50 50 5135 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/686/19890509_LV.pdf 6cfd56625ccf3a6210d724c06dd6f32f PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA Tribuna! MARTES, MAYO 1989 Dos proyectos quela verdadyla mentira tendrían i’ida propia. Que no se podi andarporel mundopamido/a cuerdofloja deJaconfusión y que cadaunoquedaba comprometido con sus paJa¿‘ras,no que fueran posibles ‘BarceIonaendins” ACE cuatro años que unos ciudada nos que aman Barcelonacaptaronel momento de la ciudad y del pa.ír y propuso e! lema“Barcelonaenllá” paraungru podeopinión. debateeiniciativaque desdeentonces ha actuadodirectay positivamente. El día que iniciaron susreuniones les dije quesegún miopinión, enllá” eratambién“en dius” y que “Barcelona endins” tenemosuna nueva frontera: muy particularmenteenel Ei xample y en suspatiosinteriores,enla Barcelo— na vieja y suscasasabatidaspor los siglosy la falta de luz y desol. Despuéshan pasado doscosas.Primero,que el empuje del ‘enllá” en sentidoextensivo.de proyección hacia afuera en el espacioy en el tiempo. ha dominado, quizá lócamente, de una forma abrumadora.Segundo,que“Raree lona endins”se ha convertidoen un terrenode coincidencia con aquellosque, por mor de su papel político u opinión diferencial o reserva legítima respectodel empuje inmenso, hacia afuera y arriba. de la Barcelonade hoy, prefie ren remarcarla dimensión interior y reflexiva que tan necesariaessiempreennuestraciudad yentodas. Yo soymuy sensiblea estadimensiónqueno creo contradictoria con la Barcelonaque “salta carenes” y se reencuentracon el m.ar . no hay Los patiosinferioresdel Eixaniple son tambiénunanuevafrontera “endins” sin “enilá”, no hay solucióna nuestras llagas sin ilusión de futuro, no ha vejezdigna sin juventud emprendedora.En todo caso,de acuerdo, hemosde ir “Barcelonaendins’. Esta esla auténticabatallade Barcelonatal y como quedó patenteel domingo pasadoea la y inauguración del utievo cuartel de la Guardia Urbana en la Rambla. La batallade lacalidad,dela presenciaenlos barrios. cercade los problemas,con comisarías dignas. atención al público. salas de espera Estamos a tresañosde la quincenaolímpica para ir encontrando nuevosequilibrios másy confortables y esperascortasy trato amable. del veranodel 92. Sin mitificarla hemosde ad más elevados.másy máseuropeos.niña y más Y tan’bien la batalla del trafiio de la con mitoque ea tiempo de decidir como scra el proporcionados a la ambición de los barcelo— gestión. de las colasy de los ruidos; la de los acontecimiento.Donde irán los forasterosy neses.queesmuy grande.y por una vez,(nun efectos dramáticosde las drogodependencias cómoirán de un sitio a otro, ca ha habido tantas}estáa nuestroalcancede sobre muchosciudadanosy susfamilias la de Dentro de un par demesesno podremosde- participar en buenamedida. la rehabilisacionde los tejidos urbanosdegra- udir El calendariohabria decidido por noso Entiendo en estemomento el realismopero dados de la ciudad vieja.y de la nueva.y de la tros. no la cicatería.Cuando hay entusiasmosepue ciudad metiopolitana claro la batalla contra Es el mom,nto pues de una cierta tension los electosexagerados quelos momentosde relegitima entre todos les actoresdel provecto de modular esteentusiasmo.por razonesdi— versas, que los gobernantesconocen,desdeel lanzamiento economicoenel sistemacapitalis- paratratarde decidir los ultinios proyectospota tienen sobrela manilicacion delasditeren— siblesparael 92 y el como y el qui.n delos mis- propio sentimientocompartido de exaltacióny de proyección.Lo queno sepuedecombatir es cias (entre los precios de suelo y vivienda y mos,en la financiación y en el protagonismo el entusiasmode una . olros precios entre remuneracionesdirectivas —casi siemprecompartido—de adaprocto Sobre todo c.tiandoesal mismotiempo el ui— y las Otras tntre sui.ldo y lugaresde trabajo No nos engañemosfi 92 no e’ una ietha masculinos y temeninos) la batallapor la caliterminal sino un objetivo en un Laminoque va ‘usiasrno di. toda ( it iluña qtie no seengañen antibarcelonesas y de dad escolar,queesquizá la másdifícii la bata- másallá. No tendría sentido pensarlo todo los inventoresdc cautel’ás leyes nacionalizadorasde toda institución cia— lla contra la inseguridad tn complejaen un paiael 92‘, no garantizai el 9 y el 2000 Esti pais qut.todaviavive los golpesterr biesdel te mes trabajandoen el post 92 y les sectoresmas dadana de relevancianacional). Y cuando por una vez toda España ha sintonizado con un rrorismo sobre las 1uerras de seguridad etce- conscientes de la ciudad lo saben tera nadie seextrañarasiPorque en U momento proyecto nuestro. No se puede combatir en— Estasmetassonlasquedeterminaranlacalicrucialde definir los proyectosdel 92 y del 91 tonces la oleadade realizaciónde doso tresge— neracionesjuntasde barceloneses lanzados. dad devida ennuestraciudad enbueni mcdi los que en buena medida de! mii an no la uu Diclm esto,acaboafirmando mi convicción da y por tanto t imbien nuestro giado de dad ‘-que vaestabien definida por OOOaftas competencia en relacioncon otias uudadea A de historia anterior densa e intensa— no la dc queesteentusiasmoet i n idee por la proultima hora pues un t nuesacoincidenç,aen- ciudad pues pero si susti insfoi m4uorlesdtl yección y la creación,esteespiritu dela “Barce— tre la accion endins i la a.cion enila de tinal siglo su aplazamientodespuesde anos lona enllá” no seráeterno,con la intesidadac Quisiera aprosecha hoy pararesaltarque a muchosde nesgobierno nddle se exirañara tual y que la nuevafrontera interior. la “Barce— dos anos vista del inicio del mandato digo si en estemomento importante las Insti lona endins” es un sentimiento que no ha de habíamos fiado ea otras cir 1987-1991 a punto de superar el ecuador es tucionesde Barcelona de Citaluña y dc Espa abandonarnos nunca y que, es más,puedeser cunstanciashistóricas. Por ello crucial para enfocar correct.mentelos temas ña pasan una fasede mutua tension que es un terreno fructífero de encuentro entre los “nyerros” y “cadelis”de hoy. entre tos másau insisliréhastaimisallá deJa fade civilización que acabode enuílciar, y que creativay quizá negativaa la vez. tiga. Hasta la pura náusea. me hancostadoalgundisgustonotoi io cu indo esque todosnosjugamosmucho No nos dacesy los másreflexivosdenuestrosciudada los heplanteadoencii ..unstan..ias decrisisgulotugamostodo perosi que nosjuganlosmu- nos. UELMAN bernamental es crucial repito ascgur4rnes cho Quizá sólo nossepare.y esperoque no, que IBANEZ ESCOFET que todoslos treneshacia el 92 salgany todos ya los que tenemos la responsabilidadde tani biénen estonos hemosde poner deacuer los pro euos sehagan 1 odo lostrenesquerallevarla coordmacion de los pro ectosoue se do, qué queremosdecir cuando decimos Barzonablemente tengan que salir no masde la hacenen la ciudad no empuja la conviccion celona en el momentode ordenar su territorio cuent4 perotampocomenos(por que menos deque estamoscomo barceloneses en un buen y su gobernaciónen una nuevaCarta Munici Los ciudadanosnoslo demandariany no tenmomentoque la Liudad subey creay estaen pal. driamos respuesta)y tedos los proyectosque condicionesde crear reflexisamcnta on iali hagan falta y quepan,que queramosy poda dad,yquepor tanto le hemosdedar a laciudad PASQUAL MARAGALL mal ejemplo para entusiasmaral mus hacer. toda la libertad de f’orniarsey de transforniarse .4k’4de de uirceJoi personal queha de solucionarcon eficacia los déficit crónicos de nuestra ciudad. JUAN M. ROBLES y cincofirmasneta Pua hv ha sidoconvocado zonas de nieblao de turbulen un plenomunicipalextraordi— cia. La realidady la fi/sedad ,iarici,para hablar de los fue— claroscomo el díay la noche, a guç Olímpicosde ¡992. Des- o aspira la dudadanía. Yle pués de los fugos de artificio gítimainente,añadiría.No fa]dialécticoscruzados entre ¡os taránunca mi apoyo a la condosgrandes vecinosde ¡aplaça cordia,peiv acasoha llegadoel d’ SantJaume. todo lo que sea momenW de exigirque las pahablar sosegadamente y sin labrasrespondana los hechos mala fe tiene que ser bien aco— L improperiosgratuitosy ¡a gido. Imagino que harán un duda deberíanestarprescritos mohín de sorpresi y hastade de la relación normal, para desagradopor estaalusióna la dignificar la clasepolítica, demala fe. aunque en política los masiadoansiosa de poder, y vdares morales no sonlos mis- fortalecerla tan necesariadelaos queparalos demásmorta- inoeracia,en ¡a que debeila les y hay un fondo de mala f mos pensar de vezen cuando. evidentey hasta angustiosa en Meatreveríaa decir sin cmmuchas actitudesy actuado- bergo, que no se trata de una aes. Pero a menudo aquello lucha personal como podía quees condenabiemoraimente ocurrirentre los feudalesde la en la vida de cada día resulta Edad Media, sino del cheque elogiableenelmundodela po- de dos proyectos políticos enlítica,como .sefla/de fitebenfocados a objetivosdiferentes. cid, de viveza y de oJ&torefi Lino, lievddoporelpeso espe nado. El presidente Tarrade— cíficode lagranciudadyporel ¡lassep ba eldíarecordando embabiecamiento posmoder a MontalÉne,por quien sentía no ante las urbes enormes, que wiagraayjustificadapasión,y no tiene otra obsesiónque Barcitabaaquellode que lapolíti- culona,y otro que intenta saica es el comercio de ¡oshom— r este tejido homogéneo y bres. Fue otro francés asimis- entrañableque es Cataluña, en ¡no ilustre,el biólogoy pensa- el queBarcelonajuegaungran, dor JeanRostand, el autor de un extraordinariopapel, pero esta frase: ‘lo odioso de la que de ninguna maneraes exmala fe e que acabapor dar elusivo. Porcioles,que fue un ¡ns/aconcienciaala buenafe”. alcJde inteligcntey que inten Metidos en el berenjenalde tó salvarparte del espfritu del h buenayia malafe, el terreno caos derii’adode laguerra ciapisarsería w,sLoyno creoque vil, hizo a Barcelonaprotago ayudaiaa suavisarlasescena- nista de sus ilusiones.porque clones,¡aspequeñsheridas de Cataluña no podía serlo, por la marcha.Pero aunque sea izones obvias y demasiado educadancntequiero deciro- conocidas. Y de aquellosesdaslascosas. Elsilencioo eldi- fuerzos se vive todavía. Por-’ simuloSol?éLicamente culpa- ciclesme había dicho en má bks.No creo que ofrezcamos de una wasión que no podíaunavisióninedíanamentepre— mes permitirnos el lujo de ser sentablede pueblo serio y ma- ilusosy que Cataluñasin Barduro,porqueya no se trata de celonahabríapasadoalestado lo que piensan, creen y dicen de provinciapura, con todo lo socialistas y cotivergentes, sino que de desolador tiene esta deloquepiensan los demás,los añrinación Lo dramático es qL!000s miran desdefuera yse que Barcelonano aspirasólo a extrañen,asombrados.de has- ser una gran ciudad, un Lyon, Iadóndescpuedellegar. Ya sé un Manchester un Milán;si quelasolución más corriente melopermiten, diríaque siencolavidapolíticaeselborróny te la inquietud de la capliali cuentanueva,elaquínohapadad. sadonada y voMmos a empeBienvenida la voluntad de lar. Es/afórmula más corrien--’ acuerdo,si es que existe,pem teyináscómoda,todohayque con ¡a condición de profundi decirlo.Hace cuativ días se zar, de debatircon la necesaria aplicó la receta en el inefable hondura las razones de esta debate sobre la éti en el Paí’— raray desconcertante situación larnenty parecíaque se inicia- que enfrentaa los dos palacios ba unaépoca de más responsa- y que no ha salvado ni el autobilidad a la hora de hablar y matismo catalán, del que nos ‘-Ui H LAVANGUARDIA 7 “Tenemos una nuevafrontera en la Barcelona vieja y sus casas abatidas por los siglos la .falta de luz y de sol artasdeloslectores EJcmvenio delAyimtamíeto de Barcelona El éxodoargentinofugitivode Menem II a e s(- a,reie a Sehafirinadoel conveiüotabo valdelosfuncionariosdel Ayun— !Se-cclona amiento de Barcelona.Es para trasaños,cosainsólitaen el mun— Allegado litero de equipaje, como do sindical.y as limitaciones de Les Corts-Pedrdbes —.—-.-—— las subidas salariales efectivas Quisiera manifestar la opinión quería Machadoqueviajasenlos hitos « T i , 7 de la mar. Es nieto de un exiliado esparalosfuncionariosque, dinero del Conseil Municipal de Les en mano,no llegaal 4 °/, aunque Corta, de! que soyregidora-presi pañol queestuvocercadeClaudio SánchezAl. ,l 1 1 i tO ci s digaque esen cantidad supe- denta, ante el reiterado uso mdc— bornoz. Estefue quien me lo presentóen junio flor. bido del topónimo ele Pedralbes, de 1980,cuando unadelegacióncultural, en la [so si, abundantesmejorasso- principalmente en los medies de que un servidor estaba—supongoque mi pobreel papelque no supongande— comunicación socia!. riodismo fue consideradouna forma decultusmboisoa’gunoparala Corpora En primer lugar serianecesario ra — , acompañó ala reinadoña Sofíaen sudcli— ción, corno revisiones médicas precisar quePedralbescorrespon cada misión de representara Españaen las graRiltas, visitasgratis a los mu— de al nombre propio del Menaste- ceremoniasconmemorativasdel cuarto cente— rio y su entorno inmediato, al pie nario dela fundaciónde BuenosAires. Fue deseos, etc. De seguirasíel coordinador se— de la montañade Sant PeneMr licada la misión porqueerapresidenteVidela y ?or Longosevaaquedarsoloend tir. Ni la finca de an Güeli, Pa- el Gobierno de Madrid confió en la Soberana, , •11 •11 t ,I “ Ayuntamiento, puesempiezaa ser iau Reial ‘-mal denominado Pa- e hizo bien, la representaciónde la patria fun pleocupante la gran cantidad de lacio de .Pedralbes-’ni la Zona. dadora ante un régimenapenasmerecedorde funcionariosque abandonan e! Universitaria ni la zonasituadaen simples protocolos diplomáticos. El antaño arrugas queantesno existianlelabran la 1rente municipioy pasana la empresa la parte marítima de la Avenida irascible, siempreadmirable y en aquellaoca- Me ha estadoescribiendocon trecuencia despn’atda,debidoa las diferencias Diagonal, han sido nunca llama- sión conmovedor don Claudio puso la mano de que tonto el relevoepistolardel genial abusalariales, tanacusada, , ‘ con lo que das de Pedralbes. derecha sobrela cabezadel desconocidojoven tense Tiene dos licenciaturas bogado s ecosuponede pérdidade calidad de Creo lícito preservar el valor y, mirándome por encimade susantiparrasde nomista perocasiningunailusion Sehan queIosservieíos al contarcada día con cultural de las toponimias, sobre présbita, me dijo algo parecidoa lo que sigue: dado en Tucuman suspadres una h.rmana menos personal especializado y de todo si incluso han sido incorpo — Usted ha hecho posible mi presencia es- un bufeie profesionaly unaasesoriamercantil altacualificación. Va a ser estala radas de forma incorrecta a nom crita en España.mediantelas páginasde La o lo ha abandonadotodo La existencia fnrma de solucionar los graves bres de entidadescomerciales.Las Vanguardia. Pago esadeuda haciéndole co- argentina se le ha hecho insoportable Asi lo problemas decirculación.seguri— toponim ias . son,también., parte de nocer a Héctor Alberto. herederode un com declara. hd, drotta,enseñanzay tantas nuestra historia y de nuestraiden— patriota republicano .. perseguido.inteligentey Me resulta apasionante tener aiite mi un otrascuestionesprioritarias que tidad. Por todo ello pido desde honrado que murió creyendoque Españaera hombre con It dotacion rcrsonai suticientc pdeo loscwdadanc,s a Ja Admi— aquí que sea utilizado de forma como él soñaba,Estechico es argefttino,hon para triuntar quesedesticrra con soloiner nisrcón? Mcpareceque preten correcta el nombre de Pedralbes. rada e inteligente, muy inteligente.Hágale su tidumbres a su espera.porque no qwere asistir de dar duros a cuatro pesetas TERESAPERELLÓ¡ DOMINGOamigo. Me lo agradecerá. impotente a lo que llama el ultimo desastiede para os funcionarios y duros a ReaJdord-pre.idenu del OnseII mi país”. Y me apasiona rnátstodavia porque Aquel chico tiene 32 años. el ni ismo . cabello MwikipaldelD&ricteLea Corts siete peseL s‘. para lospolíticos p euecir que candidato justicialista es capaz de hacer Lo creo Casi me basta para ello habe, visto sus grotescas nlejinas par1riuas ‘ indómito ylosmisllxbos !irnpio.Unas finas ameArgentina,porqc me siguenfascinando glorias. sus íntimaso colosales.seaLesLuthier, sea Borges‘—áiii.l3orges!—. y porque disfruto amistades de hermosas.todas coincidentes. aunqued u i modo m u o menosdramatico en negarsea permanecerallí donde, desdeFeun sterrible y no poce, veces fldL0 qu’l llegado id ls eosctueo S elecciones para hacer másodifíciles cosaslas Elindirectas, colegioque dictaminará, decidi ra como sequiera nuien habrade serel nuevo ocupante de1i ( isaRosada no sereunira hast4 agostoy el nuevo tele cie Estadono tomara posesion ha.stdel 1de diciembie Como puede versea tos nietos de l irtin Fierro les gusta “viverepeiicolosamente La consultae1ectorsi debieraser felizmente memorabkporqut serala primera desdehace masdesesenta años en que un presidentecivil enestecasoRau! 4Jfonsin entregarael podera civil. ¿Y quien sesupone otro que puedeserese mandatariodi. origen excepcionalmenteden’iocraticoLes candidatosmascalificadosson EduardoAngeloz radical y Carlos Menen’, a lapagina (Pasa ) HORÁÍIO SÁENZ(;UERkEJQ 22 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1148 Title A name given to the resource Barcelona endins Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Urbanisme Model social Acció política Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1989-05-09 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1195/19890509d_00340.pdf 78a098429a59806e2d71ce08fbe46c3f PDF Text Text PARAULES DE L'EXCM. ALCALDE DE BARCELONA, SR. PASQUAL MARAGALL, DAVANT ELS CÒNSOLS DELS ESTATS MEMBRES DE LA COMUNITAT EUROPEA, AMB MOTIU DEL DIA D'EUROPA. Palauet Albéniz, 9 de maig de 1989 �-2EXCEL.LENTíSIMO SR. DELEGADO DEL GOBIERNO, HONORABLES SRES. CÓNSULES DE LOS ESTADOS MIEMBROS DE LA COMUNIDAD EUROPEA, HE QUERIDO REUNIRLES HOY PARA CELEBRAR CONJUNTAMENTE EL DIA DE EUROPA. CREO QUE LAS AUTORIDADES Y LAS INSTITUCIONES DE LOS PAISES COMUNITARIOS HEMOS DE APROVECHAR TODAS LAS OCASIONES PARA MANIFESTAR, DE MANERA INEQUíVOCA ANTE LA OPINIóN PÚBLICA NUESTRA IDENTIFICACIóN CON LOS SíMBOLOS DE LA COMÚN IDENTIDAD EUROPEA. ESTE ÉS EL CASO DEL 9 DE MAYO, DIA DE EUROPA, PARA LOS ESTADOS MIEMBROS DE LA COMUNIDAD EUROPEA. COMO BIEN SABEN, ESPAÑA OCUPA LA PRESIDENCIA DEL CONSEJO DE MINISTROS DE LA COMUNIDAD. ESTE HECHO, A TRES AÑOS JUSTOS DEL INGRESO DE ESPAÑA EN LA COMUNIDAD, REVISTE PARA NOSOTROS UNA ESPECIAL SIGNIFICACIÓN. HABRá REPRESENTADO LA INCORPORACIÓN DEFINITIVA DE ESPAÑA AL QUEHACER DE LA CONSTRUCCIÓN EUROPEA. 1992 ES UN AÑO DE OBJETIVOS Y DE CITAS HISTòRICAS QUE TIENEN MUCHO DE GRAN OPORTUNIDAD Y DE DESAFIO. �-3PARA ESPAÑA SERá EL FINAL DEL PERIODO TRANSITORIO DE ADAPTACIóN A LA COMUNIDAD, Y LA COINCIDENCIA DE LAS CITAS HISTòRICAS DEL V CENTENARIO DEL DESCUBRIMIENTO DE AMÉRICA, LOS JUEGOS OLíMPICOS DE BARCELONA, LA EXPOSICIÓN UNIVERSAL DE SEVILLA Y LA CAPITALIDAD EUROPEA DE LA CULTURA EN MADRID. PARA LA COMUNIDAD, 1992 DEBERá VER EL CUMPLIMIENTO DE LAS PREVISIONES DEL ACTA UNICA CON LA REALIZACIóN DEL MERCADO INTERIOR, EL GRAN ESPACIO SIN FRONTERAS QUE OTORGARá A EUROPA LA OPORTUNIDAD DE REAFIRMARSE COMO EL MAYOR POLO COMERCIAL DEL MUNDO Y DE CONVERTIRSE EN UNA PUJANTE áREA DE DESARROLLO Y PROGRESO. ESTOY CONVENCIDO QUE 1992 SERá UN AÑO APASIONANTE POR SUS REALIZACIONES Y QUE PERMITIRá ASENTAR FIRMEMENTE LAS BASES PARA LOS DESARROLLOS POSTERIORES. BARCELONA SE PREPARA PARA SER ELLA MISMA PROTAGONISTA DE LA CITA QUE LE CORRESPONDE, PERO TAMBIÉN PARA PARTICIPAR EN EL LOGRO DE LOS OBJETIVOS COMUNITARIOS. LES CONSTA A VDS. LA VOCACIÓN EUROPEA DE BARCELONA, SEPAN QUE BARCELONA HARá HONOR A ELLA EN TODOS LOS TERRENOS Y SEPAN TAMBIÉN QUE UNO DE LOS TíTULOS QUE MáS NOS ENORGULLECEN ES, PRECISAMENTE, EL DE CIUDAD EUROPEA. �-4MUY RECIENTEMENTE, CON MOTIVO DEL CONGRESO SOBRE LA EUROPA DE LOS CIUDADANOS QUE SE CELEBRÓ EN BARCELONA, ENUMERÉ UNA SéRIE DE OBJETIVOS QUE LA CIUDAD SE HA PROPUESTO EN RELACIÓN CON EUROPA. ESOS OBJETIVOS, QUE HOY HEMOS RENOVADO PÚBLICAMENTE CON OCASIÓN DEL DIA DE EUROPA, SE SITUAN EN UNA LíNEA DE INTEGRAR LAS POLíTICAS, LOS PROBLEMAS, LAS REFERENCIAS DE LAS REALIDADES URBANAS EN CONTEXTO EUROPEO. ESTOY CONVENCIDO DE QUE ESTA APROXIMACIÓN DE LA IDEA DE EUROPA A LAS REALIDADES CONCRETAS DE LA ADMINISTRACIÓN URBANA, A LAS REALIDADES DE LA VIDA COTIDIANA EN DEFINITIVA SUPONDRá UN EMPUJE DECISIVO HACIA LA CONSOLIDACIÓN DE ESA EMERGENTE CIUDADANÍA EUROPEA QUE EMPEZAMOS A ENTREVER. QUISIERA PARA FINALIZAR RENOVARLES EL COMPROMISO DE LA CIUDAD Y EL MíO PERSONAL DE ESPECIAL Y PLENA COLABORACIÓN CON USTEDES, LOS REPRESENTANTES EN LA CIUDAD DE LOS ESTADOS MIEMBROS DE LA COMUNIDAD EUROPEA. MUCHAS GRACIAS. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4101 Title A name given to the resource Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde de Barcelona davant dels Cònsols dels Estats Membres de la Comunitat Europea amb motiu del Dia d'Europa Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. 1992: Jocs Olímpics, Exposició Universal de Sevilla, la capitalitat cultural europea de Madrid i el V Centenari del descubriment d'Amèrica. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palauet Albéniz Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Unió Europea Relacions Internacionals Cooperativisme Territoris Acció política Barcelona Europa Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1989-05-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1196/19890526d_00343.pdf 86066c6a4db907e6972d99208440426d PDF Text Text SUMARI La Barcelona del 93 2 Tres etapes durant un segle 3 Els museus i el Pla Domènech 4 El Pacte Cultural i el futur a plaç mig 5 El conjunt d'Estació del Nord: l'Arxiu de la Corona d'Aragó i La Biblioteca Provincial 7 El Gran Teatre del Liceu 7 La Fundació Tàpies 8 Col.lecció Thyssen a Pedralbes 9 Eix Museu de la Ciència-Observatori Fabra-Mentora Alsina 9 Museu d'Art de Catalunya 10 Museu d'Art Contemporani 13 Centre de Cultura Contemporània de la Casa de la Caritat 14 L'Auditori Municipal 16 PREGUNTES: 1. Signatura conveni auditori 17 2. Terrenys Teatre Nacional 17 3. Carta Conseller Guitart 17 4. Llei de Museus 18 5. Possibles obres inacavades pel 92 19 6. Canvi de programa al Palau Nacional 21 7. Ampliació Líceu i postura dels veïns 23 8. Canvi d'us de la gran sala del Palau Nacional 24 1 �Bona tarda. Ja fa temps que us havia promès alguna informació cultural. Doncs, a veure si tenim temps i tranquil.litat per començar i entrar, encara que no sigui aquesta l'última vegada i després hi haguem de tornar. No obstant, ja us avanço que en Ferran Mascarell està a disposició vostra per aclarir qualsevol mena de detalls, avui i més endavant. La Barcelona del 93 Nosaltres, en aquesta casa, creiem que l'objectiu fort del "post92" ha de ser el tema cultural. Ja sabeu que en aquesta primera fase del mandat, en primer lloc, ens hem preocupat, de crear l'equip i les estructures, i després de crear els projectes, ja amb noms i cognoms, arquitectes i finances, del que és la Barcelona del 92. Ara se'ns està pràcticament acabant el temps en el qual estem en condicions de definir projectes per aquesta data més o menys màgica. Deixant de banda la màgia de la data del 92, és evident que la ciutat està en una fase creativa i està esperant, perquè té potència, perquè té capacitat, la formulació de projectes viables, raonables i, al mateix temps, ambiciosos. Hi ha una colla de coses que nosaltres voldríem lligar a aquesta empenta, però no necessàriament a la data del 92, en part sí, com ara veurem, i en part no. I una bona part d'aquests projectes són els projectes entorn de la cultura. Barcelona, com a ciutat, ha d'anticipar-se a un 93 en el qual és ben evident que haurà nascut una nova realitat cultural que és la realitat europea. Una realitat que no funcionarà com a mite, sinó justament com a quotidianitat, com una realitat diària, més enllà de les cultures tradicionals, més enllà de les cultures de l'estat. I no estem parlant de cosmopolitisme o d'un cert internacionalisme, estem parlant de que existirà una economia i una sociologia unitària, i per tant també, progressivament, una cultura en què els contactes estaran molt més intensificats. Per tant Barcelona s'ha de preparar per aquest 93 d'una nova cultura, d'una societat europea que s'anirà definint com una realitat, com un mercat, un mercat cultural, i no ens han de fer por les paraules, perquè és així de veritat. S'ha parlat molt de la Barcelona capital, però a mi m'agradaria començar dient que, primer de tot, en el camp de la cultura nosaltres el que perseguim és ser una ciutat. O sigui, la cultura de la Barcelona ciutat és la que primer ens ha de preocupar, si bé també hem de saber que aquesta ciutat no donarà tot el que pot donar de si, ni els ciutadans estaran satisfets amb la seva demanda, tal com nosaltres entenem que la formulen, si Barcelona no aferma una capitalitat catalana, una capitalitat hispànica, 2 �una capitalitat internacional o europea que lliga amb el que acabo de dir. Però partint d'una ciutat que funciona com a ciutat. Punt. Minúscula, culturalment. Tres etapes durant un segle Històricament, aquesta ciutat ha tingut tres etapes durant aquest segle. } Un primer terç de segle molt creatiu en el qual es van posar les bases del que són les grans infrastructures culturals de la ciutat. Una segona fase de desmantellament, que és la fase 39-78, en la qual tot va avall, amb dues excepcions que són les dues grans donacions de dos grans personatges excepcionals, que van existir en la història, que van ser en Miró i en Picasso. Però deixant de banda això, és una fase pràcticament de desmantellament o de pèrdua del que la gent que va treballar el primer terç de segle, els Pijoan, els Puig i Cadafalch, els Pere Corominas, etc, havien començat. Una fase de degradació d'un patrimoni que teníem. Degradació no exempta d'actituds heroiques i enormement d'agrair, com són les de tots aquells funcionaris responsables de cultura que en un entorn difícil es van agafar a aquelles obres d'art i a aquells museus caducs, o caducants, i van tractar de mantenir-los i de fer-los sobreviure. Actitud que la història els agrairà molt i els hi estem nosaltres començant a agrair ara. Perquè, entre altres coses, si avui podem parlar d'una tradició cultural i d'aquesta línia cultural és també gràcies a ells. Però aquesta etapa es va acabar i va venir una enormement més positiva, que és l'etapa del 78-89. Estic parlant de grans infrastructures culturals, però també d'activitat, d'activació. No parlaré avui molt de l'activitat cultural, però si vostès repassen veuran que pràcticament en aquests deu anys el que hem fet és rellegir com a ciutat tota la nostra història pictòrica i escultural, i refer, potser no tant, però quasi, tota la nostra història musical, i així podríem anar seguint. La història teatral també, encara que potser no amb la mateixa intensitat. Però de fet el país, la ciutat, Barcelona el que ha fet en aquests deu o dotze anys ha sigut tornar a llegir els seus clàssics. Tornar a ensenyar o a ensenyar-se els seus pintors, des del Casas fins al Gargallo, des del Julio González fins al Picasso, fins als amics del Picasso i, en fi, jo diria que fins al Rogent. Ara no em faran explicar tota la llarga sèrie d'exposicions que hem anat fent durant aquests anys, i que representen un nova relectura, des de la llibertat, del que era, del que ha estat el nostre patrimoni històric després de la 5 3 �degradació. Tornat a llegir, tornat a representar. El mateix ha succeït, potser d'una forma més discutible, amb menys intensitat, amb la música, i el mateix ha succeït en el teatre. Es evident que una cosa nova ha succeït. Una formulació, que jo m'atreveixo a dir que és nova, de tot el patrimoni espectacular, en el sentit d'espectacle, de festa i d'espectacle, que aquesta ciutat ha anat creant en els darrers anys, a partir d'un cert excepcticisme, inicialment, però finalment amb un èxit assegurat. Els museus i el Pla Domènech D'altra banda, i des del punt de vista museístic, en aquest país s'ha fet una cosa enormement important i que mai agrairem prou, que és haver tingut la paciència de fer un pla de museus, com va ser el Pla Domènec. El Pla Domènec, que avui podríem discutir de la mateixa manera que s'està discutint el Pla General Metropolità, hi ha qui el vol revisar. Jo no revisaria ni un ni l'altre. Els plans són per ferlos una vegada, molt de tant en tant, i per retocar-los. No s'han de considerar sagrats ni s'han de fetitxitzar. No són tabús, s'han de poder tocar. Però, en canvi, no són coses que s'hagin de replantejar de nou cada vegada, perquè aleshores s'esgotaria la seva pròpia virtualitat. Amb el pla de museus passa el mateix que amb el Pla General Metropolità, hi ha coses que tocarem, que estem començant a retocar. Però el Pla Domènec té una virtut immensa, que és la d'haver posat senderi i haver reformulat d'una manera "agiornada", al dia, el que van ser els intents del primer terç de segle dels Pijoans i dels promotors de la nostra museística. I de fer-ho en un context absolutament diferent, definint les zones de la Ciutadella, del Casc Antic a l'entorn del carrer Montcada, del Barri Gòtic, del Raval i de Montjuïc com a àrees més importants. Amb les seves peces peces singulars i la seva vocació, cada una d'elles. Zones que jo crec que estan molt ben definides. Però no només això: s'ha aconseguit ampliar la Fundació Miró, s'ha aconseguit consolidar el Museu Picasso, que pràcticament s'estén en tres palaus i amb col.leccions més enriquides per les donacions que hi ha hagut, s'han ampliat altres museus. Un cas seria el cas del Museu de Zoologia. L'altre dia molts de vostès van assistir a la inauguració que el converteix, una mica en una història molt singular. 4 �Un antic restaurant del Parc, d'en Domènec i Muntaner, de l'Exposició del 88, que en Girona no va voler pagar. Manuel Girona, que era de la Comissió dels Vuit de l'Exposició, el que portava la bossa dels diners, de seguida va dir "El restaurant no hi fa res, nosaltres volem l'exposició, el restaurant és a més a més.", com ara algunes coses es discuteixen en aquell cas va discutir el restaurant del Parc, i el restaurant del Parc no es va acabar i es va fer l'Exposició sense restaurant, no s'havia acabat. Com no s'havia acabat l'Arc del Triomf, com no s'havia acabat el Palau de Justícia, que l'altre dia vam saber-ho en la inauguració del Tribunal Suprem de Justícia de Catalunya; es va inaugurar l'any 1904. Doncs bé, el Museu de Zoologia, que va néixer d'una reconversió i d'una nova idea donada per un container construït entorn de l'Exposició, ara, amb una directora excepcional com és la Roser Nos, que es retira ara, però que continuarà col.laborant, i amb una fase d'empenta cultural que ha durat aquests deu anys, ha passat a ser el museu cabdal de la ciutat i museu-museu, amb serveis, amb espai, amb el mínim de serveis complementaris que calen perquè es pugui dir que un museu realment és. Podríem parlat d'altres museus. Parlaríem del Clarà, i d'altres inversions que s'han fet i que ens permeten de dir avui que en aquests deu anys no només s'ha formulat una política de museus i s'ha racionalitzat, sinó que ja s'hi ha començat a intervenir d'una forma molt significativa. I avui els museus, primer, saben on van, cosa que és molt important; i segon, no són aquells nius de goteres que eren. Recordin, per exemple, la Biblioteca dels Museus d'Art, la del Parlament de Catalunya, en el cantó del Palau del Parlament, que amenaçava ruïna constantment i que pràcticament el que no hi havia eren diners ni per impedir que allò es degradés d'una manera visible dia a dia. El Pacte Cultural i el futur a plaç mig Aquesta ha estat la fase que hem viscut i ara ens toca pensar en una fase que de fet es va començar a formular entorn del Pacte Cultural, i que és la fase del gran rellançament cultural que veiem, diguem-ne, per al 93. Es a dir, el futur a plaç mig. El Pacte Cultural, es va signar i és un acord que es va fer. Que té totes les firmes que ha de tenir, suposant que valguin, i hem de suposar que sí. La nostra, almenys, val, perquè ens mantenim en la mateixa posició. Hi vam posar en el Pacte la reconstrucció del Palau Nacional, i està signat, com a esforç comú; l'elaboració o construcció d'un Patronat de Museus; l'enfortiment de la Xarxa de Biblioteques Populars; la solució del tema de l'Orquestra Ciutat de Barcelona com un tema d'interès de tothom, 5 �de totes les institucions que signaven, i bàsicament en aquest cas de l'Ajuntament i la Generalitat, i una política concertada d'ajut al teatre. No diré ni jutjaré ara què s'ha fet o què no s'ha fet, però el que és evident és que l'esperit i la lletra del Pacte han quedat arraconats en la realitat política dels darrers mesos, dels darrers anys, i que per tant, si nosaltres mirem cap al futur el primer que hem de fer és rellegir el Pacte com a punt de partida del que volem que es faci en el futur. Tractarem d'explicar-vos, succintament, quins són els nostres projectes culturals en matèria sobretot d'infrastructures, doncs ja he dit que no parlaria massa d'activitats, en podríem, però ho farem un altre dia. Fent un llistat d'infrastructures ens en surten 16 de molt importants, de les quals 5 són importantíssims o de molt singulars si ho voleu, doncs importants ho són totes. Anem per parts i comencem per les 5 grans infrastructures que en aquest moment estan més dibuixades quant a les seves característiques de futur. Del Palau de la Música no parlaré en aquest moment doncs ho considero com una cosa pràcticament acabada, amb uns problemes determinats, que si vostès m'ho pregunten els explicaré en què consisteixen i com crec que es resoldran. Però en tot cas, deixant de banda el Palau de la Música, aquestes grans infrastructures serien la remodelació del Museu d'Art de Catalunya, la construcció del Museu d'Art Contemporani de Barcelona, la construcció de l'Auditori Municipal, la construcció del Centre de Cultura Contemporània de la Casa de la Caritat i la construcció del Centre Cultural del Nord de la Ciutat, que nosaltres anomenem Narcís Monturiol. Aquests són els cinc grans projectes en els quals està embarcada la ciutat. Amb un grau de desenrotllament diferent que els hi puc explicar amb bastant detall. Ho puc fer en alguns, en uns altres hauria de fer més cas del que hem digui ara en Ferran Mascarell. Però, amb bona mesura, els podria explicar quina ha estat la història, i quin és el present, i quin és el futur possible, en diferents graus, d'aquests cinc projectes. D'altra banda, velem tres temes que tenen a veure amb la infrastructura cultural de la ciutat, que potser són més temes de xarxa que d'infrastructura, en el sentit d'un gran edifici o una gran instal.lació. Són el tema teatral, molt lligat al municipal del Mercat de les Flors, però també en el seu desdoblament amb el nou Teatre Lliure. El tema de la remodelació de l'Arxiu Històric Municipal i de l'Hemeroteca Municipal, amb els trasllats 6 �necessaris. I tercer tema, la modernització i ampliació de la Xarxa de Biblioteques Populars que estava prevista en el Pacte Cultural. El conjunt d'Estació del Nord: l'Arxiu de la Corona d'Aragó i La Biblioteca Provincial Dit això, queden una colla d'instal.lacions puntuals en les quals l'Ajuntament intervé, normalment oferint terrenys, i ens les quals també la iniciativa sol ser d'una altra administració. Aquest és el cas de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, pel qual oferim una nova ubicació en el recinte -en el que en podríem dir el recinte-, en els entorns de l'antiga Estació del Nord. Una ubicació ja triada. Una urbanització ja feta. Un parc que no s'ha inaugurat no sé per què però,; que es podria inaugurar qualsevol dia perquè està acabat. També és el cas de la nova Biblioteca Provincial, que nosaltres havíem imaginat en el mateix complex i que encara té algun problema de definició. Vostès saben que això ho paga l'estat, però la Generalitat ha de dir quina és la ubicació que prefereix. La ubicació que nosaltres havíem proposat no acaba de ser conformada per les altres institucions, sobretot per la Generalitat, que és qui ha de dir. L'estat en aquest cas més aviat ha de pagar, i està disposat a pagar. havent-hi, només, Hi ha aquesta indefinició d'ubicació, l'avantprojecte que nosaltres havíem presentat, de fer-ho tot en el conjunt d'Estació del Nord, a la banda d'ençà del Pont de Marina, que considerem com un punt en el el qual han de confluir una colla de nous projectes que s'ajudin mútuament i que ajudin la ciutat a rellançar una reurbanització, per dir-ho així, un rellançament urbanístic d'una part de la ciutat que ho necessita. La construcció del Teatre Nacional de Catalunya, a l'altre cantó, justament, del Pont de Marina. I la solució financera... no és aquest un tema de construcció ni d'infrastructura en el sentit físic, en definitiva dállò que ja he citat com a tema de Pacte Cultural. I, per últim, m'agradaria citar quatre infrastructures de gran significació que, per raons diverses, en aquest moment estan també en fase de definició. El Gran Teatre del Liceu El primer cas és el Gran Teatre del Liceu, que és el primer teatre d'òpera d'Espanya, i s'ha de considerar així. Que té un projecte de reconstrucció, més que de reconstrucció, de modificació, de transformació, de la mà d'Ignasi Solà Morales. 7 �Amb els problemes que vostès saben, perquè segurament ho han llegit als diaris, de les afectacions que això pugui representar en l'entorn urbanístic immediat, però que en tot cas van clarament a pal.liar els defectes de l'únic teatre de l'òpera del món de primera categoria que és un teatre entre mitgeres, l'únic. Ni el Colón de Buenos Aires, ni la Fenice de Venècia, que jo sàpiga, ni la Sc.ala de Milà, ni el San Carlo de Nàpols, ni l'Opera de París, ni la nova de la Bastilla, ni el Covent Garden, ni cap. Es a dir, no hi ha cap òpera del món que estigui feta entre parets. I això és molt típic de la nostra ciutat, som així, per dir-ho d'alguna manera. Amb els hotels ens trobem amb el mateix tipus de problema. Som una ciutat de minifundi urbanístic. No hi ha solars grans, no hi ha grans finques a quatre vents, en aquesta ciutat, no hi són. No som una capital d'estat, d'imperi. Arribats a l'any 1989, volent tenir una òpera de primera categoria que competeixi amb les que hem dit, hem de fer un esforç amb el Gran Teatre del Liceu. Aquest esforç està definit, i, com sol passar en aquesta ciutat, hauran de treballar molt els colzes perquè aquest espai es pugui crear. Això té les seves pegues, com vostès poden imaginar, però té també una colla d'avantatges que ara no és el moment d'elaborar. La remodelació del Gran Teatre del Liceu, és un projecte que està sobre la taula. Que té possibles protagonistes i sobre el qual, modestament, puc respondre amb la part que em toca com a ciutat i com a cronista. Els ho puc explicar però crec que la majoria de vostès saben exactament, -doncs han vist les maquetes-, saben quines són les virtuts i quins els problemes del mateix. La Fundació Tàpies Sobre la Fundació Tàpies els hi puc parlar bastant més llargament, perquè es tracta d'un projecte en el qual aquesta casa ha tingut un paper molt preponderant en la seva gestació. Evidentment que, com en altres ocasions de la nostra història i abans hem parlat del Miró i del Picasso, el generador principal de la Fundació Tàpies és el propi Tàpies. La proposta d'en Tàpies era, fa 4 anys, 3 anys i mig-4 anys, una proposta inescapable. E11 i la seva dona, la Teresa, que és una bona col.leccionista, havien sigut capaços d'identificar 4 peces de cada un dels anys que van de 1945 a 1985, que era l'any del qual estem parlant, una col.lecció única al món i fantàstica pel seu valor. 8 �Finalment no han sigut 4 de cada any, és possible que hi hagi anys que siguin 2, i en altres 3, i en altres 5. Però, en fi, entorn d'aquest número de coses, estem parlant de 160 peces. Es una col.lecció molt important, que a més, aniria acompanyada de la propietat de quadres aliens, d'altres pintors, del propi Tàpies, que es donen a la Fundació. I va acompanyat també de tota la col.lecció de llibres d'art oriental de Tàpies, que és com es diu sovint la "Segona Col.lecció de França". Es una col.lecció molt valuosa d'art xinès i d'art oriental, molt necessària en aquesta ciutat, que encara no té un centre d'art oriental important, i que segurament, com tantes vegades en la seva història, gràcies a l'existència d'una persona que l'ha col.leccionat i que després té la generositat de donar-la, existirà. Existirà gràcies a en Tàpies. Aquesta és una història molt interessant que si m'ho pregunten els ho explicaré. El cas és que les obres estan en marxa, amb les seves dificultats, com sempre i s'acaben a finals d'aquest any. No hi falta la imaginació dels artistes en el moment de fer l'obra i, per tant, la millora del projecte respecte del que hi havia inicialment, cosa que en aquest projecte ha passat en dos sentits i dues vegades: una arquitectònicament i l'altra jurídicament i econòmicament. Però això només ho explicaré si vostès m'ho pregunten. Col.lecció Thyssen a Pedralbes Hi ha la ubicació de la col.lecció Thyssen a Pedralbes. D'això me'n han sentit parlar vàries vegades, menys últimament, perquè jo deixo ara que parlin els arquitectes, els dibuixos i les obres, que espero començaran aviat, passat l'estiu o abans de l'estiu, de seguida que sigui possible, el juliol s'adjudiquen les obres. En fi, la prehistòria i la història de tota aquesta història, vostès la saben perquè l'he explicat, inclús saben no només la història sinó també les opinions. Eix Museu de la Ciència-Observatori Fabra-Mentora Alsina En fi, hi ha una última col.lecció de coses que m'agradaria parlar un moment, que és un indret de Barcelona poc reconegut com a indret de cultura o de ciència, però que ho és o pot ser-ho encara més, que és tot el recorregut o tot l'escenari entorn del Museu de la Ciència de la Caixa, l'observatori Fabra i La Mentora Alsina. La mentora Alsina és un vell museu de la ciència municipal, vell, vellíssim, dels anys 30 que, com sempre passa s'acaba convertint en museu ell mateix, les seves pròpies parets. Com el propi 9 �observatori Fabra, que si ara no s'hi fes res l'hauríem de tancar i considerar un museu i aniríem massivament a veure'l perquè és maco de veure com exponent de l'astronomia antiga, però és que està en exercici. En fi, sobre això també els en parlaré. Hi ha un projecte molt maco i molt consensuat entre l'antiga Corporació Metropolitana, que està, via mancomunitat o com sigui, fent els accessos, el senyor Vaireda, que és de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya, que ha fet un projecte de remodelació de l'edifici i l'Ajuntament de Barcelona, que també se'n cuida de lligar-lo amb La Mentora Alsina. Aquí hi ha tota una zona una mica inèdita que pot revitalitzar-se amb l'obertura del nou Cinturó, obertura que portarà un canvi ambiental a tota aquella zona, a disgust dels que hi vivim, però que és necessari pels costos del progrés, però que té alguns avantatges. Algun dels avantatges serà precisament, suposo, l'accés a tota aquesta zona que ara mateix els explicava. Museu d'Art de Catalunya Si ens parem de moment en els cinc grans projectes, en el que es refereix a museus, l'Ajuntament el que vol en principi, és desenrotllar el que es va firmar en el Pacte Cultural. Evidentment, no hem canviat d'opinió. En el cas del Museu d'Art de Catalunya podem dir que tenim acabat el programa, i això a vostès els semblarà poc i a mi em semblarà molt. Un programa acceptat per l'arquitecte, i vostès saben que hi ha programa, projecte, realització, finançament, organització i explotació, però en primer lloc les infrastructures culturals, per existir, i sobretot els museus, han de tenir programa i han de tenir projecte. Aquí tenen vostès el conveni signat fa aproximadament un mes per la senyora Gae Aulenti en el qual ella accepta el nou programa que se li fa, després d'haver entregat, el mes de novembre o desembre passat, el 85% del projecte acabat. Es dur, és dur per a un arquitecte qualsevol, i més si un és Gae Aulenti, que li diguin, quan ja ha entregat acabat, definitiu, el 85% del projecte, que li canvien el programa. Això és el que va succeir, però Gae Aulenti ha acceptat, fa aproximadament un mes, aquests canvis de programa i està treballant en l'acabament del projecte adaptat al nou programa. En aquest nou programa, ja els ho avanço, l'antiga sala gran, amb aigua, i amb Taull, refrectori de Sixena, el Viladomat i el Sert a dalt de tot, doncs no hi és. La sala hi és, però tot això que els hi he dit no hi és. Només es manté el restaurant transparent, que baixa d'una de les grades. I s'hi afegeix un element nou, un element important, que és la 10 �prolongació de les grades del fons, les oposades, davant per davant, al gran orgue, prolongació cap al terra de la sala oval, que ja saben que és la sala oval més gran d'Europa, en forma de graderia, en forma d'auditori. Tot per obtenir el que el nou programa demanava, i demana, que és que el Palau Nacional de Montjuïc, a més de ser el Museu d'Art de Catalunya, el gran Museu Romànic, Medieval i de tot l'art de Catalunya fins a l'art modern, sigui també un gran lloc d'activitat cultural i faci ús d'un dels grans actius que té, que és l'espai. El Museu d'Art de Catalunya és tan gran com el Metropolitan sense ampliar, i és tan gran com la Gare d'Orsay. Jo he vist la Gare d'Orsay amb la Gae Aulenti, abans de la inauguració, i, com si diguéssim, he demanat preus i mesures, i els hi dic que el tamany és el mateix. Es un gran museu, és el més gran receptacle cultural que tenim. I, en aquesta ciutat en què, com abans hem vist, és difícil trobar espai per als colzes, és molt important poder mantenir un espai com a container d'activitats. No museístic en el sentit tradicional i antic, sinó d'activitat museística, de caràcter cultural i inclús també de caràcter congressual o musical. Aquest és el nou programa de la sala gran del Palau Nacional. El meu desig, i és fundat que es pugui complir, és que l'any 1992 aquesta sala i tota la planta baixa del Palau Nacional estigui acabada. Això vol dir tenir el Museu d'Art Romànic canviat de lloc, invertit amb el Gòtic, perquè s'ha descobert que finalment cada canvi de lloc del Romànic és un cost important. S'han de minimitzar el número de canvis i per tant haver de treure les pintures que el Pijoan va desenganxar de les capelles de Taüll, de la vall de Boí i de les altres, i després haver-les de tornar a posar, per dir-ho d'alguna forma, és molt més costós que no pas preparar la sala actual del Gòtic, que es desmantellaria prèviament per al Romànic, deixar-hi el Romànic ja definitivament, i traspassar finalment el Gòtic a l'actual localització del Romànic. Vostès es trobaran l'any 92 amb una inversió de les dues situacions. Aquest és el projecte actual, que queda completat amb la primera fase, amb l'acabament de la sala que Gae Aulenti està acabant de projectar en aquest moment, sala que té una finalitat bàsicament de sala cultural, de sala museística, de sala cultural i congressual en el sentit més ample de la paraula. Inclús els hi diria una mica més si no fos una intimitat que no he compartit amb altra gent, però després, si no ho fem, no m'ho tirin en cara, als hi dic precisament per les ganes de dir-los coses que sempre tinc. La festa inaugural dels Jocs del 92, la festa, dic, no la inauguració, la festa social, estaria molt bé a la sala gran, la sala oval del Palau Nacional, que de fet és el Museu Olímpic. En el cor del cor dels Jocs, entre l'International Broadcasting 11 �Center, que estarà a baix, a la Fira, i l'Estadi, entre la piscina. Picornell i el Palau Nacional. I al costat del palauet Albéniz, que és residència reial. On millor que a la sala oval del Palau Nacional podrien els reis d'Espanya rebre els caps d'estat i les personalitats mundials que vinguessin el dia de la inauguració dels Jocs del 92, commemorant a més que allà mateix el seu avi va rebre tothom, que per això es va construir aquella sala l'any 1929. Aquesta és una possibilitat. Miraríem de veure fins a quin punt, per altra banda, això ens pot permetre d'aconduir-hi alguns recursos més dels que tenim en aquests moments previstos de fons que inicialment no s'havien previst. Quant al finançament d'aquest projecte, nosaltres pensem que això formaria part del conjunt de coses que hem anomenat, molt impròpiament, Holding Cultural. Nosaltres pensem que aquests cinc grans projectes podrien aconduir-se millor des del punt de vista de la seva construcció, si fóssim capaços de constituir un ens de gestió, empresa o similar, que amb les aportacions d'inversió de cada una de les institucions que hi tenen compromisos, fos capaç efectivament de construir, no d'explotar, de construir. És a dir, discutir amb els arquitectes, amb les empreses constructores, adjudicar, tenir economies externes, com diuen els economistes, de preus i d'inputs de materials, i ser capaços de tenir els coses a l'hora, amb plaç i amb preus acceptables. Aquesta seria una proposta que nosaltres faríem ï, repeteixo és una proposta, no és cap fet consumat, no és cap imposició a ningú, és una possibilitat. Es pot fer d'altres maneres? Sí senyor, es pot fer d'altres maneres, per exemple peça per peça. En tot cas, nosaltres comptem com el Museu d'Art de Catalunya, tenim els nostres propis comptes del que l'Ajuntament hi pot aportar. Són xifres que no sobrepassen segurament el 20 o el 30% del cost total de la construcció. Inclús reduïda amb la versió actual del nou programa, que és una versió que deu tenir un cost reduït, en un 20 o un 25%, un 17 o un 18% respecte del programa inicial. L'aportació de l'Ajuntament, la possible aportació, deu bellugar-se entre la quarta i la tercera part d'aquest nou cost. I, tanmateix, sabem que -en Ferran això us ho explicarà amb molt més de detall-, el Ministeri de Cultura está disposat a participar en aquest museu en un terç del seu cost de construcció i en un terç del seu cost d'explotació, cosa enormement important. Es un pensament del ministre Semprún, que jo comparteixo, que el més important que tenim, i que per tant hem de valorar i hem de desenrotllar, és, com a peça única, el Palau Nacional, és el 12 �Museu d'Art de Catalunya, el Museu d'Art Romànic. I, per tant, la seva postura és molt congruent de voler apostar fort per aquest projecte, i la nostra ho és d'agrair-li aquesta col.laboració. Hi ha, per altra banda, possibilitats de finançament enormement favorables, que el senyor Mascarell el dia que ho consideri oportú els ho explicarà, i si considera que avui no és el moment doncs no ho farà, però hi ha possibilitats de finançament enormement favorables, d'alguna empresa estrangera que està implicada en un esforç de penetració en el mercat local de la construcció. -Pregunta: podria dir la quantitat global? ¿El del Palau Nacional? 4.500 milions, en el programa actual, en la versió actual. Això són dues fases, eh? -[Ferran Mascarell] Sí, el total són 4.500 i la proposta municipal, proposta que per part del ministeri està acceptada, verbalment, és d'executar en un terç per cada una de les administracions. Museu d'Art Contemporani En el Museu d'Art Contemporani les coses són més conegudes i, en fi, es tracta d'un consorci a tres, amb la societat civil. La societat civil molt amiga de la societat pública, diguéssim, en aquest cas, perquè, diguem-ho tot, la Fundació va néixer en aquesta casa, però és veritat que sense els que la van fundar i la presideixen no existiria, i per tant els hem d'agrair el seu esforç i la voluntat que hi han posat les 30 empreses que estan representades a la Fundació. En tot cas, saben vostès que és un consorci a tres. Que està ben definit, que té uns estatuts, que té també unes participacions meitat i meitat de l'Ajuntament i de la Generalitat. L'estat no hi és i aquí hi hauria una llarguíssima discussió de per què l'estat no hi hauria de ser, però en principi l'estat no hi és ni manifesta una gran predisposició a ser-hi. En canvi, hi ha la Fundació. Crec que en això hem treballat bé. Que s'ha creat, simultàniament a la idea física del contenidor, a la idea de l'arquitecte. I així hem anat creant també no només el container sinó l'entitat que ha de dotar de contingut a aquest container. A més puc dir que la Fundació treballa molt bé quant a anar assegurant, dintre del que és la societat barceloni na i catalana, les possibilitats d'anar arreplegant el poc que hi ha en aquesta ciutat en matèria d'art contemporani. Això s'està fent bé. S'està fent amb mà esquerra i amb discreció, i tal com s'han de fer les coses. 13 �Hi ha un problema, que és un problema sobrevingut: la Generalitat ha descobert, hem descobert conjuntament, amb els nostres advocats, que la inversió que es faria a parts iguals, en estar ubicada en un terreny que és propietat d'un consorci local, que és un altre consorci, el Consorci de la Casa de la Caritat, passaria a ser propietat d'aquest consorci d'aquí 70 anys. Amb lo qual la Generalitat afirma que hi té una impossibilitat jurídica d'invertir, perquè no té previst fer una inversió. Bé si que ho te previst perquè en altres casos ho fa, és el cas de les escales, però almenys en aquest cas no vol fer una inversió en un solar que li representi haver de perdre la seva alíquota part de propietat, per dir-ho d'alguna forma. No obstant jo crec que això està resolt [F.M.] Sí. De fet, dimarts passat, en la reunió del Consorci del Museu, de la Permanent del Consorci del Museu, va quedar resolt. La Generalitat accepta aquesta proposta de conveni on queda més o menys explicitada quina és l'aportació de les parts del Consorci del Museu en relació al solar, i de quina manera el solar reverteix a l'entitat que el cedeix, que és la Casa de la Caritat, en el cas que deixi de fer els usos per als quals està previst. Però hi ha solucions, està solucionat. [P.M.] Em penso que la Generalitat es compromet a invertir una quantia a l'entorn deis 100 milions, o 90... [F.M.] Una mica més: 100-170 milions, en la qüestió de l'aparcament i de la urbanització de la Plaça dels Angels, que això ho farà, diem-ne, el Museu, del qual el 50%, naturalment, és de la Generalitat. [P.M.] El Museu d'Art Contemporani té ja un avantprojecte magnífic, per als qui l'han pogut gaudir en detall, i de gran qualitat, de Richard Meyer. Aquest projecte s'ha hagut de modificar una mica, perquè tornem a ser en el mateix: tocava amb l'edifici de les Apuestas Mútuas Deportivo-Benéficas, de l'any 60 i pico, i s'ha hagut de comptar que aquest edifici encara hi és. Segurament desapareixerà d'aquí un any i mig, però de moment encara hi és i treure'l ens costaria la broma de 500 milions. Per tant sembla molt enraonat no haver de fer aquest sobresforç. Això ha obligat a alguns retocs, ï això fa que el Richard Meyer no hagi vingut encara aquí amb un projecte més definitiu, però de fet ve a finals de juny. El veuré, segurament, si puc, el dia 22 de juny. Centre de Cultura Contemporània de la Casa de la Caritat De manera que aquí estem frec a frec amb un altre projecte, que és el quart que us he dit, que el connecto, que és el del Centre de Cultura Contemporània de la Casa de la Caritat. Aquí nosaltres hem constituït un consorci amb la Diputació, que és fill d'un 14 �conveni entre el President Tarradellas i l'alcalde Serra, que va ser després desenrotllat amb molta il.lusió pel President Martí, i estic parlant del President de la Diputació, Francesc Martí, que va fer la seva via de definició del projecte, etc. Vostès saben que les definicions de projectes en altres contextos no són més ràpides que les nostres, tampoc. A París, si un pensa el que ha estat la Gare d'Orsay, o la piràmide del Pei, o la Villette, són temes que han durat, quant a definició, 10 anys, fàcilment. Han passat 2 o 3 presidents, el Giscard, Mitterand. O sigui que hi ha la mà de tothom, en aquestes coses. El projecte nostre és evident que ha anat passant per moltes mans i que ha tingut un temps de maduració molt llarg. Torna a ser veritat que hi ha aquesta impossibilitat de descompartir propietats. Aquest projecte neix d'una posada en comú de propietats diverses. Es un pool de propietats immobiliàries posades en una mateixa mà, en el mateix sac, diguéssim, pel President Tarradellas i l'alcalde Serra amb una finalitat encara poc definida, en aquell moment; que el President Martí i jo mateix vam començar a definir una mica més, i que finalment ha anat agafant, com fan les coses que finalment surten bé, una certa empenta d'activitat inclús abans de la definició formalment definitiva del projecte. El projecte ara està en aquesta situació. La Diputació n'ha fet, i això és la millor notícia en aquest terreny, dels últims dos o tres mesos, doncs el President de la Diputació vol que la Diputació faci d'aquest projecte una mica l'emblema de la seva participació cultural a la ciutat de Barcelona, com va fer amb el Palau d'Esports el President Dalmau l'emblema de la seva participació esportiva a la ciutat de Barcelona. Culturalment el President Royes ha decidit que la Diputació de Barcelona concentri la seva inversió cultural a la ciutat entorn d'aquest projecte i per una quantia aproximada de 3.000 milions, que ens permet a nosaltres, en l'horitzó del 92, preveure perfectament que les coses que s'hi volen fer s'hi podran fer. Hi ha un programa definit, hi ha el consorci format. Espero que la setmana entrant no, perquè el President Royes és fora d'Espanya, però l'altra hi haurà reunió del Consorci de la Casa de la Caritat, i espero que podrem començar a adjudicar obres, molt simples de moment, d'enderrocs, de qualificació, perquè justament els projectes constructius puguin anar endavant amb més força. En fi, queda l'Auditori Municipal, i acabo. 15 �L'Auditori Municipal En l'Auditori Municipal hi ha un acord amb el Ministeri de Cultura, hi ha un acord per les quanties, que ja s'han publicat tantes vegades que no repetiré. Finalment, a l'últim minut, hi ha una actitud de la Generalitat de Catalunya de demanar que aquest acord es deturi i que la signatura no es faci, perquè voldria, la Conselleria de Cultura, parlar amb nosaltres de participar en aquest projecte, juntament amb el vell, i oblidar el projecte de participació de la Generalitat en l'Orquestra Ciutat de Barcelona. Res no ens agradaria més que això, i no només ens agradaria sinó que res no ens agradarà més que això. Ho farem. Però, com és obvi, després de tants problemes per arribar a definir unes quotes de participació Ministeri-Ajuntament, el que no farem serà parar la firma d'un conveni que ha costat tant d'aconseguir. Aquest conveni preveu, per part de l'Ajuntament, una col.laboració de 1.026 milions, per part del Ministeri de 3.500, i per part de l'Institut Municipal de Promoció Urbanística de 1.390. Torno a dir: 1.026, 3.500, 1390, que s'arrosseguen des de l'any 89, on comença l'IMPU invertint, perquè el Ministeri no tenia possibilitats d'inversió en aquest any, fins l'any 1994 en que es fa el darrer pagament. Hem acordat amb el Ministeri afegir una cláusula en aquest conveni que diu textualment: "La cuota financiera correspondiente al Ayuntamiento, como a cualquiera de las entidades dependientes del mismo, queda abierta a la participación de otras instituciones públicas y privadas." Amb lo qual, si arribem a un acord amb la Generalitat, és factible que entri sense necessitat d'haver d'anar a un altre conveni, sinó amb una addenda o suplement del conveni ja signat aleshores amb el Ministeri. No els amago que si això es produís, que espero que es produirà, el calendari no només de pagaments sinó de realitzacions es podria escurçar, i sobretot el de realitzacions, es podria escurçar. De manera que el que altrament a la millor és un calendari d'acabament per a l'any 93 o quasi 94, podria ser un calendari d'acabament per a l'any 92. El que està en joc, per dir-ho d'una altra forma, en aquest cas és més aviat la data d'acabament que no pas una altra cosa, i evidentment la presència de la Generalitat, que és prou important en si mateixa. Aquests són els elements fonamentals que els volia comentar, quedo avui a la seva disposició, i evidentment més endavant, també, per anar elaborant sobre aquestes qüestions. Avui no és el dia millor, segurament... si volen fer alguna pregunta d'urgència, la fan; si volen que després en Ferran Mascarell, en un lloc 16 �més tranquil, per exemple en la sala del Quixot, els pugui detallar una mica més els números, podrà fer-ho espero, d'acord amb la seva agenda, i, en fi, a la seva disposició. PREGUNTES: 1.- La firma del conveni aquest, quan s'ha de fer? -Per la firma no hi ha data, pel Ministeri. Per una raó: el Ministeri sobrepassa, diu, el tope que té fixat en el programa d'auditoris, el Programa Nacional d'Auditoris... té una quota de participació que desconec, però en tot cas, en el cas de Barcelona afirma que sobrepassa aquesta quota i que per tant ha d'anar a una modificació jurídica prèvia per la via del decret d'aquesta quantia, cosa que ja ha fet en altres ocasions però en tot cas no està fet per aquesta i això produeix un cert retard en la signatura formal d'aquest conveni. Però els termes del conveni són aquests i el conveni és aquest que hem vist, no variarà. 2.- Jo volia preguntar-li en quin moment l'Ajuntament de Barcelona cedirà a la Generalitat els terrenys per tal de fer el Teatre Nacional, i després quina valoració en fa i si ha contestat a la carta que li va adreçar el Conseller Guitart. -Hi ha un conveni entre la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament per a la cessió dels terrenys per a la construcció del Teatre Nacional de Catalunya, que incorpora els suggeriments de la Generalitat en els seus escrits de 21 d'abril i 12 de maig. O sigui que això es pot signar quan sigui. Es estrictament un problema d'agenda. La carta no l'he contestat, no, perquè la carta, per contestarse, necessita arreplegar tot aquest material i considerar-lo en el seu conjunt. 3.- Quina valoració en fa, d'aquesta carta, en el seu contingut? -Miri, en fi, la mateixa que he fet de tot plegat, en el pols de les paraules que he dit, una mica implíticament. Jo crec que hi ha una actitud dubitativament positiva. En fi, que sembla que sí. Holding no, ha dit, i em sembla que digui que no perquè a més la paraula és molt lletja i a la millor no és la més adequada. Si al holding li diem ECUSA, que és Equipaments Culturals, S.A., doncs a la millor dirà que sí. Si en diem d'una altra forma doncs a la millor encara dirà més que sí. Jo crec que hi ha una actitud d'aproximació, d'acostament, partint d'un punt de partida difícil per al Conseller, que és un pacte no complert, que ell jo crec que voldria complir, -hem de pensar tots que la seva intenció és 17 �aquesta, que ell voldria complir-, almenys en el seu esperit. I, no ens hem d'enganyar, sempre amb el fre aquest de la preocupació immensa que té la Generalitat de Catalunya de que quedi ben clar sempre tantes coses alhora, que és pràcticament impossible que quedin clares totes i aleshores no es firma i no es fa res. Sempre amb aquest problema una mica d'identitat i que jo no puc amagar perquè prou que m'ha fet patir com per haver-lo d'amagar, que entenc i que comprenc, ho he dit moltes vegades, i ho torno a dir, que l'entenc i que el comprenc, però és un problema pragmàtic de primera magnitud i vostès ho han de saber. A l'hora d'imaginar calendaris tot es complica per aquest tipus de coses. Ara, jo crec que hi ha una voluntat de col.laboració, per part de la Generalitat, per part de l'Ajuntament hi és. En el memoràndum que jo vaig entregar, no ja en el Pacte Cultural sinó al President Pujol el mes d'agost de l'any 1988, aviat en farà un any, i que encara no se m'ha contestat. Si vostè vol, aquesta carta és una mica la resposta a aquell memo, una mica. Tot això ja hi era. Vostès saben que jo el mes de novembre vaig tenir la desagradable experiència de que se'm digués que no de tot el que jo havia demanat l'agost. No vaig comentar-ho massa, hi havia altres coses per davant, no era el moment. En fi, l'únic que se'm va dir no que no sino que potser en el tema dels hotels, precisament. De l'únic que se'm va dir que a la millor sí era el tema dels hotels, i ja saben el fi que això va tenir després i les reaccions que hi van haver i el tipus de situacions que això ha provocat. En tot cas jo crec que això és positiu, que l'aproximació del Conseller és positiva i que se superen aquests problemes jo diria de formes i d'exclusivismes i d'una mica de problemes inventats que no tindrien per què existir, doncs que arribarem a un acord. 4.- Jo volia preguntar pel tema dels museus, d'una forma global tenint en compte, precisament, que la Llei de Museus, o el Projecte de Llei de Museus, ja ajornat, etc, ha sigut sempre un conflicte entre la Generalitat i l'Ajuntament. En la nova situació, com veu l'alcalde aquest tema? -Miri, jo no el veig de cap manera. De moment l'estan estudiant i jo, abans de parlar sobre aquest tema me'n guardaré prou. Jo dic el que jo veig, és a dir el que nosaltres veiem i l'oferta que nosaltres hem fet i que tornem a fer, la col.laboració del Pacte Cultural, la de sempre, que torna a ser la mateixa. Ho elaborem, fem un Patronat de Museus, posem davant de cada museu una personalitat civil de primera magnitud, fem com va fer la República, que és la millor tradició barcelonina, que ha perdurat inclús per sobre i més enllà dels règims polítics i tot. 18 �La Junta de Museus de Barcelona té una llarga tradició, ha tingut funcionaris, els funcionaris que jo vaig conèixer quan vaig entrar de funcionari en aquesta casa, encara n'hi havia que eren funcionaris de la Junta de Museus, no eren funcionaris de l'Ajuntament. En fi, va ser la Junta la que va llançar tantes i tantes coses. Qui la presidia, durant la República? Doncs vàries persones, entre elles en Pere Corominas. Va ser President de la Junta de Museus, per la via del consens, imagino. Ara em costaria de saber si hi havia un decret o dos o què va succeir, però en tot cas era una personalitat civil. I aquesta és la nostra proposta: anar a una Junta de Museus, anar a un Patronat de Museus i anar a una Junta de cada museu, a la millor, presidit, si es vol, per evitar problemes, perquè no es digui "home, és que l'Ajuntament de Barcelona ho té, és el propietari de tot i per tant s'ho vol quedar", doncs no. Fem consorcis, com ja els hem fet, fem juntes, posem sobretot personalitats civils al damunt, que això facilita enormement les coses, perquè els polítics ja prou feina que tenen per anar a presidir consorcis als quals després arriben tard i finalment tampoc resolen gran cosa. De manera que aquest és el posicionament nostre. Que això ho volen posar en una llei? Doncs si ho posen així votarem a favor. Que volen fer una llei tipus Max Cahner? Doncs no ens entendrem. Si tornem una mica a l'esperit aquell incautacionista i una mica miop, de dir "Doncs això es resol amb una majoria en el Parlament". Escolti'm, no és un problema d'una majoria en el Parlament. Ja pot fer el que vulgui i és sobirà per fer-ho, però una cosa és això i l'altra és resoldre el problema realment. I crec que hi ha proves que en aquest país, per aquest sistema, hi ha coses que no s'han resolt, pensant que es resoldrien. El nostre posicionament serà molt positiu si tot això s'enfoca com una ascensió legal d'un acord previ en la línia filosòfica que jo li he dit ara, que és la que jo crec que la majoria no ja de l'Ajuntament sinó de la societat barcelonina entén, i tinc proves del que dic. 5.- Abans ha parlat en referència a coses que l'any 1888 no havien quedat acabades, com per exemple l'Arc de Triomf o el Palau de Justícia. Això vol dir que hi ha algunes coses que ja està clar que el 92 no estaran acabades, algunes de les que quan es va llançar la idea es va dir que havien d'estar per al 92. -Home, ja li he dit una molt clarament. El que passa és que l'èmfasi que vostè posi en això dependrà de vostè. Jo no sé si he dit mai que el Palau Nacional sencer estaria acabat el 92. Potser sí. En tot cas, si ho he dit, ho hauré de corregir. Jo sóc un fanàtic partidari que la idea del 92 és un catalitzador i és un gran esquer i un gran argument, una data màgica, però una cosa és que ho sigui perquè es belluguin els projectes i una 19 �haguéssim hagut d'explicar tot de nou. Doncs amb aquest ministre no. Es una persona que ja ve informada i això és una cosa enormement d'agrair. I les petites baralles dialèctiques que ens tenim de veure qui és més visionari jo em penso que són la sal de la vida, que està molt bé que a Madrid tinguin empenta perquè si no ens avorriríem. Barcelona és sempre una excepció en la filosofia política de Madrid des del punt de vista dels programes nacionals. Vostès agafen un programa nacional del que sigui, i Barcelona no hi cap, simplement. Per tant, en fi, això costa. I s'ha arribat a un acord. Per tant, firmem-lo. Si la Generalitat ve serà més fàcil que acabem el 92. 6.- Un parell de coses: d'una banda voldria saber si la Gae Aulenti està en relació amb el Palau Nacional des de fa tres o quatre anys; per què aquesta modificació programàtica se li ha sol.licitat ara, i després una altra qüestió respecte a la Casa de la Caritat, si L'aplicació d'aquest nou programa comportarà un canvi en la direcció del projecte, de la persona que el dirigeix, que actualment està al front del Centre. -Del projecte del Centre? Miri, la senyora Aulenti va trigar lo seu a definir, i com és lògic. Jo em vaig dedicar durant molts mesos, bastants mesos, a portar tots els convidats que jo tenia al palauet Albéniz a Montjuïc. I d'aquests convidats hi ha de tot, hi ha tota mena de persones que van opinar sobre allò, inclosos, evidentment, els regidors de la casa, de la majoria i de l'oposició. Des del senyor Trias Fargas, fins al senyor Pere Duran, passant per convidats estrangers, o el Raimon Obiols... en fi, tots els que vaig poder els vaig dur a veure aquell projecte. Vaig dur l'altre dia el senyor Fraga perquè ho veiés. I, clar, tothom es queda escruixit de la magnitud d'aquell espai, tothom es queda escruixit. I quan un; explica la història, doncs és una història molt barcelonina, aquesta història de l'any 75, em penso que era, del dia de Santa Llúcia, que cau un encrostonat d'aquells de guix, "Crac!", sobre la taula de la presidència, i es tanca la sala. Aquesta és la història real de la Sala Oval del Palau Nacional. Després encara ve una mena d'exposició del cuir que van fer un dels dos Prenafetas, penjant uns cuirs perquè no hi hagués goteres. Però allò va ser l'última cosa que hi va haver, escadussera, i no s'hi va tornar mai més i allò es va anar enfonsant. I hi ha tot el projecte d'en Ramos, que vostès coneixen. Hi ha tata una història al darrera simultània, quasi, del primer projecte que hi ha hagut. 21 �Ve la Gae Aulenti i fa un projecte enormement agosarat en un moment en què el d'Orsay és molt discutit. Té un èxit popular com no n'ha tingut cap museu, cap museu ha tingut les cues que encara té avui la Gare d'Orsay, potser el del Pei ara sí, perquè és la cosa de la novetat, del Louvre, però segurament cap museu, que no sigui el Louvre, ni el Vaticà, ni el Prado ni el Metropolitan ha tingut l'atenció que ha tingut aquest. Però és molt discutit. Vostè sap que els museòlegs diuen que aquesta senyora està fent un museu no per a les obres sinó unes obres per a un museu. Això ho ha dit tothom, està tan dit que no val la pena que jo ho repeteixi. Jo continuo pensant, tanmateix, que un museu que és una obra en si mateix, no dic tant com ella, com diuen els seus detractors que ella pensa, però sí que dic que un museu que és interessant en si mateix, independentment del que hi hagi dintre, és interessant també. I a mi m'interessa que a Montjuïc la gent hi vagi, sobretot, perquè haver-hi ja hi ha el més important del món, en romànic, i la gent no hi va. Després em veuran que em barallo en el tema del metro i la gent es pregunta "A aquest home qué li ha agafat amb el metro?" Doncs una de les coses importants del metro, de les més importants, és el Museu, que la gent pugui anar al Museu. I hi ajudarà molt, en aquest museu i en la seva atracció, el fet que el museu en si mateix sigui una cosa que creï atenció i que creï opinió a nivell mundial. I l'ha creat. L'única cosa d'aquesta ciutat que ha sortit mai a la portada del "Sunday Magazine" del "New York Times" , l'única, és una foto de la senyora Gae Aulenti a la sala gran del Museu de Montjuïc, al davant. Per tant, s'ha d'anar molt amb compte, amb això. S'ha de treure d'això tot el profit que se'n pot treure i, al mateix temps, modestament però raonablement, com a ciutat, anar definint el nostre programa, i el nostre programa s'ha anat definint cada vegada més com decididament partidari de salvar la sala gran com a tal sala gran. Jo no li vaig demanar a la Gae Aulenti que tragués totes les obres d'art d'allà, no li vaig demanar. Li vaig dir "Barcelona necessita aquesta sala perquè no en té". Té un petit Palau de Congressos, té uns palaus que estan plens cada dia i necessita aquesta sala per altres coses que per ser un museu tradicional. Entre altres, per exposicions d'art, museístiques del propi museu, però també concerts d'orgue o reunions congressuals. En fi, això és el que es va plantejar el mes de novembre, aproximadament quan jo vaig tornar de Seúl, i va ser una patacada molt forta però aquesta dona ho ha anat acceptant, i finalment tenim aquest projecte més modest i més ben definit, jo crec que més ben casat amb la ciutat. 22 �El director? No ho sé, això no li puc dir, en aquest moment. Suposo que tot va bé, de moment. 7.- Li volia preguntar sobre el tema del Liceu, l'oposició que els veïns han fet contra l'ampliació del Liceu, i que s'han adreçat a l'Ajuntament en certa manera com a advocat d'ells. En aquest cas, quina serà la posició sobre aquest tema? -Home, jo no sé si els veïns s'han adreçat a l'Ajuntament com a advocat o no. En tot cas, la gent sempre s'adreça a l'Ajuntament, en principi, cosa que em sembla molt bé. El projecte no va sortir de l'Ajuntament, va sortir de que el Consorci del Liceu i el seu gerent, el senyor Busquets, aconsellat pels senyors que l'han d'aconsellar, que són el senyor Rigol, el senyor Bricall i el senyor Ingla, que són els permanents del Comitè Executiu del Liceu, van encarregar a l'Ignasi de Solà aquest projecte amb un programa, també. Li van dir "Senyor arquitecte, aquest Liceu, que és fantàstic, té dos problemes fonamentals, com a mínim: un, no té alçada, i com no té alçada no es poden fer produccions i el cost de canviar escenaris és extraordinàriament alt, i segon no té serveis, i per no tenir serveis no té ni porta. No té porta per entrar que no sigui la porta principal, per entrar a l'escenari". Si vostès un dia passen per les Rambles, i entre un colmado i una joieria, o quasi, veuen un portal petitet i veuen que per aquell portal petitet hi entren unes coses immenses que sembla que no càpiguen en aquesta habitació, estan davant de la porta d'entrada a l'escenari del Liceu. Jo un dia em vaig trobar amb la sorpresa que hi vaig entrar i no vaig saber que estava entrant en el Liceu. En fi, és una porta ni des del punt de vista de seguretat, ni des del punt de vista cost ni des de cap punt de vista és admissible. Per tant, alguna cosa s'ha de fer, i això és el primer que es farà. El Liceu, a més, necessita refrigeració. La temporada en aquest país, donada la climatologia, és molt curta. Jo, a hores d'ara, al Liceu ja ho passo malament. El mes de maig i fins el mes d'octubre, ben entrat, suo molt, en el Liceu se sua, cosa que no té massa sentit si no és que, sembla que als artistes no els agrada que hi hagi una refrigeració molt pronunciada. Però a altres llocs l'han solucionat. I nosaltres l'hem de solucionar si volem una temporada llarga. Nosaltres què farem amb els veïns? Com amb tot, tractarem d'explicar-los que aquestes coses són necessàries, que amb el temps es poden pair, que amb brutalitat no es poden pair, que és qüestió de parlar-ne. En fi, que tampoc és una cosa que nosaltres volguem per demà passat, que sí voldríem per demà passat aquestes coses més immediates. Hi ha, a més, l'estímul, com sempre, que Madrid s'ha proposat fer una autèntica òpera, i això enardeix. 23 �El dia de l'homenatge a en Carreras, en el moment en què es va pronunciar, no explíticament sinó implícitament, aquest repte, la gent es va posar a aplaudir bojament, perquè entenen que hem de tenir una òpera millor que la de Madrid i abans que la de Madrid. Possiblement abans no serà, però nosaltres sí que tractarem de convèncer els veïns que a poc a poc i amb bona lletra les coses es poden fer, amb perjudici segurament d'algú, en benefici de la ciutat, i amb perjudicis compensats per a aquells que els tinguin, i amb el màxim compte possible. 8.- Yo quería volver a la gran sala. ¿El cambio de uso de la gran sala se ha debido a que usted ha sufrido algún tipo de...? Bueno, ha habido muchos comentarios que creían que esa sala, tal como la diseñó Gae Aulenti, era, por decirlo de alguna manera, demasiado vanguardista. ¿Las protestas iban por ahí? -Sí luego Ferran les explicará más. Yo les digo mi opinión. Jo he tingut dos comentaris, la gent entusiasta: "això és el més gran que es fa a Barcelona, això és el més important, no ho deixeu de fer..." , comentaris d'aquests que et comprometen molt com a alcalde perquè dius "no pots dir que no a una cosa que diuen que és la més important "; i l'altra "Això és la bestiesa més gran que es fa" I jo us haig de dir que en això jo estava empatat, i que a mi, personalment, el que em va decidir va ser un altre tipus de consideració, que és el coneixement del que és la ciutat en el seu conjunt. Aquesta ciutat no té espais, no en té. I si en té un és sagrat i s'ha de mirar de convèncer el projectista que sigui que vingui i que ens entengui, que entengui que som una ciutat per a la qual aquell espai no és el mateix que la Gare d'Orsay per a París. No ho és. No tenim dues òperes, no tenim la Bastilla, no tenim el Louvre, no tenim els Invàlids, per començar, ni els Champs Elysées, no tenim tot això. No ho tenim, aquests espais no hi són, a Barcelona. Per tant, si en tenim un, abans de farcir-lo una altra vegada, com hem fet amb tot, amb l'Eixample, amb els interiors de mansana de l'Eixample, amb tota la ciutat, pensemnos-hi dues vegades. Aquest ha estat el motiu fonamental. Molt bé, moltes gràcies. 24 �1^- 77. t77 - —^ Ajuntament de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia Departament de Premsa CONFERèNCIA DE PREMSA DE L'ALCALDE DE BARCELONA SOBRE CULTURA 26 DE MAIG DE 1989 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4102 Title A name given to the resource Conferència de premsa de l'Alcalde de Barcelona sobre cultura a la ciutat Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Anella Montjuic. Conjunt Estació del Nord. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ajuntament Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cultura Missatges institucionals Art Acció política Barcelona Ciutats Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1989-05-26 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1197/19890528d_00344.pdf 35350f6ae39d115ab965e4dbf8f0b648 PDF Text Text Q 2_.o MAJESTADES, MOLT HONORABLE SR. PRESIDENT EXCMO. SR. MINISTRO, EXCMO. SR. JEFE DEL ESTADO MAYOR DE LA ARMADA, AUTORIDADES CIVILES Y MILITARES: HACE YA MáS DE CINCO AÑOS, BARCELONA ENTREGABA POR SEGUNDA VEZ UNA BANDERA DE COMBATE AL PORTAERONAVES "DéDALO". EN AQUEL ACTO QUE SE CELEBRÓ EN ENERO DE 1984, EL "DÉDALO" RECIBIó LA BANDERA CONSTITUCIONAL. LOS DOS "DÉDALO", LOS ANTECESORES DE ESTE MAGNíFICO "PRÍNCIPE DE ASTURIAS", TUVIERON UNA LARGA VINCULACIóN CON LA CIUDAD DE BARCELONA Y LA ANTIGUA BASE AERONAVAL DE EL PRAT DE LLOBREGAT. SUS PLATAFORMAS DE VUELO VIERON EVOLUCIONAR DESDE LOS PRIMEROS HIDROAVIONES HASTA LOS MODERNOS "HARRIER", PASANDO POR EL AUTOGIRO DE DE LA CIERVA. �-2ESTE ACTO QUE HOY CELEBRAMOS ES UN EXCELENTE AUGURIO DE LA ESTRECHA RELACIÓN QUE, CON TODA SEGURIDAD, EL NUEVO PORTAAVIONES VA A TENER CON LA CIUDAD DE BARCELONA. SI MIRAMOS LA BANDERA EN LA PROA DEL BUQUE, TIENE CUATRO CUARTELES, EN UNO DE ELLOS VEREMOS LAS CUATRO BARRAS, (COMO EN EL PORTAVIONES ITALIANO ESTAN TAMBIEN LAS CUATRO REPUBLICAS MARINERAS), LA BANDERA QUE HOY ENTREGAMOS ES SwNTESIS Y NO EXCLUSIÓN, NOS SENTIMOS COBIJADOS EN ELLA. QUISIERA EXPRESARME, MAJESTADES, EN EL IDIOMA QUE SE CORRESPONDE A NUESTRA BANDERA, QUE HABLAMOS EN NUESTRAS CASAS Y QUE ESTá SIENDO RECONOCIDO EN EUROPA COMO IDIOMA DE USO CORRIENTE. DE FET, LA INCORPORACIÓ DEL "PRÍNCIPE DE ASTURIAS" COM A NAU INSIGNIA DE LA FLOTA ES PRODUEIX AVUI MATEIX A BARCELONA. L'EXTRAORDINARI AVENÇ TECNOLòGIC QUE SUPOSA AQUEST NOU PORTAAVIONS SUSCITA L'EVOCACIÓ D'ALGUNS SIGNES DE MODERNITAT, DE VOCACIÓ INNOVADORA I D'IL.LUSIó CAP AL FUTUR. SIGNES, VOCACIó I IL.LUSIó QUE COMPLETEN LES IMATGES SENTIMENTALS I NOSTàLGIQUES CARACTERÍSTIQUES D'AQUETS ACTES TAN SOLEMNES. �-3BARCELONA HA CANVIAT, ESPANYA HA CANVIAT I L'ARMADA HA CANVIAT. LA NAU A LA QUE AVUI LLIUREM LA BANDERA DE COMBAT RESUMEIX FIDELMENT AQUEST CANVI. DèIEM FA CINC ANYS QUE BARCELONA RENOVAVA AMB EL "DÉDALO" LA SEVA VOCACIÓ MARINERA I LA SEVA VOCACIÓ CONSTITUCIONALISTA. AVUI, LA MEVA REFLEXó VA MÉS LLUNY. BARCELONA RENOVA SIMBòLICAMENT LA SEVA VOLUNTAT DE DONAR SUPORT A UNS VALORS QUE LI SóN MOLT ESTIMATS: VOCACIÓ DE PROGRéS, OBERTURA A L'EXTERIOR, AMBICIó DE FUTUR, IL.LUSIó EN LES TASQUES COL.LECTIVES. LA BARCELONA QUE AVUI LLIURA AL "PRÍNCIPE DE ASTURIAS' LA SEVA BANDERA DE COMBAT éS UNA CIUTAT CONFIADA. éS UNA BARCELONA AMBICIOSA I SEGURA D'ELLA MATEIXA. UNA BARCELONA QUE, NATURALMENT, ACULL EL "PRÍNCIPE DE ASTURIAS' I LES NAUS D'ALTRES NACIONS AMIGUES, DE TOTES ELLES, COM VA SUCCEIR L'ANY 1888 I EL 1929 EN ALTRES MOMENTS EN QUE BARCELONA ES PROJECTAVA AMB FORÇA CAP A L'EXTERIOR I AFIRMAVA LA SEVA VOLUNTAT DE SER CAPITAL. BARCELONA éS UNA CIUTAT QUè SAP QUE ES EL QUE POT APORTAR I QUE S'OFEREIX PER FER-HO. �-4LA CIUTAT S'ENORGULLEIX DE SER LA CAPITAL DE CATALUNYA. SUMA I COMPENDI DE VOLUNTATS I ESFORÇOS DE TANTS HOMES DE LA MUNTANYA I DEL MAR; MOTOR I SíMBOL DE LES POTENCIALITATS D'UN PAíS. Y TAMBIÉN LA CIUDAD QUE SE APRESTA PARA REPRESENTAR ANTE EL MUNDO, EN LA CITA INMINENTE DE 1992, LO QUE ES LA ESPAÑA MODERNA. Y ES LA CIUDAD QUE EN ESTE MOMENTO, MAJESTADES, PROPONE A CATALUNYA Y ESPAÑA EL RECONOMIENTO DE SU NUEVA CARTA MUNICIPAL. ESTA CIUDAD RENUEVA, ENTREGANDO LA BANDERA DE COMBATE AL PORTAAVIONES "PRÍNCIPE DE ASTURIAS", SU COMPROMISO DE LEALTAD A LOS VALORES QUE PROYECTAN LA CATALUNYA AUTÓNOMA Y LA ESPAÑA DEMOCRáTICA Y QUE SON, AL FIN Y AL CABO, LOS VALORES QUE BARCELONA SIEMPRE HA PROMOVIDO: PLURALIDAD Y MODERNIDAD, CONSELL DE CENT Y CONSOLAT DE MAR; SENTIMIENTO Y RAZÓN, MODERNISME Y NOUCENTISME; INTERéS POR LA TRADICIÓN Y GUSTO POR LAS VANGUARDIAS; AFIRMACIÓN DE LO PROPIO Y SENSIBILIDAD POR LO QUE APORTAN OTRAS GENTES. �-5BARCELONA COMPROMETE SU HONOR, UNA VEZ MáS, AFIRMANDO SU VOLUNTAD DE PAZ Y SEGURIDAD EN ESTE MAR ESTIMADO: EL MAR DE GRECIA, 1 EL MAR DE ROMA, EL MAR DE ROGER DE LLúRIA, EL DE LOS MOROS Y CRISTIANOS, EL DE VRABES E ISRAELITAS.... EL MAR DE LA CIVILIZACIÓN OCCIDENTAL. Y ES CON ESTE ESPÍRITU, SEÑORA, QUE, EN NOMBRE DE LA CIUDAD Y CON GRAN RESPETO, OS VOY HACER ENTREGA DE LA BANDERA DE COMBATE, SABIENDO QUE EL DESTINO MáS ALTO DE UN ARMA, COMO DIJO AYER EL ALMIRANTE, ES VOLVER AL MUSEO HABIENDO SERVIDO SIN SER USADA. �C l`r.(4(hA-vtA o5 ñ v Q vc; rT e h;` -: Gv A-mo C u ^ 11z e5 e_7\-r U t-7- W / Af0 $ØP2 /ti-S, Cut9P o w A--rw 7, ' cAr izo-7up / i "EWLA-m Tkit/i vLç f ís fr4 ( e `u LA S ti( ai u¿n t1- S j ,/,9Q\ 19\,k, E0L 0'/.^4 c=`-G-R II D-s YriTr,13 Uo-PD IJ ^4 È XCL u S^ %Ñ , Ifl S ^ f EN^^C4^S^ -L st /60<\ Q u u- ^ ^MM ^ L,^ NV LS n\ /\; L'\( [ 0 0-kAIV G l-/% 5 L/Yf 11'7 q u e -ktrl. g uA1,1A-()I Q ¿_ .e-7\ t,^ as-- kn-krAv uT-J C,^Ut ó--p A ()SD c_rxiva � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4103 Title A name given to the resource Entrega de la bandera de combat al portaavions Príncipe de Asturias Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Moll Sant Bertran, Port de Barcelona Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Constitucions Premis i reconeixements Acció política Barcelona Exèrcits Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1989-05-28 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1198/19890606d_00345.pdf db2412625976f142286e029907b85958 PDF Text Text PARAULES DE L'EXCM. SR. ALCALDE DE BARCELONA, PASQUAL MARGALL, AMB MOTIU DE LA INAUGURACIO DE LA FIRA INTERNACIONAL DE BARCELONA. Barcelona, 6 de juny de 1989 �MOLT HONORABLE PRESIDENT DE LA GENE SENYORES I SENYORS UNA CEREMONIA COM AQUESTA DE LA INAUGURACIÓ DE LA FIRA INTERNACIONAL DE BARCELONA, QUE TÉ UNA CITA ANUAL, FIXA I CONEGUDA PER TOTHOM - ESPERADA PER TOTHOM, AFEGIRIA -, NO TAN SOLS PERMET FER UNA VALORACIÓ PERIÒDICA SOBRE L'ESTAT DE LA FIRA, SINó CONSIDERAR TAMBÉ L'EVOLUCIÓ DE LES SITUACIONS GENERALS, QUE, AL CAP I A LA FI, SóN LES QUE MARQUEN UN ESDEVENIMENT TAN SENSIBLE COM ÉS LA FIRA. I AQUESTES SITUACIONS GENERALS - ALIJO QUE PODRAM DENOMINAR ELS MARCS DE LA FIRA - ES TROBEN ARA EN UN MOMENT ESPECIALMENT FAVORABLE. ES CERT QUE EN TOTA SITUACIó GENERAL Hl HA SEMPRE ASPECTES O FACTORS QUE HAURIEN DE SER MILLORATS, PERO EM SEMBLA QUE EL QUE IMPORTA ÉS APRECIAR DE MANERA CORRECTA EL SIGNE DEL MOMENT. I SOBRE EL MOMENT NO ES POT NEGAR QUE ES DóNA UNA COINCIDéNCIA àMPLIA EN EL SENTIT QUE VIVIM UNES CIRCUMSTàNCIES ECONoMICAMENT I POLiTICAMENT INTENSES I POSITIVES. �-3- ARA FA TOT, JUST DOS ANYS - L'l DE JULIOL ES COMPLIRAN ELS DOS ANYS - DE 1.42,k1 • • 0 • DE L'ACTA UNICA EUROPEA. ELS CANVIS QUE PROPOSA L'ACTA VAN SER CRITICATS COM INSUFICIENTS PER UNS I COM EXCESSIUS PER ALTRES. EN DOS ANYS LES EXPECTATIVES DE LA CREACIÓ DEL MERCAT UNITARI EUROPEU HAN DESBORDAT LES VALORACIONS APRIORíSTIQUES SOBRE EL SENTIT DE L'ACTA UNICA. AVUI JA NO ES PARLA - COM FINS FA POC - D'EUROESCLEROSI NI D'EUROPESSIMISME. EL MÓN SENCER OBSERVA AMB INTERèS, I TAMBÉ AMB UNA CERTA TEMENÇA, LA MARXA CAP A AQUEST GRAN ESPAI ECONóMIC SENSE FRONTERES QUE SERa L'EUROPA COMUNITáRIA DEL 93. HEM PASSAT, DONCS, D'UN EUROPESSIMISME AMBIENTAL I CONTAGIÓS A CREURE REALMENT EN LES NOSTRES POSSIBILITATS. POSSIBILITATS QUE SÓN DE DEBó MOLT IMPORTANTS. SI ELIMINEM EL COST DE CONSOLIDAT r SERIA UN NOÇEUROP pELs P iSO, -ISTIMAT LMENT EN UN 4,5% DEL PIB COMU TARIS TREM -UN.,3,5% EL QUE r EIXEMENT RAONABLE\EL CONJUN COMUNITARI, UN COP �-4- ALLIBERAT DE LES FRONTERES FíSIQUES, TèCNIQUES I FISCALS, PODRíEM ENCARAR EL 93 AMB UNES EXPECTATIVES ECONOMIQUES FRANCAMENT ACCEPTABLES, SI TENIM EN COMPTE EL CONTEXT INTERNACIONAL VACIL.LANT, AMB PROBLEMES ESTRUCTURALS TAN GREUS COM EL DEUTE EXTERIOR QUE FRENA EL COMERÇ MUNDIAL. I NOSALTRES ENCARA Hl PODEM AFEGIR UN MOTIU PARTICULAR DE SATISFACCIÓ. AQUESTA VEGADA ESPANYA NO HA PERDUT EL TREN DE LA HISTORIA. PARTICIPEM EN UN PLA D'IGUALTAT I AMB VEU PROPIA EN AQUEST APASSIONANT REPTE DEL PRIMER ESPAI EUROPEU SENSE FRONTERES DES DE FA SEGLES. TOT AIXò TÉ, INDUBTABLEMENT, UNA REPERCUSSIÓ FAVORABLE SOBRE LA FIRA DE BARCELONA, TANT PER LA SENSIBILITAT DE LA FIRA AL TO DEL MOMENT ECONOMIC COM PER LA SITUACIÓ DE BARCELONA. LA CIUTAT ES TROBA TAMBÉ EN UN BON MOMENT, PER RAONS ESPECíFICAMENT SEVES COMBINADES AMB LES DE CARàCTER GENERAL. TOTS VOSTèS TENEN PRESENT EL QUE ESTà SIGNIFICANT PER A AQUESTA CIUTAT EL PROJECTE 1 LA IL.LUSIó OLíMPICS. �-5- ELS PODRIA PARLAR DE LES REALITZACIONS MATERIALS I DEL DINAMISME ECONOMIC QUE ESTEM VIVINT) SERIA GLOSSAR QUELCOM QUE ÉS CONEGUT. PREFEREIXO POSAR L'ACCENT EN EL CANVI AMBIENTAL I CIUTADá QUE S'HA PRODUÏT. HEM DEIXAT ENRERA TAMBÉ UN CERT nft çntAti' QUE PLANAVA SOBRE UNA CIUTAT QUE NO ACABAVA DE RETROBAR LA CONFIANÇA EN ELLA MATEIXA LA CONFIANÇA QUE HAVIA TINGUT EN ALTRES MOMENTS DE LA SEVA DENSA HISTORIA. CREC QUE PODEM DONAR PER SUPERADA AQUELLA CERTA FASE DEPRESSIVA. I CREC QUE HEM DE RECONèIXER EL PAPER QUE ALGUNES INICIATIVES DE LA CIUTAT VAN TENIR EN EL CANVI D'UNA ACTITUD PESSIMISTA PER UNA ACTITUD MES REALISTA, OPTIMIST FINALME7j AVUI BARCELONA ÉS UNA EXPLOSIÓ DE VITALITAT, DE CREENÇA EN ELLA MATEIXA, DE GENERACIÓ DE PROJECTES MÚLTIPLES QUE JA HAN DESBORDAT LA FITA DEL 92. SAPIGUEM APROFITAR AQUEST MOMENT DOLÇ PER EXTENDRE'L A LA aÍ,OSA DéCADA DELS NORANTA. ELIMINEM TAMBÉ FRONTERES, LES NOSTRES PARTICULARS FRONTERES INTERIORS. NO POSEM BARRERES A LES NOSTRES POSSIBILITATS. EN UNA EUROPA QUE S'OBRE, NO ENS TANQUEM NOSALTRES. �r-L1' . cuJ / -6- BARCELONA, QUE ÉS UNA DE LES PORTES D'EUROPA, HA DE SER , ASPIRAR CO~VIAMENU=A~S . EUROPA NO ENS NEGARà EL LLOC QUE ENS CORRESPON SI EL RECLAMEN AMB CONVICCIÓ. SERIA UN A ENTA GREU ERROR UNA AUTOLIMITACIó TEMEROSA. ~:11.EURLilet_BILNOSALTRES—SI en • RellANT~E-S-IZEIZ -~k~ - 1411W, PERMETIN-ME QUE ELS MANIFESTI EL MEU PERSONAL OPTIMISME: CREC, SINCERAMENT, QUE LA CIUTAT SABRá APROFITAR L'OPORTUNITAT QUE S'HA GUANYAT AMB EL SEU PROPI ESFORÇ I QUE SABRà COMBINAR-LA AMB LES POSSIBILITATS QUE ENS OFERE L'ENTORN EUROPEU. JZlÂM TOTS Hl SORTIREM BENEFICIATS: LA FIRA, BARCELONA, CATALUNYA, ESPANYA I EUROPA. enfin-In N , p1, (\ 1 Cok 1---‘nir g'dyt,k)k, A/W Cb -\/\J v AL 3 ag , y L A o\ - tkpr / íA \ -tniv si /) 61 -0\ " OL‘k (hrtiv-t, lm in,m/7> A CUTlivs\ li,m Lvw \ J14 -ß'1N � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4104 Title A name given to the resource Inauguració Fira Internacional de Barcelona FIB Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Ja ha passat l'escepticisme i l'europessimisme. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Sala de la Fira Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Unió Europea Competitivitat Territoris Acció política Model social Barcelona Europa Fira Internacional de Barcelona Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1989-06-06 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1199/19890607d_00346.pdf 5265f8c5b0d569d717b21e84a1a0ef20 PDF Text Text PARAULES DE L'EXCM. ALCALDE DE BARCELONA, SR. PASQUAL MARAGALL, AMB MOTIU DEL "DIA D'EUROPA" A LA FIRA INTERNACIONAL DE BARCELONA BARCELONA, 7 DE JUNY DE 1989 �-2- EXCMO. SR. DIRECTOR GENERAL DE TELECOMUNICACIONES, INFORMACIÓN E INNOVACIÓN DE LA COMISIÓN EUROPEA ... SENYORES I SENYORS LA CELEBRACIÓ DEL "DIA D'EUROPA" A LA FIRA INTERNACIONAL DE BARCELONA ÉS UN ACTE QUE REFLECTEIX LA NORMALITAT DE LA PRESèNCIA DE LA COMUNITAT A BARCELONA. PRESèNCIA DE LA QUE ENS HEM DE SENTIR COMPLAGUTS. BEN AVIAT PODREM MATERIALITZAR UNA PRESèNCIA PERMANENT DE LA COMISSIÓ A BARCELONA PER MITJà DE L'OFICINA QUE SERà OBERTA A LA TARDOR QUE VE A LA NOSTRA CIUTAT. L'EUROPA QUE ESTEM CONSTRUINT, I QUE TÉ, DE MOMENT, LA SEVA EXPRESSIÓ MÉS AVANÇADA EN L'ACTA UNICA EUROPEA, NOMÉS POT SER UNA EUROPA DESCENTRALITZADA, EN QUé CIUTAT I CIUTADANS CONTINUARAN TENINT LA FUNCIó RELLEVANT QUE LA HISTORIA EUROPEA ELS HA ATORGAT. �-4- SI, COM DéIEM, LES CIUTATS SóN ALLÒ QUE EUROPA TÉ DE MÉS DIFERENCIAL I LA DEFINEIXEN COM CAP ALTRE DELS SEUS tLEMENTS, EUROPA HAURIA D'APROFITAR MILLOR LES SEVES CIUTATS I ELS HAURIA DE DEDICAR MÉS ATENCIÓ I MÉS RECURSOS. LES CIUTATS ESTAN DISPOSADES A PARTICIPAR EN PRIMERA LÍNEA EN LA CONSTRUCCIÓ DE LA UNITAT EUROPEA, PERQUé SABEN QUE EN L'ELIMINACIÓ DE LES BARRERES, EN LA SUPERACIÓ DEL FRACCIONAMENT ESTATAL, NOMÉS HI PODEN GUANYAR. L'EXPERIèNCIA HISTÒRICA HO DEMOSTRA A BASTAMENT. PERÒ LES CIUTATS, QUE CONCENTREN EN ELLES MOLTS DELS PROBLEMES DE LA SOCIETAT DEL NOSTRE TEMPS, NECESSITEN SER COMPRESES I AJUDADES. NO ES POT DEMANAR A LES CIUTATS QUE RESOLGUIN SOLES, AMB ELS SEUS LIMITATS RECURSOS, UNS PROBLEMES QUE, D'UNA BANDA, DESBORDEN LES SEVES POSSIBILITATS, I, D'ALTRA BANDA, SóN PROBLEMES DE CIVILITZACIó QUE NOMÉS COM A TALS PODEN SER ENCARATS AMB POSSIBILITATS D'éXIT. �-3- EUROPA ÉS UNA REALITAT QUE POT SER DEFINIDA I ENTESA DES DE DIFERENTS ANGLES, PERQUé LA SEVA DIVERSITAT EXCLOU LA SIMPLIFICACIó I LA UNIFORMITAT. TANMATEIX, PERÒ, Hl HA UNA DEFINICIó GENUiNA QUE EXPRESSA EL SEU ÉSSER PROFUND, QUE SINTETITZA LA SEVA REALITAT PLURAL: EUROPA ÉS UN SISTEMA DE CIUTATS. LES ClUTATS CONSTITUEIXEN EL NERVI D'EUROPA. SóN ELS SEUS CENTRES NEURàLGICS. LES CIUTATS GENEREN LA CREATIVITAT I LA INNOVACIó: SóN L'AUTèNTICA FORÇA D'EUROPA. EN AQUEST SENTIT RESULTA SUMAMENT ENCERTAT QUE LA COMISSIÓ HAGI ESCOLLIT LA INNOVACIó TECNOLÒGICA PER DONAR CONTINGUT A SEVA PARTICIPACIÓ EN LA FIRA DE BARCELONA. COM HE TINGUT OCASIÓ DE MANIFESTAR DIVERSES VEGADES I AVUI, AMB MOTIU DEL "DIA D'EUROPA" A LA FIRA DE BARCELONA, DESITJARIA REITERAR, S'HA DE SER CONSEQÜENT AMB LA REALITAT URBANA D'EUROPA. �-5- LES CIUTATS D'EUROPA NECESSITEN RECURSOS, PERò NO SOLAMENT RECURSOS. NECESSITEN TAMBÉ COMUNITAT D'ACTUACIÓ, UNS STANDARDS MÉS ALTS DE QUALITAT DE VIDA, UNES POLíTIQUES COMUNES QUE INSPIRIN I LEGITIMIN LES MESURES CERTAMENT RADICALS QUE ALGUNS DELS PROBLEMES URBANS EXIGEIXEN. LES COMUNITATS EUROPEES QUE VAN NèIXER, PRECISAMENT, PER DONAR UNA RESPOSTA A PROBLEMES DE NOVA DIMENSIó, NO PODEN RESTAR INSENSIBLES A LES NECESSITATS QUE AFECTEN A LES CIUTATS EUROPEES. ATENDRE -LES, ÉS CONSTRUIR EUROPA. LES COMUNITATS EUROPEES EN LA SINGULAR MARXA QUE ENCAPÇALEN ENVERS LA UNITAT EUROPEA PODEN CONFIAR EN LES CIUTATS. LES CIUTATS EUROPEES APORTEN A LA INTEGRACIó1ENTRE ALTRES COSES UN VALOR HISTòRIC I UNA PRàCTICA QUOTIDIANA: SUPRANACIONALITAT NATURAL. LA SEVA � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4105 Title A name given to the resource Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, a l'acte del "Dia d'Europa" a la Fira de Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Fira de Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Unió Europea Euroregió Relacions Internacionals Barcelona Territoris Acció política Model social Europa Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1989-06-07 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1200/19890614d_00347.pdf 7e3517b8cbb7a4434a75d8708e62cb29 PDF Text Text CO N.0)úvvb-T 4 puv OUnAS> Aw J^d /vv^^rn o c^), F2C-C (.:- C_^ A 413i E /v N ys TIL g\if Q 'ti - fi 4-0 9 u-- --fvold ¿--9? sf f1-,012G^ MOs r-71,4 Pñ a Cotit o Fo ^-rzï7V,q , ikno ve7- 4-1-7« Ti9 /204 L4 /LZ9K, u )? y up n! 0/2 c ^ 1 , 5E" 4-u- 6-y r ¿gv L S ~ % 4--/h\ MI14 Dy n. ue. ((yr e u, L t4V 101199U-5 faNU147 ^IriliS x(11 • y^ co i S1ri0 ^ Ch CA p u2 Wcgj A 3JU)EJh CDMh( 14') -D 1) t^2 /rulo ti , - L2 t`-SProb C/v/1449-o Sr9-arIC C Oi'r Ltir) ,/)i2-i z4`v'1/61- � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4106 Title A name given to the resource Presentació del conferenciant Sr. Helmut Schmidt Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Biografies Política Acció política Schmidt, Helmut, 1918- Description An account of the resource Text manuscrit de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1989-06-14 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7191/20260813_014.jpg 4280934ad45fb8b2761d1ea534141f67 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1989-06-16 Creator An entity primarily responsible for making the resource Fotos Moncada Title A name given to the resource Pasqual Maragall amb Poli Dias, campió d'Europa de Boxa a la inauguració del nou Tibidabo Subject The topic of the resource Maragall, Pasqual, 1941- Diaz, Poli (Policarpio), 1967-1998 Esportistes Esports Boxa Alcalde Source A related resource from which the described resource is derived Arxiu familiar Maragall-Garrigosa Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Tibidabo, Barcelona Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1201/19890908d_00350.pdf 789349e9a0fa18663ad591ca25b2af48 PDF Text Text w,,Qut b\-e MAJESTATS, ALTESA, MOLT HONORABLE PRESIDENT, EXCEL•LENTíSSIM SENYOR MINISTRE, AUTORITATS, SENYORES I SENYORS: AVUI ÉS UN DIA GRAN. HEM VOLGUT INAUGURAR AQUEST ESTADI EN OCASIó DE LA CINQUENA COPA DEL MON D'ATLETISME, QUAN ENCARA FALTEN TRES ANYS PER LA GRAN CITA OLÍMPICA DEL 1992. I AIXò HA ESTAT POSSIBLE PER LA CONTRIBUCIÓ DEL GOVERN ESPANYOL I PER LA DEDICACIÓ DELS TREBALLADORS QUE L'HAN AIXECAT. L'ESTADI TÉ UNA LLARGA HISTòRIA AL DARRERA. EL VA INAUGURAR SA MAJESTAT EL REI ALFONS XIII, EL 20 DE MAIG DEL 1929, FA SEIXANTA ANYS. I VA NÉIXER AMB VOCACIÓ OLÍMPICA, PERQUé JA ALESHORES BARCELONA ASPIRAVA A ORGANITZAR UNS JOCS OLÍMPICS. EL VELL ESTADI NO VA ARRIBAR MAI A VEURE ELS JOCS. EL JULIOL DEL 1936, LA CELEBRACIÓ DE LA GRAN MANIFESTACIÓ CíVICO-ESPORTIVA, ENCAPÇALADA PEL PRESIDENT LLUíS COMPANYS I CONEGUDA COM L'OLIMPIADA POPULAR, ES VA VEURE MALAURADAMENT FRUSTRADA. L'ESTADI FORMA PART DE LA MEMòRIA COL LECTIVA DE LA CIUTAT. LA SEVA PRESèNCIA, RETALLADA CONTRA LA MUNTANYA DE MONTJUïC, HA ESTAT FAMILIAR A GENERACIONS DE CIUTADANS DE BARCELONA. DURANT MOLTS ANYS, L'HAN UTILITZAT MILERS D'ATLETES ANòNIMS. A PARTIR D'ARA, RENOVAT I ENGRANDIT, PRESENCIARà GRANS ESDEVENIMENTS ESPORTIUS. US PUC ASSEGURAR QUE LA CIUTAT DE BARCELONA SE SENT ORGULLOSA DE L'ESTADI, I DE LA SEVA QUALITAT ARQUITECTòNICA. DES D'AVUI MATEIX, L'ESPORT CATALà, I EL DE TOTA ESPANYA, SABRAN FER-NE, N'ESTIC CONVENÇUT, UN BON úS. QUE SIGUI PER MOLTS ANYS! � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4107 Title A name given to the resource Inauguració de l'Estadi Olímpic / V Copa del Món d’Atletisme Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Estadi Olímpic Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Esport Infraestructures Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Estadi Olímpic Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1989-09-08 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1202/19891020d_00354.pdf 8cec8e0121d20eac43eb6c5f9bd30400 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Alcaldia - Presidencia INSTRUCCIÓ DE RèGIM INTERIOR DESTINADA ALS REGIDORS I ALTRES CàRRECS DEL GOVERN MUNICIPAL Barcelona està vivint uns anys d'un dinamisme desbordant, fruít de la coincidència d'una conjuntura de ressorgiment econòmic i d'un fet d'una importància enorme com és la preparació dels Jocs d'Estiu de la XXV Olimpíada. Aquest dinamisme, amb els seus avantatges d'il.lusió i amb tots els seus inconvenients d'activitat frenètica, l'estem vivint molt especialment en aquests mesos i e viurem amb intensitat continuada fins al 92. l La ciutat es troba en un d'aquells moments delicats en què és molt important saber exactament on es va i de tenir molt present en cada moment el projecte global de ciutat en el qual estem treballant. Serà també d'una importància cabdal, en els propers anys, explicitar al màxim, davant els ciutadans, les característiques d'aquest projecte; quina és la raó firal i positiva de tot l'enrenou que viu la Barcelona d'avui. I ésigualment necessari ser summament sensibles als problemes que genera la dinàmica quotidiana de la societat barcelonina. M'heu sentit parlar amb molta in$istència, darrerament, de la necessitat de vetllar per un millorament progressiu de la qualitat de vida a Barcelona. Voldria que aquesta fos una preocupació permanentment posada al dia per part de tots aquells qui, en major o menor grau, tenim la responsabilitat de la bona marxa de la ciutat. Un dels problemes que ens hem d'esforçar amb més valor i voluntat per resoldre és el de la contaminació, tant ambiental com acústica. El problema del trànsit és unas manifestació concreta, potser la més punyent, d'aquesta necessitat. Per afrontar-lo caldrà prendre una sèrie de mesures però també caldrà incentivar i estimular el sorgiment de certs hàbits entre la població. �Ajuntament de Barcelona Alcaldia - Presidència Es en aquest sentit que vull exhortar-vos que utilitzeu, tant com sigui possible, el transport públic urbà en els vostres desplaçaments per la ciutat. Per tal motiu s'habilitaran els mecanismes necessaris (taxicard, abonaments,...), peró és necessària la vostra voluntat decidida a fomentar obertament l'ús dels transports públics. I no voldria que aquest fos un gest temporal ;i d'imatge sinó una assumpció plena de la filosofia de comportament públic que implica. Amb aixà s'hauria d'aconseguir un doble efecte positiu: per una banda es posaria en pràctica un petit exemple de la lluita contra la contaminació i els problemes de la circulació i, per l'altra, tindríeu una excel.lent oportunitat de ser testimonis directes i atents del bategar diari de la ciutat. Es molt important que els representants de la ciutat tinguin la preocupació permanent d'exercir la seva autoritat, la seva autoritat moral, en el marc natural de la seva actuació política: entre els ciutadans, en el seu propi medi, en el carrer. El millorament progressiu de la qualitat de vida vindrà, com us deia, no només per la transformació profunda que estem imprimint al conjunt de Barcelona, sinó també i en primera instància per una atenció molt especial als petits problemes amb què topen els ciutadans dia rere dia i que per l a cadascun d'ells són, no ho dubteu, d'una importància incomparable. Barcelona, 26 d'octubre de 1989. Pasqual Mara gall � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4108 Title A name given to the resource Instrucció de règim interior destinada als regidors i altres càrrecs del govern municipal Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Administració local Ajuntament de Barcelona Govern Benestar Social Infraestructures Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Barcelona Model social Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1989-10-26 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1203/19891030d_00355.pdf 5cbba22e9644272f75cfd1dde8e689ce PDF Text Text CONFERéNCIA DE L'EXCM. SR. ALCALDE DE BARCELONA, SR. PASQUAL MARAGALL, SOTA EL TÍTOL "BARCELONA, CIUTAT VOCACIONALMENT OLÍMPICA". IL.LUSTRE COL.LEGI D'ADVOCATS DE BARCELONA 30 D'OCTUBRE DE 1989 �QUAN ENCARA ESTà EN EL RECORD DE TOTS EL MOMENT EN QUè EL PRESIDENT DEL COI VA PROCLAMAR QUE BARCELONA ORGANITZARIA ELS JOCS OLÍMPICS DE 1992, I JA A MENYS DE MIL DIES DE LA DATA QUE LA NOSTRA CIUTAT ESDEVINDRà LA CAPITAL DE L'ESPORT UNIVERSAL, NO PUC DEIXAR DE RECORDAR LA VOCACIÓ OLÍMPICA DE BARCELONA QUE, AL LLARG DEL TEMPS, HA ANAT FORJANT UNA LLARGA CADENA DE SòLIDS MEREIXEMENTS. EL NOM DE BARCELONA ES TROBA UNIT AL DE LA HISTòRIA DE LES OLIMPÍADES. HO TESTIFICA LA LàPIDA QUE ENS ASSABENTA QUE LUCIUS MINICIUS NATALIS, CIUTADà DE LA BARCINO ROMANA DEL S.II, VA SER EL GUANYADOR OLÍMPIC A LA CURSA DE QUàDRIGUES CELEBRADA L'ANY 129 A GRèCIA. PERò, LA VOCACIÓ OLÍMPICA DE LA NOSTRA CIUTAT ES FA PATENT ENCARA AMB MÉS FORÇA EN ELS JOCS OLIMPICS MODERNS. I TANMATEIX, TOT AIXò SERIA POC SI NO ANÉS AVALAT PER LA RICA TRADICIÓ ESPORTIVA DE QUATRE GENERACIONS DE BARCELONINS. BARCELONA ÉS L'ÚNICA CIUTAT DEL MÓN QUE HA DEMANAT eINC VEGADES LA SEU OLÍMPICA. HAN ESTAT ELS ANYS 1924, 1936, 1940, 1972 I, A L'úLTIM, EL 1982. �-2- FINALMENTHOVAREACOJiSEGUIR I BARCELONA, CIUTAT MEDITERRáNIA, OBERTA AL MóN, COMERCIAL, RICA, CREATIVA, AMABLE I QUE SAP CONJUGAR HISTORIA I MODERNITAT, TINDRà L'OPORTUNITAT DE DEMOSTRAR QUE ÉS CAPAÇ D'ACOLLIR AQUESTA FESTA DE L'ESPORT I LA JOVENTUT QUE SÓN ELS JOCS OLÍMPICS. EL REPTE OLÍMPIC IMPLICA, PERO, QUELCOM MÉS PER A LA NOSTRA CIUTAT. HA ESTAT EL MOTOR DEL DESENVOLUPAMENT DE LA VIDA CIUTADANA QUE ENS PERMETRà ASSOLIR LA QUALITAT DE VIDA QUE TOTS DESITGEM PER ALS NOSTRES CIUTADANS. BARCELONA COMPTAVA JA AMB UNA SOLIDA REALITAT ESPORTIVA. LA TRADICIÓ ASSOCIATIVA I LA COL.LABORACIó ENTRE ENTITATS I CLUBS ESPORTIUS PRIVATS AMB LA INICIATIVA MUNICIPAL I PÚBLICA HAVIA FET POSSIBLE DISPOSAR D'UNA AMPLIA XARXA D'INSTAL.LACIONS ESPORTIVES, TANT PÚBLIQUES COM PRIVADES. JA ALS ANYS VINT, EL MOVIMENT ESPORTIU BARCELONÍ ERA PROU AMPLI COM PERQUè EL 1924 ES FUNDÉS A BARCELONA EL COMITé OLÍMPIC ESPANYOL. PER AQUESTES RAONS NO HEM PARTIT DE ZERO. L'ESTADI DE MONTJUïC, CONSTRUiT PER PRIMERA VEGADA L'ANY 1929, AMB MOTIU DE L'EXPOSICIó INTERNACIONAL DE BARCELONA, I QUE HAVIA D'ACOLLIR ELS JOCS DE 1936, N'éS UN CLAR EXEMPLE. LA TOTALITAT DE L'ANELLA OLÍMPICA DE MONTJUiC I LES APEES ESPORTIVES DE LA DIAGONAL, VALL D'HEBRó 1 PARC DE MAR EN SóN UNS ALTRES. �-3- QUAN A COMENÇAMENTS DE SEGLE ES VA APROVAR LA JORNADA LABORAL DE VUIT HORES, ELS CIUTADANS VAN PODER PENSAR EN LES ACTfVITATS DE L'ESPORT I EL LLEURE. VAN NÉIXER MOLTS CLUBS I ASSOCIACIONS I EL CIUTADá VA DESCOBRIR LA PRàCTICA ESPORTIVA, TAL COM L'ENTENEM AVUI DIA. PARTINT D'AQUESTES PREMISSES BARCELONA ÉS, EN L'ACTUALITAT, UNA CIUTAT ON L'INDEX DE PRáCTICA ESPORTIVA ÉS FORÇA ALT, ON ES TREBALLA DE VALENT PER FER QUE L'ESPORT SIGUI UNA ACTIVITAT A L'ABAST DE TOTS ELS CIUTADANS, SENSE OBLIDAR LES PERSONES AMB DISMINUCIONS FÍSIQUES O PSÍQUIQUES AIXI COM TAMPOC LA GENT DE LA TERCERA EDAT:---- CONCRETAMENT, DES DE L'AJUNTAMENT, S'ESTá POTENCIANT AL MàXIM LA CONSTRUCCIÓ DE POLISPORTIUS, PISCINES, PISTES, GIMNASOS, AMB LA FINALITAT QUE L'ESPORT SIGUI UNA PRàCTICA ACEQUIBLE A TOTHOM, APROPANT ELS NUCLIS ESPORTIUS ALS DIVERSOS SECTORS DE LA CIUTAT, I, MOLT ESPECIALMENT, A AQUELLS QUE NO DISPOSEN DE BONES INSTAL.LACIONS ESPORTIVES D'INICIATIVA PRIVADA. LA POLÍTICA ESPORTIVA DE L'AJUNTAMENT SE CENTRA BáSICAMENT EN LA FORMACIÓ DELS NENS I ELS JOVES, PER ALS QUALS EXISTEIXEN CANPANY ES DE PROMOCIÓ D'ESPORTS ESPECÍFICS, I, SOBRETOT, LES ACTIVITATS PREVISTES EN UNA CAMPANYA QUE VAREM ENDEGAR FA QUATRE �-4- ANYS, I QUE EN DIEM "A L'ESCOLA MÉS ESPORT QUE MAI", QUE COM EL SEU NOM INDICA, PRETéN FAMILIARITZAR ELS ESCOLARS AMB L'ESPORT. I AIXò S'ACONSEGUEIX MITJANÇANT LA INSTITUCIó OBLIGATóRIA D'UNES HORES LECTIVES PER A L'ESPORT, DURANT LES QUALS ELS ESCOLARS DESCOBREIXEN AQUEST MóN. TAMBé SóN NECESSARIS LA FORMACIó DEL PROFESSORAT ADEQUAT, LA DIFUSIó DELS VALORS DE L 'OLIMPISME I, PER ÚLTIM, LA CELEBRACIÓ DE JOCS ESCOLARS QUE POTENCIEN LA CAPACITAT COMPETITIVA DELS JOVES. EN AQUEST MOMENT BARCELONA DISPOSA DE MES DE 1.300 INSTAL.LACIONS ESPORTIVES, D'UNS 250 ESPAIS PER A LA PRáCTICA MÉS INFORMAL DELS ESPORTS I ELS JOCS I D'UN NOMBRE D'ENTITATS ESPORTIVES SUPERIOR A 1.200. PER FER FRONT ADEQU AMENT A LA CELEBRACIÓ DELS JOCS OLÍMPICS DE 1992, ,W-H-A-ELABORAT UN PLà DIRECTOR, QUE S'ESDEVè r _____________ INSTRUMENT DE PROGRAMACIó, CONTROL DE PROGRÉS I ELEMENT D'INTEGRACIó ENTRE LES DIVERSES àREES, AIXí COM INSTRUMENT COHESIONADOR DEL COOB'92. ESTà COMPOST PER 35 PROGRAMES D'ACTUACIÓ QUE ES DIVIDEIXEN EN MÉS DE 300 PROJECTES ENCAMINATS NO TAN SOLS A L'ORGANITZACIÓ DE LES COMPETICIONS ESPORTIVES, SINO DE TOTES AQUELLES QÜESTIONS NECESSARIES PER AL CORRECTE DESENVOLUPAMENT DELS JOCS: CERIMÒNIES, INFORMáTICA, SEGURETAT, INSTAL.LACIONS, IMATGE, FINANÇAMENT. �-5- EL PROJECTE OLIMPIC DE BARCELONA S'HA PLASMAT EN QUATRE AREES OLIMPIQUES, AMB SUPERFíCIES COMPRESES ENTRE LES 140 i LES 210 ha., SITUADES EN ZONES ESTRATéGIQUES DE LA CIUTAT. SÓN LES AREES OLIMPIQUES DE(C--40NTJUiC_u) VAe:1)71IEBRON), DIAGONAL PARC DE MAR, LES QUALS CONTENEN LA MAJOR PART DE LES INSTAL.ACIONS ESPORTIVES TANT D'ENTRENAMENT COM DE COMPETICIÓ. LA CONCENTRACIÓ EN DIFERENTS AREES PERMET UNA MAJOR LLIBERTAT DE MOVIMENTS I LA r INTEGRACIÓ DELS JOCS EN EL TEIXIT URBA DE LA CIUTAT. L'AREA DELMONTJUig SITUADA AL BELLMIG D'UN PARC URBA, ESTà COMPOSADA PER 1, L'ANELLA OLIMPICA: UW--COMPLEX- D'INSTALACTONS . /1-714 \---ESPORTIVES INTEGRAT PER L'ESTADI OLÍMPIC, EL PALAU ST. JORDI LES PISCINES PICORNELL I LA UNIVERSITAT DE L'ESPORT QUE, UNIDES PER UNA GRAN AVINGUDA I PER LA PLAÇA D'EUROPA, CONSTITUIRAN UNA ACRÓPOLIS LUDICO ESPORTIVA, ENVOLTADA PEL PARC DEL MIGDIA. BEN A PROP DE L'ANELLA OLIMPICA, S'INSTAL.LARá EL CENTRE PRINCIPAL DE PREMSA I EL CENTRE INTERNACIONAL DE RADIO TELEVISIÓ. ...----AQUESTA APEA ES COMPLEMENTA AMB DIFERENTS INSTAL.LACIONS (PALAU DE LA METAL.LURGIA, PABELLó DE L'ESPANYAMUSTRIAL PALAU MUNICIPAL D'ESPORTS I PISCINA MUNICIPAL. ACOLLIRA UN TOTAL DE 16 ESPORTS. �-7- G ty b INEFC . UNIVERSITAT DE L'ESPORT. ENSENYAMENT DE TèCNICS DE REMODELACIó DE LES PISCINES PICORNELL Of COMPLEX POLISPORTIU DE LA VALL D'HEBRó: TENNIS. VOLEI, TIR AMB ARC, PILOTA PORT OLÍMPIC DE BARCELONA. CENTRE MUNICIPAL DE VELA. HABITATGES - VALL D'HEBRó - MONTIGALà - POLÍGON HERRERIA - VILA OLÍMPICA . NOVA ICàRIA XARXA DE COMUNICACIONS VIàRIES: CINTURONS I METRO DE MONTJUÏC ,--------^ __--- TELECOMUNICACIONS : PROJECTE DE TELEVISIó PER CABLE PARTICIPACIó DELS CIUTADANS EN ELS JOCS: VOLUNTARIS OLÍMPICS OLIMPÍADA CULTURAL �-8FUNCIÓ MOTORA DELS JOCS DES DEL PUNT DE VISTA ESPORTIU: - NOVES INsTAL.LAçpos__. _._ .E.PORT-LVES TRINITAT, VERNEDA, PERILL, RENFE-MERIDIANA (EN CONSTRUCCIO), ETC. - CAMPANYA A L'ESCOLA MéS ESPORT QUE I: DIMECRES OLíMPIC, CAMPANYES DE PROMOCIÓ D'ESPORTS 1SPECíFICS, AMBAIXADES ESPORTIVES, FORMACIÓ DE PROFESSORAT E7PECIALITZAT, ETC. - CAMPANYES ESPORT PER A TOTHOM' - CAMPANYES ESPECIFIQUES ESPARTS PER A DISMINUïTS - CAMPANYES ESPECIFIQUES PORTS TERCERA EDAT - CAMPANYES PER ESPOFS ESPECíFICS (TENNIS, NATACIÓ, ATLETISME, VOLEI, ESQUí,yIICA, ETC.). tu¿- ())/(/(.»^ dil 112.41,/,_ tr:1( u\;I:n (P2_ ,¿( � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4109 Title A name given to the resource Barcelona, ciutat vocacionalment olímpica / Conferència dins Primera Convenció Olímpica "Panathlon Internacional" Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Esport pràctica assequible per tothom. Pla director i programes d'actuació. Arees olímpiques: Vall d'Hebro, Montjuïc, Diagonal i Parc de Mar. Habitatges olímpics. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col.legi d'Advocats de Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Jocs Olímpics Esport Història Infraestructures Barcelona Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Congressos i conferències Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1989-10-30 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7192/20260813_015.jpg 3cedbc16dbbc717e9b88d79f65ea7a0b Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Color, paper revelat Location The location of the interview Desconegut Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1989-11 Creator An entity primarily responsible for making the resource Colita, 1940-2023 Title A name given to the resource Pasqual Maragall amb la tennista Arantxa Sánchez -Vicario (1989) Subject The topic of the resource Maragall, Pasqual, 1941- Sánchez-Vicario, Arancha, 1971- Esportistes Esports Tennistes Tennista Alcalde Source A related resource from which the described resource is derived Arxiu familiar Maragall-Garrigosa Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Desconegut Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1204/19891106d_00338.pdf 0bd37c13d42c06a3db7a59f046bf62d2 PDF Text Text Gabinet Tècnic de Relacions Públiques i Protocol LLIURAMENT DEL PREMI INTERNACIONAL "ALFONS COMIN" SISENA EDICIO Dia: 6 de novembre de 1989 Hora: 18'30 h. Lloc: Saló de Cent ORDRE DE L'ACTE - Apertura a càrrec de 1' Excm. senyor Pasqual Maragall i Mira, Alcalde de Barcelona, qui denla la paraula a: - Senyora M I Lluïsa Oliveras, Presidenta de la Fundació Alfons Comín, que farà la lectura del veredicte del. Jurat. - Lliurament del Premi a càrrec de 1' Excm. senyor Alcalde i de la Presidenta de la Fundació. - Paraules d'oferiment pel Professor senyor José Ignacio González Faus. - Discurs del senyor Ignacio Ellacuria, Rector de la Universitat Centroamericana de San Salvador. - Cloenda de 1' acte a càrrec de 1' Excm. senyor Pasqual Maragall i Mira, Alcalde de Barcelona. �Palabras del Excmo. Alcalde de Barcelona Pasqual Maragall Queridos amigos, Sr. Rector, miembros del Patronato, unas breves palabras para clausurar este acto declarando el orgullo de esta ciudad por ser su Salón de Ciento la sede de tan bella dedicatoria, de tan bella premiación, bella por el nombre que lleva y bella también por la persona y por el objeto que ha merecido este año el premio. Alfonso Comín fue para muchos de nosotros, muchos de los que estamos en esta sala Sr. Rector, como para usted también, un amigo y al mismo tiempo un ejemplo, ustedes y el Profesor Faus, antes han hablado de autoridad y razón, y razón y fuerza, yo creo que en Alfonso Comín se dio esta mezcla de razón y de autoridad que hace que la razón convenza, usted ha dicho en algún momento que quizá la persona humana no es totalmente racional, o lo ha dicho quien le ha precedido en el uso de la palabra, en todo caso sí es cierto que la razón muchas veces no se impone puramente por métodos racionales sino que necesita seguramente de una magia, de algo que se dirige a lo irracional en nosotros, y que realmente nos impele a aceptarla, y en Alfonso Comín había este "algo", yo tengo que decir que para mí entonces estudiante, algo más joven, la imagen, la palabra y el ejemplo de Alfonso Comín repitiendo cosas que yo sabía, lo hacía de un modo singular, con una magia que estaba seguramente en su mirada y en su palabra y en su perfil que convencía de aquella razón que ya conocíamos pero que no habíamos admitido. Quiero pensar que en El Salvador se va a imponer la razón también, y muy en primer lugar por los enormes merecimientos de la Universidad que usted preside, Sr. Rector, y la de tantos salvadoreños que sabemos han luchado y han dado su vida por la libertad y la igualdad. Y quiero que sepa también que en esta ciudad, como en muchas otras europeas que viven en el privilegio de la riqueza del primer mundo, aquel donde no hay problemas, hay problemas, y hay miserias y hay también sinrazón. 16 �Tenemos que saber nosotros desde estas ciudades del primer mundo, de Catalunya, de España, de Italia, de Francia, que muchos males que a ustedes les amenazan de una forma violenta, de una forma sanguinaria, nos amenazan a nosotros de una forma más sutil igualmente inaceptable. Sepan ustedes que desde esta solidaridad vamos a seguir muy de cerca lo que suceda en Centroamérica. Sabemos que estamos en un momento crucial y usted nos lo ha explicado mejor que nadie, creemos que la Fundación Comín se está honrando también de la importancia de la belleza del gesto de las personas a quien honra ella misma. Los premios que da la Fundación Comín están identificando momentos y personas e instituciones que luchan realmente por esta razón y esta autoridad de la razón. Muchas gracias a todos por estar presentes hoy, y muchas felicidades a la Universidad Centroamericana de San Salvador. lves palabras ser su Salón 5n, bella por jeto que ha ;estamos en smo tiempo autoridad y esta mezcla ha dicho en racional, o o caso sí es >r métodos go que se aceptarla, e para mí jemplo de singular, ' rayen su o que no én, y muy d que usn luchado has otras do, aquel también 17 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4110 Title A name given to the resource Lliurament Premi Internacional Alfons Comín en la sisena edició Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Relacions Internacionals Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1989-11-06 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1205/19891109d_00357.pdf ff2359ef4d7b89a49585b2e66daf2c3d PDF Text Text PARAULES DE L'EXCM. SR. ALCALDE A L'ACTE DE LLIURAMENT DELS PREMIS JAUME I. SALó DE CENT, 9 DE NOVEMBRE DE 1989 �UN ANY MES, BARCELONA HA ACOLLIT AMB HONOR L'ACTE DE LLIURAMENT DELS PREMIS JAUME I. UN ANY MES ENS HEM APLEGAT EN AQUEST SALÓ DE CENT, BRESSOL DE LA DEMOCRàCIA CONTINENTAL, PER TRIBUTAR UN JUST RECONEIXEMENT A PERSONES I ENTITATS QUE S'HAN DISTINGIT EN EL SEU TREBALL PER LA PERVIVeNCIA, EL CONREU I LA PROJECCIÓ D'UNA HISToRIA QUE ENS UNEIX, D'UNA PARLA QUE ENS ES COMUNA I D'UN ESPERIT QUE MOLTS DE NOSALTRES COMPARTIM TAMBE. BARCELONA ES, DE LES QUE ES CARACTERITZEN PER AQUESTS TRETS COMUNS, LA CIUTAT MES IMPORTANT I SIGNIFICADA DE TOTES; LA QUE DURANT DECENNIS I DECENNIS AL LLARG DE VUIT SEGLES HA HAGUT D'ASSUMIR MES SOVINT LA RESPONSABILITAT DE DUR L'ESTENDARD I UNA DE LES QUE HA MALDAT CONSTANTMENT PER PROJECTAR LA IDEA DE LA NOSTRA IDENTITAT. 1 TAMBE, QUAN HA CALGUT, PER DEFENSAR-LA: EN DEFINITIVA, EL MAL QUE VENIA D'ALMANSA, VA ESDEVENIR DEFINITIU AMB LA CAIGUDA DE BARCELONA AL 1714. BARCELONA HA ESTAT I ÉS -I AQUEST VESPRE EN DONA NOVA MOSTRA- CAIXA DE RESSONàNCIA DELS PROJECTES I IL.LUSIONS NASCUTS A QUALSEVOL DELS PUNTS DE LA GEOGRAFIA DE PARLA CATALANA. �- 3- ALTRES CIUTATS, COM VALèNCIA, QUE VA SER CENTRE DEL NOSTRE ESCàS RENAIXEMENT, CIUTAT DE MALLORCA, LA CIUTAT DE RAMON LLULL I TAMBÉ DE COSTA I LLOBERA I JOAN ALCOVER, HAN JUGAT UN PAPER TAMBÉ ALGUTINADOR I TRASCENDENT EN MOLTES èPOQUES I TOTES TENEN, AVUI, UNA PERSONALITAT MOLT MARCADA I UN PROJECTE PROPI PER AL SEU FUTUR. SOBRETOT DES D'AQUESTA CIUTAT, ALS ANYS SEIXANATA I SETANTA MOLTS HOMES I DONES DEL PRINCIPAT, DEL PAIS VALENCIA I DE LES ILLES VAN FER CONEIXER EL SEU ART, VAN FER SENTIR LA SEVA VEU. EN AQUELLES HORES QUE QUALSEVOL ACTE PERSONAL O COL . LECTIU DUIA IMPRESA UNA VOLUNTAT IRRENUNCIABLE D'AFIRMAR-NOS EN EL QUE ÉREM I ENS NEGAVEN, BARCELONA VA SABER SER ESCENARI I MOTOR PER VEHICULAR ESFORÇOS PERSONALS I COL.LECTIUS. AQUESTA CIUTAT PEL SEU CARáCTER COMERCIAL I INDUSTRIAL, OBERT T GENERÓS, VA PODER EXERCIR UN PAPER REPRESENTATIU I AGLUTINADOR DE PROJECTES I IL.LUSIONS QUE COMPARTIEM I COMPARTIM ENCARA. L'ACCIÓ S'HA DIVERSIFICAT MOLT D'ENCà DE LA RECUPERACIÓ DE LA DEMOCRàCIA PER AL NOSTRE PAÍS. PERò DIVERSIFICACIÓ NO VOL DIR DESVIRTUACIÓ. POTSER ENS MOVEM EN CAMPS SEMàNTICS DIFERENTS PERà US PUC ASSEGURAR QUE LA LLEN- �-4- GUA SEGUEIX ESSENT LA MATEIXA. I ÉS IDèNTICA LA VOLUNTAT DE MANTENIR VIUS ELS SIGNES QUE ENS SóN PROPIS I ENS CARACTERITZEN. POTSER, PERò, ÉS HORA DE CRÉIXER I MADURAR DES DE LA SEGURETAT I LA CONVICCIÓ, MÉS QUE NO PAS DE CAPFICAR -NOSEUAPRVIèNCGATDESLAPORI RESISTèNCIA. SEMPRE HE DIT QUE AQUESTA CIUTAT ÉS UNA GRAN ESPONJA, QUE S'ENRIQUEIX CONSTANTMENT DE TOT ALLÒ QUE L'ABEURA I, PERQUé SE SAP SEGURA D'ELLA MATEIXA, SAP REBRE I DONAR AMB NATURALITAT. LA BARCELONA- CIUTAT S'ESFORÇA A FER-HO, AMB LA RIQUESA I LA FORÇA QUE LI DONEN LES VEUS I LES IDEES QUE LLIUREMENT PER ELLA CIRCULEN. I BARCELONA VOL SER TAMBÉ CAPITAL PER MANTENIR I PROJECTAR ELS NOSTRES SIGNES I SÍMBOLS, MANIFESTANT -SE DIVERSA I PLURAL, DES DE LA RESPONSABILITAT QUE COMPORTA EL GOVERN INSTITUCIONALITZAT I DES DEL NO MENYS RESPONSABLE COMPROMÍS DE L'ACCIó CULTURAL I CÍVICA. �-5- POTSER ARA CAL, MÉS QUE MAI, DESTENYIR L'ACCIÓ CULTURAL DE L'ACCIÓ POLíTICA, PERQUè TOTES DUES -I TANTES ALTRES- SóN POSSIBLES, LEGITIMES I NECESSàRIES. AIXò FARá MÉS OBLIGADA LA COL • LABORACIó INCONDICIONAL ENCARA QUE NO ILIMITADA- DE LES INSTITUCIONS. BARCELONA, US DEIA, VA ACOLLIR HONORADA, FA VINT-I-CINT ANYS LES PROPOSTES DE LA NOVA CANÇO. ARA, PER EXEMPLE, EM PROPOSA L'ALCALDE DE PALMA, DE REALITZAR UN SEGON GRAN DESEMBARC -AQUEST COP COL . LECTIU- DE GRUPS MUSICALS ILLENCS A BARCELONA, I FAREM ELS POSSIBLES PER ACONSEGUIR-HO. I, AQUEST, ÉS NOMÉS UN EXEMPLE, COM TANTS D'ALTRE N'HI HA, COM L'EXPOSICIÓ, LA MAGNIFICA EXPOSICIÓ QUE ES POT VEURE AQUESTS DIES A VALèNCIA SOBRE L'ART DEL GòTIC I DEL RENAIXEMENT, QUE PRESENTA UNA TRIA IMPORTANT DELS FONS DEL MUSEU D'ART DE CATALUNYA, O LA QUE PODREM VEURE A BARCELONA A FINALS DE MES: LA FRUITA DAURADA, QUE VINDRà DE VALèNCIA. INSISTEIXO EN QUE HEM DE SER POROSOS I OBERTS I ACTUAR AMB NORMALITAT, ACCEPTAANT I AGRAINT TOT ALLò QUE, VENINT-NOS DE FORA, D'ALTRES àMBITS, ENS HA ENRIQUIT I SEGUIRà ENRIQUINT-NOS EN EL FUTUR. CAL RECONèIXER I FELICITAR AQUELLS QUI S'ESFORCEN PER �-6- LA PROJECCIÓ DE LA NOSTRA CULTURA I DE LA NOSTRA IDENTITAT, COM AVUI HO FEM. PERo CAL TAMNBÉ SABER-NOS ON SOM A TRAVÉS DELS MÚLTIPLES MIRALLS QUE PROJECTEN INFINITES IMATGES I REFLEXOS D'ALTRES INDRETS, D'ALTRES PARLES, D'ALTRES MONS, TANB LEGÍTIMS COM EL NOSTRE. NO VOLDRIA ACABAR LA MEVA INTERVENCIO SENSE FER UNA (NOVA) AL • LUSIo A LLUIS CARULLA, PRESIDENT DE LA FUNDACIÓ 1 àNIMA DELS PREMIS. VULL TRAMETRE A LA SEVA ESPOSA, MARIA FONT I AL SEU FILL LLUIS, QUE AVUI EL REPRESENTEN, EL MEU DESIG D'UN RàPID RETABLIMENT. MOLTES GRáCIES. �9 �1 etv- AA"9 &A') lix-u4, ,.4 'cuufki 4 \ 4 at:/u,. ( .I r alliitli urvirk: LP:A.,7L4,,, 1,_11,1A31,“„tk.,,t 9/1 f kt I , i – cilj) ct,/t/t/tA 1,9 1 01A/I/Vb-1-, c)e, vuipAL-17 _Kt c-1,(4/L 47 /-t- 11. (A,t-c .(0/1-et.1)-7¿ d '5"vs (¿- '.W-0 ?),,t_sz cdp, Ldn,s5 (1s2„ (-)/114,A) OLI'vt-e.)2M~t ULL91/J2-7 le;,474d7-14'1-9.4k- utx,1-1)4-7 j (Ag 044 C50 ,AJui flA &A,L,ar uck#,,t--)?r( Ni.4 t (01 ,-Qm /URAiqt,Atallf~ LoAitt uum /44 /I/ Leo] v r ut �Gy9L- çi7u-( (c4,.ÄLfl au{h-- (A4-ti? djut52 1~de' i IV) t'Y. C144 ljtitt c,,()Vt, çcL (1(17UÁ Apti2-r- ¿,/L) (1/4A/te 1-1 q/k6)/(-C11,c1 (C -1 CkAiti v(_,) us2- ULIA I (1/u3 att c ¿ _._ ,(A,: a(GIN:kri~ AA 4;Lz (‘ Js �ab.:1/-e4 (aíitAlt ~11-9 1-(_ U,t€,Á_,(A, 96L1 44_,4 ¿-] iré\ ta dieLÁ1 J239n ÇOM"1°L'ii .,..."-..---""'"--' ---........„ d/UA ., ad. ,,,........ .„,/teivLe dfv-, „te\ (LAA,ÁlrialAtAfi-) ((A, (A; IA„ Ci:Áitt-11,04/(-)z- �CII CíL 6t.,, 1' a ubi /1/&o 24 ()N-2 ,t‹{Á ,()C �C}.„ t rn'oNur \-1A 7 í Cbt4 144 E.Gt,T- A'1/01 Vtiu /CM* t Ca,1 c( .,/(//1 v‘ft.ik.\ 5-,c4 4Aio ( G4 át r (1,44 11,1 („uk,_ \p‘ d.,,,„,»-A-)4 f GÁ.4 Juuí". dÐ U--21 L/11) 0,Mtit 1---(Mdle -21-1 Çktai.) °Ir 11'i tALt-ct44,U )-\12ji /LIAD - CznAA i> sv— c>--7\-, CP411 ÇAk(;-)( 4 (2¿, ç2.7 tik ç/ f/A,G0,-9 -1/AA<kyk,LATI � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4111 Title A name given to the resource Paraules de l'Excm. sr. Alcalde a l'Acte de Lliurament dels Premis d'Honor Jaume I i els Premis Jaume I d'Actuació Cívica Catalana Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Catalanisme Cultura Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1989-11-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1206/19891114d_00358.pdf 39e7f974ffa8fa874ec8a52d5bd8f280 PDF Text Text Barcelona '92 O0(9 "TODOS CON BARCELONA'92" �COOB'92, S.A. Barcelona'92 Comité Organitzador Olímpic Barcelona'92, S.A. Plaça Font Mágica, s/n. 08004 Barcelona Spain Tel. (93) 432 19 92 Telex 98992 BCNO Fax (93) 423 83 27 000 "TODOS CON BARCELONA'92" Madrid, 14 de noviembre de 1.989 A) Agradecimiento doble por iniciativa de este ciclo de Conferencias "Todos con Barcelona'92". 1) Porque lo organiza la Asociación Española de Prensa Deportiva. Destacar el papel fundamental de la prensa. Felicitar a nueva Junta Directiva (Miguel Vidal, presidente) por la iniciativa de este ciclo y por la buena salud que goza este organismo colegial. 2) Porque el título refleja el sentimiento de los , ,11.00. de Barcelona'92. Los Juegos son un proyecto de ''s~ que reclaman la participación y cooperación de tódos. Los Juegos son objetivo de todos y todos estamos con Barcelona'92. B) La Carta Olímpica establece que la organización de los JJ.00. recae en una ciudad, Barcelona. Pero la magnitud de los Juegos (tecnología, infraestructuras, inversiones) requiere el compromiso de todo el país. Los JJ.00. del 92 son el reto de España ante el mundo. Los Juegos son un proyecto de e. ^ ï anQ ti c.n t -^ a R . ^, PROMOCIÓN DE LOS JJ.00. EN ESPAÑA • Objetivo año 90: Difundir los JJ.00. en España. • Trasladar a toda España la magia de los JJ.00. y de la ciudad anfitriona • Instrumento clave de esta operación es la Expo Itinerante �COOB'92, S.A. Barcelona'92 Comité Organitzador Olimpic Barcelona 92, S.A. Plaça Font Màgica, s/n. 08004 Barcelona Spain Tel. (93) 432 19 92 Telex 98992 BCNO Fax (93) 423 83 27 ^OCQ EXPOSICIÓN ITINERANTE • El COOB trabaja en un proyecto de Exposición itinerante que recorrerá las 17 CC.AA., durante 10 meses. • Marco: Un globo inflable, que reproduce el Estadio Olímpico de Montjuic (25 x 17 mts.) que visitará las 17 capitales, con estancia de 10 días y actos con instituciones (autonómicas y municipales), con voluntarios, clubes deportivos, homenaje a deportistas olímpicos, escuelas, etc. m 1 • Contenidos: 1) Ideales Olímpicos y Deportes Historia del Olimpismo El Deporte como formación integral de la persona 2) España y los JJ.00. del 92 3) El proyecto olímpico de Barcelona'92 4) Jaca°98 • Barcelona conoce bien la dureza de la trayectoria de ciudad candidata, Barcelona es solidaria con una ciudad española aspirante a la organización de los JJ.00. , • ïBarcglOna 9 s' radecid :- uiere mostrar el ( neconockninto d su titu a , del .poy cibido de tbda ^ España duratrt& e1 perío -de`-candidatura. Ne N óO) o LL LL Ñ N N E E-0 ro 0) -0 APERTURA OFICINA PERMANENTE EN MADRID • Una oficina de 200 m2. en el corazón de Madrid (Capitán Haya) • Vínculo permanente con medios de comunicación de la capital y canal abierto y fluido con los ciudadanos PELÍCULA CINE • Producida por Bigas Luna especial para el COOB'92 ^ • Se difundirá durante meses diciembre-enero en cines españoles ^ • Una visión de la ciudad y del proyecto olímpico �Barcelona '92 O 000 LOS GRANDES OBJETIVOS LA GESTIÓN DEL COOB'92 'EN LOS TRES AÑOS DE EXISTENCIA �Barcelona'92 O 99 I GARANTIZAR LOS RECURSOS FINANCIEROS 1.- Se puede asegurar que los Juegos Olímpicos se saldarán sin déficit, no supondrán carga tributaria para el contribuyente LA ORGANIZACIÓN SE AUTOFINANCIA 2.- Principales recursos, fuentes de ingreso: Derechos de TV y Marketing a) Derechos de televisión (Un 33% del presupuesto) Las negociaciones con 6 grandes cadenas (USA, Europa, Japón, Canadá, Australia, Nueva Zelanda) han supuesto récords de ingresos. En algunos casos el incremento ha llegado a un 358% sobre Seúl'88. En Seul, finalmente se ingresaron 407 millones de dólares. Barcelona ya ha superado este techo. b) Marketing (Un 27.36% del presupuesto) Programa Marketing Internacional: 5 contratos ya firmados 3 inminentes (miércoles se firman) * Programa Marketing Nacional: 7 Socios Colaboradores (+ 2.500 Millones pesetas) 111 ^ (S1-?"' 7 patrocinadores (+ 500 M Ptas) 12 proveedores (+ 150 M Ptas) Licencias: 120 productos Cobi en mercado 3.- El mercado (cadenas TV y grandes compañías) apuesta por Barcelona. Lecturas desde el COOB'92: a) el movimiento olímpico goza de excelente salud b) confianza en la organización de los Juegos del 92 c) prestigio de Barcelona y España d) ejemplo de la buena gestión COOB'92 �Barcelona'92 0^V II ESTRUCTURAR ORGANIZACIÓN DEPORTIVA 1.- Más deportes que nunca en Barcelona'92: 25 oficiales 3 demostración 2 exhibición (pendientes aprobación 010) 2.- La División de Deportes está plenamente estructurada. Incorporados los 28 técnicos de deportes, a propuesta de la Federación Nacional correspondiente. Estos técnicos son los futuros responsables de la organización de cada deporte. 3.- En abril ya cerramos los acuerdos con las Federaciones Internacionales: Cada deporte ya tiene su sede. Todas las instalaciones pactadas con las Federaciones Internacionales correspondientes. 4.- Definido el Plan de Instalaciones de Entrenamiento 5.- Pruebas piloto: rodaje de instalaciones y equipos humanos En verano de 1991: - 4 preolímpicos (vela, remo, piragüismo aguas bravas y aguas tranquilas) - 9 competiciones alto nivel (atletismo, beisbol, gimnasia, balonmano, judo, lucha, waterpolo, natación y tenis) 6.- Trabajamos con Federaciones Internacionales en la elaboración del calendario definitivo de las pruebas olímpicas. �Barcelona'92 O 00 III OBRAS OLÍMPICAS 1.- El COOB'92 vive la fase de la obra, superada la etapa del proyecto arquitectónico. La excavadora funciona. 2.- Todas las instalaciones deportivas estarán disponibles para su "test" en verano de 1991. 3.- Villa Olímpica: - 1 2 piedra 17 octubre 1989 - Finalización obras: diciembre 1991 4.- Obras en curso: Estadio Olímpico de Montjuïc Pabellón Sant Jordi (inauguración 1990) - INEFC (inauguración 1990) Hockey Hierba Pau Negre (inaugurado octubre 1989) Pabellón Municipal Balonmano Granollers Pabellón Municipal Baloncesto Badalona Canal Slalom piragüismo aguas bravas (Seu d'Urgell) Obras Villa Olímpica de Banyoles Complejo Tenis La Teixonera Complejo Hockey Hierba Terrassa Complejo Tiro con Arco Vall d'Hebrón Puerto Olímpico (base Náutica Nova Icáría) - Palacio Municipal Vall d'Hebrón �Barcelona '92 0 Q9 IV OBRAS PARA-OLÍMPICAS * Creación del "holding olímpico" 1.- Cinturón del Litoral "-J 2.- Segundo Cinturón 3.- Aeropuerto i' j b g 4.- Torre de Telecomunicaciones ` V5,11 P" �B arcel^ona'92 ^ l, f ^'J n V PROYECTOS OPERATIVOS GESTIÓN ORGANIZATIVA 1.- FASE PLANIFICACIÓN El COOB'92 ha realizado una planificación rigurosa. Un Plan Director con 32 programas desarrollados en 319 proyectos y 2.591 puntos de controlhitos. Revisión semestral mayo-diciembre 1988: cumplimiento 97% hitos programados Revisión semestral diciembre-junio 1989: cumplimiento 94% hitos programados Próxima revisión en diciembre 1989 DIAGNÓSTICO GENERAL: Aquello que depende del Comité Organizador Olímpico Barcelona'92 se desarrolla según la programación, incluso con adelantos con respecto al calendario. ELEMENTOS PREOCUPACIÓN: Proyectos asociados a los Juegos Olímpicos que no dependen de la gestión del COOB'92 2.- FASE EJECUTIVA 1) ORTB'92: (Organismo de Radio y Televisión Barcelona'92) Órgano encargado de producir la señal televisiva de los Juegos Olímpicos de Barcelona'92. Garantía ante el mundo-Director: Manuel Romero. Hoy se han aprobado el Manual de Funciones del ORTB'92 y el Plan de Actuaciones de este organismo. 2) ALOJAMIENTO: - Acuerdo Gremio Hostelería reserva del 80% plazas de 3, 4 y 5 estrellas - Plan Hoteles: ampliación 8 nuevos hoteles con 2.600 camas más �• Barcelona'92 ^OCP - Compromiso COOB'92: Alojar a la Familia Olímpica (40.000 miembros) * ATLETAS: * MEDIA: * JUECES: 15.378 Villas Olímpicas 7.566 Villa Prensa 1.334 Hoteles 1.657 Villa Parc de Mar * SPONSORS/VIPS: 6.076 Hoteles 6.174 Barcos 2.482 Hoteles * MIEMBOS COI/ CONS/FF.II - Todas las plazas hoteleras de Barcelona al servicio de la Familia Olímpica (Atletas, directivos, prensa, etc) - Visitantes. Criterio: alojarse en hoteles turísticos de la costa ( máximo 60 minutos de Barcelona) 3) SEGURIDAD - Funcionamiento Comisión Superior de Seguridad Olímpica - Aprobado y en fase de ejecución Plan Director de Seguridad Olímpica 4) ASISTENCIA SANITARIA - Elaborado Plan Asistencia Sanitaria Olímpica'92 (PASO'92) - Laboratorio anti-doping y control sexo - Acuerdo con Cruz Roja (ambulancias y 2.000 asistentes sanitarios) - Hospital Olímpico (Hospital del Mar) �Barcelona'92 O 00 5) TRANSPORTES - Comisión de Transportes (todas las instituciones) - Inversiones mejora flota autobuses urbanos y red de metro - Firmado Convenio colaboración SEAT/VOLKSWAGGEN/AUDI (VEHÍCULO OFICIAL) 6) VOLUNTARIOS - Voluntarios inscritos: 101.300 - BARCELONA: 42.300 - CATALUNYA: 42.500 - ESPAÑA: 16.500 - Inicio Cursos Formación Básica: Asturias, Valladolid, Canarias, Baleares, Extremadura Resto de Comunidades Autónomas: antes final 1989 - Participación activa de los voluntarios de Barcelona'92 en grandes acontecimientos 7) IMAGEN * Desarrollo imagen corporativa: logotipo y mascota * Pictogramas de los 28 deportes (fase registro marca) * Primera fase de ceremonias: encargo de propuestas. Una muestra de Barcelona y España. Deberán expresar elementos de modernidad, universalidad, deporte, juventud, paz, integración, concordia, etc. �Barcelona'92 n OCP 8) TECNOLOGÍA * Prácticamente todas las decisiones tecnológicas decisivas para la organización de los JJ.00 están tomadas * Importancia de una planificación bien desarrollada: proyecto BIT'92 (Barcelona Informática y Telecomunicaciones'92) * Importancia de las inversiones: apoyo tecnológico de empresas líderes en los distintos sectores de electónica, informática y telecomunicaciones (IBM, Telefónica, Philips, Rank Xerox, Alcatel, Apple, Fujïtsu, Entel, EDS, Sema Metra, Sony) � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4112 Title A name given to the resource Todos con Barcelona '92 Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Associació Espanyola de Premsa Esportiva, Madrid Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Barcelona Espanya COOB'92 Congressos i conferències Gestió pública Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1989-11-14 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1207/19891124d_00360.pdf 3eb813e76e177fec2f4958982e15f09c PDF Text Text E I 'IQ A C.441. 1'47r.,. c3t ..C? L{ . . ^^..L ^^C [^.. /"'t —019 Ctri/(,,c L )Pt/t,‘ L'ALCALDE DE BARCELONA V / '0-1,4„0 u ^^^^^ fry,&( . . ^ -^, ^^^ V)C^{i l/( ^ ty ^ `. C i'iti 1M V^rtiwl ^ vt-b , v^^^ c:£9 t v^ ' ^ti^Gfit^tc^- ccutiü 1,4 ^ ^e,c,42,1014 1 Ï U f1,4 dulf(1 tiMriÁÁliGv) ^ ti d., ur‘f„ ,/(-> CA: 6,-~ru„. G' L ^f^J 1 L^u v Lk-Ue pPlAa- cbilA Lix c^ -^ ^.^^^^ ^^ k.^-vr_.PL.i-^ ^L, ^ ~-----=^^ Exp. 1536 - IMPPEMTA MUNICIPAL �L'ALCALDE DE BARCELONA Wi? iPtt v ,Å44cfiAl C-1-'wttL -¿,Livt,i ,>•,„4 ,/1171.4-U,15.- A7 5t/Lf 11 ,_ 2,0 ?io 1 -‘74- 1 C0.4.mA-e..0£?7 ivw c//4,,/, (cy■}0' Exp. 1536 - DAPREMTA MUNICIPAL PLA-F 1,14f d_t2-1. ,,4A4u,1 )kr---\-/t/ �L'ALCALDE DE BARCELONA LA, r t,t 9 {f/Uct,u4A.4.,: mk,1).0 1_ ,&e,L¿ a (?." //tiA"" C^ Ex p 1 536 - IMPREMTA MUNICIPAL e-4* 41.1,1--<° IM eft~ �(Li úfal-( dc2J á AÁA-a4-eA-te 1»,0 (2/¿‹-t /(ÁJ ,6 (,,(.-Ga.“Lt( t t-cuR-de<<„__ Lvy)&-uvu, na,t, /ln 9 (/f-¿T Ct4 ,PÁ/{ j CU(i _j c, ^( U UtOi 6i{ U. 9^ s /¿z ^ ^^ Gt.tiM 7/14-( ( ^ f,u1 H)(-AÁA-t- t4 i /t ) (^ l^ P P/W4, c^ ^^ 49 ,I61 1 r\-v■/, ^ ^U J d-ze atf /6-? 6/1-4e 142-1-9 fLn CÁ-49A,< ;1¿.) ^ j/.1\ . � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4113 Title A name given to the resource Acte homenatge al jesuïta Ignacio Ellacuria en la seva mort (jesuïta / premi Alfonso Comín 6ª Edició) Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Commemoracions Filosofia Model social Ellacuría, Ignacio Necrologies Religions Description An account of the resource Text manuscrit de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1989-11-24 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1208/19891129d_00361.pdf 1625964a15c0c24f53e96e8bb8fd8f37 PDF Text Text 1, 1 1,,, 4,------..' • Gabinet Relacions Tècnic Públiques de i Protocol C1CLE DE CONFERENCIES "PORT I FUTUR" VII CONFERENCIA "EL PORT DE ROTTERDAM: PRESENT I FUTUR" PER ABRAHAM PEPER, ALCALDE DE ROTTERDAM. Dia : 29 de novembre Hora: 13,00 Lloc : Saló de Cent ORDRE DE L 'ACTE Obre 1 ' actel'Excm. senyor PASQUAL MARAGALL, Alcaide de Barcelona i dóna la paraula al Il.lm. senyor JOSEP MUNNE, President del Port Autbnom de Barcelona . Senyor LLUIS CARREÑO, Director de Relacions Institucional s del Port Autbnom ,qui far¿ la presentació del conferenciant . Conferència "El Port de Rotterdam : present i futur" per l 'Excm. Dr. ABRAHAM PEPER, Alcalde de Rotterdam. Torn de preguntes, moderades pel Senyor LLUIS CARRERÑO. Menda a càrrec de 1 'Excm. senyor PASQUAL MARAGALL. nkA L vs) , 1\A\AÁl ) G Zkki'vv1 wuTjt,x,- JL k\-)1,/ 11/44 (,(\ juu � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4114 Title A name given to the resource Presentació del conferenciant Sr. Abraham Peper, Alcalde de Rotterdam dins el Cicle de conferències "Port i Futur" Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Barcelona port de sud d'Europa. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Infraestructures Relacions Internacionals Territoris Rotterdam Peper, Abraham Alcaldes Ciutats Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1989-11-29 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1209/19891213d_00364.pdf 06d3590bb572f225c5ba95d7c463c41b PDF Text Text , .^ 3^ 1z )15 ^i'^\_ ^^ v `^ ^ r 'e ^ ^ ^ l^ ^"^ ^ ^ Sr P. Maragall.or Director General, senyor President de l'Association Internationale Villes et Ports, senyor President del Port, senyor Cap del Sector Naval, crec que l'existència d'aquesta associació internacional de ciutats i ports i la celebració d'aquest segon congrés són testimoni de l'existència d'una nova dimensió portuària, d'una nova realitat que s'ha obert camí lentament, però d'una forma ineluctable entre les ciutats i els seus ports. I aquesta relació, a mi, que sóc economista de professió, no em queda més remei que atribuir-la a l'existència d'un fet relacionat amb el valor del port, com a ubicació, amb el valor de l'entorn de terra que circunda aquest tros de mar iYr abraçat per la pròpia ciutat, valor que antigament va ésser molt alt en el terreny comercial, però no en el terreny dels usos urbans, dels usos terciaris, dels usos de lleure, i que avui dia, en canvi, per mor de l'evolució de les pròpies ciutats s'ha anat convertint en un valor urbà "totyt coult", en un valor urbà, amb un )r preu alt de metre quadrat d'u b^ icac ó portuària, des del punt de vista de les ubicacions tradicionals de la ciutat, és a dir, de les ubicacions terciàries que defineixen la ciutat. A la nostra ciutat de Barcelona, com ha succeït a moltes altres ciutats del món, com segurament a Marsella, Baltimore, San Francisco, Gènova o Toronto, aquest espai portuari va ser un dels inicis de la ciutat en sí mateixa, però la ciutat, al pas de¡s /9 segles, dels anys, s'ha anat allunyant d'aquell punt de partida per ficar-se, endinsar-se, cada vegada més, dins la plana, dins el territori, i de vegades ha' oblidat el punt de partida. El moment que estem vivint avui és enormement emocionant perquè les ciutats, les velles ciutats europees i també les noves ciutats americanes, que van créixer molt ràpidament en un segle i mig, estan tornant al punt de partida, i tornant a valorar el que havia estat poc valorat des del .punt de vista ciutadà. _ ,És aquí ,_J que aleshores apareix, si vostès volen, un conflicte, però un conflicte interessant entre els usos tradicionals comercials del port i els nous usos que tornen a ser els vells usos urbans de la ciutat que s'acosta de nou al mar. Crec que la solució correcta d'aquesta equació, que no és fàcil, s'està fent, pel sistema de prova i error, i s'està fent d'ona forma cada vegada més acurada. Hi ha experiències, com les de les ciutats que he citat en primer lloc, que ens diuen fins on es pot arribar, fins /quin punt és G^ cert que aquesta vella ubicació torna a ser enormement valorada, i per tant que admet una càrrega d'usos de lleure i terciaris enormement important._ . ` , També és veritat, però, que cada país i cada ciutat té la seva pròpia prioritat i té la seva pròpia civilització, i té la seva pròpia manera d'entendre la relació entre la terra i el mar, i entre la ciutat i el port. Nosaltres que som llatins, que som mediterranis,tenim un concepte molt fort ) de ciutat que no es dóna en altres indrets ni en uns altres continents. Tenim un sistema urbà molt basat en el concepte de centralitat o de centralitats alternatives, i no tant el concepte americà de ciutats extensives, més propi de continents en els quals l'escassesa _d'espai pràcticament no es dóna, i on la possibilitat d'extensió �és pràcticament infinita entorn de la ciutat. Per tant nosaltres ens acostem al nostre punt de partida històric, com a ciutat, amb un respecte molt singular i amb, una veneració molt particular. I és això el que fa que les nostres discussions, en el cas de Barcelona, segurament tamlé en el cas de Marsella, ho és també en el cas de Gènova, siguin altrament aferrissades que aquelles que es donen en el continent nord-americà. Nosaltres pensem que hem de treure del continent nord-americà una lliçó, la lliçó de capacitat de l'empenta, de la 1'empresarialitat, de transformació, de la capacitat ce convertir les idees en fets, i a més, de fer-ho en un termini relativament breu de temps, 4. en canvi creiem que com a llatins, com a mediterranis, hi hem d'aportar tota la nostra vella tradició de respecte pel que és l'origen de la nostra ciutat, el centre inicial de la nostra ciutat, i una certa jerarquització dels usos que no ha d'oblidar també el valor que el port té com a paisatge. Aquí hi ha un difícil equiliri que nosaltres estem encetant i que crec que es traduirà en la realització d'un dels somnis de Barcelona, que és la seva reconciliació amb el mar, amb el mar del qual va sorgir, . Barcelona ha estat una capital que històricament té els seus millors moments deguts a un imperi marítim, a un imperi no militar sinó comercial, però marítim a última hora, que va tenir un màxim d'esplendor a la baixa Edat Mitjana, al principi 4e-)-a^ Renaixença, i que després, com tantes ciutats mediterrànies, va quedar presoner d'aquest propi mar interior que és el Mediterrani, davant l'expansió _ immensa del comerç mundial en l'Atlàntic i en el nou món. Avui el Mediterrani torna a ser un mar important, un mar de pas, i un mar centre de civilització, i és per això que, Barcelona com Gènova, com Marsella, com tantes altres ciutats es planteja aquest reencontre amb el mar amb una nova i '-lusió, tant des del punt de vista urbà i urbanístic com des del punt de vista portuari. Nosaltres estem convençuts que la Direcció actual del Port té aquestes coses al cap quan presenta el que presenta, i que vol conjuminar una renaixença comercial del port lligada a la seva expansió telemática, tecnològica i territorial, amb aquesta recuperació urbana del seu punt de contacte més central amb la vella ciutat. Pensin que per nosaltres el port i el seu rellançament com a centre d'activitat és una garantia de la recuperació de tota la ciutat antiga que en aquest moment té un tap no urbà, no terciari, no d'activitat ciutadana normal en el seu contacte amb el mar, i que amb els projectes que s'estan estudiant pot recuperar una frontera oberta d'activitat i per tant d'atracció a la ciutadania. Així ha succeït en altres ciutats; nosaltres som ; en això, seguidors de l'exemple d'altres ciutats. Tractarem d'incorporar-hi la nostra pròpia idiosincràcia per a obtenir el millor resultat. També vull dir que en el cas de Barcelona, d'aquesta Barcelona llançada cap al futur, s'ha de dir que la ciutat justament en aquest cas no té pressa, no té pressa per acabar aquests projectes en un termini enormement breu. Aquesta pressa no existeix. Som conscients que les relacions terra-mar són temes de civilització enormement complicats i que requereixen una maduració. Evidentment el 92 exerceix sore nosaltres una fascinació molt especial, i és la data de totes les coses i de I7 �tots els projectes, però és evident que nosaltres volem que la ciutat no deixi de tenir projectes per després del 92, i estem preparant projectes per després del 92, i en bona part els projectes del port em semblen situar-se en aquesta perspectiva de menys urgència. També dir que la ciutat, per al g a banda, està codificant el seu passat en forma d'una nova llei. La ciutat està preparant una nova llei, el que aquí a Catalunya i a Espanya en diem una Carta Municipal, és a dir la seva llei especial de ciutat molt singular que necessita una llei especia per viure i per funcionar. Hem tingut una experiència de deu anys de democràcia, enormement positiva i productiva, però ara està fent l'esforç de reflexionar sobre aquests deu anys i posar sobre el paper d'una llei el que són els mecanismes de funcionament que la ciutat ha experimentat i que necessita formalitzar. I dins d'aquests mecanismes, evidentment, hi ha una nova relació entre la ciutat i el port. Creiem que serà molt que aquest Inou esperit de co¢laboració que 0, no existia segurament fa deu anys, o fa vuit anys o fins i tot fa apareixent d'una manera 5 anys, del tot, i que ha ;anat progressiva, quedi plasmat en uns textes legals que en Lo definitiva hem de deixar com a ;herència a áquelles generacions 1 que ens seguiran. Agrair la seva presència avui aquí, prometre'ls que Barcelona .L seguirà els seus treballs amb enorme atenció, que a Barcelona Quan entrava li aquest tema avui és un tema apassionant. preguntava al President del '' Port "per què teniu tants congressistes, o com és que teniu tants congressistes" i em deia "perquè en aquest moment les relacions entre port i ciutat tenen un "glamour" especial, tenerH un interès i un "suspense" molt especials". Sàpiguen que la ciutat seguirà amb molta atenció els treballs que aquí es facin, que la ciutat de Barcelona és una ciutat atenta, oberta, disposada a aprendre, que ha basat en el comerç i en l'aprenentatge el,seu progrés, i que per tant, dels treballs que vostès aquests dies realitzin n'esperem un resultat enormement positiu per l'avenç dels nostres propis projectes i de l'amistat entre totes les ciutats portuàries. Bon dia i moltes gràc � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4115 Title A name given to the resource Sessió d'obertura del segon Congrés de Ciutats i Ports Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Infraestructures Ciutats Indústria Congressos i conferències Territoris Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1989-12-13 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7194/20260813_017.jpg 3ffa13484ab4f5e86481fc3d19359e5a Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Color, paper revelat Location The location of the interview Museu del Prado Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990 Title A name given to the resource Pasqual Maragall amb la reina Sofia, Jorge Semprún, Joaquín Leguina i Mercè Sala a la inauguració de l'exposició de la col·lecció d'art de Francesc Cambó al Museu del Prado (1990) Subject The topic of the resource Maragall, Pasqual, 1941- Sofia, de Grècia, reina, consort de Joan Carles I, rei d'Espanya, 1938- Semprún, Jorge, 1923-2011 Sala, Mercè, 1943-2008 Leguina, Joaquín, 1941- Alcalde Source A related resource from which the described resource is derived Arxiu familiar Maragall-Garrigosa Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Museu de El Prado, Madrid Creator An entity primarily responsible for making the resource Dalda Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Description An account of the resource L'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, conversa amb la reina Sofia i altres personalitats en una sala del Museu del Prado, a Madrid, durant l'acte d'inauguració de l'exposició Colección Cambó. La mostra reunia per primera vegada les pintures que van pertànyer al polític i mecenes català Francesc Cambó, destinades a completar les col·leccions públiques. Entre les persones identificades hi ha Jorge Semprún, ministre de Cultura; Joaquín Leguina, president de la Comunidad de Madrid, i Mercè Sala, regidora de l'Ajuntament de Barcelona i presidenta de TMB. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1210/19900105d_00365.pdf b7e46a853dfd0bc3e22c55766620efe4 PDF Text Text 335 5 Paraules de benvinquda als Reis de l'Orient per l'Alcalde de Barcelona (Fòrmula bilingüe diferenciada: primer en català en nom dels nens de Barcelona, després en castellà en nom dels nens d'Espanya). Magestats de l'Orient Rei blanc, Rei ros, Rei negre Benvinguts sigueu a la ciutat de Barcelona Bienvenidos seáis a la ciudad de Barcelona Barcelona'ko hirira ongi etorriak Benvidos seades a cidade de Barcelona Com Alcalde, em plau donar-vos la benvinguda en nom de tots els nens i nenes de Barcelona, Reis de l'Orient, Reis Mags, Reis de la Il.lusió. Nens i nenes de la Barcelona d'avui, ciutadans de la Barcelona de demà, l'arribada dels Reis al nostre port és una de les més antigues i màgiques tradicions. Que els regals que aquesta nit us deixin els Reis siguin el premi a la vostra il.lusió. Magestats, sigueu generosos amb els nens i nenes de Barcelona, contempleu la seva il.lusió i la seva fidelitat. Reis d'Orient, sigueu generosos també amb la ciutat de Barcelona, que acaba de començar la seva dècada màgica, alimentada d'esforç, de treball, de confiança i d'il.lusió» �Queridos Reyes Magos de Oriente, Melchor, Gaspar y Baltasar Bienvenidos seáis a España en esta noche mágica. Me complace daros la bienvenida en nombre de todos los niños y niñas de España en esta vuestra llegada al puerto de Barcelona. Barcelona está representando a todos en muchas cosas y nada más entrañable y emocionante para su Alcalde que hacerlo ante los Reyes Magos. Majestades de Oriente, Reyes Magos, sed generosos con los niños y niñas, contemplad su ilusión y su fidelidad, premiad con los regalos de esta noche fantástica todo un año de esfuerzo y de buenas intenciones. Sed generosos también con este país que empieza los 90 con la seguridad de entrar en una gran época de esperanza: es más, en una década de cumplimiento de muchos deseos largamente generados. Hace 30 años un Presidente, un secretario general y un Papa formularon deseos que muchos compartian. Esperemos de esta década realidades. Reis de l'Orient, benvinguts a Barcelona i a Catalunya. Reyes Magos, bienvenidos también en nombre de todos los niños de España. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4116 Title A name given to the resource Benvinguda a SS.MM. els Reis d'Orient Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Port de Barcelona Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Joventut Barcelona Model social Festes Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-01-05 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2601/19900110_EstatCiutat.pdf cd37ac7457087ff81522fd61495e9143 PDF Text Text Balanç de l'any 1989 Voldria subratllar inicialment dues temptacions i una obligació que tinc en aquesta sisena compareixença meva per fer un balanç de l'any 1989. En primer lloc, hi ha inevitablement el desig de començar pels temes del moment i d'expressar els sentiments de l'alcalde de Barcelona sobre això. Em refereixo a qüestions com l'autodeterminació, el sentiment de pàtria i l'ús que se'n fa, les relacions entre tots dos i l'estat de la ciutat, o bé l'Europa de l'Est. En segon lloc, es fa també difícil d'estalviar el desig de respondre des d'aquesta tribuna -una tribuna que l'Ajuntament i l'alcalde, mal m'està dir-ho, van ajudar conscientment a crear i a acreditar, en un moment de manca de pluralitat i d'independència informatives, avui feliçment, si no totalment, superades- de respondre, deia, a afirmacions contundents fetes aquí mateix en el curs de l'any i que malauradament no han servit per esclarir totalment, ans al contrari, en vista de fets posteriors, la voluntat de servei a la ciutat i als seus projectes, i de no posar-los entrebancs. Una voluntat que pràctica107 �anti 1989 ha estat també l'any de la signatura difícil, recomplicada de tota 1anella dels cinturons de rond_a -del Segon Cinturó i del del Litoral. Obra de gran magmtud de quaranta quilòmetres de llarg, comptant els trossos de cinturons ja construïts d un cost addicional mínim de 100.000 milions de pessetes i d'una significació que no cal que jo els il-lustri amb detalls. Els cinturons són, de fet, encara que a algú no li agradi aquesta expressió, el carrer major de l'Àrea Metropolitana. Dic que no li agradi no pel fet que surti l'expressió àrea metropolitana, que està cada cop més admesa, sinó perquè això sigui o no sigui un carrer major. No és un carrer major tradicional, però és que l'àrea tampoc no és una ciutat tradicional i no té rambles ni passejos. Té aquest tipus d'estructuració. Els cinturons, doncs, signifiquen una promesa, val a dir-ho i cal dir-ho de seguida, de disminució dell5 %del trànsit a l'interior de la ciutat municipal, però, sobretot, són una promesa de jerarquització de les vies, cosa que és d'una gran importància funcional. Potser més. Aquest ha estat també l'any del Pla d'Hotels i, per tant, l'any de la decisió de Barcelona d'estar de fet a l'alçada dels qualificatius de Cervantes: «Archivo de cortesía, albergue de extranjeros» i, a part d'altres «lindezas» molt maques totes, «hospital de los pobres y correspondencia grata de firmes amistades», I, a sobre, «patria de los valientes y venganza de los ofendidos». Però, en fi, el que m'interessa avui, aquí, potser no és el més important, sinó justament el més objectiu: «Archivo de la cortesía, albergue de extranjeros, correspondencia grata de firmes amistades». Tot això requereix tenir un dispositiu que avui la ciutat no té. No té amb suficiència. I aquest any 1989 ha estat l'any que, amb gran dificultat, amb gran debat intern, hem decidit de posar-hi remei. Algú em deia ahir que potser Cervantes no es referia exactament a hotels de quatre i cinc estrelles quan deia això. Jo crec que sí, que Barcelona necessita també hotels de quatre i cinc estrelles per ser el que és, el que vol ser. Per ser una ciutat i també una ciutat justa, que no és indiferent, que no és una cosa que es pugui separar totalment del destí de la ciutat, del seu conjunt. 108 109 ment en cada un dels casos en què es posava en dubte i en alguns de nous, continua sent-ho tot menys clara i transparent als ulls del ciutadà de Barcelona. Però caure en la temptació d'una dialèctica d'aquest gènere no fóra ni bo per a l'alcalde ni realment interessant per a vostès ni útil a ningú en aquesta ciutat dels nostres pecats -en aquest sentit crec que és un motiu de reflexió que els mèdia quasi només pregunten per la confrontació i quasi solament fan editorials per condemnar-la. Som aquí per una altra obligació que és la d'informar del balanç del 1989 i de les perspectives del 1990. I_ ho faré amb proporcions de l'un i de les altres, que varien això sí, segons les circumstàncies i amb un cert grau d'infiltració de sentiments personals judicis de fet -i de dret-, expectatives més o menys compartides etc. I, en definitiva, amb un grau indiscutible ja els ho admeto per endavant de subjectivitat i de pes de la conjuntura d allò més actual i volàtil i tanmateix, fatalment, més atractiu per a la nostra -la seva- atenció assedegada ~e moltes petites emocions més que no pas d'un gran diScurs retòric i més o menys rutinari. Permetin-me, doncs, que esbossi molt gràficament i de manera sintètica les grans línies de l'any que acabem de deixar. El 1989 ha estat l'any de l'aixecament de la via del tren de la costa i l'any de l'illa de Sant Ramon. Això ha significat eliminar uns obstacles per a una expansió que Barcelona només ha pogut fer donades les circumstàncies de portes endins. Més endavant m'hi tornaré a referir, com a elements més emblemàtics de la feina d'aquest �I no podem oblidar, també, que ha estat l'any de la inauguració de l'Estadi, tan esperada després de tants anys i, al final, tan carregada de problemes, fins a l'extrem d'haver provocat un xoc relatiu ben profund, que com a sotragada pot ser útil, jo crec que és útil, en la cultura constructiva de la ciutat. En efecte, i ara seré una mica brutal però crec que s'ha de dir, fets com aquest provoquen que ens adonem que les assignatures de construcció i d'estructrures són tan importants com les de disseny i de projecció. Això és una petita revolució en aquesta ciutat, amb una escola d'arquitectes classificada la segona d'Europa, després de la de Venècia o després de la de Londres i abans de la de Venècia. No m'ho facin dir exactament. En aquest sentit, convé recordar, entre parèntesi, que un reguitzell de propostes d'enderroc recents mostren una nova consciència dels costos de les adaptacions d'edificis vells com és l'Estadi Olímpic. De moment les Arenes està en aquest capítol. He notat que aquesta reacció té una part de realisme, que podem dir que hi ha un nou realisme i que el realisme sempre és bo. Però no deixarem, no m'hi estenc però ja us ho dic, no deixarem que l'hiperrealisme es dispari. No deixarem que hi hagi un entusiasme de l'enderroc per l'enderroc. S'ha de justificar molt bé. I constato això per sobre de tot perquè altres efectes i circumstàncies de la famosa inauguracío de l'Estadi ja han estat molt comentats, justament, i no sabem encara quin valor de futur tindran. Primer, el paper de cada un dels estaments. No van ajudar. No van ajudar els estaments, els altres estaments. Dic en la inauguració. No dic en la construcció, perquè, efectivament, l'Estadi ha estat construït amb els diners d'un estament, que és l'Estat. No van ajudar en la inauguració, ni tampoc en l'explicació del seu impacte. Després, l'eclosio d'un minoritari però sorollós dispo- sitiu, diguem-ho sense embuts, d'antiestabilitat dels Jocs Olímpics. No escapa a ningú que és així. També, el fet que solament una autoritat esportiva ~nt~fl_lacio?~l ~la IAFF- ha expressat clarament aquest JUdici positiU I el seu agraïment. I encara potser una nova demostració de la manifesta vocació dels barcelonins de patir sobre la base d'indicis d'intuïcions i de fatalismes. ' Escoltin: l'any de la inauguració de 1 Estadi, sí senyors. Hem recuperat l'Estadi després de seixanta anys de degradació continua~a i progressiva, que va començar -amb _lleus exc~~c10ns t~mporals- el dia de la seva primera rnaugurac10. En seixanta anys l'Estadi no es va fer servir seixanta cops. He fet preguntar quantes vegades es va fer s~rvir l'Estadi des de la seva inauguració l'any 1929, seiXanta anys abans del L989: menys de seixanta vegades, menys d'una vegada per any de mitjana. U na primera inauguració que fou joiosa i esclatant plena d'expectatives que després no es van confirmar. I que fou plena, doncs, d'una ingenuïtat alegre, que de vegades trobem a faltar, com realment el dia de la inauguració nostra, però que no pot tampoc constituir un procedent. L'Estadi no tenia fonaments. No els tenia físicament. Ara, a l'Estadi es treballa per millorar, per perfeccionar, per polir i per arrodonir. L'Estadi no anirà enrere anirà endavant. ' És 1 any doncs de la inauguració de l'Estadi Olímpic i ~e la consagració ja imparable de Montjuïc com la més ~p.ortant a~ròpoli c~tural i esportiva d'Europa. o ho dic JO. Ho dm el president de la República Federal Alemanya, Von Waiszacker, ho diuen la reina de Suècia i els visitants de comarques de cada cap de setmana. Les comarques visiten Barcelona cada vegada més i la primera cosa q~e van a v~ure és, s_egurament, Montjuïc, i el seu Estadi I les seves mstal.lacwns. Ho diu tothom ho diuen els cinc-cents visitants diaris, 150.000 l'any, q~e hi van, 110 111 �ho diu el general Gutiérrez Mellado al concert de Mecano, ho diu Carl Lewis el dia que va aparèixer, i tothom que ens visita. Però no ha estat encara el 1989 l'any de la decisió sobre l'accés de Montjuïc, ni encara, sobre el remodelatge del Palau Nacional. Això és un tema del futur immediat del qual ara parlaré. La digestió d aquestes decisions és lenta i de vegades fins i tot pesada. Però és necessàriament lenta, si es vol que les decisions siguin perdurables és a dir «per duran>. El procés de decisió sobre el Museu d'Art de Catalunya, sobre el Palau Nacional de Montjuïc -el de decisió no el de projecció-: va començar fa un any exactament, amb projecte fet. Es a dir, fa un any ja en feia tres o quatre que hi havia aprovat el Pla de Museus, que deia que allà hi anava el que hi havia d anar és a dir, el Romànic i el Gòtic i el Barroc i el Renaixement -que ja hi són-, però a més a més l'art modern probablement. I que això implicava tota una reforma de l'estructura museística sencera. Cosa que ara pot estar una mica en qüestió però que no fa dubtar del que cal fer immediatament. Fa un any doncs teníem un projecte, un projecte arquitectònic acabat valorat, i una decisió política municipal de tirar-ho endavant. Hem trigat un any a madurar la decisió política de tothom que jo vull creure que està feta ja i a més és cert a fer en el projecte -cosa ben difícil com saben vostès- les modificacions que com a representants de la ciutat hem cregut que havíem de ferhi, per a la bona utilització d'aquest gran artefacte que és el Palau Nacional. Modificacions que tenen a veure bastant amb l'essència del projecte i bàsicament, jo els ho avanço amb la utilització de la sala oval -la més gran d'Europa d'aquesta forma- de la seva utilització com a contenidor de grans esdeveniments i no doncs com a itinerari museístic en si mateix tal com havia estat previst en el primer projecte. Com a resum d'aquesta llista de coses, jo diria que l'any 1989 és, ha estat, l'any en què Barcelona ha decidit que vol un 1993 diferent de l'any 1989 del segle passat, o d~l1930 d'aquest segle. "{jn any després, un dia «D + 1» diferent de altres cops. Es a dir, hi ha un moment en aquest any 1989 en què Barcelona s'adona del bluf -perdoneu el sacrilegi que és dir això, però haig de dir-hodel bluf que hi havia incorporat en les dues ocasion~ anteriors. I se n'adona perquè s'ha de refer, perquè a més de fer el 1992, estem referent el 1988 i el 1929 i l'estem veient per dintre amb els seus budells, amb les seves potes tal com és. Barcelona s'ha adonat en quina mesura és transcendent també, en el cas ja més particular de Montjuïc, la qüestió de l'accés. Transcendent per evitar justament, que el dia després de la nova inauguració, d~ la nova utilització esclatant que pot ser el 1992, comenci de nou la seva decadència, i es promet no repetir-ho. Canviant ara de sintonia, permetin-me que em refereixi novament als dos primers fets emblemàtics de l'any que esmentava al principi: l'aixecament de la via del tren de la costa i l'enderrocament de l'illa de Sant Ramon a Ciutat Vella. Barcelona ha anat descobrint la magnitud de l'aventura de refer el litoral de llevant. Ben aviat, pel febrer inaugurarem el Cinturó del Litoral fins al carrer d'Es~ pronceda i pel carrer de Terol fins a Bac de Roda. Dic Bac de Roda i vostès ja se situen. Aleshores podrem anar amb més facilitat des del pla de Palau fins a Virrei Amat. Fins al pla de Palau pel Cinturó del Litoral fins a Espronceda, Taulat, Bac de Roda i recte amunt pel pont de Calatrava fins a Felip II i Virrei Amat i el Turó de la Petra, si agafem a més a més el passeig de Vall daura. Es un itinerari, aquest, potser de quatre quilòmetres i mig, que fins ara probablement hauríem fet de baixada agaf~nt F~lip II fins a la Meridiana i Aragó i després per la VIa Laietana fins al pla de Palau, amb la complicació d'aquest segon itinerari, que només de dir-los-el vostès ja 112 113 �visualitzen el que representa des del P,unt. de vis!~ de pa~iència del conductor. Doncs, molt be, h1 ha un Itmeran nou. Barcelona ha descobert també, per fi, l'esperança que Ciutat Vella millori, que «s'espongi». L'enderroc de 1ill~ de cases del carrer de Sant Ramon-Sant Oleguer sera seguit del de l'illa de Sant Jeroni-Cadena. No pas.necessàriament aquest any. Tot són processos lents. I Ja com els he dit, del de la plaça de la yerònica -en: pen~o q!le en diuen- des del qual algun d1a potser ... , s1 contmuessim per aquí veuríem el Borsí -el que en diuen el Borsí els vells de la ciutat, és a dir, l'edifici de Belles Arts del carrer d'Avinyó. .. En aquest sentit, jo els puc recomanar,un.altre ltmerari que és indicador d'aquesta transparenc1a guanyada. Des del carrer de Sant Rafael pels de Sant Jeroni o de la Cadena fins a Sant Pau del Camp i Sant Ramon i fmalment b~ixar per les Drassa~es on. s'està ~caba~.t} obra del col-lector cosa que ha d'1mpedu que s mundi 1 església de Sant P~u un altre cop. Travessin, si poden, la plaça de Colom. Es podrà travessar molt bé quan estigui el cinturó ensorrat. Però avui mirin de travessar com puguin. . Vagin fins a la Junta d'Obres del port, domn la volta a la Junta d'Obres -l'antic edifici. Al darrere, entre la Junta d'Obres i aquella mena d envelat que hi ha, una mica endarrerit tocant realment al pas semi deprimit del Moll de la Fusta veuran que hi ha una gran bassa d aigua salada d'aigua de mar a nivell freàtic. I allà si pregunten si miren veuran que hi ha cinc persones treballant, bussos. Són bussos que treballen dos torns de quatre hores al dia, que paren per dina.r i que han de col-,locar vint-i-quatre peces de 2.000 qmlos cada una, que son les tres línies per vuit -tres per vuit, vint-i-quatre-, que portaran l'aigua d'aquest col-lector de les Drassanes, fent un quatre, fins al mar. D'altra banda, encara veuran que hi ha més peces de 114 col.lector col.locades, perquè segurament s'haurà de continuar per sota del pas semideprimit del Moll de la Fusta, per evitar que, i això que ja està bastant alleugerit d'aigües quan plou, s'inundi de cap manera. Aquest és un altre itinerari. Al llarg d'aquests dos itineraris s'aprenen diverses lliçons, que es resumeixen en un fet: Barcelona es va permeabilitzant, el que els tècnics de la casa en diuen, i ho dic per mantenir' les equivalències amb el llenguatge convep.cional de l'Ajuntament, «guanyant connectivitat». Es a dir, els impasses o atzucacs desapareixen, els impasses de la ciutat que són tants i tants. La lectura, com diuen els urbanistes, de la ciutat esdevé més fàcil i el seu trànsit, evidentment, també. Per mi això és molt important. Quan es diu «la ciutat oprimeix», jo defensaré sempre que no és així. Però hi ha un aspecte visual de la ciutat que m'empeny a no dir immediatament que això no és veritat, perquè hi ha racons que no tenen sentit, que es veu que estan privats de sentit i que són un producte d'un nyap, d'un error, d'una mala planificació o, en fi, d'un moment caòtic en el mercat immobiliari. I bé, aquests atzucacs s'han de fer desaparèixer, perquè la ciutat esdevingui llegible i lògica. La xarxa de carrers de Barcelona, i molt en concret la de l'Eixample, la xarxa ortogonal, que se'n diu, de carrers perpendiculars -en quadrícula-, és allò que dóna a Barcelona, precisament, la seva potència com a distribuïdor de moviment, de tràfic de persones i de vehicles, tot i la seva densitat; si no, no s'explicaria que estiguéssim millor que altres ciutats que sobre el paper tenen una densitat inferior i un nombre de vehicles per metre quadrat també inferior. La xarxa ortogonal proporciona potència a la ciutat com a tal, perquè aquesta xarxa, aquesta quadrícula, sempre dóna elecció. Ara, aquesta potència es perd quan a les fronteres d'aquest Eixample hi ha els nuclis antics o 115 �bé els eixamples industrials. Se n perden tota lògica i _tota raó. Aquesta dificultat d'entendre el que els urbamstes en diuen «entrega» fa que la pròpia funcionalitat de la ciutat pateixi. I per això mateix doncs la importància d'aquests guanys de permeabilitat o de connectivitat. Perquè no és només el trajecte Turó de la Peira-Pla de Palau el que és més ràpid. També ho és Meridiana-Ric de Janeiro-Valldaura. Molts de vostès no el coneixen. Està mal senyalitzat. Jo els ho admeto. Quan un arriba des de fora -de la Costa Brava, suposem, o des de Girona Sabadell o Terrassa, des d'allà on sigui- en entrar a la ci~tat veu uns grans rètols que diuen Via Favència, que no funciona encara. En canvi, una mica més avall hi ha l'avinguda de Rio de Janeiro, que sí que funciona, sí ql!e està indicada, però no tan gran. Però això ja existeix. Es a dir que per la Meridiana podem arribar e~trar per l'avinguda de Rio de Janeiro -aquesta de les ohveres el primer carrer de Barcelona que té oliveres que ja era hora- i enfilar pel passeig de Valldaura, si és que anem cap a Llucmajor cap al passeig de Verdum o cap al nord de la ciutat. És ' també el cas d Aragó-Guipúscoa. Avui he fet la . prova a l'hora de dinar amb personatges mtportants d'aquesta ciutat. Els he preguntat si sabien què hi ha darrere del carrer de Guipúscoa, i la gent no sap que hi ha el carrer d'Aragó. Hi ha el pont de Biscaia -que és aquella mena de nyap que la història va fer allà, que és un quatre- quan un baixa peJ carrer de Valen cia des de l'avinguda de la Meridiana, des del carreró i vol enfilar cap a Guipúscoa i sortir cap a la costa. I es troba amb la indecisió de la ciutat que no va saber què fer i aleshores va construir aquella mena de quatre enlairat aquella mena d'esoalèxtric que va a aterrar al carrer de Guipúscoa... El carrer de Guipúscoa és continuació lineal del carrer d'Aragó. El que fa que no s hi pugui passar és un desnivell i aquest pont. Aquest pont s'està enderrocant. I és també el cas del nou pont sobre el tren de Sarrià, al carrer de Dolors Monserdeà. En fi, aquests trajectes, com el de la Meridiana-Ric de Janeiro, no estan exempts de nous paisatges que també indiquen no només una preocupació municipal per la connectivitat sinó també per 1 equipament. Tots vostès han vist, ni que sigui de pressa i malament perquè no es veu bé quan es va en cotxe, el que és l'àrea de RenfeMeridiana. Un dia s'ho prenen amb calma, baixen per V alldaura o P,aren a Fabra i Puig i comencen a caminar per la zona. Es una zona de parc i amb un equipament duna gran importància per a la part obrera de la ciutat. En fi, Meridiana-Ric de Janeiro-Valldaura no s'acabarà aquí. Per I altra banda, travessant la Meridiana hi ha un accés al passeig de Santa Coloma el pont de Santa Coloma. Això és un problema de tres mesos. I els podria anél! donant la llista del que han estat i seran aquests petlts guanys de connectivitat i eliminació de punts absurds de la ciutat. Carles I arriba al mar. Fa un any, quan vam parlar aquí, no es podia. Vostès per Carles I topaven amb una paret, no avançaven. Ara poden arribar fins a l'Hospital del Mar. Per la ronda de Sant Martí, abans podien arribar fins al parc de SaJ!t Martí i després es trobaven que laPerona continuava. Es a dir que havia desaparegut mitja Perena, però no l'altra meitat. Molt bé, la Perona s'ba acabat. Deu anys hem trigat, deu anys. I això diu molt de la tenacitat i diu molt de la coherència amb els objectius perquè és fàcil a vegades fer un cop de geni i dir: «Ara tirem això.» El difícil no és fer-bo i després oblidar-se'n o no tirar-ho mai. El que és realment complicat és fer-bo, però fer-ho al ritme que la realitat demana. I jo crec que és de les coses de què la ciutat es pot sentir orgullo a, de la forma com s'ha fet. I per aquesta segona Perona que ara ja no hi és -on vostès veuran que s'estan plantant 116 117 �palmeres continuant les que hi havia a la. primera partaixò és pel carrer de Menorca poden arr1bar fins al pont del Treball. I s ha obert el carrer del Foc. Vostès ara poden arribar a Montjuïc per un altre cantó per on abans no podien. S~ es trobaven al Cinturó del Litoral a la Zona Franca 1 volien anar a Montjillc els qui ho fem servir molt en sabem els «trucs». S' ha ia de voltar quasi en U el passeig de la Zona Franca; agafar a la dreta pel carrer de la Mineria· tombar una altra vegada a la dreta davant del jardí d Estrelles Altes de Can Sabaté· tombar a 1esquerra saltant 1 ex-via del carrilet i aleshores, pujar pel Polvorí amb les corbes i arribar a Montjuïc si es podia en fi a temps. Ara poden baixar pel passeig de la Zona Franca, francament més avall, i dos o tres illes més endavant tombar a 1esquerra per un nou carrer que és el carrer del Foc. És el carrer on hi havia el famós dispensari del Dr. Ribes on tanta gent de la bona societat barcelonina havia anat a treballar per la salut pública quan no hi havia serveis de salut pública. El carrer del Foc és el gran accés des de ponent a Montjuïc. Encara els parlaria de nous accessos per a vianants, com la baixada de la Glòria, que vam inaugurar ara fa un any però que toca dins dell989 i, per tant, la dic. Pujan~ per l'Hospital Militar, a mà dreta, vostès veuran que hi ha un moment determinat en què poden arribar fins al Coll del Portell, utilitzant una escala mecànica que va fer la companyia de Transports Municipal de Bar~elona i que ara, si podem, repetirem; espero que la ;epetir~m en un parell d'indrets, espero que a Torre Baro tambe, que serà possible fer-ho a Torre Baró. . Tot això permet multiplicar la força de tots els traJeCtes d' «optimitzar l'ús de la ciutat». Amb tot, tenen raó els' qui diuen que no senyalitzem prou ni avisem del tot bé. I ara els vull fer patent un canvi. Abans, quan jo deia «anirem a peu en trenta minuts des de la Sagrada Famí- lia al mar ... », recordo que la primera vegada que ho vaig dir va ser en una galeria d'art de prop del passeig de Gràcia, ja fa molts anys, la primera vegada que vam saber que ho faríem. Recordo que la sala pràcticament estava en levitació. El públic s'aixecava pràcticament un pam de terra. Ara, quan dic <<ja està quasi fet», les cadires s'arrapen a terra i la gent penso que es pregunta: «¿Però ho tin~rem tot? En fi, ja tenim això, però això altre, ¿també, ho tmdrem tot?» I això -tanco un parèntesi- és un estat d'esperit que constato a la ciutat. Hi ha aquesta fal.lera per tenir i aquesta por de no tenir tot el que havíem dit que tindríem. Tot i que tenim molt més del que teníem, perquè en principi no teníem res, era un dibuix tot pleun acte de fe, i ara que ja no és un acte de fe ' en gat, era . canvi, a vegades, no ens ho creiem. Però bé, Barcelona es va permeabilitzant. En el segon exemple, l'illa de Sant Ramon és l'entrada d'aire i del raig de sol que abans «lliscava i lluïa pel carreró estret» i que ara espetega amb força en el cor de Ciutat Vella, en els dos cantons de Ciutat Vella. Són zones alliberades que desplacen i que a poc a poc redueixen el problema del districte. Hi ha gent que pregunta, o que diu, o que afirma: «Vostès l'únic que fan és desplaçar el problema, però no el resolen.» Jo afirmo que desplaçar el problema és començar a resoldre'!, entendre'! i dominar-lo, quan es fa amb humanitat, quan es fa amb enteniment, perquè vol dir dominar el territori. Bé, ja els he dit que és la sisena vegada que venia aquí. Per tant, fa set anys llargs que tinc aquest càrrec i deu anys que sóc a l'Ajuntament. Sóc el polític electe d'aquest país que fa més anys que és electe a la casa on s'està i he après una lliçó, que hem de mirar més enllà de les paraules, que van bàsicament en dues direcciones: una cap a l'igualitarisme ideològic, la prèdica de la igualtat i l'acció pública al servei d'aquesta igualtat -aquesta és una línia de pensament molt comuna, com vostès sa- 118 119 �ben- i una altra que diu que la igualtat no és possible i que l'únic que es pot fer és caritat. Jo els dic que totes dues coses són veritat i són mentida i que la prova del nou de 1 eficàcia de qui estigui parlant és la seva capacitat -política, em refereixo- de dominar el territori . I dominar el territori no vol dir la llei de domini, vol dir descentralitzar, posar recursos al més a prop possible d'allà on s'està p roduint el problema i posar-los, a més, d'una forma sistemàtica i organüzada no repartint diners, sinó seguint uns canals prèviament establerts, que permetin 1 acció sistemàtica. I ara em poden preguntar: ¿es va permeabilitzant també socialment la ciutat a més de físicament es permeabilitza des d un punt de vista econòmic, polític i cultural? Si no fos així jo els avanço no fórem dignes d'algunes de les persones que aquest any ens han deixat com Gil de Biedma, Barral o Ramon Trias. Ciutadans que amb la seva paraula i la seva obra han enaltit la ciutat senyors de Barcelona en el millor sentit. Ramon Trias i F argas - agafo una citació que ell va fer en el seu discurs de comiat de l'Ajuntament l'any 1987, una citació de Guicciardini dell500- va dir: «Barcelona és menys monumental que Florència potser que Venècia, però té una qualitat mínima - i cito de memòria- té una qualitat mínima molt alta.» ¿Què més es pot dir d'una ciutat? ¿Què millor d'una ciutat no imperial? D'una ciutat imperial es poden esmentar unes altres coses: les seves conquestes els seus castells, etc. D'una ciutat de ciutadans, què millor que això que deia Guicciardini l'any 1500 i que citava Ramon Trias. Per cert, 1 herència de Ramon Trias i F argas ¿qui l'administrarà? En tot cas les seves paraules nosaltres les publicarem i com a ciutat li reservem li reservarem un lloc físic en honor seu que hem d'acabar de trobar. Com enyorem molts un catalanisme més unit, més ariat, més respectuós més dúctil més irònic menys 120 tibat, menys religiós ... , que ens cal. A Barcelona en tot cas, aquest catalanisme ens cal. ' . Rei?r.ene~ la lín~a del discurs ... Crec que la permeabil~tat fisi~a e~ tambe, de vegades i segons com, permeabilitat social, Ja ho he avançat. Així, al Poblenou l'obertura al mar significa també la seva renovació econòmica i social. No cal que m'hi estengui. Així, a Ciutat Vella aquesta obertura és part de tota una política de rehabilitació. De la mateixa manera en els cinturons humanitzats, pactats amb els veïns fi~s a l'es~otament de recursos econòmics i psicològics dels negociadors. Només d'aquesta manera es guanya el domini del territo~i, e~ domini de la terra, com deia el poeta. Perquè el ternton és la gent i el seu domini significa dues coses: tenir un disseny, que vol dir forma i voluntat d'arriscarse per aquesta opció, i ser capaç del diàleg. Totes dues coses. Sense això no es domina el territori. D'això, en Parpal en podria parlar molt. Així, eJ?- ~1 SepOJ.?- Cinturó. Aquest diàleg és conegut, ha estat noticia publica durant molts mesos. En el primer no ho és tant, pe ro ara hi som. El carrer de Ri o de J aneiro, del qual parlava abans, arribarà després del 1992 -potser abans, una mica abans- al darrere de l'Hospital de Sant Pau, és a dir, al famós i antic Primer Cinturó o ronda del Mig, no com a tal cinturó ja, però sí com a ronda. Insistei~o ara que hi ha una tasca pendent, que el Rei blanc el dia que van arribar els Reis va demanar: dialogar en la construcció i en l'aplicació del disseny. És un altre tipus de diàleg. No hi estem tan fets ni tan avesats. Ens surt el disseny per les orelles, en aquesta ciutat i ens falta capacitat d'informar. Ja ho hem dit, i molts c;íticament, des d'Unamuno fins a tants i tants críticament i fins i tot de forma quasi violenta, però rec~neguem-ho: a nosa~~res de disseny, no ens en falta i, en canvi, sí capacitat d mformar eficaçment. De capacitat de comunicar, 121 �ens en falta. Per tant, hi dedicarem una atenció especial. Dialogar no només en la projecció i no només en el moment de decidir què és el que es farà o com es farà, sinó en el moment de decidir com s'està duent a terme i com es poden reduir les molèsties del que s està fent per a la gent que hi viu· això no ho hem aconseguit prou. Aixi en les potes Nord i Sud que no solament permetran arribar al litoral per Montgat i pel Prat sinó que juntament amb l'anella són el carrer major -com he ditde la ciutat metropolitana. Així en el fet que la Meridiana i el carrer d'Aragó, com a resultat de la construcció d'aquests cinturons i d'aquesta circumval.lació, puguin esdevenir de nou carrers lentament, però amb tota certesa. Hi ha una recuperació de la ciutat municipal de la ciutat com a carrer i plaça façana i jardí, monument i comerç que els nostres urbanistes havien teoritzat i que a més en aquest cas hem de reconèixer que han fet. Recordo que en la inauguració d una illa de vianants al barri de Verdum a sobre de la Via Júlia a la Font de Canyelles el president de 1 Associació de Veïns va dir: «És que amb aquest carrer de vianants, Sr. Maragall, podem baixar a peu fins a la Vi a Júlia i a més hi podem comprar sense anar al Corte lnglés.» Es a dir la recuperació de 1 urbanisme de la ciutat, també en els indrets de la ciutat que no eren considerats com a centre. Però això, ¿fa la gent realment més igual? Torno a preguntar i vostès segur que s'ho pregunten, ¿millor o més feliç? Sí. Rotundament, sí. Ara els hauria de parlar llargament i no és el cas de la misèria urbana -la qual es comenta molt- que no és causada per la ciutat sinó continguda per la ciutat. La ciutat és el contenidor -bo be dit moltes vegades- de la misèria que la societat genera. És fals que la ciutat generi misèria. Ja he dit que és cert que hi pot aparèixer que hi ha punts de la ciutat que són opressius en si mateixos que 122 s~n agressius per al ciutadà. Però no és cert que sigui la cm tat la. que crea la misèria. El que sí que és veritat és que la forma de la ciutat pot ajudar al seu enquistament. La misèria degrada el territori igual com la riquesa l'~l1l.a dels pobres. E~s barris rics, pel preu que tenen del sol Ja no. cal que posi~ ~ap frontera ni cap barrera: ni que volguessm barreJar-s h1, els pobres no podrien. Els pobres no poden pagar, no hi poden anar. Als barris pobres també passa, però al revés. Encara que volguéssim -que ho volem, diguem-ho clar-, que gent de classe mitjana hi anés, no hi aniria gaires vegades perquè els valors són massa baixos, i amb els valors no em refereixo als preus sinó a la qualitat i a l'atractiu que tenen. Per tant, el mercat capitalista, que tanta potència té per regenerar .. . . quan els preus i els vents van a favor ' té una potencia rmmensa per destruir quan els preus van a la baixa. I quan a mi em deien de vegades a Ciutat Vella: «És que els preus són tan baixos que això serà fàcil d'arreglar», )o, els deia: «_¡No, nC?! Els ~reus són tal) baixos perque aixo sembla Impossible d arreglar.» Es a dir, els preus són ~aixos perqu~ ningú no hi vol venir, ni ningú que guanyi una m1ca mes de diners dels que guanyava la setmana passada s'hi vol quedar. Aquest és el drama d'~quests b~irris: que !a gent que és capaç de guanyar-se millor la v~da a partu del fet que ha pujat en la seva e~ presa oh han ~ugmentat el sou el primer que es planteja és !1?-arxar JUStament perquè la seva capacitat de compra li permet fer-ho. Per tant, aquells preus són mass~ baix_os fms i tot per rehabilitar: és per rehabilitar que son baiXos. Jo m'he gastat la veu tractant de convèncer les associacions de veïns, que lluiten aferrissadament per la millora d'aquells barris, que això és així i que hem d'aliar-nos amb ~1 mercat i fer-lo jugar a favor nostre, i no posarnos-hi e~ contra, perq~è no podrem. Per tant, és important obnr comumcacwns, tant físiques com socials i 123 �econòmiques. Són importants totes dues coses alhora. Ara els hauria de parlar de com es guanya pas a pas la qualitat social, de com s'aconsegueix aquesta més gran mobilitat o més gran permeabilitat social de com la diferent composició de l espai també pot ajudar en aquest sentit. Per exemple, la composició de l'espai dels dos cantons del pont de Marina. Vostès s hi acosten des de la plaça de l'estació del No rd i ara ja poden perquè hi ha un parc, el parc de Beverly Pepper amb una tanca una estació d'autobusos i un camp de futbol -però que està deprimit, no s'hi pot passar. Si un va amb l'alcalde el deixen passar i arribarà fins al pont de Marina i malgrat anar amb l'alcalde, si no són ben joves, no poden pujar al pont de Marina perquè queda una mica enlairat. I a l'altra banda del pont quedaríem a sobre del calaix del Jren que està davant dels serveis funeraris de Sancho de Avila. Aniríem pujant cap al que és Ausiàs Marc que és on hi haurà a partir de demà -demà s'adjudiquen les obres de l'Auditori - els aparcaments comuns de l' Auditori i el Teatre Nacional. Que això passi a ser una composició de l'espai diferent els asseguro que ajuda al fet que la vida canviï també allà i a tota la ciutat. Si jo els he explicat aquest punt, després d haver-ne explicat tants altres és perquè aquí, davant de Sancho de Àvila, és on moltes vegades he sentit més la impotència de ciutadà d'entendre què passa en aquell espai i per què és així, i per què hi ba aquell calaix tan aixecat de la via del tren. Jo els donaré la resposta: falta d'empenta falta d'ambició, falta de recursos, falta de voluntat de ciutat en el moment que això es va fer. No s hi va ensorrar prou la via del tren, no hi havia prou diners, ni prou ganes, ni prou empenta, ni prou exigència, ni prou ciutadania per fer-ho. De manera que nosaltres hem hagut d'anar sargint tots aquets indrets malgirbats. Al carrer d'Aiguablava, al capdamunt de la Via Júlia tocant a la Via Favència, on es va tirar l'altre dia el «bloc 124 fa~tasma», hi surt el carrer molt ample i es va esmunymt, es va estrenyent i, si un vol anar cap a Torre Baró, al ~nal acaba ficat en una carretera que sembla que estigUI en 1~ carretera de la costa d'abans, però més estreta. I per arnbar a Torre Baró ha de fer tota una mena de recorregut i, després, de Torre Baró a la Ciutat Meridia~a, ¡torna-hi! To~nar a entrar al tàlveg, tornar-ne a sortir ... El carrer d'Aiguablava ha de continuar i continuarà. Ho hem pos~t en el programa d'aquest any i s'ha de fer. S'~a. de contmuar el carrer d' Aiguablava i connectar la Tnmtat Nova amb Torre Baró, i Torre Baró amb la Ciutat Meridiana, i fins i tot la Ciutat Meridiana amb Vallbona, d'una altra forma que no pas com ara està, que és ~er un tub de c?l.lect~r que s'inunda quan plou, on t atraquen quan es fosc I que ha de ser substituït per un pas. Per tant, hi ha molt a fer encara. Però, jo insisteixo, aquesta construcció de la ciutat és la condició d'una millor educació i d'un millor creixement dels infants d'avui, que veuran un entorn diferent m~s inte~.ligible, més ordenat i que llegiran, almenys: «pistes d esperança» en la tenacitat d'una acció urbana que no dimiteix el fet d'actuar, fins i tot en les situacions mé~ difíc.ils, q~e _no es liJ?ita a l'arbitrisme sinó que té un desigm sistematic, un disseny social acurat. No és cert que -com he dit- el creixement creï «més pobres» que abans -això que es diu de vegades-, ni que la pobresa que crea sigui més difícil de resoldre: no és ce,!i. Estem millor ara que quan no hi havia creixement. HI h~ menys desocupació, que vol dir menys misèria i vol dir menys problemes, i són més fàcils de resoldre els que tenim. No ha estat així tampoc en els països europeus on ha passat la socialdemocràcia, i no té perquè ser-ho aquí. Als EUA és diferent. El contrast després del creixement és més gran. Això sí. I la culpabilitat que sentim la tradicional també. Però això segurament és tot. ' ' Si hi ha una política sistemàtica de descentralització i 125 �de domini del territori amb recursos i a prop dels problemes no hi ha res impossible. Si la misèria es vol arreglar des del púlpit central d'una conselleria o d un ministeri i amb un talonari a la mà no hi ha res a fer. L únic que es fa és mantenir-la viva la misèria. Espero que entenguin el que vull dir. Vull dir que els que tenen diners per a això -els tenen sempre els sectors alts de l'administració-, que són els que cobren els impostos que els manuals d hisenda pública conve~­ cionals diuen que són per redistribuir. (Els manuals d hisenda pública diuen que amb els diners que es cobren a 1Ajuntament que són sobre la propietat urbana, no es pot redistribuir; només es pot fe~ una despesa ~e~ forta en un barri pobre que en un de nc. Aleshores 1 un1c que fem es compensar però no redistribuir la renda. ~ renda I ha de redistribuir qui la cobra qui recapta l'Impost sobre la renda, que és l'Estat o les autonomies. Per tant, la lluita contra la misèria com a tal i això ho sap molt bé la Sra. Vintró l'ha de fer qui té els diners per fer-la.) El que nosaltres diem és que qui tingui els din~rs per a això que els doni a qui els pot gastar amb coneiXement del tema a qui està més a prop i no a q':lalseyol tampoc justament a aquell senyor que va per lliure 1 q~e fa una mica la seva petita obra allà, que també se h ~an d~ donar alguns diners perquè no fa nosa al co~tran. P.ero sistemàticament a qui els pot gastar amb mes coneixement de causa, que és el qui està més a prop i passant p~r les instàncies de govern que toquen les mes descentralitzades. Aquesta és la lliçó que nosaltres hem après. . Però és cert que el creixement crea dues coses no desitjades i aquest any això h.a estat m~lt palès. Crea ob~~s -tenim diners per fer-les 1 les fem- 1 per tant confus10, de vegades i molèsties, i crea més congestió i preus més alts. Són els temes de qualitat de vida. El primer s'ha de combatre amb informació i amb pedagogia, convencent el públic que no hi ha res que no es pugui explicar ni cap 126 acció pública que no tingui un sentit, suposant que no sigui .errònia~ i si és errònia no hi ha cap error que no es pugm corregir. I per això, el sentit, l'explicació, ha d'anar per davant de l'acció, o almenys simultàniament. Això és el que farem: abocar-nos en l'explicació de les obres, en la senyalització correcta i en la disposició de mecanismes que minimitzin les molèsties temporals. Substituir una mica la cultura del projecte il-lusionat i abassegador -a vegades per la mateixa il.lusió que es genera-, pactat, dialogat i finançat, per la cultura de l'explicació del projecte-que-s'està-fent, que s'està ja construint, realitzant, i que-s'està-fent-al-mateix-tempsque-molts-altres-projectes. Aquesta és la cultura que nosaltres hem de començar a crear. A Barcelona la gent segurament aguanta les cues amb més fe que a Madrid perquè saben que són per alguna cosa, que són causades per unes obres que li donaran unes solucions que en altres indrets potser no es veuen. Però no s'ha d'abusar de la fe de la gent. La fe necessita proves i necessita arguments, com sant Tomàs i com sant Anselm. Totes dues coses alhora. I nosaltres els donarem totes dues coses. Aquest és el propòsit d'enguany. Amb tot, he dit que el creixement provoca també més congestió i preus més alts. L'any 1989 ha estat innegablement l'any de l'eclosió dels problemes de la congestió. El telèfon 010 ha rebut més de 5.000 trucades al dia. Vessa. No dóna l'abast a contestar. Hi ha cues i, per tant, temps d'espera. La Fira no pot abastar les demandes que té de metres quadrats d'estand. I també vessa. I vessa pels carrers de Montjuïc i de l'avinguda de Maria Cristina, desfent el millor actiu de la Fira, que és l'escenari. Les escombraries augmenten amb el consum i el seu volum creix més que proporcionalment. Ja saben que cada vegada comprem més aire i capses i poliuretà, segu127 �rament, i embolcalls. Això és volum i aquest volum s'ha de desar i ho hem de fer dintre d'un altre volum, que és el volum del contenidor. Vessen els contenidors. Els mateixos contenidors que fa dos anys eren suficients, ara no ho són. Els cotxes es matriculen -ho he dit moltes vegades- a lletra per any, i a lletra per any vol dir 250.000 cotxes. 600 quilòmetres en fila índia -em penso que són quatre metres cada cotxe: comptant que n hi ha 100.000 que van a desguàs en quedarien 150.000 mil que multiplicats per quatre són 600 quilòmetres. Una fila índia de cotxes de Barcelona fins a Madrid que se sumen cada any a la província. Però atenció, que molts d'aquests cotxes vénen a Barcelona. Hi viuen o hi vénen. Vessen pels carrers i per les voreres. Els haig de dir que vole,m un any per solucionar-ho perquè ho solucionar~m. ~s u~ tema difícil: molt complicat. Quan hi ha un m1met1sme 1 un comportament social que es multiplica és molt difícil de modificar. Però el modificarem. Els cotxes les motos i les ràdios i els televisors fan soroll. I el soroll molesta. Barcelona és una ciutat densa i tot això encara es nota més. Però Barcelona és una ciutat cartesiana, de lectura possible -no tant com Manhattan, p_erò quasi-:, que té una ciutadania disposada a aprendre I no exclusivament a trencar la baralla. Jo be organitzat els temes de ~ualitat de v_ida que ens preocupen en tres apartats: trànsit, seguretat 1 habitatge. En el primer, el trànsit la contaminació, el soroll, el transport públic hi van les sirenes hi van els tubs d'e~ca­ pament hi van les motos fora de n_orm.e:s ~te. En fi 11!. ha una multitud de temes de contammac10 lligats a laquestió del trànsit. Ja saben que Barcelona no està contamjnada ja per La indústria. No ho pot estar perquè no n'hi ha perquè ba marxat pels preus del sòl, però ho està pels cotxes. En el segon paquet, en el de la seguretat -i la insegure- 128 tat-, hi hauríem d'encabir tot el tema de les drogadiccions, que té altres vessants. No ho vull reduir a un tema de seguretat, però evidentment té també aquest aspecte; tot el tema del model policíac i de la policia judicial, i tot el tema de les penes alternatives que tant va treballar Francesca Masgoret; tots els temes dels consells de prevenció en els districtes que estan funcionant; tot el tema de l'adaptació de la justícia. Tot just està començant l'adaptació de la justícia, però no s'està adaptant al que nosaltres necessitem. No és que el que s'estigui fent estigui malament. No. És que està molt lluny encara, li falta molt per arribar allà on nosaltres volem. Perquè ho entenguin: la justícia per arreglar-se s'està centralitzant, s'estan suprimint els antics jutjats de districte i creant nous jutjats d'instrucció de primera instància. «Santa y buena», si resulta que l'especialització que se'n deriva -un nombre important de nous jutjats per jutjar les penes de més de sis anys-, si tot això provoca una agilització dels dos tipus de justícia: la petita, que és la que incideix en la vida quotidiana, i la gran. «Santa y buena», magnífic, però és que nosaltres ja estem de tornada, volem la justícia de districte un altre cop, una altra justícia de districte. La que estigui a prop, ja ho he dit abans, la que estigui a prop del problema, la que permeti tenir un jutge que juntament amb el fiscal del districte i coneixent el comissari i l'oficial de districte -que ho saben tot i que saben qui és el culpable, que quan els preguntes et diuen tancant els ulls «això ho ha fet el tal i viu en aquell carrer, en aquella cantonada». Si la justícia pot arribar a estar territorialitzada d'aquesta forma, tot això que hi guanyaríem i els asseguro que la relativa contenció del tema que s'ha produït en la qüestió de la inseguretat, que només és una relativa contenció, que no ens ha de satisfer, milloraria de forma espectacular. I el tema de la Junta Local de Seguretat. En fi, no els canso. 129 �Habitatge. En el punt de l'habitatge, hi afegiríem tots els temes de rehabilitació de centres antics, de zones degradades de zones marginals de defensa del patrimoni i per descomptat el gra~ tema de l'habitatge en si J?a: teix que-mho han sentit comentar moltes vegades 1 h1 torno a insistir- no té solució dintre dels paràmetres legals. No en té. No en té perquè els paràmetres legals que es fan a nivell de l'Estat, a nivell nacional i a nivell de Catalunya, forçosament han de tenir en compte els paràmetres d'aguest nivell. I en aquest nivell els preus són diferents. És a dir, el preu del m 2 de sòl i del m 2 construït a Barcelona és tal, que cap llei nacional no servirà mai per fer habitatge públic protegit en aquesta ciutat. P~r­ què seria foll que a Càceres, suposem, o en una petita ciutat de Catalunya, l'Estat protegís la construcció d'uns habitatges que tinguessin un cost de 200.000 pessetes per m 2, perquè això voldria dir que la del «rei del lloc», la del senyor del poble protegiria l'Estat. I, tanmateix, aquest és el cost -potser una mica exagerat- del m 2 a Barcelona. Per tant, no comptem que les lleis generals hi puguin servir i, a més, no hi ha lloc. Al municipi de Barcelona no n'hi ha. Tota la política d'habitatge que es pot fer a Barcelona és, segurament, fora d~ Barcelona. Evidentment, hi ha instruments per fer-ho 1 ho farem. Però dintre de Barcelona, nosaltres hem d'aconseguir, tanmateix, donar pistes d'esperança, com deia abans, i les donarem. Aquestes pistes d'esperança consisteixen a induir a forçar els operadors privats del mercat a centrar el seu objectiu en la reh(\bilitació en grans operacions amb oferta discriminada. Es a dir amb oferta al preu de mercat i amb una part de l'oferta al cost. Això ho hem fet; en fi, hi ha gent que diu que no es pot fer, però ja està fet. La gran promoció de l'~ntiga,fàb~ca Herrerías Torres al Poblenou tocant a la V1la Ohmp1ca que conté dues mansanes i mitja de l'Eixample, és una promoció de 500 habitatges, cent vint o cent cinquanta dels quals em penso que s'entregaran a preu de cost al 130 Patronat de l'Habitatge per a la seva utilització. , I, seguramen_t, els promotors d'aquesta operació, que es purament pnvada, carregaran el benefici en la resta de l'operació i no en aquests cent cinquanta habitatges. ~erò a nosaltres ens convé i a ells també, perquè a ells els mteressa una barreja de població. No els interessa tampoc, segurament, des del punt de vista de la demanda que volen atreure, que sigui una població totalment homo~ènia i uniforme la que hi vagi. Primer, perquè no n'hi ha tanta, sempre del mateix color, del mateix nivell de renda. Per tant, els interessa. , S'ha dit !Tiol~ que amb la Vila Olímpica no s'aconseguira. Som mmona. Nosaltres, a la companyia que fa la Vila Olímpica, que es diu NISA, Nova Icària, som minoria. Però crec que nosaltres tenim instruments per aconseguir que això es pugui fer també a la Vila Olímpica, i que una part de la Vila Olímpica -potser els pisos més petits, però que, en definitiva, també són els més demanats per aquest sector de població- siguin habitatges oferts al sector de la població jove, amb menys recursos. Ja estem fent els porxos d'En Fontseré amb mecanismes de compensació que obliguen el promotor que els està restaurant a rehabilitar habitatges dintre del nucli antic, a la zona més degradada, tant per tant, un per un, casa per casa. En fi, amb PROCIVESA estem fent coses similars. I amb l'operació d'habitatges de la Vall d'Hebran també. En els propers anys estarem posant al mercat 5.900 habitatges, dels quals un terç, una quarta part o una cmquena part seran a preu de cost. Aquesta és l'única política d'habitatges consistent i sistemàtica que es pot fer dintre del municipi de Barcelona. L'altra solució és el metro. L'altra solució de la política d'habitatge és el metro. És a dir que es pugui arribar més lluny i que, per tant, un habitatge que altrament seria enormement allunyat del lloc de treball, no ho sigui en temps perquè hi ha un sistema de transport que hi porta. 131 �Tornant al trànsit, només els dic, sintèticament, els dic el que el grup de ciutats de Zuric, Milà Rotterdam Barcelona Lió i Frankfurt van decidir: encarir l'ús del centre de la ciutat al cotxe privat. Es a dir el que en els manuals d'economia liberal és perfectament licit que és dir-li al senyor queutilitza un bé? un ~rodu~cte que e,n pagui el cost real. El cost real de 1 us de l espa1 cen~ra~ es alt. ¿Per què és alt? Perquè hi ha molta demanda 1 simplement n'hi ha poc. I per tant el que hem de fer és que el preu d'ús d'aquest bé que és cada vegada més e~cà~ donada la demanda, donat el nombre de cotxes, estigui equilibrat amb aquesta demanda. . . ¿Què en farem dels ing:essos q'l;le ~s pugum de¡;tvar d aquest encariment de l'us del parkmg central? Es al pàrking central és clar el lloc on podem fer l?agar, perquè evidentment no posarem un peatge enmig del passeig de Gràcia· si algú s'ho ha cregut, doncs ja s'ho pot treure del cap:'no posarem pas un torniquet d'aut~pista per entrar al passeig de Gràcia, a1 carrer de València o a cada carrer de l'Eixample. Però sí que en el punt on el cotxe aparqui, aquí li podrem fer pagar..el cost d'aqu~st~ utilització. No tant com en altres paisos fan, pero SI d'una forma progressiva. El que farem serà reinvertir l'excedent generat en les empreses públi~es ? _en les empreses privades o en les empreses concess10nanes per aquest increment del preu de l'ai?~Cai?ent central en la perifèria, en aparcaments de residencia, de manera que n'estimulem la construcció privada. Per fi un dia d'aquests inaugurem, inauguraran, perquè són construccions pri ades -però me n'alegro- dos pàrkings en alçada a Ciutat Vella. Tenint en _comp~e el que costa posar un dit a terra en aquesta cmtat, 1 en concret a Ciutat Vella, els costos que això representa són una de les poques solucions perquè la gent ~i ~anti­ nuï vivint perquè si no hi ha aparcament no h1 vn.~ran . La gent potser no utilitzarà el cotxe perquè no l'estimularem a fer-lo servir però sí que el voldrà per marxar de 132 la ciutat el cap de setmana, suposem. Per tant, hi ha d'haver aparcaments per als residents en el centre i la solució d'aquest aparcament moltes vegades és la de fomentar la construcció d'aparcaments privats. I, concretament en aquests nuclis antics, fins i tot en nuclis antics perifèrics o no tan antics, congestionats és la construcció de pàrkings en alçada. En fi aquesta és una mica la base de tot, i l'existència d'una ~utoritat metropolitana que vagi planificant i construmt una xarxa de metros cada vegada més competitiva amb el transport privat. I, evidentment, serietat en els preus. Nosaltres augmentem el preu de l'autobús perquè pensem que en relació amb altres ciutats no estem cobrint el dèficit en la mateixa proporció, però en matèria de taxi, per exemple, no podem admetre un increment. I ho dic clarament. Ja sé que em guanyaré les antipaties duna gent que s haurien de dirigir a un altre lloc perquè qui aprova els preus en definitiva és la Comissió de Preus, no és_ pas l'Ajuntament. Però ja dic per endavant que si l abaiXament de bandera hagués de pujar, quan ja és la més alta que hi ha a Espanya no estaríem fent una política coherent de transport. Estem donant preferència al transport públic sobre el privat i per tant hem d'encarir el privat però no hem d'encarir el públic· només en la mesura que sigui necessari per mantenir els transports públics sense un dèficit excessiu que ens faci apujar la contribució urbana més enllà del que la ciutat voldria. Però no podem admetre que els preus d'un sistema de transport públic se'ns disparin enormement per sobre del que seria desitjable. Per entendre'ns: no és bo que en una ciutat el preu d una hora d'aparcament al centre sigui tant o més baix que el preu de l'abaixament de bandera del taxi. La gent s ho ha de poder pensar en el moment de sortir de casa si agafa el taxi o baixa amb el cotxe per aparcar. I el primer que pensa és el preu de la primera hora que paga. 133 �No és bo que hi hagi aquesta diferència tan gran. Queden encara molts tem~s _de civilització que la salut pública està enfocant. Llegenun a L v GUARDIA de fa pocs dies, una entrevista a!ll~ el senyor ~pagnolo que és el coordinador de Salut Publica sobre cm tats saludables i el que això significa. Hi ha tota una nova c1:11tura a les ciutats europees respecte del que s'ha de fer 1 es pot fer. Ho diu molt gràficament: <<Avui als nanos se'ls parla de la salut encara que no estiguin malalts.» Aquest és e~ gran canvi i els instru~en!s per c~earuna nova cul~ra 1 un canvi en aquest sentit son les c1utats eur~J~e.es. S~~ _les ciutats europees s'ensenya això la nostra CIVIhtzac10 1 la nostra societat ho hauran après i a 1 edat en què s ha d'aprendre. . . . . I el mateix amb la drogaddlCCions, amb la mseguretat 1 amb els riscos del tabac. Són temes que s'han de poder parlar abans de patir-ne les conseqüències si no la soc~e­ tat és presonera de les conseqüències i dels automatis. mes que generen aquests fenòmens. En matèria d educació ja saben vostès que la cmtat de Barcelona es vol situar una mica aL davant en la línia de la reforma del sistema educatiu· tema aquest sobre el qual val més parlar amb veu baixa i sens~ gaire arro~àn­ cia perqu~ no té solucions fàcils no té ~llore~ senzill:es. No en té. Es un problema segurament d autontat social. Hi ha una crisi de les autoritats tradicionals entre elles el mestre, corn ara els pares o els policies o ~l.s metge~. El mestre també hi és, i està patint aquesta cns1_c~?a d1~ e~ el lloc de treball. Cosa que fa que la seva poslCIO no s1gm gens envejable, corn saben aq.uells.a qui toca cada dia f~r classe a l'escola o en una umvers1tat o en un parvulan. Són poques les coses que es poden fe~ d'una forma contundent en educació. No hi ha solucwns per decret en el terna de l'educació. . Nosaltres farem un congrés de ciutats educadores. HI proposarem a totes les ciutat~ que ex~liquin les seves experiències en aquesta rnatèna, perque estern conven134 çuts que la ciuta~, i aquest é§ el lema del congrés, educa tant corn la mateixa escola. Es a dir que la ciutat és escola. Abans es deia: «La família és l'autèntica escola.» Avui diem, i em penso que amb molta més propietat, «la ciutat és l'escola», perquè la gent ja no viu tant la vida de família nuclear ni, per descomptat, la vida de la família extensa; viu més la vida de la ciutat que s'ha de convertir en la seva família superextensa i és aquesta la que l'ha d'educar. I a l'escola, evidentment, hi ha d'haver una correspondència. Vull dir que en els programes escolars en la mesura que això ens toca, que és poc creiem nosal~ tres que hi ha molts ternes de la vida de 1~ ciutat que no estan presents a l'ensenyament i a la inversa. Tots els ternes que e_s relacionen amb els diners, o amb l'esport o amb la música o, òbviament, amb l'amor i amb els sentiments, etc. En .fi, aquests hi van entrant segurament, almenys per la via de la sexologia. Però n'hi ha molts dels quals els infants senten a parlar corn a importants a casa seva o fora de casa seva i que a l'escola no hi són. Són tabú. En fi, els diners són pecat en aquesta societat, encar~. I en alguns aspectes encara no hem entrat en el calvimsrne. Nosaltres pensem que el sistema educatiu en aquesta ciutat ha de ser capaç de començar a enfocar aquests temes i que la ciutat els donarà d'una forma molt natural. La cultura. Mirin, Barcelona ha engegat quinze o setze grans projectes aquest any. I té una persona a l'Ajunta~ent que es preocupa de coordinar-los, que és el primer tmen! ~'alca~de. D'aquests quinze o setze grans projectes, n hi ha cmc que vull esmentar. Són els més coneguts però són també els més importants, els que estan rné~ madurs; quatre d'ells, l'altre encara està més en discussió. Són: el Museu d'Art Contemporani de Barcelona la vella aspiració de Cirici Pellicer i de Cesareo Rodríg~ez Aguilera, que per fi es fa; el Museu d'Art de Catalunya, del qual ja els he parlat; l'Auditori; el Centre de Cultura 135 �Contemporània de la Casa de Caritat, q~e fem amb 1~ Diputació gràcies a l'empent~ d'~9uesta 1 ~el. seu president· i el Centre Nord de Difusw Tecnolog1ca, en un barri obrer. Aquest és el que està més en discussió· hi hem gastat moltes hores, moltes més de les que os!ès e~ poden pensar, aquí i a Bmssel.les amb el. com1ssan d'Economia Regional, tractant de veure qumes de les subvencions del Fons Regional o Fons Social poden venir per a aquest tipus de projectes. Nosaltres voldríem entrar per la via de 1 Informat de París en un projecte d'altra banda singular, que no s'adiu exactament amb cap d'aquests ~odels, però. que pet;ls~m que ha de ser un centre de difusió culturalt tecnol~g¡ca important als Nou Barris de Barcelona al passeig de Verdum, al costat del Districte. Bé parlem dels altres projectes: la biblioteca del parc de l'Escorxador que s'inaugurarà aviat -toco fusta perquè ha costat el que ha costat. Parlem de l'Hemeroteca: l'Hemeroteca es trasllada. Se'n va de la Casa de 1'Ardiaca, no hi ba més remei, no hi ha lloc i se'n va al convent dels Àngels a gaudir d'un escenari magnífic i d un edifici no nou però sí renovat. Els arxius es posen en línia. Hi tenim un nou director un gran professional, el Sr. Alberch. L Arxiu de la Corona d'Aragó -el seu magatzem vull dir- està pendent de la famosa decisió urbanística de si cap o no cap en el parc de 1Estació del Nord. En fi, nosaltres diem que sí. La Direcció General d'Urbanism.e diu que no i tal com estan en aquests moments les at~I­ bucions urbanístiques resulta que això ho pot paralitzar. I està paralitzat. Pedralbes. Pedralbes va endavant i s'hi està refent el dormitori de les monges· una sala abandonada, ~oml?ar­ timentada amb envans que ara ha quedat neta 1 pobda magnífica. És una sala immensa, amb un enteixinat de fusta del segle XVI o xvu, qu~ e~ va .disc~tir. molt si s'havia de mantenir o no perque h1 havia qm deia: <<No 136 no, són més importants les voltes gòtiques», igual ara que com va passar amb el Tinell, que també tenia un enteixinat i el van treure i hi va aparèixer la rotunditat de la volta gòtica. En el cas de Pedralbes, és un arc apuntat, gòtic també, i no es veia perquè hi ba aquest enteixinat que tant i tant es va discutir. Però em penso que, quan es va llegir un article de Cirici Pellicer, de l'any 1958, que parlava molt bé d'aquest enteixinat, tothom es va anqr decidint -i jo mateix el primer- per aquesta solució. Es una gran sala oblidada, no hi anava ningú, les rates potser, no s'hi feia res. Hi posarem quadres, quadres magnífics, i la gent descobrirà Pedralbes, m'atreveixo a dir. Perquè la gent, tothom en parla, de Pedralbes, però ningú no hi va. Ara tot just hi comencen a anar a les escoles, però és un dels indrets més importants de Barcelona i és desconegut. El Liceu, la seva reforma. En fi, coneixen el que és aquest projecte i les seves dificultats, però també la seva ambició. El Lliure, el Festival de Tardor, el Mercat de les Flors, que s'està consagrant totalment com un centre de teatre urbà a Montjuïc, tal com hi haurà un Teatre Nacional a la zona de les Glòries, al costat del pont de Marina. Aquesta és la dualitat interessant que s'està creant, de dos pols de cultura: a llevant i a ponent, si voleu, de la ciutat. L'un a Montjuïc, el Mercat de les Flors i tot el seu entorn -el Lliure en el seu dia-; i un altre amb l'Auditori i el Teatre Nacional a la zona de les Glòries. Demà s'inaugura al Mercat de les Flors la temporada d'aquest any. Vostès hi estan convidats: hi ha l' Ars Futura, que és aquest tipus de coses que jo no sé definir, arts àudio-visuals que es presenten al Mercat. Tornarem al Festival de Tardor, que jo defenso encara que només sigui pel Hamlet que hi vam poder veure i pel Makinavaja i per l'opereta, per Sarajina i pel Félix de Azúa del Romea, i per tantes altres coses. Encara que és evident que una ciutat que es pot permetre això ha 137 �d'equivocar-se i ha de gastar molt. En fi no s encerten totes a la vida. Una ciutat és un laboratori i si vol tenir una riquesa de programació és evident que n hi haurà per a tots els gustos. Ens podem haver equivocat segurament, en la programació, pero jo defenso que la ciutat ha de provar i ha d'arriscar-se en la programació. D'altra banda, Lluís Annet -espero que tothom hi estarà d acord- imposarà la pau que convé i els bons aliments que són de rigor en aquest cas. A la tardor tindrem la gran exposició del Modernisme, organitzada per l'Olimpíada Cultural. Constatem que a Barcelona hi ha una certa florida en el teatre. Sabíem que hi havia teatre però era teatre d exportació. Triomfaven sempre a Madrid i encara hi triomfen i a París· comença a haver-hi un mercat comença a haver-hi no només una oferta sinó una demanda i això és enorp.1ement important, com a país quasi és més important. Es a dir que jo als meus nois els pugui dir que vagin a un indret on ens veurem com a país, reflectits en un escenari on aprendran el seu llenguatge, el nostre llenguatge i el dels altres països amb el teatre clàssic o internacional, és enormement important i això no ha passat. I en canvi aquest any podem dir que hi ha una certa consolidació de les sales: del Victòria del Lliure del Teatreneu, del Villarroel de la Sala Beckett" n'hi ha de noves i n'hi ha de velles que es van consolidant; fins i tot en el camp menys important, però enormement significatiu pel que té de rehabilitació urbanística els teatres del Paral-lel de varietats: 1Apolo, el Molino l'Arnau. Hi ba una certa consolidació, hi ha més expectatives en aquest sentit. Però n'hi ha també amb la dansa i això és molt important. Cesc Gelabert, Lanòmina Imperial Mudances Carles Santos amb les seves produccions testimonien que aquesta és una ciutat on la dansa és vi a, té força i en tindrà cada dia més. Hi ha una cosa que de vegades inquieta i és el fet que 138 e~ ~ostre teat~e moltes vegades és un teatre sense mots. I aixo no ';Ol ~Ir 9ue J.?-0. tingui un llenguatge, però o no té mots o ~e mes d un IdiOma. La Cubana, el Dancing, Els Comediants, La Fura o Els Joglars o El Tricicle o Dagoll~agom: vostès v~~ran que no és recitat precisament, que hi ha mol.t de musica i molt de mímica. Jo crec que això h_a de temr a veure ~~al~~na fo~ma amb la nostra diglòsSia, amb el nostre bilmgmsme, I no sé fins a quin punt és bo o dolent. És cert que durant aquest any i en anys anteriors també, però ~q,uest any en particular, no només per mitjà de Flotats smo del «Vador» o de Marsillach -en castellà en aquest cas, el Zalamea- hi comença a haver un teatre parlat que també té èxit. En fi,. aqu~ hem d'estar amatents perquè estic segur que la histona de la nostra cultura tindrà a veure amb l'evolució d'aquest capítol de la cultura barcelonina i de la cultura catalana. Els hauria de parlar de molts més temes: d'economia d~ l.e~. cai~es i de les seves fusions, i de la Companyi~ d Aig~es I ~e. la Catalan~ de Gas, que també ho han anunciat. L Ajuntament, Ja ho saben vostès i l'Entitat de les ~igües .h? han d'aprovar, això, perquè és una concess10 mumc1pal. Les caixes: n?~altres sempre hem dit des de l'Ajuntament que la fus10 ens semblava una intenció positiva en un marc legal deplorable. Un marc legal deplorable que ~a 9ue en l'assemblea de La Caixa, de la supercaixa, 1 AJunta~ent de ~arcelona tingui menys representants q~e el Circulo Agncola Catalan de San Isidro -és així és mxí, no sé si se n'adonen- i altres entitats moltes d'eÍles benemèrites i segurament fundadores. P~rò si anem a mirar bé, la caixa dels marquesos es va fu~dar en un e~ifici de l'Ajuntament i amb diners de la Diputació, per dir-ho clarament. De manera que és una mica dur haver d'empass~r:se que el ~esultat d~ tantes lleis i tants reglaments a ultima hora es una llei tan desequilibrada. Di- 139 �ran: «Üh és que els ajuntaments volen polititzar... » No no: els ajuntaments no volen polititzar, els ajuntaments volen representar la població i a Alemanya funcionen perfectament. Els ajuntaments alemanys i els /ander alemanys que tenen caixes tenen caixes en les quals són majoria, corn diu la llei espanyola o quasi majoria i no passa res. Hi ha segurament la majoria i la minoria hi ha cristians demòcrates i socialistes o socialdemòcrates i no passa res absolutament res. Les :péi.rkasse alemanyes ja les voldriem agafar per la cua tots plegats perquè són enormement importants i funcionen molt bé. És fals que els ajuntaments polititzin les caixes. o és cert. Alguns han volgut mirar de perpetuar un tipus de politització en minúscula, anònima sense partits tradicional-democràcia futbolística en alguns aspectes perquè hi ha sorteig en algun dels elements- i utilitz~r aquest sistema de les comarques per tractar de desvtrtuar el que és la realitat del vot dels ciutadans a Catalunya. Aquesta és la veritat no ens enganyem. Ara nosaltres tot i amb això, hem dit que la fusió ens semblava bé: la intenció i la línia, perquè pensem que ja està bé que està molt bé que es pugui dir doncs que es pugui deixar de dir que Catalunya no té vocació o capacitat fmancera. Sí que en té i la prova n'és La Caixa les caixes en general. No vull esmentar ara el tema de la Companyia d Aigües i de la Catalana de Gas sobre el qual hauria de parlar amb molt més de compte del que he fet en parlar de les caixes, per la responsabilitat que hi tenim i pels projectes comuns que ens lliguen amb aquestes companyies que són prou coneguts i molt importants· entre ells la participació probable de 1 empresa de serveis de l'Ajuntament en tecnologies urbanes amb la Companyia d Aigües de Barcelona en aquesta empresa que desenvolupa un model de previsió del comportament de les clavegueres de Barcelona en cas de pluges de magnitud va140 riable en escenaris diversos, tecnologia que es va començar a desenvolupar a petició de la Comissió d'Emergències de Barcelona. En fi, hi ha moltes coses que ens lliguen amb aquestes companyies i, per descomptat, una preocupació molt gran, que és que no hi ha aigua. No hi ha aigua per primera vegada a Barcelona en molts anys. Els haig de dir amb una mica de vergonya -aquesta és la veritat- que potser no hi haurà prou aigua. Aquest tema nosaltres el seguirem amb un rigor extraordinari, perquè hem estat els primers a demanar que se'n limiti el consum, que se'n redueixi el consum. Però, quant a les causes d'haver hagut de demanar això i d'haver d'empassar el tast de l'aigua que estem empassant, sobre això nosaltres anirem al màx~m d~ lluny que calgui per analitzar-ho. No dic que no hi hagi culpes de tothom, segurament n'hi ha, però en tot cas s'hauran d'escatir. I, parlant d'economia, els hauria de parlar del Parc Tecnològic del Vallès, però no tinc temps. En fi, anirà millor, per les declaracions que ha fet el nou conseller d'Indústria, no perquè canviï la línia de l'anterior, que és la mateixa, sinó perquè ja s'ha superat una fase crítica que ningú no vol reconèixer que hi era, però que hi era. El Parc Tecnològic ha perdut diners. El Consorci de la Zona Franca, que és el soci a mitges amb la Generalitat avui per avui, hi ha perdut seixanta milions aquest any. Ha perdut seixanta milions en una operació immobiliària industrial al Vallès, ¡que ja és difícil! Doncs, s'ha perdut per una gestió equivocada que no vam saber orientar. En fi, hi ha gent, hi ha sectors que pretenen que no s'hi ha comès cap error. Se n'hi han comès. El que passa és que poden tirar endavant. El parc en si mateix no està esguerrat del tot, ni molt menys. En fi, no hi ha les empreses de tecnologia avançada que tots hi voldríem. Es van vendre, en síntesi, els terrenys en el moment en què realment costava que hi hagués encara inversió i es van 141 �continuar venent amb aquest esperit a 10.000 pessetes el metre quadrat, quan el terreny ja escassejava. Naturalment que això ha estat un dels costos de la nostra noentesa política o institucional; que es pot resoldre i que no ha d'impedir que hi hagi una expansió del parc en la línia manifestada pel conseller d'Indústria que jo comparteixo, naturalment. Hi haurà un acord. I els podria parlar d'Iniciatives. Hi ha molts mitjans de comunicació que sobre això han fet molta guerra en el sentit de guanyadors i de perdedors. Mirin, no hi ha encara guanyadors ni perdedors en el tema d'Iniciatives. Hi perdríem tots, si anés per terra, tots. Per explicar Iniciatives citaré el director general de la Caisse de Dépóts et Consignations -que saben vostès que és molt més gran que la supercaixa nostra, és la supercaixa francesa-, i aquest senyor deia textualment: «Iniciatives és la materialització més perfecta de la nostra filosofia de col.laboració sector públic/sector privat.» En fi, el que digui aquest senyor no és tan important com el que digui un jutge d'aquí, perquè en definitiva el tema està en els jutges d'aquí, però sàpiguen que nosaltres estem -com en tants altres temes- a la frontera de la legalitat. No ho neguem, això, perquè la ciutat de Barcelona desborda aquesta legalitat i s'han de plantejar coses en benefici de la ciutat que moltes vegades no és que siguin il.legals, sinó que són alegals. No estan previstes. La Constitució diu que la concurrència d'iniciatives públiques i privades és permesa, és possible. Ha canviat -i ho diu la sentència- el règim que abans era de subsidiarietat: només es podien fer empreses públiques quan l'empresa privada fracassava. I ara no. Hi ha un règim de concurrència de totes dues iniciatives, un règim d'economia mixta. El Foment del Treball Nacional va fer el que havia de fer en el seu moment, des del seu punt de vista, que és recórrer, si més no per una prevenció. Però la veritat és que en aquest moment, amb el Foment del Treball Na- cional, estem amb un esperit de posar en comú esforços d'investigació teòrica, per veure on és la frontera de la competència i de la iniciativa pública i privada, i arribarem, segurament, a algun acord. No sé si amb això retiraran o no retiraran recursos i demandes. Però en tot cas sí que els dic que Barcelona té l'obligació d'explorar aquesta frontera, i no la deixarem d'explorar, i les vint-i-tantes empreses que ha creat Iniciatives són vives i tenen bona salut, perquè l'únic que va anul.lar la sentència del Tribunal Suprem va ser, no tots els actes fets, perquè no va ser una anul.lació de ple dret, sinó només l'acte de constitució per part de l'Ajuntament de l'empresa Iniciatives; no totes les actuacions posteriors. No vol dir això que no tingui efectes sobre la vida d'aquestes empreses, sobretot si es crea un clima de «recorrebilitat» i de filibusterisme -jo diria mercantil, político-mercantil en aquest cas. Espero que no serà així i que les coses aniran a fi de bé. Per anar acabant -i per anar saltant, perquè si no no acabarem mai- sí que els haig de dir que després de deu anys de treball a l'Ajuntament, jo personalment i l'equip que treballa amb mi tenim una il.lusió molt gran per coronar la gestió que estem fent; i ens semblaria -ja sé que això no és ni electoral ni polític, i pot ser criticat des de molts punts de vista-, però a nosaltres ens semblaria segurament injust des d'un punt de vista humà que això no pogués ser així. Han estat deu anys de treball molt gran i nosaltres volem continuar, volem continuar per coronar aquesta feina de la qual hem vist la part més dura segurament. Moltes satisfaccions també, però la part més dura. Ara bé, ha de ser que ens ho demanin. Ha de ser que ens ho demani, evidentment, el partit en el qual estem enquadrats des del punt de vista ideològic, i que trobem un ambient favorable a la nostra ciutat; i per part de l'Estat, com fins ara, en general, ha estat: no en tots els terrenys, però sí en general. I que les reticències de la Generalitat, que jo entenc -no es creguin que no sóc capaç d'explicar- 142 143 �les per molts motius que ara no fan al cas- dic que aquestes reticències davant de la nostra acció no siguin totalment paralitzadores com no ho han estat tampoc fins ara. Però s'ha de veure aquesta prioritat a la ciutat, s'ha de notar sense falses polèmiques que són ja ara -jo crec- cortines de fum per no enfrontar-se amb aquest tipus de problemes. Nosaltres estern amb més il.lusió que mai. Tocant amb els dits el que hem estat preparant durant una dècada amb una Barcelona orgullosa amb la moral alta, no per un moment -creiem- sinó per un llarg període històric. Ningú no pot sentir-se menys mogut que jo -crec- i fins i tot a vegades catapultat per aquesta ciutat en marxa on cada nou obstacle o entrebanc és per a nosaltres un esperó a la capacitat de resposta i una ocasió per explicar-nos i per explicar-se. Són moltes massa les coses fetes les que s'estan fent i les que estan per fer. Nosaltres, ho he dit diverses vegades i ho repeteixo aquí som fills i néts de dues generacions diferents: la primera la més potent i la segona, la més sàvia. La primera va multiplicar Barcelona per deu va néixer al cor de la Barcelona vella i es va enterrar al Cementiri Nou, o fins i tot a Sant Gervasi i a les Corts. L'altra la dels nostres pares va patir les tres guerres· la dels avis cap perquè van viure els cent anys de pau que van des de la guerra napoleònica fms a la Primera Guerra Mundial. Cent anys de pau que van fer pensar a tothom que ja estaven a tocar també, de la felicitat universal pràcticament. En can i la generació dels nostres pares va patir les tres guerres i ens va salvar els mots com va poder, i va acumular tota la saviesa de la reflexió, de la tenacitat i del dolor vist fit a fit. Nosaltres som fills de les dues generacions. I en tenim consciència, corn d'haver de combinar una mica la potència amb la saviesa. Volem fer-ho i som conscients, també, que a última hora aquest contenidor, aquesta fà- brica, aquest artefacte que nosaltres estem dirigint en la seva construcció, la ciutat, seran els nostres fills, és a dir, la quarta generació, qui triarà la forma d'utilitzar-la. Nosaltres els volem deixar una Barcelona vella refentse i un Paral.lel igual i un Poblenou, també. La planta de Barcelona resguardada, conservada com a paradigma d'urbanisme i de ciutat. L'exposició del Modernisme d'aquest any ho permetrà més que mai. Collserola posseït amb respecte com a gran parc central metropolità. El mar recuperat, del Moll de la Fusta i més enllà cap al passe~g Nacio_nal, amb el port vell, el port olímpic, el passeig Marítim fins a la Mar Bella i més enllà fins al Besòs, i a l'altre cantó, també, fins a Castelldefels. Montjuïc com a coronació i com a mirador privilegiat, però formant part de la ciutat. Formant-ne part, no ja com un lloc en què s'ha d'anar quasi d'excursió. Ciutat cultural i esportiva-universitària, perquè ho és, perquè hi ha la facultat, de l'esport, l'INEF que s'està acabant, que s'inaugurara, suposo, a la propera tardor. I ens queda un gran tema que volem encetar: els rius, que són una claveguera des de la Revolució Industrial de la generació dels nostres avis i una mica abans. Són una claveguera i els volem com a grans centres o línies d'esbarjo massiu. No he volgut tancar aquesta exposició i la meva comunicació d'avui amb aquesta mena de balanç una mica personal, com a equip d'una dècada de govern de Barcelona i d'obertura d'una altra -jo crec- més engrescadora. La realitat prou que se n'ocupa, de recordar-nos dia a dia els costos de la nostra acció, la part negativa de la nostra marxa endavant com a ciutat. Ja prou que vostès, els mitjans de comunicació, s'ocupen de magnificar cada esdeveniment, cada aparent «mur insalvable», «contradicció» o «baralla», acompanyats de vegades, de la lletra menuda de les bones notícies que dia a dia van constituint el fil seguit de la nostra història com a ciutat. Perquè, no ho dubtin, el futur ens 144 145 �llegirà amb enveja per haver v_iscut aquests a!l~s d'engrescament perdurable com a cmtat, com a pals 1 com a civilització. Jo vull fer aqui un homenatge, un petit homenatge a aquests cronistes de Barcelona de_ la pàgina deu, de la pàgina vint o de la pàgina trenta 1 de la Lletra menuda que van resseguint amb més il-lusió que neguit -tenen aquest mèrit- l autèntic descabdellament de_la nost_ra col-lectivitat en cada un dels seus racons llegmt les piStes, a vegade~ ocultes, de la nostra veritabl~ història més enllà del trànsit i del soroll i de la remor Immensa de la ciutat. Barcelona és una ciutat europea i nosaltres i estic parlant per un equip que la governa avui la volem una ci~­ tat europea del socialisme, del progressisn:te com a sentiment no com a patrimoni, com Berlín Milà Rotterdam Frankfurt, Torí, Amsterdam, Lis~oa, Porto, Estocolm, Birmingham; com moltes de les cmtats que ens trobem en el grup d'Eurociutats. Voldríem ser la Viena dels anys noranta. A vegades ho he dit i potser la gent no ho ha entès. Viena va se~ als anys vint un far per a Europa en moltes coses: en habit~t­ ge públic, per exemple. Si volen ~ntend_re b~ la '!lla Olímpica -direm de passada-, vagm a VIena 1 vagm a veure el Karl Marx Hof -es diu així-, que és una construcció que va significar el primer habitatge públi~ de dignitat i de qualitat, i que s'assembla ba~tant ~ la ~dea -a la pràctica serà molt diferent- de la VIla OlrmpJca. Nosaltres voldríem ser, perquè sabem que podem s~r­ ho una mica el far d'aquest europeisme urbà, progressista i socialista, i ho diem perquè ho sentim així. Per nosaltres significa un urbanisme humà; una obertura permanent a l'exterior; un europeisme amb aliats; un treball continu a la frontera entre públic i privat; una negativa a l'acceptació d'allò que sembla ineluc!a~le;, un~ recerca del pacte social, com en el Pla Estrateg1c s es~a. aco,nseguint. Tractar de ser ciutat avançada en la hma duna 146 esperança d'igualtat que està en el centre de l'esperit de la Revolució Francesa, de què aquest any hem festejat el bicentenari. Però Barcelona, i que no s enganyi ningú, vol ser també la ciutat-capital del catalanisme. Significa deixar ben clar que Barcelona no tindria 1atractiu que té fins i tot per als forasters - contra el que a vegades es pensa- si no fos la capital d una cultura d'un país d'una reivindicació política de llibertat i de personalitat nacional que dóna un fil conductor un dels més apassionants -no sé si atrevir-me a dir el més apassionant, dic un dels més apassionants-, a la història dels nostres ciutadans, artistes, edificis i personatges públics. Si un, a més de visitar l'exposició de Domènech i Montaner, de Puig i Cadafalch, pot saber el paper polític que van representar aquests senyors en el renaixement polític de Catalunya, es llegeix tot ,això i aquesta arquitectura amb molt més d'interès. Es molt més emocionant per a la persona que ens visita i, evidentment, per als nostres mateixos ciutadans saber que, a més de construir la ciutat, a més de monuments, a més d'escoles, a més de camins i de parcs, les persones que els han anat fent han tingut una reivindicació de llibertat dia a dia avançada, lluitant contra tots els elements. Barcelona, per tant, sense aquest element, sense comprendre-la com a capital del catalanisme, no se l'entendria i nosaltres volem que això quedi clar a l'inici de la dècada. Barcelona, ciutat del federalisme -diem nosaltres-, com a síntesi d'aquestes dues coses. . Barcelona, avui, necessita un pacte entre dos sentiments que moltes persones compartim encara que a vegades figurem adscrits uns i altres com a paper social en la defensa d'un dels dos sentiments. Però molts compartim un progressisme o socialisme i el catalanisme. I Barcelona necessita un pacte entre aquests dos sentiments per dues raons: una, per oferir a Espanya un horitzó polític vàlid d'aquí a deu anys. I pensin -no vull ser pedant147 �que Barcelona ha tingut un paper sempre en els tombants de la política espanyola. Això Carles Sentís, que en sap molt més que jo, ens ho podria explicar amb extensió. En fi, l'any 1871; el 1868 a la Gloóosa; el 1835, la primera vaga d'Europa, perquè el toro va sortir del tori! de la Barceloneta, on hi havia la plaça de toros. I aniríem seguint amb el dictador, que va ser Capità General de Catalunya, i amb la revolta contra això i en tants altres moments. Barcelona ha representat aquest paper important sempre, de vegades passivament, de vegades com a víctima, pero l'ha tingut en la història d'Espanya i, evidentment, en la de Catalunya, que és la història de la nostra ciutat. Doncs bé, jo crec que avui Espanya demana un horitzó polític vàlid d'aquí a deu anys, que no està del tot formulat i que ha de sortir de Barcelona. Tinc la intuïció i la impressió que ha de sortir d'aquí. Aquest és un objectiu suficient per a aquest pacte i aquesta aliança que els he dit. I l'altra és oferir als barcelonins i als catalans una ordenació del territori acordada, pactada. Aquesta ordenació no ha d'incloure una resurrecció de velles institucions. Crec més aviat -personalment- en la transsubstanciació que no pas en la repetició del mateix. L'única condició que jo poso, que crec que tenim dret a posar, és que allò nou sigui millor que allò vell. Que la Carta que aprovarem sigui millor que la llei de Ballbé, que la llei de 1960, que la llei especial de Barcelona actual. Que la nova configuració metropolitana sigui millor que la Corporació Metropolitana, evidentment -no com ara, que és pitjor. Crec que tots hi estarem d'acord. Bé, els cinc principis del federalisme donen sortida a moltes de les nostres preocupacions com a ciutat i com a país, i són, que jo recordi, aprovats en un congrés socialista: a) autogovern territorial, és a dir, autonomia en l'or- denació territorial de cada comunitat autònoma, que es pot ordenar territorialment com vulgui, amb respecte per l'autonomia local; per això, autogovern territorial; b) participació autonòmica en les grans decisions de l'Estat, cosa que no s'està produint, és a dir que les autonomies puguin participar en les grans decisions de l'Estat; e) reforma del Senat, que sí que s'està començant a produir; d) 50/25/25 o una fórmula més adient, si se'ns demostra, de repartiment de la depesa pública neta, fetes les transferències, i la corresponsabilització fiscal: que tothom cobri impostos i que tothom els gasti; no poden haver-hi nivells de govern que només rebin impostos, perquè això genera un tipus de moral pública no satisfactòria; e) i, per últim -i no menys important-, adaptació de l'administració perifèrica de l'Estat a l'ordenació territorial autonòmica, és a dir, adaptació de les províncies a les regions -perquè se m'entengui clarament, a les regions o vegueries o departaments que nosaltres ens haguem donat, que nosaltres com a país haguem cregut que són la millor demarcació per desconcentrar el govern nacional de Catalunya. I, per tant, oferir-lo com a model, també, per a la descentralització del govern de l'Estat, amb l'enorme càrrega de legitimitat moral que representaria el fet d'haver-la aprovat prèviament com la nostra pròpia desconcentració. Ja saben que una d'aquestes regions per nosaltres ha de ser la regió metropolitana, que no esgota totalment el problema metropolità, però que és un element indispensable sense el qual el tema metropolità no es pot resoldre. I la Carta Municipal ha de donar sortida a quatre tipus de temes, i acabo. El Govern metropolità, evidentment. Però no obsessivament; no és l'únic tema. La descentralització del municipi i les relacions entre 148 149 �aquests dos temes, tal com hem exposat clarament, públicament i com tornarem a fer sempre que calgui. Les formes característiques del govern de la ciutat i del lliurament i finançament dels seus serveis. I la participació de la ciutat i de la comunitat autònoma, i de l'Estat, potser, no forçosament, però és una possibilitat d'utilitzar la Carta Municipal per a això, en les grans institucions de Barcelona: port, aeroport, Consorci de la Zona Franca, Fira, museus, palaus, universitats, autoritat única de transport. Dic que la Carta és una oportunitat, no que no es puguin aprovar o modificar aquestes institucions d'una a!tra forma. I fixin-se que he dit museus i palaus, també. Es a dir que no estic només demanant, i crec que Barcelona avui no només ha de demanar, sinó que també ha d'oferir. S'equivocaria qui cregués que el capítol tercer -formes de lliurament i finançament dels serveis- és el menys important. Es, al contrari, el més important. No solament per l'aspecte econòmic. Els privilegis de Barcelona del1280, el Recognoverunt proceres i les Ordinacions de Santacília -el primer referit al dret civil i el segon, sobretot, a temes de propietat i a servituds-, van ser compilats cap al 1480, val a dir, convertits en constitucions de Catalunya. Això significa que quan Felip v va derogar les constitucions de Catalunya el 1714, estava derogant els privilegis de la ciutat de Barcelona. I, això, els historiadors ens ho diran, jo tinc la sospita que va ser un dels elements determinants del conflicte -si no el més important-, concretament el dret que tenia o no tenia Felip v de poder intervenir en la nominació del que en diríem l'alcalde de Barcelona, el conseller primer del Consell de Cent. Aquest va ser un punt enormement decisiu en la confrontació, que altrament potser s'hauria evitat. No estic fent fonamentalisme, estic explicant un detall per posar en relleu la importància que tenien els privilegis i les lleis del Consell de Cent i de Barcelona. Hauríem de tornar a aquest esperit, que és la gran tradició del dret local català -el component més important del seu dret públic, característicament proper del dret privat. La presència de jutges en consells -com en el de seguretat de Barcelona- amb l'administració executiva; la necessària diferenciació de la reforma de la justícia en una ciutat com la nostra; el caràcter judicial de la policia local i la seva coordinació amb les altres policies municipals de l'àrea; la necessitat de normes d'habitatge i arrendament que permetin rehabilitar en ciutats cares com la nostra; el mateix en la regulació del trànsit i l'aparcament; la regulació del subsòl urbà -innecessària en altres municipis, vital en el nostre, com a Tòquio o a París; la uniformitat fiscal en l'àrea i la disponibilitat de figures fiscals específiques per afrontar les despeses de gran ciutat i de capitalitat i suplència; la delegació de serveis prevista per la Constitució; la més clara i més tòpica ordenació dels serveis socials en la gran ciutat; la canonització de la prevenció com a servei bàsic; la configuració de la Junta Local de Seguretat amb una més clara i més agosarada definició de les funcions de cada cos de seguretat -estatal, autonòmic i local-; l'adaptació de les lleis generals d'espectacles als grans contenidors lúdics de la ciutat gran -cap de les grans instal.lacions que estem fent no passa per la cabota de les lleis d'espectadors que hi ha, i les petites a vegades tampoc: en les grans és impossible, perquè no està previst, perquè la llei no està feta per a un estadi de 60.000 espectadors. Cap dels estadis que hi ha no passa la prova de la llei que existeix ara. Ni de bon tros, la configuració d'òrgans culturals específics en el camp de la música, l'art i l'educació -tema aquest que es pot discutir que sigui la llei especial de Barcelona el lloc per fer aquesta determinació o no, però que és una possibilitat-; la participació de l'Ajuntament de Barcelona amb la iniciativa privada en la producció de béns i serveis privats, d'interès general, ¿per què no, si 150 151 �aquesta és la frontera legal que estem trobant? En definitiva, protegir tot allò que ja estem fent, a la frontera del marc legal existent, que es revela pobre i insuficient -més que dolent, insuficient- per contenir la vitalitat i la complexitat esclatants d'una ciutat com la nostra. I permetre tot allò que no hem gosat fer i que impossibilita la millora dels serveis i de la vida urbana en general per manca de previsions legals -o, a vegades, per excés de previsions legals. Ja ens conformaríem a Barcelona amb una mena de pressupost zero aplicat a les lleis que permetés conservar les bones pràctiques i costums com a llei. Ja ens hi conformaríem. Hi sortiríem guanyant, segurament. Però no és creible. No vull acabar sense alguns anuncis: els anys 1990 i 1991 seran l'època en què aniran caient al cistell els fruits madurs d'una acció tenaç. El Palau d'Esports, el Palau de Sant Jordi, que voldríem per sant Jordi. Ja veurem si estarà per sant Jordi. La Torre de Comunicacions, que si no estic equivocat deu tenir llicència de construcció des d'avui. El tram nou del Cinturó del Litoral, al carrer de Prim, i altres, fins a molts milers de milions que s'aproven demà al Consell d'Administració de l'IMPU. L'Auditori, que també està dintre d'aquest capítql. Al febrer, l'acabament dels projectes executius. Es a dir, de la confecció del projecte i, per tant, de l'inici de l'obra per la part de les expropiacions. La Generalitat ha d'acabar el projecte de la pota sud i Rosa Fornas començarà a expropiar. I l'Estat ha d'acabar -en fi, hi ha el compromís firmat del Sr. Dombriz- la projecció de la pota nord i, per tant, començar ara a expropiar la pota nord. També al febrer, Matra, Sofretu i Dragados ens han d'entregar l'estudi, el projecte definitiu del metro de Montjuïc. I nosaltres hem de decidir, si hi ha diners, si l'Estat els hi posa i si estem contents que el cost i el trajecte siguin el que han de ser, i si no hem de buscar unes altres solucions que poden ser el funicular més la RENFE. Poden ser. En tot cas, nosaltres no renunciarem al metro sense proves: s'ha de refutar el metro perquè nosaltres puguem dir que no el volem, i no està refutat, perquè, en definitiva, el que nosaltres busquem és, no només el bon servei de Montjuïc l'any 1992, sinó l'any 1993. Ja els ho he dit. Volem que Montjuïc sigui ciutat, sigui un barri de la ciutat, que sigui un barri universitari, d'esport i de cultura, i que la gent hi vagi cada dia amb el metro i no que hagi d'agafar el tren o el funicular, com si anés a Montserrat amb el cremallera. El dia 19 -si no pot ser, per culpa d'alguna qüestió d'ordre del dia, el dia 26-l'adjudicació del Palau Nacional. Espero que ho farem. No hi anirà el tema de les Arenes, encara. Em penso que no s'ha acabat -potser el dia 26 sí- la informació pública. Ja els he dit el què abans, si m'han volgut entendre en aquesta matèria. Hi ha molta gent que té molt entusiasme en l'enderroc i jo no en tinc i l'Ajuntament no en té. Hi ha gent que té un cert entusiasme enderrocador en aquest cas, perquè pensa que l'edifici no val, no serveix, que a més arquitectònicament no és gaire vàlid. No hem aconseguit un certificat de la Generalitat que ens digui que l'edifici s'ha de protegir. Ens consta que hi ha un sector del comerç, fins i tot del govern de Catalunya, que té molt al cap que això s'ha de substituir per un altre edifici. L'Ajuntament hi estarà d'acord, si es demostra que s'ha de fer. I, si s'ha de fer, en funció de quatre condicions que vam posar al Consell General de la Fira: - primer, certificat de la Direcció General del Patrimoni de la Generalitat que no hi ha interès a conservar-lo, - segon, certificat del Ministeri de Cultura que no hi ha cap expedient en tràmit d'interès estatal; -tercer, estudi de l'ITEC, que finalment serà, segurament, un estudi dels degans dels col-legis de la Universitat Politècnica, demostrant -i aquest és el punt més important- amb costos i beneficis que és millor enderrocar 152 153 �i tornar a construir que no pas mantenir demostrant que hi ha una impossibilitat econòmica, tècnica i física i que realment allò cau -com deia Pujols: «Quan cau, cau.» Si em demostren que això és així, no hi haurà sentimentalisme que valgui i haurem d'anar per aquí. Però a priori no hi ha cap parti prisa favor. Nosaltres a l' Ajuntament només en arn aprovar el can i d'ús inicialment. Ara es troba en informació pública j vam condicionar l'aprovació provision~l a tenir tots aquests documents que encara no tenim. Es possible que els tinguem. Jo veig la gent del comerç i de la Fira i la nostra gent de la Fira -ho haig de dir tot- molt convençuts que aquest edifici no serveix ni retocat però s'ha de demostrar. S'ha de dir a la ciutat clarament que hem fet l esforç de buscar alternatives a l'enderroc, a I enderroc sense pensaments i que realment aquesta és la solució i que no n'hi ha cap altra si és que és així. Alguns anuncis més: el metro a partir de l' 1 de febrer s'acabarà a la una de la nit els divendres i els dissabtes, i els diumenges a les dotze. Mercè Sala està mirant de crear una nova línia potser per concessió de sortida d'espectacles a part perquè el metro fa el servei que fa fms a la una i els nocturns fan el serei que fan que és donar la volta a Barcelona però no donen tot el servei que ru ha a 1hora de la sortida dels cinemes dels teatres. Per tant s'hauria d'allargar tot això fins més tard. Doncs Mercè Sala està estudiant de crear una concessió per a aquest tipus de serveis. Demà han de començar Les obres de la famosa «illa d'on> de la Diagonal de Sant Joan de Déu. Ho dic perquè avui és l'última nit deJ BikinL Que tornarà a obrir quan estigui tot acabat. I per tant rn atreveixo a convidar-Los-hi aquesta nit sense permis de la casa, per celebrar el canvi d'any. Moltes gràcies. Col.legi de Periodistes de Catalunya Barcelona, 1O de gener de 1990 154 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource L'estat de la ciutat: balanç de l'any 1989 Subject The topic of the resource Barcelona Govern Alcaldes Acció política Model social Balanç Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Conferència Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col·legi de Periodistes de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-01-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1211/19900112d_00366.pdf 78b92eb4235e2d036e4ef5a3c402e71e PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Francesc Galmés i Diaz-Plaja Director del Gabinet Tècnic de Relacions Públiques i Protocol \V 1 "-A Ji 4) CONFERENCIA A CARREC DE MONSIEUR MAURICE DUVERGER Di a : 12 de gener de 1990 Hora: 18,30 h. Lloc: Ajuntament de Barcelona . Saló de Cent 1, ' rtit, í k,. , tc \í g C4.'” - rvii¿T U WA 0,W 5". -, ,/ VI u 7 1 iit(i/1,43,1d L í ' e4RDRE DE L 'ACTE / VZ ›°,( S , c9 t, Ilyt,.¿(2 £ , / a kc fi.-- CL.,C-f ke iv „, (' C"-i ( 1 ' Ct ' ( Cliítj-, t' II ) tt, ,r- ,„( -I rt, t-t „ ;t c' _. f, L I, 1 // cs,,, ( Obre 1 ' acte 1 ' Excm. senyor Pasqual Ma ragall i Mira, AIca 1 de de Barcelona, qui presenta al conferenciant Monsieur Maurice Duverger. - Conferència a càrrec de Monsieur Maurice Duverger sota el títol "La nova Europa". - Cloenda de 1 ' acte per 1 ' Excm. senyor Pa squal Maragall i Mira, Alcalde de Barcelona. 4011- vu` AA e L ( 2 L) ¿DI t-g = • tvk Xktict,51A/L:Le- Á t .141- c, tit 2.? 14.151,( 114, o „r„, , �¿L i 1''-YL ' '? :- ('1 --'L - 4i. -^ ^^.^ d{-, ^ c y 1 1j f 4) - ^ï ^"-^^`"^` i (4AY1 ^:,^.. t. ^ ^^--^^ ^^ f : u -r ce 74- )i cLi / a-, � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4117 Title A name given to the resource Presentació del conferenciant Sr. Maurice Duverger amb la conferència "La nova Europa" Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Francès Subject The topic of the resource Europa Relacions Internacionals Territoris Acció política Duverger, Maurice Description An account of the resource Text manuscrit de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-01-12 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1212/19900119d_00367.pdf 967cdfa71141b4f0b36bcd230848e48a PDF Text Text EL SECRETARI PARTICULAR DE L'ALCALDE DE BARCELONA DISSABTE, 19 DE GENER DE 1990. PARAULES DEL SR. ALCALDE A SAIFORES, DOMICILI SRA. MARTA MATA, AMB MOTIU DEL DINAR AMB EL PERSONAL DE L'AREA D'EDUCACIO Moltes gràcies. Per molts anys, Marta. No sabia que feies anys. En tot cas, per molts anys a tots. Esteu representant una ciutat que avui en dia és una mica vigilada quasi des de tot arreu, des de molts punts de la geografia política i de la geografia cultural de Catalunya, de tota Espanya. Crec que se'ns mira una mica des de per tot arreu, a veure què fem com a ciutat. I no només si a l'Estadi hi ha goteres o no hi ha goteres; o si el Bob Beamon o el seu succesor batran el rècord o no; o si els Cinturons estaran acabats per l'abril del 92 o no ho estaran, per poder anar de l'Aeroport fins els Hotels; o si haurà metro a Montjuïc o no n'hi haurà; sinó -i sobretot- a veure quina ciutat és aquesta, que tothom en parla. Però la gent té curiositat per més: la gent vol saber la Ciutat com és, com son els seus habitants, els seus sistemes com van. I els seus sistemes van de coses tan prosaiques com les clavegueres -però tan importants, que s'estan arreglant- fins a la seva cultura, els seus Museus o el seu sistema educatiu. Com a molts indrets a arreu del món, el sistema educatiu no és un sistema elegit per la Ciutat, és un tema nacional: l'escola nacional. Però en el cas de Barcelona hi ha un ingredient ciutadà, hi ha un ingredient municipal de gran tradició que la Marta ens explica millor que ningú, quan cal, de tant en tant, quan s'ha de recordar i a mi m'agrada tenir present sempre. La Ciutat és un laboratori, la Ciutat no és la Nació, la Ciutat no és en majúscula, la Ciutat no té himne, té bandera, però, en fi, no és la bandera, no és la senyera. La Ciutat té una identitat, però és una identitat esportiva, cultural, que hi és sempre en to menor. I per tant, la Ciutat ha de ser -i és de fet, ja us ho he dit alguna altra vegada- el lloc on es troben al laboratori -on s'assagen- els instruments nacionals, del que la Nació necessita per ser tal com és i millor del que és. A Barcelona això ha estat així, històricament, de moltes maneres diverses. Catalunya ha estat un país dual sempre -no en els seus pitjors moments i perquè no hi havia més remei, sinó en els seus millors moments i, justament, perquè ens ho podíem permetre-. A la baixa Edat Mitjana ja hi havia la Generalitat, hi havia Les Corts i la Diputació del General o Generalitat i també hi havia el Consell de Cent. I hi havia aquesta -diguem-ne ara modernament- dialèctica entre dos poders, perquè ens ho podíem permetre i això enriquia el país, no l'empobria. Doncs bé, aquest �EL SECRETARI PARTICULAR DE L'ALCALDE DE BARCELONA 2. element barceloní, que era present en tantes i tantes coses, en l'educació ho ha sigut d'una forma molt important durant tota la història i, en particular, durant aquest segle. Per tant, vosaltres teniu una herència que heu de mantenir i que heu de desplegar i desenvolupar d'una forma digna. 1 és l'herència de la contribució que la Ciutat ha donat a la Nació o al País, en un moment en què tothom ens mira. Jo us vull animar a seguir en aquesta línia. Des de l'última vegada que ens vam veure, fa cosa d'un any, ha passat un any dur, un any difícil en el qual la Ciutat s'ha concentrat -i l'Ajuntament en particular- en posar en marxa el que n'hem dit "els trens del 92", encara que el metro no ha sortit. Però entenem per "trens del 92" tots aquells projectes que s'havien d'endegarperquè necessiten una maduració en el temps-, s'havien d'endegar l'any 89: treure la via del tren del Poble Nou i arribar al mar era necessari per poder començar a construir les cases que han d'estar acabades -suposem- el 31 de desembre del 91; signar els convenis que hem signat pel Cinturons o les "potes" aquestes que tant trigaven, doncs també s'havia de fer l'any 89; o definir el Museu d'Art Contemporani; o tirar endavant tantes i tantes coses com aquest any s'han tirat endavant i això ha fet que per a molta gent, dels temes de qualitat -no els trens dels grans projectes amb 1'Abatex, com diuen els urbanistes de l'any 92-, sinó els temes de qualitat de vida i de sensibilitat hagin quedat no endarrerits però si en un segon pla. Se'ls ha donat menys atenció públicament. Jo, aquest any 90, l'enceto amb la confiança de pensar que, finalment els trens han endegat, potser en queden un parell -el metro per exemple, el Palau Nacional de Montjuïc, però això ja us ho puc dir que serà per a la setmana que vé, pel dia 26, que endegarem el tren del Palau Nacional de Montjuïc reformat i el Museu d'Art de Catalunya. Es a dir, que els grans projectes que ha costat tant de concebir ja son en marxa i que, ara, hem de retornar, afortunadament per a tots, una mica a les coses que son realment més importants en el cor de la Ciutat, que son les que tenen a veure amb la qualitat dels seus serveis. Vosaltres esteu al capdavant del front més significatiu o d'un dels més significatius -la cultura també-, de l'educació per descomptat i jo us volia agrair -i acabo- que darrerament he sentit (i ho volia comentar amb la Marta i la Montserrat) de veus independents i neutrals i que no tenen res a veure amb l'Ajuntament, ni amb cap tendència política, doncs que a Barcelona si hi ha millora pedagògica, això es deu als Serveis de l'Ajuntamentho he pogut sentir més d'un cop-. Jo us faig un cabal molt ràpidament de quines coses son les que es diuen per dir, quines coses son les que es diuen perquè son veritat de debó, i aquesta em fa l'efecte que es veritat de debò, que hi ha una opinió no pública majoritària, però si aquella que compta que és la que crea l'opinió dels altres, hi ha una opinió minoritària, important de la �EL SECRETARI PARTICULAR DE L'ALCALDE DE BARCELONA 3. Ciutat, que sap que les Arees de l'Ajuntament -i en particular la de l'Educació- estan creant, generant, millora pedagògica. I aquest grans de millora son molt més importants que molts dels projectes dels "trens del 92" sumats amb uns altres: perquè son grans de millora que s'acumulen a l'interior de les persones de la Ciutat, i per tant, tenen una garantia de continuïtat. Sabem que aquestes estan ben plantades, amb un material que és molt noble, que son els ciutadans joves -sobretot- de Barcelona. Us vull agrair que hàgiu fet que això sigui així i que encetem, els que estem al davant de la Ciutat, aquest any amb esperança, per tant, amb il.lusió i sabem que ara, a més a més de grans obres, a més a més de posar la Ciutat de potes per amunt, o de potes per avall i de regirar-la tota ella per fer les coses que s'hi havien de fer des de fa molts anys, en el cor dels barcelonins també hi ha un canvi en marxa. Moltes gràcies. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4118 Title A name given to the resource Paraules del Sr. Alcalde a Saifores, domicili de la Sra. Marta Mata, amb motiu del dinar amb el personal de l’Àrea d'Educació Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saifores Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Educació Ajuntament de Barcelona Lideratge Barcelona Territoris Model social Mata, Marta, 1926-2006 Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-01-19 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1213/19900123d_00369.pdf faebe40c6b670783ab2ae2bdfda21e41 PDF Text Text ALTEZA, LA CONCESIóN DE LOS PREMIOS QUE OTORGA LA FUNDACIÓN "BARCELONA PROMOCIó" A UNA PERSONA Y A UNA INSTITUCIÓN QUE TAN SIGNIFICATIVAMENTE HAN CONTRIBUIDO A LA PROMOCIóN INTERNACIONAL DE BARCELONA, EN UN ACTO PRESIDIDO POR VUESTRA ALTEZA, ES UNA DE LAS OCASIONES EN QUE SE PUEDE SENTIR ¡ CUMPLIDAMENTE EL ORGULLO DE SER ALCALDE DE ESTA CIUDAD. LA APERTURA AL EXTERIOR ES UNO DE LOS VALORES MáS ESTIMADOS POR CIUDAD. BARCELONA HA SIDO DESDE SIEMPRE UNA ADELANTADA EN LA PROYECCIÓN DE LAS ;V,) L tle INQUIETUDES -1)11 .1f9~ DE CATALUÑA Y DE (41«.~4~2 TODA ESPAÑA. N tU -C / Ì i• ESTA Ma*OnUOSA SALA GÓTICA QUE NOS ACOGE HOY SABE MUCHO DE LA YA VIEJA VOCACIÓN INTERNACIONAL DE LA CIUDAD. UNA VOCACIÓN QUE EN SUS ORíGENES SE ASIENTA EN UNA SòLIDA TRADICIóN COMERCIAL EN EL MEDITERRáNEO, Y �QUE, MáS TARDE, SE TRADUJO EN UNA PRESENCIA CATALANA EN TIERRAS LEJANAS PERO TAN PRÓXIMAS A NOSOTROS COMO SON LOS PAÍSES IBEROAMERICANOS. ALTESA, VIVIM EN UN MóN CADA VEGADA MÉS OBERT. LA COMUNITAT EUROPEA ESTà A PUNT DE CONSTITUIR EL PRIMER ESPAI SENSE FRONTERES INTERIORS D'EUROPA. ELS CANVIS ESPECTACULARS I ESPERANÇADORS QUE S'ESTAN PRODUINT A L'EUROPA DE L'EST ANTICIPEN L'ENTRADA DEL SEGLE XXI. EN AQUEST CONTEXT GENERAL EN QUè TANTES FRONTERES ES DISSOLEN I TANTES COSES CANVIEN JA NO ÉS POSSIBLE AIXECAR NOVES BARRERES NI MANTENIR MURS INTERIORS. BARCELONA, QUE HA MIRAT SEMPRE CAP A L'EXTERIOR, HO HA ENTéS I SERa CONSEQÜENT AMB EL SIGNE DELS TEMPS. LA MATEIXA IDEA DE CIUTAT ÉS ' OPOSADA AL TANCAMENT. NO ÉS CAP ATZAR QUE EL MUR DE BERLÍN, UN MUR QUE MIGPARTIA UNA CIUTAT, FOS EL SíMBOL MÉS COLPIDOR DE LA DIVISIó EUROPEA. PERQUè COM DIU UN VELL PROVEROI ALEMANY, STADTLUFT MACHT FREI, L'AIRE DE LA CIUTAT FA LLIURES ELS HOMES. �BARCELONA CONEIX UN MOMENT D'UNA INTENSITAT ESPECIAL, VIU UNA TRANSFORMACIÓ D'UN GRAN ABAST. BARCELONA, QUE TÉ UN PROJECTE AMBICIóS I REALISTA DE RENOVACIÓ URBANA 1 DE REEQUILIBRI DE LA CIUTAT, EL VOL COMPLETAR ARA AMB UNA PRESèNCIA EN EL MÓN. LA CONCESSIo DELS JOCS DE LA XXV OLIMPIADA HA ACTUAT COM A MOTOR D'AQUEST PROJECTE, I AL MATEIX TEMPS HA SIGNIFICAT UNA GRAN IL.LUSIó COL LECTIVA, COMPARTIDA PER 1 TOTS ELS CATALANS, PER TOTS ELS ESPANYOLS. BARCELONA ÉS UNA CIUTAT INTEGRADORA, QUE VOL ACOMPLIR LA FUNCIó DE GRESOL QUE SEMPRE HAN TINGUT LES GRANS METROPOLIS. UNA CIUTAT ES UN LLOC D'ENCONTRE, DE CREACIÓ, D'INTERCANVI D'EMOCIONS I D'IDEES, ES, EN DEFINITIVA, UN ESPAI DE LLIBERTAT. PERMITIDME, ALTEZA, QUE TERMINE MI INTERVENCIÓN FELICITANDO A LOS PREMIADOS. AL DR. JOAQUIM BARRAQUER, CONTINUADOR DE UNA DINASTÍA DE ILUSTRES MÉDICOS BARCELONESES, Y CUYA CLÍNICA ES UNA DE LAS INSTITUCIONES BARCELONESAS MáS RECONOCIDAS INTERNACIONALMENTE. AL COMITÉ OLÍMPICO INTERNACIONAL, QUE �HA CONFIADO A BARCELONA LA ORGANIZACIÓN DE LOS JUEGOS DE LA XXV OLíMPADA, Y QUE SABE QUE PUEDE CONFIAR PLENAMENTE EN LA CAPACIDAD, LA EFICACIA Y EL SENTIDO DE LA RESPONSABILIDAD DE BARCELONA. MUCHAS GRACIAS A ELLOS POR ENALTECER EL NOMBRE DE BARCELONA, Y MUCHAS GRACIAS A VOS, ALTEZA, POR VUESTRA PRESENCIA EN ESTE ACTO. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4119 Title A name given to the resource Lliurament dels Premis de la Fundació Barcelona Promoció per S.A.R. el Príncep d’Astúries Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Llotja de Mar Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Relacions Internacionals Barcelona Territoris Model social Acció política Empreses Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-01-23 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/807/0000001535.pdf 9c624c97d04e6391fc58d89e6ad5e60d PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a 15/02/1990 (938150) - Artículo de opinión EL PAÍS / Madrid / Base / Opinión, pág. 14 La Europa de las ciudades PASQUAL MARAGALL El "bulevar de los Pirineos", topónimo de la Europa de 1992 que ha sido acuñado al unísono por EL PAÍS y Le Monde, es la avenida principal del núcleo de lo que en Barcelona hemos dado en llamar el Norte del Sur. André Fontaine, en su artículo introductorio al suplemento especial editado por los dos periódicos citados, se detenía a subrayar el interés de la Europa de las ciudades que estamos propugnando un grupo de alcaldes y que comienza a encontrar eco en las altas instancias comunitarias. Me gustaría profundizar en el sentido de esta idea, de la que participan con un notable entusiasmo algunas capitales españolas. El triángulo Toulouse-Montpellier-Barcelona es hoy el esquema de una emergente euroregión y núcleo significativo de un espacio subcontinental más amplio que describe un círculo que comprende Valencia, Zaragoza, Bilbao, Burdeos, Lyón y Marsella, conectando incluso con Milán. El citado triángulo, rebautizado periodísticamente como el bulevar de los Pirineos, es, al fin y al cabo, la proyección de futuro del viaje solar catalano-occitano de la Edad Media. Así, los nuevos intereses comunes en el marco de la Europa unida se alimentan del sustrato histórico-cultural de afinidades y, relaciones. Más difuminadas quizá, más genéricas, estas afinidades y relaciones forman también un poso común en el ámbito más amplio representado por las otras ciudades citadas. No se explicarían, de otro modo, la simpatía y las adhesiones de principio que el concepto del Norte del Sur ha generado en estos años. Es evidente que los conceptos, como las palabras, se prestan a todo tipo de juegos. Hablar del Norte del Sur en un universo político y económico de creciente bipolarización no es un recurso de camuflaje. Pertenecemos, sin duda, a un Sur amplio, objetivamente al Sur menos favorecido del Norte desarrollado. Dentro de este Sur que se debate entre sus posibilidades de- crecimiento y sus peligros de suburbialización y dependencia hay una serie de ciudades en la situación estratégica de articular los lazos de relación con las zonas centrales del futuro de Europa. El Norte del Sur se plantea como un nuevo eje de desarrollo que puede generar una desviación y una redistribución de los flujos del crecimiento económico. El Norte del Sur es una zona de reequilibrio. El Norte del Sur, en definitiva, es la estrategia común de una serie de ciudades para integrarse en la dinámica económica de un área que alcanza como mínimo unos 15 millones de habitantes. Los Gobiernos regionales en España, en Francia y en Italia pueden impulsar en este marco plurirregional e internacional subeuropeo políticas sustanciales de colaboración. Las ciudades, en cambio, promueven actividades y dinámicas más vivas e inmediatas, tanto en la promoción económica como en el intercambio cultural y en la colaboración sobre problemas comunes. En un marco más amplio, la Europa de las ciudades no es una idea alternativa al tradicional binomio ideológico de la Europa de las patrias y la Europa de los pueblos. Con patrias y con pueblos, las ciudades son la base de Europa. Europa es el continente de las ciudades. En ninguna otra parte del mundo hay tantas y tan importantes ciudades, tal densidad urbana y humana, tal cultura ciudadana. La Europa de las ciudades es la reivindicación del papel de las ciudades en la construcción de la Europa unida, tras tantos años de predominio de los Intereses agropecuarios en la política comunitaria. El primer resultado de la acción común de las ciudades europeas ha sido el grupo Eurociudades, en el que participan varias capitales españolas. El congreso de 4 �Articles de Pasqual Maragall a Barcelona, en abril de 1989, dio al movimiento un impulso decisivo para obtener el reconocimiento como interlocutor de la Comisión Europea. La entrevista con el presidente Jacques Delors en Bruselas a la que asistí con los alcaldes de Lyón, Milán, Francfort y otras ciudades- ha sido un primer paso de un diálogo de las ciudades con el naciente gobierno de Europa. Para las ciudades españolas, éste es un momento lleno de interés y de posibilidades. Europa nos puede ayudar a resolver los problemas típicamente urbanos, que no en vano son los problemas cotidianos de la mayoría de los europeos. Europa puede dar apoyo económico y político a las soluciones diseñadas en colaboración con las propias ciudades. Un problema tan sensible como el del tráfico está siendo abordado conjuntamente por Barcelona, Milán, Birmingham, Zúrich, Sevilla y Atenas. Las recomendaciones que la Comisión Europea puede hacer sobre este punto a Gobiernos, regiones y ciudades deberán ser decisiones para aplicar soluciones adecuadas. En definitiva, Europa puede y debe ayudar también a mejorar la calidad de vida de sus ciudadanos urbanos, es decir, de la gran mayoría de los europeos. Pasqual Maragall es alcalde de Barcelona. 5 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1074 Title A name given to the resource La Europa de las ciudades Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El País Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Europa Ciutadania Territoris Ciutats Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-02-15 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/7209/202060910_001.jpg 2a39002b8c3aa29ddbe720771bcc74e1 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09. Alcalde de Barcelona Temporal Coverage Temporal characteristics of the resource. 1982-1997 Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona. Type The nature or genre of the resource Sèrie Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Color, paper revelat Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-03 Creator An entity primarily responsible for making the resource Desconegut Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Berlín, Alemanya Title A name given to the resource Pasqual Maragall davant del mur de Berlín (1990) Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Alemanya Alcalde Viatges i visites Source A related resource from which the described resource is derived Arxiu familiar Maragall-Garrigosa Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7233/20260910_025.jpg f0f61aca226f2f54e1b7b5d7737433f8 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7233/20261005_010.jpg 8bf6efb56bac13141d138eca07bfeee3 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Color, paper revelat Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-03 Creator An entity primarily responsible for making the resource Desconegut Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Porta de Brandeburg, Berlín, Alemanya Title A name given to the resource Pasqual Maragall a la Porta de Brandenburg durant una visita a Berlín (1990) Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Alemanya Alcalde Viatges i visites Source A related resource from which the described resource is derived Arxiu familiar Maragall-Garrigosa Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Description An account of the resource Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona, visita la Porta de Brandenburg a Berlín el març de 1990, en ple procés de transició cap a la reunificació alemanya i pocs mesos després de la reobertura del pas fronterer. A la segona fotografia apareix acompanyat per la delegació barcelonina i representants institucionals. D'esquerra a dreta: una guia-intèrpret alemanya; Xavier Roig, cap de gabinet de l'alcalde; Dieter Koniecki, delegat de la Fundació Friedrich Ebert; Pasqual Maragall; Jordi Garcia-Petit, jurista i assessor de relacions internacionals; Nicola Wohlfarth, de l'equip de premsa municipal, i Jordi Hernández, agent del servei d'escorta de la Guàrdia Urbana EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1214/19900308d_00370.pdf fefae08c0ad019023196f383b14abef9 PDF Text Text HONORABLES SEÑORES CÓNSULES, QUERIDOS AMIGOS, PERMÍTANME QUE LES DIGA, COMO INICIO DE MIS PALABRAS, QUE PARA EL ALCALDE DE LA CIUDAD ESTOS ENCUENTROS PERIÓDICOS CON EL CONJUNTO DEL CUERPO CONSULAR ESTABLECIDO EN BARCELONA CONSTITUYEN UNA DE LAS FJNCIONES MáS AGRADABLES Y SATISFACTORIAS DEL CARGO. REPRESENTAN USTEDES LOS INTERESES DE ESTADOS Y DE NACIONES DE LOS CUATRD PUNTOS CARDINALES DEL PLANETA. QUE LOS ESTADOS QUE REPRESENTAN HAYAN CONSIDERADO CONVENIENTE PARA SUS INTERESES EL ESTABLECIMIENTD DE UNA OFICINA CONSULAR EN BARCELONA, ES ALGO QUE NOS ENORGULLECE Y QUE DICE MUCHO TANTO EN FAVOR DE LOS ESTADOS QUE ENVIAN COMO DE LA VITALIDAD DE LA CIUDAD QUE LES ACOGE. UNA VITALIDAD QUE TIENE SU MANIFESTACIÓN MáS EVIDENTE EN EL INCREMENTO ESPECTACULAR DEL NÚMERO DE PASAJEROS QUE REGISTRA EL AEROPUERTO, QUE HA ALCANZADO YA LOS OCHO MILLONES DE VIAJEROS, ASí COMO EN EL �-2- SIGNIFICATIVO INCREMENTO DE LAS LLAMADAS TELEFÓNICAS INTERNACIONALES QUE TIENEN SU ORIGEN O DESTINO EN BARCELONA. ME COMPLACE CONSTATAR QUE LOS MOVIMIENTOS QUE SE PRODUCEN EN EL CUERPO CONSULAR Y EN LAS OFICINAS CONSULARES TIENDEN A CONSOLIDAR LA REPRESENTACIÓN Y A MEJORAR LA INSTALACIóN Y LOS SERVICIOS CONSULARES. TAL ES EL CASO, ÚLTIMAMENTE, DE LOS CONSULADOS GENERALES DE DINAMARCA, ESTADOS UNIDOS Y FINLANDIA. EN ESTE SENTIDO, COMO USTEDES YA SABEN, CONTAREMOS DENTRO DE POCO CON EL ESTABLECIMIENTO DEL CONSULADO GENERAL DE LA UNIóN SOVIÉTICA. ESPERO QUE LOS INTERESANTES Y POSITIVOS CAMBIOS POLÍTICOS QUE SE ESTáN PRODUCIENDO EN LA EUROPA ORIENTAL, SE TRADUZCAN EN UNA MAYOR PRESENCIA DE ESOS PAÍSES EN EL AREA DE LA EUROPA COMUNITARIA. Y, NATURALMENTE, DESEARÍA QUE BARCELONA PUDIERA CONTAR EN UN FUTURO PRÓXIMO CON NUEVAS REPRESENTACIONES DE AQUELLA REGIÓN. �-3- TAMBIÉN LOS GRANDES PAíSES ASIáTICOS, LA REPÚBLICA POPULAR DE CHINA, COREA Y JAPóN, HAN OPTADO POR HACERSE REPRESENTAR PLENAMENTE EN BARCELONA, Y ESPERO QUE SU EJEMPLO SEA SEGUIDO POR OTROS PAíSES DE LA ZONA. CONOCEMOS LOS BENEFICIOS QUE APORTAN A LA CIUDAD MUCHAS INICIATIVAS IMPULSADAS DESDE LOS CONSULADOS: INVERSIONES, VISITA DE PERSONALIDADES, INTERCAMBIOS CULTURALES, NUEVAS ESCUELAS PARA LAS COLONIAS DE RESIDENTES, ETC... LES ANIMO A QUE SIGAN EN ESTA LíNEA Y LES ASEGURO QUE PODRáN CONTAR SIEMPRE CON MI RESPALDO PERSONAL Y CON LA COLABORACIÓN DE LA ADMINISTRACIÓ MUNICIPAL. ENTRE LAS FUNCIONES CONSULARES QUE LES CORRESPONDEN DESTACA LA DE INFORMARSE DE LAS CONDICIONES Y DE LA EVOLUCIÓN DE LA VIDA COMERCIAL, ECONÓMICA, CULTURAL Y CIENTÍFICA DEL ESTADO RECEPTOR, PARA TRASLADAR ESE CONOCIMIENTO A LOS GOBIERNOS DEL ESTADO QUE LES ENVíA. EN ESA LABOR TAN IMPORTANTE, PORQUE SIENTA LAS BASES PARA EL CONOCIMIENTO MúTUO Y �-4PARA EL FOMENTO DEL DESARROLLO DE LAS RELACIONES DE TODO TIPO, SIN OLVIDAR LAS RELACIONES DE AMISTAD, ENCONTRARAN USTEDES LA COMPRENSIÓN Y LA ASISTENCIA DE BARCELONA, QUE ES UNA CIUDAD ABIERTA Y COMUNICATIVA. LA RELACIÓN ENTRE LA CIUDAD Y EL CUERPO CONSULAR ESTABLECIDO EN ELLA ES BUENA, Y CREO QUE USTEDES SE SIENTEN A GUSTO EN NUESTRA CIUDAD. AÚN ASí LES SUGIERO EL COMPROMISO DE INCREMENTAR ESA RELACIÓN, MEJORANDO, SI CABE, LA COMUNICACIÓN Y LOS CONTACTOS. TENEMOS ANTE NOSOTROS LA CITA DE LOS JUEGOS OLÍMPICOS DE 1992 QUE EXIGIRá DE TODOS NOSOTROS UN ESFUERZO ADICIONAL. TODO LO QUE HAGAMOS PARA PREPARARNOS DE CARA A ESE GRAN ACONTECIMIENTO QUE SITUARá A BARCELONA EN EL CENTRO DE LA ATENCIÓN MUNDIAL, CREO QUE SERá EN BENEFICIO DE LOS INTERESES DE LA CIUDAD Y DE LOS INTERESES DE LOS ESTADOS Y NACIONALES QUE REPRESENTAN. HONORABLES CÓNSULES, QUERIDOS AMIGOS, BRINDO POR TODOS USTEDES, POR SUS PAíSES Y POR BARCELONA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4120 Title A name given to the resource Dinar amb els membres del Cos Consular / Salutació Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Melià-Sarrià Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Barcelona Acció política Territoris Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-03-08 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1215/19900312d_00371.pdf 92663354191952c6abfb0a5b3c3525c5 PDF Text Text INTERVENCIO DE L'ALCALDE AL MITING DE S.P.D. A BERLIN -EST ^ Z G,S2 CIUDADANOS DE BERLIN QUERIDO AMIGO IBRAHIM BOHME OS TRAIGO UN SALUDO FRATERNAL DE LA CIUDAD DE BARCELONA Y DE TODA CATALUÑA, UN SALUDO FRATERNAL DE LA CIUDAD OLIMPICA DEL '92 A LA CIUDAD OLIMPICA DEL '36 Y QUIEN SABE SI TAMBIEN DE PRINCIPIOS DEL SIGLO XXI. HACE 50 AÑOS, MI CIUDAD, Y MI PAIS, ESPAÑA, LUCHABAN POR LA DEMOCRACIA Y NO CONSIGUIERON GANAR, PERO UNA GENERACION DE HOMBRES Y MUJERES DIGNOS Y VALIENTES ASOMBRARON AL MUNDO Y PLANTARON ENTONCES LA SEMILLA DE LA ACTUAL LIBERTAD. ENTRE ELLOS HABIA MUCHOS CIUDADANOS DE DIVERSOS LUGARES DEL MUNDO AMANTES DE LA LIBERTAD Y AL FRENTE DE ELLOS EL QUE DESPUES FUE ALCALDE DE BERLIN, PRIMER MINISTRO Y PRESIDENTE DE LA INTERNACIONAL SOCIALISTA: MI ADMIRADO AMIGO WILLY BRANDT. VOSOTROS ESTAIS HOY EN EL CENTRO DE LA ATENCION EUROPEA Y MUNDIAL, ESTOY SEGURO QUE PODREIS CORRESPONDER A ESE RETO DE PAZ DE LA VIEJA EUROPA Y DE TODO EL MUNDO. Y DESEO TAMBIEN HACEROS LLEGAR NUESTRA ESPERANZA DE VEROS UNIDOS Y LIBRES EN BARCELONA, EN 1992, REPRESENTANDO A UNA ALEMANIA RECONCILIADA COMO PARTE DE UNA EUROPA FEDERAL, PACIFICA Y PROSPERA, QUE PUEDA DIRIGIR EN PAZ Y BIENESTAR SU FUTURO. GLÜCK AUF, LIEBE FREUNDE �be) wy}-1\f�,9-J O c w(m,/ I B,1 ,1.71/14 QUI-,-qtíl")() F-V C. clu C M.7'>( 1)11rd Pf 41 6-0\117uk-c:oi, u-7,i nc h) ce-5 (}4 OS ' 4.j.~ • whl j. r1.7 tt) °A* t4ki77t9,15),\) EI)-61u.\„W1i71,71,5- > sau /ctit p t 4 A clvik._ f klh73 CÁ) j DC-7 /4 \ki / /9/H 1,41 06,-if Cplity,,i k L Ocf-r/4D J PA- u [C-- A~ : C4.- -rufeNf < 2 A-zkAii u: 10_04T° gc-- a uy 11)7�1 ck4-4-Lui\-j/1, SAL u po DC z 1 Í-191"71---T7 A,4 :Pc-L, ciu117,--0 9 /92 4 („,:f 04) ("ri\61Pic4: ttlz_ ( SI 1 e tx 01,0C O,: : A 9/5-5/uei F1)¿ uc E5 ; c.(1-uri,,,_ 19 vt-T -2 iii//)\_)tfPuz) cu I r Lif)- ) Ti<11)4' 4'1-4 c'"111-1171 Z4 U UYV5- ac/0,5 CyUbitrvItub A i inmys 1)L-7- v L/ Jc L4 g 1/17)73) Liu (> 5 1 ,4 ,*( 4-7) í/-)o LO cri4 n 1-5 4e-L A' Ftzt,mz- 9-D 0G - 7 1'1 4-7‘) 03-j �v(5 Ío ryut2f o 5 c Dt -L9 1.);\ 1-'011,0,91-`71 114-c E6, 1./ Flao QUE P O big15 c..bl? 261 r 5 , E A Pottlb£N #47irow--- Eci goM b-E T-DY ,4 L \.~ c9/1 n r echj. Mm c t i)A 4 1) P4 � Lu • ¿I/ e.? f (57, At- A CV )91 Cki- c)S r4M k,r1t,f' AuCviA, UL( ¿--11 FUT PutE: D4 r3i C/(/ E Ç 74fé/ " -2/94 ) y ) A) u ¿5.99/LA t,-WO u7/1 cc 10 PAre- , WEI -4 1£ un Ø-z) , 7-7,41.4 L DE (;2,¿/ A-u ¿,1¿:: (tç fr-oyurvt-tA r¿i Tc/ /-(2 ,r71 C1) 11) C./ � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4121 Title A name given to the resource Intervenció al míting electoral del SPD, Partit Socialdemòcrata alemany Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Església Emmanuel, Berlin, Alemanya Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Democràcia Història Territoris Acció política Alemanya Socialdemocràcia Description An account of the resource Inclou la versió manuscrita de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-03-12 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1216/19900315d_00372.pdf 825fa95775f9a0e2a8e40b1aa92f7d4e PDF Text Text \. ! ^ ; t^^ i ^ 3 3 L. ACTE DE PRESENTACIÓ DE LES PRIMERES MONEDES COMMEMORATIVES DELS JJ.00.'92 Palau de Pedralbes, 15 de març 1990 �ALTEZA: EL ACTO QUE HOY CELEBRAMOS EN BARCELONA TIENE UNA GRAN SIGNIFICACIóN EN EL CAMINO HACIA LOS JUEGOS OLÍMPICOS DE 1992. ES UN EJEMPLO CONCRETO DE LA MARCHA PRECISA, PROGRAMADA Y EFICAZ QUE HA TOMADO LA PREPARACIÓN DE LOS JUEGOS. BARCELONA ESTá PASANDO YA A UNA FASE DE CONCRECIÓN DE LOS PREPARATIVOS OLÍMPICOS QUE SE VA MATERIALIZANDO EN REALIDADES QUE PUEDEN VER Y TOCAR SUS CIUDADANOS: OBRAS -QUIZáS INCÓMODAS PERO BIEN RECIBIDAS-, INSTALACIONES QUE VAN COGIENDO FORMA, Y PROYECTOS QUE CULMINAN, COMO ÉSTE QUE HOY MISMO PRESENTAMOS, DE LA EMISIÓN DE UNA SERIE DE MONEDAS OLÍMPICAS. BARCELONA, SENYOR, ACABA DE CLOURE UN PERÍODE CENTRAT EN L'ELABORACIÓ DE PROJECTES, EN L'ACURADA PREPARACIÓ DELS ESCENARIS DEL 92 I EN LA FORMACIÓ DELS HOMES I DONES QUE CONDUIRAN LA GRAN OPERACIó DELS JOCS. HAN ESTAT DOS ANYS D'UN TREBALL SILENCIÓS I DISCRET QUE NO TOTHOM HA COMPRèS. PERQUè EREN LA CONTINUACIÓ DE L'ESFORÇ DE PROMOCIÓ MÉS BRILLANT �-z- QUE BARCELONA HAGUÉS FET MAI AL LLARG DE LA SEVA HISTÒRIA. PERÒ AQUESTA CONCENTRACIÓ INTERIOR, AQUEST APROFUNDIMENT EN LA REFLEXIÓ I EL DISSENY DELS PROJECTES OLíMPICS I CIUTADANS ERA, PROBABLEMENT, IMPRESCINDIBLE. BARCELONA HA SORTIT REFORÇADA D'AQUEST PERíODE DE SILENCI I DE TREBALL. L'EMISSIó DE MONEDES QUE AVUI PRESENTEM ÉS UNA BONA PROVA DE L'ENCERT D'UNA PROGRAMACIÓ MARCADA PER L'EFICàCIA I LA CIRCUMSPECCIó. PAS A PAS, LES DECISIONS PREVISTES HAN PRèS FORMA TANGIBLE: ELS CONTRACTES DE TELEVISIÓ, ELS DE COMERCIALITZACIÓ I PATROCINI, LES ADJUDICACIONS DE CADASCUNA DE LES GRANS OBRES... PAS A PAS TAMBÉ, HAN ACABAT ALGUNES DE LES GRANS OBRES D'INFRAESTRUCTURA, COM EL MAGNÍFIC ESTADI OLíMPIC O UNA INSTAL.LACIó TAN INNOVADORA COM EL PALAU DE SANT JORDI, I ENTREN EN FASE FINAL D'EXECUCIÓ ELS CINTURONS DE RONDA I EL COMPLEX DE LA VILA OLÍMPICA. BARCELONA VIURà, EN ELS DOS PROPERS ANYS, UN DELS PERíODES MÉS ACTIUS I CREATIUS DE LA SEVA HISTòRIA RECENT. BARCELONA ESTà DEMOSTRANT QUE, QUAN RECLAMA EL SUPORT DE L'ADMINISTRACIÓ AUTONMòMICA I DE �-3- L'ESTAT ALS SEUS PROJECTES, HO FA PERQUè SAP QUE POT CONTRIBUIR DE MANERA DECISIVA A L'èXIT DE LA CITA DE 1992. BARCELONBA, CAPITAL DE CATALUNYA, SAP QUE POT EXTENDRE AL CONJUNT DEL PAíS LA POTèNCIA I MODERNITAT QUE AVUI EL MÓN LI RECONEIX. BARCELONA SAP QUE POT REPRESENTAR AMB DIGNITAT I EFICàCIA EL RETROBAMENT D'AQUESTA ESPANYA MODERNA AMB EL MáN. ES UN ORGULLO PARA ESTA CIUDAD Y PARA SU ALCALDE, QUE EL RETO OLÍMPICO QUE ASUMIMOS ANTE EL MUNDO, REÚNA EN SU COLECCIÓN DE MONEDAS TRES SíMBOLOS TAN ESTIMADOS COMO SON: - EL RECONOCIMIENTO DE LA CORONA REPRESENTA- DA EN ESTA ACUÑACIÓN POR EL PRESENTE Y EL FUTURO QUE SIGNIFICáIS VOS Y VUESTRO AUGUSTO PADRE, EL REY. - TAMBIEN, LA IDENTIFICACIóN CON UNA CULTURA QUE, DESDE CATALUNYA, HA DADO VALORES UNIVERSALES COMO PICASSO. - Y, POR ÚLTIMO, EL SENTIMIENTO DEPORTIVO QUE, HOY MáS QUE NUNCA, NOS UNE A TODOS A TRAVÉS DEL PROYECTO OLÍMPICO DE BARCELONA'92. PERMITIDME, SEÑOR, QUE HAGA PÚBLICO NUESTRO RECONOCIMIENTO POR LA ILUSIóN Y EL TRABAJO BIEN �-4- HECHO POR LA FáBRICA NACIONAL DE LA MONEDA Y TIMBRE, REPRESENTADA EN ESTE ACTO POR EL ILUSTRÍSIMO SEÑOR PRESIDENTE DON CESAR RAMÍREZ. UNA MANIFESTACIÓN MáS DEL COMPROMISO QUE EL GOBIERNO HA ADQUIRIDO, EN ESTA OCASIÓN A TRAVÉS DEL MINISTERIO DE ECONOMÍA Y HACIENDA, EN LA ORGANIZACIÓN DE LOS JUEGOS OLÍMPICOS DE 1992. SABED, ALTEZA, QUE VUESTRA PERIÓDICA PRESENCIA EN BARCELONA Y LA CONFIANZA DE LA CORONA QUE ESTE GESTO REPRESENTA, SON AL MISMO TIEMPO UN AVAL Y UN ESTÍMULO, QUE EN NOMBRE DE LA CIUDAD OS RECONOZCO Y OS AGRADEZCO. �ALTEZA: EL ACTO QUE HOY CELEBRAMOS EN BARCELONA TIENE s UNA GRAN SIGNIFICACIóN EN EL CAMINO HACIA LOS JUEGOS OLÍMPICOS DE 1992. ES UN EJEMPLO CONCRETO DE LA MARCHA PRECISA, PROGRAMADA Y EFICAZ QUE HA TOMADO LA PREPARACIÓN DE LOS JUEGOS. BARCELONA ESTá PASANDO YA A UNA FASE DE CONCRECIÓN DE LOS PREPARATIVOS OLÍMPICOS QUE SE VA MATERIALIZANDO EN REALIDADES QUE PUEDEN VER Y TOCAR SUS CIUDADANOS: OBRAS —QUIZáS INCÓMODAS PERO BIEN RECIBIDAS—, INSTALACIONES QUE VAN COGIENDO FORMA, Y PROYECTOS QUE CULMINAN, COMO ÉSTE QUE HOY MISMO PRESENTAMOS, DE LA EMISIÓN DE UNA SERIE DE MONEDAS OLÍMPICAS. BARCELONA, SENYOR, ACABA DE CLOURE UN PERÍODE CENTRAT EN L'ELABORACIÓ DE PROJECTES, EN L'ACURADA PREPARACIÓ DELS ESCENARIS DEL 92 I EN LA FORMACIÓ DELS HOMES I DONES QUE CONDUIRAN LA GRAN OPERACIÓ DELS JOCS. HAN ESTAT DOS ANYS D'UN TREBALL SILENCIÓS I DISCRET QUE NO TOTHOM HA COMPRèS. PERQUé EREN LA CONTINUACIÓ DE L'ESFORÇ DE PROMOCIÓ MÉS BRILLANT � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4122 Title A name given to the resource Presentació de les Primeres Monedes Commemoratives dels Jocs Olímpics 1992 Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Pedralbes Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Jocs Olímpics Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Barcelona Acció política Espanya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-03-15 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2607/19900319d_00373.pdf e2f16e213305acc72eedf5528b3e232a PDF Text Text ^4 ^ 5 ACTE SOLEMNE D'APROVACIÓ DEL DOCUMENT FINAL DEL PLA ESTRATèGIC ECONÒMIC IáSOCIAL BARCELONA 2000 1 1, /e. ^^,l^ t7 Intervenció de lIExcm. Sr. Alcalde. Honorable senyor Conseller, Autoritats membres d'aquest Comitè Executiu, i membres també del Comitè Assessori, Vull esmentar aquí especialment les entitatslque són també membres d'aquests Comitès i que; no han intervingut aquesta tarda, però sí ho han fet en l'elaboració, com totes les altres d'altra banda, dels documents que avui s'aproven: el Consorci de la Zona Franca, el Port de Barcelona, el Cercle d'Economia, la Fira i els Comitès Assessors, també, de la Universitat Autònoma de Barcelona i la Politècnica de Catalunya. I totes les altres entitats. Un agraïment molt s ncer de la ciutat de Barcelona, a través del seli Alcalde, a través de l'Ajuntament en aquest Saló de Cent, que és la �casa de tots. Un agraïment molt sincer també als membres de les comissions tècniques que de fet han esmerçat hores i hores per poder arribar a aquest resultat que finalment és tan senzill però no exempt de depuraci, de decantació, d'un procés lent i difícil de síntesi. Un agraïment molt especial al Coordinador General del Pla, el Sr. Saritacana, sense el qual tots sabem que aquest projecte, aquesta realitat avui no seria. Molt en particular al Conseller d'Indústria i Energia, que avii per primer cop té l'ocasió, ha tingut l'ocasió, d'estar amb nosaltres i donar-nos confiança en un projecte en el qual la ciutat confia molt i molt. Li agraïm la seva presència, sabem dels interessos generals que representa i de la importància immensa que té el fet que ell avui sig1i aquí i que ens hagi adreçat la paraula en un tp tan positiu. Dir-los molt breument que queda un nou Consell de Cent, que significa el Consell Gene- �ral del Pla Estratègic, Econòmic i Social, que ha funcionat i ha treballat bé, que les conclusions són serioses, que resisteixen l'anàlisi, que s'han elaborat en propostes d'equip, que assenyalen, jo crec, una orientació realista per a la ciutat. És evident que el futur de la ciutat és un futur que no pot ser dissenyat més que col . lectivament. És molt fàcil de dir que la ciutat serà allò que vulguin que segui els seus ciutadans i tanmateix és molt dificil de traduir aquesta asseveració en alguna cosa que sigui tangible. Totes les institucions amb competències són responsables del Pla, de la seva realització. I avanço que des de l'Ajuntament es posará voluntat política i mitjans per assegurar l'executivitat del Pla, així com esperem que es faci des de les altres institucions. Es una idea d'altres països, no molt allunyats del nostre quant a cultura política i quant a cultura tout court, la idea d'un protocol d'entesa entre les ciutats i les administracions superiors per tirar endavant els seus 3 �projectes. Jo crec que la millor síntesis que es pot fer d'aquest treball que avui s'aprova és justament el de constituir la base d'un protocol d'entesa que la ciutat he de fer no només amb els seus ciutadans, que ja ho ha fet a través de vostès, sinó amb les administracions superiors que li h an de donar aixopluc i també recursos polítics, econòmics, tècnics, de tota mena, a l'hora de convertir aquestldisseny en realitat. Un protocol, doncs, d'enteniment entre els ciutadans de Barcelona, la seva ciutat, el seu govern municipal, i les administracions superiors. Aquest és un pla econòmic i social, i subratllo això de social. Vaig dir-ho el primer dia i ho torno a dir avui. La Barcelona dels anys vint, i per descomptat la dels anys trenta i dels anys posteriors, no s'hagués pogut permetre aquesta realitat. Una Barcelona que tanmateix era en aquells moments -en els anys vint, en concret- una Barcelona positiva i creadora i tanmateix no hagués pogut fer l'esforç que vostès han fet en un clima tan positiu i amb un resultat tan concret. Aque a era, ho sabem prou bé, desgraciadament, la ciutat de les bombes on �es va engendrar la ciutat, de la tragèdia. I en fi, després de molts anys d'haver pagat molt cars aquells pecats, ens trobem amb una ciutat en la qual el compromís ampli i seriós és possible, i això és el que vostès han fet, i jo els J estic, en nom dels ciutadans, enormement agraït. Sabem que la ciutat amb això no ha fet més que de llevadora d'un pacte que estava en les entranyes de la ciutat i que vostès han expressat amb tota concreció i amb tota modèstia. Sàpiguen que és lanostra convicció que sense aquest caràcter igualitari, d'igualació, de qualitat de vida, de compromís solidari, aquesta ciutat no seria el que és. No fa encara molts mesos un digne senyor de Barcelona, regidor d'aquesta ciutat, membre d'aquest Consell, Ramon Trias Fargas, va dir que l'any 1500 un viatjant italià, culte i il . lustrat, Francesco Guicciardini, havia definit aquesta ciutat amb 1 següents paraules: "Barcelona no és potser una ciutat que tingui monuments com els que té Florència o Venècia. Però sí que té una qualita 5' mínima molt conside- �rable". I jo dic, què més es pot dir d'una ciutat que no sigui capital?. Què millor es pot dir d'una ciutat que no pas aquesta afirmació que els serveis mínims sóni de qualitat?. Això és el que voldríem amb aquest Pla. No només, doncs, el tirar endavant, que tirarà endavant. No només el constatar que vostès són entitats que tenen la força per fer-ho i que les administracions superiors ens aquest sinó esforç, extrems socials aixoplugaran també maldar perquè de la nostra comunitat no en els se separin massa del conjunt,9 perquè el conjunt ha de seguir perquè la ciutat sigui una ciutat d'iguals. Aquest és, jo crec, el designi i el disseny de Barcelona. És amb aquest esperit que declaro solemnement aprovat el document final del Pla Estratègic Econòmic i Social de Barcelona 2000. Moltes gràcies. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Acte solemne d'aprovació del document final del Pla Estratègic Econòmic i Social Barcelona 2000. Subject The topic of the resource Planificació Barcelona Acció política Govern Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Discurs Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-03-19 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/2608/plaestrategiceconomicisocialbcn2000.pdf 08aa5c9cebe46d0b65ce2264deecb1ec PDF Text Text ��������������������������������������������������������� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09. Alcalde de Barcelona Temporal Coverage Temporal characteristics of the resource. 1982-1997 Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona. Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Pla Estratègic Econòmic i Social Barcelona 2000 Subject The topic of the resource Barcelona Planificació Model social Acció política Economia Creator An entity primarily responsible for making the resource Ajuntament de Barcelona Contributor An entity responsible for making contributions to the resource Raventós, Francesc (presentació) Maragall, Pasqual, 1941- (presentació) Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Monografia Abstract A summary of the resource. Objectiu general del Pla: Consolidar Barcelona com una metròpoli emprenedora europea, amb incidència sobre la macroregió on geogràficament se situa; amb una qualitat de vida moderna; socialment equilibrada i fortament arrelada a la cultura mediterrrània. Liníes estratègiques: - Configurar Barcelona com un dels centres direccionals de la macroregió. Assolir una major interconnexió de la ciutat amb la seva àrea d'influència i dins d'ella mateixa. - Millorar la qualitat de vida i el progrés de les persones. Afavorir el progrés de les persones, augmentant les oportunitats formatives, culturals i de qualitat de vida. - Potenciar la indústria i els serveis avançats a l'empresa. Afavorir el progrés econòmic, tot promocionant la modernització del teixit industrial i una oferta de serveis adequada als nous requeriments de l'economia moderna. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-03-19 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Informes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2748/19900418_ForumCivic.pdf 4122212ecc7d8bc562307d45f8cb6756 PDF Text Text FoRUM CíVIC DE BARCELONA 18 D'ABRIL DE 1990 INTERVENCió DE L'EXCM. SR. ALCALDE. ESTIMATS AMICS, AMB LES PARAULES QUE ACABEN DE DIR-VOS, I AMB LES QUE US DIRa TOT SEGUIT L'ATUR ISERN, ESTARa QUASI TOT DIT DEL QUe NOSALTRES us ESTEM OFERINT I US ESTEM DEMANANT. TANMTEIX JO REFEReNCIA I, ESTIC AQUÍ UNA MICA COM A PUNT EN AQUEST SENTIT, US EXPLICARÉ UN PRIMER ESBóS DEL QUe SóN UNES REFLEXIONS QUE HEM FET DES DARRERS MESOS DE L'ANY 1989, AMB LA IDEA AVUI AQUí I, EN TOT CAS, DELS D'EXPOSAR-LES D'ANAR-LES DESENVOLUPANT AMB EL QUe NOSALTRES HEM ANOMENAT UN RELAT, UNA DE UNA EXPOSICió, REFLEXIó QUE VOLEM PúBLICA I COMPARTIDA DEL MOMENT ACTUAL DE LA CIUTAT DINS EL PAíS I, CREC QUE ENS PODEM ATREVIR A DIR ARA, DINS EL MóN. DES ESPANYA, DE BARCELONA, MIREM DONCS, CATALUNYA, MóN, EN EL CANVI DE DeCADA PODRIA SER L'INICI D'UN NOU SEGLE, 1 MIREM EL PROBABLEMENT MIREM QUE -AIXo �RAIMON OBIOLS HO HA EXPLICAT MÉS D'UN COP, MESOS-, COM JA FA UNS EL 89 DEL SEGLE XVIII HO VA SER DEL SEGLE XIX I QUASI DEL XX. OBLIDEM PER UN MOMENT, DONCS, LES OBRES AL CARRER, LA SEQUERA, I, EL PREU DE LA LLET, LES CUES CORRESPONENTS LA CORRUPCió APARENT DE LA POLíTICA A FINS I TOT, VALeNCIA, SEVILLA O BARCELONA, PER NO PARLAR DE MADRID. INICIEM UNA REFLEXIó COL.LECTIVA, PReVIA DEL MOMENT, LLEN9AR-NOS BARCELONA DE LA DeCADA, UNA DIGESTió DEL SEGLE, ABANS DE A DEBATRE DEMOCRaTICAMENT QUI CONDUIRa AQUEST PRIMER ACTE DE LA TRANSICió AL A SEGLE XXI. I M'AGRADARIA COMEN9AR AMB UNA REFLEXIó QUE ÉS MANLLEVADA COM VaRIES DE LES QUE VINDRAN: POC A POC NORMALITZANT-SE MONOLíTIQUES úNICS, -DIU I DELS LA CITA- EL ABANDONA LES AUTORITARISMES, I DELS RACISMES. ESTEM DISTRETS MIRADA SERENA A ESPANYA, DELS PARTITS MENTRESTANT, QUAN UNA ESPANYOL ENS DONARIA UNA VISió GENS CATASTRoFICA DEL MOMENT. 2 VA POSICIONS EN UN AMBIENT ENRARIT, AL PANORAMA POLíTIC MóN �ELS PROBLEMES HI SóN, COM A TOT ARREU. INCLúS EN TENIM NOSALTRES PLURALITATS DE DEBILITATS DE DE PARTICULARS, CULTURES I DE D'AFEGITS: POBLES, INADEQUACió TARANNa, CERTES DE LA PROSPERITAT ECONoMICA A LA SOLIDARITAT SOCIAL ... D'AQUí, DONCS, QUE ENS HaGIM D'ESFOR~AR A ENCAIXAR NOVES SITUACIONS I QUE HaGIM D'AMPLIAR EL NOSTRE HORITZó A FI QUE ELS NOSTRES PROBLEMES PUGUIN EMMARCAR EN AQUEST ORDRE UNIVERSAL QUE A POC ES VA IMPLANTANT. POC A POC HA ES POC D'OBRIR-SE PAS AQUESTA MADURESA POLíTICA -DIU LA CITA- QUE EN DEFINITIVA SUPOSA TAMBÉ UNA MADURESA HUMANA. I DAVANT D'AIXo ES DEMANA UN CERT PRIMER, CALIBRAR LES TREMP MORAL: CONSEQÜeNCIES DE LES PARAULES (TEMA SOBRE EL QUAL HEM DE TORNAR) . I SEGON, NO REGATEJAR HEM DE DE COMPRENSió: ESFOR~OS LLUITAR CONTRA CENTRALISMES APROFUNDIR EN LA NOSTRA PRbPIA VISCERALS IDENTITAT, RESPECTE I FOMENT DE LES NOSTRES CULTURES, NOSTRES LLENGÜES, CONTRIBUIR AMB I AMB DE LES DE LES NOSTRES POSSIBILITATS DE ELS 3 MILLORS TALENTS A L'ORDRE �INTERNACIONAL, HUMANITZACió RESTA A LA JUSTíCIA DISTRIBUTIVA, DEL NOSTRE QUEFER QUOTIDia. -S'ACABA D'HORITZó LA ESTRET I, CITA- SóN A LA TOTA LA PREOCUPACIONS EN DEFINITIVA, SóN FACTORS D' EMPOBRIMENT HUMa. SóN PARAULES DE JORDI MARAGALL, SENADOR, CONSTITUEIXEN UN DIAGNbSTIC I UN PROGRAMA, CREC DIAGNoSTIC JO, UN I UN CODI O MORAL, QUE MILLOR, DE MORAL PúBLICA. LES REPETEIXO, DONCS, PARAULES". "NO REGATEJAR ESFOR<;os DESDE LA NOSTRES "CALIBRAR LES CONSEQÜeNCIES DE DE PRbPIA IDENTITAT" A FI QUE LA PROBLEMES COMPRENSió SOLUCió PUGUI . EMMARCAR-SE EN DELS L'ORDRE UNIVERSAL QUE POC A POC ES VA IMPLANTANT. PARAULES OPTIMISTES, DONCS, QUE A MI EM RECORDEN UNES ALTRES QUE TAMBÉ US VULL CITAR EN AQUEST TEXT ENORMEMENT SUGGESTIU, EXIGENT, FRESC I ESTIMULANT -QUE TENIU REPRODUiT EN UNA FOTOCbPIA, PRESIDENT DE TXECOSLOVaQUIA I, MOMENT QUE HO VA ESCRIURE, NOMÉS UN FRANKFURT DIRECTOR AMB TAN DE HAVEL, EN AQUELL MOMENT, EN EL ARA FA UN ANY, POSSIBLEMENT DE TEATRE QUE VA SER EL PREMI DE LA PAU I QUE VA 4 DE L'AVUI PREMIAT ENVIAR A UN �TEXT PER SER LLEGIT EN AQUELL ACTE DE PREMIACió, PERQUe NO SE'L VA DEIXAR SORTIR DE TXECOSLOVAQUIA I MAXIMILIAN SCHELL, EM PENSO, VA SER UN ACTOR ALEMANY, QUI VA LLEGIR EL TEXT QUE ELL HAVIA ESCRIT. AQUEST TEXT ES DIU "PARAULES SOBRE LA PARAULA", PARLA DE LA IMPORTaNCIA DE LA PARAULA, DE LA MaGIA I DE LA PARAULA, DE L'AMBIGÜITAT DE LA PARAULA, I ENCARA DEL PERILL PER LA QUE HAN DE LA PARAULA INDISCUTIBLE. I ALESHORES PEORA D'AQUESTA ANaLISI UNA COLLA DE ESTAT LLIBERTAT, PERESTROIKA. PAU, IMPORTANTS A LA NOSTRA SOCIALISME I, VIDA PASSA PARAULES COM SóN FINALMENT, FINS I TOT, I AQUí DIRíEM "CATALUNYA", O AQUí DIRíEM "ELS EQUILIBRIS ECONbMICS", POTSER. LECTURA RABióS, DEL JO AQUESTA QUE ES FA DES DIRIA, DELS SEUS PROPIS EFECTES. DEL DEL I, LA INFINITA CAPITALISME LLOC ON ES COUEN ELS SAVIESA IGNORANT SOBRETOT, DITA DES DE LA PARAULES S'IMPOSEN, PER FI, A LA DE L'AGNOSTICISME DES DE MÉS ENLLa DE LES IL.LUSIONS SOCIALISME MÉS INGENU, INTENSITAT DE FOR~A CANSADA CANVIS, ON LES I ALS TANCS. DES DELS EXCESSOS DEL LLENGUATGE. ENS PODEM PREGUNTAR SI, 5 DE NOU, LA VERITAT, LA �VERITAT D'EUROPA EN AQUEST CAS, NO ENS VINDRa DE LA FRONTERA I NO PAS DEL COR DEL SISTEMA. JO US DEMOSTRA AJUDAR RECOMANO LA LECTURA D'AQUEST DISCURS QUE JUSTAMENT QUE ENCARA HI HA PARAULES QUE PODEN EL MóN, DELS SENTIMENTS, D'AQUELL QUE ENCARA ES POT PARLAR D'IDEES DES (I NO NOMÉS DES DE L'ESPECULACió), DES MíNIM DE SENTIMENT SENSE EL QUAL LA IDEA ESTa MANCADA DE LA VIBRACió QUE ES NECESSITA PER ARRIBAR AL DESTINATARI. EL PROCÉS CAP A LA MADURESA POLÍTICA D'UN PAíS COM A PROCÉS, TAMBÉ, DE MADURESA HUMANA QUE, EN PARAULES DE JORDI MARAGALL CONEIXEMENT, AMB "S'ADQUIREIX CULTURA, SERENA CAPACITAT DE DIR (COM LES COSES PEL SEU NOM, SENSE AMB AMB HAVEL) SENSE ENTERBOLIR EL LLENGUATGE, ALTERAR ELS ESPERITS, SENSE PERORE DE VISTA LA FONDaRIA DELS PROBLEMES QUE AFECTEN EL MóN SENCER EN UN MOMENT DE GRANS TRANSFORMACIONS i DE GRANS CANVIS". L'ESQUERRA ESPERITS AUTeNTICS EL DEMOCRaTICA D'AQUEST PAíS, MÉS PROGRESSISTES DEL LIBERALISME I DEL CATALANISME, ELS ELS MÉS NO ARRIBARAN A POSSEIR TOT PES QUE HAN DE POSSEIR FINS QUE EN EL SEU NO HI HAGI AQUEST BRI DE SENTIMENT PROFUND, 6 I MISSATGE ANCORAT EN �UNA MORAL POTENT, ON CONFLUEIXIN MADURACió HUMANA I POLÍTICA, CONVICCió PERSONAL I COHEReNCIA PúBLICA. FINS QUE LES PARAULES NO ES BASIN CLARAMENT EN SENTIMENTS ARRELATS I FETS DEMOSTRABLES. I VOSTeS ARA ES PODEN PREGUNTAR: I QUE TÉ AIXo A VEURE AMB BARCELONA, I EL SEU PRESENT I EL SEU FUTUR, I AMB LA CREACió D'UN FORUM CiVIC? I JO ELS DIC QUE JA HI ANIREM ARRIBANT. DIGUEM MÉS AL DE PASSADA, NOSTRE L'ESPECTACLE TEMA, I ENS HAUREM ACOSTAT UNA MICA QUE AQUESTS DIES ASSISTIM SEMPRE SORPRENENT D'UNS ACTES QUE A NEGUEN UNS ALTRES D'ANTERIORS- I ELS ACTES SóN TAMBÉ PARAULES, SóN MISSATGES. ELS ACTES CRIDA EN EL FONS NO ERA TAN IMPREVISIBLE QUE QUE VAN INICIAR CONJUNTAMENT FA 8 MESOS I LA TEoRICA PERIFeRIA DEL NACIONALISME LA OFICIAL ACABARIA EN UNA SOROLLOSA DISCREPaNCIA DE GESTOS: MANCA REMARCABLE DE CALIBRACió DELS EFECTES DELS ACTES INICIALS. DESITGEM QUE PREVEIEM, AMB TOT, TOT L'eXIT LA I NO NOMÉS DESITGEM QUE ES MEREIX RECTIFICACió I QUE CERTAMENT TINDRa CONTACTES ENTRE MONARQUIA I POBLE SEMPRE HAN TINGUT 7 ACTUAL. SINó BEN AQUESTS A �CATALUNYA -QUAN ELS SECTORS MÉS EQUaNIMS DEL PAíS S'HAN PRONUNCIAT A FAVOR- AQUEST RESULTAT POSITIU. D'ANAR A PRINCIPIS DE SEGLE PER PODER-HO I HAURíEM DEMOSTRAR, PERo SEMPRE HA ESTAT AIXí. ACABEM EL NOSTRE PASSEIG PELS SENTIMENTS DEL MóN, TAN ESPECTACULARMENT ALLIBERATS EN ELS DARRERS 10 O 12 MESOS. JO EN ELS RECOMENARIA LA LECTURA, AQUEST CAS UNA CITA TAN -I ELS ESTALVIARÉ LLARGA- DEL TREBALL DEL CAPíTOL CATALa DEL CLUB DE ROMA, QUE HA ESTAT RESUMIT FA EN EL DIARI DE BARCELONA PER POC LLORET DEVESA, MAGNíFICAMENT RESUMIT, I DEL QUE JO M'ATREVEIXO A CITAR CINC PUNTS MOLT BREUMENT. AQUEST CORRECCió, PER TANT, D'UNA SER. TREBALL SEGURAMENT, EN FASE PER PART D'EDICIONS 62 PER A SER ÉS ENCARA VERSió PERo ÉS ARA, UN ESBORRANY. DE PUBLICAT. NO EM DONIN LA DEFINITIVA PERQUe SEGURAMENT NO HO ÉS UN TREBALL ENORMEMENT INTERESSANT EN Fe DEU EL QUAL S'ESTABLEIXEN COMA PRINCIPIS DE TREBALL: l. QUE EL DOGMA DE LA SOBIRANIA NACIONAL, 8 COM LA �VELLA IDEA DE LA RAó D'ESTAT, INTOCABLE, LA SER CONSIDERAT QUAN HI HA INTERESSOS SUPERIORS EN JOC. QUE SOBIRANIA IDENTITAT NO POT NACIONAL, RELIGIOSA PERPETUACió DE L'ESPECIFITAT CULTURAL NO PODEN SERVIR PER LA MISeRIA O LA O LA EMPARAR VIOLACió DELS LA DRETS HUMANS. QUE 2• L'ORDRE MUNDIAL, GOVERNANTS, CLASSES DE GRUPS EN VALORS: I SOBRETOT EN ÉS NECESSARI DESENVOLUPAR EL DE LA DIGNITAT DE LA LES QUATRE PERSONA HUMANA, EL DE LA SOLIDARITAT SOCIAL, EL DE L'AUSTERITAT ECOLbGICA-DEMOGRaFICA I EL DE L'ABOLICió DE LA GUERRA. 3. QUE L'OBJECTIU ALS PER ALS PAiSOS EN VIA DE DESENVOLUPAMENT PRIMORDIAL ÉS VeNCER LA FAM DIA RERA DIA PAiSOS INDUSTRIALITZATS ES FA NECESSARI L'EFICieNCIA BOSSES DE DESENVOLUPAMENT UNES CONDICIONS DEMOGRaFICA ASSEGURAR DELS SERVEIS I EVITAR LA CONSOLIDACió POBRESA. DEL I QUE MENTRE ECONbMIC DE VIDA CAPA~ NO ES D'ASSEGURAR ACCEPTABLES, PLANETA PORTARa I GENERI DE UN LOCALMENT L'EXPLOSió IMMIGRANTS DEL MóN SUBDESENVOLUPAT A L'INDUSTRIALITZAT. 4. RESIDUS QUE ELS PAiSOS INDUSTRIALITZATS ES DESFAN DELS ON MENYS RESISTeNCIA S'OFEREIX, 9 DINTRE I FORA �DE LES SEVES FRONTERES. DELS ESTATS aCIDA, POT NO LES FRONTERES I LA ATUREN LA CONTAMINACió NI L'EFECTE HIVERNACLE. SOBIRANIA NI LA PLUJA I QUE PER TANT EL MóN TROBAR-SE SENSE SORTIDA SI LA SOBIRANIA DE L'ESTAT CONTINUA CONSIDERANT-SE INTOCABLE. QUE 5. LA CREDITORS PAiSOS IDEOLoGICAMENT DEL CONDONACió S'HA I AQUEST SENTIT, FORMA UNA CONTRARI FER DE PART MANERA NO HA DE SER VISTA COM UNA TERCERMUNDISME L'IMPERIALISME. DE DEL DEUTE PER NI DES DEL COM UNA PUNT DE NEUTRA VICToRIA CLAUDICACió VISTA DELS DAVANT EGOiSTA, EN ELS PAiSOS AVANyATS IMPEDIRAN D'AQUESTA ALLAU MIGRATbRIA QUE AUGMENTARIA EN CAS LES BOSSES DE POBRESA I EL RISC DE CONFLICTES CULTURALS. I, EN FI, D'ALTRES REFLEXIONS D'UNA ENORME PROFUNDITAT I INTEReS. VOSTeS VEURE AMB COMPRENDRAN DE SEGUIDA QUE TOT AIXb TÉ LES PREOCUPACIONS DiaRIES DE L'ALCALDE A DE BARCELONA, COM DE LA MAJORIA DELS ALCALDES DE LES GRANS CIUTATS URBa, DE D'EUROPA, CONCERNITS COM ESTEM PELS BROTS D'INTOLERaNCIA, DESEQUILIBRI PEL PER LES PERSPECTIVES DEMOGRaFIC ENTRE LES DUES 10 DUALISME RIBES DEL �PER MEDITERRANI, DELS LA INSEGURETAT, POBRES PAiSOS D'ESTUPEFAENTS, DISTRIBUCió PER PER LA CONTROLAR INCAPACITAT LA PRODUCCió I DELS PAiSOS RICS PER CONTROLAR-NE LA I LA COL·LOCACió I BLANQUEIG DELS BENEFICIS, -ENCARA QUE ALGUNA BONA NOTíCIA ES POT DONAR AVUI MATEIX SOBRE AQUESTA QÜESTió-, PER LA DIFICULTAT PER ALTERAR HaBITS INDIVIDUALMENT úTILS A CURT TERMINI PERb SOCIALMENT RUiNOSOS A LLARG, ETC. ÉS MÉS: L'ALCALDE DE BARCELONA ESTa, HA ESTAT I HA D'ESTAR SEMPRE CONCERNIT PER COM ES REPARTEIXEN LES SOLUCIONS A AQUESTS PROBLEMES. AVANyO POLíTIQUES QUE, IGUAL COM NO CREC ESPANYOLES QUE NO INTEGRIN EN SOLUCIONS L'ADMINISTRACió LOCAL, I CONCRETAMENT LES GRANS CIUTATS, TAMPOC NO CREC EN SOLUCIONS EXCLUSIVAMENT POLíTIQUES PER UN MUNDIALS PENSAMENT, REGULADES DIGUEM-NE, UNIVERSITARI, AMB DIAGNbSTICS INCLúS COINCIDENTS. JA SABEN INAUGURAR ACTUALITAT LA VOSTeS QUE EL PRíNCEP DE GAL · LES MODA D'OPINAR SOBRE TEMES NO DE AMB PROU MÉS DISCRECió QUE REIALS EUROPEES HAN FET POSTERIORMENT. 11 ALTRES VA RABIOSA FIGURES �AMB MOTIU D'UN SOPAR QUE EL PRíNCEP DE GAL· LES VA FER FA APROXIMADAMENT UN ANY A KENSINGTON VA REUNIR A 12 PRIMERíSSIMA FILA, MANERA PERSONALITATS EUROPEES -NO QUE DE PERo Sí UNA DE CADA PAíS I D'ALGUNA REPRESENTATIUS-, FINAL, PALACE, ENS VAM POSAR TOTS D'ACORD AL (PROFESSORS UNIVERSITARIS, ALCALDES, SUBSECRETARIS D'INTERIOR), EN QUe CALDRIA ARQUITECTES, TAXAR L'úS DELS DERIVATS D'HIDROCARBURS. I, TANMATEIX, AL FINAL RESTAVA LA DISCREPaNCIA DE QUe SE N'HAVIA DE FER DELS RESULTATS D'AQUESTA TAXACió, QUE ERA BONA EN Sí MATEIXA, EN LA MESURA EN QUe SEGURAMENT LA UTILITZACió EXCESSIVA D'AQUESTES RESERVES ENEGeTIQUES ECOLoGIC HAURIA DEL DEFINITIVA, MóN. DE PORTAR PROBLEMES A I PER TANT UNA L'EQUILIBRI TAXACió, EN ERA UNA DESINCENTIVACió EN EL SEU úS I UNA COSA A CONSIDERAR POSITIVAMENT EN Sí MATEIXA. TANMATEIX, DE DELS LA DISCUSSió QUEDAVA SOBRE QUe S'HAVIA FER AMB AQUESTS RECURSOS, PAiSOS FINANCERAMENT ENDARRERITS SI PRESERVAR -QUE SERIEN LA NATURA COMPENSATS DEL FET DE NO RECóRRER A UNA UTILITZACió MÉS FaCIL I MÉS RaPIDA DE LES SEVES RIQUESES NATURALS, SELVES O MINARALS, QUE JA EXISTEIXEN-, O BÉ CONSTRUCCió 12 �DE SISTEMES DE TRANSPORT I ALTRES SERVEIS ALTERNATIUS A L'úS MASSIU D'AQUESTES FONTS D'ENERGIA EN AVAN~ATS PAiSOS I CONCRETAMENT EN LES SEVES GRANS CIUTATS. L'ALCALDE LA ELS DE BARCELONA VA DEFENSAR, SEGONA ALTERNATIVA, COM ÉS OBVI, UNIDA NO ADVERSATIVAMENT A LA PRIMERA, NO CONTRADINT-LA. DEFENSANT QUE S'HA DE REDUIR EL CONSUM I COMPENSAR ELS PAiSOS DELS QUALS ES QUE NO SACRIFIQUIN LES SEVES NOSALTRES HEM FET. RESERVES DEMANA NATURALS COM PERo AL MATEIX TEMPS S'HA D'INCIDIR EN EL CONSUM DIRECTAMENT, SE LI HA DE DIR AL CONSUMIDOR QUE ÉS LA GRAN CIUTAT, QUE ES PODEN CONSTRUIR, QUE HI HA SISTEMES ALTERNATIUS QUE ES PODEN UTILITZAR, I QUE EL MóN, EUROPA, ELS ESTATS, PODEN SUBVENCIONAR. VEURAN VOSTeS BRUSSEL · LES, DESPRÉS, RECENTMENT, SI TENIM HI TEMPS, HAVIA A UNANIMITAT INTERNACIONAL EN UNA REUNió DEL WORLD FORUM, MUNDIAL DE L'INSTITUT INTERNACIONAL D'ENTITATS SOBRE COM DEL FORUM LOCALS, LA NECESSITAT DE PRIMAR EL QUE EN AQUESTA REUNió ES DEIA EL SOFTWARE, SOBRE EL HARDWARE, EN LA SOLUCió DELS PROBLEMES DE TRANSPORT EN LES GRANS CIUTATS. ÉS A DIR, UNANIMITAT INTERNACIONAL EN EL FET QUE EN EL CENTRE DE LES CIUTATS, EN MATeRIA DE TRaNSIT I DE 13 �TRANSPORT, ÉS MÉS IMPORTANT UTILITZAR SaVIAMENT ELS RECURSOS ESCASSOS, MOLT ESCASSOS, QUE TENIM, QUE NO PAS SUBSTITUIR-LOS PER UNS ALTRES, QUE NO PAS CREAR UNES GRANS INFRESTRUCTURES NOVES. DESPRÉS MATISARÉ UN MOMENT TOT AIXo RESPECTE DE LA NOSTRA CIUTAT. TOTES AQUESTES QÜESTIONS A ESPANYA, I A CATALUNYA, ES VIUEN UN XIC COMA QÜESTIONS ESPECULATIVES, QUAN SóN EN REALITAT LES AUTeNTIQUES QÜESTIONS SOBRE LES QUALS ES DEBATRa I QUALITAT EL FUTUR DE LA HUMANITAT CONCRETA, DE VIDA ALS CARRERS I LES CASES DE LA BARCELONA EN ELS PROPERS ANYS. NOSALTRES ESTEM CENTRATS ENCARA EN LA DEL MODEL DE GOVERN. UN TEMPS, [SI DEFINICió, I PROBABLEMENT HO ESTAREM LA GENT NO ES CANSA D'UN ENCARA PERíODE TAN LLARG I ENS ENGEGA A TOTS PLEGATS A DIDA]. NO CORREREM AQUEST PERILL SI SABEM DONAR DUES PENYORES: * LA DE LES PROVES QUE AVANCEM EN AQUEST PROCéS DE DEFINICió, QUE NO ENS ATUREM. * LA DE LES TRANSFORMACIONS CONCRETES. 14 �PER EXEMPLE: AQUEST NOSALTRES DEMOSTRAREM QUE AVANCEM EN PAíS EN MATeRIA DE MODEL DE GOVERN SI EL COMEN~A LA SEVA REFORMA EN LA LíNIA QUE FA DOS ANYS VA EL APROVAR FEDERAL CONGRÉS LENTAMENT, MOLT LENTAMENT, PERb PER EXEMPLE, LA AVUI, PARAULES LA DELS SOCIALISTES. AVAN~ARíEM, AVAN~AREM. TAMBÉ, DE TRANSFORMACIONS CONCRETES: MANCA DE CREDIBILITAT DEL NACIONALISME PROVÉ, SENAT -JO CREC, OFICIAL NO ENCARA- DEL FET QUE LES SEVES SIGUIN ENTESES GENERALMENT COM A CONTRaRIES A VERITAT (NO ÉS EL CAS), ACOMPANYEN A LES PARAULES: SINó QUE ELS FETS NO ON SóN LES OBRES QUE HAN DE FER GRAN LA CATALUNYA QUE TAN SOVINT INVOQUEM? ON ÉS LA SAVIESA DE GOVERN QUE HA DE RECONCILIAR AMB SEVA LA REBREGADA, CONREUS, REALITAT MOLT LES RICA PEDRERES, DE TERRA TAMBÉ, I MOLT PERb ELS CATALANS DENSA, MOLT TURMENTADA PELS SORRALS, PELS TERRERES I INCENDIS I L'ESPECULACió, PER L'OROGRAFIA REBREGADA QUE EN DIFICULTA LES COMUNICACIONS, PER L'EXEGÜITAT DELS RECURSOS NATURALS? EN JORDI SOLÉ TURA, FIN DE UN MODELO POLíTICO", ALTRE TITULAT "MASSA EN UN ARTICLE TITULAT "EL I EN JAUME GUILLAMET EN UN POLÍTICA I POC GOVERN", QUE S'EXPLICA PER Sí SOL AMB EL TíTOL, HAN PARLAT CLARAMENT 15 �SOBRE AQUESTA SITUACió. LES JUGADES DUES POLíTIQUES IMPORTANTS DEL NACIONALISME OFICIAL HAN ESTAT: - EL SISTEMA NOU MODEL TERRITORIAL DE L'ANY 87, COM A DE "CaSTIG" A BARCELONA I DE CONTROL PAM A PAM DE LES COMARQUES. - L'APADRINAMENT D'UN RADICALISME NACIONALISTA QUE PERMETÉS AL L'ESCENARI NACIONALISME OFICIAL SITUAR-SE AL MIG POLíTIC COM A FOR~A MODERADA I DE MODERADORA D'UNA "REALITAT EXALTADA". AQUESTES DUES JUGADES HAN TINGUT LA SEVA TRADUCCió EN REACCIONS DESCONTROLADES DELS ESQUEMES PROMOGUTS, EN MOLTS TEMES CITAT ABANS, TOTHOM, EN QUE ARA NO CITARÉ. I ALTRES ESTAN ALGUNS D'ELLS ELS EVIDENTMENT LA POLÍTICA DE CADA DIA. DAVANT HE DE I HEM DIT QUE NO HAVíEM DE PARLAR TANT DE POLÍTICA DE CADA DIA, SINó QUE ENS ANIRIA BÉ SITUAR-NOS EN EL MOMENT I EN L'ESPAI VIVIM. EN QUE AQUEST PUNT POTSER SERIA OPORTú UN RETORN A HAVEL. HAVEL REPASSA LA 16 PAU, EL SOCIALISME, LA �PERESTROIKA, PERb LENIN, MARX, FREUD, HITLER I HEIDEGGER ... QUAN PARLA ALS ALEMANYS, ADRE~AT ALS ALEMANYS, (PERQUe ÉS QUE L'HAN PREMIAT), DECLARAR LA SEVA INCOMPRENSió PEL FET QUE MEDIOCRE -DIU- S'EMPORTÉS MARES DE L'AUDITORI 11 , UN DISCURS DESPRÉS DE UN "BURGeS L'ENTUSIASME DELS PARES I AFIRMA RESPECTE DE LES RELACIONS ENTRE ELS ALEMANYS I ELS TXECS: "JO TXECS PELS ALEMANYS NO PUC PARLAR, PUC AFIRMAR QUE EN CURS DE DeCADES LES ANIMOSITATS, ALIMENTATS ReGIM PASSIONS, DURANT SEGLES S'HAN PERb LES I PELS DARRERES PREJUDICIS EVAPORAT. AQUEST -ES REFEREIX AL SEU, A L'EXISTENT EN AQUELL MOMENT, TOTALITARI- HA CULTIVAT EN NOSALTRES TAN DESCONFIAN~A GENERALITZACIONS, PROFUNDA FRASES ENVERS TOTES FETES, CONSIGNES I ESTEREOTIPS ADULADORES A TOTS ELS NIVELLS LES IDEOLOGIES, MENTALS DE UNA I CRIDES LES NOSTRES EMOCIONS, DES DE LES MÉS ELEMENTALS FINS A LES MÉS ELEVADES, QUE D'IMMUNITAT ZANT, TOT AVUI EXPERIMENTEM DAVANT DE QUALSEVOL ESQUER UNA MENA HIPNOTIT- I L'ASPECTE SUGGERENT QUE TRADICIONAL- MENT HA TINGUT LA CRIDA NACIONAL O NACIONALISTA." I MÉS ENDAVANT 17 DIU, �ÉS, "EL MóN HUMa S'HA DE RECONeIXER COM EL UNA COMPLICADA COMUNITAT DE MILERS I MILIONS D'ÉSSERS HUMANS úNICS I IRREPETIBLES QUE, DE CENTENARS DE BONES QUALITATS, QUE A TENEN PART TAMBÉ CENTENARS DE DEFECTES I DE TENDeNCIES DOLENTES LES QUALS, PERo, UN NO POT CONVERTIR AMB UNA PLANXA DE FRASES BUIDES, EN UNA MASSA UNIFORME, COM ARA UNA CLASSE SOCIAL, UNA NACió, UNA FOR<;A POLíTICA". PERQUe CATALUNYA SIGUI UNA PE<;A POSITIVADORA EN EL TRACTAMENT I SOLUCió DELS PROBLEMES DE CIVILITZACió QUE SE'NS PLANTEGEN -QUE JA HO ÉS, SIGUI DEL TOT, JO CREC, PERo PERQUe HO TANT COM POT ARRIBAR A SER-HO-, HA DE CONFIAR EN BARCELONA. S'HA DE DESCONFIAR MENYS DE BARCELONA I DE LA SEVA TRANSFORMACió NECESSaRIA, DE NOU, EN ALLo QUE MAI NO HA DEIXAT DE SER DEL TOT, HA VOLGUT DEIXAR EN ALLo, EN TOT CAS, QUE MAI NO DE SER, QUE ÉS UNA CIUTAT CAPDAVANTERA. I CAPDAVANTERA EN DUES DIRECCIONS: EN LA QUANTITAT I QUALITAT DELS SEUS 18 SERVEIS SINGULARS, DEL SEU �URBANISME, DEL SEU TEATRE, DE LA SEVA MúSICA, DE LA SEVA TECNOLOGIA I DE LA SEVA INDúSTRIA. I, TAMBÉ, SERVEIS RAMON EN LA QUALITAT I REPARTIMENT DELS SEUS MíNIMS. TRIAS REGIDOR EN SABEU AQUELLA FRASE QUE VA FARGAS EL EN PLENARI EL SEU úLTIM DE PRONUCIAR DISCURS L'AJUNTAMENT, COM A CITANT A GUICCIARDINI, UN VIATJANT ITALia DEL SEGLE XVI. GUICCIARDINI TINDRa DEIA QUE BARCELONA SEGURAMENT ELS MONUMENTS QUE TÉ FLOReNCIA o VENeCIA, TÉ UNA COSA MOLT IMPORTANT, NO PERO QUE ÉS UNA QUALITAT MíNIMA MOLT CONSIDERABLE. I D'UNA AIXo ÉS EL MILLOR QUE ES POT DIR, CIUTAT. CAPITAL, PERQUe ADMIRAR, NO D'UNA CIUTAT-CIUTAT, COM, NO D'UNA CIUTAT- D'UNA CIUTAT QUE ÉS CAPITAL D'UN IMPERI, ALESHORES COMEN~ANT SEGURAMENT HI HA D'ALTRES COSES A PELS CASTELLS I SEGUINT PELS PALAUS. PERo D'UNA CIUTAT-CIUTAT, BURGESOS SEGONS FORMADA PER I PER TREBALLADORS, CIUTADANS, PER EL QUE ES POT ADMIRAR ÉS QUE HAGI SABUT REPARTIR ELS SEUS RECURSOS. I BARCELONA HO HA SABUT FER. PER TANT, QUAN JO DIC CIUTAT CAPDEVANTERA, QUAN JO 19 �DIC CATALUNYA ENS HA D'AJUDAR AMB AIXb, QUE CATALUNYA VENeNCIA, ENS QUE HA D'AJUDAR TAMBÉ; PERb A TAMBÉ NO ESTIC DIENT SER FLOReNCIA CATALUNYA O ENS D'AJUDAR A SER UNA CIUTAT-MIRALL DES DEL PUNT DE HA VISTA DE LA IGUALTAT, DES DEL PUNT DE VISTA DE LA JUSTíCIA. SI VOLEU, POSEM-HO A L'INREVÉS. PERQUe BARCELONA ARRIBI LIDERAR A AQUEST POSICIONAMENT DE CATALUNYA, POSICIONAMENT POSITIVADOR DE COM AL CATALUNYA POSSIBILITATS, AL POSSIBILITATS, ACTUAL QUE FIDELITAT A HEM PAíS, LíMIT LA MaXIM DE PaTRIA LES DE SEVES LES DE TROBAR LA SORTIDA ENS OBLIGA, A LíMIT A SEVES L'IMPASSE INDEGUDAMENT, A TRIAR (QUASI SUBMISSió, DIRIA ENTRE DE VEGADES) O EMPENTA TRANSFORMADORA. HEM DE CONVeNCER QUE SOM CONSERVAR. PRIMERES HEM DE PEORES DEMOSTRAR CAPA~OS QUE DE TRANSFORMAR I ESTEM DEL SEGLE XXI I QUE ESTEM, POSANT COM LES DEIA L'ORIOL BOHIGAS, "MONUMENTALITZANT LA PERIFeRIA". PERb TAMBÉ ESTEM DIGNIFICANT EL MUSEU DE LA CIUTAT, DE FENT ELS FONAMENTS QUE EL PALAU NACIONAL MONTJUiC MAI NO HA TINGUT, MúSICA, EL D'HISTbRIA RESTAURANT 20 DEL REFENT EL PALAU PARC (L'ACTUAL DE LA MUSEU DE �ZOOLOGIA) I LA CASCADA. I, LAST BUT NOT LEAST, TRIOMFANT, POC A POC, EN LA LLUITA DE RITMES QUE PORTEM A CIUTAT VELLA: ENTRE EL RITME DE LA MILLORA I EL DE LA DEGRADACió (EMPATANT, DE MOMENT, A CAMP CONTRARI, QUE ÉS EL QUE ESTEM FENT EN AQUEST INSTANT) . AQUEST 1 ÉS EL MISSATGE DE LA BARCELONA DELS 90 QUE CATALUNYA ESTa ACCEPTANT I QUE ESPANYA, -POTSER PER PRIMER COP-, ENTÉN, QUE COMEN~A A ENTENDRE. UN MISSATGE BARCELONA S'HA PLANTEJAT DE VEGADES TOTA SOLA, I AMB AJUTS INTERMITENTS DE L'ESTAT I MOLT ESCADUSSERS DE LA GENERALITAT. A VOLTES JUSTIFICADAMENT. NO LLEGIU EN AQUESTES PARAULES UNA CRíTICA POLÍTICA A CURT TERMINI, PERQUe NO ÉS AQUEST EL CAS. A VOLTES JUSTIFICADAMENT. MÉS SOVINT SENSE JUSTIFICACió. TEMPS TINDREM DE DISCUTIR SOBRE AQUESTA QÜESTió. PERo NO ENS ENGANYEM: DEL PROGRÉS, LA "ARA LA BARCELONA NO ACONSEGUEIX QUE AL NIVELL ESPANYOL, DE POLíTICA INFERNAL, SI BARCELONA, ESPANYOLA, ES TRENQUI LA AQUESTA ABSURDA DUTXA ESCOCESA, T'ESTIMO, ARA NO T'ESTIMO", 21 DIALeCTICA EL PENDULAR A QUe ENS OBLIGUEN �D'UNA BANDA, NOSTRE EL CENTRALIME DISTANT, I DE L'ALTRA EL SENTIMENT, EN (RE)SENTIMENT -PERQUe NO EN DIC DIRIA, EN AQUEST NACIONALISTA-, ARRIBAR A CAS, (RE)SENTIMENT- NACIONAL BARCELONA NO SERa MAI ALLo SER I QUE ELS CIUTADANS VOLEN PER QUE O POT AQUESTA CIUTAT. NO PASSARíEM DE SER "UN CARACTERíSTIC", DIU EN TEATRE O EN CINE- UN CARACTERíSTIC MOMENTaNIAMENT -COM ES INTERESSANT, DE MODA INCLúS EN L'ESCENA APASSIONANT DE L'EUROPA DELS '90. I PER SITUAR LA DINaMICA ESPANYOLA EN UN MARC MÉS PRODUCTIU, ACOSTAREM, ENS HEM D'ACOSTAR POLÍTICA CATALANO- MENYS ESTeRIL, ENS SENSE DUBTE A UN SISTEMA FEDERAL. UN SISTEMA FEDERAL EN QUe, SIGUI PRIMER, REAL I "COMPLET" (NO COIX) . L'AUTONOMIA LOCAL I EL L'AUTOGOVERN EN QUe ES RECONEGUI CARaCTER TRIPLE DE L'ADMINISTRACió PúBLICA: CENTRAL, AUTONoMIC I LOCAL. EN QUe ELS PROBLEMES DE BARCELONA TINGUIN PER TANT UN MARC ESTABLE DE SOLUCió, CONSAGRAT EN LA CARTA MUNICIPAL O LLEI ESPECIAL DE BARCELONA. 22 �I DIC MÉS: QUE SI ELS TEMES DELS MILIONS DE CIUTADANS VIUEN A BARCELONA, MADRID, SEVILLA, BILBAO NO TENEN RESPOSTA POLÍTICA REAL I SISTEMA NO VALeNCIA O CONCRETA, EL S'ESTABILITZARa I ELS PUNTS DE FUGA DE LA PLURINACIONAL DIVERSITAT PASS ARAN DOMINAR A DEFINITIVAMENT L'ESCENA, EN UN ARGUMENT QUE JO CREC QUE SERIA SINCOPAT I FATIGANT, I DESCONNECTAT DE L'ESCENARI INTERNACIONAL. NO VOL DIR, AIXo EL D'AMAGAR EN ABSOLUT, SEU CARaCTER, LA SEVA QUE BARCELONA HAGI PASSió. LA SEVA SINGULARITAT. LA SINGULARITAT D'UNA CULTURA. DE BARCELONA ÉS SER LA CAPITAL I MOLTES ALTRES. PERo AQUESTA ÉS LA MÉS IMPORTANT. AIXo ENS DóNA MÉS PERFIL INTERNACIONAL QUE NO PAS PROBLEMES DE COMPRENSió (QUE EN PROVOCA, PERo MENYS DEL QUE ES DIU) . EL QUE HEM DE MALDAR ÉS PER NO SER PRESONERS DE LA NOSTRA SINGULARITAT COM A PAíS, I PARALITZATS COP PER LA PARAULA QUE ENS DESIGNA. 23 AQUEST �SI HAN AGAFEU LA PREMSA INTERNACIONAL, POSAT ARTICLES UN PARELL D'EXEMPLES THE DRAMA IS ON THE STAGE", ESTa EN L'ESCENARI", QUE MACCAULEY DIU, BARCELONA D'UN "BRIO" L'AUTORA: EN VEUREU QUE ES TITULA "NOT ÉSA DIR, "NO TOT EL DRAMA (TAMBÉ EN ELS CARRERS, VE ADIR). CITANT A UNA ALTRA AUTORA, TEMPESTUóS I IRREPRIMIBLE". I TURBULENTA HISTORIA COM A I SEGUEIX "PERo BARCELONA ÉS TAMBÉ UNA CIUTAT AMB SEVA CATALUNYA ROSE DóNA LA IMPRESSió D'UN DOLL DE VIDA ENGRANADA TRADICió TEATRAL QUE ES REFLECTEIX LA ALL "MÉS POTSER QUE QUALSEVOL ALTRA CIUTAT EN EL MóN, BEN RECENTS), S'US TANT FANTaSTICS I TANT APASSIONATS COM AQUEST DE JENNIFER DUNNING AL N.Y.T., I (I AQUí UNA TANT CAPITAL DE COM EN EL SEU STATUS DE CENTRE DE LES ARTS A ESPANYA". QUe MÉS VOLDRíEM? PREMSA SOBRE EN FI, DE VEGADES UN TROBA A LA INTERNACIONAL TAN SERIOSA COM ALGUNES BENEVOLENTS EXAGERATS, QUE AQUESTA DE LES PECES DE LA NOSTRA NO PAS EL NOSTRE MATEIX. I DEGUTS A L'APASSIONAMENT JUDICIS CULTURA MÉS SEGURAMENT FAVORABLE. COM N'HI HA DEGUTS A L'APASSIONAMENT DESFAVORABLE O AL DESCONEIXEMENT. PER EXEMPLE SI VOSALTRES AGAFEU EL 24 �STREET "WALL IMPORTANT, POC JOURNAL", QUE ÉS UN ALTRE DIARI QUASI, COM EL PRIMER CITAT, RELATIVAMENT FA VA PUBLICAR UN ARTICLE QUE ES TITULAVA FUELS TAN AMBITIONS": BARCELONA AMBICIONS, DIU, PERo NO ALIMENTA DóNA LA "BARCELONA UNES TALLA, GRANS ACABA DE REALITZAR MAI) . DONCS BÉ, LA IMPRESSió QUE DONEM A LA GENT QUE ENS VENEN A CONeIXER -QUE SóN CADA COP MÉS- ÉS UNA MICA AQUESTA. I CANTó LA INTERPRETACió QUE SE'N DóNA DEPeN EN EL COMENTARISTA. SINGULARS, I QUAL PARTIDaRIAMENT AIXo DEPeN MOLT DEL FET QUE SOM AQUELLS QUE SE SENTEN DEL CAPITAL ES MOLT DEL SITUA EL QUE SOM FET D'UNA CULTURA SINGULAR. I AQUESTA DIFEReNCIA, HISToRIA DEL DE JUSTAMENT COM PER I TENEN CURIOSITAT PER CONeIXER LA BARCELONA COM UNA HISToRIA DE LA CATALANISME, SUPOSEM, ATRETS I QUE ESTUDIEN DOMeNECH I UNA FIGURA DE L'ART, CAPITAL MUNTANER, PERo TAMBÉ DE LA POLÍTICA I, SI VOLEU, DEL PAíS, COM UNA FIGURA PúBLICA, DONEN LA VERSió QUE DESMESURADAMENT, POTSER. 25 ENS AFAVOREIX. DE VEGADES �I L'ALTRA, LA QUE NO S'INTERESSA PER LA NOSTRA SINGULARITAT, ÉS LA QUE JUSTAMENT ENS REBAIXA. PER SEVA TANT, REITERO, SINGULARITAT SINGULARITAT I BARCELONA NO HA D'AMAGAR NO HA DE PENSAR QUE DE I DE L'AFIRMACió DE LA SEVA LA LA SEVA SINGULARITAT COM A CAPITAL DEL CATALANISME O DE LA CULTURA CATALANA, SE'N DERIVIN CONSEQÜeNCIES NEGATIVES NECESSaRIAMENT, SINó BEN AL CONTRARI. PERo EVIDENTMENT QUE AMB TOT AIXb NO MOLT MENYS ENCETAT, SEGUR, HAURíEM NI EN TOT CAS NO HAURíEM ESGOTAT, BEN ELS PROBLEMES DELS QUALS UN FoRUM COM AQUEST HA DE PARLAR. BARCELONA ESTa COMPLETANT ARA EL CINTURó VIARI QUE ROMA, NOVA YORK, Lió O PARÍS TENEN DES DE FA BASTANTES DeCADES. TOTS HEM VIST EL "BOULEVARD PERIFERIQUE", A PARíS, I A Lió FA MOLTS ANYS QUE EL DEVIEN ACABAR, O EL "RACCORDO ANULARE" DE ROMA. TOTS SABEM QUe ÉS UNA COSA QUE NOSALTRES AQUí FINS ARA NO HAVíEM SABUT TENIR. HO COMENCEM A TENIR. 26 ARA �AQUESTA ÉS UNA CONDICió, PARLAR PER MI, SINE QUA NON PER AMB AUDaCIA EN MATeRIA DE TRANSPORT. BARCELONA POT PRESIDIR, COM HA PRESIDIT, LA MUNDIAL "UNió ANAR A BRUSSEL·LES, ÉS A DIR, AL WORLD FORUM I ALGUNES DE LES SESSIONS DE DE CIUTATS". I POT INCLúS ESTAR D'ACORD L'ALCALDE DE BARCELONA AMB TOTS ELS PAiSOS, AMB TOTS ELS REPRESENTANTS, QUE QUE EN AQUELL MOMENT DECLAREN MÉS AVIAT EN EL CENTRE DE LA CIUTAT NO S'HI HA DE FER GRAN COSA. PERo HEM DE SABER QUE PER POGUER PARLAR AMB AUDaCIA D'AQUESTES QÜESTIONS S'HA DE TENIR EL MíNIM. ÉS A DIR, ES PARLA DES D'UN MíNIM DE PARTIDA QUE NOSALTRES ENCARA NO TENíEM, I QUE TOT JUST ARA ESTEM REUNINT. EN MATeRIA CONTAMINACió, ELS DE TRANSPORT, DE TRaNSIT, DE CIUTADANS HAN DE TENIR ALTERNATIVES EN AQUESTA FASE DE TRANSICió A MODES MÉS "ECOLoGICS" DE BELLUGAR-SE MASSIVAMENT D'UN PUNT A L'ALTRE. A AQUESTES TRANSICIONS NO S'HI VA NOMÉS ESTIRATS PER LA PUNTA DEL NAS I FER OBLIGACió, SINó PARTINT D'UN CERT GRAU DE RECONCILIACió INTERNA POSSIBILITATS, LES NECESSITATS 27 RESPECTE DE I LES OBLIGACIONS LES DE �CADASCú. DIT AIXo, DEVELOPMENT ACCEPTEM FORUM" HARDWARE, I INVERTIR EN Sí QUE LES DIUEN. CONCLUSIONS EL "NO INVERTIM EN CANVI EN SOFTWARE", QUE EDUCACió PER TREURE EL MaXIM "WORLD MÉS EN VOL DIR PARTIT DEL MIGRAT ESPAI QUE TENIM. I ENCARA ENS FALTA, SEGURAMENT, UNA ALTRA CONDICió PReVIA, QUE ÉS LA XARXA METROPOLITANA DE METRO, PER DIR-HO D'UNA FORMA REDUNDANT. TOT I QUE, EN AQUESTES QÜESTIONS, ÉS MOLT SA DE TENIR PRESENT LA CONCLUSió DE BRUSSEL·LES, XARXA DE UNA METROPOLITANA DE METRO VOL DIR QUE LA GENT PUGUI ANAR DE BADALONA A SANTA COLOMA EN METRO. SER PERQUe NO TÉ PERQUe QUE A BARCELONA ES PUGUI ANAR DE SANTS A LA CATALUNYA I NO ES PUGUI ANAR EN CANVI PLA~A DES DE BADALONA A SANTA COLOMA, QUE SóN DOS MUNICIPIS DE L'AMB DE 200.000 HABITANTS CADASCUN, NO TENEN AUTOBúS, CONNEXIó PER METRO. RELATIVAMENT COMPLEXE, O PRaCTICAMENT, TENEN I QUE CONNEXIó PEL QUe SE'N DEIA PER LA CARRETERA DE SANTA COLOMA A BADALONA. L'ALTRE DIA VAIG BAIXAR EN TREN PER 28 ESTALVIAR-ME �LA CUA DE L'AUTOPISTA, UNA BONA SOLUCió) . GENT VA PENSAR, METRO (NO SÉ SI VEU PENSAR-HI PERo ÉS QUAN VAM ARRIBAR A BADALONA, BAIXAR PERQUe JA HAVíEM ARRIBAT. BE, I I MOLTA JO VAIG ARRIBARÉ A LA PLA9A CATALUNYA, AGAFARÉ EL ME N'ANIRÉ A L'AVINGUDA DEL TIBIDABO, O A PENITENTS. EL SENYOR DE BADALONA NO HO POT FER AIXo. NOSALTRES ESTEM PAGANT UN ERROR IMPORTANT, UN I AQUí ERROR D'ESCALA, EN L'APRECIACió POLÍTICA DEL QUe ÉS LA CIUTAT FíSICA. HEM CONFóS LA CIUTAT AMB EL MUNICIPI, CIUTAT ÉS ALLÍ ON LA GENT DORM, ESTIMA, QUAN LA TREBALLA I VA AL CINEMA O AL TEATRE, INDEPENDENTMENT DEL MUNICIPI. BARCELONA CREA PROBLEMES, ES NEGA A ACCEPTAR QUE LA CREA MISeRIA, I GRAN CIUTAT CREA SOLITUD, COM ES DIU SOVINT. RECORDO HAVER-HO DISCUTIT UN DIA LLARGAMENT AMB EL PARE GENERAL DELS CAPUTXINS, EL PARE FLAVIO, UN HOME DE VENeCIA, QUE PASSAT ALS I VA VENIR EL DIA DE SANTA EULaLIA DE L'ANY CAPUTXINS DE SARRia. ESTAVaVEM DISCUTINT DE ROMA, HAVIA HAGUT UN SERMó, PERQUe A ROMA HI UNA FILÍPICA, -MAI MÉS BEN DIT-, 29 �DEL PAPA A L'ALCALDE. L'ALCALDE DIMITIR, SURTEN DE VA DELS ROMA UNA FILíPICA TAN IMPORTANT AL PLEGAR, CAP DE DOS O TRES JO LI DEIA TENIM TAMBÉ BASTANTA EXPERieNCIA D'AIXo, QUE MESOS PERQUe NO SE'N SORTIA. PROBLEMES DE ROMA. SI EL PAPA EN VOL SABER, QUE VA NO SE'N QUE AQUí DE TAL MANERA POTSER QUE ALGUN DIA EM CRIDI I EN PODREM PARLAR. BARCELONA QUAL LA ES NEGA A ACCEPTAR EL CLIXÉ SEGONS GRAN CIUTAT ES QUI CREA PROBLEMES, QUI EL CREA MISeRIA I QUI CREA SOLITUD. BARCELONA ES NEGA -DIGUEM-HO TOT- DES DEL REALISME D'UNA CERTA CONSCieNCIA DE CIUTAT ESTAT FERIDA ABASTABLE, PEL DESENVOLUPAMENT SALVATGE CINQUANTES-SETANTES, PERo NO MORTALMENT, QUE DELS HA ANYS I RECUPERADA "PRODIGIOSAMENT" (PER ALLo DE "LA CIUTAT DELS PRODIGIS) EN ELS DARRERS 10 ANYS. (RECUPERADA VOL DIR EN AMBICió, PERo TAMBÉ, JA HO HE DIT, EN HUMANITAT}. LA CIUTAT ÉS EL LLOC ON LA SOCIETAT ELS SEUS PROBLEMES. 30 POSA, DESA, �L'ESCRIPTOR L'INSTITUT AMERICa FORD, D'ESTUDIS QUE HA ESTAT FA POC NORD-AMERICANS, ENTREVISTA QUE LI VAN FER, DEIA, EN A UNA QUE EL CAMP ÉS MENYS INHUMa PERQUe A LA CIUTAT LA GENT S'IGNORA: A LA CIUTAT UN POT MORIR D'ACCIDENT I ELS CONCIUTADANS PASSAR DE LLARG. PERo COMEN~AR PER CORRESPONENT VINGUÉS ÉS PROBABLE DEL CAMP QUE L'ACCIDENTAT L'AMENA~A PERQUe DE MISeRIA EL FES FORA D'ALLa ON ESTAVA. A BARCELONA HI HA UN 40 % DE PROBABILITATS QUE QUALSEVOL CIUTADa O ELS SEUS PARES, ALMENYS, VINGUESSIN D'ALTRES PROViNCIES. BARCELONA VIRTUT DEL ES QUAL NEGA EL A ACCEPTAR SER EL CIUTAT FATALISME GRAN VULGUI EN DIR NECESSaRIAMENT AQUEST TIPUS DE PROBLEMES. I EN CANVI, LA SEGÜENT ES PLANTEJA ELS SEUS PROBLEMES DES DE EXPLICACió: LA SOCIETAT GENERA SOLITUD, GENERA UNA COLLA DE PROBLEMES, I ELS UBICA ALLa ON POT, EN AQUELL TRO~ DE TERRITORI QUE HO ADMET, QUE ÉS PRECISAMENT LA CIUTAT, PERQUe EL CAMP NO HO ADMET. ELS INHUMANS, CODIS MÉS MORALS DURS. DEL CAMP SóN ENORMEMENT EN AQUEST SENTIT NO PERMETEN SUPERVIVeNCIA. 31 MÉS LA �ÉS A DIR, MERCADERIES, DE LA CIUTAT ÉS UN CONJUNT DE ALTRES DE D'IDEES TAMBÉ, DE COMUNICACIONS, DE BÉNS, PRODUCTES, UNES FLUXES, QUE LA FAN MÉS HUMANA DEL QUE SERIA CONDICIONS, EN LES CONDICIONS DE EN VIDA AiLLADA, PRECISAMENT. L'AVANTATGE DE LA CIUTAT ÉS QUE ACCEPTA ELS MARGES, ÉS QUE ELS MARGES EXISTEIXEN. PERo LA CIUTAT, I BARCELONA N'ÉS UN CAS, ÉS UNA LLUITA PERMANENT PER NEGAR ELS MARGES COM A MARGES I PER INTEGRAR-LOS DINTRE DEL COL·LECTIU. AQUESTA ES LA NOSTRA IDEOLOGIA. LA IDEOLOGIA DE LES CIUTATS ANTERIORS, VAN DONAR EL NOM A LA CIUTAT, ERA AQUESTA. TEMPS, QUE SóN ERA ENCARA, DE LES QUE -ATENES, PER EXEMPLE- NO I HO HA SIGUT DURANT MOLT UNA IDEA SEGONS LA QUAL LA CIUTAT TÉ UNS MARGES EXTERIORS, QUE HI HA CIUTADANS QUE NO SóN CIUTADANS. I LA CIUTADANIA ES MANTÉ JUSTAMENT PERQUe TÉ UNA CLASSE FORA DE LA CIUTADANIA QUE FA LES FEINES QUE ELS CIUTADANS SóN MASSA IMPORTANTS PER FER. LA NOSTRA CIUTAT, NO BARCELONA, SINó TOTES LES CIUTATS EUROPEES, PERo BARCELONA AL DAVANT, SóN CIUTATS QUE AVUI ES PLANTEGEN PRESCINDIR D'AQUESTA COMODITAT. I 32 �AIXo QUE POT SEMBLAR UNA BELLA FRASE POT SER UN PROBLEMA ENORMEMENT DIFíCIL EN LA PRaCTICA DiaRIA. I TÉ A VEURE AMB LLEIS, VEURE I AMB LLEIS D'ESTRANGERIA, I TÉ AMB LLIBERTAT O NO AL MERCAT DE TREBALL, A I TÉ A VEURE AMB CODIS MORALS I CODIS ECONoMICS. NOSALTRES BARCELONA PRETENEM QUE EN SIGUI UNA REFEReNCIA A TEMES D'HABITATGE, QUALITAT NIVELL DE VIDA EUROPEU. EN TEMES DE SEGURETAT, EN EN TEMES DE DROGA ... I US DIC LA BONA NOTíCIA QUE US VOLIA DIR DE LA REPASSADA CONSTRUIR REUNIÓ ABANS. DE PAPERS QUE HEM FET AQUESTS DIES PER AQUESTES NOTES HA SORTIT UNA REFEReNCIA A LA QUE HI HA HAGUT A LONDRES SOBRE LA LLUITA MUNDIAL CONTRA LA DROGA. HI HA HAGUT PER PRIMERA VEGADA UN ACORO DE PRODUCTORES NACIONS, DE NACIONS DROGA. HI HA DE HAGUT CONSUMIDORES EL QUE I EL CORRESPONSAL DEL DIARI "EL PAíS" EN DEIA "UNA LLAMADA A INSTITUCIONES TAN ELEMENTALES COMO LAS FAMILIAS Y EL VECINDARIO A COLABORAR". JO QUAN VAIG LLEGIR AIXo VAIG PENSAR QUE GENT HI TOCAVA, NOSALTRES AQUESTA PERQUe REALMENT LA CONCLUSió A LA QUAL HEM ARRIBAT EN AQUESTA LLUITA 33 DRAMaTICA ÉS �QUE L'úNICA SOLUCió, PROBLEMES D'AQUEST PROBLEMA I DE TOTS DE MARGES I DE MISeRIA HUMANA, HUMANA-, DE LES CIUTATS, -NO A LES CIUTATS, ELS URBANA, ESTa EN LA PROXIMITAT. NO ES POT ENTRAR A MATAR EN AQUESTS PROBLEMES DE L'ESTAT, NI TAN SOLS DES DE L'AUTONOMIA. GRANS DINERS, COM DES S'HI HA D'ENTRAR. SENSE ELS DIUEN ELS FRNACESOS, SENSE AQUESTS GRANS RECURSOS TAMPOC NO ENS EN SORTIRíEM, ÉS CERT. I EN AQUESTA REUNIÓ DE LONDRES AQUESTA CONSCieNCIA EVIDENTMENT HI ERA. IGUAL QUE ES VA FER AQUESTA CRIDA A "INSTITUCIONES VECINDARIO" QUAL TAN ELEMENTALES COMO LAS FAMILIAS Y TAMBÉ SE'N VA FER UNA ALS BANCS. COSA TOTS QUEDEM REASSEGURATS DE QUE EL HI ERA. EL AMB LA REALISME NO NOMÉS TRACTAVEN DE LIMITAR EL CONSUM, TAMBÉ TRACTAVEN D' ERRADICAR BENEFICIS DEL TRaFIC, EL TRaFIC I EL COMER~ EL BLANQUEAMENT DEL DINER. TANT VAN FER UNA CONCLUSió, UNA DIRECTRIU, DEMANAR ALS BANCS INTERNACIONALS LA SEVA DELS PER ADRE~ADA A COL·LABORACió EN AQUEST SENTIT. JO QUAN VAIG VEURE QUE BANDA I QUE PER ALTRA 34 S'ADRE~AVEN S'ADRE~AVEN ALS BANCS D'UNA A LES FAMíLIES I AL �VEiNAT, VAIG IMPORTANT, PENSAR QUE LA REUNIÓ DE LONDRES ERA MOLT PERQUe NACIONALS, O LES REUNIONS LOCALS ACABEN INTERNACIONALS, ADRE~ANT-SE O O ALS VEiNS O ALS BANCS, PERo A TOTS DOS ALHORA, NORMALMENT NO. EN AQUESTA REUNió A MÉS HI VA HAVER UNA COSA MOLT IMPORTANT, QUE ÉS MOLT IMPORTANT PER LA NOSTRA CIUTAT I PEL QUE PASSI EUROPEES, I A COM RESOLDRE PROPOSAVEN CULTIUS. LA I I A D'ALTRES ÉS QUE ES VAN POSAR D'ACORD ELS AMB ELS AMERICANS, DE BARCELONA PERQUe TENIM ENFOCAMENTS AQUESTA QÜESTió, I EUROPEUS DIFERENTS ELS LLUITA AMB ARMES QUíMIQUES CIUTATS AMERICANS CONTRA EN CANVI ELS EUROPEUS VAN DEFENSAR AMB ELS PAiSOS LLATINOAMERICANS LLUITA CONTRA LA PRODUCCió D'ESTUPEFAENTS QUE FOS CONSIDERADA ELS AMB QUE ERA MILLOR UN LES CONDICIONS SOCIALS I TIPUS DE MÉS ECONoMIQUES DELS PAiSOS PRODUCTORS. COSES DI NNUU JO MEU GENARO, QUE JO HE SENTIT A DIR A VIENA, AL SR. QUE ES EL CAP MUNDIAL DE L'AGeNCIA DE LES SOBRE LA LLUITA CONTRA ESTUPEFAENTS, I COSES QUE HE SENTIT A DIR AL COMISSARI DE CIUTAT VELLA PRESIDENT DEL DISTRICTE, QUE ESTa AQUí, CLOS, POSADES EN UN MATEIX PAPER. 35 EN O AL JOAN �PERo AIXo ÉS MOLT IMPORTANT QUE EN AQUEST MóN QUE OPTIMíSTICAMENT AL PRINCIPI DEFINíEM COM A UN NOU AQUESTA, PER ORDRE, ESTIMULANTS COM QUE ENS FAN PENSAR QUE LA LLUITA DE CADA DIA SOLUCIONAR HI HAGI COSES TAN APROXIMANT-SE AQUESTS TEMES NO ÉS EN VA, NO ÉS TOTALMENT EN VA. ESTEM EN EL BON CAMí PER LIMITAR I DESPRÉS VeNCER, SEGURAMENT, UNA DE -AIXo JA ELS NOSTRES FILLS, NO NOSALTRES-, LES HUMANITAT: QUE PODRíEM ANOMENAR PLAGUES DE LA LA DROGA, QUE SE'NS IMPOSA COM UNA COSA QUE NO SABEM EXPLICAR. I DIRIA PER ACABAR, MANERA, TORNANT A HAVEL QUE, DE TOTA UN COP DIT AIXo, SERa BO QUE NO ENS CREIEM QUE EN LES NOSTRES PARAULES HI HA LA SOLUCió DE TOT. HAVEL DIU, QUE HAN MOLT CLARAMENT, ACABAT OPRIMINT, QUE AQUESTES PARAULES INICIALMENT VAN SER TOTES PARAULES SALVADORES. DIU EXACTAMENT, LA QUE PRIMER, US HE DIT AL PRINCIPI·: SEGON MILENI DESPReS DE CRIST, RES, EUROPA, UNA COSA MOLT SEMBLANT A "A LES ACABALLES AQUEST MóN I, ABANS QUE ES TROBEN EN UN ENCREUAMENT. 36 DEL FA MOLT DE �TEMPS QUE NO HI HAVIA TANTS MOTIUS D'ESPERANCA I TANTS MOTIUS PER TÉMER QUE SI TOT ANÉS MALAMENT LA CATaSTROFE SERIA DEFINITIVA". TESITURA ES A DIR, SE SITUA TAMBÉ EN AQUESTA AL MATEIX TEMPS TRISTA I ESPERANCADA, QUE ÉS EL TíTOL DE L'ARTICLE QUE US LLEGIA AL PRINCIPI. PERb DIU, L'HOME SENTENCIANT, "EN TOTS ELS CASOS EN QU~ S'HA EQUIVOCAT FATALMENT -RELACió AMB LA NATURA (CREIEM DOMINAR-LA), COMPRENSió DE LA PRbPIA HISTbRIA I PLANEJAMENT D'UNA VIDA FELIC PER TOTHOM NUCLEAR- LA CAUSA HA ESTAT COMUNA: I OPTIMISME UNA DISCRETA TRANSFORMACió DE LA PARAULA HUMIL AMB PARAULA ARROGANT. I PROPOSA LLUITAR TOT JUNTS CONTRA LES PARAULES ARROGANTS. ES TRACTA, ES A DIR, LES DIU, D'UNA TASCA ESSENCIALMENT MORAL. ES TRACTA DE CALIBRAR, CONSEQÜeNCIES DEL QUe I TORNO AL PRINCIPI, DIEM I UNIFICAR DIGNIFICACió POLÍTICA AMB LA DIGNIFICACió PERSONAL. 37 LA � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Conferència de Pasqual Maragall al Fòrum Cívic de Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-04-18 Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Barcelona Balanç Acció política Model social Territoris Ciutats Planificació Description An account of the resource Conferència de l'alcalde al Forum Cívic de Barcelona Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 799 Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1217/19900421d_00377.pdf 74f4242a6dd6f32a1b83630b7d05c0a6 PDF Text Text VISITA DEL PRINCEP D'ASTURIES I DE GIRONA A L'AJUNTAMENT DE BARCELONA. PARAULES DEL SENYO ALCALDE. 21/4/90 ALTEZA: EN NOM DE LA CORPORACIO QUE PRESIDEIXO, FORMADA COM A TAL EN EL SEGLE XIII EN AQUESTA MATEIXA SALA, VULL QUE SAPIGUEU QUE ÉS UN HONOR PER A NOSALTRES REBRE-US AVUI AQUI, COM EL 30 DE MAIG DE 1.981 AL VOSTRE PARE EN OCASIO TAN SIGNIFICATIVA PEL CAPGIRAMENT É DEL CLIMA POLITIC DEL PAIS I COM EL 19 DE GENER DE 1.987 AL VOSTRE AVI PER A CONCEDIR-LI LA MADALLA D'OR DE LA CIUTAT, DE LA QUAL TANT DIGNAMENT HA PORTAT EL NOM EN ANYS DIFICILS. NOSOTROS SOMOS LOS SUCESORES DE AQUELLOS QUE EN EL AÑO 1714 SALIERON DE AQUI A LUCHAR CONTRA UN REY QUE NOS SUPRIMIO COMO CONSELL DE CENT POR UN DECRETO INJUSTO. PUES BIEN: ES UN HONOR PARA NOSOTROS RENDIROSIHOMENAJE COMO HEREDERO DEL REY QUE COMO PUEBLO HEMOS VOTADO CON LA CONSTITUCION Y ACEPTAMOS. PUIX QUE LA CONSTITUCIO RECONEIX EL NOSTRES DRETS COM A CATALANS I COM A BARCELONINS; DRETS AQUESTS ULTIMS QUE ES CONSAGRARAN EN UNA CARTA MUNICIPAL DEMOCRATICA QUE MILLORARA LA VIGENT DE 1.960 I QUE SEGUIRA LA TRADICIO DE LES PRIMERES ORDINACIONS DEL 1.200 I EL CONSELL DE CENT DE 1.700. AQUESTA ÉS LA VOSTRA CASA. I AQUELLP4 SERA UN DIA LA VOSTRA CADIRA QUAN ENS VISITEU COM A REI. US HO DIEM AMB EL RESPECTE QUE US ME REIXEU I L'AFECTE QUE US HEU GUANYAT PRESIDINT EL NOSTRE PROJECTE DEL 1.992. �EXCMO. SEÑOR ALCALDE. LE AGRADEZCO MUY SINCERAMENTE SUS PALABRAS . ESTA VISITA A LA MILENARIA BARCELONA!NI ES LA PRIMERA NI TAMPOCO LA ULTIMA; PERO SI ES LA PRIMER4QUE HAGO CON CARACTER INSTITUCIONAL Y EN ESPECIAL A ESTE EXCELENTISIMO AYUNTAMIENTO. LA MEVA FAMILIA, DES DE FA MOLTES GENERACIONS, HA ESTAT I CONTIMIA ESTANT ESTRETAMENT VINCULADA A AQUESTA CIUTAT, POSANT EN EL FUTUR LES NOSTRES IL.LUSIONS I ESPERANCES DE CONTINUITAT. M'AGRADA MOLT TENIR AQUESTA OPORTUNITAT PER SALUDAR A TOTA L'EXCEL.LENTISIMA CORPORACIO D'AQUESTA CIUTAT COMTAL ABANS D'INICIAR EL MEU RECORREGUT PER L'INTERIOR DE CATALUNYA. BIEN SE QUE VUESTRO DESEO HUBIERA SIDO QUE ESTA VISITA TUVIERA MAYOR INTENSIDAD, PERO EL TIEMPO APREMIA YICOMO SABE, SEÑOR ALCALDE, Y YO SE LO ASEGURO, NO SERAN POCAS LAS OCISIONES EN LAS QUE PODRE DISFRUTAR 3 DE VUESTRA TAN DEMOSTRADA HOSPITALIDAD, NO SOLO POR MI EXPRESO DESEO SINO TAMBIEN POR LOS ACONTECIMIENTOS1QUE EL FUTURO NOS DEPARA. PRECISAMENTE DESEO Y AUGURO QUE ESE FUTURO SEA PLENAMENTE EXITOSO EN PAZ Y CONCORDIA PARA LA MUY NOBLE CIUDAWDE BARCELONA I PER MITJA DEL SEU ALCALDE I CORPORACIO DESITJO TRANSMETRE ALS BARCELONINS LA MEVA MES CORDIAL SALUTACIO I L'AFECTE MES SINCER. �c m es çz 7 rri çJ O ��co m O, co m 17,› N 7 r C JI (- r- e CZ, 1—T re- z o r- om 32 co ryi o Iii o r- o �� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4123 Title A name given to the resource Visita del Príncep d’Astúries i de Girona a l'Ajuntament de Barcelona. Paraules del Senyor Alcalde Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Drets constitucionals Història Acció política Territoris Espanya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-04-21 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1218/19900502d_00380.pdf 422a3c6665ee7f66f2bfd1621ae9b8fb PDF Text Text A"C1 \2)C ? GVci 2 pv\n # IL LUSTRE SENYOR DEGà, SENYORES I SENYORS, VULL AGRAIR D'ENTRADA L'AMABLE INVITACIó DEL COL . LEGI D'ADVOCATS A PRONUNCIAR AQUESTA CONFERèNCIA SOBRE EL PAPER DE BARCELONA AL MóN. LA INVITACIó EM SATISFà DOBLEMENT, PER L'OPORTUNITAT QUE SE'M BRINDA D'EXPOSAR ALGUNES DE LES PREOCUPACIONS DE L'ALCALDE DE BARCELONA I PERQUè EL COL . LEGI D ADVOCATS ÉS UNA INSTITUCIó D'UNA GRAN SIGNIFIpACIó PER A LA NOSTRA CIUTAT, I QUE INTEGRA UT COL.LECTIU DE CIUTADANS ESPECIALMENT SENSIB E A L'ESTAT DE BARCELONA. PERQUè, EFECTIVAMENT, POCA *ENT COM ELS ADVOCATS. A TRAVÉS DE L'ENQUESTA DIàRIA QUE PODEN FER D DELS SEUS DESPATXOS ESTAN TAN AMATENTS I TA AL CORRENT DEL POLS VITAL DE LA CIUTAT. I POCA GENT COM VOSTS SABEN QUE EL CLIMA ECONòMIC I SOCIAL DE LA CIUTAT HA CANVIAT POSITIVAMENT EN ELS DARRERS ANYS. �ALLÒ QUE ABANS EREN EXPEDIENTS DE CRISI, DE LIQUIDACIó D'EMPRESES, D'ACOMIADAMENT, SóN ARA EXPEDIENTS DE CONSTITUCIÓ DE 0OCIETATS, I GESTIONS RELACIONADES AMB INVERSIONS DE CAPITAL EXTERIOR. VOSTèS SóN ELS PRIMERS A NOTAR AQUEST CANVI DE SIGNE DE LACONJUNTURA. I POCA GENT COM VOSTèS VIU Ef, REPTE, ON PROBABLEMENT CONFLUEIXEN LA IL•LUSIó AMB LA INQUIETUD, DE LA INTERNACONALITZACIó CREIXENT, IMPARABLE, DE LA NOST ECONOMIA, AMB LA INFLUèNCIA QUE TÉ SOBRE LL VIDA DELS BARCELONINS. ÉS PER AIXò QUE VOLbRIA PARLARLOS AVUI DEL ROL INTERNACIONAL DE1BARCELONA. FA UNS ANYS -VIST EN PERSPECTIVA, NO GAIRES, PERò SI HEM DE JUDICAR PER L'ESFORÇ FET I PER LA INTENSITAT AMB Q Jè ELS HEM VISCUT, JA SEMBLEN MOLTS- TENíEM UNA PREOCUPACIÓ ESSENCIAL: SITUAR BARCELONA EN EL MAPA. I AIXò PODEM DIR QUE JA' SIMA ACONSEGUIT, EN GRAN PART GRàCIES A LA DESIGNACIÓ DE BARCELONA COM A SEU DELS JOCS 4LíMPICS DE 1992. PERò TOTS VOSTèS SABEN QU AQUEST FET ES VA PRODUIR TAMBÉ COM A CONSEQÜèNCIA D'UNA �VOLUNTAT PRèVIA DE PRESèNCIA DE LA CIUTAT EN EL MÓN. A MÉS, AQUEST RELLANÇAMENT INTERNACIONAL NO úNICAMENT UN FENOMEN OUE AFECTI g BARCELONA: SóN LES CIUTATS WROPEES MÉS ÉS CAPDAVANTERES LES QUE HAN PRES NOilA CONSCIéNCIA DEL SEU PAPER COM A MOTOR DEL DESENVO LUPAMENT ECONÒMIC. peÁ c4z ' PENSIN QUE AVUI DIA EL PRESSUPOST(DE MÉS D'UNA CIUTAT EUROPEA ÉS SUPERIOR AL DE LES DEMARCACIONS TERRITORIALS DE NIVELL SUPERIOR (DEPARTAMENT, PROVíNCIA O REGIó),. NO ÉS EL CAS D'ESPANYA, EVIDENTMENT, PE LA NOSTRA CONFIGURACIÓ AUTONÓMICA, PERÒ AIX ÉS AIXí EN D'ALTRES PAÏSOS. PERò, PER DAMUNT DE TOT, ALLÓ QUE DETERMINA AQUEST PAPER PREPONDERANT DE LES CIUTATS A EUROPA ÉS LA SEVA CAPACITAT DESENVOLUPAMENT GENERAL, D'INFLUIR EN EL D'ACIIJAR COM A AGENTS ECONÒMICS (LA SEVA INTERVENCIÓ ESTRAJ TéGICA, EL SEU SUPORT ALS SECTORS LOCALS, A �L'ATRACCIÓ D'EMPRESES, ETC.). EUROPA, UN SISTEMA DE CIUTATS EN MÉS D'UNA OCASIó HEM DEF[NIT EUROPA COM UN SISTEMA DE CIUTATS. EUROPAIÉS, EFECTIVAMENT, EL CONTINENT URBà PER EXCEL•LèNCIA. LA MAJOR PART DE LES GRANS CIUTA` ['S DE PRIMER ORDRE ESTAN SITUADES A EUROPA. DIXO A BANDA EL FENOMEN DE LES MACROCIUTATS ¡DEL TERCER MóN, QUE ÉS TOTA UNA ALTRA COSA.; EL SISTEMA EUROPEU DE CIUTATS ES CARACTERITZA PER LA SEVA COHESIó GLOBAL I PER LA SEVA DIVERSITAT INTERNA, LA QUAL COSA LI DóNA UNA GRAN POTENCIALITAT. EN L'ETAPA ACTUAL DE CANVIS RàPIDS I IMPORTANTS EN EL CAMP DE L'ECONOMIA I DE LA TECNOLOGIA, LES CIUTATS S'ENFROITEN A NOUS DESAFIAMENTS, LA SOLUCIó DELS QUALS PASSA PEL i SEU REFORÇAMENT COM A CENTRES DE CREATIVITAT, DE DIFUSIó DE LA CULTURA I DE CONCENTRACIó DE CAPITALS. �c4 7_ . /•" "^ 3^ ^i^j'-1^^1. /( COM A CONSEQUéNCIA D'AIXò, LA COMPETèNCIA PER ATREURE LA RECERCA, LA ORODUCCIó I ELS SERVEIS ES PRODUEIX PRIORITàRIAMENT ENTRE CIUTATS. ELS ELEMENTS QUE IN['ERVENEN EN AQUESTA COMPETÒNCIA SóN DIVERSOS, PERò ES PODEN RESUMIR EN ALGUNS PUNTS CONCRETS: - LA VOLUNTAT, CONSENSUADA AMB ELS DIVERSOS ESTAMENTS DE LA CIUTAT, !D'ARRIBAR A SER UNA GRAN METRòPOLI DE SERVEIS - UNA RELACIó FèRTIL ENTRE NDúSTRIA I INVESTIGACIó, ENTRE EMPRESA I UNIVERSITAT, QUE INTEGRI INVESTIGACIÓ I INNOVACIó, I QUE FACI POSSIBLE EL DESENVOLUPAMENT E LES NOVES TECNOLOGIES. - UNA BONA INFRASTRUCTURA DE COMUNICA.-------CIONS, EN UN SENTIT AMPLI (AUTOPISTES, PORTS, AEROPORTS, TELECOMUNICACIONS), QUE POSSIBILITI UN ACCÉS RàPID I FàCIL. - LA CAPACITAT DE CONVERTIR-SE EN CENTRE DE CULTURA I DE SERVEIS PERSONALS DE TOTA c ^^ �MENA, EN CENTRE DE LLEURE I D'ESPORT. AIXI, NO ENS HA D'ESTRANYAR QUE, SEGONS UNA ENQUESTA RECENT, LES GRANS CIUTATS FRANCESES QUE HAN ATRET UN MÉS GRAN NOMBRE DE CREADORS D'EMPRESES (ÉS A DIR, PARIS, LIó, MARSELLA, BORDEUS, LILLE, NIÇA I TOLOSA) SÓN CIUTATS QUE TENEN AEROPORT, UN TEIXIT ECONòMIC DIVERSIFICAT I UNA CONCENTRAIÓ BASTANT NOTABLE DE CENTRES DE RECERCA. CAL AFEGIR TAMBÉ QUE LA COMPETITIVITAT ENTRE CIUTATS DEPèN CADA COP MÉS1DE FACTORS COM EL MEDI AMBIENT I LES INFRAS.+ URES EDUCATIVES I CULTURALS. EN UNA PARAULA, PODRÍEM DIR QUE LES CI A U^ SÓN E MPRESES QUE COMPETEIXEN PER ATREURE INVERSIONS I RESIDENTS, VENENT A CANVI LOCALITZACIONS. UN ESTUDI PUBLICAT ARA FA UN ANY PER LA DATAR FRANCESA, ÉS A DIR, LA Dp LÉGATION 1. L'AMÉNAGEMENT nu TFRRITOIRE ET à L'ACTION RÉGIONALE, AVALUAVA LA COMPETITIVITAT DE LES CIUTATS EUROPEES EN BASE A UNA SèRIE DE PARàMETRES QUE COMPRENIEN 6 �- LA POBLACIÓ I EL SEU CREIXEMENT, - LES EMPRESES MULTINACIONAL$ - LES INFRASTRUCTURES - EL NOMBRE D'ENGINYERS, DIRECTIUS I TèCNICS - LA RECERCA I LA UNIVERSITAT - LES PLACES FINANCERES - EL TRàNSIT DE PORTS I AEROPORTS - L'EXPANSIÓ CULTURAL - LES CIUTATS DE FIRES I CONGRESSOS - LA PREMSA I L'EDICIó - LES TELECOMUNICACIONS - LES CIUTATS AMB MÉS ACTIVITATS ESPECIFIQUES. DONCS BÉ, EN AQUEST RàNKING, QUE ENCAPÇALAVEN LòGICAMENT LONDRES I PAR' SEGUIDES EN SEGON LLOC PER MILà} BARCELONA S'HI TROBAVA EN TERCER LLOC _ AL MÀTEIX NIVELL DE MADRID, MUNIC, FRANKFURT, BRUSSEL•LES I AMSTERDAM. SUBRATLLO LA DADA, ROMA, A MÉp A MÉS, I BARCELONA ES TROBA CLASSIFICADA ENTRE LES CIUTATS ON NO DOMINA ESPECIALMENT ALGUN DELS INDICADORS ESMENTATS, �LA QUAL COSA VOL DIR QUE ÉS UNA CIUTAT BASTANT EQUILIBRIDA EN LA SEVA OFERTA I, PER TANT, EN LA SEVA CAPACITAT D'ATRACCIó. ALTRAMENT, NO TÉ RES D'ESTRANY QUE ENTRE AQUESTES CIUTATS QUE ACABO D'ESMENTAR S'HI TROBIN TRES CIUTATS FUNDADORES DEL MOVIMENT EUROCIUTATS, DEL QUAL PARLARÉ DESPRÉS, I QUE NO SÓN CAPITALS D'ESTAT. TANMATEIX, NO ES TRACTA NOMÉS D'ATREURE, SINó DE PROJECTAR. BARCELONA HA DE SER TAMBÉ UN CENTRE DE PRODUCCVÓ DE FLJXOS CAP A L'EXTERIOR. I ENTRE TENIR__ .__I251- AQUESTS ACTIUS HAN DE ^^,^.^k PA ¿ „„N, LvU^-^ ^ CULTURALS. JUNTAMENT AMB LA COMPETITIVI AT, L'ALTRA GRAN ATOT DE LES CIUTATS ÉS LA 44OMPLEMENTARIETAT, QUE PASSA PER L'ESP1CIALITZACIó FUNCIONAL I PRODUCTIVA, CENTRADA EN ALGUN SECTOR O SECTORS ECONòMICS I DE SERVEIS. EN UN DOCUMENT DE TREBALL D'UNA CONFERèNCIA INTERNACIONAL CELEBRADA RECENTMENT A BRUSSELLES, EN ESMENTAR AQUESTA ESPFCIALITZACIó �ENTRE CIUTATS, ES DEIA -I SUBRATLLO QUE HO DEIA UN ORGANISME DEL PARLAMENT IUROPEU, NO PAS NOSALTRES-, QUE BARCELON SEMBLAVA MOSTRAR UN ESPECIAL DINAMISME EN TOTS7ELS àMBITS. PERó AIXò NO ÉS SUFICIENT. El HA ENCARA MOLTS DèFICITS HISTóRICS A RESOLDRE, MOLTES COSES A APUNTALAR. HO ESTEM FENT; I HO ESTEM FENT A UN RITME MOLT RàPID, QUE A1VEGADES ENS IMPEDEIX -PER LA SEVA MATEIXA RAPIDESA- DE VEURE'N LA GLOBALITAT, L'ABAST TOTAL D'AQUEST CANVI IMPRESSIONANT. PERò LA GENT QUE VE DE FORA, I QUE AL CAP D'UN TEMPS¡ RETORNA A BARCELONA, ÉS PERFECTAMENT 1 CONSCIENT D'AQUESTS CANVIS, I HO DIUEN AMB IL«LUSIó I FINS I TOT -DEIXIN-M'HO DIR- AMB t/N CERT PUNT D'ENVEJA. UN ALTRE INFORME, AQUEST D'UTN INSTITUT ITALIà, I DEL QUAL S'HA FET RESS4 RECENTMENT LA PRENSA, ESTABLIA UN RáNKING CIUTATS DÉTRINTA-UNA, INDUSTRIALITZADES DE TOT EL _MóN, I ASSENYALAVA QUE BARCELONA -LA /NOVENA EN POBLACIÓ, LA SEGONA EN DENSITAT (DESPRÉS DE �PARÍS), LA CINQUENA EN QUILòMETRES DE XARXA DE METROS, LA VUITENA PEL NOMBRE JE--CTRCULACIó DE VEHICLES -, TENIA ENCARA DÒFICITS EN ZONES VERDES, TOT I L'ESFORÇ IMPORTANT QUE HEM FET AQUESTS DARRERS ANYS. EN AQUEST SENTIT, M'AGRADA IA REMARCAR ELS AVANTATGES, NO SEMPRE PONDERATS, DEL FET QUE BARCELONA, LA CIUTAT MUNICIPAL, PERDI POBLACIÓ EN BENEFICI DE L'àREA METROPOLITANA, LA CIUTAT-REAL. CREC QUE S'HA D'AVALUAR `POSITIVAMENT LA J DES-DENSIFICACIó QUE AIXò SUPOSA PER A LA CIUTAT CENTRAL, QUE JA NO POT CRÉIXER MÉS, EMPRESONADA COM ESTá ENTRE ELS DOS RIUS I LA SERRA DE COLLSEROLA LA POSICIó INTERNACIONAL DE BARCELONA BARCELONA ÉS EL PUNT DE REFERèNCIA D'UN TERRITORI, D'UNA MACROREGIó/EUROPEA QUE ÉS UNA DE LES àREES AMB EXPECTATIVES DE DESENVOLUPAMENT MÉS GRANS DE TOTA LA COMUNITAT. 10 » �LA POSICIó DE BARCELONA DINS EL SISTEMA EUROPEU DE CIUTATra ÉS MOLT BONA. LA CONNEXIÓ DE LA PENÍNSULA AMB LA XARA EUROPEA D'AUTOPISTES AFAVOREIX CLARAMENT' BARCELONA. L'EIX D'ACTIVITAT ECONòMICA ES VAi DESPLAÇANT CADA COP MÉS CAP A LA MEITAT ORIENTAL DE LA PENÍNSULA IBèRICA, EN UNA FRANJA MÉS O MENYS ESTRETA DE TERRITORI QUE SEGUIIX BASTANT FIDELMENT EL TRAÇAT DE L'AUTOPISTA QUE UNEIX LA JONQUERA AMB CADIS, I QUE, NORD ENLLà, ARRIBA SENSE INTERRUPCIÓ FINS A HAMBURG I FINS A LONDRES. AQUí ES DEMOSTRA L'ENCERT DE FER EN EL MOMENT OPORTÚ LA XARXA D'AUTOPISTES QUE UNIA LES QUATRE CAPITALS CATALANES I UE FA QUE BARCELONA NO TINGUI RES A ENVEJAR A ALTRES CIUTATS PUNTERES EUROPEES. HO DI PERQUé HI HA UNA CERTA OPINIó QUE POTSER PECA DE MASSA CAUTA, DAVANT DELS GRANS ESFORÇOS INVERSORS, QUE DESPRÉS -COM EN EL CAS DE LES AUTOPISTESACABEN DEMOSTRANT LA SEVA RENDABILITAT A MIG TERMINI. EN CANVI, ÉS CERT QUE ENS 11 ERJUDICA LA cavvutvnA . /11_, •CAL447 ^{ �P ° i-~^ „j ^ MALA CONNEXIÓ FERROVIàRIA AMB C/t ^ e EUROPA QUE ^ 14-4,4r pt..,_,ÁJLOLe./(-. AÏLLA EL PORT DE BARCELONA I QUEREDUEIX LA CAPACITAT D'INTERCANVI I DISTRIBJCIó DE LA CIUTAT. D'AQUI ELS ESFORÇOS QUE HEM DE FER TOTES LES ADMINISTRACIONS PER I ACONSEGUIR L'AMPLE DE VIA EUROPEU. INDISPENSABLE PER CONNECTAR EL PORT, I L'ARRIBADA DEL TGV A BARCELONA. I D'AQUí TAMBÉ LA IMPORTàNC A VITAL DE L'AEROPORT, QUE ESTá SENT RENOVAT ;I AMPLIAT A BONA MARXA. COM TAMBÉ CREIX A UN RITME SUPERIOR A LES PREVISIONS EL =TRàNSIT DE PASSATGERS, QUE DURANT EL PRIMER TRIMESTRE D'ENGUANY HA SOFERT UN INCREMENT ESPECTACULAR DEL 20 % RESPECTE AL MATEIX PERIODE DEL 1989. AQUESTES XIFRES FAN DEL PRATI L'AEROPORT EUROPEU QUE HA EXPERIMENTAT UN CREIXEMENT MÉS GRAN EN EL 1990. FINS AL PUNT QUE ES TEM QUE FINS I TOT FACI INSUFICIENT ABAN 2000 DE L'ANY L'AMPLIACIó ACTUAL. LES AUTORITATS AèRIES HAN ARRIBAT A PLANTEJAR RECENTMENT LA CONSTRUCCIÓ D'UNA TERMINAL MÉS AMPLIADA, TOT I QUE LA PREVISIó 12 C^^^ d sn-9 �DEL PROJECTE ACTUAL ÉS QUE PUGUI ACOLLIR GENEROSAMENT MÉS DE 12 MILIONS DE PASSATGERS A L'ANY. A MÉS A MÉS, CAL TENIR EJ COMPTE QUE NO ES PRODUEIXEN "PUNTES" EXCESSIVES, I QUE EL TRàNSIT ESTà DISTRIBUïT BASTANT HOMOGèNIAMENT AL LLARG DE L'ANY. TOT PLEGAT }rA QUE BARCELONA OCUPI AQUESTA POSICIó , RAL D'UNA MACROREGIó EUROPEA, QUE SALTA PER DAMUNT DE LES ; FRONTERES DE LES COMUNITATS AUTÒNOMES I FINS I TOT DELS ESTATS, FINS A ABRAÇAR UN RADI D'APROXIMADAMENT 350 KM I D'UNS€15 MILIONS D'HABITANTS. ÉS ^^ „9„, rA.ei_ NsktPi‹ EL QUE HEM ANOMENAT EN1 MÉS D'UNA OCASIó EL NORD DEL SUD: UNA àREA DELIMITADA PER TOULOUSE, SARAGOSSA, VALèN4A, PALMA DE MALLORCA I MONTPELLER. UNA àREA D UN GRAN PES DEMOGRàFIC I ECONòMIC, I D'UN G ECONòMIC. ABANS, EL TRIANGLE ""ru,K.- N DINAMISME 4ó— TOULOUSE- MARSELLA ERA EL CUL DE SAC D'EUROPA, PERÒ DES DE L'INGRÉS D'ESPANYA I PORTUGAL Á LA COMUNITAT EUROPEA, HA PASSAT A SER UNA ZONA D'ASSENTAMENTS PRODUCTIUS. 13 �EL CANVI IMPORTANT ÉS QUE ABANS PERPINYà O TOULOUSE MIRAVEN CAP A PARíS, ARA COMEN- CEN A MIRAR DECIDIDAMENT CAP A BARCELONA. UN ARTICLE RECENT DE "LE FIGARO" REMARCAVA QUE EL VENT S'HA GIRAT DELCOSTAT h - IIRINEUS, COM LA CATALUNYA SUD (QUE ÉS DEFINIDA I COM A "SUPERPUISSANCE RÉGIONALE DAtRIèRE SA CAPITALE BARCELONE") HAVIA GUANYAT LA PARTIDA A LA CATALUNYA NORD. COM TAMBÉ MIRA CAP A BARCELONA, CADA VEGADA MÉS, TOTA LA VALL DE L'EIRE, DES DE g. SARAGOSSA FINS A PAMPLONA. PODRIEM DIR QUE, EN DEFINITIVA, ES TRACTA DE LA REEDIICó D'AQUELL ANTIC SOLAR CATALANO-ARAGONÉS, QUE ELS REIS CATALANS VAN ACRÉIXER DES DE BARCELONA CAP A MONTPELLER, AL NO*D, I FINS A MÚRCIA, AL SUD. EUROCIUTATS HA EUROPEA ESTAT ALLÒ PRECISAMENT LA QUE HA PROPICIAT LA 14 INTEGRACIó PRESA DE ^Q ^^ ^v`, ^ Gc,^ t ^ Cf,,, o �CONSCIèNCIA DE LES CIUTATS EUROPEES DEL SEU ROL COM A MOTORS DEL DESENVOLUPAMENT ECONòMIC, I DE LA NECESSITAT DE CONSTITUIR-SE EN INTERLOCUTORS VàLIDS DE 01 COMISSIÓ EUROPEA. AMB AQUESTA CONVICCIÓ Vp TENIR LLOC EL NAIXEMENT D'EUROCIUTATS, QUE ÉS UN INSTRUMENT MÉS, ENCARA QUE NO L'üNIC, D'UNA POLÍTICA àMPLIA DE RELACIONS EXTE42IORS I QUE, PENSO, POT ACABAR CONSTITUINT EL MARC IDONI 3 PER A MOLTES DE LES RELACIONS QU* FINS ARA HEM ANAT TEIXINT. ARA FA UN ANY, L'ABRIL DEL 1989, VA TENIR LLOC A LA NOSTRA CIUTAT LA PRIMERA CONFERèNCIA D'EUROCIUTATS, QUE V REUNIR ELS ALCALDES I REPRESENTANTS D'UNA VINTENA DE LES PRINCIPALS CIUTATS DE L'EUROPA COMUNITàRIA, JUNTAMENT AMB REPRESENTANTS DE LA COMISSIÓ EUROPEA I DEL PARLAMENT EUROPEU. EL MOVIMENT D'EUROCIUTATS ÉS RES, L'EXPRESSIÓ DE DE LES GRANS CIUTATS DAVANT DE LES INSTITUCIONS GOVERNS ESTATALS, ABANS QUE LA VOLUNTAT D'UN NOMBRE DELS 1 DE FER CERT VALER COMUNITàRIES I ELS INTERESSOS I LES 15 �CONCEPCIONS EUROPEES DE LES CIUTATS. EL GRUP FUNDADOR D'AQUEST MOVIMENT ESTà CONSTITUïT PER SIS GRANS CIUTATS, QUE SóN BARCELONA, T---BIRMINGHAM, FRANKFURT, LIó, MILà 1 ROTTERDAM, QUE CONSTITUEIXEN EL COMITè ORGANITZADOR DE LA PRòXIMA CONFERèNCIA, QUE PINDRà LLOC JUSTAMENT LA SETMANA ENTRANT A LIó. POSTERIORMENT, S'HAN ADHERIT EUROCIUTATS CIUTATS COM AMSTERDAM, BRUSSEL . LES, COLòNIA, ATENES, BORDEUS, ESTRASBJRG, LILLE, LISBOA, LIVERPOOL, MADRID, MARSELLA, NàPOLS, STUTTGART, TESSALàNICA, TOULOUSE VALèNCIA. LAMES D ,' OCTUBRE PASSAT, ELS ALCALDES DE LES SIS CIUTATS FUNDADORES VAM SÉR REBUTS A rA COMISSIó BRUSSEL-LES PEL PRESIDENT DE EUROPEA, EL SR. JACQUES DELORS, 1 PEL COMISSARI BRUCE MILLAN. EN AQUESTA IREUNIó, EL PRESIDENT DELORS VA PROPOSAR LA CREACIÓ D'UNA "TASK FORCE" QUE COORDINI LES ACTIJACIONS DELS COMISSARIATS I DE LES DIRECCIONS GENERALS EN L'àMBIT DE LES CIUTATS. VA SER, SENS DUBTE, UN PRIMER PAS IMPORTANT EN EL R CONEIXEMENT DE LES CIUTATS COM UN INTERLOCUTOR VàLID DE 16 �LA COMISSIó DE LES COMUNITATS EURPPEES, I DEL SEU PAPER FONAMENTAL EN LA CONSTRUCCIÓ DE L'EUROPA UNIDA. ELS OBJECTIUS DEL PLA ESTRATèGIC L'IMPULS DE BARCELONA, HO HE DIT EN MÚLTIPLES OCASIONS I HO REITER AVUI, NO S'ACABA EL 1992. BARCELONA VOLI ACABAR DE GARANTIR EL SEU DESENVOLUPAMENT FUTUR EN EL CONTEXT EUROPEU I MUNDIAL. PERAIXò CALIA DEFINIR ELS FACTORS D'ESPECIALITACIó DE LA CIUTAT I BUSCAR AL MATEIX TEMPS EL REEQUILIBRI SOCIAL. AQUESTS SóN PRECISAMENT, A GRANS TRETS, ELS OBJECTIUS QUE ES VA MACAR, ARA FA DOS ANYS, LA COMISSIó ENCARREGADA D'ELABORAR EL PLA ESTRATèGIC ECONòMIC I SOCIAL BARCELONA 2000. L'ELABORACIÓ DEL PLA ESTRATèÇIC S'HA FET DE FORMA CONSENSUADA, AMB LA IMPLICACIó D'UN AMPLïSSIM VENTALL D'INSTITUCIONS, ORGANITZA- CIONS I ENTITATS ECONòMIQUES, € SOCIALS I CULTURALS DE LA CIUTAT. EN CONCRET, HAN ESTAT 17 �188 LES INSTITUCIONS I PERSONALIII'ATS QUE HI HAN PARTICIPAT. CREC QUE LA XIFRA ÉS PROU SIGNIFICATIVA. L'APROVACIÓ DEL DOCUMENT FINAL, EN UNA SESSIó SOLEMNE FETA AL SALó DE CENT DE L'AJUNTAMENT EL PASSAT ;DIA 19 DE ` MARÇ, MARCA UNA FITA IMPORTANTEN AQUESTA DEFINICIó DE QUé VOLEM QUE SIGUIí LA CIUTAT DEL DEMà, LA CIUTAT DE L'ANY 20001 EL PLA ESTRATèGIC ÉS UN INSTRUMENT PER DONAR CONTINUïTAT I AMPLITUD ,t L'IMPULS ECONòMIC DE BARCELONA. EL FET D'HAVER COMPTAT AMB TOTS ELS AGENTS SòCIO-ECONòMICS DE LA CIUTAT, QUE ÉS L'AUTèNTICA PROTAGONISTA DEL PLA, N'ASSEGURA PRECISAMENT LA 1UTILITAT I L'EFICàCIA. EN AQUEST SENTIT, VULL DEIXAR CLAR EL COMPROMÍS FERM DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA DE TIRAR ENDAVANT LES POLÍTIQUES SUGGERIDES AL PLA EN àREES DE LA SEVA COMPEèNCIA O EN AQUELLES ON POT EXERCIR UN CERT LIDERATGE, O TENIR SIMPLEMENT ALGUNA INFLUèNCIA. EL PLA HA FIXAT TRES GRANS LINIES ESTRA- 8 �TèGIQUES: - LA CONFIGURACIÓ DE BARCELONA COM UN DELS CENTRES DIRECCIONALS DE LA MACROREGIó EUROPEA SUDOCCIDENTAL, - LA MILLORA DE LA QUALITAT; DE VIDA I DEL PROGRÉS DELS SEUS CIUTADANS, DINS D'UNA CIUTAT SOCIALMENT EQUILIBRADA, - LA POTENCIACIó AVANÇATS A L'EMPRESA. RESPECTE AL DARRER OBJECTIU CREC QUE ÉS JUST RECONèIXER QUE A BARCELONA XISTEIX UN ENDARRERIMENT IMPORTANT -RESPECT A MILà O A MUNIC, PER EXEMPLE- EN ALLò QUE P.' 51 A EMPRESES DE SERVEIS A LES EMPRESES. PERò ELS HE DE RECORDAR QUE AQUESTES EMPRESES HAN DE SORGIR DEL MERCAT. L'AJUNTAMENT LLANÇARà MISSATGES 7 AL MERCAT, DIFONDRE LA L'EXISTèNCIA MERCAT ME FARá RECOMANACIONS PÉR CREAR •I CONVICCIó DE L'OPORTUNITAT DE D'AQUESTES EMPRESES. PERò HA DE RESPONDRE. I VOSTéS, QUE SóN HI HAN CONSCIENTS D'AQUESTA MANCANÇA 19 EL �D'APORTAR TAMBÉ LA SEVA AJUDA INESTIMABLE. LA CIUTAT COM A REDISTRIBUiDOR DE RIQUESA M'HE REFERIT AMB BASTANT D'éMFASI AL PAPER DE LA CIUTAT COM A GENERADO DEL DESENVOLUPAMENT ECONóMIC, I PER TANT1DE RIQUESA. LA CIUTAT REP -I VA A BUSCARI- UNA SèRIE D'INPUTS ECONÒMICS, ALS QUALS AP ICA CREATIVITAT I VALOR AFEGIT. ELS ACREIX, ELS TRANSFORMA, I ALESHORES ELS POT RDISTRIBUIR. EL CREIXEMENT ECONÒMIC QUE V A U EFECTIVAMENT LA NOSTRA CIUTAT ÉS EL QUE 1 NOSALTRES, ENTRE TOTS, HEM INDUlT. CREC QUE NINGÚ NO PODRà DISCUTIR QUE ELS RESULTATS SÓN SATISFACTORIS. FA UNS ANYS, POCS ANYS, VIVíEM OBSESSIVAMENT LA PREOCUPACIÓ DE L/ATUR. AVUI AQUESTA PREOCUPACIÓ ES MANTÉ, PER h EL CERT ÉS QUE L'ATUR HA BAIXAT CONSIDERABLEMENT A ESPANYA, MO T MÉS A CATALUNYA (UN* CINC PUNTS PER SOTA),LI ENCARA MÉS A BARCVLONA. L'ATUR A BARCELONA HA BAIXAT JA PER S015. DELS DOS 20 �DíGITS, PER SOTA DEL Q PER CENT, I AIXò UN èXIT INDISCUTIBLE DE TOTS. ÉS ÉS EL RESULTAT, COM ELS DEIA AL PRINCIPI, D'AQUET CANVI DE SIGNE POSITIU DE LA CONJUNTURA. I PERó ES MANTENEN ALGUNES 1DSIGUALTATS, PERQUé EL CREIXEMENT ECONóMIC I LA CONSEGÜENT DISMINUCIó DE L'ATUR NO AFECTA TI)THOM DE LA MATEIXA MANERA. ELS ATURATS DE LLARGA DURADA CONTINUEN TENINT GRANS DIFICULTATS PER INCORPORAR-SE AL MERCAT DE TREBALL, I L'ATUR FEMENí MANTÉ COTES MOLT MÉS ALTES QUE NO L'ATUR MASCULÍ. a L'ATUR FEMENÍ, UNIT A LA DESIGUALTAT SALARIAL I LA DISCRIMINACIó LABORAL QUE PATEIXEN ENCARA MOLTES DONES AL NOSTRE PAÍS, ÉS UNA DE LES QÜESTIONS QUE EN $ FA ESTAR ENCARA MOLT LLUNY DE LES SOCIALDEMOCRáCIES DEL NORD D'EUROPA: MENTRE QUE A SUèCIA EL 50 % DE LA FORÇA DE TREBALL CONDICIONS ÉS FEMENINA, I EN D'IGUALTAT PROGRESSIVA, TOTAL, AMB EL TREBALL MASCUL SINó AQUÍ LA INTEGRACIó DE LA DONA AL MNERCAT DE TREBALL NO PASSA GAIRE DEL 30 % I SUBSISTEIX UNA 21 �DESIGUALTAT EVIDENT, QUE CAL CORRpGIR. LA CIUTAT HA DE SER TAMBÉ UN CENTRE REDISTRIBUiDOR DE RIQUESA, HA DE CONTRIBUIR AL REEQUILIBRI SOCIAL I TERRI'rORIAL, HA D'AJUDAR A CORREGIR LES DESVICIONS QUE PROVOCA EL CREIXEMENT. AQUESTA ÉS LA PREOCUPACIÓ CENTRAL DE L'ALCALDE DE BARCELONA EN AQUESTS MOMENTS. JA HE DIT I REPpTIT QUE, UN COP POSATS EN MARXA ELS TRENS DEL '92, ARA ERA L'HORA DE CENTRAR-NOS EN ELS ROBLEMES DE LA QUALITAT DE VIDA. LA BARCELONA DEL 93 ÉS PER AIXò QUE PARLEM DE LA BARCELONA DEL '93. UNA CIUTAT QUE CANVIA OUALITATIVAMENT, QUE ESDEVÉ UNA METRoPOLI DE SERVEIS. UNA CIUTAT MÉS BEN ACABADA, FíSTCAMENT MÉS BEN ACABADA, ON S'HAGIN TANCAT LES FERIDES PROFUNDES QUE Hl VA OBRIR L'ESPECULACIÓ DELS ANYS SEIXANTA. UNA CIUTAT EQUILIBRADA, S)CIALMENT I 22 �FíSICAMENT EQUILIBRADA, ON LA CONTRAPOSICIÓ CENTRE-PERIFèRIA S'HAGI VIST MATISADA I FINALMENT SUPERADA PER UNA MULTIPLICITAT DE CENTRES -ALLò QUE EN DIEM LES àREES DE NOVA CENTRALITAT- I PER LA HUMANITZACIÓ DE LA PERIFèRIA. VULL REFERIR-ME A UN EXEMPLE CONCRET D'AQUESTA POLÍTICA, QUE POTSER NO ÉS PROU CONEGUT DE TOTS ELS BARCELONINS PIRò QUE TÉ I TINDRà UNA INCIDèNCIA ENORME: PER ALS DISTRICTES DE NOU BARRIS I DE SAN ANDREU. ÉS L'àREA DE RENFE-MERIDIANA, SITUAbA EN UNA DE LES ENTRADES DE LA CIUTAT. DONCS BÉ, ESTEM CONSTRUINT PORT, I UN PARC I UNS PROMOVENT-HI UN HOTEL ARA HI AMPS D'ES- UN CENTRE COMERCIAL. NO DUBTIN QUE AQUESTA PART DE LA CIUTAT ESDEVINDRà MÉS CIUTAT, I PARTICI'ARà MÉS DEL PROCÉS CREATIU DE LA CIUTAT. 1, LA CONSTRUCCIÓ DELS CINTIITRONS, TAN BàSICA PER A LA CIUTAT, COMPORTARà A MÉS UNA DISMINUCIó SIGNIFICATIVA DEL TRàNSIT A 23 �u11-2~lt ›Jr L'AVINGUDA MERIDIANA. AIX. ENS PERMETRà DE DISMINUIR ELS CARRILS E cilcuLAció CONVERTIR LA MERIDIANA EN UNA RádédilLA URBANA, AMB UNA DOBLE FILADA D'ARBRAT. VOLEM UNA CIUTAT RAONABLEMENT CóMODA I HABITABLE. PER AIXò HEM DISSENYAT UNS CINTURONS HUMANS, QUE TINGUIN iUN IMPACTE 1 AMBIENTAL 1 ACÚSTIC REDUiT AL MINIM POSSIBLE. N'ÉS UNA BONA MOSTRA EL TRAM JA C NSTRUiT DEL INTURó DEL LITORAL, QUE MOLTS CIUTADANS VAN 9 INAUGURAR FA UNES SETMANES AMB TANTA IL.LUSIó I CURIOSITAT QUE FINS I TOT VAN PROVOCAR UN EMBÚS. I N'ÉS UN EXEMPLE LA COBERTURA D'UNA PART u s eR_ . NT DEL SEGON CINTURÓ, PACTADA AMB ELS VEÏNS FINS A L'EXTENUACIó DELS NEGOCIA1 DORS PER?, AMB LA SATISFACCIÓ D1HAVER ATèS RAONABLEMENT LES DEMANDES DELS CI,TADANS. I PER AIXò HEM POSAT L'ACCEVT SOBRE ELS PARCS URBANS. I SOBRE EL GRAN PA]C CENTRAL, EL CENTRAL PARK DE L'àREA METROPOLITANA, QUE ÉS EL COLLSEROLA. I HEM OBERT UNA NOVA FAÇANA MARÍTIMA DE 24 11.w d,p,t-vs7'cc-, f-e(4,-, 66- , �LA CIUTAT, CONSTITUÏEN IXÇAILES VIES DEr TREN QUE UNA BARRERA PER AL 1POBLENOU DINAMITZANT TOTA L'àREA DE LLEVANT, AMB LA PROLONGACIÓ DEL PASSEIG DE CARLESI FINS AL 0,99/1"CtA-- MAR, ON NOUS EDIFICIS D'OFICIN#S I EL NOU r PALAU DE CONGRESSOS SIGNIFICARAN UNA FORTA QLt POTENCIACIÓ DEL SECTOR. I HEM REGENERAT . — LES PLATGES DE BARCELONA, ON LA GENT POT TORNAR BANYAR—SE. (t.t^- L4/e, ().1( r7, / I Hl HAURá UN NOU PORT ESPORTIUiA LA VILA 71:1: OLÍMPICA. 4a, f ? re..., I /jai- ESTEM FENT TAMBÉ UNA CIUTAT QUE PRESTI SERVEIS CULTURALS DE PRIMER ORDRE EN AQUESTS MOMENTS S'ESTAN COMENQAMPACONSTRUIR L'AUDI- thiorrti.u4fij TORI I EL TEATRE NACIONAL A LA PLAÇA DE LES ARTS, ON FINALMENT S I EMPLAÇARá TAMBÉ —Hl HA IX. CABUT, AMB UNA PETITA DISMINUCI1) DEL VOLUM EDIFICAT— EL NOU EDIFICI DE L'AIXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ. AIXò SIGNIFICARáiUNA CONCEN1 TRACIó D'OFERTA CULTURAL QUE, SENS DUBTE, REVITALITZARà UNA ZONA ABANS DE1RADADA PER L'ABANDó DE L'ESTACIÓ DEL NORD. beit‘ ( f 1dt. ) 25 (2- 1 t41. 9 5 4, au7 td77-1.‹,A, e¿ti c-/t- �HEM TIRAT ENDAVANT 1----- RESTAURACIÓ DEL MUSEU D'ART LA DE NECESSáRIA// CATALUNYA, SOTA LA MIRADA ATENTA D'UNA OMISSIó DE < pi I') SEGUIMENT ENCAPÇALADA PER PERE DURAN FARELL, ti I ON PARTICIPA LA GENERALITAT DE 0£TALUNYA. HEM CONTRIBUiT A RESTAURAR EL PALAU DE LA MúSICA I A MODERNITZAR-NE ELS ERVEIS. Hl HA UN PLA AMBICIóS D'AMPLIAR I MODERNITZAR EL LICEU, QUE TOPA AMB ALGUNES DIFIOULTATS QUE ESTIC SEGUR QUE PODREM RESOLDRE PER MITJà DEL DIàLEG. # e ey,,t4,z- r4)24- ¿ 4-74 i.‹,1,z4 d 14 I ESTEM FENT UNA CIUTAT QUE CONSTITUEIXI UN PUNT DE REFERéNCIA PER ALS EU OPEUS. UNA CIUTAT ACOLLIDORA, DOTADA D'UNA OFERTA CULTURAL TEMPTADORA, 1 D' UNA INFRASTRUCTURA CM- HOTELERA I DE SERVEIS QUE PERMÉTI ACOLLIR ty AQUEST FLUX CADA VEGADA MÉS GRAN DE GENT QUE ENS VISITA. PENSIN QUE EUROPA TÉ CINC O SIS GRANS CENTRES D'ATRACCIÓ -I DE GENERACIó- DE FLUXOS, I BARCELONA REUNEIX LES CONDICIONS PER SER-NE UN D'ELLS. 26 �LA CARTA MUNICIPAL BARCELONA TÉ UNA ESPECIFICTAT PRòPIA COM A GRAN METRòPOLI, I AQUESTA ESPECIFICITAT HA DE TENIR FORÇOSAMENT UNA TRAD CCIó EN ELS INSTRUMENTS LEGALS QUE PERMETI4J LA SEVA ACTUACIÓ I LA SEVA COHESIÓ A NIIELL DE LA CIUTAT REAL, DE LA CIUTAT METROPO1.,ITANA. EN MOMENTS CONCRETS DE LA OSTRA HISTòRIA MODERNA, L'AJUNTAMENT VA CREURE QUE HAVIA D'ASSUMIR -EN ABSèNCIA D'UNES INSTITUCIONS NACIONALS CATALANES- UNS DETERMINATS SERVEIS DE SUPLèNCIA QUE POGUESSIN MANTENIR I PROMOURE EL CARáCTER DE CAPITALITAT QUE TÉ LA r^ CIUTAT. EN EL PERIODE MÉS RECENT, HELI CREGUT QUE LES MANCANCES DE LA CIUTAT NOMÉS ES PODIEN COMENÇAR A RESOLDRE SI ES FEIA UN ESFORÇ EXTRAORDINARI. I L'HEM FET, ENCARA QUE EL TIPUS D'ACTUACIÓ CORRESPONGUÉS EN MOLTS CASOS AL QUE S'ESPERA D'UNA ADMINISTRAC ±o ESTATAL. I L'HEM DEL TEMPS. I HO HEM FET AMB RIGdR, AVALUANT 27 1714 vt �MOLT BÉ QUé SIGNIFICAVA CADA ESFORÇ INVERSOR, CADA NOU PROJECTE. PERÒ ENS FALTEN INSTRUMENTS PER ACTUAR SOBRE LA CIUTAT REAL, QUE ÉS LA CIUTAT QUE COINCIDEIX AMB EL MERCAT DE TREBALL DE BARCELONA, AMB ELS MILERS I MILERS DE tERSONES QUE ENTREN I SURTEN DIàRIAMENT DE BARCELONA CAP A LES SEVES FEINES I PER PRESTAR ELS SEUS SERVEIS. LA CARTA MUNICIPAL HA DE DONAR SORTIDA A QUATRE TIPUS DE QÜESTIONS: - EL GOVERN METROPOLITà, SEVSE QUE AIXò SIGNIFIQUI UNA RESSURRECCIó DE VELLES INSTITUCIONS. L'ÚNICA CONDICIó QéE EM SEMBLA EXIGIBLE ÉS QUE ALLò NOU SIGUI MILLOR QUE ALLò VELL, QUE LA NOVA CARTA SIGUT MILLOR QUE LA LLEI ESPECIAL D'EN BALLBÉ DE LPANY 1960, I QUE LA NOVA CONFIGURACIÓ METROPOLITANA SIGUI MILLOR QUE LA CMB -NO COM ARA, QUE ÉS PITJOR. - LA DESCENTRALITZACIÓ DEL MOUCIPI, QUE RECULLI I AMPLIi LA GENEROSA DES4NTRALITZA28 �CIó CAP ALS DISTRICTES QUE HEM EFECTUAT EN ELS DARRERS ANYS. - LES FORMES CARACTERÍSTIQUES DEL GOVERN DE LA CIUTAT I DEL LLIURAMENT I FINANçAMENT DELS SEUS SERVEIS. - I LA FORMA DE CONCRETAR LA PARTICIPACIó DE LA CIUTAT, DE LA GENERALITAT I DE L'ESTAT EN LES GRANS INSTITUCIONS1DE BARCELONA: EL PORT, L'AEROPORT, EL CONSORCI DE LA ZONA FRANCA, LA FIRA, ELS MUSEUS, LES UNIVERSITATS O L'AUTORITAT UNICA DELj TRANSPORT. AQUESTA ÉS UNA POSSIBILITAT, UNAiOPORTUNITAT QUE CREC QUE CAL APROFITAR, I EN LA QUE BARCELONA ESTà DISPOSADA NO NOMÉi A DEMANAR, SINó A OFERIR. L'EUROPA DE LES CIUTATS VOLDRIA, PER ACABAR, FER èMFASI EN AQUESTA BONA DISPOSICIÓ DE BARCELONA A OFERIR LA SEVA COL•LABORACIó EN LA PROJECCIÓ EXTERIOR DE LA CIUTAT, QUE IGNIFICA I 29 �COMPORTA, EN DEFINITIVA, LA PROJECCIÓ DE TOT EL PAíS. EN EL MARC DE LA CONSOLIDACIÓ DE LES MACROREGIONS EUROPEES, L'EUROPA DE LES CIUTATS NO ÉS UNA IDEA ALTERNATIVA I INCOMPATIBLE AMB EL TRADICIONAL BINOMI EUROPA DELS ESTA T TS .__ T EUROPA DELS POBLES. ELS ESFORÇOS ENCAMINATS A LA PROJECCIÓ INTERNACIONAL DE BARCELONA CONTRIBUEIXEN POSITIVAMENT I OBREN NOVES POSSIBILITATS A LA PROJECCIÓ DE CATALUNYA DINS L'EUROPA DE LES REGIONS, I A LA PROJECCIÓ D'ESPANYA DINS L'EUROPA DELS ESTATS. L'EUROPA DE LES CIUTATS ES, EN DEFINITIVA, LA REIVINDICAC . DEL APER DE LES CIUTATS EN LA CONSTRUCCIÓ D EUROPA UNIDA, DESPRÉS DE TANTS ANYS DE P • DOMINI DELS 'N LA POLÍTICA PER A BARCELONA, AQUEST ÉS U MOMENT PLE INTERESSOS AGRíCOLES COMUNITàRIA. D'INTERèS I DE POSSIBILITATS. EUROPA ENS POT AJUDAR A RESOLDRE ELS PROBLEMES 30 TíPICAMENT �URBANS, QUE SóN PRECISAMENT ELS PROBLEMES DE LA MAJORIA DELS CIUTADANS EUROPEUS. LA COMISSIó EUROPEA POT I HA DE DQNAR SUPORT ECONòMIC I POLÍTIC A LES CIUTATS, I A LES SOLUCIONS QUE LES PRòPIES CIUTATS APORTEM EN MATèRIES TAN IMPORTANTS COM ÉS ARA EL TRàNSIT. PERMETIN-ME, DONCS, QUE ELS DEMANI LA SEVA COL . LABORACIó, QUE FACIN SEVA AQUESTA VOLUNTAT DE CONSTRUCCIÓ EUROPEA, I QUE APOR- TIN LA SEVA FORMACIÓ I EXPERIèNCI1 PROFESSIONALS A L'ENGRANDIMENT DE LA CIUTAT I A LA SEVA PROJECCIÓ. MOLTES GRàCIES. í � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4124 Title A name given to the resource Barcelona, una nova frontera / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Europa és un continent urbà. Competitivitat entre ciutats. Empresa - Ciutat - Universitat. Especialització funcional i productiva entre ciutats. La ciutat perd població en benefici a l'area metropolitana. Pla Estratègic: configurar Barcelona com un dels centres direccionals de la Macroregió, millorar la qualitat de vida i potenciar l'indústria i els serveis avançats a l'empresa. Aigua: advertència. La Carta: descentralització i finançament. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col.legi d'Advocats Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Euroregió Barcelona Territoris Acció política Ciutats Catalunya Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-05-02 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1219/19900509d_00381.pdf ab80e09f9a15b8330a3251938640f64d PDF Text Text PARAULES DE L'EXCM. ALCALDE DE BARCELONA, SR. PASQUAL MARAGALL DAVANT ELS CONSOLS DELS ESTATS MEMBRES DE LA COMUNITAT EUROPEA, AMB MOTIU DEL DIA D'EUROPA. Palauet Albèniz, 9 de maig de 1990 1 �EXCELENTISIMO SR. DELEGADO DEL GOBIERNO, HONORABLES SRES. CONSULES DE LOS ESTADOS MIEMBROS DE LA COMUNIDAD EUROPEA. DE NUEVO NOS HEMOS REUNIDO HOY, UN 9 DE MAYO, PARA CELEBRAR JUNTOS EL DIA DE EUROPA. CREO QUE LAS AUTORIDADES Y LAS INSTITUCIONES DE LOS PAISES COMUNITARIOS HEMOS DE APROVECHAR TODAS LAS OCASIONES PARA MANIFESTAR ANTE LA OPINION PUBLICA, DE MANERA INEQUIVOCA, NUESTRA IDENTIFICACION CON LOS SIMBOLOS DE LA COMÚN IDENTIDAD EUROPEA. EL DIA DE EUROPA ES UNA CELEBRACION QUE VA ADQUIRIENDO MAS IMPORTANCIA CADA AÑO, PORQUE LO QUE SIMBOLIZA TIENE CADA VEZ MAS ARRAIGO Y MAS SENTIDO PARA LOS CIUDADANOS EUROPEOS. CREO QUE, DESPUES DE SU CONSAGRACION INSTITUCIONAL, HEMOS DE DOTAR AL DIA DE EUROPA DE UNA DIMENSION POPULAR Y CIUDADANA QUE, ESTOY CONVENCIDO, BARCELONA SERA LA PRIMERA EN / ACEPTAR. LO HAREMOS GRADUALMENTE, HASTA QUE LA PARTICIPACION POPULAR SEA EL RASGO CARACTERISTICO DE LA CELEBRACION. 2 �CONVENDRAN USTEDES CONMIGO EN QUE, SIN DUDA, EL ACONTECIMIENTO MAS RELEVANTE OCURRIDO EN EUROPA EN ESTE ULTIMO AÑO HABRA SIDO EL REENCUENTRO EN LA DEMOCRACIA DE TODOS LOS PAISES EUROPEOS. TERMINA ASI UNA ESCISION CARENTE DE SENTIDO ANTINATURAL, DIRIAMOS- EN EL CONTINENTE QUE ES, PRECISAMENTE, LA CUNA DE LA DEMOCRACIA. CREO QUE EN ESTE MOMENTO, EN LA ETAPA DIFICIL DE LA TRANSICION POLITICA Y ECONOMICA, HEMOS DE AYUDAR SOLIDARIAMENTE A ESOS PAISES, COMO YA LO ESTA HACIENDO LA COMUNIDAD EUROPEA. EN ESTA ETAPA, LAS CIUDADES PUEDEN REALIZAR UN SERVICIO INESTIMABLE: TEJER UNA DENSA RED DE RELACIONES ENTRE SI QUE FACILITE EL SURGIMIENTO DE LA NUEVA EUROPA. NADA DE EXTRAÑO NI FORZADO TENDRIA ESA FUNCION EN EUROPA, QUE ES TAMBIEN EL CONTINENTE DE LAS CIUDADES. BARCELONA, PIONERA DE LA COLABORACION ENTRE LAS CIUDADES EUROPEAS, RATIFICA CON MOTIVO DE LA CELEBRACION DEL DIA DE 3 �EUROPA SU DISPOSICION A ESTABLECER PUENTES FRATERNALES CON LAS CIUDADES DE LA EUROPA QUE AHORA SE INCORPORA A LA DEMOCRACIA. HONORABLES SEÑORES CONSULES, LES RUEGO QUE TRANSMITAN A SUS GOBIERNOS ESTA DISPOSICION SINCERA DE LA CIUDAD DE BARCELONA. PERMITANME QUE LEVANTE MI COPA PARA BRINDAR POR ESTA EUROPA NACIENTE, DE DEMOCRACIA, PAZ Y PROGRESO, DE LA QUE LA COMUNIDAD EUROPEA, CUYOS ESTADOS MIEMBROS USTEDES REPRESENTAN, HABRA SIDO UNA ADELANTADA. MUCHAS GRACIAS. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4125 Title A name given to the resource Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, davant els Consols dels Estats membres de la Comunitat Europea en el Dia d'Europa Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palauet Albéniz Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Unió Europea Barcelona Commemoracions Cooperativisme Territoris Acció política Europa Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-05-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1220/19900510d_00382.pdf d56d7582a5e53d8dc8ae7f64b3dcd5b9 PDF Text Text ^^N^^^l^^ | v^^ N^ w.^ ^Q ^8^OW^^ ^^^^^^^/ °"^^ " .,^ ^ w Dç ^^ ^ ^m "". .nu^^^^ ,nnnnu^^^ ^ / ^ . ^^TlC AQUl PER TAL lNAUGURAR LE8 w|" 0^NADES SOBRE LA A ISENDA DE LES GRAN3 REES ^ETROPOLlTANES » . 8 QUE8TES |ORNADE3 ' / S lN3ERElXEN EN L"MB{T D^ L^S ACT{VlTATS PREPARAT RlE3 DEL \UV [ ON6R ` S 8 NUAL DE LA T NTERNATlÚNAL ^[SCAL 83SDClAT[ON /l^ú) QUE ES ¡ ' ' ^ lQUl CELEBRARÁ A uA^CEL0NA EL MES Ó 0CTUBRE DE ^^^^. ` ' | ^ ú ,.JUNTAMENT DE ^v "" R A PATROClNA AQUEST SE^lN^Rl EN . ' ' ' ^ EL S[ DEL ^ONGR^5 ATES QUE CREU QUE ES TRACTA D UN DEL^ TEME3 ' ' / B 3lC3 P^R ENFOCAR EL3 RECUR US DE LES ClUTAT3 ^N L HORlTZ DE ' | ANY ^vvv. L ?ODO ¡ D' ERMETEU-ME QUE MAT^TZl EL CONCEPTE QUE TlNC DE 8RAN ~r yTV D L'ESQUEMA TRADlClONAL DEL C URANT T0T EL 3EG/E T. ' 'S A MUNlC[Pl, PRO8LEME3 COMUNS 'O S lTZ C VElENT DES6ASTAT ' - E QUAL[TAT D^ VlDA, S HA ANA| ' NCl lVÁ NO ^ ___^__-~-__ __ _COlNCl_ ^ ^ A C{UTAT_REAL. LA MOVlLlTAT - ' _UT^T ^m"^^ ~ ~' l DE EN EL CAMP [NDU8TRlAL DEL T^EBALL, LES NDVES TEC ' ' SERVElS, LA CR[^Cl DE ME CÁTS CULTURALS l EN CO0JUNT ^L ' / DESBDRDAMENT T^RRlTOR{AL DE ^L 0FERTA [ LA DEMANDA DE B N3 l " MDLT D[FERENT ^ DE LA QUE ES PDT SERVElG, CREA AVUl UN^ «ClUT T ClRCUM3CRIUR^ A UNES FRONTERES ADMlNlSTRATlYES O A UN SlST^MÁ G^^ES l N0 PUC ELECTORAL DE REP^ES^NTACl'^ A / ETITA FRA^E D'^N ^HAKE8PEARE ON ES ESTAR-ME N DE F^R-HO AVUl UN ^OSSl8LEMENT PER ^HAKESPEARE LA DlU «T HE ClTY lS TH^ PFOPL ' o p' ^ .ER ALS DEL REl. A LA CORT ENVOL ClTY E^A EL QUE ^ l DEL VV, ^3 UN ^ENS ELECTORAL l ADMlNl3TRATlV{STES DEL S^SLE ^ R A NOSALTR^8 HAURlA DE SER AQUELLA UN TERRlTORl ADMl0lSTRATlU. " '^ ^^ C0l^^lDENT AMB LA ^U^ LA 6ENT , THE VEGADE3 Nv FRONTERA . / ' » ^ -+ .ROBA RESP0STA A ^ LES NECE3SlTATS MES QUOT}DlANES^ PEOPLE , , COMUNlCAR-SE, ETCETERA TRE8ALLAR, DESCAN^ÁR, ESTUDI ^ « « ClUTAT ENDlN3 , HO FARE ARA ^E L^ W' .E REFLEXlONAT «DE . ClUTAT EN FORA » . D EMANO PR ER DlSCULPE3 PER APREClAClONS QUE ) -1^ - �POTSER SIGUIN DIFÍCILS D'ENTENDRE PELS CONVIDATS QUE AVUI VÉNEN D'ALTRES INDRETS I APROFITO PER SALUDAR MOLT CORDIALMENT A MR. ROBERT L. BEEBE DE NEW YORK, I AL DR. HECTOR L1-LL-€-G.A&QUE HA VINGUT DESDE LA CIUTAT DE CÓRDOBA DE LA REPÚBLICA ARGENTINA. PERÒ ELLS TAMBÉ HAN DE COMPENDRE (1UE SI UNA CARACTERÍSTICA TÉ EUROPA ÉS LA D'HAVER DESPLEGAT UN SISTEMA DE CIUTATS QUE CONSTITUEIXEN NO SIMPLEMENT LA RAÓ DE MOLT.`. BONA PART DE LA SEVA HISTÒRIA SINO QUE PROBABLEMENT LES GRANS UNITATS NACIONALS GIREN EN TORN DE LA DIMÀMICA DEL SISTEMA DE CIUTATS EUROPEES. (QUAN SHAKESPEARE PARLAVA DE LA "CITY OF LONDONh ES REFERIA A HISTÒRIES EN LES QUE EL QUE ÉS AVUI EL REGNE UNIT ERA EL CONJUNT DE CINC GRANS "CITYS", COM A MÍNIM). PERÒ AIXÒ, QUE ÉS EL NOSTRE PASSAT, I QUE HA ESTAT SUPERAT POSITIVAMENT PER LA UNIVERSALITZACIÓ DELS DRETS DELS CIUTADANS I PER LA CONSTITUCIO D'ESTATS CAPAÇOS DE VINCULAR, COM DIRIA MYRDAL, BASES DE SOLIDARITAT ENTRE PERSONES, HA DE SER TAMBÉ UN PUNT DE PARTIDA PER A L'ORGANITZACIÓ DEL PROPI SEGLE )1. Ho ENFATITZO PERQUE 1CADA VEGADA ESTIC MÉS CONVENÇUT DE QUE ESTEM TROBANT SOLUCIONS A LA MAJOR PART D'AQUESTS PROBLEMES QUE HAN ESTAT LA RAÓ DE SER DE LA POTÈNCIA DE L'ESTAT. ['ACTUAL CLIMA DE PAU A EUROPA, LA CADA VEGADA MÉS PERFECTA CAPACITAT DE REGULAC Ú]vLS PROBLEMES COMÉRCIALS A NIVELL INTERNACIONAL, LA CAPACITAT DEMOSTRADA PERQUE PROGRESSIVAMENT ES VAGIN MODERNITZANT LE$ INFRAESTRUÇT URFS E LQa LfQ TS I COMUNICACIÓ, I TAMBÉ LA PROGRESSIVA COINCIDÈNCIA DELS VALORS DEL SISTEMES NATURALS I AMBIENTALS, ENS ESTÀ DISSENYANT UN CONJUNT DE CAMINS PER A LA POLÍTICA DELS ESTATS, MÉS VNCULADA A GRANS ACORDS, ON HA DE PRIMAR LES SOLIDARITAT AMB EL NOSTRE PROPI MEDI I LA SOLIDARITAT AMB ELS PAÏSOS QUE ENCARA NO AN TROBAT UNA VIA PER UN CREIXEMENT ECONÒMIC SOSTINGUT, D'ALTRA BANDA ELS PROBLEMES NACIONALS EN ELS PAÏSOS DESENVOLUPATS: PROBLEMES DE NITAT, DE LES INFRAESTRUCTURES, DE COMUNICACIÓ, LES PENSIONS, LA INVESTIGACIÓ, ETC., PORTEN UN CAMÍ DE PROGRÈS QUE OBSERVAT EN 1 ANYS ÉS ENORME. A DISTÀNCIA DELS ÚLTIMS CINQUANTA �EN CANVI, NINGÚ POT DIR QUE TENIM CLARES SOLUCIONS PER A REPTES COM EL TRÀIFIC, LA PRESERVACIÓ DEL TERRITORI. EL MEDI AMBIENT, I EN GENERAL LA QUALITAT DE VIDA A LES S OLS GRANS CIUTATS. SI SABEM APROFITAR LA XARXA DE GRANS CIUTATS EUROPEES SEREM CAPAÇOS D'OFERIR UN MARC DE POTENCIALITATS SUPERIORS AMB UN COST ADEQUAT ENTENC QUE LA SÉVA FEINA TÉ, PER OBLIGACIÓ, LA NECESSITAT DE REFLEXIONAR I RECISAMENT SOBRE AQUESTS CONCEPTES: Qi ÉS EL U Q T DELS BÉNS I SERVEIS QUE S'HAN DE POSAR A LA DISPOSICIÓ DE LA CIUTAT REAL; QUINS SÓN ELS MECANISMES PER A EQUILIBRAR ELS • k STS a COSTOS; I QUIN HA DE SER EL NOU MARC PER A CREAR U51._.DDRET TR I BUTàR I ÚTIL PER A AQUESTS OBJECTIUS I, EN AQUEST CAS ESPECÍFIC, HARMONITZABLE A NIVELL D'EUROPA, DEL DRET TRIBUTàRI DE LA CIUTAT ADMINISTRATIVA HEM APRÉS MOLT, UNS DESDE LA TRADICI4 DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA I DE LES REFORMES NAPOLEÒNIQUES, D'ALTRES DES DE LA TRADICIÓ ANGLOXASONA, MOLT MÉS ADAPTABLE PERÒ POTSER MENYS ELEVABLE A LA CATEGORIA DE DOCTRINA JURÍDICA, EL CAMÍ A RECÓRRER ÉS MOLT IMPORTANT I, SI HEM PERMETEN, EL CENTRARIA EN QUATRE PUNTS: Qm"._, EL PRIMER ÉS POTSE UNA OBVIETAT, PERÒ NO PER AIXÒ DEIXA DE TENIR UN INTERÉS C CIfL: CAL CREAR O REFORÇAR AQUELLES INSTITUCIONS POLÍTIQUES QUE PRÉNEN AL I SERVEIS DE tAKACTER--METRUPO O EN GA S REC I DE NS IXÒ HO HEM APRÉS PER POSITIVA A PER L'EXPERIENCIPi D'AQUESTS DARRERS ANYS, A BARCELONA (COM A LONDRES) LES INVERSIONS I SERVEIS PÚBLICS DE CARÀCTER METROPOLITÀ S'HAN VIST PERJUDICATS PER AQUESTA MANCA INSTITUCIONAL, 1 EN CANVI, tSTEM SEGURS QUE A VALÈNCIA O A LIÓ L'ACCENT METROPOLITÀ ESTÀ PERMETENT AFRONTAR UNA NOVA DIMENSIÓ DELS PROBLEMES DE CIUTAT, PENSEM NOMÉS METRO, L CAS DEL �(UN SEGONCAMÍ PER AVANÇAR ÉS EL DE COMPENSAR LA POTÈNCIA DE LES INSTITUO ONS DE LA CIUTAT REAL AMB LA PRESÈNCIA DIRECTA DE L'ADMINISTRACIÓ I DE L ` IMPULS POLÍTIC QUE NECESSITEN ELS NIVELLS CIUTADANS, SEMPRE QUE LA PROXIMITAT A L'ADMINISTRAT GARANTITZI MILLOR QUALITAT EN LA PRESTACIÓ DEL SERVEI I EN LA CONCEPCIÓ I REALITZACIÓ DE LES INVERSIONS. EL RCEIrÇAMÍ DE PROGRÉS I POTSER EL QUE MÉS ENS HA DE PREOCUPAR AQUÍ ÉS DE CREAR ELS MECANISMES TANT JURÍDICS COM ECONÒMICS PER A GARANTIR UN EQUILIBRI ECONÒMIC EN LA PRESTACIÓ DELS SERVEIS PÚBLICS. AQUEST EQUILIBRI ES BASARIA EN UNA CORRECTA FINANCIACIÓ DE TOTS ELS SERVEIS QUE ES GESTIONEN PER DELEGACIÓ D'ALTRES ADMINISTRACIONS, EN UNA APLICACIÓ A NIVELL DE GR A NS CIUTATS DE PROGRAMES PACTATS ENTRE L'ADMINISTRACIÓ LOCAL I LES ADMINISTRACIONS SUPERIORS, (EN AQUEST SENTIT M'HA INTERESSAT MOLTISSIM LA RECENT EXPERIÈNCIA ITALIANA LI_D.RADA FINS POC PEL QUE FOU ALCALDE DE MICA, SR , TOGN I OL I) , JI NALMENT EN UN SISTEMA TRIBUTARI PROPI QUE SIGUI CAPAÇ DE SUPERAR LES DIFICULTATS QUE COMPORTA EL FET QUE ELS GRANS IMPOSTOS (SOBRE LA RENDA O SOBRE EL VALOR AFEGIT) ESTIGUIN PRACTICAMENT MONOPOLITZATS PER EL NIVELL ESTATAL I COMUNITARI EN EL CAS DE L'EUROPA COMUNITARIA, L ` ÚLTIMA PERÒ NO LA MENYS IMPORTANT VIA DE PROGRÉS, LA VEIG D'ACCIONS DEL TIPUS DE LES QUE AVUI CELEBREM AQUÍ, EL FET DE TENIR REUNITS A BARCELONA, REPRESENTANTS DE L'ESTAT NEW YORK, DE LA CIUTAT DE FRANKFURT 1 DE LA D'AMSTERDAM, I APROFITO PER SALUDAR ALS SRS, ROBERT L. BEEBE, OTHMAR KINZL I HENRY A.J. MOR A QUI VULL AGRAIR LA SEVA BONA DISPOSICIÓ A PARTICIPAR EN AQUESTES JORNADES ACABANT D'ESTRENAR LA RESPONSABILITAT DE LA REGIDURIA D'HISENDA DE LA SEVA CIUTAT, Y, AMB ELLS ELS PROFESSORS GIANCARLO POLA, REMY PRUD'HOMME, HECTOR VILLEGAS I PETER A. WATT COM A EXPERTS EN ELS SISTEMES FISCALS DE MICA, Lió, BUENOS AIRES I BIRMINGHAM, ALS QUE TAMBÉ VULL FER ARRIBAR LA MÉS CORDIAL SALUTACIÓ No PUC ACABAR AQUESTES PARAULES D'INTRODUCCIÓ SENSE AGRAIR ESPECIALMENT L'ESFORÇ DELS NOSTRES PONENTS DRA, ANTONIA AGULLÓ I DR, ANTONI CASTELLS, ELLS ELS PODEN EXPLICAR MILLOR QUE �JO FINS A QUIN PUNT BARCELONA EN AQUEST TOMBANT DE SEGLE S'HA IMPOSSSAT L'OBLIGACIÓ DE CONTRIBUIR NO SOLAMENT AMB ELS Jocs OLÍMPICS DE 1992, SINO AMB UN ESFORÇ GLOBAL, k LA CREACIÓ__D,UNA NOVA CULTURA QUE LA CIUTAT HA D'ESDEVENIR UNA MENA Ii FERENCIA ILILUSIONANT I DE ATRACTIVA AIXÍ COM UNA EINA BàSICA PER LA MILLORA DE LA QÜALITAT DE VIDA. 5 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4126 Title A name given to the resource Salutació de l'Excm. Sr. Pasqual Maragall a les Jornades sobre la hisenda de les grans Àrees Metropolitanes / Inauguració Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. No coincidència entre la ciutat administrativa i política i ciutat real. Béns i serveis de caràcter metropolità (Metro), mecanismes jurídics i econòmics, sistema tributari propi. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. AMB Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Barcelona Àrea metropolitana Economia Finançament Infraestructures Acció política Ciutats Impostos Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-05-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1221/19900511d_00383.pdf 53131a4839f828ffd76552698da14e37 PDF Text Text 4 ^ Çt^^^ ^ `t_-^ ^,.}-CrJ^,^:.^ ^s (o 5 t ^^ Z` D (Y24-Velile r714 k<-375: r^ r ^~6 u11 , () f 'U+4'1'") f a12^ ^ Ct r c, ^ , ^ U1/1121 /41-44 ae `K ^^ Gtv,, (¿ Jrt`ptirucl.k e 1/t.- atifwzelte , {a4,4 ^, ^^ Q ^ , ^ 111'14 Ca 1 :tz cb oi" Ctfvi 144 Yi CA-¿Frau.-te ^,,^- ei-o i zur101 l(^ ^ C` \Jokt4 e ,4""d '2ttazp, ,11~4-t24 "t4ir+ 4 t,tm ^^,trc`W eC ^^ - PC ~,at ¡t.d¿¿í-wksk Wr .°'C-ò`1n+-114tt ^ ue ^-- 0-14. Ato ^ 4^ , )41(^t^^ /c0..- .^^ ^` ,`^ " ^( 14„,<I) 01\C,7‘1 1Z , YY M31-0.44,1,^ ^l,l^.' tG,,,/i ^ ^ .--e'"A494" ,J101.<416,4 �A-1/kt ^ j1/tM, i ab t s" 14 Q, ti kg, . %..a a Áci ("7"/-We 0<-:fittd/l/t7 t c,arm4mi,^ -----LL i V ‘,tA q^urv C. b V( U ^d ^., ^a^r rr L+ ^ï11:c,4 ^ ^ ,^ t^ t-- W t .. ce C1-4r 14,ktW4 f»-ti* r^, ^ l ^^Z^^'^ t‘' aGcA4.4,4 mb R\C'` C{, t; eikx ,ut htz, 1. o,:,5.0 W 0-A-k-a Sp.L. \rC', r ,^^ ,► ^,, "^ (LA. ^^ C h^-^c 4 \t'w^ VV , ytro t-t-t,' :1‘,e rin %w ^ dt-,.t La,., }^^ ^ ^ u,if i /4-Tt*L` gdui p ^ t <A u_ JA- ^„) ^.,i,,.t,,- ,.R,,,,, ^ ^L „ ^ ,_q i,-tt+-c 't4.4,t t ot, vccrPtt, c'1,-,rQ.A.Am...' +rtC.LL.40-,C-t, ò ^ ^^^ ^if141u ^ a,c.>!^ j ^^- s^ f -^ C Ce-k pz ^ (< c1 Q M tt a r ¿ a-k) ozclizo_4‘x 1(01"*Z:Swe ,A4 ^i^ a t4-44 Pi./44 (41•1-41. _/-~t° �-3 - )/tiMd ^,,^,^.^,e .^ ' ^l‘e ¿5-1-+ 1` x ^^ ^ N^ • 1Zti^ ^^ r ° ^ + r ^su.^t ^t.•N2 rk ^^ ^ (1 4 ^ ^ ' ^ kl -\ 1^ - ^ ^ G^4^ ry ' ^ `,^ ^ ^., ^ GGt rLt ^ . ^ ^ vu c cu +p 1,¿ o^+ ^ 3 , t.uc V' k.`TtPu‘,,-4- #44 (3.12i, ^ nyL ^^ t vd-t) (,^ c ^- c ^^ (C' tartl v,^ a4.4L; iai4.4 1.-t< Va‘t e*111 . /-44.r , ,rGc' ^ el K•r hllon^, ^ ^ ^^^7' ),14t.t^.cúci^ ^ ,r ^t ^3 ^ `{ r Crl ^,^ ^ , ^,t,) oía • ( ^4^ ti1 ^-11.41-1¡ Goc v471,A,N ovuttrki M.t aMu f "^^ ^ CE"1"' ^^ ^ ^^ ^ 44 (a_ ^ n¡ ^f cYvvl ^, ,^,.^ rt, , utiJi,<4 ( ot ^ ,.., ^-( 1,^, ^ ^ ^ ^ ^^ ^ ü ^ f ^ ^o ^C'^ (c LLtQ,c ^ ` P^ - Q crin ^^ y"o l - C^ ds, ptivbk .m {,1 // ^ # ,v r ^1 ^ ^ t,^.l C ^(^ ; 44' /4-0(4 ^ ^ ob (11- ^^^^ ^ f ,W t n ^, ^~^ ¿,t ^ ^ ^ ^^ &444)/4/<,,,'A ^ ^.. ^u^c.s^, 1-4,4^►f.^c,c,^ .. \S4-c-¿^ , a,^ iM^tfttsl^C ( P"..*~?4-t. -^ �Pi.:(Ap-buti/3— )/{ /c^ul^^vZt ; S- („^ Y ^`' ^^i ^ 1 ^ G4,k 4 ,^ ^ G^ 4 ^ ^ ^ LcTZc4vt,^, /2t ^^ c^ ^ ^^ ! (M 1151 1 C,C ^ I ^^^ . ./Lu^-^^ ^ ^V, .^^^ ^ ^^ ncc^ ,12l 1 ^ P,,01.44~ et 7 k^ ti, vr /43-i 'j ^.ay 1.4.47129 (j) ' 1„11- Gt~ cut t te/ ^ d-t (74; /-ide t/. evj tx<,{^ , c¿^ ^ ^; 0 2, v1 d4t.tl1,1 ; "» 442441e-5 ‘' f ► c^-^ ^ ^ 1-1, .c` ú^ PL-Cq1A)A4 uz, 01,1-1^4w4 otM,,- (414c,`; r^^, ^ (1/1 ^^vt 'a; ^/) "'t a` f d^ i V y^-V, ^ ^ -`^ ^ a^u,^.. t +^""'^-^`'' ^ l^ ^-^ ol.t t^ ►,^ w t a``^ e^ ^^`^ Gc^..l^.ct.t.^ , ^^/^^y,^^_nr^ G 44 ^w^r^l^, +^^77 ^A í..^ 51144J 1194- // " M.O 4 1)-'10 4^ ^ ilA•4M^ °^ ^ ^ 1 ^7 1 ' '1 ^ rc•frr 1 n : IG ^ (4A4^ t ^ 14;11-4/ 7,‘m ^ ^^ ^ ^Xk^ 11(71u ^ °.‹.11-4M1/1-1^ ^ ^ ^ç^.^ ./r47r (1/C0 P<'114-7\-02-1 ^^^. C5,+44,,,t.(. ^ [ //m.i ot ( 44-tie cy14,14,01 . l'a 1-C4-x4 ^ `,^ t �thx Dtt-¿. Gxn^ c ^ “31 y«,,^ i,) 1.E `4.°„, ^ ^^ U^t` . ►r^j^ ^ ^nn ^r L^514 ,z45, `eit 41? ^^^ ^ ^at ^ u,^^^C. ^c l^^tZt^u^ (72 (4 vt t- d C l`b^ ^^^^ d.t 1 á-^-0u^^` , ^^ .^ ^u ^ et- ^ tMt h P,t l , r cc.altim (mq Ce Ft 114A, rN„ ( A 1 ni ^^ ^ ^e ^d.g (pi di d.u12 ,u . 1/01(-t') .A44 114' (r., ^ 015, Ciw`', ^ _ Le ^ h1 ^^ f 4.`` y ,,PP,, fij,ie k ^Lt 1111 •`Lt 'Q" . ` ¡' GL (--41 •^^^ t^-^. U/n,v) tAkit 4-Z14 l'Ye) Ot4r<tt44/-7/ti ^ . ^ 44,4 c c.0 c3^Q ^^^ ^1vz t c̀J^t ^t^` i (t/L:IA'^ l^?A1 9 ^ ^ ^^ ^ °^ .^ ^&;‘,c, r `C^.^} v :y-1,X c^,( , ¡ ^vt ^n ' ^ t., Ce ftiu /Kkin (t• ' d\--1)f- /G't-7 ` ^^{^ ^ ^,,3^ ^, ^ ttvt r tc.< 4, ce41-+t.,'1, C cAtellz44/r ^^^a,^.. i^ ^^ ^ ^^ ^ let4 Í ' c^l G'^`^1 aGdm^ Ï^ I,huirS,. ^.^.; LJ1`"k.,C , � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4127 Title A name given to the resource Conferència Eurociutats 1990 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Congressos, Lió, França Language A language of the resource Francès Subject The topic of the resource Barcelona Euroregió Relacions Internacionals Acció política Territoris Europa Eurocities Description An account of the resource Text manuscrit de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-05-11 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1222/19900530d_00386.pdf affb8f6bf15e2466dacb72de0eb6de61 PDF Text Text PARAULES DE L'ALCALDE A L'ACTE DE LLIURAMENT DEL PREMI PER LA PAU 1989 C. .z3-.S -CS` (3-Q_ CY^rEe^a^ i cad d i a.í<.^ 4:,D i^^4,G.`^sAs=,.,ws.^o, t° zt - Un premi com el de L'Associació de les Nacions Unides per a Espanya, més enllà de la seva dotació modesta, té un gran valor perquè l'associació representa un sector molt significatiu de l'opinió pública espanyola. (Recordar que l'Associació que té la seu a Barcelona és d'àmbit espanyol) - L'Associació representa un sector d'opinió popular però il.lustrada en la ciència dels valors humans i de la pau, com ha demostrat abastament en la seva defensa constant dels principis de la carta de les Nacions Unides. - La decisió d'atorgar el Premi en l'edició de 1989 a Mikhail Gorbatxov prova, una vegada més, l'acceptació que té en l'opinió pública occidental la figura del President Gorbatxov. Tant és així que quan determinades veus demanen canvis a Occident, fins i tot veus de l'Església Catòlica, ho fan reclamant "un Gorbatxov per a Occident". 01'9 �-2- - Efectivament, com es diu a l'Acta de la sessió de concessió del Premi, Mikhail Gorbatxov ha aportat a les relacions internacionals una nova dimensió qualitativa i moral. - Avui és pràcticament unànim el reconeixement que, gràcies a les accions proposades per Gorbatxov, la pau i la seguretat internacionals han resultat enfortides, i la llibertat i la democràcia han avançat extraordinàriament a l'Europa Central i Oriental i a la pròpia Unió Soviètica. Per això, el Premi ha estat encertat i és oportú. - Els ciutadans han percebut aquests grans canvis d'una manera moralment apreciable: la por ha retrocedit i l'esperança ha revifat. - La ciutat de Barcelona es complauria enormement que Mikhail Gorbatxov pogués visitar-la en el transcurs del seu viatge oficial a Espanya. Aprofitar, doncs, l'oportunitat per demanar a l'Ambaixador que en transmetre el Premi al President Gorbatxov li traslladi també aquest desig de Barcelona, que voldria mostrar-li com es prepara per a acollir el gran esdeveniment mundial de pau i fraternitat que seran els Jocs Olímpics d'Estiu de 1992. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4128 Title A name given to the resource Acte de Lliurament del Premi per la Pau 1989 atorgat per l'Associació de les Nacions Unides a Mikhail Gorbatxov Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cròniques Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Ètica Acció política Gorbacov, Mikhail S. Nacions Unides Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-05-30 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1223/19900601d_00387.pdf 4b209a060efca3f82fb9979def769a12 PDF Text Text Molt hon^rable President^ Per una obvietat benentesa, Barcelona no acostuma a explicitar ni a reafirmar el seu paper davant de Catalunya. El^ paper de motor corresponsable, de punta de llan^a i suma i compendi de tot el país. Avui, peró, en la solemnitat que revesteix l'acte de presentació de les conclusions dcl Pla Estratègic de Barcelona, vull fer explícit aquest compromís i aquest oferiment de la ciutat al conjunt dcl país i a totes les ciutats i pobles del territori: El Pla Estratègic ho és d`una ciutat que té plena consciència de ser capital de Catalunya. Es un pla pensat per donar resposta als grans reptcs que té com a ciutat. Peró, a més, és un Pla per una ciutat que s'ofercix al país, conscient de ser-ne el motor i l'aparador davant del món. Des de l`Ajuntament de Barcelona, institució que ha impulsat el Pla Estratègic, estem conven^uts que aquest instrument, la seva selecció d`objectius i les seves possibilitats de mobilització d'esfor^os, constitueix un factor d'equiIibri per al conjunt del país. `, ^J No pot ser d'alt^a manera. Des de l'Ajuntament de Barcelona ensés impossible concebre una actuació de govern de la ciutat que fomenti els desequilibris ° de Catalunya. Pensem en les grans actuacions en marxa i en alguns dels projectes que té la ciutat. Compor en ' ^sistemàticament un efecte de difusió, un efecte d'extensió de les possibilitats, una millora de les oportunitats per a altres parts del territori. No cal posar massa exemples per veure-ho: La gran operació dels Jocs, l'extensió de la Fira, la xarxa de metro, les localitzacions industrials (podriem destacar aquík el cas dc Gates Rubber...). Barcelona aprofita, per tant, aquesta ocasió per reiterar amb tota solemnitat que persisteix en el seu esfor^ de creativitat i d'impuls. 8arcelona demana només que aquest^ actitud d'oferiment sigui no solament entesa sinó potenciada. Que s'eviti la temptació d'utilitzar-la en un esquema de confrontació que el país rebutja. ^arcelona necessita, molt honorable President, per sobre de 1 ^ y^^^^^ ^~^^ ~^r_ ' ~ ^*^ ^^^ ^ ^^ K ^^ �' qualsevol mesura administrativa de suport, poder seguir essent la 51arcelona creadora, ent;_l s iasta, il.lusionada amb el scu futur, que \-~ ^atalunya ha reconegut sempre com la seva capital. �/r^_^^°, ~ ^ ^ ^^^« ^x^w^^ ^~^~-^^w~^^^xv,o`~^ ^^n^ ' -_~ - -,,^.~^^^ °-^ ~-'^' ^ ^~^ ^^^~ ~ " -~^^^^«~«~^^^ ^^^^y^^C^^^^^v ^^ ^n^^^ ^*^^ ^L u^u «~'^ ^^^^. ^^«^^^*«^^v _ =~ Pcr una obvietat be^entesa, Barcelona no acostusa a reafirmar el seu paper davant de Catalunya. Fl paper de motor corresponsabler de punta de llan^a i suma i compendi de tot el país. Avui, peró, en la solemnitat que revesteix l`acte de presentació de les conclusions del Pla Estratègic de Barcelona, vull fer explícit aquest compromís i aquest oferiment de la ciutat a totes les ciutats i pobles del territori: El Pla Estratègic ho és d'una ciutat que té plena consciència de ser capital de Catalunya. Es un pla pensat per donar rcsposta a tots i cadascun dels grans reptes que aquesta ciutat/capital té plantejats. Peró, a més, és un Pla per una ciutat que s'ofereix generosament al país. Que vol ser el cor que impulsi el conjunt de Catalunya. I davant d'aquesta generositat, el país només pot reaccionar de dues maneres: o bé reconeixent aquest cor, aquest motor com a pro ^ i i ^aprofitant els beneficis qued'aquest impu1s se'n desprenen o bé amb malfian^a i recel. Barcelona sap que la reacció serà positiva. Que de l'impuls de la capital en prenen benefici i exemple moltes altres ciutats del país . Recentment n'hem tingutexemples com el Pla de Santa Coloma, o el Pla estratègic Bages 2000, tots dos confegits amb la ^ol^laboració dels responsables del Pla Estratègic Óe Uarce^ona. Peró no es tracta només de beneficiar-se dels plantejaments que la capital fa sinó de les realitats que se'n desprendran: si la ca^ital millora les se^es infraestructures de comunicació, les culturals, la s^^a oferta lúdica, la seva capacitat ó'innovació tecnológica, etc. ho fa per a tot el país. Amb l'objectiu que els beneficiaris directes i siguin tots els catalans i amb l`objectiu també que l'atractiu de 8arcelona més enllà de les nostres fronteres serveixi per a un rcpartiment més equilibrat de la riqucsa que aquest atractiu ens ha óe reportar. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4129 Title A name given to the resource Presentació de les Conclusions del Pla Estratègic Econòmic i Social Barcelona 2000 davant el President de la Generalitat Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Economia Barcelona Competitivitat Acció política Model social Espanya Planificació Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-06-01 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1224/19900604d_00386.pdf 8628aaff72ee57cca56373ac59adb57f PDF Text Text L'ALCALDE DE BARCELONA O z la;4NY)D o-f Ç G: , �L'ALCALDE DE BARCELONA (Dc_ 3 u I t-IJ 2_,;LL: ‹D' »671 1 7 1-:\jo "uti-ÇuL �L'ALCA L DE DE BARCELONA rŸ CLDffi A. l TO rn u (7ik) E V L U L-P f EG-p ".:TV -/u ter\,/: /1 h-- ? ,--1_ n-Nb 4 7-7)) 1-70 P7nc LD 9 1( G 4-cry �L'ALCALDE DE BARCELONA cJG1 1 Ltv P vPt 9 ickc,)b-V \.) 0,xin cu:ss Ti) (.;t kiCy £)( -rf 1---CP g e Ok)e» P 1 1117— tAl w Th )6L1 ()t « fE ur\-Joi_V /(./i c.. �LA LCALDE DE BARCELONA 71) 7747--C cJfl LC � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4130 Title A name given to the resource VII Assemblea General de l'Associació de Comitès Nacionals Olímpics ACNO / Acte d'inauguració. Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Música Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Jocs Olímpics Barcelona Relacions Internacionals COOB'92 Description An account of the resource Text manuscrit de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-06-04 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/7050/20260803_011_a.jpg c8b420d46c70cbcdab4eda51657e0e3c Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09. Alcalde de Barcelona Temporal Coverage Temporal characteristics of the resource. 1982-1997 Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona. Type The nature or genre of the resource Sèrie Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Color, paper revelat Location The location of the interview Estadi Olímpic de Montjuïc, Barcelona Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-06-14 Creator An entity primarily responsible for making the resource Desconegut Title A name given to the resource Pasqual amb el cantant Mick Jagger dels Rolling Stones i Jordi Vallverdú abans del concert de The Rolling Stones a Barcelona al Estadi Olímpic Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Jagger, Mick Rolling Stones Vallverdú, Jordi Alcalde Músics Concerts Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Estadi Olímpic, Montjuïc Relation A related resource Notícia a El País: <a href="https://elpais.com/diario/1990/06/15/cultura/645400814_850215.html?utm_source=chatgpt.com" target="_blank" rel="noopener">Los Stones existen</a> Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Arxiu familiar Maragall-Garrigosa Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/7052/20260803_012_b.tiff 124c210d77bc16bb10af5739cc79bc7c Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09. Alcalde de Barcelona Temporal Coverage Temporal characteristics of the resource. 1982-1997 Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona. Type The nature or genre of the resource Sèrie Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Color, paper revelat Location The location of the interview Estadi Olímpic de Montjuïc, Barcelona Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-06-14 Creator An entity primarily responsible for making the resource Desconegut Title A name given to the resource Pasqual Maragall conversa amb Keith Richards, Brian Jones i Jordi Vallverdú abans del concert de The Rolling Stones a Barcelona al Estadi Olímpic Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Richards, Keith Jones, Brian Rolling Stones Alcalde Músics Concerts Vallverdú, Jordi Relation A related resource Notícia a El País: <a href="https://elpais.com/diario/1990/06/15/cultura/645400814_850215.html?utm_source=chatgpt.com" target="_blank" rel="noopener">Los Stones existen</a> Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Arxiu familiar Maragall-Garrigosa Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/7053/20260803_012_c.tiff 2e222d25507fddb2c12e1d173bd2ba50 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09. Alcalde de Barcelona Temporal Coverage Temporal characteristics of the resource. 1982-1997 Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona. Type The nature or genre of the resource Sèrie Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Color, paper revelat Location The location of the interview Estadi Olímpic de Montjuïc, Barcelona Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-06-14 Creator An entity primarily responsible for making the resource Desconegut Title A name given to the resource Pasqual Maragall conversa amb Keith Richards i Ronnie Wood abans del concert de The Rolling Stones a Barcelona al Estadi Olímpic Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Jagger, Mick Wood, Ronnie Alcalde Rolling Stones Músics Concerts Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Estadi Olímpic, Montjuïc Relation A related resource Notícia a El País: <a href="https://elpais.com/diario/1990/06/15/cultura/645400814_850215.html?utm_source=chatgpt.com" target="_blank" rel="noopener">Los Stones existen</a> Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Arxiu familiar Maragall-Garrigosa Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/7054/20260803_013_a.tiff 9026b1cbf454e271b68af562643b374a Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09. Alcalde de Barcelona Temporal Coverage Temporal characteristics of the resource. 1982-1997 Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona. Type The nature or genre of the resource Sèrie Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Color, paper revelat Location The location of the interview Estadi Olímpic de Montjuïc, Barcelona Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-06-14 Creator An entity primarily responsible for making the resource Desconegut Title A name given to the resource Pasqual Maragall amb el cantant Mick Jagger dels Rolling Stones abans del concert a l'Estadi Olímpic, l'any 1990 Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Jagger, Mick Rolling Stones Vallverdú, Jordi Alcalde Músics Concerts Relation A related resource Notícia a El País: <a href="https://elpais.com/diario/1990/06/15/cultura/645400814_850215.html?utm_source=chatgpt.com" target="_blank" rel="noopener">Los Stones existen</a> Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Arxiu familiar Maragall-Garrigosa Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1225/19900724d_00398.pdf fd8117f2a9312ed347bf6e6c2e894dbf PDF Text Text CONFERENCIA DEL ALCALDE EN LA ESCUELA JAIME VERA, DURANTE EL "CURSO DE VERANO" ORGANIZADO POR EL PSOE. TITULO: "EL GIRO MUNICIPAL. LA EXPERIENCIA DE LAS AREAS METROPOLITANAS". MARTES, 24 DE JULIO DE 1990. Queridos amigos, querido Juan: vengo con mucha ilusión a dar esta pequeña charla que espero que no se pase mucho más de media hora y luego, si quereis hacer algunas preguntas, habrá tiempo para ello. Y lo hago con ilusión por lo que representa Juan, por lo que representa la Escuela, por ellrecuerdo de D. Enrique Tierno, en fin por muchas cosas que nos unen, que ya nos unen para siempre porque son desgraciadamente cosas irreversibles, pero tienen lo bueno también de lo irreversible que está ahí ya para durar para siempre y esto nadie nos lo va a quitar. Esta especie de experiencia común, tan entrañableique tuvimos en la década que se termina: los 80 y los 90; los 80 fueron realmente los grandes temas en España que yo diría que se apuntalaron -no digamos que se solucionaron del todo, porque seria pretencioso y no está de moda la arrogancia, pero sí que se apuntalaron bien los grandes temas del país- más luego ayudando- lo que yo llamo (o hemos llamado a veces) la lluvia municipal: esta especie de chiri-miri de democracia local que ha ido empapando el terreno de la democracia española y haciendo posible que en él creciera la planta de la solución de los grandes temas. Sí no hubiera habido este acompañamiento desde abajo, esforzado, modesto, a veces muy ambicioso, a veces con sus elementos de dramatismo y de tensión... si g no hubiera habido esta especie de acompañante muchas veces discreto que han sido los Ayuntamientos democráticos, socialistas en muchos casos -sobre todo en las grandes ciudades-, el apuntalamiento o pre-solución o solución a los grandes temas de la política española en los 80, seguramente no se hubiera producido o no se hubiera producido igual. Y, aunque sea un poco brutal archivar la década de los 80 así -en algún momento podemos volver a ella- los 90 se nos aparecen entonces -y yo hace tiempo que lo digo, y Juan y otros lo han dicho también- como la década no de los grandes temas, pero sí de los pequeños temas, sin que los pequeños temas quieran decir que sean menores o sean menos importantes o sean menos cruciales, seguramente lo son más. Porque los grandes temas, en definitiva, lo que demostraban es un cierto atraso relativo a Europa, relativo al mundo, relativo a nuestra propia conciencia, a nuestros propios fantasmas, al arreglo con ellos de las cuestiones pendientes de la tierra, de la separación Iglesia-Estado, de la reforma mili- �3. pecto de la problemática de las grandes ciudades y de lo que llamo vida cotidiana, hice unas declaraciones que, como siempre, tuvieron una parte de voluntad y otra de azahar -que viene casi siempre ligado a la voluntad de otro, en este caso la voluntad política del director del medioien cuestión-. Estas declaraciones alcanzaron entonces un cierto revuelo cuando dije lo mismo que les estoy diciendo hoy pero todavía sólo esbozado, no con la claridad con la que ahora lo vemos todos, sino como una intuición: el gobierno había resuelto lo grande y no lo pequeño; y que por tanto, en este sentido, alguna adaptación habría que hacer, algún matiz habría que añadir y algunas cosas habría que retocar. La verdad es que nos empezamos a dar cuenta entonces, en el 87, de que nuestro voto curiosamente es un voto rural; y cuando digo rural no lo digo críticamente, sino más bien en sentido positivo: es un voto de la España profunda, de la España más constante, no sólo el voto de los rurales, es el voto de lo rural que hay en todos nosotros y en la ciudad también, de lo más permanente, de lo más profundo, de lo más atado a las raíces de nuestra condición de ciudadanos, de españoles, de catalanes los que somos catalanes o gallegos Los que sois gallegos; en fin, de lo que son las convicciones profundas. Y ese voto, en buena medida ligado a una concepción global del estado de estabilidad del sistema, es muy nuestro. Y es lógico porgye hemos dado al país seguridad al resolver los temas que hemos:resuelto o que hemos apuntalado. Hemos estabilizado el país, le hemos dado por primera vez en décadas, siglos seguramente, la sensación de estar en un camino que va a algún lado, cosa que antes no ocurría. Y bien, no es sin embargo cierto que en el 87 pensáramos que además de eso tuviéramos -porque no lo teníamos o al menos aparentemente perdíamos algo de pie en este sector- el voto de las grandes ciudades en las cuales, por supuesto, había nacido y nació históricamente nuestro movimiento, nuestra manera de pensar, nuestra filosofía y seguramente nuestro público y en el cual sin embargo teniendo como tenemos una mayoría importante, una implantación muy importante, no estábamos en ese momento en posición de ir avanzando, sinomás bien de ir resistiendo. Quedaba pues claramente en el 87 la' vida cotidiana, los temas de cada día en la gran ciudad, por resolver. No que no hubiéramos hecho nada, como ya he dicho, sí que daba la impresión de que el socialismo como partido, como movimiento y como gobierno o como conjunto de gobierno, no se estaba planteando ésto como tema central por tener otros temas más importantes delante. �4. Esta cuestión se puede analizar de muchas formas distintas, desde muchos ángulos. Pero hay uno muy útil, creo, para ordenar las ideas y para poder tocar esos problemas con una cierta operatividad: es el que tiene que ver con la fase económica en la que hemos estado viviendo en cada momento. En el 87 ya es claroempieza a ser claro- que el crecimiento está ahí y que se está en condiciones de empezar a resolver nuestro peor enemigo: el paro. Y está también claro que la gran política del Gobierno resuelve nuestro encaje en el mundo. Pero ni el crecimiento económico ni esa gran política, ninguno de los dos, resuelve los problemas que un sistema de mercado -sin duda el mejor como sistema económicogenera cuando la economía se anima. Cuando digo que el sistema de mercado es el mejor lo digo en el sentido en que lo dice el programa del partido laboristas, el último: "Looking at the future" se llama "Mirando al futurp", en el cual se dice muy atinadamente, creo, "nosotros no veneramos al mercado, lo usamos. Nosotros no somos partidarios de una religión del mercado, que haga de los grandes empresarios sacerdotes o ídolos o santos a los que haya que idolatrar y prácticamente adorar, no. Pero sí que somos conscientes de que el mercado es un mecanismo potentísimo, el más potente, más que la planificación y al que hay que dominar y utilizar". En este sentido pues, repito, ninguno de nuestros dos acompañantes: un crecimiento económico sostenido ya a partir del 86 y una gran política muy acertada, nos resuelven los problemas que el sistema de mercado genera cuando la economía se anima. ¿Qué problemas son esos que genera la economía de mercado cuando hay animación económica? No ya las migraciones tan temidas en la España de hoy por unos y otros ... cuántas veces no hemos oído hablar durante los primeros 80 de que el crecimiento económico podría venir, pero que entonces sin duda o entorno al 92 (Sevilla, Madrid, Barcelona) iban a generarse de nuevo grandes movimientos migratorios en la Península que iban a desgarrar de nuevo la vida social de muchas poblaciones y a plantear una serie de problemas en las poblaciones de recepción. No se ha producido, no es este el tema que nos preocupa. Esto es algo que la nueva situación de la economía española, con empresas constructoras que están instaladas en el ámbito nacional claramente y que trabajan con su mano de obra en un lado y en otro hace ya imposible, inviable, en fin no es un tema del que nos tengamos que preocupar de la misma forma con que nos preocupabamos antes de esta fase de crecimiento y mirando atrás, mirando a los años 20 y mirando a los años 50 y 60. No es este el problema. Los problemas que crea el crecimiento de la economía de mercado son yo diría por mor de ordenación, clasificables en tres grandes paquetes: uno el tràfico, la polución, el ruido, déficit del transporte público como un primer paquete que tiene que ver con la congestión de las líneas de transporte y de tránsito de vehículos. �5. Un se g undo: el problema de la inseguridad. Y a él ligaríamos porque la gente lo liga, aunque sea dogmáticamente una cuestión muy discutible la drogadicción i el sistema policial judicial, el funcionamiento del sistema policial judicial de hecho en nuestras calles, en nuestros barrios. Yfel tercero el de la vivienda asequible cerca, entendiendo por ` vivienda asequible cerca una vivienda -no estoy hablando de vivienda pública, estoy hablando de vivienda que se pueda comprar o alquilar a un precio que no sea imposible de pagar y no enormemente lejos del lugar en el que se vivía previamente, porque si a uno le dicen que hay vivienda asequible a 500 km. pues evidentemente será asequible por el precie pero no por la distancia. Uno está pensando, si es de Madrid, vivir en Madrid y si 'es de Barcelona en Barcelona, lo cual no quiere decir que tenga que ser en ese barrio o ni siquiera en ese Municipio seguramente) con toda propiedad, pero sí en el entorno metropolitano y ahí vamos también entrando en el tema de las áreas metropolitanas.; Estos son problemas que el crecimiento económico no resuelve; al revés que complica, con una salvedad quizás en el tema de la inseguridad tendríamos que decir que el crecimiento económico ha mejorado mucho el entorno del problema, es decir, no ha añadido desde fuera más clientes al sistema de la drogaadicción, no ha añadido desde fuera más números y elementos humanos al triste ejército del paro, al contrario los ha reducido y en esta medida el crecimiento económico mejora los parámetros del segundo paquete de problemas, pero sin embargo podíamos decir que tanto los temas de tráfico y transporte, ruido y polución o déficit del transporte público como los temas en general del funcionamiento del sistema policial judicial y la inseguridad de nuestras calles como los temas de vivienda -éstos muy agravados como los primeros por el crecimiento de los parámetros económicos: número de vehículos, precios del suelo....- se convierten en cuestiones realmente cruciales de la vida de cada día en nuestras ciudades. Y hay una cuarta cuestión más filosófica, más profunda, de desigualdad: la cuestión de la desigualdad que el crecimiento económico no resuelve totalmente, aunque no necesariamente agrava -yo en eso sí que soy (ya que estamos en una Escuela dejadmelo decir aquí, no lo puedo decir cuando, hablamos de cuestiones de Administración pero hablamos un poquito más de teoría y de ideología ahora). No es verdad, como decimos muchas veces, que el crecimiento económico provoque más` desigualdad de la que había. En fin, lo es en un sentido y ho lo es en otro. No lo es en el sentido en que -como he dicho antes- muchos parados pasen a tener trabajo y quiera decir más igualdad y no menos igualdad -esto es muy claro-. Sí es cierto que el sistema en el que vivimos, el sistema de economía de mercado -que a mí no me gustaría llamar capitalista, porque es llamarlo por un rabo de toda la cuestión, pero hay otros rabos y otros rabos y otros hilos y otros elementos tan importantes como el capital en este sistema, en todo caso el sistema de mercado no resuelve sinó que agrava y es que cuando una economía de mercado �6. se reanima tiende a reanimarse por la vía de primar a una serie de ingresos de una forma muy descarada, muy exagerada y sin embargo a mantener al grueso del pelotón de los ingresos en una cierta inercia, al menos durante una primera fase. Hay una primera fase del crecimiento que consiste en que una poca gente gana mucho dinero; ya luego esto s9 generaliza más o menos; ya luego viene el movimiento sindical al recortar y a repartir y a tratar de participar también en los beneficios del crecimiento, pero siempre con un cierto retraso. Nunca son los salarios los que crecen primero, ni siquiera todos los beneficios sino unos beneficios de los primeros empresarios que han visto el hueco, los primeros quizás que han arriesgado y en todo caso aquellos que han estado en mejores condiciones de darse cuenta que el sistema está pidiendo un cambio de mar4ha. Entonces lo que ocurre -y esto,tiene efectos en nuestras Administraciones Públicas de una forma muy clara, por ejemplo en el nivel salarial de nuestros altos funcionarios- es que se genera un "diapason", una desigualdad de salarios al menos momentáneamente mucho mayor de la que era durante la fase de crisis y vemos pues en el crecimiento como los abanicos de ingresos prácticamente se multiplican casi por dos, como se multiplican también -y a esto iba- los precios de todo& aquellos activos fijos como es el suelo, que se ven sometidos a una economía animada, con más demanda, con más gente que quiere estar ahí, que quiere poseer, que quiere estar cerca de lo que está sucediendo y que antes ni se preocupaba de preguntar si podía cambiar de domicilio. En fin, estos son dos efectos muy negativos del sistema en el que vivimos, que siendo el mejor que hay o el menos malo -como decía Churchill de la democrácia- tiene sin embargo esta traba importante con una incidencia muy grave en la calidad de vida de las grandes ciudades. Ninguno de esos problemas -y ahí va la primera de mis afirmaciones políticas -E se puede resolver sin la implicación del poder local -y estoy hablando de esos tres paquetes y del cuarto paquete de problemas ya mucho más filosóficos de desigualdad, desigualdad que se refiere como he dicho a los ingresos pero también a los ingresos no entre cualquier persona sino entre hombres y mujeres;; al nivel de paro entre hombres y mujeres que se dispara también al inicio de la fase de crecimiento económico (los hombres se colocan más facilmente, las mujeres más facilmente demandan tener trabajo y no lo obtienen, luego el porcentaje de paro femenino relativo aumenta) pero también otras desigualdades como las minusvalías, los problemas de la infancia y de la tercera edad. Por tanto, repito, ninguno de esos cuatro paquetes de problemas se pueden resolver sin la implicación del poder local. El gobierno que quiera resolver esos temas de grandes ciudades, de calidad de vida o de igualdad sin implicar seriamente al poder local se,está equivocando, con la mejor de las intenciones. El plan más bien intencionado que se plantee para atajar esos problemas y que no tenga en cuenta que en último �7. término el poder local es el que va a incrementar una buena parte de las medidas q ue lleguen a la gente está abocado al fracaso. Yo recuerdo una vez en Buenos Aires con Alfonsín, Presidente entonces, el día precisamente que eripezaron los juicios a los militares, un día muy patético perC el hombre tuvo la cortesía de recibirnos a una delegación española y me contaba muy ilusionado todo su programa de lucha contra el hambre, el reparto de unas cajitas de comida por millones'en todo el país, una dieta mínima con la que pensaba poder llegar a todo el país y la primera reacción mía fué preguntarle ¡qué control tenía el Presidente sobre el resultado efectivo de¡esos envíos, cómo los Ayuntamientos de la República Argentina estaban diciendo al. Presidente del Gobierno cual era el grado de llegada y la satisfacción que estaba produciendo. No tenía ningún dato sobre esta cuestión. En fin, no fué un momento tenso pero sí un momento para que yo le dijera que con la mejor intención se puede estar no arreglando gran cosa, cuando las cosas se¡ hacen con buena intención a distancia. La buena intención y la¡ buena fe y la buena voluntad y la política incluso correcta desdi el punto de vista de los objetivos a distancia vale mucho menos que cerca. Esto pasa como con el tiempo, que las cosas cuando están lejos en el tiempo hay que dividirlas por el interés, ha9 que descontarlas -como dicen los financieros-; pues con el espadio pasa exactamente lo mismo y con la distancia política igual. Una buena política puesta a la distancia de un gobierno central, un gobierno peninsular, un gobierno estatal, respecto de la vida de nuestros barrios vale mucho menos en nuestros barrios que esa misma política formulada ya desde el poder próximo que es el poder local. Y bien, si ninguno de esos problemas se resuelve sin la implicación del poder local, tenemos.; que preguntarnos cómo lo tenemos ese poder local: si está debilitado o está en buena forma para responder a lo que deberá de ;responder. Volveremos luego sobre ese tema, pero sabemos que ha habido una cierta debilitación del poder Local. Yo diría que ninguno de esos problemas que he mencionado se resuelven sin soltar las amarras de un poder central o autonómico básicamente desconfiado, que actúa básicamente por desconfianza y además, no por desconfianza malévola sino por desconfianza basada en el sentido común y en la tradición simplemente. O sea, los poderes locales, los poderes que están cerca de la gente tienen de bueno el estar cerca pero -desde el punto de vista del poder central y de las grandes ecuaciones de la política y de la ideología- tienen de malo precisamente el estar demasiado cerca; por tanto, de ser corruptibles o demasiado influibles por la urgencia, la proximidad, la violencia, el dramatismo del problema que se vive delante. De esta constatación sacan los poderes autonómicos y centrales la seguridad y la tranquilidad de que son ellos los que tienen que zanjar los grandes temas y ayudar evidentemente al poder local pero siempre �8. tratando de que no se lo gasten en vino -como se dice siempre de los cuartos que se reparten desde arriba a niveles bajos- que no se lo gasten en según qué, en cositas que puedan quedar bien pero q ue no son las más importantes a la vista del poder nacional. Poder central que nosotros hemos vuelto más permeable precisamente a las demandas del poder local, pero que lógicamente y por ley de vida mantiene siempre una distancia y una desconfianza respecto del poder local. Vamos a ver, cómo esos tres temas grandes que he planteado -dejemos el tema de la desigualdad quizás para más adelante-, esos más prácticos :de gran ciudad, se pueden y se deben plantear a mi modo de ver desde una gran ciudad, vistos desde nuestra posición. Tráfico, transporte, ruido, aparcamiento. Yo creo que hay dos elementos a identificar -luego lo discutimos en el coloquio- en primer lugar un grave error urbanístico es la falta de planificación de aparcamientos en nuestro planeamiento general. Es decir, hemos ido al planeamiento urbanístico con la enorme buena fe de pensar que éste no era un problema y hoy en nuestros planes, al menos en muchos de ellos, en Barcelona por ejemplo, el aparcamiento no es equipamiento; el aparcamiento no es un siete en nuestra denominación de Plan General; y por tanto es un negocio privado tan saneado como pueda serlo la vivienda y tiene que competir con ello y por lo tanto no hay. Lo hay pero poquísimo, marginal, intersticial en aquellos solares, lugares que en definitiva a lo mejor están siendó especulados en espera de mayor demanda y que desaparecen como chinches en el momento en que el crecimiento económico valoriza mucho más aquel terreno y por tanto induce a la construcción en altura de oficinas y viviendas en a q uel mismo solar. En definitiva, los aparcamientos que tenemos estan a precario. Luego están los aparcamientos por concesión pública, pero esos aparcamientos: 1) hay que reventar una calle durante año y medio para obtene9los, hay que fastidiar mucho a la población para poderlos hacer ;2 ) sólo se les puede vender en derecho de superfície por un máximo de 50 años, son concesiones y 3) si además se es rematadamente de buena fe, como nosotros lo somos, se pide un derecho de retracto y no se deja que el comprador de este derecho se.... en Barcelona, el derecho de superfície de 50 años de una plaza de aparcamiento lo pueda revender a un precio de mercado, sino que se le hace revender a la propia sociedad municipal al precio que lo compró más una pequeña adaptación, con lo cual no hay este natural ya y universal sentimiento de que cuando uno compra una cosa tiene un cierto derecho a lucrarse de ella sin la gran especulación sinó simplemente es que no lo compra; si esto como otras cosas que se pueden comprar que tienen ese pequeño lucro o grande pues ya simplemente la gente no compra y hoy nos encontramos con que en la ciudad de Barcelona, que está el Ayuntamiento a través de una sociedad de aparcamientos y de concesiones haciendo 20 ó 25 aparcamientos nuevos, �9. muchos de ellos a millón y medio de pesetas no se venden en un mercado que está pagando 5 millones por un aparcamiento central o 2,5 por un aparcamiento periférico o 3. Y en cambio esas plazas de aparcamiento públicas de las cuales se vende sólo el derecho de superfície por 50 años y además sin derecho a revenderlos en el mercado cuestan de vender. En fin, error que debemos de yo creo en una Escuela como ésta, plantearnos y repensar en una cierta medida. No sé hasta qué punto en otras ciudades ocurre exactamente lo mismo, pero no me parece que la situación sea muy diversa. Más grave casi que ésto es el hecho de que los propios planes -como he dicho- no tienen pintado un sitio que diga aparcamiento, tienen pintado un sistema d& equipamiento docente, cultural, sanitario... pero normalmente al menos en el Plan General Metropolitano de Barcelona no es así. No hay "park & rage", no hay parques de disuasión de manera que es prácticamente imposible que se consiga que nadie, ni el flector público -como he dicho- ni tampoco el privado porque no tiene suelo para hacerlo de una forma competitiva, construya eso que la gente está pidiendo a voces; y lo está pidiendo no en el centro de la ciudad y no en los barrios más elegantes -que éstos sí muchas veces tienen ordenanzas de edificación que les obliga a hacer el aparcamiento por cada vivienda- pero en los barrios populares ahí es donde se está viviendo el drama del aparcamiento y el drama de la congestión. Vayan Uds. al barrio de San Andrés en Barcelona, vayan a Santa Coloma de Gramenet, vayan a Badalona, paseense por barrios de l'Hospitalet y verán lo que es la imposibilidad material de vivir en esos barrios porquei no se puede andar simplemente, porque está ocupado por un parque automobilístico que ha crecido el 20% acumulativo en los últimos 4 ó 5 años y eso quiere decir -como Uds. saben muy bien, mejor que yo- doblar en esa medida de tiempo sin que las calles hayan doblado ni que las plazas de aparcamiento tampoco. Por lo tanto este es un problema físico que hay que plantearse en toda su Irotundidad. Y la segunda constatación, además de la del error urbanístico y de planteamiento, el hecho de que somos una civilización que una editorial de un periódico de circulación nacional llamaba "bullanguera", una civilización a la que le gusta celebrar con ruido las cosas que se lo merecen y que por tanto tiene poco respeto a la individualidad del resto de los ciudadanos. En fases de crecimiento como las que estamos viviendo esto se materializa en una especie de predominio de los valores que están conectados con la producción, con la gran manifestación de jovialidad, de ruído en sentido estricto, de vitalidad,.. laos jóvenes, las motos, la riqueza, el consumo, los coches se imponen sobre el espacio libre, el silencio, la tercera edad y otros parámetros de la sociedad y otros sectores de la sociedad que son igualmente importantes y que en las fases de crisis quizás han sido de alguna forma y curiosamente no más respetados pero sí más presentes, más vocales, más oidos y que en fases de crecimiento parece que desaparecen un poco del escenario y del mapa. Y en esas fases de crecimiento lo �1 0. que se impone es evidentemente la manifestación del crecimiento y eso es la juventud y eso es el ruido y estos son toda esta serie de problemas. Tenemos ahí -en fin no querría extenderme mucho porque en temas de civilización y de cultura podemos perdernos en vaguedades, pero en `fin constatar que desde nuestros arquitectos que cuidan poco la calidad de la insonorización de nuestros edificios públicos y privados hasta nosotros mismos que hemos construido cantidad de edificios, de escuelas, de equipamientos, de mercados, de salas de reuniones, de todo tipo de edificaciones públicas sin tener demasiado en cuenta más que el plazo y el coste y el diseño en el mejor de los casos, pero casi nunca la comodidad y confortabilidad del uso de estos equipamientos y edificios en el momento de la verdad. Su insonorización, su capacidad de absorber estas molestias que son molestias de falta de civilización, de falta de calidad de vida. En fin, por tanto, en ese paquete de tráfico, transporte, ruído, falta de aparcamientos, polución.... yo creo que debemos de identificar errores de planeamiento constantes de civilización y atacar la solución por la vía de las modificaciones urbanísticas, pero serias, muy serias y por una guerra sin cuartel contra el ruído -en Barcelona hemos empezado nosotros con unas modificaciones en las ordenanzas de la vía pública sobre el tema de las motos, el ruido de las motos, con las nuevas penalizaciones que permite la ley de seguridad vial y cambiando un poquitín la normativa; porque Uds. saben que hasta ahora yo no sé si en vuestras ciudades pasaba lo mismo, pero la ordenanza nuestra decía que para medir el ruído de una moto o de un vehículo había que hacer la medición con un sonómetro me parece que se llaman a 7 m. de distancia del tubo de escape y en ambiente silencioso, con lo cual para empezar ya la aplicación immediata del control se escapa de las. manos de la propia Policia Municipal que tiene que darle el papelito a un señor diciéndole:"Pásese Ud. en el plazo de 15 días por la montaña de Montjuïc, donde hay silencio y mire Ud. de habérselo revisado ya en un taller y yo le veré allí si Ud. pasa de los 85 decibelios o no". Con todo está, evidentemente los chavales saben mejor que nadie cómo eludir todo esto. La picaresca es ilimitada y es prácticamente imposible controlar esto. Nosotros lo que hemos hecho es una tabla de equivalencias entre el ruído -y perdonad que hable de cosas tan concretas, pero en definitiva hay que bajar a este nivel- entre el ruido medido a 7 m. y en ambiente silencioso y el ruído medido a boca de tubo y con un ambiente menos silencioso, con unos márgenes de variación que nos parecen que probabilísticamente se corresponden al ruído en silencio y que por lo tanto permiten sancionar. Ya vemos cómo acabamos con las reclamaciones que habrá con estas cuestiones, pero en Barcelona ahora tenemos 9 depósitos, prácticamente uno por cada distrito, més visibles, más cerca, y ahí van todas las motos que medidas en el Paseo de Gracia dan más de 85 -ya no recuerdo cual es el número- decibelios a tubo de escape libre y no salen de allá hasta que no viene este Sr. con su grúa a buscarla para llevarla a su taller, con un papelito que diga que va al taller. �11. No salen. Y en las últimas tres semanas que es cuando ha empezado esto, pues a lo mejor se han inmobilizado 400 6 500 motos que no son nada en el oceáno de las motos que hacen ruido en Barcelona, sobre todo en verano con ventanas abiertas y el calor propagando las ondas sonoras con mucha más intensidad como sabeis muy bien. En fin, habría que ir también por la vía de la insonorización y nosotros alguna cosa hemos hecho pero con poco éxito en esta campaña de paisaje urbano, que ies más conocida por las fachadas y las medianeras, pero que también afecta a algunas subvenciones compensatorios o casi exenciones de impuestos municipales para aquellos que arreglan su fachada, su medianera, su persiana o aquellos locales públicos que mejoran su insonorización. Segundo capítulo: inseguridad,¡ drogaadicción, funcionamiento de la policía y de la justicia en ' nuestras ciudades. 1(2 ) El sistema es muy complejo: Tenemos 3 6 4 policias. Nosotros 4, por ejemplo, la Comunidad Autónoma vuestra no los tiene y la vuestra tampoco, la mía sí. De modo que, Policía Local, Policía Autonómica, Policía Nacional y Guardia Civil si Ud. quieren 4. Sistema complejo. 2 9) Sistema mundial. El sistema de la inseguridad es un sistema mundial, que tiene causas internacionales, que no dependen de La Coruña o de Barcelona o de Valladolid o de Madrid, sinó que muchas veces dependen de un narcotráfico que nos desborda, que va mucho más allá o depende de una immigración un tema éste muy delicado, tema pendiente que también aparco para el final, porque esto hay que tocarlo con una delicadeza extrema, pero dependen de variables que no nos corresponden a las ciudades y a veces, ni siquiera a los estados. Los estados tienen, sí, la posibilidad de cerrar más o menos el caño de las entradas y salidas de personas y mercancías en un país, pero sólo en una medida. Lo que estamos viendo hasta qué punto esta medida no es total lo estamos viendo en todos estos procesos que hay ahora contra el narcotráfico. Pero también estamos viendo que el Estado si se pone, puede hacer más de lo que hacía. De modo que, se puede influir, no se puede erradicar esas frases que le gustan tanto a la gente y a muchos periodistas pero que en el lenguaje político real no sirven para nada, no se erradica nunca nada del todo; se combaten problemas, se mejora, se empeora, hay ritmos de avance y ritmos de disminución, pero erradicación, de qué? Nunca he visto yo erradicar absolutamente nada, ni la mendicidad como se dice, ni el barraquismo.... todas estas cuestiones que son realidades vivas, que tienen sus causas, que hay que comprender y que hay que desarticular, pero no erradicar como si fuera arrancar la raíz o podarle una rama a un arbol. �12. De todos modos, esos problemas hay que analizar su mecanismo interno -al menos a los socialistas así nos han enseñado a serno tratar de pararlos echándoles dinero encima, como se dice en el lenguaje anglosajón "to throw money at problems" creyéndose que lanzando dinero a los problemas se van a arreglar. No se arreglan por mucho dinero que se eche. La derecha no tiene mejor solución que una combinación de esta ceguera y la creencia en que los sistemas de buena voluntad y caridad resuelven los temas. Nosotros estamos obligados a otra cosa que es a tratar de desarticular analíticamente los problemas que tenemos delante y tratar de combatirlos con la modestia de saber que erradicarlos no los vamos a erradicar, que muchas veces lo máximo que vamos a poder hacer es limitarlos y tenerlos entonces sometidos a una presión que para nosotros sea digna y humana, en fin que sea sostenible, que sea incompatible con otros problemas y con otros recursos y con otras líneas de gasto a las cuales tenemos que dedicarnos. Por tanto, solución a temas de inseguridad, drogaadicción y funcionamiento del binomio policía-justicia en nuestras ciudades, en un sistema complejo y en un sistema que además se nos escapa por el ámbito de sus variables y de sus causas; definir claramente los valores y parámetros del sistema -como he dicho-, que esto es muy difícil; apostar claramente por las Juntas Locales de Seguridad, una Junta Local de Seguridad en la que todos creyéramos y todos quiero decir los 3 niveles de gobierno, los 3, resolvería el 90% de los problemas que no son el 90% de los dineros ni de los objetos robados ni del dramatismo, sino mucho menos seguramente, pero sí el 90% del número de las cuestiones que se plantean como causas de inseguridad en nuestras ciudades y por tanto seríamos capaces de dejar al sistema de la justicia central y de la policia central enfrentado con su real enemigo que son los grandes temas, esos poquísimos grandes temas, lease narcotráfico, lease otros problemas de este tamaño que requieren una acción policial estatal, central, muy decidida. En cambio a nosotros que nos dejaran unas Juntas Locales potentes y bien coordinadas, que realmente se creyeran eso que dicen la Ley de Cuerpos y Fuerzas de Seguridad, que dice "el Alcalde presidirá una Junta que tiene por cometido el establecer las modalidades de coordinación y co-presidirá el Gobernador si está presente". Si todo eso fuera verdad, que lo va a ser porque para algo hemos hecho la Ley pero que, en fin, está tardando un poco en implementarse, yo creo que podríamos realmente no erradicar pero avanzar un poquitín más rápido que ahora en la limitación y solución y minoración del 90% de los problemas de inseguridad que se plantean. Bien, en Barcelona ahora mismo existe la Junta Local, existe un Consejo de Seguridad Urbana, en la que estan Sindicatos, Patronales, AA. W ., pero estan también jueces, fiscales, policías nacionales, guardia urbana ... y está la Generalitat y está el Ayuntamiento y está el Gobierno. Nos reunimos bimensualmente y ahí se sabe exactamente qué está pasando; primero porque tenemos una encuesta de victimación que ya lleva 5 años haciendose y se �13. actualiza, además, semestralmente y las comparamos con los datos que nos da el Gobernador Civil de denuncia que ellos mismos por sí solos no sirven si no tienen ese contraste. Todavía andamos, desde 4 á 5 años que llevamos con este Consejo, persiguiendo estadística judicial que no tenemos. No la tenemos. Y no digo ya la penitenciaria porque es un sueño imposible, casi, pensar en ella. Pero evidentemente, cuando se tienen los datos del problema -como se dice tan a menudo-He tiene medio resuelto el problema. Nosotros en esta Junta Loca, por ejemplo, este año hemos visto un pequeño repunte de delincuencia en Barcelona, después de unos años primero de crecimiento muy duro en el año 84 -en fin, fué un poco lo mismo quizás en Madrid y en toda España- y un cierto plafonamiento en los años 85 y 86 en que ya empezó a bajar y claramente disminuyó luego Y este año, en los 5 primeros meses todavía sin encuesta dq victimación -que es la buena, la mejor- pero ya las estadísticas de denuncia del Gobierno Civil nos estan diciendo que hay Un pequeño repunte del número de delitos, del número de denuncias y del número de detenciones más exactamente. Y, evidentemente,1 la policía hace su interpretación que es la de decir: "bueno, estando las cosas como están, no habiendo otras variables, hay más crecimiento económico.... en fin..". Aquí lo que hay son dos cosas: 1Q) el número de delitos ha aumentado pero parece ser que no la cuantía pero una hipótesis interna de la policía que nosotros aceptamos es que se ha trabajado mucho por parte de la policía en los peristas, en los mercados de segunda mano y por tanto es más difícil revender, y siendo más difícil revender la delincuencia se centra más en el caso, o sea en ir a robar dinero directamente y no objetos a revender en el mercado y con más pequeños actos de delincuencia de menor valor cada uno. Esta es una de las razones que dan. O sea, hay una cierta inflacción de la estadística de actos delictivos o de denuncias y detenciones sin haber aumentado el volumen global del negocio de la delincuencia. Yen segundo lugar hay otra cosa que los policias saben y dicen y es que los jueces están soltando más a la gente. Esto lo dicen siempre pero no se trata de la cantinela de siempre sino de una constatable -en fin ya les he dicho que las estadísticas judiciales no:, permiten gran cosa- hay una cierta unanimidad en creer que ha habido un mayor retorno, concretamente que antes un 40% de los detenidos iban a prisión o tenían auto de enjuiciamiento con auto de prisión, y ahora sólo es el 30%. Evidentemente, a esto los jueces que están en el Consejo -y esa es la ventaja- dicen "es que líos casos nos vienen mal instruidos; los atestados están mal hechos; la policía no lo hace bien, por tanto es imposible de probar". Entonces yo les pido que me demuestren que este año están !el 10% más mal hechos que el año pasado, porque en fin hay que empezar a sustanciar las afirmaciones que se hacen y a preocuparse de estos márgenes que no son fundamentales, pero que seguramente estan un poco en la base de las variaciones que nosotros tratamos de dominar. �14. Pero bien, del mismo modo que vamos acotando un poco la realidad del fenómeno y conociéndolo un poco por dentro y por tanto siendo más capaces de decirle a cara poder "haga Ud. esto porque lo ha hecho mal, con rigor y con seriedad", también es verdad que nos hemos atrevido a meternos en al g unas cosas que hasta ahora eran tabú como por ejemplo el tema de las manifestaciones, que de paso incide más en el primer capítulo que he dicho: el de la polución, tráfico, ruido, problemas en la calle. Y hemos firmado nosotros una PSP en Barcelona con los Sijndicatos en la que este tema se ha colado, no con gran entusiasmojpor parte de los Sindicatos, pero ahí está. Ahí está. Se crea Una oficina de seguimiento de las manifestaciones en la calle, en la que la Administración Pública Local y los Sindicatos se van a intercambiar datos sobre esta cuestión y esto que no es nadas es mucho, porque quiere decir que se reconce el tema como problema, no sólo como derecho constitucional que lo es y no hay que interferir en él, sino también como problema correlativo al ejercicio de un derecho constitucional. Se puede ejercitar ese derecho con un número de molestias determinado, con un grado de molestias determinado o con un grado mayor y se trata de que el derecho a la libre manifestación, que es un derecho constitucional, se ejercite con el mínimo grado de molestias para los demás. Este es el planteamiento del problema. Estamos todavía muy en el inicio de esta cuestión, pero vamos a ir adelantando poquito a poco por ella. B) Justicia descentralizada enfilas grandes ciudades o Justicia de Paz. Este es un tema que nos vA a costar enormemente.de imponer -en fin no de imponer, de haced llegar, de hacer comprender- a un sistema judicial que se ha moddrnizado por la vía de la centralización y los ordenadores y que, por tanto, cuando hoy he mencionado la justicia de distritos, justicia municipal, la justicia local, lo identifica con un atraso no con un avance. Y en cambio nosotros evidentemente ya estamos de vuelta de ese avance por centralización y lo que pedimos es que igual que nosotros tenemos el oficial de la Policía Municipal en un distrito que sabe exactamente qué chico de qué barrio de qué bloque de casas ha sido el que le ha robado a la lotera sus tres series de lotería, en fin que allí cerca pueda haber Alguien que juzgue o al menos un perseguidor público o un fiscal. Porque, cuántos expedientes judiciales no ahorraríamos si en ese mismo ámbito territorial se pudiera sustanciar la denuncia y el juicio. Cuántos plazos de prueba, cuántos policias municipales que enviamos al juez al cabo de año y medio que ni se acuerdan de lo que les ocurrió podrían sustanciar en 24 ó 48 horas el recuerdo vivo que tienen de que ha sido el hijo de la Paca el que ha robado -y lo sabe todo el barrio-, cosa que al cabo de un año ha desaparecido de la memoria de todos y cuesta una enormidad de probar. No digamos ya cuando el testimonio es un turista, un tema éste dramático que en nuestras ciudades se está produciendo cada vez más. El turista es la �15. víctima de elección para nuestros "cacos", para nuestros delincuentes, porque es el tipo que no puede probar, que se va, que no nos va a perseguir, en fin que no podrá nunca sustanciar su denuncia... algo se está mejorando en esto, porque procedimientos que los jueces están dando ahora, que permiten sustanciar la prueba con una mayor diligenciad con una mayor rapidez, pero -vuelvo a decir- si no hay inmediatez entre la justicia y el delito no hay solución a los problemas de la calidad de vida y de inseguridad en las grandes ciudades. No la hay. La única solución tiene que venir por q ue convenzamos al Poder Judicial y en definitiva a los legisladores de que jun cierto grado de amarras tienen que ceder también en esto. Es decir tiene que haber, al menos una Justicia de paz, ya no digo peal. En primera instancia, lo que que no ' se pueden sustanciar y decidir a vamos a pretender este nivel liberando así al ap rato de la Justicia en mayúscula: al Palacio de Justicia, a la Aiydiencia y a los Juzgados de Instrucción. Por último, en este tema no hayj dogmas, desconfiad siempre de la persona que tenga la solución, ¡sea nuestra Concejal de Servicios Sociales, sea el Cardenal Arzoibispo de nuestra Diócesis, sea el último ideólogo que hay. El qué nos diga, en temas de inseguridad, en temas de drogaadicción "yo tengo la solución. La solución es esta y lo demás no"; el que diga "la solución es metadona para todos, la solución es no metadona para nadie, la solución es el Patriarca, la solución es Cáritas...". La solución no es nada de todo esto, sino todo a la vez ylun Poder Local que esté cerca del problema. Es la única aproximación a la solución.- Por tanto, ningún dogma. Para mí, en el paquete de insfeguridad, drogaadicción, policíajusticia, estas son las línias de base. En el de vivienda -y ya voy terminando- he dicho que en las grandes ciudades cuando hay crecimiento se valoriza más elsuelo, esto aumenta la base fiscal, lo cual es una buena autoayuda para los municipios -sin duda alguna-, pero genera una tendencia en los grandes operadores y sectores de crecimiento rápido a apoderarse de las localizaciones centrales y a algunas periféricas privilegiadas y a expulsar a los restantes usos de estas localizaciones. Delante de esta situación: A) La vivienda pública no sirve. No sirve. Estoy hablando de grandes ciudades. Y no sirve por una razón, porque el sistema fiscal no funciona para esto. El sistema fiscal no da para que un Ayuntamiento a través de la contribución urbana incluso sobre una base fiscal más alta o otros tipos de impuestos que pueda poner o incluso con las transferencias del Estado aumentadas -aún suponiéndolas aumentadas- tenga dinero suficiente para comprar todo el suelo que haga falta, a no ser que lo haya heredado. Zaragoza tiene más hectáreas de bienes propios, de propiedad municipal incluso fuera de término, que término municipal tiene Barcelona. �16. Además es una ciudad muy chiquita, de 100 km. y Zaragoza debe tener 1.000 km2 de propiedad dentro y fuera: en las b'rdenas y en montes y en baldíos... En fin, si hay una herencia de la Edad Media, del Renacimiento o del siglo XVIII, da lo mismo, o de la desamortización del XIX, que hace que un Ayuntamiento tenga mucho dinero, mucho suelo en herecia, pues muy bien. Pero si se tiene que comprar, no existe el sistema fiscal, no tenemos el sistema fiscal que permita comprar todo el suelo que hace falta para hacer la vivienda pública que querríamos hacer. La vivienda pública viene regulada por unas leyes que son nacionales y en ellas se dice "el coste unitario serán -supongamos100.000 ptas./m2.". En Barcelona no hay ningún m2., ni en un 59 piso sin ascensor en el barrio de Gracia, en una calle con ruido y sucia... no hay um m2. que valga 100.000 ptas.. No lo hay. De modo que no podemos aplicar la ley. Y la ley no va a variar para agradarnos a nosotros, es una ley nacional que se hace para todo el mundo y por tanto en las grandes ciudades no sirve. Primer punto. No podemos salirnos por ahí;. Tenemos que hacerlo en algunos casos porque nosotros mismos estamos en nuestra acción urbanizadora, abriendo cinturones o haciendo grandes equipamientos o parques, estamos expropiando a personas que tienen derecho a que les demos ya una vivienda a cambio? de la que tenían, como mínimo, que sea mejor además, porque si no ha de ser mejor no vamos a conseguir que entiendan que esto suceda. Por tanto estas viviendas hay que hacerlas y esta vivienda pública sí la estamos haciendo a precio de oro, pero las estamos teniendo que hacer porque si no estaríamos atados de manos, no abriríamos ni un cinturón, ni un parque, ni una escuela ni ningún equipamiento. Pero ahí se acaba la vivienda públ,.ca. Todo lo demás tenemos que innovar. La vivienda privada tropieza con la resistencia de los propietarios a renunciar a rendas de situación, cuando el mercado empieza a elevarse y los precios por tanto no bajan. Ahora mismo la demanda se ha parado. No hay transacciones en el mercado de vivienda, no hay muchísimas transcciones en el mercado de la vivienda como habían hace 2 años' o hace incluso un año. No, porque los precios han subido tantísimo que no hay gente que pueda pagarlos y ahí se ha parado el mercado de la vivienda y se ha parado muchísimo. Y sin embargo los precios no van a bajar porque el propietario -por una cosa psicológica o lo que sea- no renuncia a esa plusvalía que él ve Incorporada en ...y lo que va a hacer es dejarse erosionar por !el incremento de los precios durante 10 años, del 74 al 84 en lue los precios reales de las viviendas bajaron, luego se recuperaron dramáticamente en 4 años y la gente puso el grito en el cielo, pero se estaban recuperando de una erosión de 10, lenta, que va a ocurrir ahora también, en fin, si las demás condiciones fueran similares que no tienen porque serlo. Por tanto, vivienda privada no es solución, provoca discriminación, tiene efectos externos negativos. Solución: vivienda asequible, no a la vivienda pública regalada o a la vivienda pública con estos costes] unitarios inexistentes sino vivienda asequible yo creo que con capital mixto, programación �17. concertada, como se ha intentado hacer en Madrid en tiempos de Juan o como se intenta hacer eri Barcelona ahora. Capital mixto quiere decir que en la ciudad úieja de Barcelona se ha formado una sociedad en la que está el Ayuntamiento en un 50% y el resto son Cajas de Ahorros y los propios comerciantes locales de la zona que tienen interés en que el barrio no se degrade más y estan comprando -yo creo que deben tener ahora 3 hectáreas de techo, por ejemplo, comprado- para o bien derruir y crear en ese barrio espacios libres que no existían o bien realmente volver a construir o rehabilitar las viviendas en un ambiente con mayores valores. No hay que caer en la trampa de pensar que cuando un barrio tiene valores muy bajos es muy fácil de rehabilitar porque cuesta poco. No, cuando un barrio tiene valores muy bajos es que nadie quiere ir y lo que suele! suceder -contra lo que dicen a veces nuestras AA.VV. más amigas- es que la persona de la clase obrera o trabajadora o empleado que mejora un poco en su empresa, en cuanto mejora se va. Y bajo la dictadura de que no hay que mover a nadie de aquel barrio lo que está sucediendo es que estamos cambiando toda la población sin querer por no querer reconocer que vale más que suban; un poco los precios, como resultado de que haya un poco de demanda y gente de fuera quiera venir y la gente de allí se quiera quedar que no todo lo contrario. En fin, esto son dogmas que tenemos que ir substituyendo porque de otro modo ni en Glasgow, ni len Barcelona, ni en Liboa, ni en ningún lugar, vamos a ser capaces de hacer toda la vivienda que la gente nos va a pedir y que nosotros tenemos que decirles que es un bien de uso, que no es un bien de producción, que es un bien que normalmente tiene que ser propiedad del que-lo utiliza, que se puede comprar y vender y que el hecho de vender con un beneficio la vivienda no es pecado. Todo esto lo vamos a tener que admitir y sin embargo ser muy duros, muy consecuentes y muy coherentes en las acciones de planeamiento que se hacen conjuntas con grandes promotoras, porque ahí es donde yo creo que se puede colar la cuota de acción de política de vivienda que nosotros podemos conseguir. En Barcelona se han hecho tres' operaciones, a parte de las del barrio viejo que os he dicho, se ha hecho una con Construcciones y Contratas en el Valle Hebrón, en la zona olímpica, en la qual sobre 500 viviendas por permuta con los terrenos que les cedimos, nosotros obtenemos 150 a precio de coste que podemos utilizar como queramos: en alquiler, en venta a precio de coste sin beneficio imputado.... Lo mismo ha sucedido en un barrio junto a la Villa Olímpica, son 3 manzanas del Ensanche, son otras 500 viviendas y aproximadamente también una tercera parte de la viviendas nos son cedidas al Patronato de la Vivienda a precio de coste, a 130.000 ptas./m2. cuando la propia immobiliaria está vendiendo el resto de los m2. a 210.000 ptas. aproximadamente; �18. pero ellos ya se espabilan para cargar el beneficio en aquella parte de la operación y para darnos a nosotros lo que les hemos impuesto un poco al principio, El drama está en que a veces nuestros socios no querrán y eh la Villa Olímpica -que son 2.000 viviendas, no son 500 como estas otras dos, es más, es mucho mayor- y ahí somos socios nosotros en empresa mixta, socios minoritarios, con el Estado y , con una serie de immobiliarias. Bien, el que más respondón nos ha salido ha sido el Estado. No los pri d última hora avienen porque están acostumbrados al forcejeo del poder y cuando saben que el Alcalde dice que no casi por no perder tiempo prefieren decir que sí y, en fin, que entregan una parte de sus viviendas a precio de coste para no discutir más o si es una empresa inmobiliaria de Madrid que entra en el mercado de Barcelona, para entrar bien en el mercado y tener buen pie. En cambio el Estado que no tiene estas estrategias que hacer, muchas, veces es más dogmático que el propio sector privado y no quiere vender a un precio que no incorpore una cuota de beneficio en esas viviendas que han sido financiadas directamente, en buena medida, con una contribución pública, por tanto quiere recuperar el dinero invertido y se niega un poco a este tipo de política, creyendo que la política de vivienda que he dicho antes va a servir. No va a servir. Si no sirve para nada. Es decir, en la ciudad de Barcelona no se va a aplicar ni la política de vivienda del Estado, ni la de la Autonomía, porque la Autonomía se ha dado cuenta de que la política de vivienda del Estado no va y ha hecho la suya. Ha hecho un fondo de 3000 millones me parece que es y ha dicho "a cada valga 111.000 quiera una viviendade 65 m2 pareja joven ptas/m2. le damos un millón yademás le ayudamos a tramitar un crédito un poco más barato, al o 15% en las Cajas". Muy bien, esta política es lo que llaman el Plan Pujol: este Plan Pujol lo que está haciendo es acabar d& convencer a todos los jóvenes de la ciudad de Barcelona de que no van a poder vivir en la ciudad de Barcelona porque no hay ninguna casa que valga 1II.000 ptas./nu2. Punto. O sea que se les va a dar un millón para que se vayan a Hospitalet, que es donde ebus precios están. Magoífico. Lo mismo el Estado que la Autonomía. Y termino, sobre el tema de la desigualdad, el cuarto tema que ya he dicho que lo dejábamos para nota, yo lo que creo que lo que hay que decir claramente es que la desigualdad no tiene fórmulas mágicas de solución desde el Estado, ni desde Europa, ni desde la Autonomía. La desigualdad, cuando se refiere a cosas que tienen el territorio, sól tiene tener que solución: un poder democrático cerca. marginal, una situación marginal, una mi avaI!a, una pobreza, una degradación, un problema de igualdad, én definitiva, de cualquier tipo y cerca está la asistenta social y cerca de esta asistenta social además hay un político electo Si puede ser, un Concejal, ahí la humanidad tiene la posibilidad de ganarle la guerra a la desigualdad. Donde no hay esto, no,' por la sencilla razón de que �19. quien domina el territorio es el ¡que gana. Como en los juegos de los críos, con los cuchillitos que se tiraban al suelo, a terreno, a ver quien gana ese terreno, hay que ganarle a la miseria el terreno palmo a palmo. Si no se lo ganamos nosotros a ella, ella nos lo gana a nosotros. La miseria contagia, se come el terreno de al lado, y el del lado y el del lado... si se le da baza se lo come. Y nosotros se lo ganamos si inyectamos calidad, calidad, calidad y justicia en ese terreno. Y la única manera de hacerlo es estar encima, no son las leyes ni los decretos, ni el BOE, ni el DOG, ni nada de todo esto. Coro esto se puede ayudar a que los que están allí ganen la batalla contra la miseria en el territorio. Hay que dominar el territorio -como decía el poeta catalán Espriu "el domini de la terra"-. ! Nosotros lo que hemos venido a hacer en los Ayuntamientos, en ]kos municipios, es a dominar el territorio, no en el sentido secjtario de un partido sino en el sentido humanista de nuestra especie. Queremos que la humanidad domine el territorio, sin además malearlo, sin además destrozarlo. Este es, yo creo, el objetivo de nuestra acción. Y aquí os dejaría un poco con 14 idea de que el sistema de los años 90 debería estar basado en un gobierno muy centrado en la acción política europea y los grandes equilibrios; en mantener la vitalidad del nivel regional-nacional, porque ya sabeis que hay regiones que son nacionalidades, por eso digo regional-nacional, y del nivel local; en pedir a las Autonomías la definición de su propio territorio y adaptarse al Estado -en eso creo plenamente-, no dejar que las Autonomías formulen sus ordenaciones en el territorio como por vocaciones al Estado para que desaparezcan, sino pedirle a las Autonomías que digan "ordénese", que hagan su propia ordenación para sus usos internos y luego el Estado modestamente diga "pues nos adaptamos 'a su ordenación". No otra cosa. Y en definitiva tener opciones estructurantes de línias o de redes: línias pues trenes de alta velocidad y redes como puede ser, evidentemente, la de las áreas metropolitanas de interés estatal, que yo creo que -como hace la ley italiana muy recientedebe de delimitar y definir la propia Autonomía, pero el Estado tiene el derecho y la obligación de reconocer como propias cuando tengan interés estatal. Es decir, el Estado tiene que dar -como da, de hecho en la Ley de Bases de Régimen Local- a las Autonomías el derecho a suprimir o crear o modificar áreas metropolitanas, lo que tiene que hacer una vez creadas es decir "ésta, ésta, ésta y ésta por su carácter de transporte público metropolitano, por las razones que sean, son áreas metropolitanas para el Estado y el Estado las va a tratar como tales". En fin, esta sería la línia que yo creo que tiene que producirse y que debe de pagarse con una aproximación del sistema general de la financiación de las Administraciones Públicas, en su extremo digo, al sistema de concierto (en fin, este es un tema de muy larga discusión). No creo que se pueda variar que los que no tengan concierto, lo tengan o que los que lo tengan lo dejen de tener. Yo creo q ue eso es una cosa que hay que olvidar, pero sí que hay que mirar de que a través de las cesiones de tramos del IRPF, que �20. está proponiendo Pepe Borrell se pueda llegar a una situación en que las diferencias se aminoren, 4e modo que la irritabilidad del sistema aquí sea mínima, con un incremento de la parte local del gasto neto; esa es yo creo la directriz básica de los años 90, introduciendo alternativas de programa federal o programa autonómico como en el Canadá y que el Gobierno Federal dice a las provincias o autonomias "Ud. puede elegir y Ud. puede o bien seguir este programa, supongamos, de política ecológica o bien hacer el suyo. Si hace el nuestro tiene 100, si hace el suyo tiene 80, pero hace lo que quiere". Este federalismo a dos marchas que tiene el Canadá que permite acomodarse a los deseos de autonomía, de autogobierno, como un deseo de calidad de vida, o bien al programa federal pero entonces obteniendo una mayor ayuda y conseguir los famosos convenios, que siempre estamos pidiendo, de distribución de los recursos entre los 3 niveles, pero que en definitiva en los 90 tienen que representar un incremento seguro del gasto público neto. �^ ^ ^J �^j `' n, 5 F1 rC ^C r r, ^ (T, ^^ r1 ' ^C^• . '-1\1 ^ fl ^^ F -, t.t.-,Í ,-/,^ --,1r 1-.-. t^-' S^ 22^^ ^ e–N5 rF ^ \---i ^ ^ J ^ ^ ^+ 41 ^ r-- pI Ï • -?E E k r ^ .,.^.á ^o^^ I^^_viés --o ^,^,.. �1 ti çr, r- -5 ■ ` ^. ^ ^ c* L �• �t , ^, ^ ^ ^ ^ 7,1 ^ ^ 2 u .-- ^ ^ V^ ^ ° ^ ^ G Q> r•-• r--- ,. { ^ ^a Q ' P ^^ ^ , ^ ^^ O P 1^ ,C ^ e ^ ^ ^ 1... ^ r ^^ c 6^ ^1 ^ c^ ^` . ^^^ ^ ^ Z C • ^^ ^ C^^x c ^• ^ ^^^ ^ ^^ ^^ ^^^ ^-,` ^^^ ^^^ ^ L ^^ n ^ ^ ^ Q.^^ � ^ ^ ^^^" s ^ ^ ^ ----...N- d ^ ^ ° ^ ,:' -- ^ Z ^■.--, _. ^ ^ 1 ^^ r- ^i -: i17:1 R:r...n., tí,* 0.). ^- rn _'^ ., i;fi ,..../:;. L?w^. m . I:~ Q L L 1 i t^ ��7 -N � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4131 Title A name given to the resource Conferència de l'Excm. Sr. Alcalde durant el Curs d'Estiu de la Escuela Jaime Vera, organitzat pel PSOE, amb títol "El giro municipal, la experiencia de las Áreas Metropolitanas" Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Trànsit, po| lució, dèficit transport públic, contaminació acústica, seguretat ciutadana, sistema policial i judicial, habitatge, desigualtat, etc. Cap d'aquests problemes es solucionen sense la implicació del poder local. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Escuela Jaime Vera, Galapagar Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Municipis Barcelona Administració local Història Economia Societat Seguretat ciutadana Model social Àrea metropolitana Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-07-24 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2700/19900817_ciudades_desarrollo.pdf 7d3c5526d0314a48175fe36390089069 PDF Text Text LAS CIUDADES EN EL DESARROLLO ECONOMICO Quiero agradecer en primer lugar a los responsables de -~ d~ verano de la Univer~idad Menéndez y Pelayo, los cursos en profesor Manuel Castells y a don Julio ! directores de este seminario, la oportunidad que particular Rodríguez, me y brindan al ~eminario de intervenir en un . dedicado a los i problemas de las grandes c1udades 1 Sin embargo, confesar - prevención de entrada una ! ante la asociación que se establece, pretenderlo, cierta quizás sin entr_:~-~n__~3:-µdad 4 omo sinónimo de fuente Las problema, debo sino grandes su ciudades no son la único contenedor posible. causa En la de del gran ciudad se plantean, a veces de forma dramática, problemas de pobreza, de soledad, de minusva ía, de marginalidad. Pero son problemas de la sociedad. La gran ciudad tiene en qambio un gran poder de negociación, en ella viven también, además de los problemas, las soluciones. 1 -Lvctf �¡ Tomemos apostamos, el caso de Barcei ona. ciudad, municipal Ayuntamiento ,~ paralelameljlte, y, en ese proceso de la Pºf \la _!C_c:'~~nciació~- económica 1 la el desde el primer momen o de la restitución de democracia municipal en 1979, de En ./ ()/! c / C crea ~ ión por la inte :"·c ión y de redistribución de riqueza. No hace falta, les recuerde españolas el en porque está en la mente de estado de la !ciudad ¡ general- en 1979 ~ -de sumida todos, las en que ciudades una crisis 1 económica con importantes nivele~ de paro, con escasas perspectivas económiqas. que actuar, mobilizar y encontrar un energías las Frente a ello, 1 • . ~fectivamente de que ot ~as y había capaz de disponía la ambicioso, proy~cto ciudad. E implicar tanto a las de inflación administraciones como a 1 la sociedad civil en esa voluntad 1de ganar el futuro. A esa ambición hubo que pone1le un nombre. Y el "nombre de la cosa" aspiración realidad fueron la de en los cludad;- Juego~ ~~do que octubre de 1986. una Olímpicos, ver hecha Pero Barcelona ya vieja finalmente empezó a 1 trabajar obtenido, antes de la nominaci dn. Si no la hubiéramos deberíamos y estoy seg lro de que habríamos sabido encontrar otro nombre a esa aspiración. 2 • f..elp.uu . . ~ �Como sea que ya me han precedido otros participantes en 1 el seminario que les habrán (( ---------·-·-------·----···- -·- ···---·-· -- ~-----------· _____ ______, . habla~o - ···-··-·------ --- -·- ·---- - -----·- - - - de la realidad y de de papel las ciudades en el desarrollo necesariamente voy los --- - ------ ·-··--··~·-·-·-·--------,.----·---~--·----·-"- "" · -- ------- -·----~~----···--·-- proyectos de Barcelona, - voy a analizar genéricamente económico, a refererirrn' en más de una el aunque ocasión a Barcelona y al contexto español. Voy a dividir mi intervenció~ en tres aspectos básicos. 1 En primer lugar, el desarrollo voy a examinar J1 papel de las ciudades en económico, y economía de la innovación. En necesidad de t ás seg~ndo de una estrategia de reequilibrio social, concretamente, en la lugar, reivindicaré la e~pecialización económica así como el papel de los y poderes ¡ locales 1 dentro público/privado. de un contexto de complernentariedad ¡ Y finalmente, v qy a hacer una referencia a ¡ lo que creo debe constituir una política del Estado español hacia las grandes ciudades. Las ciudade-ª1_ escenario del cambio 1 En más de una ocasión se ha ldefinido ~_ Europa corno sistema de ciudades. Europa es, -===- ~==----- e~ectivarnente, un el continente urb;nc>Por excelencia. La mayoría de las grandes ciudades de primer orden están situadas en Europa. 1 3 Dejo a un lado el �fenómeno de las macrociudades del Tercer Mundo, cosa muy distinta. caracteriza por El su sistema europeo cohesión global y que es otra de por ciudades su se diversidad interna, lo que le da una gran potencialidad. La Este economía cambio se cambio. vez estrecha caracteriza imbricación entre servicios, en secto. · el / base de inc~u~trial 1 \ fu~damentalmente más y a el sector la los / de innovación ' procesos ¡ de ~formación / tecnológica , un proceso de . y de 1 1 comunicación. \ características más\ re11vantes de este proc(eso son Las . la articulación mundial de tecnológica regiones / / ! a4 el desarrollo particular del terciario del en / un gestión económicas ! y mundiales; / ciudades sector í avanáado o sistema europeas terciario y y en cualificado; la 1 reorganización innovación de los '\ proce~o~ , l?~oductivos en base y / la íeXternalización tecnológica / actividades empresas, "no propias'~ ·· de / en de particular de los la las \ lci T ~'$pecialización . de y el consiguiente crecimient9 de los servicios las empresas en las fiudades; y \ / a el j impac~de sistemas ! adaptabilidad de la fuerza de trabajo. 4 las a las tecnologías de \,Cs:.µalificación y �Simultáneamente a estos cambios económicos aparecen los 1 cambios sociales, que se tra~ucen en una preocupante aparición de ri:t.1gyª§ ----formas desigualdad social. Cambios en --- ---- de ___,,, _ ,,_____ ---la estructura ocupacional, en beneficio del sector servicios y en detrimento del sector indu$trial. 1 nueva paro pobreza, y formada Incremento de ancianos e la desigualdad entre sexos, aumento del empleo. de esencialmente por trabajadores cualificac~ón, con poca Aparición una en inmigrantes. correlativo al Nueva~elación entre centro y periferia 1 caracterizada innovación. por la accesibil~dad a los procesos de Extensión de los sistemas de protección social. En conclusión, se produce un dualización social, crec~miento de la desigualdad y 1 aunque no de ¡1a polarización social, en las ciudades. Este proceso demográficos, que también se ve afectado por en las ciudad - una disminución de la población, los cambios europeas se traducen en ¡en su envejecimiento y en i la disminución tiene su lado del número de petsonas positivo, indudablemente: por vivienda. Eso desdensif icación, independencia personal; pero crea ltambién problemas sociales de margin~ción y de soledad. 5 �El papel de las ciudades en el cambio económico en La mutación económica y soci ~ll que se está "/produciendo ' / Europa, como consecuencia de la pueva fase de / crecimiento, transformación e i~ternaciorializac ión de : procesos económ1cos plantea a lo' .t /" gob~érnos i al conjunto de la de los estados / la exigencia de fomentar el papel de adaptar los ~as ! ' ' eco,~mia ciudades para poder del al país nuevo f entorno. Efectivamente, del buen ciudad funcionamiento de la ¡ como sistema de producción y de gestión depende el dinamismo económico y el bienest'ár materia d.e los países. Ello se debe fundamentalmente a las razones siguientes: - Las ciudades constituye~ los nudos de infraes- ! tructuras 1 . necesarias para la creq1 ente interacción de las economías nacionales. - El procesos cualificado uso intensivo productivos y de nu vas exige, capacidad !por tecnologías un emp~esarial, los personal lado, y en por otro, i i accesibilidad de las empresas a le~ y de formación. 6 centros de investigación �/ - La especialización productiva, que hafte surgir en las ciudades empresas de servicios 1 comunes . ~ / cualificados a otras empresas. - Las estrategias espaciale~ ¡ urbanas son hoy en día un 1' clave en la política de 1 os agentes elemento económicos y / sociales. - La entrada comportará / en vigor / del Acta Unica Europea en inevitable/~entrÁlización una política 1993 que se verá compensada por la po7enciación de las ciudades y de los poderes locales. - La revalorización cultural ide la ciudad corno valor de uso. La importancia de los elernen~os educativos, culturales, i informativos y comunicacionales incrementan el papel de ¡ ciudad y de su entorno, por cuanto garantizan el acceso la de la población a la calidad de vida jy a la cultura. 1 Los factores del nuevo modelo Jed~ento europeo / ¡// Hay tanto una en el serie de I ! ' fac~ores que inciden crecimiento fomento decisivamente económico y la 1 as~ura~do al mismo tiempo, innovación I / I 1 desde ¿/' �~ quilibrios una perspectiva progresista, los social básicos territorial que deben haber frente a las 1 dades que pueden generar ese mism~ crecimiento. económico aseguran sostenido 1 son los / dotación y calidad de las infraestructuras, - La 1 especial ¡' / más o : menos siguientes : /esigual- actuatÍ~ad Los principales factores que ¡ en la crecimiento tipo ' 1 un pe de autopistas , red las telecomunicacio, es, ¡ a s i como una trenes y y en / aeropuert$ que aseguren una de acceso fácil y rápido. . . l - La opción por las actividades l los ± . Q, que avances cientif icos a la pro4ucción, incorporan y posibi l itan el desarrollo de nuevas tecnologias. - La cualificaciónde los recursos humanos. una fuerza adaptarse de a trabajo altament~ cualificada la constante variac +ón de las Se requiere capaz de condiciones de y producción . - La politica de promoción e 1 onómica de la ciudad, pasa entre otras cosas por la créación de zonas de que calidad 1 ambiental, bien dotadas infraes~ructuralmente y con ¡ 8 valor �, simbólico; / o bien el desarrollo de las políti98s de parques tecnológicos. / - Y finalmente, costes económicos competitivos, aunque .fJ5·/ ya su importancia es menor frente a accesibilidad aludidos fatores y comunicación c9n ¡ 1os centros de tecnológico. de desarrollo ,;"' /' A estos factores ec~nómicos cabría sumarles otros, nada ¡' desdeñables, ~ como accesibilidad a . la calidad del medio 1á vivienda, ciudad , la constitución de o l la proyección cultural ,¿'orno determinantes de una calidad de v i da ji vez más una red de cada 1 es ~rechamente ! ligada al crecimiento económico. 1 ------- - - - - _____¡__----- En --una- -pa-labra;- podríamos decir que las ciudades empresas la . // local d e serv1c¡cs personales, la ambiente, que compiten para atraet son inversiones y residentes, vendiendo a cambio localizaciones. Y ello implica también un \ ~ambio en la ~dministración ! consideración tradicional del pape l de la \ \ local. -~ El Ayuntam i entQ como agente econó,ico 1 La concepción del Ayuntamienl o como promotor activo 9 de �actividades exigencia económicas cada económica y que estamos papel en la 1 ~roceso vez mayor en el viviendo municipal de Barcelona, ese sociales 1 1 ciudad de El una transformación proyecto en consonancia con ello, de agente económico, es al lado de las de Carta recoge ya funciones tradicionales de la Administración local. ' Procesos como el incremento de la cooperación público! privada en la consecución de objetivos ciudadanos, o la 1 propia desregularización tradicionalmente intervención del como de las i actividades consideradas ! públicas, ¡ conllevan la sector privado ¡ en el terreno 1 intervenci~n 1 público, y la paralela creciente considerado del sector público en el terreno considerado propio del privado. La compe5j.j:ividad entre ciudades Las características del cambio económico y social en 1 los países desarrollados .......... entre ciudades. Esta~ -~-- ...· - las - .... ,.. 1 relabiones son de Í también de co plementar~d \" tecnología, l para -------- ciones 1 competencia ) pero atraer / ersiones y nacionales e ..,,,...,,,.·--" para----s-er· sedes organismos de internacionales y de grandes empresas, l centros de comunicaciones (TAV, para constituirse en 1 tc.), y para recibir apoyo ¡ 10 �y financiación internacional. cambio~ En la etapa actual de rápidos e importantes ... t------ - el campo de la economía y de la tecnología, enfrentan refuerzo cultura y a como desafíos, las ciudades se f uya solución pasa centros de creati+ idad, por su de la de difusión de concentración de ca~itales. Junto ciudades nuevos en a la competitividad, es l ¡ ¡ la otra gran baza de las la, ~ que pasa por entari. dad, ¡ funcional y prod$ctiva, centrada en algún la especialización compl sector o sectores económicos y de l servicios. Por esta razón se ha puesto de moda en la especializada cuyos la aparición de lQs criterios de jerarquizació~ ránkings de l i teratura ciudades, están correlacionados con los factores que he señalado como claves, pero cuya validez debe ser examinada a veces con pr$caución. En concreto , un estudio elab~rado por l~r /en \ ponderando las ciudades europeas en función 1 entre los ingenieros aeropuertos, plaza d.e--r f c riterios r _ _ --------- _ sobresalen el ~úmero de investigadores, estudiantes, el ~ ráfico de los que y 1989, ' / ------· la financiera, posición daba ! cultu~al y la importancia el primi r e indiscutible 11 puertos y como lugar a �Londres París. y Luego les seg'1ía, a cierta distancia, i 1 tras de la cual se situab~ un tercer grupo de Milán, ciudades integrado por Madrid, 1 ¡Munich, siete Francfort, Roma, Bruselas, Barcelona y Amsterdam. La competitividad entre ciudades es tan necesaria, que parezca en aparie~cia, paradójico entre ellas. Barcelona por como la colaboración ha entendido esa necesidad, ha y . impulsado l a creación del lobby di las Eurociudades . i ) Eurociudades La integración europea ha l propiciado la toma de conciencia por parte de las ciudades europeas de su rol como motores del constituirse europea. desarrollo en Bajo Eurocidades, económi~o, interlocutores esta convicción cuya y de la válidos necesidad de nació el Comisión la movimiento conferencia primera de tuvo de lugar precisamente en Barcelona, en abr 1 de 1989. El expresión ciudades y movimiento de des de la voluntad de un ierto es, ante número todo, de la grandes de hacer valer ante las instituciones comunitarias los gobiernos estatales, los 12 ntereses y la concepción ¡ �europea de las ciudades. por como a F+anc I f ort , . . h am, B irm1ng Barce 1 ona, Rotterdam, El grupo fundador está constituido las que se han Amsterdarn, Estrasburgo, Lille, Burdeos, Lisboa, Nápoles, Stuttgart, Tesalónica, Europa La de las Bruselas, Liverpool, y T~ulouse es, Colonia, Madrid, Marsella, j ciudades ' Mi' l an posteriormente ciudades sum~do i Atenas, . , L1on, y Valencia . en definitiva, la 1 reivindicación del papel de las ciudades en la de la Europa unida, los intereses también una después de t~ntos construcción años de predominio de agrícolas en la política comunitaria. clara . torna de conctencia ciudades europeas corno 1 locomotora~ del papel Y es de , las • del desarrollo econom1co. Crecimiento y desarrollo Pero el desarrollo no implica sólo estar situados entre los primeros puestos del ránking. ¡ Hay que conseguir también 1 una ciudad socialmente equilibrad, . En efecto, la adaptación tecnológica económico brios y organizativa al nuevo modelo está creando y va a sociales negligibles y que cr~ar de crecimiento importantes se traducir4n en costes en la rnarginación !de sectores desequili- humanos más o nada menos 1 amplios de la sociedad, producienqo importantes deseconomías 13 �que podrían afectar las propias bases del desarrollo. 1 1 Hay, en concreto, dos grapdes peligros de los cuales i deben escapar las ciudades: 1) la formación de islas cerradas dentro de la ciudad, 1 2) i y la inexistencia de trapsferencias de recursos de 1 una parte del área metropolitana al resto. Es necesaria territorial económico. entonces una política de reequilibrio y de igualdad social que favorezca el dinamismo Me voy a referir al Pfimero de los peligros, la formación de islas cerradas dentro de la ciudad. 1 El papel del mercado: el ejemplo La ~ Ciutat Vella necesidad -y la dificultad- de conciliar la fuerza 1 del mercado con el proyecto de una ciudad social y territo- rialmente equilibrada tiene un claro exponente en la rehabi1 I litación de los centros históricos de las grandes ciudades. En una Barcelona estuvimos dura¡te seis años manteniendo política errónea de rehabilitación de Ciutat Vella, distrito histórico y uno de los m~s 1 el degradados de la ciudad. \ 14 i �Mientras las fuerzas del mercado pugaban en contra, dirección perversa, nosotros hos manteníamos principio de que nadie se moviert del barrio, sólo una fieles ! al que no debía ¡ haber transvase de población. Fue en 1 ~e cuando decidimos \ \ había que conjuntar la 1 acción pública con la acción del mercado inmobiliario, que 1 empezaron cierto a 1 b'ios: cam • surtir efecto los grado d e b'iamos .. a d m1t1r • sin ¡l e 1 cual no existe la de migración, vida , real, en un marco de valores pafl atinamente en alza, que 1 permitiera que aquellas familias con un cierto nivel adquisitivo no sintieran la neces t dad compulsiva de marchar. \ Nos movemos nos -y segu i remos moviendo, no nos 1 engañemos- en economía de m~rcado, una con todo su gran enorme poder i potencial creativo destrucción. Por ello, que con define tambié~¡ con su pero un de 1 creo que j la actitud a adoptar es la gran pragiµatismo el documento de ¡ estrategia política aprovado recientemente por Laborista británico. the future, utilizamos". mercado se y trabaje En ese docu,ento, a es lo que h+y que tu favor, nCt1 sucediendo en Ciutat Vella. 15 en Partido titulado Looking to afirma que "no t eneramos eso el el mercado, conseguir: contra, como que lo el venía �Veamos ahora desequilibr io el entre metropolitana, y segundo j de la luego ciud~d 1 los peligr os, central examinaremos su y algunos el 1 área de los 1 instrumentos que deben contribuir i a su solución. La ciudad metropolitana Las ciudades ciudades industriales se están de servicios, pero en $1 conviert i endo proceso la definición en y los límites de l a propia ciudad han cambiado. El centro histórico se convierte en la ciudad central 1 de una realidad reconocida como metropolitana más amplia, tal. Ello conl ~ eva que normalmente del suelo en la ciudad central suben, límites del área urbana se extie1den y el valor de Este proceso no implica ~e ser que los mientras los precios de las localizac iones accesibles debe mercado incrementa. nec~sariamente un crecimiento !1 paralelo suelo sino 4 n aumento de los usos del i en localizaciones centrale~ o accesibles, es decir servicios: en la población, má s operaciones económicas y más población residente. 16 no- ( �Luego, una política de centrklidades alternativas y una 1 mayor y mejor accesibilidad es la l única vía para impedir que los precios del suelo suban más. Si no existe una política metropolitana fuerte, esas polítifas de nuevas centralidades y de mejor accesibilidad dificultades. excesiva de preden encontrar grandes lo~ resultados serán una alza Y si fracasan, l os precios y una f agmentación excesiva lo y del suelo urbano. Veamos que Barcelona sy área / metropolitana. En el de Barcelona jqúe no / un equilibrio relativo r la renta en su territorio. de la Así, pee~ r ..Ve de los diez distritos ' catalunya ( y el otro, media). Eso la distribución de se hallan por encf ma ~e la ciudad media / de \. No\l"Barris, se ' / 1 quie~ no renta 1 decir qµe esa en no haya ' socia ~ · sinó desigualdad que su comparación /' con otras ciudades europeas, es j más equilibra a lo largo / del territorio . / Sin embargo, 27 y en abierto e · tras~o se i s de los municipios del Area Metropolit . ~-~ ·- por encima de la media,,>=-atalana. tercera 1 -- de Barcelona se tncl~~o ; encuentran 1i por hallan nueve de e l los, una ' bajo de la / ( ~etropolitana) corresponde con la existe se/ media 1 t �española, que es más baja. A principios de este verano estuve en Baltimore, en una 1 conferencia sobre organizada por ciudades la Hopki~s Jonhs en University. la insolidaridad fiscal norte~mericana. fiscal entre la transición Allí les ' Baltimore! era un ejemplo prototípico recordaba que para mi, de industriales ciudad servicios, y acomodada, era de 3 a l. municip~l, l! la La que desigualdad prestaba los ricos suburbios donde vivía la los población Es dec ~ r, la población que acudía al downtown se beneficiaba de uno~ servicios que financiaban 1 ¡ los habitantes -cada vez menos, porque las clases medias se 1 van a vivir a los suburbs- que i se quedaban - ¡ allí . Y les decía: la única solución es el go~ierno metropolitano. 1 Los instrumentos: la Carta municipal 1 Barcelona tiene una especificidad ! propia como gran metrópoli, y esta especificidad ~ebe tener forzosamente una traducción en ¡ los instrumentos ! legales que permitan su 1 actuación y su cohesión a nivel ! de la ciudad real , ' ciudad metropolitana. La Carta municipal, de la de la qfe ya les debió hablar ayer 18 ¡ �r edacción l inicial, debe dar salida a cuatro grandes tipos de problemas 1 Jordi Borja, que re~ponsable ha sido el de su I que tiene planteados Barcelona: - El gobierno metropolitano, sin que ello signifique la resurrección de viejas instituciones, como la CMB, pero sí una mejora muy substancial de la ~ituación actual. 1 ¡ j descentralización - La • • • que del 1mun1c1p10, ! recoja y amplie la descentralización ya ef~ctuada en los últimos años 1 hacia los distritos. - Las formas características del gobierno de la ciudad y de la prestación y financiación de sus servicios . - Y la forma de concreta la participación de la 1 ciudad, de la instituciones barcelonesas: Consorcio de y d~l Estado Generalitat 1 el Puerto, la Zona Franca, el la Feria, universidades o la Autoridad Unic en las grandes Aeropuerto, los el museos, las del Transporte. 1 k'\J\ 2cW - &J t . . ·L-.-~ b_, ~1i Los instrumentos: el plan estratégico ! La elaboración de la Carta 1 1 m~nicipal 1 19 1 1 de Barcel ona está '· �siguiendo la vía que ya ensayamos con del Plan Estratégico! Barcelona 2000: elaboración en éxito la es decir, la búsqueda de un amplio consenso social e instituc i onal. pronto o más tarde, vas económicas formar ' de mejora necesitan, más un entorno de esperanza y de expectati- sólidas. coalic i ones proyecto esfuerzo~ los Efectivamente, Los g o iernos amplias para expresar de futuro, municipales y deben construir un a partir de l las expectativas (y de los miedos) existentes, convenciendo! a los grupos que compiten que su interés común es unirse. Precisamente, deseamos, amplio ideas la importanc~a y e l convenicimiento 1 d~ del modelo de ciudad que la necesidad de lograr un consenso ciudadano entornf a esa centrales que idea, presidieron la elaboración fueron del las Plan 1 Estratégico Económico y Social Barcelona 2000. 1 El Plan pretende aprovecha~ ' el impulso de los Juegos Olímpicos para garantizar su desa rollo futuro, más allá del 1992. Para ello había que definir factores de especiali- zación de la c i udad y al mismo ti po buscar el reequilibrio social. No voy a extenderme en ello, porque éste es un tema que �ya ha sido expuesto y debatido en el seminario, . sin emb argo sub rayar 1 1 a impor . t anc • 1a que ha pero quiero tenido para 1 Barcelona la elaboración de un plhn ampliamente consensuado 1 entre las instituciones y los más variados estamentos de la ciudad, hasta un total de 188 instituciones, asociaciones y 1 personalidades. El Plan 1 Estratégico es un instrumento para dar 1 continuidad y amplitud al impulso l económico de Barcelona. El í Plan ha fijado tres grandes línea$ estratégicas, a saber: 1 ¡ como uno de los centros - la configuración de Barcelcl>na i direccionales de la macrorregión europea suroccidental, 1 - la mejora de la calidad de vida y del progreso de sus ciudadanos, dentro de una ciudad socialmente equilibrada, y - la potenciación industrial ly de servicios avanzados a la empresa. En ese impulso es necesaria, !repito, la colaboración de todos. Parte de este 1 esfuerzo ¡debe pasar, y con esto 1 termino, por la definición de um política propia de estado 1 hacia las grandes ciudades. 21 �Por una política de Estado para las grandes ciudades 1 1 La importancia de las grandrs ciudades en el progreso ; económico y social de España requiere, a mi entender, un tratamiento específico por parte tlel Estado, una política de 1 Estado para las ciudapes. grandes No 1 se trata, debo 1 de insistir, a ¡ nadie, discriminar sino de tratar distintamente a los desiguales. Esa política de Estado debe centrarse, entorno l a dos grandes elementps. definición del sistema básico ~e En a mi primer grandes parecer, lugar, ciudades y la el 1 de la posibilida~ legal de establecimiento específico para cada una de b11as en un tratamiento función de sus 1 características ~ Ese tratamiento pif erencial debería afectar \_ ~alencia, lógicamente a Madrid, Barcelona, El segundo centrarse en la elemento Bilbao y de esb política de 1 introducción e~ las Sevilla~ Estado políticas de debe lucha 1 contra el desequilibrio territbrial de las periferias 1 metropolitanas, desarrollo como un elemental prioritario. Puesto que el económico ha conduci~o a reforzar las ciudades ! centrales, en ~e contrapartida 1 22 han incrementado las �diferencias entre centro y perife ia. Una política de Estado para un as grandes ciudades exige incremento de la desconcentrapión territorial del Estado i y el establecimiento de nuevas cbmpetencias y funciones ; relación a las Administraciones 1 ~utonómicas y locales. en En 1 ! Cataluña, y en una perspectiva menudo como deseable fe~eral, un repartp del nos hemos referido a gasto público del l 50/25/25: % para 50 el 1 Estado ~ 25 % para i autónoma y 25 % para la administrbción local. ¡ la comunidad Pues bien, la 1 Generalitat de Catalunya ya ha ~legado -y me ello- a ese 25 %, mientras que casi diez puntos por debajo. l ¡ lo~ felicito de ayuntamientos aún estamos El Estado debe entender, pues, 1 que es la hora de los ayuntamientps. Creo que básicamente la de los local, control gest~ón técnico-administrativa i servicios debería realizarse a nivel l manteniendo el Gobierno central las y seguimiento de los programas, autonómico funciones y de y concentrando los sistemas de presupuestación y finb nciación. Los ejes para una política c bncertada entre Gobierno grandes ciudades, l y con la particibación de las CCAA, son los siguientes: 23 �~ os a partir de - financiación costes especif icos que incluyendo el 1 tratamiento aglomerficiones, grandes las generan ! ' de las áreas metropolitanas como un conjunto global. administrativa , .. uanto en - Autoorganización incluyendo p~rticipación la la a gestión ciudadana, la descentralización y la elección de representantes. - Participación de las ciud~des en la definición de las grandes infraestructuras, tanto de accesibilidad externa como interna, raestructuras de soporte a así como de rales. las actividades económicas 1 ~as - Participación efectiva de i grandes ciudades en las politicas estatales que les afectan. - Colaboración en la promb ción externa (turística, ¡ cultural, comercial y económica) j y proyección internacional de las ciudades. - Desarrol l o mejora de públicos, concertado de politicas la calidad de vida: servi cios sociales, edio especificas de ambiente, servicios s Lelo y vivienda, seguridad ' ciudadana, traf i co, cultura y edupación, justicia local. 1 24 �Por ello me parece necesario estudiar en profundidad la posibilidad Ciudades, de creación de un Mi isterio para las Grandes coordinador de las pol'ticas específicas para las aunque mismas, también pudiera tomar la forma de un organismo dependiente de Presidentia del Gobierno, o bien un órgano interministerial. Una reflexión final: para es~ desarrollo metropolitano, ' propuesto en1 el congreso socialista de \ el modelo federal, 1988, es la mejor solución. El federalismo, izquierda catalana, de Canadá, (luego que es un vieja ~ no equivale aspiración homogeneidad. de la El ejemplo que ha reconocido en ~os acuerdos del lago Meech ¡ boicoteados por otras raz~nes) la especificidad del Québec, debería servirnos de guí~. Muchas gracias. 25 Z:u- 7 1 ( l~'.) )<..' ;~~ , ~ @<d ~ G,_1 (Yfv._~ ~ o ¡~ ·-~ ~ {\'[Ut/> vi; ·h·c:-- , 1 /, J?A /1 ��SEMINARIO: "LOS PROBLEMA S DE L11S GRANDES CIUDADES" U. J .M. P. Del 13 al 17 de eo N e ago ~ to L us T o NE s �-1- El Seminario sobre Probl emas de las grandes ciudades ha abarcado la dualidad desarrollo económic p-conflicto urbano, centrándose tanto en los d i agn óstic os de la realidad cpncreta de las ciudades como en l a 1 propuesta de estrategias de interven~ ión pública encaminadas a la solución de los conflictos y el fomento del ~esarrollo económico. La posibilidad de hacer compati bl es ambos polos de la !dualidad va a depen~e; tanto del marco político que se pergeñe, como de la lcapacidad financiera que se recabe en un contexto en el que las necesidad~s de financiación crecen exponencialmente. El Seminario se ha orga izado en tres bloques temáticos: l. Ciudad y demandas so1 iales 1 1 2. Ciudad y actividad e1onómica 3. Ciudad y marco polít ~ co. E?; ~l bloque de ciud3C. y demandas soc "'i él1es se preseütaron dis- tintos aspectos, unos centrados en ~e mandas sociales básicas, es decir, vivienda, transporte, educación, cu~ tura, sanidad, y otros que caracteri- l . .. ¡1d e 1 as grandes ciudades , expl icándose zaron l os procesos de po l ar1zac1on c omo están modi ficándose la s estru tj turas sociales de la s mismas. 1 1 Mie ntras que para algu1os conferenciantes l a polarización se había visto incrementada de forma 4ue los pobres eran sistemátic amente más pobres y los ricos más ricos, ¡ ando lugar a la apari c ión de sectores so ci a l es margi nados que participan ¡ en economías informal e s,otros planteaban qu e di cha polarización no se hf visto tan incremen t ada, si bien es cierto que e l crecimiento de las r ntas entre las clases más altas ha sido superi o r que el de las clases d menor renta. �-3- En relación al tráfico e1 las grandes ciudades, se presentó la experi e ncia del área metropolitana de Toronto. La planificación del transport e en Toronto ha estado ínti~amente relacionada con la política territori a l, dando lugar a un desarr~llo espacial basado en el transpor- ' te públic o . Esta profunda interrelaci~n se ha mantenido durante cuarenta afias y s e observa, como consecuencia <le tal política, que la mitad de la s viv i endas construídas a partir d~ los afias 50 y que el 90 por ciento 1 d e las of i c i nas están situadas a cort~ distancia de los accesos al metro. El área metropolitana de roronto ha adoptado una política de de s arr ol l o de subcentros económicos f era del área central de la ciudad. i Esta po l í t ica persigue un uso más efi :iente del transporte público. Asimismo se presentó la experiencia del área de Madrid. El modelo d e localización del empleo y ctt la población de Madrid se éncuen- Í tra fuertemente polarizado por la mag* itud del terciario c en tral que ha dado lug ar a un sistema de desplazami ~ nto predominantement e radial. El c r ecimiento de la movi \ idad, tanto en vehícu l o privado como en transpo rt e público, ha origin~do problemas de congestión en la 1 red viaria urbana y de acceso, y a pr ~ blemas de saturación en el sistema de t ran s po r tes col ectivos. Para solucionar estos problemas, la política d e t r anspor t e s de finida por el Consor9 io de Transportes de Madrid t i ene un t ri p l e o bj etivo : - Me jor a r la eficacia y po l i tan o l~ ¡ integración del te rr i t orio metro- �-4- - Potenciar el transpor e público y - Regula r la util i zaciót del veh ículo privado. En relación con los prol lemas de las ciudades y el med io am1 biente, se planteó que, al final dcj siglo XX, en e l qu e la mitad de la población mundial habitará en ciuda1 es, la supervivencia de la misma es- Pºf su capacidad para cono c er y control medioambientales ~ue éstas generan. Este contexto plan- tará en buena parte condicionada lar los problemas tealas siguientes paradojas: la pri ~er a que frente a la i nercia de los ! enfoq~es ' parciales e individualista~' serian nece sarias soluciones globa- les y coordin adas y la segunda, J a ~ mposibilidad de qu e las grand es ciu- ' dades del te r ce r mundo alcancen lo ~ patrones de vida que representan las 1 megalópolis de l mundo industrializ ~do. l Lo s problemas puntuales , de tráfico, medio amb i ente, contaminación, etc., deb e n tomarse como mapifestaciones de un a crisis más profunda que podría conducir tarde o 1 t~mprano a replan tear las formas actua- les de vida y urbanización. En el segundo bloque, ~i udad y actividad económica, se abor- dó, en prim er lugar, la importanci J de la internacional iz ación de las activid ades económ icas y de los av+ ces tecnológicos en la comunicación 1 e información en la década de los q chenta, como procesos claves para la formac jón de un ~istema global de d iudades. Este sistema global implica un conjunto de nuevas relaciones de complementariedad y compet itividad que afectan a todas las ciudades. I,i cho sistema se basa e n un control jerarquizado d e unas ciu dad es por tras, en la reord enación de los luga- res centrale s y en Ja especializaclón funcional de cada ciudad . �-5- En segundo lugar se habló del desarrollo tecnológico y ciuda1 des. La innovación tecnol6gic~ sigue pautas inci e rtas y desorde naacumulación del des a rrollo tecnoló- das b e ne f ici á ndose de los procesos gico y d e su co ncentra c ión en una s ~ la área. La e lev a da interrelaciór entre los agente s i ns titu c ionales , sociale s y empr es ariales, los intenso~ intercambio s comer ci ales y tecnológi- cos en t r e las c ompañias han demostr ~ do ser factores fundamentales en el de- l sarr o J~ o de l as z o nas dedicadas a ld industria de alta t ec nolog ia. Ci udades c on industrias ¡de alto nivel de des a r rollo tecnológico - t•icas c 1munes: presenta n ci. erta s carac t er1s . Ex isten c ia de una U11i t ersidad con cierto ni v el de investigac ión. Ma no de obra altament . cualificada. Ex isten c ia de parque tecnológico. Un medi o ambiente ade1 uado. Un buen nivel de infrmestructuras. Disponibilidad de cap t tal. Des de las instituciones j públicas, en Españ a se está tratando d e ge n er a r un a oferta de servicios 1vanzados , localizados en los parques t e cno lóg icos, p a ra estimular la dem ~ nda pública y pri va da de dichos servi c i o s. Se exp uso la ne c esidad de que l es to s parque s tecnol óg icos se relacion aran con sus homólogos de segundo ~ rden, localiz a dos e n á rea s g eográficas �-6- de otro s pai ses y estuvieran conect~dos a centros de inve st igación próximos . En tre los o bjetivos de gichos parques t ec n o l ógicos se encuentran el fomento de cultura empresar ~a l, y de una b ase industrial, la po- ' tenciaci ó n de redes de colaboración ,co n otras empr esas , e t c. En re lación con el dise ~ o urbanístico de las g randes ciudades se plan teó qu e el sueJo y la infrae $ tructura metropolitana so n elementos fundamental es del mismo. Se abogó p~ r la necesidad de un marco de referenc ia a medio pl a zo , que fijara el en ;orno donde se tendrán que desenvolver los agentes soc iales, cr i ticándos e l os aires desregul ador e s actua lment e en boga. Se expuso la experienci~ de planificaciones estrat égicas lle- va das a cabo en diferentes ciudades ! es pañolas, re sa lt ándose la importancia de la participación de los a ge ntes i mplicados para el buen fin del plan. Se ha expuesto Jos planes est ratégi~os d e las ciudades de Barc elona, Bi l bao y Se v i ll a . La necesidad del plan se justifica por l a no o ptimizac ión del 1 ¡ mercado en determina dos aspectos y ~a necesidad de desarrollar procesos 1 de camb io de las ciuda de s . Procesos¡ li d e rados por el s ec tor público , pero que han de s e r participativos y consens ua dos. �-7- El tercer bloque, ciudad y marco políti co abordó, en primer lugar, el tema de la financiación que ocasiona la atención de las d~ las ciudades. Los gastos municipales nec ~s idades las grandes ciudades, el estricto m ~rco de los ciudadanos exceden, en municipal. Allí donde se producen desajustes entre la ciudad administtjativa y la ciudad real se producen dificultade s de financiación. Los gastos públicos, en términos per cápita, son crecientes en relación al tamaño de las grandef ci udades, si bien este factor no es el únrco relevante. Los municipios ! entrales soportan adicionalmente los gastos que generan las prestaciones de servicios que deben proporc ionar a sus coronas metropolitanas. Los recursos derivados re las recaudaciones de los impuestos locales son desiguales de uno s muni ~ip ios a otros, e implican, igualmen 1 te, esfuerzos fiscales muy difere~t~s. ¡ La capacidad de generar un ahorro que posibilite la autofinanciación es ]imitada, si bien los ! municipios españoles están menos en<leudados que los muni ci pios 1 equivaJ~ntes La financiación de las europeos. iudades se enfrenta además con la di- ficultad de la carencia de mercados e instrumentos financieros adecuados a los largos plazos que sus proyect~. de inversión requieren. Los ayunta mj e ntos perci~en un conjunto de transfere ncias de la Administra ció n Central . Desde la Ley de Regulaci ón de las Haciendas Lo- �• -8- 1 Sf. han incrementado en un porcentaje cales de 1989 es tas transferencias ¡ fijo en relación al año anterior. E$ta forma de distribución no guarda ninguna r elac i ón con el volumen de mastos ordinarios o totales ni con los 1 ¡ ingresos de las administraciones lod ales, provocando seri as disfunciones f ! y situac iones muy desiguales entre ~unicipios. Por otra parte, los límites objetivos q u e existen tanto a 1- capacidad recaudator i a como al endeudamie n to, hac en imprescindible ur incremento de la fin a nciación esta- tal para el. aco metimiento de proyecios dirigidos a satisfacer las necesidades de lo s ciu dadanos, inabordabl cl s desde los presupues t os municipales. 1 HEl segundo de los fué el gobier no de las grandes asp ~ ctos ! ciud~des. analizados en es t e tercer bloque Es~as responden a una concepción 1 ~ otencial de grandes empresas c on un inmenso de crecimien t o y desarrollo económico, as1 como el marco donde $e expresan, (y por lo tanto se pueden 1 procurar soluc i ones), los grandes pi oblemas actuales: pob r eza, calidad de vida, contaminación, marginalidad • • '@> ' La s grandes ciudades no l pueden ser una compete ncia exclusiva del poder loca l . La ciudad real es f upramunicipal. El Gobierno metropolitano debe ser capaz de asimilar esa l realidad y la perifer i a debe participa r en definir la política municipa del centro. Por otro lado, el Gobier- no metropolitano requiere la colaba ación con las Administraciones de mayor émbito territorial (Autonómica t Estatal). Se defendió i gualmente l a necesidad de una Política Europea de Grandes Ci udad es y la adaptación ¡ de mecanismos electorales, de represen- ! tación y de ge st ión a la compleja r alidad de las grandes ciudades. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Las ciudades en el desarrollo económico Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-08-17 Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Ciutats Description An account of the resource Ponència de Pasqual Maragall al seminari “Los problemas de las grandes ciudades". Inclou document de conclusions del seminari al final. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. UIMP, Santander Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'<a href="http://ajuntament.barcelona.cat/arxiumunicipal/arxiucontemporani/ca" target="_blank" rel="noopener">Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona</a>. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1226/19900823d_00400.pdf 689dec34d67b0e7a2b373aa9edb2dec9 PDF Text Text MISTER PRESIDENT, DEAR FRIENDS, IT'S A GREAT PLEASURE FOR ME TO GIVE YOU ALL MY WARMEST WELCOME TO BARCELONA, ON THE OCCASION OF THE WORLD CONGRESS OF THE ECONOMETRIC SOCIETY.' TONIGHT, I RAVE A DOUBLEREASON TO FEEL HAPPY WITH YOUR COMPANY. FIRST OF ALL, AS MAYOR, BECAUSE THE CITY HOSTS FOR THE FIRST TIME A WORLD MEETING OF THE ECONOMETRIC SOCIETY. BARCELONA HAS INDEED A LONG TRADITION AS A VENUE FOR CONFERENCES. NOW, WE ARE MAKING HARD EFFORTS TO CONSOLIDATE THIS PRE-EMINENT ROLE AS A SERVICES CITY, WITH A GREAT CULTURAL AND ACADEMIC ATTRACTIVENESS. YOUR DECISION TO CELEBRATE YOUR CONGRESS IN OUR CITY MAKES US FEEL SURE THAT WE ARE ON THE RIGHT PATH. BESIDES, WE ARE VERY PROUD OF THE GROWWING GROUP OF BARCELONA ECONOMISTS WHO ARE ACQUIRING A WIDE ACKNOWLEGEDMENT IN THE FIELD OF ECONOMETRICS ... AND, LAST BUT NOT LEAST, I'M VERY GLAD TO BE HERE AS AN ECONOMIST, TURNED INTO MAYOR BUT WHO HAS NEVER FORGOTTEN HIS ACADEMIC ORIGINS AND HIS TRUE PROFESSION. �- COMPARE THE USELFULNESS OF BOTH ECONOMETRICS AND POLITICAL ECONOMY AS PARADIGM WHEN GOVERNING A CITY. if ELABORATE ON: - FROM CITIES AS MARKETPLACE TO CITIES AS ECONOMIC ENGINES. - BALANCED CITIES ARE CREATIVE CITIES. - EUROPE AS A FUNDAMENTALLY URBAN CONTINENT. - EUROPE AS A SYSTEM OF CITIES. LET ME ADDRESS A FINAL WORD TO PROFESSOR FRANCO MODIGLIANI. HIS WORKS ON THE ROLE OF SAVING IN ECONOMIC LIFE, AND ITS INFLUENCE ON INVESTMENT AND CAPITAL FORMATION TO PROMOTE BOTH GROWTH AND WELFARE, HAVE HAD A SOUND ECHO IN OUR ACADEMIC WORLD. THAK YOU VTRY MUCH, PROFESSOR MODIGLIANI, FOR YOUR WORK AND YOUR PRESENCE HERE. THANK YOU VERY MUCH TO ATJL OF YOU, AND HAVE A NICE AND USEFUL CONGRESS. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4132 Title A name given to the resource 6è Congrés Mundial del Econometric Society / Salutació a la inauguració Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Pedralbes Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Economia Euroregió Congressos i conferències Relacions Internacionals Barcelona Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-08-23 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1227/19900917d_00402.pdf 4f91ab36be80af7b40e5183457c67a6f PDF Text Text I() _ rfe '(•> (ckAqv-ez., d t' 1-1G5J:icz<, I (7 pl o)9.-pv 1 PkGtp11,T,k5-11KS ,„SFRIS", PRESIDENT DEAN OF THE "COL.LEGI D'ADVOCATS", OF THE ORGANIZING COMMITTEE, LADIES AND GENTLEMEN: I WOULD LIKE TO THANK THE ORGANIZATING COMMITTEE OF THIS 28th CONGRESS OF THE A.I.J .A. FOR THEIR KIND INVITATION TO ALOW ME TO SAY A FEW WORDS AT YOUR OFFICIAL OPENING. THE INVITATION IS 1./ L \/ G- /11— 1 C.`7, k- e ME. FIRST OF ALL, IT OFFERS ME THE OPPORTUNITY TO SALUTE AND OFFICIALLY WELCOME ALL THE PARTICIPANTS IN THIS CONGRESS. SECONDLY, I CAN EXPOSE SOME OF THE 11).LA.S..~.~-?..S THAT I HAVE, AS MAJOR OF BARCELONA, IN RELATION TO SUBJECTS THAT THE CONGRESS WILL TREAT AND WITH REGARD TO THE LAWYER'S ROLE. AFTER HAVING HELD THE A.I.J.A. CONGRESS IN BARCELONA IN 1968, TWO YEARS AGO WE WELCOME THE BIANNUAL CONFERENCE OF THE INTERNATIONAL LAWYERS UNION, AND THE ANNUAL A.I.J.A CONGRESS IS AGAIN SEATED IN BARCELONA. THAT PROVES THAT BOTH THE CITY AND THE "COL.LEGI D'ADVOCATS" ARE INTERESTED IN THE ACTIVITIES OF THE INTERNATIONAL LEGAL PROFESSION. AS YOU ALREADY KNOW, THE LAWYER'S MOST IMPORTANT MISSIONS IN TODAY'S SOCIETY ARE THE DEFENSE IN COURT, THE LEGAL �2 DEFENDING COUNSIL AN THE LEGAL MANAGEMENT. THE LAST TWO HAVE INCREASE9 SINCE THE SOCIETY HAS BECOME MORE COMPLEX AND ITS ACTIVITY HAS MORE INTERNATIONAL SCOPE. THEREFORE IT IS REQUIRED TO ADAPT THE LAWYER'S ROLE TO THE NEW SITUATION, TO ORGANIZE AND GIVE THEIR SERVICES AN INTERNATIONAL PERSPECTIVE. COLLECTIVE OFFICES HAVE BEING APPEARING AND GROWING IN THE DEVELOPED COUNTRIES. THE-RE-A----FEW -LKWYERS WHO 15-ROVIDE-T4EI SERVICES IN A ORGANIZED AND COLLECTIVE WAY, IN CONNECTI SIMILAR OFFICES IN OTH COUkTRIES. THE PROFESSION L A TIVITY OF THOSE OFFICES ISSEDICATED TO BUSINESS LA C MMERC COUN S EL ING I S CAL F I NANCIAL-AND OTHER T TE RS THOSE OFFICES ARE IMPORTANT INSTRUMENTS FOR THE IMPLANTATION AND DEVELOPMENT OF intCOMPANIES IN GENERAL, VEHICLE FOR THE INSTALATION OF COMPANIES IN FOREIGN COUNTRIES AND ARE ESENTIAL ELEMENTS OF DE CITY'S INTERNATIONAL LEVEL OF PROMOTION. THAT'S WHY IT IS SO r IMPORTANT TO CELEBRATE W#2 PROFESSIONAL MEETINGS LIKE THIS A O-1M <91- ql/i(-) tyl-u-t-Vç ^7ziz, 145, IN BARCELONA, PCL easigabt CATALONIA ROLE AS THE MOST DYNAMIC IN SPAIN AND IN THE SOUTHWEST OF EUROPE. �3 AS YOU KNOW, THE, COLLECTIVE OFFICES THAT ARE SEPC IZED IN INTERNATIONAL LAW ARE BASICLY DIVIDED BITWEEN THE ANGLOSAXON COUNTRIES (SPECIALLY THE U.S.A ENGLAND AND CANADA) THERE IS AN ABUNDANCE OF BIG , IÁWYER'S OFFICES AND r ° IN THE NON-ANGLOSAXON COUNTRIES (EXCEPT NETHERLANDS) THERE ARE MOSTLY SMALL OFFICES. 'IN THOSE LAST COUNTRIES THE OFFICES ARE USUALLY IND1VIDUATy OR SMALL-SIZED COLLECTIVES. THE COLLECTIVE USUALLY CONSI T OF ONE OLDER OR MORE PRESTIGIOUS LAWYER ALONG WITH REE TO EIGHT OTHER LAWYERS. IN FRANCE, ITALY, GERMANY AS MUCH IN SPAIN, THE LAWYERS HAD BEEN HELD BACK FROM ORGANIZING BIG INTERNATIONAL OFFICES, THAT'S WHY AMERICAN OR ENGLISH OFFICES 141,7V-4"-- ¿-11* THE INTERNATIONAL CLIENTELE. THAT IS THE REASON FOR X - 55KU FUSION MOVEMENT HAPPENING IN THE EUROPEAN ECONOMIC COMUNITY, IN ORDER TO ORGANIZE THE MANAGEMENT AND LEGAL COUNCIL SERVICES TO FACE THE NEW SITUATION OF INTERNATIONALISM IN THE BUSINESS WORLD. ONE OF THE MOST IMPORTANT ASPECTS OF THE LAWYER'S NEW CONCEPTS IS THE INTERNATIONALIZATION OF THE LEGAL PROFESSION. THE NEED OF tIrIR PRESENCE IN DIFFERENT COUNTRIES, THROUGH THE CREATION OF BRANCES OR THROUGH �4 ASSOCIATION, IS ONE OF THE BIGGEST PROBLEMS THAT THE LEGAL PROFESSION HAS TO FACE NOWADAYS. BESIDES /THE ORGANIZATION PROBLEM IS ALSO TACING PROBLEMS IN ORDER , 7 p SPECIAVíE, TO HE ETTER / / ,í / 1 / / TO FULFILL PRACTICZS IN/bIFFE NT 5 ER'S TRAINING, 1 Ript, AND THE 9 TECHNICALIZATION AND FINANCIALIZATrbN SUPORT RESOURCES. THE SUBJECTS THAT ARE GOING TO TREAT IN THIS CONGRESS, ejkfr ?OM H~eESTABLISH'# OFFICEÇIN A FOREIGN COUNTRY OR TRANSNATIONAL OFF ICE-; 7ak. .__,A---SCS~IdnJetraeCTZ, jc-I1Z5 THE MAGUt. PRACTICAL APLICATION OF THE "HAYA'S CONVENTION" ABOUT OBTAINING EVIDENCES IN A FOREIGN COUNTRY, THE ACTUAL TRENDS OF THE PUBLIC PROSECUTION WITH A SPECIAL EMPHASIS ON THE CONSTRUCTION OF THE EUROPEAN COMUN MARKET OF 1992, SHOW? THE SIGNIFICANCE OF INTERNATIONALIZATION, THE REQUIRED SPECIALIZATION IN GIVING COUNSELING SERVICES AND LAW MANAGEMENT. DEFINITIVELY, THE LAWYER'S ORGANIZATION IN EACH CITY AND COUNTRY IS A REPLICA OF THE ECONOMIC AND SOCIAL ¿.; DEVELOPEMENT THAT THE G SOCIETY HAS ASSUMED. THE/ CO/UNTRIE$ IN WIC FOREI N A / THERE AREI ORTANT tOMPANYE AND PAR/ft k À ESSI ;ER b MO‘PLE LEGA/SERV S FFERS. �5 THE ECONOMICAL GROWTH v4:0141:~ F BARCELONA IN THE LAST FEW YEARS, REQUIRE US TO FACE THE INTERNATIONAL id\if INCIDENCE OF THE CrklING OF LEGAL SERVICES. IN SPAIN THERE ARE ONLY ABOUT FIFTY MIDDLE SIZED OR IIC OFFICES THAT CAN GIVE THOSE SERVICES AND ONLY FIFTEEN OF THEM ARE TRULY INTERNATIONAL. MOST ARE LOCATED IN(MADRID1AND BARCELONA. T H E AMERICAN AND- BR IT I S H- O F F ICE S S-ITUATION-I&MUCH- ---BrETTER) THAT THE EUROPEAN CONTINENTAL W I TH REGARD TO THE LEVEL OF TERNATIONAL ORGANIZATION. IT TENDS TQ-EITHE1_ INCREASE-1 \ THE-NEW—INeORPORAT/ONS - OR—GOFOR-FUSIONS4. IT IS CONSIDERED THAT IN THE DEVELOPPED COUNTRIES, BY DE YEAR 2000, THE trteW dIA NUMBER OF BIR" O.F.F.-÷6ES WILL INCREASE ( BUT / THEY WILL COEXIST WITH SMALL AND VERY SPECIALIZED OFFICES. (IN THE OCCIDENTAL WORLD WE WILL FIND BY THE END OF THE CENTURY, P. ABOUT HUNDRED AND FIFTY THAT WILL HAVE A WORLD- 5 WIDE PRESENCE. -ASA, RESOULT OF THE FUSION PROCESSES THAT ARE TO COME TO AN END, AMERICAN AND EUROPEAN ASSOCIATIONS TALKING ABOUT THE AMERICA F)_ION'OF ¿<ADDEN, ARPS SLATE, MEAGHER AND FLOM, WI-T11--THE E BECOME A - -TO THOUSAND LAWYERS ISH FRESHFIELDS, WICH WILL ANIZATION-. TRIS IS OUSLY AN EXTREME CASE BUT HAS TO ANALIZED AND �6 SO/451 / SPANI WYERSAÑLRJMÏLL NOT STAY ' TH6SE INTERNATIONAL PROCESSES). ---THE CITY 01 BARCELONA IS VERY INTERESTED IN PROMODING THE ADVANCED SE VICES IN THE COMPANIES. BARCELONA'S IMPULSE, AS I HAD SAID MANY TIMES, WILL NOT BE OVER IN 1992. THE OLIMPIC GANES CELEB TION THAT YOU WILL HAVE THE OCASION TO ANALICE THE LEGAL ASPISTS ON THE SEMINER THAT WILL COME ABOUT THIS MATTER DURING THIS tONGRESS. vtiO°i) BARCELONA WANTS TO GARANTIE COMPLETLY ITS FUTURE DEVELOPMENT IN THE EUROPEAN AND WORLD WIDE CONTEXT. THAT'S WHAY WE APROVED A STRATEGIC ECONOMICAL AND SOCIAL PLAN: BARCELONA 2000. THE ELABORATION OF THAT PLAN IS BEEN DONE IN A CONSENSOS WAY, WITG THE IMPLICATION OF SPAN OF INSTITUTIONS, ORGANIZATIONS, AND CULTURAL, SOCIAL AND ECONOMIC ENTITYS OF THE CITY, AS THE COL.LEGI D'ADVOCATS OF BARCELONA. THIS STRATEGIC PLAN IS AN INSTRUMENT TO GIVE CONTINUITY AND MORE SPACE TO BARCELONA'S ECONOMIC IMPULSE. THE FACT OF HAVING COUNTED ON ALL THE CITY'S SOCIO-ECONOMIC AGENTS, WICH THE AUTHENTIC PROTAGONISTS OF THE PLAN, GUARANTEES ITS EFFICIENCY AND USEFULNESS, �7 IN THAT WAY, I WOULD LIKE TO CLARIFY THE FIRM COMMITMENT OF BARCELONA'S CITY HALL TO GO FORWARD WITH THE SUGGESTED Lev it-Gh k..tírj ., -1:•POLI rl'IQUE AcT THE AREAS WE CAN EXERT CERTAIN A e Tilífrit(±1e.7 LEADERSHIP OR TO HAVE SOME INFLUENCE. THE PLAN SETTLES ON THREE BIG STRATEGIC LINES: – BARCELONA'S CONFIGURATION AS ONE OF THE DIRECTIONAL CENTERS OF THE EUROPEAN SOUTHOCCIDENTAL MACROREGION. – THE IMPROVEMENT IF ITS CITIZEN'S QUALITY OF LIFE AND PROGRESS, WITHIN A SOCIALLY BALANCED CITY. – INDUSTRY'S POTENTIAL GROWTHAND ADVANCED SERVICES IN THE COMPANIES. WITH REGARD TO THE LAST OBJECTIVE, I THINK THAT COLLECTIVES SUCH AS THE LAWYW!S CAN ACHIEVE A VERY IMPORTANT ROLE TO HELP ENLARGE BARCELONA AND ITS INTERNATIONAL PROJECTION. THERE IS NO DOUBT THAT A GOOD INTERNATIONALY CONECTED LAWYER'S OFFICE IS ONE OF THE BEST SERVICES THAT CAN BE OFFERED TO COMPANIES. THE EXISTENCE OF THESE OFFICE IS WHAT MAKES A CITY MORE OR LESS COMPETITIVE. �8 Ut--91) I WOULD LIKE BARCELONA TO BE A PER7tITT FRAME WORK DURING THE CONGREsS , AND-THAT Wrrr-BE- A POSIME-CONTRI gUTION IN ,----THE_WAY , TO_SETTLR_SOME-JaZ-THE-MORRIES AND-SUBJECTS THAT I -DURING-MY-STEECII-J.~7 t0) y c. c7 . P\71\i ( 747I nrb w r5e) wzdil TM: 14 tt b5€ ank c).4.-; c.) pik) L,) \&,1 » � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4133 Title A name given to the resource Sessió inaugural del 28è Congrés de l'Associació Internacional de Joves Advocats Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Música Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Congressos i conferències Dret Relacions Internacionals Barcelona Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-09-17 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1228/19900921d_00405.pdf 736f4ad242a016eac8604ac313181bf6 PDF Text Text 21 DE SETIEMBRE DE 1990 SALUTACIO AMB MOTIU DE LES FESTES DE LA MERCE'90 PER AL PROGRAMA DE RADIO COPE "PROTAGONISTAS" �La festiv dad de la Mercè tiene un especial significado para los barcelo i eses. La Fiesta Mayor de Barcelona se ha convertido en los últinyos años en un acontecimiento popular, muy esperado y participati7o, que indica el inicio del nuevo curso. Este año/la Mercè coincide con una etapa clave de renovación de la ciudad. Es sabido que en estos momentos hay numerosas calles y plazas en obras. Pero ello no sólo no es obstáculo para celebrar una buena Fiesta Mayor sino que además nos trae nuevas realizaciones. La inauguración del palacio de deportes Sant Jordi, situado en el Anillo Olímpico de Montjuïc, es un buen regalo de Fiesta Mayor. Se trata de una joya arquitectónica que albergará grandes espectáculos y acontecimientos deportivos. Invito a todos los ciudadanos a visitar este gran escenario, que durante todo el día de hoy continuará abierto al público. Un escenario que será una de las estrellas de los Juegos Olímpicos pero al mismo tiempo muy utilizado a partir de esta misma semana, con el concierto de Pavarotti o el Open McDonald's de básquet, que se celebra en octubre. Las Fiestas de la Mercè nos traen una alegría y unas posibilidades de ocio necesarios ante la seriedad y las obligaciones de la vida diaria. Desde el pregón que pronunció el Ministro Semprún hasta el castillo de fuegos artificiales que se celebra esta noche en Montjuïc, la Fiesta Mayor es un espectáculo continuo, en el que las calles y las plazas, y la gente que las llena, son los protagonistas. Invito a los barceloneses y a todos los catalanes y españoles que se encuentran en nuestra ciudad a pasear por las calles y descubrir la alegría de la Fiesta Mayor de Barcelona. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4134 Title A name given to the resource Presentació del pregoner Sr. Jorge Semprún en les Festes de la Mercè 1990, per al programa de Radio Cope "Protagonistas" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Cultura Societat Barcelona Model social Semprún, Jorge, 1923-2011 Festes majors Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-09-21 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències