55 10 5429 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/920/0000000932.pdf 2fff2323ade1de7b83250ec6ac1c93b9 PDF Text Text Cloenda del 4t Diàleg Orient Occident “Seguretat humana i globalització” Casa Àsia (Barcelona), 22 de novembre de 2007 Pasqual Maragall Moltes gràcies, muchas gracias. President of the Senate of Kazakhstan, autoritats, amics, as you know Barcelona is not the capital of our state, but still it is one of the most international cities of Spain and probably the most active in terms of making relationships with other civilisations and other countries. I say this not against anyone, but on the contrary being grateful for the fact that the Spanish government has been sensitive to the possibility of having more than one capital in terms of international relationships. I think this is good not only for Barcelona but also for Spain and probably a good model for other countries. I don’t think countries are in a perfect condition when they concentrate all their political activities in only one point. As you know I was Mayor before President so that my priority has always been on the proximity principle. It’s a principle which should stand as the most important in the governments, even if there are some exceptions to that: economies of scale and excessive power of big firms in small towns, but in general we should be in favour of proximity as being the main rule in terms of deciding where decisions have to be taken. If we talk about the world and Asia and Europe and the rest of the continents, of course we have to think in terms bigger than continents, and probably it is good to think in terms of the great powers. And those are not that many: we have the United States, we have Europe, we have China, India, Japan and Russia which are the big powers. We also have Mercosur in Latin America, which is becoming also a power by itself, passing from Tierra del Fuego up to the north of South America which is a big chunk. Probably the work cannot be solved unless those big unions get together and decide. The United Nations was a good idea, but it is still difficult for such a cumbersome, huge assembly to manage problems. At the other extreme we wouldn’t like to see just three world leaders deciding for all of us. So it is important to find a middle point, and probably this middle point is going to be taken in terms of these big bodies of which we are speaking and of which, of course, Asia has more and more predominance in terms of population. I think in second place that Casa Asia can play a modest role, but a role. It has a compromise with the Alliance of Civilisations, as you know, and it has good relationships with a number of different initiatives that have been taken in this city like the Universal Forum of Cultures, which was very much criticised at the moment it was born, but now it is selling with great success in Monterrey, Mexico and I think it will become more successful in the future. There is a long line of cities waiting to become the seat of the future editions of the Forum of Cultures. In the Forum of Cultures in Barcelona I will always remember that David Crystal from Wales was explaining the number of languages in the world. 1 �He was counting them and he had arrived at the conclusion that this number was diminishing, so that diversity was going down in terms of the number of languages, because many of them were disappearing which is bad news. Because it is very good that we can talk, the President of the Senate of Kazakhstan and myself, in the same language, the modern Latin which is English, but at the same time it is also good that he has his language and I have mine. I even have more than one because I have Catalan and Spanish. I think it is good that there are common languages and at the same time a respect for diversity because if we lose diversity, if we think that small is beautiful but nothing else, then despite small size we’re going to finally lose our identity. The third thing I wanted to talk about is how we can enhance the international relationships from the bottom, from the level of cities. I think that sistering cities can seem perhaps like a game, not something very serious, but I disagree. I think that the sistering processes are very important. We sistered Barcelona, for instance, with Shanghai and this was very important, we were commenting about that, about the Presidents Jang Zemin and Zhu Rongji here to sister Barcelona and Shanghai. Because that probably opened a number of opportunities for change that in a way had some influence on the fact that now Beijing is going to be the seat of the Olympic Games. And if you talk in Beijing about the Olympic Games, everyone would tell you ‘Barcelona! Barcelona!’ It is the first thing that comes to mind in this city, which is normal. So sport, sistering, cultural relationships are as important as political and economic ones in order to build this big world that we have to build together; everyone of us starting from his own culture but all together looking to a single world which is the common world in which we live. I want to finish by telling you that when I was President of the Generalitat of Catalonia I had to promote a new law of Catalonia, an Estatut as we call it. The question was open about where to meet, in order for this new law to be born. Where should I convene with the leaders of the different parties in order to write down the new law? We found a place; the place was Miravet. Miravet is a place in the south of Catalonia where the three religions of the world, of the Occidental but also parts of the Eastern world, meet together. Because in a certain moment in the 13th century the three religions of the world, Jewish, Christian and Muslim were living together and this was and will always be a point of reference that will help. Everything we can find in terms of enhancing the value of diversity, not without knowing the cost, which is a high cost, not to be too candid in terms of saying ‘everything which is plural and diverse is better than everything which is common and monolithic’ this is not true, diversity has a cost, but everything that we can do in terms of converting this diversity into something palpable, something that the human species can assume will be a step forward in terms of a freer and more united world which is, ultimately, what the United Nations was born to do. Thank you. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Cloenda del 4t Diàleg Orient-Occident Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Casa Àsia (Barcelona)  Abstract A summary of the resource. La trobada, celebrada a la seu de Casa Àsia, va tractar en aquesta edició sobre la dimensió de la seguretat humana en l’era de la globalització. Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Cultura Globalització Relacions internacionals Orient i Occident Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-11-22 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1476/19960216d_00715.pdf 83c30b7e44cbc35d280cd70c340f3b18 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA Data: 16.2.96 GUIÓ Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (MGA) Cloenda del Fòrum "La cultura en el món que ve" De cara l'acte de cloenda del Fòrum "La cultura en el món que ve", s'escau informar dels punts següents: - Desenvolupament del Fòrum: Cadascuna de les set dimensions de la cultura considerades en el Dossier de candidatura Barcelona 2001 ha estat objecte d'un debat monogràfic estructurat en dues grans parts: a) Sessió plenària: obrir i estimular el debat. Els ponents convidats obrien la sessió amb les seves intervencions. A continuació, s'obria el debat amb una taula rodona en la qual participaven personalitats rellevants del món cultural de la ciutat i membres del Senat Barcelona 2001. b) Sessió de treball: participació de la ciutat S'han creat uns grups de treball multidisciplinari integrats per creadors i intel.lectuals que, una vegada acabada la sessió plenària, es reunien en una taula de treball per debatre i aprofundir les idees i els posicionaments manifestats en la sessió plenària. Per cadascuna d'aquestes sessions plenàries hi havia un text previ de contingut a discutir per tal de canalitzar o estimular, una mica, el debat. - Parlaments previstos en la cloenda: En primer lloc pronunciarà unes paraules Ferran Mascarell i seguidament tancarà l'acte l'Alcalde Per a la intervenció de l'Alcalde, se suggereixen els puts següents: ALCALDIA ntrada Rc^stra 2 0 Ftíü N9 1:1-9JC-` fORUM1.MGA �C,Q-Be^w^vv^ ^ ©cuuti ,hk_ ua,d c c,_. c14 04. rn 9 uQ cre ^, C.C.Cb ik6 . q C Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA -FELICITAR TOTS ELS PONENTS PER L'ALT CONTINGUT DE LES SESSIONS D'AQUEST FÒRUM. EL NIVELL DE PARTICIPANTS HA ESTAT MOLT IMPORTANT. EL MÓN DE LA INTEL.LECTUALITAT S'HA SUMAT AL FÒRUM PLENAMENT. -LA GRAN PARTICIPACIÓ DEL PÚBLIC ENS HA REAFIRMAT LA IDEA QUE LA GENT, ELS CIUTADANS, TENEN GANES DE DISCUTIR SOBRE CULTURA. UN COP MÉS, AQUESTA CIUTAT HA DEMOSTRAT EL SEU ALT NIVELL DE PARTICIPACIÓ EN TOT ALLÒ QUE GENERA IL.LUSIÓ, DEBAT I QUE A LA FI COMPORTA UNA MILLORA EN LA QUALITAT DE VIDA. LA CIUTAT PARTICIPA PLENAMENT ALTRA COP D'UN PROJECTE COMÚ. -S'HA COMPLERT L'OBJECTIU FINAL D'AQUEST FÒRUM QUE ERA AMPLIAR DE MÉS CONTINGUT LA IDEA DE CAPITALITAT CULTURAL EUROPEA DE BARCELONA. UN MODEL DE CAPITALITAT DE BARCELONA ENTÉS COM UN PROCÉS OBERT DESTINAT A DONAR VEU A TOTS AQUELLS QUE TENEN COSES A DIR SOBRE CULTURA. UN MODEL DE CAPITALITAT INCITADORA DE NOUS CONEIXEMENTS, DE NOVES REALITATS. UN MODEL DE CAPITALITAT INTEGRADOR DE TOTES LES CULTURES. UN MODEL QUE CONTRIBUEIX, DES DE LA IDENTITAT PRÒPIA, A LA CONSTRUCCIÓ D'UNA IDENTITAT FORUM 1.MGA �:111 I • Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA EUROPEA COMÚ QUE DEIXI ENRERA EL SEGLE DELS EXTREMS I INICII, AMB PASSA FERMA, EL SEGLE XXI. EL SEGLE DEL CIVISME, DE L'ENTESA, DE LA TOLERÀNCIA, DE LA PRÒXIMITAT: L'EUROPA, EN DEFINITIVA, DELS CIUTADANS. UNA CAPITALITAT QUE S'EXPRESSA EN DIMENSIÓ / EUROPEA. ATÈS QUE SERAN ELS ORGANISMES ) EUROPEUS QUI A PARTIR DEL 2000 DESIGNARAN LES CAPITALITATS EUROPEAS DE LA CULTURA, BARCELONA ENCARA TÉ MOLT HA DIR. EL MODEL DE CAPITALITAT QUE BARCELONA PROPOSA ÉS EL QUE A PARTIR DE L'ANY 2000 ES VOL QUE SIGUI LA CAPITAL EUROPEA. EUROPA VOL AQUEST MODEL I BARCELONA HA TREBALLAT, TREBALLA I SEGUIRÁ TREBALLANT PER ACONSEGUIR-HO. -COM JA HE DIT EN DIFERENTS OCASIONS, BARCELONA JA HA GUANYAT LA CANDIDATURA A LA CAPITAL EUROPEA DE LA CULTURA. TENIM EL PROJECTE CULTURAL PER A LA BARCELONA DEL 2000. I EL FAREM. LA CIUTAT EL FARÀ, PERQUÈ SURT DE LA CIUTAT. I TENIM, TAMBÉ, EL MODEL DE CAPITALITAT QUE VOL EUROPA. -DESPRÉS DEL JJOO VAIG DIR QUE DE LA BARCELONA DELS JOCS PASSAVEM A LA BARCELONA DE LA FORUM 1 .MGA �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA CULTURA. HEM COMPLERT L'OBJECTIU DE LES INFRASTRUCTURES, ARA ESTEM COMPLINT L'OBJECTIU DELS CONTINGUTS. UNS CONTINGUTS QUE ENS DEMOSTREN ALTRE COP QUE BARCELONA ÉS PIONERA \\ EN MOLTES DE LES COSES QUE ES PROPOSA. QUE BARCELONA ÉS EXEMPLE A EUROPA. -EL MODEL D'ACTUACIÓ DE BARCELONA QUE TANTS BONS RESULTATS VA GENERAR EN EL CONTEXT OLÍMPIC ES MÉS VÀLID QUE MAI QUAN PARLEM DE CAPITALITAT EUROPEA DE LA CULTURA, AQUEST MODEL ÉS EL DEL CONSENS, LA COORDINACIÓ D'ESFORÇOS, LA COMPLICITAT D'AGENTS PÚBLICS I PRIVATS, EL LIDERATGE INSTITUCIONAL QUE VOL ASSEGURAR L'IMPULS PERÒ QUE DEFUIG L'INTERVENCIONISME. -AMB EL FÒRUM QUE S'HA CELEBRAT AQUESTS DIES, BARCELONA APOSTA AMB MÉS CONTUNDENCIA QUE MAI PER LA CULTURA DE LA CIVILITAT. LA CULTURA QUE ASSUMEIX LES SET DIMENSIONS QUE S'HAN TRACTAT AQUI (CULTURA SÓN VALORS, ÉS COMUNICACIÓ, ÉS CREATIVITAT, ÉS DIÀLEG, ÉS RECERCA, ÉS MEMÒRIA I ÉS PARTICIPACIÓ) I QUE CONTRIBUEIX A FER L'EUROPA QUE TOTS VOLEM I DE LA QUE PARLAVA ABANS. L'EUROPA DE LA QUE PARLA GIORGIO STRHELER (PICCOLO TEATRO DI MILANO) QUAN AFIRMA "LA BASE FORUM 1 .MGA �Ajuntament de Barcelona GABIN FI DE L'ALCALDIA DE L'EUROPA DEL FUTUR O ÉS CULTURA O NO SERÁ. JO CREO EN UNA EUROPA UNIDA EN LA DIVERSITAT, OBERTA, SENSE FRONTERES" O L'EUROPA DE LA QUE PARLA JACQUES DELORS (EXPRESIDENT DE LA COMISSIÓ EUROPEA) QUANT DIU "ESPERO VEURE L'EUROPA DE LA CULTURA COM ES TRANSFORMA, AL SEGLE XXI, EN UNA CIUTADANIA ACTIVA, PLENAMENT COMPROMESA AMB L'ESCENIFICACIÓ DELS NOSTRES VALORS HUMANISTES; UNA CIUTADANIA FIDEL A ALLÒ QUE EUROPA HA PRODUÏT DE MILLO". -WIM WENDERS DIU "EUROPA NOMÉS SERÁ FORTA QUAN SIGUI CAPAÇ DE PROJECTAR UNA IMATGE POTENT D'ELLA MATEIXA BASADA EN LES MILLORS IDEES I LA SEVA IMAGINACIÓ MÉS AUDAÇ. NECESSITARÀ UN PUNT D'ENFOCAMENT, UNA CIUTAT CERVELL QUE TINGUI L'ENERGIA, LA CREATIVITAT I LA FORÇA PER REALITZAR AQUESTA COMESA DECISIVA". ESTIC SEGUR QUE BARCELONA ÉS AQUESTA CIUTAT. I QUE SEREM CAPAÇOS ENTRE TOTS D'ACONSEGUIR AQUEST OBJECTIU. GRÀCIES A TOTS PER A CONTRIBUIR AMB LES VOSTRES REFLEXIONS A ENRIQUIR AQUEST DEBAT. -EN AQUESTS MOMENTS LES IDEES SÓN MÉS IMPORTANTS QUE ELS DINERS I LA CREATIVITAT POT FER MOLT MÉS QUE ELS PRESSUPOSTOS. LES IDEES Hl FORUM 1 .MGA �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA SÓN. HO HEM VIST. Hl SÓN EN LES MENTS I EN LES OBRES DELS CREADORS D'AQUESTA CIUTAT QUE HA SABUT QUE, TOT SOVINT, HA DE CAMINAR SOLA. MOLTES GRÀCIES. FORUM 1 .MGA � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4382 Title A name given to the resource Cloenda del Fòrum La cultura del món que ve Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cultura Relacions Internacionals Unió Europea Acció política Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-02-16 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1126/19871209d_00251.pdf 107d23d638906f40d41e5a964b191e28 PDF Text Text PARAULES DE CLOENDA DE L'ACTE DE PRESENTACI6 DEL LLIBRE "EL JARDI DELS GUERRERS" I DEL PROGRAMA DE REHABILITACI6 DE "LA PEDRERA". EXCM. SR. ALCALDE, PASQUAL MARAGALL. BARCELONA, 9 DE DESEMBRE DE 1987 �A BARCELONA S'HA FET UN GRAN ESFORÇ DE REHABILITACI6 D'EDIFICIS SIGNIFICATIUS. PER ADONAR-S'EN, NOMÉS CAL PUJAR O BAIXAR TOT CAMINANT PEL PASSEIG DE GRàCIA. PERò, N'HI PARADIGMàTICA. HA UNA DE REHABILITACIó QUE ÉS SENSE AQUESTA SEMBLAVA COM SI NO S'HAGUÉS FET RES A BARCELONA. LA REHABILITACI6 DE LA PEDRERA ÉS EL QUE LA GENT ESPERABA PER CREURE-S'HO, QUE AIXò DE LA REHABILITACIó VA DE DEBE. CAL FELICITAR-SE PER LA INICIATIVA DE LA CAIXA DE CATALUNYA, PEL QUE COMPORTA DE SENSIBILITAT PEL PATRIMONI ARQUITECTòNIC DE LA CIUTAT, QUE EN EL CAS DE LA PEDRERA JA ES MÉS QUE AIXó. LA PEDRERA ÉS UNA DE LES APORTACIONS DE BARCELONA AL PATRIMONI ARQUITéCTONIC DE LA HUMANITAT. �DE LES MOLTES SIGNIFICACIONS I LECTURES QUE ES FAN DE LA SIMBOLOGIA DE LA PEDRERA, LA QUE LA COMPARA AMB LA MAR ES POTSER LA QUE MÉS S'ADIU AMB LA BARCELONA QUE TORNA AL MAR. L'AJUNTAMENT HA ESTAT TRADICIONALMENT SENSIBLE AL VALOR REPRESENTAT PER LA PEDRERA, DES DEL 1909 EN QUè ACORDà QUE L'EDIFICI TENA CARàCTER MONUMENTAL I, PER TANT, NO S'HAVIA D'AJUSTAR ESTRICTAMENT A LES ORDENANCES D'ALESHORES, PASSANT PER LES DECLARACIONS DE 1961 I 1979, FINS A LA PARTICIPACIÓ MUNICIPAL D'ARA EN LA REHABILITACIÓ DE LES FAÇANES. QUAN L'OBRA ESTIGUI ENLLESTIDA, ELS BARCELONINS PODREM GAUDIR PLENAMENT DE LA PEDRERA DE SEMPRE. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4032 Title A name given to the resource Cloenda del Programa de rehabilitació de La Pedrera Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Arquitectura Art Urbanisme Barcelona Model social La Pedrera Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-12-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1264/19911204d_00467.pdf 712b597d4667cebc63ede468ad7c0c4d PDF Text Text 1' (9 AíOG/22) CLOENDA II JORNADES DE CIUTAT VELLA Pati Llimona, 4 de desembre de 1991. Moltes gràcies Sr. Regidor. Unes paraules, en primer lloc, no diria de satisfacció, sinó de refermament en haver sentit el to i el caràcter d'aquestes conclusions, en la mesura que testimonien la continuïtat d'un esforç, com deia ara el Regidor, que un de vegades pensa si no es podria arribar a perdre, i no s'ha perdut. No s'ha perdut perquè el to i el contingut d'aquestes paraules així ho demostren. No crec que s'hagi de ser enormement optimista ni pel que fa al passat immediat ni al futur immediat, perquè, segurament, estem passant una fase d'ajust econòmic i social, que no és que fos imprevist, però, en tot cas, sí que ha estat amb una mica més d'impertinència del que havíem imaginat. Superem, efectivament, sis mesos enrere o un any enrere en les coses, o dos anys enreree, quan es van fer les Primeres Jornades i parlàvem d'aquell moviment de vaixell. Sempre que ve una petita recessió, o una gran recessió, és impertinent, mai és pertinet. Per dir-ho d'un altra manera, mai no és del gust de ningú, de nosaltres, i d'aquells que posen l'accent. I és que, ho he dit moltes vegades, no seria possible dur endavant ni la millor i més ben programada acció pública sense les accions privades i les accions benefactores. Aquests �que posen més l'èmfasi en aquesta part de les nostres accions com a comunitat haurien de reflexionar seriosament cada vegada que ve una petita crisi d'aquestes, tan}petita com creiem i que esperem que sigui. Haurien de reflexionar sobre l'enorme intensificació la dels problemes, pel fet de incidència econòmica global negativa. Tots ho sabem. Aquesta és una ciutat que ha passat d'una taxa d'atur del 21% -no fa encara sis anys-, al 8 %, i, amb tot i això, ens costa de tirar endavant la millora dels punts territorials on es concentren justament l'atur i Ils problemes. Imaginem el que hagués estat tirar endavant, o tan sols mantenir, empatar -com he dit a vegades-, amb la misèria laCiutat Vella, si això no hagués estat així. Es impossible d'imaginar, em fa feredat de pensar en el que això hagués estat. Aquest és una llança que jo trenco en favor de l'acció global, en favor de la promoció econòmica de la ciutat -en favor d'aquestes accions que de vegades poden semblar fins i tot alienes al que es fa aquí en concret, que poden semblar olímpiques, que poden smblar matafísiques, que poden semblar exagerades-, i, tanmateix, estan orientades al fons del nostre programa, del nostre cor diria -, i del nostre cap, a la mateixa finalitat a la qual estan orientades les accions que es porten en aquest districte per part de tots els que som aquí. Accions en la millora de la situació dels ciutadans de la Ciutat Vella i dels altres barris de la ?iutat. �Concretaré les meves paraules en tres punts, per ser una mica mes punyent sobre algunes coses que en aquesta fase, que no durarà molt -estic segur-, ens fan especialment mal o ens posen especialment problemes: el camp de l'habitatge, el camp deis sistemes jurídics finalment, -ho que ens faci mal, però que és important, i aquí s'ha citat, i m'agradaria d'insistir-hi- el camp de l'educació. No ens donen el mitjans, no ens els donen els poders més alts, per lluitar seriosament contra la degradació amb una política de rehabilitació. Aquest matí s'ha reunit la Junta i el Consell d'Administració de PROCIVESA -que com sabeu és aquesta societat anónima que ens vam haver d'inventar per portar cap aquí mitjans económics que amb les lleis vigents no s'hi podien dur-, i hem constatat, una vegada més, que els preus unitaris, deis quals nosaltres poden obtenir sòl, de sota deis habitatges degradats del segle XVIII, o que tenen históries fins i tot anteriors, són molt superiors als que les lleis preveuen, també les lleis mes recents i les mes agosarades. Continua escribint-se sobre l'aig , a de l'oceà en aquesta materia, se'n continua parlant i llençant araules que no tenen eficàcia. Continua faltant encara un bon tros entre la bona voluntat dels governants, que, a més, com més allunyats estan deis problemes salen tenir mes bona voluntat, i l'eficácia de les seves paraules. Aquest és un punt que jo vull reiterar, tot i que ha hauria de tenyir d'un esperit d'una certa esperança, en la mesura 3 �que els imminents programes de rehabilitació que semblen poder sorgir del Ministeri, i espero 4ue de la Generalitat, semblen haver-se adonat que els problemesIdels habitatges en el centre de les grans ciutats són qualitativOment diferents dels altres, i que, per tant, no es poden tractar amb mesures genèriques en un Butlletí Oficial amb una excepció, amb una disposició addicional, sinó que s'han de tractar amb un esforç molt específic. Nosaltres els diem: "Mirin, nosaltres som artesans. Els capitalistes d'aquest negoci sán vostès, els que tenen els impostos grans, els que tots pagiiem perquè es pugui fer política redistributiva segons els manualsjd'Hisenda Pública; vostès tenen la Renda, l'IVA, i l'Impost ce Societats, els tres grans impostos. Nosaltres tenim impostos sobre la propietat i sobre el comerç, que no donen més que per mantenir els serveis de la ciutat al nivell que els ciutada s demanen, no des del punt de vista de la redistribució i de l rehabilitació, sinó al nivell de mantenir la bondat del sistema tal com és. Doncs bé, nosaltres som artesans que hem trobat algun en trobem alguns, justament empresaris, no tots ni molt menys, tirar de si renovació. Ara, d'invertir en desllorigadors de la endavant. vostès vostès aquest i així és molt difícil Nosaltres volen, de la som els rehabilitació s'han d4 fiar de nosaltres, equip humà que ara vosaltres, els que seieu en aquesta sala". 4 misèria, és aquí, artesans i de o la vostès han -que sou �Nosaltres els diem als poders alts que inverteixin en aquest petit col.lectiu, perquè és la única esperança -única de vostès, senyors que manen-, que els barris degradats no es degradin més. Aquests artesans, aquests empresaris de la rehabilitació, facin el favor d'arriscar!, i de posar capital en les societats, en els instruments i en els col.1 ctius que treballen en això, perquè ells són els únics que peden convertir la seva lletra morta en lletra viva, amb acció viva, i amb rehabilitació. Estem massa lluny encara i, ho tdrno a dir, els estàndars de les lleis i dels plans no ens serveixen. Aquest matí hem calculat el que ens costava el m2 construït a Ciutat Vella rehabilitat, 160.00 Ptes/m2, com a mínim, comptant la part corresponent de realiot ament d'aquells que segurament s'hauran de desplaçar de les case$ on són, no del barri, però sí de les cases velles on són, per oder-los reinquivir en un altre lloc ,i alliberar aquell sòl que està sota les cases que ells ocupen. Quan a nosaltres ens diuel (jo ja n'estic una mica tip!): "Els farem a vostès "vivenda", però facin el favor de donar-nos sòl". ¿Com els podem donar sòl, si el sòl està sota de les cases que hem de tirar a terra, amb ]especte de la gent que hi ha dintre, i desplaçar aquesta gent pagant-los unes indemnitzacions o donant-los un habitatge alternatiu? Això ens costa molt més que el que les lleis d'aquests senyors, que ens diuen que els donem sòl, preveuen per ajudar-nos a obtenir-lo. �¿Com podem fer-ho?, ¿No hi ha un grau d'hipocresia o, fins i tot, de cinisme, incorporat en aquellos paraules? Jo us dic que no hi és aquest grau de cinisme, hi ha un cert grau d'ignorància que és molt pitjor, perquè en aquest cis és molt pitjor haver-nos-les amb la ignorància que no pas amb la malicia. La malícia sempre és reversible, la ignorància a vega1es no ho és. La llunyania dóna lloc a la ignorància de les circ.imstàncies concretes. Torno a dir: estan massa lluny els està*idars de les lleis i està massa lluny encara l'actitud positiva i canviant -canviant a millor-, i encara està prou lluny l'actitud dels governants de dalt de fiarse dels de baix, perquè puguin invertir els seus diners amb accions que siguin realment resolutives. El segon punt és el que jo diria sistema dibuixar jurídic. un La el dogmatisme progressista igualtat o és igual jurídic d'igualtats sistema a l'uniformisme sobre del i el territori -imagineu que s'ha de fer el matéix aquí que el que s'ha de fer en un altre districte-, és el matéix que condemnar la desigualtat a perpetuar-se; és, potser, igualitarista, enormement progressista. Estar ajudant d una forma inconscient, però significativa, a la perpetuació dé la misèria i de la desigualtat és potser molt ingenu i molt ben intencionat, però nosaltres no ens podem permetre el luxe de la ingenuïtat, perquè estem dintre del "caldo" del problema, però des d'aquest "caldo" sí que els ho diem, i jo amb això soc una mica agosarat, perquè els que estan més en el "caldo" són vostès que 2ii viuen cada dia. Penso que els interpreto, si dic que els sistemes jurídics haurien de ser �capaços de matisar i de perdre 1a por a no haver d'imposar un sistema uniforme per anar a la nit a dormir tranquils perquè s'han complert les lleis fonamentals del sistema democràtic. Que estiguin tranquils! El que és imptprtant no és tant que s'apliquin les lleis d'una forma teòricament igualitària, sinó justament; que tinguin la flexibilitat d'Itdmetre que hi ha sectors del territori on s'ha de tenir precisament un dret excepcional per arribar a la igualtat. S'hauria d'obtenir dels sistemes jurídics la capacitat del matís, del detall i la desigualtat compensatòria, per arribar a la igualtat real, trencant l'unifcrmisme tant en els sistemes fiscals com en els sistemes judicials. Nosaltres hi estem molt a prop i tots ho sabem, tot i que sembla mentida, perquè de fet, de vegaáes, les coses empitjoren i tots vivim aclaparats, però sabem que 4es del punt de vista preventiu i repressiu -quasi, diria- estem molt més a prop de la solució. Però, aquests sistemes que anem construint entre tots es troben al final sense una terminal en la qual lliurar la mercaderia de la nostra acció preventiva i repressiva humana. Podríem dir que no hi és aquest remei, no hi és erqué està lluny. També perquè és un sistema judicial uniformis a, abstracte, que no és capaç del matís, que no s'adiu al matís, perquè té por que sigui injustícia, quan realment el que és injust és la distància i la uniformitat. �Aquest és un segon punt que no altres hem de declarar com a preocupant, tot i que sabem que també en aquest punt s'estan acostant els altres. Jo els haig de dir, i això és potser una primicia -l'anunci de les primícies acaben sempre militant en contra de la seva realització, de manera que ho dic amb una gran discreció-, perquè tingueu l'esperanga de saber que les coses es belluguen, que el Ministre de 4stícia vindrà a Barcelona per discutir amb nosaltres les poss bilitats de la famosa justicia local. La justicia rápida de laque es va parlar és per la que s'està treballant en relació amb el gran esdeveniment olímpic, que ens serveix també per això, doncs, potser no ho permet, justament, perquè és rápida també en el temps la seva posada en marxa -d'aquí al mes de març ha d'estar això funcionant-, doncs, segurament, no ens permetrà aplegar la immediatesa temporal, la justicia rápida, amb la immediatesa física, que és la justicia a prop. Jo els dic que la immediatesa física és la condició inexcusable de permanencia de la immediates41 temporal. No hi ha justicia rápida permanent. Es pot fer una operació de quinze dies, també d'un any, i n'hi ha hagut; hi h n hagut experiments de justicia rápida en aquesta ciutat i en aquest país, abans d'unes esmenes que van modificar les condicionsde la seva pròpia organització. Però, torno a dir, no hi haurà justIcia rápida permanent, si no hi ha justicia rápida també des del punt de vista físic. 8 �Hi ha uns signes que ens diuen que pot haver-hi un acostament dels poders més alts als més baijtos, que som nosaltres, en el sentit de poder admetre que això Os necessari. Segurament, és un procés molt llarg, però, en tot as, hi ha un moviment en aquest sentit. Finalment, la qüestió de la LOGSE i de les escoles, ja que és enormement important el que s'ha iit aquí en les conclusions que s'han llegit i el que ha dit el Regidor. Es enormement important que siguem capaços d'aconseguir escoles dintre de la comunitat, del que podríem dir la comunitat 4ue és el barri, el districte. Si no hi ha aquest complement, to i que les escoles no ens faran feliços tal com són, ni a nosaltres ni als nanos -per entendre'ns-... (Els nanos no hl van molt contents a l'escola. Segurament, en aquest barri alguns hi anaven més contents que en d'altres, pel que pugui representar l'escola justament de millora respecte a l'entorn familiar, però el sistema no ens fa enormement feliços i sabem que patirem, diguéssim, per arribar a un sistema escolar que estigui m&s dotat de sentit del que ara tenim) ..., és evident que aquí Si hi haguessin més escoles, tal i com són les escoles avui, hi g anyaríem moltíssim i, en aquest sentit, sí que hem de dir cue hi ha un fet enormement encoratjador, no només des del punt de vista urbanístic com se sol dir, que és la presència de la Universitat entre nosaltres. Això implica una voluntat de fer ciutat i de fer urbs molt important i molt lloable, i per nosaltres enormement �encoratjadora. Es, potser, la tiotícia més bona que hem tingut aquest últim any des del punt d vista de l'estratègia de fer ciutat, una estratègia profunda de fer ciutat, però és que, a més, no és qualsevol equipament que ve a animar el barri, és un equipament educatiu, precisament, i en aquest sentit hauria de ser símbol d'una voluntat de po4tar tota l'educació, tot el sistema educatiu, cap aquí. Jo me'n recordo que alguns de nostres vells republicans, l'Adroer Gironella, per exemple, durant la república, i amb motiu de la marxa de les col.lectivitats religioses d'aquesta ciutat, utilitzaven les escales d'aquests ordres religioses precisament per dur-hi els nanos d'aquest bari, d'aquí, i els nanos d'aquí anaven a "can Jesuita" a Sarrià, posem per cas, i en Gironella m'explicava com feia classes; u a mena de colònies, però eren unes colònies que no eren colònies, eren colònies dintre de la ciutat, i cada dia, a més. ¿Qu feien? Bé, doncs, agafaven les infraestructures escolars buides pel drama immens que va representar aquella guerra absurda, absurda i horrible, i les feien servir per als sectors soc als que també les necessitaven. Però bé, ara no es tracta d'això ara es tracta justament que les escales vinguin de Sarrià clp aquí, no que els nanos vagin d'aquí a les escales de Sarrià. Això és molt més difícil des del punt de vista del funcionament d la societat. Tres punts, doncs, en els quals vull reflectir, sobretot, la voluntat que tenim l'equip irigent en aquest moment a 10 �l'Ajuntament de Barcelona, primer de conjuminar les grans accions amb les petites accions, la mapro i el micro -en fi, no som partidaris de la macropolítica n1 de la micropolítica, sinó de les dues, i no hi ha altra soluc1ó que combinar-les-, i, segon, tinguin la certesa que nosaltres estem molt pendents del que es farà aquí, perquè de què vosts se'n surtin, començant pel Regidor, depén que realment nosaltres ens en sortim davant de la nostra conciència. Moltes gràcies i molta sort. 11 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4170 Title A name given to the resource Cloenda II Jornades de Ciutat Vella: Revitalització social, urbana i econòmica Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Preu m2. Expropiacions i indemnitzacions. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Pati Llimona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Benestar Social Comerç Ocupació Habitatge Barcelona Model social Ciutat Vella Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-12-04 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1442/19950408d_00679.pdf 9af78823be2eb1dfcf1561e944af172f PDF Text Text PROPOSTA D'INTERVENCIÓ DE L'ALCALDE PER AL SOPAR DE CLOENDA DEL SALÓ CONSTRUMAT. Fira de Barcelona, recinte Montjuïc-2 8 d'abril de 1995 Com a President del Consell General dp la Fira de Barcelona és per a mi una satisfacció donar-los la benvinguda n aquest nou recinte Montjuïc-2. Avui podem presentar una de les instaljacions que més transcendència ha de tenir en la consolidació de la projec,iió internacional de Barcelona i de la seva área metropolitana. Perquè no és només un espai de 100.000 m2, el més modem i millor equipat d'EspanyA i molt probablement d'Europa, el qué la Fira de Barcelona ofereix al sector exterior de la nostra economia. La Fira de Barcelona és també un operador eficaç, experimentat i competitiu. I a partir d'ara, en aquest nou recinte, ho será encara més. Avui comencem a veure els fruits d'unaaposta de la Fira de Barcelona per Pedrosa que s'està demostrant com la !més correcta. Una aposta que no hipoteca cap desenvolupament futur !en canvi, s'erigeix en vèrtex d'un triangle -juntarnent amb el nou port, la ZAL i el nou aeroport- que té la vocació de constituir-se en una de les plataformes econòmiques més potents de l'Europa Mediterrània: la Porta del Sud d'Europa. Vull afegir aquí que ha estat una aposta que ha comptat amb una col.laboració molt remarcable de l'Ajuntament de l'Hospitalet. L'eix firal que defineixen el recinte hitóric de la Fira i aquestes noves instal.lacions és, també, un eix de civilitat, de creixement durador i de qualitat de vida. S'han articulat unes àrees fins ara marginals i degradades que estableixen una nova relació de complementarietat entre Barcelona i l'Hospitalet. Una zona que ambiciona una nova centralitat: económica, de serveis i institucional. Però també de comunicacions, d'espais verds, d'equipaments. �'Járea de Barcelona está llançada en una via de creixement econòmic molt important. Segons les darreres dades de la Cambra de Comerç, l'economia de Catalunya ha crescut un 3,2% en els darrers mesos. No sha d'oblidar que l'àrea de Barcelona és el veritable motor de l'economia catalana. Hem estat anys insistint en el fet que el anvi d'escala que havia aconseguit Barcelona li permetria situar-se en una situació més competitiva i avantatjosa quan arribés la recuperacik5 económica. Ara comencem a comprovar-ho. L'ambient que es respira en el Construrnat és molt significatiu de l'ambient que es respira a Barcelona. Les instal.lacions de Construmat, plenes de visitants i expositors, són un reflex d'una ciutat amb els hotels al complet, que obre nous enllaços aeris a l'Aeroport, que posa en marxa nous projectes urbanístics, que construeix un milió de metres quadrats a l'any, que consolida el seu Port corn un deis més actius de la Mediterrània. El Construmat de 1997, que ja se celebrará aquí, en aquestes instal.lacions que avui hem volgut mostrar-vos, trobarà una ciutat embarcada en nous grans projectes: - Les obres de l'estació de l'AVE a la Sagrera ja estaran avançades. S'hauran acabat una part dels 17.000 habitatges que es construiran a Sant Andreu, Diagonal, Front Marítim. S'hauran iniciat les obres d'ampliació del Port, de la segona fase de la ZAL, de la terminal de cárrega de l'Aeroport. Será una ciutat més ben comunicada i més ben articulada amb la seva área metropolitana. - Una ciutat que avançarà amb força per esdevenir la Capital Europea de la Cultura l'any 2001. �Trobarà, en definitiva, una ciutat més c mpetitiva, optimista, il.lusionada; més internacionalitzada, amb més qualitat de vida. No ens várem equivocar quan vàrem apostar per Montjuïc-2 a Pedrosa. No ens equivocarem ara. Moltes gràcies. text/pedrosa.con 3 ��o 11-1-4wvIIA4, v1:3 3-0 7\3-, , 001P 9,\\ � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4348 Title A name given to the resource Cloenda Saló Construmat Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Fira de Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Economia Indústria Infraestructures Construmat Congressos i conferències Barcelona Construcció Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-04-08 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1700/0000000630.pdf 949c6d25a513cc50b1315008086ef258 PDF Text Text Clos a Indústria i la relació Catalunya-Espanya El Periódico | 31.8.2006 No és cap secret que el Ministeri d'Indústria és un ministeri singular, amb una càrrega competencial formidable. Això és ja una indicació de l'alt concepte que el president Zapatero tenia de José Montilla, ja que els ministeris van ser concebuts probablement tenint en compte les característiques i les idees de les persones en què s'havia pensat per dirigir-los. És sabut que Zapatero, fa ara exactament un any, es va enfrontar al fet que l'aprovació de l'ambiciosíssim Estatut que s'estava gestant al Parlament de Catalunya se sotmetés a alguns condicionants formals per part del nacionalisme català. Algun d'aquests condicionants derivava de la preocupació que en aquesta força política nacionalista generava l'eventual efecte benèfic de l'aprovació del nou Estatut sobre les expectatives electorals del candidat socialista, en especial --es pensava-- si aquest era el president de la Generalitat. No em refereixo a la famosa foto Zapatero-CiU a la Moncloa, que és molt posterior. El cas és que Zapatero ja tenia clar fa un any que el candidat socialista a Catalunya podia ser, al seu entendre, l'actual, per poc temps, ministre d'Indústria. En això no és que estiguéssim d'acord o en desacord: és que, al meu entendre, no era presentable el tracte d'una cosa per l'altra, d'Estatut per president. I no hi va haver tracte. CiU, que en aquell moment al Parlament de Catalunya era decisiva, va acceptar l'aprovació de l'Estatut sense haver obtingut compromisos a canvi. I més tard, a Madrid, al Parlament espanyol, sense ser pas necessari el seu vot, va obtenir, en canvi, un protagonisme que Zapatero va cedir d'una forma generosa. Així s'ha anat configurant la situació actual de transició cap a una nova majoria a Catalunya, encara impredictible en el seu format. I probablement cap a una col.laboració franca a Madrid entre el socialisme i el nacionalisme català. Sens dubte, sobre el resultat de les eleccions a Catalunya hi ha més incertesa que sobre el resultat de les eleccions a Espanya, on el socialisme porta un avantatge apreciable. Aquesta perspectiva espanyola de futur és molt meritòria, perquè a l'esquerra li costa més durar en el poder que a la dreta, excepte en casos excepcionals, com el del socialisme de Felipe González i Narcís Serra, que va tenir 15 anys de governació- després de 40 de dictadura. I no ho oblidem (perquè la història es repeteix): González va haver de sacrificar Serra en els últims quatre anys per facilitar el pacte entre el socialisme espanyol i el nacionalisme català. Tant li costa a l'esquerra durar en el poder que una part del preu d'aquesta durada en l'àmbit espanyol pot acabar sent el de renunciar a un Govern o una majoria estrictament d'esquerra, a Espanya i a Catalunya. I a part d'això, el poder en sentit ampli, econòmic, tecnològic, informatiu, fins i tot cultural, en bona mesura, sempre el té la dreta. Per cert, que el pacte socialisme espanyol-nacionalisme català també va funcionar en la desaparició, teòricament provisional, del Grup Socialista Català al Congrés dels Diputats, després del cop d'Estat del 23 de febrer de 1981. El PSC no ha renunciat mai a recuperar-lo. Si no es recupera ara, dubto que es recuperi mai. Ara vol dir a la sortida de les següents eleccions espanyoles, és clar. �L'excepció a aquest panorama és al Senat, on l'Entesa dels Catalans segueix viva. Però ja sabem que el Senat no és exactament, de moment, la Cambra de les autonomies en el sentit que auspiciava la Constitució espanyola. En definitiva, Espanya accepta, en períodes determinats com l'actual, que l'esquerra estatal pacti transitòriament, o no, amb els nacionalismes interiors, però no accepta del tot que l'esquerra catalanista o basquista demani respecte per la seva pròpia interpretació de com ha de ser Espanya a llarg termini. Espanya prefereix la distància que se suposa educada entre la nació i les nacions a una ingènua ingerència de les nacions en la nació. Ara fa exactament 100 anys, Catalunya ressorgia potent en el terreny econòmic i en el polític, mentre Espanya vivia amb neguit la pèrdua de les colònies i la seva pròpia reducció a la mera Península. El que llavors va desembocar en República, guerra civil i dictadura prolongada, en un context internacional dramàtic, ara va camí de consolidar-se en una monarquia democràtica de caràcter federalista, amb unes expectatives econòmiques i polítiques excel.lents: creixem gairebé el triple que Alemanya i França, països que haurem igualat en renda per càpita al final de la dècada. Madrid s'ha convertit en una de les grans metròpolis europees, cosa que estava lluny de ser possible fa 100 anys. I Barcelona ha aguantat l'empenta, cosa que encara és més admirable, vistes les dificultats. Tornant al principi: el Ministeri d'Indústria té un paper decisiu en aquest context. És un element gairebé únic d'influència catalana en la política governamental espanyola. És un superministeri carregat de significació política, i la gent ho sap. Joan Clos s'enfronta a un repte, no solament en el terreny del management, sinó a un repte polític de primera magnitud. El paper de Catalunya a Espanya hi passarà en bona mesura. La responsabilitat és gran. I la capacitat de Clos per enfrontar-la, notable. Des del Govern de la Generalitat, esperem molt de la seva experiència, la seva polivalència temàtica, la seva ambició política i la seva fidelitat a Catalunya i a l'Espanya de caràcter federal. Potser per aquí es pugui compensar la convicció madrilenya que Catalunya i el nacionalisme català són la mateixa cosa i que, com a molt, el que hi ha a Catalunya, a més del nacionalisme, és una reserva de vots espanyolistes per al socialisme peninsular a les eleccions generals. Pasqual Maragall President de la Generalitat � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Clos a Indústria i la relació Catalunya-Espanya Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Language A language of the resource Català Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1396 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Subject The topic of the resource Clos i Gimenez, Joan, 1945- Espanya Catalunya Govern Territoris Acció política Estatut Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-08-31 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1138/19880209d_00265.pdf af4f1f77bf18a5f3d1223bcc57d813f2 PDF Text Text P: 225 -1~ Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació Paraules de l'Excm. Alcalde de Barcelona, Sr. Pasctual 11araaall, al Casal de Catalun y a a Toronto (Canadá) Plça. S. Jaume s/n. 08002 Barcelona Telèfon: 301 07 07 Tèlex: 54519 Laye e �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: SENYORES I SENYORS, ESTIMATS AMICS TOTS, AQUESTA VISITA D'AVUI AL CASAL ÉS LA REALITZACI6 D'UN DESIG LLARGAMENT SENTIT. NO CAL QUE ELS DIGUI QUE CONTACTES COM AQUEST ESTAN PLENS DE SIMBOLOGIA. CATALUNYA DEU 1OLT ALS MILERS D'ANCSNIMS AMBAIXADORS QUE TÉ REPARTITS PEL MóN. VOSTe' S EN Sal J/JA PART, D'AOUESTA REPRESENTACI(5. UNA PART DISTINGUIDA PF2OU LA PRESèNCIA CATALANA A TORONTO, I EN GENERAL AL CANADà, HA ESTAT SEMPRE UNA PRESe- NCIA 'IOLT QUALIFICADA I APRECIADA. EN JOSEP PIJOAN N'ÉS UN EXEMPLE, ESPECIALMENT SIGNIFICATIU. DURANT LA SEVA ESTADA A TORONTO VA SABER COMBINAR LES ACTIVITATS CREADORES DE RIQUESA AMB LES �Ajuntament Ide Barcelona Gabinet de Comunicacio ACTIVITATS CREATIVES CULTURALS. TOT UN SIMBOL! ELS VULL AGRAIR SINCERAMENT EL QUE HAN FET PER ESTABLIR UNA P ELACICS CREATIVA I PROFITOSA ENTRE CATALUNYA I EL PAÍS QUE ELS ACULL. I ARA, -7:S CLAR, ELS VULL PARLAR DE BARCELONA. LA CIUTAT QUE TOTS VOSTèS SEGUR QUE PORTEN EN EL COR. S'ESTAN FENT YOLTES COSES A BARCELONA. S'ESTAN RECUPERANT ELS ANYS PERDUTS, ELS ANYS DE DESIDIA, DE DEGRADACI5. s' ESTA ENDREÇANT LA CIUTAT. JA COMENÇA A LLUIR. I ENCARA. QUEDEN MOLTES COSES PER FER. PER FER LA CIUTAT GRAN, EQUILIBRADA, SOLID á ' RIA I OBERTA QUE DES ITGEM. ARA TENIM LA GRAN OPORTUNITAT. ELS JOCS OLíMPICS �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació ENS AJUDARAN A TIRAR ENDAVANT EL PROJECTE DE CIUTAT S OMMI ADA. PER BARCELONA ÉS MÉS QUE ELS JOCS OLIMPICS, PER MOLT ESPLENDOROSOS QUE SIGUIN. JA ESTEM PREPARANT LA BARCELONA DEL '93. LA BARCELONA DE L'ESFORÇ SOSTINGUT, DE LES REALITZACIONS CONTI NUADES . PEP.QUè NO PASSI EL QUE VA PASSAR EL '88 I EL '29, QUE DESPRèS DE LES CELEBRACIONS QUE TANTA IL.LUSI6 HAVIEN DESVETLLAT, ENERGIES QUE TANTES HAVIEN MOVILITZAT, LA CIUTAT VA DÁCAURE. HAVIA QUEDAT ESGOTADA; SENSE RECURSOS, SENSE IDEES, SENSE NOUS HORITZONS. i VOLEM EVITAR QUE AIX3 NO TORN E S A PASSAR. I TINC �.-juntament de Barcelona Gabinet de Comunicació L'ESPERANCA QUE HO ACONSEGUIREN. AMB L'ENTUSIASME I AMB L'AJUDA DE TOTS. DELS CATALANS DE DINS I DELS CATALANS DE FORA. PER AIX , ELLS VULL DEMANAR EL SEU ENTUSIASME I EL SEU SUPORT PER LA BARCELONA D'AVUI, LA DEL '92 I LA DEL '93. EL SEU SUPORT EN LES INICIATIVES EMPRESARIALS, LES RELACIONS ECON6MIQUES I CULTURALS. EN TOTO ALL6 QUE PUGUIN FER PER BARCELONA, DES DE LES SEVES ACTIVITATS PROFESSIONALS, DES DE LES SEVES AFFECCIONS. ESTIC SEGUR QUE NO OBLIDEN BARCELONA(SáPIGUEN QUE BARCELONA NO ELS OBL IDA. MOLTES GRàC IES . � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4044 Title A name given to the resource Club Català o Casal de Catalunya de Toronto / Paraules Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Toronto, Canadà Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Relacions Internacionals Territoris Toronto Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-02-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1263/19911122d_00465.pdf a39dd542984bd5293fe943f97d528e24 PDF Text Text EXCM. SR. MINISTRE, SR. PRESIDENT DEL PORT AUTONOM, SR. PRESIDENT DE L' INTERNATIONAL TRADE CENTER DE BARCELONA, SR. HENRY COBB, SRES. I SRS.: COM HAN DIT EN LES SEVES INTERVENCIONS EL PRESIDENT DEL PORT AUTÒNOM DE BARCELONA I EL PRESIDENT DE L'INTERNATIONAL TRADE CENTER DE BARCELONA, L'ACTE D'AVUI TÉ UNA ESPECIAL SIGNIFICACI6 PER A BARCELONA. UN ACTE D'AQUESTES CARACTERÍSTIQUES HAURIA ESTAT IMPENSABLE UNS QUANTS ANYS ENRERA, QUAN LA CIUTAT VIVIA D'ESQUENA AL MAR I EL PORT ERA UNA INFRAESTRUCTURA DE TRANSPORT QUE HAVIA TANCAT ELS MOLLS, I, FÍSICAMENT, S'HAVIA CONVERTIT EN UNA BARRERA QUE IMPEDIA L'ACCÉS I EL CONTACTE CIUTADà AMB EL SEU MAR. VULL FER UNA REFERèNCIA CONCRETA AL LLOC ON ENS TROBEM, EL MOLL DE BARCELONA, MOLT A PROP D'ON FINS FA POCS ANYS HI HAVIA LA HISTòRICA ESTACIÓ MARÍTIMA DE LA CIUTAT. �AQUESTA DESAPAREGUDA ESTACIÓ MARÍTIMA VA SER LA PORTA D'ENTRADA A ESPANYA MÉS REMARCABLE FINS BEN BÉ LA NOSTRA GUERRA CIVIL. VA SER TAMBÉ UN LLOC D'ON VAN SORTIR MOLTS DELS NOSTRES EMIGRANTS EN ELS PRIMERS QUARANTA ANYS DEL SEGLE. NOMÉS EL DESENVOLUPAMENT DE LES COMUNICACIONS AèRIES VA AFECTAR DEFINITIVAMENT LA CENTRALITAT D'AQUEST PUNT CLAU DE LES COMUNICACIONS DE LA CIUTAT AMB EL MÓN. LA PRIMERA PEDRA QUE POSEM AVUI POT TENIR UN CARàCTER BEN SIMBòLIC. PERQUé SUPOSA, TAMBÉ, UNA REAFIRMACIó DE LA VOLUNTAT DE BARCELONA DE MANTENIR LA SEVA CONNEXIÓ PRIVILEGIADA AMB EL MóN, DE SER PORTA D'ENTRADA, D'OBERTURA A LES APORTACIONS EXTERIORS - EN AQUEST CAS D'UN DELS MÉS PRESTIGIOSOS ESTUDIS D'ARQUITECTURA DEL MóN I D'OFERIR LES SEVES POTENCIALITATS AL CONJUNT DEL PAíS. LA COL.LABORACIó ENTRE L'AJUNTAMENT, EL PORT AUTO/40M I EL MINISTERI D'OBRES PÚBLIQUES HA FET POSSIBLE QUE BARCELONA RECUPERÉS UNS ESPAIS PRIVILEGIATS I DE QUALITAT PER A LA CIUTAT. �ES UN EXEMPLE EXCEL.LENT DE LES POSSIBILITATS EXTRAODINàRIES QUE SORGEIXEN DE LA COL.LABORACIÓ ENTRE INSTITUCIONS, D'UNA MANERA DE FER QUE HEM EXPERIMENTAT A BASTAMENT AMB MOTIU DE LES OPERACIONS OLíMPIQUES I QUE TENIM LA INTENCIó DE SEGUIR IMPULSANT MÉS EMLLà DEL 92. ES UN BON EXEMPLE DEL QUE AVIAT ES PODRà IDENTIFICAR COM EL MODEL BARCELONA I QUE PROPOSEM COM A ALTERNATIVA A LES RELACIONS BASADES TAN SOLS EN LA COMPETICIÓ EN LA CONFRONTACIÓ. DES QUE ES VA REMODELAR EL MOLL DE LA FUSTA, L'AJUNTAMENT HA TREBALLAT PER FER POSSIBLE UN MAJOR CONTACTE DE LA CIUTAT AMB EL MAR. EL PROJECTE DE REFORMA DEL PORT VELL, UN PROJECTE QUE JA COMENÇA A SER UNA REALITAT, PERMET AQUEST RETROBAMENT, HEM D'ESTAR SATISFETS PERQUé BARCELONA HA SABUT REINTEGRAR AQUESTS ESPAIS PRIVILEGIATS, AQUEST VELL PORT, A LA CIUTAT. I PERQUè EL PORT AUTÒNOM I EL MINISTERI D'OBRES PÚBLIQUES I TRANSPORTS, HAN ESTAT SENSIBLES A LES DEMANDES CIUTADANES I HAN ENTèS QUE CALIA APOSTAR FORT EN AQUEST ESPAI. A MES ELS HEM D'AGRAIR QUE ACCEPTESSIN EL �LIDERATGE QUE LA CIUTAT HAVIA DE JUGAR EN AQUESTA REFORMA. LA NOSTRA EXPERIèNCIA ÉS LA PRIMERA D'AQUESTES CARACTERÍSTIQUES QUE ES DUU A TERME AL NOSTRE PAÍS. BARCELONA ESTà SEGUINT, TAMBÉ AMB LA REFORMA DEL PORT VELL, ELS PASSOS D'ALTRES CIUTATS D'EUROPA I D'AMéRICA. HA RECUPERAT EL MAR EN EL SEU CENTRE HISTóRIC. VOLDRIA DESTACAR, A MÉS, QUE EL PROCÉS DE TRANSFORMACIó D'AQUESTS VELLS MOLLS FORMA PART D'UN PROJECTE MOLT MÉS AMBICIÓS PER A LA CIUTAT: LA RECUPERACIÓ DE TOT EL LITORAL, DES D'AQUEST MOLL DE BARCELONA EN EL QUè ENS TROBEM, FINS AL RIU BESóS. DURANT AQUESTS ANYS BARCELONA I HA SABUT JUGAR FORT ENS HEM ARRISCAT EN PROJECTES MOLT AMBICIOSOS. EL FUTUR CENTRE INTERNACIONAL DE NEGOCIS DE BARCELONA, UN EDIFICI EMBLEMáTIC DISSENYAT PER UN GRAN ARQUITECTE, N'ÉS UN. LA TRAMA URBANA CIUTAT ARRIBA AVUI AL VELL PORT. L'AJUNTAMENT TAMBÉ VOL SER PRESENT 4 1 EN EL PORT DEL �FUTUR, AQUEST QUE ARA ESTà CREIXENT CAP A PONENT, UN PORT ALTAMENT COMPETITIU AMB UNA GRAN ZONA D'ACTIVITATS LOGÍSTIQUES AMB SERVEIS INTEL.LIGENTS. UN PORT QUE ASPIRA A SER EL PRI ME R DE LA MEDITERRàNIA. MOLTES GRàCIES. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4169 Title A name given to the resource Col.locació primera pedra del World Trade Center Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Recuperació del litoral barceloní. Gran zona d'activitats logístiques amb serveis intel·ligents. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Moll de Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Competitivitat Infraestructures Acció política Barcelona World Trade Center Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-11-22 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5981/FMHP_03136.JPG f6e16fc4012b8d636963f3b4151759e2 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 23/10/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ajuntament de Barcelona Title A name given to the resource Com a oients a la inauguració del III Diálogo Oriente-Occidente de Casa Asia: una llamada a la acción Subject The topic of the resource Relacions internacionals Drets humans Comunicació intercultural Organismes internacionals Lagos, Ricardo Obiols Llandrich, Margarita Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1666/0000000586.pdf d0f6f79376a1b8940dbe041bc66ba610 PDF Text Text "Comença un any carregat de promeses" Article de Pasqual Maragall, publicat al Diari AVUI Voldria colpir avui les consciències per convèncer la majoria dels catalans que res no ens està vedat. Que l´únic que hauria d´estar prohibit per la nostra moral nacional –no per la llei– són els dos pecats següents: el pecat de pressuposar la innocència dels catalans pel fet de ser-ho, i la presumpció, també pecaminosa, que segons quines coses no les aconseguirem mai pel mateix fet, pel fet de ser catalans. Els catalans farem el que vulguem fer, arribarem allà on vulguem arribar. I si no hi arribem, en serem finalment els únics culpables. En el món progressivament sense fronteres valem el que som. El que som capaços de fer i de vendre. I el que som capaços de produir per ser consumit, depèn de quants som, a on som, a quina distància-temps dels altres, i amb quin nivell de coneixements comptem. Eventualment depèn també, i de vegades molt, com és el cas de Catalunya avui, de la capacitatde generar complicitats, d´innovar, d´arriscar i de fer-ho a un cost raonable: en això precisament consisteix la bona governació, en la creació d´un clima favorable a l´existència de tots aquests processos. Les externalitats de què parlen els economistes, és a dir, allò que és extern al mercat, però que influeix en els costos (l´existència o la manca de bons serveis públics, de seguretat, etc.), ha de funcionar bé perquè la societat i la producció vagin tan bé com poden anar. Tornem, doncs, a Catalunya. Catalunya és més a prop de més gent, de més ciutats, de més consumidors, de més inversors, de més capitals, de més universitats, de més museus, etc. que qualsevol altra regió del sud d´Europa, llevat de la Llombardia, que és ella mateixa centreeuropea en bona mesura. Tenim més població a 500/1.000 quilòmetres de distància que la majoria d´aquestes altres regions, per exemple, Madrid, Andalusia o Euskadi. Barcelona és mes a prop de París, de Berlín, de Roma i d´Alger, per exemple, que les capitals d´aquestes altres comunitats autònomes. I les altres ciutats importants de la resta del món que estan més a prop de les comunitats citades, perexemple, Nova York, Buenos Aires, São Paulo o Johannesburg, són tan lluny que les diferències de distància esdevenen insignificants. La distància-temps, però, no donaria els mateixos resultats. I el pitjor és que aquesta és la distància que compta. Els resultats aquí depenen dels quilòmetres, però també de la xarxa de comunicacions. I en això anem malament. No tenim encara tren d´alta velocitat, deu anysdesprès de la posada en marxa de la primera línia espanyola, ni està previst el corredor mediterrani Almeria-València- Barcelona-Marsella, ni l´eix de l´Ebre i la connexió Barcelona-Bilbao; no hi haprevisió d´un hub o intercanviador aeri transoceànic al Prat, el pas de l´alta velocitat per l´aeroport està assegurada tot just des de fa uns dies, etc. El que és més xocant: el mercat interior català no està ben relligat, ni en les connexions radials des de Barcelona ni, menys encara, en les transversals i diagonals (Lleida-Girona és insuficient; l´eix pirinenc, inexistent; l´eix de l´Ebre i la seva perllongació cap a Osca i Navarra, incomplet; l´eix del Llobregat, mancat de desdoblament de Vic en amunt; l´eix diagonal Manresa-Igualada-Vilafranca- Vilanova, lamentable), etc. Les connexions ferroviàries Barcelona-Manresa- Lleida i Barcelona-Igualada-Lleida, o estan abandonant-se o ni s´han plantejat; la connexió entre el futur aeroport ampliat de la Seu-Andorra i Puigcerdà està per dissenyar, etc. La nova xarxa ferroviària que caldrà en els propers 20 anys s´està dissenyant ara. La vam anunciar amb Joan Clos fa tres mesos. Inclou l´eix transversal ferroviari, sense el qual les línies de la costa es col·lapsaran, perquè no hi caben les tres funcions: mercaderies, regional i alta velocitat. Adam Smith va demostrar fa més de 200 anys que el creixement de la riquesa i la bona salut d´un país depenien de dues coses: l´ampliació del mercat exterior i l´aprofundiment de l´interior. ACatalunya no tenim estratègies dirigides a cap de les dues finalitats, almenys des del punt de vista de les comunicacions. Referent al mercat interior, l´èxit formidable de l´Eix Transversal l´ha dut al col·lapse i a una alta accidentalitat. Ni tan sols s´ha sabut gestionar l´excés de camionatge internacional en aquesta via. �Certament, l´èxit de l´Eix no ha servit per entendre la necessitat i els beneficis que es derivarien de la construcció dels altres eixos esmentats. Necessitem un canvi de veritat. En les xarxes de transport, però també en les altres: fibra òptica, telefonia en general, electricitat i gas natural. L´opció ADSL en telefonia i Internet no és a l´alçada de les expectatives que va generar l´acord entre la Generalitat i els ajuntaments (Localret) fa ja tres o quatre anys. La venda de les tres infraestructures de la Generalitat, el Centre d´Informàtica als alemanys, el Centre de telecomunicacions als francesos i el Centre de Comunicacions dels Mossos a Tradia ha impedit tenir a Catalunya el que tenen els bascos amb l´empresa Euskaltel: un segon operador en telecomunicacions. Estem en règim d´estricte monopoli elèctric, com demostra la qualitat dels serveis, i Gas Natural no ha començat a competir amb centrals gaselectricitat, si bé la seva xarxa s´ha estès considerablement. Val a dir que el grup d´infraestructures i serveis de la Caixa de Barcelona –actualment La Caixa– s´ha col·locat al capdavant de les empreses del sector a Espanya, especialment gràcies a Autopistes i a la recuperació de la majoria relativa d´accions a Gas Natural –que s´havia creat amb la base de Catalana de Gas, però amb posició dominant de Repsol. Per això s´entén encara menys l´interès del govern convergent a desestabilitzar la cúpula de La Caixa. El mateix podríem dir de Caixa de Catalunya. Aigua: s´han fet passes endavant, com l´aprovació del canal Segarra- Garrigues i la finalització del pantà de la Llosa de Cavall. El canal està per fer, però la decisió és important. Ara s´ha de veure en quines condicions es distribuirà l´aigua i amb quines exigències respecte de la modalitat de reg. I quines produccions tindran protecció. Els dos errors més grans dels darrers 20 anys han estat la decisió sobre el transvasament de l´Ebre i la pèrdua de potabilitat de l´aigua a prop d´un centenar de municipis. La cultura de l´aigua que ha prevalgut no és ni moderna ni clàssica, és simplement antiquada. Ara hi ha quitracta de tapar el nyap de l´Ebre amb un altre nyap: la portada d´aigües del Roine. No em vull estendre més enllà d´aquestes consideracions sobre l´estat de les infraestructures. Catalunya es rellançarà amb objectius polítics, econòmics socials i culturals que ens manquen des del 1992. Respondrem al repte legítim de Madrid. Legítim com a repte local, entre ciutats. Incomprensible en canvi com a política d´Estat. L´òptim espanyol no és l´esquema radial, no és comunicar bé el centre amb cada una de les capitals de província oblidant els eixos transversals o longitudinals entre ciutats i àrees urbanesaltrament més carregats de demandes de mobilitat. L´esquema radial respon a la divisió provincial de 1833. No té res a veure amb les demandes reals, que són inversament proporcionals a la distància i directament proporcionals a la població o la riquesa dels nuclis urbans. Serveixin aquestes consideracions per a concloure que a Catalunya no serà difícil fer-ho millor que fins ara. Superar la síndrome de la fuga de cervells i empreses cap a altres llocs no serà fàcil,però és factible. Un bon programa d´infraestructures és el primer que necessitem. Donarà l´autèntica mesura de l´ambició catalana en el moment del canvi de segle i quan tothom comprènque les comunicacions són cabdals per a ser algú en el món. Serveixi també el que s´ha dit fins aquí per convèncer qui correspongui que Catalunya vol i necessita una Espanya diferent, menys simplista, més intel·ligent de les seves pròpies possibilitats en tant que unió de pobles i xarxa d´àrees poblades. En una Espanya així Catalunya pot dibuixar el seu projecte. En una altra, no. L´error del nacionalisme català ha estat de pensar que Catalunya podia millorar les seves posicions simplement reivindicant allò que se´ns deu i amenaçant de no formar majories aEspanya si les condicions �electorals del conjunt espanyol ens ho permeten (i si no, mala sort). Sense impulsar un projecte espanyol distint. Essent indiferents a les distintes concepcions d´Espanya que es puguin tenir en el centre de l´Estat o que es puguin anar construintentre tots. Els resultats ja els veiem. Del 1975 al 2000, la regió central ha acumulat quasi tanta població com Catalunya i ha crescut més que nosaltres. Ha acumulat empreses i centres de decisió privats. Nosaltres també hem crescut, en població i en riquesa, però no tant. La densitat de l´àrea central està sobrepassant la nostra. Sobretot del 1992 cap aquí, quan millors eren les condicions per al rellançament català a les envistes al segle XXI, el nostre ritme de millora, tot i l´impacte formidable dels Jocs Olímpics a Catalunya, no ha igualat el de moltes altres comunitats espanyoles. Em queda per esmentar el darrer del requeriments per a créixer, que és el cabal de coneixements a l´abast de la població. Solament esmentaré el percentatge d´estudiants d´altres comunitats en els primers cursos de les universitats i centrals i catalanes: 18 per cent al centre, 8 per cent a Catalunya. I això significa, a la llarga, notes de tall o qualitat de l´alumnat inferior aquí que allí. En definitiva significa condicions d´inferioritat en la docència i la recerca, en un dels més importants subsistemes de creació i difusió del coneixement, si no el més important, com és la universitat. No hi ha res perdut, però ens hem d´espolsar la son, la son produïda potser per la nostra més alta qualitat de vida, pels afalacs que provenen de tots els horitzons, pel respecte que l´autonomia catalana i la qualitat de les nostres ciutats han obtingut sens dubte, i ben lluny d´aquí, en els darrers 20-25 anys. Menys gemecs i més iniciatives. Aquesta és la consigna. Més intervencionisme de Catalunya a Espanya i a Europa. Empreses més competitives i més grans en alguns sectors clau. Més capital de risc. Una veritable obsessió per atraure talents, tal com s´està fent, per exemple, per part de les escoles de negocis catalanes i en el programa dirigit per Salvador Barberà en el marc deldepartament que dirigeix Andreu Mas Colell. Però per damunt de tot, acabar amb les dues manies catalanes que en aquests 25 anys d´autonomia no hem aconseguit eradicar: el nosaltres sols i el què hi farem, la petulància i la resignació. Acabo aquestes línies a Brasília, on vaig assistir a una jornada probablement molt indicativa del que passarà arreu del món. Països amb prou dimensió, decidits a ajuntar-se amb d´altres per anar endavant, conscients que el seu futur depèn sobretot d´ells mateixos i de la seva capacitat de sintonia amb els veïns per plantar cara a les influències llunyanes, per potents que siguin. Països decidits a fer front a les injustícies. Aquesta és la fórmula.? ? Pasqual Maragall. President del PSC 12/1/2003 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Comença un any carregat de promeses Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived Avui Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Catalunya Infraestructures Transports Nacionalisme Model social Acció política Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1359 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-12-01 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles