55 10 1525 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/989/19851019d_00087.pdf 8a52610d5f6eaf601c93534d49f9b6e0 PDF Text Text y 42,. 6-1- 1^ ^! AJUNTAMENT DE BARCELONA PARAULES DE L'EXCM. SR. ALCALDE A L'AJUNTAMENT DE MONTPELLER 19 d'Octubre de 1985 Exo. 542/84 - 7T[PREA9 •rn MVViCIPAI. �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: Monsieur Le Maire, mesdames, messieurs, Permettez-moi d'abord d'exprimer ma satisfaction pour me trouver à nouveau parmi vous dans cette ville, mes chers amis. C'est un sentiment personel, mais aussi, c'est une satisfaction qui vient de la constatation que le maire de Barcelone fait de la bonne allure des rapports entre Montpellier et Barcelone. Je veux rendre hommage a mon cher collègue et ami, M. Georges FrPche, dont l'imagination et l'esprit entrepeneur a été le détonant qui a permis à un jumellage à peu pres symbolique devenir une relation comblée de possibilités. Au mois de juin de 1984, celle du maire de Montpellier fut la premiare voix du Midi qui approuva publiquement l'entrée de 1'Espagne au Marché Commun. Et ce fut dès Barcelone, qu'il parla ainsi. Au mois de novembre suivant, lors de ma visite a Montpellier, on a engagé les premiers contacts pour etablir un relais aerien entre les deux villes. Quelques semaines après, au mois de janvier, on a fait le vol inaugurel Montpellier-Barcelone. Exp. 1.207 - 85 - IMPREMTA MUNICIPAL �-3Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.. La présence de Montpellier à la Foire de Barcelone est aussi un signe de la volonté de cette ville de donner à notre relation un contenu eminemment practique. Nous sommes fiers d'avoir ete aussi presents a l'occasion de milenaire Montpellier. L'exposition performances de - notre Orchestre et la Joan Miró, les participation au Seminaire d'Histoire de la Couronne d'Aragon touchent la part de notre histoire, de notre culture que nous est la plus chère. Les activités d'hier et d'aujourd'hi sontun bon exemple de la solidité du relancement du jumellage. Les rencontres avec les delegations de la CMB, du port et de la Zona Franca aboutiront sans doute à des propositions de coopération et développement. Le jumellage medical, que etudient des docteurs Lamarque et Clos elargiront les possibilités de recherche de nos institutions médicales. Le bilan est donc très positif. Il est remarquable l'extraordinaire développememt qui a eu lieu dans un temps si court. Je crois que la cause de cette magnifique evolution c'est que les rapports ont eté retablis sur de liens reels, sur l'évidence de la connection des deux cotes des Pyrenées au moment de l'entree de l'Espagne a la Communauté Européenne. Exp. 1.207 - 85 - IMPREMTA MUNICIPAL �-4Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.. Et ce fut encore le maire de Montpellier qui vit les transformations que cette région subira aprés de l'integration de 1'Espagne. M. Fréche a su prévoir le changement de la Région qui deviendra région couloir au lieu de règion frontière. Et cela exigeait un rap. rochement avec Barcelone, avec la Catalogne. Je me rejouis maintenant du succés de ce raprochement. Le jumellage des nos villes a relié la dimension practique, efficace avec la tradition historique. Ce fut un prince de Montpellier, Jaume, le plus grand roi d'Aragon, le plus grand comte de Barcelone. Je ne veux pas envahir le champ de nos amis les historiens. Mais je ne peux pas me passer de rapeller ce passé commun que nous unit. Et, tout en nous rapellant du passe, nous pouvons regarder l'avenir avec optimisme. Je vois unes relations économiques entre nos deux villes, entre nos deux régions, plus consolidées, plus permanentes. Aujourd'hui nous envisageons cooperation de nouvelles perspectives de sur le chemin des agréements au niveau de la cooperation sectorielle. Et cela est un signe clair de qu'on progresse, qu'on est sorti de 1'étape des declarations generales. Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �-5- • Á untament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: Monsieur le Maire, mes dames, messieurs, je vous remercie l'accueil que vous avez accordé à notre delegation a moi mème. Je sais les apprecier parce qu'elles viennent de veritables amis. Nous, les catalans , sommestrès touchés par l'amitie sincère. Et c'est ce que nous avons toujours:trouvé ici. Par .consequent, je veux declarer encore une que j'ai eu de revenir à Montpellier. Merci beaucoup. Exp. 1.207$$ - IMPRENTA MUNICIPAL fois lé plaisir � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3895 Title A name given to the resource Paraules de l’alcalde Maragall a l’acte d’agermanament amb Montpeller Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Montpeller Language A language of the resource Francès Subject The topic of the resource Barcelona Montpellier Relacions Internacionals Acció política Europa França Description An account of the resource Discurs pronunciat a Montpeller en l'acte d'agermanament amb la ciutat de Barcelona. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-10-19 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/990/19851026d_00088.pdf 8b4a70b6efcc1b7ad7d5dc4cae06159c PDF Text Text >it,jur.ament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde a la clausura del "ler. Congreso nacional de salud pública y administración sanitaria" Barcelona, 26 Octubre 1985 Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �,juntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: Senyor ministre, senyores, senyors: complace enormemente asistir a este acto clausura del primer . Congreso nacional de salud pública y administración sanitaria. Y no sólo como acto de cortesía normal del alcalde de la ciudad anfitriona del congreso, sino tambien como presidente de una corporación cuyas responsabilidades en el campo sanitario van mucho más allá de lo que es normal en los ayuntamientos españoles. Mis colaboradores Clos, Marull, Cuervo, Spagnolo y Manzanera les hbr_án hablado a ustedes a la luz de sus experiencias en el Ayuntamiento de Barcelona. Por tanto trataré de no repetir lo que ellos, con más autoridad, ya les han explicado. Sin embargo sí quisiera hacer unas reflexiones sobre la responsabilidad del sector público local en la gestión de la salud. En diferentes ocasiones he expresado mi convencimiento de que las administraciones locales son las mejor preparadas para gestionar los servicios que más directamente afectan a los ciudadanos. Mejor preparadas por razones de proximidad, de capacidad de reacción ante las circunstancias cambientes, y sobre todo, por ser más eficaces en términos estrictamente empresariales. sanidad. Exp. 1.207 - 85 • IMPREMTA MUNICIPAL Y entre estos servicios incluyo �\Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: Las dificultades inherentes a la toma de decisiones en una época de crisis, con recursos limitados, se pueden abordar mejor desde una perspectiva local. Los ayuntamientos hemos dado ejemplo de como sé puede aumentar la 'oferta de servicios sin aumentar las plantillas y mantenmiendo el mismo nivel de gasto. Esto ha sido posible por la estricta aplicacón unos criterios de austeridad y. por un notable aumento de: la productividad. Y también ha sido así en el area sanitaria. los hospitales Ayuntamiento Barcelona, los costes por UBA son que depnden del menores, a igualdad de prestaciones, que en otros hospitales de Cataluña de dimensión parecida. En algunos de estos, por otra parte, ni siquiera se conocen estos costes. No quiero extenderme más. Pero no tengó reparos en reclamar desde aquí mayor participación de las administraciones locales en la gestión de la sanidad. El Ayuntamiento de Barcelona ofrece su experiencia para contribuir a la salida de la crisis que vivimos. Abrimos nuestras puertas para todo aquel que quiera estudiar nuestros servicios. Sólo me queda felicitarles ponlos trabajos que han realizado en este Congreso, que, estoy seguro, habrá que tener muy en cuenta por los que se dedican a esta apasionante tarea. EXP. 1.207 - 85 • IMPREMTA MUNICIPAL �A,jutament de Barcelona Gabinet de Comunicació Muchas gracias. Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3896 Title A name given to the resource Congrés Nacional de Salut Pública i Administració Sanitària Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Congressos Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Administració local Sanitat Gestió pública Congressos i conferències Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-10-26 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/991/19851029d_00089.pdf 2e4f4a2d32a97807db5762c204ab7a3b PDF Text Text G-1 ^ ou vuç v NCSC0 Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde a la inauguració del curs 1985-86 del Club d'Amics de la UNESCO Barcelona 29 d'Octubre 1985 �Senyor president, senyores, senyors, estimats amics: Estic molt content de tornar a ser entre vosaltres. Per a m: no és cap novetat la hospitalitat d'aquest Club. Durant temps afortunadament ja llunyans, aquesta casa era dels pocs llocs on hoi acullia els que lluitaven per un pais lliure, per una societademocràtica. Les activitats d'aquest Club eren també per molts de nosaltre un espai de llibertat en mig d'una situació política represso ofegadora. Per això ara que molts dels conspiradors d'abans ocupem de responsabilitat pública, és bo que recordem el deute que demócrates d'aquest pais tenen per a institucions com aquesta. I c mínim, no podem deixar d'accedir a l'amable invitació que ens fe participar als vostres actes. Perque el vostre gran mérit ha estat que seguiu fent la mateixa tasca que heu fet sempre: divulgar l'obra educativa i cultural de la UNESCO i difondre alhora els principis de la declaració universal dels drets humans. I això que ara sembla una activitat d'allò més normal i inofensiva, tots recordem com durant els anys de la dictadura era molt més del que molta gent no gosava de fer. Però no vull fer ara un cant nostàlgic d'antic resistent, no. El que voldria comentar avui, d'una manera informal, malgrat que el títol de l'acte - inauguració del curs académic - m'aclapari una mica, es com els objectius de l'UNESCO i també els d'aquest Club sintonitzen perfectament amb una de les línies de la política que portem a �l'Ajuntament de Barcelona. És un dels aspectes de la nostra política a qué personalment hi dedico més atenció. Em refereixo al paper que en política internacional juguen les ciutats, en un món dominat per la política de blocs, de superpotències. El Preàmbul de la Constitució de la UNESCO diu, com vosaltres recordeu en els vostres prospectes, " Ja que les guerres neixen a les ments dels homes, és a la ment dels homes on cal bastir els baluards de la pau". Les ciutats, afortunadament, no tenen fronteres, no tenen exèrcits. És evident que les ciutats estan lliures de temptacions expansionistes, imperialistes. I a travers de les ciutats jo estic segur que es pot fer una tasca més eficient d'apropament entre els ciutadans de tot el món, aquesta tasca de bastir els baluards de la pau en les ments dels homes, que no pas des dels estats. Els acords entre estats sempre tenen una càrrega més gran de "política", en un sentit pejoratiu, sempre han de tenir en compte uns factors més complicats i subtils. I també tenen una pesantor que els allunya molt dels ciutadans A les ciutats no passa res d'això. Les ciutats, les "polis", són el centre de relació natural dels homes. Les ciutats són el lloc on l'home s'hi troba a la seva autèntica dimensió. Això, si em permeteu la disgressió, és el que els nostres urbanistes han sabut redescubrir, despertant la curiositat de tot el món. Jo crec que l'Ajuntament de Barcelona ha sabut percebre �aquesta avantatge que tenen les ciutats sobre els estats, i aquest esperit ha inspirat moltes actuacions municipals, tot i no estar lligades directament a la política internacional. No són paraules meves, sino de l'amic Martínez de Foix les que reconeixen com les escoles municipals, "d'història tan prestigiosa", diu, van ser de les primeres a adherir-se a la UNESCO seguint la iniciativa del Club. No puc deixar de referir-me avui al principal projecte que tenim ara entre mans, la candidatura de Barcelona per als JJOO de 1992. Nosaltres hem volgut veure en aquest projecte el catalitzador d'una tensió anímica, social, cultural que hi ha en aquesta ciutat. Una ciutat que vol projectar-se en el espai i en el temps. Ens podrien preguntar avui: és que l'Alcalde de Barcelona, és que la ciutat, és que l'Ajuntament o uns altres els empresaris, no han trobat projectes que puguin vehicular aquesta tensió social que existeix ? Jo us ho diré ben clar, no hi ha cap, no hi ha absolutament cap en el món que puguès ser comparable amb els Jocs. Des de molts punts de vista. Perque hi ha un motiu que esta al cor de unes aspiracions que són molt profundes, molt íntimes i em penso que són al mateix temps molt compartides i per tant molt vàlides. I és fraternitat que hi ha pendent no ja a sino a tota la el desig de Barcelona, no ja a Espanya, humanitat. I la humanitat, els ciutadans del món aquí i a Leningrad i a Buenos Aires i Washington, jo ho he pogut comprovar, tenen una demanda insatisfeta de fraternitat, d'unes relacions pacífiques entre ciutadans. �-5La gran intuició del Baró de Coubertin al 96 del segle passat, va ser el descobrir que podia organitzar-se una manifestació esportiva que no fos el producte d'una relació entre Estats, sinó que s'atorgava la organització del Jocs a una ciutat. Aixo és molt. Va molt amb l'esperit d'aquella època, que és l'època d'un cert internacionalisme, si vostès volen, tant per part dels treballadors com per part dels financers. Es un moment encara ' àlgid hi ha segle, la crisi de finals de en el qual s'està vivint ja la maduresa, cap al final dels cent anys de pau. Des de la guerra de Napoleo fins 1914, a part de la franco-germana de 1870 molt localitzada IarAe, no hi ha a Europa una gran conflagració. Son cent anys seguits de pau. Hi ha la convicció, des d'aquell moment, de que el món es pot anar desenrotllant d'una forma relativament pacífica, que l'extensió de l'autonomia permetrà d'anar sumant no els països sinó els territoris en aquesta riquesa nova que direm la revolució industrial. I és en aquell moment en el que uns europeus diuen, Baró de Coubertin diu:" anem a organitzar uns Jocs com els de Grecia". Així, al 23, els Jocs no seran l'afer d'una relació de dret internacional per dir-ho així, sinó que es crea sobre la base d'una família mundial, d'una família olímpica, l'esport i l'organitzador no és un Estat, és una ciutat. Això era una aposta formidable, que connectava perfectament amb l'esperit del temps, pera no gens amb l'esperit dels temps que van venir desprès. La perdoneu-me humanitat 1'expresió, s'havia passat, ho hem de reconeixer d'optimista. La humanitat va haver ningú, reconeixer reiteradament, i els europeus més que que equivocat. Que hi havia interesos fortíssims contraposats i de s'havia que feien �-6- imposible l'acompliment d'aquesta idea. I va venir la Primera Guerra Mundial, i va venir la Segona Guerra Mundial, i han vingut tantes i tantes decepcions d'una esperança que aleshores hi era, i que malgrat tot, desaparegut mai, no ha desaparegut mai. No ha està en el cor dels ciutadans d'aquesta ciutat, molt en primer lloc, i de moltes altres ciutats del món. El moviment olímpic és una de les poques esperances que s'ha mantingut constant des d'aquell final de segle, que és el mateix final de segle dels nostres patricis del 88, dels que varen crear la Barcelona de l'Eixample; és una de les poques esperances que han continuat igual. El moviment olímpic ha tingut la virtut, d'altra banda, de numerar, de continuar la numeració en aquells anys en que no es podia celebrar els Jocs, l'olimpiada, perque hi havia una gran conflagració mundial. Malgrat aquesta circumstància, es va mantenir la numeració, i es un fet, menor si volen, pera significatiu d'una esperança que no ha tornat a existir. Qué vol dir això? Que avui en el món no hi ha cap esdeveniment de caràcter pacífic que es pugui igualar quant a la captació d'interès a tot el món amb els Jocs olímpics. No hi ha res que permeti mobilitzar tres mil milions de persones entorn d'un canal de T.V., d'unes pantalles de T.V. per veure que está passant en un punt del món, en una ciutat del món. En aquest sentit, en aquest sentit precís, jo crec que els Jocs Olímpics no tenen cap mena de rival, i que si Barcelona ho aconsegueix per l'acord de tothom, haurà aconseguit un autèntic somni, és a dir, poder disposar del millor dels projectes de mobilització d'energies que �-7l'humanitat en la seva panoplia ofereix avui a qualsevol ciutat. El millor. N'estic absolutament convençut. El projecte olímpic enllaça també amb el que és el lema que expressa el designi d'aquest Club: "donar a conèixer al món la cultura catalana i a Catalunya les cultures del món". Acabo de parlar de la capacitat mobilitzadora de l'atenció mundial que tenen els Jocs. Quina ocasió pot ser millor per fer conèixer la nostra cultura? I vull aprofitar ara per aclarir algunes preguntes que m'han fet a vegades, algunes reticències que manifesten alguns sectors de la nostra societat. Quina presència tindrà el català als Jocs? Seran els Jocs d'Espanya o de Catalunya? Mireu, la millor manera de donar a coneixer la realitat catalana serà aconseguir l'atorgament de l'organització del Jocs a Barcelona. En aquest moment els organismes que han de decidir no tenen prou coneixement de la nostra realitat per filar tan prim. Pera tenen en canvi molt clara una cosa: i és que si no veuen un ambient d'unitat entorn la candidatura, si veuen que aquesta pot ser causa de tensions, ho tindran en compte negativament. Axí doncs que aconseguim primer els Jocs, i després ja donarem al català el lloc que ha de tenir. La llengua oficial dels Jocs és la del lloc on és celebren. I el català és llengua oficial de Catalunya. La pregunta de si els Jocs són d'Espanya o de Catalunya és un paradigma de l'esperit antiolímpic, és tot el contrari al desig de fraternitat del que parlava abans. Els Jocs els organitzen les ciutats. El Jocs del 84 van ser els de Los Angeles, els del 80 els Jocs de Moscú, els del 76 els de Montréal, etc. I des de les ciutats es projecten al món, amb tot el que aquesta ciutat pot oferir. I Barcelona podrà oferir �-8- tota la complexitat de la seva realitat, rica, contradictòria, plural, fidel mirall d'allò que és tota Catalunya, d'allò que és tota Espanya. Veieu aquí doncs com l'esperit que inspira la nostra vocació olímpica es pot lligar perfectament amb el lema del vostre Club. No vull donar la impressió que el projecte olímpic centra exclusivament la projecció exterior de Barcelona. Aquest projecte és el resultat de la voluntat de Barcelona de ser present al món, que ha fet que Barcelona s'inventès un projecte semblant cada 40 o 50 anys. És una voluntat de generar tota mena d'activitats en el camp de l'esport, en el camp cultural, i per generar activitat en el camp industrial. Així, estem en una ciutat que durant molts anys ha viscut amb una superestructura si voleu, amb una capacitat d'implementació de projectes molt inferior, pot-ser, a la que la seva base, tant social com cultural i evidentment política, permetia. I aixó ha fet que aquesta ciutat, repetidament en el curs de la història, s'hagi projectat cap al futur i cap a l'espai, com he dit abans, buscant una capitalitat, un protagonisme que les seves condicions li permetien de tenir i que tanmateix li eren negades per raons de caràcter polític, econòmic, o les que fossin. I així el 88 del segle passat, una generació esplèndida va llançar el somni de la Barcelona de l'Eixample i va dibuixar aquest somni a l'entorn d'un projecte que va ser l'Exposició Universal del 88. Com més tard, l'exposició del 29 va ser el segon impuls modernitzador. Barcelona es planteja seguir essent la ciutat que ja és, i essent això, pontenciar-se com la capital que ja és. Com a doble capital que és, �-9de Catalunya i d'Espanya. Barcelona és la capital de Catalunya. Donar a conèixer al món la cultura catalana és donar a conèixer la cultura que es fa a Barcelona. A vegades s'ha dit que Catalunya sense Barcelona seria com l'Alto Adigio. Això probablement és una caricatura, una "boutade", però que com totes les simplificacions té alguna cosa de cert. Avui mateix, en Josep Ramoneda, comentant el pacte cultural, afirma que si alguna cosa interessa fora de Catalunya és la "cultura elitista barcelonina" que criticaven els detractors del pacte cultural. Si alguna cosa pot servir de pont entre la cultura d'Europa i Catalunya, diu en Ramoneda, són les institucions culturals que representen allò que alguns tracten d'"elitista". N'estic absolutament d'acord. Pera Barcelona és també una capital d'Espanya, i vol que aquest paper sigui reconegut. Barcelona té en el teatre del Liceu, per exemple, el teatre d'opera d'Espanya per excel.lència. La Fira de Barcelona és la • Fira de Mostres més important i amb més solera d'Espanya. Barcelona té més museus que cap altra ciutat d'Espanya, i alguns d'ells, com el Picasso o la secció Romànica del d'Art de catalunya, únics al món. Barcelona es dol que aquest reconeixement sigui tan precari com es posa de manifest en les dificultats que surgeixen de tant en tant. Em refereixo a la manca de financiació dels costos que aquesta capitalitat comporta, o als entrebanc que se'ns posen davent les visites de personalitats estrangeres, com la ridícula obsessió perque el viatge del President sanguinetti a Barcelona tinguès caràcter privat. Havia una idea que em feia molta il.lusió i que vosaltres, amics de la UNESCO comprendreu molt bé, perque donava tota la dimensió de capitalitat i d'europeitat de Barcelona, i era que la signatura del �-10- tractat d'adhesió d d'Espanya a les Comunitats Europees es fès a Barcelona. Doncs no va poder ser. Això es pot fer una idea de com és difícil fer entendre aquest concepte de csapitalitat que per nosaltres és evident. Perque Barcelona vol ser també europea. Barcelona esta al bell mig del que hem anomena a vegades el carrer major d'Europa, el corredor mediterrani. La zona d'influència de Barcelona va molt més enllà de les fronteres estatals, des del pun de vista econòmic, comercial, cultural. No deixaré de lluitar per que el reconeixement de les nostres aspiracions es faci efectiu. Vull aconseguir que Barcelona sigui la seu d'alguna institució d'àmbit estatal o internacional, europeu. No us semblarà estrany doncs que us proclami la meva fe en la necessitat d'institucions com la vostra, en la necessitat de reforçarles. Perque són un element de debat, de discussió, lloc d'encontre molt adient á la característica principal de les ciutats. Un element tant necessari en democràtiques. èpoques d'obscurantisme polític com en situacions Són institucions com aquest Club les que eviten que ens acomodem excessivament a la satisfacció d'haver aconseguit alguna cosa, les que ens insten a mantenir l'esperit sempre a punt per al debat, per la confrontació ideològica, per acceptar el pluralisme. Amics meus, jo crec que ningú millor que vosaltres per representar l'esperit ciutadà, l'esperit civilitzat, l'esperit polític que ha nascut a la ciutat;l'esperit europeu, l'esperit mediterrani. Tot això que Barcelona vol ser, que Barcelona vol continuar sent. Per això podreu comptar sempre amb el suport de l'Alcalde de Barcelona. �Moltes Gràcies. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3897 Title A name given to the resource Inauguració del curs 1985-86 del Club d'Amics de la UNESCO Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Drets civils Relacions Internacionals Barcelona Acció política Territoris Unesco Europa Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-10-29 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/992/19851108d_00090.pdf 08eddbbf76581ad55445c692f5a5d939 PDF Text Text Los ciudadanos en las urbes del año 2000 Ponència presentada per l'Excm. Sr. Alcalde al seminari "España en el umbral del siglo XXI-Reflexiones sobre un futuro que ya es presente", organitzat per la Federación de Jóvenes Cámaras de España" Barcelona, 8 de Novembre 1985 �-2- Introducción Señoras, señores: La Federación de Jóvenes Cámaras de España ha tenido la amabilidad de invitarme a participar en este seminario, mü ho gusto he p . Me gustaría empezar comentando el título del seminario y de la ponencia. Encuentro muy apropiado este subtítulo - "un futuro que ya es presente"- porque a veces no nos damos cuenta que el fin de siglo, el año 2.000 está mucho más cerca de lo que parece, apenas quince años. Efectivamente, cuando oímos hablar de "siglo XXI", o "año 2.000" tendemos a asociarlo con ideas futuristas o de ficción científica. Y no nos damos cuenta que este futuro ya es presente, que la sociedad del siglo XXI, las ciudades del siglo XXI las estamos construyendo ahora. Yo quisiera centrar mi charla de hoy, para ceñirme al enunciado de la ponencia específica, en mi visión de la ciudad del año 2.000 y de los ciudadanos que en ella habiten, y muy especialmente de lo que mejor conozco, del caso particular de Barcelona. También aprovecharé, en este contexto de reflexiones sobre el futuro, para exponer una idea que he manifestado otras veces: que el presente y el futuro dependen del pasado, pero que nuestro presente depende también en gran medida de nuestras expectativas para el porvenir. �-3- Finalmente referiré al papel, a mi juicio creciente, que deberán jugar las administraciones locales en la vida de los ciudadanos. Catastrofismo ecologista-utopismo audiovisual Quiero rechazar con toda rotundidad dos visiones de la ciudad que a menudo aparecen en la prensa, en la literatura o en el cine y la televisión. Hay una corriente de ideología que acostumbramos a llamar ecologista que ve el futuro como una especie de apocalipsis de los desechos. Un mundo ensombrecido por la contaminación, de ciudades tristes, violentas, inhóspitas. Es una visión que tuvo una de sus mejores expresiones artísticas en la película Blade Runner, que sin duda recordarán. el polo opuesto nos ntramos ontramoslos que vaticinan el fin de la ciudad tal como la conocemos, como centro de relación, para ser sustituida por un mundo de unidades familiares aisladas que se relacionan con el exterior con aparatos de televisión, con terminales de ordenador. Esta es una visión entre idílica y siniestra, fruto de las fantasías de algunos entusiastas bienintencionados de la informática. Yo, por el contrario, creo que ya ahora estamos asistiendo a un renacimiento del protagonismo de las ciudad que marcará su evolución en el siglo que viene. No quiero d 'r con ello que desprecio totalmente los peligros, o las ventajas, que nos esperan y que los ejemplos que antes he puesto esquematizan. Pero �-4- creo que hemos de ser realistas y darnos cuenta que la sociedad moderna quizas se parecera más a lo que era la Atenas de Pericles o la Córdoba de los Califas que a aquellas imágenes futuristas. El pasado El nacimiento de las civilizaciones está ligado a la extensión de la división social del trabajo. Más allá de la incipiente separación del trabajo entre manual e intelectual, la primera división social del trabajo es la división campo-ciudad. En esta interpretación, que es discutible y ha sido discutida, el campo aparece como la expresión geográfica del trabajo manual y prouctivo, en tanto que la ciudad reune a las clases improductivas e intelectuales: guerreros, sacerdotes, artistas y funcionarios. La actualidad de tal enfoque del fenómeno urbano proviene de la idea bastante extendida de que lo que hasta poco se consideraba una superestructura o un mero soporte geográfico de unas relaciones sociales fundamentales, la ciudad, ha acabado hoy por independizarse en cierto modo de aquellas relaciones determinantes para constituirse a su vez en relación opresiva entre los hombres. En el límite inferior de esta interpretación estaría la teoría que ve la ciudad como una ocasión contradictoria de explotación indirecta por parte del capital en conjunto y de explotación directa por parte de un sector del mismo, el sector productor y comercializador de viviendas. �-5- En el límite extremo estarían todas las teorías anti-urbanas al uso, tanto las que surgen como mera exasperación de una corriente agrarista que no ha dejado de existir desde el siglo XVIII, como las que, independientemente o no de esta especie de nostalgia agrarista, se plantean la superación utopista de la ciudad por la vía de las comunas u otras formas de organización de la vida cotidiana. Las teorías más extremas entre las que postulan la conveniencia de un estudio de la ciudad partiendo de la no-ciudad señalan a menudo hasta que punto el nacimiento de aquella es contradictorio. Si ciudad y comercio acabaron por verse identificados en una determinada fase del desarrollo de la vida social, lo cierto es que habitación y comercio fueron actividades netamente incompatibles en esta etapa de la prehistoria de la civilización que se postula en muchos casos como "estado natural". La ciudad abierta y cosmopolita, que conjuga mercado y habitación, nace y se desarrolla con el capitalismo. Las ciudades de la Antigüedad y de la Baja Edad Media no eran, como ha sido corriente pensar, centros mercantiles. La afirmación de la ciudad como centro mercantil se verifica en dura pugna con los intereses. señoriales y agrarios, y sólo triu4a cuando la mundializac!ón de la economía capitalista naciente, a partir del siglo XVI, confiere al capital mercantil un papel de primer plano en la estructura social. Hasta bien entrado nuestro siglo se ha identificado las ciudades como motor de progreso, tanto por parte de las teorías �-6que inspiran el sindicalismo europeo como de los 7ricos del capitalismo liberal. Las protestas antiurbanas procedían sólo de las clases medias de extracción rural empobrecidas y urbanizadas a la fuerza por el desarrollo económico, o bien de los que permaneciendo en las pequeñas capitales de provincia veían estancarse el entorno social ante la competencia de las grandes áreas metropolitanas.. Las dudas respecto a este esquema aparecieron en conexión con una serie de factores nuevos. Para las clases dominantes el hecho preocupante era que la ciudad tradicional, que)Kdurante un largo periodo fue tomada "tal cual" por la burguesía y utilizada para sus f fines, dejó de cumplir sus objetivos satisfactoriamente. Empieza a hablarse de costes de la congestión cuando la complejidad creciente de la vida urbana en las grandes ciudades impone a sectores amplios de las clases dominantes una cierta experiencia de masificación - colas, aire sucio, ruidos que antes se suponía confinada a la vida cotidiana de las clases dominadas. Para la ideología obrera, en cambio, la ciudad, que siempre había sido el escenario de la explotación industrial más o menos estable, empieza a ser algo a recuperar en cuanto los costes urbanos, como los traslados cada vez más largos, amenazan con comerse lo obtenido mediante el trabajo y la lucha sindical. La ciudad, la centralidad, la urAn rzación y los servicios locales se li ! luchar no ya algo por lol que hay que convierten en individualmente, sino colectivamente. Desde esta perspectiva, los análisis que se hacían en la primera mitad de los años setenta sobre la evolución previsible �-7(US ctud-ctoIJ1 fp ,.iD-40- 1 - (lk^ ott 1, (t i ) clases altas, que se desplazarían a suburbios residenciales de alto nivel, mientras que se dejaban los centros históricos abandonados a su suerte y poblados por habitantes de bajo poder adquisitivo y capacidad fiscal. Es decir, una evolución semejante a la que apuntaban las grandes urbes de Norteamérica, más o menos atemperada en Europa por una mayor tradición urbana, la ausencia de segregación racial importante, el retraso de la motorización y la mayor combatividad proletaria. La recuperación de la ciudad La crisis económica que se inició a mediados de los setenta introdujo una corrección en la tendencia que acabo de apuntar. La crisis ha producido, entre otros fenómenos, el progresivo abandono de la mentalidad desarrollista y una consecuente actitud conservacionista respecto a los centros urbanos tradicionales, que ha aparejado una reconsideración de los valores de la ciudad central como lugar de residencia. En nuestro país, además, esto ha coincidido con la democratización de las estructuras político-administrativas, y muy especialmente las municipales, que han tenido una importancia decisiva en el tratamiento dado al hecho urbano. Me voy a permitir aquí citar casi textualmente un editorial del diario EL PAIS del 10 de Agosto de 1982. El editorial estaba escrito a proósito de una actuación urbanística del Ayuntamiento de Madrid, pero creo que refleja bastante bien el nuevo estado de opinión al que acabo de referirme. �-8"La sensibilidad hacia el entorno urbano", decía el editorialista, "ha cundido entre los nuevos ayuntamientos democráticos. Podría incluso decirse que el mínimo para la acetación de una política municipal, del signo político que sea, pasa ya prr el respeto al urbanismo y a las señas de identidad urbana en general que definen a las ciudades. En apenas unos años (...) la conciencia ciudadana ha acrecentado su sensibilidad ante los atropellos inmobiliarios y reacciona, cuando se atenta contra el espacio público, con parecida fiereza y prontitud cuando ha de defender lo propio". "La defensa de la ciudad, de su habitabilidad entendida a la vez como la práctica vivencial de su espacio pero tambien como lugar de referencia histórica / de una historia marcada Y compartida", continuaba EL PAIS, " es actualmente algo más que un enunciado". Y después de citar algunos ejemplos de rehabilitación urbana en EEUU y Europa, el editorial decía: "Parece claro pues que esa extendida idea que hace apenas veinticinco años hacía asociar lo nuevo como sinónimo de mejor ha entrado en quiebra. No sólo razones de carácter históricoartístico o las apreciaciones de psicólogos sociales y urbanistas convergen en la recomendación de proteger el viejo patrimonio urbano. Incluso los economistas valoran hoy la renovación, frente a la construcción de viviendas nevas, como un sensible ahorro de inversiones, gracias al aprovechamiento de antiguas estructuras, mas sólidas y eficaces para preservar del calor y el frío, Y e infree-s-tr--uctur-a,—Tpdo �-9gracias al extenso aprovechamiento de barrios históricos céntricos que ahorran transporte y obras de infraestructura. Todo ello sin contar con la ventaja casi decisiva de soslayar así la compra de suelo nuevo". Y finalmente el editorial advertía de los peligros de un nuevo tipo de especulación: "Medidas de apoyo económico, subvenciones y ayudas financieras son, pues, indispensables para lograr no sólo que la ciudad mantenga la memoria, de su pasado, sino también para que no ignore, al dictado del dinero, la relación con sus habitantes". Bien, este editorial, aparte del habitival tono pedagogicomor lista de este diario, por lo demás tan estimable, creo que p uede ser suscrito por la mayoría de los que actualmente tenemos responsabilidades en el gobierno de nuestras ciudades. Urbanismo en Barcelona En el caso de Barcelona, podemos encontrar en la política urbana que ha desarrollado el Ayuntamiento desde 1979 todos los elementos que apunta el editorial. Que tambien lo podemos interpretrar en el sentido de que la mejor manera de preparar el futuro es recuperar el pasado. Pero en Barcelona hemos hecho algo mas, estamos haciendo algo mas. Hemos dado a los barrios periféricos una dignidad urbana de la que carecían. Es lo que a veces se ha definido con la frase "monumentalizar la periferia". Los barrios nacidos al �-10abrigo del desenfreno urbanístico de los cincuentas y sesentas carecían de refe cias urbanas que pudieran identificarlos como conjuntos urbanos cohesionados. En muchos casos, además, estaban más degradados que barrios con trescientos o cuatrocientos años mas. En Barcelona hemos conseguido difundir una nueva manera de considerar nuestro Ensanche, de la Barcelona construida a partir del derribo de las murallas a mediados del siglo pasado siguiendo el plan Cerdá. f No voy a decir que todo el mérito ssea del Ayuntamiento. Ya he expuesto antes como la tendencia a recuperar el centro es un fenómeno más complejo. Pero sí me atrevo a asegurar que nuestra política de rehabilitación de las fachadas, de restauración de edificios modernistas, ha acelerado un proceso más o menos espontáneo que ha evitado que el Ensanche se convirtiera en una zona exclusivamente terciaria, desprovista de vida fuera del horario laboral. Ahora el Ensanche es una zona residencial cada vez más vital, donde una iniciativa estimula a la otra. En la periferia, como ya he dicho, hemos creado ciudad, hemos creado espacios nuevos. Monumentalizar no quiere decir sólo crear monumentos. Quiere decir dignificar. Nosotros nos negamos a aceptar el urbanismo destrur de los últimos cincuenta años. Pero tambien hemos tenido que admitir que la rehabilitación de estos barrios, de los que antes hablaba, no tiene una solución fácil. Lo que sí sabemos, sin embargo, es que el mejor camino hacia la solución es que en estos centros haya vitalidad democrática. Que exista una acción permanente de los vecinos para rehacer este �tejido. Que haya un estímulo para permanecer en el barrio. Y de momento, lo mejor que hemos podido hacer es actuar sobre los espacios comunes. La Barcelona del futuro Después de este repaso por el pasado, quizás algo extenso, pero creo que imprescindible para comprender la ciudad que estamos construyendo, voy a enunciarles lo que será la Barcelona del futuro, lo que queremos que sea la Barcelona del futuro, lo que ya hemos preparado para que este futuro sea realidad. Barcelona esta cambiando. Es una realidad que a veces no parece evidente, pero que ya ha sido motivo de sorpresa positiva en los medios culturales internacionales prreocupados por el urbanismo y por la evolución de las ciudades. El cambio que se está produciendo es un cambio de tipo gradual que constituye los cimientos de la Barcelona del siglo XXI. En contraste con un cierto aire de pesimismo que se ha respirado durante algun tiempo en nuestro país, y en contraste con la incertidumbre y la inseguridad que han generado, hasta un cierto punto, las polémicas sobre el urbanismo más reciente en nuestra ciudad, la imagen que Barcelona ha dado fuera de España es la de un ritmo trepidante. Es cierto que a todos aquellos què son protagonistas, s, les costará ouizás víc timas, de las actuaciones urbanística admitir que puede ser calificado de dinámico lo que creen que es de una lentitud exasperante. Pero una lentitud relativa es una �-12característica normal de los planes urbanísticos en toda Europa, y ante este hecho incontrovertible, las intervenciones que se han ido haciendo, que se hacen y que se han programado para los años próximos, han sido elogiadas por su dinamismo. La Barcelona que queremos para el siglo que viene es una Barcelona sobre la que existe entre sus ciudadanos un alto nivel de consenso. Es una rcelona que no se tendrá que hacer traumáticamente, con grandes operaciones quirúrgicas. Es una 5 arcelona que se fundamenta en la potenciación de lo que ha sido, de lo que es Barcelona. Será una ciudad de un alto nivel de calidad urbana. Será la capital, el "cap i casal", de una Cataluña moderna y desarrollada. Será también una gran capital de España y una metrópoli mediterránea de amplia proyección internacional. Y será una ciudad marítima, con unas playas recuperadas, de fácil acceso desde todos los puntos de la ciudad. En el programa de actuación municipal que vincula la ejecución de los presupuestos del ayuntamiento, se preven tres direcciones básicas de intervención. Una está dirigida a incidir en la ordenación física de la ciudad, y las otras dos a la potenciación de los servicios uranos y de los servicios personales, respectivamente. El desarrollo de los servicios uranos tendrá una influencia decisiva en el funcionamiento de la Barcelona del futuro. Se ha seleccionado un número limitado de grandes objetivos: la garantía de la calidad y la salubridad del medio ambiente y la alimentación, alcanzar unos niveles razonables de seguridad �^ . .. -13- urbana, una mejora de la circulación de personas y mercancías, la consolidación de los grandes servicios básicos metropolitanos y la potenciación de otros servicios municipales tradicionales 1N` como los de limpieza, ytrcados y protección contra emergencias. Pero me gustaria explicarles los grandes ejes de actuación que habrán de definir la imagen física de la Barcelona del año 2.000. Hay cuatro líneas de fuerza que delimitan estos ejes. Se trata, en primer lugar, de abrir definitivamente Barcelona al mar y de definir su fachada marítima. En segundo lugar, reconstruir el macizo de Collcerola, cuya elevación más conocida es el Tibidabo, de manera que se convierta en el gran parque central de la ciudad metropolitana. Un tercer bloque de actuación se dirigirá a mejoraqr la funcionalidad urbana y la dignidad física del centro de a Ciudad, y el último tendrá como objetivo la consolidación de una red viaria suficiente y eficaz. Si me atreviera a destacar un conjunto de actuaciones sobre las otras diría sin duda que la más trascendente es la de abrir Barcelona al mar, aunque en realidad todas ellas están relacionadas. La operación más importante de la recuperación de la fachada marítima es la que tiene como centro la rehabilitación urbana del Poble Nou. El levantamiento de las vias de tren que ahor/ separan este arrio del mar, la conversión de una zona de industrias obsoletas en zona residencial, es de una trascendencia enorme para toda la ciudad. En efecto. Hasta ahora Barcelona se ha desarrollado en �-14sentido casi inverso al que había previsto Ildefonso Cerdá. El centro de Barcelona ha ido ascendiendo desde la ciudad vieja, por el Paseo de Gracia rehabilitación )del paf_ y (c Pote r po r la Diagonal arr a. (;,,,,, rwc^..c, Cac i C.^ U^,crc` Con la 0-.4._ Nou, con la apertura de Carros I, que 4J' será el Paseo de Gracia del año 2.000, los habitantes del Norte de la Ciudad, o de la parte derecha del plano, para entendernos, podrán ir andando a la playa en no más de media hora. Media hora. Además, la construcción de las sedes de Instituciones en el Paseo de Carlos I, como el Tribunal Superior de Justicia, la proximidad del Parlamento de Cataluña, configurarán un nuevo eje institucional que creará un centro que compensará la actual gravitación excesiva de la ciudad hacia el Oeste. ) Las nuevas tecnologias Quisiera referirme ahora a algo que antes he aludido quizás con un cierto sárcásmo . Estoy pensando en la influencia que tendrá en la .vida futura la aplicación de nuevas tecnologías . En Barcelona también en este campo estamos preparando el futuro. Queremos que Barcelona sea la primera ciudad que disponga de una red de transmisión de voz, datos e imagenes a través de una red de cable de fibra óptica. En este sentido tenemos ya diseñado un anteproyecto de mini red experimental que dentro de un año puede estar ya en fur1onamiento enlazando diferentes centros oficiales. �' l^ -15- En este campo nos hemos lanzado de una forma deliberadamente arriesgada a la experimentación. Existen otras experiencias de redes de cable de fibra óptica. Pero muy pocas, que yo conozca, de transmisión integral de voz , datos e imagen. El papel de los Ayuntamientos Quisiera terminar con una reflexión sobre el papel que los Ayuntamientos tendrán en la vida del ciudadano de la urbe del año 2.000. Y creo que el público al que me dirijo es el más adecuado para el mensaje que quiero hacer llegar. La experiencia de seis años y medio de ayuntamientos democráticos nos permite afirmar que, dentro del sector publico, los ayuntamientos son el subsector que responde con más flexibilidad a los retos de una administración moderna. El sistema democrático local es el más adecuado para producir unos servicios ajustados a la demanda. La confirmación de esta afirmación la encontramos en la alta mortalidad política de los alcaldes de las poblaciones donde se producen fenómenos de ineficacia. Los alcaldes han estado más cerca del arquetipo schumpeteriano de empresario que muchos de los que profesan como empresarios. Han corrido más riesgo, incluso en su nivel de �-16ingresos y en su vida personal. La administración local es la administracion que esta mas cerca de los ciudadano y por lo tanto, es el sector de la actividad publica mas fácil de ser controlada por los ciudadanos. Los ayuntamientos no tienen el elemento de la competencia mutua entre ellos, pero en cambio es facil la complación entre ayuntamientos. El público, o en este caso los ciudadanos, compara, y puede producirse lo que se ha llamado " votar con los pies" es decir/ puede trasladar su residencia si los servicios ofrecidos por su ayuntamiento vecino som mejores que donde vive. Ademas la proximidad a los ciudadanos de la administracion local d a las elecciones municipales una fuerza fiscalizadora muy superior a la que es normal en otros niveles de la administración, en los que competéncia electoral - se basa fundamentalmente en ideas generales. La comprobación cumplan o no escapa casi que se otalmente en la experien cia de la vida social del ciudadano como individuo. En esto el tado es diferente al sector privado. La critica del empresariado al (tado se basa en la comparación con el sector privado donde, el ciudadano puede comprar o no comprar, cosa que no puede hacer con el & tado. En el sector local, sin embargo, este tipo de critica liberal no es tan valido en la med que esta comprobación de calidad y de precio existe. Y los ciudadanos la formulan cada �-17 dia. Cualquier alcalde de España puede testimoniar hasta que punto tiene presente la presión de un " mercado " de ciudadanos que le recuerda cada dia lo que esta haciendo bien o lo que esta haciendo mal. Por eso creo que una visión optimista del futuro, que excluya sociedades dictatoriales debe contemplar una creciente participación de la gestión de los ayuntamientos en cuestiones que afectan a la vida diaria del ciudadano. Incluso en cosas que,por lo menos en nuestro país, no es habitual que administren los ayuntamientos. Me refiero a la sanidad, a la educación, o a la seguridad ciudadana,por ejemplo. s)7\ �AJUNTAMENT DE BARCELONA Barcelona, 4 noviembre 1985 Quiero saludar muy cordialmente a la Federación de Jóvenes Cámaras de España con motivo de su XVII Congreso Nacional que se celebra en Barcelona. Me satisface enormemente que la Federación haya escogido Barcelona como sede de este Congreso. Espero que el ambiente de nuestra ciudad colabore a que las sesiones sean fructíferas. Barcelona ha-hecho ya una apuesta por el futuro y se prepara con ilusión para iniciar el siglo XXI siendo una metrópolis moderna, eficiente, creativa y acogedora. Estoy seguro que de este Congreso surgirán nuevas ideas que nos ayudarán a mejorar nuestros proyectos y los de toda España. Reitero la bienvenida a los Congresistas y les deseo una feliz estancia en nuestra ciudad. Pasqual Maragall Alcalde de Barcelona R;^^í::i i ^ïE !!!! 1 Exp 542 /83 - iMPREMTA !.IV\ICIPAL ¡!t R E ^:'; 1 :^ � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3898 Title A name given to the resource Los ciudadanos en las urbes del año 2000 / Ponència dins el Seminari "España en el umbral del siglo XXI, Reflexiones sobre un futuro que ya es presente" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Facultat d'Econòmiques Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Administració local Barcelona Sociologia Urbanisme Acció política Federación de Jóvenes Cámaras de España (Barcelona, Catalunya) Ciutats Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-11-08 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/993/19851108d_00091.pdf 739be3f583279c404f9eed1602e7778b PDF Text Text 11:110 ^+^ Ajuntarnent 1101 r^ de Barcelona Alcaldía Gabinete de Comunicación Pza. S. Jaime s/n. 08002 Barcelona Tel. 301 07 07 Télex 54519 Laye Barcelona, 8 de novembre de 1985 ( Paraules de l'Alcalde. Presentació del Llibre de Manuel J. Campo,, al - El llibre es anecdotic, però no es això él que crec que hagi de subratllar ara. - Manuel J. Campo es l'home del telediari. - Personifica la informació televisiva. - I en aquest marc professional tan significatiu vull rebre homenatge a la gran aportació que des de televisió es fa al debat públic i a la formació de l'opinió pública. - No crec que televisió espanyola sigui un prodigi però es una televisió plural, amb un alt nivell informatiu, de llibertat d'expressió. N'estic convençut. - Els telediaris han estat basica en aquest desenvolupament de les possibilitats informatives de la televisió. L'opinió publica ho reconeix. Ho diuen les enquestes que no recullen les visions apocalíptiques dels liders de la dreta. - A Catalunya, el circuit català contribueix molt positivament al pluralisme informatiu. a �,+^^^^^ 1!!I Ajuntament de Barcelona Alcaldía Gabinete de Comunicación Pza. S. Jaime s/n. 08002 Barcelona Tel. 301 07 07 Télex 54519 Laye - Vull aprofitar tambè aquesta oportunitat per a fer un acte de reconeixement public de la constitució del col.legi de periodistes de Catalunya. Es un col.legi que ha sorgit, en mesura molt important, de l'esforç d'homes i dones d'aquesta casa. - Es la representació d'una unitat de professio periodística a Catalunya que en aquest cas representa lisme. la màxima expressió del plura- �ES arv e:c ° a9°c I ^ò — ^ (- c., ^ c IeE c GVE A.; )(2, © L/4-, N Rig ti- us Q-j 12 4twan /Z í.' H onnc J —NYj,fzkrlfy. ce -- 1 tYv L. I N^flY^MQG(^ ^i..E^! b01 1JW M tQC 911110 11 Lb elQM/ PrtVll 1^Gi o -rt-Lev ic1'o Ouz- ís Pel3alcr Puf3l.i c ( A c..o. 1 S1^, -s-slb N4k. 114Y cSikiv1'víC4.5W VULL. t,WW" KA Mcr/eZtE ^ ^uau 'cL1 dr^1. TELUVAra i. -FA_ AL oeza2nlAGo 17^ 611011v1j _ ev^ Gaka_ Qt.5-- --al. isit> -t-5911"),-(01-#1 9,11)i (4`) Í ^ ^ PzY,b A M 13 un) UNA "I€LeV i Si o -(k-v P A- t. ALT itviviat- 1 /v§:m /DI.) ix D' ec tot2E5-1t - ó _ 6v ^^3íl . c as -Ni.ay'tia.ir #f pw F, AcuCv 13.,vo1_41'Ic A,/vy Carvv^ 114st:cs Ot_ ^ 'í^^S ► ^►^ 1 avFOiNiaal ivE S OS' C.1 ^^Ist b; +10 i^Z,,,uW'>C _ c.41Q(ZPINT ^3 6l.91.01e klt3caCA2 14 0 nILIDv tgler qVE tVv t2EcteVti <-n ^.,^ vkSt `C01VS 4 1U.Q14r P 1¿?ue �^ (.4'12111-& D Y ^ A r2- 45/14 , Ce_ :-^^^^^-^=- . ^ ^ i ^ Ctat~,-fA, ^. -s 7 Cl 3Zc.(1 r-toer ^^ ^'t^,^c1^^- Q-c,. s vULL tdRA 'a1 dZ lrim elYZ a 15-1. LiC Fax ^ 1t- C cov^lg-ek A "US me -a-v ez nO^ (5 - RG UA tY. felt~ r"" cans.wn/Y4. . CS (Av 61 LE» (-(8. fbt2CrrT N,\J - AD 1'C ^-)t/3/4,91/1- GShAWUCtz. ha. et 02= C.' C3-1=Kc U o 9b4Ums-ns° (Z-: v<v ?x.ir --etAtm a I rvk= Y? !+-^ ^^ ~a_ p, H L,,k,E3 é-cnt.C. r I. 1~ (0' tf 1A, c.^. c. ^►' r1%-1/4~ Í (/"1111 C41c5r11 ÏtscAb tfiv1l Un,ani c^-í^4~11 eltjc I9/DfEZ:t. tWI• ^ ,1Zia e1/ ?Qu -sr C A ^^tZ:3-PN7CZ c, O__ dM t_^c enE-Ss i o osa_ c. i2actISr4 c. aW^vv .,^ 0 / f ulk../. t-t i ^ ry b r^ ^44^^ ^^. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3899 Title A name given to the resource Paraules de l'Alcalde. Presentació del llibre de Manuel Campo Vidal Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Mitjans de comunicació Premis i reconeixements Model social Campo Vidal, Manuel Televisión Española Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-11-08 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/994/19851210d_00095.pdf 92cc8b048ba19df6c040597c9c33685f PDF Text Text AJUNTAMENT DE BRCLLONA PRESIDENCIA ~ NYJR DE ' DEL [ 0-.LEGl D'ENGINYERS, SENYOR PRESlDENT / N KIMER LLOC VULL AGRAIR A L'ASSOCIACIÓ D E mc lNYERS lNDU5TR)ALS DE CATALUNYA LA SEVA AMABLE INVITACIÓ PER PARTICIPAR EN AQUE3T CUHS. /bS PROGRAMES D'ESTUDlS TANT D'ENGINYERIA COM Ú'LCONOMlA O QUALSEVOL ALTRA BRANCA CIENTÍFICA I TECNOLÓGICA, NO ' HA ESTAT RESOLTA. GENERALMENT, LA RELACl ENTRE LA VIDA OUOTlD}ÁÑA l EL TEMAR!, ' AQUESTA " ,5UC^A^]O HA DEMOSTRAT DURANT MOLTS ANYS LA SEVA f^^ESTA " &` AQUEST LURS N"ES SENSlBlL|TAT DAVANT D / AQUE3TA MANCANCA. UNA PRUVA. ' ^^ DINS D / AUUE3T CURS, ^^ APORTACIÓ 5^R^ LA DEL ."ES{°" QS, LA MEVA áPORTACl0 D' [^ UENT UNA LOKPORAClO QUE TOT JUST COMENCA A RECOLLlk EL5 FHU[TS D'UNA POLÍTICA DE MEDI AMB}ENT QUE HAVIA D'AC` ' TOAR SOBRE UNA DE LES HEES M 5 DEGRAUADES D'EUHOPA. PARÉ .AR^ PRIMER UN PETlT RECORDATOHl DE QUINA HA ESTAT L A[TUACIÓ DE LA NOSTRA ÁREA, �7^. oJnNTA»ENT D uBAlCDu) N, X ^ . SS..: , S 50 0 1950-1978 Km2 QUE FORMEN LA CMB HAN SUPORTAT EN AQUEST3 LA SEVA PU8LA[[ - VA PASSAR DE 7 .535. 0 0 0 HA8}TANTS AL 1950 A 2.980.0 00 HABITANTS AL 1975, AMB UN CRElXEM[NT AQUEST " E5T "BOOM" VA vm. ,= ACUMULATlU SUPERIOR AL ^^ SEU, PERO, FONAMENTALMENT QUANT/TATlU ' NO QUALlTXTlU: / ^ L E3SEN[iAL ERA EL CREIXEMENT DEL . PRODUCTE RODUCTE NACION AL c N ) BRUT 'P. .B. l NO DE LA QUALITAT DE VIDA. S CONSUMIEN / EL5 RECURSOS NAFURALS l NO 3E L3 UTILITZAVA TRACTANT DE PRESERVAR LES FONTS NO RENOVABLES D'AQUESTS: AQ'{FERS, ' 8I6 ES COSTANERE3, AIRE, TERRITORI AGRfCOLA I ESPAIS VEFD3 QUE EREN I SON ESCASSOS EN LA SEVA LOCALITZACIÓ METROPOLITANA, ' ` ^^ TECNlCAMENT, LSDECOSTOS SOCIALS .^5 LA INTERIORITZACIÓ EN ELS PREUS DELS PRODUCTES, SEGONS EN8 VAN ENSENYAR (^` Q yKAPP (2), EL5 PROFESSORS 'MISHAN .{SHAN (1) .^, l WILLIAM NO ES PRODUIA SUFIClENTMENT DEGUT A UNA CLARA OPClO EN AQUEST LL MEDI AMBIENT, LA QUALITAT DE VIDA COM A BE SOCIAL QUE C, ERA RECLAMAT PER LA CIUTADANIA AMB ELS M'TODES (l) E.3, Misban. Los costes del desarrollo económico. Oikos-Tau, 1970. (2) K. William Kapp. Los costes sociales Ereoa privada. Oikos-Tau, 1966, de la em- �^ /' AJUNTAMENT o: B. ARC nzU N * ' / D EXPRE3S1 1 SOCIETAT REIVINDICACIÓ PROPIS D'UNA ' DICTATORIAL, SÓN um. H{3TOR|QUES LES MOBILITZACIONS POPULARS, CANALITZADES A TRAVÉS DE MÚLTIPLES A5S0ClA[l0N3, AHB PLA COMARCAL, RECONVERSIÓ DEL GAS CIUTAT, MOT7U DEL .LA ^ OMARCAL ' LA RECONYERSlO ' LA URBAN|TZAC[ DE LA PLACA DE LESSEPS, ELS PLANS Nao ..OU Rx MOLINS ^,.RRlS l ^RIBERA A ""RC[LONA, BARCELONA, EL PONT DE .mL[NS ^ CAN u0LEl SOLEI A ^ADALONA ..El, EL PAR[ DE ^AN BADALONA,^ L'ESTAT ESTAT DE /' »F ^ , »^u[NGERLlN // LES VIVENDES "CINC .^` OSE3 ^ <uANT uOl ^ 'LES SANTA COLOMA, ^ESO "L[VERE^ A m,NTA ^^LOMA, ^ANYELLES A BARCELONA, u" R LLOBREGAT, ENTRE MOLTES A ^ L'HOSPITALET .03PlTAL^T DE ^LO8REGAT, D ALTRES. AQUESTA CASA, JUNTAMENT AMB LA MAJORIA DE ~ .LEGI3 PRÜFE3SlONAL5, VAN TENIR UNA TASCA DESTACADA, LLOABLE ' I HISTÓRICA, DE 5UBSTlTUC1 DE LES ORGANITZACIONS ' DEL MEDI POL TiQUE3 EN LES FUNCIONS DE PRESEKVACl ' AM2]EBT UR ^ l RURAL DE LA NOSTRA REA METROPOLITANA, ' APORTANT EN AQUEST PROC 3 ELS SEUS CONEIXEMENTS T`CNl[S MOBILITZACIÓ ,vESTA MO8{LlTIA[l0 CIUTADANA A LES ACABALLES DEL 'ACUESTA ' FRANQUISME VA OBTENIR LA SEVA YlC RlA PARCIAL MÉS ' L' NICIAL DEL "PyLA LA GENERAL APROYAClO I EN METROPOL\T ", QUE HA DE VALORAR-SE COM A UN lNSTKUMENT DE PES PER TAL DE FRENAR, A NIVELL LEGAL, LA DESTRUCC1O 7^ DEL MED| AMBIENT DE LA BARCELONA METROPOLITANA, �4, AJUNTAMENT DE BARCELONA PRESIDI-Ne 1,1 VULL RECORDAR AOUf, = ; ; '.4414101414--z, , QUE LA CORPORACIÓ METROPOLITANA DE BARCELONA ÉS LA INSTITUCIÓ QUE, ENCARA QUE CREADA EN L'ÈPOCA FRANQUISTA, ÉS CONSEQÜÈNCIA DE LA CAPACITAT DE FER PAfS DE LES CAPES POPULARS I DELS SECTORS MES PROGRESSIUS DE LA NOSTRA BURGESIA„ (Refer1ncia, si es creu convenient, a Albert: Serratosa, Ribes Piera, Moragas, Fargues, Bellver, Maj6, Fu ter Rabés, Sabartés, Abad, ..•, i a l'oposlció d'en Trias Fargas i Alba de Liste al Pi a Comarcal PRESENT: 1979 - 1985 AMP EL RESTABLIMENT DE LA DEMOCRACIA, LES ASPIRACIONS CIUTADANES VAN SER TRANSFORMADES EN PROGRAMES POLITICS I REFLECT1DES EN ELS OBJECTIUS DE GOVERN DE LES ADMINISTRACIONS ESTATAL, AUTONÓMICA I LOCAL. L'REA METROPOLITANA, PERÒ, ERA GRAN DEFICITARIA D'INFRASTRUCTURES URBANÍSTIQUES (VIALITAT, ENLLUMENAT, CLAVEGUERAM, ESPAIS VERDS, ETC), I MEDI AMBIENTAL (DEPURADORES D'AIGÜES RESIDUALS, SISTEMES NO CONTAMINANTS D'EtIMINACIÓ D'ESCOMBRARIES, SISTEMES DE CONTROL DEL METO AMBIENT ATMOSFÉRIC, ELS SOROLLS I LES VIBFACIONS, ESTACIONS POTABILILTZADORES D'AIGUA PER AL CONSUM �/" 5. AJUNTAMENT DE BARCn/onA PRESIDENül ' DOMÉSTAC, SlSTEMES DE REGULACIÓ l EVACUACIÓ D'AV{NGUDES, - ' ' 8n UlFER DEL RlU LLOBREGAT ERA SOBREEXPLOTAT EN HOCES DE SALINITZACIÓ CRE{XENT. ELS ABOCAñENT3 INCONTROLATS DE RESIDUS URBANS | lNDU3- U TR}Aí-SEN LES EXTRACCIONS D"ARlDS DEL MATElX DELTA HáVl[N PR0VOCAT JA EL TANCAMENT DE P0U3 D'A8ASTXMENT D A|GUA. - No 1 ES PODIEN APROFITAR ELS CABALS DELS RIUS ANOIA {ER^ DE "RUBÍ UBl ` /D' UN9 l^~^ mT/ ,^^,\ QUE HAN DE LA "RIERA SANT JOAN VOL|EJAR LA PLANTA POTABILITZADORA DE ",NT DLSPI PE INCAPACITAT T ' ' ' i^3 XI5UES COSTANERES DE LA NOSTRA Mc .^DlTERR^NlA NO POD[[N SERVIR PER A L'OCI CIUTADÁ EN QUASI EL 50 ^ }" ° DE LA SEVA LONGITUD. | E S INUNDACIONS DE LES ZONES DE .,~.lNA Uc ^ MARINA l u^LTAlQUE5 EREN EL RESULTAT EVIDENT DE LA FALTA DE 3}STEME5 ' ' / D EVXCUACl DE LES AlG ES PLUVIALS AJUSTATS AL CR[lXEMENT DE LA URBANlTZACl'. LLS EPlSODlS AGUTS DE CONTAMINACIÓ ATMOSFÉRICA PR0V(XCATS PER LES CARACTERÍ3TlQUE3 METERE0L`6lQUES ' i 1 F.3lQUES DE LA NOSTRA ÁREA EREN IMPREVISIBLES �7, AJUNTAMENT DE BARCELONA PRESIDFNG,N A UN DELS ELEMENTS BÀSICS DE L'ECOSISTEMA URBA, REFLECTIT EN EL PLA DE VIES METROPOLITANES. CONSTRUCCIÓ D'UNA XARXA DE PARCS METROPOLITANS, COM A ESPAIS VERDS DE GRAN SUPERFICIE I INTERÉS GENERAL, SOBRETOT ALS MUNICIPIS DE LA CORONA METROPOLITANA ACTUALMENT DENSIFICATS 1 AMB GRAN DÉFICIT D'ESPAIS LLIURES (LA BÒBILA I LES PLANES A L'HOSPITALET DE LLOBREGAT, I LSPLUGUES), CAN TORREBLANCA CERVERA A L'HOSPITALET (SANT 'ELIU, SANT JOAN DESPf), MARINA I BESÓS (SANT ADRIÀ), CAN SOLEI (BADALONA), TORREROJA (VILADECANS), SANT MATEU (SANTA COLOMA), LA MUNTANYOLA (SANT BOI) ETC. SALVAGUARDA DEL PATRIMONI NATURAL: LA SALVAGUARDA ES BASA, A MES D'UNA ACCIÓ D'INSPECCIÓ URBANfSTICA PREVENTIVA D'ACTUACIONS IL.LEGALS I ELS CITATS PLANS COSTANER 1 DE COLLSEROLA CONSTITUCIÓ DEL PATRIMONI NATURAL (ENTRE 1 1985) S'HAN ADQUIRIT UNES 500 1980 HA A LA SERRA DE COLLSEROLA I MARINA. CONTROL I SUSPENSIÓ O LEGALITZACIÓ, SEGONS EL CAS, D'URBANITZACIONS IL.LEGALS A LES ZONES FORESTALS, 5, PR VENCIÓ D'INCENDIS. �^ "' AJUNTAMENT DE J3ÀRCEiON) PRESIDENCA EXISTEN IMPORTANTS PROBLEMES DE CONTAMINACIÓ }NDU3GENERACIÓ (SECTOR CIMENT, SENERAClO TRlXL NO kESOLTS .SE^TO^ D' ELECTRl' C|TAT, METAL.LURGlA l FABRlCAC[ ' DE SULF R{C ) } UN GRAN DESCONTROL SOBRE LA CONTAMINACIÓ PROCEDENTS DEL TRANSIT. - EL NOSTRE PATRIMONI FORESTAL E3TAYA REALMENT AMENA[AT PELS INCENDIS NO CONTROLATS. AQUESTA SITUACIÓ, QUE 'S REAL, NO EXAGERADA, HA NECE53lT8T DE LA REALITZACIÓ D'UNA TASCA VIGOROSA DE PLANEJAMENT D'ACTUACIÓ, CENTRADA EN LA CMB EN ELS SEG' REALITZACIÓ DELS .^," PLANS ..EALITZAClO .3 DE uuuTE3 COSTES l LOLL8EROLA COLLSEROLA COM A GRANS OBJLCTIUS RECUPERADORS DE DUES AREES AME RECURSOS NATURALS D'EVIDENT POTENCIALITAT D/UTlL|TZA- - ' ' [^^[M!NAClO DEL DÉFICIT D'INFRASTRUCTURES MED]AMU}ENTAL3 QUE ENS PERMETI DE DISPOSAR D'UNS SISTEMES ' T [N[[S ADEQUATS DE PRESTACIÓ DELS SERVEIS, REFLECTlT ` ^^ ^A DE on/ SANEJAMENT . .PLA " EJAMENT .^TR0POLlT8 ` ' /PLA LA .iETROPOLlTÁ DE DIVERSIFICACIÓ DELS ' / SISTEMES D ELlMlNA[l DE DEIXALLES, ::PLA COORDINATD'ABASTAMENT D'AIGUA - ^INCREMENT NCREMENT DE LA CONNECTIVITAT METROPOLITANA CON �R u. áJLÍNTAMuNT0o 'BARCELONA PRESIDENCIA PL@1S ESPECIALS EN ZONES FORESTALS (SANT MATEU, SANTA COLOMA, LA SALUT DE SANT FELIU, SANT ' BADA ) JERONI DE LA MURTRA - OT Al ' SUPOSA UN CANVI QÜALITATIU EN L/A(TlYlTAT GENERAL DE LA Ca QUE HA DECOMPLEMENTAR-SE EN UNA INTEGRACIÓ EN EL TEIXIT SOCIAL: 8mB EL MÓN UNIVERSITARI A TRAVÉS DE LA PROFUND]TZACI' DELS ACORDS DE COL.LA80RAZI EN LA INVESTIGACIÓ / ^ O L [STUD[ QUE HA ESTABLERT .(DEPARTAMENT DE MICROBI OLOGIA, FÍSICA DE L \A/RE l LCOLOGIA DE LA UNIVERSITAT ' / c /n^ULT^T D ^NFORM^TlCA^ CENTRAL, CENTRE °` NTRE DE L^LCUL DE LA FACULTAT 8n' O < Dc^PARTAMENT DE QUÍMICA ANALÍTICA DE L / T^.^."., ^[CONSELL " —~' 'l CIENTÍFIQUES,, U ^PARTAMENT SUPERIORD ^N^ST/8^{^3UE^lFlQUB ` D/ ^N6lNYER}A SANITARIA DE L /^^S^OLA DE [^m wu ` lNS, 1NSTlTUT - ` l^c DE .CN]QUES ^NER5ETlQUES, ETC)\ S' T HA CREAT L'INSTITUT LN AQUEST SENTIT D / LSTUDlS VE-TROPOL{TANS COM A INSTRUMENT CANALITZAT l P0TENClAT D'AQUESTES TASQUES: ' - 'ü^o EL v^m MON INDUSTRIAL TREBALLANT CONJUNTAMENT EN ' LA lRPLANTXC/ DE MESURES CORRECTORES DE L/[MPACTE AMBIENTAL COM LES REALITZADES AMB ELS SECTORS CEMENTERS, �0^. AJUNTAMENT D E BARCELONA DE PRODUCC7 ' / D ELECTRlClTAT / EMPRESES ^LLADES DEL D'EXPER} N[}E5 PILOT CON LA DE L' AUTOBÚS ^ DE COMBUSTIBLE NO OONTAMlNANT, O LA [MPLANTAClv - LA REAL!TZACI AMB ' NO1S SISTEMES D'ELIMINACIÓ DE CERTS RESIDUS INDUSTRlAL3. ^N AQUEST CAMP VULL DESTACAR EL GENERAL ESPERIT DADAPTACIÓ QUE LA INDUSTRIA ESTA FENT PER A lNTEKl0R!TZÁR ELS COSTOS AMBIENTALS COM HO DEMOSTRA PER EXEMPLE ' ^^m PLA DE ""."EJAMEÑT. LA lMPLANTACl0 DEL .L^ LA INDUSTRIA HA DE SER TAMBÉ CONSCIENT QUE LA FABFlCAC(DE SISTEMES DE PROTECCIÓ DEL MEDI AMBIENT 'S UN DELS SECTORS MÉS ADIENTS PER A INVERTIR EN ELS PROPERS AÑ » 3. PENSEM EN QUE LA INTEGRACIÓ A LA C.E.E. SUPOSAR` TA qBÉ UNA ADAPTACIÓ A LA LEGISLACIÓ COMUNITARIA DEL MEDI AMB}ENT. ' LA }MN0VACIO INNOVACIÓ TECNOLÓGICA / L'ENGINYERIA EN AQUEST ^A CAHP 'S UN DELS PRODUCTES QUE LA NOSTRA ÁREA POT REALlTZA COM H0 HA DEHOSTRAT LA REALITZACIÓ DE LA XARXA AUTOMATICA DE CONTROL AMBIENTAL DE LA ^. PLANTA DE /0NT[ADA. DE LA ,LANTA [MR l L'AMPLlACl' - m^ ^ AME ", EL3 ^0L.LEGl3 .PROFESSIONALS " OFES3l0NAL5 LA REAL|TZA[lO HA �AJnzNoAYIENT0o BARCELONA ` TÉCNICA I LA FORMACIÓ PERMANENT DELS T CNlCS ' - TANT AMB LA CIUTADANIA É3 UN CANVI DELS COMPORTAMENTS D'ACTlTUDS DE NETEJA l PRESERVACIÓ DELS NOSTRES BQSCO3, ' PLáTGES~ RIUS, PARCS l CARRER3, 3 N CADA DIA MES ACUSADES A PARTIR DE LA CONCRECIÓ DE LES DIVERSES ACTUACIONS DE L'ADMINISTRACIÓ DONANT ALTERNATIVES l PROPORCIONANT M{TJANS ALS ClUTADANS. [ CANT - LOLLSEROLA L0STES - AGRICULTURA - JAMlNS [ PARCS AIGUA JURE �AmNTÁNIrNTmoBÁRCmux PRESIDENCIA U. Oil COM A FACTOR CATALlTZADOR. C MB com A GARANTIA ADMINISTRATIVA DEL'ASPIRACIÓ ClUTADANA DE MILLORA AMBIENTAL. - PlU |LOORE6AT � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3900 Title A name given to the resource Lliçó Magistral al Col·legi Oficial d'Enginyers Industrials de Catalunya Type The nature or genre of the resource Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Institut d'Estudis Metropolitans Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col.legi d'Enginyers, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Medi ambient Urbanisme Acció política Col·legi Oficial d'Enginyers Industrials de Catalunya Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-12-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/995/19851211d_00096.pdf 49f488641ef5c0b2cc919527113490af PDF Text Text AJUNTAMENT DE BARCELONA PRESIDÈNCIA PARAULES DE L'EXCM. SR. ALCALDE A LA INAUGURACIO DEL "SEMINARI INTERNACIONAL DE LA REGIO MEDITERRANIA. 11 de desembre de 1985. �AJUNTAMENT DE BARCELONA PRES ID ÈNCIA - LES CIUTATS AQUÍ REUNIDES PERTANYEN A UNA REGIÓ, LA MEDITERRÀNIA, QUE ÉS EL BRESOL DE LA CIVILITZACIÓ OCCIDENTAL I DURANT SECLES, EL CENTRE DEL MÓN CONEGUT. FORMEN PART DE POBLES I CULTURES DIVERSES, PERÒ SECLES D'INTERCANVI DE POBLACIÓ, DE CULTURA I DE COMERÇ FA QUE EL SENTIMENT ,;DE PERTENÈNCIA A UNA CIVILITZACIÓ COMUNA, LA MEDITERRÀNIA, SIGUI UN FET REAL. - EN L'ACTUALITAT•c0EXISTEIXEN EN AQUESTA REGIÓ, ECONOMIES AMB DIFERENTS GRAUS DE DESENVOLUPAMENT I AMB BASES MOLT DIFERENTS: DES DELS PAÏSOS INDUSTRIALITZATS EUROPEUS FINS A PAÏSOS EXPORTADORS DE PETROLI I ECONOMIES DE PLANIFICACIÓ CENTRALITZADA. - L'ASSENTAMENT DE LA POBLACIÓ, ESTIMADA EN UNS 350 MILIONS AL 1985, ES CARACTERITZA, EN EL - SEU CONJUNT, PER LA PRESÈNCIA DE GRANS ESPAIS DESERT O SEMI-DESERTS, DONANT, GLOBALMENT, UNA DENSITAT BAIXA DE 40 HAB/KM2. LA MEITAT DE LA POBLACIÓ, PERÒ, ES TROBA A LA CONCA MEDITERÀNIA PROPIAMENT. DITA, ON LA DENSITAT ÉS DE 120 HAB/KM2. - AMB EL COMENÇAMENT DE LA INDUSTRIALITZACIÓ, LA POBLACIÓ DELS PAÏSOS MEDITERRÀNIS, AMB L'EXCEPCIÓ DE FRANÇA, S'HA VOLCAT CAP A LA COSTA, JA QUE ELS SEUS HINTERLANDS SÓN O MUNTANYOSOS O DESERTS I, PER TANT, INAPROPIATS PER L'ASSENTAMENT DE LA INDÚSTRIA. AIXÍ, A LA FRANJA LITORAL, LA �AJUNTAMENT DE BARCELONA PRES ID ÈNCIA 2, DENSITAT ÉS DE 300 HAB/KM2, I A L'ÈPOCA TURÍSTICA ARRIBA ALS-600 HAB/KM2, SI CONSIDEREM LA VESSANT NORD, ÉS A DIR L'EUROPEA, AQUESTA SITUACIÓ CONTRASTA AMB LA DE LA RESTA D'EUROPA, ON LES ZONES COSTERES ESTAN RELATIVAMENT MENYS DESENVOLUPADES QUE LES INTERIORS, - EN CONDICIONS DE CREIXEMENT RÀPID DE LA POBLACIÓ, ELS PAÏSOS MEDITERRANIS ES PODEN DEFINIR COM INTRÍNSECAMENT URBANS EL SEU GRAU D'URBANITZACIÓ ACTUAL, D'UN 45%, MOLT PROPER AL DELS PAÏSOS DESENVOLUPATS, ES CALCULA QUE ARRIBARÀ A UN 67% A L'ANY 2,000, DUES DE LES SEVES CAPITALS, ESTAMBUL I EL CAIRO ES TROBARAN ENTRE LES 25 MÉS GRANS DEL MÓN, - LES CIUTATS MEDITERRÀNIES I LA XARXA. MEDITERÀNIA D ' AGLOMERACIONS METROPOLITANES HAURAN DE FER FRONT ALS PROBLEMES DERIVATS DEL LLUR CREIXEMENT O REFORMA, DE L'ENCERT O DESENCERT EN QUE ES TRACTIN AQUESTS PROBLEMES DEPENDRÀ EN GRAN MESURA LA GENERACIÓ DEL CREIXEMENT ECONÓMIC I DE L'OCUPACIÓ EN EL CONJUNT DELS PAÏSOS DE LA REGIÓ, ES, PER TANT, ESENCIAL DISENYAR I APLICAR POLÍTIQUES URBANES I D'ESTÍMUL ECONÓMIC ADEQUADES PERQUÈ EL CREIXEMENT METROPOLITÀ ES FACI DE LA MANERA MÉS EFICIENT I ORDENADA POSSIBLE, REDUINT ELS DESEQUILIBRIS TERRITORIALS ENTRE CENTRES RICS I PERIFÈRIES INFRAEQUIPADES, MAXIMITZANT LA CONECTIVITAT �AJUNTAMENT DE BARCELONA PRES ID ÈNCIA 3, DE TOT EL TERRITORI I FENT EN CONSEQÜÈNCIA POSSIBLE L'ENFORTIMENT I EXPANSIÓ DE FORMES VIVES DE CONVIVÈNCIA EN UNA SOCIETAT URBANA PLURAL, OBERTA I PROGRESSIVA, - PER ASSOLIR AQUESTS OBJECTIUS CAL POTENCIAR L'AUTONOMIA DE LES CIUTATS I TROBAR NOVES FORMES INSTITUCIONALS QUE PERMETIN GOVERNAR AMB EFICÀCIA ADMINISTRATIVA I ECONOMIA DE RECURSOS, LA GRAN CONNURBACIONS I/O AGLOMERACIONS METROPOLITANES QUE ESTAN CRISTALITZANT A LA FRANJA COSTANERA DE LA MEDITERRÀNIA, No ES TRACTA TAN SOLS D'ASSOLIR ECONO- MIES D'ESCALA PELS SERVEIS URBANS I METROPOLITANS, Es TRACTA DE FER PARTICIPAR ELS ESGLAONS BÀSICS DE L ' ADMINISTRACIó PÚBLICA, ELS MUNICIPIS, EN LA PLANIFICACIÓ I GESTIÓ DELS PROBLEMES DEL LLUR CONTEXT TERRITORIAL IMMEDIAT I SIGNIFICATIU, NO ABANDONANT LA SOLUCIÓ DELS MATEIXOS A ALTRES INSTÀNCIES MÉS ALLUNYADES DELS ADMINISTRATS, - EXISTEIXEN RESPOSTES INSTITUCIONALS DE DIVERSA NATURA A AQUEST REPTES, A FINALS DELS SEIXANTA, FRANÇA OPERATIVITZAVA LES COMUNITATS URBANES, AMB RESULTATS DESIGUALS, DURANT ELS SETANTA, NO ES REGISTRAREN SIGNIFICATIUS AVANÇOS EN LA INSTITUCIONALITZACIÓ DE LES ÀREES METROPOLITANES A LA Í'''ÏEDITERRÀNIA, SALVAT L'EXCEPCIÓ DE LA C.M.B. -QUE FOU CONSTITUÍDA PER LLEI DE 1974, AMB ELS MATEIXOS ,LÍMITS QUE LA COMARCA DEL 1953, �AJUNTAMENT DE BARCELONA PRES ID ÈNCIA - EN ELS DARRERS ANYS ES REGISTRÀ UNA NOVA DINÀMICA CONSTITUIENT, A ITÀLIA, LA LLEI SCALFARO DE 1983, EN L'ACTUALITAT A LA COMISSIÓ D'AFERS CONSTITUCIONALS DEL SENAT, PREVEIA LA INSTITUCIONALITZACIÓ DE CINC "PROVÍNCIES METROPOLITANES", MILANO, GÉNOVA, TORINO, ROMA I NÀPOLS, LA LLEI TURCA DE 1984 ESTABLEIX TAMBÉ LES INSTITUCIONS METROPOLITANES A ESTAMBUL I IZMIR, TOTS AQUESTS FETS DEMOSTREN UNA VOLUNTAD CREIXENT A LA MEDITERRÀNIA PER DONAR RESPOSTES ADEQUADES I EFICACES ALS NOUS REPTES, - SI BÉ LES CIUTATS MEDITERRÀNIES PRESENTEN CARACTERÍSTIQUES MOLT DIFERENTS TANT PEL QUE FA AL VOLUM, RENDA PER CÀPITA, ESTRUCTURA INSTITUCIONAL, ETC., TAMBÉ ES CERT QUE MOLTS DELS LLURS PROBLEMES SÓN COMUNS: URBANISME, PRESIÓ TURÍSTICA, PROVISIONS DE SERVEIS I DESENVOLUPAMENT ECONÓMIC EN GENERAL. - REUNIONS COM AQUESTA SÓN DONCS MOLT ÚTILS JA QUE L'INTERCANVI D'EXPERIÈNCIES I LA DISCUSSIÓ DELS PROBLEMES COMUNS FACILITA LA SOLUCIÓ D'AQUESTS I ESTIMULA L'APARICIÓ DE NOVES IDEES, DONADA L'ESPECIFICIDAD DELS PROBLEMES DE LES CIUTATS MEDITERRÀNIES FORA BO QUE AQUEST INTERCANVI FOS CONTINUAT DE TAL MANERA QUE PERMETÉS LA INSTITUCIÓ D'UNA COOPERACIÓ QUE ES TRADUÍS EN TERMES CONCRETS. �AJUNTAMENT DE BARCELONA PRES ID ÈNCIA 5, - LA COOPERACIÓ INTERNACIONAL EN LA CONCA MEDITERRÀNIA EXISTEIX JA EN ALGUNS DOMINIS, EN CONCRET, PEL QUE FA LA PROTECCIÓ DEL MEDI AMBIENT, ELS PAÏSOS MEDITERRANIS HAN FIRMAT EL CONVENI DE BARCELONA, DINS DEL MARC DEL PROGRAMA D'ACCIÓ DE LES NACIONS UNIDES PEL MEDITERRANI, - LA COOPERACIÓ HA ESTAT TAMBÉ ENDEGADA PER LES ASSOCIACIONS DE PODERS LOCALS I REGIONALS QUE, SOTA ELS AUSPICIS DEL CONSELL D'EUROPA, VAN CELEBRAR ENGUANY A MARSELLA, LA 1" CONFERÈNCIA DE REGIONS DE LA CONCA MEDITERÀNIA, A LA QUAL ES PRETEN DONAR-LI UNA CERTA PERIODICITAT I CONSTITUIRSE EN UN CONSELL DE REGIONS DEL MEDITERRANI, - LA DECLARACIÓ DE MARSELLA, FRUIT DE L'ESMENTADA CONFERÈNCIA, CONSTATA EL FET QUE MALGRAT L'EXISTÈNCIA D'ACORDS BILATERALS ENTRE REGIONS VEYNES, LA CONCERTACIÓ INTERREGIONAL A LA CONCA MEDITERRÀNIA ESTÀ LLUNY DE SER UNA REALITAT, LLEVAT D'ALGUNS PROBLEMES MOLT CONCRETS, AL MATEIX TEMPS, QUE ÉS NECESSARI UNA APROXIiMACIÓ MÉS GLOBAL ALS PROBLEMES DE LA REGIÓ I LA SUPERACIÓ DE LES DESCONFIANCES ENTRE ELS PODERS ESTABLERTS AIXÍ COM DE LES DISPARITATS DE COMPETÈNCIES, - MALGRAT TOT, CAP DE LES ESMENTADES ESTRUCTURES DE COOPERACIÓ MENCIONADES ES REFEREIX ESPECÍFICAMENT A LA PROBLEMÀTICA DE LES AGLOMERACIONS URBANES, PER AIXÒ CREC QUE SERIA DE GRAN INTERÉS CONSIDERAR, EN AQUESTES SESSIONS DE TREBALL, LA CONSTITUCIÓ D'UN FÓRUM INTERNACIONAL PEL TRACTAMENT �AJUNTAMENT DE BARCELONA PRESIDÈNCIA 6. D^ AQUESTA QÜESTIÓ DE GRAN IMPORTÀNCIA PEL FUTUR DELS PAYSOS MEDITERRANIS, 10,XII.85, �METROPOLITANA DE BARCELONA Ref Data AG/ms 9/12/85 CONFERÈNCIA INTA Nota orientativa per l'allocució d'obertura - Les ciutats aquí reunides pertanyen a una regió, la mediterrània, que és el bresol de la civilització occidental i, durant sectes, el centre del món conegut. Formen part de pobles i cultures diverses, però sectes d'intercanvi de població, de cultura i de comerç fa que el sentiment de pertenència a una civilització comuna, la mediterrània, sigui un fet real. - En l'actualitat, coexisteixen, en aquesta regió, economies amb diferents graus de desenvolupament i amb bases molt diferents: des dels països industrialitzats europeus fins a països exportadors de petroli i economies de planificació centralitzada. - L'assentament de la població, estimada en uns 350 milions al 1985, es caracteritza, en el seu conjunt, per la presència de grans espais deserts o semi-deserts, donant, globalment, una densitat baixa de 40 hab/km2. La meitat de la població, però, es troba a l a conca mediterrània propiament dita, on la densitat és de 120 hab/km2. - Amb el començament de la industrialització, la població dels països mediterranis, amb l'excepció de França, s'ha volcat cap a la costa, ja que els seus hinterlands són o móntanyosos o deserts i, per tant, inapropiats per l'assentament de la indústria. Així, a la fr an ja litoral, la densitat és de 300 hab/km2. i a l'època turística arriba als 600 hab/km2. CMB PLAÇA LESSEPS 12-08023 BARCELONA TEL. (93) 218 42 12 - TELEX 97775 CMBC �Núm. Si considerem la vessant nord, és a dir 2 l'europea, aquesta situació contrasta amb la de la resta d'Europa, on les zones costeres estan relativament menys desenvolupades que les interiors. - En condicions de creixement ràpid de la població, els països mediterranis es poden definir con intrínsecament urbans. El seu grau d'urbanització ac tual-, d'un 45%, molt proper al dels països desenvolupats, es calcula que arriberà a un 67% a l'any 2.000. Dues de les seves capitals, Estambul i El Cairo es trobaran entre les 25 més grans del món: o rtt - Les ciutats mediterrànies i la xarxa mediterrània d'aglomeracions Metropolitanes hauran de fer front als problemes derivats del llur creixemen. De l'encert o desencert en que es tractin aquests problemes dependrà en gran mesura la generació del creixement econòmic i de l'ocupació en el conjunt dels països de la regió. Es, per tant, esencial disenyar i aplicar polítiques ur banes i d'estímul econòmic adequades perquè el creixement metropolità es faci de la manera més eficient i ordenada possible, reduint els desequilibris territorials ent re centres rics i perifèries infraequipades, maximitzant la conectivitat de tot el territori i fent en consequència possible l'enfortiment i expansió de formes vives de convivència en una societat urbana plural , oberta i progreiva. - Per assolir aquests objectius cal potenciar l'autonomia de les ciutats i trobar noves formes institucionals que permetin governar amb eficàcia administrativa i economia de recursos, la gran conurbbacions i/o aglomeracions metropolitanes que estan cristalitzant a la franja costanera de la Mediterrània. No es tracta tan sols d'assolir economies d'escala pels serveis urbans i met ro -politans.Ercdefpatirelsgaonbàicdel'Amnstració Pública, els municipis,en la planificació i gestió dels problemes del llur context territorial iumediat i significatiu, no abandonant la solució dels mateixos.- a altres instàncies més allunyades dels administrats. - Existeixen respostes institucionals de diversa natura a aquests reptes. A finals dels seixanta, França operativitzava les comunitats urbanes, amb re -sultadeig.Durantels ,oregistan fcius Exp. A-20/85 - IMPREMTA MUNCIPAI �Núm. 3 avanços en la institunaionalització de les àrees metropolitanes a la Mediterrània, salvat l'excepció de la C.M.B. - que fou constituida per Llei de 1974. - (cNs-- ? En els darrers anys es registrà una nova dinàmica constituient. A_Itàlia, la llei Scalfaro de 1983, en l'actualitat a la Comissió d'Afers Constitucionals del Senat, preveia la institucionalització de cinc "províncies metropolitanes", Mil ano, Genova, Torino, Roma i Nàpols. La llei turca de 1984 es - tableix també les institucions metropolitanes a Istambul i Izmir. Tots aquests fets demostren una voluntad creixent a la Mediterrània per donar respotes adequades i eficaces als nous reptes. - Si bé les ciutats mediterrànies presenten característiques molt diferents tant pel que fa al volum, rende per càpita, estructura institucional, etc... també és cert que molts dels llurs problemes són comuns: urbanisme, presió turística, provisions de serveis i desenvolupament econòmic en general. - Reunions com aquesta són doncs molt útils ja que l'intercanvi d'experiències i la discussió dels problemes comuns facilita la solució d'aquests i estimula l'aparició de noves idees. Donada l'especificitat dels problemes de les ciutats mediterrànies fora bo que aquest intercanvi fos continuat de tal manera que permetés la institució d'una cooperació que es tradus en termes concrets. - La cooperació internacional en la conca mediterrània existeix ja en alguns dominis . En concret, pel que fa la protecció del medi ambient, els pa ï sos mediterranis han firmat el Conveni de Barcelona, dintr el marc'del Programa d'Acció de les Nacions Unides pel Mediterrani. - La cooperació ha estat també endegada per les associacions de poders locals i regionals que, sota els auspicis del Consell d'Europa, van celebrar enguany a Marsella, la 1 1 Conferència de Regions de la Conca Mediterrania, a la qual es preten donar-li una certa periodicitat i constituir-se en un Consell de Regions del Mediterrani. .../...• Exp. A - 20/85 - IMPREMTA MUNICIPAL �Núm. La declaració de Marsella, fruit de l'esmentada Conferència, constata el fet que malgrat l'existència d'acords bilaterals entre regions veïnes, la concertació interregional a la conca mediterrania està lluny ,de ser una realitat, llevat d'alguns problemes molt concrets. Al mateix tempsíque és necessari una aproximació més global als probelems de la regió i la supe ració de les desconfiances entre els poders establerts així com de les dis- paritats de competències. - Malgrat tot, cap de les esmentades estructures de cooperació mencionades es refereix específicament a la - problemàtica de les aglomeracions urbanes. Per aixó crec que seria de gran interés considerar, en aquestes sessions de treball, la constitució d'un fórum internacional pel tractament d'aquesta qüestió de gran importància pel futur dels països mediterranis. Exp. A- 20/85 - IMPREMTA MUNICIPAL � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3901 Title A name given to the resource Inauguració del Seminari Internacional de la Regió Mediterrània Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Barcelona Euroregió Relacions Internacionals Acció política Territoris Mediterrània Ciutats Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-12-11 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/996/19851212d_00097.pdf f82b2e3f6cee22da56729c27fa226d8a PDF Text Text rom, Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Paraulés Ref.: de l'Excm. ^ Sr. Alcalde ^n (e^n c^a : --Knan de( al Col.legi d'Economistes ^ a.cnnnn-h a lohnd>s Strt-cy wblA.e 12 de Desembre de 1985 Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona ' Gabinet de Comunicació Ref.: Sr. PresIDENT, AMIC SANTACANA, AMICS TOTS: FA POC TEMPS, JUST ABANS DE L'ESTIU, VAIG ESTAR AMB VOSALTRES PARLANT DELS JOCS OLíMMPICS. RECORDO QUE •EL MISSATGE QUE VAIG INTENTTAR FER-VOS ARRIBAR GIRAVA ENTORN LA NECESSITAT DE SORTIR DE L'ENSOPIMENT QUE AFECTAVA AL PAIS. VAIG EXPLICAR COM EL CATALITZADOR QUE ACONSEGUIR AIXó PODIEN SER ELS JOCS OLIMPICS, EN LA MESURA QUE UNA IDEA ENGRESCADORA DEL FUTUR PODíA INFLUIR EN LA MARXA DEL PRESENT. I TAMBÉ VAIG DEFENSAR LA TESI DE QUE NO EXISTIA UN ALTRE PROJECTE QUE PODèS JUGAR AQUEST PAPER COM EL DE LA CANDIDATURA OLíMPICA. Exp. 1.207.85. IMPREMTA MUNICIPAL -2- �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: AVUI, EL MOTIU DE LA MEVA PRESèNCIA: AQUÍ POT SEMBLAR MOLT ALLUNYAT D'ALL6 QUE VAM TRACTAR EL 16 DE. JUNY. PERO SI ENS . ATUREM UNA MICA POTSER NO HO ÉS TANT. EN QUÉ POT SEMBLAR —SE LA CANDIDATURA OLÍMPICA I LA FINANCIACI6 DEL SECTOR Pta.BLIC A TRES BANDES ?, ÉS MOLT POSSIBLE OUE ES PREGUNTIN VOSTÉS. LA RESPOSTA NO VINDRà PEL COSTAT DEL QUE SEMBLA MÉS OBVI, ÉS A DIR, LA PARTICIPACI6 DE LES DIFERENTS ADMINISTRACIONS EN LA FINANCIACI6 DELS JOCS. NO. MÉS AVIAT LA TROBAREM EN ALL QUE HE RECORDAT ABANS COM UN DELS ARGUMENTS ESSENCIALS DE LA MEVA EXPOSICIó DEL JUNY: EN LA NECESSITAT DE NO TENIR POR DE LA INNOVACIó, DE FER JUGAR LA IMAGINACIó, DE NO DEIXAR—SE POSSEIR PER UN AMBIENT GENERALITZAT DE LAMENTACIó I PESSIMISME. D'UNES SETMANES ENÇà ESTEM VIVINT UNA S è RIE DE FETS MOLT SIGNIFICATIUS PEL QUE FA AL SISTEMA DE FINANCIACIó DEL SECTOR PÚBLIC ESPANYOL. D'UNA BANDA HEM VIST COM S'IIA CREAT UN NOU CLIMA DE DIàLEG ENTRE EL .GOVERN Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: CENTRAL I EL CONSELL EXECUTIU QUE PERMET SUPOSAR QUE A PRIMERS D'ANY ESTAR RESOLTA LA F'.INANCIACI6 DE LA GENERALITAT. I D'ALTRA BANDA HEM VIST TAMBÉ, ALGUNS DE NOSALTRES DES DE PRIMERíSSIMA FILA, COM ES FEIA CADA VEGADA MÉS PALESA LA NECESSITAT DE QUE ELS AJUNTAMENTS PARTICIPESSIN EN LES NEGOCIACIONS SOBRE EL SISTEMA DE FINANÇAMENT. LES MANIFESTACIONS MÉS RECENTS D'AIXó HAN ESTAT LA III ASSEMBLEA DE LA FEDERACIó DE MUNICIPIS I PROVINCIES A MADRID, FA DUES SETMANES, .I LES JORNADES SOBRE GOVERNS. LOCALS I COMUNITATS AUTóNOMES, AQUí A BARCELONA, FA UNA SETMANA. EN AQUESTES REUNIONS HEM CONSTATAT ELS ALCALDES QUE HEM PARTICIPAT QUE EL BALANÇ DEL MOVIMENT ASSOCIATIU DELS MUNICIPIS TÉ ASPECTES POSITITUS I ASPECTES NEGATIUS. ENTRE ELS ASPECTES POSITIUS PODRIA DESTACAR EL APRENENTATGE QUE SURT DELS CONTACTES ENTRE' MUNICIPIS DE CARAÇTERISTIQUES MOLT DIFERENTS. QUANT A TAMANY , QUANT A ACTIVITAT PREDOMINANT O QUANT A HISTóRIA. Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �B ^ Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: ENTRE ELS ASPECTES NEGATIUS, AL- MEU ENTENDRE, DESTACARIA L'APARICI6 D'UN CERT CORPORATIVISME LOCAL, QUE SI D'UNA BANDA CAL QUE EXISTEIXI, D'ALTRA HA DE TENIR ELS SEUS LIMITS. AQUESTS LíMITS PROVENEN DE LA LEGITIMITAT QUE . VOLEM DONAR A LA REIVINDICACI5 DE QUE C( ELS AJUNTAMENTS TAMBÉ SoN^rESTAT, TAMBÉ SoN ADMIÑISTRACIo PúBLICA EN EL SENTIT MES AMPLI DE LA PARAULA I QUE QUE PER TANT ELS AJUNTAMENTS ESTAN EN CONDICI.ONS I VOLEN PARTICIPAR DE LES RESPOSABILITATS DEL SECTOR PúBLÍC EN GENERAL. ES BEN NOTORI AJUNTAMENTS L LES QUE ELS, ANYS ANTERIORS ALS DIPUTACIONS , AL SECTOR LOCAL, SEL'S HA POSAT ARGUMENTS DE CARACTER GENERAL PER FRENAR LES SEVES ASPIRACIONS DE PROTAGONISME EN PUBLIC. ELS AJUNTAMENTS . *,."'Ir%rIIM LA CONDUCCI6 DEL SECTOR • HAN SENTIT DIR SE QUE EL PAIS TENIA LES SEVES EXIGèNCIES MONETàRIES O D'EQUILIBRI EXTERIOR DEL TIPUS DE CANVI, DL INFLACI6 I QUE PER TANT LES NOSTRES PETICIONS HAVIEN D'ESTAR MATITZADES PER AQUEST TIPUS D'ARGUMENT. Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació -6- ELS AJUNTAMENTS .a T VAN DIR QUE Sí, VAN ACCEPTAR, I`?O SEMPRE DE BON GRAT, AQUEST JOC. PERQUE ELS AJUNTAMENTS VAN CREURE DE FORMA MAJÓRITàRIA QUE VALIA MES JUGAR A LA RESPONSABILITAT, CONFIAR EN EL LLARG TERMINI, MÉS QUE GUANYAR A CURT TERMINI UNS AUGMENTS O UNS MANTENIMENTS DE PERCENTATGES QUE ENS HAURIEN SATISFET MOLT MÉS EN LA IMMEDIATESA DE L'EXERCICI PRESUPUESTARI ANUAL, PERò QUE DE FET ENS COND. EMMAVEN A APAREIXER DAVANT LA RESTA DEL SUBSECTOR •PúBLIC COL SIMPLES AGENTS INTERESSATS, CORPORACIONS EN EL SENTIT DE DEFENSA D'INTERESSOS LOCALS. ELS ALCALDES LLAVORS HAURIEN SEMBLAT ABANDERATS DE CAUSES MOLTS JUSTES PERO TAMBÉ, PROBABLEMENT, S'HAURIEN CONDEMNAT A LA LLARGA A NO PODER PARTICIPAR COM UN SUBSECTOR ACTIU I IMPORTANT A LA DISCUSSIó DELS GRANS PROBLEMES DEL PAIS. ELS OBJECTIUS QUE ELS AJUNTAMENTS S'HAVIEN FIXAT D'UNA FORMA MES O MENYS EXPLICITA, • I NO S'HAN ASSOLIT, D'UNA MANERA ESQUEMATICA, SON ELS SEGÜENTS: PRIMER NO HAN ACONSEGUIT, NO • HEM ACONSEGUIT QUE LA. FINANCIACI6 LOCAL PER PART DEL ESTAT SIGUI AUTOMàTICA REVISABLE, NO Ekp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL PER I NO CAPRICI SINO PER QUE HI HA. UN CONSENS �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: DE QUE EL CONJUNT DE LES•DESPESE LOCALS NETES HAN DE TENIR rnt gespETA EN EL FUTUR EN EL CONJUNT DE LES DESPESES PúBLIQUES. EN SEGON LLOC TAMPOC HEM ACONSEGUIT QUE LES COMUNITATS AUTòNOMES CONSTITUEXIN ELS SEUS FONTS DE REDISTRIBUCIó PERQUE ELS AJUNTAMENTS PUGUIN TROBAR-HI UNA PART DELS RECURSOS QUE NECESSÍTAN PER PRODUIR SERVEIS LOCALS. EN TERCER LLOC NO TRASLLADI COSTOS Ñ AL SERVEI ACONSSEGUIT QUE L'ESTAT NO LOCAL SENSE CONTRAPARTIDA TOTAL. I FINALMENT NO I. ACONSEGUIT QUE DETERMINATS MINISTERIS ES POSSIN D'ACORD EN QUESTIONS QUE S6N DE INTERÉS LOCAL I PRESCINDEIXIN DE LA PRàCTICA DE "PASSAR LA PILOTA" ENTRE ELLS, SI HEM PERMETEN L'EXPRESSIó, PER TREURE'S EL PROBLEMA DE SOBRE. NO S'HA ACONSEGUIT QUE DETERMINATS MINISTERIS PRENGUIN COM EXCUSA LES FALTES O MANCANCES D'ALTRE MINISTERI PEP. EVITAR QUE SE SOLUCIONIN DETERMINATS PROBLEMES. Exp. 1.207-8 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: MALGRAT QUE AQUESTA EÑNUMERACI6 SEMBLI DONAR. UNA IMPRESSI6 PESSIMISTA PENSO QUE CAL TEMBÉ SUBRATLLAR QUE ELS AJUNTAMENTS NO HAN PERDUT PEU, NO HAN PERDUT EL LLOC QUE ELS HI CALIA I SEGUEIXEN ESTAN EN BONA POSICió PER. ACONSEGUIR L'AUTORITAT MORAL NECESSàRIA PER I ELS SEUS .PUNTS DE VISTA, ESTIC CONVENÇUT QUE EN EL FUTUR. TOTES LES QÜESTIONS QUE ELS AJUNTAMENTS HAN ANAT SUSCITANT, MADURANT, ACUMULANT, TINDRAN EL SEU LLOC iJ D'EXPRESSIS. EVIDENMENT NINGu CREU QUE L'EXPRESSIo DE &LES NOSTRES ASPIRACIONS EN EL MOMENT I. LLOC APROPIAT ,RESULTI EN UNA VICT6RIA PROFUNDA I TOTAL, NINGG HO CREU PER SI QUE PENSEM ELS AJUNTAMENTS, QUE. ÉS IMPORTANT ARRIBAR A L'ESCENARI OPORTG, A AQUESTA REUNI6 QUE CONSIDERR EL SECTOR PGBLIC T ENEL . SEU CONJUNT, A MI PERSONALMENT LA PARAULA.NE000IACI6 NO M'AGRADA, PER L'ACCEPTO COM UN ESCENARI EN EL QUAL LES DIMENSIONS DE CADASCUN DELS SUBSECTÓRS ES PUGUIN DEBATRE COM UN OBJECTIU POSIBLE. Exp. 1.207-85 IMPREMTA MUNICIPAL N4-9~ �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: ' 04-") oit ck& Fons automàtic i no revisable EN ON PRIMER MOMENT ELS AJUNTAMENTS HAVIEN ►LUITAT PER L'AUTOMATICITAT DELS FONS DE COOPERACI6 . MUNIC PAL. ANT EN ELS aLTIMS ANYS 'HEM VISCUT vrí DEL COCIENT ENTRE DESPESES LOCALS I DESPESES PúBLIQUES 'J ^ - 011' ff` Y1711 1 UNA CAIGUDA PROGRESSIVA DE LA RATIO L /P, ES A DIR \i‘) TOTALS, I TAMBÉ DE LA RELACI6 L/PNB, ES A DIR DESPESES LOCALS SOBRE PRODUCTE NACIONAL BRUT. AIXó ES UN FET SOBRE EL QUE TOTHOM ESTà D'ACORD. I VULL SUBRATLLAR QUE AQUESTES RATIOS NO NOMÉS DESIGNEN UNA DETERMINADA CARACTERiSTICA DEL SECTOR PúBLIC, DE DISTRIBUCI6 DE FUNCIONS. AQUESTES RATIOS JO LA VEIG COM UN INDICADOR DE DEMOCRACIA I QUE AUMENTEN EN LA MESURA EN QUE ACOSTEN AL POBLE, AL "DEMOS" EL QUE ÉS LA MAJOR PART O LA PART CREIXENT DELS RECURSOS OUE EL CONJUNT DEL PAIS, A TRAVES DE DIFERENTS CANALS, SITU EN MANS DEL SECTOR PúBLIC. VAL A DIR, TANMATEIX, QUE AQUESTA CAIGUDA DE LES RATIOS S'HA PRODUIT A PARTIR D'UNA MILLORA MOLT Exp. 1.207- 85 - IMPREMTA MUNICIPA .^ �Ajuntament de,Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: —10— SUBSTANCIAL, CAL QUE ES RECONEGUI TAL COM VA DIR EL PRESIDENT DEL GOVERN A LA CLAUSURA DE LES. TERCERES JORNADES DE LA FEMP, QUE ELS RECURSOS POSATS A DISPOSCI6 DEL SECTOR LOCAL, PER PART DE L'ESTAT HAN AUMENTAT DES DE EL ANY 82 EN UN 90%. AIXó ES CERT I ES COMPATIBLE AMB EL QUE ACABO DE DIR. PER PART DE L'ESTAT, A PARTIR DE LA CONSTITUCI6 DEL NOU GOVERN, EN DESEMBRE DEL 82, VA HAVER —HI UN SALT IMPORTANTISSIM EN LA FINANCIACIó LOCAL QUE ES VA SALDAR AMB UN INCREMENT DEL 50% EN EL FONS DE COOPERACI6 MUNICIPAL, QUE VA PASSAR DE 140.000 MILIONS A 210.000 MILIONS DE PESSETES D'UN SOL COP, D'UNA SOLA TACADA. AQUEST ENORME SALT . DEL 50%, QUE PEL QUE SóN ELS INCREMENTS CADA VEGADA MÉS PETITS I AJUSTAMENTS MARGINALS QUE ES PRODUEIXEN A LA NOSTRA ECONOMIA I ELS. PRESSUPOSTOS PúBLICS ES UN SALI" GEGANT, ES VA PRODUIR PER LA VOLUNTAT DEL GOVERN QUE ENTRAVA DE DONAR UN PROTAGONISME AL SECTOR LOCAL . , DE SITUARLO ALL ON MEREIXIA SER. a( ARA BÉ, LA CAIGUDA POSTERIOR ES INDUDABLE. A PARTIR Exp. 1.207 - 85 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: –11– DE LA QUOTA ASSOLIDA EN AQUELL MOMENT HA HAGUT UNA PETITA PERó CONSTANT EROSIó. LLAVORS S'HA EXTÉS, DINTRE DE LA CERTESA DE SER EN UNA BONA DIRECCI6, LA SOSPITA DE QUE AQUELL SALT S'HAVIA DONAT AMB RECANÇA, UNA MICA PER QUE LES CIRCUMSTàNCIES L'HAVIEN FORÇAT. UN COP DONAT EL SALT, LA DIRECCIó DEL PROCÉS•POLíTIC SEMBLAVA ANAR MÉS AVIAT EN EL SENTIT DE ~-DISMINUIR ELS NIVELLS ASSOLITS. AQUEST ES EL PROBLEMA EN LA SEVA JUSTA DIMENSI6. UN SALT ENDAVANT MOLT IMPORTANT, ESTEM MILLOR ARA QUE EN 1982. I AIX6 NO OBSTANT HI HA UNA PROGRESSIVA EROSI6 QUE CAL DETENIR. CAL SOBRETOT. SITUAR – LA MAGNITUTS QUE HA DE EN LES AUTéNTIQUES TENIR EN EL FUTUR. ALGUNS DE. VOSTÉS SABEN QUE JO VAIG SER DELS QUE VAN PRECONITZAR UN TRASLLAT DE LA TERMINOLOGIA, DE MANTENIR– NOS EN UN PERCENTATGE DETERMINAT DELS PRESSUPOSTOS DE L'ESTAT, AUTOMàTIC I NO REVISABLE, CAP A LA TERMINOLOGIA DEL 50-25-25. ES A DIR CAP A UNA TERMINOLOGIA UNA MICA MÉS COMPLEXA, PER EL MEU ENTENDRE MOLT MÉS IMPORTANT: ESTUDIAR NO ALL6 QUE ELS AJUNTAMENTS I LES DIPUTACIONS Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.:. —12— PODIEN REBRE DEL PRESSUPOST DE L'ESTAT, -SINO , FETS ELS COMPTES FINAL D'ANY, SALDADES TOTES LES TRANSFERèNCIAS, RESTAT DE L'ESTAT TOT ALL6 QUE TRANSFEREIX I COMPUTAT COM A TAL AQUEST RESIDU, DESPESA ESTATAL NETA, COMPARANT—LA AMB LA DESPESA ATONóMICA NETA I LA DESPESA LOCAL, UN CAP COMTPUTADES TOTES AQUESTES DESPESES, DE L'ESTAT, DE LES COMUNITATS AUTòNOMES I DELS ENS LOCALS, VEURE EXACTAMENT QUINA PART LI TOCA A CADA UNA DESPRFS DE LES TRANSFERèNCIES. I CAL TENIR EN COMPTE QUE LA DESPESA LOCAL ES NETA PER DEFINICI6, DONAT QUE REP I NO CONTRIBUEIX, I AQUI TENIEM AQUELL TRIANGLE INTERESSANT, MOLT ATRACTIU, MOLT MNEMOTèCNIC, DEL 50-25-25 AMB • EL QUE SEMBLA QUE TOTS ESTARIEM D'ACORD: QUE .EL PES DE L'ESTAT FOS EL 50% DE LA DESPESA PUBLICA TOTAL, EL SECTOR AUTONóMIC EL 25% I EL SECTOR LOCAL ALTRE 25%. S'HAN DONAT DIVERSAS. PERò • HI XIFRES SOBRE QUINA FS LA SITUACIÓ REAL, HA MOLTES INTERPRETACIONS EN FUNCIÓ DELS POSIBLES ANILISIS ESTADíSTICS QUE ES PODEN REALITZAR RESPECTE A QUINS • SON ELS CONCEPTES QUE REALMENT S'ESTAN UTILITZANT° Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL • �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref. : —13— ¿ PARLEM DEL ESTAT AMB SEGURETAT SOCIAL O SENSE SEGURETAT SOCIAL? QUAN"COMPAREM AMB GRAN BRETAÑA, PER EXEMPLE, LES XIFRES, COM VOSTES SABEN, SóN 70-30. EL SECTOR LOCAL D'ANGLATERRA NO ARRIBA AL 30% O HI HA SECTOR AUTONòMIC. PER TANT AIXÓ ENGLOBARIA LA SUMA. DEL DOS SECTORS DESCENTRALITZATS EN EL CAS ESPANYOL. EN EL CAS D'ANGLATERRA AQUESTS PERCENTATGES PROBABLEMENT NO COMPTEN AMB LA SEGURETAT SOCIAL. QUAN PARLEM DE SEGURETAT SOCIAL ¿VOLEM DIR SALUT PUBLICA O TAMBÉ PENSIONS? PROBABLEMENT ENCARA QUEDEN CONCEPTES QUE • CAL DELIMITAR PERQUE PODEM. SABER QUE VOLEM DIR QUAN PARLEN DE DESPESA ESTATAL, DESPESA AUTONòMICA I QUAN PARLEM DE DESPESA LOCAL, I QUINS SÓN ELS DENOMINADORS D'AQUELLES RATIOS A LES QUE M'HE REFERIT. POTSER EL MÉS INDICAT, COM SUGGEREIX EL PROFESSOR GARCIA DURAN SERIA UTILITZAR EL CONSUM I LA FORMACIó BRUTA DE CAPITAL PúBLICS COM A INDICADORS DE LA DESPESA PúBLICA. EN AQUEST CONCEPTE DE DESPESA PúBLICA NO HI FIGUREN EL PAGAMENT D' INTERESSOS I DE RENDES DE LA PROPIETAT, ELS SUBSIDIS D'ATUR, LA SANITAT EN ESPECIE, LES PENSIONS I Exp. 1.207.85 - IMPREMTA MUNICIPAL �• Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: —14— LES .SUBVENCIONS A LES EXPLOTACIONS. O EN TOT .CAS CALDRIA INCLOURE LA SALUT PíiBLICA, SENSE PENSIONS, DONAT QUE LA SALUD PUBLICA MOLT CLARAMENT FORMA PART DEL "TURMIX" QUE ÉS L'ADMINISTRACIÓ DE L'ESTAT I QUE ES COMPOSA D'ESTAT EN SENTIT ESTRICTE, SECTOR AUTONÒMIC I SECTOR LOCAL. CALDRIA ADAPTAR LES NOSTRES CONCEPCIONS DEL QUE ES AVUI EL PES DEL SECTOR LOCAL EN LA DESPESA TOTAL, EN EL SECTOR PizBLIC „ EL L'ESTAT A AQUESTES CONSIDERACIONS DE CARàCTER TèCNIC PERÒ MOLT SIGNIFICATIVES PER QUE ELS RESULTATS QUE ES DONEN SÓN ENORMEMENT VARIABLES SEGONS ES FACI SERVIR UN O ALTRE CONCEPTE. I CREC OUE NO PODRIA TROBAR UN MILLOR PIBLIC PER ESCOLTAR AIXÒ QUE ESTIC DIENT. EM PENSO QUE NO SER. DOLENT QUE LES ESTADïSTIQUES DONIN. UNA VISIÓ DE LA REALITAT ACTUAL. MENYS DOLENTA D'ALLÒ QUE ESTEM ACOSTUMATS A CONSIDERAR QUE ES. CREC QUE EN QUALSEVOL CAS NO HEM ASSOLIT L'OBJECTIU, NO SON ENCARA EL TRIANGLE DESITJAT. ES TRACTA DE ANAR ELS TRES SECTORS IMPLICATS A UNA TAULA EN LA QUE SIGUI POSSIBLE, UN COP ADMÉS QUE EL TRIANGLE Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: —15— DESITJAT ES DESITJAT PER TOTS; DECIDIR QUIN ES EL CA 1 QUE ENS HA DE PORTAR DES DE LA SITUACI6 ACTUAL, LA QUE` SIGUI, LA QUE ENS DIGUIN LES ESTADSTIQUES QUE ES, FINS A LA DEFINITIVA. EN QUALSEVOL CAS ESTIC SEGUR DE QUE AQUEST CAMí PASSA PER LA NECESSITAT ABSOLUTA. DE QUE EL SECTOR PúBLIC LOCAL CREIXI EN EL CONJUNT. AIX5 EM SEMBLA QUE NO HO DISCUTEIX NINGú SEGURAMENT LES ESTADíSTIQUES ENS PODRAN SORPRENDRE, I ESPERO QUE HO FACIN AVIAT, .PERQUE LA DISCUSSI6 ES PUGUI REALITZAR SOBRE BASES F&MES, SOBRE QUIN ES REALMENT EL PES QUE JA AVUI TE EL PROCÉS DE DESCENTRALITZACIó D'ESPANYA, QUE POSSIBLEMENT ES MÉS IMPORTANT DEL QUE PENSEM. CAP A UN FONS AUTON¿MIC DE COOPERACIÓ MUNICIPAL EL QUE EN QUALSEVOL CAS ESTà FORA DE TOTA DUBTE, COM HE DIT ABANS, ES L'ESTANCAMENT, O .MILLOR DIT LA DEVALLADA DEL PES DEL SECTOR LOCAL EN EL CONJUNT BEL SECTOR PúBLIC, EN TERMES DL RECURSOS O DE DESPESA, I QUE Exp. 1.207-85 • IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: —16— INCLúS SUPOSANT QUE EL PES DE L'ESTAT PROPIAMENT DIT S'HAGUÉS REDUIT JA AL 50%, CALDRIA AUGMENTAR LA PARTICIPACI6 DEL SECTOR LOCAL, PENSO QUE LA MILLOR MANERA D'ACONSEGUI 10 SERIA A TRAVÉS DE LA CREACI6 DINS DE . CADA COMUNITAT ' AUTóNOMA I MOLT ESPECIALMENT DE CATALUNYA D'UN FONS DE COOPERACI6 MUNICIPAL° EL NO HAVER ACONSSEGUIT ENCARA LA CONSTITUCI6 DE AQUESTS FONS ES UN DELS OBJECTIUS PENDENTS DEL MOVIMENT MUNICIPALISTA e HA HAGUT ALGUN INTENT QUE VA FRACASAR. DRAMàTICAMENT COM VA SER EL DE LACOMUNITAT AUTòNOMA DE MADRID. CREC QUE AQUEST INTENT VA SER MAL PLANTEJAT DES DE EL COMENÇAMENT I QUE ERA TRIBUTARI D'UNA IDEOLOGIA FISCAL QUE VA PREVALDRE DURANT UN TEMPS AL MINISTERI D'ECONOMIA, CONCRETAMENT LLIGAT A UNA DETERMINADA SECRETARIA D'ESTAT, EN AQUELL PLANTEJAMENT ES TENDIA A _ A MICA SOTA L'OFEG PRESIONANT D'UNA SITUACIó D'ESCASSETAT DE RE PúBLICS I D'UNA DEMANDA DISPARADA DE LES EXPECTATIVES QUAN A SERVEIS, ES TENDIA A CONSIDERAR QUE L'IMPORTANT V (U ERA QUE CADASCú SE LES ARREGLÉS COM PODES. I AIX1 ES VA Exp. 1.20.1-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: —17- DIR c I AIXí DIR ES VA ANUNCIAR. MÉS O.MENYS ES VA ARRIBAR A "L'ESTAT S'ESTà FENT IMPOPULAR PER LA VIA DE LA FISCALITAT PER PODER CAPTAR ESTI ELS RECURSOS QUE LA POBLACIó DEMANANT A ALTRES ADMINISTRACIONS, PER TANT QUE 'CADA PALO AGUANTE IMPOSTOS, QUE SU VELA° QUE CADASCUN CREI ELS SEUS CADASCú CARREGUI AMB LA SEVA QUOTA DE IMPOPULARITAT ". AQUESTA VENIA A SER UNA MICA LA DEFINICIò DE LA FILOSOFIA FISCAL QUE SEMBLA QUE VA IMPOSSARSE, AL MENYS DURANT UN TEMPS, AL MINISTERI D' ECONOMIA. AIXò VA PORTAR EL CONEGUT RECàRREG SOBRE L'IMPOST SOBRE POSARIEN LES COMUNITATS AUT5NOMES AJUNTAMENTS SOBRE ELS O LA RENDA QUE INCLúS ALGUNS SEUS COTRIBUIENTS. LA REACCI6 DE MOLTS AJUNTAMENTS VA SER NEGATIVA EN EL SENTIT DE LA SEVA PRESSIò FISCAL RELATIVA RESPECTE A ALTRES ADMINISTRACIONS, NO RESPECTE A BAIXA EN QUALSEVOL CAS. EUROPAr QUE Á SEGÚEIX SENT I PER RESPECTE A ALTRES AJUNTAMENTS ERA ALTA I PER TANT ELS IMPEDIA ENTRAR EN LA VIA DE RECàRREGS ADICIONALS. EN CANVI PER PART D'ALTRES AJUNTAMENTS EN ELS ERA MENOR, Exp. 1.207.85 - IMPREMTA MUNICIPAL ES VA QUE AQUESTA CàRREGA FISCAL RELATIVA CREURE QUE AIX6 ERA POSSIBLE, ES VA �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: —18- INTENTAR AMB RESULTATS AL MEU ENTENDRE VARIABLES. PER PART DE LES COMUNITATS AUTòNOMES VA HAVER -HI UN INTENT, COM HE DIT ABNANS, EL CAS DE MADRID, QUE ES VA SALVAR . AMB UN FRACS EN TOTA LíNIA, AMB UNA RETIRADA EN TOTA LíNIA DEL RECàRREG QUE S'HAVIA IMPOSAT. ES VA CREAR AIXí UNA SITUACIó EN CEERTA MANERA DIFíCIL • EN AQUELL MOMENT. ALTRES COMUNITATS AUTòNOMES NI VAN PLANTEJAR LA QÜESTI6. EN EL CAS DE CATALUNYA NO PLET PENDENT, EL PLET DE QUIN ES HA VA PLANTEJAR PER UN DE SER EL REPARTIMENT, EN PRIMER LLOC, ENTRE ESTAT I COMUNITATS AUTòNOMIS, EN AQUEST CAS LA NOSTRA, POSANT COM A QÜESTIó PRèVIA A ACLARIR ABANS D'ENTRAR EN LA REEDISTRIBUCIó, QUIN HAVIA DE SER EL REPARTIMENT ENTRE ESTAT I AUTONOMIA. I ES CONDICIONAVA AQUEST REPARTIMENT PèVI D'ACTUACIó EN EL TERRENY DE LA REEDISTRIBUCIó, QUE S'ENS DUBTE HA DE VENIR. AIX6 VA SER ACCEPTAT FINS I TOT PEL CONSELLER D' ECONOMIA QUE, A LA ASSAMBLEA DE LA FEDERACIó DE MUNICIPIS A REUS, VA ANUNCIAR PUBLICAMENT OUE CONSTITUIRIA EL SEUS FONS AUTOI.TóMIC DE COOPERACIó Exp. 1.207.65 • IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: —19— MUNICIPAL AME L' &NÍCA CONDICIÓ DE QUE EN EL CURS D'AQUEST ANY S'HAGUÉS ARRIBAT A UNA SOLUCIÓ DE LA REVISIÓ DEL SISTEMA FINANCER AUTONóMIC. ES A DIR QUAN LA GENERALITAT TINGUI RESOLTA LA PERSPECTIVA DE LA SEVA FINANCIACI6, LLAVORS A& CONSTITUIR UN FONS DE COOPERACIÓ MUNICIPAL. SEMBLA .QUE AQUESTA DATA S'ACOSTA, O AIXí HO HAURIEM D'ESPERAR. CALDRà DONCS, RECORDAR—LI AL CONSELLER D'ECONOMIA EL SEU COMPROMIS DE REUS PERQUÉ NO PASSI UN SOLS DIA, UN COP RESOLTA LA FINANCIACI6 AUTONòMICA , SENSE QUE ES POSI A TREBALLAR. INMEDIATAMENT EN LA CONSTITUCIÓ D'UN FONS AUTONòMIC DE COOPERACIÓ MUNICIPAL QUE HAURIA DE SER OPERATIU EN EL MATEIX MOMENT EN QUE HO FOS LA REVISIÓ DEL SISTEMA DE FINANÇAMENT. DE MANERA QUE, EN L'EXERCICI DE L'ANY VINENT HAURA DE HAVER ALGUNA.BESTRETA, PER DIR—HO AIXï, DEL QUE SIGUI EL SISTEMA DEFINITIU DE FINANCIACIÓ AUTONòMICA' TAMBÉ EN AQUEST EXERCICI HAURIA DE DONAR—SE, AL MENYS A COMPTE, UN PRIMER PAS, EN EL SENTIT DE LA REDISTRIBUCIÓ A PARTIR DE LA GENERALITAT. E><p. 1.207-85 • IMPREMTA MUNICIPAL 4 �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: —20— AQUESTA LíNIA, QUE ES L6GICA I COHERENT, HA DE TENIR COM A REQUISIT.TèCNIC QUE LA FINANCIACI6 QUE. REBI LA GENERALITAT, I TOTES LES ALTRES COMUNITATS AUTòNOMES, TINGUI EL CARàCTER DE GLOBALITAT QUE AQUESTES ESTAN RECLAMANT. PERQUE SI NO ES AIJ. ES PODRIA DIR QUE SERIA• • MATERIALMENT IMPOSIBLE.QUE LES COMUNITATS AUTeiNMES. QUE ESTAN FINANCIADES PER LA VIA D'UN COST EFECTIU QUE TE UNA CONTRAPARTIDA DE SERVEIS MOLT CONCRETS TREGUESSIN D'AQUEST COST EFECTIU UNS DINERS PER DONARLOS ALS AJUNTAMENTS. SERIEN DINERS OBLIGATS, DINERS MARCATS PER UNS SERVEIS ESPECIFICS I QUE NO PODRIEN SER SEPARATS PER SER REDISTRIBUITS ALS AJUNTAMENTS. EN LA MESURA QUE LA FINANCIACI6 DE LES COMUNITATS AUTòÑOMES DEIXI DE SER UNA FUNCI6 DIRECTA DELS COSTOS DELS SERVEIS I S'ARRIBI A UN ALTRE F6RMULA, TINDRà.TOT EL SENTIT APLICAR A. LA PART D'IMPOSTOS CEDITS L'ESQUEMA DELS FONS DE COOPERACI6 MUNICIPAL. EVIDENMENT TOT AIX6 ES DISCUTIBLE PERQUE LA. CONSTITUCI6. NO PROHIBEIX I ELS ESTATUTS TAMPOC QUE LES Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: –21- C.A. ESTABLEIXEN ELS SEUS PROPIS INGRESSOS I A PARTIR D'ELLS. CONTRIBUEIXIN A LA REDISTRIBUCI6 LOCAL QUE ESTIC RECLAMANT. ES PODRIA COMPRENDRE PERó, JO SEMPRE HO E ENTES AIXí, QUE EN UNA PRIMERA FASE DE RESTABLIMENT DE LES AUTNOMIES NO ERA BO - L PAIS QUE AQUESTES S'ESTRENESSIN SOBRE LA BASE D'ATACAR FISCALMENT D'UNA FORMA MOLT DIRECTA ALS SEUS CIUTADANS. PODRIA SUPOSAR QUE DES D'UN PUNT DE VISTA POLíTIC SEL'S SOMETIA LLAVORS AL RIGOR D'UNA PROVA QUE NO ES MEREIXIAN EN EL MOMENT QUE ACABAVAN DE NEIXER. ELS AJUNTAMENTS. TENEN SEGLES D'HISTòRIA, L'ESTAT TAMB É , LES AUTONOMIES, NO¡, AL MENYS NO EN LA FORMA QUE ARA LES CONEIXEM. PER TANT ERA B6, SEGUEIX SENT Bó FINS AVUI. PER CREC QUE S'ESTà ACABANT AQUEST MARGE, S'ACABAT JA. AQUESTA CAUTELA INICIAL DE NO CREAR FIGURES FISCALS PR6PIES ERA LEGITIMADA PERó ESTA DEIXANT DE SER–HO. DINS DE MOLT POC CALDRà PENSAR QUE REALMENT LES OBLIGACIONS QUE TENEN LES COMUNITATS AUTòNOME'S CONSTITUCIONALMENT I ESTATUTARIAMENT LES FORÇARAN A. RECAPTAR PART DELS SEUS INGRESSOS PER ELLES MATEIXES. .I Exp. , 1.207 85 - IMPREMTA MUNICIPAL �' Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: -22- EN QUALSEVOL CAS LA FINANCIACI6 QUE REBI, I EN AIX6 ESTIC MOLT AL COSTAT DE LES COMUNITATS AUTÒNOMES, SIGUI TAL QUE PERMETI EL MàXIM DE FLEXIBILITAT, AL . MàXIM DE GLOBALITAT, EL MíNIM DE FINALISME EN LES SUBVENCIONS. D'AQUESTA MANERA LES COMUNITATS AUTòNOMES PODRIÈN TENIR REALMENT UNA AUTNOMIA DE DESPESA I A PARTIR D'AQUEST MOMENT DES DE EL SECTOR LOCAL SEL'S PODRIA EXIGIR AMB MOLTA MÉS RA5. . CAL TENIR EN COMPTE QUE SI NO HO FEM AIXí LLAVORS ESTAREM OBLIGANT TAMBÉ A LA POBLACI6, I EN TOT CAS ALS AJUNTAMENTS, QUE. SON EL. SEU REPRESENTANT, HA CONSIDERAT QUE LES AUTONOMIES SON UN MAL NEGOCI PER AL SECTOR LOCAL I EN DEFINITIVA PER A LA POBLACIó, EN LA MESURA DE QUE QUAN MÉS IMPOSTOS ES CEDESIN A LES AUTONOMIES MENYS QUEDARIA PER REPARTIR ALS AJUNTAMENTS. QUAN ES FA UNA DEFENSA DE LA IMPOSSIBILITAT DE CONSTITUIR FONS AUTONÒMICS DIENT QUE LES AUTONOMIES NO PODEN DONAR UN 8%, VOSTÉS JA SABEN QUE L'ESTAT CALCULAVA I CALCULA EN PART LA BASE DEL SEU FONS DE COOPERACI6 MUNICIPAL SOBRE LA LíNIA D'APLICAR AQUEST FONS UN Exp. 1.207-85 • IMPREMTA MUNICIPAL �'Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: –23 DETERMINAT PERCENTATGE DELS QUE AQUEST IMPOSTOS DE .L'ESTAT; PENSO PERCENTATGE HA PERDUT PART DEL SEU INTERÉS. TANMATEIX SI •LI DIEM A LA POBLACI6 QUE ELS IMPOSTOS CEDIBLES NO ENTREN EN EL COMPTE, SI DIEM ALS AJUNTAMENTS QUE TOTS AQUESTS IMPOSTOS QUE SIGUIN CEDIBLES A LES COMUNITATS AU ¿NOMÉS NO ENTRARAN EN EL COMPTE DEL 8%,- DEL 6% O DEL 7% SIGUI QUIN .SIGUI EL PERCENTATGE, TAMBÉ ELS ESTEM DIENT QUE EL SEU INTERÉS ES QUE NO ES CEDEIXIN IMPOSTOS. I AIX6 QUE EN EL FONS ES 'UNA APARIèNCIA , NO UN ARGUMENT DE FONS, CAL EVITAR–LO. CREC QUE S'HA DE PODER SORTIR D'AQUEST IMPASSE SOBRE LA BASE DE QUE D'UNA FORMA O ALTRE LES COMUNITATS AUT6NOMES ESTIGUIN EN CONDICIONS COM A MíNIM DE CONSTITUIR FONS DE REDISTRIBUCI6 QUE TINGUIN P.E. PERCENTATGE SOBRE EL.S IMPOSTOS CEDITS A LES COMUITATS EL MATEIX QUE L'ESTAT ESTA APLICANT ALS IMPÓSTOS NO CEDIBLES. D'ALTRA .MANERA, REPETEIXO, CONDEMNARIEM ALS AJUNTAMENTS A VEURE AMB SUSPICICIA TOTA NOVA-SESSIè D'IMPOSTOS ESTATALS A LES COMUNITATS AUTóNOMES. • I AIX6 QUE FINS ARA ERA UNA QUESTI6 DE FUTUR ES. A PARTIR. DEL 86 UN TEMA DE PRESENT. Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL • �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: —24— TRASLLAT DE COSTOS DE L'ESTAT AQUEST EN UN PUNT CRUCIAL PELS AJUNTAMENTS EN EL QUE Sí QUE ESTEM LEGITIMATS PER ACTUAR COM A REIVIhTDICADORS ES EL CAS DELS DIPÓSITS MUNICIPALS DE DETINGUTS O LA VIGILàNCIA DE LES ESCOLES O DETERMINADES EXENSIONS FISCALS OUE ES PRODUEIXEN I QUE PERJUDIQUEN DE MANERA MOLT CLARA ALS AJUNTAMENTS. S6N QLJESTIONS QUE NO' S'HAN ACABAT DE SOLUCIONAR, QUE LA LLEI DE BASES DE RèGIM LOCAL EN PART ATACA PERA NO SOLUCIONA DEL TOT. HI QUALS HA EXENCIONS MOLT IMPORTANTS EN VIRTUT GRANS PRODUCTORS , SERVEIS, OBTENEN L'ESTAT, EL PAGAMENT GLOBAL TELEFANICA. O PARAPúBLICS, LES DE UN TRACTE FISCAL DE FAVOR PER PART DE QUAL LA PúBLICS DE ES COMPENSAT PER UN CANON O PER PARTS. AQUEST ES EL CAS TELEFANICA PAGA A L'ESTAT ALL6 PER UN DE LA QUE LI HAVIA DE PAGAR PER RA6.DEL SEU CONTRACTE HIST6RIC O PEP. Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: • RA5 DEL CANON QUE SATISFà. EL QUE PASA ES QUE L'ESTAT S'ESTALVIA D'AQUESTA FORMA LA RFDISTRIBUCI6 D'UN FONS IMPORTANT ALS AJUNTAMENTS, QUE S6N ELS QUE EN REALITAT OTORGAN LES EXENCIONS A LA TELEFàNICA. S6N QUANTITATS SI VOSTLS VOLEN, MARGINALS, PERO QUE CONTRIBUEIXEN A MILLORES QUE HAURIEM D'OBTENIR. AL MATEIX. PODRIA DIR NO TAN SOLS DELS INGRESSOS QUE NO ES REBEN SINO DE LES DESPESES QUE SI QUE ES FAN PER MANTENIR ELS DIPòSITS MUNICIPALS DE DETINGUTS O ELS SERVEIS DE VIGILàÑCIES DE LES ESCOLES. DESRESPONSABILITZACII5 DELS MINISTERIS LAS LEYES ( ••) (LLEI DE BASES, ART.42, ADICIONAL 4A.) Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL -25— �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: —26— (LLEI DE SANITAT) LA LLEI DE SANITAT EN AQUEST MOMENT ESTI EN TRàMIT AL SENAT I SEMBLA QUE DESPRÉS DE MOLTS TIRES I ARRONSES FINALMENT ES CONSTITUEIX UN CONCEPTE POSITIU D'àREA SANITáRIA. ES VA CAP A LA IDEA DE RESPONSABILITATS COMPARTIDES. PERO ES PRACTICAMENT IMPOSIBLE PENSAR, ESPECIALMENT AQUI A BARCELONA, QUE ES PUGUI DISCUTIR DE SANITAT SENSE QUE L'ALCLADE HI SIGUI PRESENT. NO OBLIDEM LA IMPORTANT PRES è NCIA QUE TE L'AJUNTAMENT EN AQUESTA CIUTAT. EL QUE FA A LA LLEI DE SANITAT ES ESTABLIR UNES àREAS COMPARTIDES DE PRESTACI6 DE SERVEIS INTEGRATS EN ELS QUE TOT SERVEI DE SANITAT HI SIGUI PRESENT. DINS DE L I REA ESTAN TOTS ELS HOSPITALS SIGUIN DE LA XARXA DE L'INSALUD, DE L'INSTITUT CATALá DE SALUD DE LA XARXA MUNICIPAL DE SALUD O DE LA XARXA D'HOSPITALS CONCERTATS. LLAVORS ESTABLEIX ELS 6RGANS DE GOVERN D'AQUESTES àREAS EN LES QUE EN EL PROJECTE ACTUAL PREDOMINA LA C.A. PREDOMINA EN EL SENTIT DE TENIR UNA MAJORIA ABSOLUTA,. Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: —27— DIGEM —HO CLAR. Hl. HA UNA PRESèNCIA DEL SECTOR LOCAL, PER I41IPdORITàRIA. CREC QUE EN AQUEST PUNT PODIA HAVER-SE AFINAT MOLT MÉS I QUE LES COMUNITATS AUTóNOMES HAURIEN D'HAVER ANAT A BUSCA MÉS LA GARANTIA DE PLANIFICACIó I DE CONTROL DE QUALITAT QUE ELS ES MÉS PROPI, AL MEU ENTENDRE, DES: DE EL PUNT DE VISTA DE LES FUNCIONS QUE HAN D'EXERCIR EN EL CONJUNT DE L'ESTAT. QUAN LA DIMENSI6 ES LA ADEQUADA, COM ES EL CAS DE LA DIMENSIó COMARCAL O DE CIUTATS GRANS O D'àREAS METROPOLITaMES ES PODIA SEGUIR PENSANT EN QUE LA GESTIó, LA CONDUCCIó D'AQUEST SERVEI PüBLIC HAURIA DE SER LOCAL. HI HA XIFRES DE COSTOS PER LLIT QUE DONEN SUPORT A AQUESTA TESI. AIX¿ NO OBSTANT LES COMUNITATS AUTòNOMES EN LA SEVA NEGOCIACIó AMB L'ESTAT HAN ANAVA A BUSCAR TAMBÉ UNA PRESèNCIA I UNA PREEMÍNèNCIA EN LA GESTIó. JO CREC QUE S'EQUIVOQUEN, CREC QUE S'ESTAN FICANT EN UN EMBOLIC CONSIDERABLE, DE DIMENSIONS CONSIDERABLES I LA HISTòRIA POTSER HO DEMOSTRARà. EN QUALSEVOL CAS EL QUE NO ES Bó ES EL QUE DIU LA LLEI DELS AJUNTAMENTS EN L'ASPECTE Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �' Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: -28- FINANCER, PER QUE UN COP ESTABLERTA AQUESTA REA DE SALUD QUE EN EL MEU ENTENDRE ES POSITIVA ES DIU QUE ELS AJUNTAMENTS SEGUIRAN PAGANT PER NO MANARAN. NO CAL QUE ELS REMARQUI QUE AIX6 DE PAGAR I NO MANAR ES UNA COSA QUE AQUIA CATALUNYA NO ENTENEM. TOT AIX6 ES UNA SITUACI6;UNA MICA ESTRANYA, I ÉS DIFÍCIL. PREVEURE COM EN EL FUTUR ES IATERIALIT.ZARà. ES A DIR PREVEURE COM EN EL FUTUR ELS CONTRIBUIENTS SEGUEIXIN PAGANT UNS SERVEIS QUE JA HAN FINANCIAT EN TANT QUE COTITZANS DE LA SEGURETAT SOCIAL. ES A DIR ELS CIUTADANS DE BARCELONA, ELS DE MANRESA O ELS DE VILANOVA O ELS DE TORTOSA ESTAN PAGANT A TRAVÉS DE LA CONTRIBUCI6 URBANA UNS HOSPITALS QUE JA TENEN PAGATS AMB LA SEVA CARTILLA DE LA SEGURETAT SOCIAL. BÉ AQUESTA ES UNA SITUACIó QUE NO POT SEGUIR I QUE EN EL POROJECTE DE LLEI DE SANITAT ES CONSAGRA, PER QUE UN COP CONCEBUDA L' REA, QUE ES UN CONCEPTE DE GESTI6 MOLT POSITIU, REPETEIXO, EL QUE ES DIU ALS AJUNTAMENTS ES VOSTÉS. ESTARAN REPRESENTATS EN MINORIA I PAGARAN. JA VEUREM EL QUE PASARà AMB AQUEST PROJECTE DE LLEI I Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: —29— TRACTAREM D'EVITAR UNA COSA QUE A MI NO M'AGRADA EN ABSOLUT: ENTRAR EN EL BALL DE RECURSOS QUE ES MULTIPLIQUEN CADA COP MÉS EN AQUEST PAIS. 1986 ANY DELS AJUNTAMENTS COM A CONCLUSI6 VOLDRIA QUE NO ES PORTESSIN LA IMPRESSI6 QUE ACABO D'EXPOSAR UN MEMORIAL DE GREUGES O L'EXPOSICI6 D'UNS FRACASSOS. MOLT AL CONTRARI. EL QUE HE INTENTAT FER HA ESTAT UN CONJUNT D'OBSERVACIONS A UN PROCÉS QUE CONSIDERO FONAMENTALMENT SA I POSITIU. HE DIT TAMBÉ QUE MOLT POSSIBLEMENT UNA ANàLISI BEN ACURADA DE LES ESTADíSTIQUES ENS DEMOSTRARIA QUE ESTEM MÉS DESCENTRALITZATS QUE NO PAS HO ADMETEM. AL MENYS SI TENIM EN COMPTE NOMÉS DUES XIFRES ESTAT I CONJUNT DEL .SECTORS AUTONOMIC I LOCAL. SI AIXò ÉS CERT CALDRA SER AGOSARATS I RECONEIXER EN QUÉ ENS HAVIEM EQUIVOCAT EN FER DELS PERCENTATGES UNA Exp. 1.207.85 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelória Gabinet de Comunicació Ref.: —30— BANDERA. MOLT PROBABLEMENT HAURIEM DE MATITZAR EL NOSTRE DISCURS. I NO PARLAR DE PERCENTATGES SENSE PARLAR A LA VEGADA. DE LES COMPETENCIES QUE H . I HA DARRERA D'AQUELLS PERCENTATGES. RECORDEM EL QUE DEIEM ABANS EN PARLAR D'ANGLATERRA. fa c1 @A.Iu15 ^^ C VULL REPETI.. TAMBÉ QUE QUALSEVOL QUE SIGUI EL RESULTAT DEL CONFIRMARAN e ANáLISIS EL QUE ESTIC SEGUR QUE LA PERDUA DE PES + . DEL SECTOR LOCAL: L'ESLLAVÍSSADA DEL COCIENT L/P QUE HE DIT ABANS. PER AIXò DIRÉ AQUí EL QUE VAIG DIR LA SETMANA PASADA A LES JORNADES DE GOVERNS LOCALS, L'ANY 1986 HA DE SER L'ANY DEL SECTOR LOCAL, L'ANY EN QUE LA RATIO L/P VAGI CAP AMUNT. L'ANY EN QUÉ ES REONEIXI DEFINITIVAMENT QUE ELS AJUNTAMNTS SON ESTAT. I QUE SóN LA PART DE L'ESTAT QUE EL CIUTADà PERCEBEIX MILLOR. CAL QUE ES RECONEGUI LA CAPACITAT DE GESTIó DELS AJUNTAMENTS. AUTòNOMES, NOMÉS D'AQUESTA MANERA LES COMUNITATS I MOLT ESPECIALMENT LA NOSTRA, PODRAN ABANDONAR AQUESTA TENDENCIA QUE SOVINT HE CRITICAT Exp. 1.207.85 • IMPREMTA MUNICIPAL �^Ajúntáiñérif ild'B'árcélóña Gabinet de Comunicació Ref.: -31—. D'ESDEVENIR UNA MENA D'AJUNTAMENTS GRANS. LA GENERALITAT PODRIA RECUPERAR LA TRADICIó .DEL CATALANISME HISTòRIC I SER UN AUTèNTIC CENTRE D'AUTOGOVERN, EXERCINT LA SEVA CP!ACITAT LEGISLATIVA, REGULANT LA VIDA COL e .LECTIVA, I SER PER LA RESTA D'ESPANYA EXEMPLE DEL QUE UNA NACIONALITAT BEN GOVERNADA P.OT .FER EN :BENEFICI DELS; SEUS:. CIUTADANS. EL MISSATGE QUE VULL FER ARRIBAR ÉS DONCS MOLT CLAR: PRIMER, ELS AJUNTAMENTS HAN DE PARTICIPAR EN LES DECISIONS SOBRE EL FINANÇAMENT DE TOT EL SECTOR PúBLIC, SEGON, CAL ESTABLIR QUINA ÉS LA PARTICIPACI6 REAL DE CADA SECTOR AL CONJUNT DE LA DESPESA PUBLICA IECCZ QUIN ÉS EL REPARTIMENT DESITJAT TERCER, UN COP DECIDIT. QUINA ÉS LA PART QUE LI PERTOCA A L'ADMINISTRACI6 CENTRAL, NO ATURAR—SE I DEFINIR LA DISTRIBUCIÓ SECTOR LOCAL/SECTOR AUTONòMICe I QUART QUE LA PARTICIPACI6 DEL SECTOR LOCAL HA D'AUGMENTAR MOLTES Exp. 1.207.85 • IMPREMTA MUNICIPAL. GRàCIES e � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3902 Title A name given to the resource Finançament a tres bandes del sector públic / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Diàleg a tres bandes. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col.legi d'Economistes, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Administració local Finançament Gestió pública Acció política Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-12-12 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/997/19851219d_00099_0001.pdf 15d44eae00020cb999ef826c88788cfe PDF Text Text LA PROMOCió, COM A CONJUNT DE TECNIQUES INTEGRADES AL PLA DE MARKETING PER ASSOLIR OBJECTIUS ESPECÍFICS EN L'OFERTA DE LA CANDIDATURA DE BARCELONA A LA XXV OLIMPíADA, HA POSAT EN MARXA UNA SERIE D'ESTíMULS 1 ACCIONS LIMITADES EN EL TEMPS I EN L'ESPAI AMB EL PROP5SIT DE COMUNICAR A UN PúBLIC DETERMINAT (BÀSICAMENT MEMBRES DEL COI) ELS PUNTS FORTS DE LA NOSTRA CANDIDATURA. LA FILOSOFIA SUBJACENT EN EL PROGRAMA PROMOCIONAL ES FONAMENTA EN UNA ESENCIAL BASE DE PARTIDA: ¿PER QUÉ L'INTERESSA A BARCELONA LA REALITZACIó DELS JJ.00. DE 1992? PERQUE ES UN PROJECTE QUE: A) IMPULSA LES TRANSFORMACIONS GENERALS URBANÍSTIQUES I ALTRES D'ESPECíFIQUES (TELECOMUNICACIÓ I INFORMÀTICA). B) PROMOCIONA I PROJECTA A NIVELL INTERNACIONAL UNA CIUTAT I ESPANYA. C) POSSIBILITA UNA ÀMPLIA INTEGRACIO A L'IDEA DE TOT EL COL.LECTIU DE CIUTADANS, SENSE DIFERENCIES POLITIQUES O SOCIALS. D) IL.LUSIONA EL SECTOR MES JOVE DE LA POBLACIO EN LA SEVA PARTICIPACIO DIRECTA O INDIRECTA (DEPORTISTES/VOLUNTARIS). �E) INVOLUCRA. AFECTIVAMENT ECONOMICAMENT i A TOTES LES INS'['ITUCIONS MUNICIPALS, PROVINCIALS, AUTONOMIQUES I ESTATALS EN EL SEU SUPORT I REALITZACIO. CONSEQUENCIES D'AQUESTS TRETS: 1) L'AVANTPROJECTE TE DOS CONTINGUTS INTERRELACIONATS , U, EL QUE INTERESSA AL CÍO I RESTANT FAMILIA OLIMPICA I, DOS, EL QUE INTERESA A LA CIUTAT I AL PAIS QUE PRETEN REALITZAR ELS JOCS. 2) S'HA DE DEFINIR PER TANT, LA IMATGE DE BARCELONA QUE ES DESITJA DONAR EN L'ACCIO PROMOCIONAL I EN QUINS ARGUMENTS ENS BASEN PER A JUSTIFICAR AQUESTA IMATGE, AIXI COM CONNECTAR AQUESTA IMATGE A LA DE CATALUNYA I ESPANYA. 3) S'HA DE DESENVOLUPAR MECANISMES AMPLIS DE C,ANALITZACIO DE L'INTERES PARTICIPATIU, TANT A NIVELL CIUTADA COM A NIVELL INSTITUCIONAL. 4) S'HA DE DESENVOLUPAR CONTRAINFORMACIO COL.LECTIVES PER MECANISMES A DE CONTRARRESTAR CONTROL AQUEIXES I DE ACCIONS O PERSONALS QUE PRODUIRAN ELS QUE CERQUEN EL PROTAGONI:SME EN LA CRITICA O EN EL"JUGAR A LA CONTRA" DEL PROJECTE. �5) S'HA D'INCORPORAR, DES D'ARA MATEIX, EL SECTOR MES JOVE DE LA POBLACIÓ EN LA PARTICIPACIÓ EN EL PROJECTE. 6) S'HA DE POTENCIAR L'INVOLUCRACIÓ DE TOTES LES ENTITATS I ORGANISMES QUE ES VEURAN, DIRECTAMENT O INDIRECTA, AFECTATS PELS JJ.00., EN LA GESTIÓ DE LA CANDIDATURA. EN BASE A AIXò, PODEM ESTABLIR QUE ELS OBJECTIUS DE MARKETING SóN . 1) ACONSEGUIR LA NOMINACIÓ DE BARCELONA COM A SEU DELS JJ.00. DE 1992. 2) CREAR UN AMBIENT A BARCELONA I ESPANYA FAVORABLE A LA CELEBRACIÓ DELS JOCS DE 1992. 3) AFAVORIR LA IMATGE DE BARCELONA. AQUESTA DEFINICIÓ PRETÉN RESUMIR EL SUSTRAT O MISSATGE BÀSIC QUE HA D'ÉSSER PRESENT EN TOTA L'ACCIÓ DE MARKETING I QUE HA DE CONTRIBUIR AL MISSATGE MíNIM QUE TOTS ELS EMISSORS I RECEPTORS DE L'INFORMACIÓ DE BARCELONA '92 HAN D'EMETRE I/O CAPTAR. �1) BARCELONA ES UNA CIUTAT AMB UN PROJECTE CLAR DE DESENVOLUPAMENT, BASAT EN LA MILLORA DE LA REALITAT DE VIDA DELS SEUS CIUTADANS I AQUEST ESFORÇ DE CREIXEMENT QUALITATIU CORRE PARAL.LEL AL PROJECTE DE NECESSITATS PER A LA REALITZACIÓ DELS JJ.00. , EL QUE FACILITA LA SEVA ORGANITZACIÓ I DESENVOLUPAMENT COHERENT I CONJUNT. 2) BARCELONA, CAPITAL MEDITERRANIA I CENTRE CULTURAL• D'INFLUENCIA UNIVERSAL, VOL QUE ELS JJ.00. DE 1992 SIGUIN UN FENòMEN D'INTEGRACIÓ DE SOCIETAT, ESPORT I CULTURA, EN ELS QUALS L'INTEGRACIó DE LA CIUTAT I DE L'OLIMPIADA CULTURAL AMB ELS JJ.00. SIGUI TOTAL. 3) EL PROJECTE DE BARCELONA '92 ES PLANTEJA COM UNA ACTIVITAT EMPRENEDORA I CREADORA, BASADA EN LA CONJUNC16 D'INICIATIVES I ESFORÇOS GLOBALS DELS CIUTADANS, REPRESENTATS PER LES INSTITUCIONS PÚBLIQUES I PRIVADES EN LES REALITZACIONS I APORTACIONS, I PELS ESFORÇOS I RECOLZAMENTS INDIVIDUALS DELS MATEIXOS EN LA SEVA PREPARACIÓ I EXECUCI6. ES, DONCS, EL RESULTAT D'UNA VOLUNTAT COL.LECTIVA I UNANIME DE TOTS ELS BARCELONINS, QUE COMPTE AMB EL RECOLZAMENT TOTAL DE CATALUNYA I ESPANYA SENCERA. 4) L`AVANTPROJECTE JA HA ESTAT APROVAT,PER UNANIMITAT, PEL COMITÉ OLíMPIC ESPANYOL I EL GOVERN. �ELS EL D'INTERÉS, SEGMENTS NOSTRE "TARGET GROUP" PODRIA DEFINIR--SE: SEGMENT META "EXTRAORDINARIAMENT IMPORTANT" : MEMBRES DEL CIO SEGMENT META "IMPORTANT": MEMBRES DE COMITÉS OLIMPICS NACIONALS; DIRECTIUS DE FEDERACIONS ESPORTIVES DE DISCIPLINES INTERNACIONAL OLIMPIQUES, PREMSA ESPECIALITZADA, LIDERS D'OPINIÓ. SEGMENT META "INTERÉS ADICIONAL" : EX-OLIMPICS, ESPORTISTES I ARTISTES. AMBIT DE L'ACTIVITAT PROMOCIONAL: 1) INTERNACIONAL 2) LOCAL - CIUTADA 3) LOCAL - PAIS 4) NACIONAL - L'ESTAT EL MISSATGE A DESENVOLUPAR S'ESTRUCTURA. EN TRES ASPECTES: A) CONTINGUT BARCELONA EN L'ESPANYA MODERNA. CIUTAT D'UN PAIS QUE GARANTITZA UNA ACCEPTACIÓ PELS BLOCS DE L'EST I DE L'OEST, I SENSE PROBLEMES DE DISCRIMINACIÓ RACIAL, QUE POT SER ACCEPTADA �PER TOTS ELS PAISOS DEL MON„ BARCELONA, EL NORD DEL SUD I EL SUD DEL NORD. BARCELONA I L'ESPERIT OLiMPIC. CIUTAT QUE S'OBRE I RESPECTA L'ESPERIT OLÍMPIC I QUE CERCA UNA INTEGRACI6 TOTAL ENTRE LES SEVES GENTS I LA FAMÍLIA OLíMPICA. BARCELONA I LA SEVA CAPACITAT ESPORTIVA. CIUTAT I PAIS QUE ACULL CONTÍNUAMENT GRANS MANIFESTACIONS ESPORTIVES D'ÀMBIT INTERNACIONAL (CAMPIONATS DEL MON, EUROPEUS, IBEROAMERICANS, DEL MEDITERRANI, ETC.), AMB EXIT ORGANITZATIU I ESPORTIU I QUE HA PLANTEJAT EN REPETIDES OCASIONS LA SEVA VOLUNTAT DE REALITZAR ELS JJ.00. BARCELONA I EL SEU PROJECTE PER L'ANY 92. ES UN PROJECTE SERIES, EQUILIBRAT (SENSE ESTRIDENCIES, NI COLOSSALISMES), INTEGRAT EN EL DESENVOLUPAMENT ACTUAL I FUTUR DE LA CIUTAT I PERFECTAMENT ADAPTAT A LES NECESSITATS PER L'EXIT DELS JJ.00. B) ESTRUCTURA LòGICA LA IMATGE MODERNA I PLURAL D'ESPANYA LA D6NA EL REI I LA DE BARCELONA, EL SEU AJUNTAMENT. . LA D'ACCEPTACIO UNIVERSAL ES �BASA EN LA POTENCIACIO GLOBAL REBUT A ESPANYA (GOVERN, GENI°,RALITAT,AJUNTAMENT). LA SEVA VOLUNTAT OLíMPICA DE CANDIDATA HAURA D'ACOMPANYAR -SE DE L'EXPLI:CACIó DEL PROGRAMA "PROMOCIÓ OLIMPISME" . EL PROJECTE, SENYALANT LA PROFUNDITAT I SERIOSITAT DE L'ANÀLISI, ES CENTRARÀ EN ELS ASPECTES MES SIGNIFICATIUS PER LES SEVES ESPECTATIVES, COM A MEMBRE DEL CIO I LES DELS SEUS GRUPS D'INFLUNCIA, PARTICIPANTS I PREMSA. C) FORMAT I SIMBOLOGIA DESENVOLUPAR UN TO EXPOSITIU CLAR, PRECíS I CONCRET, DE FÁCIL COMPRENSI6 PER A UN PúBLIC TAN HETEROGENI, AMB UNA AUREOLA D'ENTUSIASME I CONVENCIMENT TOTAL, QUE APORTI UNA SEGURETAT COMPLEMENTARIA AL MISSATGE. POSICIONAMENT: DES DE li'ANALISI MULTIDIMENSIONAL DEL POSICIONAMENT DE LA CANDIDATURA DE BARCELONA PODRÍEM ASSUMIR QUE: LA VARIABLE QUALITAT DE VIDA ÉS QUALIFICADA EN FUNCIó DE LA SEVA UBICACIÓ GEOGRÀFICA DE LA CIUTAT A LA VORA DEL MEDITERRANI,. COMPETITIVAMENT Y SOTA LA MATEIXA VARIABLE, LA CIUTAT DE BRISBANE �I PARIS SERIEN, JUNT AMB BARCELONA, LES MILLORS POSICIONADES. LA VARIABLE CULTURA ES POSICIONADA COM A RIC PASSAT SENSE DESCOBRIR. PARIS I AMSTERDAM, SOTA AQUEST PARÀMET , JUNT A BARCELONA SERIEN MES DESTACADES. LA VARIABLE TRANSPORTS ENS POSICIONA EN DESAVANTATGE A LES ALTRES CANDIDATES DONADA LA DENSITAT DEMOGRÀFICA I LA CONCENTRACIó COMERCIAL EN UN ÚNIC PUNT DIFICULTA L'ADEQUACIó DEL TRANSPORT DE SUPERFSCIE. EL REPOSICIONAMENT, AMB AVANTATGE COMPETITIU, SERIA POTENCIAR LA REALITAT DE QUE ELS CENTRES DE COMPETICIó ESTAN EN ZONES DESCONGESTIONADES I AMB BONA COMUNICACIó. LA VARIABLE ALLOTJAMENTS ENS POSICIONA EN LLOC PRIVILEGIAT. A MES, DEL PROJECTE DE LA VILA OLÍMPICA ES EL DE MAJOR IMPACTE. LA CONCENTRACIó DE LES ACTIVITATS A L'ANELL OLÍMPIC DE MONTJUIC ENS POSICIONA EN UNA SITUACIó òPTIMA. EN AQUÍ, EXISTIRIA UN VE RTADER AVANTATGE COMPETITIU. EN LA CONSTRUCCIó, ESTEM TAMBÉ BE POSICIONATS. S'HA COMENÇAT A TREBALLAR ABANS QUE NINGú I AQUI APAREIXERA ALTRE IMPORTANT AVANTATGE COMPETITIU. FINANCIACIó, SEGURETAT I PROMOCIó ENS POSICIONEN ENTRE LES �MILLORS OFERTES 1EN le REFERENT A TECNOLOGIA ESTEM TREBALLANT ACTIVAMENT PER REPOSICIONAR-NOS A UN NIVELL MES ELEVAT DE L'ACTUAL 1 MES PROPERS A LES ALTRES CANDIDATES. EN SÍNTESI, DE L'ANáLISI DE POSICIONAMENT PODRÍEM DESPRENDRE QUE ESTEM DAVANT D'UNA SITUACIÓ SALUDABLE, AMB BONA "CHANCE" I AMB REQUERIMENT DE TRACTAR ALGUNES VARIABLES PER ACONSEGUIR ENCARA MÉS COMPETITIVITAT. �PROPOSICI6 UNICA DE VENDA DEL PROJECTE L'OFICINA OLíMPICA HA DISSENYAT COM A PROPOSICIÓ UNICA DE VENDA EL SLOGAN OBJECTIU DE TOTS . EL SLOGAN S'HA INCORPORAT AL LOGOTIP OFICIAL COM A UNITAT INTEGRADA. RESPON A UNA FILOSOFIA DE LLARG TERMINI I A LA FLEXIBILITAT QUE PERMET ANAR ADAPTANT SEGONS NECESSITATS DE LA CAMPANYA ESPECIFICA. PER EXEMPLE: BARCELONA'92: OBJECTIU DE TOTS ELS BARCELONINS. BARCELONA'92: OBJECTIU DE TOTS ELS BARCELONA'92: OBJECTIU DE TOTS ELS JOVES DEL MON..ETC. ESPORTISTES. PER HOMOGENEITZAR LA IMATGE CORPORATIVA DE LA CANDIDATURA EN TOTA LA PUBLICACI6 I/O COMUNICACIÓ AUDIO-VISUAL S'INTEGRA AQUEST MISSATGE. �ACTIVIPATS REALITZADES: AMB L'OBJECTIU D'ESTENDRE EL CONEIXEMENT 1 INTERES PER LA CANDIDATURA DE BARCELONA'92 HA ESTAT ORGANITZADA ENTRE EL GENER DE 1984 1 ABRIL DE 1985, UNA SERIE D'ACTIVITATS DE CAIRE INFORMATIU. -MS DE VINT EXPOSICIONS EN DIFERENTS CIUTATS. -MS DE CINQUANTA CONFERENCIES I RODES DE PREMSA EN DIFERENTS PAÏSOS DE DOS CONTINENTS. -L 'EDICIÓ DE DIFERENTS PUBLICACIONS: BUTLLETI INFORMATIU BARCELONA OLYMPIC NEWS , ELS LLIBRES BARCELONA-92 I MONTJUiC OLÍMPIC, EL MONOGRÀFIC DE "QUADERNS D'ARQUITECTURA" DEDICA q A L'ANELL OLíMPIC, FOLLETONS INFORMATIUS I CENTENARS D'ARTICLES A LA PREMSA. AMB LA FINALITAT DE CREAR UN CLIMA D'OPINIó RESPECTE ALS JJ.00. DE 1992, HAN ESTAT REALITZADES, ENTRE MARÇ DE 1984 I ABRIL DE 1985, UNA SERIE DE CAMPANYES DE TIPOS PUBLICITARI, QUE PODEN SER RESUMIDES EN LES SEGÜENTS NOTES: -3.240 M2 DE BARRAT PUBLICITARI EN LA CIUTAT I "POSTERS" EN 1.500 ESTABLIMENTS DE BARCELONA I LA SEVA PROVINCIA. -CONSTRUCCU, I EXHIBICIó D'UNA MAQUETA DE 50 M2 DE L'ANELL OLíMPIC DE MONTJUÏC, REALITZAT EN XOCOLATA. PROVABLE PREMI GUINNES .; DE REPOSTERIA. -CONCURS DE COLLAGE SOBRE TEMES OLIMPICS PELS ESCOLARS ESPANYOLS. �ACTIVITATS PREVISTES: L'ESTR/TEGIA PROMOCIONAL I DE MARKETING S'ORIENTARAN A MANIFESTACIONS EXPRESSES DEL FAVOR I LA VOLUNTAT POPULAR PER QUE EN OCTUBRE DE 1986 ES PRODUEIXI LA NOMINACIO DE BARCELONA COM A SEU DELS JJ.00. DE 1992. DITES MANIFESTACIONS DEURAN PRODUIR-SE D'UNA MANERA SUFICIENTMENT NOTORIA COM PER QUE OBTINGUIN PROJECCIO Y, PER TANT, IMPACTEN ALS MEMBRES DEL CIO, ES DEFINEIXEN TRES ETAPES, EN AQUEST ORDRE: 1- ETAPA D'INFORMACIO/EDUCACIO 2- ETAPA DE MOTIVACIO 3- ETAPA DE MOBILITZACIO EN L'ETAPA D'INFORMACIO/EDUCACIO ES PREVEU, PER EXEMPLE, DES DE PROGRAMES DE RADIO, T.V., PREMSA, ETC. FINS UNA EXPOSICIO ITINERANT QUE A PARTIR DEL DIA 15 DE GENER DE 1986 RECORRERÁ LES CAPITALS AUTONOMIQUES I UNA CAMPANYA PUBLICITARIA ESPONSORITZADA PER UN EMPRESA D'ELECTRONICA, QUE AVUI ESTA EMITINT-SE , ORIENTADA AL SEGMENT INFANTIL PER CERCAR LA MASCOTA DE LA CANDIDATURA. L'INVERSIO PUBLICITARIA /PROMOCIONAL D'AQUESTA CAMPANYA SHA SITUAT EN 55.000.000 PTES. 1 A JUTJAR PELS RESULTATS OBTINGUTS FINS ARA, LA RECEPTIVITAT ARRIBADA AL PUBLIC INFANTIL ES FORMIDABLE. �LES ACTIVITATS PREVISTES SON AMBICIOSES I S'ANIRAN DONANT A CONE1XER MES DARRERA MES PER QUE LA CIUTADANIA TINGUI CONEIXEMENT DEL QUE ESTEM DESENVOLUPANT PUGUI, SEGONS LA NATURALESA DE L'ACTIVITAT,INVOLUCRAR-SE 1 PARTICIPAR ACTIVAMENT. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3903 Title A name given to the resource La promoció de Barcelona '92 / Conferència en motiu de l'Obertura del Curs 1985-86 del Club de Màrqueting de Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Barcelona Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Comerç Màrqueting Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-12-19 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/998/19860105d_00101.pdf 935505e55625947a01a0a447a76a260f PDF Text Text 1/42 7;> 3=5 (7z c:t �C.- . ..> - r( -O -i-, ••••■•••> 1▪ :1 z (Ç\ , t --,D .t:.• ,--- cr---,' H > .-,. L.‘" - c› c-1 '-') • 7) k\,-,▪ 7. C7.1 • ri I ri O73 e ci 2,. 7" P_. > 2 Z --i• <1¿ 1", Z L. � cz) c.. $ zs 4t. rr 1 ■--- (--, > C.', r a ...-., s., rD -.- 2,Ç a 0 , Z. crl Ç---• cr 1 C' n .r-.,. 1 . .„ \.-.9 (t. 1 r\ C5 -J Z .- ---•\ r ...\ C. c:, c .-.; -t 1 c- ,-, – ,& r v") e- ..? _-. Z. t._ -1 z „„z„) "'-" (.._ _,), k, r> ■i-' \ --‹ .> ') c <-5. -,?: N írl o vÁ ji 4 �� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3904 Title A name given to the resource Paraules de benvinguda als Reis d'Orient Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Moll de la Fusta Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Joventut Model social Festes Barcelona Description An account of the resource Text manuscrit de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-01-05 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències