<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<itemContainer xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/items/browse?output=omeka-xml&amp;page=55&amp;sort_field=added" accessDate="2026-04-04T10:02:09+02:00">
  <miscellaneousContainer>
    <pagination>
      <pageNumber>55</pageNumber>
      <perPage>10</perPage>
      <totalResults>1525</totalResults>
    </pagination>
  </miscellaneousContainer>
  <item itemId="1064" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="599">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1064/19861211d_00176.pdf</src>
        <authentication>bed9187dc1d106618dcefac32936419a</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42273">
                    <text>Ajuntament de Barcelona

Presentació de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall per al
catàleg de l'Exposició "Espais'i Escultures: Barcelona 1982-86",
Fundació Miró-

4À- 12
Ba rcelona, rlre de 1986

Exp. 705/84 - IMI'AEMTA MVYICIPAi.

�..Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

Ref.:

L'exposició que presentem és un resum visual del que ha
estat la política urbanística portada a terme per l'Ajuntament de
Barcelona en els últims quatre anys.

No sabria dir si la practica urbanística impulsada per Oriol
Bohigas i J.A. Acebillo ha induït una teoria o si aquesta va ser.
prèvia.

El que si puc assegurar és que la tasca dels urbanistes
municipals ha estat un element importantíssim en l'esforç que
tots hem fet per llençar internacionalment el nom-de Barcelona,
per retornar al nostre paissatge urbà la seva dignitat perduda,
per crear un ambient de controvèrsia i de debat en una societat
catalana amenaçada pel conformisme, l'-uniformisme ideològic i la
por a la confrontació.

L'urbanisme dels quaranta anys previs als

ajuntaments

democràtics fou tan miserable que calia emprendre actuacions
d'una

certa .potència urbanística raer trencar la monotonia i

l'asimetria heredada. Era una decisió arriscada i fins i tot
perillosa, però penso que va ser encertada.

Amb la recuperació de la memòria cultural no n'hi havia

Exp. 82.86 • IMPREMTA MUNICIPAL

�-3-

1
} Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

prou. Les ciutats no viuen només d'una mena

Ref.:

litúrgia del

record. Per això vam p referir correr el risc de crear uns espais
amb una forta impronta personal dels seus autors, abans de
mantenir la mediocritat ambiental que haviem heredat.

Com a Alcalde i com a Barceloní, espero que aquesta exposició
. desperti • 1'intèrès dels seus visitants,

barcelonins i no

barcelonins, per conèixer millor la nostra ciutat, per descobrirla o redescobrir-la. I que el debat continui.

Exp. 82-86 -

IMPREMTA MUNICIPAL

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15850">
                <text>3970</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15851">
                <text>Presentació de l’Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall, per al catàleg de l'Exposició "Espais i Escultures: 1982-86", Fundació Miró</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15852">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15853">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15854">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15856">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15857">
                <text>Art</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24144">
                <text>Urbanisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24145">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24146">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24147">
                <text>Fundació Joan Miró</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24148">
                <text>Escultures</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40677">
                <text>1986-12-11</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43301">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15858">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="9">
        <name>Escrits</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1065" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="600">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1065/19861212d_00180.pdf</src>
        <authentication>44ef498b44063c47e3bfa32167c1c881</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42274">
                    <text>+IIIV
411+

Ajuntament de Barcelona

DISCURS DE L'EXCM. SR. ALCALDE A LA CLOENDA
DE LES JORNADES SOBRE: "PERIFèRIES METROPOLITANES"
A CORNELLà DE LLOBREGAT

Cornellà, 12 de Desembre de 1986

Exp. 705/84 - IMPREMTA MUNICIPAL

�Ajuntament de Barcelona
• Gabinet de Comunicació

Ref.:

Mis queridos amigos, el Area Metropolitana de Barcelona
se enorgullece de haber sido coorganizadora y anfitriona con el
Ayuntamiento de Cornellá, de la primera conferencia de municipios
de periferia, con 150 representantes de más de 40 ciudades de
Cataluña, Madrid, País Vasco y Andalucía.

La iniciativa, evidentemente, es de Cornellá. La
iniciativa, viene de uno, viene de abajo, con apoyo activo,
activísimo diría yo, de la Corporación Metropolitana, lo cual es un
buen ejemplo, yo creo, de colaboración. Cornellá celebra este año
el milenario y creo que es una buena manera de celebrarlo, esta
conferencia. Está el Alcalde Montilla y está el ex-Alcalde Prieto.

Creo que Cornellá ha sabido conectar, ahora me estaba
contando el Alcalde su interés por el tema de las ciudades
metropolitanas en Europa.

El proyecto que me estaba él explicando

y que yo no conocía de una asociación y, en todo caso, de un grupo
dentro del Parlamento Europeo que se preocupe por estas cuestiones.
Incluso la posibilidad de un fondo dentro del presupuesto europeo
que, como sabeis está complicado por lo que dicen los diarios, pero
de un capitulo del presupuesto que se dedique al tema de las áreas
metropolitanas.

Me hablaba Montilla de la existencia de este proyecto, de
personas que lo están impulsando como Yvette Foyer en Marsella y
otros que tratan de conseguir esto. De alguna forma yo creo que es

Exp.

1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL

�Ajúñtament de Barcelona
,

*

Gabinet

de

Comunicació

Ref.:

conducente a lo mismo que algunos de los esfuerzos que se han
realizado desde la propia Corporación, desde otros Ayuntamientos,
para tratar de explicar el último año algo que Europa todavía no,
yo creo vamos, creemos muchos, no ha llegado a concienciar del
todo.

Y es que Europa es un continente, pero es un sistema de

ciudades basicamente.

Si algo és es esto, precisamente,

en

relación con otros continentes, como puede ser Asia, como puede ser
America del Norte o del Sur o Africa u Oceanía. Europa es el
continente de las ciudades por definición, cuando uno, yo cuento
últimamente porque estuve hace poco en Viena y en Viena decían a
300 Km. está Budapest, y a 300 Km. está también Praga y al otro
lado a 300 Km. está Munich.

Entonces quedan cuatro ciudades en

este radio, 3. más la propia Viena, que son cada una de ellas una
joya histórica,

son la creación de la humanidad, como una especie

de joya social que existe en un territorio es algo que sólo ocurre
prácticamente en este continente. Y además no sólo ocurre allí
sino que va ocurriendo pues en Gran Bretaña, en Francia, en España,
en menor medida en el Norte de Italia, etc.

Yo creo que ésta es la definición de Europa sin embargo,
y ahí está lo curioso, termino con el tema del Parlamento europeo,
que me parece que es importante y del presupuesto europeo, lo
curioso es que la Europa política es una construcción agraria y
primaria, en todo caso del carbón y del acero, y luego agraria, y
que el 40% de su presupuesto se destina a pagar excedentes
agrarios, que está muy bien, que se financien porque no está bien

Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL

�Ajuntament de Barcelona
ReF3 -

Gabinet de Comunicació

seguramente que los campesinos lo pasen mal.

No acaba de estar claro que Europa tenga que gastarse el
40% de sus dineros en mantener unos excedentes que luego se
exportan a paises que se enfadan con nosotros por el hecho de que
se los exportemos, como seria el caso del cono sur, por ejemplo, de
América Latina, en donde producen carne o grano mucho más barato
que nosotros y sin embargo se tienen que comer el nuestro porque se
lo exportamos subvencionado para que se lo coman.

Esta es la situación y en este sentido empieza a haber
dentro de Europa la conciencia de que quizá Europa debiera de ser,
no sólo sociológicamente sino politicamente, más urbana, mas
consciente de sus auténticos recursos. Más sincera y más valiente
en el sentido de que tener áreas metropolitanas en ciudades grandes
o pequeñas,, pero en ciudades, en último término, no es una miseria,
no es

sólo un problema.

También es una ventaja y hay que saber

aprovecharlo y por tanto hay que saber atacar los problemas que
provienen de nuestra población urbana que es mayoritaria en Europa
y que representa, todos creemos, seguramente, aquello que ha tenido
históricamente de más vital.

Esta situación en la cual estamos en Europa, sólo
empezando a que exista una conciencia política de lo que son, de lo
que es la propia Europa y, en definitiva, de lo que somos las
ciudades.

Exp.

1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL.

�Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

Ref:-

4-

En vuestra conferencia habeis hablado, yo lo he ido
siguiendo a través del canal de la Corporación Metropolitana, a
través, por los medios de comunicación también, he visto con una
alegría enorme que finalmente la prueba que faltaba de la
existencia una vitalidad Metropolitana era quizás esta
conferencia. Y que no sólo, como decía ahora Nuno Portas, no sólo
hay como una preocupación en un centro en el que todos nos
encontramos un dia para hablar de la periferia, sino que existe una
preocupación y una tensión, y una vitalidad y una creación de
periferia hacia el centro, de municipio hacia área, no sólo de área
hacia municipio, que es la tendencia tradicional.

Yo creo que la existencia de esa dialéctica, con dos
polos vivos, es la prueba de la existencia de vida metropolitana.
Si no hubiera dialectica, si no hubiera tensión, si no hubiera
diálogo, en todos los sentidos no habría tensión, no habría vida,
no habría metropolitana, no habría existencia metropolitana.

Cuando yo leí el otro día, no se si fue en "La
Vanguardia" el artículo de Roa, hablaba de 3 contradiciones, pautas
de centralidad, de calidad urbanística versus la necesidad de un
espíritu de campanario decía él, muy gráficamente. Por otro lado
hablaba de la oposición entre el dominio de la perspectiva como la
típica mentalidad central, la ciudad central, que lo ordena todo en
función de una jerarquía, o al menos yo lo entendí así,

Exp.

1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL.

como la

�Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

ReF:5 -

perspectiva como valor, como valor central, al final de

las

perspectiva siempre hay un gran monumento que se supone que es el
centro, templo, ateniense o romano o de nuestras ciudades. Y a esto
oponía Roa, yo creo que un ejercicio de un cierto riesgo, por otra
parte, el valor del "collage", que se llama en pintura collage,
aquellas cosas pegadas de distintos colores y cosas de distintos
materiales otros, lo que los ingleses llaman el "patchwork" y
nosotros podríamos llamar "los retales".

Estos espacios que se componen no jerarquizados, no hay
una gran avenida, no hay una ordenación sino que hay una serie de
elementos que aparentemente para quien tenga la estructura mental
organizada en torno a los valores tradicionales de perspectiva,
orden y centralidad es algo incomprensible. Porque cuando uno
aparece en este territorio pretende, lo primero que pretende es
explicarselo, que ocurre en esos terrenos en barbecho decía él en
el artículo, muy gráficamente. En barbecho, quiere decir que no son
nada,

esos terrenos urbanos,

típicamente y definitoriamente

metropolitanos que no son ni calles,

ni casa, ni campo y

equipamiento, ni zona verde, ni nada. No se sabe bien bien lo que
es, eso que hay al lado de la vía, entre la via y la carretera,
entre el campo y el equipamiento, entre la casa y la calle y no es
nada. Esas nadas, esos terrenos de nadie que definen lo que es un
área metropolitana que no ocurre en el campo, y no ocurren en la
ciudad central tampoco, que definen la periferia, que definen en
definitiva el área metropolitana y que Roa un poco reivindicaba

Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL

�Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

Ref-

6-

incluso como valor. Como algo que no sólo hay que sufrir sino que
hay que entender y quizá valorizar.

Todo esto es un tema que aun

está en sus comienzos, me parece. Y por ultimo hablaba

el

de una

contradición, más que contradición, comparaba lo que sería el
concepto de la corona, está la ciudad central, está la primera
corona y luego está la segunda corona, todo esto

¿visto desde

dónde? Visto desde la ciudad central. Entonces el decía, también
se pueden ver las cosas de otra forma y se puede pensar más que en
coronas, que es lo que ve un espectador central, a lo mejor en
gajos decía él, o grills, diríamos en catalán, esta especie de
valles urbanos, no en el sentido físico sino social, que se forman
a lo largo o en torno de una via de comunicación, de penetración
hacia el centro. Esta es la historia que ha sido . y por lo tanto,
así es como se organiza el Area Metropolitana, en gajos, decía él,
que tiene unas ciertas características parecidas a lo mejor en su
comportamiento incluso de experiencias anteriores.

Yo creo que toda esta reflexión que es nueva y que tiene
que ser enormemente bienvenida, porque lo que demuestra, repito, es
la existencia de los dos polos que hacen que la vida metropolitana
exista.

El problema de la identidad de las periferias puede
plantearse o no plantearse. Si no se plantea evidentemente que no
habrá problemas, pero tampoco habrá solución. Por lo tanto las
soluciones reales se plantearan desde arriba, se plantearán desde

Exp.

1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL

�Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

Ref:- 7 -

un nivel más alto, no existirá ese nivel de interacción y de
tensión metropolitana en que se podría plantear la cuestión. De
modo que a partir de ahora, va ser a posible hacerlo. Yo creo que
tenemos algunos instrumentos de solidaridad, palabra muy abusada
pero que a veces tiene alguna contrapartida real y en este caso la
tiene. Hoy explicaba Mercè Sala como por avatares de la historia en
este territorio en el que estáis se está pudiendo producir un
ejercicio de solidaridad por el lado del gasto, no por el lado del
ingreso.

Los entes locales, ya sabéis que según el manual fiscal

que no pueden hacer distribución fiscal y estoy de acuerdo con él.
Pero por el lado del gasto si pueden y lo estan haciendo, ahí estan
las 3 o 4 mil pesetas, no me gustaría equivocarme ahora que, cada
familia de los municipios ricos del área pone en la Corporación y •
las menos que sacan, debe ser aproximadamente la mitad.

Por lo tanto un ejercicio de solidaridad a nivel local,
sin necesidad de pasar por esos vasos comunicantes larguísimos de
la distribución desde un centro estatal o autonómico, que en
definitiva es estatal, y que se plantean la distribución desde un
punto de vista no territorial, sino de instrumentos tipo subsidio
de paro, o tipo impuesto progresivo sobre la renta.

Se está produciendo en este territorio de una forma muy
embrionaria porque estamos hablando de presupuestos muy chiquitos
todavía, se está produciendo un ejercicio de solidaridad, fiscal,
por el lado gasto, más bien económica, por el lado del gasto, y

Exp.

1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL

�Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

esto es enormemente positivo.

ReF-:

8-

No sólo desde el punto de vista

económico, del gasto, del dinero, sino desde el punto de vista de
un factor productivo que a veces no se valora que es, que son las
personas y la capacidad de emulación y de entusiasmo que se puede
generar en torno a un proyecto de este orden.

El hecho de que los mejores, supongamos, arquitectos del
área, normalmente, arquitectos centrales, que van a vivir al
centro se empiecen a preocupar, o nos empecemos entre todos a
preocupar por los temas de la periferia, aunque aparentemente o
realmente al principio no la entiendan. Pero el hecho de que se
preocupen, de que se les pueda conducir a trabajar en ese terreno a
unos costes digamos que la aglomeración se puede permitir de
pagarles, quizá un municipio periférico solos y no, pero la
aglomeración en conjunto sí, yo creo que es otro tipo de
distribución, no fiscal sino humana y técnica. Y así pues ahora
mismo equipamientos que se estan haciendo en el área metropolitana,
pensemos en Can Solé o en la Fuensanta, o en Torreblanca, o en la
Alhambra o en las Planas, en Hospitalet, las cosas que se están
haciendo aquí o en la Muntanyeta de S. Boi, o Torre Roja de
Viladecans. Todas estas cosas que se van haciendo, se hacen en un
diálogo que no le permiten al arquitecto local un poco tener su
pequeño monopolio, me van a perdonar, de calidad dentro de su
municipio, sino que hay una crítica y a veces un trasvase pues de
ideas positivas.

Exp.

1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL

�Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

Ref.::

9-

Yo creo que esto es la virtud metropolitana. Ya
deberíamos de estar todos un poco cansados de que se nos presente
siempre la ciudad como problema, y el área metropolitana como
problema. Y también tenemos que decir que todo esto ha sido la
história del progreso de la` humanidad, precisamente en la urbanidad
en la existencia de ciudad, la gente que se aglomera para vivir
juntos y no separados y que es algo, que es algo que hay que
reivindicar.

Cuando ya no sólo el área metropolitana se está
reivindicando como tal, sino la periferia metropolitana como un
valor, no como un sentimiento, yo creo que estamos llegando
realmente al final de un túnel y que se empieza a ver la luz por
otro lado. Curiosamente, en este momento, hay quien aparece
haciendo ejercicios tan alambicados como son los de ignorar la
existencia de esta realidad en un discurso de presentación de un
acto como éste. A mí no me gusta ser descortés, pero creo que es
una descortesía. Creo que es una descortesía ignorar la existencia,
no ya de la institución, sino casi incluso del hecho metropolitano
que está reconocido en nuestro Estatut de Autonomía de Catalunya, y
en la Ley de Bases de Régimen Local.

En el Estatuto de Autonomía de Catalunya se habla del fet
metropolitá, un poco con una mentalidad pudibunda, yo diría,
típica de los períodos de clandestinidad y catacumba. En este país
cuando hablar de nación ó nacionalidad catalana estaba prohibido

Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL

�aa

Ajuntament de Barcelona
ReF 10 -

Gabinet de Comunicació

pues se hablaba del fet nacional, del hecho nacional, porque lo
otro no estaba permitido. Entonces había que recurrir a este tipo
de circunloquios. Pues muy bien este tipo de clandestinidad y de
autocensura mental
metropolitano.

o literaria ahora se reserva al

hecho

No se puede hablar ya de Area Metropolitana, se

habla del fet Metropolità.

Es un tema un poco casi tabú, parece

mentira pero es así.

Cuando en realidad existe este hecho contrastadamente e
instituciones que lo han gobernado desde hace prácticamente 30 años
aquí, en el caso de Barcelona. Yo creo que de esta prueba difícil
vamos a salir bien, estoy convencido, porque modestamente creo que
se ha hecho bien el ejercicio de convertir un instrumento que nació
para la imposición, seguramente, en parte al menos, en un
instrumento para ejercer la solidaridad y en todo caso el mutuo
enriquecimiento.

Para mí hay un dogma en la vida política local y es que
nada que dos Ayuntamientos quieran hacer juntos,

y que la Ley no

prohiba se puede impedir. Y como que cuando hablamos de Ley,
hablamos de pensar en las normas positivas, más los principios
generales del Derecho en los cuales estas se inspiran, las normas
son mudables,

los principios seguramente no tanto,

o más

lentamente, hay un principio general del Derecho que habla de la
autonomía local.

Y habla que sólo se le puede quitar a un

Ayuntamiento una competencia por la vía de una ley que atribuya esa

Exp.

1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL

�1

Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

Ref7:l l-

competencia a un nivel superior. Como que eso no se va a producir,
porque es en este momento y en este país, enormemente popular, no
hay quien se atreva, nadie se atrevería a realizar tal ejercicio
político, tenemos que pensar que seguramente casi todo se puede
poner en común y muchas cosas lógicamente en un .área como esta
nuestra y como la de muchos de uds., se van efectivamente a poner
en común. Y si los Ayuntamientos de un área metropolitana con el
ámbito que sea, con los límites que sean, deciden que el medio
ambiente se tiene que poner común, o el transporte o el agua, nadie
les va a prohibir que lo hagan por la via mancomunitaria, por la
via que sea. Yo ahora no quiero ser político, político en el
sentido de táctico, sino simplemente remarcar que hay un principio
reconocido por otra parte, y aquí termino, en la Carta Europea de
los Poderes Locales. De una forma enormemente rotunda, yo diría que
más rotunda incluso que nuestras propias leyes, que es la autonomía
de la voluntad municipal para realizar el servicio a los
ciudadanos. Y en virtud de esa autonomía digo que nadie va a poder
impedir que los Ayuntamientos que quieran se pongan de acuerdo en
mejorar los servicios a sus ciudadanos sobre la base de la
colaboración.

Esto no se va a poder impedir, pase lo que pase al

nivel de los comportamientos políticos dominantes.

Ya alguna lección hay en Europa, ya hay quien ha
intentado el camino difícil, por otra parte en otras circunstancias
mucho más discutibles, seguramente yo también las discutiría, el
camino difícil de suprimir entidades metropolitanas.

Exp.

1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL

Y no me cabe

�r..

:i.&lt;
de Barcelona

Gabinet de Comunicació

Ref-

l2-

la menor duda . de que van a pagar su precio electoral por ello, bien
pronto. No me cabe la menor duda de que va haber un rebote de los
comportamientos y de los sentimientos de un cierto orgullo urbano
en todo el mundo y en Europa en particular. Y de que este tipo de
confianza en sí mismo del pueblo, a última hora es un poco esto., el
pueblo en este caso no en general como un abstracto sino con una
adscripción territorial a un municipio a unos entornos
territoriales concretos, va ser uno de los elementos más activos
del cambio de la faz política europea en los próximos años.

Con esta confianza agradezco al Ayuntamiento de Cornellá
y a todos los que habéis venido, Alcalde de Badajoz, Alcaldes de
Valencia, de Mislata, de Dos Hermanas, por estar aquí. Y a ver si
entre todos conseguimos que en esta Espada varia y plural que todos
tratamos de llevar para adelante, podamos tener también entre otros
el orgullo y el honor de ser unos de los adelantados . de la
construcción de ciudades metropolitanas en Europa.

Exp.

1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15859">
                <text>3971</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15860">
                <text>Jornades sobre "Perifèries metropolitanes" / Discurs de cloenda</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15861">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15862">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15863">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15864">
                <text>Cornellà del Llobregat</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15866">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="22221">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24137">
                <text>Àrea Metropolitana de Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24138">
                <text>Municipis</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24139">
                <text>Europa</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24140">
                <text>Administració local</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24141">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24142">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24143">
                <text>Cornellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40678">
                <text>1986-12-12</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43302">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15868">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1066" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1369">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1066/19860117d_setze.pdf</src>
        <authentication>2801ed7f64152e20a61e2abf54eb0e3e</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42966">
                    <text>1+1111I

Ajuntament
de Barcelona

Alcaldia
Gabinet de
Comunicació

Plça. S. Jaume s/n.
08002 Barcelona
Telèfon: 301 07 07
Tèlex: 54519 Laye e

Intervenció de l'Excm. Sr. Alcalde a la Conferència Homes i Dones
d'Esquerra

Barcelona, 17 de gener de 1986

�y I

Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

Ref.:

Aqui teniu vàries reflexions. Feu-ne l'us que volgueu.

Parlo com a militant d'esquerra, com a catalanista i,
com

a persona influida per la pròpia

experiencia política,

primer en el camp de la esquerra

inevitablemement,

universitària (i no tant), en el de la configuració de la
convergencia socialista i després del partit dels socialistes, i
en el camp de l'administració d'una de les 10 concentracions
urbanes més importants d'Europa.

1.-

Crec que l'esquerra europea està purgant els pecats de quasi-

70 anys d'identificació de socialisme amb nacionalització de la
producció.

2.-

Penso que la nacionalització de l'estat és un objectiu

legítim, quasi diria una pulsió legítima, en la línia en que José
Ramón Recalde s'expresa quan diu, aproximadament, que nació es
l'estat ocupat pel poble, pels ciutadans, i per tant, rebaixat,
disminuit, en part esmicolat, arrossegat cap avall, cap el
carrer, i cap a cada una de les cultures en que cristalitza la
relació dels ciutadans.

Exp. 82-86 -

IMPREMTA MUNICIPAL

�,
,

-3-

Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

Ref.:

3.-Aquesta pulsió legitima, que sempre porta el nom de la
nacionalitat concreta (catalanisme, etc.) i no el del temible
genèric, nacionalisme, està i estarà sempre en contradicció amb
una altra d'igualment abassagadora:
mobilitat,

l'intercanvi,

el

comerç,

l'internacionalisme, la
la

curiositat,

la

fraternitat. L'internacionalisme és l'únic genèric legítim.

4.-La •nacionalitat, com la tribu i la familia, acompleix en
nosaltres una funció protectora, d'afirmació diferenciada
respecte dels altres, defensiva. La ciutat és en canvi el lloc de
la relació, el carrer, el comerç i la frontera oberta.

5.-El nom de la ciutat té també el dring de la pàtria i pot
mobilitzar i mobilitza sentiments de pertinença i de
diferenciació, fins i tot d'extremisme col.lectiu, pera predomina
en ell el missatge civil, l'emulació, la rivalitat, l'anonimat
alliberador i la similitut d'experiències amb d'altres ciutats
que porten altres noms.

6. -Crec que hem de concebir l'estat com un sistema de cultures i
Europa com un sistema de ciutats. L'Europa de las pàtries es ja
només un aplegament de curiositats. L'Europa com a sistema de

Exp. 82 - 86 -

IMPREMTA MUNICIPAL

�-4-

Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

Ref. :

ciutats es un concepte operatiu que ens ajuda'a decidir el que
hem de fer.

7.-Un escriptor de la generació dels nostres avis (m'ho va
recordar fa poc Xavier Rubert), deia que la millor manera de dirnos europeus era dir-nos catalans (ell també veia que el dring,
el ressó de la pàtria gran està contingut in nuce en el nom de la
pàtria petita i afegia,

aproximadament: "per què

dir-nos

barcelonins o empordanesos, no fora prou en cara". I per acabar
rematarà, adessant-se als empordanesos, "dia arribarà en qué dirvos empordanesos serà més convenient per l'Empordà i

per

Catalunya".
Doncs bé: Crec que aquest dia està ben aprop.

8.-La reflexió 7a. en comporta dues consecutives però diferents:
una referida a l'espai, Catalunya i Espanya, l'altre referida al
temps: els nostres avis i nosaltres. Comencem per aquesta.
Els nostres avis (o besavis), obrers i poetes, industrials
i polítics, van dissenyar les idees i els objectius que encara
ens determinen: igualitat social, catalanisme, ciutat gran,
oberta, madura (eixample vs. muralles), modernisme.
Els nostres pares Cirici, Espriu, Cumella, no solament han

Exp. 82 - 86 -

IMPREMTA MUNICIPAL

�-5-

Ajuntament de Barcelona
Ref.:

Gabinet de Comunicació

conservat aquest mots, sine; que els han enriquit amb infinita
saviesa, els han pulit i els han millorat, els hi han tret la
ganga de l'accent novell,

agosarat, juvenil, ingenu -tant

emocionant però- a través dels infinits sofriments (de la
guerra), la infinita quietut obligada i l'ensopiment general. Han
fet la travessa del desert amb èxit. ( I han madurat el verb, el
llenguatge, l'oral i el manual de les terres, dels colors, dels
materials: en sabem més).
La ciutat és un llenguatge. Els carrers ho son. El comerç
també, com diu l'O.B.
L'herència d'uns i altres ens obliga ara a començar a posar
els fonaments de la ciutat llunyana, sense pensar-nos-hi més.
El futur està darrera la cantonada. No es una ficció.

9.-Crec que hem de mobilitzar totes les energies latents i
adquirir tot el rigor que ja està al nostre abast perquè la
generació més jove, els nostres fills (els vostres companys)
puguin succeir-nos aviat i construir amb pedra bona.
Anem per l'altre.

-

10.-Catalunya es una realitat. Espanya es un projecte. Catalunya
es una realitat torturada, des de fora i des de nosaltres

Exp. 82-86 -

IMPREMTA MUNICIPAL

�Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

-6Ref.:

mateixos. Espanya es avui un magnífic projecte: té les bases
posades i bona part dels elements constructius hi son. Catalunya
es un bon punt de mira per a construir Espanya: el millor o un
dels millors. Tenim l'experiència, positiva i negativa,
d'Espanya. En tenim la sang, els cognoms, les cultures. Els tenim
a casa. Es inevitable que Catalunya es realitzi en la construcció
de la nova Espanya i que no es realitzi del tot si no es en
aquesta tasca. l'Adeu Espanya s'ha de reconsiderar. La mare
Espanya, també, Espanya serà la nostra filla o no serà. Esperem
poguer dir aviat: Benvinguda Espanya nova.

11.-Es preferible pensar que Barcelona es capital de Catalunya,
una capital d'Espanya i una de les 10 ciutats importants
d'Europa, i que cada una de les tres coses es indisociable de les
altres, que no pas que Catalunya té per capitals Barcelona,
Madrid i Achen. Ens ajuda més. Es més operatiu.

12.-Tantmateix hem de pensar un lloc important pel nacionalisme,
temible però legítim, explicat per la història, en el nostre
futur, en la ciutat llunyana -i em refereixo al nacionalisme
català i al nacionalisme espanyol i a un cert papanatisme
europeista. Es inevitable. I segurament es necessari. Hi hem de

Exp.

82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL

�Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

-7Ref.:

conviure. Es una part del nostre cor. Una part deixada a ella
mateixa, magnificada com si fos un tot. Pera n'és una part. No és
potser interessant, no n'hem potser d'esperar res, pera l'hem de
respectar, som nosaltres mateixos.

13.-E1 socialisme europeu serà un socialisme de mercat, a l'Oest
i a l'Est.
Mercat no com a cilici, com a obligació, sino com a enginy
útil i creador, o que permet la creativitat enfront de
l'ensopiment.
Oue permet dir als joves d'avui: no us resigneu a no fer rés
pel mor de no guanyar diners en el mercat. Guanyeu-los i feu
coses. Ja ens ocuparem entre tots d'establir un codi social que
limiti l'arrogància estúpida dels ideologs de l'enriquiment.
El que no podem admetre, al menys jo, és la ideologia del
mercat en mans del que en treuen un profit personal exhorbitant.
El que no podem admetre és la glorificació de les
diferències de riquesa més enllà d'un punt (que es móbil,
convencional, incert, ben segur) més enllà d'un punt en que les
diferències no es justifiquen com a enginy de dinamització.

14.-La ideologia liberal-conservadora prostitueix el missatge de

Exp. 82-86 -

IMPREMTA MUNICIPAL

�•

-8-

Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

Ref.:

llibertat en benefici de la conservació. Te un tuf, sempre, de
falsetat.

15.-El missatge de llibertat, la iniciativa creadora, i el
catalanisme obert, i la construcció de
l'igualitarisme, estan en

les

nova Espanya,

i

mans de l'esquerra catalana, de la

nova esquerra catalana. No solament a les seves mans però també
en les seves mans. I això comporta una certa responsabilitat. Jo
crec que engrescadora.

16.-Dexeu-me acabar amb dues o tres reflexions de més actualitat
i per tant, forçosament, menys contrastades i més necessitades de
verificació ulterior.
-Catalunya
d'assenerament,

està

vivint

d'enfortiment

processos

contradictoris

de la confiança,

de

lenta

devaluació dels tabús, d'una banda, i d'arrenglerament,
intervencionisme inaudit, confusió de conceptes, mimetisme d'un
estat ja periclitat i monopolització de símbols i dels media,
d'una altra banda: cambres agràries, caixes d'estalvi,
comarques, medis audiovisuals (radio i televisió), medis escrits
la mateixa llengua: concebuts com a instruments d'una certa idea
de pàtria que es vol imposar com un catecisme.

Exp. 82-86 -

IMPREMTA MUNICIPAL

�+Mc,

—9—

Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

Ref.:

Hem de fer-hi créixer obstinadament el pluralisme, la
tolerància, el rigor, la honestedat, la competència, la llibertat
civil, el mercat d'idees i de productes, els contactes entre
ciutats, el debat polític dur i franc, de bona llei, i els pactes
sobre allò que és el marc, el camp de joc i els regles del joc entenent que la llengua és també regla i que la versatilitat
idiomàtica es ja més riquesa que no pas amenaça.
Vull fer, a q uí, un procés d'intencions: una determinada
interpretació de la vocació espanyola de Catalunya, errònea al
meu entendre, esta produint, per mor de les necessitats
electorals a curt termini, l'ensorrament del pactes que es veien
possibles fa solament uns mesos -tan culturals com territorialsaixí com la regimentacio d'institucions, societat civil i mitjans
de comunicació.
- El mateix origen tenen les apelacions als propis
conservadors de Catalunya a inhibir-se del referèndum sobre
l'Aliança Atlàntica. Estem assistint a l'espectacle no gens
nou a la nostra història d'apelació a una tradició neutralista de
la burgesia catalana,

que conviu amb l'occidentalisme més

frenètic, amb un "nacionalisme Mickey Mouse", amb el papanatisme
europeista més carrincló i amb l'anti-tercermundime, tradició
neutralista nascuda de la llunyania de l'Estat i dels negocis que

Exp. 82-86 -

IMPREMTA MUNICIPAL

�í*fia

'Ry

Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

-10Ref.:

van fer durant la primera guerra mundial i fins i tot en part
segona (l'estraperlo). Aquest neutralisme és l'entronització'de
la viu-viu-com a ideologia i ens deixa a nosaltres, a l'esquerra,
la obligació de dividir-nos ("per a menjar-te millor") entorn
d'una qüestió que d'altra banda no han inventat elis sinó
nosaltres -es a dir, entorn a una qüestió real, sobre la qual no
hem tingut el temps, o potser la voluntat, d'explicar-nos a fons.
Al tanto, ara no hi ha més remei que replantejar aquesta qüestió,
en tota la seva profunditat, debat que resta pendent i que
seguir sent necessari, sinò com un tràmit (crucial) de suport o
no al govern.
Si passem aquest cop sense massa danys, podrem començar a
projectar la construcció de la ciutat llunyana en bones
condicions. I si no començarem igualment en males condicions, que
en definitiva es un distintiu de l'esquerra.
Endavant, endavant de debò i moltes gràcies.

Exp. 82-86 -

IMPREMTA MUNICIPAL

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15869">
                <text>3972</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15870">
                <text>Conferència Homes i Dones d'Esquerra</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15872">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15873">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15875">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15877">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15878">
                <text>Socialisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24132">
                <text>Nacionalisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24133">
                <text>Federalisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24134">
                <text>Liberalisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24135">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24136">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="28271">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40679">
                <text>1986-01-17</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43303">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15879">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1067" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="602">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1067/19861216d_00182.pdf</src>
        <authentication>8f510f483396c5cef563481edbb270b6</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42275">
                    <text>^^

_

^ \ .:^

,

:

_ _- -----_.

E,

C6M^ ^ ^ L K ^K• fv, (hiC^(C...^ ^it

PAR

AVI

t^I

/III y

reNw1

:

c° ((4)

u.``

,
"EMPRIUS"

(441

^

Barcelona, 16 de desembre de 19

1

,.I^

�Gràcies a en Juli, gràcies a en Roman Planas, gràcies a
Emprius per haver-me convidat i gràcies a vostes per haver admés
el tracte d'aquest horari una mica intempestiu en el qual
m'hauran de sentir amb un acompanyament de mïisica de fons que
està molt be, la música sempre hauria d'estar present.

Jo els hi diré molt breument, perqué després puguin en tot
cas preguntar, tres pensaments sobre el futur, però sobre
elements del futur, jo m'havia anotat aqui algunes de les coses
que penso que avui estan sobre la taula.

Una sobre Catalunya, encara que breument, perque ja veureu
que soc partidari de que no se n'ha de parlar tant. Un altre
sobre el Socialisme que es la meva ideologia. I un altre, en tot
cas, sobre l'escenari internacional en el qual ens movem.

Els catalans i els que no ho són, i els socialistes i els
que tampoc ho són, pero, en tot cas, es un escenari en el qual
estem obligats a estar i a coneixer.

Sobre Catalunya jo diria -com avançava ara mateix- que jo
crec que no se n'ha de parlar massa i que justament aquesta
hauria de ser una de les divises d' una actitud sensata de futur

en aquest pais. Es a dir, no abusar -ne, aix6 que s'en diu en
totes les religions, no abusar d'alló que es justament important

dalló que es justament sagrat.

En segon lloc diria, i poden comptar que els pensaments que
deixaré anar son una mica provocatius perquè desprès en podem

2

�discutir, pera, jo crec que no se n'ha d'abusar.

Crec que -com deia d'una forma una mica retòrica- Jack
Kennedy, en el seu moment, doncs ens hauriem de preguntar que
podem fer pel pais i no tant doncs que pot fer el pais per
nosaltres.

Crec que Catalunya esta servint per massa coses i que
p otser la gastarem i que aquest nom no s'hauria d'utilitzar tant.

I, en tot cas, crec com un gran poeta de finals del segle
passat i principis d'aquest que, a última hora, diguem dintre de
la part i el tot i un pais que confia en si mateix, doncs, ho
acaba descubrint i utilitzan amb sabiesa aix6, aquesta veritat.

I deia aquest poeta als empJ4irdanesos, els hi deia en aquell
moment -curiosament-, es discutia ja la qüestió de l'Europa. Era
un moment en el que es va discutir -ara no recordo exactament
l'any- era sobre l'any sis, potser, i es discutia com haviem de
ser europeus, si erem europeus o no ho erem.

I a q uest senyor va dir que, evidentment, nosaltres erem
europeus, els catalans, però que la millor manera de

ser

europeus era ser bons catalans, era ser catalans.

En definitiva,

que el imperi més gran que ha

vist

la historia, que es l'imperi roma, la gent els deien romans,
doncs de la mateixa manera nosaltres catalans.

I que els

anglesos, i els alemanys i tots plegats quan eren a Europa ho
eren

perque justament er

anglesos i alemanys i no

3

se

�n'amagaven, d.iquess im.

Aleshores a q uest pensament es més aprofondit en aquest
context i aquell escriptor acaba dient que en definitiva si es
cert q ue que dintre d'allò q ue és més proper í més xic, més
petit, més la part hi ha el tot i que per tant serem europeus a
mesura que serem catalans -continua ell-, diu, per que
barcelonins, no seria prou encara. Diu encara, es a dir, que hi
ha d'haver-hi un moment de futur, potser, en que aix5 si que
sigui prou, justament.
0
Aleshores adreçant-se als emp^/rdanesos els hi diu: mireu que

^0

l'Empdà arribarà un dia empordanesos que serà millor que us

/0 diquen emp/rdanesos potser que no pas catalans.
interessant per vosaltres i per Catalunya.

19
(o

un dia p erdès l'Emp, rdà ja

yo

Serà més

Perque si Catalunya

seria mai més Catalunya.

En canvi /(h

si l'Empr dà es quedés sol, a la volta, Catalunya podria tornar a
existir.

Dintre d'aquest pensament tan bell, tan maco, el mateix
escriptor continua dient tambè que se li podria dir potser que
per_qué

en cometes de parlar de Catalunya no par_laf d'Esnanya,

perquè en comptes de dir catalans no dy espanyols. I diu oh! és
que ser catalans, dir-se catalans es la millor manera de dir-se
espanyols. I ho diu amb un esclat de confiança que jo trobo avui
a faltar entre nosaltres. Jo crec que aquest tipus de confiança
ens hauria de fer més aviat forts que no xas febles, justament.
Saber que la millor manera de dir -se espanyol per un català es

dir-se català.

4

/o

�Crec que aixó,

en aquest moment, falta en aquest pais i

estic convençut a més de que falta, és a dir, que és una
mancança que tenim però que no durarà, que no durarà. Que aviat
ens trobarem

una situació diferent en la qual els tabus, els
tC‘lI
temors, les pors,
l'exces de -jo diria- dt ¡ autocensura, de
vegades, que hem d'utilitzar al parlar, doncs hauran passat.
Hauran p assat p erque serà més comode i millor doncs parlar
francament, dir les coses que un pensa.

1 les coses que penso que la majoria de la gent pensarà aquí
a Catalunya seran justament aquestes.

Jo crec que sobre aquesta base de confiança, que Catalunya
acabarà tenint el paper que es mereix dintre d'Espanya i que,
contra el que de vegades podem pensar, no està acabant de
conseguir, justament, perquè afortunadament els altres podes

4{) .(M4 s'estan

d,`^e

espabilan(bastant més detjos` que nosaltes ens

pensem.

Aixó us ho dic p erquè, no només perquè sigui una intuició
sino perquè vaig sentir els 17 Presidents Autonómics passar pel
Saló de Cent, l'any passat, aquest curs passat i cada un ha anat
explicant la seva i Deu n'hi do les coses que han explicat i Deu
n'hi do la investigació cientifica, per exemple, que es fa a
Astúries, posem per cas, cosa que segurament doncs fa 15 o 20
anys no es feia i fa 50 tampoc.

La mecanización de procesos discontinuos en la producción de
no se que,

aixó es el que està fent en aquest moment la

Universitat juntament amb la Comunitat Autónoma del Principat

5

�d'Astúries, amb una certa /

, amb una certa pretensió,

i amb uns certs lligamens amb les empreses que . en saben d'aix6.
Aixó està passant /

no ho saben, pero aixó esta

passant.

De manera que per acabar aquest punt, jo crec que aquesta
Catalunya de demà, un demà no massa llunyà, serà més confiada amb
ella mateixa, més confiada en els altres i la condició per ser-ho
es que, evidentment, dintre de casa hi haqi més confiança, i
haqin menys

que hi hagi més tranquilitat, que hi

haqi més diàleg, que hi hagi més debat, en el sentit de la
paraula, no debat que esta a la frontera d'alió que es prohibit,
d'alló que no s'hauria de dir, sino un debat franc, pluralisme,
versus el monisme, diguessim, lo que seria una concepció monista
única, unicista, unitarista de Catalunya que seria la nostra mort
a la /

No hi ha cap ser viu, cap ser comp lexe que prosperi sobre la
base de la simplicitat, tots prosperen sobre la base de la
complexitat. És cert que a vegades un excès de complexitat pot
ser fatal i és cert també que en moments extraordinariament
dificultosos per un ser viu hi ha una certa especialització a
vegades aquest ser viu que es dedica justament a defensar -se,
aleshores és un ser especialitzat, el que és evident és que el
que provoca més mortandat entre els sers vius es la manca de
complexitat, la manca de diversitat.

També com el pais nosaltres hem de esperar ser un pais
plural, un pais complexe, un pais com a mínim dual, com a mínim
dual, i el dualisme de Catalunya apareix a cada cantonada.

6

�Es evident que hi ha una certa comoditat posible de .negar
aquest dualisme, de ignorar-lo o fins i tot de tractar -lo

de

reprimir.

Estem vivint en torn a debats com ara l'Ordenació
Territorial, intents aquests fets, són intents, fracasats d'avant
mà, totalment, perque la realitat supera sempre aquest tipus de
cotilles mentals, les quals intenta evitar que la realitat
justament s'expressi.

Jo crec, estic segur de que aquest pluralisme senzill, que
és el dualisme, Barcelona-reste, per exemple, ciutat-camp, doncs

acabará per imposar -se, no hi ha manera de q ue no sigui així i si
voleu una explicació q ue hauria de ser al menys, potser més
agredolça en aquells que en aquesta qüestió potser no estan tan
d'acord amb mí, una explicació posible es justament histórica, no

de futur sino histórica.

Els grans moments de Catalunya han sigut aquells en els
quals Catalunya ha tingut un poder com a Catalunya i a més ha
tinqut defensors de Catalunya que no han sigut Catalunya mateixa.
A veure si m'explico. Ha deixat que hi haguessin ciutats i
poders locals que defensessin Catalunya en profunditat i -jo
diria- amb valentia, va ser el cas del Consell de Cent, va ser el
cas de 1714 (?), q ue ja sabeu que qui va defensar a última hora
l'honor de Catalunya va ser el Conseller en cap per

que era un advocat, a última hora, no havia estat pas elegit per
fer la g uerra, tanmateix, la va fer. Va ser elegit per un any,
perquè nosaltres erem elegits p er un any, no com ara que son
doncs 4 o 8 anys, de vegades, aixó pot ser totalment excesiu,

7

�sino per un any, i aquell home que aquell any li havia tocat, que
era de Moià, i que s'havia casat amb una pubilla de S. Boi, en R.
Casanova li va tocar agafar la bandera de Sta. Eulàlia, posar-se
al baluart de la ronda, del que ara seria la Rda. de S. Pere, i
defensar allà fins que va ser ferit l'honor no de la ciutat, no
només de la ciutat sino de Catalunya i ben que li va anar a
Catalunya gràcies que va tenir doncs aquest defensor.

Un pais ric, un pais potent, és un país que més a més de
tenir la seva defensa convencional, diguem així, te la defensa
infinitiva de cada un dels seus ciutadans i de cada una de les
seves parts components, de cada una de les seves ciutats.

Cada una d' ellas, les més importants, hauria de ser capaç
de defensar l'honor de tothom, aquest es el cas de Catalunya,
aquest és un argument històric per defensar el que jo crec, en
definitiva, serà el futur.

Sobre el Socialisme voldria dir que potser el socialime de
Catalunya té la responsabilitat, o m é s bé la possibilitat, per no
possar-nos trascendentals, té la possibilitat de defensar una
cosa que sembla mentida pero que els socialismes encara no han
defensat que es la necessitat o la possibilitat de que desde una
óptica socialista que jo defineixo com una óptica d'igualtat,
bàsicament, í de llibertat -jo definiria així el socialisme:
igualtat i llibertat- des d'aquesta óptica, defensar justament la
possibilitat d'una critica aferrisada de l'Estat i entenent
l'Estat com a concentració de poder, no com interés general, sino
com a manifestació corpórea d'aquest interés general amb unes
persones i amb uns mitjans materials que fan cada vegada aquest
interés general, més ben dit no el interes general, sino els seus
8

�representants, materials i personals, es converteixin justament
amb enemics de molts interesos particulars.

Jo crec q ue hi ha una tradició aquí a Catalunya molt antiga,
p otser fora del camp del socialisme, pero també dintre del camp
del socialisme -com sabeu, no va ser una tendéncia molt dominant
entre nosaltres- i aquest es un tema que explica moltes coses del
nostre passat, del nostre passat com a Catalunya i del nostre
passat com a Espanya, el fet de que Catalunya no lligués
justament aquest socialisme, no es pogués crear una
peninsular en torn al socialisme en la esquerra, doncs molt bé,
aquell socialisme que potser va ser poc, en tot cas si que va
anar per aquesta línia, l'anar q uisme també, el sindicalisme
/

no ens hauria de costar tant en el fons d'admetre que la

nostra obligació, que la nostra contribució al desenrollament del
socialisme en un moment crucial -ara diré perqué- del socialisme
hauria pot ser justament aquest, lo de defensar que hi hagués
formules de mercat, las de competició, las de risc, las de
desiqualtat necessària, per incentivar, són idees perfectament
recuperables desde una óptica socialista, radicalment socialista,
radicalment igualitària.

Els p ensadors socialistes més profons i més complexos, en
Marx, doncs veian clarament que la igualtat entre persones
diferents és la diferència, doncs justament, la uniformitat. Bé
aixó sería només una frase, en tot cas, perque per dir fins a
quin punt es possible de trobar dintre del socialisme referéncies
que ens portin, aprofunditzant aquesta linfa que hem penso que es
una linia en la qual nosaltres podriem col.laborar.
molt important colaborar, i perqué

9

Perquè

es

és important al

�moment del socialisme.

Es important perquè el socialisme avui

esta revisant Europa, esta revisant les seves bases doctrinals,
les bases doctrinals del socialisme, les escrites, le ks vigents per dir-ho així-, son bàsicament la Declaració de Frankfurt de
1951, quan passada la 2a. Guerra Mundial els Partits
Socialdemòcrates europeus van decidir d'escriure negre sobre
blanc que és el que pensaven de la guerra freda, de les dues
potències alinear-se en el mon occidental i amb la llibertat
d'empresa i de mercat, però tambè evidentment, defensant les
conquestes de la classe obrera des de 1920 en el
després s'en va dir l'Estat del benestar, doncs molt bé.
Avui la Internacional Socialista està

revisant,

esta

començant, esta en un procès molt llarg de revisió d'aquesta
declaració i s'escau a més que el President del Comité de Revisió
és el President del Govern espanyol, Felipe Gonzàlez, que després
de la mort d'Olof Palme, desgraciadíssima, s'ha convertit
possiblement en la personalitat que pot fer de fil conductor de
l'etapa del futur del socialisme europeu, segons molta gent.

De manera que és evident que aquí, per primera vegada en la
historia del socialisme espanyol que no ha sigut particularment
ric en matèria d'aportacions teóriques i doctrinals, en relació a
materia d'aportacions practiques sí, doctrinalment no, hi ha la
possibilitat de que el socialisme espanyol contribueixi d'una
forma important al socialisme europeu i per tant a tot el
socialisme mundial.

I en aquesta contribució jo crec que aquí a Catalunya
nosaltres hi hem d'aportar-hi potser doncs aquesta vessant.

10

�f

fl

Jo soc un convençut de que la desconfiança del ciutadà
respecte de l'Estat es legítima, es profunda i que, com a
socialista, hem raca i estic en contra de que estigui purament en
mans de la dreta. Crec que els socialistes no han de deixar,
senzillament, que l'interes econòmic sigui el que monopolitzi la
desconfiança envers l'Estat.
Evidentment, la desconfiança envers l'Estat en mans de
dreta es una mica sospitosa, des del punt de vista sempre, perque
el diner es sobre tot un poder. I l'existncia d'un altre poder,
en aquest cas, formal que és el cas de l'Estat, és el cas formal,
p ot no ser benvinguda en el camp del poder fàctic, seria
justament el diner.

Per tant, q ue la dreta s'oposi a l'Estat és com a mínim
natural, i com a màxim suspecte. Ara és la esquerra la que s'ha
de plantejar seriosament el problema de la desconfiança respecte
de l'Estat i de les límits que ha de posar en el Estat.
la

consecució

de

l'interes general

no

representi

Perquè
una

materialització d'un cos que s'autonomitzi i es converteixi en
una opresió respecte del ciutadà.

Penso que aquí tenim tot una feina a fer que es molt nostra
en

la forma -podriem dir- i que la nostra tradició

possibilita de plantejar amb tota profunditat i amb

ens
tota

radicalitat.

Jo crec q ue idees com les de iniciativa, idees com les de
risc, per exemple, son idees que repeteixo no poden i no tenen
que quedar en mans d'aquells que voldrien que aixó fos sempre
associat a la idea de benefici privat, fins i tot que la idea

11

�d'empresa, diria exactament el mateix, no ens enganyem, molts de
nosaltres esten i hem estat i estarem en el futur en la frontera
de ser uns traballadors asalariats, el traballador, el mateix
empresaris, en definitiva, promotors de idees. I hem penso que
es una extranya esquizofrènia q ue en

aquestes circumstàncies

haguem de renunciar a l'idea d'empresa com idea de /
n'estem en

empreses de tot

no
tipus

p úbliques no es una empresa l'Ajuntament d'alguna forma, no ho
son els JJ.00, no ho son tantes cooperatives i tantes companyies
teatrals.

Però es que la Trinca no es una empresa i es pecat ,

fer el q ue fa la Trinca, no ho es, des del punt de vista del
socialisme no ho veig. O és que tantes i tantes produccions
culturals o econòmiques que a vegades son públiques o que a
vegades son p rivades no son coses que nosaltres hauriem de
defensar.

Per tant, perdre-li una mica la por en aquests termes, que
per mi son termes que desde el punt de vista polític són, no
tenen cap contingut, cap valor especial, no són ni d'esquerres ni
són de dretes. I això no hem fa està en a mi, personalment,
encara q ue això cada un pot pensar el que vulgui de ser
profundament radical, pero en el qual (?) hi ha altres coses, per
exemple, en el tema de la igualtat (?). Jo soc un convençut de
que amb el "cuento" de la competició, amb el "cuento" de la
llibertat de mercat i amb el "cuento" -ara diré perquè dic
"cuento"- amb el "cuento" de la llibre competició, el que est à
succeint moltes vegades és que la llibre competició s'impedeix.
S'impedeix perquè aquells que han arribat a tenir justament una
retribució diferencial, per la fortuna que van tenir, per la
herència que van cobrar o per l'encert que en un moment donat de

12

�la història van aconseguir_, si d'aixó n'han tret un benefici,
aquest benefici els hi permet normalment de tractar d'impedir crue
els altres el tinguin.

Es més, la seva tendencia natural es

justament aquesta, tractar de limitar la mesura en la qual altres
poden arribar a gaudir la mateixa situació diferencial.
no,

^i

mes

perque si tots arribessin a gaudir_ la mateixa situació

diferencial, diferència no hi hauria.

De manera que en nom moltes vecades d' acuesta llibertat,
d'acruestñ comp etició, d'aruest dret a la diferncia, el que
s'intenta és delimitar el dret de diferenciar als altres i aquí

es cuan jo crec

que hi ha el taló crue es el p unt clar del

p ensament de la dreta i aquí és on jo crec que en nom de la
mateixa llibertat de competició, de llibertat de diferncia, des
de la esquerra, sempre li can q ue es pot anar més allà.

Par 6ltim i en un tercer nivell de pensaments provocatius,
aquests si que realment, es un p ensament provocatiu sense mes, jo
crec que a nivell internacional estem entrant i fa temps que ho
crec, no es des que ho diguem per

/

sino

bastant abans,

este m

acostant -nos amb una nova eta p a de les que podr iem definir com

és a dir, rue pot despr é s durar o no durar, aix6 es una altra
niiestió.

a mi

em sembla i no sabria explicar

p er_nue, per aixó dic que es purament un tema
perquè seria el resultat de comp utar una colla de qüestions entre
les quals ni jo mateix soc conscient, aixó del que en dirien
nas o intuici6. Es una manera de computar moltes
alhora sense tenir -les que explicar una per una.

�Jo tinc la intuicio i crec que molta gen te la intuicio, de
q ue ens acostem a un moment mundial, en que evidentment que pot
passar al contrari, p erque hi han moltes variants que poden
originar situacions molt contradictories en aquesta
Pero

que és possible que es produeixi una situació en la qual

apuesta demanda insatisfeta de fraternitat a nivell universal que
hi ha, que es evident que hi ha, buscarà una manera d'expresar-se
en el mercat polític mundial i trobarà algun tipus de solució, ni
que si g ui temp oral. Per que tampoc crec que aixó sigui una cosa
q ue hagi de durar per sempre.

Sort que amb aixó no som ni catastrofistes per sistema, ni
o p timista tampoc per sistema, pero si que en penso que entrem en
una fase on la

tindrà un pes i un gran valor.

No més dir -vos que la gran p assió que a nivell mundial hi ha
p els

JJ.00.

evídentíssimament.

te

que
Els

veure

amb

jocs olímpics

aixó,

evidentment,
festa

són una

de

fraternitat que dura 15 dies, i en la qual doncs els homes i les
dones tenim una possibilitat que és el que realment ens agrada
que és tenir la nostra bandera, la nostra bandereta, per poder
comp etir i guanyar, tractar de guanyar i anar contre els altres,
competir, jugar i al mateix temps ser amics d'aquells amb els
quals competim.
Aixó

es la definició de

benestar a nivell

social,

internacional. La gent el que vol es justament competir,
assistir a l'espectacle de la competició, veure com uns guanyen i
altres perden i a més a més celebrar-ho tots plegats.

Aixó es lo que jo diria la gran festa de

14

fraternitat

�universal, que si té tant éxit, tanta demanda, i tant públic,
tantes ciutats ho volen i tantes televisions ho volen
retransmetre a tot arreu del móm es justament perque es un
sucedani jo diria de lo que la gent vol a nivell real, no a
nivell de 15 dies, sino a nivell de 15 anys, de tota la vida.

La gent el que volen tota la vida és aixó, poder competir í
demostrar que cada un és millor i

aixó

s'està

en

aquest

manifestant

moment

a

nivell

molt important per tant

internacional

p otser que no dugui en lloc, pot ser que qualsevol dia i en
qualsevol recó del món s'ensengui el que ha de ser la guerra que
seria la última i no ho explicarie ningú, potser perfectament i
es evident que aquesta sola p ossibilitat de canviar tot el
sistema

/

de

pensament,

tots

els

ciutadans

del

món,

els més joves

naturals que nosaltres mateixos
per nosaltres es un joc encara, mal admés, aixó és segur i es
Cert peró també és possible, repeteixo, també és possible
Crec que aquesta fase diferent
qu'entrem en una fase diferent.
de les relacions internacionals tindrà una influéncia a Espanya,

al cos administratiu, en primer lloc, a Europa se'n gaudeix
d'aquestes situacions, Europa va malament sempre que hi ha
tensió, sempre que hi ha tensió.

Es més, jo diria que interpretacions una mica agosarades i
mal intencionades volen que la guerra del 73 i del 74 i les
situacions que han sortit de l'abaixament de preus mundial o
sigui de materies primeres o sigui de petroli han sigut
promolqud.es, no es que hi hagi ningú que les hagi creades, però

15

�de fet corresponian a un interes dels altres que no eran a
Europa, aquells continents que tenen molt, molta terra i poca
població en relació a la terra que tenen.

Doncs Europa que té aquesta característica de ser molt
p oblada, de dependre molt de la seva propia productivitat, de la
seva p r_opia densitat hi tó molt a guanyar en una situació com

aquesta.

I dintre d'Europa en's hem d'anar pensant au'Espanya i que
Catalunya puguó
i aqui a Barcelona aue farem. Nosaltres tenim
la bandera que la podem utilitzar és la bandera del 92, si no
tinquessim aquesta, n'inventariem una altra,

/

no só pas quina,

dien que alguna cosa tindria que pensar perque altrament no
estaria cumplint jo crec amb la meva obligació, en aquell moment.
En tot cas, ho hem aconseguit i d'aixó ens en podem qaudir,
desde luego, com sempre, doncs amb moderació. Aixó es tot.

16

�PREGUNTES:

P.-

R.Alcalde.- Hi ha moltes coses sobre aquesta denominació, n'hi
ha moltes de diferents, no. Hi ha una que és molt important, que
és els cinturons, la xarxa arterial -se'n diu també- i aix6 jo
recordo que a l'any 1965 -el 62 hem penso que era-, ja estava
dibuixat, es a dir jo quan era estudiant d'econòmiques i quan
vaig acabar la carrera em vam donar una mena de publicació molt
allargaçada en la que hi havia

la xarxa arterial aquesta ja hi era a l'any 1965, i ara que ha
quedat de tot aix6 es el barranc que hi ha que es diu Vía
Favència, no sé si ho heu vist alguna vegada, allà a la Guinaueta
i a Canyelles.

Doncs tot aix6 s'ha de fer, i s'ha de fer immediatament, ja
no podem esperar molt més, entre altres raons perquè els
habitants d'aquella zona es consideren, amb raó, doncs que se'ls

esta prenent el pèl, d'alguna forma. Ja fa molts anys que tenen
aquell barranc allà possat i que no s'hi fa res mes.

Aix6 s'ha de fer, però ara lo que hi ha és que en les
transferències que s'han produit de l'Estat a l'Autonomía, una de

les transferències i en Narcis Serra és el culpable en el sentit

17

�p ositiu, és justament la xarxa arterial que es va produir en els
/

es va produir i aquesta transferéncia obliga a

pensar que avui en dia, saben que es aix6 es feia per conveni,
aix6 abans es feia per conveni, un conveni entre l'Estat i
l'Ajuntament de Barcelona per un altre o bé la Corporació
Metropolitana si parlem doncs del cinturó litoral, fora del terme
municipal de Barcelona. I eran convenis que repartien 65%
l'Estat i 35% el Sector Local d'aquí, sigui Ajuntament o sigui
Corporacié Metropolitana.

Quan es va transferir aix6, evidentment, va passar a ser la
Generalitat la que va quedar encarregada de fer el 65%, però la
Generalitat com ja sabeu fins ara no tenia diners i ara que en té
dubto que els possi també.

De manera que aquest es el problema que teniu, que si
nosaltres anem a l'Estat, l'Estat ens diu que aix6 encara que
vulgués no ho pot fer-ho per.qué legalment està transferit, i la
Generalitat ens ha dit fins ara, encara no tenim la resposta
definitiva, ens ha dit fins ara que efectivament ho té transferit
però no te diners per fer-ho.

De manera que aquest es l'impasse que s'ha produit.

La realitat es que finalment els advocats municipals s'han
trancat el cap i la gent d'hisenda de l'Ajuntament i així com han
perdut una sentència horrible avui amb els funcionaris després de
no se quants anys de pleitejar, en virtut de la qual cada
funcionari de l'Ajuntament de Barcelona li toca la loteria (?)
per 4 anys retroactius per 50 mil o 60 mil pessetes, la q ual cosa
es una gran quantitat de diners, com us podeu imaginar, i en
18

�canvi els advocats de l'Ajuntament de Barcelona descobert que el
conveni en virtud del qual l'Estat havia de fer les obres, amb un
65% i que va ser traspassat, tenia una duració en el temps i
aquesta duració ja ha acabat.
De manera que en aquest moment no hi ha ningú que tingui ni
cap obligació ni cap possibilitat també de fugir-la. Es a dir
ara ens hem de tornar a seure amb una taula l'Estat, la
Generalitat, l'Ajuntament i la Corporació Metropolitana í acabar
decidint quina part hem de pagar cada un.

No ens espantem perque això ja s'està fent als mesos
anteriors. Tot i amb aquest interrogant jurídic que hi havia, de
fet la negociació econòmica ja s'ha fet la negociació econòmica
ja s'ha fet i avui en dia està molt avançada.
a

l'Estat

Jo us p uc dir que

ja va arribar amb uns posicionaments

bastant

favorables, ara fa cosa de un mes, la Generalitat s'hi esta
acostant bastant, aquest matí he estat amb el President Pujol,
per parlar entre altres coses justament d'això, i jo veig que
això està bé, està madurant rapidament, de manera que una
inversió que representa una quantitat de 75 mil milions,
ap roximadament, que vol dir fer el segon cinturó, que es una U
mirant el mar, més el cinturó litoral que es una U mirant
muntanya i que es creuen.

la

Això d'aquí fer-ho representa aquesta

quantitat.

Si l'Estat hagués de fer el 65%, doncs hauria de fer,
aproximadament, uns 50 mil milions i el sector

/

hi ha troços que estan fets hi han trocets

que estan fets, per exemple, al mes de febrer-mars inaugurarem un
19

�tr_oç q ue està fent-se, 65% Ministeri d'Obres Públiques, 35%
Corporació Metropolitana de Barcelona, que es el troç que va de
, al Port de Barcelona.

Molins de Rei al

N'hi ha troços ara, doncs aquest que passa per

del

cimentiri, etc., aixó estarà acabat al mes de març.

Doncs al mes de març si un vé de Molins de Rei en 18 minuts
es montarà a Colon. I si un viu a Terrassa doncs en 25 minuts i
estarà, lo qual es molt positiu.

Evidentment q ue falta aleshores molt, falta doncs que
aquesta finalització del Cinturó Litoral que avui s'acaba de ....
salti dintre del Port, de casa d'en Carles
practícament passi

Ponsa, s'ensorri, o sigui que

per sota de Colom i empalmi en lo que es ara aquesta construcció
semi deprimida, com diuen els enginyers, que hi ha al Moll de la
Fusta.

Si ara en el Moll de la Fusta, que s'inaugurarà el dia de
Reis al matí esteu convidats el dia 5, el dia abans de Reis,
doncs hi ha una

calçada semideprimida que es diu que es deprimida efectivament no
té sostre diquessim, però

/
doncs

aquesta calcada empalmarà amb la continuació del Cinturó

Litoral

dirigirà (?)

que saltarà cap al port i que s'en
per justament abocar en el Moll de la Fusta i que

20

�continuarà per l'Avgda. Icària, cap al cimentiri del Poble Nou, i
cap al Poble Nou i després ja cap al riu Besos i pujant fins a la
Trinitat Vella i a radera de la presó hi haurà una anella de
conexió i allà s'acabaria el Cinturó Litoral.

Bé_ tot aixó d'aqui es la part del Cinturó Litoral que està
p er fer, esta per acabar de fer. I es una part d'aquests famosos
aconteciments

L'altra part es la que va justament desde aquesta anella,
més ben dit, desde una anella que es diu K. Marx, el que passa es
que hi ha molta gent que no ho sap, allà al Pg. de Valldaura cap
a munt o al final de la Ctra. d'Horta, de la Avgda. del Pq. del
Vall d'Hebró, passat el velodrom, arribem a una gran plaça rodona
amb una mena d'anella que esta suspesa, diquessim a l'aire, sobre
la Via Favència, sobre aquest barranc que us deia. Doncs aquesta
plaça rodona es diu K. Marx i des d'allà, evidentment, ha de
continuar per la Vía Favència, pel barranc fins a la Meridiana,
passar per sota de la Meridiana, saltar al Besós, travessar Sta.
Coloma de Gramanet, passar per un troç de Badalona i anar a
sortir a Mongat més amunt de Monqat, de manera que finalment a
Mongat es podrà viure a partir d'aquell moment, perque ja sabeu
que ara no es pot viure a Mongat, perque la Ctra. i la vía del
tren ho destrocent tot. D'aquesta forma els cotxes sortiran
abans d'entrar pel casc urbà. Aixó es l'altre p art que queda.

I encara hi ha una tercera part que queda per fer que es
desde la Residència, allà on s'acaba el trocet de cinturó que

hi

ha, ha de continuar per darrera de la Bonanova, passant pel
Monestir_ de Pedralbes, sense tocar -l'ho, va aleshores cap a la

/

d'Esplugues, atravessa la Diagonal i s'endins
21

�pel barranc aquest de Can Cervera cap a l'Hospitalet i Cap al
Prat de Llobregat. Aixó es el segon Cinturó de Ronda.

Tot aixó d'aquí q ue sembla somniat aviat es farà, es farà
abans del 92. I estem molt aprop d'arribar a un acord sobre com
ho hem de parar-ho.

El que ja no acaba d'estar tan clar es que tot aix6 d'aqui

/

alguna ajuda, però d'aix6 ja en parlarem un altre

dia.

Aquest es un tema molt important jo creo que esta madurant
rapidament, després de molt temps de madurar molt lentament.

P.- L'altre dia en un debat bastant interesant sobre si la dent
votava o no votava, al voltant de la disminució de la p oblació a
la ciutat de Barcelona i com aixó es

en

aquesta ciutat, sobre tot si la considerem estrictament en el seu
cas actual,

les previsions que alguns de nosaltres estem fent ara p el 92, al

final d'aquest segle (?)

ens

podem presentar al final d'un segle amb una

estrictament terciaria

gent de fora

la cient vis q ui a dintre de la ciutat ?

22

ciutat

�R.Alcalde.- A q uesta pregunta de Joan Clos que és el Regidor de
Sanitat de l'Ajuntament. Jo crec que les politiques actives
p erque la gent visqui al centre de la ciutat son corrents a
EE.UU. i encara més a algunes ciutats europeas on realment hi ha
hagut una disminució de població molt important i un envelliment
de relació, molt important, és el cas de Rotterdam, és el cas de
Viena,

a Viena en diuen Pensiónopolis per q ue bàsicament hi viu

una gent gran que no tenen ja habilitat de poder desplaçar-se,
cambiar de residncia, suposem, i, els joves tambè se n'en
marxat, una mica d'aixó està passant aquí.

Però un factor que cal tenir en compte o dos, si vols:
primer que estem al Mediterrani, que per tant els valors de la
centralitat (?) són encara més grans aquí que no pas als països
anglosaxons, sempre té més valor per nosaltres diguem per la
civilització i després que Barcelona es la ciutat més atapeida
d'Europa, 18.000 habitants per Km2, doncs (?) la segona després
de l'Hospitalet, encara ho es més. Igual que Paris, una mica més
que Paris, perquè

Paris té exactament els mateixos parametres

(?), 100 Km2 i 2 milions aproximadament, nero no té el Tibidabo
que es una tercera part del terren y municipal, de manera que el
grau d'atapeïment de Barcelona es el més gran d'Europa i un
( 9 ) no fa mal diguessim, no fa mal desde el punt
de vista dels standars urbanístics, desde el punt de vista de la
base econòmica ja sería un altre cosa.

Per tan jo crec que si que s'haurà de fer una certa política

(?) de manteniment però no tant d'atracció de població com de
mantenir una oualitat que a més s'està produint una mica per ella
mateixa.
23

�El que en diuen la gentrificació del centre s'està produint
actuí sense buscar-la, a l'Eixample clarament, en la Barcelona
Vella encara no, aixó
( 7 ) però

es

produirà

i

si

no

(?)

d'avui 2 anys i després al Poble Nou es produirà també, s'està
produin a nivell de preus ja, desgraciadament primer a nivell de
preus, es a dir, que finalment es podria arribar a nivell
d'edificació i de vivendes també en el Poble Nou, d'una forma
bastant espontània.

P.- Suposo aue en el Projecte Olímpic, evidentment, el tema de
sequretat ja es compte però em sembla (?) que ja comença a ser
una realitat, pot canviar d'alguna mesura el projecte olímpic i
en tot cas en quin sentit ?

(2)

R.n1.-

no es per l'any 92 es

p er demà passat, es per avui, es per ahir. De manera que a l'any
92, potser ja estava previst, ja estava p revist que a l'any 92 i
hagués d'ave r doncs unes mesures molts especials i hi seran. I
són al dossier aue vam presentar a Lausanne, el dia abans (?),
cue és el que ens van examinar després oralment, diquessim el dia
16 d'octubre, ja hi es, ja està previst molt bàsicament, quina ha
de ser la organització de Barcelona i aixó ja hi haurà de ser. I
d'altra banda com cue hi ha hagut experiències similars, sobretot
dins el cas de Los Angeles, etc., nosaltres tenim una bona
informació de com ha d'anar tot aixó, ja ho montarem, ja
s'organitzarà aixó.

24

�El tema de la seguretat avui desgraciadament es un problema

/

que ha crescut

amb una certa virulència en aquí, darrerament, molt notablement
abans

de

la

nominació
( 9 ),

(?)

dels

Jocs,

dos

o

tres

una setmana abans, 4 o 5 dies abans i amb

una certa anterioritat i doncs ahir, un altre dia,

jo crec que d'aixó de dir-ne conclusions pel 92 es molt agosarat
(?) perque qui sap com estarà la situació del terrorisme
internacional d'aqui al 92, portant 5 anys i mig, quasi 6 anys,
aixó va variant molt. D'altra banda i d'alguna forma, sempre que
hi ha una desgràcia hi ha consols (?) n'hi ha un que és pensar
que a última hora tot aixó que s'està produint es una rebrincada
per una acció policial que per una vegada comença a ser, sembla
ser efectiva a França, és una resposta d'unes accions policials
que s'han produit a França i que alguna cosa deuen tenir des del
moment que exinexen o provocan aquesta resposta. De manera que
aixó també fa pensar(?) que aquest tema, encara q ue no soc un
expert ni molt més, és un tema que esta canviant de caràcter

i

aixó ens ha de fer que siguem molt cautes respecte de les
posicions que ens puguin fer com a, no saben com estarem al 92
(?), en tot cas el que si que saben és en el 92 que hem de fer en
q ualsevol situació, aixó està bastant previst i es desarrollarà
en tot detall.

Jo avui he estat explicant doncs que aquí a Catalunya
pràcticament hi ha 500 empreses franceses i ho dic perquè no es
p rodueixi a q uella cosa tan lógica pero tan absurda de pensar que
si hi ha empreses franceses doncs tots hi tenim por.
25

No es el

�cas perque si fós aixó les probabilitats de que passi res en

(9)

qualsevol
relativament

baixes

de les empreses franceses

(?),

(9)

són

moltissims, 500.

P.- En aquests moments hi ha un tema molt important en el pais
(?),

a Catalunya, que es la divisió territorial, penso que hi ha

dos grans

(9)

el de la dreta, de crear

i un altre tinus de preocupació

que és la

de

centralisme ....

/

tant a nivell de la Barcelona

R.M.- Sobre el tema del contra-poder, jo no més vull donar dues
xifres perque veieu fins a quin punt aixó és un contra-poder.
La Corporació Metropolitana té 300 funcionaris, ho dic
perque, el Greater London Council que van suprimir fa poc en tenia
30.000 i perquè la Generalitat en té 80.000, que jo sapique,
ap roximadament.

Ts a dir, que ja em direu 80.000. De la manera

que és un contra-poder de 300 contra 80.000, que no hi han estat
mai en contra viu dir que es més aviat una il.lusió d'un
periodista d'aquesta ciutat, editorialista a mes, que va
editorialitzar fa un temps amb motiu del 10è aniversari de la
Corporació Metropolitana fa un any i mig, aproximadament.

26

Algú

�s'he li va acudir el fet simpàtic(?)' de bufar unes veles en un
pastel que tenia 10 veles i això va provocar una editorial en un
diari molt important d'aquesta ciutat en el que es deia jo els
deia axis, el contra-poder.
Jo crec que realment això està fora de lloc doncs parlar de
contra-poder, es fora de lloc des del punt de vista polític i es
fora de lloc sobre tot ademes, perque el punt de vista polític
encara admet diguessin una interpretació subjectiva, encara admet
a ixò, pera les xifres crues no, son les xifres que son i si un
organisme de 300 funcionaris contra 15.000 de l'Ajuntament, són
14

a

l'Ajuntament

de

Barcelona,

(?)

ho

p regunto a l'Alcalde de Vilanova que son aquí però podeu comptar
que son bastants, de manera que de contra-poder res, no n'hi ha

el que sí que es cert es que la Corporació Metropolitana va
neixer a l'any 1964, en cara que s'oblida de vegades que el terme
aquest Metropolità data de 1953, es a dir, que portem 30 anys
dels 27 municipis aplegats, primer com a el que deia(?) el Plano
Urbanístico de Barcelona y su Zona de influencia i després com a
Comissió d'Urbanisme i Serveis Comuns,
Corporació metropolitana.

i finalment com a

I el que se es que aquesta Corporació

que va neixer una mica contra natura si voleu, no se si contra
natura o en favor de natura, pero de moment en el que qualsevol
cosa que

(?) doncs havia d'estar marcat en un moment en que

baixa (?) encara que va tenir la casualitat i la sort de que el
cap d'Estat en aquell moment estava malalt i va firmar el Decret
fundacional de Cap d'Estat interí, es a dir Joan Carles, va
neixer durant la flebitis. Aleshores allò va neixer i jo us hacs
de dir q ue va. neixer fill d'aquest moment final del Règim
franquista de la mà de pràcticament tots aquells que a nivell
urbanístic i jo diria inclus polític, començaven a comptar,
suposem en Miquel Roca, que en aquell moment era l'assessor

27

�jurídic de l'Enric Massó, que era l'Alcalde de Barcelona, aquest
hi va pintar molt, amb el decret, o el meu cap quan jo era
funcionari de l'Ajuntament de Barcelona que es deia i es diu
Antonio Carceller, Assessor Jurídic del Departament de Política
Territorial de la Generalitat de Catalunya, aquests també van ser
bastant autors de tot aixó. I a més van ser autors també doncs
Albert Serratosa, el Joan Anton Solans, i aniriem seguin.
Evidentment que tothom pensava que amb una situació de

/

(9)

les coses serien diferents, peró no hi cap mena de

dubte que alló va ser una mica una pica en Flandes(?) , com és
diu, va ser una mica una petita conquesta democràtica, de
progrés.

Es lògic que en la situació actual ens replantegem com

ha de ser, pero no es lògic que ens plantegem com ha de ser
evidentment la seva supressió. Aixó sería suicida desde el punt
de vista barceloni i suicida desde el punt de vista català,
absolutament.
Si

/

Catalunya

(9)

renunciés

a

tenir

un

organisme

de

de la seva Corporació Metropolitana, de la

seva capital, per diguessim deixar de competir, per dir-ho
d'alguna forma amb les altres qrans ciutats europees i espanyoles
p er descomptat. Si de con i volta aquesta Corporació que té 3
milions d'habitants deixés d'existir com a organisme local, seria
com, tan com sacrificar jo crec, alió que alguna vegada algú va
definir com la "force de frappe" de Catalunya. El que avui pesa
molt, doncs molt bé Catalunya no pot renunciar a la seva "force
de frappe", aquesta frase es del President Pujol fa 15 anys.

I jo crec sincerament que el President de la Generalitat aixó que

28

�us estic dient

/
sino que li he dit que no hi veg cap mena de convicció profunda,
can en l'acció que s'està portant entorn d'aquest tema en contra

(2)

de la

no hi ha convicció en contra,

i per tant combinant aquest factor amb alió q ue us deia abans de

(9)

que les

ultimament sempre

no veig possible ni probable diquessim que un resultat de
supressió i d'aniquilació es pugui produir. A no ser que ens
afrontem realment amb una mena de petita guerra civil moral, que

(9)

no crec que ninqu desitgi aquesta és la

ningú del tot sempre hi ha dintre del nostre cor, algún trocet de
cor que ens ho diu. Perque no fem aquesta guerra !
que seran majoria els altres troços de pais

Perà crec

que diuen

que aix6 no s'ha de fer i no es farà. El que sí que s'ha de fer
es anar per la vida i el senderi del bon criteri i obrir, deixar
les coses una mica com estan i obrir en tot cas procesos de
canviar-les per perfeccionar.

Quan nosaltres vam anar al

Parlament de Catalunya a exposar les raons de la Corporació
Metropolitana,

p ràcticament, no pràcticament, tots els grups es

van posar a favor, tots, van entendre que allà eran raons, que ha
sigut l'element més important de la Ponencia de la Ordenació
Territorial que ningú no havia portat tanta documentació com en
a q uell

moment

s'estava

aportan

i

aixó

es

(9)

per Aliança Popular com per Esquerra Republicana , com per sobre
els socialistes i Unió Democràtica, Converg è ncia no, perque no hi
era, aquell dia no hi era ningú de Convergència Democràtica en ..
( 9 ), ningú, es a dir n'hi havia un que va estar a
la p rimera p art de la sessió que va ser destinada a la carta
municipal de Barcelona i despr é s va marxar, per que havia de
29

�marxar. De manera que, jo crec que aquestes raons s'acaben
imposant, crec que efectivament com diu la Maria Rosa doncs s'ha
defensar de moment alió que hi ha, s'ha defensar que aix6 es pot
sustituir de moment per una cosa major pero no pas per no res.
Em sembla que la Corporació -rieu, rieu-, ha fet per exemple el
Plà de Costes,

el Pla

( 9 ),

i el Pla

Cantallops bé representat la materialització practica molts anys
,
després del que el Pla Macia volia per la ciutat de vacances del
Prat del Llobregat, del Delta del Llobregat i a més l'altra banda
de la Costa de Barcelona fins S. Cugat.
El Pla de Costes es un somni, el Pla de Costes son 30 km. de
costa ben ordenats i sabem el que s'ha de fer, que 'ha de fer
l'aeroport que s'ha de fer el riu, que s'ha de fer

(9)

a la Mutra(?) aixó en Lluís us ho explicarà millor que jo. I que
s'ha de fer

que passa amb les indústries de Mongat i de Badalona, que passa
amb

(?) una per una tot estarà, tot estava

(9)

previst. I estava previst d'una forma
al

Poble

Nou

i

que

(9) la Vila

Olímpica, de quina manera i que s'ha de fer amb el tren. Tot es
un somni que els nostres pares, diquessim, la generació dels anys
30, doncs en allà van dibuixat, i no ho van poder fer. I ara
esta dibuixat, i no només dibuixat, ara està operatiu, esta
operacional, esta practicable, diquessim entre tots. La Comissió
d'urbanisme de Catalunya doncs ha fet una
de torns(?) al meu entendre molt d'ells no massa justiticats

30

(9)

�pero tampoc es un terna que ens axi d'espantar.

/

no es tan dolent, a ultima hora.

I jo

crec que la CIM que ab an s del 1969 era encara una cosa que ens
incomodava a tots d'alguna manera avui en dia si preguntem als
Tinents d'Alcaldes, molt us costarà trobar-ne un que us digui que

(9)

no ho vol i si hi ha alqü no
vermell, com un tomaquet.

vermell, i ben

Perquè realment tots estan a favor i

p er una r_aó ben senzilla com que bàsicament consisteix en pocs
recursos de les zones més riques, diguessim, es posan

De manera que avui en día els 27 Municipis votaran a favor,
l'altre

dia de la setmana passada vam tenir un

Consell

Metropolità en el que sabeu que els Alcaldes no hi són tots
perquè la Llei tamhè

te

aquests errors (?), nosaltres hem demanat

ja 20 vegades que el Parlament de Catalunya o el Consell Executiu
aix6 ho arregli, doncs no s'acaba d'arreglar sempre, amb la cosa
de que

territorial acaba reclamant.

Doncs no s'ha arreglat i els

Alcaldes no hi son tots
però venen al Consell i de fet el President
del Consell doncs els hi dona sino vot que no ho tenen

/

,

si veu. I a més votant indicativament per

saber doncs quina es la seva opinió en general. L'altre dia quan
es va revisar doncs el Pla de Costes justament en vista de que
havia aquestes modificacions que la Comissió de Catalunya havia
31

�fet es va preguntar als 27 Alcaldes que en pensaven i tots 27
incluits Alcaldes de Convergència

/

tots van votar en favor del Pla

/

Corporació Metropolitana i

una mica en contra de les modificacions

de manera que es preparin.

Si algü es pensa que aquesta guerra

es pot fer, guerra que no serà,

tothom està d'acord, no hi haurà guerra, no hi haurá.
haurà, jo crec que aixó s'ha de fixar que la

No hi

(2)

que dius tü, jo crec que efectivament existeix i es un àmbit (?)
interessant per moltes coses.

Lo segur es, ademés de la

Cor p oració que es un ámbit de Municipis amb un radio de 18 km. .

lo que en diuen la regió metropolitana, que ja té

doncs Vilanova, Vilafranca, Martorell, Terrassa,
Granollers i Mataró.

Ni han que posan més a més S. Celoni, com

S. Sadurni, com petites

que també

compten.
Doncs aquesta regió es evident que per moltes coses es tan
més real que no pas la Corporació Metropolitana, pero clar,
començant tot aixó,

seria

absolutament contradictori, no tindria cap mena de
I hem d'agreir-n'e

unes autoritats
en

materia d'aigiies, en materia de

32

�transports,

en materia no d'urbanisme, de gestió urbanística,

pero sí de grans infraestructures urbanístiques segurament. I en
aquestes autoritats hi te que manar la Generalitat, absolutament
clar, i la CMB hi ha de ser, aixó es lo que jo sempre he
defensat. Peró la gestió s'ha de fer local, la gestió local es
molt millor que la gestió nacional, sempre quasi sempre, excepte
en els temes con la redistribució de la renta

Ara tot alló que es gestió de la

les grans giiestions aquestes.

ciutat o de territori, tot alió que es la gestió diaria
aixó es fa a la gestió local i si els Ajuntaments decideixen que

volen posar en comú les competències que tenen per
la vida local en forma d'Area Metropolitana

doncs que ho facin.
.

/

centralisme barceloníi en tot

cas sapiques que com he dit abans Barcelona ja no creix.

/

s'ho menja tot i etc., peró a base

de perdre 50.000 habitants cada quinqueni, o sigui 1.550.000 o
1.600.000.
I la p ropia Area Metropolitana com (?)

la Corporació

Metropolitana no creix tampoc de manera que s'haura de canviar de
document.

Es cert que hi ha aquell terrorisme (?) jo ho he dit
I aquest terrorisme ens donar

al principi, abans ho he dit.

molt joc i molt debat, segur. Ara aniquilar-lo no, aniquilar-lo
no. Es aixó més o menys no ?.

33

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15880">
                <text>3973</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15881">
                <text>Sopar - col·loqui al Club Emprius</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15882">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15883">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15884">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15885">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15887">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15888">
                <text>Socialisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24127">
                <text>Relacions Internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24128">
                <text>Catalanisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24129">
                <text>Nacionalisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24130">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24131">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40680">
                <text>1986-12-16</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43304">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15889">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1068" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="603">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1068/19861228d_00183.pdf</src>
        <authentication>22162815108b3a690118420619f425f3</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42276">
                    <text>Ajuntament de Barcelona

DISCURS DE

L'EXCM. SR.

ALCALDE A PUERTO RICO:

"PROMOCIÓ JJ.00. 92"

Barcelona, 28 de Desembre de 1986

�Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

Ref.:

HONORABLES Y EXCELENTISIMOS SEÑORES:

ES PARA Mí, Y PARA LA CIUDAD QUE REPRESENTO, UNA SATISFACCI6N
SINCERA Y HONDAMENTE SENTIDA. AL ESTAR HOY AQUI CON USTEDES ,
QUIERO AGRADECERLES VIVAMENTE LA DISTINCION QUE HAN OTORGADO A
BARCELONA AL DEDICARLE ESTA JORNADA CON MOTIVO DE SU PROCLAMACION
COMO SEDE DE LOS JJ 00 DE LA XXV OLIMPIADA.
EL DÍA 17 DE OCTUBRE DE 1.986, UNA FECHA QUE YA ES HISTgRICA
PARA MI CIUDAD Y PARA ESPAÑA ENTERA, BARCELONA VEÍA CUMPLIDOS SUS
ANHELOS OLÍMPICOS AL SER ELEGIDA SEDE DE LOS JUEGOS DEL 92 POR LA
ASAMBLEA DEL COI CELEBRADA EN LA CIUDAD SUIZA DE LAUSANNE.
Y SERÁ PRECISAMENTE EN EL AÑO 1.992, CUANDO BARCELONA ACOJA
EN SU SENO A LA GRAN FAMILIA OLÍMPICA INTERNACIONAL, QUE TODOS
LOS PUEBLOS LATINOAMERICANOS CONMEMORAREMOS EL QUINTO CENTENARIO
DE LA LLEGADA DE LOS PRIMEROS ESPAÑOLES A ESTAS TIERRAS. SI EN
1.492 SE PRODUJO EL ENCUENTRO ENTRE DOS CONCEPTOS DISTINTOS DE
CIVILIZACI6N Y DE ESTILO DE VIDA, ESPERAMOS QUE TODA AMÉRICA,
JUNTO CON LA JUVENTUD DE TODO EL MUNDO, FESTEJE EN ESPAÑA LA

�Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

Ref.:

-2-

CONMEMORACIóN DE AQUEL ENCUENTRO QUE DI ó LUGAR A UNA NUEVA
CULTURA, O MEJOR DICHO, A UN CONJUNTO DE NUEVAS CULTURAS.
EN 1.992 ESPERAMOS A LOS 160 PAÍSES DEL MUNDO, PERO LO
HACEMOS CON SINGULAR AFECTO HACIA QUIENES, HABLANDO NUESTRA MISMA
LENGUA Y TENIENDO UN PASADO COMPARTIDO, VENGAN A "DESCUBRIRNOS"
EN LOS ALBORES DEL AÑO 2.000.
Y PARA UN ESPAÑOL Y MáS SI ES CATALáN ESTA AFINIDAD SE ES
AGN MáS SENTIDA EN PUERTO RICO. AL PODER EXPRESARSE EN NUESTRA
LENGUA COMGN REALIZO UN HOMENAJE A LA VITALIDAD CON QUE USTEDES
HAN SABIDO CONSERVARLA. DE LA MISMA MANERA QUE EN CATALUÑA HEMOS
SABIDO CONSERVAR NUESTRA LENGUA CATALANA.
TODA ESPAÑA SIENTE COMO UNA EMPRESA PROPIA, INDIVIDUAL Y
COLECTIVAMENTE, LA GRAN Y APASIONANTE AVENTURA DE LOS JUEGOS
OLÍMPICOS DE 1.992. ESTOS SERáN EL ESPEJO MUNDIAL DE ESPAÑA EN EL
MOMENTO DEL REDESCUBRIMIENTO DE EUROPA POR LOS DEMáS CONTINENTES,
EN EL QUINTO CENTENARIO DE LA LLEGADA DE EUROPA AL NUEVO
CONTINENTE, AL PACÍFICO Y A OTROS MUNDOS ENTONCES IGNOTOS.
UNA VEZ MES, ESPAÑA PUEDE DESEMPEÑAR UN PAPEL SINGULAR EN LA
IMPORTANTÍSIMA EFEMÉRIDES DE 1.992. ELLO NOS DAR

á

A TODOS EL

PLACER DE COMPARTIR CON USTEDES LA ILUSIONADA AVENTURA DE UNIR A

�Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

Ref.:
-3-

TODO EL MUNDO, EN ESPAÑA, BAJO EL SIGNO DE LOS CINCO AROS

OLÍMPICOS.
Y

ESA AVENTURA TENDRá SU EPICENTRO EN LA CIUDAD DE

BARCELONA. UNA CIUDAD QUE, AL IGUAL QUE EL PAÍS DEL QUE ES SU
CAPITAL, CATALUNYA, TIENE UNA VINCULACI6N HIST6RICA CON
LATINOAMÉRICA, SOBRE TODO A RAÍZ DE LAS EMIGRACIONES ECONóMICAS O
DE LOS EXILIOS POLÍTICOS EN LAS DOS DIRECCIONES. EMIGRADOS O
EXILIADOS CATALANES, O SU DESCENDENCIA, HAN ALCANZADO PAPELES DE
PRIMERA FILA EN LA VIDA ECONóMICA, POLÍTICA Y CULTURAL DE
MúLTIPLES PAÍSES LATINOAMERICANOS.

EJEMPLO PRECLARO DE ESTOS EUROPEOS FUI EL CATALáN
UNIVERSAL, EL GRAN MSICO QUE FUE PAU CASALS. AQUÍ, EN ESTE PAÍS
AFABLE, EN ESTE PUERTO RICO ENTRAÑABLEMENTE HUMANO Y ACOGEDOR,
CREó Y MURIó PAU CASALS, QUIEN SIEMPRE DEJó CONSTANCIA DEL
AMOR QUE PROFESABA A ESTA TIERRA Y A SUS GENTES; UN AMOR SINCERO
Y TOTALMENTE CORRESPONDIDO.
ENTRE CATALUNYA Y LATINOAMÉRICA HAY MUCHAS FIBRAS COMUNES
TEJIDAS A LO LARGO DE LOS AÑOS Y AL AZAR DE LOS AVATARES
POLÍTICOS, SOCIALES, ECONóMICOS Y CULTURALES RESPECTIVOS. CUANDO
VIAJÉ A MONTEVIDEO, BUENOS AIRES Y SAO PAULO, HACE AHORA ALGO MS

�Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

Ref.:

—4—

DE UN A -40, DESCUBRÍ ALLÍ MUCHOS DETALLES DE HISTORIA CATALANA,
ASÍ COMO UN SENSIBLE IMPACTO DE BARCELONA.
PASEANDO POR LAS CALLES DE MONTEVIDEO, HICE UNA OBSERVACIóN
A MIS ANFITRIONES URUGUAYOS SOBRE LA SIMILITUD DE DETERMINADOS
EDIFICIOS DE AQUELLA CIUDAD CON ALGUNA TENDENCIA ARQUITECToNICA
CATALANA DE LAS PRIMERAS DÉCADAS DE ESTE SIGLO. ME CONTESTARON
PRECIPITADAMENTE QUE NO PODIA HABER NINGUNA RELACIóN, QUE
AQUELLOS EDIFICIOS ERAN OBRA DE UN ARQUITECTO URUGUAYO LLAMADO
VILAMAJ6... NATURALMENTE, ERA DESCENDIENTE DE CATALANES.
AHORA REPITO ESTA EXPERIENCIA AQUÍ, EN ESTE MAR CARIBE DONDE
NUESTROS APELLIDOS ME RECUENDAN LOS LAZOS QUE NOS UNEN.
BARCELONA, EN SUS DOS MIL AÑOS DE HISTORIA, HA ESMALTADO SUS

D'AS, GLORIOSOS O TRISTES, CON PINCELADAS DEPORTIVAS Y DE HONDA
SIGNIFICACI6N OLÍMPICA. YA EN EL AÑO 128 DE NUESTRA ERA, CUANDO
EN LA VIEJA OLYMPIA SE CELEBRABAN LOS JUEGOS DE LA 227A.
OLIMPIADA, UN CIUDADANO BARCELONÉS, LUCIUS MINICIUS NATALIS,
VENCÍA EN LA CARRERA DE CUáDRIGAS, LOGRANDO EL PRIMER TRIUNFO
ESPAÑOL EN UNOS JUEGOS OLÍMPICOS.
COMO VEN, EL ESPÍRITU OLÍMPICO DE BARCELONA NO ES ALGO
NUEVO, IMPROVISADO O MERAMENTE ESPECTACULAR. EL ESFUERZO Y EL

�Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

Ref.:

—5—

ENTUSIASMO, INDIVIDUALES I COLECTIVOS, DE LOS CIUDADANOS
BARCELONESES NOS PERMITI6 HALLARNOS EN LOS COMIENZOS DE ESTE
MOVIMIENTO HUMANO, POPULAR Y UNIVERSAL QUE ES EL OLIMPISMO, Y QUE
SE HA CONVERTIDO EN LA MANIFESTACI6N INTERNACIONAL PACÍFICA MaS
IMPORTANTE EN ESTOS FINALES DEL SIGLO XX.
LA INQUIETUD DE BARCELONA, DE CATALUÑA, DE ESPAÑA, POR EL
DEPORTE, Y SINGULARMENTE POR EL FEN6MENO OLÍMPICO, YA SE PUSO DE
RELIEVE CUANDO EL BARGN DE COUBERTIN LANZó, EN 1.894, SU PRIMERA
LLAMADA A LA AMISTAD ENTRE TODOS LOS PUEBLOS BAJO EL SIGNO DE LOS

CINCO AROS. ENTRE LOS REPRESENTANTES DE LOS DOCE PAISES QUE
RESPONDIERON A LA LLAMADA DEL RENOVADOR DE LOS JUEGOS OLÍMPICOS,
Y SE REUNIERON EN LA SORBONA, EN PARÍS, EL 23 DE JULIO DE 1.894,
PARA FUNDAR EL COMITÉ OLÍMPICO INTERNACIONAL, TAMBIÉN HABÍA UN
ESPAÑOL.
NO FALT, PUÉS, UN REPRESENTANTE ESPAÑOL EN AQUELLA PRIMERA
CITA DEL NACIENTE OLIMPISMO.
M.S TARDE, CUANDO LOS MODERNOS JUEGOS OLÍMPICOS SE PUSIERON
EN MARCHA, TAMBIÉN ESTUVO PRESENTE EL DEPORTE ESPAÑOL. EN LOS
JUEGOS DE 1.900, EN PARÍS, YA PARTICIPE UN DEPORTISTA ESPAÑOL.
FUI EL MARQUIS DE MEJORADA DEL CAMPO. FUÉ SIN DUDA, LA
CONSECUENCIA NATURAL DE UNA REALIDAD.

�Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

Ref.:

-6-

EN LOS PRIMEROS LUSTROS DE ESTE SIGLO, LOS DEPORTES
ATLÉTICOS Y NAuTICOS, EL CICLISMO, LA HÍPICA, EL FllTBOL, ERAN
DISCIPLINAS DEPORTIVAS FIRMEMENTE ARRAIGADAS EN BARCELONA.
LOS JUEGOS OLÍMPICOS DE 1.908, QUE SE CELEBRARON EN LONDRES
FUERON SEGUIDOS EN BARCELONA NO SóLO POR LOS PERIODICOS DE LA
CIUDAD, SINO POR UNA MASA DEPORTIVA FERVOROSA Y ENTUSIASTA. HASTA
TAL PUNTO QUE PROVOCARON LA CREACISN DE UN BUEN NUMERO DE CLUBS Y
FEDERACIONES DEPORTI °VAS EN LA CIUDAD. DESDE ENTONCES, EL ESPÍRITU
OLÍMPICO NO SE SEPARARÍA YA NUNCA JAMaS DEL CUERPO SOCIAL DE
BARCELONA. FUÉ ENTONCES TAMBIÉN CUANDO LOS

BARCELONESES

APRENDIERON QUE EL OLIMPISMO ES EL VEHÍCULO EDUCATIVO MaS EFICAZ
PARA LOGRAR UNA JUVENTUD MaS IDENTIFICADA CON LOS IDEALES DE PAZ,
DE AMISTAD Y DE MEJORA Y PROGRESO DE LA SOCIEDAD. POCO DESPUÉS SE
FUNDARÍA, PRECISAMENTE EN LA CIUDAD DE BARCELONA,

EL COMITÉ

OLÍMPICO ESPAÑOL.
POR TODO ELLO, NO FUÉ SORPRENDENTE QUE CUANDO EL DEPORTE
ESPAÑOL PARTICIPE POR VEZ PRIMERA DE FORMA OFICIAL EN UNOS JUEGOS
OLÍMPICOS, EN AMBERES, EN 1.920, TRES DIRIGENTES DEPORTIVOS
BARCELONESES SOLICITARAN, AL PRESIDENTE DEL COMITÉ OLíMPICO
INTERNACIONAL, EL BAR6N DE COUBERTIN, EN NOMBRE DEL AYUNTAMIENTO

�Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

Ref.:

-7DE

BARCELONA LA SEDE DE LOS JUEGOS OLÍMPICOS DE

1.924.

NO SE LOGR5 ENTONCES, PERO NO POR ELLO SE DESANIMARON LOS
BARCELONESES. LA CIUDAD VOLVI6 A SOLICITAR LA ORGANIZACIóN DE
UNOS JUEGOS OLÍMPICOS, LOS DE 1.936.

EL CAMBIO DE RÉGIMEN EN ESPAÑA Y LOS ACONTECIMIENTOS
POLÍTICOS QUE VIVI6 NUESTRO PAÍS EN ABRIL DE 1.931 MOTIVARON LA
SUSPENSIóN DE LA TRIGÉSIMA SESIqN DEL COMITÉ OLÍMPICO
INTERNACIONAL, QUE DEBÍA DE CELEBRARSE EN AQUELLAS FECHAS EN
BARCELONA. FINALMENTE, LA DECISIóN DEL COI RESPECTO A LA SEDE
OLÍMPICA DE 1.936 FUÉ FAVORABLE A LA CIUDAD ALEMANA DE BERLÍN.
NUEVAMENTE, BARCELONA VOLVIÓ A SOLICITAR LA ORGANIZACIÓN DE
UNOS JJ.00. Y EN 1.966 PRESENT6 UNA CANDIDATURA CONJUNTA CON
MADRID PARA LOS JUEGOS DE 1.972, QUE FINALMENTE SE ADJUDICARÍAN A
OTRA CIUDAD ALEMANA, MUNICH.
A PESAR DE AQUELLOS REVESES, EL DEPORTE ESPAÑOL SIGUI(5
AVANZANDO Y BARCELONA NO RENUNCIÓ JAMáS A SU VIEJA ASPIRACIGN
OLÍMPICA. ASÍ, EN 1.981, EL ENTONCES ALCALDE DE LA CIUDAD, NARCÍS
SERRA, RECOGI6 EL SENTIR POPULAR Y LA HONDA TRADICI6N DEPORTIVA
DE LA CIUDAD Y ANUNCIÓ LA INTENCIÓN DE BARCELONA DE ORGANIZAR LOS
JUEGOS OLÍMPICOS DE CUATRO AÑOS MS TARDE DESPUÉS DEL VERANO DE

�Ajuntament de Barcelona
3abinet de Comunicació

Ref.:

-8-

1.992.
EN FIN, ME PERMITIDO ESTE RELATO HISTORICO PARA INTENTAR
COMUNICAR A USTEDES LAS PROFUNDAS RAICES HISTORICAS DE BARCELONA
CON EL OLIMPISMO, PARA QUE SEPAN USTEDES QUE BARCELONA AGRADECE
QUE SU VOCACION OLIMPICA SEA RECONOCIDA.
Y POR ELLO ES GRANDE NUESTRA SATISFACCION POR EL SIGNIFICADO
DE ESTE ACTO.
EN ESTA ISLA CRISOL DE CULTURAS, EL ALCALDE DE UNA CIUDAD
QUE TAMBIEN HA SIDO Y ES LUGAR DE ENCUENTRO DE PUEBLOS, QUIERE
HACER UN HOMENAJE AL IDEAL DE FRATERNIDAD QUE EL OLIMPISMNO
REPRESENTA.
HONORABLES Y EXCELENTISIMAS SEÑOAS Y SEÑORES, MUCHAS GRACIAS
EN NOMBRE DE BARCELONA.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15890">
                <text>3974</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15891">
                <text>Discurs de Promoció de Jocs Olímpics 1992</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15892">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15893">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15894">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15895">
                <text>Puerto Rico</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15897">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15898">
                <text>Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24124">
                <text>Relacions Internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24125">
                <text>Puerto Rico</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24126">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40681">
                <text>1986-12-28</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43305">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15899">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1069" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="604">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/31/1069/19870102d_00185.pdf</src>
        <authentication>04a058df1cf18437cff8aedf632569cc</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42277">
                    <text>,
.
.^..,^^^

*,a^►

Ajuntament de Barcelona

MENSAJE DEL ALCALDE DE BARCELONA, EXCMO. SR. PASQUAL MARAGALL AL
EXCMO. SRL ETSUZO TSUJI, ALCALDE DE AZUCHI

Excmo. Sr. Alcalde:

Con-motivo de la inauguración de la nueva plaza de Azuchi me
es

muy grato enviarle a Vd. y a todos sus conciudadanos un

mensaje de felicitación en mi nombre y en

el

de toda la ciudad de

Barcelona.

Barcelona se une a la conmemoración de la misión de los
Jóvenes Legados de Tensho, cuya gesta histórica será perpetuada
en el mural de la plaza.

En esta ocasión en que recordamos el Renacimiento japonés
que tuvo lugar hace más de cuatrocientos años gracias al
intercambio entre Oriente y Occidente, quiero expresar mis votos
el intercambio entre nuestros países, entre

para

nuestras sociedades.

En este intercambio el papel de las ciudades ha de ser cada
vez más import ante.

Exp. 1.780/86 - IMPREMTA MUNICIPAL

�Barcelona y Azuchi pueden dar ejemplo estableciendo una
fructífera cooperación cultural.

Con el deseo de poder visitarles personalmente envío mi más
cordial felicitación a la ciudad de Azuchi y a Vd., Sr. Alcalde.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="31">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39359">
                  <text>09.02. Relacions externes (correspondència com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39360">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43846">
                  <text>Sèrie que recull els documents sorgits de la pràctica de les relacions externes de l'Alcalde de Barcelona (correspondència fonamentalment).</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15900">
                <text>3975</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15901">
                <text>Mensaje del Alcalde de Barcelona, Excm. Sr. Pasqual Maragall al Excm. Sr. Etsuzo Tsuji, Alcalde de Azuchi</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15902">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15903">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15904">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15906">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="22222">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24119">
                <text>Relacions Internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24120">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24121">
                <text>Azuchi</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24122">
                <text>Ciutats</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24123">
                <text>Alcaldes</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40682">
                <text>1987-01-02</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43306">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15908">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="8">
        <name>Correspondència</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1070" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="605">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1070/19870103d_00184.pdf</src>
        <authentication>cbd9cb46f6fcb8d1ef9f3df63c586a3e</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42278">
                    <text>EL ALCALDE DE BARCELONA

Mensaje del Alcalde de Barcelona al Alcalde de Berlín
Con motivo de la commemoración del 750 Aniversario de Berlín
quiero hacerle llegar la felicitación de la Ciudad de Barcelona
asi como mi más cordial y amistoso saludo personal.

Barcelona es y se siente parte de Europa. Berlín, situada en
el corazón de Europa, ciudad cuya historia es parte fundamental
de la historia europea y mundial, es un punto de referencia
obligado para Barcelona.

Barcelona ha conocido también épocas de tiranía, guerras y
destrucciones. Los barceloneses, como los berlineses, aman la paz
y la libertad.

Todo ello hace que nuestras ciudades se sientan atraidas una
por la otra, y que esta atracción haya dado sus frutos.

La presentación de la candidatura de Barcelona para los
Juegos Olímpicos de 1992 en la reunión celebrada en Berlín por el
Comité Olímpico Internacional, en junio de 1985 fue una fecha
significativa. La participación de la Orquesta Sinfónica de
Berlín en la Jornada Olímpica en Barcelona, en setiembre de 1986

�HOJA N.°

EL ALCALDE DE BARCELONA

y la visita del Berliner Ensemble son otros hitos de nuestras
relaciones.

En estos días en que Berlín cumple 750 años yo expreso mi
deseo de que la colaboración entre Berlín y Barcelona vaya en
aumento y conjuntamente podamos trabajar por la paz y el
entendimiento de todos los pueblos del mundo.

Reciba pues, señor alcalde, mi sincera felicitación y la de
la ciudad de Barcelona, y le ruego que la haga extensiva a todos
los miembros de la Asamblea Municipal, al Ayuntamiento de Berlín
y a todos sus conciudadanos.

Pasqual Maragall i Mira

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15909">
                <text>3976</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15910">
                <text>Mensaje del Alcalde de Barcelona al Alcalde de Berlín</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15911">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15912">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15913">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15915">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="22223">
                <text>Relacions Internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24114">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24115">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24116">
                <text>Berlín</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24117">
                <text>Ciutats</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24118">
                <text>Alcaldes</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40683">
                <text>1987-01-03</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43307">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15917">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1071" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="606">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1071/19870106d_00186.pdf</src>
        <authentication>69b3c514890b0f7d98331ea44f91283d</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42279">
                    <text>^
(“4174.441:

^c^Ïous), 54c,
lu^^^

^cr^

l3 CC^

^9

/'G`

BARCELONA

Conferencia pronunciada por el Alcalde de Barcelona en la clausura
del ciclo «Barcelona Solidària», Excmo. Sr. D. Pasqual Maragall i Mira
utoridades, autoridades representantes
de otras comunidades autónomas, señores diputados, señores miembros de la
corporación municipal, amigos:
Clausuramos hoy, y lo haré en catalán, pero
en un catalán que trataré de que sea comprensible, el ciclo de conferencias «Barcelona Solidaria». Por este Salón de Ciento han pasado e
intervenido todos y cada uno de los presidentes
de las; diecisiete comunidades autónomas que
conforman el mapa autonómico español.
Han sido, por lo tanto, diecisiete semanas
intensas que han servido, entre otras cosas, para
conocer en profundidad la España –o mejor
dicho– las Españas diversas. De esta manera
hemos podido asistir, semana tras semana, a la
elaboración de un cuadro, ahora ya completo,
del cual destacan la diferencia de los problemas
que tienen que ver con las desiguales situaciones, así como el tono que es común en lo que se

A

refiere a la ilusión y esperanza para resolver
estos problemas.
La gran asistencia de público a lo largo de
todas estas semanas ha puesto de manifiesto que
nuestra ciudad continúa siendo una ciudad
abierta.
Y es que, como decía uno de nuestros visitantes, la personalidad de un pueblo sólido no se
define sobre la negación del resto de pueblos,
sino justamente al contrario, a partir del reconocimiento de los otros. Y más allá cuando, como
en este caso, este reconocimiento viene acompañado de curiosidad, interés y respeto por los
problemas comunes y diferentes, y ante las diversas maneras de concebir las soluciones. Ésta
es una de las bases de la solidaridad, que ha
tenido aquí, en el Salón de Ciento, su manifestación.
Vale la pena recordar las palabras del presidente de la comunidad autónoma de Asturias,

DAjtCELQN

�don Pedro de Silva Cienfuegos Jovellanos, quien
dijo que el ciclo ha sido una buena oportunidad
para que las diferentes comunidades autónomas
interpambien sus experiencias sin necesidad de
recurrir a contactos a través de la capital.
Hemos asistido también a la buena disposición .de las comunidades autónomas afectadas
por la regulación de problemas tan graves como
son los problemas del agua, en el caso de los ríos
Ebro y Tajo, como subrayaron el presidente de
la Rioja, señor de Miguel, y el presidente de la
Diputación General de Aragón, señor Santiago
Marraco. Ha quedado claro que consistía en un
problema técnico más que político. Es decir, que
consistía en decidir con precisión el precio del
agua en función de su uso industrial, agrícola o
urbano.
Aquí tuvimos una primera impresión, una
primera gran impresión, al ver como un tema
que tiene todo este historial a sus espaldas, todo
este sentimiento, en el fondo, en el Salón de
Ciento, hablando claro, dejándose oír voces diferentes, se puede enfocar y darle un camino de
futuro, encontrarle una salida.
No puedo dejar de mencionar tampoco el
respeto con que nos han visitado todos y cada
uno de los presidentes autonómicos. Respeto
que se puede simbolizar en el homenaje que han
hecho a Cataluña mediante la visita y ofrenda
floral a la tumba del Presidente Companys en el
Fossar de la Pedrera.
También he de citar la clara conciencia que
los presidentes que nos han visitado tienen del
alcance de su autonomía. Tanto el presidente de
la comunidad autónoma de Madrid, como el de
la Rioja, el de Cantabria o el de Murcia, todos
han mencionado el hecho de que sus comunidades no pueden, ni pretenden, compararse a la de
Cataluña en cuanto a legitimidad histórica. Y en
este sentido quiero destacar las palabras muy
claras, muy rotundas, del presidente de la comunidad de Castilla-La Mancha, señor Bonc, quien
nos habló de la legitimidad autonómica creada a
partir de la Constitución de 1978, así como de la
ventaja que supone el autogobierno autonómico,
y perdonen la redundancia, que es el mejor en
tanto en cuanto está más cerca de los ciudadanos. Pero añadió que esta ventaja teórica se debe
demostrar día a día mediante la eficacia.
Ha habido, pues, un aumento del conocimiento mutuo que, por otra parte, me reafirma
en mi apuesta.mo catalanista. Y entiendo por
catalanista una manera positiva de ser nacionalista. Porque para mí el catalanismo representa
la adhesión a la identidad de una patria concreta, ésta, que es la mía, que es la nuestra.
España ha sido, históricamente, una realidad
difícil y contradictoria para todos sus pueblos y
regiones. No hay, no ha existido nunca, por una
parte Cataluña y por otra, enfrente, España.
España ha sido la relación entre las comunidades que la componían. Esta relación ha generado, sin embargo, un poder que a menudo ha sido
desfavorable para Cataluña, y ha creado una
incomprensión y una confrontación ficticias entre los pueblos. Porque el conflicto no consiste
ni ha consistido en una confrontación España-

Cataluña, digámoslo claro, sino entre el poder
político central y las aspiraciones democráticas,
progresistas y autonómicas que a lo largo de la
historia se han manifestado en los pueblos de
España, y muy particularmente en Cataluña.
Hay que reconocer que la unidad española
iniciada hace casi quinientos años, quizá por la
época en que se hizo y por las fuerzas y las
ideologías que hasta una época reciente la han
hegemonizado, no ha sido un factor de progreso
e integración como lo significaron por ejemplo
la monarquía y la revolución en Francia, o posteriormente el rissorgimento italiano o 11. Zollverein alemana de 1871. Y menos todavía, a diferencia de otros países, de lo que sucede en otros
países de Europa y América, tampoco la unidad
representó el logro de un nivel superior de libertad.
Hoy, sin embargo, en España vivimos una
oportunidad histórica singular: la construcción
de un estado plurinacional y democrático que
reconoce como entidades políticas a las colectividades que lo constituyen. Por eso pude decir
yo el día 17 de octubre en Lausana: Nosotros,
Cataluña, nacionalidad constitucional. Y lo que
estaba diciendo era algo que nadie podía rebatir.
En esta situación es aún menos válido -pienso- oponer Cataluña y España. No nos preocupamos de España desde el exterior, sino que
queremos intervenir activamente en la construcción de una nueva España democrática y
diversa. La España de la diversidad, como decía
la semana última el presidente de la Xunta de
Galicia, donde Cataluña y Barcelona tengan el
protagonismo que les corresponde.
Y somos conscientes de que este proceso es
difícil. Es, hasta cierto punto, incluso conflictivo, pues se trata de repartir poder político y
recursos económicos. De la misma manera que
no es suficiente la democracia política si no hay
democracia económica y social, hoy la democracia se debe basar no solamente en el pluralismo
político que se expresa en las elecciones y en los
partidos, sino también en la pluralidad de poderes en el territorio del Estado. Tenemos que
desarrollar la democracia territorial.
Pero éste no es un problema catalán exclusivamente. Es un problema de todas las comunidades que componen el Estado. Y desde Cataluña no nos hemos de limitar a actitudes de
agravio y de reivindicación específica, sino que
tenemos que hacer propuestas válidas para la
construcción de un Estado más descentralizado
y más autonomizado y más eficiente, basado en
unas comunidades autónomas y en unos municipios más fuertes que los de ahora.
Nuestra fuerza y nuestra razón, desde Barcelona, desde Cataluña, serán apreciadas en España, no por nuestra persistencia en declarar nuestro agravio, sino por nuestra capacidad de hacer
propuestas que, siendo válidas para nosotros,
valgan también para los ciudadanos de Andalucía, y de Aragón, de Galicia y del País Vasco, de
Madrid y de Valencia, para todos.
No vayan a pensar que no somos conscientes
de que hoy en Cataluña y en Barcelona no

�recibimos del Estado todo lo que necesitamos.
No recibimos el dinero que corresponden a funciones que ejercemos y a los servicios que prestamos. Barcelona, doblemente penalizada por la
importancia y el coste de los servicios no obligatorios que presta y también por la fragmentación
política metropolitana, lo sabe de sobra. Y tenemos que reclamar, no solamente porque es de
justicia, sino también porque España necesita
que Barcelona y Cataluña progresen porque a la
sociedad española le conviene que este motor
funcione, porque todo el país irá mal si a uno de
sus principales pulmones le falta el aire.
Hoy, sin embargo, Barcelona y Cataluña no
se pueden sentir discriminadas en España. Si
alguna duda queda, el apoyo recibido, el entusiasmo que en toda España ha suscitado la candidatura de Barcelona a los Juegos Olímpicos,
tiene que damos confianza en nuestro papel. Y
nos da, nos ha dado también un sentimiento de
responsabilidad.
El proyecto de Barcelona para 1992 es un
proyecto para toda la ciudad, para todos los
ciudadanos de Barcelona y del área metropolitana, que es su escenario natural (los Juegos no
caben en 90 km 2). Pero también es un proyecto
para toda Cataluña y para toda España. Ya
hemos superado la época de vernos a nosotros
mismos como derrotados y resistentes, asediados siempre por el enemigo exterior.
Ni Barcelona ni los Juegos Olímpicos representan ninguna amenaza para Cataluña ni para
la catalanidad, antes al contrario. Barcelona,
una vez más, se coloca delante de un proyecto
que ha de servir a toda Cataluña. Nunca habían
estado tan presentes en el mundo Barcelona y
Cataluña, nuestra lengua, nuestra cultura y tecnología, como lo van a estar los próximos años.
Y nunca habremos encontrado, en España, un
ambiente tan favorable, tan predispuesto a trabajar con nosotros, a entusiasmarse con nosotros.
Si buscamos enemigos exteriores acabaremos
convirtiendo los fantasmas en realidades, pero si
sabemos ver los amigos que esperan nuestra
mano; si sabemos mirar a los ojos de los que hoy
nos miran con cordialidad y con una pizca de
admiración; si sabemos responder positivamente a las esperanzas que en toda España depositan
en nosotros, entonces quizá por primera vez en
la historia moderna de España recibiremos la
solidaridad de todos los pueblos de España.
No se puede confundir el poco éxito de determinadas operaciones políticas con el fracaso de
Cataluña. Como tampoco sería justo atribuir la
victoria de Barcelona a una opción o incluso a
una institución política determinada. Es una
victoria de todos, de los barceloneses, de los
catalanes. Y es también un hecho positivo para
España y que nos permite afirmar los vínculos
entre unos pueblos que han vivido siglos de
relaciones difíciles, y a menudo injustas para todos.
Barcelona hace hoy, con confianza y esperanza, una oferta solidaria a toda España, a toda
Cataluña. Una oferta basada en la confianza
de que será bien recibida y en la esperanza de

que tenemos proyectos de futuro comunes.
Barcelona ha de ser solidaria también, y quizá antes que nada, con sus ciudadanos, con los
que en ella viven, con los que sufren la ciudad y
la construyen cada día con su trabajo y sus
ilusiones. Y no siempre lo ha sabido ser.
A veces se ha hablado de la inmigración
como de un hecho patógeno, doblemente patógeno. Problema en el origen, es decir, la pobreza,
la marginación, la represión social y política que
obligava a la gente a marchar. Y problema en el
país receptor, que se veía afectado en su cohesión interna, en sus equilibrios, en su cultura,
por el alud de los que llegaban. •
Con el primer aspecto estamos de acuerdo.
La emigración de andaluces, extremeños y murcianos, de aragoneses y castellanos, de gallegos y
asturianos, y otros, es un indicador de gravísimos problemas y de grandes injusticias en los
países de origen. La emigración obligada es un
fenómeno muy general que han conocido todas
las épocas y todos los países. Pero no es justa.
No es una expresión de libertad, pues la libertad
sería tener la posibilidad de quedarse o irse.
Cuando la emigración se convierte en necesidad
no hay libertad ní justicia.
No queremos tampoco negar los problemas
generados por la inmigración en las tierras de
llegada. Mal podríamos hacerlo desde el ayuntamiento de una ciudad que debe el 90 % de su
crecimiento a la inmigración.
Una ciudad que durante los años sesenta
recibió 100.000 inmigrantes cada año, sin planificación urbana ni recursos económicos suficientes para construir la ciudad que los recién llegados necesitaban. Una ciudad que está rodeada
de pueblos que han visto cómo su población se
doblaba o triplicaba en pocos años sin que pudieran hacer frente a las necesidades de vivienda, de equipamientos, de servicios, etc. Piensen
que Cornellà de Llobregat tenía unos 10.000
habitantes en 1950 y que en estos treinta años ha
pasado a tener 100.000, o sea que no se ha
multiplicado por dos ni por tres, sino por diez.
También faltaba, en aquella época, la voluntad política de las instituciones públicas para
enfrentarse a estos problemas. La voluntad política que nace de la legitimidad y de la representatividad, de sentirse voz e instrumento de unos
ciudadanos libres y responsables. No era éste el
caso hace unos años, cuando Barcelona, su entorno y, menos, pera también de manera importante, toda Cataluña, recibieron el alud inmigratorio. Los nuevos ayuntamientos, democráticos,
han habido de afrontar en este sentido una
herencia dificil.
Cierto es que la población que acababa de
llegar no hablaba catalán, ni conocía nuestra
cultura. Venía con su lengua, que también es
nuestra, y con su cultura, que hoy también es
nuestra. Claro que hubiera sido mejor que entonces, como hay ahora, hubiese encontrado
escuelas en catalán, y televisión y prensa. Habría
sido mejor, sobre todo para ellos, para los recién
llegados, que han tenido que pagar un precio
doble: tener que abandonar su tierra y muchos
elementos de su cultura, los más ligados a su

�W.1!11:2,.

país de origen, y el de encontrarse en un país que
le acogía, pero con trabajos mal pagados, en
periferias urbanas marginales y que hablaba en
otra lengua.
Los que llegaron como inmigrantes, sin embargo, pronto se convirtieron en ciudadanos de
Cataluña, trabajando, viviendo e incluso aprendiendo la lengua, o haciendo que la aprendiesen
sus hijos. Hoy, en el área metropolitana de.
Barcelona un 50 % de las familias son de habla
castellana, un 25 % mixtas y un 25 % de habla
catalana. Pero sólo un 7 % de los ciudadanos de
Barcelona y su entorno, es decir, el ámbito de la
CMB, declara no entender el catalán. Es el resultado de un esfuerzo de todos, y muy especialmente, me parece a mí, en estos últimos años, de
los ayuntamientos y de la Generalidad, de la
escuela, de los medios de comunicación, pero
sobre todo es un esfuerzo de los ciudadanos de
Cataluña nacidos en otras tierras.
Este esfuerzo se ha hecho viviendo y trabajando en Cataluña, os decía hace un momento, y
luchando en Cataluña. No ha sido fácil adquirir
la ciudadanía. Hubo que luchar para construirse
una casa, para tener escuelas y transportes, para
urbanizar el barrio, para lograr espacios colectivos. Y se dieron cuenta, todos nos dimos cuenta,
de que todo era muy difícil, más difícil porque
nos faltaban derechos que nos protegieran y
libertad para actuar. Y no encontrábamos ante
nosotros unas autoridades políticas que nos representasen. Incluso el afán, plenamente justificado, de reunirse para hacer revivir la cultura de
origen por parte de andaluces, asturianos o gallegos, tropezaba con prohibiciones constantes.
Entendimos que muchos de sus problemas
tenían causas políticas, o mejor dicho, que sin
un sistema político y democrático no se podían
integrar plenamente en Cataluña, ni tampoco
conservar lo que deseaban conservar de su identidad original. Y se encontraron, y nos encontramos, con los catalanes nacidos aquí, que queríamos lo mismo.
También de alguna forma nosotros, algunos
de nosotros, fuimos a Andalucía, y a Castilla, a
conocer de cerca lo que pasaba en la España
profunda que se empobrecía enviando a su gente
más joven y emprendedora. Así hablaba aquí el
presidente de nuestra comunidad el día que se
inauguró este ciclo de conferencias y que algunos recordaréis. Pero, sobre todo, nos acercamos
a los que habían venido aquí, para ayudarnos
mutuamente a construir un país más solidario,
tolerante y libre.
El Once de Setiembre o el día de San Jorge
han sido y son fiestas de todos, de los que hemos
nacido en Cataluña y de los que han venido de
fuera, jóvenes y mayores. Pero si hoy podemos
vivir estas fiestas en libertad, con autonomía y
con un grado de civilidad superior al pasado, lo
debemos también y mucho a los que han trabajado y luchado en Cataluña, aunque no hayan
nacido en ella y, hayan llegado sin conocer su
lengua.
Cataluña, Barcelona, no están, ni han sido
nunca amenazadas por la llegada e instalación
en nuestro país de aquellos que han venido a

vivir y a trabajar aquí. No hay una cultura
catalana eterna a la que tiene que integrarse el
inmigrante, si no quiere quedar marginado. La
cultura de nuestro país, como la realidad de
nuestras ciudades, es abierta y es dinámica. Se
va haciendo con las aportaciones de todos en
dos lenguas, aunque consideremos nosotros que
la lengua propia de Cataluña, no la más propia,
la lengua propia de Cataluña, es el catalán, y
también incorporando algunos rasgos culturales
que vienen de fuera y que nos enriquecen a todos.
Igualmente, los que quieran venir a Cataluña
tienen que saber que el catalán no es una amenaza para ellos. Pienso que toda normalización
lingüística se tendría que remachar con una
campaña valiente contra los temores que nuestra
particularidad engendra fuera de nuestra tierra,
por la dificultad que puede entrañar el aprendizaje de la lengua catalana. El catalán se aprende
fácilmente, pero no basta que lo sepamos nosotros, tenemos que explicarlo, tenemos que convencer de ello a todo el mundo. Tenemos pues,
que combatir la falacia de que el catalán es una
barrera. No lo es.
Me gustaría dirigirme, aunque fuera idealmente, a los emigrantes para decirles: Vosotros,
ciudadanos de Barcelona, que no habéis nacido
en ella, sois doblemente barceloneses, doblemente catalanes. Lo sois porque vivís aquí y lo
sois porque os ha costado mucho llegar hasta
aquí, hasta ser y sentiros plenamente barceloneses, con el mismo derecho y con las mismas
posibilidades que los catalanes de nacimiento.
Pero sois barceloneses, sois catalanes, de una
manera especial. Sin renunciar del todo a ser
castellanos, andaluces, gallegos, aragoneses o asturianos o vascos. Y está bien que sea así. Os
hace más completos a vosotros y nos enriquece a
nosotros. Y nos ayuda a ser más solidarios y a
recibir la solidaridad de los pueblos de España.
Ésta es la realidad.
Quisiera hacer un recordatorio de lo que me
ha parecido que ha sido una ruptura de tópicos,
como un resultado, también importante, de este
ciclo de conferencias. Me he referido antes a lo
que considero un enfoque equivocado por lo que
se refiere a aquel sentimiento nacional que se
define en base a un agravio. En este sentido, este
ciclo de conferencias ha servido para explicitar
que las diferentes comunidades autónomas se
enfrentan a un problema grave en lo que se
refiere a la financiación que proviene del gobierno central.
Y aquí lo decía, hace poco, dos semanas, el
presidente de Extremadura, quien decía a sus
propios ciudadanos: «No basamos, decía él,
nuestra identidad, la vuestra, puramente en la
referencia al exterior, al enemigo exterior, en los
obstáculos que se nos han puesto como país.
Veamos nosotros mismos dónde tenemos los
errores y tratemos de, a partir de aquí, progresar
y crecer.» Esto es lo que decimos nosotros también.
Como Vds. saben, el sistema de financiación
de las comunidades autónomas se reguló por la
LOFCA o Ley Orgánica de Financiación de las

�Comunidades Autónomas, que estableció, ahora
se cumplen cinco años, un sistema transitorio.
La diferencia fundamental entre este sistema
transitorio y el proyecto o el proyectado sistema
definitivo, consiste en que los recursos se calculaban anteriormente mediante el costo efectivo
de los servicios traspasados. En cambio, ahora
se calcularán aplicando criterios como la población, el coeficiente de esfuerzo fiscal en el impuesto sobre la renta, así como la relación inversa de la renta-real por habitante de la comunidad
autónoma en relación con el resto de España, es
decir, lo que se conoce como pobreza relativa.
En el fondo de las diversas propuestas no
solamente se debate hasta qué punto se descentralizan los recursos del gobierno central, sino
también de qué capacidad de gestión sobre tales
recursos gozarán los gobiernos autónomos.
La financiación autonómica presenta, actualmente, dos problemas básicos ligados a la desigualdad de recursos entre comunidades autónomas que tienen las mismas competencias y a ta
dependencia financiera respecto al gobierno central.
La solución a la desigualdad de los recursos
tendrá que pasar por un incremento de la financiación y por el reparto discriminado a favor de las
regiones y nacionalidades con un nivel más bajo.
Para eliminar la excesiva dependencia financiera del Gobierno central habrá que tener en
cuenta las aportaciones de los ciudadanos de los
territorios respectivos, especialmente a través de
los impuestos de mayor rendimiento: IRPF e
IVA. Por otra parte es inevitable la articulación
de subvenciones generales a través de un fondo
de subvenciones.
También es ineludible considerar la revisión
del sistema de financiación autonómico conjuntamente con el sistema de financiación de los
ayuntamientos. Los ayuntamientos de aquí somos conscientes de que no hace ni siquiera dos
años tuvimos la garantía de que una vez que se
hubiera llegado a un sistema de financiación
definitivo de las comunidades autónomas, seria
posible, por parte del Estado, ir hacia una revisión también definitiva del sistema de financiación municipal. Y por la parte de nuestra comunidad autónoma, al establecimiento de un fondo
autonómico de cooperación local. Y en aquel
momento se hizo depender precisamente de
esto, de la solución del sistema de financiación
autonómico. Pues muy bien, estamos todos es:
perando remachar el clavo de lo que es la auto`
nomía de nuestro sistema administrativo público, a través repito, del sistema definitivo de
financiación autonómica, y también de la aparición, entonces, de un sistema de subvenciones
desde el Estado y desde las comunidades autónomas a los ayuntamientos.
En definitiva, la cuestión de la financiación
autonómica va más allá de los problemas estrictamente técnicos y nos sitúa ante los grandes
problemas políticos que tenemos planteados.
Nos sitúan ante un reto de estado que pondrá de
manifiesto nuestra capacidad para transformar
un estado tradicionalmente centralista en un
estado autonómico.

Barcelona tiene que ser solidaria con los ciudadanos que la hacen cada día, que viven en
élla, que trabajan en élla, que a élla vienen cada
día o muy a menudo porque es la ciudad-capital
del área metropolitana y de Cataluña.
Hoy, a medio camino entre un pasado recien. te y un presente todavía dificil, con una democracia joven, una crisis económica larga y un
futuro esperanzador, definido ya por proyectos e
ilusiones que movilizan recursos y esfuerzos,
estamos obligados, pero también preparados,
para establecer unos acuerdos de solidaridad
con el conjunto de Cataluña, con el entorno
metropolitano y con los barrios de Barcelona.
Un compromiso de solidaridad con Cataluña:
institucional y político, pero también cultural y
moral. Barcelona asume su capitalidad y es plenamente consciente de que, si bien es una fuerza
decisiva para Cataluña, no tendría sentido ni
viabilidad, si no se mantiene firmemente integrada en Cataluña.
En esta ocasión, y una vez más, quiero afirmar nuestra voluntad sincera de cooperar con
todas las instituciones catalanas, con la Generalidad, con los ayuntamientos y las diputaciones.
Y lo hago con la convicción de que tenemos que
construir el país entre todos y que podemos
definir y realizar conjuntamente los grandes proyectos comunes. Y eso vale para los Juegos
Olímpicos y para la lengua, para la convivencia
libre y segura y para la reconstrucción y modernización de la economía y la tecnología. Los
valores de progreso, de libertad y tolerancia, de
integración, de solidaridad, una vez más tienen
que ser valores comunes.
Un acuerdo de solidaridad con la ciudad
metropolitana, extramuros municipales, con los
municipios vecinos, ayer víctimas de Barcelona
y hoy hermanos que conviven libremente en la
misma casa. No hace falta dar garantías, la
práctica de estos años es aleccionadora.
Barcelona ha defendido, en la Corporación
Metropolitana de Barcelona, la existencia y la
presencia de todos los municipios, de todos los
alcaldes. Y la aplicación de una política de reequilibrio territorial y de redistribución social.
Nos sentimos, por lo tanto, solidarios del déficit
de Badalona, de Sant Adrià o de l'Hospitalet, de
Montcada, Ripollet o Cerdanyola. Y sabemos
que los problemas del Baix Llobregat son también nuestros problemas. Y nos sentimos solidarios porque los hemos creado entre todos, estos
problemas. Sabemos que el crecimiento que antes he citado, galopante, de la zona del contorno
de nuestra ciudad, de nuestra ciudad central, se
ha debido justamente a la capacidad de crecimiento que esta ciudad central provocó sobre su
territorio circunvecino. Hoy no nos podemos
desentender de este tipo de situaciones, ni de la
solución de los problemas creados.
Hemos crecido juntos, aunque los costes y los
beneficios no se han repartido igualmente, ni
entre grupos sociales ni en su territorio. Hoy
somos una unidad de trabajo, de consumo, de
vida social hasta cierto punto. Somos una ciudad de muchos municipios, una realidad pluri-

municipal y por lo tanto descentralizada. Tene-

�mos que mantener esta diversidad municipal e
incluso descentralizar más el municipio central,
que es Barcelona. Y ya lo estamos haciendo.
Pero no podemos ni debemos renunciar a la
posibilidad de planificar conjuntamente, de redistribuir mejor las actividades y recursos, de
ayudar a las zonas más problemáticas. Y esta
posibilidad, en un marco democrático, requiere
una institución política representativa de una
entidad local que represente a los municipios y
los ciudadanos que son el sustrato comunitario y
la razón de ser de la institución.
Y un compromiso de solidaridad, una vez
más, con nosotros mismos, con Barcelona, con
todos los barrios. El proyecto de la Barcelona de
1992 sólo se hará con la ilusión, con la participación activa y consciente de todos los ciudadanos. Y para que esto sea posible es necesario
dirigirse a todos y cada uno de los ciudadanos,
es preciso relacionarse, como ayuntamiento, con
todas las entidades y todos los grupos, y promover que se hagan otros nuevos.
Y esto no se puede hacer únicamente desde el
Ayuntamiento, desde un organismo central. la
Barcelona solidaria tiene que ser necesariamente
una Barcelona descentralizada, próxima a todos
los ciudadanos. Es una labor iniciada, y más
aún, ya muy consolidada, aunque no esté acabada del todo. La Barcelona de 1992 se hará con
diez distritos, representativos, eficientes y abiertos a la participación de todos.
Esta Barcelona, en la medida que es solidaria
con Cataluña, con su entorno metropolitano,
con sus barrios y todos sus ciudadanos, puede y
debe serlo también con el conjunto de los pueblos de España. La solidaridad, como la libertad
y la tolerancia, es ilimitada, no se puede tener
para con unos cuantos solamente. Y cuando se
niega a alguien se acaba negándola a todos.
Si somos y sabemos ser solidarios entre nosotros, abiertos y tolerantes, lo seremos también
con los demás. Creo que a lo largo de la historia
hemos aprendido a serlo y ahora estamos demostrando que somos una ciudad y un país
abiertos y solidarios con el mundo, con Europa,
con el Mediterráneo y con América, y muy
especialmente con España. Y también hemos
aprendido que cuando existen circunstancias
políticas que lo hacen posible, como ahora. es
decir, cuando hay libertad, democracia y autonomía, desde España también se sabe ser solidario con nosotros.
— Yo espero, quiero esperar, que se hayan acabado las tentaciones fratricidas, los fantasmas de
los enemigos exteriores, los falsos enfrentamientos entre pueblos, entre ciudades. No ha y, no
debe haber, conflictos entre España, o Castilla,
o Andalucía, y Cataluña. Y tampoco, que nadie lo piense, entre Cataluña y Barcelona, o
entre la Barcelona del centro y la Barcelona de
la periferia. La política, la cultura de la solidaridad es para unirnos. Que es lo que estamos
haciendo.
Mientras otros se pueden preguntar y se han
preguntado, históricamente, por qué tantos forasteros habían venido a Cataluña e incluso si
eso era bueno o no lo era, si era intencionado o

no lo era; mientras algunos viajaban por España
para despejar esas incógnitas, otros aquí, juntamente con esos forasteros que ya habían llegado,
construíamos -me atrevo a decir- las bases del
edificio de la democracia y de la autonomía.
Y eso, evidentemente, se hacía en la calle, se
hacía en la clandestinidad, se hacía en la universidad y en las fábricas, y en el exilio.
Todos fuimos necesarios, seguramente, seguramente, unos y otros. Los que viajaban y se
preguntaban y los que aquí trabajaban, y que a
veces con acento, que no era un acento de la
tierra, el Once de Setiembre, cuando era difícil,
cuando la polícia obligaba a correr, estaban en la
calle de Alí Bey, delante del monumento a Casanova.
Pero hemos llegado a 1986 y estamos pensando en 1992, estamos pensando en el futuro y
tenemos que hacer una composición de lugar.
Ayer mismo, en Sevilla, capté en algún momento los límites y la fragilidad del empuje solidario.
Asistí a una encuesta de la TV en la que se
preguntaba a los jóvenes por lo de Sevilla en
1992, si sería bueno. Todos contestaban que sí.
Les preguntaban por lo de Barcelona y también
respondían todos que sí, que era bueno. En
cambio, entre los mayores ya no había tanta
mayoría. Por qué? Porque tenían más presente
el peso, la losa de un pasado que no ha sido un
pasado de solidaridad, que no ha sido un pasado
de amabilidad de unos con otros, que no ha sido
un pasado, digo, de coherencia. En Sevilla, unos
decían: «Los catalanes sí que lo saben hacer
bien, nosotros no.» Animados además, por una
cierta prensa que unos días antes había publicado, no sin una sutil intención que no comparto
-y que creo que se debe criticar- el titular
«Barcelona'92 - Sevilla O».
Venía a decir sutilmente que esta incapacidad
local se enfrentaba a una teórica omnipotencia
de los catalanes, y seguramente indicaba con
sutileza que en el futuro eso requería una respuesta, una respuesta de enfrentamiento, una
respuesta -una vez más- de agravio, en este caso
de allí para acá. Y esto pesa. Este tipo de pensamiento pesa todavía.
Otro factor que pesaba sobre esta generación
mayor es que en 1929 no fue un éxito la exposición de Sevilla. Y yo fui ayer a esa ciudad
creyendo que de alguna forma tenía que explicar
que si bien en L929 un dictador nos había
arrebatado una parte d. nuestra exposición universal para llevarla por decreto a Sevilla, esta
vez no ocurriría así. También tenía que decir
que estábamos dispuestos incluso a perdonar un
error histórico. Pues bien, yo estaba equivocado.
Porque el error no fue ése, justamente. Las cosas
no fueron así. En Sevilla la exposición de 1929
fue un fracaso, y lo fue, como decía alguno de
aquellos señores, porque seguramente no hubo
capacidad de organización, pero también porque Barcelona atrajo mucha más atención. Incluso me decían hoy que los catalanes tenemos
siempre la idea de que Barcelona fue la primera
ciudad que trajo al arquitecto francés Forestier
para diseñar jardines, junto con Nicolau Rubió,

�en Montjuïc, y que luego ambos proyectaron el
Parque de María Luisa de Sevilla. Me decían
también que nosotros interpretábamos que habíamos permitido que los arquitectos trabajasen
en Sevilla después de haberlo hecho en Barcelona. Pues bien, fue al revés. Primeramente trabajaron en Sevilla y luego fueron atraídos a Barcelona para que proyectasen los jardines de
Montjuïc, o su mitad, porque la otra mitad la
estamos apenas comenzando ahora nosotros.
Y estas cosas del pasado pesan y se deben
tener en cuenta. Y yo creo que la composición
de lugar que nos tenemos que hacer hoy, en
1986, después de este ciclo, después de haber
oído a los diecisiete presidentes de comunidades
autónomas, todos, sin que haya faltado ni uno,
es, repasar lo que cada uno dijo y preguntarnos:
¿Qué dijo Cataluña? Cataluña dijo sí, pero solidaridad hacia nosotros también. Cataluña pidió
solidaridad, y también dijo que nosotros fuimos
los que indicamos primero a España cual había
de ser el camino del desarrollo económico a
finales del siglo XIX.
Y ¿qué dijo Euzkadi? Euzkadi dijo: «Queremos un pacto de estado», que se anunció en esta
sala. Fue aquí, en el Salón de Ciento, donde el
presidente Ardanza anunció su oferta de un
pacto de estado. Y dijo claramente que Euzkadi
no había votado la Constitución, que se había
abstenido. Y dijo claramente también que el
Estatuto de Euzkadi sí que había sido votado y
aprobado y que además era un estatuto ilimitado, con una cláusula que decía que la letra del
estatuto no agotaba toda la virtualidad de los
derechos históricos del pueblo vasco. Y eso está
escrito. Lo que hace que con un estatuto todo lo
que se consigue —decía él— sea siempre algo que
ya estaba en el estatuto y no constitu' a ninguna
victoria ante una cierta opinión en el País Vasco. Y también que todo lo que no se consigue es
algo –dice la opinión, una cierta opinión importante en el País Vasco– que en Euzkadi ya se
espera de fuera.
Y hemos oído a Galicia, hace muy poco. El
presidente de la Xunta explicaba cómo no solamente cl inicio del galleguismo se produce en
Cataluña, sino que incluso hay una relación
entre el catalanismo, una parte del catalanismo
histórico y este galleguismo. Y citó unas frases
de Cambó en las que este político confiesa su
catalanismo a partir de haber escuchado no sé si
a Castelao o a Otero Pedravo. Por lo tanto. Lon
una coincidencia incluso física. en Barcelona se
produce una alimentación mutua entre regionalismos, en este caso, o entre nacionalismos. Y
como que el estatuto de Galicia se redactó en
Montserrat, se llama Estatuto de Montserrat.
Hubo un momento en que Cataluña era la capital de las tres comunidades autónomas, en plena
guerra civil.
Hoy me atrevería a decir que Cataluña es,
moralmente, un poco la capital de las comunidades autónomas. Los presidentes han venido aquí
con humildad, pero con su orgullo, para pasar su
examen de autonomía, y perdonadme el juego
de palabras. Han venido con este espíritu. Tarradellas primero y Pujol después, son para to-

dos ellos una referencias inevitables, obligadas,
de respeto, de autoridad como se dice en derecho y en literatura. Son autoridades que hay que
citar y respetar.
Pasemos a otras comunidades, aunque rápidamente y sin citarlas a todas.
Cuando el presidente de Andalucía se presenta aquí, habla en un Salón de Ciento absolutamente lleno, más que hoy. El nombre de Andalucía comunica electricidad en esta sala y todo el
público se identifica con aquel nombre. Hay
algo más que una mera descentralización regional provincial, producida por una ley. Hay un
sentimiento.
Lo que seguramente es cierto es que en Andalucía, como alguien decía ayer en Sevilla, se
puede ser no autonomista sin que pase nada. Se
puede ser andaluz, andalucista, por decirlo de
alguna manera, y no ser autonomista, y no pasa
nada. ¿Por qué? Porque en la tradición histórica
de Andalucía su relación con lo que llamamos
España no es conflictiva, sino que justamente
España es la prolongación natural política de
aquella Andalucía.
Y hemos oído a Valencia hablar con vigor y
con una gran corrección. No se puede decir que
Valencia sea un fenómeno sencillo, ni mucho
menos. Ni que sea reducible a una categoría de
clasificación.
Y hemos oído a las Islas Baleares y las Canarias con toda su singularidad. Y Navarra con sus
derechos forales. Y Madrid con su acento de
distrito federal, que pide perdón pero que ya se
afirma cono ciudad orgullosa que es sede de la
democracia y que lo demuestra con hechos.
Y hemos oído a Asturias y Aragón, y a Cantabria y Castilla-León. Castilla-León, la nacionalidad castellana, que dirían tantos y tantos, como
Anselmo Carretero, por ejemplo, comunidad
que en cierta manera ha sido devorada por la
propia nacionalidad mayor, la española.
El presidente de Castilla-La Mancha nos dijo:
«Somos hijos de la razón, somos hijos de la
Constitución. no del sentimiento», pero también
dijo: «Cuando yo he ido a tal pueblo, los ciudadanos me han dicho que yo era el primer político que se acercaba por allí desde Romanones.»
,Qué significa esto? Significa que, efectivamente. el ejercicio legitima esa autonomía, aunque
sea el fruto de un cálculo jurídico o político, hijo
de la razón, hijo de la Constitución.
Hemos oído como el presidente de la comunidad autónoma de Extremadura decía a sus conciudadanos: «No dependáis, no estéis pendientes de lo que dicen de vosotros o del exterior.
Mirad hacia dentro y ved lo que podéis hacer
hacia afuera.»
Hemos oído palabras similares al presidente
de la Rioja y al de Murcia, a todos.
Y yo pregunto: ¿No podemos construir entre
todos la España de la diversidad, como decía el
presidente de la Xunta de Galicia? ¿No es Barcelona la referencia ciudadana de esta España de
las Españas? ¿Es que esto no nos da primero un
atractivo y un derecho, pero también un compromiso y una obligación para con los pueblos
de España que tenemos que saber desarrollar?

�Muchos dicen: «Cataluña adentró. Catalanes,
Cataluña, seamos nosotros mismos.» Y yo estoy
de acuerdo. Creo que nuestro amor por la patria,
por la nuestra, es físico, como lo es el de cada
uno por la suya. Lo llevamos dentro. Está programado con nuestro cuerpo y quedará en nuestros huesos, en nuestras cenizas, en nuestra tierra, en nuestro mar. Lo llevamos dentro. La luz,
los olores, los contornos, los vientos, los colores,
hasta los alimentos que comemos, son los nuestros.
La luz del Penedès; la luz de Tarragona por la
tarde, en invierno, sólo puede ser la luz de
Tarragona; es incomparable, y cuando una lo ve,
cuando uno la siente, sabe que está en su casa,
porque ve aquella luz.
Y de los olores se podría decir lo mismo.
Cuando uno percibe la alfalfa del Ampurdán o
los viñedos del Penedès, sabe que está en casa.
Con los ojos cerrados, sin oír –si uno es sordo–,
también sabe que está en casa.
Y con los contornos se diría lo mismo. Unos
son quebrados y otros son suaves, como los del
Ampurdán, la Selva y otras muchas comarcas.
Otros contornos son duros, pero cuando uno los
ve, sabe que está en su casa.
Y con la música de la palabra pasa lo mismo.
Aun sin entender las palabras, oímos su música
de la palabra de Cataluña. Y sabemos que estamos en casa.
Y lo mismo con la música de los instrumentos y con los vientos. Los vientos que hay aquí
son los que aquí. No son exactamente los que
hay en otro lugar. Levante, lebeche, mediodía,
jaloque, tramontana, poniente, gregal, son nuestros vientos.
Pero justamente somos un pueblo demasiado
sensible para amar solamente nuestros vientos;
demasiado exigente para beber sólo nuestra
agua, que además es poca. No somos un pueblo
conformado con lo que da de sí un país tan
pequeño como es el nuestro. No nos conformamos. Se equivocará quien piense que esto es un
factor puramente estético, o poético, y políticamente poco relevante. Se equivocará.
Cataluña se despertará una y otra vez, osadamente, queriendo más.
Pero no más independencia, sino más interdependencia. Más dominio, más cado, más
ayuda, más amistad, más riqueza. Más libertad
real, tangible, diaria.

La grandeza de nuestro pueblo, decía ayer, proviene de vivir desnudos de estado. Pero eso no
nos hace menos ambiciosos, sino más.
Yo creo que Barcelona ha demostrado que
suspira por representar el conjunto, por representar Cataluña, por representar España, y durante estos días lo hemos vivido. Yo digo que
nos dejen representar y se sentirán pagados. Que
confíen en nosotros, que no desconfien tanto
unos y otros, Que no nos tutelen en nombre de
otros, digamos «menos afortunados», que teóricamente «no nos podrían seguir» en nuestro
camino hacia adelante.
Ya nos seguirán, pues tienen autonomía para
hacerlo. Ya les esperaremos, si es preciso.
Ayer fui a Sevilla justamente para decir esto.
Y también a ver que no haya ningún tutelador
más, que quede claro, que sobrecompense, que
sobredimensione lo que teóricamente nosotros
mismos nos tomamos de nuestra parte.
Y nosotros mismos también tendríamos que
ser exigentes con nosotros, y dejar de pensar que
nosotros, solos, nos podemos salvar. Nosotros
solos no vamos a ninguna parte. Ningún país del
mundo de nuestro tamaño puede hoy ir a ninguna parte, a no ser, claro está, que se prefiera una
vida pastoril, a no ser que se prefiera una vida
que no es la vida que nuestros conciudadanos
quieren.
Ahora tenemos una gran oportunidad de cara
al futuro. Veremos si esa oportunidad no resulta
ahogada por el espíritu del negocio; veremos si
nos anima el espíritu de empresa en el sentido
más amplio. El deseo de arriesgarse colectivamente, en grupo. de pensar con ambición y al
mismo tiempo con rigor, corriendo un riesgo
calculado. Si lo sabemos hacer, podremos seguir
hablando de solidaridad.
Si no lo sabemos hacer, no habrá nada para
repartir. No habrá nada más que nostalgia, y los
restos de nuestro patrimonio histórico, que es
mucho y muy importante. Y con este patrimonio podemos ir tirando durante muchos años.
Pero en este país, ¿quién se contorma con sólo ir
tirando? Afortunadamente, sólo una minoría, a
pesar del paro.
La mayoría de los barceloneses quieren ganar
más y quieren ser más solidarios. Es nuestro
destino, ¿no?
Pues asumámoslo. asumámoslo.
Muchas gracias.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15918">
                <text>3977</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15919">
                <text>Conferencia pronunciada por el Alcalde de Barcelona en la clausura del ciclo "Barcelona Solidària", Excm. Sr. D. Pasqual Maragall i Mira</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15921">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15922">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15923">
                <text>Saló de Cent</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15925">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15926">
                <text>Catalanisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24107">
                <text>Espanya plural</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24108">
                <text>Autonomia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24109">
                <text>Nacionalisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24110">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24111">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24112">
                <text>Espanya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24113">
                <text>Solidaritat</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24379">
                <text>Congressos i conferències</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="28272">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40684">
                <text>1987-01-06</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43308">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15927">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1072" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1119">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1072/19880113d_00258.pdf</src>
        <authentication>4e49ffc92a335f2fb75e684ccd410ae1</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42737">
                    <text>Ar o
r)-(J)

g/i-e
/taii4

-t/ 44,-~
sr^

Cloenda de l'Excm. Sr. Pasqual Maragall, Alcalde de Barcelona a
la Conferencia del Dr. +Bruno Kreisky, al Salo de Cent.

Barcelona, 13 de gener de 1988

�-2-

CatalA.

ÉS PER A NOSALTRES UNA GRAN SATISFACCI6 TENIR AVUI
AQUÍ A BRUNO KREISKY.

LA CIUTAT DE BARCELONA. SE SENT

SEMPRE COMPLAGUDA I HONORADA DE PODER MOSTRAR LA SEVA
HOSPITALITAT

A PERSONALITATS

IL.LUSTRES.

1

LA

PERSONALITAT DE BRUNO KREI SKY ES EXEPCIONAL .

ES UNA PERSONALIDAD QUE HA MARCADO UNA ÉPOCA.

FUCS A LO LARGO DE UN PERÍODO DE 30 AÑOS SECRETARIO
DE ESTADO Y MINISTRO DE ASUNTOS EXTERIORES PRIMERO Y
CANCILLER DESPUÉS DE AUSTRIA, EN LOS MOMENTOS MáS
CRUCIALES DE SU HISTORIA

CONTEMPORáNEA.

SU MANERA DE INTERVENIR E INFLUIR EN LOS
ACONTECIMIENTOS DE ESA 9POCA, HA TRASCENDIDO SU PAíS Y
HA HECHO DE ÍL UN POLÍTICO DE ALCANCE MUNDIAL.

SU SENSIBILIDAD PERMANENTE POR LAS CAUSAS DE LOS
OPRIMIDOS, HA HECHO DE ÉL UN HOMBRE COMPROMETIDO CON

CastellI

�-3-

LOS PROBLEMAS DE SU TIEMPO.

SU ALINEACICSN A FAVOR DE LA CAUSA DE LA PAZ Y DEL
DESARME HA HECHO DE j

1,

UN MILITANTE DEL PACIFISMO.

SU VIVENCIA PERSONAL DEL DESGARRO DE EUROPA BAJO
EL NAZISMO Y LA GUERRA LO CON\TIRTI6 EN UN EUROPEISTA
CONVENCIDO.

POR TODAS ESTAS RAZONES, SR. KREISKY, SEA USTED
CORDIALMENTE BIENVENIDO A ESTA CASA, QUE ES LA CASA DE
LA CIUDAD. A ESTE SALEN, QUE ACOGI6 EL PRIMER CONSEJO
MUNICIPAL DEMOCRáTICO DE EUROPA.

AncT1j,:s

THANK YOU VERY MUCH DR. KREISKY FOR YOUR VERY
INTERESTINC CONTRIBUTION 10 THE ANALYSIS OF THE PRESENT
UORLD POLITICS' SITUATION.

MOLTES GRACIES.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15928">
                <text>3978</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15929">
                <text>Cloenda de l'Excm. Sr. Pasqual Maragall, Alcalde de Barcelona a la Conferència del Doctor Bruno Kreisky, al Saló de Cent</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15931">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15932">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15933">
                <text>Saló de Cent</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15935">
                <text>Català</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22563">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22564">
                <text>Anglès</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15936">
                <text>Biografies</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22560">
                <text>Política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22561">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22562">
                <text>Kreisky, Bruno</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="28273">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40685">
                <text>1988-01-13</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43309">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15937">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1073" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="607">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1073/19870116d_00187.pdf</src>
        <authentication>5c1a37ed869bb65f6c575a5f547fd70b</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42280">
                    <text>Ajuntament de Barcelona

Notes per

Conferència de l'Excm.

Sr.

Alcalde,

"Catalun y a i els Jocs Olímpics" a la seu social del Col.legi
d'Economistes de Lleida
Al f avel l cr ciPe Vidre.

cels

Ca v r‘P s U tA' Çn s

Lleida, 16 de gener de 198.7

Exp. 705/84 IMPREMTA MUNICIPAL

�Ajuntament de Barcelona
Ref.:

Gabinet de Comunicació

INDEX

Exp. 1.207-85 -

IMPREMTA MUNICIPAL

- RAONS D'UN ÉXIT

pàg. 1

- ELS JJ.00., CATALITZADORS

pàg. 5

- ELS JJ.00., MOBILITZADORS PACíFICS

pàg. 7

- REFERèNCIA A PROBES DE PIRAGÜISME

pàg. 8

- CATALUNYA NECESSITA BARCELONA

pàg. 9

- CATALUNYA, SISTEMA DE CIUTATS

pàg. 11

- REFERèNCIA A L'ORDENACIè TERRITORIAL

pàg. 13

�• 9

Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

RAONS D'UN ÉXIT

DES DEL NOSTRE PUNT DE VISTA, QUE BARCELONA ORGANITZI
ELS JOCS OLíMPICS D'ESTIU DE 1.992, ÉS, GAIRABÉ, UNA QUESTI6
DE JUSTíCIA HISTòRICÀ.

ABANS D'ARA, BARCELONA JA HA ESTAT CANDIDATA EN UNES
ALTRES TRES OCASIONS A ACOLLIR UNS JOCS. AIXò VA SER ELS
ANYS 1.924, 1.936 I 1.972.

CADASCUNA D'AQUESTES CANDIDATURES, MALGRAT NO HAVER
ARRIBAT AL SEU OBJECTIU, HAN DEIXAT LLEGATS POSITIUS PER A
LA CIUTAT. LA CANDIDATURA ALS JOCS OLÍMPICS DE 1.924 ENS VA
DEIXAR L'ESTADI DE LA FUXARDA; LA DE 1.936, L'ESTADI DE
MONTJUïC, I LA DE 1.972, LES PISCINES BERNAT PICORNELL.

HI HA D'ALTRES RAONS, NO ESTRICTAMENT ESPORTIVES PER
NO PER AIXò MENYS SóLIDES, QUE JUSTIFIQUEN UNA DECISI6
FAVORABLE A LA NOSTRA CANDIDATURA. D'UNA BANDA, BARCELONA
ARRIBARà, TOT COINCIDINT AMB LA FI D'AQUEST SEGLE, AL SEGòN

Exp. 1.207-85 -

IMPREMTA MUNICIPAL

Ref.:

�Ajuntament de Barcelona
—3

Gabinet de Comunicació

—

Ref.:

DE LA SEVA &gt;EYISTéNCIA, I, D'ALTRE BANDA, EN 1.992
ES CUMPLIRà EL CI QUé CENTS ARI DEL DESCOBRIMENT D'AMèRICA.
PERO TAMBÉ HAN JUGAT

OR DE LA CANDIDATURA OLíMPICA DE

BARCELONA LA REALITAT ESPORTIVA EXISTENT AVUI EN LA NOSTRA
CIUTAT I A TOT CATALUNYA.

GRàCIES A LA NOSTRA CONSOLIDADA TRADICI6 ASSOCIATIVA I
A L'EXEMPLAR COL.LABORACI6 MUTUA ENTRE LES ENTITATS I ELS
CLUBS ESPORTIUS PRIVATS AMB LA INICIATIVA MUNICIPAL I
PúBLICA, BARCELONA POT ARA GAUDIR D'UNA àMPLIA XARXA
D'INSTAL.LACIONS ESPORTIVES —TANT PúBLIQUES COM PRIVADES— O
BARCELONA NO HA DE PARTIR DES DE ZERO CAP A LA META DEL 92.
L'ANELLA OLíMPICA DE M.ONTJUïC I LES

REES ESPORTIVES DE LA

DIAGONAL I LA VALL D'HEBR6N SON BONS EXEMPLES D'AIX¿ QUE
DIC.

DE POCA COSA HAURIA SERVIT, TANMATEIX, TOTS ELS NOSTRES
ARGUMENTS I LA DISPONIBILITAT D'UNA INFRAESTRUCTURA
ESPORTIVA CAPAÇ, SI BARCELONA NO TINGUèS DOS ELEMENTS
ESENCIALS PER A SER MEREIXEDORA D'UNS JOCS OLíMPICS. AQUESTS
DOS ELEMENTS ALS QUALS M'ESTIC REFERINT SON LA UNANIMITAT

Exp. 1.207-85 - IMPREMTA

MUNICIPAL

4

�Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

POLíTICA QUE HA ABONAT LA CANDIDATURA I LA FERM VOCACIó
OLÍMPICA DELS SEUS CIUTADANS, UNA VOCACI6 QUE ES VEU AVALADA
PER LA RICA I ININTERRUMPUDA TRADICI6 ESPORTIVA DE QUATRE
GENERACIONS DE BARCELONINS. I AIXò NO SOLS ES IMPORTANT,
SINO GAIREBÉ DECISIU I CONCLOENT.

EXP. 1.207-85 -

IMPREMTA MUNICIPAL

—47

Ref.:

�Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

—5 —

Ref.:

ELS JJ.00., CATALITZADORS

LA PREPARACI6 DELS JOCS FS DE TRANSCENDENTAL
IMPORTàNCIA PER A LA CIUTAT DE BARCELONA I, EN TANT QUE
CAPITAL DE CATALUNYA, PER AL CONJUNT DEL NOSTRE PAIS. AQUEST
ASPECTE FONAMENTAL AL QUAL M'ESTIC REFERINT ES QUE ELS JOCS
OLíMPICS NO CONSTITUEIXEN EL OBJECTIU aLTIM DELS NOSTRES
ESFORÇOS.

PER A BARCELONA, PER A CATALUNYA, ELS JOCS DEL 92
REPRESENTEN UN VERITABLE CATALITZADOR CAPAÇ DE DINAMITZAR

T

INICIATIVES DE DESENVOLUPAMENT QUE

LA NOSTRA

SOCIETAT TÉ PLANTEJADES CARA A UN FUTUR PROPER.

VA SER PRECISAMENT AL COL.LEGI D'ECONOMISTES DE
BARCELONA, EL JUNY DE 1985, ON VAIG EXPOSAR PER PRIMER COP
EL MEU CONVENCIMENT DE QUE EL PRESENT DEPEN MOLT DEL FUTUR,
NO NOMÉS DEL PASSAT; NO NOMÉS DEL QUE SóN LES ARRELS.

SI EL PASSAT FOS SEMPRE I4 óN

Exp. 1.207-85 -

IMPREMTA MUNICIPAL

I

DETERMINANT DEL QUE ESTA

GN i

CvL:kva

�Ajuntament de Barcelona
—6—

Gabinet de Comunicació

PASSANT EN EL PRESENT, VAIG DIR EN/ÁQUEL OCASI6, NO HI
HAURIAN HAGUT ELS GRANS CANVIS/QUE

'HAN PRODUIT A LA

HISTòRIA, A NO SER AQUELLS QUE S'ESPrRAVEN, AQUELLS QUE EREN
PREVISIBLES; PERO NO AQUELL QUE V

SER IMPREVISIBLES I QUE

CONSTITUEIXEN LA MAJOR A DEL GRANS CANVIS QUE S'HAN
PRODUIT.

í

QUAN EN EL SI D'UNA SOCIETAT DETERMINADA HI HA
OBJECTIUS CONEGUTS O RELATIVAMENT CONEGUTS I, EN TOT CAS,
ASSUMIBLES, L'OBJECTIU MARCAT ACTUA UNA MICA COM A MOTOR
IMPULSOR DEL MOVIMENT DEL SISTEMA.

I AIXò HA ESTAT, ÉS, LA FUNCI6 DE L'OBJECTIU OLIMPIC.

A NINGú NO SE LI ESCAPA QUE AL DARRERA DE LA
CANDIDATURA OLIMPICA HI HA UNA TENSI6 SOCIAL PRéVIA, UNA
TENSI6 CULTURAL PRèVIA, UNA TENSIó ANIMICA PRèVIA, D'UNA
SOCIETAT QUE ESTA CERCANT EL MILLOR CATALITZADOR POSSIBLE
PER A REALITZAR LA SEVA PROJECCIó, EL MILLOR PROJECTE QUE
PUGUI VESTIR, ARTICULAR I VEHICULAR LES SEVES ASPIRACIONS.

Exp. 1.207-85 - IMPREMTA

MUNICIPAL

Ref.:

�Ajuntament de Barcelona

—

Gabinet de Comunicació

7—

Ref.:

ELS JOCS, MOBILITZADORS PACíFICS

HI HA ALTRES ASPECTES DEL PROJECTE OLiMPIC DE BARCELONA
QUE CAL REMARCAR. ELS JOCS DEL 92 CONSTITUEIXEN, SENSE
CAP DUBTE, UNA EINA DE PRIMER ORDRE PER A INCENTIVAR LA
MOBILITZACIO PACíFICA DE LA JOVENTUT; UNA EINA QUE HA DE
SERVIR PER A ESTIMULAR LA PARTICIPACIO DELS CIUTADANS EN LES
ACTIVITATS ESPORTIVES I PER ANIMAR A LA JOVENTUT DE TOT EL
MóN A COMPETIR I A SUPERAR—SE.

UNA EINA, AL CAP I A LA FI. , CAPAÇ DE DESENCADENAR UNA
OLIMPIADA CULTURAL A LA QUE BARCELONA ESTA EN CONDICIONS
D'APORTAR, DURANT QUATRE ANYS, EL SEU LLEGAT HISTORIC
BIMIL.LENARI, LES SEVES ARTS PLASTIQUES, LA SEVA MUSICA, EL
SEU TEATRE... EL SEU PASSAT I EL SEU PRESENT..

ÉS

L'OCASI6 PER FER CONèIXER AL M6N LA CULTURA

CATALANA, LA NOSTRA. PRòPIA ESPECIFITAT DINS DELS POBLES
HISPáNICS.
q-Zr 1A 1A1\3 frke'dtik

9

S,

Exp. 1.207.85 - IMPREMTA

MUNICIPAL

1Le r Q-7

be c_o4e-GÇ

P-(4,,,

�Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

REFERèNCIA A PROBES DE PIRAGÜISME.
IMPACTE SOBRE LES COMARQUES LLEIDETANES.
MILLORA COMUNICACIONS BARCELONA-LLEIDA-PIRINEU-FRANÇA.
¿AEROPORT DE LA SEU?

Exp. 1.207-85 •

IMPREMTA MUNICIPAL

-

8-

Ref.:

�Ajuntament de Barcelona
—9—

Gabinet de Comunicació

CATALUNYA NECESSITA BARCELONA

LA CIUTAT QUE VOLEM QUE SIGUI BARCELONA ES LA CIUTAT
QUE CATALUNYA NECESSITA COM A CAPITAL PER A PROJECTAR —SE

AL

MóN, ES LA CAPITAL . QUE ESPANYA NO PODRà PERMETRE'S EL LUXE
DE DEIXAR DE BANDA SI VOL TENIR UNA PLATAFORMA INTERNACIONAL
SOLVENT EN UNA SèRIE DE TERRENYS BEN CONCRETS I
IDENTIFICABLES. ÉS, EN DEFINITIVA, LA CIUTAT QUE MILLOR
PODRIA LIDERAR EL QUE HEM ANOMENAT "NORD DEL SUD".

HEM INTENTAT QUE AQUEST PROJECTE TINGUI EL SUPORT
D'UNES POLíTIQUES COHERENTS I CONSISTENTS.EN L'àMBIT CATALà,
ESPANYOL I INTERNACIONAL. HEM INSISTIT EN AQUEST MISSATGE I
HEM PROCURAT DE MANTENIR LA DIRECCI6. AIXO S'HA TRADUIT, EN
EL TERRENY DE LA PRàCTICA, EN LA GRADUAL DEFINICIó D'UNA
POLíTICA DE PRESèNCIA EXTERIOR ENCAMINADA A PROPICIAR LA
CIUTAT QUE PENSEM PER AL . FUTUR IMMEDIAT.

CONSEQUENTMENT,

HEM FET UNA POLíTICA DE PP.OMOCIó DE LA

CIUTAT I DEL SEU PORT COM A PORTA D'ENTRADA A EUROPA, I HEM

Exp. 1.207-85 - IMPREMTA

MUNICIPAL

Ref..

�Ajuntament de Barcelona

–10–

Gabinet de Comunicació

ABONAT

TOTES.

Ref.:

LES PROPOSTES DE COMUNICACI6 INTERIOR EN L'AREA

TRANSPIRINENCA. L'AJUNTAMENT DE BARCELONA HA ESTAT, EN
AQUEST SENTIT., UN-DECIDIT IMPULSOR DE LA INICIATIVA ADOPTADA
PER L'AJUNTAMENT DE LA
MILLOR COMUNICACIó

I

SEU

D'URGELL DE TIRAR ENDAVANT UNA

UN MILLOR INTERCANVI D'IDEES ENTRE LES

PRINCIPALS CIUTATS DE LES DUES VESSANTS DEL PIRINEU.

QUAN ES . PARLA DEL DESENVOLUPAMENT DE BARCELONA, DE LA
PROSPERITAT DE BARCELONA,

COM

EN AQUEST CAS, CAL TENIR

SEMPRE PRESENT L'OBRA DEL PROFESSOR PIERRE VILAR. EL
PROFESSOR VILAR ENS

MOSTRA COM

COINCIDEIX HISTòRICAMENT
DE BARCELONA

I COM

QUAN HAN FUNCIONAT

AMB

LA PROSPERITAT DE CATALUNYA

LES FASES DE L'EXPANSI6 URBANA

LES INSTITUCIONS CATALANES HAN FUNCIONAT
LES

BARCELONINES.

r

c7

p^^ ^

Cp.rs
^

G.)

Exp. 1.207.85 •

IMPREMTA MUNICIPAL

-7 CL^

�Ajuntament de Barcelona
-11- Ref.:

Gabinet de Comunicació

CATALUNYA, SISTEMA DE CIUTATS

CATALUNYA ES UN CONJUNT DE CIUTATS QUE ARTICULEN UN
SISTEMA, EL CENTRE DEL QUAL ES BARCELONA I LA SEVA

REA

METROPOLITANA. TANMATEIX, LA REALITAT DEL SISTEMA DE CIUTATS
CATALà S'OPOSA A LA IMATGE D'UNA BARCELONA QUE S'EXTÉN COM
UNA TACA D'OLI OCUPANT-HO TOT. CATALUNYA COMPTA AMB UNA
XARXA DE CIUTATS QUE, SI FUNCIONA BÉ, SI ES EFICIENT, POT
MANTENIR L'EQUILIBRI DEL TERRITORI. PER TOT AQUEST CONJUNT
DEPÉN TAMBÉ DE QUE BARCELONA FUNCIONI.

LA CATALUNYA DEL FUTUR HA D'ACONSEGUIR INTEGRAR-SE A LA
XARXA URBANA EUROPEA. EL SISTEMA EUROPEU DE CIUTATS
S'ESTRUCTURA ENTORN D'UNA LiNIA QUE LLIGA LONDRES AMB LA
CONCA DEL RHUR, PASSANT PER AMSTERDAM I PARIS, I QUE PEP. LA
VALL DEL ROINA ENLLAÇA AMB LA VALL DEL PO, A ITALIA.
L'AUTOPISTA I EL SISTEMA FERROVIARI CATALA LLIGA BARCELONA
AMB EL QUE ES PODRIA QUALIFICAR DE "CARRER MAJOR D'EUROPA".

ALGú PODRIA PREGUNTAR-SE QUE TÉ A VEURE TOT AIXò AMB
ELS JOCS OLíMPICS DE 1.992. DONCS SI, LA CONSOLIDACI6 DE

Exp. 1.207.85 -

IMPREMTA MUNICIPAL

�Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

BARCELONA I LA SEVA

—12 —

REA METROPOLITANA COM A CAPITAL DEL

SISTEMA DE CIUTATS DE CATALUNYA SI TÉ A VEURE AMB LA
CANDIDATURA OLíMPICA, SI ABANS HEM DEJAT CLAR QUE ELS JOCS
DEL 92 REPRESENTARAN PER A BARCELONA UNA OPORTUNITAT IDòNEA
PER A CATALITZAR I DINAMITZAR LES SEVES INICIATIVES DE
DESENVOLUPAMENT, A NINGú NO SE LI POT ESCAPAR QUE UNA CIUTAT
MODERNA, AMB UNA ECONOMIA DINàMICA I UNA INDUSTRIA
TECNOLòGICA CREIXENT FAR MILLOR EL SEU PAPER DE MOTOR DEL
PAIS, DE CAPITAL CONSOLIDADA DE CATALUNYA.

Exp. 1.207-85 -

IMPREMTA MUNICIPAL

Ref.:

�rv

Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

—137 Ref.:

REFERèNCIA A L'ORDENACIó TERRITORIAL (?)

ceib\A-C__

i

(I

diet/.7 (r)(/),-N
(i&gt; C,

ck

Irrio,

(9,

t)-?-Z . tPt M21)

‘

(AA t&amp;

Cuç(S).— 9L,

crb

4;fT),QA.

c&gt;.,,&amp;,A,,_4.,z)

.f&amp;,,

A) "1-

(kAA

()ÁAÍ

,/(-4

e)
(i)-)

Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL.

C

IÁRAA 'j

~hfkA---X

¿26s

2

�Ajuntament
de Barcelona

Data:

Gabinet de Comunicació

Alcaldia

23/1/87

Comunicat
De

Xavier ROIG

A

Assumpte:

Julián .DELGADO

Visita del Alcalde a Lleida
Te adjunto un programa de la visita que

el Alcalde de Barcelona realizará a Lleida el
próximo lunes dia 26, por la tarde.

�CoLlegi d'Economistes
.
^

de Catalaanye
—....vew.,:

Lleida, 20 Gener 1987

Excm Sr.
Pasqual Maragall
Alcalde-President Ajuntament
Barcelona.Distingit Sr.:
Em plau traslladar-li programa definitu dels actes
programats amb motiu de la inauguració de la seu
social del Col.legi d'Economistes de Catalunya á
Lleida, que comptaran amb la seva presència i, a
1'ensems, presidència.
7,15 hores tarda inauguració seu social,
carrer Villa de Foix núm. 2-4rt.-2ona.Z6 ?O 9
8,-- hores tarda conferència sota el títol.
"Catalunya i els Jocs Olímpics 92" al
Pavelló de vidre dels Camps Elisis
9,30 hores vespre sopar col.legial al
\e \--:.ba-, ''
Restaurant Sheyton. ej q^

a

A la inauguració del local social i sopar final,
es compta amb la presència de:
Alcalde ciutat de Lleida
President Diputació Provincial
Governador Civil de la provincia
Delegat del Govern de la Generalitat.
Tots dos actes, inauguració local i sopar col.legial
estan reservats als membres del col.lectiu i a les
autoritats esmentades, essent només acte obert al
püblic la conferència.
Reiterem el nostre agrament per la seva amable
disposició a l'acompanyar-nos en jorn tan assenyala.
Ben cordialment.

gr át ° "Ràmo'n°`-Mc'é r-:'i ' t a°s-e•

Presidért

N

o

R^I

Corni ssió__Lle__c^.^.

, ;

,
^.! ^1
...i.,:9'
'__-^:...._._......_^._..._.,_.._._.__ ..
_^.,....,. n ^...y .-...^,. m....,..,^.^,«.,.._......,.w

S7CC!O DE LLEIDA — Anselm Clavé, 2 -- Tels. 23 73 49 - 23 68 22

L!EIÇ( ,!

leci

�4

Ajuntament
de Barcelona

Alcaldía
Gabinete de
Comunicación

Pza. S. Jaime s/n.
08002 Barcelona
Tel. 301 07 07
Télex 54519 Laye

PROGRAMA DE LA VISITA DE L'EXCM. SR. ALCALDE A LLEIDA

18:00 H.

Sortida de Barcelona

19:15 H.

social
Inauguració
de
la seu
d'Economistes.
Carrer Villa de Foix, 2 4art 2a.
Tel. (973) 26.80.89

20:00 H.

Confer è ncia "Catalunya i els Jocs Olímpics 92"
al Pavelló de vidre dels Camps Elisis

21:30 H.

Sopar col.legial al Restaurant Sheyton
c/ Avgda. Prat de la Riba, 49
Tel. (972) 24.00.33

Col.legi

A la inauguració del local social i sopar final, es compta amb
la presència de:
Alcalde de Lleida
President de la Diputació Provincial
Governador Civil de la provincia
Delegat del Govern de la Generalitat
Tots dos actes, inauguració local i sopar col.legial, estan
reservats als membres del col.lectiu i a les autoritats
esmentades, essent només acte obert al públic la conferència.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15938">
                <text>3979</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15939">
                <text>Catalunya i els Jocs Olímpics / Conferència, organitzada pel Col.legi d'Economistes de Lleida</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15941">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15942">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15943">
                <text>Estructura de la conferència: - JJ.OO catalitzadors. - JJ.OO mobilitzadors pacífics. - Referència a proves de piragüisme. - Catalunya necessita Barcelona. - Catalunya sistema de ciutats. - Referència a l'ordenació territorial.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15944">
                <text>Pavelló de Vidre dels Camps Elisis, Lleida</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15946">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="22224">
                <text>Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24101">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24102">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24103">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24104">
                <text>Lleida</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24105">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24106">
                <text>Conté notes manuscrites de PM.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="28274">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40686">
                <text>1987-01-16</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43310">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15948">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
</itemContainer>
