54 10 1525 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1308/19930303d_00534.pdf 5f8d42e2fc59fab3f5553ba8da4139d2 PDF Text Text Intervenció de l'Excm. Sr. Alcalde en el Consell Plenari en memória de S.A.R. Don Joan de Borbó, Comte de Barcelona Barcelona, 3 d'abril del 1993 �Amb la celebració d'aquesta sessió extraordinària del Consell Plenari, la CorporaciO Municipal barcelonina aquí reunida i la pròpia ciutat de Barcelona, que els Regidors i l'Alcalde representem, volem honorar de manera oficial, pública i solemne, la memària, la figura i l'obra de Sa Altesa Reial Don Joan de Borbó, Comte de Barcelona. Fill del rei Alfons XIII i pare del rei Joan Carles I, don Joan ha estat un rei que no ha pogut regnar, però que amb el capteniment dels drets de la dinastia i el seu sacrifici personal en favor del seu fill i hereu, ha sabut fer possible la continuïtat històrica de la institució monàrquica, així com contribuir de manera decisiva a la reinstauració, amb ella, de la democràcia en el nostre país. En aquest mateix Saló de Cent, on l'any 1714 els consellers es van juramentar, amb l'espaa a terra, per sortir a defensar la llibertat d'aquesta ciutat contra uns antecessors de la persona que avui homenatgem, la ciutat ja havia rendit públic homenatge al Comte de Barcelona, en agraïment per la dignitat i l'honor amb que ha usat i ha lluït el nom de la ciutat, en adoptar com a símbol de la seva condició d cap de la Família Reial el títol que és herència i recordatori de la nostra sobirania com a país i de la nostra història com a ciutat. Barcelona aquell dia va lliurar a Don Joan de Borbó -i amb això es va tancar un cicle hitòric que em penso evident-, el 19 de gener de l'any 1987, en pr sència dels Reis, de la mà del Rei, la Medalla d'Or de la ciutat. Barcelona va commemorar, quatre anys més tard, el 15 de març de 1991, amb un nou homenatge als Comtes i la Família Reial, el cinquantè aniversari de la seva assumpció del títol que més ehs representa. Avui vull proposar als regidors i regidores de la ciutat, havent-ho consultat al president de la Comissió de Nomenclàtor, als Tinents d'Alcalde i als caps deis grups de l'oposició, que, tenint en compte que el reament de nomenament de carrers d'aquesta ciutat exigeix que hagin passat cinc anys després de la mort d'un personatge per donat-hi nom, però que hi ha un article del reglament que permet que aquelles persones que han estat honorades amb la Medalla d'Or de la Ciutat puguin ser anomenades el dia després de la seva mcrt, vull proposar que el Passeig Nacional, al barri de la Barceloneta, passi a anomenar-se Passeig de Don Joan, Comte de Barcelona. Si tinc la vostra aquiescència, així constarà en acta i serà establert. �Les efígies de Don Joan i col.locades el dia 15 de marçjdel Casa de la Ciutat, han vist p ssar a la tarda han volgut testim niar el llibre de signatures. de donya Maria de la Mercè, 1991 a la galeria gòtica de la els barcelonins que des d'ahir personalment el seu condol en Les relacions amb Cataliknya del fins ara Comte de Barcelona ja foren vives i significatiies per mitjà dels membres catalans del seu Consell Privat -alguns dels quals ens acompanyen avui-, organisme representatiu del seu desig i el seu esforç per mantenir viu l'ideal de la monarquia liberal i democràtica. Les seves cartes des d'Estoril al amics de Barcelona no mancaven mai d'una salutació final escrit a mà i en la pròpia llengua dels qui les rebien. la presència personal creixent de Durant els darrers anys a ha fructificat en una relació la Família Reial a Barcelo entranyable, que Don Joan ha gaudit molt especialment com a home de mar, vocació que ha tran mès també al seu fill el Rei i els seus néts, tots ells esportistes olímpics. Aquesta especial relació de la Monarquia amb la ciutat, que Don Joan ha enlairat a nive l de símbol, ens plauria veure-la culminada en la assumpció solemne del títol de Comte de Barcelona pel seu fill, el Rei Joan Cares. En aquest acte de condol i homenatge de la Corporació Municipal i de la ciutat a la Família Reial i a la figura de Don Joan de Borbó, Comte de Barcelona, crec interpretar els sentiments de tots els barcelonins i el desig compartit de renovar la vocació de comprom í s i de capitalitat de Barcelona amb les institucions que simbolitzen la convivència, la democràcia i la pluralitat com a fonaments del nostre futur. Es dóna per finalitzat aquest Consell Plenari. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4214 Title A name given to the resource Consell Plenari Extraordinari en memòria a S.A.R. Don Joan de Borbó, Comte de Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Història Monarquia Barcelona Acció política Borbó i de Battenberg, Joan de, comte de Barcelona, 1913-1993 Espanya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-03-03 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1309/19930304d_00535.pdf 973bebcc149d240c22a8d4e9ed7ef0f4 PDF Text Text ACTE D'HOMENATGE A WILLY BRANDT Paranínf de la Universitat de Barcelona 4 de març de 1993 13:00 h. Excm. i Magnific Sr. Rector, Sr. President de la Internacional Socialistía, companys companyes, amics i amigues, La darrera visita de Willy Elrandt a Barcelona va ser al febrer de 1988 per a la presentació, de la mà de Hans Mainke, d11 seu llibre "La locura organizada: carrer armamentista y hambre en el mundo" al Círcul o de Lectores. En aquella ocasió vam comprovar que Willy Brandt no oblidava Barcelona, perquè el record que en tenia anava unit a coses molt sentides per ell, com la causa de la llibertat per la qual havia conegut Barcelona per primer cop en aquell any dramàtic del 1937 quan va venir-hi per coordinar el suport dels socialites nòrdics a la República. Aquest, avui, és, doncs, un homenatge de Barcelona a Willy Brandt, no solament merescut sinó també degut. Un homena ge per demostrar �la nostra admirad() per la selva memória, en un moment en que la radical honestedat i el ciar humanisme de Willy prandt resulten estimulants. Pertany a la privilegia 4a generació de polítics que han estat contemporanis de bona part d'aquest segle, i que han participat de manera activa, i a vegades delcisiva, en alguns dels seus esdeveniments més importants. A mi m'agradaria recordar ara, i vosaltres segurament les recordareu, dijes fotografies de Willy Brandt. Dues fotografies que van donar la volta al món i que il.luétren dos moments estelars de la seva trajectlória política i vital. de juny de 1963 La primera és aquella del 2 al costat de John Kennedy, el mític president nord-americà, quan aquest va dir allò de "Ich bin berliner" (sóc berlinès) 1 en un directe desafiament a la pressió soviética sobre Berlín. Willy Brandt era aleshores l'alcalde de la resistència, l'alcalde del Berlín resistent, �el polític de la fermesa enfront de l'amenaça. L'altra fotografia que m'agradaria recordar és la d'un Willy Brandt aggnollat, el 7 de desembre de 1970, davant del monument a les víctimes del ghetto de VarsòMia, destruït per les tropes alemanyes l'any 1944. Es aquest el polític de la reconciliació, l'home de l'obertura a l'Est i del realisme aplicat a la divisió d'Alemanya. Willy Brandt va recórrer tota l'escala de les des de l'acta de responsabilitats polítiques, diputat fins a la pregidéncia de la Internacional Socialista, can avui és succeït pel meu amic, i amic de Barcelona, Pierre Mauroy, i va servir a tots;els llocs amb el mateix entusiasme. Però n'hi ha un que sempre va considerar d'una manera molt especial, i és È el lloc d'Alcalde-president de Berlín. Recordo la primera visita d V ell a Barcelona, sent ja nosaltres a l'Ajuntament democràtic, i com Narcís Serra, enfatitzarit la seva pròpia experiència com a Alcalde, 11 deia: "Willy, hauríem d'aconseguir que hi hagués una llei o �una obligació moral que digués que per ser polític d'Estat s'hagués hag4t de ser, primer, polític de ciutat, s'hagu4s hagut de ser regidor d'una ciutat". I Willy Brandt va contestar: "No només hi crecl sinó que vaig convertir això prácticamentt en llei en el Senat de Berlín quan hi vaig ser". I va fer d'aquesta obligació o d'aquest deure moral una obligació práctica. I volia, va voler i aconsegui que la maj ria deis polítics de l'Alemanya d'aquella época passessin efectivament per l'experiénCia de la política local. Aquella experiència el va ma car profundament. I no només perquè va haver de veure, sense poder-la impedir, la doloro0a divisió física de la ciutat des de 1961, sin?) perquè la ciutat dividida i amenaçadd li va permetre forjar la idea que presidir a des d'aleshores la seva pròpia orientació pública: la conjunció de llibertat i justf.cia. Des del càrrec de cancellet de la República Federal d'Alemanya va impulsar les reformes socials i la unió econò*ica 1 monetària �europea. Dirlem que Willy Brandt va saber anticipar una combinació de Bad Godesberg i de Maastricht. Willy Brandt, doncs, es va deixar guiar sempre per la raó i l'ètica. I si algun cop van entrar en conflicte totes dues, l'ètica sempre va guanyar la partida. Alg4nes de les seves decisions -per exemple, cancelleria federal l'any l'abandó de la 74- reflecteixen aquest combat intern. Alguns deis honors i càrrecs de qué va ser mereixedor, com el Premi Nobel de la Pau, la presidència de la Comissi4 Nord-Sud o la presidència de la Interna ional Socialista mateixa, són el reconeixement del seu compromís amb l'ètica i la r Es parla ja avui de la generació del néts de Willy Brandt. No tots són però, alemanys. Felipe González no amaga ni la seva admiració envers la figura de Willy Irandt ni el seu deute d'agraiment envers e4 aquella persona que va creure en aquell jóve de 32 anys, nomenat Secretan i General del PSOE a Suresnes, �en el congrés de la renovació del socialisme espanyol, que el portaria vuit anys després a les responsabilitats del govern. Més que fer l'elogi dels mèrits passats prou coneguts, voldria destacar ja no només la vigència del seu pensament com el caràcter precursor i moralment inobjectable de les seves propostes. Willy Brandt es va sentir ompromés amb els problemes de seu temps: pex a resoldre'ls va apostar sempre pel futur; per això era un precursor. Willy Brandt es va distingir per fer propostes concretes i possibles. L4 diferència amb altres que també en fan, de propostes, és que les seves es fonamenten se pre en el destí comú de la humanitat; per a x8 eren moralment inobjectables. Moltes de les coses que Will la pura evidència. Però Brandt deia eren rquè l'evidència sigui eficaç ha de ser explicada amb arguments i armada amb idees. �Es el que feia Willy Brarldt. Situava les mancances de llibertat, d'igualtat, de seguretat i de solidaritat $n l'únic context on poden ser enteses i supe ades: el context del món, que per a ell era Est i Oest, Nord Sud, a i'ensems i indissolub ement. La relació entre despesa en armament, miséria económica i cultural i destrtcció ecológica repeteixo, despesa en armament, misèria econòmica i cultural i destrucc ó ecológica- era per a Willy Brandt la causa primera del desordre actual i deis perills que amenacen el nostre futur. Willy Brandt demostrà que el futur de la humanitat és un futur comú, i perquè aquest futur sigui possible afirmav , que la humanitat s'havia de comprendre i organitzar com a tal humanitat. Això tan senzill de dràstiques mesures i però, requereix illy Brandt les proposava. Deia, primer, d'una opinió cal fo entar la pressió pública il lustrada per que estimular els governs indecisos. a �Que cal substituir l'es ratègia de la intimidació per un concepte de "seguretat comuna". Aquestes eren les s ves paraules. Que cal utilitzar en projectes de desenvolupament econòmic i social una part substancial dels recursos perduts en l'armament. Que cal crear un "fons de solidaritat internacional" en què partielpin sobretot els Estats Units i altres grans potències, els que més per a aportar i ttambé tenen més per a comprometre. Deja coses terrenys persones molts similars com semblants han dit Vaclav Havel a les que en i han escrit Raimon Obiols. Deja coses que avui a Pier e Mauroy i a mi mateix ens obliguen. Ens obliguen perquè ell parlava de la unificació a eEcala mundial, de la mundialització deis problemes. I heus aquí que Pierre Maurchr, que ha estat fins ara President de la Federació Mundial de Ciutats Unides, i jo mateix4 com a president �de les ciutats europees, eétem embarcats en l'aventura comuna d'aconse uir que el món tingui una sola organització de ciutats, que davant o el costat de les acions Unides hi hagi ben aviat les ciutats 4nides, una sola organització de ciutats. Willy Brandt de ja que la pau és inseparable de la llibertat. Willy Brandt parlava de la tolerancia. Willy Brandt Va ser potser el primer, potser el precurs del que ara anomenaríem una acció cívica europea. Willy Brandt va ser en molté sentits també un sant del voluntariat, de la 4edicació lliure i voluntaria a les finalitatl de la minora social. De j a, ho repeteix que la pau és inseparable de la llibertat. Ho va creure i l'Ostpolitik que va encapgailar apuntava en aquesta direcció. El 1989, aquest any que dé vegades Raimon Obiols ha qualificat com l'autèntic canvi de segle, li va donar la raó. La unificació d'Alemanya en pau i democràcia va ser la darrera gran satisfacció de la seva �dilatada vida política. El 22 de desembre de 1989 q an va participar al costat de Von Weizácket, de Kohl i de Modrow en l'obertura de la Porta de Brandenburg va ser en aquel moment l'alcalde moral d'un Berlín per fi reuhificat. L'exemplaritat personal de Willy Brandt consisteix en haver estat alhora líder polític i líder moral. Jo diria, ut3ilitzant paraules de Havel, líder cívic, igual com ho va ser Olof Palme. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4215 Title A name given to the resource Homenatge a Willy Brandt / Paraules Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Paranínf de la Universitat de Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Biografies Commemoracions Política Acció política Brandt, Willy, 1913-1992 Alemanya Europa Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-03-04 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2794/19930304_n17_OpinioSocialista_HomenatgeWillyBrandt_PM_OCR.pdf 6bda975318fb0d97ac410a1bab4b4d7f PDF Text Text s o C I A L I s T A DOSSIER: HOMENATGE A WILLY BRANDT Klaus Lindenberg: «Van ser els anys en què al nom de Willy Brandt, no li calia cap altre \ adjectiu arreu del món». Pasqual Maragall.; «Voldria destacar no només la vigència del seu pensament, sinó el ca­ ràcter precursor i moralment inobjectable de les seves propostes». Pierre Mauroy: «Va ser un home enriquit per les proves, per les proves sempre superades, proves fonamentadores de nous compromisos». Raimon Obiols: «Recordar, doncs, no com a resultat de la fascinació immobilitzadora d'un passat idealitzat, sinó com a mètode per a impedir que determinades coses es tornin a repetir». Cot-LABORACIONs: Joan Benet, J. Carles Duran, Francesc de P. Mestres: Economia i socialisme. Notes per a un diàleg. Jordi Font i Cardona: Octubre'92: Una doble transició a Rússia. Joan Blanch i Rodríguez: De ciutat a metròpoli. Giorgio Ruffolo: La raó ètico-política del missatge socialista. Luis Femando Valero lglesias: La LOGSE. Esperances i frustacions. RECOMANACIONS: Joan Fuster: El pluralisme de la condició humana. Li'fum. 17 1 - Vol. V �«Voldria destacar no només la vigència del seu pensament, sinó el caràcter precursor i moralment inobjectable de les seves propostes» Pasqual Maragall La darrera visita de Willy Brandt a Barcelona, la va fer el febrer del 1988 per a la presentació, de la mà d'Hans Meincke, del seu llibre La locura organízada: ca"era armamentista y hambre en el mundo, en el Círculo de Lectores. En aque­ lla ocasió vam comprovar que Willy Brandt no oblidava Barcelona perquè el record que en tenia anava unit a coses molt sentides per ell com la causa de la llibertat, per la qual havia conegut Barcelona, per primer cop, en aquell dramà­ tic any de 1937, quan va venir-hi per coordinar el suport dels socialistes nòrdics a la República. Aquest és, avui doncs, un homenatge de Barcelona a Willy Brandt, no sola­ ment merescut, sinó també degut, per demostrar la nostra admiració per la seva memòria en un moment en què, la radical honestedat i el clar humanisme de Willy Brandi resulten estimulants. Pertany a la privilegiada generació de polí­ tics que han estat contemporanis de bona part d'aquest segle, i que han partici­ pat de manera activa, i a vegades, decisiva, en alguns dels seus esdeveniments més importants. A mi, m'agradaria recordar ara, dues fotografies de Willy Brandt. Dues foto­ grafies que van donar la volta al món i que il·lustren dos moments estel·lars de la seva trajectòria política i vital. La primera és aquella del vint-i-sis de juny del 1963, al costat de John Kennedy -el mític president nord-americà- quan aquest va dir: «lch binn ein Berliner», «sóc un berlinès», tot fent un desafia­ ment directe a la pressió soviètica sobre Berlín. Willy Brandt era aleshores l'alcalde de la resistència, l'alcalde del Berlín resistent, el polític de la fermesa davant l'amenaça. L'altra fotografia que voldria recordar és la d'un Willy Brandt agenollat el 11 �DOSSIER: HOMENATGE A WILLYBRANDT ------ set de desembre del 1970, devant el monument a les víctimes del guetto de Varsòvia, destruït per les tropes alemanyes l'any 1944. És aquest el polític de la ------ L'OPINIÓ SOCIALISTA blemes del seu temps. Per resoldre'ls va apostar sempre pel futur, per aquesta raó fou un precursor. Willy Brandt es va distingir per fer popostes concretes i reconciliació, l'home de l'obertura a l'Est i del realisme aplicat a la divisió possibles. La diferència amb els altres, que també en fan, de propostes, és que d'Alemanya. les seves es fonamenten sempre en el destí comú de la humanitat. Per això eren Willy Brandt va recórrer tota l'escala de la responsabilitat política, des de moralment inobjectables. l'acta de diputat fms a la Presidència de la Internacional Socialista, on ara el Moltes de les coses que Willy Brandt deia eren pura evidència. Però perquè substitueix, el meu amic i amic de Barcelona, Pierre Mauroy. I va servir en tots l'evidència sigui eficaç s'ha d'explicar amb arguments i s'ha d'armar amb idees. els càrrecs amb el mateix entusiasme. Però n'hi ha un que sempre considerà Era això, el que feia Willy Brandt. Situava les manques de llibertat, d'igualtat, molt especial, i és el càrrec d'alcalde-president de Berlín. Recordo la seva pri­ de seguretat i de solidaritat en l'únic context en què es poden entendre i supe­ mera visita a Barcelona -quan ja érem nosaltres a l'Ajuntament democràtic- i rar, el context del món, que per ell era l'Est i l'Oest, el Nord i el Sud, a l'ensems com Narcís Serra, emfasitzant la seva pròpia experiència com alcalde, li deia: i indisolublement. «Willy hauríem d'aconseguir que hi hagués una llei o un deure moral que La relació entre la despesa en armament, la misèria econòmica i cultural i la obligués que, per a ser polític d'Estat, s'haguí hagut de ser, abans, polític de destrucció ecològica, repeteixo, la despesa en armament, la misèria econòmica i ciutat, ser regidor d'una ciutat». I Willy Brandt li va contestar: «no només ho cultural i la destrucció ecològica, era, per Willy Brandt, la causa primera del crec, sinó que vaig convertir-ho pràcticament en llei al Senat de Berlín quan hi desordre actual i dels perills que amenacen el nostre futur. Willy Brandt de­ vaig ser». D'aquesta obligació, d'aquest deure moral, en va fer pràcticament una mostrà que el futur de la humanitat era un futur comú, i perquè aquest futur es obligació habitual. Volguè, i ho va aconseguir, que la majoria dels polítics de fes possible afirmava que la humanitat s'havia d'organitzar i comprendre com a l'Alemanya d'aquella època passessin, efectivament, per l'experiència de la regi­ tal humanitat. Això tan senzill però, requereix dràstiques mesures i Willy doria local. Brandt les proposava. Deia, primer, que calia fomentar la pressió d'una opinió Aquella experiència com a alcalde el va marcar profundament, i no tan sols perquè hagué de veure, sense poder-ho impedir, la dolorosa divisió fisica de la ciutat des del 1961, sinó perquè la ciutat dividida i amenaçada li va permetre forjar una idea que presidiria d'aleshores ençà la seva pròpia orientació pública: la conjunció de llibertat i justícia. pública il·lustrada per estimular els governs indecisos. Que calia substituir l'estratègia de la intimidació per un concepte de segure­ tat comú. Que calia utilitzar en projectes de desenvolupament econòmic i social una part substancial dels recursos perduts en armament. Des del càrrec de Canceller de la República Federal d'Alemanya impulsà les Que calia crear un fons de solidaritat internacional en què hi participessin, reformes socials i la unió econòmica i monetària europea. Diríem que Willy sobretot, els Estats Units i les altres grans potències, perquè són aquelles que Brandt va saber anticipar una combinació de Bad Godesberg i de Maastricht. més tenen per a aportar i, també, més que comprometre-hi. Willy Brandt es va deixar guiar, sempre, per la raò i l'ètica i, si alguna vegada Deia coses molt semblants a aquelles que, en terrenys similars, han dit i han van entrar en conflicte totes dues, l'ètica sempre va guanyar la partida. Algunes escrit persones com Va.clav Havel i Raimon Obiols. Deia coses que avui, a de les seves decisions, com per exemple, la d'abandonar la Cancelleria Federal, Pierre Mauroy i a mi mateix, ens obliguen perquè ell parlava de la unificació l'any 1974, reflecteixen aquest intens combat. Alguns dels honors i dels càrrecs a nivell mundial, de la mundialització dels problemes i heus aquí que Pierre als quals es va fer mereixedor, com el Premi Nobel de la Pau, la Presidència de Mauroy, que ha estat fms ara President de la Federació Mundial de Ciutats la Comissió Nord-Sud o la Presidència de la Internacional Socialista mateixa, Unides i, jo mateix, com a President de les Ciutats Europees, ens hem embarcat són el reconeixement del seu compromís amb l'ètica i la raó. en l'aventura comuna d'aconseguir que el món tingui una sola organització de Es parla, ja avui, de la generació dels nets de Willy Brandt. No tots són, però, alemanys. Felipe GonzAfez no amaga ni la seva admiració per la figura de ciutats. Que al davant, o al costat si voleu, de les Nacions Unides hi hagi ben aviat les Ciutats Unides, una sola organització. Willy Brandt, ni el seu deute d'agraïment envers aquella persona que va creure Willy Brandt deia que la pau és inseparable de la llibertat. Willy Brandt en aquell jove de trenta-dos anys nomenat secretari general del PSOE a Su­ parlava de la tolerància. Willy Brandt fou potser el primer, potser el precursor resnes, en el Congrés de la renovació del socialisme espanyol que el portaria, d'allò que ara anomenaríem una acció cívica europea. Willy Brandt fou en vuit anys després, a les responsabilitats del govern. Més que elogiar els mèrits passats, prou coneguts, voldria destacar no tan molts sentits, podria ser també perfectament, un sant del voluntariat, de la dedicació lliure i voluntària a les fmalitats de la millora social. Deia -repeteixo­ sols la vigència del seu pensament, sinó el caràcter precursor i moralment inob­ que la pau era inseparable de la llibertat. S'ho va creure i l'Ostpolitik que va jectable de les seves propostes. Brandt es va sentir compromès amb els pro- encapçalar anava en aquesta direcció. 12 13 �DOSSIER: HOMENATGE A WILLYBRANDT --- El 1989, aquell any que de vegades Raimon Obiols ha qualificat com l'au­ tèntic canvi de segle, li va donar la raò. La unificació d'Alemanya en pau i democràcia va ser la darrera gran satisfacció de la seva dilatada vida política. El «Va ser un home enriquit per les proves, per les proves sempre superades, proves fonamentadores de nous compromisos» vint-i-dos de desembre del 1989 quan va participar, al costat de Von Weiseker, de Kohl i de Modrov, en l'obertura de la porta de Brandemburg va ser, en aquell moment, l'alcalde moral d'un Berlín per fi reunificat. Pierre Mauroy L'exemplaritat personal de Willy Brandt consisteix en haver estat alhora líder polític i líder moral. Jo diria, emprant paraules de Havel, que Willy Brandt ha estat un líder cívic així com ho va ser Olof Palme. PASQUAL MARAGALL Alcalde de Barcelona. Amb orgull i emoció participo en l'homenatge que avui es fa a Barcelona, al nostre amic Willy Brandt. Aquells que han estat a prop seu, saben de la seva personalitat tant excepcional. Saben, també, la fascinació que podia arribar a exercir. Alguns mesos després de la seva mort, crec que li devem alguna cosa més que un homenatge, i que hem d'inclinar el cap davant el que ha estat la seva aportació a aquesta segona meitat del segle XX, marcada pel trasbals i l'espe­ rança d'una nova organització del món. Alló que més desitjo retenir de Willy Brandt és la seva universalitat. Quina paradoxa, per una personalitat tant fortament arrelada en la condició humana de l'Alemanya de la seva època! Penso que aquest sentiment d'universalitat, ja el tingué de jove, Brandt a Lubeck, com a jove militant polític que va escollir l'exili com odi pel nazisme i com fidelitat al seu ideal polític. Suposo que també el va mantenir a la resistència i que, tant a Dinamarca com, després, a Noruega i a Espanya, va voler córrer tots els riscos per donar testimoni de la seva fidelitat a unes idees que eren, potser, la seva única intran­ sigència. I vull subratllar el seu lligam passional amb Espanya del qual, més endavant, en va ser testimoni la seva amistat amb Felipe Gonza.Iez. Realment, Willy Brandt fou l'home del refús de l'inacceptable. La pau va arribar i aquest refús va evitar que es confongués el poble alemany amb els dirigents nazis. Fou aquest refús que permeté a una generació de joves, de la qual vaig formar part, cercar l'amistat dels joves alemanys en els dolorosos anys de la postguerra, i abocar-nos en la cooperació europea. Es tractava de contri­ buir a posar els primers fonaments d'Europa, la qual no va ser tan sols una 14 15 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Homenatge a Willy Brandt: Voldria destacar no només la vigència del seu pensament, sinó el caràcter precursor i moralment inobjectable de les seves propostes. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-03-04 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Brandt, Willy, 1913-1992 Homenatges i distincions Socialisme Alemanya Description An account of the resource 4 p., n. 17; 1 - Vol. V Source A related resource from which the described resource is derived L'Opinió socialista EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. FCE Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/19/1310/19930306d_00536.pdf e285883d3234d7860ab7efa5a7cf7b53 PDF Text Text 6f 3/93/natz-Za. (x ^UU,14 . LCLxArtr,ia k,J-uu á.^c^. 5/i‘u Cc NOTAS PARA INTERVENCION A FIRENZE. 6 DE MARC El planeta es hoy una sumi de interdependencias, la economía se ha mundializadb y la desaparición de los bloques ha derribado los murs político—militares creando una nueva situación a la que debemos adaptarnos. Ante el fin de un mundo dividido en bloques, en el que se abren nuevos márgenes de Libertad para la actuación internacional de las ciudades y de otros actores públicos y privados, además de los estados, hay que fortalecer la cooperación descentralizada entre municipios, mediante planes de actuación que respondan a las necesidades de las respectivas poblaciones. El viejo concepto de que la relaciones internacionales son exclusivamente las que establecen los Estados entre sí, a través de órganos esta ales para el ejercicio de la política exterior, está siendo superada. Hoy las relaciones internacionales son cada vez más transnacionales y todo tipa de agentes intermedios se puede decir que hacen politip internacional directamente, mientras que los gobiernos locales y regionales tienen ya �un margen de respuesta cr ciente ante el volumen de demandas que reciben. El mundo, y más concretament e Europa, está inmerso en un acelerado proceso de cambios que obliga a reconsiderar los esquemas tradicionales. Como Presidente del Consejo de Municipios y Regiones de Europa quiero enfatizar el compromiso de nuestra organización con la Unión Europea que se basa fundamentalmente en nuest ra cultura específica, en nuestros intereses propios, en nuestros proyectos de futuro como gobiernos locales, como ciudades y regiones. Todo ello lo podemos si tetizar en una palabra: subsidiaridad. O, para muchas de nosotros: federalismo. Pensamos en una Europa ftderal, con instituciones comunitarias representativa y fuertes que asuman las competencias que nos permitan a cada uno de nosotros ejercer mejor las nuestras. El principio de subsidiariáad no lo utilizamos contra Europa, sino a favor de uropa, La unión europea progresará y se consolidará Si los ciudadanos, desde los municipios y las regiones, se sienten partícipes del �proyecto europeo. La princial urgencia de la situación actual es la construcción de la ciudadanía europea. Ahora bien, lo más importante es ir definiendo nuestras posiciones básicas en relación a la construcción de una Europa federal, descentralizada y, sobre todo, solidaria. Quisiera destacar algunos aspectos del actual proceso de unión europea que nos in eresan a todos nosotros, municipios y regiones, especialmente. Tanto a los que pertenecemos a la C.E. como a los que aún no se han incorporado a ésta. Me refiero al esbozo de ciudadanía europea que significa la concesión de derechos políticos en el ámbito local y comunitario a todos los que posean la nacionalidad de un país de 1 C.E. Pero, déjenme que les recurde nuestra posición sobre aquello que en el tratado de Maastricht nos concierne más directamente, el Comité de las Regiones, y cual es la situación actual al respecto. El Art. 198 A del Tratado esitablece que el Comité de las Regiones es un "Comité de clrácter consultivo compuesto por representantes de los e tes regionales y locales". Pretender la exclusión de lcs municipios y de los otros entes locales en favor única nte de las regiones se opone �a la letra y al espíritu dell tratado, nos lleva a un conflicto que puede paraliza Comité y, en cualquier caso, la constitución del propio os debilita a todos. El reconocimiento de un solo nivel territorial atenta al principio de subsidiaridad y me parece impensable que pudiera darse un paso atrás respecto, por ejemplo, a la composición del actual onsejo Consultivo. ¿Cómo arraigaríamos las insti tuciones comunitarias, si se excluye el único organismo al que pueden acceder -con funciones estrictamente de c c > nsulta- los representantes más inmediatos de los ciuda danos? Los municipios, los entes locales, las ciudades, estaremos en el Comité de Regiones. Y estoy seguro que tendremos en él una posición conforme a nuestra auténtica epresentatividad. Pero nuestro mundo no termina en el continente europeo, nuestras ciudades saben mirar más allá. Las ciudades, por su propia naturaleza de reallidades abiertas a todos los intercambios, no pueden encerrarse en un marco geográfico rígido, por amplio que éste sepa. Debemos aceptar una cuota de responsabilid mundial, delemos asumir ciertos deberes de cooperación con países y ciudades más desafortunados �que nosotros; incluso a vec s más desafortunados a causa de nosotros. Por ello aspiramos a ser interlocutores válidos y reconocidos de las grandes organizaciones internacionales. En primer lugar de las NacioAes Unidas, de sus organismos el FNUAP, HABITAT, etc, y especializados como la UNESC de sus programas como el PNtJD. La Conferencia de Rio 92 vez a las Asociaciones nos permitió por primera Internacionales de ciudades y entes locales, con IULA y FMCU al frente, aparecer conjuntamente y ocupar un espacio propio en la Conferencia y en la gestión de los programas que de ésta se han derivado. También se han iniciado experiencias de cooperación de ciudades del Norte y del Star en el marco de programas financiados por el Banco Mundial. Esta presencia internacional nos exige una estrecha colaboración, una coordinación permanente y, si f es posible, alguna forma de unión entre las asociaciones de ciudades, tanto continentales como mundiales. Como Presidente del Consejo de Municipios y Regiones de Europa, pero también como miembro del Comité Ejecutivo de IULA y Presidente-delegado e la Federación Mundial de 5 �Ciudades Unidas, éste es un objetivo al que atribuyo la máxima importancia. Nuestra prioridad debe ser promover las más estrechas relacione d entre IULA y FMCU, las dos organizaciones mundiales, clon mucho, más importantes, hasta llegar a la unificación. Hoy es un objetivo posible puesto que las diferencias históricas entre ambas organizaciones ya no tienen razón de ser. La actitud abierta y el talante dialogante de los presidentes de IULA y FMCU nuestros amigos Triglia y Sampaio, convierten esta tarda unificadora en algo viable y que se puede emprender inmOdiatamente. El CMRE, por la importancia decisiva que tienen los municipios y entes locales europeos en ambas rganizaciones mundiales, y porque en ningún caso puede dimitir de su papel de máximo representante de las asoci ciones europeas, tiene una responsabilidad especial, mOior que la de cualquier otra entidad, en la consecución dd esta unión. El mundo actual nos invita a unirnos. Es nue tra apuesta, y estoy seguro que vamos a ganarla. Debemos impulsar, asumir y gestionar directamente iniciativas de cooperació norte-sur y este-oeste, teniendo en cuenta que las polí ticas en el primer y en el segundo caso han de ser diJferentes y adaptadas a su �diversa realidad económica y social. Esto requiere: - Agrupar esfuerzos entre ciudades para iniciativas más ambiciosas, lara división de las con una responsabilidades para sacar más provecho de nuestros limitados recursos. - Distinguir entre la cooperación clásica -acciones programables a medio y largo plazo, incluso en materia de presupuesto- y acciones de rgencia o emergencia que no podemos prever, pero que obligan y nos obligarán cada vez más a actuar sin espera. En este último caso cada vez más las peticiones entre ciudades aumentarán. Dado Ilue las ciudades no pueden asignar a la cooperación grandes presupuestos, hará falta que se doten de estructuras mínimas de acción, capaces de hacer algo diferente de l a' s grandes organizaciones internacionales: activar la movilización y sensibilización ciudadana, En el campo de la cooperació* programable y de urgencia, las ciudades son los interme iarios más idóneos entre la 7 �población, las organizaciones no gubernamentales y los organismos internacionales. debemos solucionar cómo las instituciones estatales con sus programas de cooperación, normalmente sobrecargados organizativa y financieramente, aceptan esta nueva situaciói y entienden la ventaja que pueden sacar al potenciar el papel de las ciudades y regiones en la cooperación y las relaciones transnacionales en general. Nos corresponde a los poc.eres locales hacer una labor pedagógica hacia nuestros gobiernos. Hace ya algún tiempo que en arcelona hemos aceptado estos nuevos retos y hemos destin do esfuerzos y dedicación al campo de la cooperación in ernacional. Lo hemos hecho dentro de nuestras posibiliddes, no siempre suficientes, pero con una voluntad cl ra de ejercer una acción constante y efectiva por medio de diferentes instrumentos. Barcelona realiza directa;nente asistencia técnica y formación de recursos humano por medio del asesoramiento en proyectos, organizació de seminarios y jornadas técnicas, recibiendo becarios y organizando visitas de responsables políticos y técnicos de un gran número de administraciones locales e los países de la Europa Central y Oriental, de la región mediterránea y de �América Latina. Para ello nuestra ciudad se ha dotado de un instrumento especialmente útil para canlizar estos esfuerzos en el campo de la cooperación técnica al crear una sociedad, Tecnologías Urbanas de Bar celona, S. A. (TUBSA), que agrupa a diversas empres s municipales y privadas especializadas en diferent es campos de la ingeniería urbana, y que permite tra nsferir de manera ágil la tecnología urbana experimentada en la ciudad de Barcelona a otras administraciones públicas. Se está colaborando con las c iudades de Sao Paulo y México D.F. en materias de Reforma Administrativa y de mejora del paisaje urbano; con San Petersburgo en el diseño de la red de distribución de alimentos y en el Plan municipal de desarrollo turístico; con ga en el asesoramiento de su planificación estratégica; cjn Varsovia en la realización del Catastro; con Tánger, Lu4nda y Maputo en el diseño de la política de tratamiento de los residuos urbanos. Creemos que el concepto de co peración debe ir íntimamente ligado al de solidaridad, p r lo que Barcelona también realiza acciones específicas este campo. Así, además de �prestar apoyo económico a numerosas ONG's para la realización de proyectos para el desarrollo, hemos 'Barcelona Solidaridad", que instituido el premio anual este año celebrará la ter era edición, y que premia iniciativas en favor de la inifancia en el Tercer Mundo. Y procuramos también generar los recursos que nos permitan tener capacidad de respuesta en situaciones excepcionales o de crisis, como son los dos convoyes de ayuda humanitaria enviados rec'entemente a Sarajevo, la colaboración en la Campañ por la Paz en el Sahara Occidental o la ayuda en la financiación de autobuses abana. urbanos para la ciudad de La Finalmente, y como consta ein la declaración entre las ciudades de Rio de Janeiro y Barcelona que en el curso del año 92 han sido capitales lel mundo con ocasión de la Conferencia de Naciones Unidas sobre Medio Ambiente y Desarrollo y la celebración de los Juegos Olímpicos, quiero recordarles que el prTgreso de la humanidad se ha realizado siempre mediante la cooperación, a través de la creación de estructuras cada vez más amplias, más complejas, más diversificadls. El progreso va unido siemipre a la asociación y al 10 �intercambio, a la integraci n de las unidades existentes en unidades mayores. Las ciudades construyen los vínculos más inmediatos y más abiertos por la base, generan la cultura del civismo que inegra lo más propio, lo que identifica a cada uno con lo más abierto y universal. Por eso, hoy, civismo y univ rsalïsmo son las dos caras de una misma realidad. Un solo Tundo unido por los lazos que las ciudades tejen entr ellas. El mundo de los ciudadanos. 1 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 11. Consell de Municipis i Regions d'Europa (CMRE) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-1997 Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Aquesta sèrie recull els documents generats a partir de l'activitat de Pasqual Maragall al Consell de Municipis i Regions d'Europa, del que en va ser president entre 1991 i 1995, i nomenat president honorífic el 1997. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4216 Title A name given to the resource Conferència Internacional de Cooperació Regional i Municipal / Acte de cloenda Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Europa federal. Civisme i federalisme. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Florència, Itàlia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Globalització Liberalisme Cooperativisme Municipis Relacions Internacionals Territoris Acció política CMRE Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-03-06 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1311/19930310d_00537.pdf c1e93fcb24baf22d6ff7c9658529a1c7 PDF Text Text VISITA DE L'ALCALDE A L'IN4TITUT DE BATXILLERAT "EMPERADOR CARLES" 10 de març del 1993 Jo vinc a parlar-vos de Barcelona, que és la meva feina. Del moment que viu la nostra citat, del moment que vivim els barcelonins i les barcelonines, però primer voldria parlar una mica del context internacional i dels canvis que hi ha hagut a nivell europeu i mundial, i de com ens afecten. Hi ha qui diu -per exemple Raimon Obiols, que fa relativament poc va escriure un llibre que es diu "Els futurs imperfectes" i que crec és de les persones que més aviat va veure venir que a Europa hi hauria canvis importants-, que el 1989 va ser l'autèntic canvi de segle; que no haurem d'esperar l'any 2000 perquè els canvis importants van començar amb la caiguda del mur de Berlín. En aquell moment va desaparéixer tot un món, el món comunista als països de 1'E$t; de retruc va desaparéixer la sensació, sobre tot a Amèrica, que hi havia un enemic, un altre món; els països del tercer món en van sortir en certa manera desavantatjats perquè estaven acostumats a jugar amb la contradicció entre Amèrica i unió Soviètica i tractar de treure algun benefici d'aquesta situació; curiosament, però, petites guerres que no sortien per por a encendre l'espurna d'una guerra atòmica, ara si que s'encenen i n'hi ha per tot arreu. D'alguna manera, amb els noranta, hem entrat en el que podríem dir el segle XXI. S'han donat passos ferms cap a la unitat política de la Comunitat Europea. Tot i que surten tensions, provocades per la importància que tenen les modificacions que comporta aquesta unitat europea, com ara la unificació d'Alemanya, que ha fet que el país que és el centre i el motor econòmic d'Europa estigui en crisi, amb unes tensions econòmiques molt fartes que ens afecten a tots. Ha entrat en vigència el mercat!únic europeu -des del dia 1 de gener-, i estem en ple procés de ratificació del Tractat de Maastricht. Ja heu vist que i a Anglaterra o a Dinamarca hi ha hagut problemes per això, i França van passar el referèndum molt justet, però continua i va endavant el procés d'Unió Europea. Ha començat fins i tot la negociació amb nous països que volen entrar a la Comunitat, com Austria, Suècia, Finlàndia i Noruega. Espanya, i altres països del sud d'Europa, està jugant �amb això justament per aconseguir que la Unió Europea tingui en compte el factor de cohesió, és a dir, que no hi hagi una Europa del nord rica i una Europa del sud més pobre, sinó que hi hagi un fons de cohesió que permeti portar una part de la renda més alta que hi ha al nord cap al sud. Espanya està condicionant el seu vot a favor de l'ampliació al fet que es compleixin els fons de cohesió; això ens està ajudan econòmicament. I cada país està jugant els seus interessos, co és lògic. En l'Europa i en el món d'avui ara som més interdependents els uns amb els altres i està menys clar que abans què és el que pot passar. Ja no és tan fàcil preveure quines coses poden succeir. Fins i tot el fantasma de la guerra s'ha instal.lat en llocs que era imprevisible que ho fes. Vosaltres segur que esteu pendents de les noticies i les aneu seguint. S'ha de llegir els diaris, encara que de vegades faci una mica de mandra perquè és lletra molt petita. Quan jo em faig fer estudis, i demano com este un determinat barri o un problema concret de la ciutat, la millor manera que hi ha d'estudiar totes aquestes coses és agafar un bon arxiu de premsa i llegir tot el que s'ha publicat. De fet, quasi tot surt als diaris, i fins i tot diuen que els sistemes d'informació i d'espionatge o informació confidencial treuen gairebé tota la seva informació d'una bona lectura dels dïarisl Jo us aconsello que els llegiu. La lectura de diaris en aquestipaís està molt per sota del nivell que hi ha a Europa, i diuen que és perquè la televisió va arribar molt aviat, molt abans del procés de democratització, i la gent s'hi va afeccionar abans de tenir el costum de llegir diaris que diguessin alguna cosa, perquè els diaris del temps d'en Franco no deien ben bé res. Ja sabeu aquell consell que donava el general Franco quan li venien a protestar o a dir-li que alguna cosa no funcionava: deia "menos viajar y más leer los diarios", és a dir, que la gent no havia d'assebextar-se de les coses i llegir els diaris del règim, que no deien{res. Després de la desaparició del franquisme, els diaris diuen coses, de vegades equivocades o contradictòries, i això pot desorientar, però la democràcia és així. Jo imagino que vosaltres aneu seguint aquests canvis accelerats, i imagino que esteu preocupats, com tots ho estem una mica, per la intolerància. Es a dir, per les situacions que es veuen sorgir en el món, a Alemanya, al centre d'Europa, que impliquen intolerància dels habitants d'un lloc respecte dels que venen de fora, cosa que abans potser no es produïa i ara es produeix amb més intensitat. Es tracta de la xenofòbia o el nacionalisme exacerbat, com és el cas de Iugoslàvia. 2 �Són temes en els quals Europa s'havia acostumat a no haver de preocupar-se'n des de la guerra mundial, pagant el preu d'una divisió del món en dos blocs enfrontats però que tenia l'avantatge d'una certa estobilització. En canvi, ara, en aixecar-se aquesta pressió de les dues potències mundials, a cada racó d'Europa on hi haiun greuge comparatiu, un greuge històric, s'aixequen veus, reivindicacions i fins i tot guerres, guerres que poden ser fratrici$es com és el cas de Bòsnia. No hi estàvem acostumats, isobte cada vegada que això surt. Sobte que a Rostock, a Alemanya, hi hagi manifestacions contra la presència de gent estrangera. Això a Europa havia passat els anys trenta; justament el feixisme , i el nazisme van néixer en relació amb aquest esperit explosiu, codi pel que és diferent. Però la guerra els nazis la van perdre i tots crèiem que ens hi havíem vacunat, que teníem un "se$uro" contra la intolerància i el feixisme, però no és així. Hi ha nous brots d'intolerància. Personalment, jo crec que no hi haurà nazisme, que no hi haurà feixisme, i que els brots que ara veiem no són el cap d'un llarg animal, sinó que són petites manifestacions d'un malestar, mal dirigit en tot cas, però que no produirà -estic convençut- una situació com la que va haver-hi els anys quaranta. Però si que és cert que ens sobte que entre germans hi hagi la violència que hi ha, i que sigui a la part del món més evolucionada. Europa ha estat sempre la punta de la cultura, mundialmente, i al mateix temps, però, ha donat aquesta mena d'espectacle de lluites tribals que són molt semblants a les que es puguin donar a Somàlia o a qualsevol punt d'Africa. Aquí hi ha un gran misteri que jo crec que, entre tots, en aquest final de segle haurem d'anar desentrallant. Mentre, els Estats Units fan un gran canvi amb l'elecció de Bill Clinton com a president. Es passa una pàgina de la història del món, i igual com ha desaparegut el comunisme desapareix el que se'n deia el neo-liberalisme ultraconservador, amb la política de Reagan i Bush als Estats Units o de Margaret Thatcher a Anglaterra, que es basa en dues coses: llibertat salvatge pel mercat, sense cap mena d'impediment, i al mateix temps un nacionalisme fortíssim que unifica el país, malgrat les seves diferències socials cada vegada més grans -als Estats Units un 80 per cent deis habitants tenen menys diners ara que fa déu o dotze anys-; unifiquen el país mitjançant l'agressió contra Saddam Hussein o contra la petita illa de Granada, fan de la nació un tot sobre la base d'una política internacional agressiva atès que interiorment el que fan és dividir el país socialment. Ha mort el comunisme, però ha mort també un model anti-comunista, obertament conservador i basat en un Estat, malgrat tot, fort. 3 �Na sabem ben bé què en sortirà. de la situació actual dels Estats Units. Hi ha molta gent que diu que Estats Units es tancarà, perquè, diuen, Clinton ha guanyat les eleccions sobre la base de dir que l'important no és Saddam Hussein sinó la situació interna. Per exemple, si llegiu el diari d'avui, sortia Hillary Clinton explicant la reforma sanitària dels Estats Units, i diu que es podrà disminuir el cost fabulós del sistema sanitari sobre la base d'impostos més alts sobre el que ells en diuen el "pecat", sobre l'alcohol i el tabac; aquests dos impostos haurien de pagar la reforma sanitària de tal manera que es permetés extendre l'assistència a tothom alhora que es tanquen algunes de les fugides de fons més importants, com l'excés de consum de medicament o el fet que els metges estan tan espantats de poder fallar que només per garantir la seva pròpia seguretat fan un número de proves i anàlisis que van molt més enllà del que l'economia del país pot suportar. Hi ha una mica d'interrogaflt respecte com tot això anirà evolucionant i sobre què voldrà dir aquests Estats Units més introspectiu, que es preocupamés de si mateix que del món, per bé o per mal, i quins efectes tindrà a Europa. Potser és veritat que els Estats Units s'ajuntaran amb altres països americans i prescindiran més d'Europa, però també és veritat que ara als Estats Units es parla un llenguatge que Europa entén, que nosaltres entenem. * Aquest és el món on estem, però Però anem ja cap a casa nostra cal saber què fa, què hi pinta aquesta ciutat. Barcelona ha jugat un rol impo*tant en els darrers anys. Ha estat el centre d'atenció internacional l'any 92 amb l'organització dels Jocs, i no només amb l'organització dels Jocs sinó amb la seva preparació. L'esforç que es va fer perquè Barcelona pogués guanyar la nominació olímpi a, que recordeu va ser el 17 d'octubre, dia en què totho va sortir al carrer, ja ens va col.locar en el mapa del món solt més del que estàvem abans, i des d'aquest punt de vista va millorar la nostre posició relativa. Els Jocs han anat bé, molt bé. La ciutat ha quedat molt bé. S'ha pogut dir que els Jocs han estat els millors de la història. I això es diu sempre, però cost molt que es pugui dir. Es a dir, per aconseguir que realment es pugui dir això s'ha d'haver lluitat molt abans. Els barcelonins tenim una mica la sensació, i ara que estem llegint el que està passant a Atlanta, que realment els de Barcelona van ser els millors que hi ha hagut. Fins i tot 4 �hi ha premsa americana que diuen que els Jocs haurien de fer-se a Atlanta el 1996, perquè toca, i després tornar aquí perquè aquí ja ho tenim tot: tenim Mediterfània, tenim Montjuïc, tenim tot el que s'ha de tenir i no caldria buscar, diuen, una altra ciutat. Hem quedat bé. En canvi, fa uns anys ho vèiem molt negre. No sé si ho recordareu, perquè abans potser seguieu menys l'actualitat social i de la ciutat, però fa cinc o sis anys molts deien que no seríem capaços d'organitzar els Jocs, que no els podríem pagar, que quedarien moltes obres per fer, que no acabaríem les rondes ni els estadis a temps, que la fórmula dels voluntaris fracassaria, que hi hauria greus problemes de seguretat com a Münich l'any 1972, que l'organització aniria bé però que seria un fracàs perquè els esportistes espanyols no guanyarien medalles, que el català quedaria relegat a un segon lloc, que no tindríem lloc per allotjar els visitants. S'havia dit de tot, i tot va anar molt bé. Va anar molt bé l'organització, i va anar molt bé l'organització, no només dels Jocs, sinó també la de la ciutat durant els Jocs. Ja sabeu, perquè ho hem dit moltes vegades, que els Jocs eren una gran excusa, un gran pretext per dur a terme una transformació profunda de la ciutat en pocs anys. I això ho saben, encara que no sempre ho diguin, els ciutadans barcelonins, que pensen: els Jocs ens interessen, però en4 interessen també perquè la ciutat canviï. Aquesta és l'equació que els barcelonins han entès bé: per resoldre problemes i mancances antigues, Barcelona ha aprofitat l'ocasió. Alguns, per exemple, havien proposat que la vila olímpica dels esportistes s'ubiqués fora de Barcelona, però construir-la dins de Barcelona ens va donar l'Oportunitat de remodelar un barri sencer i obrir Barcelona al malf. * Aquí és on voldria que veiessi unes diapositives. (Comentaris a les diapositives) - Aquesta és la situació del Poblenou abans. Veieu l'avinguda Icària, algunes fàbriques i 1 via del tren. El maig de l'any 89 vam treure la primera travessa del tren de Mataró, que ja no hi va passar més. Treure la via del tren va ser el més important, era el que els tècnics en diuen el "camí crític", és a dir, l'operació que has de fer primer i més depressa per poder continuar i aconseguir els objéctius. �- Aquí veieu com es va haver dé treure tot un racó de ciutat, que era de finals del XIX, amb unes velles fàbriques que amb el temps havien estat abandonades. El aquesta zona pràcticament no hi havia habitatge. - Aquí comencen a pujar les torres de la Vila. - Aquí veieu la Vila pràcticament feta. Aquesta mena de gran mançana és el model de l'urbanisme que s'aplica, i que està tret una mica de la Viena dels anys 20, un urbanisme racionalment pensat. A dintre podeu veure unes construccions més baixes, que són les primeres que s'han venut, curiosament; és una mica el model de la caseta i l'hortet. - Aquí està la Vila acabada. Aquest carrer és el carrer Marina, que sempre ha tingut aquest nom però ningú no entenia perquè no arribava al mar, i ara si que hi arriba. - Aquest és el Port Olímpic. - La platja. - Això és justament el final del carrer Marina, que s'endinsa en el Port Olímpic. Al final d'aquest carrer està previst que hi hagi un nou palau de congresso3. El Port Olímpic es va fer d'una manera que hi hagi els fonaments del que serà el nou palau de congressos. - Oh!... Ja sabeu que aban4 els de Girona ens deien, als barcelonins, els de "Can Fangá", perquè quan a finals del segle passat la Rambla encara no estava pavimentada i els "senyorassos" de Girona baixaven al Liceu, sthavien d'enfangar. I ara ens diuen els "oi què maco", perquè el4 barcelonins quan arriben a Girona ho troben tot molt maco, diuen¡"oi què maco". Aquest és el nou perfil de latciutat. Montjuïc sempre l'havíem vist des del Tibidabo o des d4 l'Eixample. Aquesta és la nova imatge de Montjuïc com un penyasegat que cau en sec, amb el castell al capdamunt i la sevavessant de ciutat. - Els Jocs ens han permès connectar tots els racons de la ciutat i millorar el trànsit amb les rondes. - Això és el parc de l'Estacióldel Nord. - Aquesta és l'àrea de la Vila Olímpïca de la Vall d'Hebron, que té 500 pisos mentre la del Poblenou en té dos mil. Aquí Barcelona ha aconseguit recuperar un altjre barri, que en principi estava �destinat a tenir una densitat molt més gran de la que ara té. Tota aquesta zona, que estava destinada a ser un altre Sant Martí, una Verneda -per dir-bo d'alguna forma-, un àrea molt castigada per la densitat, ara ha acabat sent molt equilibrat. - Un altra de les coses que he4i aconseguit és l'aeroport. - Aquí estem ja a les rondes. Aquest és potser el punt més difícil: és el moment en què la ronda Litoral, que ja venia des de l'autopista de Martorell quan s'arribava a Sant Feliu de Llobregat, comença la part ciutadana. Això va ser el més difícil de construir. La gent de vegades es pregunta per què aquest troç no és més ampla, però aquí la ronda Litoral no podia ser més ampla. Les ciutats pesen, i en comptes de ser indiferents als seus límits, pesen sempre cap a la vora del mar; neixen prop del mar i concentren totes les activitats. Per aquí passen tots els fluxes de transport, i de transport d'energia; totes les canonades de gas passen per aquí, igual que les conduccions elèctriques o les línies telefòniques; hi ha vie$ de tren. Aquí no era fàcil fer-hi passar una autovia urbana. Quan la gent es queixa dels problemes que hi ha no tenen en compte una cosa molt important, i és que la vocació de la ronda Litoral és ser urbana, ser més carrer de ciutat que no pas lloc de tràfic per als camions que travessen la ciutat. Aquests camions no haurien de 4assar, però hi passen perquè abans anaven per la B-30, i allà, o havien de pagar peatge o havien d'agafar el lateral i trobar-sé que paraven a totes les cruïlles: un trenta per cent del tràfic de grans camions va decidir abandonar la B-30 i ficar-se no ja per la B-20 que seria la ronda de Dalt, sinó per la B -40, que és aquesta. Però la B-10 no està pensada per això, està pensada per un tràfic urbà. Està pensada per al senyor que viu al Maresme i se'n vol anar a l'Aeroport de El Prat, per a la persona que viu a Les Corts i ha decidit anar al Port Olímpic. La gent es pensa que en el movent que es fa una infrastructura d'aquestes s'ha d'haver resoltjtota la seva problemàtica, però en realitat la construcció és el "hardware", i després falta el "software", la gestió d'aquesta infrastructura, per optimitzarla, i això és el que ara esteu fent. Això vol dir, per exemple, que ara nosaltres estem dient que de 8 a 10 del matí i de 6 a 8 de la tarda no hi passin camions de més de deu tones, perquè són les hores punta; hem mesurat les intensitats horàries i hem vist que la capacitat de la ronda Litoral és sobrepassada en aquests dos intervals. Per tant, en aquestes hores reenviem els camions 7 �cap a la B-20 i la B-30. Idèalment hauria de ser en totes les hores, però veurem quins sistemes més o menys sofisticats de control dels fluxes permeten que la utilització de les rondes sigui l'òptima. ¡ - Aquí tenim diverses diapositives de les rondes. Les rondes tenen deu carrils, sempre, ei tot el seu recorregut. O bé dos i dos en els centrals i tres iltres en els laterals, o bé a la inversa. *} * * Després d'aquestes transformacions, la Barcelona real ja no és la que va des del carrer Prim fins al carrer Badal -al límit amb l'Hospitalet- i des de Collserola fins al mar, sinó tot allò que les rondes i el túnels agafen. Perquè en el mateix temps que abans arribàvem des de Collseola al mar i des del carrer Prim a Badal, ara anem pràcticament ?es de Sitges fins a Montgat i des del mar fins a Terrassa. i Això és un canvi fonamental pet a una ciutat, perquè vol dir que tot el seu sistema de valors i de preus canvia. Perquè els valors i els preus d'un terreny depenen de la seva accessibilitat, de si és més o menys difícil arribar-hi o de si està ben situat. I quan un mateix punt, sense variar él lloc, és més accessible, el seu valor s'incrementa. El seu valor en un sentit positiu, no el seu cost; el seu atractiu. De tot aquest canvi, hi ha tites coses que cal destacar per a la gent jove. Gràcies als Jocs, a Barcelona hi ha més espais lliures i més espais públics, sobretot instal.lacions esportives, però també places, pistes de monopatí, parcs i equipaments cívics de tota mena. En segon lloc, la situació econòmica de Barcelona és millor. Avui hi ha més oportunitats laborals i de futur per als joves. No estic dient que el cicle ara sigui favorable, que no ho és, sinó que sense l'esforç que vam fer sense la inèrcia que vam agafar, ara estaríem molt pitjor. Barcelona, el 1982, deuria estar aproximadament a un 20 per cent d'atur, i la joventut en un 30 per cent; havíem arribat a un moment en què un de cada tres joves en edat de treballar, sortint del estudis, estava parat. La situació actual de l'atur global és molt millor, malgrat que tornem a estar malament, o comencem a estar pitjor del estàvem fa un o dos anys. A Barcelona ara no arribem al 10 per cent d'atur, que entre els joves déu ser d'un 10 o un 15 per cent. 8 �A Espanya torna a haver-hi la mateixa taxa d'atur de fa deu anys, amb quasi tres milions d'atyrats, tot i que s'han creat un 1.300.000 llocs de treball. I us preguntareu com pot ser. L'atur és el mateix perquè l'atur es mesura pel nombre de persones potencialment actives, és a dir, homes i dones d'edats compreses entre els 18 i els 64 anys i no incapacitats laboralment, que volen treballar. Es deixen a fora, no només els jubilats i els nens, sinó també les mestresses de casa, les senyores que diuen que no estan buscant feina. Durant aquests deu anys ha succeït que s'ha incrementat enormement, gràcies precisament al creixement econòmic, el nombre¡de dones que han decidit que volen buscar treball. Fent això, ¡aquestes dones passen a ser dones aturades que abans no ho eren: Així com hi ha un milió més de dones que treballen respecte deu anys enrera, l'atur no ha minvat, perquè hi hagut un *ltre milió que ha decidit buscar feina. La segona part és que mentre Espanya ha tornat a la taxa d'atur del 1982, Barcelona no hi ha tornat. Per què ? Perquè a Barcelona hi ha hagut tot aquest esforç, que ha donat un més gran dinamisme econòmic, i tot i que ara la conjuntura sigui dolenta, partim d'unes bases més bones que les que teníem temps enrera. En tercer lloc, gràcies als Jocs, gràcies a l'èxit dels voluntaris olímpics i paraljimpics, estem en condicions de promoure una participació act4va més gran, i especialment dels joves, en la vida de la ciutat. Està clar que els voluntaris ho eren per als Jocs, però molts d'ells, o molts de vosaltres,Ï heu demanat continuar, i per això des de l'Ajuntament hem donat lrsuport a una associació anomenada Voluntaris 2000 i hem impuls4t el projecte Sempre Voluntaris. Aquest programa, organitzat per l'Area de Benestar Social, ofereix fins a setanta entitats barcelonines que demanen voluntaris per a una colla do coses que tenen a veure amb el benestar social, la cultura i 'esport. Aquests voluntaris ja no seran per uns Jocs olímpics, sinó per a les olimpíades que suposa fer Ona ciutat millor cada dia. * * * Preguntes dels assistents. - Bicicletes, contaminació atmcsfèrica i iniciatives per afavorir la conducció en bicicleta per ]a ciutat. 9 �A Barcelona es van començar à fer carrils-bici fa uns sis anys aproximadament. Un dia em vaig llençar amb uns quants regidors, un diumenge pel matí, per la Rambla Catalunya, i vam demanar a la Guàrdia Urbana que reservésçla Rambla Catalunya, el carrer Còrsega, un troç del carrer Muntaner, Diputació i un carril del passeig de Gràcia. I aquest Va ser el primer carril-bici que hi va haver. Després, aquest carril ha caigut en desús, perquè la inèrcia, si no la combatim, iforta a que les coses tornin a ser com abans. El segon carril-bici va ser a ia Diagonal, i funciona. Jo crec, modestament, que és correcte. Va des de la plaça Francesc Macià fins al capdamunt de la zona universitària. T'hi has d'anar parant a les cruïlles quan hi la llum vermella, però fins i tot hi ha un semàfor indicatiu per a les bicis i el carril està pintat a terra. La idea és continuar. I dic estant aquí el regidor de Joventut, que és qui ho ha de fer, i jas'espabilarà. La idea és continuar des de la plaça Francesc Macià!fins al passeig de Sant Joan -tota la Diagonal-, a passeig de Salt Joan cap a baix fins el parc de la Ciutadella i des d'aquí, per darrera, pel carrer Wellington i el passeig de Circumvalació, fins a la Vila Olímpica, i per la Vila Olímpica fins al Besòs. Es podria fer tot el recorregut teòric de la Diagonal: des de Diagonal-Mar, que és a la desembocadura del Besòs, firis al capdamunt de la Diagonal a Pedralbes. Això es pot fer, i fa temps q4e se'n parla. Jo crec que té pocs problemes. S'han de fer algunes adaptacions a les voreres, amb algun gual, s'ha de pintar a terra, s'han de posar uns indicadors semafòrics, i potser asfaltar alguns troços de la Diagonal que no estan massa bé. (^ A la Vila Olímpica hi ha molta gent que hi va, en bicicleta, i us ho dic per si us pot inteifessar. I hi ha un llogater de bicicletes que està davant dell'Estació de França, i que està obert dissabtes i diumenges. S;hi pot llogar una bici per un preu relativament mòdic i anar des $e l'Estació de França fins allà on es vulgui: al passeig Nacion4l de la Barceloneta, que ara està magnífic sense els tinglados i permet anar arran de l'aigua fins a l'escollera, seguir pel passeig Marítim, i per Vila Olímpica fins pràcticament el Besòs. Un altre que s'ha dit que es faria seria l'Escorxador-Ciutadella. Es evident que Barcelona té una pega respecte, per exemple, d'Amsterdam, que és la ciutat de les bicis. Barcelona és més la 10 �ciutat de les motos en part pe desnivell que hi ha, de dos-cents o tres-cents metres, des de la base de Coliserola fins al mar. Però, en canvi, pels carrers transversals si que s'ha de poder fer, sigui per la Gran Via osigui per la Diagonal. I aquesta comunicació de l'Escorxador fins a la Ciutadella, que ajudaria molt, seria fantàstica. La podem fer i la farem. Quant als aparcaments,nosaltres ara estem començant a fer aparcaments per motos, no a la vorera sinó al carrer. La nostra gran preocupació entre el vianant i el vehicle s'ha trencat, i que els vehicles ocupin les vores. Això és una cosa que no es pot acceptar, i que anirem perseguint. La gent, abans, agafaven la moto, encara que estigués en marxa, es posaven de peu i l'aparcaven. Però ara hi hamotos molt grans que no es poden pujar pel pes i aleshores puje amb la moto en marxa a la vorera, aprofitant els guals de minusValids, que s'han convertit en el pas per les "yamahas". En comptes d'anar caminant fins allà on toqui, van per tota la vorera, i n'hi ha que aprofiten per saltar-se una contradirecció. Í També hi ha cotxes que apargien sobre les voreres, que és un crim. Es un crim perquè, primer, no es deixa passar la gent, i, en segon lloc, les voreres no estan preparades per aguantar el pes de vehicles i es fan malbé Hi ha repartidors, com aquests camions blindats que porten es diners als bancs, que es posen sobre les voreres del passeigde Gràcia i les destrossen. Hi ha fins i tot serveis públics que R no respecten aquesta norma, com la policia, serveis de manteniment elèctric, etc. R } Tot això s'ha de canviar. Jo c]tec que amb la bici es pot ser molt més tolerant, perquè és un màquina però es mou per energia humana, no és un motor, i ami una mica de cura pot passar quasi per tot arreu. A Califòrnia, Sobre tot a San Francisco hi ha una cultura urbana que fa que el vianant i la bici tinguin prioritat sobre els cotxes, i els cotxe, quan troben una persona, paren. Aquí això no ho tenim, però o som la ciutat pitjor, de manera que hauríem d'agafar una mica aquest model californià. Seria una mica l'olimpíada de la qualitat de vida que jo us proposa. I no és impossible. NosaltZ'es hem distribuït ara un manual d'urbanitat, que també us arribarà a l'Institut, en el que aquest tipus de coses es comencen a e4tendre. Si tot això ho haguéssim dit fa cinc o deu anys, m'haguessiu esbroncat. I ara no. Per què ? Perquè la ciutat ha guanyat una certa legitimitat davant del ciutadá, fins i tot davant del ciutadá jove -que és més exiger.t-, perquè s'ha sabut transformar, ha sabut millorar, i hi ha un vot de confiança en la ciutat. Ara 11 �es tracta que aquest vot de confiança s'aprofiti perquè l'ecologia avanci i la màquina retrocedeixi una mica, sense perdre comoditat però a base d'anar substituint progressivament el vehicle per una via més humanitzada. Aquest és el gran repte de Barcelona, la urbanitat; no l'urbanisme, perquè l'urbanisme ja l'hem guanyat, ja el tenim, i ara toca la urbanitat i el civisme. - Pregunta sobre el motiu principal per fer els Jocs Olímpics. Si ha estat per transformar la ciutat, vol dir que l'esport no ha comptat per a res ? Jo crec que la ciutat de Barcelona volia les dues coses. Volíem tenir els millors atletes del món aquí, fomentar l'esport, millorar les instal.lacions esportives, divertir-nos, ser el centre d'atenció del món durant quinze dies, però sobre tot volíem recuperar cinquanta anys perduts. Una cosa s'ha convertit en el pretext de l'altra, que jo crec que era més important. Si no fos per això, no estaríeth aquí parlant de Jocs Olímpics. Ja haurien passat, i avui no estem fent nostàlgia. El que estem fent és analitzar com està la ciutat després dels Jocs i gràcies a l'esforç de deu anys que s'ha iet pels Jocs. - Pregunta sobre instal.lacions olímpiques tancades al públic. Depén de quines. Hi ha quatre instal.lacions, que són l'Estadi, el Palau Sant Jordi, el Velòdrom d'Horta i el Pavelló Municipal del carrer Lleida, que han costat molts diners i es lloguen. No es fan servir per a tothom, sinó per gent que paguen per utilitzar-les. L'èxit ha estat tan gran, que hem constituït una societat anònima que es diu Barcelona Promoció Olímpica S.A., que és cent per cent municipal però funciona com un4 empresa. El que fa és cobrar als usuaris; si fan el Solo Moto l o el que sigui, els cobra un preu determinat; si es fa un con9ert de rock a l'Estadi, aquesta societat cobra, suposem, trenta milions, i cobra dels organitzadors, que també van 4 fer-hi el seu negoci i se'ls pot es fa servir per exigir un pagament. El Velòdrom, a més, entrenaments, em penso que de jugadors de rugby i per temes de gimnàsia, i si hi passeu al vespre veureu que hi ha llums i gent treballant-hi, perquè es lloga a diverses federacions esportives. 12 �D'aquesta forma, la crítica que es podria fer que a Barcelona els Jocs li han costat molt, no e$ pot fer, en aquest sentit, perquè la societat Barcelona Promoció reparteix un dividend a l'Ajuntament. Es a dir, a la ciutat de Barcelona li representa menys impostos. Ara, això són aquestes quatre instal.lacions. Totes les altres, si que estan obertes. I, per e*emple, a l'Espanya Industrial, que és un dels regals que els Jocs han fet a la ciutat, ja hi ha 2.500 persones inscrites i 1.1300 en llista d'espera; són uns quatre cinc mil socis, que paguen 2.500 pessetes al mes per tenir accés a una varietat de serveis extraordinària. L'altra dia calculàvem que si tinguéssim dues instal.lacions com aquesta a cada districte, pràcticament .podríem dir que tots els ciutadans de Barcelona tenen el seu polisportiu a un preu molt reduït. I amb aquest preu reduït també cobrim gastos. El que passa és que en aquest cas les despeses són menors, i per altra banda tampoc no paguem amortització de les inversions que es van fer; això ja ho paguen l'Ajuntament i l'Estat. Avui, Barcelona és una de le4 ciutats d'Europa, sinó la ciutat d'Europa, que ho té millor eniinstal.lacions esportives per a la gent. Tenim 144 instal.lacion esportives municipals, contant-ho tot, el que pugui haver-hi al sistema educatiu, els equipaments de barri o els grans estadis. Podeu preguntar del que volguet, no cal que sigui sobre els Jocs Olímpics; de l'atur, dels joves, de l'economia, de política o de la independència de Catalunya. L'altra dia vam anar a un institut i es va aixecar un nano i va dir: vosté, com alcalde de Barcelona, què fa per la independència de Catalunya ?, i tothom va aplaudir; jo els vaig explicar que la meva àvia va néixer a Andalusia, que el meu avi era de Sabadell i que la meva mare venia de valencians, i que a mi m'interessava més anar tots junts que no pas separats, i tothom a tornar a aplaudir. - Pregunta sobre l'escut i la bandera de Barcelona. Amb això hi ha una campanya, portada amb molt poca traça i amb molta mala baba. L'escut de Barcelona és del segle XIV o del segle XIII, i va començar amb les dues creus i les dues barres a cada banda, que són quatre -dds i dos-. Hi ha gent que diu, amb molta malícia, que això és dels temps del Franco; això s'ho va inventar en Jaume I. 13 �Ara farem una exposició perquè ho vegi tothom, en la que hi haurà tots els escuts que hi ha hagut durant la història de Barcelona. Les barres apareixen de totes les maneres; hi ha quarters amb ha dues, n'hi ha de tres, n'hi ha de quatre, i fins i tot amb cinc. La més constant ha estat la de dues, la més antiga, la que ha estat més històricament. A partir del segle XVIII, precisament quan es treuen les llibertats a Catalunya amb Felip, és quan s'instaura molt aquesta versió de quatre i quatre, que jo en dic de vuit. Durant la Repúblic4 torna a ser moltes vegades la de dues barres, i això és el que 1a anat quedant. Hi ha gent, d'aquests que selles pensen totes, per atacar en Maragall i l'Ajuntament, que diuen "aquests van en contra de Catalunya perquè no posen les quatre barres a cada quarter, el que fan és posar la bandera espanyola". Això no té res a veure amb la realitat. Si tu agafes l'escut i el poses en forma de bandera, hortizontal, pot semblar la bandera espanyola, però tampoc no ho és; la bandera espanyola és roig, groc i roig, i la bandera de Barcelona posada així no és així. La bandera de Barcelona, però, no s'ha de pósar horitzonal, s'ha de penjar; la bandera de Barcelona no és bandera, és escut; és un pendó. Aleshores, té, a dalt a l'esquerra, la creu, i a baix a la dreta la creu, i de fons les quatre barres, que se'n veuen dues i dues. En aquest món hi ha de tot, i hi ha gent que se les pensa totes. Diuen, a veure, "com podem demostrar que en .Karagall no es prou catalanista i que l'Ajuntament tampoc", i s'inventen tot aquest tipus de qüestions. Jo crec que la bandera de Barcelona és molt maca. La bandera de Barcelona és la bandera de Catalunya dels barcelonins, i per mi és tan bandera catalana la bandera de Barcelona com la de Catalunya. I a més té la Creu 4e Sant Jordi... "Toma ya!". Aquestes són coses que segurament no tenen massa importància, però que de vegades fan bullir l'olla de l'interés del públic. Ara farem una exposició, que dins i tot penso que la podríem fer mòbil pels districtes, però segur que està a L'Ajuntament. Em sembla que el dia de Sant Joidi tornarà a haver-hi jornada de portes obertes a l'Ajuntament, i s'aprofitaria per fer una exposició de fotos de tots el0 escuts que hi ha a l'Ajuntament. Es impressionant, perquè n'hi ha de dues, de tres, de quatre i fins i tot de cinc barres. En tot cas, a l'Ajuntament o al Col.legi de Periodistes es firà una exposició sobre el tema de l'escut. 14 �- Pregunta sobre si els joves guanyen amb la unificació d'Europa. Jo crec que si. La part do*enta, quina és ? Es que totes aquelles àrees que no tinguii molta productivitat ho tindran malament, perquè les seves empreses aniran tancant per l'efecte de la competència d'altres empreses europees. Des d'aquest punt de vista, no és que sigui negatiu, perquè t'obliga a treballar millor, però es passarà pitjor durant un temps. L'altra part del tema és que Barcelona, per exemple, pot guanyar aquesta aposta; altres ciutats ho tenen pitjor¡ però Barcelona pot guanyar perquè des de fa molt temps està oberta a Europa, la tenim molt a prop, i els hàbits europeus de treballar no ens costaran massa de fer. I hi ha un altre vessant que és enormement positiva per als joves, sense cap mena de du]te. Es el plus de llibertat que Europa representa. Treure les 4ronteres vol dir que pots estudiar en una universitat estrangera, que el títol et valdrà. Hi ha un període de transició, però jo 'veig, per exemple, que les meves filles estan estudiant i estan pensant fer un any en una universitat europea, amb un4 beca Erasmus o amb el que sigui. Això es convalidará aquí, i¡abans no es podia. Quan jo era estudiant no em van convalidar res; jo vaig estudiar a fora i vaig haver de tornar a començar gairebé des del principi perquè el títol que jo m'havia llicenciat a la Universitat de Barcelona pràcticament no servia enlloc.; De la mateixa forma, nos4ltres tindrem més accés com a consumidors; com a producto zt s ens farà patir, però com a consumidors ens afavoreix. Vol dir que tots els productes i serveis europeus els podrem comprar a preus europeus, i si a França fan les galetes més barates i millors, comprarem galetes franceses. Hi haurà aquesta llibertat. La mateixa llibertat de transport, o la llibertat de compte corrent; ara, per demanar un crèdit has de pagar, suposen, el quinze per cent, però si s'unifica Europa tal com està previst, com Alemanya o Anglaterra tenen els tipus d'interés més baixos, podràs anar a un banc anglès o alemany, fins i tot instal.lat a Barcelona, i que et donguin un cr-edit al 8 per cent. Avui en dia, per exemple, les nacions europees que ho tenen millor tenen hipoteques a quinze, vint o trenta anys i amb tipus d'interés del 9 per cent. Aleshores, és clar, amb unes condicions així, el mercat de la vivenda seria més assequible. Entrar Europa voldrà dir que el Banc Hipotecari espanyol i la banca espanyola s'hauran d'amotllar a aquestel condicions, i els joves podran comprar cases. La unificació europea va per aquí. 15 �Si no hi ha cap més pregunta, jo us agraeixo l'atenció, i us demano que participeu en l'olimpíada de demà -no la d'ahir-, que és la de fer entre tots de Barcelona la millor ciutat d'Europa, si pot ser. Compto amb vosaltres. Moltes gràcies. 16 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4217 Title A name given to the resource Institut de batxillerat "Emperador Carles" / Xerrades Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Globalització Relacions Internacionals Educació Infraestructures Economia Barcelona Territoris Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-03-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/19/700/19930312_LV.pdf 8bbd43925ae0bb5d853918a223af577e PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 12/03/1993 La Vanguardia, p.021, Opinión Ciudades, regiones y política PASQUAL MARAGALL De 1978, cuando Tarradellas formó el primer Gobierno catalán desde los años de la Generalitat republicana, recuerdo especialmente que, después del "veto" de Jordi Pujol a Marta Mata, Joan Reventós me ofreció, con el acuerdo del presidente, la posibilidad de nacerme cargo de la cartera de ordenación del territorio. Yo contrapuse a aquella oferta dos nombres: el de política territorial para la cartera, en vez del ingenuo y jacobino "aménagement du territoire", y el de Narcís Serra para desempeñar la función. Los dos nombres se han consolidado. Pero quizás ahora tendremos que utilizar el de política territorial para otra cosa. A mi manera de ver, la crisis política actual en Cataluña, en España y en toda Europa, y en algunos aspectos también los cambios políticos en Estados Unidos, tienen relación con la inserción en el sistema político de los territorios contenidos en el ámbito estatal o federal, es decir, las regiones en el sentido europeo de la palabra, y las ciudades y pueblos. En efecto, factores monetarios aparte -y no niego que estos sean quizá los más importantes en la crisis- parece evidente que Ja eclosión de la unidad europea trastoca el papel de las ciudades y las regiones, o "lander" o comunidades autónomas, en la política y que guarda una relación con una buena parte de los cambios políticos actuales. El debate del Comité de Regiones, que recibe este nombre según el artículo 198 de la declaración de Maastricht, pero que está formado por regiones y ciudades, tiene una especial relación con esta cuestión. La declaración de Maastricht fundamenta el papel de los territorios no estatales o no federales en la construcción europea. De momento les otorga un papel consultivo. He expresado en más de una ocasión cuál es, a mi modo de ver y como presidente del Consejo de Municipios y Regiones de Europa (CMRE), la estrategia por seguir. Y esta no es otra que la de posponer hacia 1996 (año de la revisión del tratado de Maastricht) la definitiva configuración del Comité de Regiones y de hacer juntos, regiones y ciudades, a través del diálogo, el camino hasta esa fecha. Por eso me ha sorprendido agradablemente que Antoni Gutiérrez haya asumido esta estrategia hasta el punto de proponerla ante la comisión de política regional del Parlamento Europeo que él preside. Según esta propuesta, que Gutiérrez ha hecho suya, y que el presidente del ARE ha aceptado, al menos parcialmente, la forma actual del Comité de Regiones no debe ser considerada definitiva y la representación y la participación de los poderes regionales y locales en este deberá dilucidarse en el seno del propio comité, concebido como foro paritario de encuentro de aquí al 96. ("La Vanguardia" 15/2/93). Se ha producido, por lo tanto, una coincidencia perfecta, muy positiva, con el principio de provisionalidad que defiende el CMRE desde hace meses. El Consejo de Municipios y Regiones de Europa no sólo está dispuesto al diálogo, sino que ha ha puesto las bases para que este diálogo fructifique. Con Jordi Pujol, como presidente de la Asociación de Regiones de Europa (ARE), se han iniciado conversaciones encaminadas a formular propuestas para la futura composición del comité de regiones de Maastricht. 54 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA Desde ahora, y hasta 1996, dialogarán ciudades y regiones, entre ellas y con los estados y las instituciones comunitarias, para establecer el ritmo de crecimiento y fijar más claramente el papel europeo de los poderes territoriales. En todo caso, el paso que se ha dado es trascendental: la nueva Constitución europea reconoce las autonomías y los poderes locales como elementos estructurales del sistema político, a diferencia de las constituciones americanas, donde los estados son fundadores de la unión y los poderes locales no aparecen más que como creación de los estados o de los individuos, que constituyen en ciudades. En Europa las ciudades son justamente "fundadoras" del orden político históricamente hablando, como explican Jean Daniel y Umberto Eco en una conversación publicada a finales del pasado año en "Le nouvel observateur". Esta línea de análisis nos llevaría muy lejos, quizá demasiado: nos llevaría a la significación del concepto de soberanía nacional después de la eclosión unitaria europea y a la existencia o de una dualidad entre poderes públicos en el sentido "fuerte" (Europa, las naciones-Estado, las regiones "fuertes") y poderes "soi-disant" administrativos. Más adelante tendremos que volver a hablar de este tema. De momento, es interesante constatar, pues, la importancia de la inserción de los poderes territoriales (regiones y ciudades) en el marco de la soberanía de las viejas naciones-Estado y de la unión europea que están creando. Más interesante aún es que en la misma declaración de Maastricht el principio de subsidiariedad (que tendríamos que denominar de "proximidad del poder" para no desorientar a los ciudadanos) establece una preferencia de los poderes pequeños sobre los grandes en el momento de elegir el nivel donde se han de ejercer o gestionar las competencias públicas. La presunción general es favorable al hecho de que las competencias permanezcan en el nivel más bajo, más cercano al ciudadano. No sé si el título adecuado de todas estas cuestiones es el de política territorial, que hasta hoy hemos reservado a la definición de las acciones públicas sobre el territorio, más que al del papel de ciudades y regiones en la unión y en los estados. Quizá política autonómica o regional y política urbana sean denominaciones más adecuadas. Pero también me parecen un poco pobres si tenemos en cuenta la trascendencia del tema. El futuro decidirá sobre esta cuestión y sobre tantas otras que hoy todavía no podemos esclarecer del todo. PASQUAL MARAGALL, alcalde de Barcelona y presidente del CMRE 55 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 11. Consell de Municipis i Regions d'Europa (CMRE) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-1997 Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Aquesta sèrie recull els documents generats a partir de l'activitat de Pasqual Maragall al Consell de Municipis i Regions d'Europa, del que en va ser president entre 1991 i 1995, i nomenat president honorífic el 1997. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1162 Title A name given to the resource Ciudades, regiones y política Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Acció política Territoris Europa Barcelona CMRE Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-03-12 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1312/19930313d_00538.pdf bfff98d242b29f55142ced15e0a75860 PDF Text Text ACTE PUBLIC A PRADES 13 mars 1993. C'est un grand plaisir pour moi d'étre aujourd'hui parmi vous dans fine ville voisine de l'Espagne:\ et qui a tOujours accueilli généreusement les catalans. Nous ne pouvons pas oublier que Prades a été le refuge de beaucoup de caalans illustres, de Pompeu Fabra, par exemple, Pau Casals aussi, le grand violoncelliste, et a été aussi, le centre de son succ s international à travers du Festival de Prades. Et nous ne pouvons pas oublier que votre ville a également accueilli l'Université Catalane d'Eté à des moments où la liberté d'expression était gravement atteinte dan$ mon pays. Chers amis, je veux expriter, aujourd'hui, profitant du fait que je peux m'adresser à vous personnellement et directement, reconnaissance pour cet déjà ma longue démonstration de sensibilité et de solidarité. Pendant longtemps, les_pyrnnées furent non seuleument une frontiér politique mais aussi �une barrière, un obstacle pour communication entre les gen la d'un cóté et de l'autre des Pyrénnées. Aujourd'hui, nous avons surpassé, en bonne mesure, ces deux inconvénients. Les français et les espagnol , les allemands, les italiens, ainsi que d'autres peuples amis, nous partageons un mémeyrojet politique pour Europe quí nous a permis dlenterrer une fois pour toutes, nos rivalités,ipour aider ce qui nous unit à fleurir et convertir l'Union Européenne en une référence de stabilité et de bien-étre. Nous avons déjà en partie réussi. Depuis le premier janvier dèrnier, le marché intérieur est en route, ceci, d'ailleurs paraissait impossible il y a quelques années. Les pessimistes de nos pa yt reapectifs ont toujours prétendu que ce proet seraít dans le meilleur des cas irréalisable, catastrophique, dans le cas d'oser sa réali4ation et d'avoir la chance de compter sur unelréussite. �Et bien, le Marché Intérieur fonctionne et quand ses potentialités auront pu se développer pleinement, il deviendra une source de progrés et de création d'emploi. Ensemble, nous constituons déjá le plus grand póle commercial du monde. Ensemble, nous représentons aussi le plt?s large espace international de paix, de stabilité et de progrés. Cependant, nous devons étre Conscients du long thin qu'il nous faut encare parcourir, et sur lequel nous rencontreroné des difficultés. Que personne ne croit que Ce chemin est un chemin facile à parcourir,1 qu'on pourra le longer sans renoncer à des choses, sans faire í s'agit cependant le moindre sacrifice. Mais cl-tumL_cheanin qui vaut 1P Ceux, qui faisons de la politique, nous devons étre sinceres, nous devons parler des vrais gens, du problèmes, des problémes des quotidien, de "la culturé de toutes les choses", comme dit Vaclav Havel. �Je crois aussi que les gens doivent bien aimer qu'on leur dise les choses clairement, qu'on leur parle de leurs problémes, des problémes de la société en fin de compte. Les gens veulent bien qu'on leur fasse des propositions raisonnables, 'Mime si celles-ci supposent á un moment donné des efforts. La yeritá_n_e_ promesse 7-- sera iámai moinl__DIZantgWune non acconipii_e_i_qu'up problemepeine effleuré. Et je peux vous dire aussi que vos inquiétudes sant nos inquietudes, que +os problémes sont nos problèmes. Dans l'Eurpe Communitaire, nous partageons une base commune solide. On parle, dans toute l'Europe, d'une perte de prestige de 1 pplitigue. El quelque sorte la politique s'est vue complétement dépassée par une explosion d'événements,i comme on n'en a jamais vue en Europe depuis la fin de la Deuxiéme Guerre Mondiale. Vous ne croyez que c'est tout de méme exceptionnel qu'en moins d trois ans nous du mur de Berlin, ayons témoigné de la tombée --------- �de l'effondrement des régim s communistes de l'Est, de la réunification de l'Allemagne, de 4-- la dissolution et du démembrement de l'Union . _. Soviétique et de la guerre dans l'ex- Yougoslavie? Tout cela ayant eu lieu, ou ayant lieu dans un contexte de crise économique généralisée, qui est certainement cyclique dans le cadre du systéme, mais qui aurait tendance correspondre à un probléme de nature structurelle. Une crise e onomique qui en bonne partie est une cris du sens et de l'orientation du systéme en loi. Les citoyens attendent_donc-,_ es réponses . _. _ venant de la politique, à toutes ces questions. Le reproche que l'on peut faire réellement à la politique est que les réponses ne sont pas toujours venues à temps, rìpidernent et avec l'efficacité que les circomstances exigent. Mais je suis également convaincu que les réponses ne peuvent venir que de la politique, �de la démocratie, en définit ve. Elles doivent surtout compter sur la participation des citoyens dans un nouveau dialogue, continu, 1 sincere, constructif, entré les citoyens et les élus. Ceci est un probléme commun 4ue nous avons en Europe, comete je vous disais'auparavant. Un autre problème qui se pose, c'est cometent maintenir le bien-étre social et continuer de est encore soigner cet equilibre nécessaire dans nos sociétés et dans les circomstances actuelles. Si nous pouvons étre fiers de quelque chose en Europe dans le domaine social, c'est d'avoir construit un niveau de bien-étre, dans un systéme de garanties et dé protection des droits de l'homme, qui cpnstitue l'espace juridique le plus avancé du Monde. Ceci est irrenonçable et sans qu'on puisse dire que ce bien-étre soit globalement en danger, on ne doit pas oubl er que pas toutes les forces politiques ont Le méme degré de sensibilité par rapport á ce réussites-la, ni �toutes les forces politiques sont aussi exigentes au moment de défenìre leur maintien. L'efficacité doit gouvernement, mais présid l'action aussil la de sensibilité sociale pour permettre le choix des objectifs vers lesquels l'action du g uvernement devra se tourner. Permettez-moi de vous parlei-. d'un autre point ------commun que noU-S--partageons én Europe. Permettez-moi de vous parle des villes. Jvaine beaucoup parler de l'Europe comme étant n _systémee---viljes. effectivement, L'Europe est, le continent urbain par excellence. Un jour, à Vienne, on m'a dit : nous sommes à 300km de Budapest, à 300k41 de Prague et 300km de Munich, plus ou frontières -quand on m'a moins. Sans les dit cela, le lamentable mur d'acier ex stait toujours-, j'étais à trois heures de voiture de ces villes, un voyage à peine pus long que celui �de Barcelone-Prades. Dans aucun endroit du monde, en dehors de l'Europe, il est possible de se trouver à trois heures de voyage Ie trois villes, chacune d'elles étant un_vé4. itable bijou, au point de vue de la culture, jde l'histoire, de la créativité, et de la lutte de leurs habitants en faveur de leurs libertés et du progrès. Ceci est la richesse de l'Eu ope. La plupart des grandes villes mondiales de premier ordre sont situées e Europe, et elles sont d'une très grande acces ibilité physique. Le système européen des villes est caractérisé, en plus, par un‘ cohésion globale et par sa diyérsité„interne. Ii accueille depuis la grande métropole la petite ville, Paris_étTrades, Barcelone e la Seu d'Urgell. Et les villes sont en soi compétitives et complémentaires. Dans un 4s ens strátégique, nous pourrions dire que les jîilles sont un peu comme des entreprises qui fotit la concurrrence �entre elles, pour attirer 6es inversions et des visiteurs, pour pouvoir roposer des idées et des produits. Mais les villes ont aussi énormément besoin les unes es autres, pour partager leurs différentes apportations, pour faire ensemble, des proposit ons. Dans ce sens, je vais vous raconter une expérience très positive, une expérience franco-espagnole de coopération entre des villes qui rentrent parfaiteMent dans la ligne de l'esprit du Traité de Maastricht. i I f 1 Six villes, dont deux frangálles : Toulouse et Montpellier, et quatre villes espagnoles : i Zaragosse, Palmal de Mallorca Valence, Barcelone, constituent n "réseau" et de coopération que nous appellons C-6. Chacune de ces villes est le centre d'une aire importante, un point de référence pour un territoire qui dans son ensemble correspond á une population de 16 millionl_salhabitants. C'est à population dire total qu'en nous tout parait le volume adéquat de pour C (?L �pouvoir offrir aux citoyens exigents, ceux de nos capitales et à cux des villes intermédiaires, le genre chp services qu'ils croient étre en droit d'util ser. Ensemble, nous formons un m rché de services et d'opportunités très at irant. Ensemble, nous avons une place da s la Communauté Européenne. Les données nous disent que ce réseau représente le 5% de la population de la Communauté et le 8% de soni territoire. Les données nous disent également que notre "réseau" a un pourcentage de!chómage supérieur à celui de la moyenne commun taire. Mais, par contre, notre groupe démontre une croissance plus importante que la moyen e européenne, et surtout, des possibilité$' de croissance sensiblement plus importantes que la moyenne des possibilités de richesseeuropéennes. Si aujourd'hui, nous somme, sous la moyenne européenne, ensemble nous pouvons prétendre l'atteindre et aussi à la dépasser. Depuis le réseau, nous av ns fait part de notre opinion sur les ci rands 10 axes de �communication ferroviaire et routière, qui unissent fié--t~érfit-oire de la C-6 avec le reste de la France, et à trayers elle, avec l'Europe, sans oublier le re$te de l'Espagne. Le 12 janvier—dernter eut lieu la présentation á Barcelone de l'"Axe TGV Euro- pee_h_RhIn-Rh8~diterrane Cet axe TGV est un véritable outil d'intégration et d'aménagemeht du territoire à l'échelle de l'Europe. C'est un outil indispensabl pour trouver un juste et nécessaire équilib*e entre les pays de l'arc méditérranéen et ceux du Nord et du Centre de notre continent. Le TGV Rhin-Rhóne-Méditerr née donnerait à l'Europe une dimension concrete d'ouverture et de solidarité. C'est un enjeu majeur pour l'Europe toute entière et naturellement, de la C-6. ur le territoire �Et peu après, fin janvier, j ai eu l'occasion d'assister a l'inauquration áe la "percée" du Tunnel de Puymorens au cour d'une cérémonie présidée par_le_premier_miniltre P. Bérégovoy, qui avec sa présence a voulii mettre en relief l'importance que France attache à la communicatíon avec 1'Espagne1 Le Tunnel de Puymorens sititiera Toulouse et Barcelone à un peu moins d deux heures et demi en voiture. J'ai eu l'honneur de recevol le Président de ... la République française, Frang s Mitterrand -Zernier; mois Barcelone, le e mal à d'ailleurs monsieur Mitterrand est Barcelone pour assister à la revenu à cérémonie d'inauguration des Jeux Olympiques. Lors de sa premiére yisite, François Mitterrand, voulut se rendre personnellement Barcelone, j i voulait con aitre la ville, parce qu'il croit en les villes, en la force créative des villes, en leur role de cohésion, celui qu'elles ont en Europe, Je luí ai parlé _k_cette occaSionduréseau C-6 12 �et 11 nous a demandé de continuer dans cette voie lá, celle de la coopérltion, comete nous avait déjà encouragés Jacques Delors, et récemment Felipe Gonzalez, que nous sommes allés rencontrer, les six maires respectifs de C-6, le mois dernier. Voici les choses que les hOmes politiques, somnies en mesure de proposerl -Cooperation entre les institutions. -Idées stimulantes. -Nouveaux projets. -Sincérité dans l'exposition des problèmes. -Sensibilité pour maitenir les progrés sociaux. Le reste dépend en grande pa4tie des citoyens. D'ailleurs les citoyens 4hoisissent aussi leurs hommes politiques. 9A \--(NA U/q\AL � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4218 Title A name given to the resource Acte públic a Prada. Míting en les eleccions generals de França 1993 Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Sistema europeu de ciutat es caracteritza per la seva cohesió global i per la diversitat interna. Les ciutats són competitives i complementàries. Els polítics poden oferir cooperació entre institucions, idees estimulants per a nous projectes, sinceritat en l'exposició dels problemes i sensibilitat per mantenir conquestes socials. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Cinema Lido, Prada, França Language A language of the resource Francès Subject The topic of the resource Política Relacions Internacionals Cooperativisme Territoris Acció política Eleccions França Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-03-13 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1313/19930314d_00539.pdf db1b86a7333e59caec51787f84e452b7 PDF Text Text CERIWONIA DE LLIURAMENT DEL PREMI "HOME DE L'ANY DEL MIPIM", EDICIó 1993. Cannes, 14 de marg de 1993. 1 Monsieur le Président du MIPIM, Mesdames et Messieurs. 1. D'abord je vous remercie sincérement de m'avoir nommé "L'homme de l'année du MIPIM" de cette édition 1993. Je reçois donc ce prix, conyaincu que vous le décernez à l'effort extraórdinnaire de la ville de Barcelone, qui a su comment profiter courageusement, de façon imalinative, de cette grande occasion de la célébration des Jeux Olympiques d'Eté. 2. Les villes changent gráqe à un ensemble divers de facteurs, maiO elles changent surtout, gráce aux gens qui y habitent et de leur volonté de changement, ieš à des moments bien précis. C'est Ce qui s'est passé à Barcelone, ces dernières ahnées. �3. Parmi Çtoutes les personnes qui ont participé à ce changement, permettez-moi( JIÉ devant une assistance spécialisée come celle que vous représéntezau de urd'hui, ^ Aoél citer certains des secteurs Cis`t (1) N^ Les entreprises prives gui p're-rttrent des -94/e hvu.4^C` rQ. risques et t ^^^^ économique ^, ç^S (dans ce cas; les promoteui's immobiliers,les financiers et -b-, 3(,a fr.lJ"earf 1} dwa acourte et ïlongue (15 Les architectes et lestechniciens de la ,t a construction qui proposent le design et les nouvelles technologies, et qui permettent ainsi que le produit immob1lier se situe à l'avantgarde d . (c) Le consommateur final / qui gráce à sa demande (bureaux, logements, voies de communications terrestres, télécommunications) stimule et rend possible l'effort en question. A Barcelone, nous avons eú de la chance, parce-que nous avons pu =compter sur des représentants pertinents de chacun de ces secteurs : ,%9-1^—k,^(,c. j's ,)L9A ')'("0/1/91: eAI ^ CIA. e,14•:1-1& ^a-C „^.w 1^ ck,c }je2-trUS 1 Pi ik @^t`S ; ^G^► L . �4. 11 nous faudrait, peut-étre, cependant, én ~aterre, renforcer quelques-~ aspects ZMokl: a) L'investissement immobi ier de courte et longue durée. b) cj La (.44/1 grande UN- Atk de bureaux entreprise des services qui cL 04..0 mè res carrés 14.10-4,1 elOftn544414~ 4/1,Mktleit~ 5. Ce que l'on peut souligney. de „Y( ea41,0, énergie générée par les Jeux Olympiques correspond á un double effort : I) L'effort politique de travail commun de toutes les forces politique* et de la part de toutes les institutions. (Les trois niveaux de gouvernement que nous avons én Espagne : celui de l'état, IG gouvernement eutonomique et le kívk4•1•V--t.ffilfCtil1t---) ont datkQt911 /ensemble titeks.a.„,4e municipal .9~,t7 II) L'effort social de collaboration entre le secteur public et le secteur privé. �Ceci a pu étre constaté à travers toute une série d'activités : (a) La promotion de la Cité 91ympique. tjUit' (b) La ~011#141~~a Tour des Télécommunications de Collserolaáj (c) Tt C'QP LuL La promotion des logements du quartier de la Vall d'Hebrón. r'•1 1 I A r (d) Le nouveau réseau hoteli ir de la ville. 1 .- .. 60 frl 1 .tno (e) Le nouveau réseau d'équipements sportifs. cu+ k, N dcw.) LO() (f) Le réseau complémentaireides espaces verts et de loisir , ovv-1 ) k.' .4.t., sil?ciLot... (g) Les boulevards périphériques de la ville. ( l' ohei 11-01,11() ukA,Jc , (h) La réforme du Port de Batcelone,9,, i G -u.,,,,,,-e„,, tk i <.-- terv -t- t)Q. (i) La nouvelle structuratio de l'Aéroport de )417P-l'it, Barcelone. eu*Andt)t-- 5 ami" 6. Barcelone a fait un pari celui de dev nir une p us grand ville et p10 puissantell. La ville en sol correspond à una agglomération de 4 millions d'habitants pdmir lesquels la commune de Barcelone est deTenue le quartier central. Cet agrandissement de l'espace urbain et la puissance de la ville perme tent aujourd'hui pt") MAL aljte 011"-- • cut,,:ti ¡V e b(foL4-t.t,kaÁA4- C1LH A CILOY14 (tvt.g t'r �d'attire les aatlarr~.. de services ce.ltm taux de va ur ajoutée élevé qui dans d'autres circonstance se seraient abstenues--te--terit eit )(iNk \ d'ayo frnyt oittc/.1 . onobrega - " 114-rmá--42 remplires édifices de bureaux 7r -41errm -1W l'Idtm ongent l rue Tarragona, q f de ' la Diagona ouiles deux grandes tours de la Cité Olympique. litvt OM 7. Barcelone continue ) "9" /1-1) ari (Id futur, à travers l'agrandissement dulport de la Zona ckti--›( Í/' %/f Franca et celui de toutes les infrastructures du Llobregat, et l'élargissement d i`c141.3‘ 2~ade des congres fes -Aglz~zenr'érewimzu -P-ct"- Le futur qui permettra également de prolonger la Diagonal jusqu'à la mer t la redéfinition du centre de Sant Andreu, district situé au nord-est de la ville. Je peux vous assurer que ce ne sont pas les projets qui nous manquent, à Barcelone. La ville ne veut pas s'endormiro bercée par la gloire olympique. (V( -12-, d_ t5414¿itzvt'l , �41,,A 41411 8. En ce qui concerne la dWIVií;mobiliére, je veux vous transmettre un message d'espoir. Les --frOMA fi-141,a' villes ne vont jamais cesser de ..se~abil~ et elles seront toujours le premier facteur de l'activite ensemble, probablement Nous faire un devrons, effort pour étre plus attentiÉs aux nouvelles necessités et aux sollicitations de l'usager final, et équilibrer le taMdem produit/prix par rapport aux besoins de ce dernier. ,9-L1 qtlki n 041 ' t zJ;1.)endant aucuri doute : le futur Mais, appartie t aux villes, les villes sont faites pour et constamment. créativité Les pour étre villes rénov t'..-"-ar J91 t innovation continuel L'Europe est un systéme de villes. 9. Je vous remercie à nouveau de ce prix. Au fond, vous, vous croyez en les villes. Je vous remercie de votre présence. Et je 1\14.4buZIM.lie tiens particuliérement à remércier les hommes AA/401.11C d'affaires, les opérateurs ìumobiliers et mes Ç.ir 4 ' 1 assesseurs qui ont bien voulU étre la aussi au Tx.el,k,f(k • WAA1-9~kiwtht<a'vr 1\A ilAkitk uAikt -1-14 ik vtr4 /1\?- It -ti a A otaiv isvu)ùtÁ citit N Ira_ �cours de cet acte. Je profite de l'occasion pour vous dire, vous tous, qu'il faut vous rendre à Barcelone pour connaitre cette ville 1 si vous ne la connaissez pas déjà venez faire sa „ —r,..t.,t,^ ctiv3►^^ L connaissance en tant que touristes in tant L d'affaires, pour y faire des affaires, pour y construireu pour y investir. Vous découvrirez une des villes les plus dynamiques du monde, et qui sait très bien que le futur se construit jour après jour avec la collaboration de tous les secteurs de l'économie et de la société. tv e e C f � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4219 Title A name given to the resource Lliurament del Premi "Home de l'any del MIPIM'93" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Edició en català i francès. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Majèstic, Cannes, França Language A language of the resource Francès Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Maragall Mira, Pasqual, 1941- Urbanisme Barcelona Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-03-14 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/19/1314/19930316d_00540.pdf 8fa10d522aeac5baa20eb7928227c78d PDF Text Text COMUNICACIO DEL SR. PASQUAL MARAGALL, PRESIDENT DEL CONSELL DE MUNICIPIS I REGIONS D'EURO'A. Estrasburg, 16 de març de 1993 (Sessió Plenària de la CPLRE) �- tt, Señora Secretaria General, Señor Presidente de la Conferencia, distinguidos amigos, Es para mí un honor dirigirme al Consejo de Europa, que fue la primera institucióli europea que reconoció un papel Os' jv a los poderes locales y regionales, con la creación en 1957 de la Conferencia Permanente de Poderes Locales y Regionales de Europa. Hoy, más de 150.000 municipios y más de 1.000 regiones y administraciones intdrmedias trabajamos por la construcción europea en el marco de la CPLRE. Como ustedes ya saben, u o de los objetivos prioritarios del Consejo de Municipiols y Regiones de Europa ha sido siempre la creación, en el seno de las instituciones europeas, de organismos representativos de las diversas administraciones territoriales y con capacidad de incidencia en ellas. En nuestra larga convivencia, desde 1957, también hemos expresado en algunas ocasiones divergencias con los órganos del Consejo de Europa, pero siempre con un espíritu abierto y colabonador. �El Consejo de Municipi.os y Regiones de Europa ha manifestado en numerosas ocasiones que el Consejo de Europa y en particular su Conferencia Permanente de Poderes Locales y Reg4onales representan un foro irreemplazable de diálogo para la construcción de la Gran Europa, especialmente para los Estados que no son miembros, o que aún no lo son, o que incluso no lo podrán ser, de la Comunidad Europea. Por su parte, el Conseja de Europa siempre ha estado asociado a las grandes manifestaciones del CMRE. El Secretario General del Consejo de Europa ha sido invitado .egularmente a intervenir en nuestros grandes congresos, por ejemplo`2,:9 en los Estados Generales que este año se realizarán del 20 al 23 de octubre, precisamente en Estrasburgo, a invitación de su alcaldesa, nuestra amiga Catherine Trautmann. Quiero aprovechar esta Ocasión para manifestar a la Secretaria General del Consejo de Europa, Sra. Lalumière, nuestro deseo de que acep te dirigirse a los casi 3.000 electos locales y regio Hales de toda Europa que se reunirán en esta asamblea bajo el lema "La Europa de los �ciudadanos". Precisamente con ocasión de nuestros últimos Estados Generales, celebrados e i Lisboa, el CMRE una declaración diciendo que!"El Consejo de Europa debe convertirse en el principal foro de diálogo y de cooperación entre la Europa central y oriental y la Europa esta tarea la importancia de occidental", subrayando par la Conferencia Permanente de Poderes Locales y Regionales de Europa. Creo sinceramente que nadie, en la actualidad, discute este hecho y que el Consejo de Europa cuenta con la plena confianza de los Estados de la Europa Central y Oriental, como la institución más capaz para reunir al conjunto de los Estados democráticos en torno al proyecto de la Gran Europa. La adhesión a las c nclusiones auspiciadas por el q i Consejo de Europa puede fac litar enormemente el proceso i de/larmonización jurïdicaydlo modernización en definitiva, de los países de esa área. A la vez, el Consejo de Europa tampoco olvida su dedicación hacia el Sur en particular hacia el Mediterráneo, como lo demue stra nuestra próxima cita en 3 �3 g, Conferencia de Regiones Taormina en el marco de Mediterráneas. Como Presidente del CMRE y como Alcalde quiero hacer referencia a la Carta 4e la Autonomía Local, como expresión de la profundizaOión de la democracia. No puedo olvidar a todos los grandes municipalistas que la hicieron posible y en especial al q e fuera alcalde de Charleroi, Lucien Harmegnies. Convencer a los Estados de que la reafirmación de la democracia necesita municipios y regiones con poder político y financiero fue una tarea ardua. Pero nosotros sabemos lo que queremos y los esfuerzos que debemos desarrollar, y lo estamos consiguiendo. Quiero animar desde aquí al Vicep*esidente del CMRE y amigo Van Cauwenberghe a continuar su labor vigilante por el cump limiento y ratificaciónde la Carta. El artículo 4, párrafo 3 de la Carta de la Autonomía Local dice: "El ejercicio de lat responsabilidades públicas debe, de forma general, implicar preferentemente a las autoridades más cercanas a los ciudadanos". 4 �Este texto sienta las bases, con exactitud, del principio, tan preciado para nosotros, de la subsidiariedad (o proximidad del poder). La política es subsidiaria de la sociedad, es decir, no debe intervenir cuando la saciedad resuelve por ella misma sus problemas. Y dentro de la política, la comunidad autónoma, la región, o e1. estado federado, no deben intervenir cuando al municipio u otra institución local puedan resolver los problemas por sí mismos. Siguiendo este principio, ta poco los gobiernos federales, o estatales en su caso, q la Nación-Estado, deberían intervenir en la solución 4. cuestiones supramunicipales que las regiones, por sí mismas, puedan solventar. Y aún, en lo alto de la escila europea, las instituciones comunitarias deberían dejar a los estados todo aquello que sea posible que éstos resuelvan según sus leyes, tradiciones y cultura, sin Perder de vista, naturalmente, el objetivo de la eficacia que justifica la cesión de ti competencias a la Comunidad. �Esta es la sustancia del principio de subsidiariedad. Sus fuentes legales son: la Carta Europea de Autonomía Local, ratificada por un gran núméro de estados, y el Tratado de g .a0o1.á4 .som Maastricht 4nismo, que confiamos que entre en vigor en el curso de 1991, !:^,,, ►c omlx J ll_.ü t Ct. c^‘ ¿-4,3 1. -(•t ' (t ct^ ¿4 5 t'^ C ^^t- L-k`> f t.2 ¿el_ t que también la declaración No puedo dejar de mencionan de Maastricht, en su artículo 198, fundamenta el papel de los territorios no estatales o no federales en la construcción europea en él seno del Comité/Regiones, otorgándole#, de momento, una función consultiva. He expresado en más de una ocasión cuál es, a mi modo de ver y como presidente del C nsejo de Municipios y Regiones de Europa, la estrategia a seguir. Y esta no es otra que la de posponer hasta 1996 ( año de la revisión del Tratado de Maastricht) la definitiva configuración del Comité de Regiones y Poderes Locales y hacer juntos, regiones y ciudades, a través del diálogo, el camino hasta esa fecha. La forma actual del Comi té deiRegiones no debe considerada definitiva ser y la representación y la participación de los poderes regionales y locales en éste deberá dilucidarse en el seio como foro del comité mismo, concebido paritario de encuentro de aquí al 96. �El Consejo de Municipios y Regiones de Europa no sólo está dispuesto al diálogo, sin0 que ha puesto las bases para que este diálogo fructifique. Con el presidente y los vicepresidentes de la Asociación de Regiones de Europa, se han iniciado conversaciones encaminadas a formular propuestas para la futura composición del Comité de las Regiones. Es una lástimarque_hoy_no puedan estar aquí entre nosotros \ji, \ , __L'u-1----j ¿( L^ 4 v ., ‘,,141G1,¿C», , Desde ahora, y hasta 1996, 'dialogarán ciudades y regiones, entre ellas y con los estados y las instituciones comunitarias, para establecer el ritmo de crecimiento y fijar más claramente el apel europeo de los poderes territoriales. En todo caso, el paso que e ha dado es trascendental: la nueva Constitución europea reconoce a los poderes regionales y locales como elementos estructurales y estructurantes del sister9a político. Pero ya hemos visto que, en la práctica, los escenarios trilaterales o multilaterales se van a ir imponiendo. Y ello, significa varias cosas. Significa que caminamos hacia un concepto sustantivo y generalizado de subsidiariedad: �16/0j . '42 09:08 '$4027453 GAB.REL.TERRITU. más allá del gobierno inmediatamente inferior existe una realidad que el gobierno superior no puede ignorar, aunque sobre ella no puede actuar si no es de acuerdo con el gobierno inferior. Significa también que crece cpn fuerza el principio de igual dignidad de todos los niveles de gobierno. Significa, por último, que los ciudadanos pueden reclamar a sus representantes, en nombre de esa misma dignidad, que no se edifique ningún nivel administrativo ni se preste servicio público alguno que rho se justifique ante la sociedad como imprescindible. Desde esta perspectiva puede reinterpretarse la crisis europea de las relaciones entre sociedad y política, o entre ciudadanos y políticos: las cosas no siempre se están haciendo al nivel de proximidad que los ciudadanos perciben como posible y deseable. Por eso propongo que el principio de la subsidiariedad se llame también de la proximidad. Esa es la auténtica cuestión en juego. Es precisamente en relación a este principio de proximidad que debemos entender la refor iMa de la CPLRE, que hoy 8 Z 010 �abordamos en esta sesión plenaria. Bengt Mollstedt como Presidente, el buró y ..a comisión permanente han desarrollado una intensa labor en estos meses, con el respaldo del CMRE y del ARE. Todos estamos de acuerdo en la necesidad de una CPLRE fuerte, eficaz y con credib'lidad. La reforma significará unamejor definición del papel de la Cámara, distinguiéndolo del de las Asociaciones nacionales y europeas de poderes locales y regionales. Su misión será la representación colectiva oficial de municipios y regiones d 4 la Europa de los 26, y la garantía de su compromiso ccbn el Consejo de Europa. La reforma del estatuto del Consejo de Europa prevista en la Conferencia de Jefes de Estado y de Gobierno, que celebrará en Viena, es una ocasión inmejorable para dotar a la CPLRE de un estatuto leno como uno de los principales del Consejo se órganos de Europa, junto al Comité de Ministros y la Asamblea Parlamentaria. Pero la reforma no debe hacese en detrimento de la unidad de la CPLRE. Su funcionamieliito en dos secciones, una para 1 9 �los poderes regionales y la otra para los locales, facilitará nuestro trabajo y, sin duda, lo mejorará. La existencia del bureau y la comisión permanente integrada por miembros de ambas secciones, garantizando la igual dignidad de todos los niveles de las entidades territoriales, legitimará ¡todas las propuestas que se eleven al Comité de Ministros. Como Presidente del Consejo l de Municipios y Regiones de Europa quiero reiterar ante esta Sesión Plenaria el compromiso de nuestra organización con esta reforma y nuestra posición dialogante tiara la consecución de nuestro objetivo fundamental, el reforzamiento de la Conferencia. Permítanme finalmente abordar algunas cuestiones de interés más general y a las que somos especialmente sensibles en tanto que ciudaclanos. En primer lugar, el martiio de Sarajevo y de otras ciudades de Bosnia y de l ex-Yugoslavia. Durante los JJ.00. de Barcelona pude reunir al Alcalde de Sarajevo y de Zagreb y Dubronik, y hubiera deseado la presencia también de la Alcaldesa deiBelgrado. El 26 de julio el Alcalde de Sarajevo nos conmovió a todos, a las varias �decenas de Alcaldes preseftes en el Saló de Cent del Ayuntamiento de Barcelona, con su llamamiento a la solidaridad. Creo que hemos cumplido. En el terreno humanitario hemos enviado convoyes de alimentos, medicamentos, etc. Pero noj es suficiente. En Praga la Asamblea de delegados del WIR.E acordó enviar delegaciones de Alcaldes 1 0 sumarse a prolluestas de este tipo. Creo que debemos por lo tanto apoyar con todas nuestras fuerzas la magnífica iniciativa de la Alcaldesa de Strasbourg de Sarajevo los próximDs días 4 y 1 de abril • -..a • 4 _. • q. ! paos, ) cGnasuin _,^.^., 1 En segundo lugar, deseo enfatizar algo a lo que todos ustedes son muy sensibles:jlas ciudades y las regiones europeas no podemos encerrarnos en nuestro mundo, en Europa. Seríamos cómplices de las miserias y de las tragedias del resto del mun3.o, si nos desentendiéramos de ellas. Junto al Alcalde de Rio de Janeiro hemos hecho un llamamiento a las ciudades para que actuen en la vida internacional y que para, ello unan sus esfuerzos y unifiquen sus organizaciones. La ciudad del medio ambiente y el desarrollo y la ciudad del deporte y la amistad, Rio y Barcelona, se han dirigido a las Naciones Unidas para que nos reconozcan como ifnterlocutores y próximamente 11 �. , 1b44rS 42 U`J:11 '(a 4 U Z / 4 0 S 4 uAli KEL. lEKKi lU. r sis recibidos por el Sec etario General Sr. Butros Gali con este objetivo. Lo haremos acompañados por los presidentes de IULA y de la FM U, con los amigos Triglia y Sampaio . Ustedes ya saben qur el CMRE y su Presidente apuestan fuertemente por la unión de las dos principales organizaciones de poderes locales del mundo. Somos conscientes, sin embarga, que en nuestras ciudades existen hoy también los probliemas del tercer mundo;, la marginación y el miedo, la pobreza y la violencia. Por esto reclamamos un compromiso cce los organismos europeos y de los Estados con los problemas de las ciudades, que no son exclusivamente nuestros, sino del conjunto de nuestras sociedades. Pero este compromiso no corresponde exclusivamente a las ïnstïtucicnes públicas, también debe ser asumido por los agentes económicos, sociales y profesionales. Por ello estamos preparando una Conferencia de Eurociudades y Euroempresas que nos permita alcanzar acuerdos y definir obligaciones mutuas sobre calidad de vida, medio ambiente, comunicac&ón, etc. Por último, deseo terminar esta intervención con una confesión sobre los valores ïntimos que nos mueven a actuar. Y deseo hacerlo traduciendo libremente a Havel: 12 01 4 �16/03.:42 09:12 V4027453 GAB.R L.TERRITO . todos tenemos varias pertenencias, desde nuestra casa al mundo. Somos de una ciudad, dei un país, de una nación, somos europeos. Pero Havel dic que la pertenencia que pone en primer lugar es u----ue-irlo, su municipio. Una pertenencia que nos da identidad gJque nos abre a todos. Esta pertenencia constituye el civismo, la cultura política más propiade Europa. El amigo y presidente Havel ha sido invit o a inaugurar nuestros Estados Generales. Les invito a todos ustedes a participar en esa magna reunión del civismo que tendrá lugar en octubre próximo aquí mismo, en Estrasburgo. 13 1015 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 11. Consell de Municipis i Regions d'Europa (CMRE) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-1997 Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Aquesta sèrie recull els documents generats a partir de l'activitat de Pasqual Maragall al Consell de Municipis i Regions d'Europa, del que en va ser president entre 1991 i 1995, i nomenat president honorífic el 1997. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4220 Title A name given to the resource Sessió Plenària de la CPPLRE / Discurs del President del CMRE Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Els governs no haurien d'intervenir en la solució de qüestions supra-municipals que les regions per elles mateixes puguin solucionar. Carta Europea Autonomia Local: art.4. Tractat Maastricht: art. 198. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palais de l'Europe, Estrasburg Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Ciutats CMRE Municipis Relacions Internacionals Unió Europea Administració local Territoris Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-03-16 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1315/19930319d_00542.pdf 89fd990811bed66fd7d555397aa864bd PDF Text Text 19.3.93 CONFERENCIA PREMSA ALCALDE: BALANÇ FINAL DE HOLSA Les paraules que avui s'han dit, la vista que es veu des d'aquí i el repàs que estem fent l avui tots plegats ens permet de reafirmar-nos en la convicció'que hem assistit a una empresa molt singular, a un projecte enormement singular, segurament sense precedents, diferent de Sevilla, de Seül, de Montreal, de Los Angeles i en virtud del qual ha sigut una ciutat la que ha liderat un projecte però tenint el recolzament decissiu, decidit, imprescindible, d'una altra administració pública, que ha sigut l'Estat. No és corrent que els Estat es deixin envolicar en projectes dirigits per ciutats, pensoque és una fórmula de futur, les ciutats coneixen seguramentdes de més aprop els problemes probablement, són els millo*s empresaris, sent els Estats els millors capitalistes d'aventures públiques, de projectes com aquest. Altrament no s'explicria el que s'ha aconseguit. Vostès saben que quan Barcelona va formular i va posar en marxa les empreses que estan avui aquí representades, les tres empreses, no tenia encara el si definitiu ni de la Generalitat ni de l'Estat, que no el va obtenir de la Generalitat i que, en canvi, el va obtenir de l'Estat en una proporció superior a la que s'havia demanat, que era un 33 %. L'ha obtingut d'un 50 %, i per tant, l'Estat espanyol es pot considerar orgullós d'haver participat en un projecte l que tot el món reconeix com a important. Hi ha dos aspectes del que aquí s'ha fet que es valoren separadament. Un són els Jocs en sí mateixos, que van costar 180.000 milions, que han tingut un pressupost equilibrat i en general, la unanimitat per part deis mitjans en la perfecció de la seva organització. I d'altra banda, avui estera tancant un altre exercici, un altre part del projecte, que és elide les obres, que han sigut 275.000 milions, exactament, Inés iaportant aquesta part i des del meu punt de vista, Inés decissiva per la ciutat en el seu futur, perquè si la primera li dóna imatge, la segona li dóna infrastructura física i capacitat práctica de competir. 1 �Jo crec que d'aquí ha de sortir un capital vendible, un capital rendable, i aquest capital és sobre tot un capital humá, el capital fornat per les persones que han conduit i realitzat aquest procés, amb un alcalde empipador que al darrera els hi estava cada dia pressionant per complir terminis i costos i exigències de qualitat, equip humá del qual jo estic profundament orgullós, i no només orgullós, sine) del qual vull que aquesta ciutat, en el futur, pugui tréure més rendiments. Aquests dies passats, concretament a Cannes i amb motiu de la concessió del premi de l'any del Mipim, d'una organització internacional d'inmobiliaris a la ciutat de Barcelona, vaig sentir de totes les procedències, de totes les fonts, i després també a Estrasburg i a París, per part de dos ex-primers ministres francesos i en general per l'opinió del poder, que el que ha impressionat ha estat, sobre tot, la transformació de la ciutat. La gent es pregunta que cóm ha sigut possible, i ha sigut possible gràcies a l'esforç de les persones que vostès veuen aquí davant i molt en particular del president del holding i del seu equip. Jo vull que quedi ciar que aq41 no ens quedarem, que hem d'anar endavant, que tenim projectes enormement importants per fer i que aquest equip, que ha sabut sorprendre al món amb la seva capacitat de transformació há de continuar sorprenent-nos en el futur. Nosaltres tenim l'acord de 14 Generalitat i el Ministeri d'Obres Públiques per una operació singular important, que és l'operació llavis deis cinturons, en els quals, i gràcies a les modificacions que es van ter en la Llei del Sòl, es poden utilitzar, en bona mesura, per fer vivenda a preu taxat. Crec que aquesta será una operació molt significativa que comptarà amb el precedent i l'ajut de les persones que, fins aquí, han col.laborat. Hi ha un segon gran projecte, que és el delta del Llobregat, que a mí em sembla que hauria de tenir també el mateix esperit. Com és lògic, també el COOB el:va tenir, també el Holding el va tenir. En la definició de llequip i del projecte hi ha punts de fricció, això és absolutament natural. 2 �Però el que és evident és que aquesta inversió, que es calcula en 400.000 milions en un període d'anys que van des d'aquí fins al final de la década, ha de ser el resultat, per una banda, de la col.laboració entre les diverses institucions, l'Estat, la Generalitat, les administraCions locals implicades i per altra banda ha de comptar d'alguna; manera amb el capital humà que ha representat la transformació de la ciutat. Em semblaria estrany que no fos aïxi, d'una maner4 més o menys directe o més o menys indirecte. I per últim, l'Ajuntament de Barcelona està disposat a tirar endavant la creació d'una enginyeria, Barcelona 92, al front de la qual hi haurà Jordi Mercader, que tractarà de fer rentable en el món el crèdit que s'ha aconseguit amb la transformació que tothom vol i que tothom considera enormement important. Amb el senyor alcalde del Prat i jo vem coincidir fa una colla d'anys en una sol.lució intermitja que en aquell moment va satisfer a tothom, i espero que sigui aquesta la que s'apliqui. Vostè recordarà que en el P14 General Metropolità hi havia una primera sol.lució de desviació grandilocuent cap a ponent, i que aquest Pla General Metropolità es va revisar, per part de les entitats metropolitanes i amb l'acord de tothom, inclòs l'alcalde del Prat, reservant-se un terreny per fer una desviació menor que pràcticament continuaria el riu que ara tomba a l'esquerra, en línia recta fins el mar. Ens trobem davant d'un seguit de projectes, com l'autovia de la marge dreta del Llobregat, la segona pista de l'aeroport, l'ampliació del port, la desviació del riu, l'arribada de l'ample de via europeu fins el port, la connexió de tot això amb el Consorci de la Zona Franca i:'Mercabarna, la part de mercaderies de l'aeroport, molt oblidada fins ara... Aquests projectes, en un 90 %, recauen en l'administració de l'Estat. 3 �Es evident que, per exemple, èl desviament del Llobregat no recau en l'administració autonòmica perquè va ser transferit, i a més amb una partida de diners de ;4.000 milions en l'any en que això es va fer, que en aquell moment deuria ser suficient, no sé si ara ho serà, però en definitiva, està transferit. Crec que les entitats metropolitanes hi han de ser d'una forma inexcusable, perquè les entitats, tant per la depuradora que s'ha de construir com per la incineradora que es preveu, que són competència de l'Entitat Metropolitana de l'aigua i dels residus, com per tot el que fa referència al transport, no poden estar absents tampoc l'Entitat Metropolitana del Transport. Per tant, el que hï ha d'haver és una bona coordinació en torn d'un conjunt de projectes, la majoria dels quals depenen de direccions generals de l'Estat. Però jo penso que el fet de la diversitat de direccions generals, per una banda, la diversitat d'interessos legítims, autonòmics, locals i metropolitans d'altra banda, aconsellerien trobarluna fórmula del tipus que aquí s'ha dit, sobre la base d'una persona o unes persones de consens, que permetés tenir la garantia que el conjunt de les operacions es porten amb empenta i amb rigor. Jo crec que, en el conjunt delies persones que han col.laborat en el projecte del 92, hi ha com perquè no en faltin, precissament. En quan a la polèmica entre el sr. Molins i el sr. Borrell, jo estic una mica amb el sr. Borrell, peró no tant per convergència ideológica, sinó perquè penso que és important començar, molt important començar aviat, quela conjuntura ho demana, que aquest és un projecte molt engresacador, que posar-ho en marxa serà un detonant positiu que jo crec que en aquest moment que estem vivint fa molta falta. No estic, però, en contra de les paraules que diu el sr. Molins, em semblen assenyades, però posats a triar un dels dos criteris, la ponderació o la urgèncl4, jo diria que el segon és més important en aquest moment. En quan a les enginyeries, és evident que normalment estan relacionades amb grans companyies de construcció, però també és evident que nosaltres hem generat tot un grup importantíssim d'arquitectes i enginyers que saben fer coses que altres no saben fer, com el trasllat d'un pont en el tram 10 de les autopistes des del Nus de la Trinitat, itécniques enormement sofisticades. Recordaran la dificultat de moltes de les obres, recordaran els 4 �problemes de creuar per sota del Moll de la Fusta, recordaran la urgència amb la que algunes de les obres s'han fet i la perfecció amb que s'han fet, i saben iots perfectament que les obres han estat ben fetes i amb un costmolt raonable, que mai s'ha pecat de gegantisme, etc. Jo crec que tot això són factors a favor de que hi hagi una utilització màxima d'aquest capital humà que s'ha trobat aquí. Es pot dir que el mercat ja ho farà, però el mercat, que és insustituible per moltes coses, a vegades no reacciona amb prou rapidesa. Jo crec que si féssim cas del mercat aquí, no aniríem prou depressa en el sentit 'de rentabilitzar inmediatament el capital que tenim aquí. 5 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4221 Title A name given to the resource Balanç final HOLSA / Conferència de premsa Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Torre Mapfre, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Barcelona Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Administració local Urbanisme Infraestructures Acció política Balanç Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-03-19 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències