<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<itemContainer xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/items/browse?output=omeka-xml&amp;page=53&amp;sort_field=Dublin+Core%2CCreator" accessDate="2026-04-04T06:35:30+02:00">
  <miscellaneousContainer>
    <pagination>
      <pageNumber>53</pageNumber>
      <perPage>10</perPage>
      <totalResults>1525</totalResults>
    </pagination>
  </miscellaneousContainer>
  <item itemId="969" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="508">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/969/19840930d_00048.pdf</src>
        <authentication>c5c606c060fab5d7e2be2c1747416a45</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42182">
                    <text>Actos com el d'avui, com el de la nit de diVandros passat,
con altres que m^han celebrat aquBsts dies, nomás poden tenir
un significat: expressar la voluntat de les administracions
públiques de prestar a la Comunitat un snrvai efloaÇ, modarn
ï 000rdïnat en l`ámbit de la seguretat ciutadana.
Ens ho domana la ciutat, ho requereix la Conotïtuoiò
i a Catalunya, concretament, la Llei de Coordinacï0 de les
Polioles Looalo^
El model policial d'un país está condïoionat per les
seves inatitunlona báaiquas. Estem oompromeams ara a reformar
aquest model per a adaptar–lo a la realitat de l^Eatot de
les Autonomies, tenint molt en oompta la própia autonomía
municipal, ï d'acord amb les obligacions oonstituoionals del
coVocn Central.
Es una tasca complexa i difícil, ben segur, per aoonoeguï~rem l ob'oCtiu que ens hem proposat.
Lacte d'avui, els actes d'aquests dieo, sán fites
simb)liquns. El fonamental és el trebalT de cada die, fet
dintre de la perspectiva dele nostres ob'octïus°
KulI referir–me a les tasques de coordinnoïó que ja
hem iniciat. Ele trebalIs de la Junta de Seguretat, de la
Comiesió de SagUretat Urbana, de la Comissi de Coordïneoi6
Policial, de la Comïssl6 de CnnÍdïnaoió da Policies [ocals de
la Cenerolitot – a la que sls A'untemonts tenim una

particïpmol6 molt activa –
pero quo

ec5n

esforços aparentment dispersos

~
confIueïxen cap a l nb^ectiu do millorar el servei

que es presta nla ciutadans en el tarrony de la seguretat
pública.

�2

En el m a ro d'aquest esforç de 000rdïnacï0 ï cooperació,
que éo la base de

10U11

totes les possibilitats d'áxitx

p romourem l'encontre a tots els nivells entre les administracions implicados: des de les direccions dels serveis fins
a la demarcació i al barrí, passant pels distrïctes.

L a millora del servei que prestem als ciutadans passa
també, és ben evident, per &amp;&amp; l'actualització de les
condicions professionals i de treball dels funcionaris,
l'adequació de la seva formació i l a modernització d`instal–
laciona ï mitjans,

61&amp;4&amp;&amp;eled

dels que aquí hem pog ut veure

u n a petita mostra.

Sóm consciente d e les dificultats amb qu e ena haurem
d'enfrontar. Les coneixem. El model d'actuació que ens

estem plantejant suposa un canvi radical en ele hábïtm, les
formes d'actuació ï ° Pina i tot, en la formooió. Pera és
eoident .m ele resWlteto 000nseguits durant &amp;&amp;144&amp;de

any ed` positius en el mau conjunt i ene confirmen que sonr onp
el bon cerní.

Com a Alcalde de Barcelona um puc transmetre la oatio-^
facoïó dela ciutadans per tot el que s'ha av a nÇat, el seu

desig
r4 e1

~i-fn

^

`

que s avanoi encara més

també la garontio

nostre suport en aquest procés.

BARCELONA, 30 de Setembre de 1984

�Actos como el de hoy, como el de la noche del pasado
viernes, como otros que se han celebrado estos diae, sólo
pueden tener un significado: expresar la voluntad de las
administraciones públicas de prestar a la Comunidad un servicio
eficaz, moderno y coordinado en el ámbito de la seguridad
ciudadana.
Nos lo pide la ciudad, lo requiere la Constitución y en
Catalunya, concretamente, la Ley de Coordinación de las
p olicías Locales.
El modelo policial de un país está condicionado por
sus instituciones básicas. Hoy estamos empoMmdos en reformar
ese modelo para adaptarlo a la realidad del Estado de las
Autonomías, atendiendo a la salvaguarda de la propia autonomía
de los municipios y de acuerdo con las obligaciones constitu cionales del Gobierno central.
Es una tarea compleja y difícil, sin duda alguna, pero
alcanzaremos el objetivo que nos hemos propuesto.
El acto de hoy, los actos de estos días, son unos hitos
simbólicos. Lo fundamental es el trabajo cotidiano, dentro
de la perspectiva de nuestros objetivos.
Quiero referirme a las tareas de coordinación que ya
hemos iniciado. Los trabajos de la Junta de Seguridad, de la
Comisión de Seguridad Urbana, de la Comisión de Coordinación
Policial, de la Comisión de Coordinación de Policías Locales
de la Generalitat – en la que participamos muy activamente
los

hit)

ezfrOs.

-~ son esfuerzos aparentemente dispersos pero

que convergen hacia aquel objetivo de mejorar el servicio
que se

presta a los ciudadanos en el terreno de la

seguridad pública.

�En el marco de este esfuerzo de coordinación y cooperación, que constituye la base de todas las posibilidades de
éxito, promoveremos el encuentro a todos los niveles entre
las administraciones implicadas: desde las jefaturas a la
demarcación ^ el barrio, pasando por el Li&amp; distrito.
o
La mejora del servicio que prestamos a los ciudadanos
pasa también, desde luego, por la actualización de las
condiciones profesionales y de trabajo de los funcionarios,
la adecuación de su formación, y la modernización de instalaciones y Mi&amp; medios, de los que aquí hemos visto una pequeña
muestra.
somos conscientes de las dificultades con las que nos
vamos a enfrentar. Las conocemos. El modelo de actuación
que nos estamos planteando supone un cambio radical en
hábitos, formas do actuación e , incluso, en la formaoïón~
p oro es evidente que los resultados conseguidos p lo largo
del último nMo son, en su conjunto, positivos. Como Alcalde
de Barcelona, os puodo transmitir la satisfacción de los
ciudadanos por todo lo que Se ha avanzado, su deseo +a^áníme
de que se avance todavía más y la garantía de nuestro apoyo
en este proceso.

BARC[LrNA, 30 He Septiembre de 1984

�4

�— ill fr,

‘..‘„,.-Li,c.

eiAl.

il

MI,~e4 / L

1/9-itil/vV(7-/..4:¿ Á --&amp;-i
(;.: (;"-&gt;'1/1

2,4tr) ,,,,bti

i,t,t
4 ,c,t,ut ..,pii:i'tc,4ec

/t-ti..
-L

to.:4; i

n/i,C'Zil,¿ C14

-.?.,.¿a.,-)

--u ---12ciA.t

¿,v) i/t4.2

-in ek 14,1-4 ,

ttl,t....e ,.(f. c-e_.¿ 'eC¿

,i,.(1 ,

4,t/tÁ

1,1.14,1e.'ilf-r¿

t.-: t ¿t. I

• 41,L i

4.2'1 1,1' (.:1.-43

ru-CL-Ir-z.--¿ q

...-'?2,

,--i,v4.4;7U
1 -1 La

),\/,1_,.‘ iv¿1 t ¿i, ,

,,,e 4

c,k

Cc,

7.--!,,t i,i.)44.. ,--„,t1‘,-„,,,t,
(c"..- 1-7--L

e- t. k. ■.. Ck

¿ Le

CC-I''

,-, i,

1 t í--) rt

Kil. Vl e:. t., i. CA-1

&gt;

.,/,,,,,,m,t4

(..,,¿"'vr
í

r

r

I 1...C-1-'/' 1, i tz.,..) _j_rb-z„‘t¿Z ,

4.-C-

j

,

tte„,t

iz
414_1,C,,G t„L /,

1, 4.

tkilk

c-G.Z 1,1.12.4

e vt A .e-Lc

1,1 (//vz-U..,i)

.vt¿ (1 -1- LAA.. 4-1
j:‹
e4.4

7:71,111

i-111

-ea

/

-

ci:Vt.Ct..d;k

,/\:\A 0./VIA 1/1.,

-

(&gt;(.%7M
---(1%.,?

A.A.Le(

(4

Ift,e,VU

-/LIPe0

(4,)

C{M. 'Z'AA■e,~

a¿i-, Áci

etcte
' Z11 U')
/Y1MA 15

4

‘i

444.1

9£0
CAA C1(112.14 kve.4.4 14_ et kct

H,GD

tAnt cAt ci vrtA

CiA,1-4/1
C,W2.4,11,tC■11

�01, cu 7e,¿;,

cte_iry2e1L-Le(

te~t/1

P - uj

PN -

¿e

Ç 4tL L ð C

c¿(

fctfc,7

‘7/-t/1

.ár&lt;
c2
..evf

-

(VA
CA,

I

aCt.v) t

v.ua.„‘"

„-uu,

1 24')

LA.21

402»-CtmANA Áé
c

(\i "

fe-L4.-e-t4..¿G)

C4,1�L

U/14

t--:- ..e.„1,4

(.4)-11,/,0,Le.„...

1.1.e

u"..t

ti) ,

[ LL,d

1,t,a Ut-C1

el.

c.,

2t

c.4..Á...z.v(ts..0

-e-Gt -

)
c&lt;,N \.eA,c1 c4...tk_t_Qi , .52,t,t2»;ez..)
}.¿Ir-c¿ii,1 ugt..4
(„t_
di,t.de ,,,eitv
,r2rr7/~ t

2,uvicA.,"

et

1,t

_

7-1AAA---A&amp;t IAA. Z-4

E-1

.-e-u_eit) 11,i/y

r cvx,et
i‘v

Ur-M,Cit4
..r6:,)

kra-ry

I\

-

1"0
i--;,Y(1,1 d. a (-14el fik/uyir_.e.A.A-471,91).",
c-¿,&amp;

frda-e-X 1.¿Cf vue
-"2-^-1 7 ,„,&lt;AL")
(tAi
(A,/ 1.4
ot¿ -14) rw CC_ S* (AA' ./(1■e-4,(1
a

erwt".7m (!vvt

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14887">
                <text>3875</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14888">
                <text>Festes de la Guardia Urbana</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14889">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14890">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14891">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14892">
                <text>Parc de la Foixarda</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14894">
                <text>Català</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22594">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14895">
                <text>Cooperativisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22588">
                <text>Seguretat ciutadana</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22589">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22590">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22591">
                <text>Policia local</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22592">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22593">
                <text>Festes</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40582">
                <text>1984-09-30</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43207">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14896">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="970" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="509">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/970/19841021d_00050.pdf</src>
        <authentication>637e653d18eff30ff3b210611b46849b</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42183">
                    <text>9t»
-

Algunes idees per al discurs de l'Excm. Sr. Alcalde a l'acte
d'inauguració del monument als Immolats_per Catalunya.

- Honorem uns morts que són uns morts de tots. S6n une
hornos que van morir per la LLIBERTAT, PER LA DEMOCRACIA, PER
LA JUSTICIA, PER CATALUNYA.

- Respectem tots els morts però és de justicia que vulguem

honorar molt especialment aquests homes que fino avui no hauran
tingut un lloc digne de descans. Són uns homes als qui fins

ara no s'ha fet justicia.

L'Ajuntament de Barcelona, interpretant el més ampli,
consens , ha fet un esforg de dignificació d'un lloc que
han de conòixer tots els ciutadans.

=MIME eik~~~~
Oro.
ormr • v"..*.‘
..41tal
dISW Uf
'1~ 4. zio

,10,5~111

L

co)k¿

~1/4 C14-)k

e. L1
r,,) rata a1/461AS
(t,

vk Jì'.

b"A•kbe

Afum4:14A

cig,t)GA

�Prçt'',7-5
6.,(¿ Ç)cri- A,".‹;2›

~.1" .0-7( )),&gt;141"/

v. (s›. (No ' ,02" Ca

rgi".

,

6)4 i-r-) et,"14) ,

dv■ (9)

15)(4-/

-G-AA

I

•

C ' evt". rs) "

re-rt1 oi( 'tRA"-%

(9-) dm-e-A-.¿e--7 A ¿,.4(20...G2-2

1/■11-tlaiyit.

../zra

&amp;AA--;

(o

,X5C-ebv‘c..,'A

c.Aï--7tÁLÁ
511%d»-;*--

c,17

�Ajuntament de Barcelona

ELEMENTS PER AL DÍSCURS DE L'EXCM.SR.ALCALDE A L'ACTE
DEL FOSSAR DE LA PEDRERA

- Expressar, més com a ciutadà de Catalunya que com a Alcalde de Barcelona, la satisfacció d'inaugurar la primera fase del monument.
- Sentir-se acompanyat per catalans de tot el pais (hi
assistirà gent de tota Catalunya) i també per els que
viuen fora de Catalunya i fins i tot d'arreu del mon.
- Com a Alcalde de Barcelona, satisfacció per haver contribuït a dignificar la mort d'un home que representa tan
per Catalunya, i la de tots aquells que, sense ser personalitats conegudes de la vida pública, van morir per
una causa que és el do més preciat de l'home: la llibertat.
- I més per ésser Barcelona la ciutat que el va veure morir.
Barcelona tenia el deure històric i moral de contribuïr
en la lluita endegada per l'Associació pro-memòria als
immolats per la llibertat a Catalunya. I ha volgut fer-ho,
amb la collaboració de la Generalitat, d'una manera perdurable, perquè sempre sigui manifesta la voluntat del
poble català.
- Voluntat que tindrà la seva cloenda amb l'anul •lació dél
procés al President Companys, iniciativa presa pel Centre
Lleidetà de Barcelona, i que han recolzat amb illusió i
entusiasme totes les institucions catalanes i els partits
politics del pais. (We'W.1"
_13L- tt^?
^"^w ^ ^
(" (
1)..è-,^,

S^^Ï

-

Exp 872/84 - IMPBEMTA MUNICIPAL

fi' Lk Lte-f

1

'12:1s

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14897">
                <text>3876</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14898">
                <text>Algunes idees per al discurs de l’Excm. Sr. Alcalde a l'acte d'inauguració del monument als Immolats per Catalunya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14899">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14900">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14901">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14903">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14904">
                <text>Commemoracions</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24610">
                <text>Franquisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24611">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24612">
                <text>Fossar de la Pedrera</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24613">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24614">
                <text>Història</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24615">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24616">
                <text>Conté notes manuscrites de PM.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40583">
                <text>1984-10-21</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43208">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14905">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="971" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1124">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/971/19841127d_00051.pdf</src>
        <authentication>adae16d29d0bfc46814a10f48d687156</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42742">
                    <text>27 de novembre de 1984

DISCURSO PRONUNCIADO ANTE EL REY EN LA
VISITA DEL ALCALDE ACOMPAÑADO DEL CONSEJO
RECTOR DE LOS JJ.00.-92

�\
t ^ I',",:I\I UT: f?',kt T:

T

O1

A

Frel:idèrncia

ti

SEÑOR,
LA CIUDAD DE BARCELONA, COMO UNA CAPITAL DE(ÉSPAÑAí
A LA QUE ME HONRO EN REPRESENTAR COMO ALCALDE, HA
TENIDO EN LA EPOCA CONTEMPORÁNEA TRES GRANDES INICIATIVAS: LA EXPOSICIÓN DEL 1888, LA EXPOSICIÓN DE
LA
1929 Y
CANDIDATURA COMO SEDE DE LOS JUEGOS
1
OLÍMPICOS DE 1992 QUE HOY OS VIENE A PRESENTAR ESTE
CONSEJO RECTOR CONSTITUIDO CON LA FINALIDAD DE PROMOVER Y CONSEGUIR DICHO FIN.
SI LAS DOS PRIMERAS REPRESENTARON UN HITO IMPORTANTE
PARA BARCELONA Y PARA ESPAÑA ELLO FUE DEBIDO 1«r#
f1.

AL ESFUERZO DE TODOS SUS CIUDADANOS DE

QUIENES NOS ANTECEDIERON EN LA ADMINISTRACION DE
LA CIUDAD, PERO TAMBIEN AL ALTO PATROCINIO DE LA
CORONA. EN AMBAS OCASIONES S.M. LA REINA REGENTE
D á M á CRISTINA Y S.M. EL REY ALFONSO, NO SOLO
ACUDIERON PERSONALMENTE A LA INAUGURACION SINO QUE
DIERON TODO SU APOYO A AMBOS PROYECTOS Y LOS SIGUIE
RON E IMPULSARON.
HOY SEÑOR, ES A VOS A QUIEN CORRESPONDE SEGUIR ESA
TRADICION DE ESFUERZOS CONJUNTOS ENTRE LA MONARQUTA
Y BARCELONA. DESDE EL PRIMER DIA HEMOS CONTADO CON
VUESTRO APOYO Y QUISIERA AGRADECEROS MUY EN PARTICU
LAR LA PRESENTACION QUE OS DIGNASTEIS ESCRIBIR PARA
EL LIBRO "BARCELONA'92". VUESTRA AYUDA NO SOLO ES
IMPRESCINDIBLE PARA HACER AVANZAR ESTE PROYECTO SINO
TAMBIEN EL NEXO QUE AGLUTINA TODOS LOS ESFUERZOS
DE ESTE PROYECTO QUE POR EARCELONES ES CATALÁN, Y
POR CATALÁN DE LAS ESPAÑAS, QUIENES EN VOS SEÑOR
TIENEN SU MAS ALTA REPRESENTACION.

�1.Tt T

I.NT

LA :cE I C,\ a

?tes;dèrri2

AUNAR ESFUERZOS Y NO DIVIDIR HAN SIDO LEMA Y DIVISA
DE BARCELONA AL PLASMARSE ESTA IDEA DE CONSTITUIR
EL CONSEJO RECTOR DE LA CANDIDATURA DE BARCELONA
PARA LA ORGANIZACIÓN DE LOS JUEGOS OLIMPICOS DE 1992
QUISI

MOS QUE ESTUVIESEN REPRESENTADAS TODAS

LAS INSTITUCIONES DE BARCELONA. FORMAN PARTE DE EL
LA GENERALITAT DE CATALUNYA, LA DELEGACION DEL
GOBIERNO EN CATALUÑA, LA DIPUTACION DE BARCELONA,
1

LA CORPORACION METROPOLITANA DE BARCELONA, EL COMITE OLIMPICO ESPAÑOL Y EL PROPIO AYUNTAMIENTO PROMOTOR PRIMERO DE 'LA IDEA DE ORGANIZAR ESTOS JUEGOS.
QUISIERA AQUI RECORDAR LAS PERSONAS DE MI ANTECESOR
EN LA ALCALDIA, ACTUAL MINISTRO DEL GOBIERNO DE LA
NACION, Y EL SECRETARIO DE ESTADO PARA EL DEPORTE.
AMBOS
CON SU TRABAJO Y DEDICACION HICIERON POSIBLE
QUE AQUELLA IDEA PRIMERA SEA HOY UNA REALIDAD ORGANIZATIVA, UN INSTRUMENTO ÚTIL A TRAVÉS DE LA OFICINA
PARA LA CANDIDATURA DE BARCELONA'92.
SIN EL CONSEJO SABIO Y SINCERO DEL PRESIDENTE DEL
^w:

C.O.I. SR. JUAN^ rSAMARANCH ESTAMOS SEGUROS QUE EN

MAS DE UNA OCASION HUBIESEMSO EQUIVOCADO EL RUMBO
EN LA SINGLADURA DE OBTENER LA NOMINACION DE NUESTRA
CIUDAD. VOS SEÑOR LO SABEIS BIEN. PERMITIDNOS DEJAR
CONSTANCIA DE ELLO.
LA LABOR HASTA AHORA REALIZADA HA SIDO IMPORTANTE,
PERO INICIAMOS LA RECTA FINAL Y POR ELLO HEMOS
QUERIDO VISITAROS. LA CORONA, EL GOBIERNO, TODAS
LAS INSTITUCIONES Y TODOS LOS CIUDADANOS HEMOS DE
AUNAR NUESTROS ESFUERZOS Y VOS SOIS SEÑOR QUIEN
CONSTITUCIONALMENTE A TODOS NOS REPRESENTAIS.
SABED DE NUESTRO TRABAJO Y ESTAMOS SEGUROS DE PODER
SEGUIR CONTANDO CON VUESTRA AYUDA.
111

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14906">
                <text>3877</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14907">
                <text>Discurso pronunciado ante el Rey en la visita del Alcalde acompañado del Consejo Rector de los JJOO'92</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14908">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14909">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14910">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14912">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14913">
                <text>Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23160">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23161">
                <text>Joan Carles I, rei d'Espanya, 1938-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23162">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40584">
                <text>1984-11-27</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43209">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14914">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="972" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="510">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/972/19850202d_00056.pdf</src>
        <authentication>95128c0629ba16d8b722a36bc1f0337d</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42184">
                    <text>^

^(^ ^,

if\ijitv1r

0,(e

-

Acte que es celebra: primera pedra simbólica de la cobertura del Canal de la Infanta i pràctic acabament de les obres
de l'anomenat "by-pass". (cal insistir en el caràcter simbólic de la primera pedra i en el fet que aprofitem les Festes
de la Candelera com manifestació popular més important de Molins de Rei per realitzar aquest acte, més enllà de les forma
litats estrictament administratives. Confiança en qué les obres de veritat comencin abans de l'estiu.
Les obres formen part del Plà Metropolità de Sanejament i
afecten als municipis de Molins de Rei, Pallejà, Sant Vicenç
dels Horts, El Papiol, Sant Cugat (Valldoreix), Sant Just i
Sant Feliu.
-

A destacar: la urgent necessitat de resoldre el problema

sanitari que els canals, en el seu estat actual, suposen per a
la població de Molins de Rei.
-

El "by - pass", encara que sigui una obra per la conducció

exclussiva d'aigües pel rec, es complementari del sistema, ja
que la construcció del sistema de col.lectors de Molins de Rei
(que suposa també la cobertura dels canals) era inviable sense
l'existencia prèvia d'un conducte que mantingués la circulació
de les aigües que actualment discorren pels canals Capdevila,
Ferrer i Mora i de la Infanta.
-

Els col.lectors bàsics de Molins de Rei, de l'obra dels

quals es col.loca la primera pedra, es l'eix de sanejament
d'aquesta Vila. Tenen capacitat també per evacuar les aigües
pluvials que es desvien pel canal col.lector de l'autopista per
desguassar al Llobregat mentrestant no entri en funcionament
la depuradora d'aigües residuals de Sant Feliu que també for
ma part del Plà Metropolità de Sanejament,
-

Costos: El cost total del "by-pass" es de 160.000.000 mi-

lions de ptes. i el dels col.lectors bàsics es de 440.000.000 milions.

�- Crec que caldria fer alguna referència a la voluntat de
col.laboració de la Corporació Metropolitana de Barcelona
amb la Generalitat pel que fa al sanejament. Destacar la im
portància de la millora de les condicions de vida dels ciutadans (tal com recorda el pergamí simbòlic que es diposita dins
de la primera pedra) i la seriositat i rigurositat amb que es
ta treballant la Direcció de Serveis Metropolitans.
Penso, també, que s'hauria de fer alguna referència a la
Fira, que compta amb un stand de la CMB i en el que hi figuren
un grapat de projectes que afecten als habitants de Molins de
Rei per millorar les condicions de vida, garantir l'equilibri
del territori i un creixement econòmic ordenat i renovat. (Pot
ser cal fer referència al polígon o zona industrial que afecta
a Molins i el fet que Molins de Rei es pionera de l'organitza
ció de joves aturats a través de l'Associació de Joves contra
l'Atur. També cal assenyalar que la CMB ha patrocinat un fulletó sobre l'activitat econòmica de la Vila.

�Placa F. de Lesseps, 12
Tel. 218 42 12
Barcelona - 23

C O R POR AC I Ó METROPOLITANA
DE BARCELONA
COMUNICACIÓ I RELACIONS

•

&lt;u

G, 41- 1/-

v4l.

1)/1.44-1-¢.

1s

3w

í.^-^ l&gt;,: L.t' ^-^.

ac Q--/ c^. u a..r ^^ 11- 4174'
...

a 4-L

G«-

o4

rC...J

^ y —^4. 5r °^.

Ge

e--

^¡^

.e ^-r

C c4-

j y^
^

/ - Q -d. va.

44.4_

a e_e

/^^-+1^4 s

¢-

^

¡iry tcj

4r-u 71a

J6yt'4.. t

Qo .2^J

t-°v v e.a.

bre--J

1 4t, /- e-&amp;-re-4"- .a.L-^

¡3

F`°^C.^-^ • .•'-

rs i^
/

.♦ ^,.^ ^ ^`Q.(ilii r^/ U^J '^_

!

c-Cf^

0^

4.04.0-

Z".c c,-"■ J

fL.+n.

L ^,.-` ^^ ^ Q ,

•

u ^ a ^ . 6-

I°^ t/erà ) yi"

v)2/

*11 L-

CrY-11‘
c.- 4
d^-

^Le^

,Q
q¡
1

7

^

s,r..

d.&lt;

c GC,ps^e ,n e ç ^

,C¢ vvQ.v

/

.( (

.^ G`^..e,,,^- ^ ^ 7 „s.. C
t. v/ sz

u

c., L

/^Ye.c.

1e v-4,

^es Q ' o Gvz.._

c._c_e a e. e► /o i..t.-,a - ,

g.

2 1Ci ike c..

^c.

(ra^ r.^ ^ ^ ^, at-.' ..-. ^..Q ^-.'
7,

l^rl! 72-u.4

J' e^.. /- t

i v. vz'G-iu c

s7^-.-^ t..c -a.,

a...,.

ut/S (e._

t.--

f

s2-1

0o o b e ¿A-cok
/^
c.^trC / / H ,y em.,
..c)-(

444-SP- /7a -z. w, ^ ›erLA ,

,^ .--=,

^ Q, ^ / ts ^ 7

5 Gw

57.4. 4 4 ¢^'u

&lt;3..t

ae / v..t

e.,

¢..W"12.G4.Y R/ttiQJ^

.^ /ycrtstAi G eJL 1e-c2.'/

C. -ü..c...a.,^ /

C-06-Q3 ^`u y, ve ^-C r ^ G ..c^„

_11

g¢., /C7 Q.r

^2°"` pt.ie ^-it -e

,^ ^ /7cs^^
wr
/"^.e-1

G^¢

.c,/^.-70/.,4 'f

/'^ lr µto+..Q,. ^A f J 4.i/5t /ct Gt.4 2 d.-t.

ve, a,.. %`

a`.
C,o KGQ^..c t.cO ^ X G ^ ffil

Jft1).---i

613 GL

6

5'
p o 6-'1"a

r-^

a /^-

^ 4y., F- ^. U^-^-1 °^ ^^ )

‘212-,

„ b

4.-4.-G117e-,.- t-, :.„.c

^.c

. 4L N 56. -Q-,.t_

.u" c. N-.',,.&lt;%y1 '/

924,

l—

c-couc 2

.^ ^K o Q /s ,% oL^

F dt ^
pa ^

rd-/`i e 'd //

s w..

ct

c_O H.A c t.n.p,c ^a /¢I ^c. m /4:&gt; oyp L4.- ^c^3

41-4t, c.Le.uu.{ f f'°ve..A 3t.J ). CO K
G^ t'Sà ct-^ C^ 2.. 2
[•i^tt^^` ° ^. v,
G

_

/,

r.L^. jyp ^ fG, c .1 G^
G^ t

R Q /

T^-^• Q.^, Lc. p

:^

&lt;2.4-‘,&lt;

o-c-.'^^^

�AYUNTAMIENTO DE BARCELONA
- CERIMONIAL -

VISITA MOLINS DE REI

Alcaldessa - Sra. ANTONIA CASTELLANA

Tel. 6-68-14-90

11,30 Hores.- Arribada a 1-Ajuntament.
Reben al Sr.MARAGALL 1 -Alcaldessa i el Consistori.
Recorregut a peu per diversos carrers amb visita a
la Fira de la Candelaria, Fires de vins de plantas
i els stands de Corporaciò Metropolitana i Ajuntament de Molins.
Visita al canal.
13,00 hores.- Colocaciò de la l á Pedra.
Parlaments del Sr.MARAGALL i 1 -Alcaldessa de Molins.
Signatura del Pergamï.
13,30 llores.- LliuraMENT DE PREMIS DE LES PARADES DE PLANTES (Organitza 1 -Ajuntament de Molins i la Cámara Agraria
local).
Aquest ültim acte es optatiu.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14915">
                <text>3878</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14916">
                <text>Paraules del Sr. Alcalde a Molins de Rei</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14917">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14918">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14919">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14920">
                <text>Molins de Rei</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14922">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="21794">
                <text>Infraestructures</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24603">
                <text>Sanitat</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24604">
                <text>Urbanisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24605">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24606">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24607">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24608">
                <text>Molins de Rei</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24609">
                <text>Corporació Metropolitana de Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40585">
                <text>1985-02-02</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43210">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14924">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="973" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1537">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/973/19850218_CSXXI_BD.pdf</src>
        <authentication>8d57667fe4247ca6c99b40fb6ec1eb83</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="45084">
                    <text>l
Voy a tratar de comunicarles un extracto de la experiencia
de seis años de gobierno en el Ayuntamiento de Barcelona y también de reflexiones que tienen su orígen en una larga historia
política.
La esencia del mensaje de esta noche es la prqpqest~ q~¡ . .,.
sector local, de las Corporaciones locales y en especial ge +.op
ayuntamientos, como el sector gestor por excelencia del sector
público, para entendernos del Estado en sentido amplio.
También pretendo hacerles llegar la pasión con la que .~e está viviendo desde Barcelona la historia política de ~ste país.
Quiero defender el autogobierne en un sen~ido :1nuy preciso
y hacerles llegar lo que · creo que es un deseo m:uy sincero de par
ticipar en el proyecto político espafiol en un m9me-,ito §~ce-pcio...,..,..
na!.
Como miembro de una de las comunidades dondi:a la coneie ~cia
de país está más desarrollada, como Alcalde de ;;u capital, com9
catalán y catalanista convencido que soy, debo +eeorQ.ar .c;:rue las
torpezas de la administraci6n central han 'be'Cho ~uch.o por fomentar una percepción del Estado como algo a j eno e intruso.
Los que ahora . estamos al frente de al~ll_n centro de p94er te
nemos la responsabilidad de ganarnos la c.o nfian'Za del ·pl,leblo C?nlas instituciones que dirigimos. Puedo asegurar que d~sde los """
ayuntamientos hemos hecho mucho en ese sentido.
EL SECTOR LOCAL, LOS AYUNTAMIENTOS, PROTAGONISTAS PE
PUBLICA.

-~.'~~ STION

Déjenme que les ponga un .ejemp'l·o ., quizás ex't-;r~~p , .de _1,-0 que
quiero decir cuando defiendo al sector local como ,EJ.e _pj;.o.r cg,~ sto;r
dentro del Estado. Suele decirse en este momento ql,le ;rr@s que la
creación de puestos de trabajo deberi.a preocuparn9s .J·a ~creaciól'.l
de empleadores, de empresarios. O se dice - qu~ .lo •s-egµ-~d o (70.000
empresarios) es precondici6n de l:o primero ·caoo.ooo e~pleos).
España, se insiste, necesita de un aho.r ·:c:o que -.s e ,convj__er:ta
en inversión. Teng.o la convicción de que ·e ste m~can ;i.11mo -:t;.an ortodoxo puede funcionar de una manera -mucho 'más ,efic:i ent,e :.s:i se produce un impulso descentralizado.
Quiero, en 'definí tiva, llamar:les ..la :.at--enc·i6n ?&lt;:&gt;-.Pr-e ~~).. hecho
de que tenemos ya 9. 000 ahorradore-s--invers-o res, los -~yµntamientos
españoles, que son capaces de generar un -cambio _de expectativas
económicas más importantes que e:l impulso -ap~logo ,que se pqdría
provocar centralizadamente con un aumento de 1a circulaci6n ·monetaria desde el Banco de España.
·
No es necesariamente verdad que los 9. 000 ayuntami.entqs .españoles respondan con fidelidad a ·1a cara.c te:r izaci6n de .gr:g:anismo ahorrador-inversor que acabo de describir. Es cierto. No -

�2.

todos esos entes locales han tenido o tienen una actividad arriesgada y eficiente, empresarial en suma.
Pero quiero subrayar que, en las circunstancias políticas actuales, la inhibición no es la norma. Antes al contra
rio. No hace falta más que comprobar la alta rnortalída~ política que se registra entre los Alcaldes de las poblaciones
donde se producen fenómenos de ineficacia. Es una mortalidad
que me atrevería a calificar de tan alta corno la que se regi~
tra en el sector privado de este país.
Esta es una realidad que ha sido presentada como escanda
losa pero lo cierto es que ha confirmado la productividad del
sistema democrático local cómo sistema adecuado para la producción de unos servicios adaptados a la demanda.
En consecuencia, no es admisible un cierto simplismo coyuntural que sitúa el déf ici t corno única referencia y que se
apoya en la superada visión de los Ayuntamientos como gastadores irresponsables. Esta visión es, corno mínimo, insuficien
te.
Mi propuesta del sector local, corno sector gestor por excelencia, tiene que matizarse para incluir consideraciones sobre el tamaño óptimo de las unidades locales: Ayuntamientos ~
grandes y medianos, comarcas y áreas metropolitanas son las di
rnensiones relevantes. Distritos y ayuntamientos pequeños se-~
rían las unidades políticas de· participación· y descentraliza-·
ción territorial.
Dicho esto, los alcaldes han estado más cerca del arqueti
po Schumpeteriano de empresario que muchos de los que profesañ .
corno empresarios. Han corrido más riesgos, incluso en su nivel
de ingresos y en su propi~· vida personal.
Las corporaciones 1ócales comparten algunas de las caractérísticas de las empresas. Es significativo, por ejemplo, que _,
cuando en un universo de economía centralizada ·se quiere esta_.·
blecer un acercarnien·t:o al sistema de mercado se recurre a los .::·
Ayuntamientos. Es lo que se ha producido en Hungría donde, po'r
primera vez, los ciudadanos pueden comprar un papel que da inte:
reses. ¿Quién emite · el papel? · Precisamente los Ayuntamientos:.
Si en un· gran salto nós acercarnos al mercado japonés encon
trarernos otro ilustrativo ejemplo del carácter empresarial de -=
las Corpor.aciones locales. En la lista de emisiones patrocina-·
das por una de las más importantes "security houses" del Japón
hay más de s, de 4 y de 5 ciudades que acuden al mercado de bo~ ·
nos en yens. Más que Estados.

o:e alguna forma ros carnpesi'nos faponeses que ahorran sobre ·
e:Epre:cio protegido del arroz y que han tenido hasta hace poco
muy escasas posibilidades domésticas de inversión ven claro que
invertir en ciudades, sobre todo en Europa, es un riesgo tan só ·
lidcr, . corno rnínirno1 como invertir en papel del Estado. Evidente
mente con el . aval . del Est'ado, pero también sin ese aval.
Puedo anunciarles que Barcelona acudirá al mercado privado:
japonés de bonos, no · todavía al mercado "samurai" o mercado- privilegiado de bonos públicos, en el próximo mes de abr·rl, · en una
cantidad módica, es cierto, a un interés muy convincente, (7,5%},

�3.

y a un riesgo de cambio asumible y sin aval.

Esta pequeña emisión, que se destina a la diversificación
de la deuda exterior, ha de servir también de presentación, pa
ra una posible participación más importante del Japón en la f i
nanciación de los JJ.00. de 1992.
También en el terreno de la informatización la capacidad
de reacción de los ayuntamientos, del sector local es, en lineas generales muy próxima a la que se predica de las empresas.
El Ayuntamiento de Barcelona· fué un pionero en este campo pero
el afán innovador se ha extendido a los municipios pequeños, en muchos de los cuales se ha evidenciado una actitud sorprendentemente abierta. Les contaré tan solo el caso de un ayunta
miento pequeño, el de Monóvar, con el .que he tenido algún con=
tacto por razones de procedencia familiar.
En Monóvar se adquirió un pequeño ordenador sobre el que
muy pronto cay6 toda la imaginación y el entusiasmo del hijo
del farmacéutico local. El programa preparado por este muchacho ha permitido informatizar prácticamente toda la gestión mu
nicipal, con inclusión de las actas de la Comisión municipal =
permanente. De hecho, la calidad del programa es tan notable
que la compañía proveedora del ordenador ha comprado el sofware de Monóvar para comercializarlo entre los ayuntamientos.
Monóvar ya cobra royalties por el invento.
Se han hecho algunas críticas inteligentes de la situación
actual que, en síntesis, atribuyen a la falta de ilusión,al abu
rrimiento generalizado de la coyuntura, la ausencia de las in-versiones que podrían invertir el signo de las perspectivas eco
nómicas. Es un diagnóstico razonable pero quiero advertir con=
tra la cura de caballo que desde algunos sectores se propugna como método para recuperar la ilusión perdida. No creo que una
terapia de choque a base de nuevas presiones sobre la legislación laboral sea lo que este país necesita o puede permitirse.
Tengo el convencimiento de que las condiciones ya son las
adecuadas para la invers·ión. Lo que hace falta es la aparición
de los "rompedores de uniformidad" de que hablaba el profesor García Durán en un reciente artículo. En mi opinión, los ayuntamientos pueden contribuir con normalidad y eficiencia a ese rol de ruptura y estímulo.
Dice J. García Durán que los sistemas se desestabilizan a
la baja cuando en vez de una distribución aleatoria de previsio
nes optimistas y pesimistas entre los inversores se da una pola
rización de previsiones pesimistas más all§. de lo gue es realista a largo plazo .
Probablemente en España estamos en este momento. Un momento en el que se necesitan sujetos sustentadores de expectativas
más realistas, es decir, más optimistas. Esta es la mejor alter
nativa a un cierto doctrinarismo liberal que a veces se nos pre=
dica.
Y que conste que les está hablando una persona que se senti
ría halagada de verse incluida en la tradición liberal, en el me
jor sentido de la palabra, incluso por razones familiares.

�4.

Voy a adelantarles un problema no resuelto en el que creo
que los Ayuntamientos -entiendan siempre el sector local en su
dimensión óptima- pueden y van a jugar, sin duda, un papel pr~
tagonista.
España debe afrontar una revolución cultural pendiente, si me permiten la licencia en el campo de la práctica masiva del deporte. Esto está conectado con lo anterior y va al fondo de uno de los puntos ciegos de nuestra mirada colectiva durante décadas. Incluso la España más ilustrada ha sido con~is
tentemente refractaria a incluir con decisión la práctica deldeporte entre sus objetivos prioritarios. Desde la izquierda
y la derecha más cultas se ha practicado un desdén militante.
Reconozcámoslo.
He hablado de ello en diversas ocasiones con el Ministro
de Cultura y con las autoridades autonómicas y no he encontrado reservas de principio a una campaña correctora.
Sólo una reserva, peligrosa por · otra parte. La que se de
riva del carácter enormemente rentable que políticamente hablan
do tiene o puede tener el deporte considerado como un campo demanipulación. Ahí si que es necesario un espíritu constituyente, una tregua en profundidad.
Una política de promoción del deporte de base, apoyada por
la federación de municipios, las grandes ciudades y los departa
mentes ministeriales y autonómicos concentkios es perfectamenteposible y daría resultados en el · horizonte de ocho años. Incidiria además, lateralmente, pero en forma significativa en algu
nos de los problemas no resueltos como por ejemplo,- el de la se
guridad. El deporte es el menos peligroso de ltis juegos y el más convencional.
Cualquier Alcalde de España se apuntaría a esta bandera.
Y se apuntarán todos. El debate está abierto y precisamente
en un momento especialmente apropiado, en el que preside el de
porte mundial un barcelonés.
Eso sí: es preciso que el Ministerio de Hacienda ponga un
paréntesis en su correcta aversión por los ingresos finalistas
o dé el rodeo que crea conveniente y destine al deporte el rendimiento del loto, u otro sistema semejante, que ya en Italia,
en Francia (sistema mixto) y en otros países está proporcionan
do financiación a la práctica masiva del deporte y a la prepa~
ración de deportistas de alta competición. Y fíjense bien que
hablo de práctica deportiva.
Nadie mejor que los ayuntamientos y en su caso las diputaciones para liderar este proceso que el Estado, debe en parte
financiar y las Autonomías sólo orientar.
QUE ES EL AYUNTAMIENTO DE BARCELONA.
Pero vayamos ya a la descripción de lo que es un Ayuntamien
to como el de Barcelona y lo que es el sector local de España.
Barcelona ciudad, el término municipal de Barcelona, no com
prende toda la ciudad real. La ciudad real es una aglomeración-

�s.
metropolitana de la que Barcelona-ciudad es sólo el centro, que
equivaldría al centro de Madrid. Las cifras siguientes, referi
das al último censo, dan una idea de lo que digo:

Madrid
Barcelona
C.M.B.

Habitantes

Km2.

3.158.818
1.752.627
3.096.831

607
97
477

En el caso de Madrid la aglomeración ha sido consolidada
en un solo municipio. En Barcelona, en cambio, hay 27 municipios para una población parecida a la de Madrid sobre una superficie de algo más de las dos terceras partes. La realidad
metropolitana no fué reconocida legalmente hasta 1974, con la
creación de la Corporación Metropolitana, en parte herédena : de
la antigua Comisión de Urbanismo y Servicios Comunes de los 27
municipios, pero que obtuvo carácter de entidad local municipal.
Los miembros de la Corporación son concejales de los ayuntamientos que la componen. El presidente, elegido por votación
entre los miembros, es ahora el Alcalde de Barcelona.
Uno de mis principales objetivos es fortalecer el papel de
la CMB como institución de servicios que representa a la ciudad
de Barcelona real y que este papel sea reconocido en toda España. Un paso notable, en este sentido, ha sido la inclusión de
la CMB en el Fondo de Cooperación Municipal como un municipio más.
La CMB es una pieza fundamental para abordar algunos proble
mas que, aunque afectan sobre todo a Barcelona, a Cataluña, sonen realidad problemas de Estado: el transporte urbano, el saneamiento de las costas, las aguas residuales, la eliminación de ba
suras, la contaminación atmósférica y la promoción industrial yterciaria.
En la CMB vive la mitad de la población de Cataluña y el 8,2%
de la de España.
El buen funcionamiento de España, su desarrollo económico,
dependen en buena medida del perfecto funcionamiento de la aglomeración barcelonesa, de su prosperidad y de su eficiencia.
El Ayuntamiento de Barcelona es un conglomerado de áreas y
de empresas cuyo giro anual se aproxima a los 120.000 millones de pesetas. Produce desde servicios de software hasta alcantarillas y teatro infantil y representa más del 5 por ciento del producto interior bruto de la ciudad. Es, sin duda alguna, la primera "empresa" de Cataluña y la que genera más efectos colate
rales en todas direcciones.
Tiene más de 11.000 funcionarios y de 2.000 contratados laborales.
Si añadimos la plantilla de los órganos autónomos de
gestión y la de las empresas municipales, llegamos a cifras que
oscilan alrededor de los 24.000 puestos de trabajo.

�6.

El Ayuntamiento de Barcelona ofrece una gama de servicios
muy amplia, que además de incluir los típicos de infraestructura y ordenación de la ciudad, de circulación y de protecci6n ciudadana, etc., abarca una gran diversidad de servicios sanita
rios, sociales y culturales.
Pero a mí me interesa señalar hoy que, por sus especiales
características, Barcelona es un buen avance y una buena muestra de lo que el sector local en general puede llegar a hacer,
si cuenta con la voluntad política adecuada.
Los últimos seis años de gestión han permitido realizar un
saneamiento financiero y una reforma administrativa que, representan un · punto de referencia para el resto de las administracio
nes públicas.
En los meses siguientes a las elecciones del 79 se comprob6
que era difícil aislar los problemas y tratarlos siguiendo un or
den de prioridades. En el caso de Barcelona se inventariaron -hasta 230 servicios específicos y muy diferentes entre sí -desde
guardia urbana y bomberos a hospitales y guarderías- la mayoría
de los cuales carecían de una escala jerarquizada d8 objetivos.
Por otra parte, la situaci6n financiera se caracterizaba por un enorme déficit, producto de una estructura local inflexible y anticuada y de los hábitos adquiridos en los años 60 en los que el crecimiento acelerado permitía pagar los déficits de
un afio con el aumento de los ingresos de los siguientes.
Además, la carencia de autogobierne y la falta de reconocimiento de la realidad catalana desde el gobierno central obligaba al Ayuntamiento de Barcelona a asumir los servicios típicos
de una capital. El Ayuntamiento de Barcelona mantiene 24 museos,
5 hospitales, 11 centros de EGB, por poner los ejemplos más llamativos de servicios que en las otras comunidades presta el Est&amp;
do o, más recientemente la institución autonómica.
Pero es que además de ser capital de Cataluña, Barcelona es
también una capital de España. Este es uno de los puntos que ~
quiero subrayar ante ustedes. Esto es a la vez el reconocimiento
de una realidad y la manifestación de una voluntad a la que lo$ ~
barceloneses más perspicaces no piensan renunciar.
¿Quién se atreve a negar el carácter internacional del Museo
Picasso? ¿Quién no reconoce la importancia que para toda España
tiene la sección románica del Museo de Arte de Cataluña? ¿Cuál
es el teatro de la ópera de España, sino el Liceo? ¿Cuál es el
mayor centro de producción editorial en lengua castellana del mun
do? ¿Cuál es la concentración ferial más prestigiosa y consolida
da de este país? ¿Se ha pensado desde el Gobierno en los efectos
que puede tener el apoyo a un recinto ferial competitivo de las mismas dimensiones?
( ... ).
Les expondré, si puedo brevemente, el proceso de mejora de
gestión que iniciamos en el Ayuntamiento de la mano del Alcalde
Serra y contando con un equipo de trabajo, a mi juicio, de pri.m~
ra calidad.
to.

En primer lugar nos centramos en mejorar el control del gas
Uno de los principales problemas internos era el de una pla~

�tilla incontrolable. Pues bien, en menos de un año hicimos un
censo de personal al servicio del Ayuntamiento; ampliamos y uni
f icamos los horarios implantando un control de asistencia infor
matizado, es decir, hicimos que los funcionarios '~icharan", in=
cluso los médicos; recalificamos al personal, fijando a cada uno la categoría que correspondía al trabajo real que desempeña
ba; simplificamos la plantilla, reduciendo el número de catego=
rías de 260 a 71. Reconocimos a las organizaciones sindicales
y firmamos con ellos un convenio. En fin, toda una serie de me
didas que se empezaron a aplicar en la Administración Central =
tres años más tarde.
En suma, los resultados de este proceso han sido una mayor
tecnificación de la administración sin aumentar el coste en tér
minos reales.
Los frutos de estas medidas, desde la perspectiva actual,
quedan reflejados en algunos datos significativos.
Koy tenernos 1000 funcionarios menos que en 1979. En las empresas municipales, incluyendo autobuses y metro, hemos pasado de 11.200 a 8900 empleados.
A la vista de estos datos algunos se preguntarán como es
posible hablar de los Ayuntamientos como creadores de empleo y
a la vez hacer alarde de congelación de plantillas. No hay tal
contradicción. Se ha congelado el número absoluto de funcionarios y trabajadores del Ayuntamiento y sus empresas, pero esta
congelación esconde una intensa renovación.
Se han incentivado
las jubilaciones anticipadas y a la vez se han cubierto las plazas creadas con la entrada de personal más joven y mejor cualificado.
Y esto, señores, es crear empleo.
Y quiero aprovechar este comentario para man~f e~tar mis re ~
servas ante la propues:ta de creación de empleo publico que se desprende del AES.
Si con los: 50.000 puestos de trabajo que ha
prometido crear la Administración pudiéramos contratar las dos
asistentes sociales que necesitamos para el Barrio del Bes6s,
por ejemplo, o aquel monitor que desde hace 3 años me reclama el ~rea de Deportes y no puedo darle, entonces el plan del AES
si que mejoraría radical y revolucionariarnente la productividad
del sector público y estimularía la creación de empleo en el país . Pero mucho me temo que la realidad no sea ésta.
Hoy los sondeos de opinión realizados en Barcelona sobre la
evolución de los servicios municipales (el último lo encargué en noviembre) han evidenciado la existencia de una valoración ciu
dadana positiva.
Otros puntos han sido objeto de valoraciones menos positivas.
Me referiré a ellos más. adelante, en calidad de problemas no resueltos.
Lo que probablemente no saben los barceloneses es que el aumento en la cantidad y la mejora en la calidad que han experime~
tado la mayor parte de los servicios municipales se ha producido
sin que hayan aumentado los recursos consumidos por el Ayuntarnie~
to.
Dicho de otro modo, los gastos ordinarios totales fueron en
1980 de 79.067 millones de pesetas actuales, prácticamente la -

�8.

,misma cifra que el total del presupuesto ordinario de 1985 (72.501). En el mismo período los presupuesto de la Administración general del Estado han pasado de 4.173.697 millones
en pesetas constantes a 7.060.407, es decir, se han multiplicado por 1,7. Para no citar el caso de las comunidades autónomas, ni el de muchos ayuntamientos.
¿Qué ha pasado pues? En este terreno, como en otros muchos, los milagros escasean y la respuesta es, por fuerza, de
manual. Sencillamente se ha aumentado la productividad de los
recursos.
Además, la disminución que, en términos reales,ha experimentado la carga financiera en este período, ha permitido la regularización de algunas transferencias que no eran objeto de" contabilización presupuestaria como en el caso, parcial aún, de los transportes públicos.
Ello...húbiera áidó imposible sin la asunción por el Estado :de la liquidación de las deudas hasta 31 de diciembre de 1982.
Que quede claro.

Permítanme que les cite algunos ejemplos. En la planta incineradora de basuras y productora de energía eléctrica, el cos
te por Tm. eliminadas ha pasado de 2647 ptas./Tm. en 1980 a 1339 ptas./Tm. en 1984. Aquí, además de mejora de la productividad ha habido un reajuste de precios en la energía producida,
puesto que los anteriores eran de hecho una subvención a las
-compañís'elétric.
En los hospitales municipales de Barcelona, los costes por
cada UBA, únidad básica de asistencia, en 1984. fueron de 15.691.
ptas. por UBA y día en el Hospital del Mar y 16.060 ptas. en el
Hospital de la Esperanza. En los hospitales de la S.S. este coste es desconocido. La subvenciín que hemos recibido ha sido
de 10.472 ptas. por UBA y día. En otros centros la subvención
ha sido de 20.000, en S. Pablo y el Clínico y de 15.000 en centros privados.
Hasta aquí los hechos. A continuación, las interpretaciones y, si es posible, las recomendaciones, que al menes a esta
pretensión responde el título de la conferencia.
Vamos primero pues, con las interpretaciones de ese fuerte
aumento de la productividad administrativa. En mi opinión, las
causas del fenómeno, como las de casi todo en la vida, son múltiples. Pero creo qué, a los efectos que aquí interesa resaltar, pueden resumirse en dos grupos significativos.
El primero, que creo común a la mayoría de los ayuntamientos,
'consiste en haber sabido aprovechar adecuadamente los estímulos
-productivos que la democratización de la vida municipal comporta: la transparencia en relación a las condiciones de trabajo,
a los horarios, a las retribuciones, a las incompatibilidades.
La negociación colectiva. La critica y la participación ciudadana, que en nuestro caso se han visto muy facilitadas por el proceso de descentralización territorial.
Este conjunto de factores constituyen estímulos muy poderosos para aumentar la eficacia y la eficiencia de la máquina munucipal que, nunca debe olvidarse, funciona en un escaparate. .

�9.

Creo que esta característica es sobradamente conocida y
por ello no voy a extenderme sobre ella. No hay que olvidar,
no obstante, que constituye la justificación de fondo de la
eficiencia productiva del gasto público local en relaci6n al
de otros sectores de la administración.
En segundo lugar y aquí quisiera ser voluntariamente inmodesto, el Ayuntamiento de Barcelona-oes probablemente la adml:
nistración pública que más ha contribuído, . tanto en el terreno de los planteamientos como en el de los hechos, a poner en
crisis el modelo de organización y gestión burocrático que ate
naza a nuestras administraciones públicas.
Hace pocos días, el profesor García de Enterria a quien le encargamos la defensa del caso, nos comunicó que la Audiencia Territorial de Barcelona había fallado a favor del Ayuntamiento en el recurso interpuesto por éste contra la decisión de un anterior Gobernador Civil de suspender un acuerdo del Ayuntamiento de Barcelona. El acuerdo suspendido, de 1981, cu
ya eficacia queda reconocida ahora, en 1985, por la Audienciacontra las figuras de controlador del gasto y coordinador de
Régimen Interior.
EL SECTOR LOCAL
Pero déjenme entrar en lo que es quizás el meollo de mi ex
posicion, o en todo caso el sentimiento que creo más importante
comunicarles hoy. El subsector local de la Administración Pública española, con más de . un billón de pesetas de operaciones
sobre un total de ocho billones de pesetas, representa una parte no despreciable del conjunto del sector público. Junto con
el sector autonómico que sobrepasa también el billón alcanza,
según datos de la Dirección General de Coordinación de Hacien- ~
das Territoriales, el 29 por ciento del gasto público consoli~
dado sin seguridad social, mientras que en Italia y el Reino Unido este nivel es del 17 y del 26 por ciento, respectivame.n te.
Esto quiere decir que estamos en niveles de descentraliza- ·
ción territorial del gasto más plausibles de lo que comúnmente
queremos admitir. Admitámoslo.
Sin embargo, estamos lejos no sólo de los objetivos que el
informe de expertos del año 1980 fijaba como deseables para el
proceso descentralizador español (recuerden ustedes: 50-25-25)
sino lejos realmente, después de analizada la experiencia de estos años, de lo que la realidad permite ya hoy.
Sobre todo el subsector local. Este sí que es la cenicienta de los subsectores locales europeos en cuanto a participación
en el gasto consolidado, al no superar el 15 por ciento del sector público sin seguridad social.
Hay que enfocar correctamente es.ta situación. Y hay que hacerlo, yo creo, ahora mismo, es decir en el momento en que se
plantea la revisión del sistema de financiación autonómica, una
vez acabado el período de transición definido por la LOFCA y al
gunos estatutos como el de Cataluña.
Y aquí quiero decir que estoy de acuerdo con las cuatro objeciones que el presidente Pujol plantea al sistema de financia-

�10.
ción vigente. El criterio del coste efectivo no tiene en cuen
ta que en Cataluña, servicios como la Sanidad o la Enseñanza tienen una cobertura pública menor que en el resto de España.
La relación pública privada en Cataluña es 40-60%, mientras que en el resto de España, 60-40%. Los impuestos cedidos, por
otra parte, no son un buen sistema, puesto que desincentivan la productividad fiscal. El Fondo de compensación interterritorial es poco justo, puesto que no tiene en cuenta el volumen
real de las competencias que presta cada comunidad. Y, por último, la inversión de reposición no habría de contabilizarse aparte de la nueva.
Me gustaría hacer una breve referencia · a la propuesta Obiols-Armet de revisión financiera. Esta propuesta distingue
tres fuentes de ingresos. La primera debería basarse en la atribución a las comunidades autónomas del rendimiento de una
parte de los impuestos generales que se recaudan dentro de su
territorio. La segunda fuente de ingresos debería ser la participación de las Comunidades en un fondo de igualación de carácter general, y la tercera un fondo de desarrollo que preven
dría del FCI perfeccionado y desarrollado.
Hay que ser conscientes de que toda esta transición, esta
revisión y estos objetivos plausibles se plantean en un marco
de dificultad que no voy a ocultar: déficit del sector público
en torno al 5 por ciento del producto bruto.
Creo que estos problemas no carecen de soluciones. Soluciones difíciles pero, en definitiva, posibles. No veo en el
horizonte de los próximos cuatro o cinco años otra posibilidad
de avanzar hacia el objetivo del 25 por cientp de participación
del subsector local en el sector público y se hacerlo sin mermar los recursos de las autonomías que recurrir a medidas fiscales hoy no contempladas por la legislación vigente o, quizás,
poco desarrolladas.
Mi reflexión se encaminaría, por lo tanto, hacia el diseño de las posibles medidas fiscales que, en el marco dr un aumento del presupuesto bruto de las comunidades autónomas permi
tiera, vía redistribución y a través de la creación de fondosde cooperación municipal en las autonomías, un aumento de la capacidad neta de gasto del subsector local.
Es muy posible que la mejor solución se encuentre en la
consolidación de un fenómeno que está surgiendo, no sin errores de implantación, de un principio de fiscalidad en el nivel
de las administraciones autonómicas.
El Alcalde de Barcelona está dispuesto a defender esta incipiente f iscalidad autonómica siempre que se den tres condicio
nes: (1) que los recursos obtenidos se dediquen a nutrir la ca~
pacidad de gasto ·de los Ayuntamientos, es decir, del sector gestor por excelencia; (21 que la redistribución se haga objetivamente y (3) que la población perciba claramente el beneficio.
Se ha inciado ya esta línea con el recargo sobre la renta
impuesto por la Comunidad Autónoma de Madrid y, más limitadamen
te,con el impuesto sobre el bingo establecido por la Generalitat
de Catalunya y podría seguir con un impuesto específico metropolitano o autónomo para la financiación de una parte pequeña del
déficit de los transportes públicos.

�11.

Pero las exacciones que se puedan establecer de acuerdo
con esta concepción fiscal, anque se refieran en todo caso a
problemas de tipo específico y a zonas concretas del país, ~
deberían dejar a salvo el principio de que, a medio plazo, los impuestos no han de tener un carácter estrictamente fina
lista.
A medio plazo, la solución es federalizante.
Renta, Sociedades e IVA, repartidos entre los tres niveles de gobierno.
Como en Alemania.
Se ha de producir una auténtica redistribución en cascada en dirección del sector público autónomo y del sector público local. Y el Alcalde de Barcelona defenderá siempre que
en esa redistribución progresiva se introduzcan criterios de
optimización, exigencias de control de calidad y máximos y mí
nimos por parte de la administración central y, lógicamente,de las administraciones autónomas.
Es más. Me gustaría subrayar con toda claridad que los
gobiernos autónomos deberían reconocer que la esencia misma
de su poder político, de su rol político en relación con las
administraciones locales, consiste precisamente en eso: en la determinación de los criterios políticos que pueden orien
tar el gasto de los recursos por ellos controlados.
Los gobiernos autónomos no han de ser unos ayuntamientos
grandes.
Han de ser la generalidad, no la particularidad. No se
trata tanto de que tengan maestros y guardias en nómina como
de que formulen unas políticas orientadoras de la gestión de
unos recures transferidos y administrados desde los Ayuntamientos. En este marco que propongo, la esencia de la actua
ción política de los gobiernos autónomos·· consiste, por lo tan
to, en impulsar, incentivar, estimular la innovación y proponer objetivos cualitativos.
No quiero dejar de lado el marco legal en que se sitúan
estas reflexiones. Todavía es~e.mos, como es archisabido, en
un período constituyente. Vaya por · delante que mi deseo y mi
convicción es la de que este período desde terminar ~·
No cabe esperar ya mucho más de un esfuerzo legislativo
constit.urente y quizás sea mejor a las alturas de 1985 concebir
el trabajo de nuestras cámaras ·como algo más pegado a la reali
dad de gobierno cotidiana y por tanto más dado a las adaptacio
nes legales del marco existente que a la creación de nuevos -marcos.
Les voy a dar un ejemplo de lo que hay que evitar. La ley
de Presupuestos Generales del Estado para 1985 contiene un error,
que hay que subsanar urgentemente, que puede costar a los municipios de la Corporación Metropolitana de Barcelona una merma en sus ingresos de alrededor de 600 millones de pesetas. En efecto, la ley establece que, a efectos de cálculo de la Contri
bución Territorial Urbana, se tomará como base las valoraciones
vigentes el 31-12-84. Esto quiere decir que los ayuntamientos
que habían actualizado sus catastros y establecido unas valoraciones cuya vigencia empezó el 1-1-85 se encontrarán con que las previsiones de ingresos de sus presupuestos no podrán cumplirse. Y no porque los ayuntamientos hayan obrado irresponsa-

�12.
blemente. No. Se habían revisado los catastros. Se habían
obtenido unas valoraciones que aumentaban substancialmente las vigentes, se había acordado la vigencia del nuevo catastro en 1985, y se había calculado la recaudación en concepto
de CTU de acuerdo con el mismo.
A estos casos me refiero, cuando hablo de legislar con vistas a la realidad cotidiana.
Es obvio, sin embargo, que están pendientes todavía leyes básicas y entre ellas de forma destacada la Ley de Bases
de Régimen local.
La Ley de Bases es la menos mala de las Leyes posibles
en este terreno.
Les daré algunos ejemplos del porqué de es
te criterio nada halagüeño y bien moderado en torno a esta =
cuesti6n.
(art. 59 bis, RF, Carta, participación ••. )
Quizás nos falte audacia en el reconocimiento del plura
lismo y la libertad local y nos sobre, a veces, en el recono
cimiento de los beneficios económicos de la competencia entre
individuos.
Porque esos beneficios derivados de la competencia existen aunquee;to sea nuevo para muchos socialistas. Pero son beneficios que, en principio, no garantizan nada completame~
te y, sobre todo, son beneficios no muy distintos de los que
cabe esperar de la multiplicidad de poderes locales no concurrentes pero si contiguos.
La comparación de los artículos 5 i 20.2 de la Ley de Ba
ses de Régimen Local ilustra esta falta de audacia• Efectiva
mente, el art. 5, regulador de las fuentes normativas del ré=
gimen local no prevé la posibilidad de que los Municipios, cuando menos los que por su número de habitantes lo requiriesen, se autoregulen mediante la correspondiente Carta municipal, aprobada con rango de Ley.
Esta carencia es, quizás, la fundamental ya que con su
aceptación podrían obviarse muchas de las demás limitaciones
que contiene la Ley de Bases.
El mismo art. 5, al referirse al regimen organizativo señala que se regirán por la Ley de Bases, luego por las de
las Comunidades Autónomas y en tercer lugar por el Reglamento
orgánico propio de cada entidad.
En cambio, el art. 20.2. establece que las Leyes de las
Comunidades Autónomas podrán establecer una organización municipal complementaria, que regirá en cada Municipio en todo
aquello, en que su Reglamento orgánico no disponga lo contrario.
Es evidente la contradicción entre ambos preceptos. Sería de desear que en el art. 5 por su carácter más general se
estableciera la jerarquía en la forma que lo hace el art. 20.2.
En todo caso, con la previsión de órganos que hace la Ley
de Bases en el art. 20.1. sería suficiente, sin ~stablecer la
posibilidad de que las Comunidades Autónomas pudiesen legislar
sobre la materia, _ya que cualquier intervención ampliando lo

�13.

establecido en la Ley de Bases significará siempre el limitar la
capacidad autorganizativa municipal.
Más aún, el art. 5, en su apartado E) establece que en cuan
to a las Haciendas locales se regirán por la legislación estatal~
en segundo lugar por las Leyes de las Comunidades Autónomas y en
tercer lugar por las Orde~anzas fiscales de la propia entidad local.
Por su parte, el art. 105 repite~que las entidades locales
tendrán autonomía para establecer y exigir tributos de acuerdo con la legislación estatal y la legislación autonómica.
No se vé la razón por la que las Comunidades Autónomas puedan legislar sobre Haciendas locales cuando el art. 132.2 de la
Constitución sitúa al mismo nivel a dichas Comunidades y a las
Corporaciones locales al establecer que "Las Comunidades Autónomas y las Corporaciones locales podrán establecer y exigir tribu
tos, de acuerdo con la Constitución y las Leyes; y estas "Leyes"
son las estatales ya que el propio art. 133, en su apartado 1,
establece que "la potestad originaria para establecer tributos
corresponde exclusivamente al Estado, mediante Ley".
Esta "Ley" es el único techo constitucional que tienen los
Municipios para establecer y exigir tributos y no cabe, por tanto, interponer otro filtro legal autonómico.
PROBLEMAS NO RESUELTOS
No puedo dej~r de referirme a una serie de problemas pendientes que en los seis años de administración local democrática no se han podido resolver todavía o que han aparecido como
nuevos durante el mismo período. Se trata del problema de la
drogadicción y de sus concomitancias en el campo de la seguridad y la administración de justicia e, indirectamente, la sanidad, así como otros relativos al comportamiento civil en una fase de transición.
En relación a las drogas, los últimos 5 años han visto crecer unos fenómenos muy parecidos a los que ya conocen otros
países, especialmente los EE.UU. desde hace quince o veinte años. Me refiero tanto a la extensión de su consumo, como a sus repercusiones sociales, sobre todo en el terreno de la seguridad ciudadana y la criminalidad, como a los debates que genera.
Es previsible que debamos convivir durante muchos años
con las drogas y más concretamente con la heroína. Y que lo ha·
gamos en medio de un debate intenso e importante,entre quienes
ven en la ilegalidad de la droga la causa de los males y quiénes piensan que sólo la actuación represora puede poner fin a
la drogadicción.
No existe una forma única y definitiva de tratamiento de
los heroinómanos a largo plazo. La discusión entre profesionales gira sobre todo en torno a las medidas de reinserción y de
prevención. Pero lo que está claro es que hemos de afrontar,
como mínimo, los aspectos sanitarios de la drogadicción. Estamos obligados a atender al toxicómano que busca ayuda. Todas -

�14.
las medidas que se adopten deben ser evaluadas por los equipos
que las lleven a cabo y por la Administración.
Hoy puede haber entre 5.000 y 12.000 heroinómanos en mi
ciudad. Cincuenta mil en España. Tengan en cuenta que un gra
mo cuesta 20.000 pesetas y surgirá la cifra de mil millones -diarios de volumen de negocio.
Pero en este túnel empieza a verse la luz. La experiencia de los EE.UU. nos enseña que · la -toxicomanía es una enfermedad que se cura con la edad. No hay heroinómanos de 50 años.
:Está claro que algunos se quedan en el camino, que mueren antes de llegar a esa edad. Pero lo que parece claro es que la
incidencia de la adicción es menor cuanto mayor es el grado de
madurez y adaptación social del individuo.
¿Dónde puede hallarse una solución al problema? En mi opinión, la salida pasa por · los siguientes elementos: actuación
coordinada de los distintos niveles de gobierno y, desde luego,
de los diversos departamentos; acotar la entrada; reinserción;
prestación de un servicio de urgencias; y presencia de un protagonista, un nivel de gobierno gestor o un comisario.
Probablemente, la gestión de los ~rvicios sanitarios es
el "test'' más importante para esclarecer como será el reparto
de funciones entre las Administraciones públicas.
Los servicios sanitarios representan una parte importan
te del PIB y del gasto anual de las Administraciones Públicas.
Son, sin duda, la columna vertebral de los servicios personales transferidos a las Comunidades Autónomas.
En esta clase de situaciones es donde tenemos la oportunidad de establecer una distribución clara de funciones entre
las Comunidades Autónomas y los Ayuntamientos. La gestión por
parte de la Administración local, también aquí es garantía de
eficacia e innovación.
Se ha dicho de los servicios sanitarios gestionados por
la Administración local que nos conducirían a hipotecas políticas expansionistas y despilfarradoras.
Nada más lejos de la realidad ya observada. Cuando la
Administración local ha intervenido en este terreno lo ha hecho atendiendo necesidades que las ·Administraciones excesivamente burocráticas y poco participativas habían ignorado, como Planificación Familiar, Salud Mental, etc.
No solamente en estos casos sino también cuando se gestionan instituciones complejas como hospitales, también la Ad
ministración local ha mostrado tener la fuerza política y elconocimiento profesional para hacerlo de la forma más ef icien
te. Ya he dicho antes que el coste de cama/dia en los hospi~
tales municipales es menor que el de los de INSALUD.
La propuesta de un Consorcio de Hospitales Públicos en
Barcelona, con la presencia de la Administración Autonómica
en su órgano de Gobierno, es la plasmación de la voluntad del Ayuntamiento de Barcelona de asumir la gestión de la sanidad en el ámbito del municipio.

�15.

La inclusión en la Ley General de Sanidad de la delegacion de gestión a los Ayuntamientos de las Grandes Capitales
sería la asunción del reto por parte de la Administración Cen
tral y Autonómica.
En cuanto a la actuación de los Ayuntamientos ante el problema del paro, hay que ser sinceros. Sólo acabamos de empezar.
En Barcelona hay 270.000 jóvenes entre 14 y 24 años.
Entre los 16 y 24 años el 42% está en paro.
Tenemos una tasa de no escolarizados del 11%. El fracaso escolar, entendido como alumnos que repiten cursos, no como
abandono de estudios, es del 50% en EGB, 55% en BUP y 75% en
FP. Estas cifras nos dan una idea de la magnitud del problema,
tal como está ahora y como puede agravarse.
Sin embargo, creo que hay en nuestras ciudades, en nuestros pueblos, elementos que nos permiten afrontarlo con optimismo.
Este verano, durante la Fiesta Mayor de la Taixonera, barrio relativarner.te marginado de Barcelona, me dí cuenta de
que teníamos los elementos de un problema y los elementos de
su, s6lución.
Los jóvenes del barrio están en su mayoría parados y el
barrio tiene muchas cosas que arreglar. Pero tiene más, tiene un sastre que es presidente de la Asociación de Vecinos y
que e~~capaz de organizar los actos y las fiestas en las que
esos JOVenes participan, es decir, que es capaz de llegar a
ellos. Y aún hay más, en la parroquia, más o menos destartalada por las sucesivas agresiones a sus cristales, un profesor de música da clases, primero a unos niños y luego a sus
padres.
He aquí la materia prima de un problema gue debería ser
soluble: o somos capaces de convertir este puzzle en algo relativamente ordenado en que los recursos existentes tenganque ver con la solución del probl9ma, sin infri::;i= las leyes gene
rales de la economía y la sociedad, o bien se=á muy difícil -convencer a estos individuos y, en segundo l~;a.:::-, a ~is concejales y a mi mismo de que esas leyes sirven ~=-=a algo.
El Ayuntamiento de Barcelona se ha pl~~=ado la creación
de un dispositivo mínimo de actuación en el ==.::.po de lo que se
llama, en terminología de la OCDE, las inici~~ivas locales de
creación de empleo (ILCE) .
Con esto hemos variado una oosición ce =8r.do. Hasta aho
ra no admitíamos con resoecto al paro otra responsabilidad que
la de ayudar a paliar sus efectos. Nunca participamos en el combate de sus causas. Y la verdad es que seguiremos siendo contribuyentes muy marginales en ese combate.
Pero admitamos desde ahora que se nos hace difícil decla
rarnos totalmente irresponsables en esta cuest~ón. Por una ra=
zón. La duración de la crisis es mayor de lo que hadie había
previsto. Y esta mayor duración tiene efectos cualitativos.
La posibilidades de reinsercion laboral de una oersona a medida que se alarga la duración de su desempleo, aecrecen en proc~esi5n

aec~§t~i~3.

�l 6•

Los problemas de disciplina en la circulación, para citar .otro problema mal resuelto, son reflejo de una cierta cruie
bra del principio de autoridad. Estarnos viviendo una crisis
de las profesiones que implican autoridad. A consecuencia de
esto existe una impunidad infractora que hay que resolver para
mejorar, por ejemplo, el tráfico de las ciudades.

=

La población de Madrid ha perdido sesenta mil habitantes
entre los dos últimos censos.
La de Barcelona ha permanecido
estancada. Sin embargo, en el mismo período el número de coches ha aumentado en un treinta por ciente.
Obviamente, la anchura de las calles no se ha modificado.
Si pusiéramos en fila india los coches que se matriculan
cada mes en Barcelona llegarían desde la Avenida del Tibidabo al Paseo de Colón, o si lo prefieren, desde Ato=ha a la Plaza de Castilla.
En este campo tenernos que actuar sin esperar ninguna nueva Constitución. Bastaría una elevación del código de cir
culación al nivel normativo adecuado y una sabia utilizacióndel mismo en tanto los ministerios de Interior y Justicia se
ponen de acuerdo sobre si es posible judicializar el cobro de
las multas, discusión de aran calado cívico. También aquí estoy en . la línea del Presidente del Gobierno, cuando reclama menos leyes y más actos.
Desde luego, entre los actos necesarios figura la construcción de apa=camientos y una mayor imaginación en · las medidas del tráfico central.
¿Nos atreveremos?
Quizás u~ aumento de las multas por aparcamiento incentivará el uso ce aparcamientos de pago y hará rentable su cons
trucción.
En el ca~po de la seguridad ciudada~a, seguimos fracasando todavía. Pero estarnos · cerca de saber corno hemos de salir
de la actual si~uación.
Hace más ce un año, antes del cierre de tiendas, creé una
Comisión, con el ex-Alcalde Socías al frente, y le dí, un plazo
de doce meses para saber las causas, las características y las
salidas posibles del problema.
Lo primero que hicimos fué una encuesta.
Los resultados
fueron aterradores: 19,6% de victimación. Luego siguieron los
análisis y las primeras medidas provisionales que han sido muy
i~portantes por su carácter innovador en el terreno de la cooperación entre cuerpos de seguridad. Hoy el clima es mejor, incluso mucho mejor, pero puede empeorar mañana.
(Fatalismo: el
relojero y el farmacéutico).
Tengo la seguridad de que antes de dos meses oodremos adoo
tar algunas grandes decisiones, claras y operativas.
El problema de la financiación de los transportes públicos
requiere también la perspectiva de las soluciones específicas.
En el caso de Barcelona, como en el de ~ladrid, la singularidad
radica en el carácter metropolitano de los servicios prestados

�17.

y·en los déficits que se derivan de la gran complejidad de los
modernos sistemas de transporte urbano.
La fórmula de financiación de los transportes públicos debe recoger el hecho de que las áreas metropolitanas constituyen
unas concentr..acdones de servicios de al ta rentabilidad para el
conjunto de todo el estado y que, en consecuencia, los costes
generales deben ser asumidos por el conjunto de las administraciones públicas.
Todos los problemas a los que me acabo de referir requieren unas soluciones específicas. Pero en el caso concreto de
Barcelona, las soluciones pasan igualmente por la constatación
de la capitalidad que Barcelona ejerce de hecho, en diversos terrenos y que tiene voluntad de consolidar.
Quiero añadir que el reconocimiento que el Alcalde de Barcelona propone no se circunscribe a la esfera de unos derechos
económicos. Barcelona propone un reconocimiento político de su
capitalidad.
MADRID Y BARCELONA
En este mismo marco me siento obligado a subrayar la actua
lidad de los valores ciudadanos que con frecuencia se han vistoperjudicados por la presencia de una capitalidad política.
Como Alcalde de Barcelona he glosado con frecuencia esta
contraposición entre el debate propio de las ciudades y el inevitable grado de uniformidad que provocan las capitales y lo he
hecho, precisamente, para advertir sobre el proceso de capitalización de Barcelona generado · por la autonomía.
Pues bien, el Alcalde de Barcelona cree que es muy positivo para el país en general y para Madrid en particular, la gradual consolidación de un Madrid local, de un Madrid autonómico,
de una ciudad viva en suma, frente al Madrid oficial y capitalino.
He vivido personalmente la aparición de poderés ; locales en
París y Washington. Se trata de un fenómeno que fué visto con algunas reticencias pero que se ha impuesto con gran naturalidad.
La realidad se ha impuesto.
Es importante que exista un equilibrio entre el rol de capi
talidad y el más genérico y hasta cierto punto opuesto de ciudad.
Y ahí está, quizás, la diferencia que todavía se aprecia entre el caso español y la posición que en sus respectivos países ocupan Washington o Bonn, por citar sólo dos ejemplos relativamente
distantes. Ni Washington ni Bonn pretenden ser al mismo tiempo
la capital y la primera ciudad.
Está claro que la situación no es aquí la misma. La realidad de Madrid es también un dato que se impone. Pero tengamos al menos el sentido común de reconocer que la Ley no agota
la realidad.
Sería más mbio y más prudente aceptar la idea de
un cierto dualismo fáctico.
Quiero subrayar, por otra parte, el carácter de

B~rcelona

�18.
como banco de pruebas. La derecha catalana y la española no han
vencido nunca en Barcelona en una contienda electoral que no fuera limitada estrictamente al Gobierno de Cataluña. Su política
española no ha obtenido aún una aprobación mayoritaria ni en Ba~
celona ni en Cataluña. Las elecciones Generales del 82 fueron
un intento. Las Municipales del 83 otro.
Ahora, la derecha catalana ha visto que tiene que jugar sus cartas españolas boca arriba, confesar sus afinidades españolas para ganar en Cataluña. Y la derecha española reconoce que tiene que prescindir de su hist6rica aversi6n a entenderse
políticamente con los hombres de negocios catalanes. Políticamente, porque económicamente, siempre se entendieron. Todo esto, seguramente, no es malo. Puede que complique las cosas.
Pero no más de lo complicadas que realmente son en si mismas.
En este contexto quiero proponerles una reflexión. Una
medida de prudencia política sería, quizás, no abusar excesivamente del término nación ni al referirse al gobierno de España ni al referirse a Cataluña.
Es mejor emplear el específico España, sin complejos, y
el específico Cataluña, que el genérico nación. La ambigüedad
calculada de la Constitución exige ciertos sacrificios de todos
en este sentido.
Sin duda, un gobierno que no haga uso frecuente del adjetivo nacional renuncia a un resorte ·importante o, más que impoE
tante, conforiable. Y debo decir que en este sentido el Presidente del Gobierno de Cataluña, suele, últimamente, cuidar su vocabulario. Más quizás que algunos miembros del Gobierno Espa
ñol y que los medios de comunicación que, aquí, gustan de lla-marse "nacionales" y que en Barcelona llamamos "españoles".
Pero nadie puede hacerse ilusiones, afortunadamente, sobre el poder de convocatoria de las palabras. Un cierto escepticismo verbal no ha de tener grandes costes.
Y si no, reparen Vds. en el enorme prestigio adquirido por
el Alcalde de Madrid, entre otros merecimientos, mediante una sa
bia polisemia, y un saber estar al tanto de los cambios de lengua
je, rechazando toda machaconería y simplismo.
Por último, les voy a decir como Alcalde de Barcelona que
recojo la esperanza de la generación de nuestros mayores cuando
dirigién:lcsea España la llamaban a despertar de un letargo secular. Y llamaban desde una periferia que se creía inc0mprendida.
Estoy conve.n cido de que hoy se han puesto las bases objeti
vas para que esa comprension que a veces es un asunto mucho me-nos épico de lo que suele creerse, sea posible.
Sin embargo, hace falta todavía un esfuerzo grande en el
camino de la confianza para conseguir que sean realidad los sue
ños de nuestros abuelos e infundados sus temores.
En resumen, el modelo de gestión posible en España, que debería comenzar a aplicarse hoy para estar rodado en 1990, debería
tener en cuenta los siguientes criterios y propuestas.
(1) Legal o prácticamente las competencias del Estado y las

�19.

autonomías (sector nacional) deberían ser taxativas, es decir,
con númerus clausus. Lªs locales residuales.
La Constitución lo permite.
En ello hay un riesgo para los dos sectores "nacionales".
Que lo asuman.
Si no lo hacen perderán legitimidad sus protestas de no
intervencionismo y autogobierne.
(2) Casi ningún problema puede solucionarse desde un solo
nivel de gobierno.
La atribución de competencias que hacen la Constitución
y las Leyes básicas es sólo una convención simplificadora, útil
y basta. Y a fé que bastante laxa, afortunadamente.
Debe defenderse la complejidad, como hacía Ralph Deahrendorf hace cuatro días en un periódico de esta ciudad, pero no,
como él cree, atribuyendo pendularmente las competencias arriba
y abajo, antes arriba, luego a la escala local y ahora de nuevo
arriba, a escala europea.
No. En nuestra lucha contra la droga vamos a apoyarnos
en el organismo especializado de la ONU, con sede en Viena y vamos a pedir a Barrionuevo más apoyo y a Ledesma más medios pa
ra el fiscal Villarejo y al conseller de Sanidad, Laporte, ayuda en la reinserción. Pero nosotros sufrimos el problema y
estamos por tanto cualificados para un cierto sector de la solución. Para un cierto protagonismo emprendedor o gestor.
La demanda manda, o debe mandar.
(3)
No hay, realmente, competencias exclusivas, ni siquie~
ra plenas. Todas son compartidas. O casi todas. Lo importante
es identificar al responsable o los responsables del proyecto,
de cada proyecto.
El sector público, para el ciudadano, es un conjunto de
personas y medios al servicio de unos determinados programas.
Para el político y el funcionario es a menudo un amasijo
de dificultades y competencias, de recursos o carencias. Grave
error.
Identifiquemos el problema, señalemos los responsables de
su solución y pongamos desde todos los niveles de gobierno los
medios a disposición de los responsables.
Esta es la fórmula.
(4)
El sector local tiene que llegar en cinco, seis o siete años hasta el 25% del sector público sin seguridad social. Ca
si exactamente lo mismo ocurre con el nivel autonómico, que de to
dos modos crecerá todavía un poco por transferencia de nuevos ser
vicios.
Esto significa que en ese plazo, u otro más largo, el Sector Público deberá absorber dos veces el actual déficit, es decir,
cerca de un 10% de la Renta Nacional.
Por absorber entiendo reducir pérdidas tanto como poner re-

�20.

cursos a disposición de niveles que no los tenían.
¿Quieren que les diga la verdad? Esto va a ser muy difícil si no se dan dos condiciones: (1) un crecimiento significativo de la Renta Nacional, por el que yo apuesto sin muchas dudas
( 2) una disposición, en ;·todos los niveles, a deselectorali
zar en cierta medida los temas fiscales.
Todo lo demás son palabras al viento.
(5)
Si todos estos puntos no obtienen traducción legal no debemos inquietarnos.
Los objetivos aquí descritos pueden perseguirse también sin leyes que los consagren.
Es más: estoy convencido de que se irán imponiendo.
La diferencia está en el grado de coherencia y confort
en el desarrollo del proceso político.
Y también el timing.
(6)
Autocontención en el trato con el ciudadano. A to
dos los políticos, a todos los niveles, nos gusta lo que los franceses llaman el bain de foules, el baño de multitudes.
Y a veces es bueno para la salud del colectivo.
la del político.

Y para

Pero no deberíamos tratar de acceder directamente al ciudadano por encima, puenteando, a los poderes elegidos de nivel
más bajo.
Me refiero al contacto político-administrativo. El AES
no debería poder subvencionar directamente a los Boy-Scouts de
Cataluña y si lo hace, el Presidente del Gobierno de Cataluña
tiene todo el derecho a molestarse.
Sólo el protagonismo del Estado central en la política
anti-ciclica (contra el paro) justificaría tal procedimiento,
con el fin de acumular en el menor tiempo posible el máximo po
sible de proyectos viables y eficaces en la creación de empleo.
Y aún.
Del mismo modo el Gobierno de Cataluña no debería en modo alguno crear Oficinas de Bienestar Social en los barrios de
las ciudades industriales con el fin de explicar lo que es la
Generalitat.
Si lo hace los Alcaldes de Catalüí.\a,tienen todo el derecho
a molestarse.
Sólo la probada incapacidad de los Ayuntamientos para explicarles a sus ciudadanos lo,;rgue es el aut09'obierno jú.stif icaría tal procedimiento. Y aún.
Déjenme que les diga ahora algo que ya se temían. el AES
no ha subvencionado a los Boy-Scouts de Cataluña y el Gobierno
de Cataluña sí ha creado Oficinas de Bienestar Social en los barrios.

�21.

Pero la advertencia vale para todos, incluidos los grandes Alcaldes.
Es un código de comportamiento que se nos debería exigir.
(7) Autocontención también, sin embargo, en el derecho a
la susceptibilidad.
Debería ser normal que un ministro asistiera a la ópera
en el Liceo sin tener que pasar por la taquilla del Presidente
de la Generalitat, el Delegado del Gobierno y el Alcalde.
Esto ya comienza a ocurrir.
prevenciones y cautelas .

Pero todavía hay demasiadas

Yo me he tenido que quejar · a veces de algunas actuaciones
simétricas. La esposa de alguna alta autoridad, supongamos, se
ha dirigido al Orfeón de un pueblo sin avisar al Alcalde. Y yo
me he quejado porque el Alcalde me lo ha pedido -y quizás porque en aquel caso hubo infracción de un principio distinto al
de la cortesía.
Pero me he quejado sin convicción.
Los Municipios no tienen fronteras. Ahí reside su fuerza.
No deberían pues añorar las aduanas (els burots)
(8)
Hay que ir más allá: propongo formalmente que Barcelona sea sede de instituciones de ámbito estatal. También he
hecho la oferta, bien recibida por - el comisario Cheysson, de
la CEE, de albergar alguna gran institución europea.
Pero esto es distinto.
Se trata de que algunas, varias,
bastantes si es posible, instituciones estatales o no, de ámbito español en todo caso,fijen su sede en Barcelona.
La Constitución no lo impide. Y los costes, seamos sinceros, tampoco. El Presidente del Gobierno, al que le he comen
tado en alguna ocasión mi deseo de formular esta oferta la ve
favorablemente.
Lógicamente las instituciones que podrían tener sede en
Barcelona son aquellas más relacionadas o con mayor polarización en torno a personas y actividades que son importantes en
nuestra ciudad: en deporte, 15 de los 50 presidentes de Federaciones españolas son catalanes; en ópera; la Constitución no
obliga a nada: quizás el Liceo podría ser oficialmente lo que
es de hecho la Opera de España, como la Scala de Milán es la
gran Opera de Italia; en comercio exterior y relación con Europa; en industria editorial y Ferias Internacionales ... porqué no establecer el centro donde ya está la actividad o gran
parte de ella?
El puente aéreo perdería algunos clientes y ganaría otros.
Por cierto que si el puente aéreo fuese empresa aparte y quisiera administrarse desde donde reside la demanda tendría que establecerse en Barcelona: 50% de sus usuarios salen d e y vuelven a
Barcelona, 25% de Madrid y 25% de otras provincias.
(9)
Barcelona ofrece a Cataluña y España un gran proyecto,
bueno para todos: el de organizar los Juegos Olímpicos de 1992.

�22.

También aquí es importante ver que el proyecto necesita
de la colaboración de todos los niveles de gobierno y un sabio
reparto de protagonismos, que sin embargo no puede traducirse
en una multiplicación de Comités compensatorios. No se trata
de eso.
Si Cataluña y España entera confían plenamente en Barcelona para este objetivo, yo les garantizo que Barcelona devolverá con creces esta confianza.
No han de pasar muchos días antes de que estas palabras
tengan una traducción práctica.
Escuchen: Todos estos criterios · y propuestas no son el
fruto de, simplemente, la buena voluntad/ o de una cierta imaginación; ni siquiera de las necesidades de un Alcalde que defiende los intereses de su ciudad.

NO.
Son el fruto de seis años de práctica política local; el
fruto de una apasionada lectura, desde Barcelona, del proyecto
de construcción de una Cataluña autónoma y una España por fin
moderna; son expresión del deseo, que creo interpretar, de una
generación de barceloneses que quieren ser fieles a la ambición
de sus mayores, la -que se formuló con enorme fuerza en el cambio de siglo, y fieles también a la tenacidad de sus padres,
que en los años menos exhuberantes de la crisis mundial, la gue
rra y la dictadura, supieron guardar y transmitir el mensaje -oculto de aquella amb±ción con nueva sabiduría, con una modestia que fué necesaria y con una eficacia que hoy me permite re
petir con esperanza, con confianza, pero también con exigencia,
cargado de décadas de razón, aquellas palabras de 1898:
España, España -despierta,
arranca las lágrimas de madre,
sálvate de tanto mal
que el lloro te vuelva fecunda, alegre
y viva.
Espanya, Espanya -retorna en tu
arrenca el plor de mare!
Salva't, oh salva't -de tant de mal
que el plo et torni feconda, alegre i
viva.

18 de febrero de 1985.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14925">
                <text>3879</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14926">
                <text>Un modelo de gestión para el Estado / Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14928">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14929">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14930">
                <text>Promoció de l'esport. Hospitals municipals. Serveis Sanitaris. Droga, drogodependència i violència.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14931">
                <text>Club Siglo XXI (Madrid)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14933">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="22198">
                <text>Autogovern</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24593">
                <text>Gestió pública</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24594">
                <text>Administració local</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24595">
                <text>Autonomia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24596">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24597">
                <text>Sanitat</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24598">
                <text>Ocupació</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24599">
                <text>Seguretat ciutadana</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24600">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24601">
                <text>Espanya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24602">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="28237">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40586">
                <text>1985-02-18</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43211">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14935">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="974" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="512">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/974/19850303d_00059.pdf</src>
        <authentication>77e02a2bdf0232fa6bf72d1d884b1a26</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42186">
                    <text>;ca

-

^^

^\

^^^

^

Avui és un dia important per a la nostra ciutat.
La constitució de la Confederació de Comerç de Catalunya,
suposa la consolidació d'un sentiment, i una necessitat que ha forjat la unió de tots els comerciants de Catalunya.
Difícilment pot analitzar-se la història de la nostra ciutat i la de Catalunya si no es té en compte el paper dut a terme pels gremis en el decurs de la seva història. Sense els gremis no és possible comprendre la vida
de Barcelona. L'arbre dels gremis que podem veure en el Museu d'Història de la Ciutat dóna sentit i conforma la -idea del paper preponderant que ha tingut el comerç, no només en la vida econòmica de la nostra ciutat, sinó en la
seva vida pública. La participació gremial en el Consell
de Cent va suposar la incorporació plena d'aquella capacitat imaginativa -que va crear riquesa en les nostres places i en els nostres carrers-, en el Govern de la Ciutat.
ts innecessari insistir en quelcom conegut de -tots, però sí que és important recordar, en moments singulars com ho és aquest, que la Casa de la Ciutat i el desen
volupament de Barcelona, de la seva història i dels seus costums, ha anat inexorablement unit a la vida gremial i comercial.
Però, si la història, el nostre passat, ha de ser
en el nostre present, el nostre present ha de consolidar el
nostre futur i, avui i aquí, es posa en evidència una cosa
desitjada per tots aquells que hem fet possible que la demo
cràcia en el nostre país sigui una realitat. La democràcia
necessita no només la voluntat d'uns homes, sinó també la configuració progressiva d'un teixit social arrelat a les nostres Institucions, als nostres costums i a les nostres tradicions. El teixit social, amb organitzacions fortes com

�2)

la que avui es constitueix, és una peça clau per tal que el
sistema de relacions jurídiques en què es vertebra l'Estat
en els seus diversos àmbits d'organització sigui una garantia per a la vida democràtica del País; una consagració pro
gressiva de les nostres llibertats i dels nostres drets, que
han tingut la seva millor expressió en la lluita de tot un poble per aconseguir l'autogovern i recobrar les Institucions
que varen fer gran Catalunya en els seus millors moments històrics.
Es per això que deia que el nostre present ha d'anar
configurant una realitat política per al nostre futur, assentada en bases sòlides que han de venir de la mà de persones,
de col.lectius, que s'integrin organitzativament en la vida
dels nostres pobles i de les nostres ciutats. Vet aquí doncs,
la meva felicitació com a Alcalde de la Ciutat per aquesta -

iniciativa, i els meus millors desigs.
Cal reconèixer que el món del Comerç, el dels seus
gremis, el de les Associacions de Botiguers, han fet una con
tribució fiscal important per al nostre País en moments difí
cils per a tots, i que han sabut estar a l'hora de les exigències i potser, de vegades, sense massa comprensió per part
de tots. En aquest sentit, vull assenyalar que, des de la -Casa de la Ciutat, estarem molt atents a les preocupacions que
suggereixin els vostres representants per tal que les accions
públiques tinguin l'equilibri adient i que no recaiguin neces
sàriament de manera inadequada sobre aquells quecontribueixen
a crear riquesa i que fan un servei a la nostra comunitat.
El Govern de la Ciutat és sensible a l'esforç que
s'ha fet i, en aquest sentit, els demanaria una major compren
sió i un major esforç, si és possible, per contribuir a crear
un estat d'il.lusió; per tal de recuperar, en tota la seva -dimensió, els desigs de fer ciutat, de crear riquesa i de bus
car fórmules que permetin la incorporació progressiva de la nostra joventut a llocs de treball que, sens dubte, el món del

�3)

comerç està en disposició d'anar creant. No es tracta de grans planificacions, es tracta, a vegades, de fer coses me
nudes que poden semblar insignificants, però que com la his
tòria ens ha demostrat, ens han permès realitats que tenen
un pes específic i una projecció política que va més enllà
dels nostres límits territorials.
Els gremis varen tenir un paper important en el món de la feina. En la recerca d'iniciatives que eixamplin,
en aquest camp, els horitzons de la nostra joventut, la Casa
de la Ciutat pren un compromís ferm de donar-los tot el seu
suport.
Suport que no es fonamenta en unes simples espectatives, sinó que, en temes que han tingut una incidència especial en la vida de la ciutat, hem mantingut un oferiment
de col.laboració que s'ha concretat en el temps, per tal de
pal.liar els efectes negatius que

Vs I/derivavencom

es el cas

de la inseguretat. El President del Consell de Gremis de Barcelona és testimoni d'aquesta voluntat del Govern de la
ciutat, donat que ha participat activament amb els seus -col.laboradors en la confecció d'un programa de recomanacions que constitueixen una aportació important per tal que
el dret que tenen tots els ciutadans de guadir de seguretat
en els nostres carrers i en les nostres places, ï_ fins i tot
en els espais més recollits, pugui ser progressivament una
realitat i, en aquesta línea, mantenim'.:el nostre compromís
i demanem també que continuï aquesta col.laboració.
Al començament feia referència a la importància
que té per a Barcelona i per a la Casa de la Ciutat aquest
acte constituent, i em vénen a la memòria els noms dels -carrers del barri vell i del rabal que expressen la vida dels diversos gremis i de les activitats comercials de la
nostra ciutat; d'aquí doncs, que unit el record i la histò
ria al paper que tots junts hem de jugar en l'esdevenidor,

�4)

com a Alcalde de la Ciutat, pensi que seria interessant que
la Confederació del Comerç de Catalunya tingués la seva seu
al cor de la ciutat, vella expressió en tants aspectes de la
vida cultural, económica i política. Per aixó, consti el -meu oferiment en aquest acte per tal de trobar la solució -més adient per a aquesta qüestió que, sens dubte, crec que serà acollida favorablement per la Confederació. A la vegada, això seria un motiu per establir una nova col.laboració
entre la Casa de la Ciutat i la Confederació.
Per últim, voldria expressar-los els meus millors
desigs que la Confederació assumeixi, amb l'empenta que avui
els ha dut aquí, un paper important en la nostra vida col.lec

tiva.
^
t
&amp; ►,,.a v^ ^^ /"^ CQ,^^^ 1,^ c^ ('
C1W '

/N

11,)~44,1
l

177 /¿.4 Lb(~-

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14936">
                <text>3880</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14937">
                <text>Assemblea constituent de la Confederació de Cambres de Comerç de Catalunya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14938">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14939">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14940">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14941">
                <text>Palau de Congressos</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14943">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="22199">
                <text>Comerç</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24588">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24589">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24590">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24591">
                <text>Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24592">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40587">
                <text>1985-03-03</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43212">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14945">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="975" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="513">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/975/19850307d_00060.pdf</src>
        <authentication>d030bdf7abac55caae0f4f4c8c7560c4</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42187">
                    <text>^^

OCUPAR EL ESCAÑO DE LA ACADEMIA OLÍMPICA ESPAÑOLA ES PARA MI, Y PARA LA CIUDAD QUE REPRESENTO, UNA SATISFACCION SINCERA Y HONDAMENTE SENTIDA.
TANTO POR LAS PERSONALIDADES OUE HAN DESFILADO POR
ESTA DOCTA INSTITUCION, COMO POR LA PROFUNDA RAIGAMBRE QUE BARCELONA HA TENIDO SIEMPRE CON EL OLIM
PISMO, Y QUE HA SABIDO MANTENER, DESDE QUE EL DEPORTE LLEGO A LAS COSTAS DE LA PENÍNSULA, LLEVADO
POR EL IMPULSO HELÉNICO, HASTA LA ÚLTIMA CITA OLIM
PICA DE HACE OCHO MESES EN LOS ANGELES.
POR ELLO, AGRADEZCO A SU DIRECTOR, EL MAGISTRADO CONRADO DURANTEZ, LA DISTINCION QUE HA TENI
DO CON MI CIUDAD, AL CONCEDERNOS UNA JORNADA DEDI
CADA A BARCELONA Y A SUS INMEDIATOS AFANES OLIMPI
COS.

^--^+

LA ACADEMIA OLÍMPICA INTERNACIONAL, HA TENIDO
CASI SIEMPRE UNA ASISTENCIA ESPAÑOLA CON FIRMES
ACENTOS BARCELONESES. CONRADO DURANTEZ, ME CONSTA QUE HA ILUSTRADO CON SUS LECCIONES Y CONFERENCIAS A VARIAS OLEADAS DE ALUMNOS DE LA ACADEMIA
OLÍMPICA INTERNACIONAL EN LA PROXIMIDAD DE LAS RUI
NAS DE LA VIEJA OLYMPIA. ALLI HA COMPARTIDO SUS
PONENCIAS CON OTROS CONFERENCIANTES BARCELONES;
QUE NUNCA HAN OLVIDADO EL ALTO MAGISTERIO QUE SE
HA EJERCIDO EN LAS RIBERAS DEL ALFEO Y A LA SOMBRA DEL MONTE CRONOS. Y, COMO ALCALDE DE BARCELO
NA, ME SATISFACE QUE ESTA ACADEMIA OLÍMPICA ESPA-

�ÑOLA, QUE ES LA ANTENA HISPANA DE AQUEL FORO
HELÉNICO, DEDIQUE UNA JORNADA DE SU SESIÓN DE
1985 A LA INQUIETUD DE MI CIUDAD ANTE EL FENÓMENO OLIMPICO.
BARCELONA, EN SUS DOS MIL AÑOS DE HISTORIA,
HA ESMALTADO SUS DIAS, GLORIOSOS O TRISTES, CON
PINCELADAS DEPORTIVAS Y DE HONDA SIGNIFICACIÓN
OLIMPICA. EN EL AÑO 128 DESPUÉS DE JESUCRISTO,
CUANDO EN LA VIEJA OLYMPIA SE CELEBRABAN LOS 227
JUEGOS DE LA ANTIGUA HÉLADE, UN CIUDADANO BARCELONES, LUCIUS MINELIS NATALIS, VENCIÓ EN LA CA RRERA DE CUADRIGAS LOGRANDO EL PRIMER TRIUNFO ES
PAÑOL EN LOS JUEGOS OLIMPICOS.
EN LL PRoP►,, ciUDAD DE uLYMPIA
S- cR i PC ON

is G-

UNA

Que RECU° .l2D A CvM e ES?DIVA ,Q TRAVSS

Uc DARCE LCÑ , ES UNO L3 LoS PA1 Sis'

az

!VAS' AN11 GU/

VINCULACIVÑ A LA IUcA, OLIN-1PjCA - LA iNfCleiPClOni

iEDICRD A A UN SM,Pdei N / U,Q L t1^ ^ YC^ZoNQ, QUE
VI 2oc

Y

/1J- 0 C/J

Y

t-U e W( nO

ie

Dz

LA FACULTAD
DE ASIMILACIÓN QUE SIEMPRE HA TENIDO BARCELONA,
NOS HA PERMITIDO BENEFICIARNOS DE LA ESPLÉNDIDA
APORTACIÓN QUE LAS OTRAS CIUDADES Y TIERRAS DE ES
PAÑA NOS HAN DADO A LOS BARCELONESES Y A LOS CATA
LANES, Y DE LA QUE TAN ORGULLOSOS NOS SENTIMOS TO
DOS. EL DEPORTE ES UNA DE TANTAS MANIFESTACIONES
EN LAS QUE MI CIUDAD HA RECIBIDO, CONTENTA Y ALBO
ROZADA, LA IMPORTANTE AYUDA DE TODO NUESTRO PAIS.
^-^

CLZ al-V

CUi.CYi6^S, eh/ EL 196Lo 1j

�NO FUE F1CIL LA ECLOSIÓN DEL OLIMPISMO EN
ESPAÑA.
PEÁ O EL ESFUERZO IND VIDUAL, EL
Y MJ.1W
.
NOS PERENTUSIASMO DE NUESTROS HOMBRES;
MITID HALLARNOS EN LOS COMIENZOS DE ESTE MOVI
MIENTO HUMANO, POPULAR Y UNIVERSAL QUE ES EL
OLIMPISMO, Y QUE SE HA CONVERTIDO EN LA MANIFES
TACIÓN MAS IMPORTANTE DE NUESTRA SOCIEDAD EN ES
TOS FINALES DEL SIGLO XX.
AUNQUE EL DESPERTAR OFICIAL DEL OLIMPISMO
ESPAÑOL FUE TARDIO, NO POR ELLO LA INQUIETUD DE
NUESTRO PAIS POR EL DEPORTE, Y SINGULARMENTE POR
EL FENÓMENO OLIMPICO, DEJO DE REVELARSE DESDE
QUE EL BARÓN DE COUBERTIN LANZO, EN 1894 SU PRIMERA LLAMADA A LA AMISTAD ENTRE TODOS LOS PUEBLOS
BAJO EL SIGNO DE LOS CINCO AROS. EN LA REUNIÓN
DEL 23 DE JUNIO DE 1894, EN EL ANFITEATRO DE LA
SORBONA, 4MWOMMffl EL RENOVADOR DE LOS JUEGOS,
REUNIÓ A LOS REPRESENTANTES DE S
DOCE PAISES QUE
RESPONDIERON, OFICIALMENTE A Oh LLAMADA
r
-y
Y FUNDARON EL COMITÉ INTERNACIONAL
OLIMPICO, TAMBIEN ESTUVIMOS NOSOTROS ALLI.

~~

^,•

^y F,-

FALTO EN AQUELLA PRIMERA CITA DEL NACIENTE OLIMPISMO, UN REPRESENTANTE ESPAÑOL. FUE UN
PROFESOR DE LA UNIVERSIDAD DE OVIEDO QUIEN POR SU
CUENTA ACUDIÓ A PARIS PARA ESCUCHAR LA VOZ DEL MO
VIMIENTO OLIMPICO Y MOSTRAR QUE TAMBIEN EN NUESTRO
PAIS, LAS INQUIETUDES DEPORTIVAS Y OLIMPICAS ERAN
ALGO
NO

�•

4.

CUANDO LOS JUEGOS CUATRIENALES SE PUSIERON
EN MOVIMIENTO, TANBIEN ESTUVO PRESENTE EL DEPORSORBONA PARISINA SOLAMENTE
TE ESPAÑOL. SI,
ACUDIERON DOCE PAISES REPRESENTATIVOS DEL MUNDO
DE FINALES DE SIGLO COMO ERAN, ENTRE OTROS,
, GRECIA, FRANCIA, BOHEMIA, ALEMANIA,
RUSIA
HUNGRIA, SUECIA, EN LOS JUEGOS OLIMPICOS DE 1900,
EN PARIS, YA HUBO UN ESPAÑOL QUE PARTICIPO EN LOS
MISMOS, Y QUE LO HIZO A TITULO INDIVIDUAL, PUES
NO EXISTIA TODAVIA EL COMITÉ OLIMPICO ESPAÑOL.
FUE EL MARQUES DE MEJORADA DEL CAMPO EL PRIMER ES
PAÑOL QUE PARTICIPO EN UNOS JUEGOS OLIMPICOS MODERNOS, AUNQUE LO HIZO CON CARACTER TOTALMENTE
- t M4 f C3 R c-N ï--I](Z. C S\MO
PRIVADO. LA
SE CELEBRARON
LOS JUEGOS OLIMPICOS DE 1900 EN PARIS, -QUE DURA
RON CASI DOCE MESES- IMPIDIERON OUE LOS RESULTA
DOS DE TIRO CON ARCO, QUE FUE LA DISCIPLINA EN LA
QUE PARTICIPO AQUEL PRIMER OLIMPICO ESPAÑOL, QUEDASEN PROTOCOLIZADOS.
/

f(

LA

C.6u

BARCELONA, A PRINCIPIOS DE SIGLO VIVIÓ Imwr
wM L-..
ho) wDa- i .M17o2iD
a
^
Ç-'
^^
►
i^.
y'
¡. ^'^^^^.^
^
^'
y)
"^:¡.
^.^.
%i
^5,
^^
.^
./^
.
ii^►r,^'.i^. ii1. / /^:
^"
!:^'í í F
/:

DP4Mis-nsm-,)

í5-^-e1 -/-.3 ï^/^^

/

PERO LA INQUIETUD DEPORTIVA NO CESO Y EN LOS PRIMEROS LUSTROS DEL SIGLO, LOS DEPORTES ATLÉTICOS,
EL CICLISMO, LA HIPICA, EL FÓTBOL Y LOS NAUTICOS,
ERAN DEPORTES FIRMEMENTE ARRAIGADOS EN LA CIUDAD.
LA NATACIÓN FUNDO SUS PRIMEROS CLUBS Y LA FEDERANpC10 1
CION ESPAÑOLA DE ESTE DEPORTE
CISAMENTE EN LA
CIUDAD CONDAL. LA PRENSA DEPORTIVA CREABA EL PRI
MER DIARIO ESPAÑOL ESPECIALIZADO, MIENTRAS LOS DE
I'

,'-í

/

�5.

MAS ÓRGANOS INFORMATIVOS DE BARCELONA CONCEDIAN
YA AMPLIOS ESPACIOS A LA INFORMACIÓN Y AL COMENTARIO DEPORTIVOS. EL PRIMER ENVIADO ESPECIAL A
UNOS JUEGOS, FUE UN PERIODISTA BARCELONnS.
LOS JUEGOS OLIMPICOS DE 1908, QUE SE CELEBRARON EN LONDRES,
LOS PRIMEROS QUE
DIERON LA IMAGEN DE LOS JUEGOS MODERNOS, FUERON
SEGUIDOS, NO SOLAMENTE POR LOS DIARIOS BARCELONESES, SINO POR UNA MASA DEPORTIVA FERVOROSA Y
ENTUSIASTA. A TAL PUNTO QUE PROVOCARON LA CREACIÓN DE VARIOS CLUBS Y FEDERACIONES. FUE ENTON
CES CUANDO EL FENÓMENO OLIMPICO ARRAIGÓ EN ESPA
ÑA Y LOS BARCELONESES DE ENTONCES SE DIERON
CUENTA DE QUE EL OLIMPISMO ES EL VEHICULO EDUCATIVO MAS EFICAZ PARA LOGRAR UNA JUVENTUD MAS IDEN
TIFICADA CON LOS IDEALES DE PAZ, DE AMISTAD Y DE
MEJORAMIENTO DE LA SOCIEDAD. Y SE FUNDÓ EN BARCELONA EL COMITÉ OLIMPICO ESPAÑOL.
POR ELLO NO FUE SORPRENDENTE QUE CUANDO EL
DEPORTE ESPAÑOL PARTICIPO POR VEZ PRIMERA, EN FOR
MA OFICIAL, EN UNOS JUEGOS OLIMPICOS, EN AMBERES
EL AÑO 1920, TRES DIRIGENTES DEPORTIVOS BARCELONESES SOLICITARAN EN NOMBRE DEL AYUNTAMIENTO DE LA
CIUDAD CONDAL, AL PRESIDENTE DEL COMITÉ INTERNACIONAL OLIMPICO, EL BARON DE COUBERTIN, LA SEDE
DE LOS JUEGOS DE 1924. Y SE CONSTRUYO PARA ELLO
EL VIEJO ESTADIO DE "LA FUXARDA". `/A N ~A+-VADE
MI, 0i3U
l_Q\ICjA

ic, jjAqb AL
CoMo

M Zk -YYZRA+vD ,

eL M y2

ou "M 'iC pzSTZ

UI fz1luo EN a ueR 0n`

cC^

�6.

NO SE LOGRO ENTONCES, PERO NO POR ELLO SE DE
SANIMARON LOS BARCELONESES. LA MUNICIPALIDAD CONSTRUYO EN 1929, UN ESPLÉNDIDO ESTADIO DE ATLETISMO
EN MONTJUIC, CON CAPACIDAD PARA 35.000 ESPECTADORES QUE FUE EL PRIMERO DE ESPAÑA; UNA PISCINA DE 50
METROS Y OTRAS INSTALACIONES DEPORTIVAS,PARA SOLI
CITAR EN 1931, LOS JUEGOS OLÍMPICOS DE 1936.
EL CAMBIO DE RÉGIMEN EN ESPAÑA Y EL DESCONCIER
TO POLÍTICO QUE VIVIÓ NUESTRO PAÍS EN ABRIL DE 1931,
MOTIVO LA SUSPENSIÓN DE LA TRIGÉSIMA SESIÓN DEL
CIO, QUE DEBÍA CELEBRARSE PRECISAMENTE EN BARCELONA Y EL VOTO POSTAL A QUE FUE SOMETIDA LA DECISIÓN
RESPECTO LA SEDE DE 1936, FUE FAVORABLE A BERLÍN.
NUEVAMENTE BARCELONA VOLVIÓ A SOLICITAR LA OR
GANIZACION DE UNOS JUEGOS OLÍMPICOS Y SE PRESENTO
EN 1966 UNA CANDIDATURA CONJUNTA CON MADRID PARA
LOS JUEGOS DE 1972. LA DECISIÓN TAMPOCO NOS FAVORECIÓ Y MUNICH ALCANZO LA SEDE.
A PESAR DE AQUELLOS INFORTUNIOS, EL DEPORTE
ESPAÑOL HA SEGUIDO AVANZANDO Y BARCELONA NO HA RENUNCIADO JAMAS A SU VIEJA ASPIRACIÓN OLÍMPICA4 Y
EN 1981, EL ENTONCES ALCALDE DE BARCELONA, NARCÍS
SERRA, RECOGIÓ EL SENTIR POPULAR DE LA CIUDAD Y
ANUNCIO LA INTENCIÓN MUNICIPAL DE SOLICITAR LOS
JUEGOS DE LA VIGÉSIMOQUINTA OLIMPIADA PARA 1992.
EXAMINEMOS PRIMERO LOS HECHOS Y LAS CIRCUNSTANCIAS QUE MOTIVARON ESTA DECISIÓN Y QUE SON YA

�7.
PROPÓSITO FIRME DE LA CIUDAD Y DE TODO EL PAÍS,
DE ALCANZAR LA SEDE OLÍMPICA DE 1992.
EN LA ALTERNANCIA CONTINENTAL QUE ES NORMATIVA -AUNQUE NO REGLA- DEL COMITÉ INTERNACIONAL
OLÍMPICO, SE ESTABLECE QUE LOS JUEGOS DE 1992
DEBEN CELEBRARSE EN EUROPA. ES DIFICIL QUE SE
ROMPA ESTA TRADICIÓN. DE ENTRE LOS 24 PAISES DE
EUROPA OCCIDENTAL QUE SON MIEMBROS DEL COMITÉ IN
TERNACIONAL OLÍMPICO, ESPAÑA ES EL ÚNICO GRAN
PAÍS QUE JAMAS HA ORGANIZADO NINGUNA EDICIÓN DE
LOS JUEGOS. ES DIFÍCIL ENCONTRAR UNA RAZÓN ÉTICA, DEPORTIVA Y VALIDA QUE NO DESEMBOQUE NECESA1:~AD
RIAMENTE EN LAS
DE CONCEDER LOS JUEGOS
DEL 92, A BARCELONA.
,
L®
cUM?16,01 ,
EX
•TRAS RAZONES, NO ESTRICTAMENTE DEPORTIVAS, QUE JUSTIFICAN Y APOYAN UNA DECISIÓN
FAVORABLE A NUESTRA CIUDAD. BARCELONA CUMPLIRA
ESTE FIN DE SIGLO EL SEGUNDO MILENARIO DE SU
EXISTENCIA. FUE ANTES DE LA ERA CRISTIANA CUANDO LOS POBLADOS IBEROS, FENICIOS, CARTAGINESES Y
ROMANOS QUE EXISTÍAN EN MONTJUIC, EN EL MONTE TA
BER, EN COLLCEROLA YEN EL TURÓ DE LA RUBIRA, SE
UNIERON;Y SE CONSTITUYERON EN URBE PRIMERO Y EN
CIUDAD DESPUÉS. ¿QUÉ MEJOR CELEBRACIÓN PARA FES
TEJAR EL SEGUNDO MILENARIO DE UNA CIUDAD QUE ORGANIZAR UNOS JUEGOS OLÍMPICOS?
5

Y ONW OTRO ARGUMENTO DE LA MAYOR IMPORTAN
CIA QUE JUSTIFICARIA, POR SI SOLO, EL QUE LOS JUE

�(

8:

ES EL QUINTO CENTENARIO DEL DESCUBRIMIENTO .DE
AMÉRICA. SI EN 1492 LOS ESPAÑOLES LLEVAMOS AL
NUEVO MUNDO UN CONCEPTO DISTINTO DE CIVILIZACIÓN .1r ,7- 7. , _ ,.,^ i i' „ ^^r^ , ^, ,.^^^^ . ° ' , ESPERAMOS
QUE TODA AMÉRICA, JUNTO CON LA JUVENTUD DE TODO EL MUNDO, FESTEJE EN ESPAÑA LA CONMEMORACIÓN
DE AQUEL DESCUBRIMIENTO QUE PUEDE AFIRMARSE COM
PLETÓ EL CONOCIMIENTO TOTAL DE NUESTRO PLANETA.
ESPERAMOS A LOS 160 PAISES DEL MUNDO, EN 1992.
PERO CON SINGULAR AFECTO A QUIENES, HABLANDO
NUESTRA MISMA LENGUA Y PARTICIPANDO DEL MISMO
CONCEPTO DE LA CULTURA Y LA CIVILIZACIÓN QUE NO
SOTROS, VENGAN A "DESCUBRIRNOS" EN LOS ALBORES
DEL AÑO 2.000.
ES INDUDABLE QUE LAS RAZONES ÉTICAS Y TRADICIONALES JUEGAN EN FAVOR DE BARCELONA. PERO
TAMBIÉN LA REALIDAD DEPORTIVA TIENE BASES SOLIDAS EN BARCELONA PARA QUE LOS JUEGOS de 1992 TEN
GAN COMO SEDE LA CIUDAD CONDAL.
BARCELONA HA VENIDO GESTANDO DURANTE AÑOS
Y AÑOS SUS INSTALACIONES DEPORTIVAS. EN UN ESPLÉNDIDO EJEMPLO DE MARIDAJE DEPORTIVO ENTRE LOS
CLUBS Y ENTIDADES PRIVADAS, CON LA INICIATIVA MU
NICIPAL Y PUBLICA, NUESTRA CIUDAD HA SABIDO CREAR
TRES AREAS DE SINGULAR DENSIDAD DEPORTIVA QUE PER
MITEN ESPERAR, CON SOLIDO FUNDAMENTO, QUE LOS JUE
GOS OLIMPICOS DE 1992 TENGAN COMO SEDE UNA CIUDAD
ESPAÑOLA.

�9.
CADA INTENTO BARCELONÉS DE ORGANIZAR UNOS
JUEGOS, VINO RESPALDADO POR UNA INSTALACIÓN DEPORTIVA A TONO CON SU ÉPOCA. PARA 1924 SE CONTA
BA CON EL ESTADIO DE "LA FUXARDA", TODAVIA EXISTENTE Y EN PLENO USO. CUANDO SE POSTULO LA CANDIDATURA PARA 1936, NINGUNA OTRA CIUDAD QUE ASPI
BABA A AQUELLOS JUEGOS, CONTABA ENTONCES CON UN
ESTADIO COMO EL DE MONTJUIC, CON LA PISCINA DE
50 METROS QUE SE CONSTRUYO EN SUS PROXIMIDADES,
NI CON LAS DEMÁS INSTALACIONES QUE SE LEVANTARON
EN AQUELLA MONTAÑA, QUE SE HA CONVERTIDO DESDE
ENTONCES EN LUGAR EXCLUSIVO DE MUSEOS, DEPORTES
Y CONGRESOS. CUANDO SE SOLICITARON LOS JUEGOS
DE 1972, SE CONSTRUYERON LAS PISCINAS "BERNAT PICORNELL", QUE FUERON MARCO ESPLÉNDIDO DE LOS CAMPEONATOS DE EUROPA DE NATACIÓN DE 1970. SE DISPO
NIA ASIMISMO DEL "CAMP NOU" DEL FUTBOL CLUB BARCE
LONA, QUE ES ACTUALMENTE EL MAYOR ESTADIO FUTBOLISTICO DEL MUNDO, DESPUÉS DE-QUE MARACANA Y HAMPDEN PARK HAYAN REDUCIDO SU CAPACIDAD MULTITUDINARIA. EL PARQUE DEPORTIVO DE LA DIAGONAL, CONTABA
YA EN 1966, CON LAS INSTALACIONES DEL REAL CLUB
DE POLO QUE OFRECEN UNAS POSIBILIDADES EXTRAORDINARIAS PARA ALBERGAR. LA CELEBRACIÓN DE SEIS DISCI
"-N RO , LIgElziVV C JJfvi80, V c - aPLINAS OLIMPICAS.
CELo►vA , E P f oL, L 'N05 rTLT , UMV.

Pes,

ACTUALMENTE BARCELONA DISPONE DE UNA BASE DEPORTIVA QUE PERMITIRLA LA CELEBRACIÓN DE LOS JUEGOS, INCLUSO ANTES DE LA FECHA ESPERADA DE 1992.
EL ESFUERZO DEL AYUNTAMIENTO BARCELONÉS, EN EJEM-

�10.

PLAR ARMONIA CON LA DIPUTACIÓN PROVINCIAL Y LA
GENERALITAT DE CATALUNYA, ESTA ACENTUANDO EL PER
FIL DEPORTIVO DE LA COLINA DE MONTJUIC, QUE SE
CONVERTIRÁ EN UN LUGAR ÚNICO, AL MENOS EN EUROPA,
PARA LA JUVENTUD DEPORTIVA, SUPERANDO INCLUSO EL
PARQUE DE OBERWIESENFELD DE MUNICH, LA ZONA DEL
MOSONA EN MOSCÚ Y EL SECTOR OLIMPICO QUE ALBERGO
LOS JUEGOS DE MONTREAL EN 1976.
j _ c MD
EL EMPLAZAMIENTO DEL VIEJO ESTADIO DE MONTJUIC PERMITE SU REMODELACIÓN, QUE COMENZÓ YA EL
PASADO MES DE FEBRERO, SEGÚN EL PROYECTO DEL ARQUITECTO ITALIANO GREGOTTI, Y QUE ESPERAMOS TERMI
NE SUS ESTRUCTURAS EN 1988 Y ALBERGUE LA COPA DEL
MUNDO DE ATLETISMO DEL AÑO 1989. RODAJE MUY CONVENIENTE PARA QUE LA COMPETICIÓN ATLÉTICA DE LOS
JUEGOS SE DISPUTE CON TODAS LAS GARANTIAS. INMEDIATO AL ESTADIO / SE LEVANTARA EL NUEVO PALACIO
DE DEPORTES, CUYAS OBRAS SE INICIARAN EN BREVE QUE,
CON UNA CAPACIDAD PARA 17.000 ESPECTADORES, COMPLE
TARA LA RED DE PALACIOS DE DEPORTES CON QUE CUENTA
BARCELONA, COMO SON EL MUNICIPAL, EL BLAU-GRANA,
EL JOVENTUT Y OTROS, INDISPENSABLES PARA LOS TORNEOS DE CLASIFICACIÓN DE LOS DIEZ DEPORTES DE SALA QUE COMPRENDE EL PROGRAMA OLIMPICO. EL NUEVO
PALACIO DE DEPORTES DE MONTJUIC PROYECTADO Y DIRIGIDO POR EL ARQUITECTO JAPONÉS ISOZAQUI, ES UN
EJEMPLO DE AUDACIA DEPORTIVA, DE PRECISIÓN TÉCNICA Y DE EQUILIBRIO ESTÉTICO EN SU CONJUN 0.
►M - ES A
roh RI A S
IDirh ¡
IMPORTANTE INSTALACIÓN `SUFRAGADA '•R LA DIPUTA
CIÓN PROVINCIAL DE BARCELONA, EN UNA DEMOSTRACIÓN

�11 .

MAS DE LA COLABORACIÓN ENTUSIASTA QUE TODOS LOS
ÓRGANOS ADMINISTRATIVOS BARCELONESES ESTAN DANDO EN ESTE EMPEÑO COMÚN, QUE SON LOS JUEGOS OLIM
PICOS. ÇLA GENERALITAT DE CATALUNYA, QUE EN TODO
MOMENTO HA SECUNDADO ESTE ÁFAN COLECTIVO DE:INTE
GRACIÓN :DEL - PAIS EN NUESTRO AV' N OLIMPICO, CONS—'
((N
TRUIRA SU ESCUELA DEPORTIVA EN EL ESPACIO INMEDIA
TO AL ESTADIO, AL PALACIO DE DEPORTES Y LAS PISCI
NAS PICORNELL , QUE SERA HABILITADO COMO SUBCENTRO DE PRENSA DE AQUELLAS TRES INSTALACIONES. EL
ESTADIO DE HOCKEY "PAU NEGRE" , COMPLETARA EL
AREA COMPETITIVA DEL ANILLO OLIMPICO.
EN LA PLAZA DE ESPAÑA SE INSTALARA EL CEN
TRO PRINCIPAL DE PRENSA, EN EL ACTUAL PALACIO DE
CONGRESOS, CON UN AREA DE TRABAJO, TANTO PARA
PRENSA ESCRITA COMO PARA LA ELECTRÓNICA DE 50.000
METROS CUADRADOS, MAYOR QUE LA EXISTENTE EN LOS
ANGELES, EN OCASIÓN DE LOS MAGNIFICOS JUEGOS OLIM
PICOS CELEBRADOS EL AÑO ÚLTIMO. LOS INFORMADORES
GOZARAN DE UN AMPLIO APARCAMIENTO, DE DOS LINEAS
nrchs 1&gt;e
DE METRO, DE CUATRO OBUSES, AMPLIAS AVNIDAS DE
ACCESO, TODO ELLO EXISTENTE YA AHORA Y ake LA PROXI
MIDAD DEL ANILLO OLIMPICO DE MONTJUIC.
ESTO NO SON PROYECTOS, SINO QUE SON REALIDADES
QUE EXISTEN YA AHORA Y QUE SE COMPLETARAN CON LOS
SERVICIOS COMUNES Y EXCLUSIVOS PARA LOS MEDIOS DE
COMUNICACIÓN, COMO RESTAURANTES, SALAS DE DESCANSO,

�12.

DE ENTREVISTAS, DE REUNIONES,
Y

DEMAS ELEMENTOS INDISPENSABLES PARA LOS INFOR
MADORES QUE DURANTE TRES SEMANAS VIVEN, CON UNA
INTENSIDAD POCO APARENTE, EL GRAN ACONTECIMIENTO OLIMPICO.
A SOLAMENTE TRES KILÓMETROS DEL AREA DE
MONTJUIC Y ENLAZADO-CON ESTA POR
AMPLIAS
VIAS DE COMUNICACIÓN,
LIS

SE HALLA EL PARQUE DEPORTIVO DE DIAGONAL QUE CON
SUS 42 HECTAREAS Y SUS NUEVEyINSTAL CIONES DEPOR
i_4 vM'\'► DLY4 PRi OUWI""
PU t U CAS, Cc ie Ls
TIVAS, OFRECE HOY A 170.000 ESPECTADORES LA POSI
BILIDAD DE PRESENCIAR LOS FUTUROS TORNEOS OLIMPI
COS DE DEPORTES TAN DIVERSOS COMO SON EL FÚTBOL,
EL BASKET, LA HIPICA, LA ESGRIMA, EL HOCKEY, EL
TENIS, EL PENTAHLON MODERNO, EL VOLEIBOL ÇRAS
DISCIPLINAS. A LOS 120.000 ESPECTADORES
"CAMP NOU ", SE AÑADEN LOS 20.000 ASIENTOS DEL
"MINI— ESTADI ", LOS 8.000 DEL "PALAU BLAU —GRANA"
LOS 2.000 DEL "PAI4U DE GEL", LOS 6.000 DEL TENIS
BARCELONA, LOS 10.000 DEL REAL CLUB DE POLO, QUE
SON UNA REALIDAD ACTUAL Y QUE SE COMPLETARAN CON
LA AMPLIACIÓN HASTA 30.000 DEL CAMPO DE CONCURSO
HIPICO, DE LOS CAMPOS DE HOCKEY Y DE LA PISTA CEN
TRAL DE TENIS, ASI COMO CON EL PALACIO DE DEPORTES QUE LA GENERALITAT DE CATALUNYA Y EL AYUNTAMIENTO DE HOSPITALET TIENEN YA PROYECTADO Y EN
FASE DE PRÓXIMA EJECUCIÓN, EN AQUEL MISMO SECTOR.

�13.

r

Corv LP C51. -{).7)0Rneoiú
cákYdR Cioni
CicLtS vtJ `

►^

t^^ Ui

C~IS.UIThT

LA TERCERA ZONA OLTMPICA DE BARCELONA S LA
DEL VALLE DE HEBRON. TAMBIEN ESTA ES UNA R LI
–DAEXISTNYPLEAVÍD,COMQUE STRADO DURANTE LOS CAMPEONATOS DEL MUNDO DE C CLIS
MO QUE SIRVIERON PARA INAUGURAR EL AMPLIO VE ODRO
MO CONSTRUIDO POR EL AYUNTAMIENTO BARCELONÉS. DIS
TANTE SOLAMENTE 4 KILÓMETROS DEL PARQUE DEPORTIVO
DE DIAGONAL, Y CUATRO Y MEDIO DE MONTJUTC, UNIDO
CON AQUELLOS SECTORES DEPORTIVOS POR DOS FÁCILES
VIAS DE COMUNICACIÓN, COMO SON LA DIAGONAL Y

a,

CINTURÓN-E RONDA POR UNA PARTE, Y LA GRAN VIA,
AVENIDA MERIDIANA Y PASEO DE VALLDAURA POR OTRA,
EL VELÓDROMO QUEDA PLENAMENTE ARTICULADO CON LAS
DEMÁS INSTALACIONES DEPORTIVAS, QUE, A SU VEZ,
DISPONEN DE UNA FLUIDEZ DE COMUNICACIÓN COMO POCAS CIUDADES TIENEN PARA UNIR SUS ESCENARIOS DEPORTIVOS.

�14.
EN EL VALLE DE HEBRON, EXISTE YA UN ROMAN
TICO PARQUE, EL DEL LABERINTO t QUE ES EL MAS
ANTIGUO DE BARCELONA, t QUE COMPLETA ARMONIOSAMEN
TE AQUELLA INSTALACIÓN CON LAS PISCINAS QUE LO
CIRCUNDAN, Y CON EL PROYECTO DE OTRAS CONSTRUCCIONES DEPORTIVAS QUE DOTARAN AQUEL BARRIO DE UN
EQUIPAMIENTO DEPORTIVO DEL MAS ALTO VALOR URBANISTICO.

C

‘i
^
----^
,.^^.

QUEDA ím CUARTO SECTOR OLIMPICO, EN EL BARRIO
DEL "POBLE NOU ". EN TAN DESASISTIDO SECTOR
SE HA PROYECTADO CONSTRUIR, EN COLABORACION CON LA
INICIATIVA PRIVADA, LA VILLA OLIMPICA, CON CAPACI
DAD PARA UNOS 12.000 ATLETAS Y FEDERATIVOS, EN
UNOS 3.000 APARTAMENTOS, QUE DOTARAN AL BARRIO DE
UNA POSIBI IDAD DE HABITACION REALMENTE EXCEPCIO
t
^
UN occim cc^nl
.'^ SEMANAS, RENFE PAr2t1
NAL, HACE ".LIBERAR
í^S
TODA LA ZON A DE FERROCARRIL Y VIAS DEI LA LINEA BAR
el. /21.1)f3 ps
u\
GA`hl 0E NtA,t1
CELONA-MATARÓ Y DEJAR EXPEb ITAS LAS HECTÁREAS ACTUALMENTE OCUPADAS, EN EL PLAZO DE UN AÑO Y MEDIO.
PARA LLEVAR A CABO TAN IMPORTANTE -ME ATREVER
VAN A
V
A. DECIR TRASCENDENTAL- MEJORA URBANA, SE íJ ESNAPUMIWOWna 7.000 MILLONES DE PESETAS, QUE GARANTIZAN LA EFECTIVIDAD DE TAN ESPLENDIDA OBRA, QUE DA
RA UN NUEVO ROSTRO, NO SOLAMENTE AL BARRIO, SINO
A TODA LA CIUDAD.
NO EN VANO SE TRATA DE LA CARA MARITIMA DE LA
PLAYA DE LEVANTE DE BARCELONA, ACTUALMENTE MUY ME
JORADA, CON AGUAS DEPURADAS, ARENA ASEADA, Y UNA

�15.
COMUNICACIÓN FÁCIL Y RÁPIDA A TRAVÉS DEL CINTU
RON DEL LITORAL. FI- COMO ESPERAMOS, SE NOS CON
CEDEN LOS JUEGOS OLIMPICOS, AQUEL BARRIO SE CON
VERTIRA EN UNO DE LOS MAS SUGESTIVOS DE LA CIUDAD. LA EDIFICACION DE LA VILLA OLIMPICA, ABIER
TA AL MAR Y A LA CIUDAD, SE COMPLEMENTARA CON
LA CONSTRUCCIÓN INMEDIATA A LA VILLA OLIMPICA,
Ztl rÍ ►: a" ^!

a►:

3̀ ,

^.•

.
,.^ü•%

^ ^.^

íi Í E

.

.

..

i ^ ....

10301. i•,V/i _

4 QUE DOTARÁN AL BARRIO
DEL POBLE NOU DE UN EQUIPAMIENTO DEPORTIVO A EN
VIDIAR POR LA MAYORIA DE CIUDADES EUROPEAS, Y
QUE SERA ESCENARIO DE LA COMPETICIÓN OLIMPICA
DE NATACIÓN; UNO DE LOS TORNEOS DE CLASIFICACION DE LOS DEPORTES DE SALA; Y DE PISTA DE EN
TRENAMIENTO PARA LOS ATLETAS, QUE, SIN SALIR DE
LA VILLA OLIMPICA, PODRAN CUIDAR DEBIDAMENTE SU
PREPARACIÓN.
NO HE MENCIONADO HASTA AHORA, TRES DISCIPLI
NAS DEPORTIVAS QUE EL DEPORTE ESPAÑOL NO PUEDE
RELEGAR A UN SEGUNDO NIVEL, YA QUE SE TRATA DE
LAS DISCIPLINAS DEPORTIVAS EN LAS QUE EL DEPORTE ESPAÑOL HA ALCANZADO MAS BRILLANTES TRIUNFOS,
MAS RECIENTES TITULOS, Y HA PRODUCIDO MAYOR IMPACTO EN TODOS LOS MEDIOS INFORMATIVOS. SE TRA
TA DE LA VELA, DEL REMO Y DEL CANOTAGE, TRES DE
PORTES EN LOS QUE ESPAÑA HA FIGURADO SIEMPRE ENTRE LOS MEJORES DEL MUNDO. NO SE HA DECIDIDO
TODAVIA EL ESCENARIO DE SUS COMPETICIONES, YA QUE
TODAS LAS PROPUESTAS QUE SE NOS HAN FORMULADO

�16 .

SON IDÓNEAS, ATRACTIVAS Y ENCIERRAN EL MAYOR IN
TERES. PALMA DE MALLORCA Y SU AÑEJA TRADICIÓN
NÁUTICA, TIENE CREDENCIALES MUY SÓLIDAS PARA CON
VERTIRSE EN MARCO ESPLÉNDIDO PARA LAS REGATAS
OLÍMPICAS. PERO NO PUEDE OLVIDARSE QUE LA COSTA
MEDITERRÁNEA TAMBIEN OFRECE PUERTOS, CONDICIONES
TÉCNICAS Y POSIBILIDADES LOGZSTICAS QUE ENCAJAN
PERFECTAMENTE CON LAS EXIGENCIAS DE LA COMPETICIÓN OLÍMPICA. ESTA ES UNA RESOLUCIÓN QUE TOMA
REMOS MAMOWWUNIWn CON LA VISTA PUESTA EN TODO
EL AMPLIO Y ESPLÉNDIDO PANORAMA QUE OFRECE LA
NÁUTICA ESPAÑOLA, TAN PRÓDIGA EN ESCENARIOS Y EN
AMBIENTES EN DONDE LA VELA ES SENTIDA CON SINGU
LAR ATENCIÓN.
PARA EL REMO Y EL CANOTAGE, POR EL MOMENTO,
TENEMOS DOS POSIBILIDADES OPTIMAS. EL "LAGO DE
PLATA" DE BANYOLES ES UN LUGAR EN EL QUE LAS FE
DERACIONES INTERNACIONALES DE REMO Y DE CANOTAGE
HAN PUESTO REITERADAMENTE SUS OJOS, Y SUS TRANQUILAS AGUAS HAN SIDO ESCENARIO DE COMPETICIONES
DE ALTO NIVEL INTERNACIONAL. ALLÍ SE ENCUENTRA
LA ESCUELA NACIONAL DE REMO, Y TANTO LOS BOGADO
RES ESPAÑOLES COMO NUESTROS PALISTAS HAN FORJADO
ALLI LOS TRIUNFOS QUE HAN SABIDO ALCANZAR EN LOS
JUEGOS OLIMPICOS Y EN LOS CAMPEONATOS DEL MUNDO.
EL CENTENAR DE KILÓMETROS QUE LE SEPARAN DE BAR
CELONA, NO SERAN NINGUNA DIFICULTAD, YA QUE LA
AUTOPISTA MAS ANTIGUA DE ESPAÑA ESTÁ ALLÍ PARA
ACERCAR LOS DOS ESCENARIOS OLIMPICOS.

�17.
OTRA POSIBILIDAD, ES EL "PARC DEL MAR",
EN EL DELTA BARCELONÉS DEL LLOBREGAT, EN DONDE
ES POSIBLE LA CONSTRUCCIÓN DE UN CANAL DE REMO
QUE CONVERTIRIA AQUELLA ZONA INDUSTRIAL EN UN
PARQUE DEPORTIVO QUE CUBRIRIA LAS NECESIDADES
DE OCIO Y DEPORTIVAS DE UN SECTOR DE LA CONUR
BACION BARCELONESA QUE TIENE ALLI UNA DENSIDAD
CERCANA A LAS DOSCIENTAS MIL PERSONAS.
COMO PUEDE VERSE, BARCELONA CUENTA CON
INSTALACIONES DEPORTIVAS A PUNTO, EN UN 70 POR
CIENTO. Y LAS QUE TODAVIA NO ESTÁN DISPUESTAS,
SE ESTAN YA CONSTRUYENDO. BALANCE MUCHISIMO
MAS HALAGÜEÑO Y CONCRETO, QUE LAS DEMÁS CIUDADES CON LAS QUE DISPUTAREMOS LA SEDE OLIMPICA
DE 1992, CON TANTA ENERGIA Y CONVICCIÓN, COMO
DEPORTIVIDAD Y RESPETO, PUEDEN OFRECER.
DE POCO SERVIRIA TODA ESTA DISPONIBILIDAD
DEPORTIVA DE BARCELONA/ SI BARCELONA NO CONTASE
CON DOS ELEMENTOS ESENCIALES Y BÁSICOS PARA ME
RECER UNOS JUEGOS OLÍMPICOS. LA UNANIMIDAD PO
LITICA EN ORGANIZAR UNOS JUEGOS, Y UNA VOCACIÓN
OLÍMPICA EN TODOS SUS CIUDADANOS QUE VIENE IM
PULSADA POR UNA INERCIA DEPORTIVA DE CUATRO GE
NERACIONES. ESTO ES NO SOLAMENTE IMPORTANTE,
SINO DECISIVO Y CONCLUYENTE.
CUANDO MI PREDECESOR, ELL ALCALDE NARCIS
SERRA HIZO PUBLICA LA INTENCIÓN BARCELONESA DE

�18.
POSTULAR LOS JUEGOS, EL AYUNTAMIENTO DE BARCELONA APROBÓ, POR UNANIMIDAD, EN SU PLENO REGLA
MENTARIO, AQUELLA DECISIÓN. VALE LA PENA EXPLI
QUE AQUELLA FUE LA PRIMERA
CAR
L/
CORPORACIÓN MUNICIPAL LO-J-20
OCASIÓN EN QUE '

C

LA UNANI
MIDAD, NO SOLO DE TODOS LOS PARTIDOS POLITICOS,
SINO TAMBIEN EL ENTUSIASMO DE TODOS LOS CONCEJA
LES. ESTA MUESTRA DE IDENTIFICACIÓN DE TODA LA
MUNICIPALIDAD -Y MAS TARDE DE LA CORPORACIÓN
METROPOLITANA- RESPECTO LOS JUEGOS OLÍMPICOS,
HA SIDO UNA DE LAS NOTAS QUE CON MAYOR RELIEVE
HAN REGISTRADO LOS COMENTARISTAS EN LOS ROTATI
VOS DE TODO EL MUNDO, Y LOS CONOCEDORES DE LA
COSA OLIMPICA.
LA SEGUNDA ETAPA DE NUESTRA CARRERA, HA SI
DO TAMBIEN UNÁNIME. EL GOBIERNO AUTÓNOMO DE LA
GENERALITAT ANUNCIÓ SU TOTAL IDENTIFICACIÓN CON
EL PROYECTO OLÍMPICO,-Y ESTÁ DEMOSTRÁNDOLO CON
SU APOYO TÉCNICO, ECONÓMICO Y DEPORTIVO.
LA SECRETARIA DE ESTADO PARA EL DEPORTE,
EXAMINÓ CON DETENIMIENTO NUESTRO ANTEPROTECTO,
LO APROBÓ Y PROMETIO SU APOYO. EL COMITÉ OLÍM
PICO ESPAÑOL,P MUCHOS DE CUYOS MIEMBROS
VEO EN
ESTA SALA, DISCUTIÓ NUESTRO ANTEPROYECTO.

�19.

LO EXAMINÓ CON DETALLE. COMO ERA DE ESPERAR,
AL TRATARSE DE UN ORGANISMO DE ESPECIALISTAS
DE GRAN RIGOR TÉCNICO, HUBO OPINIONES DISCOR.
DANTES EN ALGUNAS PARTICULARIDADES. TUVIMOS
MUY EN CUENTA SUS OBSERVACIONES Y RAZONAMIEN
TOS. PERO TAMBIÉN DIERON SU APROBACIÓN Y APO
YO A LA CANDIDATURA BARCELONESA.
AQUÍ DESEARIA DETENERME UN MOMENTO, PARA
SUBRAYAR LA INDISPENSABLE COLABORACIÓN, CONSE
JO, ASISTENCIA E IDENTIFICACIÓN QUE ES NECESA
RIA ENTRE EL COMITÉ OLIMPICO ESPAÑOL Y LAS FEDERACIONES ESPAÑOLAS DE LOS 23 DEPORTES OLIMPI
COS, CON EL AYUNTAMIENTO DE BARCELONA Y NUESTRO MADURADO, LÓGICO Y AMPLIO PROYECTO.
CdMv G.51"&amp;„
NUESTRA GENERACIÓN

LA QUE NOS SEGUIRÁ,
JAMÁS TENDRÁN OCASIÓN DE ORGANIZAR UNOS JUEGOS
OLIMPICOS3LA
PROPIA
ROTACIÓN CONTINENTAL A LA QUE ALUDIA AL COMIEN
ZO DE MI DISERTACIÓN, NO DARÁ OPORTUNIDAD A QUE
UNA CIUDAD ESPAÑOLA PUEDA SOLICITAR DE NUEVO LA
ORGANIZACIÓN DE UNOS JUEGOS HASTA BIEN ENTRADO
EL SIGLO XXI. APARTE DE QUE ATENAS TIENE YA
CONSENSUADA LA CONCESIÓN DE LOS JUEGOS DEL PRI
MER CENTENARIO DEL RESTABLECIMIENTO DE CITA CUA
TRIENAL, EN 1996, ESTÁN ASIA Y AMERICA QUE ESPE
RAN SU PLAZO. PEKIN, HA ANUNCIADO YA SU CANDIDATURA PARA UNA EDICIÓN EN EL PROXIMO SIGLO. Y
SERIA MUY DIFICIL QUE NO SE ACCEDIERA AL DESEO

�M 1300)
MASA
DEL I4
PAISC^DEL MUNDO. ES DE ESPERAR QUE,
UN DIA U OTRO, UN CONTINENTE QUE JAMAS HA RECIBIDO EL MENSAJE OLIMPICO COMO ES AFRICA, SO
LICITE LA SEDE PARA UNA DE SUS CIUDADES EN PLE
NO DESARROLLO.`

20.

LA TECNOLOGIA MODERNA Y LOS
MEDIOS DE - ORGANIZACION Y DE CONTROL QUE EL SIGLO XXI OFRECERÁ, DARAN UNA SERIA OPCIÓN PARA
QUE LOS PAISES DE NIVEL. MEDIO PUEDAN INCORPORAR
SE AL ROSARIO DE CIUDADES QUE HAN ALBERGADO LA
ORGANIZACIÓN DE LOS JUEGOS.
LAS FEDERACIONES ESPAÑOLAS TIENEN PUES, AN
TE SI QUIZÁS LA ULTIMA OPORTUNIDAD DE ALCANZAR LA
META SOÑADA POR TODOS LOS AUTÉNTICOS DEPORTISTAS:
SER PROTAGONISTAS DE UNOS JUEGOS OLÍMPICOS. PERO
NO SERLO SOLAMENTE EN UNA ELIMINATORIA O EN UN
COMBATE. SINO SERLO PLENAMENTE DURANTE LOS SEIS
AÑOS QUE DURA LA ORGANIZACIÓN DE UNOS JUEGOS. ES
LA GRAN OCASIÓN, LA ÚNICA DE IDENTIFICARSE TOTAL
MENTE CON SUS RESPECTIVAS FEDERACIONES INTERNACIONALES, DE QUIENES DEPENDE LA ORGANIZACIÓN

�TECNICA DE LOS JUEGOS. ES UNA LABOR DE ARGO
ALCANCE, QUE COMENZARÁ EN FORMA INTENSI A YA
EN 1986. PERO QUE DES AHORAEBE ACE TUAR—
4 1»- SE)
SE EN UNA TAREA QUE "`"'
(CAPAZ DE E USIAS
MAR A TODOS LOS DEPORTISTAS ESPAÑOLES, QUIZÁS
DEBAMOS REVISAR NUESTRO CONCEPTO, NO SOLO Mil/OPUS
(1)~4N5 DEPORTE, SINÓ TAMBIEN DE LA IDENTIFICACIÓN QUE
Sac0,,65 02 DEBE EXISTIR EN UN PALS QUE SE ABRE NUEVAMENTE
AL MUNDO, COMO ES ESPAÑA. ES MUY DIFÍCIL QUE
SE PUEDA REPETIR LA OPORTUNIDAD ANTE LA QUE SE
HALLA EL DEPORTE ESPAÑOL, Y EI,ÍDESARROLLO DE
NUESTRO PAIS.
OSCD"¿-5
A NADIE DE M 16 HABRÁ ESCAPADO EL AMA
BLE AMBIENTE QUE TODO LO ESPAÑOL TIENE ACTUAL
MENTE EN EL MUNDO DEL OLÍMPISMO. LAS FEDERA—
,
CIONES INTERNACIONALES DE LOS DEPORTES OLIMPI—
COS CUENTAN ENTRE SUS DIRIGENTES MAS RELEVANTES CON DEPORTISTAS ESPAÑOLES. LAS COMPETICIONES INTERNACIONALES AL MÁS ALTO NIVEL HACEN ES
CALA EN NUESTROS ESTADIOS, PISCINAS Y PALACIOS
DE DEPORTES! EL DEPORTE ESPAÑOL CUENTA CON DOS
MIEMBROS EN EL COMITÉ INTERNACIONAL OLIMPICO, Y
OTROS DOS EN LAS COMISIONES DE AQUEL ALTO ORGANISMO. TODO ELLO, SON CIRCUNSTANCIAS EXTRAORDI
NARIAS QUE PERMITEN UNA AUDIENCIA, UNA ATENCIÓN
Y UN CRÉDITO DE TODO LO ESPAÑOL EN EL MOVIMIENTO
OLIMPICO, QUE, SIN DUDA, FAVORECE LA PRETENSIÓN
ESPAÑOLA DE QUE UNA DE NUESTRAS CIUDADES SE CON
VIERTA EN SEDE DE LOS JUEGOS CUATRIENALES.

�Z

Me( Zo

l991.5

22.

Y VOLVIENDO A LA UNANIMIDAD N QUE LA ADMINISTRACIÓN ESPAÑOLA APOYA LA C DIDATURA DE
BARCELONA, DEBO MENCIONAR EN ULT MO LUGAR, Y
QUE POR SER EL ULTIMO ES EL MAS IMPORTANTE, LA
APROBACION DEL GOBIERNO ESPAÑOL/Y DE LAS MAS
ALTAS INSTANCIAS DEL PAIS A ESTE DESEO DE TODO
NUESTRO DEPORTE PARA QUE, POR FIN, ESPAÑA REUNA
A TODA LA JUVENTUD DEL MUNDO, EN UNA DE NUESTRAS
CIUDADES.
PARALELAMENTE CON ESA UNANIMIDAD POLITICA
RESPECTO LOS JUEGOS OLÍMPICOS, EL CONSEJO RECTOR
DE LA CANDIDATURA HA SEGUIDO ELABORANDO LOS PROYECTOS; LLEVANDO A CABO LA EJECUCIÓN DE LOS MIS
MOS; COORDINANDO SU PROYECCIÓN EXTERIOR; SIGUIEN
DO EN FORMA INMEDIATA LA INFORMACIÓN CERCA DE
LOS MIEMBROS DEL COMITÉ INTERNACIONAL OLIMPICO;
ATENDIENDO LAS INDICACIONES DE LAS FEDERACIONES
INTERNACIONALES Y DE LAS ESPAÑOLAS EN CUANTO NOS
HAN INDICADO; Y ESCUCHANDO CON LA MAYOR ATENCIÓN CUANTAS SUGERENCIAS SE NOS HAN HECHO DESDE
LOS COMITÉS OLIMPICOS NACIONALES, QUE EN DEFINI
TIVA SON QUIENES ORGANIZAN Y DIRIGEN LA PARTICIPA
CION DE LOS ATLETAS EN CADA EDICIÓN DE LOS JUEGOS.
LA VERTIENTE FINANCIERA DE LA FUTURA ORGANIZACIÓN DE LOS JUEGOS DE 1992, HA SIDO ESTRUCTURADA DESDE 1983, HABIENDOSE LLEGADO A UN PRESU%0s 6151
MILLONES DE PESETAS EN 1983
-h6►
PUESTO de
ARTICULADO EL MISMO CON LOS SISTEMAS Y PROCEDIMIENTOS NECESARIOS PARA EL EQUILIBRIO DEL MISMO

�23.
CON LOS INGRESOS PREVISTOS, SIN ALEGRIAS, TRIUN
FALISMOS NI LIGEREZAS.
k^

.X ‘
'

^ AS uN ii
i p►

0

aC v INN at .

EN ESTE ASPECTO, DEBO MENCIONAR LA APORTACIÓN ECONÓMICA QUE LA CÁMARA DE COMERCIO, IN
DUSTRIA Y NAVEGACIÓN DE BARCELONA, ASI COMO DE
GRANDES EMPRESAS ESTÁN APORTANDO A LA FINANCIA
CION DE LA CANDIDATURA ESPAÑOLA A LOS JUEGOS
OLIMPICOS DE 1992, SIN PEDIR NINGUNA COMPENSACIÓN DE CUALQUIER INDOLE, A CAMBIO DE SU COLABORACIÓN ECONÓMICA. ESTE ES UN EJEMPLO DE ENOR
ME VALOR. TANTO POR EL ESPIRITU DEPORTIVO QUE
REVELA, COMO POR SU SANA VISION INDUSTRIAL Y
CIUDADANA QUE CONTINUAMENTE PONEN DE MANIFIESTO
EN UNA APORTACIÓN DINERARIA DE GRAN EFICACIA EN
TODOS LOS ÓRDENES.
6t 5 b = 1,

ESTAMOS EN VISPERAS DE PEDIR LA COLABORACIÓN PERSONAL DE TODOS LOS CIUDADANOS ESPAÑOLES
QUE DESEEN HACERLO, QUE TENGAN CAPACIDAD PARA
PRESTARLA Y DISPONGAN DEL TIEMPO ÚTIL PARA CONCRETAR SU APORTACIÓN, LOS EJEMPLOS DE LOS ANGE
LES, SARAJEVO, MUNICH, MOSCU,y MONTREAL, han SI
DO REVELADORES.
PERO POR ENCIMA DE TODO, ES INDISPENSABLE
QUE TODA ESPAÑA SIENTA COMO UNA EMPRESA PROPIA,
INDIVIDUAL Y COLECTIVAMENTE, LA GRAN Y APASIONANTE AVENTURA DE LOS JUEGOS OLIMPICOS DE 1992.
SERA EL ESPEJO MUNDIAL DE ESPAÑA. EL REDESCU-

�24.

BRIMIENTO DE EUROPA POR LOS DEMAS CONTINENTES,
EN UN AÑO DE ENORME SIGNIFICACIÓN ECUMÉNICA,
COMO SERÁ EL QUINTO CENTENARIO DE LA LLEGADA
DE EUROPA AL NUEVO CONTINENTE, AL PACIFICO Y A
OTROS MUNDOS IGNOTOS CUANDO LAS NAVES ESPAÑOLAS
DE COLON EMPRENDIERON LA RUTA DE OCCIDENTE EN
UN MOMENTO EN QUE CAMBIÓ LA FAZ DEL MUNDO.
UNA VEZ MAS, ESPAÑA PUEDE DESEMPEÑAR UN PA
PEL SINGULAR EN LA IMPORTANTISIMA EFEMÉRIDES DE
1992. DESDE SEVILLA A BARCELONA, TODA ESA I.C.B_REALIDAD QUE ES ESPAÑA, DEBE SENTIRSE INTEGRADA EN LA GRAN MANIFESTACIÓN CULTURAL Y DEPOR
TIVA QUE AQUELLAS DOS CIUDADES VIVIRÁN APASIONA
DAMENTE Y DE LAS QUE TODO EL MUNDO ASPIRA A PAR
TICIPAR.
EN ELLO, LA COLABORACIÓN DE LA ACADEMIA
OLIMPICA ESPAÑOLA, TIENE UN MAGISTERIO MUY IMPORTANTE A DESARROLLAR. DESDE AQUI, LES OFREZ
CO TODA LA CIUDAD DE BARCELONA PARA QUE, SINCRO
NIZANDO CON MADRID Y CON TODO NUESTRO PAIS, EJER
ZAN LA MISIÓN QUE, COMENZADA EN LAS RUINAS DE LA
VIEJA OLYMPIA, SE PROYECTE POR TODOS LOS RINCONES DE NUESTRO GENEROSO PAIS.
ELLO NOS DARA A TODOS EL PLACER DE COMPARTIR
CON m~4 -. , DISTINGUIDOS MIEMBROS DE LA ORGANIZACION OLIMPICA ESPAÑOLA, LA ILUSIONADA AVENTURA
DE UNIR A TODO EL MUNDO, EN ESPAÑA, BAJO EL SIGNO
DE LOS CINCO AROS OLIMPICOS.

�Q223/.^7:2

22?29Z^.O7yaaZ2 apo2u22

'^uoaaa^2^
^^

7

poa?

2L??

"TP

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14946">
                <text>3881</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14947">
                <text>Barcelona'92, un ambicioso proyecto para España / Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14949">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14950">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14951">
                <text>Vall d'Hebron, Diagonal-Mar, Montjuic, Poble Nou.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14952">
                <text>Academia Olímpica Española, Madrid</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14954">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14955">
                <text>Esports</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24582">
                <text>Relacions Internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24583">
                <text>Espanya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24584">
                <text>Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24585">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24586">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24587">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="28238">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40588">
                <text>1985-03-07</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43213">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14956">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="976" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="514">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/976/19850311d_00061.pdf</src>
        <authentication>210d1c443e9da47a63d83d29919ba79f</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42188">
                    <text>Governar una ciutat no és tan sols gestionar
uns serveis amb eficàcia, sinó establir aquelles
polítiques que estan d'acord amb les demandes
ciutadanes. Governar suposa relacionar de manera
estreta, política i administració, e ficàcia en
la prestació dels serveis diaris i aprofundiment
de les exigències ciutadanes. Significa adequació dels recursos a les necessitats en funció
d'uns programes i d'unes polítiques que enfrontin decididament, els diferents problemes que
sorgeixen de la concentració urbana.

Difícilment el Govern de la Ciutat podra romandre
alié a allò que representa un dels fenòmens internacionals més característics dels darrers temps:
la tendència a un increment de la delinqüencia,
l'aparició de noves modalitats delictives, algunes d'elles de signe violent, o el creixement
d'un sentiment d'inseguretat susceptible de trobar les més diverses manifestacions.

�F

La preocupació per aquesta problemàtica de la
seguretat ciutadana, evidenciada en les diverses àrees del govern municipal i a la previsió
de la seva transcendència i abast, varen requerir un conjunt d'iniciatives, desenvolupades
des de mitjan 1983 per a establir, en el marc
de les competències que tenim atribuïdes, unes
actuacions que permetessin d'abordar en profunditat i amb el rigor que exigeix el problema, i
que varen culminar el desembre d'aquell mateix
any amb la constitució de la Comissió Tècnica
de Seguretat Urbana.

En aquesta matèria, a més d'una voluntat previsora,
existia una plena consciència de la complexitat i
novetat en alguns casos dels problemes plantejats,
que no admetien respostes simplistes, ni molt menys
fonamentades en criteris purament especulatius.

Això exigia un seriós esforç de reflexió i d'un
marc capaz de desplegar-lo amb serenor, amb el
necessari distanciament respecte de la incidència
de la gestió administrativa quotidiana.

�4.

La (asa de la C-iutat, Barcelona, inicia un cop més
un paper pilot que es concreta en un nou tarannà
sobre el tractament dels problemes de la seguretat.
L'experiència oberta per la constitució del Consell
de Seguretat Urbana el juny de 1984, i que posteriorment ha començat a articularse a nivell dels districtes, suposa pels seus continguts la voluntat d'establir uns sistemes participatius del tot necessaris.

Cal destacar decididament l'anacrònic concepte d'ordre
públic pel de seguretat ciutadana. El primer es basa
tan sols en la trilogia policia-jutge-presó, mentre
que el segon estableix un marc preventiu i rehabilitador que, sense oblidar el sancionador, estableix
un sistema de prioritats que socialment i políticament
han de preocupar-lo per donar resposta no tansols al
que són demandes, sinó tambés exigències ciutadanes.

Es tracta d'un nou enfocament de l'acció dirigida a
reduir la delinqüència i el sentiment d'inseguretat
que produeix.

En primer lloc significa un replantejament de continguts d'aquella acció que com abans he esmentat, supera els límits de la noció tradicional de l'ordre públic.

�5.

Com ha exposat àmpliament el Comissionat, avui es fa
necessària una alternativa global de seguretat, integradora de les dimensions preventives i rehabilitadores junt amb la estrictament punitiva.

Així ho han apreciat les reunions del Consell de Seguretat Urbana celebrades en els darrers mesos,en abordar problemàtiques tan important en el que pertoca a la
prevenció social - i en algun cas a la rehabilitació con són les de joventut, ensenyament, drogaaddicció i
estrangers,...

Però la novetat de la experiència hi és tambélen les seves formes, en el mètode de l'actuació. Aquest métode
pretén, ésclar, un desenvolupament de la coordinació
policial i instuticional aprofundit en el avenços efectuats en aquest sentit al llarg dels darrers temps.

Però també persegueix la participació ciutadana en un
marc ampliament representatiu.

El Consell de seguretat Urbana és un marc d'integració
voluntària, és veritat. Però també es veritat que les
absències o la dimissió de responsabilitats en una

�3.

Les recomanacions que avui es presenten, fonamentades
en els seus corresponents informes, materialitzaran
la voluntat del govern a la que feia esment. Recullen
un ampli ventall que requerià les seves prioritzacions
i la seva adequació en el temps i als recursos de les
diverses administracions.

Cal assenyalar que les propostes d'actuació i les
alternatives que es formulen, refusen les solucions
esquemàtiques. Aquesta Alcaldía creu que s'ha fet un
esforç d'investigació social sense presendents a
Espanya, amb el suport de successives enquestes sobre
seguretat ciutadana-que auran de tenir continuïtati d'un ampli flux informatiu de les més diverses entitats i organismes: des d'entitats econòmiques fins
a sindicals, des d'aportacions veïnals fins institucionals.

Crec que aquest treball, reflexió i proposta és un
punt important de sortida que estableix els aspectes
bàsics d'una actuació en l'àmbit de la seguretat urbana. Es essencial que sigui apreciat com una fita
sense dubte important, dins d'une experiència ja en
curs.

�6.

qüestió tan crucial com la seguretat ciutadana resulten difícilmente excusables, tant més quan pretenen
amparar-se en certs projectes no gens definits o en
propostes no realitzables en el marc de l'actual legislació.

A aquells que tenim responsabilitas de govern ens han
de preocupar més les qüestions de fons que no pas les
de forma, m$es les que afecten als ciutadans que les
que puguin afectar a les nostres particularitats polítiques. Perquè el Govern de la Ciutat i la política en
general han d'anar orientades a donar resposta a les
demandes ciutadanes per damunt dels actes de personalisme polític, donat que aquesta acció s'encamina més
cap al clientelisme que no pas a l'acció pública dirigida a beneficiar a la majoria.

Vull per acabar felicitar a tots als qui han intervin-

gut

la elaboració de les propostes dels informes, als

qui han treballat en la formulació d'un nou marc sobre
la seguretat ciutadana i que ens obliga a les administracions a continuar aprofundint per aconseguir progressi
vament uns resultats satisfactoris.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14957">
                <text>3882</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14958">
                <text>Discurs en l'acte de lliurament del document de la Comissió Socias sobre Seguretat Ciutadana</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14959">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14960">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14961">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14962">
                <text>Saló de Cent</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14964">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14965">
                <text>Benestar Social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24578">
                <text>Seguretat ciutadana</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24579">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24580">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24581">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40589">
                <text>1985-03-11</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43214">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14966">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="977" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="515">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/977/19850327d_00062.pdf</src>
        <authentication>a3ba330fcf10ba9bfda55b4fed0cfa49</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42189">
                    <text>Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

RE`:ju?!^t

^.k^^G.

cle !

^^ .....^^J"

f^

?^

......

_

Estic molt content de que l'European Consortium for Political Research hagi triat Barcelona com a seu de les seves Sessions Conjuntes
de Seminaris. Aixó reforça la vocació de Barcelona de convertir-se en un
centre internacional de debat.

El programa d'aquestes sessions, d'altra banda recull una excelent
mostra de problemes més candents de la política actual, d'especial interés en la circumstància històrica actual del nostre pais i també, més especificament , d'aquesta.l.ciutat.

Si durant la seva estada a Barcelona han repassat els nostres diaris, hauran observat com el seu treball és ben a prop de les preocupacions
de la nostra societat: la estabilitat de les democràcies, les relacions
del poder judicial amb els altres poders i la societat, la crisi dels partits comunistes, el sistema sanitari, el nacionalisme, el mercat comú, el
respecte a l'intimitat, el socialisme mediterrani, son objecte de debat
corrent que surten dia a dia en tots els mitjans de comunicació. Estic
segur que les aportacions d'aquestes sessions seran molt esclaridores per
a tots.

Però com Alcalde de Barcelona i president de l'Area Metropolitana
més important d'Espanya, i també des de la meva formació acadèmica estic especialment interessat en el contingut del Seminari sobre govern
metropolità. Durant molts anys vaig dedicar-me amb una certa intensitat
a l'estudi dels problemes de les àrees metropolitanes, especialment els
relatius a la producció de bens i serveis públics, al tamany òptim de
les divisions administratives, a la crisi financera de les ciutats i a
la formació de preus del sol.

�ECPR-2

Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

Ara des de les meves responsabilitats polítiques, tracto de posar
en pràctica les coses que vaig aprendre en la meya vida universitària. I
entre elles el meu convenciment del paper crucial de les àrees metropoli
tanes en la política i economia mundials.

L'Ajuntament de Barcelona i la Corporació Metropolitana porten una
intensa activitat per fer reconeixer aquest paper des de les autoritats de
la comunitat autònoma i del govern central.

Per això agrairé al comité organitzador que em facin arribar les
conclussions d'aquestes sessions. Estic segur que serà molt útil per a
mi i per als meus col.laboradors.

Senyores i senyors, sigueu benvinguts a Barcelona. Aquesta ciutat agrairà sempre la presència de científics com vostés. Nosaltres podem aprendre molt de la seva experiència . i esperem que la nostra realitat us serveixi també d'estímul.

Pasqual Maragall i Mira -Alcalde de Barcelona27 de març de 1985
Saló de Cent
European Consortium for Political Research

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14967">
                <text>3883</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14968">
                <text>Sessions conjuntes amb l’European Consortium for Political Research</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14969">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14970">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14971">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14972">
                <text>Saló de Cent</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14974">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14975">
                <text>Política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24574">
                <text>Europa</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24575">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24576">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24577">
                <text>European Consortium for Political Research</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40590">
                <text>1985-03-27</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43215">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14976">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="978" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="516">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/978/19850327d_00064.pdf</src>
        <authentication>1ab3966ef9f0fc3db83308b54ca46c3b</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42190">
                    <text>L'ambiance moyenne Méditérranéenne est fragile. Cependant, elle
extrait les racines de sa survivance i)ar sa propre fragilité, en permettant ainsi une liaison constante qntre 1'homme et la nature., Au
cours d'un procès millénaire, cette ntégration a signifié que la Méditérranée est devenue le berceau d plusieurs civilisations. Leurs
gens ont dú élaborer des technolog'és propres, ajustées au milieu, ces
technologies permettant de conser; r le dit milieu tout en

y

changeant

1'environnement.

Actuellement, la situation est exceptionnellement grave. Le développement industriel et économique du dernier siècle ainsi que l'internationalisation de l'économie, suivant la maxime du bénéfice, ont
entrainé d'importants changements dans l'environnement humain du bassin qui touchent graduellement son écologie. La régénération lente de
l'ambiance moyenne qui se produisait à peine par rapport à l'agression
de l'homme au cours des antérieures périodes millénaires, est presque
disparue et ceci a eu lieu lorsque le bassin méditérranéen a subi un
dur procès de changements dans son environnement: l'accroissement de
l'industrialisation polluante, son classement en tant que centre tou
du secteur de services et de transports, -ristque,ldévopmnt
ainsi qu'une urbanisation réalisée sur une grande échelle.

Cette situation nous oblige à remarquer que dans les démarches à
réaliser sur le territoire, il est prioritaire de protéger le milieu.
Avec indépendance de l'évolution technologique, c'est le milieu qui garantit la survivance et le développement humain des peuples qui 1'habitent.

Aujourd'hui, lorsque l'ensemble du bassin essaie d'accélérer son
évolution économique, aussi bien que 1'exploitation de ses ressources,
on risque de courir un grave danger :

L'utilisation des technologies non appropriées qui dans un bref délai
pourraient sembler rentables. I1 s'agit d'une option qui pourrait créer,
et qui à présent a déjà créé, de serieux risques pour l'environnement.

Dans une zone oú les ressources de base sont plutót limitées, il
existe le risque d'agravissement des tendances négatives que l'on peut

�actuellement discerner. Les actuelles stratégies de développement n'ont
pu empècher ni l'important accroissement urbain, ni la perte en conséquence des sols cultivables, ni les agréssions au patrimoine culturel.

Les deux décades de 1950 à 1970 ont subi un accroissement économique exceptionnel, et, en général, le secteur le plus affecté par cet
accroissement économique a été le secteur industriel.

Mais, par dessus la moyenne générale, ce sont les pays de l'aire
méditérranéenne ceux qui ont subi 1'accroissement économique et les plus
grands taux d'industrialisation. D'aprés les données obtenues en 1981
par la Banque Mondiale, au cours de la décade 1960-70, le taux moyen annuel d'accroissement dans l'aire méditérranéenne a été du 7%, par rapport
au 4% correspondant au groupe des pays industrialisés. Les taux moyens
d'accroissement annuel de l'industrie, ont été au cours de la méme période du 7% pour la Méditérranée et du 6% pour le groupe industrialisé.

Deux raisons principales ont polarisé 1'installation des industries
dans les zones du littoral : les facilités de transport et de communication, ainsi que la disponibilité de grands volumes d'eau.

Les éxigences de ce procés d'industrialisation ont déterminé une
concentration humaine par un procés d'urbanisation remarquable de la zone du littoral, avec le conséquent dépeuplement dans les régions intérieures.

Par tradition, le littoral a été une zone de concentration du pouvoir politique, économique et commercial, tandis que 1'intérieur a constitué la réserve démographique.

A la suite de la II Guerre Mondiale, la situation a changé. La population se déplace vers la cite, oD, par une authentique éclosion apparaissent des villes à cause du développement associé à 1'économie du
pétrole et aux conditions pour les activités industrielle et commerciale.

Par conséquent, il s'agit d'une urbanisation expansive avec les problèmes d'ambiance correspondant aux grandes villes.

�Cet accroissement démographique suit son cours malgré la diminution

du taux de naissance dans la zone Nord. I1 est prévisible que dans le
Sud, 1'accroissement rapide poursuivra,avec le conséquent déplacement du
centre de gravité démographique,vers cette partie de la vallée.

L'accroissement de la population entraine des coúts sociaux importants, à la fois qu'il détermine des considérables pressions sur 1'ambiance moyenne. L'avancement de 1'urbanisation se traduit par une perte
du sol agraire, en aggravant les déficits de la consommation alimentaire.
En outre, une série de répercussions sociales de 1'environnement bien
connus sont enregistrées : la polution, le stress, les inégalités en ce
qui concerne l'accès aux services et le déficit au sujet des équipements.

Un autre élément à considérer est la mobilité de la population. Le
phénomène du mouvement migratoir vers le centre et vers le Nord de l'Europe a été remplacé par une tendance au mouvement réalisé dans le bassin
méme.

Cette dynamique de la population établit, à mon avis, une alternative pour le futur inmédiat. L'affirmation d'un "esprit méditérranéen",
appelons-le ainsi, en liaison avec les meilleures traditions de civilisation des peuples du bassin, ou bien tout au contraire, l'imposition des
formes de vie correspondant au modèle consommateur.

De toutes façons, l'accroissement, lui méme, n'est pas dangereux
dans notre aire géographique. Tout au contraire, nous devons considérer
la population en tant qu'une ressource de base pour le développement,
à condition qu'elle s'engage à la construction de son propre futur.

Le développement est une aspiration de tous les pays méditérranéens,
aussi bien pour les pays industriels, affectés d'une forte récession

et

avec des problèmes importants se rapportant au chómage, que pour les pays
en cours de développement qui voient un très considérable secteur des
citoyens souffrir la pauvreté la plus absolue. Mais il ne faut pas oublier
que le développement est un projet collectif dont 1'ambiance phisique
ainsi que la sociale occupent un lieu de préférence. Les paradigmes de
production et la consommation appropriée pour les sociétés ayant de nom
-breus oc,
ne servent donc pas, mais il est nécessaire de rendre

�propice un développement autonome qui préte une plus grande attention
à la coopération méditérranéenne plus égalitaire et plus équilibrée.

Cependant, il ne faut pas mettre en travers le fait que nos pays
sont attraits par les formes de vie de consommation,

y

contribuant de

si divers facteurs tels que la pression exercée par les moyens de com
ou le tourisme. Cette
tendance tombe dans

le

-municatosle, intérscomeaux,

sens de primer l'usage des technologies impor-

tées, au lieu de rendre propice le développement des procès plus ajustés aux caractéristiques et à l'histoire du bassin.

Les formes de vie, les habitudes, les technologies, ne sont pas
neutres et contribuent à la rélégation des rapports culturels et du
propre patrimoine collectif. D'autre part, ces modèles sont accessibles
seulement pour certaines minorités aisées, tandis que le reste de la
population subit les difficultés qu'entrainent le chómage et le sous
-dévelopmnt.

I1 faut toujours avoir présent que tout modèle de développement
doit étre tenu sur la base qui établit que les ressources limitées du
bassin constituent un facteur limitatif inévitable. Si nous oublions
ce fait évident, l'ambiance moyenne subira les effets négatifs du modele.

Au moment de réaliser la révision de l'ambiance moyenne dans la
région, il faut tenir compte qu'il s'agit d'une zone -- tel que je l'ai
déjà signalé -- à ressources limitées. On ne peut pas parler de la pauvreté, mais si de l'austérité. Les ressources limitées qui existent ont
été traitées prudemment tout au long de l'histoire.

L'équilibre entre l'homme et la nature n'avait jamais été aussi
troublé que dans le cours de notre ère technologique. Actuellement,
nous pouvons détecter facilement certains secteurs parmi lesquels il
existe le risque de ruptures graves à moyen terme.

L'effort pour mener à lieu la protection de la Méditérranée est
récent. Les zones vulnérables sont encore l'objet d'études, de recherches et d'analyses.

�Des plans d'actualisation ont été réalisés dans certaines régions.
A présent donc, il existent déjà quelques données disponibles qui pourraient étre estimées.

Dans cette situation, c'est aux différentes administrations à qui
correspond de procéder à l'articulation des programmes satisfaisants
pour toute la population et non agréssifs pour le milieu. Cette préoccupation doit étre présente dans les centres politiques de prise de décisions qui doivent se poser la future dynamique de la société.

Le Conseil Municipal et les autorités métropolitaines doivent étre
les principaux protagonistes. Ils représentent les ressorts du pouvoir
les plus proches au citoyen, et sont aussi les premiers à prendre les
mesures d'assainissement de l'environnement.

I1 n'est pas moins vrai qu'aujourd'hui, quelques éléments de transformation sont en train de poindre les dits éléments qui une fois sélectionnés et réélaborés peuvent former la base d'une sérieuse hypothèse
pour rendre propice le changement. Quelques bons exemples à ce sujet
sont les suivants :

- La recherche, du cené des gouvernements, des démarches appropriées
pour les ressources.

- Les procès de régionalisation - politique, administrative - en tant
que possibilité d'une utilisation plus rationnelle du territoire.

- L'accroissement de 1'activité des administrations locales dans le
champ de protection de l'ambiance.

- La prolifération des groupes défenseurs de l'ambiance moyenne, des
espèces en voie d'extinction et du patrimoine culturel.

- La recherche de l'identité culturelle par rapport aux modèles de vie
extérieurs.

- L'émergeance d'une conscience de l'esprit méditérranéen, apposée au
démembrement centrifuge favorisé par les tensions
zone.

politiques de

la

�- La conscience. qui commence à s'étendre parmi les peuples, du fait
qu'il est nécessaire de mener à bout une coopération solidaire entre
les pays du bassin.

A ce point là, il est nécessaire d'introduire un aspect très significatif du point de vue ambiance. Il s'agit des problèmes de polution et
de détérioration qui menacent notre mer, résultants du récent développement.

J'ai déjà nommé la valeur de la mer en tant que ressource touristique, et comme réserve d'eau aux effets industriels et de transport.
Ajoutons -y sa valeur traditionnelle comme cadre de l'activité de péche.

Aujourd'hui, une fois écoulés les moments d'énorme inquiétude vécus
il

y

a quelques années, personne ne peut plus assurer que la Méditérranée

est en voie de mourir. Cependant, il est difficile d'estimer sa situation réelle.

Les états cótiers et la C.E.E. prennent part au Plan d'Action de
la Méditérranée, sous les auspices de 1'UNESCO, et seulement pour le
programme d'estimation de la polution maritime, on emploie comme investissement annuel le montant de 1'5 millions de dollars USA.

Le Conseil Municipal, les aires métropolitaines, sont plus dinamiques au moment de procéder à la détection de nouvelles requétes des citoyens, ainsi que pour prendre les mesures qui pourraient leur satisfaire.

La réponse des administrations locales aux problèmes d'ambiance en
est une preuve.

Par contre, les grands accords entre les états éxigent une gestation plus longue et plus compliquée. Son accomplissement est aussi plus
difficile.

C'est pourquoi, je défense l'entente plus directe entre les villes
du bassin, au moment d'établir les programmes communs pour sauvegarder
l'environnement.

�Aucun point objectif de situation n'a pas encore été établi, mais on
peut déjà distinguer certaines tendances essentielles. S'il est évident
l'accroissement de la charge industrielle et démographique, il est aussi
certain que les actuations préventives ont été multipliées. Cela a permis
la situation de ne pas se dégrader, et, méme, dans certains points la dite situation a été améliorée. En tout cas, il faut augmenter l'action de
surveillance et de controle des différentes versées dans la mer.

Dans cette perspective et du point de vue municipal, il est convé
-nietdrmaqu elsction erad'étfixesplu
en plus dans les administrations locale et régionale, qui sont -- tel que
je l'ai nommé ci-dessus -- les plus proches au citoyen, à leurs problèmes
et aux éxigences du changement.

J'aimerais conclure en réalisant un résumé de tout ce que j'ai indiqué jusqu'à présent, et que j'offre comme sujet de réflexion pour tous
ceux qui habitent dans le bassin méditérranéen.

La zone de la Méditérranée a gardé un équilibre traditionnel entre
l'homme et son milieu. Cette situation a été troublée au cours des dernières dècades par la répercussion du développement technologique et industriel.

La pression de la population, ajoutée à la relative manque de ressources, doivent étre les points de départ pour toute action politique
de développement.

Les éxigences de 1'industrialisation ont déterminé une concentration
humaine ainsi qu'un procès d'urbanisation accentué dans les zones du littoral, au prix d'un dépeuplement des zones intérieures.

La planification du développement et la protection de l'ambiance
moyenne doivent étre traitées avec interdépendance. Les milieux régionaux
et locaux sont les plus convénients pour 1'intégration de l'un et de
1'autre.
Nous devons compter sur une stratégie à long terme dans le but d'empécher le gaspillage de nos ressources naturelles et afin de résoudre les

�problèmes des pays riverains dans le contexte d'un développement rationnel et d'une amélioration de la qualité de vie.

La coopération entre les régions et entre les villes est un instrument indispensable pour donner les réponses de base ajustées aux ressources naturelles et humaines locales. L'institutionalisation de la dite
coopération est un objectif qui doit are abordé avec priorité.

Les différences historiques, culturelles et politiques qui caractérisent nos pays, et la dichotomie Nord -Sud, entre les pays développés et
ceux qui sont en cours de développement, pourraient constituer un obstacle pour la recherche des modèles de développement respectueux pour l'homme et pour son milieu.

Mais cela peut aussi constituer un défi et une stimulation pour
l'engagement de procéder à la configuration d'un futur de progrès solidaire.

Par ceci, je veux remarquer que la Méditérranée devient, par sa diversité, un champ privilégié d'expériences qui démontre la capacité des
différents peuples pour coopérer en harmonie dans une cause commune.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14977">
                <text>3884</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14978">
                <text>Impact du dévelopment et du tourisme sur l'environement du bassin méditterranéen / Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14979">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14980">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14981">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14982">
                <text>Pla d'Acció de la Mediterrania dins la CE.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14983">
                <text>Marsella, França</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14985">
                <text>Francès</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14986">
                <text>Medi ambient</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24568">
                <text>Indústria</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24569">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24570">
                <text>Turisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24571">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24572">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24573">
                <text>Mediterrània</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40591">
                <text>1985-03-27</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43216">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14987">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
</itemContainer>
