56 10 1525 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1074/19870119d_00189.pdf e71fe10fd674b8b7ef6387d78511f3ed PDF Text Text ^^. "A juntament de Barcelona LA REVISION DEL SISTEMA DE FINANCIACION LOCAL. Conferencia pronunciada_ p or el Excelentísimo Sr. Pasqual Maragall i Mira, Alcalde de Barcelona. Madrid, Club "Siglo XXI", 19 de Enero de 1987 Exp. 705/84 - IMPREMTA MUNICIPAL �y- Ajuntament de Barcelona zp Gabinet de Comunicació GRACIAS ADRIáN. SEÑORAS, SEÑORES, AMIGOS HACE EXACTAMENTE UN AÑO Y ONCE MESES QUE OCUPE ESTA TRIBUNA POR PRIMERA. VEZ. EN AQUELLA OCASIÓN CONSERVABA AúN LA EMOCIóN QUE ME'HABíA PRODUCIDO MI C:ONVERSACIÓN CON EL PROFESOR TIERNO GALVáN EN LA CLíNICA DONDE ACABABAN DE OPERARLE. HOY, ADEMáS, SE CUMPLE EL AÑO EXACTO DE SU MUERTE. ES DE JUSTICIA, PUES, QUE MIS PRIMERAS PALABRAS SEAN DE RECUERDO PARA EL VIEJO PROFESOR. LO QUE 'DIJE HACE DOS AÑOS. EN FEBRERO DEL 85 LES EXPUSE A USTEDES ALGUNAS IDEAS SOBRE CUAL IIABRIA DE SER LA PARTICIPACIóN DE LOS AYUNTAMIENTOS, DEL SECTOR LOCAL, EN EL CONJUNTO DEL SECTOR PúB LICO. Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL —2 • Ref.. �i Ájuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació — — INTENTÉ CONVENCERLES DE QUE EL SECTOR LOCAL ES EL SECTO R GESTOR POR EXCELENCIA. QUE LOS AYUNTAMIENTOS TENÍAN MáS CAPACIDAD QUE OTRAS ADMINISTRACIONES PARA RESPONDER A LAS DEMANDAS DEL CIUDADANO. QUE ESTA • CUALIDAD SE HABÍA PUESTO A PRUEBA EN UN PERÍODO EN EL QUE LA SOCIEDAD ESPAÑOLA ESTABA EXPERIMENTANDO ENORMES CAMBIOS POLÍTICOS, SOCIALES, ECON6MÍCOS, DE VALORES. QUE ESTA PRUEBA HABÍA SIDO SUPERADA. DESDE ESTE CONVENCIMIENTO RECLAMABA UNA MAYOR PARTICIPACIóN DE LOS AYUNTAMIENTOS Y DE LAS CORPORACIONES LOCALES EN LOS INGRESOS Y LOS GASTOS PúBLICOS. LOS AYUNTAMIENTOS ESPAÑOLES, LES DECÍA, NO PODÍAN SEGUIR SIENDO LA "CENICIENTA" DEL SUBSECTOR LOCAL EUROPEO. EN LOS DOS ANOS QUE HAN. PASADO DESDE MI ANTERIOR COMPARECENCIA HAN SUCEDIDO MUCHAS COSAS, BASTANTES COSAS. EN EL MUNDO, EN ESPAÑA, EN CATALUÑA, EN BARCELONA. Exp. 1.207.85 - IMPREMTA MUNICIPAL Ref.: �Ájuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació PERO LA PARTE SUBSTANCIAL DEL MENSAJE DE ENTONCES SIGUE SIENDO VáLIDA. LA SITUACI6N DEL SECTOR LOCAL EN ESPAÑA SIGUE ESTANDO LEJOS DE LO QUE LA PROPIA REALIDAD ACONSEJA. LOS AYUNTAMIENTOS NO TIENEN NI LOS RECURSOS ECONóMICOS NI LOS MEDIOS POLÍTICOS Y LEGALES QUE NECESITAN. A LO LARGO DE LA CHARLA DE HOY LES DARÉ LAS RAZONES QUE A MI ENTENDER JUSTIFICAN ESTA A_FIRMACIóN. Exp. 1.207-85 • IMPREMTA MUNICIPAL —4 Ref.. �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació CONSTITUCION Y SUFICIENCIA FINANCIERA 04. LA REFORMA DE LA HACÍENDA LOCAL ES NECESARIAY URGENTE BáSÍCAMENTE POR DOS MOTIVOS : LA ENTRADA EN VIGOR DE LA • CONSTITUCIóN DE 1978 Y LA INCAPAÇÏDAD DEL ACTUAL SISTEMA PARA SATISFACER LAS NECESIDADES DEL SECTOR LOCAL. LA CONSTITUCIóN PRESENTA TRES ASPECTOS DE FUNDAMENTAL IMPORTANCIA. EL PRIMERO ES QUE ESTABLECE UNA NUEVA ORGANIZACIóN TERRITORIAL QUE REQUIERE LA COORDINACIóN DE LA ACTIVIDAD FINANCIERA ESTATAL, AUTON6M:ICA Y LOCAL. EN SEGUNDO LUGAR, LA CONSTITUCIóN CONSAGRA EL PRINCIPIO DE AUTONOMÍA DE LAS ENTIDADES LOCALES PARA LA GESTI6N DE SUS RECURSOS FINANCIEROS Y LA ORDENACIóN DE SU GASTO. Y, FINALMENTE, PROCLAMA EL PRINCIPIO DE SUFICIENCIA FINANCIERA PARA ESTE SECTOR, SUFICIENCIA QUE DEBEN PROPORCIONAR LOS TRIBUTOS PROPIOS Y LA PARTICIPACIóN EN LOS INGRESOS DE LOS OTROS DOS NIVELES DE GOBIERNO. Exp. 1.207 -85 - IMPREMTA MUN ICIPAL -5Ref.. �Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació ESTE PRINCIPIO DE SUFICIENCIA FINANCIERA NO SE PUEDE CUMPLIR CON LA NORMATIVA AUN VIGENTE. EN FIN-, LA NECESIDAD DE UN NUEVO SISTEMA DE FINANCIACIóN PROCEDE DE LA EXIGENCIA DE UNA MAYOR PARTICIPACIóN DEL SECTOR LOCAL EM EL CONJUNTO DEL SECTOR POLíTICO QUE ANTES HE MENCIONADO. PARTICIPACIóN QUE, NATURALMENTE, ESTá LIGADA A LA ACEPTACIóN DEL PAPEL DE LAS ADMINISTRACIONES LOCALES EN LA VIDA SOCIAL Y ECON6 ICA QUE PROPUGNO REITERADAMENTE. EL SISTEMA ACTUAL DE TRIBUTOS, ADEMAS DE COMPLEJO, ES INADECUADO PARA ADAPTARSE CON FLEXIBILIDAD A LA COYUNTURA ECONóMICA. Y LA PARTICIPACIóN EN LOS INGRESOS DE LAS OTRAS ADMINISTRACIONES Esp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL O ES INSUFICIINTE. O ES INEXISTENTE. �Ajuntament de Barcelona —7 Gabinet de Comunicació Ref.. INSUFICIENTE EN EL CASO DE LA ADMiINISTRACIóN CENTRAL, COMO EXPLICARÉ DESPUÉS CON ALGúN DETALLE, O INEXISTENTE EN EL CASO DE ALGUNAS COMUNIDADES AUTóNOMAS . ESTE ES EL CASO, - POR EJEMPLO, DE CATALUÑA, A PESAR DE LA . PROMESA DEL "CONSELLER" DE ECONOMíA DE QUE SE CONSTITUIRíA UN FONDO MUNICIPAL CUANDO LA FINANCIACIóN DE LAS COPIUNIDADES AUTÓNOMAS ALCANZASE UNA SOLUCIóN SATISFACTORIA. . ESTA SITUACIóN PER .IENENTE CONDUCE AL ENDEUDAMIENTO, OUE YA: DEBI6 DE SOLUCIONARSE CON UNA LEY DE SANEAMIENTO, Y QUE ES PRECISO ATAJAR. Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �-8 Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació ADMINISTRACIóN OTRO ASPECTO Y REGLAMENTACIóN,OBSOLETAS QUE CONFIGURA LA REALIDAD ECON6MICA DE NUESTROS AYUNTAMIENTOS ES UN DICCIONES QUE MAGNíFICO EJEMPLO DE LAS CONTRA- PUEDE HABER ENTRE LA BONDAD DE LOS PRINCIPIOS Y SU APLICACI6N REGLAMENTARIA Y ADMINISTRATIVA. LA ADMINISTRACIóN FCON6MICA DE LAS CORPORACIONES LOCALES SE RIGE POR UN Y DECRETOS CONJUNTO DE QUE SON NORMAS, RETAZOS DE LEYES, REGLAMENTOS UNA VERDADERA ANTIGUALLA. ESTE ENTRAMADO ARCAICO QUE ENTORPECE LA EFICACIA DE FRENA SU PROGRESO Y QUE LOS AYUNTAMMIENTOS, QUE ABSORBE ENERGíAS Y ESFUERZOS QUE. PODRÍAN EMPLEARSE EN r.E JORE S CAMPOS QUE EN LA SUPERACIóN DE ASPECTOS SE HA MEJORADO. TRAPAS Y DISFUNCIONALIDADES. -DEBEMOS RECONOCER QUE ESPECIALMENTE EN LA EN ALGUNOS. SUPRESI6N DE LA APROBACIóN PREVIA DE LOS PRESUPUESTOS POR .LA ADMINISTRACIóN CENTRAL Y EN EL RECONOCI MIENTO Y APLICACIóN DE LOS PRINCIPIOS DE UNIDAD Exp. 1.207-85 • IMPREMTA MUNICIPAL Y UNIVERSALI Ref.: �Ajuntament de Barcelona —9— Gabinet de Comunicació Ref.: DAD DEL PRESUPUESTO. PERO EL NO RECONOCIMIENTO TE6RICO Y PRáCTICO DE LA UNIDAD DE CAJA, LA CONFUSIóN SOBRE LAS FUNCIONES INTERVENTORA, DE CONTROL FINANCIERO Y DE EFICACIA, INVALIDAN EN GRAN PARTE LOS ANTERIORES PRINCIPIOS. POR EJEMPLO.LA INEXISTENCIA DEL PRINCIPIO DE UNIDAD DE CAJA TIENE LA CONSECUENCIA, QUE MáS TARDE CUANTIFICARÉ, DE QUE COEXISTAN FUERTES ENDEUDAMIENTOS CON ALTOS NIVELES DE EXISTENCIAS LíQUIDAS, EN EFECTIVO, COMO YA DETECTE CON EXTRAÑEZA EL BANCO DE ESPADA EN 1983 Y 1984. TAMBIÉN FALTA UN CORRECTO PLAN DE CONTABILIDAD PUBLICA LOCAL, CON LA SUFICIENTE FLEXIBILIDAD COMO PARA ADMITIR DISTINTOS NIVELES DE COMPLEJIDAD.SEGúN LAS DIMENSIONES Y COMPLEJIDADES DE LOS AYUNTAMIENTOS. NO HAY. UNOS PRINCIPIOS GENERALES DE ORDENACI6N DE LA Gf_STIóN PRESUPUESTARIA Y DEL GASTO, QUE Exp. 1.207$5 • IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona —loRef.. Gabinet de Comunicació CUMPLAN PARA LAS CORPORACIONES LOCALES LA MISIóN QUE CUMPLE LA LEY GENERAL PRESUPUESTARIA PARA LA ADMINISTRACIÓN CENTRAL. TODAS ESTAS CARENCIAS SON OBSTáCULOS nUE ENTORPECEN LA 4ODERNIZACIóN DE NUESTROS AYUNTAMIENTOS, Y NO NOS IMPIDEN PONERLOS LLEVAR AL NIVEL DF EFICACIA OUE CARACTERIZA A LA MAYOR PARTE DE LOS PAISES OCCIDENTALES AVANZADOS. LA GESTIóN PRESUPUESTARIA, LA DE LA TESORERíA, LA CONTABILIDAD, DEBE? ORDENARSE CON IMAGINACIóN Y CON RIGOR PARA POSIBILITAR LA EFICACIA Y HACERLA COMPATIBLE, COMO DIREMOS DESPUÉS, Y COMO DEFENDEREMOS, CON LA NECESARIA UNIDAD Y COHERENCIA QUE DEBE PRESIDIR LA POLíTICA ECON&-.ICA Y FINANCIERA DEL.PAIS. Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona -11 Gabinet de Comunicació Ref.. EL GASTO DEL SECTOR LOCAL CUANDO HACE UNOS AÑOS UTILICÉ LA EXPRESIóN "CENICIENTA DEL SUBSECTOR LOCAL EUROPEO" REFERIDO AL GASTO DEL NUESTRO SECTOR LOCAL, ÉSTE NO ALCANZABA EL 15 POR CIENTO DEL GASTO DEL SECTOR PúBLICO SIN SEGURIDAD SOCIAL. - HOY LA PARTICIPACIÓN ES ALGO MAYOR, EN TORNO AL 18 POR CIENTO.. (v DE MANERA ESTAMOS AUN LEJOS DEL 25 POR CIENTO QUE HEMOS VENIDOS PROPUGNANDO. 50 ESTADO, 25% COMUNIDADES AUTóNOMAS Y 25% CORPORACIONES LOCALES. Exp. 1.207-85 - IMPREMTA RECUERDEN QUE EL OBJETIVO ERA -Y ES- MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona —12 Gabinet de Comunicació Ref.: DEFICIT Y ENDEUDAMIENTO DEL SECTOR LOCAL VEAMOS AHORA QUE OCURRE CON EL DÉFICIT. INDEPENDIENTEMENTE DEL CONCEPTO DE DÉFICIT QUE UTILICEMOS, EL ESTADO PARECE ABSORBER CASI TODO EL VOLUMEN DEL DÉFICIT PúBLICO. (CUADROS 2 Y 3) (C Sit ^ Z "A ^ SIN EMBARGO, SI LOS ENTES AUTONóMICOS Y LAS CORPORACIONES LOCALES PRESENTAN DESEQUILIBRIOS MENORES, E INCLUSO EN ALGúN PIJO SUPERAVITS, TRANSFERENCIAS ADMINISTRACIONES: SE DEBE A QUE EXISTE UN CUMULO QUE REALIZA CORRIENTES, EL ESTADO A DE ESTAS DE CAPITAL, SUBVENCIONES, ASUNCIONES DE DEUDA, ETC... EN EL CASO DE LAS CORPORACIONES LOCALES QUE RABIAN ALCANZADO Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona —13— Ref. Gabinet de Comunicació DÉFICITS IMPORTANTES EN 1982, LOS AÑOS 83 Y 84 FUERON DE SUPERAVIT DEBIDO A LAS LEYES DE SANEAMIENTO DE LA HACIENDA LOCAL. SIN EMBARGO ESTA TENDENCIA SE HA TNVERTIDO Y EN LOS DOS úLTIMOS EJERCICIOS LAS CORPORACIONES LOCALES HAN EMPEZADO A PRESENTAR DÉFICITS PROPIOS CADA VEZ MáS ELEVADOS. EN SUS PASIVOS FINANCIEROS FIGURAN CANTIDADES CADA VEZ MáS IMPORTANTES DE OBLIGACIONES CRÉDITOS, (DEUDA). ALGUNOS INTERNACIONALES, OTRO TANTO OCURRE CON Y LAS ADMINISTRACIONES AUT6NOMAS. EN 1986 EL TOTAL DE PASIVOS DE LAS CORPORACIONES LOCALES SE ACERCABAN AL BILLóN DE PTAS. , DE LOS QUE CASI LA MITAD CORRESPONDÍAN A CRÉDITOS CONCEDIDOS POR LA BANCA, OFICIAL Y ALREDEDOR DE 150 MIL MILLONES A TÍTULOS DE RENTA FIJA NEGOCIABLE (MIENTRAS QUE LOS CRÉDITOS CON EL EXTERIOR HAN IDO DISMINUYENDO). Exp. 1.207$5 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Y ES AQ_Uí DONDE APARECE UNO DE LOS EFECTOS DE LA REGLAMENTACIóN QUE IMPIDE_ LA APLICACIóN DEL PRINCIPIO DE LA UNIDAD DE. CAJA. FRENTE A ESE VOLUMEN DE PASIVOS, EL TOTAL DE ACTIVOS FINANCIEROS SE ACERCA AL MEDIO BILLóN, EN SU MAYOR PARTE EN LA FORMA DE EFECTIVO Y OTROS DEP6SITOS A CORTO PLAZO SIN EMBARGO, ESTOS ACTIVOS NO PUEDEN UTILIZARSE LIBREMENTE PARA HACER FRENTE A LOS PAGOS NECESARIOS PORQUE CADA UNO DE LOS CRÉDITOS Y EMPR É STITOS SóLO PUEDEN UTILIZARSE PARA FINANCIAR PROYECTOS ESPECÍFICOS. PARECE EVIDENTE, POR RACIONAL., QUE LA REFORMA DEL SLSTEMA DE FIJANCIACIóN LOCAL REQUIERE LA LIBERALIZACIóN ADECUADA DEL USO DE ESOS FONDOS "ATADOS". Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL —14Ref.: �Àjuntament de Barcelona , Gabinet de Comunicació EN CUANTO A LAS COMUNIDADES AUTÓNOMAS EL RITO : DE CRECIMIENTO DE LOS DÉFICITS Y LA ACUMULACIÓN DE PASIVOS IIA SIDO CONTINUADO DESDE SU CREACIóN, SIT[.JACIóN QUE PUEDE REVERTIRSE, EN ESPECIAL DESPUÉS DE LA REFORMA DEL SISTEMA DE FINANCIACIóN AUTON6MICO. Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL —15— Ref.: �Ajuntament de Barcelona —16— Ref.: Gabinet de Comunicació 3. LOS INGRESOS LOCALES, EL FNCM Y LOS TRIBUTOS PROPIOS EL FONDO NACIONAL DE COOPERACIóN MUNICIPAL ASCENDíA EN 275.044 30% 1986 A MILLONES DE PESETAS, LO CUAL REPRESENTA ALREDEDOR DEL DE INGRESOS DE LOS AYUNTAMIENTOS. LA CONGELACIóN QUE EL FONDO NACIONAL DE COOPERACIóN MUNICIPAL EXPERIMENTó EN 1985 IMPIDIó QUE LOS AYUNTAMIENTOS AUMENTARAN SUS GASTOS EN M A' ' S DEL 11 POR CIENTO. ESTE ERA EL AUMENTO PREVISTO ANTES DE LA COTA?GELACIÓN. EL AUMENTO FRUSTRADO REPRESENTA MENOS DE LA CENTÉSIMA PARTE DE LOS GASTOS DE LAS ADMINISTRACIONES PúBLICAS. Y EN EL CASO DE NO PRODUCIRSE UN AUMENTO EN LOS INGRESOS DEL ESTADO O UNA REDUCCIÓN DEL nano VOLUMEN DEL GASTO ESTATAL, EL INCREMENTO DEL FONDO AUMENTARÁA LA NECESIDAD DE FINANCIACIÓN DEL ESTADO EN Exp. TAN SOLO 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL 3 DÉCIMAS DEL PRODUCTO INTERIOR BRUTO. �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació EN CUALQUIER CASO, ESOS INCREMENTOS DEL GASTO LOCAL, NO HARíAN MáS QUE AUMENTAR LIGERAMENTE SU PARTICIPACIóN SOBRE EL TOTAL DEL GASTO DE LAS ADMINISTRACIONES PúBLICAS. FíJENSE QUE I'CLUSO CON UN FONDDO NO CONGELADO LA PARTICIPACIóN DEL GASTO LOCAL EN EL CONJUNTO DEL SECTOR. PUBLICO, EXCLUíDA LA SEGURIDAD SOCIAL, ALCANZARíA SóLAMENTE 19 POR CIENTO. EL 11 POR CIENTO PROPUESTO REPRESENTARíA 100.000 MILLONES DE PESETAS. HAY QUE TENER PRESENTE QUE EL ESTADO HA GASTADO CIENTOS DE MILES DE MILLONES DE PTAS. EN LA RECONVERSIÓN Y SANEAMIENTO TANTO DEL SECTOR PúBLICO, ESPECIALMENTE EMPRESARIAL, COMO DEL SECTOR PRIVADO. RECUERDEN LOS 440.000 MILLONES DE RUMASA, LOS ;IáS DE 200.000 DE SEAT, LAS SUBVENCIONES Y CRÉDITOS A RENFE, EMPRESAS DEL INI, Y LAS TRANSFERENCIAS A LA SEGURIDAD SOCIAL, Exp. 1.207.85 - IMPREMTA MUNICIPAL —17 Ref.. �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació SIN QUE POR ELLO OLVIDEMOS LOS 170.000 MILLONES QUE HA SIGNIFICADO LA LEY DE SANEAMIENTO DE LAS HACIENDAS LOCALES. EN ESTE MISMO ORDEN DE COSAS DEBO RECORDAR EL AHORRO QUE HA OBTENIDO EL ESTADO POR LA CAíDA DEL TIPO DE INTERÉS Y EL TIPO • R, LO QUE HA PERMITIDO DISMINUIR SU DÓLA DE CAMBIO DEL ENDEUDAMIENTO SIN QUE POR ELLO SE HAYAN VISTO BENEFICIADOS OTROS SECTORES DE LAS ADMIvT ISTRACIONES PúBLICAS. Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL —1 Ref.. �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació LOS GRANDES PRINCIPIOS DE LA FINANCIACION LOCAL ANTES DE ENTRAR EN PROPUESTA CONCRETA LES DIR É , A MODO DE RECAPITULACIóN, LOS PRINCIPIOS QUE A MI JUICIO DEBEN INSPIRAR LA REFORMA DE LA FINANCIACIóN LOCAL. 1) EN PRIMER LUGAR TIE?E QUE RESPETAR LOS PRINCIPIOS GENE - RALES ENUNCIADOS EN LA CONSTITUACIóN : AUTONOMÍA LOCAL Y SUFICIENCIA FINANCIERA. 2) EL SISTEMA DE FINANCIACIóN LOCAL DEBE SER COHERENTE CON EL MODELO DE FINANCIACIóN AUTONóMICO Y CENTRAL Y HACER COMPATI BLE LA ACTUACIÓN DE LOS ENTES LOCALES CON LOS OBJETIVOS DE POLíTICA MACROECON6MICA DEL GOBIERNO. NO DEBE EXISTIR CONTRA— DICCI6N ENTRE LA POLíTICA ECONOMICA ESTATAL Y EL COMPORTAMIENTO DEL SECTOR LOCAL. 3) LA REFORMA DEL SISTEMA DEBE TENER EN CUENTA LA EXPERIENCIA Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL —19Ref.: �Ajuntament de Barcelona —2OR'ef.. Gabinet de Comunicació RECIENTE DE LA HACIENDA LOCAL Y LA INSUFICIENCIA DEL MODELO DE FINANCIACIóN VIGENTE. EL MODELO DISEÑADO PRETENDE, SIN EMBARGO, NO PRODUCIR UN CORTE DRAMáTICO CON EL SISTEMA VIGENTE. 4) EL MODELO DEBE TENER EN CUENTA NO SOLO LA INSUFICIENCIA DEL SISTEMA DE FINANCIACION VIGENTE, SINO TAMBIÉN LA INSUFICIENCIA DEL PESO DEL SECTOR LOCAL EN EL TOTAL ESTATAL. 5) LA REFORMA Di LA HACIENDA LOCAL DEBE SER COMPATIBLE CON UN MODELO DE ELECCION SOCIAL, QUE. SE RESOLVER EN EL PROCESO ELECTORAL; EN EL QUE LOS CIUDADANOS PUEDAN ESCOGER SOBRE DIFERENTES COMBINACIONES DE BIENES Y SERVICIOS PúBLICOS LO CALES Y DE CARGAS FISCALES ASOCIADAS. Exp. I.207 .85 - IMPREMTA MUNICIPAL. - �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació POR UN MODELO EL MODELO ALTERNATIVO -21-Ref.: DE FINANCIACION LOCAL BESICO DE FI?ANCIACI6N LOCAL IMPLICA QUE LAS FUENTES DE FINANCIACIóN DEL GASTO LOCAL SON TRES: LOS INGRESOS PROPIOS. ES DECIR, IMPUESTOS, TASAS, CONTRIBUCIONES ESPECIALES Ó PRECIOS PúBLICOS; LAS SUBVENCIONES ESTATALES.-EN ESTE CASO LA PRINCIPAL ES LA SE DISTRIBUYE A PARTIR DEL FONDO DE COOPERACIóN QUE r'IUN IC IP AL; EL ENDELIDAt1IEï•wTO. SI SE PREFIJARA EL GASTO PúBLICO LOCAL COMO UN PORCENTAJE DEL GASTO TOTAL DEL SECTOR PúBLICO Y SE ASEGURARAN AUTOMETICAMENTE UNAS FINANZAS SUFICIENTES, PODRíAN PRODUCIRSE DOS FEN6MENOS NO DESEABLES, Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �Àjuntament.de Barcelona Gabinet de Comunicació EN PRIMER LUGAR EXISTIRÍA UN INCENTIVO A NO ESFORZARSE FISCALMENTE EN EL SECTOR LOCAL, Y EN SEGUNDO LUGAR SE ESTARÍAN ELIMINANDO INCENTIVOS Y LA CAPACIDAD DE COMPETENCIA MUNICIPAL. LA úNICA POSIBILIDAD DIFERENCIADORA DE LA POLÍTICA FISCAL MUNICIPAL SERÍA LA COMPOSICI6N DEL GASTO LOCAL, NO SU VOLUMEN. EL SISTEMA DE FINANCIACIÓN LOCAL QUE PROPONEMOS PRETENDE EVITAR ESTOS PROBLEMAS Y MANTENERSE COHERENTE CON LOS PRINCI PIOS ENUNCIADOS ANTERIORMENTE. NUESTRA PROPUESTA CONSISTE BáSICAMENTE EN ESTABLECER DOS. CANALES BáSICOS DE DOTACI6N REGULAR DE RECURSOS A LOS ENTES LOCALES. Exp. 1.207.85 • IMPREMTA MUNICIPAL —22 itef.: �• Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació EL MODELO:1) SUBVENCIONES EN PRIMER LUGAR, UNA SUBVENCIóN SUFICIENTE PARA CUBRIR LOS SERVICIOS MíNIMOS OBLIGATORIOS, Y PERMITIR QUE CADA MUNICIPIO (O ENTE LOCAL) ADECUE SU PRESIóN FISCAL AL VOLUMEN Y CLASE DE BIENES Y SERVICIOS PúBLICOS QUE QUIERE SUMINISTRAR. EXISTEN LAS ALTERNATIVAS DE FIJAR LA SUBVENCIóN COMO PORCEN TAJE DEL GASTO DEL ESTADO O AUMENTAR SU VOLUMEN Y LIGAR SU INCREMENTO A LA EVOLUCIóN DEL GASTO ESTATAL. ES LO QUE HA PROPUESTO EN ALGUNAS OCASIONES EL MINISTERIO DE ECONOMIA Y HACIENDA. EN CUALQUIER,CASO EN LA MEDIDA EN QUE LOS GASTOS Y LOS INGRESOS PROPIOS DEL ESTADO EVOLUCIONEN EN LA MISMA DIRECCIóN, EL MODELO TENDRíA LAS MISMAS PROPIEDADES QUE EN EL CASO ENQUE LA SUBVENCIóN SE LIGA A LOS INGRESOS DEL ESTADO. Exp. 1.2117.85 • IMPREMTA MUNICIPAL –23 -Ref.: �, • Ajunrament de Barcelona Gabinet de Comunicació SI LA SUBVENCIóN SE FIJA COMO UNA PROPORCIóN FIJA DE LOS INGRESOS PROPIOS DEL ESTADO SE PUEDE ASEGURAR LA COHERENCIA ENTRE EL COMPORTAMIENTO DE LOS SECTORES LOCAL Y ESTATAL. EN LA MEDIDA, NATURALMENTE, EN QUE LA ACTUACIóN FISCAL DE LAS COMUNIDADES LOCALES A TRAVÉS DE SUS INGRESOS PROPIOS (Y SU GASTO) no SEA ABSOLUTAMENTE CONTRADICTORIA CON LA POLíTICA DEL GOBIERNO CENTRAL. SI SE QUIERE ASEGURAR UNA MAYOR COHERENCIA DE LAS POLíTICAS ECONóMICAS, TIPOS ENTONCES SE PUEDE AÑADIR AL MODELO UN SISTEMA DE MáXIMOS A LOS IMPUESTOS Y TASAS LOCALES QUE ASEGURE QUE LA PRESI6N FISCAL NO EXCEDERá UN LíMITE DETERMINADO. HAY QUE TENER PRESENTE QUE LOS GRANDES AYUNTAMIENTOS HAN LLEGADO A UN CIERTO TECHO EN SU PRESIóN FISCAL, DADA LA SENSIBILIDAD SOCIAL Y ECONÓMICA AL RESPECTO. AUNQUE LA SUBVENCI6N NO CONSTITUYE EL TOTAL DE LA FINANCIACIóN LOCAL SIEMPRE SE PODRá MANIPULAR DE FORMA QUE SE ASEGURE UN NIVEL Exp. 1.207-e5 • IMPREMTA MUNICIPAL —24-Ref.: �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació MÍNIMO DE SERVICIOS. (TAMBIÉN SE PUEDEN UTILIZAR SUBVENCIONES ESPECíFICAS O CONDICIONADAS CON ESE FIN). SI SE TUVIERA EN CUENTA LA CAPACIDAD DE RECAUDACIóN LOCAL Y SE FIJASE UNA SUBVENCIóN SUFICIENTE NOS ACERCARíAMOS A LOS NIVELES DESEADOS DE PARTICIPACIóN DEL SECTOR LOCAL EN EL GASTO PúBLICO TOTAL. LO IMPORTANTE NO ES TANTO EL ?'-MECANISMO PRECISO QUE SE ADOPTE YA imnoS VISTO QUE SON MUCHOS Y NO CONTRADICTORIOS, SINO EL DOTAR A LAS CORPORACIONES LOCALES A TRAVÉS DE LAS TRANSFEREN CIAS ESTATALES, EN PARTICULAR DEL FONDO, DE UNOS INGRESOS SUFICIENTES QUE LES PERMITAN SALIR DE SU SITUACION DE AHOGO. LOS MECANISMOS DE DISTRIBUCIóN DE ESA SUBVENCIóN QUE ASIGNAN UN PESO PREPONDERANTE A LA POBLACIóN Y AL ESFUERZO FISCAL CONSTITUYEN UN PUNTO DE PARTIDA ?ACEPTABLE. PERO DEBERíA COMPLEMENTARSE CON UN SISTEMA REDISTRIBUIDOR QUE TUVIESE EN Exp. 1.207-85 • IMPREMTA MUNICIPAL –2 5-Ref.: �Àjuntament de Barcelona , Gabinet de Comunicació CUENTA LA EXISTENCIA DE NECESIDADES Y SERVICIOS METROPOLITANOS. Y EN EL CASÓ DE BARCELONA, AQUELLOS COSTES QUE IMPLICAN LAS FUNCIONES DE CAPITALIDAD A QUE ME REFERÍ EN DETALLE HACE DOS AROS. Exp. 1.207.85. IMPREMTA MUNICIPAL -2 6-Ref.: �':Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació EL MODELO: 2) LIBERTAD DE ELECCIóN DE INGRESOS PROPIOS EL .OTRO ELEMENTO CENTRAL DE NUESTRA PROPUESTA ES EL RESPETO A. LA LIBERTAD DE AQUELLOS AYUNTAMIENTOS QUE QUIERAN MEJORAR SU OFERTA DE BIENES Y SERVICIOS.PúBLICOS A TRAVES DE LA VARIABILIDAD O LIBERTAD DE ELECCIóN DE LOS INGRESOS PROPIOS. ESTA. LIBERTAD ASEGURA LA "COMPETITIVIDAD FISCAL" A NIVEL LOCAL (COMPETENCIA EN EL MARGEN) . CADA AYUNTAMIENTO DEBE SER CAPAZ DE OFRECER DIFERENTES COMBINACIONES DE BIENES Y SERVI CIOS PúBLICOS LOCALES, Y CARGAS FISCALES ASOCIADAS, EN FUNCIóN DE LAS DEMANDAS DE SUS CIUDADANOS. ASÍ PUES NO ES SOLO LA COMPOSICIóN DEL GASTO PúBLICO LOCAL (AUNQUE ELLO TAIIBIFN SEA IMPORTANTE) SINO EL VOLUMEN DE DICHO GASTO LO QUE DEBERÍA QUEDAR EN MANOS DE LA CAPACIDAD DE DECISIÓN DE LOS REPRESENTANTES MUNICIPALES. ES Exp. 1.20%-85 - EVIDENTE QUE CADA GRUPO POLÍTICO OFRECER UNA COMBINACIóN IMPREMTA MUNICIPAL —2 7itef.: �--Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació DIFERENTE DE GASTOS E IMPUESTOS AL NIVEL LOCAL. EL MECANISMO PROPUESTO A TRAVÉS DEL PROCESO ELECTORAL ASEGURA UNA RESOLUCIóN 6PTIMA, O AL MENOS SATISFACTORIA PARA UNA MAYORíA DE CIUDADANOS. Exp. t.207•85 • IMPREMTA MUNICIPAL –2 8-Ref.: �«Ajuntament de Barcelona ss Gabinet de Comunicació —29Ref.: LA CONTRIBUCIóN TERRITORIAL URBANA PARECE CLARO QUE LA ACTUAL C.T.U., EL IMPUESTO LOCAL SOBRE LA PROPIEDAD, DIW SER LA PIEZA CENTRAL EN EL CONJUNTO DE RECURSOS PROPIOS DE LOS AYUNTAMIENTOS. ESTA CONVICCIÓN, COMPARTIDA Pon TODOS, ESTA LEJOS DE SER UNA REALIDAD CONSOLIDADA. EN LOS aTIHOS ANOS, VISTAS LAS DIFICULTADES HALLADAS PARA COMPLETAR EL PROPÓSITO DE REVISAR LOS CATASTROS DE TODOS LOS MUNICIPIOS DE ESPA ;A, SE HA OPTADO POR INCIDIR DIRECTAMENTE EN LOS DOS EXTREMOSDFL TRIBUTO. DE UN LADO SE HAN AUMENTADO LOS VALORES CATASTRALES EN CUATRO OCASIONES CON CARáCTER GENERAL POR :TEDIO DF LA LEY DE PRESUPUESTOS. DE OTRO, SE INTRODUJO EN LA LEY DE SANEAMIENTO DE LAS HACIENDAS LOCALES LA LIBERTAD DE FIJACIÓN DE TIPOS FISCALES POR LOS AYUNTAMIENTOS. ESTA POLÍTICA PARECE HABER ALCANZADO SU LÍMITE EN AMBOS SENTIDOS. LOS AUMENTOS GENERALIZADOS DE VALORES, AUNQUE Exp. 1.207 - 85 • IMPRENTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació t1TILES PARA MANTENER ACTUALIZADO EL RENDIMIENTO GLOBAL DEL IMPUESTO, NO HACEN MáS QUE AGRAVAR LOS DESAJUSTES INTERNOS DEL SISTEíMA . . LA LIBRE FIJACIóN DE TIPOS FISCALES, -POR SU PARTE, QUE PARECI6 EN SU MOMENTO UNA CONQUISTA FUNDAMENTAL PARA HACER EFECTIVA LA AUTONOMíA MUNICIPAL Y QUE NOS EQUIPARABA A LA SITUACIóN DOMINANTE EN EUROPA, SE VE AHORA CTJESTIONADA POR SU TEóRICA INCONSTITUCIONALIDAD,. A PARTIR DE. LA DISCUSIÓN SOBRE CUALES SON LOS ELEMENTOS ESENCIALES DEL TRIBUTO, SU OBLIGADA DETERMINACIóN POR LEY Y LA INCAPACIDAD LEGISLATIVA DE LOS AYUNTAMIENTOS. ESTA SITUACIóN COMPORTA AL MENOS UNA VENTAJA LA EVIDENCIA DE LAS CONTRADICCIONES E INSUFICIENCIAS DEL MODELO ACTUAL, PERMITE PLANTEAR CLARAMENTE LAS LINEAS DE SOLUCIóN Y MEJORA QUI? DEBEN EMPRENDERSE Y QUE, EN SU MAYOR PARTE, ' HABRáN DE REFLEJARSE EN LA LEY DE FINANCIACIóN DE LAS CORPORACIONES LOCALES. Exp. 1.207$5 - IMPRENTA MUNICIPAL -30itef.: �— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació LA SOLUCIóN QUE SE ADOPTE REQUIERE NUEVAS CONCEPCIONES EN CUANTO A LAS MODALIDADES DE GESTIóN Y DISTRIBUCIóN DE FUNCIONES ENTRE LOS TRES NIVELES DE ADMINISTRACIóN. UN ESQUEMA POSIBLE SERíA EL DE RESERVAR -A LA ADMINISTRACIóN CENTRAL LA TITULARIDAD Y LA FIJACIóN DE LOS CONTENIDOS MíNIMOS DEL CATASTRO Y LA DETERMINACIÓN DE LAS REGLAS DEL JUEGO BáSICAS PARA LA VALORACIÓN.. A LAS COMUNIDADES AUTóNOMAS SE LES DEJARíA LA POSIBILIDAD DE ESTABLECER- SUS PROPIAS NECESIDADES INFORMATIVAS Y DE APLICAR FN SU ái"-'ARITO LOS CRITERIOS Y iMFTODOS DE VALORACIÓN QUE CONSIDEREN OPORTUNOS. LOS AYUNTAMIENTOS RETENDRIAN TODA LA CAPACIDAD DE GESTIÓN Y ACTUALIZACIÓN TANTO DEL CATASTRO COMO DEL TRIBUTO SOBRE LA PROPIEDAD Y LA ELABORACIÓN DE LAS PONENCIAS DE VALORACIÓN. Exp. 1.2117-85 - IMPREMTA MUNICIPAL -31 itef.: �"Àjuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació -32 -Ref.: NATURALMENTE ELLO COMPORTARÍA OBLIGACIONES RECÍPROCAS DE SUMINISTRO DE INFORMACI6N Y DE CUMPLIMIENTO DE NORMAS BáSICAS EN LOS SUCESIVOS NIVELES DE COMPETENCIA.. LA CUESTIÓN DE LA FIJACIóN DE TIPOS FISCALES, DEBE PLANTEARSE CON TODO RESPETO A LO . QUE ESTABLECE LA CONSTI– TUC.I6N, PERO TENDIENDO A CONCEDER EL MáXIMO DE AUTONOMÍA A LOS AYUNTAMIENTOS. SóLO ASÍ PODRá GARANTIZARSE LA POSIBILIDAD DE DESARROLLAR POLÍTICAS PROPIAS EN CUANTO AL VOLUMEN. Y CALIDAD. DE LOS SERVICIOS MUNICIPALES. EN CUANTO AL ENDEUDAMIENTO, LOS MECANISMOS VIGENTES, - O ALGUNO SIMILAR QUE FIJASE UNOS LÍMITES A LA ACTUACIóN MUNICIPAL, SERÍAN ACEPTABLES SIEMPRE QUE SE RESPETE LA FLEXIBILIDAD DE LA POLÍTICA CREDITICIA MUNICIPAL. Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �Àjuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació – LA ECONOMÍA DE LOS AYUNTAMIENTOS EN EL ESTADO DE LAS AUTONOMÍAS LA GESTIóN ECONóMICA DE LOS AYUNTAMIENTOS, LA FINANCIACIóN DE SUS GASTOS, ES UNA CUESTIóN TÉCNICA SóLO EN APARIENCIA. ESTO ES ASí PORQUE SINO SE CREAN LOS INSTRUMENTOS LEGALES. Y ECONóMICOS ADECUADOS, EL PRINCIPIO CONSTITUCIONAL DE LA AUTONOMÍA DE LAS CORPORACIONES LOCALES PUEDE QUEDARSE VACIO DE CONTENIDO. PEOR AúN: NO SóLO QUEDARÍA VACÍO UN PRINCIPIO, ES QUE SE MUTILARÍA UN PILAR BáSICO DE UNA SOCIEDAD DEMOCRáTICA AVANZA-DA. AQUEL QUE POSIBILITA - INMEDIATO Y TANGIBLE DE EL CONTROL, LA MEJORA, DEL MARCO LA VIDA COTIDIANA Y EL TRABAJO. DE TODOS LOS CIUDADANOS, (DE LA GENTE, DEL PUEBLO). PUEDE DECIRSE TAMBIÉN DE. MANERA MáS CONTUNDENTE Y RETóRICA QUE ES PRECISO DOTAR A LOS AYUNTAMIENTOS DE LOS MEDIOS Exp. 1..07$$ - IMPREMTA MUNICIPAL 3 3 itef.: �Ajuntament de Barcelona . Gabinet de Comunicació SUFICIENTES, Y DE LA POSIBILIDAD DE ADOPTAR LOS MÉTODOS DE GESTIóN ADECUADOS, COMO PARA ASEGURAR SU EFICACIA, AL TIEMPO QUE SE POSIBILITA UNA GESTIóN COHERENTE DEL CONJUNTO•DE LAS ADMINISTRACIONES PúBLICAS DE UN PAíS. ESTE PRINCIPIO Y ESTA NECESIDAD, ADEMáS, Y EN NUESTRA SINGULAR COYUNTURA HISTóRICA, SON PERENTORIAS Y URGENTES DESPIJFS DE LA SOLUCIóN A QUE SE HA LLEGADO EN EL CASO DE LA FINANCIACI6N DE LAS COMUNIDADES AIJTóNOMAS. NO PUEDO EVITAR LA NECESIDAD DE SE TALAR UN PELIGRO QUE PUEDE ACECHAR, QUE ACECHA, NUESTRO PROGRESO POLíTICO Y SOCIAL. AQUEL QUE CONSISTE EN LA TRADUCCIóN DE LOS GRANDES PRINCIPIOS, EN TEXTOS LEGALES Y REGLAMENTARIOS QUE LOS APLICAN. QUE LOS TRADUCEN EN ORGANIZACIONES Y PROCEDIMIENTOS CONCRETOS. NO HACE FALTA RECORDAR LA LADINA FILOSOFíA "ROMANONESCA" - Y Exp. 1.287-85- IMPREMTA MUNICIPAL. -34 Ref.: �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació EXCúSENME POR EL ADJETIVO– DE QUE "HAGA UD. LA LEY, QUE YO YA HARÉ EL REGLAMENTO". PASTA CON SEÑALAR OUE TODA UNA CULTURA 'JURÍDICA Y ADMINISTRATIVA, ENCARNADA EN UN CUERPO LEGAL Y PERSONIFICADA POR POLÍTICOS, FUNCIONARIOS Y JURISTAS, NO SE CAMBIA DE LA NOCHE A LA MAÑANA-. NO SE SUSTITUYE CON FACILIDAD. DE MODO QUE QUERER DESARROLLAR PRINCIPIOS CON LOS RECURSOS LEGALES EXISTENTES Y DISPONIBLES PUEDE LLEVAR A FALSEARLOS, A MERMARLOS, O A DESFIGURARLOS. I L CASO QUE . DIOS OCUPA SE ENMARCA PLENAMENTE EN ESTE CONTEXTO. ES PRECISO UNA BUENA DOSIS DE IMAGINACIóN Y VALENTÍA PARA PMMODERNIZAR. REALMENTE UNA PIEZA IMPORTANTE DE LAS ADMINISTRACIONES P11BLICAS DEL PAÍS. PARA QUE NO SE AMPUTEN Y DESFIGURE, UNO DE LOS HERMOSOS PRINCIPIOS, POR QUÉ NO DECIR LO, DE NUESTRO ORDENAMIENTO CONSTITUCIONAL: FL DE LA DEMOCRACIA Y AUTONOMÍA DE LOS ENTES LOCALES. Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL —35^Ref.: �'''Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació -3 6 Ref.: ES EL MOMENTO DE LOS AYUNTAMIENTOS AHORA ES EL MOMENTO. EL MOMENTO DE LOS AYUNTAMIENTOS. ES EL MOMENTO DE QUE EL ESTADO Y LAS COMUNIDADES AUTóNOMAS SE PLANTEEN SERIAMENTE CóMO HACER FRENTE AL PROBLEMA DE LA "RECONVERSIóN" DEL SECTOR LOCAL. UN PROBLEMA QUE EN REALIDAD NO ES TAL, SINO MáS BIEN UNA OPCI6N. HASTA AHORA, LOS ALCALDES Y CONCEJALES HEMOS CONTENIDO NUESTRA INSATISFACCIóN. ACEPTáBAMOS QUE EN EL ORDEN LóGICO DE PREOCUPACIONES DEL PAíS NO HABíA LLEGADO LA VEZ DE LOS AYUNTAMIENTOS. LOS nUE HEMOS TRABAJADO BAJO ESTAS RESTRICCIONES HEMOS AGUANTADO UN SINFíN DE SITUACIONES DIFíCILES. LAS HEMOS AGUANTADO PORQUE NUESTRA CREENCIA DE nUE ESTAMOS EN UN SISTEMA VáLIDO NOS HACÍA VER QUE TODAVíA TENíAMOS QUE ESPERAR TIEMPOS MEJORES. QUE LLEGARA NUESTRO TURNO. Exp. 1.21)7.85 • IMPREMTA MUNICIPAL �...Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació —3 AHORA YA NO HAY MOTIVOS PARA ESPERAR MAS. NO HAY rMOTIVOS PORQUE, PRIMERO, SE HA ESTABILIZADO LA ECONOMíA: LOS MACROEQUILIBRIOS YA NO SON EXCUSA PARA QUE DESDE EL MINISTERIO DE ECONO_IíA SE NOS DIGA (EJE NO SE PUEDEN MEJORAR LOS RECURSOS DE LOS AYUNTAMIENTOS. EL OBJETIVO DE REBAJAR -LA PROPORCIóN DEL DÉFICIT RESPECTO AL PRODUCTO INTERIOR BRUTO YA SE EST. CONSIGUIENDO-. LA INFLACIóN YA ESTá BAJANDO. LOS TIPOS DE INTERÉS YA HAN L'AJADO. LA ECONOMíA SE ESTá REHABILITANDO. LOS ARGUMENTOS QUE NOS DABAN CUANDO TODO ELLO NO ERA ASí, POR LO TANTO, YA UO SIRVEN. Y EN SEGUNDO LUGAR, YA NO HAY MOTIVOS PARA ESPERAR MáS POROUE TAMBIÉN HA DESAPARECIDO EL OTRO GRAN ARGUMENTO: QUE EL Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL - í Ref.: �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació ESTADO Y LAS COMUNIDADES AUTóNOMAS TODAVíA NO SE HABíAN PUESTO DE ACUERDO. ES YA HORA DE QUE EL ESTADO — Y POR "ESTADO" ENTIENDO TODOS LOS PODERES NACIONALES, LOS QUE TIENEN BANDERA :ESTADO Y COMUNIDADES AUT6NOMAS— ES HORA PUES QUE EL ESTADO SE PLANTEE LA NECESIDAD DE VITALIZAR ESTA ADMINISTRACIóN: LA ADMINISTRACIóN LOCAL, QUE ES LA QUE A LA LARGA PUEDE CONSEGUIR LA ADHESIóN REAL DE LA POnLACIóN. HASTA AHORA ESTE PAIS HA SOLUCIONADO PROBLEMAS MUY IMPORTANTES. PROBLEMAS DE "GRAN POLíTICA ECONóMICA" Y "GRAN POLíTICA", A SECAS. PERO SOLUCIONADOS ESTOS GRANDES PROBLEMAS QUE TIENEN EL HECHIZO DE LOS PROBLEMAS NACIONALES DE LOS PROBLEMAS DE BANDERA, DEL APASIONAMIENTO, SI AHORA NO 'SE SOLUCIONASE LOS PROBLEMAS DEL SECTOR LOCAL, HABRíAMOS CREADO UN MARCO iMAGNíFICO PARA UN PAíS EN EL QUE SIN EMBARGO NO VALDRíA LA Exp. 1.207 - 85 - IMPRENTA MUNICIPAL —38 Ref.: �- •Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació –39 -Ref.: PENA VIVIR DESDE FL PUNTO DE VISTA DE LA VIDA COTIDIANA. PODRÍAMOS SER UN PAÍS RECONCILIADO CONSIGO MISMO DESDE EL PUNTO. DE VISTA DE LAS GRANDES OPCIONES POLÍTICAS. EN UNA HIPÓTESIS EXTREMA PODRÍAMOS HABER SOLUCIONADO LOS PROBLEMAS DE CULTURA, DEL TERRORISMO. SIN EMBARGO, ESTE PAÍS IDEAL, HIPOTÉTICO NO SERÍA FELIZ PORQUE EN Éi,. SUS HABITANTES NO LE VERÍAN LA GRACIA A UNA VIDA DE CADA PIA EN LA QUE. LA CALLE QUE NECESITABAN NO LA PODRÍAN HACER, EN LA QUE UN TRáMITE QUE ?ECESITABAN NO SE ACABADA NUNCA, EN LA QUE AQUELLA DEMANDA QUE HABÍAN INTERPUESTO -In SE RESOLVÍA. TANTAS Y TANTAS COSAS QUE HAY Y QUE FORMAN LA VIDA DE CADA DIA Y QUE MUCHAS DE ELLAS PASAN POR ESTE ESCALEN MáS PEQUEIO, MáS MODESTO, PERO " áS DIARIO, MáS PERSISTENTE Y MáS PRESENTE EN TODAS PARTES QUE ES JU S TAMENTE LA ADMINISTRACI6N LOCAL. ESTAMOS EN • UN EMPEÑO EN UNA Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL MOMENTO • SIMBóLICO -PARA DERROCHAR TAREA DE PROGRESO: NO SÓLO NOS ENTUSIASMO Y ACERCAMOS AL �+Àjuntament de Barcelona -4 0-R ef.: Gabinet de Comunicació QUINTO CENTENARIO DE LO QUE PUDIÉRAMOS LLAMAR LA IRRUPCIóJ MUNDIAL DF LAS ESPAÑAS. TAMBIÉN N OS ACERCAMOS A 1998, AL CE N TENARIO DE LA PFRDIDA DE LOS .t.1LTIiíOS DESTELLOS DE AQUELLA ÍRP.UPCIóN. AL CENTENARIO DEL REPLIEGUE DEFINITIVO DE ESPAï-IA SOBRE ELLA MISMA, DEFINITORIO DE LAS GENERACIONES QUE RECOMENZARON UNA NUEVA REFLEXIÓN ENSIMTSNADA SOBRE ESTE PAIS. Y ESE CENTENARIO COGE A ESPAÑA DE NUEVO INSERTADA EN EL CONCIERTO MUNDIAL, TANTO E r LO ECO 6MICO COMO EN LO POLÍTICO, EMPEÑADA EN LA TAREA DE SU RECONSTITUCIó"•i Y MODERNIZACIÓN, ACUCIADA POR EL DESEO DE SUPERAR PROBLEMAS Y RECUPERAR TANTOS ATRASOS ACU?ULADOS . sE' IA UN GRAVE ERROR QUE EN ESTA EXCEPCIONAL COYUNTURA HIST6- RICA SE OLVIDASE EI. PROGRESO, LA MODERNIZACIÓN Y LA AUTONOMÍA DE LA E NCARNADURA POLÍTICA Y ADMINISTRATIVA MáS INMEDIATA Y VIVA DE UNA SOCIEDAD : SUS AYUNTAMIENTOS, SUS ENTIDADES Exp. 1.107.85 - IMPREMTA MUNICIPAL �'tjunfament de Barcelona Gabinet de Comunicació LOCALES, LA ORGANIZACI6N —41—Ref.: Y FUNCIONAMIENTO DE SUS PUEBLOS, SUS CIUDADES Y SUS áREAS r-ETROPOLITANAS. MUCHAS GRACIAS. Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �juntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: Sumario Páginas 2 -4 5-7 Constitución y suficiencia financiera 8-10 Admón. y Reglamentación obsoletas El gasto del sector local - 11 11 Exp. 1.207. 85 • IMPREMTA MUNICIPAL Lo que dije hace dos años - - 12-15 Déficit v endeudamiento del sector local 16-18 Los ingresos locales, el FNCM. 19-20 Los grandes principios..." 21-22 Por un modelo... 23-26 El modelo."Suvbenciones 27-28 El Modelo. Libertad de elección 29-32 La CTU 33-35 La economía... 36-41 Es el momento... �... .^ • ^- r I^í rJ `+_I 0) iJl ►^ Cq ',u Cxl • 'LI • ►^ h.} Ch. I •-• I •.,, 1 1 CI) I I I 1 r+ '•ú CQ h) 1 1 1 '•+j F-• CO W 1 ^I .•+] I C11 I .f-u I ^ 1 1 1 .r .- • • Ut :+^ :+: .. v] u7 CJ1 I •1 •il I 0) Cr. _ �^ ^ -13 n a a 5a/ ( w O• o r I ▪ O% I I zm `0 O7 r n m N aa a a Úl (J1 .p m I '-' ►1 `0 I W ▪O1 N `10 -n z 9 o r 1 .A v w ;... ".15 I r I `0 I OD I w N a m ▪ m N rF P.1 N v •A on ▪ `0 I I I I `o 0.? 1^ Iv ^ n n 51.• o �a a Ai Rl w It) üi tR) I I I I ■-• •0 W .- o ^ m` n o o a o a a A^ r 40 N W I ... I `4 Cl? I I N -11 3 A+ n a ro 1 I .r r.• I 1 ►'o 1 CO IW 1 ►J I ^o 1 Co I .A D Co �I. 1. PRESUPUESTO CONSOLIDADO DE LAS AD MINISTRACIONES PUBLICAS (En términos de estructura presupuestaria) 1986 (Millones de pesetas) GASTOS CAPITULOS Gastos de personal Gastos en bienes corrientes y servicios Gastos financieros TOTAL 3.306.889 1.067.456 1.002.229 Total operaciones corrientes Inversiones reales CAPmJLOS Impuestos directos Cuotas de la Seguridad Social Impuestos indirectos Tasas y otros ingresos TOTAL 3.271.883 2.940.019 2.691.445 841.852 Transferencias corrientes: Transferencias corrientes: A otros sectores (empresas, familias e instituciones sin fines de lucro) • INGRESOS 4.829.091 10.205.665 1.115.145 De otros sectores (empresas, familias e iristituciones sin fines de lucro) Ingresos patrimoniales Total operaciones corrientes Enajenación de inversiones reales 316.453 274.913 10.336.565 17.995 Transferencias de capital: Transferencias de capital: 64.533 A otros sectores (empresas) 665.354 De otros sectores (empresas) Activos financieros Pasivos financieros 95.066 230.862 Activos financieros Pasivos financieros 59.440 1.695.660 Total operaciones de capital 1.837.628 Total operaciones de capital TOTAL GENERAL 2.106.427 12.312.092 TOTAL GENERAL 12.174.193 �1.986 PRESUPUESTOS CONSOLIDADOS ENTES TERRITORIALES (Millones de pesetas) GASTOS INGRESOS CAPITULOS Comunid. Autónomas 67.539 1. Impuestos directos 172.151 2. Impuestos indirectos 3: Tasas y otros impues146.850 tos 4. Transferencias corrien1.150.028 tes 10.549 5. Ingresos patrimoniales 6. Enajenación de inver2.065 siones 7. Transferencias de capi240.250 tal Corporac. Locales 356.780 118.194 269.161 508.713 38.545 8.610 78.369 Total consolidado CAPITULOS 424.319 1. Gastos de personal .... 290.345 2. Gastos en bienes corrientes y servicios .... 416.011 3. Gastos financieros .... 4. Transferencias corrien1.492.867 tes 49.094 6. Inversiones reales .: 7. Transferencias de capi10.675 tal Comunid. Autónomas Corporac. Locales Total consolidado 727.677 486.111 1.213.788 219.491 22.071 310.383 79.945 416.509 345.892 179.222 429.857 225.902 +571.794 137.398 154.805 529.874 102.016 242.203 268.619 TOTAL OPERACIONES NO TOTAL OPERACIONES NO 1.869.038 1.436.368 3.089.532 FINANCIERAS 1.789:432 1.378.372 2.951.930 FINANCIERAS ÚLQ_ LA,ZL �ro b ,2 b ro ,8 I-- 1grt 'el M. Pi p O o U) Ñ UOi a • ^ '-< ^ in b1-1 ^ H- ~ 2 Ñ•b r Ó (n O Ó ri ^ H- ^ 1-1- n ñ G O+ Ól ^ G ^ G • N -4 -a -1 pp _a. •W Ol 1^ 01 J W O ^ -1 4. 01 1.0 _... • OO 4. ^ W O .... ^ N Ni ^ N � ^ Ul N O _á Ul N Ni W Ul 4. CD O 00 O _a ^ _a LO 0O W ..-.. -4 J N J ▪ U1 J J --a O ` CD OO CD O a 11 O 1 t3 F--' _á O 4. Ul ^ QO (D (Drr - a• U1 O eT ▪ W -a .^ N DD J CD J a IV Ul _á l0 00 01 -á 61 01 CO --a J 4=. 1/ 1 Ni _a CD 0O --a 4. -a rf• 9 _ Ni (n OW Mi(D .^ Ul CO ---1 N ¢ F-, O ■A N--a W Ol O Ol W. 1^ (D 4. O Ó u) -1pl lD F--' OO (DUl N . . Uo CD J ^ Ñ J --I al ---1 .^ J W CD .....1 N 11:2 4. 00 W A 01 tD Ol �D -o Ó r a v 7 O m 7 a n m N r• .• O a a N a 7 m r a o Di m -e. ro N a D ^ Ó ^ n ^. a a a D oz z (11 D tl m "O D w ..... 7 f,. m N D rr o• 7 Ó v o n n r• H o 7 z m D O N r o n a a N m N c n ►..• o. U) 11 i-i N Z n ^. tu m D o -1 p-^ 11 r-{ z" D' Z n n ►-e m 33 0 U) Fi m X/ 0 U) no m U) z D ta l z < 0 0 a D ^ a o B < M7 7 a Q r• M• a aa za O n w ■• + O W N O 7 A a 1 r •A I r I ■0 I OD I O ^ m ^ n H 0 z m U) /-i O. r ^ O OD N 1 w O- 1 r -A U 1 l r 03 I w 1 F- r IN I -0 z z n ^ m 73 U) * 1 (.wll ^ Ú •A r Ó OD J w W •r •A •.1 r .I r O r N O A O r r w m r O O r r •4 .:12• 1 1 I O` .A r. Oh •A r • G r r 00 .1 IA ' L` O -41 J .1 UI `O O O J ^ 1 r 3 UI O r I ?• m •O7 I I Í ►+ `O IJ ^ I r Í. ^ I G.) 1r 1 `0 I w I A O] 0 .0 1 I I J IsJ O J 0 J N G IJ • r 1 40 I 00 I UI �r 1 1 ^0 r W UI J N N J r tJ .0 0 I -J 1 1 F+ -O N O' •A UI UI N r_g 0" ^0 W UI W Q• W UI .43 O. I I W I • ^ O ^ I-. N O' O Ol -0 O' I W I O W µ UI I ^•' ^ f` W J ^0 A .A -II Ñ -11. Ó N . -O 00 Ó W UI 00 •0 O r- J UI W G1 0• UI DO µ 1 I ►I- 0 I O7 I tJ .• 43 i^ ,-• Í 0^0 I -it, I I ^ m ,0 �-o -n n o '3 o m x o 1 fi U ro O -7 r• o al n r• 0 7 n 1 r• O 7 ro ^ 0 7 ro UI r r o o n v ro ro N N W N O 41. •P O W W W W o• J J O W cn N ? ñ W W ^ UI ^ W -4 W tY. µ UI UI UI o o ■-• UI J o '•- ►+ IV J J ^ ,o µ OJ o^ r ■• ji -0 cn • p ñ O W • ■• ñ O W Ctl I •1 -0 1 00 O W 07 O O' r f• UI N t-J m •- O ■0 J o• 1' o, -O r 0" p N 03 0• N 03 4 U -4 W N 0• r r UI ^ CJ r UI A N ■0 r 03 W r N N W W .I -4 41 W 11.1 UI 03 O 42. 00 UI 41, 03 J 0 Q` W 03 ►' ? J 0` .P 0• 0 N CJ U W ,p •P N J cn cn O 03 O 0l 1- 0 03 0 ►-N -4 o" N 0 N ►•` 1.- N W 0' ,0 1- I s1J I m I tJ J 1 ^- � tJ I W 03 . I F-I^0 i^ CO f-- J 03 03 -12. O] 03 N .0 ,0 -A A I 0• 41. 0. O N m CJ CJ Iµ I 03 10 W CJ r_n tJ UI W O -0 f- W •P ►. O 0 0] W I r` 1 -0 I m I U1 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3980 Title A name given to the resource La revisión del sistema de financiación local / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Nova organització territorial. Principi d'Autonomia de les entitats locals. Principi de suficiència financera. Ingressos propis, subvencions estatals i endeutament. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Club Siglo XXI (Madrid) Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Administració local Municipis Finançament Autonomia Territoris Acció política Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-01-19 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1075/19870129d_00190.pdf fc6b4c4cd68f8827930725dbc0ed7403 PDF Text Text Josep Vicenç Foix * Amb Josep Vicenç Foix hem perdut un gran barceloní que era, alhora, un sarrianenc de sempre. Era sarrianenc i era barceloní a fons. A casa seva, a Sarrià en un aniversari m'ensenyava articles seus sobre Barcelona. N'hi havia un de molt bonic, de molt crític, de molt punyent sobre el que ell en deia la "Barcelonota". Havia estat publicat amb seudònim en una revista de Sarrià. Tant em va agradar que vam parlar amb ell i amb el seu col.laborador literari de fer una edició d'articles de Foix sobre Barcelona en diverses époques, en diversos moments. Això ha quedat sense fer, però penso que hauriem de posar-ho en marxa com a homenatge a Josep Vicenç Foix, el pastisser-poeta o el poetapastisser, com també s'ha dit. Barceloní també perquè tenia no un, sinò dos oficis, d'aquesta ciutat, que aquesta ciutat ha desenvolupat a fons a la seva història. Amb ell he fet tantes coses! Plantar un arbre l'any passat, ara fa un any tot just, al Carmel. Amb tot de nens d'escoles que vam fer pujar als Tres Turons de Barcelona: El Carmel, el Turó de la Peira i el Coll, perquè aquests tres turons bastant pelats deixessin de ser-ho. Ell va entendre de seguida que això era important i vam anar a fer aquestes plantacions que no donaran fruit fins d'aquí a un temps. Però aquí tindrem també en Foíx present. Vam anar amb ell als barris. Es va fer aquest muntatge teatral que va tenir tant d'éxit i a ell li agradava de veure. Ell hi anava de tant en tant, a veure l'escenificació de la seva obra. Però potser el dia que recordo més a en Foix va ser el dia de la inauguració del monument a Picasso al passeig Picasso. Aquest monument d'en Tàpies, innovador i surrealista, quasi. Aquest dia jo acabava d'esser anomenat Alcalde i no sabia ben bé que dir, fins que vaig veure el barret marron d'en Foix que s'atansava per l'avinguda. Vaig pensar: estem salvats perquè aquest em dóna la idea del que això és. Ell havia estat un surrealista, ell havia estat un vanguardista, més concretament. Un innovador, un home que no s'atenia pas a les regles del seu moment, sino que les superava. Em va fer pensar que estava molt bé aquest homenatge que es feia a en Picasso, que era tan poc Picassià i que era tan poc del Tapies, i que no era de ningü, sino que era una cosa nova. En Foix va ser sempre això. Va ser sempre això i espero que se'l recordarà per aquesta espurna d'innovació, per aquesta capacitat de somniar els seus somnis, que és inesgotable, que es tant nostre i que és de vegades tan contradictori amb l'ofici manual i amb l'ofici de pastisser i amb l'ofici literari de poeta. I tanmateix ell en tenia. Tenia ofici, , però també tenia imaginació. En aquest sentit és un gran barceloní. * Declaració a les emissores catalanes. 29 de Gener de 1987 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3981 Title A name given to the resource “Josep Vicenç Foix” declaració emissores amb motiu de la seva mort Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Biografies Missatges institucionals Literatura Model social Foix, J. V., 1893-1987 Necrologies Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-01-29 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1076/19870313d_00192.pdf c6ba2f888b6ca4dadf2ff3de10e24e68 PDF Text Text untarn.ent de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació Paraules de l'Alcalde al Consell de Suport Barcelona 92 Barcelona, 13 de març 1987 �MOLT HONORABLE SENYOR PRESIDENT (...) QUAN EL 19 DE SETEMBRE DE L'ANY PASSAT VA CONSTITUIR-SE AQUEST CONSELL DE SUPORT VAIG DIR QUE SI L'ENCERT I LA SORT ENS ACOMPANYAVEN I BARCELONA ACONSECUíS EL QUE TANT FERVENTMENT DESITJAVA, EL CONSELL DE SUPORT ES CONVERTIRIA EN EL GRAN SENAT QUE REUNIRIEM ANUALMENT, O QUAN L"OCASI6 HO ACONSELLÉS, PER A DONAR COMPTE DE L'AVENÇ D1L NOSTRE PROJECTE. TAMBÉ VAIG DIR QUE SI NO ACONSEGUIEM EL QUE VOLIEM AQUELLA SERIA LA PRIMERA I üLTIMA REUNIó I LA MàXIMA EXPRESSI6 D'UN ESFORÇ SOLIDARI PER LLENÇAR AQUESTA CIUTAT I AQUEST PAIS CAP ENDAVANT. �AVUI, SIS MESOS DESPRÉS, ENS PODEM FELICITAR DE QUE NO FOS AQUELLA LA PRIMERA I üLTIMA VEGADA. AVUI ENS REUNIM PER DONAR COMPTE DE LA CONSTITUCIó DEL COOB, L'INSTRUMENT QUE ENS PERMETRà TREBALLAR AMB TOTA EFICàCIA PER CELEBRAR UNS JOCS COM TOTS VOLEM. PERD TAMBÉ VULL APROFITAR PER INSISTIR EN ALGUNES DE LES COSES QUE VAIG DIR A LA REUNI5 DE SETEMBRE, LLAVORS VAIG AGRAIR ALS EMPRESARIS, ALS ESPORTISTES I ALS REPRESENTANTS CIVICS EL SUPORT QUE ENS HAVIEN DONAT I TOT EL QUE HAVIEM APRÉS AMB ELLS. ARA VULL REBLAR AQUELL MISSATGE, PROJECTANT-LO MÉS CAP AL FUTUR. JO VULL DEMANAR ALS EMPRESARIS QUE AFRONTIN LA CONSTRUCCI6 DE LA BARCELONA DEL DEM AMB ESPERIT D'EMPRESA MÉS QUE DE NEGOCI. �AMB MENTALITAT DE CONSTRUCTOR, DE FER COSES, DE CREAR, D'EMPRENDRE, MÉS QUE DE TREURE UN PROFIT IMMEDIAT. NECESSITEM UNA BARCELONA RICA EN INICIATIVES, EN IDEES, QUE ARROSEGUI TOT CATALUNYA DE LA QUE ÉS CAPITAL EN LA CONSECUCI6 D'UNA SOCIETAT MÉS MODERNA, MÉS CREADORA, MÉS FELIÇ. VOLEM QUE AQUESTA EMPENTA AJUDI A FER DESAPAREIXER DEL NOSTRE PAIS L'ESPECTRE DE L'ATUR, DE LA CRISI, DE LA POBRESA. �VOLEM QUE ELS NOSTRES JOVES TINGUIN L'OPORTUNITAT DE PRACTICAR L'ESPORT, QUE LA NOSTRA SOCIETAT VEGI L'ESPORT COM UNA PART DE LA CULTURA. VOLEM QUE BARCELONA TINGUI EL NIVELL DE QUALITAT URBANA I FUNCIONAL QUE NECESSITA I MEREIX COM A CAPITAL DE CATALUNYA 1 CAPITAL D'ESPANYA QUE TAMBÉ ÉS. �AQUESTA CIUTAT I AQUESTA CASA TENEN UNA LLARGA TRADICI6 DE BONS GESTORS DE TèCNICS COMPETENTS QUE SABRAN EXTREURE DELS RECURSOS ATORGATS LA MILLOR UTILITZACIó . VOLEM UNA CIUTAT OBERTA AL MAR. FAREM QUE LA VILA OLÍMPICA SIGUI EL CATALITZADOR DE LA GRAN RENOVACI6 URBANA QUE ENS FARà ASSOLIR AQUEST OBJECTIU. I VOLEM QUE ELS MUNICIPIS DE LA NOSTRA REA METROPOLITANA, DE TOT CATALUNYA TINGUIN L'AUTONOMIA I �ELS MITJANS SUFICIENTS PERQUE TOTES LES FORCES DINAMITZADORES QUE EL PROJECTE OLÍMPIC DESPERTA PUGUIN SER CONDUïDES A BON FI. SEÑORAS Y SEÑORES, MIEMBROS DEL CONSEJO DE APOYO: HACE SEIS MESES LES PEDí QUE DEJARAN QUE BARCELONA REPRESENTARA A CATALUÑA Y A ESPAÑA. HOY REITERO ESTA PETICIóN. ESTA VIEJA NACIóN QUE ES CATALUÑA QUIERE PARTICIPAR PLENAMENTE EN EL PROYECTO DE UNA ESPAÑA NUEVA, DEMOCRÁTICA, PLURAL Y DIVERSA. UNA ESPAÑA ORGULLOSA DE SU DIVERSIDAD, QUE NO NECESITE REAFIRMAR CONTINUAMENTE SU UNIDAD, QUE HA DE DARSE POR SUPUESTA PARA QUE ARRAIGUE SIN PRODUCIR RECELOS. �BARCELONA SE SIENTE PROFUNDAMENTE SOLIDARIA CON TODOS LOS PUEBLOS DE ESPAÑA. Y MUY ESPECIALMENTE CON SEVILLA, QUE TAMBIÉN HA FIJADO EL 92 COMO HITO PARA SU RENOVACIóN. BARCELONA QUIERE COMPARTIR CON SEVILLA LA AQNDADURA DE ESTOS CINCO AÑOS. QUIERE AUNAR ESFUERZOS, INTERCAMBIAR EXPERIENCIAS, COLABORAR EN PROYECTOS COMUNES. AMIGOS MïOS, EN 1992 SE CUMPLE EL QUINTO CENTENARIO DE LO QUE HE LLAMADO EN OTRA OCASIóN LA IRRUPCIóN MUNDIAL DE LAS ESPAÑAS. PERO, EN LA MISMA DÉCADA, EN 1998, SE CUMPLIRÁ EL CENTENARIO DE LA PÉRDIDA DE LOS úLTIMOS DESTELLOS DE AQUELLA IRRUPCI6N. �EL CENTENARIO DE UNA GENERACI6N MARCADA POR LA REFLEXIóN ENSIMISMADA SOBRE ESTE PAÍS. EN ESTE CENTENARIO ESPAÑA ESTARÁ PLENAMENTE INSERTADA EN EUROPA Y EN EL CONCIERTO MUNDIAL. Y DEBERÁ ESTAR CULMINADA SU TAREA DE RECONSTRUCCI6N Y MODERNIZACIóN, ESPOLEADA POR EL DESEO DE SUPERAR PROBLEMAS Y RECUPERAR RETRASOS ACUMULADOS. BARCELONA QUIERE SER LÍDER DE LA TRANSFORMACIóN DE ESPAÑA. CREO QUE ESPAÑA NO PUEDE PERMITIRSE DESAPROVECHAR ESTA VOLUNTAD. MUCHAS GRACIAS. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3982 Title A name given to the resource Paraules al Consell de Suport Barcelona'92 Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cròniques Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Jocs Olímpics Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Competitivitat Acció política Model social Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-03-13 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1077/19870314d_00193.pdf 1f5437b8eec750aecc743b4ff120d0f3 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació Plça. S. Jaume s/n. 08002 Barcelona Telèfon: 301 07 07 Tèlex: 54519 Laye e ELS JOCS OLíMPICS I LA CATALUNYA DE LES CIUTATS. CONFERENCIA DE L' EXCr . SR. PASQUAL . 11ARAGALL AL COL.LEGI DE' PERIODISTES DE GIRONA., Girona; 14 de març de 1987 �+uui •Ajuntament "1II +' de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: NADAL, FIDEL INTERPRI T Dr LES I- QUIETUDS DE GIRONA. • AVïJI PRECISAN ELiT I CO N JA SAT?EIJ, ''Ei"? FIRNAT ELS DOS- COVEI -DE BARCELONA; UN CONVENI -------" PEL • QUAL, E N TRE ALTRES COSES, L I AJUNTAMENT DE .GIRONA AJUNTAMENTS, EL DE GIRONA I . _ OFEREIX 9^?.L• i.? : Sr _U SUPORT PER RE0RGA1VIT%iAr L' AWïIU HISTòRIC•• DEL DE DARCELO;:JA. L'AJT1;`1i'A'=:r2:iT Dz_:. P.,ARC%LO'vA, .PER .LA.SEVA. PART, PRESTARA PART DELS FOïdS DEL MUSEU D'ART DE CATALUNYA PER. M'POSICIONS A GIRONA.33 JJ^^^^ ^(// ^.. . ^ ( (/¿/1'nJ^VIÍ/ 3^VV' V ^^ ^^ . ' ^ . 1;=/^' ^ .^ ^ 1 U- /VI` /^L^.n• - ."'^ ¡'^ /^^J.({ Y , •^ ^ ,^ ^^^ o /1^ .. ^' ^ • . ^^^^Li^^^ . ^ ^^ . . �-4- Ajuntament Gabinet de Barcelona de Comunicació.. Ref.: LA IMPORTANCIA DELS CONTACTES \PERSONALS. CATALUNYA, RE AL ITAT URBANA. OÑ\ .CO§&z 22I COM AQUEST TIA . ESTA? POSSIBLE, EN GRAN PART, /2}C}2S A LA FLUIDA 23t&C13 . \O« ÑI9a .ENTRE AMB DO\ ªJ g 22AJ2rfSZ I % ` ^ < < \ NO EM REFEREIXO .T !< SOLS A •LES « . RELACIONS INSTITUCIONALS, SINO TALL A LES.RELA /IONS PERSONALS, UNS CONTACTES DIRECTES _PERSONA &- PERSONA O22 ES PODEN z22 2a2ItS32ç. .AQUESTA\ 2£O2I\I2^^ JERSONA«, AQUESTA f /3\IS2OSI\I5 ¿L - CONTACTE, ¿SOFRE QUINA - REALITAT £ÇSIC2 S'ESTABLEIX? S'ESTABLEIX SOBRE LA REALITAT DE DUES CIUTATS, GI2GA. I BARCELONA, QUE S6z 25D95S I2fO2ÇF¡?iSSÏGa DE LA 22RX«`OS CIUTATS DE. CATALUNYA. UNA 2&223 QUE . FUNCIONA, QUE \S EFICIENT,. QUE PERMET \JE LA POSSIBILITAT DE CONTACTE DI2«CTE S'ESTENGUI A TOT �-^ —5— fIIIÍ( de Barcelona Ajuntament Gabinet de Comunicació Ref.: CATALUNYA. I AIXò ÉS UNA , L:-,S CAP.ACTERíSTIQU),S FONAMENTALS DE LA VIDA . URBA'i;A, Ui'•i DELS ?".OTIUS PELS QUALS' LA GENT TF,NDEIX • A FOReI11.R CIUTATS: ^ SOVINT HE COI ";J,?Tc ' L' AVANT r„ Dr' i'áADI?I1 ALCALDE BAi.RT._:CO, NOSALTRES r , ,:'^I• c, Uï-J,^ n .- .;?;.)3 ':OLTA ci [. PE DEPENEN ' ..^ S O, CI 1L '..L ^T, SINO • CIUTAT. TOT . _ rlDr:' C` T .';, Di; VEGADES, UNA r ^^^ %r _.__ _^^S C^, NEGUCIACIOriS ` T .i 7 ..,rt . ^^:: ^'i. .;t±.Lï^^,_ ;" AME ATS . ',:L FET DE VIURE I:,, EH ENCodTP E S INFO N\LS 'ATFI"A SOBRE MOLTS DE MADRID. NO VULL DIP. TAT,? SOLS V EUP r\ L A n DELS D'ESTA .: ' ±m -T^-^r^^ DI? 1 -^ T?r.^ D Dr L ??.,T,:,;_-1^J:_,, Pï^.O!,L_,..:'S n T = COL.LEGA DE L' ADI:I;-IISTRACIó CENTRAL — , . { APIS C SE ',.,^ _.._..7.^ `, "i.I?'dI,^1R'.,5, Tr7, .iEU DE PODER VEURE ALCALDES, PET FACILITAT R;:'SPO;::SMLi? . EL TC-}i, QUE I?r?_rO'R C>U,?. L i^- T^.I^^.ò 1 Oc:. n - ;,,i Ii,:[,_ i`^ ,.E. .. ^ •P Ç'•^ ."^ . DESENCALLAR TOTA U';A REUt`IIó DE T REBALL- i VULL TT1.L[IS^ ..<< -., rnr^ - ^-) ^ ^ r• i ^m ^.t^ ^;;•:,_,CI-)o^ICt^., i?^ SI VOLF[J, çnkiit-uln �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: 2Lt6 QUE . Ix2sezSSa SOL? ALS QUE PROFESSIONALMEN T Sl2Ai! O991Ca2 E'SS2On7 DE. LES , AVANTATGES DE LA U m3^IIÇ^&C13,. CO2 }S EL =U CAS. IS BEN EL .\02E2223 DE SISTEMA DE CIUTATS . .. ^ . . {^lls}\2£^ \ sQ 2aIÉ<222 ¿2^2\ &22 ¡ za\^; A \}2\O& ^ 2&T2IK, \ \ AL CICLE Ç \^ «S222S DE LA CATALUNYA DEL FUTUR"-.r A GIRONA, DEBAT ª DEL 8 DURANT EL E CRó2NA± If.TERRITORIAL. CATALUNYA APAREIX AVUI AL S ULLS DE L'OBSERVADOR, r¡' LA TACA OÇ't« NOVA c223o/ k y Ià PER S22\.tT? \ •22 . ƒa 7s25I2&2 DELS S293 S.J20S Sc02ò:ICS I SOCIALS, COM UNA ^. \ZA DE CIOW,_ S6 202 O2 CONJUNT D'AGLOMERACIONS cI2T¿PAUS, PETITES I\0 2A\2 PETITES, • 2ITJAN£ R ACUESTA' . 22 a :_. O22 m%CICa C£ /¿D A MIS PER LA 2\SSRI2;2\\DOC?2 • D\aS FACTORS NATURALS ƒ A VOLTES �Ajuntament "11W de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: TA1:E%. - RESULTAT ENCERTADES • POLíTIQUES, O NO. MORES I, D' UPES .• D^TE P.HINADFS. D' -ORDT;ïdACIo UNA • POLÍTICA D' A.ï?.A, T ) •^t T n 'r \Tn tT ' ¿^ f'1 ! l . HAURIA_ PRIMER, T ,l D;;' ^!^ 1T;^^L C_:^ A O,_:JLClIU: TERRITORIAL OETENIR . VIDA_ EL P,'iàlUM :r:^UILI_. REo gl I LA MES GRAN OUALIT AT .DE T C(^-:-,;J•.J^.,^ P^=^í.^, : AME EL r ^ DEL `' " ??OSSI:I,ï ?S PER A__, ^ SACRIFICIS PERi A. I SEGOi', ^fir; 'T'' DE Cr_.:ALUi:ïYA, r, ENTESA LA CORRECTA CO_ _^.,^C_A C,^^a:^ïi:`._^o L,, ' AGLO[iERACIO' 4 _-1U11ANES , AtHB J ^^^ ?., CIUTATS ._1 GRAN DE CIIi_ nii^^.'.SG°^%\^ r-^^-'r _.-^TO r-' O.ï )T ._. ,L • TERRI I SOCIAL;) 'ï;`'Lii;^^U<<.:-^.T ?T T C e^^ï.._I; O ^_^^.P^r _d :Ii'í POSSIDT . PEP. EUROPEA:, DE RESULTATS HABITATS, •I-i.A D' EST.AR PER ALS SEUS tl.' ^`A`11:I1. IMEE LLIGAT AME . LL'ENTORN .:_^:._^. i^:7r-^ ^--^ ^^A EUROP *UN EN -EL :U;.OP '-^ , '.)T^ ' ,,GIo D'UNA_ EL T TAL • ;'C( l'•;o1.;ICS n D^, m ^ ïl_ DE or' SEVES ^C PARTS. C,7-._n 1.._^CU''.^ >. ^, L1:,. CO[':. AOUEST CONJUNT SI°"^T^..... ^^.. a; C-ili I'' .I n ird ';:^ ._. [Ji CONCENTRADA T__^Cr^ •^..^^ADA ^^ 7^I._,._,. r"' ^( ..._r_i:` ^^m,'^^^ .:v -* -T . CO ^^ SEVA )^'^^^_-_ :;C_I^^ ' L,,.. r"•.E L.;T �–8- Ajuntament ' 1 111+ de Barcelona Gabinet de Comunicació LA. A.nUEST BONA Ref.: CONNEXIo DEL DE CIUTATS CATALd AMB TEIXIT UP.P7'1-INDUSTRIAL I DE SERVr;IS DEPP3, .r1QU1 L ' A,P.:?A M f''TROPOLITAivA I Sí CRUCIAL^I`r-. ?'?T, .DE LA JA SISTEMA r^'^^)PnI J IT^;'?. J_! ^ r f- TJ_ Cl ^^)_.. 1\!.. FInS .I TOT DÉ: I:^,A^`C")• L J O'. '^^ . DE P c-YW c:~1,143–, ¿k LA. CAPIT?^,I, PEROU ;^''TOI: DE T^ n ï:;'^^ P ,^L . ^ ¡. Dj Ui'i DEL SEU PL'!^1:=^ .I, TERRITORI, f A.RTICULACIÓ D E ',Or^OI:S AJi,`P1;R_i T:TIUS m ..^ .;." ,. =, L ^ ^', i^tJ i^_ m 1 n',._. n I NO SOLENT ENTeS I`:TCOM CO COIIP?J.i,iïENTAi VERS n IOP.. IJ °`^r E^, ^. E . ^ ^j w JUGA (rn. /j-1-T cz-In EL UNA IS, SIN6 CZ í~ i u n/! tit-c.t5^ , - ^-^ t,,_ ^ �1 -9IEIIIII de Barcelona Ajuntament Gabinet de Comunicació LA FAL.LACIA DE LA OP0áICI6 BARCELONA -CATALUNYA .NO ^r, CERT (7U7 CATALUNYA B' HAGI DE PLANTEJAR LA' CONTRAPOSICIC; 9 L'OPCSICI5 ENTRE DUES CONCEPCIONS: UNA, L' ALTEA, '"BARCELCHINA" ANTIBARCELONINA, CeMAPCALISTA O SENZILLANENT'CATALA'HA.- N o .S'ENT1N QT.11. VOL DiR EZACTAMENT•QUAN ES BATEJA LA PETERA DE LES n p cioms ..CM LA. DE- LA CATALUNYA-HANSEaTICA jA SE.00- 1' CON. LA DE LA CATAWNYA-CIUTAT. MAI AQUESTES DUNS COHCEPCIONS . , SI ES -QUE SE'NPOT PARLAR CON DE C07,7CEPCIONS • EN EL l'1.ATEI SENTIT L'UNA I L'ALTRA, NO HAN ESTAT ()POSAD:ES. NI ns no QUE HO ESTIGUIN. ARA. • UNÌ 1S CERT, En CANVI, QUE HI HA HAGUT HISTòRICAMHNT CONTRAROS T CT5 ENTRE UNA CONCEPCI5 ;S 'INDUSTRIAL, MnS ÉNPREWMORA, COCEPCIó • URBANA, MÉS DE . CATALUNYA I UNA. ALTRA M1B. TRADICIONAL, PAIRALISTA, .11.1S • CONSERVADORA. . .ACUESTA CONTRAPOSICIC)-1S . L7. níTIMA EN EL TÉRRENY DE �—l UAjuntament '' iiI de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: DE L' .-LES IDEI;S, EN EL TER REPdY POTSER, .HISTòR ICA EL .^., GOJ ° SIGNE. DE LA ..JA rUP SIGUI, J?N . ITICi PER A CATALUNYA.. QUE MENYS CATALUNYA, ^ ^ ^ i?IiIGíI SIGUI DEL LA SEVA FILOSOFIA POT UPA O:PCS•ICI&, O DUES OPOSICIONS. FILS- CONCI;PTES • „' T C:;^"Ci^T?^ :.`i DF c:T^. .t;,,T.?., I` `^`" i • TERRI T ORIAL DE A RA NO HO `AVIA ? 7 ' Pn ,S L R.1: -,, Ai?1LISI PERò •. AI COM A T A SE FILOSóFICA EMPRENDRE •L'ORDF,NACIÓ T E R7.iITORIAL TII'.TGL FINS EN L' ESPECULACIo, DE "i P_.P.:PAíS ." I i i.'. .^• CONTRAPOSATS, DE MOLT :í0.^^ "('IUTAT " COM T n_ U E LïJ, T `"'' it ^, ^ DESAPAREGUT . DE L?. •LI`:„RA`nL':'•.A CIP.NTí;FIÇA I FIES I - TOT HAN DE - LA POL1TICA. • LES i-> -^ r. ^_^ _,T1T1,^: . ;,,Ói? r; T1•l.^ T,.1.J.) -. (^ T ¡^T.ir ^-' (+ ' ^^^..1^^'Cc;PC1`:'1.'.l 7 -^ LES PARTE, ^:, L...,.-. lil UNA ^ I EN ;`-''"^..' J ?^i^^.i '' " l. 7 QUEE POSEN _ n m^ CAPITAL—PA1.^ 1n ^•' c r ,; 7^ 1ï.ç._^—CATALUNYA, i T. ^O_s^,i..^_^,LC . F . .rV 1-.TSI 3LL,,_^ I r7 m-,rí -rr^ n'T - -^1:•-F^^C.L:-.:=!T'• O 'II:.._^ FINS I 1^ .^ TOT 7 1^l VEC^ADES ,EQUIVALENTS. ¡¡ DIT rnVl FoPT, UNA l l -i :^). 1- I. ^l. I ^i ' ':^ t nrr ^^ C 'T^ IJ . ;T:uS^ CC BARCELONA, .CATALUNYA 1`1O ' P:'`.PACIc P5-1,13 REGIONS EUROPEES . �Ajuntament '1111+ de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació . DE CULTURA P'ROPIA (BRETANYA, Coi:SF:GA, OCCITaNIA, ETC.') CORRESPON - AGLOMERACIó URBANA DE GRAN D'UNA 'I? LA INEXI.:;TiNIA MOSTO: . CLARAMENT • ARE LA FET I:'i XI^TètICIA D' UN PROJECTE i:ïJ`.CIOP'AL :; TA;,Li_ ^ tT •'}1-'v.•T Ct^^.^^C^! ,,, CORRECTE, . ^,^ ^. ^>r^;^_^,.,; .^; :l I AI`{ó P`1C`^n DIR, AME r" Pt,^' ^.^.oTAMBÉ ES POL i D'- ENCERTAR, Li^, .1-. ^.^. I^.^^ p nC,ï.'.. ^^^'.•ILITF^ rn .• y,--t -, Ç)U,F. . SI i* T, BARCELONA E "I STE T" .` T,T, CAP I A LA FI P EP.ntJè CATALUNYA PROU J:; ACIó CON PER HAVER-SE PROPOSAT I HAVER ," QUE :E`? • DIr.''•r-^ï ^^' T,^'_o t,._EN ACONSEGUIT LA F Or ._:,cl^ ^ _^ CAPIT?.L, . _ Y-)Vaul, ï";S 1\ ' DI:'., • SOCIALS UNA GRAN ^, DE Jï ='. ^T D .CONJUNT ÇL?S:'t^^„S I DE :10 R.T:%,AC:IO?.-.TS AME' LA PRODUCCI6 GRUPS PRIMàRIA R' ALWr,NTS T ' DE '°PmÉi Ii?S PP.IM1'',P.ES I APLEGATS. EN •Uid AMB FU;NCIO_:._. D, • DIRECCIó I T_,? RT T O'?I -. "7 .-i -i-• i,.El UZ`.i' I ';F 'S, I . Da?L ... r' ^ n-^^?r''; T•?`.RCrLO 'A Z :OLT COMSCIï::NT QUE T n-^ ^r .Ió ^:.I * : S _'o SER- LA PLATAFORMA -: ^ ;^-(, ._^. ^ . ^^` ,;-rr^ra I ^:^ IC^. J.. .. LA. SENA D' i:,XP'r.E.S SIO ^ ^ DE CATALUNYA,• - L' I.-S;'";iMi,NT QUE CATALUNYA HA . .COi'STRUIT • - �—12— Ajuntament 'I!II +' de Barcelona Gabinet de Comunicació PER EXPRESSAR — SE I i:ELACIO: ?AI: = SE AME L'EXTERIOR.. !UI; ES EL BEN . EVIDF%?T EN TOT CAS F,S,. COI`dTl APOSICIó ENTRE: Ucl EXTREM .I L'ALTRE -QUE . DE LA NO SE'N ` POT TREURE CAP ORIEï'T:\CIó P.?kTICI; I ltTIL PER . A E' E LAEORACIó D' U??A -POLíTIC A`I'PPI.I"..'Oh.IAI_, ADAPTADA A LES rd.?CESSITATS DE n SORGEIXEN .E SOP.CEI Ei — DE .^. QUE I LS SóN L^" '^C` ^ ^_íi' 0,. t_!,__ iC T,• ^ vL•. ,^ LES DE_: :i3í. -.I`',., LA ^ I r, t^_. "= .. S^_' :oi.d CONSIDERADES i',^id- LA SEVA - REAL 1 i r,a. R MAGNITUD I NO PAS EXTRAPOLADES COM.. NORMA D ACCIó. PER • i^i'.? _1PL:-; , LA. CO?'Tn.APOSICIó nUi', H I PUGUI HAVER " n `^ ..^. T' ,.rZ:^r, r n^_:,..: T ^II O .L:', T,TERRA ^^.: ^ i..^. "'C71 ç UTA CONCEPTE úTIL I PER .., , .«CELOivA ENTRE T^^ ;i; O LA NDR.=; DETEP.`'III-?ADES ENTENDRE i ..•.CTITUD_, I I .•. ^ 'I"^ CANVI,. ^; C>T O D'UN L' ?l ACTUAR ^. - A PARTIR D'ELLES. NO U l CONCEPTE A.'IPÜLA - DES • D,E _IiALT I';CO''IC TD uTIL, :1N5 DANYóS, QUAN ES P E;', TAL D TREURE PROFIT. POLITIC, ALTñE TIPUS, D'AQUEST I:.: sFP.ONTAiIE'iIT . UI; L A OOL.L:•.J,OR.ACIo _uTIL I �-13- es ■ ^ Ajuntament 1111W de Barcel Sa Gabinet de Comunicació PRACTICA { j LA QUE S'\SI\ba3Mf SS O2 < talK ¡ :PUNT /2s © TERRITORI, / NO 22\ S'IMPOSA \2S. DE DALT.. \Ix3 • 20 DE PUNT A g 2C23S32IA2222 LA ÜUS HA D'IMPEDIR, •y\&Ç, t'ZSIS2IC I2- D'ARBITRATGES DES DE DALT, ºeA¡ LES \ CONTRAPOSICIONS 0 CO«za \SCis§ ENTRE ELS ELEMENTS - DEL SISTEMA TERRITORIAL NO S3\ PROU EFICAÇOS PER A t ©\ÑIj#3S • 22U2&AL. 2o :f S < LIa . - . RECONEIXEMENT - I PERFECCIONAMENT DEL Cas}CT \2 922} OS CA T ALUNYA o0D23 2s03ae .g S& I§CO2202AC13 EUROPA QUE 22S PERMETI, AL M K2zI2 7 Fi2 S, JUGAR « UN : 22222 C&2OAzzEÇ22 I : ÇǃGII 1 A a ! fƒ UNA 2}/; AQUESTA, QUE -\\ RABLES DE LA CULTURA RECL A MA ACTITUDS QUE 35H2 INSEP A / URBANA; - . . . c02 ARA \t'cOS? 22t DEBAT, »`§SÇIgªGI5 DE LA )tE22tI2a2, t'IQ ?2R2 9 22 s£5 AVANT-GUARDES I EL RIGOR, 7`,T, 2«2zI2 Y2 22S/ 23 S'2n2IS}322ac13, �—14— :ER111I1 Ajuntament 1111* de Barcelona Gabinet de 'Comunicació PER UNA SOCIETAT SENSE DIFERèNCIES CAMP—CIUTAT no VOLDFI.; ESTIC DIENT S'INTERPRETES CON ( '., ^^' T S_s ^? ^.: ^• Sz P..TU ^Jrr _. U;.? . . : ^_T^ C ^ `', ^ i. ^ . Aï:^SOLU7.' . r;: . . "`,13154; JO CREC ° UT? LI—IDEAT DE SOCIETAT :d' E S UNEN -EL-QUAL L A FRONTERA ÉïvTPE - CIUTAT I • C AI` 1P . I ^`•.IXO T O ï,L^_'T P, I T '^ , íOLTS. HO HA Ic0 - .:`A • DIT, NO EXISTEIX TANT. P E i. EXEMPLE, MARX, I UNA COSA QUE JIEM • DE ^?IT .`OLTA - -".. SL'.T,^.^_,^ QUE E S LA CIUTAT DEL FUTUR ID:°, A L? Ç_'UIiT ÉS L' ÒPTIM? . ^;^ TJ' oPTI' .t J r. ,_ I ^MOLT .iT ^ <^ i-`:; I T^T. Ui:T ^ ^ iJ^ r,;^à:.^, _ S D p i? r..- QUIN EL - CA5'.P ., , S T à MOLT 'MES ;-` i, T ;, ^ SERVEIS-.QUE n T '.,^ EN . EL S; I^T`^IT D ; LA. COMODITAT , t.T^;jf.l ,, T^I^:.T .^-- POSSI;3ILITAT • r) UN D Tr MIi•;FAT DE C`.? EI > i^^ .. '"-,.;r DE LO^- :^'^ ^^ 7.-), T^^',ITT._`^, ALTRA ARA EN PA D E° , COSTOS .DE CO N ( : ., , DIFP•1: D,. LA i:IVELL DE t;::IP1`1S.. I PER - _.SOLA EIJ ^ (' -lA.TOTA I ^^`^. ^ T ^^ , i. NO t? < DE PAGAR QUE EST PATINT EN AQUEST MOMENT. �-15Ajuntament 1 9I+' de Barcelona Gabinet de Comunicació ^l ' T ^ U='OP Li^. ^^iT \^ QUAL r-_i 1 \nrnr.._: ^^... ^ 7r:, , I)^ `S T =^ICi:T .t,T C.n T. ._ .r, ^iI:- - _-,. ._EF^ ..'ICIo _ -, .'.m LP1 ^^ r . T'` _^.^ P ER. ^ :F^: Gi^,T DE CIUTATS. ^ QUE :JOSAL TRES ^ U . I'.'.lV ,iI^ ^ U ^' nP_^U. EL T ^ CIUTAT ATJ'Ir^A ^,`^ ^_-^ - ,;r " -. r . _i..a,T,c. ^_ ? P –. r._- CIUTAT ES UN I _.V TM TJ:`.1 C. r^ n ^_,C10^., T `^. TROS ti. O^ EUROPA D'AQUESTA ^ iT m:1`,1 T n ;^ Y, S, PROBLEMES, AD< D' I_G^T^:IA 1 DE Pk:OBL UZs^?i.,;, I .^ CARREGADA ?% t-: POSSIP.ILITATS. 'L ^^_ ^^ ; R EORI^^, LA T_'ADICIO i"AW: : ", L . cw77f(1-3 - 1,CI?, , t;UPF.`VIV ce ',.:S F A PENSAR E.. ÉS QUE DINTRE AQUEST _^S T ESPERIT -DE ELS f? w Ts DE : S FER-LES F 'P . LES LLEIS, DE DECIDIR T^.r S ^ •i! ^i Li•. ^^•m ï^ r, REPRESENTAT ESTIGUI ^EP ^ E^^^.I-O^?I QUEEL TERRITORI ^ r•Tr. ^m^_ ^. .I .__ -^^i Rl?Pr;'-ST,^;r^,r1^ . _. ^ P,^`^T 1 ^^içu^^ ï_?L^ _,, I :> é C RITICO. mr _ _.: _ I,^.T ,^^r^,` ^ - i..GUi'. ..^`l'J - A ^ i. ''^:^.^CJ^^^., EL QUE DIC f ;'.UF TE 'I ' L z4 .SUb-l^ ^ ^^^,^l l/ AnUEST rSPrP.IT nU:? TOTS TEï1IM A CONSTITUCIO^_d S, EN EL '' - ?Oi'-Eï i DE L E S )POLI T IO U iT S, L^ IDEA ' JVA LA ' QUE Y_S ^lOS`?'Ri::, , LI^O A • 7:^SPRi;S ï-;= é:IC1?'' _TT .?UROPi?,U.. ROi , '.c. P ;'R_O f? ?'i TOT CAS T-m -,T ^ ° ^,O?:, ,0^.^_^l ,^.^ ?JOS ALTRES GRECS, ;^LVT DELS COSA QUE COSA TOT EUROPA, ^. NO d^^tS' �–16– Ajuntament ' V III'+ de Barcelona Gabinet de Comunicació EL A ..TOT SEGtJRAi:?.E% T VFGADE Ref.: S • MIS r'ó1 ,, 1. •' TZ ^A;^íEi^dTS nu., S ó ';: ;, UN TRADI.CIO:'l-•.LIST_;S, L''.FiS CONSERVADORS QUE LA POP,LACIó QUE HI-VIU... • C._ LES ^S LLEIS • QUE . SURTEN .Són - • GENERALENT l' i'ï`t GENERAL, 171.!! 1 C ^^ `•f^`c•^`"` GENT, /.11^ LA L..i ` 1 3T•nn,.-^r,. O1< .7 QUECa^T" T_^o QUE CONSERVADORES L'IEs PENSA. • v PER. Que? -, ^j,.Jl\ iJ e ELS PA,RLA.NNITS O LES LLEIS DE - FETS TANT, 1[':.11 , D F OF`::A Eï? ctln EL P:;S DEL TEI'.RI T ORI, i PER ;^-;?^ r U ;;? `^, .'.1 ^ ^. DE ':^,I .. ` ^^Ei FORA _ J.7 riPOP.TA`" QU E EL P;^S- DEL . <.,IXó ÉS ELECTORALS ESTAN . ;' ..FAi-i,.:. F AIXí _T_ TS QUELCOi-i QUE. CADA • VEGADA `_n '. '^' . ^T' CC •; ..,.I ,.0 _o, , ^-,_..A F,E, ^r , U x- T O UNA ^ _E._.." TORNA LLEI A CATALUNYA.- un . • QUE1IIAGI t^UE i_; S If LP ^_ .'`^ ''.T •, JO PL,. -^(; TEN I• CADA VEGADA QUE T „I T ;:rT r^ n r 7 -,_ cJ ii, H I^_ UNA T;s 12±1 AQUEST. ,1O FI ^i. I^,ORsAL, ' FS 1'ACTOlc URii!?.• TORNA, CADA VEGADA ^UE ES FA UNA LLET, i ICIó ^nR.AD, Iï•^iRCIA .P." LA. ^-^m AQUES T A REALITAT. .'C!.< (Y-1 (7Jl tc- 7DL,'V '_' l^" 1›,,t—o t k StrI/J› f' ‘ mhA b2-15(‘- _ l �—17— .~., Ajuntament 1117 de Barcelona Gabinet de Comunicació LA IMPORTANCIA DELS MUNICIPIS PENSO QUE f:S EL 10hFMT QUE. EME ADONEM DEL PAPE I DE LA IMPORTNC T AUE TEMEN LES CIUTATS- I ELS POBLES, EL covran DE. LES CIUTATS I ELE covERms LOCALS, 'EN. L'ADUIMISTRACI DE LA COSA PER COMTRE, TOTES. LES . LLEIE QUE DARRERAMENT HAN SORTIT . EN W. UEST PA1S, A CATALUNYA,- SóN LLEIS • I-NTEnvEucToNis iTÉs, NO P AS . LLIBERALS,. DESCOMFIAMCA • I TRASPUEN. .UNA TiTms TOT EL . QUEJ5.1 HA—A SOTA DEL GOVERN AUTW-Zfl,' .I•QUE És, EM..PRIMER.LLOC,. ELS AJUNTAMENTS.. T,A LLEI DE CAIXES, LA LLEI DE FIRES, LA LLEI -DE - RIESCAMERES DE .couimc, LA LLEI DE CAMERES AGR á I LA LLEI. DE COMAROUES SISN LLEIS • DE — DESCONFIAMCA CONTRA EL TERRITORI T LA PO5LACIE; DE CATAL6MvA:, QUE . EN DEFINITIVA EST .7:1 AGRUPADA LE Po r )I;";7. -zs :.TJNICIPALS„ ES TRACTA, EN AOUESTES LLETS . , QUE ELE AJUMTMEMTS REPRESENTIN ALGUNA .COSA �— V( — Ajuntament ''i0+' de Barcelona Gabinet de Comunicació P ER QUE OUPg . PPROU2 T_'ES CONFIA EN EL FONS —CONTRA EL .7 C' DIU, S 1T i^ï^ T. ?^ ^ . r • r-^ L'ESTA_,. i^d1F:^E EN I?L CONTACTE DI:.I^C1F^•^ PETIT ESTAT SI ES • VOL , IP,_';.c).PS`I'a.T, I . CIUTADà. rS COT-JEIA ...... • LA.. POSSI':ILI'TAT DE QUE AQUESTA R.ELACIó CRJ_.I UNs-. CERTA DEPENDENCIA -'.L CILJTADà . RESPECTI. DE •L' :i.'STAT , ' CONTRA EL pUF. S' I. T ct DIENT,. CONTRA EL _ .,^_, ^^^ T_ ....,. A^ QUE I, ^_:_^ ES ^^^i IS?'l. ^.iJ LI ^_,_..^-^L ^ r '^ .^.•.0.^ ` ,T P^.ln _ .. ^ ',,^ ..._^.'^._ - ^^ I Tr^_ _'• l/ ^ ^ T^^^, m^•I^ ^_L ^ S - J. 1`T ` (1 ? _OLl MOLT CENT rr^;^._ ^..^i.FIÁ EL PODER ,.iUt,:ICIPL-.L QUE E N ELS PODERS Q UE HI tiA MÉS Ai aJ1:?T, I ÑI:io L E S ENQUESTES Li0 ï)'i__:OST`'EN.. I QUAN ï.•?O ns AIXí "S P. I QUI. ELS VALORS SIT•:BòLICS ^ LE Pn1>>'ER,.., QUE ESTA — .. IÉS c:MUMT n0?',' TAN ATRACTIUS PRiECIS..-"?i,'.,MT COM A Síï-ïOLt;, ÑO COP` A GOVERNS - QUE TOTS 'HI T^r,-"`.nIïE _. ^lr, ^ ^?;S `"O m; , FAVOR.. A hAVO _^ EL^ r. ^ ^...1:._..i.T_^ .^;T^=^ ... í^^,'i'7.,T CAS C^ ..._=, D^^ T)EfiP"°1;`ï D`r,•250 . Pï^L COV^'r:;'' .._ . CATAI c^ ^ .I (?UF• DE NO_ TENIR " AiJTOï;OMIA,-. �4 –19–. +iiü Ajuntament 1117 de Barcelona Gabinet de Comunicació ,CONSIDEREM FACI EL OUE EL GOVERN AUTòPdW± CAT1Là CO 'í UídA. PRIORITAT, ^ FACI, GOVERN O ido NO SIGUI. SIGUI- UN NON 1n^:^ ^.Tmn '7C, DECLARAREM .^ ^7''^,^•"'^ _. _,...,• Jt. ^^,; ^-:n^. ^. ,^l 'O"'],%•: .._. rQUE . EN CLAR ES_Lr M1 ' A.F„^ISSATS PAR`;?IDAJ'_I:, D'UNA . AUTOT''O'''.IA. PF.Rò DESCOMPT.=1P? T A.',`UE`TT EFECTE SI'_TO? IC, SI PREGUNTEN ALS CIUTADANS PEL . GOVERN, PER E' A.DT:INI ST T '-'' CIo, QUE ES ALLo OUL I; ,TTt:,RESSA .) , Q UE ^^T.Ló 1,S /\ ni ^ T QUE ;L^, 1_,S.La ' ^.%T^,1' t''Im^ IV.^ ^r ,_.., t T ' COTïT7OL7,:; GO`'yT T=RT', 'íILLOi•'•... r QUE ^ (^> -: i^S EF•.L,C± ^ .T.^ rn It.i, LíE ._, ^^ ,-^LLO T PROP, CUr1 ES ALLo I ELE i'I' I-Tm,AT:= O.'v í,,-? D' L1 iLíl`%IS"'; ? '.:'IÓ, EL "S EL C UAL QUE ES EN POT NIVELL Di, VOLDRIET-'I ELS Pu'3LICS ANESSIN Í^T ^r ?,._.,i ' nT _. I..^. . . .__ DELS-,RECURSOS ^CU 1 ,_ ^P è^ J.F', _ L A:. _ r ^JOn CIUTADANS i'1\T:A'r:, LA , i AJOT<I A CON TESTA IP D1_Fi CTI3LEKEï'dT 0UE . Pï I_ ,...,J,JS'L('rC.',T^S. `^^T T •P ,';'nUè :MÜEST NIVELL AQUEST NIVELL - _ ,. T,.^OD^^ I SI T rn ^1 . CPITICAR, .r^___IC::.F., NO . ¡'.T ] NO PS AQUELL ESTAT L LUTTYà; ADET OSTENTACIONS EXCESSIVES T-? 1 T^TI i-i<, ES ^,^.,'rr'.;-,^,7 ,. :.)..^.i. •.U i„ .L_^._< D__. SEGUIDA_ DE A J; _. ^ ?r ^?Uj:CIE < Ii ^. ï T^IATA^^:F^T^•TT, ' - T m 1 c•. ? CITJ, :OJ._ 1 r a. r i .^ ;_'. ^ SE'LS ELSFiJL^^.., "' r ^._.^. °*^^ .`.T, ^. r'(?*_...'^^^ _ .•, EL CIT3 T C.,., `'^_^'- -U^, ;?L uns.^. r.i r^ ,- _ DE ES-- íC)TJr 1' . %IÍ,J r^aCIL DE r, ^. ^ r ^ JNA j' PROP. i:S �r –20– Ajuntament 'VIII+ de Barcelona Gabinet de Comunicació Pr^ ^^ T * A i^ ^,zl- i–r'.E ^ LA z. _,. O^Ta,'::I A TORNAR VULL1- I,rJ_ P,,P. c1 . . T J T1'-'^^^^ CAT^..J^ • PERSCITATJP"'•FNT rUNCIO .'1i LA CAPITALITAT- . DE T 'LO,;A . LAl L;; I D'APARADOR –COM ES :'.LT:':_CT'A DE _'OTOR P<<IS. ., LA A '-7IPOTTIC e .ü.T;,.ÓPOLT c'.^.TCELO':-IINA T COï i^' ^'.C^'^r"T-:'.CIo GENT DEL ENTRE LA'. I UNA IDILIC:1 C;:ïALUM ^ A. COMARCAL . r -;r, T -^ c , n -Cr. BASE ^J T )__ C ^'^ 1. ??A^', L'1-n, 1J.. UNA V 1^' ï^, .I=,TJí ^^.;':O?^1;,.CT.^ )_ .":.^'•. . ^ i .I .mCATAW;:,..' TE TINGUT OC ASIC7 D'_' J COuPROVAR CO?'í AQUESTA c7^UTILS.EVOL .AT,7.'Ri?: CAPITA L – T,S - COi-;P":^,^„'1 PI.I ? L1`^, 7.'OSi^_ :^ - Q UJ, REAL. ^1^:'1IJ . ELS^ TAN ORGULLOSOS DT' TT??'ZR UNA CAPITAL AME: UUNA . UNA CAPITAL QUE . P."S[dCI,,. AL _`.C)r. C ADA CCP I' f::S AFIR.PLT.D A PUGUI P,^'.1^? ^.,^ .'^,._ ^ T,–,,}; ? T'C`T' ' r^ n I .:^, r^ .i11 _ ^ Or r» 0..CIA r^r^ ;^ ^ j. ^A]. r I:o I,,. r-i ^^ T' ^ ^ JOC ^ %TJ ^ 1, P IC 7 . _^.L .^'?-^_.1..,-^? �-21+mii Ajuntament 1 111W de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: ELS JJ.00. I CATALUNYA MES ELS JOCS- SoTd, A1•. - S D'UN FE;'WFid ESPORTIU DEL. ALT .HIVELL, U;'! PRETEXTE PER A DEFINIR, I. I FULS A R I DATAR 0,- GnC`.^.'1 j ` T f^I^ CGL.L.c,C.^ lti ç._ .•-1i_^L-? T f^ JEC ^.IIJ, DE. T'l :. GR.REiIv 7, ,-L E ï>i rL • D2?. L' ECOidWIA, 'EN - .3L DE . LA CULTURA, L' Ur:};A,NI S:'ir, ^) DEFI'?ICIó F_L • D E . LA. ^' • T'T^^,^'^C'I"S _ P.. 7 i^ i-^^7 I INDUSTRIALS ^ T T CUOLek10UES . DES r^r•T 1 ^1 D ^.niT,-,,, _i_ T r; F ;. PUNT Ii:?TPn.PP:FTACIó DELS. -- ^,-:n EXCEL.LENT m REi._iC T R T A T t D'AQUESTA D DES JOCS OLí'i^-_PICS COi`'? . UNA •. OPORTUNITAT. L I:) AK –EXPECTATIVES OPTIMISTES _ ., COi: ^;^• CONSOLIDAR __ COL.LECTIU, PESSIMISME L'EXCESSIU SIGNIFICATIU OUP FORA DE COr"1, r;T L I.,TA, BARCELONA I ES ,SCRÇ'-,i::IXÍN INICIATIVES •^ P ^ POC'RAï:,A 7 Tn • Ci L'ATRACTIU i^.';1^t fV OL^_.^ 'T C' ^ I'S DE ^^^\ :^ D:, ._i,.CJ'r;CT T:.^:, DE -I^^>. S^U : ;_: '''>,?_ .• T 1 T -^l^.Tw. D.i^_^^,_...:I•.?^C^Ó . TTTlT..S T^ <^^,:Li,^_,lt-, T • SER, r^T T':'T ^.F^S L;PO^.^..^t'!.^. QUE DE T 1 T i, ^':Tf^ln ^ DEL ^^r,0 DEL ïl(^^ 2 É O POT S, ^ ') I FET D'ORGANITZAR F_:(J, EL V^. -.T,;T-'nT,CIO P'; . ^:^. PROVES ^iT,iP1 T^Tc'r - 'J _'-'S -;^'.TJ ,.._... ri ^: 9 O :Di:.S. DETERMINADES. Iï'. ^^^ ;., O ^T 'LA ' LES �Ajuntament 1117 de Barcelona Gabinet de.Cómunicacib POSSIBILITATS Di, DIL;A,•1ITZACI6 . PCOT^.ióï-:ICA T CULTURAL . QUE CREARAN ELS JOCS SUPEREN . -LES DERIVADES DEL F'E'?' QUÉ EN • • UNA UNES • QUANTES POBL?`.0 io .. COï:vC r ET T, • S';_I CTLEERIi. COMPETICIO:'?S ESPORTIVES, Pi 1 in ' /^ -,m_ T T '^llü1 H.. 'TT ^_ T,^ yllo ('iL.^ uLTI; PUGUI SER. LA • CONCENTRA CIó TERRITORIAL DELS • r SCEr~?ARIS D.E CO'i:íP ETICIó . ERA 'U NA C:?CIó OBLIGADA P;;r ' A LA CANDIDATURA •. OLÍMPICA DE BARCr?,ONA. AQUEST F,S, TRADICIC'irdAL_IE dT, UN DELS ELEMENTS ..irS V,.r,O7,ATS PEL CONJUNT-DELS 11, -`BRES DEL C OI L' H ORA DE. D'CIDIR—SP PER- UN;•. CIUTAT O - UNA ALTRA PEr, A A D JUDIC A R I.1'O1G,ANITZACI6 D'UNS JOCS OLí,,PICS. ELS JOCS S '?.._TOR GUJ,r\ A UNA. CIUTAT, NO A UN PA IS NI A m^ .,.__, •,.^r;rm C` ^ h^ P_.1 ^ Ti' ..^ .CAPACITAT :!S'., DIcT nJJ'.; DEPA.SSE.3 T,' *.1 EVIDENT ^^U^, QUE _''IT::AR -.. :?-',IT ^ .UNS EFECTES TIENEN IrdICIATIVES DE I UNA Ur^ DiSErVOLUPAMENT ESTRICTE • DEL íIJ::ICIPI . E SCOLLIT. . il ' PERFECTAMENT I ;ò S'HA . ^11 ,T,_. t CC^'i^`..F'. :^ ; T"' + C IIJmAT 1 LA NO . EA ..CA CUT. QUE E S PREDIQUI DES- D E BARCPLOI:,TA. - DES DE TOT C ATALL'i;7A S'HA RT PIJ:i' UNA GRAN OUi+:?TITAT D'OFERTES DE �-23Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació PARTICIPACIó I COL.LABOPACIó AME LA CANDIDATURA OLíMPICA DE BARCELONA. -DE BARCELONA L'EXCEPCIONAL PPOJECCIó I NTERNACIONAL T .CT' ACONSEGUIDA PER _,^ HA DI? L^Ti^ C,«iDÍ..r.lU ^^^• ^^ rn -^, n ^ OL1ï':t ' ^ ^ I,A r^ - _ r R ^ U_^^d FACTOR DE PRIMER OORDRE PER LA CAPTACIo DE NOVES INVERSIONS 'TOTS E C OidòmlnUTss NDUSTRIALS A I IMPLANTACIONS ELS MUI;ICIPIS -DE-L' aREA __ETROPOLIT d1A DE BARCELONA,- D'IGUAL .:?Pv,TiE '.'.., ?.^ r w Tl PER ^'r .. ^^APOSAR Iti^,C-'S,_.^-..,•.I• TI:LF,COt:UISICACIO; ?S L'IMPACTE D E L.) JOCS DONARA L'IMPULS -^ T r T T t=:<^.1.C:.^^Oï:_> AL DIA r -.- EL CAMP DE LES T LES NCVVS .TECNOLOGIES; U N IMPULS / • . XXI .DE-LA-MA DF, LES AL SEGLE ^.^^ m1^ I M PR:ESCI N DIBL E P E R- A. CIUTATS. I rLS PA1SO'; D SENVOLUPAT S 'QUE FORMEN PART.. DEL T URAL. _ :^TUi,:AL. r:ÒSTRE . :AI,c ;_,,,a,l^c_ NAL NA MARC?^^ ,'mT^n'.TT MOSTEE T PEL QUE? • F;^ A LA CULTURA, ELS JOCS DONARAN. A LA ^^,-,*^ ^^ m DE DONAR-.SE r .^r. DE A CO!^I^_+ 7 dOSTP.F. CÚI_r-TUP ^L' OPC^?TiJï^iIlA1. +. m • FORMA. P:ISIUC; ^, INDi:A 1.997 ' y.tRLU DEL i .'.ói`. L'OLI: '.PIADA CULTURAL QUE ,C AL NOSTRE »IS. DTTR¡,N`.ï E L OUADI:IE t ' ïI 1 .989- DE SIGNIFICAR .EL DEFI:'.I?IU RECCNEIXEE 1T �—24— Ajuntament 'IIII+ de Barcelona Gabinet de Comunicació I N `:CER NACIOPTAL DE LA CULTURP. - CATALA N A. AL MATr;.Ix Tl:MPS, L'ENERGIA COL.LECTIVA GEN-:R:iDA..PE,> L!A DESIGNACIo OL1'tPICA JA Es`c`1 T PEL nC. y n, ELS SEUS i ESt.JLTATS• ,r.^^ 'If_. rUALIT^ITÍU DL LES c^UE FA A 1.' I T?r?E i:i:'^i i T. 1^^t1;^,i^iTITF.IU ,., ^ CATALANES.. PiZODUCCIOï.'S CULTURALS ^ /. T-+ T^ nn n' ^ L^;..._^:-.^ ^ ^T) ' ^^T/T?^-.-.E'3.1 li1`^ n ^^P^^ , r., ^.^-. ^ , DEPOSAR JOCS ^OL,i:,: i.. _ .^o? /% ! r^ l .,r,)r•, .-rn, ñ ^^-^ ¡ --) ^nt 1^ C ' ^;^T `<^^ '.;^ nn r^C,^s CL:__!E, Pt^^Ó, ,.,,C^LLi,.i'Ei:l. _-^i ... •' Af ^^.^-. !U^n^m ' ,.^.L r ELS ^Lc^ i .^^[. ^ ) r{r+., ^T,^ T , T_.i r ,.T..F .^,1T.1., JOCS NO PODEN SER r ^• .^Or,• r.:, . ^I ç''t?_^,F._., PER .SI LLUNY n. UNA STz^P-:^lA VARETA MàGICA COM r^ TOTS ^ -PROBLEMAS.. i^ ;:PGLF^^•. ^C; ; ^^ ELS . On, ; ^ , ,^^' • Í Dt, Lr:, t EI.,IT1`: R ES T. ^ ^ ,/ 1^IP1=^''ITZ'\DO,: : nTT^ '-T, p,''',i^i_.:: P r^^ A -`T; ^ I .CATALITZADOR DE f LES ^ iJ.^ICIc:.`.iIV^S l: t - J t.:i T^n-,;r^i^: QT. T, .. D1?;F rU':.'UR I DE LA VOLUNTAT DE • P;:OGRES _ IU . ^IGUI ' 't^i L,C rn ELS ^JOCS SIGUI -""^,^ r' ;.,_:.,,:,,^,,I^,^.1. . T ,,.^.., , `<¡^^ °.C^liT;STa^;' II?ICIATTVES P'?J^,IT,-.. "'^1`n _ ._.,:- •r,!'ISTt.I^:I;. _ ^ VOLUNTAT P,13 E L T:?I:^IT SOCI A L. I CAL qUT^ AQUESTA DIG:Jr7:1 !.dr, . QUE ' T.,S• JOCS ^M.r''i U NA- EMPENTA. Dt. CAIRE :c',^CIC`^.'AL, , .. ^PF:_: ,^ . PER ò CAL ('_ .T^;. J?`'^.VI , _ ..,`^' HI HAGI QUELCOM - �-25— Ajuntament ' 1Itt de Barcelona Gabinet de Comunicació A SER EiiPENYAT . JOCS ELS COP:'TE^IPLA1'S COM !-,C,¡-^ ( 1p.'TpTm ^i 7 DDESENVOLUPA=NT UNA 0 SIT'tPL^,. I^['C''SA /^ r r^ 1 n^, 'ELS D'UNA . CIUTAT. r r + Tr^T:,]r..-+^,.-..,..mr^\T ,-,.^_.:..,. ..._,_ OBLIDAR — I10, SER - r^ EL. ^• 'PER A L.iaÇi,T^^R r^ JOC.., pT i - T. HIN, - ^d0^ POT =,n., _..,S T .,I, ^^VUI P O DE'' NO `^i-ï:_ïPOC PER tò, OLíP=:PI0 0 ^^, , r I^ ^POP ^^ :^^dT .I;SDFVFNIï TE'. IT ESPORTIU - 7i' CAIRE I NT r.i:i,'T CIO ?[ EL EN r^^ri•,, . CAS, ;iGr_..L,^.ï^^ ¡, ;:,L.^ JJ.00. r.^ . - ,.^ ^ _:^.C_..,;,^t.xI ^' ^ ,,,• EL ^^ . ASSOLIR Pi:,.. PER , A - ., .^:,_iJ GRAU ESPORTIU • OUE I:ECL-?x2G'1 EL i'?OSTEE PAI á DIGi.dIPICAR EL ?^ 7 . DE S^.,l^VII. SERVIR r r_Ai' D}s C^1^IEI, ,*1 p. ^ 7;^_, n--.^,ilVOI^ UPAP'I7` ,..^ 1 d ,'t'' PER. A.•ELEVAR dIVELL D;-, L'ESPORT 9.T<•.Là I DE L'ESPORT -^, ^.,;-^i^ ^,:. ^^T._OL . 1 _ N • SIS ^ 'yPUGUIN i ,° L^7PP. ANYS 'O ASNOLIRENl NIVELLS ESPORTIUS QUE CC`í-^PT:TNCIA 1` LA LES P^.i'rïE .^.ES POTèNCIES ESPORTIVES 11U':7IAT,S CÒM ELS L.;;TATS -1 1 7JITS :-`' A'_:TRICA, jJj,jT O SOVTó^.,'Iíl:'_ {%• LA . . 1 EPu;'-LIC:?. J, .00RA rí'IC,T, ALWANYT:. 1 / • ^ AlX ^ ^ POT ACONSEGUIR, INCLEME dTAR EL VALOR DEL �-26- ^■ Ajuntament 'II de Barcelona Gabinet de Comunicaóó Ref.: .NOSTRE ESPORT FINS A DIGNIFICAR-LO £ FER -LO RA TABLEMENT COMPETITIU EN EL MERCAT ESPORTIU. INTERN, CIORAL, ESTABLINT LES S2S3S « 2lOºA . CO&Jzesa JRI,f?I!a TOT DE )2020 §{Ç I TECNIFICACI DE L'ESPORT QUE PUGUI P,s\2.2tROS222S MÉS AM\ICIOSOS A UN %{\\INI 2}S LLARG. 222. LA AQUEST OBJECTIU 7a/SA I/22c9§asts/2«2 202\SCI\c13. DE t'SS90\2 ESCOLAR. \'2\ D'ACONSEGUIR ºe2 .L'ESPORT DEIXI DÉ ESCOLAR . .. .. COS UNA / \S22. cOU3ID32&? .. "ASIGNATURA MARIA" PEE A INCORPORAR-SE AIS DLA S D'ESTUDI AME LES DEFINITIVAMENT MATEIXES , CONDICIONS DE -LES o2SfS DISCIPLINES &C»D3 ^Ï0b3S A BARCELONA JA; ESTEM TREBALLANT 3052 SERIAMENT EN SO &t QUE, SOS AQUEST TEMA, SIIJANC A:2 UNA CAMPANYA MUNICIPAL TA ^ EL 23:A "A L'ESCOLA,. 1E1.7,13 - ESPORT QUE 112I" S`SwD2Ç1 EL ^ TERCER 2RI y \\22j DEL CURS 1\985/SG. ^ �–27– E 11111 Ajuntament . 1 1II +'. de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: ADMETEM . EL PAIS TAL COM ÉS I.,;ïS AVANTATGES OUE EL S JOCS R,PRESE N TE ?, PERO, • ES PODEN MALBARATAR\ SI EL PL*.IS NO ES PREPARA PER AFAVORIR– . I.?E LA DIFUSIó. I r.I.'ò ÉS EL QUE POT PASSAR SI S'IMPEDEIX QUE EL SISTE MA Dl. CIUTATS CATALà CONTINUI FUNCIONANT BÉ. T.S MOLT Ii'`PO:RTR''IT OUI? • F.S FACI UN ESFORÇ PER ADMETRE - • QUE-- EL . Pc_í.S- • PS CON ÉS- I ES REBIJTGI LA TEMPTACIó .D'INTENTAR Q UE LA HISTERIA_ F-iCI MARXA- ENRERA. UN CERT VOLUNTARISME IIiPORTANT EN •LA VIDA DELS ?, OBLr,S I ES ' EVIDEUT OUE EN Et CAS t:E LES COMARQUES . S'HA. DEMOSTRAT COM L;,.A VOLUNTAT COL.LECTIVA DE RECUPERAR–LES PODIA r FER – SE DE r, ARRIBARA ^T ELS SENTIMENTS i'OP.^^:, ^.I? ^TL,^ D EL S NOSTRES . C IUTADA:dS. TOT AI::O ES CERT 1, PROBABLEI`-iENT, . ES `nAP':tT? POSITILJ. LA NOVA DIVISI6 TERRITORIAL DE CATALUNYA, PERÒ, r7 CONFIGUPAR .^SOBRE ^,rDE CO:,:FI^Ti,^ C_t rtP. .T ^A BASE P REALITATS DE LES �—28— Ajuntament ''VII +' de Barcelona Gabinet de Comunicació D'AVUI . ALGUNES D'AQUESTES REALITATS COINCIDEIXEïJ • AT 1Fi LES QUE VAN COMDUIR.. A L :'? A PA DE PAU VILA, PEi:ò N'HI HA D'ALTRES QUE NO. EL F%PdÒYEiT TiETROPOLITz DE ^ . BARCELONA, PER EXEMPLE, TF . NO T.Ei:IA EL 1936 LES CARACTERISTIQUES . QUE. ARA, CIi;QUANTA ANYS DE SPRES . LES COMARQUES COSTANERES TAMPOC. TOT EL QUE- • HA PASSF.TAi •".B L A DISTL I13UCIó D1, LA POBLACIó, BUIDAITT —SE i Oi'^:CJ'i:;,.i..;:,_. E^1 DIEM DIii•^ EL CARRER n T _^^. EL QUEEN m^;^ `^ m — r r P^"_ L'INTERIOR I .^., MAJOR D E CATALUNYA, DES DE FIGUERES FINS A SANT CARLES DE LA R.^ PITA ( I ?-DÉS AVALL), S UN FET NOU QUE ALESHORES TOT JUST CONENÇAVA A EXISTIR. AQUESTS FETS OBLIGUEN A PENSAR EN UNA DIVISI6 TERRITORIAL DIFERENT. ^ C-i 2o/yp . ,^:1-', 6 ^ DEBAT OL'F' VAM TENIR L'ABRIL. DEL • QUE ES DEIA !._ UNA FR A SE MOLT TèC.aICA, un S'AC A BA D' i"'i`":._,.':DRE LA DISTRIBU o DJ', U PERÒ QUE US POT EXPLICAR, QUE LES COMARQUES DE CATALUNYA JA :,O POT . SET: I.C[ OGèNIA . J.T. LIO POT SER EL MATIEIX EL SOLSONS QUE EL GIRONèS; �-29+IIIII Ajuntament 11111 de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: O NO POT SER EL MATEIX EL PALLARS QUE U N ES ;=SN UNES COMARQUES CADA. VEGADA MI?S GRANS T ^^. rJiD:_,._, CP^h CADA VEGADA IUL I3AIl Ex-"tPOi-2Dà. " `- .PLENES PL?'i^,;:^ ^ ^ VEGADA MIS C^';Dr.• COMARQUES : góI:L? T .? ;;.5 LES L ^ AL_^r ^-+^ I'_'S. c r, I^i.F.S .• i_;t^%^.D?. MIS PI•,.1 I . C:i^^. CADA: ^VEGADA TJ E 111?A: 'S EREN D'UN PART IT r^E;^^.PETITS P __ I >POBLES ' PO^-: ^' ENTORN EL QUE JUDICIAL. HAN ANAT A.i:."UIF:Ii:dT LA S E VA PROPIA AUTONOr:IA, LA SEVA. PRòPIA FUNCIONALITAT- RECORDEM E L CAS D E L A P I SBAL , QUE E N EL MOMENT LES COMARQUES D'EN PAU VILA ES VA CONVERTIR C A PIT A L DE LA EIvT DEL I'AIiR: EI:`PORDà PERQUé HI tïAVIA i:LS JUTJATS. T,I,`.: p S ' IIT. DE TEN IR EN COMPTE .EN L A DIVISIÓ COMARCAL . -QUE .AVUI_ S' ADOPTI, AMB LA CONVICCIo iiECESSdRIE? D E TOTS . I. ^ TtiTnr m r."_.:^..^. DFI, ^ ^. .,U T :_A .CADASCUNDELS NO- ES POT. A.R R I T ^i I? I DIR DES DE . DALT QUE ARA S'APLICA AQUESTA DIVISI6 COMARCAL A LLAPIS I AJUNTAMENTS QUE QUEDIN DI' TR` S6N ELS QUE SOS?, .ELS I LES �-30-. +ilill +' de Barcelona Ajuntament 11II' Gabinet de Comunicació COMARQUES S6N LES-QUE SE . I TANPOC N O. PODEN AN AR A UM SISTE MA DEL OUE EN PODRIEN DIR ,_:L CAMPI QUI PUGUI. rT QUE S'HA i; DE r OVL^iZ><. CAS,^T'•.TTC'T.; _ .h.I2I EN TOT ^Ol C.+.^ ;-. ^ NECESSARICRITERI DE 'l';^N IR EN COMPTE LA VOLUNTAT DELS D'APLICAR H A AJUNTAMENTS I EL QUE HA PASSAT DES DEL 1936. I /_;, •._^ AMAT "L QUE _;.:.? PASSAT i;NS DEMOSTRA QUE CATALUNYA S'HA T ^ ^rn_,..- UNA i^li_L ic.^^Ii,._DA I_ <<_DETERMINADA •CCI^.?^TÍitr.,i:`d AME A.•iE • UN Rr.^LITAT^ -ESQTTELET, riÍ "i> U,''>1 COS '•:UM,?=:. SI VOLEU,: EN EL QUE IiI HA. UNES Di':Ti.i.AIIHAA;?S TUI`CIONS, UNES A:'TICUL:?CIONS, UN S ROLS I. m^ DIFERENCIATS r_^`II: ,.^Lh QUE UE n'l'^T'^ , ^rn ^^AQUESTA MOLT ^. 'PAPERS UNS ^,._..,:I ^'? T. z, ^,.-•^^ r, rnlc_.I I ^ï'^ l I-r> ^ lm _ ^-,. ^ ^ I NO DE ^\• ^cc^.- ._I^.> ^., ^,,_ DIVISIó ,.:^I^^^AR. . (^^^`' T i'Zr S, AGRADEN QUE " A TOTS EME AGRADEN CONCEPCIONS L^ • AL T RUISTES, PO?TIQUES I NíTIOJES DE LA ?1ACIONALITAT CATALANA ,.^;,,, ;, r,,.i TI:i _,_i^ rni^^ 7\ ,J, .. ,. ..^.I,.L^•L<. Sol'i .:OLT ATRACTIVES, P7ry:^^ ,, 'rr,^ ^ ,., ^r r:(`' ^•T'-, ,r "-T •^.'.,1t^i;.Ii>1,_•; .CUEA? ELS ^-^ t !:.•. A r. NOSTRES ^.L RES SI, DD'UNA Ui^.ï1 ^^n^ PAIo PAIS ^ ^=^:^_ T ^' TmnT ^ r•aT ^ _.0^,_^.!, ^ .,,^ , .^^, ^ r.^ C^^, �»HM I!* de Barcelona Ajuntament Gabinet de Comunicació Re C #22SSN$aC13- EL COL.LEGI DE PERIODISTES DE- GIRONA HA VOLGUT QUE US PARLI AQUEST VESPRE 50Ç2£ ELS JJ.00. I LA CATALUNYA DE-LES CIUTATS.: MES D'AGRAIR LA INz}2ac13 HAIG DE MANIFESTAR LA H\7& SAT/SFACCƒ/ PER PODER TRACTAR D\ DOS IDE -REALITATS, O DOS cC2J9E2S D'IDEES ° 0 DUES REALITATS- g§3. 222SONAL 23Nf.3là2¿SSIOSSPz «ÇISFACCI6 T EG2 . PER. PODER DEBATRE'LS - EN »UNA CIUTAT QUE HA DONAT TAN PES PROVES DE VITALITAT, O£§ CULTURAL, ElPUDS2 1 ./'I2Ç32} • PERS PROBLEMES DE c&225oe7A. TOTES LES QUALS COSES 2E TINGUT OCASI6 DE COMPROVAR- PERSONALMENT, EN LES DIVERSES VEGADES QUE es VINGUT aOEi COM - y 32 DEBATS, : -ALCALDE &-/aRJlcIe A - O/2Ñ}\2\ 09Ç- £2 •\\S MOLIES 2,TÇT A G I2Ò22 A 2Ç %Ot PARTICULAR 2£x. EL SOVT wsJa2-292C22.º\2 \1 \O2I2/ AME \`¿tE&tOS JOaºQIm �—31— X311111 Ajuntament 1 1II +' de Barcelona Gabinet de Comunicació FORMA EFICIF.:MT. iX) SABR T.M FER? • AQUESTA LS LA REFLEXXI6 QUE . US VOLIA PROPOSAT AVUI . ^ïOLTEil GRàCIF S.. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3983 Title A name given to the resource Els Jocs Olímpics i la Catalunya de les ciutats / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Índex de la conferència: - La importància dels contactes personals.Catalunya realitat urbana. - La fal·làcia de la oposició Barcelona - Catalunya. - Per una societat sense diferències camp - ciutat. - La importància dels municipis. - Els JJ.OO i Catalunya. - Admetem els país tal com és. Política d'ordenació territorial: màxim equilibri i la més gran qualitat de vida i la correcta connexió de Catalunya. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col·legi de Periodistes de Girona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Barcelona Sociologia Municipis Administració local Territoris Girona Catalunya Ciutats Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-03-14 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1078/19870315d-00195.pdf 511cc82ebff37bb3f2128d3fedee3c0d PDF Text Text Presentació Programa Municipal Socialista. Conferéncia de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall a les Cotxeres de Sants. Barcelona, 15 de març de 1987 �Aquest matí quan baixava de Rupia, i veia el Canigó nevat, el Canigó blanc, i al davant la Mare de Deu del Mont fosca, allà on hi va estar en Verdaguer per escriure el seu cant del Canigó, pensava, estimats companys i companyes, amics, pensava: Quin país tan ben estimat el nostre! Quin pais tan petit, tan dens tan caminat, tan garbellat, tan cantat en odes i poemes i cançons! Per cada racó, per cada serra, per cada vall, per cada bosc, quasi diria per cada dia del calendari. Quin país tan estimat, quin pais tan mal servit, tanmateix, tan insuficientment administrat! Potser serà l'excés d'estimació, potser la manca de tradició d'autogovern que ens fa ésser massa possessius, potser serà afixo. En tot cas es aquí avui amb vosaltres, quan veig en Ganyet i en Cornet i en Nadal i en Ciurana, la Dolors Homs i la Rosa Martí que està perduda per enllà, la Berta Bada i la Núria Alba... No, la Núria Alba no ha vingut que tenia una inauguració avui. La Núria Albó a la Garriga, i en Pau Nuet i en Jaume Antich, quan veig els alcaldes de la Seu i de Manresa, de Girona i de Lleida, de Blanes i Parets, de Camprodón, de Can Bordon com diuen ells; i La Garriga; també Palafrugell, en diuen Palafrrgell, i també a Ultramort en diuen de vegades Altramon... Jo no sé si és perquè les ciutats de Catalunya com no han tingut durant un temps un idioma escrit i codificat ens agrada a vegades fins i tot de canviar el nom, perquè potser els veïns no ens entenguin, pera, �-3- s una forma d'estimar cadascún dels nostres pobles. Quan us veig aquí és aleshores que entenc que són diversos els homes i les dones; que convenen diversos noms a un sols amor. Perqué la Seu i Manresa, Blanes i Parets i tots els altres són els noms diversos d'una sola cosa, els noms diversos de Catalunya, de la Catalunya que tots estimem. Avui hem vingut, per diverses raons. Per afirmar la vigéncia del municipalisme socialista català, que és un dels moviments més sólids, més interesants, més rics i més característics de Catalunya, i per començar a escatir i a esbrinar, a "dilucidar" diriem en castellà, i a precisar quin es el futur que volem pel nostre país, pels nostres pobles ï ciutats. Avui a Catalunya hi ha un catalanisme oficial. I a Catalunya hi ha també un catalanisme fàctic, de base, amb minúscules si voleu, pera que està estés per tot arreu, que és la llavor no del catalanisme oficial, sino del catalanisme esclatant, dominant, obert, fraternal, de demà o de demà passat. El catalanisme que tots hem somniat a casa nostra, al nostre Ajuntament i a la nostra feina, aquell en el que coincidirien els grans sentiments, els dos grans sentiments: el de pàtria i el de fraternitat, el de identitat i el de risc, el de tradició i el de aventura, el de l'idioma propi i el de l'idioma coma, el dels qui hem estat fets per aquesta terra i el dels qui l'han feta amb les seves mans vingudes de fora a enriquir amb nova saba el vell �-4- arbre. El catalanisme oficial, no ens enganyem, té una base forta, a la gran ciutat, els diners; els pobles petits, el poder. Aquell senyor, aquell constructor o de vegades aquell capellà, aquell propietari i a tot arreu la por, la desconfiança, envers la novetat i envers el nou vingut. L'arrapar-se al terreny i dominar-lo. El catalanisme no oficial, el catalanisme de fet és el del poble, dividit de vegades pels de dalt, esporoguit de vegades i poc conscient de la seva força, a voltes fins i tot obligat pel mercat de treball a ésser cruel amb els altres, i a un pas d'arrenglerar -se sota les banderes que porten els més poderosos. El catalanisme oficial és el que té oficialment aquella bandera. El catalanisme real i de base la porta en el seu cor, a voltes calladament, a voltes amb vergonya i fins i tot. amb la santa indignació que provoquen els usos oficials de la bandera, pera sempre, en tot cas, ben endins, ben endins. El catalanisme oficial, quasi diria entre cometes nacional, és, no ens enganyem, el de la "zona nacional". Allà on abans hi campaven banderes espanyoles i de Fuerza Nueva hi ha ara, hi campa, la catalana, en mans dels de sempre, dels mateixos, que agafen sempre la bandera que millor serveix els seus interessos d'arrenglerar al poble sota el seu domini. Aquests sempre són "zona nacional", sempre utilitzen la �-5- nació contra el poble, sempre utilitzen la nació ideal, contra el poble real i concret. La nació que sigui, la bandera que sigui, però sempre la nació, sempre zona nacional, sempre. El catalanisme oficial, té al darrera, ben segur, alguns serveis a Catalunya, fins i tot, admetem-ho, molts serveis a Catalunya, pero aixó no ens ha de fer oblidar que el catalanisme real í de base en te molts més. I ara us diria exemples, ben concrets i. ben petits i ben menuts. Qui va mantenir la Ràdio Associació, la Radio Associació de Catalunya? Qui forma i qui porta la Lliga dels Mutilats de Catalunya? On estan avui majorment aquells Minyons de Muntanya d'ahir? Qui porta les colles i els aplecs sardanistes? Fins i tot us diria, qui balla millor la sardana, qui ballen millor les sardanes? Els que manen més o els alcaldes que tenim aquí? I us asseguro que us portarieu una sorpresa, si repassessim noms, quines sorpreses no tindriem. Qui entén més de castells i de castellers? Tothom ho sap, ja no ho dic. Qui ha mantingut i ha refet la premsa comarcal catalana, a La Garriqa, a Figueres, a l'Empordà Federal des de fa poc i a les comarques de la Catalunya nova? En fi, qui ha refet el Brusi en català? Qui porta la Coral Sant Jordi, qui porta o l'Esquitx o l'Arc? Qui els senders de llarg recorregut? Qui Rosa Sensat, i les escoles d'estiu, abans d'esdevenir oficials? No segueixo perqué, a més, no voldria perjudicar ningú. Tots aquests no són instruments d'una part de Catalunya, són instruments de tots, i tothom ho sap. Jo només dic d'on van �-6- venir, d'on van néixer. Van néixer en el catalanisme del carrer, en el catalanisme de la base. Vosaltres no em voleu creure, però, això us ho torno a dir, Catalunya sou vosaltres. Compte! I els altres també, els altres també. El catalanisme real, Alcaldes, sou sobretot vosaltres. Potser no sou els fiscals del catalanisme, ni potser els fiscals de res. Potser no sou els sacerdots del catalanisme, potser no sou d'aquells que tenien el catalanisme al cor, temps fa, i cap altre lluita durant la dictadura. Perquè vosaltres lluitàveu, lluitàveu pe r la llibertat, per l'amnistia, pel dret de vaga, pels sindicats, perquè tornés a exitir aquí la Unió General de Treballadors, per la protesta, per totes les causes justes. Pera jo us dic qe heu fet tant o més per Catalunya que els fiscals del catalanisme, avui rodejats i barrejats amb tanta gent procedent d'altra banda, i en bona hora. L'element dominant avui, en el catalanisme oficial, es 1"'anti". L'anti- socialisme, l'antimunicipalisme, l'anti Corporació Metropolitana, l'anti Govern de Madrid evidentment. Que es fàcil; nosaltres també hi tenim coses a dir del Govern de Madrid. Nosaltres, per exemple, parlo personalment, no entenem ben bé del tot la no desconnexió de Radio Televisió de Sant Cugat. No ho entenem, no entenem el perquè. I que consti que l'han votada consellers de tots els partits, també d'aquells que están al.liats amb el catalanisme oficial, i que consti que hi ha �-7- arguments, segurament, hi ha el perill de desmuntar tota la cadena si tothom volgués fer el mateix, etc. Pera no ho entenem i veureu com el catalanisme oficial no en parlarà massa d'aquest tema en el futur, perquè la competéncia no és necessàriament desitjada. I altres exemples, altres exemples hi ha, de coses que no entenem del Govern de Madrid, pera que n'és de fàcil, que n'és de fàcil arrenglerar-se només darrera d'una crítica del Govern llunyà. Pera també hi ha l'anti Barcelona, encara que ho neguin. Mireu, no fa massa dies em vaig assabentar que el Cap de l'Oposició a l'Ajuntament de Barcelona havia fet gestions a Madrid, entorn al Tribunal de Comptes de Madrid, que és qui té la competència per auditar i jutjar els comptes dels Ajuntaments, també dels Ajuntaments de Catalunya, per tal que es canviés el dictamen que la Sindicatura de Comptes de Catalunya havia fet sobre els comptes de l'Ajuntament auditats per una denúncia presentada per l'oposició. La Sindicatura de Comptes no té competéncia, la de Catalunya, per auditar, per sentenciar, diguem. Pera té, aixó sí, una delegació perque es va arribar en el seu temps a l'acord la que el Tribunal de Comptes delegava en Sindicatura de Comptes la instrucció dels expedients d'auditoria dels comptes dels Ajuntaments de Catalunya. I la Sindicatura de Comptes, formada per tots els partits, va decidir unànimament que els comptes de l'Ajuntament de l'any 1983, que eran els que s'estaven analitzant estaren bé. Ho va decidir �unànimament amb els vots de tothom, fins i tot, doncs, dels membres components d'aquesta Sindicatura procedents del partit del qual forma part. també el Cap de l'Oposició de l'Ajuntament de Barcelona . T doncs bé, un cop aixó va ser decidit i enviat a Madrid com a proposta de resolució, perqué legalment és el Tribunal de Comptes qui ha de decidir, aquí és quan el Cap de l'Oposició de Barcelona s'adreça a Madrid, al Tribunal de Comptes, per tractar d'aconseguir que es torni a obrir un expedient que estava tancat, i que estava gloriosament tancat per l'Ajuntament de Barcelona. Anti-barcelonisme, recorreguent alló que sigui. A Barcelona Vella . Sabeu, a la Barcelona Vella, assocïacïó d'una hi ha hagut una campanya de veïns del Casc Antic, que te una justificació. I que a més vull dir aqui ben clarament , per si no s'ha m'havia entes anteriorment, que jo no li he atribuït mai directament, ni molt menys una intencionalitat política anti-equip de govern municipal. Es una campanya que va sortir del cor d'aquestes associacions de veins, i aixó independentment de que després hagi estat utilitzada per uns altres, doncs ho ha estat, ha estat utilitzada per uns altres. Pera aquests altres, heu de saber, que ens han tingut parat durant dos anys i mig la formació de l'instrument jurídic í urbanístic que ens permetría de començar a actuar a massivament a la Barcelona Vella, que és el que Integrada). es diu técnicament l'ARI (Area de Rehabilitació Aixa també està transferit, aix6 sí, i el Conse" �-9- Executiu de la Generalitat de Catalunya té poder per declarar una zona ARI o no ARI. Doncs aquesta zona ARI, ha estat dos anys i mig parada, sense aprovar-se, i aixa és el que ha impedit que els crèdits en bones condicions d'interés, poguessin ser oferts per un programa de l'Ajuntament de Barcelona als habitants, propietaris llogaters de la Barcelona Vella perquè comences efectivament la renovació massiva. No dic que no hagi començat un procés de redreçament, que en molts casos hi és, ja us ho dirà, en tot cas ens ha faltat la col.laboració que esperavem del Govern de Catalunya. I aniriem sequint. En matèria de Serveis Socials i Comunitaris, l'Ajuntament de Barcelona ha anat incrementant la quantitat que ha destinat a Serveis Socials, i la Generalitat de Catalunya ha anat disminuint la quantitat de subvencions que cada any ens va donant. I abans. ho deia l'Alcalde de Terrassa, s'ha s'acabat l'ocupació comunitària, un programa interessant, intel.ligent i compartit, complexe, amb les seves falles, en tot cas que va arribar a tots els racons de Catalunya, en virtud del qual els fons aprovats en el Pressupost de l'Estat transferits a la Generalitat de Catalunya eren redistribuïts en els Ajuntaments meitat per meitat, perquè el programa de Catalunya pagava la mà d'obra i els Ajuntaments hi posaven els matèrials pràcticament amb les mateixes proporcions. Era un programa interessant, pera no era un programa electoralment interessant per al Govern de Catalunya i es va suprimir. I ens deia ara l'Alcalde de Terrassa que hi �-10- havia coses que quedaven afectades per aixó. L'ocupació comunitaria es va suprimir. Ahír vaig estar o abans d'ahir, a un jardí de l'Eixample, a un pati interior de 1'Eixample, més concretament al de la Torre de les Aigües, Diputació-Consell de Cent, Lauria-Bruc, que estem recuperant. Perquè aquesta és la nova frontera de l'urbanisme de Barcelona, recuperar aquests interiors. Que ja és l'únic que ens queda per posar-hi verd i per posar-hi qualitat de vida. Doncs molt bé, s'està acabant l'obra, pero s'esta acabant molt lentament, perqué va caient la finalització dels contractes d'ocupació comunitària que encara quedaven i estan quedant cada cop menys treballadors i ens hem de plantejar que fem. L'ocupació comunitaria s'ha acabat i s'ha acabat perque predomina a Catalunya una actitud que no és una actitud de compartir problemes i de compatir programes . Es una actitud d'anti, es una actitud d'enfrontaments. Jo crec que el catalanisme real des d'abaix ha creat, ha promogut, ha conservat i ha callat moltes vegades. El catalanisme oficial ben sovint, com diu l'Armet, no ha fet altra cosa que esquitxar, esquitxar avals, subvencions, beques, pera aixó sí, sempre sabent quin rendiment polític té cada una d'aquestes qüestions. Algú de vosaltres haura llegit abans d'ahir al diari, o ahir amb penso que va ser, com un anunci publicat a la premsa de Barcelona, una carta adreçada a l'Alcalde de Barcelona �referent a aquest tema que deia abans, havia estat signada per una colla d'entitats, una d'elles una entitat de Nou Barris, entitat q ue declara a continuació que el dia que se li va pasar a la signatura, aquesta signatura d'aquesta carta, havia rebut en el mateix moment, tres subvencions de la Generalitat de Catalunya. En el mateix moment i en el mateix acte. Tres subvencions, signatura. Avals, subvencions, beques, alcaldes d'abans, molts alcaldes d'abans i molts regidors d'abans, 60.000 funcionaris ,avui, té el catalanisme oficial. Escoles, moltes escales, 250 escales a Barcelona, Oficines de Benestar Social, cambres agràries. Aquest és el catalanisme oficial. Nosaltres no, nosaltres hem anat esgarrapant una a una, a costos altissims de vegades, amb retrocessos ï per la via dels fets, de les obres, les adhesions d'aquells que volen realment la Catalunya lliure i fraternal, dins d'una Espanya nova, democràtica i diversa, d'una Espanya no espantada de la seva pluralitat, no obssessionada per la seva unitat, igual com volem una Catalunya de cada poble de cada vila, on en el nom de cada poble, de cada vila, s'hi reconegui també el dring de la patria. En la Ponéncia sobre Organització Territorial, veiem que volen burocratitzar les comarques, quasi diria entre cometes "nacionalitzar° en el sentit antic. En Joan Blanch, l'Alcalde de Badalona va dir un dia: "el dia que a Catalunya s'aprovi per �consens una llei d'Ordenació Territorial, com Déu mana, el govern que haurà conseguit aquest consens, el tindrem per una década o una decada i mitja". I tenia raó. I la Mercè Sala va dir l'altre dia en el Consell Metropolità, quan es va a p rovar per unanimitat la Mancomunitat Metropolitana, que ha de mirar de solucionar alio que es molt difícil de solucionar, pera tirarem endavant, no tingueu por, va dir unes paraules plenes de sentit coma, va dir: "nomès hi ha consens quan la majoria vol". Quan la majoria vol, hi ha consens, perquè la majoria sap que ha d'esser generosa. I pot ser generosa perque té el poder justament, i sap fer els sacrificis que cal fer, perquè s'arribi a un enteniment. Aix6 es el que a Catalunya no hem aconseguit. El Consell Consultiu, sí, !el Consell Consultiu! ha hagut de cridar l'alto en tres o quatre ocasions i més al govern que va enviar les lleis al Parlament. I, de fet, veiem com les comarques es converteixen, en aquests pojectes de llei, en un sistema d'envoltar pràcticament els municipis diguem-ne no addictes, de desmuntar la temuda Corporació Metropolitana i de passada carregar-se també molts Ajuntaments petits. Mireu, a Empordà, sobre seixanta Ajuntaments, noms de l'Alt vint quedarien representats directament a la comarca. I per cert, que parlant del Consell Consultiu, va sortir el seu dictamen fa molt poc i va dir "aquesta llei es constitucional, excepte aixó, i aix6" pera també va dir "l'esmena de l'Armet es constitucional", que és una esmena a la totalitat, que diu: "pensem-nos-ho més, �entenem-nos, estudiem-ho, donem-nos un any, i d'aquí a un any arribarem a una solució". I normalment que ho va fer-ho el Consell Consultiu, perquè l'esmena de l'Armet, a diferència del projecte de llei, va ser aprovada per unanimitat de tots el grups excepte Convergencia i Unió. Hi ha en aquest moment sobre la taula del Parlament, esmenes presentades també per Aliança Popular, també per Esquerra Republicana, que ha presentat una esmena transanccional, demanant que l'urbanisme es quedi a nivell metropolità. Perquè Esquerra Republicana encara té un reflex aquí, popular, un reflex, de tenir en compte que el que hi ha darrera de la desaparició de l'urbanisme metropolità que aquí repetidament és la possibilitat d'un nou urbanisme hem denunciat com possiblement especulatiu. Els de la situació, els de sempre, que no hi creuen en les comarques, que no hi creuen en els municipis, faran unes comarques sense anima, sense il.lusió, unes entitats metropolitanes sense sentit, cares i complicades, encara que ja ho arreglarem, no tingueu por. Nosaltres som aquí, en canvi, per una altra cosa. Som aquí per a construir el futur, des de baix, des de la base, des de la multiplicitat de les nostres viles i ciutats. Per millorar els nostres museus, malgrat les lleis de museus, per construir les seves comarques, malgrat potser, la llei de comarques, per mancomunar els Ajuntaments metropolitans, malgrat el projecte de �-14- s11preS SIo llei nostres mols r p er unir les nostres radios locals, les jáá.ios municipals, malgrat el conseller de torn i el (-'esquadra. „n Pau Nuet cue ho díqui . On ós en Pau Nuet? ha vin g ut? (anlaudiments) Pau! Pau Nuet. Ja us l'explicarè 1'hist6ria d'en Pau Nuet, en Pau Nuet que era del POUM ja el van ensarronar una versada a l'any 1939. Ja el van tancar una ve g ada. 1 l'altre dia, quan li van anar a tancar l'emissora, em va trucar, varem p arlar i em va dir: "jo estic dis p osat a tornar a la presó, perquè ós per la llibertat de comunicació". En Pau Nuet, els alcaldes de Catalunya, el q ue volen Ps tenir llibertat de comunicació, tenir capacitat per col.laborar. Per exemple, en el desenvolupament de les Caixes d'Estalvi, com a Alemanya, com a altres comunitats autónomes espanyoles, malgrat les lleis de Caixes. Llibertat també per fer Serveis Socials, malqrat la disminució de les subvencions que venen de dalt, com ho fan la Francesca Masgoret, i la Rosa Barenys i la Pilar Ferran, malqrat la divisió de la p olítica social de la Generalitat, que està divida en dos. Els joves, la Generalitat els tracta, segons la categoria, joves pobres i joves del.linqüents, els joves pobres són de Sanitat, Convergència Democràtica, els joves del.linqüents son de Justicia, Unió Democràtica. I no s'entenen, no s'entenen mai, nomès quan la Masgoret els crida a capítol a tot dos junts, aleshores s'entenen, si no no, no, aixó es així. Volem llibertat per tirar endavant les nostres fires. Aqui han sortit �-15- dues o tres vegades, a Bossost, em penso també, i a LLeida i per tot arreu, malgrat el Decret de Fires que està suspès per l'Audiència Territorial. I està suspès perquè no és legal, perquè es contra-lleï. Llíbertat per fer Serveis Municipals, malgrat l'incompliment del compromís i la obligació contrets de crear un fons autonòmic de cooperació local, recordeu-ho. Avui el sis o el set per cent dels impostos de l'Estat van directament als Ajuntaments, i el zero per cent dels impostos cedits a la Generalitat de Catalunya van directament als Ajuntaments. Jo us dic, que a els altres països això no passa, i a les altres comunitats autònomes tampoc. Catalunya és l'única comunitat autònoma on no hi ha la preocupació de pensar que si els imposos cedits de l'Estat no van repartits després als Ajuntaments, la gent pensarà que els impostos no han estat ben gastats. Es l'única. Nosaltres estem aquí per anar obtenint, i acabo, aquesta petita Florència catalana d'en Quim Nadal, aquesta maravella que ahir vaig poder recórrer amb ell passejant pels carrers de Girona. En la qual, a més, hem tingut el goig de poguer signar un acord en virtut del qual, el Museu d'Art de Catalunya, el Museu d'Art Modern, seran a Girona durant vuit mesos, aquest any i l'altre també, mentre es fan les obres. Estem aquí per anar decantant l'estimat Empordà cap a una �Toscana I i no cap a un Benidorm, com deia l'Armangué de Figueres. estem aquí, perqué justament obres com aquesta tinguin futur, i el tenen, l'Empordà Federal, la tradició federal lliurepensadora, com deien, llibertària en el bon sentit, en el més bon sentit. I estem aquí per anar assistint a aquest procés meravellós de transformació de l'Hospitalet de LLobregat, en una ciutat amb personalitat, sense complexes. Aneu, aneu a l'Hospitalet avui. Aneu a Fira-ciutat, aneu a les discoteques, aneu a l'EPI, a l'Eix de Promoció Industrial de l'Hospitalet de la Carretera del Mig! Aneu a Bellvitge fins i tot i veureu que és activitat! I estem aquí per veure com la Sénia explica la història i el futur de la seva fusta i de les seves carreres de cavalls. I com la Blanes de l'intel.ligencia artificial i del nou Hospital serán una realitat i com la Tarragona de la recuperació arqueológïca i del medi ambient i de l'aigua, que ja ha d'arribar, el dia que hi hagi un govern de Catalunya amb ulls a la cara, va tirant endavant. I el Bossost del turisme i de la política contra la marginació. I la Manresa esclatant de la Fira i de l'Esport i del Centre Cívic que relliga el centre urbà i el nou mercat. Hi ha a Manresa un nou somriure, us ho asseguro; jo hi he estat fa tres anys amb en Cornet i hi he tornat ara i Manresa és una altra cosa. És una altra cosa al carrer, es una �-17-- altra cosa a les cares de la gent, la Manresa de les bases del 92 que cel.lebrarem d'aquí a cinc anys . Estem aquí per veure com la Paeria potent i orgullosa, d'una terra ferma, cada cop més ferma, fa costat amb Barcelona quan s'ataca Barcelona. Estem aquí per veure la Terrassa del rellançament econòmic i industrial. La Terrassa del hoquei olímpic, pero també la Terrassa, i aix6 no s'ha dit, i aquí està el secret segurament de tot, la Terrassa de Can Anglada i la Terrassa de Sant LLorenç i de Can Agut i de l'AEG; la Terrassa de les lluites de l'any 67 a la Rambla, alguns recordaran, uns altres potser ni ho saben, d'un alcalde que ha sabut construir en vint i cinc anys, aixó no s'inventà, des de aquell llunyà 1962, pam a pam la solidaritat i el respecte de tots pels objectius comuns. No es crea un Manuel Royes per decret i no es crea un Quim Nadal per decret i no es crea un Toni Dalmau per decret. Es fan amb el treball de cada día. Nosaltres som aquí perquè ens estimem tot aixó com ningú i perquè som socialistes, és a dir, promotors de la igualtat i de la fraternitat entre les persones i entre els pobles, i per tant convençuts de que si nosaltres ho volem i la nostra veu és escoltada, el futur de Catalunya, d'una Catalunya esplendorosa pam a pam, és un futur possible i no inventat. �-18- Estem convençuts del futur de Catalunya per la nostre experiència que no és cansament sino una fatiga il.lusionada i sempre disposada, com la de la Ma. Dolors Oms a seguir endavant. Recordem que del 79 al 83, vam sanejar i reformar els Ajuntaments, vam crear un nou concepte, els Serveis Socials, els Serveis Personals, aquests no existien, nomès hi havia una cosa que deien Beneficència. Vam pasar de zero a existir. Existeixen avui a tot Catalunya, Serveis de Joventut, Casals de Joves, Serveis d'Assistència Social, Programes Anti-Droga, Serveis de Planificació Familiar, atenció a la infançia, a la tercera edat, Serveis de Medi Ambient. I aixó abans no existia, en absolut, i aix6 va ser al primer mandat. I del 83 al 87, hem fet ciutat, hem fet gestió, hem fet cultura, cultura de categoria i hem fet, a mes, serveis eficients. I hem fet foment, ens hem ficat en el foment econòmic per lluitar contra l'atur. Hem anat mé enllá del que estava suposat que haviem de fer. Aquí és on els cou, quan hem fet I del 87 al 91, que hem de fer? Tot just començar-ne a parlar. Hem de posar, crec, el ciutadà en primer terme. Hem d'estar al servei del poble i entendre que això vol dir estar al servei del públic, que és una cosa molt concreta. Ens hem de posar en el seu lloc, en el lloc del públic, amb la seva cua. �-19- Revent6s m'ho diu sempre, en Joan. En la seva dificultat burocràtica, en el seu embüs de trànsit, o en el seu mal humor del dilluns al matí, en el seu desig de qualitat i en el seu desig, sobretot, d'explicacions. És l'hora dels Ajuntaments. És l'hora d'una millora llargament esperada del finançament local. És l'hora que els poders nacionals se n'adonin que estem disposats a entomar problemes. Que ja els entomem, però que exigim els recursos per fer-los-hi front. I recursos vol dir diners, vol dir diners lliures, per gastar, vol dir també programes compartits, pera programes àgils, no com aquests de la Ciutat Vella, que hem d'estar esperant dos anys i mig mentre no es fa res. I a la Ciutat Vella s'hi fan coses, i us haig de dir abans d'acabar, que s'hi fan coses. El President del Districte de Ciutat Vella, en Pau Cernuda, ha aconseguit que un grup estranger inverteixi 1.000 milions a l'Hotel Manila, en comptes de tancarse, que és el que va haver el perill que succeís. I al Born hi portarem una nova vida comercial. I a la Casa de la Caritat està naixent el futur Museu d'Art Contemporani de Catalunya, que serà admiració de propis i estranys. I al carrer Pelai, l'empressa municipal Iniciatives, que porta en Raventós, ha adjudicat ja a un grup de comerciants, justament de la Barcelona Vella, la concessió, per resoldre aquella mansana de la dicordia de tants anys, i per fer-hi un aparcament i per fer-hi un hotel, �-20- per fer-hi comerç de qualitat. I el Moll de la Fusta, no cal que expliqui el Moll de la Fusta. I a la Plaça Reial, també hi farem més coses a la Plaça Reial, no només més urbanisme sino més vida, i més vida cultural i més vida artística. Som aquí per tot aixó, per obtenir més franquesa, per obtenir més recursos, per obtenir programes compartits, repeteixo, més francs, mes àgils, per obtenir llibertat de comunicació, des de les nostres ràdios, fins í tot des de les televisions locals. A Milà l'altre dia, vaig posar de l'u al nou, que es tot el que sabia marcar, potser hi havia vint-i-cinc opcions, de l'u al nou, tot eren canals diferents, n'hi havia de locals... Volem també, quan diem que volem recursos, poders en matèries tan delicades pero tan necessitades d'una planificació com són la seguretat. Nosaltres entomem el problema de la seguretat. En bona mesura, no és nostra, però l'entomem, i les seves conseqüències. Nosaltres hi som, i donem la cara. A canvi, volem també el poder de formar el que la llei preveu, i la llei preveu unes Juntes locals. Unes Juntes locals, a les quals l'alcalde hi sigui aquell que coordina, no aquell que mana a la força d'una manera constant. Però si les situacions, si els moments difícils, corn els incendis. Igual en els problemes de seguretat. �Es l'hora de la Catalunya dels Ajuntaments. No us deixeu enredar, el dilema no és, la nació o les clavegueres. El dilema es escollir entre aquells que volen parlar de nació per amagar que les clavegueres no van, i els qui volem parlar de nació i fer clavegueres, fer parcs, fer Serveis Socials, fer places, fer Museus, fer Exposicions, fer esport a l'escola i tenir ordinadors per solucionar els problemes del trànsit. En resum: nosaltres volem nació i volem serveis. Volem oferir una nació al servei del poble. Uns Ajuntaments al servei del pü lic. Quan ho aconseguim, que ja hi som, aleshores sí que al .amunt dels nostres cants, alçarem una senyera que ens farà més triomfants. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3984 Title A name given to the resource Programa Municipal Socialista / Conferència presentació Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. COTXERES DE SANTS Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Municipis Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Socialisme Catalanisme Nacionalisme Acció política Territoris Campanyes Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-03-15 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1079/19870318d_00196.pdf 0ecf440df7487734d1e3c67df654826a PDF Text Text ^ Ajuntament de Barcelona EL BIT '92: DE LA NOi^INACIè ALS JOCS OLíMPICS. CONFERèNCIA DE L'EXCM, CONVENCI6 SR. PASQUAL MARAGALL A LA INFORMàTICA LLATINA 1987 Palau de Congresos, 18 de març 1987 Exp. 705/84 - IMPREMTA MUNICIPAL �+IIIII Ajuntament 1111V de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: INDEX (Per epigrafs) EPIGRAF NO. 1. INTRODUCCIó. 2. BARCELONA, CIUTAT INTERESSADA. 3. NOUS IMPULSOS I ACTIVITATS A BARCELONA. 4. FET DIFERENCIAL A BARCELONA: JOCS OLíMPICS 1992. 5. IMPORTàNCIA DE LA TECNOLOGIA ALS JOCS. BIT'92. 6. PATROCINADORS. 7. OBJECTIUS DEL BIT'92. 8. DIFICULTAT DEL PROJECTE BIT°92. 9. ESTRUCTURACI6 DEL PROJECTE. 10. RESULTATS DEL BIT°92. 11. RESUM DELS PROJECTES NO INFORMàTICS MÉS INTERESSANTS. 12. RESUM DELS PROJECTES INFORMàTICS MES INTERESSANTS. 13. COST. 14. ACCIONS DE PRESTIGI, 15. LA INDúSTRIA ELECTRòNICA. 16. ESTRATèGIES PER A LA POTENCIACI6 DEL SECTOR �OBM Ajuntainent 1111+ de Barcelona Gabinet de Comunicació ELECTRòNIC. 17. L'INVESTIGACI6 APLICADA. 18. ESTíMUL DE L'INVESTIGACIó. 19. PARTICIPACIó. 20. RECURSOS HUMANS. 21. IMPULS MUNICIPAL. �r —4 211111 Ajuntament 1 III +` de Barcelona Gabinet de Comunicació 1. Ref.: AVUI INAUGUREN A BARCELONA LA CONVENCIó INFORMàTICA LLATINA 1987. COM ALCALDE D'AQUESTA CIUTAT NO HE VOLGUT DESAPROFITAR L'AVINENTESA PER A ADREÇAR—ME ALS QUE SOU PARTICIPANTS I PROTAGONISTES: EXPERTS, TèCNICS I PROFESSIONALS DE LA INFORMàTICA, TOTS ELS QUE AQUí US TROBEU. EM VULL ADREÇAR A VOSALTRES AMB UNES PARAULES QUE PENSO TRASCENDEIXEN, SINCERAMENT, EL COM. PROTOCOL DE LA MAJORIA D'INAUGURACIONS. PERQUè HI HA DOS MOTIUS DE GRAN PES PER AIXí FER—HO. 2. EL PRIMER ÉS EL DE PROFUND SENTIT DE LES PARAULES INFORMàTICA LLATINA: UNA EINA DE FUTUR QUE FEM NOSTRA. EM SEMBLA UNA SIMBIOSI PROU IMIPORTANT PER DEDICAR—HI TOT ELS ESFORÇOS. PER INTENTAR AVANÇAR AMB UNA TèCNICA PRòPIA QUE ENS POSSIBILITI ESDEVENIR PROTAGONISTES DEL FUTUR. . 3. EL SEGON MOTIU ÉS QUE BARCELONA PRESENTA UNA FERMA PROPOSTA DF FUTUR. ÉS UNA CIUTAT QUE AL DECURS DEL 3 e �—5— Ajuntament :11111 'V III+' de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: TEMPS HA MOSTRAT GRAN INTERES, ÉSSENT DE VEGADES CAPDAVANTERA EN ELS AVENÇOS TECNICS I HA FET GALA DE LES SEVES ARRELS MEDITERRàNIES —GREGUES I LLATINES— AMB AQUESTA CULTURA, 4, MOLTES CIUTATS PODRAN GAUDIR D'AQUESTS AVANÇOS; EL FET DIFERENCIAL DE BARCELONA PERò, SóN ELS JOCS OLíMPICS DE 1992. FET DE TRASCENDENCIA I D'IMPACTES INTERNACIONALS, TANT EN L' àMBIT ESPORTIU COM EN EL TèCNIC. 5. DES DEL COMENÇAMENT DE LA PREPARACI6 DE LA CANDIDATURA OLíMPICA, ES VA PRENDRE CONSCIENCIA DE LA IMPORTàNCIA DE LA TECNOLOGIA, AIXí VA QUEDAR PLENAMENT REFLECTIDA EN L'AVANTPROJECTE DE L'ANY 83 I CONFIRMADA LA DOTACI6 PER L'àREA DE TECNOLOGIA DINS DEL PRESSUPOST DE L'ORGANITZACI6m PROP DE 30.000 MILIONS DE PESSETES DEL 85, CONSIDERANT ELS AJUTS EXTERIORS QUE PODRà REBRE EL COOB '92. ES LA PARTIDA MÉS ELEVADA. �—6 :fIIIIIL Ajuntament 1 IIÍ+' de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: AQUESTA IMPORTàNCIA OBLIGA A REALITZAR EL PROJECTE BIT '92—BARCELONA T_NFOR 1.1TICA I TELNCOMU\ICACIOTS 1992— 6, E S CONEGUDA L' UNITAT ASSOLIDA DII`ti7 S L'OFICINA. OL1ï'-ïPICAe TA1j:BE EL BIT '92 ES MOSTRA D'AQUESTA AF IRMAC IÓ : EL PATROCINI DE LA DIRECCIóï''d GENERAL DE E'LECTRóNICF.. E INFORMáTICA, DIRECCIÓN GENERAL DE .CORREOS Y TELECOMUNICACIOi?ES, TELEF 5NICA I L'AJUNTAMENT DE BARCELONA VAN PERMETRE REALITZAR AQUEST COMPLICAT PROJECTE PER Ui? GRUP MUL',rIDISCIPLINARI D'EXPERTS AME UN ESFORÇ: QUE VA SOBREPASSAR LES 9.000 HORES. 7. L'OBJECTIU DEL BIT '92 . ÉS PLANIFICAR LES NECESSITATS Ii^.^FORMàTIQUE S I DE TELECOï^'"ïUNICACIÓ PER ALS JOCS OLÍMPICS DE 1992. UNA PL A.NIFICACIó EN .'rBENIEFICI D'UNES NECESSITATS DESENVOLUPAMENT SOCIALS CIUTADANES I DEL D'UNA TECNOLOGIA PROFITOSA PER A n ^a.^^, I ^^^.^ NOSALTRES, EN AQUESTSENTIT "LLATINA". 8. HA ESTAT UN PROJECTE COMPLICAT I LA;;OR.IóS, �–8 :flllll Ajuntament 'VIII'+' de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: oJ. VOLDRIA EXPLICAR—VOS 9 QUINA ÉS L'ESTRUCTURACIO DEL BIT '92. EL PROJECTE TÉ TRES FASES: NECESSITATS, ESTRATGIES I PLANIFICACIo. S'HAN TRACTAT LES REES TèCNIQUES D' INF OR•iàTICA, TELECOMUNICACIOïTS, RADIOTELEVISIó I INSTRUMENTACIó, AIXí COM SEGURETAT I ORGTAI`dITZACIó. HA ESTAT UN PROJECTE INTEGRAT AMB VISIó GLOBALITZADORA DE LA TECONOLOGIA. 10. VEIEN QUINS SON FINS ARA ELS RESULTATS DEL BIT '92. COM. A RESULTAT DE LA PLANIFICACIO, S'HA TROBAT QUE EL NOMBRE DE PROJECTES ACONSELLABLES D' E'IPRENDRE PER A DONAR SUPORT - T è CNIC ALS JOCS ÉS DE 99. DE CADASCUN D'ELLS TENIM LA SEVA DESCRIPCIó I EL SEU COST, QUE SERVIRAN COM A PUNT DE PARTIDA PER INICIAR ELS TREBALLS DEL COOB '92. CADA PROJECTE ES DIVIDIRà EN FASES, PER LA FACILITAT DE FASE, CONTROL QUE AIXò REPRESENTA; LA PRIMERA LA DE DEF INICIO, COMENÇAR EN BREU EN MOLTS �-9:fII1IIE Ajuntament 1 111W de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: D'AQUESTS PROJECTES. TANMATEIX NO TOTS ELS PROJECTES SON IMPRESCINDIBLES. ELS ESTRICTAMENT NECESSARIS SóN 44, PERò EL NOSTRE INTERS ÉS NO ESCATIMAR RECURSOS EN AQUESTA 1REA I, PER TANT, SER CAPAÇOS DE REALITZAR-LOS EN LA SEVA TOTALITAT. 11. EL BIT '92, PERè, NO ÉS TAN SOLS UN CONJUNT DE PROJECTES INFORMáTICS . 18 PROJECTES S6N DE COMUNICACIONS, ENTRE ELS QUALS PODEN ESMENTAR: - L'ESTUDI DE VIABILITAT DE COMUNICACIONS PER SATèL.LIT I ESTACIONS TERRENES, QUE, EVIDENTMENT TRASCENDEIX A L' àMBIT LOCAL I TEMPORAL DELS JOCS. - LA IN STAL . LACIó D'UNA POTENT INFRAESTRUCTURA DE FIBRA oPTICA, QUE. PE RMETRà. LA TRANSMISSI6 DE TOT TIPUS DE SENYALS D'ALTA VELOCITAT, COM LES DE TELEVISI6. - LA SELE°CCIó DE LES CENTRALETES DIGITALS I ELS �r -10!flllll Ajuntament 11II+ de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: SEUS EQUIPS TER::vINALS. - EL DESENVOLUPEYE NT D' UNA XARXA EXPERIMENTAL DE BANDF. A1'ÇPLA INCORPORANT SERVEIS DE P.ADIOTELEFONIA, VIDEOGRAFIA, TELFSEGURETAT. - LES XARXES LOCALS A LES INSTAL.LACIONS OLíMPIOUE S . - L'ADEOUACI5 DE POTENTS XARXES DE RADIOCOMUNCICACI6, PUBLIQUES I PRIVADES. - L'EQUIPAMENT DE RADIOTELEVISIo. TRES PROJECTES SÓN DE SEGURETAT, DELS QUALS CAL REMARCAR EL DESENVOLUPAMENT DE LA IMPORTANT XARXA DE CONTROL I SEGURETAT DE LES INSTAL.LACIONS OLíMPIQUES. HI HA SET PROJECTES D'ORGAtiITZACIO, COM SON EL DE DEFINICI6 DE L'ESTRUCTURA ORGANITZATIVA DE LA RADIO I TELEVISIó, EL PLà DE FORMACIó, LA DEFINICIó DE NORMATIVES, ETC. �Ajuntament U11F de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: I SIS PROJECTES RELACIONATS AMB INSTRUMENTACI6 I NOVES T-(kNIQUES. 12. PEL QUE FA ALS PROJECTES D'INFORMáTICA COMPTEN AME 55 SISTEMES D'INFORMACI6 I 10 DE HARDWARE I SOFTWARE. ELS 55 PROJECTES DE SISTEMES D'INFORMACIó ESTAN CONTINGUTS EN 6 GRANS GRUPS: * SISTEMES DE GESTI6 EMPRESARIAL. * SISTEMES D'ORGANITZACI5 DELS ESDEVENIMENTS. SISTEMES DE COMUNICACI5 I INFORMACI6. * SISTEMES DE SERVEI. * SISTEMES DE SUPORT. * SISTEMES DE SEGURETAT. AQUESTS SISTEMES NECESSITARAN 4 ARQUITECTURES D'HARDWARE. • 2 LA PRIMERA, BASADA EN UN GRAN ORDINADOR I �—12— Ajuntament "'111 de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: UNES 250 TERMINALS REALITZARà LA FUNCIÓ DE GESTI6 • INTERNA DEL COOB '92, N MINA, COMPTABILITAT..° LA SEGONA, BASADA EN CINC MINIORDINADORS I AL VOLTANT DE 700 TERMINALS REALITZARAN LES FUNCIONS DE GESTI6 OLíMPICA, INSCRIPCIONS, ALLOTJAMENTS. * LA. TERCERA, BASADA AMB UNA BATERIA DE 15 MINIORDINADORS, ES DEDICARà A LA GESTIÓ D' ESDEVENII~:MENTS I COMUNICACIÓ, ESTARà CONNECTADA AMB M.L,S DE 40.000 TERMINALS, OUE FARAN D'AGENDA ELECTRòNICA OLíMPICA. * LA QUARTA, FORMADA PER UNA XARXA DE ORDINADORS PERSONALS. ENCARA HI HA ALTRES PROJECTES DE HARDWARE I SOFTWARE QUE CALDRà DESENVOLUPAR, COM LA SELECCIÓ DEL SOFTWARE DE BASE I DE LES EINES D'AJUT AL DESENVOLUPAMENT DE SISTEMES, ENTRE ALTRES o �-13— +11111 Ajuntament 1111W de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: PENSO QUE AriB AQUESTA ESQUEï 5TICA EXPOSICI6 HA QUEDAT CLARA LA IMPORTàNCIA I PENETRA.CI6 DE LA INFORMàTICA ALS JJ.00. 13. EL COST TOTAL DE REALITZACI6 DELS 99 PROJECTES ACONSELLATS S'ESTIMA EN 58.825 MILIONS DE PESSETES DEL 85. SI SOLAMENT ES REALITZEN ELS PROJECTES ESTRICTAMENT NECESSARIS EL COST ÉS DE 43.591 MILIONS. L'EVOLUCI6 DEL COST, AL LLARG DELS ANYS, ÉS DEL TIFUS EXPONENCIAL. I ÉS VEURà PAL.LIADA, PER(?), PER LES CONTRIBUCIONS I COL.LABORACIONS EXTERNES QUE EN UN CAS ï1àXIP PODRIEN REPRESENTAR DE L'ORDRE DE 35.034 MILIONS DE PESSETES. 14. TAMBÉ EN EL PROJECTE BIT '92 S'HAN CONSIDERAT DIFERENTS ACCIONS QUE PUGUIN REPRESENTAR UN POSSIBLE IMPACTE EN EL MóN EXTERIOR, PRESTIGIES PER A LA CIUTAT, LA INDúSTRIA DEL PAíS I DEL COL.LECTIU DE TèCNICS. �. _ t —I4— Ajuntament 'lljl¡' de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació DEPENDRAN DE L' ADEQUACIè DELS CONEIXEMENTS EN NOVES Tk_NIQUE S I TECNOLOGIES, TAN ANOMENADES ALGUNES, CODI ELS SISTE`.;ES EXPERTS, LA INTELoLIGèNCIA ARTIFICIAL... I D'ALTRES NO TAN CONEGUDES QUE AL LLARG D'AQUEST TEMPS, S'ANIRAN DESTAPANT. AQUESTES ACCIONS S'HAN IDENTIFICAT TANT PER L'ESTUDI DE L'AVALUACIè DE LES TENDè%áCIES DE LA TECNOLOGIA COM PEL RECULL D'IDEES DE L'EQUIP DE TREBALL I PERSONAL COL.LABORADOR. EVIDENTMENT S6M A MIG TERMINI, N TECESSITEN DE PLANS ESTRUCTURATS PER A DUR—LES A TERME I DEPENEN DE LA CAPACITAT DELS CENTRES DE RECERCA I PER TANT DE LA SEVA OFERTA. DINTRE D'AQUEST APARTAT, PODEN INCLOURE POSSIBLES PROJECTES DE: — ROB& TICA APLICADA. — TECNOLOGIA APLICADA A L'ESPORT. �-15+11111 Ajuntament ''111 P de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: - ACCèS Ar-1ICABLE A LA INF ORMAC T_ ó . - TECNOLOGIES DE TELE-VI SIo : * TELEJISIO D'ALTA DEFINICIO. * PANTALLES PLANES. - IDENTIFICACIo DE PERSONES PER P.ECOivEIXEIaENT VEU I D'IMATGE. - TARGETA D'ACREDITACIó OLÍMPICA. - XARXA EXPERIMENTAL DE BANDA AmPLA. - ESTACIó Dly, TREBALL MULTIFUNCIONAL. CAL REMARCAR QUE SOM CONSCIENTS DE LES VARIACIONS D' INTER èS QUE ES PODEN PRODUIR EN AQUESTES ACCIONS DES DEL PUNT DE VISTA DE L'IMPACTE DINS D'AQUEST TERMINI DE TEMPS. PER AIXò EL SISTEMA rS PROU FLEXIBLE PER INCLOURE DE NOVES: CAL PROPOSAR.-LES. 15. SI DIRIGIM LA TJOSTR.A ATENCI6 ARA CAP A LA INDúSTRIA ELECTRòMICA, TENIM QUE ESPANYA REPRESENTA EL 0,6 q %DEL MERCAT MUNDIAL DE L ' ELECTRòNICA: I EL 3,6% DE L'EUROPEU. EL CREIXET1ENT MITJà ESPERAT PER AL MERCAT �–16– ofil Ajuntàment 1111W de Barcelona Gabinet de Comunicació MUNDIAL Ref.: 1S DEL 16,5%, SUPERIOR A L'ESPANYOL ESTIMAT EN 10,5 ES UN MERCAT QUE DÉU CONSIDERAR–SE A ESCALA MUNDIAL, 1 ON LES POSSIBILITATS D'INNOVACI6 VAN LLIGADES AL DOMINI DE LES TECNOLOGIES DE LA MICROELECTRCSNICA. SEGONS ELS EXPERTS, DELS ESTUDIS DE LA SITUACI6 ACTUAL I DE LES TEND j5NCIES DEL SECTOR ELECTRCSNIC ES DESPRÉN QUE NO ÉS CAP DESPROPCSSIT ESTABLIR L'OBJECTIU DE COBRIR - EL 80% DE LES NECESSITATS DELS JOCS AMB OFERTA NACIONAL. TANMATEIX AIXí NOM7J:S SER. POSSIBLE SI S'ACOMPLEIXEN CERTES CONDICIONS. AIX1, CAL ASOLIR EL VOLUM CRíTIC A PARTIR DEL QUAL fs RENTABLE LA FAF,RICACI6, AME PREU COMPETITIU, MITJANÇANT INSTAL.LACIONS ALTAMENT AUTOMATITZADES; EL PRODUCTE DEU AJUSTAR–SE A LES NECESSITATS DELS USUARIS; • EL MERCAT POTENCIAL DEU SER INDEPENDENT DELS JJ.00. 1 HA �01111 Ajuntament 1111de Barcelona Gabinet de Comunicació • DE TENIR UNA BONA SORTIDA INTERNACIONAL GR1CIES A UNA EFICAÇ PROMOCI6 INICIAL. PER AIX(.5, PRECISAMENT, LA CAPACITAT POTENCIADORA DELS JOCS OLíMPICS PER A LA INDiSSTRIA LOCAL RADICA EN LA NECESSITAT DE DEFINIR CLARAMENT EL PRODUCTE DES DEL PUNT DE L'USUARI; EN QUE PERMET OFERIR EN POCS DIES UNA PROMOCI6 EXCEPCIONAL PER ALS PRODUCTES I PROPORCIONEN, AME POSTERIORITAT ALS MATEIXOS, UNA REFERèNCIA D'ALT VALOR COMERCIAL. 16. EL COOB '92, PER LA SEVA BANDA ADOPTAR 7-1 LES ESTRATk-IES NECESS3RIES PER A LA POTENCIACI6 DE LA INDI1STRIA LOCAL, ENTENENT PER LOCAL L'ESPANYOLA I TOTA LA LLATINA. ESTRATèGIES• QUE PASSEN PER, EN PRIMER LLOC, ANTICIPAR LA DEFINICI5 DE NECESSITATS QUE PERMETI A LES EMPRESES PODER PLANIFICAR ELS SEUS PROGRAMES D'INVESTIGACI8 I DESESENVOLUPAMENT I LA SEVA PPODUCCIE) D'ACORD AMB ELS SEUS PLANS ESTRATèGICS. Ref.: �-18— +uui1 Ajuntament 111 +' de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: EN SEGON LLOC, INTENTAR LA REALITZACI6 D'EXPERIeNCIES PILOTS, QUE PERMETIN AVANCAR RESULTATS SOBRE TèCN IQUES FUTURES. ÉS EL QUE REN FET AME EL PROJECTE BARCELONA EUROPOL I S . EN TERCER LLOC, INTENTAR AGILITZAR LA PRESA DE DECISIONS POLÍTIQUES I LEGALS QUE PERMETIN CLARIFICAR L'ESCENARI DE LES TELECOMUNICACIONS I LES CONPETeNCIES I RESPONSABILITATS DELS AGENTS PARTICIPANTS. QUART, POTENCIAR L'UTILITZACIÒ D'EQUIPS NORMALITZATS I HOMOLOGATS. CINQUè, FACILITAR EL SUPORT DE L'At)MIiISTRACI6, TANT CENTRAL CON AUTONÒMICA, AMB LA POSTA EN MARXA DE PROGRAMES I L1.4IES PREFERENTS DE FIrANCIACIo. SISÉ, FACILITA. L'ACCS A TECNOLOGIES PUTA, AFAVORINT LES UNIONS I ESTABLIMENTS LOCALS D' EMPRESES LÍDERS EN AQUEST AFER. �-19Mal Ajuntament '111+ de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: I, FINALMENT, ASSOCIAR BARCELONA 92 AMB EL DOMINI DE LES NOVES TECNOLOGIES, CUIDANT DELS SíMBOLS I ELS RESULTATS. AQUEST EFECTE MULTIPLICADOR DE "LA IMATGE" DELS JOCS, QUE AMB GRAN AVIDESA INTENTARAN CAPTAR GRANS COMPANYIES EN ACCIONS DE PATROCINADORS, SUBMINISTRADORS, OFICIALS, ETC, TAMBÉ CAL SER APROFITAT EN EL TERRENY DEL PRESTIGI TICNIC I INDUSTRIAL DEL PAÍS. AQUEST, _És UN DELS PUNTS MÉS IMPORTANTS. 17. ELS JOCS PODEN SER TAMBÉ UN ESTíMUL PER A LA INVESTIGACIò APLICADA. TOTS CONEIXEM LA HISTòRICA SITUACIò DE DEBILITAT PER UNA MANCA DE POLÍTICA CIENTÍFICA I INDUSTRIAL, D'ESTÍMULS, DE RECURSOS ECONòMICS I HUMANS I PER DESCOORDINACI6 DELS ORGANISMES IMPLICATS EN AQUESTS AFERS. D'ACORD AME ELS INTERESSOS INDISPENSABLES DUES ACCIONS: EUROPEUS, S6N �—20— +11111 Ajuntament '11 II+! de Barcelona Gabinet de Comunicaciti -- Ref.: COORDI AR OBJECTIUS. N — ESTABLIR PLANS I PROGRAMES SUPRA—NACIONALS. SUGGERIR PODRIEM DOS TIFUS DE • PROJECTES D' INVESTIGACIÓ : - ELS RELACIONATS AMB LES ACCIONS DE PRESTIGI, COM: * AGENDA ELECTRòNICA, * ROBÒTICA APLICADA O * IDENTIFICACI6 DE PERSONES, VEU I IMATGE. — L'ALTRE TIPUS SERIA ELS RELACIONATS AMB EL DESENVOLUPAMENT D E SISTEMES D ° IrFOR.MACI o, ES A DIR: * RELACIONATS AMB HARDWARE I SOFTT^IAREe - COMUNICACIONS PER SATèL,LITe * 'iICROELJCTRòïTIC.T o * T RT-'.CTAb`'IENT DIGITAL DT^ LA Ii? 'ORTiACIo * XARXES DE FIBRA òPTICA, ETC e �9 -21o311111 Ajuntament 11I[f de Barcelona Gabinet de Comunicació 18. Ref.: EVIDENTMENT, UN DELS OBJECTIUS MUNICIPALS ES ACONSEGUIR QUE BARCELONA SIGUI UN IMPORTANT CENTRE D'INVESTIGACI6 I PRODUCCI6 D'ALTES TECNOLOGIES, EN AQUEST SENTIT CONSIDEREN MOLT IMPORTANT QUE AQUEST PROGRAMA D'INVESTIGACIó ES CONVERTEIXI EN LA INSTAL.LACIó PERIíANENT DELS CENTRES CREATS I D'ALTRES DE COMPLEMENTARIS GENERANT UN PROCÉS MULTIPLICADOR I CONTINUAT. UN DELS EFECTES ESPERATS IÉS LA CONNEXI6 EMPRESESUNIVERSITAT. D'AQUESTA CONNEXI6 SORTIRAN EQUIPS HUMANS QUE PODRAN ÉSSER PUNTA EN TOTA UNA SèRIE DE CAMPS I DETERMINAR LES LíNIES ESTRATéGIQUES D'INVESTIGACIó. (Ref . . J. Itla j o - Universitat Po_litócnica) AIXí ES PERMETRà ASSEGURAR UNA ESPECIALITZACIó EN DETERMINADES REES QUE PUGUIN ÉSSER ALTAMENT COMPETITIVES -EN EL MERCAT MUNDIAL I DEFINEIXIN BARCELONA �-22- Ajuntament 'VIII+' de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: COM EIX DE REFERèNCIA. 19. LA COL.LABORACI6 EMPRESARIAL EN L' àREA DE TECNOLOGIA DELS JOCS NO QUEDAR., REDUÏDA úNICAMENT A LA PARTICIPACI6 DE LES EMPRESES DEL SECTOR, LA REUTILITZACIó I EXPLOTACI5 POSTERIOR D'EQUIPS I SISTEMES ESTENDRAN EL NOMBRE DE BENEFICIARIS. PODRAN TROBAR APLICACI6 I CAMINS COMERCIALS TOT TIPUS D'EMPRESES, COM L' ADMINIS'T'RACió O ALTRES ORGANISMES. AIXí, I TAMBÉ PER MOTIUS FINANCERS, SERà ACONSELLABLE LA PARTICIPACIó DES DE L' INICI DEL DESENVOLUPAMENT DE QUALSEVOLS SISTEMES D'AQUELLES ENTITATS Pa'LIQUES O EMPRESARIALS QUE DESPRÉS DELS JOCS VULGUIN APROFITAR O BEiEFICIAR-SE DE LA UTILITZACI6 DIRECTA O COMERCIALITZACI6 DELS SISTEMES INFORMàTICS, TERMINALS, EQUIPAMENT DE TELEVISI6 O COMUNICACIONS. 20. ES EVIDENT QUE OBJECTIUS TAN AMBICIOSOS NECESSITARAN DE MOLTS ESFORCOS: NECESSITAREM DE TOTHOM. �1 —23 - I:f.IIIIR Ajuntament ''^^l' de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: ES UNA LABOR DIFíCIL I INGENT LA QUè ENS ESPERA. BENVINGUDES SERAN LES IDEES, PROPOSTES, OFERTES, QUE PUC ASSEGURAR NO SERAN DESESTIMADES, SINE) ESTUDIADES AMB INTERèS. QUAN ALS RECURSOS HUMANS CREIEM EN AQUEST MOMENT QUE CALDRAN, EN UNA DEDICACIE) DIRECTA ALS 99 PROJECTES CONVENIENTS PER ALS JOCS, 770 PERSONES PER ANY, DISTRIBUïDES DE LA SEGÜENT MANERA 300 EN APLICACIONS 40 E N SEGURETAT 30 EN ORGANITZACIó 200 EN HARDUARE I SOFTWARE 200 EN COMUNICACIONSo NO ES POT OBVIAR EL PROBLEMA DE LA MANCA DE RECURSOS HUMANS. LA. SOLUCI6 NO PASSA PER LA IMPORTACIE) TEMPORAL DEL PRINCIPAL GRUIX DE TCNICS, SINE) PER GARANTIR — NE LA PRESèNCIA CONTINUADA ARA I ACABATS ELS JOCS. �-24- lag Ajuntament ''(III+" de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: UN DELS GRANS PERILLS PER L'ESTRANGULAMENT DEL BIT T. LA INDaSTRIA INFORMàTICA ACTUAL ÉS LA MANCA DE TCNICS PREPARATS EN QUANTITAT SUFICIENT. S'HA DE FER UN IMPORTANT ESFORÇ EN FORMACI6 I S'HA D'INICIAR ARA MATEIX CAL INSTRUMENTAR DE MANERA POSITIVA EL TERCER GRAU DE FORM=ACIÓ PROFESSIONAL, CREAR FACULTATS DE TcCNICS MITJOS D'INFORMàTICA I TELECOMUNICACIONS, AMPLIAR LES POSSIBILITATS DE LES ACTUALS FACULTATS D'INFORMàTICA I TELECOMUNICACIONS A FI DE QUE EL NOMBRE DE PROFESSIONALS QUE EN SURTIN SIGUI MOLT 1JS AMPLI. CAL TAMBÉ, I DE FORMA •I MMEDIATA, CREAR CENTRES D'ESTUDI PERQUé PROFESSIONALS D'ALTRES DISCIPLINES PUGUIN INCORPORAR-S E MITJANÇANT D'UN PROGRAMA ANUAL O BIANUAL AL CONJUNT DE TèCNICS CAPAÇOS DE DESENVOLUPAR ELS PROJECTES PLANTEJATS I, ALHORA ALS CENTRES D'INVESTIGACI6 PERMANENT QUE S'ANIRAN INSTAL.LANT A �• -25Ajuntament +1111, 'VIII V de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: BARCELONA. 21. CAL AFEGIR L'IMPULS PU_LS MUNICIPAL QUE A TOT AIX6 S'HI DONAR3, SENSE DEFALLIR, JA FA TEMPS QUE L'AJUNTAMENT VA APOSTAR PER LA' MODERNITZACI6 I INFORMATITZACI6 DELS SEUS SERVEIS. AL NOSTRE "STAND" D' INFORMAT PODRAN VEURE ALGUNES DE LES NOSTRES REALITZACIONS: SISTEMA DE CARTOGRAFIA AUTOMTICA, REGULACI6 AUTOMTICA DE TRaNSIT, SISTEMES DE GESTI5 TERRITORIAL, PERZ, A MAS DE LES ACTUACIONS DIRECTES SOBRE ELS NOSTRES SERVEIS, BEN ACTUAT TAMBÉ PER VIES INDIRECTES, VULL CITAR-NE, ESPECIALMENT, LA PARTICIPACIG DE LA EMPRESA MUNICIPAL INICIATIVES S,A, , EN ELS PROJECTES DE LA TORRE DE COMUNICACIONS, DE BARCELONA CABLE, I EL PROJECTE EUROPOLIS, �u. e -26- +IllIIi Ajuntament '911 , de Barcelona +' Gabinet de Comunicació TOT AIKè, S'HA FET PENSANT, SOBRETOT, EN B;?NEFICI D'UNA CIUTAT 1 UNS CIUTADANS QUE HAN SABUT MANTENIR LES ESPERANCES I L' ESFORÇ PER ACONSEGUIR ELS JOCS DEL 92, I QUE PER TANT, EN SON ELS AUTèNTICS PROTAGONISTES. MOLTES GRàCIES. Ref.: � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3985 Title A name given to the resource El Bit'92: de la nominació als Jocs Olímpics / Conferència a la Convenció d'Informàtica Llatina Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Congressos Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Telecomunicacions Comunicació Acció política Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-03-18 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1080/19870323d_00197.pdf 30243a3c1f351ee2f47f08b33e235e46 PDF Text Text 31 Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació Plaça S. Jaume, s/n. 08002 Barcelona Telèfon: 301 07 07 Tèlex: 54519 Laye e Els Jocs Olímpics i el rellançament econòmic de Barcelona. Conferència de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall, organitzada pel Cercle Financer a "La Caixa". Barcelona, 23 de març 1987 �32 Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació SENYORES, SENYORS: AGRAEIXO AL CERCLE FINANCER QUE HAGI PROPICIAT AQUEST ENCONTRE AMB TOTS VOSTÉS. • EL CERCLE HA VOLGUT QUE PARLI DELS JOCS OLíMPICS I EL RELLANÇAMENT ECONòMIC DE BARCELONA. ELS CONFESO QUE TINC UNA MICA LA SENSACI6 DE "JUGAR A CASA", SI EM PERMETEN EL SíMIL FUTBOLíSITC. VULL DIR AMB AIXò QUE PARLO A UN PúBLIC CONVENÇUT DE LA IMPORTàNCIA QUE ELS JOCS TENEN PEL DESENVOLUPAMENT DE LA NOSTRA CIUTAT I DE TOT CATALUNYA. • UN CONVENCIMENT COMPARTIT AMB TOT EL MóN EMPRESARIAL I QUE HA ESTAT DEMOSTRAT AMB FETS MOLT ABANS DEL 17 D'OCTUBRE PASSAT. HE RECONEGUT PúBLICAMENT, I VULL TORNAR — HO A FER ARA, LA IMPORTàNCIA DE L'ADHESI6 QUE VAM OBTENIR EN JOAN MAS CANTí I JO QUAN EL 1983 ENS VAM REUNIR A LA CAMBRA DE COMERÇ AMB UNA TRENTENA D'EMPRESARIS PER EXPOSAR EL PROJECTE OLíMPIC. Ref.: �33 —3— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: EN REALITAT, EL QUE VAM FER EN AQUELLA OCASI6 NO VA SER CONVENCER A AQUELL GRUP D'EMPRESARIS PIONERS. EL QUE VAM FER VA SER DESVETLLAR UN CONVENCIMENT QUE JA DUIEN D'ABANS, PER QUE NO S'HAVIA FORMULAT. • ERA UN CONVENCIMENT REFLEXE D'UNA TENSI6 SOCIAL, CULTURAL , AANíMICA DE TOTA UNA CIUTAT QUE VOLIA PROJECTAR — SE EN L'ESPAI I EN EL TEMPS I QUE ESTAVA BUSCANT EL MILLOR CATALITZADOR PER FER—HO. I ELS JOCS OLíMPICS SóN EL MILLOR PROJECTE PER PODER DONAR FORMA, ARTICULAR I CONDUIR LES ASPIRACIONS DE LA CIUTAT: UN DESIG LLARGAMENT CONTINGUT PER AMPLIAR LA NOSTRA PRESéNCIA EN ESPANYA, EUROPA I TOT EL MÓN. I ÉS BO QUE L'IMPULS QUE HI HA DARRERA DE TOT AIXó NO DECAIGUI. ÉS BO QUE UNA ENTITAT DE PRESTIGI COM AQUESTA, CINC MESOS DESPRÉS DE LA NOMINACI6, VULGUI SENTIR L'ALCALDE PARLAR DELS JOCS I DEL FUTUR DEL PAíS. EL QUE AVUI M'INTERESSA EXPLICAR QUINS SON ELS PROJECTES QUE LA CIUTAT NECESSITA REALITZAR. �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació UNS PROJECTES QUE HEM LLIGAT ALS JOCS, PER QUE ENS SóN IMPRESCINDIBLES AMB JOCS O SENSE. M'INTERESSA EXPLICAR ELS CANVIS QUE VOLEM DONAR A LA FESOMIA DE BARCELONA, COM VOLEM RECONSTRUIR AQUESTA CIUTAT SITUANT—LA EN EL LLOC QUE MEREIX PER LA SEVA IMPORTàNCIA A LA SEVA HISTòRIA. A GRANS TRETS TOTS VOSTÉS ELS CONEIXEN. PER CREC QUE SERà úTIL REPASSAR AQUESTS PROJECTES, FIXAR—NOS EN ASPECTES DELS QUE NO SE N'HA PARLAT TANT, AVANÇAR EN LA RECERCA DE MITJANS PER FER — LOS MÉS RàPIDAMENT I MÉS BÉ. I EVIDENTMENT, ÉS OBLIGAT QUE EN AQUESTA CASA PARLI DEL MARC FINANCER QUE EL PAIS NECESSITA PER PODER DUR A TERME TOT EL QUE VOLEM. Ref.: �35 -5- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: LA IMPORTàNCIA DE BARCELONA TOTS ELS BARCELONINS, FINS I TOT JO DIRIA TOTS ELS CATALANS, ESTIMEM BARCELONA I LA VOLEM PRòSPERA, RICA, NETA. • AQUEST ÉS UN SENTIMENT LóGIC, I SURT DE DINS DE TOTS. PER HI HA ALTRES RAONS, A MÉS DE LES SENTIMENTALS, PER DESITJAR QUE BARCELONA MILLORI. EL MUNICIPI DE BARCELONA TÉ UNA POBLACI6 DE 1.700.000 HABITANTS SOBRE UNA SUPERFíCIE DE 98 KM2. AQUESTS LíMITS, COM VOSTÉS SABEN, SóN UNA FICCIó. LA • CIUTAT REAL ÉS UNA REA METROPOLITANA DE 3.000.000 D'HABITANTS SOBRE UNA SUPERFíCIE DE 478 KM2 REPARTIDA EN 27 MUNICIPIS. NOTEM, PER CERT, FINS I TOT AMB AQUESTA DEFINICI6, LA DIFERANCIA AMB MADRID, ON HI HA UN SOL MUNICIPI PER UNA POBLACI6 EQUIVALENT — 3.100.000 HABITANTS — PER UNA SUPERFíCIE UNA VEGADA I MITJA MÉS GRAN — 607 KM2—. EN QUALSEVOL CAS, A L'àREA METROPOLITANA DE �36 —6— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació BARCELONA HI VIU MÉS DE LA MEITAT —EL 52% — DE LA POBLACI6 DE CATALUNYA. PER LA INFLUèNCIA DE BARCELONA COM A MERCAT DE TREBALL VA MOLT MÉS ENLLà DEL TERRITORI METROPOLITà ESTRICTE. ÉS UN MERCAT DE TREBALL QUE COMPREN FINS A 50 MUNICIPIS AMB UNA POBLACI6 DE 4.200.000 HABITANTS. AQUESTES XIFRES, TOT I SER BEN CONEGUDES, VAL LA PENA TENIR — LES EN COMPTE PER RECORDAR LA IMPORTàNCIA DE BARCELONA EN EL CONJUNT DE CATALUNYA. PERQUè CATALUNYA CONTINUI SENT LA CAPDEVANTERA DE LA MODERNITZACI6 A ESPANYA ÉS IMPRESCINDIBLE QUE LA SEVA CAPITAL, BARCELONA, SIGUI UNA CAPITAL EFICAÇ. LA IMPORTàNCIA DE BARCELONA, PERò, NO S'ESGOTA EN LA SEVA DIMENSI6 ESPANYOLA. BARCELONA ÉS EL NUCLI FONAMENTAL D'UNA CATALUNYA ESTRUCTURADA COM UNA XARXA DE CIUTATS INTERCONNECTADES. UNA XARXA QUE POT COMPETIR AMB ALTRES REGIONS D'EUROPA I DE LA MEDITERRàNIA, SI A LA SEVA VEGADA Ref.: �37 -7- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: S'INTEGRA A LA XARXA DE CIUTATS EUROPEA. DONCS BÉ, TOTES AQUESTES FUNCIONS DE BARCELONA - MERCAT DE TREBALL, CAPITAL DE CATALUNYA, L1DER DE LA TRANSFORMACIó D'ESPANYA, CENTRE DE GRAVETAT DEL SUD D'EUROPA- CORRIEN EL GREU PERILL DE NO PODER SER EXERCIDES. NO PODIEN SER EXERCIDES SI BARCELONA NO COMPTÉS AMB AQUELLES INFRAESTRUCTURES QUE HAVIEN QUEDAT ENDARRERIDES RESPECTE EL QUE LA MATEIXA VITALITAT NORMAL DE LA CIUTAT EXIGIA. ENS TROBAVEM DONCS QUE ENCARA QUE PODIEM ACTUAR SOBRE LA QUALITAT URBANA DE L'ENTORN IMMEDIAT, DELS BARRIS, DE LES PLACES DELS CARRERS, ENCARA QUE HAGUESSIM CONSTITUïT 50 NOVES PLACES; ENCARA QUE HEM DESPERTAT LA CONSCIèNCIA DE LA BELLESA DE LES NOSTRES FAÇANES, DE LA RIQUESA DEL NOSTRE EIXAMPLE; ENCARA QUE HAGUESSIM DIGNIFICAT L'URBANISME MISERABLE DE LES NOSTRES PERIFèRIES, MALGRAT DONCS L'ÉXIT DE LA NOSTRA POLÍTICA UBANíSTICA, ENS MANCAVEN UNS GRANS EQUIPAMENTS QUE POSAVEN EN JOC L'AMBICI6 DE LA NOSTRA CIUTAT, LA DEFINICI6 DEL NIVELL DE CIUTAT QUE VOLEM. �38 —8— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: LA CIUTAT QUE VOLEM LA CIUTAT QUE VOLEM JA HEM DIT QUINA ÉS: UNA METRÒPOLIS MODERNA, CAPAÇ DE FER GRAVITAR ENTORN SEU TOTA LA REGI6 SUROCCIDENTAL D'EUROPA, CATALUNYA CAPDEVANTERA D'ESPANYA, CAPITAL DE PORTA D'ENTRADA D'AMèRICA LATINA A EUROPA I AMB LA QUALITAT DE VIDA QUE EL MóN MEDITERRANI ENS PERMET. L'ALTERNATIVA A AQUEST PROJECTE ÉS UNA CIUTAT PROVINCIANA, MÉS O MENYS AGRADABLE, PER SENSE CAP PAPER EN EL CONTEXT ECONòMIC MUNDIAL. LA CIUTAT QUE VOLEM TÉ UNES CARACTERíSTIQUES FíSIQUES BEN DEFINIDES. ÉS UNA CIUTAT OBERTA AL MAR, AMB UNA FAÇANA MARíTIMA ORDENADA, EQUIPADA I ACCESIBLE. UNA CIUTAT EN QUE LA SERRA DE COLLCEROLA HA DEIXAT DE SER UNA BARRERA PER ESDEVENIR EL PARC CENTRAL DE LA CIUTAT METROPOLITANA. UNA CIUTAT BEN COMUNICADA, AMB UNA XARXA VIàRIA EFICAÇ I QUE NO DESTROÇA EL TEIXIT URBE. UNA CIUTAT AMB ELS BARRIS I CIUTATS PERIFèRIQUES �39 -9- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació SENSE SEGREGAR I AMB QUALITAT URBANA. UNA CIUTAT AMB EL SEU CENTRE HIST¿RIC, L'EIXAMPLE I LA CIUTAT VELLA, REHABILITATS I RECUPERATS. UNA CIUTAT CAPAÇ D'OFERIR A L'EMPRESARI D'AQUí O D'ARREU UNS SERVEIS FINANCERS EFICIENTS, UNS CENTRES D'INVESTIGACI6 AVANÇATS, UNS BONS CENTRES DE FORMACI6 DE TèCNICS, UNES COMUNICACIONS RàPIDES I MODERNES. ELS JOCS OLíMPICS PER SI SOLS NO ENS PORTARAN TOT EL QUE VOLEM PER LA CIUTAT. PER¿ SI QUE INCIDEIXEN MOLT DIRECTAMENT SOBRE ALGUNS DELS PROJECTES CLAUS. DETERMINEN QUE HAN D'ESTAR ACABATS EN UNA DATA PRECISA, 1992. I COM LA CIUTAT ÉS UN TOT INTERCONNECTAT, ALTRES ACTUACIONS REBEN TAMBÉ L'EMPENTA DINAMITZADORA DE LES LLIGADES ALS JOCS. Ref.: �40 —10— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació EL MAR. LA VILA OLíMPICA PRENEM COM EXEMPLE LA VILA OLíMPICA. EL NOSTRE OBJECTIU ERA OBRIR BARCELONA AL MAR PEL CAMí MÉS NATURAL. EL CAMí MÉS NATURAL ERA EL POBLE NOU. EL POBLE NOU HA VISCUT AïLLAT DE LA CIUTAT, OFEGAT PEL COLL DE FERRO DELS FERROCARRILS. AILLAT DE LA CIUTAT I TAMBÉ SEPARAT DEL MAR PER LA LíNIA DE LA COSTA DELS FERROCARRILS. AMB LA DECISI6 DE SITUAR LA VILA OLíMPICA AL POBLE NOU HEM PROVOCAT UNA SèRIE DE REACCIONS EN CADENA QUE DIFICILMENT S'HAURIEN PRODUïT SENSE LA FITA OLíMPICA. HEM ACONSEGUIT QUE RENFE MODIFIQUI EL TRAÇAT DE LES SEVES LíNIES. HEM ACONSEGUIT QUE EL MINISTERI D'OBRES PúBLIQUES ASSUMEIXI LA INVERSI6 DEL CINTUR6 LITORAL. EL RESULTAT SER QUE EL POBLE NOU VEURà EL SEU TEIXIT URBà REHABILITAT. NO TINDRà LA BARRERA QUE S'INTERPOSA ENTRE EL BARRI I EL MAR. EL POBLE NOU Ref.: �41 Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació QUEDARà FINALMENT RELLIGAT A LA CIUTAT. I LA CIUTAT GUANYAR UN NOU CENTRE DE GRAVETAT, L'EIX DE CARLES I, SAGRADA FAMíLIA-MAR, COMPENSANT LA TENDéNCIA ACTUAL DE DESPLAÇAMENT DE L'ACTIVITAT CAP A ON ARA SOM, L'EIX DIAGONAL. L'OPERACI6 VILA OLíMPICA-POBLE NOU, HA DONAT IMPULS TAMBÉ ALS PROJECTES DE L'ESTACI6 DEL NORD, PLAÇA DE LES GLòRIES I SAGRERA. I HA AFEGIT COHERéNCIA AL PONT DE FELIP II-BAC DE RODA. Ref.: �42 —12— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: XARXA VIàRIA ACABO DE FER AL'LUSIó A UN ELEMENT IMPORTANTíSSIM DE LA XARXA VIàRIA DE BARCELONA, EL CINTUR6 LITORAL. FA DEU DIES QUE ELS TèCNICS DE L'AJUNTAMENT I DEL MINISTERI D'OBRES PaBLIQUES VAN ARRIBAR A L'ACORD FINAL SOBRE AQUESTA VIA. ELS PUC ASSEGURAR QUE SENSE ELS JOCS OLíMPICS HAURIA ESTAT MOLT DIFíCIL ACONSEGUIR AQUEST ACORD. O, SI MÉS NO, ARRIBAR -HI TAN RàPID. L'ACORD, JA SABEN QUIN ÉS. EL MOPU ES FA CàRREC DELS TRAMS QUE QUEDEN PER FER DEL CINTUR6 LITORAL: MORROT-COLOM, DES DE CORREUS, PER TOTA LA LíNIA DE LA COSTA I REMONTANT EL MARGE DEL BESóS FINS LA TRINITAT. EL COST TOTAL DE LA INVERSI6 ÉS DE 24.000 MILIONS DE PESSETES. L'ALTRE ELEMENT FONAMENTAL DE LA XARXA ARTERIAL ÉS EL SEG6N CINTURó. AQUEST, EN UNA PRIMERA FASE, ANIRà DES DEL NUS DE �43 -13- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació LA TRINITAT -0N EL CINTUR6 LITORAL ENLLAÇA AMB LES AUTOPISTES DE GIRONA I TERRASSA- FINS A LA DIAGONAL. Ref.: �44 -14- Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació CIUTAT VELLA CREC QUE HEM TINGUT UN CERT ÉXIT EN TRANSMETRE LA NOSTRA CONVICCI6 DE QUE BARCELONA NECESSITAVA UNA INVERSI6 EN INFRAESTRUCTURES IMPRESCINDIBLES PER A UNA CIUTAT DEL SEU NIVELL. LA RECUPERACI6 DE L'EIXAMPLE TAMBÉ HA ESTAT ASSUMIDA PER TOTS ELS BARCELONINS. PER¿ EN EL CAMí DE LA CONSTRUCCIó DE BARCELONA HI HA ENCARA UNA FITA MOLT IMPORTANT, FONAMENTAL. AQUESTA FITA ÉS LA REHABILITACI6 DE LA CIUTAT VELLA. LA CIUTAT VELLA TÉ UN PATRIMONI ARQUITECTòNIC I RICS D'ESPANYA I HISTòRIC QUE LA SITUEN ENTRE ELS MÉS D'EUROPA. L'ENTORN DEGRADAT EN QUE ES TROBA, PERò, NO DEIXA APRECIAR-LO, DE MANERA SEMBLANT COM LA BRUTÍCIA ENS AMAGAVA LA BELLESA DE LES FAÇANES DE L'EIXAMPLE. L'EQUIP DE GOVERN I ELS TèCNICS DE L'AJUNTAMENT �45 —15— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació ESTAN CONVENÇUTS DEL VALOR URBANíSTIC DE LA CIUTAT VELLA. NO TAN SOLS DES D'UN PUNT DE VISTA MONUMENTAL, SINE TAMBÉ DES DEL PUNT DE VISTA DE LLOC ON VIURE, TREBALLAR, COMPRAR, FER VIDA QUOTIDIANA. EL NOSTRE DESIG SERIA TRASPASSAR AL MERCAT AQUEST CONVENCIMENT QUE TENIM. I PER AIXò L'AJUT DE TOTS VOSTÉS, FINANCERS I EMPRESARIS, ÉS IMPRESCINDINBLE. L'ESTAT DE DEGRADACI6 DE LA CIUTAT VELLA ES MOLT GREU. EN PERE SERRA, GERENT DE L'AREA DE REHABILITACI6 IMMEDIATA, ESTIMA QUE SóN 30.000 ELS HABITATGES A REHABILITAR. AIXò NOMèS EN HABITATGE. NO CAL QUE ELS DIGUI L'ENORME QUANTITAT DE DINERS QUE AIXò REPRESENTA. PER TANT SI EL MERCAT, SI LA INICIATIVA PRIVADA NO CREU EN LA CIUTAT VELLA, SI NO PARTICIPA EN EL FINANÇAMENT DE LA SEVA REHABILITACI6, NO ES POT FER RES. Ref.: �46 -16- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació MÉS PRECISAMENT, ALGUNA COSA ES PODRà FER, PERE EL RITME DE DEGRADACIó SER SUPERIOR AL DE RECUPERACIó. I LA CIUTAT VELLA NO S'HO MEREIX. NO S'HO MEREIX I LA HISTÈRIA NO ENS HO PERDONARIA. PENSIN QUE TOT EL QUE BARCELONA HA ESTAT A LA HISTÈRIA, I PER TANT GRAN PART DEL QUE CATALUNYA TAMBÉ HA ESTAT, ES VA FORJAR DINS DEL PERíMETRE DE LES RONDES. DURANT SEGLES I SEGLES, FINS A BEN ENTRAT EL SEGLE XIX. NO POT SER QUE MALBARETEM AQUEST PATRIMONI PERQUè LES ADMINISTRACIONS DEL PAIS NO S'ENTENEN. O PERQUè ELS EMPRESARIS NO SABEN VEURE MÉS ENLLà DEL BENEFICI IMMEDIAT. LA MATEIXA VISI6 DE FUTUR QUE ELS EMPRESARIS CATALANS HAN TINGUT AMB EL SEU SUPORT A LA CANDIDATURA DE BARCELONA PELS JOCS, LA TINDRAN, ESTIC SEGUR, PER REDREÇAR EL COR DE BARCELONA. Ref.: �47 -17- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació BIT '92 TOTS AQUESTS PROJECTES DELS QUE US HE PARLAT -A MÉS DE LA RESTA D'àREES OLíMPIQUES- TENEN PER SI SOLS UNS IMPORTANTíSSIMS EFECTES ECONòMICS. PER HI HA ALTRES CONSEQÜèNCIES DELS JOCS. MENYS VISIBLES, PERQUE NO ES REFEREIXEN A LA "PEDRA", PER NO MENYS IMPORTANTS. ELS JOCS HAN DE DONAR TAMBÉ UN IMPULS DECISIU A LA MILLORA DE LES . NOSTRES TELECOMUNICACIONS I EQUIPS INFORMàTICS. EN CADA OLIMPIADA, LA CELEBRACIó DELS JOCS HA SERVIT DE PRESENTACI6 . DELS aLTIMS AVENÇOS EN TELECOMUNICACI6 I INFORMITICA. DES DEL COMENÇAMENT DE LA PREPARACIó DE LA CANDIDATURA ES VA TENIR MOLT EN COMPTE AQUEST FACTOR. LA CONSEQÜèNCIA VA SER EL PROJECTE BIT '92. L'OBJECTIU DEL BIT '92 ÉS PLANIFICAR LES NECESSITATS INFORMàTIQUES I DE TELECOMUNICACIó PER ALS JOCS OLíMPICS DE 1992, A LA VEGADA QUE D6NA A BARCELONA Ref.: �48 —18— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació L'EQUIPAMENT NECESSARI PER UNA CIUTAT DE LES SEVES CAP.ACTERíSTIQUES. LA RàPIDA IMPLANTACI6 DE LES NOVES TECNOLOGIES ÉS IMPARABLE. DAVANT D'AQUEST FENòMEN NOMÉS HI HA DUES ALTERNATIVES O TRACTAR D'AFERGI — SE EN LES CONDICIONS MÉS FAVORABLES O DEIXAR — SE ARROSSEGAR I DEPENDRE TOTALMENT DE LA TECNOLOGIA EXTERIOR. ELS JOCS OLíMPIS S6N LA MILLOR OCASI6 QUE TENIM PER INTEGRAR LA NOSTRA INDúSTRIA I ELS NOSTRES TèCNICS EN LA CARRERA DE LES NOVES TECNOLOGIES. Ref.: �49 -19- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació CAIXES AL COMENÇAMENT HE DIT QUE EXPOSARIA QUIN HA DE SER EL MARC QUE HAVIEN DE TENIR ELS PROJECTES IMPRESCINDIBLES PEL REDREÇAMENT ECONòMIC DE BARCELONA. UNA PART FONAMENTAL D'AQUEST MARC ÉS LES INSTITUCIONS FINANCERES, I MÉS PARTICULARMENT, LES CAIXES D'ESTALVIS. ENS TROBEM ARA, COM VOSTÉS SABEN, EN UNA SITUACIó DE LLEIS RECORREGUDES I SUSPESES I UN DECRET TAMBÉ RECORREGUT I SUSPÉS EN LA SEVA APLICACIó. NO VULL EXTENDRE'M SOBRE ELS DETALLS DE TOT EL PROCÉS QUE ENS HA PORTAT AQUí. NOMÉS VULL REFERMAR LA MEVA CONTVICCI6 DE QUE LA RACIONALITAT ACABARà PER IMPOSAR -SE. I ÉS EVIDENT QUE NO ÉS RACIONAL UNA SITUACI6 EN QUÉ LA CIUTAT DE BARCELONA, EL SEU AJUNTAMENT, POGUÉS TENIR DOS O TRES REPRESENTANTS A CAJA MADRID I CAP EN LA CAIXA DE PENSIONS. Ref.: �50 -20- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació PENSO QUE CAL NO POLITITZAR LES CAIXES. CAL DONARLES UNA PERSPECTIVA D'ESTABILITAT A LLARG TERMINI, PER LA VIA DEL CONSENS. I EL CONSENS NOMÉS POT ARRIBAR AMB UNS 6RGANS DE GOVERN AMB REPRESENTACI6 PROPORCIONAL. EN ALTRES PARAULES, SI L'UNIVERS D'IMPOSITORS ÉS SENSIBLEMENT IGUAL A L'UNIVERS DE LA POBLACIG, LA DISTRIBUCI6 DELS 6RGANS DE GOVERN DE LES CAIXES HA DE SER SENSIBLEMENT IGUAL A LA DSITRIBUCI6 QUE RESULTA D'UNES ELECCIONS EN EL TERRITORI CORRESPONENT. CAL DONAR LA MàXIMA TRANSPARèNCIA DELS PROCESSOS ELECTORALS, CAL RESPECTAR L'AUTONOMIA DE LES CORPORACIONS LOCALS PER REPRESENTAR-SE COM CONSIDERIN • MÉS PROCEDENT. L'AJUNTAMENT QUE PRESIDEIXO NO TINDRIA INCONVENIENT EN DESIGNAR COM A REPRESENTANT SEU, ENTRE ALTRES, A REGIDORS DE L'OPOSICIó. EL QUE NO POT ACCEPTAR ES QUE L'OBLIGUIN A DESIGNAR-LO. JO VULL ASSEGURAR -LOS LA MEVA CONVICCI6 DE QUE LA PERSPECTIVA ÉS OPTÍMMISTA. Ref.: �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació LES CAIXES CATALANES Sal UNA DEMOSTRACI6 DE QUE CATALUNYA Sí QUE TÉ CAPACITAT FINANCERA. DE QUE CATALUNYA TÉ UNA ESPECIAL APTITUD, A MÉS, PEL NEGOCI BANCARI DE TIPUS COOPERATIU. JO TINC LA SEGURETAT DE QUE LA CIUTAT DE BARCELONA PODRá COMPTAR AMB LES CAIXES PER PODER ESDEVENIR LA CIUTAT QUE TOTS VOLEM. • Ref.: �••' ♦ 52 -22- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació FINAL PER ACABAR, VULL DIR -VOS ALGUNES PARAULES SOBRE EL QUE HA ESTAT L'EFECTE MÉS IMPORTANT DELS JOCS. ESTIC PENSANT EN L'EFECTE REVULSIU DELS JOCS COM A CAPGIRADOR D'EXPECTATIVES. HEM ACONSEGUIT IMPREGNAR LA CIUTAT DE CONFIANÇA EN EL FUTUR. I TOTS VOSTÉS SABEN MILLOR QUE NINGú LA IMORTàNCIA QUE TÉ PER L'ACTIVITAT ECONòMICA LA CONFIANÇA EN EL FUTUR. JO VOLDRIA ESTIMULAR A VOSTÉS PERQUè CONTINUESSIN APOSTANT PEL FUTUR. ELS DEMANO LA SEVA COL.LABORACI6 PER CONSTITUIR LA CIUTAT QUE VOLEM. • VIVIM UN TEMPS EN QUÉ, AFORTUNADAMENT JO CREC, S'ESTà DEMOSTRANT LA INUTILITAT DELS DOGMES. DOGMES COM LA SEPARACIó RADICAL ENTRE SECTOR PúBLIC I SECTOR PRIVAT. DOGMES COM EL REPARTIMENT RíGID DE COMPETèNCIES. AQUEST ÉS DONCS UN MOMENT úNIC.PER LA COL.LABORACI6 ENTRE TOTS, PER APROFITAR LA MOLBILITZACI6 D'ENERGIES Ref.: �53 —23— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació QUE L'IDEA DELS JOCS HA PRODUïT EN LA NOSTRA SOCIETAT. L'AJUNTAMENT QUE PRESIDEIXO HA EMPRÉS MOLT DECIDIDAMENT AQUEST CANVI. N'ES PROVA LA CREACI6 D'INICIATIVES S.A. I LA PONèNCIA DE DESENVOLUPAMENT ECONòMIC I SOCIAL. VOSTÉS JA CONEIXEN LA PARTICIPACI6 D'INICIATIVES EN PROJECTES —I REALITATS— QUE HAN TINGUT AMPLIA DIFUSI6: L' HOTEL MIRAMAR, BARNACABLE, LA MANSANA PELAI— BERGARA, EL DIARI DE BARCELONA. TAMBÉ CONEIXEN EL PROJECTE BARCELONA ACTIVA, DE LA PONèNCIA DE DESENVOLUPAMENT ECONóMIC, L'ELEMENT FONAMENTAL DEL QUAL ÉS EL VIVER D'EMPRESES, SITUAT A L'ANTIGA FACTORIA OLIVETTI, DE LA GRAN VIA. JO VULL FER UNA CRIDA ALS EMPRESARIS, ALS FINANCERS, QUE RECOBRIN L'ESPERIT LIBERAL PROPI DE LA SEVA CONDICI6. NECESSITEM LA SEVA PRESèNCIA EN LA CONSTITUCIó DE LA BARCELONA DEL FUTUR. NO TAN UNA PRESèNCIA ORGANITZADA, COM A GRUP DE PRESSIó POLíTICA, COM UNA PRESèNCIA EN LA SOCIETAT. Ref.: �54 -24- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: VOLEM QUE LES EMPRESES GUANYÍN DINERS, SENTIT DE BENEFICIS A TOT CURT TERMINI, SINE NO EN EL QUE SIGUIN PER L'ENTORN. L'IMPORTANT ÉS QUE AQUESTS DINERS EXISTEIXIN, TROBEM ELS CAMINS PER CONDUIR ELS DINERS ALS I QUE PUNTS ON CALEN. VOLEM L'IMPACTE DE L'ESPERIT EMPRENEDOR EN LA NOSTRA SOCIETAT. NOMÉS RECUPERANT L'ESPERIT EMPRESARIAL, EL QUE SAP PRENDRE RISCOS, EL QUE VOL CREAR, RELLANÇAREM LA CIUTAT, EL PAIS I LA SEVA ECONOMIA, MOLTES GRàCIES. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3986 Title A name given to the resource Els Jocs Olímpics i el rellançament econòmic de Barcelona / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Cercle Financer Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Finançament Lideratge Barcelona Infraestructures Acció política Economia Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-03-23 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1081/19870402d_00199.pdf 0f06c15307664ca385f5b3157423b0c9 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona CONFERENCIA DEL ALCALDE DE BARCELONA EXCMO.SR.PASQUAL MARAGALL EN EL CICLO "DEPORTE Y SOCIEDAD", ORGANIZADO POR EL GOBIERNO DE LA COMUNIDAD FORAL DE NAVARRA Pamplona, 2 de abril 1987 �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació SATISFACCIÓN COMO ALCALDE Y CIUDADANO DE BARCELONA. PORQUE MI CIUDAD NO QUIERE DESAPROVECHAR LA EXCELENTE OPORTUNIDAD QUE LE DAN LOS JUEGOS OLÍMPICOS PARA HACERSE /CONOCER MEJOR EN EL MUNDO Y TAMBIÉN EN LA PROPIA ESPAÑA. Y PORQUE, COMO YA HE DICHO EN MáS DE UNA OCASIÓN, LO QUE ES BUENO PARA BARCELONA, ES BUENO PARA CATALUNYA, Y LO QUE ES BUENO PARACATALUNYA, LO ES PARA ESPAÑA. YO CREO QUE ESTA AFIRMACIÓN SE HA ENTENDIDO, EN TÉRMINOS GENERALES, BASTANTE BIEN EN TODO EL ESTADO, PERO PIENSO QUE TODAVÍA ES NECESARIO INSISTIR Y PROFUNDIZAR EN SU CONTENIDO. PARA BARCELONA, SIN DUDA, LA OCASIÓN ES ÚNICA. DEBEMOS RECONOCER QUE LA NOMINACIÓN OLÍMPICA HA SERVIDO, ENTRE OTRAS MODA, MUCHAS COSAS,/ PARA PONER A LA CIUDAD DE o PARA ESCRIBIR/ SU NOMBRE CON LETRAS MáS DES T ACADAS EN EL MAPALUUDt. A VECES, LAS URBES QUE NO SON CAPITALES DE ESTADO PRECISAN DE ACONTECIMIENTOS COMO ÉSTE PARA PROYECTARSE CON FUERZA A LA ESCENA INTERNACIONAL. Y NO CABE DUDA �Aluntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació ALGUNA DE QUE BARCELONA ES UNA CIUDAD CON UNA TRADICIONAL Y ARRAIGADA VOCACIóN ~141~ ,?,i4n4',-Y4e, PERO ¿ POR QUÉ BARCELONA CONSIGUIÓ LA NOMINACIÓN OLÍMPICA PARA 1992? SINCERAMENTE PORQUE PRESENTÓ EL MEJOR PROYECTO ANTE LA ASAMBLEA DEL COMITÉ OLÍMPICO INTERNACIONAL, Y PORQUÉ LA CIUDAD DE BARCELONA ENTERA ESTABA PERFECTAMENTE PREPARADA PARA ASUMIR ESTE RETO Y LLEVARLO A LA PRáCTICA CON ÉXITO. Pc17.km),, /11..c;11/ 7z;/)‘:'ç EL PROYECTO OLÍMPICO HA DADO, SIN DUDA, UN EMPUJÓN A IDEAS MUY DIVERSAS QUE LA CIUDAD EXIGIA DESDE TIEMPO -N ATRáS. OPERACIONES URBANÍSTICAS COMO EL ACUERDO SUSCRITO CON RENFE QUE PERMITE EL LEVANTAMIENTO DE LA VIA /171(7 FÉRREA QUE TRANSCURRE POR EL LITORAL Y QUE HASTA AHORA HA IMPEDIDO EL DESARROLLO DE UNA IMPORTANTE ZONA MARÍTIMA DE LA CIUDAD. ESTE ES, SIN LUGAR A DUDAS, UN IMPORTANTE PROYECTO QUE PERMITIRá A BARCELONA LA RECUPERACIÓN DE SU FACHADA MARÍTIMA Y DE DEJAR DE VIVIR, COMO SIEMPRE SE HA DICHO, DE ESPALDAS AL MAR. JUNTAMENTE CON LA RECUPERACIÓN DE LA FACHADA MARÍTIMA, ESTA OPERACIÓN SUPONDRá TAMBIÉN LA REHABILITACIÓN DE UNO DE LOS BARRIOS MáS DEGRADADOS, �Ajuntament (le Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació COMO ES EL DEL POBLE NOU. AQUÍ LA ACTUACIÓN SUPONDRá LA RECONVERSIóN DE ESTA ZONA ACTUALMENTE DEDICADA A LA ACTIVIDAD INDUSTRIAL EN UNA PARTE INTEGRADA DENTRO DEL TEJIDO URBANO. LA ACTUACIóN EN ESTE SENTIDO CONLLEVARá LA REPIABILITACIóN URBANÍSTICA DE TODA LA RED VIARIA PARA CONECTARLA CON LA VILLA OLÍMPICA. OTRO DE LOS GRANDES PROYECTOS PENDIENTES QUE TIENE LA CIUDAD DE BARCELONA ES LA FINALIZACIóN DE LA RED VIARIA BáSICA. EN ESTE SENTIDO ES DE VITAL IMPORTANCIA PARA LA CIUDAD LA FINALIZACIÓN DE LOS CINTURONES RONDA ----, TERMINACIÓN .-- E DE ESTAN YA EN FASE DE EJECUCIÓN 1 PRIMERO Y. Pri. un tikAls.t0i: Ckl.:- --' SEGUN'O, ASÍ COMO LA ~),./ P.SIELLS_ =TOS VPARICS —jUN DE VITIrt---1-÷IPO.RTANCIA---PARA QU_E 5:::-PU-ED-A19-A-F1101\477;7,e-ESIDADES(WILTZNTE l eth a 1-'<*: • 11 • - ET c5 l),IL:1?-; 12 (S C.,<Je..-tf,Prtd) CIRCULATORIAS—QUE EL ----AUT4t4O.SILá«-STI-C49— - i.-771 114 N (- -1:k;,(VII>c 4 TERMINACIÓN Y ENLACE DEL CINTURÓN DEL LITORAL. TIM~- FIX-3?-7.f si÷57.JITAnID :_.. á °() ) ESTA ES UNA ASIGNATURA PENDIENTE DE BARCELONA EN LA QUE SP VIENEN TRABAJANO DESDE HACE AÑOS. PERO LA CIUDAD DE BARCELONA TIENE TODAVIA ESPACIOS EN LOS QUE ES POSIBLE HACER GRANDES ACTUACIONES, A PESAR DE QUE, A 1~-Al �Ajuntament de Barcelona Gabinet de (Tornuníeació Ref.: SIMPLE VISTA, PUEDA PARECER QUE NO. BARCELONA VúLVERá A MIRAR EL MAR DESDE LA VILLA OLÍMPICA, PERO TIENE É TODAVIA PENDIENTE LA URBANIZACION DE PARTE DE LA MONTAÑA DE MONTJUYC. AQUÍ, DONDE SE CONCENTRA TODO EL PROYECTO DE OLÍMPICO s\ LAS ACTUACIONES SERAN TAMBIéN PARA DAR A LA CIUDAD MS ESPACIO PAREA EL OCIO. EL (PARQUE DEL MGDTP; éS UN ?ROYECTO QUE PRETENDE REORDENAR TODO EL ./ ESPACIO LUDICO .:',2UE ES LA MONTAÑA DE MONTJUÏC PARA LOS BARCELONESES. 'r.e,c 41C Niki] ° 11)19171 ' ' ( '' 14) F w 11 trd‘t , i ) 1i 1.:9 : I. ) Iza: , 15i , : í''i (4 vi..«"( ,,,c„, 1-- 1c ; q u Pi.;j111,,.. (11 >- 11' --- PERO NO TODOS LOS PROYECTOS A DESARROLLAR DURANTE ESTOS AÑOS SON DE CARáCTER URBANÍSTICO. BARCELONA QUIERE AFRONTAR EL FUTURO CON OTROS GRANDES PROYECTOS QUE EL AVANCE DE LAS NUEVAS TECNOLOGIAS ESTAN POSIBILITANDO. ~e, LA CONSTRUCCION DE UNA TORRE PERMITIPfi COMPLETAR t'r 1`1141,),, EL DE COMUNICACIONES QUE SERVICIO Y RETRANSMITIR EL EVENTO OLÍMPICO A. LOS CINCO CONTINENTES, CON NITIDEZ Y SEGURIDAD, Y ADEMáS COMPLETARá LA RED INFORMTYyTICA Y COMUNICATIVA DEL AREA METROPOLITANA DE BARCELONA. EL CABLEADO DE TODA LA CIUDAD CON FIBRA ÓPTICA ES OTRO DE LOS PROYECTOS QUE EN ESTOS MOMENTOS SE ESTAN ) t - I:- t. k. ,t.., 1:;u3.¿,,*-,1. �Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació PROYECTANDO EN BARCELONA. RECIENTEMENTE :HE VISITADO ALGUNAS CIUDADES ITALIANAS, DONDE ME HA SIDO POSIBLE OBSERVAR EL NIVEL DE DESARROLLO DEL CABLE EN MILAN Y TURIN. 1L PRESIDENTE( DE LAs EMPRESA OLIVETTJ'; ME OFRECIIlta, TODA SU COLABORACIÓN EN NUESTRO PROYECTO, Y ÉSTA SÓLO ES UNA DE TANTAS MUESTRAS DE ENTUSIASMO HACIA LA CIUDAD DE BAPCELONA. SEGURAMENTE, TODA NUESTRA EXPERIENCIA SERVIRa DE EJEMPLO PARA OTRAS CIUDADES ESPAÑOLAS EN LAS QUE, CON TODA SEGURIDAD, SE ENCUENTRA PAMPLONA. EL PROYECTO OLÍMPICO HA DADO TAMBIéN UN EMPUJÓN A OTRAS IDEAS MAS DIVERSAS COMO PUEDEN SER LA CONSTRUCCIÓN DE NUEVOS HOTELES DE LOS QUE LA CIUDAD SE ENCUENTRA YA 1\ A hl'', 4141' EN ESTOS MOMENTOS EN DéFICIT NOTABLE, Y QUE LA DEMANADA SE VERA NECESITADA POR EL GRAN FLUJO DE VISITANTES QUE SE ESPERA DURANTE LA CELEBRACIÓN DE LOS JUEGOS. EL RELANZAMIENTO ECONÓMICO DE BARCELONA PASA TAMBIéN POR UNA DINAMIZACIóN GENERAL DE LA EWNOMIAEN ESTE ASPECTO LOS JUEGOS OLÍMPICOS SERVIRáN DE CATALIZADOR PARA DESARROLLAR LA INICIATIVA PRIVADA EN UNA DE LAS AREAS MAS DINÁMICAS DE ESPAÑA. �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: CON TODOS ESTOS PROYECTOS, QUE YA EMPIEZAN A NOTARSE COMO REALIDADES, QUISIERA INSISTIR EN LA IDEA DE QUE ESTAMOS CONSTRUYENDO UNA NUEVA CIUDAD, PERO TAMBIéN UN PAÍS NUEVO. UN PAÍS MáS DIVERSO, MáS DINáMICO, MáS INTEGRADOR. UN PAÍS, EN DEFINITIVA, MáS COMPARTIDO. ES EVIDENTE QUE EL HECHO DE QUE LOS JUEGOS OLÍMPICOS SE CELEBREN EN dTALUNYA>; NOS BRINDA UNA OCASIÓN úNICA PARA DIVULGAR 1t1 R-A CULTURA, la/ZUPIA- MANERA DE SER t ThV dk: ocItptix, EN TODA SU RIQUEZA Y SU DIVERSIDAD. Y DIVULGARLO A LO LARGO Y ANCHO DEL PLANETA, HASTA LOS 1~ t RINCONES M:71S REMOTOS DE LA TIERRA. ES DIFICIL ENCONTRAR OTRAS CELEBRACIONES PUNTUALES QUE DESPIERTEN TANTO INTERÓS Y TANTO PODER CAUTIVADOR COMO LOS JUEGOS OLÍMPICOS. PERO BARCELONA NO QUIERE TAMPOCO LOS JUEGOS SOLO PARA ENSEÑAR LO QUE LOS PROPIOS BARCELONESES Y CATALANES ESTAN HACIENDO. EL PROYECTO DE UNA OLIMPIADA CULTURAL A DESARROLLAR DURANTE LOS CUATRO AÑOS ANTERIORES A LOS JUEGOS SERVIRáN PARA PROYECTAR NO SÓLO LA CIUDAD EN UN PLANO INTERNACIONAL, SIN6 QUE BARCELONA QUIERE CONVERTIRSE EN PUNTO DE ENCUENTRO DE TODOS AQUELLOS 4'-*1 414 7I1 �Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicad() ARTISTAS EL MUNDO QUE QUIERAN, JUNTO CON NOSOTROS, CONTRIBUIR. A DESARROLLAR EL ESPÍRITU UNIVERSAL DE LAS ARTES, EL PROYECTO DE LA OLIMPIADA CULTURAL QUE SE PRESENTÓ EN LA MEMORIA DE LA CANDIDATURA DE BARCELONA AL COMITé OLÍMPICO INTERNACIONAL SE OFRECIA LA INICIATIVA DE CONVERTIR LA CIUDAD EN LA CAPITAL CULTURAL DEL MUNDO AL SEEVICIO DEL ESPÍRITU OLÍMPICO. DESDE LA CLAUSURA DE LOS JUEGOS DE SEÚL EN 1988 HASTA 1991 CONLLEVAR& LA CELEBRACIÓN DE WPORTANTES ACONTECIMIENTOS ARTÍSTICOS. EXPOSICIONES, FESTIVALES INTERNACIONALES DE MÜSICA, OPERA, DANZA, TEATRO Y DE CANTO CORAL SON SOLO UNOS ITEMS DENTRO DEL VASTO PROGRAMA A ORGANIZAR. DURANTE CUATRO AÑOS LA CREACIÓN CULTURAL COMPARTIRá CON EL ESPÍRITU OLÍMPICO LA VIDA Y LA PROYECCION DE BARCELONA. ESTA UNIÓN ENTRE LA CULTURA Y EL DEPORTE SE CELEBRARá EN PARTE EN LAS RUINAS DE LA CIUDAD GRECO ROMANA DE EMPáRIES, DONDE LLEGARá 1,11QLINPIcA PARA SER LLEVADA DESDE ALLÍ A LA MONTAÑA DE MONTJUiC. ( - CADA UNO DE ESTOS AÑOS PRELIMINARES ESTARá. DEDICADO A UN TEMA CONCRETO. ESTOS ES, EN 1989 SERA EL AÑO DE LA �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicad() CULTURA Y Ref.: EL DEPORTE, EL 1990 EL AÑO DE LAS ARTES, EL AÑO 1991 EL AÑO EL FUTURO Y EL 1992 EL AÑO DEL FESTIVAL OLÍMPICO DE LAS ARTES. LA CUMBRE DE ESTE PROGRAMA CULTURAL SERá, SIN LUGAR A DUDAS, EL FESTIVAL OLíMPICO DE LAS—A,R7 g-S-4E;.-19.92. EL FESTIVAL ESTá ENMARCADO DENTRO DE ALGUNOS PROPÓSITOS BáSICOS: PRIMERAMENTE DAR A CONOCER EJEMPLOS DE ACTIVIDADES ARTÍSTICAS NACIONALES E INTERNACIONALES QUE IICLUYAN LOS MáS PRESTIGIOSOS ACONTECIMIENTOS Y ARTISTAS DE RENOMBRE MUNDIAL, CON UN EMFASIS ESPECIAL EN EL TRABAJO Y EN EL NOMBRE DE AQUELLOS QUE HAN LLEGADO A LAS MáXIMAS EXPRESIONES DE LA CREACIÓN ARTíSTICA, DESDE LAS OBRAS MAESTRAS DE LA CULTURA MEDIEVAL HASTA LOS NOMBRES GIGANTES DE NUESTROS DIAS COMO PICASSO, MIRó Y DALÍ, DESDE FALLA Y ALBóNIZ HASTA RAU CASALS Y NARCISO YEPES, DESE GAUDÍ A SERT. EN SEGUNDO LUGAR, EL FESTIVAL QUIERE JUNTAR TODAS AQUELLAS PERSONALIDADES DEL MUNDO DE LAS ARTES, AQUELLOS GRUPOS Y COMPAÑIAS QUE ESTAN OCUPANDO LAS MáXIMAS POSICIONES EN SUS REPECTIVOS CAMPOS EN 1992. U �Ajuntament de Barcelona < -0a Gabinet de Comunicació - 711 Ref.: r tL R MUY 1 IrPORTNNTES I LA !OPO L Csi)41-' CULTURAL 4rIENE, UNA* EVID NTE QUE ESTErPROYEp ICI 7-tyt) 114- PERO C MO íPi HE/ DICI:iD AD QUE OS JUEGOS NQS10FRECIE l'ARA RNAINÁL ES' -6.NICA-;TODAS RAPR6IXE : ! 1 lilmiA, , ,JE 1:1MUtZD /4PEZAN Y A CONVERCER—HÁCIA ...,, •,, \_., A ESTAR DE MODA YA 9 EN MUCHOS AMBITDS INTERNACIOALES. HAY QUE APROVECHAR BERCTItren-A-Y HACIA EdrAIJEMPHAIWIg ESTA ocAsT6N,..r.(111~19.11~110k, 21~6~5-- EST91" - CAPACITADOS PARA DAR AL MUNDO ESTA IMAGEN DE MODERNI DAD DE LA QUE MUCHOS CREEN QUE ESTAMOS ALEJADOS. ME CUSTARIA RESALTAR EN ESTE ASPECTO, LA SIGNIFICACIÓN QUE ADQUIRIRAN LOS JUEGOS EN UNA SOCIEDAD COMO LA ESPAÑOLA QUE, DECIDIDAMENTE HA EMPRENDIDO EL 1 1) CAMINO DE LA CCORIA Y DE LA MODERNIZACIÓN. LAS LIBERTADES DEMOCRáTICAS, EL PROCESO AUTONÓMICO, LA PLENA Y AFECTIVA INTEGRACIÓN EN EL MARCO EUROPEO, HAN CREADO LAS CONDICIONES OPTIMAS PARA CELEBRAR UN EVENTO DE LAS C ,A.RACTERISTIOCAT, DE LOS JUEGOS OLÍMPICOS, QUE FOMENTE INEQUÍVOCAMENTE LA TOLERANCIA Y EL SENTIMIENTO UNIVERSAL A TRAVÉS DEL DEPORTE. TAMBIé.N PARA LA PROYECCIóN EXTERIOR DE LA ESPAÑA DEMOCRáTICA, LA OCASIÓN DE UNOS JUEGOS ES DE LA MAYOR IMPORTANCIA. 11 �Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació t,?. CATALAMIDAD DE LOS JUEGOS, EN 1992, SERá UNO Dt LOS FF.CTORI DISTINTIVOS EN RELACIÓN CON OTRAS ,ADICIONES OLÍNPICRtS.'`-. á' LO SERá MUCHO MáS, POR EJEMPLO, QUE LOS GIMDES A CONTIPÇI NEN! OS INTERNACIONALES,4UE HAN MARCADO DE UNA FOP A SI C AIFICATIVA LA. HISTORIA DE LA CIUDAD DE BARCELONA. ME ESTOY REFIRIENDO' A LAS EXPOSICIONES .l t. UNIVERSALES DE BARCE QNA DE /t88 Y 1929. A LO LARGO DE LOS A"1Or . LO QUE PERDURA `" LA TAREA REALIZADA. ESTA CATALANID JX� DE LOS JUÇOS HAY QUE ENTENDERLA I POR EI: HECHO DE,UE LOS JUEGOS SE IZ1ALIZAN EN UNA CIUDAD i DE CATALUÑA. SU CAPITAL. LOS CATALANES SABEMOS LO DIFICIL E ES QUE A NIVEL MUNDIAL SE twQS RECONOZCA NUESTV IDENTIDAD COMO PUEBLO. UN PUEBLO QUE FORMA PARTE DE ?'S.PAÑA, UNA ESPAÑA QUE PROCLAMAMOS EN SU DIVERSIDAD. DF LA MISMA FORMA QUE TODOS LOS PUEBLOS DE ESPAÑA, NACIONALIDADES Y REGIONES, SINTIERON LA ALEGRIA COMO PROPIA CON LA DENOMINACION DE BARCELONA COMO SEDE OLÍMPICA, TAi'-IBIEN HABRAN DE SENTIRSE PARTICIPES DE LA PREPARACIÓN, LA CELEBRACIÓN Y LA PROYECCION DE LOS JUEGOS. PEPO DENTRO DE ESTA EXPOSICIóN DEL PROYECTO OLÍMPICO 12 �Ajumarnent de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: DE BARCELONA NO HEMOS DE DEJAR AL MARGEN UNO DE LOS ASPECTOS QUE CONFIGURAN, SIN LUGAR A DUDAS, LO QUE TIENE QUE SER. LA PARTICIPACIÓN ESPAÑOLA EN EL CAMPO DEPORTIVO. EN ESTE ASPECTO NO PUEDO DEJAR DE REFERIRME AL FOMENTO DEL DEPORTE, wasz-src-kips~lax,ó_ozírfjp-i-c_g_ QUE PERMITE QUE UN ACONTECIMIENTO ORGANIZADO EN UNA CIUDAD SE HAGA EXTENSIVO A TODA LA SOCIEDAD. Y VUELVO A REPETIR QUE LA UNANIMIDAD QUE SE HA RESPIRADO EN TODA ESPAÑA, EN RELACIÓN CON EL PROYECTO DE BARCELONA' 92 ES QUIZ5, EL MáXIMO EXPONENTE DE ESTE FENÓMENO. EN REALIDAD, HACIA TIEMPO QUE NO SE SUSCITABA TAL ENTUSIASMO, EN TODA ESPAÑA, POR UN PROYECTO NACIDO EN CATALUNYA. BUENA PRUEBA DE ELLO SON LAS MANIFESTACIONES ESPONTANEAS DE ALEGRIA QUE TUVIERON LUGAR EN TOA ESPAÑA AL CONOCERSE LA CONCESIÓN OLÍMPICA DE BARCELONA, TANTO A NIVEL DE LOS PROPIOS CIUDADANOS COMO DE LAS INSTITUCIONES Y DE LOS MEDIOS DE COMUNICACIÓN. SIN LUGAR A. DUDAS ESTE JúBILO HAY QUE ENTENDERLO EN BIEN DEL PROPIO DEPORTE, POR EL QUE ES NECESARIO QUE FORME PARTE DE NUESTRA VIDA COTIDIANA COMO UN ACTO MáS, Y NO ME ESTOY REFIRIENDO EN EL DEPORTE SÓLO COMO ESPECTáCULO. 13 �Ajuntament de Bareetona Gabinet de Comunicació. Ref.: EL FOMENTO DEL DEPORTE EN NUESTRA SOCIEDAD, PREPARAR A LOS ATLETAS QUE HAN DE COMPETIR EN ESTOS Y FUTUROS JUEGOS, ES UNA TAREA QUE CONLLEVA UN ESFUERZO NOTORIO EN EL QUE TIENEN QUE PARTICIPAR GOBIERNOS Y CIUDADANOS. EN ESTE SENTIDO EN BARCELONA HEMOS INICIADO UNA CAMPAÑA DEL FOMENTO DEL DEPORTE ENTRE LOS ESCOLARES. BAJO EL LEMA 'EN LA ESCUELA, MAS DEPORTE QUE NUNCA' SE ESTAN HACIENDO UNA SERIE DE ACTIVIDADES QUE VAN DESDE EL RECICLAJE EN IDUCACION FISICA Y DEPORTES PARA MAESTROS DF EGB, LA FORMACIÓN DE MONITORES DEPORTIVOS Y LA CELEBRACIÓN DE LOS 'MIERCOLES OLÍMPICOS', EN QUE PARTICIPAN TODOS LOS ESCOLARES DE LA CIUDAD CON LA COLABORACIÓN DE LAS FEDERACIONES DEPORTIVAS CATALANAS. QUISIÉRAMOS QUE ESTA INICIATIVA FUERA RECOGIDA POR EL MINISTRO DE EDUCACIÓN Y CIENCIA Y QUE EL DEPORTE FUERA INCORPORADO COMO UNA ASIGNATURA MES, UNA ASIGNATURA NO EXCEPCIONAL, SINO NORMAL Y BASICA, EN LOS PROGRAMAS ESCOLARES. LA CAMPAÑA COMPRENDE TAMBIéN LA MEJORA DE DIVERSAS INSTALACIONES DEPORTIVAS ESCOLARES Y LA DISTRIBUCIÓN DE DIFERENTE MATERIAL DEPORTIVO PARA LAS ESCUELAS PÚBLICAS. TODO ESTO PARA FOMENTAR EL DEPORTE EN LA ESCUELA, PARA �Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació ()NE LA ASIGNATURA DE EDUCACIÓN FÍSICA NO SEA UNA SIMPLE "MARI'\" COMO ESTá CATALOGADA EN MUCHOS COLEGIOS. ES NECESARIO QUE EL DEPORTE EMPIECE EN LA ESCUELA PARA CONTINUAR, DE ESTA FORMA, PRACTICANDOSE POSTERIORMENTE. Y PAPA, QUE EN NUESTRO PAÍS HAYAN ATLETAS PREPARADOS YA NO SOLO PE CARA A LOS JUEGOS DE BARCELONA, SIN() PARA TODAS AQUELLAS COMPETICIONES QUE VENDRAN POSTERIORMENTE. EL FAMOSO LEMA PROMOCIONAL "BARCELONA'92, UN OBJETIVO DE TODOS. SE HA CONVERTIDO EN UNA PALPABLE. LAS BARCELONA OLÍMPICA, REALIDAD MáS PERSONAS QUE HAN OFRECIDO SU APOYO A DESDE LOS 100.000 VOLUNTARIOS QUE LA DE TODAS LAS EDADES Y CONDICIONES, HASTA SU MAJESTAD EL REY JUAN CARLOS I —PRIMER GRAN ENTUSIASTA DEL PROYECTO OLMPICO—, SE HAN MOVILIZADO AL UNÍSONO PARA RESPALDAR LAS ASPIRACIONES DE BARCELONA. SIN DUDA ALGUNA, LA CAPACIDAD DE CONVOCATORIA DE BARCELONA Y SU PRESTIGIO COMO CIUDAD HA SALIDO VIGORIZADO DE ESTA EXPERIENCIA. LOS JUEGOS OLÍMP ICOS DE 1992, POR LO TANTO, YA ESTá DANDO SUS PRIMEROS FRUTOS. SE HAN INICIADO TODAS AQUELLAS EMPRESAS DE INTERéS GENERAL ASOCIADAS A LOS JUEGOS. SE HAN TRABAJADO CON TENACIDAD Y CON ACIERTO. Y ENCIMA DE TODO, SE HA AVIVADO EL FERVOR DE TODOS LOS �Ajurn a mera de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació CIUDADANOS Y DE TODA LA SOCIEDAD ESPAÑOLA. SE HA CUMPLIDO LO NECESARIO Y SE HA HECHO ALGO MáS DE LO QUE po7, HUMANAMENTE POSIBLE. ESTA ES NUESTRA PRIMERA VICTOREA; UNA VICTORIA QUE, SEGUIDA DE MUCHAS OTRAS, DEBE CONCLUIR EN UN PROPÓSITO FIRME Y DECIDIDO DE LA CIUDAD ENTERA: OFRECER AL MUNDO, EN 1992, LOS MEJORES JUEGOS OLÍMPICOS DE LA HISTORIA.CONTAMOS EN ELLO CON SU APOYO Y SU COLABORACIÓN, QUE AGRADECEMOS Y QUEREMOS CORRESPONDER CON UNOS JUEGOS QUE SEAN POSITIVOS PARA TODOS.PORQUE COMO YA PROCLAME LA NOCHE FELIZ Y PREMONITORIA DEL 17 DE OCTUBRE DE 1986: LO QUE ES BUENO PARA BARCELONA, ES BUENO PARA CATALUÑA, Y LO QUE ES BUENO PARA CATALUÑA ES BUENO PARA ESPAÑA. MUCHAS GRACIAS SEÑOR PRESIDENTE POR SU INVITACIóN Y A TODOS USTEDES POR SU ATENCIóN. 6 �Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació PARTICIPAR EN ESTE CICLO DE CONFERENCIAS SOBRE "DEPORTE Y SOCIEDAD", ORGANIZADO POR EL GOBIERNO DE LA COMUNIDAD FORAL DE NAVARRA, ES PARA Mí Y PARA LA CIUDAD QUE REPRESENTO UN HONOR, AL TIEMPO QUE UN MOTIVO DE SATISFACCIÓN. CUANDO EL PRESIDENTE URRALBURU ME ESCRIBIó ImvITANDomE A VENIR A PAMPLONA PARA HABBAR DEL PROYECTO OLÍMPICO DE BARCELONA '92, ME INDICABAEN SU CARTA QUE "LA NOMINACIóN DE BARCELONA PARA LA CELEBRACIÓN DE LOS JUEGOS DEL 92 ES, SIN DUDA, UNO DE LOS TEMAS QUE MS INTERESAN Y QUE MAYORES EXPECTATIVAS GENERAN EN LA SOCIEDAD NAVARRA". NUNCA HE DUDADO DEL INTERÉS QUE LA BARCELONA OLÍMPICA DESPIERTA EN TODO EL ESTADO ESPAÑOL. BUENA PRUEBA DE ESE INTERÉS FUERON LAS ESPONTáNEAS Y SINCERAS MANIFESTACIONES DE ALEGRÍA QUE SE PRODUJERON EN TODA ESPAÑA AQUEL \17 DE OCTUBRE QUE YA FORMA PARTE DE LAS GRANDES FECHAS DE MI CIUDAD, BARCELONA, DE CATALUNYA , • DE ESPAS1A. NUNCA HE DUDADO DE LA EXISTENCIA DE ESE INTERÉS, DECÍA, PERO RECIBIR AQUELLA INDICACIóN DE GABRIEL URRALBURU, 4/15.00Q0,e0,NtZATWr05, ME PRODUJO UNA HONDA ,,., 1 u -5- l 'S , 1\ � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3987 Title A name given to the resource Conferència al Cicle "Deporte y Sociedad", organitzat per el Govern de la Comunitat Floral de Navarra Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Pamplona, Navarra Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Infraestructures Cultura Esport Model social Barcelona Navarra Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-04-02 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1082/19870404d_00200.pdf 4b1c6c605186ab87cd7f1dfeeab74e7c PDF Text Text EFI^ y.. Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació Plça. S. Jaume s/n. 08002 Barcelona Teléf on: 301 07 07 Tèlex: 54519 Laye e INTERBVENCI6 DE L'EXCM SR. ALCALDE A LES I JORNADES SOBRE L'ECONOMIA DE L'ALT PENEDéS Vilafranca del Penedés, 4 d'abril de 1987. �, ., a,,.. ^9IIIII Ajuntament '(1IJ+'' de Barcelona Gabinet de Comunicació AL DOCUMENT DE PRESENTACIó D'AQUESTES JORNADES ES DEIA QUE HAVIEN DE SER "UN FóRUM OBERT ON ES FACI UN DIAGNóSTIC ACURAT DE LA SITUACIó ACTUAL I ON SURGEIXIN LES LÍNIES MESTRES D'UNA ESTRATèGIA POSSIBLE A SEGUIR PER TAL D'ADAPTAR LA (NOSTRA) COMARCA A LES EXIGENCIES QUE PLANTEJA L'ACTUAL SITUACIó SòCIO—ECONòMICA". D'ALTRA BANDA, A L'EXPOSICIó DE MOTIUS DEL "PACTE DEL PENEDÉS" ES DEIA: "EN EL CAS DE CATALUNYA, LA RECUPERACIS ECONóMICA I L'ESTRUCTURACI6 TERRITORIAL DEL PAIS CONDICIONAN TOT EL PROCÉS POLÍTIC EN MARXA" I MÉS ENDEVANT: "NO ES GRATUÏT DE BARREJAR ELS CONCEPTES DE REACTIVACI6 ECONóMICA I D'ORDENACI6 TERRITORIAL (...) AVUI, HI HA UNA CONSCIèNCIA CLARA DE LA POSSIBILITAT DE PLANTEJAR, A PARTIR DE LA COMARCA, UN PROJECTE DE FUTUR QUE INTEGRI (...) LA REACCIó I RESPOSTA NECESSàRIES EN LA SITUACI6 ECONòMICA ACTUAL (...)". JO NO SÉ SI AQUESTA POSSIBILITAT HA ESTAT MALMESA AQUESTA SETMANA AMB LES MESURES LEGISLATIVES QUE �Ajuntament 1 1111F de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: EL NOSTRE PARLAMENT HA APROVAT. Sí QUE ESTIC SEGUR, TANMATEIX, QUE ^-- ELS AJUNTAMENTS SóN L'ADMINISTRACIó QUE ESTA MÉS A PROP DELS CIUTADANS. ES EL SECTOR DE L°ACTIVITAT PúBLICA MÉS FàCIL DE SER CONTROLAT PELS MATEIXOS CIUTADANS. LA MAJORíA P• ICA QUE CO OLA EL GOVE I EL l ARLAM T i GAIRE EN LA CATAL YA, 'ERò, EMBL SER QU NO C• I IA ^ 1 ! Al'UN . AMENTS. ¿COM S'EXPLICA S ó ','INTEN AUTONO COM EL PODER I D.LS AJU+TAMENTS Q E LES LLEIS APROVADES EN? • / ° XPLICA �—4— Ajuntament l' lll+` de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: REPRESENTACIó DELS AJUNT NTS AL ORGAN DE OVERN E ES Q ROPIC ALLt II GL T DE PESE JO VULL SER OPTIMISTE I PENSAR QUE LA RACIONALITAT ACABA IMPOSANT—SE. LA REALITAT SEMPRE ANIRà PER DEVANT DE LES LLEIS, DIGUIN EL QUE DIGUIN AQUESTES. ES EVIDENT QUE ELS AJUNTAMENTS, PER ESTAR MÉS A PROP DELS CIUTADANS, REACCIONEN ABANS I MÉS FLEXIBLEMENT QUE ALTRES ADMINISTRACIONS DAVANT DE LES SITUACIONS NOVES. EN AQUESTES JORNADES S'HAN DEBATUT LES UPPACIó. AQUESTES SóN UNA RESPOSTA ^ INICIATIVES LOCALS D'OC, rr--° DELS AJUNTAMENTS DEIJANT L'ATUR I` LA CRISI ECONòMICA QUE IL.LUSTRA MOLT BÉ EL QUE ACABO DE DIR. M'AGRADARIA EXPLICAR —VOS BREUMENT QUE ÉS EL QUE ESTEM FENT A BARCELONA. �—5— j+Íllll Ajuntament `VIII f de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: L'ILE A BARCELONA L'AJUNTAMENT DE BARCELONA HA DIRIGIT ELS SEUS ESFORÇOS PEL RELLANÇAMENT ECONòMIC DE LA CIUTAT EN DUES LíNIES. D'UNA BANDA LA PROMOCI6 I ESTíMUL A INICIATIVES EMPRESARIALS QUE AMB EL SUPORT DE L'AJUNTAMENT PUGUIN OFERIR SOLUCIONS VIABLES A NECESSITATS I POSSIBILITATS DELS SECTORS PúBLIC I PRIVAT. D'ALTRA BANDA INICIATIVES LOCALS QUE TINGUIN COM A PRINCIPAL OBJECTIU LA GENERACI6 DE LLOCS DE TREBALL PERMANENTS. JA FA ALGUNS ANYS QUE GESTIONEM FONS PROPIS I ALIENS ESPECIALMENT ORIENTATS A LA CONTRACTACIó D'ATURATS I A LA REALITZACI6 DE SERVEIS I ACTUACIONS NECESSàRIS PER A LA COMUNITAT. EL MANTENIMENT D'AQUESTES ACTUACIONS I EL SEU VOLUM VAN ACONSELLAR LA CREACI6 D'UNA ESTRUCTURA ESPECíFICA: LA PONéNCIA DE DESENVOLUPAMENT ECONòMIC I SOCIAL, COORDINAR, DONAR COHERENCIA ALS I AMB L'OBJECTIU DE 5 PLANS D'OCUPACIó ANALITZAR I EVALUAR L'IMPACTE ECONòMIC DE LES ACTUACIONS TRADICIONALS, I TAMBÉ DISSENYAR I APLICAR �—6— :flllll Ajuntament I'^^IÍ F de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: ACTUACIONS ESPECIFICAMENT DESTINADES A L'ANIMACIó ECONòMICA DE LA CIUTAT. EN EL FONS, AQUESTA PONINCIA ES VA CREAR PENSANT QUE BARCELONA ES UNA CIUTAT ACTIVA, ON SURGEIXEN MULTITUD D'IDEES I PROJECTES DES DE LA MATEIXA SOCIETAT I QUE NO ES TRACTA EN ABSOLUT DE SUPLANTAR AQUESTA tt DINàMICA PER UNA ACTUACI6 ENCOTILLADA, BUROCRATITZADA, Cr ASSISTENCIAL. L'EXPERIINCIA RECOLLIDA A GRAN NOMBRE D'AJUNTAMENTS DEMOSTREN QUE, MÉS ENLLà DE LA BONA VOLUNTAT I DE LA COHESIó DELS GRUPS, PROJECTES D'AUTO —OCUPACIó, MOLTS DELS ESPECIALMENT DE JOVES ATURATS, NO TENEN LA VIABILITAT TICNICA, ECONòMICA, I GERENCIAL IMPRESCINDIBLE PER QUALSEVOL INTENT EMPRESARIAL, SOBRETOT SI ES TRACTA DE COOPERATIVES O SOCIETATS LABORALS. AQUESTA CONSTATACIó HA CONDUïT A L'ENGEGAMENT D'UN DELS PROGRAMES MÉS SUGGESTIUS: L'ESTABLIMENT D'UNA XARXA �-7- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: DE "ANIMADORS DE DESENVOLUPAMENT" EN TERMINOLOGIA DE CEE. ES TRACTA DE JOVES ECONOMISTES SITUATS A CADA UN DELS DEU DISTRICTES MUNICIPALS LA MISI6 DELS QUALS ES INFORMAR, I ASSESSORAR ELS GRUPS O ORIENTAR, COL.LECTIUS JA VINCULATS ACTIVITATS DE TALLERS• PRE OPERATIVES ARTESANALS QU.E ENTRE C ICS O CENTRES ALTR S DE LE NC IONS ES Ti1 DI I LA REF X-I E ADA ^ J ES POi^ EN FUNCIO I R E r, ì UNT E T. DE I.L-SRS ^^ OD S Rà ES IM LAR EL BRE LES POS IB ¿TATS I RECU DELS UN DEL CLIENTS PREVISIBLES DE LA XARXA D'ANIMACIó ECONòMICA SERAN ELS ATURATS QUE VULGUIN ACOLLIR-SE A LA PERCEPCI6 ACUMULADA DELS SUBSIDIS D'ATUR EN CAS DE PROJECTE EMPRESARIAL VIABLE. LA NOSTRA INTENCI6 ES REFORÇAR LA COL.LABORACI6 QUE JA EXISTEIX ENTRE L'INEM PROVINCIAL I LA CAMBRA DE COMERÇ PER ACONSEGUIR QUE EL SERVEI DE LA CAMBRA DE SUPORT A LA CREACI6 D'EMPRESES SIGUI EL PIBOT D'ASSESSORAMENT TèCNIC PER TOTA LA CIUTAT. �-8— flllll Ajuntament IV de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: EN QUALSEVOL CAS NO HI HA CAP DUBTE DE QUE UN DELS FACTORS FONAMENTALS DELS FRACS EMPRESARIAL INICIAL Sal LES DIFICULTATS DE FINANÇAMENT I LES LIMITADES POSSIBILITATS D'UNA BONA GESTIò. PER SUPERAR AQUESTS OBSTACLES L'AJUNTAMENT ESTABLIRà UN "HOTEL INDUSTRIAL" BASAT EN L'EXPERIèNCIA D'ALLò QUE A ALTRES PAÏSOS EUROPEUS REP EL NOM DE "VIVER D'EMPRESES". LA IDEA MOTRIU ÉS FACILITAR INSTAL.LACIONS, INFRAESTRUCTURA TèCNICA, I DE GESTI6 COMUNES PER TAL DE NO NOMÉS REBAIXAR PREUS SINO TAMBÉ DE FACILITAR UNS SERVEIS MÉS COMPETENTS QUE LA MITJANA EXISTENT. UNES ALTRA TERCERA EXPERIINCIA ÉS LA INCORPORACIò DE JOVES APRENENTS A UN SEGUIT DE TALLERS ARTESANALS DEL BARRI DE GRàCIA,) UN DELS SECTORS DE LA CIUTAT ON PERDUREN GRAN NOMBRE DE PERSONES DEDICADES A AQUESTA ACTIVITAT ECONòMICA, AMB MOLTS CASOS A PUNT D'EXTINGIRSE. JUNT AMB AQUESTA HI HA TAMBÉ UN PROGRAMA DE JOVES PER L'APRENENTATGE DE LA TèCNICA DE LA RESTAURACI6 DE VITRALLS ARTíSTICS¡ (CASA ELIZALDE) . AIXò PRETÉN CONCENTRAR UNA àMPLIA SèRIE D'ESFORÇOS EN LA �—9— +11111 Ajuntament '117 de Barcelona Gabinet de Comunicació RECUPERACI6 I REVITALITZACIó D'OFICIS ARTESANS RELACIONATS AMB LA REHABILITACI6 DEL PATRIMONI HISTòRIC I ARTISTIC, PARTICULARMENT IMPORTANT EN UNA CIUTAT DE LES CARACTERíSTIQUES DE LA NOSTRA. CAL NO OBLIDAR L'EXTRAORDINARI POTENCIAL DE GENERACI6 D'ACTIVITAT I DE CREACI6 D'OCUPACI6 QUE TÉ LA REHABILITACIó DE VIVENDES, ON AQUESTS OFICIS TAMBÉ TENEN MOLT A DIR. JUNT AMB LES ACTUACIONS QUE ACABO DE CITAR DIRIGIDES A LA CREACI6 DE TOT TIPUS D'EMPRESES, LA PONENCIA TREBALLA PER ESTIMULAR PARTICULARMENT AQUELLES QUE TENEN UN ACCENTUAT CARàCTER SOCIAL, ESPECIALMENT COOPERATIVES I SOCIETATS LABORALS. DIVERSOS CONTACTES AMB LES SEVES ORGANITZACIONS REPRESENTATIVES, VAN DIRIGIDES A ESTABLIR ACORDS DE COL.LABORACIó MUTUA, ESPECIALMENT ORIENTATS CAP A LA FORMACIó. TOTES AQUESTES ACTUACIONS COINCIDEIXEN AMB L'IDEA MOTRIU DE QUE L'AJUNTAMENT HA DE SER UN MOTOR DE L'ANIMACI6, DE L'ESTIMUL A L'ESPERIT EMPRENEDOR, EN LLOC �• -10+E Ajuntament 1111 de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: D'UNA RESERVA DISPONIBLE PER A CREAR UNA SIRIE D'ACTIVITATS O PROJECTES ASSISTITS MÉS O MENYS PERMANENTMENT AMB FONS PiBLICS. INICIATIVES S.A. VULL FER UNA BREU REFERèNCIA A UN DELS NOSTRES PROJECTES QUE MÉS HA DESPERTAT LA CURIOSITAT EN LA PREMSA I DELS MITJANS ECONòMICS. EM REFREIXO A INICIATIVES, S.A. L'OBJECTIU SOCIAL DE L'EMPRESA ÉS LA OMOCIó, ECONòMIQUES SUPORT I PARTICIPACI6 EN ACTIVITATS EL I SOCIALS QUE CONTRIBUEIXEN AL DESENVOLUPAMENT DE L'ENTORN SOCIOECONòMIC. L'ACTUACIó DE L'EMPRESA ES FA SEMPRE A TRAVIS DE PROJECTES CONCRETS, PRèVIA AVALUACIó á~e LA PARTICIPACIó ALS PROJECTES RESPON AL CONCEPTE DE CAPITAL RISC. ES TRACTA SOBRE TOT D'ACTUAR SOBRE AQUELLES ACTIVITATS MÉS NOVEDOSES, DE TECNOLOGIA AVANÇADA. UN EXEMPLE SERIA L'EMPRESA BARNA CABLE, AMB j1 ro- �—11— :fllllll Ajuntament "VII+' de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: L'OBJECTIU DE DOTAR BARCELONA AMB UNA XARXA DE TV PER CABLE. AQUEST PROJECTE ÉS D'UNA GRAN VOLADA TECNOLòGICA I CONTRIBUIRà A FER DE BARCELONA UNA CIUTAT CAPAÇ DE COMPETIR EN CONDICIONS, AMB ALTRES D'EUROPA. A VEGADES HE DIT QUE EL CABLEJAT DE LES CIUTATS ÉS PEL SEGLE XX ALIAS QUE LA INSTAL.LACIó DEL GAS I L'ELECTRICITAT VA SER lli PEL SEGLE XIX. SI AQUESTS VAN SER LA CONSAGRACIó DE LA REVOLUCIó INDUSTRIAL, AQUELLA SERIA PORTAR A LES CASES LA REVOLUCIò ELECTRòNICA. JO PENSO QUE TOTHOM ESTA D'ACORD QUE LES EMPRESES EMERGENTS, LES EMPRESES QUE TENEN MÉS FUTUR SóN LES QUE Tput PROCEDEIXEN DE SECTORS NO CLàSSICS. 3a' POLíTICA INDUSTRIAL METROPOLITANA A TRAVIS DE LA CORPORACIó METROPOLITANA DE tiUk AWtt T BARCELONA Ipwzm TAMBÉ DESENVOLUPANT UNA TASCA DE DINAMITZACI6 DE L'ACTIVITAT ECONòMICA, APROFITANT I MILLORANT L'ESTRUCTURA URBANA EXISTENT ORIENTANT LOCALITZACIONS I FACILITANT LA TRANSPARINCIA DEL MERCAT �–12– EIIIII Ajuntament '!!II1 de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació DEL SòL. ELS INSTRUMENTS PER QUE AIXò SIGUI POSSIBLE VENEN DONATS PER LA PLANIFICACIó URBANA, L'ACTUACIó COORDINADA AMB ORGANISMES EXISTENTS, COM EL CONSORCI DE LA ZONA FRANCA, PROMOURE ENCONTRES ENTRE ELS SECTORS IMPLICATS, FOMENT DE POLïTIQUES DE GESTIó D'àMBIT LOCAL I FOMENT DE LA REORDENACIó DEL SECTOR TERCIARI I PRIMARI. VULL FER PARTICULAR ESMENT DE LA CREACIó DEL PARC TECNOLòGIC DEL VALLèS, ON ENTRE ALTRES, S'INSTAL.LARà LA NOVA FACTORIA DE MICROORDINADORS DE L'OLIVETTI. n TmTFTC, T A IDEA DEL PARC L 1D X711 V ILLÉS" TECiaLZGTC—CpM- --5 -eóN S'HA DIT DE VEGADES EL PARC TECNOLòGIC DEL VALLÉS ÉS AVANT TOT UNA OFERTA DE SóL INDUSTRIAL I UNA OFERTA DE SERVEIS PEL TEIXIT INDUSTRIAL CATALà. .N. CARACTERITZAT LA NOU V^ P^O•X^^ A°' IDENCIALS D'ALTA AZ'I7I'Ár, �—14— 1+ 1111 Ajuntament 'VIII+ de Barcelona Gabinet de Comunicació AMB MÉS ENTREBANCS, ACONSEGUIREM. Ref.: SENS DUBTE, PERò HO �-13+11111 Ajuntament ' 111 F de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: 1^MB AVANTATGE D'AGLO ÉRACIó D'EMPRESES, EL SoL, BAIXA E^^ IICALI AT, L O°G A IT71ACId I AIX OCUP Ció ALT/ QU IT 1 DE L' E+TO • N DE ENT EMPRE ES TRACTA DE CREAR UN CENTRE TECNOLóGIC ON ES PRODUEIXI UNA SIMBIOSI ENTRE LA CIUTAT, LA UNIVERSITAT I L'INDUSTRIA, QUA FACILITI LA CREACIó DE NOVES EMPRESES DE "BONA" TECNOLOGIA I L'APLICACI6 DE NOVES TECNOLOGIES A SECTORS TRADICIONALS. I QUE EST OMPRO EGA ENT A PER A DEC ENS TRO M rsE NOU QUE CTIVITAT LA CO'PORAC NA QUEDA o METRO PERSONA REVE B FOR E M ES VA c R AL PARL VULL REFERMAR-ME EN LA MEVA OPONI6 DE QUE ELS QUE VOLEM TREBALLAR, ELS QUE ENS ESTIMEM CATALUNYA MÉS ENLLà DE DECLARACIONS ESSENCIALISTES, ELS QUE VOLEM QUE DE DEB6 SIGUI UNA TERRA PER VIURE -HI, PODREM FER FUNCIONAR EL PAIS: DES DE LES NOSTRES CIUTATS, LES NOSTRES VILES, LES NOSTRES COMARQUES. �R. Ref.: A Data: ::I I I Ajútitament Ii'de í 41 87 19/1/87 Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació ACTA Reunió Assistents: Lloc: Reunió Excm Sr. Alcalde i Sr. Joan Aguado, Alcalde de Vilafranca del Penedè s Ajuntament de Vilafranca (10/1/87) L'Alcalde de•Vilafranca, Joan Aguado, informa de la recent constitució del Consell de Promoció Econòmica de Vilafranca i fa. unes refer è ncies .a la seva -convicció que les accions . de desenvolupament s'han de plantejar amb una pers pectiva comarcal. Subratlla en aquest sentit que el Penedès s'hauria d'entendre com el conjunt format per les actuals comarques de l'Alt i Baix Penedès • i el Garraf. Sedueix explicant que es mantenen reúnions regulars amb els alcaldes- de Vilanova, El Vendrell i Sant Sadurní. En el • marc del debat sobre- l'estratègia per al desenvolupament econòmic_ s'ha establert• contacte amb el CEP, que ha preparat l'or g anització de les I Jornades d'Economia de l'Alt Peneds que- s'han de celebrar a Vilafranca a començaments d'abril. L'Alcalde de Vilafranca demana a l'Alcalde de Barcelona que accepti de p ronunciar una lliçó magistral en l'acte de cloenda de -les esmentades Jornades que se celebrarà el dia 4 d'abril. Fira de Vilafranca L'Alcalde de Vilafranca explica l'evolució de la Fira de la i del Vi (FIRAVI), que te una història- de celebració absolutament folklòrica i quin replantejament es va suscitar l'any 1983, després que tradicionalment s'hagués organitzat cada deu anys. Extilica que es va fer una consulta al sector i que, com a conseqiiencia, es va decidir de .conduir la , fira cap a l'es p ecialització en ma quinària. La nova periodicitat decidida és biennal. . El 1985 es v a celebrar amb èxit. Segueix ex p licant l'Alcalde de Vilafranca que està previst de celebrar novament la Fira al maig d'enguany i que les p erspectives són bones. Planteja l'Alcalde de Vilafranca el problema del nivell de la fira q ue no pot tenir caràcter nacional ni internacional en no complir-se les condicions que im p osa la legislació firal. El Departament de Comerç de la Generalitat p ermet d'utilitzar la Vinya Exp. 1.212 - 85 - IMPREMTA MUNICIPAL �ç ' iljuntament de Barcelona ' Gabinet de Comunicació Ref.- 2 - qualificació nacional referida a Catalunya, possibilitat que no colmata •les aspiracions de. Vilafranca. que • voldria un reconeixement. oficial d'un abast com a mínim espanyol. L'Alcalde de . Vilafranca suggereix que, com a sortida a la situació potser es p odria negociar un pacte amb •la Fira de Barcelona de manera que FIRAVI es poques convertir en un saló especialitzati autònom. L'Alcalde de •Barcelona considera que la proposta és molt interessant i diu que tractarà la qüestió amb J.M. Abad. Remarca el fet que hi ha el p recedent del Saló Cosmos que, essent de la Fira de Barcelona, .se celebra a Girona. L'Alcalde de Vilafranca ex p lica també que mantenen relacions amb el SITEVI de rontpellier que p articiparà a la Fira d'enguany. Això permetrà convidar l'alcalde de Montpellier,- Georges Fréche, a venir a Vilafranca p el FIRAVI de maig de 1987. L'Alcalde de Barcelona exp ressa les seves reserves sobre la p ossibilitat de tornar a anar a •Vilafranca el maig, després .que ja haurà participat eh les Jornades d'Economia. Barcelona 92 L'Alcalde de Vilafranca creu que des de la seva ciutat s'ha de fer un p lantejament que tin g ui en compte el conjunt del Penedes. L'acció que es faci s'haurà de -referir tant als aspectes esportius com als culturals. Creu que no s'ha de plantejar la çiestió de les seus d'activitats esportives sinó, ben al contrari, fer una proposta d'oferta de col.laboració. Pasqual Maragall comenta que en el plantejament de l'Alcalde de Vilafranca només hi troba a faltar l'aspecte turístic. Creu que s'hauria de tractar de manera especifica a les Jornades d'Economia prop osades i suggereix el nom de. Joan Cals. Remarca que és una qüestió que es podria connectar 'molt bé amb la p ossible oferta de la comarca en relació amb els Jocs del 92. L'Alcalde d.e Vilafranca oren nota del suggeriment i fa alguns comentaris addicionals sobre la conveniència de fer un plantejament comarcal del conjunt del Pened`s. Exp. 1.207-85 - IMPRENTA MUNICIPAL � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3988 Title A name given to the resource Jornades sobre l'Economia de l'Alt Penedès / Intervenció Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Rellançament econòmic: iniciatives empresarials i locals que generin lloc de treball. Ponència Desenvolupament Econòmic i Social. Iniciatives SA, Barna Cable, CMB, CZF, Ciutat - Universitat - Empresa. Projectes de ocupació. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Vilafranca del Penedès Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Economia Congressos i conferències Alt Penedès Ocupació Comerç Finançament Telecomunicacions Acció política Model social Catalunya Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM i l'acta de la reunió mantinguda amb l'alcalde de Vilafranca del Penedès, Joan Aguado. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-04-04 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1083/19870404d_00201.pdf d6c267b0cff16fbe628b04ffb00cdc93 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona "Jocs )ics i la Alcaldia Gabinet de Comunicació Plea. S. Jaume s/n. 08002 Barcelona Telèfon: 301 07 07 Tèlex: 54519 Laye e Catalunya de les ciutats". Conferincia a per l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall a Olot Olot, 4 d'abril de 1987 �Ajuntament de Barcelona Gabinei de Cornunicació SENYORES SENY RS , AM ICS , COMPANYS : AVUI HA ESTAT UN DIA MOLT DENS PER A MI. PRIMER RE ASSISTIT A UNA REUNI¿ DEL PARTIT A BARCELONA. DESPRÉS HE RAGUT D'ACOMPANYAR ELS FAMILIARS D' UN BARCELONí QUE VA MORIR DIJOUS VíCTIMA D'UN ATEMPTAT TERRORISTA. DESPRÉS HE PARTICIPAT A. LA CLOENDA DE LES JORNADES D'ECONOMIA DEL PENEDS, A VILAFRANCA. I FINALMENT HE VINGUT A OLOT. PER A MOLTS DE NOSALTRES, QPI-P-BL \OLOT•HA ESTAT SEMPPE UN LLOC PROPICI A LA REFLEXI6, A LA PAU INTERIOR, UN LLOC ON EL DIhEG S'IMPOSA A LA INCOMPREMSI6. L'ESTIU PASSAT ES VA PODER PARLAR DE L'ESPERIT �-5Ajuntamem Vj de Barcelona Gabinet de Comunicad() CATALUNYA APAREIX AVUI ALS ULLS DE L'OBSERVADOR, EN . L.LIT I EN LA LA TACA DE LA NOVA CARTOGRAFIA PER SAT è REAL ITAT DELE SEDE FLUXOS ECON6MICS I SOCIALS, COM UNA XARXA DF CIUTATS, COM IN CONJUNT D'AGLOMERACIONS DE CIUTADANS, P P TI T I} I NO TANT PETITES, MITJANES I MS GRANE. AOUESTA XARZA Tf: UNA' 1GCSGICA CREADA PER LA HI ST¿RI A , PRODUCTV D EL S - FACTO12S NATURALS 1 A- ~--ES - RESULTAT TAIIEÉ UNES DETERMINADES POLiTIQUE , ET.4CERyADES O NO. DORES D'ARA, UNA POISTICA D'ORD ACI5 TERRITORIAL PAURIA DE TEN IR COM A OÉJECTIU: PRIMER, OBTENIR EL MáXIM EQUILIBLI I LA MES -CtAN QUALITAT DE VIDA POSSIBLES PEE AL CONJUNT DEL PAÍS, AME EL MíNIM DE SACRIFICIS PER. A CADASCUNA DE LES SEVES PARTS. I SEGON, LA CORRECTA CONNEXI5 DE CATALUNYA, EMTESA CON AQUEST CONJUNT D'ACLOMERACIONS HUMANES, AME EL �Ajuntament e :Barcelona Gabinet de Comunicació SISTEMA mns GRAN DE CIUTATS QUE ns EUROPA. EL TERRITORI D'UNA REGICS O SUBREGICS EUROPEA, PER TAL D'ACONSEGUIR EL %(IY POSSIBLE DE RLSULTATS ECONC-)MICS I SOCIALS PER DES SEUS HABITANTS, HA D' ESTAR BED ESTRUCTURAT EN SI MATEIX I BEN LLIGAT AMB L'ENTORN CONTINENTAL, 17,UROPA Tf, LA SEVA ACTIVITAT FORTAMENT CONCENTRADA EN UN ESNQUELET LA BONA cwn=i5 DEL SISTEMA DE CIUTATS CATALà AMB AQUEST TEIXIT URR–INDUSTRIAL I DE SERVEIS DEPèN, AQUÍ Sí CRUCIALMENT, DE L'AREA METROPOLITANA I FINS I TOT DE LA REGIO METROPOLITANA DE BARCELONA. PEROU PARRE LA. CAPITAL D'UP, PAÍS JUGA NO SOLAMENT EL DE MOTOR ICUrJ\CIc DE. DEL SEU TERRITORI, ENTe'S COM UNA wrons ALTERNATIUS I COMPLEMENTARIS, SINÓ TAMB, EL DE PUNT DE CONNLXI6 VERS L' EXTERIOR. �–7– Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de (omuçiicació LA FAL.LACIA DE LA OPOSIC15 BARCELONA–CATALUNYA NO ¡ S CERT QUE CATALUNYA S' HAGI DE PLANTEJAR LA CONTRAPOSICI6 O L' OPOSICI) ENTRE DUES CONCEPCIONS: UNA, LA L'ALTRA, "E3Ai-??:'EL0'_'I:NA" ANTIBARCELONINA, COr•IA.RCAI.,I STA O SENZILLAMENT CATALANA. N O S' E T "I`=:? (`?l.)¿S V O L DIR EXACTAMENT QUAN ES BATEJA I:,A P?;It41O}.A f?E? LES OPCIONS' C01 LA DE LA CITkLUNYA–HANStIVICA f F I I:A^t SEGONA COI' L.^1 DE LA 'vATALUNYA–CIU rtAT. MAI AQUE:i E S S, SI ÉS Q U E SE'N POT PARLAR COM DE DT7E4 CCJi:`CE CONCE;PC.IO S E N EL MATEIX 3 £NTIT L'UNA I L'ALTRA, NO I-IAN E ST^T OkrOSADE.S. FS BO UI' HO ESTIt;tJIN;' ARA. EN CANVI, ÉS CM' . QUE Hl ITA HAGUT HISToRICAtvIENT UNA CONTRAT'O:IICIá ENTRZ. UNA CONCEPCIó MÉS URBANA, MÉS INDUSTRIAL, f,.1?;S EMPRENEDORA, DE CATALUNYA I UNA ALTRA CONCEPCI6 i xl' S TRADICIONAL, MÉS PAIRALISTA, MÉS CONSERVADORA. AQUESTA CONTRAI:'OSICIS FS LEGïTIMA EN EL TERRENY DE �Ajuntament 'Zde Barcelona Gabinet de Comunicació LES IDEES, UNEL TERRENY DE L'ESPECULACI5, EN L'AN'áLISI HISTCSRICA POTSFR, PER e- MAI COM. A BASE FILOSCSFICA PER A EMPRENDRE L'ORDEEACI5 TERRITORIAL DE CATALUNYA. NING1-3 FINS ARA NO HO NAVIA PRETk5. MENYS QUE NINGi EL GOVERN DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA, SIGUI DEL SIGNE QUE SIGUI, NO 'OT BASAR LA SEVA FILOSOFIA TERRITORIAL EN UNA. OPOSIC I5, O DUES OPOSICIONS. ELS CONCEPTES DE "RERAPAÍS" I DE "CIUTAT" COM A CONCEPTES CONTRAPOSATS, FA MOLT TEMPS QUE HAN DESAPAREGUT DE LA LITERATURA CIENTÍFICA I FINS I TOT DE LA POLÍTICA. LES ORES COWEPC1UTS QUE POSEN L'èMFASI EN UNA O ALTRA DE LES CAPITAL-PAíS O BARCELONA-CATALUNYA, Sol PEPIWTA T TNT REVERSIDLES'INS I TOT DE VEGADES EOUIVALPNTS. S'HA OIT SOVINT QUE SENSE BARCELONA, CATALUNYA NO FoRA UNA NACI5; QUE LA COMPARACI5 AMB REGIONS EUROPEES �'-9-- -4.0* Ajuntament Ajuntarnent 9de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: DE CULTURA PR6PIA (BRETANYA, C ." 5RSEGA, OCCITINIA, ETC.) MOSTRA CLARARENT QUE LA INEXISTNCIA .GRAN - _ AGLOMERACI¿ URBANA ES CORRESPON DE FET AMB LA D'UN PROJECTE NACIONAL ESTABLE. I AIX¿ PROBABLEMENT ES CORRECTE, PER C) TAMBÉ ES POT DIR, AMB LA MATEIXA PROBABILITAT D'ENCERTAR, QUE SI ' BARCELONA METED( ES AL CAP I A LA FI PERQUi ? fS CATALUNYA PROU NACI(5 COM PER. HAVER-SE PROPOSAT 1 HAVER ACONSEGUIT LA FORMACI6 D'AIXCS QUE FN bTEM UNA GRAN CAPITAL, ES A DIR, D'UN CONJUNT DE CLASSES I DE GRUPS SOCIALS NO RELACIONATS AMB LA PRODUCCI6 PRIMSRIA D'ALIMENTE 1 DE MATÉRIES PRIMERES I APLEGATS EN UN TERRITORI REDU1T I DENS, AMB FUNCIONS DE DIRECCIó I FFPRESENTACle) DEL PAIS. BARCELONA ES MOLT CONSCIENT QUE LA SEVA JUSTIFICACIC; HIST¿RICA ÉS SER LA PLATAFORMA D'EXPRESSIó DE CATALUNYA, L'INSTRUMENT QUE CATALUNYA HA CONSTRUÏT �—10— Ajuntament Vi e Barcelona Gabinet de Comunicació PER EXPRESSAF-SE I RELACIONAR — SE AMB L'EXTERIOR. EL QUE 1S BEN EVIDENT EN TOT CAS ÉS, QUE DE LA CONTRAPOSICI0 ENTRE UN EXTREM I L'ALTRE NO SE'N POT TREURE CAP ORIENTAC16 PRACTICA I IITIL PER A L'ELABORACIE) D'UNA POLÍTICA TERRITORIAL ADAPTADA A LES NECESSITATS DE CATALUNYA. LES OPOSICIONS ISTILS S6N LES QUE SORGEIXEN DE LA BASE, DE BAIX, Q9E_SSNQPN SID ERADES EN LA SEVA REAL MAGNITUD 1 NO PAS EXTRAPOLADES COM A NORMA D'ACCI6. PER EXFHPLF, LA CONTRAPOSICI6 QUE III PUGUI HAVER ENTRE LLEIDA O LA TERRA BERMA 1 ENTRE BARCELONA O LA RIBERA, 1S UN CONCEPTE ISTIL PER ENTENDRE DETERMINADES ACTITUD S I FINS 1 TOT PER ACTUAR A PARTIR D'ELLES. NO 1S, EN CANVI, UN CONCEPTE SINE DANY6S, QUAN ES MANIPULA DES DE DALT PER TAL DE TREURE PROFIT POLÍTIC, ECON6E1C O D'UN ALTRE TIPUS, D'AQUEST ENFRONTAMENT. IGUALMRNT VAL A DIR QUE LA COL.LABORACI6 GTIL 1 Ref.: �9 Ajuntarnei t de Barcelona Gabinet de Comunicació PRACTICA ÉS LA QUE S'ESTABLEIX DES DE BAIX, DE PUNT A - RIAMENT LA QUE PUNT DEL TFPRITORI, I NO PAS NECESS á S'IMPOSA DES DF DALT. AIXCS NO HA D' IMPEDIR, PER, L'EXISTNCIA D'ARBITRATGES DES DE DALT, QUAN LES CONTRAPOSICIONS O CONFLUNCIES ENTRE ELS ELEMENTS DEL SISTEMA TERRITORIAL NO S6N PROU EFICAÇOS PER A L'INTERS GENERAL. NONS UN RECONEIXEMENT I PERFECCIONAMENT DEL CARkTER UIB, DE CATALUNYA PODRS TROBAR UNA INCORPORACI6 A EUROPA DUE ENE PERMETI, AL MATEIX TEMPS, JUGAR UN PA P ER C7,PDAVEUTEP I ORIGINAL. ÉS UNA VIA, AQUESTA, QUE RECLAMA ACTI T UD:, QUE S j)N INSEPARABLES DE LA CULTURA URBANA, CO1 ARA EL GUST PEL DEBAT, L'ESTIMACI¿ DE LA PLURAL IT AT, L'INTFRS PER LES AVANT—GUARDES I EL RIGOR, AL MATEIX TEMPS, BE L'ADMINISTRACIó. �Ajuntament NjLde Barcelona Gabinet de Comunicació PER UNA SOCIETAT SENSE DIFER1NCIES CAMP-CIUTAT NO VOLDPIA QUE EL QUE ESTIC DIENT S'INTERPRETÉS COM UN MENYSPREU VERS AL CAMP. EN ABSOLUT. JO CPEC QUE L' IDEAL DE SOCIETAT N'ÉS UN EN EL QUAL LP FRONTERA ENTP7 CINTA' I CAMP JA NO EXISTEIX TANT. \DI) PO HAN DIT MOLTS. HO HA DIT, PER EXEMPLE, MARX, I HO HA DIT MOLTA 1 ns GEN1. I ÉS UNA COSA QUE HEM DE SAPER. QUÉ :ÉS LA CIUTAT DEL FUTUR IDEAL? QUIN ÉS LIPTIM? L'eSPTIM ÉS D5NA CUAN EL CAMP ESTI MOLT MS URBANITZAT 1 MOLT MÉS DOTAT DE SERVEIS QUE ARA EN DIEM URBANS; URBANITZAT EN EL SENTIT DE LA COMODITAT, DE LA POSSIBILITAT DE VIURE-HI AMB UN DETERMINAT NIVELE DE DIGNITAT, DE CONEIXEMENTS, DE CONTACTES HUMANS. 1 PER ALTRA BANDA, LA CIUTAT NO HA DE PAGAR TOTA SOLA ELS COSTOS DE CONGESTI5 QUE ESTA PATINT EN AQUEST MOMENT. �--13— de Barcelona Ajuntament Gabinet de Comunicació I Ref.: EUROPA EN LA QUAL ACABEM D'ENTRAR ÉS PER DEFINICI6 EL CONTINENT DENSIFICAT, CARREGAT DE CIUTATS. LA CIUTAT MATEIXA s Í UN INVENT EUROPEU. EL QUE NOSALTRES ENTENEN PER CIUTAT ÉS UN INVENT DELS GRECS, DESPRÉS ROMZi PERc, EN TOT CAS B.EICAMENT EUROPEU. NOSALTRES SON UN SECTOR, UN TROS D'AQUESTA EUROPA TAN URBANA I TAN CARREGADA D'HISToRIA I DE PROBLEMIS, PER. TAMBÉ DE POSEIEILITATS. LA MEVA TEORIA, LA MENA IDEA ÉS QUE TRADICIONALMENT, 9U » - .ESPERI`T' QUE TOTS TENIM A DINTRE DL, DEFENSAR ALL¿ QUE ÉS NOSTRE, , AQ ST ( ESPERIT SUPFRVIVNCIA, ENS FA PENSAR EN ELS DE MOMENTS DE FER LES CONSTITUCIONS, EN EL MOMENT DE FER LES LLEIS, DE DECIDIR LES POLÍTIQUES, QUE EL TERRITORI ESTIGUI REPRESENTAT EN ELS PARLAMENTE. I EJ:N REPRESENTAT. AIX6 TI, MOL `I' ARGUMENTE A FAVOR, COSA QUE NO CRITICO. EL QUE DIC ÉS QUE TENIM A TOT EUROPA, I �4./„. (i -In Ajuntament»de –14– Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: SEGURA•ENT A TOT EL M6N, UNS PARLAMENTS QUE SóN DE VEGADES MÉS TRADICTONALISTES, MÉS CONSERVADORS QUE LA QUE: VI VID. POHLAC LES LLEIS QUE SURTEN S6N GENERALMENT MÉS CONSERVADORES QUE ALL¿ QUE LA GENT, EN GENERAL, PENSA. PER. OUC-.? PERQU ELS PARLAMENTS O LES LLEIS ELECTORALS ESTAN FETS DE FORMA EN QUÉ EL PES DEL TERRITORI, I PER TANT, D'ALGUNA FORMA DE LA INCIA DE LA TRADICI6, ÉS MÉS IMPORTANT QUE EL PES DEL FACTOR URB7. AIX6 ÉS AIX3: I ÉS QUELCOM QUE CADA VEGADA TORNA I TORNA, CADA VEGADA QUE ES FA UNA LLEI, CADA VEGADA QUE És FA UNA CONSTITUCI6, UNA LLEI ELECTORAL O UNA LLEI TERRITORIAL, COM ÉS EN AQUEST MOMENT A CATALUNYA. A , JO PENSO QUE ÉS IMPORTANT QUE H1 HAGI UN MOVIMENT, UNA TENDA A RECONFIXER AQUESTA REALITAT. �-15-- Ajuntament »Jfde Barcelona Gabinet de Comunicació LA Ref.: IMPORTáNCIA DELS MUNICIPIS PENSO QUE f.,S EL MOMENT QUE ENS ADONEM DEL PAPER DF LA IMPORT:771NCIA QUE TEMEN LES CIUTATS I ELS POBLES, EL GOVERN DE LES CIUTATS I ELS GOVERNS LOCALS, EN L'ADMINISTRACI6 DE LA COSA PúBLICA. TOTES LES LLEIS QUE DARRERAMENT SOPTIT A CATALUNYA, EN AQUEST RAíS, SoN HAN LLEIS INTERVENCIONISTES, NO PAS LLIBERALS, 1 TRASPUEN UNA DESCONFIANCA VERS TOT EL AUTONCSM, I QUE 153, QUE Hl HA A SOTA DEL GOVERN EN PRIMER LLOC, ELS AJUNTAMENTS. LA LLEI DE CAIXES, Lk— LUEI DE FIRES, LA LLEI DE CAMBRES DE COMERC, LA LLEI DE CAMBRES AGRRIES I LA LLEI DE COMARQUES SEJN LLEIS DE DESCONFIANÇA CONTRA EL TEREITORI I LA ROBLACI¿) DE CATALUNYA, QUE EN DEFINITIVA EST AGRUPADA. EN PODERS MUNICIPALS., ES TRACTA, EN AQUESTES LLEIS, D'EVITAR QUE RES AJUNTAMENTS REPRESENT1N ALGUNA COSA IMPORTANT. L �—16— Ajuntament 4h .11, — _Harten) a Gabinet de Comunicació ,• PERQUé ES CONFIA EN EL FONS —CONTRA EL PER. OUé!? QUE S'ENS DIU—, EN EL CONTACTE DIRECTE ENTRE L'ESTAT, PETIT ESTAT SI ES VOL, PER CS ESTAT, I CIUTADA. ES CONFIA EN LA POSSIBILITAT DE QUE AQUESTA RELACIS CREI UNA CERTA DEPENDENCIA DEL CIUTADA RESPECTE DE L'ESTAT, CONTRA. EL QUE S' ESTA DIENT, CONTRA EL LIBERALISME QUE ES PREDICA. PEPE NO ENS ENGANYEM: LA GENT CONFIA MOLT MÉS EN EL PODER MUNICIPAL QUE EN ELS PODERS QUE H1 HA MÉS AUUNT, I AIX(75 LES ENQUESTES HO D1MOSTREN. I QUAN NO ÉS AIX1 És PERQUé ELS VALORS SIMBCSLICS DELE PODERS QUE ESTAN MIS AMUNT SSN TAN ATRACTIUS PRECTSAMENT CON A SíMBOLS, NO COM A GOVERNS— QUE TOTS HI ESTARIEM A FAVOR. És EL CAS DE CATALUNYA, DEL GOVERN CATALA, QUE TOTS, DESPRÉS DE 250 ANYS DE NO TENIR AUTONOMIA, Ref.: �—17— Ajuman-1Kit 1'4. de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicacso CONSIDEREM EL GOVERN AUTMOM CATAL1 COM UNA PRIORITAT, FACI EL QUE FACI, SIGUI UN BON GOVERN O NO HO SIGUI. CLAR QUE EN AQUESTS MOMENTS ENS DECLARAREM AFERI SSATS PARTIDARIS D' UNA AUTONOMIA. AQUEST EFECTE SIMbZLIC, .PER¿ DESCOMPTANT SI PREGUNTEM ALS CIUTADANS PEL GOVERN, PER L'ADMINIST ACIIST, QUE ÉS AELC; QUE INTERESSA - -"tliTE MÉS, QUE ÉS ALLQ ÉS Dit'S---„Z?ECTIU, QUE ÉS ALL5 EN DEFINITIVA QUE EST MS A PROP, QUE. ÉS ALL6 QUE ES POT CONTROLAR mILLOR I ELS H1 DEMANEM ON '15 EL NIVELL_..–DE GOTERN, D'ADMINISTRACIS, -ffit1TrtHkL ATOLDRIEM ELS CIUTADANS QUE LA MAJORIA DELS RECURSOS PúBLICS ANESSIN A PARAR, A NIVELLS LOCALS. PER.QU AQUEST NIVELL NO ÉS AQUELL ESTAT LLUNYa; PE T-?OU AQUES T NIVELL NO ADMET OSTENTACIONS EXCESSIVES DE _ - • PODER 1 SI N'HI HA ES DENUNCIEN IMMEDIATAMENT, DESMUNTEN DE SEGUIDA. ÉS MOLT FICIL, ES IIOLT MS FICIL DE CRITICAR, ELS AjUNTAMENTS, SE'LS TÉ MES A PROP. ES UNA COSA QUE EL CIUTADI CONTROLA MEE-. �—16 Ajuntament ijJìde Barcelona Gabinet de Comunicaciá Ref.: VULL TORNAR A REFERIR—ME A LA IMPORTANCIA QUE TI-7 CATALUNYA PER LA CAPITALITAT DE BARCELONA. PERSONNWENT HE TINGUT OCASIC; DE COMPROVAR COM AQUESTA FUNCICS QUE ES ALHORA DE MOTOR I D'APARADOR — COM EN QUALSEVOL ALTRA CAPITAL— ES COMPRESA PER LA GENT DEL NOSTRE PAIS. LA HIPOTTICA CONFRONTACI¿ ENTRE LA METRòPOLI EARCELONINA I UNA IDÍLICA CATALUNYA COMARCAL f''S UNA FLABORACIS PARTIDISTA SENSE CAP BASE REAL. ELS CATALANS ESTAN ORGULLOSOS DE TENIR UNA CAPITAL AME UNA PRESNCIA AL N6N CADA COP MÉS AFIRMADA. UNA CAPITAL QUE PU(RJI PROJECTAR—SL AMB POTNCIA PRCSPIA. 1 AQUi ÉS ON ENTREN ELS JOCS OLIMPICS. �—19— Ajuntarnen `'' 1 de 8arceIona Gabinet de Comunicació Ref.: ELS JJ.00. I CATALUNYA ELS JOCS SEN, AMÍ D'UN FENOMEN ESPORTIU DEL MIS ALT N I Vr:I, L, UN PRETEXTE PER A DEFINIR, IMPULSAR I DATAR OI3JJ:,t.TIU:3 GRANS. COL.LECTIUS: TERRENY EN EL DE L'URBANISME, EN LL DE L'ECONOMIA, EN EL DE LA CULTURA, ¡JZ;; F?L DI, LA !:)EFIPIICIè D' ESTRATèC',IIS'S I;IDUSTRIALS I TECNOLñGI(>Uï?S . DES D'AQUEST PUNT DE VISTA, DES D'AQUESTA INTERPRETACI6 DELr4 JOCS DLíMPICS COM UNA OPORTUNITAT EXCFL.I. J JNT PER A. CONSOLIDAR EXPECTATIVES OPTIMISTES I TRENCAR L'EXCESSIU PZSSIMISME COL.LECTIU, ÉS SIGNIFICATIU ( EJE FORA DE BARCELONA SORGEIXIN INICIATIVES COM ELS POJECTES DE BANYOLES O L'ATRACTIU PROGRAMA DE 1A SEU' 9 2 . ACUESTA DI?TJ:1I:Mt:^1ACIi^ DE L'HORITZ6 DEL 92 SER, MIS IMPORTANT QUE FS, O POT E L PROPI FET D'ORGANITZAR O NO LA CEL.sF3RACIñ D'UNES PROVEE, OLÍ"IPIQUES DETERMINADES. LES �-20— AOW Barceioii a Ajuntament Gabinet de Comunteaciú Ref.: POSSIBIEITATS DE DINAMITZACI6 ECONUICA I CULTURAL QUE CRIARAN ELS UNA JOCS SUPEREN LES DERIVADES DEL FET QUE EN POBLACIS CONCRETA COMPETICIONS ESPORTIVES, PER CELEBRIN UNES QUANTES MOLT IMPORTANT QUE AIX.C5 uLTIH PUCUI SER. LA CONCENTRACI6 TERRITORIAL DELS ESCENARIS DE COMPETICI6 ERA. UNA OPCI¿ OBLIGADA PER A LA CANDIDATURA OLíMPICA DE BARCELONA. AQUEST ÉS, TRADICIONALMENT, UN DELE ELEMENTS MÉS VALORATS PEL CONJUNT DELS MEMBRES DEL COI A. E' HORA DE DECIDIR—SE PER UNA CIUTAT O UNA ALTRA PER A ADJUDICAR L'ORGANITZACIó D'UNS JOCS OLÍMPICS. ELE JOCS S'ATORGUEN A UNA CIUTAT, NO A UN PAIS NI A. UN ESTAT, NñS EVIDENT QUE TENEN UNS EFECTES I UNA CAPACITAT DE DINAMITZAR INICIATIVES DE DESENVOLUPAMENT QUE DEPASSEE L'AMEIT ESTRICTE DEL MUNICIPI EscoLIAT. AIX S'HA ENTi7M RERFECTAMENT FORA DE LA CIUTAT. NO HA CALGUT DIJE ES PREDIQUI DES DE BARCELONA. DES DE TOT CATALUNYA S' EA ITTBUT UNA GRAN QUANTITAT D'OFERTES DE �-21- irI Ajuntament 11de Barcelona GabineT. de Comunicació Ref.: t COL-LABORACIó AMB LA CANDIDATURA OLIMPICA DF Y)APCYMOV. +-- �-22- Ajinnarnent Ji de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: ADMETEM EL PAIS TAL COM ÉS I . LES AVANTATGES- QUE ELS JOCS/REPRESENTEN / 1) , R5, ÉS . POWN MA4BRATAR SI EL PAIS NO ES PREPARA ptR APIAVORIR. , , ! NE 'LA . ryíri*I6. / -— ,.. \ I !\I" 3 ES EL/OUE POT PASSAR SI S'IPEDEIX / / l nu, , EL SIkrEMA DE CIUTAT8 CATAL CONTINUI FUNCIONANT BÉ. ÉS MOLT IMPORTANT QUE ES FACI UN ESFORÇ PER ADMETRE QUE EL PAiS ÉS CON ÉS I ES REBUTGI LA TEMPTACDS U' INTENTAR QUE LA HISTERIA FACT. MARXA ENRERA. UN CERT VOLUNTARISME ns IMPORTANT EN LA VIDA DELS POFLES I ES EVIDFMT QUE EN EL CAS DE LES COMARQUES S'HA DEMOSTRAT COM. (IDA VOLUNTAT COL.LECTIVA DE RECUPERAR-LES PODIA ARRIBAR A FER-SE DE FORTA EN ELS SENTIMENTS DELS NOSTRES CIUTADAIIS. TOT AIX6 ÉS CERT I, PROBABLEMENT, ÉS TA(-B POSITIU. LA. NOVA DIVISIS TERRITORIAL DE CATALUNYA, PER¿, S'EA DE CONFIGURAR SOBRE LA BASE DE LES REALITATS �-23- 4011v ikjuntament Vde Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: D'AVUI. ALGUNES D'AQUESTES REALITATS COINCIDEIXEN AMB LES QUE VAN CONDUIP AL MAPA DE PAU VILA, PER¿ N'HI HA D'ALTRES QUE NO. EL FEN5MEN METROPOLITá DE BARCELONA P ER EXEMPLE, NO TENIA EL 1936 LES CARACTERíSTIQUES QUE TÍ ARA, CINQUANTA ANYS DESP4S. LES COMARQUES COSTANERES TAMPOC. TOT EL QUE HA PASSAT AMB LA DISTRIBUCIó DE LA POBLACI6, BUIDANT-SE L' INTERIOR I CONCENTRANT-SE EN EL QUE EN DIEM EL CARRER MAJOR DE CATALUNYA, DES DE FIGUERES FINS A SANT CARLES DE LA R.PITA (I M 7 S AVALL), 1S UN FET NOU QUE ALESHORES TOT JUST COMENCAVA A EXISTIR. AQUESTS FETS OBLIGUEN A P ENSAR EN UNA DIVIS o TERRITORIAL DIFERENT. AL DEBAT QUE VAM TENIR L'ABRIL DEL 86 A GIRONA, . CNICA, DEIA AME UNA FRASE MOLT T ¿ ES QUE NO S'ACABA D'ENTENDRE PER¿ QUE ES POT EXPLICAR, QUE LA DISTRIBUCI3 DE LES COMARQUES DE CATALUNYA JA NO POT SER HOMOGèNIA. JA NO POT SER EL MATEIX EL SOLSON ¿. ' S QUE EL GIRON¿DiS; O NO POT SER EL MATEIX EL PALLARS QUE EL BAIX EMPORDá. ¡ �—24— Ajuntainent ple Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: UNES 56N twr COM cU1 S CADA VEGADA TIES GRANE I CADA VEGADA mÉS, UJVDES; LES ALTRES SóN UNES COMARQUES C a.DA VEGADA MES LE 1 ES I CADA VEGADA ,MES PETITES. EL QUI' ABANS El-?E^? PETITS POBLES ENTORN D' UN PARTIT JUDICI P,L. E(A'w h\1AT ADÇ?UI:RINT LA SEVA PRcaPIA AUTORIOhIIA, L D , SEVA RECORD.''„ FUNCIONALITAT. EL C1`t.S D'I°E LA I=,ISBAL, QUE EN EL MOMENT DIt', FN LA I,rS COLIAI2^^IJI;> D' EX PAU ri VIL AES VA; CONVERTI 1 y CA^ATr DrL B P AIX FI~,PCïRi^a I^.^RQUe HI F-iAV n" ELS JUTJATS. ^ , AIS; S' IIA. DE TENIR EN COMPTE EN LA DIVISIÓ COMARCAL QUE AVUI S'ADOPTI, AME LA CONVICCió NECESSàRIA DE TOTS I CADASCUN DELS AJUNTAMENTS.. NO ES POT APRIPAR I DIR DES DE DALT QUE ARA S'APLICA AQUESTA DIVISIñ COMARCAL A LLAPIS I ELS EE CUFDIN DINTRE AJUNTAMENTS QUE COMARQUES SÓN LES :. UE SÓN. S6N ELS QUE S6N, I LES �CTI Ajuntament , de Aarceho ra Gabinet de Comurneació I T±MPt3C", NO PODF.t`I. ANAR A UN SISTEMA DEL QUE EN PODPIEM DIR. EL CAMPI 1PUGUI. EN TOT CA, EL NECESSARI CRITERI DE GOVERN QUE S'HA D'APLICAR HA DF TENIR EN COMPTE LA VOLUNTAT DELS AJUNTAMENTS I EL QUE HA PASSAT DES DEL 1936. I EL QUE HA PASSAT ENS DEMOSTRA QUE CATALUNYA S'HA ANAT CONSTITU?.NT EN UNA DETERMINADA REALITAT, AME UN ESOUELET, AME UN COS HUMà SI VOLEU, EN EL QUE HI HA UNES DETERMINADESFUNCIONS, UNES ARTICULACIONS, UNS ROLS I UNS PAPERS MOLT ?`'IFERENCIATS QUE AQUESTA DIVISIÓ TERRITORIAL HA DE REGONIXER I NO POT OBLIDAR. LES CONCEPCIONS QUE A TOTS ENS AGRADEN MÍ,S, ALTRUISTAS, PC TIONES I MÍTIQUES DE LA NACIONALITAT CATALANA SENTIMENTS, Só;:N ;10 PEPE) Ó ATRACTIVES, ;IERVEIXEN MOUEN ELS PER A NOSTRES RES SI, PAT:AL.LELAMr'v`T, NO SABEN. O ?ZGANIT7AR. EL NOSTRE PAIS D'UNA FORMA EFIC I �—26— Ajuntament Z, de Barcelona Gabinet de Comunicadó Ref.: HO SABREM. PER? AQUESTA ns LA REFLEXICS QUE US VOLIA PROPOSAT AVUI. MOLTES GRkIES. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3989 Title A name given to the resource Els Jocs olímpics i la Catalunya de les ciutats / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Índex conferència: - La fal·làcia de la oposició Barcelona - Catalunya. - Per una societat sense diferències Camp - Ciutat. - La importància dels municipis. - Els JJ.OO i Catalunya. - Admetem el país tal com és. - Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Olot Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Barcelona Sociologia Municipis Territoris Ciutats Catalunya Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-04-04 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències