559
10
5657
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/26/2828/EnricJuliana.jpg
ade10d6987209cc4969d6c57b1070ff9
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall
Type
The nature or genre of the resource
Subsèrie
Description
An account of the resource
Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall.
Imatge en moviment
A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation.
Duration
Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.)
1:03:26h
Producer
Name (or names) of the person who produced the video
Benecé Produccions
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Enric Juliana i Ricart
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Muñoz, Josep M.
Juliana, Enric
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2019-07-12
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Audiovisual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Barcelona
Catalunya
Espanya
Política
Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)
Description
An account of the resource
Entrevista a Enric Juliana i Ricart (Badalona, 1957), periodista i assagista.
Ha treballat en diversos mitjans de comunicació de premsa escrita, inicialment a Tele/Express, El Món o als informatius de TVE i a El País (1988-1991).
El 1991 entra a La Vanguardia, on ha estat redactor en cap d'informació local de Barcelona durant els Jocs Olímpics de 1992 i entre 1997 i 2000 corresponsal del Diari a Itàlia.
Actualment és director adjunt de La Vanguardia i cap de la delegació del diari a Madrid.
Source
A related resource from which the described resource is derived
<iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/460111769" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe>
<p><a href="https://vimeo.com/460111769">Testimoni Pasqual Maragall: Enric Juliana</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p>
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Fundació Pasqual Maragall
Rights
Information about rights held in and over the resource
<span>Entrevista a Enric Juliana del </span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/objectius/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span> està subjecta a una llicència de </span><a href="https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/deed.ca">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a>
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
Testimonis Pasqual Maragall
-
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall
Type
The nature or genre of the resource
Subsèrie
Description
An account of the resource
Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall.
Imatge en moviment
A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation.
Duration
Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.)
32:28
Producer
Name (or names) of the person who produced the video
Benecé Produccions
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Francesc Raventós i Torras
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Muñoz, Josep M.
Raventós, Francesc
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2019-05-20
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Audiovisual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Economia
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Barcelona
Pla estratègic
Empreses
Iniciatives S.A.
Planificació
Description
An account of the resource
Entrevista a Francesc Raventós i Torras, economista i polític.
Degà del Col·legi d'Economistes de Catalunya (1977-1982) i President del Consejo general de Colegios de Economistas de España (1980-1982).
Director General de l'Insalud (1982-1985).
Conseller Delegat de Catalana d'Iniciatives (1986-2006)
Tinent d'Alcalde d'Organització i Economia de l'Ajuntament de Barcelona (1987-1991).
Promotor del Pla Estratègic de Barcelona 2000.
Membre del Comitè Organitzador dels Jocs Olímpics de 1992.
Source
A related resource from which the described resource is derived
<iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/485870644" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen; picture-in-picture" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe>
<p><a href="https://vimeo.com/485870644">Testimoni Pasqual Maragall: Francesc Raventós</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p>
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Hotel Sofia (Barcelona)
Rights
Information about rights held in and over the resource
<span>Entrevista a Francesc Raventós del </span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/objectius/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span> està subjecta a una llicència de </span><a href="https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/deed.ca">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a>
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
Testimonis Pasqual Maragall
-
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall
Type
The nature or genre of the resource
Subsèrie
Description
An account of the resource
Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall.
Imatge en moviment
A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation.
Duration
Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.)
58:20
Producer
Name (or names) of the person who produced the video
Benecé Produccions
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Salvador Sarquella Comerma
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Muñoz, Josep M.
Sarquella Comerma, Salvador
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2019-06-25
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Audiovisual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Ajuntament de Barcelona
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)
Description
An account of the resource
Entrevista a Salvador Sarquella, filòleg, ex responsable de l'Oficina President Pasqual Maragall i estret col·laborador de Maragall tant durant la seva etapa d'alcalde com de president de la Generalitat.
Cap de la Secretaria Tècnica d'ensenyament a l'Ajuntament de Barcelona (1979-1986)
Secretari particular de l'alcalde de Barcelona Pasqual Maragall (1987-1991).
Comissionat de l'alcalde per la vía pública a l'Ajuntament de Barcelona (1991-1996)
Director de Serveis Generals de l'Ajuntament de Barcelona (1997-2006).
Assessor del Conseller de Territori i Obres Públiques en matèria d'infrestructures de la Generalitat de Catalunya (2006-2011).
Responsable de l'oficina d'expresident de Pasqual Maragall (2011-2016)
Source
A related resource from which the described resource is derived
<iframe width="640" height="360" title="vimeo-player" src="https://player.vimeo.com/video/1073176228?h=44b82d0994" frameborder="0" referrerpolicy="strict-origin-when-cross-origin" allow="autoplay; fullscreen; picture-in-picture; clipboard-write; encrypted-media; web-share" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe>
<div id="dublin-core-source" class="element">
<div class="element-text">
<p><a href="https://vimeo.com/1073176228" target="_blank" rel="noopener">Testimoni Pasqual Maragall: Salvador Sarquella</a><span> </span>de<span> </span><a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a><span> </span>a<span> </span><a href="https://vimeo.com/">Vimeo</a>.</p>
</div>
</div>
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Parc Tecnològic de Barcelona
Rights
Information about rights held in and over the resource
<span>Entrevista a Salvador Sarquella del </span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/objectius/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span> està subjecta a una llicència de </span><a href="https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/deed.ca">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a>
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
Testimonis Pasqual Maragall
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1553/0000000725.pdf
f66b2d063d75d16a136a8542986733c3
PDF Text
Text
����������
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
La diversitat té sentit com a suma d'identitats
Source
A related resource from which the described resource is derived
L'Avenç
Language
A language of the resource
Català
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Muñoz, Josep Maria
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Biografies
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Identitat col·lectiva
Espanya plural
Catalunya
Federalisme
País Basc
Acció política
Territoris
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2002-07-05
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05. Recursos d'informació
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell).
Hyperlink
A link, or reference, to another resource on the Internet.
URL
<a href="https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2024-05-07/suburbia-la-nova-atenes.html#?prm=copy_link" target="_blank" rel="noopener">https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2024-05-07/suburbia-la-nova-atenes.html#?prm=copy_link</a>
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
‘Suburbia’, la nova Atenes?
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Nel·lo, Oriol
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2024-05-07
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Urbanisme
Barris
Economia
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Àrea Metropolitana de Barcelona
Ciutats
Barcelona
Description
An account of the resource
Article publicat al suplement "Quadern" del diari El País.
Source
A related resource from which the described resource is derived
El País
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
<a href="https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2024-05-07/suburbia-la-nova-atenes.html#?prm=copy_link" target="_blank" rel="noopener">https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2024-05-07/suburbia-la-nova-atenes.html#?prm=copy_link</a>
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
Sobre Pasqual Maragall
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/2761/19710131_Degree_MasterArts_NSSR_PM.pdf
3d3842f7e803787d60563cae6898eb17
PDF Text
Text
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
01.01.02. Activitat acadèmica
Description
An account of the resource
Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall:
- Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957).
- Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964).
- Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965).
- Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat.
- Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno).
- Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors.
- Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana.
- Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude".
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1945-1979
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Diploma del Master of Arts de Pasqual Maragall a la New School for Social Research
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
New School for Social Research
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1973-01-31
Type
The nature or genre of the resource
Certificat
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Anglès
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Economia
Universitats
New School for Social Research
Nova York
Description
An account of the resource
Diploma expedit per la Graduate Faculty of Political and Social Science, de la New School of Social Research. Signat pel degà de la facultat i pel president de la universitat.
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Certificats
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/26/2710/estructura_urbana_2019_coberta.jpg
82bc42ea4009b588b36937f5b8f7852b
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall
Type
The nature or genre of the resource
Subsèrie
Description
An account of the resource
Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Estructura urbana i segregació: Un segle a Barcelona
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Nicolini, Rosella
Garcia López, Miquel Àngel
Roig Sabate, José Luis
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2019
Type
The nature or genre of the resource
Monografia
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Urbanisme
Barcelona
Economia
Model social
Habitatge
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Description
An account of the resource
Treball resultant de l'ajut de recerca 2017 del programa Llegat Pasqual Maragall.
El llibre és el número 3 de la Col·lecció Recerca - Llegat Pasqual Maragall.
116 p.
Abstract
A summary of the resource.
Text a la contracoberta:
Aquesta publicació es proposa oferir una anàlisi quantitativa d'un segle per a esbrinar si les diferents polítiques territorials aplicades a Barcelona - sobretot les de les últimes dècades - han estat efectives en el control dels problemes de segregació o discriminació urbana. L'estudi es compon de quatre assaigs que tenen l'objectiu principal d'identificar els determinants de la distribució dels col·lectius de ciutadans a Barcelona en funció de l'estructura urbana de la ciutat i de les polítiques aplicades per l'administració pública al llarg del temps. Aquesta última dimensió permet també revisar el pensament i l'acció de Pasqual Maragall en aquest àmbit, durant la seva etapa com a alcalde a l'Ajuntament de Barcelona.
L'estudi és el resultat de l'Ajut a la Recerca Llegat Pasqual Maragall 2017 que va ser atorgat als professors del departament d'economia aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona, Rosella Nicolini, Miquel Àngel Garcia López i José Luis Roig Sabaté.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
Publisher
An entity responsible for making the resource available
Fundació Catalunya Europa
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Accés al llibre en format digital:<br /><a href="Accés%20al llibre en format digital: https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/publicacions/92/estructura-urbana-i-segregaci%C3%B3-un-segle-a-barcelona.html">https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/publicacions/92/estructura-urbana-i-segregaci%C3%B3-un-segle-a-barcelona.html</a>
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Recerca
Sobre Pasqual Maragall
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1558/0000000730.pdf
1183d827f19dfa1455daac1e00565045
PDF Text
Text
Entrevista a El País
Maragall plantea abordar "en serio la evolución constitucional de España"
El dirigente socialista aplaude 'la coherencia institucional' del 'lehendakari' Ibarretxe
MIGUEL ÁNGEL NOCEDA | Comillas
Pasqual Maragall, presidente del PSC, confía en que España se plantee 'en serio la evolución
constitucional' en los próximos años y que a ello contribuya 'un buen resultado' de su partido en las
elecciones catalanas a las que él se presenta como candidato. Maragall cree además que en esa 'nueva
etapa' debe jugar un papel fundamental el eje Madrid-Barcelona, principalmente por la acometida de un
modelo óptimo de comunicaciones basado en cinco ejes: carreteras, aeropuertos, alta velocidad, metro y
cable.
'Primero fue la etapa de Suárez y González, en la que se produjeron grandes acontecimientos, la
segunda fue de la incorporación apoyada por Aznar de toda la derecha a la Constitución, y ahora España
debe echar a andar con más decisión y proyectos de futuro'.
El presidente del PSC, que pasa unos días en la residencia veraniega de la familia Sert en la localidad
cántabra de Comillas, aseguró en una conversación con EL PAÍS que está convencido de que esa tercera
fase, en la que se abordarán cambios necesarios como la reforma del Senado, se producirá en cuatro
años. Lo cree así porque, según él, el PP tendría un Gobierno muy frágil si los socialistas ganan en
Cataluña ya que 'difícilmente el nacionalismo catalán le apoyaría desde la oposición en el Parlamento
catalán'. Y eso siempre que José Luis Rodríguez Zapatero no gane las próximas elecciones, algo que
Maragall ve francamente posible. 'Aznar jugó bien sus cartas con la OPA aparentemente amistosa sobre
CiU para entrar en el Gobierno, pero no veo un Gobierno sólido que aguante más de dos años, si no es
un Ejecutivo de Zapatero', asegura.
El futuro del que habla Maragall pasa en gran medida por un eje Madrid-Barcelona con fuerte base
económica. La 'visión de la España plural y no uniformada y rígida' que, según Maragall, tiene Cataluña,
requiere algunos retoques a la Constitución que permitan un país más federal. Y eso significa dibujar 'un
nuevo mapa desde el punto de vista infraestructural', distinto al 'modelo simplón que obliga a pasar por
todas las capitales de provincia con una lógica del siglo XIX'.
El modelo óptimo de comunicaciones se sitúa, para el político catalán, en cinco actuaciones concretas:
carreteras, aeropuertos, alta velocidad, metro y cable. En lo que se refiere a las carreteras, cree que
deben completarse los ejes Mediterráneo y Cantábrico y del Valle del Ebro. También destaca que debe
completarse el triángulo en el tren de alta velocidad que una Madrid, Barcelona y Valencia. Reclama,
asimismo más inversiones estatales para el metro de Barcelona y el de Madrid, y cree que se está
pagando la falta de estrategia en el desarrollo del cable, en el que precisamente Barcelona fue pionera.
Pero donde más le duele al ex alcalde de Barcelona es en el tema aeroportuario. No entiende Maragall
que si hay dos centros económicos bien definidos no haya dos aeropuertos transoceanicos. 'La del
aeropuerto transoceanico del Mediterráneo es una batalla que tenemos que plantear pronto porque si no
otros lo van a hacer antes'. Maragall critica la actitud del ministro de Fomento, Francisco Álvarez Cascos,
'quien dice que el mercado no da para dos porque hay que pagar aeropuertos deficitarios. Y yo le digo
que si es tan liberal que deje al mercado que lo demuestre y que el déficit lo pueden aguantar los
aeropuertos rentables'. 'Pido que nos dejen ser competitivos a nivel internacional y que entre capital
privado si es necesario. Si Ferrovial ha entrado en el aeropuerto de Sidney, ¿por qué no puede hacerlo
en el de Barcelona?', se pregunta.
Por otra parte, Maragall no duda en 'aplaudir la coherencia institucional de Ibarretxe' en la decisión de
ordenar a la Ertzaintza el desalojo de las sedes de Batasuna tras la orden del juez Garzón.
'Independientemente de la opinión sobre la oportunidad de la ley para llegar a determinados objetivos,
lo importante es llegar a ellos y la actuación de la Ertzaintza ha dado en este sentido mucha confianza
en el sistema', subraya.
A su juicio, 'la cuestión vasca impide la evolución de la Constitución y, al tiempo, la falta de evolución
constitucional impide la valentía en el tema vasco. Ahí es donde el Madrid político se asusta. Es obligado
pensar en un esquema que solucione los problemas y el Gobierno debe tener la valentía decirle al
Ejecutivo vasco que tome sus responsabilidades, como John Mayor hizo en Irlanda del Norte'.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Maragall plantea abordar en serio la evolución constitucional de España
Source
A related resource from which the described resource is derived
El País
Language
A language of the resource
Castellà
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Noceda, Miguel Ángel
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Constitució
Canvi
Espanya plural
Catalunya
Acció política
Territoris
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2002-08-30
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2817/19880430_PerUnaCatalunyaMesIgualitaria_RObiols.pdf
d1439034254ab285a1849677c4e878f7
PDF Text
Text
PER UNA CATALUNYA MES IGUALITARIA
¿¿sy*
G*S^U f
p~
RAIMON OBIOLS
30 d'abril de 1988
�LA TERRA DELS NOSTRES PARES, LA PATRIA DELS NOSTRES FILLS
NINGÚ NO TE LA POSSIBILITAT D'ESCOLLIR EL PAIS ON LI HA TOCAT DE NÉIXER. BEN MIRAT, NI TAN SOLS ELS QUI ES VEUEN OBLIGATS A CANVIAR EL SEU LLOC DE RESIDENCIA TENEN LLIUREMENT AQUESTA OPCIÓ. L'ATZAR, UNA CONJUNCIÓ DE FACTORS QUE NO CONTROLEM, ENS
HAN FET
SER CIUTADANS
D'AQUEST PAIS
CONCRET,
CIUTADANS DE CATALUNYA. AQUESTA HA ESTAT LA TERRA DELS NOSTRES PARES O SERA, EN UN DEMA QUE JA PALPEM, LA PATRIA DELS
NOSTRES FILLS.
NO HEM ESCOLLIT, SI MES NO AMB PLENA LLIBERTAT O AMB UN CALCUL DE CONVENIENCIA, LA TERRA ON ENS HA TOCAT DE VIURE. HEM
TRIAT, AIXÒ SI, MOLTS DE NOSALTRES, LA VOLUNTAT DE SER SOLIDARIS AMB LA GENT QUE HI VIU, LA VOLUNTAT DE TRANSFORMAR-LA,
D'ALLIBERAR-LA DELS ESCLAVATGES QUE ENS VENEN IMPOSATS DE
FORA I DE LES DESIGUALTATS I LES INJUSTÍCIES QUE NEIXEN I ES
MULTIPLIQUEN DINTRE NOSALTRES MATEIXOS, PER LES DIFERENCIES
DE CLASSE, PER L'AFANY D'ACUMULACIÓ DE RIQUESA, PER L'EXPLOTACIÓ MES O MENYS DISSIMULADA D'UNS HOMES DAMUNT DELS ALTRES.
HEM FET L'OPCIÓ DE NO RESTAR INDIFERENTS A ALLO QUE HEM VIST
I HEM SENTIT I HEM VISCUT. HEM DECIDIT DE NO FER-NOS COMPLICES AMB EL NOSTRE SILENCI O LA NOSTRA INHIBICIÓ D'UNA SOCIETAT DESIGUAL I CLASSISTA. ENDUTS PER UNS IDEALS SEMBLANTS I
1
�SOLIDARIS, HEM ESCOLLIT POTSER CAMINS DIFERENTS QUE CONFLUEIXEN: UNS QUANTS ENS HEM DEDICAT A LA FEINA DE LA POLÍTICA; D'ALTRES, MOLTS DELS QUI M'ESCOLTEU AQUEST MATI, HEU
NODRIT ELS RENGLES DEL TEIXIT SOCIAL D'AQUEST PAIS. EN VOSALTRES ES TROBA LA REPRESENTACIÓ MES VIVA DE LES ENTITATS
CULTURALS, DE LES ASSOCIACIONS DE VEINS; DELS TREBALLADORS
DE LES GRANS EMPRESES DE CATALUNYA -DE SEAT, DE LA MAQUINISTA, DE PEGASO O DE LA SEDA-, DELS SINDICATS DEL METALL, DEL
TEXTIL, DE LA CONSTRUCCIÓ, DE LES INDUSTRIES QUÍMIQUES, DELS
SERVEIS; HI HA ENTRE
VOSALTRES LA VEU
DEL MON RURAL,
DELS
MOVIMENTS DE JOVENTUT, DELS GRUPS D'ESPLAI; VOSALTRES FEU
POSSIBLE L'ACTIVITAT I LA PRESENCIA DE LES ASSOCIACIONS DE
CONSUMIDORS, DELS MOVIMENTS ECOLOGISTES, DELS CLUBS I LES
FEDERACIONS ESPORTIVES, DELS GRUPS DE JUBILATS...
LA NOSTRA OPCIÓ PERSONAL
HA ESTAT SOVINT
UNA OPCIÓ DE
PER
VIDA, QUE ENS ACOMPANYARÀ SEMPRE MES ENLLÀ DELS PROBLEMES I
LES CONTRARIETATS. JO VAIG PRENDRE-LA JA FA MOLTS ANYS, 31,
NO PAS PER UN DESIGNI PERSONAL SINO PERQUÉ BEN AVIAT VAIG
SENTIR-ME INTEGRANT D'UN PROCES COL·LECTIU, UN PROCES DE
RESISTENCIA CONTRA UN SISTEMA POLITIC QUE OFEGAVA LES LLIBERTATS INDIVIDUALS I COL·LECTIVES DEL POBLE DE CATALUNYA I
QUE IMPEDIA DE FORMA AUTORITARIA QUE FESSIN CAMÍ LES NOSTRES
LEGITIMES ASPIRACIONS A UNA SOCIETAT MES JUSTA, MES IGUALITARIA, ON FOS POSSIBLE L'EMANCIPACIÓ DE LES CLASSES POPULARS.
UN PROCES DE RESISTENCIA COMPLEX, SOVINT CONTRADICTORI, PERO
2
�QUE S'ALIMENTAVA D'UNA LLARGA TRADICIÓ, D'UNES PROFUNDES ARRELS QUE HEM ASSUMIT I QUE HAN MARCAT LA NOSTRA PERIPECIA
PERSONAL. UNES ARRELS QUE, EN EL MEU CAS, S'ENFONSAVEN EN LA
TRADICIÓ DEL SOCIALISME I DEL CATALANISME D'ESQUERRES, ALIMENTAT SOBRETOT PELS TREBALLADORS I ELS PAGESOS, LA GENT QUE
MES HA LLUITAT SEMPRE PER TOTES LES LLIBERTATS, PER QUALSEVOL LLIBERTAT CONCRETA QUE HAGUÉS ESTAT ARRABASSADA O ES
TROBES EN PERILL. SEMPRE HE SENTIT L'ORGULL D'AQUESTA TRADICIÓ PROGRESSISTA, SEMPRE HE ADMIRAT EL TREMP DELS HOMES I
DONES QUE VAN CREAR-LA I VAN SERVIR-LA, SEMPRE HE CONSIDERAT
UNA SORT IMPAGABLE LA COMPANYIA DE GENT DE PROCEDENCIA DIVERSA AMB QUI HE COMPARTIT UN PROJECTE COMÚ, PER CATALUNYA I
PEL SOCIALISME.
UN PROJECTE COMÚ QUE EN ELS TEMPS DE LA DICTADURA POSAVA
L'ACCENT EN LA LLUITA UNITARIA, EN L'ANHEL D'ACONSEGUIR UN
MARC DEMOCRATIC QUE PERMETÉS DESPRÈS EL LLIURE JOC DE LES IDEES I DELS PROGRAMES, DE LA DISCREPANCIA I DE LA DISCUSSIÓ
POLÍTICA, DE L'ENTESA I DE L'ACORD SEMPRE QUE FOSSIN NECESSARIS .
AMB AQUELLA OPCIÓ DE FA MES DE TRENTA ANYS, JO VAIG CERCAR
LA MEVA PROPIA MANERA DE SERVIR CATALUNYA, DE CONTRIBUIR
MODESTAMENT A FER QUE FOS MES LLIURE I MES JUSTA. PER AQUELLA ÈPOCA, NO HI ÉREM TOTS EN LES PRIMERES LÍNIES DE COMBAT
PER L'AUTONOMIA I PER LA DEMOCRACIA. I DELS QUE HI ÉREM, LA
MAJORIA HAVIEN SORGIT DELS SECTORS POPULARS DE CATALUNYA.
3
�DESPRÈS, AMB EL PAS DELS ANYS I L'EIXAMPLAMENT PROGRESSIU DE
LES POSSIBILITATS D'ACCIÓ POLÍTICA, HEM ANAT VEIENT COM INVOCAVA TAMBE LA CAUSA DE CATALUNYA MOLTA GENT NOUVINGUDA,
PROVINENT DE SECTORS DE LA DRETA QUE ANAVEN DESCOBRINT EN LA
NOVA SOCIETAT MOLTES
POSSIBILITATS D'ANAR PERPETUANT
TAMBE
ELS SEUS INTERESSOS. MES D'UN COP HEM ASSISTIT, SORPRESOS, A
LA IMPARTICIO DE DISCURSOS, DE CONSELLS I DE RETRETS, HEM
VIST COM ES DONAVEN PATENTS I ANATEMES DE CATALANISME. I, US
HO HE DE DIR AMB TOTA SINCERITAT, BEN A PROP DE LA INDIGNACIÓ CONTINGUDA I DE LA SORPRESA DAVANT DE TANTA AUDACIA, HEM
SENTIT EN EL FONS LA SATISFACCIÓ DE COMPROVAR QUE, MES ENLLÀ
DELS OPORTUNISMES, ELS CAMINS QUE HAVÍEM AJUDAT A TRAÇAR EREN TRANSITATS CADA COP PER MES GENT I ENS PORTAVEN A DESTINS QUE MOLTS ANYS ENRERA NO PODÍEM SOSPITAR.
AQUESTA ES LA CATALUNYA QUE ARA TENIM, AQUESTA D'AMPLES VIES
TRANSITABLES I DE NOMBROSOS DESTINS PER EXPLORAR I PER RECORRER. AQUESTA ES LA
CATALUNYA DEMOCRÀTICA I AUTÒNOMA
QUE
LA GENERACIÓ DELS NOSTRES PARES VA VEURE DESAPARÈIXER I QUE
LA GENERACIÓ DELS NOSTRES FILLS PETITS CONSIDERA TAN NATURAL
COM L'AIRE QUE RESPIREN. ¿ES, PERO, LA CATALUNYA QUE VOLEM,
AQUELLA CATALUNYA QUE HAURÍEM SOMNIAT? NO, CERTAMENT, I LA
SATISFACCIÓ DEL BALANÇ POSITIU QUE OFEREIXEN ELS ANYS MES
RECENTS DE LA NOSTRA HISTORIA,
NO ENS HAURIA DE FER
PERDRE
LA NOCIÓ DE TOT ALLO QUE ENCARA ENS RESTA PER ACONSEGUIR.
4
�CATALUNYA ES ENCARA UNA SOCIETAT INJUSTA
CATALUNYA ES, ENCARA AVUI, UNA SOCIETAT INJUSTA, ON ES PRODUEIXEN DESIGUALTATS FERIDORES. ES CERT QUE PER TOT ARREU
RECOLLIM INDICADORS QUE ENS PARLEN D'UNA MILLORA SUBSTANCIAL DE LA SITUACIÓ ECONÒMICA I QUE, SI SOM CAPAÇOS D'APROFITAR-HO, HI HA LES CONDICIONS SUFICIENTS PER FER UN SALT
ENDAVANT EN LA MODERNITZACIÓ DE LES NOSTRES ESTRUCTURES PRODUCTIVES. EN ELS DARRERS TEMPS S'HAN HAGUT DE FER MOLTS SACRIFICIS, I LA
CLASSE TREBALLADORA ES,
SENS DUBTE, QUI
HA
FET LA CONTRIBUCIÓ MES IMPORTANT. PERO ARA, S'OBREN NOVES
POSSIBILITATS I POTENCIALITATS. VAL A DIR QUE L'ACCIÓ DEL
GOVERN SOCIALISTA HA ESTAT ESPECIALMENT BENEFICIOSA PER A
CATALUNYA, I QUE LA NOSTRA RENDA PER CAPITA CREIX MES QUE
LA MITJANA ESPANYOLA, I QUE L'ATUR ES MES REDUIT AQUI. HI
HA SÍMPTOMES EVIDENTS, DONCS, DE MILLORA GENERAL EN L'ECONOMIA, MILLORA QUE ARA AMB GRAN OPTIMISME, INTENTA D'ATRIBUIR-SE UN GOVERN CATALÀ DE SIGNE CONSERVADOR QUE SE N'HA
MANTINGUT FONAMENTALMENT AL MARGE, QUE POSAVA LA SOLUCIÓ
DE
LA CRISI ECONÒMICA EN MANS DE LA LÒGICA DEL MERCAT, I QUE
S'HA ESCUDAT SOVINT EN UNA
PRETESA MANCA DE COMPETENCIES
I
DE RECURSOS PER JUSTIFICAR LA SEVA INHIBICIÓ.
PER UNA CATALUNYA MES JUSTA I MES IGUALITARIA
ASSISTIM, DONCS, SEGURAMENT, A UNA NOVA ETAPA DE CREIXEMENT
ECONOMIC, DE PROSPERITAT. PERO CATALUNYA ES ENCARA AQUELL
5
�PAIS ON HI HA UN DIVUIT PER CENT D'ATURATS, AQUELL PAIS
QUE
PRECISAMENT REPARTEIX DE FORMA DESIGUAL FINS I TOT EL SEU
ATUR: I AL COSTAT DE COMARQUES QUE SE SITUEN ENTORN DEL 10%,
DEL 15%, N'HI HA D'ALTRES QUE ARRIBEN EN CANVI AL 30% D'ATURATS O L'ULTRAPASSEN. I CATALUNYA ES AQUELL PAIS ON LES COMARQUES QUE TENEN UNA RENDA SUPERIOR SUPEREN EN UN 50% AQUELLES QUE LA TENEN MES BAIXA. I ES EL PAIS ON ENCARA ES
VIUEN A DIARI LES SEQÜELES D'UN URBANISME FEROTJAMENT CLASSISTA, EN POBLACIONS DE MILERS I MILERS D'HABITANTS ON ELS
AJUNTAMENTS ESMERCEN UN ESFORÇ TITANIC PER ANAR COBRINT ELS
DEFICITS D'EQUIPAMENTS
CATALUNYA ENDINS, ENCARA
I
D'INFRAESTRUCTURES.
HI HA
UN CENTENAR
MENTRESTANT,
DE POBLES
AMB
PROBLEMES D'ABASTAMENT D'AIGUA, I CENTENARS DE MASIES ESPEREN ENCARA, A FINALS DEL SEGLE XX, L'ARRIBADA DE L'ELECTRICITAT O DEL TELÈFON. NO US HO PENSEU PAS QUE VULGUI CARREGAR LES TINTES, PERO SERIA ESTÚPID I CRUEL D'IGNORAR QUE ELS
NOSTRES JOVES, MES DEL CINQUANTA PER CENT DELS NOSTRES JOVES, ACABEN ELS SEUS ESTUDIS I PASSEN QUATRE, CINC, SIS ANYS
SENSE TREBALL 0 AMB FEINES ESCADUSSERES, MAL PAGADES O QUE
NO TENEN RES A VEURE AMB ELS ESTUDIS QUE HAN FET. I QUE HI
HA, APROXIMADAMENT, UN DEU PER CENT DELS CELEBRES SIS MILIONS DE CATALANS QUE ES TROBEN EN ALLO QUE ELS ESPECIALISTES EN DIUEN SITUACIÓ DE RISC, ES A DIR, AMB PENSIONS INFERIORS AL SALARI MINIM O EN ATUR SENSE SUBSIDI I AMB POSSIBILITATS NUL·LES DE TROBAR FEINA A CAUSA DE LA SEVA EDAT
AVANÇADA. I SON MOLTES LES ASPIRACIONS LEGITIMES QUE RESTEN ENCARA SENSE RESPOSTA, DES DEL DRET A UNES CONDICIONS
6
�DE VIDA MES DIGNES PER A TOTHOM FINS A L'ANHEL DE TANTS I
TANTS JOVES QUE VOLDRIEN ANAR A LA UNIVERSITAT I NO PODEN;
DES DEL DRET A L'ASSISTÈNCIA SANITARIA EFICAÇ I HUMANITZADA
FINS A L'OBTENCIÓ D'UNA AUTENTICA IGUALTAT D'OPORTUNITATS
PER A TOTS...
TOTES LES LECTURES SON POSSIBLES, JA HO SABEM. TOT ES QÜESTIÓ DE POSAR L'ACCENT EN UNS INDICADORS O EN UNS ALTRES,
PERO CATALUNYA ES TAMBE, AVUI, EL PANORAMA QUE HE ESBOSSAT
AMB UNS QUANTS EXEMPLES. SEMPRE HE CREGUT QUE LA FORÇA DE
L'ESQUERRA EN GENERAL, I DELS SOCIALISTES EN PARTICULAR, RAU
EN LA SEVA CAPACITAT DE MANTENIR SEMPRE LA SENSIBILITAT SUFICIENT PER ADONAR-SE DE LA VIDA DE LA GENT, DELS SEUS PROBLEMES REALS, DE LA SITUACIÓ
D'INDEFENSIO EN QUE ES
TROBEN
ELS MES FEBLES, ELS OBLIDATS.
ELS PROBLEMES REALS DEL PAIS NO HAN MERESCUT L'ATENCIÓ DEL
GOVERN DE CIU
I NO ENS AGRADA
LA POLÍTICA DEL GOVERN
QUE HEM CONEGUT
EN
LES DARRERS VUIT ANYS DE CATALUNYA. PERQUÈ CREIEM SINCERAMENT QUE ELS GRANS PROBLEMES DEL NOSTRE PAIS NO HAN MERESCUT
L'ATENCIÓ PRIORITARIA; PERQUÈ HEM VIST NÉIXER I MULTIPLICARSE EXTRAORDINÀRIAMENT UNA
NOVA ADMINISTRACIÓ QUE
AMB UN MIMETISME LAMENTABLE ELS
REPRODUÏA
VICIS I LES INÈRCIES DE
LA
VELLA ADMINISTRACIÓ CENTRALISTA; PERQUÈ HEM VIST QUE LA RE-
7
�TORICA I LA PROPAGANDA SENSE MANIES PRETENIEN EL LLOC DE
LA
GESTIÓ ORDENADA I PERSISTENT; PERQUÈ HEM ASSISTIT A UN INTENT CONTINUAT D'APROPIACIÓ DE LA NOSTRA PRIMERA INSTITUCIÓ
NACIONAL, FINS A FER-NE EL REDUCTE D'UNA MINORIA DE CATALANS EN LLOC D'ANAR CONSTRUINT UN GRAN CASAL, AMB PORTA
FRANCA I FINESTRALS OBERTS; PERQUÉ HEM VIST QUE L'ENTESA
NECESSÀRIA EN MITJA DOTZENA DE COSES ESSENCIALS PER A LA
RECONSTRUCCIÓ NACIONAL DE CATALUNYA ERA SACRIFICADA EN BENEFICI D'UN INTERÈS PARTIDISTA QUE HA CONFÓS LA MAJORIA
PARLAMENTARIA AMB EL MONOPOLI DE LA VERITAT; PERQUÈ HEM
ANAT VEIENT QUE CATALUNYA PERDIA GRADUALMENT LA SEVA VOCACIÓ D'ENCAPÇALAR EL PROCES DE TRANSFORMACIÓ DEL VELL ESTAT
CENTRALISTA I ANAVA APAREIXENT ALS ULLS DELS ALTRES POBLES
D'ESPANYA COM UNA COMPANYA INSOLIDARIA QUE PERSEGUIA D'ARRENCAR NOUS BENEFICIS SOBRE LA BASE D'UNA CONFRONTACIÓ PERMANENT PERQUÈ HEM
CONSTATAT AMB SORPRESA
QUE LA
CATALUNYA
AUTÒNOMA S'EDIFICAVA SOBRE UN CENTRALISME OFEGADOR I QUE LES
ALTRES ADMINISTRACIONS CATALANES EREN CONSIDERADES ENEMIGUES
POTENCIALS I NO COL·LABORADORES LLEIALS AMB LA MATEIXA EMPRESA; PERQUÈ HEM VIST COM ELS SINDICATS I ELS
TREBALLADORS
HAN ESTAT IGNORATS SISTEMÀTICAMENT PER LA POLÍTICA DEL CONSELL EXECUTIU; PERQUÈ HEM POGUT COMPTAR QUE ELS DINERS DE
LES INVERSIONS NO HAN ESTAT GASTATS JUSTAMENT EN LES COMARQUES QUE MES HAN PATIT LA CRISI INDUSTRIAL I QUE MES DEFICITS TENEN ACUMULATS; PERQUÈ
HEM ASSISTIT A LA
IMPLANTACIÓ
D'UNA ORGANITZACIÓ TERRITORIAL QUE, LLUNY DE PERSEGUIR UN
CREIXEMENT HARMONIC, HA OBERT LES PORTES A NOVES POSSIBI-
8
�LITATS DELS INTERESSOS ESPECULATIUS; PERQUÈ HEM VIST QUE
EL JOC, EN COMPTES D'ANAR-SE TROBANT REDUIT A UNS MARGES
PRUDENCIALS, HA ESTAT FORTAMENT INCENTIVAT I HA FET ENTRADA A LES BOTIGUES I ALS FORNS DE PA; PERQUÈ HEM SABUT QUE
LES SUBVENCIONS DE LA GENERALITAT HAN ESTAT CONCEDIDES SOVINT SOTA PRESSIÓ DE GRUPS D'INTERESSOS, EN LLOC DE CERCAR
UN REPARTIMENT EQUILIBRAT I JUST. I TANTES I TANTES COSES
QUE DIFUMINAVEN AQUELLA IDEA QUE ENS HAVÍEM ANAT DIBUIXANT
DE COM SERIA GOVERNADA UNA CATALUNYA QUE RECUPERAVA LA SEVA LLIBERTAT, LA SEVA AUTONOMIA I LES SEVES INSTITUCIONS
NACIONALS.
ARA, EN AQUESTA PRIMAVERA DE 1988, CATALUNYA ES TROBA EN
PLE PROCES ELECTORAL, ES A DIR, ES DISPOSA A FER BALANÇ DEL
GOVERN QUE HA TINGUT I A DESIGNAR LA MAJORIA QUE DONARA SUPORT AL NOU GOVERN. ES UN MOMENT IMPORTANT, UNA
OPORTUNITAT
QUE, SIGUI QUINA SIGUI L'OPCIÓ QUE PRENGUI LA MAJORIA DE CATALANS, CAL QUE S'APROFITI ADEQUADAMENT.
ELS SOCIALISTES ANEM ESPERANÇATS
ENS HI PRESENTEM, HO DIC
A LES PROPERES
ELECCIONS.
POTSER AMB IMMODESTIA PERO AMB
UN
ORGULL LEGÍTIM, AMB UN BAGATGE FORÇA IMPORTANT: UN PARTIT UNIT; UN PARTIT
AMB UN INDEX
NOTABLE D'AFILIATS; UN
PARTIT
AMB UNA AMPLIA EXPERIENCIA DE GOVERN, FORJADA EN ELS AJUNTAMENTS, EN LES DIPUTACIONS, EN EL GOVERN DE L'ESTAT, EN
LA
MATEIXA GENERALITAT, ON ELS CONSELLERS SOCIALISTES VAN MARCAR UN ALT NIVELL EN L'ÈPOCA DE LA GENERALITAT PROVISIONAL;
9
�UN PARTIT QUE SENT I VIU EN ELL MATEIX TOTES LES
ESPERANCES
I CONTRADICCIONS DEL NOSTRE POBLE; UN PARTIT DE SOLIDA IMPLANTACIÓ TERRITORIAL, QUE ES, DE FET, UN REFLEX FIDEL DE LA
SOCIETAT CATALANA.
UNA MAJORIA NACIONAL I DE PROGRES
PERO MES ENLLÀ DE LA
VE D'UN PROCES
NOSTRA FORÇA, SENTIM L'IMPULS QUE
QUE HA ANAT
AGLUTINANT ENTORN NOSTRE
ENS
MOLTS
SECTORS PROGRESSISTES QUE NO MILITEN AL PSC PERO QUE CREUEN
I LLUITEN PER LA FORMACIÓ D'UNA MAJORIA ALTERNATIVA, UNA MAJORIA NACIONAL I
DE PROGRES QUE
PUGUI DISPOSAR DEL
SUPORT
PARLAMENTARI SUFICIENT COM PER GOVERNAR CATALUNYA.
HI HA MOLTA GENT QUE HAVIA ANAT ABANDONANT LA SEVA MILITÀNCIA POLÍTICA, MOLTA GENT QUE DESITJAVA D'ESTRENAR-LA D'UNA
VEGADA, QUE HA DECIDIT QUE NO PODIA DEIXAR-SE ESCAPAR AQUESTA OPORTUNITAT DE LA PRIMAVERA DE 1988. HI HA MOLTA GENT QUE
HA ASSISTIT AMB IMPOTENCIA I DISGUST A LA CONFIGURACIÓ
D'UN
MODEL DE GOVERN PER AL NOSTRE PAIS QUE NO S'ADEIA GENS, TAMPOC PER A ELLS, AMB EL QUE HAVIEN DESITJAT: I SABEN QUE NOMES AMB L'ESFORÇ DE TOTS ELS QUI PENSEN COM ELLS ES POSSIBLE
DE CANVIAR DE MODEL I DE GOVERN. PER AIXÒ S'HAN MOBILITZAT,
I HAN ESCOLLIT LA VIA QUE ELS HA SEMBLAT MES OPORTUNA. SABEN
QUE QUATRE ANYS MES AMB EL MATEIX DISCURS POLITIC, AMB EL
CONTINUISME TRIST D'UNA LÒGICA POLÍTICA QUE NO PODEN COMPAR-
10
�TIR, SERIEN JA UN CUMUL
D'ANYS EXAGERAT, UN AUTÈNTIC
EXCES
EN LA MESURA SEMPRE DESITJABLE. SABEN QUE SI NO PARTICIPEN
ACTIVAMENT EN EL PROCES DEL CANVI, MAI NO PODRIEN PERDONARSE UN DESENLLAÇ QUE ELS DESPLAURIA I QUE ELS SEMBLARIA PERNICIÓS PER A LA CATALUNYA QUE ELLS VOLEN. PER AIXÒ S'HAN
POSAT EN MARXA, I SUMEN EL SEU ESFORÇ A LA CAUSA PROGRESSISTA DE TANTA I TANTA GENT.
DARRERA DELS SOCIALISTES, DARRERA D'AQUESTA GENT D'ESQUERRA
QUE TREBALLA PER UNA NOVA MAJORIA, HI HA UN DISSENY, UN MODEL, UN SOMNI DE LA CATALUNYA QUE VOLEM. HI HA UN PROJECTE
POLITIC, HI HA UN PROGRAMA DE GOVERN, PENSAT I DEBATUT,
PONDERAT I POSSIBLE. JO US INVITO A TOTS VOSALTRES, I INVITO A TRAVES VOSTRE TOT EL POBLE DE CATALUNYA, A FER VOSTRE
I A COMPARTIR I A REALITZAR AQUEST PROJECTE. I HO FAIG AMB
LA CONVICCIÓ QUE HA ARRIBAT EL MOMENT DE DUR-LO A BON
ENTRE ALTRES COSES PERQUÈ ESTIC
CONVENÇUT QUE ES EL
PORT,
MILLOR
POSSIBLE PER A CATALUNYA I PERQUÈ HA ASSOLIT UN GRAU DE MADURESA I DE PENETRACIÓ SOCIAL
QUE EL FAN IDONI PER
CONDUIR
EL GOVERN DE CATALUNYA EN ELS PROPERS ANYS.
A CATALUNYA S'OBREN ARA DAVANT NOSTRE DUES ALTERNATIVES:
UNA JA ENS ES CONEGUDA, I SUPOSA EL CONTINUISME D'UNA POLÍTICA QUE NO HA SABUT RESPONDRE ALS REPTES BASICS DE LA
SOCIETAT CATALANA I A LES NECESSITATS MES URGENTS DEL NOSTRE POBLE; L'ALTRE, QUE ES L'EXPRESSIÓ D'UNA MAJORIA NACIONAL I DE PROGRES, VOL FER LES COSES D'UNA MANERA COM-
11
�PLETAMENT DIFERENT.
L'ATUR, EL PRIMER PROBLEMA DE CATALUNYA
JO PENSO EN UN GOVERN DE CATALUNYA PREOCUPAT PER AQUELLS
QUE MES HO NECESSITEN TOT, QUE DONI L'ATENCIÓ NECESSÀRIA ALS
SECTORS MES MARGINATS DE LA NOSTRA SOCIETAT, AQUELLS QUE SOVINT QUEDEN DESPENJATS DELS BENEFICIS DE LA PROSPERITAT.
PENSO EN UN GOVERN QUE COMENCES CONSIDERANT QUE L'ATUR ES EL
PRIMER PROBLEMA DE CATALUNYA, AQUELL QUE HA D'OCUPAR LA NOSTRA ATENCIÓ PRIORITARIA. UN GOVERN QUE, DES DE TOTS ELS DEPARTAMENT, ENFOQUI LA SEVA GESTIÓ SITUANT LA LLUITA CONTRA
L'ATUR EN PRIMER TERME. QUE HI DEDIQUI RECURSOS, QUE DESTINI UN MINIM DE VINT MIL MILIONS DE PESSETES EN AQUESTS QUATRE ANYS A CREAR OCUPACIÓ PER ALS JOVES.
UN GOVERN QUE GOVERNI AMB RIGOR I EFICACIA
PENSO EN UN GOVERN QUE, A COSTAT DE LA QUE ACABO DE DIR, DIBUIXI LES SEVES PRIORITATS, CLARES I DEFINIDES, I LES TRADUEIXI EN UNA ACCIÓ DE GOVERN PLANIFICADA, AMB CALENDARIS
CONCRETS I AMB PARTIDES DELS PRESSUPOSTOS. QUE NO IMPROVISI,
QUE NO CANVIÍ DE RUMB A CADA MOMENT, QUE NO ES MOGUI PELS
CAPRICIS INESPERATS DEL SEU PRESIDENT, QUE NO HO CONDICIONI
TOT A LA CONJUNTURA MES IMMEDIATA, A LA CONVENIENCIA DEL MOMENT I QUE EXPLIQUI AL POBLE DE CATALUNYA ELS PROPÒSITS QUE
L'ANIMEN I ELS MITJANS DE QUE DISPOSA PER DUR A TERME ELS
12
�SEUS PROJECTES. QUE LI DIGUI QUE NO HO FARÀ TOT EN UN SOL
INSTANT NI AMB LA PERFECCIÓ MES ABSOLUTA, PERO QUE TE UNA
IDEA CLARA D'ALLO QUE CONVÉ DE FER EN PRIMER TERME I EL QUE
ANIRÀ VENINT DESPRÈS. QUE LI RECORDI QUE ELS RECURSOS SON
ESCASSOS PER DEFINICIÓ, PERO QUE NO DEIXARÀ DE BELLUGAR-SE I
DE NEGOCIAR PER OBTENIR UN MILLOR FINANÇAMENT PER A LA GENERALITAT, QUE SERA DUR I TENAÇ
A L'HORA D'EXIGIR ALLO QUE
CATALUNYA MEREIX I LI PERTOCA, PERO QUE OFERIRÀ LA VOLUNTAT
DE CORRESPONSABILITZAR-SE DE TOTS ELS COMPROMISOS QUE ASSUMEIXI. I QUE SI ELS RECURSOS SON ESCASSOS PER DEFINICIÓ, NO
SE'N PERDRA NI UN EN PROPAGANDA ESTÈRIL, EN AJUTS CLIENTELARS O EN CONCESSIONS ESCANDALOSES EN BENEFICI DE SOCIETATS
PRIVADES. I QUE LA LLUITA PER AUGMENTAR LA CAPACITAT D'INVERSIÓ SERA UNA OBSESSIÓ PERMANENT. I QUE NO DEIXARÀ DE CERCAR EN TOT MOMENT LA MANERA DE MILLORAR L'EFICACIA DE L'ADMINISTRACIÓ, DE REDUIR LA DESPESA CORRENT, DE CONTRACTAR EL
PERSONAL ESTRICTAMENT NECESSARI, D'AGILITZAR TANT COM ES
PUGUI LA BUROCRACIA, D'HUMANITZAR TANT COM SIGUI POSSIBLE
LA RELACIÓ AMB ELS CIUTADANS, DE FER QUE LA GENERALITAT SIGUI SENTIDA PER TOTHOM COM UNA INSTITUCIÓ ESTIMADA I PROPERA, UTIL I HONESTA. I QUE DIGUI EL POBLE DE CATALUNYA QUE
AIXÒ NO S'ACONSEGUIRÀ D'UN DIA PER L'ALTRE PERO QUE L'ESFORÇ
PER ASSOLIR-HO SERA SOSTINGUT I TENAÇ.
PENSO EN UN GOVERN AIXÍ. NO INTENTO FER-VOS UN DISSENY FANTASTIC, PERFECTE, ALLUNYAT DE LES LIMITACIONS DE LA PROPIA
CONDICIÓ HUMANA. PARLO D'UNA VOLUNTAT, D'UN ESFORÇ, D'UNES
LÍNIES MESTRES QUE PRESIDIRAN UNA ACCIÓ POLÍTICA.
13
�LA FORMACIÓ, UN ELEMENT FONAMENTAL
EN
LA
CONSTRUCCIÓ
DEL
PAIS
PENSO EN UN GOVERN QUE CONSIDERI QUE LA FORMACIÓ ES UN ELEMENT FONAMENTAL EN LA CONSTRUCCIÓ D'UN PAIS. UN GOVERN QUE
SE SENTI ORGULLOS DE LA TRADICIÓ PEDAGÓGICA DE CATALUNYA I
QUE, LLUNY DE SOMNIAR INÚTILMENT, ES PROPOSI UNA COSA TAN
SIMPLE I TAN IMPORTANT COM RECUPERAR AQUESTA TRADICIÓ I
CONTINUAR-LA AMB EL MATEIX ESPERIT DELS HOMES I DONES DE
LA
MANCOMUNITAT I DE LA REPÚBLICA. UN GOVERN QUE FACI QUE CATALUNYA DEIXI D'OSTENTAR EL TRIST RECORD DE SER L'ÚNICA COMUNITAT AUTÒNOMA D'ESPANYA ON L'ENSENYAMENT, PUBLIC I CONCERTAT, ENCARA NO ES PLENAMENT GRATUIT.
UN GOVERN QUE REGULI EL PRIMERISSIM NIVELL DE LES ESCOLES
BRESSOL, QUE EIXAMPLI EN UN CURS EL PARVULARI FENT UN NOU
CICLE DE 3-6 ANYS, QUE DEDIQUI A LA FORMACIÓ PROFESSIONAL
UN LLOC PREFERENT PER TAL QUE DEIXI DE SER L'ENSENYAMENT
VERGONYANT, UN INDRET DE FORMACIÓ ON NO S'EDUCA PER AL
TREBALL DEL DIA DE DEMÀ, UN CONJUNT DE MATÈRIES MES O MENYS
INUTILS ALIMENTADES PER UN PRESSUPOST INSUFICIENT. UN GOVERN
QUE NO PRETENGUI RECUPERAR DINERS SINO MILLORAR LA
DE L'ENSENYAMENT I
LA PREPARACIÓ DELS
MESTRES, QUE
QUALITAT
SÀPIGA
QUE ELS TEMPS ESTAN CANVIANT A RITME ACCELERAT I QUE LES NOVES TECNOLOGIES ENS PREPAREN UN FUTUR COMPLETAMENT DIFERENT,
14
�QUE LA UNIVERSITAT NO PODRA SOBREVIURE GAIRE AMB ELS DEFICITS ACTUALS, AMB LA INSUFICIENCIA RADICAL DE LES INVERSIONS, AMB LA SENSACIÓ D'INUTILITAT QUE FORÇOSAMENT S'HA APODERAT DE MOLTA DE LA GENT QUE HI TREBALLA. NO ES UNA CATALUNYA IDEALITZADA: ES, SI FA O NO FA, LA CATALUNYA DE LA
ROSA SENSAT I DE L'ARTUR MARTORELL, DE L'ALEXANDRE GALÍ I DE
LES ESCOLES D'ESTIU, DE L'ESCOLA DE TREBALL I DELS MOVIMENTS
DE RENOVACIÓ PEDAGÒGICA.
UNA CATALUNYA MES IGUALITARIA I TERRITORIALMENT MES
EQUILIBRADA
TENIM DRET A CREURE I A ESPERAR EN UNA CATALUNYA AIXÍ. UNA
CATALUNYA, AIXÒ SI,
QUE VAN DISSENYAR-NOS
TERRITORIALMENT MES
ELS POLITICS I
EQUILIBRADA DE
LA
ELS ESPECULADORS
DEL
FRANQUISME. UNA CATALUNYA AMB UNA CAPITAL GRAN I FORTA,
QUE
HA RECUPERAT L'ORGULL D'ELLA MATEIXA
MON
I QUE ES PROJECTA
ENLLÀ AMB EL CAP BULLENT DE PROJECTES I D'IDEES I AMB LA VOLUNTAT DE FER-LES REALITAT. UNA CAPITAL, BARCELONA, QUE NECESSITA EL SUPORT DECIDIT DEL GOVERN DE CATALUNYA PER CONTINUAR JUGANT I JUGAR-LO MES ENCARA, EL PAPER DETERMINANT
QUE SEMPRE HA TINGUT EN LA VIDA ECONÒMICA, CULTURAL, ARTÍSTICA I RECREATIVA DE CATALUNYA. I A COSTAT D'ELLA, UN TEIXIT DE CIUTATS ESTESES HARMONIOSAMENT PEL TERRITORI, AMB
UN
EIX DEL PIRINEU I UN EIX TRANSVERSAL QUE LES ATANSIN HORITZONTALMENT, ENCAPÇALANT UNES COMARQUES QUE, LLUNY DE SER UNA
AGENCIA PARTIDISTA BUIDA DE CONTINGUT, SIGUIN UN
15
INSTRUMENT
�DE REEQUILIBRI I LA GARANTIA DE LA IGUALTAT DE LA
PRESTACIÓ
DE SERVEIS EN EL CONJUNT DEL TERRITORI DE CATALUNYA.
DE FET, EN EL
PASSAT HISTORIC I EN
SEMPRE LA FORÇA
DE CATALUNYA
ELS TEMPS MES
HA DESCANSAT
RECENTS,
SOBRE LA
DOBLE
BASE D'UNA CAPITAL DINÀMICA I FORTA I D'UNA TRAMA DE CIUTATS
INTERMEDIES QUE HAN ESTAT EL MOTOR DEL SEU AMBIT D'INFLUENCIA. NO HI HA CONTRADICCIÓ NI PUGNA ENTRE UN ELEMENT I ALTRE: TOTS DOS S'AJUDEN I ES POTENCIEN. PER AIXÒ SERA BO SEMPRE DE NO UTILITZAR EL TERRITORI I LA SEVA ORGANITZACIÓ
UN INSTRUMENT D'UTILITZACIÓ
PARTIDISTA. PER
AIXÒ HA
COM
ESTAT
TAN MALAGUANYADA LA DIVISIÓ TERRITORIAL QUE S'HA APROVAT RECENTMENT SENSE EL CONSENS NECESSARI.
EL DIÀLEG NECESSARI
CONSENS QUE NOSALTRES MANTINDREM EN AQUELLES QUESTIONS BASIQUES DE DESENVOLUPAMENT DE L'ESTATUT O D'INTERÈS NACIONAL.
PER AIXÒ PENSO SOVINT EN ELS BENEFICIS INDISCUTIBLES QUE,
PER EXEMPLE, OBTINDRIA LA NOSTRA CULTURA SI HAGUÉS ESTAT
SINCERA LA VOLUNTAT D'ACORD QUE HI HAVIA DARRERA LA SIGNATURA DEL PACTE CULTURAL. PER AIXÒ PENSO SOVINT QUE CALDRÀ
RECUPERAR-LO I AMPLIAR-LO, PERQUÈ
LA CULTURA ES UN
ELEMENT
ESSENCIAL DE LA IDENTITAT DE CATALUNYA, PERQUÈ EL DEFICIT
DELS NOSTRES
EQUIPAMENTS CULTURALS
PODREM COMPENSAR-LO AMB
ES TAN
LA COL·LABORACIÓ
16
GRAN QUE
FRANCA I
NOMÉS
LLEIAL,
�PROJECTE A PROJECTE, PRESSUPOST PER PRESSUPOST, DE TOTES LES
ADMINISTRACIONS CATALANES.
NO PRETENC AMB LES MEVES
PARAULES DE FER-VOS LA RELACIÓ
LES LÍNIES MESTRES
LES MESURES
I DE
PROGRAMA DE GOVERN.
SI FOS
CONCRETES DEL
AIXÍ, NO PODRIA
DE
NOSTRE
PAS DEIXAR
DE
PARLAR-VOS DE LA NOSTRA VOLUNTAT DE FER POSSIBLE UNA AGRICULTURA VIVA I DINÀMICA, EN UN MON RURAL ON VALGUI LA PENA
VIURE. O DELS NOSTRES PROJECTES PERQUÈ EL PANORAMA DE LA SANITAT CATALANA NO ES VEGI PRESIDIT, COM AVUI, PEL DEFICIT ECONOMIC, PEL DESENCÍS DELS SEUS TREBALLADORS I PROFESSIONALS
I PER L'EXCES MASSIFICAT DE LA POBLACIÓ ALS SERVEIS SANITARIS. O DEL QUE VOLEM FER PER GARANTIR A LA GENT GRAN, A AQUELLA GENT QUE HA DEDICAT TOTA UNA LLARGA VIDA AL TREBALL I
A LA CONSTRUCCIÓ D'AQUEST PAIS, EL DRET A UNA VELLESA DIGNA,
PARTICIPADA I ACTIVA. I TANTES
I TANTES COSES QUE ARA
M'ES
IMPOSSIBLE DE DETALLAR-VOS. HE VOLGUT, NOMÉS, ASSENYALAR UNA
VOLUNTAT, UN DETERMINAT CONCEPTE DE CATALUNYA I DE LES SEVES
INSTITUCIONS, UN MODEL CONCRET DE COM PODRÍEM ANAR TRANSFORMANT AQUESTA PATRIA NOSTRA. LA RELACIÓ D'EXEMPLES CORRE SEMPRE EL PERILL DELS OBLITS I PER AIXÒ NO M'ESTENDRE MES EN LA
DESCRIPCIÓ DE CADA PEÇA D'AQUEST MOSAIC. PERO VULL QUE SAPIGUEU TAMBE QUE HEM DISSENYAT TOTES LES PECES, QUE LES HEM
TREBALLADES I DISCUTIDES AMB CURA I AMB ENTUSIASME. QUE
VOLGUT PENSAR EN
TOTS ELS
PROTAGONISTES D'AQUEST
HEM
PROJECTE
COMPARTIT QUE ELS SOCIALISTES US VOLEM OFERIR EN LES PROPERES ELECCIONS.
17
�CATALUNYA, DIVERSA I PLURAL
SABEM QUE CATALUNYA ES DIVERSA, I ES PLURAL. QUE LA SEVA RIQUESA VE, PRECISAMENT, DE LA SEVA DIVERSITAT. QUE LA NATURALESA ENS HA ESTAT JUSTAMENT PRODIGA EN LA VARIETAT DEL NOSTRE PAISATGE, I QUE LA HISTORIA,
LES GENERACIONS, ENS HA
AL LLARG DELS SEGLES I
DE
ANAT CONFORMANT COL·LECTIVAMENT
EN
LA SUMA I LA INTEGRACIÓ D'ORÍGENS I CULTURES DISTINTES. SABEM QUE TOT AIXÒ ENS HA EDUCAT UN XIC MILLOR EN LA TOLERANCIA, I QUE MAI UN VALOR TAN DEMOCRATIC COM AQUEST NO HAURIA
DE RECULAR NI UN PAM EN LA NOSTRA VIDA POLÍTICA I SOCIAL.
SABEM QUE LA NOSTRA DIVERSITAT
ES TAMBE LA GARANTIA
CONTRA
EL MONOPOLI, CONTRA L'APROPIACIÓ DE CATALUNYA, CONTRA LA DIVISIÓ MANIQUEA ENTRE ELS BONS I ELS MALS CATALANS. ELS SOCIALISTES HEM INTEGRAT AQUESTS VALORS COMUNITARIS, ELS SENTIM PROPIS, LLUITEM PER REFORÇAR-LOS EN LA NOSTRA EXISTENCIA
I EN LA NOSTRA ACTIVITAT POLÍTICA.
UN MISSATGE D'ESPERANÇA I D'IL.LUSIO
PER AIXÒ EL NOSTRE PROJECTE POLITIC VOL SER OFERT D'UNA MANERA GENEROSA I PARTICIPADA. PER AIXÒ VOLEM RESPECTAR LES
ALTRES OPCIONS POLITIQUES, PER BE QUE DENUNCIEM SENSE EMBUTS ELS INTERESSOS QUE SOVINT S'AMAGUEN DARRERA D'ALGUNA
D'ELLES. PER AIXÒ VOLEM OFERIR AL POBLE DE CATALUNYA UN MIS-
18
�SATGE D'ESPERANÇA I D'IL.LUSIO. PER AIXÒ RECLAMEM LA PARTICIPACIÓ DE TOTS
ELS CATALANS EN
LA CONSTRUCCIÓ D'UN
FUTUR
QUE ENS APASSIONA. UN FUTUR QUE JA ES AVUI MATEIX I QUE ANEM CONSTRUINT ENTRE TOTS.
M'HA CORRESPOST A MI D'ENCAPÇALAR AQUEST PROJECTE POLITIC.
ME'N SENTO AUTOR EN UNA PART, RESPONSABLE EN EL SEU CONJUNT, PROTAGONISTA AMB
LA COL·LABORACIÓ I
MOLTA GENT QUE L'HA FET
POSSIBLE. JO VULL APROFITAR
MATI PER PROPOSAR-VOS QUE EL
MES ENLLÀ DE LES COLUMNES
LA COMPANYIA
FEU VOSTRE, QUE EL
DE
AQUEST
COMUNIQUEU
D'AQUEST PATI, QUE JUNTAMENT
NOSALTRES EL FEU ARRIBAR A TOTS ELS RACONS DE CATALUNYA.
HI HA CAP POBLE QUE HAGI D'ACCEPTAR FATALMENT EL SEU
AMB
NO
DESTÍ.
TOTS SOM PROTAGONISTES DE LA NOSTRA PROPIA HISTORIA. PER
AIXÒ US DEMANO QUE AMB LA COL·LABORACIÓ DE TOTS SIGUEM CAPAÇOS DE MATERIALITZAT AQUEST
PROJECTE EN UNA NOVA
MAJORIA
QUE GOVERNARÀ CATALUNYA A PARTIR DEL 29 DE MAIG. A LES NOSTRES MANS TENIM LA CAPACITAT DE FER-HO POSSIBLE...
19
�'W
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Per una Catalunya més igualitària
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Obiols, Raimon, 1940-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1988-04-30
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Catalunya
Acció política
Desenvolupament econòmic
Desigualtats
Model social
Campanyes
Description
An account of the resource
Conferència de Raimon Obiols, que va ser presentat per Pasqual Maragall.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Casa de la Caritat, Pati Manning (Barcelona)
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 175
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/24/2690/2006_EstatutAutonomiaCatalunya.pdf
a1a03813105f107897aad8de5925436d
PDF Text
Text
ESTATUT D’AUTONOMIA
DE CATALUNYA 2 0 0 6
�L’Estatut del 2006 és una obra col·lectiva.
Hem demostrat una vegada més que Catalunya és forta
quan els catalans expressem lliurement la nostra voluntat.
Hem escrit una gran pàgina de la nostra pròpia història.
PA S Q U A L M A R A G A L L
President de la Generalitat de Catalunya
�ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
PREÀMBUL
Catalunya s’ha anat fent en el decurs del temps amb les aportacions
d’energies de moltes generacions, de moltes tradicions i cultures, que
hi han trobat una terra d’acollida.
El poble de Catalunya ha mantingut al llarg dels segles una vocació
constant d’autogovern, encarnada en institucions pròpies com la Generalitat –que fou creada el 1359 a les Corts de Cervera– i en un ordenament jurídic específic, aplegat, entre altres recopilacions de normes,
en les Constitucions i altres drets de Catalunya. Després del 1714, han
estat diversos els intents de recuperació de les institucions d’autogovern. En aquest itinerari històric constitueixen fites destacades, entre
altres, la Mancomunitat del 1914, la recuperació de la Generalitat amb
l’Estatut del 1932, el restabliment de la Generalitat el 1977 i l’Estatut
del 1979, nascut amb la democràcia, la Constitució del 1978 i l’Estat
de les autonomies.
La llibertat col·lectiva de Catalunya troba en les institucions de la Generalitat el nexe amb una història d’afirmació i respecte dels drets fonamentals i de les llibertats públiques de la persona i dels pobles; una
història que les dones i els homes de Catalunya volen prosseguir amb
la finalitat de fer possible la construcció d’una societat democràtica i
avançada, de benestar i progrés, solidària amb el conjunt d’Espanya
i incardinada a Europa.
7
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
p r e à m bu l
El poble català continua proclamant avui com a valors superiors de la
seva vida col·lectiva la llibertat, la justícia i la igualtat, i manifesta la seva voluntat d’avançar per una via de progrés que asseguri una qualitat
de vida digna per a tots els que viuen i treballen a Catalunya.
• Catalunya, des de la seva tradició humanista, aferma el seu compromís amb tots els pobles per a construir un ordre mundial pacífic i just.
Els poders públics estan al servei de l’interès general i dels drets de la
ciutadania, amb respecte pel principi de la subsidiarietat.
És per tot això que, seguint l’esperit del preàmbul de l’Estatut del
1979, aquest Estatut assumeix que:
• Catalunya és un país ric en territoris i gents, una diversitat que la defineix i l’enriqueix des de fa segles i l’enforteix per als temps venidors.
El Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la voluntat de la
ciutadania de Catalunya, ha definit Catalunya com a nació d’una manera àmpliament majoritària. La Constitució espanyola, en l’article
segon, reconeix la realitat nacional de Catalunya com a nacionalitat.
En exercici del dret inalienable de Catalunya a l’autogovern, els parlamentaris catalans proposen, la Comissió Constitucional del Congrés
dels Diputats acorda, les Corts Generals aproven i el poble de Catalunya ratifica aquest Estatut.
• Catalunya és una comunitat de persones lliures per a persones lliures
on cadascú pot viure i expressar identitats diverses, amb un decidit
compromís comunitari basat en el respecte per la dignitat de cadascuna de les persones.
• L’aportació de tots els ciutadans i ciutadanes ha configurat una societat integradora, amb l’esforç com a valor i amb capacitat innovadora i
emprenedora, uns valors que continuen impulsant-ne el progrés.
• L’autogovern
de Catalunya es fonamenta en la Constitució, i també
en els drets històrics del poble català, que, en el marc d’aquella, donen
origen en aquest Estatut al reconeixement d’una posició singular de la
Generalitat. Catalunya vol desenvolupar la seva personalitat política
en el marc d’un Estat que reconeix i respecta la diversitat d’identitats
dels pobles d’Espanya.
• La
tradició cívica i associativa de Catalunya ha subratllat sempre la
importància de la llengua i la cultura catalanes, dels drets i els deures,
del saber, de la formació, de la cohesió social, del desenvolupament
sostenible i de la igualtat de drets, i avui, especialment, de la igualtat
entre dones i homes.
• Catalunya,
per mitjà de l’Estat, participa en la construcció del projecte polític de la Unió Europea, els valors i els objectius de la qual
comparteix.
8
9
�TÍTOL PRELIMINAR
article 1. Catalunya
Catalunya, com a nacionalitat, exerceix el seu autogovern constituïda
en comunitat autònoma d’acord amb la Constitució i amb aquest Estatut, que és la seva norma institucional bàsica.
article 2. La Generalitat
1. La Generalitat és el sistema institucional en què s’organitza políticament l’autogovern de Catalunya.
2. La Generalitat és integrada pel Parlament, la Presidència de la Generalitat, el Govern i les altres institucions que estableix el capítol V
del títol II.
3. Els municipis, les vegueries, les comarques i els altres ens locals que
les lleis determinin integren també el sistema institucional de la Generalitat, com a ens en els quals aquesta s’organitza territorialment, sens
perjudici de llur autonomia.
4. Els poders de la Generalitat emanen del poble de Catalunya i
s’exerceixen d’acord amb el que estableixen aquest Estatut i la Constitució.
11
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
article 3. Marc polític
1. Les relacions de la Generalitat amb l’Estat es fonamenten en el
principi de la lleialtat institucional mútua i es regeixen pel principi general segons el qual la Generalitat és Estat, pel principi d’autonomia,
pel de bilateralitat i pel de multilateralitat.
2. Catalunya té en l’Estat espanyol i en la Unió Europea el seu espai
polític i geogràfic de referència i incorpora els valors, els principis i les
obligacions que deriven del fet de formar-ne part.
article 4. Drets i principis rectors
1. Els poders públics de Catalunya han de promoure el ple exercici de
les llibertats i els drets que reconeixen aquest Estatut, la Constitució,
la Unió Europea, la Declaració universal de drets humans, el Conveni
europeu per a la protecció dels drets humans i els altres tractats i convenis internacionals subscrits per Espanya que reconeixen i garanteixen els drets i les llibertats fonamentals.
2. Els poders públics de Catalunya han de promoure les condicions
perquè la llibertat i la igualtat dels individus i dels grups siguin reals i
efectives; han de facilitar la participació de totes les persones en la vida
política, econòmica, cultural i social, i han de reconèixer el dret dels
pobles a conservar i desenvolupar llur identitat.
3. Els poders públics de Catalunya han de promoure els valors de la
llibertat, la democràcia, la igualtat, el pluralisme, la pau, la justícia,
la solidaritat, la cohesió social, l’equitat de gènere i el desenvolupament sostenible.
article 5. Els drets històrics
t í to l p r e l i m i n a r
de la Generalitat amb relació al dret civil, la llengua, la cultura, la projecció d’aquestes en l’àmbit educatiu, i el sistema institucional en què
s’organitza la Generalitat.
article 6. La llengua pròpia i les llengües oficials
1. La llengua pròpia de Catalunya és el català. Com a tal, el català és la
llengua d’ús normal i preferent de les administracions públiques i dels
mitjans de comunicació públics de Catalunya, i és també la llengua
normalment emprada com a vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament.
2. El català és la llengua oficial de Catalunya. També ho és el castellà,
que és la llengua oficial de l’Estat espanyol. Totes les persones tenen el
dret d’utilitzar les dues llengües oficials i els ciutadans de Catalunya
tenen el dret i el deure de conèixer-les. Els poders públics de Catalunya han d’establir les mesures necessàries per a facilitar l’exercici
d’aquests drets i el compliment d’aquest deure. D’acord amb el que
disposa l’article 32, no hi pot haver discriminació per l’ús de qualsevol
de les dues llengües.
3. La Generalitat i l’Estat han d’emprendre les accions necessàries per
al reconeixement de l’oficialitat del català a la Unió Europea i la presència i la utilització del català en els organismes internacionals i en els
tractats internacionals de contingut cultural o lingüístic.
4. La Generalitat ha de promoure la comunicació i la cooperació amb
les altres comunitats i els altres territoris que comparteixen patrimoni
lingüístic amb Catalunya. A aquests efectes, la Generalitat i l’Estat,
segons que correspongui, poden subscriure convenis, tractats i altres
mecanismes de col·laboració per a la promoció i la difusió exterior del
català.
L’autogovern de Catalunya es fonamenta també en els drets històrics
del poble català, en les seves institucions seculars i en la tradició jurídica catalana, que aquest Estatut incorpora i actualitza a l’empara de
l’article 2, la disposició transitòria segona i altres preceptes de la
Constitució, dels quals deriva el reconeixement d’una posició singular
5. La llengua occitana, denominada aranès a l’Aran, és la llengua pròpia d’aquest territori i és oficial a Catalunya, d’acord amb el que estableixen aquest Estatut i les lleis de normalització lingüística.
12
13
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
t í to l p r e l i m i n a r
article 7. La condició política de catalans
article 10. La capital
1. Gaudeixen de la condició política de catalans o ciutadans de Catalunya els ciutadans espanyols que tenen veïnatge administratiu a Catalunya. Llurs drets polítics s’exerceixen d’acord amb aquest Estatut i
les lleis.
La capital de Catalunya és la ciutat de Barcelona, que és la seu permanent del Parlament, de la Presidència de la Generalitat i del Govern,
sens perjudici que el Parlament i el Govern es puguin reunir en altres
llocs de Catalunya, d’acord amb el que estableixen, respectivament, el
Reglament del Parlament i la llei.
2. Gaudeixen, com a catalans, dels drets polítics definits per aquest
Estatut els espanyols residents a l’estranger que han tingut a Catalu
nya el darrer veïnatge administratiu, i també llurs descendents que
mantenen aquesta ciutadania, si així ho sol·liciten, en la forma que determini la llei.
article 8. Símbols de Catalunya
1. Catalunya, definida com a nacionalitat en l’article 1, té com a símbols nacionals la bandera, la festa i l’himne.
2. La bandera de Catalunya és la tradicional de quatre barres vermelles en fons groc i ha d’ésser present als edificis públics i en els actes
oficials que tinguin lloc a Catalunya.
3. La festa de Catalunya és la Diada de l’Onze de Setembre.
4. L’himne de Catalunya és Els segadors.
5. El Parlament ha de regular les diverses expressions del marc simbòlic de Catalunya i n’ha de fixar l’ordre protocol·lari.
6. La protecció jurídica dels símbols de Catalunya és la que correspon
als altres símbols de l’Estat.
article 9. El territori
El territori de Catalunya és el que correspon als límits geogràfics i administratius de la Generalitat en el moment de l’entrada en vigor d’aquest Estatut.
14
article 11. L’Aran
1. El poble aranès exerceix l’autogovern mitjançant aquest Estatut, el
Conselh Generau d’Aran i les altres institucions pròpies.
2. Els ciutadans de Catalunya i les seves institucions polítiques reconeixen l’Aran com una realitat occitana dotada d’identitat cultural,
històrica, geogràfica i lingüística, defensada pels aranesos al llarg dels
segles. Aquest Estatut reconeix, empara i respecta aquesta singularitat
i reconeix l’Aran com a entitat territorial singular dins de Catalunya,
la qual és objecte d’una particular protecció per mitjà d’un règim jurídic especial.
article 12. Els territoris amb vincles històrics, lingüístics
i culturals amb Catalunya
La Generalitat ha de promoure la comunicació, l’intercanvi cultural i
la cooperació amb les comunitats i els territoris, pertanyents o no a
l’Estat espanyol, que tenen vincles històrics, lingüístics i culturals amb
Catalunya. A aquests efectes, la Generalitat i l’Estat, segons que correspongui, poden subscriure convenis, tractats i altres instruments de
col·laboració en tots els àmbits, que poden incloure la creació d’organismes comuns.
article 13. Les comunitats catalanes a l’exterior
La Generalitat, en els termes establerts per la llei, ha de fomentar els
vincles socials, econòmics i culturals amb les comunitats catalanes a
l’exterior i els ha de prestar l’assistència necessària. Amb aquesta fina-
15
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
litat, la Generalitat, segons que correspongui, pot formalitzar acords
de cooperació amb les institucions públiques i privades dels territoris
i els països on es troben les comunitats catalanes a l’exterior i pot
sol·licitar a l’Estat la subscripció de tractats internacionals sobre
aquesta matèria.
TÍTOL I
DELS DRETS, DEURES
I PRINCIPIS RECTORS
article 14. Eficàcia territorial de les normes
1. Les normes i les disposicions de la Generalitat i el dret civil de Catalunya tenen eficàcia territorial, sens perjudici de les excepcions que
es puguin establir en cada matèria i de les situacions que s’hagin de regir per l’estatut personal o per altres normes d’extraterritorialitat.
2. Els estrangers que adquireixen la nacionalitat espanyola resten sotmesos al dret civil català mentre mantinguin el veïnatge administratiu
a Catalunya, llevat que manifestin llur voluntat en contra.
c a p í to l 1
DRETS I DEURES DE L’ÀMBIT CIVIL I SOCIAL
article 15. Drets de les persones
1. Els ciutadans de Catalunya són titulars dels drets i els deures reconeguts per les normes a què fa referència l’article 4.1.
2. Totes les persones tenen dret a viure amb dignitat, seguretat i autonomia, lliures d’explotació, de maltractaments i de tota mena de discriminació, i tenen dret al lliure desenvolupament de llur personalitat i
capacitat personal.
3. Els drets que aquest Estatut reconeix als ciutadans de Catalunya es
poden estendre a altres persones, en els termes que estableixen les
lleis.
article 16. Drets en l’àmbit de les famílies
Totes les persones tenen dret, d’acord amb els requisits establerts per
la llei, a rebre prestacions socials i ajuts públics per a atendre les càrregues familiars.
16
17
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
article 17. Drets dels menors
Els menors tenen dret a rebre l’atenció integral necessària per al desenvolupament de llur personalitat i llur benestar en el context familiar
i social.
article 18. Drets de les persones grans
Les persones grans tenen dret a viure amb dignitat, lliures d’explotació i
de maltractaments, sense que puguin ésser discriminades a causa de l’edat.
article 19. Drets de les dones
1. Totes les dones tenen dret al lliure desenvolupament de llur personalitat i capacitat personal, i a viure amb dignitat, seguretat i autonomia,
lliures d’explotació, maltractaments i de tota mena de discriminació.
2. Les dones tenen dret a participar en condicions d’igualtat d’oportunitats amb els homes en tots els àmbits públics i privats.
article 20. Dret a viure amb dignitat el procés de la mort
1. Totes les persones tenen dret a rebre un tractament adequat del dolor
i cures pal·liatives integrals i a viure amb dignitat el procés de llur mort.
2. Totes les persones tenen dret a expressar llur voluntat d’una manera
anticipada per tal de deixar constància de les instruccions sobre les intervencions i els tractaments mèdics que puguin rebre, que han d’ésser
respectades, en els termes que estableixen les lleis, especialment pel
personal sanitari quan no estiguin en condicions d’expressar personalment llur voluntat.
article 21. Drets i deures en l’àmbit de l’educació
d e l s d r e ts , d e u r e s i p r i n c i pi s r e c to r s
2. Les mares i els pares tenen garantit, d’acord amb els principis establerts per l’article 37.4, el dret que els assisteix per tal que llurs fills i
filles rebin la formació religiosa i moral que vagi d’acord amb llurs
conviccions a les escoles de titularitat pública, en les quals l’ensenyament és laic.
3. Els centres docents privats poden ésser sostinguts amb fons públics
d’acord amb el que determinen les lleis, per tal de garantir els drets
d’accés en condicions d’igualtat i a la qualitat de l’ensenyament.
4. L’ensenyament és gratuït en totes les etapes obligatòries i en els altres nivells que s’estableixin per llei.
5. Totes les persones tenen dret a la formació professional i a la formació permanent, en els termes que estableixen les lleis.
6. Totes les persones tenen dret a disposar, en els termes i les condicions que estableixin les lleis, d’ajuts públics per a satisfer els requeriments educatius i per a accedir en igualtat de condicions als nivells
educatius superiors, en funció de llurs recursos econòmics, aptituds i
preferències.
7. Les persones amb necessitats educatives especials tenen dret a rebre
el suport necessari que els permeti accedir al sistema educatiu, d’acord
amb el que estableixen les lleis.
8. Els membres de la comunitat educativa tenen dret a participar en els
assumptes escolars i universitaris en els termes que estableixen les
lleis.
article 22 . Drets i deures en l’àmbit cultural
1. Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat a la
cultura i al desenvolupament de llurs capacitats creatives individuals i
col·lectives.
1. Totes les persones tenen dret a una educació de qualitat i a accedirhi en condicions d’igualtat. La Generalitat ha d’establir un model educatiu d’interès públic que garanteixi aquests drets.
2. Totes les persones tenen el deure de respectar i preservar el patrimoni cultural.
18
19
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l s d r e ts , d e u r e s i p r i n c i pi s r e c to r s
article 23. Drets en l’àmbit de la salut
article 25. Drets en l’àmbit laboral
1. Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat i
gratuïtat als serveis sanitaris de responsabilitat pública, en els termes
que estableixen les lleis.
1. Els treballadors tenen dret a formar-se i promoure’s professionalment i a accedir de manera gratuïta als serveis públics d’ocupació.
2. Els usuaris de la sanitat pública tenen dret al respecte de llurs preferències pel que fa a l’elecció de metge o metgessa i de centre sanitari,
en els termes i les condicions que estableixen les lleis.
3. Totes les persones, amb relació als serveis sanitaris públics i privats,
tenen dret a ésser informades sobre els serveis a què poden accedir i
els requisits necessaris per a usar-los; sobre els tractaments mèdics
i llurs riscs, abans que els siguin aplicats; a donar el consentiment per
a qualsevol intervenció; a accedir a la història clínica pròpia, i a la confidencialitat de les dades relatives a la salut pròpia, en els termes que
estableixen les lleis.
2. Les persones excloses del mercat de treball perquè no han pogut accedir-hi o reinserir-s’hi i que no disposen de mitjans de subsistència
propis tenen dret a percebre prestacions i recursos no contributius de
caràcter pal·liatiu, en els termes que estableixen les lleis.
3. Tots els treballadors tenen dret a acomplir les tasques laborals i professionals en condicions de garantia per a la salut, la seguretat i la dignitat de les persones.
4. Els treballadors, o llurs representants, tenen dret a la informació, la
consulta i la participació en les empreses.
5. Les organitzacions sindicals i empresarials tenen dret a complir
llurs funcions en els àmbits de la concertació social, la participació i la
col·laboració social.
article 24. Drets en l’àmbit dels serveis socials
1. Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat a les
prestacions de la xarxa de serveis socials de responsabilitat pública, a
ésser informades sobre aquestes prestacions i a donar el consentiment
per a qualsevol actuació que les afecti personalment, en els termes que
estableixen les lleis.
2. Les persones amb necessitats especials, per a mantenir l’autonomia
personal en les activitats de la vida diària, tenen dret a rebre l’atenció
adequada a llur situació, d’acord amb les condicions que legalment
s’estableixen.
article 26. Drets en l’àmbit de l’habitatge
Les persones que no disposen dels recursos suficients tenen dret a accedir a un habitatge digne, per a la qual cosa els poders públics han
d’establir per llei un sistema de mesures que garanteixi aquest dret,
amb les condicions que determinen les lleis.
article 27. Drets i deures amb relació al medi ambient
3. Les persones o les famílies que es troben en situació de pobresa tenen dret a accedir a una renda garantida de ciutadania que els asseguri
els mínims d’una vida digna, d’acord amb les condicions que legalment s’estableixen.
1. Totes les persones tenen dret a viure en un medi equilibrat, sostenible i respectuós amb la salut, d’acord amb els estàndards i els
nivells de protecció que determinen les lleis. També tenen dret a
gaudir dels recursos naturals i del paisatge en condicions d’igualtat,
i tenen el deure de fer-ne un ús responsable i evitar-ne el malbaratament.
4. Les organitzacions del tercer sector social tenen dret a complir llurs
funcions en els àmbits de la participació i la col·laboració socials.
2. Totes les persones tenen dret a la protecció davant les diferents formes de contaminació, d’acord amb els estàndards i els nivells que
20
21
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l s d r e ts , d e u r e s i p r i n c i pi s r e c to r s
determinen les lleis. També tenen el deure de col·laborar en la conservació del patrimoni natural i en les actuacions que tendeixin a eliminar
les diferents formes de contaminació, amb l’objectiu de mantenir-lo i
conservar-lo per a les generacions futures.
2. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a elegir llurs representants en
els òrgans polítics representatius i a presentar-s’hi com a candidats,
d’acord amb les condicions i els requisits que estableixen les lleis.
3. Totes les persones tenen dret a accedir a la informació mediambiental de què disposen els poders públics. El dret d’informació només
pot ésser limitat per motius d’ordre públic justificats, en els termes
que estableixen les lleis.
article 28. Drets dels consumidors i usuaris
1. Les persones, en llur condició de consumidores i usuàries de béns i
de serveis, tenen dret a la protecció de llur salut i seguretat. També tenen dret a una informació veraç i entenedora sobre les característiques
i els preus dels productes i dels serveis, a un règim de garanties dels
productes adquirits i dels subministraments contractats i a la protecció de llurs interessos econòmics davant conductes abusives, negligents o fraudulentes.
2. Els consumidors i usuaris tenen dret a ésser informats i a participar,
directament o per mitjà de llurs representants, pel que fa a les administracions públiques de Catalunya, en els termes que estableixen les
lleis.
c a p í to l i i
DRETS EN L’ÀMBIT POLÍTIC
I DE L’ADMINISTRACIÓ
3. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a promoure i a presentar iniciatives legislatives al Parlament, en els termes que estableixen aquest
Estatut i les lleis.
4. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a participar, directament o
per mitjà d’entitats associatives, en el procés d’elaboració de les lleis
del Parlament, mitjançant els procediments que estableixi el Reglament del Parlament.
5. Totes les persones tenen dret a dirigir peticions i a plantejar queixes,
en la forma i amb els efectes que estableixen les lleis, a les institucions
i l’Administració de la Generalitat, i també als ens locals de Catalu
nya, en matèries de les competències respectives. La llei ha d’establir
les condicions d’exercici i els efectes d’aquest dret i les obligacions de
les institucions receptores.
6. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a promoure la convocatòria
de consultes populars per la Generalitat i els ajuntaments, en matèria
de les competències respectives, en la forma i amb les condicions que
les lleis estableixen.
article 30. Drets d’accés als serveis públics i a una bona
Administració
article 29. Dret de participació
1. Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat als
serveis públics i als serveis econòmics d’interès general. Les administracions públiques han de fixar les condicions d’accés i els estàndards
de qualitat d’aquests serveis, amb independència del règim de llur
prestació.
1. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a participar en condicions
d’igualtat en els afers públics de Catalunya, de manera directa o bé per
mitjà de representants, en els supòsits i en els termes que estableixen
aquest Estatut i les lleis.
2. Totes les persones tenen dret que els poders públics de Catalunya
les tractin, en els afers que les afecten, d’una manera imparcial i objectiva, i que l’actuació dels poders públics sigui proporcionada a les finalitats que la justifiquen.
22
23
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l s d r e ts , d e u r e s i p r i n c i pi s r e c to r s
3. Les lleis han de regular les condicions d’exercici i les garanties dels
drets a què fan referència els apartats 1 i 2 i han de determinar els casos en què les administracions públiques de Catalunya i els serveis públics que en depenen han d’adoptar una carta de drets dels usuaris i
d’obligacions dels prestadors.
2. Totes les persones, en les relacions amb l’Administració de justícia,
el Ministeri Fiscal, el notariat i els registres públics, tenen dret a utilitzar la llengua oficial que elegeixin en totes les actuacions judicials, notarials i registrals, i a rebre tota la documentació oficial emesa a Catalunya en la llengua sol·licitada, sense que puguin patir indefensió ni
dilacions indegudes a causa de la llengua emprada, ni se’ls pugui exigir
cap mena de traducció.
article 31. Dret a la protecció de les dades personals
Totes les persones tenen dret a la protecció de les dades personals
contingudes en els fitxers que són competència de la Generalitat i
tenen dret a accedir-hi, examinar-les i obtenir-ne la correcció. Una
autoritat independent, designada pel Parlament, ha de vetllar perquè aquests drets siguin respectats, en els termes que estableixen les
lleis.
c a p í to l i i i
DRETS I DEURES LINGÜÍSTICS
article 32. Drets i deures de coneixement i ús de les llengües
Totes les persones tenen dret a no ésser discriminades per raons lingüístiques. Els actes jurídics fets en qualsevol de les dues llengües oficials tenen, pel que fa a la llengua, validesa i eficàcia plenes.
article 33. Drets lingüístics davant les administracions públiques
i les institucions estatals
1. Els ciutadans tenen el dret d’opció lingüística. En les relacions amb
les institucions, les organitzacions i les administracions públiques a
Catalunya, totes les persones tenen dret a utilitzar la llengua oficial que
elegeixin. Aquest dret obliga les institucions, organitzacions i administracions públiques, inclosa l’Administració electoral a Catalunya, i, en
general, les entitats privades que en depenen quan exerceixen funcions
públiques.
24
3. Per a garantir el dret d’opció lingüística, els jutges i els magistrats, els fiscals, els notaris, els registradors de la propietat i mercantils, els encarregats del Registre Civil i el personal al servei de
l’Administració de justícia, per a prestar llurs serveis a Catalunya,
han d’acreditar, en la forma que estableixen les lleis, que tenen un
nivell de coneixement adequat i suficient de les llengües oficials,
que els fa aptes per a complir les funcions pròpies de llur càrrec o
de llur lloc de treball.
4. Per a garantir el dret d’opció lingüística, l’Administració de l’Estat situada a Catalunya ha d’acreditar que el personal al seu servei té
un nivell de coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials, que el fa apte per a complir les funcions pròpies del seu lloc de
treball.
5. Els ciutadans de Catalunya tenen el dret de relacionar-se per escrit
en català amb els òrgans constitucionals i amb els òrgans jurisdiccionals d’àmbit estatal, d’acord amb el procediment establert per la legislació corresponent. Aquestes institucions han d’atendre i han de tramitar els escrits presentats en català, que tenen, en tot cas, plena
eficàcia jurídica.
article 34. Drets lingüístics dels consumidors i usuaris
Totes les persones tenen dret a ésser ateses oralment i per escrit en la
llengua oficial que elegeixin en llur condició d’usuàries o consumidores de béns, productes i serveis. Les entitats, les empreses i els establiments oberts al públic a Catalunya estan subjectes al deure de disponibilitat lingüística en els termes que estableixen les lleis.
25
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
article 35. Drets lingüístics en l’àmbit de l’ensenyament
1. Totes les persones tenen dret a rebre l’ensenyament en català, d’acord amb el que estableix aquest Estatut. El català s’ha d’utilitzar normalment com a llengua vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament
universitari i en el no universitari.
2. Els alumnes tenen dret a rebre l’ensenyament en català en l’ense
nyament no universitari. També tenen el dret i el deure de conèixer
amb suficiència oral i escrita el català i el castellà en finalitzar l’ensenyament obligatori, sigui quina sigui llur llengua habitual en incorporar-se a l’ensenyament. L’ensenyament del català i el castellà ha
de tenir una presència adequada en els plans d’estudis.
3. Els alumnes tenen dret a no ésser separats en centres ni en grups
classe diferents per raó de llur llengua habitual.
4. Els alumnes que s’incorporen més tard de l’edat corresponent al
sistema escolar de Catalunya gaudeixen del dret a rebre un suport lingüístic especial si la manca de comprensió els dificulta seguir amb
normalitat l’ensenyament.
5. El professorat i l’alumnat dels centres universitaris tenen dret a expressar-se, oralment i per escrit, en la llengua oficial que elegeixin.
article 36. Drets amb relació a l’aranès
1. A l’Aran totes les persones tenen el dret de conèixer i utilitzar l’aranès i d’ésser ateses oralment i per escrit en aranès en llurs relacions
amb les administracions públiques i amb les entitats públiques i privades que en depenen.
2. Els ciutadans de l’Aran tenen el dret d’utilitzar l’aranès en llurs relacions amb la Generalitat.
3. S’han de determinar per llei els altres drets i deures lingüístics amb
relació a l’aranès.
26
d e l s d r e ts , d e u r e s i p r i n c i pi s r e c to r s
c a p í to l i v
GARANTIES DELS DRETS ESTATUTARIS
article 37. Disposicions generals
1. Els drets que reconeixen els capítols I, II i III d’aquest títol vinculen tots els poders públics de Catalunya i, d’acord amb la naturalesa
de cada dret, els particulars. Les disposicions que dictin els poders públics de Catalunya han de respectar aquests drets i s’han d’interpretar
i aplicar en el sentit més favorable per a llur plena efectivitat.
Els drets que reconeixen els articles 32 i 33 també vinculen l’Administració general de l’Estat a Catalunya.
2. El Parlament ha d’aprovar per llei la Carta dels drets i els deures
dels ciutadans de Catalunya. Les disposicions d’aquest article relatives
als drets que reconeixen els capítols I, II i III d’aquest títol s’apliquen
també als drets reconeguts per la dita Carta.
3. La regulació essencial i el desenvolupament directe dels drets reconeguts pels capítols I, II i III d’aquest títol s’han de fer per llei del
Parlament.
4. Els drets i els principis d’aquest títol no comporten una alteració
del règim de distribució de competències ni la creació de títols competencials nous o la modificació dels que ja existeixen. Cap de les disposicions d’aquest títol no pot ésser desplegada, aplicada o interpretada
de manera que redueixi o limiti els drets fonamentals que reconeixen
la Constitució i els tractats i els convenis internacionals ratificats per
Espanya.
article 38. Tutela
1. El Consell de Garanties Estatutàries tutela els drets que reconeixen
els capítols I, II i III d’aquest títol i la Carta dels drets i els deures
dels ciutadans de Catalunya, d’acord amb el que estableix l’article
76.2.b i c.
27
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l s d r e ts , d e u r e s i p r i n c i pi s r e c to r s
2. Els actes que vulnerin els drets reconeguts pels capítols I, II i III
d’aquest títol i per la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de
Catalunya són objecte de recurs davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, d’acord amb els procediments que estableixen
les lleis.
3. Els poders públics han de garantir la protecció dels infants, especialment contra tota forma d’explotació, d’abandonament, de maltractament o crueltat i de la pobresa i els seus efectes. En totes les actuacions portades a terme pels poders públics o per institucions privades
l’interès superior de l’infant ha d’ésser prioritari.
c a p í to l v
PRINCIPIS RECTORS
4. Els poders públics han de promoure polítiques públiques que afavoreixin l’emancipació dels joves, facilitant-los l’accés al món laboral i
a l’habitatge per tal que puguin desenvolupar llur propi projecte de vida i participar en igualtat de drets i deures en la vida social i cultural.
article 39. Disposicions generals
1. Els poders públics de Catalunya han d’orientar les polítiques públiques d’acord amb els principis rectors que estableixen la Constitució i
aquest Estatut. En l’exercici de llurs competències, els poders públics
de Catalunya han de promoure i adoptar les mesures necessàries per a
garantir-ne l’eficàcia plena.
2. El reconeixement, el respecte i la protecció dels principis rectors informen la legislació positiva, la pràctica judicial i l’actuació dels poders públics.
3. Els principis rectors són exigibles davant la jurisdicció, d’acord amb
el que determinen les lleis i les altres disposicions que els despleguen.
article 40. Protecció de les persones i de les famílies
1. Els poders públics han de tenir com a objectiu la millora de la qualitat de vida de totes les persones.
2. Els poders públics han de garantir la protecció jurídica, econòmica i
social de les diverses modalitats de família que regulen les lleis, com a
estructura bàsica i factor de cohesió social i com a primer nucli de
convivència de les persones. Així mateix, han de promoure les mesures econòmiques i normatives de suport a les famílies dirigides a garantir la conciliació de la vida laboral i familiar i a tenir descendència,
amb una atenció especial a les famílies nombroses.
28
5. Els poders públics han de garantir la protecció jurídica de les persones amb discapacitats i han de promoure’n la integració social, econòmica i laboral. També han d’adoptar les mesures necessàries per a suplir o complementar el suport de llur entorn familiar directe.
6. Els poders públics han de garantir la protecció de les persones grans
perquè puguin portar una vida digna i independent i participar en la
vida social i cultural. També han de procurar la plena integració de les
persones grans en la societat per mitjà de polítiques públiques basades
en el principi de solidaritat intergeneracional.
7. Els poders públics han de promoure la igualtat de les diferents
unions estables de parella, tenint en compte llurs característiques, amb
independència de l’orientació sexual de llurs membres. La llei ha de
regular aquestes unions i altres formes de convivència i llurs efectes.
8. Els poders públics han de promoure la igualtat de totes les persones
amb independència de l’origen, la nacionalitat, el sexe, la raça, la religió, la condició social o l’orientació sexual, i també han de promoure
l’eradicació del racisme, de l’antisemitisme, de la xenofòbia, de l’homofòbia i de qualsevol altra expressió que atempti contra la igualtat i
la dignitat de les persones.
article 41. Perspectiva de gènere
1. Els poders públics han de garantir el compliment del principi d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes en l’accés a l’ocupació, en
29
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l s d r e ts , d e u r e s i p r i n c i pi s r e c to r s
la formació, en la promoció professional, en les condicions de treball,
inclosa la retribució, i en totes les altres situacions, i també han de garantir que les dones no siguin discriminades a causa d’embaràs o de
maternitat.
3. Els poders públics han de vetllar per la dignitat, la seguretat i la
protecció integral de les persones, especialment de les més vulnerables.
2. Els poders públics han de garantir la transversalitat en la incorporació de la perspectiva de gènere i de les dones en totes les polítiques
públiques per a aconseguir la igualtat real i efectiva i la paritat entre
dones i homes.
3. Les polítiques públiques han de garantir que s’afrontin de manera
integral totes les formes de violència contra les dones i els actes de caràcter sexista i discriminatori; han de fomentar el reconeixement del
paper de les dones en els àmbits cultural, històric, social i econòmic, i
han de promoure la participació dels grups i les associacions de dones
en l’elaboració i l’avaluació d’aquestes polítiques.
4. Els poders públics han de reconèixer i tenir en compte el valor econòmic del treball de cura i atenció en l’àmbit domèstic i familiar en la
fixació de llurs polítiques econòmiques i socials.
4. Els poders públics han de garantir la qualitat del servei i la gratuïtat de l’assistència sanitària pública en els termes que estableix la
llei.
5. Els poders públics han de promoure polítiques preventives i comunitàries i han de garantir la qualitat del servei i la gratuïtat dels serveis
socials que les lleis determinen com a bàsics.
6. Els poders públics han d’emprendre les accions necessàries per a establir un règim d’acolliment de les persones immigrades i han de promoure les polítiques que garanteixin el reconeixement i l’efectivitat
dels drets i deures de les persones immigrades, la igualtat d’oportunitats, les prestacions i els ajuts que en permetin la plena acomodació
social i econòmica i la participació en els afers públics.
5. Els poders públics, en l’àmbit de llurs competències, i en els supòsits que estableix la llei, han de vetllar perquè la lliure decisió de la dona sigui determinant en tots els casos que en puguin afectar la dignitat,
la integritat i el benestar físic i mental, en particular pel que fa al propi
cos i a la seva salut reproductiva i sexual.
7. Els poders públics han de vetllar per la convivència social, cultural
i religiosa entre totes les persones a Catalunya i pel respecte a la diversitat de creences i conviccions ètiques i filosòfiques de les persones, i
han de fomentar les relacions interculturals per mitjà de l’impuls i la
creació d’àmbits de coneixement recíproc, diàleg i mediació. També
han de garantir el reconeixement de la cultura del poble gitano com a
salvaguarda de la realitat històrica d’aquest poble.
article 42. Cohesió i benestar socials
article 43. Foment de la participació
1. Els poders públics han de promoure polítiques públiques que fomentin la cohesió social i que garanteixin un sistema de serveis socials,
de titularitat pública i concertada, adequat als indicadors econòmics i
socials de Catalunya.
1. Els poders públics han de promoure la participació social en l’elaboració, la prestació i l’avaluació de les polítiques públiques, i també
la participació individual i associativa en els àmbits cívic, social, cultural, econòmic i polític, amb ple respecte als principis de pluralisme,
lliure iniciativa i autonomia.
2. Els poders públics han de vetllar per la plena integració social, econòmica i laboral de les persones i dels col·lectius més necessitats de
protecció, especialment dels que es troben en situació de pobresa i de
risc d’exclusió social.
30
2. Els poders públics han de facilitar la participació i la representació
ciutadanes i polítiques, amb una atenció especial a les zones menys
poblades del territori.
31
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l s d r e ts , d e u r e s i p r i n c i pi s r e c to r s
3. Els poders públics han de procurar que les campanyes institucionals que s’organitzin en ocasió dels processos electorals tinguin com a
finalitat la de promoure la participació ciutadana i que els electors rebin dels mitjans de comunicació una informació veraç, objectiva, neutral i respectuosa del pluralisme polític sobre les candidatures que
concorren en els processos electorals.
2. Els poders públics han de promoure una distribució de la renda
personal i territorial més equitativa en el marc d’un sistema català de
benestar.
article 44. Educació, recerca i cultura
1. Els poders públics han de garantir la qualitat del sistema d’ensenyament i han d’impulsar una formació humana, científica i tècnica de
l’alumnat basada en els valors socials d’igualtat, solidaritat, llibertat,
pluralisme, responsabilitat cívica i els altres que fonamenten la convivència democràtica.
2. Els poders públics han de promoure el coneixement suficient d’una
tercera llengua en finalitzar l’ensenyament obligatori.
3. Els poders públics han de promoure i han d’impulsar la implicació i
la participació de la família en l’educació dels fills i filles, en el marc de
la comunitat educativa, i han de facilitar i promoure l’accés a les activitats d’educació en el lleure.
4. Els poders públics han de fomentar la investigació i la recerca científica de qualitat, la creativitat artística i la conservació i la difusió del
patrimoni cultural de Catalunya.
5. Els poders públics han d’emprendre les accions necessàries per a facilitar a totes les persones l’accés a la cultura, als béns i als serveis
culturals i al patrimoni cultural, arqueològic, històric, industrial i artístic de Catalunya.
article 45. Àmbit socioeconòmic
1. Els poders públics han d’adoptar les mesures necessàries per a promoure el progrés econòmic i el progrés social de Catalunya i dels seus
ciutadans, basats en els principis de la solidaritat, la cohesió, el desenvolupament sostenible i la igualtat d’oportunitats.
32
3. Els poders públics han d’adoptar les mesures necessàries per a garantir els drets laborals i sindicals dels treballadors, han d’impulsar i
han de promoure’n la participació en les empreses i les polítiques d’ocupació plena, de foment de l’estabilitat laboral, de formació de les
persones treballadores, de prevenció de riscs laborals, de seguretat i
d’higiene en el treball, de creació d’unes condicions dignes al lloc de
treball, de no-discriminació per raó de gènere i de garantia del descans
necessari i de les vacances retribuïdes.
4. La Generalitat ha de promoure la creació d’un espai català de relacions laborals establert en funció de la realitat productiva i empresarial específica de Catalunya i dels seus agents socials, en el qual han
d’estar representades les organitzacions sindicals i empresarials i l’Administració de la Generalitat. En aquest marc, els poders públics han
de fomentar una pràctica pròpia de diàleg social, de concertació, de
negociació col·lectiva, de resolució extrajudicial de conflictes laborals
i de participació en el desenvolupament i la millora de l’entramat productiu.
5. La Generalitat ha d’afavorir el desenvolupament de l’activitat empresarial i l’esperit emprenedor tenint en compte la responsabilitat social de l’empresa, la lliure iniciativa i les condicions de competència, i
ha de protegir especialment l’economia productiva, l’activitat dels emprenedors autònoms i la de les empreses petites i mitjanes. La Generalitat ha de fomentar l’acció de les cooperatives i les societats laborals
i ha d’estimular les iniciatives de l’economia social.
6. Les organitzacions sindicals i empresarials han de participar en la
definició de les polítiques públiques que les afectin. La Generalitat ha
de promoure la mediació i l’arbitratge per a la resolució de conflictes
d’interessos entre els diversos agents socials.
7. Les organitzacions professionals i les corporacions de dret públic
representatives d’interessos econòmics i professionals i les entitats
33
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l s d r e ts , d e u r e s i p r i n c i pi s r e c to r s
associatives del tercer sector han d’ésser consultades en la definició de
les polítiques públiques que les afectin.
5. Els poders públics han de facilitar als ciutadans la informació mediambiental i han de fomentar l’educació en els valors de la preservació i de la millora del medi ambient com a patrimoni comú.
8. La Generalitat, en consideració a les funcions social, cultural i de
promoció econòmica que compleixen les caixes d’estalvis, ha de protegir l’autonomia institucional i ha de promoure la contribució social
d’aquestes entitats a les estratègies econòmiques i socials dels diversos
territoris de Catalunya.
article 47. Habitatge
Els poders públics han de facilitar l’accés a l’habitatge mitjançant la
generació de sòl i la promoció d’habitatge públic i d’habitatge protegit, amb una atenció especial pels joves i els col·lectius més necessitats.
article 46. Medi ambient, desenvolupament sostenible i equilibri
territorial
article 48. Mobilitat i seguretat viària
1. Els poders públics han de vetllar per la protecció del medi ambient per mitjà de l’adopció de polítiques públiques basades en el
desenvolupament sostenible i la solidaritat col·lectiva i intergeneracional.
2. Les polítiques mediambientals s’han de dirigir especialment a la reducció de les diferents formes de contaminació, la fixació d’estàndards
i de nivells mínims de protecció, l’articulació de mesures correctives
de l’impacte ambiental, la utilització racional dels recursos naturals, la
prevenció i el control de l’erosió i de les activitats que alteren el règim
atmosfèric i climàtic, i el respecte als principis de preservació del medi, conservació dels recursos naturals, responsabilitat, fiscalitat ecològica i reciclatge i reutilització dels béns i els productes.
3. Els poders públics han de fer efectives les condicions per a la preservació de la natura i la biodiversitat, han de promoure la integració
d’objectius ambientals a les polítiques sectorials i han d’establir les
condicions que permetin a totes les persones el gaudi del patrimoni
natural i paisatgístic.
4. Els poders públics han de vetllar per la cohesió econòmica i territorial aplicant polítiques que assegurin un tractament especial de les
zones de muntanya, la protecció del paisatge, la defensa del litoral, el
foment de les activitats agràries, ramaderes i silvícoles i una distribució equilibrada al territori dels diferents sectors productius, els serveis
d’interès general i les xarxes de comunicació.
34
1. Els poders públics han de promoure polítiques de transport i de comunicació, basades en criteris de sostenibilitat, que fomentin la utilització del transport públic i la millora de la mobilitat i garanteixin l’accessibilitat per a les persones amb mobilitat reduïda.
2. Els poders públics han d’impulsar, d’una manera prioritària, les mesures destinades a l’increment de la seguretat viària i la disminució
dels accidents de trànsit, amb una incidència especial en la prevenció,
l’educació viària i l’atenció a les víctimes.
article 49. Protecció dels consumidors i usuaris
1. Els poders públics han de garantir la protecció de la salut, la seguretat
i la defensa dels drets i els interessos legítims dels consumidors i usuaris.
2. Els poders públics han de garantir l’existència d’instruments de mediació i arbitratge en matèria de consum, n’han de promoure el coneixement i la utilització i han de donar suport a les organitzacions de
consumidors i usuaris.
article 50. Foment i difusió del català
1. Els poders públics han de protegir el català en tots els àmbits i sectors i n’han de fomentar l’ús, la difusió i el coneixement. Aquests
principis també s’han d’aplicar respecte a l’aranès.
35
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
2. El Govern, les universitats i les institucions d’ensenyament superior, en l’àmbit de les competències respectives, han d’adoptar les mesures pertinents per a garantir l’ús del català en tots els àmbits de les
activitats docents, no docents i de recerca.
3. Les polítiques de foment del català s’han d’estendre al conjunt de
l’Estat, a la Unió Europea i a la resta del món.
4. Els poders públics han de promoure que les dades que figurin en
l’etiquetatge, en l’embalatge i en les instruccions d’ús dels productes
distribuïts a Catalunya constin també en català.
5. La Generalitat, l’Administració local i les altres corporacions públiques de Catalunya, les institucions i les empreses que en depenen i els
concessionaris de llurs serveis han d’emprar el català en llurs actuacions internes i en la relació entre ells. També l’han d’emprar en les
comunicacions i les notificacions dirigides a persones físiques o jurídiques residents a Catalunya, sens perjudici del dret dels ciutadans a rebre-les en castellà si ho demanen.
6. Els poders públics han de garantir l’ús de la llengua de signes catalana i les condicions que permetin d’assolir la igualtat de les persones
amb sordesa que optin per aquesta llengua, que ha d’ésser objecte
d’ensenyament, protecció i respecte.
7. L’Estat, d’acord amb el que disposa la Constitució, ha de donar suport a l’aplicació dels principis que estableix aquest article. S’han d’establir els instruments de coordinació i, si escau, d’actuació conjunta
perquè siguin més efectius.
d e l s d r e ts , d e u r e s i p r i n c i pi s r e c to r s
article 52. Mitjans de comunicació social
1. Correspon als poders públics de promoure les condicions per a garantir el dret a la informació i a rebre dels mitjans de comunicació una
informació veraç i uns continguts que respectin la dignitat de les persones i el pluralisme polític, social, cultural i religiós. En el cas dels
mitjans de comunicació de titularitat pública la informació també ha
d’ésser neutral.
2. Els poders públics han de promoure les condicions per a garantir
l’accés sense discriminacions als serveis audiovisuals en l’àmbit de Catalunya.
article 53. Accés a les tecnologies de la informació
i de la comunicació
1. Els poders públics han de facilitar el coneixement de la societat de
la informació i han d’impulsar l’accés a la comunicació i a les tecnologies de la informació, en condicions d’igualtat, en tots els àmbits de
la vida social, inclòs el laboral; han de fomentar que aquestes tecnologies es posin al servei de les persones i no afectin negativament llurs
drets, i han de garantir la prestació de serveis per mitjà de les dites
tecnologies, d’acord amb els principis d’universalitat, continuïtat i
actualització.
2. La Generalitat ha de promoure la formació, la recerca i la innovació
tecnològiques perquè les oportunitats de progrés que ofereix la societat del coneixement i de la informació contribueixin a la millora del
benestar i la cohesió socials.
article 51. Cooperació al foment de la pau i cooperació
al desenvolupament
article 54. Memòria històrica
1. La Generalitat ha de promoure la cultura de la pau i accions de foment de la pau al món.
2. La Generalitat ha de promoure accions i polítiques de cooperació al
desenvolupament dels pobles i ha d’establir programes d’ajut humanitari d’emergència.
1. La Generalitat i els altres poders públics han de vetllar pel coneixement i el manteniment de la memòria històrica de Catalunya com a
patrimoni col·lectiu que testimonia la resistència i la lluita pels drets i
les llibertats democràtiques. Amb aquesta finalitat, han d’adoptar les
iniciatives institucionals necessàries per al reconeixement i la rehabili-
36
37
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
tació de tots els ciutadans que han patit persecució com a conseqüència de la defensa de la democràcia i l’autogovern de Catalunya.
2. La Generalitat ha de vetllar perquè la memòria històrica es converteixi en símbol permanent de la tolerància, de la dignitat dels valors
democràtics, del rebuig dels totalitarismes i del reconeixement de totes les persones que han patit persecució a causa de llurs opcions personals, ideològiques o de consciència.
TÍTOL II
DE LES INSTITUCIONS
c a p í to l i
EL PARLAMENT
article 55. Disposicions generals
1. El Parlament representa el poble de Catalunya.
2. El Parlament exerceix la potestat legislativa, aprova els pressupostos
de la Generalitat i controla i impulsa l’acció política i de govern. És la
seu on s’expressa preferentment el pluralisme i es fa públic el debat
polític.
3. El Parlament és inviolable.
article 56. Composició i règim electoral
1. El Parlament es compon d’un mínim de cent diputats i un màxim
de cent cinquanta, elegits per a un termini de quatre anys per mitjà de
sufragi universal, lliure, igual, directe i secret, d’acord amb aquest Estatut i la legislació electoral.
2. El sistema electoral és de representació proporcional i ha d’assegurar la representació adequada de totes les zones del territori de Catalunya. L’Administració electoral és independent i garanteix la transpa-
38
39
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
rència i l’objectivitat del procés electoral. El règim electoral és regulat
per una llei del Parlament aprovada en una votació final sobre el conjunt del text per majoria de dues terceres parts dels diputats. diputats.
diputats.
3. Són electors i elegibles els ciutadans de Catalunya que estan en ple
ús de llurs drets civils i polítics, d’acord amb la legislació electoral. La
llei electoral de Catalunya ha d’establir criteris de paritat entre dones i
homes per a l’elaboració de les llistes electorals.
4. El president o presidenta de la Generalitat, quinze dies abans del finiment de la legislatura, ha de convocar les eleccions, que han de tenir
lloc entre quaranta i seixanta dies després de la convocatòria.
article 57. Estatut dels diputats
1. Els membres del Parlament són inviolables pels vots i les opinions
que emetin en l’exercici de llur càrrec. Durant llur mandat gaudeixen
d’immunitat amb l’efecte concret que no poden ésser detinguts si no
és en cas de delicte flagrant.
2. En les causes contra els diputats, és competent el Tribunal Superior
de Justícia de Catalunya. Fora del territori de Catalunya la responsabilitat penal és exigible en els mateixos termes davant la Sala Penal del
Tribunal Suprem.
3. Els diputats no estan sotmesos a mandat imperatiu.
article 58. Autonomia parlamentària
1. El Parlament gaudeix d’autonomia organitzativa, financera, administrativa i disciplinària.
2. El Parlament elabora i aprova el seu reglament, el seu pressupost i
fixa l’estatut del personal que en depèn.
3. L’aprovació i la reforma del Reglament del Parlament corresponen
al Ple del Parlament i requereixen el vot favorable de la majoria absoluta dels diputats en una votació final sobre el conjunt del text.
40
de les institucions
article 59. Organització i funcionament
1. El Parlament té un president o presidenta i una mesa elegits pel Ple.
El Reglament del Parlament en regula l’elecció i les funcions.
2. El Reglament del Parlament regula els drets i els deures dels diputats, els requisits per a la formació de grups parlamentaris, la intervenció d’aquests en l’exercici de les funcions parlamentàries i les atribucions de la Junta de Portaveus.
3. El Parlament funciona en ple i en comissions. Els grups parlamentaris participen en totes les comissions en proporció a llurs membres.
4. El Parlament té una diputació permanent, presidida pel president o
presidenta del Parlament i integrada pel nombre de diputats que el
Reglament del Parlament determini, en proporció a la representació
de cada grup parlamentari. La Diputació Permanent vetlla pels poders
del Parlament quan aquest no és reunit en els períodes entre sessions,
quan ha finit el mandat parlamentari i quan ha estat dissolt. En cas de
finiment de la legislatura o de dissolució del Parlament, el mandat dels
diputats que integren la Diputació Permanent és prorrogat fins a la
constitució del nou Parlament.
5. Els càrrecs públics i el personal al servei de les administracions públiques que actuen a Catalunya tenen l’obligació de comparèixer a requeriment del Parlament.
6. El Parlament pot crear comissions d’investigació sobre qualsevol
assumpte de rellevància pública que sigui d’interès de la Generalitat.
Les persones requerides per les comissions d’investigació han de comparèixer-hi obligatòriament, d’acord amb el procediment i les garanties establerts pel Reglament del Parlament. S’han de regular per llei
les sancions per l’incompliment d’aquesta obligació.
7. El Reglament del Parlament ha de regular la tramitació de les peticions individuals i col·lectives dirigides al Parlament. També ha d’establir mecanismes de participació ciutadana en l’exercici de les funcions
parlamentàries.
41
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
article 60. Règim de les reunions i les sessions
1. El Parlament es reuneix anualment en dos períodes ordinaris de
sessions fixats pel Reglament. El Parlament es pot reunir en sessions
extraordinàries fora dels períodes ordinaris de sessions. Les sessions
extraordinàries del Parlament són convocades pel seu president o presidenta per acord de la Diputació Permanent, a proposta de tres grups
parlamentaris o d’una quarta part dels diputats, o a petició de grups
parlamentaris o de diputats que en representin la majoria absoluta. El
Parlament també es reuneix en sessió extraordinària a petició del president o presidenta de la Generalitat. Les sessions extraordinàries
es convoquen amb un ordre del dia determinat i s’aixequen després
d’haver-lo exhaurit.
2. Les sessions del Ple són públiques, excepte en els supòsits establerts
pel Reglament del Parlament.
3. El Parlament, per a adoptar acords vàlidament, s’ha de trobar reunit
amb la presència de la majoria absoluta dels diputats. Els acords són
vàlids si han estat aprovats per la majoria simple dels diputats presents, sens perjudici de les majories especials establertes per aquest
Estatut, per les lleis o pel Reglament del Parlament.
article 61. Funcions
Corresponen al Parlament, a més de les funcions establertes per l’article 55, les següents:
a) Designar els senadors que representen la Generalitat al Senat. La
designació s’ha de fer en una convocatòria específica i de manera
proporcional al nombre de diputats de cada grup parlamentari.
b) Elaborar proposicions de llei per a presentar-les a la Mesa del Congrés dels Diputats i nomenar els diputats del Parlament encarregats
de defensar-les.
c) Sol·licitar al Govern de l’Estat l’adopció de projectes de llei.
d) Sol·licitar a l’Estat la transferència o delegació de competències i
l’atribució de facultats en el marc de l’article 150 de la Constitució.
e) Interposar el recurs d’inconstitucionalitat i personar-se davant el
42
de les institucions
Tribunal Constitucional en altres processos constitucionals, d’acord amb el que estableixi la Llei orgànica del Tribunal Constitucional.
f) Les altres funcions que li atribueixen aquest Estatut i les lleis.
article 62. Iniciativa legislativa i exercici de la funció legislativa
1. La iniciativa legislativa correspon als diputats, als grups parlamentaris i al Govern. També correspon, en els termes establerts per les
lleis de Catalunya, als ciutadans, mitjançant la iniciativa legislativa popular, i als òrgans representatius dels ens supramunicipals de caràcter
territorial que estableix aquest Estatut.
2. Són lleis de desenvolupament bàsic de l’Estatut les que regulen directament les matèries esmentades pels articles 2.3, 6, 37.2, 56.2, 67.5,
68.3, 77.3, 79.3, 81.2 i 94.1. L’aprovació, la modificació i la derogació
d’aquestes lleis requereixen el vot favorable de la majoria absoluta del
Ple del Parlament en una votació final sobre el conjunt del text, llevat
que l’Estatut n’estableixi una altra.
3. El Ple del Parlament pot delegar la tramitació i l’aprovació d’iniciatives legislatives a les comissions legislatives permanents. En qualsevol
moment pot revocar aquesta delegació. No poden ésser objecte de delegació a les comissions la reforma de l’Estatut, les lleis de desenvolupament bàsic, el pressupost de la Generalitat i les lleis de delegació legislativa al Govern.
article 63. Delegació en el Govern de la potestat legislativa
1. El Parlament pot delegar en el Govern la potestat de dictar normes
amb rang de llei. Les disposicions del Govern que contenen legislació
delegada tenen el nom de decrets legislatius. No poden ésser objecte
de delegació legislativa la reforma de l’Estatut, les lleis de desenvolupament bàsic, llevat que es delegui l’establiment d’un text refós, la regulació essencial i el desenvolupament directe dels drets reconeguts
per l’Estatut i per la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya i el pressupost de la Generalitat.
43
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
de les institucions
2. La delegació legislativa només es pot atorgar al Govern. La delegació ha d’ésser expressa, per mitjà d’una llei, per a una matèria concreta
i amb la determinació d’un termini per a fer-ne ús. La delegació s’exhaureix quan el Govern publica el decret legislatiu corresponent o
quan el Govern es troba en funcions.
dies des de l’aprovació, i en el Boletín Oficial del Estado. A l’efecte de
l’entrada en vigor, regeix la data de publicació en el Diari Oficial de la
Generalitat de Catalunya. La versió oficial en castellà és la traducció
elaborada per la Generalitat.
3. Quan es tracti d’autoritzar el Govern per a formular un nou text
articulat, les lleis de delegació han de fixar les bases a les quals s’ha
d’ajustar el Govern en l’exercici de la delegació legislativa. Quan es
tracti d’autoritzar el Govern a refondre textos legals, les lleis han de
determinar l’abast i els criteris de la refosa.
article 66.
4. El control de la legislació delegada és regulat pel Reglament del
Parlament. Les lleis de delegació també poden establir un règim de
control especial per als decrets legislatius.
article 64. Decrets llei
1. En cas d’una necessitat extraordinària i urgent, el Govern pot dictar
disposicions legislatives provisionals sota la forma de decret llei. No
poden ésser objecte de decret llei la reforma de l’Estatut, les matèries
que són objecte de lleis de desenvolupament bàsic, la regulació essencial i el desenvolupament directe dels drets reconeguts per l’Estatut i
per la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya i el
pressupost de la Generalitat.
2. Els decrets llei resten derogats si en el termini improrrogable dels
trenta dies subsegüents a la promulgació no són validats expressament
pel Parlament després d’un debat i una votació de totalitat.
3. El Parlament pot tramitar els decrets llei com a projectes de llei pel
procediment d’urgència, dins el termini establert per l’apartat 2.
article 65. Promulgació i publicació de les lleis
Les lleis de Catalunya són promulgades, en nom del rei, pel president
o presidenta de la Generalitat, el qual n’ordena la publicació en el
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, en el termini de quinze
44
Causes de finiment de la legislatura
La legislatura fineix per expiració del mandat legal en complir-se els
quatre anys de la data de les eleccions. També pot finir anticipadament
si no té lloc la investidura del president o presidenta de la Generalitat,
o per dissolució anticipada, acordada pel president o presidenta de la
Generalitat.
c a p í to l i i
EL PRESIDENT O PRESIDENTA
DE LA GENERALITAT
article 67. Elecció, nomenament, estatut personal, cessament
i competències
1. El president o presidenta té la més alta representació de la Generalitat i dirigeix l’acció del Govern. També té la representació ordinària
de l’Estat a Catalunya.
2. El president o presidenta de la Generalitat és elegit pel Parlament
d’entre els seus membres. Es pot regular per llei la limitació de mandats.
3. Si, un cop transcorreguts dos mesos des de la primera votació d’investidura, cap candidat o candidata no és elegit, el Parlament resta dissolt automàticament i el president o presidenta de la Generalitat en
funcions convoca eleccions de manera immediata, que han de tenir
lloc entre quaranta i seixanta dies després de la convocatòria.
4. El president o presidenta de la Generalitat és nomenat pel rei.
5. Una llei del Parlament regula l’estatut personal del president o pre-
45
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
de les institucions
sidenta de la Generalitat. Als efectes de precedències i protocol a Catalunya, el president o presidenta de la Generalitat té la posició preeminent que li correspon com a representant de la Generalitat i de
l’Estat a Catalunya.
c a p í to l i i i
EL GOVERN I L’ADMINISTRACIÓ
DE LA GENERALITAT
6. Com a representant ordinari de l’Estat a Catalunya, correspon al
president o presidenta:
secció primera
EL GOVERN
a) Promulgar, en nom del rei, les lleis, els decrets llei i els decrets legislatius de Catalunya i ordenar-ne la publicació.
b) Ordenar la publicació dels nomenaments dels càrrecs institucionals
de l’Estat a Catalunya.
c) Demanar la col·laboració a les autoritats de l’Estat que exerceixen
funcions públiques a Catalunya.
d) Les altres que determinin les lleis.
7. El president o presidenta de la Generalitat cessa per renovació del
Parlament a conseqüència d’unes eleccions, per aprovació d’una moció de censura o denegació d’una qüestió de confiança, per defunció,
per dimissió, per incapacitat permanent, física o mental, reconeguda
pel Parlament, que l’inhabiliti per a l’exercici del càrrec, i per condemna penal ferma que comporti la inhabilitació per a l’exercici de càrrecs
públics.
8. El conseller primer o consellera primera, si n’hi ha, o el conseller
o consellera que determini la llei, supleix i substitueix el president o
presidenta de la Generalitat en els casos d’absència, malaltia, cessament per causa d’incapacitat i defunció. La suplència i la substitució
no permeten exercir les atribucions del president o presidenta relatives al plantejament d’una qüestió de confiança, la designació i el cessament dels consellers i la dissolució anticipada del Parlament.
article 68. Funcions, composició, organització i cessament
1. El Govern és l’òrgan superior col·legiat que dirigeix l’acció política
i l’Administració de la Generalitat. Exerceix la funció executiva i la
potestat reglamentària d’acord amb aquest Estatut i les lleis.
2. El Govern es compon del president o presidenta de la Generalitat,
el conseller primer o consellera primera, si escau, i els consellers.
3. Una llei ha de regular l’organització, el funcionament i les atribucions del Govern.
4. El Govern cessa quan ho fa el president o presidenta de la Generalitat.
5. Els actes, les disposicions generals i les normes que emanen del Govern o de l’Administració de la Generalitat han d’ésser publicats en el
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Aquesta publicació és
suficient, a tots els efectes, per a l’eficàcia dels actes i per a l’entrada en
vigor de les disposicions generals i les normes.
article 69. El conseller primer o consellera primera
9. El president o presidenta de la Generalitat, si no ha nomenat un
conseller primer o consellera primera, pot delegar temporalment funcions executives en un dels consellers.
El president o presidenta de la Generalitat per decret pot nomenar i
separar un conseller primer o consellera primera, de la qual cosa ha de
donar compte al Parlament. El conseller primer o consellera primera
és membre del Govern. El conseller primer o consellera primera, d’acord amb el que estableix la llei, té funcions pròpies, a més de les delegades pel president o presidenta.
46
47
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
article 70. Estatut personal dels membres del Govern
1. El president o presidenta de la Generalitat i els consellers, durant
llurs mandats i pels actes presumptament delictius comesos al territori
de Catalunya, no poden ésser detinguts ni retinguts excepte en cas de
delicte flagrant.
2. Correspon al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya decidir sobre la inculpació, el processament i l’enjudiciament del president o
presidenta de la Generalitat i dels consellers. Fora del territori de Catalunya la responsabilitat penal és exigible en els mateixos termes davant la Sala Penal del Tribunal Suprem.
secció segona
L’ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT
article 71. Disposicions generals i principis d’organització
i funcionament
1. L’Administració de la Generalitat és l’organització que exerceix les
funcions executives atribuïdes per aquest Estatut a la Generalitat. Té
la condició d’administració ordinària d’acord amb el que estableixen
aquest Estatut i les lleis, sens perjudici de les competències que corresponen a l’Administració local.
de les institucions
6. Les lleis han de regular l’organització de l’Administració de la Generalitat i han de determinar en tot cas:
a) Les modalitats de descentralització funcional i les diverses formes
de personificació pública i privada que pot adoptar l’Administració
de la Generalitat.
b) Les formes d’organització i de gestió dels serveis públics.
c) L’actuació de l’Administració de la Generalitat en règim de dret
privat, i també la participació del sector privat en l’execució de les
polítiques públiques i la prestació dels serveis públics.
7. S’ha de regular per llei l’estatut jurídic del personal al servei de
l’Administració de la Generalitat, incloent-hi, en tot cas, el règim
d’incompatibilitats, la garantia de formació i actualització dels coneixements i la praxi necessària per a complir les funcions públiques.
article 72. Òrgans consultius del Govern
1. La Comissió Jurídica Assessora és l’alt òrgan consultiu del Govern.
Una llei del Parlament en regula la composició i les funcions.
2. El Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya és l’òrgan
consultiu i d’assessorament del Govern en matèries socioeconòmiques, laborals i ocupacionals. Una llei del Parlament en regula la composició i les funcions.
2. L’Administració de la Generalitat serveix amb objectivitat els interessos generals i actua amb submissió plena a les lleis i al dret.
3. L’Administració de la Generalitat actua d’acord amb els principis
de coordinació i transversalitat, amb la finalitat de garantir la integració de les polítiques públiques.
c a p í to l i v
LES RELACIONS ENTRE EL PARLAMENT
I EL GOVERN
4. L’Administració de la Generalitat, d’acord amb el principi de transparència, ha de fer pública la informació necessària perquè els ciutadans en puguin avaluar la gestió.
article 73. Drets i obligacions dels membres del Govern
envers el Parlament
5. L’Administració de la Generalitat exerceix les seves funcions al
ter-ritori d’acord amb els principis de desconcentració i de descentralització.
1. El president o presidenta de la Generalitat i els consellers tenen el
dret d’assistir a les reunions del Ple i de les comissions parlamentàries
i prendre-hi la paraula.
48
49
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
de les institucions
2. El Parlament pot requerir al Govern i als seus membres la informació que consideri necessària per a l’exercici de les seves funcions. També en pot requerir la presència al Ple i a les comissions, en els termes
que estableix el Reglament del Parlament.
les disposicions de la Generalitat en els termes que estableix l’apartat 2.
article 74. Responsabilitat política del Govern i dels seus membres
a) L’adequació a la Constitució dels projectes i les proposicions de reforma de l’Estatut d’autonomia de Catalunya abans que el Parlament els aprovi.
b) L’adequació a aquest Estatut i a la Constitució dels projectes i les
proposicions de llei sotmesos a debat i aprovació del Parlament i
dels decrets llei sotmesos a convalidació del Parlament.
c) L’adequació a aquest Estatut i a la Constitució dels projectes de decret legislatiu aprovats pel Govern.
d) L’adequació dels projectes i les proposicions de llei i dels projectes
de decret legislatiu aprovats pel Govern a l’autonomia local en els
termes que garanteix aquest Estatut.
1. El president o presidenta de la Generalitat i els consellers responen
políticament davant el Parlament de forma solidària, sens perjudici de
la responsabilitat directa de cadascun d’ells.
2. La delegació de funcions del president o presidenta de la Generalitat no l’eximeix de la seva responsabilitat política davant el Parlament.
article 75. Dissolució anticipada del Parlament
El president o presidenta de la Generalitat, amb la deliberació prèvia
del Govern i sota la seva exclusiva responsabilitat, pot dissoldre el Parlament. Aquesta facultat no pot ésser exercida quan estigui en tràmit
una moció de censura i tampoc si no ha transcorregut un any com a
mínim des de la darrera dissolució per aquest procediment. El decret de
dissolució ha d’establir la convocatòria de noves eleccions, que han
de tenir lloc entre els quaranta i els seixanta dies següents a la data de
publicació del decret en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
c a p í to l v
ALTRES INSTITUCIONS DE LA GENERALITAT
2. El Consell de Garanties Estatutàries pot dictaminar, en els termes
que estableixi la llei, en els casos següents:
3. El Consell de Garanties Estatutàries ha de dictaminar abans de la
interposició del recurs d’inconstitucionalitat pel Parlament o pel Govern, abans de la interposició de conflicte de competència pel Govern
i abans de la interposició de conflicte en defensa de l’autonomia local
davant el Tribunal Constitucional.
4. Els dictàmens del Consell de Garanties Estatutàries tenen caràcter vinculant amb relació als projectes de llei i les proposicions de llei del Parlament que desenvolupin o afectin drets reconeguts per aquest Estatut.
article 77. Composició i funcionament
article 76. Funcions
1. El Consell de Garanties Estatutàries és format per membres nomenats pel president o presidenta de la Generalitat entre juristes de reconeguda competència, dues terceres parts dels quals a proposta del Parlament, per majoria de tres cinquenes parts dels diputats, i una tercera
part a proposta del Govern.
1. El Consell de Garanties Estatutàries és la institució de la Generalitat que vetlla per l’adequació a aquest Estatut i a la Constitució de
2. Els membres del Consell de Garanties Estatutàries han d’elegir
d’entre ells el president o presidenta.
50
51
secció primera
EL CONSELL DE GARANTIES ESTATUTÀRIES
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
de les institucions
3. Una llei del Parlament regula la composició i el funcionament del
Consell de Garanties Estatutàries, l’estatut dels membres i els procediments relatius a l’exercici de les seves funcions. Es poden ampliar
per llei les funcions dictaminadores del Consell de Garanties Estatutàries que estableix aquest Estatut sense atribuir-los caràcter vinculant.
5. Les administracions públiques de Catalunya i les altres entitats i
persones a què fa referència l’apartat 1 tenen l’obligació de cooperar
amb el Síndic de Greuges. S’han de regular per llei les sancions i els
mecanismes destinats a garantir el compliment d’aquesta obligació.
4. El Consell de Garanties Estatutàries té autonomia orgànica, funcional i pressupostària, d’acord amb la llei.
article 79. Designació i estatut del síndic de greuges
secció segona
EL SÍNDIC DE GREUGES
article 78. Funcions i relacions amb altres institucions
anàlogues
1. El Síndic de Greuges té la funció de protegir i defensar els drets i les
llibertats que reconeixen la Constitució i aquest Estatut. Amb aquesta
finalitat supervisa, amb caràcter exclusiu, l’activitat de l’Administració
de la Generalitat, la dels organismes públics o privats vinculats o que
en depenen, la de les empreses privades que gestionen serveis públics
o acompleixen activitats d’interès general o universal o activitats equivalents de manera concertada o indirecta i la de les altres persones
amb un vincle contractual amb l’Administració de la Generalitat i
amb les entitats públiques que en depenen. També supervisa l’activitat
de l’Administració local de Catalunya i la dels organismes públics o
privats vinculats o que en depenen.
2. El Síndic de Greuges i el Defensor del Poble col·laboren en l’exercici de llurs funcions.
3. El Síndic de Greuges pot sol·licitar dictamen al Consell de Garanties
Estatutàries sobre els projectes i les proposicions de llei sotmesos a debat i aprovació del Parlament i dels decrets llei sotmesos a convalidació
del Parlament, quan regulen drets reconeguts per aquest Estatut.
1. El síndic o síndica de greuges és elegit pel Parlament per majoria de
tres cinquenes parts dels seus membres.
2. El síndic o síndica de greuges exerceix les seves funcions amb imparcialitat i independència, és inviolable per les opinions expressades
en l’exercici de les seves funcions, és inamovible i només pot ésser
destituït i suspès per les causes que estableix la llei.
3. S’han de regular per llei l’estatut personal del síndic de greuges, les
incompatibilitats, les causes de cessament, l’organització i les atribucions de la institució. El Síndic de Greuges gaudeix d’autonomia reglamentària, organitzativa, funcional i pressupostària d’acord amb les
lleis.
secció tercera
LA SINDICATURA DE COMPTES
article 80. Funcions i relacions amb el Tribunal de Comptes
1. La Sindicatura de Comptes és l’òrgan fiscalitzador extern dels
comptes, de la gestió econòmica i del control d’eficiència de la Generalitat, dels ens locals i de la resta del sector públic de Catalunya.
2. La Sindicatura de Comptes depèn orgànicament del Parlament,
exerceix les seves funcions per delegació d’aquest i amb plena autonomia organitzativa, funcional i pressupostària, d’acord amb les lleis.
4. El Síndic de Greuges pot establir relacions de col·laboració amb els
defensors locals de la ciutadania i altres figures anàlogues creades en
l’àmbit públic i el privat.
3. La Sindicatura de Comptes i el Tribunal de Comptes han d’establir
llurs relacions de cooperació per mitjà d’un conveni. En aquest conveni s’han d’establir els mecanismes de participació en els procediments
jurisdiccionals sobre responsabilitat comptable.
52
53
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
article 81. Composició, funcionament i estatut personal
1. La Sindicatura de Comptes és formada per síndics designats pel
Parlament per majoria de tres cinquenes parts. Els síndics elegeixen
d’entre ells el síndic o síndica major.
2. S’han de regular per llei l’estatut personal, les incompatibilitats, les
causes de cessament, l’organització i el funcionament de la Sindicatura
de Comptes.
secció quarta
REGULACIÓ DEL CONSELL DE L’AUDIOVISUAL
DE CATALUNYA
de les institucions
3. Els altres ens supramunicipals que creï la Generalitat es fonamenten
en la voluntat de col·laboració i associació dels municipis.
article 84. Competències locals
1. Aquest Estatut garanteix als municipis un nucli de competències
pròpies que han d’ésser exercides per aquestes entitats amb plena autonomia, subjecta només a control de constitucionalitat i de legalitat.
2. Els governs locals de Catalunya tenen en tot cas competències pròpies sobre les matèries següents, en els termes que determinin les lleis:
2. L’àmbit supramunicipal és constituït, en tot cas, per les comarques,
que ha de regular una llei del Parlament.
a) L’ordenació i la gestió del territori, l’urbanisme i la disciplina urbanística i la conservació i el manteniment dels béns de domini públic local.
b) La planificació, la programació i la gestió d’habitatge públic i la
participació en la planificació en sòl municipal de l’habitatge de
protecció oficial.
c) L’ordenació i la prestació de serveis bàsics a la comunitat.
d) La regulació i la gestió dels equipaments municipals.
e) La regulació de les condicions de seguretat en les activitats organitzades en espais públics i en locals de concurrència pública. La coordinació mitjançant la Junta de Seguretat dels diversos cossos i forces presents al municipi.
f) La protecció civil i la prevenció d’incendis.
g) La planificació, l’ordenació i la gestió de l’educació infantil i la participació en el procés de matriculació en els centres públics i concertats del terme municipal, el manteniment i l’aprofitament, fora
de l’horari escolar, dels centres públics i el calendari escolar.
h) La circulació i els serveis de mobilitat i la gestió del transport de
viatgers municipal.
i) La regulació de l’establiment d’autoritzacions i promocions de tot
tipus d’activitats econòmiques, especialment les de caràcter comercial, artesanal i turístic i foment de l’ocupació.
j) La formulació i la gestió de polítiques per a la protecció del medi
ambient i el desenvolupament sostenible.
k) La regulació i la gestió dels equipaments esportius i de lleure i promoció d’activitats.
54
55
article 82. El Consell de l’Audiovisual de Catalunya
El Consell de l’Audiovisual de Catalunya és l’autoritat reguladora independent en l’àmbit de la comunicació audiovisual pública i privada.
El Consell actua amb plena independència del Govern de la Generalitat en l’exercici de les seves funcions. Una llei del Parlament ha d’establir els criteris d’elecció dels seus membres i els seus àmbits específics
d’actuació.
c a p í to l v i
EL GOVERN LOCAL
secció primera
ORGANITZACIÓ TERRITORIAL LOCAL
article 83. Organització del govern local de Catalunya
1. Catalunya estructura la seva organització territorial bàsica en municipis i vegueries.
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
de les institucions
l) La regulació de l’establiment d’infraestructures de telecomunicacions i prestació de serveis de telecomunicacions.
m) La regulació i la prestació dels serveis d’atenció a les persones, dels
serveis socials públics d’assistència primària i foment de les polítiques d’acolliment dels immigrants.
n) La regulació, la gestió i la vigilància de les activitats i els usos que es
porten a terme a les platges, als rius, als llacs i a la muntanya.
2. El govern i l’administració municipals corresponen a l’ajuntament,
format per l’alcalde o alcaldessa i els regidors. S’han d’establir per llei
els requisits que s’han de complir per a l’aplicació del règim de consell
obert.
3. La distribució de les responsabilitats administratives en les matèries
a què fa referència l’apartat 2 entre les diverses administracions locals
ha de tenir en compte llur capacitat de gestió i es regeix per les lleis
aprovades pel Parlament, pel principi de subsidiarietat, d’acord amb el
que estableix la Carta europea de l’autonomia local, pel principi de diferenciació, d’acord amb les característiques que presenta la realitat
municipal, i pel principi de suficiència financera.
4. La Generalitat ha de determinar i fixar els mecanismes per al finançament dels nous serveis derivats de l’ampliació de l’espai competencial dels governs locals.
article 85. El Consell de Governs Locals
El Consell de Governs Locals és l’òrgan de representació de municipis i vegueries en les institucions de la Generalitat. El Consell ha d’ésser escoltat en la tramitació parlamentària de les iniciatives legislatives
que afecten de manera específica les administracions locals i en la tramitació de plans i normes reglamentàries de caràcter idèntic. Una llei
del Parlament regula la composició, l’organització i les funcions del
Consell de Governs Locals.
secció segona
EL MUNICIPI
3. Aquest Estatut garanteix al municipi l’autonomia per a l’exercici de
les competències que té encomanades i la defensa dels interessos propis de la col·lectivitat que representa.
4. Els actes i els acords adoptats pels municipis no poden ésser objecte
de control d’oportunitat per cap altra administració.
5. Correspon a la Generalitat el control de l’adequació a l’ordenament
jurídic dels actes i els acords adoptats pels municipis i, si escau, la impugnació corresponent davant la jurisdicció contenciosa administrativa, sens perjudici de les accions que l’Estat pugui emprendre en defensa de les seves competències.
6. Els regidors són elegits pels veïns dels municipis per mitjà de sufragi universal, igual, lliure, directe i secret.
7. Les concentracions de població que dins d’un municipi formin
nuclis separats es poden constituir en entitats municipals descentralitzades. La llei els ha de garantir la descentralització i la capacitat suficients per a portar a terme les activitats i prestar els serveis de llur competència.
article 87. Principis d’organització i funcionament i potestat
normativa
1. Els municipis disposen de plena capacitat d’autoorganització dins el
marc de les disposicions generals establertes per llei en matèria d’organització i funcionament municipal.
1. El municipi és l’ens local bàsic de l’organització territorial de Catalunya
i el mitjà essencial de participació de la comunitat local en els afers públics.
2. Els municipis tenen dret a associar-se amb altres i a cooperar entre
ells i amb altres ens públics per a exercir llurs competències, i també
per a complir tasques d’interès comú. A aquests efectes, tenen capacitat per a establir convenis i crear mancomunitats, consorcis i associacions i participar-hi, i també adoptar altres formes d’actuació conjun-
56
57
article 86. El municipi i l’autonomia municipal
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
ta. Les lleis no poden limitar aquest dret si no és per a garantir l’autonomia dels altres ens que la tenen reconeguda.
3. Els municipis tenen potestat normativa, com a expressió del principi democràtic en què es fonamenten, en l’àmbit de llurs competències
i en els altres sobre els quals es projecta llur autonomia.
article 88. Principi de diferenciació
Les lleis que afecten el règim jurídic, orgànic, funcional, competencial
i financer dels municipis han de tenir en compte necessàriament les diferents característiques demogràfiques, geogràfiques, funcionals, organitzatives, de dimensió i de capacitat de gestió que tenen.
de les institucions
article 91. El Consell de Vegueria
1. El govern i l’administració autònoma de la vegueria corresponen al
Consell de Vegueria, format pel president o presidenta i pels consellers de vegueria.
2. El president o presidenta de vegueria és escollit pels consellers de
vegueria d’entre els seus membres.
3. Els consells de vegueria substitueixen les diputacions.
4. La creació, la modificació i la supressió, i també el desplegament
del règim jurídic de les vegueries, són regulats per llei del Parlament.
L’alteració dels límits provincials, si s’escau, s’ha de portar a terme
d’acord amb el que estableix l’article 141.1 de la Constitució.
article 89. Règim especial del municipi de Barcelona
El municipi de Barcelona disposa d’un règim especial establert per llei
del Parlament. L’Ajuntament de Barcelona té iniciativa per a proposar
la modificació d’aquest règim especial i, d’acord amb les lleis i el Reglament del Parlament, ha de participar en l’elaboració dels projectes
de llei que incideixen en aquest règim especial i ha d’ésser consultat en
la tramitació parlamentària d’altres iniciatives legislatives sobre el seu
règim especial.
secció tercera
LA VEGUERIA
secció quarta
LA COMARCA I ELS ALTRES ENS LOCALS
SUPRAMUNICIPALS
article 92. La comarca
1. La comarca es configura com a ens local amb personalitat jurídica
pròpia i és formada per municipis per a la gestió de competències i
serveis locals.
2. La creació, la modificació i la supressió de les comarques, i també
l’establiment del règim jurídic d’aquests ens, són regulats per una llei
del Parlament.
article 90. La vegueria
1. La vegueria és l’àmbit territorial específic per a l’exercici del govern
intermunicipal de cooperació local i té personalitat jurídica pròpia. La
vegueria també és la divisió territorial adoptada per la Generalitat per
a l’organització territorial dels seus serveis.
article 93. Els altres ens locals supramunicipals
2. La vegueria, com a govern local, té naturalesa territorial i gaudeix
d’autonomia per a la gestió dels seus interessos.
Els altres ens locals supramunicipals es fonamenten en la voluntat de
col·laboració i associació dels municipis i en el reconeixement de les
àrees metropolitanes. La creació, la modificació i la supressió, i també
l’establiment del règim jurídic d’aquests ens, són regulats per una llei
del Parlament.
58
59
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
c a p í to l v i i
ORGANITZACIÓ INSTITUCIONAL PRÒPIA
DE L’ARAN
TÍTOL III
DEL PODER JUDICIAL
A CATALUNYA
article 94. Règim jurídic
1. L’Aran disposa d’un règim jurídic especial establert per llei del Parlament. Per mitjà d’aquest règim es reconeix l’especificitat de l’organització institucional i administrativa de l’Aran i se’n garanteix l’autonomia per a ordenar i gestionar els afers públics del seu territori.
2. La institució de govern de l’Aran és el Conselh Generau, que és
format pel Síndic, el Plen des Conselhèrs e Conselhères Generaus i la
Comission d’Auditors de Compdes. El síndic o síndica és la més alta
representació i l’ordinària de la Generalitat a l’Aran.
3. La institució de govern de l’Aran és elegida per mitjà de sufragi
universal, igual, lliure, directe i secret, en la forma establerta per llei.
4. El Conselh Generau té competència en les matèries que determinin
la llei reguladora del règim especial de l’Aran i la resta de lleis aprovades pel Parlament i les facultats que la llei li atribueix, en especial, en
les actuacions de muntanya. L’Aran, per mitjà de la seva institució representativa, ha de participar en l’elaboració de les iniciatives legislatives que afecten el seu règim especial.
5. Una llei del Parlament estableix els recursos financers suficients
perquè el Conselh Generau pugui prestar els serveis de la seva competència.
c a p í to l i
EL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA I EL
FISCAL O LA FISCAL SUPERIOR DE CATALUNYA
article 95. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
1. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és l’òrgan jurisdiccional en què culmina l’organització judicial a Catalunya i és competent,
en els termes establerts per la llei orgànica corresponent, per a conèixer dels recursos i dels procediments en els diversos ordres jurisdiccionals i per a tutelar els drets reconeguts per aquest Estatut. En tot
cas, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és competent en els
ordres jurisdiccionals civil, penal, contenciós administratiu i social i
en els altres que es puguin crear en el futur.
2. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és l’última instància jurisdiccional de tots els processos iniciats a Catalunya, i de tots
els recursos que es tramiten en el seu àmbit territorial, sigui quin sigui el dret invocat com a aplicable, d’acord amb la Llei orgànica del
poder judicial i sens perjudici de la competència reservada al Tribunal Suprem per a la unificació de doctrina. La Llei orgànica del poder judicial ha de determinar l’abast i el contingut dels recursos esmentats.
60
61
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l p o d e r j u d i c i a l a c ata lu n ya
3. Correspon en exclusiva al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya la unificació de la interpretació del dret de Catalunya.
estableix l’Estatut orgànic del Ministeri Fiscal. La Generalitat pot
subscriure convenis amb el Ministeri Fiscal.
4. Correspon al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya la resolució dels recursos extraordinaris de revisió que autoritzi la llei
contra les resolucions fermes dictades pels òrgans judicials de Catalunya.
c a p í to l i i
EL CONSELL DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA
5. El president o presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és el representant del poder judicial a Catalunya. És nomenat
pel rei, a proposta del Consell General del Poder Judicial i amb la participació del Consell de Justícia de Catalunya, en els termes que determini la Llei orgànica del poder judicial. El president o presidenta de la
Generalitat ordena que se’n publiqui el nomenament en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
6. Els presidents de sala del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya són nomenats a proposta del Consell General del Poder Judicial
i amb la participació del Consell de Justícia de Catalunya, en els termes que determini la llei orgànica del poder judicial.
article 96. El fiscal o la fiscal superior de Catalunya
1. El fiscal o la fiscal superior de Catalunya és el fiscal o la fiscal en
cap del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, representa el Ministeri Fiscal a Catalunya i és designat en els termes que estableix el
seu estatut orgànic.
article 97. El Consell de Justícia de Catalunya
El Consell de Justícia de Catalunya és l’òrgan de govern del poder judicial a Catalunya. Actua com a òrgan desconcentrat del Consell General del Poder Judicial, sens perjudici de les competències d’aquest
darrer, d’acord amb el que estableix la Llei orgànica del poder judicial.
article 98. Atribucions
1. Les atribucions del Consell de Justícia de Catalunya són les que estableixen aquest Estatut, la Llei orgànica del poder judicial, les lleis
que aprovi el Parlament i les que, si escau, li delegui el Consell General del Poder Judicial.
2. Les atribucions del Consell de Justícia de Catalunya respecte als òrgans jurisdiccionals situats al territori de Catalunya són, d’acord amb
el que estableix la Llei orgànica del poder judicial, les següents:
4. Les funcions del fiscal o la fiscal superior de Catalunya són les que
a) Participar en la designació del president o presidenta del Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya, i també en la designació dels presidents de sala del dit Tribunal Superior i dels presidents de les audiències provincials.
b) Proposar al Consell General del Poder Judicial i expedir els nomenaments i els cessaments dels jutges i magistrats incorporats a la carrera judicial temporalment amb funcions d’assistència, suport o
substitució, i també determinar l’adscripció d’aquests jutges i magistrats als òrgans judicials que requereixin mesures de reforç.
c) Instruir expedients i, en general, exercir les funcions disciplinàries
sobre jutges i magistrats, en els termes que estableixen les lleis.
62
63
2. El president o presidenta de la Generalitat ordena la publicació del
nomenament del fiscal o la fiscal superior de Catalunya en el Diari
Oficial de la Generalitat de Catalunya.
3. El fiscal o la fiscal superior de Catalunya ha de trametre una còpia
de la memòria anual de la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de
Catalunya al Govern, al Consell de Justícia de Catalunya i al Parlament, i ha de presentar-la davant aquest dins els sis mesos següents al
dia en què es fa pública.
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l p o d e r j u d i c i a l a c ata lu n ya
d) Participar en la planificació de la inspecció de jutjats i tribunals; ordenar-ne, si escau, la inspecció i la vigilància, i fer propostes en
aquest àmbit; atendre les ordres d’inspecció dels jutjats i tribunals
que acordi el Govern, i donar compte de la resolució i de les mesures adoptades.
e) Informar sobre els recursos d’alçada interposats contra els acords
dels òrgans de govern dels tribunals i jutjats de Catalunya.
f) Precisar i aplicar, quan escaigui, en l’àmbit de Catalunya, els reglaments del Consell General del Poder Judicial.
g) Informar sobre les propostes de revisió, delimitació i modificació
de les demarcacions territorials dels òrgans jurisdiccionals i sobre
les propostes de creació de seccions i jutjats.
h) Presentar una memòria anual al Parlament sobre l’estat i el funcionament de l’Administració de justícia a Catalunya.
i) Totes les funcions que li atribueixin la Llei orgànica del poder judicial i les lleis del Parlament, i les que li delegui el Consell General
del Poder Judicial.
2. El Consell de Justícia de Catalunya aprova el seu reglament intern
d’organització i funcionament, d’acord amb la normativa aplicable.
3. Les resolucions del Consell de Justícia de Catalunya en matèria de
nomenaments, autoritzacions, llicències i permisos s’han d’adoptar
d’acord amb els criteris aprovats pel Consell General del Poder Judicial.
4. El Consell de Justícia de Catalunya, per mitjà del seu president o
presidenta, ha de comunicar al Consell General del Poder Judicial les
resolucions que dicti i les iniciatives que emprengui i ha de facilitar la
informació que li sigui demanada.
article 99. Composició, organització i funcionament
1. El Consell de Justícia de Catalunya és integrat pel president o
presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que el
presideix, i pels membres que siguin nomenats, d’acord amb el que
estableix la Llei orgànica del poder judicial, entre jutges, magistrats,
fiscals o juristes de reconegut prestigi. El Parlament de Catalunya
designa els membres del Consell que determini la Llei orgànica del
poder judicial.
64
article 100. Control dels actes del Consell de Justícia de Catalunya
1. Els actes del Consell de Justícia de Catalunya són impugnables en
alçada davant el Consell General del Poder Judicial, llevat que hagin
estat dictats en exercici de competències de la comunitat autònoma.
2. Els actes del Consell de Justícia de Catalunya que no siguin impugnables en alçada davant el Consell General del Poder Judicial es poden impugnar jurisdiccionalment en els termes establerts per les lleis.
c a p í to l i i i
COMPETÈNCIES DE LA GENERALITAT SOBRE
L’ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA
article 101. Oposicions i concursos
1. La Generalitat proposa al Govern de l’Estat, al Consell General del
Poder Judicial o al Consell de Justícia de Catalunya, segons que correspongui, la convocatòria d’oposicions i concursos per a proveir les
places vacants de magistrats, jutges i fiscals a Catalunya.
2. El Consell de Justícia de Catalunya convoca els concursos per a
proveir places vacants de jutges i magistrats a Catalunya en els termes
establerts per la Llei orgànica del poder judicial.
3. Les proves dels concursos i les oposicions regulats per aquest article, si tenen lloc a Catalunya, poden fer-se en qualsevol de les dues
llengües oficials, a elecció del candidat.
article 102. El personal judicial i la resta del personal al servei
de l’Administració de justícia a Catalunya
1. Els magistrats, els jutges i els fiscals que ocupin una plaça a Cata-
65
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l p o d e r j u d i c i a l a c ata lu n ya
lunya han d’acreditar un coneixement adequat i suficient del català
per a fer efectius els drets lingüístics dels ciutadans en la forma i amb
l’abast que determini la llei.
Generalitat la competència executiva i de gestió en matèria de personal no judicial al servei de l’Administració de justícia. Aquesta competència inclou:
2. Els magistrats, els jutges i els fiscals que ocupin una plaça a Catalunya han d’acreditar un coneixement suficient del dret propi de Catalunya en la forma i amb l’abast que determini la llei.
a) Aprovar l’oferta d’ocupació pública.
b) Convocar i resoldre tots els processos de selecció, i l’adscripció als
llocs de treball.
c) Nomenar els funcionaris que superin els processos selectius.
d) Impartir la formació, prèvia i continuada.
e) Elaborar les relacions de llocs de treball.
f) Convocar i resoldre tots els processos de provisió de llocs de treball.
g) Convocar i resoldre tots els processos de promoció interna.
h) Gestionar el Registre de Personal, coordinat amb l’estatal.
i) Efectuar tota la gestió d’aquest personal, en aplicació del seu règim
estatutari i retributiu.
j) Exercir la potestat disciplinària i imposar les sancions que escaiguin, inclosa la separació del servei.
k) Exercir totes les altres funcions que siguin necessàries per a garantir
una gestió eficaç i eficient dels recursos humans al servei de l’Administració de justícia.
3. En tot cas, el coneixement suficient de la llengua i del dret propis ha
d’ésser valorat d’una manera específica i singular per a obtenir una
plaça en els concursos de trasllat corresponents.
4. El personal al servei de l’Administració de justícia i de la Fiscalia a
Catalunya ha d’acreditar un coneixement adequat i suficient de les
dues llengües oficials que el fa apte per a complir les funcions pròpies
del seu càrrec o lloc de treball.
article 103. Mitjans personals
1. Correspon a la Generalitat la competència normativa sobre el personal no judicial al servei de l’Administració de justícia, dins el respecte a l’estatut jurídic d’aquest personal establert per la Llei orgànica
del poder judicial. En els termes esmentats, aquesta competència inclou la regulació de:
a) L’organització d’aquest personal en cossos i escales.
b) El procés de selecció.
c) La promoció interna, la formació inicial i la formació continuada.
d) La provisió de destinacions i ascensos.
e) Les situacions administratives.
f) El règim de retribucions.
g) La jornada laboral i l’horari de treball.
h) L’ordenació de l’activitat professional i les funcions.
i) Les llicències, els permisos, les vacances i les incompatibilitats.
j) El registre de personal.
k) El règim disciplinari.
3. En el marc del que disposa la Llei orgànica del poder judicial, es
poden crear per llei del Parlament cossos de funcionaris al servei de
l’Administració de justícia dependents de la funció pública de la Generalitat.
4. La Generalitat disposa de competència exclusiva sobre el personal
laboral al servei de l’Administració de justícia.
article 104. Mitjans materials
Corresponen a la Generalitat els mitjans materials de l’Administració
de justícia a Catalunya. Aquesta competència inclou en tot cas:
2. En els mateixos termes que estableix l’apartat 1, correspon a la
a) La construcció i la reforma dels edificis judicials i de la fiscalia.
b) La provisió de béns mobles i materials per a les dependències judicials i de la fiscalia.
66
67
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l p o d e r j u d i c i a l a c ata lu n ya
c) La configuració, la implantació i el manteniment de sistemes informàtics i de comunicació, sens perjudici de les competències de coordinació i homologació que corresponen a l’Estat per a garantir la
compatibilitat del sistema.
d) La gestió i la custòdia dels arxius, de les peces de convicció i dels
efectes intervinguts, en tot allò que no tingui naturalesa jurisdiccional.
e) La participació en la gestió dels comptes de dipòsits i consignacions
judicials i en llurs rendiments, tenint en compte el volum de l’activitat judicial acomplerta a la comunitat autònoma i el cost efectiu
dels serveis.
f) La gestió, la liquidació i la recaptació de les taxes judicials que estableixi la Generalitat en l’àmbit de les seves competències sobre
l’Administració de justícia.
previ del Consell de Justícia de Catalunya, ha de proposar al Govern
de l’Estat la determinació i la revisió de la demarcació i la planta judicials a Catalunya. Aquesta proposta, que és preceptiva, ha d’acompanyar el projecte de llei que el Govern trameti a les Corts Generals.
article 105. Oficina judicial i institucions i serveis de suport
Correspon a la Generalitat, d’acord amb la Llei orgànica del poder judicial, determinar la creació, el disseny, l’organització, la dotació i la
gestió de les oficines judicials i dels òrgans i els serveis de suport als òrgans jurisdiccionals, incloent-hi la regulació de les institucions, els instituts i els serveis de medicina forense i de toxicologia.
article 106. Justícia gratuïta. Procediments de mediació
i de conciliació
1. Correspon a la Generalitat la competència per a ordenar els serveis
de justícia gratuïta i d’orientació jurídica gratuïta.
2. La Generalitat pot establir els instruments i els procediments de
mediació i de conciliació en la resolució de conflictes en les matèries
de la seva competència.
article 107. Demarcació, planta i capitalitat judicials
2. Les modificacions de la planta judicial que no comportin reforma
legislativa poden correspondre al Govern de la Generalitat. Així mateix, la Generalitat pot crear seccions i jutjats, per delegació del Govern de l’Estat, en els termes establerts per la Llei orgànica del poder
judicial.
3. La capitalitat de les demarcacions judicials és fixada per una llei del
Parlament.
article 108. Justícia de pau i de proximitat
1. La Generalitat té competència sobre la justícia de pau, en els termes
que estableixi la Llei orgànica del poder judicial. En els mateixos termes, correspon al Consell de Justícia de Catalunya el nomenament
dels jutges. La Generalitat també es fa càrrec de llurs indemnitzacions
i és la competent per a la provisió dels mitjans necessaris per a l’exercici de llurs funcions. Li correspon també la creació de les secretaries i
llur provisió.
2. La Generalitat, en les poblacions que es determini i d’acord amb el
que disposa la Llei orgànica del poder judicial, pot instar que s’estableixi un sistema de justícia de proximitat que tingui per objectiu resoldre conflictes menors amb celeritat i eficàcia.
article 109. Clàusula subrogatòria
La Generalitat exerceix, ultra les competències expressament atribuïdes per aquest Estatut, totes les funcions i les facultats que la Llei orgànica del poder judicial reconeix al Govern de l’Estat amb relació a
l’Administració de justícia a Catalunya.
1. El Govern de la Generalitat, almenys cada cinc anys, amb l’informe
68
69
�TÍTOL IV
DE LES COMPETÈNCIES
c a p í to l i
TIPOLOGIA DE LES COMPETÈNCIES
article 110. Competències exclusives
1. Corresponen a la Generalitat, en l’àmbit de les seves competències
exclusives, de manera íntegra, la potestat legislativa, la potestat reglamentària i la funció executiva. Correspon únicament a la Generalitat
l’exercici d’aquestes potestats i funcions, mitjançant les quals pot establir polítiques pròpies.
2. El dret català, en matèria de les competències exclusives de la Generalitat, és el dret aplicable en el seu territori amb preferència sobre
qualsevol altre.
article 111. Competències compartides
En les matèries que l’Estatut atribueix a la Generalitat de forma compartida amb l’Estat, corresponen a la Generalitat la potestat legislativa, la potestat reglamentària i la funció executiva, en el marc de les bases que fixi l’Estat com a principis o mínim comú normatiu en normes
amb rang de llei, excepte en els supòsits que es determinin d’acord
amb la Constitució i amb aquest Estatut. En exercici d’aquestes com-
71
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l e s co m pe t è n c i e s
petències, la Generalitat pot establir polítiques pròpies. El Parlament
ha de desplegar i concretar per mitjà d’una llei les dites disposicions
bàsiques.
4. Correspon a la Generalitat, en les matèries de competència executiva, la gestió de les subvencions estatals i comunitàries europees territorialitzables, incloent-hi la tramitació i la concessió.
article 112. Competències executives
Correspon a la Generalitat, en l’àmbit de les seves competències executives, la potestat reglamentària, que comprèn l’aprovació de disposicions per a l’execució de la normativa de l’Estat, i també la funció
executiva, que en tot cas inclou la potestat d’organització de la seva
pròpia administració i, en general, totes les funcions i activitats que
l’ordenament atribueix a l’Administració pública.
article 113. Competències de la Generalitat i normativa
de la Unió Europea
Correspon a la Generalitat el desplegament, l’aplicació i l’execució de
la normativa de la Unió Europea quan afecti l’àmbit de les seves competències, en els termes que estableix el títol V.
article 114. Activitat de foment
1. Correspon a la Generalitat, en les matèries de la seva competència,
l’exercici de l’activitat de foment. Amb aquesta finalitat, la Generalitat
pot atorgar subvencions amb càrrec a fons propis.
2. Correspon a la Generalitat, en les matèries de competència exclusiva, l’especificació dels objectius als quals es destinen les subvencions
estatals i comunitàries europees territorialitzables, i també la regulació
de les condicions d’atorgament i la gestió, incloent-hi la tramitació i la
concessió.
3. Correspon a la Generalitat, en les matèries de competència compartida, precisar normativament els objectius als quals es destinen les
subvencions estatals i comunitàries europees territorialitzables, i també completar la regulació de les condicions d’atorgament i tota la gestió, incloent-hi la tramitació i la concessió.
72
5. La Generalitat participa en la determinació del caràcter no territorialitzable de les subvencions estatals i comunitàries europees. Així
mateix, participa, en els termes que fixi l’Estat, en la gestió i la tramitació d’aquestes subvencions.
article 115. Abast territorial i efectes de les competències
1. L’àmbit material de les competències de la Generalitat està referit al
territori de Catalunya, excepte en els supòsits a què fan referència expressament aquest Estatut i altres disposicions legals que estableixen
l’eficàcia jurídica extraterritorial de les disposicions i els actes de la
Generalitat.
2. La Generalitat, en els casos en què l’objecte de les seves competències té un abast territorial superior al del territori de Catalunya, exerceix les seves competències sobre la part d’aquest objecte situada en el
seu territori, sens perjudici dels instruments de col·laboració que s’estableixin amb altres ens territorials o, subsidiàriament, de la coordinació per l’Estat de les comunitats autònomes afectades.
c a p í to l i i
LES MATÈRIES DE LES COMPETÈNCIES
article 116. Agricultura, ramaderia i aprofitaments forestals
1. Correspon a la Generalitat, respectant el que estableixi l’Estat en
exercici de les competències que li atribueix l’article 149.1.13 i 16 de la
Constitució, la competència exclusiva en matèria d’agricultura i ramaderia. Aquesta competència inclou en tot cas:
a) La regulació i el desenvolupament de l’agricultura, la ramaderia i el
sector agroalimentari.
73
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l e s co m pe t è n c i e s
b) La regulació i l’execució sobre la qualitat, la traçabilitat i les condicions dels productes agrícoles i ramaders, i també la lluita contra els
fraus en l’àmbit de la producció i la comercialització agroalimentàries.
c) La regulació de la participació de les organitzacions agràries i ramaderes i de les cambres agràries en organismes públics.
d) La sanitat vegetal i animal en els casos en què no tingui efectes sobre la salut humana i la protecció dels animals.
e) Les llavors i els planters, especialment tot allò que estigui relacionat
amb els organismes genèticament modificats.
f) La regulació dels processos de producció, de les explotacions, de les
estructures agràries i de llur règim jurídic.
g) El desenvolupament integral i la protecció del món rural.
h) La recerca, el desenvolupament, la transferència tecnològica, la innovació de les explotacions i les empreses agràries i alimentàries i la
formació en aquestes matèries.
i) Les fires i els certàmens agrícoles, forestals i ramaders.
d) L’organització de l’administració hidràulica de Catalunya, inclosa
la participació dels usuaris.
e) La regulació i l’execució de les actuacions relacionades amb la concentració parcel·lària i amb les obres de regatge.
2. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre:
a) La planificació de l’agricultura i la ramaderia i del sector agroalimentari.
b) La regulació i el règim d’intervenció administrativa i d’usos de la
forest, dels aprofitaments i els serveis forestals i de les vies pecuàries de Catalunya.
article 117. Aigua i obres hidràuliques
1. Correspon a la Generalitat, en matèria d’aigües que pertanyin a
conques hidrogràfiques intracomunitàries, la competència exclusiva,
que inclou en tot cas:
a) L’ordenació administrativa, la planificació i la gestió de l’aigua superficial i subterrània, dels usos i els aprofitaments hidràulics i també de
les obres hidràuliques que no siguin qualificades d’interès general.
b) La planificació i l’adopció de mesures i instruments específics de
gestió i protecció dels recursos hídrics i dels ecosistemes aquàtics i
terrestres vinculats a l’aigua.
c) Les mesures extraordinàries en cas de necessitat per a garantir el
subministrament d’aigua.
74
2. La Generalitat, en els termes que estableix la legislació estatal, assumeix competències executives sobre el domini públic hidràulic i les
obres d’interès general. En els mateixos termes, li correspon la participació en la planificació i la programació de les obres d’interès general.
3. La Generalitat participa en la planificació hidrològica i en els òrgans de gestió estatals dels recursos hídrics i dels aprofitaments hidràulics que pertanyin a conques hidrogràfiques intercomunitàries.
Correspon a la Generalitat, dins del seu àmbit territorial, la competència executiva sobre:
a) L’adopció de mesures addicionals de protecció i sanejament dels recursos hídrics i dels ecosistemes aquàtics.
b) L’execució i l’explotació de les obres de titularitat estatal, si s’estableix mitjançant conveni.
c) Les facultats de policia del domini públic hidràulic que li són atribuïdes per la legislació estatal.
4. La Generalitat ha d’emetre un informe preceptiu per a qualsevol
proposta de transvasament de conques que impliqui la modificació
dels recursos hídrics del seu àmbit territorial.
5. La Generalitat participa en la planificació hidrològica dels recursos hídrics i dels aprofitaments hidràulics que passin per Catalunya o que hi
fineixin provinents de territoris de fora de l’àmbit estatal espanyol, d’acord amb els mecanismes que estableix el títol V, i participa en l’execució
de la dita planificació en els termes que estableix la legislació estatal.
article 118. Associacions i fundacions
1. Correspon a la Generalitat, respectant les condicions bàsiques que
l’Estat estableixi per garantir la igualtat en l’exercici del dret i la reserva de llei orgànica, la competència exclusiva sobre el règim jurídic de
75
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l e s co m pe t è n c i e s
les associacions que compleixen llurs funcions majoritàriament a Catalunya. Aquesta competència inclou en tot cas:
b) La regulació del règim d’intervenció administrativa de la caça i la
pesca, de la vigilància i dels aprofitaments cinegètics i piscícoles.
a) La regulació de les modalitats d’associació, de la denominació de
les associacions, de les finalitats, dels requisits de constitució, modificació, extinció i liquidació, del contingut dels estatuts, dels òrgans
de govern, dels drets i deures dels associats, de les obligacions de les
associacions i de les associacions de caràcter especial.
b) La determinació i el règim d’aplicació dels beneficis fiscals de les
associacions que estableixi la normativa tributària, i també la declaració d’utilitat pública, el contingut i els requisits per a obtenir-la.
c) El registre d’associacions.
2. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de
pesca marítima i recreativa en aigües interiors, i també la regulació i la
gestió dels recursos pesquers i la delimitació d’espais protegits.
2. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre el règim
jurídic de les fundacions que compleixen llurs funcions majoritàriament a Catalunya. Aquesta competència inclou en tot cas:
a) La regulació de les modalitats de fundació, de la denominació de les
fundacions, de les finalitats i dels beneficiaris de la finalitat fundacional; de la capacitat per a fundar; dels requisits de constitució,
modificació, extinció i liquidació; dels estatuts; de la dotació i el règim de la fundació en procés de formació; del patronat i el protectorat, i del patrimoni i el règim econòmic i financer.
b) La determinació i el règim d’aplicació dels beneficis fiscals de les
fundacions que estableixi la normativa tributària.
c) El registre de fundacions.
3. Correspon a la Generalitat la fixació dels criteris, la regulació de les
condicions, l’execució i el control dels ajuts públics a les associacions i
les fundacions.
article 119. Caça, pesca, activitats marítimes i ordenació
del sector pesquer
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de
caça i pesca fluvial, que inclou en tot cas:
a) La planificació i la regulació.
76
3. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria
d’activitats marítimes, que inclou en tot cas:
a) La regulació i la gestió del marisqueig i l’aqüicultura i l’establiment
de les condicions per a practicar-los, i també la regulació i la gestió
dels recursos.
b) La regulació i la gestió de les instal·lacions destinades a aquestes activitats.
c) El busseig professional.
d) La formació i les titulacions en matèria d’activitats d’esbarjo.
4. Correspon a la Generalitat la competència compartida en matèria
d’ordenació del sector pesquer. Aquesta competència inclou, en tot
cas, l’ordenació i les mesures administratives d’execució relatives a les
condicions professionals per a l’exercici de la pesca, la construcció, la
seguretat i el registre oficial de vaixells, les confraries de pescadors i
les llotges de contractació.
article 120. Caixes d’estalvis
1. Correspon a la Generalitat, en matèria de caixes d’estalvis amb domicili a Catalunya, la competència exclusiva sobre la regulació de llur
organització, respectant el que estableixi l’Estat en exercici de les
competències que li atribueix l’article 149.1.11 i 13 de la Constitució.
Aquesta competència inclou en tot cas:
a) La determinació de llurs òrgans rectors i de la manera en què els diversos interessos socials hi han d’estar representats.
b) L’estatut jurídic dels membres dels òrgans rectors i dels altres càrrecs de les caixes d’estalvis.
c) El règim jurídic de la creació, la fusió, la liquidació i el registre.
77
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l e s co m pe t è n c i e s
d) L’exercici de les potestats administratives amb relació a les fundacions que creïn.
e) La regulació de les agrupacions de caixes d’estalvis amb seu social a
Catalunya.
b) La regulació administrativa de totes les modalitats de venda i totes
les formes de prestació de l’activitat comercial, i també de les vendes promocionals i de la venda a pèrdua.
c) La regulació dels horaris comercials, respectant en l’exercici d’aquesta competència el principi constitucional d’unitat de mercat.
d) La classificació i la planificació territorial dels equipaments comercials i la regulació dels requisits i del règim d’instal·lació, ampliació
i canvi d’activitat dels establiments.
e) L’establiment i l’execució de les normes i els estàndards de qualitat
relacionats amb l’activitat comercial.
f) L’adopció de mesures de policia administrativa amb relació a la disciplina de mercat.
2. Correspon a la Generalitat, en matèria de caixes d’estalvis amb domicili a Catalunya, la competència compartida sobre l’activitat financera, d’acord amb els principis, les regles i els estàndards mínims que
estableixin les bases estatals, que inclou, en tot cas, la regulació de la
distribució dels excedents i de l’obra social de les caixes.
Així mateix, la Generalitat fa el seguiment del procés d’emissió i distribució de quotes participatives, excepte en els aspectes relatius al règim d’ofertes públiques de venda o subscripció de valors i admissió a
negociació, a l’estabilitat financera i a la solvència.
3. Correspon a la Generalitat, en matèria de caixes d’estalvis amb domicili a Catalunya, la competència compartida sobre disciplina, inspecció i sanció de les caixes. Aquesta competència inclou en tot cas
l’establiment d’infraccions i sancions addicionals en matèries de la seva competència.
4. La Generalitat, d’acord amb el que estableix la legislació estatal,
col·labora en les activitats d’inspecció i sanció que el Ministeri d’Economia i Hisenda i el Banc d’Espanya exerceixen sobre les caixes d’estalvis amb domicili a Catalunya.
2. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de
fires internacionals celebrades a Catalunya, que inclou en tot cas:
a) L’activitat d’autorització i declaració de la fira internacional.
b) La promoció, la gestió i la coordinació.
c) L’activitat inspectora, l’avaluació i la rendició de comptes.
d) L’establiment de la reglamentació interna.
e) El nomenament d’un delegat o delegada en els òrgans de direcció
de cada fira.
3. La Generalitat col·labora amb l’Estat en l’establiment del calendari
de fires internacionals.
article 122. Consultes populars
article 121. Comerç i fires
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de
comerç i fires, que inclou la regulació de l’activitat firal no internacional i l’ordenació administrativa de l’activitat comercial, la qual alhora
inclou en tot cas:
a) La determinació de les condicions administratives per a exercir-la
i dels llocs i els establiments on s’acompleixi i l’ordenació administrativa del comerç electrònic o del comerç per qualsevol altre
mitjà.
78
Correspon a la Generalitat la competència exclusiva per a l’establiment del règim jurídic, les modalitats, el procediment, l’acompliment i
la convocatòria per la mateixa Generalitat o pels ens locals, en l’àmbit
de llurs competències, d’enquestes, audiències públiques, fòrums de
participació i qualsevol altre instrument de consulta popular, salvant
el que disposa l’article 149.1.32 de la Constitució.
79
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
article 123. Consum
Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de
consum, que inclou en tot cas:
a) La defensa dels drets dels consumidors i els usuaris, proclamats per
l’article 28, i l’establiment i l’aplicació dels procediments administratius de queixa i reclamació.
b) La regulació i el foment de les associacions dels consumidors i els
usuaris i llur participació en els procediments i afers que les afectin.
c) La regulació dels òrgans i els procediments de mediació en matèria
de consum.
d) La formació i l’educació en el consum.
e) La regulació de la informació en matèria de consumidors i usuaris.
article 124. Cooperatives i economia social
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de
cooperatives.
2. La competència a què fa referència l’apartat 1 inclou l’organització i
el funcionament de les cooperatives, els quals alhora inclouen en tot cas:
a) La definició, la denominació i la classificació.
b) Els criteris sobre fixació del domicili.
c) Els criteris rectors d’actuació.
d) Els requisits de constitució, modificació dels estatuts socials, fusió,
escissió, transformació, dissolució i liquidació.
e) La qualificació, la inscripció i la certificació en el registre corresponent.
f) Els drets i deures dels socis.
g) El règim econòmic i la documentació social.
h) La conciliació i la mediació.
i) Els grups cooperatius i les formes de col·laboració econòmica de les
cooperatives.
d e l e s co m pe t è n c i e s
als mitjans de producció i la cohesió social i territorial. La regulació i
el foment del moviment cooperatiu inclouen:
a) La regulació de l’associacionisme cooperatiu.
b) L’ensenyament i la formació cooperatius.
c) La fixació dels criteris, la regulació de les condicions, l’execució i el
control dels ajuts públics al món cooperatiu.
4. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre el foment i l’ordenació del sector de l’economia social.
article 125. Corporacions de dret públic i professions titulades
1. Correspon a la Generalitat, en matèria de col·legis professionals,
acadèmies, cambres agràries, cambres de comerç, indústria i navegació
i altres corporacions de dret públic representatives d’interessos econòmics i professionals, la competència exclusiva, salvant el que estableixen els apartats 2 i 3. Aquesta competència, respectant el que disposen els articles 36 i 139 de la Constitució, inclou en tot cas:
a) La regulació de l’organització interna, del funcionament i del règim
econòmic, pressupostari i comptable, i també del règim de col·legiació i adscripció, dels drets i deures de llurs membres i del règim
disciplinari.
b) La creació i l’atribució de funcions.
c) La tutela administrativa.
d) El sistema i el procediment electorals aplicables a l’elecció dels
membres de les corporacions.
e) La determinació de l’àmbit territorial i la possible agrupació dins de
Catalunya.
2. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre la definició de les corporacions a què fa referència l’apartat 1 i sobre els requisits per a crear-ne i per a ésser-ne membre.
3. La competència a què fa referència l’apartat 1 inclou en tot cas la regulació i el foment del moviment cooperatiu, en especial per a promoure les formes de participació a l’empresa, l’accés dels treballadors
3. Les cambres de comerç, indústria i navegació, si ho acorden prèviament la Generalitat i l’Estat, poden complir funcions de comerç exterior i destinar-hi recursos camerals.
80
81
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
4. Correspon a la Generalitat, respectant les normes generals sobre titulacions acadèmiques i professionals i el que disposen els articles 36 i
139 de la Constitució, la competència exclusiva sobre l’exercici de les
professions titulades, que inclou en tot cas:
a) La determinació dels requisits i les condicions d’exercici de les professions titulades, i també dels drets i les obligacions dels professionals titulats i del règim d’incompatibilitats.
b) La regulació de les garanties administratives davant l’intrusisme i
les actuacions irregulars, i també la regulació de les prestacions professionals de caràcter obligatori.
c) El règim disciplinari de l’exercici de les professions titulades.
article 126. Crèdit, banca, assegurances i mutualitats
no integrades en el sistema de seguretat social
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre l’estructura, l’organització i el funcionament de les mutualitats de previsió
social no integrades en el sistema de seguretat social.
2. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre l’estructura, l’organització i el funcionament de les entitats de crèdit que
no siguin caixes d’estalvis, de les cooperatives de crèdit i de les entitats
gestores de plans i fons de pensions i de les entitats físiques i jurídiques que actuen en el mercat assegurador altres que aquelles a les
quals fa referència l’apartat 1, d’acord amb els principis, les regles i els
estàndards mínims que fixin les bases estatals.
3. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre l’activitat de les entitats a què fan referència els apartats 1 i 2. Aquesta
competència inclou els actes d’execució reglats que li atribueixi la legislació estatal.
4. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre disciplina, inspecció i sanció de les entitats a què fa referència l’apartat 2.
82
d e l e s co m pe t è n c i e s
article 127. Cultura
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de
cultura. Aquesta competència exclusiva comprèn en tot cas:
a) Les activitats artístiques i culturals, que es porten a terme a Catalunya, incloent-hi:
Primer. Les mesures relatives a la producció i la distribució de llibres i publicacions periòdiques en qualsevol suport, i també la gestió del dipòsit legal i l’atorgament dels codis d’identificació.
Segon. La regulació i la inspecció de les sales d’exhibició cinematogràfica, les mesures de protecció de la indústria cinematogràfica i el
control i la concessió de llicències de doblatge a les empreses distribuïdores domiciliades a Catalunya.
Tercer. La qualificació de les pel·lícules i els materials audiovisuals
en funció de l’edat i dels valors culturals.
Quart. La promoció, la planificació, la construcció i la gestió d’equipaments culturals situats a Catalunya.
Cinquè. L’establiment de mesures fiscals d’incentivació de les activitats culturals en els tributs sobre els quals la Generalitat tingui
competències normatives.
b) El patrimoni cultural, incloent-hi en tot cas:
Primer. La regulació i l’execució de mesures destinades a garantir
l’enriquiment i la difusió del patrimoni cultural de Catalunya i a facilitar-hi l’accés.
Segon. La inspecció, l’inventari i la restauració del patrimoni arquitectònic, arqueològic, científic, tècnic, històric, artístic, etnològic i
cultural en general.
Tercer. L’establiment del règim jurídic de les actuacions sobre béns
mobles i immobles integrants del patrimoni cultural de Catalunya i
la determinació del règim jurídic dels béns immobles, i també la declaració i la gestió d’aquests béns, excepte els que siguin de titularitat de l’Estat.
Quart. La protecció del patrimoni cultural de Catalunya, que inclou
la conservació, la reparació, el règim de vigilància i el control dels
béns, sens perjudici de la competència estatal per a la defensa dels
béns integrants d’aquest patrimoni contra l’exportació i l’espoliació.
83
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l e s co m pe t è n c i e s
c) Els arxius, les biblioteques, els museus i els altres centres de dipòsit
cultural que no són de titularitat estatal, incloent-hi en tot cas:
Primer. La creació, la gestió, la protecció i l’establiment del règim
jurídic dels centres que integren el sistema d’arxius i el sistema
bibliotecari, dels museus i dels altres centres de dipòsit cultural.
Segon. L’establiment del règim jurídic dels béns documentals, bibliogràfics i culturals que hi estan dipositats.
Tercer. La conservació i la recuperació dels béns que integren el patrimoni documental i bibliogràfic català.
d) El foment de la cultura, amb relació al qual inclou:
Primer. El foment i la difusió de la creació i la producció teatrals,
musicals, audiovisuals, literàries, de dansa, de circ i d’arts combinades portades a terme a Catalunya.
Segon. La promoció i la difusió del patrimoni cultural, artístic i
monumental i dels centres de dipòsit cultural de Catalunya.
Tercer. La projecció internacional de la cultura catalana.
a) La determinació dels possibles nivells de protecció dels productes,
llur règim i llurs condicions, i també els drets i les obligacions que
en deriven.
b) El règim de titularitat de les denominacions, respectant la legislació
de propietat industrial.
c) La regulació de les formes i les condicions de producció i comercialització dels productes corresponents, i el règim sancionador aplicable.
d) El règim de l’organització administrativa de la denominació d’origen, o menció de qualitat, referida tant a la gestió com al control de
la producció i la comercialització.
2. Correspon a la Generalitat la competència executiva sobre els arxius, les biblioteques, els museus i els centres de dipòsit cultural de titularitat estatal situats a Catalunya la gestió dels quals no es reservi
expressament l’Estat, que inclou, en tot cas, la regulació del funcionament, l’organització i el règim de personal.
3. En les actuacions que l’Estat faci a Catalunya en matèria d’inversió
en béns i equipaments culturals es requereix l’acord previ amb la Generalitat. En el cas de les activitats que l’Estat acompleixi amb relació a la
projecció internacional de la cultura, el Govern de l’Estat i el Govern de
la Generalitat han d’articular fórmules de col·laboració i cooperació
mútues, d’acord amb el que estableix el títol V d’aquest Estatut.
article 128. Denominacions i indicacions geogràfiques
i de qualitat
1. Correspon a la Generalitat, respectant el que disposa l’article
149.1.13 de la Constitució, la competència exclusiva sobre denominacions d’origen i altres mencions de qualitat, que inclou el règim jurídic de creació i funcionament, el qual alhora inclou:
84
2. La competència a què fa referència l’apartat 1 inclou el reconeixement de les denominacions o les indicacions, l’aprovació de llurs normes reguladores i totes les facultats administratives de gestió i control
sobre l’actuació de les denominacions o les indicacions, especialment
les que deriven de l’eventual tutela administrativa sobre els òrgans de
la denominació i de l’exercici de la potestat sancionadora per infraccions del règim de la denominació.
3. La Generalitat, en cas que el territori d’una denominació superi
els límits de Catalunya, exerceix les facultats de gestió i control sobre
les actuacions dels òrgans de la denominació relatives a terrenys i instal·lacions situats a Catalunya, en els termes que determinen les lleis.
La Generalitat participa en els òrgans de la denominació i en l’exercici
de llurs facultats de gestió.
4. La Generalitat exerceix sobre el seu territori les obligacions de protecció derivades del reconeixement per la mateixa Generalitat d’una
denominació d’origen o d’una indicació geogràfica protegida. Les autoritats corresponents col·laboren en la protecció de les denominacions geogràfiques i de qualitat catalanes fora del territori de Catalunya i davant les corresponents institucions de protecció europees i
internacionals.
85
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
article 129. Dret civil
Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de
dret civil, excepte en les matèries que l’article 149.1.8 de la Constitució atribueix en tot cas a l’Estat. Aquesta competència inclou la determinació del sistema de fonts del dret civil de Catalunya.
article 130. Dret processal
Correspon a la Generalitat dictar les normes processals específiques
que derivin de les particularitats del dret substantiu de Catalunya.
article 131. Educació
1. Correspon a la Generalitat, en matèria d’ensenyament no universitari, la competència exclusiva sobre els ensenyaments postobligatoris
que no condueixen a l’obtenció d’un títol o una certificació acadèmica
o professional amb validesa a tot l’Estat i sobre els centres docents en
què s’imparteixen aquests ensenyaments.
d e l e s co m pe t è n c i e s
e) El règim de foment de l’estudi, de beques i d’ajuts amb fons propis.
f) La formació permanent i el perfeccionament del personal docent i
dels altres professionals de l’educació i l’aprovació de directrius
d’actuació en matèria de recursos humans.
g) Els serveis educatius i les activitats extraescolars complementàries
amb relació als centres docents públics i als centres docents privats
sostinguts amb fons públics.
h) Els aspectes organitzatius dels ensenyaments en règim no presencial adreçats a l’alumnat d’edat superior a la d’escolarització obligatòria.
3. En allò que no regula l’apartat 2 i amb relació als ensenyaments a
què fa referència el dit apartat, correspon a la Generalitat, respectant
els aspectes essencials del dret a l’educació i a la llibertat d’ensenyament en matèria d’ensenyament no universitari i d’acord amb el que
disposa l’article 149.1.30 de la Constitució, la competència compartida
que inclou en tot cas:
a) La regulació dels òrgans de participació i consulta dels sectors afectats en la programació de l’ensenyament en el seu territori.
b) La determinació dels continguts educatius del primer cicle de l’educació infantil i la regulació dels centres en què s’imparteix aquest cicle, i també la definició de les plantilles del professorat i de les titulacions i les especialitzacions de la resta del personal.
c) La creació, el desenvolupament organitzatiu i el règim dels centres
públics.
d) La inspecció, l’avaluació interna del sistema educatiu, la innovació,
la recerca i l’experimentació educatives i també el garantiment de la
qualitat del sistema educatiu.
a) La programació de l’ensenyament, la seva definició i l’avaluació general del sistema educatiu.
b) L’ordenació del sector de l’ensenyament i de l’activitat docent i
educativa.
c) L’establiment dels plans d’estudi corresponents, incloent-hi l’ordenació curricular.
d) El règim de foment de l’estudi, de beques i d’ajuts estatals.
e) L’accés a l’educació i l’establiment i la regulació dels criteris d’admissió i escolarització de l’alumnat als centres docents.
f) El règim de sosteniment amb fons públics dels ensenyaments del
sistema educatiu i dels centres que els imparteixen.
g) Els requisits i les condicions dels centres docents i educatius.
h) L’organització dels centres públics i dels privats sostinguts amb
fons públics.
i) La participació de la comunitat educativa en el control i la gestió
dels centres docents públics i dels privats sostinguts amb fons públics.
j) L’adquisició i la pèrdua de la condició de funcionari o funcionària
docent de l’administració educativa, el desenvolupament dels seus
86
87
2. Correspon a la Generalitat, en matèria d’ensenyament no universitari, amb relació als ensenyaments obligatoris i no obligatoris que
condueixen a l’obtenció d’un títol acadèmic o professional amb validesa a tot l’Estat i amb relació als ensenyaments d’educació infantil, la
competència exclusiva que inclou:
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
drets i deures bàsics, i també la política de personal al servei de l’administració educativa.
4. Correspon a la Generalitat, en matèria d’ensenyament no universitari, la competència executiva sobre l’expedició i l’homologació dels
títols acadèmics i professionals estatals.
article 132. Emergències i protecció civil
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de
protecció civil, que inclou, en tot cas, la regulació, la planificació i l’execució de mesures relatives a les emergències i la seguretat civil, i
també la direcció i la coordinació dels serveis de protecció civil, que
inclouen els serveis de prevenció i extinció d’incendis, sens perjudici
de les facultats dels governs locals en aquesta matèria, respectant el
que estableixi l’Estat en exercici de les seves competències en matèria
de seguretat pública.
2. La Generalitat, en els casos relatius a emergències i protecció civil
d’abast superior a Catalunya, ha de promoure mecanismes de col·laboració amb altres comunitats autònomes i amb l’Estat.
3. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria
de salvament marítim, en els termes que determini la legislació de
l’Estat.
4. La Generalitat participa en l’execució en matèria de seguretat nuclear, en els termes que siguin acordats en els convenis subscrits a aquest
efecte i, si s’escau, en les lleis.
d e l e s co m pe t è n c i e s
lunya i l’exercici de les activitats d’inspecció i control de totes les
instal·lacions existents a Catalunya.
b) La regulació de l’activitat de distribució d’energia que s’acompleixi
a Catalunya, l’atorgament de les autoritzacions de les instal·lacions
corresponents i l’exercici de les activitats d’inspecció i control de
totes les instal·lacions existents a Catalunya.
c) El desplegament de les normes complementàries de qualitat dels
serveis de subministrament d’energia.
d) El foment i la gestió de les energies renovables i de l’eficiència energètica.
2. La Generalitat participa, per mitjà de l’emissió d’un informe previ,
en el procediment d’atorgament de l’autorització de les instal·lacions
de producció i transport d’energia que ultrapassen el territori de Catalunya o si l’energia és objecte d’aprofitament fora d’aquest territori.
3. La Generalitat participa en la regulació i la planificació d’àmbit estatal del sector de l’energia que afecti el territori de Catalunya.
4. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre el règim miner. Aquesta competència inclou, en tot cas, la regulació i el
règim d’intervenció administrativa i control de les mines i els recursos
miners que estiguin situats al territori de Catalunya i de les activitats
extractives que s’hi acompleixin.
article 134. Esport i lleure
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria
d’esport, que inclou en tot cas:
a) La regulació de les activitats de producció, emmagatzematge i
transport d’energia, l’atorgament de les autoritzacions de les
instal·lacions que transcorrin íntegrament pel territori de Cata-
a) El foment, la divulgació, la planificació, la coordinació, l’execució,
l’assessorament, la implantació i la projecció de la pràctica de l’activitat física i de l’esport arreu de Catalunya, a tots els nivells socials.
b) L’ordenació dels òrgans de mediació en matèria d’esport.
c) La regulació de la formació esportiva i el foment de la tecnificació i
de l’alt rendiment esportiu.
d) L’establiment del règim jurídic de les federacions i els clubs esportius i de les entitats catalanes que promouen i organitzen la pràctica
88
89
article 133. Energia i mines
1. Correspon a la Generalitat la competència compartida en matèria
d’energia. Aquesta competència inclou en tot cas:
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
de l’esport i de l’activitat física en l’àmbit de Catalunya, i la declaració d’utilitat pública de les entitats esportives.
e) La regulació en matèria de disciplina esportiva, competitiva i electoral de les entitats que promouen i organitzen la pràctica esportiva.
f) El foment i la promoció de l’associacionisme esportiu.
g) El registre de les entitats que promouen i organitzen la pràctica de
l’activitat física i esportiva amb seu social a Catalunya.
h) La planificació de la xarxa d’equipaments esportius de Catalunya i
la promoció de la seva execució.
i) El control i el seguiment medicoesportiu i de salut dels practicants
de l’activitat física i esportiva.
j) La regulació en matèria de prevenció i control de la violència en els
espectacles públics esportius, respectant les facultats reservades a
l’Estat en matèria de seguretat pública.
k) El garantiment de la salut dels espectadors i de les altres persones
implicades en l’organització i l’acompliment de l’activitat física i esportiva, i també de la seguretat i el control sanitaris dels equipaments esportius.
l) El desenvolupament de la recerca científica en matèria esportiva.
2. La Generalitat participa en entitats i organismes d’àmbit estatal, europeu i internacional que tinguin per objecte el desenvolupament de l’esport.
3. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de
lleure, que inclou en tot cas el foment i la regulació de les activitats
que s’acompleixin al territori de Catalunya i el règim jurídic de les entitats que tinguin per finalitat l’acompliment d’activitats de lleure.
4. La Generalitat participa en entitats i organismes d’àmbit estatal, europeu i internacional que tinguin per objecte el desenvolupament del lleure.
article 135. Estadística
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre estadística d’interès de la Generalitat, que inclou en tot cas:
a) La planificació estadística.
b) L’organització administrativa.
90
d e l e s co m pe t è n c i e s
c) La creació d’un sistema estadístic oficial propi de la Generalitat.
2. La Generalitat participa i col·labora en l’elaboració d’estadístiques
d’abast supraautonòmic.
article 136. La funció pública i el personal al servei
de les administracions públiques catalanes
Correspon a la Generalitat, en matèria de funció pública, respectant el
principi d’autonomia local:
a) La competència exclusiva sobre el règim estatutari del personal al
servei de les administracions públiques catalanes i sobre l’ordenació i
l’organització de la funció pública, salvant el que disposa la lletra b.
b) La competència compartida per al desenvolupament dels principis
ordenadors de l’ocupació pública, sobre l’adquisició i la pèrdua de
la condició de funcionari, les situacions administratives i els drets,
els deures i les incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques.
c) La competència exclusiva, en matèria de personal laboral, per a l’adaptació de la relació de llocs de treball a les necessitats derivades de
l’organització administrativa i sobre la formació d’aquest personal.
article 137. Habitatge
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria
d’habitatge, que inclou en tot cas:
a) La planificació, l’ordenació, la gestió, la inspecció i el control de
l’habitatge d’acord amb les necessitats socials i d’equilibri territorial.
b) L’establiment de prioritats i objectius de l’activitat de foment de les
administracions públiques de Catalunya en matèria d’habitatge i
l’adopció de les mesures necessàries per a assolir-los, tant amb relació al sector públic com al privat.
c) La promoció pública d’habitatges.
d) La regulació administrativa del comerç referit a habitatges i l’establiment de mesures de protecció i disciplinàries en aquest àmbit.
91
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
e) Les normes tècniques, la inspecció i el control sobre la qualitat de
la construcció.
f) Les normes sobre l’habitabilitat dels habitatges.
g) La innovació tecnològica i la sostenibilitat aplicable als habitatges.
h) La normativa sobre conservació i manteniment dels habitatges i la
seva aplicació.
2. Correspon a la Generalitat la competència sobre les condicions dels
edificis per a la instal·lació d’infraestructures comunes de telecomunicacions, radiodifusió, telefonia bàsica i altres serveis per cable, respectant la legislació de l’Estat en matèria de telecomunicacions.
article 138. Immigració
1. Correspon a la Generalitat en matèria d’immigració:
a) La competència exclusiva en matèria de primer acolliment de les
persones immigrades, que inclou les actuacions sociosanitàries i
d’orientació.
b) El desenvolupament de la política d’integració de les persones immigrades en el marc de les seves competències.
c) L’establiment i la regulació de les mesures necessàries per a la integració social i econòmica de les persones immigrades i per a llur
participació social.
d) L’establiment per llei d’un marc de referència per a l’acolliment i la
integració de les persones immigrades.
e) La promoció i la integració de les persones retornades i l’ajuda a
aquestes, i l’impuls de les polítiques i les mesures pertinents que en
facilitin el retorn a Catalunya.
2. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria
d’autorització de treball als estrangers la relació laboral dels quals
s’acompleixi a Catalunya. Aquesta competència, que s’exerceix necessàriament en coordinació amb la que correspon a l’Estat en matèria d’entrada i residència d’estrangers, inclou:
a) La tramitació i la resolució de les autoritzacions inicials de treball
per compte propi o aliè.
b) La tramitació i la resolució dels recursos presentats amb relació als
92
d e l e s co m pe t è n c i e s
expedients a què fa referència la lletra a i l’aplicació del règim d’inspecció i sanció.
3. Correspon a la Generalitat la participació en les decisions de l’Estat
sobre immigració que tinguin una transcendència especial per a Catalunya i, en particular, la participació preceptiva prèvia en la determinació del contingent de treballadors estrangers mitjançant els mecanismes que estableix el títol V.
article 139. Indústria, artesania, control metrològic
i contrastació de metalls
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria
d’indústria, salvant el que estableix l’apartat 2. Aquesta competència
inclou, en tot cas, l’ordenació dels sectors i dels processos industrials a
Catalunya, la seguretat de les activitats, de les instal·lacions, dels
equips, dels processos i dels productes industrials i la regulació de les
activitats industrials que puguin produir impacte en la seguretat o la
salut de les persones.
2. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre la planificació de la indústria, en el marc de la planificació general de l’economia.
3. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria
d’artesania.
4. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de
control metrològic.
5. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de
contrastació de metalls.
article 140. Infraestructures del transport i de les comunicacions
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre ports,
aeroports, heliports i altres infraestructures de transport al territori de
Catalunya que no tinguin la qualificació legal d’interès general.
93
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
Aquesta competència inclou en tot cas:
a) El règim jurídic, la planificació i la gestió de tots els ports i aeroports, instal·lacions portuàries i aeroportuàries, instal·lacions marítimes menors, estacions terminals de càrrega en recintes portuaris i
aeroportuaris i altres infraestructures de transport.
b) La gestió del domini públic necessari per a prestar el servei, especialment l’atorgament d’autoritzacions i concessions dins dels recintes portuaris o aeroportuaris.
c) El règim econòmic dels serveis portuaris i aeroportuaris, especialment les potestats tarifària i tributària i la percepció i la recaptació
de tota mena de tributs i gravàmens relacionats amb la utilització
de la infraestructura i del servei que presta.
d) La delimitació de la zona de serveis dels ports o els aeroports i la
determinació dels usos, els equipaments i les activitats complementàries dins del recinte del port o l’aeroport o de les altres infraestructures de transport, respectant les facultats del titular del domini
públic.
2. La Generalitat participa en els organismes d’abast supraautonòmic
que exerceixen funcions sobre les infraestructures de transport situades a Catalunya que són de titularitat estatal.
3. La qualificació d’interès general d’un port, un aeroport o una altra
infraestructura de transport situats a Catalunya requereix l’informe
previ de la Generalitat, que pot participar en la seva gestió, o assumirla, d’acord amb el que estableixen les lleis.
4. Correspon a la Generalitat la participació en la planificació i la programació de ports i aeroports d’interès general, en els termes que determini la normativa estatal.
5. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre la seva
xarxa viària en tot l’àmbit territorial de Catalunya, i també la participació en la gestió de la xarxa de l’Estat a Catalunya, d’acord amb el que
estableix la normativa estatal. Aquesta competència inclou en tot cas:
d e l e s co m pe t è n c i e s
b) El règim jurídic i financer de tots els elements de la xarxa viària dels
quals és titular la Generalitat.
c) La connectivitat dels elements que integren la xarxa viària de Catalunya entre ells o amb altres infraestructures del transport o altres
xarxes.
6. Correspon a la Generalitat, en matèria de xarxa ferroviària, la competència exclusiva amb relació a les infraestructures de les quals és titular i la participació en la planificació i la gestió de les infraestructures de titularitat estatal situades a Catalunya, d’acord amb el que
estableixi la normativa estatal.
7. Correspon a la Generalitat, d’acord amb la normativa de l’Estat, la
competència executiva en matèria de comunicacions electròniques,
que inclou en tot cas:
a) Promoure l’existència d’un conjunt mínim de serveis d’accés universal.
b) La inspecció de les infraestructures comunes de telecomunicacions
i l’exercici de la potestat sancionadora corresponent.
c) La resolució de conflictes entre operadors de radiodifusió que comparteixin múltiplexs la cobertura dels quals no ultrapassi el territori
de Catalunya.
d) La gestió del registre d’instal·ladors d’infraestructures comunes de
telecomunicacions i del registre de gestors de múltiplexs l’àmbit
dels quals no ultrapassi el territori de Catalunya.
article 141. Joc i espectacles
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de
joc, apostes i casinos, si l’activitat s’acompleix exclusivament a Catalunya, incloent-hi en tot cas:
a) L’ordenació, la planificació i la gestió integrada de la xarxa viària de
Catalunya.
a) La creació i l’autorització de joc i apostes i llur regulació, i també
la regulació de les empreses dedicades a la gestió, l’explotació i la
pràctica d’aquestes activitats o que tenen per objecte la comercialització i la distribució dels materials relacionats amb el joc en general, incloent-hi les modalitats de joc per mitjans informàtics i telemàtics.
94
95
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l e s co m pe t è n c i e s
b) La regulació i el control dels locals, les instal·lacions i els equipaments utilitzats per a acomplir aquestes activitats.
c) La determinació, en el marc de les seves competències, del règim
fiscal sobre l’activitat de joc de les empreses que l’acompleixen.
de l’abast, els usos i els efectes jurídics de la seva oficialitat, i també
la normalització lingüística del català.
2. L’autorització de noves modalitats de joc i apostes d’àmbit estatal, o
bé la modificació de les existents, requereix la deliberació a la Comissió Bilateral Generalitat-Estat que estableix el títol V i l’informe previ
determinant de la Generalitat.
3. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria
d’espectacles i activitats recreatives, que inclou, en tot cas, l’ordenació
del sector, el règim d’intervenció administrativa i el control de tota
mena d’espectacles en espais i locals públics.
2. Correspon a la Generalitat i també al Conselh Generau d’Aran la
competència sobre la normalització lingüística de l’occità, denominat
aranès a l’Aran.
article 144. Medi ambient, espais naturals i meteorologia
1. Corresponen a la Generalitat la competència compartida en matèria de medi ambient i la competència per a l’establiment de normes
addicionals de protecció. Aquesta competència compartida inclou en
tot cas:
1. Correspon a la Generalitat de Catalunya la competència exclusiva
en matèria de llengua pròpia, que inclou, en tot cas, la determinació
a) L’establiment i la regulació dels instruments de planificació ambiental i del procediment de tramitació i aprovació d’aquests instruments.
b) L’establiment i la regulació de mesures de sostenibilitat, fiscalitat i
recerca ambientals.
c) La regulació dels recursos naturals, de la flora i la fauna, de la biodiversitat, del medi ambient marí i aquàtic si no té per finalitat la
preservació dels recursos pesquers marítims.
d) La regulació sobre prevenció en la producció d’envasos i embalatges en tot llur cicle de vida, des que es generen fins que passen a ésser residus.
e) La regulació sobre prevenció i correcció de la generació de residus
amb origen o destinació a Catalunya i sobre la gestió i el trasllat
d’aquests i llur disposició final.
f) La regulació en la prevenció, el control, la correcció, la recuperació
i la compensació de la contaminació de sòl i subsòl.
g) La regulació i la gestió dels abocaments efectuats en les aigües interiors de Catalunya, i també dels efectuats en les aigües superficials i
subterrànies que no passen per una altra comunitat autònoma. En
tot cas, dins del seu àmbit territorial, correspon a la Generalitat la
competència executiva sobre la intervenció administrativa dels abocaments en les aigües superficials i subterrànies.
h) La regulació de l’ambient atmosfèric i de les diverses classes de
96
97
article 142. Joventut
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de
joventut, que inclou en tot cas:
a) El disseny, l’aplicació i l’avaluació de polítiques, plans i programes
destinats a la joventut.
b) La promoció de l’associacionisme juvenil, de les iniciatives de participació de la gent jove, de la mobilitat internacional i del turisme juvenil.
c) La regulació, la gestió, la intervenció i la policia administrativa d’activitats i instal·lacions destinades a la joventut.
2. Correspon a la Generalitat la subscripció d’acords amb entitats internacionals i la participació en aquestes en col·laboració amb l’Estat o
de manera autònoma, si ho permet la normativa de l’entitat corresponent, i en tot cas la tramitació de documents atorgats per entitats internacionals que afectin persones, instal·lacions o entitats amb residència a Catalunya, respectant la legislació de l’Estat.
article 143. Llengua pròpia
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l e s co m pe t è n c i e s
contaminació d’aquest, la declaració de zones d’atmosfera contaminada i l’establiment d’altres instruments de control de la contaminació, amb independència de l’administració competent per a autoritzar l’obra, la instal·lació o l’activitat que la produeixi.
i) La regulació del règim d’autorització i seguiment de l’emissió de
gasos d’efecte hivernacle.
j) La promoció de les qualificacions relatives a productes, activitats,
instal·lacions, infraestructures, procediments, processos productius
o conductes respectuosos amb el medi.
k) La prevenció, la restauració i la reparació de danys al medi ambient,
i també el règim sancionador corresponent.
l) Les mesures de protecció de les espècies i el règim sancionador.
Els membres d’aquest cos tenen la condició d’agents de l’autoritat i
exerceixen funcions de policia administrativa especial i policia judicial,
en els termes que estableix la llei.
2. Correspon a la Generalitat, en matèria d’espais naturals, la competència exclusiva que, respectant el que disposa l’article 149.1.23 de la
Constitució, inclou, en tot cas, la regulació i la declaració de les figures de protecció, delimitació, planificació i gestió d’espais naturals i
d’hàbitats protegits situats a Catalunya.
3. La Generalitat, en el cas dels espais naturals que ultrapassen el territori de Catalunya, ha de promoure els instruments de col·laboració
amb altres comunitats autònomes per a crear, delimitar, regular i gestionar aquests espais.
4. La declaració i la delimitació d’espais naturals dotats amb un règim
de protecció estatal requereix l’informe preceptiu de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat. Si l’espai està situat íntegrament al territori de
Catalunya, la gestió correspon a la Generalitat.
5. Correspon a la Generalitat l’establiment d’un servei meteorològic
propi, el subministrament d’informació meteorològica i climàtica, incloent-hi el pronòstic, el control i el seguiment de les situacions meteorològiques de risc, i també la recerca en aquests àmbits i l’elaboració
de la cartografia climàtica.
article 145. Mercats de valors i centres de contractació
Correspon a la Generalitat la competència compartida en matèria de
mercats de valors i centres de contractació situats a Catalunya. Aquesta competència inclou en tot cas:
a) La creació, la denominació, l’autorització i la supervisió dels mercats de valors i dels sistemes organitzats de negociació.
b) La regulació i les mesures administratives d’execució sobre organització, funcionament, disciplina i règim sancionador de les societats
rectores de mercats de valors.
c) El control de l’emissió, l’admissió, la suspensió, l’exclusió i l’establiment de requisits addicionals d’admissió dels valors que es negocien exclusivament en aquests mercats, i també la inspecció i el control.
d) L’acreditació de les persones i de les entitats per a ésser membres
d’aquests mercats.
e) L’establiment de les fiances que han de constituir els membres de les
borses de valors en garantia de les operacions pendents de liquidació.
article 146. Mitjans de comunicació social i serveis de contingut
audiovisual
1. Correspon a la Generalitat, en matèria de serveis de ràdio i televisió, i també de qualsevol altre servei de comunicació audiovisual:
6. La Generalitat exerceix les seves competències per mitjà del Cos
d’Agents Rurals, competents en la vigilància, el control, la protecció,
la prevenció integral i la col·laboració en la gestió del medi ambient.
a) La competència exclusiva sobre l’organització de la prestació del
servei públic de comunicació audiovisual de la Generalitat i dels
serveis públics de comunicació audiovisual d’àmbit local, respectant la garantia de l’autonomia local.
b) La competència compartida sobre la regulació i el control dels serveis de comunicació audiovisual que utilitzin qualsevol dels suports
i de les tecnologies disponibles dirigits al públic de Catalunya, i
98
99
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
també sobre les ofertes de comunicació audiovisual, si es distribueixen al territori de Catalunya.
2. Correspon a la Generalitat la competència compartida en matèria
de mitjans de comunicació social.
3. La Generalitat ha de fomentar el pluralisme lingüístic i cultural de
Catalunya en els mitjans de comunicació social.
d e l e s co m pe t è n c i e s
3. Correspon a la Generalitat, en el marc de la regulació general, la
competència executiva en matèria de Registre Civil, incloent-hi el nomenament dels seus encarregats, interins i substituts, l’exercici amb
relació a aquests de la funció disciplinària, i també la provisió dels
mitjans humans i materials necessaris per a l’exercici de les funcions.
Aquests encarregats han d’acreditar el coneixement de la llengua catalana i del dret català en la forma i amb l’abast que estableixen l’Estatut
i les lleis.
article 147. Notariat i registres públics
1. Correspon a la Generalitat de Catalunya, en matèria de notaries i
de registres públics de la propietat, mercantils i de béns mobles, la
competència executiva que inclou en tot cas:
a) El nomenament dels notaris i els registradors de la propietat, mercantils i de béns mobles, per mitjà de la convocatòria, l’administració i
la resolució de les oposicions lliures i restringides i dels concursos,
que ha de convocar i portar a terme fins a la formalització dels nomenaments. Per a la provisió de les notaries i dels registres, els candidats
han d’ésser admesos en igualtat de drets i han d’acreditar el coneixement de la llengua i del dret catalans en la forma i amb l’abast que estableixen l’Estatut i les lleis.
b) La participació en l’elaboració dels programes d’accés als cossos de
notaris i registradors de la propietat, mercantils i de béns mobles
d’Espanya, als efectes de l’acreditació del coneixement del dret català.
c) L’establiment de les demarcacions notarials i registrals, incloent-hi
la determinació dels districtes hipotecaris i dels districtes de competència territorial dels notaris.
d) El nomenament de notaris arxivers de protocols de districte i la
guarda i custòdia dels llibres de comptadoria d’hipoteques.
2. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de
règim dels recursos sobre la qualificació dels títols o les clàusules concretes en matèria de dret català que s’hagin d’inscriure en un registre
de la propietat, mercantil o de béns mobles de Catalunya.
100
article 148. Obres públiques
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de
les obres públiques que s’executen al territori de Catalunya i que no
han estat qualificades d’interès general ni afecten una altra comunitat
autònoma. Aquesta competència inclou en tot cas la planificació, la
construcció i el finançament de les obres.
2. La qualificació d’interès general requereix l’informe previ de la Generalitat. La Generalitat participa en la planificació i la programació de
les obres qualificades d’interès general, d’acord amb el que disposa la
legislació de l’Estat i segons el que estableix el títol V d’aquest Estatut.
3. Correspon a la Generalitat la gestió dels serveis públics de la seva
competència als quals quedin afectades o adscrites totes les obres públiques que no siguin d’interès general. En el supòsit de les obres qualificades d’interès general o que afecten una altra comunitat autònoma, es poden subscriure convenis de col·laboració per a la gestió dels
serveis.
article 149. Ordenació del territori i del paisatge, del litoral
i urbanisme
1. Correspon a la Generalitat en matèria d’ordenació del territori i
del paisatge la competència exclusiva, que inclou en tot cas:
a) L’establiment de les directrius d’ordenació i gestió del territori, del
paisatge i de les actuacions que hi incideixen.
101
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l e s co m pe t è n c i e s
b) L’establiment i la regulació de les figures de planejament territorial i
del procediment per a tramitar-les i aprovar-les.
c) L’establiment i la regulació de les figures de protecció d’espais naturals
i de corredors biològics, d’acord amb el que estableix l’article 144.2.
d) Les previsions sobre emplaçaments de les infraestructures i els
equipaments de competència de la Generalitat.
e) La determinació de mesures específiques de promoció de l’equilibri
territorial, demogràfic, socioeconòmic i ambiental.
b) La regulació del règim jurídic de la propietat del sòl, respectant les
condicions bàsiques que l’Estat estableix per garantir la igualtat de
l’exercici del dret a la propietat.
c) L’establiment i la regulació dels instruments de planejament i gestió
urbanística, i també de llur procediment de tramitació i aprovació.
d) La política de sòl i habitatge, la regulació dels patrimonis públics de
sòl i habitatge i el règim de la intervenció administrativa en l’edificació, la urbanització i l’ús del sòl i el subsòl.
e) La protecció de la legalitat urbanística, que inclou, en tot cas, la inspecció urbanística, les ordres de suspensió d’obres i llicències, les
mesures de restauració de la legalitat física alterada, i també la disciplina urbanística.
2. La determinació de l’emplaçament d’infraestructures i equipaments
de titularitat estatal a Catalunya requereix l’informe de la Comissió
Bilateral Generalitat-Estat.
3. Correspon a la Generalitat, en matèria d’ordenació del litoral, respectant el règim general del domini públic, la competència exclusiva,
que inclou en tot cas:
a) L’establiment i la regulació dels plans territorials d’ordenació i ús
del litoral i de les platges, i també la regulació del procediment de
tramitació i aprovació d’aquests instruments i plans.
b) La gestió dels títols d’ocupació i ús del domini públic maritimoterrestre, especialment l’atorgament d’autoritzacions i concessions i,
en tot cas, les concessions d’obres fixes a la mar, respectant les excepcions que es puguin establir per motius mediambientals en les
aigües costaneres interiors i de transició.
c) La regulació i la gestió del règim econòmic financer del domini públic
maritimoterrestre, en els termes que estableix la legislació general.
d) L’execució d’obres i actuacions al litoral català que no siguin d’interès general.
4. Corresponen a la Generalitat l’execució i la gestió de les obres d’interès general situades al litoral català, d’acord amb el que estableix
l’article 148.
5. Correspon a la Generalitat, en matèria d’urbanisme, la competència
exclusiva, que inclou en tot cas:
6. Correspon a la Generalitat la competència compartida en matèria
de dret de reversió en les expropiacions urbanístiques en el marc de la
legislació estatal.
article 150. L’organització de l’Administració de la Generalitat
Correspon a la Generalitat, en matèria d’organització de la seva Administració, la competència exclusiva sobre:
a) L’estructura, la regulació dels òrgans i directius públics, el funcionament i l’articulació territorial.
b) Les diverses modalitats organitzatives i instrumentals per a l’actuació administrativa.
article 151. Organització territorial
Correspon a la Generalitat, respectant la garantia institucional que estableixen els articles 140 i 141 de la Constitució, la competència exclusiva sobre organització territorial, que inclou en tot cas:
a) La regulació del règim urbanístic del sòl, que inclou, en tot cas, la determinació dels criteris sobre els diversos tipus de sòl i els seus usos.
a) La determinació, la creació, la modificació i la supressió dels ens
que configuren l’organització territorial de Catalunya.
b) La creació, la supressió i l’alteració dels termes tant dels municipis
com dels ens locals d’àmbit territorial inferior; la denominació, la
102
103
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l e s co m pe t è n c i e s
capitalitat i els símbols dels municipis i dels altres ens locals; els topònims, i la determinació dels règims especials.
c) L’establiment per mitjà de llei de procediments de relació entre els
ens locals i la població, respectant l’autonomia local.
dona, i també l’establiment d’accions positives per a aconseguir eradicar la discriminació per raó de sexe que s’hagin d’executar amb
caràcter unitari per a tot el territori de Catalunya.
b) La promoció de l’associacionisme de dones que acompleixen activitats relacionades amb la igualtat i la no-discriminació i de les iniciatives de participació.
c) La regulació de les mesures i els instruments per a la sensibilització
sobre la violència de gènere i per a detectar-la i prevenir-la, i també
la regulació de serveis i recursos propis destinats a aconseguir una
protecció integral de les dones que han patit o pateixen aquest tipus
de violència.
article 152. Planificació, ordenació i promoció de l’activitat
econòmica
1. Correspon a la Generalitat la competència per a la promoció de
l’activitat econòmica a Catalunya.
2. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre l’ordenació de l’activitat econòmica a Catalunya.
3. La Generalitat pot establir una planificació de l’activitat econòmica
en el marc de les directrius que estableixi la planificació general de
l’Estat.
4. Correspon a la Generalitat el desenvolupament i la gestió de la planificació general de l’activitat econòmica. Aquesta competència inclou
en tot cas:
a) El desplegament dels plans estatals.
b) La participació en la planificació estatal per mitjà dels mecanismes
que estableix el títol V.
c) La gestió dels plans, incloent-hi els fons i els recursos d’origen estatal destinats al foment de l’activitat econòmica, en els termes que
s’estableixin per mitjà de conveni.
article 153. Polítiques de gènere
Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de polítiques de gènere, que, respectant el que estableix l’Estat en exercici
de la competència que li atribueix l’article 149.1.1 de la Constitució,
inclou en tot cas:
article 154. Promoció i defensa de la competència
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de
promoció de la competència en els mercats respecte a les activitats
econòmiques que s’exerceixen principalment a Catalunya.
2. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de
defensa de la competència en l’exercici de les activitats econòmiques
que alterin o puguin alterar la lliure competència del mercat en un
àmbit que no ultrapassi el territori de Catalunya. Aquesta competència inclou en tot cas:
a) L’execució en mesures relatives als processos econòmics que afectin
la competència.
b) La inspecció i l’execució del procediment sancionador.
c) La defensa de la competència en l’exercici de l’activitat comercial.
3. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre l’establiment i la regulació del Tribunal Català de Defensa de la Competència,
com a òrgan independent, amb jurisdicció sobre tot el territori de Catalunya, al qual correspon en exclusiva tractar de les activitats econòmiques que s’acompleixin principalment a Catalunya i que alterin o puguin
alterar la competència, en els termes que estableixen els apartats 1 i 2.
a) La planificació, el disseny, l’execució, l’avaluació i el control de
normes, plans i directrius generals en matèria de polítiques per a la
104
105
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
article 155. Propietat intel·lectual i industrial
1. Correspon a la Generalitat de Catalunya la competència executiva
en matèria de propietat intel·lectual, que inclou en tot cas:
a) L’establiment i la regulació d’un registre, coordinat amb el de
l’Estat, dels drets de propietat intel·lectual generats a Catalunya
o dels quals siguin titulars persones amb residència habitual a
Catalunya; l’activitat d’inscripció, modificació o cancel·lació d’aquests drets, i l’exercici de l’activitat administrativa necessària
per a garantir-ne la protecció a tot el territori de Catalunya. La
Generalitat ha de comunicar a l’Estat les inscripcions efectuades
en el seu registre perquè siguin incorporades al registre estatal; ha
de col·laborar amb aquest registre i facilitar el bescanvi d’informació.
b) L’autorització i la revocació de les entitats de gestió col·lectiva dels
drets de propietat intel·lectual que actuïn majoritàriament a Catalunya, i també assumir tasques complementàries d’inspecció i control de l’activitat d’aquestes entitats.
2. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de
propietat industrial, que inclou en tot cas:
a) L’establiment i la regulació d’un registre, coordinat amb el de l’Estat,
de drets de propietat industrial de les persones físiques o jurídiques.
b) La defensa jurídica i processal dels topònims de Catalunya aplicats
al sector de la indústria.
article 156. Protecció de dades de caràcter personal
Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de
protecció de dades de caràcter personal que, respectant les garanties
dels drets fonamentals en aquesta matèria, inclou en tot cas:
d e l e s co m pe t è n c i e s
entitats de dret públic o privat que depenen de les administracions autonòmica o locals o que presten serveis o acompleixen
activitats per compte propi per mitjà de qualsevol forma de gestió directa o indirecta, i les universitats que integren el sistema
universitari català.
b) La inscripció i el control dels fitxers o els tractaments de dades de
caràcter personal privats creats o gestionats per persones físiques o
jurídiques per a l’exercici de les funcions públiques amb relació a
matèries que són competència de la Generalitat o dels ens locals de
Catalunya, si el tractament s’efectua a Catalunya.
c) La inscripció i el control dels fitxers i els tractaments de dades que
creïn o gestionin les corporacions de dret públic que exerceixin
llurs funcions exclusivament en l’àmbit territorial de Catalunya.
d) La constitució d’una autoritat independent, designada pel Parlament, que vetlli per garantir el dret a la protecció de les dades personals en l’àmbit de les competències de la Generalitat.
article 157. Publicitat
Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre la regulació
de l’activitat publicitària, sens perjudici de la legislació mercantil de
l’Estat.
article 158. Recerca, desenvolupament i innovació tecnològica
1. Correspon a la Generalitat, en matèria de recerca científica i tècnica,
la competència exclusiva amb relació als centres i les estructures de recerca de la Generalitat i als projectes que aquesta finança, que inclou
en tot cas:
a) La inscripció i el control dels fitxers o els tractaments de dades
de caràcter personal creats o gestionats per les institucions públiques de Catalunya, l’Administració de la Generalitat, les administracions locals de Catalunya, les entitats autònomes i les altres
a) L’establiment de línies pròpies de recerca i el seguiment, el control i
l’avaluació dels projectes.
b) L’organització, el règim de funcionament, el control, el seguiment
i l’acreditació dels centres i les estructures situats a Catalunya.
c) La regulació i la gestió de les beques i dels ajuts convocats i finançats per la Generalitat.
106
107
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l e s co m pe t è n c i e s
d) La regulació i la formació professional del personal investigador i
de suport a la recerca.
e) La difusió de la ciència i la transferència de resultats.
catalanes i sobre les regles d’execució, modificació i extinció dels
contractes de l’Administració, en allò que no estigui afectat per
l’article 149.1.18 de la Constitució.
b) La competència compartida en tot allò que no és atribuït a la competència exclusiva de la Generalitat per la lletra a.
2. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre la coordinació dels centres i les estructures de recerca de Catalunya.
3. Els criteris de col·laboració entre l’Estat i la Generalitat en matèria
de política de recerca, desenvolupament i innovació s’han de fixar en
el marc del que estableix el títol V. Així mateix, s’han d’establir els sistemes de participació de la Generalitat en la fixació de les polítiques
que afectin aquestes matèries en l’àmbit de la Unió Europea i en altres
organismes i institucions internacionals.
article 159. Règim jurídic, procediment, contractació, expropiació
i responsabilitat en les administracions públiques catalanes
1. Correspon a la Generalitat, en matèria de règim jurídic i procediment de les administracions públiques catalanes, la competència exclusiva en allò que no estigui afectat per l’article 149.1.18 de la Constitució. Aquesta competència inclou:
a) Els mitjans necessaris per a exercir les funcions administratives, incloent-hi el règim dels béns de domini públic i patrimonials.
b) Les potestats de control, inspecció i sanció en tots els àmbits materials de competència de la Generalitat.
c) Les normes de procediment administratiu que derivin de les particularitats del dret substantiu de Catalunya o de les especialitats de
l’organització de la Generalitat.
2. Correspon a la Generalitat la competència compartida en tot allò
relatiu al règim jurídic i el procediment de les administracions públiques catalanes en allò que no queda inclòs a l’apartat 1.
4. Correspon a la Generalitat, en matèria d’expropiació forçosa, la
competència executiva, en tot cas, per a:
a) Determinar els supòsits, les causes i les condicions en què les administracions catalanes poden exercir la potestat expropiatòria.
b) Establir criteris de valoració dels béns expropiats segons la naturalesa i la funció social que hagin de complir aquests béns, d’acord
amb la legislació estatal.
c) Crear i regular un òrgan propi per a la determinació del preu just i
fixar-ne el procediment.
5. Correspon a la Generalitat, en matèria de responsabilitat patrimonial, la competència compartida per a establir les causes que poden
originar responsabilitat amb relació a les reclamacions dirigides a la
Generalitat, d’acord amb el sistema general de responsabilitat de totes
les administracions públiques.
6. Les competències de la Generalitat especificades en els apartats 1, 3,
4 i 5 s’han d’exercir respectant el principi d’autonomia local.
article 160. Règim local
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de
règim local que, respectant el principi d’autonomia local, inclou:
a) La competència exclusiva sobre organització i competències en matèria de contractació dels òrgans de les administracions públiques
a) Les relacions entre les institucions de la Generalitat i els ens locals,
i també les tècniques d’organització i de relació per a la cooperació
i la col·laboració entre els ens locals i entre aquests i l’Administració de la Generalitat, incloent-hi les diverses formes associatives,
mancomunades, convencionals i consorcials.
b) La determinació de les competències i de les potestats pròpies dels municipis i dels altres ens locals, en els àmbits especificats per l’article 84.
108
109
3. Correspon a la Generalitat, amb relació als contractes de les administracions públiques de Catalunya:
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
c) El règim dels béns de domini públic, comunals i patrimonials i les
modalitats de prestació dels serveis públics.
d) La determinació dels òrgans de govern dels ens locals creats per la
Generalitat i el funcionament i el règim d’adopció d’acords d’aquests òrgans.
e) El règim dels òrgans complementaris de l’organització dels ens locals.
2. Correspon a la Generalitat la competència compartida en tot allò
que no estableix l’apartat 1.
3. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de
règim electoral dels ens locals que crea, a excepció dels que són garantits constitucionalment.
article 161. Relacions amb les entitats religioses
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria
d’entitats religioses que acompleixen llur activitat a Catalunya, que
inclou, en tot cas, la regulació i l’establiment de mecanismes de col·laboració i cooperació per a l’acompliment de llurs activitats en l’àmbit
de les competències de la Generalitat.
2. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria relativa a la llibertat religiosa. Aquesta competència inclou en tot cas:
a) Participar en la gestió del registre estatal d’entitats religioses amb relació a les esglésies, les confessions i les comunitats religioses que acompleixen llur activitat a Catalunya, en els termes que determinin les lleis.
b) L’establiment d’acords i convenis de cooperació amb les esglésies, les
confessions i les comunitats religioses inscrites en el registre estatal
d’entitats religioses, en l’àmbit de competències de la Generalitat.
c) La promoció, el desenvolupament i l’execució, en l’àmbit de les
competències de la Generalitat, dels acords i dels convenis signats
entre l’Estat i les esglésies, les confessions i les comunitats religioses
inscrites en el registre estatal d’entitats religioses.
3. La Generalitat col·labora en els òrgans d’àmbit estatal que tenen
atribuïdes funcions en matèria d’entitats religioses.
110
d e l e s co m pe t è n c i e s
article 162. Sanitat, salut pública, ordenació farmacèutica
i productes farmacèutics
1. Correspon a la Generalitat, en matèria de sanitat i salut pública, la
competència exclusiva sobre l’organització, el funcionament intern,
l’avaluació, la inspecció i el control de centres, serveis i establiments
sanitaris.
2. Correspon a la Generalitat l’ordenació farmacèutica, en el marc de
l’article 149.1.16 de la Constitució.
3. Correspon a la Generalitat, en tot cas, la competència compartida
en els àmbits següents:
a) L’ordenació, la planificació, la determinació, la regulació i l’execució
de les prestacions i els serveis sanitaris, sociosanitaris i de salut mental de caràcter públic en tots els nivells i per a tots els ciutadans.
b) L’ordenació, la planificació, la determinació, la regulació i l’execució de les mesures i les actuacions destinades a preservar, protegir i
promoure la salut pública en tots els àmbits, incloent-hi la salut laboral, la sanitat animal amb efectes sobre la salut humana, la sanitat
alimentària, la sanitat ambiental i la vigilància epidemiològica.
c) La planificació dels recursos sanitaris de cobertura pública i la coordinació de les activitats sanitàries privades amb el sistema sanitari públic.
d) La formació sanitària especialitzada, que inclou l’acreditació i l’avaluació de centres; la planificació de l’oferta de places; la participació
en l’elaboració de les convocatòries i la gestió dels programes de
formació de les especialitats i les àrees de capacitació específica i
l’expedició de diplomes d’àrees de capacitació específica.
e) El règim estatutari i la formació del personal que presta serveis en
el sistema sanitari públic.
4. La Generalitat participa en la planificació i la coordinació estatal en
matèria de sanitat i salut pública, d’acord amb el que estableix el títol V.
5. Correspon a la Generalitat la competència executiva de la legislació
estatal en matèria de productes farmacèutics.
111
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
article 163. Seguretat privada
Correspon a la Generalitat l’execució de la legislació de l’Estat en les
matèries següents:
a) L’autorització de les empreses de seguretat privada que tenen llur
domicili social a Catalunya i l’àmbit d’actuació de les quals no ultrapassa el territori de Catalunya.
b) La inspecció i la sanció de les activitats de seguretat privada que s’acompleixen a Catalunya.
c) L’autorització dels centres de formació del personal de seguretat
privada.
d) La coordinació dels serveis de seguretat i investigació privades amb
la Policia de la Generalitat i les policies locals de Catalunya.
article 164. Seguretat pública
1. Correspon a la Generalitat, en matèria de seguretat pública, d’acord
amb el que disposa la legislació estatal:
a) La planificació i la regulació del sistema de seguretat pública de Catalunya i l’ordenació de les policies locals.
b) La creació i l’organització de la Policia de la Generalitat-Mossos
d’Esquadra.
c) El control i la vigilància del trànsit.
2. Correspon a la Generalitat el comandament suprem de la Policia de
la Generalitat-Mossos d’Esquadra i la coordinació de l’actuació de les
policies locals.
d e l e s co m pe t è n c i e s
4. La Generalitat participa, per mitjà d’una junta de seguretat de composició paritària entre la Generalitat i l’Estat i presidida pel president
de la Generalitat, en la coordinació de les polítiques de seguretat i de
l’activitat dels cossos policíacs de l’Estat i de Catalunya, i també en el
bescanvi d’informació en l’àmbit internacional i en les relacions de
col·laboració i auxili amb les autoritats policíaques d’altres països. La
Generalitat, d’acord amb l’Estat, ha d’ésser present en els grups de
treball de col·laboració amb les policies d’altres països en què participi
l’Estat.
5. La Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra té com a àmbit
d’actuació el conjunt del territori de Catalunya i exerceix totes les
funcions pròpies d’un cos de policia, en els àmbits següents:
a) La seguretat ciutadana i l’ordre públic.
b) La policia administrativa, que inclou la que deriva de la normativa
estatal.
c) La policia judicial i la investigació criminal, incloent-hi les diverses
formes de crim organitzat i terrorisme, en els termes que estableixin les lleis.
article 165. Seguretat social
1. Correspon a la Generalitat, en matèria de seguretat social, respectant els principis d’unitat econòmica patrimonial i de solidaritat financera de la seguretat social, la competència compartida, que inclou:
a) Les funcions governatives sobre l’exercici dels drets de reunió i manifestació.
b) El compliment de les disposicions per a la conservació de la natura,
del medi ambient i dels recursos hidrològics.
a) El desplegament i l’execució de la legislació estatal, llevat de les
normes que configuren el règim econòmic.
b) La gestió del règim econòmic de la seguretat social.
c) L’organització i la gestió del patrimoni i dels serveis que integren
l’assistència sanitària i els serveis socials del sistema de la seguretat
social a Catalunya.
d) L’ordenació i l’exercici de les potestats administratives sobre les
institucions, les empreses i les fundacions que col·laboren amb el
sistema de la seguretat social, en les matèries a què fa referència la
lletra c, i també la coordinació de les activitats de prevenció de riscs
112
113
3. Corresponen a la Generalitat, en el marc de la legislació estatal sobre seguretat, les facultats executives que li atribueixi l’Estat i en tot
cas:
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l e s co m pe t è n c i e s
laborals que acompleixen a Catalunya les mútues d’accidents de
treball i malalties professionals.
e) El reconeixement i la gestió de les pensions no contributives.
f) La coordinació de les actuacions del sistema sanitari vinculades a
les prestacions de la seguretat social.
inclou, en tot cas, la regulació del règim de la protecció i de les institucions públiques de protecció i tutela dels menors desemparats, en
situació de risc i dels menors infractors, respectant en aquest darrer
cas la legislació penal.
b) La Generalitat participa en l’elaboració i la reforma de la legislació
penal i processal que incideixi en les competències de menors.
2. La Generalitat pot organitzar i administrar, a aquests efectes i dins
del seu territori, tots els serveis relacionats amb les matèries damunt
especificades, i exerceix la tutela de les institucions, les entitats i les
fundacions en matèria de sanitat i seguretat social, llevat de l’alta inspecció, que queda reservada a l’Estat.
article 166. Serveis socials, voluntariat, menors i promoció
de les famílies
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de
serveis socials, que inclou en tot cas:
a) La regulació i l’ordenació de l’activitat de serveis socials, les prestacions tècniques i les prestacions econòmiques amb finalitat assistencial o complementàries d’altres sistemes de previsió pública.
b) La regulació i l’ordenació de les entitats, els serveis i els establiments públics i privats que presten serveis socials a Catalunya.
c) La regulació i l’aprovació dels plans i els programes específics dirigits a persones i col·lectius en situació de pobresa o de necessitat
social.
d) La intervenció i el control dels sistemes de protecció social complementària privats.
4. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de
promoció de les famílies i de la infància, que inclou en tot cas les mesures de protecció social i llur execució.
article 167. Símbols de Catalunya
Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre la regulació, l’ordenació, la configuració i la preservació dels símbols de Catalunya, d’acord amb el que estableix aquest Estatut.
article 168. Sistema penitenciari
1. Correspon a la Generalitat la competència executiva de la legislació
de l’Estat en matèria penitenciària, que inclou en tot cas:
a) La competència exclusiva en matèria de protecció de menors, que
a) La capacitat per a dictar disposicions que adaptin la normativa penitenciària a la realitat social de Catalunya.
b) La totalitat de la gestió de l’activitat penitenciària a Catalunya, especialment la direcció, l’organització, el règim, el funcionament, la
planificació i la inspecció de les institucions penitenciàries de qualsevol tipus situades a Catalunya.
c) La planificació, la construcció i la reforma dels establiments penitenciaris situats a Catalunya.
d) L’administració i la gestió patrimonial dels immobles i dels equipaments adscrits a l’Administració penitenciària catalana i de tots els
mitjans materials que li siguin assignats.
e) La planificació i l’organització del treball remunerat de la població
reclusa, i també l’execució de les mesures alternatives a la presó i de
les activitats de reinserció.
114
115
2. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de
voluntariat, que inclou, en tot cas, la definició de l’activitat i la regulació i la promoció de les actuacions destinades a la solidaritat i a l’acció
voluntària que s’executin individualment o per mitjà d’institucions
públiques o privades.
3. Correspon a la Generalitat, en matèria de menors:
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l e s co m pe t è n c i e s
2. La Generalitat pot emetre informes en el procediment d’atorgament d’indults.
radors de les activitats vinculades a l’organització del transport, la logística i la distribució localitzades a Catalunya.
article 169. Transports
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre els transports terrestres de viatgers i mercaderies per carretera, ferrocarril i cable
que transcorrin íntegrament dins el territori de Catalunya, amb independència de la titularitat de la infraestructura. Aquesta competència
inclou en tot cas:
a) La regulació, la planificació, la gestió, la coordinació i la inspecció
dels serveis i les activitats.
b) La regulació de la intervenció administrativa per a l’exercici de les
activitats de transport.
c) La regulació del transport urbà i dels serveis de transport discrecional de viatgers en vehicles de turisme.
d) La regulació específica del transport turístic, escolar o de menors,
sanitari, funerari, de mercaderies perilloses o peribles i d’altres que
requereixin un règim específic, respectant les competències estatals
sobre seguretat pública.
e) La regulació d’un sistema de mediació en matèria de transports.
f) La potestat tarifària sobre transports terrestres.
6. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de
transport marítim i fluvial que transcorri íntegrament per Catalunya
que, respectant les competències de l’Estat en marina mercant i ports,
inclou:
a) La regulació, la planificació i la gestió del transport marítim i fluvial
de passatgers.
b) La intervenció administrativa per la prestació dels serveis i l’acompliment de les activitats que tinguin relació amb el transport marítim i fluvial.
c) Els requisits per a l’exercici de l’activitat.
article 170. Treball i relacions laborals
1. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de
treball i relacions laborals, que inclou en tot cas:
5. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre els ope-
a) Les relacions laborals i les condicions de treball.
b) Les polítiques actives d’ocupació, que inclouen la formació dels demandants d’ocupació i dels treballadors en actiu, i també la gestió
de les subvencions corresponents. La Generalitat participa en els
plans o les activitats de formació que superin l’àmbit territorial de
Catalunya.
c) Les qualificacions professionals a Catalunya.
d) La intermediació laboral, que inclou la regulació, l’autorització i el
control de les agències de col·locació amb seu a Catalunya.
e) La negociació col·lectiva i el registre dels convenis col·lectius de
treball.
f) Els procediments de regulació d’ocupació i d’actuació administrativa en matèria de trasllats col·lectius entre centres de treball situats a
Catalunya.
g) La prevenció de riscs laborals i la seguretat i la salut en el treball.
h) La potestat sancionadora de les infraccions de l’ordre social, en
l’àmbit de les seves competències.
116
117
2. La integració de línies o serveis de transport que transcorrin íntegrament per Catalunya en línies o serveis d’àmbit superior requereix
l’informe previ de la Generalitat.
3. La Generalitat participa en l’establiment dels serveis ferroviaris que
garanteixin la comunicació amb altres comunitats autònomes o amb el
trànsit internacional, d’acord amb el que estableix el títol V.
4. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre els centres
de transport, logística i distribució localitzats a Catalunya que inclou:
a) Els centres d’informació i distribució de càrregues.
b) Les estacions de transport per carretera.
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l e s co m pe t è n c i e s
i) La determinació dels serveis mínims de les vagues que tinguin lloc a
Catalunya.
j) El control de legalitat i, si escau, el registre posterior dels convenis
col·lectius de treball de les empreses que acompleixen llur activitat
exclusivament a Catalunya.
k) Els instruments de conciliació, mediació i arbitratge laborals.
l) L’elaboració del calendari de dies festius que ha de regir a tot el territori de Catalunya.
f) La fixació dels criteris, la regulació de les condicions i l’execució i el
control de les línies públiques d’ajut i de promoció del turisme.
2. Correspon a la Generalitat la competència executiva sobre la funció
pública inspectora en tot allò que regula aquest article. A aquest efecte, els funcionaris dels cossos que acompleixen aquesta funció depenen orgànicament i funcionalment de la Generalitat. Per mitjà dels
mecanismes de cooperació que determina el títol V, s’han d’establir les
fórmules de garantia de l’exercici eficaç de la funció inspectora en
l’àmbit social.
a) La programació i la coordinació del sistema universitari català, en el
marc de la coordinació general.
b) Les decisions de creació d’universitats públiques i l’autorització de
les privades.
c) L’aprovació dels estatuts de les universitats públiques i de les normes d’organització i funcionament de les universitats privades.
d) La coordinació dels procediments d’accés a les universitats.
e) El marc jurídic dels títols propis de les universitats, d’acord amb el
principi d’autonomia universitària.
f) El finançament propi de les universitats i, si escau, la gestió dels
fons estatals en matèria d’ensenyament universitari.
g) La regulació i la gestió del sistema propi de beques i ajuts a la formació universitària i, si escau, la regulació i la gestió dels fons estatals en aquesta matèria.
h) El règim retributiu del personal docent i investigador contractat de
les universitats i l’establiment de les retribucions addicionals del
personal docent funcionari.
article 171. Turisme
Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de turisme, que inclou en tot cas:
a) L’ordenació i la planificació del sector turístic.
b) La promoció del turisme que inclou la subscripció d’acords amb
ens estrangers i la creació d’oficines a l’estranger.
c) La regulació i la classificació de les empreses i els establiments turístics i la gestió de la xarxa d’establiments turístics de titularitat de
la Generalitat.
A fi de facilitar la coordinació entre aquests establiments i els establiments de
la xarxa de paradors de l’Estat situats a Catalunya, la Generalitat participa,
en els termes que estableixi la legislació estatal, en els òrgans d’administració
de Paradors de Turisme d’Espanya.
d) La regulació dels drets i els deures específics dels usuaris i els prestadors de serveis turístics i dels mitjans alternatius de resolució de
conflictes.
e) Els ensenyaments i la formació sobre turisme que no donin dret a
l’obtenció d’un títol oficial.
118
article 172. Universitats
1. Correspon a la Generalitat, en matèria d’ensenyament universitari,
sens perjudici de l’autonomia universitària, la competència exclusiva
sobre:
2. Correspon a la Generalitat, en matèria d’ensenyament universitari,
sens perjudici de l’autonomia universitària, la competència compartida
sobre tot allò a què no fa referència l’apartat 1, que inclou en tot cas:
a) La regulació dels requisits per a la creació i el reconeixement d’universitats i centres universitaris i l’adscripció d’aquests centres a les
universitats.
b) El règim jurídic de l’organització i el funcionament de les universitats públiques, incloent-hi els òrgans de govern i de representació.
c) L’adscripció i la desadscripció de centres docents públics o privats
119
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
per a impartir títols universitaris oficials i la creació, la modificació
i la supressió de centres universitaris en universitats públiques, i
també el reconeixement d’aquests centres en universitats privades
i la implantació i la supressió d’ensenyaments.
d) La regulació del règim d’accés a les universitats.
e) La regulació del règim del professorat docent i investigador contractat i funcionari.
f) L’avaluació i el garantiment de la qualitat i de l’excel·lència de l’ensenyament universitari, i també del personal docent i investigador.
TÍTOL V
DE LES RELACIONS
INSTITUCIONALS
DE LA GENERALITAT
3. La competència executiva sobre l’expedició dels títols universitaris
oficials.
article 173. Videovigilància i control de so i enregistraments
Correspon a la Generalitat la competència sobre l’ús de la videovigilància i el control de so i enregistraments o altres mitjans anàlegs, en
l’àmbit públic, efectuats per la policia de Catalunya o per empreses i
establiments privats. La Generalitat ha d’exercir aquesta competència
respectant els drets fonamentals.
c a p í to l i
RELACIONS DE LA GENERALITAT AMB L’ESTAT
I AMB ALTRES COMUNITATS AUTÒNOMES
article 174. Disposicions generals
1. La Generalitat i l’Estat es presten ajuda mútua i col·laboren quan és
necessari per a l’exercici eficaç de les competències respectives i per a
la defensa dels interessos respectius.
2. La Generalitat pot establir amb altres comunitats autònomes relacions de col·laboració per a la fixació de polítiques comunes, per a l’exercici eficaç de les seves competències i per al tractament dels afers
d’interès comú, especialment quan tinguin un abast supraterritorial.
La Generalitat ha de prestar l’ajuda necessària a les altres comunitats
autònomes per a l’exercici eficaç de llurs competències.
3. La Generalitat participa en les institucions, els organismes i els procediments de presa de decisions de l’Estat que afectin les seves competències d’acord amb el que estableixen aquest Estatut i les lleis.
120
121
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
secció primera
COL·LABORACIÓ AMB L’ESTAT I AMB ALTRES
COMUNITATS AUTÒNOMES
article 175. Instruments de col·laboració entre la Generalitat
i l’Estat
1. La Generalitat i l’Estat, en l’àmbit de les competències respectives,
poden subscriure convenis de col·laboració i fer ús dels altres mitjans
de col·laboració que considerin adequats per a acomplir els objectius
d’interès comú.
2. La Generalitat també col·labora amb l’Estat per mitjà dels òrgans i
els procediments multilaterals en els àmbits i els afers d’interès comú.
article 176. Efectes de la col·laboració entre la Generalitat i l’Estat
1. La participació de la Generalitat en els òrgans i els mecanismes bilaterals i multilaterals de col·laboració amb l’Estat i amb altres comunitats autònomes no altera la titularitat de les competències que li corresponen.
2. La Generalitat no queda vinculada per les decisions adoptades en el
marc dels mecanismes multilaterals de col·laboració voluntària amb
l’Estat i amb altres comunitats autònomes respecte a les quals no hagi
manifestat el seu acord.
3. La Generalitat pot fer constar reserves als acords adoptats en el
marc dels mecanismes multilaterals de col·laboració voluntària quan
s’hagin pres sense la seva aprovació.
article 177. Règim dels convenis entre la Generalitat i l’Estat
d e l e s r e l ac i o n s i n s t i t u c i o n a l s d e l a g e n e r a l i tat
Catalunya en el termini d’un mes a comptar del dia en què se signen.
La data de publicació dels convenis en el Boletín Oficial del Estado en
determina l’eficàcia pel que fa a tercers.
article 178. Convenis i acords amb altres comunitats autònomes
1. La Generalitat pot subscriure amb altres comunitats autònomes
convenis de col·laboració i acords de cooperació.
2. Els convenis i els acords amb les altres comunitats autònomes poden acordar, entre altres continguts, la creació d’òrgans mixtos i l’establiment de projectes, plans i programes conjunts.
3. La subscripció de convenis i acords només requereix l’aprovació
prèvia del Parlament en els casos que n’afectin les facultats legislatives.
En els altres casos, el Govern ha d’informar el Parlament de la subscripció en el termini d’un mes a comptar del dia de la signatura.
4. Els convenis de col·laboració subscrits per la Generalitat amb altres
comunitats autònomes s’han de comunicar a les Corts Generals i llur
vigència comença seixanta dies després d’aquesta comunicació, llevat
que les Corts Generals decideixin que s’han de qualificar com a
acords de cooperació que requereixen l’autorització prèvia a què fa
referència l’article 145.2 de la Constitució.
5. Els convenis i els acords subscrits per la Generalitat amb altres comunitats autònomes s’han de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya en el termini de quaranta-cinc dies i d’un mes,
respectivament, a comptar del dia en què se signen.
secció segona
PARTICIPACIÓ EN INSTITUCIONS I EN
PROCEDIMENTS DE PRESA DE DECISIONS ESTATALS
1. El règim jurídic dels convenis signats per la Generalitat, pel que fa a
aquesta, ha d’ésser establert per llei del Parlament.
article 179. Compareixença de senadors davant el Parlament
2. Els convenis subscrits entre el Govern de la Generalitat i el Govern
de l’Estat s’han de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de
Els senadors elegits a Catalunya i els que representen la Generalitat en
el Senat poden comparèixer davant el Parlament a petició pròpia per a
122
123
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l e s r e l ac i o n s i n s t i t u c i o n a l s d e l a g e n e r a l i tat
informar sobre llur activitat en el Senat, en els termes que estableix el
Reglament del Parlament.
els membres del Tribunal de Comptes, el Consell Econòmic i Social, l’Agència Tributària, la Comissió Nacional d’Energia, l’Agència Espanyola de Protecció de Dades, el Consell de Ràdio i Televisió, dels organismes que eventualment els substitueixin i dels que es
creïn en aquests àmbits, en els termes que estableix la legislació
aplicable.
article 180. Designació de membres del Tribunal Constitucional
i del Consell General del Poder Judicial
La Generalitat participa en els processos de designació de magistrats
del Tribunal Constitucional i de membres del Consell General del Poder Judicial, en els termes que estableixin les lleis o, si escau, l’ordenament parlamentari.
4. La Generalitat, si la naturalesa de l’ens ho requereix i la seva seu
principal no és a Catalunya, pot sol·licitar a l’Estat la creació de delegacions territorials dels organismes a què fa referència l’apartat 1.
article 181. Participació en l’ordenació general de l’activitat
secció tercera
LA COMISSIÓ BILATERAL GENERALITAT-ESTAT
econòmica
La Generalitat participa en l’elaboració de les decisions estatals que
afecten l’ordenació general de l’activitat econòmica en el marc del que
estableix l’article 131.2 de la Constitució.
article 182. Designació de representants en els organismes
econòmics i socials
1. La Generalitat designa o participa en els processos per a designar
els membres dels òrgans de direcció del Banc d’Espanya, la Comissió
Nacional del Mercat de Valors i la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions, i dels organismes que eventualment els substitueixin, i
també dels altres organismes estatals que exerceixen funcions d’autoritat reguladora sobre matèries de rellevància econòmica i social relacionades amb les competències de la Generalitat, en els termes que estableix la legislació aplicable.
2. La Generalitat designa o participa en els processos per a designar
els membres dels organismes econòmics i energètics, de les institucions financeres i de les empreses públiques de l’Estat la competència
dels quals s’estengui al territori de Catalunya i que no siguin objecte
de traspàs, en els termes que estableix la legislació aplicable.
article 183. Funcions i composició de la Comissió Bilateral
Generalitat-Estat
1. La Comissió Bilateral Generalitat-Estat, d’acord amb els principis
que estableixen els articles 3.1 i 174, constitueix el marc general i permanent de relació entre el Govern de la Generalitat i el Govern de
l’Estat als efectes següents:
a) La participació i la col·laboració de la Generalitat en l’exercici de les
competències estatals que afectin l’autonomia de Catalunya.
b) L’intercanvi d’informació i l’establiment, quan escaigui, de mecanismes de col·laboració en les respectives polítiques públiques i els
assumptes d’interès comú.
2. Les funcions de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat són deliberar, fer propostes i, si escau, adoptar acords en els casos establerts per
aquest Estatut i, en general, amb relació als àmbits següents:
3. La Generalitat designa o participa en els processos per a designar
a) Els projectes de llei que incideixen singularment en la distribució de
competències entre l’Estat i la Generalitat.
b) La programació de la política econòmica general del Govern de
l’Estat en tot allò que afecti singularment els interessos i les competències de la Generalitat i sobre l’aplicació i el desenvolupament
d’aquesta política.
124
125
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l e s r e l ac i o n s i n s t i t u c i o n a l s d e l a g e n e r a l i tat
c) L’impuls de les mesures adequades per a millorar la col·laboració
entre l’Estat i la Generalitat i assegurar un exercici més eficaç de les
competències respectives en els àmbits d’interès comú.
d) Els conflictes competencials plantejats entre les dues parts i la proposta, si escau, de mesures per a resoldre’ls.
e) L’avaluació del funcionament dels mecanismes de col·laboració que
s’hagin establert entre l’Estat i la Generalitat i la proposta de les
mesures que permetin millorar-lo.
f) La proposta de la relació d’organismes econòmics, institucions financeres i empreses públiques de l’Estat en els quals la Generalitat
pot designar representants, i les modalitats i les formes d’aquesta
representació.
g) El seguiment de la política europea per a garantir l’efectivitat de la
participació de la Generalitat en els assumptes de la Unió Europea.
h) El seguiment de l’acció exterior de l’Estat que afecti les competències pròpies de la Generalitat.
i) Les qüestions d’interès comú que estableixin les lleis o que plantegin les parts.
c a pi to l i i
RELACIONS DE LA GENERALITAT
AMB LA UNIÓ EUROPEA
3. La Comissió Bilateral Generalitat-Estat és integrada per un nombre
igual de representants de l’Estat i de la Generalitat. La seva presidència és exercida de manera alternativa entre les dues parts en torns d’un
any. La Comissió disposa d’una secretaria permanent i pot crear les
subcomissions i els comitès que cregui convenients. La Comissió elabora una memòria anual, que trasllada al Govern de l’Estat i al Govern de la Generalitat i al Parlament.
2. El Govern de l’Estat pot incorporar representants de la Generalitat
a les delegacions espanyoles que participin en els processos de revisió
i negociació dels tractats originaris i en els d’adopció de nous tractats,
en les matèries que afectin les competències exclusives de la Generalitat.
4. La Comissió Bilateral Generalitat-Estat es reuneix en sessió plenària almenys dues vegades l’any i sempre que ho demani una de les
dues parts.
5. La Comissió Bilateral Generalitat-Estat adopta el seu reglament intern i de funcionament per acord de les dues parts.
article 184. Disposició general
La Generalitat participa, en els termes que estableixen aquest Estatut i
la legislació de l’Estat, en els afers relacionats amb la Unió Europea
que afectin les competències o els interessos de Catalunya.
article 185. Participació en els tractats de la Unió Europea
1. La Generalitat ha d’ésser informada pel Govern de l’Estat de les
iniciatives de revisió dels tractats de la Unió Europea i dels processos
de subscripció i ratificació subsegüents. El Govern de la Generalitat i
el Parlament han de dirigir al Govern de l’Estat i a les Corts Generals
les observacions que estimin pertinents a aquest efecte.
article 186. Participació en la formació de les posicions de l’Estat
1. La Generalitat participa en la formació de les posicions de l’Estat
davant la Unió Europea, especialment davant el Consell de Ministres,
en els afers relatius a les competències o als interessos de Catalunya,
en els termes que estableixen aquest Estatut i la legislació sobre aquesta matèria.
2. La Generalitat ha de participar de manera bilateral en la formació
de les posicions de l’Estat en els afers europeus que l’afecten exclusivament. En els altres casos, la participació es fa en el marc dels procediments multilaterals que s’estableixin.
126
127
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l e s r e l ac i o n s i n s t i t u c i o n a l s d e l a g e n e r a l i tat
3. La posició expressada per la Generalitat és determinant per a la
formació de la posició estatal si afecta les seves competències exclusives i si de la proposta o la iniciativa europees poden derivar conseqüències financeres o administratives especialment rellevants per a
Catalunya. En els altres casos, aquesta posició ha d’ésser escoltada
per l’Estat.
Europea amb relació a les propostes legislatives europees si aquestes
propostes afecten competències de la Generalitat.
4. L’Estat ha d’informar la Generalitat de manera completa i actualitzada sobre les iniciatives i les propostes presentades davant la Unió
Europea. El Govern de la Generalitat i el Parlament de Catalunya han
de dirigir al Govern de l’Estat i a les Corts Generals, segons que correspongui, les observacions i les propostes que estimin pertinents sobre les dites iniciatives i propostes.
1. La Generalitat aplica i executa el dret de la Unió Europea en l’àmbit de les seves competències. L’existència d’una regulació europea no
modifica la distribució interna de competències que estableixen la
Constitució i aquest Estatut.
article 187. Participació en institucions i organismes europeus
1. La Generalitat participa en les delegacions espanyoles davant la
Unió Europea que tractin afers de la competència legislativa de la mateixa Generalitat, i especialment davant el Consell de Ministres i els
òrgans consultius i preparatoris del Consell i de la Comissió.
2. La participació que estableix l’apartat 1, si es refereix a competències exclusives de la Generalitat, permet, mitjançant acord previ, exercir la representació i la presidència d’aquests òrgans, d’acord amb la
normativa aplicable.
3. La Generalitat, d’acord amb l’Estat, participa en la designació de
representants en el marc de la representació permanent d’aquest en la
Unió Europea.
4. El Parlament pot establir relacions amb el Parlament Europeu en
àmbits d’interès comú.
article 189. Desenvolupament i aplicació del dret
de la Unió Europea
2. Si l’execució del dret de la Unió Europea requereix l’adopció de
mesures internes d’abast superior al territori de Catalunya que les comunitats autònomes competents no poden adoptar per mitjà de mecanismes de col·laboració o coordinació, l’Estat ha de consultar la Generalitat sobre aquestes circumstàncies abans que s’adoptin les dites
mesures. La Generalitat ha de participar en els òrgans que adoptin
aquestes mesures o, si aquesta participació no és possible, ha d’emetre
un informe previ.
3. En el cas que la Unió Europea estableixi una legislació que substitueixi la normativa bàsica de l’Estat, la Generalitat pot adoptar la legislació de desenvolupament a partir de les normes europees.
article 190. Gestió de fons europeus
Correspon a la Generalitat la gestió dels fons europeus en matèries de
la seva competència, en els termes que estableixen els articles 114
i 210.
article 191. Accions davant el Tribunal de Justícia
article 188. Participació en el control dels principis
de subsidiarietat i de proporcionalitat
1. La Generalitat té accés al Tribunal de Justícia de la Unió Europea
en els termes que estableixi la normativa europea.
El Parlament participa en els procediments de control dels principis
de subsidiarietat i de proporcionalitat que estableixi el dret de la Unió
2. El Govern de la Generalitat pot instar el Govern de l’Estat a iniciar
accions davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea en defensa
128
129
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l e s r e l ac i o n s i n s t i t u c i o n a l s d e l a g e n e r a l i tat
dels legítims interessos i competències de la Generalitat. La Generalitat col·labora en la defensa jurídica.
Amb aquesta finalitat, els òrgans de representació exterior de l’Estat
han de prestar el suport necessari a les iniciatives de la Generalitat.
3. La negativa del Govern de l’Estat a exercir les accions sol·licitades
ha d’ésser motivada i ha d’ésser comunicada immediatament a la Generalitat.
article 196. Tractats i convenis internacionals
article 192. Delegació de la Generalitat davant la Unió Europea
La Generalitat pot establir una delegació per a defensar millor els seus
interessos davant les institucions de la Unió Europea.
c a p í to l i i i
ACCIÓ EXTERIOR DE LA GENERALITAT
article 193. Disposicions generals
1. La Generalitat ha d’impulsar la projecció de Catalunya a l’exterior i
promoure els seus interessos en aquest àmbit, respectant la competència de l’Estat en matèria de relacions exteriors.
2. La Generalitat té capacitat per a portar a terme accions amb projecció exterior que derivin directament de les seves competències, sia de
manera directa, sia per mitjà dels òrgans de l’Administració general de
l’Estat.
article 194. Oficines a l’exterior
La Generalitat, per a la promoció dels interessos de Catalunya, pot establir oficines a l’exterior.
1. El Govern de l’Estat ha d’informar prèviament la Generalitat sobre
els actes de subscripció dels tractats que afectin d’una manera directa i
singular les competències de Catalunya. La Generalitat i el Parlament
poden dirigir al Govern les observacions que considerin pertinents.
2. Si es tracta de tractats que afecten Catalunya d’una manera directa i
singular, la Generalitat pot sol·licitar al Govern que integri representants de la Generalitat en les delegacions negociadores.
3. La Generalitat pot sol·licitar al Govern la subscripció de tractats internacionals en matèries de la seva competència.
4. La Generalitat ha d’adoptar les mesures necessàries per a executar
les obligacions derivades dels tractats i els convenis internacionals ratificats per Espanya o que vinculin l’Estat en l’àmbit de les seves competències.
article 197. Cooperació transfronterera, interregional
i al desenvolupament
1. La Generalitat ha de promoure la cooperació amb les regions europees amb què comparteix interessos econòmics, socials, ambientals i
culturals, i hi ha d’establir les relacions que corresponguin.
2. La Generalitat ha de promoure la cooperació amb altres territoris,
en els termes que estableix l’apartat 1.
3. La Generalitat ha de promoure programes de cooperació al desenvolupament.
article 195. Acords de col·laboració
La Generalitat, per a la promoció dels interessos de Catalunya, pot
subscriure acords de col·laboració en l’àmbit de les seves competències.
130
article 198. Participació en organismes internacionals
La Generalitat ha de participar en els organismes internacionals com-
131
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
petents en matèries d’interès rellevant per a Catalunya, especialment
la UNESCO i altres organismes de caràcter cultural, en la forma que
estableixi la normativa corresponent.
TÍTOL VI
DEL FINANÇAMENT
DE LA GENERALITAT
article 199. Coordinació de les accions exteriors
La Generalitat ha d’impulsar i coordinar, en l’àmbit de les seves competències, les accions exteriors dels ens locals i dels organismes i altres
ens públics de Catalunya, sens perjudici de l’autonomia que tinguin.
article 200. Projecció internacional de les organitzacions
de Catalunya
La Generalitat ha de promoure la projecció internacional de les organitzacions socials, culturals i esportives de Catalunya i, si escau, llur
afiliació a les entitats afins d’àmbit internacional, en el marc del compliment dels seus objectius.
c a p í to l i
LES FINANCES DE LA GENERALITAT
article 201. Principis
1. Les relacions d’ordre tributari i financer entre l’Estat i la Generalitat són regulades per la Constitució, per aquest Estatut i per la llei orgànica a què fa referència l’apartat tercer de l’article 157 de la Constitució.
2. El finançament de la Generalitat es regeix pels principis d’autonomia financera, coordinació, solidaritat i transparència en les relacions
fiscals i financeres entre les administracions públiques, i també pels
principis de suficiència de recursos, responsabilitat fiscal, equitat i
lleialtat institucional entre les esmentades administracions.
3. El desenvolupament d’aquest títol correspon a la Comissió Mixta
d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat.
4. D’acord amb l’article 138.2 de la Constitució, el finançament de la
Generalitat no ha de comportar efectes discriminatoris envers Catalunya respecte a les altres comunitats autònomes. Aquest principi ha
de respectar plenament els criteris de solidaritat que enuncia l’article
206 d’aquest Estatut.
132
133
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
article 202. Els recursos de la Generalitat
1. La Generalitat disposa d’unes finances autònomes i dels recursos financers suficients per a afrontar l’exercici adequat del seu autogovern.
2. La Generalitat gaudeix de plena autonomia de despesa per tal de
poder aplicar lliurement els seus recursos d’acord amb les directrius
polítiques i socials determinades per les seves institucions d’autogovern.
3. Els recursos de les finances de la Generalitat són constituïts per:
a) Els rendiments dels seus impostos, taxes, contribucions especials i
altres tributs propis.
b) El rendiment de tots els tributs estatals cedits, d’acord amb el que
disposa l’article 201 d’aquest Estatut.
c) Els recàrrecs sobre els tributs estatals.
d) Els ingressos procedents del Fons de compensació interterritorial i
d’altres assignacions establertes per la Constitució, si escau.
e) Altres transferències i assignacions amb càrrec als pressupostos generals de l’Estat.
f) Els ingressos per la percepció dels seus preus públics.
g) Els rendiments del patrimoni de la Generalitat.
h) Els ingressos de dret privat.
i) El producte d’emissió de deute i de les operacions de crèdit.
j) Els ingressos procedents de multes i sancions en l’àmbit de les seves
competències.
k) Els recursos procedents de la Unió Europea i de programes comunitaris.
l) Qualsevol altre recurs que pugui establir-se en virtut del que disposen aquest Estatut i la Constitució.
d e l f i n a n ç a m e n t d e l a g e n e r a l i tat
2. La Generalitat participa en el rendiment dels tributs estatals cedits a
Catalunya. A aquest efecte, aquests tributs tenen la consideració següent:
a) Tributs cedits totalment, que són aquells respecte als quals corresponen a la Generalitat la totalitat dels rendiments i la capacitat normativa.
b) Tributs cedits parcialment, que són aquells respecte als quals corresponen a la Generalitat una part dels rendiments i, si s’escau, la
capacitat normativa.
3. En el marc de les competències de l’Estat i de la Unió Europea, l’exercici de la capacitat normativa a què fa referència l’apartat 2 inclou
la participació en la fixació del tipus impositiu, les exempcions, les reduccions i les bonificacions sobre la base imposable i les deduccions
sobre la quota.
4. Corresponen a la Generalitat la gestió, la recaptació, la liquidació i
la inspecció dels tributs estatals cedits totalment, i també aquestes
funcions, en la mesura en què s’atribueixin, respecte als cedits parcialment, d’acord amb el que estableix l’article 204.
5. La Generalitat té competència per a establir, mitjançant una llei
del Parlament, els seus tributs propis, sobre els quals té capacitat
normativa.
6. L’exercici de la capacitat normativa en l’àmbit tributari, per part de
la Generalitat, es basa en els principis d’equitat i d’eficiència. En la seva actuació tributària, la Generalitat promou la cohesió i el benestar
socials, el progrés econòmic i la sostenibilitat mediambiental.
article 204. L’Agència Tributària de Catalunya
article 203. Competències financeres
1. La Generalitat té capacitat per a determinar el volum i la composició dels seus ingressos en l’àmbit de les seves competències financeres,
i també per a fixar l’afectació dels seus recursos a les finalitats de despesa que decideixi lliurement.
134
1. La gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció de tots els tributs
propis de la Generalitat de Catalunya, i també, per delegació de l’Estat, dels tributs estatals cedits totalment a la Generalitat, corresponen
a l’Agència Tributària de Catalunya.
2. La gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció dels altres impos-
135
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l f i n a n ç a m e n t d e l a g e n e r a l i tat
tos de l’Estat recaptats a Catalunya corresponen a l’Administració tributària de l’Estat, sens perjudici de la delegació que la Generalitat en
pugui rebre ni de la col·laboració que es pugui establir especialment
quan ho exigeixi la naturalesa del tribut.
A aquests efectes, la Generalitat i l’Administració General de l’Estat
poden també acordar els mecanismes de cooperació que siguin necessaris per a l’exercici adequat de les funcions de revisió per la via economicoadministrativa.
Per a desplegar el que determina el paràgraf anterior, s’ha de constituir, en el termini de dos anys, un consorci, o un ens equivalent, amb
participació paritària de l’Agència Estatal d’Administració Tributària i
de l’Agència Tributària de Catalunya. El Consorci es pot transformar
en l’Administració tributària a Catalunya.
3. Les dues administracions tributàries han d’establir els mecanismes
necessaris per a permetre la presentació i la recepció a les oficines
respectives de les declaracions i la resta de documentació amb transcendència tributària que hagin de produir efectes davant l’altra administració, amb vista a facilitar el compliment de les obligacions tributàries dels contribuents.
La Generalitat participa, en la forma que es determini, en els ens o organismes tributaris de l’Estat responsables de la gestió, la recaptació,
la liquidació i la inspecció dels tributs estatals cedits parcialment.
4. L’Agència Tributària de Catalunya s’ha de crear per llei del Parlament i disposa de plena capacitat i atribucions per a l’organització i
l’exercici de les funcions a què fa referència l’apartat 1.
5. L’Agència Tributària de Catalunya pot exercir per delegació dels
municipis les funcions de gestió tributària amb relació als tributs
locals.
article 205. Òrgans economicoadministratius
La Generalitat ha d’assumir, per mitjà dels seus propis òrgans economicoadministratius, la revisió per la via administrativa de les reclamacions que els contribuents puguin interposar contra els actes de gestió
tributària dictats per l’Agència Tributària de Catalunya.
article 206. Participació en el rendiment dels tributs estatals
i mecanismes d’anivellament i de solidaritat
1. El nivell de recursos financers de què disposi la Generalitat per a finançar els seus serveis i les seves competències s’ha de basar en criteris
de necessitats de despesa i ha de tenir en compte la seva capacitat fiscal,
entre altres criteris. A aquests efectes, els recursos de la Generalitat
són, entre altres, els que deriven dels seus ingressos tributaris, ajustats
a l’alça o a la baixa en funció de la seva participació en els mecanismes
d’anivellament i de solidaritat.
2. La Generalitat participa en el rendiment dels tributs estatals cedits.
El percentatge de participació s’estableix tenint en compte els seus
serveis i les seves competències.
3. Els recursos financers de què disposi la Generalitat es poden ajustar
perquè el sistema estatal de finançament disposi de recursos suficients
per a garantir l’anivellament i la solidaritat a les altres comunitats autònomes, a fi que els serveis d’educació, de sanitat i altres serveis socials essencials de l’estat del benestar prestats pels diferents governs
autonòmics puguin assolir nivells similars al conjunt de l’Estat, sempre que portin a terme un esforç fiscal també similar. De la mateixa
manera, la Generalitat rep recursos, si escau, dels mecanismes d’anivellament i de solidaritat. Els nivells esmentats són fixats per l’Estat.
4. La determinació dels mecanismes d’anivellament i de solidaritat
s’ha de fer d’acord amb el principi de transparència, i se n’ha d’avaluar
el resultat quinquennalment.
Tot això, sens perjudici de les competències que en matèria d’unificació de criteri corresponen a l’Administració General de l’Estat.
5. L’Estat ha de garantir que l’aplicació dels mecanismes d’anivellament no alteri en cap cas la posició de Catalunya en l’ordenació de
rendes per capita entre les comunitats autònomes abans de l’anivellament.
136
137
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l f i n a n ç a m e n t d e l a g e n e r a l i tat
6. S’ha de tenir en compte, com a variable bàsica per a determinar les
necessitats de despesa a què fa referència l’apartat 1, la població, rectificada pels costos diferencials i per variables demogràfiques, en particular per un factor de correcció establert en funció del percentatge de
població immigrant. Així mateix, s’han de tenir en compte la densitat
de població, la dimensió dels nuclis urbans i la població en situació
d’exclusió social.
2. Les dues administracions s’han de facilitar mútuament l’accés a la informació estadística i de gestió que sigui necessària per a exercir millor
les competències respectives, en un marc de cooperació i transparència.
article 207. El tractament fiscal
La Generalitat gaudeix del tractament fiscal que les lleis estableixen
per a l’Estat en els impostos estatals.
article 208. Actualització del finançament
1. L’Estat i la Generalitat han d’actualitzar quinquennalment el sistema de finançament, tenint en compte l’evolució del conjunt de recursos públics disponibles i la de les necessitats de despesa de les diferents administracions.
Aquesta actualització s’ha d’efectuar sens perjudici del seguiment i,
eventualment, la posada al dia de les variables bàsiques emprades per a
la determinació dels recursos proporcionats pel sistema de finançament.
2. L’actualització a què fa referència l’apartat 1 ha d’ésser aprovada per
la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat.
article 210. La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals
Estat-Generalitat
1. La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat
és l’òrgan bilateral de relació entre l’Administració de l’Estat i la Generalitat en l’àmbit del finançament autonòmic. Li corresponen la
concreció, l’aplicació, l’actualització i el seguiment del sistema de finançament, i també la canalització del conjunt de relacions fiscals i financeres de la Generalitat i l’Estat. És integrada per un nombre igual
de representants de l’Estat i de la Generalitat. La presidència d’aquesta Comissió Mixta és exercida de manera rotatòria entre les dues parts
en torns d’un any.
La Comissió adopta el seu reglament intern i de funcionament per
acord entre les dues delegacions. La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat exerceix les seves funcions sens perjudici dels acords subscrits pel Govern de Catalunya en aquesta matèria
en institucions i organismes de caràcter multilateral.
2. Correspon a la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals EstatGeneralitat:
1. D’acord amb el principi de lleialtat institucional, s’ha de valorar
l’impacte financer, positiu o negatiu, que les disposicions generals
aprovades per l’Estat tinguin sobre la Generalitat o les aprovades per
la Generalitat tinguin sobre l’Estat, en un període de temps determinat, en forma d’una variació de les necessitats de despesa o de la capacitat fiscal, a fi d’establir els mecanismes d’ajustament necessaris.
a) Acordar l’abast i les condicions de la cessió de tributs de titularitat
estatal i, especialment, els percentatges de participació en el rendiment dels tributs estatals cedits parcialment a què fa referència l’article 206, i també fer-ne la revisió quinquennal.
b) Acordar la contribució a la solidaritat i als mecanismes d’anivellament a què fa referència l’article 206.
c) Establir els mecanismes de col·laboració entre l’Administració tributària de Catalunya i l’Administració tributària de l’Estat als quals
fa referència l’article 204, i també els criteris de coordinació i d’harmonització fiscal d’acord amb les característiques o la naturalesa
dels tributs cedits.
138
139
article 209. Lleialtat institucional
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l f i n a n ç a m e n t d e l a g e n e r a l i tat
d) Negociar el percentatge de participació de Catalunya en la distribució territorial dels fons estructurals europeus.
e) Aplicar els mecanismes d’actualització que estableix l’article 208.
f) Acordar la valoració dels traspassos de serveis de l’Estat a la Generalitat.
g) Establir els mecanismes de col·laboració entre la Generalitat i l’Administració de l’Estat que siguin necessaris per a l’exercici adequat
de les funcions de revisió per la via economicoadministrativa a què
fa referència l’article 205.
h) Acordar els mecanismes de col·laboració entre la Generalitat i l’Administració General de l’Estat per a l’exercici de les funcions en
matèria cadastral a què fa referència l’article 221.
nismes, les institucions i les empreses que en depenen. Correspon al
Govern d’elaborar i executar el pressupost, i al Parlament, d’examinar-lo, esmenar-lo, aprovar-lo i controlar-lo. La llei de pressupostos
no pot crear tributs, però pot modificar-ne si una llei tributària substantiva així ho estableix.
3. D’acord amb el que estableix l’article 209, la Comissió Mixta
d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat ha de proposar les mesures de cooperació necessàries per a garantir l’equilibri del sistema de
finançament que estableix aquest títol quan pugui ésser alterat per decisions legislatives estatals o de la Unió Europea.
2. Els títols emesos tenen a tots els efectes la consideració de fons públics i gaudeixen dels mateixos beneficis i condicions que els que emet
l’Estat.
4. La part catalana de la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals
Estat-Generalitat ret comptes al Parlament sobre el compliment dels
preceptes d’aquest capítol.
c a p í to l i i
EL PRESSUPOST DE LA GENERALITAT
article 211. Competències de la Generalitat
La Generalitat té competència exclusiva per a ordenar i regular les seves finances.
article 213. Recurs a l’endeutament
1. La Generalitat pot recórrer a l’endeutament i emetre deute públic
per a finançar despeses d’inversió dins els límits que la mateixa Generalitat determini i respectant els principis generals i la normativa
estatal.
article 214. Estabilitat pressupostària
Correspon a la Generalitat l’establiment dels límits i les condicions
per a assolir els objectius d’estabilitat pressupostària dins els principis
i la normativa de l’Estat i de la Unió Europea.
article 215. El patrimoni de la Generalitat
1. El patrimoni de la Generalitat és integrat pels béns i els drets dels
quals és titular i pels que adquireixi per qualsevol títol jurídic.
2. Una llei del Parlament ha de regular l’administració, la defensa i la
conservació del patrimoni de la Generalitat.
article 216. Empreses públiques
article 212. El pressupost de la Generalitat
El pressupost de la Generalitat té caràcter anual, és únic i inclou totes
les despeses i tots els ingressos de la Generalitat, i també els dels orga-
La Generalitat pot constituir empreses públiques per a complir les
funcions que són de la seva competència, d’acord amb el que estableixen les lleis del Parlament.
140
141
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
c a p í to l i i i
LES FINANCES DELS GOVERNS LOCALS
article 217. Principis rectors
Les finances locals es regeixen pels principis de suficiència de recursos, equitat, autonomia i responsabilitat fiscal. La Generalitat vetlla
pel compliment d’aquests principis.
article 218. Autonomia i competències financeres
1. Els governs locals tenen autonomia pressupostària i de despesa en
l’aplicació de llurs recursos, incloent-hi les participacions que percebin a càrrec dels pressupostos d’altres administracions públiques,
dels quals poden disposar lliurement en l’exercici de llurs competències.
2. La Generalitat té competència, en el marc establert per la Constitució i per la normativa de l’Estat, en matèria de finançament local.
Aquesta competència pot incloure la capacitat legislativa per a establir
i regular els tributs propis dels governs locals i inclou la capacitat per
a fixar els criteris de distribució de les participacions a càrrec del pressupost de la Generalitat.
3. Els governs locals tenen capacitat per a regular llurs pròpies finances en el marc de les lleis. Aquesta capacitat inclou la potestat de fixar
la quota o el tipus dels tributs locals, i també les bonificacions i les
exempcions, dins els límits que estableixen les lleis.
4. Correspon als governs locals, en el marc que estableix la normativa
reguladora del sistema tributari local, la competència per a gestionar,
recaptar i inspeccionar llurs tributs, sens perjudici que la puguin delegar a la Generalitat i que puguin participar en l’Agència Tributària de
Catalunya.
5. Correspon a la Generalitat l’exercici de la tutela financera sobre els
governs locals, respectant l’autonomia que els reconeix la Constitució.
142
d e l f i n a n ç a m e n t d e l a g e n e r a l i tat
article 219. Suficiència de recursos
1. La Generalitat ha d’establir un fons de cooperació local destinat als
governs locals. El fons, de caràcter incondicionat, s’ha de dotar a partir de tots els ingressos tributaris de la Generalitat i s’ha de regular per
mitjà d’una llei del Parlament.
Addicionalment, la Generalitat pot establir programes de col·laboració financera específica per a matèries concretes.
2. Els ingressos dels governs locals consistents en participacions en
tributs i en subvencions incondicionades estatals són percebuts per
mitjà de la Generalitat, que els ha de distribuir d’acord amb el que
disposi la llei de finances locals de Catalunya, l’aprovació de la qual
requereix una majoria de tres cinquenes parts, i respectant els criteris
que fixi la legislació de l’Estat en aquesta matèria. En el cas de les subvencions incondicionades, aquests criteris han de permetre que el Parlament pugui incidir en la distribució dels recursos amb l’objectiu d’atendre la singularitat del sistema institucional de Catalunya a què fa
referència l’article 5 d’aquest Estatut.
3. Es garanteixen als governs locals els recursos suficients per a afrontar
la prestació dels serveis la titularitat o la gestió dels quals se’ls traspassi
o se’ls delegui. Tota nova atribució de competències ha d’anar acompanyada de l’assignació dels recursos suplementaris necessaris per a finançar-les correctament, de manera que es tingui en compte el finançament del cost total i efectiu dels serveis traspassats. El compliment
d’aquest principi és una condició necessària perquè entri en vigor la
transferència o la delegació de la competència. A aquest efecte, es poden
establir diverses formes de finançament, incloent-hi la participació en
els recursos de les finances de la Generalitat o, si escau, de l’Estat.
4. La distribució de recursos procedents de subvencions incondicionades o de participacions genèriques en impostos s’ha de portar a terme tenint en compte la capacitat fiscal i les necessitats de despesa dels
governs locals i garantint-ne en tot cas la suficiència.
5. La distribució dels recursos entre els governs locals no pot comportar en cap cas una minoració dels recursos obtinguts per cadascun
143
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d’aquests, segons els criteris utilitzats en l’exercici anterior a l’entrada
en vigor dels preceptes d’aquest Estatut.
TÍTOL VII
DE LA REFORMA DE L’ESTATUT
article 220. Llei de finances locals
1. El Parlament ha d’aprovar la seva pròpia llei de finances locals per a
desplegar els principis i les disposicions que estableix aquest capítol.
2. Les facultats en matèria de finances locals que aquest capítol atribueix a la Generalitat s’han d’exercir amb respecte a l’autonomia local
i escoltat el Consell de Governs Locals, que estableix l’article 85.
article 221. El cadastre
L’Administració General de l’Estat i la Generalitat han d’establir les
vies de col·laboració necessàries per a assegurar la participació de la
Generalitat en les decisions i l’intercanvi d’informació que calguin per
a l’exercici de les seves competències.
Així mateix, s’han d’establir formes de gestió consorciada del cadastre
entre l’Estat, la Generalitat i els municipis, d’acord amb el que disposi
la normativa de l’Estat i de manera que es garanteixin la plena disponibilitat de les bases de dades per a totes les administracions i la unitat
de la informació.
144
article 222. La reforma dels títols que no afecten les relacions
amb l’Estat
1. La reforma dels títols I i II de l’Estatut s’ha d’ajustar als procediments següents:
a) La iniciativa de la reforma correspon al Parlament de Catalunya, a
proposta d’una cinquena part dels seus diputats, i al Govern de la
Generalitat. Els ajuntaments de Catalunya poden proposar al Parlament l’exercici de la iniciativa de reforma si així ho demanen un
mínim del 20% dels plens municipals, que representin un mínim
del 20% de la població.
També poden proposar-la 300.000 signatures acreditades dels ciutadans de Catalunya amb dret de vot.
El Parlament ha de regular aquests dos procediments per a proposar l’exercici de la iniciativa de la reforma.
b) L’aprovació de la reforma requereix el vot favorable de les dues
terceres parts dels membres del Parlament, la remissió i la consulta a les Corts Generals, la ratificació de les Corts per mitjà
d’una llei orgànica i el referèndum positiu dels electors de Catalunya.
c) Si en el termini de trenta dies a partir de la recepció de la consulta
establerta per la lletra b les Corts Generals es declaren afectades per
145
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l a r e f o r m a d e l ’ e s tat u t
la reforma, aquesta ha de seguir el procediment establert per l’article 223.
d) Una vegada ratificada la reforma per les Corts Generals, la Generalitat l’ha de sotmetre a referèndum.
bleix el Reglament del Congrés dels Diputats, una proposta conjunta en el termini de dos mesos.
f) La tramitació de la proposta de reforma de l’Estatut al Senat ha de
seguir un procediment anàleg a l’establert per la lletra e en els termes del Reglament del Senat. En aquest cas, la delegació del Parlament, amb les adaptacions corresponents, ha de constituir, conjuntament amb membres de la comissió competent del Senat, una
comissió mixta paritària per tal de formular de comú acord una
proposta conjunta.
g) Si la comissió mixta paritària no arriba a formular una proposta
conjunta, la proposta de reforma de l’Estatut s’ha de tramitar d’acord amb el procediment ordinari establert pels respectius reglaments parlamentaris.
h) El Parlament, per la majoria absoluta dels seus membres, pot retirar
les propostes de reforma que hagi aprovat en qualsevol moment de
la tramitació a les Corts Generals abans que siguin aprovades de
manera definitiva. La retirada de la proposta de reforma no comporta en cap cas l’aplicació del que estableix l’apartat 2.
i) L’aprovació de la reforma per les Corts Generals per mitjà d’una
llei orgànica ha d’incloure l’autorització de l’Estat perquè la Generalitat convoqui en el termini màxim de sis mesos el referèndum a
què fa referència la lletra b.
2. Si la proposta de reforma no és aprovada pel Parlament o pel cos
electoral, no pot ésser sotmesa novament al debat i la votació del Parlament fins que hagi transcorregut un any.
article 223. La reforma de la resta dels títols
1. La reforma dels títols de l’Estatut no inclosos en l’article 222 s’ha
d’ajustar al procediment següent:
a) La iniciativa de reforma correspon al Parlament, al Govern de la
Generalitat i a les Corts Generals. Els ajuntaments i els titulars
del dret de vot al Parlament poden proposar al Parlament que
exerceixi la iniciativa de reforma en els termes establerts per l’article 222.1.a.
b) L’aprovació de la reforma requereix el vot favorable de les dues terceres parts dels membres del Parlament, l’aprovació de les Corts
Generals per mitjà d’una llei orgànica i, finalment, el referèndum
positiu dels electors.
c) Una vegada aprovada la proposta de reforma de l’Estatut, el Parlament l’ha de trametre al Congrés dels Diputats.
d) La proposta de reforma pot ésser sotmesa a un vot de ratificació del
Congrés i del Senat d’acord amb el procediment que estableixen els
reglaments parlamentaris respectius. El Parlament ha de nomenar
una delegació per a presentar la proposta de reforma de l’Estatut
davant el Congrés i el Senat. Si les Corts Generals ratifiquen la proposta de reforma de l’Estatut, es considera aprovada la llei orgànica
corresponent.
e) Si no s’aplica el procediment establert per la lletra d, s’ha de constituir una comissió mixta paritària, formada per membres de la comissió competent del Congrés dels Diputats i una delegació del
Parlament amb representació proporcional dels grups parlamentaris, per tal de formular de comú acord, i pel procediment que esta-
146
2. Si la proposta de reforma no és aprovada pel Parlament, per les
Corts Generals o pel cos electoral, no pot ésser sotmesa novament al
debat i la votació del Parlament fins que hagi transcorregut un any.
147
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
disposició addicional primera
disposició addicional quarta
Designació de senadors
Capacitat de finançament
1. Correspon al Parlament de designar els senadors que representen
la Generalitat al Senat, en els termes que estableix una llei aprovada
per la majoria absoluta del Ple del Parlament en una votació final sobre el conjunt del text. La designació s’ha de fer amb una convocatòria específica i en proporció al nombre de diputats de cada grup parlamentari.
2. El Parlament, per mitjà d’una llei aprovada en una votació final sobre el conjunt del text per majoria absoluta, ha d’adequar les normes
relatives a l’elecció dels senadors a la reforma constitucional del Senat,
en allò que hi correspongui.
disposició addicional segona
Acords amb el Govern de l’Estat
Si l’Estatut estableix que la posició del Govern de la Generalitat és determinant per a conformar un acord amb el Govern de l’Estat i aquest
no l’acull, el Govern de l’Estat ho ha de motivar davant la Comissió
Bilateral Generalitat-Estat.
disposició addicional tercera
Inversions en infraestructures
1. La inversió de l’Estat a Catalunya en infraestructures, exclòs el
Fons de compensació interterritorial, s’ha d’equiparar a la participació
relativa del producte interior brut de Catalunya amb relació al producte interior brut de l’Estat per un període de set anys. Aquestes inversions poden emprar-se també per a l’alliberament de peatges o la
construcció d’autovies alternatives.
2. A aquest fi, s’ha de constituir una comissió integrada per les administracions estatal, autonòmica i local.
148
1. La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat
ha d’elaborar els informes necessaris per a avaluar el compliment del
que disposa l’article 201.4.
2. Els mecanismes que eventualment s’hagin d’establir per a acomplir
el que disposa l’article 201.4 es poden aplicar gradualment fins a assolir l’objectiu.
disposició addicional cinquena
Revisió del règim especial de l’Aran
A partir de l’entrada en vigor d’aquest Estatut, en el termini de quatre
anys s’ha de revisar i modificar el règim especial de l’Aran per a adaptar-lo, en el que calgui, al que estableix aquest Estatut.
disposició addicional sisena
Administració ordinària
La Generalitat serà Administració ordinària de l’Estat a Catalunya
en la mesura que li siguin transferides, mitjançant els instruments que
corresponguin, les funcions executives que compleix l’Administració
de l’Estat per mitjà dels seus òrgans territorials a Catalunya.
ðisposició addicional setena
Relació de tributs cedits
A l’efecte del que estableix l’article 203.2, en el moment de l’entrada
en vigor d’aquest Estatut tenen la consideració de:
a) Tributs estatals cedits totalment:
Impost sobre successions i donacions.
Impost sobre el patrimoni.
Impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats.
Tributs sobre jocs d’atzar.
149
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
Impost sobre les vendes al detall de determinats hidrocarburs.
Impost sobre determinats mitjans de transport.
Impost sobre l’electricitat.
b) Tributs estatals cedits parcialment:
Impost sobre la renda de les persones físiques.
Impost sobre el valor afegit.
Impost sobre hidrocarburs.
Impost sobre les labors del tabac.
Impost sobre l’alcohol i begudes derivades.
Impost sobre la cervesa.
Impost sobre el vi i begudes fermentades.
Impost sobre els productes intermedis.
El contingut d’aquesta disposició es pot modificar per mitjà d’un
acord entre el Govern de la Generalitat i el Govern de l’Estat, el qual
l’ha de tramitar com a projecte de llei. A aquest efecte, la modificació
d’aquesta disposició no es considera com a modificació de l’Estatut.
L’abast i les condicions de la cessió han d’ésser establerts per la Comissió Mixta a què fa referència l’article 210 que, en tot cas, l’ha de referir als rendiments a Catalunya. El Govern ha de tramitar l’acord de
la Comissió com a projecte de llei.
disposició addicional vuitena
Cessió de l’impost sobre la renda de les persones físiques
El primer projecte de llei de cessió d’impostos que s’aprovi a partir de
l’entrada en vigor d’aquest Estatut ha de contenir, en aplicació de la
disposició anterior, un percentatge de cessió de l’impost sobre la renda de les persones físiques del 50%.
Es considera com a produït al territori de la comunitat autònoma de
Catalunya el rendiment cedit de l’impost sobre la renda de les persones físiques que correspongui als subjectes passius que hi tenen llur
residència habitual.
Igualment, s’ha de proposar d’augmentar les competències normatives
de la comunitat sobre el dit impost.
150
disposició addicional novena
Cessió de l’impost sobre hidrocarburs, de l’impost sobre les
labors del tabac, de l’impost sobre l’alcohol i begudes derivades,
de l’impost sobre la cervesa, de l’impost sobre el vi i begudes
fermentades i de l’impost sobre productes intermedis
El primer projecte de llei de cessió d’impostos que s’aprovi a partir de
l’entrada en vigor d’aquest Estatut ha de contenir, en aplicació de la
disposició addicional setena, un percentatge de cessió del 58% del
rendiment dels impostos següents: l’impost sobre hidrocarburs, l’impost sobre les labors del tabac, l’impost sobre l’alcohol i begudes derivades, l’impost sobre la cervesa, l’impost sobre el vi i begudes fermentades i l’impost sobre productes intermedis. L’atribució a la comunitat
autònoma de Catalunya es determina en funció dels índexs que en cada cas corresponen.
disposició addicional desena
Cessió de l’impost sobre el valor afegit
El primer projecte de llei de cessió d’impostos que s’aprovi a partir de
l’entrada en vigor d’aquest Estatut ha de contenir, en aplicació de la
disposició addicional setena, un percentatge de cessió del 50% del
rendiment de l’impost sobre el valor afegit. L’atribució a la comunitat
autònoma de Catalunya es determina en funció del consum en el seu
territori.
disposició addicional onzena
Capacitat normativa
En el marc de les competències i de la normativa de la Unió Europea,
l’Administració General de l’Estat ha de cedir competències normatives sobre l’impost sobre el valor afegit en les operacions efectuades en
fase detallista els destinataris de les quals no tinguin la condició d’empresaris o professionals i en la tributació en fase detallista dels productes gravats pels impostos especials de fabricació.
151
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
disposició addicional dotzena
disposició transitòria primera
Interpretació harmònica
Adaptació de les lleis i les normes amb rang de llei
Les normes de la llei orgànica a què fa referència l’article 157.3 de la
Constitució i les normes contingudes en aquest Estatut s’han d’interpretar harmònicament.
disposició addicional tretzena
Fons propis i comuns amb altres territoris
Els fons propis de Catalunya situats a l’Arxiu de la Corona d’Aragó i
a l’Arxiu Reial de Barcelona s’integren en el sistema d’arxius de Catalunya. Per a la gestió eficaç de la resta de fons comuns amb altres territoris de la Corona d’Aragó, la Generalitat ha de col·laborar amb el
Patronat de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, amb les altres comunitats
autònomes que hi tenen fons compartits i amb l’Estat per mitjà dels
mecanismes que s’estableixin de mutu acord.
1. Les lleis del Parlament i les normes amb rang de llei del Govern vigents en el moment de l’entrada en vigor d’aquest Estatut que eventualment puguin resultar incompatibles amb els drets reconeguts pel
títol I mantenen la vigència per un termini màxim de dos anys, en el
qual han d’ésser adaptades a la regulació establerta per aquest Estatut.
2. Els grups parlamentaris, els membres del Parlament, el Govern i el
Síndic de Greuges, en el termini establert per l’apartat 1, poden sol·licitar dictamen al Consell de Garanties Estatutàries, en els termes establerts per llei, sobre la compatibilitat amb l’Estatut de les lleis del Parlament o de les normes amb rang de llei dictades pel Govern abans de
l’entrada en vigor d’aquest. El dictamen no té valor vinculant i pot fer
recomanacions al Parlament o al Govern per a modificar o derogar les
normes que consideri incompatibles.
disposició transitòria segona
disposició addicional catorzena
Jocs i apostes
Vigència de disposicions transitòries anteriors
El que disposa l’article 141.2 no és aplicable a la modificació de les modalitats dels jocs i apostes atribuïts, per a finalitats socials, a les organitzacions d’àmbit estatal, de caràcter social i sense finalitat de lucre, d’acord amb el que disposa la normativa aplicable a les dites organitzacions.
Les disposicions transitòries tercera, quarta i sisena de la Llei orgànica
4/1979, del 18 de desembre, d’Estatut d’autonomia de Catalunya,
mantenen, en el que correspon, la vigència com a regulació transitòria.
disposició derogatòria
Transparència
Es deroga la Llei orgànica 4/1979, del 18 de desembre, d’Estatut d’autonomia de Catalunya.
L’Estat, en compliment del principi de transparència, ha de publicar la liquidació provincial dels diversos programes de despesa pública a Catalunya.
disposició final primera
disposició addicional quinzena
Aplicació dels preceptes del títol VI
1. La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat
ha de concretar, en el termini de dos anys a partir de l’entrada en vigor
d’aquest Estatut, l’aplicació dels preceptes del títol VI.
152
153
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
2. Els preceptes del títol VI es poden aplicar de manera gradual atenent llur viabilitat financera. En tot cas, aquesta aplicació ha d’ésser
plenament efectiva en el termini de cinc anys a partir de l’entrada en
vigor d’aquest Estatut.
disposició final segona
L’Agència Tributària de Catalunya
L’Agència Tributària de Catalunya, a què fa referència l’article 204,
s’ha de crear per llei del Parlament, en el termini d’un any a partir de
l’entrada en vigor d’aquest Estatut.
Les funcions que en aplicació d’aquest Estatut corresponguin a l’Agència Tributària de Catalunya han d’ésser exercides, fins que aquesta
es constitueixi, pels òrgans que les acomplien fins aleshores.
Índex
7
PREÀMBUL
11
TÍTOL PRELIMINAR
17
TÍTOL I
DELS DRETS, DEURES I PRINCIPIS RECTORS
17
Capítol I.
22
Capítol II.
28
Drets i deures de l’àmbit civil i social
Drets en l’àmbit polític i de l’Administració
Capítol III. Drets i deures lingüístics
Capítol IV. Garanties dels drets estatutaris
Capítol V. Principis rectors
39
TÍTOL II
24
27
disposició final tercera
Termini de creació de la Comissió Mixta d’Afers Econòmics
i Fiscals Estat-Generalitat
La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat,
que estableix l’article 210, s’ha de crear en el termini de sis mesos a
partir de l’entrada en vigor d’aquest Estatut. Mentre no es constitueixi, la Comissió Mixta de Valoracions Estat-Generalitat n’assumeix les
competències. La constitució de la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat comporta l’extinció immediata de la
Comissió Mixta de Valoracions Estat-Generalitat.
ðisposició final quarta
DE LES INSTITUCIONS
60
El Parlament
Capítol II. El president o presidenta de la Generalitat
Capítol III. El Govern i l’Administració de la Generalitat
Capítol IV. Les relacions entre el Parlament i el Govern
Capítol V. Altres institucions de la Generalitat
Capítol VI. El govern local
Capítol VII. Organització institucional pròpia de l’Aran
61
TÍTOL III
39
45
47
49
50
54
Relació d’entitats econòmiques i financeres
La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat, en el
termini de sis mesos a partir de l’entrada en vigor d’aquest Estatut, ha
de determinar la relació de les entitats a què fa referència l’article 182.
DEL PODER JUDICIAL A CATALUNYA
61
63
65
154
Capítol I.
Capítol I.
El Tribunal Superior de Justícia i el fiscal o la fiscal
superior de Catalunya
Capítol II. El Consell de Justícia de Catalunya
Capítol III. Competències de la Generalitat sobre
l’Administració de justícia
�71
TÍTOL IV
DE LES COMPETÈNCIES
71
Capítol I.
73
Capítol II.
Tipologia de les competències
Les matèries de les competències
121
TÍTOL V
DE LES RELACIONS INSTITUCIONALS
DE LA GENERALITAT
130
Relacions de la Generalitat amb l’Estat
i amb altres comunitats autònomes
Capítol II. Relacions de la Generalitat amb la Unió Europea
Capítol III. Acció exterior de la Generalitat
133
TÍTOL VI
121
127
Capítol I.
DEL FINANÇAMENT DE LA GENERALITAT
142
Les finances de la Generalitat
Capítol II. El pressupost de la Generalitat
Capítol III. Les finances dels governs locals
145
TÍTOL VII
133
140
Capítol I.
DE LA REFORMA DE L’ESTATUT
148
DISPOSICIONS ADDICIONALS
153
DISPOSICIONS TRANSITÒRIES
153
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
153
DISPOSICIONS FINALS
�Biblioteca de Catalunya - Dades CIP
Catalunya
[Estatut (2006)]
Estatut d’autonomia de Catalunya 2006
I. Catalunya. Generalitat II. Títol III. Títol: Estatut (2006)
1. Catalunya. Estatut (2006)
342.4(467.1)“2006”(094)
Coordinació: Direcció General de Difusió Corporativa
© Antoni Tàpies, per la imatge de portada
Disseny gràfic: +3
Edició: Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions
Impressió i enquadernació: BIGSA Indústria Gràfica
Dipòsit legal: B-42464-2006
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.03. Parlament de Catalunya
Description
An account of the resource
Agrupa la documentació generada al voltant de l'activitat de Pasqual Maragall com a diputat al Parlament de Catalunya, principalment a les legislatures 1999 a 2003 i després com a President de la Generalitat de 2003 a 2006. Però també del període que en va ser de 1988 a 1995.
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Estatut d'autonomia de Catalunya 2006
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Parlament de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006
Type
The nature or genre of the resource
Monografia
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Estatut
Catalunya
Parlament de Catalunya
Legislació
Catalunya. Generalitat
Description
An account of the resource
Text estatutari refrendat a Catalunya el 18/06/2006.
Publisher
An entity responsible for making the resource available
Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Legislació