50 10 1525 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1014/19860415d_00119.pdf 7a9efe152b5c0866bf22c6241fd377a7 PDF Text Text CICLO DE CONFERENCIAS "BARCELONA SOLIDARIA" PRESENTACION DE LA CONFERENCIA DEL EXCMO. SR, GABRIEL URRALBURU TAINTA, PRESIDENTE DE LA DIPUTACION FORAL DE NAVARRA. (15 abril de 1986) �DISTINGUIDAS AUTORIDADES, SEÑORAS Y SEÑORES: HOY, NUESTRO CICLO DE CONFERENCIAS "BARCELONA SOLIDARIA" VE AUMENTADA SU CONSISTENCIA CON LA PRESENCIA ENTRE NOSOTROS DEL PRESIDENTE DE LA DIPUTACION FORAL DE NAVARRA EXCMO. SR. GABRIEL URRALBURU TAINTA. NACIDO EN EZCAROZ HACE 35 AÑOS, EL SR. URRALBURU ES LICENCIADO EN CIENCIAS TEOLOGICAS Y MORALES POR LA UNIVERSIDAD DE PAMPLONA, Y FUE ELEGIDO PRESIDENTE DEL GOBIERNO DE NAVARRA EN MAYO DE 1984. TENEMOS INTERES, SR. PRESIDENTE, EN CONOCER CON MAS PROFUNDIDAD, LA REALIDAD Y PROBLEMAS DE NAVARRA, DE LA QUE SABEMOS TIENE UNA EXTENSION DE UNOS 10.000 KM2. Y UNA POBLACION DE 520.000 HABITANTES. SU RENTA PER CAPITA SITUABA A NAVARRA EN 1983 UN 10 % APROXIMADAMENTE POR ENCIMA DE LA RENTA NACIONAL, ES DECIR, EN 6Q LUGAR DENTRO DEL RANKING DE RENTAS PER CAPITA AUTONOMICAS, SEGUN LOS ULTIMOS DATOS QUE APORTA LA PUBLICACION SOBRE LA RENTA NACIONAL DE ESPAÑA 1983 DEL BANCO DE BILBAO. �2. CONOCEMOS TAMBIEN QUE EN SUS ORIGENES, NAVARRA ERA UN PAIS CUYOS HABITANTES DISFRUTABAN DE UNA IGUALDAD ECONOMICA Y SOCIAL ORIGINALMENTE COMUNITARIA, LO CUAL LES HACIA CONTRARIOS A LA ROMANIZACION, ES DECIR AL PREDOMINIO DE LA GRAN PROPIEDAD Y DE LA ESCLAVITUD. LA DEFENSA DE SU MODO DE VIDA, BASE SOCIAL DEL MOVIMIENTO BAGUADA LES LLEVO A LUCHAR CONTRA LOS ROMANOS, QUE NUNCA CONSIGUIERON SOMETER DE MANERA TOTAL LA TIERRA NAVARRA. POR HISTORIA, SABEMOS TAMBIEN QUE NAVARRA FUE INCORPORADA AL REINO CATALANO-ARAGONES DESDE 1492 HASTA 1515, EN QUE FUE ANEXIONADA A LA CORONA DE CASTILLA. SI LA HISTORIA EN UN MOMENTO NOS UNIO, TAMBIEN NOS UNEN CIRCUNSTANCIAS DE SITUACION GEOGRAFICA FRONTERIZAS, YA QUE NAVARRA ESTA SITUADA ENTRE FRANCIA, ARAGON, LA RIOJA Y EUZKADI. SR. PRESIDENTE: EL PRESENTE CICLO DE CONFERENCIAS "BARCELONA SOLIDARIA", ESTA EVIDENCIANDO LA GRAN CURIOSIDAD E INTERES DE ESTA CIUDAD, Y A TRAVES DE ELLA, �3. DE CATALUNYA, POR LO QUE ESTA PASANDO EN EL RESTO DE LAS AUTONOMIAS QUE CONFORMAN EL ESTADO ESPAÑOL. QUEREMOS MANIFESTARLE PUES, SR. PRESIDENTE DESDE ESTE SALON DE CIENTO, QUE BARCELONA SE SOLIDARIZA CON LOS PROBLEMAS Y VISICITUDES DEL PUEBLO NAVARRO Y QUE QUEREMOS COLABORAR Y A LA VEZ APRENDER DE VDES. POR CONSIGUIENTE, EXCMO. SR. GABRIEL URRALBURU TAINTA, PRESIDENTE DE LA DIPUTACION FORAL DE NAVARRA, TIENE VD. LA PALABRA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3920 Title A name given to the resource Presentació del conferenciant Sr. Gabriel Urralburu dins el Cicle de Conferències Barcelona Solidària Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Biografies Espanya plural Història Model social Navarra Urralburu Tainta, Gabriel Congressos i conferències Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-04-15 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1015/19860422d_00120.pdf c7ddca99711c75240d438b2d806a9d1d PDF Text Text CICLO DE CONFERENCIAS "BARCELONA SOLIDARIA" PRESENTACION DE LA CONFERENCIA DEL EXCMO. SR, SANTIAGO MARRACO SOLANA, PRESIDENTE DE LA DIPUTACION GENERAL DE ARAGON. (22 abril de 1986) �DISTINGUIDAS AUTORIDADES, SEÑORAS Y SEÑORES: LA FRATERNIDAD QUE PRETENDE SUBRAYAR NUESTRO CICLO DE CONFERENCIAS "BARCELONA SOLIDARIA", SE VE HOY REFRENDADA CON LA PRESENCIA, EN ESTE SALÓN DE CIENTO, DEL EXCMO. SR. SANTIAGO MARRACO SOLANA, PRESIDENTE DE LA DIPUTACIÓN GENERAL DE ARAGÓN. NACIDO EN CANFRANC (HUESCA) EN 1938, EL SEÑOR MARRACO ES DOCTOR INGENIERO DE MONTES, Y PERTENECE AL CUERPO SUPERIOR DE INGENIEROS DE MONTES DEL MINISTERIO DE AGRICULTURA. FUE ELEGIDO PRESIDENTE DE LA DIPUTACION GENERAL DE ARAGÓN EN JUNIO DE 1983. ARAGÓN Y CATALUNYA HAN ESTADO FRATERNALMENTE UNIDOS POR LA HISTORIA, A PARTIR DEL ENLACE DE RAMON BERENGUER IV, COMTE DE BARCELONA, CON LA REINA TITULAR DE ARAGÓN, DOÑA PETRONILA. CON TAL CASAMIENTO SE COMPLETÓ EL PROCESO DE FORMACIÓN DE CATALUNYA Y ARAGÓN COMO ENTIDADES POLITICAS Y CULTURALES �2. DIFERENCIADAS, A LA VEZ QUE LIGADAS, DURANTE MUCHOS SIGLOS, DE FORMA CONFEDERADA EN LA CORONA CATALANOARAGONESA. EN NUESTRA CIUDAD SE ALBERGA EL ARCHIVO DE LA CORONA DE ARAGÓN, INSTITUCION IMPRESCINDIBLE PARA CONOCER LA HISTORIA DE CATALUNYA. LAS CUATRO BARRAS QUE, EN LA EPOCA DE JAUME EL CONQUERIDOR, LLEVABAN HASTA LOS PECES EN EL MEDITERRANEO, SIMBOLIZAN DE FORMA FECHACIENTE LA UNIÓN DE NUESTROS PUEBLOS. COMPARTIMOS PUES, SEÑOR PRESIDENTE, IDIOMA PREOCUPACIONES E HISTORIA. Y AHORA, BARCELONA, Y A TRAVES DE ELLA, CATALUNYA, QUIERE CONOCER EN PROFUNDIDAD LA REALIDAD ACTUAL Y PROBLEMAS POR LOS QUE ATRAVIESA ARAGON. PERMITAME QUE AVANCE ALGUNOS DATOS PARA CONTEXTUAR SU CONFERENCIA. CON UNA EXTENSIÓN DE UNOS 7.500 KM2. VIVEN ACTUALMENTE EN ARAGÓN MAS DE 1.200.000 �3. PERSONAS, SU RENTA FAMILIAR DISPONIBLE POR PERSONA DE, APROXIMADAMENTE, UNAS 469.000 PTAS, CORRESPONDIENDOLE EL NOVENO LUGAR EN EL RANKING DE PRODUCCIONES AUTONOMICAS, SEGUN SIEMPRE INFORMACIÓN DE LA PUBLICACIÓN DEL BANCO DE BILBAO "RENTA NACIONAL DE ESPAÑA 1983". VULL CONCLOURE UTILITZANT LA NOSTRA LLENGUA, QUE EN ESSER LA DE MOLTS ARAGONESOS, ES TAMBE LA VOSTRA, . PRESIDENT. VOLEM QUE SAPIGUEU QUE BARCELONA, Y PER TANT CATALUNYA, SUBRATLLEN AVUI, AMB LA SEVA PRESENCIA EN AQUEST SALO DE CENT, LA SOLIDARITAT I FRATERNITAT QUE SEMPRE HA CARACTERITZAT A LES NOSTRES COMUNITATS. ES DES D'AQUESTA SOLIDARITAT, QUE US DEMANEM QUE ENS PARLEU DE L'AUTONOMIA D'ARAGÓ 'QUE , DES D'AQUEST MOMENT, SENTIM JA MES NOSTRA. EXCM. SR. SANTIAGO MARRACO SOLANA, PRESIDENT DE LA DIPUTACION GENERAL D'ARAGÓ, TENIU LA PARAULA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3921 Title A name given to the resource Presentació del conferenciant Sr. Santiago Marraco Solana dins el Cicle Barcelona Solidària Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Espanya plural Història Model social Aragó Marraco Solana, Santiago Congressos i conferències Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-04-22 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1016/19860428d_00122.pdf 459b1c3cfbe271be3fa7161af7ecfe12 PDF Text Text --Jure ^—^.^. v ^+,e ^ ^ oaj CoL l.ef ÍJ-dlr o t3 cNJ ( 2V - 9- SENYOR DEGà, SENYORES, SENYORS: MOLTES VEGADES HE COMPAREGUT DAVANT DE DIFERENTS PúBLICS RECORDANT LA MEVA CONDICI6 D'ECONOMISTA. EFECTIVAMENT, AQUESTA ES LA MEVA FORMACIó ACADèMICA I EN UNA FACULTAT D'ECONòMIQUES EM VAIG DOCTORAR. AIXò, PERò, NO M'HA FET OBLIDAR QUE LA MEVA VIDA UNIVERSITàRIA VA COMENÇAR A LA FACULTAD DE DRET, ON VAIG OBTENIR TAMBÉ LA LLICENCIATURA. PERMETEU-ME, DONCS, QUE TOT I NO PERTANYER A AQUEST COL.LEGI EM CONSIDERI ENTRE COMPANYS. D'ALTRA BANDA, COM A CAP D'UNA ADMINISTRACI6 TAN COMPLEXA COM L'AJUNTAMENT DE BARCELONA, COM A PRESIDENT D'UNA CORPORACIó QUE ÉS FONT DE DRET I COM A POLíTIC EN EXERCICI HE HAGUT DE MANTENIR CONTACTE AMB LA LLEI, AMB ELS PROCESSOS DE FORMACI6 DE LA LLEI I AMB ELS DE LA SEVA APLICACIó. LA MEVA FORMACIó JURÍDICA INICIAL M'HA AJUDAT MOLT. AIXò, PERó, HAURIA SERVIT DE MOLT POC SENSE EL �SUPORT DELS EXCEL.LENTS PROFESSIONALS QUE TREBALLEN A L'AJUNTAMENT. VULL CITAR MOLT ESPECIALMENT EL DIRECTOR DE SERVEIS JURÍDICS, JAUME GALOFRÉ, QUE A MÉS D'UNA SóLIDA PREPARACIó, TÉ UN FORMIDABLE INSTINT JURÍDIC QUE HA SABUT DONAR IDEES PER RESOLDRE SITUACIONS DIFÍCILS EN QUE S'HA TROBAT L'AJUNTAMENT EN LA DEFENSA DELS INTERESSOS DE BARCELONA. LA CONFERèNCIA D'AVUI TÉ EL TÍTOL DE "EL DESENVOLUPAMENT DEL DRET PúBLIC A CATALUNYA". VOÉ#RIA EXPOSAR AMB UNA CERTA EXTENSI6 I UNA MICA DE SISTEMA ALGUNES IDEES QUE FRAGMENTàRIAMENT HE ANAT LLANÇANT EN ALTRES OCASIONS. 1 LA NECESSITAT D'UN DRET ADAPTAT A LES NOSTRES PARTICULARITATS SEMPRE HE CREGUT QUE CAL DESENVOLUPAR L'ESTUDI I LA CREACIó DE DRET PúBLICÁrAL NOSTRE PAÍS. AIX(5 NO VOL DIR QUE HI HAGI UN SECTOR DEL CONEIXEMENT JURÍDIC QUE HAGI ') U ïii) t, (40144 _ u^ ^ /-17^ ^^ ^ ^ ^`7^ \‘‘^ ^S^^^l^ -^^ ^ , ^ z% ^ ^^ ^^4- sZ) sik-tr-P e-21 D itv 794 1,-oci41„ 1,4 c4-'(117-74,- b />1.9-zr--- -- -7 ^d ^^ ^ B. Jl ( ^ c;;‹,t).47 71-, ^n 1-7 C -()-e-lik_ • p/Z fJ �ESTAT VEDAT ALS CATALANS, QUE PER A NOSALTRES, AL LLARG DE LA NOSTRA HISTòRIA, HI HAGI HAGUT UN DESCONEIXEMENT I MANCA D'ESTUDI D'AQUEST SECTOR DEL DRET; DEL DRET QUE REGULA EL MóN DE L'ORGANITZACIó I L'ACTUACI6 DE LES INSTITUCIONS PúBLIQUES I REPRESENTATIVES I LA SEVA RELACIó AMB ELS CIUTADANS. PRECISAMENT EN ALTRES MOMENTS HISTòRICS, ALS QUE FAR1 REFERèNCIA MÉS ENDAVANT, EL DRET PúBLIC S'HAVIA DESENVOLUPAT A CATALUNYA DE FORMA IMPORTANT. FOU EL PRODUCTE D'UNA GRAN IMAGINACI6 PER RESOLDRE LA SEVA CONVIVèNCIA I EL SEU DESENVOLUPAMENT ECONòMIC I URBE. ES EVIDENT, PERò, QUE L'ESTUDI I INVESTIGACIó DEL DRET PúBLIC ES'DESENVOLUPA MILLOR EN AQUELLS PAÏSOS QUE TENEN LES SEVES PROPIES INSTITUCIONSLD'AUTOGOVERN. (--CATALUNYA,) EN MOLTS PERíODES HISTòRICS, MALHAURADAMENT MASSA LLARGS, HA ESTAT DESPOSSEÏDA DE LES SEVES INSTITUCIONS. AQUESTES ÉPOQUES S'HAN CARACTERITZAT PER UN ALLUNYAMENT,DELS CATALANS DELS �ASSUMPTES PiBLICS. NO ÉS D'ESTRANYAR, PER TANT, QUE A L'ETAPA HISTòRICA QUE ES VA TANCAR L'ANY 1975 L'ESMENTADA CARACTERíSTICA ES DONÉS AMB MOLTA FORÇA. TOTS VOSTèS RECORDARAN, PER EXEMPLE, QUE A LA FACULTAT DE DRET DE MADRID, LA MAJORIA D'ESTUDIANTS TENIA CLAR QUE EL SEU FUTUR PASSAVA PER LES CORRESPONENTS OPOSICIONS AL PRINCIPALS COSSOS DE L'ADMINISTRACI6 DE L'ESTAT I DE LA JUSTíCIA. LES OPOSICIONS EREN UNA MÉS DE LES "FESTES NACIONALS", QUE ES VIVIA PROFUNDAMENT EN AQUELLA SOCIETAT. AR IQÑA EL QUE EN CANVI, A LA FACULTAT DE DRET DEB S ES RESPIRAVA ERA QUE EL FUTUR ESTAVA EN L'APERTURA D'UN BUFET PRIVAT. MOLT POCS ANAVEN A LES OPOSICIONS I AVUI, EN CERTA FORMA, EN PATIM UNA MICA LES CONSEQÜENCIES. POTSER L' úNICA EXCEPCI6 ERA L'OPOSICIó A NOTARIES. PER AQUESTA CONSTATACIó NO FA MÉS QUE CONFIRMAR EL QUE EN DEFINITIVA S'ESTà DIENT. EN FRONT D'UN ADMIRABLE I IMPORTANT DESENVOLUPAMENT DEL DRET PRIVAT I DE L'EXISTèNCIA D'UN ESTOL NOTABLE DE �-6- GRANS JURISTES CATALANS EXPERTS EN AQUEST CAMP DEL DRET, EL DRET PúBLIC HA TINGUT POCS PRACTICANTS CATALANS. I ELS QUE S'HI HAN DEDICAT HO HAN FET RECOLLINT UNA EXPERIèNCIA I UNA DOCèNCIA QUE SI BÉ PODIA PROVENIR TAMBÉ DE DESTACATS JURISTES, EXPERIèNCIA EN TRACTAR-SE D'UNA I UNA DOCèNCIA DESLLIGADA D'UNES INSTITUCIONS CATALANES -QUE NO EXISTIEN- HA DONAT UN RESULTAT MOLT DIFERENT AL DRET PRIVAT. TANMATEIX, NO PENSO QUE A CATALUNYA S'HAGI DE DESENVOLUPAR UN DRET PúBLIC PROPI I DIFERENT AL DE LA RESTA D'EUROPA EN GENERAL, O D'ESPANYA, EN PARTICULAR. PER A-CATALUNYA S'HA DESENVOLUPAT UN DRET PRIVAT AMB - LES SEVES PRòPIES CARACTERíSTIQUES I.INSTITUCIONS. I EL DRET PúBLIC NO ÉS IGUAL EN TOTS ELS ESTATS EUROPEUS. DE LA MATEIXA MANERA, NO HI HA DUBTE QUE, RECUPERADES AVUI LES INSTITUCIONS D'AUTOGOVERN, CAL ELABORAR UN DRET PúBLIC QUE S'ADAPTI A LES NECESSITATS DEC'„LUNYA. CAL INVESTIGAR LA REALITAT PúBLICA CATALANA PER REALITZAR AQUELLA ELABORACIó. JA SE SAP QUE EL DRET, NO ÉS, PER AL JURISTA, UN �SISTEMA DE REGLES JA FETES, SINO UN CONJUNT DE REGLES EN MOVIMENT, A POSAR I REPROPOSAR CONTINUAMENT. ' JECTÉ DE LA CIèNCIA JURíDICA NO ÉS TANT LES REGLES, ES A DIR, LES VALORACIONS DELS FETS SOCIALS EN QUE CONSISTEIXEN LES REGLES, SINO ELS MATEIXOS FETS SOCIALS DEL QUE LES REGLES JURíDIQUES SON VALORACIONS. COM DIU NORBERTO BOBBIO "L'OBJECTE DE L'EXPLORACI6 I EXPOSICI6 DEL JURISTA NO SóN LES NORMES, SINO LA VIDA SOCIAL QUAN SUBJECTE A LES NORMES". EN EL SECTORPúBL . SENS TROBEM QUE AVUI LA REALITAT ESTA EN PLENARANSFORMA,CIó. L'ESTAT S'HA ORGANITZAT SOTA UNS PRINCIPIS MOLT DIFERENTS ALS VIGENTS FINS A 1975. APUNTEM, PER EXEMPLE, EL PRINCIPI D'AUTONOMIA DE TOTES LES ADMINISTRACIONS PúBLIQUES, DEL QUAL FAREM. EXPRESSA REFERINCIA MÉS ENDAVANT. EL DESENVOLUPAMENT D'AQUESTA NOVA REALITAT INSTITUCIONAL DEPèN DELS POLíTICS, DELS ECONOMISTES I TAMBÉ, EN BONA PART I DELS JURISTES, ALS QUE, POTSER, DES DE POSICIONS POLíTIQUES D'ESQUERRA, NO SE'LS HA DONAT LA �IMPORTàNCIA QUE TENEN EN LA TASCA D'AVANÇAR CAP UNA SOCIETAT MÉS PROGRESSISTA I MÉS IGUALITàRIA. LES CAUSE ^S D'AIXò TOTS LES SABEM. EN TANT QUE HEGEL ESCRIVIA ENCARA EN UN DELS PRIMERS PARàGRAFS DE LA SEVA "FILOSOFIA DEL DRET" QUE "EL DRET ÉS QUELCOM SAGRAT ", EL SEU DEIXEBLE, MARX, HO REDUTA A UN FENòMEN SUPERESTRUCTURAL DE LA SOCIETAT O, PER RECOLLIR UNA CELEBRE FRASE DEL "MANIFEST ", "...EL VOSTRE DRET NO ÉS MÉS QUE LA VOLUNTAT DE LA VOSTA CLASSE ELEVADA A LLEI..." / AVUI SABEM,/ PER AIXò, QUE EN LES SOCIETATS HISTòRIQUES QUE CONEIXEM NI TOTS ELS HOMES SóN ABSOLUTAMEN /LLIURES COM SERIA DESITJABLE I ERA LA HIPòTESI DE M ARX, NI ABSOLUTAMENT CONFORMISTES -EL QUE NO SERIA DESITJABLE- COM SUGGERIA ORWELL, SUPòSITS EXTREMS EN QUE EL DRET NO SERIA NECESSARI. PERò, A MES, ENTENC QUE LES NORMES NO HAN DE TENIR úNICAMENT EL SEU CLàSSIC SENTIT LIMITADO I REPRESSIU, O, EN UN SENTIT MÉS MODERN, PREVENTIU. AVUI TAMBÉ ES �CONSIDERA QUE SóN NORMES JURÍDIQUES LES NORMES ORGANITZATIVES, LES QUE OBREN ESPAIS D'ACTUACIó I DE CREACI6 INDIVIDUALS I COL.LECTIUS. HI HA DUES MANERES D'ENTENDRE LA CIèNCIA JURÍDICA I, PER TANT, LA FUNCI6 DEL JURISTA. UNA, EL JURISTA COM A CONSERVADOR I TRANSMISSOR D'UN COS DE REGLES JA DONADES DE LES QUE ÉS DIPOSITARI I GUARDADOR. I UNA ALTR, LA DEL JURISTA COM A CREADOR, ELL MATEIX, DE REGLES QUE TRANSFORMEN, INTEGRANT -LO I, AL MATEIX TEMPS RENOVANT -LO, EL SISTEMA DONAT. EN AQUESTA SEGONA CONCEPCIó EL JURISTA NO ÉS i.NICAMENT RECEPTOR, SINO TAMBÉ COL.LABORADOR ACTIU I, QUAN ÉS NECESSARI, CRÍTIC. QUAN LA FUNCI6 DEL JURISTA ES LIMITA A SER LA PRIMERA, ENS TROBEM EN UNA SOCIETAT D'UN SISTEMA DE DRET TANCAT, AMB UNA IDEOLOGIA D'AUTONOMIA DEL DRET RESPECTE A LA SOCIETAT, DEL QUE RESULTA UNA JURISPRUDéNCIA CONSEVADORA I FORMALISTA. 1 �-1 0- EN EL SEGON ¿UPÓSIT D'UN SISTEMA DE DRET OBERT, EN UNA SOCIETAT EN TRANSFORMACI6 I AMB UNA CONCEPCIó DEL DRET COM A REFLEX DE LA SOCIETAT, ES DESENVOLUPA EL MODEL OPOSAT D'UNA CIèNCIA DEL DRET LLIURE, INNOVADORA I REALISTA. PRECISAMENT, PEL MOMENT HISTòRIC EN QUE ENS TROBEM I AL QUE ABANS FEIA REFERèNCIA, INNOVADORA AQUESTA VISI6 "1~1~ CREATIVA DEL DRET TÉ UN AMPLI CAMP DE DESENVOLUPAMENT EN EL SECTOR PúBLIC A CATALUNYA. NOMÉS MANCA IMAGINACI6 I CREATIVITAT. EL FET, PERò, DE QUE SIGUI NECESSàRIA AQUESTA TASCA INNOVADORA NO VOL DIR QUE HAGUEM D'OBLIDAR EL NOSTRE PASSAT. CATALUNYA I BARCELONA EN PARTICULAR, HAN TINGUT UNES INSTITUCIONS PúBLIQUES MOLT IMPORTANTS. FINS I TOT FIGURES DE DRET PRIVAT HAN TINGUT UNA GRAN TRANSCENDèNCIA COL.LECTIVA. PENSEM, PER EXEMPLE, EN L'ENIFITEUS.I QUE A PESAR DE LES CRíTIQUES QUE VA REBRE JA DES DE MITJANS DEL SEGLE PASSAT, NO HI HA DUBTE QUE VA AFAVORIR EL DESENVOLUPAMENT ECONòMIC DE CATALUNYA EN �SER UNA FóRMULA QUE PERMETIA QUE NO QUEDESSIN TERRES IMPRODUCTIVES. ES EVIDENT QUE AVUI, DES UNA PERSPECTIVA ECONòMICO—SOCIAL, L'EMFITEUSI UNA INSTITUCIG QUE NO ENS SERVEIX I ÉS INADMI .-'. LE, PER POSA DE MANIFEST LA IMPORTàNCIA QUE POT NIR EL SABER TROBAR, EN UN MOMENT HISTóRIC DE '''MINAT, LES FIGURES O INSTITUCIONS JURíDIQU e QUE SIGUIN REFLEX DE LA SOCIETAT, QUE L'AJ IN A PROGRESSAR I A TRANSFORMAR—SE. SI BÉ LA MAJORIA DE FIGURES I HISTo INSTITUCIONS ERIEN REPETIBLES AVUI, Sí QUE CREC QUE S'HAN DE MANTENIR LES QUE HAN ESTAT I SEGUEIXEN ESSSENT CARACTERi QUES DEL NOSTRE DRET. UN DRET QUE EM SEMBLA PROFUNDAMENT DEMOCRàTIC, COM HO ÉS CATALUNYA, ENCARA QUE POTSER EN EL MOMENT PRESENT NO S'AFAVOREIXI DESENVOLUPAMENT EL DE TOTA L'ENERGIA QUE AQUESTA CARACTERÍSTICA SIGNIFICA. �EL DRET PúBLIC CATALá A LA HISTòRIA EL NOSTRE DRET, DEIA, TÉ UNES CARACTERíSTIQUES PECULIARS. ENTRE AQUESTES ÉS IMPORTANT ASSENYALAR EL ^ RESPECTE A L>AÚTONOMIA DE LA VOLUNTAT I"EL PACTISME --A FONTS CREADORES DE RELACIONS JURíDIQUES. SóN CARACTERíSTIQUES QUE NO S'HAN DONAT EXCLUSIVAMENT EN L'àMBIT PRIVAT, SINO TAMBÉ EN EL PÚBLIC. PENSEM, PER EXEMPLE, EN EL RESPECTE QUE, HISTòRICAMENT, ES VA TENIR PER LES INSTITUCIONS PRòPIES DE CADASCUN DELS TERRITORIS CATALANS DERIVADES DEL SEU DRET PARTICULAR -TORTOSA, VALL D'ARáN, VIC.- VAREM TENIR, TAMBÉ, UNA DE LES PRIMERES INSTITUCIONS DEMOCRàTIQUES D'EUROPA, EL CONSELL DE CENT. EN AQUEST CONSELL EL VEGUER O BATLLE, ERA UN OFICIAL REIAL, REPRESENTAVA AL REI. PER AIXò EL CONTROL DELS CONSELLERS SOBRE AQUELLES FIGURES ERA MOLT IMPORTANT. TANT ÉS AIXí QUE EL VEGUER I EL BATLLE HAVIEN DE SEGUIR OBLIGATòRIAMENT EL CONSELL DELS CONSELLERS, EXCEPTE QUAN ES TRACTAVA D'UN MANDAT REIAL. �INTEGRANT COM FEIA ELS CONSELLERS DELS DIFERENTS ESTAMENTS POPULARS, NO HI HA DUBTE QUE SIGNIFICAVA UN IMPORTANTíSSIM CONTROL DEMOCRàT C DEL PODER. NO OBLIDEM QUE LA PRAGMàTICA ERA DE L'ANY 1241. PEL RECOGNOVERUNT PROCERES EL VEGUER S'HAVIA D'OBLIGAR A JURAR QUE SEGUIRIA ELS CONSELLS DELS PROHOMS DE LA CIUTAT. NO ES POT DEIXAR DE CITAR QUE SOTA ALFONS III -ANY 1330- ES VA INSTITUCIONALITZAR LA CORPORACIó DELS ADVOCATS. AQUESTS ESCOLLIEN D'ENTRE ELLS UN RECTOR O ^.....^--^.s. PRIOR QUE REGIRIA L'OFICI D'ADVOCAR I JUTJAR. ERA AJUDAT PER QUATRE CONSELLERS PER PERSEGUIR TOT EL QUE FOS CONTRARI A LES CONSTITUCIONS USOS I COSTUMS DE LA CIUTAT. EL PRIOR I ELS SEUS QUATRE CONSELLERS, CONJUNTAMENT AMB ELS CONSELLERS DE LA CIUTAT REDACTAVEN UNS ESTATUTS PER AL BÉ DE L'ADVOCACIA I LA COSA PúBLICA DE BARCELONA AIXí COM PER A LA PERSECUCIó DELS DELICTES I L'ESTABLIMENT DE PENES. AQUESTES NORMES ES FARIEN EXTENSIVES A LES VEGUERIES DE BARCELONA I DEL VALLèS. EL MONARCA, PER LA SEVA PART, ESTAVA COMPROMèS A NO INDULTAR LES PENES QUE �S'IMPOSESSIN COM A CONSEQÜENCIA DE LA CONTRAVENCIó DE LES NORMES ESMENTADES. AMB AQUEST EXEMPLE ENS TROBEM AMB UNA ALTRA CARACTERÍSTICA DEL NOSTRE DRET: LA COL.LABORACIó I PARTICIPACI6 DE LA SOCIETAT EN LES ACTIVITATS PúBLIQUES. POTSER AQUESTA HA ESTAT L'úNICA CONSEQÜENCIA POSITIVA DE LA MANCA D'INSTITUCIONS D'AUTOGOVERN EN MOLTS PERÍODES HISTòRICS. LA IMBRICACIG D'ACTIVITATS PúBLIQUES I PRIVADES ÉS REFLEX D'UN CERT AUTOGOVERN DE FET. ES PER AIXò QUE S'HAN DESENVOLUPAT ENTRE NOSALTRES SERVEIS I INSTITUCIONS QUE EN SóN LA SEVA PLASMACI6. PENSEM EN LA IMPORTàNCIA QUE AQUÍ HAN TINGUT LES CAIXES 'ESTALVI, SUBSTITUTòRIES, EN PART, D'UN SERVEI PtBLIC D'ASSEGURANCES SOCIALS. LA XARXA DE PúBLICS QUE TÉ BARCELONA, UNA DE LES MÉS IMPORTANTS DEL MóN, SINO LA QUE MÉS, ÉS REVELADORA TAMBÉ DE L'EXISTèNCIA D'ACTIVITATS EN LES QUE ÉS MOLT DIFÍCIL ESTABLIR CLARAMENT LA FRONTERA ENTRE EL SECTOR PúBLIC I EL PRIVAT. �-15- TAMBÉ EN EL QUE RESPECTA A LES ACTIVITATS PúBLIQUES EN DIFERENTS SECTORS NO PODEM OBLIDAR LES REALITZACIONS PORTADES A TERME EN PERíODES D'AUTOGOVERN. DE TOTS ÉS CONEGUDA LA TASCA FETA EN MATIRIA D NSENYAMENT' DURANT LA REPúBLICA. I MOLTES D'ALTRES. DEL QUE ES TRACTA, AVUI, ÉS, PER TANT, DE RETROBAR AQUEST CAMí. LA TASCA QUEQRPONDRà AL S JURISTES NO SER EXCLUSIVAMENT INVESTIGAR LA NOSTRA REALITAT ACTUAL, SINO TAMBÉ EL NO PERDRE DE VISTA LES CARACTERíSTIQUES DEL QUE HAN ESTAT LES NORMES DE LA NOSTRA CONVIVINCIA: L'AUTONOMIA DE LA VOLUNTAT, EL PACTISME, LA COL.ABORACIò DE LA SOCIETAT EN LES ACTIVITATS PúBLIQUES. LA CONSTITUCI6 ESPANYOLA DE 1978 1 (., ' Ln 77/--Tv AVUI, A MÉS, TENIM ALTRES INSTRUMENTS, FONAMENTALMENT LA CONSTITUCI6 DE 1978. SI ANALITZEM LA HISTòRIA LEGISLATIVA ESPANYOLA DELS DARRERS DOS-CENTS ANYS, CAP TEXT, AMB LES POSSIBILITATS QUE AQUEST OBRE, HAVIA ESTAT VIGENT UN TEMPS IGUAL. VAL A DIR QUE AQUEST �TEMPS ÉS INSUFICIENT PER HAVER EXPLOTAT TOTES AQUELLES POSSIBILITATS. ES EVIDENT LA TASCA FETA PEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL I PER DIFERENTS AUTORS EN AQUEST SENTIT. DE VEGADES, PERò, SEMBLA QUE DE LES DIFERENTS ALTERNATIVES QUE LA CONSTITUCI6 DÓNA, S'ESCOLLEIX LA MENYS PROGRESSISTA, LA MÉS CONSERVADORA. NO ÉS FàCIL TRANSFORMAR TOTA UNA CULTURA JURíDICA, APRESA I TREBALLADA SOTA D'ALTRES PRINCIPIS, EN LA NOVA QUE LA CONSTITUCI6 PORTA A DINS. ENS TROBEM, DE VEGADES, QUE LA INTERPRETACI6 DE LA CONSTITUCI6 ES FA SOBRE LA BASE DE LLEIS ANTERIORS. QUAN S'IMPEDEIX QUE ELS AJUNTAMENTS ESTABLEIXIN EL TIPUS DE DETERMINATS TRIBUTS, ENCARA QUE LA LLEI HO AUTORITZI, EL QUE ES FA NO ÉS APLICAR LA CONSTITUCIó, QUE DIU QUE ELS AJUNTAMENTS PODRAN ESTABLIR RIBUT D'ACORD AMB LA LLEI, I AQUESTA HO VOL AIXí, SINO APLICAR L'ANTIGA LLEI GENERAL TRIBUTàRIA QUE DISPOSAVA QUE EL TIPUS L'HAVIA D'ESTABLIR LA LLEI. ES UNA INTERPRETACI6 QUE VE DONADA PER UNA CULTURA JURíDICA HERETADA D'UN ESTAT CENTRALISTA I QUE NO ACABA �(i DE t COMPRENDRE QUE UN ESTAT DEMOCRàTIC SUPOSA L'EXISTèNCIA DE DIVERSOS PODERS EN EL SEU Sí. CAL ATURAR-SE EN LA PRIMERA DECLARACI• UE FA LA CONSTITUCIó. DIU QUE ESPANYA ES UN STAT . SOCIAL I DEMOCRàTIC DE DRET. AQUESTA DEC ACIó CONSTITUCIONAL SUPOSA UN PAS ENDAVANT. HE °ASSAT DE L'ANTIC ESTAT DE DRET LIBERAL INTERRO'T PER UN ESTAT TOTALITARI A UN TIPUS DIFERENT D'. TAT. DE LA IGUALTAT FORMAL ENTRE ELS CIUTADANS •.1E DEMANDAVA L'ANTERIOR FORMA D'ESTAT, HEM PASSA - . A UN ALTRE TIPUS QUE TÉ UNES ALTRES EXIGèNCIES. 51 QUAN 1M FA REFERèNCIA A UN ESTAT SOCIAL E DRET, ES AI D'AILA IGUALTAT FOR . • L, ES DECISIU VOL DIR QUE, A MÉS D' QUE HI HAGI TAMBÉ UNA IGUALTAT MATERIAL. POT SER QUE SIGUI DIFíCIL CONCRETAR, EN JUSTíCIA, EL VERITABLE CONTINGUT DEL PRINCIPI D'IGUALTAT MATERIAL. LA CONSTITUCIó NO HO DEFINEIX EXACTAMENT, PERò EL QUE ES CLAR QUE CORRESPONDRà ALS PODERS PúBLICS LA SEVA ACTIVITAT CONFORMADORA DE L'ORDRE SOCIAL I ECONòMIC PERQUE AQUELL PRINCIPI ES FACI REALITAT. �PER AQUESTA ACTIVITAT CONFORMADORA NO ES POT FER AL MARGE DELS CIUTADANS, DEL POBLE. AQUI NEIX LA IMPORTàNCIA DE CONFIGURAR L'ESTAT COM UN ESTAT DEMOCRàTIC, QUE ES DESENVOLUPA EN ALTRES PRINCIPIS CONSTITUCIONALS, COM POT SER EL DE LA PARTICIPACIó CIUTADANA EN LES ACTIVITATS PúBLIQUES. FA L'EFECTE, DE VEGADES, QUE AQUESTA TERMINACIó CONSTITUCIONAL, EN ESTABLIR EL TIPUS D'ESTAT EN QUE ES CONFIGURA ESPANYA, TÉ UNA SIGNI I ACIó DE DECLARACIó DE PRINCIPIS. AIXò PELAS QUE NO ÉS AIXí I QUE DES DEL MOMENT ENQÉ-S- TROBA A LA CONSTITUCIó NO TÉ fiNICAMENT UN VALOR eTIC SINO PLENAMENT JURíDIC. g-- A----vam OBLIGA COM LES ALTRES NORMES CONSTITUCIONALS. I, EN CONSEQÜENCIA, COM DIU ALBENDROTH, "LA DETERMINACI6 DEL PRINCIPI SOCIAL HA DE TENIR LLOC MITJANÇANT DECISIONS DEMOCRàTICAMENT LEGITIMADES I A TRAVÉS DE LES FORMES I ELS VALORS DE L'ESTAT DE DRET ". AQUESTES DECISIONS DEMOCRàTIQUES, SI Sal TAMBÉ CONTROLADES DEMOCRàTICAMENT, TINDRAN COM A CONSEQÜèNCIA �-19- EL COMPLIMENT D'UNA DE LES FINALITATS D'AQUEST TIPUS D'ESTAT: LA IRREVERSIBILITAT DE LES CONQUESTES SOCIALS ACONSEGUIDES. QUAN EM REFEREIXO A LA NECESSITAT DE DESENVOLUPAR ^ UC LA CONSTIT VULL DIR QUE HI HA MOLTES DE LES SEVES DETERMINACIONS QUE NO S'APLIQUEN IGUAL A TOTS. LA DOCTRINA ALEMANYA, PER EXEMPLE, EN LLIBERTATS FONAMENTALS QUE RECULLEN ELACI6 A LES ELS TEXTES CONSTITUCIONALS, DISTINGEIX ENTRE LES "LLIBERTATS DELS PR CTOS", QUE RESPONEN A INTERESSOS DE MINORIES COM LES DE LLIBERTAT ECONòMICA, LA D'INVESTIGACIó O LA DE PUBLICAR LES IDEES PEL MITJà DE LA PREMSA) I LES "LLIBERTAT DELS CONS ÍDOS" (COM LA DE COMPRAR ELS PRODUCTES QUE EL MERCAT OFEREIX O LES DE LLEGIR EN UN DIARI LES IDEES EXPRESSADES PER LA MINORIA QUE REALMENT POT FER úS DE LA LLIBERTAT D'EXPRESSIó EN LA PREMSA DIàRIA). TROBAR LES FóRMULES QUE AMPLIïN LES LLIBERTATS DE TOTS ÉS, PER TANT, UNA DE LES TASQUES IMPORTANTS A FER EN UN ESTAT DEMOCRàTIC, I ELS JURISTES TENEN MOLT A DIR- �-20- NOS I ENSENYAR -NOS, UN DELS MITJANS MÉS IMPORTANTS PER ACONSEGUIR TOTES AQUESTES FINALITATS ÉS, EVIDENTMENT, APROPAR LES DECISIONS ALS CIUTIA X1S I, SI ÉS POSIBLE, QUE AQUESTS HI PARTICIPIN EL MÉS DIRECTAMENT POSSIBLE. PER AIXò ÉS IMPORTANT TAMBÉ EL PRINCIPI D'AUTONOMIA QUE LA CONSTITUCI6 RECONEIX A LES ADMINISTRACIONS PúBLIQUES.TERRITORIALS. NO CAL DIR EL SU•^SIGNIFICAT PER, A CATALUN A WONQUERIR LA SEVA AUTONOMIA. PERò ÉS IMPORTANT TAMBÉ QUE CATALUNYAS'ORGANITZI DEMOCRàTICAMENT I AIXò COMPORTA EL RECONEIXEMENT I DESPLEGAMENT DE L'AUTONOMIA LOCAL. SERIA CONTRADICTORI INTENTAR EL DESENVOLUPAMENT D'UN ESTAT DEMOCRàTIC QUE PRETÉN APROPAR LES DECISIONS ALS CIUTADANS I FER-LOS PARTICIPAR I QUE, AL MATEIX TEMPS, S'ANESSIN BUIDANT DE COMPETèNCIES ELS ENS QUE TÉ MÉS PRòXIMS I MÉS A L'ABAST; QUE ES BUIDESSIN ELS MUNICIPIS I S'ANÉS CENTRALITZANT, A COSTA D'ELLS, L'ADMINISTRACI6 CENTRAL CATALANA. �AIXò SERIA REPRODUIR, PER A NOSALTRES, UNA FORMA D'ESTAT JA SUPERADA HISTòRICAMENT, DE LA QUE TENIM MAL RECORD I QUE LA NOSTRA CONSTITUCI6 NO VOL, EN ESTABLIR QUE ENS HEM CONSTITUIT EN UN ESTAT SOCIAL I DEMOCRàTIC DE DRET. COM TAMPOC HO VOL L'ESTATUT, EN DECLARAR QUE VOL FER POSSIBLE LA CONSTRUCCI6 D'UNA SOCIETAT DEMOCRàTICA AVANÇADA. r¡ q LA CARTA EUROPEA D'AUTONOMIA LOCAL HI HA UN INSTRUMENT MOLT IMPORTANT QUE EM SEMBLA QUE HA ESTAT POC ESTUDIAT, ENCARA, EN EL NOSTRE PAíS. EM REFEREIXO A LA CARTA EUROPEA D'AUTONOMIA LOCAL. AQUEST TEXT, APROVAT PEL CONSELL D'EUROPA I AL QUE ESPANYA S'HA ADHERIT -I QUE PER TANT ENS OBLIGA- SUPOSA LA PLASMACI6 D'AQUELLES IDEES QUE ABANS EXPRESSAVA. QUAN PARLA DELS MUNICIPIS NO ES REFEREIX ALS AJUNTAMENTS O ALS SEUS óRGANS DE GOVERN, SINO A LES COL.LECTIVTATS LOCALS. AQUEST CANVI ÉS MOLT SIGNIFICATIU. QUAN �ATRIBUEIX AUTONOMIA ALS ENS LOCALS, NO HO FA A LES INSTITUCIONS REPRESENTATIVES, SINO A LA COL.LECTIVITAT DELS CIUTADANS DELS MUNICIPIS. ESTEM DAVANT D'UNA FILOSOFIA DIFERENT DE LES COSES. SóN ELS CIUTADANS ELS PROTAGONISTES, ENCARA QUE LA SEVA ACTUACI6 SERà A TRAVèS DE LES PERSONES QUE ELLS HAGIN ESCOLLIT. UNA ALTRA NOVETAT ESQUE PER MODIFICAR ELS LíMITS D'UNA ENTITAT LOCAL ,.^ SK^HtRRàDE _ FER PREVI _ REFERENDUM ENTRE ELLS. AIXò LIMITA LES POTESTATS DELS PODERS CENTRALS DE SUPRIMIR ENTITATS LOCALS "A DIT" COM SEMBLA QUE ES VOL FER A CATALUNYA. UN ALTRE ASPECTE IMPORTANT DE LA CARTA ÉS QUE DETERMINA QUE LES ENTITATS LOCALS HAURAN DE TENIR LES éS MATèRIES COMPETèNCIES PER ADMINISTRAR LES MàXIMES r ^ D'INTERè S,LOCAL. LA CONSEQÜèNCIA ES, PER TANT, QUE DE CAP MANERA ES POT'BUIDAR ELS MUNICIPIS DE LES SEVES COMPC9CIES. AQUESTES FORMEN PART DEL CONTINGUT DE L'AUTONOMIA LOCAL. PRECISAMENT PER AQUESTA RAE, LA CARTA EXIGEIX �-23- TAMBÉ QUE FORMA PART DEL CONTINGUT DE L'AUTONOMIA EL QUE LES ENTITATS LOCALS DISPOSIN D'UN RECURS O ACCI6 JUDICIAL CONTRA L'ESMENTADA AUTONOMIA, TIPUS D'ATAC CONTRA ENCARA QUE VINGUI DE LES ADMINISTRACIONS CENTRALS DELS ESTATS -O COMUNITATS AUTòNOMES, EN EL NOSTRE CAS- O, FINS I TOT, DELS PODERS LEGISLATIUS. Lsítir, LA LLEI DE BASES DE RéGIM LOCAL ELS PRINCIPIS DE LA CARTA EUROPEA HAN ESTAT RECOLLITS, EN PART, PER LA LLEI DE BASES DEL RèGIM LOCAL. AQUESTA LLEI HA RECONEGUT EL PRINCIPI D'AUTONOMIA, ENCARA QUE AMB ALGUNES LIMITACIONS. PER EXEMPLE, NO EM SEMBLA QUE ES RESPECTI L'AUTONOMIA MUNICIPAL QUAN S'ESTABLEIX QUE L'ESTAT I LES COMUNITATS AUTòNOMES PODRAN CONDICIONAR L'ACTUACIG MUNICIPAL A TRAVÉS DE PLANS SECTORIALS. TAMBÉ ÉS LIMITATIU EL FET QUE LA CONSTITUCI6 NO HAGUÉS PREVIST LA LEGITIMACIó DELS ENS LOCALS PER DEFENSAR LA SEVA AUTONOMIA A TRAVÉS DEL CORRESPONENET �RECURS D'INCONSTITUCIONALITAT. EN CANVI, ÉS POSITIU EL FET QUE OBLIGUI A QUE TOTES LES LLEIS SECTORIALS ATRIBUEIXEN COMPETèNCIES ALS MUNICIPIS I QUE S'ELS PERMETI ESTABLIR LA SEVA PRòPIA ORGANITZACI6 A TRAVÉS DELS REGLAMENTS ORGàNICS. LA MATEIXA LLEI OBRE UNES GRANS POSSIBILITATS A LA PARTICIPACI6 CIUTADANA. CAL DIR QUE, ABANS DE LA SEVA APROVACIó, L'AJUNTAMENT DE BARCELONA JA L'HAVIA POSADA EN PRàCTICA. UNA MOSTRA ÉS QUE ELS REGIDORS DE DISTRICTE ACTUALS PERTANYEN A LA FORÇA POLíTICA GUANYADORA EN EL DISTRICTE LES DARRERES ELECCIONS,MUNICIPALS, SENSE QUE CAP NORMA OBLIGUÉS A QUE FOS AIXí. I AVUI AIXò TÉ LA SEVA IMPORTàNCIA PERQUE S'HAN TRASPASSAT JA ALS DISTRICTES MOLTES COMPETèNCIES I D'ALTRES ELS SERAN TRANSFERIDES PROPIAMENT. DEIA QUE LA LLEI DE BASES OBRA LES PORTES A LA PARTICIPACIó CIUTADANA. RECORDEU QUE LA CONSTITUCI6 ENS DIU QUE ELS CIUTADANS PARTICIPARAN EN ELS ASSUMPTES PGBLICS NO SOLS INDIRECTAMENT, A TRAVÉS DE LES ELECCIONS, SINO TAMBÉ DIRECTAMENT. NOSALTRES ESTEM, EN AQUESTS MOMENTS, ELABORANT UN REGLAMENT DE PARTICIPACI6 �CIUTADANA. EL PROBLEMA EST EN QUE, SI BÉ TOTS ESTEM D'ACORD EN QUE S'HA DE FACILITAR AL MàXIM LA PARTICIPACIó DELS CIUTADANS, COM FER-HO? HEM CONSTATAT QUE EN EL DRET COMPARAT NO HI HAN FóRMULES REALMENT PARTICIPATIVES. NO ES TRACTA EXCLUSIVAMENT DE FER UNA ASSEMBLEA DE VEïNS, SINO QUE LA PARTICIPACIó ÉS QUELCOM DE MÉS. ES UN SEGUIMENT DE LES DECISIONS MUNICIPALS, PRODUCCIó. ÉS PARTICIPAR EN LA SEVA PERò NO HI HA FÓRMULES NI FIGURES EXPERIMENTADES EN AQUEST CAMP I ÉS UN CAMP VERGE. EN UN MOMENT EN QUE ESTA' PRòXIMA UNA NOVA ORGANITZACIó TERRITORIAL DE CATALUNYA -QUE JA HAUREU VIST PER LA PREMSA QUE EN MOLTS ASPECTES NO HI ESTIC D'ACORD, PER NO ES TRACTA DE PARLAR-NE EN AQUEST MOMENT- QUE S'HA DE DESENVOLUPAR L'AUTONOMIA LOCAL, QUE S'HAN DE BUSCAR FóRMULES DE PARTICIPACIó CIUTADANA, EL TREBALL I LA IMAGINACI6 DELS JURISTES ES FA IMPRESCINDIBLE. EL DRET PúBLIC, EN GENERAL, I EL DRET ADMINISTRATIU, EN PARTICULAR, HA DE FER FRONT A AQUESTA DEMANDA I A AQUEST REPTE. JA DEIA EL PRINCIPI QUE FA �FALTA IMAGINACI6 PER PROGRESSAR I TRANSFORMAR. C LES NOVES FORMES DE GESTI6 PER LES NECESSITATS NO S'ESGOTEN EN EL CAMP INSTITUCIONAL. MODIFICANT ELS LES ADMINISTRACIONS PúBLIQUES ESTAN SEUS OBJECTIUS, ELS SEUS CAMPS D'ACTIVITAT. AQUELLA ANTIGA CLASSIFICACI6 DE L'ACTIVITAT ^,fJ ADMINISTRATVIA DE POLICIA, ÍOïE T I SERVEI PúBLIC HA ZS TAT DQRD,ADA. AVUI LA FRONTERA ENTRE EL PúBLIC I EL PRIVAT JA NO EST TAN CLARA. LES ADMINISTRACIONS SóN TAMBÉ PRODUCTORES DE BENS, TENEN INICIATIVES, PARTICIPEN EN NEGOCIS. DE VEGADES HO FAN PER SI MATEIXES I DE VEGADES EN COL.LABORACI6 AMB ELS PARTICULARS. TAMBÉ POT SER QUE L'ADMINISTRACI6 TINGUI UNA INICIATIVA EMPRESARIAL I DESPRÉS LA DEIXI EN MANS DE PARTICULARS, AMB CONTROLS O SENSE, SEGONS ELS CASOS. JA HAVIA SIGNIFICAT ABANS QUE L'ESTAT SOCIAL TÉ COM UNA DE LES SEVES CARACTERíSTIQUES EL QUE CONFORMA L'ORDRE SOCIAL I ECON¿MIC. I AQUí EL TERME ESTAT ES POT ENTENDRE EN EL SEU SENTIT AMPLI, COMPRENSIU DE TOTES LES �ADMINISTRACIONS PúBLIQUES. EL PROBLEMA ÉS QUE PER A DUR A TERME TOTES AQUESTES ACTIVITATS ELS INSTRUMENTS JURÍDICS DISPONIBLES HAN ESDEVINGUT ANTIQUATS. QUANT A LES SEVES POSSIBLES FORMES ORGANITZATIVES LA LLEI DE BASES HA REPRODUïT LES MATEIXES FORMES DE GESTI6 DELS SERVEIS PÚBLICS QUE LA VELLA LLEI DE RèGIM LOCAL DE 1955. AIXò CREA GREUS PROBLEMES I OBSTACLES A LES ADMINISTRACIONS PER ACTUAR AMB AGILITAT I PER COL.LABORAR AMB ELS PARTICULARS. ES NECESSARI EL DESENVOLUPAMENT JURíDIC DE L'EMPRESA MIXTA O DE LA SOCIETAT MERCANTIL PúBLICA. CAL DEFINIR COM S'ESTABLEIXEN ELS CORRESPONENTS CONTROLS INTERNS I EXTERNS DE LA ACTIVITAT DE LES EMPRESES I ORGANISMES QUE FORMIN LES ADMINISTRACIONS . ,x, «/I'-^CHI ~,xJ_AT ^`" ^^^,S^SA^,-^ , ^ c^xaa.^^^^^O^aGAN^^I^ ^ ^ - o^^-^s0^.^^^^^V^ v S I iM^ Es . ES POT DIR QUE EN L'ELABORACI6 DE LA NOVA CARTA DE �BARCELONA PROCURAREM RESOLDRE AQUESTS PROBLEMES. TROBAR SOLUCIONS PELS PROBLEMES QUE TENIM. ALTRES ADMINISTRACIONS DEL PAíS HAN ESTAT TAMBÉ SENSIBLES A AQUESTS PROBLEMES. DEM AL MATí, AL MONESTIR DE SANT CUGAT, HI HAURà L'ACTE DE CONSTITUCIó DE LA FUNDACI6 CARLES PI I SUNYER. AQUESTA FUNDACI6 NEIX AMB LA VOLUNTAT DE TENIR UNS FONS ECONòMICS IMPORTANTS. HI PARTICIPEN ELS AJUNTAMENTS DE BARCELONA, GIRONA, LLEIDA I TARRAGONA, LA DIPUTACIó DE BARCELONA I UNS PATRONS PRIVATS. ÉS MOLT SIGNIFICATIU QUE HI HAGI PERSONALITATS QUE HAGIN ACCEPTAT DE SER-HI. HAN ESTAT RECEPTIUS A LA NECESSITAT DE CREAR DOCTRINA POLíTICA I ADMINISTRATIVA. MISSATGE FINAL: FER DRET NO ÉS NOMÉS FER NORMES EM PODRIA EXTENDRE A MOLTS ALTRES SECTORS O ACTIVITATS -HISENDA, CONTRACTACI6, URBANISME-, PER EM PENSO QUE ÉS SUFICIENT. LA TASCA QUE TENIU PER ENDAVANT �É ZW IMPORTANT. TANT DES DEL PUNT DE VISTA INSTITUCIONAL COM SECTORIAL ELS JURISTES ESTAN DAVANT UN GRAN REPTE. DESENVOLUPAR EL NOSTRE DRET I DINS D'ELL, DEL NOSTRE DRET PúBLIC. TENIM UN PATRIMONI EN AQUEST SENTIT, LA NOSTRA MANERA D'ENTENDRE LA CONVIVèNCIA I DE FER LES COSES. AIXò ENS OBLIGA A TENIR EN COMPTE EL NOSTRE PASSAT I LA NOSTRA TRADICI6 JURÍDICA. PER TAMBÉ HEM DE POSAR LA IMAGINACI6 SUFICIENT PER ADAPTAR -HOA LES DESENVOLUPAMENT NECESSITATS D'AVUI, A UN CONSTITUCIONAL , TRANSFORMADOR. HI HA CATEGORIES JURÍDIQUES QUE S'HAN DE REPASAR I CATALUNYA ESTà MOLT BEN SITUADA PER A FER-HO. HISTòRICAMENT NO HEM TINGUT UNA ESCOLA IMPORTANT DE DRET ADMINISTRATIU, MALGRAT EXCEPCIONS DE PRIMERA FILA COM LA DE MANUEL BALLBÉ O DE JOSEP MARIA PI I SUNYER, ENCARA QUE S'APLIQUIN MÉS AL NIVELL PRàCTIC DE L'ESTRUCTURACI6 DE L'ADMINISTRACIó MUNICIPAL QUE A LA TEORIA DEL DRET ADMINISTRATIU. EN AQUEST SENTIT, HA EXISTIT COM UNA MENA D'ESCOLA CATALANA D'ADMINISTRACI6 PúBLICA MÉS FàCTICA G91) �QUE TEòRICA. A CATALUNYA HI HA HAGUT UNA TRADICIE IMPORTANT DE PRàCTICA ADMI,J.STRATTV OÇAL. PER TANT, AQUí PODRIA DESENROTLLAR-SE NO NOMÉS UNA DOCTRINA POLíTICA SOBRE L'AUTONOMIA, SINE TAMBÉ SOBRE EL QUE PODRíEM ANOMENAR DRET ADMINISTRATIU PETIT. DIC PETIT PEL QUE FA A CADA OPERACI6 PER SEPARAT, PER SUMADES . RESULTA AMPLíSSIM COM A CONJUNT DE SERVEIS AL CIUTADà. PRàCTICAMENT TOTA LA VIDA QUAOTIDIANA PúBLICA DELS CIUTADANS PASSA PER L'ADMINISTRACIE LOCAL. EN CONSEQÜèNCIA, UNA BONA PART DEL DRET PúBLIC TÉ A CATALUNYA UN BANC DE PROVES DE QUALITAT. ESTA' PER FER, POTSER PERQUè HEM ESTAT OBSESSIONATS LES RELACIONS ENTRE L'AUTONOMIA I L'ESTAT, EN LA SEVA VESSANT DE DRET POLíTIC I DE TEORIA FISCAL. FINS I TOT EN MATIRIA DE TEORIA FISCAL EN LES RELACIONS AUTONOMIA-ESTAT, EL PANORAMA ÉS POBRE. ALL QUE S'IMPOSA ÉS EL PACTE PERIòDIC, MÉS QUE NO PAS L'ELABORACI6 D'UN MARC VàLID I DURADOR. CADA PACTE �RESPON A UNA REALITAT CONJUNTURAL, NO A UNA DOCTRINA SòLIDA. LES RELACIONS AUTONOMIA-ESTAT NO ENS HAURIEN DE FER OBLIDAR-NE D'ALTRES COSES IGUALMENT IMPORTANTS. EN MATèRIA DE DRET CIVIL, PER EXEMPLE, CATALUNYA TÉ UNA EXPERIèNCIA RIQUíSSIMA. O TAMBÉ SOBRE DRET METROPOLITà, UN FENOMEN MUNDIAL QUE ES PRODUEIX A QUALSEVOL PAíS AMB AGLOMERACIONS URBANES SUPRAMUNICIPALS. BARCELONA ÉS CAPDAVANTERA EN L'ASSAIG DE FIGURES JURíDIQUES METROPOLITANES I DE PRODUCCI6 DE SERVEIS MANCOMUNATS. DISPOSEM D'UNA LLARGA TRADICI6 DE DUALISME DE PODER A CATALUNYA, ENTRE NACI6 I CIUTAT. AQUÍ. POT PRODUIR-SE UNA REFLEXI6 I UNA PRODUCCI6 JURíDICO-POLíTICA I JURíDICO-ADMINISTRATIVA IMPORTANT, UN COP S'HAGI SUPERAT LA QÜESTIó PARALITZANT DEL "SER O NO SER". ESTEM UNA MICA INHIBITS PER CULPA DE LA QÜESTIó DE SABER SI ENS ESTIMEM O NO, SI ENS OFEGUEN O NO, SI ENS MATEN O NO. AL CAPDEVALL, NO ENS MATEN MAI. PREOCUPEM-NOS TAMBÉ QUE LA NOSTRA ADMINISTRACI6 PRODUEIXI BONS SERVEIS PúBLICS I DOCTRINA SOBRE AQUESTS SERVEIS. �EL BAR6 DE MONTESQUIEU, DES D'UN PUNT DE VISTA MOLT "ANGLO-SAXó", VENIA A DIR QUE ALL ON HI HA COSTUM, NO CAL LLEI. NOSALTRES HEM D'APROFONDIR UNA PRàCTICA D'ADMINISTRACI6 PGBLICA. A CONTINUACI6 JA VINDRà LA CONSAGRACI6 LEGISLATIVA, LA CODIFICACIó. LA VIDA SOCIAL GENERA UNA PRàCTICA QUE LA DOCTRINA JURíDICA CODIFICA POSTERIORMENT. HEM DE SER CAPAÇOS DE PRODUIR SERVEI PaBLIC àGIL I APROPIAT, SENSE ESPERAR UNA REGLAMENTACI6 GENERAL PRèVIA. CATALUNYA VA TENIR VEDADA DURANT DèCADES LA SEVA CAPACITAT LEGISLATIVA, ARA SEMBLA QUE ENS HI CAPBUSSEM AMB GRAN FAL.LERA, PERS. TAMPOC NO HEM D'EXAGERAR. NO PODEM JUSTIFICAR UNA DESMESURADA PRODUCCI6 LEGISLATIVA PER LA CàRENCIA CATALANA DE LES úLTIMES DèCADES. NO ES TRACTA QUE ES DESFOGUIN ELS LEGISLADORS, SINE DE RESPONDRE A LES NECESSITATS PLANTEJADES PER LA REALITAT. CATALUNYA HA DE BUSCAR LA SEVA EXCEL.LèNCIA JURíDICA SOBRE LA BASE DE L'EXPERIèNCIA, DELS FETS JA PLANTEJATS I VISCUTS. �-33- • ^K EL REPTE, CREC JO, ÉS APASSIONANT. I PENSO QUE DES D'AQUESTA CASA ES RESPONDRà POSSITIVAMENT. MOLTES GRàCIES. �+r �^:9V:,; El desenvolupament del Dret públic a Catalunya El parlar del desenvolupament del Dret públic a Catalunya no vol dir que hi hagi un sector del coneixement jurídic que hagi. estat vedat als catalans i que per nosaltres, al llarg de la nostre història, hi hagi hagut un desconeixement i manca d'estudi d'aquest sector del Dret que estudia el mon de l'organització i actuació de les Institucions públiques i representatives i la seva relació amb els ciutadans. Precisament en altres moments històrics als que es farà referència més. endavant, el Dret públic s'havia desenvolupat a Catalunya de forma important, producte d'una gran imaginació per resoldre la seva convivència i el seu desenvolupament econòmic i'urbà. Es evident, però, que l'estudi . i investigació del Dret públic es desenvolupa en aquells països que tenen les seves propies institucions d'autogovern. Catalunya, en molts períodes històrics, malhauradament massa llargs, ha estat desposseïda de les seves institucions i aquests periodes s'han caracteritzat per un allunyament dels catalans dels assumptes públics. No és d'estranyar, per aquesta raó, que en el darrer període històric que es. va tancar l'any 1975 l'esmentada característica es donés en molta força. Es podia constatar, per exemple, que així com �2. en la Facultat de Dret de Madrid, la majoria d'estudiants tenien clar que el seu futur passava per les corresponents oposicions al principals cossos de l'Administració de l'Estat i de la Justícia, convértint . les oposicions en una de les "festes nacionals", profundament viscudes en aquella societat, a la Facultat de Dret de Barcelona el que es respirava era que el futur estava en l'apertura d'un bufet privat; molt pocs anaven a les oposicions i avui, en certa forma, en patim una mica les conséqüències. Potser la única excepció era l'oposició a Notaris. Però aquesta constatació no fa més que confirmar el que en definitiva s'està dient. En front d'un admirable i important desenvolupament del Dret privat i de grans juristes catalans experts en aquest camp del Dret, el Dret públic ha tingut pocs practicants catalans i,•éls que a ell s'han dedicat ho han fet recollint una experiència i una docència que si bé podia provenir també de destacats juristes, al tractar-se d'una experiència i una docència aliena a unes institucions catalanes inexistents ha donat un resultat molt diferent al Dret privat. Aquestes afirmacions no volen dur a pensar que a Catalunya s'ha de desenvolupar un dret públic propi i diferent al de la resta d'Estats i nacions europees en general, o espa' nyol, en particular; però de la mateixa manera que a Catalunya s'ha desenvolupat un Dret privat amb les seves pròpies característiques i institucions i el Dret públic no és igual en tots. �3. els Estats europeus, no hi ha dubte, que recuperades avui les institucions d'autogovern cal elaborar un Dret públic que s'adap ti a les seves necessitats i que suposi l'investigar la realitat pública catalana per realitzar aquella elaboració. Ja se sap que pel jurista el Dret no és un sistema de regles ja fetes,. sino un conjunt de regles en moviment, a posar i reproposar continuament. En aquest sentit l'objecte de la ciència jurídica no és tant les regles, es a dir, les valoracions dels fets socials en que consisteixen les regles, sino els mateixos fets socials del que les regles jurídiques son valoracions. Com diu Norberto Bobbio "Objecte de L'exploració i exposició del jurista no són les normes, sino la vida social quan subjecte a les normes". En el sector públic ens trobem que avui la realitat està en plena transformació. L'Estat s'ha organitzat sota uns principis molt diferents a l'anterior. Apuntem, per exemple, el principi d'autonomia de totes les Administracions públiques, a que després farem expressa referència. El desenvolupament d'aquesta nova realitat institucional depen dels polítics, dels economistes i també, en bona part, dels juristes, dels que potser, des de posicions polítiques d'esquerra no s'els hi ha donat la importància que tenen en la tasca d'avançar cap una societat més progressista i més igualitària. Les causes d'això tots les sabem. En tant que Hègel escrivia encara en un dels primers pa- �4. ràgrafs de la seva "Filosofia del Dret" que "el Dret és quelcom sagrat ", el seu deixeple, Marx, ho reduia a un moment superestructural de la societat o, per recollir una célebre frase del "Manifest", "...el vostre Dret no és més que la voluntat de la vostra classe elevada a Llei..." Avui sabem, per això, que en les societats històriques que coneixem ni tots els homes són absolutament lliures com seria desitjable i havia hipotetitzat Marx, ni absolutament conformistes -el que no seria desitjable- com havia hipotetitzat Orwell, supòsits extrems en que el Dret no seria necessari. Però, a més, entenc que les normes no han de tenir únicament el seu clàssic sentit limitador i repressiu, o, en un sentit més modern, preventiu. Avui també es considera que són normes jurídiques les organitzatives, les que obren espais d'actuació i de creació individuals i col.lectius. Hi han dues maneres d'entendre la ciència jurídica i, per tant, la funció del jurista: el jurista com a conservador i transmissor d'un cos de regles ja donades de les que és depositari i guardador; i el jurista com a creador ell mateix de regles que transformen, integrant-lo i, al mateix temps renovant-lo, el sistema donat, del que ja no és únicament receptor, sino també col.laborador actiu i, quan és necessari, crític. �Quan la funció del-jurista es limita a ser la primera, és que ens trobem en una societat d'un sistema de Dret tancat. amb una ideologia d'autonomia del. Dret respecte a la societat. del que resulta una jurisprudència conservadora i formalista. En el segon supòsit d'un sistema de Dret obert, en una so-cietat én transformació i amb una concepció del Dret com a reflexe de la societat, es desenvolupa el model oposat d'una. 1 :1 ciència del Dret lliure, innovadora i realista. Precisament. pel moment històric.en que ens trobem i al que abans es feiz referència, aquesta visió innovadora i creativa del Dret té un ampli camp de desenvolupament en el sector públic a Catalunya. Manca imaginació . i creativitat. El fet, però, de que sigui necessària aquesta tasca innovadora no vol dir que haguem d'oblidar el nostre passat. Catalunya i Barcelona en particular, han tingut unes institucions públiques molt importants. Fins i tot, figures de Dret privat, han tingut una gran trascendència col.lectiva. Pensem, per exemple, en 1'enfiteusi, que a pesar de les crítiques que va rebre ja des de mitjans del segle passat, no hi ha dubte que va afovorir el desenvolupament econòmic de Catalunya al ser una fórmula que permitia que no quedessin terres improductives. Es evident que avui, des d'una perspectiva económico-social és una institució que no ens serveix i és inadmisible, però posa de �6. manifest la importància que pot tenir el saber trobar, en un moment històric determinat, les figures o institucions jurídiques que siguin reflexe de la societat, que l'ajudin a progressar i a transformar-se. Si bé la majoria de figures i institucions històriques no serien repetibles avui, si que crec que s'han de mantenir els que han estat i,segueixen essent les principals característiques del nostre Dret. Un Dret que em sembla profundament democràtic, com ho és Catalunya, encara que potser en el moment present no es faciliti el desenvolupament de tota l'energia que aquesta característica significa. El nostre Dret, deia, té unes característiques peculiars. Entre aquestes és important senyalar el respecteu l'autonomia de la voluntat i el pactisme com a fonts creadores de relacions jurídiques. Aquestes característiques no s'han donat exclusivament en l'àmbit privat, sino també en el públic. Pensem, per exemple, en el respecte que, històricament, es va tenir per les institucions pròpies de cadascun dels territoris catalans derivades del seu Dret particular -Tortosa, Val d'Aràn, Vic-. Varem tenir, també, una de les primeres institucions democràtiques d'Europa, el Consell de Cent. En aquest Consell el Veguer o Batlle, era un oficial reial, representava al Rei. Per �7. això el control dels Consellers sobre aquelles figures era molt important. Tant és així que el Veguer i el Batlle havien de seguir' obligatoriament el consell dels Consellers, excepte quan es tractava d mandat reial. A l'integrar-se els Consellers dels diferents estaments populars, no hi ha dubte que'significava, en les dates en que això es va legislar -Pragmàtica de l'any 1241- un importantissim control democràtic del poder. Pel Recognoverumt Proceres el Veguer s'havia d'obligar a jurar que seguiria els consells dels prohoms de la Ciutat. No es pot deixar de citar que sota Alfons IÍI -any 1330- es va institucionalitzar la corporació -dels Advocats.. Aquests escollien d'entre ells, un Rector o Prior que regiria l'ofici d'advocar i jutjar. Era ajudat per quatre Consellers per perseguir tot el que fos contrari a les Constitucions, usos i costums de la Ciutat. El prior i els seus quatre cònsellers, conjuntament amb e]s Consellers de la Ciutat redactaven uns Estatuts per el bé de l'advocacia i la cosa pública de Barcelona així com per a la persecució dels delictes i l'establiment de penes. Aquestes normes es farien extensives a les vegueries de Barcelona i del Vallès i els Batlles de Barcelona. El monarca, per la seva part, estava compromès a no indultar les penes que s'imposessin com a conseqüència de la contravenció de les normes esmentades. �8. Amb aqueste exemple ens trobem amb una altra característica del nostre Dret: la col.laboració i participació de la societat en les activitats públiques. Potser aquesta ha estat la única conseqüència positiva de la manca d'institucions d'autogovern en molts períodes històrics. La imbricació d'activitats públiques i privades, son reflexe d'un cert autogovern de fet. D'aqui que s'hagin desenvolupat entre nosaltres serveis i institucions que en són la seva plasmació. Pensem amb la importància.que aqui han tingut les Caixes d'Estalvi, sustitutòries, en part, d'un servei públic d'assegurances socials. La xarxa de Mercats públics que té Barcelona, una de les més importants del mon, sino la que més, és reveladora també de l'existència d'activitats en les que es molt difícil establir clarament la frontera entre el sector públic i el privat. També en el que respecta a les activitats públiques en diferents sectors no podem oblidar les realitzacions portades a terme en períodes d'autogovern. De tots és coneguda la tasca feta en matèria d'ensenyament durant la República. I moltes d'altres. Del que es tracta, avui, és, per tant, de retrobar aquest camí. La tasca que correspondrà als juristes no serà ex- clusivament, investigar la nostra realitat actual sino també el no perdre de vista les característiques del que han estat �9. les normes de la nostre convivència: l'autonomia de la voluntat, el pactisme, la col.laboració de la societat en les activitats públiques. Avui, a més, tenim altres instruments, fonamentalment la Constitució de 1978. Si analitzem la història legislativa espanyola dels darrers dos-cents anys cap text, amb les possibilitats que auqest obra, havia esta vigent un temps igual ,. però també val a dir que insuficient.. per haver explotat totes aquelles possibilitats. Es evident la tasca feta pel Tribunal Constitucional i per diferents autors en aquest sentit. De vegades, però, sembla que de les diferents alternatives que la Constitució dóna, s'escolleix la menys progressista, la més conservadora. No és fàcil transformar tota una cultura jurídica, apresa i treballada sota d'altres principis, en la nova que la Constitució porta a dins. Ens trobem, de vegades, que la interpretació de la Constitució es fa en base a lleis anteriors. Per exemple, quan s'impedeix que els Ajuntaments estableixin el tipus de determinats tributs, encara que la Llei ho autoritzi, el que es fa no és aplicar la Constitució, que diu que els Ajuntaments podran establir tributs d'acord amb la Llei, i aquesta ho vol així, sino aplicar l'antiga Llei general tributària que disposava que el tipus l'havia d'establir la Llei; interpretació que ve donada per una cultura jurídica heredada d'un Estat centralista i que no acaba de comprendre que un Estat democràtic suposa l'existència de diversos poders en el seu sí. �10. Cal aturar-se en la primera declaració que fa la Constitució. Diu que Espanya es un Estat social i democràtic de Dret. Áquesta declaració constitucional suposa el donar un pas endavant. Hem passat de l'antic Estat de Dret liberal a un tipus diferent d'Estat. De la igualtat formal entre els ciutadans que demandava l'anterior forma d'Estat, hem passat a un altre tipus que té unes altres exigències. Quan es fa referència a un Estat social de Dret, vol dir que, a més d'aquella igualtat formal es decissiu que hi hagi també una igualtat material. Pot ser que sigui difícil .concretar, en justícia, el veritable contingut del principi d'igualtat material. La Constitució no ho defineix exactament, però el que es clar que correspondrà als poders públics l'ampliar la seva activitat conformadora de l'ordre social i econòmic perque aquell principi es faci realitat. Però aquesta activitat conformadora no es pot fer a esquenes dels ciutadans, del poble. D'aqui vé la importància de configurar l'Estat com un Estat democràtic, que es desenvolupa en altres principis constitucionals, com pot ser el de participació ciutadana en les activitats públiques. Dóna la sensació, de vegades que aquesta determinació constitucional, a l'establir el tipus d'Estat en que es configura Espanya, té una significació de declaració de principis. �1 1. Això penso que no és així i que des del moment en que es troba_ a la Constitució no té únicament un valor ètic sino plenament jurídic, en el sentit de que obliga com les demés normes constitucionals. I, en conseqüència a que, com diu Abendroth "la determinació del principi social ha de tenir lloc mitjançant decisions democràticament legitimades i a traves d e les formes i els valors de l'Estat de Dret." Aquestes decisions democràtiques, si són també controlades democràticament tindran com a conseqüència el compliment d'una de les finalitats d'aquest tipus d'Estat: la irreversibilitat de les conquestes socials conseguides. Quan em refereixo a la necessitat de desenvolupar la Constitució, vull dir que hi han-moltes de les seves determi- nacions que no s'apliquen igual a tots. La doctrina alemanya, per exemple, en relació a les llibertats fonamentals que recu llen els textes constitucionals, distingeix entre les "llibertats dels productors", que responen a interessos de minories (com les de llibertat econòmica, la d'investigació o la de publicar les idees pel mitjà de la premsa) i les "llibertats dels consumidors" (com la de comprar els productes que el mercat ofereix o les de llegir en un diari les idees expressades per la minoria que realment pot fer ús de la llibertat d'expressió en la premsa diaria). El trobar les fórmules que ampliin les lli- �12. bertats de tots es, per tant, una de les tasques importants a fer en un Estat democràtic, i els : juristes tenen molt a dir-nos i ensenyar-nos. Un dels mitjans més importants per aconseguir totes aquestes finalitats és, evidentment, l'apropar les decisions als ciutadans i, si és possible, que aquests hi participin el més directament possible. Per això és important també el principi d'autonomia que la Constitució reconeix a les Administracions públiques territorials. No cal dir el que ha significat per C talunya el reconquerir la seva autonomia. Però és important també que Catalunya s'organitzi democràticament i això comporta el reconeixement i desplegament'.de l'autonomia local. Seria contradictori intentar desenvolupar un Estat democràtic que pretèn apropar les decisions als ciutadans i fer-los participar i que, . al mateix temps, s'anessin buidan de competències els ens que té més pròxims i més a l'abast, com són els Municipis i s'anés_ centralitzant, a costa d'aquests, l'Administració central catalana, reproduint, per a nosaltres, una forma d'Estat ja superada històricament, del que en tenim mal record i que la nostre Constitució no la vol, a l'establir que ens hem constituit en un Estat social i democràtic de Drèt. Hi ha un instrument molt important que em sembla que ha estat.poc estudiat, encara, en el nostre pais. Em refe- �13. reixo a la Carta europea d'Autonomia local. Aquest text, aprovat pel Consell d'Europa i al que Espanya s'ha adherit -i que per tant ens obliga- suposa la plasmació d'aquelles idees que abans expressava. Quan parla dels Municipis no es refereix als Ajuntaments o als seus òrgans de govern, sino a les col.lectivitats locals. Aquest canvi és molt significatiu. Quan atribueix autonomia als ens locals, no ho fa a les institucions representatives, sino a la col.lectivitat dels ciutadans dels Municipis. Estem davant una filosofia diferent de les coses. Són els ciutadans els protagonistes, encara que la seva actuació serà a través de les persones que ells hagin escollit. Una altra novetat es que per modificar els límits d'una entitat local, s'haurà de fer previ referendum entre ells. Això limita les potestats dels poders centrals de suprimir entitats locals "a dit" com sembla que es vol fer a Catalunya. Un altre aspecte important de la Carta és que determina que les entitats locals hauran de tenir les màximes competències per administrar les matèries d'interés local. La canseqüència es, per tant, que de cap manera es pot buidar als Muni- cipis de les seves competències. Aquestes formen part del contingut de l'autonomia local. Precisament, per aquesta raò, la Carta exigeix també que forma part del contingut de l'autonomia el que les entitats locals disposin d'un recurs o acció judicial contra qualsevol tipus d'atac contra l'esmentada autonomia, en- �14. cara que vingui de les Administracions centrals dels Estats -o Comunitats Autònomes, en el nostre cas- o, fins i tot, dels poders legislatius. Els principis de la Carta Europea han estat recollts, en part, per la Llei de Bases del Règim local. Aquesta Llei ha reconegut el principi d'autonomia, encara que amb algunes limitacions. Per exemple, no em sembla que es respecti l'autonomia municipal quan s'estableix que l'Estat i les Comunitats Autònomes podran condicionar l'actuació municipal a través de Plans sectorials. També és limitatiu el fet de que la Constitució no hagués previst la legitimació dels ens locals per defensar la seva autonomia a través del corresponent recurs d'inconstitucionalitat. En canvi, és positiu el fet de que obligui a que totes les Lleis sectorials atribueixin competències als Municipis i que s'els permeti establir la seva pròpia organització a través dels Reglaments Orgànics. La mateixa Llei obra unes grans possibilitats a la participació ciutadana. Cal dir que, abans de la seva aprovació, l'Ajuntament de Barcelona ja l'havia posat en pràctica. Una mostra és que els Regidors de Districte actuals pertanyen a la força política guanyadora en el Districte en les darreres eleccions municipals, sense que cap norma obligués a que fos així. I avui això té la seva importància perque en els Districtes s'els han �15. traspassat ja moltes competències i s'els hi seguiran transferin properament. Deia que la Llei de Bases obra les portes a la participació ciutadana. Recordeu que la Constitució ens diu que els ciutadans participaran .en els assumptes públics no sols indirectament, a través de le s eleccions, sino també directament. Nosaltres estem, en aquests moments, elaborant un Reglament de Participació Ciutadana. El problema esta en que, si bé tots estem d'acord en que s'ha de facilitar al màxim la participació dels ciutadans, com fer-ho? En constatat que en el Dret comparat no hi han fórmules realment participatives. No es tracta exclusivament de fer una Assemblea de veïns, sino que la participació és quelcom de més: Es un seguiment de les decisions municipals, és participar en la seva producció. Però no hi han fórmules ni figures experimentades en aquest camp i és , un camp verge. En un moment en que està pròxima una nova organització territorial de Catalunya -que ja haureu vist per la premsa que en molts aspectes no hi estic d'acord, però no es tracta de parlar-ne en aquest moment- que s'ha de desenvolupar l'autonomia local, que s'han de buscar fórmules de participació ciutadana, el treball i la imaginació dels juristes es fa imprescindible. el dret públic, en general i el dret administratiu en particular, ha de fer front a aquesta demanda i a aquest repte. Ja deia el principi que fa falta imaginació per progressar i transformar. �16. • /O (AA ^ 5;Q E fl á insti- tucional. Les Administracions públiques estan modificant els seus objectius, els seus camps d'activitat. Aquella antiga classificació de l'activitat administrativa de policia, foment i servei públic ha restat desbordada. Avui la frontera entre el públic i el privat ja no está tan clara. Les Administracions són també productores de bens, tenen iniciatives, participen en negocis. De vegades ho fan per si mateixes i de vegades en col.laboració amb els particulars. També pot ser que l'Administració tingui una iniciativa empresarial i després la deixi en mans de particulars, amb controls o sense, segons els casos. Ja havia significat abans que l'Estat social té com una de les seves característiques el que conforma l'ordre social i econòmic ta ui el q terme Estat es pot entendre en el seu sentit ampli, comprensiu de totes les Administracions públiques. El problema es que per' dur a terme totes aquestes activitats els instruments jurídics disponibles han restat antiquats. Quan a les seves possibles formes organitzatives la Llei de Bases ha reproduït les mateixes formes de gestió dels serveis públics que la vella LLei de Règim local de 1955. Això es crea greus problemes i obstacles a les Administracions per actuar amb agilitat i per col.laborar amb els particulars. Es necessari el desenvolupament jurídic de l'empresa mixta o de la societat �17. ^ mercantil pública; i, com, si les Administracions actuen a través d'aquestes fórmules, s'estableixen els corresponents controls interns i externs de la seva activitat. Avui succeix,que. o bé l'activitat passa per excessius controls o que si es constitueix un organisme autònom o una societat privada no en passen gairabé per cap. Es pot dir que en la l'elaboració de la nova Carta de Barcelona procurarem resoldre aquest problemes. Trobar solucions pels problemes que tenim. Em podria extendre a molts altres sectors o activitats -Hisenda, Contractació, Urbanisme-, però penso que és suficient. La tasca que teniu per endavant és prou important. Tant des del punt de vista institucional com sectorial els juristes estan davant un gran repte. Desenvolupar el nostre Dret i dins d'ell, del nostre Dret públic. Tenim un patrimoni en aquest sentit: la nostra manera d'entendre la convivència i de fer co- ses. Això ens obliga a tenir en compte el nostre passat i la nostra tradició jurídica. Però també hen de posar la imaginació suficient per adaptar-ho a les necessitats d'avui, a un desepvolupament constitucional progressista i transformador. Aquesta societat té moltes necessitats i n'esperen molt dels nostres juristes. L'època es difícil però immillorable per la creació i la imaginació 44)+e""- el � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3922 Title A name given to the resource Desenvolupament del Dret Públic a Catalunya / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Cal elaborar un dret públic que s'adapti a les necessitats de Catalunya. Sistema de dret obert. Participació de la societat en les activitats públiques. Apropar les decisions als ciutadans. Màximes competències per administrar les matèries d'interès local. Iniciativa empresarial. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col.legi d'Advocats de Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Dret Autonomia Autogovern Acció política Catalunya Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-04-28 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1017/19860429d_00123.pdf 5c6bdf82e0677c19564ddc24c3959012 PDF Text Text CICLO DE CONFERENCIAS "BARCELONA SOLIDARIA" PRESENTACION DE LA CONFERENCIA DEL EXCMO. SR. CARLOS COLLADO MENA, PRESIDENTE DE LA COMUNIDAD AUTONOMA DE LA REGION DE MURCIA. (29 abril de 1986) �EXCMO. SEÑOR PRESIDENTE, DISTINGUIDAS AUTORIDADES, SEÑORAS Y SEÑORES: NUESTRO CICLO DE CONFERENCIAS "BARCELONA SOLIDARIA", ADQUIERE HOY UN SIGNIFICADO ENTRAÑABLE CON LA PRESENCIA E INTERVENCION DEL EXCMO. SR. CARLOS COLLADO MENA, PRESIDENTE DE LA COMUNIDAD AUTONOMA DE LA REGION DE MURCIA. NACIDO EN ORLEANS (FRANCIA) HACE 48 AÑOS, HIJO DE EXILIADOS POLITICOS, EL SR. COLLADO MENA ES LICENCIADO EN FILOSOFIA Y LETRAS POR LA UNIVERSIDAD DE MURCIA. DURANTE 1983 FUE PRESIDENTE DE LA ASAMBLEA REGIONAL, FUNCION QUE DESEMPEÑO HASTA QUE PRESENTO SU DIMISION -A PRINCIPIOS DE 1984- PARA OPTAR A. LA PRESIDENCIA DE SU COMUNIDAD. HABLAR DE MURCIA EN ESTE SALON DE CIENTO, EQUIVALE A REFERIRNOS A LA HISTORIA CONTEMPORANEA DE BARCELONA, YA QUE ES CONOCIDO DE TODOS EL GRAN MOVIMIENTO DE POBLACION MURCIANA HACIA NUESTRA CIUDAD CON MOTIVO DE LAS OBRAS DE CONSTRUCCION DEL METRO Y DE LA EXPO- �2. SICION UNIVERSAL DE 1929. SI BIEN LA APORTACION POBLACIONAL DE LA REGION DE MURCIA HACIA CATALUNYA, Y SOBRETODO HACIA BARCELONA, HA IDO DISMINUYENDO CON EL PASO DEL TIEMPO, LA CIFRA DE CIUDADANOS BARCELONESES NACIDOS EN ESA REGION, NO ES EN ABSOLUTO TESTIMONIAL EN LA ACTUALIDAD, YA QUE SON 40.000 LAS PERSONAS QUE HABITAN EN BARCELONA-CIUDAD, Y APROXIMADAMENTE 80.000 SI NOS REFERIMOS AL AMBITO DE LA CORPORACION METROPOLITANA. SI ESTAMOS HERMANADOS PORQUE, COMO ACABO DE DECIR, MURCIA FORMA PARTE DEL CORAZON DE BARCELONA, TAMBIEN LO ESTAMOS POR RAZONES DE MEDITERRANEIDAD. PERMITA AHORA, SEÑOR PRESIDENTE, QUE CONTEXTUE MINI BASI -MA-ENTSUCOFRIA,NUSERDATO COS DE LA REGION DE MURCIA. CON UNA EXTENSION DE ALGO MAS DE 11.000 KM2., SU POBLACION EN LA ACTUALIDAD ES DE CASI 1.000.000 DE HABITANTES, SIENDO SU RENTA POR HABITANTE DE UNAS 392.000 PTAS., LO QUE LA SITUA EN EL DECIMOTERCER LUGAR EN EL RANKING DE PRODUCCIONES AUTONOMICAS, SEGUN SIEMPRE LA PUBLICACION DEL BANCO DE BILBAO "RENTA NACIONAL DE ESPAÑA 1933". �3. ENMARCADOS EN ESTE SALON DE CIENTO, QUEREMOS QUE SEPA, SEÑOR PRESIDENTE, LO QUE ANTERIORES PRESIDENTES DE AUTONOMIAS QUE LE HAN PRECEDIDO EN ESTE CICLO, HAN PODIDO COMPROBAR. BARCELONA Y A TRAVES DE ELLA, CATALUNYA, QUIERE CONOCER LOS PROBLEMAS Y LA REALIDAD ACTUAL DE LA REGION DE MURCIA. PORQUE, A TRAVES DE ESE CONOCIMIENTO, MANIFESTAMOS NUESTRA MAS PROFUNDA SOLIDARIDAD Y FRATERNIDAD CON SU COMUNIDAD, QUE EN ESTE CASO NO ES NADA TOPICO DECIR, SENTIMOS Y HEMOS SENTIDO DESDE HACE MUCHOS AÑOS, COMO NUESTRA. EXCMO. SEÑOR CARLOS COLLADO MENA, PRESIDENTE DE LA COMUNIDAD AUTONOMA DE LA REGION DE MURCIA: TIENE VD. LA PALABRA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3923 Title A name given to the resource Presentació del conferenciant Sr. Carlos Collado Mena dins el Cicle de Conferències Barcelona Solidària Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Biografies Espanya plural Història Model social Múrcia Collado Mena, Carlos Congressos i conferències Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-04-29 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1018/198604d_0056.pdf 976cd6ff1420c94df5d58b299fdec16b PDF Text Text C ^^^^ 6—^77— 1 c.,1 x P- e M C= S¡ o f'fL E3S C,rty L /4K v i 171 ¿.; LE-7_2, 1vl4,. o 17- ^ C-^71 f o tv-4--c.9 A 3 tit L my Fe u ð cA.7-1 Z,E^U^i oF Nj4M E liv t+ iiJ G- mA J o in--cry ^ (2O5 = -1-14-E1 ^ T(^ P O r t) N c-Y ^ X koS P Ec-T oF sqa z ,Po o 1714 s77Zbr , f'ft%w L y g Jr iJG.t,LT 4-Arg ^^ 1,3 r'lftit, ove ^'r7ELL )T 6-u (A/C ¡ O (F PA-os-Pa'— in) 9P693 PMv4-1-e- " L-t c- A-5 4.w t-- c.-t, Jo ^ ^` ^ ç,^ . rErLi 7,t(s-S' nO vN,d 7-t1 r s" G^4-T ^i1:^s ^^ ^ v e^ fio tJ y— " 7-k---x Ik Cl—p `N (t-S' ,4-"/D Titty S^ u^ cc-uf «I( ((Yo ^ 4-r M P O S r'77'ljc-2-7 A 8o eut a /r;" 711-71-7J1 A-`r (J ^ kf P /L K s 3 /^t=S ur, 1 N rk-JS , ^^ 0^ ,e+ N ^ e1`44 P T7^ ^ JL Sn ^^nr^^ Tth-'7 /11-'L-5v ^ ^t S 09\165 ^J,-107 t`/J 714.rit2- (-1/^j̀ . SP ^^1^'r^^ S47116go4?,e- ^ ev-e( o U-rn- { fi ~e- ^S G1JtitP^`^^^ J cl\R,o-- 711-6Y ^^ -7-144-r ^ ^o ,c..vou iti_pu7-4Dy —TV ^s.J" 8 L,r, ,^ ^ ^L T^ y Fe-g— i9 c\fr1 í v ( I .1-1, I p1 `1 uk9 -trwukh, tnll- . --ru ïn/ 41.1y �fr\rdr 12 e-74,6ß o ,-"A) Any c-,1814/135. v 5 1, 44,ur 3 o c cifey) ,D s 1-11(c: .9 0 - Ir N GT: 1411-'1(5- 4-Ljt---71i-in kr tl to o co 7- 4,4 _6 / ..y L y ( 71+15 /ve -4-r ; Fiw ,~~ NJA-t- 4-5s-i7,-/T44-17 A- cou cfc-r- /Zbsou-- / 5 /«.775N5 FI 1-9r v-7-11.7)17 1 5-CzrP2 -L'S '110-t ,6v75eWÇ -fíA we 0-b-o 641-vt&-7-- i 14( cAr c`n-n4-Ô L V Af1A-1 7L W Gr -ro 3 A--A, c_tf-m 1.J jAr F lm /1s- /f C43`7( Aii/G7 7-1M4- u5 j) if fv , 14,m, -14-15-- ~es 1-1- fir 7 iT -70 [AA 47 4-NyoaDy Sm g -rn o ^16-by oL) h_n_fxrn-tty o ur Pe vi' /45K. 7--VES ,o /ty '70 un_ Sr91-6-6-7t-t"Cc4-7-7 &-b Us5 r 7 áL) -fi) 712- Fik0 ktosr-- 4---pfy ( °,c-,7-Zdt-t) rrari p t-v /vev A4U67-- t-lut (5-71/ v1,(a 4 CA O 5 e' O 5 D rt_ /(1 0 6,) i\rAir›-f5 to 4 /W.0 ALD o E FEZ—u/f, ni (I w ''■1 UY Alt P ( 774-4T-' A-14 4ziv7 4j4' 2 1-1) /, 1-fri 5 ri-----7`J Tzlz-rk e- (5 (1,0 1--Pk-d f\f 1J- A.> c.1 c-v A /2 e ?pf i-tcy — ci Aít Ççf 47 A-"Qc[pu ykt A-15 c cir c491j-77 A/ 15111 rik_ c/1 1/t9d1A-4VTV) P-A111 u-hfs, -v7s7k7 AJ7Jc-b-hiv-rn(-9-5 (11) MJ11- -inb~ 7-M5- 6~63 �^ L141ÁL k!e- `~si /P cs^ 1c, L-- (44 v -01 7 ^ eZ`N b t-7- S (sk v^^ N 114 un- )/Z__ 7191/1 -7- 7-7' ck___ 6o 7L-^ c/ . 5 04/11 W11 r p o yrrc^t^[- Zx,eng 7-7 4-0'0 AJ t^f (D#šor cin c vMSs112uc L^) ^^r J7mLsr- P/t c1rw US 4-1Wag,^ s, o e T74t- T-14at-T S A 4-/h1 I S U o 1 ^^5 e- /Ii-Zi hni) eeliOr~ ria o N77L r P1 414,i 1~ tv-t+p 'oN4-L 5 u-4k C Co%/7J7,- U P rzr5 ^^, b3 l^-p cilr ^L PON Si S fu p.-&-5 4S pEc -15( j 1-(--i S 46d s If v v (- kfr eo TEZ- c- Qu {^ vJA!'W- k."03 u T 70 u M1.,e ¡ 5e).r^ 7• vt= y v117- ^O ti 1i- ^ - j^ L^{,vc t^-L e .o 44 t s cA cvs, `e-n L--L -u o -tt-t-- 4"7 O © c., ixi Lc`G-14 r^^ frkrtov i QW>`f)'91v t Av FU frt" t A( -7-21/1- C u 2 Ter--, Q u ^r Dw, Q cxsTo Id 7oul2 sLti 44v ^t^ V^ . t 2w C.: 4ii b-5-vr1-E7 Jusi 1 117- ?-1V-e29, e30 Ay ‘00 y^rt e^^r 4 3-0 mP C7 (.ti w^at.JJ 4-5 (-ft-E-L- 45- fcrOT UPi {^n E To j z ^ ¡^ Z^ ta J "1 3 0 41m Go-w ti t-427(--5C - R-iu¿_ é-^ v 6-s. 1) S u w ^ C A.ov^ 7 aU w L, Ga c` 11-a, ou 1._. A/wJ ^c - .dvrY „ US 4--"v Nauzsr w^ �A Fr,J _D R ©c^ -rvw(k `fi` c-1(4-7cfl ^S ©N^ a00 r^r ^^^C u (2S^ Kr D^^ 4 ^ OU n! A-tÁ t`> P b-X1 o (7z v'oSS tL^ ewri^I 6- l`h iLt )sJ p L^f^r« ^t d 34z-n "TG 114~57 pa-t 2C-4SSUdZe„t7 w lL Iv1C- nrl..t)\r( st-11, , A6-1) 1_ 4146--1- 7S ^^.rn t L ►^ 1;7A - oL 0 t/ k iP2 n) tz/- A w 2 iL TL2 -c_ 7 GV t S A G-o-D D 14-5 L7417- S t )( y n..4-^-E T N-AT 5G ''^ %iúdlrc v► ^ IgnC - c..t l.-11yr P dl { s ( 13 tc 19Jï -" G-('l iv 7íÁ lAt- t 5 oM 17.7 . (4,( S vr t vJ ski--c. -y-E25 7,1) 17, G-0 ,r -)ur 1,1 - ^i^:. , _ _ - l^t•^! . S v t17 W 12, I,,(k/ NC.5 ç ^ '('vh -r--W c g-t U s2 f g- LC_ O (_-,11117.- F-Ftzut,T n k-,-t-E-K5 vóugS , 5 (ct),r^ a-13 14---14-;Nr c-o (L c Z e:., iZ y --cb M C .rL ^ rJG- w(T 4 O, c,,c , p ^^► No/Lt/rv q-r7GYir /S (96i7kid\f- vs i I,c 0 cx0 1 N O1-t- d- 1 4-11 .v ç- p rritiuY6- O vVC mthf D, S 4 Ly s v <v' 4 ktit /bu ^ ^Í 9-7-1/ves- rv PAl' V A-1-r- A7,50 l'I U Gc- c-c_. I'c=y o N(, ?-+-(-c Ñ oT F^^Z W (nt p e--T") q-NLD 04itil.lc- V t2 U17fv N- Fje-Y. yvv cP / SUta-r= ve u 17fi-n- cffift^ ^^ ,-> c^( 'ti con,.= (rotO /4-751n e_ v.tL (c4/ b (.J 12o`tE k f-f19 nt 4 sS-v CZ u t--5 17 V /J S c 4 (107.---- 9.111#w G- bSTi vi^^^ ^rC V /tt6( (TS 45 p^^^ Ce) N c2^ vL-- -114 M A S(L ('^<< #^13 s tIZ' 1114So o,f-4Jd c y P w a h Pt e-i-L--- N- G L,I o Pa_ 5'o AMS Nl~ F012 - P UT il,! G- rWvi -S' c/irJ w o c,s g ve-7..1— 7^^ Z knlcw QUQSt2 ^r^ LprtiDriw7 41-viv Girv 1741 C-014 v ir/ '7 17-7v �t, 5l'T(^ .-7r K'L- o i sri ti 6-v is 4- c.o.s G v3 k C P A e3c-7x' "ft) ^^ ¡ rv sŸm (A- , L 15-1rs 11? ^`^ i^ N 0 W y 0 U Q, ET?EYL, i-ryv LO lfrk/15 '71447190-u Q /t 2 cvz c r^^ . bi sO W^ FA-y4 ua- ts 4 L.07--; � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3924 Title A name given to the resource Paraules de l'Alcalde dirigides a la comissió tècnica del COI, sobre el projecte olímpic de Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Barcelona Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Comitè Olímpic Internacional Nominació Description An account of the resource Text manuscrit de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-04-01 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1019/19860506d_0082.pdf 0e3b687e3be5b7eaf67ef907baf99406 PDF Text Text CICLO DÉ CONFERENCIAS "BARCELONA SOLIDARIA" PRESENTACION DE LA CONFERENCIA DEL EXCMO. SR. D. JOSE BONO MARTINEZ, PRESIDENTE DE LA JUNTA DE COMUNIDADES DE CASTILLA-LA MAN CHA. (6 mayo de 1986) �EXCMO. SR. PRESIDENTE; DISTINGUIDAS AUTORIDADES; SEÑORAS Y SEÑORES: NUESTRO CICLO DE CONFERENCIAS "BARCELONA SOLIDARIA", PROSIGUE SU ANDADURA , CON LA PRESENCIA HOY ENTRE NOSO- TROS DEL EXCMO. SR. JOSE BONO MARTINEZ, PRESÍDENTE DE LA JUNTA DE COMUNIDADES DE CASTILLA-LA MANCHA EL SR. BONO MARTINEZ NACIO EN SALOBRE (ALBACETE) HACE 34 AÑOS. ABOGADO DE PROFESION, FUE ELEGIDO EN DIPUTADO POR ALBACETE A SU Y REELEGIDO EN 1983. 1979 RENUNCIO ESCAÑO PARA HACER FRENTE A LA PRESIDENCIA QUE HOY OSTENTA. CON ANTERIORIDAD, FUE MIEMBRO DE LA ASAMBLEA PROVISIONAL DE LA REGION., COMO LAZO DE UNION DE CASTILLA-LA MANCHA CON BARCELONA, Y A TRAVES DE ELLA, CON CATALUNYA, PERMITANME QUE RECUERDE EL PASAJE DE CERVANTES QUE CUENTA LA LLEGADA DE DON QUIJOTE A NUESTRA CIUDAD EN UNA NOCHE DE SAN JUAN. CON EL RESPLANDOR DE LOS COHETES Y LAS HOGUERAS, DON QUIJOTE Y SANCHO DESCUBREN POR PRIMERA VEZ EL MAR. Y, POSTERIORMENTE, EN LA PLAYA DE LA BARCE- �2. LONETA SE PRODUCE EL DUELO ENTRE DON' QUIJOTE DE LA MANCHA Y EL CABALLERO DE LA BLANCA LUNA. CERVANTES, EN SU AMOR A BARCELONA, HACE QUE DON QUIJOTE ABANDONE NUESTRA CIUDAD HACIA SU ALDEA, CERCA YA DE SU MUERTE, CON SU IDEAL DE AMOR REAFIRMADO ENLA CIUDAD CONDAL. SEÑOR PRESIDENTE, SI LA LITERATURA NOS HA UNIDÒ, ES EVIDENTE QUE LA REALIDAD DE SU REGION ES MUY DIFERENTE A LA DE BARCELONA Y LA DE CATALUNYA. PERO QUEREMOS QUE SEPA QUE EL LEMA DE ESTE CIÇLO, EL DE LA SOLIDARIDAD, SIGNIFICA QUE QUEREMOS CONOCER LOS PROBLEMAS Y VICISITUDES DE SU REGION, PORQUE AUNQUE SEAN DISTINTOS, SON PROBLEMAS, Y BARCELONA SE SOLIDARIZA FRATER- NALMENTE CON LA POBLACION A LA QUE VD. REPRESENTA Y CON LA MANERA DE HACERLES FRENTE. PERMITAME AHORA QUE CONTEXTUE MINIMAMENTE SU CONFEREN- CIA EN ESTE SALON DE CIENTO.. CON UNA EXTENSION DE ALGO MAS DE 79.000 KM2. LA REGION DE CASTILLA-LA MAN- CHA TIENE EN LA ACTUALIDAD UNA POBLACION DE HABITANTES, CON UNA RENTA PER CAPITA DE UNAS 1.651.000 364.000 �3. PTAS. LO QUE LA SITUA EN DECIMO LUGAR EN EL RANKING DE PRODUCCIONES AUTONOMICAS, SEGUN DATOS SIEMPRE DE LA PUBLICACION DEL BANCO DE BILBAO "RENTA NACIONAL DE ESPAÑA 1986". SI ANTES HEMOS HABLADO DE DIVERSIDADES, PERMITAME SR. PRESIDENTE QUE ME REFIERA AHORA A TOLEDO, CAPITAL DE SU REGION, COMO SIMBOLO DE LO QUE NOS UNE EN LO DIVERSO, YA QUE ESA CIUDAD AL IGUAL QUE LA NUESTRA, ES UNA SIMBIOSIS DE CULTURAS CELTA, GODA, ARARE, MOZARABE Y JUDAICA, QUE CULMINA CON LA FORMACION DE LA FAMOSA ESCUELA DE TRADUCTORES DE TOLEDO. SR. PRESIDENTE: EN NUESTRA CIUDAD HAY EN LA ACTUALIDAD MAS DE 600.000 BARCELONESES QUE NOH .nAN NACIDO EN CATALUNYA. DE ELLOS MAS DE 52.000 HAN NACIDO EN SU REGION, CIFRA QUE SE ELEVA A 103.000 SI NOS REFERIMOS AL AMBITO DE LA CORPORACION METROPOLITANA DE BARCELONA. PUEDO ASEGURARLE, SR. PRESIDENTE, QUE BARCELONA, Y POR TANTO CATALUNYA, CUENTA CON TODOS ELLOS PARA CONTINUAR CONSTRUYENDO ENTRE TODOS UNA BARCELONA Y UNA CATALUNYA FRATERNAL Y SOLIDARIA CON TODOS SUS CIUDADANOS, CON INDEPENDENCIA DE SU LUGAR DE NACIMIENTO. �4. EXCMO. SR. JOSE BONO MARTINEZ, PRESIDENTE DE LA JUNTA DE COMUNIDADES: DE CASTILLA-LA MANCHA, TIENE VD. LA PALABRA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3925 Title A name given to the resource Presentació conferenciant Sr. José Bono Martínez dins el Cicle de Conferències Barcelona Solidària Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Biografies Història Espanya plural Model social Castella la Manxa Bono Martínez, José Congressos i conferències Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-05-06 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1020/19860506d_0083.pdf d51527153b27e9f3713c2b7c0ba15876 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: D6- PARAULES DE L'EXCM. SR. ALCALDE, PASQUAL MARAGALL, AMB MOTIU DE LA INAUGURACIO - EXPOSICIO THYSSEN=BORNEMISZA. Barcelona, 6 de maig de 1986 �Barcelona, 6 de maig 1986 Ajuntament de Barcelona INAUGURACIó EXPOSICIó THYSSEN - BORNEMISZA SENYORES, SENYORS: BARCELONA TINDRà A PARTIR D'AVUI LA OPORTUNITAT DE GAUDIR DELS MESTRES MODERNS DE LA COLECCI&'THYSSEN - BORNEMISZA. POQUES CATàLEG DE EXPRESSIONS COSES PUC AFEGIR A LES MAGNÍFIQUES PARAULES L'EXPOSICIó DE RECULL. A PART DE FER QUE MEVES GRATITUD QUE ANTHONY BURGESS ESCRIU AMB EL EL LES SEU INCOMPARABLE ENGINY, VULL AGRAIR AL BARS HANS HEINRICH THYSSEN BORNEMISZA LA SEVA GENTILESA EN PERMETRE QUE BARCELONA SIGUÍ UNA DE LES CIUTATS ON S'EXPOSI AQUESTA MOSTRA. Sí QUE VULL DIR, PERò, UNA COSA QUE NO TOTES LES CIUTATS QUE HAN VIST AQUESTA EXPOSICI6 PODEN DIR. I ÉS QUE EN AQUESTA CIUTAT EL BARó I LA BARONESA ESTAN A CASA SEVA. I ESTIC SEGUR QUE L'AMOR DE, LA BARONESA PER LA SEVA TERRA HA TINGUT MOLT A VEURE AMB EL FET QUE L'EXPOSICI6 VINGUI AQUÍ. ESTIMATS AMICS, BARONESA I BARó, BARCELONA NO DEFRAUDAR LA VOSTRA SENSIBILITAT. BARCELONA ÉS UNA CIUTAT D'ART I D'ARTISTES. • Exr . 705/84 - IMPEEMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: D6—` HO HA SIGUT, HO ÉS I HO SERA. SI L'ARLEQUí DE PICASSO QUE PODEM VEURE EN AQUESTA EXPOSICI6 POGUÉS AIXECAR LA VISTA DEL MIRALL PARLAR EM DONARIA LA RA&, N'ESTIC SEGUR. ÉS TAMBÉ UNA CIUTAT AMB GRAN TRADICIó MUSEïSTICA. I AQUESTA TRADICI6 HA ESTAT POSSIBLE D'UNA BANDA PER LA INQUIETUD ARTÍSTICA DE LES SEVES INSTITUCIONS, PRINCIPALMENT DEL SEU AJUNTAMENT. I, D'ALTRA BANDA PER LA GENEROSITAT DELS SEUS COL.LECCIONISTES PRIVATS, QUE ES TROBEN EN L'ORIGEN DE LA MAJORIA DELS MUSEUS DE LA CIUTAT. ESPERO QUE LA RELACI6 DE BARCELONA AMB EL BAR& THYSSEN — BORNEMISZA NO ACABARA QUAN ES CLOGUI AQUESTA EXPOSICIó. ANS AL. CONTRARI, ESPERO QUE AIXó SIGUI L'INICI D'UNA COL.LABORACIó ENTRE LA CIUTAT I LA COL.LECCI6 DEL NOSTRE AMIC EL BARó, UNA COL.LABORACI6 QUE CONTINUARA LA TRADICIó MUSEíSTICA DE BARCELONA. MOLTES GRACIES, SENYORS I SENYORES, MOLTES GRACIES, BAR6. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3926 Title A name given to the resource Inauguració de la Exposició Thyssen-Bornemisza Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Virreina Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Art Model social Thyssen-Bornemisza, Hans Heinrich, Baron Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-05-06 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1021/19860513d_00127.pdf e7f173e29f221a2b45cff44fb4a397c7 PDF Text Text c4r Ajuntament de Barcelona Intervenci6 de l'Excm. Sr. Alcalde a "The 1986 Top Management Forum" Barcelona, 13 maig de 1986 �Ladies and Gentlemen: One of the purposes of this conference is to exchange experiences and analyse the strategies that will permit Europe to meet the changos and challenges of tomorrow. I intend to expose, from the point of view of a local Government executive, what Spanish local Governments have made to adapt themselves to u future that we can see at hand. In the iast ten years Spain has been subjected to radical changos, as 7ou well know. We have evolved from a personal dictato-rshin tu a political decentralized Parlamentary Monarchy with a socialist Government, and we have joined the EEC. Among the processes of those changes, we had local Government elections for the first since time the Civil War in 1979 and again in 1983. In Spain we have discussed largely on the effects of Spain's entry into the Comm•m Market on Spanish Economy. We know that our industry was built partly under strong protectionism and therefore it is not competitive in European terms. But tnere has not been a similar discussion on the competitiveness of our public administration. I have always thought that Spanish nublic administration is the less �competiti qe area of the whole Spanish economy. Nevertheless from 1979 the new elected local Governments had led the movement to reform public administration. And often this movement has done beyond the boundaries of public sector. Local Governments have reacted in front of the crisis in a more dynamic way than mane prívate agents. Public Administration in Spain is organized in three main levels: Central Government, Autonomous Regions and Local Governments or Municipalities. Accordingly, public expenditure has undergone a process of redistribution. 1980 1981 1982 1983 1984 Central Government 58,67 55,47 45,34 45,88 42,77 Social Security (Excludinq pensions) 28,72 28,92 35,37 29,32 28,79 Autonomous and Local Governments 12,60 15,61 19,30 24,81 28,44 100 100 100 100 100 TOTAL It would like to explain to you the case of my city. Barcelona, 1 think, is a good example of what local qovernment can do, provided an apropiate political will. The City of Barcelona is the centre of an urban metropolitan �area formed by 27 councils with a common urban authority: The Metropolitan Corporation of Barcelona. The central city has a population of around 1,7 milion people, which has been stabilized for the last 15 years. The metropolitan area has a total population of 3,1 minan, that is the 52 per cent of the total Catalan population. The Barcelona Local Government, the Ajuntament de Barcelona, has an administration manned by 13.050 civil servants. But this administration denendin g directly from the city council is only a narcel of the whole nunicipality. There are also 22 autonomous agencies with diferent legal structures from private corporation to local government agency. The total municipal conglomerate has a consolidate budget of 140.000 milion pts. -that is to say a thousand millón dollarsand employs 24.000 people. The estimate weight of the Ajuntament de Barcelona on the local economy is about the 6,7 per cent of the Gross local product. In 1979 the Ajuntament de Barcelona started an administrative and financial reform that became a model for the rest of Snanish p ublic administration. The first democratic elected council realísed as soon as it �took office that it was almost impossible to isolate the problems and attack them according to a priority ordenation. We found in Barcelona up tu 230 especific services, most of them wíthout any hierarchy of objectifs. The financial situation was not any better. The deficit was enormous. It carne from an obsolete local structure and from the fínantial habits of the sixties, when an accelerate growth allowed tu pay for the deficit of one year with the incoming increases of the followinç years. The managment reforms began by expenditure control. And that control liad to begin with staff expenditure. In just nine rnonthsze made a census of civil servants, we enlarged and unfied the hours of work and we implemented a computerised Control. We reduced the staff categories from 260 to 71. We acknowledged the representativity of unions and we achieved an agreement on labour conditions. As a result, our administration increased its qualification and without íncreasing the real cost. In 1985 there are a thousand employes less than in 1979. The anount of peonle with technical, skilled jobs has increased a 17%, whereas clerical, and subaltern jobs have decreased a 16%. �After 6 years of management we can show an increase in the quantity and a hetter quality of the municipal services without an increase of the real expenditure. That means of course an increase of the productivity of inputs. There are two reasons for this increase of productivity. The first one comes from taking advantage of the productive stimuli that went along the democratization of local governments: a transparent system of salary, and labour conditions, a hiqher par icipation of citizens. The second reason is that Barcelona municipality has been the first administration to question the old hureaucratic model of managment and organization. have just seen some examples of the managment mesures we have ap plied to our administrations. 1 would like to talk now about how the local governments can help the economic recovery effort. The crisis has touched Barcelona Metropolitan area very hard. The development rate is around 20% in the central city and 20% in the rest of the metropolitan area. Industrial reconversion has been done in a "savage" way, as an outcome of a "economic mortality process". Local Governments, even in big cities, have not the means �the State has to act on economic policy. But in my opinion, the whole of the Local Governments of Spain are apt to generate through saving and investment policies a change of the economic expectations more important that an increase of the quantity of money would do. On the other hand we have seen througout the crisis the limitations of global effective demand regulation polioles. We can exnect then an increase of attention on complementary approaches as industrial, scientific and technoloqical research and innovation nolicies. Here a g ain local governments can play an important part. They can prenote investment and innovation appart from accomplishing their tradítional functions. They can act as uniformity dreakers, they can change the polarization of pessimist exnectations that are behind crises. The cíty of Barcelona and the Metropolitan Area have developed economic animation activities, reasonable and feasible mensures against the causes and effects of economic crisis and for economic recovery. Doth Local Governments, the City and the Aren, as well as the rest of the councils of the Area, are usinq all the available means to develop a climate that favorises stablíshing new enterprises. In fact, Barcelona local government acts as an �innovator public entrepreneur -an specimen Schumpeter had not foreseen. It acts in two ways: 1) as an innovator institut ion and 2) as an agent that creates innovating institutions. 1) - Barcelona's bidding for the 1992 Olympic Ganes - The Industrial Hotel for small business. It offers them space and facilities for a limited time. - Economic promotion at the Porough level. - A pilot o p tical fibre net linking three municipal buildings. 2) In 1985 was created Iniciatives S.A., a private corporation municipally owned ,dhose objectíve is to promote innovating activities of public interest, in cooperation with private capitals and followind the pattern of a capital company. It starts with a capital of 1000 milion pts. For each project a specific company will be created, where Iniciatives is to be a minority partner. The first projects in evaluation include a telecomunication tower and a cable TV net for the whole citv. The Cit y Council nlays also an important part as an active speaker with other institutions, such as: - The Zona Franca (Free Zone) �-9- - The Harbour - The Fair - The Airoort All of them are developing transformation and promotion strategies. The Zona Franca is a public consortium. It is an area of 600 Ha, 6 milíon square metres, beside the Port, and from the sixties on has become a privileged site for motor industries to settle. The pioneer fin m was Seat, a former FIAT partner, now linked to Volkswagen. The Zona Franca is launchinq now actions to promote industrial land. The Autonomous Port of Barcelona is an autonomous public authority from the MPU, the Central Government Public Works Denartment. It is responsible for management and Development of Barcelona Harbour, the third Medíterranean Port after Marseilles and Genova. The port authority has recently developed rationalisation and expansion plans to adapt the port to the new hinterland created by Spain's joining the CEE. Barcelona Pair is a public institution in charge of economic promotion through fairs, either general or s p ecific exhibitions. Their activíties are based mostly on Montjuïc Park and held a varied range of exhibitions, from automobile through electronic, �including public works machinery, photographic and video industry, building technology and others. Barcelona Airport La managed by a public authority from the Central Government Transport Department. Its terminal facilities are rather obsolete and there is a lack of international direct connexions, which amounts to a negative factor for the localization in Barcelona Area of economic activity working within an international setup. Land nolicv Barcelona has a high population density. That is why urban renewal and economic development must (o alonq with an active land policy. The city has created new public spaces of a high urban quality, oven or especially in marginal districts. The previous condition of this nolicv was of course land availability which very often has come from disaffected industrial facilities. The Metropolitan Area is developing a very active industrial nolicy providing urban facilities and services to available land. They are alreadv working three management organisations for the three following areas. a) L'HospitaletCornell á ' , b) Casteildefels-GavI-Sant Boi and e) Molins de ReiSant Feliu de Llobregat. Two more areas will be working soon: a) �Barcelona-Nord and b) Valls, where the Business and Technology centre is develoning. The most ambicious program under way is the Poblenou district urban renewal project. Its goal, is the urban development of a half-empty old industrial area and opening the city to the sea. It calls for supressing a railway branch and redesign partly the Barcelona railway system. In this area we intend to build the Olympic Village, if Barcelona is charged with the 1992 cames organization. It we do not get the Games the redevelopment program will qo on, but with different timíng. ,e lee ar eeo initially affected extends to 100 Ha, a milion square metres, and includes many industrial and vacant lots. The industries still on operaton whose land is affected are offered alternativo locations in industrial areas owned by the Metropolítan Area. Beyond the urban aspects of the project there will be also important economic by effects. The scheme will give a stronq thrust, te investment, which will affect not onlv the central city but also the whole area and further. All this policv is being supported by a set of tools different to the traditional measures of municipal policy, though �these are also beina put into practice. Thus, Iniciatives S.A. corporation is meant to use a bigger power to absorb and reduce the uncertainess associated with innovation processes, especially in a context of crisis- postcrisis. The corporation will operate in a capital risk way. It will partici p ate in investments and will leave then when the project succeed. 4 There is a Municipal Division to manage non municipal resources intended to fight unemployment. The city assignes then to temperary jobs for unemployed workers. This program is completed by Munici p al resources for public works. The Metronolitan Area and other institutions are promoting a Science Park , The Park is designed for high-tech enterprises, especiallv those that may constitue complementary grouns and enterprises that need a good accessibility to research centres. The Park will offer technical services of consulting, technology transfer and others which are essential to medium and little small business. The 1992 Olympic Games candidature is intended to generate sound expectations involving the private sector. How does it work hefore the IOC decission on the Games, in October 1986? The Candidature acts as a project catalyzer. Thus, we have �reached an agreement with the National Railway Company, RENFE, on the rail branch surrounding the Poble Nou area that could not have been achieved without the idea of the Games. It also enforces the power of negotiation of the City with other institutions, and it accelerates the negotiation processes, too. As for traditional mesures of municipal government inplemented by the City of Barcelona, they have been acting as a stabilizers of building and civil engineering demand. The real investment of the City Council has been as follows: real investmcnts (milion r)ts) 1980-83 1984 1985 1986 24.623 10.854 17.326 14.838 The City of Barcelona has made use of different organization patterns to promote new enterprises, considerate oid ones and impose their structures: 1) Direct activities by local bodies: Public works, infraestructure promotion, etc, executed by brivate enterorises. �2) Agreements with other governments: Central Government, Regional government, National Railways. 3) Agreements with public enterprises: National Telephone Company. 4) Agreements with private enterprises: Hewlett Packard, Olivetti. The budget of the whole municipal activity, 140.000 milion pts., i F dístributed acordinq to the form of management as follows: direct management 37% Municipal companies specific agencies 44% Purchases and service contracts 13% Mixed organisations 6% (Including Mercabarna and Tersa, CZF excluded) Finally, I have to undeline two secundary though important conditions: 1) The opportunities created by three Universíties in the Metropolitan Area, 2) The location of the Metropolitan Area in relation to the rest �of Europe makes Barcelona the capital of a EEC economic regim that surprises political borders, that creates important opportunities of control and economic polarization and facilitates hígh level service generation. have to recall also some weakness conditions: 1) Insufficient develonment of engineering enterprises with anility for technology integration, from feasability studies te detailed design. 2) Insufficíent develonment of an urban system te cope, with liqht or heavy traffic. 3) Financial insufficiency coming from a local tax system very límitated and rigid. I have tried to explain how there are possible wavs for local authorities te promote and imp ulse economic recovery. I have intended to show how Spanish local Governments in general and Barcelona in narticular are concious of their possibilities. Ue know what the challenge is, and we are in the front line to find issues for it. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3927 Title A name given to the resource Discurs al "The 1986 Top Management Forum" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Princesa Sofia, Barcelona Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Competitivitat Comerç Administració local Acció política Model social Europa Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-05-13 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1022/19860513d-00126.pdf d3916d5606836009386317c21226e164 PDF Text Text CICLE DE$IONFERENCIES "BARCELONA SOLIDARIA" PRESENTACIO DE LA CONFERENCIA DEL MOLT HONORABLE SENYOR GABRIEL CAÑELLAS I FONS, PRESIDENT DE LA COMUNITAT AUTONOMA I GOVERN DE LES ILLES BALEARS. (13 maig de 1986) �MOLT HONORABLE PRESIDENT DE LA COMUNITAT AUTÓNOMA GOVERN DE LES ILLES BALEARS; AUTORITATS; SENYORES Y SENYORS: EL NOSTRE CICLE DE CONFERENCIES "BARCELONA SOLIDARIA", ES VEU AVUI ENRIQUIT FRATERNALMENT, AMB LA PRESENCIA EN AQUEST SALÓ DE CENT, DEL MOLT HONORABLE SENYOR GABRIEL CAÑELLAS I FONS, PRESIDENT DE LA COMUNITAT AUTÓNOMA I GOVERN DE LES ILLES BALEARS, NASCUT A PALMA DE MALLORCA FA 45 ANYS, EL SENYOR CAÑELLAS ES LICENCIAT EN DRET PER LES UNIVERSITATS DE DEUSTO I VALLADOLID, AIXI COM EN CIENCIES ECONOMIQUES PER LA UNIVERSITAT COMERCIAL DE DEUSTO. PARLAR A BARCELONA DE LES ILLES BALEARS, SIGNIFICA PARLAR DUNA HISTORIA COMI5 AMB CATALUNYA QUE ES REMUNTA A L'EPOCA DE JAUME EL CONQUERIDOR. ES PER AIX Ò , SENYOR PRESIDENT, QUE VOLEM AVUI ACTUALITZAR EL NOSTRE CONEIXEMENT DE LA REALITAT 1 PROBLE- �2. MES QUE ACTUALMENT S'ENFRONTEN ELS NOSTRES GERMANS DE LA COMUNITAT AUTÓNOMA BALEAR. 1 ELS VOLEM CONEIXER PERQUE BARCELONA, I MITJANÇANT ELLA, CATALUNYA TOTA, ESTA MANIFESTANT, AMB AQUEST CICLE, LA SEVA SOLIDARITAT AMB LES DIFERENTS I DIVERSES AUTONOMIES DE T, ' ESTAt ESPANYOL, II EN AQUEST CAS, DE MANERA MOLT ESPECIAL, MOLT FRATERNAL. PERMETEU-ME ARA QUE ESTABLEIXI UN MARC MINIM A LA VOSTRA CONFERENCIA. LES ILLES BALEARS, AMB UNA EXTENSIO TERRITORIAL D'UNS 5.000 KM2., TENEN UNA POBLA -CIORESDNTQULCOMESD683.0HABITNS LA SEVA RENDA PER HABITANT, UNES 706.000 PTES., LA SITUA EN SEGON LLOC, DINTRE DEL RANKING DE RENDES AUTONÒMIQUES, SEGONS SEMPRE DADES DE LA PUBLICACIO DEL BANC DE BILBAO "RENTA NACIONAL DE ESPAÑA 1983". LA POLITICA DE FELIP V, TINGUE GREUS CONSEQUENCIES PER LES BALEARS, COM PER A LA RESTA DEL PAIS, I COMPORTA UNA DIVERSIFICACIO DE 1'EVOLUCIO POLITICA DE LES ILLES, QUE HAVIA DE CONTRIBUIR A ENFONDIR LES DIFERENCIES ENTRE MENORCA, D'UNA BANDA, 1 MALLOR- �3. CA. 1 EIVISSA, DE L'ALTRA. CONCRETAMENT, MENORCA ESTIGUE OCUPADA PELS ANGLESOS ENTRE 1708 I 1802. EXCEPTUANT ELS INTERVALS D'OCUPACIO FRANCESA DURANT LA. GUERRA DELS SET ANYS, I D'OCUPACIO ESPANYOLA, DE 1782 A 1798, MENORCA FOU L'UNICA PART DE LES TERRES DE LLENGUA CATALANA QUE CONSERVA LES ESTRUCTURES POLITIQUES PROPIES I QUE MANTINGUE L'US OFICIAL PUBLIC DE L'IDIOMA CATALA. SENYOR PRESIDENT: SERVEIXI AQUEST RECORDATORI COM HOMENATGE DE CATALUNYA A LES ILLES BALEARS, DONCS FOU LLUM DE LA NOSTRA LLENGUA EN LA FOSCOR DEL DECRET "DE NOVA PLANTA". I ARA, AME LA SOLIDARITAT SINCERA 1 FRATERNAL QUE ES LEMA 1 CONTINGUT D'AQUEST CICLE DE CONFERENCIES, TENIU LA PARAULA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3928 Title A name given to the resource Presentació del conferenciant Sr. Gabriel Cañellas dins el Cicle de Conferències Barcelona Solidària Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Biografies Espanya plural Història Model social Illes Balears Cañellas Fons, Gabriel Congressos i conferències Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-05-13 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1023/19860514d_00128.pdf 6392fdde31d7a6a2608017ccf6798707 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Intervención de l'Excmo. Sr. Alcalde con motivo de la - visita del Intendente Municipal-de Montevideo, Dr. Jorge Luis Elizalde y el Presidente de la Junta Departamental de Montevideo, Sr. Héctor Grauert. Barcelona, 14 de mayo de 1986 Exp. 705/84 • IMPREMTA MUNICIPAL �Sr. Intendente Munici p al de Montevideo. Sr. Presidente de la Junta De p artamental de Montevideo. Dar la bienvenida a personas que ostentan tan altas dignidades en el gobierno de la ciudad hermana de Montevideo es tarea sumamente grata. Barcelona os acoge con los brazos abiertos y la mano tendida que la ciudad siempre tiene para sus amigos. Y estas palabras me llevan a vocar muy brevemente el fraterno sentimiento humano de hombre bueno en el sentido cabal de la nalahra, del Dr. Aquiles Lanza, con._rui.en.tuve el honor de firmar el acta de hermanamiento entre nuestras ciudades. Si ardua es la. tarea de regir - el gobierno de una capital como lo es Montevideo, mucho más lo es rara usted, 'mi estimado Intendente, teniendo tan cercano el ejemplo de civismo y sensibilidad de Aquiles Lanza que tanto me imriresionó y cuya desaparición física me conmovió profundamente �Con todo, aquí estamos, como el hubiera querido, puesto que su ejemplo generoso nos convoca y compromete. Hoy, aqui, debo repetir algo que ya dije en Montevideo y es que los avatares de la historia han llevado a nuestros pueblos de una a otra orilla en busca de la dignidad y la libertad que regímenes autoritarios les negaban en uno u otro período de su vida. Fue en la bella ciudad de Montevideo, de la que tanto envidio sus amplios espacios verdes y arboledas, donde tuve la oportunidad de pasar unas horas memorables con nuestros compatriotas acogidos en el histórico Casal Català de aquella, ciudad. Donde, de entre los homenajes que recibimos en aquellas jornadas, me llegó al corazón la sesión que nos dedicó la Junta Departamental de Montevideo, presidida por usted, Dr. Grauert, el equivalente a nuestro consistorio municipal. Fue en esa sesión, que en el turno de saludos de los representantes de las distintas fuerzas políticas, tomó la palabra úna joven edil, Carmen Alonso, quien nos refirió sus años de exilio vividos entre nosotros, en Barcelona, terminando su �alocución expresándose correctamente en catalán y haciendo propio el sentimiento de hermandad que presidió todos aquellos dias luminosos del mes de abril del pasado año. Bien supo tocar esa persona nuestras fibras más sensibles; o al igual como ocurrió en otro de los actos más emotivos: nuestro sentido homenaje al pie del monumento al Presidente Mártir de Catalunya, Lluís Companys, que fuera erigido en Montevideo el año 1944 y que hasta que no se alcanzó la democracia en nuestro país, fuera el único en el mundo entero. -4 Zo p O J^ El Intendente de Montevideo, i4s. a — a , pronunció en ese acto unas palabras que hicieron revivir en mi, y en todos quienes me acompañaban, el sentimiento y el fervor hondamente democrático que hicieron posible el reconocimiento público de quien encarnaba, entonces y siempre, nuestra voluntad de pueblo con decidida vocación de autogobierno. Al pie de ese monumento, ambas ciudades, Montevideo y Barcelona, se reencontraban, en palabras de nuestro poeta, en un "alçament de llum en les tenebres ". �Este afán de nuestros pueblos por reunirse y conocerse más y mejor tiene una primera explicación en la trama que se ha tejido entre los hombres y mujeres del Uruguay y de Catalunya, como primer resultado del éxodo a que se han visto lanzados ambos pueblos con muy pocas décadas de diferencia. Pero también quiero señalar que esta necesidad imperiosa por conocer más y mejor, viene impuesta por la realidad que supone la presencia de un mundo cada vez más pequeño, donde los países son cada vez más interdependientes. `( No podemos permanecer impasibles ante situaciones políticas, económicas y sociales que gravitan sobre países, geográficamente lejanos, pero, en realidad, cada vez más próx Es por eso que imos. nuestra decisión de hermanar nuestras ciudades supone el compromiso cierto de profundizar en la búsqueda de soluciones a problemas que, quiérase o no, a todos nos atañen. En este sentido, creo oportuno reiterar mi deseo de que se establezca un Barcelona. Todos o eje permanente de debate entre Montevideo y los aquí presentes sentimos una profunda inquietud por la evolución del ordenamiento económico y ^^^^,^^^ f^ I 1 ^ ^ GV^^a~'^ -^^G u (r`'° tro p, - Q.,, e^ u^^ ^ 1-1-;¡,~(1.11. Q' ,Q ^^^0^ 0 ^ vc^1^'Z ^^^^^X , ^ 11T.1:11:15,...,4ou e^ ,a - á 4 ;-¿ « l ; al< 11 r^u'^rt^s �-6- financiero del mundo actual y, en primer término, por la incidencia de la Comunidad Económica Europea en el desarrollo y el cómercio de los pueblos latinoamericanos y por lo mismo, estamos convencidos que Barcelona puede ser perfectamente la puerta de acceso de la economía latinoamericana ante la realidad de la CEE. Por la calle mayor de Europa, en la que Barcelona se encuentra, puede y debe transitar el comercio del Uruguay y de todos los países hermanos de aquel continente. El desafío es una magnitud considerable, pero estoy seguro que podemos afrontarlo con confianza. Pero mi estimado Intendente, el hermanamiento entre nuestras dos ciudades tiene una honda dimensión cultural. Barcelona vibra con profunda sensibilidad ante todo tipo de manifestación artística y es por eso mismo que aguardamos con ilusión el momento de abrir a nuestros conciudadanos la exposición de Rafael Barradas, pintor que presidiera el Ateneíllo de L'Hospitalet en la época de las vanguardias y de ahí que tenga un lugar merecidísimo en la historia del arte catalán. �-7- Como recientemente hemos acogido aquí, en Barcelona, una antología de Torres Garcia, tan catalán, como uruguayo; universal al fin, que tantas muestras de su arte dejó entre nosotros. Y también queremos que nuestra ciudad conozca a Pedro Figari, de la misma manera que ofrecemos lo mejor de nuestros artistas a los ciudadanos de Montevideo y de todo el Uruguay. Por último. Sr. ;Intendente, deseo referirme a la personalidad que os acompaña en esta visita. Mi presencia en vuestro país acompañado del Jefe de la Oposición de este Ayuntamiento, el Teniente de Alcalde, Don Ramón Trias Fargas, a quien, con vuestro exquisito saber político supisteis otorgar los mismos honores con que os dignasteis honrarme a mi como Alcalde y. en consecuencia, en nuestras dos personas rendisteis un alto .homenaje de cariño y bienvenida a la ciudad de Barcelona. El Presidente de la Junta Departamental de Montevideo, Dr. Hector Grauert, probado amigo de los demócratas catalanes y españoles, merece nuestro más calido recibimiento entre nosotros, por cuanto en su ya larga andadura política ha dado muestras suficientes 3r^c-aèa de su valentía y convicción al enfrentarse �-8- • a las fuerzas que protagonizaron las más duras etapas de la reciente historia uuguaya. Su gesto repetía el memorable de su hermano Julio César, quien cayera en 1933 abatido en el cruce de una carretera solitaria en un eitecrame asesinato político. Dentro del Partido Colorado, los hermanos Grauert han sido siempre intérpretes generosos y avanzados del pensamiento renovador y progresista de Batlle, junto a Domingo Arena, Luis Batlle Berres y otros. Por todo ello me congratulo de su posición al frente de que en la revolución dé Mayo de 1810 se dibujó como los Cabildos, embrión de las posteriores Juntas de Vecinos donde estos se reunían exclamando, simple y claramente, que "el pueblo quiere saber de qué se trata". Ese es el lugar donde se tratan los negocios de los vecinos, la Junta Departamental que, como dije, equivale a nuestro consistorio municipal. Y por último, mi estimado Intendente, quiero manifestarle mi total convencimiento de que el hermano pueblo uruguayo realizará �el sueño del Padre Artigas, a quien nuestra ciudad reafirma el compromiso de honrar justamente, al desear una República regida por la divisa que adoptó la Intendencia Municipal de Montevideo y que nos dice a todos: "CON LIBERTAD NI OFENDO, NI TEMO". Bienvenidos a vuestra casa, a vuestra ciudad. Muchas gracias. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3929 Title A name given to the resource Visita del Intendent Municipal i del President de la Junta Departamental de Montevideo Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Firma conveni cooperació. Fa referència a la última visita de PM a Uruguay. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Relacions internacionals Acció política Territoris Montevideo Uruguai Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-05-14 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències