50 50 5135 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1400/19940822d_00637.pdf 708c37697661af40ae289118efe93d87 PDF Text Text PROPOSTA DE PARAULES DE L'ALCALDE EN L'ACTE DE LLIURAMENT DE LA MEDALLA D'OR DE LA CIUTAT DE LA SEU D'URGELL 22 d'agost de 1994 Ajuntament de la Seu d'Urgell EN PRIMER LLOC VULL DONAR-VOS LES GRàCIES PER AQUESTA .69~T MEDALLA D'OR DE LA SEU D'URGELL QUE M'HEU ATORGAT PER MEV NTRIBUC A L'èXIT DELS JOCS OLÍMPICS, Í g ACCEPTO AMB MOLTA IL.LUSIó EN NOM DE TOTS ELS CIUTADANS I CIUTADANES DE BARCELONA. REBO AQUESTA MEDALLA EN NOM DE TOTA UNA CIUTAT QUE AMB EL SEU ESFORÇ VA SABER APROFITAR AMB CORATGE I IMAGINACIó LA CELEBRACIÓ DELS JOCS OLÍMPICS D'ESTIU. COM A PRESIDENT D DOB HO FARÉ TAMBÉ EN NOM DE TOTS ELS URGELLENCS I URGELLENQUES QUE VAN FER DE LES PROVES DE PIRAGÜISME A LA SEU UN DELS MOMENTS MÉS àLGIDS I ESPECTACULARS DE TOTS ELS JOCS. LA MEVA CONTRIBUCIó A LA CELEBRACIÓ DELS JOCS OLÍMPICS ÉS 41WOR` L; ò ►^^. - - e DE PERSONES D'AQUEST PAÍS QUE VAN FER POSSIBLE QUE FOSSIN UNA REALITAT. LA CELEBRACIÓ DEL JOCS OLÍMPICS VA MARCAR UNA FITA EN LA HISTòRIA DE BARCELONA I EN LA DE TOTES LES CIUTATS QUE VAN �SER SEUS OLÍMPIQUES. L'ESTIU DEL 92 SERà RECORDAT SEMPRE COM UN INSTANT MàGIC. - VAN SER ELS JOCS AMB MILLORS èXITS ESPORTIUS ESPANYOLS. - VAN PERMETRE LA TRANSFORMACIÓ URBANÍSTICA MÉS IMPORTANT DE LA CIUTAT DE BARCELONA I D I I ALTRES CIUTATS DE CATALUNYA. - I VAN SER ELS JOCS QUE VAN TRANSMETRE AL MÓN LA IMATGE DE LA NOVA ESPANYA, MODERNA, PLURALISTA I DIVERSA; PLENAMENT i INTEGRADA EN EL FONS I EN LA FORMA, EN L'ESPERIT I EN I L'àNIM, AL PROJECTE COMÚ WEUROPA. HAN PASSAT DOS ANYS L'ENERGIA CREADA PER L'ESFORÇ DE TREBALL EN COMÚ DE TOTES LES FORCES POLÍTIQUES I DE TOTES LES INSTITUCIONS, I PER L'ESFORÇ SOCIAL DE COL.LABORACIÓ ENTRE EL SECTOR PúBLIC I EL SECTOR PRIVAT, ÉS LA MILLOR MOSTRA DEL QUE ÉS CAPAÇ DE FER AQUEST PAÍS I ES L'EMBRIÓ DEL QUE SOM CAPAÇOS DE FER EN EL FUTUR. 1 ARA SABEM, PERQUè HO HEM FET, QUE AQUEST PAÍS ÉS CAPAÇ DE DUR A TERME TOTS ELS REPTES QUE ES PROPOSI PER AMBICIOSOS QUE SIGUIN. AMB ELS JOCS, BARCELONA, CATALUNYA I ESPANYA 1 VAN GUANYAR, PRINCIPALMENT,1 EN CONFIANÇA EN SI MATEIXOS, I VAN GUANYAR TAMBÉ, EN PRESTIGI I EN RECONEIXEMENT INTERNACIONAL. �L'EMPENTA QUE VAy DONAR EIZJGCS ENS IMPULSA A VOLER SUPERAR-NOS MOLT MÉS, A VOLER ASSOLIR NOUS PROJECTES ALS QUALS POTSER ABANS NO ENS HAURíEM ATREVIT. AQUESTA ÉS UNA HERèNCIA MAGNIFICA QUE ELS JOCS HAN APORTAT. LA MIRADA AL FUTUR AMB UNS ULLS MOLT DIFERENTS. ELS JOCS SóN ALGUNA COSA MÉS QUE EL NOSTRE MILLOR RECORD COL.LECTIU, QUE JA SERIA MOLT. ELS JOCS HAN ESTAT LA NOSTRA MILLOR CAMPANYA D'IMATGE DAVANT DEL MóN: IMATGE DE PAÍS, IMATGE DE QUALITAT, IMATGE DE PRESTIGI ORGANITZATIU I IMATGE DE FUTUR. JOAN GANYET, ALCALDE DE LA SEU, HA FET EL MATEIX QUE VAM FER A BARCELONA. I POTSER ENS HA SUPERAT EN ALGUNS ASPECTES. PERQUé HA POGUT APLICAR -HI LA PRECISIó DE L'ATENCIÓ PERSONAL; L'ATENCIÓ ALS DETALLS PETITS. ELL I EL SEU EQUIP DE COL.LABORADORS HAN CREAT UN GRAN CENTRE DE VACANCES I ARA TREBALLEN AMB LA MATEIXA IL.LUSIó PER LA RECUPERACIÓ, QUE JA HA COMENÇAT, DE L'AEROPORT, PER AL QUAL Té GRANS PROJECTES. ‘)10 s L LA SEU ÉS UNA MOSTRA MÉS D'AQUESTA ENERGIA CREADA A PARTIR U CS QUE ENS EMPENY I QUE ÉS L'INICI DE GRANS PROJECTES FUTURS. 1 # _ �LLIURAMENT MEDALLES D'OR DE LA CIUTAT DE LA SEU D'URGELL Dilluns 22 d'agost de 1994 PREVISIÓ DE PROGRAMA 16,30 hores - Arribada a La Seu d'Urgell Recepció a l'Ajuntament per part de la Corporació Municipal. 17,00 hores Inauguració de la placa en homenatge als voluntaris olímpics. "Mirador dels Voluntaris Olímpics" (Escala de I'Adoberia - accés al Parc del Segre). 18,00 hores Sala de Sant Domènec Acte solemne de lliurament de les Medalles d'Or de la ciutat de LaSeu d'Urgell als Excms.Srs. Joan Antoni Samaranch, president del Comitè Internacional Olímpic; Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona i president del COOB'92, i Eugeni Bregolat, ambaixador d'Espanya a Moscou. Desenvolupament dels parlaments : - Discurs inicial i presentació dels homenatjats a càrrec de l'Alcalde de La Seu, II.Im.Sr. Joan Ganyet. - Intervenció de l'Excm.Sr. Eugeni Bregolat. • Intervenció de l'Excm.Sr. Pasqual Maragall. - Intervenció de l'Excm.Sr. Joan Antoni Samaranch. 19,00 hores - Sala de Sant Domènec Concert commemoratiu. Obres de "Hyeronymus Kapsberger & Le Nouve Musiche". ��fLuuittivu ç- u\,--oupvv rD1 WO 4 el L-ç 7 QÜL--- eirI Sy t-\ uní- --e (('., j o p uj § ! 1 IQ,{)--cut I li Apiut,,.. ' t...) , 32_9-7 (ni,11-,1,5 (=o vs C12.--i )fi vltÙ P.4., , rut I ru1 tb-S le, e) '¿( l\ra1/4,0".9 40 c \." Juk-i? 11 11-1 I"! /1-1A Il ra. ki[Litt,u ,,,,L ( )L[ _Dos 111\--V LUji\T juci c? <-1 e ©^ U íge-ft. 3 &s'Al PA e(-- T\ST I 1()( -K uilu )4 Lill- ,( Fu oJ (7.A V-ILY cif u rv �juil W; tt, ¿a. u D¿,) (Lk,etk (k) U41 b utto_ e o Lv?,tiut (tt,o4,_,/,(_ (tko: CL-44 1 -, Uic_ , vt.,' cD,s12/-t4-1,.1 1 ,QAA11- /a1 a itj- L2ALÁ-Ae", L� a:9)11 cA_ x\co (,) 11-\ /11,:iL (2.t9 ck_Lutl U--(0-ve7 Grlit: A . 1 ,,tr~ �::7K-7c,c,,LA) 611 0—, ,,,,et.(2 C11-1-c.j, i Q tv 'CL¿ A � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4306 Title A name given to the resource Acte de lliurament de la Medalla d'Or de la ciutat de la Seu d'Urgell Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. El Post jocs no ha estat fàcil coincidint amb una recessió. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ajuntament de la Seu d'Urgell Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Competitivitat Infraestructures Model social Acció política Territoris La Seu d'Urgell Jocs Olímpics Maragall Mira, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-08-22 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1401/19940905d_00639.pdf 873054ce75aed2ba317769f580fad11c PDF Text Text Intervenció de l'Alcalde en l'acte de formalització de la cessió del Gran Teatre del Liceu i constitució de la Fundació 5 de setembre 1994, 17 h Saló dels Miralls, Gran Teatre del Liceu AVUI ESTEM DONANT UN GRAN PAS ENDAVANT EN LA RECONSTRUCCIÓ DEL GRAN TEATRE DEL LICEU. UN PAS QUE HA ESTAT POSSIBLE PER L'EXISTèNCIA D'UN CONSENS, D'UNA COMPLICITAT CIUTADANA ENTORN DE LA NECESSITAT DE TORNAR A TENIR EL LICEU. LA PRIMERA MANIFESTACIÓ D'AQUESTA COMPLICITAT CIUTADANA -LA MATEIXA COMPLICITAT QUE HA FET POSSIBLE L'ORGANITZACIÓ DELS JOCS I LA RECONSTRUCCIÓ DE LA CIUTAT EN ELS DARRERS QUINZE ANYS- VA SER LA RESPOSTA SOLIDàRIA, IMMEDIATA, DELS CIUTADANS DAVANT LA TRAGèDIA DE L'INCENDI I DESTRUCCIÓ DEL TEATRE. LA SEGONA MANIFESTACIÓ D'AQUEST CONSENS CIUTADà HA ESTAT EL GEST, GENERÓS I LÚCID ALHORA, DE LA SOCIETAT DE PROPIETARIS, HEREVA DELS QUI ALÇAREN EL TEATRE ARA FA GAIREBÉ CENTCINQUANTA ANYS, EN UNA DEMOSTRACIÓ DE LA PUIXANÇA DE LA CIUTAT -PERò TAMBÉ DE LES SEVES LIMITACIONS COM A CIUTAT SENSE PODER POLíTIC PROPI. AVUI VULL REITERAR EL MEU AGRAïMENT, COM A ALCALDE I COM A CIUTADà, A LA SOCIETAT DE PROPIETARIS, I PARTICULARMENT AL SEU PRESIDENT MANUEL 1 �BERTRAND, PER UN GEST QUE ELS HONORA I QUE LA CIUTAT RECORDARá AMB AGRAÏMENT. PERQUè EL LICEU ÉS UN FET ESSENCIALMENT CIUTADà. EL LICEU ÉS EL GRAN TEATRE D'ÒPERA DE CATALUNYA, I TAMBÉ DE TOT ESPANYA, PERó ÉS ESSENCIALMENT UN TEATRE CIUTADá, EL TEATRE DE LA RAMBLA. SENSE LICEU NO Hl HAURIA RAMBLA, I SENSE RAMBLA NO Hl HAURIA BARCELONA. ÉS PER AIXò QUE TOTS VAN ESTAR D'ACORD, QUAN EL LICEU ENCARA FUMEJAVA, QUE CALIA RECONSTRUIR-LO AL MATEIX LLOC, TOT CONSERVANT-NE LES SEVES CARACTERISTIQUES DE TEATRE VUIT-CENTISTA, I MILLORANT-NE, AIXó Sí, LA SEGURETAT I LES PRESTACIONS TèCNIQUES. LA RECONSTRUCCIÓ DEL LICEU -QUE TOTS VOLEM QUE SIGUI A PUNT PER AL 1997, EN QUé CELEBRAREM EL SEU CENT-CINQUANTA ANIVERSARI- HA D'ARTICULAR-SE ENTORN DE LA COL.LABORACIó PúBLIC-PRIVAT. AQUESTA CAPACITAT DE POSAR D'ACORD ELS 1 OBJECTIUS I ELS ESFORÇOS -INVERSORS I DE GESTIó- DEL SECTOR PÚBLIC I DEL PRIVAT HA ESTAT, M'ATREVEIXO A DIR, UNA DE LES APORTACIONS MÉS IMPORTANTS QUE HA FET BARCELONA A UN MÓN ON LA DESCONFIANÇA EN EL FUTUR, DE LES CIUTATS SEMBLAVA SER UNA VERITAT ESTABLERTA. BARCELONA NECESSITA LA RECONSTRUCCIÓ DEL LICEU PERQUé Et FET OPERÍSTIC VA MOLT MÉS ENLLà DE LES QUATRE PARETS/j-UNES PARETS QUE EREN, A MÉS, INSUFICIENTS PER A LA SEVA AMBICIó- �WUN-TEATRE. L'ÒPERA MOBILITZA AVUI GRANS RECURSOS, ÉS UN FET D'UNA GRAN COMPLEXITAT. UNA CIUTAT AMB UNA BONA TRADICIó OPERÍSTICA SIGNIFICA UN PÚBLIC -UN PÚBLIC AMPLI, MOLT MÉS AMPLI DEL QUE EL TòPIC SOBRE L'ELITISME DEL LICEU POT FER PENSAR-, UNA FORMACIÓ MUSICAL, I UNA ALTA ESPECIALITZACIÓ PROFESSIONAL PER PART DELS MÚSICS -L'ORQUESTRA I EL COR-, BALLARINS, ESCENóGRAFS, I UN LLARG ETCéTERA DE TéCNICS. UNA FORMACIó I UNA QUALITAT QUENO S'IMPROVISEN, QUE NO PODEM PERDRE I QUE PRESTIGIEN UNA CIUTAT I LA FAN RICA I ATRACTIVA. COM TOTS VOSTèS SABEN -PERQUé A TOTS VOSTéS EM DEMANAT LA COL . LABORACIó-, \DES DE L!AJUNTAMENT HE PLANTEJAT LA CANDIDATURA DE BARCELONA COM A CIUTAT EUROPEA DE LA CULTURA L'ANY 2001 COM LA CULMINACIÓ LóGICA DE TOT UN SEGUIT D'INFRASTRUCTURES CULTURALS QUE HEM ENDEGAT -CONSTRUINT DE BELL NOU O REFORMANT TOTALMENT- EN ELS DARRERS ANYS. C fv\-¿)¿A-117 L'ESFORÇ DE LES A INISTRACIONS HA ESTAT MOLT IMPORTANT. HO HA ESTAT, PARTICULARMENT, EL DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA. SENSE MOURE'NS L LICEU -PERQUè PODRIA PARLAR-LOS TAMBÉ DE L'IMPRESSIONANT/ CENTRE DE CULTURA CONTEMPORàNIA DE LA CASA DE LA CARITAT, /SENSE MOURE'NS D'AQUEST COSTAT DE LA RAMBLA-, L'AJUNTAMENT HA TINGUT DE BELL ANTUVI UNA PREOCUPACIÓ PEL FUTUR DEL TEATRE. L'ALCALDE SERRA I EL PRESIDENT TARRADELLAS JA VAN DONAR ELS PRIMERS 4.SSOS CAP A LA CONSTITUCIÓ DEL CONSORCI PÚBLIC QUE HA REGIT LA VIDA DEL TEATRE EN ELS �oe DARRERS ANYS. AQUEST ESFORÇ NO HA ESTAT, LAURADAMENT, SEMPRE COMPARTIT. EL 20 DE DESEMBRE DE 1990 SIS MESOS ABANS DE ES-144-1XIMES ELECCIONS MUNICIPALS, ETŠ GRUPS DE L'OPOSICIÓ -~EL=BE~ AbOAPOAVAW, QUAN Øs MESOS ABANS HAVI VOTAT A FAVOR DE L'APROVACIÓ INICIAL-, VAN VOTAR EN CONTRA DEL PLA DE -REFORMA DEL LICEU, Ob AL LEGANT IJNE WIK SONORITAT" -QUAN NO ES TRACTAVA ENCARA DE CAP PROJECTE, SINó D'UNES AFECTACIONS URBANíSTIQUESAß A LES EXPROPIACIONS1ES FEIEN MALAMENT. ALESHORES VAIG DECIDIR, (~11_g~ QUE NO DURIA DE NOU EL TEMA AL CONSELL PLENARI DE L'AJUNTAMENT FINS DESPRÉS DE PASSADES LES ELECCIONS, PER SOSTREURE'L A L'ABSURDA UTILITZACIó PARTIDISTA QUE SE'N FEIA. \ »1( ,1/4,\AA1 CW-1 PLv1- M.A.'"Qk-A DESPRÉS VA VENIR L'ARGUMENT ESPERABLE, HABITUrL- QUE PRIMER S'HAVIA pE PAGAR EL PASSAT EN COMPTES D'INVERTIR EN EL _-/ FUTUR. EL RESULTAT VA SER QUE LA MANCA DE PREVISIó EN EL FUTUR VA ACABAR, DRAMáTICAMENT, AMB EL PASSAT. EL 31 DE GENER D'ENGUANY, TRES ANYS DESPRÉS DEL "NO" EN EL PLENARI, EL LICEU ES CREMAVA. EN REALITAT, S'HAVIA COMENÇAT A CREMAR POC MÉS DE TRES ANYS ABANS. �AVUI POSEM LES BASES PER A UN RENAIXEMENT DEL LICEU. TOTS HEM DE FELICITAR-NOS-EN, PERO ES EL MOMENT TAMBÉ D'AGRAIR L'ESFORÇ DE TOTS ELS QUI, EN AQUEST PERIODE EN QUé EL LICEU ESTARá EN OBRES, FAN POSSIBLE LA SEVA CONTINUïTAT. ALS TREBALLADORS DEL LICEU EN PRIMER LLOC, QUE HAN DE FER FRONT A LA INCERTESA. ALS PROPIETARIS, A QUI REITERO EL MEU AGRAIMENT. A LES INSTITUCIONS, QUE HI HEM COMPROMES EL NOSTRE ESFORÇ. I A LES EMPRESES, REPRESENTANTS DE LA SOCIETAT CIVIL D'AVUI DIA, QUE CONTRUBUEIXEN A FER REALITAT EL LEMA: "ENTRE TOTS L'ALÇAREM". çuh, MOLTES GRACIES. Clv n LO 041,4 ) L UtTk � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4307 Title A name given to the resource Acte formalització de la cessió del Gran Teatre del Liceu i Constitució de la Fundació Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. C-6 = 15 M. Entre tots l'alçarem. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló dels Miralls, G.T. Liceu Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cultura Model social Gran Teatre del Liceu Euroregió Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-09-05 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1402/19940906d_00638.pdf 5bbe731b68e7160f07c2147d292d5ad3 PDF Text Text TRANSCRIPCIO DEL DISCURS DEL SR. ALCALDE A L'HOMENATGE A FERNANDO RUBIO I TUDURI EL6 DE SETEMBRE DE 1994. �Honorable Conseller Trias, Síndic Canyelles, Comissionat Laporte, Regidor Nadal, Regidor Fuster, Regidor Amat, membres de la Presidència, estimats amics, aquest acte toca cap a la fi; almenys la fi de la seva primera part, perquè després escoltarem tres peces de la Coral Thau. Hem sentit paraules molt ajustades, molt plenes de coneixement. Només vull afegir les d'una persona que és avui aquí i representa una ciutat que se sent orgullosa d'éssers humans com el que ens ha estat descrit. Éssers humans que són capaços, al mateix temps, d'una fidelitat al seu origen, a la seva circumstància, a la seva cultura, al seu país, a la seva ciutat, i al mateix temps al mar i tot alió que el món ofereix com aventura, com a repte, com a una cosa desconeguda que cal conquerir. Ell ho va fer, es veu evident en les paraules que hem sentit ï en les que han estat escrites per Pau Faner; ens agradaria avui, justament, que les que aquí s'han dit, aquelles que s'han dit tan sàviament i les que estan escrites, s'afegeixin al conjunt de coses que s'hauran dit i que s'hauran de dir encara sobre Fernando Rubió i sobre la seva família magnífica, de la companyia de la qual avui tenim el privilegi de gaudir. Jo vaig ser hoste fa tres anys, no em voldria equivocar, a Montgofre (poc després de la coleada de Maó) d'una coleada particular, que dl va muntar, que ell va organitzar justament per disfrutar de la vida (no diria en privat, perquè alió era un petit col.lectiu, un col.lectiu enormement seleccionat, jo crec) i recordo la brillantor d'aquella tarda, la coleada mateixa que s'hi va fer i recordo com ens van venir a cantar uns amics joves, perquè ell tenia amics joves també. I recordo els glossadors, com després ens van estar entretenint hores i hores, segurament minuts llargs, en tot cas, que es feien perfectament plaents en aquella tarda que anava caient. És una imatge que em quedarà per sempre més i que sempre busco quan to rn o a Menorca; ara mateix que hi he estat, un dia que em vaig mig perdre entre Binimalà i la Pregonda, en aquells camps hi tornava a veure cada vegada Montgofre; a �cada racó em semblava que havia de sortir la taca blanca que el Nicolau Rubió havia fet per en Fe rn ando, el seu germà. Mireu, aquesta ciutat -crec que parlo també en nom de tots, de les nostres institucions- té un deure amb Fe rnan do Rubió que no s'acaba amb aquest acte, que jo no m'atreveixo a qualificar de l'homenatge a en Rubió. L'homenatge a en Fe rn ando Rubió s'ha de fer, i l'hem de fer tots junts, l'hem de fer Barcelona, Catalunya i probablement Menorca i l'hem de fer gran. Avui és un petit recordatori i un avenç, és una anticipació del que després es farà. Avui és una cosa que està feta en calent: ell em parlava sovint de la Capella, i jo n'havia parlat amb el regidor del Districte; sabíem la dificultat de definició, sabem encara' que els serveis de Cultura de l'Ajuntament diuen que potser no és òptima per a una finalitat bibliotecària. Ho haurem d'acabar de mirar: en tot cas per a una finalitat de caràcter cultural, polivalent, Veurem exactament quina forma se li va donant. Quan jo venia pensava: trobaré la família, trobaré la Jacqueline, la Mercè, la Montserrat, trobaré els seus parents i ja serem prous perquè és una data una mica desavinent, avui; per la calor que fa, per les vacances, que quasi encara hi som; pel Giotto que avui s'inaugura, per tantes coses, i us agraeixo molt, autoritats i amics, que avui sigueu aquí. Aquest és un tast de l'homenatge que avui ha començat meravellosament amb les paraules que hem sentit aquí i que ha de continuar. Amb una funció per aquest indret que és únic i podria estar caient; i que no ho està gràcies a ell, i que mirarem, entre tots (perquè estic segur que ningú n¢ hi faltarà, en aquest esforç) que sigui útil a la societat i que sigui un petit racó, un lloc de record, d'en Fe rn ando Rubió, de la seva bonhomia, de la seva creativitat, de la seva 1 capacitat. Aquí s'ha dit que la nostra realitat prové dels confins del Mediterrani, de llocs diferents del Mediterrani. I és cert: ;hi haurà lleis o no hi haurà lleis, però en tot cas les lleis del cor poden més que les de la lletra i les del paper i n'hi ha una que ens dicta l'amor i l'estimació. �Entre nosaltres, en Fe rnando Rubió ho va fer tot amb respecte, més enllà de Catalunya i més enllà de les illes, ho va fer tot amb gran elegància. Nosaltres hem de mirar de ser-hi fidels. I és amb aquest esperit que ara m'agradaria fer el lliurament en nom de la ciutat de Barcelona d'un petit record, d'una mostra del nostre agraïment, que no es pot materialitzar en aquesta petita peça, a Jacqueline, vídua de Rubió i Tudurí, i a Mercè Rubió i a Montserrat Rubió. Pasqual Maragall � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4308 Title A name given to the resource Homenatge a Fernando Rubió i Tudurí Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Capella de les Reparadeores, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Commemoracions Biografies Model social Acció política Rubió i Tudurí, Fernando Farmàcia Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-09-06 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1403/19940913d_00641_LD.pdf 18e44faf78aceadd855aa5b05a3fc829 PDF Text Text . INTERVENCIÓN DEL EXCMO. SR. ALQALDE AL SEMINARIO •pROBLEMAS Y PERSPECTIVAS DE LA AUTONOMÍA L00AL EN EL CIERRE DEL DISEÑO DEL ESTADO DE LAS AUTONOMÍAS • • MARTES, 13.09.94. UIMP DE SANT~ER. 1 "POSIBILIDAD, CONTENIDO Y ALCANCE DE UN ESTATUTO PARA LAS GRANDES CIUDADES" INTRODUCCION: EVOLUCION DEL CONCEPTO DE AUTONOMIA LOCAL 1 El r'gimen especial de las los países occidentales. grande ~ ciudades es reconocido én todos ! i Históricamente, en los países qu~ adoptaron la tradición centralista in~irada en francia, eli gobierno · y la au E o~omia del municipio estabañ dirTgídos excl~siva~nte a la gestión de los intereses privativos de los mún1clp1os. - . ------ i Era una concepción del municipio ~omo eod~!_PÚblico residual y de ámbito do~~~o. i ---·-- ! El municipio tendría una compete*cia general, pero sólo para la gestión de los intereses exclusivos locales. En una sociedad de complejidad creciente, los municipios quedan fuera del proceso de expansión social y del gasto públ ~ co. . ! En los pa í ses que reproducen ell modelo franc,s, el estado ha desarrollado una potentísima admitiistración central y periférica y los poderes locales han quedad~ reducidos a un conjunto de potestades domésticas, además de ttteladas fuertemente por el poder central . . l r" v-"Q :¡,_y "!! 61"' j -__ 1,01' 1, ...~-~\ ~ · · ' En la ~ropl~ &~ esta concepción de la autonomía local v~ perd ieno fue rza ~ s de descentralización francesas de 1982- a fávor de otra concepción que no ¡ distingue entre los intereses privativos del estado y de los otros entes territoriales. e/-. . En países del centro y -~-eu .~sí como ~n el reino unido y ~~-~ª2..~-~s, los munic!_ ios tienen las competencias que les atribuyen las leyes; pero los ·riterios de atribución legal no cierran la competencia municipa· en un estrecho círculo de intereses privativos, sino que ac~ptan el papel que corresponda ~ _ 1~ ciu?ad__en la formulac.ion y la gestion de cada una de las pol~as puDr!cas. · Es en esta lógic~, que la conslÍtJ etón española y la le _d·e - ses de régimen local de 1985, pr~n la autonomía de r entes locales y reconocen su capacidad efectiva para intervenir en las 1 �politicas p6blicas que afectan a la respectiva comunidad urbana. ~en~ral He aquí, pues, que la tendencia sea fortalecer el poder munic!_J?-al mediante"'e r reconocimiE:tnto de su dere-a noa·-·-parrícipar, con el g~ado de competencia apropi~do, en cada una de las políticas que afectan a la respectiva comun~dad urbana. 1 - En el casC? de las gra(~es c~6Ce~tra&i_Q!\_~$-, Ürbanas, la autonomia municipal vinculada al -gobierno lde las grandes ciudades, suele producir especialidades de _!_~S-.imen____ j.uridico, organiza ti vo, competencial--y--f1nancrero-.- --· . Estas especialidades, no suponen ning6n privilegio ni discriminación de tratamiento hacia otras entidades municipales. Su razón de ser está en las singularidades propias de cada ciudad. Razones de un regimen jurídico es,ecial para grandes ciudades - j ~ I.M q eCt.r"' 1~~ grandes ciudades del mundo1 tienen un régimen municipal son de una gran divers1.dad, adeCUadas en · cada caso a sus problemas de gobierno y administración y al contexto político y jurídico ¡de cada una de ellas. éspeciat-;-~as-espeer-alidades Las grandes ciudades, al represent Ar un fenómeno de ~~italidad, en un sentido amplio y no estrictamente jurídico diü término, son organizaciones jurídicas complejas. La reflexión actual sobre la poJ lación y el futuro de la gran ciudad, reúnen . las viejas preocupaciones y propuestas, con otras nuevas que son resultado de la atención que debe prestarse a los nuevos fenómenos sociales y urbands. agrav,~, -'--~ ~s CQntinúan existiendo "i . ' ....J,...t¡adjc i 1na, de li\S ciudades que han tenido un t ápido desarrollo, sin ajustar paralelamente sus infraestructura~. En las grandes ciudades es también más fuerte el impacto tle los cambios económicos, y tecnológicos, como incide además la pérdida de una parte considerable del empleo y la inca~cidad financiera para mantener los niveles de prestaciones sbciales surgidas de las nuevas necesidades. ¡ La función de capitalidad (a nivel ~statal o autonómico) determina, por otra parte, que el gobierno y jla administración de la ciudad sobrepasen los intereses locales, afectando directamente los intereses generales de orden autonómicf y estatal. Se originan, así, l.as-~~les Qe_j.._as ciudades con . los gobiernos de nivel territorial más ~mplio, así com-o-e~ácter más . ---· . -·~· - . ..... ... ~·· ---- ( 2 �político que, necesariamente, haq de tomar su gobierno y administración. j El tratamiento jurídico diferenciado de barcelona, cataluña y como gran ciudad, despi~rta.curiosamente dentro del propio ámbito autonómico que la defensa de barcelona como segunda capital ide españa, en el ·j 1 como capital de más reticencias de la identidad ámbito estatal. 1 Es evidente que en los ultimos a~os españa ha ejercido una parte destacable de su proyección inte*nacional a través de barcelona, con motivo de los juegos olímpicos. ' La preparación y el desarrollo ~e la olimpiada fueron un gran motivo de proyección exterior d~ españa y es posible que hayan favorecido una mayor comprensión del tratamiento que necesitat una ciudad como barcelona por parte d~l gobierno y del estado. ( A ello hay que añadir tiene barcelona, además y cultural catalán, la condición de capital de por el sur de fr~ncia. la condictón de capital mediterránea que de su cap~ta lidad en el ámbito lingüístico ciudad ha ¡renovado en los ultimos años su toda una ~egión más amplia que se extiende · · En el proyecto . de futuro de barcel~na se incluye la potenciación de ¡su vocación de capital del meditei1ráneo occidental. El plan delta , del llobregat, en el que participan gobierno, generalitat y / ayuntamientos, es de una gran trashendencia para el propio papel de españa en la economía política europea e internacional. Se trata de . fort~lecer en papel de barcelona cómo polo estratégico de comunica1 ~ e iones, telecomunicaciones y comer~1.· o internacional, como la puerta del sur de europa.) 1 .l 1 Estas funciones múltiples de capitalidad han obligado al ayuntamiento de bar ce lona a sop . rtar unos servicios y costes ·\ económicos, que han tenido una fu ,•r te repercusión en las finanzas municipales, agravando la tradicional deficiente situación fininciera de los municipios espaijolds. 1 Normativa especial para grandes n~cleos urbanos 1 los regímene~~peciales de carta~ara madrid y barcelona ~ ·n s.e.r__u.na--S.O.l.u.Q.Q11_J2ara que estas dqs gran e u es ~spongan de los m~~anismoe jÜr1j!ieos necesa~ios para afrontar los graves pr-o61emas derivados de su cond1 c ~ de capitalidad. 1 La mayoría de grandes_m~nicipios ~~añoles {más de 500.000 Habitantes) afro~ién una serie Ji~blemas-, derivados del a·CfUaf uniformismo del regimen local y de la deficiente regulación de la legislación sectorial, en ma4eria de atribución de funciones y competencias a los municipios. 3 �Para afrontar en común ' los ·prob :emas, estamos ' trabajando en una propuesta de normativa específic~ de atribución de competencias a los municipios de grandes concen ~ racion~s urbanas. 1 1 Problemas generales de regimen 1llocal para los grandes nucleos urbanos ni la constituci6n espafiola, ¡ i los estatutos de autonomía contienen muchas referencias a 1J~ administraciones locales. ¡ i De estos dos textos, únicamente .e puede deducir la necesidad de existencia efectiva de algunos ni~eles de gobierno local -y el hecho de que han de tener autonomía¡ para gestionar sus intereses respectivos y suficiencia desde ell punto de vista financiero. ( . El peso específico de las adminis ~ raciones locales, en el conjunto del sector público, y el alcance teal de su capacidad de intervención dependen esencialmente del mqdelo que se configure mediante la legislación sectorial orqinaria, ~ anto estatal como autonómica. 1' La anterior af i rmación se convie ~ te en particularmente cierta, a partir de la reforma del régimen ~ocal de 1985 (ley reguladora de las bases de régimen local- lrbr ~ ). Esta legislación elevóc- el nivel de autonomía local en algunos aspectos -alcance de la autoL _mía organizativa, relaciones interadministrativas o &educción f e tutelas de oportunidad- pero remite de nuevo el tema esencial e las competencias locales a la legislación sectorial estatal o utonómica que corresponda, sin ninguna garantía que configur un final armónico de las competencias locales. .1 Esto viene agravado por el hecho ~e que la legislación sectorial, al plantearse la atribución - de cqmpetencias a los entes locales, suele partir del principio de que ~os más de ocho mil ayuntamientos espafioles no disponen de medios y ~apacidad para ejercer la mayoría de las competencias sectoriales ql · regulan. Las normas sectoriales suelen ser, por tanto, muy limitat vas al fijar el ámbito competencial de .los entes locales. Se deja, pues, la determinación la competencia' municipal a la legislacion sectorial, sin ningunla referencia concreta, más allá del art. 25 De la lrbrl, que perrltita asegurar un mínimo nivel de competencias en cada una de las materias. 1 Esta ha sido una técnica perjudicial para los entes locales, ya que la tendencia natural de la legislación sectorial es la de centralizar las competencias y fupciones en el nivel de gobierno que legisla, sea estatal o autonómico. 4 �1 En consecuencia, las pormas sect ~ri ales que van precisando el ámbito competencia! local (est~blecido con carácter general en el artículo 25 de la lrbrl), reconocen un mínim~ de competencias locales y disminuyen considerabiemente el nivel poli tico y de intervención social de los entes !~ocales. 1 Causas que justifican el otorgami ~n to de competencias sectoriales especificas a los grandes nucleos¡ urbanos. La lógica de~ocrática lleva a recnazar el uniformismo que durante mucho tiempoV-a prevalecido en la v~da política y en la organización administrativa de los entes local~s. 1 Los municipios necesitan más re~ursos, más competencias y más autonomía para organizarse y actu4r, pero n~ todos lo necesitan en la misma forma. Las grandes ciudades necesitan l un tratamiento específico, en materia de recursos, pero también l a través de una ley especial de grandes ciudades que ordene de forma adecuada las deficiencias funcionales que sufren en la acptualidad, y que no encuentran respuesta adecuada en las leyes s~ctoriales actuales. ¡' . La asignación de competencias y ~u nciones a los municipios ha de tener ~n tratamiento específico,t según el grado de capacidad gestora de los ayuntamientos, y ia revisión de la estructura de financiación se ha de realizar con criterios de necesidad y también de capacidad. . ' Las grandes ciudades son un focc de atracción de personas y de concentración de las actividades abituales de los ciudadanos que no resiQen en el término municipal estricto. . , . l Deben contemplarse tecnicas que afronten la creac1on y mantenimiento de unos servicios ~on volumen muy superior al que exigen las necesidades de su población estricta. ¡ La capitalidad comporta la demanda de una calidad urbana y de servicios exigible a un municipi,o con una importante población flotante. 1 Cuando se analizan los campos con$retos de actuación material que realizan las grandes ciudades, 1 en áreas como la seguridad ciudadana, seguridad vial y calid~d de vida y medio ambiente, se pone en evidencia las deficiencia~ de la regulación actual y la falta de recursos para afrontar d~ forma eficaz la prestación de estas actividades. 5 �1 intervdncion normativa u~gentes para gran del a) seguridad ciudadana. - Carencias : la normativa más reciente en· es t a materia, contenida en la ley orgánica de fuerzas y cuerpos ~e seguridad ( lofcs) y la ley orgánica de protección de la seguridad ciudadana (lopsc) reconocen un ámbito muy limitado a las competencias locales. El capítulo dedicado a las policías locales en esta ley se limita a organizar los cuerpos de segu~ idad local y las funciones de seguridad previstas en dicho capítulo se atribuyen directamente al cuerpo de policía local, pero! no se prevé un listado de competencias propias de los munic~ pios en esta materia. La ley prevé un nivel muy redu~ldo de competencias locales en materia de seguridad, más pensadp para municipios con un cuerpo auxiliar de policías locales, que )ld' con las plantillas y formación de las policías locales de las gr ~ ndes ciudades. . ! Al contemplar la capacidad sancio~adora de los alcaldes en materia de seguridad ciudadana, se establece un nivel competenci'al muy limitado, equiparando la potestad sancionadora de todos los alcaldes, sin tener en cuenta el nivel de población o los recursos de que dispone cada tipo de admin stración local. El resultado de todo ello, es la posición secundaria o de colaboración con el resto de adm'nistraciones superiores, de las funciones locales en materia de s~guridad. 1 En efecto, ya no . se trata de ·que las policías locales estén sometidas a las directrices directas de los cuerpos de la policía estatal, sino que las funciones que se les atribuye en materia de convivencia ciudadana, orden público o policía judicial, son de mera colaboración o participación éon las que corresponden al resto de policías estatales o autonómicas. . . ¡ ' El problema en mater~a de segur~d~d se agrava por el hecho de que desaparecen las habllita.ciones amplias que existían en la ley de orden público . ( lop) y en el código penal, para que los entes locales intervinieran en materia de convivencia ciudadana. Con la derogación del artículo 2 J e la lop, se elimina una de las pocas tipificaciones genéricas legales que existían en materia de actos contrarios a la segurida~ ciudadana, con lo que los municipios dejan de tener esta obertura legal para tipificar conductas en las correspondientes ordenanzas locales. 6 �Además, la ley 30/92 de régimen tiurídico de las administraciones públicas y del procedimiento administrativo común (lrj-pac), instaura el principio genérico de tipificación legal para sancionar i . cualquier conducta. Se limita, de ~sta forma, el campo de actuación clásico de las ordenanzas local~s (especialmente las ordenanzas sobre via pública), que no podrán ¡sancionar conductas contrarias a la seguridad ciudadana, si dic~a previsión no está regulada previamente en una norma de rango¡ legal. - Propuestas: 1 • las plantillas de las policías ¡ocales de las grandes ciudades tienen capacidad para afrontar !los problemas derivados de la convivencia ciudadana de forma di ~ecta, sin necesidad de depender de la actividad del resto de los due rpos y fuerzas de seguridad de· otras administraciones. j La demanda de seguridad ciudadan~ por parte de la población¡ se dirige fundamentalmente hacia el i municipio. Hay que disponer de mecanismos legales que permitan ¡· frontar dicha démanda de forma suficiente. · ¡ Temas como la coordinación de las ifuerzas de orden público través de una junta de seguridad p ~es idida por el alcalde, son fundamentales para prestar estas ~un ciones de seguridad ciudadana. Se trata de atribuir a los alca~des de las grandes ciudades la condición de autoridades competEintes en materia de seguridad, reconocer a estos ayuntamientos funciones en materia de prevención, 1 . ' mantenimiento y reestablecimient~ de la seguridad ciudadana y facultarlos para dictar reglament$s para el ejercicio de dichas competencias incluyendo la potest.d sancionadora. B) seguridad vial. · - Carencias: las grandes ciudades necesitan poder arbitrar nuevos criterios de disciplina viaria. 1 Es importante armonizar tres elemehtos: seguridad vial, calidad de vida y concienciación del ciudada9f sobre el uso de 1~ red viaria. Las grandes ciudade~ deben dispo~er de técnicas que mejoren la aplicación de las políticas viales y y de cobertura legal para las nuevas prácticas necesarias. • El procedimiento sancionador ha de ser más ágil, claro y respetuoso con el ciudadano. 1 �Hay que dar al ciudadano las las reclamaciones. máx~mas i garantías y facilidades para Hay que instrumentar técnicas alt~rnativas a la sanción pecuniaria que faciliten la implantación de ~na política v1aria específica en las grandes ciudades. - Propuestas: es necesaria una nueva regula ión que refuerce la capacidad sancionadora y de intervención de ¡los entes locales de las grandes ciudades, ya que los problemas 1de las grandes concentraciones urbanas, exigen disponer de mecanismos que aseguren la efectividad de las medidas de los municipios Etn la seguridad vial:.....efectividad ~e las multas, medidas alternativas a la sanción económica, ~ón de conductas contrar~as a la seguridad vial, etc. 1 Las medidas sancionadoras han de incluir la tipificación de determinadas conductas (conducciqn temeraria o bajo el efecto de alcohol o drogas, utilización ile~al de motocicletas, etc.) Que no tienen una regulación adecuada enl la normativa actual. El procedimiento sancionador, ha ~e asegurar la me j ora de la eficacia en el cumplimiento de 1 ~ sanción, asegurando plenamente las garantías de los ciudadanos. 1 1 ~sta es una de las materias en ~ue más se pone en evidencia la inadecuación de la regulación urbanos. ge~érica para los grandes núcleos 1 La reciente lrj-Rac (ley d~ régimen jurídico de las administraciones publicas y del procedimiento administrativo común), prohibe expresamente aQ titular de la competencia (alcalde), d~legar la impqsición d~ sanciones (~ltas), con lo que se llega al absurao aé~~ldes deben imponer directamente todas las sanciones a la segurid~ vial (varios miles diarios en las grandes concentraciones urban~ s). , La retirada o retención d~ los per~isos de conducir por parte de la alcaldía ha de ser aceptada-y regu~ada, en los supuestos en que se produzca una conducta gravemente ipsolidaria o peligrosa por parte de los infractores, y deben estab ~ ecerse mecanismos más agiles de notificación de sanciones en mate ~ ia de seguridad vial. 1 Se propone la aplicación de la té~nica del padrón de multas como sistema paralelo a la notificació~. --------· ¡ Se propone también regular el e~tablecimiento de un distintivo adhe_!!iyo ligado al pago anual del impuesto sobre vehiCulos de traCción mecánica y multas qe tráfico, que permita .la inmovilización y retirada del veh~culo que carezca del mismo. �C) protección del medio pmbiente y calidad de vida. - Carencias: la mayoría de las competencias o ~orgadas a los ~unicipios, en la reciente legislación sectorial, o ¡tienen c~_concur~ente o son una simple manifestación del deréc~-~ntervenir en los asuntos que afectan a los intereses de ¡la colectividad local, pero no comportan facultades decisoriasi municipales claras en estas actividades. ¡ En la protección de espacios ~aturales o del medio ambiente atmosférico, por ejemplo, la part~ cipación local es especialmente reducida. 1 La intervención de las entidades ! locales en materia de e~ªcios n~ales se admite en casos dej propiedad de un -~o o de entidad promotora, p~ no como aaministración publica con competencias sobre la protección pel medio ambiente . 1 En esa misma materia de proteccióh del ambiente atmosférico se da una concurrencia entre varias adm·!nistraciones. Las inspecciones y ~· j autorizaciones se dan como licenc ',as de actividades clasificadas, y por lo que intervienen la adminis ración local y la autonómica en la mayoría de los casos. En materia sancionadora los alcaldes solo pueden imponer sanciones pecuniarias, si no superan las ¡so o. 000 Pesetas (ley 38/72 de protección del medio ambiente atm~ sférico). · ' Hay otras tendencias que afectan dambién la calidad de vida en los n6cleos urbanos. ! 1 Una de ellas es la reducción o p.rdida de espacios materiales de actuación de los entes locales. En conjunto, no se tiende a recon competencias, ni tan solo en los podría ser especialmente 6til, o tienen una trascendencia local in1 cer a los entes locales nuevas asos en que la actividad local uando se trata de mat'erias que gable. Son significativas, en este sent _ _ _ ____________. Otro fenómeno a destacar, a6n, es la falta ' de aprovechamiento de los ~vicJ._Qª-----Y._redes de ejecu~ión locales por parte de la legislación sectorial:-¡ 9 �Se tiende más a la institución dé nuevos serv1c1os autonómicos o estatales, que a menudo ~e sobreppnen a los servicios municipales existentes (inspección de espectá~ulos, servicios sociales, etc.). - Propuestas: el conjunto de estas actividadee~ · implica la asunción de nuevas competencias por parte de las grarldes ciudades, porque responden a una demanda ciudadana, o bien, ~orque es licito considerar que pueden ser abordadas de forma más adecuada desde el gobierno de una gran ciudad, ya sea por la especifidad local de la competencia, o por la capacidad de la gestión municipal (medio ambiente, salud pública, educación, servicios sociales, deporte, sanidad, etc). . 1 Si se tra t a de competencias qu~ correspondan constitucional o estatutariamente a administraciones superiores, se plantea la ' participación en la elaboración ~e políticas o de programas sean nacionales o autonómicos, la del~gación de funciones al gobierno local y la posibilidad de 1 crear órganos y servicios complementarios. 1 ' Por ejemplo: la ~estión de la política preventiva J sancionadora para la pro _ ion del medio a~biente, ~.i.o.n.._de todo el_ sistema ed· ca. · . no u ni ver si tar io la prestación de los se S SO ' les en la ciudad pQr delegación de las respectivas COmUnidadeS autÓnomas ( dtogot1epeflden_sias, ~migraf:JÓn, áreas de pobreza, etc.). L l · En relación con el me iente~ los problemas no derivan tanto de la falta de compete .s municipales, como la prestación misma del servicio: concurrencia - peter ial de varias administraciones, especialmente la autonómica la local con duplicidad de actividades y recursos y por e 1 , en modelos poco eficaces y eficientes; e incremento de los ecursos a causa de la demanda ·ciudadana. ~, -......-............, En este caso hay que avanzar en la reación de 9J~nos consorciados (agencias de servicios) que, en 1 .s grandes é:iudades, presten· de forma-Urilricaaaun amplio catálog de servicios. Este modelo obliga a separar la r sponsabilidad política de cada una de las administraciones y 1~ gestión directa de todos los servicios por un órgano técnido (consorcio o agencia). La fi~iación co~nta, es el elemento clave para desarrollar una presta~iente y completa de estos servicios. En relación con los temas o iales 1 la especificidad se deriva del propio tamaño y complejida de las ciudades y la menor cohesión e integración social y~----que los p: o emas sociales-SOn'"lllay-<H"es, 10 �•' además de problemas nuevos que no se producen en niveles municipales inferiores (ma~naciqn, minorías é.t11icas_Linmigración, etc.). Estos factores exigen :una mayor interven~í~n de la administración local para su res~lución. ~----------1 ~------- - -- La función de centralidad, y en aigunos casos de capitalidad, hace que las grandes ciudades hayan d~ dar servicios en porcentaje más elevado que el de la población r~sidente. También los niveles de exigencia y calidad de estos servi cios aumentan. En relación a estos factores, se hacen propuestas de aumentar -la d~legación de competencias a lo¡S municipios, con los recursos correspondientes, aumentar la r ;earticipación del resto de administraciones en~ la f1nanc1ac1ón de ciertos serv1c1os, y promover o.nalilayorpresenc1a de ¡ los . grandes municipios en . los órganos de p~~p._ificac'ión y deeisj,_~-~ estatales y autonómicos. rí~ justicia municipal db ';~~ ~arencias: - - --- -· la ley de grandes ··ctuoades d ber ía establecer una justicia municipal de paz para enjuiciar l qs hechos constitutivos de faltas penales e infracciones administriati vas, que, sin merma de las· garantías procesales, pueda resqlver con carácter urgente los conflictos derivados de la conviv~ncia ciudadana. La actuación de ésta justicia q¡unicipal de paz se realizaría prioritariamente co~ crit~rios de ¡ equidad y a~itraje. Los t~~es de estos juzgados ~odrían ser desi nados coordinada entre la administrac: ón de justicia y ciudaoes. l _____ forma andes ~U;LacÍis~ribuc.ión t~ritorial de est os órganos y su financiación realizarían por concertación de 1 ciudad y la administración justicia. · _ _ __________ _ ------------.______ ______ - Propuestas: ' además de medidas concretas de 1 · ervención policial, se propone afrontar el problema de la segur · dad con medidas respecto a la administración de _justicia, que inpidirán directamente en el n~vel de seguridad de las ciudades. Hay dos campos de actuación espeC ficos: adecuar la organización judicial penal técnica a la estructura territorial de los ~randes núcleos urbanos y crear un nivel de justicia de paz, no tecnica, para reso_l_ye._r_. 1os--eenf-li-ctos-de-r-i~s de la convivencia ciuda<laha. 1 ------ -----11 --- �La justici a municipa l de paz se pretende establecer corno un mecanismo que resuelva de forma inmediata el orden jurídico perturbado, a trav6s de una justlcia no t6cnica, sJrnilar a la de los jueces de paz de los pequeños ¡municipios. Las grañaeS:ciudades son las-q~-más necesitan la exis~encia de una justicia de ámbito municipal para resolver los probl~rnas derivados de la convivencia ciudadana. · Los jueces municipales propuestos i conocerán acerca de los asuntos en el orden cm_l, contencioso-adptinistrativo, p~ y l§lboral, y podrán actuar tambi6n por eguidaQ , a pe ticióu ~~ las partes, en CQ!lflictos relativos . derechqs di sponib~elU___y-,en vÍa de concil1ac1on en casos análogos. ~us resoluciones se~lables añte e l tr ih._ _ mun cipal. · -· a El procedimiento que se regula es antiformalista y está inspirado en 'la vía de la justicia equitati, a. Se propone tambi6n regular el sis tlema de de,~riación de los jueces y su estatuto jurídico. El sistem. elegido es el que prevé la ley orgánica deL..P.oder judíCiaT··-para-roS]Uece-s~ paz. Con esta elec_c~__J_os )lieCes por el plefar io municipal, se legitiman de forma indirecta los ti t\:ilares de e¡JróS.o rganos, al mismo tiempo que se hace efectivo el principio del ~rtículo 125 de la constitución, de participación de los ciudadanos en la administración de justicia . Secretaria de estado para los grandes nucleos urbanos r del análisis de los problemas tratiados se deducen dos necesidades para las grandes ciudades: - necesidad de una regulac'ón normativa de atribución de competencias para las grandes ciudades, especialmente en materia de seguridad ciudadan. y seguridad vial y, el análisis de todas las materias relac~onadas con la calidad de vida, desde la perspectiva de la qplaboración interadministrativa (consorcios, agencias), p~ r tratarse de materias de titularidad concurrente. 1 1 - En los procesos de elabor~ción de la normativa sectorial estatal, se ha puesto siempre! de manifiesto, la necesidad de un tratamiento específico para grandes ciudades. Dicho tratamiento debe plantearse !en el aspecto normativo, pero tambi6n sería adecuado establ.cer un nivel orgánico dentro de la administración del estadd,, que tratara todos los temas referidos a grandes ciudades (financiación, transporte y temas relacionados con la calidad d~ vida). ! 1 12 �Por todo ello, sería aconsejable la creación de una secretaría de estado para los grandes núcleos urbanos, que coordinara todas las medidas legales y proyectos de abtuación referidos a las grandes ciudades. Regimenes especiales de carta las grandes ciudades tienen, ppes, necesidades organizativas, funcionales y de recursos que na satisface el régimen municipal general. Ya en la exposición de ~tivos de la ley, que en el año 1960 dotó de un régimen jurídico e~pecial a la ciudad de barcelona, se establecía que "los problema$ de las grandes ciudades no se 1/ {limitan a ser sólo una ampliación jde los que existen en municipios \) inferiores, sino que representan j características peculiares, que necesitan por tanto, un tratamien¡to diferenciado". ! Tanto la ley especial de barcelona de 1960, como la de madrid de 1963, dieron un tratamiento espeqial a los problemas de gobierno que presentaban estas dos grandes jciudades. Ambas leyes fueron una fase más en el proceso de modernización del franquismo y de su paso del totalitarismo al autoritarism!:>. político. 1J~o m~rcada La ley especial de barcelona de estaba por el entorno antidemocrático del período, no era una auténtica carta municipal producto de una regulación autóhoma, ni podía desarrollar los principios de autoaobierno v cont ol democrático aue se anunciaban en la - ley municipál de Cataluña . de 1933-34 O ia ley municipal republicana de 1935, y que form parte hoy del fondo común de convicciones compartidas para la mayoría de ciudadanos de barcelona . Ambas leyes especiales, de madr · d y de bar ce lona, fueron las primeras excepciones importantes a la uniformidad municipalista impuesta por la ley de ' regimen loe 1 de 1955, de larga tradición en J . \ el régimen local español. La transición democrática no cu,stionó el régimen especial de madrid y barcelona, pero planteó ~a necesidad de adaptarlos a la nueva situación política y de~ocrática: adecuándolos a las exigencias de elección democrática de los órganos de gobie.rno del municipio expresada en la constitución y en ta ley de eleccione·s locales y con el reconocimiento pe la autonomía municipal y la correspondiente supresión de las ~utelas, además de la adecuación a la nueva estructura autonómica ~el ~stado. Había, además, que introducir las ~ejores técnicas necesarias p~ra adecuar el régimen especial a la nueva situación de los municipios de madrid o barcelona. . 13 ~ �La carta municipal e s necesari para completar el proceso de institucionalización democrática !del país, del proceso que nos ha permitido tener una constitución ~ unos estatutos de autonomía y unas leyes que los desarrollan. E~ necesario completar este proceso con la traducción legal, dentro ¡ de un marco democrático, de la capitalidad de las dos grande~ ciudades españolas: madrid y barcelona. 1 En nuestro caso concreto, un mardo democrático y de autonomía, el instrumento legal de la especifiCidad de barcelona ha de ser una carta, como la que ha elaborado y aprobado el ayuntamiento de b~rcelona en la sesión del consepo plenario de mayo del presente ano. · La carta municipal es una posibi idad que el actual ordenamiento político y jurídico nos permite lantear y que la peculiaridad de barcelona como gran c i udad, capi~al de cataluña y también capital \ de españa nos obliga a luchar po ~que sea posible. No hay ninguna norma que nos exi ba hacer una carta municipal, ni que nos garantice la obtención dej todo lo que queremos. Pero como' se dijo en los años 60, respecto ~e la ley especial de barcelona, la carta municipal es una obliga4ión perentoria. · . La autonomía municipal contemplada tanto en la constitución de 1978, como en el estatuto de ca~aluña de 1979, hace posible el régimen de carta y permite que p9r primera vez desde comienzos de siglo, la ciudad de barcelona se ¡fije por sí misma las reglas de juego de su ayuntamiento, respetando las leyes generales del estado español y de cataluña . 1 También la legislación interna db cataluña, contenida en la ley municipal y de régimen local de 1$ de abril de 1987, establece que "el municipio de barcelona ha ~ gozar de un régimen especial establecido por ley". Este artíqulo, complementa la disposición adicional sexta de la ley reguladora de bases de régimen local, aunque no suministra ningun criteiio sobre el posible contenido de este régimen jurídico especial, i sobre el procedimiento de su aprobación. La carta municipal de barcelona el ayuntamiento de municipal, que ha correspondientes de características más barcelona ha aprobado un proyecto de carta sido elevado ya a los órganos legislativos la generalit• t de cataluña y del estado. Las signifi9a._tiva de esta .propuesta son: / - 1 . a) . e~ ..tJ~u~~·- preli~a; del proyecto recoge aquellas def1n1c1ones, caractér1st1ca y s1mbolos del municipio que, aunque son admitidos de hech~ , no habían encontrado cabida en 11 �•' ningún texto legal. Así ~a indiscutible capitalidad de cataluña, que es la condició~ previa para ser la sede de las pr1ñéipales instituciones nacionales, corno le atribuye el estatuto de autonomía, la ~ determinación de su escudo y bandera, y el reconocirniento i de sus títulos. ¡ El mismo título preliminar a~bitra técnicas de protección del régimen especial de barcelon~, a fin de que la incidencia en su contenidO de disposicioqes estatales y autonómicas no rnodif i quen sus determinaciones, a no ser que estas modificaciones o derogaciones sean realmente queridas por el legislador específicament~ p.ra barcelona. ! B) la importancia que el proyecto da a la potestad normativa municipal ha aconsejado dedi~arle un título -el iv- donde se determinan los tipos de regl].arnentos y su procedimiento de aprobación. Es necesario señalar el importante papel que se reserva a las CQ~!!i:~.:mes del qonsejo ple~..Jlll:lfl-icipal, a las que correspondera ap~~~aim~los reglamentos y las ordenanzas fiscales. ---------t- • 1 ' : En razón de la reserva reglamentaria en favor del ayuntamiento de barcelona que hace el anteEroyecto, se ha modificado lo que ha sido una cierta tra~! cián en el réairnen local con la reserva, del nombre de re ;1 ehto para todas las ~isposicim;es de ,caracter general a a~as -~ el ·conseJO plenan.o, rn~entr~s. que la denorn~nacióp T: e r. e anza queda para ~quellas dl.sposl.cl.ones del rn1smo 9 · · · no, · ero cuyo contenl.do sea exclusivamente fiscal. /./~ · . · ·--·--·· ... C) la organización política ~nicipal que se contempla en el título I del anteproyecto !supone la aplicación de los principios organizativos cont~nidos en la constitución, en la ley de bases y en la ley muniqipal de cataluña al supuesto de una gran ciudad con las carac4erísticas de barcelona. En este sentido se separan lo que so~ las funciones normativas y de control que se reserva al con~ejo plenario, y las ejecutivas, atribuidas al alcalde y a lla comisión de gobierno. Estas determinaciones suponen la mqdificación de las competencias que la ley básica atribuye! a cada uno de los órganos municipales, por cuanto exig~ la mejor preparación de las disposiciones reglamentarias el relevar al consejo plenario de funciones ejecutivas para 1 s que no es un órgano adecuado. t se mantiene la organiza ión en distritos actualmente regulada en las normas de organización de los distritos, con clarificación, del carácter l de gobierno y ejecutivo del presidente del distrito y del 'rganos consultivo y de control del consejo de distrito, ·cuya integración se hará a través de elecciones o en función de les resultados electorales en el distrito. D) 15 �,• . ' En el camino de desarrollo d 1 artículo 23 de la constitución, regulador de la participació~ de los ciudadanos en los asuntos públicos y con la experienc~a municipal del reglamento de participación ciudadana vigente, se regulan las diferentes formas de participación, conjuntamente con los derechos de los vecinos, por una parte, así pomo el de facilitar la eficacia y la rapidez de el procedi~iento administrativo, que evite trámites innecesarios al ciu~adano. E) la organización municipJ l ejecutiva, se propone en el anteproyecto, no como una ; opción cerrada, s1no como un conjunto de posibles estructuras del ayuntamiento para una mayor eficacia en su funcioqamiento. El hecho de que muchos preceptos estén redactados ICOn carácter potestativo o sin predeterminar la obligat~riedad de utillzar formas organizativas o la creación! de los órganos que prevé, no quiere decir que el anteprQyecto rehuya dar un modelo de organización. Este está, evi~entemente, en su texto; lo que no puede hacerse es ¡ imponer casuísticamente una organización en un texto leg~l cuya vigencia se ha de esperar que sea suficientemente larga \como para amparar las diferentes opciones organizativas de los !diferentes consistorios que irán sucediéndose. F) la atribución de competenc~as al ayuntamiento de barcelona supone la aplicación a un su~ esto concreto y determinado de los principios contenidos en los artículos 1J7 y 140 de la constitución y 2 de la lev básica del régimen local. En efecto, de los mencionados preceptos se ~ desprende la necesidad de acercar la ges ~i ón de los servicios y asuntos públicos a los ciudadanos m~diante la atribución del mayor número de competencias a los lentes locales, con el límite de que las puedan ejercer de acu~r do con su capacidad de gestión. Dichas competencias son las r .lativas a urbanismo y vivienda, transportes y circulación, \serv1c1os sociales, juventud, deportes, educación, form4ción ocupacional, seguridad ciudadana y protección civil. 1 Otro aspecto a destacar, es ue a lo largo del texto de carta se establece la partic pación del ayuntamiento en planificación y gestión de todas aquellas actividades servicios que le afectan d;,rectamente. Cabe mencionar participación en la gestión de¡las grandes infraestructuras comunicaciones ·como el puert~ o el aeropuerto . · la la y la de i G) las suponen incidan efecto, ' ¡ prev1s1ones de la cat1ta en materia de hacienda, no el establecimiento de j nuevas figuras impositivas que regularmente sobre l$s ciudadanos de barcelona. En como nuevos ingresos tel municipio, no previstos en 16 ,. �otras disposiciones generale~, se regulan, por una parte, la participación en el impuestq estatal sobre la renta y en el impuesto autonómico sobre tr~nsmisiones patrimoniales, y, por otro, el impuesto sobre el !estacionamiento de vehículos de tracción mecánica en zona' saturadas -excepto para los residentes- y el impuesto isobre permanencia en hoteles y establecimiento residencial~s, que afecta a personas no residentes en el municipio ~e barcelona. H) la carta propone también e~ establecimiento de una justicia territorializada·, integrada í por jueces propuestos por una amplia mayoría del consejomu~icipal. Estos juzgados conocerán de la administración de just~cia en asuntos de poca cuantía o que afecten fundamentalmente a problemas de convivencia ciudadana, de orden penal, c'vil, administrativo y laboral. Conclusion la posibilidad, el contenido y el l alcance de un estatuto para las grandes ciudades es un tema de : gran importancia en el actual momento de la vida de nuestro paíp. l La madurez y la experiencia adqu~rida por los ayuntamientos ' a ro largo de quince años de norm~lidad democrática ofrecen una posibilidad fructífera de avance i en las líneas desarrolladas en esta conferencia. 1 La ciudad de barcelona dispone de na cierta tradición de trabao en esta línea, y fruto de ello es lq carta municipal, cuyas grandes líneas acabo de presentarles. He de decirles, finalmente, que a colaboración y el trabajo en común entre les grandes ciudadesl comienza a tener tambiéñ una cierta tradición y que creemos haber llegado a un momento de madurez suficiente para exigir, y no sólo pedir, la realización de pasos adelante. ckú ¡Vv~'4o.Jj (~ {)~e~ >e t. l~- , 17 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4309 Title A name given to the resource Possibiltat, Contingut i abast d'un Estatut per a les Grans Ciutats / Conferència dins el Seminari sobre "Problemas y perspectivas de la Autonomia Local en el cierre del diseño del Estado de las Autonomías" Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Els regims especials de Carta per a Madrid i Barcelona poden ser una solució per a que aquestes dos grans ciutats disposin de mecanismes jurídics necessaris. Efectivitat de les multes, retitada de permisos, padró de multes, delegar la imposició de sancions. Justicia municipal de pau la distribució territorial d'aquests òrgans i el finançament. Article 25 de la LRBRL. Carta Municipal de Barcelona. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. UIMP, Santander Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Administració local Municipis Federalisme Acció política Barcelona Carta Municipal Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-09-13 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1404/19940915d_00640.pdf 28390bfb56593cb8451ea31ae85ea06c PDF Text Text K.fu:UmUA , ^QU O cot¿Q~, Psc- ~ BARCELONA, UN NOU SALT ENDAVANT Intervenció del company Pasqual Maragall 'Barcelona, 15 de setembre de 1994 �Estimats companys i estimats amics, Tinc entès que aquí hi ha molta gent que ha col.laborat en la conducció d'aquesta ciutat a nivell de gestió i també a nivell polític, hi ha molts que són polítics, hi ha alguns que no ho són -tinc la impressió- i, per tant, als companys ï als amics, a tots els que han contribuït a gestionar aquesta ciutat que tothom en aquest moment admira, moltes gràcies per ser aquí, en aquest principi de curs que és un altre principi de curs, però n o és qualsevol principi de curs. Aquí a l'entrada ens han preguntat què era aquest acte, si era el principi de la campanya electoral; hem dit que no; que era el principi de curs que cada any ho fèiem. Però és evident que aquest és un curs especial i ho he dit també aquí fora. És un curs i és un principi de curs, en el qual hem de definir, és l'últim any del mandat, i per tant hem de dir clarament com voldríem que aquest mandat es recordés, en primer lloc; i en segon lloc, com voldríem que aquest mandat fas seguit per un altre mandat, és a dir, recordar tot allò que pensem que s'ha fet, que la gent coneix però, que a vegades oblida. Regurgitar-ho, tornar-ho a la memòria, d'una forma no monogràfica, no monolítica, no única, és a dir, no només parlar d'allò que s'ha fet, però si fer present el que s'ha fet, és a dir, en la consciència de cada un dels ciutadans, el que els ciutadans ja saben que és allò que ha succeït en aquesta ciutat, però no com final del nostre discurs, sinó com a principi del nostre discurs i com a punt de partida d'un diàleg, la segona part del qual és un diàleg respecte del que pensem ;fer. Als ciutadans els convencerem, sobre la base de posar-los en disposició primer, preparar-los psicològicament, recordant- 1 �els-hi que és el que ha succeït, com aquesta ciutat ha canviat més en quatre anys que en quaranta; com les últimes eleccions es van celebrar un any abans que passés el moment, potser de més glòria d'aquesta ciutat en aquest segle i, per tant, amb "l'Ai! al cor de tothom" sense saber encara, si tot sortiria bé o seria un desastre, amb la ciutat potes per munt; cosa que tots hem oblidat, i s'ha de recordar i, com en aquests quatre anys doncs, la ciutat ha quedat bé davant el món i, a més a més, s'ha transformat ella mateixa, gràcies també, (més que en els quaranta anys anteriors) que en els quaranta anys anteriors aquesta ciutat va anar rumiant cada un dels seus projectes i rumiar els projectes és més difícil que fer-los, com la nostra història ha demostrat. Per tant, un any que comença amb un tipus de reflexió que nosaltres fem avui, que està projectada cap endavant i que comença tot just al darrera, comença en el present -el que acaba de passar- en la confiança de saber que aquest petit col.lectiu que està aquí reunit de 300 - 350 persones, és el cor d'un col.lectiu més gran de ciutadans de Barcelona que han protagonitzar una gesta històrica, que molts ciutadans (que a mi venen a veurem i a vosaltres us visiten molt sovint també) ens comenten que és denominada "la gesta de transformació més important que cap altra ciutat a Europa hagi fet en el segle XX". En aquesta sala avui, hi ha el cor del col.lectiu, no dic tot el col.lectiu, perquè van haver-hi tants i tants voluntaris, tants i tants treballadors i tants altres que ens van ajudar, inclús fora d'aquí, però diguem-m'ho tot, no hagués sigut per l'existència d'aquest grup humà, i aquest grup d'idees i aquesta voluntat d'acció i aquesta manera d'actuar, Barcelona no hagués fet el que ha fet o no hagués fet d'aquesta manera i, aquesta manera és satisfactòria per un 70, 80, 90 % de ciutadans. Sapigueu-m'ho bé en el moment d0 començar, i sapiguem també, que amb això no hi ha prou, i que això és només la primera part de l'argument perquè en la segona, hem de convèncer a 2 �aquells mateixos ciutadans que ells mateixos han protagonitzat, dirigits per nosaltres, la gran gesta; volen tornar-se a engrescar per fer-ne un altra, no del mateix estil, no la mateixa gesta, sinó un altra de diferent que ha de consistir en que Barcelona es vol posar i es vol mantenir, més bé dit, allà on està, com Ora explicaré. Es tracta amb en el nou salt endavant, de fer uns altres jocs olímpics, un salt qualitatiu, diferent, no es tracta de tornar a recuperar el retràs de quaranta anys enrera, no es tracta d'una nova gran exposició universal, es tracta justament del salt qualitatiu que representa mantenir-se dalt de la cresta de l'ola, durant quatre anys més, deu anys més, quinze anys mes, vint anys més, perquè d'aquí vint anys el nostres hereus no tinguin de díir: "recuperem la ciutat que se'ns ha degradat des de l'any 92." Aquest és el nostre salt qualitatiu i vull agrair a totsels que sou avui aquí, el que feu i el que fareu. Jo per descomptat, no sóc fflassa partidari de baralles internes, sí sóc partidari de la diversitat i dels intercanvis d'opinió, i de les opinions diferents, sóc antimonopolista com tots vosaltres, m'avorreix la monografia i la unanimitat, i per tant, crec, que és bo que hi hagi una opinió i aquestes s'expressin en la forma que sigui, vigilant el to i avisant, és a dir, no, amagant abans de tirar la pedra sinó dient "la me ya opini0 és aquesta, jo que sóc tal, opino aix¿D tal" torno a dir, vigilant el to, això és important. I els que són de fora i els qe vindran, perquè molts han de venir sinó les coses no aniran com haurien d'anar, molts més han de venir aquest any, els hi toca la feina de tonificar-nos, és a dir, de portar -sens la saba nova amb la qual continuar aquest projecte e tants anys que portem, que tenim molts anys en darrera i que nosaltres hem portat en aquests anys. Si, 200 grups per 200 persones, en aquest terreny del porta 3 �a porta i en altres terrenys, dp fer forat com diem a vegades en algunes altres operacions que hem de fer, que s'han de situar justament en els camps :més allunyats, no tant en el camp territorial , com aquí s'ha definit, un altre dia parlarem, sinó en el camp ( si multipliqueu 200 x 200 són 40.000) de guanyar 40.000 vots en terreny contrari o en terreny neutral, no el té ningú'!, aquesta és difícil perquè es batuda per les bales que s'escapen de banda i banda, però aquesta serà un altra operació que acompanyarà a la que en Joan Ferran ens acaba de definir. Bé, jo torno ara de València, m'he escapat quasi per arribar, desgraciadament quan he entrat a Catalunya, (i no vull que això sembli com una broma, com una ironia o com una frivolitat) a l'entrar a Catalunya, he sentit pudor de cremat , només entrar, molt abans de L'Hospitalet del Infante, sota el Monte Caro ja hi havia aquesta olor que m'ha recordat que aquest país ha tingut moments molt "fumuts". No ha hagut la capacitat de reacció que es mereix el país, entre tots. (no és qüestió de fer aquí un debat que ja es farà en el Parlament), no ha tingut capacitat de reacció i l'ha de tenir; nosaltres hi contr.ibuirem. No oblidem mai la circumstància i el lloc en el qual parlem. No oblidem mai la subjectivitat de ciutadans que tenim uns sentiments i no només unes idees, uns sentiments, unes carències i una sensibilitat que no es tenen perquè amagar, i la nostra és d'estimació pel nostre país i de sofriment, quan el veiem sofrir, quan el veiem funcionar d'una manera que no és òptima i que no és la que hauria de ser. Per altra banda, vinc de Madrid, de plantejar una vegada més, ï vosaltres ho sabeu, a vegades els mitjans de comunicació sembla que sempre sigui la primera i no és la primera vegada que nosaltres plantegem el pacte local; és quasi l'enèsima vegada que nosaltres plantegem que l'impuls autonòmic en aquest país ha d'anar acompanyat d'un impuls local, que altrament l'impuls de 1'autogoern podria ser suspecte en la mesura en que pogués ser un impuls per crea r un nivell de 4 �govern en sí mateix, més que no pas per aconseguir per al país i per les ciutats que el formen el nivell de benestar i de qualitat de vida que tots 1i desitgem i que depèn de l'existència d'un nivell de govern fort, però també, de la capacitat d'aquell nivell de govern, de retornar cap als ciutadans els recursos, l'autoritat i les competències que se li han donat per tal de fer-li la vida més plaent i no només per . tal de poder-s'hi comparar bé en les especificacions nacionals ï internacionals de poder relatiu, que és la situació en la qual ens trobem. Nosaltres hem defensat i defens4rem el pacte local i l'impuls local, la Llei de Grans Ciutats i la Carta de Barcelona, perquè sabem que més enllà de la defensa de Catalunya, defensa que moltes vegades S'ha de formular en termes diferents de com s'està formulant oficialment, --en termes de victivisme--, defensa que moltes vegades s'ha de formular en forma d'atac en el sentit positiu, en forma d'innovació, d'iniciativa, creativitat, imaginació, de millor govern, de rigor, d'honestedat, de capacitat de transformació --com aquesta ciutat i moltes altres de la pròpia Catalunya han demostrat--, defensa, jo dic,1 que s'ha de reformular en aquests termes, nosaltres aquesta defensa la farem, però repeteixo, nosaltres la basarem en l'existència de poders locals forts, no ens resignem a`acceptar que pugui haver-hi un govern de Catalunya que ho sigui, efectivament, sobre la base de poders locals febles, en els quals s'haurà sostret per via de tutela, per via d'intervenció, per via d'invasió, per via d'ofec, la seva capacitat creativa, el dia que això passi Catalunya estarà ella mateixa ofegada encara que tingui govern mixtos, i per tant s'hauran d'aixecar les veus de la nostra creativitat, nosaltres estem per una Catalunya que estigui basada en l'existència d'un govern fort amb competències que nosaltres estem defensant que retornin, però també, amb una capacitat de dorar en el poder local tot el seu rol, tot el seu protagonism o . Mireu, jo vull tornar a vire una etapa de creació, d'entusiasme per Barcelona i vull fer-ho amb la vostra 5 �col.laboració. Hi ha feina per tots. Ha d'haver un esquema organitzatiu clar --que ja s'està creant-- que serà "desequida." Hi ha projectes de transformació i de millora de la ciutat que són més ambiciosos que mai i que ara us explicaré, (succintament, perquè avui és només un primer dia i després haurem de seguir). També us volia dir, abans d'explicar, el que jo considero que són els principis; el que jo considero que són els principals projectes de la ciutat, en aquest moment. També us volia dir, que una de a es coses que més m'han dolgut en els darrers mesos ha estat el menyspreu, --que de vegades determinats mitjans o opinions han manifestat-- pel legítim desig dels qui hem conduït aquesta ciutat, que som els que hi som aquí, a seguir protagonitzant aquesta transformació; trobo de mal gust, de mala jeia, de poca golada i que no ha de merèixer ni un minut del nostre menyspreu, ni això, sobre aquestes expressions que s'han fet, respecte de la voluntat d'aquest col.lectiu que nosaltres formem aquí. de voler continuar. Evidentment que volem continuar! perquè tenim el desig i sentim la necessitat de seguir estant gratificats, per la millor de les coses que li poden passar a un Barceloní, que és portar la ciutat de Barcelona. Evidentment que sí! Tots aquells que diuen que més d'això, és algo que no es pot exigir perquè seria simplement un desig de continuar en les poltrones municipals. I nosaltres volem, honesta i legítimament, continuar protagonitzant la gran aventura d'una ciutat que s'ha convertit en aquest moment, torno a dir, en una referència important a Europa i vol seguir -ho sent. Els punts, jo diria els principis quasi, de la nostra actuació aquests anys, i no espereu de mi un manual de campanya electoral detallada perquè no es tracta d'això, sinó, un resum succint però diversificat del que són els elements que formen el nostre pensament, crec, en aquest moment: Europa; Catalunya; Cultura; Civisme; Qualitat; Honestedat, 6 �Autoritat, Economia, Llibertat, Servei al Públic i Proximitat (això que diuen els tècnics ji*fdics Subsidiaritat) - Europa és la nova patria gran, el nou mercat, el nostre nou rostre internacional (aixO es tluasi un setze jutges,...) és la nova cara que tenim en el món, la forma i la firma que ha de tenir la nostra solidaritat, (difícilment farem, però ha • fem, l'hem fet a Rwanda, l'hem l fet a Sarajevo, ... i allá on calgui, com a ciutat de Barcelona vull dir), peró és evident que nosaltres hem d'empenyar 'a Europa com un sistema de ciutats, que tingui una marca en el món respectada, no com ara que és vist encara com el lloc de reunió deis antics Estats colonialistes que tracten de construir alguna cosa de futur que encara no existeix ique no és més que, de moment, una debilitat, davant de problemes tan importants com Iugoslàvia o altres que es poden produir molt a prop de casa nostra. Nosaltres volem construir la nova patria gran i la volem construir com un nou rostre inernacional, com el nostre nou rostre internacional, obert en el món i progressiu, fer-ho des de la patria petita de sempre, Catalunya, la patria petita de sempre, oberta i confiada; la patria que ha de parlar el llenguatge de les seves ciutats precisament, el del camero, el de la cultura, el de l'esport, el de la joia de viure (diuen els francesas volt bé) el de la innovació i el de l'amistat, no el del victimisme, ni l'agressió soferta, no n'hi ha per tant; a més a més, parlant tant deis que ens agredeixen els beneficiem, els farem famosos, ahir em vam preguntar: "Que pensa voté de les paraules del Sr. Anguita i la resposta del Sr. Pujol?". No penso res, no m'interessa res, no interesa a cap ciutadà i feu-me el favor d'anar amb el Sr. Anguita, si tan rebombori fa les seves avaluacions, el millor que es mereix és el silenci. Crec que amb això --deixeu-m'ho dir-- fips ara, en rigor ha estat molt bé perqué no ha dit res, i aqMell que l'insten a dir algo, millor farien callant; la millior resposta que es mereix una pregunta com aquesta és cap resposta perquè el que aconseguim és que els mitjans de comunicaoió o incautes, o interessats, 7 �o frívols donin a aquest tipus de polèmica tot l'espai que no interessa a ningú, exclusivament interessa als que formulen aquestes opinions. Mireu, hi ha una mútua alimentació de nacionalismes espanyol i català que de vegades l'únic que beneficia és als extrems d'aquesta discussió i perjudica als que estem conduint la nau de la governació d'aquesta ciutat i d'aquest país, i per tant, a nosaltres això no ens ha d'interessar i no només no ens ha d'interessar sinó que hem d'aconseguir que on sàpiga que a la gent profundament no l'interessa; epidèrmicament potser sí, però profundament nit. - La Cultura, és d'alguna forma la ciutat, no és una cosa molt diferent de la ciutat, la cultura abans s'entenia com una qüestió d"èlits", de minories, 1a cultura és ara la forma de manifestar-se d'un poble, d ■ un col.lectiu, d'una ciutat; que és el que és una ciutat, i sobre el que és la nostra ciutat. Des d'un punt de vista cultural podem dir, -dada important que a vegades es deprecia- que el nostre públic ha augmentat, el públic dels espectacles culturals -i aquesta és una gran victòria- ha augmentat molt; com a societat doncs, podem oferir als nostres creadors un públic més ample, més jove, més curiós, un públic suficient inclús per finançar la seva creació, molt més que no pas abans, i ells, els creadors barcelonins, els nostres creadors, ens poden oferir una millor imatge, crítica, engrescadora, fidel o suggerent de nosaltres mateixos, quan nosaltres anem al teatre que no teníem fa deu anys o vuit anys ï veiem les coses que veiem i portem als nostres amics, als forasters o als nostres fills, sabem que ells estan rebent de la nostra ciutat i de la nostra cultura una imatge 1, representació que abans nosaltres, quan érem petits, np teníem; els forasters quan venien no gaudien perquè no existia; hem creat una xarxa cultural, no només des del punt de vista de la infrastructura, sinó també, des del punt de vista molt més important del públic, d'un púbic exigent; serem millors a través d'aquesta ampliació cultural, els forasters es trobaran millor aquí, no només en quan a infrastructura sinó 8 �en quan a cultura viva, jo diria si no 'fos que pot semblar una mica folklòric i no ho és, trobaran la plaça i trobaran la 'sardana, les dues coses, l'escenari i l'activitat, i'• trobaran, com poden trobar fora de la ciutat estricta però dins de la ciutat real trobaran, el Vallès.^i'el .campus universitari i el paisatge i ],á gent que hi viu. • --Civisme, és l'únic "isme" d'aquesta. ciutat, és l'únic "isme" real de Barcelona, aquesta ciutat no té'mes- que 'un "isme" profund, profundament sentit pels barceloninsgque,és el çivisme;- l'únic radicalmen t barceloní i acceptable per tothom, el • que . respecta .tots- i respecta' tots els ."isme"; de cada ciutadà, com a dit Havel d'una forma molt gràfica ,/molt bonica, "civisme és respectar de cadascú totes les seves herències,. totes les seves pertinències, .totes les seves aficions, totes les . seves religions, totes les seves passions" i., fer-ho d'una manera que les faci compatibles totes amb unes regles de joc que és el que nosaltres anomenen ciutadania. Bé, aquest civisme és l'única "religió" d'aquesta ciutat, l'únic "isme" permés, el més autèntic, hem de ser cívics, però eficaços, no dèbils, inclús en la repressió dels comportaments incívics, aquesta.és la gran batalla moral que tenim al davant. - Qualitat, ja sabeu que les grans empreses han descobert que la qualitat és l'única garantia t de supervi.vència i d'èxit de les pròpies empreses: els cercles de qualitat, el control de qualitat, els responsables de qualitat. I aquesta qualitat té dos secrets: Una, posar-se, el! fabricant o productor o' el comerciant, en el lloc del client, aquest és el secret més principal, saber posar-se en ell lloc de l'altre, que és el que lí costa més a la persona humana, situar-se fora d'ella mateixa en el lloc de l'altra, el funcionari, en el lloc del ciutadà. I el segon secret, és saber-se posar, en el lloc del treballador, l'empresari que ro es posa en el lloc del treballador no és capaç d'aconséguir la qualitat, i això, ja ho estan confessant avui, gents que fa uns anys haguessin considerat que això era subversió i que això era un missatge sindical, sinó probablement no revolucionari, ja 9 �autogestionat, i veiem de formes diverses, algunes exagerades i altres més serioses, com els grans empresaris estan plantejant noves estratègies per tal d'abaratir els seus costos en la relació amb els proveïdors, això és molt conegut i és lògic que sigui així, l'Ajuntament i la ciutat ha de fer el mateix, i al mateix temps posar-se en el lloc del proveïdor i en el lloc del treballador, més bé dit, posant al treballador en el llpc de les decisions perquè ell en sap més, això ho he sentit Oir, la setmana passada en una reunió del Pla Estratègic en Francesc Raventós, en Santacana i els seus responsables i 200 persones més, una colla de responsables de gran qualitat, de grans empreses d'aquest país o multinacionals, era un missatge que jo estava acostumat a sentir en les reunions socialistes, en les reunions d'esquerra amb unes altres paraules, i que ara d'una altra forma acaba sent, tan Un lloc comú, que els propis sindicats la troben conservadora, i molt bé, aquesta filosofia no és conservadora, aquest missatge és revolucionari que nosaltres hem après actuant al servei de la nostra ciutat, que cada un dels nostres regidors, la Núria Gispert, la Marta Mata, el Lluís Armet, el Josep M_ Vegara, el Juanjo Ferreiro i tots al d4rrera, hem après en la nostra relació i els funcionaris de la casa igual, en la nostra relació amb la ciutat, i l'hem;de practicar, la filosofia de la qualitat, perquè una ciutat és una gran "empresa ", diferent, diversa, però que té un control de qualitat, que pot ser perfectament no ja l'Ajuntament sol, ni tan sols l'Area Metropolitana ella mateixa en la ciutat real, sinó, el propi Pla Estratègic, en eli qual l'Ajuntament i l'Area Metropolitana conviuen amb les Universitats , amb el Cercle d'Economia, amb la patronal, amb els sindicats, amb la Cambra de Comerç, amb el Port, amb la Zona Franca, etc, - Honestedat, aquest és l'alt±e gran repte moral d'aquesta ciutat i en aquest any, la nostra és una societat en diversos graus de corrupció; el trasfugüisme és un grau de corrupció, a Sant Adrià o a Granollers, és un grau de corrupció política, el favoritisme, l'acceptació de privilegis, la condescendència amb els propers, la manca d'esperit crític i 10 �independent per part dels opinants, dels mitjans, d'aquells que han de criticar i ser independents a l'opinió ( que s'ho pensen tres vegades abans d'opinar perquè volen saber l'efecte que tindrà sobre aquells que manen o tenen poder) el çàlcul de resultats, com a prenli o com a prïncipi moral, tot això és, en diversa graduació,, dèshonest. Per tant, el gran repte moral, d'aquesta ciutat si volem sobreviure, si volem tirar endavant, si volem canviar-la, si volem que sigui una ciutat di a, és, no acceptar.que això .s'imposi (no ja en la política, .també; en, la ciutat, en el jutjats, en,' les finances, en ...la policia, en les empreses, arreu); és una responsabilitat nostra, --no és una competència nostra--, però, s nosaltres volem pesar en aquesta ciutat i que la ciutat ens segueixi, hem d'aconseguir marcar fites que acabin amb aquestes lacres, amb aquesta situació que és real, que es viu a totes les ciutats d'Europa o a moltes ciutats d'Europa, segurament, però que nosaltres discretament hem d'aconseguir millorar. Barcelona ha de ser el lloc de la neteja, ha de ser el lloc 'de les "mans netes ", la ciutat on amb discreció però amb claredat, cada ofensa tingui la seva repressió perquè sinó no viurem tranquils, on cada ofensor sigui objecte del menyspreu públic que li correspongui, això .és una ciutat digna. Ho deia Cervantes, de Barcelona deja coses meravelloses que jo sempre cito per aproximació "Hospital; de los enfermos, venganza de los ofendidos, consuelo de los humillados, correspondencia firme de fieles amistades y en lugar y belleza única", això ho deia aquest senyor que ens 'fia visitar fa molts segles i bé, . aquesta ciutat no pot perc}re aquestes virtuts, hem de seguir sent "el hospital de los enfermos", hem de seguir sent, "la venganza de los ofendidos", i hem de seguir sent "el càstig de los ofensores", a quells que es passen, aquells prepotents que tenen un poder a polític o financer o judicial que utilitzen d'una forma que no és conforme precisament,a les nostres lleis de moral i d'honestedat. - Autoritat, quan diem autoritat i en el pacte local, quan 11 �nosaltres anem a demanar, no anem a demanar diners perquè sabem que no hi ha. Ja li vaig dir ahir al President del govern "no vinc a demanar diners, ja sé que no teniu, el que vinc és, en tot cas, a demanar una redistribució dels diners que costi més barato al país, això sí". Nosaltres sabem que els serveis municipals costen menys que els serveis que es porten des dé més lluny, senzillament per una raó, perquè el mercat, el públic, com dèiem abans, està més aprop i ens controlen més, i per tant, és més difícil de timar al públic, des de l'Ajunjtament, l'Autonomia o des de l'Estat, en aquest sentit, nó és que vinguem a demanar diners, venim a demanar que ens donin els diners que ens toca perquè al conjunt del país els serveis públics surtin a més bon preu, però bàsicament, nosaltres venim a demanar autoritat, és a dir, la capacitat de la governació local, de representants locals electes, dé ser eficaços en tot allò que la gent exigeix, en aquells camps en que la gent exigeix ser eficaços i demanar. Que és el que desmoralitza a la gent de les grans ciutats? , i de vegades, li fa dir "la gran ciutat no té solució", que la gran ciutat se'ls hi aparei4 com un gran caos impossible d'ordenar i que, a més a més, cada dia hí ha l'emissió de fragants infraccions de l'ordre que havia d'existir que no tenen resposta. Això, és el q4e indigna més, no perquè hi hagi una brutícia o un accident o una maldat o una ofensa, sinó que la brutícia no tingui servei de recollida; que la maldat no tingui al menys un recurs o algú que aixequi la mà per dir "això no pot ser". Això és lo que desarma a la gent, tenim una societat tan complex en la ciutat urbana que no sabem com arreglar les coses (ple succeeixen, que és normal que succeeixin, perquè és normal que el jovent sigui més violent que la gent més adulta, i té més força de viure que no pas la tercera edat, i per tánt, això ho manifesta en els carrers i allà on siguin, i és; normal que faci més soroll, però no és normal que determinat sorolls no tinguin algú per dir, "calli !", i quan la gent es veu en la necessitat d'haver-ho de dir ella mateixa, i no tenir ningú que els 12 �recolzí, aleshores la gent desconfia de l'establiment polític.` Per tant, autoritat, per això, per donar confiança a la gent. - Economia, ja ho he'dit, no hem de gastar més del que cal,.' ni ingressar.més del que necessitem per'pagar puntualment; que és el que estem fent, hem d;aconseguir un modest estalvi i repartir-lo, aquest és el nostre objectiu, més no seria ni raonable, ni possiblè, ni desijable. T repartir-lo, entre retorn al present i retorn al futur, és a dir, entre una lleugera baixa d'impostos ,In: retorn del capital del emprèstits o emissions; laquesta és la tria que. hem dè fer, i l'hem de fe, a més a Més, en una situació en que veiem l'escàndol del naixement d'una nova impunitat econòmica pública o una nova irresponsabilitat. % Explicava abans en Joan Ferran que ara hi'ha una exposició que costa mil milions i que es farà a partir de la Mercè i durant el mes d'octubre, això només ens diu una cosa, hi ha en el sistema que hem creat i que hem volgut !, "Al tanto" perquè el volem, com ha dit abans l'Ernest; "a la Generalitat, no se li jutja pel que fa sinó perquè existeix, i com més existeixi millor", és a dir, com més autogovern tinguem'amb un nivell de govern que no existia i que no ens han reconegut millor, perquè d'alguna forma, més satisfacció hi ha d'una ofensa antiga; precisament, però això pot dona i està donant , situacions d'autèntica irresponsabilitat econòmica. Només hi ha un nivell de govern a Europa, en aquest moment, en que l'antiga imatge de l'Esta .1 irresponsable, davant de la història, segueix existint, que és aquest nivell que no és ben bé aquests Estats que .hi i.ha bastant apretats pertot arreu, per sobre, per Europa i!per sota, per les Regions i els Ajuntaments, ni tampoc passajen els Ajuntaments que estan apretats per la gent i per la ne essitat de donar un servei; en canvi aquell nivell intermig que volem tenir, que volem potenciar, que volem a més a}més, dignificar, perquè a vegades dona mostra d'una capacitat de despesa que és escàndol en el sentit bíblic de la paraula, en el sentit que les criatures ingènues que són tots els demés, ens 1 ^ �escandalitzem que sigui possible que aquests graus de llibertat, existeixin. Per tant, economia, que no és el principi, no caure en aquest espectacle que escandalitza a la gent. - Llibertat, la ciutat és llibertat, ho deia un cop en Joan Clos, em recordo, a la Ciutat Vella. "La ciutat és llibertat, hem de poder conviure amb la diversitat", el que vol dir que hem de poder viure com vulguem, hem d'oferir als ciutadans de Barcelona la possibilitat de viure com vulguin, no necessàriament segons unes pautes iguals per tothom, la ciutat és precisament la diversitat i la llibertat de viure com un vulgui; hem de poder triar la nostra vida; hem de limitar la repressió solament allò que fa mal a la llibertat dels demés, dels ciutadans, o a la seva integritat o al seu dret de ser respectats en la seva pròpia diversitat. Nosaltres, a vegades, quan per exemple hem discutit el tema de la drogaaddicció i que s'havia de fer; i quan el PP deia "nosaltres considerem que el consum de drogues és un delicte", nosaltres vam contestar "nosaltres no, nosaltres considerem que la drogaaddicció és una malaltia" i altres deien "i per tant lliures de fer el que vulguin", nosaltres deien "no!, tampoc, no és lliure d'ostentar la malaltia com a bandera" perquè aquesta ostentació és ofensiva a la sensibilitat dels ciutadans i per tant, l'ostentació d'allò que no es bo, sinó que és en toti cas patològic és el límit de la llibertat, nosaltres no hem#de perseguir els diferents, pel fet que són diferents, malalts o altres, sinó que els hem de demanar-els-hi senzillament que tractin de portar la seva situació d'una manera digna i no ostentosa ni ofensiva per als altres, aquests són els límits de la llibertat però no altres, - Servei al públic, cap dels nostres servidors públics, pot no posar-se en el lloc dels ciutadans als quals està servint, "ells sempre tenen la raó", diu la Mercè Sala a RENFE, on està fent la revolució de la qualitat, no es nota encara, més be dit, si que es nota però no és diu encara i s'acabarà 14 �dient, perquè les coses que tenen una inèrcia i això ho saben els publicitaris i els tècnics de mitjans de comunicació triguen molt a canviar-se, han de passar moltes coses i molt temps perquè una cosa que ha estat sempre percebuda com a lenta sigui percebuda d'una forma diferent; lo important és posar-se com diu la Mercè Sala en el lloc del client i dir, vostè sempre té raó, i veure les coses tal com les veu el client perquè el client no té l'obligació de saber tota l'estructure ni les causes que fan que els trens arribin tard, té l'obligació de pagar el bitllet i prou. Els clients no són sempre els ciutadans que tenim al davant, sinó tots els altres que poden no estar-hi d'acord perquè tenen arguments per explicar el perquè no està permès el que no ho està i perquè aquella cua és obligada, és a dir, una cua és correcta quan es pot explicar i la gent que la fa la pot entendre sinó no ho és. Proximitat o subsidiaritat, i aquí acabo aquesta llarga lletania no de deu sinó d'onze manaments quasi, que no són manaments, són principis de reflexió perquè aquest any els tinguem com a referència. Aquest principi l'hem de concebre com una medicina d'efectes retardats és una fórmula potent que no tindrà encara efectes immediats però que hem d'anar receptant, la subsidiaritat, la1proximitat, és més barat, és més democràtic, és més federal,' és més participatiu, és més liberal en el bo sentit, és més social i és més europeu, aquest és el meu criteri. Bé amb aquests principis nosaltres haurem de fer algunes coses i avui abans d'acabar dir-iios alguns dels projectes que jo considero que són principals en aquesta ciutat i els enumeraré només: les infrastructures culturals, el MNAC, el Museus d'Art Contemporani, 1'Auditorium, la reconstrucció del Liceu, el Pedralbes, etc.; la primacia del transport públic que l'hem d'aconseguir, malgrat tots els retrasos, malgrat totes les paranoies en que ens estant entretenint per fer una cosa que està pactada, pastada i menjada, casi ja, i que encara ens l'han de posar al plat, que és un consorci, d'autoritat única que gestioni el transport d'una forma 15 �equitativa amb una contribució raonable de cada una de les autoritats. El medi ambient global, considerat com globalitat, no pas com una batalla sectorial dels verds contra els blaus, sinó com una preocupació permanent. La rehabilitació de la Ciutat Vella, en la qual ens hi juguem la vida, ens hi juguem d'alguna forma la credencial històrica, la vivificació de l'Eixample i de les seves illes, completant la façana marítima que ja és ara la gran revolució de la ciutat, tothom ho reconeix el que hem de completar perquè encara falten coses, ara inaugurarem la passarel la del Moll d'Espanya, el dia de la Mercè podreu passar a peu des de les Rambles fins al Nàutic per sobre del aigua, però a més a més, hem d'arribar des de la Vila Olímpica fins al Besòs i aquí hi ha moltes coses a solucionar; protegir Collserola que és el gran Parc central metropolità i aquest hivern haurem de fer com deia la Rosa Martí, els incendis s'apaguen a l'hivern, i els incendis de l'estiu que bé els apagarem aquest hivern amb una }gran operació de mobilització de voluntaris per la qual us demano des d'ara ja la col.laboració de gent i centenars de voluntaris que hauran de fer de Collserola un bosc ben net; ordenar els rius, que no són rius que són clavegueres que ho han sigut sempre històricament i abans eren dins de la Ciutat el principal, la Rambla, el caganer i els merdans com deien i que ara encara a Mollet en diuen, i que avui sóln el Besòs i el Llobregat com diu la Trinca que diu exactament el mateix, el caganer i el merdans, no són dos rius, s'hail d'ordenar s'han de sanejar, però també urbanitzar s'han d'aprofitar com llocs, justament, de lleure i de satisfacció de lcs grans masas de població de l'Area metropolitana, crear espais d'aigua a terra i probablement guanyar espais de iterra en el mar, en tot cas, per nosaltres per aquesta ciutat el que és aigua de maig, tenim mar, tenim muntanya, tenim el Pirineu a prop i l'Ampurdà al costat i el camp de Tarragona) però el que no tenim és aigua, no tenim rius, no tenim grans rius; el Llobregat i el Besòs els ordenarem, seran grans espais de 16 �lleure però no seran, segurament, rius en el sentit de grans espais d'aigua que ens puguin satisfer d'aquesta necessitat i, per tant, aquí també haurem ;de donar una primacia en això i Hem de fer de Barcelona la primera, la més avançada en Telecomunicacions, i anem camí d'aconseguir-ho i hem de fer del Delta del Llobregat la porta sud d'Europa i amb el Borrell ho estem aconseguim, Un dia d'aquests comença les obres de la marge dreta, però no és només 1' autovia de la marge dreta, és també la Zona Franca, la zona d'activitats logístiques, l'Aeroport, el Pot. Nosaltres hem dissenyat i pensat els sistemes generale de telecomunicacions de transports de mobilitat d'haver natural , de ferroviari, d'aeroportuari i port i de cultura per tal que Barcelona sigui o pugui ser una de les millors ciutats d'Europa, tingui en el Delta del Llobregat laIseva porta sud, que Europa tingui la seva entrada I hem de?fer del Besòs, de Sant Adrià a Montcada, quan dic Sant Adrià, ho dic amb una certa recança per les coses que han passat a Sant Adrià, més ben dit per les coses que no han passat, és a dir pel fracàs dels plans de rehabilitació que companys nostres van endegar í que els hi va costar el càrrec amb l'ajut de la intervenció no només de xenofòbia, no només per la reacció d'alguns dels que van reaccionar contra la construcició d'un torre per poder descongestionar la Mina i hi havia de tot, bona fe però també hi havia xenofòbia i això va ser$ recolzat amb la intervenció d'autoritats que no tenen altres coses a fer i que van consagrar una situació en la qual serà dificilíssim de recuperar la Mina, i per tant Sant Adrià, la seva integritat. doncs, hem de fer -torno a dir- en el Besòs, començant per Sant Adrià fins a Montcada (a Montcada estan arribant ja els gitanos portuguesos que estaven a Ripollet amb les seves rulots i han arribat fins a Vallbona) i molt especialment en el Congost aquest que formen unitròs de Montcada, Vallbona, Ciutat Meridiana i Torre Baró, él aquí on hem de fer l'esforç més gran urbanísticament, i és tan gran que com deia el Cullell l'altre dia que, --de egades, té expressions que encara se li poden agrair--, hem de fer una operació d'Estat, Estat i Generalitat per descomptat ("Estat" entenem nosaltres 17 �ara, Estat i la Generalitat) i a Europa, Fons Europeus, per això tenim aquí a en Santi que es belluga tan bé en els passadissos europeus, hem de fer una gran operació d'Estat, en el Congost, perquè aquests quatre barris, un d'ells d'un altre municipi, no han tingut el gran canvi, és més, han pagat un preu, només han tingut un gran benefici, crec jo, que és el nus de la Trinitat després d'un esforç titànic, vosaltres sabeu que jo vaig ser, una setmana a Trinitat Vella per discutir i l'Acebillo venia cada dia i també el Regidor, i discutíem amb les associacions de veïns i al final es va aconseguir el gran pacte social i urbanístic de la Trinitat Vella, al mateix temps el més gran distribuïdor de tràfic d'Espanya i un parc meravellósi però amb això no hi ha prou, hi ha el tema de la presó i el de la nova autopista, que no hi ha manera de fer, per entra r+ en el nus, amb el famós pont que es va tirar en una nit si recordeu que no han passat tres anys i sembla que facin vuit, bé això és algo que nosaltres devem. Hem de crear la Sagrera, entre la Plaça Les Glòries i Sant Andreu, la nova gran centralitat, la porta ferroviària europea. Hem de fer de la capitalitat cultural europea de l'any 2001 un niu de reflexió i de creació sobre la nova Europa, no ens resignem aquesta vegada a dir serem capital europea i aprofitarem per canviar la ciuttat, farem de la capital una excusa, com ja hem de dit de ve4ades, o un argument , no, no, no. Nosaltres volem que la capitalitat sigui al revés: que Europa s'aprofiti de nosaltres per néixer culturalment, així com la ciutat fins ara s'ha aprofitat per fer les noves infrastructures, nosaltres també, ja ho donen per descomptat, ja l'empenta va començar molt abans i per tant tot el que està en marxa l'auditorium, el teatre nacional, els museus etc, això estarà acabat, però ivoldríem ademés que tot això acabat, poguéssim dir a Europa, a Barcelona 2001 neix l'Europa cultural, es a dir, es crea una cultura Europea, subratllat Europea, Majúscula' una cultura de tots, que ademés els mitjans de telecomunicació que hi haurà en aquell �moment, pugui ser simultània, que hi hagin espectacles que al mateix temps s'estigui veiem a moltes ciutat europees, aquesta és la gran proposta d'En Nadal i En Mascarell, fer de la capitalitat el lloc de naixement de l'Europa nova culturalment. Hem de fer de la Carta Municipal, la Llei d'una ciutat forta i ben organitzada, amb justícia local i amb ensenyament avançat, i ensenyament avançat vol dir curiosament, un ensenyament tan avançat com elique teníem a la República, és a dir el Patronat Municipal Escolar, en gestió local de l'énsenyament no universitari, això és el que diu la Carta Municipal, per delegació o per Consorci. L'Institut Municipal d'Educació ha de gestionar totes les escoles, un ensenyament primari i secundari, per tant, tot l'ensenyament no universitari, i hem de demanar al nostre partit que fem l'esforç immens parlamentàriament d'acudir en favor de la política d'immersió lingüística en un moment que estava sent criticada (digueu-m'ho aquí eil la intimitat -amb raó, en bona mesura-) perquè les instruccions que es van donar, no la Llei -que la van fer el Pepe González i la Marta Mata- que van ser ponents en el Parlament català en el primer mandat; no la llei que estava bé, sinóles instruccions que es van donar l'estiu passat, van ser errònies. Vam practicar globalment bé però amb errors, Omb falles, que feia com deia aquell document que es va publica en "El Periódico" i que havien fet alguns companys, doncs hi havien hagut errors com per exemple "hi havien nanos que no tenien contacte amb el castellà fins al 6 o 8 anys, etc." hi havia tot el programa dels transeünts que tenen dret segons la llei a tenir l'educació en la llengua que dethani i no van obtenir aquesta resposta. Be, nosaltres per esperit de' país, vam dir, silenciem aquestes crítiques, convertim aquestes crítiques en un arma per obtenir del Govern de la Generalitat garanties d'un diàleg a dos durant aquest durs, una derogació de les instruccions de l'estiu passat, una formulació d'unes de noves millors i un control continuat del procés que seguirà 19 �i bé en aquell moment, jo crec que havíem d'haver dit i ho farem immediatament, com a pai#'tit volem també que aquesta col.laboració nostra en la política educacional i en la inversió es tradueixi en una actitud favorable per part del govern de Convergència amb la creació del Patronat Municipal Escolar perquè per nosaltres, això i lo altre, és tot el mateix, és una educació de qualiitat. En fi, de fer de Barcelona, una ciutat capdavantera d'Europa, aquest és l'objectiu, això és el que fa dringar el cor dels barcelonins; per això lluitem, per això som de Barcelona i jo crec que podem acabar dientl que hem de ser-ne dignes ciutadans i guanyar per la npstra ciutat l'admiració de propis i. estranys. Moltes gràcies 20 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4310 Title A name given to the resource Barcelona, un nou salt endavant Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Barceló Sants Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Competitivitat Economia Cultura Acció política Planificació Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-09-15 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/19/1405/19940915d_00640.pdf 28390bfb56593cb8451ea31ae85ea06c PDF Text Text K.fu:UmUA , ^QU O cot¿Q~, Psc- ~ BARCELONA, UN NOU SALT ENDAVANT Intervenció del company Pasqual Maragall 'Barcelona, 15 de setembre de 1994 �Estimats companys i estimats amics, Tinc entès que aquí hi ha molta gent que ha col.laborat en la conducció d'aquesta ciutat a nivell de gestió i també a nivell polític, hi ha molts que són polítics, hi ha alguns que no ho són -tinc la impressió- i, per tant, als companys ï als amics, a tots els que han contribuït a gestionar aquesta ciutat que tothom en aquest moment admira, moltes gràcies per ser aquí, en aquest principi de curs que és un altre principi de curs, però n o és qualsevol principi de curs. Aquí a l'entrada ens han preguntat què era aquest acte, si era el principi de la campanya electoral; hem dit que no; que era el principi de curs que cada any ho fèiem. Però és evident que aquest és un curs especial i ho he dit també aquí fora. És un curs i és un principi de curs, en el qual hem de definir, és l'últim any del mandat, i per tant hem de dir clarament com voldríem que aquest mandat es recordés, en primer lloc; i en segon lloc, com voldríem que aquest mandat fas seguit per un altre mandat, és a dir, recordar tot allò que pensem que s'ha fet, que la gent coneix però, que a vegades oblida. Regurgitar-ho, tornar-ho a la memòria, d'una forma no monogràfica, no monolítica, no única, és a dir, no només parlar d'allò que s'ha fet, però si fer present el que s'ha fet, és a dir, en la consciència de cada un dels ciutadans, el que els ciutadans ja saben que és allò que ha succeït en aquesta ciutat, però no com final del nostre discurs, sinó com a principi del nostre discurs i com a punt de partida d'un diàleg, la segona part del qual és un diàleg respecte del que pensem ;fer. Als ciutadans els convencerem, sobre la base de posar-los en disposició primer, preparar-los psicològicament, recordant- 1 �els-hi que és el que ha succeït, com aquesta ciutat ha canviat més en quatre anys que en quaranta; com les últimes eleccions es van celebrar un any abans que passés el moment, potser de més glòria d'aquesta ciutat en aquest segle i, per tant, amb "l'Ai! al cor de tothom" sense saber encara, si tot sortiria bé o seria un desastre, amb la ciutat potes per munt; cosa que tots hem oblidat, i s'ha de recordar i, com en aquests quatre anys doncs, la ciutat ha quedat bé davant el món i, a més a més, s'ha transformat ella mateixa, gràcies també, (més que en els quaranta anys anteriors) que en els quaranta anys anteriors aquesta ciutat va anar rumiant cada un dels seus projectes i rumiar els projectes és més difícil que fer-los, com la nostra història ha demostrat. Per tant, un any que comença amb un tipus de reflexió que nosaltres fem avui, que està projectada cap endavant i que comença tot just al darrera, comença en el present -el que acaba de passar- en la confiança de saber que aquest petit col.lectiu que està aquí reunit de 300 - 350 persones, és el cor d'un col.lectiu més gran de ciutadans de Barcelona que han protagonitzar una gesta històrica, que molts ciutadans (que a mi venen a veurem i a vosaltres us visiten molt sovint també) ens comenten que és denominada "la gesta de transformació més important que cap altra ciutat a Europa hagi fet en el segle XX". En aquesta sala avui, hi ha el cor del col.lectiu, no dic tot el col.lectiu, perquè van haver-hi tants i tants voluntaris, tants i tants treballadors i tants altres que ens van ajudar, inclús fora d'aquí, però diguem-m'ho tot, no hagués sigut per l'existència d'aquest grup humà, i aquest grup d'idees i aquesta voluntat d'acció i aquesta manera d'actuar, Barcelona no hagués fet el que ha fet o no hagués fet d'aquesta manera i, aquesta manera és satisfactòria per un 70, 80, 90 % de ciutadans. Sapigueu-m'ho bé en el moment d0 començar, i sapiguem també, que amb això no hi ha prou, i que això és només la primera part de l'argument perquè en la segona, hem de convèncer a 2 �aquells mateixos ciutadans que ells mateixos han protagonitzat, dirigits per nosaltres, la gran gesta; volen tornar-se a engrescar per fer-ne un altra, no del mateix estil, no la mateixa gesta, sinó un altra de diferent que ha de consistir en que Barcelona es vol posar i es vol mantenir, més bé dit, allà on està, com Ora explicaré. Es tracta amb en el nou salt endavant, de fer uns altres jocs olímpics, un salt qualitatiu, diferent, no es tracta de tornar a recuperar el retràs de quaranta anys enrera, no es tracta d'una nova gran exposició universal, es tracta justament del salt qualitatiu que representa mantenir-se dalt de la cresta de l'ola, durant quatre anys més, deu anys més, quinze anys mes, vint anys més, perquè d'aquí vint anys el nostres hereus no tinguin de díir: "recuperem la ciutat que se'ns ha degradat des de l'any 92." Aquest és el nostre salt qualitatiu i vull agrair a totsels que sou avui aquí, el que feu i el que fareu. Jo per descomptat, no sóc fflassa partidari de baralles internes, sí sóc partidari de la diversitat i dels intercanvis d'opinió, i de les opinions diferents, sóc antimonopolista com tots vosaltres, m'avorreix la monografia i la unanimitat, i per tant, crec, que és bo que hi hagi una opinió i aquestes s'expressin en la forma que sigui, vigilant el to i avisant, és a dir, no, amagant abans de tirar la pedra sinó dient "la me ya opini0 és aquesta, jo que sóc tal, opino aix¿D tal" torno a dir, vigilant el to, això és important. I els que són de fora i els qe vindran, perquè molts han de venir sinó les coses no aniran com haurien d'anar, molts més han de venir aquest any, els hi toca la feina de tonificar-nos, és a dir, de portar -sens la saba nova amb la qual continuar aquest projecte e tants anys que portem, que tenim molts anys en darrera i que nosaltres hem portat en aquests anys. Si, 200 grups per 200 persones, en aquest terreny del porta 3 �a porta i en altres terrenys, dp fer forat com diem a vegades en algunes altres operacions que hem de fer, que s'han de situar justament en els camps :més allunyats, no tant en el camp territorial , com aquí s'ha definit, un altre dia parlarem, sinó en el camp ( si multipliqueu 200 x 200 són 40.000) de guanyar 40.000 vots en terreny contrari o en terreny neutral, no el té ningú'!, aquesta és difícil perquè es batuda per les bales que s'escapen de banda i banda, però aquesta serà un altra operació que acompanyarà a la que en Joan Ferran ens acaba de definir. Bé, jo torno ara de València, m'he escapat quasi per arribar, desgraciadament quan he entrat a Catalunya, (i no vull que això sembli com una broma, com una ironia o com una frivolitat) a l'entrar a Catalunya, he sentit pudor de cremat , només entrar, molt abans de L'Hospitalet del Infante, sota el Monte Caro ja hi havia aquesta olor que m'ha recordat que aquest país ha tingut moments molt "fumuts". No ha hagut la capacitat de reacció que es mereix el país, entre tots. (no és qüestió de fer aquí un debat que ja es farà en el Parlament), no ha tingut capacitat de reacció i l'ha de tenir; nosaltres hi contr.ibuirem. No oblidem mai la circumstància i el lloc en el qual parlem. No oblidem mai la subjectivitat de ciutadans que tenim uns sentiments i no només unes idees, uns sentiments, unes carències i una sensibilitat que no es tenen perquè amagar, i la nostra és d'estimació pel nostre país i de sofriment, quan el veiem sofrir, quan el veiem funcionar d'una manera que no és òptima i que no és la que hauria de ser. Per altra banda, vinc de Madrid, de plantejar una vegada més, ï vosaltres ho sabeu, a vegades els mitjans de comunicació sembla que sempre sigui la primera i no és la primera vegada que nosaltres plantegem el pacte local; és quasi l'enèsima vegada que nosaltres plantegem que l'impuls autonòmic en aquest país ha d'anar acompanyat d'un impuls local, que altrament l'impuls de 1'autogoern podria ser suspecte en la mesura en que pogués ser un impuls per crea r un nivell de 4 �govern en sí mateix, més que no pas per aconseguir per al país i per les ciutats que el formen el nivell de benestar i de qualitat de vida que tots 1i desitgem i que depèn de l'existència d'un nivell de govern fort, però també, de la capacitat d'aquell nivell de govern, de retornar cap als ciutadans els recursos, l'autoritat i les competències que se li han donat per tal de fer-li la vida més plaent i no només per . tal de poder-s'hi comparar bé en les especificacions nacionals ï internacionals de poder relatiu, que és la situació en la qual ens trobem. Nosaltres hem defensat i defens4rem el pacte local i l'impuls local, la Llei de Grans Ciutats i la Carta de Barcelona, perquè sabem que més enllà de la defensa de Catalunya, defensa que moltes vegades S'ha de formular en termes diferents de com s'està formulant oficialment, --en termes de victivisme--, defensa que moltes vegades s'ha de formular en forma d'atac en el sentit positiu, en forma d'innovació, d'iniciativa, creativitat, imaginació, de millor govern, de rigor, d'honestedat, de capacitat de transformació --com aquesta ciutat i moltes altres de la pròpia Catalunya han demostrat--, defensa, jo dic,1 que s'ha de reformular en aquests termes, nosaltres aquesta defensa la farem, però repeteixo, nosaltres la basarem en l'existència de poders locals forts, no ens resignem a`acceptar que pugui haver-hi un govern de Catalunya que ho sigui, efectivament, sobre la base de poders locals febles, en els quals s'haurà sostret per via de tutela, per via d'intervenció, per via d'invasió, per via d'ofec, la seva capacitat creativa, el dia que això passi Catalunya estarà ella mateixa ofegada encara que tingui govern mixtos, i per tant s'hauran d'aixecar les veus de la nostra creativitat, nosaltres estem per una Catalunya que estigui basada en l'existència d'un govern fort amb competències que nosaltres estem defensant que retornin, però també, amb una capacitat de dorar en el poder local tot el seu rol, tot el seu protagonism o . Mireu, jo vull tornar a vire una etapa de creació, d'entusiasme per Barcelona i vull fer-ho amb la vostra 5 �col.laboració. Hi ha feina per tots. Ha d'haver un esquema organitzatiu clar --que ja s'està creant-- que serà "desequida." Hi ha projectes de transformació i de millora de la ciutat que són més ambiciosos que mai i que ara us explicaré, (succintament, perquè avui és només un primer dia i després haurem de seguir). També us volia dir, abans d'explicar, el que jo considero que són els principis; el que jo considero que són els principals projectes de la ciutat, en aquest moment. També us volia dir, que una de a es coses que més m'han dolgut en els darrers mesos ha estat el menyspreu, --que de vegades determinats mitjans o opinions han manifestat-- pel legítim desig dels qui hem conduït aquesta ciutat, que som els que hi som aquí, a seguir protagonitzant aquesta transformació; trobo de mal gust, de mala jeia, de poca golada i que no ha de merèixer ni un minut del nostre menyspreu, ni això, sobre aquestes expressions que s'han fet, respecte de la voluntat d'aquest col.lectiu que nosaltres formem aquí. de voler continuar. Evidentment que volem continuar! perquè tenim el desig i sentim la necessitat de seguir estant gratificats, per la millor de les coses que li poden passar a un Barceloní, que és portar la ciutat de Barcelona. Evidentment que sí! Tots aquells que diuen que més d'això, és algo que no es pot exigir perquè seria simplement un desig de continuar en les poltrones municipals. I nosaltres volem, honesta i legítimament, continuar protagonitzant la gran aventura d'una ciutat que s'ha convertit en aquest moment, torno a dir, en una referència important a Europa i vol seguir -ho sent. Els punts, jo diria els principis quasi, de la nostra actuació aquests anys, i no espereu de mi un manual de campanya electoral detallada perquè no es tracta d'això, sinó, un resum succint però diversificat del que són els elements que formen el nostre pensament, crec, en aquest moment: Europa; Catalunya; Cultura; Civisme; Qualitat; Honestedat, 6 �Autoritat, Economia, Llibertat, Servei al Públic i Proximitat (això que diuen els tècnics ji*fdics Subsidiaritat) - Europa és la nova patria gran, el nou mercat, el nostre nou rostre internacional (aixO es tluasi un setze jutges,...) és la nova cara que tenim en el món, la forma i la firma que ha de tenir la nostra solidaritat, (difícilment farem, però ha • fem, l'hem fet a Rwanda, l'hem l fet a Sarajevo, ... i allá on calgui, com a ciutat de Barcelona vull dir), peró és evident que nosaltres hem d'empenyar 'a Europa com un sistema de ciutats, que tingui una marca en el món respectada, no com ara que és vist encara com el lloc de reunió deis antics Estats colonialistes que tracten de construir alguna cosa de futur que encara no existeix ique no és més que, de moment, una debilitat, davant de problemes tan importants com Iugoslàvia o altres que es poden produir molt a prop de casa nostra. Nosaltres volem construir la nova patria gran i la volem construir com un nou rostre inernacional, com el nostre nou rostre internacional, obert en el món i progressiu, fer-ho des de la patria petita de sempre, Catalunya, la patria petita de sempre, oberta i confiada; la patria que ha de parlar el llenguatge de les seves ciutats precisament, el del camero, el de la cultura, el de l'esport, el de la joia de viure (diuen els francesas volt bé) el de la innovació i el de l'amistat, no el del victimisme, ni l'agressió soferta, no n'hi ha per tant; a més a més, parlant tant deis que ens agredeixen els beneficiem, els farem famosos, ahir em vam preguntar: "Que pensa voté de les paraules del Sr. Anguita i la resposta del Sr. Pujol?". No penso res, no m'interessa res, no interesa a cap ciutadà i feu-me el favor d'anar amb el Sr. Anguita, si tan rebombori fa les seves avaluacions, el millor que es mereix és el silenci. Crec que amb això --deixeu-m'ho dir-- fips ara, en rigor ha estat molt bé perqué no ha dit res, i aqMell que l'insten a dir algo, millor farien callant; la millior resposta que es mereix una pregunta com aquesta és cap resposta perquè el que aconseguim és que els mitjans de comunicaoió o incautes, o interessats, 7 �o frívols donin a aquest tipus de polèmica tot l'espai que no interessa a ningú, exclusivament interessa als que formulen aquestes opinions. Mireu, hi ha una mútua alimentació de nacionalismes espanyol i català que de vegades l'únic que beneficia és als extrems d'aquesta discussió i perjudica als que estem conduint la nau de la governació d'aquesta ciutat i d'aquest país, i per tant, a nosaltres això no ens ha d'interessar i no només no ens ha d'interessar sinó que hem d'aconseguir que on sàpiga que a la gent profundament no l'interessa; epidèrmicament potser sí, però profundament nit. - La Cultura, és d'alguna forma la ciutat, no és una cosa molt diferent de la ciutat, la cultura abans s'entenia com una qüestió d"èlits", de minories, 1a cultura és ara la forma de manifestar-se d'un poble, d ■ un col.lectiu, d'una ciutat; que és el que és una ciutat, i sobre el que és la nostra ciutat. Des d'un punt de vista cultural podem dir, -dada important que a vegades es deprecia- que el nostre públic ha augmentat, el públic dels espectacles culturals -i aquesta és una gran victòria- ha augmentat molt; com a societat doncs, podem oferir als nostres creadors un públic més ample, més jove, més curiós, un públic suficient inclús per finançar la seva creació, molt més que no pas abans, i ells, els creadors barcelonins, els nostres creadors, ens poden oferir una millor imatge, crítica, engrescadora, fidel o suggerent de nosaltres mateixos, quan nosaltres anem al teatre que no teníem fa deu anys o vuit anys ï veiem les coses que veiem i portem als nostres amics, als forasters o als nostres fills, sabem que ells estan rebent de la nostra ciutat i de la nostra cultura una imatge 1, representació que abans nosaltres, quan érem petits, np teníem; els forasters quan venien no gaudien perquè no existia; hem creat una xarxa cultural, no només des del punt de vista de la infrastructura, sinó també, des del punt de vista molt més important del públic, d'un púbic exigent; serem millors a través d'aquesta ampliació cultural, els forasters es trobaran millor aquí, no només en quan a infrastructura sinó 8 �en quan a cultura viva, jo diria si no 'fos que pot semblar una mica folklòric i no ho és, trobaran la plaça i trobaran la 'sardana, les dues coses, l'escenari i l'activitat, i'• trobaran, com poden trobar fora de la ciutat estricta però dins de la ciutat real trobaran, el Vallès.^i'el .campus universitari i el paisatge i ],á gent que hi viu. • --Civisme, és l'únic "isme" d'aquesta. ciutat, és l'únic "isme" real de Barcelona, aquesta ciutat no té'mes- que 'un "isme" profund, profundament sentit pels barceloninsgque,és el çivisme;- l'únic radicalmen t barceloní i acceptable per tothom, el • que . respecta .tots- i respecta' tots els ."isme"; de cada ciutadà, com a dit Havel d'una forma molt gràfica ,/molt bonica, "civisme és respectar de cadascú totes les seves herències,. totes les seves pertinències, .totes les seves aficions, totes les . seves religions, totes les seves passions" i., fer-ho d'una manera que les faci compatibles totes amb unes regles de joc que és el que nosaltres anomenen ciutadania. Bé, aquest civisme és l'única "religió" d'aquesta ciutat, l'únic "isme" permés, el més autèntic, hem de ser cívics, però eficaços, no dèbils, inclús en la repressió dels comportaments incívics, aquesta.és la gran batalla moral que tenim al davant. - Qualitat, ja sabeu que les grans empreses han descobert que la qualitat és l'única garantia t de supervi.vència i d'èxit de les pròpies empreses: els cercles de qualitat, el control de qualitat, els responsables de qualitat. I aquesta qualitat té dos secrets: Una, posar-se, el! fabricant o productor o' el comerciant, en el lloc del client, aquest és el secret més principal, saber posar-se en ell lloc de l'altre, que és el que lí costa més a la persona humana, situar-se fora d'ella mateixa en el lloc de l'altra, el funcionari, en el lloc del ciutadà. I el segon secret, és saber-se posar, en el lloc del treballador, l'empresari que ro es posa en el lloc del treballador no és capaç d'aconséguir la qualitat, i això, ja ho estan confessant avui, gents que fa uns anys haguessin considerat que això era subversió i que això era un missatge sindical, sinó probablement no revolucionari, ja 9 �autogestionat, i veiem de formes diverses, algunes exagerades i altres més serioses, com els grans empresaris estan plantejant noves estratègies per tal d'abaratir els seus costos en la relació amb els proveïdors, això és molt conegut i és lògic que sigui així, l'Ajuntament i la ciutat ha de fer el mateix, i al mateix temps posar-se en el lloc del proveïdor i en el lloc del treballador, més bé dit, posant al treballador en el llpc de les decisions perquè ell en sap més, això ho he sentit Oir, la setmana passada en una reunió del Pla Estratègic en Francesc Raventós, en Santacana i els seus responsables i 200 persones més, una colla de responsables de gran qualitat, de grans empreses d'aquest país o multinacionals, era un missatge que jo estava acostumat a sentir en les reunions socialistes, en les reunions d'esquerra amb unes altres paraules, i que ara d'una altra forma acaba sent, tan Un lloc comú, que els propis sindicats la troben conservadora, i molt bé, aquesta filosofia no és conservadora, aquest missatge és revolucionari que nosaltres hem après actuant al servei de la nostra ciutat, que cada un dels nostres regidors, la Núria Gispert, la Marta Mata, el Lluís Armet, el Josep M_ Vegara, el Juanjo Ferreiro i tots al d4rrera, hem après en la nostra relació i els funcionaris de la casa igual, en la nostra relació amb la ciutat, i l'hem;de practicar, la filosofia de la qualitat, perquè una ciutat és una gran "empresa ", diferent, diversa, però que té un control de qualitat, que pot ser perfectament no ja l'Ajuntament sol, ni tan sols l'Area Metropolitana ella mateixa en la ciutat real, sinó, el propi Pla Estratègic, en eli qual l'Ajuntament i l'Area Metropolitana conviuen amb les Universitats , amb el Cercle d'Economia, amb la patronal, amb els sindicats, amb la Cambra de Comerç, amb el Port, amb la Zona Franca, etc, - Honestedat, aquest és l'alt±e gran repte moral d'aquesta ciutat i en aquest any, la nostra és una societat en diversos graus de corrupció; el trasfugüisme és un grau de corrupció, a Sant Adrià o a Granollers, és un grau de corrupció política, el favoritisme, l'acceptació de privilegis, la condescendència amb els propers, la manca d'esperit crític i 10 �independent per part dels opinants, dels mitjans, d'aquells que han de criticar i ser independents a l'opinió ( que s'ho pensen tres vegades abans d'opinar perquè volen saber l'efecte que tindrà sobre aquells que manen o tenen poder) el çàlcul de resultats, com a prenli o com a prïncipi moral, tot això és, en diversa graduació,, dèshonest. Per tant, el gran repte moral, d'aquesta ciutat si volem sobreviure, si volem tirar endavant, si volem canviar-la, si volem que sigui una ciutat di a, és, no acceptar.que això .s'imposi (no ja en la política, .també; en, la ciutat, en el jutjats, en,' les finances, en ...la policia, en les empreses, arreu); és una responsabilitat nostra, --no és una competència nostra--, però, s nosaltres volem pesar en aquesta ciutat i que la ciutat ens segueixi, hem d'aconseguir marcar fites que acabin amb aquestes lacres, amb aquesta situació que és real, que es viu a totes les ciutats d'Europa o a moltes ciutats d'Europa, segurament, però que nosaltres discretament hem d'aconseguir millorar. Barcelona ha de ser el lloc de la neteja, ha de ser el lloc 'de les "mans netes ", la ciutat on amb discreció però amb claredat, cada ofensa tingui la seva repressió perquè sinó no viurem tranquils, on cada ofensor sigui objecte del menyspreu públic que li correspongui, això .és una ciutat digna. Ho deia Cervantes, de Barcelona deja coses meravelloses que jo sempre cito per aproximació "Hospital; de los enfermos, venganza de los ofendidos, consuelo de los humillados, correspondencia firme de fieles amistades y en lugar y belleza única", això ho deia aquest senyor que ens 'fia visitar fa molts segles i bé, . aquesta ciutat no pot perc}re aquestes virtuts, hem de seguir sent "el hospital de los enfermos", hem de seguir sent, "la venganza de los ofendidos", i hem de seguir sent "el càstig de los ofensores", a quells que es passen, aquells prepotents que tenen un poder a polític o financer o judicial que utilitzen d'una forma que no és conforme precisament,a les nostres lleis de moral i d'honestedat. - Autoritat, quan diem autoritat i en el pacte local, quan 11 �nosaltres anem a demanar, no anem a demanar diners perquè sabem que no hi ha. Ja li vaig dir ahir al President del govern "no vinc a demanar diners, ja sé que no teniu, el que vinc és, en tot cas, a demanar una redistribució dels diners que costi més barato al país, això sí". Nosaltres sabem que els serveis municipals costen menys que els serveis que es porten des dé més lluny, senzillament per una raó, perquè el mercat, el públic, com dèiem abans, està més aprop i ens controlen més, i per tant, és més difícil de timar al públic, des de l'Ajunjtament, l'Autonomia o des de l'Estat, en aquest sentit, nó és que vinguem a demanar diners, venim a demanar que ens donin els diners que ens toca perquè al conjunt del país els serveis públics surtin a més bon preu, però bàsicament, nosaltres venim a demanar autoritat, és a dir, la capacitat de la governació local, de representants locals electes, dé ser eficaços en tot allò que la gent exigeix, en aquells camps en que la gent exigeix ser eficaços i demanar. Que és el que desmoralitza a la gent de les grans ciutats? , i de vegades, li fa dir "la gran ciutat no té solució", que la gran ciutat se'ls hi aparei4 com un gran caos impossible d'ordenar i que, a més a més, cada dia hí ha l'emissió de fragants infraccions de l'ordre que havia d'existir que no tenen resposta. Això, és el q4e indigna més, no perquè hi hagi una brutícia o un accident o una maldat o una ofensa, sinó que la brutícia no tingui servei de recollida; que la maldat no tingui al menys un recurs o algú que aixequi la mà per dir "això no pot ser". Això és lo que desarma a la gent, tenim una societat tan complex en la ciutat urbana que no sabem com arreglar les coses (ple succeeixen, que és normal que succeeixin, perquè és normal que el jovent sigui més violent que la gent més adulta, i té més força de viure que no pas la tercera edat, i per tánt, això ho manifesta en els carrers i allà on siguin, i és; normal que faci més soroll, però no és normal que determinat sorolls no tinguin algú per dir, "calli !", i quan la gent es veu en la necessitat d'haver-ho de dir ella mateixa, i no tenir ningú que els 12 �recolzí, aleshores la gent desconfia de l'establiment polític.` Per tant, autoritat, per això, per donar confiança a la gent. - Economia, ja ho he'dit, no hem de gastar més del que cal,.' ni ingressar.més del que necessitem per'pagar puntualment; que és el que estem fent, hem d;aconseguir un modest estalvi i repartir-lo, aquest és el nostre objectiu, més no seria ni raonable, ni possiblè, ni desijable. T repartir-lo, entre retorn al present i retorn al futur, és a dir, entre una lleugera baixa d'impostos ,In: retorn del capital del emprèstits o emissions; laquesta és la tria que. hem dè fer, i l'hem de fe, a més a Més, en una situació en que veiem l'escàndol del naixement d'una nova impunitat econòmica pública o una nova irresponsabilitat. % Explicava abans en Joan Ferran que ara hi'ha una exposició que costa mil milions i que es farà a partir de la Mercè i durant el mes d'octubre, això només ens diu una cosa, hi ha en el sistema que hem creat i que hem volgut !, "Al tanto" perquè el volem, com ha dit abans l'Ernest; "a la Generalitat, no se li jutja pel que fa sinó perquè existeix, i com més existeixi millor", és a dir, com més autogovern tinguem'amb un nivell de govern que no existia i que no ens han reconegut millor, perquè d'alguna forma, més satisfacció hi ha d'una ofensa antiga; precisament, però això pot dona i està donant , situacions d'autèntica irresponsabilitat econòmica. Només hi ha un nivell de govern a Europa, en aquest moment, en que l'antiga imatge de l'Esta .1 irresponsable, davant de la història, segueix existint, que és aquest nivell que no és ben bé aquests Estats que .hi i.ha bastant apretats pertot arreu, per sobre, per Europa i!per sota, per les Regions i els Ajuntaments, ni tampoc passajen els Ajuntaments que estan apretats per la gent i per la ne essitat de donar un servei; en canvi aquell nivell intermig que volem tenir, que volem potenciar, que volem a més a}més, dignificar, perquè a vegades dona mostra d'una capacitat de despesa que és escàndol en el sentit bíblic de la paraula, en el sentit que les criatures ingènues que són tots els demés, ens 1 ^ �escandalitzem que sigui possible que aquests graus de llibertat, existeixin. Per tant, economia, que no és el principi, no caure en aquest espectacle que escandalitza a la gent. - Llibertat, la ciutat és llibertat, ho deia un cop en Joan Clos, em recordo, a la Ciutat Vella. "La ciutat és llibertat, hem de poder conviure amb la diversitat", el que vol dir que hem de poder viure com vulguem, hem d'oferir als ciutadans de Barcelona la possibilitat de viure com vulguin, no necessàriament segons unes pautes iguals per tothom, la ciutat és precisament la diversitat i la llibertat de viure com un vulgui; hem de poder triar la nostra vida; hem de limitar la repressió solament allò que fa mal a la llibertat dels demés, dels ciutadans, o a la seva integritat o al seu dret de ser respectats en la seva pròpia diversitat. Nosaltres, a vegades, quan per exemple hem discutit el tema de la drogaaddicció i que s'havia de fer; i quan el PP deia "nosaltres considerem que el consum de drogues és un delicte", nosaltres vam contestar "nosaltres no, nosaltres considerem que la drogaaddicció és una malaltia" i altres deien "i per tant lliures de fer el que vulguin", nosaltres deien "no!, tampoc, no és lliure d'ostentar la malaltia com a bandera" perquè aquesta ostentació és ofensiva a la sensibilitat dels ciutadans i per tant, l'ostentació d'allò que no es bo, sinó que és en toti cas patològic és el límit de la llibertat, nosaltres no hem#de perseguir els diferents, pel fet que són diferents, malalts o altres, sinó que els hem de demanar-els-hi senzillament que tractin de portar la seva situació d'una manera digna i no ostentosa ni ofensiva per als altres, aquests són els límits de la llibertat però no altres, - Servei al públic, cap dels nostres servidors públics, pot no posar-se en el lloc dels ciutadans als quals està servint, "ells sempre tenen la raó", diu la Mercè Sala a RENFE, on està fent la revolució de la qualitat, no es nota encara, més be dit, si que es nota però no és diu encara i s'acabarà 14 �dient, perquè les coses que tenen una inèrcia i això ho saben els publicitaris i els tècnics de mitjans de comunicació triguen molt a canviar-se, han de passar moltes coses i molt temps perquè una cosa que ha estat sempre percebuda com a lenta sigui percebuda d'una forma diferent; lo important és posar-se com diu la Mercè Sala en el lloc del client i dir, vostè sempre té raó, i veure les coses tal com les veu el client perquè el client no té l'obligació de saber tota l'estructure ni les causes que fan que els trens arribin tard, té l'obligació de pagar el bitllet i prou. Els clients no són sempre els ciutadans que tenim al davant, sinó tots els altres que poden no estar-hi d'acord perquè tenen arguments per explicar el perquè no està permès el que no ho està i perquè aquella cua és obligada, és a dir, una cua és correcta quan es pot explicar i la gent que la fa la pot entendre sinó no ho és. Proximitat o subsidiaritat, i aquí acabo aquesta llarga lletania no de deu sinó d'onze manaments quasi, que no són manaments, són principis de reflexió perquè aquest any els tinguem com a referència. Aquest principi l'hem de concebre com una medicina d'efectes retardats és una fórmula potent que no tindrà encara efectes immediats però que hem d'anar receptant, la subsidiaritat, la1proximitat, és més barat, és més democràtic, és més federal,' és més participatiu, és més liberal en el bo sentit, és més social i és més europeu, aquest és el meu criteri. Bé amb aquests principis nosaltres haurem de fer algunes coses i avui abans d'acabar dir-iios alguns dels projectes que jo considero que són principals en aquesta ciutat i els enumeraré només: les infrastructures culturals, el MNAC, el Museus d'Art Contemporani, 1'Auditorium, la reconstrucció del Liceu, el Pedralbes, etc.; la primacia del transport públic que l'hem d'aconseguir, malgrat tots els retrasos, malgrat totes les paranoies en que ens estant entretenint per fer una cosa que està pactada, pastada i menjada, casi ja, i que encara ens l'han de posar al plat, que és un consorci, d'autoritat única que gestioni el transport d'una forma 15 �equitativa amb una contribució raonable de cada una de les autoritats. El medi ambient global, considerat com globalitat, no pas com una batalla sectorial dels verds contra els blaus, sinó com una preocupació permanent. La rehabilitació de la Ciutat Vella, en la qual ens hi juguem la vida, ens hi juguem d'alguna forma la credencial històrica, la vivificació de l'Eixample i de les seves illes, completant la façana marítima que ja és ara la gran revolució de la ciutat, tothom ho reconeix el que hem de completar perquè encara falten coses, ara inaugurarem la passarel la del Moll d'Espanya, el dia de la Mercè podreu passar a peu des de les Rambles fins al Nàutic per sobre del aigua, però a més a més, hem d'arribar des de la Vila Olímpica fins al Besòs i aquí hi ha moltes coses a solucionar; protegir Collserola que és el gran Parc central metropolità i aquest hivern haurem de fer com deia la Rosa Martí, els incendis s'apaguen a l'hivern, i els incendis de l'estiu que bé els apagarem aquest hivern amb una }gran operació de mobilització de voluntaris per la qual us demano des d'ara ja la col.laboració de gent i centenars de voluntaris que hauran de fer de Collserola un bosc ben net; ordenar els rius, que no són rius que són clavegueres que ho han sigut sempre històricament i abans eren dins de la Ciutat el principal, la Rambla, el caganer i els merdans com deien i que ara encara a Mollet en diuen, i que avui sóln el Besòs i el Llobregat com diu la Trinca que diu exactament el mateix, el caganer i el merdans, no són dos rius, s'hail d'ordenar s'han de sanejar, però també urbanitzar s'han d'aprofitar com llocs, justament, de lleure i de satisfacció de lcs grans masas de població de l'Area metropolitana, crear espais d'aigua a terra i probablement guanyar espais de iterra en el mar, en tot cas, per nosaltres per aquesta ciutat el que és aigua de maig, tenim mar, tenim muntanya, tenim el Pirineu a prop i l'Ampurdà al costat i el camp de Tarragona) però el que no tenim és aigua, no tenim rius, no tenim grans rius; el Llobregat i el Besòs els ordenarem, seran grans espais de 16 �lleure però no seran, segurament, rius en el sentit de grans espais d'aigua que ens puguin satisfer d'aquesta necessitat i, per tant, aquí també haurem ;de donar una primacia en això i Hem de fer de Barcelona la primera, la més avançada en Telecomunicacions, i anem camí d'aconseguir-ho i hem de fer del Delta del Llobregat la porta sud d'Europa i amb el Borrell ho estem aconseguim, Un dia d'aquests comença les obres de la marge dreta, però no és només 1' autovia de la marge dreta, és també la Zona Franca, la zona d'activitats logístiques, l'Aeroport, el Pot. Nosaltres hem dissenyat i pensat els sistemes generale de telecomunicacions de transports de mobilitat d'haver natural , de ferroviari, d'aeroportuari i port i de cultura per tal que Barcelona sigui o pugui ser una de les millors ciutats d'Europa, tingui en el Delta del Llobregat laIseva porta sud, que Europa tingui la seva entrada I hem de?fer del Besòs, de Sant Adrià a Montcada, quan dic Sant Adrià, ho dic amb una certa recança per les coses que han passat a Sant Adrià, més ben dit per les coses que no han passat, és a dir pel fracàs dels plans de rehabilitació que companys nostres van endegar í que els hi va costar el càrrec amb l'ajut de la intervenció no només de xenofòbia, no només per la reacció d'alguns dels que van reaccionar contra la construcició d'un torre per poder descongestionar la Mina i hi havia de tot, bona fe però també hi havia xenofòbia i això va ser$ recolzat amb la intervenció d'autoritats que no tenen altres coses a fer i que van consagrar una situació en la qual serà dificilíssim de recuperar la Mina, i per tant Sant Adrià, la seva integritat. doncs, hem de fer -torno a dir- en el Besòs, començant per Sant Adrià fins a Montcada (a Montcada estan arribant ja els gitanos portuguesos que estaven a Ripollet amb les seves rulots i han arribat fins a Vallbona) i molt especialment en el Congost aquest que formen unitròs de Montcada, Vallbona, Ciutat Meridiana i Torre Baró, él aquí on hem de fer l'esforç més gran urbanísticament, i és tan gran que com deia el Cullell l'altre dia que, --de egades, té expressions que encara se li poden agrair--, hem de fer una operació d'Estat, Estat i Generalitat per descomptat ("Estat" entenem nosaltres 17 �ara, Estat i la Generalitat) i a Europa, Fons Europeus, per això tenim aquí a en Santi que es belluga tan bé en els passadissos europeus, hem de fer una gran operació d'Estat, en el Congost, perquè aquests quatre barris, un d'ells d'un altre municipi, no han tingut el gran canvi, és més, han pagat un preu, només han tingut un gran benefici, crec jo, que és el nus de la Trinitat després d'un esforç titànic, vosaltres sabeu que jo vaig ser, una setmana a Trinitat Vella per discutir i l'Acebillo venia cada dia i també el Regidor, i discutíem amb les associacions de veïns i al final es va aconseguir el gran pacte social i urbanístic de la Trinitat Vella, al mateix temps el més gran distribuïdor de tràfic d'Espanya i un parc meravellósi però amb això no hi ha prou, hi ha el tema de la presó i el de la nova autopista, que no hi ha manera de fer, per entra r+ en el nus, amb el famós pont que es va tirar en una nit si recordeu que no han passat tres anys i sembla que facin vuit, bé això és algo que nosaltres devem. Hem de crear la Sagrera, entre la Plaça Les Glòries i Sant Andreu, la nova gran centralitat, la porta ferroviària europea. Hem de fer de la capitalitat cultural europea de l'any 2001 un niu de reflexió i de creació sobre la nova Europa, no ens resignem aquesta vegada a dir serem capital europea i aprofitarem per canviar la ciuttat, farem de la capital una excusa, com ja hem de dit de ve4ades, o un argument , no, no, no. Nosaltres volem que la capitalitat sigui al revés: que Europa s'aprofiti de nosaltres per néixer culturalment, així com la ciutat fins ara s'ha aprofitat per fer les noves infrastructures, nosaltres també, ja ho donen per descomptat, ja l'empenta va començar molt abans i per tant tot el que està en marxa l'auditorium, el teatre nacional, els museus etc, això estarà acabat, però ivoldríem ademés que tot això acabat, poguéssim dir a Europa, a Barcelona 2001 neix l'Europa cultural, es a dir, es crea una cultura Europea, subratllat Europea, Majúscula' una cultura de tots, que ademés els mitjans de telecomunicació que hi haurà en aquell �moment, pugui ser simultània, que hi hagin espectacles que al mateix temps s'estigui veiem a moltes ciutat europees, aquesta és la gran proposta d'En Nadal i En Mascarell, fer de la capitalitat el lloc de naixement de l'Europa nova culturalment. Hem de fer de la Carta Municipal, la Llei d'una ciutat forta i ben organitzada, amb justícia local i amb ensenyament avançat, i ensenyament avançat vol dir curiosament, un ensenyament tan avançat com elique teníem a la República, és a dir el Patronat Municipal Escolar, en gestió local de l'énsenyament no universitari, això és el que diu la Carta Municipal, per delegació o per Consorci. L'Institut Municipal d'Educació ha de gestionar totes les escoles, un ensenyament primari i secundari, per tant, tot l'ensenyament no universitari, i hem de demanar al nostre partit que fem l'esforç immens parlamentàriament d'acudir en favor de la política d'immersió lingüística en un moment que estava sent criticada (digueu-m'ho aquí eil la intimitat -amb raó, en bona mesura-) perquè les instruccions que es van donar, no la Llei -que la van fer el Pepe González i la Marta Mata- que van ser ponents en el Parlament català en el primer mandat; no la llei que estava bé, sinóles instruccions que es van donar l'estiu passat, van ser errònies. Vam practicar globalment bé però amb errors, Omb falles, que feia com deia aquell document que es va publica en "El Periódico" i que havien fet alguns companys, doncs hi havien hagut errors com per exemple "hi havien nanos que no tenien contacte amb el castellà fins al 6 o 8 anys, etc." hi havia tot el programa dels transeünts que tenen dret segons la llei a tenir l'educació en la llengua que dethani i no van obtenir aquesta resposta. Be, nosaltres per esperit de' país, vam dir, silenciem aquestes crítiques, convertim aquestes crítiques en un arma per obtenir del Govern de la Generalitat garanties d'un diàleg a dos durant aquest durs, una derogació de les instruccions de l'estiu passat, una formulació d'unes de noves millors i un control continuat del procés que seguirà 19 �i bé en aquell moment, jo crec que havíem d'haver dit i ho farem immediatament, com a pai#'tit volem també que aquesta col.laboració nostra en la política educacional i en la inversió es tradueixi en una actitud favorable per part del govern de Convergència amb la creació del Patronat Municipal Escolar perquè per nosaltres, això i lo altre, és tot el mateix, és una educació de qualiitat. En fi, de fer de Barcelona, una ciutat capdavantera d'Europa, aquest és l'objectiu, això és el que fa dringar el cor dels barcelonins; per això lluitem, per això som de Barcelona i jo crec que podem acabar dientl que hem de ser-ne dignes ciutadans i guanyar per la npstra ciutat l'admiració de propis i. estranys. Moltes gràcies 20 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 11. Consell de Municipis i Regions d'Europa (CMRE) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-1997 Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Aquesta sèrie recull els documents generats a partir de l'activitat de Pasqual Maragall al Consell de Municipis i Regions d'Europa, del que en va ser president entre 1991 i 1995, i nomenat president honorífic el 1997. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4311 Title A name given to the resource Discurso de Pasqual Maragall, presidente del CMRE y alcalde de Barcelona. Sesión inaugural de la II conferencia euro-árabe de ciudades. Valencia, 15 de septiembre de 1994 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. València Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Administració local Territoris Acció política CMRE Barcelona Description An account of the resource Inclou el programa de l'acte. Type The nature or genre of the resource Discurs Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-09-15 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1406/19940916d_00643.pdf 08049420d3046eb047cbd8cd75ca1f26 PDF Text Text PARAULES DE L'EXCM. SR. ALCALDE PER A SER LLEGIDES ALS ASSISTENTS A LA CLOENDA D'INTERACCIó'94. Casa de la Caritat, 16 de setemb e de 1994. 12:00 hores. �L'ALCALDE DE BARCELONA Benvolguts amics, Malgrat no poder ser avui aquí amb vosaltres, en la clausura d'Interacció 94, no he volgut deixar passar l'ocasió per manifestar-vos l'agraïment de la ciutat per la vostra feina de reflexió a la recerca de nous àmbits d'actuació dins el marc de la cooperació cultural. Cooperació cultural, intercanvi, que es fa necessari per administrar adequadament els recursos que les administracions públiques dediquem en aquest camp, i que, cada dia més, sobrepassen l'ámbit estrictament de ciutat, de Comunitat Autónoma, d' Estat, per arribar, a la fi, a Europa. Barcelona ha estat sovint qualificada cota la ciutat de la memòria, una memória rebel, inquieta i obstinada, que s'ha traduït en activisme polític, económic i cultural. I ho ha fet amb fidelitat a un estil, inmutable: obrint la seva casa a tothom® Com ara s'ha fet amb Interacció 94. La Universitat d'Estiu sobre Polítiques i Gestió Cultural, la major trobada de responsables culturals de tot l'Estat en aquest decenni. L'obsessió deis barcelonins per la cultura només és comparable a la seva obsessió per compartir-la. I aixó, és el que la Diputació de Barcelona ha volgut proposar en realitzar una nova edició d'Interacció. Una ocasió per compartir sistemes de gestió, de finançament, de participació i d'avaluació de programes i projectes culturals. Els participants, professors i visitants a Interacció 94, constituïu un deis col.lectius que tenen més influència en les sensibilitats col.lectives. Els més de 200 participants d'altres indrets d'Espanya que coneixen el nostre art, les nostres institucions culturals, la nostra gent més creativa, teniu en aquests moments de complexes relacions culturals, una oportunitat d'explicar, en retornar a les vostres ciutats, la nostra realitat cívica i cultural. Una realitat que és palesament oberta, tolerant i integradora. �L'ALCALDE DE BARCELONA En obrir la nostra ciutat, la nostra casa, el recinte de la Caritat, a tots els participants i visitants d'Interacció 94, volem refermar aquesta voluntat de contrastar memòria i il.lusió, per fer de la cultura la base de la imaginació democràtica, que tant necessiten les nostres ciutats i la nostra societat. r Pasqual Maragall � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4312 Title A name given to the resource Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde per a ser llegides als assistents a la cloenda d'Interacció '94. - Casa de la caritat, 16 de setembre de 1994. 12:00 hores Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Casa de la Caritat Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cooperativisme Cultura Model social Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-09-16 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1407/19940923d_00644.pdf 894df73f2aaf196ed9ecfa0ac1dafae4 PDF Text Text Excm. Sr. Alcalde Gabinet (JMM) Intervenció de l'Alcalde en l'acte de lectura del pregó de la Mercè (23 de setembre de 1994) - EL PREGó D'ENGUANY SE CELEBRA EN UN SAL () DE CENT RESTAURAT, ON S'HA DUT A TERME UNA CUROSA NETEJA -S'HA TRET LA POLS DELS MURS, LES PORTES I DEL RETAULE D'ALABASTRE- QUE ENS HA DEPARAT SOPRESES AGRADABLES. LA PRIMERA SORPRESA HA ESTAT RETROBAR LA POLICROMIA D'èPOCA GÒTICA QUE DECORAVA LES COLUMNES DEL SALÓ. EN TENIU UNA MOSTRA EN LA COLUMNA QUE HI HA A LA DRETA DE L'ENTRADA AL SALÓ DE LA REINA REGENT. LES ALTRES ES DESTAPARAN QUAN S'HAGI DECIDIT LA METODOLOGIA MÉS ADIENT A UTILITZAR PERQUè LA PINTURA ES CONSERVI ADEQUADAMENT. EN AQUESTA MATEIXA COLUMNA S'HA REPOSAT -TAMBÉ ES FARà AMB LA RESTA- UN DELS LLUMS MODERNISTES QUE S'HI VAN COL.LOCAR QUAN LLUMS DOMèNECH I MUNTANER VA RENOVAR EL SALó ARRAN DE L'EXPOSICIó UNIVERSAL DE 1888. PROBABLEMENT, LES LàMPADES SÓN DISSENY DEL MATEIX ARQUITECTE. �EL SALó NO RECUPERARà, PERÒ, EL SEU ASPECTE DEFINITIU FINS QUE NO PUGUIN TORNAR, NETS I DESINFECTATS, ELS DOMASSOS. AIXÒ SERà AL NOVEMBRE, PERQUè LA DESINFECCIÓ NO ES PODIA FER AMB GARANTIES DURANT L'ESTIU, A CAUSA DE LA CALOR. L'ALTRA NOVETAT ÉS QUE ARA L'ACCÉS AL SALÓ, QUE ÉS DES DEL SEGLE XIV EL SALÓ DE TOTS ELS BARCELONINS I LES BARCELONINES, ÉS MÉS FàCIL PER A LES PERSONES DISCAPACITADES, GRàCIES A LA SUPRESSIÓ DE LES BARRERES ARQUITECTòNIQUES QUE HEM DUT A TERME A LA PLANTA BAIXA I QUE SÓN PART D'UNA REMODELACIó MÉS àMPLIA QUE INCLOURà L'ESCALA I ELS ASCENSORS. - PERò EL PREGó D'ENGUANY S'HA VIST ENALTIT NO NOMÉS PER LA RENOVACIÓ DEL MARC QUE L'ACULL TRADICIONALMENT, SINó TAMBÉ PER LA PERSONALITAT, ABASSEGADORA I POTENT, DEL PREGONER D'ENGUANY. - L'ORIOL BOHIGAS ÉS UN HOME MOLT IMPORTANT PER A AQUESTA CIUTAT. HO ÉS PEL QUE HI HA FET -I HI HA FET MOLT, DEIXANT UNA EMPREMTA MOLT VISIBLE EN LA CIUTAT- PERÒ HO ÉS TAMBÉ PEL 9frátm, QUE REPRESENTA. DEIXEU-ME QUE M'EXPLIQUI. J- I11w' t 5 ^^ - QUAN, ABANS DE L'ESTIU, VAIG ESCRIURE-LI PER DEMANAR-LI QUE FES EL PREGÓ, LI VAIG DEMANAR QUE ENS PARLÉS DE LA CIUTAT, DE LA BARCELONA QUE ELL CONEIX I DE LA QUE ELL 2 �AMBICIONA, I DE SEGUIDA EM VAN VENIR AL CAP DOS NOMS: EL D'ALEXANDRE CIRICI I PELLICER I EL DE MARIA AURèLIA CAPMANY. NO ERA CAP ATZAR, CAMELA T A Á^-10A ^CIRIG HAVI -1 ASCUT QENERACIó .1918, -L- ÉS, 8$Bi BIerT FILL DE LA MATEIXA TRADICIó. LA TRADICIó DEL NOUCENTISME, LA TRADICIó D'UN CATALANISME OBERT I GENERÓS, QUE CREIA QUE EL REDREÇAMENT DEL PAÍS PASSAVA INDEFECTIBLEMENT PER UNA MÉS GRAN EDUCACIÓ (CREC QUE L'ORIOL S'ESTIMA MÉS DIR-NE "INSTRUCCIó") I PER UN CONREU DECIDIT DEL CIVISME. UNA ACTITUD QUE EL MATEIX ORIOL HA DEFINIT AVUI EN RECORDAR, TOT CITANT MILAN KUNDERA, QUE LA POLÍTICA ÉS UNA PART DE LA CULTURA, I NO PAS A L'INREVÉS. AQUESTA CENTRALITAT DE L'EDUCACIÓ I DE LA CULTURA, QUE BOHIGAS S'OBSTINA ENCERTADAMENT A RECORDAR-NOS, ÉS, DE FET, EL RESUM DEL NOSTRE FUTUR COM A CIUTAT. BARCELONA, UNA CIUTAT DURAMENT CASTIGADA PEL FRANQUISME, URBANISTICAMENT I CULTURALMENT, HA RENASCUT, S'HA RETROBAT EN AQUESTS QUINZE ANYS DE DEMOCRàCIA MUNICIPAL, D'AUTONOMIA A CATALUNYA I DE GOVERN DE PROGRÉS A ESPANYA. LA FEINA DE LA NOSTRA GENERACIÓ, LA DELS QUI VAM ENTRAR ALS AJUNTAMENTS EL 1979, VA SER LA DE REFER URBANISTICAMENT LA CIUTAT. PRIMER, EN UNA ESCALA PETITA PERS NECESSàRIA EN TANT EN QUANT CONTRIBUÏA A FER CIUTAT: ERA ALLÒ QUE EL MEU ANTECESSOR, NARCÍS SERRA, VA DEFINIR ENCERTADAMENT COM A URBANISME DE SARGIDORA. ORIOL BOHIGAS ERA AL CAPDAVANT 3 u \ ^^ ^`çv ni ^^^^^ v S (), ^- Ç^ 11(_ �D'AQUESTA POLITICA. EN FOU INSPIRADOR I EXECUTOR. DESPRÉS, A PARTIR DE LA NOMINACIÓ OLUMPICA, LA TRANSFORMACIÓ DE LA CIUTAT CANVIà D'ESCALA, I ARRIBAREN ELS GRANS PROJECTES URBANISTICS: LA VILA OL1MPICA, MONTJUÏC, LES RONDES. ORIOL BOHIGAS TORNAVA A SER-HI. I FINALMENT, VA ARRIBAR L'HORA DE "FARCIR EL GALL", C ï G .,olrt EN UNA EXPRESSIÓ QUE HA ESTAT RECORDADA MÉS D'UN COP. L'HORA DE LA CULTURA. L'HORA DEL GAUDI DE LA CIUTAT, L'HORA DEL CIVISME I DE LA INSTRUCCIÓ. I L'ORIOL VA ACCEPTAR EL MEU OFERIMENT DE TORNAR-HI A SER, DE TORNAR A POSAR LA SEVA EMPENTA I LA SEVA CAPACITAT CRITICA AL SERVEI D'AQUESTA IDEA. MALGRAT LES NOSTRES DISCREPàNCIES, CREC QUE EL BALANÇ HA ESTAT POSITIU PER A TOTS DOS. LA NOSTRA GENERACIÓ NECESSITAVA, DESPRÉS DE TANTS ANYS DE SILENCI IMPOSAT, UN LLIGAM AMB LA GENERACIÓ QUE HAVIA COMENÇAT A CONSTRUIR, AMB UNA IL • LUSIó FINALMENT DECEBUDA, LA CATALUNYA REPUBLICANA. LA GENERACIÓ DELS NOSTRES PARES ENS HAVIA SALVAT ELS MOTS, PERÒ A L'HORA DE COMENÇAR A FER FEINA, A L'HORA D'ASSUMIR LA RESPONSABILITAT ENORME DE POSAR FIL A L'AGULLA, NECESSITàVEM UNS REFERENTS. L'ALEXANDRE CIRICI I LA MARIA AURèLIA CAPMANY VAN ACOMPLIR, DES DEL SEU CATALANISME INSUBORNABLE I LA SEVA VISIó PROGRESSISTA I FRATERNAL DE LA CIUTAT I EL PAÍS, AQUEST PAPER. VAN SER ELS 4 �° ^, ,p,(.,. ti uuu 9fi NOSTRES GUIES PER UNA HISTÒRIA DE' BARCELONA QUE SE'NS HAVIA ESCATIMAT. L'ORIOL BOHIGAS HA FET BARCELOI1IA, DONCS, DES D'UNA DOBLE VESSANT: RECORDANT—NOS ELS PRINCIPIS QUE HAVIEN GUIAT LA GENERACI6 DE LA REPÚBLICA —I QUE, COM HA RECORDAT AVUI, ES RESUMEIXEN EN EL LEMA DE 1789— I CONTRIBUINT ACTIVAMENT COM A PROFESSIONAL I COM A POLITIC MÉS O MENYS OCASIONAL A LA MÉS GRAN TRANSFORMACIó URBANA QUE HAGI CONEGUT AQUESTA CIUTAT EN TOT EL SEGLE. MOLTES GRáCIES, ORIOL. ^^^^^ ^^^ ^ L ^ G 'fl^^ü vU ^ V / r ! Loy(L t---e„ ^ ^^^.9 d Q--Lk4 / ./ ^ % CL ty(j r'^ ^ ^ ^ P 1'1 ^,^ ^,- ^ `3 cm, `^ ^ ^ -Mt v 5 1"-ev,, °titiC(/),z 14» .)^i^, 1i A.94,, c CW M( 4 1.4 M L1.a ,1`, 417? "'1 ^ , ,,,, G4^- 9 ^ ^^ ,ç^ ^(7Z) ^ ^ ^^ u,,^,1,^ . /,u,,d,2,uwK,; ( ^^ ,{,,-^d--' ^ ¡¡ c0 y^^ ` ^ � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4313 Title A name given to the resource Intervenció en l'acte de lectura del Pregó de la Mercè Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Catalanisme Urbanisme Model social Acció política Bohigas, Oriol, 1925- Festes Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-09-23 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1408/19940927d_00646.pdf 04f5b7baab4fa3200e959c0bc20ff909 PDF Text Text Intervenció de l'Alcalde en la conferència "The European challenge for a Global Information Society" (Brussel . les, 27 de setembre de 1994) De cara a la intervenció de l'Alcalde a la Conferència "The European challenge for Global Information Society" se suggereixen tenir en compte els següenst punts: - Las propuestas de la comisión Bangemann, de la que he tenido la satisfacción de ser miembro en mi condición de vice-presidente de POLIS y alcalde de Barcelona, desarrollan el capitulo dedicado a la sociedad de la información en el Libro Blanco de Jacques Delors sobre el crecimiento, la competitividad y la ocupación. ti Este documento tiene la enorme virtualidad de centrarse en las grandes cuestiones que condicionan el futuro de la Unión Europea, y de su capacidad de aparecer ante la ciudadanía europea como un agente de bienestar, de progreso y de creación de empleo. Su_hipotétea-desvié ación---por--parte- de--unas políticas i Iiheral --que ponen --el -én -f-asís--en -la-- desr-egulación-como única e nst uye a n,, eatro---parecer e= ^Ea^ 4n40• - ■ y • Tia = una salida faisa--a --ia- s ttuaci-6n--actual - Las aplicaciones respoden a una serie de objetivos macroeconómicos: - el fortalecimiento de la competitividad industrial y el fomento de la creación de empleo; - el fomento de nuevas formas de organización del trabajo; - la mejora de la calidad de vida y del medio ambiente; - la respuesta a las necesidades sociales y una mayor eficacia de los servicios públicos. - La Sociedad de la Informaci n se construye sobre las autopistas informáticas, es decir, sobre el desarrollo de redes interoperativas e interactivas gápaces de transmitir enormes cantidades de información digitalizada. Pero lo que dará carácter concreto a la Sociedad de la . tnformación serán las aplicaciones innovadoras. - Las aplicaciones prioritarias pueden dividirse en dos bloques según el destinatario final: - el mercado personal doméstico (aplicaciones interactivas y transaccionales relacionadas con la telecompra, las operaciones bancarias a distancia, el esparcimiento, el ocio). - las aplicaciones empresariales y sociales �- El gran desafío de la Sociedad de la Información está relacionado con la capacidad de introducir, experimentar y desarrollar de forma masiva nuevas aplicaciones. En este sentido la tecnología se percibe no ya únicamente como una fuente de mejora de la eficiencia, sino como creadora de nuevas oportunidades, de nuevas profesiones y de nuevos servicios para los ciudadanos. La tecnología informática no sólo es aplicable de forma pasiva a las funciones empresariales, sino que actúa como catalizador de un proceso de reorganización total (en realidad, un replanteamiento completo) que sólo es posible a través de la difusión del uso de esa tecnología. En la reciente Conferencia Eurociudades de Barcelona se mostró claramente que las zonas metropolitanas son el primer terreno de experimentación de la Sociedad de la Información. En las ciudades existe una demanda muy fuerte de nuevas modalidades de trabajo (el trabajo a distancia) y de calidad de vida (control de tráfico), así como un fuerte consumo de información. Indiscutiblemente las ciudades, y especialmente las grandes ciudades, tienen un papel fundamental a desempeñar en la construcción y el desarrollo de esta Sociedad de la Información por su función de centralidad no únicamente en el campo político-administrativo, sino también en el financiero y comercial, cultural y de ocio, científico y tecnológico y, especialmente, en el campo de las comunicaciones. - ¿Pero cuáles son las aplicaciones concretas que propone el Grupo Bangemann en el terreno de los consumidores particulares y en la mejora de la calidad de vida? - El teletrabajo permite conecterse electrónicamente con cualquier entorno profesional independientemente del sistema utilizado y permite trabajar a distancia, desde casa y en oficinas satélite evitando así los desplazamientos. Algunos de los problemas que se plantean son los derivados de las menores posibilidades de relacionarse y también habrá que evaluar las repercusiones en el campo de la legislación laboral y de la seguridad social. - La educación a distancia supone la creación de centros de enseñanza a distancia que proporcionen material pedagógico y servicios de formación para las PYMES, las grandes empresas y las administraciones públicas. Introducir técnicas avanzadas de enseñanza a distancia en las escuelas e institutos de formación profesional. - Una red de universidades y centros de investigación de banda ancha y alta definición que soporte servicios interactivos multimedia y que conecten las universidades y centros de investigación de toda Europa con acceso y sin restricciones a sus bibliotecas. Esto supondrá un beneficio para los responsables de los programas de investiga- �ción gracias a la posibilidad de crear equipos más numerosos y una mayor difusión de los resultados de los trabajos. - Gestión del tráfico por carretera. Esto supone establecer soluciones telemáticas a escala europea para sistemas avanzados de gestión del tráfico por carretera y otros servicios de transporte (información al conductor, sistemas de guía, gestión de flotas, sistemas de peaje automático, etc.) - Control del tráfico aéreo. Creación de un sistema de comunïcacioñ del tráfico aéreo europeo que proporcione conexiones tierra-tierra entre todos los centros de control de tráfico aéreo europeo y conexiones aire-tierra entre los aviones, los centros de control de la UE y la Conferencia europea de Aviación Civil con objeto de lograr un sistema unificado de control del tráfico aéreo transeuropeo. - Redes de asistencia sanitaria. Crear una "red de redes" de comunicación directa basada en normas comunes que interconecte a los médicos generalistas, los hospitales, y los centros sociales a escala europea. - Autopistas urbanas de la información. Crear redes accesibles desde el hogar y proporcionar los medios para utilizar servicios multimedia y de entretenimiento en línea. Esto permitirá a los consumidores disponer de una amplia variedad de ofertas para el entretenimiento y para las transacciones y las gestiones (transacciones bancarias, telecompra,etc.) así como acceder a servicios de información, teletrabajo y educación a distancia). - Barcelona es consciente de la importancia capital que la tecnología del cable y las llamadas autopistas de la información van a tener en la configuración de las formas de trabajo y en los modos de vida de nuestras ciudades en el inmediato futuro. - Por ello, creemos imprescindible que este proceso no se limite a una mera desregulación del mercado, que no se coñfíe únicamente al juego del libre mercado, sino que tenga en cuenta las implicaciones sociales y territoriales que va a conllevar. - Las autopistas de la información en realidad, ya existen y se vinculan a las ciudades que, a su vez, están formadas por calles. Los grandes cables troncales entre ciudades importantes ya funcionan. Lo que queda por hacer son, precisamente las calles de la comunicación, es decir, el cableado desde las centrales y las grandes torres de comunicación hasta las manzanas de las casas en las que vivimos y trabajamos. (Programa GAUDI) ��26'09 '94 0A:53 40 á V93 402 31 84 23/99'94 11:14 ^ ^ 001 COOR INFO BASE O a 93 2 Fecha: Z6-9..q TELEFAX N.° de Fax: A: t C^\D EMPRESA: qS32 ^^ Ilt1 7 DEPARTAMENTO: rrlt'. 3Y REFLEXIONS SOBRE CIUTAT 1 TELECOMUNICACIONS 1.-- z N.° de hojas: de: Gi E-57 ItrsmK Empresa: _ Departamento: El nou mon do los 'autopistas de ta informació' posen un repte al concepto tradicional de ciutat (ciutat °densa°, ciutat europea, ...). Efectivament, 1'elemerit'prax(mltal' ja nó es una condició absolutament nocossórla per te qualitat de vida I per al dese:nvo(upaim. nt d'omprçscs 1 negocis. Degut a que metes do los tasques, ara es podran for des do llocs remots. 2.- per tant, el concepte proximitat haurà de ser dotat de nous valors (o reforçar els que ja tonen). P.ex.:- a mig termini rlo es ei rnateix vlsttar t;l Museu Picasso, que fer un recorregut virtual amb un sistema muttlmc'dia del Museu (passejar, comp rovar fa textura, l'espai del local, els olors, la gent, la temperatura__ etc.), tarnpoc es el rnateix una Video- conferènda, que estar xerrant amb uns amics en un bar preneu oí sol. 3.- Alxi doncs, cal que la clutai promogui els ç , rs.x I rs: la presència, te gent, els contactes informals, el passeig informal, ... on front dota pantalla de vídeo. 4.- 1 que eiimtnl els pus (çigfe Lb1 pol.lució, agror eractó, soroll, tràfic, criminalitat, ... etc. 5.- Addicionalment, des del nostre punt do vista, la proximitat tambó és un valor per les tolen o nunicacions. r Efectivament, els cablejats aprofiten infrastructures des subsòl i la proximitat entre els habitatges haurien de reduir els costos globals de transmissió. 8.- Por tant, en una situació de competència Giutat versus Camp (o ciutat densa versus ciutat dispersa), les dispenibliítats de comunlcaçió scybre tots els ps (s haurien de iradu{r aquestes avantatges de dutat. 7.- Dit en poques paraules: El cost de comunisacló hauria d'ésser més baix en les ciutats denses. El nombre de servels drsponbles hauria d'ósser superior en qualitat 1 quantitat. 8.-, 1 alxd ens porta e un altre terna: Les ciutats dirien de poder gestionar o intervenir, aproliitant les sever capacitats. tes economies d'esta. donant aquests extravalors que altes entitats no poden o no saben donar. AlnotarneTti de ltartttonw �23/89'94 ñ 1;t 14 002 COOR INFO BASE O C93 402 31 :54 26/09 '94 09:53 93 2910261 I. N .I. P.03 Tot.: 2919115M FIQ291t1pE1 tu-L: 141.222 .130C bw:t2.11WCIa 9.- Alxb vol dic capacitat do daelsló sobre les Infrastructures mtnimes garantides que es donen, l de solocclonar proveïdors I serveis, per sobre de decisions donadas més amunt, tipus ('erlt6 para todos') (niveli roglorral, ntv>}II estatal o deixar les forces del mercal Iilurament,. yy ^ 10,- A curt termini, fes ciutats amb el seu dinamisme voten sor capdavanters s'oforeixon iniciar pronos pilot on c!s neus sor veis do totocomunic ac; iá. La sinergia d'ompresos, tires, universitats, ..- otc. pot croar el "caldo do cultivo' per ondegar projectes tals com: - - Tele- treball, Tele-ensenyament, tole-formació, Serveis de Telecomunicació potents entre empreses, Sistemes de regulació de tràfic i tole- guiatge de conductors. 11,- Els organismes en si rnateixos, volen ser uns dels grans consumidors de les novos tocnologios, oferint tat un mon nou de serveis al ciutadà, donant-li lntormació, millorant Ia relació administrat-admïnlstració, adrnotent una més gran part3clpddb clutadana i reduint els costos de gestió administrativa. ^..._ ..^ ^ . .. . ., Atiludtemettt dC D arrclut7u � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4314 Title A name given to the resource Conferència "The European Challenge for a global information society" Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Brussel·les Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Societat de la informació Relacions Internacionals Unió Europea Benestar Social Competitivitat Acció política Territoris Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-09-27 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1409/19940928d_00645.pdf a27b1fe035c4f7869a56f197cfaada85 PDF Text Text 28/09 '94 13:55 FAX 4027391 ALCALDIA PREMSA 444 CES "S'ha Celebrat una sessió molt important al Senat, de carácter hiltóric, que és motiu de satisfacció per tots els qui creiem en Pautonomia deis diversos pobles d'Espanya. Aquesta satisfacció és especialment sentida per mi com a 011.1dant-del corzt~ri de la capital de catalunya." No obstant aixó, després d'aquest debat trascendental, és hora que recordem que cal continuar avançant i, per tant, que ara toca passar al nivell següent. Tot el que s'ha fet, sense entrar ara en el Pacte Local, seria un esforç inútil, perquè sense els acords institucionals per aquest gran compromís que el país reclama, i que les ciutats com Barcelona necessiten, ens quedaríem a aturats a mig camí. 1 Barcelona vol fer tot el camí sencer." 4 o 4P "Aquest és el gran debat pendent que té áme el país. El de la distribució de competéncies a tres nivells: Estat, Autonomia Municipi. No tenir encompte aquest debat ja no és possible. Recentment en vaig parlar amb el president del govern, Felipe González, i fa encara menys temps va ser objecte d'una reunió amb d~irs-e.s ministres' Demé, a Valéncia, n'haurem de tornar a parlar x amb el pres4dents-B~i-Le'rme-i--1-1-al-calde-de--M-Ircter.Barcelona contivará treballant per impulsar tant com pugui un acord definitiu que permeti arribar al Pacte Local." "Per afavorir de debò els interessos deis ciutadans, i sense que això tingui cap repercussió impositiva, perqué es tracta d'una redistribució, caldrá derivar competéncies cap als municipis. És ara més important que mai defensar una línia de col.laboració entre aquests tres nivells: Estat, Autonomía í Ajuntament. Sense aquest necessari "pacte local" no s'acabará de perfilar mai 1:auténtic Estat autonómic. eN'Cl H7,11,4, kkloilh11.4,1,47 ayurq-vv1/4 - ‹ (AA "Des de l'Estat i des de les Comunitats Autónomes s'ha de produir una descentralització de competéncies, que derivin cap a les corporacions locals, a través d'un gran pacte que s'assoleixi entre tots els implicats i sempre amb la voluntat de sumar esforços i amb un esperit de cohesió. Per tant, és el moment de reclamar un gran compromís institucional i entre les diverses forces politiques. Nosaltres hi estem disposats i no renunciarem a aquest objectiu, convençuts que es tracta d'una peça fonamental en la reordenació de l'Estat." "Una llei de ciutats i àrees metropolitanes haurà d'establir un principi d'opcionalitat en l'assumpció de competéncies, de manera. que eeamnGpi pugut-triar punt dispesasr d'aqu-esta possibt-lita-t. Ciutats com Barcelona aspiren a incrementar la seva capacitat d'actuació en qüestions relacionades amb la justícia i la policía, aixt com a tenir un nivell més elevat d'autoritat que ens permeti de prendre decisions repsecte del medí ambient, l'aprovació parcial deis P\r-tiv"( Z002 �28/09 '94 13:55 FAX 4027391 ALCÁLDIA PREMSA ..+44 CES Z003 plans d i urbanisme, la millora del transport públic'i altres qüestions. A més, pretenem que aix6 signifiqui una simplificació deis tramits, de manera que el ciutadá que tingui presentada una documentació davant d'una administració, la central o la municipal, no calgui que la dupliqui." "Tots aquests són aspectes que ja recull la Carta Municial de Barcelona, que haurá de ser aprovada definitivament pel Parlament en un termini que la capital de Catalunya no pugui considerar excessiu." � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4315 Title A name given to the resource Paraules de l'Exc. Sr. Alcalde sobre la Carta Municipal Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Municipis Administració local Autonomia Acció política Carta Municipal Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-09-28 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1410/19940929d_00647.pdf 9d4fa5b84ddb8c281b819352ac52d6e9 PDF Text Text octubre 94 Notes d'interès col•legïal Sopar commemoratiu del Centenari del COMB Discurs de Pasqual Maragail, alcalde de Barcelona "Vull desitjar-vos que la salut pública d'aquesta ciutat i d'aquest país puguin seguir millorant amb l'exemple que vosaltres heu donat" o olt Honorable senyor president, senyors consellers, senyor tinent d'alcalde, senyors regidors, senyor president del Col:legi, estimats amics: molt breument, vull expressarvos la felicitació de la ciutat amb motiu d'aquest centenari. La ciutat de Barcelona ha estat molt i molt lligada a la vostra professió, i em consta que els metges han format part d'una manera molt prominent de la família municipal, des de 1886, que és quan es crea el Laboratori Municipal, dirigit aleshores pel doctor Jaume Ferran fins al 1905. Després pel doctor Ramon Turró, fins l'any 1926, i més tard pel doctor Pere González fins al fi nal de la guerra civil, de la nostra guerra. Aquest període en què es va viure la introducció de la vacuna del còlera i de la vacuna con tra la ràbia, gràcies a l'equip del doctor Ferran, amb en Jaume Pi i Sunyer, amb en Lluís Comenge, amb en Giner i Partagás; en el segon període, amb el doctor Turró, es va viure un episodi de pesta molt fort, 1905-1906, encara en aquest segle, i una epidèmia de tifus important l'any 14, en un moment en qué el doctor Turró està acompanyat d'en Lluís Claramunt i l'August Pi i Sunyer. A l'Institut Municipal d'Higiene, d'altra banda, que representa la medicina pràctica –no tant el centre hospitalari i d'investigació com van ser el Laboratori Municipal i l'Hospital del Mar–, inicialment, hi te- nirn el doctor Lluís Comenge des de 1891. Més tard, bastant més tard, l'Institut Municipal d'Investigacions Mèdiques, amb el doctor Foz i amb el doctor Gras, que del 1950 fins als Jocs Olímpics mantenen la{ qualitat d'una investigació important, dins del que és el terreny municipal. E4 aquesta ciutat ha passat que durant Molts anys hi ha hagut persones que han fet les seves armes, i les han fet amb gran qualitat, dintre del món municipal i després han passat a ser molt conegudes exterior- ment. I a la millor la història no els reconeix després coma funcionaris sinó com a grans metges. El cas d'en Pere Domingo és exactament igual: surt del Laboratori Municipal, acaba a Cuba i funda antibiòtics, com vosaltres sabeu. Bé, l'Institut d'Investigacions Mèdiques acaba convertint-se, finalment, en el famós laboratori antidopatge durant els Jocs Olímpics. No puc deixar d'esmentar els hospitals municipals, que vosaltres heu animat i que encara són la saba d'aquesta ciutat juntament amb els altres associats al Consorci Hospitalari de Barcelona: l'Hospital del Mar, amb el doctor Subirana, el doctor Molins i el doctor Bosch, que és el que jo vaig trobar quan vam arribar a l'Ajuntament amb la democràcia, i era un hospital que jo diria que estava malalt i que a poc a poc va anar millorant fins a ser ara un gran hospital; l'Esperança; el Geriàtric; el Psiquiàtric, amb en Costa Molinari, i no vull deixar d'esmentar l'epidemiologia, amb la seva lluita titànica, de vegades, com va ser la que van fer durant el famós brot d'asma al•lèrgica per la síndrome de la soja, que va ser l'objecte d'un estudi d'epidemiologia que es pot considerar un descobriment mundial. No se sabia que hi podia haver una asma, i una asma mortal de vegades motivada per la soja i va ser a Barcelona que es va descobrir. Vull expressar personalment la meva admiració per tots vosaltres, com a per- 1994 1894 Servei d'Informació Col•legial. Passeig Bonanova, 47, 1a. planta, 08017 Barcelona, telèfon 418 88 88, telefax 418 43 01 �Notes d'interès col•Iegial octubre 94 Sopar commemoratiu del Centenari del COMB Discurs de Jordi Pujol, president de la Generalitat "Els metges de Catalunya han estat molt bons servidors del nostre país" plicava "escolteu, si és veritat, si es pot escriure un llibre sobre la hipertensió en català, per què el català només ha de se rv ir, com dieu vosaltres, per explicar rondalles?" Perdonin, això és una pura anècdota, però és per dir que, realment, de sempre, els metges de Catalunya han estat molt bons servidors del nostre país. I després, com abans ja s'ha recordat, durant els anys seixanta i durant els anys setanta, i fins avui mateix. Vet aquí, doncs, tota una serie de raons per les quals jo em sentia moralment molt obligat avui a venir aquí, a saludar-los, a acompanyar-los en aquesta festa i en la joia d'aquesta festa. A donar-los les gràcies. Si tot el que es fa a Catalunya tingués el nivell que té l'activitat mèdica, Catalunya, en el rànquing dels països europeus, estaria més amunt que no està. Si totes les nostres activitats tinguessin el nivell que té la nostra medicina, nosaltres en conjunt estaríem més enlaire, estarïem més amunt. I per això he vingut a donar-los les gràcies, a demanar-los que segueixin –i sé que no cal–, que segueixin fidels a aquesta línia, que ha estat sempre la seva, en defensa de la llibertat en general, però d'una manera més específica també de la defensa dels catalans i de Catalunya. I, a més, que ho facin amb aquesta competència, amb aquesta qualitat tècnica i humana que els ha caracteritzat. Moltes gràcies, doncs, per tota la feina que han fet i expresso el meu desig que la puguin seguir fent amb el mateix esperit de servei al país i de servei als ciutadans, de servei als Malalts, de servei a la gent, concretament. M'atreviria a dir que en aquests moments la nostra classe mèdica, metges, infermeres, té molt en compte que la Feina d'un metge, naturalment, és cuidar el cossos, però cuidar-los de tal manera que la gent se senti humanament reconfortada, o humanament confortada. Em sembla que en molts sectors de la nostra medicina això també es té més en compte avui que no pas temps enrere. Per tot plegat, repeteixo, moltes gràcies i que durant molt de temps en el futur puguin seguir fent aquest servei a la seva professió i al nostre país.. Diverses personalitats, representants d'institucions sanitàries públiques i privades, col legis professionaLs, Administucions públiques i institucions ciutadanes, duran! el sopar. .t-C-nd -0*yf 1994 1894 Servei d'Intormació Col•legial. Passeig Bonanova, 47, 1a. planta, 08017 Barcelona, telèfon 418 88 88, telefax 418 43 01 �Notes d'interès col.legial octubre 94 Sopar commemoratiu del Centenari del COMB Discurs de Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona "Però jo us demano que seguiu pensant que l'autoritat moral compta, i que la gent encara la respecta." sones, perquè els alcaldes, com tantes altres posicions i professions, avui patim, com segurament vosaltres patiu, d'una certa crisi del concepte d'autoritat. I jo estic convençut que els metges patiu també del fet que una certa autoritat, que abans us era reconeguda d'una manera molt fàcil, ara probablement us costa més de mantenir. Però jo us demano que seguiu pensant que l'autoritat moral compta, i que la gent encara la respecta. A l'últim, vull desitjar-vos que aquests cent anys siguin la base d'un futur encara millor, que la salut pública d'aquesta ciutat i d'aquest país puguin seguir millorant amb la vostra ajuda i amb l'exemple que vosaltres heu donat, i que s'ha imposat en aquesta ciutat, ja que heu fet pràcticament que les institucions col . laboressin, que l'exemple de col .laboració que hi ha entre la Generalitat i l'Ajuntament en el camp de la salut pública es pugui estendre a altres camps. Jo de vegades em pregunto per què es va donar amb tanta força en el camp de la sanitat i de la salut pública, i penso que és perquè la vostra professió i la vostra professionalitat ho van imposar. Moltes gràcies i per molts anys. I ara prego al Molt Honorable president de la Generalitat que s'acosti a aquesta estrada per cloure l'acte.■ Revista de premsa Els diversos mitjans de comunicació v an donar informació sobre l'acte commemoratiu del Centenari al Palau Nacional de Montjuïc. Els diaris "La Vanguardia" i "Avui" van glossaren sengles editorials l'efemèride del Col.legi Oficial de Metges de Barcelona. Centenari mèdic El Col legi de Metges de Barcelona conmemorà el 29 de setembre passat el centenari de la seva fundació amb una trobada amb les institucions polítiques i mèdico-sanitàries ciutadanes, així com amb altres col . legis professionals. L'acte es va inscriure dins de l'ambiciós venta11 d'iniciatives amb què els metges barcelonins commemoraran els cent anys d'un col . legi professional que ha estat clau per a la ciutat de Barcelona i per a la seva projecció exterior. Però les celebracions, i això és important, no semblen dissenyades per subratllar només el passat, sinó perquè la professió mèdica barcelonina miri d'adequar la seva missió a una societat canviant, amb nous reptes i noves demandes. En aquest sentit, l'acte del passat dijous marcà la pauta que ha de seguir aquesta commemoració. Els objectius del Col .legi de Metges de Barcelona, en general, no s'han esgotat en les qüestions referents a la competència professional científica. Evidentment, aquests aspectes com en qualsevol professió, són absolutament bàsics i prioritaris. Però els metges de Barcelona, com els de la resta de Catalunya, també han estat actius i representatius socialment i política. Això, unit a la seva competència professional i científica, és el que ha fet de la medicina barcelonina no tan sols una de les més dinàmiques d'Espanya, sinó que la seva projecció internacional sigui prova inequívoca del seu alt nivell. Ningú millor que una corporació ja centenàri a pot conèixer els perills que comporta el corporativisme. És per això que el tarannà amb què el Collegi de Metges afronta el seu futur pot ser motiu de satisfacció per a tota la societat. Pera un col. lectiu la producció científica i la tasca d'assistència del qual són de p ri -merod,lantimeolra de la seva competència professional ha d'estar acompanyada d'una participació cada vegada més gran en l'esperit de progrés del país i en una més àmplia interrelació amb la societat civ il . Els desafiaments que la medicina mode rna té plantejats són múltiples. Una societat democràtica exigeix una millor preparació dels seus professionals, i els professionals d'una medicina cada vegada més científica han d'oferir garanties, però sense que la competència comporti una renúncia de la seva responsabilitat social. En aquest sentit, el tarannà obert –partidari d'una interrelació més gran amb la societat civil catalana– amb què el Col . legi de Metges de Barcelona afronta els actes commemoratius del seu centenari és la millor garantia de futur per a Barcelona i Catalunya. La Vanguardia, 1-10-94 Cent anys de servei mèdic El Col . legi de Metges de Barcelona compleix cent anys i en aquest primer segle d'existència ha esdevingut una institució clau en l'evolució de la ciutat i dels seus usos i costums sanitaris. Si, d'una banda, com altres estaments de la mateixa mena, el Col-legi va néixer amb una marcada vocació corporativa, d'una altra, resulta innegable que, al llarg dels anys, i amb els alts i baixos corresponents als difícils períodes polítics pels quals ha passat el país, la institució ha sabut incardinarse en la vida de la ciutat, hi ha projectat les seves inquietuds, l'ha ajudat decisivament en els seus avenços culturals, socials i assistencials. En camps tan diversos com el de la defensa i propagació de la llengua catalana o l'establiment d'un codi deontològic, el Col. legi de Metges de Barcelona ha tingut aportacions decisives, incorporades per sempre més al patrimoni de la ciutat. En definitiva, el Col . legi de Metges de Barcelona forma part destacada de l'entramat civil, social, que caracteritza Catalunya. Subratllar-ho és un acte de justícia i de confiança en la fortalesa del país. Avui, 2-10-94 1994 1894 Servei d'Informació Col . legial. Passeig Bonanova, 47, 1 a. planta, 08017 Barcelona, telèfon 418 88 88, telefax 418 43 01 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4316 Title A name given to the resource Sopar commemoratiu del centenari del Col.legi de Metges de Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col·legi de Metges de Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Commemoracions Salut Acció política Model social Metges Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-09-29 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1411/19940929d_00648.pdf 438ead55ee7264c8a3e5ad5d310f785e PDF Text Text Excm. Sr. Alcalde Gabinet (JMM) Intervenció de l'Alcalde en la inauguració de la conferència de l'Urban Land Institute (29 de setembre de 1994) - Bienvenidos a Barcelona - Barcelona es hoy una ciudad muy bien situada, una ciudad llena de proyectos y de ambición, una ciudad atractiva para los negocios, la inversión y el ocio. - Eso es probablemente lo que todos ustedes esperan oir de cualquier alcalde orgulloso de su ciudad. Pero lo más importante, para ustedes y para mi, es que estas cosas no las digo yo, sino un medio de cuya autoridad y neutralidad ni ustedes ni yo dudaremos: el Financial Times. - El Financial Times, en su edición de anteayer, martes, publicaba un ránking de ciudades europeas bajo el lema: "The best cities to locate a business". Barcelona está situada en un más que meritorio séptimo lugar. Piensen ustedes que las seis primeras son ciudades de un gran peso en Europa: Londres, Paris, Frankfurt, Bruselas, 1 �Amsterdam y Zurich. ^ Qu / a continuación se sitúe Barcelona, por delayite de Düsseldorf, Milán o Madrid, es algo Pero en modo alguno es fruto de la casualidad. - La emergencia de Barcelona se sitúa, sin duda alguna, en el contexto más amplio de la importancia creciente del sur de Europa. En este ránking que les cito, Barcelona, Madrid y Milán han subido posiciones. Los beneficios de la incorporación de España a la Unión Europea en 1986 son evidentes. España, y Cataluña en particular, es ahora un país más moderno, más competitivo, mejor comunicado, más preparado para los desafíos de un mercado cada vez más internacionalizado. - Pero al lado de los beneficios indudables que la incorporación de España a la Unión Europea nos ha reportado y de la emergencia de esta parte del sur de Europa como una de sus regiones más dinámicas (la "Mediterranean banana", como ha sido llamada frente a la tradicional "hot banana"), sería injusto no tener en cuenta el esfuerzo que Barcelona, por méritos propios, ha hecho para situarse como una de las ciudades más dinámicas de Europa. 2 ckY/Vj �- En 1986, cuando la ciudad fue designada sede de los Juegos Olímpicos de 1992, teníamos ante nosotros un gran reto. Un gran reto organizativo, en primer lugar, que superamos con un éxito innegable. Pero también teníamos el reto de aprovechar esa oportunidad única para transformar urbanfsticamente la ciudad. - Y así lo hicimos, con un éxito e parable al de los Juegos pero con unas conse encías positivas para la ciudad de mucho m or alcance. Piensen que, del presupuesto tota dedicado a los Juegos, sólo el 10 % fue para ' stalaciones deportivas. - Lo que hicimos es fácil de resumir, pero mucho más complejo de materializar, dadas las dimensiones del proyecto y el escaso tiempo en que lo ejecutamos. Hicimos, en resumen, una ciudad más accesible y más habitable, con mayor calidad de vida. - Más accesible: renovamos completamente el aeropuerto, construimos 40 km de cinturones de ronda, mejoramos substancialmente nuestras telecomunicaciones (con la torre de telefónica en Montjuïc y la de Norman Foster en Coliserola), 3 �suprimimos la vía férrea que separaba una parte de la ciudad del mar, construimos un nuevo barrio (la Villa olímpica) en unos antiguos terrenos de uso industrial obsoleto, ganando 4 km de nuevas playas para el disfrute de nuestros ciudadanos. Barcelona fue justamente descrita entonces como la mayor cantera de obra civil de Europa. - La clausura de los Juegos Olímpicos abrió un interrogante para Barcelona. ¿Seríamos capaces de mantener la marcha de la ciudad hacia un futuro más competitivo? El clima de recesión económica, general en toda Europa y que se instaló entre nosotros el día después de los Juegos, pareció por un momento dar una respuesta e W l kla negativa a esta cuestión. - Pero superado el bache, y ante los indicios claros de crecimiento económico y de recuperación del empleo que se están dando entre nosotros, la respuesta a esa difícil cuestión: "Después de los Juegos, ¿qué?", parece ahora más clara y optimista que nunca. - Barcelona está embarcada actualmente en varios grandes proyectos de futuro, algunos de los 4 �cuales, según tengo entendido, tendrán ustedes la posibilidad de visitar personalmente mañana. - La reforma del Port Vell es el primero de ellos. Su conversión en un gran espacio de ocio ciudadano culminará una de las grandes operaciones que hemos realizado en los últimos años: abrir la ciudad al mar, integrar su viejo puerto a la ciudad, en la línea de lo que han hecho ciudades americanas como San Francisco, Boston o Baltimore. - Sin movernos del frente marítimo, hay en estos momentos en marcha una operación urbanística de una importancia difícil deminimizar: DiagonalMar, un proyecto que es la continuación lógica de la Villa Olímpica y que tiene una envergadura comparable. El proyecto, que lleva a cabo la empresa Kepro, de capital norteamericano, con la colaboración del arquitecto Ricar6 Bofi comprenderá usos residenciales, comerciales y terciarios, así como zonas verdes (allí se instalarán un parque marino y el zoo marino) y varios equipamientos. Esta operación permitirá "terminar" el sector norte de la ciudad de acuerdo con las directrices del plan de su ensanche moderno, diseñado por el gran ingeniero Cerdà a 5 �mediados del siglo pasado. - En el plan de ensanche de Cerdà el centro de la nueva ciudad se situaba precisamente en la plaza de las Glòries, que ustedes van también a visitar y donde el Consorcio de la Zona Franca está construyendo un centro comercial y de oficinas que significa una apuesta clara no sólo por la potencialidad de este enclave como uno de las áreas de nueva centralidad (en realidad, nunca tuvo la centralidad que le habla dado Cerdà sobre el plano), sino también por la potencialidad de la propia ciudad. - Más allá, hacia la salida norte de la ciudad, está en proyecto la gran operación de—la Sagrera, entorno a la estación de tren donde llegará, en el año 2001, el tren de alta velocidad que nos conectará no sólo con Madrid sinó también con la red europea de trenes de gran velocidad. La Sagrera tendrá también usos residenciales, comerciales y terciarios, así como un gran parque lineal, una extensa zona verde. - Pero la ciudad de Barcelona no se limita a los 100 km2 de su término municipal, ni a su 1.6 6 �millón de habitantes. Barcelona, la ciudad real, es una aglomeración metropolitana de 3.5 millones de habitantes cuya vocación es convertirse en la puerta sur de Europa, en la gran puerta de entrada del sureste asiático y, más en general, de la cuenca del Pacífico en Europa. Nosotros queremos ser la Rotterdam del Mediterráneo. - Para ello está en marcha el Plan del Delta del Llobregat, que incluye la ampliación del puerto de Barcelona (que es ya, por lo que respecta al tráfico de containers, el primero del Mediterráneo por delante de Marsella y Génova), una futura ampliación del aeropuerto (que puede absorber todavía su enorme crecimiento: ¡en muy pocos años hemos pasado de 4 millones de pasajeros anuales a 10 millones!) y la construcción de una zona de actividades logísticas, de un gran núcleo intermodal donde concurranlel tráfico marítimo, aéreo, ferroviario y de carraetera. Esta es una de las grandes apuestas de Barcelona: convertirse en el gran centro de distribución del sur de Europa. 7 �- Podría añadir, pero ya lo hace en su comentario el "Financial Times", otros dos grandes atractivos de Barcelona: en primer lugar, la calidad de vida que ofrece su clima mediterráneo, su localización geográfica, la riqueza de su arquitectura y diseño, la calidad de su oferta cultural. En segundo lugar, last but not least, sus precios, que la convierten en un sitio atractivo para los negocios. - Sin embargo, no quiero terminar mi intervención sin citar otro de los grandes objetivos de Barcelona en este momento: ser una ciudad líder en la telemática. Una ciudad accesible y competitiva es una ciudad bien comunicada. Y las autopistas de nuestro futuro inmediato no van a ser ya las autopistas para los coches y los camiones, sino las autopistas de la información. En el diseño de este futuro que es ya presente, el diálogo entre el sector empresarial y las ciudades, como nivel de gobierno más próximo a los ciudadanos, debe ser fluido y constante. Esta es una de las grandes aportaciones que Barcelona, en su desarrollo presente, ha hecho: ser un modelo de �la concertación público-privado para avanzar conjuntamente hacia mayores cotas de bienestar Y de calidad de vida en nuestras ciudades. - Es por todo ello que les renuevo mi bienvenida a Barcelona y me pongo a su disposición para contestar a sus preguntas. - Muchas graciasm 9 ��wv\ Excm. Sr. Alcalde Gabinet (IR) Intervenció de l'Alcalde en la inauguració del curs de l'Escola Universitària d'Estudis Empresarials de la Universitat de Barcelona (27 d'octubre de 1994) LA PROJECCIó DE LA NOVA BARCELONA Barcelona s'ha situat en posició molt rellevant com una de les ciutats más atractives d'Europa per a instal.lar-hi activitats económiques. No ho diu l'Alcalde, inó que que ho diu un mitjà l'autoritat i la neutralitat del qual ni vostès ni jo dubtarem: El Financial Times. En la seva edició del proppassat 217 de setembre, el Financial Times publicava un rànking de les ciutats europees més atractives per a instal.lar-hí un negoci. Barcelona apareixia situada en un 1 más que meritori seté lloc. Pensin que les sis primeres són ciutats d'un gran pes específic a Europa: Londres, París, Frankfurt, Brussel.les, Amsterdam iJZúric. Que a continuació se situï Barcelona, davant de Düsseldorf, Milà o Madrid, és molt significatiu. Peró no és en absolut fruit de la casualitat. L'emergència de Barcelona se situa, Oens dubte, en el context més ampli de la importància creixent del sud d'Europa (la "Mediterranean banana", com ha estat anomenada, enfront de la tradicional "hot banana"). Peró seria injust no tenir en compte 1 �l'esforç que Barcelona, per mèrits propis, ha fet per situar-se com una de les ciutats més dinàmiques d'Europa. Avui Barcelona podria ser una esforçada capital de província. Una capital de província angoixada per la crisi del seu motor industrial i amb grans dificultats; per obrir-se a altres fonts de riquesa. Aquest és el cas de la gran majoria de ciutats industrials britàniques, com Manchester o Glasgow, de ciutats italianes com Gènova o Torí, o de ciutats alemanyes com Hamburg. L'enquesta de la UNESCO que han publicat aquest dies els mitjans de comunicació reflecteix abastament com el sentiment generalitzat a Barcelona (com en el cas des Dublin) és el d'un nivell d'optimisme i satisfació molt alt. Barcelona no s'ha convertit en la Glasgow del sud perquè vàrem fer front a un repte: canviar de mida i de qualitat. Hi vam saber donar una resposta positiva, amb èxit. Era un risc. El vàrem córrer i ara comencem a obtenir els resultats. Barcelona ha fet un salt qualitatiu important. Ara ens cal, a tots pelgats, consolidar-lo i seguir avançant. Les perspectives són molt alentadores. Sovint ho reconeixen més els experts internacionals que nosaltres mateixos. Fa uns pocs mesos l'European Economic Research and Advisory Consortium assenyalava, després d'analitzar 32 ciutats europees, que Barcelona era la ciutat europea amb major potencial de creixement 2 �en els propers anys. El creixement anual que s'estimava era del 3,4%. És cert que en tot aquest procés hi ha hagut dificultats i que, en aquest període s'ha produït una important pèrdua d'empreses i de llocs de treball. Això ha succeït a Barcelona, com a tota Espanya i a la resta d'Europa. Hem hagut d'afrontar unes crisis econòmiques molt importants, que l'herència del tardo-franquisme no ha fet sino agreujar. S'han hagut de realitzar uns canvis estructurals d'una enorme complexitat i que, en alguns sectors, han tingut conseqüències traumàtiques. I no només a l'empresa sinó també a l'administració. Coma exemple, l'Ajuntament de Barcelona ha reduït la seva plantilla en més de 2.000 persones en els darrers cinc anys (de 12.400 a 10.300 treballadors). Avui en dia, l'àrea de Barcelona és,amb tota seguretat, la zona que més ha avançat d'Espanya en la mtdernització de l'estructura econòmica, que ha de permetre una posició més sòlida en el context de la intensificació de la competència internacional en uns mercats cada cop més oberts. Barcelona ha estat capaç de totes aquestes transformacions mantenint uns nivells d'atur significativament menors als de la resta d'Espanya ï amb una tendència a aproximar-se als de la mitjana de la Unió Europea (El julictl de 1994, la taxa d'atur a Barcelona era el 12,9%, a Espanya ei 16,5% i a la UE el 10,8%. 3 �La taxa d'atur a Barcelona era, pei- exemple, molt similar a la de França, 12,6%). Un pas transcendental per aquest procés va ser la posta en marxa del Pla Estratègic Econòmic i Socl.al Barcelona 2.000. El Pla Estratègic, constituït l'any 1988, 4a ser el primer exemple d'un tarannà de concertació entre l'administració i els principals agents econòmics de la clutat. A través del Pla Estratègic es van poder afrontar els canvis estructurals de l'economia i les inversions en infrastructures físiques imprescindibles per al salt qualitatiu que els he esmentat al principi. I tot s'ha fet en un clima de diàleg i de participació molt remarcable. És molt significatiu que el model de Planificació estratègica que va impulsar Barcelona hagi estat adoptat per més de cinquanta ciutats d'Espanya, Europa i América Llatina. El Pla Estratègic va ser guardonat per la Unió Europea com una de les millors iniciatives de desenvolupament localli ha estat escollit pel Banc Mundial com a model per al desenvolupament local a Amèrica Llatina. La majoria dels elements que avui sdn assenyalats com a factors clau de l'atractibilitat de Barcelona han sorgit del Pla Estratègic. I de ben segur que les qué tindrem d'aquí a cinc anys sortiran del segon Pla que ja s'ha formulat. En voldria destacar alguns d'ells: 4 �- Infrastructures i equipaments. L'estudi de la consultora Healey and Baker, sobre la qual es basava el rànking publicat pel Financial Times, subratllava molt especialment la qualitat de les connexions internes i externes de Barcelona i la facilitat d'accés als mercats. Les millores de Barcelona en aquest sentit han estat espectaculars: un nou aeroport, una importa4tíssima xarxa de connexions viàries, la ZAL. Ben aviat s'ampliar i el Port i Barcelona quedarà connectada amb la xarxa europea d'alta velocitat. També cal esmentar l'avanç en matèria de telecomunicacions que ha fet de Barcelona la ciutat pionera a Espanta en aquesta matèria. Voldria citar alguns dels resultats; • El trànsit internacional a 1 'aeroport de Barcelona s'ha doblat en menys de 10 anys: de x.736.000 passatgers el 1984 s'ha passat, el 1993, a 3.949.000. De gener a setembre de 1994 hi ha hagut 400.000 passatgers més que en el mateix període de l'any anterior. En els darrers dotze mesos per l'aeroport han passat 10,4 milions de passatgers. ALxò supera en quasi 70.000 passatgers el rècord de trànsit de 1992. • En sis anys s'ha passat d'uni oferta hotelera de 15.737 places a 26.291. Això ha permèd que el nombre de pernoctacions hoteleres hagi passat de 3.897.938 l'any 1990 a 4.256.524 el 1993. 5 �• Les Rondes de Barcelona han permés estalviar una mitjana de 308.231 hores diàries de viatges. S'estima que un 30% de les quals són hores dins de 14 jornada laboral. De 1991 a 1994 la velocitat mitjana ha passat de 29 a 32 Km/h. • En set anys el total de línies telefòniques instal.lades a Barcelona ha passat de 772.272 a 881.670, és a dir, un increment del 14%. Les connexions de la xarxa Iberpac han passat de 650 a 4.578, les lïn4es Ibercom de 1.100 a 41834 i les terminals de telefonia mòbil de 613 a 21.123. Això ha permès que s'hagi passat de set milions de trucades internacionals a l'any, en el 1985, a 29 milions el 1993, • El Port de Barcelona s'ha copsolidat com el primer port de la Mediterrània en trànsit de contenidors. L'any 1992 es van moure un total de 552.309 Peus, xifra molt superior a les 350.000 de Marsella o les 30.000 de Gènova . Mereix posar-se també de rèlleu el nou Pla de Qualitat del Port, que garanteix els terminis d'entrega, seguretat i agilitat burocràtica. • El sostre d'oficines de Barcelona ha passat en sis anys de 2.630.000 m2 a 3.700.000 m4 Això ha permés que poguem oferir una relació qualitat-prèu molt avantatjosa. 6 �I ara l'àrea de Barcelona està a punt d'afrontar un nou gran repte de renovació: El pla del Delta del Llobregat. Hem aconseï guit comprometre unes inversions importantíssimes: vora de 400.000 milions de pts. És a dir pràcticament la meitat del volum d'inversió total realitzada a l'àrea de Barcelona en ocasió dels Jocs Olímpics. El proper gran repte serà, sens dubte, l'endreça i desenvolupament del congost del Besòs. - Competitivitat. - Barcelona no és una ciutat cara. És veritat que el valor de Barcelona ha pujat,ïperó no és una ciutat cara. } No en relació amb les ciutats amb les que estem competint. Uns exemples, extrets d'un estudi recent de VISA Internacional: • Un taxi de l'aeroport al centre costa -per terme mitjàl'equivalent d'unes 7,2 lliured esterlines a Barcelona. El mateix trajecte a Londres costaria 70 lliures, a París 22,47, a Frankfurt 23,74, a Am$terdam 17,57, a Brussel.les 14,88, a Ginebra 13,36 i a Mil 10,45. • Un hotel de quatre estrelles costa a Barcelona un promig de 142 lliures. A Londres costaria 223, a París 207 i a Brussel.les 221. I dubto que tilguessin la qualitat dels de Barcelona. • Un dinar de negocis per 1 quatre persones costaria l'equivalent de 132 lliures. A Ginebra serien 334, a Milà 209 i a Londres 202. 7 �• El lloguer d'un metre quadrat d'oficina de primera qualitat costa a Barcelona l'equivalent de 200 a 280 dòlars. A la city de Londres costa 1.013 dòlars, a París 781 i a Frankfurt 584. - Sistema financer.- Fa deu anys semblava inevitable el decliu de Barcelona com a centre financer. a ciutat, en canvi, ha sabut col.locar-se en un lloc sòlid del sistema financer europeu. Em remeto de nou a la premsa internacional més prestigiosa. El Wall Street Journal dedicava dues págineá a la Borsa de Barcelona en la seva edició del 28 de juliol passat i elogiava els esforços que havien permés situar Barcelona "on Europe's Financial Map". - Indústria.- Malgrat el procés intens de terciarització que s'ha produït a Barcelona, com en la majOria de ciutats deis països desenvolupats, el sector industrial continua essent el nucli vertebrador i cohesionador de l'eco omia de la ciutat. Però, afortunadament, Barcelona ha estat capaç de realitzar una transformació estructural important de la seva base industrial. Molts sectors en declivi han estat: substituïts per sectors en creixement. Segurament s'hauran de reformular algunes de les polítiques urbanístiques vigents per afavorirjel sector industrial de la ciutat. Cada cop hi ha més activitatá industrials compatibles amb altres usos urbans. Aquesta és una realitat ben allunyada de la 8 �concepció antiga de la indústria com a activitat que requereix una gran dotació de sòl i que produeix inevitablement molèsties als veïns. Barcelona ha iniciat un estudi en profunditat sobre aquesta qüestió. Comerç.- El 22 de setembre es va 4onstituir el Fòrum Ciutat i Comerç amb l'objectiu de promoure el diàleg entre l'administració municipal i el sector comercial de lfa ciutat. La setmana passada es va celebrar la primera sessió plenària del Fòrum. A través del Fòrum Ciutat i Comerç .'Ajuntament debatrà amb els principals interessats qüestions tan rellevants com les càrregues econòmiques que suporta el sector, l'anàlisi del comerç tradicional i la incidència de les grans superfícies, l'establiment de regulacions especials per a les z nes d'interès turístic, o, també, quin és l'operatiu de 1'Oper4ció Nadal que més beneficiï a tot el sector. - Promoció internacional de Barcelona.- Barcelona ha llançat diverses campanyes sectorials de Iromoció internacional amb l'objectiu d'explicar els seus aventatges comparatius en alguns sectors especialment competitius: - Barcelona Centre Logístic.- Té l'objectiu de reforçar el paper que pot jugar Barcelona om a centre de distribució del sud d'Europa. Avui una de cada quatre pessetes exportades a Espanya ho fa des de i a través de Barcelona. 9 �Aspirem a aconseguir una quota important no només de les exportacions -i importaciofs- espanyoles sinó a esdevenir, pròpiament, la Porta del Sud d'Europa. - Barcelona New Projects.- Té com a objectiu aprofundir en la transformació urbanística de la ciutat ï reforçar l'oferta d'espais per a activi1tats econòmiques. - Turisme de Barcelona.- S'ha constituït un consorci amb la Cambra de Comerç per tal de potenciar el sector turístic de la ciutat. No cal oblidar que el turisme és un dels sectors més importants de la ciutat i, probablement, un dels que té millors perspectives de creixement en el futur. En connexió amb la promoció turística es pot posar de relleu la consolidació de Barcqlona com a seu de congressos i convencions internacionals. Barcelona va assolir l'any passat el quart lloc en el iànking mundial de ciutats organitzadores de congressos. De 150 congressos internacionll amb 61.000 congressistes estrangers el 1991, hem passat a 212 congressos als 72.600 participants el 1993. - Barcelona Centre Mèdic.- Amb l'objectiu de rendabilitzar la qualitat i el prestigi de la ciutat en la investigació i els tractaments en diverses especialitats mèdiques. 10 �Hi ha en projecte altres campany es com Barcelona Moda amb l'objectiu de promocionar els produ ates tèxtils de qualitat, un sector que és fonamental en l'estructura productiva de l'àrea de Barcelona. També está en estudi uno iniciativa similar per als productes alimentaris i per al disseny. Aquestes campanyes de promoció de Barcelona seran presentades el proper mes de gener a Londres i a Frenkfurt i després, probablement, es farà una altra presentació a Nova York. Barcelona Centre Universitari. L'objectiu d'aquesta campanya és la d'aprofitar el prestigi acadèmic de la ciutat per captar més estudiants, professors i investigadors estrangers per a les nostres universitats, c000rdinant qis esforços individuals per un esforç col.lectiu. La Campanya universitats Barcelona Centre barcelonines Universitari també, agrupa s'ha obert a les cinc les grans escoles de negocis privades. El proppassat 5 de juliol es va inugurar un Punt d'Informació únic per atendre totes les demandes d'informació sobre l'ensenyament universitari a Barcelona. Aquest punt está situat al CCCB. Aquest Punt d'Informació es convertirá, també, en una central de reserves per estudiants per a residè4cies i indrets d'estada, amb la col.laboració del Consorci de Tutisme de Barcelona. 11 �Mitjançant aquesta campanya, Barcelona també treballarà per a la captació de seus i ínstitucions de recerca. TEXT\IRP\UNIVERI.CON 12 �FINANCIAL TIMES Aluntamenl àe Barcelona ze 2 ? SET, 199'1 aicaic^a The best cities to locate a business Rank Rank 1994 City Weighted score 1993 1994 1993 1.05 0.97 1 London 1! 2 Paris"" a 0.80 0.82 3 Frankfurt `. 3 0.64 0.69 4 Brussels 4 0.47 0.45 5 Amsterdam ; 0.35 0.39 6 Zunch -' ^ 0.25 0.29 7 \@arc,élona 10 0.24 0.24 8 Dusseldorf 0.22 0.26 9 Milan 12 0.21 0.22 10 Madrid 16 0.21 0.19 11 Geneva Manchester Munich 10 9 18 0.18 0.18 0.18 0.24 0.25 0.19 14 Benin Stockholm 14 12 0.17 0.17 0.21 0.22 16 Prague 20 0.16 0.17 7 0.15 0.15 0.15 0.15 0.15 0.26 0.19 0.20 0.16 0.12 17 Glasgow Hamburg Lisbon Lyons Warsaw 16 15 21 23 22 Budapest 19 0.13 0.18 23 Vienna 23 0.10 0.12 24 Copenhagen 22 0.09 0.15 25 Athens 27 29 20 Oslo - 0.07 0.07 0.08 - Tunn 25 0.06 0.06 0.09 0.08 0.04 0.08 Roma Moscow 26 28 This tabla is basad on interviews with 500 executives in nine EU countries. It takes into account 11 indictators, ranging from access to markets and telecommunications, to cost and availability of staff and accommodation Since Tast year's tabla, London, Paris, Frankfu rt and Brussels have consolidated their positions as the best cities in which to tocata. The southem sities of Barcelona, Milan and Madrid have all moved up. Source: European Real Eetate Monitor (Heder & ~en r, • en. 1 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4317 Title A name given to the resource Inauguració de la Conferència del Urban Land Institute Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Financial Times: Bcn en la setena posició de la millor ciutat per posar un negoci. Reforma del Port Vell, operació urbanística a Diagonal Mar, Plaça de les Glòries, operació Sagrera. Volem ser la Rotterdam del Mediterrani. Autopistes de la informació. Qualitat de vida. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Arts, Barcelona Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Urbanisme Competitivitat Infraestructures Relacions Internacionals Acció política Model social Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-09-29 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1412/19941006d_00649.pdf 2932b1253fb1774c05f2f243c8cc4aac PDF Text Text Excm. Sr. Alcalde Gabinet (JMM) Lliurament de medalles de la ciutat (6 d'octubre de 1994) •rt• Els premiats d'avui tenen en comú haver portat el nom de Barcelona lluny de la nostra ciutat, empesos per les circumstàncies històriques que els ha tocat de viure -tots ells eren o són nascuts abans de la guerra- o perquè la projecció de la seva capacitat professional 1 artística els ha dut fronteres enllà. Dos dels guardonats són, malauradament, ja morts: el Dr. Josep Casanova, insigne representant del que podrlem anome- nar l'escola barcelonina d'oftalmòlegs, més en general, d'una més que prestigiosa i prestigiada tradició de la medicina barcelonina i l'actor Albert Closas, desaparegut fa ben poques setmanes. Albert Closas, que havia debutat amb la mítica Margarida Xirgu, té avui el reconeixement de la seva ciutat, d'on va viure gairebé sempre allunyat -primer a Buenos Aires, �després a Madrid-, però que sempre l'havia acollit amb els braços oberts i amb un bon èxit de públic. 1 Closas forma part d'una tradició teatral en la qual va tenir també un lloc destacat, bé que en una vessant més còmica, la família Santpere, que aviat tindrá un monument al capdavall de la Rambla, dissenyat per Oscar Tusquets. Avellí Artís-Gener, que tots coneixem pel seu pseudónim "Tísner", és un escriptor eficaç i un magnífic representant del periodisme d'abans de la guerra, d'aquell bon periodisme forjat en una ciutat que bullia socialment i intel-lectualment. Després de prendre part la guerra (de la qual ens ha deixat testimoni literari en el primer volum de les seves memóries, tan interessants), va conèixer l'exili mexicá. Allá feren cap molts deis intel . lectuals d'una generació irrepetible: Ramon Xirau -\71;NLAVw-- c-elebrarem el centenarij, Eduard Nicol (mort no fa gaires anys), Pere Bosch i Gimpera, els Pi-Sunyer, i altres. Allá referen les seves vides i trobaren noves oportunitats. Però alguns d'ells optaren pel retorn, i els ho hem d'agrair. Ens feien falta. Eren, són, la generaçió que ens va salvar els mots, que ens ha donat el testimoni d'una Catalunya republicana que no havíem pogut conéixer, �Estic segur que Tisner voldrá que el nostre homenatge d'avui no sigui només cap a la seva persona, sin() que el fem extensiu al qui fou el seu cunyat, Pere Calders, la mort recent del qual hem sentit tots el$ qui n'admiraven la bondat de la seva prosa tant com la bondat de la seva persona. La ciutat de Barcelona, que havia reconegut ja Pere Calders l'any 1992 amb l'atorgament de la medalla d'or al mérit artistic, renova aixi el seu homenatgé. Federico Correa representa la finor, l'elegancia i el bon gust dins d'una escola d'arquitectura, la de Barcelona, d'un nivell artistic i professional altissim. Amb accents britànics i italians, Correa és, potser per això mateix, un personatge rotundament bargeloni -tan barceloní, que viu i treballa sobre mateix de la , plaça de Sant Jaume. Amb el seu soci Alfonso Milà, membre d'una altra familia de pregona tradició a Barcelona, han estat muestres de les joves generacions d'arquitectes. La seva intervenció en la definició de l'espai més emblemàtic deis Jocs Climpics, l'anella de Montjuïc, i en la reconstrucció de l'Estadi de Montjuïc els han lligat per sempre a un dels moments àlgids de la història d'aquesta ciutat. �El pare Evangelista Vilanova, monjo de Montserrat, representa un cristianisme obert, djalogant, atent als problemes del seu temps i del seu país, que sempre hem associat al monestir de Montserrat particularment, a la revista "Qüestions de vida cristiana", que v fundar el 1958 i que dirigeix d'aleshores ençà. No és habitual, i és per això mateix que vull ressaltar-ne la importancia, que la mena de guardons que lliurem avui vagin destinats a un teòleg, la feina del qual associem més aviat al silenci monàstic que a la celebració ciutadana. Per?) és indubtable que la riquesa d'una ciutat, d'una comunitat, és indissociable de la seva riquesa espiritual, sobretot quan aquesta s'expressa a través de la paraula sàvia de Vilanova, Núria Espert és, aquest vespre, la representant de la parau- í la i el gest. Tots recor~ amb emoció la seva intervenció, al costat d'Irene Papas, enfila rebuda de la torxa olímpica a Empúries, en un acte d'arrels mediterránies i noucentistes que pregonava, des d'un bon principi, que no conceblem uns Jocs Olímpics sense fer una especial atenció a l'art i a la cultura. Núria Espert és, sens dubte, l'actriu barcelonina més internacional. Ella, com d'altres companys de la professió, �estan duent arreu mostres de la creativitat i del bon ofici del mon teatral barceloní molt particularment, del món operístic, al qual ella s'ha associat en els darrers anys, amb un èxit inqüestionable.1 Deja en començar que els guardonats d'avui tenen en comú l'haver portat lluny d'aquí el nom de la nostra ciutat. Pera més enllà d'aquest tret cornil, i amb això acabo, el que els caracteritza sobretot és la seva diversitat: les seves distintes professions, les seves distintes sensibilitats, les seves distintes tradicions intel . lectuals. Pera és justament aquesta diversitat el que fa rica ï atractiva una ciutat. La ciutat és la gent, i la gent és diversa. A tots els premiats, els qui ja ens han deixat i els qui encara continuen actius, els hem d'agrair que, des de la seva diversitat, hagin contribut a fer de Barcelona una ciutat més culta, més integrada 4 més solidària. Perquè hi ha moltes maneres de fer ciutat, moltes maneres de fer ciutadans i ciutadanes lliures. Els guardonats d'avui, amb la seva vida i les seves obres, ens n'han ofert un bon testimoni. Sapiguem ser-ne dignes. Moltes gràcies, doncs, a tots ells, 1 gràcies a tots vostès. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4318 Title A name given to the resource Lliurament medalles d'or de la ciutat de Barcelona al mèrit artístic i al mèrit científic Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Mérit artístic: N. Espert, A. Artís-Gener Tísner, A. Closas, F. Correa. Mérit científic: J. Casanovas i E. Vilanova. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Art Ciència Biografies Model social Artís-Gener, Avel·lí, 1912-2000 Closas, Alberto, 1921-1994 Correa, Federico, 1924- Vilanova, Evangelista, 1927-2005 Espert, Núria, 1935- Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-10-06 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1413/19941010d_00650.pdf 3cde178438d95a978dd6645e69def50a PDF Text Text Excm. Sr. Alcalde Gabinet (IR) Intervenció de l'Alcalde en la inauguració de la conferència financera internacional organitzada per l'Associació BCFE. (10 d'octubre de 1994) - Bienvenidos a Barcelona. - La ciudad de Barcelona es, hoy una ciudad muy bien situada, una ciudad llena de proyectos y de ambición una ciudad atractiva para las negocios, la inversión y el ocio. - Eso es probablemente lo que todos ustedes esperan oir de un alcalde orgulloso de su ciudad. Pero lo más importante, para ustedes y para mi, es que estas cosas no las digo yo, sino un medio cuya autoridad y neutralidad ni ustedes ni yo dudaremos: El Financial Times. - En su edición del pasado 27 de septiembre, el Financial Times publicaba un ranking de las ciudades europeas bajo el lema. "The best cities to locate a business". Barcelona está situada en un más que meritorio séptimo lugar. Piensen ustedes que las seis primeras son ciudades de un gran peso en Europa: Londres, París, Frankfurt, Bruselas, Amsterdam y Zúrich. Que a continuación se situe Barcelona, por delante de Düsseldorf, Miláno Madrid, es algo significativo. Pero en modo alguno es fruto de la casualidad. �- La emergencia de Barcelonase se sitúa, sin duda, en el contexto más amplio de la:importancia creciente del sur de Europa. En este ránking que les cito, Barcelona, Madrid y Milán han subido posiciones. Los beneficios de la incorporación de España a la Unión Europea en 1986 son evidentes. España, y Cataluña en particular, es ahora un país más moderno, más competitivo, mejor comunicado más preparado para los desafíos de un mercado cada vez más internacionalizado. - Pero al lado de los beneficios indudables que la incorporación de España a la Unión Europea nos ha reportado y de la emergencia de esta parte del sur de Europa como una de las regiones más dinámicas (la "Mediterranean banana", como ha sido llamada frente a la tradicional "hot banana"), sería injusto no tener en cuenta el esfuerzo que Barcelona, por méritos propios, ha hecho para situarse como una de las ciudades más dinámicas de Europa. - Quisiera recordar aquí la incertidumbre que suscitaba hace una década, en los medios económicos de la ciudad, la posibilidad de ver declinar el papel de Barcelona como centro financiero. Se temía que la internacionalización y la introducción de nuevas tecnologías en los mercados financieros comportara una concentración irreversible en unos pocos centros y, con ello, la desaparición de todos los demás. �- Pero Barcelona no se rindió a estas predicciones tan poco esperanzadoras. Barcelona hizo un gran esfuerzo para encontrar su lugar en el sistema europeo de centros financieros. Contra del fatalismo, Barcelona aportó imaginación, una decidida voluntad de competir abriéndose a los mercados de nuevos productos financieros e invirtiendo paraOfrédér-los --mej-~ servicioi/ 1 - i Barcelona ha conseguido, en esta primera etapa, 17- bolocarse en un lugar sólidoen el sistema europeo de I I 'centros financieros. Y quisiera remitirme de nuevo a la prensa internacional más prestigiosa. El Wall Street Journal dedicaba do g páginas a la Bolsa de if / Barcelona en su edición de 28 de julio pasado y elogiaba los esfuerzos que habían permitido situar Barcelona "on Europs'-g-Financiarigiáp -Asimismo quisiera remarcar el éxito excepcional que ha acompañado el mercado de futuros y derivados financieros de Barcelona que, en sólo cinco años, ha logrado situarse entre los cinco primeros lugares de Europa en volumen —de- --tr-an~ones de productos finacieros derivados de renta fija: más de ocho millones de contratos en el ejercicio pasado. Todo este proceso se ha desarrollado en un periodo plagado de incertidumbres en los mercados financieros internacionales y en el contexto de una competencia �cada vez mayor entre centros financieros. Se ha habido de luchar contra muchas inercias, tanto a nivel nacional como internacional. Y aún muchas pesan en contra. - La fórmula de Barcelona para este proceso se ha basado en un amplio consenso institucional y en la vertebración de un grupo de trabajo dedicado a impulsar nuevos proyectos: la Asociación Barcelona Centro Financiero Europeo. Quisiera subrayar el esfuerzo y el voluntarismo de la Asociación cuyos miembros han antepuesto a menudo el proyecto colectivo de la ciudad a los intereses legítimos de cada institución representada. - Gracias a la labor de la Asociación han fructificado otros proyectos muy significativos como la propia celebración de estas conferencias financieras internacionales, la celebración en Barcelona de la asamblea de Asociación Mundial de Mercados de Futuros el pasado mes de abril, o la inauguración oficial, el próximo ----,-,` lunes 17, de la Escuela de Negocios de la prestigiosa Universidad de Chicago. También deseo destacar la decisión del Banco Interamericano de Desarrollo de celebrar su asamblea anual en Barcelona en 1997. - Barcelona puede ya aspirar a retos más ambiciosos. Dispone de una oferta inmobiliaria para oficinas �incomparable por su calidad y competitividad, la mejor oferta formativa especializada en negocios y finanzas de España, un amplio entorno empresarial y una capacidad y eficacia organizativa reconocida mundialmente, que ha colocado a Barcelona en el cuarto lugar en el ranking mundial de ciudades organizadoras de congresos. Asimismo Barcelona tiene la firme voluntad de erigirse en ciudad líder en la revolución telemática que se aproxima a pasos agigantados. - Barcelona ofrece, en suma, eficacia, profesionalidad e imaginación. Ha sido capaz de atinar ilusiones y ofrecer resultados. Animo, pues, a las instituciones nacionales e internacionales a confiar y apostar por ella. Quisiera finalizar esta presentación expresando mil satisfación por los grandes pasos que se han dado en este período y felicitando a todas aquellas personas e instituciones que los han hecho posible. Pero \también quisiera que estas palabras sirvieran de estímulo para trabajar en nuevos proyectos, más allá de las posiciones ya afianzadas. - Muchas gracias. 1 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4319 Title A name given to the resource V Jornades de l'Associació d'Intermediaris d'Actius Financers del Mercat de Renda Fixa i de les II Jornades de l'Associació Barcelona Centre Financer Europeu Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Introducció noves tecnologies en els mercats financers. Banc Mundial i BID. Barcelona té la voluntat de ser ciutat líder en la revolució telemàtica. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Princesa Sofia, Barcelona Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Finançament Competitivitat Model social Acció política Telecomunicacions Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-10-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1414/19941011d_00651.pdf fc97fafb583f094932119bf6d037942f PDF Text Text 3. Proposta de paraules per a la intervenció de l'Alcalde. Autoritats, regidors i regidores, amics i amigues, Celebrar 10 anys de Consell de Seguretat Urbana a Barcelona és una fita important per a la ciutat. L'any 1983, després d'un any extremament difícil per a la seguretat ciutadana, wam haver de definir una nova política que donés resposta ràpida a la situació que vivia Barcelona en aquell moment. Calia, per començar, una radiografia precisa dels problemes de seguretat que afectaven la ciutat. I en poc temps, en un any de treball rigorósde més d'un centenar de professionals vam aconseguir una fotografia molt acurada, jo diria que gairebé exacta, del que succeïa i, el més important, unes propostes per canviar la E situació. L'"Informe Socias" va ser, com molt bé s'ha dit aquí, l'embrió, l'origen de la política de seguretat de l'Ajuntament que tindria en el Consell de Seguretat Urbana un dels seus instruments principals. �El Consell de Seguretat Urbana de Barcelona va impulsar, per primera vegada al nostre país, mecanismes de coordinació i de participació social en matèria de seguretat. Barcelona ha estat pionera a Espanya en la consolidació d'un nou model d'intervenció pública i ha estat capaç de connectar amb els problemes reals i quotidians de la ciutadania. I ho ha fet a través del diàleg i la cooperació. Amb allò que, m'atreviria a dir, constitueix l'essència de les ciutats: la participació ciutadana. L'Ajuntament ha treballat durant aquests anys al costat del Govern Civil, de la Judicatura, de la Fiscalia, dels representants dels sindicats, de les empreses, dels grups polítics, de les associacions de veïns, dels col.legis professionals. S'ha fet una molt bona feina. Si fem referència a les dades que disposem de la realitat de la seguretat a Barcelona hem de concloure que la situació ha canviat notablement. Els índexs de delinqüència ens mostren una tendència a la baixa molt esperançadora al llarg d'aquests anys. �Però això no és el més important. La sensació d'inseguretat també ha disminuït entre els ciutadans. I aquest sentiment de viure en una ciutat més segura és, també, un element de benestar de la població. Voldria aturar-me un moment en aquesta qüestió. En els darrers anys hem fet possible una sèrie d'avenços en matèria de seguretat que han incidit considerablement en la qualitat de vida dels ciutadans. Barcelona ha fet un salt extraordinari en les matèries següents: - Introducció dels principis de prevenció, solidaritat, diàleg i llibertat en la política de seguretat. Una nova perspectiva, un nou enfocament: la política de seguretat es basa en el respecte a la llibertat de tots els ciutadans i en la garantia de la seva seguretat. Per aquest ; ordre. - Acostament de la justícia als ciutadans. L'experiència dels judicis immediats -una de les herències més valuoses dels Jocs Olímpics la implantació de la qual va ser possible gràcies a la comprensió i l'impuls que vam trobar en Marga- �rita Robles- i la creació d'una Fiscalia a la Ciutat Vella. Transformacions de concepte tan profundes que han fet possible que els ciutadans confiïn més avui en les seves institucions. Acostament de les forces de seguretat a la ciutadania. Desplegament de la Guàrdia Urbana a tots els districtes. Ampliació del nombre de casernes i descentralització de les comissaries del Cos Nacional de Policia en els districtes. Creació de les Taules de Coordinació Policial. Creació dels consells de prevenció i de seguretat als districtes. La necessitat de conèixer pam a pam el territori. L'èxit de la descentralització. - L'experiència de la Ciutat Vella. - Les enquestes de victimització. L'intercanvi d'informació i de dades. El treball conjunt. I també vull fer una referència concreta a una d'aquestes transformacions que han fet possible l'èxit del nostre model. La col.laboració policial a Barcelona. Al llarg d'aquests anys hem avançat molt notablement en aquesta matèria. Hem impulsat mecanismes de coordinació i cooperació entre cossos policials 5 �que han funcionat extraordinàriament bé -les taules de coordinació policial en són el millor exemple. I el que és més important!, la policia local s'ha manifestat en tota la seva activitat com a policia amb vocació de policia ordinària. La Guàrdia Urbana és a Barcelona la policia que coneix millor el seu territori i que aprofita òptimament els seus recursos humans i organitzatius. Aquesta policia ha treballat al llarg de 10 anys en estreta col.laboració amb el Cos Nacional de Policia i ha professíonalitzat extraordinàriament els seus serveis. També, en aquesta matèria, i amb una normativa molt restrictiva, hem treballat bé. Hem estat capaços d'innovar. L'experiència de col.laboració sistemàtica plantejada a partir del Consell de Seguretat Urbana va fer més fàcil la gran operació de seguretat dels Jocs Olímpics. Però encara tenim un gran repte al davant. Durant aquests 10 anys hem assentat les bases del nostre model. Hi hem treballat tossudament i la valoració no pot ser més positiva. 6 �Però Barcelona vol més. La ciutat vol una policia local forta. Que intervingui en seguretat ciutadana, com fins ara, i en ordre públic i que també desenvolupi funcions de policia judicial. Aquesta és l'evolució possible a la qual ens porta la nostra experiència. Cal reconèixer i potenciar l'experiència de Barcelona en matèria de coordinació i col.laboració policial. Els mecanismes que els he descrit constitueixen un punt de partida per desenvolupar i estendre el model amb caràcter general a d'altres nuclis urbans. Cal resoldre la qüestió metropolitana: la ciutat real va més enllà d'on s'acaba el terme municipal de Barcelona. No em cansaré de repetir-ho perquè la realitat és tossuda i s'imposa. I la realitat ens demana cada dia més actuació i més eficàcia. El desenvolupament de lesti policies locals ha de constituir una de les bases del model de seguretat pública per a Catalunya. I ha de tenir un tractament específic a l'àrea metropolitana de Barcelona. Perquè els ciutadans el que volen és seguretat. I més seguretat vol dir, com s'ha posat de manifest a Barcelona, més coordinació. Barcelona posa tota 7 �aquesta experiència a disposició dels responsables de la seguretat de l'Estat i de la Generalitat. Es en aquest marc de futur que estem desenvolupan el Ministeri de Justicia i Interior la proposta de justicia local o de pau a la gran ciutat. I estem 1 avançant molt positivamentper dotar les ciutats de més autoritat i més competències -entre les quals una policia judicial local- per resoldre els problemes més propis de la realitat urbana i per millorar la qualitat de vida a les ciutats. __ d No voldria acabar la meva intervenció sense reconèixer i agrair el treball i l'esforç dels professionals que han fet possible desenvolupar aquesta política de seguretat. Vull recordar els membres dé la Comissió Socias, els membres del Consell de Seguretat Urbana i els membres de la Guàrdia Urbana i del Cos Nacional de Policia així com els representants als consells de seguretat i prevenció dels districtes. I, finalment, reiterar el meu agraïment especial a É Margarita Robles pel treball1 que va dur a terme com a presidenta de l'Audiència de Barcelona, impulsant �decididament la posada en marxa deis judicis immediats i agrair a Ferran Cardenal -qui presid i el Consell durant vuit anys- ia Enrique de Federico la seva aportació inestimable. Sense el treball de tots el s no hauríem avançat, ni de lluny, com ho hem fet. Moltes gràcies. , t? 144- tc,)» )9( lA 1 -1/1'"A-'1D r t ( L:-G ..A'") LIA/C AJ.IS, (.?d t1 ufo-7 4,1, • UuU Cj e � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4320 Title A name given to the resource Desè aniversari del Consell de Seguretat Urbana Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Ministeri de Justicia i Interior. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Seguretat ciutadana Benestar Social Acció política Model social Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-10-11 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1415/19941013d_00652.pdf a69e1c4a0dc874fb3efb921ccbb85305 PDF Text Text Intervenció de l'Alcalde en l'homenatge a la Sra. Tarradellas amb motiu del seu 90è aniversari (Saló de Cròniques, 13 d'octubre de 1994) Celebrar el 90è aniversari d'una conciutadana nostra és un motiu de satisfacció. Noranta anys permeten acumular una experiència vital única i són una riquesa per a tots nosaltres. Però quan aquesta conciutadana ha estat testimoni, al costat del seu marit Josep Tarradellas, d'una part tan important i decisiva de la histbria de Catalunya, aleshores l'experiència és més transcendent i la satisfacció és més gran que mai. Antònia Maciá ha estat una figura discreta però decisiva al costat del qui va ser president de la Generalitat durant vint-i-sis anys. Amb ell va poder viure la joia del retorn, enmig de l'aclamació popular, el 23 d'octu 77. Fou, sens dubte, un moment que justificava tota una vida. Per?) abans havia sofert amb ell les penalitats de l'exili, durant trenta-vuit llargs �anys. Mitja vida gairebé, doncs, a l'exili: es diu ben aviat. arradellas suportà l'exili, n'estic segur, gràcies al suport i l'estimació que va trobar en l'Antonieta i en llur filla Montserra . Ara que ni ra són entre nosaltres, l'Antonieta sap que compta amb l'estimació del qui sd ^^x ', a Í .1111.1Selliy~~D.'.tl1~' .. . ~41.~0%tiW,N.,~+S+ *y¡rov10eOMfirW.~ NRi :iR 9/Nr1''StiR9#ir[4 F5k FAMF1Ria.K^,ygp~ ..ovey...- per celebrar el seu noranta aniversari: els seus amics i tots aquells qui admirem la tenacitat i la claredat de conceptes del president Tarradellas. 0131~"Aiwz , Perquè l'Antònia Macià ha mantingut en certa manera, en aquests sis anys que fa que va enviu dar, el testimoni de l'actitud d'observador crític de la política catalana i espanyola que Josep Tarradellas va adoptar en els últims anys de la seva vida, des que va deixar la presidència de la Generalitat. Ella ens ha fet recordar sovint que avui, a Cata lunya, 's més necessària que mai una actitud crítica. Com la que va mantenir, sense complexos, el president Tarradellas, que sabia que un país r només es podia construir des de l'assumpció clara �de quina era la realitat d'aquest país, de con, s'integrava en el conjunt espanyol i de com calla guanyar, Espanya endins, el prestigi i el bon nom de Catalunya. com veieu, us seguim necessitant. ,: Antonieta, -~,~~~ , x -;,>:^: ^semorm~R...wr~101~1^~»~... : , Encara que això sigui, potser, demanar -vos massa als noranta anys, que sigui per molts anys! � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4321 Title A name given to the resource Homenatge a la Sra. Tarradellas en motiu del seu 90è aniversari Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cròniques Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Commemoracions Història Biografies Política Acció política Tarradellas, Josep, 1899-1988 Macià, Antònia Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-10-13 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1416/19941023d_00653.pdf 23e7e8ffb8449d9241570df4aa0d315c PDF Text Text Paraules de l'Alcalde en l'acte de celebració de "Cent anys de presència andalusa a Barcelona". Cotxeres de Sants / 23.10.94 SEÑOR PRESIDENTE DE LA CASA DE ALMERIA, SEÑOR ALCALDE DE ALMERIA Y DE OTRAS POBLACIONES DEL AREA METROPOLITANA, SEÑORES PRESIDENTES DE LAS CASAS REGIONALES Y ENTIDADES, SEÑORAS Y SEÑORAS, QUERIDOS AMIGOS Y AMIGAS: EN PRIMER LUGAR QUIERO AGRADECER EL HOMENAJE DE TODO USTEDES QUE INTERPRETO Y VALORO COMO UN RECONOCIMIENTO A TODOS LOS CIUDADANOS DE BARCELONA QUE HAN TRABAJADO DURANTE ESTOS CIEN AÑOS POR LA CONVIVENCIA. BARCELONA HA HECHO, Y SIGUE HACIENDO, UNA OFERTA SOLIDARIA A TODA CATALUÑA Y A TODA ESPAÑA. UNA OFERTA BASADA EN LA CONFIANZA DE QUE SERA BIEN RECIBIDA Y EN LA ESPERANZA DE QUE TENEMOS PROYECTOS DE FUTURO COMUNES. PERO BARCELONA HA DE SER SOLIDARIA TAMBIEN Y QUIZAS ANTES QUE NADA CON SUS CIUDADANOS, CON LOS QUE EN ELLA VIVEN, LOS QUE SUFREN Y DISFRUTAN LA CIUDAD Y LA CONSTRUYEN CADA DIA CON SU TRABAJO Y SUS ILUSIONES. TODOS SABEMOSS QUE ACTUALMENTE LA CONVIVENCIA ENTRE LOS CIUDADANOS DE BARCELONA, DE TODA CATALUÑA ES RICA, PACIFICA, Y EXENTA DE POLEMICA COMO DESDE FUERA SE NOS INTENTA HACER CREER. �MUCHAS VECES, DEMASIADAS QUIZAS, SE HA HABLADO DE LA INMIGRACION COMO UN PROBLEMA, UN DOBLE PROBLEMA. PROBLEMA EN EL ORIGEN, ES DECIR, POBREZA, MARGINACION, REPRESION SOCIAL Y POLITICA QUE OBLIGABA A LA GENTA A MARCHAR Y PROBLEMA EN EL LUGAR DE RECEPCION QUE SE VEIA AFECTADO EN SU COHESION INTERNA, EN SUS EQUILIBRIOS, EN SU CULTURA, "AMENAZADO" -SIN NINGUNA RAZON CONCRETA- POR LOS NUEVOS CIUDADANOS. ES VERDAD QUE LA INMIGRACION HA SIDO Y ES UNA PROBLEMA EN EL ORIGEN. UN INDICADOR DE GRAVISIMOS PROBLEMAS ECONOMICOS Y SOCIALES Y DE GRANDES INJUSTICIAS. LA EMIGRACION OBLIGADA NO ES JUSTA NI ES UNA EXPRESION DE LIBERTAD. ES UNA GRAN INJUSTICIA PARA UNOS CIUDADANOS QUE NO SON LIBRES DE ELEGIR DONDE QUIEREN VIVIR Y DONDE QUIEREN TRABAJAR. UNA INJUSTICIA PARA UNOS CIUDADANOS QUE POR NACER DONDE NACIERON TIENEN UNAS OPORTUNIDADES DISTINTAS, O, SIMPLEMENTE, TIENEN MENORES OPORTUNIDADES. AHORA BIEN, LOS CIUDADANOS ANDALUCES QUE VINIERON A BARCELONA, A CATALUNYA MUY PRONTO OS CONVERTISTEIS EN CIUDADANOS BARCELONESES, CIUDADANOS DE CATALUNYA, TRABAJANDO, VIVIENDO E INCLUSO APRENDIENDO LA LENGUA CATALANA, O HACIENDO QUE LA APRENDIESEN VUESTROS HIJOS. CREO QUE NO SERIA EXAGERADO DECIR QUE VOSOTROS ANDALUCES DE BARCELONA SOIS DOBLEMENTE BARCELONESES. LO SOIS PORQUE OS HA COSTADO MUCHO LLEGAR HASTA AQUI, HASTA SER Y SENTIRNOS PLENA- �MENTE BARCELONESES, CON EL MISMO DERECHO Y CON LAS MISMAS POSIBILIDADES QUE LOS CATALANES DE NACIMIENTO. PERO SOIS BARCELONESES, CATALANES DE UN MANERA ESPECIAL. POR SUERTE PARA TODOS, SIN RENUNCIAR A SER A LA VEZ ANDALUCES. ESTA BIEN QUE ASI SEA. ESTO OS HACE MAS COMPLETOS A VOSOTROS Y NOS ENRIQUECE MAS A NOSOTROS, LOS QUE SOLO SOMOS BARCELONESES O CATALANES. VIVIMOS EN UNA SOCIEDAD PLURAL, Y LA TOLERANCIA ES LA BASE PARA PODER PRESERVAR UNA CONVIVENCIA PACIFICA QUE HEMOS CONSEGUIDO ENTRE TODOS. CREO QUE ES ASI COMO HA DE SER. NO ES UNA EXAGERACION CALIFICAR DE EXCELENTE EL CLIMA DE CONVIVENCIA Y TOLERACIA QUE HAY EN BARCELONA Y EN CATALUNYA. PARA LA GRAN MAYORIA DE NOSOTROS NUNCA HA SIDO UN PROBLEMA UNA CONVERSACION DONDE EL CATALAN Y EL ANDALUZ SE MEZCLAN. HEMOS DE HACER TODOS UN ESFUERZO PARA EXPLICAR AL RESTO DE ESPAÑA QUE EL GRADO DE CONVIVENCIA QUE AQUI HEMOS ALCANZADO CON EL ESFUERZO, A VECES, CON EL GRAN ESFUEZO, DE TODOS NO TIENE NADA QUE VER CON LA VISON QUE DESDE FUERA QUIEREN DAR. PARA TERMINAR SOLO QUIERO DAR LAS GRACIAS A TODOS LOS BARCELONESES ANDALUCES, CATALANES, O DE DONDE SEA QUE HAYAN NACIDO POR HACER DE ESTA CIUDAD UNA CIUDAD DONDE LA DIVERSIDAD DE CULTURAS Y LA TOLERACIA NOS DEFINEN. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4322 Title A name given to the resource Cent anys de presència andalusa a Barcelona. Festival Folklòric organitzat per "La Casa de Almeria" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Cotxeres de Sants Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Espanya plural Immigració Societat Model social Andalusos Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-10-23 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1417/19941027d_00654.pdf c64c308760001d0aaa3371cdc561bce1 PDF Text Text Excm. Sr. Alcalde Gabinet (IR) Intervenció de l'Alcalde en el II Simposium internacional de SEFES (27 d'octubre de 1994) LES ADMINISTRACIONS LOCALS I EL FUTUR DE LES PIMES Quina és la principal petició a les administracions públiques, que probablement subscriurien la majoria d'empresaris? No crec equivocar-me si afirmo que aquesta petició, que potser resumiria moltes d'altres, seria que es creessin les millors condicions possibles per al funcionament de les empreses. VA■14,1/d)/\41,--1 Barcelona s'ha situat en posició molt rellevant en aquest sentit. No ho diu l'Alcalde, sinó que que ho diu un mitjà l'autoritat i la neutralitat del qual ni vostés ni jo dubtarem: El Financial Times. cuqc,,iiit„,L.--1._ eáikiN En la seva edició del proppassat 27 de setembre, el Financial Times publicava un rànking de les ciutats europees més atractives per a instal.lar-hi un negoci. Barcelona apareixia situada en un més que meritori seté lloc. Pensin que les sis primeres són ciutats d'un gran pes específic a Europa: Londres, París, Frankfurt, Brussel.les, Amsterdam i Züric. Que a continuació se situï Barcelona, davant de Düsseldorf, Milà o Madrid, és molt significatiu. Però no és en absolut fruit de la casualitat. tet-V7t Cr.54PCITf e "l'Ad 1/1¿11.4.41,1 1 (jL �L'emergéncia de Barcelona se situa, sens dubte, en el context més ampli de la importància creixent del sud d'Europa (la "Mediterranean banana", com ha estat anomenada, enfront de la tradicional "hot banana"). Però seria injust no tenir en compte l'esforç que Barcelona, per mèrits propis, ha fet per situar-se com una de les ciutats més dinàmiques d'Europa. Avui Barcelona podria ser una esforçada capital de provincia. Una capital de provincia angoixada per la crisi del seu motor industrial i amb grans dificultats per obrir-se a altres fonts de riquesa. Aquest és el cas de la gran majaría de ciutats industrials britàniques, com Manchester o Glasgow, de ciutats italianes com Génova o Torí, o de ciutats alemanyes com Hamburg. Ciutats que erden pes, cada dia que passa, en el conjunt del sistema de ciutats d'Europa. Ciútats degradades en l'aspecte urbanistic i mediambiental. Ciutats en les que l'atur i la marginació social no paren de créixer. Ciutats de les que la gent somia sortir. Res de tot això passa a Barcelona. Ben al contrari. L'enquesta de la UNESCO que han publicat;aquest dies els mitjans de comunicació reflecteix abastament i com el sentiment generalitzat a Barcelona és el d'un nivell d'optimisme i satisfació molt alt. (Zet-it Barcelona no sha convertit en lá Glasgow del sud perquè vàrem fer front a un repte: canviar de mida i de qualitat. Hi vam saber donar una resposta positiva, amb éxit. Era un risc. El vàrem 2i �córrer i ara comencem a obtenir els resultats. Barcelona ha fet un salt qualitatiu important. Ara ens cal, a tots pelgats, consolidar-lo í seguir avançant. Les perspectives són molt alentadores. Sovint ho reconeixen més els experts internacionals que nosaltres mateixos. Fa uns pocs mesos l'European Economic Research and Advisory Consortium assenyalava, després d'analitzar 32 ciutats europees, que Barcelona era la ciutat europea amb major potencial de creixement en els propers anys. El creixement anual que s'estimava era del 3,4%. És cert que en tot aquest procés hi ha hagut dificultats i que, en aquest període s'ha produït uña important pèrdua d'empreses i de llocs de treball. Això ha succeït a Barcelona, com a tota Espanya I a la resta d'Europa. Hem hagut d'afrontar unes crisis econòmiques molt importants, que l'herència del tardo-franquisme no ha fet sino agreujar. S'han hagut de realitzar uns canvis estructurals d'una enorme complexLtat i que, en alguns sectors, han tingut conseqüències traumàtiques. I no només a l'empresa sinó també a l'adminístració. Cam a exemple, l'Ajuntament de Barcelona ha recluí-1 la seva plantilla en més de 2.000 persones en els darrers cinc anys (de 12.400 a 10.300 treballadors). Avui en dia, rárea de Barcelona és, amb tota seguretat, la zona que més ha avançat d'Espanya en la, modernització de l'estructura económica, que ha de penetre una , posició més sólida en el �la competència context de la intensificació de internacional en uns mercats cada cop més oberts. Barcelona ha estat capaç de tetes aquestes transformacions mantenint uns nivells d'atur significativament menors als de la resta d'Espanya i amb una tendència a aproximar-se als de la mitjana de la Unió Europea (El juliol de 1994, la taxa d'atur a Barcelona era el 12,9%, a Espanya el 16,5% i a la UE el 10,8%. La taxa d'atur a Barcelona era, per exemple, molt similar a la de Franca, 12,6%). Qué s'ha fet des de l'administració local de Barcelona per contribuir en tot aquest procés? Un pas transcendental va ser la posta en marxa del Pla Estratègic Económic i Social Barcelona 2.000. El Pla Estratègic, constituït l'any 1988, va ser el primer exemple d'un tarannà de concertació entre l'administració i els principals agents econòmics de la ciutat. A través del Pla Estratègic es van poder afrontar els canvis estructurals de l'economia L les inversions en infrastructures físiques imprescindibles per al salt qualitatiu que els he esmentat al principi. I tot s'ha tet en un clima de diàleg i de participació molt remarcable. És molt significatiu que el model de planificació estratégica que va impulsar Barcelona hagi estat adoptat per més de cinquanta ciutats d'Espanya, Europa i América Llatina i que hagi estat 4 �guardonat per la Unió Europea com una de les millors iniciatives de desenvolupament local. La majoria deis elements que avui són assenyalats com a factors clau de l'atractibilitat de Barcelona han sorgit del Pla Estratègic. 1 de ben segur que les que tindrem d'aquí a cinc anys sortiran del segon Pla que ja s'ha formulat. En voldria destacar alguns d'ells: Infrastructures i equipaments. Lestudi de la consultora Healey and Baker, sobre la qual es basava el rànking publicat pel Financial Times, subratllava molt éspecialment la qualitat de les connexions internes externes de Barcelona i la facilitat d'accés als mercats. Les millares de Barcelona en aquest sentit han estat espectaculars: un nou aeroport, una importantíssima xarxa de connexions viàries, la ZAL. Ben aviat s'ampliarà el Port i Barcelona quedará connectada amb la xarxa europea d'alta velocitat. També cal esmentar l'avang en matèria de telecomunicacions que ha fet de Barcelona la ciutat pionera a Espanya en aquesta matèria. Però no és la pedra el qué probablement interessarà més a un auditori empresarial -si bé és indubtable la incidència de la qualitat de l'obra en la qualitat global de la ciutat-, sinó els resultats i la seva incidència en l'activitat económica. En cito alguns: 5 �• El trànsit internacional á l'aeroport de Barcelona s'ha doblat en menys de 10 anys: de 1.736.000 passatgers el 1984 s'ha passat, el 1993, a 3.949.000. • En sis anys sha passat d'una oferta hotelera de 15.737 places a 26.291. Això ha permès que el nombre de pernoctacions hoteleres hagi passat de 3.897.938 l'any 1990 a 4.256.524 el 1993. 7 )(le() • Les Rondes de Barcelona han permés estalviar una mitjana de 308.231 hores diàries de Viatges. S'estima que un 30% de les quals són hores dins de la jornada laboral. 2s Q r "-t- • En set anys el total de línies telefòniques instal.lades a Barcelona ha passat de 772.272 a 881.670, és a dir, un increment del 14%. Les connexions de la xarxa Iberpac han passat de 650 a 4.578, les línies Ibercom de 1.100 a 41834 i les terminals de telefonia mòbil de 613 a 21.123. Aixó ha permès que s'hagi passat de set milions de trucades internacionals a l'any, en el 1985, a 29 milions el 1993. I això superant defihitivament els greus problemes de congestió de línies que es patia fa uns anys, un problema que en el seu moment SEFES va denunciar amb contundèn cia. • El Port de Barcelona s'ha consolidat com el primer port de la Mediterrània en trànsit de contenidors. L'any 1992 es �van moure un total de 552.309 Teus, xifra molt superior a les 350.000 de Marsella o les 330.000 de Génova. Mereix posar-se també de relleu el nou Pla de Qualitat del Port, que garanteix els ' terminis d'entrega, seguretat i agilitat burocrática. • El sostre d'oficines de Barcelona ha passat en sis anys de 2.630.000 m2 a 3.700.000 p2. Això ha permés que poguem oferir una relació qualit a t-preu molt avantatjosa. Es difonen de vegades comentaris sobre la dificultat del mercat d'absorbir aquesta oferta. No són pas els promotors immobiliaris els qui els fan. I ara l'àrea de Barcelona està a punt d'afrontar un nou gran repte de renovació: El pla del Delta del Llobregat. Hem aconseguit comprometre unes inversions importantíssimes: vora de 400.000 milions de pts. És a dir pràcticament la meitat del volum d'inversió total realitzada a l'àrea de Barcelona en ocasió dels Jocs Olímpics. - Competitivitat.- Barcelona no és una ciutat cara. És veritat que el valor de Barcelona ha pujat, però no és una ciutat cara. No en relació amb les ciutats amb les que estem competint. Uns exemples, extrets d'un estudi recent de VISA Internacional: • Un taxi de l'aeroport al centre costa -per terme mitjàl'equivalent d'unes 7,2 lliutes esterlines a Barcelona. El 7 1 �mateix trajecte a Londres bostaria 70 lliures, a París 22,47, a Frankfurt 23,74, a Amsterdam 17,57, a Brussel.les 14,88, a Ginebra 13,36 i a Milà 10,45. • Un hotel de quatre estrelles costa a Barcelona un promig de 142 lliures. A Londres costaría 223, a París 207 i a Brussel.les 221. I dubto que tinguessin la qualitat deis de Barcelona. • Un dinar de negocis per a quatre persones costaría l'equivalent de 132 lliures. A Ginebra serien 334, a Milá 209 i a Londres 202. • El lloguer d'un metre quadrat d'oficina de primera qualitat costa a Barcelona l'equivalent de 200 a 280 zA\1 j\r° dólars. A la city de Londres costa 1.013 dòlars, a París 781 i a Frankfurt 584. y - Sistema financer.- Fa deu anywsemblava inevitable el decliu de Barcelona com a centre financer. La ciutat, en canvi, ha sabut col•locar-se en un lloc sòlid del sistema financer europeu. Em remeto de nou a la premsa internadional més prestigiosa. El Wall Street Journal dedicava dues pàgines a la Borsa de Barcelona en la seva edició del 28 de juliol passat i elogiava els esforços que havien permés situar Barcelona "on Europe's Financial Map". 8 �Aquí voldria subratllar la clara aposta de les institucions económiques de la ciutat per reforçar Barcelona en mercats financers especialitzats i orientats a les petites i mitjanes empreses. Les possibilitats en aquest camp són molt interessants atès que les PIMES constitueixen la base de la nostra estructura productiva. Indústria.- Malgrat el procés intens de terciarització que s'ha produït a Barcelona, com en la majoria de ciutats dels països desenvolupats, el sector industrial continua essent el nucli vertebrador i cohesionador de l'economia de la ciutat. Però, afortunadament, Barcelona ha estat capaç de realitzar una transformació estructural important de la seva base industrial. Molts sectors en declivi han estat substituïts per sectors en creixement. Segurament s'hauran de reformular algunes de les polítiques urbanístiques vigents per afavorir el sector industrial de la ciutat. Cada cop hi ha més activitáts industrials compatibles amb altres usos urbans. Aquesta és una realitat ben allunyada de la concepció antiga de la indústria com a activitat que requereix una gran dotació de sòl i que produeix inevitablement molèsties als veïns. Barcelona ha iniciat un estudi en profunditat sobre aquesta qüestió. �- Comerç.- El 22 de setembre es va constituir el Fòrum Ciutat i Comerç amb l'objectiu de promoure el diàleg entre l'administració municipal i el sector comercial de la ciutat. La setmana passada es va celebrar la primera sessió plenària del Fòrum. A través del Fòrum Ciutat i Comerç l'Ajuntament debatrà amb els principals interessats qüestions tan rellevants com les càrregues econòmiques que suporta el sector, l'anàlisi del comerç tradicional i la incidència de les grans superfícies, l'establiment de regulacions especials per a les zones d'interès turístic, o, també, quin és l'operatiu de l'Operació Nadal que més beneficiï a tot el sector. - Promoció internacional de Barcelona.- Barcelona ha llançat diverses campanyes sectorials de promoció internacional amb l'objectiu d'explicar els seus aventatges comparatius en alguns sectors especialment competitius: - Barcelona Centre Logístic.- Té l'objectiu de reforçar el paper que pot jugar Barcelona com a centre de distribució del sud d'Europa. Avui una de cada quatre pessetes exportades a Espanya ho fa des de i a través de Barcelona. Aspirem a aconseguir una quota important no només de les exportacions -i importacions- espanyoles sinó a esdevenir, pròpiament, la Porta del Sud d'Europa. 10 �- Barcelona New Projects.- Té com a objectiu aprofundir en la transformació urbanística de la ciutat í reforçar l'oferta d'espais per a activitats econòmiques. - Barcelona Centre Universitari.- Aspira a reforçar l'atractiu de Barcelona com a centre universitari i potenciar els intercanvis universitat-empresa. - Turisme de Barcelona.- S'ha constituït un consorci amb la Cambra de Comerç per tal de potenciar el sector turístic de la ciutat. No cal oblidar que el turisme és un dels sectors més importants de la ciutat i., probablement, un dels que té millors perspectives de creixement en el futur. 11( En connexió amb la promocip turística es pot posar de relleu la consolidació de Barcelona com a seu de congressos i convencions internacionalE. Barcelona va assolir l'any passat el quart lloc en el rànking mundial de ciutats organitzadores de congressos. De 150 congressos internacional amb 61.000 congressistes estrangers el 1991, hem passat a 212 congressos als 72.600 participants el 1993. Hi ha en projecte altres campanyes com Barcelona Moda amb l'objectiu de promocionar els productes tèxtils de qualitat, un sector que és fonamental en l'estructura productiva de l'àrea de �Barcelona. També está en estudi una iniciativa similar per als productes alimentaris i per al disseny. - Modernització administrativa.- En el document de propostes de SEFES que s'ha presentat per aquest simpòsium n'hi ha dues que considero molt trascendentals: • La simplificació de l'administració. És una reclamació justa i evident. L'Ajuntament de Barcelona ha col.laborat en una iniciativa de l'Institut Cerdà amb l'objectiu d'implantar la finestreta única. També s'han posat en marxa uns serveis d'atenció integrada als districtes que avancen en aquesta línia. • La implantació de judicis .ràpids en un tribunal especialitzat per a litigis comercials, segons el model que ja existia a Barcelona amb el Consolat del Mar. Barcelona s'ha convertit en pionera a Espanya en la implantació de judicis ràpids per diversos delictes. Es absolutament necessari avançar en aquesta línia d'agilització de la justícia per garantir una major seguretat jurídica en les transaccions comercials. En aquest sentit, la col.laboració de l'Ajuntament de Barcelona serà total. També seria convenient reforçar el Tribunal Arbitral que ja funciona a Barcelona, a la Llotja. 12 �Per a finalitzar, quin ha estat el paper de l'administració local a Barcelona per al futur de les PIMES? L'Ajuntament de Barcelona ha contribuït a crear més activitat a Barcelona, a augmentar els fluxos d'intercanvis, a accelerar les transformacions necessàries i a donar a conèixer la ciutat a l'exterior. Avui Barcelona és una marca que ven. És un actiu intangible que beneficia a totes les empreses de la ciutat i de la seva àrea d'influència. Moltes gràcies. 13 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4323 Title A name given to the resource Les administracions locals i el futur de les Pimes / Conferència al II Simposium Internacional de SEFES Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Administració local Indústria Competitivitat Infraestructures Finançament Acció política Model social Empreses Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-10-27 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1418/19941027d_00655.pdf 11588dbc35a103114cd8495a35b823b2 PDF Text Text wi\ Excm. Sr. Alcalde Gabinet (IR) Intervenció de l'Alcalde en la inauguració del curs de l'Escola Universitària d'Estudis Empresarials de la Universitat de Barcelona (27 d'octubre de 1994) LA PROJECCIÓ DE LA NOVA BARCELONA Barcelona s'ha situat en posició molt rellevant com una de les ciutats més atractives d'Europa per a instal.lar-hi activitats í econòmiques. No ho diu l'Alcalde, sinó que que ho diu un mitjà l'autoritat i la neutralitat del qual ni vostès ni jo dubtarem: El Financial Times. En la seva edició del proppassat 27 de setembre, el Financial Times publicava un rànking de les ciutats europees més atractives per a instal.lar-hi un negoci. Barcelona apareixia situada en un més que meritori seté lloc. Pensin que les sis primeres són ciutats d'un gran pes específiç a Europa: Londres, París, Frankfurt, Brussel.les, Amsterdam i Zúric. Que a continuació se situï Barcelona, davant de Düsseldorf, Milà o Madrid, és molt significatiu. Però no és en absolut fruit de la casualitat. L'emergéncia de Barcelona se situa, sens dubte, en el context més ampli de la importància creixent del sud d'Europa (la "Mediterranean banana", com ha estat anomenada, enfront de la tradicional "hot banana"). Però seria injust no tenir en compte ---A LC/2, LOIA 1 Ral7z, Enids, 1 3 mr, 1954 �l'esforç que Barcelona, per mèrits propis, ha fet per situar-se com una de les ciutats més dinàmiques d'Europa. Avui Barcelona podria ser una esforçada capital de provincia. Una capital de provincia angoixada per la crisi del seu motor industrial i amb grans dificultats per obrir-se a altres fonts de riquesa. Aquest és el cas de la gran majoria de ciutats industrials britàniques, com Manchester o Glasgow, de ciutats italianes com Génova o Torí, o de ciutats alemanyes com Hamburg. L'enquesta de la UNESCO que han publicat aquest dies els mitjans de comunicació reflecteix abastament com el sentiment generalitzat a Barcelona (com en el cas de Dublin) és el d'un nivell d'optimisme i satisfació molt alt. Barcelona no s'ha convertit en la Glasgow del sud perquè vàrem fer front a un repte: canviar de mida i de qualitat. Hi vam saber donar una resposta positiva, amb èxit. Era un risc. El vàrem córrer i ara comencem a obtenir els resultats. Barcelona ha fet un salt qualitatiu important. Ara ens cal, a tots pelgats, consolidar-lo i seguir avançant. Les perspectives són molt alentadores. Sovint ho reconeixen més els experts internacionals que nosaltres mateixos. Fa uns pocs mesos l'European Economic Research and Advisory Consortium assenyalava, després d'analitzar 32 ciutats europees, que Barcelona era la ciutat europea amb major potencial de creixement 2 �en els propers anys. El creixement anual que s'estimava era del 3,4%. És cert que en tot aquest procés hi ha hagut dificultats i que, en aquest període s'ha produït una important pèrdua d'empreses i de llocs de treball. Això ha succeït a Barcelona, com a tota Espanya i a la resta d'Europa. Hem hagut d'afrontar unes crisis econòmiques molt importants, que l'heréncia del tardo-franquisme no ha fet sino agreujar. S'han hagut de realitzar uns canvis estructurals d'una enorme complexitat i que, en alguns sectors, han tingut conseqüències traumàtiques. I no només a l'empresa sinó també a l'administració. Ccm a exemple, l'Ajuntament de Barcelona ha reduït la seva plantilla en més de 2.000 persones en els darrers cinc anys (de 12.400 a 10.300 treballadors). Avui en dia, l'área de Barcelona és, amb tota seguretat, la zona que més ha avançat d'Espanya en la modernització de l'estructura económica, que ha de permetre unwposició més sólida en el context de la intensificació de la competéncia internacional en uns mercats cada cop més oberts. 1 Barcelona ha estat capaç de totes aquestes transformacions mantenint uns nivells d'atur significativament menors als de la resta d'Espanya amb una tendéncia a aproximar-se als de la mitjana de la Unió Europea (El juliol de 1994, la taxa d'atur a Barcelona era el 12,9%, a Espanya el 16,5% i a la UE el 10,8%. �La taxa d'atur a Barcelona era, per exemple, molt similar a la de França, 12,6%). 1 Un pas transcendental per aquest procés va ser la posta en marxa del Pla Estratègic Econòmic i Social Barcelona 2.000. El Pla Estratègic, constituït l'any 1988, va ser el primer exemple d'un tarannà de concertació entre l'administració i els principals agents econòmics de la ciutat. A través del Pla Estratégic es van poder afrontar els canvis estructurals de l'economia i les inversions en infrastructures físiques imprescindibles per al salt qualitatiu que els he esmentat al principi. 1 tot s'ha fet en un clima de diàleg i de participació molt remarcable. És molt significatiu que el model de planificació estratégica que va impulsar Barcelona hagi estat adoptat per més de cinquanta ciutats d'Espanya, Europa i América Llatina. El Pla Estratègic va ser guardonat per la Unió Europea com una de les millors iniciatives de desenvolupament local i ha estat escollit pel Banc Mundial com a model per al desenvolupament local a América Llatina. La majoria dels elements que avui són assenyalats com a factors clau de l'atractibilitat de Bgrcelona han sorgit del Pla Estratègic. 1 de ben segur que les que tindrem d'aquí a cinc anys sortiran del segon Pla que ja s'ha formulat. En voldria destacar alguns d'ells: �- Infrastructures 1 equipaments. L estudi de la consultora Healey and Baker, sobre la qual es basava el rànking publicat pel Financial Times, subratllava molt especialment la qualitat de les connexions internes i externes de Barcelona i la facilitat d'accés als mercats. Les minores de Barcelona en aquest sentit han estat espectaculars: un nou aeroport, una importantíssima xarxa de connexions viàries, la ZAL. Ben aviat s'ampliárá el Port i Barcelona quedará connectada amb la xarxa europea, d'alta velocitat. També cal esmentar l'avanç en matèria de telecomunicacions que ha fet de Barcelona la ciutat pionera a Esplanya en aquesta matèria. Voldria citar alguns deis resultats: • El trànsit internacional l'aeroport de Barcelona s'ha doblat en menys de 10 anys: de 1.736.000 passatgers el 1984 s'ha passat, el 1993, a 3.949.000. De gener a setembre de 1994 hi ha hagut 400.000 passatgers més que en el mateix període de l'any anterior. En els darrers dotze mesos per l'aeroport han passat 10,4 milions de passatgers. Això supera en quasi 70.000 passatgers el récord de trànsit de 1992. - En sis anys s'ha passat d' ' una oferta hotelera de 15.737 places a 26.291. Això ha permès que el nombre de pernoctacions hoteleres hagi passat de 3.897.938 l'any 1990 a 4.256.524 el 1993. �• Les Rondes de Barcelona ha permés estalviar una mitjana de 308.231 hores diàries de viatges. S'estima que un 30% de les quals són hores dins de da jornada laboral. De 1991 a 1994 la velocitat mitjana ha passat de 29 a 32 Km/h. • En set anys el total de línies telefòniques instal.lades a Barcelona ha passat de 772.272 a 881.670, és a dir, un increment del 14%. Les connexions de la xarxa Iberpac han passat de 650 a 4.578, les línies Ibercom de 1.100 a 41834 í les terminals de telefoniajmòbil de 613 a 21.123. Això ha permés que s'hagi passat de set milions de trucades internacionals a rány, en el 1985, a 29 milions el 1993. • El Port de Barcelona s'ha consolidat com el primer port de la Mediterrània en tránsit de contenidors. L'any 1992 es van moure un total de 552.309 Teus, xifra molt superior a les 350.000 de Marsella o les 330.000 de Génova. Mereix posar-se també d relleu el nou Pla de Qualitat del Port, que garanteix els terminis d'entrega, seguretat i agilitat burocrática. • El sostre d'oficines de Barcelona ha passat en sis anys de 2.630.000 m2 a 3.700.000 m2. Això ha permès que poguem oferir una relació qualitat-preu molt avantatjosa. �I ara l'àrea de Barcelona está à punt d'afrontar un nou gran repte de renovació: El pla del Delta del Llobregat. Hem aconseguit comprometre unes inversions importantíssimes: vora de 400.000 milions de pts. És a dir prácticament la meitat del volum d'inversió total realitzada a l'árlea de Barcelona en ocasió deis Jocs Olímpics. El proper gran repte será, sens dubte, l'endrega i desenvolupament del congost del Besòs. - Competitivitat.- Barcelona no és una ciutat cara. És veritat que el valor de Barcelona ha pujat, però no és una ciutat cara. No en relació amb les ciutats amd les que estem competint. Uns exemples, extrets d'un estudi recent de VISA Internacional: • Un taxi de l'aeroport al dentre costa -per terme mitjàl'equivalent d'unes 7,2 lliures esterlines a Barcelona. El mateix trajecte a Londres costaría 70 lliures, a París 22,47, a Frankfurt 23,74, a Àmsterdam 17,57, a Brussel.les 14,88, a Ginebra 13,36 i a Mira 10,45. 1 • Un hotel de quatre estrelles costa a Barcelona un promig de 142 lliures. A Londres costana 223, a París 207 i a Brussel.les 221. I dubto que tinguessin la qualitat dels de Barcelona. • Un dinar de negocis per a quatre persones costaría l'equivalent de 132 lliures. A Ginebra serien 334, a Milà 209 i a Londres 202. 7 �• El lloguer d'un metre quadrat d'oficina de primera qualitat costa a Barcelona l'equivalent de 200 a 280 dòlars. A la city de Londres costa 1.013 dòlars, a París 781 i a Frankfurt 584. - Sistema financer.- Fa deu anys semblava inevitable el decliu de Barcelona com a centre financer. La ciutat, en canvi, ha sabut col.locar-se en un lloc sòlid del sistema financer europeu. Em remeto de nou a la premsa internacional més prestigiosa. El Wall Street Journal dedicava dues pàgi1es a la Borsa de Barcelona en la seva edició del 28 de juliol passat i elogiava els esforços que havien permès situar Barcelona "on Europe's Financial Map". - Indústria.- Malgrat el procés intens de terciarització que sha produït a Barcelona, com en la majoria de ciutats deis països desenvolupats, el sector industrial continua essent el nucli vertebrador cohesionador de l'eonomia de la ciutat. Però, afortunadament, Barcelona ha estat capaç de realitzar una transformació estructural important de la seva base industrial. Molts sectors en declivi han estat substituïts per sectors en creixement. Segurament s'hauran de reformular algunes de les polítiques urbanístiques vigents per afavorir el sector industrial de la ciutat. Cada cop hi ha més activitats industrials compatibles amb altres usos urbans. Aquesta és una realitat ben allunyada de la 8 �concepció antiga de la indústria com a activitat que requereix una gran dotació de sòl i que proqueix inevitablement molèsties als veïns. Barcelona ha iniciat un estudi en profunditat sobre aquesta qüestió. Comerç.- El 22 de setembre es va constituir el Fòrum Ciutat i Comerç amb l'objectiu de promoure él diàleg entre l'administració municipal i el sector comercial de la ciutat. La setmana passada es va celebrar la primera sessió plenària del Fórum. A través del Fòrum Ciutat i Comen.; l'Ajuntament debatrà amb els principals interessats qüestions ton rellevants com les càrregues econòmiques que suporta el sector,ll'análisi del comerç tradicional i la incidència de les grans ' superficies, l'establiment de regulacions especials per a les zones d'interés turístic, o, també, quin és l'operatiu de l'Operació Nadal que més beneficiï a tot el sector. - Promoció internacional de Barcelona.- Barcelona ha llançat diverses campanyes sectorials de promoció internacional amb l'objectiu d'explicar els seus aventatges comparatius en alguns sectors especialment competitius:1 - Barcelona Centre Logístic.f Té l'objectiu de reforçar el paper que pot jugar Barceloáa com a centre de distribució del sud d'Europa. Avui una da cada quatre pessetes exportades a Espanya ho fa des de i a través de Barcelona. �Aspirem a aconseguir una quota important no només de les exportacions -1 importaci tons- espanyoles sinó a esdevenir, própiament, la Porta del Sud d'Europa. - Barcelona New Projects.- Té com a objectiu aprofundir en la transformació urbanística de la ciutat ' reforçar l'oferta d'espais per a activitats econòmiques. - Turisme de Barcelona.- S'hd constituït un consorci amb la Cambra de Comerç per tal de potenciar el sector turístic de la ciutat. No cal oblidar que el turisme és un deis sectors més importants de la ciutat probablement, un dels que té millors perspectives de creixement en el futur. En connexió amb la promoció turística es pot posar de relleu la consolidació de Barcelona com a seu de congressos i convencions internacionals. Barcelona va assolir l'any passat el quart lloc en el rànking mundial de ciutats organitzadores de congressos. De 150 congressos internaciònal amb 61.000 congressistes estrangers el 1991, hem passat a 212 congressos als 72.600 participants el 1993. - Barcelona Centre Mèdic.- Amb l'objectiu de rendabilitzar la qualitat i el prestigi de la ciutat en la investigació els tractaments en diverses especialitats médiques. 10 �Hl ha en projecte altres campaiyes com Barcelona Moda amb l'objectiu de promocionar els productes tèxtils de qualitat, un sector que és fonamental en l'estructura productiva de l'àrea de Barcelona. També está en estudi Lela iniciativa similar per als productes alimentaris i per al disseny. Aquestes campanyes de promoció de parcelona seran presentades el proper mes de gener a Londres i a Frankfurt i després, probablement, es farà una altra presentació a Nova York. Barcelona Centre Universitari. L'objectiu d'aquesta campanya és la d'aprofitar el prestigi académIc de la ciutat per captar més estudiants, professors investigadors estrangers per a les nostres universitats, c000rdinant els esforços individuals per un esforç col.lectiu. La Campanya Barcelona Centre Universitari agrupa les cinc universitats barcelonines també, s'ha obert a les grans escoles de negocis privades. El proppassat 5 de juliol es va Inaugurar un Punt d'Informació únic per atendre totes les demande4 d'informació sobre l'ensenyament universitari a Barcelona. Aquest punt está situat al CCCB. Aquest Punt d'Informació es conve4tirá, també, en una central de reserves per estudiants per a residéncies i indrets d'estada, amb la col.laboració del Consorci de Turisme de Barcelona. �Mitjançant aquesta campanya, Barcelona també treballarà per a la captació de seus i institucions de recerca. TEXT\IRP\UNIVERI.CON 12 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4324 Title A name given to the resource La projecció de la nova Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Princesa Sofia, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Indústria Competitivitat Infraestructures Finançament Acció política Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-10-27 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1419/19941027d_00656.pdf 7f75020ce2867c7b08257c1003083e11 PDF Text Text Excm. Sr. Alcalde Gabinet (IR) Conferència sobre creixement econòmic i qualitat de vida. Cicle Granollers Vila Oberta. (27/10/94) CREIXEMENT ECONòMIC I QUALITAT DE VIDA: LES ESTRATÈGIES DE BARCELONA L'any 1980, un cop posats en marxa els mecanismes que van permetre la construcció d'una administració municipal democràtica, eficient i eficaç, es va plant e jar la necessitat de crear les condicions per al canvi de qualitat de vida i l'atractibilitat de Barcelona per al desenvolupament d'activitats. Els grans eixos de la política de Barcelona fóren: 1. Per a la resolució dels problemes immediats, les estratègies de promoció econòmica i de millgra de la qualitat urbanística dels barris perifèrics: - Millora de l'estructura urbana de la perifèria. Es dota de caràcter de centralitat 1a perifèria urbana, posant les bases d'un canvi d'escala de la ciutat. - Creació d'empreses per a la generació d'ocupació i de capital-risc per a l'atracció d'inversions. - Gestió mixta de les grans infrastructures d'accessibilitat: port, aeroport, Fira,; palau de congressos, polígon industrial de la Zona Franca. 2. Una actuació estratègica emblemàtica: els Jocs Olímpics. Els Jocs Olímpics van actuar com un gran motor per a la concertació de grans inversions públiques i la seva concentració en un espai de temps curt. Els principals objectius i resultats són: - Situar Barcelona en el mapa internacional. - Dotar la ciutat de les noves infrastructures que precisava: accessibilitat externa, mobilitat interna, cultura, esports i lleure. També infrastructures de suport a l'activitaat econòmica com els Motels i de telecomunicacions avançades: torres de telecomunicacions, teleport, digitalització de la xarxa de telefonia, cablejat amb fibra òptica. Crear les bases per al desenvolupament de serveis avançats a la producció. �- Modificació de l'estructura urbanística de Barcelona, obrint -la al mar.. - Creació de 10 noves zones !de centralitat. - Establiment de les bases de cooperació público-privada. Per exemple la Campanya per a la Millorra del Paisatge Urbà. 3. El Pla Estratègic Econòmic i Social. El primer pla (1988-1992) va assolir la majoria dels objectius plantejats. Els treballs del segon pla van ser iniciats el setembre de 1992 i ja s'està treballant en la seva implementació. El model del Pla Estratègic de Barcelona ha estat seguit per més de cinquanta ciutats de Catalunya, d'Europa i de Llatinoamèrica. Ha estat sel.lecionat pel Banc Mundial com a esquema per a projectes de desenvolupament urbà. El Pla Estratègic constitueix un exemple paradigmàtic de concertació entre l'administració: l'Ajuntament de Barcelona, i les principals institucions econòmiques i acadèmiques de la ciutat: organitzacions patronals, sindicats, la Cambra de Comerç, les Universitats i el Cercle d'Economia. Els tres objectius estratègics del primer pla eren: a) Configurar Barcelona com un dels centres direccionals de la macro- regió. • Inserir Barcelona en la xarxa d'Eurociutats i aglomeracions metropolitanes d'arreu del món. • Vertebració de l'entorn metropolità. b) Millora de la qualitat de vida i del progrés de les persones. • Millora del medi ambient. • Potenciar a tots els nivells la formació i la investigació com a mitjà de progrés. • Augmentar les oportunitats socials. • Prioritzar les infrstructures culturals. �c) Potenciació industrial i dels serveis avançats a l'empresa. • Creació de les infrastructures bàsiques per als serveis avançats, altres que les viàries i les de telecomunicacions. • Foment de la innovació tecnològica per al progrés de la indústria. • Desenvolupament de sectors amb potencialitat dins de l'àrea metropolitana. Els resultats del primer Pla Estratègic han estat molt positius: - S'ha produït un canvi d'escala de la ciutat. Barcelona s'ha integrat plenament en el sistema europeu de gran ciutats i apareix en llocs destacats en rànquings d'atractivitat i competitivitat. - S'ha estructurat una ciutat metropolitana policèntrica amb el nexe d'unió de les rondes. S'han recuperat 5 Km. de platges i més de 300 hectàrees de zones verdes. - S'ha produït una transformació estructural important de la base productiva de Barcelona amb un majar pes dels sectors més avançats i competitius. - S'han adequat les infrastructures de manera que avui en dia existeix una oferta competitiva. Notablement en oferta turísitca, espais per a activitats productives, serveis de telecomunicacions. - Barcelona s'ha consolidat com el centre direccional de la macro -regió del sur de l'Eurppa mediterrània. Xarxa C-6. El segon Pla Estratègic pretén fer efectius els continguts i el canvi d'escala física de la ciutat. El propi objectiu del Pla és molt més evident: Impulsar la integració de l'economia de la ciutat en l'economia mundial, assegurant la competitivitat dels processos i de les persones, per garantir un desenvolupament sostenible tant en termes ecològics com d'equilibri social. Un dels elements bàsics del segon Pla Estratègic és el Pla de Qualitat en el qual s'unifiquen els esforços de l'administració i les empreses per assolir un nivell de qualitat total per als productes i serveis de la ciutat. 3 �En concret, els objectius estratlIgics del segon Pla són: a) Facilitar els processos d'adaptació deis sectors econòmics de l'àrea de Barcelona a l'economia internacional. • Reforçar les estructMres de formació 1 de tecnologia. • Millorar l'eficiència dels serveis privats. • Millorar l'eficàcia de l'administració pública i deis serveis públics. b) Articulació económico social de l'àrea de Barcelona. • Simplificar administrátivament l'àrea de Barcelona. • Dimensionar les actuacions en el territori metropolitá. c) Generar una resposta positiva a les demandes d'integració social. • Prevenir els riscs d'augment de la desocupació. • Crear nous espais d'ocupació. • Aprofitar positivament la tendència a l'envelliment de la població. • Integrar les potencialitats dels joves. • Anticipar una resposta a la immigració com a fenòmen en creixement. d) Assegurar el desenvolupament d'una moderna activitat económica d'àmbit internacional. • Activitats i infrastructures vinculades a la mobilitat i a la logística i la distribució de mercaderies. • Activitats i infrastkuctures relacionades amb les "autopistes de la infor ació". • Barcelona Centre Universitari. • Promoció de les adtivitats turístigues, fires, congressos convencions. • Sectors de salut. • Manteniment de l'activitat productiva industrial. 4 �e) Posicionament de Barcelona en l'economia internacional. Els escenaris prioritaris són els següents: • La macro -regió de la Mediterrània Nord -Occidental. • Europa. • América Llatina. • Nord d'Africa. irp/granollers.con � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4325 Title A name given to the resource Conferència sobre "Creixement econòmic i qualitat de vida" en el Cicle Granollers Vila Oberta Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Província metropolitana - Regió 1. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Granollers Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Economia Societat Benestar Social Urbanisme Competitivitat Acció política Model social Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-10-27 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1420/19941109d_00657.pdf c43256e7f994c61e463c6880ef6f579b PDF Text Text 'Proposta per a la intervenció de Alcalde LA FUNDACIO ALFONS COMIN RECONEIX ENGUANY, AMB EL SEU PREMI INTERNACIONAL, UNA DE LES SITUACIONS MES COLPIDORES DEL CONTEXT INTERNACIONAL. COM EN TOTES I CADASCUNA DE LES GUERRES, ELS MES INDEFENSOS, ELS MES FEBLES, SON LES SEVES PITJORS VICTIMES. LA GUERRA QUE DES DE FA ONZE ANYS ESTA PATINT EL SUDAN NO ES UNA EXCEPCIO, I ELS NENS I NENES D'AQUELL PAIS ENS HAN DE FER VEURE, UNA VEGADA MES, LA NECESSITAT DE POSAR TOTS ELS MECANISMES AL NOSTRE ABAST PER AFAVORIR LA PAU. EL TESTIMONI D'AKOUL THIIK NO HA DE CAURE EN EL BUIT, I L'HEM DE PRENDRE COM UN CRIT A LA SOLIDARITAT. SOLIDARITAT. AQUESTA ES LA PARAULA QUE HA DE CONVERTIR-SE EN UN COSTUM I QUE MAI NO HEM DE DEIXAR QUE ESDEVINGUI RUTINARIA. LA SOLIDARITAT L'HEM DE FER EFECTIVA AQUI, A LA CIUTAT I AL PAIS, PERO TAMBE LLUNY D'AQUI, AMB TOTS ELS PAISOS QUE HO REQUEREIXIN. AQUESTA SOLIDARITAT HA DE SER UN COMPROMIS DE TOTS, DE CADASCU DE NOSALTRES. BARCELONA S'HA CARACTERITZAT DES DE SEMPRE PER UN TARANNA OBERT EN EL QUALS ELS CONCEPTES DE PLURALITAT I TOLERANCIA TENEN UN LLOC RELLEVANT I SON LA BASE DE LA CONVIVENCIA. �HEM DE SER CAPAÇOS DE DONAR, A TOTS AQUESTS CONCEPTES, UN SENTIT AMPLI QUE DEPASSI ELS AMBITS LOCALS, REGIONAL O NACIONAL I SUPERI LES FRONTERES. EN UN MON CADA VEGADA MES INTERNACIONALITZAT, LA CONVIVENCIA NOMES ES POSSIBLE SI INCLOU LA GENT D'ALTRES PAISOS. AQUESTA GENT, COM ELS NENS I NENES DEL SUDAN QUE AVUI RECONEIXEM, TENEN EL MATEIX DRET A LA CIUTADANIA QUE TOTS NOSALTRES. I QUAN DIEM NOSALTRES INCLOEM TOTES AQUELLES PERSONES D'ALTRES CULTURES I D'ALTRES INDRETS QUE, PER RAONS DIVERSES, HAN DECIDIT O HAN HAGUT DE VIURE EN LES NOSTRES SOCIETATS. SOVINT EL DRET A LA CIUTADANIA PASSA PER LA MES BASICA SUPERVIVENCIA. NOSALTRES ENS HEM DE COMPROMETRE A CONTRIBUIR A FER-LA POSSIBLE. EN LES ULTIMES SETMANES ESTEM ASSISTINT A UN INTENS DEBAT SOBRE L'ATENCIO QUE LES ADMINISTRACIONS PAREN A LA COOPERACIO INTERNACIONAL. UN XIFRA, LA DEL 0'7%, ESTA CONCENTRANT BONA PART D'AQUEST DEBAT. LA DEL 0'7% ES UNA BONA REFERENCIA, I, DE FET, { L'AJUNTAMENT DE BARCELONA DEDICA AQUEST PERCENTATGE DELS CAPITOLS II i IV DEL SEU PRESSUPOST A LA COOPERACIO I L'AJUDA HUMANITARIA. HEM D'ANAR, PERO, MES ENLLA I AMPLIAR EL DEBAT A L'AMBIT GLOBAL DE LA COL.LABORACIO AMB TERCERS PAISOS. LA DE LA COOPERACIO INTERNACIONAL ES UNA RESPONSABILITAT DE TOTHOM . LES ADMINISTRACIONS PUBLIQUES HEM DE DONAR-NE EXEMPLE, I NOSALTRES, DES DE L'AJUNTAMENT, LES NOSTRES POSSIBILITATS. INTENTEM FER-HO EN LA MESURA DE �EN AQUEST SENTIT, INICIATIVES COM LA COOOPERACIO ESPECIFICA AMB BOSNIA I HERCEGOVINA, EL SUPORT ALS REFUGIATS DE RUANDA O, MES AMPLIAMENT, EL PROGRAMA BARCELONA SOLIDARIA, SON EXEMPLES BEN CONCRETS D'UN COMPROMIS QUE ESTEM DECIDITS A MANTENIR. DEMA MATEIX ENS VISITARA L'ALCALDE DE SARAJEVO, AL QUAL SE LI LLIURARA UN TELEFON SATEL.LIT QUE PERMETRA RECUPERAR LA COMUNICACIO TELEFONICA DE SARAJEVO AMB RESTA DEL MON A TRAVES D'UN NUMERO DE TELEFON DE BARCELONA. AMB LA CAPITAL DE BOSNIA HEM COL.LABORAT MOLT ACTIVAMENT, FENT-HI ARRIBAR AJUT HUMANITARI, DONANT-}HI SUPORT MATERIAL I SANITARI I ATENENT ALGUNES DE LES SEVES NECESSITATS. LA DE SARAJEVO ES UNA MOSTRA DE LES POSSIBILITATS QUE PODEN SORGIR QUAN UNA CIUTAT PREN CONSCIENCIA DE LES NECESSITATS D'UNA ALTRA CIUTAT O D'UN ALTRE r PAIS. LES CIUTATS, COM QUE PARLEM EL MATEIX LLENGUATGE, SOM SOVINT MES AGILS EN LA COOPERACIO QUE NO HO SON LES RELACIONS D'ESTAT A ESTAT. SOM MES A PROP DELS CIUTADANS, DE LA SOCIETAT CIVIL. EN AQUESTA PRESA DE CONSCIENCIA HI JUGUEN UN PAPER FONAMENTAL LES ORGANITZACIONS NO GOVERNAMENTAL. LA SEVA FEINA ES IMPRESCINDIBLE, I ENS HA DE FER VEURE QUE LA COOPERACIO, PER PROPIA DEFINICIO, EXIGEIX APLEGAR ESFORÇOS,i000RDINAR-LOS I POSAR-LOS A LA PRACTICA. �La Guia d'ONGs ES EN AQUEST CONTEXT QUE HEM DE VEURE LA GUIA D'ONGs DE BARCELONA QUE AVUI PRESENTEM. AQUESTA GUIA HA ESTAT ELABORADA PEL PROGRAMA DE COOPERACIO INTERNACIONAL I ACCIO HUMANITARIA, "BARCELONA SOLIDARIA", DE L'AJUNTAMENT. EL SEU OBJECTIU ÉS EL D'OFERIR UNA EINA D'INFORMACIO TANT PER A LES PROPIES ONGS COM PER A LES PERSONES O ENTITATS INTERESSADES EN LA COOPERACIO I LA SOLIDARITAT INTERNACIONAL. LA GUIA RECULL AQUELLES ORGANITZACIONS NO GOVERNAMENTALS QUE AQUEST ANY ESTAN DUENT A TERME PROJECTES DE COOPERACIO PER AL DESENVOLUPAMENT EN ELS PAISOS DEL TERCER MON I QUE TENEN LA SEVA SEU A BARCELONA. AQUEST HA ESTAT EL CRITERI SEGUIT PER LA REALITZACIO DE LA GUIA D'ENGUANY, COM A RESULTAT DEL QUAL HI SON PRESENTS 51 ONGS. L'ANY QUE VE EN FAREM UNA ALTRA QUE INCLOURA AQUELLES ORGANITZACIONS NO GOVERNAMENTALS QUE DUEN A TERME CAMPANYES DE SENSIBILITZACIO I INFORMACIO. �BARCELONA S'HA CARACTERITZAT TRADICIONALMENT PER UN FORT MOVIMENT ASSOCIACIONISTA I QUE EN L'ACTUALITAT ESTA BEN CONSOLIDAT. BARCELONA VIU UNA EFERVESCENCIA ASSOCIACIONISTA QUE EN ELS ULTIMS ANYS S'HA POSAT DE MANIFEST EN LA XARXA D'ONGS QUE HAN SORGIT COM A RESPOSTA A LA CADA VEGADA MAJOR CONSCIENCIACIO DEL CIUTADA EN TEMES D'AJUDA I COOPERACIO ALS PAISOS MENYS DESENVOLUPATS. AMB AQUESTA GUIA QUE PRESENTEM VOLEM REFLECTIR TAMBÉ AQUEST MOVIMENT CIUTADA DE COOPERANTS, DE VOLUNTARIAT I DE PARTICIPACIO EN ELS PROGRAMES DE COOPERACIO, QUE SON TESTIMONI DE LA INICIATIVA DE LA GENT DE LA NOSTRA CIUTAT. LA VOLUNTAT DE L'AJUNTAMENT ÉS SEGUIR EN AQUESTA LINIA CONTINUANT AMB PROGRAMES DE COOPERACIO INTERNACIONAL AIXI COM D'ESTRETA COL • LABORACIO AMB LES ONGS DE BARCELONA. MOLTES GRACIES � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4326 Title A name given to the resource Lliurament Premis Internacionals Alfons Comin Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Societat Relacions Internacionals Acció política Model social Comín, Alfonso C. (Alfonso Carlos), 1932-1980 Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-11-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1421/19941117d_00658.pdf 1a58b131523270874f602dec35026bb8 PDF Text Text PROPOSTA D'INTERVENCIÓ PER AL BRINDIS DEL SOPAR DEL 75 ANIVERSARI DEL SALÓ DE L'AUTOMÒBIL ES UN HONOR PODER DIRIGIRME A UNA REPRESENTACIÓN TAN NUTRIDA DE UN SECTOR TAN TRASCENDENTAL EN NUESTRA ECONOMÍA COMO EL DE LA AUTOMOCIÓN, Y AGRADEZCO SINCERAMENTE QUE HAYAN QUERIDO ACOMPAÑARNOS EN UNA CELEBRACIÓN TAN SIGNIFICATIVA PARA BARCELONA COMO ESTE 75 ANIVERSARIO DEL SALÓN DEL AUTOMÓVIL. HOY BARCELONA ES UNA CIUDAD MUY BIEN POSICIONADA EN EL CONTEXTO EUROPEO. HACE UNAS SEMANAS EL FINANCIAL TIMES SE HACÍA ECO DE UN ESTUDIO INDEPENDIENTE QUE SITUABA BARCELONA EN EL SÉPTIMO LUGAR NTRE LAS CIUDADES EUROPEAS MÁS ATRACTIVAS PARA INSTALAR UN NEGOCIO. POSTERIORMENTE SE HAN DADO A CONOCER LOS RESULTADOS DE UNA ENCUESTA ENCARGADA POR LA UNESCO QUE CONCLUÍA QUE BARCELONA ES, JUNTO CON DUBLÍN, LA CIUDAD QUE MÁS SATISFACE A SUS CIUDADANOS. MUCHOS DE USTEDES PUDIERON CONOCER LA BARCELONA OLÍMPICA EN 1992, MODELO DE IMAGINACIÓN, ORGANIZACIÓN Y CALIDAD. UNOS JUEGOS DE LOS QUE LA CIUDAD SUPO SACAR PROVECHO PARA REALIZAR LA QUE HA SIDO, CON TODA PROBABILIDAD, LA MAYOR OPERACIÓN DE TRANSFORMACIÓN URBANA REALIZADA EN EUROPA EN LAS ÚLTIMAS DÉCADAS. 1 BARCELONA ES HOY UNA CIUDAD EFICIENTE Y PRODUCTIVA, QUE MANTIENE UN RENOVADO ÍMPETU DE TRANSFORMACIÓN Y MODERNIZACIÓN. UNA CIUDAD QUE SE CONSOLIDA COMO EL CENTRO NEURÁLGICO DEL SUDOESTE DE EUROPA Y DEL MEDITERRÁNEO OCCIDENTAL, UNA DE LAS REGIONES CON MÁS POTENCIAL DE CRECIMIENTO DEL CONTINENTE. �BARCELONA ES, EN FIN, UNA CIUDAD CON UNA PROFUNDA VOCACIÓN DE PROYECCIÓN EUROPEA Y NEXO PRIVILEGIADO DE UNIÓN CON LOS PAÍSES DEL MEDITERRÁNEO, DE AMÉRICA Y DE ASIA. AL IGUAL QUE HEMOS SABIDO TRANSFORMAR NUESTRA CIUDAD, HEMOS SABIDO TRANSFORMAR NUESTRA ECONOMÍA. LA COMPETITIVIDAD DE LA CIUDAD ESTIMULA LA COMPETITIVIDAD DE LAS EMPRESAS EN UNA SINERGIA QUE REPERCUTE POSITIVAMENTE EN TODA LA ECONOMÍA. EL PROCESO DE MODERNIZACIÓN SEGUIDO EN LA INDUSTRIA DEL AUTOMÓVIL HA SIDO, EN ESTE SENTIDO, PARADIGMÁTICA. AQUÍ QUISIERA CITAR COMO EJEMPLO EL HECHO QUE LAS EMPRESAS ESPAÑOLAS ' DE COMPONENTES PARA LA AUTOMOCIÓN PRESENTAN LOS NIVELES DE PRODUCTIVIDAD MÁS ALTOS DEL MUNDO, COMO HA SIDO PUBLICADO RECIENTEMENTE EN LA PRENSA INTERNACIONAL (THE ECONOMIST DE 5 DE NOVIEMBRE). BARCELONA ES UNA CIUDAD QUE HA SABIDO DAR RESPUESTAS IMAGINATIVAS Y RESPONSABLES A LOS RETOS DE FUTURO. BARCELONA SABE QUE EL SECTOR DE LA AUTOMOCIÓN TIENE FUTURO Y ESTÁ DISPUESTA A APOSTAR POR ÉL. ÉSTE ES UN SECTOR CLAVE DE NUESTRA ECONOMÍA Y' QUEREMOS POTENCIAR LAS VENTAJAS COMPARATIVAS QUE SUPONEN NUESTRA EXPERIENCIA, LA RIQUEZA DE NUESTRO ENTRAMADO PRODUCTIVO Y LA POTENCIALIDAD DE NUESTRA SITUACIÓN GEOGRÁFICA Y DE NUESTRAS COMUNICACIONES. I ESPECIALLY WELCOME THE ± PRESENCE OF SO MANY REPRESENTATIVES OF THE CAR INDUSTRY WHO HAVE COME HERE FROM EUROPE AND THE REST OF° THE WORLD. BARCELONA'S INTERNATIONAL AUTOMOBILE FAIR HAS BEEN A REGULAR MEETING POINT FOR MOST OF YOU. THE 75TH ^ ■NNIVERSARY OF THIS EVENT IS THE PROOF OF THE STRONG COMMITMENT OF THE CITY OF BARCELONA TO ITS MOTOR INDUSTRY . I AM EXTREMELY GLAD TO RENEW THESE LINKS WITH YOU ALL. € THANK YOU VERY MUCH. MUCHAS GRACIAS. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4327 Title A name given to the resource Sopar oficial en motiu del 75è aniversari del Saló Internacional de l'Automòbil Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Gran saló, Palau Nacional Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Indústria Competitivitat Acció política Model social Salons professionals Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-11-17 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1422/19941123d_00659.pdf 854c5adc3c1e5d445523be6850c3d9b5 PDF Text Text Data: 22/11/94 GUIÓ Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (JMM) Intervenció en la cloenda del seminari "Los medios y la convergencia tecnológica en Europa" (Madrid, 23 de novembre de 1994) - La intervenció de l'Alcalde té lloc en el marc de la cloenda del seminari, en què prendran la paraula el president de l'Asociación de Periodistas Europeos, Carlos Luis Alvarez, i la secretària general de Comunicacions del MOPTMA, Elena Salgado. - El seminari va ser obert dilluns per Cándido Velázquez, president de Telefònica i membre de la comissió Bangemann, així com pel director general d'Eunet i un membre del gabinet Bangemann (cf el programa adjunt). En una de les sessions també hi ha intervingut Joan Majó. - De cara a la seva intervenció, se suggereix a l'Alcalde de tenir en compte els elements següents: - EN EL CURSO DE ESTE SEMINARIO HAN TENIDO YA LA OPORTUNIDAD DE CONOCER CON CIERTO DETALLE LAS PROPUESTAS CONTENIDAS EN EL INFORME QUE ELABORÓ LA COMISIÓN BANGEMAN -DE LA QUE TUVE LA SATISFACCIÓN DE FORMAR PARTE EN MI CONDICIÓN DE VICEPRESIDENTE DE POLIS- PARA DESARROLLAR EL CAPÍTULO DE LAS TELECOMUNICACIONES DEL LIBRO BLANCO DE JACQUES DELORS. - EL LIBRO BLANCO DE DELORS, O MÁS PROPIAMENTE EL LIBRO BLANCO SOBRE EL CRECIMIENTO, LA COMPETITIVIDAD Y EL EMPLEO, TIENE EL INMENSO MÉRITO DE CENTRARSE EN LAS GRANDES CUESTIONES QUE DETERMINARÁN EL FUTURO DE LA UNIÓN EUROPEA ASÍ COMO SU CAPACIDAD, A LOS OJOS DE SUS CIUDADANOS, DE SER UNA FUENTE DE BIENESTAR, PROGRESO Y CREACIÓN DE EMPLEO. SIN UNA APUESTA DECIDIDA POR LA CREACIÓN DE REDES DE TRANSPORTE, DE ENERGÍA Y DE TELECOMUNICACIONES, EUROPA PUEDE PERDER UNA BUENA �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA PARTE DE LA POTENCIALIDAD QUE LE OTORGA LA PROPIA EXISTENCIA DEL MERCADO ÚNICO Y DE LA UNIÓN PorAncA -QUE PRONTO SE VERÁN AMPLIADOS A QUINCE O, COMO ES DE ESPERAR, A DICIESES PAISES. - LAS PROPUESTAS DE LA COMISIÓN BANGEMANN -QUE FUERON PRESENTADAS EN LA CUMBRE COMUNITARIA QUE SE CELEBRÓ EN CORFÚ - A FINES DE JUNIO PASADO- INTENTAN ABARCAR UNA SERIE DE OBJETIVOS • MACROECONÓMICOS, TALES COMO UNA MAYOR COMPETITIVIDAD INDUSTRIAL, LA PROMOCIÓN DE LA CREACIÓN DE EMPLEO Y NUEVAS FORMAS ,) DE ORGANIZACIÓN DEL TRABAJO, MEJORAS EN LA CALIDAD DE VIDA Y EN EL MEDIO AMBIENTE. ESTOS OBJETIVOS INCLUYEN TAMBIÉN UNA RESPUESTA A LAS NECESIDADES SOCIALES Y UNA MAYOR EFICACIA EN LA PRESTACIÓN DE LOS SERVICIOS PÚBLICOS. - LAS PROPUESTAS PRIORITARIAS SE DIVIDEN EN DOS GRUPOS, SEGÚN SU DESTINATARIO FINAL. EL PRIMER GRUPO SE REFIERE AL MERCADO INTERNO Y LAS APLICACIONES INTERACTIVAS Y LAS TRANSACCIONES DERIVADAS DE LA TELE-COMPRA, LAS TRANSFERENCIAS BANCARIAS Y EL OCIO; EL SEGUNDO GRUPO HACE REFERENCIA, POR SU PARTI, A LAS APLICACIONES EN LAS EMPRESAS Y LAS APLICACIONES SOCIALES O RELACIONADAS CON EL EMPLEO. - EL GRAN DESAFIO PARA LA SOCIEDAD DELA INFORMACIÓN DEPENDERÁ DE NUESTRA CAPACIDAD DE INTRODUCIR, EXPERIMENTAR Y DESARROLLAR A GRAN ESCALA ESTAS NUEVAS APLICACIONES. LAS NUEVAS TECNOLOGÍAS DEBEN SER VISTAS COMO UN MEDIO PARA MEJORAR LA EFICACIA Y COMO UNA VÍA PARA CREAR NUEVAS OPORTUNIDADES PARA LOS CIUDADANOS. LA TECNOLOGÍA DE LA INFORMACIÓN NO SÓLO ES APLICABLE DE FORMA PASIVA AL MODO DE OPERAR DE UNA EMPRESA, SINO QUE ES TAMBIÉN UN CATALIZADOR PARA UNA REORGANIZACIÓNMÁS AMPLIA. - LAS ORGANIZACIONES -EMPRESAS, INSTITUCIONES- DEBEN SER COMPLETAMENTE RENOVADAS, Y ELLO SERÁ POSIBLE GRACIAS A LA DIFUSIÓN 7.11_1,}} / L DE ESTAS NUEVAS TECNOLOGÍAS. A PRINCIPIOS DEL PASADO VERANO, EN EL CURSO DE LA CONFERENCIA EURO4IUDADES-EUROEMPRESAS QUE ORGANIZAMOS EN BARCELONA, LOS QUE TENEMOS RESPONSABILIDADES DE GOBIERNO EN LAS CIUDADES PREGUNTAMOS A LOS EMPRESARIOS QUÉ PRODUCTOS QUERÍAN DESARROLLAR PARA NUESTROS CIUDADANOS, Y LES 2 L ut,,-;_ �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA EXPUSIMOS NUESTRAS DEMANDAS PARA HACER COMPATIBLES ESTA OFERTA DE PRODUCTOS CON UNA MAYOR CALIDAD DE VIDA Y CON EL RESPETO AL MEDIO AMBIENTE URBANO, LOS EMPRESARIOS EUROPEOS NOS RESPONDIERON PIDIÉNDONOS A LOS ALCALDES CUÁL ERA LA CAPACIDAD DE LAS CIUDADES PARA DESARROLLAR REDES. - LOS TRES TEMAS DE LA CONFERENCIA -EL COCHE URBANO, LAS AUTOPISTAS DE LA INFORMACIÓN Y LA GESTIÓN DE LOS RESIDUOS- SON LEMAS FUNDAMENTALES PARA EL FUTURO DE NUESTRAS CIUDADES. POR LO QUE RESPECTA AL SEGUNDO TEMA, LAS AUTOPISTAS DE LA INFORMACIÓN DEBEN PERMITIR UN ACCESO ÁGIL, RÁPIDO Y MAYORITARIO A LA INFORMACIÓN, DEBEN ASIMISMO PERMITIR DIBUJAR LA UTOPIA DE UNA SOCIEDAD MÁS LIBRE, EN TANTO EN CUANTO SERÁ UNA SOCIEDAD MÁS INFORMADA Y UNA SOCIEDAD MÁS DESCENTRALIZADA, DONDE EL PODER DE DECISIÓN FACILITADO POR UN MAYOR ACCESO A LA INFORMACIÓN- ESTARÁ MÁS PRóX1Iv10 AL CIUDADANO. - ESTE NUEVO SALTO ADELANTE TECNOLÓGICO, QUE TENDRÁ UNAS REPERCUSIONES INNEGABLES SOBRE NUESTRA SOCIEDAD, NO DEBERÍA CONFIARSE ÚNICAMENTE AL LIBRE JUEGO patisERcpwo, POR CUANTO DEBEN TENERSE MUY EN CUENTA SUS IMPLICACIONES SOCIALES Y TERRITORIALES -Y, MUY EN PARTICULAR, EL ACCESO DEMOCRÁTICO. A_ LAS NUEVAS TECNOLOGÍAS DE LA INFORMACIÓN Y LA TRANSMISIÓN DE DATOS. ES AQUÍ DONDE LAS CIUDADES TENEMIS MUCHO QUE PUESTO QUE EL 80 % DE LA POBLACIÓN EUROPEA SE CONCENTRA EN LAS CIUDADES. - SE HABLA MUCHO DE LAS AUTOPISTAS DE LA INFORMACIÓN, PERO NO DEMASIADO DE SUS CALLES. DEBEMOS LLEGAR A LAS PUERTAS Y A LAS ESCALERAS DE LOS CIUDADANOS. PARA CONSEGUIRLO, DEBEMOS TRABAJAR CONJUNTAMENTE. LAS AUTOPISTAS ESTÁN ENCIMA DE LAS REDES, PERO HAY QUE CREAR PRODUCTOS QUE SEAN REALMENTE VIABLES. Es POR ELLO QUE, MÁS QUE DE AUTOPISTAS DE LA INFORMACIÓN, ES IMPORTANTE HABLAR DE SOCIEDAD DE LA INFORMACIÓN. - LA COMISIÓN BANGEMANN ESTABLECIÓ ALGUNAS OBLIGACIONES PARA LOS CONSUMIDORES Y PARA MEJORAR LA CALIDAD DE VIDA. EL TELETRABAJO AYUDARÁ A PROMOVER LAS CONEXIONES: ELECTRÓNICAS CON EL MUNDO 3 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA PROFESIONAL, CON INDEPENDENCIA DEI4 SISTEMA UTILIZADO. EN ESTE SECTOR SURGEN ALGUNOS PROBLEMAS DERIVADOS DEL HECHO QUE LAS POSIBILIDADES DE CONEXIÓN SON TODAVÍA ESTRECHAS, Y QUE TENDRÁN UN EFECTO INDIRECTO SOBRE LA LEGISLACIÓ$ LABORAL Y DE LA SEGURIDAD SOCIAL. EL APRENDIZAJE A DISTANCIA EX/0E LA CREACIÓN DE CENTROS DE ENSEÑANZA A DISTANCIA (COMO ACABA DE OCURRIR EN CATALUÑA CON LA CREACIÓN DE LA UNIVERSITAT OBERTA OA DISTANCIA) PARA EL PÚBLICO, LAS GRANDES EMPRESAS Y LAS ADMINISTR4CIONES PÚBLICAS. IRÁ SERVICIOS - UNA RED DE BANDA ANCHA Y ALTA DEFINICIÓN TRANSMITIRÁ MULTIMEDIA INTERACTI VOS Y CONECTARÁ SIN RESTRICCIONES UNIVERSIDADES Y CENTROS DE INVESTIGACIÓN EN TODA EUROPA. SISTEMAS TELEMÁTICOS DE ALCANCE EUROPEO DIRIGIRÁN EL TRÁFICO POR CARRETERA • 1 Y OTROS SERVICIOS DE TRANSPORTE. ESAS IDEAS SON SIMILARES A LAS DESARROLLADAS POR LA RED POLIS IY EN EL PROGRAMA GAUDI (GENERALIZED ADVANCEI) URBAN DISTRIBUTING INSTRUMENTS), QUE FUE LANZADO EN BARCELONA. - BARCELONA, DESDE LA RECUPERACIÓN DE LA DEMOCRACIA MUNICIPAL, SE HA DESTACADO POR SU CAPACIDAD DE REILEXIÓN ACTIVA SOBRE EL HECHO URBANO, Y POR SU CAPACIDAD DE GENERAR PROPUESTAS DE FUTURO PARA NUESTRAS CIUDADES. EL "MODELO" BARCELONA, QUE CISTRALIZÓ ENTORNO A LA ORGANIZACIÓN DE LOS JUEGOS OLIMPICOS DE 1992, CONSTITUYE UNA CÁPUESTA POR LA CIUDAD COMO SITIO 1DE DIÁLOGO Y DE CREACIÓ1517■9 BARCELONA NO HABLA-DE LOS PROBLEMAS DE LAS CIUDADES, SINO DE c¿My----CONTRIBUIR, DESDE SU PROPIA EXPERIENCIA, A HALLAR LAS SOLUCIONES A ESTOS PROBLEMAS -UNA SOLUCIONES QUE SON, BÁSICAMENTE, URBANAS- Y A AFRONTAR LOS NUEVOS RETOS QUE LA TEPNOLOGIA PONE ANTE NOSOTROS. AL CA 1_ / fl A 2 11 NOV N ,........... � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4328 Title A name given to the resource Paraules de cloenda del seminari “Los medios y la convergencia tecnológica en Europa” Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Madrid Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Telecomunicacions Mitjans de comunicació Relacions Internacionals Competitivitat Societat de la informació Acció política Europa Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-11-23 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1423/19941124d_00660.pdf 8df420273157b9433a891a8579c8a15c PDF Text Text Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA Data: 24/11/94 GUIÓ Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (IQ) Participació en el III Congrés de Responsabilitat Civil. De cara a la participació de l'Alcalde al 3r Congrés de Responsabilitat Civil s'escau informar del següent: La inauguració del III Congrés de Responsabilitat Civil anirà a càrrec del degà del Col.legi d'Advocats, Eugeni Gay, i del vocal del Consell General del Poder Judicial i magistrat del Tribunal Suprem, Joan. A. Xiol. Després d'aquestes intervencions Eugeny Gay donará la paraula a l'Alcalde perquè presenti la seva ponencia sobre el projecte de justicia municipal a la Carta Municipal. Els organitzadors han sol.licitat que, atesa la diversa procedencia deis assistents, la ponencia de l'Alcalde sigui en castellà i no tingui una extensió de més de mitja hora. Aquest Congrés, que organitza el Col legi d'Advocats en coliaboració amb les principals entitats asseguradores del país, se celebra anualment i reuneix un gran nombre de participants, tots ells advocats i tècnics de companyies d'assegurances. Enguany está prevista la partipació de més de 800 persones d'arreu de l'estat i el programa preveu set sessions de carácter tècnic (vid, programa en annex 1). PONENCIA DE L'ALCALDE: PROYECTO DE JUSTICIA DE PAZ EN LA. CARTA MUNICIPAL DE BARCELONA, COMPETENCIA, ORGANIZACION Y FUNCIONAMIENTO DE LA JUSTICIA MUNICIPA L. ES UNA SATISFACCION PRESENTAR HOY ANTE USTEDES EL PROYECTO DE JUSTICIA DE PAZ QUE PROPONE LA CARTA MUNICIPAL DE BARCELONA YA QUE SE TRATA DE UNA PROPUESTA LARGAMENTE DEFENDIDA POR BARCELONA. EN ESTOS MOMENTOS, LA PROPUESTA DE IMPULSAR LA JUSTICIA DE PAZ DE CIUDAD CUENTA CON UN AMPLIO APOYO DEL MINISTERIO DE JUSTICIA E INTERIOR Y ME CONSTA QUE EXISTE LA VOLUNTAD DE PONERLA EN CONGRES.IQP �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA MARCHA NO SÓLO EN BARCELONA SINO TAMBIEN EN OTROS GRANDES NUCLEOS URBANOS. ESTOY SEGURO DE QUE EL PROYECTO , DE JUSTICIA DE PAZ DE CIUDAD LES INTERESARA EN LA MEDIDA QUE LA RESPONSABILIDAD CIVIL ES UNA DE LAS MATERIAS OBJETO DE ACTUACION DE ESTA JUSTICIA Y EN LA MEDIDA QUE INTRODUCE UNA NUEVA PERSPECTIVA PARA AGILIZAR LOS PROCESOS JUDICIALES QUE SE DERIVAN DE LOS CONFLICTOS DE CONVIVENCIA EN LAS GRANDES CONCENTRACIONES URBANAS. LA RECLAMACION DE LA RESPONSABILIDAD CIVIL POR LA VIA JUDICIAL ES, SIN DUDA, UNA DE LAS PRACTICAS QUE MAS SE ESTA DESARROLLANDO EN NUESTRO PAIS EN LOS ULTIMOS AÑOS. EN OTROS PAISES, COMO LOS ESTADOS UNIDOS O ALEMANIA Y FRANCIA, ESTA PRACTICA ESTA MUY EXTENDIDA Y TANTO LOS PROFESIONALES DEL DERECHO COMO LAS ADMINISTRACIONES DISPONEN DE SISTEMAS MAS AGILES QUE GARANTIZAN UNA RESOLUCION MAS RAPIDA DE LOS CONFLICTOS. ES CON ESTA FINALIDAD QUE LA PROPUESTA DE IMPULSAR UNA JUSTICIA DE PAZ DE CIUDAD O DE BARRIO ESTA CONTEMPLADA EN EL TEXTO DE LA CARTA MUNICIPAL, LA CARTA MUNICIPAL, QUE APROBO EL CONSEJO PLENARIO DEL AYUNTAMIENTO EL 20 DE MAYO PASADO, SERA EN UN FUTURO LA LEY ESPECIAL DE BARCELONA TODA VEZ QUE LA COMISION MIXTA AYUNTAMIENTO-GENERALITAT EMITVUN DICTAMEN SOBRE EL TEXTO Y ESTE SEtk ELEVADO AL CONSEJO EJECUTIVO DE LA GENERALITAT Y A SE APRUEBE EL TEXTO EN EL PARLAMENT DE CATALUNYA. ./E7 LA CARTA MUNICIPAL DE BARCELONA ES NECESARIA POR LA PROPIA TRADICION DE AUTOGOBIERNO DE LA CIUDAD. ES LA LEY QUE PERMITIRA, SIN DUDA, PROFUNDIZAR EN LA AUTONOMIA LOCAL Y QUE FACILITARA LOS INSTRUMENTOS PARA ENCONTRAR SOLUCIONES ESPECIFICAS A LA REALIDAD Y AL GOBIERNO DE BARCELONA. CONGRES.IQP �Ajuntament de Barcelona vt3 GABINET DE L'ALCALDIA BARCELONA , EN TANTO QUE UNA DE LAS PRINCIPALES CIUDADES DEL PAIS Y EN TANTO QUE REFERENCIA EUROPEATD NECESITA DE UN TEXTO ARTICULADO QUE PERMITA LLEVAR A CABO SU PROPIO MODELO DE CIUDAD. EN LOS ULTIMOS AÑOS SE HA DEMOSTRADO QUE EL NIVEL MAS PROXIMO A LOS CIUDADANOS ES EL QUE EN MAYOR MEDIDA ESTA DANDO SOLUCION A LAS DEMANDAS CONCRETAS DE MEJORA DE LA CALIDAD DE VIDA ES E- QUE LA CARTA MUNICIPAL ES E:tc;f6111-0 1 (7-) NECESARIA:PARA GARANTIZAR LA INOVACION Y MEJORA DE LOS SERVICIOS PUBLICOS Y PARA APROXIMAR LA ADMINISTRACION AL CIUDADANO. ASy/ zIst,-E-STE--tbi~0 ;DEBE INTERPRETARSE LA PROPUESTA DE iis 7 IMPULSAR UNA JUSTICIA DE PAZ DE CIUDAD O DE BARRIO QUE PERMITA RESOLVER CON MAYOR AGILIDAD LOS CONFLICTOS DE CONVIVENCIA QUE SE MANIFIESTAN EN LAS CIUDADES. ANTES DE EXPONERLES EL PROYECTO DE JUSTICIA DE PAZ DE CIUDAD CON DETALLE, ME GUSTARIA HACER UNA BREVE REFERENCIA HISTORICA A COMO SE HA REGULADO LA JUSTICIA MUNICIPAL EN NUESTRO PAÍS A LO LARGO DE ESTE SIGLO. 1. ANTECEDENTES HISTÓRICOS. LA JUSTICIA DE PAZ EN ESPAÑA SE HA MODIFICADO A LO LARGO DE ES'rE SIGLO DE ACUERDO CON LA TRANFORMACION POLITICA DEL ESTADO. NO FUE HASTA LA APROVACION DE LA CONSTITUCIÓN DE CÁDIZ EN 1812 QUE SE ESTABLECIERON LAS BASES DE LA JUSTICIA MUNICIPAL. EL TEXTO DETERMINABA QUE LOS ALCALDES DE CADA POBLACIÓN PODIAN ACTUAR COMO JUEZ CONCILIADOR PARA RESOLVERQUE1..)–OS PEQUEÑOS CONFLICTOS DERIVADOS DE LA CONVIVENCIA IUDADANA. ESTA COMPETENCIA SE MANTUVO INCLUSO ;CUANDO EN 1834 SE CREARON LOS PARTIDOS JUDICIALES Y FUE ATRIBUIDA A JUECES PROPIOS LA FUNCIÓN JUDICIAL. CONGRES.IQP �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA LA LEY ORGÁNICA DEL PODER JUDICIAL DE 1870 CONSTITUYÓ UN NUEVO AVANCE lowi t1,0 i'•...Y4a). EL ARTICULADO CONTEMPLABA LA JUSTICIA COMO PODER INDEPENDIENTE DEL LEGISLATIVO Y EL EJECUTIVO Y RECOGÍA BUENA PARTE DE LAS ASPIRACIONES DEMOCRÁTICAS DEL MOVIMIENTO DE 1868. PODEMOS AFIRMAR QUE ESTA LEY SITUO LA ORGANIZACIÓN JUDICIAL ESPAÑOLA AL NIVEL QUE LE CORRESPONDÍA EN UN ESTADO LIBERAL DEMOCRÁTICO. CON TODO , LA JUSTICIA MUNICIPAL SE DESVINCULO DE LOS AYUNTAMIENTOS, YA QUE A PARTIR DE ENTONCES SUS TITULARES FUERON NOMBRADOS POR LAS AUDIENCIAS TERRITORIALES (SISTEMA QUE SE MANTUVO EN LA LEY DE JUSTICIA MUNICIPAL DE 5 DE AGOSTO DE 1907). EL SISTEMA CACIQUIL Y DICTATORIAL IQUE SE INSTAURÓ EN NUESTRO PAIS DESPUES DEL PERIODO DE LA RESTAURACION IMPIDIO QUE SE DESARROLLARA UN AUTÉNTICO PODER JUDICIAL INDEPENDIENTE QUE FACILITARA EL DESARROLLO DE LA JUSTICIA DE PAZ CON GARANTÍAS DE IMPARCIALIDAD Y EQUIDAD. NO FUE HASTA LA APROVACION DE 1A CONSTITUCIÓN DE 1931 EN LA II REPUBLICA QUE SE CONSOLIDÓ UN PODER JUDICIAL INDEPENDIENTE Y SE RENOVÓ LA JUSTICIA MUNICIPAL DE PAZ. UN DECRETO DE 8 DE MAYO DE 1931, QUE SE TRANSFORMÓ EN LEY EL 30 DE DICIEMBRE DEL MISMO AÑO, RENOVÓ LOS CARGOS DE LA JUSTICIA MUNICIPAL Y DISPUSO QUE LOS JUECES FUERAN DESIGNADOS POR ELECCIÓN POPULAR EN LOS TERMINOS MUNICIPALES DE MENOS DE 12.000 HABITANTES ESTE SISTEMA FUE DEROGADO POR LEY DE 27 DE JUNIO DE 1934 Y CON POSTERIORIDAD, DURANTE EL REGIMEN FRANQUISTA, SE MODIFICÓ LA BASE DE LA JUSTICIA MUNICIPAL Y LOS JUECES DE PAZ PASARON A SER PROFESIONALES TECNICOS, EN ESTOS MOMENTOS, LA LEGISLACION(LEY ORGÁNICA DEL PODER JUDICIAL DE 1985) TAN SÓLO CONTEMPLA LA JUSTICIA DE PAZ EN LOS MUNICIPIOS PEQUEÑOS DONDE NO EXISTE OTRA CLASE DE JUZGADOS Y ESTABLECE UN SISTEMA DE ELECCIÓN DE DICHOS JUECES EN EL CUAL PARTICIPA EL PLENO MUNICIPAL Y LA AUDIENCIA PROVINCIAL. CONGRES.IQP �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA LAS COMPETENCIAS DE ESTOS JUZGADOS DE PAZ SON MUY LIMITADAS EN TANTO QUE FUERON ESTABLECIDAS DESDE LA ÓPTICA DE UNA JUSTICIA DE CARÁCTER ESTRICTAMENTE RURAL. ESTA SITUACION LEGAL Y LA NECESIDAD, ANTES REFERIDA, DE GARANTIZAR UNA SOLUCION MAS AGIL A LOS PROBLEMAS DE CONVIVENCIA, HAN SIDO LOS MOTIVOS POR LOS CUALES LA CARTA MUNICIPAL DE BARCELONA HA DESARROLLADO UNA JUSTICIA DE PAZ. ESTE PROYECTO SE ARTICULA SOBRE LA BASE DE LA SUMA DE ESFUERZOS DE LA ADMINISTRACION DE JUSTICIA Y LA ADMINISTRACION MUNICIPAL CON EL FIN DE RESOLVER PROBLEMAS COMO LAS INFRACCIONES PENALES LEVES RELACIONADAS CON EL TRAFICO RODADO Y AQUELLAS DERIVADAS, EN EL ORDEN CIVIL, DE LAS RECLAMACIONES DE CANTIDAD. ES EN ESTA LINEA QUE, TAL Y COMd, LES AVANZABA AL PRINCIPIO, UNA COMISIÓN DEL MINISTERIO DE JUSTICIA E INTERIOR ESTA ESTUDIANDO.LA REFORMA INTEGRAL DE LA LEY ORGÁNICA DEL PODER JUDICIAL QUE INCLUIRÁ, COMO UNA DE SUS PRINCIPALES NOVEDADES, LA CREACIÓN DE LA JUSTICIA DE PAZ EN ÁREAS URBANAS. 2. OBJETIVOS DE LA JUSTICIA DE PAZ SI ENTRAMOS MAS EN EL DETALLE DE LOS CONFLICTOS QUE PRETENDE RESOLVER ESTA JUSTICIA DE PAZ DE MANERA INMEDIATA, DEBO REFERIRME A AQUELLOS QUE CONTEMPLA LA CARTA MUNICIPAL DE BARCELONA TALES COMO: LOS PROBLEMAS VECINALES,1 DE PROPIEDAD HORIZONTAL, DE PEQUEÑA DELINCUENCIA, LOS CAUSADOS POR DESÓRDENES EN LA VÍA PÚBLICA, LOS DAÑOS OCASIONADOS EN ESPACIOS PÚBLICOS Y MOBILIARIO URBANO, Y LAS INFRACCIONES CONTRA LA SALUD PÚBLICA, LA CIRCULACIÓN O EL MEDIO AMBIENTE. CONGRES.IQP �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA LA RESOLUCION DE ESTOS PROBLEMAS SE LLEVARA A CABO A PARTIR DE LOS PRINCIPIOS DE CONCILIACIÓN, DE EQUIDAD, DE ARBITRAJE Y DE RAPIDEZ DE LAS DECISIONES. DE ESTA FORMA SE CONTRIBUIRA, SIN DUDA ALGUNA, A MEJORAR Y MODERNIZAR LA ADMINISTRACION DE JUSTICIA Y A CREAR MÁS CONFIANZA EN EL CIUDADANO. POR LO QUE SE REFIERE A LA ARTICULACION DE ESTE SISTEMA DE JUSTICIA DE PAZ SE PROPONE TENER EN CUENTA LOS ASPECTOS SIGUIENTES: ESTATUTO DE LOS JUECES DE PAZ. LOS PLENOS DE LAS CORPORACIONES LOCALES DE LAS CIUDADES PROPONDRÁN A LOS CANDIDATOS PARA SER DESIGNADOS JUECES DE PAZ, LA DESIGNACIÓN LA REALIZARÍA EL ÓRGANO DE GOBIERNO DE CADA TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTICIA, QUE ÚNICAMENTE PODRÍA RECHAZAR LAS PERSONAS PROPUESTAS SINO REUNIERAN LAS CONDICIONES EXIGIDAS POR LA LEY, PARA SER NOMBRADOS JUECES DE PAZ. SE PODRÁN NOMBRAR JUECES DE PAZ QUIENES, AÚN NO SIENDO LICENCIADOS EN DERECHO, REÚNAN LOS DEMÁS REQUISITOS ESTABLECIDOS EN LA LEY PARA EL INGRESO EN LA CARRERA JUDICIAL, Y NO ESTÉN INCURSOS EN NINGUNA DE LAS CAUSAS DE INCAPACIDAD NI INCOMPATIBILIDAD PREVISTAS PARA EL DESEMPEÑO DE LAS FUNCIONES JUDICIALES. - DURACIÓN DEL MANDATO. LOS JUECES DE PAZ SE NOMBRARÁN POR UN PERIODO DE 5-6 AÑOS, CON EL FIN QUE EL MANDATO NO COINCIDA CON LA DURACIÓN DE LOS PLENOS MUNICIPALES. RETRIBUCIÓN. LA LEY ORGÁNICA DEL PODER JUDICIAL, EN SUS ARTÍCULOS 103 Y 104, DISPONE QUE LOS JUECES DE PAZ ESTARÁN RETRIBUIDOS POR EL SISTEMA EN LA CUANTÍA QUE LEGALMENTE CONGRES.IQP �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA SE ESTABLEZCA. LOS PRESUPUESTOS GENERALES DEL ESTADO CONTENDRÁN UNA CONSIGNACIÓN ANUAL PARA LOS JUECES DE PAZ. EL CARÁCTER RETRIBUTIVO DEL CARGO DE JUEZ DE PAZ DEBE MANTENERSE Y PUEDE ESTUDIARSE LA POSIBILIDAD DE QUE SEA SUFRAFÁDO POR EL AYUNTAMIENTO RESPECTIVO, SIN PERJUICIO DE LAS FÓRMULAS DE COLABORACIÓN QUE PUEDAN ARTICULARSE ENTRE EL ESTADO, LAS COMUNIDADES AUTÓNOMAS Y LOS MUNICIPIOS. DEMARCACIÓN: SE PROPONE QUE LOS DISTRITOS SEAN LA DEMARCACION TERRITORIAL PARA ESTOS JUZGADOS DE PAZ CON EL FIN DE GARANTIZAR, COMO DECIA ANTERIORMENTE, LA PROXIMIDAD DE LA JUSTICIA AL CIUDADANO. 3. COMPETENCIA Y CRITERIOS DE ACTUACIÓN. LA PROPUESTA DE JUSTICIA DE PAZ DE LA CARTA MUNICIPAL CONTEMPLA MANTENER LA ACTUAL COMPETENCIA CIVIL, PENAL Y LABORAL DE LOS JUECES DE PAZ Y QUE ESTA SE AMPLIE A DIVERSAS MATERIAS DEL DERECHO DE FAMILIA TALES COMO LA TUTELA, LA FILIACIÓN, LAS ÓRDENES DE CUSTODIA Y EL MANTENIMIENTO Y PROTECCIÓN DE MENORES. POR LO QUE SE REFIERE A LAS MATERIAS REFERIDAS AL DERECHO CIVIL, SE PROPONE ATRIBUIR A DICHOS JUECES EL ENJUICIAMIENTO DE CONFLICTOS CUYO INTERÉS NO EXCEDA DETERMINADA CUANTÍA Y ALGUNOS JUICIOS SOBRE LA PROPIEDAD HORIZONTAL. EN MATERIAS REFERIDAS AL DERECHO PENAL, SE PROPONE LA ATRIBUCIÓN DEL ENJUICIAMIENTO DE TODAS LAS FALTAS COMETIDAS EN SU DEMARCACIÓN Y LA POSIBLE INSTRUCCIÓN DE LOS DELITOS MENORES. CONGRES.IQP �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALINA Y, FINALMENTE, EN MATERIAS REFERIDAS AL DERECHO ADMINISTRATIVO, SE CONTEMPLAN AQUELLAS RELACIONADAS CON LA RECLAMACIÓN DE IMPUESTOS MUNICIPALES, LAS LICENCIAS DE OBRAS MENORES Y LA APERTURA DE DETERMINADOS ESTABLECIMIENTOS. POR OTRO LADO, SE ESTA ESTUDIANDO LA POSIBILIDAD DE ATRIBUIR A LOS JUECES DE PAZ DE LOS DISTRITOS DE LAS CIUDADES LA FUNCIÓN DE TRIBUNAL CORRECCIONAL EN MATERIA DE INFRACCIONES DE TRÁFICO Y SEGURIDAD VIAL. DE ESTA FORMA LA ADMINISTRACIÓN MUNICIPAL PODRA DENUNCIAR LAS POSIBLES INFRACCIONES Y LOS JUECES DE PAZ PODRAN IMPONER Y EJECUTAR LAS CORRESPONDIENTES SANCIONES ADMINISTRATIVAS. MUCHAS GRACIAS, [N.B. De cara al col.loqui posterior, en annex 2 s'adjunta un Ilistat de les matèries que sobre responsabilitat civil podrien conèixer els jutges de pau.] {1) (,-Lk 51\,\7\ - 4 Cuí/iii, .0„ 1 m - (VV\ (7,1 CONGRES.IQP � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4329 Title A name given to the resource Conferència dins el III Congrés de Responsabilitat Civil. “Proyecto de justicia de paz en la carta municipal de Barcelona: competencia, organización y funcionamiento de la justicia municipal” Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Es pretenen resoldre de manera immediata problemes com: conflictes veinals, propietat horitzontal, petita delinqüència, desordres en la via pública, danys en mobiliari urbà, infraccions contra la salut pública, circulació, medi ambient, etc. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col.legi d'Advocats de Barcelona Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Drets civils Acció política Model social Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-11-24 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1424/19941207d_00661.pdf c14ed8b1b4924e42f690742a8c0afaf6 PDF Text Text Conferencia de l'Excm. Sr. Alcalde El giro local: la apuesta por los municipios (Còrdova, Saló de Plens de l'Ajuntament, 7 dedesembre de 1994) EL GIRO LOCAL: LA APUESTA POR LOS MUNICIPIOS QUIERO AGRADECER MUY SINCERAMENTE AL AYUNTAMIENTO DE CÓRDOBA Y A SU ALCALDE, HERMINIO TRIGO, LA INVITACIÓN A PRONUNCIAR ESTA CONFERENCIA SOBRE EL FUTURO DE LOS MUNICIPIOS. CON HERMINIO TRIGO COINCIDIMOS EN LA DEFENSA DE LOS MUNICIPIOS, NO SÓLO EN ESPAÑA SINO, COMO MIEMBROS QUE SOMOS DEL COMITÉ DE LAS REGIONES, EN EUROPA -QUE ES, NO HAY QUE OLVIDARLO, LA NUEVA DIMENSIÓN DE NUESTRA VIDA ECONÓMICA, SOCIAL Y POLÍTICA-. ÉL, COMO YO Y MUCHOS OTROS REPRESENTANTES ESPAÑOLES EN EL COMITÉ DE LAS REGIONES -QUE ES UN ORGANISMO QUE, AUNQUE SU NOMBRE NO LO DIGA CON PRECISIÓN, REÚNE A LOS ENTES REGIONALES PERO TAMBIÉN Á LOS LOCALES-, ESTAMOS EMPEÑADOS EN QUE LA CONSTRUCCIÓN EUROPEA SE HAGA DESDE ABAJO, DESDE EL NIVEL DE ADMINISTRACIÓN MÁS PRÓXIMO A LOS CIUDADANOS, ES DECIR, DESDE LOS MUNICIPIOS. �SABEMOS QUE TENEMOS SOBRE NOSOTROS LA MAYOR DE LAS RESPONSABILIDADES: CONSEGUIR QUE EUROPA NO SEA SÓLO UN MERCADO COMÚN, DONDE ES POSIBLE LA LIBRE CIRCULACIÓN DE i BIENES, DE CAPITALES Y DE PERSONAS, SINO QUE SEA DE VERDAD UN PROYECTO INTEGRADOR, QUE CONSTITUYA REALMENTE UNA UNIÓN POLÍTICA EUROPEA. PARA ELLO HAY QUE FORMAR CIUDADANOS EUROPEOS Y ES EN LAS -CIUDADES DONDE PODEMOS CONSEGUIR CREAR UNA AUTÉNTICA CIUDADANÍA EUROPEA 1 PORQUE ENTRE CIUDADES, POR ENCIMA DE LAS DIFERENCIAS IDIOMÁTICAS, HABLAMOS UN LENGUAJE COMÚN. LA CIUDAD HA SIDO SIEMPRE UN LUGAR PRIVILEGIADO PARA EL DIÁLOGO. LA CIUDAD ES INTERCAMBIO: DE IDEAS. DE CONCEPTOS, DE MERCANCÍAS. LA CIUDAD ES COMERCIO, LA CIUDAD ES CULTURA. LA CIUDAD ES TAMBIÉN CONVIVENCIA, COEXISTENCIA. DE ESTO SABE MUCHO CÓRDOBA. LA CÓRDOBA HISTÓRICA DONDE CONVIVÍAN LAS TRES CULTURAS MONOTEISTAS DEL MEDTTERRÁNEO, Y, TAMBIÉN, LA CÓRDOBA DE HOY, SABEDORA DE QUE SU FUTURO PASA POR ENLAZAR, POR HACER DE PUENTE ENTRE EL MUNDO ISLÁMICO DEL NORTE bE ÁFRICA Y LA EUROPA NÓRDICA. PARA ELLO, LA UNIÓN EUROPEA, DONDE LOS ESTADOS LLEVAN LEGÍTIMAMENTE- LA VOZ CANTANTE, DEBE ESCUCHAR TAMBIÉN A LAS REGIONES Y A LAS CIUDADES. DEBE SABER QUE LOS PROBLEMAS DE LOS CIUDADANOS EUROPEOS, QUE EN UN 80 % VIVIMOS AGRUPADOS EN CIUDADES, SON BÁSICAMENTE PROBLEMAS URBANOS, Y QUE ES EN LA CIUDAD DÓNDE SE ENCUENTRAN TANTO EL CONOCIMIENTO DEL PROBLEMA -GRACIAS 2 �A NUESTRA PROXIMIDAD AL TERRITORIO- COMO LA CREATIVIDAD NECESARIA PARA AFRONTARLO. AL RESPECTO, SUELO CITAR COMO PARADIGMA LA FRASE DE UNA MINISTRA BRITÁNICA DE TRABAJO, SHIRLEY WILLIAMS, QUE DECÍA QUE POR CADA LIBRA GASTADA A NIVEL MUNICIPAL EN LA CREACIÓN DE EMPLEO SE NECESITAN TRES LIBRAS A NIVEL GUBERNAMENTAL: ESA EFICACIA EN EL GASTO PROVIENE DE UN MAYOR Y MEJOR CONOCIMIENTO DEL TERRENO, PERO TAMBIÉN DE LA CONSTATACIÓN QUE HAY MUdHOS PROBLEMAS QUE SE RESUELVEN MEJOR A NIVEL HORIZONTAL (QUE ES EL DE LOS MUNICIPIOS) QUE A NIVEL VERTICAL (QUE ES LA ESTRUCTURA EN QUE SE PIENSAN LAS LEYES DE LOS PARLAMENTOS Y LA PROPIA ADMINISTRACIÓN CENTRAL). PERO AUNQUE EUROPA OCUPE HOY 'PARTE SUSTANCIAL DE LA ACTIVIDAD DEI, ALCALDE TRIGO Y DEL ALCALDE MARAGALL, EN UN ESFUERZO QUE NO SÉ SI SIEMPRE ES LO BASTANTE BIEN COMPRENDIDO POR NUESTROS CIUDADANOS -A QUIEN DEBEMOS CONVENCER A VECES DE LA IMPORTANCIA DE LAS COSAS QUE ESTÁN EN JUEGO EN BRUSELAS-, QUIERO HOY HABLARLES DE LOS MUNICIPIOS EN ESPAÑA, PORQUE EN LA ESPAÑA DEL FIN DE SIGLO, DESPUÉS DE QUINCE AÑOS DE DEMOCRACIA MUNICIPAL Y DE AUTOGOBIERNO REGIONAL, CREEMOS LLEGADA LA HORA DE LOS MUNICIPIOS. VOY A REFERIRME MUY ESPECIALMENTE A LA NECESIDAD DE IMPULSAR EN NUESTRO PAÍS EL GIRÓ LOCAL. UNA APUESTA DE FUTURO Y UN COMPROMISO CON LOS CIUDADANOS. 3 �LOS AYUNTAMIENTOS HAN JUGADO IN PAPEL MUY IMPORTANTE, FUNDAMENTAL, EN LA CONSOLIDACIÓN E IMPLANTACIÓN DE LA DEMOCRACIA ESPAÑOLA. HEMOS PARTICIPADO, EN LOS ÚLTIMOS 15 AÑOS, DE UNA FORMA ACTIVA, EN ,A CONSTRUCCIÓN DE UNA DEMOCRACIA AVANZADA. HEMOS COITRIBUÍDO DECISIVAMENTE A INSTAURAR EN NUESTRO PAÍS LOS: Y COSTUMBRES DEMOCRÁTICAS. LOS AYUNTAMIENTOS HAN SIDO UN ÁMBITO PRIVILEGIADO DE LA PARTICIPACIÓN CIUDADANA. LOS MUNICIPIOS TAMBIÉN HEMOS PRES TADO UNA COLABORACIÓN LEAL Y DESINTERESADA EN LA CONTRUCCIÓN DEL ESTADO DE LAS AUTONOMÍAS. EN LOS ÚLTIMOS AÑOS EL ESFUERZO DEL GOBIERNO 1 Y LAS COMUNIDADES AUTÓNOMAS SÉ HA ORIENTADO HACIA LA CONSOLIDACIÓN DEL SISTEMA AUTON'MICO. ÉSTE ERA, SIN DUDA, UNO DE LOS PRINCIPALES RETOS DE NUESTRO PAÍS. COMO CATALÁN, Y USTEDES COMO ANDALUCES, SABEMOS QUE EN ESPAÑA NO HAY UNA DEMOCRACIA P p SIBLE SIN ALGUNA FORMA DE AUTOGOBIERNO TERRITORIAL. PERO AHORA HA LLEGADO EL MOMENTO DE RECLAMAR MÁS ATENCIÓN HACIA LOS MUNICIPIOS. NOSOTROS TENEMOS UNA RICA EXPERIENCIA EN EL GOBIERNO MUNIIPAL, TANTO EN CATALUÑA COMO EN ANDALUCÍA, EN LAS GRANDES CIUDADES INDUSTRIALES, EN LAS PEQUEÑAS Y MEDIANAS, EN '.LOS PEQUEÑOS MUNICIPIOS RURALES. TODOS HEMOS COMPARTIDO UNA PROFUNDA Y RICA EXPERIENCIA DE DEMOCRATIZACIÓN DE LA VIDA LOCAL Y DE MEJORA DE LA VIDA COTIDIANA DE NUESTROS CONCIUDADANOS. 4 �DURANTE TODO ESTE PROCESO LAS CORPORACIONES LOCALES HAN QUEDADO RELEGADAS A UN SEGUNDO PLANO. HOY YA NO PODEMOS CERRAR LOS OJOS A UNA REALIDAD MUNICIPAL COMO LA NUESTRA. HAY QUE RECLAMAR UNA ATENCIÓN MAYOR DEL ESTADO Y LAS COMUNIDADES AUTÓNOMAS HACIA LOS MUNICIPIOS. EN TODO ESTE TIEMPO HEMOS AVANZADO POCO EN LA DESCENTRALITZACIÓN HACIA EL SECTOR LOCAL. A NIVEL COMPETENCIAL Y DE RECURSOSLOS AYUNTAMIENTOS NOS ENCONTRAMOS CASI EN LA MISMA SITUACIÓN EN LA QUE ESTÁBAMOS HACE DIEZ AÑOS. DURA NTE ESTE TIEMPO HEMOS HECHO UN ESFUERZO DE GESTIÓN DE PRIMERA MAGNITUD PERO LOS RECURSOS ESTÁN MAL DISTRIBUIDOS. ESTAMOS, EN ESTE MOMENTO, EN UNA DISTRIBUCIÓN DEL GASTO APROXIMADAMENTE DEL 15-25-60 Y ESO QUIERE DECIR QUE, DURANTE LA PASADA DÉCADA, LOS AYUNTAMIENTOS NO HAN AUMENTADO SU NIVEL DE RECURSOS. PERO LAS CIUDADES HAN MEJORADO Y MUCHO DURANTE ESTE TIEMPO. ESTA ES UNA REALIDAD INNEGABLE. PERO TAMBIÉN ES CIERTO QUE NO HAN MEJORADO TODO LO QUE TENÍAN QUE MEJORAR. LOS AYUNTAMIENTOS SE HAN SACRIFICAD, SU RITMO DE INCREMENTO DE RECURSOS SE HA ESTABILIZADO PORQUÉ HABÍA EN JUEGO ALGO MUY COMPLEJO, MUY DELICADO, MUYI FÁCIL DE ROMPER, QUE ERA ESA CONFIANZA GENERAL, ESE ESTADIO DE LAS AUTONOMÍAS QUE ANTES DECÍAMOS QUE HABÍA SIDO NUESTRO OBJETIVO PRIORITARIO EN LA DÉCADA DE LOS OCHENTA. ES EN ESTE HORIZONTE DE PROFUNDIZACIÓN DE LA DEMOCRACIA Y DE LA INTEGRACIÓN EN EUROPA QUE¡ DEBE IMPULSARSE EL GIRO 5 �LOCAL: LA APUESTA DEFINITIVA POR LOS MUNICIPIOS. ESTE NUEVO PROCESO DESCENTRALIZADOR DEBE SIGNIFICAR, ANTE TODO Y EN PRIMER LUGAR, MAYOR CONFIANZA PpLÍTICA, MAYOR CONFIANZA POLÍTICO-ADMINISTRATIVA DEL GOBIF iRNO Y DI LAS AUTONOMÍAS EN LOS AYUNTAMIENTOS. LA DEMOCRACIA ES UN PROCESO CONSTANTE DE APRENDIZAJE. Y QUE. HAY QUE TENER EL VALOR POLÍTICO DE PERMITIR QUE LAS DECISIONES SE TOMEN, CADA VEZ MÁS, EN EL NIVEL INFERIOR DEL EDII'ICIO INSTITUCIONAL. SI NOS EQUIVOCAMOS, YA NOS CORREGIREMOS, PERO NO PODEMOS SEGUIR ACEPTANDO ESTAR PERMANENTEMENTE TUTELADOS. EN SEGUNDO LUGAR, RECONOCIMIENTO DE LOS NIVELES COMPETENCIALES REALES Y DE LAS POTESTADES JURÍDICAS Y ADMINISTRATIVAS CORRESPONDIENTES PARA QUE LA ADMINISTRACIÓN LOCAL PUEDA HACER VALER SUFICIENTEMENTE SU AUTORIDAD. EN ESTE MOMENTO NO TENEMOS CAPACIDAD PARA CORREGIR CONDUCTAS QUE EN EL FONDO HACEN A NUESTROS CIUDADANOS POCO CONFIADOS EN LF}. JUSTICIA E INCLUSO EN LA DEMOCRACIA PORQUÉ VEN CÓMO CONDUCTAS ANTISOCIALES, CONDUCTAS DE VANDALISMO Y DE CONDUCCIÓN TEMERARIA, NO TIENEN LA RESPUESTA ÁGIL Y 1PRONTA QUE DESDE EL AYUNTAMIENTO DEBERÍA PODER DÁRSELE. EN TERCER LUGAR, ADECUAR LA DOTACIÓN DE RECURSOS ECONÓMICOS. POR SUPUESTO. EL GOBIERNO Y LAS AUTONOMÍAS DEBEN RESOLVER LA FINANCIACIÓN MUNICIPAL CON MEDIDAS ESTRUCTURALES EFICIENTES. DEBE INCREMENTARSE EL PESO RELATIVO DEL GASTO DEL SECTOR PÚBLICO LOCAL Y, MUY ESPECIALMENTE, EL DE LOS GOBIERNOS MUNICIPALES. Y ES POR 6 �ESTE MOTIVO QUE ES NECESARIO MEJORAR SUBSTANCIALMENTE LAS TRANSFERENCIAS DE LAS COMUNIDADES AUTÓNOMAS. NUESTRO HORIZONTE A FINALES DE SIGLO ES EL DE UNA DISTRIBUCIÓN DEL GASTO PÚBLICO DI. 50-25-25. ES EL QUE TIENEN PAÍSES DE ESTRUCTURA FEDERAL Y FÍE SÓLIDO FUNCIONAMIENTO DEMOCRÁTICO. ES UNA DISTRIBUCIÓN JUSTA Y POSIBLE. Y NO TIENE PORQUE PARARSE AQUÍ: EL PR CESO AUTONÓMICO ES, EN ESPAÑA, UN PROCESO ABIERTO, Y NADA NOS IMPIDE PENSAR QUE A MEDIO PLAZO ESTA DISTRIBUCIÓN SEA1DE UN 40-30-30. HAY QUE EXAMINAR LA POSIBILIDAD QE QUE LOS AYUNTAMIENTOS PARTICIPEN EN LOS IMPUESTOS FUERThS Y ELÁSTICOS SIN ENTRAR EN COLISIÓN CON LOS QUE PUEDEN CORRESPONDER A LAS AUTONOMÍAS. EN DEFINITIVA, RECLAMAMOS SISTEMAS MÁS ÁGILES Y MÁS FLEXIBLES DE FIN NCIACIÓN. ESTA ES UNA NECESIDAD URGENTE, QUE NO PUEDE POSPONERSE. NOS HEMOS SACRIFICADO MUCHO, PERO NO PODEMOS NI DEBEMOS HACERLO INDEFINIDAMENTE. SE HACE NECESARIO, PUES, RECLAMAR UNA MAYOR DESCENTRALIZACIÓN DE LAS COMPETENCIAS DEL ESTADO Y DE LAS COMUNIDADES AUTÓNOMAS HÁCIA LOS AYUNTAMIENTOS. HAY QUE DOTAR DE MÁS PROTAGONISMO A LA ADMINISTRACIÓN LOCAL, AL CONJUNTO DE CIUDADES GRANDES Y MEDIANAS, CON EL FIN DE CONSTRUIR UN ESTADO MÁS DESCENTRALIZADO, MÁS EFICAZ Y MÁS PRÓXIMO A LOS CIUDADANOS. BARCELONA ESTÁ TRABAJANDO 'INTENSAMENTE EN ESTA DIRECCIÓN Y HA COLABORADO EN LA ELABORACIÓN DE UN PACTO 7 �LOCAL QUE DEBERÍAN SUBSCRIBIR ION UN FUTURO TODAS LAS FUERZAS POLÍTICAS Y QUE BENEFICIARÁ, SIN DUDA ALGUNA, AL CONJUNTO DE CIUDADES DE NUESTRO PAÍS. LA PROPUESTA DE PACTO LOCAL ESTÁ EN UNA FASE MUY AVANZADA. LOS SOCIALISTAS PRESENTAREMOS MUY PRONTO ESTE TEXTO AL RESTO DE FUERZAS POLÍTICAS. EL GOBIERNO YA HA EXPRESADO SU VOLUNTAD DE PROPICIAR EL CONSENSO, DE OBTENER LOS COMPROMISOS NECESARIOS Y DE IMPULSAR LAS MEDIDAS LEGISLATIVAS CORRESPONEÍIENTES. A PARTIR DE AQUI DEBERÁN SER LOS GOBIERNOS AUTÓNOMOS RESPECTIVOS LOS QUE IMPULSEN EL PROCESO NEGOCIADOR EN CADA UNO DE SUS RESPECTIVOS TERRITORIOS. EL PACTO LOCAL DEBE PONERSE EN MARCHA A PARTIR DEL ACUERDO ENTRE CORPORACIONES LOCALES, LAS COMUNIDADES AUTÓNOMAS Y EL GOBIERNO CENTRAD.. EL PACTO EXPRESARÁ LA DECISIÓN FIRME DE INCIDIR POSITIVAMENTE EN LA RESOLUCIÓN DE LOS PROBLEMAS COTIDIANOS Y DE HACERLO POSIBLE DESDE EL NIVEL DE ADMINISTRACIÓN MÁS EFICAZ Y MÁS PRÓXIMO A LOS CIUDADANOS. ES CON ESTA FINALIDAD QUE BARCELONA ESTÁ TRABAJANDO PARA GARANTIZAR UN GRADO MÁS ELEVADO DE COMPETENCIAS Y DE RECURSOS A LAS CIUDADES. ESTA S ES LA ÚNICA VIA POSIBLE PARA GARANTIZAR EN EL FUTURO LA CONSTRUCCIÓN I)E NUESTRO PAÍS Y DE EUROPA. 8 �QUIERO TERMINAR MI INTERVENCIÓN TAL COMO LA HE EMPEZADO, HABLÁNDOLES DE EUROPA. ESTAMOS EN UN MOMENTO i APASIONANTE QUE PUEDE CLASIFICA1SE DE CONSTITUYENTE EN DIVERSOS CAMPOS. LA EUROPA QUE HA NACIDO DEL TRATADO DE MAASTRICIIT ES LA EUROPA ENTENDIDA COMO PROYECTO COMPARTIDO POR LOS ESTADOS MIEMBROS PERO TAMBIÉN ES LA EUROPA DE LAS CIUDADES. EUROPA ES UN SISTEMA DE CIUDADES. 120 GRANDES CIUDADES EUROPEAS CONCENTRAN MÁS DE LA MITAD DE LA POBLACIÓN DEL 1 CONTINENTE. LA MAYORÍA DE ELLAS SON CIUDADES MEDIANAS, LAS QUE DAN AUTÉNTICAMENTE VIDA'` A EUROPA. POR ENCIMA DE SUS CAPACIDADES, POR ENCIMA DE SUS RECURSOS, TRABAJANDO JUNTAS Y AL LADO DE LAS GRANDES CIUDADES, SE ESTÁN CONFIGURANDO COMO LA VERDADERA BASE DE LA 1 CONSTRUCCIÓN EUROPEA. PODEMOS AFIRMAR CON TODA ROTUNDIDAD QUE LAS CIUDADES CONSTITUYEN EL AUTÉNTICO MOTOR DE EUROPA. SON LAS CONCENTRACIONES URBANAS LAS QI E IMPULSAN Y PILOTAN EL AVANCE DE SUS REGIONES Y EL CONJUNTO DE LA UNIÓN. Y, POR OTRO LADO, GRAN PARTE DE LAS POLÍTICAS PÚBLICAS Y DE LAS INTERVENCIONES FINANCIERAS DE LA UNIÓN EUROPEA AFECTAN LAS ÁREAS URBANAS. NO SE PUEDE ENTENDER EL PROCESO HACIA LA UNIÓN EUROPEA SIN EL TRABAJO PREPARATORIO QUE -TAN LLEVADO A CABO LAS ADMINISTRACIONES LOCALES. Y ES ¡JUSTAMENTE PORQUÉ LAS CIUDADES NO TIENEN NINGUNA DIFICULTAD A ENTENDER COMO 9 �NORMAL, COMO NECESARIO Y ENRIQUECEDOR EL DIÁLOGO ENTRE ELLAS. TENEMOS QUE APOSTAR FUERTE POR UNA POLÍTICA URBANA EUROPEA. LA CONSTRUCCIÓN DE EUROPA DEBE RECONOCER EL PAPEL FUNDAMENTAL DE LAS CIUDADES. ESTA ES LA POSICIÓN QUE DEFIENDE EL CONSEJO DE MUNICIPIOS Y REGIONES DE EUROPA EN LAS INSTITUCIONES COMUNITARIAS. EN EL SENO DEL COMITÉ DE LAS REGIONES ESTAMOS ESTUDIANDO, EN ESTE SENTIDO, UNA DE LAS CUESTIONES FUNDAMENTALES DE CARA A LA REVISIÓN DEL TRATADO 1DE MAASTRICHT PARA LOS PODERES LOCALES Y REGIONALES OMO ES EL PRINCIPIO DE SUBSIDIARIEDAD. ÉSTE ES UN PRINCIPIO, DE NOMBRE OSCURO PERO DE CONCEPTO CLARO: HAY QUE APROXIMAR EL ESTADO A LOS CIUDADANOS. Y ESO DEBE HACERSE A TRAVÉS DE UNA APLICACIÓN CONGRUENTE, CONSECUENTE HASTA EL FINAL, DEL PRINCIPIO DE LA SUBSIDIARIEDAD. LO QUE PUEDA HACERSE A NIVEL MUNICIPAL, NO DEBE HACERSE A NIVEL REGIONAL. Y LO QUE PUEDA HACERSE A NIVEKL REGIONAL NO DEBE HACERSE A NIVEL ESTATAL. COMO HE DICHO ANTES, EN EUROPA ESTAMOS EN UN MOMENTO CONSTITUYENTE Y DEBEMOS APROVECHARLO PARA CONSTRUIR LA EUROPA DE LOS CIUDADANOS. EN ESPAÑA, ESTO SIGNIFICA, SIN MÁS, QUE ES LA HORA DE LOS MUNICIPIOS: ESTA ES LA GRAN ASIGNATURA PENDIENTE DE LA DEMOCRACIA ESPAÑOLA. APROBÉMOSLA ENTRE TODOS, PORQUE ES MUCHO LO QUE ESTÁ EN JUEGO. MUCHAS GRACIAS. SED \TEXT\CORDOVA.DOC 10 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4330 Title A name given to the resource Conferència: “El giro local: la apuesta por los municipios” Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Participació ciutadana. Molts problemes es resolen millor a nivell horitzontal. Tres punts: gir local com la aposta definitva pels municipis, reconeixement dels nivells de competències reals, potestats jurídiques i administratives, i adequar la dotació de recursos econòmics. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Plens de l'Ajuntament de Còrdova, Andalucia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Municipis Política Administració local Relacions Internacionals Gestió pública Finançament Territoris Acció política Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-12-07 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1425/19941213d_00663.pdf 33f3114f207e6a9daa48cc3ab152664f PDF Text Text La ciutat en el futur de Catalunya, Espanya i Europa (Dinar-col . loqui al Cercle Eqüestre, 13 de desembre de1994) VULL AGRAIR AL PRESIDENT I ALS SOCIS DEL CERCLE QUE MTIAGIN BRINDAT AQUESTA OPORTUNITAT PER PARLAR-LOS DEI,, MOMENT DE LA CIUTAT I DEL SEU FUTUR EN EL CONTEXT CATALÀ, ESPANYOL I EUROPEU. I MTIAURAN DE PERMETRE QUE COMENCI LA MEVA INTERVENCIÓ AMB 1.1NA AFIRMACIÓ QUE FAJO DES D'UN ESTRICTE REALISME: BARCELONA ES TROBA EN UN MOMENT ESPERANÇAT, N'HI HA PROU AMB LLEGIR ELS TITULARS DELS DIARIS D'AVUI. ELS SIGNES DE REPRESA ECONÓMICA COMENCEN A SER, SON EVIDENTS , A ESPANYA L'ATUR PUJA, PER() HO FA A UN RITME MOLT MES LENT (SIS VEGADES MENYS QUE EL NOVEMBRE DE L'ANY PASSAT). MENTRE, A CATALUNYA -I, CONCRETAMENT, A LA PROVINCIA DE BARCELONA, PERQUÈ A LA RESTA ES MANTÉ ESTABLE-, L'ATUR BAIXA. AL MATEIX TEMPS, FELIPE GONZÁLEZ I JORDI PUJOL PACTEN UNA ESTABILITAT POLÍTICA, CONSCIENTS QUE CAL APROFITAR EL MOMENT DE BONANÇA ECONÒMICA. PUJOL SAP QUE NO S'EQUIVOCA DONANT ESTABILITAT AL PROJECTE DE PROGRÉS QUE, DES DE FA DOTZE ANYS, HA PORTAT ESPANYA A COTES ALTES DE BENESTAR I DE MODERNITZACIÓ ECONÒMICA BARCELONA NO ES TROBA EN AQUESTA SITUACIÓ PERQUÉ S'HI TROBA PERQUÈ EN AQUESTA CIUTAT Hl HAGUT UN PROJECTE, MI HAGUT UN DISSENY, HI HA HAGUT UNES OPCIONS CONSCIENTS. 1 HI HA HAGUT UA AMBICIÓ -UNA AMBICIÓ DAVANT DE LA QUAL ELS TEMORENCS, ELS PESSIMISTES DE TORN S'HAN HAGUT DE RENDIR. �AQUEST PROJECTE, AQUEST DISSENY, AQUESTA AMBICIÓ HA GIRAT ENTORN D'UN NOM: ELS JOCS OLÍMPICS DE 1992. PER() ATENCIÓ: LA NOSTRA AMBICIÓ -I HO VAM DIR ABANS DE LA NOMINACIÓ- S'IlAURIA DITÍ A TERME IGUALMENT, AMB JOCS O SENSE, POTSER AMB UN ALTRE RITME, POTSER AMB UNES ALTRES CARACTERÍSTIQUES QUE SENSE AQUELL GRAN CATALITZADOR. PER() AMB LA MATEIXA IDEA DE CIUTAT I AMB LA MATEIXAiCOMPLICITAT CIUTADANA QUE VAM SABER CREAR. AQUEST IMPULS ENDAVANT, AQUEST PROJECTE DE TRANSFORMACIÓ URBANÍSTICA I DE PROJECCIÓ ECONÒMICA NO ESTAVEN DISSENYATS, PERO, PER AL 1992. ESTÀVEM, EN CONSTRUIR LA BARCELONA DL 1992, AIXECANT LA BARCELONA DEL SEGLE XXI. I ARA, DOS ANYS DESPRÉS DELS JOCS, QUAN COMENCEM A SUPERAR LA RECESSIÓ QUE HA AFECTAT TÓT EUROPA, ENS ADONEM DE LA VALIDESA, DE L'OPORTUNITAT DE LA NOSTRA APOSTA. HEM ESTAT MENYS DANYATS PER LA RECESSIÓ: A BARCELONA LES TAXES D'ATUR NO HAN REBOTAT ALS NIVELES, ALS ALTS NIVELES DE MITJAN DÉCADA DELS VUITANTA. 1 ARA S'ESTÀ CREAN]' OCUPACIÓ. MENTRE, LA CIUTAT HA COMENÇAT A CONÉIXER ELS BENEFICIS D'HAVER-SE POSAT AL MAPA: AQUEST ANY QUE SOM A PUNT DE TANCAR SE SUPERARÀ EL NIVELL, EL RÉCORD HISTÒRIC DE PASSATGERS QUE VAN PASSAR PEL PRAT EL 1992. ARA TENIM MÉS VISITANTS QUE L'ANY OLÍMPIC. ARA SOM MES CONEGUTS. I TENIM MES PRESTIGI. BARCELONA S'HA CONVERTIT EN UN PUNT DE REFERENCIA, EN ÇAMPS DIVERSOS: L'ARQUITECTURA I EL DISSENY, ÉS CLAR, PERO TAMBÉ EN ALTRES CAMPS: LA MEDICINA, LA INDUSTRIA DE PUNTA, ELS SER VEIS AVANÇATS A LES EMPRESES. UNS SECTORS QUE, CONJUNTAMENT AMB EL SECTOR PRIVAT, ;ESTEM PROMOCIONANT A NIVELE ESPANYOL I A NIVELL INTERNACIONAL. 2 �SOM TAMBÉ UN PUNT DE REFERENCIA EN COSES POTSER MENYS TANGIBLES, PERO IGUALMENT IMPORTANTS: L'ANY 1995 BARCELONA ESDEVINDRÀ LA CAPITAL DEL DIÀLEG A LA MEDITERRÁNIA. DEL DIÀLEG ENTRE CIUTATS -EL 8 1 9 DE MARÇ FAREM UNA CONFERENCIA DE CIUTATS MEDItERRÀNTES- PERO TAMBÉ DE DIÀLEG ENTRE ELS ESTATS -AL SEGON SEMESTRE DEL 1995, DURANT LA PRESIDENCIA ESPANYOLA DE LA UNIÓ EUROPEA, TINDRÀ LLOC AQUÍ UNA CONFERENCIA GOVERNAMENTAL QUE APLEGARÀ ELS 15 PAISOS DE LA UNIÓ I ELS SEUS SOCIS DE LA RIBERA SUD. BARCELONA AFRONTA, DONCS, AQUESTS ANYS DECISIUS DEL FINAL DEL SEGLE QUE SON, RECORDEM-HO, ELS ANYS EN QUÉ S'ACABARÀ DE DEFINIR LA CONVERGENCIA ECONÒMICA EUROPEA I QÜESTIONS TAN IMPORTANTS COM LA MONEDA ÚNICA EUROPEA- DES D'UNA POSICIÓ CONSOLIDADA 1, EL QUE ÉS MÉS IMPORTANT, AMB NOUS PROJECTES DE FUTUR, EN EL COL • LOQUI TINDREM TEMPS D'ENTRAR-HI AME UN CERT DETALL. PERO ÉS IMPORTANT RETENIR DUES IDEES: EN PRIMER LLOC, Hl HA UN DISSENY DE CIUTAT. UN DISSENY CONSENSUAT EN EL SEGON PLA ESTRATÈGIC DE LA CIUTAT I EN L'ESFORÇ CONJUNT, PÚBLIC-PRIVAT, DE PROMOCIÓ EXTERIOR DE LA CIUTAT. EL SEGON PLA ESTRATÉGIC APOSTA PER LA QUALITAT. LA QUALITAT DE VIDA I LA QUALITAT DELS SERVEIS HAN DE SER ELS TRETS DEFINIDORS DE LA BARCELONA DE L'ANY 2000. I EN SEGON LLOC, LA SEGONA IDEA A RET4NIR, ÉS QUE COMPTEM AME UNS ELEMENTS BÀSICS: EL PLA DEL DELTA DEL LLOBREGAT, QUE COMPORTARÁ UNA OPERACIÓ D'UN ABAST POTSER MENOR QUE EL DELS JOCS OLÍMPICS, PERO D'UN IMPACTE MÉS PERDURABLE EN EL TEMPS. LA CREACIó D'UNA ZONA D'ACTIVITATS LOGISTIQUES, AME UN PORT I UN AEROPORTI AMPLIATS I AME L'ARRIBADA DEL TGV, CONVERTIRÁ BARCELONA EN LA GRAN PORTA D'ENTRADA SUD A EUROPA. �LA CULMINACIÓ D'AQUEST PROJECTE, COM A PART INSEPARABLE, ÉS LA CONSOLIDACIO DE BARCELONA COM UNA DE LES CAPITALS CULTURALS EUROPEES. TOTS VOSTÉS SABEN QUE ASPIREM A SER DESIGNATS CIUTAT EUROPEA DE LA CULTURA L'ANY 2001. AQUESTA ÉS UNA QÜESTIÓ QUE ES DECIDIRÁ EN EL SEGON SEMESTRE DE L'ANY QUE VE. PERO EN TOT CAS, NOSALTRES TENIM LA MATEIXA ACTITUD QUE DAVANT DELS JOCS, QUAN, SENSE TENIR LA NOMINACIÓ A LA BUTXACA, VAM COMENÇAR A RECONSTRUIR. DE BELL NOU EL VELL ESTADI DE MONTJUIC. EN ELS ANYS IMMEDIATS, A VEGA ES EN ELS MESOS IMMEDIATS, UNA SERIE D'INFRASTRUCTURES CULTURALS -EL MACB, EL MNAC RENOVAT, EL LICEU RECONSTRUÏT-, OBRIRAN LES SEVES PORTES, AUGMENTANT L'ATRACCIÓ QUE BARCELONA EXERCEIX SOBRE EL SEU ENTORO, UN ENTORN CADA VEGADA MÉS AMPLI. UN ENTORN QUE JA NO ÉS L'ESTRICTAMENT METROPOLITÀ -ON TROBEM A FALTAR L'ORGANISME QUE SUBSTITUEIXI EFICAÇMENT LA, EN MALA HORA, DESAPAREGUDA CORPORACIÓ METROPOLITANA-, SINO QUE S'HA AMPLIAT A L'EUROREGIÓ ELS LIMITS DE LA QUAL DEFINEIXEN LES SIS CIUTATS DE LA XARXA C-6 (PALMA, VALENCIA, SARAGOSSA, TOULOUSE I MONTPELLER), AME BARCELONA COM A CENTRE. I QUE S'EIXAMPLA CADA VEGADA MÉS, ESPANYA ENDINS 1 EUROPA ENFORA. EL FUTUR DE BARCELONA, QUE ÉS UN FUTUR D'ESPERANÇA BASAT EN REALITATS TANGIBLES, PASSA, PERÒ, PER DONAR MÉS PODER A LES CIUTATS. LES CIUTATS VOLEM MES RECURSOS, PERQUÉ VOLEM MES COMPETÉNCIES, MÉS RESPONSABILITATS. LES CIUTATS SOM UNS BQNS EMPRESARIS. HEM DEMOSTRAT QUE EN SABEM. LA BARCELONA DEL 92 ÉS UN EXEMPLE DE RIGOR, DE FEINA BEN FETA. 1 ÉS TAMBÉ, I AIXÒ PUC DIR-HO BEN ALt, UN EXEMPLE DE TRANSPARENCIA I DE CLAREDAT EN LA GESTIÓ D'UNA XIFRA NO GENS MENYSTENIBLE DE DINERS. 4 �NO NECESSITEM, DONCS, TU I ELES. DURANT ELS ANYS DE LA CONSTRUCCIÓ DE L'ESPANYA DEMOCRÁTICA, DE L'ESTAT DE LES AUTONOMIES, HEM TINGUT MOLTA PACIENCIA. HEM VOLGUT CONTRIBUIR A UNA COSA QUE ERA BÁSICA PER A NOSALTRES COM A CATALANS I PER A LA CONSOLIDACIÓ DE LA DEMOCRACIA A ESPANYA. 1 ESTEM ORGULLOSOS DE LA NOST1ZA CONTRIBUCIÓ A AQUEST ESFORÇ. PERO ARA ÉS L'HORA DELS MUNICIPIS. EN L'HORITZÓ D'UNA DISTRIBUCIÓ FEDERAL, O ALMENYS FEDERALITZANT, DE LA DESPESA PÚBLICA A ESPANYA, REIVINDIQUEM UNA DISTRIBUCIÓ DEL 50-25-25. QUE ÉS T.JNA DISTRIBUCIÓ QUE ELS PAÏSOS NÒRDICS, COM DINAMARCA, JA HAN DEIXAT ENRERA, 1 QUE SE SITUA ENTOR_N DEL 30 % A CADA NIVELE D'ADMINISTRACIÓ. I AIjSCÒ VÓL DIR QUE TANT L'ESTAT COM LES COMUNITATS AUTÒNOMES -LA GENERAII,ITAT EN EL NOSTRE CAS- HAN DE DONAR COMPETÈNCIES I RECURSOS A LES CIUTATS. I HO HAN DE FER PERQUÉ ÉS JUST, PERO TAMBÉ PER UN PRINCIPI D'OPORTUNITAT POLITICA: ACOSTANT EL PODER ALS CIUTADANS, ACOSTANT LA PRESA DE DECISIONS I LA PARTICIPACIÓ DEMOCRÁTICA AL NIVELE MÉS IMMEDIAT -QUE ÉS EL NIVELE MUNICIPALCONTR1BUIREM A ESMENAR EL DESPRESTIGI QUE A TOT EUROPA PATEIX LA CLASSE POLÍTICA. BARCELONA TÉ ELS PROJECTES, TÉ UN PASSAT RECENT QUE L'AVALA, I EN TÉ GANES. CAL QUE L1 DONEM LES EINES PER (IONTINUAR ENDAVANT, PER FER UN SALT MÉS CAP AL FUTUR QUE ÉS SEU. MOLTES GRÀCIES. 5 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4331 Title A name given to the resource Dinar col.loqui. La ciutat en el futur de Catalunya, Espanya i Europa Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Capital del diàleg a la Mediterrània. Ciutats mediterranies. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Cercle Eqüestre, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Competitivitat Finançament Lideratge Infraestructures Territoris Acció política Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-12-13 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1426/19941214d_00662.pdf bcc8da83fbf0de64a65e7692ffa4f5ad PDF Text Text Data: 14.12.94 GUIÓ Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (AB) Visita a l'Institut de Batxillerat "Doctor Puigvert". (c. Coronel Monasterio,1 / passeig de Sant Coloma). 10:00 hores. De cara a la visita de l'Alcalde a l'Institut de Bat¡xillerat "Doctor Puigvert", es fan avinents els aspectes següents: - La presencia a l'Institut "Doctor Puigvert" s'inscriu dins de les visites que l'Alcalde fa periòdicament als centres públics d'ensenyamentl secundan, i es la primera que tindrà lloc el curs 94-95. Les anteriors van ser a l'Institut "Fort Pius" (Eixample) i a l'Institut de la Maternitat (Les Corts), ambdues el passat mes de juny. - És previst que la visita inclogui, per aquest ordre: Breu recorregut per les instal.lacions del centre. - Entrevista a l'emissora de radio de l'Institut. - Intervenció de l'Alcalde davant deis alumnes (*). - Preguntes deis assistents. j (*). Prèviament a les paraules de l'Alcalde, es preveu que intervingui la directora de l'Institut, Maria Serrano. Hi seran presents el regidor de Joventut, Francesc Trillas, i Antoni Santiburcio com a regidor-president del Districte de Sant Andreu. A continuació del guió s'adjunta una propo$ta per a la intervenció de l'Alcalde. (**). S'adjunta també el dossier informatiu trames per l'Area d'Afers Socials i Joventut sobre l'Institut de Batxillerat "Doctor Puigvert" ij la seva relació amb els programes i ajuts que ofereix l'Ajuntament. ,A1 CALDIA ! Re.sais9roi d'Err.vtln 21 DI r 1094 N - 7 9 `-( �De cara a la intervenció de l'Alcalde davant dels alumnes de l'Institut de Batxillerat "Doctor Puigvert", se suggereix tenir en compte els elements següents: 0. Salutació als estudiants i introducció sobre la visita: a). Interés de l'Alcalde a conèixer els estudiants de batxillerat i a explicar-los l'estat de la ciutat i les preocupacions de l'Ajuntament: Vosaltres sou uns barcelonins molt importants; la Barcelona del 2000 sou vosaltres. b). Interés especial a escoltar les opinions i respondre les preguntes deis estudiants: com veieu Barcelona, com la vpleu, qué hi faríeu. c). Referència al barri i districte on es troba l'institut, i a la seva situació i integració en el conjunt de la ciutat. En aquest cas es tracta de la zona del Districte de Sant Andreu llindant amb Santa Coloma de Gramenet. Es podria fer referència a: - Nus de la Trinitat i Ronda de Dalt: exemple de la gran transformació de Barcelona en els últims anys, que ha suposat l'organització de comunicacions i una operació d'ordenació urbana amb un gran parc a l'interior. - Actuacions de millora urbanística' al Districte de Sant Andreu: la més recent, la remodelació del carrer Gran de Sant Andreu. - Projectes de futur: l'operació Sant Andreu-Sagrera, amb un conjunt d'elements importantissims per a la projecció de la ciutat i d'aquesta área de Barcelona en concret: estació del tren d'alta velocitat, creació d'una extensa zona verda i construcció d'habitatges.1 �1. La situació de Barcelona Vinc a parlar-vos de Barcelona, que és la meva feina, del moment que viu la nostra ciutat i que vivim els barcelonins i fies barcelonines. Per parlar de Barcelona, cal, en p ri mer lloc, fer referència al context inte rn acional en què ens trobem. La situació internacional és cada vegada més impo rtan t, i ens condiciona a tots com a ciutadans del món i, sobretot, com a ciutadans europeus. A més, en el cas de Barcelona això és especialment significatiu, perquè la nostra ciutat s'ha guanyat a pols, gràcies a les millores dels últims anys, una posició rellevant: Barcelona té un lloc destacat al mapa, quan quinze anys enrera eren molt pocs els que ens coneixien. a) El context internacional La transformació de Barcelona s'ha produït coincidint amb un món que ha canviat profundament. S'han donat passos ferms en la Unió Europea, tot i que no hi falten algunes tensions. Estem en un mercat únic europeu i, des del punt de vista institucional i polític, ha nascut la unificació d'Europa. Aquesta Unió Europea és a punt d'ampliar-se amb tres nous països (Àustria, Suècia i Finlàndia), i els països del Sud hem de fer sentir la nostra veu. Les ciutats i les regions estem representades en un Comitè específic (impo rt ància que l'Alcalde de Barcelona, en representació de tots els municipis d'Europa, sigui el vice-president del Comitè de les Regions i presideixi el CMRE). En els últims anys, i encara avui, h an canviat i estan canviant moltes coses. Hi ha qui diu que al 1989 van passar tantes coses a tot el món -una de fonamental: va caure el mur de Berlín-, que aleshores Va començar el segle XXI. Els règims comunistes han desaparegut d'Europa, i h an donat lloc a una situació de més llibertat i de més inestabilitat alhora. H an aparegut noves incerteses, perquè ara el món no ens sembla t an segur, i Europa està vivint un seguit de conflictes nacionals cruents, ben a prop de nosaltres.i La guerra segueix a l'antiga Iugoslàvia, malgrat la intervenció de les NNUU i 1'OTAN, i són nombrosos els països que pateixen enfrontaments civils. �Hem de ser capaços de treballar plegats per la pau. En el cas de l'antiga Iugoslàvia, des de Barcelona estem col.laborant amb els ciutadans de Bòsnia, i especialment amb Sarajevo (convois d'ajut humanitari, subministrament de material sanitari i de transport, telèfon lliurat a l'alcalde de Sarajevo...). Vosaltres, que segur que esteu pendents de les notícies i que llegiu els diaris s'han de llegir diaris!-, sabeu que el món está molt canviat i molt trasbalsat alhora, i també podeu contribuir per tal que els problemes deis altres països siguin menys greus: els problemes deis altres són també els nostres. Aquests dies haureu pogut veure o viure les reclamacions que fan moltes persones i entitats perqué les Administracions destinin el 0'7% deis seus pressupostos a la cooperació internacional. Aquesta és una reivindicació que cal atendre, perquè és una fórmula encertada per donar resposta a les demandes d'altres pobles. Des de l'Ajuntament hi col.laborem, i per això tenim un programa que es diu "Barcelona Solidària", que aplega els esforços municipals per ajudar les organitzacions no governamentals i per col.laborar directament amb altres països. Vosaltres també podeu col.laborar, perquè moltes d'aquests organitzacions necessiten voluntaris que els ajudin. El voluntariat és imprescindible. Amb els Jocs Olímpics tots vam veure la seva importáncia, però és necessari que la societat segueixi comptant amb els voluntaris. Vull animar-vos a qué us interesseu per ser voluntaris i col.laboreu amb aquelles entitats que treballen per millorar les condicions d'altres països, o de les persones que a la nostra ciutat, a la nostra societat, demanen una atenció especial. La solidaritat no pot ser un concepte buit. I vosaltres podeu ajudar a omplir-lo de contingut El nostre futur és Europa, però ha de ser una Europa on s'expressin tots els seus pobles amb veu pròpia i on es configuri un marc de relació i de solidaritat entre els ciutadans; una Europa multiracial i multicultural, on les minories siguin respectades i protegides; una Europa conscient de les seves necessitats però també deis problemes d'altres indrets del món. 3 Precisament, aquesta mateixa setmana celebrarem una Conferència que té el nom de "Europa Jove" i que aplegará representants d'entitats juvenils i d'ajuntaments de tot el continent. S'hi parlará de tolerància i deis problemes deis joves, i les conclusions que en surtin ben segur que ens ajudaran a tots plegats. �b) El canvi de Barcelona. La ciutat to rn a a a fr ontar amb entusiasme nous reptes, està engrescada en consolidar les millores que hem aconseguit i segueix generant noves iniciatives. Barcelona ha demostrat la seva capacitat de treballar amb imaginació i fermesa, i ara està decidida a fer-se valer i a desenvolupar nous projectes que permetin millorar la qualitat de vida i el benestar de tots els seus ciutadans. Els anys 90 van començar amb una crisi econòmica molt forta. Aquesta crisi ens va afectar un any després dels Jocs Olímpics, en un moment que la ciutat havia fet l'esforç més important. L'organització dels Jocs Olímpics va ser la gr an excusa per dur a terme una transformació profunda de Barcelona en pocs anys, que resolgués molts dels problemes i mancances que arrossegava la ciutat. Alguns dels principals dèficits han estat superats, avui podem dir que Barcelona és una de les ciutats amb més perspectives de futur. La ciutat, per tant, ha fet front a la recessió perquè ha estat situada en una millor posició de partida i ha refermat 1a seva presència en el món. El 92 va justificar l'impuls que aquesta ciutat necessitava, que tots necessitàvem per encarar el canvi de segle. Hem aconseguit obrir Barcelona al mar (gairebé 5 Km de platges i nous passeigs marítims), connectar tots els racons de la ciutat i millorar el trànsit amb les rondes, tenir més instal.lacions esportives que cap altra ciutat, tenir més places, parcs, jardins i espais públics que ningú, i tenir àrees modernes de la ciutat on abans hi havia deixadesa i marginació. Aquesta transformació ha posat les bases perquè Barcelona superés la crisi. Una crisi que ara està arribant al final: tots els símptomes indiquen que la recuperació és un fet. En el cas de Barcelona, les últimes dades diuen que l'economia de la ciutat haurà crescut, quan acabi aquest any, prop d'un 2'5 per cent, per sobre del 2 per cent que creixerà l'economia espanyola. Aquest creixement tindrà lloc per segon any consecutiu, la qual cosa demostra que B ar celona ha ressistit millor la recessió. �Les previsions per al 1995 també indiquen que l'economia de Barcelona creixerà encara Inés (es calcula que ho farà també en un 2'5%). El fet que l'economia creixi vol dir que també baixarà l'atur. Aquest és el problema més greu de la crisi, i cal superar-lo. Barcelona, per la seva millor posició, ha tingut uns índexs d'atur más 'baixos que a la resta d'Espanya i més propers a la mitjana europea, però cal esmerçar más esforços en aquest sentit. c) La promoció de la ciutat, els preus i les loportunitats per als joves Aquests esforços s'han de concentrar en la promoció de la ciutat com a centre econòmic, industrial i de serveis, aprofitant les moltes possibilitats que tenim. Aquestes possibilitats estan a la ciutat, pe/6 també a la seva área metropolitana. Hem de comptar amb les noves infrastructures que hem creat, i tirar endavant els nous projectes. Entre aquests projectes es ,troben el Pla del Delta del Llobregat, la finalització de la reforma del Port i la seva ampliació, l'estació de la Sagrera, les noves millores urbanístiques, la consolidació de la indústria i de sectors com els serveis i les oficines, el comerç i la promoció de Barcelona en tots aquests àmbits. Es tracta de fer de Barcelona una ciutat més competitiva. Aquests conceptes econòmics poden semblar-vos una mica complicats i potser una mica llunyans, però d'ells depenen moltes coses, també el vostre futur com a ciutadans i com a persones que han de viure i treballar a la ciutat. Segurament, també pensareu que Barcelona és ara una ciutat massa cara i que costa trobar-hi oportunitats. En els darrers anys, la ciutat -i el país- s'han encarit. S'han encara perquè valen más, perquè ofereixen más, perquè són Inés atractives. Això té, però, els seus efectes negatius, sobretot per als joves, i per als joves quan han de buscar un pis. Durant els darrers anys els preus de l'habitatge han anat pujant. L'actuació municipal, tant la que fa directament l'Ajuntament com en col.laboració amb altres administracions, ha estat encaminada a posar más oferta al mercat per tal de fer-los baixar, tot i que Barcelona é§ una ciutat molt densa i amb poc sòl disponible. Això és el que hem fet i estem fent: fer el sòl més accessible amb les rondes, fer un pla d'hotels, fer un pla de pàrquings. �Ara els preus estan baixant, i en bona part gràcies a qué s'ha inventivat l'increment de l'oferta i a qué s'han fet algunes operacions del que en diem habitatge assequible. El que passa és que la legislació no está en les nostres mans. Els grans plans d'habitatge estan en mans de la Generalitat. El más cert és que els plans que han fet fins ara no han afavorit gaire la ciutat de Barcelona. La llei d'arrendaments urbans, però, afavorirà l'habitatge de lloguer, que és la fórmula que haurien d'utilitzar els joves mentre no estabilitzen la seva situació. 1 pel que fa a l'ocupació, está ciar que tróbar una bona feina no és fácil. Però el problema de l'atur juvenil a Barcelona no es tan greu com ho era abans. Tenint en compte que la vostra és una gentració nombrosa, tot i que cada vegada en sou menys, heu de competir per un nombre limitat de llocs de treball qualificats. Per?) jo confio que la millora de la situació económica de la ciutat i els canvis que s'estan produint en el sistema educatiu contribuiran a facilitar la vostra inserció gradual en el mercat laboral. Aquesta inserció ja s'està veient afavorida per les noves modalitats de contractació, que precisament serveixen I per iniciar determinats col.lectius de joves en el món laboral. Aquestes mesures coincideixen amb la millora de la situació económica. Un bon sistema d'informació de les oportunitats que hi ha per als joves, com el que posem al vostre servei des de l'Ajuntament, també és important en aquest sentit. Cal utilitzar aquests serveis. És evident que la condició més important és una bona formació, i ara les possibilitats que obre la reforma educativa i la transformació deis estudis universitaris i de la formació professional afavoreixen molt aquest aspecte. També cal, però, tenir en compte alternatives. Per exemple, hi ha una possibilitat que s'utIlitza poc i que sol donar bons resultats: em refereixo a l'autoocupació, a establir-se pel seu compte, pel vostre compte. La ciutat ajuda els qui volen muntar petites empreses. d. Els reptes de futur, el paper deis joves i el civisme Aquesta és una idea important: la ciutat ajuda, té possibilitats i ofereix solucions. �Molts diuen que a la gran ciutat tot són problemes, però el cert és que la majoria de les persones viuen en ciutats. I si hi viuen és perquè a la ciutat és on es troben más oportunitats, més oferta cultural i d'oci, més i millor de la majoria de les coses que ens agraden i que volem. També hi ha problemes, evidentment, però la ciutat té la capacitat de trobar solucions per a aquests problemes. És important que ens fixem en els problemes que tenim, però també en els que hem estat capaços d'anar solucionant. El que cal és que la ciutat tingui una veritable capacitat de decisió i disposi de recursos per treballa r. És per aixj que a Barcelona volem tenir una Carta Municipal. La ciutat té futur, i el futur de Barcelona és molt engrescador. En els últims anys hem aconseguit una ciutat millor, i això ningú no ho discuteix. Hem de seguir treballant-hi, per?) també hem de gaudir de la nostra ciutat. Gaudirne i respectar-la. De cara al futur més limmediat, tenim el desafiament -i la gran oportunitat- de gaudir de la ciutat que hem transformat. En aquests moments, els reptes de futur que la ciutat s'ha plantejat i que afecten més la nostra vida de cada dia són, entre d'altres, els següents: - Qualitat de vida: menys soroll, más espais verds i platges, més transport públic, més carril bici, más i millor utilització deis serveis. - Manteniment de la ciutat transformada. - Més neteja: estem millor que no estáveni i millor que altres ciutats, però cal un implicació més gran dels ciutadans. i - Més cultura: la cultura segueix sent unai de les nostres prioritats. Hem obert el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona a la Casa de la Caritat, ben aviat inaugurarem el MACBA i algunes sales del MNAC, el Monestir de Pedralbes acollirà noves col.leccions, el Liceu tornarà a ser un dels principals centres d'òpera d'Europa, i l'Auditori serà un actiu centre musical. Per fer possible tot això cal que les administracions i la societat treballem conjuntament. La capitalitat cultural ens, ha d'ajudar a fer tot això possible i vosaltres també. Perquè els joves sou l'actiu més important que tenim les ciutats i els pobles i perqué la cultura ens fa más llhares. �La cultura i el civisme són la base de la convivència i el factor principal perquè la ciutat sigui un conjunt plural, en què la tolerància i el respecte siguin els elements compartits per tothom. Barcelona ha aconseguit millores molt importants; es pot dir que tenim més urbanisme, però que ens falta més urbanitat. Els últims temps ens h an fet més cívics i més conscients de les condicions necessàries per a la convivència, però, precisament perquè hem millorat en molts aspectes, cal que ens esforcem en aquest sentit. I esforçar-se vol dir defensar els drets que tots tenim, però també assumir i comprometre's amb els deures que la ciutat i la societat necessiten de cadascú de nosaltres. Aquest és un repte de futur, i vosaltres heu de prendre la paraula per complir-lo. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4332 Title A name given to the resource Visita a l'institut de batxillerat "Doctor Puigvert" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Institut de Batxillerat doctor Puigvert, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Infraestructures Globalització Relacions Internacionals Benestar Social Competitivitat Territoris Acció política Model social Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-12-14 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1427/19941214d_00664.pdf 48d7273daa1f30ae4e1bc0243a14f298 PDF Text Text La ciutat, agent i escenari de la comunicació (Conferència inaugural a la Facultat de Periodisme de la Universitat Ramon Llull, 14 de desembre de 1994) 1 l—" VULL AGRAIR A LA FACULTAT DE PERIODISME DE LA UNIVERSITAT RAMON LLULL LA SEVA INVITACIÓ A PRONUNCIAR AQUESTA CONFERÈNCIA INAUGURAL. PER A MI CONSTITUEIX UNA DOBLE SATISFACCIÓ SER AVUI ENTRE VOSTÈS. EN PRIMER LLOC, PERQUÈ LES QÜESTIONS ,,RELACIONADESSAMB L INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ -QUE CADA DIA QUE PASSA OCUPEN UN LLOC MÉS CENTRAL EN LA NOSTRA SOCIETAT, UNA y'^t SOCIETAT QUE POT SER DEFINIDA JA COM LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ- FA TEMPS QUE M'INTERESSEN, PERSONALMENT 1 COM A ALCALD D'AQUESTA CIUTAT. I EN SEGON LLOC, PERÒ NO MENYS IMPORTANT, PERQUÈ LA INSTAL • ACIÓ D'UNS ESTUDIS UNIVERSITARIS EN AQUESTA ANTIGA CASA DE LA CARITAT CONSTITUEIX UN PAS.ENÇAVANT MÉS EN UNA r _ POLÍTICA QUE HEM IMPULSAT DES DE L'AJUNTAMENT I QUE ÉS LA DE CONVERTIR EL RAVAL EN UN POTENT CENTRE CULTURAL I IJNIVEÏRSITARI. ^fln.v^, BEN AVIAT, AMB L'ACABAMENT DE LES OBRES DEL ti^L MACBA I DE LA PLAÇA QUE HI HA AL DAVANT, TINDREM JA EN MARXA ALGUNES DE LES PECES CENTRALS D'AQUELL PROJECTE QUE ES VA COMENÇAR EN ÈPOCA DEL MEU ANTECESSOR, NARCÍS SERRA, I QUE EN VAM DIR "DEL LICEU AL SEMINARI". UN PROJECTE DE TRANSFORMACIÓ DEL RAVAL, QUE VOLEM QUE TINGUI, QUE TINDRÀ UNS EFECTES DE METÀSTASI POSITIVA, DE CONTAMINACIÓ POSITIVA, SOBRE L'ENTORN. LA PRESÈNCIA D'UNA ACTIVA VIDA ESTUDIANTIL SE SUMARÀ ALS ESFORÇOS QUE, DES DEI, DISTRICTE I EN COL.LABORÀCÍÓ AMB EL SECTOR PRIVAT, ES FAN PER DUR A TERME UN DELS CANVIS MÉS DIFÍCILS, DE MES GRAN ABAST, PERÒ TAMBÉ DE MÉS PROFUNDITAT QUE S'HAN PORTAT A TERME A BARCELONA EN ELS ÚLTIMS QUIÑZF, ANYS. �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA LA TRANSFORMACIÓ, SILENCIOSA PERÒ CONSTANT, POTSER NO MOLT ESPECTACULAR PERÒ IMPARABLE, DE LA CIUTAT VELLA ÉS UNA DE LES ACTUACIONS QUE MES M'ENORGULLEIXEN COM A ALCALDE. LA REALITAT DEL CCCB, A LA QUAL SE SUMA DES D'ARA LA FACULTAT DE PERIODISME DE LA RAMON LLULL I EL DESENVOLUPAMENT DEL CIDOB -I EN UN FUTUR ESPEREM QUE NO GAIRE 4.,LUNYÁ. LA FACULTAT DE GEOGRAFIA I HISTORIA DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA-, VOMENÇA A FER REALITAT EL SOMNI DE CAPGIRAR LA SITUACIÓ DE MAR INALITAT I DE EGRADACIÓ CREIXENTS QUE PATIA EL RAVAL I QUE SEMBLAVA TAN DIFÍCIL D'ATURAR. 1 L'HEM AM:1,MM, ESPCWANT--LO, FENT-LO RESPIRAR, DONANT-HI ENTRADA AL SOL. ENDERROCANT LES CASES VELLES I CONSTRUINT-NE DE NOVES, PERQUÈ ELS VEÍNS'NO HAGUESSIN DE DEIXAR EL BARRE PORTANT-HI SABA NOVA, LA VIDA NOVA QUE Hl HEU DE DONAR ELS ESTUDIANTS. AQUESTA ÉS LA NOSTRA APOSTA, I JO VULL AGRAIR ALS RESPONSABLES DE LA UNIvERsrrAT RAMON LLIllí QUE L'HAGIN FETA SEVA. CREC, A MÉS, QUE LOPORTUNITAT D'AQUESTA APOSTA PEL RAVAL TINDRÁ UN EFECTE DESITJABLE SOBRE LA NOVA FACULTAT DE IERIODISME, EN TANT EN QUANT LA CENTRALITAT URBANA CONSTITUEIX UNA LOCALITZACIÓ PRIVILEGIADA PER A LA COMUNICACIÓ, SI ESTEM D'ACORD QUE LA CIUTAIT ÉS COMUNICACIÓ, ÉS INNEGABLE QUE EL CENTRE ATORGAUNPLUS»JN ESCREIX, A AQUESTA FACILITAT DE COMUNICACIÓ. LA C1UTAT, LLOC DE COMUNICACIÓ Jo SEMPRE HE DEFENSAT EL VALOR QUE TENEN ¡LES CIUTATS COM A LLOC PRIVILEGIAT D'INTERCANVI. D'INTERCANVI DE MERCADERIES, PERÒ TAMBÉ D'INTERCANVI D'IDEES. ^ "J 2 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA • ,J-://‘,/g r7 D'INTERCANVI, EN DEFINITIVA, D'INFORMACIÓ. LES CIUTATS NEIXEN D'AQUESTÁ NECESSITAT HUMANA D'INTERCANVI. EL COR DE LES CIUTATS DE LA NOSTRA CIVILITZACIÓ CLÀSSICA, LA CIVILITZACIÓ GRECO-ROMANA, EL CONSTITUEIX L'ÀGORA, EL FÓRUM, UN LLOC DE MERCAT, D'INTERCANVI DE PRODUCTES, PERÒ TAMBIUN LLOÇ DE TROBADA, DE DISCUSSIÓ, DE DEBATPOLÍTIC CIUTADÁ. LES CIUTATS SEMPRE HAN ..I _ ACOMPLERT AQUESTA I:UNCIÓ, SI NO DEIXEN DE SER LLOCS D'ATRACCIÓ DE LA GENT I DE LES IDEES. / i!„.„,„) I HE DEFENSAT, I DEFENSO, FINS I 'I'OT UNA CERT. 'D RANCIA D'AQUESTA INF'ORMACIÓ. ÉS VERITAT, POTSER, QUE AVUI VIVIM ENVOLTATS D'UN EXCÉS D'INFORMACIÓ QUE A VOLTES SEMBLEM INCAPAÇOS D'ABSORBIR, D'ASSIMILAR , PERO JO PREFEREIXO LA REDUNDÀNCIA D'INFORMACIÓ A LA POBRESA D'INFORIvIACIÓ. I AQUESTA CAPACITAT D'OFERIR INFORMACIÓ, D'OFERIR FIINESTRE S OBERTES A LA CREACIÓ, AL DIÀLEG, A L'APROFUNDIMENT CULTURAL, NOMÉS PODEN DONAR-LA LES CIUTATS. LA MULTIPLICACIÓ DELS CONTACTES SIGNIFICA MULTIPLICAR LES OPORTUNITATS PER A LA CREATIVITAT. LA DENSI;A\ URBANA HA DE SER VISTA, EN AQUEST SENTIT, COM UNA OPORTUNITAT -SEMPRE QUE NO S'ARRIBI, BEN EI\ITÉS, A UNES DESECONOMIES D'ESCALA, •-. AL CAOS DISGREGADOR QUE CARACTERITZA LES GRANS MEGALÒPOLIS DEL 'IERCER MÓN. BARCELONA, CIUTAT CULTURAL EUROPEA BARCELONA HA FET EN ELS DARRERS ANYS UNA APOSTA CLARA PER SER UNA DE LES CIUTATS QUE PESIN CULTURALMENT A EUROPA. ESTEM ENLLESTINT, O RENOVANT, UN SEGUIT DE GRANS INFRASTRUCTURES CULTURAL S QUE ENS HAN DE PERMETRE SITUAR- 3 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALINA NOS DINS DELS GRANS CIRCUITS D'INTERC CULTURAL QUE FUNCIONEN AVUI A EUROPA I AL MÓN SENCER. SENSE UN CENTRE DE CULTURA CONTEMPORÁIiIIA COM EL QUE JA TENIM, NO PODEM 1 PORTAR -NI EXPORTAR- LES GRANS PRODUCCIONS QUE ES FAN AL CENTRE POMPIDOU O AL PALAU GRASSI DE VENECIA , SENSE UN AUDITORI CAPAÇ, NO PODEM FER VENIR LES GRANS ORQUESTRES INTERNACIONALS, NI PODREM CONSOLIDAR EL NIVELL INTERNACIONAL DE LA NOSTRA OBC. SENSE LICEU DOTAT DELS ÚLTIMS AVENÇOS TÈCNICS I DE L'ESPAI SUFICIENT, NO PODREM FER VENIR NI FER ANAR LES GRANS PRODUCCIONS OPERÍSTIQUES QUE ES FAN A LA SCALA, EL COVENT GARDEN O LA MONNAIE. I SI NO DONEM AL TEATRE LLIURE VESPAI QUE ES MEREIX EN EL PALAU DE L'AGRICULTURA, FAREM DIFÍCIL LA CONTINUÏTAT D'UN ALT NIVELL COM EL QUE HAVIEN ACONSEGUIT FABIÀ PUIGSERVER I LLUÍS PASQUAL. LA CAPITALITAT EUROPEA DE LA_CULTURA -ÉS A DIR, ACONSEGUIR LA NOMINACIÓ PER A L'ANY 2001 D'ALEÓ QUE EN PROPIETAT S'ANOMENIk LA CIUTAT EUROPEA DE LA CULTURA- ÉS UN FACTOR DE PRESENCIA I DE COMPETITIVITAT INTERNACIONAL COM A CIUTAT. PERQUE AVUI LES CIUTATS NO EN TENEN PROU ÁLMB SER ACTIUS CENTRES FINANCERS O COMERCIALS. ELS CAL TAMBÉ SER ACTIUS CULTURALMENT. PARÍS -MIMADA PER UNA POLÍTICA GOVERNAMENTAL DE GRANDEUR- 110 HA ENTES PERFECTAMENT, I HA INCREMENTAT, AME OPERACIONS COM EL GRAN LOUVRE O LA GARE D'ORSAY, LA SEVA GRAN CAPACITAT D'ATRACCIÓ. A BARCELONA ELS RECURSOS SÓN ELS QUE SÓN -I ARA, GRÀCIES A LA LLEI DE MECENATGE, S'OBREN NOVES POSSIBILITATS- PERÒ NO RENUNCIEM A LA NOSTRA AMBICIÓ. I, COM JA VAM FER QUAN ESTÀVEM PENDENTS DE LA NOMINACIÓ COM A SEU DELS JOCS OLIIVIPICS DEL 1992 (SE'N RECORDEN?), NO ESPERAREM NI SUPEDITAREM LA 4 �o Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA NOSTRA AMBICIÓ DE CAPITALITAT CULTURAL AL FET QUE GUANYEM O NO LA NOSTRA CANDIDATURA PER AL 2001.-ÁmB DENOMINACIÓ O SENSE, BARCELONA ENTRARÁ AL SEGLE XXI COM UNA DE LES GRANS CIUTATS EUT L'APOSTA DE LA CANDIDATURA DE . BARCELO PEES DE LA CULTURA. _SERA_PRECISAMENT PER LA COMUNICACIÓ, PER LES NOVES FORMES D'EXPRESSIÓ CULTURAL QUE TENEN EL SEU • VEHICLE EN ELS MITJANS ÁLIMO— VISUALS, AMB LA IDEA QUE EUROPA S'EXPRESSI CULTURALMENT APROFITANT LA PLATAFORMA QUE LI OFEREIX BARCELONA I MITJANÇANT LES NOVES TECNOLOGIES. EN LA FITA DEL 2001, BARCELONA ASPIRA A CIDNIRIBUIR A LA CREACIÓ D'UN DIÁLEG INTEREUROPEU, A LA DEFINICIÓ D'UNS ELEMENTS CULTURALS COMUNS QUE SIGUIN ALA BASE DE LA NOVA IDENTITAT EUROPEA. ÉS A LES 1 CIUTATS QUE ES FAN ELS CIUTADANS , I SOM LES CIUTATS QUE HEM D'iVROFITAR—NOS DEL FET QUE PARLEM, PER DAMUNT DELS IDIOMES DISTINTS, UN LLENGUATGE COMÚ, 1PER CONSTRUIR AQUESTS ELEMENTS D'ENTESA, D'INTEGRACIÓ. HI HA UNS CODIS, UNES MANERES DE PRODUIR—SE I D'ENTENDRE LES COSES, QUE SÓN COMUNS A TOTES LES CIUTATS EUROPEES. I Hl HA UNES COMPLICITATS QUE SALTEN PER DAMUNT DE LES BARRERES, A VEGADES SEMBLA QUE INFRANQUEJABLES, DE LES IDENTITATS NACIONALS I ESTATALS , No ÉS CAP ATZAR QUE, EN ACABAR LA SEGONA GUERRA MUNDIAL, A L'HORA DE TENDIR PONTS ENTRE PAÏSOS FINS FEIA POC MORTALMENI1 ENFRONTATS, ES RECORREGUÉS A L'INSTRUMENT DE L'AGERMANAMENT ENTRE CIUTATS: QUAN UN FRANCÉS I UN ALEMANY DEIXAVEN DE SER UN FRANCÉS I UN ALEMANY PER. PASSAR A SER UN CIUTADÀ DE Lió I UN CIUTADÀ DE COLONIA, L'ENTESA ERA, INDUBTABEEMENT, MÉS FÁCIL. 5 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA BARCELONA, CAPITAL DE LA MEDITERRÀNIA AQUESTA CAPACITAT DE DIÀLEG VOLEM POTENCIAR-LA MOLT PARTICULARMENT A L'ALTRE ÀMBIT PRIVILEGIAT DE LA NOSTRA PROJECCIÓ COM A CIUTAT: LA MEDITERRÁNIA, D'AQUÍ A POC MÉS DE DOS MESOS, EL 8 I 9 DE MARÇ, SE CELEBRARÁ A BARCELONA -PER INICIATIVA NOSTRA, DE LA QUili HEM FET PARTÍCIPS EL CATRE, HAIFA, MARSELLA, ROMA I TUNIS- UNA CONFERENCIA DE CIUTATS MEDITERRÀNIES, QUE ÁPLEGARA, A MES DELS ALCALDES, INTEDLECTUALS3.- UMVERSITARIS I EXPERTS EN AFERS _ . DE COOPERACIÓ. LA INTENCIÓ BÁSICA DE LA CONFERENCIA ÉS SUBRATLLAR EL PAPER QUE LES CIUTATS PODEM TENIR EN LA RECOMPOSICIÓ DEL DIÁLEG INTERCULTURAL I INTERRELIGIÓS A CAREA MEDITERRÀNIA, SENSE EL QUAL NO PODREM CONJURAR L'AMENAÇA D'UNA EXPLOSIÓ DE DESCONTENTAMENT A LA RIBERA SUD -ON ELS PROBLEMES DE CREIXEMENT DEMOGRÀFIC, D'EMIGRACIÓ I DE CANALITZACIÓ D'AQUEST DESCONTENTAMENT SOCIAL CAP A L'INTEGRISME RELIGIÓS S'ACCENTUEN. EN EL CAMÍ CAP A L'EVITACIÓ DEL CONFLICTE, COM JA VA PASSAR EN EL PROCÉS DE HELSINKI CAP A LA INSTITUCIONALITZACIÓ DE LA CSCE, ÉS BÁSICA LA PROMOCIÓ DEL DIÀLEG, DE L'INTERCANVI, DEL CONTACTE. I ílS JUSTAMENT AQUÍ QUE LES CIUTATS PODEM FER UNA MICA DE XARXA DE SEGURETAT DE TOT EL PROCÉS. AQUEST PAPER DE CAPITAL DE LA MEDITE A QUE BARCELONA TÉ EN L'ÀMBIT ECONÓMIC I CULTURAL -N'ÉS, DE TOTES LES RIBERENQUES, LA CIUTAT MÉS IMPORTANTES VEURÀ REFORÇAT L'ANY QUE VE, QUAN BARCELONA ESDEVINDRÁ A MES LA CAPITAL POLÍTICA DEL MEDITERRANI, ARRAN DE L'ACCEPTACIÓ, PER PART DEL GOVERN ESPANYOL, DE L'OFERIMENT DE BARCELONA A ACOLLIR ALGUNES DE LES REUNIONS DE NIVELE GOVERNAMENTAL QUE TINGUIN LLOC DURtANT LA PRESIDENCIA ESPANYOLA DE LA UNIÓ EUROPEA I, MÉS CONCRETAMENT, LA QUE S'HA ANUNCIAT JA A LA CIMERA D'ESSEN 6 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA I QUE APLANARÀ EL CAMI CAP A LA DESITJADA I NECESSÀRIA CONFERÈNCIA,-- DE SEGURETAT I COOPERACIÓ A LA MEDITERRÀNIA. UNA IDEA, AQUESTA, QUE VA PROPOSAR LA DIPLOMÀCIA ESPANYOLA, I L'ALESHORES MINISTRE D'AFERS EXTERIORS, FRANCISCO FERNÁNDEZ ORDÓÑEZ, ARA FA QU4TRE ANYS I QUE, DESPRÉS DE VEURE'S INTERROMPUDA PER LA GUERRA DEL GOLF, RENEIX ARA AMB NOVA FORÇA. LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ EN LA CIMERA ANTERIOR A ESSEN, QUE VA SER LA DE CORF, A FINALS DE JUNY, ES VA PRESENTAR L'INFORME DE LA COMISSIÓ BANpEMANN SOBRE LA SOCIETAT DE LA ........_.INFORMACIÓ. AQUESTA COMISSIÓ, DE LA QUAL VAIG TENIR LA SORT DE SER CRIDAT A FORMAR PART, VA DESENVOLUPAR EL CAPÍTOL DEDICAT A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ DEL LLIBRE BLANC DE DELORS tÉS A DIR, EL LLIBRE BLANC SOBRE COMPETITIVITAT, CREIXEMENT I OCUPACIÓ, ENl QUÉ AQUEST GRAN CONSTRUCTOR DE L'EUROPA COMUNITÀRIA QUE HA ESTAT JACQUE1 DELORS DEFINIA ELS DESAFIAMENTS I ..... ......... APUNTAVA LES RESPOSTES QUE CALIA DONAR PER FER COMPATIBLES A EUROPA EL CREIXEMENT ECONÒMIC, LA COMPETITIVITAT INTERNACIONAL I LA CREACIÓ D'OCUPACIÓ. ES A DIR, LES GRANS QÜESTIONS QUE DETERM IN ARAN EL FUTUR DE LA U NI Ó, AIXÍ COM LA SEVA CAPACITAT, ALS ULLS DELS SEUS CIUTAt)ANS, DE SER UNA FONT DE BENESTAR I PROGRÉS. EN AQUESTA NOVA EUROPA, I EN EL NOU CONTEXT INTERNACIONAL, CADA COP MÉS INTERDEPENDENT I CADA COP MÉS COMPETITIU, I N QUÉ ENS MOVEM, LA INFORMACIÓ HI TÉ UN PAPER BÀSIC. 7 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALINA LES PROPOSTES DE LA COMISSIÓ BANGEMANN INTENTEN ABASTAR UNA SERIE D'OBJETIUS MACROECONÒMICS, COM SÓN ARA UNA MÉS ORAN COMPETITIVITAT INDUSTRIAL, LA PROMOCIÓ DE LA CREACIÓ D'OCUPACIÓ 1 NOVES FORMES D'ORGANITZACIÓ DEL TREBALL, MILLORES EN LA QUALITAT DE VIDA I EN EL MEDI AMBIENT. AQUESTS OBJECTIUS INCLOUEN TAMBÉ UNA RESPOSTA A LES NECESSITATS SOCIALS I UNA MES GRAN EFICÀCIA EN LA PRESTACIÓ DELS SERVEIS PÚBLIC S. EL GRAN DESAFIAMENT PER A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ DEPENDRÀ DE LA NOSTRA CAPACITAT D'INTRODUIR, EXPERIMENTAR I DESENVOLUPAR A GRAN ESCALA AQUESTES NOVES APLICACIONS, LES NOVES TECNOLOGIES DE SER VISTES COM UN MITJÀ PER A MILLORAR L'EFICÀCIA I COM UNA VIA PER A CREAR NOVES OPORTUNITATS PER ALS CIUTADANS. LA TECNOLOGIA DE LA INFORMACIÓ NO NOMÉS ÉS APLICABLE DE FORMA PASSIVA A LA MANERA D'OPERAR D'UNA EMPRESA, SINÓ QUE ÉS TAMBÉ UN CATALITZADOR PER A UNA REORGANITZACIÓ MÉS AMPLIA. LES AUTOPISTES DE LA INFORMACIÓ HAN DE PERMETRE UN ACCÉS ÁGIL, RÀPID I MAJORITARI A LA INFORMACIÓ, I HAN DE PERMETRE, AL MA1ÉIX TEMPS, DIBUIXAR LA UTOPIA D'UNA SOCIETAT MÉS LLIURE, EN TANT EN QUANT SERÁ UNA SOCIETAT MÉS INFORMADA I UNA SOCIETAT MÉS DESCENTRALITZADA, ON EL PODER DE DECISIÓ FACILITAT PER UN MÉS GRAN ACCÉS A LA INFORM.:1\.' CIÓ- SERÁ MÉS PROPER AL CIUTADÀ. AQUEST NOU SALT ENDAVANT TECNOLÒGIC, QUE TINDRÀ UNES REPERCUSSIONS INNEGABLES SOBRE LA NOSTRA SOCIETAT, NO 1-IAURIA DE DEIXAR-SE ÚNICAMENT AL LLIURE JOC DEL MERCAT, PERQUÉ CAL QUE TINGUEM MOLT EN COMPTE LES SEVES IMPLICACIONS SOCIALS I TERRITORIALS -I, MOLT 44 PARTICULAR, L'ACCÉS DEMOCRÀTIC A LES NOVES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I L2k TRANSMISSIÓ DE DADES. ÉS AQUÍ ON 8 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA LES CIUTATS TENIM MOLT A DIR, JA QUE EL 80 % DE LA POBLACIÓ EUROPEA ES CONCENTRA A LES CIUTATS. EN EL SI DE LA COMISSIó BANGEMANN, VAIG PROPOSAR QUE LES CIUTATS SIGUIN ELS NÒDULS DE LA XARXA, PERQUÉ SÓN DE FET ELS LLOCS ON ES CONCENTREN ELS USUARIS I ELS SERVIDORS. PERQUÈ, DE FET, ES PARLA MOLT DE LES AUTOPISTES DE LA INFORMACIÓ, PERÒ NO GAIRE DELS SEUS CARRER. HEM D'ARRIBAR A LES PORTES I A LES ESCALES DELS CIUTADANS. PER A ACONIEGUIR-HO, HEM DE TREBALLAR CONJUNTAMENT. I ÉS PER AIXÒ QUE, MÉS QUE D'AUTOPISTES DE LA .INFORMACIó, ÉS IMPORTANT PARLAR DE SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ. LA COMISSIÓ BANGEMANN VA ESTABLIR ALGUNES OBLIGACIONS PER ALS CONSUMIDORS I PER A MILLORAR LA QUALITAT DE VIDA. EL TE ET'REBALL AJUDARÀ A PROMOURE LES CONNEXIONS ELECTRÒNIQUES AMB EL MÓN PROFESSIONAL, AMB INDEPENDENCIA DEL SISTEMA UTILITZAT. EN AQUEST SECTOR SORGEIXEN ALGUNS PROBLEMES DERIVATS DEL FET QUE LES POSSIBILITATS DE CONNEXIÓ SÓN ENCARA ESTRETES, I QUE TINDRAN UN EFECTE INDIRECTE SOBRE LA LEGISLACIÓ LA 3ORAL I DE LA SEGURETAT SOCIAL. L'APRENENTATGE A DISTANCIA EXIGEIX LA CR*ACIÓ DE CENTRES D'ENSENYAMENT A DISTANCIA (COM ACABA D'OCóRRER AMB LA CREACIó DE LA UNIVERSITAT OBERTA PER PART DE LA GENERALITAT) PER AL PúBLIC, LES GRANS EMPRESES I LES ADMINISTRACIONS PUBLIQUES , UNA XARXA DE BANDA AMPLA I ALTA DEFINIC4IÓ TRANSMETRÀ SERVEIS MULTIMEDIA INTERACTIUS I CONNECTARÀ SENSE RESTRICCIONS UNIVERSITATS I CENTRES D'INVESTIGACIÓ A TOTA EUROPA. SISTEMES TELEMÀTICS D'ABAST EUROPEU DIRIGIRAN EL TRÀNSIT PER CARRETERA 1 ALTRES SERVEIS DE IR!ANSPORT. 9 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA BARCELONA, DES DE LA RECUPERACIÓ DE LA DEMOCRÀCIA MUNICIPAL, S' HA DESTACAT PER LA SEVA CAPACITAT DE REFLEXIÓ ACTIVA SOBRE EL FET URBÀ, I PER LA SEVA CAPACITAT DE GENERAR PROPOSTES DE FUTUR PER A LES NOSTRES CIUTATS. EL "MODEL°' BARCELONA QUE VA CRIS'IRAL •LITZAR ENTORN L'ORGANITZACIÓ DELS JOCS OLÍMPICS DE 1992, CONSTITUEIX UNA APOSTA PER LA dIUTAT COM A LLOC DE DIÀLEG I DE CREACIÓ. BARCELONA NO PARLA DELS PROBL MES DE LES CIUTATS, SINÓ DE COM CONTRIBUIR, DES DE LA SEVA PROPIA EXPERIENCIA, A TROBAR LES SOLUCIONS A AQUESTS PROBLEMES -UNES SOLUCIONS QUE SÓN 1 BÀSICAMENT, URBANES- I A ENCARAR ELS NOUS REPTES QUE LA TECNOLOGIA POSA AL NOSTRE DAVANT. LES NOVES TECNOLOGIES DE LA COMUNICACIó HIAN DE FER POSSIBLE, PER EXEMPLE, UN ÚS MÉS RACIONAL DE LA CIUTAT, HAN D'AJUDARi-NOS A ADMINISTRAR ADEQUAMENT UN BÉ ESCÀS COM ÉS L'ESPAI URBÀ. EN TENIM UN EXEMPLE EN L'EXPERIÈNCIA QUE COMENCEM A APLICAR ARA A LA CIUTAT VELEN EL PROJECTE GAUDÍ, QUE PERMET UN ACCÉS INTEL .L1GENT A CERTES ZONES DEL DISTRICTE. PER ACABAR, EM SEMI3LA IMPORTANT SUBRATLLAR QUE LES NOVES TECNOLOGIES HAN DE SERVIR PER REFORÇAR LA NOSTRA PROPOSTA ICE CIUTAT HUMANA, EN QUÉ LA MESCLA D'USOS -I NO L'ESPECIALITZACIO ZONAL- ENS PERMETI D'EVITAR LA DERIVACIÓ CAP A UNA EXAGERACIÓ ADDICIONAL DEL MODEL DE CIUTAt NORD-AMERICANA, ON ARA -GRÁCIES PRECISAMENT A LES NOVES TECNOLOGIES DE Lri COMUNICACIÓ- ES FAN CENTRES DE TREBALL EN EL MIG D'ENLLOC, 1 ES CREU POSSISLE PODER PRESCINDIR TOTALMENT DE L'ENTORN URBÀ CLÀSSIC, CADA COP MÉS ABANDONAT A LA SEVA PROPIA SORT. EL REPTE DE LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ ÉS FER UNA SOCIETAT MÉS BEN COMUNICADA, PERO NO PAS UNA SOCIETAT COMPARTIMENTADA I ATLUDA. MOLTES GRÀCIES. lo � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4333 Title A name given to the resource Conferència ”La ciutat, agent i escenari de la comunicació” Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Facultat de Periodisme de la Universitat Ramón Llull Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Comunicació Mitjans de comunicació Competitivitat Cultura Societat de la informació Model social Barcelona Ciutats Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-12-14 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1428/19941216d_00665.pdf 4e1471007ba65a5b4f09b3b1d5274ec5 PDF Text Text Data: 16.12.94 GUIÓ Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (AB) Conferència "Europa Jove" 18:30 hores. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. De cara a l'assistència de l'Alcalde a la Conferència "Europa Jove", es fan avinents els aspectes següents: - La presència de l'Alcalde tindrà lloc en l'acte públic en què José Maria Mendiluce, diputat al Parlament Europeu, pronunciarà una conferència{° sobre "Els desafiaments de la intolerància en el segle XXI". - En l'acte está prevista la intervenció de l'Alcalde per fer una breu alocució als assistents i presentar José Maria Mendiluce. - Hi assistiran els participants en la Conferència "Europa Jove", així com d'altres convidats, representants de diferents entitats i organitzacions. (*). A continuació del guió s'adjunta una proposta per a la intervenció de l'Alcalde. La Conferència "Europa Jove" Promoguda per l'Ajuntament de Barcelona i là FEMP, la Conferència "Europa Jove" es desenvolupa els dies 16 i 17 de desembre. Compta amb el suport de la Comissió de les Comunitats Europees, de l'Instituto de la Juventud del Ministeri d'Afers Socials, del grup Eurociutats i del Youth Forum. La Conferència aplega al voltant d'un centenar de persones, entre responsables tècnics i polítics en matè ri a de joventut de ciutats europees i representants d'associacions i entitats juvenils. El seu objectiu és la reflexió i el debat sobre la impo rt ància de la dimensió local dels programes adreçats als joves. La Conferència se celebra a punt d'entrar al 1995, quan s'acompliran deu anys de la celebració a Barcelona de l'Any Internacional de la Joventut¡i del Congrés Mundial de la Joventut. Í Entre les més de quaranta ciutats representades ets troben les que han destacat per la promoció de plans específics per a la joventut i el paper innovador que han tingut en aquest sentit. També hi seran presents una vintena de ciutats espanyoles, entre les quals es co s ',. una més llarga i consolidada trajectòria en polítiques de joventut t da ' _ j r: 1994 �Els aspectes que es desenvoluparan durant la Conferència inclouen: - La implicació deis joves en la construcció de les societats europees del segle XXI - L'impacte del procés d'unió europea en la vida I condicions deis joves i els grans desafiaments de futur de les ciutats europees. - Les grans línies d'actuació en política juvenil enfila perspectiva de l'any 2000. La Conferencia "Europa Jove" aprovarà, en la sessió de cloenda del diumenge 17 de desembre, un manifest en qué es recullen un conjunt de propostes sobre polítiques de joventut a desenvolupar a les ciutats europees de cara al segle XXI. (*). S'adjunta el text d'aquest manifest, inicialment consensuat, i que al llarg de les sessions de treball de la Conferencia pot ser sotmès a esmenes. �De cara a la intervenció de l'Alcalde en l'acte públic de la Conferència "Europa Jove", se suggereix tenir en compte els elements següents: - Como Alcalde de Barcelona, quisiera dar la bienvenida a todos los participantes en este Conferencia. Para nuestra ciudad, constituye una gran satisfacción acoger a un grupo de responsables y representantes tan significativo como el que se reune estos días en Barcelona. - El nombre de la Conferencia, "Europa Joven", pone de relieve dos de los conceptos que con mayor evidencia están determinando, y han de determinar aún más, nuestro presente y nuestro futuro como ciudadanos. Europeismo y relevo generacional son dos parámetros entre los cuales deben entenderse buena parte de las cuestiones que en estos momentos nos ocupan. - La Unión Europea, aunque no sin tensiones y con algunas dificultades, sigue avanzando. La constitución del mercado único y la progresiva unificación institucional y política así lo evidencian. Paralelament, la próxima ampliación a tres nuevos países debemos interpretarla en clave positiva, aunque sin olvidar la necesidad de reforzar los imprescindibles equilibrios y correcciones en el proceso. - Entre las condiciones que han de definir el proceso de construcción europea, hemos de seguir reivindicando la aplicación del principio de subsidiariedad. No nos cansaremos de insistir en que la vía principal para llegar a una buena gestión de nuestros proyectos es la proximidad al ciudadano, y la consecuente eficacia que debe derivarse de ello. - No está de más decir que dicha proximidad puede contribuir muy positivamente a encontrar soluciones reales para la falta de confianza hacia los políticos, a situaciones que pueden llegar a poner en crisis el sistema democrático y su funcionamiento (casos como el de Italia se inscriben en esta circunstancia, sin olvidar el problema que en determinados momentos parece surgir en otros países, incluido el nuestro). - La celebración de una Conferencia europea que centra su atención en la dimensión local y municipal para afrontar las perspectivas de las políticas de juventud es una prueba ello, y viene a confirmar que, sin olvidar los marcos nacionales y europeos y la coordinación que éstos han de proporcionar, el desarrol o de estrategias y programas concretos pasa por el poder local - Poder local entendido como búsqueda del. consenso social e institucional, como sistema que contenga mecanismos que garanticen la colaboración entre Administraciones y entidades juveniles y articule un consenso basado en el diálogo. �- Estoy convencido que este Conferencia, tanto en los debates celebrados a lo largo del día de hoy como en su conclusión mañana, constituirá un punto de referencia para las políticas de junventud. La Conferencia tiene lugar cuando se van a cumplir diez años de la celebración, también en Barcelona, del Año Internacional de la Juventud y del Congreso Mundial de la Juventud, por lo que, después de este período de tiempo, la labor de balance y actualización de propuestas adquiere una importancia evidente. - Cuando mañana se emita el manifiesta de propuestas sobre políticas urbanas de juventud, nos habremos dotado de un documento común para todos, cuya utilización y aplicación deberá contribuir al progreso de`un sector de la ciudadanía europea llamado a cumplir con los principales retos de futuro. - Entre estos retos se encuentra uno fundamental: la solidaridad y la tolerancia. Nuestra configuración como ciudadanos europeos no será plena ni aceptable si el concepto de ciudadanía no va de la mano de ellos. Nuestro futuro es Europa, pero debe ser una Europa donde se expresen todos sus pueblos con voz propia, donde se cree un marco de relación justa y de convivencia entre todos los ciudadanos sin exclusiones; una Europa multiracial y multicultural, donde las minorías sean respetadas y protegidas; una Europa consciente de sus necesidades pero también de los problemas de otros lugares del Mundo. - Seguimos atentos la evolución de una serle de conflictos civiles cruentos, trágicos en sí mismos pero especialmente impactantes por Y su proximidad a nuestras ciudades. Hemos de ser capaces de trabajar por la paz, y para ello, la solidaridad desde y entre las ciudades se está demostrando como un instrumento válido, a menudo más eficaz que las intervenciones de mayores dimensiones. - Los problemas de los otros son también nuestros problemas, y para resolverlos la solidaridad no puede ser una idea vacía. - Hoy tenemos la fortuna de contar entre nosotros con una de esas personas que dedican su esfuerzo a la práctica de la solidaridad y al fomento de la tolerancia. En este sentido, la dimensión de José María Mendiluce como persona de diálogo y diputado europeo, es la mejor aportación posible a una Conferencia como ésta, cuyos resultados han de redundar en beneficio de Europea y de la juventud europea. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4334 Title A name given to the resource Conferència Europa Jove Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Joventut Societat Euroregió Relacions Internacionals Acció política Model social Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-12-16 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1429/19950105d_00666.pdf f8757390dd9ec363122d6ca3b2b52b47 PDF Text Text Discurs de l'Excm. Sr. Alcalde de benvinguda als Reis d'Orient (Moll de la Fusta, 5 de gener de 1995, 18 h) MAJESTATS, ARRIBEU EN UN BON MOMENT I MOLT A 1UNT. ELS NENS I LES NENES DE BARCELONA, DE TOT CATALUNYA 1 DE TOT ESPANYA US ESPEREN AMB MÉS ÀNSIA QUE MAI. DURANT EL 1994 HAN VIST NOVES PAUS I NOVES GUERRES, GUERRES INACABABLES, I PAUS PRECÀRIES A LES VOSTRES TERRES DE L'ORIENT, A CISJORDÁNIA I A L'INTERIOR DE MOLTS PASOS ÀRABS. PAU A SUDÁFRICA I, POTSER, A IRLANDA DEL NORD EXTERMINI A RUANDA, GUERRA A TOETXÈNIA I AMENACES D'ODIS VIOLENTS ENTRE VEÏNS PER TOTES BANDES: MENTRE HUTUS I TUTSIS, COSACS I TXETXENS, SERBIS I BOSNIANIS S'ENFRONTEN SENSE QUE CAP FORÇA NACIONAL O INTERNACIONAL AiCONSEGUEIXI DE CALMAR-LOS, ALTRES VEÏNS ES MIREN DE CUA D'ULL. VOLDRÍEM CREURE, MAJESTATS, QUE SEGLES ENRERA AIXÒ NO ERA AIXÍ, PERÒ TEMEM QUE DES DE CAÏM I ABEL EXISTEIX LA DESCONFIANÇA ENTRE ELS SERS MÉS PROXIMS. PER AIXÒ AVUI, DES DE BARCELONA, DES DE TOTES LES CIUTATS US DEMANEM CONSELL 1 US OFERIM CIVISME, US OFERIM LA CIUTAT COM A ESCOLA D'ACTITUDS. SI A LA CIUTAT VILLA US ACOSTEU A LA CASA DE LA CARITAT, VEUREU COM BARCELONA, I TOTES LES CIUTATS, ES TRANSFORMEN ELLES MATEIXES I CONyERTEIXEN EL PAÍS SENCER EN CIUTAT I LA NATURALESA EN JARDÍ. US DEMANEM CONSELL PER A FER DE DEBÒ L'ANY 1995 L'ANY DE LA TOLENCIA, TAL COM HO HAN PROCLAMAT LES NACIONS UNIDES. �ANUI QUE LES NACIONS UNIDES HAN DE SENTIR NOVAMENT VEUS EN CONTRA EN EL MATEIX PAÍS ON RESIDEIXEN, A CADA NACIÓ -A CATALUNYA, A ESPANYA I A LA NOVA GRAN PATRIA EUROPEA- HEM DE RESPONDRE QUE ESTEM A FAVOR DE LA TOLERANCIA I DEL DIÀLEG. ARRIBARÁ UN DIA EN QUÉ LES CIUTATS ORENDRAN EL RELLEU I S'UNIRAN DIRECTAMENT EN UNA GRAN ASSEMBLA DE CIUTATS DEL MÓN. PER() AQUEST DIA NO HA ARRIBAT ENCARA, NO ÉS PER AL 1995. PER A AQUEST ANY US DEMANEM UN CONSELL: COM HEM DE FER DE LA NOSTRA PARTICULARITAT -CATALANA O CASTELLANA, ANDALUSA O GALLEGA, ESPANYOLA I EUROPEA- UNA FONT DE RIQUESA I D'AMISTAT PER ALS ALTRES, I NO UN REFUGI PER A 1 tA DESCONFIANÇA. MAJESTATS: AQUÍ CREIEM QUE NOMÉS Hl HA PÀTRIES PETITES. PERÓ NOMÉS SE SALVARAN AQUELLES PÀTRIES PETITES QUE SENTEN ÍNTIMAMENT LA NECESSITAT DE CREAR? AMB ELS SEUS VEINS, ALTRES PÀTRIES MÉS GRANS. MAJESTATS, ONGI ETORRIAK BARCELONARA (ONGUI ETORRIAK BARCELONARÁ) SEXADES BENVIDOS A BARCELONA SED BIENVENIDOS A BARCELONA SIGUEU BENVINGUTS A BARCELONA Ane.L. 919,9:.,:,4111111?,n.ldfk 10 E: V95 LNQ .......... � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4335 Title A name given to the resource Benvinguda Reis d'Orient Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Moll de la Fusta Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cultura Model social Festes Nació Europa Guerra Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-01-05 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1430/19950118d_00667.pdf 8a54dada40014b2a97aef41b3cb8a0d5 PDF Text Text De cara a la intervenció de l'Alcalde per a la cloenda de les Jornades sobre Ildefons Cerdà, se suggereix de tenir en compte els elements següents: Vigència de Cerdà Com Alcalde de Barcelona, és per a mi una satisfacció cloure unes jornades com aquestes, en les quals el motiu de reflexió ha estat una de ? les figures més rellevants de la història de l'urbanisme. Les jornades, juntament amb l'exposició instal.lada a les antigues casernes del carrer Wellington, no només han descobert aspectes fins ara pràcticament inèdits de Cerdà, sinó que han posat d'actualitat i recuperar una te Clrïá i tna-mañeri de fér plenarnerit vigents. Gry l 5_9 considerem Cerdà plenament vigent no és només perquè sempre cal reivindicar les persones emprenedores, sinó també perquè Barcelona ha recollit bona part de la seva obra. L'ha recollida, la té present i en certa manera l'ha continuada. Barcelona sempre ha sabut honorar i reconèixer aquells que han treballat pensant en el futur i el desenvolupament de la ciutat, i dificilment la nostra ciutat es deixaria perdre el valor de qui IE1"<) està considerat el "primer tractadista modern de ta ciència urbanística", el significat d'una obra que segueix essent un punt de referència per als qui treballen l'urbanisme, i la impo rt ància -o( I C1 j fins i tot el privilegi- de qui va trobar a Barcelona una mena de "laboratori" on posar en pràctica una planificació i uns criteris avançats i rodernitzadors. Barcelona no ha volgut ni vol oblidar Cerdà; tr'és hereva i vol conservar el seu llegat. El conserva tant per les seves virtuts com pel fet d'haver esdevingut un dels signes d'identitat més rellevant de la ciutat. I el conserva com s'han de conse rv ar les herències innovadores: respectant-les, millorant-les, actualitzant-les i aprofitant-ne els aspectes més adequats. C1w,/1 ^.t1 lY L'"eixamplament"/transformació de Barcelona 7 El llegat de Cerdà a Barcelona el reconeixem a llEixample, però va més enllà d'aquesta trama , urbana. El de Cerdà era una plantejament ampli, ï podem fer-ne un paral.lelisme amb la `1``j transformació i l'evolució que Barcelona ha viscut. Els últims anys han vist un "eixamplament" espectaculaBarcelana,-expansió en certa manera "fisica", d'ocupació de tota l'extensió LrnrLTliiú (;lv de-T a ciutat, però sobretot una expansió que ha buscat el reequilibri i la integració urbana. Al llarg dels anys vuitanta ho vam fer aprofitant lá gran excusa dels Jocs Olímpics. Des del 92 ho seguim fent per completar el canvi d'aquesta ciutat, donar-hi els nivells de benestar social i, per tant, de "benestar urbanístic" que demana, i mantenir-la en el lloc que tan justament s'ha 1 guanyat i que tan àmpliament ha estat reconegut. ^._ �El "model" de Barcelona ha reeixit, perquè no perdem la il.lusió, perquè seguim confiant en les nostres possibilitats, perquè comptem amb la complicitat d'uns ciutadans que han pres possessió de la "nova" ciutat", i perquè comptem amb un sector privat sensible. En els últims dos anys, l'empenta i les necessitats d'actuació han anat del bracet de Pausteritat i l'optimització d'idees i recursos, circumstància que ha implicat un especial protagonisme de l'actuació privada. Això no s'ha d'entendre en termes negatius, tot el contrari, la intervenció de la iniciativa privada ha estat i ha de ser sempre imprescindible per aconseguir els objectius de ciutat, i especialment en el terreny de la gestió i l'execució de l'urbanisme. Si aquesta participació és entesa com estreta conaboració i entesa amb els objectius de ciutat, el resultat ha de ser el millor. Això s'ha produït aiXí a Barcelona, i ens n'hem de felicitar, perquè el sector privat ha assumit sovint el model que Barcelona persegueix i aplica, i perquè els projectes impulsats per la iniciativa privada harí trobat un govern municipal sensible, sense deixar d'estar atent a corregir els desequilibris i orientar el creixement de manera que la ciutat es transformi de la manera més equilibrada i sostenible possible. L'herència de la transformació de Barcelona és una ciutat ben connectada, amb zones urbanes dinamitzades, amb barris ara dignes fins no fa gaire oblidats per la manca d'infrastructures, l'escassa ordenació o l'afilament més rotund. En, definitiva, una ciutat que busca i sap trobar l'equilibri i el progrés. Una ciutat l'urbanisme de la qual podríem dibuixar en dues grans equacions: servei al públic i civisme, qualitat i economia. La continuïtat d'una obra Aquests conceptes els podem trobar al darrera de l'obra d'Ildefons Cerda., i, lògicament, en la "continuïtat" que aquesta obra havia de tenir forçosament en una Barcelona que tan condicionada ha estat per un Eixample "omnipresent". En bona mesura, fer la nova Barcelona ha volgut dir prendre la referencia del llegat de Cerda.. 1 Des de l'Eixample com a nucli principal de l'acti4itat urbana i económica de Barcelona durant dècades, a mitjans deis anys vuitanta vam veure la necessitat de fer arribar aquest carácter de centralitat a diferents indrets de la ciutat. Amb l'eppenta de~erra i Martí com regidor i la professiona • at d Joan Busquets, Barcelona va iniciar un rocés d'"implantació" ðtvftatuttîílonant els seus fruits. Es tractava de complementar el sector central Iradicional estenent els beneficis d'un seguit d'activitats a una periferia que ara s'integra en urr conjunt urbà global, i al mateix temps treure pressió sobre l'Eixample. Hem anat aconseguint els factors necessaris -sobre tot la col.laboració públic-privat-, els hem conjuntat i es hem posat d'acord. �El resultat és una munió d'operacions tantsi 'fi ative es com Peix del carrer Tarragona, laplua Cerdà, Renfe-Meridiana, el Port Vell, l'àrea nord la Tiia~ la Vall d'Hebron o el gran pro'ectesde láSágre á I d'altres que són una perllongació gairebé éfiséritif t én part en la forma- dels plantejaments de Cerdà: la plaça de les Glòries, la mateixa Vila Olímpica -el disseny de la Nova Icária com . _a,,_. nti tat4e,..la trama de l'Eixample- o "les altres viles olírn qués'"°`c`j s aixecaran a Diagonal-Poblen/iu dati Frán a fica) _i a Diagonal-Mar, que completaran la conquesta del litoral i asseguraran, la definició dels llindars del Besòs. 6k4 'C o El pas del segle XIX al segle XX va compo rtar l`expansió de Barcelona més enllà de la Ciutat («^¡a ^ Vella (aquesta Ciutat Vella que ara estem regenerant); aquest final de segle XX ha estat el de les àrees de nova centralïtat. Ara, l'entrada al segon mil.leni ha de viure -està vivint ja- la (^ Á recuperació de l'Eixample. 71,1 0,0.1 Recuperar l'Eixample (9100Ály)9A-3 0-(eq-kr4P-' Barcelona està retornant a 1'Ei*ample, amb sentit comú i en bona mesura essent fidel a l'esperit Vil `-(1 (S que fornia els plantejaments de Cerdà. Aplicar ell sentit comú a l'Eixample vol dir reactivar-lo, no deixar-lo caure en una..terciarització excessivai obrir-la a una activitat urbana integral. L'origen d'aquesta feina el tenim el 1988, qual Joan Busquets va dissenyar una operació basada en l'ordenança que es va fer aleshores. Aquella va ser una ordenança que millorava la situació d'una manera molt precisa i anunciava les disposicions amb què ara ens hem dotat: possibilitava la recuperació dels espais interiors de les mançanes, mantenia l'estructura de les façanes i obligava a una certa continència en les transformacions que s'hi poguessin fer. L'ordenan a del 1988 es pot considerar com la ^_'s me ._inn_ouadiora ï~va des de l`èpoc a^de^ 1 Taulet, ja que mole s d'elles, com la d'Aigü ler, van haver de consagrar l'existènciad'una realitat que superava l'ordenança anterior l'ordenança de l'Aiguader ha de consagrar l'existència d'àtics, no perquè la permeti de nou sinó perquè ja hi eren; legalitzava una situació. Després es van succeir altres ordenances, que, precisament, es poden veure a l'exposició i a les jornades que avui ens han convocat. Una exposició molt notable però que -aprofito l'ocasió per dir-ho- potser podia haver insistit en el fet que les diferents normatives posteriors han canviat molt les expectatives de l'Eixample. En aquesta millora d'expectatives que ara busqúem amb la recentíss n a árdenança que hem aprovat, la gestació no ha estat fàcil, i al voltant de la normativa que ha de fonamentar la recuperació de 1'Eixample s'han produït alguns problemes. Afortunadament, els problemes han deixat lloc a l'actuació, i des de l'Ajuntament hen evidenciat una voluntat de posar fil a l'agulla i de no caure en conflictes que es poguessin eternitzar: vam aprovar l'ordenança en un Consell Plenari del mes d'abril, vam conèixer les objeccions que posaven el mes de novembre i vam l) incorporar e o ica ' • s op • nes poques setmanes després. �De fet, 1'Eixample de Cerdà ja va generar polèmica en el seu dia, i ara sembla que no som aliens a l'agitació que tot procés innovador provoca. L'agilitat i la diligència, però, han passat, volgudament, per sobre de les trifulques polítiques, perquè 1'Eixample necessitava una normat. ^ strument per a la seva recuperació. La nova ordenança;,tot i ser hereva de la d'en Busquets, persegueix una concreció pràctica i agil de mots ples afectes recollits ja el 1988. Tots coneixen els continguts d'aquesta norma, però val la pena recordar-ne els principals: - Regulació de la presència d'oficines, per evitar els riscos d'una terciarització excessiva. _ _ +----- ._-__.-_----_._... _ 0 ,^} ^S - P o^moc __V ió del comeri dels establiments d:9_52. está 3516, paral.lel al control sobre la proliferació d'alguns bars. - Obertura i remodelació dels patis interiors, incloent elements tan important com l'enjar llament, l'ús púb ic i e s ::. en s (el significat dels equipaments de ciutat i de barri). - Divisió dels pisos grans, afavorint-ne la rehabililtació i, amb ella, fent més assequible un tipus d'habitatge les dimensions del qual cal actualitzar. - It uls de l'obe rt ura al públic de jardins, així co-n la reforma de carrers, posant l'èmfasi, quan sigui recomanable, en pr óntát dels vianants. aquests elements convergeixen en una direcció: /la "vivificació" de 1'Eixample1 Una i-"vivificació" que ja està tenint en aquests moments exentples concrets: cal recordar projectes ^ com el parc de les Glòries l'ob .bert o els nous jardins de la iversitat (exemples de l'oxigenació d'un Eixample que no es conformá á ser gr s" 1 fosc); l'adequació deLearrer Aragó al menor volum de trànsit; la mateixa modernització dels net s municipals; o les iniciatives de reformá— d-é s-' patis interiors que ja han anat 'sorgint "espontàniament" els darrers mesos (una "espontaneïtat" impulsada per l'Ajuntament i recolzada i rendabilitzada per la iniciativa privada), o projectes com la remodelació integral de l'illa de la Damm. Tots Ual ^ ^^N,r^'' sUtU , /0AP En de fi nitiva, tot plegat és l'indici que l'Eixample s'està recuperant, que entre tots l'estem recuperant. Ho havíem dit feia molt temps, i ho estem aconseguint. Aquesta recuperació -em permetran la gosadia- hauria satisfet Cerdà, especialment després de veure que la seva idea original, tot i assemblar-s'hi, no va ser del tot respectada. I diem que "no del tot" perquè Barcelona, més enfilà de la configuració de la quadrícula original de Cerdà i de les seves illes, manté molts dels seus criteris. Els exemples d'aquest ressò són diversos: 1 5 í^G' �- Cerdà va fer evident la necessitat de relacionar la urbanització amb els mitjans de transports i les comunicacions, i el seu conceptec_le_.c_~.... o. ctilíitat_colwák_ase de l'estructura de les ciutats, no només constitueix una aportació fonamenta , sinó que té una traducció—Váltda i vigent actualment, i en concret a la "manera: de fer" Barcelona; - Cerdà VOfIIÍ una plaça Catalunyktnés gran que l'actuat„) però hem fet i estem fent-hi un conjunt d'otitraciaí (en superficie i soiériáriléS) ue PeStandignificant; - Cerdà havia pensat en tres grans vies d'enllaç, la Via Laietana, les ilde la Catedral, i ara tenim a punt lamp-eiirongacióTraddlattirde TaViiiiudaCambó i desenvolupem, després d'haver reformat el tram existent de l'avinguda Drassanes, el Pla Central del Raval (a més, ho fem amb l'ajut i el reconeixement de la Unió Europea a travé'raís Fas -de-Cóh-ésió); .------- Cerdà va pensar &s carrers Aragó, Mallorca ó Rosselló per fer-hi passar el ferrocarril per' --a sota, i ara les línies de metro cobreixen aquesta zóna. Nosaltres, quan fem l'urbanisme de Barcelona, no pensem en l'alimentació dels barcelonins, ni separem els pisos de pares i fills com plantejava Cerdà, però en certa manera recollim criteris semblants quan pensem en els usos i les activitats de la ciutat. \ ( Pensar i fer ciutat és el que estem treballant a Barcelona. Una ciutat amb la qual Çdà 4 em permetran novament la gosadia- no hi estaria del tot en desacord perquè en aquesta Barcelona que té els seus eixos en unfitóTárie$enerat i recuperat, una s rra i un llindar de muntanya que estem decidits a reconquerir, un el! que estem desenvo upant amb un Pla del Delta basat en l'entesa institucional i ciuta á, 1 un esós que rebrà resposta a les necessitats que té, en aquesta Barcelona transformada, nixamp e troba el seu lloc, al costat d'ukcor rejovenit a la Ciutat Vella i d'uns barris i un clistrictes que se'l miren, l'utilitzen i amb els quals s'haintegrar per configurar la Barcelona gran. 6 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4336 Title A name given to the resource Jornades Ildefons Cerdà Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Urbanisme Model social Cerdà, Ildefons, 1815-1876 Congressos i conferències Barcelona Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-01-18 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1431/19950120d_00668.pdf b84fb1bd13996cefd0388589cdc7fa8d PDF Text Text Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA Data: 20/1/95 GUIÓ Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (NB) Cloenda de la Barcelona Business Week Proposta d'intervenció de l'Alcalde a la cloenda de la Barcelona Business Week: LADIES AND GENTLEMEN, DEAR FRIENDS, I HAVE GREAT PLEASURE IN CLOSING THE BARCELONA BUSINESS WEEK HERE IN LONDON. I BELIEVE THAT THIS EVENT IS A STP AHEAD IN THE WIDE PROMOTION ACTIVITY OF THE BARCELONA CITY COUNCIL FOR SOME REASONS. FIRSTLY, THIS EVENT HAS BEEN ADRESSED TO THE SPECIFIC ECONOMIC AND BUSINESS SECTOR THAT EXISTS IN LONDON ff4 ORDER TO EXPLAIN THE RANGE OF BARCELONA'S CURRENT SPECIFIC OFFERS FN THIS SECTOR: THE LATEST DEVELOPMENTS IN URBAN PLANNING, ARCHITECTURE, DESIGN, TOURISTIC POSSIBILITIES AND FINANCIAL AND LOGISTIC SERVICES. 1 THE BARCELONA BUSINESS WEEK HAS SUPPOSED A SIGNIFICANT CHANGE RESPECT TO THE USUAL AND GENERIC SEMINARIES ON THIS MATTER. YOUR WELCOMING ANSWER TO THIS INITIATIVE HAS SHOWED THAT THIS NEW, RISKY AND MORE DIFFICULT APPROACH4AS BEEN A SUCCESS. LOND4.NBB �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA SECONDLY, THIS IS A MIXED INITIATIVE, A JOINT—VENTURE BETWEEN THE BARCELONA CITY COUNCIL, THE BUSINESSMEN AND PUBLIC INSTITUTIONS. IT HAS BEEN A NEW PROOF OF TV E GOOD RELATIONSHIP BETWEEN BARCELONA'S PUBLIC ADMINISTRATION¡ AND PRIVATE BUSINESSES THAT HAS DISTINGUISHED BARCELONA DURING THE LAST YEARS. I WOULD LIKE TO THANK AGAIN ALL THE BUSINESSME^1 AND INSTITUTIONS WHICH HAVE ç COLLABORATED IN THIS INITIATIVE, SP ÉCIALLY ALL THE PEOPLE WHO HAVE MOVED TO LONDON TO TAKE PART I1lsT THE DIFFERENT SESSIONS OF THIS WEEK. THIRDLY, THIS WEEK IS NOT A CIR^CUMSTANTIAL EVENT WITHOUT A PROGRAMME OF CONTINUITY LATER ON'}1 FORTUNATELY, ALL THE SECTORIAL CAMPAIGNS THAT HAVE PRESENTED DURING THESE DAYS HAVE ITS OWN ACTION AND PROMOTION PLAN BEING IMPLEMENTED EVERY DAY. THE BARCELONA BUSINESS WEEK HAS MEANT JUST ONE STEP MORE IN THIS CONTINUOS ACTION. A VERY USEFUL MOMENT TO STRENGTHEN CONTACTS WITH PEOPLE FROM GREAT BRITAIN INTÉRESTED IN BARCELONA. NEVERTHELESS, THE MAIN TASK WILL BEGIN NEXT MONDAY TRYING TO TRANSFORM THE RELATIONSHIP AND CONTACTS HERE INICIATED IN BUSINESS OR SPECIFIC PROPOSALS OF COLLABORATION OR EXCHANGE. FINALLY, BECAUSE THIS IS THE FIRST B 1RCELONA WEEK. IN MID FEBRUARY WE WILL HELD ANOTHER ONE IN NEW YORK AND FROM 13TH TO 17TH OF MARCH IN FRANKFURT. THIS NEW INSTRIIJMENT STARTS GONG ON NOW. LOND4.NBB �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA I WOULD LIKE TO THANK YOU ALL. WE ARE WAITING FOR YOU IN BARCELONA I AM SURE THAT BARCEL01.11A WON'T DISAPPOINT YOU. THANK YOU VERY MUCH. -7 A , 777 ._,-------1, A ""'" • n LOND4,NBB � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4337 Title A name given to the resource Cloenda Barcelona Business Week Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Londres, Anglaterra Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Competitivitat Comerç Relacions Internacionals Finançament Acció política Territoris Barcelona Congressos i conferències Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-01-20 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1432/19950210d_00669.pdf 7eea811680dae12405541bbd9e7d10b0 PDF Text Text Transcripció de les paraules de l'Excm. Sr. Alcalde a l'acte de lliurament de la Copa Olímpica a la ciutat de Barcelona. Divendres, 10 de febrer de 1995. 18:00h. Saló de Cent. Vice-president, President del CIO, autáritats esportives, espanyoles i catalanes, President del Comité Olímpi Espanyol, estimat Conseller Delegat del COOB, Srs. Tinents d'Alcaldes Regidors, estimats mies, Qui és Barcelona ? Qui és aquesta ciutat que avui, a través del seu modest Alcalde, rep aquesta Copa, aquesta distinció que ens fa més feliços que cap de les copes que haguéssim tingut mai, putser més grans i virolades, però cap d'elles tan sintèticament expressant un dels moments de joia mes grans d'aquesta ciutat. És, en primer lloc, la seva gent. És, en primer lloc, els seus voluntaris. És, en primer lloc, els seus esportistes, els seu clubs, que van fer possible que Barcelona fos la capital de l'esport espanyol molt temps enrera, i que comencés a demanar el que era seu, el elle era just per ella i que no va obtenir en altres ocasions, injustament, corn a Pany 36, però que finalment, molt anys després, va tenir la joia que li fqs atorgat. El premi i el repte de ser la millor ciutat olímpica. Però és també una ciutat d'empresaris i de treballadors que es van bolear per fer això possible, que van finançar la candidatura, que van estar al costat de cadascun dels moments difícils que vam travessar per poder dir "tenim la ciutat preparada" i després per conduir uns dies de joia, d'èxit i d'emoció, en els quals va destacar, evidentment, la tensó pròpia de Porganítzació, com aquí sla dit, pero també d'una forma desbordada la il.lusió d'anar veient dia a dia corn s'anava complint el somni d'una ciutat i d'un país. És aquesta ciutat la que avui s'adreça a Catalunya i a tota Espanya, a través deis seus representants aquí. i s'adreça al mln a través d'un seu representant com és el President del Comité Olímpic Mundial, un barceloní, Joan Antoni Samaranch per dir-li "gràcies, perquè ens heu fet feliços a tots". �Catalunya que es va bolear. Catalunya, que en les jornades de la torxa olímpica, corrent pels camins i les carreeres d'aquest país, no va saber pràcticament contenir la seva emoció, qule va fer que pràcticament setze ciutats catalanes fossin també la seu deis JOcs, des de La Seu d'Urgen fins a Castelldefels, Reus i Sant Sadurní, va vibrar en cadascun deis seus punts va constituir, de fet, l'autèntica seu deis JocS. I Espanya, com tots recordareu, quan tot aixó encara era un somni, només un projecte, a Valladolid, amb motiu del Campionat Mundial de Gimnástica Rítmica, a invitació deis seu Alcalde, Tomás Rodríguez Bolaños, va posarse de peu tota la ciutat i ens va fer veure qille al darrera hi havia tot un país vibrant. Segurament, no havia succeït eá aquest segle ni en els segles anteriors que Espanya sencera se sentís representada per Catalunya i concretament per la ciutat de Barcelona. Aquesta va ser una línia d'actuació que v4m mantenir com el més preuat tresor, abans i durant l'organització dels Joçs. Aquesta és la línia que Josep Miguel Abad i el seu equip de directors, Pere Fontana, Carme San Miguel, Miguel Botella, Josep M. Vilà, i els directors esportius, Manuel Fonseca i Pere Miró, que són avui aquí també, van saber desenvolupar durant els Jocs i abans deis Jocs. I aquesta és la línia que d(Isprés deis Jocs, Barcelona ha de continuar seguint. Barcelona está avui agraïda a forganització i a la persona que l'han fet feliç, que l'han entès, que van saber veure que aquesta Ciutat volia els Jocs com a pretext també per transformar-se ella matebo. Aquesta organització és el Comité Internacional Olímpic, i el seu President, Joan Antoni Samaranch, I Barcelona avui faria molt malament si ni° tingués en compte els deutes encara pendents. Els tenim. Tenim dos deutes importants. Un és amb totes les altres ciutats olímpiques que ens van ensenyar a ser olímpics. Vam aprendre de Los Ángeles, de Seúl, i vam patir perquè vam pensar que era impossible que nosaltres tornéssim a fer una cosa com aquella tan important com aquella. I tanmateix, va ser a Corea op vam aprendre els secrets dels comités i de l'organització. A Los Ángeles també, on hi vam anar com a candidats, a vendre la nostra candidatura. �Avui vull destacar una ciutat olímpica, perquè el dia 26 de juliol, en aquesta mateixa sala, 100 alcaldes de tot el món esj van replegar per celebrar l'inici dels Jocs, des de l'Alcalde de París fins a l'Alcalde de Pekín, des de l'Alcalde de Berlín fins als italians, de tot ;arreu vinguts, i entre ells en va destacar un, molt modest, que es va aixec4r per demanar ajut, que es deia xxxxx Jacovich, que era l'Alcalde de Sarajevo. I vosaltres recordareu que jo el dia 25 vaig demanar, i el President del COI també, que els Jocs fossin una treva, i aquesta treva no s'ha complert. El COI és de les institucions, i ho he pogut comprovar directament, que té un respecte a Sarajevo. Així com a ' Sarajevo molta gent estan desesperançats i decebuts de moltes organitzacions internacionals que els ajuden perquè no els donen allò que voldrien del tot, tenen un record pel COI (ells van ser ciutat olímpica), el COI se'n recorda d'ells i tenen un record per Barcelona. Barcelona hi ha anat¡quatre o cinc vegades i els ben asseguro que ells consideren Barcelona, en áquest moment, un mite. Nosaltres tenim un deute amb ells i avui nci podia acabar aquest acte sense dir que totes les ciutats olímpiques es mereicerien aquesta Copa, i Sarajevo, cordialment, mentalment, des de lluny, "Va per ells". En segon lloc, Barcelona té un deute amb ella mateixa. Barcelona va saber no només el que és un moment de glória sinó també uns anys de complicitat. Amb complicitat ciutadana es pot aconseguir pràcticament tot. Aquest és el secret de Barcelona. I Barcelo a no té el dret d'oblidar-ho. Té el dret, després P d'un somni com el que vam iure, de descansar un moment, de respirar i de prendre aire. Però no té el drèt de no continuar endavant i de no utilitzar aquesta complicitat per nous reptes. Nosaltres volem ser la Capital Cultural Eurdpea del 2001. Tenim l'ocasió de ser-ho. Demanem al Vice-president del diovern, aquí present, que ens recolzi per ser-ho, igual com va estar en el naixement del somni olímpic, demanem també al Sr. Joan Antoni Samaranch que amb la seva influència en vèncer en el món de la cultura i de l'esport ens pugui ajudar també en �aquesta (finia. Estem segurs que ho podrem tenir, i estem segurs que aquest altre objectiu és el que una altra vegada en$ ha d'unir per fer possible que la complicitat d'aquests anys passats ens va donar tant d'èxit sigui capaç de posar-se en joc per una Barcelona feliç, plena i rica l'any 2000 i 2001, al segle XXI. Moltes gràcies. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4338 Title A name given to the resource Lliurament Copa Olímpica a la ciutat de Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Jocs Olímpics Relacions Internacionals Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-02-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1433/19950224d_00670.pdf 18597378c27e070747f179aadbd243e6 PDF Text Text "Barcelona en la Catalunya de l'any 2000" Intervenció de l'Alcalde en el sopar-tertúlia organitzat per l'ADAC. (Girona, 24 de febrer de 1995) - La Catalunya moderna s i lla configurat com un sistema de ciutats, com una xarxa de ciutats mitjanes que estructura el territori entorn d'una gran ciutat. Barcelona n'ha estat, des del moment mateix de la constitució de Catalunya com a entitat nacional, l'indiscutit Cap i Casal, la "torre mestra" de qué parlaven els textos medievals. - La puixança de Barcelona ha esta t la puíxança de Catalunya, i viceversa. Sense una capital com Barcelona, l'emergència de la Catalunya industrial al segle XIX no hauria estat possible. Tampoc no ho hauria estat la Renaixença cultural: la generació noucentista sabia perfectament que sense Barcelona, l'evolució de la Renaixença catalana hauria estat semblant a la del felibritge occità. La falta d'una gran capital va fer que Occitània fos definitivament assimilada lingüísticament i culturahnent per Franca. 1 els que tenen por d'una Barcelona gran és que no han entes això. - És més, en un país corn el nostre, que ha estat mancat d'institucions pròpies en els darrers dos-cents cinquanta anys (tret del període republicà afortunadament, del ja llarg període democràtic actual), la Ciutat de Barcelona ha fet un paper substitutori de les institucions (i de les funcions) d'autogovem, que ha estat imprescindible. Els ciutadans de Barcelona encara paguem avui molts d'aquests costos de substitució i de capitalitat que en països més normalitzats corresponen a les institucions nacionals i estatals. - Els temors d'una macrocefàlia barcelonina ja formen part, afortunadament, del passat. Vicens Vives, que era gironí encara que afincat a Barcelona des de l'adolescència, pretenia (al seu llibre Industrials i polítics) que Catalunya havia assolit la perfecció quan, a mitjan segle XIX, s'havia aconseguit un cert equilibri entre la Catalunya interior i la litoral, entre la Muntanya i la Marina. I que després, quan la Barcelona industrial comença a créixer i a augmentar el seu pes �relatiu en l'espai catalá i a atreure població no només de la resta de Catalunya sinó també del sud d'Espanya, aquest equilibri es trenca. - Però aquesta és una visió conservadora, que té molt a veure amb la desconfiança cap a la ciutat industrial cm a lloc on esclata i es manifesta el conflicte social (Vicens atribuïa en bona part a la població immigrada desarralada conflictes com el de la Setmana Trágica, enfront a un suposat "seny" del treballador catalá), enfront a una visió més idíl . lica (i no necessáriament certa) del món rural. - La Catalunya moderna es troba molt iné a prop del model de Catalunya-ciutat deis noucentistes que de les visions un xic catastrofistes de Vicens. La millora de les comunicacions ha permès que la gent ja no hagi de viure al costat d'allà on treballa, o que el seu lleure de cap de setmana ja no es desenvolupi en les poblacions més acostades. - L'itinerari deis nostres avis (el meu havia nascut a la Ciutat Vella, vivia a Sant Gervasi i estiuejava a Caldetes) ja és tot ui altre. Avui molts deis qui han nascut a l'Eixample viuen a Tiana o a Santa Eulália de Ronçana i passen el cap de setmana a l'Empordà o al Pirineu. 1 abans un professor de la universitat de Girona no podia "commutar", que diuen els anglo-saxons, diàriament a Barcelona. D'aquí a pocs anys, tindrá Barcelona a mitja hora en el TGV. El tren regional ja fa, a l'entorn de Barcelona, de metro -és a dir, de metropolità. - Tot plegat fa que l'ambit de Barcelona, la seva zona d'influència, slagi estés a una zona d'aproximadament 15 M d'habitants, que és el que et permet de mantenir una serie d'intlastructures -culturals, per exemple- que altrament, limitades a un públic de 3 o fins i tot de 6 M no es poden desenvolupar. És el cas per exemple del Liceu, o del futur Museu d'Art Contemporani de Barcelona. Però també el de l'aeroport de Barcelona o el del seu port. - Aquest áinbit de 15 M d'habitants és definit per la xarxa de ciutats C-6 (Barcelona, Palma de Mallorca, Valencia, Saragossa, Montpeller i Toulouse), que de fet es correspon, aproximadament, amb el solar de l'antiga Corona d'Aragó deis nostres comtes-reis medievals. Dins d'aquest ámbit, Barcelona exerceix un lideratge evident, i una capitalitat económica i cultural que no fa Inés que créixer. Però dins d'aquest ámbit les ciutats initjanes com Girona o corn Perpinyà també han de trobar el seu paper, perquè l'hi tene i l'hi tindran cada cop més. �- L'aposta de Girona com una ciutat cultural i universitària, capaç d'atreure un nombre creixent de turisme urbà de qualitat, es confirma en aquest sentit com un encert de l'estratègia adoptada. - Però el canvi real que ens acostarà cap a la Catalunya-ciutat no vindrà només de la mà de les infrastructures tradicionals, de les infrastructures pesants com les autopistes o el tren d'alta velocitat (o el de la gasificació del ter ritori català) que estructuren i "empetiteixen" el territori. El canvi que s'acosta és el de la nova generació d'infrastructures intangibles: les `autopistes de la informació. - Les autopistes de la informació, si son capaços de controlar-ne els efectes socials i territorials que tindria una aplicació estricta dels criteris del lliure mercat, són una promesa per a la democratització de la informació, en permetre un accés més fàcil tant socialment com territorialment. Ben aviat, com ja passa als Estats Units, podràs demanar un article des del teu ordinador de casa a una biblioteca universitària distant, que te 1'enfviarà per correu electrònic o bé, si t'ho estimes més, fotocopiat i per fax. Aquest és un gran salt endavant. 11),4„,Q„ - Quin és el paper de Barcelona en aquesta Catalunya de l'any 2000, en aquesta Catalunya-ciutat del segle XXI? Barcelona aspira a exercint el paper de locomotora, de motor de Catalunya i d'Espanya, de dinamitzador econòmic. I, al mateix temps, aspira també a seguir sent utn lloc privilegiat per a la trobada, per a l'intercanvi d'idees i de fets culturals, de diàleg i de tolerància. - Barcelona, en el tombant de segle (i de mil•leni), gira entorn a dos grans projectes, distints però complementaris, g4te es necessiten l'un a l'altre. El primer és del configurar-se com la po rt a d'entrada; sud a Europa. Això vol dir que hem de millorar la nostra accessibilitat: són totes les operacions lligades al Pla del Delta del Llobregat i a l'arribada del ferrocarril l'alta velocitat, a l'ampliació del port i, eventualment, de l'aeroport. - El segon és la capitalitat cultural d'Europa de l'any 2001, entesa com la culminació de tota una sèrie d'infrastructures culturals que hem construït o renovat en aquests anys, però també com una aportació -des de l'afirmació amable, oberta, de la nostra identitat pròpia- al debat sobre la identitat cultural europea. Amb una atenció especial a les r o yes tecnologies com a font de creació i de difusió cultural. �9_ e - D'aquesta manera, Barcelona es configurará finalment com la gran capital económica, cultural i ara fins i tot política de la Mediterránia. - Per?) per això cal que Barcelona tingui els instruments necessaris per a la seva ambició. No podem seguir sotmesos a una visió on predomina la desconfiança cap a les ciutats, cap a les ciutats poderoses. Ciutats hanseátiques, en diuen. És una visió unifonnista que es vesteix de comarcalisme -un comarcalisme finalment inoperant- o de submissió a la llei general catalana: d'aquí les reticències davant l'aprovació de la Carta Municipal de Barcelona. - Aquesta visió oblida, i negligeix, la visió més antiga i poderosa a qué cm referia al principi: Barcelona com a "force de rappe" de Catalunya. Corn a l'época medieval, com en els intents de principis 'aquest segle de modernització del país (que podem veure a l'exposició sobre el Noucentisme que fan a la Casa de la Caritat, a Barcelona), la salut de Barbelona i la de Catalunya estan tan íntimament lligades que no es Ocien destriar. Q‘ L'exposició del Noucentisme descriu km n dels moments crucials del diàleg Barcelona-Catalunya: quan la ciutat va escampar civilitat per tot Catalunya i va aduir la modernitat a esquemes extensibles, predicables per a tot el país. - Ara de nou Barcelona está estenent cviiitat a tot el país. O millor, i més modestament, está actuant com a model urbà per a un sistema de ciutats del qual ella mateixa n'extrau bona part de la seva força. - Esperem que, en l'horitzó del 2000, aquesta dualitat funcionarà, que se n'admetrà la seva positiva coexistenc4 que s'abandonaran les pors i les suspicàcies que posen traves a la seva inarxa. Si aquesta equació funciona, la força que n'extraurem serà immensa. - Moltes gràcies. G I RON A.GUI �kl,&A qukki\k) N kiv.i[ osA"A`' ''' -17K 1 AA4 V U_O¿ _21 Lt J) atjoiipé,\A-1 ttteL(.¡ItiLt � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4339 Title A name given to the resource Barcelona en la Catalunya de l'any 2000 Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ateneu d'Acció Cultural (ADAC) de Girona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Competitivitat Infraestructures Model social Barcelona Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-02-24 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1434/19950306d_00671.pdf e0232d1beaace633b8ac5b0211bb0c01 PDF Text Text Intervenció de l'Alcalde en la inauguració del congrés del PSE (Hotel Arts, 6 de març de 1995, 15:10 h) Benvolguts companys, benvolgudes companyes, Benvinguts a Barcelona, ciutat dos copa mil.lenària, sovint assetjada, rebel, burgesa i treballadora, comercial, republicana, antifranquista i democràtica. Barcelona, que fa dos anys i mig va ser seu dels JJ.00. amb més àmplia participació que hi ha hagut mai. Quinze anys de govern socialista municipal, moderat i radical alhora, han convertit Barcelona en una referència europea. Govern moderat perquè ens hem negat a tot dogmatisme de dreta o esquerra i sobretot a la demagògia. Radical perquè hem anat a l'arrel dels problemes i hem defensat l'honor del la ciutat enfront de la nació i de l'Estat -potser és millor dir al costat, però dignament al costat. I en això hem sigut doncs radicalment europeus. Hem sentit la complicitat entre la nova pàtria europea que neix i els seus components primordials, les ciutats. Europa és el continent urbà per excel.lència. Les ciutats són cares de mantenir, però, corn la democràcia, són encara el menys dolent dels sistemes de convivència sobre el planeta. Per això Europa té, a més de passat, futur. Té més passat però t mbé més futur que altres continents. a 1 �I aquest futur, així com la memòria de la nostra humanitat, és inscrit a les pedres d'Atenes, Roma, París, Madrid, Lisboa, Viena, Londres i Berlín. Però no sols en les capitals imperials, també i sobretot en el de les ciutats-ciutats com Florència, Anvers, Manchester, Rotterdam, Frankfurt, Milà, Porto, Gotteborg, Muni o Barcelona. I també, companys, en les sofertes pedres de Sarajevo i Dubrovnik i en les meravelloses pedres de Praga, Budapest i Petersburg, o en les castigades pedres de Dresden i Varsòvia Us dono, per tant, la benvinguda a una ciutat que se sent portaveu de totes les ciutats europees. I us crido a veure en la ciutadania i l'autoritat ciutadana, la més propera, un dels camins de reflexió en la. sortida cap a un segle XXI que sense les esperances que va prometre el segle XX sigui tanmateix igualment creatiu i radicalment menys destructiu. Barcelona creu fermament que la suma de regionalisme i municipalisme, que són conceptes que 1a nostra experiència ens diu que no són oposats, es tradueix en proximitat, i que aquesta proximitat és la garantia de la construccii5 d'una vertadera Europa dels ciutadans. Per això estic convençut que, sense presses però amb bona lletra, cal avançar en la revisió del tractat en aquesta direcció. Barcelona ha hecho de la ciudad un elemento central de su reflexión y de su actuación. Barcelona ha demos rado que las ciudades son capaces, que tienen futuro, y que pueden actuar con eficacia, con conocimiento del territorio y con ambición de objetivos. La experiencia de quince años de gobierno local democrático y progresista ha sido fundamental para donsolidar la democracia en nuestro país y para impulsar su economía, su cultura y su civismo. 2 �El Ayuntamiento de Barcelona, que ha liderado el gran proyecto de transformación urbanística emprendido en ocasión de los Juegos Olímpicos de 1992, ha demostrado que las ciudades pueden ser también buenos empresarios. Rompiendo la uniformidad y la tendencia al monopolio, impulsando proyectos creativos capaces de atraer la inversión, buscando una colaboración público-privado que siga el sabio principio de "tanto sector :público como sea necesario, tanto sector privado como sea posible". Dejando que el libre juego del mercado se desarrolle en el interior de las condiciones democráticamente establecidas a través del consenso. De hecho, el "modelo" de Barcelona se ha basado en la creación de un consenso amplio a los objetivos de la ciudad, a sus proyectos y a sus ambiciones. En el fondo, no hemos hecho más que apostar por la ciudad europea, por la ciudad que no segrega, en la que conviven varios usos (de hecho Barcelona es todavía una importante ciudad industrial, a pesar del predominio del sector terciario), donde no se permite que se levanten barreras infmanqueables que separen la pobreza del bienestar. 1 Nuestra estrategia no ha sido propiamente intervencionista, pero sí una estrategia de liderazgo y de complicidad ciudadana. Hemos creado pautas de actuación para todos ten materia urbanística y de diseño urbano, fundamentalmente-, y hcimos establecido unas reglas de juego que condicionan objetivamente&el mercado. La tensión entre liderazgo público y libre juego de mercado ha permitido que la ciudad pueda desarrollarse y competir en un marco cada vez más internacionalizado. 1 Hemos hecho una gran transformación urbana y hemos apostado por un crecimiento económico, todo ello sin merma alguna de cohesión social, porque hemos buscado siempre el equilibrio territorial en el interior de la propia ciudad. 3 �Hemos creado las condiciones parad una alta calidad en los equipamientos y en los espacios públicos de la ciudad, desde la convicción que la transformación urbana, la calidad urbana, es el imperio de la ciudadanía y del civismo. Por todo ello Barcelona se ha convertido en una referencia en Europa, y más allá de nuestras fronteras comunitarias. Hemos apostado por la competividad pero también por la conplementariedad estratégica entre ciudades. Hemos sido pioneros erg la idea de que las ciudades europeas, además de competir entre ellas (buscando inversiones y localizaciones), deben de cooperar, haciendo valer sus especificidades, sus puntos fuertes pero también su aportación a la resolución de los problemas urbanos -que son, no lo olvidemos, los problemas de la inmensa mayoría de los europeos. Es por ello que hemos llevado nuestra batalla en favor del reconocimiento del papel decisivo que deben jugar las ciudades en la construcción europea al corazón de lao instituciones comunitarias. Barcelona ocupa, no por ningún azar sino como fruto de su vocación municipalista y de su comprensión hacia el hecho regional, la presidencia del Consejo de Municipios y Regiones de Europa y la vicepresidencia primera (y la presidencila rotatoria a partir de 1996) del Comité de las Regiones. 4 ��t.1 \ti519 fy: L'ALCALDE 1)E BARCELONA �L'ALCALDE DE BARCELONA �L'ALCALDE DE BARCELONA 4.) a-ct (G, onti,417(L22 cSlAtt. c-Z-19) �L'ALCALDE DE BARCELONA r ) \./k,t4 'iZ•uç dl■ (9, `I) 21 �L'ALCALDE DE BARCELONA j-\ � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4340 Title A name given to the resource Inauguració del congrés del PSE Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Arts, Barcelona Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Euroregió Municipis Competitivitat Acció política Model social Barcelona Partit dels Socialistes Europeus Socialisme Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-03-06 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1435/19950308d_00672.pdf 7e1d008d5d76c14b805edb58bd870ca2 PDF Text Text Intervenció de l'Alcalde en la cloendaL del congrés del PSE (Hotel Arts, 8 de març de 1995, 10:40 h) Benvolguts companys, benvolgudes companyes, Barcelona, ciutat dos cops mil.lenària, sovint assetjada, rebel, burgesa i treballadora, comercial, republicana, antifranquista i democràtica us ha rebut durant aquests dies. La nostra ciutat s'ha convertit en la portaveu de totes les ciutats europees, i alhora en la referència mediterrània més evident. He sentit veus clarament decidides dels assistents al Congrés, com la del tot just elegit president del Partit dels Socialistes Europeus, a favor de la idea que Europa ha de mirar decididament i generosament cap al sud. Barcelona és precisament una ciutat que és i se sent plenament mediterrània i que té la voluntat i la posició adequada per liderar el diàleg entre una ï altra riba. Avui mateix, d'aquí a una estona, junt amb les ciutats del Caire, Haifa, Marsella, Roma i Tunis obrirem una Conferència de Ciutats del Mediterrani que pot servir de referència a l'anunciada Conferència Intergovernan4ental Euromediterrània que se celebrarà, també a la nostra ciutat, al més de novembre. Barcelona s'ha convertit també en una referència europea. Durant quinze anys, hem dut a terme l'experiència d'un govern d'esquerres, moderat i radical alhora, en una ciutat relativament benestant. Govern moderat perquè ens hem negat a tot dogmatisme de dreta o esquena i sobretot a la demagògia. Radical perquè hem anat a l'arrel �deis problemes i hem defensat l'honor de la ciutat enfront de la nació i de l'Estat -potser és millor dir al costat, però dignament al costat. I en això hem estat dones radicalment europeus. Hem sentit la complicitat entre la nova patria europea que neix i els seus components primordials, les ciutats. Barcelona creu fermament que la suma de regionalisme i municipalisme, que són conceptes que la nostra experiència ens diu que no són oposats, es tradueix en proximitat, i que aquesta proximitat és la garantia de la construcció d'una vertadera Europa deis ciutadans. Per això estic convençut que, sense presses per?) amb bona lletra, cal avançar en la revisió del tractat en aquesta direcció. Barcelona ha hecho de la ciudad un elemento central de su reflexión y de su actuación. Ha demostrado que las ciudades son capaces, que tienen futuro, y que pueden actuar con eficacia, a partir de su conocimiento del territorio. Al liderar el gran proyecto de transformación urbanística emprendido en ocasión de los Juegos Olímpicos de 1992, Barcelona ha demostrado que las ciudades pueden ser también buenos empresarios. Rompiendo la uniformidad y la tendencia al monopolio, impulsando proyectos creativos capaces de atraer la inversión, buscando una colaboración público-privado que siga el sabio principio de "tanto sector público como sea necesario, tanto sector privado como sea posible". Dejando que el libre juego del mercado se desarrolle en el interior de las condiciones democráticamente establecidas a través del consenso. De hecho, el "modelo Barcelona" se ha basado en la creación de un consenso amplio en torno a los objetivos de la ciudad, a sus proyectos y a sus ambiciones. En el fondo, no hemos hecho más que apostar por la ciudad europea, por la ciudad que ro segrega, en la que conviven �varios usos, donde no se permite que se levanten barreras infranqueables que separen la pobreza del bienestar. Nuestra estrategia no ha sido propiamente intervencionista, pero sí una estrategia de liderazgo y de complicidad ciudadana. Hemos creado pautas de actuación para todos -en materia urbanística y de diseño urbano, fundamentalmente-. La tensión entre liderazgo público y libre juego de mercado ha permitido que l ciudad pueda desarrollarse y competir en un marco cada vez más internacionalizado, sin merma alguna de cohesión social. Hemos apostado por la competiVídad pero también por la complementariedad estratégica entre ciudades. Hemos sido pioneros en la idea de que las ciudades europeas, además de competir entre ellas (buscando inversiones y localizaciones), deben de cooperar, haciendo valer sus especificidades, sus puntos fugrtes pero también su aportación a la resolución de los problemas urbano -que son, no lo olvidemos, los problemas de la inmensa mayoría de los europeos. Es por ello que hemos llevado nuestra batalla en favor del reconocimiento del papel decisivo que deben jugar las ciudades en la construcción europea al corazón de las instituciones comunitarias. Barcelona ocupa, como fruto de su vocación municipalista y de su comprensión hacia el hecho regional, la presidencia del Consejo de Municipios y Regiones de Europa y la vicepresidencia primera (y la presidencia rotatoria a partir de 1996) del Comité de las Regiones. La experiencia del "modelo Barcelona" y de nuestra capacidad de transformación de la ciudad nos avala para reclamar un mayor peso de las ciudades en la construcción europea que se concreta en el principio de subsidiariedad en tanto que criterio de proximidad al ciudadano. Barcelona reclama, pues, junto con las demás fuerzas municipalistas y regionalistas europeas una Europa de los ciudadanos a la que quiere contribuir desde la convicción que en la ciudadanía y en la autoridad �local se encuentran una de las claves que harán posible esta nueva Europa. Sólo si somos más próximos a los ciudadanos y acercamos la toma de decisiones al nivel de administración más próximo, podremos superar con éxito el desánimo que vive Europa desde 1989 y recorrer juntos las amplias avenidas de la esperanza que nos lleven al siglo XXI. 4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4341 Title A name given to the resource Cloenda congrés PSE Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Arts, Barcelona Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Euroregió Administració local Municipis Competitivitat Acció política Model social Barcelona Europa Socialisme Partit dels Socialistes Europeus Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-03-08 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1436/19950308d_00673.pdf 5c93b4f9df38300c37598d6c79eb9ad5 PDF Text Text Intervenció de l'Alcalde en el sopar del crup Socialista del PSE (Palau de Pedralbes, 8 de març de 1995, 20:30 h) Mrs. Green, diputados y diputadas, compañeros y compañeras, Es ara Barcelona una gran satisfacción acoger la reunión del Grupo del Partido e 6§-S-ótialistas Eur-o-p- eos del Parlamento Europeo. Esta cludadlia sido siempre europeista, ha sabido siempre-lie-sTilugarc sé encuentra en Europa. Y ha sido y es una ciudad progresista, abierta, dinámica y tolerante, que os recibe con todo su afecto. Quiero, en particular, dedicar un es-p-édal saludo a los parlamentarios socialistas de Austria, Finlandia y Suecia, los nuevos socios comigiitaifos, ¿fue se reunen por vez primera con los demás companeros fflera de las sedes habitualesdel Parlamento Europeo. _ La Barcelona con que os habéis encontrado es una ciudad que ha sabido renovarse en profundidad, y que, al renovarse, ha podido reencontrarse a sí misma. A lo largo de este proceso de transformación, Barcelona ha demostrado que es capaz, que las ciudades son capaces. Que tienen futuro. Y que el futuro de Europa pasa por las ciudades, porque las ciudades son su alma. Barcelona se siente legitimada hoy a ser portavoz de las ciudades europeas. Europa es im-sistenia--de ciudades, es el4ontinente urbano por excelencia" £n el proceso de 'construcción europea, las,eiudades tenemos muchoAue decir. Barcelona reclama, al lado de las demás fuerzas Municipalistas y 'regionálaiséüopeaS, una Europa de los ciudadanos. Y se ofrece a co— nfribuir a ella desde la convicción que hay que ver en la ciudadanía, y en el poder local, que es el más próximo al piudadano, una de las claves que harán posible esta nueva Europa. Bar lona ocupa, c_prinosaimera del Comité de las Regiones, -fr a aves de su Alcalde. En su primer año de funcionamiento, el Comité sé-Fia-ifíslifiTcionalizado y se ha puesto en marcha, no sin algunas 1 �dificultades, unas de orden práctico, otras, no hay que ocultarlo, de orden político. Como vi presidente primero del Comité de las Regiones, quiero reiterar la voluntad y la necesidad de establecer unas estrechas relaciones de del Còmité redel Párlame colaboración entre los gruqpos _del Europeo. -- to Para muchos miembros del Comité, para; mí, en particular, el Parlamento Einweo-es-turlYrodéló def organización y de imagen de progreso que debe orientarnos. Pódeis contar éonl decidaapovo para inaugurar una nuévá etapa en las relaciones entre el Parlamento Europeo y el Comité de las Regiones ión de -las-tesas.-de _los grupos Tal como se acordó ante socialistas 1'É ^eL dF^la--eooperacién- entre-los -eurodiputados socialistas y el té de las Regiones debe ser, sin -luda, institucional, pero también humana. Todos trabajamos para la Europa de los ciudadanos. Las instituctone son instrumentos, no fines en sí mismos. El Parlamento Europeo y el Comité de las Regiones, cada uno en su lugar, son complementarios, y no se excluyen como algunos pretenden. En este sentido, quiero brindaros toda la colaboración del Comité de las Regiones para trabajar conjuntamente en la revisión del Tratado de la Unión que deberá abordar la conferencia intergubernamental de 1996. Creo que sería importante establecer una lista de posiciones comunes en cuanto a esta cuestión se refiere y, en este sentido, puede ser positivo el intercambio de los trabajos que sobre la revisión se vayan realizando En esa perspectiva, Barcelona quiere Ilamaros la atención sobre dos cuestiones que constituyen los ejes de su reflexión y de su actuación como ciudad europea. En primer lugar, quiero reiterar nuestra convicción que la Europa de los ciudadanos sólo se podrá construir con garantías si también se construye desde las ciudades, contando con las ciudades, aplicando el principio de la subsidíariedad que prevé el Tratado de Maastricht (y que nosotros preferimos llamar por el nombre más transparente de principio de proximidad) no sólo del nivel comunitario al de los estados, sino también, del nivel de los estados al de las regiones y los poderes locales. En segundo lugar, quiero subrayar nuestra convicción que Europa debe mirar cada vez más hacia el área mediterránea. Ayer mismo tuvimos una 2 �muestra palpable de este interés en las palabras de nuestro nuevo presidente del PSE, Rudolf Scharping, y del presidente del gobierno español, Felipe González. Este mediodía, en el Ayuntamiento, hemos inaugurado una Conferencia de Ciudades del Mediterráneo, que servirá de excelente prólogo a la Conferencia Intergubernamental Euromediterránea que se celebrará a mediados de noviembre en Barcelona, convocada por la presidencia española de la UE. Barcelona renueva así su ofrecimiento como plataforma para el diálogo y la cooperación en el área mediterránea, donde ejerce progresivamente una capitalidad económica, cultural e incluso, cada vez más, política. Nuestra voluntad es también contribuir a la formación de la identidad europea. Es por ello que, en nuestra apuesta para que Barcelona sea designada Capital Cultural Europea en el año 2001 -candidatura para la cual os pido vuestro apoyo-, hemos puesto el énfasis no en mostrar nuestra propia identidad al resto de los europeos, sino precisamente en reflexionar, a partir de nuestra situación, sobre los elementos que deberán definir la nueva identidad europea. No quisiera terminar mi intervención sin reconocer el liderazgo que Pauline Green ejerce sobre el Grupo socialista y socialdemócrata del PE, ni la buena labor que lleva a cabo mi amigo y compañero Joan Cornet como secretario general. Estoy seguro que su condición de antiguo alcalde puede ayudarnos a reforzar los lazos entre el Comité de las Regiones y el Parlamento Europeo, y que aportará esa sensibilidad municipalista a quienes defendemos con ardor una Europa de las ciudades, una Europa de los ciudadanos. Muchas gracias. GRUPPSEJMM ��L'ALCALDE DE BARCELONA iw-i-ke-AA/)1 ¿,(2e l un 17-p, ,LAue.4.4 y,/unitcZbub-y(7-vo)te 1' .,u4 ow), )9_ i¿I24., dzs),,,my: Levte.(4,/,* vErvif„,)//7c4u-f 0/7 (/(•1^ 7:11 /e.t. .i'(,(4ctz, j Le/P----)) )1,(v) fuk„ ktiL■0 (;/¿ (?(5`i ,Y-cuu f -e)2"(Á'9,-") e/v/51uut,t,L ar¿-( /G (7(1‘--L 7-)J2 C-r) 't 1- LZ{j\4.P &riLe diu\Aa_cu/uJ ctQ r`c<4,Jel JCcfc9,_ \f-ç J2-e L,ditx‘A_ �L'ALCALDE DE BARCELONA ' utlk Vt l (11.Le lo, f„„5- J (N4 UL CA' C )-1 1 . ,9_1)" OV- UJ b£WAa ¿r-~-1) - if7v2t/1--) c u(-0,07d 14) / 0-1 )1 fozÁ (3t a(1 („x2„-e \ 5)A e Cuua-ce9_ , . 2A-. AS: kx-UPILPilCk 9 v (s,¿p;. uutoL112-17 v-e (uk,0 cp-Ir Ike IN I ,k2i\MGLe ky/kAA„Hrut,^3..u..;",1 c-) (A.0 (12---~1.--Ç/)-tc0//), j,,c) ‘ig.J) CYkYre~- r2 L•A L7C1- -a( LS" a)~7) k/1 L-(13V-4 /Q--ÇJ VAÁS V-T \reft,. ,GJ) 7/) LO-c¿Lils c¿5~-9`4^ ( LIA,t rtA ter ukt.e (Q5._ gY7 y I- -LX)/A-t A9-'2 C-z UZ:3-d-f", cm,521-~9 \ Ctsk_ LI-0/°C /34J- .,A-9 1k-?° °1‘ (J":e �L'ALCALDE DE BARCELONA u,h (Lte/47,---R) o/5? c2 o z <-5¿frjR) /j'-'1/1 /2-9-c-11-112 /132,t4-04-5 9-t-(4/1«" CL9 (wttALz (-4 4-e-k-g; . (4)(H3 Q-44--- ÇA e C)5(1),-C cui cz,n Lze., L"k‘-<-<,L{. (a/tí& -k re-3 ( 4..1/14.442A.^ HSIC-k24-^ , AT-u-su-A-9 -)2---ykk2 c/LcuA)",0 ..,4/\)•1 „ c/Ut tiL123 '14/ 14-79'1 01\tTtd?-\ ,í-11 t›sf e,e 4A- 1,--zAi-)L‹, � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4342 Title A name given to the resource Sopar grup socialista del PSE Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Pedralbes Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Socialisme Relacions Internacionals Política Euroregió Acció política Model social Barcelona Partits polítics polítics Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-03-08 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1437/19950309d_00674.pdf 92a0f862a79a83c8c74ac9570bac6073 PDF Text Text Gabinet Tècnic de Relacions Públiques i Wr6tocol L1P !■7 e c)-- Q SESSIÓ DE CLOENDA .DE LA CONFE,1949bA "ClUTATSPEL MEDITERR fi/z t-"1-L---- (--(;) Día: 9 de març de 19 Hora: 19.00 Lloc: Auditori CCCB (Á NA./t 1/111'' • 4v-) \ • - t- - ORDRE DE L'ACTE Q \ssi \SI 11/ 3r) U q * Obre Pacte l'Excm. Sr. Pasqual Maraball, Alcalde de Barcelona, 'u- i dóna la paraula a, 5-•Mk,k J - Sr. Alfred Bosch, qul Ilegirá la resolució de la Conferencia "Ciutats del Mediterrani". - Excm. Sr, Vladimir Petrovsky, Representant de les Nacions Unides. - Excm. Sr. Daniel Tarschys, Secretan i General del Consell d'Europa. - Excm. Sr. Manuel Marín, Vice-president Comissió Comunitats Europees. * Cloenda de Pacte Barcelona. S Pasqual Maragall, Alcalde de Asz. sh1/43-2 kslj`" 4,13 ss)i- --‘11/i" I Uk \ �Intervenció de l'Alcalde en la cloenda de la Conferència de Ciutats del Mediterrani (Casa de la Caritat, 9 de març de 1995, 19:00 h) Autoritats, amics, La celebració de la Conferència de Ciutats del Mediterrani a Barcelona ha posat de relleu un fet fonamental: la consciència creixent de la necessitat d'impulsar el diàleg i la cooperació a la í Mediterránia com una garantia d'estabilitat, de pau i de convivència a la regió. Una pau i una convivencia que només seran possibles si entre tots posem els mecanismes per a la correcció de les injustes desigualtats econòmiques i socials que existeixen entre les dues riberes, i que són el ferment del malestar polític i cultural que somou la riba sud . En una de les sessions d'ahir, i per part d'un representant de l'antiga Iugoslàvia -que és un dels països mediterranis on hem vist que la lògica absurda d'un nacionalisme exacerbajt s'imposava, fatalment i destructivament, sobre la realitat d'una €' ciutat diversa i tolerant com Sarajevo-, vam sentir la queixa amarga qu e, la Mediterrània era una realitat, però no pas encara un projecte. Jo espero, honestament, que la Conferència que ara es clou contribuirà a fer realitat aqu e st projecte comú i solidari. La Conferència de Barcelona ha coincidit feliçment en el temps amb dues expressions clares, per part d'un dels dos principals partits polítics europeus, el dels Socialistes, i per part de la, mateixa Comissió Europea, respectivament, d'aquesta voluntat. El PS>, reunit també a Barcelona, ha defensat una associació privilegiada i permanent entre la Unió Europea i la ribera sud del Mediterrani per a la cooperació política, econòmica, tecnològica, comercial i cultural. I ha subratllat la necessitat d'una política de solidaritat i responsabilitat dels països europeus cap a la immigració �nord-africana i, en particular, magribina. Cree que aquests són dos grans ohjectius a compartir per toles les forces polítiques i socials d'Europa. La Comissió, com acabem d'escoltar del Vice-president Manuel Marín, ha aprovat, ahir mateix, un pla de cooperació,lque és la traducció práctica més important d'aquesta nova consciencia europea. Jo vull agrair particularment al Vice-president Marín el suport de la Comissió a la Conferencia i, ben especialment, la seva presencia avui aquí. 1 Al mateix temps, vull reiterar el suport d la Conferencia de Ciutats a la celebració de la Conferencia Intergovernamental Euromediterránia, que tindrá Iloc a la segona quinzena de novembre a Barcelona -que d'aquesta manera es consolida i s'ofereix novament don] a plataforma privilegiada de diàleg a la regió- i que sentará les bases della nova mirada europea cap a la ribera sud de la Mediterrània. 1 La Conferencia que ara cloem ha posat de lrelleu que, per sota -o al costatdel paper dels estats, les ciutats tenimj molt a dir en aquest diàleg euromediterrani, i que podem contribuir activament, des de la nostra experiencia de ciutats amb problemes comuns, a la cooperació. Però per això, perquè la "xarxa de seguretat" a qué dl ministre Solana i jo mateix ens referíem ahir funcioni, ens cal que s'escolti la veu de les ciutats. En concret, la Conferencia ha resolt reclamar la creació de comissions de poders locals a totes les instàncies que impulsen la pu i la seguretat a la regió, i incrementar la seva participació en els programes de cooperació i d'anida económica que la Unió Europea i d'altres organismes europeus aprovin. Hem sentit ara mateix les paraules del Seeretari General de les Nacions Unides, que s'adiuen perfectament amb l'esperit que hem volgut donar a aquesta Conferencia: les ciutats com els llocs que poden impulsar millor la diversitat i el diàleg, i fer front a l'exclusió i el prejudici. En aquest sentit, vull fer, d'acord amb la Declaració final, una crida a la recuperació del model convivencia] que havia caracteritzat històricament la mar Mediterrània i a la utilització del diàleg en la resolució deis con filetes que ens afecten actualment. Les ciutats, motors de dinamisme económid i de canvi social, hem de jugarhi un paper capdavanter. La capacitat d'integració, la densitat de les relacions humanes, la diversitat, l'enorme capacitat d'intercanvi són els 2 �actius amb què ens comprometem a treballar, amb veu pròpia, en els esforços que els estats despleguen a favor de la pau, la llibertat, la seguretat i la tolerància en el marc de la Mediterrània. Jo espero que aquesta iniciativa tindrà una continuïtat. Barcelona s'ofereix, des d'avui mateix, a seguir-li treballant, dos de la confiança que els passos endavant que hem donat aquí són ja irreversibles, i que podem comptar amb tots vostès, alcaldes i representants de les ciutats de tota la Mediterrània, per seguir avançant en aquest camí. Moltes gràcies. CLOENDA.JMM � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4343 Title A name given to the resource Cloenda conferencia Ciutats del Mediterrani Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Casa de la Caritat Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cooperativisme Relacions Internacionals Política Acció política Mediterrani Barcelona Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-03-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1438/19950309d_00675.pdf b1a1f77a5b671c5879b3217c9b6707eb PDF Text Text Inauguración del seminario "El Rol de Naciones Unidas en la Nueva Sociedad Internacional" (Hotel Presidente, 9 de marzo de 1995, 10:30 h) Estimados amigos, Es para mí una satisfacción dar la bienvenida a los participantes en este seminario sobre las Naciones Unidas, que la Fundación Ebert ha organizado en Barcelona. Sin duda, la celebración del 50 aniversario de Naciones Unidas ha puesto sobre la mesa la cuestión de su papel de cara al futuro de la organización y ha abierto un debate en profundidad acerca de su reforma. La crisis o la disolución de las grandes ideologías universalistas y de los bloques político-militares a nivel mundial ha abierto unos espacios en la vida internacional que requieren ser llenados para que funcionen mecanismos de regulación que la mundialización hace más necesarios que nunca. En este contexto, las ciudades se posicionan como actores de las relaciones internacionales al lado de los Estados y de las organizaciones internacionales, que hasta ahora eran exclusivamente de base intergubernamental, por lo menos las más importantes. La Conferencia de Río 92 fue el precedente que permitió, por primera vez, una presencia conjunta de las organizaciones mundiales de ciudades y autoridades locales, conquistando un espacio propio en la Conferencia. Pero no debe ser una excepción. Fue entonces cuando nació el Grupo de los 4, que se creó para gestionar el seguimiento post-Río 92 y de la Agenda 21 y que tiene la virtud de reunir a las dos organizaciones con más vocac4ón universalista, la Federación Mundial de Ciudades Unidas (FMCU) y la International Union of Local Authorities (IULA), y a las dos organizaciones más significativas de las grandes ciudades, Summit y Metrópolis. Desde las ciudades, defendemos con ahínco la participación de los alcaldes y de las organizaciones internacionales de ciudades en las conferencias de las Naciones Unidas así como en los foros especializados (Alcaldes por la �Infancia, Ciudades Educadoras...) y en aquellos organismos que correspondan a sus competencias y a sus objetivos. La vocación internacional de Barcelona, especialmente desde el impulso que recibió con ocasión de los J.100, nos ha llevado a formar parte no sólo de redes europeas de ciudades sino también de múltiples organizaciones internacionales de ciudades. Barcelona forma parte, entre otras, del Grupo de los 4 y colabora en los trabajos preparatorios de la Conferencia Habitat II y la Asamblea Mundial de Ciudades y Autoridades Locales. La constitución de la Asamblea Mundial de Ciudades, que tendrá lugar de forma paralela a la Conferencia Habitat II que se celebrará en Estambul en 1996, debe iniciar un nuevo periodo en la vida internacional que suponga el reconocimiento de los gobiernos y la participación de las Ciudades Unidas a través de su Asamblea permanente en el sistema de las Naciones Unidas. Esta Asamblea, destinada a convertirse en una estructura permanente de coordinación y de representación de las organizaciones de ciudades, favorecerá la progresiva unificación de las organizaciones mundiales que comparten objetivos y asociados como son las ya mencionadas Federación Mundial de Ciudades Unidas (FMCU) y la Unión Internacional de Autoridades Locales (IULA). La aspiración de establecer un interlocutor único de las ciudades y los poderes locales con los organismos de Naciones Unidas se resume en el lema Ciudades Unidas al lado de Naciones Unidas. Creo que ésta puede ser una de las aportaciones más tangibles y más eficaces a unas Naciones Unidas que tienen detrás de sí una historia de cincuenta años, pero de las que cabe esperar todavía un mayor protagonismo en la escena mundial. Muchas gracias. E BERT. N BB � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4344 Title A name given to the resource Inauguració seminari “El rol de Nacions Unides a la societat internacional” Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Presidente, Barcelona Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Cooperativisme Relacions Internacionals Política Acció política Nacions Unides Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-03-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1439/19950310d_00676.pdf 4c7c1e83a7536fb4e8fa78be739a1625 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona GABINET DE UALCALDIA Data: 10.03.95 GUIÓ Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (LGS) Sopar de germanor de les entitats culturals Manuel de Falla i Federico García Lorca de Nou Barris. Polisportiu Virrei Amat. C/ Joan Alcover, 6 Fitxa de context: Assistència: 500 persones. 21:30 h. a 24:00 h. Durada: Entitats que convoquen: CC.CC. Manuel de Falla (Verdum) CC.CC. Garcia Lorca (Verdum) Entitats que han estat convidades: CC. CC. Juan Ramón Jiménez (Ciutat Meridiana) Colectivo Crisol CC.CC. de la Teixonera Comarca de Estepa La Rocina Bon Pastor, entre d'altres Assistents per part de l'Ajuntament: Juanjo Ferreiro Guerau Ruiz Pena Francesc Narváez Antoni Santiburcio Manel Vila Gerard Preminger Caty Carreras Fernando Pindado Parlaments: (abans de sopar) President del CC.CC. Garica Lorca, José Cuesta (5 min.) President del CC.CC Manuel de Falla, Manuel Rollo (5min) Alcalde NBARRIS3.LGS �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA Actes culturals (40 min ) (al final del sopar) 2 actuacions (balls) del grup Manuel de Falla. 2 actuacions (cançons) de l'entitat del Rocío. Elements a tenir en compte: - Malgrat que el 90 % deis assisistents estan relacionats d'una manera o altra amb el PSC, aquest acte no ha estat concebut com un acte d'aquestes característiques. Les entitats organitzadores formen part de la Coordinadora d'Entitats de Nou Barris, que agrupa unes 80 entitats del districte. - El districte de Nou Barris ha col.laborat en l'organització de lacte donant tot el suport logístic que ha calgut. Hi ha una bona relació del districte amb aquestes entitats, que es posa de manifest, també, amb la seva col.laboració amb els actes del dia d'Andalusia o amb la participació a la Caseta de la Feria de Abril que munta el CC.CC. Manuel de Falla a Santa Coloma. Altrament, aquestes entitats porten una vida molt activa al distrícte. El passat 4 de març, el regidor de presidencia va fer una xerrada sobre Carta Muncipal al Centre Cultural García Lorca Demà dissabte, Pere Jover, diputat a les Corts pel PSC-PSOE, parlará sobre la Llei d'Arrendaments Urbans al CC.CC. Manuel de Falla. Una de les qüestions que pot sorgir durant el sopar és el debat obert aquestes darreres setmanes sobre la prolongació del metro a Nou Barris. El mes d'octubre passat l'Alcalde es va adreçar per carta al president del Centre Cultural García Lorca, José Luis Jiménez, excusant la seva assistència a XII Certamen de Poesía "Federico García Lorca", que va tenir lloc el passat 17 de desembre. L'Alcalde posava de manifest la seva voluntat d'assitir-hi en una propera ocasió. NBARRIS3.LGS �Ajuntainent de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA PROPOSTA D'INTERVENCIÓ: ANTES QUE NADA QUIERO AGRADECEROS, COMO REPRESENTANTE DE LA CIUDAD DE BARCELONA, VUESTRA AMABILIDAD POR INVITARME A ESTA CENA DE HERMANDAD TAN MULTITUDINARIA. ES PARA MI UNA GRAN SATISFACCIÓN ESTAR AQUÍ CON VOSTROS PORQUE REPRESENTÁIS A UNA PARTE MUY IMPORTANTE DE LA SOCIEDAD BARCELONESA Y PORQUE SOIS EL ELEMENTO VERTEBRADOR DE LA CULTURA ANDALUZA EN CATALUÑA. ENTIDADES COMO LAS QUE HOY HAY AQUÍ NOS CONFIRMAN UNA VEZ MÁS QUE SOIS UNO DE LOS PILARES FUNDAMENTALES DEL BARRIO, QUE ENTIDADES COMO LA VUESTRA HACEN QUE EL BARRIO SE ENRIQUEZCA Y CUANDO SE ENRIQUECE EL BARRIO, LA CIUDAD TAMBIÉN LO HACE. VUESTRA PRESENCIA ES TAMBIÉN FUNDAMENTAL PORQUE HACÉIS POSIBLE QUE VUESTROS HIJOS NO OLVIDEN SUS RAÍCES, LAS ANDALUZAS. LA CAPACIDAD QUE TENEMOS PARA NO OLVIDAR NUESTRO ORIGEN, NUESTRAS COSTUMBRES, NUESTRO ACENTO, ES FUNDAMENTAL PARA DESARROLLARNOS PLENAMENTE. LO ES TAMBIÉN NUESTRA CAPACIDAD DE INTEGRACIÓN EN LA SOCIEDAD QUE NOS ACOJE, DE ASUMIR TAMBIÉN SUS COSTUMBRES Y SU ACENTO. NBARRIS3.L.GS �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA NO DEBEIS OLVIDAR NUNCA QUE LA HISTORIA DE BARCELONA, DE SUS BARRIOS, SE HA TEJIDO A PARTIR DE ENTIDADES COMO LA VUESTRA QUE HAN HECHO QUE LA CIUDAD CREZCA Y SE ENRIQUEZCA CON VUESTRAS APORTACIONES LAS ADMINISTRACIONES TAMPOCO HAN DE OLVIDARLO, PORQUE LA CULTURA ANDALUZA ES TAMBIÉN CULTURA CATALANA. NO ES UNA CULTURA ENTRE "COMILLAS" QUE SE DEBE MIRAR DE UNA FORMA DIFERENTE. 1 Y QUE LA CULTURA ANDALUZA FORME PARTE DE LA CULTURA CATALANA SE DEBE A VOSOTROS, QUE TRABAJAIS DÍA A DÍA PARA QUE ELLO SEA POSIBLE. LO HE DICHO MUCHAS VECES, LA CIUDAD ES LA GENTE, LA GENTE QUE VIVE, TRABAJA Y QUE PARTICIPA DE LA VIDA CIUDADANA. LA GENTE QUE SE ASOCIA Y QUE CONSTRUYE SOLIDARIAMENTE UNA CIUDAD CADA DÍA MEJOR. ES MUY IMPORTANTE QUE CONTINUÉIS CON VUESTRO TRABAJO CULTURAL, RECREATIVO Y SOCIAL EN EL BARRIO, PORQUE, REPITO, PARA HACER CIUDAD, "PER FER CIUTAT", SE NECESITA EL BARRIO Y EL BARRIO NECESITA DE GENTE COMO VOSOTROS, PORQUE FORMÁIS PARTE DE SU IDENTIDAD. NBARRIS3.LGS � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4345 Title A name given to the resource Sopar de germanor de les entitats culturals Manuel de Falla i Federico García Lorca de Nou Barris Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Poliesportiu Virrei Amat, Barcelona Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Immigració Cultura Model social Barris Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-03-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1440/19950322d_00677.pdf 7233a2a97d2071c96d3a58d5f3b8f3c4 PDF Text Text Conferència de l'Alcalde al local de Saudade: "Barcelona i el seu futur" (Horta, 22 1,1K de 1995, 19:30 h) ola% Benvolguts amics, benvolgudes amigues, El futur de Barcelona és un futur esperançat. Ho és, certament, perquè ens trobem en un moment de recuperació económica, que es comença a notar d'acord amb diversos indicadors i que, sobretot, sembla que obre un període llarg de creixement i de prosperitat que pot durar deu o dotze anys. Dic això d'entrada perquè la crispació política que havíem viscut les últimes setmanes i la tempesta monetária fruit de l'especulació ens havia sumit en un pessimisme que jo crec injustificat i, a més, improcedent. Barcelona té davant un futur esperançat perquè s'hi ha preparat, perquè ens hem sabut preparar bé com a ciutat de manera que estem en condicions de recollir els fruits que aquesta reactivació económica portará. La transformació que ha viscut Barcelona en els setze anys de democràcia municipal és el que ens permet afrontar el futur amb confiança. Perquè en aquesta ciutat hi hagut una idea de ciutat, una idea del que es volia fer i de com ho podíem fer, i deis instruments que necessitàvem. D'aquesta idea de ciutat n'hem dit el "model Barcelona". Aquest és un model que ha permès de fer de Barcelona una ciutat més oberta, més atractiva (a la gent i a la inversió), més solidària, més habitable, amb més qualitat de vida -amb més qualitat en general. �1. El "model Barcelona". El "model Barcelona" és l'aposta per fer ciutat, per di ri gir o, almenys, per liderar el procés de transformació d'aquesta ciutat en un sentit determinat, urbanísticament reparador i socialment i territorialment reequilibrador. En els últims anys la ciutat ha fet un salt qualitatiu. De la ciutat "olímpica i metropolitana" que demanàvem el 1982, hem passat a una Barcelona que, un cop suprimides les fronteres intercomunitàries, és centre d'una euroregió de 15 M d'habitants, i que té posada l'aspiració a configurar-se com la porta sud d'Europa i com una de les capitals culturals europees. Bàsicament, en el fons del "model Barcelona" hi ha l'aposta per la ciutat europea, és a dir, per la ciutat que no segrega, en què conviuen diversos usos (Barcelona és encara una ciutat indust ri al, tot i el predomini del sector de serveis) i en què no es constitueixen barreres infranquejables que separin els barris benestants de la misèria. La nostra estr atègia -que no ha estat una estratègia inte rv encionista però sí una estratègia de lideratge i de complicitat- ha estat clara, i ha estat guanyadora. Hem rehabilitat els barris perifèrics, fent-los part de la ciutat, dignificant-los i convertint-los ells mateixos en cen tres urbans. Hem tancat així part de les ferides que el franquisme va infe ri r a aquesta ciutat, amb el seu creixement descontrolat i especulatiu, contrari a les necessitats de la gent. Els projectes impulsats per la iniciativa p ri vada han trobat un sector públic atent a corregir els desequilibris i a orient ar el creixement econòmic de m an era que la ciutat es transformés de la m an era més equilibrada i sostenible possible, reduint les desigualtats socials, evitant especialitzacions �empobridores de l'espai urbà i del teixit social. Hem fet una gran transformació urbana, i això cal dir-ho ben alt, sense pèrdua de cohesió, sense accentuar les desigualtats sociald i territorials, mentre la renda familiar disponible no ha fet més que créixer per damunt de la mitjana catalana i espanyola. Hem frenat una excessiva terciarització de 1'Eixample. Hem reactivat, amb la complicitat del sector privat, la vida al cor de la ciutat, impedint que s'hi enquistin les illes de soledat i pobresa, i això es diu molt de pressa, però al darrera hi ha una feina molt impo rt ant, portant nova vida -i això vol dir en primer lloc deixant-hi entrar la llum del sol- al Raval, a la Ciutat Vella. Hem estat una referència a Europa, i més enllà. I hem dut la nostra batalla en favor del reconeixement del pes que les ciutats han de tenir en la construcció europea al bell mig de les in stitucions comunitàries: Barcelona ocupa, no pas per atzar sinó per la seva vocació municipalista i per la seva comprensió cap al fet regional, la presidència del Consell de Municipis i Regions d'Europa i la vice-presidència p ri mera del Comitè de les Regions. Barcelona és avui a Europa la capital çíel regionalisme i la capital del municipalisme. Aquest model, que inclou tot això (urbanisme, europeisme, transformació), l'hem bastit sobre el consens, sobre la implicació dels ciutadans i sobre la complicitat entre sectors. La complicitat que ens va po rt ar a organitzar els millors Jocs Olímpics de la història (se'n recorden?), en un 1992 que alguns voldrien ben llunyà però que s'ha revelat com l'atot principal del nostre present i del nostre futur com a ciutat. El consens que ha portat al disseny i l'aprovació dels dos Plans Estratègics -una fòrmula que hem vist premiada a Europa i seguida amb èxit a Espanya i a tota l'Amè ri ca Llatina- on tothom -patronal i sindicats, universitats i associacions, institucions i societat civil- ens hem posat d'acord sobre cap a �on volem que avanci la nostra ciutat. I tot plegat, vull insistir-hi, sota un lideratge, sota una autoritat a vegades sobretot moral, de l'Ajuntament. Dins d'aquest consens ciutadà, ha estat i1és molt important posar l'èmfasi sobre l'ús racional de la ciutat. En el context d'un discurs més ampli sobre l'escassetat i sobre l'austeritat, ens hem adonat que la ciutat és un bé escàs, a repartir entre molts. Entre vianants i cotxes. Entre cotxes i transport públic. Entre habitatges i equipaments. Entre equipaments i espais verds. Ha calgut dones un nou contracte entre, els ciutadans i el cotxe, que ha passat i que passa per una activa política d'aparcaments, per la millora de la connectivitat (Prim, Bac de Roda, Guipúscoa, Aiguablava), per l'equilibri del trànsit entre les grans vies metropolitanes i els carrers del centre (Aragó, Mistral, Pi i Margall, Meridiana), que poden recuperar així el seu carácter de vies urbanes, de rambles, en detriment : del d'autopistes dins la ciutat que tenien fins ara. Hem posat i posarem barteres a l'expansió del trànsit, tant fisiques com econòmiques (Projecte Gaudí). I naturalment, continuarem promocionant el transport públic, des de la convicció que és un element indispensable per a la qualitat de vida i per al reequilibri social. En aquesta aposta per la qualitat de vida ala ciutat, hem introduït també uns criteris de disseny urbà que van clarament en la direcció d'un urbanisme més educat, més net, més amable. Hem introduït criteris de gestió i d'eficàcia en l'administració, que tenen el punt de partida en la important descentralització que va experimentar l'Ajuntament amb l'arribada de la democracia (el 21% de la plantilla municipal s'ha descentralitzat als districtes, quan el 1986 només estava adscrita a districtes un 5% de la plantilla), i que continua ara amb una disminució important del nombre de treballadors (la plantilla municipal, comptant-hi Ajuntament més instituts, s'ha reduït en 2.000 persones en els darrers cinc anys: de 15.917 treballadors el 1991 a 13.990 el 1994) i un �creixement paral .lel de la productivitat. Això fa que l'Ajuntament sigui més eficaç. Hem estat pioners en l'ús de les noves tecnologies, amb una informatització dels serveis interns i, després, dels serveis externs (les oficines integrades d'atenció al ciutadà en els districtes), la qual cosa permet coses tan eficaces com les consultes telefòniques per a resoldre tràmits administratius, el telèfon 010 o els serveis de teletext. Actualment el 60% de les llicències d'obres menors i activitats no classificades es concedeix en un termini de dos dies. I hem apostat, al costat del sector privat, per millorar i potenciar aquells sectors que fan de la nostra ciutat un focus d'atracció. L'ofe rt a comercial, en primer lloc, que ha sabut mantenir l'equilibri en tr e l'ofe rt a comercial tr adicional -de gran qualitat- i les franquícies internacionals, i l'equilibri entr e la potencialitat de l'eix comercial cen tr al (des de l'Illa de la Diagonal fins al Po rt al de l'Angel) i la promoció del petit comerç (mercats municipals, les zones de vianants com la carretera de Sants, el carrer Gr an de Gràcia, Major de Sarri à o fins i tot la Via Júlia, on hi ha ja un clima de comerç). El nostre model de diàleg i de recerca del consens ha tingut una aplicació especial, amb un èxit envejable, en el camp de la seguretat urbana. La constitució, ara fa deu anys del Consell de Seguretat Urbana i l'aplicació d'un model preventiu de con tr ol de la ;delinqüència, amb èmfasi en la prevenció estesa a tot el territori, que és el que permet la governació municipal descentralitzada, ha tingut uns efectes espectaculars que es reflecteixen perfectament en el descens experimentat (d'un 21 a un 13 per cent) per l'índex de victimització al llarg dels darrers anys: una disminució d'un 37 % en tr e 1988 i 1993. . El colofc necessari per a assegurar l'èxit permanent d'aquest model és la justícia ràpida, que es va començar a aplicar durant els Jocs Olímpics i que la Carta municipal recull. �La idea que ha guiat, i amb qué ha culminat, tota aquesta transformació i tota aquesta dinamització de la ciutat está continguda en una frase de Shakespeare que resumeix perfectament la nostra voluntat: "La ciutat és la gent". Hem fet una ciutat per a la gent, i l'hem feta amb la gent. Els resultats crec que són importants. Hem bastit una àmplia xarxa d'equipaments -la gestió deis quals hem encomanat sovint a associacions intermèdies- amb uns índexs d'utilització ciutadana molt En els darrers anys hem assistit a canvil espectaculars en el lleure deis nostres habitants: els nous espais urbans han estat ocupats a partir del dia mateix de la seva inauguració -tot i que en els últims sis anys hem augmentat l'index d'hectàrees de verd urbà per habitant en un 40 %-, els nous centres comercials (com l'Illa) han atret nous clients, les noves platges han donat una imatge fins ara insólita, més pròpia de Sitges o Castelldefels, al nostre la gent ha descobert racons de Barcelona nous, i ha modificat els seus comportaments lúdics! i culturals amb els nous espais, com el Port Olímpic o la Casa de la Caritat. 2. El futur. Barcelona afronta aquests anys decisius del final del segle des d'una posició consolidada i, el que és més important, amb nous projectes de futur. En aquest context, és important retenir duesi idees: en primer lloc, hi ha un disseny de ciutat. Un disseny consensuat en el segon pla estratègic de la ciutat i en l'esforç conjunt, públic-privat, de promoció exterior de la ciutat. El segon pla estratègic aposta per la qualitat. La qualitat de vida i la qualitat dels serveis han de ser els trets definidors de la Barcelona de l'any 2000. 6 �I ens agradaria que el Pla Estratègic, que no és l'Ajuntament, sinó que són onze institucions: el Foment del Treball, la Cambra, UGT, CCOO, la Universitat, el Cercle d'Economia, la Fira,' el Consorci de la Zona Franca, el Port... doncs ens agradaria que aquests fossin els controladors de la qualitat, de l'aglomeració urbana, i no només l'Ajuntament. I per controlar la qualitat de la ciutat s'ha de fer el mateix que fan les empreses quan fan un pla de qualitat, qi4e és definir els paráinetres de la ciutat, posar-se un objectiu, uns indicado0, i mesurar. Velocitat comercial, per exemple. Amb les Rondes hem aconseguit pujar 3 km/h la velocitat comercial de tothom, deis 3 milions de viatges diaris. Nosaltres ens podem fixar un objectiu, in indicador, comparant-nos amb altres ciutats, i mantenir que la ciutat ha millorat de qualitat si realment aquest objectiu s'ha aconseguit o si s'ha mantingut l'indicador, o si no s'ha empitjorat tant com es preveia. Aquesta será la nostra manera d'actuar. I en segon lloc, la segona idea a retenir, que comptem amb uns elements bàsics, amb uns projectes de futur. Pel que fa a les grans actuacions de futur, perquè n'hi ha que són grans malgrat el període d'austeritat, en aquest període en el qual tothom s'acorda a dir que el que s'ha de fer des del punt de vista del sector públic en general, i els ajuntaments també, és més la qualitat que la quantitat; és Inés la inversió intangible, que no pas la gran inversió d'obra pública, per?) hi ha algunel grans obres públiques que s'han de fer. Una és la reordenació de la Ilera del Besòs. L'operació del Besòs s'ha d'entendre com un projecte integral, regit des de l'inici per criteris que assegurin les condicions hidràuliques del riu; com un espai metropolità que ha d'articular diferents municipis i barris, en el qual hauran de desaparéixer les línies aèries d'alta tensió, que s'hauran de soterrar en galeries de serveis, tot plegat dins d'un pla de racionalització del transpon elèctric. I finalment, millorar tot el que és la desembocadura del Besòs al mar, de l'incineradora, �de la depuradora, i de les platges. I la possibilitat que hi hagi uns equipaments esportius, de lleure, tant a Sant Adriá com a Badalona. Com que no es pot pensar que es puguin treure aquestes dues instal.lacions (incineradora i depuradora), ¿com es pot fer aleshores per compatibilitzar això amb la prolongació de les platge g que nosaltres hem fet cap als municipis que ho han vist i que també en volen, com és el cas de Sant Adrià i Badalona? Es pot fer guanyant terreny al mar. Nosaltres pensem guanyar unes 5 Ha al mar, davant justament de la depuradora i de la incineradora, de manera que les platges continuaran i sense bellugar-se, la incineradora i la depuradora passaran a un segon pla, quedaran retirades, respecte de la posició dominant que tenen ara enfront del mar. Aquestes extraccions que s'hauran de fer per fer aquestes 5 Ha noves es faran allá mateix, perquè en el projecte de Diagonal Mar s'ha d'excavar una illa de 4 Ha per 20 m de profunditat; són 800.000 m3 que es posaran al mar, davant del Besòs, a banda i banda. L'aeroport del Prat no pot continuar con i está. Está molt bé per passatgers, però per la càrrega molt malament, i nosaltres hem de ficar-nos al cap que si volem ser la capital del sud d'Europa heirt de tenir un aeroport millor, amb més capacitat, i que sigui transoceánic. I un element importantíssim d'aquest carácter de l'aeropoit és que estigui servit pel tren d'alta velocitat, per l'AVE. Si no hi ha intermodalitat, si no hilha l'AVE a l'aeroport, no estarem aprofitant la nostra condició de ciutat central de la xarxa C-6, de 15 milions d'habitants. I será l'aeroport d'aquests 15 milions per a determinats viatges, havent-hi l'AVE que vindrà l'any 2002. I aquests 15 milions sí que rendibilitzen l'AVE, l'aeroport de gran dimensió, i els vols transoceànics. I això no només ho fan a Londres; ho fa a tot arreu oil són intel.ligents. Estan jugant a la intermodalitat. L'ampliació de la Fira la veurem ben aviat. És una magnífica ampliació que no perd contacte amb Montjuïc. �El Port de Barcelona s'ha especialitzat en dos: per una banda és el port comercial i per altra el port de lleure, i arribará un dia que se'ns plantejarà la necessitat de dividir-lo. Fins i tot des del punt de vista de la seva explotació i del seu funcionament, probablement s'Illaurá de pensar definitivament en l'obertura d'una nova bocana. La distància que hi ha entre el Moll de Sant Bertran i el contradic és mínima. S'hi han d'invertir diners. Però això vol dir que els camions que ara passen encara pel passeig de la Barceloneta per arribar fins a les esculleres, per davant de Capitania o del Club Natació o deis restaurants de la Barceloneta, deixin de passar-hi, ja que passarien com una circulació interna del port comercial. Mentre, el port de lleure i de passatgers, incloent el de la Transmediterrània, els vaixells de Mallorca, entrarien per la nova bocana i anirien directament al Port Vell o a l'estació marítima, el finançament de la qual s'arreglará ben aviat. Aquesta és una altra gran inversió que s'ha de fer. En el camp cultural, tindrem d'aquí a una setmana, el 30 de març, el Museu d'Art Contemporani acabat. Es pot allargar, a tot estirar, fins al 15 d'abril. En tot cas, esteu convidats a entrar-hi l'últim cap de setmana d'abril. L'obrirem, amb una mínima presentació, perquè la gent de Barcelona prengui possessió d'una inversió que s'ha fiet amb els seus diners i amb l'ajut de sector privat. És una magnífica construcció que ens ajudarà a vitalitzar la Ciutat Vena, i per altra banda convidarál aquesta ciutat a fugir d'un perill que ha tingut que és quedar-se amb 14 consagració d'una determinada modernitat, defugint els canvis ulteriors, plr quedar-se en una etapa. Dintre de l'any tindrem el romànic, aquesta vegada sí, perquè hi ha el projecte d'inversió, i l'Estat ha dit que sí. És curiós perquè en tots aquests casos no ha estat mai l'Ajuntament qui ha fet el ronsa: ni amb el Liceu, ni amb el MNAC, ni amb l'Auditori... Ens han fallat más aviat d'altres administracions pel que fa al ritme. Però en fi, aquests dos museus els tindrem oberts abans d'acabar l'any. �A vegades la gent diu que parlem molt de cultura però que resulta que l'Auditori no s'ha acabat, el Teatre Nacional tampoc, el MNAC tot just está en la seva primera fase, el MACBA seml?la que no s'acaba mai, i a més el Liceu s'ha cremat. Pedí s'ha de dir que el conveni del Lliure ja s'ha firmat, que el Thyssen está inaugurat des de fa l un any i mig, que l'Arxiu de la Corona d'Aragó també, que el Centre de Cultura Contemporània també (i el primer any hi han passat 270.000 visitants), que estem fent el Fòrum Nord al Passeig de Verdum que és un centre do difusió cultural i tecnológica en barri obrer, i si se suma tot això es veurál que no hi ha cap ciutat a Europa que tingui un programa cultural de la mateixa ambició. No em comparo amb París i amb Londres, però us asseguro que no hi ha cap ciutat a Europa amb aquest programa. Perquè la culminació del "model Barcelo a", com a pan inseparable de la seva renovació urbanística i de la sefa reactivació económica, és la consolidació de Barcelona com una de les, grans capitals culturals europees. Tots vostès saben que aspirem a ser designats Ciutat Europea de la Cultura l'any 2001. Aquesta és una qüestió que es decidirá en el segon semestre de l'any que ve. Però en tot cas, nosaltres tenim la mateixa actitud que davant deis Jocs, quan, sense tenir :la nominació a la butxaca, vam començar a reconstruir de bell nou el vell estadi de Montjuïc. En els anys immediats, a vegades en els mesos immediats, una sèrie d'infrastructures culturals -el MACB, el MNAC renovatl l'Auditori de Moneo, el Liceu reconstruït-, obriran les seves portes, augmentant l'atracció que Barcelona exerceix sobre el seu entorn, un entorn cada vegada més ampli. Però no hi ha cultura sense civisme. Cal una nova cultura cívica, basada en el diàleg i la tolerància. En el respectl a l'altre, que no és en absolut incompatible amb l'afinnació prudent de la pròpia identitat. Una actitud que també ha de manifestar-se cap enfora: en¡aquest sentit hem vist a finals de l'any passat manifestacions molt importants de solidaritat -com la mobilització de la gent jove pel 0'7 %-, que fan de Barcelona un centre actiu de la solidaritat i de la cooperació internacional. Al llarg d'aquest any, 10 �durant la Conferència de Ciutats Mediterranies que acabem de celebrar amb un gran poder de convocatória fa tot just quinze dies, i a la tardor, amb la convocatòria d'una conferència ministerial de la Unió Europea sobre la Mediterrània, Barcelona exercirà la seva capitalitat -económica, cultural i ara també política- sobre la regió. 3. Epíleg Resolts els grans problemes infrastructurals, és l'hora de posar l'èmfasi en els aspectes de qualitat de vida i en el protagonisme -que vol Ir també, abans que res, la responsabilització- dels ciutadans. El nostre projecte és fer de Barcelona una ciutat equilibrada, una aglomeració que s'ha de vertebrar físicament i administrativament i que és la Barcelona gran. La Barcelona gran que és referència de les ciutats del nord del sud europeu. Nosaltres hem fet el miracle de Barcelona, gràcies a la complicitat deis barcelonins. Nosaltres podem fer el nou miracle d'un salt endavant, económic, tecnológic i cultural, mantenint la complicitat i la cohesió social. No ens hem equivocat de model. 1 Ara calen canvis i canvis trascendents: de carácter tecnològic, de comportament cívic, de més autoritat. Hem de crear l'equip nou que piloti l'entrada al segle XXI, a partir del crèdit immens que aquesta ciutat ha obtingut de propis i estranys per la forma com s'ha transformat i com s'ha presentat davant del món. 11 �Entrem en una nova etapa en la qual aspirem a una nova onada de transformacions, més tecnològiques i culturals, adreçades també al canvi de comportaments urbans, que faran de Barcqlona la capital del sud d'Europa. D'aquesta forma, la recuperació econóihica será també una nova etapa d'esplendor de la ciutat, de la Barcelona gran i metropolitana i de Catalunya sencera, i una contribució important per integrar autènticament Espanya en l'estil de vida europeu. I de passada haurem posat el nostre gra de sorra per a l'edificació d'aquest futur un xic desconegut, esperançador i alhora tenebrós que s'anuncia des de 1989 i en el qual no dubto que les ciutats i, els ciutadans i el civisme jugaran un paper més i més important. SAUDADE.JMM 12 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4346 Title A name given to the resource Barcelona i el seu futur Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Local Saudade Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Competitivitat Lideratge Infraestructures Cultura Acció política Model social Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-03-22 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1441/19950327d_00678.pdf 8c39ba6c90540661726b891cbc926cf4 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA Barcelona en el umbral del 2000 1. El modelo Barcelona de transformación urbana. Vigencia del modelo Barcelona de transformación urbana. Barcelona es una ciudad más abierta, más atractiva (a las personas y a la inversión), más solidaria, más habitable, con más calidad de vida, con más calidad en general. En los últimos 15 años Barcelona ha experimentado un gran salto cualitativo. De la ciudad "olímpica y metropolitana que pedíamos en 1982, hemos pasado a una Barcelona que, una vez suprimidas las fronteras intercomunitarias -hoy, precisamente, en lel primer día de aplicación del espacio "Schengen", ello tiene una especial significación- es el centro de una euroregión de 15 millones de habitantes que aspira a constituirse en la puerta del sur de Europa y corno una de las capitales culturales europeas. Básicamente, en el fondo del modelo Barcelona está la apuesta por la ciudad europea, una ciudad que no segrega, en la que conviven diversos usos (Barcelona es aún hoy una ciudad industrial, a pesar del predominio del sector servicios, en la que no se construyen barreras infranqueables entre los barrios pudientes y las zonas pobres. Nuestra estrategia no ha sido una estrategia intervencionista, pero sí una estrategia de liderazgo y de complicidad. Gracias a ella se han rehabilitado barrios periféricos, incorporándolos a la ciudad, dignificándolos y convirtiéndolos en nuevos centros urbanos. Hemos cerrado así las heridas que provocó el urbanismo franquista en Barcelona. ESADE.IRP �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA Se ha reequilibrado la expansión espontánea de la ciudad hacia poniente con un desarrollo hacia levante: Vila Olímpica, prolongación de la Diagonal, Diagonal-Mar, Transformación de Nou Barris, Congost del Besòs. Se ha convertido la Plaça de les, Glòries, donde Cerda situó el centro de la nueva ciudad, en un foco de una ciudad que ya no tiene un sólo centro. Se ha hecho una gran transformación urbana sin pérdida de cohesión, sin acentuar las desigualdades sociales y territoriales. En todo este proceso la renta familiar disponible no ha hecho más que crecer (un 26% en términos reales entre 1979 y 1991). Se ha frenado, asimismo, la excesiva tercialización del Eixample. Se ha reactivado, con la complicidad del vector privado, la vida del casco antiguo de la ciudad. Se ha propiciado una nueva ocupación, lenta y pacífica por parte de estudiantes y de parejas jóvenes. Se ha esponjado una densidad excesiva, sin desplazar a los vecinos. Se han instalado algunas instituciones culturales muy significativas: Centre cíe Cultura Contemporània, MACBA, nuevas facultades de la Universitat de Barcelona, de la Universitat Ramon Lluil y de la Universittat Pompeu Fabra, Convent de Sant Agustí. Barcelona se ha convertido en una referencia para Europa y, aún más allá. Un modelo seguido por Lisboa en su transformación propiciada por la Exposición Universal de 1998. También,Y por Berlín, para recomponer el centro de la ciudad separado por el Muro.' La experiencia de Barcelona en planificación estratégica ha sido reconocida como modélica por la Unión Europea y por el Banco Mundial y est aplicada en más de cincuenta ciudades de España y del mundo: Río cic Janeiro, Bogotá, Cartagena de Indias. El nuevo alcalde de Roma, F. Rutelli explica públicamente que el modelo de complicidad a la que aspira para su ciudad es el de Barcelona. ESADE.IRP �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA Hemos sido pioneros en la defensa de la iIea de que las ciudaes europeas, a parte de competir entre ellas (buscando inversiones y localizaciones) han de cooperar para encontrar la solución de los problemas urbanos. No olvidemos que los problemas de las ciudades son los problemas del 80% de los europeos y europeas que viven en el/las: Eurociudades, Polis, C-6. Este modelo de transformación de la ciudad se ha construído sobre la base del consenso, sobre la implicación de los ciudadanos y la complicidad de los sectores. Barcelona ya ha emprendido su segundo Plan Estratégico, Económico y Social, con la participación de todas las instituciones económicas, sindicales, asociativas y universitarias de la ciudad. En el marco de este consenso urbano es muy importante poner el énfasis en el uso racional de la ciudad. En el contéxo de un discurso más amplio sobre la austeridad como valor a potencie, debe tenerse en cuenta que la ciudad es un bien escaso que debe repartirse entre muchos agentes: entre coches y peatones, entre coches y transporte público, entre viviendas, equipamientos, industrias y espacios verdés, etc... Se ha desarrollado un nuevo contrato e tre los ciudadanos y el coche: mediante una activa política de aparcamientos, mejoras en la conectividad urbana (Prim, Bach de Roda, Guipúscoa, Aiguablava) y el equilibrio en el tránsito entre las grandes vías metropolitanas y las calles del centro (Avda. Mistral, Aragó, Meridiana), que así pueden recuperar su carácter propio de vías urbanas y se han puesto incluso barreras al tráfico en zonas que no lo puede soportar (Proyecto Gaudí). - Se han mejorado muy substancialmente la eficacia en la administración municipal: la plantilla municipal se ha reducido en 2.000 personas en cinco años y se ha descentralizado en los distritos en un 21%. Hemos sido pioneros en la introducción de nuevas ¡tecnologías de la información: primero 010, muy pronto a través del Internet. ESADE.IRP �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA Actualmente, el 60% de las licencias de obras menores y de actividades no clasificadas se concede en un plazo inferior a los quince días. Se ha procurado romper monopolios' externos: Plan de Hoteles, adjudicación de las contratas de limpieza. Promoción de una oferta comercial de calidad. Barcelona es una marca que vende y la ciudad dispone de una oferta comercial tradicional de una gran calidad. La transformación de la ciudad ha contribuido a promover centros comerciales tradicionales: Rama centre, carretera de Sants, Via Júlia, carrer Gran de Sant Andreu. Barcelona es el centro de un mercado de 15 millones de habitantes. 2. La situación económica de Barcelona La economía de Barcelona ha tenido en 1994 un crecimiento del 2,4%. Esta tasa es superior a la que se ha calculado para la economía catalana (1,9%) y española (1,7%) El crecimiento real acumulativo del PIII en la ciudad será de un 9,9% en el período 1990-1995. En el mismo período, el crecimiento del PIB de Cataluña será del 6,5% y el de España el 6,7%. Este crecimieto por encima de la economía catalana y española se produce por segundo año consecutivo. Se desprende, por lo tanto, que Barcelona resiste mejor la recesión, y está en mejqr situación para aprovechar las fases expansivas. Barcelona y su área metropolitana se han convertido en el motor de la recuperación económica de Cataluña. ESADE.IRP �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA El paro en Barcelona es inferior al de otilas ciudades como: Copenhague (17,3%), Amberes (13,7%), Berlín (13% en el este 12,8% en el oeste), Milán (14%), Londres (13,9%), La Haya (15,2%). Y es similar a la tasa de París (12,5%) y Manchester (12,41%). El tránsito en el aeropuerto de Barcelona el 1994 fué de 10.647.281 pasajeros, 317.000 más que en el récord histórico de 1992 y 648.775 más que en 1993. El tránsito internacional se ha multiplicado por 2,5 en 10 años: de 1.736.000 pasajeros en 1984 se ha pasado, en 1994, a 4.206.000. En seis años se ha pasado de una oferta hotelera de 15.737 plazas a 26.291. Esto ha permitido que el número de pernoctaciones hoteleres haya pasado de 3.790.101, en 1989, a 4.256.524 en 1993. En 1994 el Puerto de Barcelona superó los 20 millones de toneladas de tráfico, con un aumento del 15% respecto al año anterior. Asimismo se ha consolidado como el primer puerto del mediterráneo en tráfico de contenedores. El techo de oficinas ha pasado en seis años de 2.630.000 m2 a 3.700.000 m2. Y la demanda responde: IBM se instala en l'Illa, Nissan en las Torres Cerdá, Xerox en la calle Tarragona. UAP invierte 20.000 millones de pesetas en Plaça Catalunya-Pelai-Bergara. El Ayuntamiento es un buen empresario: A partir de 1992 genera recursos para dedicarlos a inversión y a amortización de deuda. Recursos generados después de intereses 1990 -957 1991 -361 1992 15.862 1993 22.142 1994 28.746 1995 29.403 1996 37.461 1997 45.170 1998 52.799 ESADE.IRP �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA A partir de 1993 se reduce el volumen de deuda. Total de endeudamiento a final de año 1990 1991 224.780 244.401 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 271.403 280.189 278.486 275.104 270.986 264.204 249.670 El Ayuntamiento de Barcelona contribuyó activamente a la convergencia con Europa. Los presupuestos del Aytintamiento para 1995 son, en relación a los de la Generalitat y los del Estado: - Los más austeros de las tres insityciones. - Los únicos que reducen los ingresos tributarios. - Los únicos que reducen los gastos! de personal. - Los únicos que reducen la carga financiera. - Los gastos de capital consolidados se sitúan por debajo de los del Estado (antes del recorte presupuestario) pero por encima de los de la Generalitat. - El Ayuntamiento es la única instiltución que presenta superávit de caja. - Es la única administración qu absolutos. - Es la institución que dedica un porcentaje mayor de su presupuesto a amortizaciones. reduce la deuda en términos ESADE.IRP �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA 3. Las estrategias de Futuro de Barcelona 1 Barcelona afronta estos años decisivos del final de siglo desde una posición consolidada y, lo que es más immtante, con nuevos proyectos de futuro. En este contexto es importante retejer dos ideas: en primer lugar, hay un diseño de ciudad. Un diseño consensuado en el segundo Plan Estratégico. Un Plan Estratégico que apuesta por la calidad de vida y por la calidad de los productos y servicios de la ciudad. Estas son las principales apuestas estratégicas de Barcelona: a) Consolidación de Barcelona como centro de una macroregión europea mediterránea de 15 millones de habitantes. b) Barcelona puerta del Sur de Europa. c) Calidad de vida. Barcelona, ciudad de calidad. d) Cultura y civismo. e) Internacionalización. Principales áreas de proyección: Europa, Mediterráneo y América Latina. Algunas medidas que concretan estas estrategias: - Priorizar las comunicaciones con Europa: conexión con Europa en tren de alta velocidad. Se construirá una gran estación terminal en Sagrera y otra en el aeropuerto para permitir que éstq pueda convertirse propiamente en el aeropuerto de la macroregión. Potenciación del Aeropuerto como "hub" europeo. ESA DE.IRP �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA Crear una gran plataforma logística en el Delta del Llobregat aprovechando las potencialidades de algunas infraestructuras y agentes ya instalados: Puerto, Aeropuerto, construcción de una nueva terminal de carga aérea, Zona Franca, Mercabarna, nulvo recinto Montjuïc 2 de la Fira de Barcelona. - - Plataforma del Besòs. Proyecto Congost del Besòs (Ciutat Meridiana, Torre Baró, Vallbona, Montcada y Santa Coloma), creación de un parque fluvial, conexión de los parques de Collserpla i Sant Mateu, compaginación con las penetraciones viarias y ferroviarias a Barcelona. Creación de una nueva zona de actividades lúdicas y recreativas en el litoral de Diagonal Mar i la Catalana. - Telecomunicaciones. Creación de una Wraestructura adecuada en Barcelona para facilitar el máximo desarrollo de las telecomunicaciones avanzadas y los servicios de valor añadido1 - Avanzar en la intermodalidad entre el transporte público-privado en la región metropolitana de Barcelona. Creación de una oferta adecuada de transportes públicos en la región metropolitana, bajo una autoridad única, que no incentive el usos del transporte privado. Asimismo, avanzar hacia mayores niveles de disciplina y de seguridad vial. - Mejorar la calidad ambiental de la ciudad y poner las bases hacia un modelo de desarrollo sostenible. Aplicación generalizada de criterios medioambientales en los procesos de recogida y eliminación de residuos. - Consolidación de Barcelona como capital' cultural europea. Dotación de un sistema de grandes infraestructuras cultÚrales: MACBA, MNAC, Liceo, Teatre Lliure, Auditori, CCCB. - Fortalecimiento de Barcelona como gran centro industrial, consolidando y mejorando su competitividad a través de lun pacto industrial metropolitano. ESADE.IRP �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA - Carta Municipal. Dotación de nuevos instrumentos jurídicos y legales para que la ciudad pueda resolver algunos problemas que tienen una gran incidencia en la vida cotidiana de sus habitantes. Asimismo, debe avanzarse para conseguir que la ciudad pariticipe en los órganos de decisión de las infraestructuras estratégicas para su territorio (Puerto, Aeropuerto, etc...) y que, disponga, tambiép de los mecanismos para planificar su territorio. ESADE.IRP � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4347 Title A name given to the resource Barcelona en el umbral del 2000 Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Club Máster ESADE, Barcelona Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Competitivitat Lideratge Infraestructures Urbanisme Euroregió Acció política Model social Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-03-27 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1442/19950408d_00679.pdf 9af78823be2eb1dfcf1561e944af172f PDF Text Text PROPOSTA D'INTERVENCIÓ DE L'ALCALDE PER AL SOPAR DE CLOENDA DEL SALÓ CONSTRUMAT. Fira de Barcelona, recinte Montjuïc-2 8 d'abril de 1995 Com a President del Consell General dp la Fira de Barcelona és per a mi una satisfacció donar-los la benvinguda n aquest nou recinte Montjuïc-2. Avui podem presentar una de les instaljacions que més transcendència ha de tenir en la consolidació de la projec,iió internacional de Barcelona i de la seva área metropolitana. Perquè no és només un espai de 100.000 m2, el més modem i millor equipat d'EspanyA i molt probablement d'Europa, el qué la Fira de Barcelona ofereix al sector exterior de la nostra economia. La Fira de Barcelona és també un operador eficaç, experimentat i competitiu. I a partir d'ara, en aquest nou recinte, ho será encara més. Avui comencem a veure els fruits d'unaaposta de la Fira de Barcelona per Pedrosa que s'està demostrant com la !més correcta. Una aposta que no hipoteca cap desenvolupament futur !en canvi, s'erigeix en vèrtex d'un triangle -juntarnent amb el nou port, la ZAL i el nou aeroport- que té la vocació de constituir-se en una de les plataformes econòmiques més potents de l'Europa Mediterrània: la Porta del Sud d'Europa. Vull afegir aquí que ha estat una aposta que ha comptat amb una col.laboració molt remarcable de l'Ajuntament de l'Hospitalet. L'eix firal que defineixen el recinte hitóric de la Fira i aquestes noves instal.lacions és, també, un eix de civilitat, de creixement durador i de qualitat de vida. S'han articulat unes àrees fins ara marginals i degradades que estableixen una nova relació de complementarietat entre Barcelona i l'Hospitalet. Una zona que ambiciona una nova centralitat: económica, de serveis i institucional. Però també de comunicacions, d'espais verds, d'equipaments. �'Járea de Barcelona está llançada en una via de creixement econòmic molt important. Segons les darreres dades de la Cambra de Comerç, l'economia de Catalunya ha crescut un 3,2% en els darrers mesos. No sha d'oblidar que l'àrea de Barcelona és el veritable motor de l'economia catalana. Hem estat anys insistint en el fet que el anvi d'escala que havia aconseguit Barcelona li permetria situar-se en una situació més competitiva i avantatjosa quan arribés la recuperacik5 económica. Ara comencem a comprovar-ho. L'ambient que es respira en el Construrnat és molt significatiu de l'ambient que es respira a Barcelona. Les instal.lacions de Construmat, plenes de visitants i expositors, són un reflex d'una ciutat amb els hotels al complet, que obre nous enllaços aeris a l'Aeroport, que posa en marxa nous projectes urbanístics, que construeix un milió de metres quadrats a l'any, que consolida el seu Port corn un deis més actius de la Mediterrània. El Construmat de 1997, que ja se celebrará aquí, en aquestes instal.lacions que avui hem volgut mostrar-vos, trobarà una ciutat embarcada en nous grans projectes: - Les obres de l'estació de l'AVE a la Sagrera ja estaran avançades. S'hauran acabat una part dels 17.000 habitatges que es construiran a Sant Andreu, Diagonal, Front Marítim. S'hauran iniciat les obres d'ampliació del Port, de la segona fase de la ZAL, de la terminal de cárrega de l'Aeroport. Será una ciutat més ben comunicada i més ben articulada amb la seva área metropolitana. - Una ciutat que avançarà amb força per esdevenir la Capital Europea de la Cultura l'any 2001. �Trobarà, en definitiva, una ciutat més c mpetitiva, optimista, il.lusionada; més internacionalitzada, amb més qualitat de vida. No ens várem equivocar quan vàrem apostar per Montjuïc-2 a Pedrosa. No ens equivocarem ara. Moltes gràcies. text/pedrosa.con 3 ��o 11-1-4wvIIA4, v1:3 3-0 7\3-, , 001P 9,\\ � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4348 Title A name given to the resource Cloenda Saló Construmat Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Fira de Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Economia Indústria Infraestructures Construmat Congressos i conferències Barcelona Construcció Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-04-08 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1443/19950418d_00680.pdf a77e5f717ad8383c2a8be6b3b3bec99f PDF Text Text • Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA Proposta d'intervenció de l'Alcalde en la inauguració del Centre Comercial Barcelona Glòries 18 d'abril de 1995 Barcelona juga fort al futur. A-aquesta---Giutat---rro la convencen-fiéis plontrrriques-i-menys-les Ilágrimes-4e-ceeedriL Barcelona ha jugat fort i ha guanyat. 1 seguirà fent-ho. Aquest no és el primer centre comercial klanícelona. Aquesta és la segona nova gran área de botigues. Una-( la Diagonal i una altra aquí. Una a cada punta de Barcelona. Aquesta és una nova centralitat per Barcelona. Una centralitat que permet un re-equilibri est-oest en matèria comercial, amb un centre extraordinàriament potent l'Eixample i la Ciutat Vella. ei,(Aín-i„e Barcelona dóna un impuls definitiu a una nova centralitat. Una centralitat que ha hagut d'esperar més de cent anys a començar a ser realitat, després que fos proposada per Ildefons Cera.. Una centralitat d'una dimensió molt clarament metropolitana. El Centre Barcelona Glòries és un centre de futur. Fa realitat una de les idees de R. Rogers quan afirma que en les ciutats del futur, "les estructures han de ser lleugeres i més permeables, que els vianants les puguin travessar més que no pas vorejar-les". Això passa realment al centre Barcelona Glòries; els espais públics travessen completament els edificis. PeT tatt4---1Alealdejilaugura-erls_naus-~s de GrespMch . i dels-StrIstial rlesjiláce eleltrs s a Mens. GLORIES.IRP �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA És un axioma que fer una millora per la ciutat mi? sempre suposa una millora per a tots els ciutadans. 41414f6tic plenament convençut que aquest centre és una millora per la ciutat. I no vull deixar de banda el fet que aquest centre creará 1.800 Boa de treball. És evident que el comerç -a tota Europa- viu un procés de transformació molt important i que cal, per no perdre el carro, un procés d'adaptació. El comerç del Clot, per exemple, sha adaptat. Ara dissenya la seva pròpia estratègia a partir de les noves tendències comercials. Aquest és el camí que han seguit nombrosos mercats municipals: el del Clot, el mercat de Sant Antoni, el de la Sagrada Familia, el de la Concepció, el Guinardó i el Carmel. Iben aviat el de Galvany i altres. També és el camí de modernització seguit pel comerç a Barna Centre, a la carretera de Sants, al carrer Gran de Sant Andreu, el carrer Gran de Gràcia. També per l'associació Sant Gervasi Comerç, que agrupa a 500 botigues que han decidit treure una tarja de crèdit comuna. Aquest és un comerç que aposta per la qualitat, el disseny, l'eficácia i que rendabilitza actius importants com la tradició, la proximitat i el tracte personal. El comerç de Sant Gervasi, per citar un exemple, no es rendeix. Té 1'4g mesrcinemes, per-e) ti manquen aparcaments i illes de vianants. Sera per a vostès un competidor terrible. El futur de Barcelona és aquest: no parar mai, lluitar, innovar, competir, atraure gent de fora. El Parlo & Ride de Glòries ho afavorirà: per 500 pts. es podrá aparcar el cotxe i agafar un transport públic. GLORIES.IRP �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA L'experiència ens renova la confiança en la ciutat: les Rondes, el Pla d'Hotels, els estadis (10 milions de visitants a Montjuïc), el 90% deis habitatges de la Vila Olímpica venuts. Barcelona la millor ciutat d'Europa en urbanisme i urbanitat, en cultura i en civisme. M'agradaria que aquesta fos el millor centre comercial d'Europa. Prou de pessimismes. Fora complexes. GLORIES.IRP ��COMUNICACIÓN INTEGRAL CEREMONIA OFICIAL Queridos amigos de BARCELONA GLÒRIES, una vez más y ahora, cara a cara, bienvenidos todos a esta gran fiesta inaugural de BARCELONA GLÒRIES. - ¿Qué te parece BARCELONA GLÓRIES, Paloma? - Una auténtica maravillaJosep Maña. Me he llevado una gran sorpresa al descUbrirlo. Mañana, estoy aquí la primera para quedarme' con unos pantalones y una blusa a los que ya les he echado el ojo... - ¿Has visto a alcalde Maràgall y las caras guapas que nos acompañan? - Todos vienen ya hacia aquí, para inaugurar, primero, las calles y plazas del Centro y luego, para presidir el acto oficial. Les anticipamos que tras la ceremonia de ingylguración de BARCELONA GLORIES tendrá lugar un gran fin de fiesta, que consistirá en un espectacular desfile en forma dequé recorrerá las calles y plazas del Centro. rramota pi• • SiX/ 7-y? a t495. CC") rv)v 190/ '2,3'1740,24c, r emir, '41°94- '45-2 C3Ce0 #.3 _izo: eirtt Al ci I p urn ." .roz ,0 2•2 �COMUNICACIÓN INTEGRAL INAUGURACION CALLES 1 El Excelentísimo Sr. Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona, va a proceder dentro de breves momentos al acto inaugural de i las calles del Centro ( BARCELONA GLÒRIES. Cada una de las placas de las nuevas calles barcelonesas está custudiada en estos momentos por un agente de gala de la Guardia Urbana. El Alcalde de Barcelona : descubrirá la placa de la PLAÇA bE LES CONSTEL.LACIONS y simbólicamente quedarán también inaugurados els carrer GREENWICH, el çarrer deis SOLSTICIS i la PLAÇA DE L'OSSA MENOR. 1 �COMUNICACIÓN INTEGRAL PARLAMENTOS 7 /7 Despues de haber reçorrido todo el Centro GLÒRIES y de haber inaugurado las nuevas calles del nomenclator de la ciudad, el Excelentísimo Alcalde de Barcelona, Sr. Pasqual Maragall, se dispone a presidir desde este escenario el acto oficial de,inauguración. El Alcalde Barcelona estará acompañado en la ceremonia oficial, entre otras disgnísimas autoridades y personalidades, por el I Sr. CARLES PONSA, PRESIDENTE DEL COMITÉ EJECUTIVO DEL CONSORCIO DE LA ZONA FRANCA Fg erAfili-c PA S cit.. ign „no P" p 5-c , A . y por el PRESIDENTE DE CENTROS SHOPPING, S.A., Sr. ALFONSO MERRY DEL VAL Finalizados los parlamentos oficiales, se descubriá una placa conmemorativa del acto. Tiene la palabra el Sr. Caries Ponsa, presidente del Comité Ejecutivo del Consorcio de la Zona Franca ••••• Fn talrarc e4Sc4t ?0/2 ~vNi ars 5.-c1C Tiene la palabra el Sr.: Alfonso Merry del Val, presidente de Centros Shopping, S.A. �(Ti-% COMUNICACIÓN INTEGRAL •• •• • 1 Tiene la palabra el Excelentísimo Sr. Pasqual Maragall, Alcalde de Barcelona ••••• A continuación vamos a proceder al descubrimiento de la placa conmemorativ de este acto inaugural. Sr. Maragall, Sr. Merry del Val, Sr. Ponsa... �COMUNICACIÓN INTEGRAL ANUNCIO DEL DESFILE Muy bien amigoly ahora, que siga la fiesta. Dentro de unos breves instantes va a dar comienzo el desfile del fin de fiesta de la inauguración, que consistirá en un desfile que quiere simbolizar de una forma lúdica y brillante, la oferta comercial que a partir de mañana ofrecerá BARCELONA GLÒRIES a todos sus visitantes. - Hasta ahora, la inauguración no podía haber sido más brillante, ¿no crees, Josep Maria? - Más que a una inaugilración, a lo que estamos asistiendo es a un auténtico descubrimiento. Al descubrimiento de esta maravi a e e Centro que es BARCELONA GLÒRIES... Música y alegría, que ya empieza el desfile de la magía y la ilusión de BARCELONA GLORIES... �COMUNICACIÓN INTEGRAL ANUNCIO DE LA ORQUESTA El desfile ha terminado, amigos. Pero la fiesta sigue. A partir de ahora, a seguir disfrutando del descubrimiento del CENTRO BARCELONA GLÒRIES y bailar también si lo desean con la música de la orquesta OROPÉNDOLA Ha sido un placer pasar estos minutos con vosotros y participar en esta fiesta de inauguración de BARCELONA GLÒRIES. Enhorabuena, a todos, por este Centro. Suerte y felicidad, para todos � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4349 Title A name given to the resource Inauguració centre comercial Barcelona Glòries i carrers interiors Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Centre Comercial Barcelona Glòries Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Infraestructures Comerç Model social Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-04-18 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1444/19950419d_00681.pdf 5e91a73e016f2d02d3018f5b031977d1 PDF Text Text PROPOSTA D'INTERVENCIÓ DE L'ALCALDE PER A LA PRESENTACIÓ DE LA CONFERENCIA DEL MINISTRE D'INDÚSTRIA 19 d'abril de 1995 És una satisfacció donar la benvinguda al. Ministre d'Indústria en aquest històric Saló de Cent. És cert que el Ministre ha visitat Barcelona en diverses ocasions, a la Fira, a la Cambra de Comerç o al Cercle d'Economia. Però la visita d'avui té una significació especial. Avui donem la benvinguda al Ministre d'Indústria al Saló de Cent, on es reunia l'assemblea dels comerciants i artesans de la gran Barcelona del Consell de Cent -els empresaris i industrials de l'Edat Mitjana. Des d'aquest saló medieval, al cor de la ciutat, parlarem d'indústria. I és ben justificat, perquè es pot afirmar que, des d'aleshores ençà, Barcelona és la capital industrial d'Espanya. I amb aquest acte voldriem posar-ho ben clarament de relleu. Fa una estona, el Ministre Eguiagaray ha inaugurat el Fòrum Nord de la Tecnologia. El Fòrum Nord és el símbol de la Barcelona que es prepara per afrontar el futur amb optimisme, de la Barcelona que no para mai, que lluita, que es modernitza i que competeix. 1 �Junto a estos objetivos generales, el Plan propone que se llegue a un Pacto Industrial Metropolitano. Es probable que el ámbito local o metropolitano sea más adecuado para conseguir un acuerdo de estas características. La experiencia de concierto y unanimidad del Plan Estratégico nos animan a ello. Voldria acabar aquesta introducció fent una breu semblança del conferenciant. Juan Manuel Eguiagaray Ucelay, va néixer a Bilbao el dia de Nadal de 1945. És llicenciat en Ciències Econòmiques i Doctor en Dret per la Universitat de Deusto i Diplomat en Estudis Europeus per la Universitat de Nancy. Ha estat cap del Departament d'Economia de la Facultat de Ciències Económiques i Empresarials de la Universitat de Deusto i ha realitzat diverses publicacions sobro la seva especialitat. Abans de ser nomenat Ministre, va ocupar els càrrecs de delegat del Govern a la Regió de Múrcia i al País Basc. Cedeixo la paraula al Ministre d'Indústria. 1 industri.irp �Som la primera ciutat industrial del país i el centre d'una de les aglomeracions industrials més imp4ytants d'Europa. Estem situats en una área geográfica emergent en el Sud d'Europa (la "Mediterranean banana") com ha estat anomenada, enfront de la tradicional "hot banana" del Nord d'Europa). Hem aparegut en mitjans internacionals com una de les ciutats d'Europa més atractives per a instal.lar-hi un negoci. Barcelona, així mateix, ha liderat el procés de transformació i de projecció exterior de la indústria. També ha esdevingut un model de complicitat entre el sector públiC i el privat. Barcelona ha canviat d'escala en el rànking de les ciutats d'Europa. És una ciutat més moderna i més competitiva. I és evident que només essent competitius podem aspirar a millors nivells de riquesa, ocupació i benestar. Hace unos días el Ministro afirmaba en un artículo suyo que "la competitividad es también una cuestión de calidad, de diseño, de tecnología, de atención al cliente y de presencia en el mercado internacional". Estas ideas -calidad, tecnología, internacionalización- sintonizan plenamente con la apuesta estratégica que ha diseñado y se ha auto impuesto la ciudad. Hace pocos meses, en este mismo recinto, se aprobaba el Segundo Plan Estratégico Barcelona 2.000. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4350 Title A name given to the resource Intervenció del Sr. Alcalde en la conferència de Ministre d'Indústria Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Política Indústria Comerç Lideratge Competitivitat Model social Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-04-19 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1445/19950421d_00682.pdf 2a09b28d7eff5ccfd7202b93948d2092 PDF Text Text Intervenció de l'Alcalde en l'acte de presentació de la candidatura "Barcelona 2001. El temps de la imaginació" (Annex del Palau Sant Jordi, 21 d'abril, 19:15 h) Conseller, autoritats, amics, Ara fa gairebé tres anys, Barcelona tancava amb els Jocs Olímpics una etapa de profunda renovació urbanística. Una renovació que va permetre dinamitzar una ciutat que durant massa anys havia estat castigada per la manca d'un poder democràtic i autònom, per la falta d'ambició i de projecte, per l'especulació i la desigualtat, per la negligència i la descurança . A partir de 1979, entre tots, vam saber fer una transformació que va situar Barcelona al mapa i que, alhora, va permetre que la ciutat renovada fos també, finalment, la ciutat que es retrobava ella mateixa. Ara són les millors ciutats europees les que es retroben a Barcelona, les que redescobreixen Barcelona í les que la prenen com un dels punts de referència. Quan vam cloure els Jocs, vaig dir que havia arribat l'hora de la cultura. De "farcir el gall", d'omplir les infrastructures que havíem creat. De passar de posar l'accent en l'urbanisme a la ciutat de la urbanitat ï del civisme. Civisme i cultura són els dos grans atots amb què Barcelona ha d'afrontar aquest fi de segle i començar, amb una esperança renovada, el segle XXI que s'inicia l'any 2001. La presentació de la candidatura de Barce ona com a Ciutat Europea de la Cultura per a l'any 2001 s'adiu molt bé aquesta voluntat, perquè reuneix en un sol projecte dues dimensions que, de fet, han caracteritzat històricament Barcelona: la cultura i Europa. La idea de designar anualment una ciutat que representés la cultura europea va ser de Melina Mercouri , una dona d'idees progressistes i una dona profundament grega i, al mateix temps, profundament europea. 4 �Per a nosaltres, esdevenir oficialment la capital cultural europea l'any 2001 significarà la ratificació, el corol•lari d'un model de ciutat que en els darrers anys ha mostrat les seves virtuts. Un model de ciutat que integra, que no segrega, que es reconeix en la pluralitat i len la tolerància, en la diversitat però també en la cohesió i en el consens. Barcelona, que és una ciutat de ciutats, s també la capital d'un país de ciutats. Catalunya, com Europa, és una xarxa de ciutats. I Barcelona n'és la capital indiscutible i indiscutida. La seva capitalitat no es limita al territori estricte de Catalunya, sinó que s'estén, generosament, més enllà. En primer lloc a la resta de l'àmbit cultural propi: de l'Alcoi de l'Ovidi al Vinaròs de Caries Santos, de la Xàtiva de Raimon a la València d'Alfaro i Calatrava, del Felanitx de Miquel Barceló al Perpinyà que es proclama ciutat de l'àrea metropolitana de Barcelona. I encara més enllà, fins a cobrir tot l'àmbit de l'antiga Corona d'Aragó, fins a Tolosa de Llenguadoc, Montpeller i Saragossa, i cap al nord d'Itàlia, que ens és tan proper culturalment. I Barcelona és, indiscutiblement, l'altra capital cultural d'Espanya -i n'és la capdavantera en el pla editorial, líric, teatral i artístic-, malgrat que els valors de la pluralitat cultural costin, com hem vist aquests darrers dies, d'arrelar. I és també, i aquesta és la nostra altra dimensió, la capital cultural de la Mediterrània. És aquesta dimensió, la dels quinze milions d'habitants (un cinc per cent de la població europea) de la xarxa C-6, la de l'altra capital d'Espanya, la de capital mediterrània, la que ens permet ser forts, la que ens permet tenir unes infrastructures potents i vitals: un Liceu, un Auditori, un Centre de Cultura Contemporània i un Museu d'Art Contemporani. I és aquesta crítica suficient perquè la dimensió, també, la que ens permet tenir la : creativitat, el soft que deia Ferran Mascarejl, faci funcionar el hard. L'any 2001 Barcelona tindrà en ple funcionament les infrastructures culturals -aquell ambiciós pla de 16 (setze!I) equipaments culturals que vam endegar arran dels Jocs- que li permetran ser una autèntica capital cultural europea: el MNAC reobert, el Liceu reconstruït i ampliat, el MACBa, l'Auditori i el Teatre Nacional, la Ciutat del Teatre a Montjuïc. Mentrestant, amb l'ajut dels promotors privats i dels diversos agents de la cultura, hem sabut crear un públic. Un públic cada dia més nombrós i cada dia més exigent: s'ha creat un cercle virtuós, en què la qualitat del teatre, de les exposicions, dels concerts atreu cada dia més públic, i en què aquest públic es torna cada vegada més entès i més exigent. �Crear això, els contenidors i el públic, no ha estat fácil, però ens n'hem sortit. I ara comenca una etapa en qué les idees són més importants que els diners, en qué la creativitat pot fer més que el pressupost. I les idees hi són. Són en aquest dossier que s'ha fet sota l'égida de la imaginació. Són en les ments i en les obres deis creadors d'aquesta ciutat, que ha estat sempre una ciutat que ha sabut que havia de caminar, tota sola, sense poder refiar-se totalment d'unes institucions que en moltl moments de la nostra història moderna no hem tingut, i que, per tant, ha hagut de fer-se una mica ella sola. Barcelona s'ha destacat sempre i ha de continuar destacant-se ara per la força, la inventiva i l'originalitat deis seus creadors, que són la garantia que Pedifici institucional que hem creat sera sòlid i tindrà vida. La imaginació al poder, deja un vell lema. Fem-lo realitati Ferran Mascaren, en qui jo vull personalitzar el meu agraïment a tots aquells que heu treballat amb entusiasme i rigor per confeccionar aquest dossier de candidatura, ha dit al final !de la seva intervenció que si continuem treballant com fins ara, unitáriainent i convençuts del valor de la cultura, guanyarem. Jo voldria corregir-lo: 1a hem guanyat. Amb aquest dossier ja hem guanyat. Perq4 aquí hi ha el projecte cultural per a la Barcelona del 2001. I el farem. La ciutat el farà, perquè surt de la ciutat, deis ciutadans que integreu aquest Senat nombrossísim i deis qui malden, amb la seva feílla de cada dia, per fer realitat el nostre somni: contribuir, des de la identitat a1 la construcció d'una identitat europea comuna que deixi enrera el segle dels extrems i iniciï, amb passa ferma, el segle XXI del civisme, de l'entesa, de la tolerancia, de la proximitat: l'Europa, en definitiva, deis ciutadans. Barcelona va demostrar al món, durant els dies màgics deis Jocs Olímpics, la seva creativitat, la seva capacitat d'imaginar, de somiar i de fer somiar. L'any 2001, constitituïda en una veritable ciutat europea de la cultura, Barcelona tornará a demostrar la força de la seva creativitat, la força de la seva imaginació, la força de la seva cultura'. Moltes grácies. ��20%04 '95 13:25 T14873369 Z002 2001 BARNA 20/4/95---14:20---1 Benvolgudes autoritats, Distingits senyores i senyors, L'objecte d'aquest acte és doble: 1.- En primer lloc, agrair-los la eol_laboració que al llarg dels darrers nou mesos vostès han tingut en el procés d' elaboració del Dossier de candidatura de Barcelona, Ciutat Europea de la Cultura per a 1' any 2001. 2.- En segon lloc manifestar per p rimera vegada de manera conjunta, a través d'aquesta assemblea, el desig de tota la ciutat, de tot el país, que la nostra candidatura sigui entesa 1t conc allò que és: l'expressió de la voluntat de tots els ciutadans que creuen en la cultura. Com vostès saben d'aquí a uns ,dies serà entregat el Dossier de candidatura de la ciutat de Barcelona al Ministeri de Cultura. El govern d'Espanya haurà de prendre una decisió abans del 30 de juny vinent. �20%04 ' 95 13:23 $4873369 2 003 2001 B A RN A 20/4/95---14:20---2 ¿Em peimeten que els digui quina és la diferència principal de la nostra candidatura? Doncs que el Dossier que hem preparat per guanyar la nominació aplega el talent d'una gran part de les dones i els homes que fan cultura a Barcelona i a tot Catalunya. Un talent que emergeix dels creadors, dels artistes, també dels promotors i dels diversos agents que fan cultura. És a dir, de tots els qui donen{ carácter a Barcelona, a la nostra ciutat corn a ciutat de cultura, cultura entesa com a creativitat, innovació i recerca, capacitat per idear i imaginar. El dossier de Candidatura s'la mirada fet entre tots, des d'una respectuosa amb la nostra memò ri a col.lectiva, des d'una mirada inquisitiva sobre els reptes culturals del nostre temps, des d'una convicció absoluta sobre els atributs de la identitat cultural catalana, des d'una radical afirmació virtuts de la pluralitat cultural; des de les d'una fe profunda en la �20/04 '95 13:25 $4873369 Z 004 2001 BARNA 2014195---14:20---3 cultura com una eina essencial per millorar la nostra vida espiritual í material. Si em permeten els assenyalaré el que crec que és la segona diferència important de la candidatura de Barcelona. Barcelona ha considerat, precisament perquè estan inscrites en la seva ànima més profunda, Itotes les dimensions reals de la cultura del nou segle: Cultura són idees i són valors. Un ciutat cultural ha de ser capàç de contribuir a la distinció entre idees estructurals i idees de temporada, entre valors descolorits i valors valuosos i positius. La cultura és creativitat. Barcelona es proposa reivindicar la creativitat d'aquells que experimenten amb les paraules, amb les imatges i els sons. Cultura és comunicació. La cultura s'universalitza, és cort. Peró també és veritat que �20/04 '95 13:26 V1873369 2001 BARNA Z 005 20/4/95---14:20---4 les identitats culturals s'enforteixen en funció de la seva capacitat de ser locals però, alhcra, capaces d'aportar coses a una cultura cada cop més universal. Cultura es diàleg. I més que mai caldrà posar en primer pla aquesta dimensió del fet cultural. L'acceptació de l`altre serà un fonament essencial de la cultura del nou segle. Cultura és memòria. És a dir, la cultura també és mantenir una relació intensa, activa, reflexiva i generosa amb el pasat. Cultura és participació. Òbviament. S'han acabat els temps de les tecnocràcies que pensaven ï feien pels altres. Amb el canvi de segle, la cultura serà com mai l'espai de la preséncia activa dels ciutadans, ja sigui com a creadors, ja sigui com a espectadors compromesos. �20/04 '95 13:26 $`-18ï3369 2001 BARNA ZI 006 2014195---14:20---5 Valors, creativitat, comunicació, diàleg, memòria, R participació: aquestes seran les cliimensions que la cultura del tombant del segle considerarà. ot fa pensar, en canvi, que els anys vinents veurem defallir la cultura com a sinònim d'evasió. Veurem emergir, don cs, una nova cultura més i i més útil socialment. I específicament entre nosaltres veurem emergir, a més, la relació profunda entre la cultura i els altres dos fonaments claus de la candidatura de Barcelona: Europa i la imaginació. Per Barcelona, la cultura ha estat una obstinació. Europa ha estat una vocació profunda. La Imaginació s'ha mostrat com un dels més preuats senyals d'identitat de la nostra ciutat. Europa. Europa és un mosaig extraordinàriamnet ric de cultures diverses, entre les quals la catalana n'és una de les més reconegudes, precisamenti pel seu caràcter molt civil, molt cívic, poc contaminada per l'Estat. Europa és també una civilitat. Però, avui per avui, per sobre de la cultura prevalen l'Europa �20/04 '95 13:26 $`4873369 2001 BARNA Z007 2014/95---14:20---6 de l' economia i l'Europa de la iolítica. Tal vegada per això Europa ha deixat de ser l'espai cultural central del món. L'Europa de la cultura ha de construir-se; ha de construir-se a partir del valuós potencial de la seva diversitat, a partir de la presència creixent de les cultufes d'origen migrant, ha de construir-se tenint present el formidable esclat de les noves tecnologies. I per construir-la posseïm la imaginació. La imaginació és més forta que qualsevol droga, digué no fa gaire a Barcelona l'escriptor británïc J.G. B allard. 4 Tant de ho que així sigui. És esperançador. En totcas, cas la tria d'aquesta paraula no és q p anecdòtica. Hem explorat tenaçment un concepte que, a la nostra manera d'entendre, sintdtitza la millor de les nostres facultats culturals, la facultat d'imaginar. És a dir, la facultat de configurar amb talent i creativitat contextos originals per a la nostra vida material i espiritual. ;(C }C ** ?;::;: ',Y. * �20/04 '95 13:27 $4873369 Zoos 20Q1 BARNA 20/4/95---14:20---7 La imaginació, Europa í la cultura han fonamentat el treball d'una gran part de les institucions culturals del nostre país. De les institucions, grans i petites, ortodoxes i heterodoxes, públiques, associatives o privades. De totes elles n'han sorgit un gran nombre de propostes que han conformat els 10 àmbits que es desenvoluparan de manera central el 2001, però també, òbviament, els anys anteriors i els anys posteriors. Els 10 àmbits són: Europa, nous valors per al nou segle. Europa, els futurs de la ciutat. Europa, fabrica d'idees per a les arts, els llenguatges escènics ï les noves paraules i escriptures. Europa, nous mitjans i nous missatges. Europa, la presencia de la tradició. Europa segle XX, el temps de les paradoxes. La Mediterrània o l'àgora del diàleg. Barcelona, ciutat solidària. �20/04 '95 13: 27 $`4373369 : 001 B ARNA 2009 20/4/95---14:20---8 No cal que els digui que el programa 2001 es podrà dur a terme perquè els propers anys iveurem materialitzar-se, per part de les Administracions relponsables, els equipaments culturals en curs. Estem en el tombant d'una época. Una nova generació d'edificis és a punt d'acabar-se. Ara cal pensar en com posar-los a produir cultura conjuntament, òbviament, amb tots els altres centres existents de la ciutat í del país. Per dir-ho pla, la ciutlat ha fabricat el "hard" que permet connectar la nostra cultura amb la nostra infraestructura cultural amb les xarxes mundials; ara ens cal consolidar allò que ens caracteritza, "el soft", o la capacitat de crear. A l'entorn d'aquests àmbits podem contribuir, des dels } millors atributs culturals de la çiutat, a definir la cultura del nou segle. Podem contribuir a fer d'Europa un indret més cultural del que ara és; podem contribuir a fer avançar l'aspiració legítima de fer del nostre país un país culturalment modèlic. Podem contribuir a fer, de la nostra ciutat el sinònim de la cultura que té cura dels valors, que fomenta la �20!01 '95 13:27 $4g73369 20p1 BARNA Zo10 { 20/4195---14:20---9 creativitat, que practica i universalitza el diàleg, que creu en una comunicació més positiva i ulta, que respecta i aprèn de la memòria, que fa realment democràtica i participativa la cultura. Els nou mesos de feina de l'oficina de candidatura estan condensats en el Dossier del qu*1 ara en veuen unes pàgines. i El Dossier condensa els principis intel.lectuals, les diverses dimensions que s'han tingut en compte de la cultura, els àmbits que es proposen pel 2001 i les prop de les 300 propostes elaborades a modus F d'exemple de qualitat. Tot aquest esforç es el testimoni intel.lectual d'una idea-clau: el i món necessita producció d'idees. Barcelona, la ciutat cultural, capital de la cultura ctalana, pot produir cultura, està en magnifiques condicions per produir cultura. Aquest Dossier és l'expressió 'de la potència de la nostra ciutat per alimentar amb idees i creació la cultura contemporània. Una ciutat cultural de cara el nou segle serà aquella que sigui capaç d'alimentar els circuits uní versals no només alimentar-s'en. ï �20/04 '95 13:28 $48ï3369 2001 BARNA 20/4/95-14:20-10 La tercera gran diferència del Dossier de Barcelona són el que vostès representen. Vostès s,ón la representació del Senat cultural possiblement més nombrós fet mai. Vostès són la representació de l'entuasiasme cultural dels ciutadans de Barcelona i de tot Catalunya. Les autoritats que clouran l' ate els agrairan de manera institucional, tal com correspon, els seu suport la seva feina_ Deixim-me dir, com a director del Dossier de Candidatura, però encara més a títol personal, que els agraeixo ben sincerament el suport que ens han donat. A tots gràcies. I també a tots: la cultura val la pena i si continuem treballant com fins ara, molt ï unitàriament, guanyarem. D'una manera o d una altra, guanyarem. Gràcies. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4351 Title A name given to the resource Presentació candidatura Barcelona 2001. El temps de la imaginació Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau Sant Jordi, Annex Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Competitivitat Cultura Euroregió Lideratge Model social Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-04-21 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1446/19950424d_00683.pdf ab44ad4119ee4bac125b98fc9f4f0ab6 PDF Text Text INTERVENCIÓN EN LA INAUGURACIÓN DE LAS JORNADAS SOBRE ACUERDOS Y RECURSOS NO FORMALES EN LAS RELACIONES ENTRE ADMINISTRACIÓN Y CONTRIBUYENTES t La calidad y prontitud de la Justicia Administrativa ha sido y es una preocupación constante del Ayuntamiento de Barcelona, que tiene como objetivo prioritario el acercamiento de la Administración a los ciudadanos, propiciando instrumentos que resuelvan las controversias que se producen entre ambos de forma pactada. Los Municipios, como administración más próxima a los ciudadanos, están interesados en propiciar vías que concreten este acercamiento entre Administración y ciudadanos, evitando que se produzcan situaciones conflictivas que vayan en detrimento de la convivencia ciudadana. Dentro del Programa de Garantías de los Ciudadanos, que líenos desarrollado en los últimos años en el Ayuntamiento de incor.orar los conce.tos de .usticia, Barcelona, retendemos e uidad y arb T itra e en los mecanismos de relación de los ciudadanos i. con la A ministración Municipal,y en los procedimientos generales que regulan los sistemas de resolución de conflictos generados por la convivencia en una gran ciudad. En el año 1988, en virtud de la potestad autoorganizativa municipal se creó el Consejo Tributario como órgano complementario de carácter consultivo. Empezó a funcionar en enero de 1989, es decir, hace seis años que ejerce un control de legalidad sobre la gestión tributaria municipal en los supuestos en que se pide su intervención, ya sea de forma preceptiva —dictamen de los recursos y reclamaciones—, ya sea de forma facultativa —elaboración de estudios y trabajos—. El Consejo Tributario nace como instrumento pará'mejorarla actuación jurídico—tributaria del municipio y, a la vez, para aumentar las garantías de los derechos de los ciudadanos. Se trata de tia órgano que cumple sus funciones con independencia y objetividad, ya que, �por un lado) sus miembros no están sometidos a ninguna relación jerárquica con la Administración municipal, y, por otro lado, actúan exclusivamente de acuerdo a criterios jurídicos, siendo nombrados por razón de su competencia técnica. Por esto, la existencia del Consejo Tributario implica una disminución del número de demandas judiciales y de los posibles supuestos de indefensión del coritfibuyente, que cuenta con un instrumento objetivo de control de la legalidad tributaria sin necesidad de acudir a la vía contenciosoadministrativa, más lenta y más cara. El Consejo Tributario, en estos 6 años de funcionamiento, ha cumplido ampliamente aquello que se esperaba de él. -, se han de .-.- -• ara hacer un balance -: recordar en primer lugar y brevemente sus funciones. p n o, El artículo 2 del Reglamento fija sus aprabuttriper-rl—Consej o e o competencias desde un punto de vista material y funcional. Materialmente, corresponde al Consejo analizar exclusivamente asuntos de naturaleza tributaria, a pesar de que también informa las cuestiones planteadas en relación a los precios públicos, la naturaleza de los cuales es discutible. En cambio, el Consejo no es competente para conocer las reclamaciones y recursos contra sanciones por infracción d las normas de disciplina vial o urbanística, ) . .. ingresos de .- .. -• .. -• Funcionalmente, su actuación se concreta en: - El dictamen preceptivo de las propuestas de resolución de recursos y-rectam aci o [res_tLi b utali.a.. - La resolución de quejas presentadas por los contribuyentes, y - La elaboración de estudios que le sean solicitados por • lás órganos municipales. �'u II ,jun nútmero de asuntos planteados ante el Consejo Tributario que se ha mantenido estable alrededor de los mil expedientes por año, excepto de los años 1991 y 1993 ew que incrementó como consecuencia, de las reclamaciones en materia de la llamada Tasa de Equivalencia (es una modalidad de la anterior P1usslalía –actualmente Impuesto sobre el Incremento del Valor de los Terrenos de Naturaleza Urbana) y del Impuesto de Actividades Económica. • • •:' 1 El dictamen preceptivo de £las propuestas de resolución de lós recursos y reclamaciones presentadas contra actos de aplicación de exacciones municipales) ha sido la Cuestión que se ha planteado más a menudo al Consejo. Su número 'fue muy superior a del resto de cometidos. Asía las quejas presentadas directamente por los contribuyentes y los estudios solic tados por los órganos municipales, la cifra de 3( y) de 6 respectivamente, mientras no han sobrepasado P P que concretamente el número de recursos tramitados durante estos 6 años ha sido el siguiente: Año N.Recurs os 1989 747 1990 880 1991 1.650 1992 1.230 1993 9.923 1994 1.887 Según se ha dicho, el incremento del año 1991 es el resultado de las reclamaciones por la Tasa de Equivalencia que, de acuerdo con la Ley de Haciendas Locales, se meritó el 31 de diciembre de 1989, pero que no se liquidó hasta bien entrado el año 1990. De los 1.650 recursos presentados el año 199, correspondían a este concepto tributario 1.289. Por su lado, el incremento hasta casi los 10.000 recursos producidos en el año 1993 se debió a la masiva preséntación _dè recursos por la aplicación del IAE,I que en muchos casos-Éespondían más a un ánimo de propuesta cont>ta el Impuesto que a la,èxistencia 1 �de irregularidades en la gestión trijutaria. En este año, el 90% de las reclamaciones tenían como objeto esta figura impositiva. En 1994 se reduce la cifra a 1.887, de los cuales 1.099 son recursos relativos a la aplicación del IAE. t, Así pues, la emisión de informes sobre los recursos y reclamaciones presentados ha sido la misión más importante desde el punto de vista cuantitativo e incluso también desde el punto de vista cualitativo. En este ámbito de actuaciu, el Consejo Tributario sustituía, respetando las diferencias, la vía económico–administrativa. Debía ejercer el control de legalidad que antes ejercía el Tribunal Económico–Administrativo Provincial.. Y la forma de ejercerlo ha sido muy correcta, precisamente por su objetividad y neutralidad. Se ha preocupado por la seguridad jurídica de los contribuyentes y, al mismo tiempo, también ha tratado dé proteger a la Administración de cualquier intento ilícito por parte de los ciudadanos de eludir las obligaciones 'contributivas. La afirmación relativa a la corrección de la actuación del Consejo y el éxito que supone su creación no son gratuitas sino que se basa en datos estadísticos. El percentaje de veces que el Consejo Tributario ha manifestado su disconformidad con la propuesta de resolución de los recursos elaboroda por los negociados gestores competentes ha llegado al 30% , lo que es más importante, el parecer del Consejo Tributario es e que finalmente ha sido aceptado por el órgano municipal encargado de dictar la resolución definitiva. Aunque los informes d oncejo ributario no son vinculantes, a la práctica se han aceptado siempre, por lo que se puede considerar que ejerce una jurisdicción delegada. La consolidación de esta institución se producirá en la nueva Carta Municipal de Barcelona, que atribuye al Consejo Tfibutario.facultad de resolver los recursos contra los actos de gestión.'tributacia y de gestión de precios públicos (,anteproyecto de Texto articulado de la Ley Especial de Barcelona, artículo 152.2 c ). Él Consejo �• Tributario pasará de ser una institución que realiza propuestas al órgano municipal competente, en materia de resolución de recursos tributarios, a un órgano con facultades resolutorias propias. Estos mismos principios, justicia, equidad y negociación, que se han desarrollado a través del Consejo Tributario, creemos que delldrían extenderse también en lo que es propiamente el Procedimiento Administrativo d gestión de los diversos tipos de tributos locales. La novedad de la previsión legal autorizatoria de mecanismos de terminación :onvencional del procedimiento administrativo que realiza la Ley de Régimen Jurídico de las Administraciones. Públicas y del Procedimiento Administrativo Común, incita la iniciativa administrativa para explorar, determinar y explotar las potencialidades de dicha autorización en aras a hacer más eficaz, sin mengua de la garantía, la actividad de las Administraciones Públicas. La posibilidad de la terminanción convencional de los procedimientos administrativos, debe utilizarse al servicio de la ínejora del sistema de resolución de conflictos con los ciudadanos y, por tanto, de la eficacia administrativa. Si, además, estos mecanismos se complementan y sintonizan coro la introducción de procedimientos impugnatorios de mecanismos! sustitutorios de los recursos administrativos normales o generales (en los términos antes expuestos respecto al Consejo !Tributario), el efecto puede ser realmente importante, repercuti4ndo incluso , en una apreciable dismución tanto de los asuntos cántenciosos que la Administración Municipal pierde ante los Tribunales, como incluso, el número de los mismos asuntos que llegan a estos, La combinación entre la autorización legal general para la aplicación de la terminación convencional de los procedimientos administrativos y la generalización de mecanismos impugnatorios de los actos administrativos, puede significar una agilización de la gestión tributaria y una disminución de la conflictividad en este ámbito. • Por todo ello, espero que los debates y análisis que se realizarán a lo largo de estas Jornadas, sean de utilidad paró delimitar �el ámbito de aplicación de estos nuevos mecanismos y difundir los mismos entre las Administracion s Públicas"), los ciudadanos y sus representantes legales. BarElona, 24 de abril de 1995 • � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4352 Title A name given to the resource Inauguració jornades sobre reforma de la llei tributària Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col·legi d'Advocats de Barcelona Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Legislació Administració pública Acció política Impostos Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-04-24 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1447/19950509d_00684.pdf 07b66774d66345aa47ccf62a2b01d118 PDF Text Text OF 09105 '95 18:25 FAX 2212619 0002 E MARAGALL 95 ACTE SECTORIAL D'ESPORTS Cotxeres de Sants 9 de maig de 1995 - Està previst que hi assisteixin unes 300 persones. - Intervindràn Enric Truñó, Rafael Cortés Elvira i Pasqual Maragall intervenció de Truñó se centrarà a explicar l'obra de govem i a exposar els pri . ' • - • • = cíes de cara al futur. - La - La intervenció de l'Alcalde hauria de tenir únicament dos objectius: per una banda insistir en el fet que les propostes que haurà fet ET s'emmarquen en un projecte global de ciutat i de civisme. 1 de l'altra, donar elements i mostres d'optimisme, centrats en la voluntat de Barcelona d'esdevenir capital internacional de l'esport (i parlar del projecte "Sito Pons"). Of'\ r 0,o^ 09/05 '9 18:24 N° TX/RX0010 P.002 � �OF E MARAGALL 95 09/05 '95 18:25 FAX 2212619 @1 003 ^ SIS OBJECTIUS DEL NOSTRE PROGRAMA D'ESPORT PER ALS CIUTADANS Desenvolupar una xarxa de p ro grames i serveis per a tothom, és a dir adreçada a tots els ciutadans i en funció de les seves necessitats i nivell económic. r 2.- Integrar esport i medi ambient, . • rofitant millor tot allò que ens aporta e _' e mar, e .: • es, Montjuïc, Callserola, i els grans parcs. I molt aviat els ris Llobregat i Besòs. I l'impuls de l'ús de la bicicleta com a activitat de salut i civisme. 't frt ^ 3. Fer de i'espo una eina de civisme: mb la promoció i defensa deis clubs 1 de l'a claclonisme espo • per a la difusió d'una cultura esportiva i de valors de progrés i vehicle d'integració social. J 4. Aplicar un pla de qualitat per a la millora deis serveis i la gestió deis equipaments esportius. Ara ha arribat l'hora d'orientar tot l'esforç cap a les activitats de manteniment i getió màxima 5. de les instal•laciorantir la seva qualitat Realitzar un Pla de Manteniment ï Minora i acabar la Xarxa Bàsica amb l'objectiu que les installacions adquireixin el desitjat nivell de qualitat s'adeqüin a les noves demandes deis 9utadans, E Barcelona n síntesi: punt de referèncla dlns l'activitat espo rt iva internacional. CONVERTIR BARCELONA1EN C ACIONAL DÉ A L'ESPORT (DE L'ESPORT DE BASE, DE L'ESPORT PER A THOM I TAMBÉ DELS GRANS ESDEVE ENTS). ___------- / l)()„, i( 1.2 -11k Lk 3 qu,Áf\y,-- '€1 tb'1\ni\ Ce L _2 ^ ^ ^ti ^ ^^^ ^ Uv^^ ÚV 1^^^'^ ^^^^r^ EL , 1 \skt5 ot [:t INFS FRARFR PER LA INTERVENCIÓ DE L'ALCALDE 09/05 '95h18:24 N° TX/RX0010 P.003 ME �"LA BARCELONA DE L'ESPORT JA ESTÁ AL-MILLOR NIVELL EUROPEU" "EN ESPORTS, BARCELON JA ÉS CAMPIONA" "HEM GUANYAT LA BATALL DE LA QUANTITAT: SOM MB MÉS 1 MILLORS LA CIUTAT EUROPEA INSTAL•LACIONS ESPORTI ES. ESTEM MOLT PER DAMUNT DE LA MITJANA" "EL NOSTRE PROGRAMA DE FUTUR ÉS UN PROGRAMA QUE ENTEN L'ESPORT COM UNA NECESSITAT BÁSICA MS, COM UN ELEMENT TOTALMENT NECESSARI EN UNA CIUTAT ON DOMININ ELS VALORS D L CIVISME, ON DOMININ ELS VALORS DE RESPECTE I PRESERVACIÓ DEL MEDI AMBIENT". "HEM GUANYAT TAMBÉ E QUALITAT: HEM P , SAT . DE SER LA CIUTAT DE LES PISCINES, A SER, AMBE, LA CIUTAT DELS CAM' ' S: A NCHEZ VICARIO, CONXIT LBERTO BERSATEGUI, ALBER S, I TANTS ALTRES, HAN DUT EL O • E NA AMUNT I ENFORA DE LA CIUTAT' Í- NOSTRE REPTE MÉS IMMED AT ÉS CONVERTIR BARCELONA EN CAPITAL 1 TERNACIONAL DE "EL AQUEST ÉS EL PROJ CTE DE L'AMIC SITO PONS: FER QUE BARCEL• A SIGUI SEU DE REFERÈNCIA PER A Q ` • NS ESDEVENIMENTS ESPORTIUS DE CARÁCTER TERNACIONAL. L'ESPORT. ó (ÁA9 %ti 1-Q<uum,7- kJ--/ ^--^ ^. __.. ^ z^! a^ N_ ' f-inftJ ti Li /vrt ,;, (,^nn rn-1--4Q ),, 09/05 'ç 5 18:24 N° TX/RX0010 �09/05 95 18:25 FAX 2212619 OF E YARAGALL 95 t^^^-- Ú j1t, ,^ Ú, -v I/ ;_ f ^ 004 i11-g ^s L'ESTADI, E PALAU SANT JORDI, EL CIRJCUIT DE MONTMEL EL TROFEU CCIMTE DE GODÓ, SON LA NOSTRA CARTA DE PRESENTACIÓ I EL NOSTRE MILLOR AVAL." "PERÒ AQUEST OBJECTIU NO TINDRIA SENTIT SI NO ES PRESENTÉS AL COSTÀT D'UN ALTRE DE MÉS AMBICIÓS ENCARA: QUE BARCELONA ESDEVINGUI LA CAPITAL DE L'ESPORT POPULAR. LES NOSTRES CURSES, LES NOSTRES BIICLETADES, LA NOSTRA TRADICIÓ EN ESPORT ECOLAR, LES NOSTRES NEDADES COL-LECTIVES L'EXPERIÈNCIA QUE ESTEM ENDEGANT A L'ESTADI, ETC. CONFIRMEN CIUTADAN ÉS L'ADEQUADA, QUE LA TEMPERATURA CIUTADANA MÉS DISPOSATS QUE ELS BARCELONINS QUE MAI A PRACTICAR L'ESPORT 1 EL CIVISME. " 09/05 '9 5 18:24 N° TX/RX0010 P.004 ■ � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4353 Title A name given to the resource Objectius Programa d'Esports de l'Ajuntament de Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Cotxeres de Sants Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Esport Infraestructures Competitivitat Acció política Barcelona Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-05-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1448/19950510d_00685.pdf 285877acb17292e3cb450db511d602c2 PDF Text Text roko a.g(9, 0.14kL gÈSkuUa ut, aktú,u ,N 4u ó tto.Q u a (-FN ec) BARCELONA EN L'EUROPA DEL 2000: UN MODEL DE REFERÈNCIA �Barcelona en 1.- El l'Europa del 2000 Un model Barcelona de Barcelona model de referencia transformació urbana s'ha convertit ei una referència per a Europa, i encara més enll4. Un model seguit per Lisboa en la seva transformació propiciada per l'Exposició Universal de 1995. També per Berlín, per recompondre el centre de la ciutat separat pel Mur. El nou alcalde de Roma, Francesco Rutelli, explica públicament que el model q e complicitat a la qual aspira per a la seva ciutat és el de Barcelona. L'experiència de Barcelona en planificació estratègica ha estat reconeguda com a modèlica per i la Unió Europea pel Banc klundial i s'aplica a més de cinquanta ciutats d'Espànya i del món: Rio de Janeiro, Bog; otà, Cartagena d'Índies. Barcelona ha impulsat la } creació d'un centre d'intercanvi de tecnologies urbanes (CIDEU) amb la participació d'ajuntaments i entitats metropolitanes de 24 ciutats espanyoles i Ilatinoamerica nes (Buenos Aires, la Plata, la Paz, Rio de Janeiro, Curitiba, SalvadorBahia, Santiago de Xile, Bogotá, Cartagena de Indias, L'Havana, Quito, Bi bao, Màlaga, València, �Saragossa, San Pedro Sula León, Asunción, Lima, Santiago de los Caballeros, Montevideo, Barutas i Caracas). • El 1989 Barcelona va ser la ciutat pionera en l'establiment de xarxes de ciutats a Europa, mitjançant la constitució d'Eurociutats. • El 1992 va ser pionera en la projecció a Amèrica amb la constitució del CI EU, que vol exportar un determinat model ï unI determinada manera de fer les coses que ha estat assajada amb èxit a Barcelona. • El 1995 ha estat pionera en la projecció a la Mediterrània amb l'organització de la Conferència de Ciutats Mediterrànies. Barcelona és_ avui una ciutat més oberta, més atractiva (a les persones . i a la inversió), més solidària, més habitable, amb més qualitat de vida, amb més qualitat en general • Les ciutats competeixen avui per atreure inversions en un món cada cop més internacional. Peró en el món post-industrial, les inversions són atretes per factors que van més enllà dels costos laborals. La qualitat de la vida cívica i cultural d'una ciutat és ara crucial. 2 �• Un arquitecte del prestigi de Richard Rogers ofereix el model de Barcelona com 'a exemple que haurien de seguir les ciutats contemporànies. • Rogers aposta per una ciutat densa, on existeixi la suficient massa crítica que es necessita per sostenir el vigor de la vida urbana. Perquè per la ciutat és la superposició d'activitats -és, fins i tot, la redundància. • Per a Rogers, la ciutat del futur ha de tenir sis elements: 1) Ser densa i policèntrica, perquè ajuda a crear sentiment de comunitat i perquè minimitza la dependència dels cotxes. 2) S'hi han de superposar le activitats, perquè això maximitza el contacte i la diversitat. 3) Ha de ser sócialment i terr torialment equilibrada, i participativa. 4) Ha de ser ecològica. 5) Ha de ser oberta, la seva configuració urbana li ha de permetre d'acollir nova gent i noves idees. �• i 6) Ha de ser bonica, una ciutat on l'art, l'arquitectura i el paisatge contribueixin a millorar-la espiritualment. • Perquè la forma de la ciutat i ncideix sobre com viu la gent. No és neutra. Només com a anècdota, crec que torça reveladora, voldria subratllar l'èxit i el rècord de participació en e Dia de la Bicicleta a Barcelona (45.000 persones l'última edició, fa unes setmanes) en relació a una ciutat amb una tradició tan forta de conscienciació ecològica com Berlín, on ahir mateix una jornada en bicicleta i en pro de l'estalvi energètic va aplegar només 15.000 ciclistes. . Bàsicament, en el fons del model Barcelona hi ha l'aposta per la ciutat europea, una ciutat que no segrega, en la qual conviuen diversos usos (Barcelona és encara avii una ciutat industrial, malgrat el predomini del sector serveis), en la qual no es construeixen barreres infranquejables entre els barris rics i les zones pobre0. és una ciutati que vol mantenir i augmentar la massa crítica necessària per consolidar la vitalitat de la vida urbana i per guanyar posicions en el context europeu i mundial. • Barcelona . En els últims 15 anys Barcelona ha experimentat un gran salt en tots els ordres. De la ciutat "olímpica i �metropolitana" que demanàvem el 1982, hem passat a una Barcelona que, una vegada suprimides les fronteres intercomunitàries -i amb la recent aplicació de l'espai "Schengen", 4ixò té una especial significació- és el centre d'una euroregió de 15 milions d'habitants que asura a constituir-se en la porta del sud d'Europa i com una de les capitals culturals europees. La nostra estratègia no ha estat una estratègia intervencionista, però sí una estratègia de Iideratge i de complicitat. Gràcies a a questa estratègia s'han rehabilitat barris perifèrics, in corporant-los a la ciutat, dignificant-los i convertint- los en nous centres urbans. Hem tancat així les ferides que va provocar l'urbanisme franquista a Bar G elona. Hem creat una ciutat poli èntrica consolidant les àrees de nova centralitat cue han permès atorgar qualitats centrals a zones perifèriques i, així enriquint els teixits socials i econòmis d'aquestes àrees. l al mateix temps, treure pressió i frenar una terciarització excessiva del centre tradicional de la ciutat, l'Eixample. En aquesta línia s'ha reequilibrat l'expansió espontània de la ciutat cap a ponent amb un desenvolupament cap a llevant: Vila Olímpica, Diagonal-Mar, prolongació de la Diagonal, �Transformació de Nou Barr s, congost del Besòs. S'ha convertit la Plaça de les Glòries, on Cerdà va situar el centre de la nova ciutat, en un focus de una ciutat que ja no té un sol centre. Barcelona és més equitativa, una altra de les condicions que ha de tenir la ciutat del futur. S'ha fet una gran transformació urb e na sense pèrdua de cohesió, sense accentuar les desigualtats socials i territorials. En tot aquest pocés la renda familiar disponible només ha fet qye créixer (un 26% en termes reals entre 1979 1 1991). S'ha reactivat, amb la complicitat del sector privat, la vida del casc antic de la ciutat. S'ha propiciat una nova ocupació, lenta i pacífic, per part d'estudiants i de parelles joves. S'ha esponjat una densitat excessiva, sense desplaçar Is veins. S'han instal.lat algunes institucions culturals molt significatives: Centre de Cultura Contempòrània, MACBA, convent deis Àngels, noves facultas de la Universitat de Barcelona, de la Universitat Ramon Llull i de la Universitat Pompeu Fabra, convent de Sant Agustí. Hem estat pioners en la defensa de la idea que les ciutats europees, a part de competir entre elles (buscant inversions i localitzacions), han de cooperar per trobar la solució dels problemes urbans. No oblidem que els problemes de les ciutats són els �problemes del 80% dels europeus i europees que hi viuen : Per això s'han constituït associacions de ciutats europees com Eurocíutats i la C-6. I s'han desenvolupat projectes com POLIS, GAUDI i PICASSO. . Aquest model de transformació de la ciutat s'ha constru.it sobre la base <llel consens, sobre la implicació dels ciutadan i la complicitat dels sectors. Barcelona ja ha e près el seu segon Pla Estratègic, Econòmic i Soci 1, amb la participació de totes les institucions econòmiques, sindicals, associatives i universitàries de la ciutat. S'ha desenvolupat un n(41 contracte entre els ciutadans i el cotxe: mitja çant una activa política d'aparcaments, millores en la connectivitat urbana (Prim, Bach _de Roda, Guipúscoa, Aiguablava, avinguda Foix, Terrades) i l'equilibri en el trànsit entre les grans vies metropolitanes i els carrers del centre (Av. Mistral, Aragó Meridiana), que així poden recuperar el seu caràcter propi de vies urbanes, i fins í tot la col t locació de barreres en zones que no el poden suportar (Projecte Gaudí). S'ha millorat molt substancialment l'eficàcia en l'administració municipal: la seva plantilla s'ha reduït en 2.000 persones en cinc anys ï s'ha 7 �descentralitzat en els distri tes en un 21%. Hem estat pioners en la introduc ó de noves tecnologies de la informació: primer 01 , molt aviat a través de I'Internet. . Actualment, el 60% de les lli céncies d'obres menors i d'activitats no classificade s es concedeix en un termini inferior a quinze dies. II.- La situació econòmica de arcelona . L'economia de Barcelona a tingut l'any 1994 un creixement del 2,4%. Aques a taxa és superior a la que s'ha calculat per a l'economia catalana (1,9%) i espanyola (1,7%). • El creixement real acumulatiu del PIB a la ciutat serà d'un 9,9% en el període 1990-1995. En el mateix període, el creixement del PIB. de Catalunya serà del 6,5% i el d'Espanya del 6,7%. . Aquest creí>ement per so g re del de l'economia catalana i espanyola es ptodueix per segon any consecutiu. Es desprén, per tant, que Barcelona resisteix millor la recessió i que està en millor situació per aprofitar les fas 8 expansives. �III.- Barcelona, abans i després dels Jocs, ha estat la locomotora de Catalunya. pronosticaven els "pájaros de mal agüero". En contra també deis que difonien una imatge (que tenia l'avantatge de q e era creïble) de Barcelona • En contra del que post Olímpica arruinada. . Aquesta imatge podria ser creïble però no ha estat verdadera sinó falsa. Ten ga el suport d'una memòria històrica barcelonina dolenta (1888 i 1929), després de la festa ve la ressaca , o tot pecat porta la seva penitència. • Però aquí nosaltres havíem fet medecina preventiva (ens havíem vacunat amb 5 vacines): 1.- Pla Estratègic. Disseny de les obres olímpiques per la ciutat, per la millora de la ciutat (els Jocs només son l'excusa). 2.- 3.- Pla d'inversions post Olímpiques 93-94 de 68.000M; (2/3 finançat per l'Ajuntament, 1/3 pla d'aparcaments en concessió municipal). Ara s'estan inaugurant les obres. �pla de 4anejament i reducció de la despesa. Per exemple, el pressupost de 1992 amb increment del 4,4% en co tra del 16% de l'Estat i 12% 4.- Des de 1991 de l'Autonomia. 5.- Organització Olímpica externalitzada ï Holding Olímpic. L'atur a Barcelona és inferior al d'altres ciutats corn: Copenhaguen (17,3%), Anvers (13,7%), Berlín (13% a l'est, 12,8% a l'oest), Milà (14%), Londres (13,9%), ('Haia (15,2%). I és similar a la taxa de París (12,5%) i Manchester 12,41%). l'aeroport de Barcelona durant l'any 1994 fou de 10.647.281 passatgers, 317.000 més que en el rècord històric de 1992 i 648.775 més que el 1993. El trànsit internacional s'ha multiplicat per 2,5 en 10 anys: de 1.736.600 passatgers el 1984 s'ha passat, el 1994, a 4.206.000. El trànsit a En els primers mesos de 1995, el trànsit de passatgers ha crescut unal mitjana d'un 14% ï la càrrega ha augmentat un 19,4%. El 1995 l'aeroport superarà els 11 milions de passatgers. anys s'ha passat d'una oferta hotelera de 15.737 places a 26.291. Això ha permès que el En sis 10 �nombre de pernoctacions hoteleres hagi passat de 3.790.101, el 1989, a 4.256.524 el 1993. En aquest darrer cap de setmana, s'ha arribat a un nivell d'ocupació del cent per cent. Només havia passat un cop l'any 1989, però amb una oferta que era la meitat que l'actual. I hem introduit qualitat i competitivitat en el sector hoteler de Barcelona. 1994 el Port de Barcelona va superar els 20 milions de tones de tràfic, alnb un augment del 15% respecte l'any anterior. Aix mateix s'ha consolidat com el primer port del 9editerrani en tràfic de contenidors. El Barcelona es consolida con) a base de creuers a la Mediterrània. Els passatgers de creuers (sense comptar vaixells olímpics) hpn passat de 132.800, el 1992, a 174.000 el 1994. Es a dir, un creixement cada any del' 14,4%. El sostre d'oficines ha passat en sis anys de 2.630.000 m 2 a 3.700.009 m 2 . la demanda respon: IBM s'instal.la a l'Illa, Nissan a les Torres Cerdà, Xerox al carrer Tárragona. UAP inverteix 20.000 milions de pessetesa Plaça Catalunya-PelaiBergara, obres que ja han començat. �. Kepro tira endavant el gran projecte de DiagonalMar, un cop superats tots ell tràmits urbanístics. • S'ha procurat trencar oligopolis locals. Com el Pla d'Hotels, I'éxit del qual s'h explicat més amunt o l'adjudicació dels contractes de neteja, els aparcaments, etc. • Barcelona ha consolidat una oferta comercial de qualitat. Barcelona és una marca que ven i la ciutat disposa d'una oferta comercial tradicional d'una gran qualitat. La transformació d4 la ciutat ha contribuït a promoure centres comerci als tradicionals: Barna Centre, carretera de Sants, dia Júlia, carrer Gran de Sant Andreu, els comercian ts de Sant Gervasi han creat una targeta de crèdi t comuna. Els mercats municipals també han expe r imentat una amplíssima transformació: Mercat del Clot, Mercat de Sant Antoni. Ben aviat el Mercat de la Concepció. . Barcelona, np ho oblidem, és el centre d'un mercat de 15 milions d'habitants. IV.- L'Ajuntament és un bon mpresari: . A partir de 1992 genera recursos per dedicar-los a inversió i a amortització de deute. 12 �Recursos generats després d'interessos 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1990 1991 1992 -957 -361 15.862 22.142 28.746 29.403 37.461 45.170 52.799 • A pa rt ir de 1993 es redueix volum de deute. Total de endeutame nt a final d'any 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 224.780 244.401 271.403 280.189 278.486 275.104 270.986 264.204 249.670 • L'Ajuntament de Barcelona contribueix activament a la convergència amb Europa. Els pressupostos de l'Ajuntament per a 1995 sn, en relació als de la Generalitat i als de l'Estat: • Els més austers de les tres institucions. • Els únics que redueixen els ingressos tributaris. • Els únics que redueixen les despeses de personal. Els únics que redueixen la càrrega financera. �inversions consolidades se situen per sota de les de l'Estat (abans del retall pressupostari) però per sobre de les dé la Generalitat. Les L'Ajuntament és l'únic- institució que presenta superàvit de caixa. És l'única administraci que redueix el deute en termes absoluts. . Tot això és el que justifica que Barcelona no sigui una pesada càrrega post Olímpica sinó tot el contrari, el motor, la locomotora de Cltalunya i més enllà tota la seva àrea d'influència. A més no estem hipotecats més enllà de ('estrictament racionable. (El cost del nostre endeutament és del 19% dels nostres ingressos). Ni ha incrementat la pressió fiscal (en contra del que diuen els nostres oponents). La fiscalitat local -impostos locals/PIB- ha passat del I'58 de 1990 al 1'57 a 1994. Crec que els adjectius adelquats són rigor, discreció i austeritat. V.- Les . estratègies de futur de Barcelona Vull diferenciar molt clarament el que seran les prioritats de la nostra acció de govern del que considerem que són les estratègies convenients per al futur de la ciutat. Molts de vosaltres m'ho haureu 4 �sentit ja a dir, els darrers dies, les nostres prioritats seran tres: l'ocupació, l'habitatge i el transport púbic. . Que quedi clar d'entrada que són tres qüestions en les quals els municipis, els ajuntaments, no disposem de competències plenes. Són qüestions en les quals tenim reconegu- un paper més o menys relatiu. Però són els problemes, i, en conseqüència, ens hi ficarem. Ens hi ficarem a fons, comprometentnos (com tantes altres vedades) a fer papers de suplencia. Ara, però, reclamem, i crec que ben justament, instruments i recursos. • Si és cert que aquestes tres qüestions són prioritàries per als ciutadan4. I ho és. Hi treballarem, ens hi esforçarem, farem córrer la nostra imaginació. Però demanem que se'ns donin eines i recursos. Simplement això. • (EXPLICAR BREUMENT LES PROPOSTES EN MATÈRIA D'OCUPACIÓ, HABITATGE TRANSPORt PÚBLIC) . Barcelona afronta aquests anys decisius del final de segle des d'una posició consolidada i, el que és més important, amb nous projectes de futur. En aquest context és important reten r dues idees: en primer lloc, hi ha un disseny de ciutat. Un disseny consensuat en el segon Pla Estratègic. Un Pla �qualitat de vida i per la qualitat dels productes i ser eis de la ciutat. Estratègic que aposta per I Aquestes són les principals apostes estratègiques de Barcelona: a) Consolidació de Barcelona com a centre d'una macroregió europea mediterrània de 15 milions d'habitants. b) Barcelona porta del Sud d'Europa. c) Qualitat de vida. Barcelona, ciutat de qualitat. d) Cultura i civisme. e) Internacionalitzaciól. Principals àrees de projecció: Europa, Mediterrània i Amèrica Llatina. . Algunes mesures que concreten aquestes estratègies: . e Prioritzar les comunÑcacions amb Europa: connexió amb Europa anti tren d'alta velocitat. Es construirà una gran estació terminal a la Sagrera i una altra a l'aeroport per 'permetre que aquest es pugui convertir pròpiament en l'aeroport de la 6 �macroregió. Potenciació de l'aeroport com a "hub" europeu. . - Crear una gran plataforma logística al Delta del Llobregat aprofitant les botencialitats d'algunes infrastructures i agents ja instal.lats: Port, Aeroport, M construcció de una nova te rminal de càrrega aèria, Zona Franca, Mercabarna, rlou recinte Montjuïc 2 de la Fira de Barcelona. . - Plataforma del Besòs. Projecte Congost del Besòs (Ciutat Meridiana, Torre Baró, Vallbona, Montcada i Santa Coloma), creació d'un parc fluvial, connexió dels parcs de Collserola i de Sant Mateu, compaginació amb les penetracions viàries i ferroviàries a Barcelona. Creació d'una nova zona d'activitats lúdiques i récreatives al litoral de Diagonal Mar i a la Catalan,. . Aquests dos objectius apunten cap a la vertebració d'una verdadera ciutat metropolitana, amb centralitats potents en zones avui marginades i, fins i tot, "trinxades". Una ciutat metropolitana que les Rondes han fet possible. . - Telecomunicacions. Creació d'una infrastructura adequada a Barcelona per facilitar el màxim les telecomunicacions desenvolupament de avançades i els serveis de valor afegit: Pla Fotón. 7 �. - Avançar en la intermodalitat entre el transport públic-privat en la regió metropolitana de Barcelona. Creació d'una oferta adequada de transports públics a la regió metropolitana, 4ta una autoritat única, que no incentivi l'ús del transport privat. Així mateix, avançar cap a majors ni vells de disciplina i de seguretat vial. . - Millorar la qualitat ambiental de la ciutat i posar les bases per anar cap a un model de Aplicació desenvolupament sostenible. generalitzada de criteris mediambientals en els i processos de recollida i eliminació de residus. . - Consolidació de Barcelona com a capital cultural europea. Dotació d'un I sistema de grans infrastructures culturals: MACBA, MNAC, Liceu, 4 Teatre Lliure (que s'obrirà el 1997), Auditori, Teatre Nacional, CCCB, Arxiu de I Corona d'Aragó. . La Casa de l'Ardiaca estaré acabada en 18 mesos. Properament Barcelona disposarà d'una de les millors col.leccions d'art pe-colombí: la Col.lecció Barbier Muller. També, mdlt probablement, una de les millors col.leccions mundials de pintura holandesa. El Museu d'Història de la Ciutat està preparant, per la seva banda, la commemoració dels 2000 anys d'història de Barcelona. �. - Enfortiment de Barcelona com a gran centre industrial, consolidant i millorant la seva competitivitat a través d'un pacte industrial metropolità. Dotació de nous instruments jurídics i legals perquè la civat pugui resoldre alguns problemes que tenen una gran incidència en la vida quotidiana dels seus habitants. Així mateix, cal avançar per aconseguir quet la ciutat participi en els òrgans de decisió de les infrastructures estratègiques per al seu territori (Port, Aeroport, etc.) i que disposi, també, dels mecanismes per planificar el seu territori. . - Carta Municipal. . Barcelona és, avui, un model de referència a Europa. 19 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4354 Title A name given to the resource Barcelona en l'Europa del 2000: un model de referència Type The nature or genre of the resource Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya (FNEC) Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Lideratge Competitivitat Relacions Internacionals Acció política Model social Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-05-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1449/19950525d_00686.pdf cd5cb476f12595667ceb970c61b1a2b6 PDF Text Text MÍTING CENTRAL AL PALAU SANT JORDI Dijous 25 de maig. A995 - ESTEM ARRIBANT A L'HORA DE LA VERITAT D'AQUESTA CAMPANYA. - ESTEM EN EL PUNT CULMINAN HA PERMÈS EXPLICAR-NOS. D'UNA CAMPANYA QUE ENS - I QUE ENS HA PERMÈS, UN COP MÉS, D'ESCOLTAR EL BATEC DE LA CIUTAT, DELS SEUS HOMES I LES SEVES DONES. DE LA GENT QUE FA, VIU, TREBALLA I DISFRUTA AQUESTA CIUTAT MAGNÍFICA I ÚNICA QUE ÉS BARCELONA. - HEM POGUT EXPLICAR ARREU, PAM A PAM, LA BARCELONA QUE HEM FET. - PERO SOBRETOT HEM VOLEM FER. EXPLCAT LA BARCELONA QUE - HE TINGUT OPORTUNITAT DE DIBUIXAR LA BARCELONA DEL FUTUR. D'UN FUTUR QUE ÉS AQUÍ MATEIX. A TOCAR DE LA MA. - I DE FER-HO DEMANANT QUE ES CONEGUÉS I ES RECONEGUÉS LA BARCELONA DEL PRESENT. - SÍ SENYOR! LA BARCELONA (UE HEM FET ENTRE TOTS. UNA CIUTAT QUE ÉS MAGNÍFICA' ENCARA QUE A ALGUN CANDID^IT LI SAPIGA GREU HAVERHO DE RECONÈIXER 1 HO VULGUI AMAGAR. - HEM TRANSFORMAT LA CIUTAT DE DALT A BAIX. ENCARA QUE LI SAPIGA GREU. - HEM PROJECTAT BARCELONA AL MÓN. 1 AMB BARCELONA HO HA FET TOTA CATALUNYA. E CARA QUE LI SAPIGA GREU. �- NO TENIM TOTS ELS PROBLEES RESOLTS. ÉS CERT. ELS CONEIXEM I HEM EXPLICAT LE3! NOSTRES PROPOSTES PER RESOLDRE'LS. - PERÒ DEIXEU-ME QUE US FACI UNA PREGUNTA: ESTEM O NO ESTEM MILLOR DEL QUE ESTAVEM FA DOS, FA QUATRE, FA SIS, FA VUIT O DEU ANYS? - DIGUEU: ESTEM O NO ESTEM MILLOR? I '' "] [" S I I I I I I I I I I I I I I I I II I !mur] - I, DONCS, PER QUÈ NO HO PODEM DIR? PERQUÈ NO HO PODEM DIR AMB ORGULL? QUIN MAL Hl HA? - SABEU QUÈ PASSA? QUE EL CANDIDAT QUE VA VENIR DE MADRID ESTA DESCENTRAT. - PERQUÈ TOTHOM LI DIU CUE LA CIUTAT ESTA CANVIADA, MILLORADA, ESPLÈNDIDA. I SE SANT INCÒMODE. - PER AIXÒ HA MUNTAT UNA CAMPANYA ACUSANT-NOS A NOSALTRES DELS SEUS PROBLEMES. - PERQUÈ AIXÒ ÉS EL QUE HA FET: - MIREU, AVUI NO ÉS EL MILLOR DIA DE PARLAR-NE, JA HO SÉ. PERÒ A MI M'HA SABUT MOLT GREU QUE EL MEU ADVERSARI FALTÉS TANTES VEGADES A LA VERITAT. - QUE DIGUÉS QUE ERA UN CAPRICI MEU EL QUE UN INCOMPLIMENT SEU. - QUE DIGUÉS QUE NOSALTRE HAVIEN D'HAVER FET ELLS. NOMÉS ERA NO HAVÍEM FET EL QUE - QUE HAGI DESCRIT UN PANORAMA NEGRE D'UNA CIUTAT QUE SI ALGUNA COSA POT LLUIR AVUI ÉS LA SEVA LLUM �- I QUE HAGI ESTAT AMAGANT NEGANT QUE ESTAVA DISPOSAT A TRAIR FINS I TOT E S SEUS MÉS FIDELS PER LA SEVA AMBICIÓ PERSONAL. PERQUÈ PER EN ROCA BARCELONA ÉS UN INSTRUMENT. UN INSTRUMENT PER A LA SEVA CARRERA POLÍTICA. I JO US DIC: BARCELONA NO POT SER MONEDA DE BARCELONA ÉS UNA PASSIÓ. CANVI. AMB BARCELONA NO S'HI JUGA. AMB BARCELONA, O T'HI CASES PER AMOR O NO Hl VINGUIS. A BARCELONA NO S'HI POT VENIR QUAN S'ESTA CANSAT DE MADRID. BARCELONA ÉS SENTIMENT. - PER AIXÒ LA NOSTRA VICTÒRIA DE DIUMENGE SERA DOBLE: GUANYAREM LA CAMPANYA: LA CIUTAT ES RECONEIXERA LA MATEIXA, RECONEIXERA EL SEU PROGRÉS I AFIRMARA QIE VOL MÉS PROGRÉS. PERÒ TAMBÉ GUANYAREM UN CANDIDAT QUE HA FET UNA CAMPANYA QUE LA CIUTAT NO ES MEREIXIA. - BARCELONA GUANYARA UNM VEGADA MÉS. NO ENS PODRAN ATURAR. AIXÒ JA NO Hl HA QUI HO PARI! - I VULL FER UN ADVERTIMENT: JO NO CANVIARÉ MAI. NO EM FARAN CANVIAR. JO SEGUIRÉ ENTOSSUDIT PER BARCELONA. SEGUIRÉ LLUITANT PER ALLÒ QUE LA CIUTAT DEMANA I HO FARÉ ALLA ON CALGUI. - ARA US VULL PARLAR UN MOMENT DEL PERSONAL AMB EL FUTUR DE LA CIUTAT. MEU COMPROMÍS UN COMPROMÍS QUE JO ENTENC COM UN COMPROMÍS AMB TOTS I CADASCUN DE VOSALTRES, I AMB TOTS ELS BARCELONINS 1 BARCELONINES QUE DIUMENGE DIRAN: �VINGA MARAGALL, SOM-HI! I TAMBÉ UN COMPROMÍS PERSONAL AMB TOTS ELS ALTRES. PERQUÈ VULL SEGUIR SENT L'ALCALDE DE TOTS: L'ALCALDE DELS NENS, QUE EM TRACTEN COM UN NEN. L'ALCALDE DELS JOVES QUE EM DIUEN: El, TIO, PASQUIS, CANYA! L'ALCALDE DELS QUE VAN NÉIXER AQUÍ I L'ALCALDE DELS QUE EM DIUEN "PAISANO" "PAJCUÁ" L'ALCALDE DELS QUE EM VEUEN COM UN FILL. VULL SEGUIR SERVINT-VOS A T S. NO PATIU: EL MEU COMPROMÍS Ni0 ÉS DE CONVENIÈNCIES. ARA JA FA TEMPS QUE ENS CONEIXEM I SABEU QUE NO PUC SERVIR LA MEVA GENT, LA MEVA CIUTAT, EL MEU PAÍS, ELS MEUS IDEALS, SIN() ÉS AMB PASSIÓ, AMB ENERGIA, AMB TOSSUDERIA, AMB IMAGINACIÓ. FENT-ME PESAT SI ÉS PER ACONSEGUIR EL MILLOR PER BARCELONA. POSANT-HI TOT EL QUE TINC A DINS. POSANT-HI EL COR. ESTIGUEU-NE SEGURS. EL NOSTkE CAMÍ VE DE LLUNY I JUNTS ANIREM MOLT MÉS LLUNY ENCARA. NOMÉS NECESSITO QUE QUAN SORTIU D'AQUÍ ENCOMANEU AQUESTA EMOCIÓ D'AQUÍ DINS ALS DE FORA. I BARCELONA, DIUMENGE, GUANYARA EL SEU FUTUR. Has de presentar Felipe González tu, recorda-ho �BARCELONA HA DE DECIDIR PER ELLA MATEIXA NO VOLEM QUE BARCELONA VAGI A REMOLC BARCELONA ES JUGA EL FUTUR EN AQUESTES ELECCIONS ARA ES QUAN BARCELONA HA D DIR SOM-HI! � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4355 Title A name given to the resource Míting central eleccions municipals 1995 Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau Sant Jordi Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Política Eleccions Acció política Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Campanyes Ajuntament de Barcelona Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-05-25 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències