51 10 1525 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1024/19860516d_00129.pdf e8071f872de92ae82535e13385754875 PDF Text Text 0•P Ajuntament de Barcelona "Els JJ00 i un repte per a la Ciutat". Confer.e'ncia de l'Excm. Sr. Alcalde a l'Ateneu Barcelona, 16 de maig de 1986 �SENYORES, SENYORS: FA UN ANY VAIG COMPAREIXER EN AQUESTA TRIBUNA PER PARLAR DE LA CATALUNYA DEL DEMS. DES D'UNA PERSPECTIVA LOCAL. EN AQUELLA OCASI6 VAIG TENIR OCASI6 D'EXPLICAR EL PAPER QUE LA CANDIDATURA DELS JOCS OLiMPICS PODIEN TENIR PER AL FUTUR DE BARCELONA I DE CATALUNYA. ES NOLT GRATIFICANT PER A MI VEURE COM AQUESTA CASA MANTÉ L'INTERS PEL PROJECTE OLíMPIC, I COM CONEIX LA SEVA TRASCEND j5NCIA PER A LA CIUTAT. FINS AL PUNT DE CORRER EL RISC DE VEURE'M REPETIR ELS ARGUMENTS DE FA UN ANY. PER C5 ENCARA QUE PUGUI CAURE EN REPETICIONS, NO EM CANSA PARLAR DE LA CANDIDATURA OLíMPICA DE BARCELONA, CREO QUE CAL NO DESAPROPITAR CAP OPORTUNITAT DE TRANSMETRE ALS MEUS CONCIUTADANS LA PROFUNDA CONVICCI5 QUE TINC DE QUE EL REPTE DELS JJOO ÉS LA iILLOR IDEA OUE AQUESTA CIUTAT HA TINGUT EN MOLTS ANYS. ARIOS REUS, BARCELONA ES TROBA A FINALS D'AQUEST SEGLE XX DAVAMT DUES ALTERNATIVES. UNA SERIA ESDEVENIR UNA CAPITAL DE PROViíNCIES, MES O MENYS PR6SPERA, MIS O MENYS FELIC. LA SEGONA ALTERNATIVA ES LA D'UNA CIUTAT MODERNA, AMB UNA PROJECCI5 A TOTA ESPANYA, CAPITAL D'UNA CATALUNYA PRCSSPERA I INTEGRADA A L'ESPAI ECONCSMIC EUROPEU, LíDER DE LES CIUTATS �MEDITERRàNIES, CAPITAL EUROPEA AMB IRRADIACIè SOBRE TOT EL SUD DE LA COMUNITAT EUROPEA I CIUTAT PONT ENTRE EUROPA I AMèRICA LLATINA. CREC QUE INTERPRETO BÉ EL SENTIR DELS BARCELONINS SI DIC QUE L'ALTERNATIVA QUE TOTS VOLEM ES LA SEGONA. DONCS BÉ, PENSO QUE EL PROJECTE OLíMPIC ÉS LA MILLOR EXCUSA, EL MILLOR ESTIMUL QUE TENIM PER ACCELERAR EL PROCÉS QUE ENS PERMETI CONFIGURAR UNA CIUTAT COM LA QUE VOLEM. FINS ARA LES DEMANDES DELS CIUTADANS 1, CONSEQÜENTMENT, L' ACTUACIè DE L'AJUNTAMENT S' HAN DIRIGIT SOBRE TOT ALS SERVEIS: ESCOLES, SANITAT, NETEJA, SEGURETAT, CULTURA. EN ELS ANYS QUE PORTEN D'AJUNTAMENT DEMOCRaTIC HEM ACONSEGUIT PRESTAR AQUESTS SERVEIS AME UN NIV -ILLL D'EFIC A CIA SATISFACTORI, SENSE AUGMENTAR PLANTILLES -BEN AL EONTRARI, DISMINUINT-LES- I. SENSE INCREMENT DEL COST REAL. TOT NIX0 EN UN CONTEXT DE CRISI ÏCONÓSICA. L'URBANISME SALVATGE QUE VA PATIR AQUESTA CIUTAT DURANT ELS ANYS 60 1 COMENÇAMENTS DELS 70 HA FET QUE ELS BARCELONINS MIRIN AMB DESCONFIANCA LES GRANS OBRES PúBLIQUES. PERO PENSO QUE JA ÉS EL MOMENT DE QUE ENS TREIEM AQUEST COMPLEX DE SOIR.E. UNA COSA ES, PER EXEI'PLE, REBUTJAR LA CONSTRUCCI5 DE VIES RAPIDES SEGREGADES QUE TRENQUEN EL TEIXIT URBà . ES UNA ACTITUD RAONABLE I COMPRENSIBLE. PER UNA ALTRA ÉS �TENIR UNA- XARXA VIARIA OUE NO TÉ EL MíNIM D'EFIC_IèNCIA QUE UNA CIUTAT DE LES CARACTERÍSTIQUES DE LA NOSTRA NECESSITA. TENTE UN BIXA MPLE QUE FUNCIONA FORÇA BÉ. PER, EN CANVI, TEL .ID UN PODED NOU AILLAT DE LA CIUTAT. I UNA ÁREA METROPOLITANA AMB ACCÉS DIFICIL A LA CIUTAT CENTRAL I POC DOTADA DE COIUNICACIOIS INTERIORS. EL RIE BES6S SEPARA LA CIUTAT CENTRAL DE STA. COLOMA (140.000 ïIANI`L' N S) , ST. ADRIà (36.000 HABITANTS) I BADALONA (230.000 IIAnTA_NTS) . DONCS B1, SOBRE EL BESòS NOMÉS HI HA QUATRE PONTS: EL DE PASSEIG DE SANTA COLOMA, EL DEL CARRER SANTANDER, EL DEL CA ER ER G I CISCOA. I EL DE L'AUTOPISTA. I, PER SORT, DES DE FA POC I HA DOS TUNELS DE METRO. NO POT LEA QUE UN RIU URBà COM FS EL BESES SEPARI D'AQUESTA MANERA LES POBLACIONS METROPOLITANES. CADA CARRER DE BARCELONA HAURIA DE COiTI.NUAR EN UN CARRER DE STA. COLOMA O ST. ADRIà. BARCELONA NECESSITA MOL`I`ES D' INVERSIONS PúBLIQUE S QUE ASSEGURIN EL SEU FUTUR COM A CIUTAT. BARCELONA PRECISA S' UN GRAN ESFORÇ EN EL TERRENY DE LES INFRAESTRUCTURES I '30 NOS EN EL DE LES CO':UNIC IONS ESTRICTES PER MOLT QUE SIGUI EL MES EVIDENT. BARCELONA `A D'OBRIR-SE AL MAR, TIA DE ESTAR COMUNICADA, HA DE INTEGRAR-SE AL TOT AI "ON )li LES NOVES TECNOLOGIES. o CAL FER-HO. PER CAL QUE HI HAGI UNA IDEA �-5- NOBILITZADORA PER ENDEGAR EL PROCÉS AMB UN OBJECTIU COMG, AMB UN PLAC FIXAT. I LA MILLOR COSA ÉS, SENS DUBTE, ELE JOCS. NO DIC QUE LES INVERSIONS NO ES FESSIN SI NO Hl HAGUÉS AQUESTA IDEA. PER CS EL RITME SERIA MIS LENT, 'IOLT NÉS LENT. ESTIC :E, PER EXEMPLE, L'ACORD QUE VAN ARRIBAR AMB RENFE PER SEGUR AIXECAR LES LiNIES DE TREN DE LA COSTA NO S'UAURIA ASSOLIT SI NO FOS PERQUE, PER TENIR LLESTA LA VILA oLímPicA PEL 1992, CAL COMENÇAR A TIUBALIAR ARA MATEIX. I EL MATEIX ES POT DIR DEL CONVENI DE DEFENSA DE LES COSTES QUE VAN SIGNAR AMB EL MOPU LA SETMANA RSE\DA, JA HO HE DIT ALTRES VEGADES. ESTIC CONVENCUT QUE LA REALITAT DEPN NOLT DEL FUTUP. EL PRESENT DEPN MOLT DEL FUTUR, NO NOMÉS DEL PASSAT; NO NOMÉS DEL QUE SóN LES ARRELS; NO DOMÉS DEL QUE ENS DETERMINA DES DEL PUNT DE VISTA DEL QUE JA EST FET I DE LA INFRAESTRUCTURA QUE TENIM I DE TAL CON SON. EL PRESENT DEPN TAMBÉ D'ALL¿ QUE VOLEM SER O ESPEREN SER. EN AQUEST SENTIT, CREC QUE ELS GRANS CANVIS DE LA EIST5RIA DE LA HUMANITAT NO ES PODEN, SEGURAMENT, EXPLICAR SI NO fS PRECISAMENT EN FUNCL; DEL FUTUR I DE LA PEROEPCIó QUE ELS CIUTADANS VAN TENINT DEL FUTUR, MES QUE NO PAS DE LA INFLUENCIA DEL PASSAT. SI EL PASSAT FOS SEMPRE L'UNIC DETERNINANT DEL QUE ESTA PASSANT EN EL PRESENT, NO H1 HAURIEN HAGUT ELS GRANS CANVIS QUE S I TIAN PRODUIT A LA HISTÒRIA, A NO SER AQUELLS QUE S'ESPERAVEN, �AQUELLS QUE EREN PREVISIBLES; PERO NO AQUELLS QUE VAN SER IMPREVISIBLES I QUE CONSTITUEIXEN LA MAJORIA DELS GRANS CANVIS QUE S'HAN PR.ODUïT. ES EN AQUEST SENTIT QUE VULL REMARCAR AVUI, LA IMPORTANCIA DE QUE LA HUMANITAT, ELS PAISOS, LES CIUTATS, ELS POBLES, TINGUIN OBJECTIUS CONEGUTS O RELATIVAMENT CONEGUTS I, EN TOT CAS, ASSUMIBLES I QUE ES POGUIN ACONSEGUIR. QUAN AQUESTA CIRCUMSTANCIA ES DONA EA 1 EI., SI D'UNA SOCIETAT DETERMINADA, L'OBJECTIU MARCAT ACTUA UNA MICA COM A MOTOR IMPULSOR DEL MOVIMENT DEL SISTEMA. AQUESTA REFLE:IO TE -TOLT A VEURE AMB LA CANDIDATURA DE i BARCELONA ALS ,TOCS OLIEPICS D'ESTIU DE 1.992. PENSO, ESTIC BEN SEGUR, QUE EL PROJECTE DELS JOCS OLIMPICS POT REPRESENTAR PER ECTANEi'NT EL PAPER DE L'OBJECTIU CONEGUT, ASSUMIBLE I ACO'NSEGUIBLE QUE FACI DE MOTOR DINAMITZADOR. EL PROJECTE DELS SENSE CAP DUBTE, EL MES IDONI r CATALITZADOR DE LES VOLUNTATS I ENERGIES DE PROGRÉ S QUE JA JOCS DEL 92 CONS'T'ITUEIX, r EXISTEIXEN ARA AL SI DE LA NOSTRA SOCIETAT. EN AQUEST SENTIT, A NINGU no SE LI ESCAPA QUE AL DARRERA DE LA CANDIDATURA OLï.MPICA HI HA UNA TENSI0 SOCIAL PRÈVIA, UNA T'ENSIO CULTURAL PR E VIA, UNA TENSI6 ANÍMICA PR È VIA D'UNA CIUTAT QUE VOL PROJECTAR-SE EN L'ESPAI I EN EL TEMPS; D'UNA SOCIETAT QUE ESTA CERCANT EL MILLOR CATALITZADOR POSSIBLE PER A REALITZAR LA SEVA PROJ ::CCI6, EL MILLOR PROJECTE QUE PUGUI VESTIR, ARTICULAR I VEHICULAZ LES SEVES ASPIRACIONS. �PENSO, ESTIC SEGUR, INSISTEIXO, QUE AVUI NO EXISTEIX CAP AETRE ESDEVENIMENT PACíFIC CAPAÇ DE CATALITZAR INICIATIVES DE DESENVOLUPAI'ENT I DE CRIDAR AMB TANTA FORÇA L'ATENCI6 INTERNACIONAL, COM A UNS JOCS OLÍMPICS. ELS JOCS OLI'MPICS DE 1.992 SON, DONCS, AVUI PER AVUI, L'EINA MES ADIENT PER A CATALITZAR LES INICIATIVES DE DESENVOLUPAMENT ECONOMIC, URDANISTIC I TECNOLOGIC QUE BARCELONA TE PLANTEJADES PER A PROJECTAR-SE CAP ENDAVANT EN EL TEMPS I L'ESPAI. I»OPGANITZACIO DELS JOCS OLIMPICS DEL 92 COMPORTARIA PER A BARCELONA UNA EXTRAORDINARIA 1 DECISIVA EMPENTA AMB VISTES A POSAR-SE AL DIA EN EL TERRENY DE L'URBANISME I DE LES COMUNICACIONS, ESPECIALMENT PEL QUE FA A LES TELECOMUNICACIONS. D'ALTRA BANDA, ELS ESFORÇOS QUE DES DE FA TEMPS JA ESTEM FENT PER A PROJECTAR BARCELONA IMTERNACIONALMENT 1 CONVERTIR-LA EN UNA METRÓPOLI EFICIENT I ATRACTIVA PER A LA UBICACIO DE NOVES ACTIVITATS INDUSTRIALS I DE SERVEIS D'ALTA TECNOLOGIA, REBRIEN AMB ELS JOCS UN SUPORT FONAMENTAL. TAMPOC ES POT OBLIDAR LA REACTIVACIO DE QUE SERIEN OBJECTE / EL SECTOR DE LA CONSTRUCCIO (AIXECAMENT DE LA VILA OLIMPICA A POBLE NOU, RECUPERACI6 DE LA FAÇANA MARITIMA PER A LA CIUTAT, MODERNITZACIé: I CONSTEUCCIO D'INSTAL.LACIONS ESPORTIVES...), O BE ELS DEL TURISME 1 EL COMERÇ (UNES 300.000 PERSONES VISITARIEN �BARCELONA AMB MOTIU DE LA CELEBRACIO DELS JOCS) . ELS JOCS OLtMPICS, EN DEFINITIVA, f PROVOCARIEN UNA ♦ DINA:^^TI T ZACIO GENERAL DE L'ECONOMIA, NO SOLAMENT DE LA CIUTAT SINO DE TOT EE PAIS. D'AETRA BANDA, DES DEL NOSTRE PUNT DE VISTA, QUE BARCELONA ORGANITZI ELS JOCS OLIMPICS D'ESTIU DE 1.992 ES, GAIREBE ,UNA QüESTI6 ')F JUSTÍCIA HISTòRICA. ABANS D'ARA, BARCELONA JA HA ESTAT CANDIDATA EN UNES ALTRES TRES OCASIONS A ACOLLIR UNS JOCS. AIXO VA SER ELS ANYS 1.924, 1.936 I 1,972. CADASCUNA D'AQUESTES CANDIDATURES, MALGRAT NO HAVER ARRIBAT AL SEU OBJECTIU, HA DEIXAT LLEGATS POSITIUS PER A LA CIUTAT. LA / CANDIDATURA ALS JOCS OLIMPICS DE 1.924 ENS VA DEIXAR L'ESTADI DE LA FUXARDA; LA DE 1.936, L'ESTADI DE M0NTJUïC; I LA DE 1.972, LES PISCINES I'rRNAT PICORNELL. LES POSSIBILITATS QUE TE AVUI BARCELONA 'D'ACONSEGUIR LA NOMINACIO PER A ORGANITZAR ELS JOCS DEL 92 SON, FUGINT DE QUALSEVOL TIPUS DE TRIOMFALISME, RAGNABLEME"T ELEVADES. DE L'ALTERNANCIZ CONTINENTAL QUE ES NORMA NO ESCRITA DEL C.I.O., HOM POT DEDUIR QUE ELS JOCS OLIMPICS D'ESTIU DE 1.992 ES CELEBRARAN A EUROPA. ES DIFíCIL QUE AQUESTA TRADICI6 ES TRENQUI, I NO S'HA D'OBLIDAR QUE, ENTRE ELS 24 PAISOS DE L'EUROPA OCCIDENTAL QUE �TENEN PRESENCIA EN EL COMITE OLIMPIC INTERNACIONAL, ESPANYA ES r r L'ÚNIC GRAN PAIS QUE MAI NO HA ORGANITZAT CAP EDICIO DELS JOCS OLIMPICE' . i COM VAIG DIR EN EL MEU DISCURS DE PRESENTACIO DE LA CANDIDAT URA. A LOS ANGELES I HE REPETIT DESPRS A BERLIN -EST, A LISBOA, A ROMA I A MOLTS ALTRES LLOCS, BARCELONA VOL FER ELS JOCS, BARCELONA ES MEREIX ELS JOCS, BARCELONA ESTA MADURA PER A ORGANI`.tZAR, E.L S JOCS. HI HA D'ALTRES RAONS, NO ESTRICTAMENT ESPORTIVES PERO NO PER r AIXO MENYS SOLIDES, QUE JUSTIFICARIEN UNA DECISIO FAVORABLE A LA NOSTRA CANDIDATURA. D'UNA BANDA, BARCELONA ARRIBARA, TOT COItvCIDINT í'L:'.`? LF-. FI D'AQUEST SEGLE, AL SEGON PMILENARI DE LA SEVA ^ EXISTENCIA, I, D'ALTRE BANDA, EL 1.992 S' ESCAUR1 EL CINQUE CENTENARI D',I. DESCOP.-RIIMENT D' Ai•2ERICA. PER') MBE JUGA EN FAVOR DE LA CANDIDATURA OLIMPICA DE BARCELON A LA REALITAT ESPORTIVA EXISTENT AVUI A LA NOSTRA CIUTAT. _FACIES A LA SEVA CONSOLIDADA TRADICIO ASSOCIATIVA I A LA NOTABLE COL.LABORACIO ENTRE LES ENTITATS I ELS CLUBS ESPORTIUS PRIVATS AMB LA INICIATIVA :`MUNICIPAL I PUBLICA, BARCELONA POT ARA GAUDIR. D'UNA AMPLIA XARXA D'INSTAL.LACIONS 'ESPORTIVES, PGBLIQUES COM PRIVADES. TANT BARCELONA NO HA DE PARTIR DES DE ZERO CAP A LA META DEL 92. L'ANELLA OLIMPICA DE i1ONTJUIC I LES AREES / ,. ESPORTIVES DE LA DIAGONAL I EL VALL D'HEBRON SON BONS EXEMPLES D' AIXO QUE DIC. �-10- DE POCA COSA ENS SERVIRIEN, TANMATEIX, TOTS ELS NOSTRES ARGUMENTS I LA DISPONIBILITAT D'UNA INFRAESTRUCTURA ESPORTIVA CAPAÇ, SI BARCELONA NO TINGUES DOS ELEMENTS ESENCIALS PER A SER r MEREIXEDORA D'UNS JOCS OLIMPICS. AQUEST:?, DOS ELEMENTS ALS QUALS M'ESTIC REFERINT SON LA UNANIMITAT POLITICA QUE ABONA LA CANDIDATURA I LA FERMA VOCACIO OLIMPICA DELS SEUS CIUTADANS, UNA VOCACIO QUE ES VEU AVALADA PER i LA RICA I ININTERRUMPUDA TRADICIO ESPORTIVA DE QUATRE GENERACIONS o / DE BARCELONINS. I AIXO NO SOLS ES IMPORTANT, SINO GAIREBE DECISIU I CONCLOENT. ELS JOCS OLÍMPICS NO S6N CAP AMENAÇA CONTRA LA CATALANITAT DE CATALUNYA. BEN .:\L CONTRARI, CONSTITUIRAN UNA OCASI5 úNICA PER DONAR A CONEIXER AL 16N, DES DE LA CONFIANÇA DE POBLE VELL I IL.LUSIONAT, LAS NOSTRES PARTICULARITATS, LA NOSTRA IDENTITAT. I HO PODPEM SER A U`v PCBLIC QUE ES CO •ïPTARd EN L'ORDRE DELS CENTENAF,'.S DE ;:'- IL IONS DE PERSONES. LES POSSIBILITATS DE BARCELONA DE SER DESIGNADA SEU DELS JCCS OLÍMPICS DE 1.992 SON ELEVADES, RAONABLEMENT ELEVADES. PERD, BARCELONA NO TE TOTES LES POSSIBILITATS. EN Td MOLTES, ES r CERT, PERO NO LES `CE TOTES. NOSTRA r 1, ES MES, NO PODREM CONEIXER LA SITCJACI5 AMB CERTITUD ABANS DEL DIA 17 D'OCTUBRE D' ENGUANY. AUGMENTAREM LES NOSTRES PROBABILITATS. MI TREBALLAREM DE �VALENT, AIX‘O SI, PERO NO PODEM CAURE EN L'ERROR DE SUBESTIMAR LA CAPACITAT 1 LA FORÇA DE LA RESTA DE LES CANDIDATURES QUE ASPIREN A ORGANITZAE ELS JOCS DEL 92. ES PEE ATEO QUE SERIA UNA GREU IRRESPONSABILITAT BAIXAR LA 1 ‘ GUARDIA 1 RELAXAR EL NOSTRE ESFORÇ COL.LECTIU. PERQUE, EL NOSTRE ESFORÇ ES, EN DEFINITIVA, LA MILLOR I MES EFECTIVA ACREDITACIO QUE PODEN DURA LA CIUTAT DE LAUSANNE EL DIA 17 D'OCTUBRE. PER(PUE SOC CONSCIENT DE LA NOSTRA CAPACITAT D'ESFORÇ COL.LECTIU ES PERQUE TINC PLENA CONFIANÇA EN LA CANDIDATURA OLÍMPICA DE BARCELONA I PER QUE DIC QUE LES NOSTRES POSSIBILITATS SON RAONABLEMENT ELEVADES. UN COP DIT OUE, SENSE SUBESTIMAR MINGU, MIREM CAP EL PROPER 17 D'OCTUBRE AMB CONFIANÇA PERMETEU-ME QUE INSISTEIXI EN UN ASPECTE QUE CARACTERITZA A LA NOSTRA CANDIDATURA OLIEPICA I QUE nS DE TRANSCENDENTAL IMPORNNCIA PER A LA CIUTAT DE BARCELONA I, EN TANT QUE CAPITAL DE CATALUNYA, PER AL CONJUNT DEL NOSTRE PAIS. AQUEST ASPECTE FONAMENTAL AL QUAL M'ESTIC REFERINT ES QUE LES JOCS OLIrIPICS NO CONSTITUEIXEN EL OBJECTIU ULTIM DELS NOSTRES ESFORCOS, PEE A BARCELONA, PER A CATALUNYA, ELS JOCS DEL 92 REPRESENTEN UN VERITABLE CATALITZADOR CAPAÇ DE DINAMITZAR TOTES LES INICIATIVES DE DESENVOLUPAMENT QUE LA NOSTRA SOCIETAT TE PLANTEJADES CARA A UN FUTUR IMMEDIAT. �-12- - ES IMPORTANT QUE DESCARTEM LA VISIO DELS JOCS COM UN MANNA, COM UN REMEI MIRACULOS, COM UNA PANACEA QUE RESOLDR. LES COSES QUE NO RUTLLEN. ELS JOCS NO SON AIX¿5. SON, MES AVIAT, UN TRENCADOR DE PESSIMISMES, UN ELEMENT DE MOVILIT ACIO D'ESFORÇOS. D'ALTRA BANDA, I AL MARGE DELS INDUBTABLES BENEFICIS DE TIPUS ECONOMIC, ESPORTIU I DE PROJECCIO INTERNACIONAL, Hl HAN ALTRES ASPECTES DEL PROJECTE OLIMPIC DE BARCELONA QUE CAL REMARCAR. ELE JOCS DEL 92 CONSTITUEIXEN, SENSE CAP DUBTE, UNA EINA DE PRIMER ORDRE PER A INCENTIVAR LA MOBILITZACIO PACIFICA DE LA JOVENTUT; UNA EIMA QUE HA DE SERVIR PER A ESTIMULAR LA PARTICIPACid DELE CIUTADANS EN LES ACTIVITATS ESPORTIVES I PER ANIMAR A LA JOVENTUT DE TOT EL 4\1 A COMPETIR I A SUPERAR-SE. 9 UNA EINA, AL CAP I A LA FI, CAPAÇ DE DESENCADENAR UNA OLIMPIADA CULTURAL A LA QUE BARCELONA D'APORTAR, DURANT QUATRE ANYS, NETA F" EL SEU LLEGAT CONDICIONS HISTORIC BIMIL.LENARI, LES SEVES ARTS PLASTIQUES, LA SEVA MUSICA, EL SEU TEATRE... EL SEU PASSAT I EL SEU PRESENT. EL REPTE DELS JOCS ÉS DONCS EL REPTE DE CONVERTIR BARCELONA EN LA CIUTAT QUE VOLEN QUE SIGUI. LA BARCELONA QUE VOL SER LA SEU DEES JOCS OLIMPICS DE 1.992, LA BARCELONA CAPITAL D'UNA CATALUNYA MODERNA, DINMICA, LA METROPOLI QUE HA DE SER RECONEGUDA COM UNA GRAN CAPITAL EUROPEA EN LES PROXIMES DkADES, �LA BARCELONA CAPITAL LLATINOAMERICANA I PORTA D'ENTRADA A EUROPA, LA BARCELONA QUE REPRèN EL SEU LIDERATGE CULTURAL, LA BARCELONA REINDUSTRIALITZADA DELS "NORANTA" HA DE SER UNA CIUTAT QUE TINGUI EONES COMUNICACIONS CONVENCIONALS I UNES UNES EXCEL.LENTS TELECOMUNICACIONS, UNS ENLLAÇOS AERIS INTERCONTINENTALS ESTABILITZATS, UN PORT ACTIU I MODERN, UNA FIRA CONSOLIDADA I, ENTRE MOLTES ALTRES COSES MES, UN GRAN MERCAT CENTRAL I UNA ADMINISTRACIO EFICAÇ. BARCELONA HA DE SER, RESUMINT, UNA CIUTAT EFICIENT. ESTIC CONVENCUT QUE LA CAPITALITAT QUE PROPOSEM ES POT DERIVAR AMB TOTA NATURALITAT D'AQUEST OBJECTIU D'EFICIENCIA. UNA CAPITAL NO LA FAREN PAS AMB VOLUNTARISKE UNICANENT. LA CIUTAT QUE VOLEM QUE SIGUI BARCELONA ES LA CIUTAT QUE CATALUNYA NECESSITA COM A CAPITAL PER A PROJECTAR-SE AL MON, ES LA CAPITAL QUE ESPANYA NO PODRA PERMETRE'S EL LUXE DE DEIXAR DE BANDA SI VOL TENIR UNA PLATAFORMA INTERNACIONAL SOLVENT EN UNA SERIE DE TERRENYS BEN CONCRETS I IDENTIFICABLES. ES, EN DEFINITIVA, LA CIUTAT QUE MILLOR PODRIA LIDERAR EL QUE HEM ANOMENAT "NORD DEL SUD". EL REPTE DELS JOCS NO rES MÉS QUE EL REPTE DE FER AQUESTA CIUTAT. ESTIC SEGUR QUE ELS BARCELONINS SABRAN FER FRONT A AQUEST REPTE. MOLTES GRACIES. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3930 Title A name given to the resource Els JJOO i un repte per a la ciutat / Conferencia Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Barcelona ha d'obrir-se al mar. Els JJOO és l'eina més adient per catalitzar les iniciatives de desenvolupament econòmic, urbanístic i tecnològic. Raons no esportives: bimi| lenari i V Centenari del descubriment d'Amèrica. Nord del Sud. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ateneu Barcelonès Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Barcelona Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Ciutats Planificació Urbanisme Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-05-16 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1025/19860520d_00131.pdf 1aa07b6fd17c06e20bbf5fb8db744c5c PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Intervenció de l'Excm. Sr. Alcalde a la cloenda de la conferència de l'Excm. Sr. Secretari General de les NNUU Saló de Cent, 20 de Maig 1986 Exp. 705/84 - IMPREMTA MUNICIPAI. �EXCMO. SR. SECRETARIO GENERAL, SEÑORAS Y SEÑORES: SóLO UNAS PALABRAS PARA AGRADECER AL SR. PÉREZ DE CUÉLLAR SU AMABILIDAD AL ACUDIR A NUESTRA CIUDAD PARA PRONUNCIAR ESTA CONFERENCIA. COMO ALCALDE DE BARCELONA, ADEMES, ME ES ESPECIALMENTE GRATO QUE ESTE ACTO HAYA TENIDO LUGAR EN ESTA CASA. Y PRECISAMENTE EN ESTE SALóN, QUE ALBERG6 UNA DE LAS INSTITUCIONES DE GOBIERNO Y DEBATE POLíTICO MáS ANTIGUAS DE LA HISTORIA. BARCELONA QUIERE SER FIEL A SU PASADO Y RENOVAR SU TRADICIóN DE LUGAR DE ENCUENTRO Y DE DEBATE INTERNACIONAL. SU PRESENCIA EN ESTA CASA, SR. SECRETARIO GENERAL, HA DE SER UN HITO HISTóRICO EN ESTE CAMINO. EN EFECTO. NADA PUEDE ENCARNAR MEJOR NUESTROS DESEOS QUE LA PRESENCIA DEL MáS ALTO REPRESENTANTE DE LA INSTITUCIóN QUE, PESE A TODOS SUS DEFECTOS, ES EL úNICO FORO MUNDIAL DE DEBATE, EL iNICO LUGAR DONDE LAS �NACIONES DEL MUNDO SE ENCUENTRAN EN IGUALDAD DE CONDICIONES. COMO HA DICHO EL SR. SECRETARIO GENERAL, (... REFERèNCIA A LA SEVA INTERVENCI6 ...) BARCELONA ESTARá SIEMPRE EN LA VANGUARDIA DE LA LUCHA POR LA PAZ Y POR EL ENTENDIMIENTO ENTRE LOS PUEBLOS. BARCELONA SE SIENTE SOLIDARIA CON EL ESPíRITU Y LAS ACTIVIDADES DEL SISTEMA DE NACIONES UNIDAS Y ASPIRA A COOPERAR CON EL MISMO EN LA MEDIDA DE SUS POSIBILIDADES. ASí LO HEMOS DADO A ENTENDER AL OFRECERNOS COMO SEDE DE LA CONFERENCIA DEL FNUAP QUE TIENE LUGAR ESTOS DÍAS. Y ESPERAMOS CONTINUAR HACIÉNDOLO OBTENIENDO LA SEDE DE LOS JUEGOS OLíMPICOS DE 1992. Y EN MUCHAS OTRAS ACCIONES QUE, AUNQUE MENOS ESPECTACULARES, AUNQUE FORMEN PARTE DEL TRABAJO COTIDIANO, SON IGUALMENTE EFICACES PARA LA CONSECUCIóN DEL BIENESTAR DE LA HUMANIDAD. �• SEÑOR SECRETARIO GENERAL, SEÑORAS Y SEÑORES, SóLO ME QUEDA REITERARLES DE QUE ÉSTA ES SU CASA, ÉSTA ES SU CIUDAD. MUCHAS GRACIAS. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3931 Title A name given to the resource Paraules cloenda de la conferència del Sr. Pérez de Cuellar, President de les Nacions Unides Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Dret Relacions Internacionals Acció política Nacions Unides Pérez de Cuéllar, Javier, 1920- Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-05-20 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1026/19860527d_00134_0002.pdf 23ae3c7fe94e2c0108971a14b5e7e976 PDF Text Text CICLO DE CONFERENCIAS "BARCELONA SOLIDARIA" PRESENTACION DE LA CONFERENCIA DEL EXCMO. SR. JOSE RODRIGUEZ DE LA BORBOLLA Y CAMOYAN, PRESIDENTE DE LA JUNTA DE ANDALUCIA. (27 de mayo de 1986) �EXCMO. SR. PRESIDENTE; DISTINGUIDAS AUTORIDADES; SEÑORAS Y SEÑORES: NUESTRO CICLO DE CONFERENCIAS "BARCELONA SOLIDARIA", LLEGA ESTA TARDE A SU CENIT, CON LA PRESENCIA EN ESTE SALON DE CIENTO DEL EXCMO. SR. D. JOSE RODRIGUEZ DE LA BORBOLLA Y CAMOYAN, PRESIDENTE DE LA JUNTA DE ANDALUCIA. NACIDO EN SEVILLA EN ABRIL DE 1947, EL SEÑOR RODRIGUEZ DE LA BORBOLLA ES DOCTOR EN DERECHO Y PROFESOR DE LA UNIVERSIDAD DE SEVILLA. OCUPA SU ACTUAL CARGO DESDE MARZO DE 1984, TRAS LA DIMISION DE RAFAEL ESCUREDO. QUE TENGAMOS HOY EL HONOR DE TENER ENTRE NOSOTROS AL PRESIDENTE DE LA JUNTA DE ANDALUCIA, EN ESTE SALON DE CIENTO, SIMBOLIZA, CON TODA CLARIDAD, QUE ANDALUCIA, UNA VEZ MAS, ESTA EN EL CORAZON DE BARCELONA. Y SI LO ESTA EN EL DE BARCELONA, LO ESTA TAMBIEN EN EL DE CATALUNYA. EN EL CONTINUO URBANO BARCELONES VIVEN, SEGUN EL CENSO �2. DE 1980, APROXIMADAMENTE 500.000 CIUDADANOS NACIDOS EN ANDALUCIA, CIFRA QUE SE ELEVA A 1.000.000 SI NOS REFERIMOS AL AMBITO DE CATALUNYA. COMO CONTRASTE A 1 LA FRIALDAD DE ESTOS SOMEROS NUMEROS, QUEREMOS QUE SEPA, SR, PRESIDENTE, QUE TODAS ESTAS PERSONAS HAN AYUDADO A CONSTRUIR ESTE PAIS, Y SON PARTE ESENCIAL DEL PROYECTO, EN EL QUE NOS HALLAMOS EMPEÑADOS, DE UNA BARCELONA Y DF UNA CATALUNYA, EN LA QUE NUESTROS HIJOS Y LOS HIJOS DE NUESTROS HIJOS, PUEDAN CONVIVIR DE MANERA MAS ABIERTA, FRATERNAL Y SOLIDARIA. PERMITAME AHORA QUE CONTEXTUE MINIMAMENTE SU CONFERENCIA/ CON UNOS DATOS BASICOS SOBRE LA REALIDAD ANDALUZA. CON UNA EXTENSION DE UNOS 87.000 KM2., ANDALUCIA TIENE UNA POBLACION DE APROXIMADAMENTE 6.500.000 DE HABITANTES. SU RENTA PER CAPITA ES LEVEMENTE INFERIOR Y A LAS 368.000 PTAS., LO QUE LA SITUA EN DECIMO-QUINTO LUGAR DENTRO DEL RANKING DE RENTAS REGIONALES PER CAPITA, SEGUN DATOS UNA VEZ MAS DE LA PUBLICACION DEL BANCO DE BILBAO "RENTA NACIONAL DE ESPAÑA 1983 Y SU DISTRIBUCION PROVINCIAL". QUEREMOS TAMBIEN QUE ESTA PRESENTACION A SU CONFERENCIA, SIRVA COMO PEQUEÑA MUESTRA DE RECONOCIMIENTO Y HOMENAJE �3. DE NUESTRA CIUDAD, DE ESTE AYUNTAMIENTO Y POR TANTO, DE TODOS LOS BARCELONESES QUE HAN NACIDO EN ANDALUCIA, AL HOMBRE QUE SOÑO CON UNA ANDALUCIA MAS JUSTA, QUE A TRAVES DE SU AUTOGOBIERNO LOGRARA UNA DISTRIBUCION DE LA RIQUEZA QUE ALCANZARA A TODOS SUS HIJOS. NO PUEDO DEJAR DE TESTIMONIAR A BLAS INFANTE, QUE 1 MITIGO, CON. SUS CARTAS DE SOLIDARIDAD Y SUS VISITAS, EL PERIODO DE ENCARCELAMIENTO DE LLUIS COMPANYS Y OTROS CONSEJEROS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA, EN EL PENAL DEL PUERTO DE SANTA MARIA. EN UNA DE ESAS CARTAS, BIAS INFANTE ESCRIBE LA SIGUIENTE FRASE, QUE REPRODUCIMOS COMO EXPRESION CONDENSADA DE NUESTRA SOLIDARIDAD: ".., ACASO LA ALEGRIA DE TODAS LAS ESPAÑAS, Y POR CONSIGUIENTE DE LA INMORTAL CATALUNYA, DEPENDA, HA DE SER COINCIDENTE, CON LA RESURRECCION DE GRANADA, ES DECIR, DE ANDALUCIA". EXCMO. SR, JOSE RODRIGUEZ DE LA BORBOLLA, PRESIDENTE y DE LA JUNTA DE ANDALUCIA, TIENE VD. LA PALABRA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3932 Title A name given to the resource Presentació de conferenciant Sr. J. Rodríguez de la Borbolla, President de la Junta d’Andalusia dins el Cicle Barcelona Solidària Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Biografies Espanya plural Model social Territoris Andalusia Rodríguez de la Borbolla, José Congressos i conferències Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-05-27 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1027/19860528d_00133.pdf ecdf4badb8eea93e7708a0e851b1f366 PDF Text Text Ref.: M 84 /86 Data: 28/5/86 Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació MEMORÀNDUM Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Xavier Roig Inauguració C.C.I. La intervenció de l'Alcalde a l'acte d'inauguració del Congrés de Comerç Internacional forma part d'una llarguissima sèrie de discursos que tindrà l'ordre següent; 1. Josep M. Figueras 5 min. 2. Iñigo de Oriol, president de C.C.I. España 5 min. 3. Adrian Piera, president del Consejo Superior de Cámaras 5 min. 4. Frans van der Ho yen, president de C.C.I. 5 min. 5. Solemne conferència de apertura per Rand V. Araskog, president i Director Ejecutiu de ITT Corporation 20 min. 6. Pasqual Maragall, Alcalde de Barcelona 5,7 min. 7. Jordi Pujol, President de la Generalitat de Catalunya 7,8 min. 8. Apertura de la conferència per S.M el Rei . 1.206-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �MAJESTAD, (MOLT HONORABLE PRESIDENT), SEÑORES, COMO ALCALDE DE BARCELONA ME ES MUY GRATO DAR PERSONALMENTE LA BIENVENIDA A LOS PARTICIPANTES DE LA 7A. CONFER È NCIA DE LA CáMARA DE COMERCIO INTERNACIONAL. HACE UNOS MESES TUVE EL PLACER DE CONTRIBUIR A LA CELEBRACIóN DEL CENTENARIO DE LA CáMARA DE COMERCIO, INDUSTRIA Y NAVEGACIóN DE BARCELONA PRONUNCIANDO UNA CONFERENCIA. EN ESA OCASIóN HACÍA REFERENCIA A LA HISTORIA DE BARCELONA. RECORDABA COMO LA PROSPERIDAD DE BARCELONA HABíA IDO LIGADA AL ESPLENDOR DE LA LONJA. YO CREO QUE ESTA CARACTERÍSTICA SE PUEDE APLICAR A TODAS LAS CIUDADES. LAS CIUDADES POR DEFINICIóN, SON LUGARES DE COMERCIO, LUGARES DE INTERCAMBIO: DE BIENES, DE IDEAS, �DE INNOVACIONES. ASí HA SIDO A LO LARGO DE LA HISTORIA. LAS CIUDADES SON ESPACIOS ABIERTOS, NO TIENEN FRONTERAS. POR ELLO CREO QUE EL CONTENIDO DE LAS PONENCIAS QUE SE DEBATIRáN EN LAS SESIONES DE ESTA CONFERENCIA ESTá MUY DE ACUERDO CON EL ESPíRI^1U DE LO QUE REPRESENTAN LAS CIUDADES. LA LIBERALIZACIóN DEL COMERCIO MUNDIAL, LA PROMOCIóN DE LA INVERSIóN EXTRANJERA, EL ENDEUDAMIENTO DEL TERCER MUNDO, SON PROBLEMAS A LOS QUE LAS CIUDADES, Y ESTA CIUDAD EN ESPECIAL, SON MUY SENSIBLES. LA SEMANA PASADA TUVE EL HONOR DE CLAUSURAR LA CONFERENCIA DEL FONDO DE LAS NACIONES UNIDAS PARA ACTIVIDADES EN MATERIA DE POBLACIóN. EN ESTA CONFERENCIA SE APROB6 LA DECLARACIóN DE BARCELONA, EN LA QUE, ENTRE OTRAS COSAS, SE RECOMENDABA UN TRATAMIENTO DE LOS PROBLEMAS DE LA DEUDA DEL TERCER MUNDO QUE PERMITIESE LIBERAR RECURSOS PARA UNA MEJOR ATENCIóN A LOS PROBLEMAS DE LA URBANIZACIóN ACELERADA. �BARCELONA ESTá DESARROLLANDO UNA CAMPAÑA DE PROMOCIóN EXTERIOR PARA ATRAER INVERSIONES EXTRANJERAS. NUESTRA CORPORACIóN METROPOLITANA, CON LA COLABORACIóN DE OTROS MUNICIPIOS, Y PARA REFERIRME SOLO A UN EJEMPLO MUY CONCRETO, HA CREADO EL PARQUE TECNOLóGICO DEL VALLS CON LA IDEA DE ATRAER EMPRESAS DE ALTA TECNOLOGÍA. BARCELONA, POR OTRA PARTE, VE EN LA ENTRADA DE ESPAÑA EN EL MERCADO COMúN UNA OPORTUNIDAD PARA EXTENDER SU INFLUENCIA A UNA ZONA MáS AMPLIA QUE LA QUE HASTA AHORA DELIMITABAN LAS FRONTERAS POLÍTICAS. BARCELONA QUIERE SER UN CENTRO DE GRAVEDAD EN EL SUR DE EUROPA. QUIERE SER TAMBIÉN UN ENLACE PRIVILEGIADO ENTRE EUROPA Y AMÉRICA LATINA. TODOS ESTOS PRóPOSITOS NO PODRÍAN REALIZARSE SIN LA COLABORACIóN DE LA INICIATIVA PRIVADA. SIN LA COLABORACIóN DE ENTIDADES COMO LAS CáMARAS DE COMERCIO. LA SEPARACIóN ENTRE EL SECTOR PüBLICO Y EL PRIVADO SE HA DESMITIFICADO EN BUENA MEDIDA. LO QUE NOS IMPORTA SON LOS OBJETIVOS, SON LOS RESULTA'•S EN TÉRMINOS, ESO SI, DEL BENEFICIO QUE PUEDE OB NER LA MAYORÍA DE LOS �CIUDADANOS. NO QUIERO DEJAR DE ALUDIR A LO QUE EL TíTULO DE LA CONFERENCIA EVOCA EN BARCELONA. LA CáMARA DE COMERCIO INTERNACIONAL VA A DEBATIR LAS PRIORIDADES INTERNACIONALES DE LAS EMPRESAS PARA LA PRóXIMA DÉCADA. NOSOTROS, EN BARCELONA, HEMOS ELEGIDO EL SEGUNDO AÑO DE LA PRóXIMA DÉCADA, 1992, COMO UN OBJETIVO QUE ESTIMULA NUESTRA SELECCIóN DE PRIORIDADES. EL PROYECTO OLíMPICO, EN EFECTO, ES EL CATALIZADOR QUE PROYECTA BARCELONA HACIA UNOS OBJETIVOS DE RENOVACIóN, DE PRESENCIA INTERNACIONAL, DE RELANZAMIENTO ECONóMICO. ES UN FIN ASUMIDO POR TODOS, UNA ESPERANZA DE FUTURO QUE, A LA VEZ, CONDICIONA Y MODIFICA NUESTRO PRESENTE. GRACIAS A ESTE DESAFíO BARCELONA QUIERE MEJORAR SU EFICACIA COMO METRóPOLI MODERNA, ADAPTARSE A LA NUEVAS TECNOLOGíAS, PREPARARSE PARA EL SIGLO XXI. ESPERO QUE PUEDAN USTEDES CAPTAR EL OPTIMISMO QUE EN BARCELONA SE RESPIRA, EN LA SEGURIDAD DE QUE ALCANZAREMOS LA META. �FINALMENTE HOY TENGO UN MOTIVO ESPECIAL DE SATISFACCIóN QUE COMUNICARLES A TODOS USTEDES. EL AYUNTAMIENTO DE BARCELONA, EN CONSEJO PLENO REUNIDO ESTA MAÑANA, HA QUERIDO RECONOCER LA LABOR DESARROLLADA POR LA COORGANIZADORA DE ESTA CONFERENCIA, LA CáMARA OFICIAL DE COMERCIO, INDUSTRIA Y NAVEGACIóN DE BARCELONA, OTORGáNDOLE LA MEDALLA DE ORO DE LA CIUDAD. RECIBA, SEÑOR PRESIDENTE DE LA CáMARA, MI MáS CORDIAL ENHORABUENA. Y A TODOS USTEDES, SEÑORES DELEGADOS, LES DESEO UNA FELIZ ESTANCIA EN BARCELONA. SUS TRABAJOS SERáN SEGUIDOS DESDE LA CASA DE LA CIUDAD CON TODA ATENCIóN QUE MERECEN. SEÑORES DELEGADOS, SEAN UDS. BIENVENIDOS. MUCHAS GRACIAS. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3933 Title A name given to the resource Inauguració de la 7ena Conferència de la Càmera de Comerç Internacional Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Atraure inversió estrangera. Alta tecnologia i el Parc Tecnològic del Vallès. Barcelona es vol adaptar a les noves tecnologies. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Congressos Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Congressos i conferències Comerç Relacions Internacionals Acció política Model social Cambra de Comerç Internacional Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-05-28 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1028/198606021d_00830.pdf 63a056388dbfb512a0406ef027420ffe PDF Text Text Ajuntament de Barcelona PREGO DE FESTES DE VALLS Barcelo a, 21 de juny de 1986 �SEMPRE EMOCIONANT PER A UN ALCALDE DE BARCELONA ÉS FER EL PREG6 DE LA FESTA MAJOR D'UllA ALTRA CIUTAT DEL NOSTRE PAÍS. CREC, A MÉS, QUE ÉS tNA NECESSITAT, UNA NECESSITAT SENTIDA I DEMANADA PER MI PER QUAN PRESUPOSA ALTRES REALITATS, VIATJAR PER CATALUNYA, I CONèIXER SOVINT DIFERENTS A LES QUE ESTIC AVESATS A VEURE. PER AIX6 Elo SENTO MOLT CONTENT AVUI D'EETAR AME VOSALTRES I PODER COMPARTIR, ENCARA QUE SIGUI UNA ESTONA, AQUESTS PRIMERS MOMENTS DE LA VOSTRA FESTA MAJOR. A VEGADES PENSO QUE TOTS HEM DE FER UN EXERCICI DE CONEIXEMENT MUTU, UN EXERCICI MS GRAN DEL QUE A VEGADES FEM. EL CONEIXEMENT S UNA BONA MANERA DE SOLUCIONAR ELS PROBLEMES I MALFIANCES QUE VAN SORGINT DE TANT EN TANT. POTSER, N'ESTIC SEGUR, ENS N'ADONARIEM QUE, MALGRAT TOT, NO SOM VEGADES, TAN AL RES DIFERENTS UNS DELS PATIM PROBL EMES COMUNS. 1.1 1, TE, A I QUE, bg_IJyy pPa~ EARCELONA ki A VrtrivLik-- @ /A ESALA, ELS MATEIXOS PROBLEMES QUE LA VOSTRA CIUTAT. VALLS HA ESDEVINGUT UNA CIUTAT INOUSTRIAL. ÉS, A MÉS, UNA CIUTAT AME UN FORTA ACTIVITAT COMERCIAL 1 AGRÍCOLA. �VALLS ÉS UN CAS, MALHAURADAMENT AI, Ni O GAIRE REPETIT, DE VITALITAT ECON6MICA. LA CAPITAL DE L' ALT CAMP RESULTA UN BON EXEMPLE PER A TOTES AQUELLES POBLACIONS DE CATALUNYA QUE ES PENSEN QUE UNA CIUTAT DE LI NTERIOR DEL NOSTRE PAÍS NO POT ESDEVENIR PUNTERA A LA I*11STRIA. ÉS AQUEST UN ERROR QUE VALLS SE N'ENCARREGA, JO DIRIA DIA RERA DIA, DE TIRAR PER TERRA. VALLS ÉS UN EXEMPLE DE COM UNA «WAT POT ADAPTAR-SE ALS TEMPS MODERNS SENSE PERDRE I1A SEVA IDENTITAT. GRCIES A CIUTATS COM. AQUESTA TEN M A CATALUNYA UN SISTEMA DE CIUTATS ARTICULAT, QUE FÌ UNCIONA I QUE ENS PERMETR1 APROFONDIR AMB 1XIT EN EL REPTE DE LA INCORPORACI5 AL MERCAT COMU. COM A ALCALDE DE BARCELONA EM SENTO MOLT AGRAIT I VOLDRIA DONAR-VOS ARA I DES D'AM LES GRICIES PER HAVER-NOS DONAT EL SUPORT A LA CANDIDATURA OLIMPICA DE LA CIUTAT. BARCELONA TORNA PER QUAII.TA VEGADA A DEMANAR L'ORGANITZACI6 D'UNS JOCS OLÍMPICS. A LES ALTRES TRES OCASIONS LA IL.LUSI6 I LES GANES QUE ELS BARCELONINS HI VIREM POSAR ES VA SENTIR DEFRAUD4DA AL NO SER-NOS �CONCEDITS. CREIEM QUE ARA VA DE DEBE. ESPEREN I DESITGEM QUE EL 1 D'OCTUBRE D'AQUEST ANY ELS MEMBRES DEL COMITÉ OLíNPIC INTERNACIONAL REUNITS A LAUISANE FARAN JUSTICIA I CONCEDIRAN A LA NOSTRA CIUTAT LA REALITZACI6 DELS JOCS DE 1992. PER CS QUE BARCELONA ORGANITZI U1S JOCS OLÍMPICS NO ÉS NOMS UNA TASCA NOSTRA, ÉS UN PROJECTE QUE ULTRAPASSA ELS LÍMITS DE LA CIUTAT PER A ESDEVENIR UN PROJECTE CATALS, UN PROJECTE DE TOTS. PER AI) CS, EL VOSTRE SUPORT ENS ES TAN GRAT I ENS ESTIMULA ENCARA MÉS EN EL TREBALL D'ACONSEGUIR PER A BARCELONA I ATALUNYA UNS JOCS OLÍMPICS QUE FINS ARA ENS HAN ESTAT EGATS. I ÉS QUE VALLS I ELS SEUS CIUTADA S SEMPRE HAN TINGUT CONTINUA TENINT UNA GRAN SETBILITAT PER LES ACTIVITATS ESPORTIVES. GAIREBÉ TOTS ELS ESPORTS TENEN A LA VOSTRA CIUTAT UNA I DUES REPRESEN91ACIONS. PODRIEN DIR QUE A VALLS Hl HAN DOS CLUBS DE TOT. JO SEMPRE HE CREGUT QUE LA SENSIBILITAT PER L'ESPORT NO SOL CREAR-SE ARTIFICIALMENT SIN6 QUE NEIX MOLT PROFUNDAMENT DE LA PR6PIA ANIMA, DEL PROPI TARANNS ELS CIUTADANS QUE �COMPOSEN UNA COMUNITAT. fS UNA FORMA DE VEURE EL MóN I DE VIURE'L. I EN TENIM UN ALTRE EXEMPLE D'AIXc QUE ESTIC DIENT. A L'EXPEDICIó CATALANA QUE L'ANY ITSAT VA CONQUERIR L'EVEREST I A LA QUE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA LI VA DONAR EL TOTAL SUPORT H1 PARTICIPPVEN ALPINISTES DE VALLS. OSCAR CADIACH, QUE VA ARRIBAD AL CIM, ENCARA QUE NO SIGUI D'AQUí ES SOCI DE LA SECCIó DE MUNTANYA DE VALLS MENTRE QUE JORDI MAGRINYa SI QUE ÉS CONCIUTAD. VOSTRE. L'HOMENATGE QUE AQUESTS DIES DEDIQUEU ALS MÉS GRANS DELS VOSTRES ESPORTISTES, ALS EONERS RECENTS DE L'ESPORT ÉS UNA BONA MOSTRA DE L'E8PERIT DE LA CIUTAT I, PER A Mí, ÉS UN NOU MOTIU DE SA ISFACCIó EN AQUESTA VISITA A VALLS. TOT ALLCS QUE UNA CIUTAT FA PER L'ESPORT, COM AQUESTA SETMANA DE L'ESPORT VALLENC, HO FA TAMB1 PER LA CULTURA CÍVICA DELS SEUS HOMES I . DONES, DELS SEUS NOIS I NOIES. SI L'ESPORT 1S UNA ACTIVITAT QUE AGERMANA VALLS 1 �BARCELONA, N'El HA D'ALTRES QUE LA VOSTRA CIUTAT N'ÉS PEONERA I MESTRA. M'ESTIC REFERINT ALS CASTELLERS. CATALUNYA TI ENTRE LES SEVES TRADICIONS MÉS SENTIDES AQUESTA DELS CASTELLERS. I VALLS N ES LA CREADORA, LA MARE. LES VOSTRE DUES COLLES, LA VEL LA I LA JOVE PORTEN PER CATALUNYA EL NON DE VALLS. BARCEL ONA TAMBÉ TI COLLES CASTELLERES PERCS TOTES, I HO SE BEN BI, MIREN I AGAFEN COM EXEMPLE A SEGUIR LES VOSTRES COLLES CASTELLERES. NO CREGUEU QUE NO INTENTEN SUPERARSE I SUPERAR-VOS, PER PER ARA, NO ES POT. I NO SOLAMENT NOSALTRES SINE CAP ALTRA CIUTAT DEL PAÍS. L'ANY PASSAT SEGUINT EN AQUEST CAMí DE P NERS VAU INAUGURAR 1L PRIMER I PER ARA 1INIC MííSEU CASTELLER A OD4 , TOTES LESI COLLES CASTELLERES DE CATALUNYA HI HAN APORTAT ALGUNA CCSA. NO PUC NI VULL DEIXAR DE FER F1SMENT, EN AQUESTA OCASI6, A UN FESTA QUE S'HA FET TíPIOA A CATALUNYA I PER LA QUAL MOLTS CATALANS US CONEIXEN I US VISITEN DURANT L'ANY: LA CALCOTADA. NO VOLDRIA, PER, DEIXAR DE CONSTATAR UNA REALITAT, UNA REALITAT QUE ES DONA CADA ANY PER LES VACANCES D'ESTIU, ELS CAPS DE SETMANA O EN AQUESTES FESTES CON LA CALCOTADA. ELS BARCELONINS, �LA GENT DE CIUTAT, APROFITEM QUALSIOL OPORTUNITAT PER DEIXAR LA CIUTAT I ANAR PER CAT[i1LUNYA. EN MOLTES OCASIONS, DURANT LES VACANCES O VIATJANT PEL PAIS HE VIST COM LA GENT PASSA PEP. UN LLOC, VISITA UNA POBLACIÓ DE CATALUNYA SENSE APROFONDIR EN LA SEVA REALITAT. PEP. pAp c- C UUOS A, PENSA EN AIXà, MOLTES VEGADES EL BARCELONI ES, ELL I NO ARRIBA A CONéIXER LA REALITAT QUE TREPITJA, LA REALITAT QUE COM A TOTES EST PLENA DE DIFICULTATS I PROBLEMES. POTSER, JA HO DEIA AL COMENÇAMENT D'AQUEST PREGÓ, CAL QUE ENS CONEGUEM MÉS I I`ILLOR. CAL FER UN EXèRCICI DE CONEIXEMENT MUTU I, EN AQUESTA TASCA ELS BARCELONINS FINS ARA NO N'HEM POSAT GAIRE DE LA NOSTRA PART. VOLDRIA, COM A REPRESENTAT, ARA I AQU1, DE BARCELONA PODER-VOS DONAR LES GRICIE k,.1 ~fit- `LA VOSTRA DEFERèNCIA. NO VOLDRIA FER-ME PESAT, CREC QUEiÉS HORA DE COMENÇAR LA FESTA I QUE ELS PREAMBULS SEMPRE óN AIXè, PREAMBULS QUE NOMÉS SERVEIXEN PER A DONAR PAS ALL VERITABLEMENT IMPORTANT, QUE EN AQUEST CAS ÉS LA V STRA FESTA MAJOR. PASQUAL MAFAGALL I MIRA ALCALDE DE BARCELONA � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3934 Title A name given to the resource Festa Major de Valls / Pregó Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Sessions, Ajuntament de Valls Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Festes majors Model social Valls Ciutats Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-06-21 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1029/19860602d_00136.pdf 1a1d6a67b87c4bd72a1ceabf465c3549 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall, amb motiu de la inauguració del Pavelló Mies van der Rohe Barcelona, 2 de juny de 1986 Exp. 705784 IMPREMTA MUNICIPAL �SENYORES, SENYORS: AQUEST ACTE D'AVUI ÉS LA CULMINACIG DELS ESFORÇOS D'UNES PERSONES QUE DES DE FA MOLTS ANYS ES VAN PROPOSAR LA RECONSTRUCCI6 DEL PAVELL6 ALEMANY DE LA EXPOSICIG DE 1929 PROJECTAT PER MIES VAN DER ROHE. AQUELLS PROPóSITS INICIALS DELS QUE LLAVORS EREN UNS JOVES ARQUITECTES NO HAN POGUT CRISTALITZAR FINS ARA. L'AJUNTAMENT PRESIDIT PER NARCIS SERRA VA FER SEU EL PROJECTE. L'AMBIENT D'UNA BARCELONA LLIURE DINS D'UNA CATALUNYA AUTòNOMA I UNA ESPANYA DEMOCRàTICA VAN AFAVORIR LA COMPRENSIó I LA CONFIANÇA DE TOTES LES INSTITUCIONS, EMPRESES I PERSONES QUE ES VAN AFEGIR AL PROJECTE. A TOTS ELLS CORRESPON EL MÉRIT DE L'ACTE D'AVUI. PER AVUI TAMBÉ ESTEM SATISFENT UN DEUTE. UN DEUTE QUE BARCELONA TENIA AMB LUDWIG MIES VAN DER ROHE. LES FOTOS, DIBUIXOS I REFERèNCIES DEL PAVELLó HAN �ESTAT UNA CONSTANT EN ELS LLIBRES I REVISTES D'ARQUITECTURA, D'ART I EN TOTA MENA D'ENCICLOPèDIES. EL NOM DE BARCELONA HA ESTAT PRESENT A TOT EL MóN DES DE 1929, GRáCIES A MIES VAN DER ROHE. IGUALMENT, DES DE QUE VA INICIAR-SE LA RECONTRUCCIó DEL PAVELLó, BARCELONA HA TINGUT UNA ENORME PUBLICITAT EN ELS MILLORS PERIóDICS DEL MóN, COM THE NEW YORK TIMES, THE WALL STREET JOURNAL, TIME, NEEWSWEEK, INTERNATIONAL HERALD TRIBUNE I A TOTES LES PUBLICACIONS D'ARQUITECTURA. LA RECONSTRUCCIó DEL PAVELLó NO ÉS TAN SOLS RESTITUIR UNA PEÇA FONAMENTAL DE LA HISTòRIA DE L'ARQUITECTURA. PER ALS BARCELONINS REPRESENTA TAMBÉ LA RECUPERACIó D'UNA PART DE LA NOSTRA HISTòRIA. L'EXPOSICIó DE 1929 VA MARCAR L'IMPULS RENOVADOR MÉS IMPORTANT QUE BARCELONA HA EXPERIMENTAT EN AQUEST SEGLE. EL METRO, LA URBANITZACIó DE MONTJUïC, LA PLAÇA D'ESPANYA VAN SER POSSIBLES GRàCIES A L'EXPOSICIó. EL PAVELL6 ENS RECORDA TOT AIXò. �1 PER LA RECONSTRUCCI6 DEL PAVELLó ÉS TAMBÉ UN SIMBOL DEL QUE FA L'AJUNTAMENT DE BARCELONA. ORIOL BOHIGAS, QUE VA SER QUI EN 1954 VA ENCAPÇALAR LA PRIMERA PROPOSTA DE RECONSTRUCCIó, VA ESTABLIR LES BASES DE LA POLíTICA URBANíSTICA DE L'AJUNTAMENT. HA ESTAT UNA POLíTICA QUE ALGUNA VEGADA HE QUALIFICAT DE SARGIDORA. UN URBANISME QUE, ACCEPTANT EL PIJE GENERAL METROPOLITà COM A CONTEXT VàLID, HA PRIMAT EL PROJECTE SOBRE EL PIJE. L'URBANISME BARCELONí DELS GLTIMS SIS ANYS HA TINGUT COM A LEMA LA RECONSTRUCCIó D'UNA CIUTAT DEGRADADA, LA RECUPERACIó DELS SEUS SIGNES D'IDENTITAT I LA MONUMENTALITZACIó COM A EINA PER A DIGNIFICAR EL TEIXIT URBE. AQUESTA POLíTICA HA DONAT ELS SEUS FRUITS. I MALGRAT ALGUNES RETICÈNCIES INICIALS, ÉS ACCEPTADA PER TOTHOM. MOLTS DE VOSTÉS HAN COMPROVAT COM ELS VEINS DE LA PLAÇA DE LA PALMERA CONSIDEREN QUE L'ESCULTURA DE �RICHARD SERRA COM A PRòPIA. COM VIGILEN QUE NO LA FACIN MALBÉ, COM AVISEN LA GUàRDIA URBANA QUAN ALGú INTENTA EMBRUTAR-LA. LES VISITES ALS NOUS ESPAIS PúBLICS S'HA CONVERTIT JA EN UN RECORREGUT HABITUAL DELS VISITANTS DE BARCELONA. I AIXò ENLLAÇA AMB LA RENOVADA VOLUNTAT DE BARCELONA DE SER PRESENT A L'ESCENA INTERNACIONAL. EL PAVELL6 SINTETITZA TOT AIXE: FITA DE L'ARQUITECTURA, HISTòRIA DE BARCELONA, PROJECCIE INTERNACIONAL. I TAMBÉ PROJECCIE CAP AL FUTUR. AQUESTA MUNTANYA, ON ES VA CELEBRAR L'EXPOSICIE DE 1929, ÉS TAMBÉ ON ÉS LA FUNDACIE JOAN MIRE. ON ÉS EL MUSEU D'ART DE CATALUNYA, QUE ESTEM RESTAURANT. I ÉS ON ÉS L'ANELL OLÍMPIC, QUE SER EL CENTRE DELS JOCS OLïMPICS DE 1992 SI BARCELONA N'ACONSEGUEIX L'ORGANITZACIE, QUE L'ACONSEGUIRà. AQUEST PAVELL6, A MÉS, NO SERI NOMÉS UN LLOC A VISITAR PER FER HISTòRIA. SER UN CENTRE DE DOCUMENTACIE �VIU, UN ELEMENT MÉS DE LA XARXA DE MUSEUS DE LA CIUTAT. SERA UN EMBLEMA DE LA BARCELONA CULTA, COSMOPOLITA, OBERTA QUE ENTRE TOTS ESTEM REFENT. FINALMENT, VULL FER ESMENT DE LES PERSONES I INSTITUCIONS QUE, A MÉS D'ORIOL BOHIGAS, àNIMA DEL PROJECTE, HAN FET POSSIBLE QUE ARRIBES A BON TERME. ROSA M. SUBIRANA, DIRECTORA DE LA FUNDACIó, LA TENACITAT DE LA QUAL HA ESTAT FONAMENTAL PER ACONSEGUIR LA COL.LABORACIó D'EMPRESES. ELS ARQUITECTES CRISTIAN CIRICI, FERNANDO RAMOS, IGNASI MANUEL DE SOLA-MORALES, QUE HAN SABUT REUNIR ELS PLÁNOLS I FOTOGRAFIES DEL PROJECTE ORIGINAL I PORTAR-LO A LA PRACTICA. JOAQUIM D'ABADAL, SENSE LA INTERVENCIó DEL QUAL DES DE L'AMBAIXADA D'ESPANYA A ALGER NO HAURIA ESTAT POSSIBLE QUE L'ONIX, úLTIMA PEÇA DEL PROJECTE, HAGUÉS ARRIBAT MAI A BARCELONA. I LES EMPRESES I INSTITUCIONS: - COL.LEGI D'ARQUITECTES DE CATALUNYA - DEMARCACIó DE BARCELONA DEL COL.LEGI OFICIAL �D'APARELLADORS I ARQUITECTES T2CNICS DE BARCELONA - CONSOLAT DE LA REP. FED. D'ALEMANYA A BARCELONA - DIPUTACIó DE BARCELONA - FIRA INTERNACIONAL DE BARCELONA - GOVERN DE LA REPúBLICA FEDERAL D'ALEMANYA - MINISTERIO DE OBRAS PúBLICAS Y URBANISMO. MOPU. - ARAG INTERNACIONAL, S.A. DE SEGUROS - ASLAND CATALUNYA, S.A. - BANC COMERCIAL TRANSATLàNTIC (BANCOTRANS) - CAIXA D'ESTALVIS DE CATALUNYA - CEMENTOS DEL MAR, S.A. - CEMENTOS MOLINS, S.A. - CEMENTOS UNILAND, S.A. - THE CHASE MANHATTAN BANK, ESPAÑA - EL CORTE INGLÉS, S.A. - GÜTERMANN, S.A. - KNOLL INTERNATIONAL (NEW YORK) - LA AUXILIADORA DE LA CONSTRUCCIóN, S.A. - MERCEDES -BENZ ESPAÑA, S.A. - PORTLANS, S.A. (PORTLANCA) - QUíMICA FARMACÉUTICA BAYER, S.A. - SIEMENS, S.A. �SENYORES, SENYORS, PROCEDEIXO A EXECUTAR UN DELS ACTES QUE COM ALCALDE MÉS SATISFACCIó M'HAN PRODUIT: DECLARO INAUGURADA LA RECONSTRUCCIó DEL PAVELLó ALEMANY DE BARCELONA PROJECTAT PER LUDWIG MIES VAN DER ROHE EL 1929. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3935 Title A name given to the resource Inauguració del Pavelló Mies van der Rohe Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Montjuïc Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Arquitectura Urbanisme Barcelona Model social Mies van der Rohe, Ludwig, 1886-1969 Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-06-02 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1030/19860604d_00138.pdf 52019f8abc7c360279da09c200e2bfa7 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Palabras del Excmo. Sr. Alcalde en la obertura de las jornadas de los Grandes Municipios del Mediterráneo occidental ante la droga Barcelona, 4 de junio de 1986 �SEÑOR MINISTRO, SEÑORES ALCALDES Y CONCEJALES, SEÑORAS Y SEÑORES: QUIERO DARLES LA BIENVENIDA A BARCELONA. ESPERO QUE SU ESTANCIA AQUÍ SEA, ADEMAS DE PROVECHOSA, AGRADABLE. NOSOTROS HAREMOS LO POSIBLE PARA QUE SEA ASí. NOS HEMOS REUNIDO AQUÍ PARA VER COMO, DESDE LOS MUNICIPIOS, HEMOS AFRONTADO LA PROBLEMÁTICA DE LAS DROGAS. HE SOSTENIDO MUCHAS VECES QUE LOS MUNICIPIOS ESTAMOS MEJOR PREPARADOS PARA HACER FRENTE A ESTE TIPO DE PROBLEMAS QUE OTRAS INSTANCIAS DEL GOBIERNO. NUESTRA PROXIMIDAD AL CIUDADANO NOS PERMITE RESPONDER CON MS FLEXIBILIDAD A LAS NECESIDADES NUEVAS QUE MANIFIESTA LA POBLACIE)N. Y, SIN DUDA, LA EXTENSI6N DE LA DROGADICCIóN ES UN FEN6MENO SOCIAL QUE POR SU RELATIVA NOVEDAD Y POR SU GRAVEDAD PRODUCE TODAVÍA UN GRAN DESCONCIERTO EN CUANTO A LA MANERA DE TRATARLO. �AGN ASI, LLEVAMOS SUFICIENTE TIEMPO CONVIVIENDO CON LA DROGA, TENEMOS EL SUFICIENTE APRENDIZAJE PARA PODER INTERCAMBIAR NUESTRAS EXPERIENCIAS. PIENSO QUE ESTAS JORNADAS SERáN ESPECIALMENTE POSITIVAS POR COMPARTIR LAS CIUDADES AQUÍ REPRESENTADAS MUCHAS CARACTERÍSTICAS COMUNES. CON MUCHAS DE ELLAS, BARCELONA Y LAS OTRAS CIUDADES CATALANAS REUNIDAS AQUI TIENEN PROFUNDOS LAZOS HIST6RICOS. HEMOS FORMADO PARTE DE LA MISMA CORONA DE ARAG6N, CON NáPOLES, PALMA DE MALLORCA, VALENCIA Y ZARAGOZA. NOS SENTIMOS FRATERNALMENTE UNIDOS COMO CIUDADES ESPAÑOLAS A MáLAGA. BARCELONA ESTA HERMANADA CON MONTPELLIER. COMPARTIMOS CON GÉNOVA EL RECUERDO Y LA HERENCIA DE CRISTOBAL COLEN. Y CON MARSELLA, GÉNOVA Y BARCELONA COMPITEN AMIGLABEMENTE PARA SER EL PRIMER PUERTO DEL MEDITERRáNEO. TODAS TIENEN, ADEMES, UNA MISMA MANERA DE ENTENDER LA VIDA, UN ESPÍTRITU Y UNA CULTURA MEDITERRENEA COMUNES, Y, AL MISMO TIEMPO, TODAS ELLAS SON CIUUDADES ABIERTAS, COSMOPOLITAS, QUE SE HAN HECHO DE APORTACIONES Y �CULTURAS Y GENTES MUY DIV ERSAS. QUIERO SALUDAR TAMBIÉN LA PRESENCIA DEL CENTRO ITALIANO DE SOLIDARTETE Y DE LAS DELEGACIONES DE LA O.M.S., DEL CONSEJO DE EUROPA, DE LAS NNUU Y OTRAS INSTITUCIONES EUROPEAS, DEL PLAN NACIONAL DE LA DROGA Y DE TODAS LAS INSTITUCIONES P BLICAS Y PRIVADAS AQUI PRESENTES. Y TAMBIÉN AL REPRESENTANTE DEL AYUNTAMIENTO DE AMSTERDAM, DEL QUE TENEMOS MUCHO QUE APRENDER. LAS JORNADAS SEREN UNA OCASI6N IDC;NEA PARA REFLEXIONAR SOBRE LO QUE LOS AYUNTAMIENTOS HEMOS HECHO Y LO QUE HEMOS DE CONTINUAR HACIENDO. PORQUE, AL MARGEN DE LAS POLÉMICAS SOBRE LA OPORTUNIDAD DE LEGALIZAR O NO LEGALIZAR LAS DROGAS, ES EVIDENTE QUE LA SOCIEDAD ESTE OBLIGADA A PRESTAR ASISTENCIA A LOS DROGADICTOS QUE LO RECLAMEN. Y LOS AYUNTAMIENTOS, DESDE LA POSICIóN QUE ANTES HE CITADO DE MEJOR SITUADOS PARA RESPONDER, HAN DE SATISFACER LA INQUIETUD DE LAS DEMANDAS DE LOS CIUDADANOS. TODOS SABEMOS QUE LA. EXTENSIÓN DE LA DROGADICCIóN, �APARTE DE SUS IMPLICACIONES SANITARIAS, ES UN CONFLICTO SOCIAL. Y LA CIUDAD ES EL ÁMBITO DONDE ESTE CONFLICTO SE PLANTEA CON MS CRUDEZA. LAS JORNADAS HABRÁN DE TENER EN CUENTA LA NECESIDAD DE TRATAR LA DROGAD1CCIóN DESDE UNA PERSPECTIVA GLOBAL. POR ESTA RAZ6N SE HAN ESTRUCTURADO EN TORNO A UN DEBATE TÉCNICO QUE ESTUDIARA LA ASISTENCIA SANITARIA, DEMANDA Y PREVENCI6N DEL CONSUMO, LA LA INSEGURIDAD CIUDADANA Y LA REHABILITACIóN. Y UN DEBATE SOCIAL DONDE SE TRATAR á PREVENCI6N DESDE EL PUNTO DE VISTA DEL PAPEL DE LAS INSTITUCIONES VOLUNTARIAS Y DE LOS MEDIOS DE COMUNTCACI5N. SE ANALIZARá TAMBIEÉN LA LÍNEA DE TRABAJO SEGUIDA POR ORGANISMOS NO MUNICIPALES, COMO LA DELEGACI6N DE GOBIERNO DEL PLAN NACIONAL CONTRA LA DROGA, LA ORGANIZACIU MUNIDAL DE LA SALUD, EL CONSEJO DE EUROPA, Y LAS NACIONES UNIDAS. FINALMENTE TENDREMOS MUCHO GUSTO EN EXPONER LA EXPERIENCIA, QUE YA, EMPIEZA A SER LARGA DEL AYUNTAMIENTO �DE BARCELONA. EX P LICAREMOS COMO SE ABORDA EL PROBLEMA DESDE LAS DISTINTAS áREAS DE ACTUACI6N MUNICIPAL. EL áREA DE JUVENTUD Y DEPORTES TIENE UNOS PROGRAMAS DE PREVENCI5N DIRIGIDOS A LA INFANCIA Y A LA JUVENTUD. EL AREA DE SANIDAD, DISPONE DESDE 1981 DE LA UNIDAD DE TOXICOMANÍAS DEL HOSPITAL DEL MAR. EL AREA DE SERVICIOS SOCIALES DESDE 1979 VIENE DESARROLLANDO UN PROGRAMA DE ATENCI5N DE DROGODEPENDENCIAS, UNA COMUNIDAD TERAPÉUTICA ("LA GRANJA"), UN PISO TERAPÉUTICO, UNOS TALLERES DE TERAPIA OCUPACIONAL Y UN CENTRO DE DOCUMENTACIóN, INFORMACI6N Y PREVENCI6N. FINALMENTE, LA COMISI6N TÉCNICA DE SEGURIDAD CIUDADANA, FORMADA POR EL GOBIERNO CIVIL Y EL AYUNTAMIENTO, HA ESTABLECIDO UNOS CONSEJOS DE SEGURIDAD DE DISTRITO Y CONSEGUIDO LA NECESARIA COORDINACI6N ENTRE DIFERENTES CUERPOS DE SEGURIDAD PARA DISMINUIR LA OFERTA DE DROGA. EL AYUNTAMIENTO DE BARCELONA TIENE LA VOLUNTAD DE SER ACTIVO EN ESTA MATERIA Y DE RESPONDER A LA DEMANDA DE LOS CIUDADANOS, POR OTRA PARTE MUY LIGADA A LA FORMULADA EN EL TERRENO DE LA SEGURIDAD. EL AYUNTAMIENTO TIENE LA �VOLUNTAD DE HACER UN ESFUERZO Y FOMENTAR LA INTEGRACI6N DE POLíTICAS, PRIMERO EN EL AYUNTAMIENTO Y, DESPUÉS, ENTRE LAS DIFERENTES ADMINISTRACIONES. SEÑORAS, SEÑORES, ESTOY SEGURO QUE CUANDO EL VIERNES CLAUSUREMOS ESTAS JORNADAS, TODOS SABREMOS MS Y ESTAREMOS MEJOR PREPARADOS PARA TRATAR EL FEN6MENO DE LA DROGODEPENDENCIA. POR NUESTRA PARTE PONEMOS NUESTROS CONOCIMIENTOS Y NUESTRAS INSTALACIONES A SU DISPOSICI6N. SOLO ME QUEDA DESEARLES QUE SE ENCUENTREN EN BARCELONA COMO EN SU CASA. MUCHAS GRACIAS. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3936 Title A name given to the resource Jornades dels Grans Municipis del Mediterrani Occidental davant la Droga / Paraules obertura Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. L'actuació de l'Ajuntament davant aquest problema es recull en diferents programes dins l'Area de Joventut i esports, Area de Sanitat i la Comissió Tècnica de Seguretat Ciutadana. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. CMB Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Administració local Sanitat Barcelona Drogoaddicció Acció política Model social Mediterrània Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-06-04 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1031/19860607d_00139.pdf ab1eab57ed3e03c87c29db3782c95dfc PDF Text Text Feria Internacional de Muestras ^ ORDRE DE L'ACTE INAUGURAL ORDEN DEL ACTO INAUGURAL - EXCM. SR. PASQUAL MARAGALL EXCM. SR. D. PASCUAL MARAGALL ALCALDE DE. BARCELONA ALCALDE DE BARCELONA - EXCM. SR. JOSEP M. FIGUERAS - EXCMO. SR. D. JOSEP M. FIGUERAS PRESIDENT DEL COMITE EXECUTIU PRESIDENTE DEL COMITE EJECUTIVO DE LA FIRA DE BARCELONA DE LA FERIA DE BARCELONA MOLT HONORABLE SR. JORDI PUJOL - MUY HONORABLE SR. D. JORDI PUJOL PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE PRESIDENTE DE LA GENERALIDAD DE CATALUNYA CATALUÑA PARLAMENT DE L'EXCM. SR. CARLOS DISCURSO DEL EXCMO, SR, D. CARLOS SOLCHAGA CATALÁN, MINISTRE D'ECO SOLCHAGA CATALAN, MINISTRO DE ECO- HISENDA, EL QUAL A -NOMIA NOMIA Y HACIENDA, QUIEN AL FINALI- L'ACABAR, DONARA PER INAUGURADA ZAR DECLARARA INAUGURADA LA 54 LA 54 FIRA INTERNACIONAL DE FERIA INTERNACIONAL DE MUESTRAS, MOSTRES. BARCELONA, 7 DE JUNY DEL 1986 Feria de Barcelona $!t BARCELONA, 7 DE JUNIO DE 198E Av. Reina M 8 Cristina 08004 Barcelona - España Tel. (93) 223 31 01 Telex. 53117/50458 FOIMB-E Delegación en Madrid: P° de la Castellana, 153 - 2° Tel. (91) 279 19 04/03 28046 Madrid - España �- Excmo. Sr. Ministro - Muy Honorable Sr. Presidente - Excmo. Sr. Presidente del Consejo Ejecutivo de la Feria Internacional de Muestras de Barcelona - Autoridades. - Sres. Expositores Señoras y señores. En primer lugar a la Feria y su ria de Muestras des que en este hijas, en buena quiero agradecer a los expositores su fidelidad confianza en la capacidad de atracción de la Fecomo símbolo y como colofón de todas las actividamarco se realizan a.lo largo del año, y que son medida, de la vieja Feria de Muestras. La Feria de Barcelona, cuyo Consejo General presido, ha desarrolla• do una serie de Salones monográficos, cada vez más competitivos en sus sectores correspondientes y, ha contribuido y debe seguir contribuyendo a la mejora del marco físico incomparable en que se alo ja, enriquecido desde la semana pasada con el maravilloso Pabellón Aleman de Barcelona de 1929, que por st sólo va a atraer al recinto de Montjuich a miles de profesionales y estudiosos de la Arqui tectura y el Urbanismo de todo el mundo. Al propio tiempo, la Ciudad de Barcelona está rehaciendo el Palacio Nacional que simboliza con su silueta a la Feria, traslada su parque móvil para permitir un nuevo espacio ferial que nos aprc xime al objetivo de los 100.000 m2, concursa el vecino Pueblo Es pañol para su remodelación y explotación privadas, sitúa en Miram¿ un hotel de primerí s ima categoría en los viejos estudios de Televisión Española, co . ®ran LI:IzallAnzIgIala Fundación Miró, pone en marcha con éxito total el Nuevo Teatro del Mercado de las F1L res y, en fin, corona la Montaña con la remodelación del Estadio olímpico - gracias a la ayuda del Estado - y con la construcción de un.nuevo Palacio de Deportes y espectáculos capaz. para 17.000 wspectadores - gracias a la ayuda de la Diputación de Barcelona.Arte, deporte, turismo ; y comercio se dan la mano en este Montjuïc �"f il.O 5k til( f\l ISYk h-H S (L. P €--ç')^^^2 E--)(^ ^ ^^^^ o Ufr ^1^2 C^x ^ 0-C LA- FiY2 /^U 1^-^ ^^ ^ s ^ est^ 51(k- ^ , ^3^ ^^^ f £41.t5 e- O f p,14 -M un Lu^^ su A05 u---x o r I . ro r? 6a 1/1 Ln/1 v eco t'zt ''f Wi 3(v ^ i7 Cy0 114a ^^ A ^J C L^1 ^/ L4 f'L'`1fl A /pi n ^1 ^^^D • ^ , I^ ^^ ^ P L ^v rbJ 77) n y VI S° m L/l^, o 1,0,,,I J ti o re-h f A-fh /l1_ w Y N41 .1 e• l 1^0 L^ 4j10-O aí^fDl./í/2" v, A41-90r111" Iw ?"`.1-- d % c'r/ h ^-C? ^^ ^-/t- S L-Y14 g ' n-sl Q u L J'r ^ ^ T^ 1)491-P/11 N cs f á.+P t T)'71 .1/D S,r L-^ ,s-„I ^o-n^ c^ pow^,^^3^ Y r-111 h) CA AM- 01-13 liu V UL-9l/ 4 J0/13 1(91-/1 7i- N4 - s j174-%'V E7:1-I.4 Z^^l v L7 f í^N M Kii,o tvo crivjun ^^^ ^^ d2f. A n cm .1) 1^ M ^ s ? n^ 5,1) f^ <4 4-Y1 TiG ^ t -o, e¿z 47Y t 2L-52 /I- T-z7v4- A.4, u r^ 7-)1 /1-5 71, F^^ Lg A. G11 t} rí-tPrI-TA __Ç-k) c:A27U D . /1-N 24 ^N) NI sn 't ^ c,o N -1 t3 /Ç z=7 k4 /9-vi- l/D ^^h^ ni ` (le2t .}a-0 144 n al-J ILt.L7 S z1) �7 e ^ rf r^ , ^`dM^^ T7^ 9 o^ -Pc.-^^ L7-3"( , u ovi b ^ r J o rr 1-T-121 : N ^ c^t^ Y)t^ S ^^^^ S Qt v ^ ^ hn v "ta r t^-` ^ S 1 ^ Sa^ ^t_oS / cN 1'3 nt B 1A.7 t^ç en—) UNA- t eJ in.f Y21 1} t ^ at ^ ^ itryt- 1r ll«,uiJ ti& w3 J l• C4 /\i ST i )L4'' 22 IV r u ebc: ktit c-tn s-E S/ uvt ^+ rv 1f1 ^ f M Pon "7-nyJ (l.1-- 101-1 41 a'n.1 eTvro 0 , e:1417)1v-- y (..,‘‘.) ti- ►' • A-1)n hlUCU.+ blA !4 t' r eyo t. q ^F vNp# 1M /2" Ctt-c.)t^ H r^S P©'z--7- CON OC.cb 7h^ 7ir1 -o/1 u ,2t'OS "Lit ()ÑA Pihl trs n 4 1-4-4o 1i 1I-1-7 ti °h I ,. ^ ^r^ 1.^1 N ^`^7vvJ ^ c4 pf PL (3Zt.,o 01-4 01? P oN c^i i LM lirN C2u o) PU w ts") t 2 i 'khF á LAS Al- 1713 UJ <-11-3 /1-P •-1 Pfin. A L4 11,149Y-h -t -11.+ fr vi V1,0 .r Csiv101-6 ~-0 rt1 v c~ y t7°^ 2.-1-11r Z 1^1 cor-1-72 f- t/ N+Q c-4-7-71-1, uÑ--4 .//071-)V Z- kitrk/2 11 0€ 4/3~01-. evu e L-3 P ►^^z- ^ • CA) n'u a TU . ryl S E Ir\ Ucl° ^^ l f7¡ t_k DMLlÍ u D A) 9C ^ 1^ 6 /'^J^^ k ) • o wm,t /t (–o S r^- C ^^ ^ ^ t ç v^ t^u c r^ `^r ^} ^ rft7L C.LA--d VS ( ^tz t `^lT n o `I ^z ^ ^ ^6 L2 ,o d ia L4 es Pw-AY-4 -ft^^,t a} 9 t- 4 C -m..rl 24 o-, fF SEn puts- k)--7_1 Cctco L ^ st771 /^ C .11 oc ?J V6s D1titR 1/\9 LU N DI-in per ^^J^ l^-u - /0,.v C.. cf115 G3t Itu ks _ Lq �t"1, (43 P `` " PO uo i4 (A/ # ^14)ti4 `7vl 4-6-11 '^^3 17- ` /1-L. /L Lz—/ 11/1j /b P ^^ -c.,' v byr» Lg- ^éu 1---){ li ^S-f) -044 ,a ri 71-4-e.vrCnnx) W1 ,1-1; 07-4 l<>0 W Alri,i v N M (-/Lo fi " ií7 o S -t53 r \ v^ ^ ^^ (N ^^ A fmiL , 7 ti n uN A s() s AvVva Trpl,b .- 7 co IJ M e-) rm K,t -0,1 /0 e-- 5 rc^ Cs o M c-Yl (Ab CA vut7tS y PA ^^ ^ ^^- ^ ^^ G.A- ^ ^^ v i79'u brl 0 ao Nry', c^ 1-4 ¿--A /t- c4(4 0 o C2 fl e, béo 11-(z 1.5722-19-7b - 7. a o o t_-S (ífl^i Gigt>>2_ f'01 yk 4 t , ^^ í^ F-1 v4 c-5 `^ cru F7),) Ac 0 - 6,t,41/7/ 4- ‘--,4 A v AA ot z 14 10 c 7) US u(i¡ boa/ ^^^ 1-72 srn-z_ ^'Z %^ ^ av e" 4 ¿-.1 114 &,-1 7-7>),5 4" Cok), 0-1 V n/ mo^L -^ Gq "L1'11/1 ^ n1 ^ ^u160 mol Al o e n N ^ ct- ¿ér,1~ nt' wi 0m t z/!44 J‘,J 7U 4 erW ( . L,irtrb-0-04 A I^L¡ P M u4 1/1/) Gp U i\J w s SU S' PI/14'V /ti) 11-5/ sv ag. 7Y1- cOL- woS 41) Pub Gr.,1Ur er- cA, L-S (I) /i"ZJ^L P ,b( A) 777991',12 c,"ST-4, P^iQV^ kt;,-,v1,1 P4-114 7v1 4-5" 1-0-1311 1 DC-` 1,1-1_ 1-7 v ^^9 y---p 1)-0 iti /j 01,1'7-4 cM\r-b ^L^ Lvs >oo, 00o ►° U ^rS7v ^'v d^S ,3 4-Y1 rut N4 v ,- 4,14y1n vti NV u^a V t-2..4ávb^ t^ tt4,0 rv 7-7 v t c <^ U ^r 192 ái ' L Ut,rl-71 jA 1524/ ^^^^^ ^v ÍJ mo^3 7 ^ N ^-^-^-5,. /I 4--vuQvJ in-72V /1,11 P /b fi hl 41,, A t- &/ttii c ei--¿)4i4 5.L ^irr■) L 1- oaJ ï3 v ï z,tJL HçYy dt-S c^^l^.o c,p-o n- ^1 ^ d¢")'o �d m 1A-9 ftl r%141 £0 c,Q Po E-N) LA_ Dc— v U E-u--p (t E L.k- Z5 vl t_--z4 ï'vrDrtn-143?-- ,11).¿.113:?-(g/(..0-4--. T h5^ ^^^ r e Oil 19 ys, vt 11--0 r2.^ ^ Ú ^,i i ^^ c ^ r! Z ^^^ ^ ^ Sn ?^ -^, iP-1 , fl t L4 {'hZZ t I ^L De:- {-1--AN% r 0 U l,̀r-;Twc S L-4 c/1-7) U c-I n-21-/N plg ut›,t-~ -y.1 14,0 "i11 t,t `z_ ) c--r\r C 3rni 5 Ll ^ ^(^^J ^^7r v o 1�, S 751 c U Lo I) ,t-rt CAw C'L- 4-a) `s cA $ A.t, oS ^^- va 0n ^x.,14 R ^L,- ^ 4 n1 o tiict q-- 1. t2 M 3 vti1 c::-vt 4 Q JL Mon 7 ¿h) t-^ 174 o L 11`4.1 C`rl v lL-^ %^S 3L^r M ' hit ^1^^ ^- /^ L.^ 6 • ^ ^1 %^ ^ t^a^^ ^ S P-c, " T - i-rt.t^^ ^ w orryi P` rFiJ t4r-r>o ^t L --v J,3"runiy pllviriv Litit u o-014_ t) L% ^-rR4Lc95^ ^ 4,1 r "^ 1 r-U r1 t4 \T-o /1 prr-rt'A-o n tvr1-1 /t-Yt c.a 471-)4 Íh C o 44_ a b^ ^^ ^^ v,^ L^1 c2 k.,^-Fv ^Zo c^ ^ST^^-^ s r^ Í'B ^ d Ut 9 d-vi /Yik_ Cg.N, /c,4 t.Z. u/7-5- , hi 14.2-cAZ , ^,N ;l'un 7i- f1"- n-yv A- v-p-i n ^2vv^ s N^ i é1-t.1). ic n/r. Za •-- `? ES-971:") lyc,0 1 4-7--7-E- DI) G-c5-h-o4,91... 1/1.t,rTh. o t 9 0 U `T7tr.(g , 1^ t yU.^v r.t-3.0S Q v1/4.7- ('r-l_ 4 N- t ^ f 1.1 Q ' LA35 N V t1 yrs 68-vj LA V evi?.4 cAb N 15t7 I N 5-71 2, uz.pU ^r N'Y1 ‘1/1-1"-n._,-)-J '1/ Lo e--7s Cs1,'1-) ! y^( c^Z ^ ,^^^ r^r ^o 5 Ce-Y14 -74 ) Ft-71/0q Gt LE-- L..A U b(il^7).1.1[ï•1-vT^1/1.1')?3 `> c (17^ S el e'D a-v,V) c esi- L---73n _ t3 ►9- S 1 -5-9al/ 0-13 ^^ lS L7:7v f°1--s-rvi 'xt 7 ^I v N r-9 c-'^ P t-2.1 a-yv --)443 Prl ov!-c o GIV 6y Dus-- /,^— l .) S Y'v esj 1- fi. prodS 4e, (^fS70-‘) rçr o - bJ ! En,-) vt-.61An o ç oc, im,t P r' /t- nil )(y v ° i i C..,0N e-. Scv1. L 1S t-;^oS L_.A- C/1-221\sL^ rM,, t,,9„v5'o r► lV1 ^S l^/} 1J S f ^l G 61 e vl. L^S r^ t ^^, nr0 j tes Q ^J f C^1i/(3-1 �n/1Wlai2E9- hC y Lr.) L-75 ~ o5 7tZc.lPNJ t ? p Jw,7S 1 G C1-7 "--J b1)-1.v Ct--r,„rV US , Í? ri.A j1 Z c-( D rJ z1ti0S S 7^J L,c A-71- c -1-79-11i1 f2-0 l24rh. C. a Pi 4- in -vk-, 6'} > V o í^tíld---5Go fr,1 4 5 cv' S -i12)1 c/t.' ffi7rz-, 9k- l. tt5 v̀ -J ï rl 51 1"3 Q v v-h Un_ 9- (,o-714 ^ c 69ti, ^./5 L 03- a 1 gJ 1--&-rk N 4-1,,,"NOwtt or^I c 5 00 C.-G í^ PKI (.3 v1/' /lz--uz, DG c.p..f 91-rvU r rz Fmrh,11. Q jkits Los- S\--)\n u ; 7., p S e-brn ilS cnNS ti •..t l S Cev4 -7\??--/t S `-7 r/-714 )/ rl ti.^ u (--17,1"-t1-0 5 t2C L--z,Txt/^ t z. i ^ /t-Y„7{ A41-14 -0 )11-+ 1-4) cz v).¿-- ~1 ' 4-,,,1411-• L J LLA C.fl-!^ ^D7j ^/^ ^^ ^-R Td 1-‘,1 UL l9,56 tYr\S r. , f.. c1. l C(,,^ 14,,t> p yr r ' t 3' aú Vl,c-rz-o-ruuyyt-v■_ /1ip u1 C~ 1 g-S G íbA -6-14 A r.1 ^ 15r Caf.1 d ehl ►'>A-,1 P cJ. J c_`L- 0w ,t_.-9,11-,ro c.,v PlIAJ /t-S l-/^+ ( Or. TZ ^ ^ , bv /^-r^ ^ S Cer)-1 -íó} 01 í CA-6 ;#9 C.--'S t1 K.1 4 7--iJ Ls1J K, u esTel.o S e-71-17- c/`hvl r v r- c^3 ^ l) é 1-cAJ ^t-r^ ^ w,7►-t 1, N^+i1 N vt-vPi t1 A--P ri l-hr S'vS t-&vv1 tl^ N1,1 D >,c44_ ^ (A-¿) Q vs 05' u. c,---tltn ti ï`IVul PI-A-41. !' w,) `7 L 2- 771-71 l C (ì-' fl- n N 1-7-, U iv tjuir nv2r. vj S^^ q 11-0M1 q u ï 2j1 S L'u 44 t,-w . v-)� A- v Al- 0L 1/4-7 L45 15r1,12--/M 4-Ç /h^v0s /1/1/1 )‘1 2 FL--yvl ,q I FcV tvt ib-,) o CA) l c7,-x) \1" 18 ea, D-\-7.- L^ ^íh tzu`ev^ Cr^a hfL.^vk//1- L A ,0 CL ^KLA 1, 1 k \„,/ ^ ^ ^ 0-1-14._z A-r-~ 6--íj--,.n?4-71 v?1 11-71 &&`-r\+ bel._ A.' i/,.l1-^ 4 bv C^ c--n4 ^ h/ 1-1 ^-►-^ ^^ 1 N¡Tili %'t.-r 4-1.1 Ò i,.J N ^ �– `TV 7 ^Jew ^ P-241-r■ l ,^^, ^,,^ L'2~1 ) ~-/- >L, t?"1-1 (Ai-t l71 Al w v z t) N Al v' Lrvv ^Aj t )f) t---- 1/1 esV--Y,as crr\iityss TU11/1t1. l,^ ; l N /á i- 1i 57n/0 5 u vo pyLA "r7L u n/ t U P U t---0 i C.^ / '\it3 l.. U S- j A,_/r') A-0 Z 5 Pu t r-73 Zos 155 x-7 QL^ qu e- ,(Ç2u 1V)-1/10,1 katobv itt^t /hJ yLrhJ\rn._ ^3I ^ c'^ PwC ,.l C41 /n'u if) v A791 ) 0 tr- LA- ^S ititt o R-fr\l La i Stirvk 19-0-1-)n 4j é !^ /k-vt C t-J ów^sj b 0,7 ^ '/ ^jZ^fU t-C) 6-77 ^ = k ut Ues 1 o in- 71/ kvt, i^ . S, ytzAsp s' D-'112 mn7j\r? S b-y.rZ , <^ i,^ 3 >14.-,^Wa-.) ^ tj^^ i h 9 1) S niCn ^^ 7 - c t4rj a-Q tit u n1 t 12~ IkugH5 w r}w-1 S y C Vc3 ot-s Whi 74 itit C,0 1,4 g u wS ¡ P1,-Pi- ^^ M e10-, Y) %i .2 (y¡rW ,ç_, tAvvz4 Z1---ri- ST7fi'' D S IN S Gl ç-N G' o 01'14 3 Nu Ft--7A'1-4 c, (AA ^-,.,(i1;' ¿.42-X/7 ei4 c vJ .1 -"71-4 Gil urS n14K 5 15T iv^-1/' 512u N L-3 >; \aryss #1-As-o\ p Pe:– v,17 O Crin i° ri.,01) t- A advco t,^ trz- P^1ils^ P4. O DU (in PI 65im P n ew ntirn-D-vL. A k/l, _l C} f I^ (r^ (rz, S 9744M -7 j ^^ ^ ^ it ivc-t `L--1/,41^ . k N t p1 C * -r-A, Flápisw' Ci1. vVAlr 7 CYI Vto, i--kibS L-- N -E L`L tR1 r'^ ót-^, q LA S QL4yrj3 PC f^Zi ° Ea.) te" P ^ n^ ,^-^1 A LA U i/FNN-G Fe'\/\,t ñ u U C.--tU NI) P v,s 1 cz7- y G Fl vt'L L U^ kl -E i vak lit¿ f f Lv L^S' pi L r-^ oN 77-1U t L t S 1'61/4)O ¿d S p r1 L^ ► o U r 3v t o c-o» t1-7 `)---o ^ñ rvuo )((x,‘,0 Oc-tLJ 1A C 611 ^ 11,+,.3 b !ti ETc ,Lq lk-1 o D , Lr L tz IMlPrtithl ti D ^ii 11,1 Put U STL`YLd4 �^ Pv (-4' o rrÍ'o7ti-liro9 E p o Lo y 20 N LA c L`(°1-oS ®; T7t-t. A- Ml h.,ai rE ^c T^ cPo rv(S r3 A> E H- vt t?Q./1 1 vC J P1411/fi; i"h. t." 1 MPno 01 1+5 fin C,i á C4414 .o ^r ) ) VA-ti d Go714 11 -N ¿.49'7 3 01 -1 )9-7-V ml 014 a v‘j-- L,¢j e)-t. 6-0 C L-̀71k n ^L11 = 'Si-f 9 c't Inh,, 3 ^i^ t-^S ^ ck3.,-Tuvv/b- 'TU f■Ifro j aVT U yL.es s^l r^j _ 1-,' ,, 3 -t_L__ ,X4-14--71 c2 L-r9 P ,-t t-L-0) ^ ^{ c^ ki V iv yt- 1'l- ^ Q tic. - s(..-Z-z) I 11 L S i2-I37-Ylif ^v ^`7v C-1 ^^ s ctiv r 1'2'Jt7 ^ A1 0 A4-Y1 c rrt-u hl 4 , c4 t p c'hzny ‘/ r 'N u M t^ ffvt ^-^ PII-11 ü U 11751- (.; Nd t-c3 G Z^ t)1 { 21-1.7 .v ".1 7 'syt " org L.4 cJ nAV itvi_ 015 /d v T-h N o 114 /F j ^ L_ s^ ^ a^ 150 ^ ^^ (r ^' e L. rrnrev 11-71-t-c - '1-7 $(4 rlo19 /K © n^ AT)i n ,:t v n/ l D r O^-zd)Lc yI el- A,2 t`h4 u S E'd' 5-Tat., /11! - i6-7,1 N(-7t--Ç. (71 /¢ (.71-s.rahi Aro títit M t-tto q u 71,7,4 k''''''t 1/3 WaS C^t",W /'¿-v1 1 .(1 ti1 C,•1 ^^^1r^ cm N ¿25 /CA 0 77\1 11-11) v S Ch. D^^ 411A-41- ¿ 4 7--t-t rN L=,^.J , ro Pul Pe:" Ll /1-0 rf e-S Ot C-tX L.1 ^-7w 1 1-7‘i S t.- DCL v1-t- g-s rtyl A &7),1-4 mt. CZ--oitii L `^ %L^ d S LS SIS 0t L b S g v" r 7 1-4 co M h^ uh^, v W y 14 (.47.J Lp itt_ im l/ t: UNA ,^LC^ V111-4,105 ¿Qco 4 1_4 ven^n' ^^ "( Ten 41 -e. n' 3 PI M ^^; ^ ^^ C ^ ^ c:77 S ritt 4r4 "oC1- l Z- 7 Vi 17 -zi,141 C.fri b.5 E^ CA-10 D L-- IN vC1-- á lArtoAut,o n ( 1)57-,'1_01 , kt / o r r U o 99L2'1- ; tz Pn(>r c.q--v5tk N C_ E N) v rt641-1)D c-u enn!/-N kh^ r•-e) w t ^h-A- cA ThNty . p o c-o tTl 1JUcV1) 84-ti 9 vc rvv-7A O c pU J t-5 -TY1. 4 4'y oi fM r 2_0 A-1.70 S y 711LNr k (: 1-1--1b"" t' IA ^ Q vz- l^ S t9 W. r - Ifi- o b1it4 ^i/f-15 1k Cm ^ tl l`) lomi1r 11't^z-v -- c,fwtU t-a) n/ U rv-Kirt/ ' ^ 1^ M S ce De" v^^ C^ IV^ P 0 h,A !^^ ut 11t- t 017 /1- c4 S A he" G>tro` b At1 ^ ^^ 1-001,0 1llIAM �Feria Internacional de Muestras ORDRE DE L'ACTE INAUGURAL ORDEN DEL ACTO INAUGURAL - EXCM. SR. PASQUAL MARAGALL: - EXCM. SR. D. PASCUAL MARAGALL ALCALDE DE. BARCELONA ALCALDE DE BARCELONA EXCM. SR. JOSEP M. FIGUERAS EXCMO. SR. D. JOSEP M. FIGUERAS PRESIDENT DEL COMITE EXECUTIU PRESIDENTE DEL COMITÉ EJECUTIVO DE LA FIRA DE BARCELONA DE LA FERIA DE BARCELONA MOLT HONORABLE SR. JORDI- - MUY HONORABLE SR, D. JORDI PUJOL DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PRESIDENTE DE LA GENERALIDAD DE CATALUÑA PARLAMENT DE L'EXCM. SR. CARLOS DISCURSO DEL EXCMO. SR. D. CARLOS SOLCHAGA CATALAN, M'INISTRE D'ECO- SOLCHAGA CATALAN, MINISTRO DE ECO- NOM IA i HISENDA, EL QUAL NOM IA Y HACIENDA, QUIEN AL FINALI- A L'ACABAR, DONARA PER INAUGURADA ZAR DECLARARA INAUGURADA LA 54 LA 54 FIRA INTERNACIONAL DE FERIA INTERNACIONAL DE MUESTRAS. MOSTRES. BARCELONA, 7 DE JUNY DEL 1986 Feria de Barcelona ,!!' BARCELONA, 7 DE JUNIO DE 198E Av. Reina M° Cristina 08004 Barcelona - España Tel. (93) 223 31 01 Telex. 53117/50458 FOIMB-E Delegación en Madrid: P° de la Castellana, 153 - 2° Tel. (91) 279 19 04/03 28046 Madrid - España �- Excmo. Sr. Ministro - Muy Honorable Sr. Presidente - Excmo. Sr. Presidente del Consejo Ejecutivo de la Feria Internacional de Muestras de Barcelona - Autoridades. - Sres. Expositores -- Señoras y señores. En primer lugar quiero agradecer a los expositores su fidelidad. a la Feria y su confianza en la capacidad de atracción de la Feria de Muestras como símbolo y como colofón de todas las actividades que en este marco se realizan a.lo largo del año, y que son hijas, en buena medida, de la vieja Feria de Muestras. La Feria de Barcelona, cuyo Consejo General presido, ha desarrollado una. serie de Salones monográficos, cada vez más competitivos en sus sectores correspondientes y, ha contribuido y debe seguir contribuyendo a la mejora del marco físico incomparable en que se alo ja, enriquecido desde la semana pasada con el maravilloso Pabellón Aleman de Barcelona de 1929, que por sí sólo va a atraer al recinto de Montjuich a miles de profesionales y estudiosos de la Arqui tectura y el Urbanismo de todo el mundo. Al propio tiempo, la Ciudad de Barcelona está rehaciendo el Palacio Nacional que simboliza con su silueta a la Feria, traslada su parque móvil para permitir un nuevo espacio ferial que nos apro xime al objetivo de los 100.000 m2, concursa el vecino Pueblo Es pañol para su remodelación y explotación privadas, sitúa en Miramar un hotel de primerísima categoría en los viejos estudios de Tele-' lt 1ón c la Fundación Miró, pone visión Española, co° •-mrala la en marcha con éxito total el Nuevo Teatro del Mercado de las Flo res y, en fin, corona la Montaña con la remodelación del Estadio olímpico - gracias a la ayuda del Estado - y con la construcción de un nuevo Palacio de Deportes y espectáculos capaz. para 17.000 wspectadores - gracias a la ayuda de la Diputación de Barcelona.Arte, deporte, turismo : y comercio se dan la mano en este Montjuïc, �2. que hoy les acoge con sus mejores galas, como cada año. Por si fuera poco, en el mismo recinto ferial, en el Pabellón recientemente devuelto a la ciudad por el INI, gesto que quiero agradecer publicamente porque significa un adelantamiento de la fecha de caducidad de la concesión, en ese Pabellón, se han ubicado los trabajos de promoción de nuestros deseos de ser la sede de verano de la XXVa. Olimpiada en 1992. En Montjuïc,. en la Feria y junto a la Feria, están pues situadas buena parte de las mejores celebraciones y esperanzas de Barcelona. Están situadas y deben seguir ahí, sin que ello sea obstáculo paraq que la Feria salte a otras as ubicaciones complementarias si los recursos y las necesidades lo permiten y lo exigen, como ocurrió con el Salón Cosmos en Gerona y hubiera ocurrido con la ubicación de nuevas instalaciones de la Feria en el Area Metropolitana, de no haber faltado los recursos que la próxima re visión del sistema financiero autònómico - y quiero esperar-:tam bien para el sistema financiero local - sin duda aportarán en breve. El esfuerzo constante por mejorar y la grandeza del marco ciudadano de la Feria. de Barcelona la han situado históricamente en primer lugar entre las Ferias españolas. Debemos trabajar , Sr. Ministro, Sr. Presidente , para que esta trayectoria no se quieb r e. Y debemos hacerlo con generosidad y grandeza de miras,sin proteccionismos excesivos, sin proteccionismos tampoco para Madrid u otras Ferias, con sensibilidad hacia las Ferias comarcales pero sin querer contraponerlas al rol de la Feria Internacional de Barcelona, que es otro bien distinto, fiando en la capacidad organizativa del colectivo humano que es la Feria,dès de el Director general hasta los servicios administrativos y las brigadas que en unas horas són capaces de construir un escenario totalmente nuevo. La trayectoria y los resultados de 1985 avalan lo bien fundado de esta necesaria confianza en la capacidad de la Feria para �3. :renovarse, crecer y proyectarse internacionalmente. Sería hora quizás de que nuestra entrada en Europa nos llevara a aprender de nuestros vecinos también en este campoy convendría recordar aquí como, por ejemplo, el Gobierno Alemán encarga a sus Ferias ciudadanas la presencia nacional de determinados certImenes internacionales,de acuerdo con la especialización sectorial de cada una. Estoy convencido-de que en el marco de la Feria de Barcelona, la Feria de Muestras de junio debe ir encontrando un nue yo papel a medida que los Salones monográficos vayan absor«,biendcGéI:curso de las operaciones propiamente comerciales. La presencia consciente de comunidades autónomas y de "stands" institucionales debe ir convirtiendo a la.Feria de Muestras en el auténtico muestrario de nuestros grandes proyectos 'portuarios, infraestructurales, industriales y tecnológicos, e incluso artísticos y deportivos. La feria de junio puede llegar a ser el lugar de confluencia donde se midan los grandes afanes colectivos de Barcelona, de Cataluña:y de los.pueblos de España y atn de los palSes. que quieran presentar o mantener bien alto su prestigia productivo y emprendedor. A mi me gustaría que el año próximo, si la suerte y el acierto acompañan a nuestra ciudad en la cita de octubre en Lausan ne, ver en la Feria de junio todos los proyectos elaborados con este motivo, o mejor dicho, en torno a ese hilo conductor: no sólo los de la Montaña de Montjulc, sino los de la recuperación de las playas del"Poble Nou" y la villa olímpica costera;,el Polideportivo de L'Hospitalet y el nuevo parque entre el Polo y la carretera de Collblanc, en una de esas zonas grises del área metropolitana, ocupadas por instalaciones eléc tricas impropias del tejido urbano y que vamos poco a poco re cuperando; la zona del velódromo del Valle de Hebrón; el pro- �4. yecto de cobertura de la ciudad y el Area por cable de fibra óptica, que permitirá la teledistribución al inicio de la década de los 90's y la comunicación inter activa media década más tarde; la Torre de comunicaciones de Coliseròla con el Mirador de Cataluña en lo alto ... en fin, todos los proyectos que sin ser directamente motivados por nuestra Candidatura, se han acelerado en torno a esa ilusión. Porque la Feria de Muestras tiene que seguir siendo la de la ilusión creativa y las instituciones tenemos mucho que aportar en ese sentido: no nos avergoncemos de decirlo. El nuevo Pont Vell de Barcelona; la remodelación del Aeropuerto; el r parque tecnológico del Vallés , con su inmejorable ubicación física y cultural, junto a la Universidad Autóno ma ; el segundo Cinturón -vergüenza de nuestra Ciudad, que lo planeó hace 20 áños y asiste impotente a su tímida realidad inicial, terminada en un barranco-; el Cinturón Lito ral; el Museo de Arte Contemporáneo; de la Casa de Caridad; el Teatro Nacional de Cataluña. ¿Veremos todos esos proyectos en la próxima Feria de junio?. ;Se está trabajando en ellos. En todos ellos: no son fantasías. Son proyectos que Barcelona necesita, que. ilusionan a los barceloneses, que pueden'hacerse y que deben hacerse. Para culminarlos va a hacer falta una intensa colaboración institucional. Casi nada importante puede hacerse sin la colaboración entre Estado, Autonomía y Ciudad. Pido la máxima disponibilidad para esa colaboración, una vez apagadas las altas voces de la contienda electoral y ofrezco la disponibilidad de Barcelona, que es ya conocida, para la materialización de estas obras y servicios que harán de nues tra Ciudad una ciudad agradable y eficiente, la capital potente y la punta de lanza de España en la entrada a Europa. Espero que la Feria de Muestras del 87, como la del 86 ya ha comenzado a ser, será la de la eclosión de nuestra voluntad de futuro. 7.6.86. Muchas gracias. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3937 Title A name given to the resource Inauguració de la Fira de Mostres Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Projectes com Area Montjuic, recuperació Poble Nou, Poliesportiu de l'Hospitalet, etc. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Fira de Barcelona Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Art Congressos i conferències Comerç Model social Fira de Barcelona Description An account of the resource Conté la versió manuscrita de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-06-07 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1032/19860608d_0062.pdf bcf57726508228cb62dad2e5d06b3ea1 PDF Text Text EL PROJECTE OLIMPIC I LA CAPITALITAT DE BARCELONA Conferència de l'Excm. Sr. Alcalde al Col.legi d'Economistes Barcelona, 17 de Juny 1985 1 �Gràcies a l'amic Santacana i als presents avui aquí. Ja se que esteu aquí, al menys des de les 6h..Procurare, com us dic sempre, no ser massa llarg ni massa pesat; i em deixareu que em senti una mica a casa meva, al Col.legi dels Economistes, i que faci unes reflexions molt globals sobre el que jo crec poden significar el Jocs en aquesta ciutat, en aquest país, espero, fer-ho, que i des de la perspectiva d'una persona que és economista. Jo crec que, i estic segur que s'ha dit aquí abans, que és molt important en un país, no només la seva realitat sinó les seves expectatives. I crec que la temperatura del país, la temperatura econòmica, la temperatura social, la temperatura política, està tan en funció del que està passant com del que la gent espera que passarà. Aix6 és una heréncia que tinc del meu pas per la Facultat de Ciencies Econòmiques, tot i que l'estudi de les expectatives i de la informació ha evolucionat molt. I jo, avui, no m'atreviria a dir cap cosa que no estigués realment al dia en aquesta matéria. Pero sí que els hi haig de dir que, almenys a mi personalment, aquesta és una de les idees-força de l'economia que em va quedar gravada: que la realitat depén molt del futur. El present depén molt del futur, no només del passat; no només del que son les arrels; no només del que ens determina des del punt de vista del que està ja fet i de la infraestructura que tenim i de tal com som. El present depén també de tal com volem ser o esperem que serem. En aquest sentit, crec que els grans canvis de la história de la humanitat no es poden segurament explicar, si no és precisament en funció més del 2 �futur, i de la percepció que els ciutadans van tenir del futur, més que no pas de la influència del passat. Si el passat fos sempre determinant del que està passant en el present no hi haurien hagut els gran canvis que s'han produit, a no ser aquells que s'esperaven, aquells que eren previsibles; pero no aquells que van ser imprevisibles i que constitueixen la majoria dels grans canvis que s'han produit. És en aquest context que jo penso que és vàlid, que és justificat i legitim, que pensem els Jocs Olímpics de 1992 com una eina, com una esperança, com una expectativa (amb e majúscula) que pot ajudar a catalitzar canvis en aquesta ciutat i en aquest país, que van més enllà de la pura i simple celebració dels jocs. Fins ara us hem parlat d'infraestructura, de telecomunicacions i us hem parlat de finançament. Jo vull limitarme a dir, amb tota rotunditat, que si sabem aprofitar-ho bé, si sabem aprofitar bé aquesta ocasió, els jocs es poden convertir, i aixó és una cosa que tothom pensa pero que cal analitzar una mica,poden convertir, en un catalitzador d'iniciatives importants, que en aquest pais no es podrien obtenir de la pura extrapolació de les tendències que hem heredat. I aquest, penso, és el lloc per fer aquest tipus d'anàlisi, per veure què pensa la gent, què espera realment la gent. Tots volem una ciutat millor, un pais millor,en què els problemes d'avui estiguin ben tractats; i en el que, a més, apareguin solucions als problemes que encara no existeixen pera que ens temem poden existir. 3 �Un present en funció del futur: una tradició històrica I és en aquesta linia que penso que és important acollirse a una tradició dintre del pensament econòmic que ha anat sempre per aquest camí i que esta lligat d'alguna forma amb el pensament de Keynes. Pensament que, evidentment, es revisable en moltes coses, sobretot en coses que jo no mencionaré i que no son de la me y a especialitat ademés, però que tenen que veure amb la política econòmica, la política monetaria i la política fiscal.Em referiré més aviat a un aspecte de la seva filosofia econòmica que crec absolutament interessant, sino vigent, en tot cas interessant. Filosofia econòmica que està, a mès, present no en el seu llibre més conegut i més estudiat sino en un llibre anterior que es diu El Tractat sobre el Diner, Treatise on Money, a on Keynes va explicar amb bastant claredat i després desarrollat també en la Teoria General,i el que ell entenia per expectatives, i el que ell entenia per l'influència d'aquestes expectatives en el comportament dels agents econòmics de la societat. E11 explicava molt clarament en aquest "treatise", en aquest tractat, i també en molts articles molt interessants dels anys 20 i 30, com d'alguna forma la gent actuava en funció de la seva percepció del futur. Crec que va ser una persona, i deixeu-me aquest excurs, molt influenciada per una situació política i econòmica molt determinada i que tampoc era tant diferent, encara que és diferent. Tampoc són tan diferents algunes coses que han passat darrerament. Un exemple és la situació que es crea en el moment en que es negocia el Tractat 4 �de Pau de Versalles, en el qual Keynes hi va ser un membre de la delegació anglesa amb Lloyd George, i on estava analitzant quins serien els resultats de l'esperit que allà es vivia; i que podia passar a Alemanya, i per tant a la rest a d'Europa, si s'aplicaven els terminis del tractat, que, com sabeu eren molt durs, draconians, per Alemanya. A partir d'aquí i de la crisi financera que es va produir d'hiperinflació com és el cas d'Austria, analitzava amb deteniment quins podien ser els factors de contenció purament monetaris i quins podien ser els factors de dinamitzacio en el futur, cas de que és produis, com és va produir efectivament, una crisi depressiva que ell d'alguna manera va preveure. I Keynes, insistia en aquesta imatge que és tan coneguda de que l'important és l'existència d'objectius a realitzar admesos per a tothom. Que aixó després es produis amb una determinada política monetaria, és una altre qüestió. A mi el que m'interessa avui remarcar, és que ell insitia en que la importància de que la humanitat, els països, les ciutats, tinguessin objectius coneguts o relativament coneguts, i en tot cas assumibles, i que es poguessin aconseguir. Aix6 faria una mica de motor per moviment del sistema. Era ell qui deia aquella frase famosa de les ampolles plenes d'or ensorrades a una determinada profunditat que serien, segons ell i si aixó s'estudiava bé ,elements mobilitzadors de moltes activitats. Keynes interpretava la història de la humanitat en funció també de com aquest tipus d'objectius i la quantitat de diners que hi anava associat, influien en l'evolució històrica. Inclús va arrivar a fer una interpretació de la història no ja del futur, sino del passat, en el sentit de veure com el descobriment de 5 �les mines d'or, el successiu descobriment de les mines d'or, anava relacionat amb èpoques de gran auge, de gran activitat econòmica. I com, per exemple, mines com la de Sierra Morena s'havien tancat i s'havien tornat a obrir conseqüentment, o d'una forma correlativa, al'existència d'uns periodes de gran esplendor d'aquella societat en concret, fos Roma o fos l'Espanya dels àrabs. Ara bé, i aquí és a on anava, seré una mica crític del Keynes i d'aquesta interpretació que es basava, en part, en bona part, en associar aquells dos fenòmens de l'existència d'una quantitat de diners i d'uns objectius importants en el futur.Però aquesta interpretació la feia d'una manera mecànica, d'una forma causal i senzilla:hi havia el descobriment de les mines, hi havia una quantitat de diners i hi havia un creixement econòmic. I en aquí es basava ell en una interpretació de la història molt anterior,a Hamilton, que havia fet aquesta mateixa interpretació en els periodes de la revolució cultural i econòmica mundial, concretament en el periode del "trescento" i del s.XV, del descobriment d'Amèrica i de la gran expansió econòmica que se'n va seguir. Hamilton va ser el primer en formular aquesta teoria del descobriment, dels objectius, dels diners, de la quantitat de diners, de l'existència d'or i del creixement econòmic i social. I d' aquesta teoria, l'escola marxista, va fer una crítica molt interessant perque va dir: molt bé, hi ha una correlació estadística entre aquests moments de descobriments i els moments de gran activitat econòmica,però...,quin és l'ou i quin és la gallina?;quina és la causa i quin és l'efecte?; què és el que demostra que la quantitat de diners o el descobriment de les mines és el que produeix l'activitat, etc?. Qui ens explica 6 �perquè es van tornar a obrir les mines? Qui ens explica perquè es va descobrir América? No quins efectes va tenir, que ja ho sabem, sinó perque hi van anar. Es una fet casual? és la personalitat d'una persona, d'un home? és un impuls irresistible d'un sector de la societat? que és exactament?. I la interpretació d'aquest sector i en aquest punt jo em solidaritzo per dir-ho d'alguna forma, és la de que aquests grans descobriments, aquest cicle d'obertura, de fixació d'objectius que empenyen inclús creació de massa monetària, està relacionat amb l'existència d'un desig insatisfet dintre de la societat que aleshores es manifesta en forma del descobriment i que produeix com a efecte, desprès, unes causes més o menys secundaries en els preus, que provoquen uns beneficis i una situació molt més discutible. En tot cas, què hi ha abans del descobriment? Abans del fet físic, associat desprès d'una manera una mica mecànica amb el creixement econòmic, hi ha una demanda, una tensió, una electricitat si voleu. Hi ha una societat que necesita d'alguna forma projectar els descobriments del nou món, de les mines, -seiqutrovan etc., la manera de realitzar una tensió anímica,social, si aquesta expressió és vàlida, que és preexistent. I aquesta Escola demostra que precisament al "trescento", al s.XIV i als inicis del s.XV, molt abans de que es produissin els descobriments, en aquest cas el descobriment d'América, el nou món que va ser la revolució comercial mundial i que va crear el món modern en definitiva,al "trescento", com deia, hi havia una societat amb una demanda insatisfeta d'activitat i de les idees. Tornem al nostre tema.Jo penso que en els Jocs Olímpics aquest portic no és inútil per què davant d'una interpretació mecanicista i keynesiana, si voleu, que diria que els Jocs Olímpics 7 �poden ser la causa de grans beneficis, que és un gran mobilitzador, un gran catalitzador que pot generar moltes energies, davant o abans d'aixó, o al menys al mateix temps, s'ha de dir una altra cosa i és que la aspiració d'aquesta ciutat i d'aquest pais pels jocs no és una cosa que neixi del buit. Els jocs no noms són una causa possible de beneficis; són la candidatura, l'aspiració olímpica de Barcelona; és el resultat del desig llargament contingut d'una ciutat per projectar-se a nivell rr internacional i a nivell nacional. /I per generar una colla d'activitats en el camp de l'esport, en el camp cultural, i per generar activitat en el camp industrial. Aixï, estem en una ciutat que durant molts anys ha viscut amb una superestructura si voleu, amb una capacitat d'implementació de projectes molt inferior, pot-ser, a la que la seva base, tant social com cultural i evidentment política, permetia. I aixó ha fet que aquesta ciutat, repetidament en el curs de la història, s'hagi projectat cap al futur i cap a l'espai, per dir-ho d'alguna manera, buscant una capitalitat, un protagonisme que les seves condicions li permetien de tenir i que tanmateix li eren negades per raons de caràcter polític, econòmic, o les que fossin. I així el 88 del segle passat, una generació esplèndida va llençar el somni de la Barcelona de l'Eixample i va dibuixar aquest somni a l'entorn d'un projecte que va ser l'Exposició Universal del 88.J La primera vegada que vam anar amb en Joan Mas Cantí a la Cambra de Comerç, i d'aixo fa un parell d'anys ja, a parlar amb un grup d'empresaris que jo avui vull saludar perquè aquells van ser una mica els pioners, aquesta ès la veritat, hi havia una 8 �trentena d'empresaris, i a la sala rosa, la sala vermella de la cambra s'els hi va exposar el projecte. En el moment d'entrar ja vaig tenir l'impressió de que tenia un argument fabulós que no l'havia pensat i que era que cent anys abans exactament, anys més, anys menys, en Rius i Taulet havia reunit als Muntades i a tots el altres d'aquella época i els hi va dir: "senyors, m'han d'apoyar per fer el projecte de l'exposició universal del 88". I aixó va succeir, i no discutirem el mes o quin va ser l'any exactament, pero era aproximadament cent anys abans del moment en el que en Joan Mas Cantí i jo entravem a la Cambra de Comerç. I efectivament aquest argument els impresiona i va acabar, no dic que ja de convence'ls perque ja estaven convençuts abans, però, d'alguna forma, vam desvetllar un convenciment que hi era, que no s'havia formulat, i que desprès amb en Carlos Ferrer ha tingut un reflexe esplèndid en el terreny material i dels-números. Hi ha hagut un volcar-se d'una classe empresarial. Per aix6 dic aquí que al darrera hi ha prèvia, cultural prèvia, anímica una tensió social prèvia, d'una ciutat que vol projectar-se en l'espai i en el temps i que està buscant el millor catalitzador per fer-ho, el millor projecte que pugui vestir, articular i vehicular les seves aspiracions. A les hores, és clar, aquest es podia preguntar : Que no hi ha altres projectes que que puguin catalitzar l'exposició del 88 no ? Perque, en definitiva, era uns jocs olimpics i l'exposició del 29 no era uns jocs olímpics. 9 �El projecte olímpic: un somni realista Ens podrien preguntar avui: és que l'Alcalde de Barcelona, és que la ciutat, és que l'Ajuntament o trobat uns altres social els empresaris, no han projectes que puguin vehicular aquesta atenció que existeix ? Jo els hi diré ben clar, i aixó ho he après en els darrers 2 anys ,abans no ho sabia, no hi ha cap, no hi ha absolutament cap en el món que pugués ser comparable amb els Jocs. Des de molts punts de vista. Perqué un que vull remarcar aquí avui, i no m'extendre més sobre aquesta questio, però n'hi ha un que vull remarcar avui i que va al cor de unes aspiracions que son molt profundes, molt intimes i em penso que son al mateix temps molt cdmpartides i per tant molt valides. I és el desig de fraternitat que hi ha pendent no ja a Espanya, sino a tota la ciutadans del món humanitat. aquí i a Barcelona, no ja a I la humanitat, els .Leningrad i a Buenos Aires i Washington, jo ho he pogut comprovar, tenen una demanda insatisfeta de fraternitat, d'unes relacions pacífiques entre ciutadans. La gran -Baró de Coubertin- al intuició del segle passat, va ser el 96 del descobrir que podia organitzar-se una manifestació esportiva que no fos el producte d'una relació entre Estats, sinó que s'atorgava la organització del Jocs a una ciutat. Aix6 és molt. Va molt amb l'esperit d'aquella època, que és l'època d'un cert internacionalisme, si vostès volen, tant per part dels treballadors com per part dels financers. Es un moment 10 �encara àlgid hi ha crisi de finals de segle, en el qual s'està vivint ja la madureça, cap al final dels cent anys de pau. Des de la guerra de Napoleó fins 1914, a part de la guerreta de 1871 al Sarre, no hi ha. a Europa una gran conflagració. Son cent anys seguits de Pau. Hi ha la convicció, des d'aquell moment, de que el món es pot anar desenrotllant d'una forma relativament pacífica, que l'extensió de l'autonomia permetrà d'anar sumant no els països sinó els territoris en aquesta riquesa nova que direm la revolució industrial. I és en aquell moment en el que uns europeus diuen, el Baró de Coubertin diu:" anem a organitzar un joc com els de Grecia. Així,al 23, els Jocs no seran l'afer d'una relació de dret internacional per dir-ho així, sinó que es crea sobre la base d'una familia mundial, d'una familia olímpica, l'esport- la familia- l'esport, i l'organitzador no és un Estat, és una ciutat. Això era una aposta formidable, quan un ho pensa el que aix6 representava, com conectava perfectament amb l'esperit del temps pera no gens amb l'esperit dels temps que varem venir desprès en els quals la humanitat s'havia passat, ho tenim que reconeixer i perdoneu-me l'expresió, de optimista. La humanitat va tenir que reconeixer reiteradament, i els europeus més que ningú, que s'havia equivocat. Que hi havia interesos fortíssims contraposats dintre mateix de la humanitat i que feien imposible l'acompliment d'aquesta idea. I va venir la Primera Guerra Mundial, i va venir la. Segona Guerra Mundial, i han vingut tantes i tantes decepcions d'una esperança que aleshores hi era, i que malgrat tot, aquesta esperança no ha desaparegut mai. No ha desaparegut mai, �està en el cor dels ciutadans d'aquesta ciutat, molt en primer lloc, i de moltes altres ciutats del món. I una de les poques esperances que s'ha mantingut constant des d'aquell final de segle, que és el mateix final de segle dels nostres patricis del 88, dels que varen llençar la Barcelona a l'eixample, i una de les poques esperances que han continuat igual, com deia, durant tota aquesta època és precisament la del moviment olímpic, que ha tingut la virtut, ademès de numerar, de continuar la numeració 1'olimpiada, en aquells anys en que no es podia celebrar els jocs, perque hi havia una gran conflagració mundial.Malgrat aquesta circunstancia, es va mantenir la numeració, i ès un fet, menor si volen, pero significatiu d'una esperança que no ha tornat a existir. Aixó que vol dir. Que avui en el món no hi ha cap aconteixement de caràcter pacífic que cridi, no dic en general perque evidentment si hagués una gran conflagració, una gran crisi monetària, tràgica, dramàtica, etc., aixó politizaria_ la opinió mundial, no hi ha cap aconteixement de caràcter pacífic que es pugui igualar en quant a la captació d'interès a tot el món amb els jocs olímpics. No hi ha res que permeti mobilitzar tres mil milions de persones entorn d'un canal de T.V., d'unes pantalles de T.V. per veure que està passant en un punt del món, en una ciutat del món. En aquest sentit, en aquest sentit precís, jo crec que els jocs olpímpics no tenen cap mena de rival, i que si Barcelona ho aconsegueix per l'acord de tothom, esperem que es donin els factors favorables que hi han de ser-hi sempre i els de caràcter aleatori que es puguin produir, que tinguem sort en definitiva, i que aixó sigui perque d'alguna 12 �forma sapiguem tots explicar bé que podem fer-ho, que podem organitzar-ho i que ens ho mereixem. Si Barcelona aconseguís aix6, haurà aconseguit un autèntic somni, és a dir, poder disposar del millor dels projectes de mobilització d'energies que 1'humanitat en la seva panoplia ofereix avui a qualsevol ciutat. El millor. Estic absolutament convençut, per les seves concatenacions, que no explico perque s'han comentat,amb les indústries tecnològiques de punta. Hi ha un altre aspecte que voldria comentar: dintre de la Ciencia Econòmica, ha evolucionat enormement el que és l'anàlisi precisament dels desitjos i de les expectatives com a configuradors del present i de les activitats. Hi ha hagut, jo crec, un anàlisi de l'informació i de les expectatives com a configuracions d'equilibris i desequilibris. I ara em ve a la memòria un treball que jo he citat sovint del meu amic Garcia Duran, en el qual explica la situació de la crisi actual, recorrent a Keneth Arrow, el que va ser Premi Nobel, i explicant amb Arrow, que bona part de les crisis, de les situacions de crisi, és a dir, d'equilibris no òptims des del punt de vista de l'ocupació, etc, es podien explicar per la distribució de les expectatives i hi ha una distribució de les expectatives, hi ha gent més optimista i hi ha gent més pesimista, sempre entorn d'una mitja, per dir-ho d'alguna forma. I la distribució deu ser normal, ja que és la que assegura d'alguna manera que hi hagi, que es dongui, un equilibri, i ha unes compensacions entre la gent que és més i gent que es menys optimista. Ara bé, 13 �què es el que explicaria segons aquest model que hi hagués situacions consistents de crisi, de fracàs, d'obtenir equilibris amb una tassa més alta d'ocupació i d'activitat ? Dons seria explicable si es produis una polarització d'expectatives pessimistes; és a dir, si el que està succeint és que factors que no s'expliquen en el model fan que la distribució no sigui normal sinó esbiaixada cap al cantó del pesimisme. Aleshores admetem, segons aquestes teories i en el marc d'aquest model, que el que està succeint no està justificat per les esperances reals del que pugui pasar. Es a dir, que el grau de pesimisme existent és superior al que justifiquen les posibilitats reals d'inversió, d'activitat, d'ocupació, etc. El que es tractaria de fer, des del punt de vista econòmic o de la política econòmica, seria segurament trencar la polarització excesiva de les expectatives cap al cantó pesimista. I seria funció de tots els que tenim alguna responsabilitat pública, no ja- dels que formulen la política econòmica sinó tots els que tenim algún tipus d'incidència en la marxa de la societat, de l'economia en definitiva, seria la nostra funció la de fer trencadors del pessimisme.. Perque ser més realista en aquests moments vol dir,precisament, ser més optimista. Repeteixo, és més realista en aquests moments,dades en mà,ser més optimista.Això què vol dir?. Vol dir que és important en aquestes circumstàncies en particular, saber trobar aquells projectes que decantin les expectatives en aquest sentit. projecte basat en espectatives positives i optimistes Jo crec que aquest és el segon corrent, diguessim, 14 �• .. pensament que ens ha d'explicar d'alguna forma l'existència d'adhesions tant masives i tant unànims en el projecte que estem comentant. Per que hi ha molta gent que se n'adona de que hi ha condicions possibles de creixement que no es poden cumplir per l'existència de raons, en les quals jo no hi entraré, i que poden ser errors de política o que poden ser fets com una pedra. Pera hi ha molta gent que se n' adona de que les posibilitats de creixement d'activitats, d'inversió, son superiors al que els indicadors de la nostre economia ens està donant. I que per tant és bo d'afegir-se, d'adherir-se, a projectes mobilitzadors i que ho fan no tant pel fet de que la finalitat específica d'aquests projectes els hi interessi profundament,' sine per que se n'adonen que és bó que hi hagi un projecte mobilitzador i tenen la intuició, si més no la intuició, de que això ens ha de ajudar a sortir de la situació actual. Es -en aquest sentit, també molt genèric, que jo em permeto d'acabar les meves paraules dient, en resum, que jo penso que el que el projecte olímpic està possant de relleu és que aquesta ciutat i aquest pais volen fer un salt endevant, que hi ha una voluntat de saltar endevant important del pais, que és un pais que esta a temps, que esta com un saltador abans de fer el bot que l'ha de permetre de superar el llistó, i que en aquest moment el que d'alguna forma el pais estava esperant és justament la formulació d'un projecte operatiu que possibiliti que el salt es produeixi. L'esport tambè es cultura 15 �Aquest és el moment precís en el qual jo crec que estem,i crec . que además esta articulat. Està aquest projecte incardinat enlloc de l'aspecte dels projectes socials o de les realitats socials que permeten esperar que'la_seva incidència seria molt possitiva précissament en sectors en que el nostre pais i la nostre ciutat, per moltes raons, històricament demanen un canvi important. punta, I aquests son els sectors de tecnologia de telecomunicació i informatica en primer lloc, i en segon lloc, com és obvi, el sector qu e . defineix el projecte queés l'esport. L'Esport entès com una practica social, com una practica si volen cultural, que la ideologia dominant, i en aquï crec que les culpes estan repartides en totes les escoles polítiques, les ideologies dominants no han reconegut historicament com un element cultural important. I quan dic cultural vull dir que forma part de la vida social quotidiana, que forma part de les formes d'expressió de la societat. En el nostre pais, per raons que serien molt llargues d'esmentar, s'ha vist sempre l'esforç físic com una cosa secundaria. considerat semp r e que això no podia formar part S'ha d'un nivell d'excelència que acabaria reservat a l'acadèmia, a l'esforç intel.lectual etc. Pot ser per raons que van lligades a la història d'Espanya com a pais imperial fracasat en un moment determinat de la història, precisament al final del segle passat, pot ser per això. Com deia, pera, el fet és que molts dels factors que han fet que l'esport sigui una pràctica massiva comú, i considerada cultura , considerada educació en molts països de la nostre área, de la nostre civilització, aquí no hagin actuat i que per tant, l'esport aqui no hagi sigut 16 �considerat com una cosa digne d'atenció, per dir-ho així, per aquells que.es preocupaven de les coses realment,importants, com podia ser l'economia, podia ser la política, podia ser la filosofia, podia ser'qualsevói forma d'excelència que no tingués que veure amb l'esport. Que quedava més com destinat a unes formes de civilització menys' preocupades pel tipus de problemes enormement importants que a nosaltres si que ens preocupaven i que tenien el , lloc més important de la nostra historia. Jo penso que estem realmènt amb un dèficit important en aquesta matèria, com a pais, i que si d'alguna forma s'està produint el gran interés que s'està produint en aquest projecte, també en camps que van més enllà del camp purament esportiu, tambè és lógic que acceptin amb gran il.lusió el projecte, i això es, precisament, perqué també hi ha un inici de conversió en la societat espanyòla i en particular la catalana i la barcelonina, que comença 'a pensar que l'esport es alguna cosa mes que una activitat margi nal fora de la cultura i fora de l'educació, i que se l'ha d'integrar dintre dels projectes fonamentals de la societat. crec que aquest dos elements fan i faran en el futur sobre tot, i cada vegada més, que inclús aquells que puguin manifestar una certa reticència en el camp ideològic i en el camp cultural es rendeixin finalment a l'evidència de que aquest projecte és bo també en aquest terreny. Jo els vull deixar dons amb la seguretat, tinc jo la seguretat, de que als aspectes técnics, financers, de tecnologia, i sapiguen vostès que l'alcalde que us parla, que es un economista, ha fet servir tot el seu bagatge ,economic, que no.es molt important, pero significatiu per a mí, per analitzar amb detall aquest projecte, i que no he sabut de 17 �debe, amb tota sinceritat, no he trobar-hi "peras" fonamentals en el terreny econòmic. No he sabut trobar-li. I més, em considero amb armes suficients com per convencer a qualsevol que sí que hi trobi perdues econòmiques importants. No n'hi ha. No n'hi ha i és un tema, que s'agafi per on s'agafi, des del punt de vista econòmic té tota aquesta colla de virtuts. Avui el que he volgut - és, apart de dir aixó que ja és prou conegut, explica'ls-hi a vostès, que son un públic enterat, per la seva formació, de on surt l'arrel de la meva convicció económica en els Jocs, arrel que va una mica lluny, com han pogut veure. Moltes gràcies. 18 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3938 Title A name given to the resource El projecte olímpic i la capitalitat de Barcelona / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. La realitat depèn molt del futur. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col.legi d'Economistes, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Història Esport Barcelona Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Capitals (Ciutats) Catalunya Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-06-17 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1033/19860616d_00140.pdf 81a17a4b77a5f0f093344e20629b19b9 PDF Text Text PAVELLO/ DE PEDRALBES Anem a inagurar un pavelló que a iniciativa del Patronat de Turisme, ha realitzat l'Ajuntament, amb el proposit d'augmentar l'ofeyta de congressos i convencions. Creiem que es una instaVació idon situada en un punt molt ade quat. Poer está lié consolidar amb peidra una labor de bromo ció que el Patronat de Turisme ha endegat a partir del Convention Bureau. Una labor que está donant uns resultats remarcables 1984 Congressos internacionals 41 Congressos nacionals Nombre 1385 total 52 26.642 d'assistents Congressos internacionals 97 Congressos nacionals 82 59.397 Nombre total d'assistents Estimació 1986 Congressos internacionals 117 Congressos nacionals 115 Nombre total d'assistents 78.422 Es a dir en tres anys s'ha multiplicat per 3 el volum de Congressos i el nombre d'assistents Pensem que es tot l'Ajuntament i jo mateix que fem tots els esforços per *,donar a coribixer el nostre potencial com a ciutat at,reY, del mon. Son nosaltres mateixos que sovinlconvoquem congressos a Barcelona, que convidem a grans empreslarls,a artistes ja mateix els Tinents d'Alcalde i els Regidors obrim _ mol— �tes portes. - Palpo un esi-it renovat que es va generalitzant ak la nostra ciutat i que comença a concretar-se: Nous hotels a punt d'inagurar-se i d'altres en pro jectes molt avanVats. Altres es renov\citiri. Noves sales que fan 4 la nit ciutadana més atrac- tiva. La Gám-a-ra de Comerç renova el seu interes pel turis me creart, una secció que sera molt important nar així at per a- esforços. Situar a Barcelona com a ciutat important en el context# internacional no dis Ye/Y, B-411 de continuar amb tenacitat i imaginario el camí empres. Per sa també en aquest cas anem pe p bon camí � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3939 Title A name given to the resource Paraules de l’Excm. Sr. Alcalde amb motiu de la Inauguració del Pavelló Pedralbes Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Infraestructures Barcelona Model social Economia Congressos i conferències Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-06-16 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències