52 10 1525 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1034/19860707d_00141.pdf c0d35b8194428e66f8613d70ea4105a8 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona "Barcelona: horitz6 1992" Conferncia de l'Excm. Sr. Pasqual Maragall - la Societat Catalana d'Estudis Jurídics i Socials Barcelona, 7 de juliol de 1986 �SRES„ SEE.: ;4-r ESTAT INVITAT PER APUESTA SOCIETAT PER PARLAP—VOS DE BARCELONA A L'HORITZ5 1992. ES A DIR, OLLA BARCELONA DELS JOCS OLÍMPICS, DE LA BARCELONA DE L'ANY :000. BARCELONA ES TROI3A A FINALS D'AQUEST SEGLE - -XX DAVANT 1,DUES ALTEP,NATIVES e) UNA SERIA ESDEVENIR UNA CAPITAL DE PRPV -MES O MENYS PRòSPERA, O MENYS FELIC. LA SEGONA ALTERNATIVAJES LA D'UNA CIUTAT MODERNA, CAPITAL AMO UNA PROJECCI6 A TOTA ESPANYA, D'UNA CATALUNYA PRCSSPERA I INTEGRADA L'ESPAI ECONESMIC EUROPEU, LÍDER DE LES CIUTATS MEDITERR7VIIES, CAPITAL EUROPEA AMB IRRADIACI6 SOBRE TOT EL SUD DE LA COMUNITAT EUROPEA I CIUTAT PONT ENTRE EUROPA I AMèRICA LLATINA. CREC QUE INTERPRETO BÉ EL SENTIR DELS BARCELONINS SI DIC QUE L'ALTERNATIVA QUE TOTS VOLEM i77,S LA SEGONA. 2 451,Tti1t •41 Jr-to• �DONCS BE, PENSO QUE EL PROJECTE OLiMPIC Pc; LA. MILLOR EXCUSA, EL MILLOR ESTIMUL QUE TENIM PER ACCELERAR EL PROCÉS OUE ENS PERMETI CONFIGURAR UNA CIUTAT COM LA QUE VOLEM. FINE ARA LES DEMANDES DELS CIUTADANS I, CON SEQÜENTMENT, L'ACTUACICS DE L'AJUNTAMENT S'HAN DIRIGIT SOBRE TOT ALS SERVEIS: ESCOLES, SANITAT, NETEJA, SEGURETAT, CULTURA. EN ELE ANYS QUE , PORTEN D'AjUNTAMENT DEMOCRATIC HEM ACONSEGUIT PRESTAR AQUESTS SERVEIS AMB UN NIVELLL D'EFIC.CIA SATISFACTORI, GENSE. AUGMENTAR PLANTILLES -BEN AL CONTRARI, DISMINUINT-LES- 1 SENSE INCREMENT DEL COET REAL, TOT AIX¿") EN UN CONTEXT DE CRIS1 ECONaMICA. L'UaBANISME SALVATGE QUE VA PATIR AQUESTA CIHTAT DURANT ELS ANYS 60 I COMENCAMENTS DELE 70 HA FET QUE ELE BARCELONINS MIRIN AME DESCONFIANCA LES GRANE OBRES PüELIQUES. PER¿ PENSQ QUE JA ÉS EL MOMENT DE QUE ENE TREIEM ACUEST COMPLE:'1 DE SOBRE. UNA COSA ÉS, PER �-4- EXEMPLE, REBUTJAR LA CONSTRUCCI6 DE VIES RAPIDES SEGREGADES QUE TRENQUEN EL TEIXIT URB. ES UNA ACTITUD RAONABLE 1 COMPRENSIBLE. PER CS UNA ALTRA Wc TENIR UNA XARXA VIIRIA QUE NO TÉ EL MíNIM I D EFICIaCIA QUE UNA CIUTAT DE LES CARACTEPíSTIQUES DE LA NOSTRA NECESSITA. TENIM UN EIXLNPLE QUE FUNCIONA FORÇA BÉ. ' PER¿), EN CANVI, TENIM UN POBLE NOU AILLAT DE LA CIUTAT. UNA iREA METROPOLITANA AMB ACCÉS DIFíCIL A LA CIUTAT CENTRAL I POC DOTADA DE COMUNICACIONS INTERIORS. FL RIU BESES SEPARA LA CIUTAT CENTRAL DE STA. COLOMA (140,000 HABITANTS), ST. ADRIA (36.000 HABITANTE) 1 BADALONA (230.000 HABITANTS). DONCS DÉ, SOBRE EL BESES NOMÉS HI HA OUATRE PONTS: EL DE PASSEIG DE SANTA COLOMA, EL DEL CAERER SANTANDER, EL DEL CARRER GUIPSCOA I EL DE L'AUTOPISTA. I, PER SORT, DES DE FA POC HA DOS TUNEES DE METRO, NO PGT SER QUE UN RIU URBA CON ÉS EL BESES FVO Li O4J* iJG u. AM �-5- SEPARI D'AQUESTA MANERA LES POBLACIONS METROPOLITANES. CADA CARRER DE BARCELONA HAURI A DE CONTINUAR EN UN CARRER DE STA. COLOMA O ST. BARCELONA NECESSITA MOLTES D'INVERSIONS PI7IBLICUFS QUE ASSEGURIN EL SEU FUTUR COM A Fitt-nki if%) va. liom CIUTAT. BARCELONA PRECISA 5' UN GRAN ESFORÇ EN EL TERRENY DE LES INFRAESTRUCTURES I NO NOMES EN EL DE LES COMUNICACIONS ESTRICTES PER MOLT QUE SIGUI EL DES EVIDENT. BARCELONA HA D'OBRIR-SE AL MAY, TIA. DE ESTAR. COMUNICADA, HA DE INTEGRAR-SE AL NON DE LES NOVES TECNOLOGIES. TOT AIX¿ CAL SER -HO. PERCS CAL QUE HI HAGI UNA IDEA MOBILITZADORA PER ENDEGAR EL PROCÉS AME UN OBJECTIU CON, AMB UN PLAÇ FIXAT. I LA MILLOR COSA L'ACCI¿ DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA. DURANT ELS uLTIMS ANYS UA ESTA? PRESIDIDA PER LA CANDIDATURA 1 DE BARCELONA ALS 3j00 DE 1992. NO ES TRACTA TAN DE LA PERSPECTIVA DE QUINZE DIES 1hil4 ' no DP SENS DUBTE, ELS JOCS. BONA PART DE LA CONSCINCIA CIUTADANA SOBRE SOLS yo DE �-6- COMPETICIONS ESPORTIVES, SIN6 D'UN FENCSMEN DE CONSENS, D'ACORD ENTRE ELS CIUTADANS I ELS PODERS ROES:TICS, PENSO QUE APAET DE LA REIVINDICACI6 DE L'AUTONOMIA, A CATALUNYA S' HAN PRODUïT POQUES VEGADES AQUEST FENC;MEN DE COMPLICITAT ENTRE CIUTADANIA E PODERS POLíTICS AL VOLTANT DE GRANE PROJECTE. LES.. . „ . D I JE;;EXPOSICIONS UNIVERSALS, LA DE 1888 T LA DE 1929, VAN SER ALTRES DUES OCASIONS EN QUE ES VA PRODUIR AQUESTA MOBILITZACI6 I AQUESTA EAVt /141 COINCIDNCIA, EA FIXACI(T) D'UN OBJECTIU D'AQUESTA MENA NO ns PAS UNA FUGIDA ENDEVANT. DE FET 1S UNA FORMA • DE CANVIAR LA TEMPERATURA, EL TARANN1 SOCIAL PILA,* ECON61IC DEL PAIS EN FUNCI6 DEL FUTUR. EL PRESENT DEPN TAMBf: DE TAL CON VOLEM SER O ESPEREN QUE SEREN. SI EL QUE ELTa PASSANT EN EL PRESENT FEH NOMnS CONSENCIA DEL PASSAT, A LA. HISTUEID 1)E LES CIUTATS, DE LA HUMANITAT NO H1 '11-NIA. LA 7t1L4 i) c)t4 71)/tA �ELS GRANS CANVIS QUE ES VAN S'HA E RILN ')RODHYT AOUEEHE A . ',.UELLS QUE TIREN 551 EL T E.:'; E ;DE CM VA)* IAJA • PoT ALE CAN V I: IECTA'IEDT î:rRs, ES XARXES EE EAEVI IMPORTANT S'EA DE JA, EN LA 11 \J 5 ( ,•EIIISETE DE QUE RA PRESTDTT DE EA DOSTRA SOCIETAT DUEANT . EA CIE151 5 5 15 HEEE. P.ASSAT. pex A EV Tih, ;Oda �DIU AIIN AIX QUE ELS INDICANOuS UOsITINS SUS PERMETEN AFIRi . U* (E, NSvBx SOPTIUT BE LA CRISI SIGUISJ PRODUCTE USES SOCS. SARM FACTOPS DETERMIUANTS EV EA CRIST ESCAPES OCNTSGE v CIUTLT, D'UN - PATA. PA USTIS SI Al QUE [PESA UN AUNINNT PROP1CI, S .Z.N,SE UE vvE T COJUUTURA. FAVORABLE - • •-• SOEVEVTID-EU EU DISPARADOR D'UNA H ILLo PAssAn. DE LLARG. UA o DIE.PRIE A ECONCSMICA LUE DESTTESS I DE LES EXPECTATIVES f,'S UN DELE CEBVS 'Wc.: HA EVOLUCIONAT ,ESPECIA LIS SI DE LES EXPECTATIVES CON EOUVIOURADOPES D'EQUILIBRIS I DESEQUILIBRIS, GV,UC1.A SEGUINT A R EXPLICA •1:71E BOMA PANT DE BES CRISIS, (I) UN AUTPES TURflES, DE LES SITUACIONS D' DES DHE DE IN[ U u VISTA un PEODUCCI 1 PILIPRI ;:c -:'OCUPAOIr), 1;PTIS ELS PR201-3, LES INVUNSIONB, ES PODEN �, TI IC LA 111:11.; D I E .7-r1U:CT:, - -r.VY:. LA DISTRIBUCI PESIMISTES, DISTRIDUCIj; D'EXPECTATIVES, HA DE SER, U`,.:1 [ITUACI6 CONSISTENT DE CRISI, EXPLICALE PER UNA PESSIMISTES, SIR, l'J'T''.IBUCI(57) NO SIGUI su: STW USP,I2UU. 1 yl_JE C..0 AL PESSIMISME. DONCS, LA SITUACIS DE I PATIM ENCARA, NO ESTJi SER LS EXPECTATIVES REALS DEL QUE us., GRAU DE PESSIMISME P,S SUPERIOR AL J=IPIOUEN LES POSSIBILITATS REALS D'IHWTSUICS, D'ACTIVITAT, D'OCUPACI(5. POLI.TICA ncor¿micA HAURIA DE TENIR EN COMPTE LA NECESSITAT DE TRENCAR LA POLARITZACI¿ - XCESIVA CAP AL CANT5 PESSIMISTA. I AQUESTA. E FUNCI NO L'HAN D'EXERCIR NOMÉS BES RESPONSABLES DE LA POLiTICA ECON¿MICA, SINO TAMBÉ TOTS ELS QUE TEmin ALGUNA RESPONSABILITAT TOTS ELE �QUE TEN -j:M MJCUN TIPUS D'INCID j5NCIA EN LA MARXA DE LA SOCIETAT. HEM DE FER DE TRENCADORS DEL PESSIMISME, DE TRENCADORS DE LA UNIFORMITAT. EN AQUESTS MOMENTS SER REALISTA VOL DIR, PRECISAENT, SER MIS OPTIMISTA. CAL SABER TROBAR, PEP TANT, AOUELLS PROJECTES QUE DECANTEN LES EN EXPECTATIVES III AQUEST EA TOTA LA TRADICIE DEL SENTIT. PENSAMENT Ecw¿Snic QUE VA PER AQUEST CAMÍ, INCLOENT-H T EL PENSA=NT DE J.n. KEYNES. KEYNES DEDICA UNA PART DEL SEU TRACTAT SOBRE EL DINER (TREATISE ON MONEY) f TAMO DE LA TEORIA GENERAL, A. L'ESTUDI DE LES EXTECTATIVES, A ALIJE QUE ELL ENTENIA PER LA INFLUENCIA DF LES EXPECTATIVES EN EL COMPORTA•ENT DELE AGENTS ECONEMICS. KRYNES INSISTIL EN LA HUMANITAT, IMPORTA.NCIA DE QUE LA ELS PASOS, LES CIUTATS TINGUESSIN OBJECTIUS CONEGUTS 1 ASSUMIBLES, QUE HAURIEN ERE DE MOTOR PEE MOVIMENT DEL SISTEMA. KEYNES FRIA UNA INTERPRETACIE DE LA HISTERIA EN FUNCIC; DE LA ' K1 �INFLUeNCIA 1D3E HI EXERCIEN AQUEST TIPUS D'OBJECTIDS I LA QUANTITAT DE DINERS QUE H1 ANAVA ASSOCIAT. D'AOHESTA. MANERA ASSOCIAVA ELS DESCORIMENTS DE MINES D'OR AMB ÉPOQUES DE GRAN ACTIVITAT ECONSMICA. LES MINES DE SIERRA MORENA, PER EXEMPLF, S'HAVIEN. TANCAT I TORNAT A oBRIR D'UNA FORMA CORRELATIVA ALS PERÍODES D'ESPLENDOR DE LA. SOCIJMW„ POS ROMA O L'ESPANYA DELS ARABS. L'ASSOCIACI6 DELS DOS FENCSMENS, QUANTITATS DE DINERS I OBJECTIUS IMPORTANTS, ES FEIA PERJ) D'UNA MANMA MASSA MEC A . NICA: H1 NAVIA EL DESCOSRIMENT DE LES MINES, NI HAVIA UNA QUANTITAT DE LINEES 1 JIl MAVIA UN CREIXEMENT ECONCSMIC. DE LA. MATEIZA LANERA UAMILTON HAVIA APLICAT AQUESTA INTERPRETACIS ALL PERIODES DE REVOLUCI¿ ECONCSMICA,SON EL TRECENTO O EL DEL DESCUBRIMENT D'AMARICA I LA GRAN EXPANSI5 ECON¿MICA QUE S'EN VA SEGUIn. LA. cRITIcA MARISTA 0 kli/JES SUCESIUS 10, A AQUESTA TEORIA VA SER QUE, ADMETENT QUE EXISTIA UNA CORRELACI6 ENTRE �-12- ELS FENC-)•ENS, NO ESTAVA CLAR QUINA ERA LA CAUSA 1 num L'EFFCTE. LA INTERPRETACI5 DE HAMILTON I EYNES NO ENE: EXPLICA PEROU', ES VA DECOBRIR U14 AT í RICA, PERQUÉ ES VAN TORNAR A OBRIR LES MINES. LA INTERPRETACI5 QUE ES VA DONAR DONCS, ENFPOT DE LA PURA CONCATENACI6 MEC:iNICA, 1S QUE DARREA FIXACI5 D'OBJECTIUS H1 HA UN nEsIG TNSATISFET DINTRE DE LA SOCIETAT QUE ES MANIFESTA EN FORITA DEL DESCCMIMENT I QUE TÉ COM A EFECTE UNES ALTERACIONS EN ELS PREUS, UNS BENEFICIS, UNA 5ITUAC15 MOLT DIFERENT. ABANS DEL DESCOBRIMENTS DEL SEGLES XV I XVI III UA DONCS UNA SOCIETAT QUE NECESSITA ALGUNA FOR:1A. DE. PROJECTAR-SE, UNA FORMA DE REALITZAR UNA TENSI6 AN1MICA, SOCIAL PREEXISTENT, UNA DEMANDA INSATISFETA D'ACTIVITAT I DE LES IDEES. AMI DONCS, 1 TORNANT ALS NOSTRES DIES A LA NOSTRA CIUTAT, CAL DIR QUE SI ELS JOCS oLínPIcs PODEN SER LA. CAUSA DE GRANS BENEFICIS QUANTTFICATS, SI FARAN DE CATALITZADOR D'ENERGIES TO Pi Oh rfil4 J•i4 t< ) �f e ?BEQUE EN AQUESTA CIUTAT NI HA UN DESIG LLARCAMENT CONTINGUT DE PROJECTAR-SE A NIVELL NACIONAL I INTERNACIONAL. UN DESIG DE GENERAR UN SEGUIT E I ACTIVITATS EN EL CAMP DE L'ESPORT, EN EL EAMP CULTURAL, EN EL CAMP INDUSTRIAL I CIENTÍFIC. ,~11,01.1X..1~~."Pkr~,- aARCELONA, I TOTA CATALUNYA, HAN VISCUT PORTE ANYS AMB UNA CAPACITAT D'IMPLEMENTACI6 DE PROJECTES MOLT INFERIOR A LA QUE LES SEVES RASES SOCIAL, CULTURAL I ECON(5" MICA PERMETIEN. ES AflUESTA INFRAUTILITZACI6 DE LES SEVES POTENCIALITATS LA QUE FA QUE PERI6DICAMENT, EN EL CURE DE LA SEVA HIST¿RIA, BARCELONA S'HAGI PROJECTAT CAP AL FUTUR I CAP A LA RESTA DEL MEN, EUSCAMT UNA. CAPITALITAT, UN PROTAGONISME QUE LES SEVES CONDICIONE LI PERMETIEN TEN IR. D'AOUESTA MANERA A L'ENTORN DEL PROJECTE DE L'EXTOSICI1) DEL f88 BARCELONA VA DONAR EL SALT CAP A L'EIXAMPLE, CONFIGURANT LA ~~1~1~. CAPITAL *ODEPA QUE HA ESTAT EN AQUEST SEGLE (')U1 ARA ACAYA. �EL DESIG DE CONTINUAR SENT-HO PEL SEGLE OUD vn QUE HA FET POSSIBLE LA CONNEXIO QUE DEIA ABANS ENTRE EL POBLE DE BARCELONA I 3J t CANDIDATURA. OL MRICA DE 1992. EL.7, DOCE OLÍMPICS NO S5N CAP AMENAÇA CONTRA LA CATALANITAT DE CATALUNYA. 77N AL CWTRARI, UNA OCAS CONSTITJIPA17, CONEIXER AL MCSN, 16 ' NICA PER DONAR DES DE LA CONFIANÇA DE A [DOBLE LES NOSTRES IL.LUSIONAT, V PARTICULARJTATS, LA NOSTRA IDENTITAT. I HO PODREM RED A UN PaBLIC QUE ES COMPTARA EN L'ORDRE DELS r • CENTENARS DE MILIONS DE PERSONES. L'ADHESI(.5 MASS IVA AL OLÍMPIC PROJECTE S'EXPLICA TAMB PEL QUE DEIA AEANS DEL TRENCAMENT O EL PFSSIMISME. FI HA MOLTA GENT QUE SE N'ADUNA DE QUE HI HA CONDICIONS POSSIBLES DE CREIXEMENT ONU 110 ES PODEN CUMPLIR PER DIFERENTS RAONS, SIGUIN ERRORS DE POLÍTICA, SIGUIN FETS OBJECTIUS. 1r, "\ DE TANIN El HA UAGUT MOLTA GENT QUE SE N'ADONA QUE LES POSSIBILITATS DE CREIXEMENT D'ACTIVITATS, 1)'INVERSI6 S6N SUPERIORS A ALL¿ QUE ELE INDICADORS DE L'ECONOMIA HAVIEN VINGUT �-15- DOMANT. PEE TANT LA GENT VEU QUE ns B5 D'AFEGIR-SE A. PROJECTES MOBILITZADORS D'AOUESTA MENA. I NO TANT PEROUE ESTIGUIN INTERESSATS EN LA FINALITAT ESPECÍFICA DEL PROJECTE, SINE PERQUE INTUEIXEN LA CAPACITAT DE MOBILITZACI5 CAP A L'OPTIMISME DEL LA CAPACITAT D'EMPENYER LA SOCIETAT FORA DE LA EITUACI5 DE CRISI. AQUESTES IDEES QUE ACABO D'EXPOSAR LES HE 41~4~4~~~~~4~~1,~§~~~5~§~§~~""511°"'"'"""01-",11 EXPLICAT REPETIDES VEGADES AL LLARG D'AQUEST ANY. AnA PODEN FER UNA MICA DE BALANÇ DELS SEUS RESULTATS PRkTICS. Paoj 12.05 SI RECAPACITEN UNA MICA PODEN OFERIR RELACT GENS MENYSPREABLE DELS PROJECTES QUE . S'HAN wollat TERNE '79.000041111.........~~~~ ~~~~~~ GRàCIES A'-WJIT.9144QAT-, QUE SIGNIFICAVA TENIR LA DATA DE 1992 CON A LIMIT. PROJECTES MECESSARIS PER A LA CIUTAT, QUE GALIA. FER, r OtME DIFíCILMENT HAURIEM TROBAT EL DESLLORICADOR SENSE AQUEST HORITZ5. ;ES DEBTE LES OPERACIONS MP,S IMPORTANTE S5N 44-11-X4 �LP:S RELACIONADES AUB LA REORDENACIJS URBANÍSTICA DEL POBLE NOU AQUEST PROJECTE ÉS TRASCENDENTAL PER LA CIUTAT, TANT COM HO VA SER L'ENDEEROCAMENT DE LES RALLES , O EL DE LA CIUTADELLA- SIGNIFICARA OBRIR DEFINITIVAMENT LA. CIUTAT AL MAR, COMPENSAR EL DESPLACAMENT DEL CENTRE DE GRAVETAT DE LA CIUTAT CAP A PONENT I REGENERAR TOT UN FARRA PROFUNDAMENT DEGRADAT. GRkIEJ" A L'ESPER6 OLÍMPIC, L'ESTAT, LA LA GENERALITAT, CORPORACI(5 METROPOLITANA, L'AJUNTAMENT, LA RENFE I LES EMPRESES AFECTADES S'HAM POGUT POSAR D'ACORD EN UN DISSENY URBANíSITIC J E ALTRAMENT NO HAURIA TINGUT NI L'EMPENTA NI EL CALENDARI QUE HA TINGUT. EL PLA ESPECIAL D'ORDENACI URBANA QUE S'HA R ED A(JT„N't, COMPREN UNB SEGUIT D'ACTUACIONS DE OUALS LA VTLA OLÍMPICA N'ÉS NOMÉS UNA PART. L'A.MBIT DEL PLA ESPECIAL ,~1611~~......1.14.~01.."11114.111~140~~111 TÉ UNA SUPERFÍCIE TOTAL DE 73 13 HA, DE LES QUALS 53,44 HA CORRESPONEN AL P01 CON D'ACTUACIS 1 21,42 HA A LA VILA OLÍMPICA, 1 �D'AQUEST SRL, HAN ESTAT ADOUIRIDES A RENFE 7,3PACTUALMENT DEDICADES A FERROCARRIL I 1 .worranam.m........m..o.~«...-.~~~ingle~~1~-§~0~1~~1~~1~111~~~~~: 18,70 DE SRL EDIFICABLE. EL SóL PENDENT DE COMPRA 1). E PI'ZESENTA 17, 86 HA "'"»~,11~100~1~111~~.4141~,~9..1 LA IfivEnsI6 REVISTA PER A LA PREPARACIó DELS 5f} N; 1S DE 28.700 MILIONS DE PTS. awhy~,5111~~~4.116«~~~~~~~~~1111~1111~~1~~~1~ D'AQUESTA HIERA CORRESPONEN A LA COMPRA DE LA UR.MNITZACIR SRL DE LA VILA Miezlál..1.1~~4/00 5■12,4411.roaso,..~44.4~1.--h ESTRICTE NOML', 5.000 MILIONS DE PESSETES -.1...."~.~~5,14~1,11~31~71~~.11~M~1~1~11~..a DIR UN i7 OLIMPICA ls A PER CENT. AQUEST COS ES AUTOFINANCIABLE Ale1~1~1.01~41■0001~415~9~.~~~". LOE A RESOLTAT DEL PROCÉS URBANSTSTIC I DE GESTIR REPERCUTIBLE A LA INICIATIVA PRIVADA. LA RESTA CORRESPON A LA REESTRUCTURACIS DE ,...,,,,,.~.~1.11.11~1•4-1,,..~1.11~~,..,,,,snyi.4101~~1~11111~~161~1~1~1~.70111~1~11~7.-“Irl-~01~ LA XARXA D'ENLLACOS FERROVIARIS (8.400 MILIONS), ,....,,,,..,,,,,,,,,~~~~~0~~~0~~~~5~1~~~a~~5~0~~1~ A LA CONSTRUCCIR DE rcam~-3yaffirls~~40eloapoopqrsmsonan MILIOWS) _Ilá (2.400 EA REESTRUCTURACIR DE LA XARXA DE COL.LECTORS (3.000 MILIONS (3.800 YIILIONS), COMPRA (1.600 MILIONS) I URBANI MX.11.001~..rn D'ECUIPNMENUS (4.500 MILIONS). A DE PLATGES T S TRUC C IR �EL FINANCAMENT DELS 28.700 MILIONS DE PESSETES ES REPARTEIX ENTRE CONVENIS ENTRE ADMINISTRACIONS, ADMINISTRACI6 LOCAL I INICIATIVA PRIVADA: 1. REESTPUCTUFjCIS FERROVIARIA: CTSJERAL 2.033 rdLlONS 'J :TAMENri 2.787 19 11 2.428 MINISTERI DE TRANSPORTS CORPORACI6 METROPOLITANA 91 11 1.213 2. DEFENSA DE COSTES HOPU ls e 3.500 MILIONS AJUNTAMENT 30% PASSEIG MARíTIM (750 MILIONS) •~11.114~,' LA RESTA DEL PRESSUPOST, FINS AL VOLTANT, 140.00-4,1£14~ DE PESSETES ANIRAN A CjiRREC DE L'AWINISTRACI5 LOCAL, AJUNTAMENT I C.M.B. CAL TEN IR EN COMPTE, PERO' , QUE, CON HE DIT ABAES 5.00G MILIONS SON RECUPERABLES A L'OPERACIS IMMOBILISRIA DE CONSTRUCCIC; DE LA VILA OLíMPICA. L'ESTAT DE TOTA L'OP' RA -I5 POBLE NOU, �PESUMINT'A.S EL SEGÜENT: 3 -S'HAN COMPRAT 13,7 HA DE SóL -S'LEE FET EL CONVENIS SOBRE COSTES I FFCC - LANREDACTAT 1 APROVAT EL 50% DELS PROJECTES FERROVIARIS, I ES PREVEU ENLLESTIR LA RESTA PER L'OCTUBRE -S I VAN AWUDICAT LES OBRES DEL "SIF(5 DE VILANOVA" I DE LA REMODELACI¿ DEL RAMAL BESOS-SAGR ERA -ESTN EN CURE DE LICITACI5 LES OBRES DEL SALT DE MOLTE) DE L'ESTACIJ) DE VILANOVA 1 LA NAU TALGO -MSTACI6 DE SANT ANDREU -EL PnOJECTE D'OBRES DE DEFENSA DE COSTES S'EST1 PINALITZMT. ES PREVEU L'ADJUDICACI¿"; ABANS D'ACABAR L' AM/ - S 'LEE ENDERROCAT LES EDIFICACIONS DE L' ARENAL I DE TOT EL ERONT COSTANER DAVANT EL FERROCARRIL. ELE ENDERROCS ACABARAN A L'OCTUBRE. L'ALTRE GRAN OPERACI6 LLIGADA DIRECTAMENT ALS JOC;"-, .P,S A . OUE S'ARTICULA ENTORN L'ANELLA OLSIMPICA DE MONTJUYCA AME AQUESTA OPERACI5 ACONSEGUIREN, D'UNA BANDA UNA CONCENTRACI6 D'EQUIPAflENTS ESPORTIUS -ESTADIS, PALAU D'ESPORTS UNIVERSITAT 01 EN L'ESPORT, PISCINA- D'ALTA. E AL'ANDA ACABAREN L'ORDENAMF1,q ETA �UREAEíSTIC DE LA MUNTANYA DE MONTJUIC, QUE VA SER. CWENCAT EL 1929 PER¿; NO PAS ACABAT. QUEDA PER ESTRUCTURAR EL SECTOR COMPRES ENTRE L'ESTADI I EL 1-An7pi: DEL POLVORi, ON FAREM EL PARC DEL MIGDIA. DINS DE L'ANELLA OLíMPICA, A L'ESTAD' HEM ACABAT ELS ENDERPOCS I S' ESTA TREBALLENT AL MOVIMENT DE TERRES, DI A - I NIT, EXTRAIENT-SE UNA MITJANA DE 6.000 V.3 DE TERRA AL DIA. AL PALAU D'ESPORTS S' FÍAN ACABAT ELS TREBALLS PELVIS D'EXPLANAMENT, SANEJAMENT I MILLORA DEL S j5L1 5' Hl ESTA TREBALLANT AL PILOTATGE DELE FONAMWTS. EL VIVEE DE PLANTES HA ESTAT TRASLLADAT ALS "3 PINS". TA SOCIETAT D'AIGUES HA PRESENTAT EL PROJECTE DEL NOU DIPC;SIT DE 60.000 M3 D'AIGUA QUE SUBSTITUIP51. L'ACTUAL DE 17.000 M3. HA ESTAT LLIURAT EL PROJECTE EXECUTIU DE L'INEF, LA UNIVERSITAT DE L'ESPORT ON SE CELEBRARAN . LES COMPETICIONS DE LLUITA LES OBRES COMENCARAN �AONEST ANY, LES OBRES DE L'ESTADI, SERAN FINANÇADES PER. L'ESTA . LES DE L'INEF PER LA GENERALITAT. EL PALAU OLiMPIC, PER LA DIPUTACIó DE BARCELONA, L'AJUNTAMENT, 1 25%. LES OBRES D'URBANITZACICS 1 ELS TREBALLS PREVIS DE L'ESTADI LES FINANCIA LIAJUNTAMENT. IMPORTANT RESULTAT UN ALTRE DE HOBILITZACTo PER ALS JOCS ES LA COL.LABORACI¿; DE L'AjUNTAMENT, LA CORPORACI6 METROPOLITANA I LA .„, GENEEKLITAT AME LA DIRECCIo GENERAL DE CORREUS I -a -1-,----`-•.--^-^-,---rte-.~-,TELDCOMUNICACIONS, INFORMATICA, AME- LA D'ELECTRONICA LA COMPANYIA TE FONICA I L'OFI 1NA oil/. iMP I CA EN EL PROJECT BIT 92 ., _ . A'nEST PROJECTE, AMB L'OBJECTIU DE RESPONDRE A LES EXIGDCIES DEL COI QUANT A COMUNICACIONS I SERVEIS INFORMaTICS DELS JOCS, ACTUARA TAMBE CON A CATALITADOR D'ALTRES PROJECTES, DOTARA LA CIUTAT NNE. UNA, INFRAESTRUCTURA TELEMATICA PERMANENT OFERIRA OPORTUNITATS A LA INDÚSTRIA NACIONAL, INTRODUIRA NOUS SERVEIS AME TECNOLOGIA r �R 'jLTA, Co(JRDINAU t TOTS ELS ESFORCOS EN TELECOMJMICACIONS I SEF1 UN BANC D'ASSAIG DE MMES TECNOLOGIES. AOIEST f.:S UN ELEMENT CRUCIAL EN LA CONFIGURACI5 DE LA BARCELONA QUE VOLEN PER L'ANY 92. ES JA DE CONEIXEMENT COMG QUE QUI NO AGAFI EL CARRO DE LES NOVES TECNOLOGIES NO PODRá INTEGRARSE A. LA SOCIETAT DEL FUTUR. ES UNA OPORTUNITAT IINICA PER PARTICIPAR EN AQUESTA NOVA REVOLUCI¿ INDUSTRIAL AMB ELS PAÏSOS AVANCATS, PEITUE CONTRARIAMENT AL QUE POT SEMBLAR, LA SOLUCI6 DE LA CRISI ECONZMICA, DE L'ATUR, PASSA PER. LES NOVEL TECNOLOGIES. O ENS ESFORCEM PER CREAR OCUPACT6 EN AQUEST CAMP O NO EN CREAREN RAS. 7 EL VOLDRIA ARA EXPLICAR BREUMENT COM SER á FINANCAMENT DELS jOCS \EN SENTIT ESTRICTE SI BARCELONA N'ACONSEGUEIX L'ORGANITZACIá. ABANS, PERc7), ELS VULL EXPLICAR BREUMENT QUINA ES L' ESTRUCTURA EN LA CANDIDATURA. �-23- CANDIDATURA. DE BARCELONA S'ARTICULA, EN UNA SIDIE D'ORGANISMES QUE VEHICULEN I FACILITEN eL PROGR1S 1 L'HARMONITZACI6 DE LA PROPOSTA. OLíMPICA, EL CONSELL RECTOR, QUE APLEGA REPRESENTANTS DE TOTES LES INSTITUCIONS IMPLICADES EN EL PROJECTF BARCELONi (GOVERN ESPANYOL, GENERALITAT UE CATALUNYA, DIPUTACI5 PROVINCIAL, METROPOLITANA, AJUNTAMENT „ DE CORPORACIo BARCELONA, AS S OC .AC I o "UARCELONA OL1MPICA'92", CZZ.115.2.L_ DE COMERC...), MARCA LES GRANS DIRECTRIUS DE EA CANDIDATJRA. D'AOUEST AMPLI CONCERT DE FORCES CIVIOUES EN DIMANEN UN REDUlT COMITE DE RELACIONS INTERNACIONALS I UN COMIT1 EXECUTIU, QUE RESOLEN, CONCRETEN 1 DELEGUEN L'EXECUXIo ESPECIFICA DE LES GENERALS FORMULADES AL CONSELL RECTOR. L'OFICINA OLI1MPICA, AME UN PLANTER DE MIG CENTENAR D'ESPORTISTES, TkNICS, PROFESSIONALS, GESTORS 1 PERSONAL ADMINISTRATIU, DNA COS ALE CaRRECS DELEGATS PEL COMITe EXECUTIU I EL COMIT DE RELACIONS INTERNACIONALS. LES SEVES ACTIVITATS 4 h) 1.9tt �A la proposta presentada per la Candidatura de Barcelona, el finançament deis JJ 00 de 1992 és fruit de l'esforç conjunt del COJO i de les administracions públiques: central, autonómica i local, les quals assumeixen aspectes concrets de la inversió en instal.lacions. El pressupost preparat per al COJO inclou les despeses d'organització dels JJ 00 i també les inversions a càrrec seu en instal-lacions esportives i en el condicionament de les àrees urbanístiques en què s'ubiquen les principals instal.lacions esportives i residencials. Aquest pressupost es finança, gairebé en les seves tres quartes parts, a pa rt ir dels ingressos propis del COJO, mentre que la resta dels recursos prové de la canalització d'ingressos públics generats amb la finalitat específica dels JJ 00, o de transferències genèriques del sector públic central. La inversió necessària per construir algunes de les instal.lacions significatives es durà a terme per part de l'administració pública. També anirà a càrrec de l'administració pública la urbanització de les àrees destinades a la localització d'instal .lacions i el desenvolupament d'infrastructures de la xarxa viària, comunicacions transports. Tanmateix, en els darrers casos esmentats, es tracta d'una adaptació a la conveniència dels JJ 00 dels plans d'inversió pública que haurien de realitzar-se de manera similar en tots els casos. EI pressupost del COJO es mostra equilibrat, de manera que hom preveu que els ingressos generats puguin ésser - otals previstes. suficients per cobrir les •,R Formalment, el pre post del CO • - estat plantejat en pessetes del 198 i �EI volum de despeses més important és el destinat a l'Organització dels JJ 00 pròpiament dita, és a dir a aquelles activitats orientades a fer possible la realització dels JJ 00 amb les màximes garanties d'èxit. La part del pressupost que reflecteix la inversió en installacions esportives representa només una part de les inversions que els JJ 00 suposaran en aquest camp. En efecte, una part important de les installacions més significatives ja existeixen o han estat assumides per l'administració pública amb càrrec als seus pressupostos. Com a criteri general en aquest terreny el COJO assumeix totalment el condicionament necessari de les instal•lacions, esportives per a la celebració dels JJ 00, i també el cost del material esportiu que calgui utilitzar. Els costos de noves edificacions o de reforma i ampliació aniran només en part a càrrec del COJO i, parcialment, a càrrec dels titulars o de les administracions públiques d'acord amb els convenis que es formulin. L'aportació del COJO al desenvolupament de les àrees urbanístiques on calgui localitzar les installacions esportives i residencials més importants consisteix, com a criteri general, a fer-se càrrec de les despeses de condicionament. Aquestes corresponen tant al condicionament de les àrees amb caràcter permanent, com a la seva adequació per a l'ús específic durant els JJ 00. Queden, consegüentment, a càrrec de les administracions locals encarregades del desenvolupament de les àrees, els costos bàsics d'urbanització d'aquestes, excepte en àquells casos que es consideri que seran repercutibles sobre els usuaris del sòl urbanitzat. El model de finançament que la Candidatura de Barcelona proposa per al COJO parteix de la disponibilitat d'un volum molt important d'ingressos propis d'aquest comitè, procedents, fonamentalment, de la cessió de drets derivats de la celebració deis JJ 00 i d'altres aspectes relacionats amb els mateixos. Aquests ingressos es complementen amb els procedents de les participacions en ingressos no fiscals de l'administració pública establerts específicament per als JJ 00,i amb transferències procedents de l'Estat. Això dóna lloc a un pressupost que apareix inicialment equilibrat. Hom ha mirat especialment de preveure els recursos suficients per proporcionar una excel.lent qualitat dels serveis subministrats als membres de la Família Olímpica i als espectadors deis JJ 00, i també en la promoció de l'esport, a través de la �creació d'ïnstal•lacions que augmentin el grau de pràctica esportiva en el futur. La Candidatura de Barcelona preveu, d'altra banda, que la participació en ingressos derivats de les loteries s'utilitzi, en part, per a desenvolupar programes de promoció de l'esport. Cal tenir en compte, a més, que les inversions que ha de realitzar l'administració local en instal . lacions i obres d'urbanització relacionades amb la celebració dels JJ 00 durant el quinquenni 1987-91 resulten perfectament compatibles amb la seva capacitat d'inversió. Des del punt de vista històric, la inversió prevista pel concepte indicat no arriba a assolir el 30 % de la inversió efectuada en el quinquenni 1981-85 pels municipis de la Corporació Metropolitana de Barcelona, àmbit que comprèn, pràcticament, la totalitat de les inversions que han de dur-se a terme. Quant a les despeses, es preveuen de tres tipus, despeses d'organit,,, zació, inversions a les instal.lacions i inversions en àrees urbanes. Les despeses d'organització dels JJ 00 previstes en el pressupost del COJO estan classificades en dotze conceptes que integren agrupacions de despeses de naturalesa homogènia. El pressupost del COJO corresponent a les despeses d'organització dels JJ 00 és brut, és a dir que no n'han estat deduïts els ingressos generats per activitats o serveis el cost dels quals s'inclou en les esmentades despeses. Respecte del total de despeses d'organització dels JJ 00 s'han establert previsions d'aportacions i col.laboracions. Aquestes col . laboracions consisteixen en les contribucions del personal voluntari i en l'aportació de serveis i materials o cessió temporal de béns realitzats per empreses i institucions col . laboradores de l'organització dels JJ 00 �b) Inversions en instal•lacions La realització dels JJ 00 en òptimes condicions suposa la construcció d'algunes instai-lacions esportives de gran envergadura (Estadi i Palau Olímpic), i també la reforma o ampliació d'altres instal•lacions existents. Per al desenvolupament de les competicions olímpiques és necessari, a més, condicionar les instal•lacions i dotar-les amb els materials de competició adients per a cada esport. ( JAULA LI ) La distribucio per agents del cost de les inversions en instal•lacions esportives ha exclòs del pressupost del COJO aquelles obres de nova construcció l'import de les quals ha estat ja programat per algyns dels agents de l'administració pública, o es preveu que ho sigui de manera immediata. Pel que fa a la resta d'instal•lacions esportives s'estableix la previsió de convenis amb els seus titulars i amb les administracions públiques interessades en el seu ús. L'aportació del COJO a aquests convenis se situa, normalment, entre un terç i dos terços del cost total de les obres de nova construcció i de reforma o ampliació, en funció de l'àmbit del servei que presten ï de la seva utilització posterior als JJ 00, i també de la titularïtat pública o privada. El COJO preveu assumir en la seva totalitat 'el cost del condicionament de les instal•lacions i del material esportiu que s'hi ha d'instat lar, donat que es tracta, en general, d'exigències d'homologació i d'equipament originades estrictament per l'ús a què han de ser destinats durant ets JJ 00. Per a la construcció de les instal•lacions complementàries de caràcter bàsicament residencial, es compta amb un important concurs de la iniciativa privada per finançar-les, atès el seu destí posterior. Es tracta d'edificacions estructurades com a habitatges, que seran destinades durant el període dels JJ 00 a residències d'atletes ï acompanyants o de membres dels mitjans de comunicació, però la utilització posterior dels quals serè com a domicilis privats. �El pressupost del COJO inclou, en el capítol de despeses d'organització, les dotacions necessàries per llogar les edificacions, i també per adaptar-les a les necessitats dels JJ 00, i readaptar-les posteriorment perquè puguin utilitzar-se com a habitatges privats. D'aquesta manera la iniciativa privada que finança la seva construcció serà compensada pel temps que no pugui disposar de les ïnstal•iacions, sense que això li suposí cap cost addicional. El nombre d'habitacles que han de construir-se encaixa, en una primera aproximació, en la dinàmica pròpia de la demanda registrada a l'àmbit territorial de la Corporació Metropolitana de Barcelona. En efecte, el nombre d'habitatges que cal construir representa al voltant del 18 % del nombre d'habitatges construïts en l'àmbit indicat en el trienni 1981-85. ( TAULA 5 ) c) Inversions en àrees urbanes Les actuacions que han de dur-se a terme a les àrees on es localitzaran les principals instal .lacions esportives i residencials consisteixen a dotar-les amb els equipaments urbanístics necessaris perquè puguin ésser destinades a l'ús previst. El pressupost del COJO assurtieïx, en aquest cas, les despeses'de condicionament de la majoria de les àrees, tant les de caràcter permanent, com les destinades exclusivament a la seva utilització durant els JJ 00. Les despeses bàsique s d'urbanització seran assumides, tal i corn ja s'ha indicat, per l'administració local responsable de l'àmbit urbà en qué es realitzen les obres, o bé pel sector privat, en aquells en qué estiguin plenament compreses en un àmbit d'ús residencial privat- ( TAULA 6.,) �Veiem ara la Previssió d'ingressos Els ingressos que la Candidatura de Barcelona preveu per al COJO s'engloben en dos grans grups. En primer Lloc els ingressos el procés de gestió dels quals depèn exclusivament del Comitè Organitzador, amb les úniques limitacions derivades de la Carta Olímpica i de les clàusules del contracte que s'ha de subscriure amb el COI. En segon lloc els ingressos que cal obtenir a pa rt ir de l'autorització i col•laboració del Govern Espanyol, sense que la gestió del COJO pugui influir decisivament en el seu rendiment. En aquest cas es troben tant les participacions en ingressos no fiscals com les transferències pressupostàries establertes en els pressupostos de l'Estat. a) Ingressos propis Els ingressos estimats per al COJO es fonamenten en les previsions que s'indiquen seguidament. Pel que fa als ingressos procedents de la venda d'entrades s'estima que la capacitat total d'espectadors als actes dels JJ 00 serà de 4 800 000. El 10 % d'aquestes entrades potencials es considera invendible, atenent els requeriments i compromisos del COJO amb el COI i altres organismes esportius. Del total comercialitzat hom estima que almenys el 80 % pot ésser venut, amb la qual cosa el nombre d'entrades venudes seria d'unes 3 500 000. El preu mitjà establert per a les entrades seria de 825 pessetes, inferior en més de tres vegades al que es va fixar a Los Angeles 84, i equivalent a la meitat aproximada del preu actualitzat aplicat a Munic 72 i a Montreal 76. Els ingressos corresponents a allotjaments a la Vila Olímpica són de quantitat reduïda, per la raó que l'estada serà gratuïta per a la majoria de les persones que hi seran allotjades. Així, la Candidatura de Barcelona estableix, com a criteri general, que l'estada a la Vila Olímpica serà gratuïta per als atletes durant el període que s'estimi necessari, d'acord amb el COI i les Federacions de cada esport. �Per aquesta raó, el COJO assumeix la major part de les despeses de les residències a la Vila Olímpica, i els ingressos estimats per aquest concepte procedeixen exclusivament de les estades d'unes 5 300 persones durant 22 dies, com a mitjana, a les quals s'aplica una tarifa de 6 300 pessetes diàries, equivalents a uns 40 dòlars USA. Aquesta tarifa cobreix exclusivament els costos d'alimentació i el funcionament de la Vila Olímpica durant els dies d'obe rt ura als participants, mentre que s'assignen a càrrec del COJO la resta de despeses de condicionament i posada en marxa de la Vila. La venda de programes, cartells i litografies s'estima que pot proporcionar uns ingressos de 175 milions de pessetes, per la venda de programes (ingressos equivalents al 10 % del cost d'edició) i més de 50 milions addicionals per la venda de cartells i litografies. La cessió de les llicències per a l'explotació dels emblemes i símbols olímpics, incloent-hi la mascota dels JJ 00 del 1992, està previst que suposi per al COJO uns ingressos de 15 000 milions de pessetes. L'experiència dels darrers JJ 00 i el desenvolupament i la consolidació del programa internacional de marketing, que contribueix a enfortir a escala mundial la comercialització de la imatge dels JJ 00, refermen la previsió establerta. Hom considera que aquests ingressos són els que hom pot obtenir un cop deduïda la participació dels CON en les vendes d'articles emparats per les llicències als páisos respectius. Tanmateix, la participació del COI sobre els ingressos d'aquest programa s'estableix específicament en el capítol d'«Imprevistos i diversos» del pressupost del COJO. La previsió establerta inclou els ingressos corresponents als sponsors que poden obtenir-se per tal de cobrir el cost del recorregut de la torxa olímpica, la trajectòria del qual, extraordinàriament prolongada, contribuirà a la difusió dels JJ 00 del 1992. • �La Candidatura de Barcelona estableix com a xifra que caldrà assolir amb la cessió deis drets de ràdio i televisió a tot el món, 400 rnilions de dòlars, utilitzant com a referència l'experiència dels darrers JJ 00 tal i com es descriu amb tot detall a la resposta a la pregunta 21 d'aquest Qüestionari. D'acord amb la clàusula 33 del contracte que se subscriurà entre el C01, el COE i la ciutat de Barce lo na, la distribució dels ingressos per la cessió dels drets de difusió per ràdio i televisió serà la que s'indica seguidament: L'assignació del COJO de 80 milions de dòlars en compensació pel cost dels serveis a premsa, ràdio i televisió és justificada per la raó que els costos previstos per aquest concepte superen àmpliament.aquest grau i assoliran els 1 3n 4 milïnns de dòlars. TAULA 7 ) Voldria extendrem una mica sobre .`aquest apartat . tls ingressos que figuren en el pressupost del , Comitè Organitzador per drets de televisió són ets que h correspondrien una vegada deduida la participació del Comitè Olímpic Internacional, de les FF II i deis CON en els ingressos bruts percebuts pels drets de difusió a través de la ràdio •LkdA la televisió deis Jocs Olimpics. . 'Ameu vojecte ue valorar tes nostres previsions, cal tenïr en compte que els ingressos bruts en drets de difusió als Estats Units dels JJ 00 de Los Angeles 1984 assoliren els 225,6 milions de dòlars. Els corresponents a la resta del món se sitúen en 61,2 milions de dòlars. Aquestes xifres superaven notablement els ingressos assolits als JJ 00 de Montreal i de -!Moscou. Les teñdències posteriors mostren que la valoració deis drets de difusió per ràdio i televisió s'han situat a un grau més elevat. Segons les informacions disponibles, els drets pagats per la cadena NBC, abans de totes les deduccions, per a la difusió als Estats Units deis JJ 00 de Seül assoliran, com a mínim, els 300 milions de dòlars. Hom - preveu, a més, que aquesta quantitat pugui augmentar en funció dels ingressos per publicitat que es derivin de la retransmissió dels JJ OO. Els drets de difusió als Estats Units dels JJ 00 d'hivern de Calgary 1988 assoliran els 309 milions de dòlars, procedents de la cadena de televisió ABC. Les bases esmentades permeten d'establir, amb . un caràcter mínim, una previsió dels drets de difusió dels JJ OO del 1992 per ràdio ï televisió situada en 400 milions de dòlars en unitats ;monetàries de 1985. Hom estima que,del total indicat, una quantitat lleugerament superior als 300 milions procediria de la difusió en el territori dels Estats Units, mentre que una quantitat lleugerament inferior als 100 milions procediria de la resta del món, i també de la difusió per ràdio. El caràcter mínim de la previsió adoptada es defineix partint de la base que les xifres considerades són pràcticament les:mateixes que ja s'han assolit efectivament. D'aquesta manera, la projecció al 1992 dels ingressos suposa, exclusivament, una actualització en funció del nivell de prr,Jus. �Lògicament, I'accid de la inflació donarà lloc al fet que els ingressos del 1992 corresponguin a un major volum de dòlars nominals que no s'indiquen al pressupost. Tanmateix, aquest és un fet que el pressupost de la nostra Candidatura contempla, ja que tot ell s'ha elaborat —tant en ingressos com en despeses— en unitats monetàries del 1985. Ara bé, el nostre pressupost prescindeix voluntàriament de l'augment previsible dels ingressos que es produirà pel creixement de la renda ï, consegüentment, de la capacitat del consum, en el període comprès entre 1985 i 1992. El creixement de la renda en unitats monetáries constants ha de situar-se, segons previsions de I'OCDE, entre . el 15 % i el 25 % en el període correspQnent entre 1985 i 1992 per a les economies nordamericana; europea, japonesa i d'altres que puguin tenis 'un pes significatiu per als drets de difusió . dels JJ .00. Lògicament, els drets de difusió haurien de registrar un _ creixement similar al general de la renda i de la capacitat de consum en el període esmentat. Aquest és un factor que•,?. no s'ha tingut en compte erí les previsions dels drets de difusió. Tenirn, doncs, un marge de seguretat que .garanteix l'acompliment de les previsions en un grau superior al que ha estat previst. Dels 400 milions de dòlars que hom ha previst per dréts de difusió a través de televisió i ràdio, 80 milions de dòlars podran destinar-se al cobriment dels serveis gratuïts que han de proporcionar-se a la premsa, la ràdio i la televisió, 'equivalents al 20 % dels drets totals percebuts. Al Comitè Olímpic internacional correspondria un terç (1/3) deis 320 milions de dòlars restants que hom preveu ingressar per drets de ràdio 'r televisió. D'aquesta manera li correspondrien uns ingressos de 106,7 milions de dòlars. Els 293,7 milions de dòlars d'ingrèssos que reflecteix el pressupost del Comitè Organitzador corresponen, tal i com s'ha indicat, a la participació neta d'aquest en els drets de difusió per ràdio i televisió. Tenen en compte, per tant, la participació prevista pel Comitè Olímpic Internacional per al propi COI, les FF II, els CON ï el Comitè Organitzador. �prestació de serveis compren un conjunt d ir gr nssos^ d•' diversa mena. El concepte més important correspon a 1 600 milions de pessetes derivats de la utilització de locals i equips per part de les cadenes de ràdio i televisió que realitzin programes unilaterals, i també per la utilització exclusiva de locals en centres de premsa. També s'inclouen en aquest apartat els ingressos que el COJO percebrà per l'allotjament de visitants a 10 vaixells de creuer ancorats al port de Barcelona durant els JJ 00. Aquests vaixells tindran una capacitat per a 6 000 persones. També s'hi inclouen els ingressos generats per l'estada de 4100 persones a la Vila de la premsa. La Candidatura de Barcelona ha establert que el cost diari d'estada d'aquestes persones serà de 4 800 pessetes diàries, equivalents a 30 dòlars USA. Aquest apartat comprèn també, i per acabar, els ingressos obtinguts per les entrades a les exposicions i actes de caire cultural. b) Participació en ingressos El programa de loteries previst per al COJO, de forma semblant a la que s'ha utilitzat tradicionalment en anteriors JJ 00, •suposa uns ingressos de 7 000 milions de pessetes. El programa d'ingressos derivats de les travesses contempla l'establiment d'un recàrrec a favor del COJO sobre cada aposta. Els ingres`5os per al COJO se situen en 7 750 milions de pessetes. El programa d'emissió de segells es considera d'una importància especial per al COJO en virtut de la seva capacitat de difondre la imatge dels JJ 00 a escala internacional. S'estableix, en aquest cas, una sobretaxa voluntària a favor del. COJO tal com preveu l'Ordenança Postal Espanyola. Les emissions commemoratives dels JJ 00 previstes són vuit, que caldrà desenvolupar a partir-de 1988, les set primeres adaptades als valors de la sèrie postal bàsica i la vuitena de caràcter extraordinari, que caldrà emetre en el moment de la celebració dels JJ 00. Els ingressos que aquestes emissions poden proporcionar al COJO són de 990 milions de pessetes. �igU .11 d'emissió de segells, té un interès especial ciona(1U la suya capacitat difusora dels JJ 00. La tradició olímpica comporta l'encunyació de monedes de gran qualitat en metalls nobles (or i plata) que són molt apreciats en els medis numismàtics mundials. En commemoració dels JJ 00 hom ha previst l'emissió d'una sèrie integrada per vuit monedes --una d'or i set de plata— amb un valor nominal que s'establirà d'acord amb el contingut metàl•lic i el seigniorage habitual en aquests casos. H programa Ü ènu.ss/Ú nombre total de monedes que caldrà emetre s'estima en uns tres milions d'unitats. D'aquestes, aproximadament una quarta part es poden vendre en el mercat interiór i les tres quartes parts en el mercat internacional, d'acord amb l'experiència d'anteriors JJ 00 i amb la valoració del mercat interior a partir de les importacions de monedes similars els últims anys. Els ingressos previstos per al COJO a pa rt ir 'del programa d'emissió de monedes se situen en 4 970 milions de pessetes. El c) Transferències de l'Estat La previsió de transferències directes de l'Estat al COJO és un concepte que s'estableix amb caràcter residual per tal de cobrir les necessitats del seu pressupost. L'aportació d'aquestes transferències es fonamenta en l'increment dels ingressos fiscals de l'Estat que es produirà com a conseqüèncïa de la renda generada per l'activitat econòmica derivada dels JJ 00. L'increment de despeses previst ha de generar un augment de la renda interior de prop de 130 000 milions de pessetes. Els ingressos fiscals que.això haurà .de comportar a l'Estat —donada la pressió fiscal per ingressos impositius del 14,5 % sobre el PIB— se situen al voltant de 18 700 milions de pessetes que superen netament les transferències assignades. No s'inclouen, òbviament, en aquest concepte, les rendes d'imatge que, els anys posteriors, es produiran a causa de la difusió internacional del país, promoguda p els JJ 00. �d) Altres ïngressos Una gran part dels actius adquirits pel COJO s'utilitzaran _durant un període molt curt de temps. Consegüentment, la seva depreciació serà escassa, donat que la seva deterioració per ús serà molt petita i la seva obsolescència serà .pràcticament nul•la. Amb tot i això, hom ha suposat una depreciació mitjana del voltant del 50 %, amb la qual cosa es cobreix amb escreix qualsevol risc previsible. D'aquesta manera s'assoleix una xifra de vendes d'actius de 6 299 milions de pessetes Cal ressaltar, finalment, que una valoració precisa del cost dels JJ 00 ha de sobrepassar el marc estricte del pressupost del COJO i incloure també I àmbit d'altres agents econòmics que realitzaran inversions relacionades amb la realització dels JJ 00. En entrar en aquest àmbit, tanmateix, es dilueix notablement el concepte de «cost dels JJ 00» que apareixia amb tota claredat al pressupost del COJO. Així és, efectivament, tot i atenent exclusivament a les inversions destinades a ser utilitzades directament per a la celebració dels JJ 00, o bé d'inversions que, com en el cas de les residencials, es poden reutilitzar posteriorment al • marge dels JJ 00. En aquest sentit, les inversions realitzades pel sector públic en instal.lacions esportives i àrees urbanístiques relacionades directament amb 'la celebració dels JJ 00 són de 26 346,0 milions de pessetes. D'altra banda, les inversions del sector privat, fonamentalment instal•lacions residencials, que el COJO utilitzarà temporalment durant la celebració dels JJ 00 són de 23 750,0 milions de pessetes. En aquesta valoració, no s'hi inclouen les inversions que només s'utilitzaran durant els JJ 00 d'una manera indirecta, com són la millora dels sistemes de comunicació, transport, etc., si bé els agents públics han previst la seva realització, en l'àmbit de llurs respectives competències, dins del pla general de realització dels Jocs. �D'ALTRA BANDA, I AL MARGE DELS INDUBTA3LES BENEFICI DE TIPUS ECONOMIC, E$POIZTIU.I DE PROJECCIO INTERNACIONAL, H1 HA(ALTRES ASPECTES ) DEL PROJECTE OLIMPIC DE BARCELONA QUE CAL REMARCAR. ELE, JOCS DEL 92 CONSTITUEIXEN, SENSE CAP DUPTE, UNA FINA DE PRIMER ONDEE PER A INCENTIVAR LA MOBILITZACIO PACIFICA DE LA JOVENTUT; UNA FINA QUE HA DE SERVIR PER A ESTIMULAR LA PARTICIPACIO DELS CIUTADANS EN LES ACTIVITATS ESPORTIVES I PER ANIMAR A LA JOVENTUT DE TOT EL MON A COMPETIR I A su p r\R- , F. UNA =NA, AL CAP I A LA FI, CAPAÇ DE DESENCADENAR UNA OLIMPIADA CULTURAL A LA QUE BARCELONA. ESTA EN CONDICIONS D'APORTAR, DURANT QUA= ANYS, EL SEU LLEGAT HISTORIC BIMIL.LENARI, LES SEVES. ARTE PLASTIQUES, LA SEVA MUSICA, EL SEU TEATRL... EL SEU PASSAT 1 EL SEU PRESENT. EL REPTE DELE JOCS Ps DONCS EL REPTE DE CONVERTIR BARCELONA EN LA CIUTAT QUE VOLEM QUE SIGUI. LA BARCELONA QUE VOL SER LA SEU DELS �JOCS ;)LI1P.-..CS DF, 1.992, LA BARCELONA CAPITAL D'UNA CATALUNYA MODERNA, DINàMICA, LA METROPOLI QUE HA SER RECONEGUDA COM U N A GRAN CAPI'I'AI, EUROPEA EN LES PROXIMES DkADES, LA BARCELONA . I T,\r'INOAMEPIC ANA 1 I PORTA D' ENTRADA A. EUROPA, LA BARCELONA QUE REPRN BARCELONA REINDUSTRIALITZADA DELS CULTURAL, "NORANTA" T A EONES EL SEU LIDL;;tATGiE SER UNA CIUTAT QUE TINGUI UNES C'^Wt;t".{ICAt_.IO`3S CONVENCIONALS I UNES EXCEL.LENTS TI;L:I:COr•II.ÉidICACIONS, UNS ENLLAÇOS AERIS I; a'LP^ C fi:<Ii?_I'I'AL;S l;S'I'ABILITZATS, i:Ç7I,I=:RU, U^3!'. FIRA (')NSOLIDADA I, ALTI,ES C OS UN PORT ACTIU I ENTRE MOLTES ME S, '.1N GRAN MERCAT CENTRAL I Uï•àt1, A.WINI`'TF;1,C_IO EFICAÇ. BARC E LONA HA DE SER, Iïi:SU.;.IN `I', UNA CIUTAT EFIC:II;T:T. ESTIC CONVENCUT QUE LA CAPITALITAT QUT? PROPOSEM ES POT D E I'.IVAR AMB TOTA NATURALI`T'AT D' AQUEST OBJECTIU D' EFICIENCIA. UNA CAPITAL N O LA ,;, PAS .,:' VOLUNTARISME UN FAREM1--.,^ ^^I•t:, AP•" .,N . LA CIUTAT QUE VOLEN. QUE SIGUI BARCELONA ES LA Ii:':i'AT ttUé". CATALUNYA NECESSITA COM A CAPITAL �PEP A PROJECTAR-SE AL NON, ES LA CAPITAL QUE ESPANYA EO PUDRA PEEMETEE'S EL LUXE DE DEIXAR DE BANDA SI VOL TEUIP UNA PLATAFORMA INTERNACIONAL SOLVENV EN UNA SNPIE DE TERRENYS LEN CONCRETS 1 IDENTIFICABLES. LE , EN DEFINITIVA, LA CIUTAT QUE MILLOR PODRIA LIDERAR EL QUE HEM ANOMENAT "NOED DEL SUD". EL REPTE DELS JOCS NO 1S MP,S QUE EL REPTE LE EEC AJEESTA CIUTAT. ESTIC SEGUR QUE BARCELONINS SASRAN ENE FRONT A AQUEST REPTE. MO:ETES GRACIES ELS �TAULES �_I C) (l) o) H O f- -D O E- U z z U) c.> c ,zr o cm a 1 o ° li O a) ,-, 0 4-,l'" ocu a> o o co co, .1r) o co r--- cm N ,- LO co O) u> u) ••.... ca a) ti a) TJ a) C > .2 os = t) 1 u) 1.0 co (x) r--- ,1- , -1- U11) O In O tí) ,a) 7- O) 7- co C 11) '-`. O Cn CL o . (1) t --C1 C 0 •= O 10 a) (O N O O > 1-5 .....(:/> 1 00 co o .- o 4.- (1) 0 co N O Lo LO N- o O r- C9 1- o O. o o o cv ,,- nt Cf) o Nco o co Cr) (1) oO) u) .-o .co a) ..... o > oa U) o E 00 u) itl -c ...-.- a> al > i--a> cc ..., o o o co u) o o co u) o ,zr r-, cg o -.,t rr) o o o o izt) c«.-, a) (13 > o O .. o Lo O in (f) E ,o o-- (--..) O -- (II ..(i; -----'.-- cl ,,, ,-, , ; ( (1) a) - c.(f) -= --1 •00.„ - E U)' o a) o •- L O CII ---,..,) ID 0 a ----cr.7-o (r) --ns 75 _. _•_ E 0.) i., i5 '_. -: 13 L.-. a (;-..1 (1) ,,,-- 111 I _1 -=t I O I- �>-I 1– T MM W CY) t`-- «çt •Ç}- ;t> LO Ñ O (O nr ^ CU N N N CY) l 1 O (r N ® O O (} CO W c\I T VJ M o l'/ N T` NO O Op U 1 o ^ l N O 07 N rn ,... t0 > 'i. ó V o ^ m U) R1 U p Ç. 1:3 < CO 4 d ^dt^^ N (T T Ó T C o L .l] cd c_) ^ C o ^ O 2 ^ cv -O (1 (1) . ._ <y a) -0 (U Q) \ <S (Ti _ o -D Ñ T Q) > çU C Cl_ a) —a-) -^ ._ Ó CC. 2 T? cl Q) l. ,<Z (.0 ^ ^ _ i C7 Ñ (U Q) L Q U) tL <i _ Q ' 1-- �o o a) M CD M o o .., o o U 0 v ra) ^ ^ ^ ó o ^ ^ CO �q r CD t rt N *- et .c• C(j ^^ .- C"3 C ) t^ O C^ a ^ ois Cr) C") .-cT 6> N N d' d' ea , cD N $? r N tnlnUi O G)f^ s- a) ro ni o o UD N CO ti N O 0) tf en cDtl' ON N. e-' V g1, a.= •- U) 0 0000 •-Ocn 0) N N ON 0) CT O ftt` V N 0. . N O U) O y m 2 Ñ á> a O Cs !¿(+n^ C''^CO® ) a) et N m ^ N... C u to ^ OO N O LO C") 0 M N nr h r [tr z a> ^ ^ c .^ .^ 'O el ^ a (n (/) Ua n.. U) lt l C) r- N NN N (0 CC) O 1A U) c:7) 0, C u) y n^ N a) c OC7) ifl Q m o U) (P) y= ^ 0 dÚ („'u J Q c ro►-v O O cu Iel °o ^ lU C^ 02 o y O cn v c(ao ^ . E C ayfi ro u, o. CA ^ E .1) C> a C^ - t0 C70 ' CO. cD tr) tri t^ CO u) u) r C0 d `f t!) O Ur) O 00 N c') N Ch .- t\ CO ON th T r Ñ(Ñ rn C7) ^ ^ E y y C U) L11 . ^ W4 4.000L a J cycn 2 F- O Q? r- CO °C7 ^ co co CT)C7> 0 0) O ^ O c.> U) r 7 13- — v vi -0 ^ ^ •o ^ ' ó m U) 1.).19.ó ^Ñ ") ^ ^ á).S rn CC Cra tA r, C3 ü ' a )p `' O r- N O a) ^ I 11 çL1 ^ .m O 00 *t d 0•0 U) a) •cti ,^ (U +' a) a) C ro^v ^0 C1 Q y OCO ç ^ WU c u) ^ O U_ T^ U) O U C ,ro ro O ,p v U (0 U) tt7 O tr; a v UO ^ CA ^ N CO CO CC) r- �O) L o "") N O O N- O' ,r- ..qt. CO O) o') in O) o LO CO N r) cd" N N lo (O N - CO 00 O) (.0 U) (.0 <O •.,. .) a): CO u-) (Y"; in N C.) ("4 , e o o c – p <1 - or) r-- (10 N Lo :x O cti O c6 F- c0 r .£1 o va N c0 N .° a5 ra O c\J (1) -ce) u, 0'-(t5. oi' cc) CV' 1__ i o nt i ;- o. -.. < c"'S ....I 4 1..„ o oo -) –J 11.1 J) co o o Lu U.1 a. u) LU e O .1 ;.... 0 > = -03 O (.9 cc N TO nt CO C» O) O O LO 00 N V) f•-• r• LO N CO N LO • LO r1CO c0 •••• LO 11 C). N CC) (13 1-- O O) O) O CO LO ('‚4 C‘J e) Lo ..- cs c.c) a) cn . CM u-) nt g›) 1c5 • .. o O) so o en' z O T- 1- "O = 0 •K.I al u cr; CM O nt. nt. 1t•-• ¡fi O I,- l I i 2 1- r-... nt o O ts-. W-• 10 tr . o I I. 91 I nt C5.1 d' 00 CC) 1-di. O ,-.. co.. LO NO ,- co.. co N , u) rr I ,- u) r-- LO u) N o_ o) a) 03 CO I I c "tt .1.- cY) a) O 'Ir" (O T-• TCO u) N IO ,- O ni /- LO. cv LO 0) • T.. LO nt O I h: i N d N 03 Ir". ' o o — cr),. . 1 a) o cg « O ,- r- o a) a) o C O a. C' U) a tri O N d ('4 at) id („4 CO C \I ni n CD r- tri- N U) c E) < r ..) (i) }--- u, .iS - cl cr) II) Lri' ,- cc.. y- 1- LO ,- 1,c.i. . (Ti o nt. N Cr) N " CO cl. O 1..r) 'Ir cm Ce 1.-. 1- N Q., (u c o O u, O T- co CO N " " Cli " O "Kt (1.! ID l' -) D 0 c — E < a O w , U) a) , H (1) cl. — ct) as u) Œ. I O O o_ - N rt ccr a) r- 1 e D D (ts. tri CO o ai co 4-3 o :O y co 6 r- '5 c5) (1 I) 'E ,o E , y ,-:-_ Ili O U) -- 1-5 < c3 (u O H �O^ O . ^ ^ tt^ ^ ^ ...^ r [t •rT"" ... a 1O �—I u) o (o cn < I– , / cc • o 2 ,- ca o 2 O N ti) o 0) N. CM E O CM O) 'n:r o rt 7. a Lo CO 0 • . Iii .4 o . . O -0 13 '5 , "t CO CV O 1– Lo (9 O cm , • . . . -.. c ,o E' O - La CO O) Lo O • . .... -• .9 o • --, Lo LO (iD CY) - O LO <o O) ' . .. 0 . .• ..c.> • ., , . . . . . ,... . . •: tu .' E ,„....... .• O• ' . .. . .„, . in W ' '''ICII . . . r• . . : . .. , o: . . . . . • .. , . , tg cc: 0 • . . . ... es, z : . . . , . . • • , CC O O • C tt3 u. X2 • . ,• '.• t■ O • CO .•o • O In CD 'O LO "zt CD 1-- nr ni' • 1- O. 1-• • o (I) mID o . 5c .-.0 o 5 o. (t1 E -á 8 tri 0.) cP t oo c .2 oc ° 2 --á -E' a) - - -• 1 31-Ji :5 uc> c—R-t0.o.. OEcal -.., ST'F-s.(1) Q) 1 75 - . 1 CD 7/5 o o Ics_ . .= .... o - - . . _ --¿ }— O H � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3940 Title A name given to the resource Barcelona: horitzó 1992 / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Societat Catalana d'Estudis Jurídics i Socials Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Barcelona Competitivitat Economia Acció política Model social Societat Catalana d'Estudis Jurídics, Econòmics i Socials Planificació Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-07-07 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1035/19860707d_00142.pdf 6c01a6091db2fb5cc4577d1a3329499c PDF Text Text Palabras inaugurales del Excm Sr. Alcalde en el ler. Coloquio Barcelona-Mediterránea 7 de Julio 1986 �SEÑORAS, SEÑORES, BIENVENIDOS A BARCELONA. AL CONVOCAR ESTE COLOQUIO, BARCELONA QUIERE REAFIRMAR SU VOLUNTAD DE SER UN CENTRO DE DEBATES Y SU VOCACIóN MEDITERRáNEA. LAS CIUDADES MEDITERRáNEAS TIENEN TODAS UNA VOCACIÓN SECULAR DE INTERCAMBIO, DE APERTURA A TODA CLASE DE IDEAS. EL MAR HA SIDO SIEMPRE UN ELEMENTO DE UNIÓN, MáS QUE DE SEPARACIóN. Y MáS QUE NINGÚN OTRO LO HA SIDO, LO ES, ESTE MEDITERRáNEO NUESTRO, CUNA Y CRISOL DE CIVILIZACIONES. LAS CIUDADES TIENEN UN PAPEL CRUCIAL A DESARROLLAR EN LOS INTERCAMBIOS INTERNACIONALES. LAS CIUDADES ESTáN �DESPROVISTAS DE MUCHOS DE LOS PREJUICIOS NACIONALISTAS DE LOS QUE LOS ESTADOS NO SE PUEDEN DESPRENDER. LAS CIUDADES NO TIENEN FRONTERASS, NO TIENEN EJÉRCITOS. POR ESO EL DIáLOGO ENTRE CIUDADES PUEDE SER MáS FRANCO, MáS ABIERTO QUE ENTRE ESTADOS. Y CUáNTO MáS ENTRE CIUDADES TAN FAMILIARES COMO LAS DE LA CUENCA MEDITERRáNEA. TENEMOS UNA MANERA COMÚN DE ENTENDER LA VIDA, UN LENGUAJE QUE NOS ES FAMILIAR, UNOS HáBITOS VITALES QUE NOS UNEN. BARCELONA SE SIENTE MUY ORGULLOSA DE PODER OFRECER SUS EXPERIENCIAS, SUS REALIZACIONES, SUS PROYECTOS A LAS CIUDADES AQUÍ REPRESENTADAS Y A TODAS LAS DEL MUNDO. �ALGUNAS DE NUESTRAS INICIATIVAS TIENEN SUS PARALELOS EN OTROS LUGARES. OTRAS, LO PUEDO DECIR SIN FALSE MODESTIA, SON ABSOLUTAMENTE PIONERAS. EN ESTE COLOQUIO, LOS DIFERENTES GRUPOS DE TRABAJO HARAN UN REPASO DEL AMPLIO CAMPO DE ACTUACIÓN DE LA ADMINISTRACIÓN MUNICIPAL. ASí VEREMOS NUESTRA ACTUACIÓN PARA IMPULSAR EL DESARROLLO ECONÓMICO; SE DEBATIRá LA GESTIÓN DE LOS DATOS DE LA POBLACIÓN Y LOS PROBLEMAS QUE PLANTEA EL EQUILIBRIO ENTRE LA NECESIDAD DE INFORMACIÓN Y EL RESPETO A LA INTIMIDAD. SE REPASARá LA LUCHA CONTRA EL DETERIORO AMBIENTAL. EXAMINAREMOS UNA DE LAS FUNCIONES MáS CARACTERÍSTICAS DE LA ACTIVIDAD MUNICIPAL, LA PLANIFICACIÓN URBANÍSTICA. FINALMENTE, SE ESTUDIARá LA �ACCIÓN DE LOS AYUNTAMIENTOS EN EL CAMPO DE LOS SERVICIOS SOCIALES Y DE LA ANIMACIÓN SOCIOCULTURAL. ESTOY SEGURO DE QUER LA GRAN COMPETENCIA TÉCNICA DE LOS PONENTES DE ESTOS GRUPOS DE TRABAJO HARáN ALCANZAR UN ALTO NIVEL EN LAS DISCUSIONES Y SE EXTRAERá DE ELLAS CONCLUSIONES MUY VALIOSAS. EL PROGRAMA COMPLEMENTARIO DE VISITAS, AUNQUE CONDICIONADO POR EL ESCASO TIEMPO DISPONIBLE, LES DARá, CREO YO, UNA IMAGEN CABAL DE LA BARCELONA QUE ESTAMOS RECONSTRUYENDO. NO MEQUEDA MáS QUE REITERALES MI BIENVENIDA Y DESEARLES UNA FELIZ ESTANCIA ENTRE NOSOTROS. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3941 Title A name given to the resource 1er Col·loqui Barcelona - Mediterrània / Inauguració Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Relacions Internacionals Mediterrània Territoris Acció política Ciutats Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-07-07 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1036/19860715d_00143.pdf 80d41b812947cef6c5bea2654cc7cb19 PDF Text Text CICLE DE CONFERENCIES "BARCELONA SOLIDARIA" PRESENTACIO DE LA CONFERENCIA DEL MOLT HONORABLE SENYOR JOAN LERMA I BLASCO, PRESIDENT DE LA GENERALITAT VALENCIANA (15 juliol de 1986) �MOLT HONORABLE PRESIDENT DE LA GENERALITAT VALENCIANA; AUTORITATS; SENYORES I SENYORS: AVUI REPRENEM EL FIL DEL NOSTRE CICLE DE CONFERÉNCIES "BARCELONA SOLIDARIA", AMB LA INTERVENCIÓ DEL MOLT HONORABLE SENYOR JOAN LERMA I BLASCO, PRESIDENT DE LA GENERALITAT VALENCIANA. EL SENYOR LERMA VA NÉIXER A VALENCIA. I ES DÓNA LA CIRCUMSTANCIA QUE HO VA FER EN LA MATEIXA DATA D'AVUI, 15 DE JULIOL, DE L'ANY 1951. SERVEIXI DONCS AQUESTA INTRODUCCIO PER DESITJAR-VOS, SR. PRESIDENT, DE MANERA MOLT CORDIAL UN FELIÇ ANIVERSARI ENTRE NOSALTRES. LLICENCIAT EN CIENCIES ECONÓMIQUES I EMPRESARIALS PER LA UNIVERSITAT DE VALENCIA, EL SENYOR LERMA VA ÉSSER CANDIDAT A LA PRESIDENCIA DE LA GENERALITAT VALENCIANA DAVANT LES PRIMERES ELECCIONS AUTONÓMIQUES EN MAIG DE 1983. GUANYA- DOR D'AQUESTES, VA PRENDRE POSSESSIÓ DEL SEU CARREC EL 28 DE 3UNY DE 1983. �2. AMB LA VOSTRA PRESÈNCIA A BARCELONA, EN AQUEST SALO' DE CENT, ES POSEN DE MANIFEST -UNA VEGADA MES- ELS INTIMS LLAÇOS DE FRATERNITAT ENTRE ELS POBLES CATALA I VALENCIA. LLAÇOS QUE A MES DE LA PROXIMITAT GEOGRAFICA, TENEN UNA MOLT LLARGA TRADICIO HISTÒRICA QUE TE QUE VEURE AMB EL MEDITERRANI, JAUME EL CONQUERIDOR I L'ÚS D'UNA LLENGUA COMUNA. VOLEM RECORDAR TAMBÉ COM LA FERMESA DEL REI JAUME I, DEFENSOR DE L'AUTONOMIA JURIDICA DELS VALENCIANS, ELS VA FER PROMULGAR A L'ANY 1261 ELS FURS DE VALENCIA. O QUAN EN LES CORTS GENERALS DE MONTSO DEL 1382, LES CIUTATS DE VALENCIA I DE BARCELONA ATACAREN LA CORRUPCIO DEL GOVERN CENTRAL. SON AQUESTS PUNTS COMUNS EN LA NOSTRA HISTòRIA, QUE AVUI PRETENEM ACTUALITZAR AMB LA VOSTRA INTERVENCIÓ EN AQUEST CICLE DE CONFERÉNCIES. I ES QUE, SENYOR PRESIDENT, US PODEM ASSEGURAR QUE LA NOSTRA CIUTAT, I MITJANÇANT ELLA, CATALUNYA TOTA, ESTÁ MANIFESTANT UNA GRAN CURIOSITAT, INTERÉS I RESPECTE PER CONÉIXER ELS PROBLEMES I VISICI- �3. TUTS ALS QUE S'ENFRONTEN ELS DIFERENTS GOVERNS AUTONÒMICS. I EN AQUEST CAS, AMB UN ENTRANYABLE I ESPECIAL SIGNIFICAT. PER CONCEPTUAR LA VOSTRA CONFERENCIA, EM PERMETEREU QUE ^ DONI UNES MINIMES DADES INTRODUCTÒRIES SOBRE LA REALITAT DE LA COMUNITAT VALENCIANA. AMB UNA RENDA PER CAPITA DE QUASI 527.00G PTES. -EL QUE LA SITUA EN VUITS LLOC DINTRE DEL RANKING DE RENDES AUTONÒMIQUES -, LA COMUNITAT VALENCIANA TE UNA EXTENSIO TERRITORIAL D'UNS 23.000 KM2., I UNA POBLACIÓ PROPERA ALS 3.800.000 HABITANTS, EN BASE A LES DADES DE LA PUBLICACIÓ DEL BANC DE BILBAO "RENTA NACIONAL DE ESPAÑA 1983". DINTRE DE LA SOLIDARITAT QUE DÓNA NOM A AQUEST CICLE DE CONFERENCIES, I AMB EL CONTINGUT DE FRATERNITAT QUE SUBRATLLA LA VOSTRA PRESENCIA, AVUI, AQUI, ENTRE NOSALTRES, MOLT HONORABLE SENYOR JOAN LERMA I BLASCO, PRESIDENT DE LA GENERALITAT VALENCIANA, TENIU LA PARAULA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3942 Title A name given to the resource Presentació del conferenciant Sr. J. Lerma Blasco, President de la Generalitat Valenciana en el Cicle Barcelona Solidària Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Biografies Espanya plural Història Model social País Valencià Lerma i Blasco, Joan, 1951- Autonomia Congressos i conferències Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-07-15 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1037/19860725d_00144.pdf 6ddae8ead54e63de04a82291295373c6 PDF Text Text CICLO DE CONFERENCIAS "BARCELONA SOLIDARIA4 PRESENTACION DE LA CONFERENCIA DEL EXCMO. SR. D. JOSE ANTONIO ARDANZA GARRO, PRESIDENTE DEL GOBIERNO VASCO. (23 de julio de 1986) �EXCMO. SR. PRESIDENTE; DISTINGUIDAS AUTORIDADES; SEÑORAS Y SEÑORES: NUESTRO CICLO DE CONFERENCIAS "BARCELONA SOLIDARIA" CULMINA HOY SU ANDADURA, ANTES DE LAS VACACIONES DE VERANO, CON LA PRESENCIA EN ESTE SALON DE CIENTO DEL EXCMO. SR. D. JOSE ANTONIO ARDANZA GARRO, PRESIDENTE DEL GOBIERNO VASCO. NACIDO EN EUJR RIA (VIZCAYA) EL 10 DE JUNIO DE 1941, EL SEÑOR ARDANZA ES LICENCIADO EN DERECHO POR LA UNIVERSIDAD DE DEUSTO. FUE ELEGIDO ALCALDE DE MONDRAGON EN LAS PRIMERAS ELECCIONES MUNICIPALES DEMOCRATICAS EN ABRIL DE 1979, Y EN 1983 DESIGNADO DIPUTADO GENERAL POR GUIPUZCOA, HASTA EL 25 DE ENERO DE 1985 EN QUE ES ELEGIDO LEHENDAKARI DEL GOBIERNO VASCO. AUNQUE EL NUMERO DE HABITANTES NACIDOS EN EL PAIS VASCO DENTRO DE LA CORPORACION METROPOLITANA DE BARCELONA, ES DE UNOS 0.500, VD. SABE, SEÑOR PRESIDENTE, QUE MUCHOS CIUDADANOS DE CATALUNYA -Y ESPECIALMENTE DE NUESTRA AREA METROPOLITANA- AL IGUAL QUE HA SUCEDIDO EN EL PAIS VASCO, PROCEDEN DE OTRAS AUTONOMIAS, Y SE INSTALARON ENTRE NOSOTROS POR MOTIVOS DE TRABAJO. �2. EN EL CONTINUO URBANO BARCELONES CONCRETAMENTE, SON MAS DE 1.300.000 LAS PERSONAS NO NACIDAS EN CATALUNYA, ENTRE ELLAS ESAS 10.000 A LAS QUE ME REFERIA HACE UN MOMENTO, NACIDAS EN EL PAIS VASCO. QUEREMOS QUE SEPA, SR. PRESIDENTE, QUE CONTAMOS CON TODAS ELLAS PARA EL PROYECTO DE FUTURO DE BARCELONA, Y POR EXTENSION DE CATALUNYA. TAMBIEN QUEREMOS QUE CONOZCA, SR. PRESIDENTE, QUE ESTE CICLO DE CONFERENCIAS QUE HOY SE VE ESPECIALMENTE ENRIQUECIDO CON SU PRESENCIA E INTERVENCION, Y POR EL QUE YA HAN PASADO 14 PRESIDENTES AUTONOMICOS, ESTA DEMOSTRANDO FEHACIENTEMENTE QUE BARCELONA, Y A TRAVES DE ELLA CATALUNYA TODA, ACTUALIZA SU SOLIDARIDAD, SU CURIOSIDAD Y SU INTERES ANTE LOS PROBLEMAS A LOS QUE SE ENFRENTAN LOS DIFERENTES GOBIERNOS AUTONOMICOS DE NUESTRO PAIS. EN ESTE CASO, CON EL MAXIMO RESPETO, CON LA MAXIMA CORDIALIDAD, DADO QUE SE TRATA DE UNA AUTONOMIA HISTORICA COMO LA NUESTRA. ME PERMITIRA QUE CONTEXTUE, MINIMAMENTE, SU CONFERENCIA CON UNOS DATOS DE REFERENCIA SOBRE EL PAIS VASCO. CON UNA EXTENSION DE ALGO MAS DE 7.200 KM2., EUZKADI TIENE UNA POBLACION DE APROXIMADAMENTE 2.171.000 HABITANTES, SU RENTA PER CAPITA 585,794 PTAS., SITUA AL PAIS VASCO EN CUARTO �3. LUGAR DENTRO DEL RANKING DE RENTAS AUTONOMICAS, SEGUN SIEMPRE DATOS DE LA PUBLICACION "RENTA NACIONAL DE ESPAÑA 1983", DEL BANCO DE BILBAO. CON LA SOLIDARIDAD QUE DA NOMBRE A ESTE CICLO DE CONFERENCIAS, QUE HA IDO ADQUIRIENDO UN CONTENIDO CADA VEZ MAS FIRME A LO LARGO DE LA DURACION DE ESTE CICLO. DESDE ESA MISMA SOLIDARIDAD, QUE HOY SE VE ESPECIALMENTE REAFIRMADA CON SU PRESENCIA EN ESTE SALONDE CIENTO: EXCMO. SR. D. JOSE ANTONIO ARDANZA GARRO, PRESIDENTE DEL GOBIERNO VASCO, TIENE VD. LA PALABRA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3943 Title A name given to the resource Presentació del conferenciant Sr. J.A. Ardanza, President del Govern Basc, dins el Cicle Barcelona Solidària Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Biografies Espanya plural Història Model social País Basc Ardanza, José Antonio Autonomia Catalunya Congressos i conferències Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-07-23 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1038/19860725d_00145.pdf 096b55e3987fbf1074c42f584e69f4ff PDF Text Text 11 0 .., ;, ^ Ajuntament de Barcelona PREG6 DE LA FESTA MAJOR DE EL VENDRELL El Vendrell, 25 de juliol de 1986 Exp. 705/84 - IMPREMTA MUNICIPAL. �ESTIC MOLT CONTENT D'ESTAR AQUESTA TARDA AQUí A LA CAPITAL DEL BAIX PENEDèS AMB VOSALTRES I PODER COMPARTIR ELS INICIS DE LA VOSTRA FESTA MAJOR. PER A UN ALCALDE DE BARCELONA SEMPRE ÉS MOTIU DE SATISFACCIó VISITAR I MANTENIR UN CONTACTE INTENS AMB ELS CIUTADANS D'ALTRES MUNICIPIS DE CATALUNYA. I FER EL PREG6 DE LA FESTA MAJOR ES UNA DE LES MILLORS OCASIONS PER A PODER TENIR AQUEST CONTACTE I VEURE QUINA ÉS LA VISI6 DEL PAíS I QUINES OPINIONS ES TENEN DES DE FORA DE BARCELONA. PERQUè A CATALUNYA HI CONVIUEN INFINITAT DE MANERES DE VEURE I COMPRENDRE EL PAíS, PER TOTS ENS HEM DE SENTIR SOLIDARIS, CIUTADANS D'UN MATEIX PAíS„ BÉ HO MIREM DES DE BARCELONA O DES. DEL VENDRELL. HEM D'ESTAR D'ACORD EN QUE CADA CIUTAT TÉ PROBLEMES PARTICULARS, PER TAMBÉ HI HEM D'ESTAR QUE PER DAMUNT D'AQUESTES DIFERèNCIES TOTS TENIM UNES MATEIXES PREOCUPACIONS I, DIRIA MÉS, UNES MATEIXES IL.LUSIONS. EN AQUEST SENTIT, CATALUNYA TÉ UN SISTEMA DE CIUTATS ARTICULAT, UNA XARXA URBANA QUE L'EQUILIBRA. I EL �VENDRELL N'ÉS UNA D'AQUESTES CIUTATS. UNA D'IMPORTANT QUE ES UN PUNT ESTRATèGIC DE COMUNICACIONS, PUNT D'ENLLAÇ DE LES XARXES VIàRIES QUE VAN DEL NORD DEL SUD I DEL LITORAL AL RERAPAIS. EL BON CONEIXEMENT I LA BONA COMUNICACI6 SóN MOLT IMPORTANTS A LA VIDA I EL DESENVOLUPAMENT D'UN PAíS. I LA SEVA MANCA PROVOCA, MOLTES VEGADES, QUE PROBLEMES FdCILS DE SOLUCIONAR ESDEVINGUIN MALDECAPS INúTILS. PER A OUE AIXò NO PASSI, CREC QUE TOTS ENS HEM DE CONèIXER MILLOR, HEM D'ESTABLIR LLIGAMS QUE ENS PERMETIN FER EL PAíS MÉS RIC I PROGRESSISTA, I MÉS EN UNS MOMENTS COM AQUESTS EN QUE HEM ENTRAT A FORMAR PART D'UN PROJECTE EUROPEU COMi. CATALUNYA TÉ PROU PES ECONOMIC I SOCIAL COM PER A PODER COMPETIR AL MATEIX NIVELL AMB LES ALTRES REGIONS EUROPEES. PER PER FER-HO HEM DE PRESENTAR UN FRONT HOMOGENI, EQUILIBRAT TANT EN L'ECONOMIA, COM EN LA SOCIETAT I EN LA CULTURA. A MÉS A MÉS, TOTES LES CIUTATS DE CATALUNYA TENIM MOLTES COSES EN COMú. AIXí PASSA TAMBÉ ENTRE EL VENDRELL I BARCELONA. SENSE ANAR GAIRE LLUNY, r RA FA UNA ESTONA �QUE HEM INAUGURAT UNA ESCULTURA D'ANGEL GUIMERA PROVINENT DE BARCELONA, MENTRE QUE L'ANY PASSAT VAIG VENIR AQUÍ PER A REBRE D'APEL.LES FENOSA, QUE PASSA TEMPORADES AMB VOSALTRES, UNES OBRES SEVES QUE ES TROBEN EXPOSADES A LA MATEIXA CASA GRAN, MOLT APROP D'ON TINC EL MEU DESPATX. JUNTAMENT AMB AIXò, NO PUC DEIXAR DE FER MENCIó A UN ALTRE FILL IL.LUSTRE DE LA VOSTRA CIUTAT, A UN GRAN MúSIC I UNA GRAN PERSONA QUE VA DUR CATALUNYA PEL MóN I QUE, GRàCIES A ELL MOLTA GENT CONEIX EL NOSTRE PAÍS I LES NOSTRES ASPIRACIONS. ENCARA QUE FOS SOLAMENT PER AQUEST MOTIU, PER SE LA CIUTAT ON VA NèIXER EN PAU CASALS TOTS ELS BARCELONINS, TOTS ELS CATALANS MIREM EL VENDRELL AMB GRAN INTERáS. PERQUE EN LA VIDA D'UN PERSONA, I MÉS EN LA D'UN GRAN ARTISTA, AMB UNA GRAN SENSIBILITAT, LA CIUTAT NATAL, LA CIUTAT ON S'HA VISCUT ELS ANYS D'INFANTESA I ADOLESCèNCIA, DEIXA SEMPRE IMPROMTES EN LA PERSONALITAT I EN EL CARàCTER. ABANS PARLAVA DE L'ESCULTURA D'ANGEL GUIMERà QUE A PARTIR D'AQUESTA FESTA MAJOR TINDREU AQUí. ANGEL GUIMERá ÉS UN ALTRE FILL ADOPTIU DE FET PERQUE VA NèIXER A LES CANIRIES, UN FILL IL.LUSTRE LES DESPULLES DEL QUAL ES �—5- TROBEN JUSTAMENT A BARCELONA. FA POCS MESOS UN COSí D'ANGEL GUIMERà, EL SENADOR CANARI QUE DUU EL MATEIX NOM, VA VISITAR LA CIUTAT I JUNTS VAM ANAR A VEURE LA TOMBA DEL SEU ONCLE-AVI EL MANTENIMENT DE LA .QUAL SE N'HA FET CàRREC L'AJUNTAMENT QUE PRESIDEIXO. I EN AQUEST MOMENTS VOLDRIA RECORDAR I SALUDAR TAMBÉ A JOAN REVENTòS I PEP JAI, FILLS IL.LUSTRES TAMBÉ DE LA VOSTRA CIUTAT I GRANS AMICS MEUS, QUE HAN SEGUIT LA FECUNDA TRADICI6 D'ESQUERRES DE EL VENDRELL. C MOLTES SóN LES CONNEXIONS QUE HI HA ENTRE EL VENDRELL I BARCELONA. I N'HI ALTRES. PER EXEMPLE, LA VOSTRA CAPACITAT INDUSTRIAL, LA HISTòRIA, EL TURISME, EL COMERÇ. LA VOSTRA CIUTAT ÉS UNA COMUNITAT QUE HA SAPIGUT SOBREVIURE A LA CRISI. ')MALGRAT ELLA HEU TIRAT ENDAVANT I CREAT NOVES IL.LUSIONS, NOVES ESPERANCES COL.LECTIVES QUE SERVEIXIN PER A ENGRESCAR SOCIALMENT TOTA UNA COMUNITAT. NOSALTRES A BARCELONA EN TENIM UNA D'IL.LUSIó QUE, CREC, ULTRAPASSA LA PRòPIA CIUTAT PER A ESDEVENIR DE TOTA CATALUNYA. M'ESTIC S DEI, 1992. REFERINT A L'ORGANITZACIó DE C. crRimS `IÚIND V Gt- I Gc7t,^ km." �QUE BARCELONA ORGANITZI NO ÉS UNA COSA QUE NOMÉS INCUMBEIXI ELS BARCELONINS, SINO QUE ÉS UNA COSA DE TOTS ELS CATALANS. I NO VULL QUE CREGUEU QUE AIXò QUE DIC SóN NOMÉS PARAULES DITES ARA I QUE CAUEN EN SAC BUIT., VI9B QUE TOTES LES CIUTATS DE CATALUNYA PRENGUIN ELS JOCS COM UN PROJETE SEU, COM UN PROJECTE REVIFADOR I UNIFICADOR. DES DE BARCELONA HO TENIM CLAR I CREC QUE FORA DE BARCELONA TAMBÉ,JA QUE ALLí ON VAIG SEMPRE SENTO PARAULES DE CORATGE I DE SUPORT A AQUEST DESIG.; • 174 Cm9 (-71/45 c V/17,--A) EL VENDRELL HA ESTAT UNA CIUTAT QUE DES DE SEMPRE HA %OQT` t ^- TINGUT UNA GRAN VIDA CULTURAL I UNA IMPORTANT RIQUESA ARTíSTICA. LES CIUTATS, A IGUAL QUE LES PERSONES, ES FAN A MESURA QUE VAN VIVINT. I VOSALTRES HEU ACONSEGUIT UNA CIUTAT AMB UNA INTENSA VIDA SOCIAL Í ASSOCIATIVA. FA POC VAIG VISITAR VALLS QUE TE COM EL VENDRELL UNA GRAN TRADICI6 CASTELLERA. A L'IGUAL QUE ES PODEN ESTABLIR LLAÇOS INDUSTRIALS I SOCIALS ENTRE CIUTATS DE CATALUNYA, TAMBÉ PODRIEM ESTABLIR-NE ALTRES DE CASTELLERS, 'ALS ENCARA QU ^^---B-A1^C "a='^I T^^i7^2ÍÁ Ú S TRADIC-^^"^- -AM$É IR. (:)4.4.atot a,11() t•• i ,x;)& ^ ^^ OU-- ^Cf^^ ^ �NO VOLDRíA RETARDAR-VOS PER MÉS TEMPS EL COMENÇAMENT DE LA FESTA MAJOR, UNA DE LES MES TRADICIONALS I CONEGUDES DE CATALUNYA. UNA FESTA MAJOR QUE ATREU A MULTITUD DE PERSONES D'ARREU DEL NOSTRE PAIS QUE VENEN AMB L'IL.LUSIó DE COMPARTIR TOT UNA SIRIE D'ACTIVITATS I VIURE UNS DIES DE FESTA. PERò NO ENS HEM DE QUEDAR EN LA SIMPLE FESTA, EN EL SIMPLE ACTE. EL VENDREL j AMB FESTA O SENSE TE UNS TRETS DEFINIDORS I UNS PROBLEMES QUE HEM DE CONIIXER. HEM DE SER SOLIDARIS TOTS PLEGATS I LA SOLIDARITAT PASSA EN NO QUEDAR-NOS EN LA IMPRESSIó SUPERFICIAL I ANAR MÉS LLUNY, ESTUDIAR, ANALITZAR, EN DEFINITIVA, CONèIXER. ESPERO QUE LA FESTA MAJOR QUE ARA S'INICIA SIGUI PROFITOSA I SERVEIXI PER A ALLEUGERIR LES PRESSIONS I EL CANSAMENT QUE TOTS PORTEM A SOBRE I, UNA VEGADA ACABADA, PUGUEM REINICIAR LES NOSTRES ACTIVITATS AMB NOVA SàV Yá.^ , AMB NOVES IL.LUSIONS I ESPERANCES. QUE COMENCI, DONCS, SENSE MÉS PREàMBULS LA FESTA MAJOR. VISCA LA FESTA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3944 Title A name given to the resource Festa Major de El Vendrell / Pregó Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. El Vendrell Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource El Vendrell Festes majors Història Municipis Model social Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-07-25 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1039/19860820d_00146.pdf 6a52d380063117adeadda093247f4e3f PDF Text Text Ajuntament de Barcelona PREG6 DE LES FESTES DE TORDERA Tordera, 20 d'agost de 1986 Exp. 705/84 °IMPREMTA MUNdLIPAL �AMICS DE TORDERA: AVUI COMENCEN L,ES FESTES D'AQUESTA VILA. I HEU VOLGUT QUE EL, PREGE E1, FACI L'ALCALDE DE BARCELONA. PER A MI, PERSONALMENT, I PER A LA CIUTAT DE BARCELONA ES UN HONOR QUE ENS FEU I US AGRAIM. AQUESTA VILA REPRESENTA MOLT BÉ EL QUE CATALUNYA ÉS I HA ESTAT A TOTA LA SEVA HISTòRIA. AQUESTA VILA ÉS A UN LLOC PRIVILEGIAT {, UNA CRUILLA DE CAMINS, UN PAS OBLIGAT ENTRE EL MAR I LA MUNTANYA. TAMBÉ CATALUNYA TOTA TÉ AQUEST CARáCTER DE LLOC D'ENCONTRES, DE ï'RàNSIT ENTRE LA MUNTANYA I EL MAR. PER AIXE NO ÉS ESTRANY QUE QUALSEVOL CATALà, I MÉS ENCARA SI ES BARCELONí, EN VISITAR AQUESTA VILA, EN LLEGIR LA SEVA HISTERIA S'HI RECONEIXI, HI TROBI PART DE LA SEVA PR6PIA IDENTITAT. PER AQUÍ, PER HORTSAVINYà, VA PASSAR LA VIA AUGUSTA ROMANA. COM M ,S TARD HO VA FER EL CAMi REAL, MÉS �TARD EL FERROCARRIL I DESPRÉS L'AUTOPISTA. AIXS HA FET QUE BARCELONA I TORDERA HAGIN ESTAT SEMPRE A PROP, TOT I CONSERVANT CADA UNA LA SEVA PERSONALITAT. LA VOSTRA SITUACI6, ELS VOSTRES RECURSOS NALTURALS, LA VOSTRA INGENIOSITAT HAN FET QUE ES MANTINGUÉS UN EQUILIBRI ENTRE LES ACTIVITATS TRADICIONALS I NOVES QUE US HAN PERMÉS SUPERAR ELS MALS TEMPS I ANAR SEMPRE A MILLOR. AIXS: HEU POGUT SER CENTRE COMERCIAL, GR1CIES AL VOSTRE MERCAT; HEU ACONSEGUIT SUPERAR EL DECAIMENT DE LA INDúSTRIA SURERA I US VAU ADAPTAR A NOVES INDIISTRIES. I AVUI HEU ACONSEGUIT SUPERAR LA CRISI ECONCSMICA I TENIU UN FUTUR OPTIMISTA PER DAVANT. I TOT AIXS SENSE HAVER ABANDONAT EL CAMP, L'AGRICULTURA. ELS BARCELONINS HEM D'APRENDRE MOLT D'AQUESTA MANERA D'ADAPTAR-SE ALS NOUS TEMPS SENSE RENUNCIAR A LES ARRELS. DE SET JA N'HEM APRÉS FORÇA, EN ELS GLTIMS TEMPS. PERS VA HAVER-HI ÉPOQUES QUE L'ENLLUERNAMENT PER ALL6 QUE SEMBLAVA MS NOU, MS MODERNS, ENS VA FER COMETRE DESTROCES EN EL NOSTRE PATRIMONI. �LA VOSTRA ESGLESIA PARROQUIAL, PER EXEMPLE, RECONEIX ELS ELEMENTS QUE SIMBOLITZEN EL RECORD DEL PASSAT I L'ADAPTACI6 AL PRESENT. LA VILA DE TORDERA, TAMBÉ COM BARCELONA, con TOTA CATALUNYA HA TINGUT TAMBÉ ELS SEUS TEMPS DIFiCILS. HEU CONEGUT CUEREES, HEU CONEGUT RIUADES QUE HAN DESTROÇAT ELS VOSTRES PONTS, HEU CONEGUT L'ESPECULACIó DE LES URBANITZACIONS QUE PODRIEN HAVER MALMÉS PER SEMPRE ELS VOSTRES HOSCOS. PER CS AQUESTES CALAMITATS NO US VAN TREURE ESMA PER CONTINUAR PROGRESSANT, COM HO FAREU SEMPRE. LA VITALITAT DE LES VOSTRES ENTITATS CULTURALS, DELS VOSTRES EQUIPS ESPORTIUS Sal UNA MOSTRA DE LA VOSTRA ENERGIA I DE L'ENTUSIASME DEL VOSTRE JOVENT. PER5 JA HE FET PROU RET5RICA. ARA ÉS MOMENT D'ENTREGAE-NOS A LA 1- ESTA, A L'ALEGRIA, AL RIURE, A HALLAR 1 JOGAR. �I SI ALGI ES TROBA QUE EN PERE BOTER DES D'ALGUN RAC6 LI BUFA A L'ORELLA ALGUN ENTREMALIADURA, QUE SANT BARTOMEU SIGUI BENèVOL I QUE NO HO TINGUI MASSA EN COMPTE. VISCA TORDERA! VISCA LES FESTES! � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3945 Title A name given to the resource Festa Major de Tordera / Pregó Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Tordera Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Tordera Festes majors Història Municipis Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-08-20 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1040/19860828d_00147.pdf 83b288cf16e9346d9700af38ec741084 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona PREG6 DE LES FESTES DE SANT JOAN DESPí PRONUNCIAT PER L'EXCM. SR. ALCALDE, PASQUAL MARAGALL Sant Joan Despí, 28 d'agost 1986 Exp. 705/84 - IMPREMTA MUNICIPAI. �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació AMICS DE ST. JOAN DESPí: EL VOSTRE ALCALDE M'HA INVITAT A ESTAR AMB VOSALTRES EN AQUESTES FESTES. I A MÉS M'HA FET L'HONOR DE DEMANAR-ME QUE EN FACI EL PREGó. AMB MOLT DE GUST HE VINGUT, COM HE FET ALTRES VEGADES. AVUI ÉS DIA DE FESTA, I EL QUE HE DE FER ÉS ENGRESCAR-VOS PER A QUE LA DISFRUTEU. PER TOT I AIX , EN AQUESTES OCASIONS SEMPRE ÉS úTIL RECORDAR ALGUNS FETS. M'AGRADARIA RECORDAR AMB VOSALTRES COM ST. JOAN DESPí, ABANS DE SER L'IMPORTANT NUCLI INDUSTRIAL QUE ÉS AVUI, ERA UN POBLE AGRíCOL. I VOLDRIA RECORDAR TAMBÉ COM LA SEVA VIDA HA ANAT MOLT LLIGADA AL RIU LLOBREGAT. EL RIU LLOBREGAT US HA DONAT DISGUSTOS MOLTES VEGADES. HA PRODUïT INUNDACIONS. PER AQUESTES MATEIXES Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació INUNDACIONS HAN ESTAT LA CAUSA DE LA FERTILITAT DE LES VOSTRES TERRES I, PER TANT, DE LA VOSTRA RIQUESA AGRÍCOLA. QUERIDOS AMIGOS, MUCHOS DE VOSOTROS HABÉIS NACIDO FUERA DE ST. JOAN, FUERA DE CATALUNYA. RECUERDO PERFECTAMENTE LA EMOCIóN CON QUE SEGUÍSTEIS EL HERMANAMIENTO DE ST. JOAN CON MONTILLA Y EL CARIÑO CON QUE ACOGíSTEIS AL ALCALDE DE ESTA CIUDAD ANDALUZA. NUESTROS HERMANOS QUE VIENEN DE MONTILLA, O DE PRIEGO, O DEL CARPIO, O DE ALCALá LA REAL, O DE ALCAUELETE, O DE LINARES, MARTOS, DE TODA ANDALUCIA, DE EXTREMADURA, DE GALICIA O DE CASTILLA, TODOS ESTOS MILES DE PERSONAS QUE NO PUDIERON ENCONTRAR EN LA TIERRA DE LOS PADRES UNA EXISTENCIA DIGNA HAN SIDO UNA APORTACIóN DECISIVA PARA CATALUÑA. TAN DECISIVA COMO LA DEL LLOBREGAT A LA FERTILIDAD DE ESTA COMARCA. COMO EL LLOBREGAT, HAN EMPAPADO ESTA TIERRA, LA HAN HECHO MáS FÉRTIL, LA HAN HECHO MáS RICA, MáS VARIADA, MáS COMPLETA. Exp. 82-86 -IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació ASÍ, ST. JOAN DESPÍ SE HA HECHO MáS GRANDE, MáS IMPORTANTE. AQUÍ SE DEPURA EL AGUA QUE BEBE LA MITAD DEL áREA METROPOLITANA. AQUÍ SE INSTALE UNA DE LAS INDUSTRIAS ALIMENTICIAS MáS IMPORTANTES DEL PAíS. Y AHORA TENÉIS LOS ESTUDIOS DE TV3, QUE ES LA INVERSIóN MáS IMPORTANTE QUE HA HECHO EL GOBIERNO DE LA GENERALITAT. TAMBIÉN QUIERO COMPARTIR CON VOSOTROS LA SATISFACCIóN QUE DA VER COMO SE VAN RECOMPONIENDO LOS DESASTRES QUE TANTOS AÑOS DE DESGOBIERNO MUNICIPAL OCASIONARON. GRACIAS A LA AVENIDA SABINA MITJAVILA VAIS A ESTAR MEJOR COMUNICADOS CON VUESTROS VECINOS DE LA COMARCA. PORQUE HASTA AHORA LAS GRANDES VIAS COMO LAS AUTOPISTAS Y LOS TRENES ATRAVESABAN VUESTRO TÉRMINO MUNICIPAL, MáS QUE COMUNICARLO. EL PASEO DEL CANAL, LA AVENIDA DE BARCELONA, EL PABELLóN POLIDEPORTIVO, SON OTRAS MUESTRAS DE LA RECUPERACIóN DE VUESTRO ENTORNO. ESTOS PROBLEMAS URBANÍSTICOS LOS TENEMOS EN TODA EL áREA METROPOLITANA. HEMOS DE REHACER NUESTROS PUEBLOS, Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL —4— Ref.: �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació NUESTROS BARRIOS DESTROZADOS POR AQUELLOS QUE SE ENRIQUECIERON APROVECHáNDOSE DE LA COMPLICIDAD DEL PODER Y DE LA NECESIDAD DE LOS QUE NO TENíAN DONDE IR. Y SON PROBLEMAS QUE SóLO PUEDEN SER RESUELTOS SI LOS AFRONTAMOS ENTRE TODOS, SI CONSEGUIMOS MANTENER LA FUERZA QUE NOS DA SER EL áREA METROPOLITANA MáS IMPORTANTE DE ESPAÑA. Y LOS MISMOS QUE ESTABAN DETRáS DE LA ESPECULACIóN SON LOS QUE AHORA QUIEREN ROMPER LOS MECANISMOS QUE TENEMOS PARA ORDENAR NUESTRO TERRITORIO. PERO, HOY ES FIESTA MAYOR. Y SABER DIVERTIRSE ES TAN IMPORTANTE COM SABER TRABAJAR, COMO SABER LUCHAR POR LO QUE ES DE UNO. Y NADA NOS HA DE QUITAR ESTA VIEJA SABIDURIA. AMIGOS DE ST. JOAN DESPu, VISCA LA FESTA, QUE COMENCI LA GRESCA, TOTS A DIVERTIR—SE, BALLAR, SALTAR, JUGAR. Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL • 15 (^A Ref.: �QZ y +IIIII. 110+ ^ Ajuntament de Barcelona Exp. 705/84 • IMPREMTA MUNICIPAL �I. Indicadors Bàsics (Font: Área Metropolitana de Barcelona,. datos básicos 1984) .St.Joan Despí CMBsense Barna Barna Total CMB 25,3 1.344 1.753 3.097 1,2 1,8 0,02 0,8 3. Nascuts fora Catalunya (% pob.total 1981) 53, 1 48,8 35,6 41,1 4. Joves <15 anys (% pob. total 1981) 31,0 29,4 21,4 24,9 5. Vells >65 anys . (% pob. total 1981) 6,1 7,0 13,3 10,6 6. Superficie (Ha) 603 37.769 10.031 47.800 1. Població 1981 (milers d'h.) 2. Creixement Població 1975 -1981 (% anyal ac .) 47 4.810 3.016 7.826 539 279 581 396 9. Superfí c ie ciutat jardí (% sòl urbà residencial)- 23,2 46,7 14,1 34,1 10. Superfície industrial en sòl urbà (% sòl urbà PGM) 34,7 15,8 14,9 15,5 11. Aturats amb ocupació anterior (% població activa 1981) 15,5 15,.2. 11,1 12,8 7. Sòl urbà residen. PGM-76 (Ha) 8. Densitat neta 1981 (hab/Ha sòl urbà résid.) �St.Jóan Despí CMB sense Barna Barna Total CMB 12. Busquen primera feina (% població activa 1981) 7,2 8,2 4,8 6,2 13. Sector primari (% població ocupada 1981) 1,5 1,0' 0,4 0,6 56,0 46,9 34,6 39,5 7,2 7,0 2,9 4,5 16. Sector secundari terciari (% població ocupada 1981) 35,3 45,1 62,1 55,4 17. Analfabets >10 anys (% població >10 anys 1981) 10,5 11,.6 5,5 8,1 18. Titulars mitjos-i superiors (% pob. > 25.anys 1981) 4,7 5,1 14,8 11,0 19. Empresaris que donen ocupació (% pob. activa 1981) 1,7 2,6 4,6 37,7 20. Renda per cápita 1979 (milers ptes. ) 291 277 368 330 14. Sector secundari: industria (% població ocupada 1981) 15..Sector secundari: construcció (%) població ocupada 1981) �II. Mercat . de Treball: segons CMB, Análisis comparativo de la movilidad obligada 1975-1981. St. Joan Despí és un dels pocs municipis de la CMB que és. receptor net de viatges per motiu de treball (els altres municipis són Barcelona, Gavà, St. Adrià i Sr._Just). Cal pensar que la implantació de TV3 al terme municipal haurà fet augmentar aquest caràcter. III. Notes d'actualitat 1. El pregó es .farà al barri Les Planes.2.. Realització de l'Avinguda Sabina Mitjavila. És tin exemple de . cooperació, Ajuntament- CMB, i una promesa feta a la campanya electoral que s'està complint.. 3. Passeig del cañal Canal. Urbanització d'un passeig sobre el cobert. Es farà sense cobrar contribucions especials 4. Alcalde de St. Joan. Despí: Eduardo Alonso Palacios va nèixer a Vigo, provincia de Pontevedra, el 16 novembre de 1936. Casat i pare d'un fill. És metge de professió (Medicina General, Medicina del Treball i especialista en Medicina Interna). És' alcalde des de les eleccions municipals de l'any 83. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3946 Title A name given to the resource Festa Major Sant Joan Despí / Pregó Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Plaça del Mercat, St. Joan Despí Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Sant Joan Despí Festes majors Història Municipis Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-08-28 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1041/19860904d_00148.pdf a2118a8fab0dd7fd29db27a5576fa6ab PDF Text Text 1. PARAULES D'OBERTURA A LA CONFERENCIA SOBRE INNOVACIO I CREACIO D'OCUPACIO (BARCELONA 8-9 SETEMBRE 1986) - En primer 'loe vull donar les gràcies a la OCDE per la seva valuosa aportació a l'organització d'aquesta Conferència, E l seu coneixement de les experiències de diferente paisos i la visió global que li és pròpia constitueixen la base del Programa d'Acció Conjunta d'Iniciatives Locals per a la Creació d'Ocupació, alguns de quins aspectes,relacionats amb l'innovació, es tractaran durant aquests dos dies. - Les experiències dels diferents països posen de manifest que la innovació o la creativitat empresarial contribueixen ¡ positivament a la creació d'ocupació, malgrat la persistència . ., de taxes d'atur elevades. El dinamisme econòmic d'un pais es podria mesurar en termes de creació d'empreses. Per això, la creativitat empresarial s'ha convertit, a mitjans d'aquesta década, en un punt clau del discurs p p lític deis paisos industrialitzats. - El ritme de creixement de les innovacions i la difussió de noves tecnologies ha provocat l'aparició de nous tipus Wempresaris, noves formes d'organització del treball i del. lleure, novas maneras de pensar i actuar. Al mateix temps que s'está creant un nou teixit industrial, és tata l'economia, la societat i la cultura que s'estan transformant. �2. - Una manifestació d'aquest nou model, és el nombre creixent de Pares Cientrfics e Pares Tecnològics -hi ha una gran varietat de noms per expresar el mateix fenòmen - que estan sorgint en els paísos industrialitzats. La idea básica és que per . fer front a la internacionalització i la competència creixent de l'economie(i la competéncia creixent de l'economia)s necessari no perdre el tren de la revolució tecnológica. Els Pares Tecnològics -rom nosaltres anomenem el nostre- constitueixen el tema central d'aquesta Conferéncia- - Seria erroni considerar els Pares Tecnològics com una panacea per tots els problemes econòmics actuals i en especial el més greu de tots: l'atur. Sovint la creació d'ocupació es produeix a mig o liarg termini. Pera si que tenen un valor exemplificador corn a expressió d'un 1:en5men més ampli: la necessitat d'un apropament i una interacció entre els mons de la recerca, l'ensenyament i la indústria en el nou model econbmic que s'está creant. Els Pares Tecnològics són l'expressió més visible d'aquest fenòmen, al concentrar en una. determinada àrea geográfica centres de recerca, d'ensenayment superior i d'empreses innovadores, que per una acció. crein efectes multiplicadors. sinergètica, '" �3. - Un factor determinant de l'èxit d'un Parc Tecnològic és que estigui ben arrelat en les necessitats i potencialitats de l'economica local i regional. Aquesta necessária articulació entre [es exígáncies internacionals i els requeriments locals queda ben expressada en la coneguda frase: "pensar globalment i actuar localment". - Els problemes econòmics d'avui dia són masses i massa variats per a fr ontar-los amb èxit des d'una Administració central allunyada de les necessitats i dels diferents actors econòmics i socials. La descentralització és una necessitat ampiament compartida per la majoria de països industrialitzats,entre ells el nostre. - Aixó no vol dir que el Govern central hagi d'adoptar una postura d'inhibició. Per contra, és necessari que recolzi aquelles iniciatives tendents a reforçar el procés descentralitzador i els Pares Tecnolágics en són una, al permetre una distribució territorial. adequada dels centres nacionals de recerca, d'ensenyament, d'indústries clau, etc. - Voldria l per ultim, fer referáncia al nostre Pare Tecnológic tot assenyalant el. fet casual que precisament avui, dia 8 de setembre, s'inicien les obres d'urbanització amb la construcció de la variant de la carretera BP-413. Aquesta primera etapa d'urbanització estará acabada a/ l'estiu de 1987 1 es preveu que el. Centre Emprearial i Tecnolòie entri en funcionament a principis de 1188. ■_) �4. Disposem ja, des de fa pocs dies, del Pla d'empresa del Centre Empresarial i Tecnològic, el Pla d'empresa de la Oficina Tecnològica un primer estudi de prioritats tecnològiques per a una possible especialització del'Parc. Durant aquest mes de setembre es redactará l'informe final sobre el programa d'execució del Parc Tecnològic juntament amb el pla financer per assegurar la seva viabilitat. - D'altra banda, la CMB t¿ ja redactats els Estatuts per a la creació de la Societat Anónima del Parc, que s'encarregarà de la gestió í execució del programa. Els Estatuts preveuen la incorporació al projecte de la resta d'institucions catalanes per la seva participació tant en el capital social com en el Patronat del Parc, que servirá d'organ assessor del. President i del. Consell d'Administració. Aprofitem dones aquesta ocasió per reiterar la nostra voluntad de cooperació amb les institucions del pals i en especial amb la Generalitat i la seva Conselleria d'indústria, a fi que assumeixin el protagonisme que els hi correspon. 4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3947 Title A name given to the resource Conferència Internacional sobre Innovació i Creació d'Ocupació Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Zona Franca, CMB Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Ocupació Competitivitat Economia Recerca i Desenvolupament Model social Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-09-08 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1042/19860910d_00149.pdf ee466d24b57b2cf5ceeb122485d6780f PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Discurs de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual.Maragall a la plaça Salvador Allende de Barcelona en homenatge , president xilé assasinat Barcelona, 10 de septiembre 1986 EXp. 705/84 - IMPREMTA MUNICIPAL al �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació QUERIDOS AMIGOS: EL ONCE DE SEPTIEMBRE DE 1973 LO CONDENAREMOS SIEMPRE: UN BRUTAL GOLPE MILITAR ACABE CON LA VIDA DE LA DEMOCRACIA CHILENA Y CON LA DEL PRESIDENTE ALLENDE. MIENTRAS EN CHILE HAYA DICTADURA CADA ONCE DE SEPTIEMBRE DEBE SER EL MOMENTO DE RENOVAR EL COMPROMISO EN FAVOR DEL PUEBLO CHILENO Y DE SU JUSTA LUCHA POR LA LIBERTAD. HOY, CUANDO DE NUEVO EL ESTADO DE SITIO Y LA REPRESIóN GENERALIZADA SE ABATEN SOBRE LOS CHILENOS, Y SIN QUE ELLO SIGNIFIQUE IDENTIFICARNOS O APOYAR INCONDICIONALMENTE TODOS LOS ACTOS QUE SE REALIZAN EN CHILE, SI DEBEMOS MANIFESTAR QUE LA CAUSA PRINCIPAL DE LA VIOLENCIA EN CHILE ES LA DICTADURA Y LA CERRADA E IRRACIONAL NEGATIVA DE LOS PRINCIPALES GOBERNANTES CHILENOS AL DIáLOGO Y A LA PUESTA EN MARCHA DE UN PROCESO QUE CONDUZCA RáPIDAMENTE AL RESTABLECIMIENTO PACÍFICO DE LA DEMOCRACIA. Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL Ref.: �-3- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: PERO EL ONCE DE SEPTIEMBRE, ES TAMBIÉN UNA FECHA QUE PODEMOS COt4MEMORAR CON ORGULLO. EL ONCE DE SEPTIEMBRE DE 1973 EL PRESIDENTE SALVADOR ALLENDE DIó AL MUNDO ENTERO LA PRUEBA DEFINITIVA QUE PUEDE DARSE EN DEFENSA DE LA LIBERTAD DE LOS PUEBLOS Y DEL RESPETO DEL ORDEN DEMOCRáTICO: LA PRUEBA DE SU VIDA. LA HISTORIA LO RECORDARá SIEMPRE, EN SU VIDA Y EN SU MUERTE, COMO UN EJEMPLO SUPREMO DE PATRIOTISMO Y DE COMPROMISO CON SU PUEBLO. CADA ONCE DE SEPTIEMBRE NOS RECUERDA TAMBIÉN LA DIGNIDAD Y EL VALOR DEL PUEBLO CHILENO QUE NO HA DEJADO EN NINGúN MOMENTO DE RECLAMAR SUS DERECHOS Y DE LUCHAR POR LA VIDA. POR DEBAJO DE LA CARA NEGRA DE LA REPRESIóN HAY QUE DESCUBRIR Y APOYAR LOS MILES DE ESFUERZOS CREADORES, DE INICIATIVAS SOLIDARIAS, DE ACTOS GENEROSOS EN DEFENSA DE LOS DERECHOS HUMANOS, DE CONSTRUCCION DE ORGANIZACIONES Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació -4- POPULARES EN TODOS LOS BARRIOS O POBLACIONES COMO LLAMAN EN CHILE. A PRINCIPIO DE 1987, CELEBRAREMOS EN MADRID Y EN BARCELONA UNA GRAN EXPOSICIóN SOBRE CHILE: CHILE VIVE. ENTONCES LOS CIUDADANOS DE BARCELONA PODRáN DESCUBRIR LA INMENSA VITALIDAD DE UN PUEBLO QUE NO ADMITE VIVIR BAJO LA DICTADURA DEL MIEDO Y DEL TERROR. DESDE BARCELONA, DESDE CATALUNYA, NO HAY QUE ESFORZARSE ESPECIALMENTE PARA SENTIRSE CERCA DE CHILE Y DE LOS CHILENOS. CHILE ACOGI6 GENEROSAMENTE A MUCHOS CATALANES EXILIADOS AL TERMINAR LA GUERRA CIVIL. ALLÍ ESTARáN ENTRE OTROS, AMIGOS COMO LA GRAN PINTORA ROSER BRU. CUYA OBRA SE EXPONE AHORA EN EL SAL6N DE LA VIRREINA Y CRISTIà AUADF,HIJO DEL QUE FUE ALCALDE REPUBLICANO DE BARCELONA. LUEGO YA EN LOS AÑOS SESENTA, LA VITALIDAD CULTURAL SOCIAL Y POLíTICA CHILENA ESTIMULA LOS CONTACTOS CON JóVENES QUE Exp. 82 - 86 - IMPREMTA MUNICIPAL Ref.: �Ajuntament de Barcelona -5- Gabinet de Comunicació Ref.: HABíAMOS FORMADO NUESTRA SENSIBILIDAD LEYENDO A NERUDA Y ESCUCHANDO A VIOLETA PARRA. ALGUNOS COMO JOSEP RIBERA, ACTUAL DIRECTOR DEL CIDOB, Y OTROS RELIGIOSOS SE INSTALARON EN CHILE Y ALGUNOS DIERON SU VIDA, COMO AI L SINA. OTROS COMPAÑEROS COMO EL HOY CONCEJAL DE CIU, ANTONI COMAS, COMO MANUEL ASTELLS, LUIS RAMALLO, JORDI BORJA, VISITARON Y TRABAJARON, EN EL CHILE DEMOCRáTICO, ANTES Y DURANTE EL PERIODO DE GOBIERNO DE LA UNIDAD POPULAR. A LO LARGO DE ESTOS INTERMINABLES AÑOS DE DICTADURA, BARCELONA HA ESTADO SIEMPRE AL LADO DEL PUEBLO Y DE LA RESISTENCIA CHILENA. HEMOS APOYADO LA ACTIVIDAD DE LA VICARíA DE SOLIDARIDAD DE LA IGLESIA Y DE LA COMISIóN DE DERECHOS HUMANOS. NOS HAN VISITADO LOS PRINCIPALES LíDERES DE LA OPOSICIóN, COMO EL PRESIDENTE DE LA DEMOCRACIA CRISTIANA, GABRIEL VALDÉS, CUYO HIJO, MAX VALDÉS, DIRIGIó A Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona -6- Gabinet de Comunicació LA ORQUESTA DEL LICEO EN LA INAUGURACIóN DE LA PASADA TEMPORADA. COMO ALMEYDA, ALVARADO Y TANTOS OTROS. QUIERO RECORDAR ESPECIALMENTE AL COMPAÑERO C RICARDO LAGO5,^ ACTUALMENTE DETENIDO EN SANTIAGO DE CHILE Y A TENCHA E ISABEL ALLENDE, QUE CON OTRAS PERSONALIDADES CHILENAS LUCHAN POR ALGO TAN ELEMENTAL COMO ES EL DERECHO DE VIVIR EN EL PROPIO PAíS. POR aLTIMO, HOY, EN ESTA PLAZA DEDICADA A LA MEMORIA DEL PRESIDENTE ALLENDE, DESEO RENOVAR LA EXPRESIóN DE NUESTRO APOYO Y AMISTAD CON EL PUEBLO CHILENO A TRAVÉS DE SUS REPRESENTANTES, A TRAVÉS DE TODOS USTEDES AQUí PRESENTES. LOS MILES DE CHILENOS QUE DURANTE ESTOS AÑOS HAN VIVIDO EN BARCELONA SABEMOS QUE, ESTÉN DONDE ESTÉN EN EL FUTURO ( Y DESEAMOS QUE PUEDAN REGRESAR MUY PRONTO A SU PAíS, SI ASí LO DESEAN) SERáN SIEMPRE AMIGOS ENTRAÑABLES DE BARCELONA. Y BARCELONA, ESTOY SEGURO, LES CORRESPONDERá SIEMPRE. EXP. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL Ref.: �-7- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: EL TERROR NO PUEDE DURAR MUCHO TIEMPO, DICTADURAS NO DURAN SIEMPRE. CHILE, LAS ESTOY CONVENCIDO, AMANECER. MUY PRONTO EN PAZ Y EN LIBERTAD. Y DE LA MISMA MANERA QUE HOY EN UNA CATALUÑA DEMCRáTICA CELEBRAMOS CON ORGULLO UN 11 DE SEPTIEMBRE QUE SIGNIFIC6 EL FIN DE NUESTRAS LIBERTADES, ESPERO QUE MUY PRONTO UN CHILE LIBRE PUEDA CONMEMORAR SU 11 DE SEPTIEMBRE. Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ref.: M 12 6 /b i s Data: 10.9.86 Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació MEMORÀNDUM Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet de Comunicació Inauguració Plaça de Salvador Allende S'adjunta el text del telegrama enviat pel Col.legi de Periodistes de Catalunya en protesta per l'assassinat del periodista xilè José Carrasco. Demanen a l'Alcalde , si li sembla pertinent, que en faci menció durant la seva intervenció, perque temen que la difussió de la notícia sigui molt limitada. Ha dit el Sr. Jordi Borja que li semblava que, tractan-se d'un barri de forta inmigració, era millor fer el discurs en castellà. No obstant, seria bo potser fer algun tros en català. Exp. 1.206-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �Col•legi de Periodistes de Catalunya Rambla de Catalunya, 10 08007 Barcelona Telèfon 317 19 20 Tèlex 93124 APB E Barcelona, 10 de setembre 1986 Nota de premsa a l'atenció del Director, amb prec de publicació, cursada en el dia d'avui, als mitjans informatius El Col.legi de Periodistes de Catalunya manifesta la seva indignació per l'assassinat del periodista José Carrasco per part d'agents al servei del régim del General Pinochet i considera que es tracta d'un gravíssim atac a la professió periodística í al dret fonamental de la llibertat d'expressió. En aquest sentit, el Col.legi de Periodistes de Catalunya ha enviat un telegrama de condol i solidaritat al Col.legi de Periodistes de Xile, a la Junta del qual pertanyia el periodista José Carrasco, i ha tramés també. sengles telegrames a l'Ambaixada xilena a Madrid i al Consolat xilé de Barcelona tot condemnant enérgicament aquest assassinat i fent vots pel restabliment de la democràcia a Xile. -. Col.legi de Periodistes de Catalunya �Col•legi de Periodistes de Catalunya Rambla de Catalunya, 10 08007 Barcelona Telèfon 317 19 20 Tèlex 93124 APB E 10 de setembre 1986 Text del telegrama enviat, avui, a: -AMBAIXADA DE XILE a Madrid i -CONSOLTAT GENERAL DE XILE a Barcelona Indignados por asesinato periodista José Carrasco, manifestamos nuestra más enérgica repulsa por este hecho que representa un gravísimo ataque a la profesión periodística y al derecho fundamental de la persona-a ex presarse en libertad. Manifestamos también nuestro deseo de un pronto restablecimiento de las libertades democráticas en Chile. Colegio de Periodistas de Cataluña Text del telegrama cursat avui a: IGNACIO GONZALEZ CAMUS Presidente Colegio Nacional de Periodistas SANTIAGO DE CHILE Indignados por asesinato vuestro compañero José Carrasco manifestamos nuestra condolencia y solidaridad con vuestro Colegio chilenos en su lucha por la libertad de expresión y y con periodistas por el retorno de la democracia a Chile. Colegio de Periodistas de Cataluña -Barcelona-España � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3948 Title A name given to the resource Discurs en homenatge al Sr. Allende, president xilè assassinat Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Plaça Salvador Allende, Barcelona Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Biografies Commemoracions Necrologies Democràcia Acció política Model social Xile Allende Gossens, Salvador, 1908-1973 Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-09-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1043/19860918d_00150.pdf 43fb46914f3deb2702b93e38ca484fda PDF Text Text LL71 Ajuntament de Barcelona Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall, a la cloenda del curs "La televisión por cable en la metrópolis del futuro" de la UIMP Saló de Cent, 18 de setembre 1986 �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació SENYORES, SENYORS:. AVUI TANQUEM EL CURS DE LA UNIVERSITAT INTERNACIONAL MENÉNDEZ Y PELAYO, QUE AQUEST ANY HA TINGUT PER LEMA "LA TELEVISI6 PER CABLE EN LA METR6POLIS DEL FUTUR, BMCELONA 1986 - 1992". PERMETEU—ME ABANS DE TOT QUE CELEBRI LES EONES RELACIONS D'AQUESTA CASA I DE TOTA LA CIUTAT DE BARCELONA AME, LA UNIVERSITAT INTERNACIONAL. VULL AGRAIR MOLT SINCERAMENT ALS RESPONSABLES DE LA UNIVERSITAT PEL SEU ENTUSIASME I PER LA CONFIANÇA QUE HAN DEPOSITAT EN BARCELONA. AQUESTA CORDIALITAT HA ESTAT UN ELEMENT FONAMENTAL EN L'EXIT DEL CURS, EL RESS¿ DEL QUAL HA ANAT MOLT MÉS ENLLÁ DELS CERCLES INTERESSATS PER LA TEMÁTICA DEL CURS S'HA EXT(1S A TOTS ELS CIUTADANS. CREC QUE ELS OBJECTIUS DEL CURS S'HAN ASSOLIT AMB SATISFACCI¿;, 1 LES CONSEQÜèNCIES SERAN BENEFICIOSES PER �Ainntarnent de Barcelona Gabinet de Comunicació TOTHM I . ENCARA QUEDA PER FER L'ANSLISI DE LES EXPERIINCIES QUE HEM VISCUT AQUESTS DIES A BARCELONA. PESO QUE POT DONAR ABUN)ANT MATERIA DE REFLEXI¿ PELS MESOS EL CURS TAMBÍ HA CONSOLIDAT LES PRETENSIONS DE BARCELONA CON A FSRUM DE DISCUSSICS, I, MIS ENDAVANT, COM A MARC IDEAL PER A LLENÇAR EL PROJECTE PILOT DEL CABLEJAMENT. L'AJUNTAMENT DE BARCELONA EST. MOLT SATISFET DE SEMINARI DE LA UIMP I ':'AMBÉ DE L'EXPERIèNCIA DE LA TRANSMISSIC; DE DOS CANALS ADDICIONALS. LES PROSPECCIONS REALITZADES CONSTATEN QUE L'AUDIINCIA HA ESTAT MOLT ELEVADA. ARA, EN AQUEST ACTE NOMÉS VULL RECORDAR BREUMENT LA POSICI6 DE L'AJUMTAMENT DE BARCELONA RESPECTE AL FUTUR DEL CABLE. HE DIT ALGUNES VEGADES QUE EL CABLE ÉS PER LES CIUTATS D'AVUI EL QUE VA SER EL GAS O ELE TRANVIES PER �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació LES CTUTATS DEL SEGLE XIX I COMENÇAMENTS DEL XX. 1,'S A DIR, UNA XARXA DE SERVEIS QUE HA DE PERMETRE LA MILLORA DE LES CONDICIONE DE VIDA I DE RELACIó DELS HABITANTS U R BAN S . D'AOUEETA MANERA, PER COHERe. NCIA AMB LA POLÍTICA DE RENOVACI6 I MODERNITZACI6 DE LA CIUTAT QUE ENS HEM PROPOSAT, L'AJUNTAMENT ;)E, BARCELONA NO RODIA DEIXAR DE PRENDRE PART EN EL REPTE DEL CABLE. I AQUEST PROPESIT 1S TAMBÉ COHERENT AMB LA NOSTRA HISTERIA. DE BARCELONA VA SORTIR EL PRIMER FERROCARRIL D'ESPANYA, BARCELONA VA SER LA PRIMERA CIUTAT D'ESPANYA AME GAS D'ENLLUMENAT, DE LES PRIMERES EN TENIR UNA XARXA DE TRANVIES I DES DE BARCELONA VA EMETRE LA PRIMERA EMISSORA COMERCIAL D'ESPANYA: EAJ-1 RADIO BARCELONA. ¿EN QUINA MIDA. PENSEM QUE EL FUTUR DE LA CIUTAT POT CANVIAR PER LA. PRESNCIA DEL CABLE? LA FICCI5 CIENTÍFICA, EL CINE I LA TELEVISICS ENS OFEREIXEN SOVIET DUES VISIONS EXTREMES DE LES CIUTATS �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicad() DEL FUTUR. SI HA UNA VISI6, OUE PODRIEM DIR "ECOLOGISTACATASTROFISTA', ENTRE COMETES, QUE VEU LES CIUTATS COM EXPRESSI6 DF L'APOCALIPSIS DE LES DEIXALLES, UN M5N DE CIUTATS TRISTES, VIOLENTES, CONTAMINADES. UN M6N ON ELS MITJANS AUDIOVISUALS S5N INSTRUMENTS D'ALIENACI6 O D'OPRESSI5 DE L'ESTAT POLICIAL. AQUEST ÉS EL M6N QUE DESCRIU MAGISTRALMENT EL FILM BLADE RUNNER O L'EPISODI INICIAL DE LA SERIE MAX HEADROOM, DE CHANNEL FOUR TV. L'EXTREM OPOSAT, LA VISI6 QUE PODRIEM DIR "D'UTOPISME AUDIOVISUAL" VATICINA EL FI DE LA CIUTAT TAL CON ARA LA CONEIXEM, COM A CENTRE DE RELACI6, PER SER SUBSTITUYDA PER UN M6N D'UNITATS FAMILIARS AILLADES QUE ES RELACIONEN AMB L'EXTERIOR AMB APARELLS DE TELEVISI5 I TERMINALS D'ORDINADOR. ÉS UNA VISI6 ENTRE IDíLICA I SINISTRA, FRUIT DE LES FANTASIES D'ALGUNS ENTUSIASTES BENINTENCIONATS DE LES NOVES TECNOLOGIES. JO PENSO QUE LA METR5POLIS DEL FUTUR NO SER S NI UNA COSA NI L'ALTRA. I QUE SEPA COM VOLEM QUE SIGUI. 1 CREC �—6— i\juntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: QUE LES NOVES TECNOLOGIES DE COMUNICACI6 ENS PODEN AJUDAR A CONVERTIR LA CIUTAT MODERNA EN SOCIETATS COM EREN L'ATENES DE PERICLES O LA CóRDOBA DELS CALIFES, SI EM PEPEETEN L'EXAGERACI(5. LES CIUTATS HAN ESTAT SEMPRE UN LLOC ON LA GENT ES TROBA I ES COMUNICA. LA CIUTAT IS MERCAT, ÉS CONTACTE, CONFRONTACI6, DEBAT, INTERCANVI, OPORTUNITATS, OFERTA DE SERVEIS. TOTES AQUESTES QUALITATS DE LA CIUTAT PODEN SER ENFORTIDES AMB LA IMPLANTACIS DEL CABLE. L'AUGHENT DF LA OJANTITAT I LA QUALITAT DE LA IMPORmACI5 SUPOS 7\P, j, UN CONFRONTACI¿S 1 ] . S RICA, CONTACTE MIS PRUIM, UN DEBAT MIS CREADOR, UNA UN INTERCANVI MÉS FRMSPARENT, UN MILLOR ACCIS ALS SERVEIS. PER AIH5 VULL REAFIRMAR LA VOLUNTAT POLÍTICA D'AQUES7 AJUNTAMENT DE P IRAR ENDEVANT EL PROJECTE DE CABLEJAR BARCFLO! A. VULL RENOVAR LA OFERTA DE BARCELONA DE SER LA CIUTAT PILOT DEL CABLE A ESPANYA. I ESTEM DISPOSATS A �Ajuntarnent de Barcelona Gabinet de Comunicació COMPARTIR L'EXPERINCIA AMB TOTES LES INSTITUCIONS INTERESSADES. BARCELONA S'OFEREIX COM A CIUTAT-PILOT, NO SOLAMENT PER RAONS TEkNIQUES. PER A PROVAR ESTRICTAMENT LA TECNOLOGIA SERVIRIA QUALSEVOL ALTRA CIUTAT I POTSER UNA CINTAT MIS PETITA. PER BARCELONA TÉ UNES ALTRES CONDICIONS ESPE FIOUES: f'S UN MERCAT IMPORTANT, ÉS UN MERCAT SENSIEILITZAT, Tí BONES POSSIBILITATS PER A LA RECEPCU¿'A SATE T ,.LIT. I BARCELONA SER S UN CENTRE D'ATENCI5 MUNDIAL Gnkus ALS JOCS, SI S'OBTENEN. PENSO TAMBf QUE EL PAPER DELS MUNICIPIS HA DE SER MOLT IMPORTANT. CON A ADMINISTRACIONS MS PRUIMES ALS CIUTADANS, EN ELS MILLORS CANALS PER COORDINAR AQNESTES EXPERINCIES. FINALMENT, MAIG DE FER ESMENT DE LA OPORTUNITAT 11NTCA QUE LA CANDIDATURA OLÍMPICA ENS OFEREIX PER ACCELERAR LA NOSTRA INCORPORACI6 A LA CARRERA PER LA IMPLANTACIC; DE LES NOVES TECNOLOGIES. �-8Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicad() Ref : EL PROJECTE BIT 92, QUE VOSTES CONEIXEN, ES LA CONCRECI1; PPkTICA DE LA NOSTRA PARTICIPACIó. BIT 92 TE COM. A OBJECTIUS PRIMORDIALS, D'UNA BANDA ASSEGURAR LES COMUNICACIONS DURANT LA CELEBRACI6 DELS JJ.00. D'ALTRA BANDA, DOTAR BARCELONA D'UNA INFRAESTRUCTURA DE SERVEIS PERMANENTS ADEQUATS A LES NECESSITATS DE LA CIUTAT I LA SEVA (IREA. Jo VULL ACABAR FENT UNA CRIDA A TOTHOM, IESTITUCIONS, COMPANYIES, PROFESSIONALS, INVESTIGADORS, ESTUDIANTS, PERQUE S'APUNTIN A AQUEST REPTE QUE TRANSFORMAR EL NOSTRE Ftr-UR. MOLTES GP51CIES. ,$) POT � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3949 Title A name given to the resource Curs de la UIMP "La televisió per cable en la metròpolis del futur" / Paraules cloenda Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Infraestructures Mitjans de comunicació Societat de la informació Telecomunicacions Barcelona Model social Ciutats Universidad Internacional Menéndez Pelayo (Barcelona, Catalunya) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-09-18 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències