53 10 1525 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/183/20041027.pdf 87f74f33534398f0052e54bd87b9d16e PDF Text Text En els 25 anys de l'Estatut de 1979 Palau de la Generalitat | 27/10/2004 Estem vivint amb tota evidència el període d'estabilitat més llarg de la nostra història. I crec que ara no és el moment només de commemorar el pas del temps. És important que el temps hagi passat, però no és allò que hem de commemorar exclusivament. És el moment d'aprofitar la convenció commemorativa que avui ens reuneix per afirmar el sentit de la reforma estatutària que està de nou en marxa. El balanç del passat ens ha de servir per aprendre del procés de redacció de l'Estatut de 1979. Es va fer, n'estic segur, n'estic convençut, tot el que es podia fer, tan bé com es va saber fer. Aprendre de l'experiència de l'aplicació pràctica de l'Estatut, no solament de la seva redacció, de la seva aprovació, sinó de tot allò que s'ha fet després. Aprendre doncs de la seva utilitat i també de les seves limitacions, per superar-les. Avui el context polític és ben diferent. És millor en molts sentits: - disposem d'aquesta experiència perllongada que us dic - tenim un coneixement tècnico-jurídic molt més sòlid; - som més conscients de la realitat i de les dificultats; - tenim més eines per afrontar-les; - no estem sotmesos a les pressions dramàtiques del colpisme i del terrorisme (hi ha veus amenaçadores, hi ha cants apocalíptics, és cert; però res no és igual) També és cert que hi ha altres aspectes que no són tan favorables. És cert que som més savis, en sabem més, per la força del temps i de la història. Però crec també que això ens ha de fer més agosarats. El nou Estatut serà treballat i discutit, "negociat" per altres protagonistes, però no es pot deixar perdre un cert mestratge dels qui van treballar, discutir i negociar l'Estatut que ara tenim. Per això en el seu procés de definició i redacció, Catalunya haurà de demanar consell als membres de la Comissió dels Vint i també als principals dirigents polítics d'aquell moment, als Pujol, Gutiérrez Díaz, Obiols, Barrera, Sentís, López Raimundo ... I trobarem a faltar el consell dels Reventós, Trias Fargas, Lluch, Andreu Abelló, Solé Barberà, Moreta, Arana, López Rodó ... 1 �Fa 25 anys la reivindicació de l'Estatut era un clam silenciat durant decennis. Avui el nou Estatut el fem sobre la base d'una realitat molt més lliure, molt més madura, molt més participativa. Ara sabem que l'Estatut és molt més que un símbol: és l'expressió de l'acord entre tots els catalans, és l'eina bàsica del nostre autogovern i és un pacte amb l'Estat. Ni més ni menys. I és molt. La nostra obligació és fabricar una nova eina més útil que l'actual. Més útil per servir la prosperitat, el benestar, el civisme i la solidaritat dels catalans i les catalanes. Un nou Estatut per fer efectiu el patriotisme dels drets i dels deures, que faci que la gent pugui dir: com que sóc d'aquest país, sóc millor. Un nou Estatut que fixi de manera inqüestionable les bases per a un sistema de finançament que corregeixi un desequilibri contrari a Catalunya que encara avui persisteix. Amb una nova relació amb el govern local, feta de lleialtat, proximitat i estratègies compartides i no pas confrontades. Amb un nou compromís amb la transparència: l'Estatut serà una aposta per una democràcia de més qualitat. Amb el català com a llengua pròpia que cal conrear i defensar. Respectada i protegida a Espanya i a Europa. I el castellà com a patrimoni cultural compartit amb la resta de pobles d'Espanya. Un Estatut fet pensant en una Catalunya gran, en clau de futur, amb ambició i confiança. Tant el Parlament com el Departament de Relacions Institucionals han reclamat i escoltat les veus i les propostes de col·lectius i persones de la societat catalana sobre què calia canviar i què calia incorporar al nou text. D'aquí a uns dies he convocat els presidents dels grups que treballen en la ponència per tractar d'acordar amb ells un marc de relacions específiques, unes regles del joc més que no pas uns continguts detallats. El que tenim entre mans és tan important com complex. Si posem per davant el futur del país ens en sortirem. No dic pas que serà fàcil. Només dic que la força moral i política que el President de la Generalitat tindrà quan hagi de defensar la veu de Catalunya si al darrera hi som tots, serà imparable. 2 �Deixeu-m'ho dir un cop més, per acabar: si avui Catalunya es pot plantejar anar més lluny, és gràcies a la vàlua i la solidesa del treball d'aquells que van fer possible, ara fa un quart de segle, que el nostre poble veiés satisfet el desig de tenir l'Estatut. Pasqual Maragall 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1665 Title A name given to the resource En els 25 anys de l'Estatut de 1979 Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat Subject The topic of the resource Autogovern Autonomia Acció política Territoris Estatuts Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-10-27 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/821/0000001546.pdf 4fd7f031d809deb04bbdd1725c8de59f PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a 22/04/1995 (1434454) - Perfil EL PAÍS / Madrid / Base / Agenda, pág. 37 En recuerdo de José Manuel Arija PASQUAL MARAGALL Ahora me entero de que su nombre de guerra en Ruedo Ibérico era Enrique García. El mío era Raúl Torras al final de un largo artículo sobre España y la CEE. Pero él escribía más a menudo. Y escribía ya muy bien, como luego, enseguida, demostró en Cambio 16. Un perfil aguileño, castellano, nuez de Adán pronunciada, acento ligeramente musicado, este hombre ha sido uno de los soportes de la mejor España que se ha ido haciendo desde 1960. Discreto soporte. Mi recuerdo es el siguiente: 1963, después de las huelgas de Asturias y Cataluña y de la caída del Frente (FLP-FOC-ESSA), un seiscientos blanco viaja de Madrid a Barcelona y otro, en dirección contraria, poniendo en contacto lo que queda, en Madrid y Barcelona, de aquella organización de izquierda no comunista, pero radical. En un sentido viaja Arija, que descubre Barcelona, la amistad en la clandestinidad entre las dos cabeceras urbanas del país; Cataluña, el federalismo (éramos una organización confederal). En el otro sentido viajamos nosotros y descubrimos el Madrid real, el barrio de la Elipa, la amistad del matrimonio toledano-yugoslava. Un aroma de futuro se desprendía de aquellos modestos encuentros, del ciclostil y el papel, del radiador en ebullición del seiscientos. Sólo me sabe mal que no haya vivido para ver en qué queda todo esto y poderlo comentar con el valor añadido de la amistad antigua, difícil y purísima. PASQUAL MARAGALL alcalde de Barcelona. 35 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1088 Title A name given to the resource En recuerdo de José Manuel Arija Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El País Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Necrologies Acció política Front Obrer de Catalunya (FOC) FLP Arija, José Manuel Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-04-22 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1572/0000000736.pdf 0ce91bdad9f54f0633be13bd1ac408bf PDF Text Text ��� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource En un lloc tan gran és lògic que hi pugui haver una presó Source A related resource from which the described resource is derived Regió 7 Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Domènech, Xavier Marcè, Marc Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Bages Capitals (Ciutats) Vegueries Catalunya Acció política Territoris Infraestructures Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-02-02 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1732/0000001571.pdf d44ee34d8c104504eef6ba7d05d9e801 PDF Text Text (COLOR) - Pub: PERIODICO ND CATALAN Doc: 00495M Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 01 Enviado por: Dia: 28/01/2004 - Hora: 02:53 4 DIMECRES 28 DE GENER DEL 2004 Tema del dia Crisi en el tripartit 3 Les compareixences el Periódico Pàgines 2 a 9 888 Les que segueixen són les transcripcions íntegres de les declaracions que van efectuar ahir el president Maragall i el conseller en cap Carod sobre la crisi oberta al Govern per l’entrevista del líder d’ERC amb la cúpula d’ETA. «Entenc la indignació» Maragall encaixa l’«error molt greu» que Carod-Rovira ha comès «de bona fe» H El president de la Generalitat reprotxa al PP la «dosificació, planificació i manipulació dels escenaris mediàtics» ALBERT BERTRAN document «Vull, en primer lloc, defensar el conseller Carod-Rovira. Sense ell no hi hauria Govern: n’ha estat un dels arquitectes principals. Ha sabut explicar a Espanya que el seu partit, tot i ser un partit sobiranista, ni és indiferent respecte de les institucions polítiques espanyoles ni renuncia a participar-hi. Ha trencat el malefici del nacionalisme conservador, espectador interessat però passiu en l’escenari espanyol, i que ha hipotecat durant anys el progrés polític de Catalunya. Però Josep-Lluís Carod ha comès de bona fe un error molt greu. Ha actuat perjudicant el crèdit del Govern. Ha permès, sense voler-ho, que alguns ciutadans poguessin interpretar equivocadament que els catalans no sentim com a nostres totes i cadascuna de les víctimes del terrorisme. I ha creat una situació semblant a la que es va produir l’any 2000, amb el trencament de la treva. Amb tot, les esperances obertes pel Govern d’esquerres i catalanista no es poden estroncar; estan molt per damunt de l’incident que s’ha produït, tot i la seva innegable gravetat. Estem en un moment crucial que hem de resoldre amb rigor. La dreta espanyola és mestra en la dosificació, planificació i manipulació dels escenaris mediàtics, i utilitza sovint temes relacionats amb el terrorisme per a benefici electoral propi. La nostra conducta procurarà, en tot moment, no afavorir aquesta conducta políticament reprovable que exhibeix el Partit Popular. El Govern no es doblegarà als plans de la dreta més intemperant dels darrers 25 anys. Entenc perfectament la indignació sincera de totes les forces polítiques i molt especialment (i personalment) la del secretari general del PSOE, José Luis Rodríguez Zapatero. El president de la Generalitat no es pot doblegar, però, ni a les emocions del moment, per sinceres i justificades que siguin, ni a la freda planificació del Partit Popular. Espero de la demostrada intel.ligència del conseller en cap que entengui que la Generalitat no pot recuperar el seu crèdit sense una expli- 33 Pasqual Maragall, durant la compareixença d’ahir. «No vull més víctimes d’ETA» El fins ara conseller en cap Carod renuncia perquè no vol que el Partit Popular utilitzi la seva gestió «per la pau i el diàleg» com «una arma permanent contra el Govern de Catalunya» document «La situació a Catalunya després de les eleccions del 16 de novembre enteníem des d’Esquerra Republicana que donava peu a una acció possible per desbloquejar la situació del País Basc en una línia de recerca del diàleg per acabar amb un horitzó de pau que es mereix el poble basc com es mereixen tots els pobles de l’Estat espanyol. He pogut constatar com la meva reunió amb ETA ha afectat negativament el Govern de Catalunya i ha estat utilitzada barroerament per beneficiar el Partit Popular, partit responsable del bloqueig polític d’una retallada permanent de llibertats i que no té cap interès real en la desaparició de la violència, sinó en un increment de vots a partir del xantatge electoral de les amenaces i de les pressions i d’un ús barroer d’aquesta mateixa violència. Per responsabilitat cap al govern de Catalunya considerant a més que les il.lusions creades legítimament al si de la societat catalana no poden ser decebudes i nosaltres des d’Esquerra no les decebrem, i per això vaig posar ahir el meu càrrec a disposició del president de la Generalitat, i per això he acceptat la delegació de les meves funcions de conseller en cap. Si el PP no vol el govern tripartit de Catalunya, Esquerra Republicana, sí. Jo vull el govern tripatit de Catalunya. No vull que el Partit Popular utilitzi la meva gestió per la pau i el diàleg com una arma permanent contra el Govern de Catalunya. El Partit Popular vol imposar el discurs únic, el discurs de la por, l’única política possible, la seva. Doncs bé, a Esquerra Republicana de Catalunya no tenim por i com vam dir en el seu moment, ja deu fer un any i mig, a Esquerra Republicana de Catalunya no ens acollonim davant del PP, som on hem estat sempre, al costat de la pau, el diàleg i la llibertat. Vull denunciar dos fets execrables. D’una banda la dinàmica d’aquells partits i polítics que pensen molt més en les eleccions que no pas en la pau i que són capaços de retardar horitzons de pau, de condemnar procediments de diàleg per arribar a la pau abans que veure modificat el seu resultat electoral. També vull denunciar la hipocresia permanent per part d’uns partits polítics, el Partit Popular i el PSOE, que en el seu moment, es van reunir amb ETA com he fet jo ara. Tanta legitimitat tenien ells per fer-ho com l’he tingut jo ara, no en nom del Govern de Catalunya, sinó en el del meu partit. L’últim a fer-ho va ser el PP a Suïssa el 1998. He de lamentar que la meva reunió hagi pogut perjudicar el Govern de Catalunya, sent com ha estat utilitzat pel Partit Popular, però queda clar, aquí, al costat del president del partit, Jordi Carbonell, al costat del nostre home a Madrid, Joan Puigcercós, davant dels nostres membres del Govern de Catalunya, els cinc consellers i conselleres, de membres de la direcció del partit, queda clar que no renego ni renuncio ni demano perdó per les meves conviccions. Crec en la pau i en el diàleg i hi creuré sempre. No hi ha, no existeix cap més via per resoldre els problemes polítics que parlar. Parlant la gent s’entén. No vull més víctimes d’ETA, no vull més atemptats d’ETA, no vull més morts d’ETA. Per això vaig parlar amb ETA per aconseguir un escenari on tot aquest paisatge fos impossible. Us he de dir que mai com en les últimes 24 hores havia rebut tants i tants atacs de Madrid, però mai com en les últimes 24 hores havia rebut tant i tant suport, no a Catalunya, sinó al conjunt dels Països Catalans, també d’altres racons de l’Estat espanyol. Gràcies a tots. Gràcies a la bona gent que creieu per sobre d’interessos electorals i partidistes en el diàleg, en la pau i en la llibertat. Gràcies a tots per les vostres trucades, pels vostres missatges al mòbil, que tinc saturat i he hagut de borrar perquè no m’hi cabien. Gràcies pels correus electrònics que m’heu enviat. Gràcies als amics i amigues de tots els partits polítics del País Basc excepte el PP, tots els que m’heu enviat el vostre missatge de solidaritat començant pel lehendakari. Us parlo en nom de l’única esquerra catalana que no s’agenolla davant de Madrid, que no obeeix les ordres de Madrid. És el poble de Catalu- cació suficient i immediata davant la Diputació Permanent i una demanda d’excuses dirigides al Govern i al Parlament, així com a les forces polítiques democràtiques espanyoles i al Govern espanyol en qualitat d’institució. I, finalment, el Govern de Catalunya no pot recuperar el seu crèdit sense l’assumpció de les responsabilitats polítiques que es deriven de la seva actuació. Per tant, accepto la seva renúncia al càrrec de conseller en cap i reprenc provisionalment les competències que li havien estat delegades personalment com a conseller en cap, i procediré a redistribuir les competències de caràcter sectorial atribuïdes al seu departament. Mentrestant, l’honorable conseller mantindrà la condició de conseller sense atribucions. I ho faig en el benentès que es manté l’acord de Govern signat al mes de desembre, amb el manteniment de totes les responsabilitats assumides per ERC al si de l’Executiu. La propera sessió del Govern, que se celebrarà demà, formalitzarà aquestes decisions». H nya i només el poble de Catalunya qui ha de decidir si vaig fer bé o no parlant amb ETA per trobar la pau i el final de la violència. És el seu veredicte, el veredicte delpoble de Catalunya, l’únic al qual em sotmeto. Com que el problema ha sorgit en època electoral i només per motius electorals, per això us anuncio que ho resoldrem electoralment. Seré jo mateix qui encapçalarà la llista d’Esquerra Republicana de Catalunya a la circunscripció de Barcelona a les eleccions de Madrid. Jo encapçalaré aquesta llista seguit de l’actual diputat Joan Puigcercós. Farem un bon equip, serem els primers d’una llarga llista. Veieu, doncs, com per acord de l’executiva nacional -que l’ha de sotmetre a aprovació del consell nacional que farem aquest dissabte–, perquè a partir d’ara ja anem a totes, que Esquerra Republicana agafa el toro per les banyes i diu públicament que asumeix allò que en la campanya electoral deia que s’havia de tenir, les dues coses que s’havien de tenir, les posarem damunt de la taula, dignitat i valentia. Per això, sense por, amb convenciment, amb la cara ben alta, anirem a les eleccions perquè parli el poble de Catalunya, per la pau, per la llibertat i per la dignitat. Poble de Catalunya, feu-me confiança, feu confiança a la bona gent pacífica i democràtica d’Esquerra Republicana de Catalunya, que malgrat totes les pressions, amenaces i xantatges no renunciem a les nostres conviccions. Com dèiem fa 70 anys: Tornarem. No passaran. Visca Catalunya lliure.» H � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Entenc la indignació Type The nature or genre of the resource Article Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Govern Carod-Rovira, Josep Lluís ETA Catalunya Acció política Abstract A summary of the resource. Transcripció íntegra de la declaració que va efectuar el president Maragall sobre la crisi oberta al Govern per l’entrevista de Josep Lluís Carod-Rovira amb la cúpula d’ETA. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-01-28 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1197/19890528d_00344.pdf 35350f6ae39d115ab965e4dbf8f0b648 PDF Text Text Q 2_.o MAJESTADES, MOLT HONORABLE SR. PRESIDENT EXCMO. SR. MINISTRO, EXCMO. SR. JEFE DEL ESTADO MAYOR DE LA ARMADA, AUTORIDADES CIVILES Y MILITARES: HACE YA MáS DE CINCO AÑOS, BARCELONA ENTREGABA POR SEGUNDA VEZ UNA BANDERA DE COMBATE AL PORTAERONAVES "DéDALO". EN AQUEL ACTO QUE SE CELEBRÓ EN ENERO DE 1984, EL "DÉDALO" RECIBIó LA BANDERA CONSTITUCIONAL. LOS DOS "DÉDALO", LOS ANTECESORES DE ESTE MAGNíFICO "PRÍNCIPE DE ASTURIAS", TUVIERON UNA LARGA VINCULACIóN CON LA CIUDAD DE BARCELONA Y LA ANTIGUA BASE AERONAVAL DE EL PRAT DE LLOBREGAT. SUS PLATAFORMAS DE VUELO VIERON EVOLUCIONAR DESDE LOS PRIMEROS HIDROAVIONES HASTA LOS MODERNOS "HARRIER", PASANDO POR EL AUTOGIRO DE DE LA CIERVA. �-2ESTE ACTO QUE HOY CELEBRAMOS ES UN EXCELENTE AUGURIO DE LA ESTRECHA RELACIÓN QUE, CON TODA SEGURIDAD, EL NUEVO PORTAAVIONES VA A TENER CON LA CIUDAD DE BARCELONA. SI MIRAMOS LA BANDERA EN LA PROA DEL BUQUE, TIENE CUATRO CUARTELES, EN UNO DE ELLOS VEREMOS LAS CUATRO BARRAS, (COMO EN EL PORTAVIONES ITALIANO ESTAN TAMBIEN LAS CUATRO REPUBLICAS MARINERAS), LA BANDERA QUE HOY ENTREGAMOS ES SwNTESIS Y NO EXCLUSIÓN, NOS SENTIMOS COBIJADOS EN ELLA. QUISIERA EXPRESARME, MAJESTADES, EN EL IDIOMA QUE SE CORRESPONDE A NUESTRA BANDERA, QUE HABLAMOS EN NUESTRAS CASAS Y QUE ESTá SIENDO RECONOCIDO EN EUROPA COMO IDIOMA DE USO CORRIENTE. DE FET, LA INCORPORACIÓ DEL "PRÍNCIPE DE ASTURIAS" COM A NAU INSIGNIA DE LA FLOTA ES PRODUEIX AVUI MATEIX A BARCELONA. L'EXTRAORDINARI AVENÇ TECNOLòGIC QUE SUPOSA AQUEST NOU PORTAAVIONS SUSCITA L'EVOCACIÓ D'ALGUNS SIGNES DE MODERNITAT, DE VOCACIÓ INNOVADORA I D'IL.LUSIó CAP AL FUTUR. SIGNES, VOCACIó I IL.LUSIó QUE COMPLETEN LES IMATGES SENTIMENTALS I NOSTàLGIQUES CARACTERÍSTIQUES D'AQUETS ACTES TAN SOLEMNES. �-3BARCELONA HA CANVIAT, ESPANYA HA CANVIAT I L'ARMADA HA CANVIAT. LA NAU A LA QUE AVUI LLIUREM LA BANDERA DE COMBAT RESUMEIX FIDELMENT AQUEST CANVI. DèIEM FA CINC ANYS QUE BARCELONA RENOVAVA AMB EL "DÉDALO" LA SEVA VOCACIÓ MARINERA I LA SEVA VOCACIÓ CONSTITUCIONALISTA. AVUI, LA MEVA REFLEXó VA MÉS LLUNY. BARCELONA RENOVA SIMBòLICAMENT LA SEVA VOLUNTAT DE DONAR SUPORT A UNS VALORS QUE LI SóN MOLT ESTIMATS: VOCACIÓ DE PROGRéS, OBERTURA A L'EXTERIOR, AMBICIó DE FUTUR, IL.LUSIó EN LES TASQUES COL.LECTIVES. LA BARCELONA QUE AVUI LLIURA AL "PRÍNCIPE DE ASTURIAS' LA SEVA BANDERA DE COMBAT éS UNA CIUTAT CONFIADA. éS UNA BARCELONA AMBICIOSA I SEGURA D'ELLA MATEIXA. UNA BARCELONA QUE, NATURALMENT, ACULL EL "PRÍNCIPE DE ASTURIAS' I LES NAUS D'ALTRES NACIONS AMIGUES, DE TOTES ELLES, COM VA SUCCEIR L'ANY 1888 I EL 1929 EN ALTRES MOMENTS EN QUE BARCELONA ES PROJECTAVA AMB FORÇA CAP A L'EXTERIOR I AFIRMAVA LA SEVA VOLUNTAT DE SER CAPITAL. BARCELONA éS UNA CIUTAT QUè SAP QUE ES EL QUE POT APORTAR I QUE S'OFEREIX PER FER-HO. �-4LA CIUTAT S'ENORGULLEIX DE SER LA CAPITAL DE CATALUNYA. SUMA I COMPENDI DE VOLUNTATS I ESFORÇOS DE TANTS HOMES DE LA MUNTANYA I DEL MAR; MOTOR I SíMBOL DE LES POTENCIALITATS D'UN PAíS. Y TAMBIÉN LA CIUDAD QUE SE APRESTA PARA REPRESENTAR ANTE EL MUNDO, EN LA CITA INMINENTE DE 1992, LO QUE ES LA ESPAÑA MODERNA. Y ES LA CIUDAD QUE EN ESTE MOMENTO, MAJESTADES, PROPONE A CATALUNYA Y ESPAÑA EL RECONOMIENTO DE SU NUEVA CARTA MUNICIPAL. ESTA CIUDAD RENUEVA, ENTREGANDO LA BANDERA DE COMBATE AL PORTAAVIONES "PRÍNCIPE DE ASTURIAS", SU COMPROMISO DE LEALTAD A LOS VALORES QUE PROYECTAN LA CATALUNYA AUTÓNOMA Y LA ESPAÑA DEMOCRáTICA Y QUE SON, AL FIN Y AL CABO, LOS VALORES QUE BARCELONA SIEMPRE HA PROMOVIDO: PLURALIDAD Y MODERNIDAD, CONSELL DE CENT Y CONSOLAT DE MAR; SENTIMIENTO Y RAZÓN, MODERNISME Y NOUCENTISME; INTERéS POR LA TRADICIÓN Y GUSTO POR LAS VANGUARDIAS; AFIRMACIÓN DE LO PROPIO Y SENSIBILIDAD POR LO QUE APORTAN OTRAS GENTES. �-5BARCELONA COMPROMETE SU HONOR, UNA VEZ MáS, AFIRMANDO SU VOLUNTAD DE PAZ Y SEGURIDAD EN ESTE MAR ESTIMADO: EL MAR DE GRECIA, 1 EL MAR DE ROMA, EL MAR DE ROGER DE LLúRIA, EL DE LOS MOROS Y CRISTIANOS, EL DE VRABES E ISRAELITAS.... EL MAR DE LA CIVILIZACIÓN OCCIDENTAL. Y ES CON ESTE ESPÍRITU, SEÑORA, QUE, EN NOMBRE DE LA CIUDAD Y CON GRAN RESPETO, OS VOY HACER ENTREGA DE LA BANDERA DE COMBATE, SABIENDO QUE EL DESTINO MáS ALTO DE UN ARMA, COMO DIJO AYER EL ALMIRANTE, ES VOLVER AL MUSEO HABIENDO SERVIDO SIN SER USADA. �C l`r.(4(hA-vtA o5 ñ v Q vc; rT e h;` -: Gv A-mo C u ^ 11z e5 e_7\-r U t-7- W / Af0 $ØP2 /ti-S, Cut9P o w A--rw 7, ' cAr izo-7up / i "EWLA-m Tkit/i vLç f ís fr4 ( e `u LA S ti( ai u¿n t1- S j ,/,9Q\ 19\,k, E0L 0'/.^4 c=`-G-R II D-s YriTr,13 Uo-PD IJ ^4 È XCL u S^ %Ñ , Ifl S ^ f EN^^C4^S^ -L st /60<\ Q u u- ^ ^MM ^ L,^ NV LS n\ /\; L'\( [ 0 0-kAIV G l-/% 5 L/Yf 11'7 q u e -ktrl. g uA1,1A-()I Q ¿_ .e-7\ t,^ as-- kn-krAv uT-J C,^Ut ó--p A ()SD c_rxiva � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4103 Title A name given to the resource Entrega de la bandera de combat al portaavions Príncipe de Asturias Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Moll Sant Bertran, Port de Barcelona Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Constitucions Premis i reconeixements Acció política Barcelona Exèrcits Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1989-05-28 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1346/19930921d_0104.pdf 25dcf17ef4cdffd336a2e9a825ba7b6d PDF Text Text Gabinet Tècnic de Relacions Públiques i Protocol ENTREGA DE LA GRAN CRUZ DE ORO DE LA ORDEN CIVIL DE LA SOLIDARIDAD SOCIAL A LOS VOLUNTARIOS OLÍMPICOS 21 de septiembre de 1.993 Dia: Hora: 18.30 h. Lugar: Salón de Ciento ORDEN DEL ACTO Parlamentos : - Excmo. Sr. Manuel Fonseca de la Llave, Director General del Consejo Superior de Deportes. - Excma. Sra. Cristina Alberdi Alonso, Ministra de Asuntos Sociales. - Ilma. Sra. Rosa M I Escapa, Directora General de INJUVE (Instituto Nacional de la Juventud), que leerá el Decreto de concesión de la Gran Cuz de la Orden Civil de Solidaridad Social a la División de Voluntarios Olímpicos de Barcelona'92. - Entrega de la Gran Cruz por la Excma. Sra. Ministra al Excmo. Sr. Pasqual Maragall i Mira, Alcalde de Barcelona. - Palabras de agradecimiento y clausura del acto a cargo del Excmo. Sr. Pasqual Maragall i Mira, Alcalde de Barcelona en nombre de los Voluntarios Olímpicos. Ain.k (,tíl y uCtil [k 1111/11.5 - Recepción en el Salón de Crónicas. �n)ulL Z^^^ ^ P^^ `^ i ,e/im I iot ^^3 r )ati Pt-Ai "-e yt ^ SEÑORA MINISTRA, SEÑORAS Y SEÑORES, QUERIDOS AMIGOS, d^ ALuk LQ1 o LA DECISION DE ENTREGAR LA GRAN CRUZ DEL ORDEN CIVIL DE LA SOLIDARIDAD SOCIAL A LOS VOLUNTARIOS Y VOLUNTARIAS DE LOS JUEGOS OLIMPICOS DEL 1992 ES UN PASO MAS, QUIZAS EL MAS IMPORTANTE, EN EL RECONOCIMIENTO DEL TRABAJO Y DE LA DEDICACION DE TODAS AQUELLAS PERSONAS QUE COLABORARON DESINTERESADAMENTE EN LOS JUEGOS OLIMPICOS Y PARALIMPICOS DE BARCELONA. SENSE EL TREBALL I L'ESFORÇ DE TOTS AQUESTS VOLUNTARIS, ELS DEL 92 NO HAGUESSIN ESTAT ELS MILLORS JOCS DE LA HISTORIA. EN L'ENTUSIASME DELS 30.000 VOLUNTARIS I EL DE TANTS D'ALTRES QUE, MALAURADAMENT, NO VAN SER A TEMPS DE PARTICIPAR EN L'ORGANITZACIO DELS JOCS NO NOMES ES MANIFESTAVA EL DESIG D'IMPLICAR-SE EN ELS JOCS, SINO TAMBE LA SEVA VOLUNTAT DE SERVEI A LA CIUTAT DE BARCELONA, A LES CIUTATS SUBSEUS I AL CONJUNT DE LA SOCIETAT. PER AIXO, UN COP ACABATS ELS JOCS, DES D'AQUEST AJUNTAMENT ES VA CREURE OPORTU FER UNA CRIDA A LA PARTICIPACIO. I, ARA, TRANSCORREGUTS UNS MESOS, HEM DE DIR QUE AQUESTA CONVOCATORIA HA ESTAT UN EXIT. ENS SENTIM ORGULLOSOS I SATISFETS PERQUE MOLTS VOLUNTARIS, LA GRAN MAJORIA, HAN RESPOST POSITIVAMENT A AQUESTA CRIDA, COM ES VA DEMOSTRAR DIUMENGE PASSAT A L'ESTADI I ES DEMOSTRARA A LES FESTES DE LA MERCE QUE DEMA COMENCEN, QUE SERAN LES FESTES DE LA PARTICIPACIO. ^. �L'ENTUSIASME DE LA FLAMA OLIMPICA SEGUEIX ENCES I NO VOLEM QUE S'APAGUI. NO POT APAGAR-SE. NO MENTRE EN EL MON I EN LES NOSTRES SOCIETATS ACTUALS SEGUEIXI SENT NECESSARIA LA PARTICIPACIO DE TOTS I TOTES PER FER-LO MES. JUST I MES SOLIDARI. QUISIERA EN NOMBRE DE ESTOS VOLUNTARIOS Y VOLUNTARIAS AGRADECER SEÑORA MINISTRA ESTA CONDECORACION QUE AHORA SE LES DA. Y AGRADECER TAMBIEN A TODOS LOS REPRESENTANTES DE LAS DIFERENTES INSTITUCIONES AQUI PRESENTES EL ESPIRITU ENTUSIASTA DE COLABORACION QUE DEMOSTRARON ANTES, DURANTE Y DESPUES DE LOS JUEGOS OLIMPICOS. LA CIUDAD DE BARCELONA FUE LA CAPITAL MUNDIAL DEL DEPORTE, DE LA PARTICIPACION Y DE LA ILUSION DE TODOS: LOS BARCELONESES, LOS CATALANES Y TODOS LOS ESPAÑOLES. EL ESFUERZO DE LOS JUEGOS YA HA DADO SU FRUTO. EN LAS DISTINTAS COMUNIDADES AUTONOMAS Y EN LOS AYUNTAMIENTOS DE ESPAÑA SE ESTA TRABAJANDO PARA MANTENER VIVO AQUEL PROYECTO QUE EMPEZO CON LOS JUEGOS, GRACIAS A LA PARTICIPACION DESINTERESADA DE TODOS, PERO ESPECIALMENTE DE TANTOS JOVENES. QUISIERA ANIMAROS A HACER FRUCTIFERO EL MENSAJE QUE ME ENSEÑARON LOS MILES DE VOLUNTARIOS --- -Y-VOLUNTARIAS QUE EMPEZARON EN EL 92 Y CONTINUAN EN LA BRECHA. g re1/1 SFW41fl MINISTRA, PARA CONCLUIR QUISIERA AGRADECERLE, DE FORMA ENTUSIASTA, LA COLABORACION QUE SIEMPRE HEMOS ENCONTRADO EN SU MINISTERIO. EL APOYO ENTRE LAS INSTITUCIONES EN FAVOR DE LOS VOLUNTARIOS ES EL MEJOR REGALO Y RECONOCIMIENTO QUE PODEMOS HACERLES. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4252 Title A name given to the resource Entrega de la Gran Creu d'Or de l'Ordre Civil de la Solidaritat Social als voluntaris olímpics / Discurs Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Societat Premis i reconeixements Jocs Olímpics Barcelona Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-09-21 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1087/19870507d_00207.pdf 873d570331a75ef37a54ae319ed7d4c6 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Palabras del Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall, en la entrega de la Medalla de Honor de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando al Gran Teatro del Liceo. Barcelona, 7 de mayo de 1987 �Ajuntament '; de Barcelona Gabinet de Comunicació SEÑOR DIRECTOR, SEÑORAS, SEÑORES: EN NOMBRE DEL GRAN TEATRO DEL LICEO, EN NOMBRE DEL CONSORCIO DEL LICEO Y EN NOMBRE DE LA CIUDAD DE BARCELONA, MUCHAS GRACIAS POR ESTA MEDALLA QUE LA REAL ACADEMIA DE BELLAS ARTES DE SAN FERNANDO CONFIERE A NUESTRO QUERIDO TEATRO. RECIBO EL GALARDóN CON ENORME SATISFACCIóN. SATISFACCI6N POR EL RECONOCIMIENTO QUE NOS OTORGA ESTA PEAL ACADEMIA, MáXIt1O EXPONENTE DE LA REPRESENTACI6N DEL ARTE EN ESPAÑA. SATISFACCI6N POR ENTRAR A FORMAR PARTE, JUNTO A LA SOCIEDAD FILAR "6NICA DE BILBAO, EL ORFEO CATALá Y EL ORFE6N DONOSTIARRA DEL RESTRINGIDO GRUPO DE ENTIDADES QUE HAN MERECIDO LA DISTINCI6N DE ESTA REAL ACADEMIA. Y SATISFACCI6N TAMBIÉN POR LO QUE REPRESENTA DE ESPALDARAZO A UNO DE LOS OBJECTIVOS QUE LA CIUDAD DE �Ajuntament ` de Barcelona Gabinet de Comunicació BARCELONA SE HA FIJADO Y QUE COMO ALCALDE HE TENIDO EL ORGULLO DE DEFENDER. BARCELONA ES, SOBRETODO, LA CAPITAL DE CATALUÑA. PERO BARCELONA TAMBIÉN QUIERE SER CAPITAL DE ESPA ÑA. UNO DE LOS ARGUMENTOS, DE LOS EJEMPLOS QUE REPETIDAMENTE HE PUESTO PARA AVALAR ESTA VOCACI6N ES CONTAR CON EL GRAN TEATRO DEL LICEO. EFECTIVAMENTE, EL LICEO CONFIERE A BARCELONA EL CARiCTER DE CAPITAL OPERÍSTICA DE ESPAÑA. HOY SE CONFIRMA ESTA CONDICIoN. SEÑORAS, SEÑORES, EL iÉXITO DEL GRAN TEATRO DEL LICEO ES EL ÉXITO DE UN SINFIN DE VOLUNTADES QUE UNIDAS POR UN MISMO ENTUSIASMO HAN HECHO POSIBLÈ MANTENER EL ALTO NIVEL DEL TEATRO DURANTE 140 AÑOS. �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació DE ENTRE TODOS QUIERO CITAR ESPECIALMENTE LAS MáS DE 300 PERSONAS QUE DIRECTAMENTE SON PARTE DE ESTE GRAN COLISEO. COMO TAMBIÉN HE DE MENCIONAR A TODOS LOS ARTISTAS DE CATALUÑA, DE TODA ESPAÑA, DE TODO EL MUNDO, QUE SE HAN PRECIADO DE HABER SIDO HUÉSPEDES DEL TEATRO DE LA RAMBLA. EN NOMBRE DE TODOS ELLOS Y DE TODOS LOS BARCELONESES LES DOY UNA VEZ MáS MI MáS SINCERO Y EMOCIONADO AGRADECIMIENTO. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3993 Title A name given to the resource Entrega de la Medalla d'Honor per part de la Academia de Bellas Artes de San Fernando al Gran Teatre del Liceu / Paraules d'agraïment Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Art Cultura Acció política Gran Teatre del Liceu Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-05-07 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/2856/002SUPJT.pdf 8cf283b01709db378bd286c2692750c2 PDF Text Text Segre Cod: 169394393 22/09/24 Lérida Pr: Tirada: Dif: Secc: SOCIEDAD Valor: 5.640,22 € Area (cm2): 878,4 Ocupac: 95,84 % Doc: 1/1 Diaria 7.404 6.243 Autor: M. CABELLO Pagina: 42 Num. Lec: 22000 ENTREVISTA POLÍTICA L ’Ateneu Popular de Ponent va acollir divendres passat a la tarda la presentació del llibre Pasqual Maragall i l’Europa pròxima, una obra publicada per la Fundació Catalunya Europa que aprofundeix el compromís del que va ser president de la Generalitat i alcalde de Barcelona amb el projecte d’integració política europea i la seua activitat internacional. La seua filla, Airy Maragall, presidenta de la Fundació Catalunya Europa, explica en aquesta entrevista quina era la idea d’Europa que el seu pare volia construir. «El meu pare anhelava un model europeu federalista i plural» Airy Maragall ❘ PRESIDENTA DE LA FUNDACIÓ CATALUNYA EUROPA ❘ AMADO FORROLLA M. CABELLO Quina Europa anhelava el president Pasqual Maragall quan va crear el 2007 la Fundació Catalunya Europa? Europa és un projecte que ha estat sempre present en el pensament de Pasqual Maragall. En tots els càrrecs que ha ocupat sempre ha tingut la mirada posada en l’horitzó europeu, anhelant un model federalista, plural, progressista i amb un paper rellevant dels governs locals. Tot això perquè les polítiques europees estiguin al servei de la gent i siguin molt més properes a la integració, a la igualtat i a la justícia social. Anhelava un sistema en el qual les ciutats i els governs locals, que estan més a prop del ciutadà, tinguessin més veu i vot, formant part de la presa de decisions. Què creu que pensaria el seu pare de la situació política europea actual? Aquesta és una pregunta que ens fem en molts moments i que no tenim manera de saber. Del que estem segurs és que si estigués en actiu tindria veu i la faria sentir. Sabem que estaria treballant per aconseguir aquesta Europa amb justícia social, amb una qualitat democràtica i amb unes institucions fortes que puguin treballar d’una forma efectiva pel bé dels ciutadans. I sabem que ho faria tant a nivell europeu com català i barceloní, amb responsabilitat, amb diàleg i amb una mirada estratègica, pensant sempre en el benefici a llarg termini i per a la quantitat de gent més àmplia. Amb respecte envers totes les posicions polítiques, les persones i les institucions. I allà és on fem més èmfasi des de la fundació, no tant en el què (una mirada federalista i progressista), sinó en el com (una forma de fer política). En els últims anys hi ha hagut un auge de la ultradreta en tots els estadis polítics, es troben contra les cordes aquests valors democràtics que va defensar el seu pare? Des de la fundació estem convençuts que la ultradreta es combat des d’una política eficaç que treballi per millorar i garantir els drets en habitatge, educació i sanitat pública. Aquesta és la idea que creiem « « « que cal defensar i exigir als nostres representants. Avui dia existeix un cert desencant polític, especialment entre els més joves. Com afronten aquest repte des de la seua fundació? Tenim molts programes i activitats que estan dirigides i protagonitzades per joves, com el premi Què és per a tu Europa?, per a estudiants de Secundària, o els Europa Jove, que reconeixen aquells treballs d’investigació de Batxillerat que analitzin un tema relacionat amb la UE. Hem de trobar els canals per escoltar els joves i anar construint una societat més implicada, que no se sentin abandonats. De vegades els esmentem i els escoltem poc. Es troba a Lleida per presentar el llibre ‘Pasqual Maragall i l’Europa pròxima’. Què trobaran els lectors en aquesta obra? La Fundació Catalunya Europa treballa per preservar el llegat de Pasqual Maragall de moltes formes diferents. Una d’aquestes és la publicació de treballs sobre el seu pensament i la seua trajectòria com a polític. Després de publicar Pasqual Maragall. Pensament i acció (2017) i Maragall i el govern de la Generalitat: les polítiques del canvi (2021), aquest tercer llibre se centra en la seua visió europea. Recull molts textos, conferències, articles i discursos que estan relacionats amb aquesta idea que tenia d’Europa i la seua activitat política. Recull també testimonis de gent que va treballar juntament amb Pasqual Maragall al llarg de tota la seua trajectòria. L’octubre del 2007, el mateix any en què va impulsar aquesta fundació, Pasqual Maragall va Pasqual Maragall feia política amb respecte, diàleg i responsabilitat» Va treballar perquè els governs locals tinguessin un paper més rellevant» Hem de trobar canals per escoltar i implicar la gent jove» anunciar que li havien diagnosticat Alzheimer. Vostè ha viscut de prop la dura realitat d’aquesta malaltia, que precisament ahir va commemorar el seu Dia Mundial. Quin creu que hauria de ser el paper de les institucions cap a aquesta malaltia? Des de la Fundació Pasqual Maragall s’està fent un treball ingent des de fa molts anys per promoure la investigació científica de l’Alzheimer i divulgar aquesta malaltia, per aconseguir que estigui justament a l’agenda social i política. L’entitat s’ha convertit en un referent polític i també científic per avançar en la recerca d’una cura o una forma de prevenir l’Alzheimer. S’ha avançat molt en els últims anys, també pel que fa a l’atenció per part de les administracions, però encara queda molt per fer. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05. Recursos d'informació Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell). Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Entrevista a Airy Maragall: El meu pare anhelava un model europeu federalista i plural Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall Garrigosa, Airy Cabello, María Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2024-09-22 Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Europa Federalisme Fundació Catalunya Europa Description An account of the resource Entrevista a Airy Maragall al diari Segre, com a presidenta de la Fundació Catalunya Europa, en motiu de la presentació a Lleida del llibre "Pasqual Maragall i l’Europa pròxima". Source A related resource from which the described resource is derived Segre Abstract A summary of the resource. L’Ateneu Popular de Ponent va acollir divendres passat a la tarda la presentació del llibre Pasqual Maragall i l’Europa pròxima, una obra publicada per la Fundació Catalunya Europa que aprofundeix el compromís del que va ser president de la Generalitat i alcalde de Barcelona amb el projecte d’integració política europea i la seua activitat internacional. La seua filla, Airy Maragall, presidenta de la Fundació Catalunya Europa, explica en aquesta entrevista quina era la idea d’Europa que el seu pare volia construir. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Lleida EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Sobre Pasqual Maragall https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1658/0000001263.pdf 4f9f4c0b843eee7b8ae04fd08ed625cd PDF Text Text Maragall Cultura JORDI PLAY EL TEMPS visita la casa de Joan Maragall, convertida en arxiu i museu, de la mà de Pasqual Maragall, nét de l’escriptor, amb motiu de la celebració de l’Any Maragall, que commemora els 150 anys del naixement del poeta i els 100 de la seva mort. El piano de Joan Maragall desafina Pasqual Maragall comprova com el piano de la casa de Joan Maragall, que ha tocat tanta gent il·lustre, ha deixat de fer notes afinades. “J o que tinc problemes d’Alzheimer i de memòria, em vaig fabricar la marca PH, ‘piano i horaris’. Aquí falla la P i la H. El piano desafina i els horaris són insuficients.” “Aquí” és l’Arxiu Maragall, antiga residència de Joan Maragall (1860-1911) convertida en casa-museu i secció de la Biblioteca de Catalunya orientada als estudiosos de l’escriptor i la seva època. I el “jo” correspon a un dels néts més coneguts de Joan Maragall, Pasqual Maragall i Mira (Barcelona, 1941), ex-president de la Generalitat de Catalunya i ex-alcalde de Barcelona. És el tercer fill de Jordi Maragall i Noble (1911-1999), el fill petit de Joan Maragall. Pasqual Maragall seu al menjador on de ben petit recorda com prenia el te amb l’àvia, Clara Noble, morta el dia 26 d’abril del 1944. L’hi acompanya en Pere, el més petit dels vuit germans Maragall Mira. En Pere va néixer l’any 1951. Amb en Pasqual es porten, per tant, deu anys. Professor de llengua i literatura catalanes a l’ensenyament secundari, ara coordina, en comissió de serveis, les visites dels centres escolars que s’hi fan dos dies la setmana. Però en Pasqual és, avui, l’amfitrió, i en Pere, el seu ajudant. La sala gran, ens diu en Pasqual, és pràcticament igual. L’única cosa diferent són els llibres que hi ha als prestatges del moble. Abans hi havia els plats i la vaixella. No és cap biblioteca espectacular. La raó és senzilla. L’escriptor només comprava els llibres que no trobava a la biblioteca del seu Ateneu Barcelonès, la més important del seu temps, com ara les obres completes de Goethe en alemany. “I aquí se servia el te, que això sí que ho hem vist. Morta l’àvia, les ties van mantenir el costum. El te a mitja tarda era sagrat.” En Pasqual s’aixeca i obre una porteta del moble que ara serveix de biblioteca. “Això d’aquí és el passaplats. Era. S’obria per aquí i la cuina era a l’altra banda i servien a l’anglesa.” La seva dona, Diana, va reproduir aquesta idea al pis on ara viuen, just a l’altra banda del pati de la casa gran, amb entrada pel carrer de Brusi. 30 DE NOVEMBRE DEL 2010 1381ET075-079-FET.indd 1 EL TEMPS 75 13/12/2010 18:26:53 �Cultura Maragall Pasqual Maragall mira EL TEMPS “Pasqual Maragall mira” (Arts Santa Mònica, de Barcelona, fins el 8 de desembre) és un projecte fotogràfic ampli, que es genera a partir d’un recull de fotografies fetes per Maragall amb el seu mòbil durant un any. El novembre del 2009, Pasqual Maragall llançà un repte a la seva amiga i fotògrafa Caro Garcia: Cartell de l’exposició, oberta a l’Arts Santa Mònica fins fer un llibre de fotografi- el 8 de desembre. es plegats. Ella contraatacà proposant que fos amb les fotos del seu mòbil. Així començava un any d’exploració de la pròpia mirada. Fer un llibre junts implicava imprimir les fotografies per poder-hi jugar i reflexionar. Van idear un sistema de creació de pàgines del llibre, condicionat per la baixa resolució de les imatges. Van anar descobrint que les fotos s’aparellaven per diverses raons, que podien ser estètiques, documentals o narratives. L’edició de les fotografies té la voluntat de dur l’espectador a l’univers de Pasqual Maragall, de mirar allò que ell mira, fent honor al seu segon cognom; i d’aquí també sorgeix el títol del projecte. Es tracta, en definitiva, de compartir un any de la seva existència. Grafits del carrer, els néts, anuncis, gent, autoretrats, amics, paisatges, detalls, fotos de fotos... Recollir instants, que, d’una altra manera, serien fugissers, i presentar-los a tall de composició d’imatges amb els corresponents peus de foto manuscrits per ell mateix. Cada díptic és una història en si mateixa, les imatges es complementen de manera que cada díptic és una creació doble, la foto escollida i la que la complementa. És també un viatge d’anada i tornada, el de fer la foto i el de com mostrar-la. El resultat és doncs un retrat-autoretrat de Pasqual Maragall i resulta, com no podia ser d’una altra manera, sorprenent. El pati. El pati era l’espai comú entre els Maragall que vivien a la casa gran, la del carrer Alfons XII, i els Maragall de l’altre costat. Primer, es van aixoplugar a la torreta que havia estat el taller de l’oncle Ernest, l’escultor, i, a partir del 1955, en un edifici nou, de planta baixa i tres pisos, pagat pel pare d’en Pasqual i el seu germà Gabriel amb la part que els tocava d’herència. El pis on ara viuen en Pasqual i la Diana és el del pare. “La connexió entre les dues bandes va ser constant. Aquí, al pati, hi jugàvem a futbol”, recorda en Pasqual. Entre germans i cosins van fer l’equip de futbol Gipapersa, batejat amb les inicials de Ginès, Pasqual, Pere, Ernest –el conseller– i Santiago. Tres contra dos. Obligaven les tietes solteres de la casa a pagar, per veure el partit, un duro. Amb la recaptació van poder comprar una pilota reglamentària. “Aquesta caseta de l’oncle Ernest –ens diu en Pere– jo no la recordo perquè era molt petit, però després vam ser un any o dos al pis de dalt de la casa gran, tal com era antigament, on vivia l’oncle Josep. Ens la va deixar mentre feien les obres dels pisos del carrer de Brusi.” “Quan es va fer l’obra vam passar aquí, a la casa gran. Vivíem aquí, a dalt, sí”, assenteix en Pasqual. Les ties, punt de referència. “Quan jo tenia quatre anys –ens diu en Pere– va ser quan ens vam instal·lar al tercer pis de Brusi 46. Llavors passava això que diu en Pasqual, que el contacte era constant, perquè aquí hi vivien les ties, les filles grans de Joan Maragall que es van quedar solteres. Amb les ties, hi teníem molta relació. Eren com el punt de referència. Com que érem molts cosins, sempre veníem per aquí una hora o altra. Recordo la tia Helena, la gran, venint a posar-nos injeccions quan estàvem malats.” La tia Helena, continua en Pasqual, va treballar a la Sala Parés fins molt gran i es caracteritzava pel seu esperit laboriós en tota mena de tasques. Era la que portava la batuta, confirma en Pere. Les bessones, Anna i Clara, vetllaven pels desvalguts del barri “i anaven a missa dues vegades el dia”, recorda en Pasqual. “La tia Clara, una de les bessones, era la meva padrina i complia estrictament aquesta funció”, diu en Pere. “Aquí hi ha fotos de tots. L’àvia s’estava allà en aquell raconet. L’àvia Clara era andalusa i anglesa”, té interès a recordar en Pasqual. En Pasqual fa un cop d’ull a l’habitació i es fixa en uns plafons orientals. “Els plafons japonesos, no ho vaig entendre mai, l’art japonès, aquí...” “Jo sí que ho sé”, ens diu en Pere. “És que l’Antoni Roura, quan era registrador de la propietat, va anar a les Filipines quan encara era colònia...” “Ah!, té raó, té raó”, hi cau ara en Pasqual. “En Joan Maragall tenia amics de molta empenta, gent d’esperit jove, i entre ells en Roura, sí.” “Antoni Roura, que era de Vilafranca del Penedès i va estudiar de petit i després a la universitat amb ell –continua en Pere– va anar uns quants anys a les Filipines. S’escrivien unes cartes que són una delícia. I quan va tornar li va portar els plafons i un mantó de Manila que hi ha en una habitació de la casa.” Maragallians de tots colors. Resolt el cas de l’art japonès, en Pasqual fa entrar la política a la conversa. “La família políticament érem maragallians, però, és clar, el meu pare i la meva mare eren republicans i, en canvi, els Maragall Marfà i Maragall Garriga havien estat més aviat de l’altre bàndol.” Hi ha hagut Maragalls per a tot, com se sap. El galerista de la Sala Parés Joan Anton Maragall i Noble (Barcelona 76 EL TEMPS 30 DE NOVEMBRE DEL 2010 1381ET075-079-FET.indd 2 13/12/2010 18:26:54 �JORDI PLAY JORDI PLAY Pasqual Maragall observa a l’ordinador del seu germà Pere, en un racó de la casa Maragall, les fotografies dels avis, Joan Maragall i Clara Noble. Una foto familiar emmarcada, col·locada sobre una tauleta, passa per un moments de mà de nét a nét, amb la intenció que en Pasqual hi identifiqui els parents. 30 DE NOVEMBRE DEL 2010 1381ET075-079-FET.indd 3 EL TEMPS 77 13/12/2010 18:26:54 �Maragall JORDI PLAY Cultura Pasqual Maragall xuta amb totes les seves forces una pilota al jardí de la Casa Maragall, com feia de petit amb els seus germans i cosins. 1902-1993), fill del poeta, va tenir un paper destacat al bàndol franquista, durant la guerra, i després es va fer monàrquic. Un altre fill del poeta, el pintor Josep, (Barcelona 1900 - l’Ametlla del Vallès 1982) es va refugiar a Ceret durant la guerra civil i la mare li va enviar un missatge per dir-li que tornés, atès que els seus germans donaven la sang pel país. Però ell va contestar: “Si voleu, us n’enviaré una ampolleta.” Ho explica en Pasqual a les seves memòries (Oda inacabada, La Magrana). Tenim resolt el cas de l’art japonès i la relació amb Joan Maragall, però, en canvi, no s’ha resolt el cas del piano. Pasqual torna a aixecar-se. “Ara tocarem el piano i veurem com sona.” I ho fa, tocant les tecles a l’atzar, per demostrar que desafina; és a dir, per criticar, sense haver de posar-hi més paraules, que els qui tenen l’obligació de conservar la casa-museu no l’han posat a punt. “L’Àngels, la nostra germana, i els pares, tocaven el piano. I quan fan un acte aquí han de portar un cello perquè és totalment desafinat”, diu en Pasqual. “Durant anys en Manel Muntaner, el marit de la cosina Marta Maragall, el tocava per Nadal”, diu en Pere. “El tocava molt bé”, confirma en Pasqual. “Ara el toques –continua– i no hi ha notes que lliguin.” “Saps qui havia tocat el piano?, demana en Pasqual al germà. “L’Eulàlia Solé. I llavors sonava bé, no? Ara és tan desafinat... No hi ha dues notes afinades.” Sap tocar el piano, en Pasqual? “Vaig estudiar piano un any. Em van fer tocar a final de curs amb dues nenes i em vaig tornar vermell. I mai més.” La situació del museu. En Pasqual vol parlar de l’actual situació de la casa gran, com a casa-museu oberta al públic. “Quan es va morir l’última tieta i això va quedar mort, diguéssim, jo aleshores era alcalde i vaig pensar, si això ho passés a la ciutat semblaria que era un acte pro domo sua i vaig decidir de passar-ho a la Generalitat i llavors la Generalitat ho va passar a la Biblioteca de Catalunya, que no en fa un ús prou satisfactori. No hi ha destinat prou personal i, a vegades, quan hauria de ser obert, és tancat, si la bibliotecària està malalta.” “Seria normal –considera en Pere– que a part de la bibliotecària hi hagués un conserge, pel cap baix, o un administratiu. Però la Biblioteca de Catalunya diu que no s’ho poden permetre, que no tenen plantilla.” Evidentment, la qüestió va més enllà de la Biblioteca de Catalunya que, lògicament, només pensa en els estudiosos, i per això en Pasqual ha comentat el cas al conseller de Cultura. De moment, sense èxit. “Jo ho vaig dir al conseller de Cultura”, diu en Pasqual. “Va ser aquí, va parlar molt d’àudiovisuals. De moment no s’ha fet res, però es treballa en un àudio-visual”, diu en Pere. “Ara com ara, cap pas positiu en ferm”, replica en Pasqual. “A París i a Londres –comenta en Pere–, com correspondria a un autor de la categoria de Joan Maragall en una altra literatura europea, m’imagino que ho tindrien, no més cuidat, que ja ho està, però sí més aprofitat, amb més recursos i més personal dedicat a atendre les visites.” El turisme literari, pensa en Pere, és inexistent, a Barcelona. “Caldria pensar en una ruta modernista que inclogués la Casa Maragall, per exemple, o una ruta de cases d’escriptors. De totes maneres, cal dir que de fa uns quants anys s’hi fan moltes activitats. A les conferències hi ve molta gent i també es fan actes al jardí, si es demana permís als propietaris.” 78 EL TEMPS 30 DE NOVEMBRE DEL 2010 1381ET075-079-FET.indd 4 13/12/2010 18:26:55 �Convergents divergents. En Pasqual pensa que el desinterès per Maragall té un origen convergent, perquè era convergent la Generalitat que va fer-se càrrec de la casa. “Els convergents, amb els Maragall –diu–, sempre hi han tingut un doble sentiment. Per una banda, Joan Maragall és un poeta eximi, però, en canvi, era el que sempre volia parlar amb Espanya i, per tant, sempre l’han considerat dubtós, una mica sospitós de diàleg. I no van acabar d’encaixarhi. El catalanisme nostrat i clàssic amb en Maragall no acaba de... eh? En Maragall és una mica estrafolari. I a més no era noucentista, és clar. No era perfecte. No era noucentista perquè era modernista.” I des del punt de vista religiós, li comentem, ara el filòleg Ignasi Moreta ens ha presentat, amb l’estudi No et facis posar cendra. Pensament i religió en Joan Maragall (Fragmenta Editorial), un Maragall d’un catolicisme poc catòlic, si més no gens coincident amb el catolicisme del seu temps. “Era panteista”, assenteix en Pasqual. “No hi estic prou d’acord, amb el llibre de Moreta”, replica en Pere. “Sí que és panteista des del punt de vista de la teoria estètica i poètica, però era un catòlic practicant normal. Passa que quan arriba a aprofundir molt en els temes es troba que el catolicisme imperant i la doctrina i la ideologia catòlica de l’època no li responen, per massa abstractes, no el satisfan. Ell era un encantat de la persona singular i concreta, de la persona viva, i negligia l’abstracció. Per això desitja la perdurabilitat de la vida corporal i això el catolicisme no li ho acaba de resoldre.” Sense deixar el llibre d’en Moreta, recordem als dos germans Maragall que l’estudiós critica al seu llibre que Primera edició de la poesia completa de Maragall EL TEMPS Actualment, a banda de les que coordina en Pere amb les escoles, hi ha visites comentades per al públic en general dimecres al matí i l’últim dissabte de cada mes. Les fa Francesca Argimon, una altra néta de Joan Maragall. “Que les fa molt bé”, diu en Pere. En Pere considera que s’ha avançat considerablement, que ara s’aprofita molt més, la casa-museu. “Perquè és l’Any Maragall”, replica en Pasqual. La col·lecció “Labutxaca” presenta una primícia: l’autèntica Poesia completa de Maragall. És, en efecte, la primera vegada que un volum de Maragall titulat Poesia completa aplega realment tota la seva obra original en vers. D’una banda, inclou els cinc llibres publicats en vida de l’autor: Poesies (1895), Visions & Cants (1900), Les disperses (1904), Enllà (1906) i Seqüències (1911). D’una altra banda, el volum que ara apareix a “Labutxaca” també recull tots els poemes esparsos –apareguts en publicacions periòdiques o conservats inèdits en vida de l’autor– i els agrupa en tres seccions per a facilitar una lectura cronològica del conjunt: 1896-1905, 1906-1911 i poemes no datats. Finalment, la Poesia completa de “Labutxaca” s’arrodoneix amb l’obra dramàtica en vers Nausica. Tanquen el volum uns índexs de títols i de primers versos. El text dels poemes ha estat establert per Glòria Casals i el de Nausica per Lluís Quintana. Quintana és el director de l’equip que prepara els tres volums que aplegaran, en edició crítica i anotada, publicada per Edicions 62, tota l’obra de Maragall com a poeta, traductor i articulista. L’aparició dels tres volums és prevista per a l’octubre del 2011. A més de Glòria Casals, conformen l’equip Francesco Ardolino i Ignasi Moreta. “els Maragall” no hagin donat permís per a publicar la nombrosa correspondència entre Joan Maragall i Clara Noble. “La família encara ens hem de posar d’acord”, comenta en Pere. Un arxiu. Visitem la resta de la casa. En una habitació s’hi veuen els arxivadors metàl·lics compactes. “Els compactes indiquen que ens trobem en un arxiu, no només un museu”, diu en Pere. L’Arxiu Maragall es va constituir poc després de la mort de l’escriptor sota la iniciativa de la seva vídua Clara Noble. Durant dècades, la família Maragall es va dedicar a compilar documentació i informació sobre l’escriptor, a més de conservar l’arxiu personal, material que va permetre de constituir l’important fons disponible actualment, conservat i catalogat amb els criteris més rigorosos. Entrem en una segona sala, plena de quadres i escultures. El despatx. “No he entès mai per què hi ha aquest quadre d’en Sunyer”, comenta en Pasqual. És l’oli La pastoral, informa en Pere. Va arribar aquí amb els anys, bastant després de la seva mort. Maragall havia anat a una exposició d’en Sunyer i n’havia fet una crítica al diari molt elogiosa, “i el tiet Joan Anton, quan estava a la Sala Parés, va trobar-lo, el va comprar, i el van posar aquí”. És, recorden en Pere i en Pasqual, un cas semblant a l’escultura La Voluntat, de Clarà. Un cap de bronze. Va arribar després de la mort de l’escriptor. Maragall li havia dedicat un brindis literari amb motiu de l’Exposició Internacional d’Art de Barcelona del 1911. En Pasqual acaba la visita al despatx d’en Pere. L’ordinador s’obre a la web de l’Any Maragall. En Pere li comenta que, aquí, res a dir. L’oficina de la Institució de les Lletres Catalanes que coordina els actes de l’Any Maragall és formada per gent professional, experta i eficient. En Pasqual s’entreté a retratar-ne imatges amb el seu telèfon. I, acabada la visita, fa una cosa que no pot fer mai, ara, però que sí que feia cada dia quan era petit: travessa el pati des de la casa gran per anar a casa seva. Lluís Bonada 30 DE NOVEMBRE DEL 2010 1381ET075-079-FET.indd 5 EL TEMPS 79 13/12/2010 18:26:55 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Entrevista a El Temps: El piano de Joan Maragall desafina Source A related resource from which the described resource is derived El Temps Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Bonada, Lluís Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Maragall i Gorina, Joan Catalunya Cultura Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2010-11-30 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1657/0000001218.pdf 744f54a8b20609aece3fbd5b3133a3b5 PDF Text Text �Na história das Olimpíadas, nenhuma cidade-sede passou por metamorfose urbana tão radical quanto Barcelona. Sede dos Jogos de 1992, a capital da Catalunha aproveitou a competição (e o dinheiro envolvido em um evento desse porte) para revitalizar áreas decadentes, chamar a atenção do mundo e entrar firmemente na rota do turismo internacional. Entre as suas diversas conquistas, uma rende frutos até hoje: a enorme quantidade de turistas. Desde então, o fluxo de visitantes cresceu de 2 milhões para 3 milhões por ano, transformandoa no segundo destino europeu, à frente de Madri, Roma e Londres, perdendo apenas para Paris. Por trás dessa grande virada, brilhou a estrela do advogado e economista pasqual Maragall, 69 anos. Prefeito no período de 1982 a 1997 e ex-presidente do Comitê Organizador da Olimpíada, ele foi o grande arquiteto do renascimento catalão. Na semana passada, um mês antes de vir ao Rio para um seminário, Maragall fechou acordo para trabalhar como consultor da prefeitura na realização dos Jogos. De Barcelona, ele, que sofre há três anos do mal de Alzheimer, falou com VEJA RIO sobre sua experiência e os desafios à frente da empreitada carioca. o QUE DEVE SER FEITO "Aproveitar os Jogos para renovar a cidade por completo é a estratégia mais inteligente a adotar. Agora é a hora das grandes mudanças, de consertar o que está errado. Dificilmente haverá ocasião mais propícia. Trata-se de uma oportunidade única. As principais ações impleinentadas em Barcelona seguiram em dois sentidos. Para melhorar a circulação interna, foram feitos anéis rodoviários; para facilitar a comunicação com o exterior, remodelamos e ampliamos o aeroporto. Outra intervenção foi abrir Barcelona para o mar. A nossa relação com o mar era difícil. A primeira zona industrial do país foi desenvolvida ao longo das praias, o que tomava o acesso a elas praticamente impossível. Uma barreira de grandes fábricas obsoletas, ou mesmo abandonadas, limitava e poluía nosso litoral. A linha ferroviária também contribuiu para a existência desse obstáculo. Para mudar drasticamente aquele panorama, transferimos as instalações portuárias e ocupamos o espaço com uma estrutura de lazer compatível com a região, reconvertendo edifícios e o espaço em si. Ali construímos também nossa Vila Olímpica, seguindo critérios de sustentabilidade e conforto." veja Rio 17 de fevereiro, 2010 LEGADO OLíM PICO "No aspecto físico, as principais mudanças em Barcelona se deram na fisionomia e na infraestrutura urbana. No aspecto econômico, o turismo ganhou enorme presença internacional e rende dividendos importantes até hoje. Houve também uma alteração pouco mencionada, mas de grande relevância: o aumento da autoestima dos moradores da cidade. Quase vinte anos depois, ainda nos orgulhamos do que fizemos e de como conseguimos mudar uma realidade que vinha estagnada. Com tantos benefícios, pode parecer que tudo foi fácil ou veio sem sacrifício. Nada pode ser mais enganoso. Existem muitos e variados obstáculos a considerar em um projeto olímpico. Um deles, que aflige outras cidades-sede, é o das instalações esportivas subaproveitadas. Se não houver um cuidadoso planejamento, estádios inteiros poderão ficar às moscas depois da Olimpíada, transformando-se em verdadeiros elefantes brancos. Nesse caso, planejar com bastante antecedência é parte da solução. A localização de tais estruturas deve ser pensada com o objetivo de encontrar uma utilização futura que nem sempre será esportiva. Em Barcelona, criamos. uma IQUEM É ELE pasqual Maragall i Mira IDADE 69 anos NATURAL de Barcelona, Espanha FORMAÇÃO Advogado e economista CARGOS • Prefeito de Barcelona ( 1982-1997) • Presidente do Comitê Organizador da Olimpíada de 1992 • Presidente do Comitê das Regiões da União Europeia (1996-1998) • Presidente do Partido dos Socialistas da Catalunha (2000-2007) • Presidente da Generalidad de Catalufia, governo provincial (2003- 2006) empresa municipal cujo objetivo era exatamente este: explorar e gerir esses lugares depois dos Jogos." PARCERIA COM A INICIATIVA PRIVADA "A cumplicidade e a colaboração entre os setores público e privado foram, com certeza, uma das chaves do nosso sucesso. O chamado 'modelo Barcelona' consiste nisso. Evidentemente, chegar a tal ponto não foi fácil. No início havia certa desconfiança dos dois lados. Mas ambos se deram conta de que os objetivos não eram tão distantes e que para consegui-Ios era necessário remar na mesma direção." GESTÃO DO ORÇAMENTO "Nem todas as verbas foram administradas da mesma maneira. Em termos gerais, podemos resumir os vários tipos de investimento em três grupos. Os desembolsos para organização e imagem da candidatura ficaram a cargo de empresas privadas e foram canalizados e complementados pela prefeitura. Os de infraestrutura e equipamentos para os Jogos vieram de contribuições, substancialmente iguais, do governo espanhol, do governo da Catalunha e da prefeitura. Um caso 17 �Área do Porto especial foi a remodelação do aeroporto, que ficou sob responsabilidade da agência estatal Aeroportos Espanhóis e Navegação Aérea (Aena). Já os custos da realização da competição foram financiados por receitas vindas de direitos de TV, patrocinadores, venda de ingressos e merchandising. Com essa divisão, tudo funcionou sem grandes sustos." antes da PIOR PERíODO das reformas "Não houve anos fáceis. Todos foram complicados, com características diferentes. Ajuda muito quando os responsáveis pelo evento estão conscientes de que, ao longo do processo, encontrarão obstáculos e serão criticados pelos seus erros e acertos. Mas o esforço valerá a pena, pois o Rio de Janeiro e o Brasil podem sair bem mais fortes se obtiverem o êxito que todos desejamos." RIO DE JANEIRO "Minhas lembranças são excelentes. Conheço pouco a cidade, mas estou adorando a ideia de me reencontrar com ela. Há tempos, a América do Sul merecia entrar no ambiente olímpico. Fazer isso 18 de Barcelona em dois momentos: realização da Olimpíada (foto menor). e depois da conclusão por meio do Brasil, e particularmente do Rio, foi um acerto. Aqui na Espanha, por causa da rivalidade entre Barcelona e Madri, que transcende o futebol, provavelmente alguns catalães ficaram felizes por Madri não ter sido a escolhida. O certo é que o Brasil e o Rio são queridos na Catalunha e seu sucesso nos alegra. Em alguns anos, vocês experimentarão uma emoção incrível: sediar uma Olimpíada. É inesquecível. Em 1992, vivi momentos que me marcaram para sempre. Um deles foi especial: o disparo da flecha que acendeu a pira olímpica." DESAFIOS "Todas as etapas são desafiadoras. Você inicia a aventura olímpica sem experiência anterior e, quando a obtém, os Jogos já foram realizados. É preciso aprender durante a execução, adiantar-se em relação ao cronograma e mobilizar a sociedade em tomo desse objetivo. Não é fácil, mas conheço o prefeito do Rio e sei do seu amor pela cidade. Minha sugestão é que se tenha perseverança. Apesar de todas as dificuldades, vale a pena. Os momentos difíceis serão plenamente recompensados." • veja Rio 17 de fevereiro, 2010 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Entrevista a la revista brasilera Veja Rio: É uma chance única Source A related resource from which the described resource is derived Veja Rio Language A language of the resource Portuguès Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Garcia, Sérgio Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Jocs Olímpics Rio de Janeiro Ciutats Urbanisme Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2010-02-17 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes