientras
que Matará, M a nresa, Igualada, Tarrasa, Sabadell y Granollers se sitÚan por encima de esas cotas ( Tabla 3 ) .
Esta homogeneidad dual pone de relieve que
nos hallamos ante un sistema urbano m.etropolitano, dentro
del cual el sub- sistema comarcal se comporta en este aspe~
to como un elemento singular ( cuya estructura interna, como vimos anteriormente en el análisis dimensiÓn-nivel
de
gasto municipal, es diferenciada ) .
Todo esto parece indicar que una consolida ciÓn comarcal fuerte ( quizás la Única v{a defendible ya ah~
ra ) podr{a conducir a su vez a una repeticiÓn del proceso
de integraciÓn- diferenciaciÓn del espacio urbano exterior al
nuevo centro con las mismas caracter{sticas de intensidad con que se ha producido hasta ahora en el sub- sistema co marcal en torno al centro tradicional.
El Area ser{a tan im
pq_!,tS.nte ante el proceso de suburbializaciÓn generado en to-;,:
no al nuevo centro ( la Comarca ) como hoy lo es la Co
marca frente a las consecuencias del desbordamiento de los
l{mites administrativos de la capital.
Pero esto es solo
una conjetura.
Todas l a s observaciones aquí' reunidas son
'1~ ""¡
provisionales.
La base estadí'stica utiliz a da, así' como~'métodos de análisis, son muy rudimentarios.
Falta informa ciÓn para 1970 .
No es que no exista informaciÓn Mtp~.!':iOI-'
más actualizada y métodos más sofisticados para tratarla.
Al contrario, todo ello est á disponible, pero se requiere
un
plazo algo más largo para convertirlo en un informe provi sional sobre el tema.

8

�2.

EFECTOS FISCALES

Los efectos fiscales de la consolidaciÓn
están aún poco estudiados.
Lo Único que brindamos aquí' es
una serie de reflexiones sobre el tema, algunas índicacio
nes de estudios posibles y el resultado de un primer ejercicio sobre el efecto de la consolidaciÓn en las aportaciones a
nuestra área del Fondo Nacional de Haciendas Locales.
2. l.

La utilidad del planteamiento de una consolidaciÓn metropolitana, o sub-metropolitana como en este caso, puede verse tanto por el lado de los gastos pÚblicos como por el lado de los ingresos.
El argumento de las eco nomí'as de escala y dimensiones mÍnimas de servicio tiene
que ver con el primer aspecto.
Pero incluso con subdivi
siones administrativas idÓneas desde el punto de vista tecno
lÓgico, la efectiva prestaciÓn de servicios pÚblicos puede ~o
ser factible al nivel deseado por falta de una distribuciÓn
correcta de la capacidad fiscal ( subdivisiones ricas y po
bres del área n1etropolitana, divorcio necesidades-recursos).
En Estados Unidos se tiende a considerar
que este es el problema que justifica mayormente la formaciÓn de Órganos n1etropolitanos, lo que se explica: 1) por
las reticencias que provoca allí' siempre el aumento de di
mensiÓn y la pérdida de proximidad en las relaciones administraciÓn-ciudadano,
2) por la intensa segregaciÓn espa
cial por niveles de renta ( centro pobre, suburbio rico ).
Una forrna de enfocar el problema es dividir
el área sucesivamente en subáreas cada vez más pequeñas y
observ a r cual es el máximo nÚmero de subáreas en que
la
zona puede dividir se ( o el tamaño mí'nimo de las mismas ) ,
sin que l a dispersiÓn de los indicadores de capacidad fiscal
vaya rnás allá de una cota predeterminada que se considera
critica (x) . Se trata de formar subáreas lo suficientemente
grandes y diversificadas interiormente como para que las
disparidades de r e nta queden englobadas en su interior y no
haya entone es disp a rida d de rentas medias entre subáreas.
Si la dispersiÓn es 1nuy alta y no hay continuidad en t re distritos ricos y pobres, la Única instancia capaz de realizar
en su interior las compensaciones precisas' será, en el caso
extremo, el Órgano metropolitano.

(x) Ver W. Thompson. op· cit.
9

�Este ejerc1c10 puede realizarse en nuestra
área con tres niveles de subdivisiÓn: municipios, comarcas,
área·; o bien con cuatro: municipios, agregaciÓn sub- comar cal de municipios, comarcas, área, Se puede introducir la
subdivisiÓn de Barcelona en distritos al mismo nivel de la di
visiÓn municipal del área, con lo que la distribuciÓn ganarí;:
en homogeneidad de tamaños.
El ejercicio nos dará una p!J.
mera indicaciÓn de fragmentaciÓn administrativa Óptima en el
área desde este punto de vista.
Lo mismo puede hacerse,
quizás más fácilmente en una primera fase, con los municipíos de la Comarca tan sÓlo agrupándolos convenientemente
en super-municipios.

•,

.1 . . · ~ - lt

./

jo este punto de vista se ha realizado
un
ensayo de COnSOli ~
iÓn a
niveles, procurando obtener para
cada unidad una po aci Ón de.~. 100-200. 000 hab. , 200-300. 000 '\tt-lt\\0
..
hab. y 300-450. 000.
El é._..rto nivel de consolida cion ( malla 5 ) corresponde a la divisiÓn Barcelona-Resto de la Co marca.

rr

'

Malla

1

2
3
4
5

( Véase Tablas 4

NÚm. de
subdivisiones

Recorrido de la
renta per capita
(renta máx.- ren
ta minl Miles __Ets

38
19
11
7
2

a~ para

DesviaciÓn
tÍpica de las
rentas per
ca__Eita

90
83
49
35
32

21' 7
23,6
16,6
12,5
22,6

definiciÓn de las mallas )

La mayor dificultad apareciÓ al intentar consolidar la parte oriental. La gran poblaciÓn y baja renta de los
distritos IX y X y los municipios de Santa Coloma y Badalona, hacÍa difÍcil encontrar áreas ricas contiguas a las pobres
que
permitiesen la "compensaciÓn". A la vista de la tabla de dispe!_
siones se observa que, dejando aparte el caso de dos subdivisio
nes (Barcelona-resto de comarca), la menor dispersiÓn co rresponde ~la mayor malla ( 7 subdivisiones de 300-450. 000 ha
bitantes ).

10

�Si el objetivo perseguido fuera la creaCiÓn de
unidades capaces de soportar un gasto por habitante y año de ·
4. 000. pesetas por ejemplo, con una presiÓn fiscal máxima hipotética del 8 por 1 00, la consolidaciÓn deberia crear subdivi
siones con una renta media de 50. 000 pesetas per cap ita (x)-:
Y en ese caso la consolidaciÓn con municipios colindantes al
central deberia extender se obviamente a los más pobres
de
renta ( o bien deberian formarse municipios de tamaño medio
agrupando distritos de Barcelona con aquellos municipios empobrecidos ). La hipÓtesis de consolidaciÓn seria entonces semejante a la delimitaciÓn estadistica que engloba a los grandes y medianos municipios de carácter proletario.
SegÚn los datos de 1968, los municipios a com
pensar desde este punto de vista son Badalona, Cornellá, Pa-: ·
llejá, Ripollet, Sant Boi, Sant Climent, Sant Vicens, Santa Co
loma de CervellÓ y Santd Coloma de Gramanet. Con este
fin
se han probado distintas mallas modificando algunas de las an
teriores para tratar de obtener la máxima capacidad fiscal. La malla critica resulta de una variaciÓn de la nÚmero 4 ( 7
subdivisiones) en la que la renta per cápita m(nirna es de. 49. 803
pesetas.
.Con la malla 3 ( 11 subdivisiones ), cualquier madi
ficaciÓn empeora la distribuciÓn de las rentas; en el mejor de
los casos salen dos subdivisiones por debajo de las 50. 000 pe
setas/habitante.
Algo parecido ocurre con la malla 2 ( 19 subdivisiones ) en la que, si bien es posible, alterando las
subdivisiones, mejorar los mí'nimos, éstos siguen por debajo
de las 50.000 pesetas ( 46.276 y 47. 827 ).
Para la malla 5 ( Barcelona-resto Comarca )
se obtiene una capacidad fiscal parecida a la de la malla 4.
La renta mí'nima ( comarca ) es de 49.600 pesetas y la máxi
ma ( Barcelona ) de 82.130.
Como se ve, debido a la gran dispersiÓn
de
rentas y la segregaciÓn espacial de las mismas que se da en
el área barcelonesa, sÓlo disminuyen las diferencias de rentas
interáreas, o sus capacidades fiscales, cuando se toman subdivisiones de gran tamaño (300-450. 000). Esto parece indicar
que no se está lejos del caso extremo antes citado, en el que
la Única distribuciÓn capaz de compensar todas las desigualda
des es la que abarque a toda la zona como una unidad.

(x) Datos 1967-68.
11

�2. 2. Veamos ahora el rendimiento de la apo__:
taciÓn del Fondo Nacional de Haciendas municipales en tres
hipÓtesis de consolidaciÓn.
En base a datos referentes al año 197 O, la
distribuciÓn efectiva del 87 por 100 de la dotaciÓn del Fondo
( 4.937.026.435 pesetas) para reparto general por nÚmerode habitantes y grupo fue la siguiente:

Grupos de muni&lt;;j.
pi os (habitantes)

Pesetas
por grupo

NÚm. habitan Cuota pe setas
tes por grupo por habitante

Más de l. 000. 000

4.241.472

232,89

lOO. 001 - l. 000.000

5.093.245

193,86

5.632.638

175,30

5. 001 - 20.000

7.538.094

130, 98

Menos de 5. 000

7.810.697

126,41

20. 001 - 100.000

987.405.287

Fuente: Bolet{n Oficial del Estado,

10-7-1971.

Considerando tal supuesto, real por otra pal'te, la liquidaciÓn correspondiente a Barcelona y su comarca
se desglosa as{:
Barc e lona - c iudad .

406.251.606 ptas.

Comarc a 1953

174.362.555

11

580.614.161

11

Total

El total actual comarcal de 580 millones
( 1970 ) baja a 538 millones en la hipÓtesis I de consolida ciÓn ( Barcelona más los cuatro municipios de mayor tama ño ), 532 millones en la hipÓtesis II ( los mismos más Sant
Adriá, Esplugas, Sant Just, San Joan, Sant Feliu y Mongat )
y 514 en la hipÓtesis III ( consolidaciÓn de toda la comarca
en un solo municipio ).
Sie.ndo el capÚulo del Fondo destina
do a ciudades de más de un millÓn una partida limitada,
el
descenso de la aportaciÓn por habita nte ( especialmente para
los de Barcelona-municipio ) al aumentar la poblaciÓn que -

12

�que entra en el reparto (x) compensa con creces el ascenso de grupo de los habitantes correspondientes a los municipios
consolidados.
La pérdida, sin embargo, no es de una mag~
tud imposible de compensar por otras v(as (1 0-15 por 1 00); y
sobre todo, el efecto similar -y aún más acusado- que sepr~
ducir(a sobre las aportaciones a Madrid hace pensar que
el
mecanismo ser(a modificado.
2.3. Tanto este ejerc1c1o como el anterior,de
todos modos, no entran en el aspecto más interesante de los
efectos fiscales de la consolidaciÓn, es decir, el feed-back de la misma sobre la estructura y el nivel de la fiscalidad ~
cal consolidada ( si bien el primer ejercicio permite una
aproximaciÓn muy agregada a este efecto, suponiendo una pre
siÓn fiscal en alza, por ejemplo ) .
Este feed-back debe

considerarse en dos eta-

pas:

1) El efecto inmediato, en términos de ingresos
fiscales, de la extensiÓn de ingresos de régimen especial a la
parte consolidada de la Comarca.
2) La repercusiÓn de tal extensiÓn sobre las variables de base de la aglomeraciÓn ( localizaciÓn residencial
e industrial, valores del suelo, etc., ), as( como la repercu
siÓn de la extensiÓn de los estándares de servicio correspo~
dientes.
Este doble mecanismo puede analizarse por
medio de un modelo iterativo cuyo desarrollo nos proponemos
desde ahora.

(x) La cuota por habitante para el mumc1p10 central pasa de 232, 89
pesetas a 204, 41 en la hipÓtesis !, 200, 02 pesetas en la hipÓtesis II y 189, 51 pesetas en la hipÓtesis III.

13

�Tilhl:~

H.:t ngo

:tiln·~o

pohlnción

r.:to. /hílb.

vn:-1 (13)

1

2

.1

ona (JJ.\)

3

17

14

19

1

lb

5

21

16

lO

3

7

(G)

8

10

2

Ho:;;'i tilll·t (H)

2

b

6

!-lolins d Hcy (:-n~)

17

16

1

}::)ntc:~ci:r

(&gt;í)

11

7

4

· }íont~:lt C·~)

22

20

2

l'vll cj&lt;1 (:'LL)

2J

15

~

I';:J'iOl

25

4

21

7

6

1

14

lo

4

9

13

4

6

23

17

27

26

l

13

5

!)

15

2i

7

20

]4

6·

21

lT

6

18

27

9

Sta. Colo;na de C~rvelló (s.C.C. )26

19 '

7

St!l • ..:o~ o::H di! Gra:¡nn.:-t (SCG)

4

24

20

Sarda~ola (S)

16

9

7

Tiana (r)

24

11

13

Vi l&lt;Ld~c:~ ·1~ (V)

12

25

13

l._tun ic Í)•ios

B:~ l'Cd

Hrt d:~J

~astellctcfcls
CornclJ~

(G)

E·splugas
Gav~

(es)

t'&lt;!

U obrl!g:'lt (E)

(PAP)

(P)

Pl'&lt;tt de Llohrc .~ilt

s.

A(lri:ín de lk~és (~) .~ll)

S. B:&gt;uclilio (S.B.)
.S. CJir.icnt (SCl L)
~. Ct1¡:,a t d,el Val] és

(~; ..;v)

~~

feliu de Llobrcgnt (S.F)

s.

Ju:\n Jksri

(sJ'n

~).:-::,y,~rn

S. Ju::;tl.'

(S.JT)

S. Viccntd cleJs Horts (SV)

1\ =

.

1

(d'}

:

27

2.901

r-~...---------- ------ -----------------------------'
~.:::

o, J 22

.

t =

o, 61-t

------------------- ------- ----------------------------- --------l&lt;'u,~n.t~: i~~;,1 • nt·il.;iÓ , l } :tl.~pi:t n pa¡·tir ele "!.a -~C0:1l.'IJÚa
IJ;IJ"CC1UP.1"

r,,,!IÍ!-.; j •:.11

.:h."' Frb,l!lÜ;;;·,o )' .). Co

14

Pública loe;¡] en la

C0:ot:t1'~:t rl.!

�MUNICIPIOS DE LA COMARCA :
RANGos DE POBLACION V GTO. 1 HABITANTE.
Figura 1

Rango Población

•

27. •

•
•

•

~

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •
PAP

•

SCLL

..·!i/i!!,i!fif!!!//;!1/!~&gt; •

s ce •

•
•

...

•
20 •

. •es

J

•

~1

•
•

•
•

•
•

•

•

•

•
JO

•

e

•
•

V

•
•

•

•

•

•

•
•

e sa
•

•

Ba

•

•
•

SCG

•

•

•

oo . ·"·""';'·. ·;··· • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •••
•
10

20

27
Rango
Gto. 1 Habitante

�::!1

tO

e..,
Q

... _..,. ,...~.+,

fifi:Ufft

::::::::: !!'

. ::::::::1

DELIMITACION ESTADISTICA:
CORRELACION RANGOS POBLACION 1 GTO. POR HAB.

A. Municipios d•sviación positiva
B. Municipios •quilibrados
C. Municipios d~viación n•gativa

¡·····
·· ··· ··¡
···· ······
~

•••

6

•

••

•

••

li/f/~ft\l

,....
.......
..............
..¡¡¡¡1
.... .
········
··
··· ···········
~

�INDICE FUNCIONAL POR SECTORES
1950 - 1960
Mieria

Industria

1950 1 1960

1950 1 1960

-2 , 30
-1, 31
-0,10
-o, 06

-1,75
- 1,06
-0,08
-0,08

Sabadell
Tarrasa
Manresa
Matará

-o, 06
-o, 09
-o, 04

-0, 12
-o, 08
-o, 11
-o, 06

70,56
66,68
27,88
27,82

62,92
51,76
26,52
21,95

Vilanova i G .
Igualada
Granollers
Santa Coloma

-0,06
-0,10
-O, 09
-o, 05

-0, 03
07

14 , 54
14,20
9,04
7. 19

Cornellá
Vi1afr.anca
Sant -Boi
Prat
E'Sp1ugas
San Feliu Llob.
Sitges
Molins de Rey
Fuente: H.

-

-o,

-0,02

-

-0,02
-0,01

-

-

-o, 02

-

Capel.

-

-o, 01
-o, 02
-0,01

Electricidad
Agua, Gas y
S. San.

1950

1950 1 1960

11960

3, 14
114,73 -113,41
83,20
164,09
- 14' 7 6 29,45
38,29
3 ,21
48, 14 -1,67
51,37

Madrid
Barcelona
Hospitalet
Badalona

-

ConstrucciÓn

Comercio
1950

1960
1

Transportes
1950

1

1960

Servicios
1950

1 1960

6,1 50
-O, 64
0,01
0,09

-2,47
-O, 56
0,64
0,42

9 , 77
36, 93
-1,90
-2,73

6,66
9,64
18,39-11,72
-2,97 -1,34
-2,54 -1,35

-1,80
0,49
- 1, 91
0,95
-1,29 -1,06
-O, 94 -O, 51

-o,
-O,
-o,
-o,

18
18
06
08

-0, 17
&lt;'o, 15
-0,03

-2, 51
-2,52
-1,64
-1,26

-3,09
-2,67
-1,06
-1,02

-1, 31
-1,28
-0,71
-0,77

-1,64
-1, 30
-0,58
-0,64

-5, 19
-4,80
-3,67
-2,87

-5 ,
-4,
-2 ,
-2,

10,39
12, 18
9,25
11,44

-O, 44
-O, 51
-0,44
-o, 08

-0, 18
-0 , 44
-0, 16
-2,03

-0,44
-0, 04
-0, 04
o, 13

-o,03
-0,03
-0,03
0,10

-0,66
-0,49
-O, 02
-0,47

-0,67
-0,60
-0,37
-0,84

-0,46
-0,42
-0,35
-0,09

-0,36
-0, 32
-0,29

-1, 15
-1, 15
-1' 04

-

-1, 1 o
-1,41
-1,23
-0,84

7,28
0,65
2,75
6 , 39

12,40
0,47
5, 31
5,62

-o. 14

0,63
-O, 23 -0, 14
-o, 71 2.71
-o, 19 -0,09

0,21
-o, 01
o, 02

0,18

-o, o 1

-0,36
-0,92
-o, 30
-o, 28

-0,64
-0,74
-0,45
-O, 31

-0,20
-0,01
-0, 18
-0,08

-0,33
-0,08
-0,26
-0,03

-0,57
-0,56
-0,31
-0,55

-

4, 10
8,00
l, 82
5, 72

-0,28
-0,29
-0,20
-0,25

-

-

-

-

-

12 , 69
2 7. 02
2, 92
4,57

TABLA 2

1,25
o, 10
O, 11
- 0,03

-

-

-

-

Tesis Vol. II Departamento de GeografÍa U.

-

-0,01
.. o,ol
-0,01
-0,01
-o , 01
-o, 29
B.

-

-

-

8,46 -147,41-187 , 99
- 6,75 -62,80 -32,2 8
-0,98
-5, 13
-5, 8 1
- 1,32
-4, 35
4,0~

-0,
-0,
-0,
-0,

15
13
13
15

-

-

64
90
98
17

-O, 77

-o, 36

-o. 85

-o, 52
-o,
-O,
-O,
-o,

56
44
38
44

�Tabla 3

POBLACION TOTAL Y PORCENTAJE DE POBLACION ACTIVA
CIUDADES DE LA AGLOMERACION BARCELONESA

1950
Número
orden

1960

o/o
poblaci6n
activa

poblaci6n
total

Número
orden

o/o
poblaci6n
activa

poblaci6n
total

399
396
395
394
393
392
385

Matar6
Manresa
Igualada
Tarrasa
Sabadell
Granollers
Vilanova

57, 52
55,07
54, 55
54, 38
54,26
52,43
48, 69

31. 642
4 0.452
16.954
58.880
59.494
15.480
19.483

404
402
394
392
391
385

Igualada
Manresa
Matar6
Sabadell
Molins
Granollers
Tarrasa

50, 4 0
49, 76
47 ,99
47, 76
47, 61
47' 11
44, 60

19.886
52.216
41.128
105. 152
1 o. 191
20. 194
92.234

377
370
364
357
352
342
308

Badalona
dospitalet
Barcelona
Prat
Cornellá
S. Baudilio
S. Adrián

47, 17
46,06
77,54
44,80
44, 10
43, 02
41,02

61. 654
71. 580
l. 280. 179
10.401
11.478
10. 811
10 . 227

353
351
350
345
337
335
320

Hospitalet
Badalona
Barcelona
Vilanova
S. Baudilio
Prat
Cornellá

42, 55
42,41
42, 38
42, 01
41, 51
41, 41
40, 17

122.81 8
92.25 7
l. 557. 863
25. 669
19.968
14. 131
2 4 . 7 14

39,86

l. 618. 435

317 Madrid

40, 08

2.259.931

39, 36
39, 30
38,24
36, 82
36, 79

12. 793
32. 590
15. 725
10.941
96. 217

287 Madrid

297
296
270
221
220

Esp1ugas
Sta. Coloma
Gavá
Si tges
Badalona

Fuente: M. Cape! Tesis Vol II. Dpto. de Geografra U. B.
Nota: El número de orden se refiere a la clasificaci6n española de mumc1p10s de
más de 1 O. 000 habitantes según o/o de poblaci6n activa. El total de estos municipios eran de 402 en 1950 y de 421 en 1960.

16

�Tabla 4
Disparidad de capacidad fiscal en las subdivisiones de la Comarca
(Medida por la renta per e á pita 19 68)
Malla actual ( 30 subdivisiones)

Are a

Renta /habitante

Población

67.232
75. 604
118. 688
103.507
53.423
104. 831
7 5. 178
87. 616
63. 733
71. 252
127. 675
77. 448

9 6. 600
137.550
142. 051
113.421
93.234
99. 175
126.913
172.201
337.222
165. 310
101.231
230.231

47. 315
79. 707
46.996
54.408
47. 644
52.224
51. 063
54.946
56. 458
45. 775
43. 100
48.409
42. 576
57. 567
41. 959
37.849
52.266
55.011
61.721
67.456
40. 541
49.455
39. 860
61. 748
59.246
56.592

150. 143
11. 2 72
66. 323
22.893
2 3. 190
216.433
14. 568
19. 627
5. 01 o
3. 345
2.400
27. 828
15.948
24.466
39. 248
l. 746
17.219
15. 620
10. 663
8. 602
12. 358
l. 848
9. 162
14. 337

Dto. I
II
III
IV
V

VI
VII
VIII
IX
X
XI
XII
Badalona
Castelldefels
Cornellá
Esplugas
Gavá
Hospitalet
Molins de Rey
Monteada
Montgat
Pallejá
Papiol
Prat de Llobregat
Ripollet
S. Adrián del Bes6s
San Boi
San Climent
San Cugat
San Feliu de Llobregat
San Juan De spi
San Just
San Vicens dels Hors
Sta. Coloma de Cervell6
Sta. Coloma de Gramanet
Sardanyola
Tia na
Viladecans

17

2. 399
18. 9 34

�Tabla 5
Malla 2 ( 19 subdivisiones )

Are a

. Dto.
Dto .

Renta per cápita

Poblaci6n

67.232
75. 604
118.688
103.507
79.920
75. 178

96. 600
137. 550
142.051
113.421
192.499
126.913

87. 616

172.201

63. 733
63. 733
69. 615
127. 675
77.448
77.448

168.611
168.611
187.776
101.231
115.115
115.115

Badalona, Tiana, Montgat

47. 527

157.452

Sta. Co1oma, Monteada,
Ripollet, Sardanyola

44.478

141. 110

Hospitalet I (x)
Hospitalet II (x)

52.224
52.224

106.216
106.216

Cornell~.
Esplugues, Sant
Just, S. Juan Despr, Ripoll,
Pallej~. S. Vicens, Molins de
Rei, S. Feliu, Sta. Coloma de
Cervell6, S. Cugat

50. 911

175.599

Prat, S. Boi, S. Climent,
Viladecans, Gav~. Castell
defels

so.

122.218

Dto.
Dto.
Dto.
Dto.

I
II
III
IV
V-VI
VII

Dto. VIII
Dto.
Dto.
Dto.
Dto.
Dto.
Dto.

IX a (x)
IX b (x)
X~ S. Adri~
XI
XII a (x)
XII b (x)

196

(x) Se considera el área dividida en dos de igual poblaci6n y renta
per cápita.

18

�Tabla 6
Malla 3

11 subdivisiones

.... -

Are a

Renta per e á pita

Población

86.822
79.920
72. 830
52.224

210.021
192.409
292.291
216.443

Dtos. XI, Esplugues, Cornella
S. Boi, S. Climent, Viladecans,
Gava, Castelldefels

77.838

284. 837

Dtos. III, S. Just, S. Juan Despr
Papiol, Palleja, S. Vicens, M o
lins de Reí, S. Feliu, Sta. Colo
ma de Cervell6

97. 168

211.515

77.445

2 30. 231

Dto. IX

63.733

337.222

Dtos. X, S. AdrHt, Sta. Coloma
de Gramanet

46.876

278.938

Badalona, Tiana, Montgat,
Monteada

48. 08 3

193. 163

Dtos. I y IV
11
V y VI
11
II, VII, Prat
11
Hospitalet

Dto. XII

19

�Tabla 7
Disparidad de capacidad fiscal en las subdivisiones de la Comarca
(Medida por la renta per e á pita 19 68)
Malla propuesta ( 7 subdivisiones )

Are a

Renta per e á pita

Poblaci6n

77. 303

4 56. 872

Dtos. XI, Hospitalet, Prat,
San Boi, San Climent, Vi la
decans, Gava, Castelldefels

69.243

4 39. 882

Dtos. III, Cornella, Esplugues,
San Just, S. Juan Despr, Papiol,
Palleja, S. Vicens, M o lis de
Rei, S. Feliu, Sta. Coloma de
Cervell6, S. Cugat.

81. 192

317.950

X

79.965

375. 331

XII

81. 800

402.432

63.7 3 3

3 3 7.222

47.037

321. 028

Dtos. II,

V,

Dtos. I. IV,

Dtos.

Dts.

VIII,

VI,

VII

IX

S. Adriá, Sta. Coloma, Sar danyola, Ripollet, Monteada,
Badalona, Tiana, Montgat.

20

�TABLA

8

Malla 5 ( 2 subdivisiones

Renta per capita

PoblaciÓn

Barcelona

82.130

1.815.891

Resto comarca

49.600

835.644

Are a

A) Fuentes para las tablas 4 a 8: Gabinete técnico de Pro
gramaciÓn, Factores EconÓmicos, apéndice al Plan G~
neral de AcciÓn Municipal.
Muns, JoaquÍn. ''La Renta de Barcelona-ciudad y su zo
na de influencia: un intento de determinaciÓn'', en Banca Catalana, diciembre 1971.
En ambas publicaciones las cifras de pobla ciÓn son estimaciones para 1968 que pecan por exceso, para
Barcelona-ciudad, y por defecto, para el resto de la comarca. Sin embargo, aún disponiendo de los datos del censo
de
1970, se ha preferido manejar las cifras de los anteriores estudios sin modificarlos, por interesar más el plante ami ento teÓrico del ejercicio que sus resultados prácticos.
B) Las modific a ciones introducidas para obtener subdivi siones de renta per capita semejantes o superiores ~ las 50. 000 pesetas son:
Malla 2:
Se separa San Adrián del distrito X y se
une al grupo de Santa Coloma, Monteada, etc. con lo que la
renta de este grupo pasa de 44.478 a 46.276 ptas./habitante.
Malla 4: Santa Coloma de Gramanet se une al distrito
IX con lo que se obtiene dos nuevos grupos:

Dto. IX + Santa Colom.a
S. Adrián, Sardanyola, Ripollet, Monteada, Badalona, Ti~
na y Montgat

21

h

Renta per
ca pita

PoblaciÓn

58.652

428.684

49.883

229.860

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="5">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="27">
                  <text>02.02. Gabinet tècnic de programació</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="28">
                  <text>1965-1978</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="29">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43842">
                  <text>Documentació sorgida de l'activitat realitzada al Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14601">
                <text>Aspectos económicos de una consolidación administrativa en la Comarca de Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14602">
                <text>Comarques</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14603">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14604">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14605">
                <text>Administració local</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14606">
                <text>n. 32, octubre 1974, p. 2-21</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14607">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="37306">
                <text>Giménez Yuste, Mario</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="37307">
                <text>Lucena, Gabriel</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14608">
                <text>Boletín del Gabinete Técnico de Programación</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14609">
                <text>1974</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14610">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14611">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14612">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="37260">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="45">
            <name>Publisher</name>
            <description>An entity responsible for making the resource available</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="37261">
                <text>Gabinete Técnico de Programación del Ayuntamiento de Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="37308">
                <text>Ponència presentada a la I Reunión General de Servicios de Estudios. Madrid. Noviembre 1973</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14613">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="95">
            <name>Arrangement</name>
            <description>Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="44951">
                <text>UI 796</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="946" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="480">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/946/OpinioSocialista_1986_n1_LaCapacitatGestioAjuntaments_PM.pdf</src>
        <authentication>cff545a57b30974e308809f86efacc4a</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42154">
                    <text>La capacitat de gestió
dels ajuntaments
PASQUAL MARAGALL

L'experiència de sis anys i mig d'ajuntaments democràtics
ens permet afirmar que, dintre del sector públic, els ajuntaments són el subsector que respon amb més flexibilitat als
reptes d'una administració moderna. Els ajuntaments de Catalunya i d'Espanya són capaços de generar, mitjançant l'estalvi i la inversió, un canvi d'expectatives econòmiques més
importants que el que podria provocar un augment de la circulació monetària des del Banc d'Espanya.
El sistema democràtic local és el més adequat per produir uns serveis
ajustats a la demanda. La confirmació d'aquesta afirmació la trobem
dins de l'alta mortalitat política dels alcaldes de les poblacions on es produeixen fenòmens d'ineficàcia,
Per això no es pot admetre el simplisme que contempla el dèficit com a
única referència i veu els ajuntaments com uns malversadors irresponsables.
Els alcaldes han estat més a prop de l'arquetipus shumpeterià d'empresari que molts dels que professen com a empresaris. Han corregut més
risc, fins i tot pel que fa al seu nivell d'ingressos i a la seva vida personal.

ELS AJUNTAMENTS, SECTORS GESTORS PER EXCEL'LÈNCIA
L'Administració local és l'administració que està més a prop dels ciutadans i, per tant, és el sector de l'activitat pública més fàcil de ser controlat pels mateixos ciutadans.
Els ajuntaments no tenen pròpiament l'element de la competència mútua entre ells, però en canvi és fàcil de caure en la comparació entre ajuntaments .
El públic, o en aquest cas els ciutadans, compara, i pot produir-se el
fenomen de "votar amb els peus", És adir, pot traslladar la seva residència si els serveis oferts per l'ajuntament del costat són millors que els
d'allà on s'està visquent.
A més a més la proximitat als ciutadans del sector local dóna a les eleccions locals una força fiscalitzadora molt superior a la que és normal en

�L'O P JNJO SOCIA LISTA

altres nivells de l'administració, en què la competència electoral es basa
fonamentalment en idees molt generals. La comprovació que es compleixin o no escapa quasi totalment de l'experiència en la vida social quotidiana del ciutadà com a individu.
En això l'estat és clarament diferent del sector privat. La critica de
l'empresariat a l'estat es basa en la comparació amb el sector privat on el
ciutadà pot comprar o no comprar, cosa que no pot fer amb l'estat.
AI sector local, però, aquest tipus de crítica liberal no és tan vàlida en
la mesura en què aquesta comprovació de qualitat i de preu hi és. 1 els
ciutadans la formulen cada dia. Qualsevol alcalde d'Espanya pot testimoniar fins a quin punt té present la pressió d'un "mercat" de ciutadans
que li recorda cada dia el que està fent bé o el que està fent malament.
Caldria definir, però, una grandària mínima a partir de la qual les corporacions locals poguessin assumir aquesta condició de gestors per
excel·lència. Les dimensions més apropiades serien ajuntaments grans i
mitjans, comarques i àrees metropolitanes. Els districtes i els ajuntaments
petits serien les unitats polítiques de participació o descentralització territorial.
Dels 935 municipis de Catalunya, 50 tenen entre 5.000 i 10.000 habitants, 38 entre \0.000 i 20.000, 24 entre 20.000 i 50.000, 8 entre 50.000 i
100.000, 7 entre 100.000 i 500.000, i només un, Barcelona, té més de mig
milió d'habitants.
Des d'aquesta perspectiva és evident que les corporacions locals comparteixen algunes de les caracteristiques de les empreses. És significatiu
que quan en un sistema d'economia centralitzada es vol fer un apropament al sistema de mercat es recorre als ajuntaments. Això va succeir a
Hongria on, per primer cop, els ciutadans van poder comprar un paper
que donava interessos. 1 aquest paper era emès pels ajuntaments.
En el camp de la incorporació de procediments informàtics, la capacitat de reacció dels ajuntaments ha estat molt a prop de la que es diu que
tenen les empreses. L'Ajuntament de Barcelona en va ser el capdavanter,
però l'esperit innovador s'ha estès a municipis més petits.
És molt significatiu el cas de Monòvar, on van dissenyar un programa
que va permetre informatitzar pràcticament tota la gestió municipal, incloses les actes de la Comissió de Govern. La qualitat del programa era
tan notable que la companyia subministradora de l'ordinador va comprar-ne el software per comercialitzar-lo entre els ajuntaments.
El professor Garcia Duran, seguint Kenneth Arrow, explica que bona
part de les crisis es poden analitzar en funció de la distribució de les expectatives optimistes i pessimistes. Segons aquest model, la crisi es pot
explicar per la polarització d'expectatives pessimistes. És adir, que el
grau de pessimisme existent és superior a allò que justifiquen les possibilitats reals d'inversió, d'activitat o d'ocupació.
Probablement, aquest país està visquent un moment semblant a aquest.
El que es tractaria de fer, des del punt de vista de política econòmica, seria frenar aquesta polarització excessiva cap al cantó pessimista. 1 aquest

paper de trencadors de la uniformitat, que diu García Duran, es pot exe~­
cir molt millor des dels ajuntaments que des de cap altre centre de decisió.

EL CAS DE BARCELONA
L'Ajuntament de Barcelona és un conglomerat d'àre~s. i d'empreses el
moviment anual del qual està al voltant dels 120.000 milions de pessetes.
El ventall dels servei s que produeix comprèn des de serveis de software
fins a clavegueram i teatre infantil. La seva producció repres;nta m~s del
5 per cent del producte interior brut de la ciutat. Sens dubte es la pnmera
"empresa" de Catalunya i la que genera més efecte colaterals en totes
les direccions.
Té una plantilla de més de 11.000 funcionaris i 2.000 ~?'!tractats laborals. i afegim el personal del organs autònom de gesuo I el de les empreses municipals, arribem a xifre que ronden el 24.000 llocs de treball.
Barcelona, per tes seves característ iques especials, és una bon~ mo~tra
del que pot arribar a fer el sector local en general, sempre que hi hagi la
voluntat política adient.
.
.
La gestió portada des de 1979 ha permès realitzar un sa~eJ~ment financer i una reforma administrativa que són un punt de referència per la resta de les administracions públiques.
Durant els mesos immediats a la presa de possesió del primer consistori
democràtic es va constatar la dificultat d'aïllar els problemes i tractar-los
seguint un ordre de prioritats. A Barcelona es van inventari~r fins a 230
serveis específics molt diferents els uns dels altres, la major part dels
quals no tenien cap escala jerarquitzada d'objectius.
, ..
D'altra banda, la situació financera es caractentzava per un dèficit
enorme, producte d'una estructura local inflexible i antiquada i .dels hàbits adquirits als anys 60 en què el creixement accelerat permetia pagar
els dèficits d'un any amb l'augment dels ingressos dels següents.
Finalment i aquesta és una caracterí tica especifica de Barcelona,
l' Ajuntamen~ carregava, i carrega, amb el ~ost dels se~v.eis ~ipícs d'una
capital com Barcelona. La manca de reconeixement politic d aquesta c~­
pitalitat ha fet que l'admini tració local sigui responsable d'uns ,serveIS
que normalment paga l'estat, o més recentment , els governs_ auton.oms:
L'Ajuntament de Barce lona. per exemple. manté 24 museus, ) hospitals I

11 centres d'EGB.
El procés de millora de la gestiò encetat per l'Ajuntament va començar
per la millora del control de la despesa. I aquest control havia de
començar per la de pesa de personal. En meny d'un any es va fer un
cens de per sonal, es van ampliar i unificar el horaris ~ es va impla~tar ~.n
control d'assistència informatitzat. Es va fer un proces de regularització,
es va simplificar la plantilla, i es van reduir les categories de 260 a 71. Es
van reconèixer les organitzacions sindicals com a interlocutores dels tre-

�L'O P IN IO SOCI A LIST A

balladors i es va firmar un acord de condicions laborals. Tot un seguit de
mesures que l'Administració central no va dur a terme fins tres anys després.
El resultat d'aquest procés va ser augmentar la tecnificació de l'Administració sense que el cost, en termes reals, pugés . El 1985 hi ha 1.000
funcionaris menys que el 1979, i les empreses municipals, incloent-hi
autobusos i metro , han pas sat de 11.200 a 8.900 treballadors .
Aquesta reducció absoluta amaga una intensa renovació de personal.
Es van incentivar les jubilacions anticipades, es van amortitzar places de
categories tècniques, que es van cobrir amb personal més jove i més ben
qualificat.
Aixi, el nombre de persones amb fun cions tècniques ha augmentat un
17 010 des de l'abril del 79 al desembre del 84, mentre que el nombre de
persones amb funcions administratives i subalternes ha baixat un 16 per
cent en el mateix període.
Després de 6 an ys es pot presentar un augment en la quantitat i una
millora en la qualitat dels Serveis municipals sense que els recursos consumits hagin augmentat. En efecte, el 1980 les despeses ordinàríes totals
van pujar a 79.067 milions de pessetes , pràcticament la mateixa quantitat
que el pressupost ordinari el 1985: 72.501 milions de pessetes. Això vol
dir, evidentment, que hi ha hagut un augment de la productivitat dels recursos.
Les causes de l'augment de la productivitat , tot i que són molt variades, es poden resumir en dos grups.
El primer consi steix en l'aprofitament dels estímuls productius que la
democratització de la vida municipal comporta: la transparència de les
condicions de treball, dels horaris, de les retribucions; l'aplicació d'inc.o~pa~~bili~ats, la introducció de la negociació cellectiva, la crítica i participacio CIUtadana, molt facilitades pel procés de descentralització
territorial.
Aquest conjunt de factors constitueixen estimuls molt poderosos per
augmentar l'eficàcia i la ineficàcia de la màquina municipal que , en definiti va, funciona dins d'un aparador. De fet, aquesta és la justificació de
fons de l'eficiència productiva de la despesa pública local en relació amb
altres sectors de l'Administració.
En segon lloc, l'Ajuntament de Barcelona és probablement l'Administració Pública que més ha contribuït, amb els plantejaments i amb els
fels, a posar en crisi el model d 'organització i gestió burocràtic, no sense
resistències per part dels sectors més interessats en defensar aquest model.

PARTICIPACIÓ DEL SECTOR LOCAL
EN LA DESPESA PÚBLICA
El subsector local de l'Administració Pública espanyola, amb més d'I

bilió de pessetes d'operacions sobre un total de 8 bilions, és una part no
gens menyspreable del Sector públic. Juntament amb el Sector autonòmic, que supera també el bilió, representa el 29 per cent de la despesa pública consolidada segons dades de la Dirección General de Coordinación
de Haciendas Territoriales, mentre que a Itàlia i al Regne Unit aquest nivell és del 17 i del 26 per cent, respectivament.
Això, d'una banda, vol dir que tenim uns nivells de descentralització
territorial de la despesa més plausible d'allò que normalment es vol admetre. Però, d'altra banda, encara estem molt lluny dels percentatges que
a l'any 1980 els experts reconeixien com a desitjables , que eren 50, 25 i 25
per les adminístracions central, autonòmica i local, respectivament.
El que és més greu, però, és que estem molt lluny d 'allò que la pròpia
realitat exigeix. Especialment en el subsector local, perquè no supera el
15 per cent del Sector públic, sense Seguretat Social.
Per assolir l'objectiu del 25 per cent de participació sense reduir els recursos de les comunitats autònomes no hi ha cap altra solució que recórrer a mesures fiscals no contemplades per les lleis vigents o no desenvolupades . Aquestes mesures haurien de permetre, en el context d'un augment del pressupost brut de les comunitats autònomes, un augment de la
capacitat neta de despesa del subsector local, mitjançant la redi stribució i
la creació de fons de cooperació municipal als governs autònoms.
Des de l'alcaldia de Barcelona defensarem sempre la implantació d'una
fiscalitat autonòmica sempre que es donin tres condicions: (1) que els recursos obtinguts es dediquin a nodrir la capacitat de despesa dels ajuntaments, és adir, el sector gestor per excellència, (2) que la redistribució es
faci objectivament, i (3) que la població en percebi clarament el benefici .
Però els tributs que es puguin establir d'acord amb aquesta concepció
fiscal, tot i que es refereixin a problemes específics i a zones concretes del
país, haurien de respectar el principi que, a mig termini, els impostos no
han de tenir un caràcter estrictament finalista. A mig termini, la solució
és federalitzant; renda, societats i IVA, repartits entre els tres nivells de
govern, com a Alemanya .
Cal que es produeixi una autèntica redistribució en cascada cap al Sector públic autònom i cap al Sector públic local. Nosaltres defensarem
sempre que en aquesta redistribució progressiva s'introdueixin criteris
d 'organització, exigències de control de qualitat, de màxims i mínims per
part de l'Administració central i, òbviament, de les administracions autònomes.
Els governs autònoms haurien de reconèixer que la pròpia essència del
seu poder polític en relació a les administracions local s consisteix precisament en això : la determinació dels criteris polítics que poden orientar la
despesa dels recursos que ells controlen.

�L'OPINIO SOCIALISTA

PROBLEMES PENDENTS
Hi ha un seguit de problemes que no han estat encara resolts després
de sis anys d'administració local democràtica, o que han sorgit de bell
nou durant aquest temps. Es tracta de la drogaaddicció i les seves derivacions cap al camp de la seguretat i l'administració de justícia i, indirectament, la sanitat, així com d'altres problemes relatius al comportament civil en una fase de transició.
En relació a les drogues, els últims cinc anys han vist créixer uns fenòmens molt semblants als que ja coneixen altres països, especialment els
Estats Units, des de fa quinze o vint anys. Ens referim a l'extensió del
consum, a les seves repercussions socials i als debats que genera.
No hi ha una forma única i definitiva de tractament dels drogaaddictes, especialment els heroïnòmans, a llarg termini. La discussió entre professionals gira sobretot entorn de les mesures de reinserció i de prevenció.
El ~ue.sí està clar, però, és que cal afrontar, com a mínim, els aspectes
samtans de la drogaaddicció.
Probablement la gestió dels serveis sanitaris és la prova més important
per aclarir com serà el repartiment de funcions entre les administracions
públiques. Per la seva participació al PIB i a la despesa pública són sens
dubte la columna vertebral dels serveis personals transferits a les comunitats autònomes.
La gestió per part de l'Administració local aquí també és garantia
d'eficàcia i innovació. Contra el que s'ha dit a vegades, quan l'administració local ha irromput a la Sanitat, ho ha fet atenent necessitats que altres administracions més burocràtiques o poc participatives havien ignorat, com Planificació familiar o Salut mental.
I no només en aquests casos. També en la gestió d'institucions complexes com hospitals, l'Administració local ha demostrat que té la força política i el coneixement professional precís per portar-la d'una manera diferent.
A Barcelona, per exemple, el cost per unitat d'assistència bàsica UBA
va ser, al 1984, de 15.691 ptes. per UBA i dia a l'Hospital del M;r i, d~
10.060 ptes. a l'Hospital de l'Esperança. Als hospitals de la Seguretat Social el cost és desconegut. La subvenció rebuda per UBA i dia ha estat de
10.472 ptes., mentre que a Sant Pau i al Clínic ha estat de 20.000 ptes. i
de 15.000 a alguns centres privats.
Quant a l'actuació dels ajuntaments davant l'atur, tot just hem
començat.
A Barcelona hi ha 270.000 joves entre 14 i 24 anys. Entre els 16 i 24
anys, el 42 per cent és a l'atur. La taxa de fracàs escolar, en termes de repetició de curs, és del 50 per cent a EGB, 55 per cent a BUP i 75 per cent
a FP. Aquestes xifres donen una idea de la magnitud del problema, de tal
com és ara i de com pot agreujar-se en un futur.
L'Ajuntament de Barcelona ha emprès la creació d'un dispositiu d'actuació en el camp de les iniciatives locals d'ocupació i de les iniciatives

empresarials.
D'aquesta manera s'ha fet un capgirament de fons. Fins ara els ajuntaments no admetien cap altra responsabilitat respecte a l'atur que l'ajut
per mitigar-ne els efectes. La veritat és que la contribució dels ajuntaments en la lluita contra l'atur és relativament marginal. Però no és possible declarar-se irresponsables davant aquest problema. La duració de la
crisi, que és superior del que ningú no havia previst, produeix efectes
qualitatius importants. Les possibilitats de reinserció laboral d'una persona decreixen en progressió geomètrica a mesura que s'allarga la durada
de la situació de desocupat.
El finançament dels transports públics exigeix també la perspectiva de
les solucions específiques. En el cas de Barcelona, la singularitat rau en el
caràcter metropolità dels serveis prestats i en els dèficits derivats de la
gran complexitat dels moderns sistemes de transport urbà.

LA CAP ACITAT DE BARCELONA
Tots els problemes esmentats anteriorment necessiten solucions específiques. En el cas concret de Barcelona, però, les solucions han de passar
també per la constatació de la capitalitat que Barcelona exerceix de fet i
que té voluntat de consolidar. Barcelona és capital de Catalunya, però és
també capital d'Espanya.
El reconeixement d'aquesta capitalitat no ha de limitar-se a uns drets
econòmics. Barcelona proposa un reconeixement polític de la seva capitalitat.
Hi ha una certa contraposició entre el debat propi de les ciutats i l'inevitable grau d'uniformitat que provoquen les capitals. Els valors propis
de les ciutats a vegades es veuen amenaçats per la presència d'una capitalitat política.
És important que hi hagi un equilibri entre el rol de capitalitat i el més
genèric, i fins a cert punt oposat, de ciutat. I potser aquí tenim la diferència que encara s'aprecia entre el cas espanyol i la posició que ocupen
Washington o Bonn als seus països. Ni Washington ni Bonn pretenen ser
al mateix temps la capital i la primera ciutat.
Evidentment a Espanya la situació no és la mateixa. La realitat de Madrid també és un factor que s'imposa. Però cal reconèixer que la llei no
esgota la realitat. Cal acceptar la idea d'un cert dualisme fàctic.

CRITERIS PER A UN MODEL DE GESTIÓ
Un model de gestió possible per a Espanya, que hauria de començar a
aplicar-se ara perquè estigués rodat el 1990, hauria de tenir en compte els
següents criteris i propòsits:

�I. Legalment o pràcticament les competències de l'estat i de les comunitats autònomes haurien de ser taxatives, amb numerus clausus i les locals, residuals.
'
2. No hi ha gairebé cap problema que pugui solucionar-se només des
d'un sol nivell de govern. L'atribució de competències que fan la Constitució i les lleis bàsiques és només una convenció simplificadora.
3. En realitat no hi ha competències exclusives, ni tan sols plenes. Totes són compartides, o quasi totes. El que és important és identificar el
responsable o responsables del projecte, de cada projecte.
4. El sector local ha d'arribar en cinc, sis o set anys al 25 per cent del
sector públic, excloent-ne la Seguretat Social.
5. Aquests objectius poden perseguir-se encara que no hi hagi lleis que
els consagrin.
6. Els polítics haurien de contenir-se la tendència a tractar directament
amb el ciutadà, passant per sobre dels poders elegits de nivell inferior.
7. Cal també autocontenció en la susceptibilitat. Hauria de ser normal
per exemple, que un ministre anés al Liceu sense haver de passar per la
taquilla del president de la Generalitat , del delegat de Govern i de l'alcalde. Els municipis no tenen fronteres . Aquesta és la seva força. Cal no enyorar els burots.
8. Barcelona hauria de ser la seu d'institucions d'àmbit estatal. Ni la
Constitució ni els costos ho impedeixen.
9. Barcelona ofereix a Catalunya i a Espanya un gran projecte, bo per
a tothom: l'organització dels Jocs Olímpics de 1992, que faran de trencadors d'uniformitat.

Aquests criteris i propostes no són el fruit de la bona voluntat o d'una
certa imaginació . Són el fruit de sis anys de pràctica política local: el
fruit d'una apassionada lectura, des de Barcelona, del projecte de construcció d'una Catalunya autònoma i d'una Espanya moderna.

El Wojtylanisme i
la tercera restauració
Del Vaticà II a la Contrareforma polonesa-germànica?
JOSEP M. a PIÑOL

La publicació d'un informe confidencial sobre la teologia de
l'alliberament presentat pel cardenal Ratzinger en una reunió
de cardenals i la de "La instrucció sobre alguns aspectes de
la teologia de l'alliberament" subscrita per la Congregació
per a la Doctrina de la Fe (3 de setembre de 1984), sacsejaren
potser per primera vegada amb contundència l'opinió pública. L'escalada, però, tot just havia començat. Seguirien les
declaracions explosives de Ratzinger a la revista "Jesus",
com a primícia del seu "Informe sobre la fe", la notificació
de l'ex-Sant Ofici: reserves sobre Boff (11 de març de 1985)
i, finalment, la sanció d'un any de silenci imposada paternalment al franciscà brasiler Leonardo Boff -què més voldria,
declarava ingènuament Ratzinger, que un any sabàtic? (I)
El cèlebre Informe Rockfeller ja havia donat el primer toc d 'alerta a
Nixon (1969), tot denunciant "la transformació de l'Església en força de
can vi a Llatinoamèrica". El " Comitè de Santa Fe", braintrust de la
ideologia reaganiana ja afirmava sense embuts : "cal enfrontar-se (i no
senzillament reaccionar a posteriori) amb la teologia de l'alliberament
com és utilitzada a l'Amèrica Llatina" (1980) (2). A Ratzinger, maitre- àpenser teològic de la Restau ració woj tyliana , només li intere s a l'ortodò xia , perqu è tal co m declarava a Viuorio Messori " defensar l'ortodòxia é
defensar el pobres". Una corti na de fum per tal d'encobrir la convergència objectiva amb le co nsigne de Reagan i, allò que és més greu, la
benedicció als dictadors llatinoamerican s. Encara no feia vint -i-quatre
hores de la promulgació de la "Instrucció", que els sicaris de Pinochet
assas sinaren el capellà francès André Jarlan a la barriada de la Victoria
de Santiago ...
Finalment, la paraula fatídica "restauració" és pronunciada obertament en la seva conversa. Ratzinger tocà d'entrada el tema suaument i
amb una extraordinària habilitat dialèctica: "Si per restauració s'entén
un tornar endarrera, aleshores no és possible cap restauració. L'Església
va endavant cap a l'acompliment de la història, mira endavant cap al Senyor". És l'aperitiu, la tasseta de cafè que va oferir gentilment a Leonar-

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14614">
                <text>La capacitat de gestió dels ajuntaments</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14616">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14617">
                <text>Administració local</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14618">
                <text>Descentralització administrativa</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14619">
                <text>Subsidiarietat</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14629">
                <text>Espanya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21782">
                <text>Ciutats</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14620">
                <text>n. 1 , febrer 1986</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14621">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14622">
                <text>L'Opinió socialista</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14623">
                <text>1986</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14624">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14625">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14626">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14627">
                <text>Article de Pasqual Maragall, revisant els reptes i capacitats de gestió de les corporacions locals de l'Estat Espanyol i en particular el cas de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14628">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="947" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="481">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/947/Revista_de_Girona_n119_1986_PM.pdf</src>
        <authentication>4080388ded0bddff9ce4f8afdc168a22</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42155">
                    <text>ELS ALTRES
GIRONINS
"A mi Rupia
m'estirava molt", diu
Pasquai Maragall
assegut a la taula del
seu mas mentre
contempla ies
tortades
"olímpiques" de
Banyoles.

es deis revolts que baixen cap a Parlavá, deixant la carretera general de Girona ala Bisbal i Palamós, es veu el mar, per primer
cop, venint de Barcelona.
Es veuen les Medes i el Montgrí allargassat i de
seguida, a l'esquerra, per sobre de Foixá, es veuen
Roses i el Pañí. És a dir, l'Empordanet i l'Empordá.
Estem a Rupia. Vet ací el seu encant. Quan era
menut i anávem a Empuñes a veure els Rubert, si no
passávem per Medinyá i Sant Jordi, si agafávem per
dintre de Girona i Sarria cap a Flagá, amunt i a l'esquerra, teníem el shock del mar a Rupia.
I com que les primeres impressions son les que
compten, vet aquí que molts anys després, quan tornant de New York anávem a Can Abadal amb en
Lluís Argemí i la Carmen i l'amic Da Cal i la Dorsey,
Rupia a mi em tirava molt.

D

Uencant
de Rupia
512

I

�"Des de la Tálala de Rupia es veu l'Empordé que van trabar els grecs que
van arribar ta más de dos mil anys".

Un b o n día de la Setmana Santa de 1976, el veterinari de la Bisbal, en Coll, q u e ara és regidor de la
Bisbal, ens va d u r peí camí de la térra negra fins
a la Talaia.
Allá hi havia dos masos abandonats: Can J e p o t i
Can Planes. A Can Planes hi havien estat la Maria de
les Ulleres i el Carrión Capitán, un matrimoni andalús q u e hi va plantar u n a olivera al davant i q u e va
baixar al poblé quan es van fer grans i els filis havien
marxat j a per fer de paletes.
Ara, la casa era buida. Pero els neis paletes n'havien arreglat el sostre —^que és el mes important— i
hi havien instal.lat Faigua. I a banda i banda, el
Canigó i les Medes.
Tot el q u e h o m pot somniar.
Els vells de Rupia ens van fer l'arribada agradable. El "sueco", el Pepet de la Font i el Pitu Bosch,
que era el majordom de Ca l'Abadal.
Ara tots tres j a no hi son. I jo em pregunto q u e
com ens ho haguéssim fet sense eils.
El Pepet de la Font, que m'ensenyavales plantes i
em feia els empelts deis cirerers, és aquell que em va
din "Aixó és margall; no val res". I quan jo li vaig
contestar q u e j o m e ' n deia, va rematar: "Ais conills
els agrada".
En Pitu va plantar els rosers, q u e encara ahir, a
final de novembre, florien. I el "sueco", q u e feia

Revista d e Giiona

quilómetres c a d a d i a a m b e l s e u inseparable " C h u s qui", un goset al qual li va fer matar u n Iluert, u n
petit drac de quasi dos pams, que li plantava cara,
que el mirava desafiadorament.
El " s u e c o " era esclopeter de País. Se'l coneixia
per aquest n o m de guerra com una reminiscencia de
les seves aventures en el m ó n no tan llunyá del
contraban.
Vam aprendre molt deis vells. Les meves filies i j o
vam obrir u n a llibreta-diccionari per anotar-hi els
mots que desconeixíem: Iluert, escalipanxos, franca
(parladora), llampigu i tants d'altres.
L'Onze de setembre d'aqueU any vam posar les
quatre barres i va venir la Guardia Civil.
Ara j a és diferent. Ara j a tothom és nacionalista.
Des de la Talaia es veu í ' E m p o r d á q u e van trobar
els grecs quan van arribar fa mes de dos mil anys:
únic, verd, suau i mes gran o obert cap al Nord.

PASQUAL

MARAGALL

I MIRA

Pasqual Maragall és alcalde de Barcelona.

I

513

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14630">
                <text>L'encant de Rupià</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14631">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14632">
                <text>Alt Empordà</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14633">
                <text>Rupià</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14634">
                <text>n. 119, novembre 1986</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14635">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14636">
                <text>Revista de Girona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14637">
                <text>1986-11</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14638">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14639">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14640">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14641">
                <text>"A mi Rupia m'estirava molt", diu Pasqual Maragall assegut a la taula del seu mas mentre contempla les tortades "olímpiques" de Banyoles.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14642">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="948" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="482">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/948/DiarideGirona_19930905_La_teoria_emporda_PM.pdf</src>
        <authentication>7afad550d054b890b8e584e8d594a120</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42156">
                    <text>OPINIÓ

-

Diari de Girona /

Diumenge, 5 de setembre de 1993

Pasqual Maragall ha aprofitat les vacances
d'agost a Rupià per escriure aquest article
per aL Diari de Girona, en el qual, i partint

de les teories -del seu avi, el poeta Joan
Matagall, reflexiona sobre el concepte
«pàtria». Apartirdel que ell anomena «teoria

25

de l'Empordà» va desclovellant els sentiments de les persones.des de la proximitat
(Empordà) fins a la llunyanyia (Europa),

Laidea de Barcelona, Catalunya, Espanya i Europa enJoanMaragall

La teoria de II Empordà
per Pasqual Maragall (*)
;l'-

E

s impossible en una sola peça
La fidelitat a l'entorn primer és
(xerrada o article), per llarga
sempre condició de la subsegüent
que sigui, resumir ni tan sols
a l'entorn més ample. I aquest
les idees cabdals de Joan
entorn més ampli no és vist com a
Maragall sobre tot allò que ens
contrari al primer, sinó com a
és pàtria: la ciutat, el país, l'Estat i la
envoltant del primer. ,
comunitat continental en què vivim i de les
Per rematar la construcció,
quals ens considerem individus.
Maragall avança poèticament-i
Ravel, en un article anomenat «A casa», per mi profèticament- el que no és
sinó la conseqüència lògica del seu
que vaig traduir per a un diari de Barcelona, va tractar de resumir d'un sol cop
argument : arribarà un dia, empordan esoS,
aquesta heterogeneïtat de sentiments
-els diu- que més convindrà pel bé de
similars o conflictius, segons el cas, sobre
Catalunya que us digueu empordanesos
tot allò que és «casa nostra». .
que no pas 'catalans.
L'esperit de tots dos, Maragall i Ravel, .
El mateix diu de Barcelona i dels barceté obvis punts de contacte, a 100 anys de
lonins , però no és hora encara, afegeix,
distància. Però, en Matagall, el sentiment
D'això fa 100 anys -podem pensar.
de pàtria està extensament tractat, en cirLa imatge poètica però profundament
cumstàncies diverses, i sabem a més de les
real amb què Maragall il.lustra la seva
seves actituds concretes en funció d'aquest
conviccióés la següent: si un dia -dïu- a
sentiment: coneixem la seva moral patriòCatalunya hi faltés l'Empordà, Catalunya
tica.
no fóra ella mateixa. Però si un dia, en
En un intent d'anar al cor de la qüestió
canvi, de Catalunya solament restés l'Emen poques paraules, vencent a més de les
pordà, Catalunya podria tomar a ser. Perdificultats objectives de l'assumpte la subquè la veritat, conclou, rau no en l'espiga
jectiva d'haver de parlar del meu avi, cosa
sinó.en el gra.
que sempre m'ha semblat un xic impúdica,
Es a dir, a mesura que la història va
he anat a parar sovint a l'article «L'Emfent possible dues coses:
pordà», que em va assenyalar un dia
(1) L'obvietat de la nostra pertinença
Xavier Rubert de Ventós i que per a mi
als continents més amples.
conté in nuce tota una teoria general del
(2) La capacitat dels contenidors xics de
sentiment de pàtria -teoria que crec de
ser coneguts i representar els més grans.
gran utilitat als 100 anys de la seva formusón aquests mér xics els que passen a
lació.
ser «la sal de la vida» -aquesta és la meva
Amb motiu d'una visita a Salt ara fa
conclusió.
prop d'un any, i d'una trobada al bosc de
Els col.lectius nacionals són abstracCan Ginebreda, sobre Porqueres, en vàrem cions o simplificacions necessàries que
parlar, potser
genèticament substiutilitzant alestueixen unes altres
hores el rètol de
de més grans i alieté
«l'esperit de
nes , o fins i tot opresSalt», tant se
sores, i que, en
val el nom. Es
aquest moment
tracta, com ara
determinat, expresexplicaré, de fer
sen la nostra lliberraure en allò
tat i donen sentit a la
1WU
més petit, més
nostra vida col.lectiproper, en allò
va, cada cop més
que no és l'enapropiada per nosalvoltant superior que ens cobreix, sinó la
tres.mateixos, més sentida com a pròpia.
més petita part interior que ens conté, la
Però aquestes simplificacions, aquests
substància del nostre arrelament a l'espèconjunts significatius no són immutablecia i a l'entorn, i de fer-ho amb un ànim de
ment sempre els mateixos, sinó que hi ha
transcendir allò més Petit per anar a troun progrés cap a aquells més propers i per
bar, a partir d'aquest punt, sentiments de
tant més propis, que passen a ser la «nospertinença successivament més amples.
tra pàtria»,la «nostra casa» d'una manera
Aquesta és la teoria de l'Empordà, com
progressivament més autèntica i més senjo l'anomeno, de Joan Maragall. Maragall
tida, o si es vol, amb un sentiment de més
assegura que no cal dir-se europeus per
qualitat.
ser-ho. Que, igual com el francesos i els
Queda per explicar com el més proper
alemanys, si ens pregunten què som, hem
és també més universal.
de respondre que som catalans i no pas
En Maragall i en l'article citat es tracta
europeus. Tothom sap que «francès» vol dir d'una qüestió de qualitat, d'autenticitat: el
«europeu» . Europa, el cosmopolitisme, etc.
«gest» amb el qual ens sentim patriotes
estan molt bé, però «a mi», diu Maragall,
d'allò més proper és més natural, més de
&lt;&lt;1D'hi falta la sal» en tot això. I la sal és
debò... i per tant més universal. Els altres
Catalunya.
s'hi rendirien amb més facilitat per l'ingreAquí hi ha un primer element substandient de seducció que sempre comporta la
cial del sentiment de pàtria. Hi ha un dels
intensitat del sentiment observat.
nostres envoltants que ens aporta la sal de
Però caldria anar a altres punts de l'exla vida, la definició més característica, i
tensa bibliografia maragalliana sobre el
ens omple el cor d'una manera com no ho
sentiment de pàtria per entendre exactafan els altres conjunts a què pertanyem.
ment aquest segon pas del seu pensament:
d'allò més concret a allò més universal. '
Tot això és datat, és clar: 1900. El
moment del desvetllament de Catalunya i
En Maragall hi ha un autèntic sentide la gran crisi final de l'imperi espanyol.
. ment (a voltes esquinçat i dramàtic) de la
La gràcia del posicionament de Marapàtria gran, de la Ibèria de tots els pobles
gall és l'autoconsciència d'aquesta situació
(castellans, bascos, gallecs, andalusos... i
catalans).
.
.
en el temps i també la manera com fa front
als requeriments lògics del propi arguÉs això circumstancial ~s que Espanya
ment.
és així- o és teoritzable com a vàlid en
En efecte, Maragall es pregunta, per no
general? No ho sabem. Segurament és
deixar cap fil lliure, que per què no hem de
vàlid en general però d'una manera difedir que «som espanyols» quan ens demarent en cada cas.
nen què som. I argüeix que no cal dir-ho
El que sembla evident de la lectura de
perquè la millor manera de ser bons
Maragall és un sentiment da pàtria que
espanyols és ser bons catalans.
busca la intensitat i autenticitat -i per

&lt;&lt;Catalunya també un poble, uns
pobles, unes ciutàts, unes
comarques: lagent, i aquí /s on de
hem de recercar la humanitat»

«L'Espanya que ha de reconèixer o
néixer realment perprimer cop, la
fàrem des de la perifèria, des de la
riquesa i lapluralitat»

(*) Alcalde de Barcelona

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14645">
                <text>La teoria de l'Empordà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14646">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14647">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14648">
                <text>Identitat col·lectiva</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14649">
                <text>Europa</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14650">
                <text>Subsidiarietat</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26599">
                <text>Empordà</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="39406">
                <text>Teoria de l'Empordà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14651">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14652">
                <text>Diari de Girona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14654">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14655">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14656">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14657">
                <text>Partint de les teories del seu avi, el poeta Joan Maragall, Pasqual Maragall reflexiona sobre el concepte «pàtria». A partir del que ell anomena «teoria de l'Empordà» va desclovellant els sentiments de les persones des de la proximitat (Empordà) fins a la llunyanyia (Europa).</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40563">
                <text>1993-09-05</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14658">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
</itemContainer>
