560 10 5657 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/24/2691/2012_EstatutAutonomiaCatalunya_TextConsolidat.pdf 77544d629b3d81c635463cf302f85e39 PDF Text Text Estatut d’autonomia de Catalunya TE X T CO N SO LI DAT �Quarta edició, desembre del 2012 (edició núm. 435) © Parlament de Catalunya Parc de la Ciutadella, s/n • 08003 Barcelona Tel. 933 046 635 • Fax 933 046 636 www.parlament.cat A/e: edicions@parlament.cat Text consolidat a càrrec dels Serveis Jurídics i els Serveis d’Assessorament Lingüístic del Parlament de Catalunya Dipòsit legal: B-33418/2012 �Estatut d’autonomia de Catalunya TEXT CONSOLIDAT Barcelona, 2012 ��Tramitació parlamentària i afectacions Tràmits de l’aprovació de l’Estatut Text de la proposta de reforma elaborat per la Ponència redactora (BOPC 208, 11.07.2005). Informe de la Ponència de la Comissió d’Organització i Administració de la Generalitat i Govern Local (BOPC 211, 28.07.2005). Dictamen de la Comissió d’Organització i Administració de la Generalitat i Govern Local (BOPC 213, 01.08.2005; correcció d’errades: BOPC 214, 04.08.2005). Dictamen del Consell Consultiu (BOPC 217, 06.09.2005). Proposta aprovada pel Ple del Parlament (BOPC 224, 03.10.2005), en sessió tinguda el dia 30 de setembre de 2005 (DSPC-P 54). Presa en consideració pel Congrés dels Diputats (BOCG-B 210-2, 04.11.2005), en sessió tinguda el dia 2 de novembre de 2005 (DSCD-P 125). Informe de la Ponència mixta paritària Congrés dels Diputats - Parlament de Catalunya (BOCG-B 210-11,0 7.03.2006; correcció d’errades: BOCG-B 210-12, 09.03.2006, i BOCG-B 210-13, 10.03.2006). Dictamen de la Comissió Mixta Constitucional Congrés dels Diputats Parlament de Catalunya aprovat el dia 30 de març de 2006 (BOCG-B 210-14, 22.03.2006). Debat final al Ple del Congrés dels Diputats (BOCG-B 210-15, 31.03.2006; correcció d’errades: BOCG-B 210-16, 18.05.2006), en sessió tinguda el dia 30 de març de 2006 (DSCD-P 166). Dictamen elaborat per la Comissió Mixta Senat - Parlament de Catalunya (BOCG-S-IIIB 12-g, 08.05.2006), en sessió tinguda els dies 3, 4 i 5 de maig de 2006 (DSS-C 318, 319 i 321). Debat final al Ple del Senat (BOCG-S-IIIB 12-h, 12.05.2006), en sessió tinguda el dia 10 de maig de 2006 (DSS-P 83). Projecte de reforma de l’Estatut aprovat a Catalunya per referèndum popular el dia 18 de juny de 2006. Llei orgànica 6/2006, de reforma de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, sancionada per Sa Majestat el Rei Joan Carles I el dia 19 de juliol de 2006. 5 �Publicada en català, en aranès i en castellà en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC 4680, 20.07.2006). Publicada en castellà en el Boletín Oficial del Estado (BOE 172, 20.07.2006). Modificacions de l’Estatut Llei de l’Estat 16/2010, del 16 de juliol, del règim de cessió de tributs de l’Estat a la Comunitat Autònoma de Catalunya i de fixació de l’abast i les condicions de la cessió (BOE 173, 17.07.2010). Vigència de preceptes de l’Estatut del 1979 En l’apèndix es reprodueix el text de les disposicions transitòries tercera, quarta i sisena de la Llei orgànica 4/1979, del 18 de desembre, d’Estatut d’autonomia de Catalunya, que, d’acord amb la disposició transitòria segona d’aquesta Llei orgànica 6/2006, mantenen, en el que correspon, la vigència com a regulació transitòria. Sentències del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut Sentència 31/2010, del 28 de juny, del Tribunal Constitucional (RI 8045-2006), sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya (BOE 172, 16.07.2010). Sentència 48/2010, del 9 de setembre, del Tribunal Constitucional (RI 9501-2006), sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya (BOE 246, 11.10.2010). Sentència 137/2010, del 16 de desembre, del Tribunal Constitucional (RI 8675-2006), sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya (BOE 16, 19.01.2011). Sentència 138/2010, del 16 de desembre, del Tribunal Constitucional (RI 9330-2006), sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya (BOE 16, 19.01.2011). Les afectacions de les sentències es recullen en aquest document de la manera següent: • Els articles, paràgrafs, sintagmes o paraules declarats inconstitucionals o nuls apareixen destacats en vermell. • Els articles, paràgrafs, sintagmes o paraules subjectes a una interpretació conforme a la sentència apareixen destacats entre claudàtors. 6 �ÍNDEX SISTEMÀTIC Preàmbul . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19 Títol preliminar Article 1. Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21 Article 2. La Generalitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21 Article 3. Marc polític . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22 Article 4. Drets i principis rectors . . . . . . . . . . . . . . . . 22 Article 5. Els drets històrics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22 Article 6. La llengua pròpia i les llengües oficials . . . . . . . . . 23 Article 7. La condició política de catalans . . . . . . . . . . . . . 23 Article 8. Símbols de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . 24 Article 9. El territori . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24 Article 10. La capital . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24 Article 11. L’Aran . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24 Article 12. Els territoris amb vincles històrics, lingüístics i culturals amb Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25 Article 13. Les comunitats catalanes a l’exterior . . . . . . . . . . 25 Article 14. Eficàcia territorial de les normes . . . . . . . . . . . . 25 7 �ÍNDEX SISTEMÀTIC DE L’ESTATUT D’AUTONOMIA Títol I. Dels drets, deures i principis rectors Capítol I. Drets i deures de l’àmbit civil i social Article 15. Drets de les persones . . . . . . . . . . . . . . . . . 26 Article 16. Drets en l’àmbit de les famílies . . . . . . . . . . . . 26 Article 17. Drets dels menors . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26 Article 18. Drets de les persones grans . . . . . . . . . . . . . . 26 Article 19. Drets de les dones . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26 Article 20. Dret a viure amb dignitat el procés de la mort . . . . . . 27 Article 21. Drets i deures en l’àmbit de l’educació . . . . . . . . . 27 Article 22. Drets i deures en l’àmbit cultural . . . . . . . . . . . 28 Article 23. Drets en l’àmbit de la salut . . . . . . . . . . . . . . 28 Article 24. Drets en l’àmbit dels serveis socials . . . . . . . . . . 28 Article 25. Drets en l’àmbit laboral . . . . . . . . . . . . . . . 29 Article 26. Drets en l’àmbit de l’habitatge . . . . . . . . . . . . . 29 Article 27. Drets i deures amb relació al medi ambient . . . . . . . 29 Article 28. Drets dels consumidors i usuaris . . . . . . . . . . . 30 Capítol II. Drets en l’àmbit polític i de l’Administració Article 29. Dret de participació . . . . . . . . . . . . . . . . . 30 Article 30. Drets d’accés als serveis públics i a una bona Administració . . 31 Article 31. Dret a la protecció de les dades personals . . . . . . . . 32 Capítol III. Drets i deures lingüístics Article 32. Drets i deures de coneixement i ús de les llengües . . . . 32 Article 33. Drets lingüístics davant les administracions públiques i les institucions estatals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32 Article 34. Drets lingüístics dels consumidors i usuaris . . . . . . . 33 Article 35. Drets lingüístics en l’àmbit de l’ensenyament . . . . . . 33 Article 36. Drets amb relació a l’aranès . . . . . . . . . . . . . . 34 Capítol IV. Garanties dels drets estatutaris Article 37. Disposicions generals . . . . . . . . . . . . . . . . 34 Article 38. Tutela . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35 Capítol V. Principis rectors Article 39. Disposicions generals . . . . . . . . . . . . . . . . 35 Article 40. Protecció de les persones i de les famílies . . . . . . . . 36 8 �ÍNDEX SISTEMÀTIC DE L’ESTATUT D’AUTONOMIA Article 41. Perspectiva de gènere . . . . . . . . . . . . . . . . . 37 Article 42. Cohesió i benestar socials . . . . . . . . . . . . . . . 38 Article 43. Foment de la participació . . . . . . . . . . . . . . . 38 Article 44. Educació, recerca i cultura . . . . . . . . . . . . . . 39 Article 45. Àmbit socioeconòmic . . . . . . . . . . . . . . . . 39 Article 46. Medi ambient, desenvolupament sostenible i equilibri territorial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41 Article 47. Habitatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42 Article 48. Mobilitat i seguretat viària . . . . . . . . . . . . . . 42 Article 49. Protecció dels consumidors i usuaris . . . . . . . . . . 42 Article 50. Foment i difusió del català . . . . . . . . . . . . . . 42 Article 51. Cooperació al foment de la pau i cooperació al desenvolupament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43 Article 52. Mitjans de comunicació social . . . . . . . . . . . . 43 Article 53. Accés a les tecnologies de la informació i de la comunicació 44 Article 54. Memòria històrica . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44 Títol II. De les institucions Capítol I. El Parlament Article 55. Disposicions generals . . . . . . . . . . . . . . . . 45 Article 56. Composició i règim electoral . . . . . . . . . . . . . 45 Article 57. Estatut dels diputats . . . . . . . . . . . . . . . . . 45 Article 58. Autonomia parlamentària . . . . . . . . . . . . . . 46 Article 59. Organització i funcionament . . . . . . . . . . . . . 46 Article 60. Règim de les reunions i les sessions . . . . . . . . . . 47 Article 61. Funcions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48 Article 62. Iniciativa legislativa i exercici de la funció legislativa . . . 48 Article 63. Delegació en el Govern de la potestat legislativa . . . . . 49 Article 64. Decrets llei . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49 Article 65. Promulgació i publicació de les lleis . . . . . . . . . . 50 Article 66. Causes de finiment de la legislatura . . . . . . . . . . 50 Capítol II. El president o presidenta de la Generalitat Article 67. Elecció, nomenament, estatut personal, cessament i competències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50 9 �ÍNDEX SISTEMÀTIC DE L’ESTATUT D’AUTONOMIA Capítol III. El Govern i l’Administració de la Generalitat Secció primera. El Govern Article 68. Funcions, composició, organització i cessament . . . . . 52 Article 69. El conseller primer o consellera primera . . . . . . . . 52 Article 70. Estatut personal dels membres del Govern . . . . . . . 52 Secció segona. L’Administració de la Generalitat Article 71. Disposicions generals i principis d’organització i funcionament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53 Article 72. Òrgans consultius del Govern . . . . . . . . . . . . . 54 Capítol IV. Les relacions entre el Parlament i el Govern Article 73. Drets i obligacions dels membres del Govern envers el Parlament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54 Article 74. Responsabilitat política del Govern i dels seus membres . . 54 Article 75. Dissolució anticipada del Parlament . . . . . . . . . . 55 Capítol V. Altres institucions de la Generalitat Secció primera. El Consell de Garanties Estatutàries Article 76. Funcions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55 Article 77. Composició i funcionament . . . . . . . . . . . . . 56 Secció segona. El Síndic de Greuges Article 78. Funcions i relacions amb altres institucions anàlogues . . 56 Article 79. Designació i estatut del síndic de greuges . . . . . . . . 57 Secció tercera. La Sindicatura de Comptes Article 80. Funcions i relacions amb el Tribunal de Comptes . . . . 58 Article 81. Composició, funcionament i estatut personal . . . . . . 58 Secció quarta. Regulació del Consell de l’Audiovisual de Catalunya Article 82. El Consell de l’Audiovisual de Catalunya . . . . . . . . 58 Capítol VI. El govern local Secció primera. Organització territorial local Article 83. Organització del govern local de Catalunya . . . . . . . 59 Article 84. Competències locals . . . . . . . . . . . . . . . . . 59 Article 85. El Consell de Governs Locals . . . . . . . . . . . . . 60 10 �ÍNDEX SISTEMÀTIC DE L’ESTATUT D’AUTONOMIA Secció segona. El municipi Article 86. El municipi i l’autonomia municipal . . . . . . . . . . 61 Article 87. Principis d’organització i funcionament i potestat normativa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62 Article 88. Principi de diferenciació . . . . . . . . . . . . . . . 62 Article 89. Règim especial del municipi de Barcelona . . . . . . . 62 Secció tercera. La vegueria Article 90. La vegueria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63 Article 91. El Consell de Vegueria . . . . . . . . . . . . . . . . 63 Secció quarta. La comarca i els altres ens locals supramunicipals Article 92. La comarca . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63 Article 93. Els altres ens locals supramunicipals . . . . . . . . . . 64 Capítol VII. Organització institucional pròpia de l’Aran Article 94. Règim jurídic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 64 Títol III. Del poder judicial a Catalunya Capítol I. El Tribunal Superior de Justícia i el fiscal o la fiscal superior de Catalunya Article 95. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya . . . . . . 65 Article 96. El fiscal o la fiscal superior de Catalunya . . . . . . . . 66 Capítol II. El Consell de Justícia de Catalunya Article 97. El Consell de Justícia de Catalunya . . . . . . . . . . . 66 Article 98. Atribucions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67 Article 99. Composició, organització i funcionament . . . . . . . 68 Article 100. Control dels actes del Consell de Justícia de Catalunya . 68 Capítol III. Competències de la Generalitat sobre l’Administració de justícia Article 101. Oposicions i concursos . . . . . . . . . . . . . . . 69 Article 102. El personal judicial i la resta del personal al servei de l’Administració de justícia a Catalunya . . . . . . . . . . . 69 Article 103. Mitjans personals . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70 Article 104. Mitjans materials . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71 Article 105. Oficina judicial i institucions i serveis de suport . . . . 72 11 �ÍNDEX SISTEMÀTIC DE L’ESTATUT D’AUTONOMIA Article 106. Justícia gratuïta. Procediments de mediació i de conciliació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 72 Article 107. Demarcació, planta i capitalitat judicials . . . . . . . 72 Article 108. Justícia de pau i de proximitat . . . . . . . . . . . . 72 Article 109. Clàusula subrogatòria . . . . . . . . . . . . . . . . 73 Títol IV. De les competències Capítol I. Tipologia de les competències Article 110. Competències exclusives . . . . . . . . . . . . . . . 73 Article 111. Competències compartides . . . . . . . . . . . . . 73 Article 112. Competències executives . . . . . . . . . . . . . . 74 Article 113. Competències de la Generalitat i normativa de la Unió Europea . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 74 Article 114. Activitat de foment . . . . . . . . . . . . . . . . . 74 Article 115. Abast territorial i efectes de les competències . . . . . 75 Capítol II. Les matèries de les competències Article 116. Agricultura, ramaderia i aprofitaments forestals . . . . 75 Article 117. Aigua i obres hidràuliques . . . . . . . . . . . . . . 76 Article 118. Associacions i fundacions . . . . . . . . . . . . . . 77 Article 119. Caça, pesca, activitats marítimes i ordenació del sector pesquer . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 78 Article 120. Caixes d’estalvis . . . . . . . . . . . . . . . . . . 79 Article 121. Comerç i fires . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 80 Article 122. Consultes populars . . . . . . . . . . . . . . . . . 81 Article 123. Consum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 81 Article 124. Cooperatives i economia social . . . . . . . . . . . . 82 Article 125. Corporacions de dret públic i professions titulades . . . 83 Article 126. Crèdit, banca, assegurances i mutualitats no integrades en el sistema de seguretat social . . . . . . . . . 84 Article 127. Cultura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 84 Article 128. Denominacions i indicacions geogràfiques i de qualitat . 86 Article 129. Dret civil . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 87 Article 130. Dret processal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 88 Article 131. Educació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 88 Article 132. Emergències i protecció civil . . . . . . . . . . . . . 90 12 �ÍNDEX SISTEMÀTIC DE L’ESTATUT D’AUTONOMIA Article 133. Energia i mines . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 90 Article 134. Esport i lleure . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 91 Article 135. Estadística . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 92 Article 136. La funció pública i el personal al servei de les administracions públiques catalanes . . . . . . . . . . 92 Article 137. Habitatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 Article 138. Immigració . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 94 Article 139. Indústria, artesania, control metrològic i contrastació de metalls . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 95 Article 140. Infraestructures del transport i de les comunicacions . . 95 Article 141. Joc i espectacles . . . . . . . . . . . . . . . . . . 97 Article 142. Joventut . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98 Article 143. Llengua pròpia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98 Article 144. Medi ambient, espais naturals i meteorologia . . . . . 98 Article 145. Mercats de valors i centres de contractació . . . . . . 100 Article 146. Mitjans de comunicació social i serveis de contingut audiovisual . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 101 Article 147. Notariat i registres públics . . . . . . . . . . . . . 101 Article 148. Obres públiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . 102 Article 149. Ordenació del territori i del paisatge, del litoral i urbanisme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 103 Article 150. L’organització de l’Administració de la Generalitat . . . 104 Article 151. Organització territorial . . . . . . . . . . . . . . . 105 Article 152. Planificació, ordenació i promoció de l’activitat econòmica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 105 Article 153. Polítiques de gènere . . . . . . . . . . . . . . . . 106 Article 154. Promoció i defensa de la competència . . . . . . . . 106 Article 155. Propietat intel·lectual i industrial . . . . . . . . . . 107 Article 156. Protecció de dades de caràcter personal . . . . . . . . 107 Article 157. Publicitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 108 Article 158. Recerca, desenvolupament i innovació tecnològica . . . 108 Article 159. Règim jurídic, procediment, contractació, expropiació i responsabilitat en les administracions públiques catalanes . . . . 109 Article 160. Règim local . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 110 Article 161. Relacions amb les entitats religioses . . . . . . . . . 111 13 �ÍNDEX SISTEMÀTIC DE L’ESTATUT D’AUTONOMIA Article 162. Sanitat, salut pública, ordenació farmacèutica i productes farmacèutics . . . . . . . . . . . . . . . . . . 111 Article 163. Seguretat privada . . . . . . . . . . . . . . . . . 112 Article 164. Seguretat pública . . . . . . . . . . . . . . . . . . 113 Article 165. Seguretat social . . . . . . . . . . . . . . . . . . 114 Article 166. Serveis socials, voluntariat, menors i promoció de les famílies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 115 Article 167. Símbols de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . 115 Article 168. Sistema penitenciari . . . . . . . . . . . . . . . . 116 Article 169. Transports . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 116 Article 170. Treball i relacions laborals . . . . . . . . . . . . . . 117 Article 171. Turisme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 118 Article 172. Universitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 119 Article 173. Videovigilància i control de so i enregistraments . . . . 120 Títol V. De les relacions institucionals de la Generalitat Capítol I. Relacions de la Generalitat amb l’Estat i amb altres comunitats autònomes Article 174. Disposicions generals . . . . . . . . . . . . . . . . 121 Secció primera. Col·laboració amb l’Estat i amb altres comunitats autònomes Article 175. Instruments de col·laboració entre la Generalitat i l’Estat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 121 Article 176. Efectes de la col·laboració entre la Generalitat i l’Estat . 122 Article 177. Règim dels convenis entre la Generalitat i l’Estat . . . . 122 Article 178. Convenis i acords amb altres comunitats autònomes . . 122 Secció segona. Participació en institucions i en procediments de presa de decisions estatals Article 179. Compareixença de senadors davant el Parlament . . . 123 Article 180. Designació de membres del Tribunal Constitucional i del Consell General del Poder Judicial . . . . . . . . . . . . 123 Article 181. Participació en l’ordenació general de l’activitat econòmica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 123 Article 182. Designació de representants en els organismes econòmics i socials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 123 14 �ÍNDEX SISTEMÀTIC DE L’ESTATUT D’AUTONOMIA Secció tercera. La Comissió Bilateral Generalitat - Estat Article 183. Funcions i composició de la Comissió Bilateral Generalitat - Estat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 124 Capítol II. Relacions de la Generalitat amb la Unió Europea Article 184. Disposició general . . . . . . . . . . . . . . . . . 126 Article 185. Participació en els tractats de la Unió Europea . . . . . 126 Article 186. Participació en la formació de les posicions de l’Estat . 126 Article 187. Participació en institucions i organismes europeus . . . 127 Article 188. Participació en el control dels principis de subsidiarietat i de proporcionalitat . . . . . . . . . . . . 128 Article 189. Desenvolupament i aplicació del dret de la Unió Europea . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 128 Article 190. Gestió de fons europeus . . . . . . . . . . . . . . . 128 Article 191. Accions davant el Tribunal de Justícia . . . . . . . . 128 Article 192. Delegació de la Generalitat davant la Unió Europea . . 129 Capítol III. Acció exterior de la Generalitat Article 193. Disposicions generals . . . . . . . . . . . . . . . . 129 Article 194. Oficines a l’exterior . . . . . . . . . . . . . . . . . 129 Article 195. Acords de col·laboració . . . . . . . . . . . . . . . 129 Article 196. Tractats i convenis internacionals . . . . . . . . . . 129 Article 197. Cooperació transfronterera, interregional i al desenvolupament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 130 Article 198. Participació en organismes internacionals . . . . . . 130 Article 199. Coordinació de les accions exteriors . . . . . . . . . 130 Article 200. Projecció internacional de les organitzacions de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 130 Títol VI. Del finançament de la Generalitat Capítol I. Les finances de la Generalitat Article 201. Principis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 131 Article 202. Els recursos de la Generalitat . . . . . . . . . . . . 131 Article 203. Competències financeres . . . . . . . . . . . . . . 132 Article 204. L’Agència Tributària de Catalunya . . . . . . . . . . 133 Article 205. Òrgans economicoadministratius . . . . . . . . . . 134 15 �ÍNDEX SISTEMÀTIC DE L’ESTATUT D’AUTONOMIA Article 206. Participació en el rendiment dels tributs estatals i mecanismes d’anivellament i de solidaritat . . . . . . . . . 134 Article 207. El tractament fiscal . . . . . . . . . . . . . . . . . 135 Article 208. Actualització del finançament . . . . . . . . . . . . 135 Article 209. Lleialtat institucional . . . . . . . . . . . . . . . . 136 Article 210. La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 136 Capítol II. El pressupost de la Generalitat Article 211. Competències de la Generalitat . . . . . . . . . . . 138 Article 212. El pressupost de la Generalitat . . . . . . . . . . . . 138 Article 213. Recurs a l’endeutament . . . . . . . . . . . . . . . 138 Article 214. Estabilitat pressupostària . . . . . . . . . . . . . . 138 Article 215. El patrimoni de la Generalitat . . . . . . . . . . . . 139 Article 216. Empreses públiques . . . . . . . . . . . . . . . . 139 Capítol III. Les finances dels governs locals Article 217. Principis rectors . . . . . . . . . . . . . . . . . . 139 Article 218. Autonomia i competències financeres . . . . . . . . 139 Article 219. Suficiència de recursos . . . . . . . . . . . . . . . 140 Article 220. Llei de finances locals . . . . . . . . . . . . . . . . 141 Article 221. El cadastre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 141 Títol VII. De la reforma de l’Estatut Article 222. La reforma dels títols que no afecten les relacions amb l’Estat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 142 Article 223. La reforma de la resta dels títols . . . . . . . . . . . 143 Disposició addicional primera Designació de senadors . . . . . . . Disposició addicional segona Acords amb el Govern de l’Estat . . . . Disposició addicional tercera Inversions en infraestructures . . . . . Disposició addicional quarta Capacitat de finançament . . . . . . . Disposició addicional cinquena Revisió del règim especial de l’Aran . . Disposició addicional sisena Administració ordinària . . . . . . . . Disposició addicional setena Relació de tributs cedits . . . . . . . . Disposició addicional vuitena Cessió de l’impost sobre la renda de les persones físiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16 144 144 145 145 145 145 146 147 �ÍNDEX SISTEMÀTIC DE L’ESTATUT D’AUTONOMIA Disposició addicional novena Cessió de l’impost sobre hidrocarburs, de l’impost sobre les labors del tabac, de l’impost sobre l’alcohol i begudes derivades, de l’impost sobre la cervesa, de l’impost sobre el vi i begudes fermentades i de l’impost sobre productes intermedis . Disposició addicional desena Cessió de l’Impost sobre el valor afegit . Disposició addicional onzena Capacitat normativa . . . . . . . . . Disposició addicional dotzena Interpretació harmònica . . . . . . . Disposició addicional tretzena Fons propis i comuns amb altres territoris . Disposició addicional catorzena Jocs i apostes . . . . . . . . . . . Disposició addicional quinzena Transparència . . . . . . . . . . . Disposició transitòria primera Adaptació de les lleis i les normes amb rang de llei . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Disposició transitòria segona Vigència de disposicions transitòries anteriors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Disposició derogatòria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Disposició final primera Aplicació dels preceptes del títol VI . . . . . Disposició final segona L’Agència Tributària de Catalunya . . . . . . Disposició final tercera Termini de creació de la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat . . . . . . . . Disposició final quarta Relació d’entitats econòmiques i financeres . . 148 148 149 149 149 150 150 150 150 151 151 151 151 152 Apèndix. Disposicions transitòries de l’Estatut d’autonomia del 1979 que es mantenen vigents . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 153 Índex analític . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 157 17 ��Estatut d’autonomia de Catalunya PREÀMBUL Catalunya s’ha anat fent en el decurs del temps amb les aportacions d’energies de moltes generacions, de moltes tradicions i cultures, que hi han trobat una terra d’acollida. El poble de Catalunya ha mantingut al llarg dels segles una vocació constant d’autogovern, encarnada en institucions pròpies com la Generalitat –que fou creada el 1359 a les Corts de Cervera– i en un ordenament jurídic específic, aplegat, entre altres recopilacions de normes, en les Constitucions i altres drets de Catalunya. Després del 1714, han estat diversos els intents de recuperació de les institucions d’autogovern. En aquest itinerari històric constitueixen fites destacades, entre altres, la Mancomunitat del 1914, la recuperació de la Generalitat amb l’Estatut del 1932, el restabliment de la Generalitat el 1977 i l’Estatut del 1979, nascut amb la democràcia, la Constitució del 1978 i l’Estat de les autonomies. La llibertat col·lectiva de Catalunya troba en les institucions de la Generalitat el nexe amb una història d’afirmació i respecte dels drets fonamentals i de les llibertats públiques de la persona i dels pobles; una història que les dones i els homes de Catalunya volen prosseguir amb la finalitat de fer possible la construcció d’una societat democràtica i avançada, de benestar i progrés, solidària amb el conjunt d’Espanya i incardinada a Europa. 19 �Preàmbul ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA El poble català continua proclamant avui com a valors superiors de la seva vida col·lectiva la llibertat, la justícia i la igualtat, i manifesta la seva voluntat d’avançar per una via de progrés que asseguri una qualitat de vida digna per a tots els que viuen i treballen a Catalunya. Els poders públics estan al servei de l’interès general i dels drets de la ciutadania, amb respecte pel principi de la subsidiarietat. És per tot això que, seguint l’esperit del preàmbul de l’Estatut del 1979, aquest Estatut assumeix que: • Catalunya és un país ric en territoris i gents, una diversitat que la defineix i l’enriqueix des de fa segles i l’enforteix per als temps venidors. • Catalunya és una comunitat de persones lliures per a persones lliures on cadascú pot viure i expressar identitats diverses, amb un decidit compromís comunitari basat en el respecte per la dignitat de cadascuna de les persones. • L’aportació de tots els ciutadans i ciutadanes ha configurat una societat integradora, amb l’esforç com a valor i amb capacitat innovadora i emprenedora, uns valors que continuen impulsant-ne el progrés. • L’autogovern de Catalunya es fonamenta en la Constitució, i també en els drets històrics del poble català, que, en el marc d’aquella, donen origen en aquest Estatut al reconeixement d’una posició singular de la Generalitat. Catalunya vol desenvolupar la seva personalitat política en el marc d’un Estat que reconeix i respecta la diversitat d’identitats dels pobles d’Espanya. • La tradició cívica i associativa de Catalunya ha subratllat sempre la importància de la llengua i la cultura catalanes, dels drets i els deures, del saber, de la formació, de la cohesió social, del desenvolupament sostenible i de la igualtat de drets, i avui, especialment, de la igualtat entre dones i homes. • Catalunya, per mitjà de l’Estat, participa en la construcció del projecte polític de la Unió Europea, els valors i els objectius de la qual comparteix. • Catalunya, des de la seva tradició humanista, aferma el seu compromís amb tots els pobles per a construir un ordre mundial pacífic i just. 20 �TÍTOL PRELIMINAR Art. 2 El Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania de Catalunya, ha definit [Catalunya com a nació]1 d’una manera àmpliament majoritària. La Constitució espanyola, en l’article segon, reconeix [la realitat nacional de Catalunya]2 com a nacionalitat. En exercici del dret inalienable de Catalunya a l’autogovern, els parlamentaris catalans proposen, la Comissió Constitucional del Congrés dels Diputats acorda, les Corts Generals aproven i el poble de Catalunya ratifica aquest Estatut. TÍTOL PRELIMINAR Article 1. Catalunya Catalunya, com a nacionalitat, exerceix el seu autogovern constituïda en comunitat autònoma d’acord amb la Constitució i amb aquest Estatut, que és la seva norma institucional bàsica. Article 2. La Generalitat 1. La Generalitat és el sistema institucional en què s’organitza políticament l’autogovern de Catalunya. 2. La Generalitat és integrada pel Parlament, la Presidència de la Generalitat, el Govern i les altres institucions que estableix el capítol V del títol II. 3. Els municipis, les vegueries, les comarques i els altres ens locals que les lleis determinin integren també el sistema institucional de la Generalitat, com a ens en els quals aquesta s’organitza territorialment, sens perjudici de llur autonomia. 4. Els poders de la Generalitat emanen del poble de Catalunya i s’exerceixen d’acord amb el que estableixen aquest Estatut i la Constitució. 1. Aquesta referència del preàmbul de l’Estatut no té eficàcia jurídica interpretativa d’acord amb el FJ 12 de la STC 31/2010, del 28 de juny. 2. Aquesta referència del preàmbul de l’Estatut no té eficàcia jurídica interpretativa d’acord amb el FJ 12 de la STC 31/2010, del 28 de juny. 21 �Art. 3 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA Article 3. Marc polític 1. Les relacions de la Generalitat amb l’Estat es fonamenten en el principi de la lleialtat institucional mútua i es regeixen pel principi general segons el qual la Generalitat és Estat, pel principi d’autonomia, pel de bilateralitat i pel de multilateralitat. 2. Catalunya té en l’Estat espanyol i en la Unió Europea el seu espai polític i geogràfic de referència i incorpora els valors, els principis i les obligacions que deriven del fet de formar-ne part. Article 4. Drets i principis rectors 1. Els poders públics de Catalunya han de promoure el ple exercici de les llibertats i els drets que reconeixen aquest Estatut, la Constitució, la Unió Europea, la Declaració universal de drets humans, el Conveni europeu per a la protecció dels drets humans i els altres tractats i convenis internacionals subscrits per Espanya que reconeixen i garanteixen els drets i les llibertats fonamentals. 2. Els poders públics de Catalunya han de promoure les condicions perquè la llibertat i la igualtat dels individus i dels grups siguin reals i efectives; han de facilitar la participació de totes les persones en la vida política, econòmica, cultural i social, i han de reconèixer el dret dels pobles a conservar i desenvolupar llur identitat. 3. Els poders públics de Catalunya han de promoure els valors de la llibertat, la democràcia, la igualtat, el pluralisme, la pau, la justícia, la solidaritat, la cohesió social, l’equitat de gènere i el desenvolupament sostenible. [Article 5. Els drets històrics L’autogovern de Catalunya es fonamenta també en els drets històrics del poble català, en les seves institucions seculars i en la tradició jurídica catalana, que aquest Estatut incorpora i actualitza a l’empara de l’article 2, la disposició transitòria segona i altres preceptes de la Constitució, dels quals deriva el reconeixement d’una posició singular de la Generalitat amb relació al dret civil, la llengua, la cultura, la projecció d’aquestes en l’àmbit educatiu, i el sistema institucional en què s’organitza la Generalitat.]3 3. Aquest precepte és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 10 de la STC 31/2010, del 28 de juny, i pel FJ 4 de la STC 137/2010, del 16 de desembre. 22 �TÍTOL PRELIMINAR Art. 7 Article 6. La llengua pròpia i les llengües oficials 1. La llengua pròpia de Catalunya és el català. Com a tal, el català és la llengua d’ús normal i preferent4 de les administracions públiques i dels mitjans de comunicació públics de Catalunya, i és també la llengua normalment emprada com a vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament. [2. El català és la llengua oficial de Catalunya. També ho és el castellà, que és la llengua oficial de l’Estat espanyol. Totes les persones tenen el dret d’utilitzar les dues llengües oficials i els ciutadans de Catalunya tenen el dret i el deure de conèixer-les. Els poders públics de Catalunya han d’establir les mesures necessàries per a facilitar l’exercici d’aquests drets i el compliment d’aquest deure. D’acord amb el que disposa l’article 32, no hi pot haver discriminació per l’ús de qualsevol de les dues llengües.]5 3. La Generalitat i l’Estat han d’emprendre les accions necessàries per al reconeixement de l’oficialitat del català a la Unió Europea i la presència i la utilització del català en els organismes internacionals i en els tractats internacionals de contingut cultural o lingüístic. 4. La Generalitat ha de promoure la comunicació i la cooperació amb les altres comunitats i els altres territoris que comparteixen patrimoni lingüístic amb Catalunya. A aquests efectes, la Generalitat i l’Estat, segons que correspongui, poden subscriure convenis, tractats i altres mecanismes de col·laboració per a la promoció i la difusió exterior del català. 5. La llengua occitana, denominada aranès a l’Aran, és la llengua pròpia d’aquest territori i és oficial a Catalunya, d’acord amb el que estableixen aquest Estatut i les lleis de normalització lingüística. Article 7. La condició política de catalans 1. Gaudeixen de la condició política de catalans o ciutadans de Catalunya els ciutadans espanyols que tenen veïnatge administratiu a Catalunya. Llurs drets polítics s’exerceixen d’acord amb aquest Estatut i les lleis. 4. Aquesta expressió és inconstitucional i nul·la d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny. 5. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 14.b de la STC 31/2010, del 28 de juny i pel FJ 6 de la STC 137/2010, del 16 de desembre. 23 �Art. 8 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA 2. Gaudeixen, com a catalans, dels drets polítics definits per aquest Estatut els espanyols residents a l’estranger que han tingut a Catalunya el darrer veïnatge administratiu, i també llurs descendents que mantenen aquesta ciutadania, si així ho sol·liciten, en la forma que determini la llei. Article 8. Símbols de Catalunya [1. Catalunya, definida com a nacionalitat en l’article 1, té com a símbols nacionals la bandera, la festa i l’himne.]6 2. La bandera de Catalunya és la tradicional de quatre barres vermelles en fons groc i ha d’ésser present als edificis públics i en els actes oficials que tinguin lloc a Catalunya. 3. La festa de Catalunya és la Diada de l’Onze de Setembre. 4. L’himne de Catalunya és Els segadors. 5. El Parlament ha de regular les diverses expressions del marc simbòlic de Catalunya i n’ha de fixar l’ordre protocol·lari. 6. La protecció jurídica dels símbols de Catalunya és la que correspon als altres símbols de l’Estat. Article 9. El territori El territori de Catalunya és el que correspon als límits geogràfics i administratius de la Generalitat en el moment de l’entrada en vigor d’aquest Estatut. Article 10. La capital La capital de Catalunya és la ciutat de Barcelona, que és la seu permanent del Parlament, de la Presidència de la Generalitat i del Govern, sens perjudici que el Parlament i el Govern es puguin reunir en altres llocs de Catalunya, d’acord amb el que estableixen, respectivament, el Reglament del Parlament i la llei. Article 11. L’Aran 1. El poble aranès exerceix l’autogovern mitjançant aquest Estatut, el Conselh Generau d’Aran i les altres institucions pròpies. 6. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 12 de la STC 31/2010, del 28 de juny. 24 �TÍTOL PRELIMINAR Art. 14 2. Els ciutadans de Catalunya i les seves institucions polítiques reconeixen l’Aran com una realitat occitana dotada d’identitat cultural, històrica, geogràfica i lingüística, defensada pels aranesos al llarg dels segles. Aquest Estatut reconeix, empara i respecta aquesta singularitat i reconeix l’Aran com a entitat territorial singular dins de Catalunya, la qual és objecte d’una particular protecció per mitjà d’un règim jurídic especial. Article 12. Els territoris amb vincles històrics, lingüístics i culturals amb Catalunya La Generalitat ha de promoure la comunicació, l’intercanvi cultu­ ral i la cooperació amb les comunitats i els territoris, pertanyents o no a l’Estat espanyol, que tenen vincles històrics, lingüístics i culturals amb Catalunya. A aquests efectes, la Generalitat i l’Estat, segons que correspongui, poden subscriure convenis, tractats i altres instruments de col·laboració en tots els àmbits, que poden incloure la creació d’organismes comuns. Article 13. Les comunitats catalanes a l’exterior La Generalitat, en els termes establerts per la llei, ha de fomentar els vincles socials, econòmics i culturals amb les comunitats catalanes a l’exterior i els ha de prestar l’assistència necessària. Amb aquesta finalitat, la Generalitat, segons que correspongui, pot formalitzar acords de cooperació amb les institucions públiques i privades dels territoris i els països on es troben les comunitats catalanes a l’exterior i pot sol·licitar a l’Estat la subscripció de tractats internacionals sobre aquesta matèria. Article 14. Eficàcia territorial de les normes 1. Les normes i les disposicions de la Generalitat i el dret civil de Catalunya tenen eficàcia territorial, sens perjudici de les excepcions que es puguin establir en cada matèria i de les situacions que s’hagin de regir per l’estatut personal o per altres normes d’extraterritorialitat. 2. Els estrangers que adquireixen la nacionalitat espanyola resten sotmesos al dret civil català mentre mantinguin el veïnatge administratiu a Catalunya, llevat que manifestin llur voluntat en contra. 25 �Art. 15 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA TÍTOL I Dels drets, deures i principis rectors CAPÍTOL I Drets i deures de l’àmbit civil i social Article 15. Drets de les persones 1. Els ciutadans de Catalunya són titulars dels drets i els deures reconeguts per les normes a què fa referència l’article 4.1. 2. Totes les persones tenen dret a viure amb dignitat, seguretat i autonomia, lliures d’explotació, de maltractaments i de tota mena de discriminació, i tenen dret al lliure desenvolupament de llur personalitat i capacitat personal. 3. Els drets que aquest Estatut reconeix als ciutadans de Catalunya es poden estendre a altres persones, en els termes que estableixen les lleis. Article 16. Drets en l’àmbit de les famílies Totes les persones tenen dret, d’acord amb els requisits establerts per la llei, a rebre prestacions socials i ajuts públics per a atendre les càrregues familiars. Article 17. Drets dels menors Els menors tenen dret a rebre l’atenció integral necessària per al desenvolupament de llur personalitat i llur benestar en el context familiar i social. Article 18. Drets de les persones grans Les persones grans tenen dret a viure amb dignitat, lliures d’explotació i de maltractaments, sense que puguin ésser discriminades a causa de l’edat. Article 19. Drets de les dones 1. Totes les dones tenen dret al lliure desenvolupament de llur personalitat i capacitat personal, i a viure amb dignitat, seguretat i autonomia, lliures d’explotació, maltractaments i de tota mena de discriminació. 26 �TÍTOL I. DELS DRETS, DEURES I PRINCIPIS RECTORS Art. 21 2. Les dones tenen dret a participar en condicions d’igualtat d’oportunitats amb els homes en tots els àmbits públics i privats. Article 20. Dret a viure amb dignitat el procés de la mort 1. Totes les persones tenen dret a rebre un tractament adequat del dolor i cures pal·liatives integrals i a viure amb dignitat el procés de llur mort. 2. Totes les persones tenen dret a expressar llur voluntat d’una manera anticipada per tal de deixar constància de les instruccions sobre les intervencions i els tractaments mèdics que puguin rebre, que han d’ésser respectades, en els termes que estableixen les lleis, especialment pel personal sanitari quan no estiguin en condicions d’expressar personalment llur voluntat. Article 21. Drets i deures en l’àmbit de l’educació 1. Totes les persones tenen dret a una educació de qualitat i a accedir-hi en condicions d’igualtat. La Generalitat ha d’establir un model educatiu d’interès públic que garanteixi aquests drets. 2. Les mares i els pares tenen garantit, d’acord amb els principis establerts per l’article 37.4, el dret que els assisteix per tal que llurs fills i filles rebin la formació religiosa i moral que vagi d’acord amb llurs conviccions a les escoles de titularitat pública, en les quals l’ensenyament és laic. 3. Els centres docents privats poden ésser sostinguts amb fons públics d’acord amb el que determinen les lleis, per tal de garantir els drets d’accés en condicions d’igualtat i a la qualitat de l’ensenyament. 4. L’ensenyament és gratuït en totes les etapes obligatòries i en els altres nivells que s’estableixin per llei. 5. Totes les persones tenen dret a la formació professional i a la formació permanent, en els termes que estableixen les lleis. 6. Totes les persones tenen dret a disposar, en els termes i les condicions que estableixin les lleis, d’ajuts públics per a satisfer els requeriments educatius i per a accedir en igualtat de condicions als nivells educatius superiors, en funció de llurs recursos econòmics, aptituds i preferències. 27 �Art. 22 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA 7. Les persones amb necessitats educatives especials tenen dret a rebre el suport necessari que els permeti accedir al sistema educatiu, d’acord amb el que estableixen les lleis. 8. Els membres de la comunitat educativa tenen dret a participar en els assumptes escolars i universitaris en els termes que estableixen les lleis. Article 22. Drets i deures en l’àmbit cultural 1. Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat a la cultura i al desenvolupament de llurs capacitats creatives individuals i col·lectives. 2. Totes les persones tenen el deure de respectar i preservar el patrimoni cultural. Article 23. Drets en l’àmbit de la salut 1. Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat i gratuïtat als serveis sanitaris de responsabilitat pública, en els termes que estableixen les lleis. 2. Els usuaris de la sanitat pública tenen dret al respecte de llurs preferències pel que fa a l’elecció de metge o metgessa i de centre sanitari, en els termes i les condicions que estableixen les lleis. 3. Totes les persones, amb relació als serveis sanitaris públics i privats, tenen dret a ésser informades sobre els serveis a què poden accedir i els requisits necessaris per a usar-los; sobre els tractaments mèdics i llurs riscs, abans que els siguin aplicats; a donar el consentiment per a qualsevol intervenció; a accedir a la història clínica pròpia, i a la confidencialitat de les dades relatives a la salut pròpia, en els termes que estableixen les lleis. Article 24. Drets en l’àmbit dels serveis socials 1. Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat a les prestacions de la xarxa de serveis socials de responsabilitat pública, a ésser informades sobre aquestes prestacions i a donar el consentiment per a qualsevol actuació que les afecti personalment, en els termes que estableixen les lleis. 28 �TÍTOL I. DELS DRETS, DEURES I PRINCIPIS RECTORS Art. 27 2. Les persones amb necessitats especials, per a mantenir l’autonomia personal en les activitats de la vida diària, tenen dret a rebre l’atenció adequada a llur situació, d’acord amb les condicions que legalment s’estableixen. 3. Les persones o les famílies que es troben en situació de pobresa tenen dret a accedir a una renda garantida de ciutadania que els asseguri els mínims d’una vida digna, d’acord amb les condicions que legalment s’estableixen. 4. Les organitzacions del tercer sector social tenen dret a complir llurs funcions en els àmbits de la participació i la col·laboració socials. Article 25. Drets en l’àmbit laboral 1. Els treballadors tenen dret a formar-se i promoure’s professionalment i a accedir de manera gratuïta als serveis públics d’ocupació. 2. Les persones excloses del mercat de treball perquè no han pogut accedir-hi o reinserir-s’hi i que no disposen de mitjans de subsistència propis tenen dret a percebre prestacions i recursos no contributius de caràcter pal·liatiu, en els termes que estableixen les lleis. 3. Tots els treballadors tenen dret a acomplir les tasques laborals i professionals en condicions de garantia per a la salut, la seguretat i la dignitat de les persones. 4. Els treballadors, o llurs representants, tenen dret a la informació, la consulta i la participació en les empreses. 5. Les organitzacions sindicals i empresarials tenen dret a complir llurs funcions en els àmbits de la concertació social, la participació i la col·laboració social. Article 26. Drets en l’àmbit de l’habitatge Les persones que no disposen dels recursos suficients tenen dret a accedir a un habitatge digne, per a la qual cosa els poders públics han d’establir per llei un sistema de mesures que garanteixi aquest dret, amb les condicions que determinen les lleis. Article 27. Drets i deures amb relació al medi ambient 1. Totes les persones tenen dret a viure en un medi equilibrat, sostenible i respectuós amb la salut, d’acord amb els estàndards i els 29 �Art. 28 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA nivells de protecció que determinen les lleis. També tenen dret a gaudir dels recursos naturals i del paisatge en condicions d’igualtat, i tenen el deure de fer-ne un ús responsable i evitar-ne el malbaratament. 2. Totes les persones tenen dret a la protecció davant les diferents formes de contaminació, d’acord amb els estàndards i els nivells que determinen les lleis. També tenen el deure de col·laborar en la conservació del patrimoni natural i en les actuacions que tendeixin a eliminar les diferents formes de contaminació, amb l’objectiu de mantenir-lo i conservar-lo per a les generacions futures. 3. Totes les persones tenen dret a accedir a la informació mediambiental de què disposen els poders públics. El dret d’informació només pot ésser limitat per motius d’ordre públic justificats, en els termes que estableixen les lleis. Article 28. Drets dels consumidors i usuaris 1. Les persones, en llur condició de consumidores i usuàries de béns i de serveis, tenen dret a la protecció de llur salut i seguretat. També tenen dret a una informació veraç i entenedora sobre les característiques i els preus dels productes i dels serveis, a un règim de garanties dels productes adquirits i dels subministraments contractats i a la protecció de llurs interessos econòmics davant conductes abusives, negligents o fraudulentes. 2. Els consumidors i usuaris tenen dret a ésser informats i a participar, directament o per mitjà de llurs representants, pel que fa a les administracions públiques de Catalunya, en els termes que estableixen les lleis. CAPÍTOL II Drets en l’àmbit polític i de l’Administració Article 29. Dret de participació 1. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a participar en condicions d’igualtat en els afers públics de Catalunya, de manera directa o bé per mitjà de representants, en els supòsits i en els termes que estableixen aquest Estatut i les lleis. 30 �TÍTOL I. DELS DRETS, DEURES I PRINCIPIS RECTORS Art. 30 2. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a elegir llurs representants en els òrgans polítics representatius i a presentar-s’hi com a candidats, d’acord amb les condicions i els requisits que estableixen les lleis. 3. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a promoure i a presentar iniciatives legislatives al Parlament, en els termes que estableixen aquest Estatut i les lleis. 4. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a participar, directament o per mitjà d’entitats associatives, en el procés d’elaboració de les lleis del Parlament, mitjançant els procediments que estableixi el Reglament del Parlament. 5. Totes les persones tenen dret a dirigir peticions i a plantejar queixes, en la forma i amb els efectes que estableixen les lleis, a les institucions i l’Administració de la Generalitat, i també als ens locals de Catalunya, en matèries de les competències respectives. La llei ha d’establir les condicions d’exercici i els efectes d’aquest dret i les obligacions de les institucions receptores. 6. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a promoure la convocatòria de consultes populars per la Generalitat i els ajuntaments, en matèria de les competències respectives, en la forma i amb les condicions que les lleis estableixen. Article 30. Drets d’accés als serveis públics i a una bona Administració 1. Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat als serveis públics i als serveis econòmics d’interès general. Les administracions públiques han de fixar les condicions d’accés i els estàndards de qualitat d’aquests serveis, amb independència del règim de llur prestació. 2. Totes les persones tenen dret que els poders públics de Catalunya les tractin, en els afers que les afecten, d’una manera imparcial i objectiva, i que l’actuació dels poders públics sigui proporcionada a les finalitats que la justifiquen. 3. Les lleis han de regular les condicions d’exercici i les garanties dels drets a què fan referència els apartats 1 i 2 i han de determinar els casos en què les administracions públiques de Catalunya i els serveis públics que en depenen han d’adoptar una carta de drets dels usuaris i d’obligacions dels prestadors. 31 �Art. 31 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA Article 31. Dret a la protecció de les dades personals Totes les persones tenen dret a la protecció de les dades personals contingudes en els fitxers que són competència de la Generalitat i tenen dret a accedir-hi, examinar-les i obtenir-ne la correcció. Una autoritat independent, designada pel Parlament, ha de vetllar perquè aquests drets siguin respectats, en els termes que estableixen les lleis. CAPÍTOL III Drets i deures lingüístics Article 32. Drets i deures de coneixement i ús de les llengües Totes les persones tenen dret a no ésser discriminades per raons lingüístiques. Els actes jurídics fets en qualsevol de les dues llengües oficials tenen, pel que fa a la llengua, validesa i eficàcia plenes. Article 33. Drets lingüístics davant les administracions públiques i les institucions estatals 1. Els ciutadans tenen el dret d’opció lingüística. En les relacions amb les institucions, les organitzacions i les administracions públiques a Catalunya, totes les persones tenen dret a utilitzar la llengua oficial que elegeixin. Aquest dret obliga les institucions, organitzacions i administracions públiques, inclosa l’Administració electoral a Catalunya, i, en general, les entitats privades que en depenen quan exerceixen funcions públiques. 2. Totes les persones, en les relacions amb l’Administració de justícia, el Ministeri Fiscal, el notariat i els registres públics, tenen dret a utilitzar la llengua oficial que elegeixin en totes les actuacions judicials, notarials i registrals, i a rebre tota la documentació oficial emesa a Catalunya en la llengua sol·licitada, sense que puguin patir indefensió ni dilacions indegudes a causa de la llengua emprada, ni se’ls pugui exigir cap mena de traducció. 3. Per a garantir el dret d’opció lingüística, els jutges i els magistrats, els fiscals, els notaris, els registradors de la propietat i mercantils, els encarregats del Registre Civil i el personal al servei de l’Administració de justícia, per a prestar llurs serveis a Catalunya, han d’acreditar, en la forma que estableixen les lleis, que tenen un 32 �TÍTOL I. DELS DRETS, DEURES I PRINCIPIS RECTORS Art. 35 nivell de coneixement adequat i suficient de les llengües oficials, que els fa aptes per a complir les funcions pròpies de llur càrrec o de llur lloc de treball. 4. Per a garantir el dret d’opció lingüística, l’Administració de l’Estat situada a Catalunya ha d’acreditar que el personal al seu servei té un nivell de coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials, que el fa apte per a complir les funcions pròpies del seu lloc de treball. [5. Els ciutadans de Catalunya tenen el dret de relacionar-se per escrit en català amb els òrgans constitucionals i amb els òrgans jurisdiccionals d’àmbit estatal, d’acord amb el procediment establert per la legislació corresponent. Aquestes institucions han d’atendre i han de tramitar els escrits presentats en català, que tenen, en tot cas, plena eficàcia jurídica.]7 [Article 34. Drets lingüístics dels consumidors i usuaris Totes les persones tenen dret a ésser ateses oralment i per escrit en la llengua oficial que elegeixin en llur condició d’usuàries o consumidores de béns, productes i serveis. Les entitats, les empreses i els establiments oberts al públic a Catalunya estan subjectes al deure de disponibilitat lingüística en els termes que estableixen les lleis.]8 Article 35. Drets lingüístics en l’àmbit de l’ensenyament [1. Totes les persones tenen dret a rebre l’ensenyament en català, d’acord amb el que estableix aquest Estatut. El català s’ha d’utilitzar normalment com a llengua vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament universitari i en el no universitari.]9 2. [Els alumnes tenen dret a rebre l’ensenyament en català en l’ensenyament no universitari.]10 També tenen el dret i el deure de conèixer amb suficiència oral i escrita el català i el castellà en finalitzar 7. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 21 de la STC 31/2010, del 28 de juny i pel FJ 6 de la STC 137/2010, del 16 de desembre. 8. Aquest article és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 22 de la STC 31/2010, del 28 de juny i pel FJ 6 de la STC 137/2010, del 16 de desembre. 9. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 24 de la STC 31/2010, del 28 de juny. 10. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 24 de la STC 31/2.010, del 28 de juny. 33 �Art. 36 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA l’ensenyament obligatori, sigui quina sigui llur llengua habitual en incorporar-se a l’ensenyament. L’ensenyament del català i el castellà ha de tenir una presència adequada en els plans d’estudis. 3. Els alumnes tenen dret a no ésser separats en centres ni en grups classe diferents per raó de llur llengua habitual. 4. Els alumnes que s’incorporen més tard de l’edat corresponent al sistema escolar de Catalunya gaudeixen del dret a rebre un suport lingüístic especial si la manca de comprensió els dificulta seguir amb normalitat l’ensenyament. 5. El professorat i l’alumnat dels centres universitaris tenen dret a expressar-se, oralment i per escrit, en la llengua oficial que elegeixin. Article 36. Drets amb relació a l’aranès 1. A l’Aran totes les persones tenen el dret de conèixer i utilitzar l’aranès i d’ésser ateses oralment i per escrit en aranès en llurs relacions amb les administracions públiques i amb les entitats públiques i privades que en depenen. 2. Els ciutadans de l’Aran tenen el dret d’utilitzar l’aranès en llurs relacions amb la Generalitat. 3. S’han de determinar per llei els altres drets i deures lingüístics amb relació a l’aranès. CAPÍTOL IV Garanties dels drets estatutaris Article 37. Disposicions generals 1. Els drets que reconeixen els capítols I, II i III d’aquest títol vinculen tots els poders públics de Catalunya i, d’acord amb la naturalesa de cada dret, els particulars. Les disposicions que dictin els poders públics de Catalunya han de respectar aquests drets i s’han d’interpretar i aplicar en el sentit més favorable per a llur plena efectivitat. Els drets que reconeixen els articles 32 i 33 també vinculen l’Administració general de l’Estat a Catalunya. 2. El Parlament ha d’aprovar per llei la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya. Les disposicions d’aquest article relatives 34 �TÍTOL I. DELS DRETS, DEURES I PRINCIPIS RECTORS Art. 39 als drets que reconeixen els capítols I, II i III d’aquest títol s’apliquen també als drets reconeguts per la dita Carta. 3. La regulació essencial i el desenvolupament directe dels drets reconeguts pels capítols I, II i III d’aquest títol s’han de fer per llei del Parlament. 4. Els drets i els principis d’aquest títol no comporten una alteració del règim de distribució de competències ni la creació de títols competencials nous o la modificació dels que ja existeixen. Cap de les disposicions d’aquest títol no pot ésser desplegada, aplicada o interpretada de manera que redueixi o limiti els drets fonamentals que reconeixen la Constitució i els tractats i els convenis internacionals ratificats per Espanya. Article 38. Tutela 1. El Consell de Garanties Estatutàries tutela els drets que reconeixen els capítols I, II i III d’aquest títol i la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya, d’acord amb el que estableix l’article 76.2.b i c. 2. Els actes que vulnerin els drets reconeguts pels capítols I, II i III d’aquest títol i per la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya són objecte de recurs davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, d’acord amb els procediments que estableixen les lleis. CAPÍTOL V Principis rectors Article 39. Disposicions generals 1. Els poders públics de Catalunya han d’orientar les polítiques públiques d’acord amb els principis rectors que estableixen la Constitució i aquest Estatut. En l’exercici de llurs competències, els poders públics de Catalunya han de promoure i adoptar les mesures necessàries per a garantir-ne l’eficàcia plena. 2. El reconeixement, el respecte i la protecció dels principis rectors informen la legislació positiva, la pràctica judicial i l’actuació dels poders públics. 35 �Art. 40 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA 3. Els principis rectors són exigibles davant la jurisdicció, d’acord amb el que determinen les lleis i les altres disposicions que els despleguen. Article 40. Protecció de les persones i de les famílies 1. Els poders públics han de tenir com a objectiu la millora de la qualitat de vida de totes les persones. 2. Els poders públics han de garantir la protecció jurídica, econòmica i social de les diverses modalitats de família que regulen les lleis, com a estructura bàsica i factor de cohesió social i com a primer nucli de convivència de les persones. Així mateix, han de promoure les mesures econòmiques i normatives de suport a les famílies dirigides a garantir la conciliació de la vida laboral i familiar i a tenir descendència, amb una atenció especial a les famílies nombroses. 3. Els poders públics han de garantir la protecció dels infants, especialment contra tota forma d’explotació, d’abandonament, de maltractament o crueltat i de la pobresa i els seus efectes. En totes les actuacions portades a terme pels poders públics o per institucions privades l’interès superior de l’infant ha d’ésser prioritari. 4. Els poders públics han de promoure polítiques públiques que afavoreixin l’emancipació dels joves, facilitant-los l’accés al món laboral i a l’habitatge per tal que puguin desenvolupar llur propi projecte de vida i participar en igualtat de drets i deures en la vida social i cultural. 5. Els poders públics han de garantir la protecció jurídica de les persones amb discapacitats i han de promoure’n la integració social, econòmica i laboral. També han d’adoptar les mesures necessàries per a suplir o complementar el suport de llur entorn familiar directe. 6. Els poders públics han de garantir la protecció de les persones grans perquè puguin portar una vida digna i independent i participar en la vida social i cultural. També han de procurar la plena integració de les persones grans en la societat per mitjà de polítiques públiques basades en el principi de solidaritat intergeneracional. 7. Els poders públics han de promoure la igualtat de les diferents unions estables de parella, tenint en compte llurs característiques, 36 �TÍTOL I. DELS DRETS, DEURES I PRINCIPIS RECTORS Art. 41 amb independència de l’orientació sexual de llurs membres. La llei ha de regular aquestes unions i altres formes de convivència i llurs efectes. 8. Els poders públics han de promoure la igualtat de totes les persones amb independència de l’origen, la nacionalitat, el sexe, la raça, la religió, la condició social o l’orientació sexual, i també han de promoure l’eradicació del racisme, de l’antisemitisme, de la xenofòbia, de l’homofòbia i de qualsevol altra expressió que atempti contra la igualtat i la dignitat de les persones. Article 41. Perspectiva de gènere 1. Els poders públics han de garantir el compliment del principi d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes en l’accés a l’ocupació, en la formació, en la promoció professional, en les condicions de treball, inclosa la retribució, i en totes les altres situacions, i també han de garantir que les dones no siguin discriminades a causa d’embaràs o de maternitat. 2. Els poders públics han de garantir la transversalitat en la incorporació de la perspectiva de gènere i de les dones en totes les polítiques públiques per a aconseguir la igualtat real i efectiva i la paritat entre dones i homes. 3. Les polítiques públiques han de garantir que s’afrontin de manera integral totes les formes de violència contra les dones i els actes de caràcter sexista i discriminatori; han de fomentar el reconeixement del paper de les dones en els àmbits cultural, històric, social i econòmic, i han de promoure la participació dels grups i les associacions de dones en l’elaboració i l’avaluació d’aquestes polítiques. 4. Els poders públics han de reconèixer i tenir en compte el valor econòmic del treball de cura i atenció en l’àmbit domèstic i familiar en la fixació de llurs polítiques econòmiques i socials. 5. Els poders públics, en l’àmbit de llurs competències, i en els supòsits que estableix la llei, han de vetllar perquè la lliure decisió de la dona sigui determinant en tots els casos que en puguin afectar la dignitat, la integritat i el benestar físic i mental, en particular pel que fa al propi cos i a la seva salut reproductiva i sexual. 37 �Art. 42 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA Article 42. Cohesió i benestar socials 1. Els poders públics han de promoure polítiques públiques que fomentin la cohesió social i que garanteixin un sistema de serveis socials, de titularitat pública i concertada, adequat als indicadors econòmics i socials de Catalunya. 2. Els poders públics han de vetllar per la plena integració social, econòmica i laboral de les persones i dels col·lectius més necessitats de protecció, especialment dels que es troben en situació de pobresa i de risc d’exclusió social. 3. Els poders públics han de vetllar per la dignitat, la seguretat i la protecció integral de les persones, especialment de les més vulnerables. 4. Els poders públics han de garantir la qualitat del servei i la gratuï­ tat de l’assistència sanitària pública en els termes que estableix la llei. 5. Els poders públics han de promoure polítiques preventives i comunitàries i han de garantir la qualitat del servei i la gratuïtat dels serveis socials que les lleis determinen com a bàsics. 6. Els poders públics han d’emprendre les accions necessàries per a establir un règim d’acolliment de les persones immigrades i han de promoure les polítiques que garanteixin el reconeixement i l’efectivitat dels drets i deures de les persones immigrades, la igualtat d’oportunitats, les prestacions i els ajuts que en permetin la plena acomodació social i econòmica i la participació en els afers públics. 7. Els poders públics han de vetllar per la convivència social, cultural i religiosa entre totes les persones a Catalunya i pel respecte a la diversitat de creences i conviccions ètiques i filosòfiques de les persones, i han de fomentar les relacions interculturals per mitjà de l’impuls i la creació d’àmbits de coneixement recíproc, diàleg i mediació. També han de garantir el reconeixement de la cultura del poble gitano com a salvaguarda de la realitat històrica d’aquest poble. Article 43. Foment de la participació 1. Els poders públics han de promoure la participació social en l’elaboració, la prestació i l’avaluació de les polítiques públiques, i també la participació individual i associativa en els àmbits cívic, social, cultural, econòmic i polític, amb ple respecte als principis de pluralisme, lliure iniciativa i autonomia. 38 �TÍTOL I. DELS DRETS, DEURES I PRINCIPIS RECTORS Art. 45 2. Els poders públics han de facilitar la participació i la representació ciutadanes i polítiques, amb una atenció especial a les zones menys poblades del territori. 3. Els poders públics han de procurar que les campanyes institu­ cionals que s’organitzin en ocasió dels processos electorals tinguin com a finalitat la de promoure la participació ciutadana i que els electors rebin dels mitjans de comunicació una informació veraç, objectiva, neutral i respectuosa del pluralisme polític sobre les candidatures que concorren en els processos electorals. Article 44. Educació, recerca i cultura 1. Els poders públics han de garantir la qualitat del sistema d’ensenyament i han d’impulsar una formació humana, científica i tècnica de l’alumnat basada en els valors socials d’igualtat, solidaritat, llibertat, pluralisme, responsabilitat cívica i els altres que fonamenten la convivència democràtica. 2. Els poders públics han de promoure el coneixement suficient d’una tercera llengua en finalitzar l’ensenyament obligatori. 3. Els poders públics han de promoure i han d’impulsar la implicació i la participació de la família en l’educació dels fills i filles, en el marc de la comunitat educativa, i han de facilitar i promoure l’accés a les activitats d’educació en el lleure. 4. Els poders públics han de fomentar la investigació i la recerca científica de qualitat, la creativitat artística i la conservació i la difusió del patrimoni cultural de Catalunya. 5. Els poders públics han d’emprendre les accions necessàries per a facilitar a totes les persones l’accés a la cultura, als béns i als serveis culturals i al patrimoni cultural, arqueològic, històric, industrial i artístic de Catalunya. Article 45. Àmbit socioeconòmic 1. Els poders públics han d’adoptar les mesures necessàries per a promoure el progrés econòmic i el progrés social de Catalunya i dels seus ciutadans, basats en els principis de la solidaritat, la cohesió, el desenvolupament sostenible i la igualtat d’oportunitats. 39 �Art. 45 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA 2. Els poders públics han de promoure una distribució de la renda personal i territorial més equitativa en el marc d’un sistema català de benestar. 3. Els poders públics han d’adoptar les mesures necessàries per a garantir els drets laborals i sindicals dels treballadors, han d’impulsar i han de promoure’n la participació en les empreses i les polítiques d’ocupació plena, de foment de l’estabilitat laboral, de formació de les persones treballadores, de prevenció de riscs laborals, de seguretat i d’higiene en el treball, de creació d’unes condicions dignes al lloc de treball, de no-discriminació per raó de gènere i de garantia del descans necessari i de les vacances retribuïdes. 4. La Generalitat ha de promoure la creació d’un espai català de relacions laborals establert en funció de la realitat productiva i empresarial específica de Catalunya i dels seus agents socials, en el qual han d’estar representades les organitzacions sindicals i empresarials i l’Administració de la Generalitat. En aquest marc, els poders públics han de fomentar una pràctica pròpia de diàleg social, de concertació, de negociació col·lectiva, de resolució extrajudicial de conflictes laborals i de participació en el desenvolupament i la millora de l’entramat productiu. 5. La Generalitat ha d’afavorir el desenvolupament de l’activitat empresarial i l’esperit emprenedor tenint en compte la responsabilitat social de l’empresa, la lliure iniciativa i les condicions de competència, i ha de protegir especialment l’economia productiva, l’activitat dels emprenedors autònoms i la de les empreses petites i mitjanes. La Generalitat ha de fomentar l’acció de les cooperatives i les societats laborals i ha d’estimular les iniciatives de l’economia social. 6. Les organitzacions sindicals i empresarials han de participar en la definició de les polítiques públiques que les afectin. La Generalitat ha de promoure la mediació i l’arbitratge per a la resolució de conflictes d’interessos entre els diversos agents socials. 7. Les organitzacions professionals i les corporacions de dret públic representatives d’interessos econòmics i professionals i les entitats associatives del tercer sector han d’ésser consultades en la definició de les polítiques públiques que les afectin. 40 �TÍTOL I. DELS DRETS, DEURES I PRINCIPIS RECTORS Art. 46 8. La Generalitat, en consideració a les funcions social, cultural i de promoció econòmica que compleixen les caixes d’estalvis, ha de protegir l’autonomia institucional i ha de promoure la contribució social d’aquestes entitats a les estratègies econòmiques i socials dels diversos territoris de Catalunya. Article 46. Medi ambient, desenvolupament sostenible i equilibri territorial 1. Els poders públics han de vetllar per la protecció del medi ambient per mitjà de l’adopció de polítiques públiques basades en el desenvolupament sostenible i la solidaritat col·lectiva i inter­ generacional. 2. Les polítiques mediambientals s’han de dirigir especialment a la reducció de les diferents formes de contaminació, la fixació d’estàndards i de nivells mínims de protecció, l’articulació de mesures correctives de l’impacte ambiental, la utilització racional dels recursos naturals, la prevenció i el control de l’erosió i de les activitats que alteren el règim atmosfèric i climàtic, i el respecte als principis de preservació del medi, conservació dels recursos naturals, responsabilitat, fiscalitat ecològica i reciclatge i reutilització dels béns i els productes. 3. Els poders públics han de fer efectives les condicions per a la preservació de la natura i la biodiversitat, han de promoure la integració d’objectius ambientals a les polítiques sectorials i han d’establir les condicions que permetin a totes les persones el gaudi del patrimoni natural i paisatgístic. 4. Els poders públics han de vetllar per la cohesió econòmica i territorial aplicant polítiques que assegurin un tractament especial de les zones de muntanya, la protecció del paisatge, la defensa del litoral, el foment de les activitats agràries, ramaderes i silvícoles i una distribució equilibrada al territori dels diferents sectors productius, els serveis d’interès general i les xarxes de comunicació. 5. Els poders públics han de facilitar als ciutadans la informació mediambiental i han de fomentar l’educació en els valors de la preservació i de la millora del medi ambient com a patrimoni comú. 41 �Art. 47 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA Article 47. Habitatge Els poders públics han de facilitar l’accés a l’habitatge mitjançant la generació de sòl i la promoció d’habitatge públic i d’habitatge protegit, amb una atenció especial pels joves i els col·lectius més necessitats. Article 48. Mobilitat i seguretat viària 1. Els poders públics han de promoure polítiques de transport i de comunicació, basades en criteris de sostenibilitat, que fomentin la utilització del transport públic i la millora de la mobilitat i garanteixin l’accessibilitat per a les persones amb mobilitat reduïda. 2. Els poders públics han d’impulsar, d’una manera prioritària, les mesures destinades a l’increment de la seguretat viària i la disminució dels accidents de trànsit, amb una incidència especial en la prevenció, l’educació viària i l’atenció a les víctimes. Article 49. Protecció dels consumidors i usuaris 1. Els poders públics han de garantir la protecció de la salut, la seguretat i la defensa dels drets i els interessos legítims dels consumidors i usuaris. 2. Els poders públics han de garantir l’existència d’instruments de mediació i arbitratge en matèria de consum, n’han de promoure el coneixement i la utilització i han de donar suport a les organitzacions de consumidors i usuaris. Article 50. Foment i difusió del català 1. Els poders públics han de protegir el català en tots els àmbits i sectors i n’han de fomentar l’ús, la difusió i el coneixement. Aquests principis també s’han d’aplicar respecte a l’aranès. 2. El Govern, les universitats i les institucions d’ensenyament superior, en l’àmbit de les competències respectives, han d’adoptar les mesures pertinents per a garantir l’ús del català en tots els àmbits de les activitats docents, no docents i de recerca. 3. Les polítiques de foment del català s’han d’estendre al conjunt de l’Estat, a la Unió Europea i a la resta del món. 4. Els poders públics han de promoure que les dades que figurin en l’etiquetatge, en l’embalatge i en les instruccions d’ús dels productes distribuïts a Catalunya constin també en català. 42 �TÍTOL I. DELS DRETS, DEURES I PRINCIPIS RECTORS Art. 52 [5. La Generalitat, l’Administració local i les altres corporacions públiques de Catalunya, les institucions i les empreses que en depenen i els concessionaris de llurs serveis han d’emprar el català en llurs actuacions internes i en la relació entre ells. També l’han d’emprar en les comunicacions i les notificacions dirigides a persones físiques o jurídiques residents a Catalunya, sens perjudici del dret dels ciutadans a rebre-les en castellà si ho demanen.]11 6. Els poders públics han de garantir l’ús de la llengua de signes catalana i les condicions que permetin d’assolir la igualtat de les persones amb sordesa que optin per aquesta llengua, que ha d’ésser objecte d’ensenyament, protecció i respecte. 7. L’Estat, d’acord amb el que disposa la Constitució, ha de donar suport a l’aplicació dels principis que estableix aquest article. S’han d’establir els instruments de coordinació i, si escau, d’actuació conjunta perquè siguin més efectius. Article 51. Cooperació al foment de la pau i cooperació al desenvolupament 1. La Generalitat ha de promoure la cultura de la pau i accions de foment de la pau al món. 2. La Generalitat ha de promoure accions i polítiques de cooperació al desenvolupament dels pobles i ha d’establir programes d’ajut humanitari d’emergència. Article 52. Mitjans de comunicació social 1. Correspon als poders públics de promoure les condicions per a garantir el dret a la informació i a rebre dels mitjans de comunicació una informació veraç i uns continguts que respectin la dignitat de les persones i el pluralisme polític, social, cultural i religiós. En el cas dels mitjans de comunicació de titularitat pública la informació també ha d’ésser neutral. 2. Els poders públics han de promoure les condicions per a garantir l’accés sense discriminacions als serveis audiovisuals en l’àmbit de Catalunya. 11. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 23 de la STC 31/2010, del 28 de juny. 43 �Art. 53 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA Article 53. Accés a les tecnologies de la informació i de la comunicació 1. Els poders públics han de facilitar el coneixement de la societat de la informació i han d’impulsar l’accés a la comunicació i a les tecnologies de la informació, en condicions d’igualtat, en tots els àmbits de la vida social, inclòs el laboral; han de fomentar que aquestes tecnologies es posin al servei de les persones i no afectin negativament llurs drets, i han de garantir la prestació de serveis per mitjà de les dites tecnologies, d’acord amb els principis d’universalitat, continuïtat i actualització. 2. La Generalitat ha de promoure la formació, la recerca i la innovació tecnològiques perquè les oportunitats de progrés que ofereix la societat del coneixement i de la informació contribueixin a la millora del benestar i la cohesió socials. Article 54. Memòria històrica 1. La Generalitat i els altres poders públics han de vetllar pel coneixement i el manteniment de la memòria històrica de Catalunya com a patrimoni col·lectiu que testimonia la resistència i la lluita pels drets i les llibertats democràtiques. Amb aquesta finalitat, han d’adoptar les iniciatives institucionals necessàries per al reconeixement i la rehabilitació de tots els ciutadans que han patit persecució com a conseqüència de la defensa de la democràcia i l’autogovern de Catalunya. 2. La Generalitat ha de vetllar perquè la memòria històrica es converteixi en símbol permanent de la tolerància, de la dignitat dels valors democràtics, del rebuig dels totalitarismes i del reconeixement de totes les persones que han patit persecució a causa de llurs opcions personals, ideològiques o de consciència. 44 �TÍTOL II. DE LES INSTITUCIONS Art. 57 TÍTOL II De les institucions CAPÍTOL I El Parlament Article 55. Disposicions generals 1. El Parlament representa el poble de Catalunya. 2. El Parlament exerceix la potestat legislativa, aprova els pressupostos de la Generalitat i controla i impulsa l’acció política i de govern. És la seu on s’expressa preferentment el pluralisme i es fa públic el debat polític. 3. El Parlament és inviolable. Article 56. Composició i règim electoral 1. El Parlament es compon d’un mínim de cent diputats i un màxim de cent cinquanta, elegits per a un termini de quatre anys per mitjà de sufragi universal, lliure, igual, directe i secret, d’acord amb aquest Estatut i la legislació electoral. 2. El sistema electoral és de representació proporcional i ha d’assegurar la representació adequada de totes les zones del territori de Catalunya. L’Administració electoral és independent i garanteix la transparència i l’objectivitat del procés electoral. El règim electoral és regulat per una llei del Parlament aprovada en una votació final sobre el conjunt del text per majoria de dues terceres parts dels diputats. 3. Són electors i elegibles els ciutadans de Catalunya que estan en ple ús de llurs drets civils i polítics, d’acord amb la legislació electoral. La llei electoral de Catalunya ha d’establir criteris de paritat entre dones i homes per a l’elaboració de les llistes electorals. 4. El president o presidenta de la Generalitat, quinze dies abans del finiment de la legislatura, ha de convocar les eleccions, que han de tenir lloc entre quaranta i seixanta dies després de la convocatòria. Article 57. Estatut dels diputats 1. Els membres del Parlament són inviolables pels vots i les opinions que emetin en l’exercici de llur càrrec. Durant llur mandat 45 �Art. 58 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA gaudeixen d’immunitat amb l’efecte concret que no poden ésser detinguts si no és en cas de delicte flagrant. 2. En les causes contra els diputats, és competent el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Fora del territori de Catalunya la responsabilitat penal és exigible en els mateixos termes davant la Sala Penal del Tribunal Suprem. 3. Els diputats no estan sotmesos a mandat imperatiu. Article 58. Autonomia parlamentària 1. El Parlament gaudeix d’autonomia organitzativa, financera, administrativa i disciplinària. 2. El Parlament elabora i aprova el seu reglament, el seu pressupost i fixa l’estatut del personal que en depèn. 3. L’aprovació i la reforma del Reglament del Parlament corresponen al Ple del Parlament i requereixen el vot favorable de la majoria absoluta dels diputats en una votació final sobre el conjunt del text. Article 59. Organització i funcionament 1. El Parlament té un president o presidenta i una mesa elegits pel Ple. El Reglament del Parlament en regula l’elecció i les funcions. 2. El Reglament del Parlament regula els drets i els deures dels diputats, els requisits per a la formació de grups parlamentaris, la intervenció d’aquests en l’exercici de les funcions parlamentàries i les atribucions de la Junta de Portaveus. 3. El Parlament funciona en ple i en comissions. Els grups parlamentaris participen en totes les comissions en proporció a llurs membres. 4. El Parlament té una diputació permanent, presidida pel president o presidenta del Parlament i integrada pel nombre de diputats que el Reglament del Parlament determini, en proporció a la representació de cada grup parlamentari. La Diputació Permanent vetlla pels poders del Parlament quan aquest no és reunit en els períodes entre sessions, quan ha finit el mandat parlamentari i quan ha estat dissolt. En cas de finiment de la legislatura o de dissolució del Parlament, el 46 �TÍTOL II. DE LES INSTITUCIONS Art. 60 mandat dels diputats que integren la Diputació Permanent és prorrogat fins a la constitució del nou Parlament. 5. Els càrrecs públics i el personal al servei de les administracions públiques que actuen a Catalunya tenen l’obligació de comparèixer a requeriment del Parlament. 6. El Parlament pot crear comissions d’investigació sobre qualsevol assumpte de rellevància pública que sigui d’interès de la Generalitat. Les persones requerides per les comissions d’investigació han de comparèixer-hi obligatòriament, d’acord amb el procediment i les garanties establerts pel Reglament del Parlament. S’han de regular per llei les sancions per l’incompliment d’aquesta obligació. 7. El Reglament del Parlament ha de regular la tramitació de les peticions individuals i col·lectives dirigides al Parlament. També ha d’establir mecanismes de participació ciutadana en l’exercici de les funcions parlamentàries. Article 60. Règim de les reunions i les sessions 1. El Parlament es reuneix anualment en dos períodes ordinaris de sessions fixats pel Reglament. El Parlament es pot reunir en sessions extraordinàries fora dels períodes ordinaris de sessions. Les sessions extraordinàries del Parlament són convocades pel seu president o presidenta per acord de la Diputació Permanent, a proposta de tres grups parlamentaris o d’una quarta part dels diputats, o a petició de grups parlamentaris o de diputats que en representin la majoria absoluta. El Parlament també es reuneix en sessió extraordinària a petició del president o presidenta de la Generalitat. Les sessions extraordinàries es convoquen amb un ordre del dia determinat i s’aixequen després d’haver-lo exhaurit. 2. Les sessions del Ple són públiques, excepte en els supòsits establerts pel Reglament del Parlament. 3. El Parlament, per a adoptar acords vàlidament, s’ha de trobar reunit amb la presència de la majoria absoluta dels diputats. Els acords són vàlids si han estat aprovats per la majoria simple dels diputats presents, sens perjudici de les majories especials establertes per aquest Estatut, per les lleis o pel Reglament del Parlament. 47 �Art. 61 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA Article 61. Funcions Corresponen al Parlament, a més de les funcions establertes per l’article 55, les següents: a) Designar els senadors que representen la Generalitat al Senat. La designació s’ha de fer en una convocatòria específica i de manera proporcional al nombre de diputats de cada grup parlamentari. b) Elaborar proposicions de llei per a presentar-les a la Mesa del Congrés dels Diputats i nomenar els diputats del Parlament encarregats de defensar-les. c) Sol·licitar al Govern de l’Estat l’adopció de projectes de llei. d) Sol·licitar a l’Estat la transferència o delegació de competències i l’atribució de facultats en el marc de l’article 150 de la Constitució. e) Interposar el recurs d’inconstitucionalitat i personar-se davant el Tribunal Constitucional en altres processos constitucionals, d’acord amb el que estableixi la Llei orgànica del Tribunal Constitucional. f) Les altres funcions que li atribueixen aquest Estatut i les lleis. Article 62. Iniciativa legislativa i exercici de la funció legislativa 1. La iniciativa legislativa correspon als diputats, als grups parlamentaris i al Govern. També correspon, en els termes establerts per les lleis de Catalunya, als ciutadans, mitjançant la iniciativa legislativa popular, i als òrgans representatius dels ens supramunicipals de caràcter territorial que estableix aquest Estatut. 2. Són lleis de desenvolupament bàsic de l’Estatut les que regulen directament les matèries esmentades pels articles 2.3, 6, 37.2, 56.2, 67.5, 68.3, 77.3, 79.3, 81.2 i 94.1. L’aprovació, la modificació i la derogació d’aquestes lleis requereixen el vot favorable de la majoria absoluta del Ple del Parlament en una votació final sobre el conjunt del text, llevat que l’Estatut n’estableixi una altra. 3. El Ple del Parlament pot delegar la tramitació i l’aprovació d’iniciatives legislatives a les comissions legislatives permanents. En qualsevol moment pot revocar aquesta delegació. No poden ésser objecte de delegació a les comissions la reforma de l’Estatut, les lleis de desenvolupament bàsic, el pressupost de la Generalitat i les lleis de delegació legislativa al Govern. 48 �TÍTOL II. DE LES INSTITUCIONS Art. 64 Article 63. Delegació en el Govern de la potestat legislativa 1. El Parlament pot delegar en el Govern la potestat de dictar normes amb rang de llei. Les disposicions del Govern que contenen legislació delegada tenen el nom de decrets legislatius. No poden ésser objecte de delegació legislativa la reforma de l’Estatut, les lleis de desenvolupament bàsic, llevat que es delegui l’establiment d’un text refós, la regulació essencial i el desenvolupament directe dels drets reconeguts per l’Estatut i per la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya i el pressupost de la Generalitat. 2. La delegació legislativa només es pot atorgar al Govern. La delegació ha d’ésser expressa, per mitjà d’una llei, per a una matèria concreta i amb la determinació d’un termini per a fer-ne ús. La delegació s’exhaureix quan el Govern publica el decret legislatiu corresponent o quan el Govern es troba en funcions. 3. Quan es tracti d’autoritzar el Govern per a formular un nou text articulat, les lleis de delegació han de fixar les bases a les quals s’ha d’ajustar el Govern en l’exercici de la delegació legislativa. Quan es tracti d’autoritzar el Govern a refondre textos legals, les lleis han de determinar l’abast i els criteris de la refosa. 4. El control de la legislació delegada és regulat pel Reglament del Parlament. Les lleis de delegació també poden establir un règim de control especial per als decrets legislatius. Article 64. Decrets llei 1. En cas d’una necessitat extraordinària i urgent, el Govern pot dictar disposicions legislatives provisionals sota la forma de decret llei. No poden ésser objecte de decret llei la reforma de l’Estatut, les matèries que són objecte de lleis de desenvolupament bàsic, la regulació essencial i el desenvolupament directe dels drets reconeguts per l’Estatut i per la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya i el pressupost de la Generalitat. 2. Els decrets llei resten derogats si en el termini improrrogable dels trenta dies subsegüents a la promulgació no són validats expressament pel Parlament després d’un debat i una votació de totalitat. 3. El Parlament pot tramitar els decrets llei com a projectes de llei pel procediment d’urgència, dins el termini establert per l’apartat 2. 49 �Art. 65 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA Article 65. Promulgació i publicació de les lleis Les lleis de Catalunya són promulgades, en nom del rei, pel president o presidenta de la Generalitat, el qual n’ordena la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, en el termini de quinze dies des de l’aprovació, i en el Boletín Oficial del Estado. A l’efecte de l’entrada en vigor, regeix la data de publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. La versió oficial en castellà és la traducció elaborada per la Generalitat. Article 66. Causes de finiment de la legislatura La legislatura fineix per expiració del mandat legal en complir-se els quatre anys de la data de les eleccions. També pot finir anticipadament si no té lloc la investidura del president o presidenta de la Generalitat, o per dissolució anticipada, acordada pel president o presidenta de la Generalitat. CAPÍTOL II El president o presidenta de la Generalitat Article 67. Elecció, nomenament, estatut personal, cessament i competències 1. El president o presidenta té la més alta representació de la Generalitat i dirigeix l’acció del Govern. També té la representació ordinària de l’Estat a Catalunya. 2. El president o presidenta de la Generalitat és elegit pel Parlament d’entre els seus membres. Es pot regular per llei la limitació de mandats. 3. Si, un cop transcorreguts dos mesos des de la primera votació d’investidura, cap candidat o candidata no és elegit, el Parlament resta dissolt automàticament i el president o presidenta de la Gene­ralitat en funcions convoca eleccions de manera immediata, que han de tenir lloc entre quaranta i seixanta dies després de la convocatòria. 4. El president o presidenta de la Generalitat és nomenat pel rei. 50 �TÍTOL II. DE LES INSTITUCIONS Art. 67 5. Una llei del Parlament regula l’estatut personal del president o presidenta de la Generalitat. Als efectes de precedències i protocol a Catalunya, el president o presidenta de la Generalitat té la posició preeminent que li correspon com a representant de la Generalitat i de l’Estat a Catalunya. 6. Com a representant ordinari de l’Estat a Catalunya, correspon al president o presidenta: a) Promulgar, en nom del rei, les lleis, els decrets llei i els decrets legislatius de Catalunya i ordenar-ne la publicació. b) Ordenar la publicació dels nomenaments dels càrrecs institucionals de l’Estat a Catalunya. c) Demanar la col·laboració a les autoritats de l’Estat que exerceixen funcions públiques a Catalunya. d) Les altres que determinin les lleis. 7. El president o presidenta de la Generalitat cessa per renovació del Parlament a conseqüència d’unes eleccions, per aprovació d’una moció de censura o denegació d’una qüestió de confiança, per defunció, per dimissió, per incapacitat permanent, física o mental, reconeguda pel Parlament, que l’inhabiliti per a l’exercici del càrrec, i per condemna penal ferma que comporti la inhabilitació per a l’exercici de càrrecs públics. 8. El conseller primer o consellera primera, si n’hi ha, o el conseller o consellera que determini la llei, supleix i substitueix el president o presidenta de la Generalitat en els casos d’absència, malaltia, cessament per causa d’incapacitat i defunció. La suplència i la substitució no per­meten exercir les atribucions del president o presidenta relatives al plantejament d’una qüestió de confiança, la designació i el cessament dels consellers i la dissolució anticipada del Parlament. 9. El president o presidenta de la Generalitat, si no ha nomenat un conseller primer o consellera primera, pot delegar temporalment funcions executives en un dels consellers. 51 �Art. 68 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA CAPÍTOL III El Govern i l’Administració de la Generalitat SECCIÓ PRIMERA El Govern Article 68. Funcions, composició, organització i cessament 1. El Govern és l’òrgan superior col·legiat que dirigeix l’acció política i l’Administració de la Generalitat. Exerceix la funció executiva i la potestat reglamentària d’acord amb aquest Estatut i les lleis. 2. El Govern es compon del president o presidenta de la Generalitat, el conseller primer o consellera primera, si escau, i els consellers. 3. Una llei ha de regular l’organització, el funcionament i les atribucions del Govern. 4. El Govern cessa quan ho fa el president o presidenta de la Generalitat. 5. Els actes, les disposicions generals i les normes que emanen del Govern o de l’Administració de la Generalitat han d’ésser publicats en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Aquesta publicació és suficient, a tots els efectes, per a l’eficàcia dels actes i per a l’entrada en vigor de les disposicions generals i les normes. Article 69. El conseller primer o consellera primera El president o presidenta de la Generalitat per decret pot nomenar i separar un conseller primer o consellera primera, de la qual cosa ha de donar compte al Parlament. El conseller primer o consellera primera és membre del Govern. El conseller primer o consellera primera, d’acord amb el que estableix la llei, té funcions pròpies, a més de les delegades pel president o presidenta. Article 70. Estatut personal dels membres del Govern 1. El president o presidenta de la Generalitat i els consellers, durant llurs mandats i pels actes presumptament delictius comesos al territori de Catalunya, no poden ésser detinguts ni retinguts excepte en cas de delicte flagrant. 52 �TÍTOL II. DE LES INSTITUCIONS Art. 71 2. Correspon al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya decidir sobre la inculpació, el processament i l’enjudiciament del president o presidenta de la Generalitat i dels consellers. Fora del territori de Catalunya la responsabilitat penal és exigible en els mateixos termes davant la Sala Penal del Tribunal Suprem. SECCIÓ SEGONA L’Administració de la Generalitat Article 71. Disposicions generals i principis d’organització i funcionament 1. L’Administració de la Generalitat és l’organització que exerceix les funcions executives atribuïdes per aquest Estatut a la Generalitat. Té la condició d’administració ordinària d’acord amb el que estableixen aquest Estatut i les lleis, sens perjudici de les competències que corresponen a l’Administració local. 2. L’Administració de la Generalitat serveix amb objectivitat els interessos generals i actua amb submissió plena a les lleis i al dret. 3. L’Administració de la Generalitat actua d’acord amb els principis de coordinació i transversalitat, amb la finalitat de garantir la integració de les polítiques públiques. 4. L’Administració de la Generalitat, d’acord amb el principi de transparència, ha de fer pública la informació necessària perquè els ciutadans en puguin avaluar la gestió. 5. L’Administració de la Generalitat exerceix les seves funcions al territori d’acord amb els principis de desconcentració i de descentralització. 6. Les lleis han de regular l’organització de l’Administració de la Generalitat i han de determinar en tot cas: a) Les modalitats de descentralització funcional i les diverses formes de personificació pública i privada que pot adoptar l’Administració de la Generalitat. b) Les formes d’organització i de gestió dels serveis públics. 53 �Art. 72 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA c) L’actuació de l’Administració de la Generalitat en règim de dret privat, i també la participació del sector privat en l’execució de les polítiques públiques i la prestació dels serveis públics. 7. S’ha de regular per llei l’estatut jurídic del personal al servei de l’Administració de la Generalitat, incloent-hi, en tot cas, el règim d’incompatibilitats, la garantia de formació i actualització dels coneixements i la praxi necessària per a complir les funcions públiques. Article 72. Òrgans consultius del Govern 1. La Comissió Jurídica Assessora és l’alt òrgan consultiu del Govern. Una llei del Parlament en regula la composició i les funcions. 2. El Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya és l’òrgan consultiu i d’assessorament del Govern en matèries socioeconòmiques, laborals i ocupacionals. Una llei del Parlament en regula la composició i les funcions. CAPÍTOL IV Les relacions entre el Parlament i el Govern Article 73. Drets i obligacions dels membres del Govern envers el Parlament 1. El president o presidenta de la Generalitat i els consellers tenen el dret d’assistir a les reunions del Ple i de les comissions parlamentàries i prendre-hi la paraula. 2. El Parlament pot requerir al Govern i als seus membres la informació que consideri necessària per a l’exercici de les seves funcions. També en pot requerir la presència al Ple i a les comissions, en els termes que estableix el Reglament del Parlament. Article 74. Responsabilitat política del Govern i dels seus membres 1. El president o presidenta de la Generalitat i els consellers responen políticament davant el Parlament de forma solidària, sens perjudici de la responsabilitat directa de cadascun d’ells. 2. La delegació de funcions del president o presidenta de la Generalitat no l’eximeix de la seva responsabilitat política davant el Parlament. 54 �TÍTOL II. DE LES INSTITUCIONS Art. 76 Article 75. Dissolució anticipada del Parlament El president o presidenta de la Generalitat, amb la deliberació prèvia del Govern i sota la seva exclusiva responsabilitat, pot dissoldre el Parlament. Aquesta facultat no pot ésser exercida quan estigui en tràmit una moció de censura i tampoc si no ha transcorregut un any com a mínim des de la darrera dissolució per aquest procediment. El decret de dissolució ha d’establir la convocatòria de noves eleccions, que han de tenir lloc entre els quaranta i els seixanta dies següents a la data de publicació del decret en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. CAPÍTOL V Altres institucions de la Generalitat SECCIÓ PRIMERA El Consell de Garanties Estatutàries Article 76. Funcions 1. El Consell de Garanties Estatutàries és la institució de la Generalitat que vetlla per l’adequació a aquest Estatut i a la Constitució de les disposicions de la Generalitat en els termes que estableix l’apartat 2. 2. El Consell de Garanties Estatutàries pot dictaminar, en els termes que estableixi la llei, en els casos següents: a) L’adequació a la Constitució dels projectes i les proposicions de reforma de l’Estatut d’autonomia de Catalunya abans que el Parlament els aprovi. b) L’adequació a aquest Estatut i a la Constitució dels projectes i les proposicions de llei sotmesos a debat i aprovació del Parlament i dels decrets llei sotmesos a convalidació del Parlament. c) L’adequació a aquest Estatut i a la Constitució dels projectes de decret legislatiu aprovats pel Govern. d) L’adequació dels projectes i les proposicions de llei i dels projectes de decret legislatiu aprovats pel Govern a l’autonomia local en els termes que garanteix aquest Estatut. 3. El Consell de Garanties Estatutàries ha de dictaminar abans de la interposició del recurs d’inconstitucionalitat pel Parlament o pel 55 �Art. 77 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA Govern, abans de la interposició de conflicte de competència pel Govern i abans de la interposició de conflicte en defensa de l’autonomia local davant el Tribunal Constitucional. 4. Els dictàmens del Consell de Garanties Estatutàries tenen caràcter vinculant amb relació als projectes de llei i les proposicions de llei del Parlament que desenvolupin o afectin drets reconeguts per aquest Estatut.12 Article 77. Composició i funcionament 1. El Consell de Garanties Estatutàries és format per membres nomenats pel president o presidenta de la Generalitat entre juristes de reconeguda competència, dues terceres parts dels quals a proposta del Parlament, per majoria de tres cinquenes parts dels diputats, i una tercera part a proposta del Govern. 2. Els membres del Consell de Garanties Estatutàries han d’elegir d’entre ells el president o presidenta. 3. Una llei del Parlament regula la composició i el funcionament del Consell de Garanties Estatutàries, l’estatut dels membres i els procediments relatius a l’exercici de les seves funcions. Es poden ampliar per llei les funcions dictaminadores del Consell de Garanties Estatutàries que estableix aquest Estatut sense atribuir-los caràcter vinculant. 4. El Consell de Garanties Estatutàries té autonomia orgànica, funcional i pressupostària, d’acord amb la llei. SECCIÓ SEGONA El Síndic de Greuges Article 78. Funcions i relacions amb altres institucions anàlogues 1. El Síndic de Greuges té la funció de protegir i defensar els drets i les llibertats que reconeixen la Constitució i aquest Estatut. Amb aquesta finalitat supervisa, amb caràcter exclusiu,13 l’activitat de l’Administració de la Generalitat, la dels organismes públics o privats vin12. Aquest apartat és inconstitucional i nul d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny. 13. Aquest incís és inconstitucional i nul d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny. 56 �TÍTOL II. DE LES INSTITUCIONS Art. 79 culats o que en depenen, la de les empreses privades que gestionen serveis públics o acompleixen activitats d’interès general o universal o activitats equivalents de manera concertada o indirecta i la de les altres persones amb un vincle contractual amb l’Administració de la Generalitat i amb les entitats públiques que en depenen. També supervisa l’activitat de l’Administració local de Catalunya i la dels organismes públics o privats vinculats o que en depenen. 2. El Síndic de Greuges i el Defensor del Poble col·laboren en l’exercici de llurs funcions. 3. El Síndic de Greuges pot sol·licitar dictamen al Consell de Garanties Estatutàries sobre els projectes i les proposicions de llei sotmesos a debat i aprovació del Parlament i dels decrets llei sotmesos a convalidació del Parlament, quan regulen drets reconeguts per aquest Estatut. 4. El Síndic de Greuges pot establir relacions de col·laboració amb els defensors locals de la ciutadania i altres figures anàlogues creades en l’àmbit públic i el privat. 5. Les administracions públiques de Catalunya i les altres entitats i persones a què fa referència l’apartat 1 tenen l’obligació de cooperar amb el Síndic de Greuges. S’han de regular per llei les sancions i els mecanismes destinats a garantir el compliment d’aquesta obligació. Article 79. Designació i estatut del síndic de greuges 1. El síndic o síndica de greuges és elegit pel Parlament per majoria de tres cinquenes parts dels seus membres. 2. El síndic o síndica de greuges exerceix les seves funcions amb imparcialitat i independència, és inviolable per les opinions expressades en l’exercici de les seves funcions, és inamovible i només pot ésser destituït i suspès per les causes que estableix la llei. 3. S’han de regular per llei l’estatut personal del síndic de greuges, les incompatibilitats, les causes de cessament, l’organització i les atribucions de la institució. El Síndic de Greuges gaudeix d’autonomia reglamentària, organitzativa, funcional i pressupostària d’acord amb les lleis. 57 �Art. 80 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA SECCIÓ TERCERA La Sindicatura de Comptes Article 80. Funcions i relacions amb el Tribunal de Comptes 1. La Sindicatura de Comptes és l’òrgan fiscalitzador extern dels comptes, de la gestió econòmica i del control d’eficiència de la Generalitat, dels ens locals i de la resta del sector públic de Catalunya. 2. La Sindicatura de Comptes depèn orgànicament del Parlament, exerceix les seves funcions per delegació d’aquest i amb plena autonomia organitzativa, funcional i pressupostària, d’acord amb les lleis. 3. La Sindicatura de Comptes i el Tribunal de Comptes han d’establir llurs relacions de cooperació per mitjà d’un conveni. En aquest conveni s’han d’establir els mecanismes de participació en els procediments jurisdiccionals sobre responsabilitat comptable. Article 81. Composició, funcionament i estatut personal 1. La Sindicatura de Comptes és formada per síndics designats pel Parlament per majoria de tres cinquenes parts. Els síndics elegeixen d’entre ells el síndic o síndica major. 2. S’han de regular per llei l’estatut personal, les incompatibilitats, les causes de cessament, l’organització i el funcionament de la Sindicatura de Comptes. SECCIÓ QUARTA Regulació del Consell de l’Audiovisual de Catalunya Article 82. El Consell de l’Audiovisual de Catalunya El Consell de l’Audiovisual de Catalunya és l’autoritat reguladora independent en l’àmbit de la comunicació audiovisual pública i privada. El Consell actua amb plena independència del Govern de la Generalitat en l’exercici de les seves funcions. Una llei del Parlament ha d’establir els criteris d’elecció dels seus membres i els seus àmbits específics d’actuació. 58 �TÍTOL II. DE LES INSTITUCIONS Art. 84 CAPÍTOL VI El govern local SECCIÓ PRIMERA Organització territorial local Article 83. Organització del govern local de Catalunya 1. Catalunya estructura la seva organització territorial bàsica en municipis i vegueries. 2. L’àmbit supramunicipal és constituït, en tot cas, per les comarques, que ha de regular una llei del Parlament. 3. Els altres ens supramunicipals que creï la Generalitat es fonamenten en la voluntat de col·laboració i associació dels municipis. Article 84. Competències locals 1. Aquest Estatut garanteix als municipis un nucli de competències pròpies que han d’ésser exercides per aquestes entitats amb plena autonomia, subjecta només a control de constitucionalitat i de legalitat. 2. Els governs locals de Catalunya tenen en tot cas competències pròpies sobre les matèries següents, en els termes que determinin les lleis: a) L’ordenació i la gestió del territori, l’urbanisme i la disciplina urbanística i la conservació i el manteniment dels béns de domini públic local. b) La planificació, la programació i la gestió d’habitatge públic i la participació en la planificació en sòl municipal de l’habitatge de protecció oficial. c) L’ordenació i la prestació de serveis bàsics a la comunitat. d) La regulació i la gestió dels equipaments municipals. e) La regulació de les condicions de seguretat en les activitats organitzades en espais públics i en locals de concurrència pública. La coordinació mitjançant la Junta de Seguretat dels diversos cossos i forces presents al municipi. f) La protecció civil i la prevenció d’incendis. 59 �Art. 85 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA g) La planificació, l’ordenació i la gestió de l’educació infantil i la participació en el procés de matriculació en els centres públics i concertats del terme municipal, el manteniment i l’aprofitament, fora de l’horari escolar, dels centres públics i el calendari escolar. h) La circulació i els serveis de mobilitat i la gestió del transport de viatgers municipal. i) La regulació de l’establiment d’autoritzacions i promocions de tot tipus d’activitats econòmiques, especialment les de caràcter comercial, artesanal i turístic i foment de l’ocupació. j) La formulació i la gestió de polítiques per a la protecció del medi ambient i el desenvolupament sostenible. k) La regulació i la gestió dels equipaments esportius i de lleure i promoció d’activitats. l) La regulació de l’establiment d’infraestructures de telecomunicacions i prestació de serveis de telecomunicacions. m) La regulació i la prestació dels serveis d’atenció a les persones, dels serveis socials públics d’assistència primària i foment de les polítiques d’acolliment dels immigrants. n) La regulació, la gestió i la vigilància de les activitats i els usos que es porten a terme a les platges, als rius, als llacs i a la muntanya. 3. La distribució de les responsabilitats administratives en les matèries a què fa referència l’apartat 2 entre les diverses administracions locals ha de tenir en compte llur capacitat de gestió i es regeix per les lleis aprovades pel Parlament, pel principi de subsidiarietat, d’acord amb el que estableix la Carta europea de l’autonomia local, pel principi de diferenciació, d’acord amb les característiques que presenta la realitat municipal, i pel principi de suficiència financera. 4. La Generalitat ha de determinar i fixar els mecanismes per al finançament dels nous serveis derivats de l’ampliació de l’espai competencial dels governs locals. Article 85. El Consell de Governs Locals El Consell de Governs Locals és l’òrgan de representació de municipis i vegueries en les institucions de la Generalitat. El Consell ha 60 �TÍTOL II. DE LES INSTITUCIONS Art. 86 d’ésser escoltat en la tramitació parlamentària de les iniciatives legislatives que afecten de manera específica les administracions locals i en la tramitació de plans i normes reglamentàries de caràcter idèntic. Una llei del Parlament regula la composició, l’organització i les fun­ cions del Consell de Governs Locals. SECCIÓ SEGONA El municipi Article 86. El municipi i l’autonomia municipal 1. El municipi és l’ens local bàsic de l’organització territorial de Catalunya i el mitjà essencial de participació de la comunitat local en els afers públics. 2. El govern i l’administració municipals corresponen a l’ajuntament, format per l’alcalde o alcaldessa i els regidors. S’han d’establir per llei els requisits que s’han de complir per a l’aplicació del règim de consell obert. 3. Aquest Estatut garanteix al municipi l’autonomia per a l’exercici de les competències que té encomanades i la defensa dels interessos propis de la col·lectivitat que representa. 4. Els actes i els acords adoptats pels municipis no poden ésser objecte de control d’oportunitat per cap altra administració. 5. Correspon a la Generalitat el control de l’adequació a l’ordenament jurídic dels actes i els acords adoptats pels municipis i, si escau, la impugnació corresponent davant la jurisdicció contenciosa administrativa, sens perjudici de les accions que l’Estat pugui emprendre en defensa de les seves competències. 6. Els regidors són elegits pels veïns dels municipis per mitjà de sufragi universal, igual, lliure, directe i secret. 7. Les concentracions de població que dins d’un municipi formin nuclis separats es poden constituir en entitats municipals descentralitzades. La llei els ha de garantir la descentralització i la capacitat suficients per a portar a terme les activitats i prestar els serveis de llur competència. 61 �Art. 87 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA Article 87. Principis d’organització i funcionament i potestat normativa 1. Els municipis disposen de plena capacitat d’autoorganització dins el marc de les disposicions generals establertes per llei en matèria d’organització i funcionament municipal. 2. Els municipis tenen dret a associar-se amb altres i a cooperar entre ells i amb altres ens públics per a exercir llurs competències, i també per a complir tasques d’interès comú. A aquests efectes, tenen capacitat per a establir convenis i crear mancomunitats, consorcis i associacions i participar-hi, i també adoptar altres formes d’actuació conjunta. Les lleis no poden limitar aquest dret si no és per a garantir l’autonomia dels altres ens que la tenen reconeguda. 3. Els municipis tenen potestat normativa, com a expressió del principi democràtic en què es fonamenten, en l’àmbit de llurs competències i en els altres sobre els quals es projecta llur autonomia. Article 88. Principi de diferenciació Les lleis que afecten el règim jurídic, orgànic, funcional, competencial i financer dels municipis han de tenir en compte necessàriament les diferents característiques demogràfiques, geogràfiques, funcionals, organitzatives, de dimensió i de capacitat de gestió que tenen. Article 89. Règim especial del municipi de Barcelona El municipi de Barcelona disposa d’un règim especial establert per llei del Parlament. L’Ajuntament de Barcelona té iniciativa per a proposar la modificació d’aquest règim especial i, d’acord amb les lleis i el Reglament del Parlament, ha de participar en l’elaboració dels projectes de llei que incideixen en aquest règim especial i ha d’ésser consultat en la tramitació parlamentària d’altres iniciatives legislatives sobre el seu règim especial. 62 �TÍTOL II. DE LES INSTITUCIONS Art. 92 SECCIÓ TERCERA La vegueria [Article 90. La vegueria 1. La vegueria és l’àmbit territorial específic per a l’exercici del govern intermunicipal de cooperació local i té personalitat jurídica pròpia. La vegueria també és la divisió territorial adoptada per la Generalitat per a l’organització territorial dels seus serveis. 2. La vegueria, com a govern local, té naturalesa territorial i gaudeix d’autonomia per a la gestió dels seus interessos.]14 Article 91. El Consell de Vegueria 1. El govern i l’administració autònoma de la vegueria corresponen al Consell de Vegueria, format pel president o presidenta i pels consellers de vegueria. 2. El president o presidenta de vegueria és escollit pels consellers de vegueria d’entre els seus membres. [3. Els consells de vegueria substitueixen les diputacions.]15 [4. La creació, la modificació i la supressió, i també el desplegament del règim jurídic de les vegueries, són regulats per llei del Parlament. L’alteració dels límits provincials, si s’escau, s’ha de portar a terme d’acord amb el que estableix l’article 141.1 de la Constitució.]16 SECCIÓ QUARTA La comarca i els altres ens locals supramunicipals Article 92. La comarca 1. La comarca es configura com a ens local amb personalitat jurídica pròpia i és formada per municipis per a la gestió de competències i serveis locals. 14. Aquest article és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 40 de la STC 31/2010, del 28 de juny. 15. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 41 de la STC 31/2010, del 28 de juny. 16. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 41 de la STC 31/2010, del 28 de juny. 63 �Art. 93 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA 2. La creació, la modificació i la supressió de les comarques, i també l’establiment del règim jurídic d’aquests ens, són regulats per una llei del Parlament. Article 93. Els altres ens locals supramunicipals Els altres ens locals supramunicipals es fonamenten en la voluntat de col·laboració i associació dels municipis i en el reconeixement de les àrees metropolitanes. La creació, la modificació i la supressió, i també l’establiment del règim jurídic d’aquests ens, són regulats per una llei del Parlament. CAPÍTOL VII Organització institucional pròpia de l’Aran Article 94. Règim jurídic 1. L’Aran disposa d’un règim jurídic especial establert per llei del Parlament. Per mitjà d’aquest règim es reconeix l’especificitat de l’organització institucional i administrativa de l’Aran i se’n garanteix l’autonomia per a ordenar i gestionar els afers públics del seu territori. 2. La institució de govern de l’Aran és el Conselh Generau, que és format pel Síndic, el Plen des Conselhèrs e Conselhères Generaus i la Comission d’Auditors de Compdes. El síndic o síndica és la més alta representació i l’ordinària de la Generalitat a l’Aran. 3. La institució de govern de l’Aran és elegida per mitjà de sufragi universal, igual, lliure, directe i secret, en la forma establerta per llei. 4. El Conselh Generau té competència en les matèries que determinin la llei reguladora del règim especial de l’Aran i la resta de lleis aprovades pel Parlament i les facultats que la llei li atribueix, en especial, en les actuacions de muntanya. L’Aran, per mitjà de la seva institució representativa, ha de participar en l’elaboració de les iniciatives legislatives que afecten el seu règim especial. 5. Una llei del Parlament estableix els recursos financers suficients perquè el Conselh Generau pugui prestar els serveis de la seva competència. 64 �TÍTOL III. DEL PODER JUDICIAL A CATALUNYA Art. 95 TÍTOL III Del poder judicial a Catalunya CAPÍTOL I El Tribunal Superior de Justícia i el fiscal o la fiscal superior de Catalunya Article 95. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 1. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és l’òrgan jurisdiccional en què culmina l’organització judicial a Catalunya i és competent, en els termes establerts per la llei orgànica corresponent, per a conèixer dels recursos i dels procediments en els diversos ordres jurisdiccionals i per a tutelar els drets reconeguts per aquest Estatut. En tot cas, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és competent en els ordres jurisdiccionals civil, penal, contenciós administratiu i social i en els altres que es puguin crear en el futur. [2. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és l’última instància jurisdiccional de tots els processos iniciats a Catalunya, i de tots els recursos que es tramiten en el seu àmbit territorial, sigui quin sigui el dret invocat com a aplicable, d’acord amb la Llei orgànica del poder judicial i sens perjudici de la competència reservada al Tribunal Suprem per a la unificació de doctrina. La Llei orgànica del poder judicial ha de determinar l’abast i el contingut dels recursos esmentats.]17 3. Correspon en exclusiva al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya la unificació de la interpretació del dret de Catalunya. 4. Correspon al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya la resolució dels recursos extraordinaris de revisió que autoritzi la llei contra les resolucions fermes dictades pels òrgans judicials de Catalunya. 5. El president o presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és el representant del poder judicial a Catalunya. És nomenat pel rei, a proposta del Consell General del Poder Judicial i amb la participació del Consell de Justícia de Catalunya,18 en els termes que 17. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 44 de la STC 31/2010, del 28 de juny i pel FJ 8 de la STC 137/2010, del 16 de desembre. 18. Aquest incís és inconstitucional i nul d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny. 65 �Art. 96 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA determini la Llei orgànica del poder judicial. El president o presidenta de la Generalitat ordena que se’n publiqui el nomenament en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. 6. Els presidents de sala del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya són nomenats a proposta del Consell General del Poder Judicial i amb la participació del Consell de Justícia de Catalunya,19 en els termes que determini la llei orgànica del poder judicial. Article 96. El fiscal o la fiscal superior de Catalunya 1. El fiscal o la fiscal superior de Catalunya és el fiscal o la fiscal en cap del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, representa el Ministeri Fiscal a Catalunya i és designat en els termes que estableix el seu estatut orgànic. 2. El president o presidenta de la Generalitat ordena la publicació del nomenament del fiscal o la fiscal superior de Catalunya en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. 3. El fiscal o la fiscal superior de Catalunya ha de trametre una còpia de la memòria anual de la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya al Govern, al Consell de Justícia de Catalunya i al Parlament, i ha de presentar-la davant aquest dins els sis mesos següents al dia en què es fa pública. 4. Les funcions del fiscal o la fiscal superior de Catalunya són les que estableix l’Estatut orgànic del Ministeri Fiscal. La Generalitat pot subscriure convenis amb el Ministeri Fiscal. CAPÍTOL II El Consell de Justícia de Catalunya Article 97. El Consell de Justícia de Catalunya El Consell de Justícia de Catalunya és l’òrgan de govern del poder judicial a Catalunya. Actua com a òrgan desconcentrat del Consell General del Poder Judicial, sens perjudici de les competències 19. Aquest incís és inconstitucional i nul d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny. 66 �TÍTOL III. DEL PODER JUDICIAL A CATALUNYA Art. 98 d’aquest darrer, d’acord amb el que estableix la Llei orgànica del poder judicial.20 Article 98. Atribucions 1. Les atribucions del Consell de Justícia de Catalunya són les que estableixen aquest Estatut, la Llei orgànica del poder judicial, les lleis que aprovi el Parlament i les que, si escau, li delegui el Consell General del Poder Judicial. 2. Les atribucions del Consell de Justícia de Catalunya respecte als òrgans jurisdiccionals situats al territori de Catalunya són, d’acord amb el que estableix la Llei orgànica del poder judicial, les següents: a) Participar en la designació del president o presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i també en la designació dels presidents de sala del dit Tribunal Superior i dels presidents de les audiències provincials. b) Proposar al Consell General del Poder Judicial i expedir els nomenaments i els cessaments dels jutges i magistrats incorporats a la carrera judicial temporalment amb funcions d’assistència, suport o substitució, i també determinar l’adscripció d’aquests jutges i magistrats als òrgans judicials que requereixin mesures de reforç. c) Instruir expedients i, en general, exercir les funcions disciplinàries sobre jutges i magistrats, en els termes que estableixen les lleis. d) Participar en la planificació de la inspecció de jutjats i tribunals; ordenar-ne, si escau, la inspecció i la vigilància, i fer propostes en aquest àmbit; atendre les ordres d’inspecció dels jutjats i tribunals que acordi el Govern, i donar compte de la resolució i de les mesures adoptades. e) Informar sobre els recursos d’alçada interposats contra els acords dels òrgans de govern dels tribunals i jutjats de Catalunya.21 f) Precisar i aplicar, quan escaigui, en l’àmbit de Catalunya, els reglaments del Consell General del Poder Judicial. 20. Aquest article és inconstitucional i nul d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny. 21. Aquestes lletres són inconstitucionals i nul·les d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny. 67 �Art. 99 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA g) Informar sobre les propostes de revisió, delimitació i modificació de les demarcacions territorials dels òrgans jurisdiccionals i sobre les propostes de creació de seccions i jutjats. h) Presentar una memòria anual al Parlament sobre l’estat i el funcionament de l’Administració de justícia a Catalunya. i) Totes les funcions que li atribueixin la Llei orgànica del poder judicial i les lleis del Parlament, i les que li delegui el Consell General del Poder Judicial. 3. Les resolucions del Consell de Justícia de Catalunya en matèria de nomenaments, autoritzacions, llicències i permisos s’han d’adoptar d’acord amb els criteris aprovats pel Consell General del Poder Judicial.22 4. El Consell de Justícia de Catalunya, per mitjà del seu president o presidenta, ha de comunicar al Consell General del Poder Judicial les resolucions que dicti i les iniciatives que emprengui i ha de facilitar la informació que li sigui demanada. Article 99. Composició, organització i funcionament 1. El Consell de Justícia de Catalunya és integrat pel president o presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que el presideix, i 23 pels membres que siguin nomenats, d’acord amb el que estableix la Llei orgànica del poder judicial, entre jutges, magistrats, fiscals o juristes de reconegut prestigi. El Parlament de Catalunya designa els membres del Consell que determini la Llei orgànica del poder judicial. 2. El Consell de Justícia de Catalunya aprova el seu reglament intern d’organització i funcionament, d’acord amb la normativa aplicable. Article 100. Control dels actes del Consell de Justícia de Catalunya 1. Els actes del Consell de Justícia de Catalunya són impugnables en alçada davant el Consell General del Poder Judicial, llevat que hagin estat dictats en exercici de competències de la comunitat autònoma.24 22. Aquest apartat és inconstitucional i nul d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny. 23. Aquest incís és inconstitucional i nul d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny. 24. Aquest apartat és inconstitucional d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny. 68 �TÍTOL III. DEL PODER JUDICIAL A CATALUNYA Art. 102 2. Els actes del Consell de Justícia de Catalunya que no siguin impugnables en alçada davant el Consell General del Poder Judicial es poden impugnar jurisdiccionalment en els termes establerts per les lleis. CAPÍTOL III Competències de la Generalitat sobre l’Administració de justícia Article 101. Oposicions i concursos 1. La Generalitat proposa al Govern de l’Estat, al Consell General del Poder Judicial o al Consell de Justícia de Catalunya,25 segons que correspongui, la convocatòria d’oposicions i concursos per a proveir les places vacants de magistrats, jutges i fiscals a Catalunya. 2. El Consell de Justícia de Catalunya convoca els concursos per a proveir places vacants de jutges i magistrats a Catalunya en els termes establerts per la Llei orgànica del poder judicial.26 3. Les proves dels concursos i les oposicions regulats per aquest article, si tenen lloc a Catalunya, poden fer-se en qualsevol de les dues llengües oficials, a elecció del candidat. Article 102. El personal judicial i la resta del personal al servei de l’Administració de justícia a Catalunya 1. Els magistrats, els jutges i els fiscals que ocupin una plaça a Catalunya han d’acreditar un coneixement adequat i suficient del català per a fer efectius els drets lingüístics dels ciutadans en la forma i amb l’abast que determini la llei. 2. Els magistrats, els jutges i els fiscals que ocupin una plaça a Catalunya han d’acreditar un coneixement suficient del dret propi de Catalunya en la forma i amb l’abast que determini la llei. 3. En tot cas, el coneixement suficient de la llengua i del dret propis ha d’ésser valorat d’una manera específica i singular per a obtenir una plaça en els concursos de trasllat corresponents. 25. Aquest incís és inconstitucional d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny. 26. Aquest apartat és inconstitucional i nul d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny. 69 �Art. 103 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA 4. El personal al servei de l’Administració de justícia i de la Fiscalia a Catalunya ha d’acreditar un coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials que el fa apte per a complir les funcions pròpies del seu càrrec o lloc de treball. Article 103. Mitjans personals 1. Correspon a la Generalitat la competència normativa sobre el personal no judicial al servei de l’Administració de justícia, dins el respecte a l’estatut jurídic d’aquest personal establert per la Llei orgànica del poder judicial. En els termes esmentats, aquesta competència inclou la regulació de: a) L’organització d’aquest personal en cossos i escales. b) El procés de selecció. c) La promoció interna, la formació inicial i la formació continuada. d) La provisió de destinacions i ascensos. e) Les situacions administratives. f) El règim de retribucions. g) La jornada laboral i l’horari de treball. h) L’ordenació de l’activitat professional i les funcions. i) Les llicències, els permisos, les vacances i les incompatibilitats. j) El registre de personal. k) El règim disciplinari. 2. En els mateixos termes que estableix l’apartat 1, correspon a la Generalitat la competència executiva i de gestió en matèria de personal no judicial al servei de l’Administració de justícia. Aquesta competència inclou: a) Aprovar l’oferta d’ocupació pública. b) Convocar i resoldre tots els processos de selecció, i l’adscripció als llocs de treball. c) Nomenar els funcionaris que superin els processos selectius. d) Impartir la formació, prèvia i continuada. e) Elaborar les relacions de llocs de treball. 70 �TÍTOL III. DEL PODER JUDICIAL A CATALUNYA Art. 104 f) Convocar i resoldre tots els processos de provisió de llocs de treball. g) Convocar i resoldre tots els processos de promoció interna. h) Gestionar el Registre de Personal, coordinat amb l’estatal. i) Efectuar tota la gestió d’aquest personal, en aplicació del seu règim estatutari i retributiu. j) Exercir la potestat disciplinària i imposar les sancions que escaiguin, inclosa la separació del servei. k) Exercir totes les altres funcions que siguin necessàries per a garantir una gestió eficaç i eficient dels recursos humans al servei de l’Administració de justícia. 3. En el marc del que disposa la Llei orgànica del poder judicial, es poden crear per llei del Parlament cossos de funcionaris al servei de l’Administració de justícia dependents de la funció pública de la Generalitat. 4. La Generalitat disposa de competència exclusiva sobre el personal laboral al servei de l’Administració de justícia. Article 104. Mitjans materials Corresponen a la Generalitat els mitjans materials de l’Administració de justícia a Catalunya. Aquesta competència inclou en tot cas: a) La construcció i la reforma dels edificis judicials i de la fiscalia. b) La provisió de béns mobles i materials per a les dependències judicials i de la fiscalia. c) La configuració, la implantació i el manteniment de sistemes informàtics i de comunicació, sens perjudici de les competències de coordinació i homologació que corresponen a l’Estat per a garantir la compatibilitat del sistema. d) La gestió i la custòdia dels arxius, de les peces de convicció i dels efectes intervinguts, en tot allò que no tingui naturalesa jurisdiccional. e) La participació en la gestió dels comptes de dipòsits i consignacions judicials i en llurs rendiments, tenint en compte el volum de l’activitat judicial acomplerta a la comunitat autònoma i el cost efectiu dels serveis. 71 �Art. 105 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA f) La gestió, la liquidació i la recaptació de les taxes judicials que estableixi la Generalitat en l’àmbit de les seves competències sobre l’Administració de justícia. Article 105. Oficina judicial i institucions i serveis de suport Correspon a la Generalitat, d’acord amb la Llei orgànica del poder judicial, determinar la creació, el disseny, l’organització, la dotació i la gestió de les oficines judicials i dels òrgans i els serveis de suport als òrgans jurisdiccionals, incloent-hi la regulació de les institucions, els instituts i els serveis de medicina forense i de toxicologia. Article 106. Justícia gratuïta. Procediments de mediació i de conciliació 1. Correspon a la Generalitat la competència per a ordenar els serveis de justícia gratuïta i d’orientació jurídica gratuïta. 2. La Generalitat pot establir els instruments i els procediments de mediació i de conciliació en la resolució de conflictes en les matèries de la seva competència. Article 107. Demarcació, planta i capitalitat judicials 1. El Govern de la Generalitat, almenys cada cinc anys, amb l’informe previ del Consell de Justícia de Catalunya, ha de proposar al Govern de l’Estat la determinació i la revisió de la demarcació i la planta judicials a Catalunya. Aquesta proposta, que és preceptiva, ha d’acompanyar el projecte de llei que el Govern trameti a les Corts Generals. 2. Les modificacions de la planta judicial que no comportin reforma legislativa poden correspondre al Govern de la Generalitat. Així mateix, la Generalitat pot crear seccions i jutjats, per delegació del Govern de l’Estat, en els termes establerts per la Llei orgànica del poder judicial. 3. La capitalitat de les demarcacions judicials és fixada per una llei del Parlament. Article 108. Justícia de pau i de proximitat 1. La Generalitat té competència sobre la justícia de pau, en els termes que estableixi la Llei orgànica del poder judicial. En els mateixos 72 �TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES Art. 111 termes, correspon al Consell de Justícia de Catalunya el nomenament dels jutges. La Generalitat també es fa càrrec de llurs indemnitzacions i és la competent per a la provisió dels mitjans necessaris per a l’exercici de llurs funcions. Li correspon també la creació de les secretaries i llur provisió. 2. La Generalitat, en les poblacions que es determini i d’acord amb el que disposa la Llei orgànica del poder judicial, pot instar que s’estableixi un sistema de justícia de proximitat que tingui per objectiu resoldre conflictes menors amb celeritat i eficàcia. Article 109. Clàusula subrogatòria La Generalitat exerceix, ultra les competències expressament atribuïdes per aquest Estatut, totes les funcions i les facultats que la Llei orgànica del poder judicial reconeix al Govern de l’Estat amb relació a l’Administració de justícia a Catalunya. TÍTOL IV De les competències CAPÍTOL I Tipologia de les competències [Article 110. Competències exclusives 1. Corresponen a la Generalitat, en l’àmbit de les seves competències exclusives, de manera íntegra, la potestat legislativa, la potestat reglamentària i la funció executiva. Correspon únicament a la Generalitat l’exercici d’aquestes potestats i funcions, mitjançant les quals pot establir polítiques pròpies. 2. El dret català, en matèria de les competències exclusives de la Generalitat, és el dret aplicable en el seu territori amb preferència sobre qualsevol altre.]27 Article 111. Competències compartides En les matèries que l’Estatut atribueix a la Generalitat de forma compartida amb l’Estat, corresponen a la Generalitat la potestat legislativa, la 27. Aquest article és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 59 de la STC 31/2010, del 28 de juny i pel FJ 9 de la STC 137/2010, del 16 de desembre. 73 �Art. 112 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA potestat reglamentària i la funció executiva, en el marc de les bases que fixi l’Estat com a principis o mínim comú normatiu en normes amb rang de llei, excepte en els supòsits que es determinin d’acord amb la Constitució i amb aquest Estatut.28 En exercici d’aquestes competències, la Generalitat pot establir polítiques pròpies. El Parlament ha de desplegar i concretar per mitjà d’una llei les dites disposicions bàsiques. [Article 112. Competències executives Correspon a la Generalitat, en l’àmbit de les seves competències executives, la potestat reglamentària, que comprèn l’aprovació de disposicions per a l’execució de la normativa de l’Estat, i també la funció executiva, que en tot cas inclou la potestat d’organització de la seva pròpia administració i, en general, totes les funcions i activitats que l’ordenament atribueix a l’Administració pública.]29 Article 113. Competències de la Generalitat i normativa de la Unió Europea Correspon a la Generalitat el desplegament, l’aplicació i l’execució de la normativa de la Unió Europea quan afecti l’àmbit de les seves competències, en els termes que estableix el títol V. Article 114. Activitat de foment 1. Correspon a la Generalitat, en les matèries de la seva competència, l’exercici de l’activitat de foment. Amb aquesta finalitat, la Generalitat pot atorgar subvencions amb càrrec a fons propis. 2. Correspon a la Generalitat, en les matèries de competència exclusiva, l’especificació dels objectius als quals es destinen les subvencions estatals i comunitàries europees territorialitzables, i també la regulació de les condicions d’atorgament i la gestió, incloent-hi la tramitació i la concessió. 3. Correspon a la Generalitat, en les matèries de competència compartida, precisar normativament els objectius als quals es destinen les subvencions estatals i comunitàries europees territorialitzables, i 28. Aquest incís és inconstitucional i nul d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny. 29. Aquest article és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 61 de la STC 31/2010, del 28 de juny i pel FJ 9 de la STC 137/2010, del 16 de desembre. 74 �TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES Art. 116 també completar la regulació de les condicions d’atorgament i tota la gestió, incloent-hi la tramitació i la concessió. 4. Correspon a la Generalitat, en les matèries de competència executiva, la gestió de les subvencions estatals i comunitàries europees territorialitzables, incloent-hi la tramitació i la concessió. 5. La Generalitat participa en la determinació del caràcter no territorialitzable de les subvencions estatals i comunitàries europees. Així mateix, participa, en els termes que fixi l’Estat, en la gestió i la tramitació d’aquestes subvencions. Article 115. Abast territorial i efectes de les competències 1. L’àmbit material de les competències de la Generalitat està referit al territori de Catalunya, excepte en els supòsits a què fan referència expressament aquest Estatut i altres disposicions legals que estableixen l’eficàcia jurídica extraterritorial de les disposicions i els actes de la Generalitat. 2. La Generalitat, en els casos en què l’objecte de les seves competències té un abast territorial superior al del territori de Catalunya, exerceix les seves competències sobre la part d’aquest objecte situada en el seu territori, sens perjudici dels instruments de col·laboració que s’estableixin amb altres ens territorials o, subsidiàriament, de la coordinació per l’Estat de les comunitats autònomes afectades. CAPÍTOL II Les matèries de les competències Article 116. Agricultura, ramaderia i aprofitaments forestals 1. Correspon a la Generalitat, respectant el que estableixi l’Estat en exercici de les competències que li atribueix l’article 149.1.13 i 16 de la Constitució, la competència exclusiva en matèria d’agricultura i ramaderia. Aquesta competència inclou en tot cas: a) La regulació i el desenvolupament de l’agricultura, la ramaderia i el sector agroalimentari. b) La regulació i l’execució sobre la qualitat, la traçabilitat i les condicions dels productes agrícoles i ramaders, i també la lluita contra els fraus en l’àmbit de la producció i la comercialització agroalimentàries. 75 �Art. 117 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA c) La regulació de la participació de les organitzacions agràries i ramaderes i de les cambres agràries en organismes públics. d) La sanitat vegetal i animal en els casos en què no tingui efectes sobre la salut humana i la protecció dels animals. e) Les llavors i els planters, especialment tot allò que estigui relacionat amb els organismes genèticament modificats. f) La regulació dels processos de producció, de les explotacions, de les estructures agràries i de llur règim jurídic. g) El desenvolupament integral i la protecció del món rural. h) La recerca, el desenvolupament, la transferència tecnològica, la innovació de les explotacions i les empreses agràries i alimentàries i la formació en aquestes matèries. i) Les fires i els certàmens agrícoles, forestals i ramaders. 2. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre: a) La planificació de l’agricultura i la ramaderia i del sector agroalimentari. b) La regulació i el règim d’intervenció administrativa i d’usos de la forest, dels aprofitaments i els serveis forestals i de les vies pecuàries de Catalunya. Article 117. Aigua i obres hidràuliques 1. Correspon a la Generalitat, en matèria d’aigües que pertanyin a conques hidrogràfiques intracomunitàries, la competència exclusiva, que inclou en tot cas: a) L’ordenació administrativa, la planificació i la gestió de l’aigua superficial i subterrània, dels usos i els aprofitaments hidràulics i també de les obres hidràuliques que no siguin qualificades d’interès general. b) La planificació i l’adopció de mesures i instruments específics de gestió i protecció dels recursos hídrics i dels ecosistemes aquàtics i terrestres vinculats a l’aigua. c) Les mesures extraordinàries en cas de necessitat per a garantir el subministrament d’aigua. 76 �TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES Art. 118 d) L’organització de l’administració hidràulica de Catalunya, inclosa la participació dels usuaris. e) La regulació i l’execució de les actuacions relacionades amb la concentració parcel·lària i amb les obres de regatge. 2. La Generalitat, en els termes que estableix la legislació estatal, assumeix competències executives sobre el domini públic hidràulic i les obres d’interès general. En els mateixos termes, li correspon la participació en la planificació i la programació de les obres d’interès general. 3. La Generalitat participa en la planificació hidrològica i en els òrgans de gestió estatals dels recursos hídrics i dels aprofitaments hidràulics que pertanyin a conques hidrogràfiques intercomunitàries. Correspon a la Generalitat, dins del seu àmbit territorial, la competència executiva sobre: a) L’adopció de mesures addicionals de protecció i sanejament dels recursos hídrics i dels ecosistemes aquàtics. b) L’execució i l’explotació de les obres de titularitat estatal, si s’estableix mitjançant conveni. c) Les facultats de policia del domini públic hidràulic que li són atribuïdes per la legislació estatal. 4. La Generalitat ha d’emetre un informe preceptiu per a qualsevol proposta de transvasament de conques que impliqui la modificació dels recursos hídrics del seu àmbit territorial. 5. La Generalitat participa en la planificació hidrològica dels recursos hídrics i dels aprofitaments hidràulics que passin per Catalunya o que hi fineixin provinents de territoris de fora de l’àmbit estatal espanyol, d’acord amb els mecanismes que estableix el títol V, i participa en l’execució de la dita planificació en els termes que estableix la legislació estatal. Article 118. Associacions i fundacions 1. Correspon a la Generalitat, respectant les condicions bàsiques que l’Estat estableixi per garantir la igualtat en l’exercici del dret i la reserva de llei orgànica, la competència exclusiva sobre el règim jurídic 77 �Art. 119 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA de les associacions que compleixen llurs funcions majoritàriament a Catalunya. Aquesta competència inclou en tot cas: a) La regulació de les modalitats d’associació, de la denominació de les associacions, de les finalitats, dels requisits de constitució, modificació, extinció i liquidació, del contingut dels estatuts, dels òrgans de govern, dels drets i deures dels associats, de les obligacions de les associacions i de les associacions de caràcter especial. b) La determinació i el règim d’aplicació dels beneficis fiscals de les associacions que estableixi la normativa tributària, i també la declaració d’utilitat pública, el contingut i els requisits per a obtenir-la. c) El registre d’associacions. 2. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre el règim jurídic de les fundacions que compleixen llurs funcions majoritàriament a Catalunya. Aquesta competència inclou en tot cas: a) La regulació de les modalitats de fundació, de la denominació de les fundacions, de les finalitats i dels beneficiaris de la finalitat fundacional; de la capacitat per a fundar; dels requisits de constitució, modificació, extinció i liquidació; dels estatuts; de la dotació i el règim de la fundació en procés de formació; del patronat i el protectorat, i del patrimoni i el règim econòmic i financer. b) La determinació i el règim d’aplicació dels beneficis fiscals de les fundacions que estableixi la normativa tributària. c) El registre de fundacions. 3. Correspon a la Generalitat la fixació dels criteris, la regulació de les condicions, l’execució i el control dels ajuts públics a les associacions i les fundacions. Article 119. Caça, pesca, activitats marítimes i ordenació del sector pesquer 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de caça i pesca fluvial, que inclou en tot cas: a) La planificació i la regulació. b) La regulació del règim d’intervenció administrativa de la caça i la pesca, de la vigilància i dels aprofitaments cinegètics i piscícoles. 78 �TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES Art. 120 2. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de pesca marítima i recreativa en aigües interiors, i també la regulació i la gestió dels recursos pesquers i la delimitació d’espais protegits. 3. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d’activitats marítimes, que inclou en tot cas: a) La regulació i la gestió del marisqueig i l’aqüicultura i l’establiment de les condicions per a practicar-los, i també la regulació i la gestió dels recursos. b) La regulació i la gestió de les instal·lacions destinades a aquestes activitats. c) El busseig professional. d) La formació i les titulacions en matèria d’activitats d’esbarjo. 4. Correspon a la Generalitat la competència compartida en matèria d’ordenació del sector pesquer. Aquesta competència inclou, en tot cas, l’ordenació i les mesures administratives d’execució relatives a les condicions professionals per a l’exercici de la pesca, la construcció, la seguretat i el registre oficial de vaixells, les confraries de pescadors i les llotges de contractació. Article 120. Caixes d’estalvis 1. Correspon a la Generalitat, en matèria de caixes d’estalvis amb domicili a Catalunya, la competència exclusiva sobre la regulació de llur organització, respectant el que estableixi l’Estat en exercici de les competències que li atribueix l’article 149.1.11 i 13 de la Constitució. Aquesta competència inclou en tot cas: a) La determinació de llurs òrgans rectors i de la manera en què els diversos interessos socials hi han d’estar representats. b) L’estatut jurídic dels membres dels òrgans rectors i dels altres càrrecs de les caixes d’estalvis. c) El règim jurídic de la creació, la fusió, la liquidació i el registre. d) L’exercici de les potestats administratives amb relació a les fundacions que creïn. e) La regulació de les agrupacions de caixes d’estalvis amb seu social a Catalunya. 79 �Art. 121 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA 2. Correspon a la Generalitat, en matèria de caixes d’estalvis amb domicili a Catalunya, la competència compartida sobre l’activitat financera, d’acord amb els principis, les regles i els estàndards mínims que estableixin30 les bases estatals, que inclou, en tot cas, la regulació de la distribució dels excedents i de l’obra social de les caixes. Així mateix, la Generalitat fa el seguiment del procés d’emissió i distribució de quotes participatives, excepte en els aspectes relatius al règim d’ofertes públiques de venda o subscripció de valors i admissió a negociació, a l’estabilitat financera i a la solvència. 3. Correspon a la Generalitat, en matèria de caixes d’estalvis amb domicili a Catalunya, la competència compartida sobre disciplina, inspecció i sanció de les caixes. Aquesta competència inclou en tot cas l’establiment d’infraccions i sancions addicionals en matèries de la seva competència. 4. La Generalitat, d’acord amb el que estableix la legislació estatal, col·labora en les activitats d’inspecció i sanció que el Ministeri d’Economia i Hisenda i el Banc d’Espanya exerceixen sobre les caixes d’estalvis amb domicili a Catalunya. Article 121. Comerç i fires 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de comerç i fires, que inclou la regulació de l’activitat firal no internacional i l’ordenació administrativa de l’activitat comercial, la qual alhora inclou en tot cas: a) La determinació de les condicions administratives per a exercir-la i dels llocs i els establiments on s’acompleixi i l’ordenació administrativa del comerç electrònic o del comerç per qualsevol altre mitjà. b) La regulació administrativa de totes les modalitats de venda i totes les formes de prestació de l’activitat comercial, i també de les vendes promocionals i de la venda a pèrdua. c) La regulació dels horaris comercials, respectant en l’exercici d’aquesta competència el principi constitucional d’unitat de mercat. 30. Aquest incís és inconstitucional i nul d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny. 80 �TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES Art. 123 d) La classificació i la planificació territorial dels equipaments comercials i la regulació dels requisits i del règim d’instal·lació, ampliació i canvi d’activitat dels establiments. e) L’establiment i l’execució de les normes i els estàndards de qualitat relacionats amb l’activitat comercial. f) L’adopció de mesures de policia administrativa amb relació a la disciplina de mercat. 2. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de fires internacionals celebrades a Catalunya, que inclou en tot cas: a) L’activitat d’autorització i declaració de la fira internacional. b) La promoció, la gestió i la coordinació. c) L’activitat inspectora, l’avaluació i la rendició de comptes. d) L’establiment de la reglamentació interna. e) El nomenament d’un delegat o delegada en els òrgans de direcció de cada fira. 3. La Generalitat col·labora amb l’Estat en l’establiment del calendari de fires internacionals. [Article 122. Consultes populars Correspon a la Generalitat la competència exclusiva per a l’establiment del règim jurídic, les modalitats, el procediment, l’acompliment i la convocatòria per la mateixa Generalitat o pels ens locals, en l’àmbit de llurs competències, d’enquestes, audiències públiques, fòrums de participació i qualsevol altre instrument de consulta popular, salvant el que disposa l’article 149.1.32 de la Constitució.]31 Article 123. Consum Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de consum, que inclou en tot cas: a) La defensa dels drets dels consumidors i els usuaris, proclamats per l’article 28, i l’establiment i l’aplicació dels procediments administratius de queixa i reclamació. 31. Aquest article és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 69 de la STC 31/2010, del 28 de juny. 81 �Art. 124 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA b) La regulació i el foment de les associacions dels consumidors i els usuaris i llur participació en els procediments i afers que les afectin. c) La regulació dels òrgans i els procediments de mediació en matèria de consum. d) La formació i l’educació en el consum. e) La regulació de la informació en matèria de consumidors i usuaris. Article 124. Cooperatives i economia social 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de cooperatives. 2. La competència a què fa referència l’apartat 1 inclou l’organització i el funcionament de les cooperatives, els quals alhora inclouen en tot cas: a) La definició, la denominació i la classificació. b) Els criteris sobre fixació del domicili. c) Els criteris rectors d’actuació. d) Els requisits de constitució, modificació dels estatuts socials, fusió, escissió, transformació, dissolució i liquidació. e) La qualificació, la inscripció i la certificació en el registre corresponent. f) Els drets i deures dels socis. g) El règim econòmic i la documentació social. h) La conciliació i la mediació. i) Els grups cooperatius i les formes de col·laboració econòmica de les cooperatives. 3. La competència a què fa referència l’apartat 1 inclou en tot cas la regulació i el foment del moviment cooperatiu, en especial per a promoure les formes de participació a l’empresa, l’accés dels treballadors als mitjans de producció i la cohesió social i territorial. La regulació i el foment del moviment cooperatiu inclouen: a) La regulació de l’associacionisme cooperatiu. b) L’ensenyament i la formació cooperatius. 82 �TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES Art. 125 c) La fixació dels criteris, la regulació de les condicions, l’execució i el control dels ajuts públics al món cooperatiu. 4. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre el foment i l’ordenació del sector de l’economia social. Article 125. Corporacions de dret públic i professions titulades 1. Correspon a la Generalitat, en matèria de col·legis professionals, acadèmies, cambres agràries, cambres de comerç, indústria i navegació i altres corporacions de dret públic representatives d’interessos econòmics i professionals, la competència exclusiva, salvant el que estableixen els apartats 2 i 3. Aquesta competència, respectant el que disposen els articles 36 i 139 de la Constitució, inclou en tot cas: a) La regulació de l’organització interna, del funcionament i del règim econòmic, pressupostari i comptable, i també del règim de col· legiació i adscripció, dels drets i deures de llurs membres i del règim disciplinari. b) La creació i l’atribució de funcions. c) La tutela administrativa. d) El sistema i el procediment electorals aplicables a l’elecció dels membres de les corporacions. e) La determinació de l’àmbit territorial i la possible agrupació dins de Catalunya. 2. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre la definició de les corporacions a què fa referència l’apartat 1 i sobre els requisits per a crear-ne i per a ésser-ne membre. 3. Les cambres de comerç, indústria i navegació, si ho acorden prèviament la Generalitat i l’Estat, poden complir funcions de comerç exterior i destinar-hi recursos camerals. 4. Correspon a la Generalitat, respectant les normes generals sobre titulacions acadèmiques i professionals i el que disposen els articles 36 i 139 de la Constitució, la competència exclusiva sobre l’exercici de les professions titulades, que inclou en tot cas: a) La determinació dels requisits i les condicions d’exercici de les professions titulades, i també dels drets i les obligacions dels professionals titulats i del règim d’incompatibilitats. 83 �Art. 126 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA b) La regulació de les garanties administratives davant l’intrusisme i les actuacions irregulars, i també la regulació de les prestacions professionals de caràcter obligatori. c) El règim disciplinari de l’exercici de les professions titulades. Article 126. Crèdit, banca, assegurances i mutualitats no integrades en el sistema de seguretat social 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre l’estructura, l’organització i el funcionament de les mutualitats de previsió social no integrades en el sistema de seguretat social. 2. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre l’estructura, l’organització i el funcionament de les entitats de crèdit que no siguin caixes d’estalvis, de les cooperatives de crèdit i de les entitats gestores de plans i fons de pensions i de les entitats físiques i jurídiques que actuen en el mercat assegurador altres que aquelles a les quals fa referència l’apartat 1, d’acord amb els principis, les regles i els estàndards mínims que fixin32 les bases estatals. 3. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre l’activitat de les entitats a què fan referència els apartats 1 i 2. Aquesta competència inclou els actes d’execució reglats que li atribueixi la legislació estatal. 4. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre disciplina, inspecció i sanció de les entitats a què fa referència l’apartat 2. Article 127. Cultura 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de cultura. Aquesta competència exclusiva comprèn en tot cas: a) Les activitats artístiques i culturals, que es porten a terme a Cata­ lunya, incloent-hi: Primer. Les mesures relatives a la producció i la distribució de llibres i publicacions periòdiques en qualsevol suport, i també la gestió del dipòsit legal i l’atorgament dels codis d’identificació. 32. Aquest incís és inconstitucional i nul d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny. 84 �TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES Art. 127 Segon. La regulació i la inspecció de les sales d’exhibició cinematogràfica, les mesures de protecció de la indústria cinematogràfica i el control i la concessió de llicències de doblatge a les empreses distribuïdores domiciliades a Catalunya. Tercer. La qualificació de les pel·lícules i els materials audiovisuals en funció de l’edat i dels valors culturals. Quart. La promoció, la planificació, la construcció i la gestió d’equipaments culturals situats a Catalunya. Cinquè. L’establiment de mesures fiscals d’incentivació de les activitats culturals en els tributs sobre els quals la Generalitat tingui competències normatives. b) El patrimoni cultural, incloent-hi en tot cas: Primer. La regulació i l’execució de mesures destinades a garantir l’enriquiment i la difusió del patrimoni cultural de Catalunya i a facilitar-hi l’accés. Segon. La inspecció, l’inventari i la restauració del patrimoni arquitectònic, arqueològic, científic, tècnic, històric, artístic, etnològic i cultural en general. Tercer. L’establiment del règim jurídic de les actuacions sobre béns mobles i immobles integrants del patrimoni cultural de Catalunya i la determinació del règim jurídic dels béns immobles, i també la declaració i la gestió d’aquests béns, excepte els que siguin de titularitat de l’Estat. Quart. La protecció del patrimoni cultural de Catalunya, que inclou la conservació, la reparació, el règim de vigilància i el control dels béns, sens perjudici de la competència estatal per a la defensa dels béns integrants d’aquest patrimoni contra l’exportació i l’espoliació. c) Els arxius, les biblioteques, els museus i els altres centres de dipòsit cultural que no són de titularitat estatal, incloent-hi en tot cas: Primer. La creació, la gestió, la protecció i l’establiment del règim jurídic dels centres que integren el sistema d’arxius i el sistema bibliotecari, dels museus i dels altres centres de dipòsit cultural. Segon. L’establiment del règim jurídic dels béns documentals, bibliogràfics i culturals que hi estan dipositats. 85 �Art. 128 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA Tercer. La conservació i la recuperació dels béns que integren el patrimoni documental i bibliogràfic català. d) El foment de la cultura, amb relació al qual inclou: Primer. El foment i la difusió de la creació i la producció teatrals, musicals, audiovisuals, literàries, de dansa, de circ i d’arts combinades portades a terme a Catalunya. Segon. La promoció i la difusió del patrimoni cultural, artístic i monumental i dels centres de dipòsit cultural de Catalunya. Tercer. La projecció internacional de la cultura catalana. 2. Correspon a la Generalitat la competència executiva sobre els arxius, les biblioteques, els museus i els centres de dipòsit cultural de titularitat estatal situats a Catalunya la gestió dels quals no es reservi expressament l’Estat, que inclou, en tot cas, la regulació del funcionament, l’organització i el règim de personal. [3. En les actuacions que l’Estat faci a Catalunya en matèria d’inversió en béns i equipaments culturals es requereix l’acord previ amb la Generalitat. En el cas de les activitats que l’Estat acompleixi amb relació a la projecció internacional de la cultura, el Govern de l’Estat i el Govern de la Generalitat han d’articular fórmules de col·laboració i cooperació mútues, d’acord amb el que estableix el títol V d’aquest Estatut.]33 Article 128. Denominacions i indicacions geogràfiques i de qualitat 1. Correspon a la Generalitat, respectant el que disposa l’article 149.1.13 de la Constitució, la competència exclusiva sobre denominacions d’origen i altres mencions de qualitat, que inclou el règim jurídic de creació i funcionament, el qual alhora inclou: a) La determinació dels possibles nivells de protecció dels productes, llur règim i llurs condicions, i també els drets i les obligacions que en deriven. b) El règim de titularitat de les denominacions, respectant la legislació de propietat industrial. 33. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 73 de la STC 31/2010, del 28 de juny i pel FJ 9 de la STC 137/2010, del 16 de desembre. 86 �TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES Art. 129 c) La regulació de les formes i les condicions de producció i comercialització dels productes corresponents, i el règim sancionador aplicable. d) El règim de l’organització administrativa de la denominació d’origen, o menció de qualitat, referida tant a la gestió com al control de la producció i la comercialització. 2. La competència a què fa referència l’apartat 1 inclou el reconeixement de les denominacions o les indicacions, l’aprovació de llurs normes reguladores i totes les facultats administratives de gestió i control sobre l’actuació de les denominacions o les indicacions, especialment les que deriven de l’eventual tutela administrativa sobre els òrgans de la denominació i de l’exercici de la potestat sancionadora per infraccions del règim de la denominació. 3. La Generalitat, en cas que el territori d’una denominació superi els límits de Catalunya, exerceix les facultats de gestió i control sobre les actuacions dels òrgans de la denominació relatives a terrenys i instal·lacions situats a Catalunya, en els termes que determinen les lleis. La Generalitat participa en els òrgans de la denominació i en l’exercici de llurs facultats de gestió. 4. La Generalitat exerceix sobre el seu territori les obligacions de protecció derivades del reconeixement per la mateixa Generalitat d’una denominació d’origen o d’una indicació geogràfica protegida. Les autoritats corresponents col·laboren en la protecció de les denominacions geogràfiques i de qualitat catalanes fora del territori de Catalunya i davant les corresponents institucions de protecció europees i internacionals. [Article 129. Dret civil Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de dret civil, excepte en les matèries que l’article 149.1.8 de la Constitució atribueix en tot cas a l’Estat. Aquesta competència inclou la determinació del sistema de fonts del dret civil de Catalunya.]34 34. Aquest article és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 76 de la STC 31/2010, del 28 de juny i pel FJ 9 de la STC 137/2010, del 16 de desembre. 87 �Art. 130 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA Article 130. Dret processal Correspon a la Generalitat dictar les normes processals específiques que derivin de les particularitats del dret substantiu de Catalunya. Article 131. Educació 1. Correspon a la Generalitat, en matèria d’ensenyament no universitari, la competència exclusiva sobre els ensenyaments postobligatoris que no condueixen a l’obtenció d’un títol o una certificació acadèmica o professional amb validesa a tot l’Estat i sobre els centres docents en què s’imparteixen aquests ensenyaments. 2. Correspon a la Generalitat, en matèria d’ensenyament no universitari, amb relació als ensenyaments obligatoris i no obligatoris que condueixen a l’obtenció d’un títol acadèmic o professional amb validesa a tot l’Estat i amb relació als ensenyaments d’educació infantil, la competència exclusiva que inclou: a) La regulació dels òrgans de participació i consulta dels sectors afectats en la programació de l’ensenyament en el seu territori. b) La determinació dels continguts educatius del primer cicle de l’educació infantil i la regulació dels centres en què s’imparteix aquest cicle, i també la definició de les plantilles del professorat i de les titulacions i les especialitzacions de la resta del personal. c) La creació, el desenvolupament organitzatiu i el règim dels centres públics. d) La inspecció, l’avaluació interna del sistema educatiu, la innovació, la recerca i l’experimentació educatives i també el garantiment de la qualitat del sistema educatiu. e) El règim de foment de l’estudi, de beques i d’ajuts amb fons propis. f) La formació permanent i el perfeccionament del personal docent i dels altres professionals de l’educació i l’aprovació de directrius d’actuació en matèria de recursos humans. g) Els serveis educatius i les activitats extraescolars complementàries amb relació als centres docents públics i als centres docents privats sostinguts amb fons públics. 88 �TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES Art. 131 h) Els aspectes organitzatius dels ensenyaments en règim no presencial adreçats a l’alumnat d’edat superior a la d’escolarització obligatòria. 3. En allò que no regula l’apartat 2 i amb relació als ensenyaments a què fa referència el dit apartat, correspon a la Generalitat, respectant els aspectes essencials del dret a l’educació i a la llibertat d’ensenyament en matèria d’ensenyament no universitari i d’acord amb el que disposa l’article 149.1.30 de la Constitució, la competència compartida que inclou en tot cas: a) La programació de l’ensenyament, la seva definició i l’avaluació general del sistema educatiu. b) L’ordenació del sector de l’ensenyament i de l’activitat docent i educativa. c) L’establiment dels plans d’estudi corresponents, incloent-hi l’ordenació curricular. d) El règim de foment de l’estudi, de beques i d’ajuts estatals. e) L’accés a l’educació i l’establiment i la regulació dels criteris d’admissió i escolarització de l’alumnat als centres docents. f) El règim de sosteniment amb fons públics dels ensenyaments del sistema educatiu i dels centres que els imparteixen. g) Els requisits i les condicions dels centres docents i educatius. h) L’organització dels centres públics i dels privats sostinguts amb fons públics. i) La participació de la comunitat educativa en el control i la gestió dels centres docents públics i dels privats sostinguts amb fons públics. j) L’adquisició i la pèrdua de la condició de funcionari o funcionària docent de l’administració educativa, el desenvolupament dels seus drets i deures bàsics, i també la política de personal al servei de l’administració educativa. 4. Correspon a la Generalitat, en matèria d’ensenyament no universitari, la competència executiva sobre l’expedició i l’homologació dels títols acadèmics i professionals estatals. 89 �Art. 132 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA Article 132. Emergències i protecció civil 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de protecció civil, que inclou, en tot cas, la regulació, la planificació i l’execució de mesures relatives a les emergències i la seguretat civil, i també la direcció i la coordinació dels serveis de protecció civil, que inclouen els serveis de prevenció i extinció d’incendis, sens perjudici de les facultats dels governs locals en aquesta matèria, respectant el que estableixi l’Estat en exercici de les seves competències en matèria de seguretat pública. 2. La Generalitat, en els casos relatius a emergències i protecció civil d’abast superior a Catalunya, ha de promoure mecanismes de col·laboració amb altres comunitats autònomes i amb l’Estat. 3. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de salvament marítim, en els termes que determini la legislació de l’Estat. 4. La Generalitat participa en l’execució en matèria de seguretat nuclear, en els termes que siguin acordats en els convenis subscrits a aquest efecte i, si s’escau, en les lleis. Article 133. Energia i mines 1. Correspon a la Generalitat la competència compartida en matèria d’energia. Aquesta competència inclou en tot cas: a) La regulació de les activitats de producció, emmagatzematge i transport d’energia, l’atorgament de les autoritzacions de les instal· lacions que transcorrin íntegrament pel territori de Catalunya i l’exercici de les activitats d’inspecció i control de totes les instal·lacions existents a Catalunya. b) La regulació de l’activitat de distribució d’energia que s’acompleixi a Catalunya, l’atorgament de les autoritzacions de les instal· lacions corresponents i l’exercici de les activitats d’inspecció i control de totes les instal·lacions existents a Catalunya. c) El desplegament de les normes complementàries de qualitat dels serveis de subministrament d’energia. d) El foment i la gestió de les energies renovables i de l’eficiència energètica. 90 �TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES Art. 134 2. La Generalitat participa, per mitjà de l’emissió d’un informe previ, en el procediment d’atorgament de l’autorització de les instal·lacions de producció i transport d’energia que ultrapassen el territori de Cata­lunya o si l’energia és objecte d’aprofitament fora d’aquest territori. 3. La Generalitat participa en la regulació i la planificació d’àmbit estatal del sector de l’energia que afecti el territori de Catalunya. 4. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre el règim miner. Aquesta competència inclou, en tot cas, la regulació i el règim d’intervenció administrativa i control de les mines i els recursos miners que estiguin situats al territori de Catalunya i de les activitats extractives que s’hi acompleixin. Article 134. Esport i lleure 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d’esport, que inclou en tot cas: a) El foment, la divulgació, la planificació, la coordinació, l’execució, l’assessorament, la implantació i la projecció de la pràctica de l’activitat física i de l’esport arreu de Catalunya, a tots els nivells socials. b) L’ordenació dels òrgans de mediació en matèria d’esport. c) La regulació de la formació esportiva i el foment de la tecnificació i de l’alt rendiment esportiu. d) L’establiment del règim jurídic de les federacions i els clubs esportius i de les entitats catalanes que promouen i organitzen la pràctica de l’esport i de l’activitat física en l’àmbit de Catalunya, i la declaració d’utilitat pública de les entitats esportives. e) La regulació en matèria de disciplina esportiva, competitiva i electoral de les entitats que promouen i organitzen la pràctica esportiva. f) El foment i la promoció de l’associacionisme esportiu. g) El registre de les entitats que promouen i organitzen la pràctica de l’activitat física i esportiva amb seu social a Catalunya. h) La planificació de la xarxa d’equipaments esportius de Catalunya i la promoció de la seva execució. 91 �Art. 135 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA i) El control i el seguiment medicoesportiu i de salut dels practicants de l’activitat física i esportiva. j) La regulació en matèria de prevenció i control de la violència en els espectacles públics esportius, respectant les facultats reservades a l’Estat en matèria de seguretat pública. k) El garantiment de la salut dels espectadors i de les altres persones implicades en l’organització i l’acompliment de l’activitat física i esportiva, i també de la seguretat i el control sanitaris dels equipaments esportius. l) El desenvolupament de la recerca científica en matèria esportiva. 2. La Generalitat participa en entitats i organismes d’àmbit estatal, europeu i internacional que tinguin per objecte el desenvolupament de l’esport. 3. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de lleure, que inclou en tot cas el foment i la regulació de les activitats que s’acompleixin al territori de Catalunya i el règim jurídic de les entitats que tinguin per finalitat l’acompliment d’activitats de lleure. 4. La Generalitat participa en entitats i organismes d’àmbit estatal, europeu i internacional que tinguin per objecte el desenvolupament del lleure. Article 135. Estadística 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre estadística d’interès de la Generalitat, que inclou en tot cas: a) La planificació estadística. b) L’organització administrativa. c) La creació d’un sistema estadístic oficial propi de la Generalitat. 2. La Generalitat participa i col·labora en l’elaboració d’estadístiques d’abast supraautonòmic. Article 136. La funció pública i el personal al servei de les administracions públiques catalanes Correspon a la Generalitat, en matèria de funció pública, respectant el principi d’autonomia local: 92 �TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES Art. 137 a) La competència exclusiva sobre el règim estatutari del personal al servei de les administracions públiques catalanes i sobre l’ordenació i l’organització de la funció pública, salvant el que disposa la lletra b. b) La competència compartida per al desenvolupament dels principis ordenadors de l’ocupació pública, sobre l’adquisició i la pèrdua de la condició de funcionari, les situacions administratives i els drets, els deures i les incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques. c) La competència exclusiva, en matèria de personal laboral, per a l’adaptació de la relació de llocs de treball a les necessitats derivades de l’organització administrativa i sobre la formació d’aquest personal. Article 137. Habitatge 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d’habitatge, que inclou en tot cas: a) La planificació, l’ordenació, la gestió, la inspecció i el control de l’habitatge d’acord amb les necessitats socials i d’equilibri territorial. b) L’establiment de prioritats i objectius de l’activitat de foment de les administracions públiques de Catalunya en matèria d’habitatge i l’adopció de les mesures necessàries per a assolir-los, tant amb relació al sector públic com al privat. c) La promoció pública d’habitatges. d) La regulació administrativa del comerç referit a habitatges i l’establiment de mesures de protecció i disciplinàries en aquest àmbit. e) Les normes tècniques, la inspecció i el control sobre la qualitat de la construcció. f) Les normes sobre l’habitabilitat dels habitatges. g) La innovació tecnològica i la sostenibilitat aplicable als habitatges. h) La normativa sobre conservació i manteniment dels habitatges i la seva aplicació. 2. Correspon a la Generalitat la competència sobre les condicions dels edificis per a la instal·lació d’infraestructures comunes de telecomunicacions, radiodifusió, telefonia bàsica i altres serveis per cable, respectant la legislació de l’Estat en matèria de telecomunicacions. 93 �Art. 138 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA [Article 138. Immigració 1. Correspon a la Generalitat en matèria d’immigració: a) La competència exclusiva en matèria de primer acolliment de les persones immigrades, que inclou les actuacions sociosanitàries i d’orientació. b) El desenvolupament de la política d’integració de les persones immigrades en el marc de les seves competències. c) L’establiment i la regulació de les mesures necessàries per a la integració social i econòmica de les persones immigrades i per a llur participació social. d) L’establiment per llei d’un marc de referència per a l’acolliment i la integració de les persones immigrades. e) La promoció i la integració de les persones retornades i l’ajuda a aquestes, i l’impuls de les polítiques i les mesures pertinents que en facilitin el retorn a Catalunya. 2. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria d’autorització de treball als estrangers la relació laboral dels quals s’acompleixi a Catalunya. Aquesta competència, que s’exerceix necessàriament en coordinació amb la que correspon a l’Estat en matèria d’entrada i residència d’estrangers, inclou: a) La tramitació i la resolució de les autoritzacions inicials de treball per compte propi o aliè. b) La tramitació i la resolució dels recursos presentats amb relació als expedients a què fa referència la lletra a i l’aplicació del règim d’inspecció i sanció. 3. Correspon a la Generalitat la participació en les decisions de l’Estat sobre immigració que tinguin una transcendència especial per a Catalunya i, en particular, la participació preceptiva prèvia en la determinació del contingent de treballadors estrangers mitjançant els mecanismes que estableix el títol V.]35 35. Aquest article és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 83 de la STC 31/2010, del 28 de juny i pel FJ 9 de la STC 137/2010, del 16 de desembre. 94 �TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES Art. 140 Article 139. Indústria, artesania, control metrològic i contrastació de metalls 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d’indústria, salvant el que estableix l’apartat 2. Aquesta competència inclou, en tot cas, l’ordenació dels sectors i dels processos industrials a Catalunya, la seguretat de les activitats, de les instal·lacions, dels equips, dels processos i dels productes industrials i la regulació de les activitats industrials que puguin produir impacte en la seguretat o la salut de les persones. 2. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre la planificació de la indústria, en el marc de la planificació general de l’economia. 3. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d’artesania. 4. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de control metrològic. 5. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de contrastació de metalls. Article 140. Infraestructures del transport i de les comunicacions 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre ports, aeroports, heliports i altres infraestructures de transport al territori de Catalunya que no tinguin la qualificació legal d’interès general. Aquesta competència inclou en tot cas: a) El règim jurídic, la planificació i la gestió de tots els ports i aeroports, instal·lacions portuàries i aeroportuàries, instal·lacions marítimes menors, estacions terminals de càrrega en recintes portuaris i aeroportuaris i altres infraestructures de transport. b) La gestió del domini públic necessari per a prestar el servei, especialment l’atorgament d’autoritzacions i concessions dins dels recintes portuaris o aeroportuaris. c) El règim econòmic dels serveis portuaris i aeroportuaris, especialment les potestats tarifària i tributària i la percepció i la recaptació de tota mena de tributs i gravàmens relacionats amb la utilització de la infraestructura i del servei que presta. 95 �Art. 140 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA d) La delimitació de la zona de serveis dels ports o els aeroports i la determinació dels usos, els equipaments i les activitats complementàries dins del recinte del port o l’aeroport o de les altres infraestructures de transport, respectant les facultats del titular del domini públic. 2. La Generalitat participa en els organismes d’abast supraautonòmic que exerceixen funcions sobre les infraestructures de transport situades a Catalunya que són de titularitat estatal. 3. La qualificació d’interès general d’un port, un aeroport o una altra infraestructura de transport situats a Catalunya requereix l’informe previ de la Generalitat, que pot participar en la seva gestió, o assumir-la, d’acord amb el que estableixen les lleis. 4. Correspon a la Generalitat la participació en la planificació i la programació de ports i aeroports d’interès general, en els termes que determini la normativa estatal. 5. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre la seva xarxa viària en tot l’àmbit territorial de Catalunya, i també la participació en la gestió de la xarxa de l’Estat a Catalunya, d’acord amb el que estableix la normativa estatal. Aquesta competència inclou en tot cas: a) L’ordenació, la planificació i la gestió integrada de la xarxa viària de Catalunya. b) El règim jurídic i financer de tots els elements de la xarxa viària dels quals és titular la Generalitat. c) La connectivitat dels elements que integren la xarxa viària de Catalunya entre ells o amb altres infraestructures del transport o altres xarxes. 6. Correspon a la Generalitat, en matèria de xarxa ferroviària, la competència exclusiva amb relació a les infraestructures de les quals és titular i la participació en la planificació i la gestió de les infraestructures de titularitat estatal situades a Catalunya, d’acord amb el que estableixi la normativa estatal. 7. Correspon a la Generalitat, d’acord amb la normativa de l’Estat, la competència executiva en matèria de comunicacions electròniques, que inclou en tot cas: 96 �TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES Art. 141 a) Promoure l’existència d’un conjunt mínim de serveis d’accés universal. b) La inspecció de les infraestructures comunes de telecomunicacions i l’exercici de la potestat sancionadora corresponent. c) La resolució de conflictes entre operadors de radiodifusió que comparteixin múltiplexs la cobertura dels quals no ultrapassi el territori de Catalunya. d) La gestió del registre d’instal·ladors d’infraestructures comunes de telecomunicacions i del registre de gestors de múltiplexs l’àmbit dels quals no ultrapassi el territori de Catalunya. Article 141. Joc i espectacles 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de joc, apostes i casinos, si l’activitat s’acompleix exclusivament a Catalunya, incloent-hi en tot cas: a) La creació i l’autorització de joc i apostes i llur regulació, i també la regulació de les empreses dedicades a la gestió, l’explotació i la pràctica d’aquestes activitats o que tenen per objecte la comercialització i la distribució dels materials relacionats amb el joc en general, incloent-hi les modalitats de joc per mitjans informàtics i telemàtics. b) La regulació i el control dels locals, les instal·lacions i els equipaments utilitzats per a acomplir aquestes activitats. c) La determinació, en el marc de les seves competències, del règim fiscal sobre l’activitat de joc de les empreses que l’acompleixen. 2. L’autorització de noves modalitats de joc i apostes d’àmbit estatal, o bé la modificació de les existents, requereix la deliberació a la Comissió Bilateral Generalitat - Estat que estableix el títol V i l’informe previ determinant de la Generalitat. 3. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d’espectacles i activitats recreatives, que inclou, en tot cas, l’ordenació del sector, el règim d’intervenció administrativa i el control de tota mena d’espectacles en espais i locals públics. 97 �Art. 142 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA Article 142. Joventut 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de joventut, que inclou en tot cas: a) El disseny, l’aplicació i l’avaluació de polítiques, plans i programes destinats a la joventut. b) La promoció de l’associacionisme juvenil, de les iniciatives de participació de la gent jove, de la mobilitat internacional i del turisme juvenil. c) La regulació, la gestió, la intervenció i la policia administrativa d’activitats i instal·lacions destinades a la joventut. 2. Correspon a la Generalitat la subscripció d’acords amb entitats internacionals i la participació en aquestes en col·laboració amb l’Estat o de manera autònoma, si ho permet la normativa de l’entitat corresponent, i en tot cas la tramitació de documents atorgats per entitats internacionals que afectin persones, instal·lacions o entitats amb residència a Catalunya, respectant la legislació de l’Estat. Article 143. Llengua pròpia 1. Correspon a la Generalitat de Catalunya la competència exclusiva en matèria de llengua pròpia, que inclou, en tot cas, la determinació de l’abast, els usos i els efectes jurídics de la seva oficialitat, i també la normalització lingüística del català. 2. Correspon a la Generalitat i també al Conselh Generau d’Aran la competència sobre la normalització lingüística de l’occità, denominat aranès a l’Aran. Article 144. Medi ambient, espais naturals i meteorologia 1. Corresponen a la Generalitat la competència compartida en matèria de medi ambient i la competència per a l’establiment de normes addicionals de protecció. Aquesta competència compartida inclou en tot cas: a) L’establiment i la regulació dels instruments de planificació ambiental i del procediment de tramitació i aprovació d’aquests instruments. 98 �TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES Art. 144 b) L’establiment i la regulació de mesures de sostenibilitat, fiscalitat i recerca ambientals. c) La regulació dels recursos naturals, de la flora i la fauna, de la bio­diversitat, del medi ambient marí i aquàtic si no té per finalitat la preservació dels recursos pesquers marítims. d) La regulació sobre prevenció en la producció d’envasos i embalatges en tot llur cicle de vida, des que es generen fins que passen a ésser residus. e) La regulació sobre prevenció i correcció de la generació de residus amb origen o destinació a Catalunya i sobre la gestió i el trasllat d’aquests i llur disposició final. f) La regulació en la prevenció, el control, la correcció, la recuperació i la compensació de la contaminació de sòl i subsòl. g) La regulació i la gestió dels abocaments efectuats en les aigües interiors de Catalunya, i també dels efectuats en les aigües superficials i subterrànies que no passen per una altra comunitat autònoma. En tot cas, dins del seu àmbit territorial, correspon a la Generalitat la competència executiva sobre la intervenció administrativa dels abocaments en les aigües superficials i subterrànies. h) La regulació de l’ambient atmosfèric i de les diverses classes de contaminació d’aquest, la declaració de zones d’atmosfera contaminada i l’establiment d’altres instruments de control de la contaminació, amb independència de l’administració competent per a autoritzar l’obra, la instal·lació o l’activitat que la produeixi. i) La regulació del règim d’autorització i seguiment de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle. j) La promoció de les qualificacions relatives a productes, activitats, instal·lacions, infraestructures, procediments, processos productius o conductes respectuosos amb el medi. k) La prevenció, la restauració i la reparació de danys al medi ambient, i també el règim sancionador corresponent. l) Les mesures de protecció de les espècies i el règim sancionador. 2. Correspon a la Generalitat, en matèria d’espais naturals, la competència exclusiva que, respectant el que disposa l’article 149.1.23 de 99 �Art. 145 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA la Constitució, inclou, en tot cas, la regulació i la declaració de les figures de protecció, delimitació, planificació i gestió d’espais naturals i d’hàbitats protegits situats a Catalunya. 3. La Generalitat, en el cas dels espais naturals que ultrapassen el territori de Catalunya, ha de promoure els instruments de col· laboració amb altres comunitats autònomes per a crear, delimitar, regular i gestionar aquests espais. 4. La declaració i la delimitació d’espais naturals dotats amb un règim de protecció estatal requereix l’informe preceptiu de la Comissió Bilateral Generalitat - Estat. Si l’espai està situat íntegrament al territori de Catalunya, la gestió correspon a la Generalitat. 5. Correspon a la Generalitat l’establiment d’un servei meteorològic propi, el subministrament d’informació meteorològica i climàtica, incloent-hi el pronòstic, el control i el seguiment de les situacions meteorològiques de risc, i també la recerca en aquests àmbits i l’elaboració de la cartografia climàtica. 6. La Generalitat exerceix les seves competències per mitjà del Cos d’Agents Rurals, competents en la vigilància, el control, la protecció, la prevenció integral i la col·laboració en la gestió del medi ambient. Els membres d’aquest cos tenen la condició d’agents de l’autoritat i exerceixen funcions de policia administrativa especial i policia judicial, en els termes que estableix la llei. Article 145. Mercats de valors i centres de contractació Correspon a la Generalitat la competència compartida en matèria de mercats de valors i centres de contractació situats a Catalunya. Aquesta competència inclou en tot cas: a) La creació, la denominació, l’autorització i la supervisió dels mercats de valors i dels sistemes organitzats de negociació. b) La regulació i les mesures administratives d’execució sobre organització, funcionament, disciplina i règim sancionador de les societats rectores de mercats de valors. c) El control de l’emissió, l’admissió, la suspensió, l’exclusió i l’establiment de requisits addicionals d’admissió dels valors que es 100 �TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES Art. 147 negocien exclusivament en aquests mercats, i també la inspecció i el control. d) L’acreditació de les persones i de les entitats per a ésser membres d’aquests mercats. e) L’establiment de les fiances que han de constituir els membres de les borses de valors en garantia de les operacions pendents de liquidació. Article 146. Mitjans de comunicació social i serveis de contingut audiovisual 1. Correspon a la Generalitat, en matèria de serveis de ràdio i televisió, i també de qualsevol altre servei de comunicació audiovisual: a) La competència exclusiva sobre l’organització de la prestació del servei públic de comunicació audiovisual de la Generalitat i dels serveis públics de comunicació audiovisual d’àmbit local, respectant la garantia de l’autonomia local. b) La competència compartida sobre la regulació i el control dels serveis de comunicació audiovisual que utilitzin qualsevol dels suports i de les tecnologies disponibles dirigits al públic de Catalunya, i també sobre les ofertes de comunicació audiovisual, si es distribueixen al territori de Catalunya. 2. Correspon a la Generalitat la competència compartida en matèria de mitjans de comunicació social. 3. La Generalitat ha de fomentar el pluralisme lingüístic i cultural de Catalunya en els mitjans de comunicació social. Article 147. Notariat i registres públics 1. Correspon a la Generalitat de Catalunya, en matèria de notaries i de registres públics de la propietat, mercantils i de béns mobles, la competència executiva que inclou en tot cas: a) El nomenament dels notaris i els registradors de la propietat, mercantils i de béns mobles, per mitjà de la convocatòria, l’administració i la resolució de les oposicions lliures i restringides i dels concursos, que ha de convocar i portar a terme fins a la formalització dels nomenaments. Per a la provisió de les notaries i dels registres, els candidats han d’ésser admesos en igualtat de drets i han d’acreditar el 101 �Art. 148 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA coneixement de la llengua i del dret catalans en la forma i amb l’abast que estableixen l’Estatut i les lleis. b) La participació en l’elaboració dels programes d’accés als cossos de notaris i registradors de la propietat, mercantils i de béns mobles d’Espanya, als efectes de l’acreditació del coneixement del dret català. c) L’establiment de les demarcacions notarials i registrals, in­ cloent-hi la determinació dels districtes hipotecaris i dels districtes de competència territorial dels notaris. d) El nomenament de notaris arxivers de protocols de districte i la guarda i custòdia dels llibres de comptadoria d’hipoteques. 2. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de règim dels recursos sobre la qualificació dels títols o les clàusules concretes en matèria de dret català que s’hagin d’inscriure en un registre de la propietat, mercantil o de béns mobles de Catalunya. 3. Correspon a la Generalitat, en el marc de la regulació general, la competència executiva en matèria de Registre Civil, incloent-hi el nomenament dels seus encarregats, interins i substituts, l’exercici amb relació a aquests de la funció disciplinària, i també la provisió dels mitjans humans i materials necessaris per a l’exercici de les funcions. Aquests encarregats han d’acreditar el coneixement de la llengua catalana i del dret català en la forma i amb l’abast que estableixen l’Estatut i les lleis. Article 148. Obres públiques 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de les obres públiques que s’executen al territori de Catalunya i que no han estat qualificades d’interès general ni afecten una altra comunitat autònoma. Aquesta competència inclou en tot cas la planificació, la construcció i el finançament de les obres. 2. La qualificació d’interès general requereix l’informe previ de la Generalitat. La Generalitat participa en la planificació i la programació de les obres qualificades d’interès general, d’acord amb el que disposa la legislació de l’Estat i segons el que estableix el títol V d’aquest Estatut. 3. Correspon a la Generalitat la gestió dels serveis públics de la seva competència als quals quedin afectades o adscrites totes les 102 �TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES Art. 149 obres públiques que no siguin d’interès general. En el supòsit de les obres qualificades d’interès general o que afecten una altra comunitat autònoma, es poden subscriure convenis de col·laboració per a la gestió dels serveis. Article 149. Ordenació del territori i del paisatge, del litoral i urbanisme 1. Correspon a la Generalitat en matèria d’ordenació del territori i del paisatge la competència exclusiva, que inclou en tot cas: a) L’establiment de les directrius d’ordenació i gestió del territori, del paisatge i de les actuacions que hi incideixen. b) L’establiment i la regulació de les figures de planejament territorial i del procediment per a tramitar-les i aprovar-les. c) L’establiment i la regulació de les figures de protecció d’espais naturals i de corredors biològics, d’acord amb el que estableix l’article 144.2. d) Les previsions sobre emplaçaments de les infraestructures i els equipaments de competència de la Generalitat. e) La determinació de mesures específiques de promoció de l’equilibri territorial, demogràfic, socioeconòmic i ambiental. 2. La determinació de l’emplaçament d’infraestructures i equipaments de titularitat estatal a Catalunya requereix l’informe de la Comissió Bilateral Generalitat - Estat. 3. Correspon a la Generalitat, en matèria d’ordenació del litoral, respectant el règim general del domini públic, la competència exclusiva, que inclou en tot cas: a) L’establiment i la regulació dels plans territorials d’ordenació i ús del litoral i de les platges, i també la regulació del procediment de tramitació i aprovació d’aquests instruments i plans. b) La gestió dels títols d’ocupació i ús del domini públic maritimoterrestre, especialment l’atorgament d’autoritzacions i conces­sions i, en tot cas, les concessions d’obres fixes a la mar, respectant les excepcions que es puguin establir per motius mediambientals en les aigües costaneres interiors i de transició. 103 �Art. 150 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA c) La regulació i la gestió del règim econòmic financer del domini públic maritimoterrestre, en els termes que estableix la legislació general. d) L’execució d’obres i actuacions al litoral català que no siguin d’interès general. 4. Corresponen a la Generalitat l’execució i la gestió de les obres d’interès general situades al litoral català, d’acord amb el que estableix l’article 148. 5. Correspon a la Generalitat, en matèria d’urbanisme, la competència exclusiva, que inclou en tot cas: a) La regulació del règim urbanístic del sòl, que inclou, en tot cas, la determinació dels criteris sobre els diversos tipus de sòl i els seus usos. b) La regulació del règim jurídic de la propietat del sòl, respectant les condicions bàsiques que l’Estat estableix per garantir la igualtat de l’exercici del dret a la propietat. c) L’establiment i la regulació dels instruments de planejament i gestió urbanística, i també de llur procediment de tramitació i aprovació. d) La política de sòl i habitatge, la regulació dels patrimonis públics de sòl i habitatge i el règim de la intervenció administrativa en l’edificació, la urbanització i l’ús del sòl i el subsòl. e) La protecció de la legalitat urbanística, que inclou, en tot cas, la inspecció urbanística, les ordres de suspensió d’obres i llicències, les mesures de restauració de la legalitat física alterada, i també la disciplina urbanística. 6. Correspon a la Generalitat la competència compartida en matèria de dret de reversió en les expropiacions urbanístiques en el marc de la legislació estatal. Article 150. L’organització de l’Administració de la Generalitat Correspon a la Generalitat, en matèria d’organització de la seva Administració, la competència exclusiva sobre: a) L’estructura, la regulació dels òrgans i directius públics, el funcionament i l’articulació territorial. 104 �TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES Art. 152 b) Les diverses modalitats organitzatives i instrumentals per a l’actuació administrativa. Article 151. Organització territorial Correspon a la Generalitat, respectant la garantia institucional que estableixen els articles 140 i 141 de la Constitució, la competència exclusiva sobre organització territorial, que inclou en tot cas: a) La determinació, la creació, la modificació i la supressió dels ens que configuren l’organització territorial de Catalunya. b) La creació, la supressió i l’alteració dels termes tant dels municipis com dels ens locals d’àmbit territorial inferior; la denominació, la capitalitat i els símbols dels municipis i dels altres ens locals; els topònims, i la determinació dels règims especials. c) L’establiment per mitjà de llei de procediments de relació entre els ens locals i la població, respectant l’autonomia local. Article 152. Planificació, ordenació i promoció de l’activitat econòmica 1. Correspon a la Generalitat la competència per a la promoció de l’activitat econòmica a Catalunya. 2. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre l’ordenació de l’activitat econòmica a Catalunya. 3. La Generalitat pot establir una planificació de l’activitat econòmica en el marc de les directrius que estableixi la planificació general de l’Estat. 4. Correspon a la Generalitat el desenvolupament i la gestió de la planificació general de l’activitat econòmica. Aquesta competència inclou en tot cas: a) El desplegament dels plans estatals. b) La participació en la planificació estatal per mitjà dels mecanismes que estableix el títol V. c) La gestió dels plans, incloent-hi els fons i els recursos d’origen estatal destinats al foment de l’activitat econòmica, en els termes que s’estableixin per mitjà de conveni. 105 �Art. 153 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA Article 153. Polítiques de gènere Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de polítiques de gènere, que, respectant el que estableix l’Estat en exercici de la competència que li atribueix l’article 149.1.1 de la Constitució, inclou en tot cas: a) La planificació, el disseny, l’execució, l’avaluació i el control de normes, plans i directrius generals en matèria de polítiques per a la dona, i també l’establiment d’accions positives per a aconseguir eradicar la discriminació per raó de sexe que s’hagin d’executar amb caràcter unitari per a tot el territori de Catalunya. b) La promoció de l’associacionisme de dones que acompleixen activitats relacionades amb la igualtat i la no-discriminació i de les iniciatives de participació. c) La regulació de les mesures i els instruments per a la sensibilització sobre la violència de gènere i per a detectar-la i prevenir-la, i també la regulació de serveis i recursos propis destinats a aconseguir una protecció integral de les dones que han patit o pateixen aquest tipus de violència. Article 154. Promoció i defensa de la competència 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de promoció de la competència en els mercats respecte a les activitats econòmiques que s’exerceixen principalment a Catalunya. 2. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de defensa de la competència en l’exercici de les activitats econòmiques que alterin o puguin alterar la lliure competència del mercat en un àmbit que no ultrapassi el territori de Catalunya. Aquesta competència inclou en tot cas: a) L’execució en mesures relatives als processos econòmics que afectin la competència. b) La inspecció i l’execució del procediment sancionador. c) La defensa de la competència en l’exercici de l’activitat comercial. 3. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre l’establiment i la regulació del Tribunal Català de Defensa de la Compe106 �TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES Art. 156 tència, com a òrgan independent, amb jurisdicció sobre tot el territori de Catalunya, al qual correspon en exclusiva tractar de les activitats econòmiques que s’acompleixin principalment a Catalunya i que alterin o puguin alterar la competència, en els termes que estableixen els apartats 1 i 2. Article 155. Propietat intel·lectual i industrial 1. Correspon a la Generalitat de Catalunya la competència executiva en matèria de propietat intel·lectual, que inclou en tot cas: a) L’establiment i la regulació d’un registre, coordinat amb el de l’Estat, dels drets de propietat intel·lectual generats a Catalunya o dels quals siguin titulars persones amb residència habitual a Catalunya; l’activitat d’inscripció, modificació o cancel·lació d’aquests drets, i l’exercici de l’activitat administrativa necessària per a garantir-ne la protecció a tot el territori de Catalunya. La Generalitat ha de comunicar a l’Estat les inscripcions efectuades en el seu registre perquè siguin incorporades al registre estatal; ha de col·laborar amb aquest registre i facilitar el bescanvi d’informació. b) L’autorització i la revocació de les entitats de gestió col·lectiva dels drets de propietat intel·lectual que actuïn majoritàriament a Catalunya, i també assumir tasques complementàries d’inspecció i control de l’activitat d’aquestes entitats. 2. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de propietat industrial, que inclou en tot cas: a) L’establiment i la regulació d’un registre, coordinat amb el de l’Estat, de drets de propietat industrial de les persones físiques o jurídiques. b) La defensa jurídica i processal dels topònims de Catalunya aplicats al sector de la indústria. Article 156. Protecció de dades de caràcter personal Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de protecció de dades de caràcter personal que, respectant les garanties dels drets fonamentals en aquesta matèria, inclou en tot cas: 107 �Art. 157 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA a) La inscripció i el control dels fitxers o els tractaments de dades de caràcter personal creats o gestionats per les institucions públiques de Catalunya, l’Administració de la Generalitat, les administracions locals de Catalunya, les entitats autònomes i les altres entitats de dret públic o privat que depenen de les administracions autonòmica o locals o que presten serveis o acompleixen activitats per compte propi per mitjà de qualsevol forma de gestió directa o indirecta, i les universitats que integren el sistema universitari català. b) La inscripció i el control dels fitxers o els tractaments de dades de caràcter personal privats creats o gestionats per persones físiques o jurídiques per a l’exercici de les funcions públiques amb relació a matèries que són competència de la Generalitat o dels ens locals de Catalunya, si el tractament s’efectua a Catalunya. c) La inscripció i el control dels fitxers i els tractaments de dades que creïn o gestionin les corporacions de dret públic que exerceixin llurs funcions exclusivament en l’àmbit territorial de Catalunya. d) La constitució d’una autoritat independent, designada pel Parlament, que vetlli per garantir el dret a la protecció de les dades personals en l’àmbit de les competències de la Generalitat. Article 157. Publicitat Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre la regulació de l’activitat publicitària, sens perjudici de la legislació mercantil de l’Estat. Article 158. Recerca, desenvolupament i innovació tecnològica 1. Correspon a la Generalitat, en matèria de recerca científica i tècnica, la competència exclusiva amb relació als centres i les estructures de recerca de la Generalitat i als projectes que aquesta finança, que inclou en tot cas: a) L’establiment de línies pròpies de recerca i el seguiment, el control i l’avaluació dels projectes. b) L’organització, el règim de funcionament, el control, el seguiment i l’acreditació dels centres i les estructures situats a Catalunya. c) La regulació i la gestió de les beques i dels ajuts convocats i finançats per la Generalitat. 108 �TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES Art. 159 d) La regulació i la formació professional del personal investigador i de suport a la recerca. e) La difusió de la ciència i la transferència de resultats. 2. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre la coordinació dels centres i les estructures de recerca de Catalunya. 3. Els criteris de col·laboració entre l’Estat i la Generalitat en matèria de política de recerca, desenvolupament i innovació s’han de fixar en el marc del que estableix el títol V. Així mateix, s’han d’establir els sistemes de participació de la Generalitat en la fixació de les polítiques que afectin aquestes matèries en l’àmbit de la Unió Europea i en altres organismes i institucions internacionals. Article 159. Règim jurídic, procediment, contractació, expropiació i responsabilitat en les administracions públiques catalanes 1. Correspon a la Generalitat, en matèria de règim jurídic i procediment de les administracions públiques catalanes, la competència exclusiva en allò que no estigui afectat per l’article 149.1.18 de la Constitució. Aquesta competència inclou: a) Els mitjans necessaris per a exercir les funcions administratives, incloent-hi el règim dels béns de domini públic i patrimonials. b) Les potestats de control, inspecció i sanció en tots els àmbits materials de competència de la Generalitat. c) Les normes de procediment administratiu que derivin de les particularitats del dret substantiu de Catalunya o de les especialitats de l’organització de la Generalitat. 2. Correspon a la Generalitat la competència compartida en tot allò relatiu al règim jurídic i el procediment de les administracions públiques catalanes en allò que no queda inclòs a l’apartat 1. 3. Correspon a la Generalitat, amb relació als contractes de les administracions públiques de Catalunya: a) La competència exclusiva sobre organització i competències en matèria de contractació dels òrgans de les administracions públiques catalanes i sobre les regles d’execució, modificació i extinció dels contractes de l’Administració, en allò que no estigui afectat per l’article 149.1.18 de la Constitució. 109 �Art. 160 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA b) La competència compartida en tot allò que no és atribuït a la competència exclusiva de la Generalitat per la lletra a. 4. Correspon a la Generalitat, en matèria d’expropiació forçosa, la competència executiva, en tot cas, per a: a) Determinar els supòsits, les causes i les condicions en què les administracions catalanes poden exercir la potestat expropiatòria. b) Establir criteris de valoració dels béns expropiats segons la naturalesa i la funció social que hagin de complir aquests béns, d’acord amb la legislació estatal. c) Crear i regular un òrgan propi per a la determinació del preu just i fixar-ne el procediment. 5. Correspon a la Generalitat, en matèria de responsabilitat patrimonial, la competència compartida per a establir les causes que poden originar responsabilitat amb relació a les reclamacions dirigides a la Generalitat, d’acord amb el sistema general de responsabilitat de totes les administracions públiques. 6. Les competències de la Generalitat especificades en els apartats 1, 3, 4 i 5 s’han d’exercir respectant el principi d’autonomia local. Article 160. Règim local 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de règim local que, respectant el principi d’autonomia local, inclou: a) Les relacions entre les institucions de la Generalitat i els ens locals, i també les tècniques d’organització i de relació per a la cooperació i la col·laboració entre els ens locals i entre aquests i l’Administració de la Generalitat, incloent-hi les diverses formes associatives, mancomunades, convencionals i consorcials. b) La determinació de les competències i de les potestats pròpies dels municipis i dels altres ens locals, en els àmbits especificats per l’article 84. c) El règim dels béns de domini públic, comunals i patrimonials i les modalitats de prestació dels serveis públics. d) La determinació dels òrgans de govern dels ens locals creats per la Generalitat i el funcionament i el règim d’adopció d’acords d’aquests òrgans. 110 �TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES Art. 162 e) El règim dels òrgans complementaris de l’organització dels ens locals. 2. Correspon a la Generalitat la competència compartida en tot allò que no estableix l’apartat 1. 3. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de règim electoral dels ens locals que crea, a excepció dels que són garantits constitucionalment. Article 161. Relacions amb les entitats religioses 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d’entitats religioses que acompleixen llur activitat a Catalunya, que inclou, en tot cas, la regulació i l’establiment de mecanismes de col· laboració i cooperació per a l’acompliment de llurs activitats en l’àmbit de les competències de la Generalitat. 2. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria relativa a la llibertat religiosa. Aquesta competència inclou en tot cas: a) Participar en la gestió del registre estatal d’entitats religioses amb relació a les esglésies, les confessions i les comunitats religioses que acompleixen llur activitat a Catalunya, en els termes que determinin les lleis. b) L’establiment d’acords i convenis de cooperació amb les esglésies, les confessions i les comunitats religioses inscrites en el registre estatal d’entitats religioses, en l’àmbit de competències de la Generalitat. c) La promoció, el desenvolupament i l’execució, en l’àmbit de les competències de la Generalitat, dels acords i dels convenis signats entre l’Estat i les esglésies, les confessions i les comunitats religioses inscrites en el registre estatal d’entitats religioses. 3. La Generalitat col·labora en els òrgans d’àmbit estatal que tenen atribuïdes funcions en matèria d’entitats religioses. Article 162. Sanitat, salut pública, ordenació farmacèutica i productes farmacèutics 1. Correspon a la Generalitat, en matèria de sanitat i salut pública, la competència exclusiva sobre l’organització, el funcionament intern, l’avaluació, la inspecció i el control de centres, serveis i establiments sanitaris. 111 �Art. 163 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA 2. Correspon a la Generalitat l’ordenació farmacèutica, en el marc de l’article 149.1.16 de la Constitució. 3. Correspon a la Generalitat, en tot cas, la competència compartida en els àmbits següents: a) L’ordenació, la planificació, la determinació, la regulació i l’execució de les prestacions i els serveis sanitaris, sociosanitaris i de salut mental de caràcter públic en tots els nivells i per a tots els ciutadans. b) L’ordenació, la planificació, la determinació, la regulació i l’execució de les mesures i les actuacions destinades a preservar, protegir i promoure la salut pública en tots els àmbits, incloent-hi la salut laboral, la sanitat animal amb efectes sobre la salut humana, la sanitat alimentària, la sanitat ambiental i la vigilància epidemiològica. c) La planificació dels recursos sanitaris de cobertura pública i la coordinació de les activitats sanitàries privades amb el sistema sanitari públic. d) La formació sanitària especialitzada, que inclou l’acreditació i l’avaluació de centres; la planificació de l’oferta de places; la participació en l’elaboració de les convocatòries i la gestió dels programes de formació de les especialitats i les àrees de capacitació específica i l’expedició de diplomes d’àrees de capacitació específica. e) El règim estatutari i la formació del personal que presta serveis en el sistema sanitari públic. 4. La Generalitat participa en la planificació i la coordinació estatal en matèria de sanitat i salut pública, d’acord amb el que estableix el títol V. 5. Correspon a la Generalitat la competència executiva de la legislació estatal en matèria de productes farmacèutics. Article 163. Seguretat privada Correspon a la Generalitat l’execució de la legislació de l’Estat en les matèries següents: a) L’autorització de les empreses de seguretat privada que tenen llur domicili social a Catalunya i l’àmbit d’actuació de les quals no ultrapassa el territori de Catalunya. 112 �TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES Art. 164 b) La inspecció i la sanció de les activitats de seguretat privada que s’acompleixen a Catalunya. c) L’autorització dels centres de formació del personal de seguretat privada. d) La coordinació dels serveis de seguretat i investigació privades amb la Policia de la Generalitat i les policies locals de Catalunya. Article 164. Seguretat pública 1. Correspon a la Generalitat, en matèria de seguretat pública, d’acord amb el que disposa la legislació estatal: a) La planificació i la regulació del sistema de seguretat pública de Catalunya i l’ordenació de les policies locals. b) La creació i l’organització de la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra. c) El control i la vigilància del trànsit. 2. Correspon a la Generalitat el comandament suprem de la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra i la coordinació de l’actuació de les policies locals. 3. Corresponen a la Generalitat, en el marc de la legislació estatal sobre seguretat, les facultats executives que li atribueixi l’Estat i en tot cas: a) Les funcions governatives sobre l’exercici dels drets de reunió i manifestació. b) El compliment de les disposicions per a la conservació de la natura, del medi ambient i dels recursos hidrològics. 4. La Generalitat participa, per mitjà d’una junta de seguretat de composició paritària entre la Generalitat i l’Estat i presidida pel president de la Generalitat, en la coordinació de les polítiques de seguretat i de l’activitat dels cossos policíacs de l’Estat i de Catalunya, i també en el bescanvi d’informació en l’àmbit internacional i en les relacions de col·laboració i auxili amb les autoritats policíaques d’altres països. La Generalitat, d’acord amb l’Estat, ha d’ésser present en els grups de treball de col·laboració amb les policies d’altres països en què participi l’Estat. 113 �Art. 165 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA 5. La Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra té com a àmbit d’actuació el conjunt del territori de Catalunya i exerceix totes les funcions pròpies d’un cos de policia, en els àmbits següents: a) La seguretat ciutadana i l’ordre públic. b) La policia administrativa, que inclou la que deriva de la normativa estatal. c) La policia judicial i la investigació criminal, incloent-hi les diverses formes de crim organitzat i terrorisme, en els termes que estableixin les lleis. Article 165. Seguretat social 1. Correspon a la Generalitat, en matèria de seguretat social, respectant els principis d’unitat econòmica patrimonial i de solidaritat financera de la seguretat social, la competència compartida, que inclou: a) El desplegament i l’execució de la legislació estatal, llevat de les normes que configuren el règim econòmic. b) La gestió del règim econòmic de la seguretat social. c) L’organització i la gestió del patrimoni i dels serveis que integren l’assistència sanitària i els serveis socials del sistema de la seguretat social a Catalunya. d) L’ordenació i l’exercici de les potestats administratives sobre les institucions, les empreses i les fundacions que col·laboren amb el sistema de la seguretat social, en les matèries a què fa referència la lletra c, i també la coordinació de les activitats de prevenció de riscs laborals que acompleixen a Catalunya les mútues d’accidents de treball i malalties professionals. e) El reconeixement i la gestió de les pensions no contributives. f) La coordinació de les actuacions del sistema sanitari vinculades a les prestacions de la seguretat social. 2. La Generalitat pot organitzar i administrar, a aquests efectes i dins del seu territori, tots els serveis relacionats amb les matèries damunt especificades, i exerceix la tutela de les institucions, les entitats i les fundacions en matèria de sanitat i seguretat social, llevat de l’alta inspecció, que queda reservada a l’Estat. 114 �TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES Art. 167 Article 166. Serveis socials, voluntariat, menors i promoció de les famílies 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de serveis socials, que inclou en tot cas: a) La regulació i l’ordenació de l’activitat de serveis socials, les prestacions tècniques i les prestacions econòmiques amb finalitat assistencial o complementàries d’altres sistemes de previsió pública. b) La regulació i l’ordenació de les entitats, els serveis i els establiments públics i privats que presten serveis socials a Catalunya. c) La regulació i l’aprovació dels plans i els programes específics dirigits a persones i col·lectius en situació de pobresa o de necessitat social. d) La intervenció i el control dels sistemes de protecció social complementària privats. 2. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de voluntariat, que inclou, en tot cas, la definició de l’activitat i la regulació i la promoció de les actuacions destinades a la solidaritat i a l’acció voluntària que s’executin individualment o per mitjà d’institucions públiques o privades. 3. Correspon a la Generalitat, en matèria de menors: a) La competència exclusiva en matèria de protecció de menors, que inclou, en tot cas, la regulació del règim de la protecció i de les institucions públiques de protecció i tutela dels menors desemparats, en situació de risc i dels menors infractors, respectant en aquest darrer cas la legislació penal. b) La Generalitat participa en l’elaboració i la reforma de la legislació penal i processal que incideixi en les competències de menors. 4. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de promoció de les famílies i de la infància, que inclou en tot cas les mesures de protecció social i llur execució. Article 167. Símbols de Catalunya Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre la regulació, l’ordenació, la configuració i la preservació dels símbols de Catalunya, d’acord amb el que estableix aquest Estatut. 115 �Art. 168 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA Article 168. Sistema penitenciari 1. Correspon a la Generalitat la competència executiva de la legislació de l’Estat en matèria penitenciària, que inclou en tot cas: a) La capacitat per a dictar disposicions que adaptin la normativa penitenciària a la realitat social de Catalunya. b) La totalitat de la gestió de l’activitat penitenciària a Catalunya, especialment la direcció, l’organització, el règim, el funcionament, la planificació i la inspecció de les institucions penitenciàries de qualsevol tipus situades a Catalunya. c) La planificació, la construcció i la reforma dels establiments penitenciaris situats a Catalunya. d) L’administració i la gestió patrimonial dels immobles i dels equipaments adscrits a l’Administració penitenciària catalana i de tots els mitjans materials que li siguin assignats. e) La planificació i l’organització del treball remunerat de la població reclusa, i també l’execució de les mesures alternatives a la presó i de les activitats de reinserció. 2. La Generalitat pot emetre informes en el procediment d’atorgament d’indults. Article 169. Transports 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre els transports terrestres de viatgers i mercaderies per carretera, ferrocarril i cable que transcorrin íntegrament dins el territori de Catalunya, amb independència de la titularitat de la infraestructura. Aquesta competència inclou en tot cas: a) La regulació, la planificació, la gestió, la coordinació i la inspecció dels serveis i les activitats. b) La regulació de la intervenció administrativa per a l’exercici de les activitats de transport. c) La regulació del transport urbà i dels serveis de transport discrecional de viatgers en vehicles de turisme. d) La regulació específica del transport turístic, escolar o de menors, sanitari, funerari, de mercaderies perilloses o peribles i d’altres 116 �TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES Art. 170 que requereixin un règim específic, respectant les competències estatals sobre seguretat pública. e) La regulació d’un sistema de mediació en matèria de transports. f) La potestat tarifària sobre transports terrestres. 2. La integració de línies o serveis de transport que transcorrin íntegrament per Catalunya en línies o serveis d’àmbit superior requereix l’informe previ de la Generalitat. 3. La Generalitat participa en l’establiment dels serveis ferroviaris que garanteixin la comunicació amb altres comunitats autònomes o amb el trànsit internacional, d’acord amb el que estableix el títol V. 4. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre els centres de transport, logística i distribució localitzats a Catalunya que inclou: a) Els centres d’informació i distribució de càrregues. b) Les estacions de transport per carretera. 5. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre els operadors de les activitats vinculades a l’organització del transport, la logística i la distribució localitzades a Catalunya. 6. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de transport marítim i fluvial que transcorri íntegrament per Catalunya que, respectant les competències de l’Estat en marina mercant i ports, inclou: a) La regulació, la planificació i la gestió del transport marítim i fluvial de passatgers. b) La intervenció administrativa per la prestació dels serveis i l’acompliment de les activitats que tinguin relació amb el transport marítim i fluvial. c) Els requisits per a l’exercici de l’activitat. Article 170. Treball i relacions laborals 1. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de treball i relacions laborals, que inclou en tot cas: a) Les relacions laborals i les condicions de treball. b) Les polítiques actives d’ocupació, que inclouen la formació dels demandants d’ocupació i dels treballadors en actiu, i també la 117 �Art. 171 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA gestió de les subvencions corresponents. La Generalitat participa en els plans o les activitats de formació que superin l’àmbit territorial de Catalunya. c) Les qualificacions professionals a Catalunya. d) La intermediació laboral, que inclou la regulació, l’autorització i el control de les agències de col·locació amb seu a Catalunya. e) La negociació col·lectiva i el registre dels convenis col·lectius de treball. f) Els procediments de regulació d’ocupació i d’actuació administrativa en matèria de trasllats col·lectius entre centres de treball situats a Catalunya. g) La prevenció de riscs laborals i la seguretat i la salut en el treball. h) La potestat sancionadora de les infraccions de l’ordre social, en l’àmbit de les seves competències. i) La determinació dels serveis mínims de les vagues que tinguin lloc a Catalunya. j) El control de legalitat i, si escau, el registre posterior dels convenis col·lectius de treball de les empreses que acompleixen llur activitat exclusivament a Catalunya. k) Els instruments de conciliació, mediació i arbitratge laborals. l) L’elaboració del calendari de dies festius que ha de regir a tot el territori de Catalunya. 2. Correspon a la Generalitat la competència executiva sobre la funció pública inspectora en tot allò que regula aquest article. A aquest efecte, els funcionaris dels cossos que acompleixen aquesta funció depenen orgànicament i funcionalment de la Generalitat. Per mitjà dels mecanismes de cooperació que determina el títol V, s’han d’establir les fórmules de garantia de l’exercici eficaç de la funció inspectora en l’àmbit social. Article 171. Turisme Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de turisme, que inclou en tot cas: 118 �TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES Art. 172 a) L’ordenació i la planificació del sector turístic. b) La promoció del turisme que inclou la subscripció d’acords amb ens estrangers i la creació d’oficines a l’estranger. c) La regulació i la classificació de les empreses i els establiments turístics i la gestió de la xarxa d’establiments turístics de titularitat de la Generalitat. A fi de facilitar la coordinació entre aquests establiments i els establiments de la xarxa de paradors de l’Estat situats a Catalunya, la Generalitat participa, en els termes que estableixi la legislació estatal, en els òrgans d’administració de Paradors de Turisme d’Espanya. d) La regulació dels drets i els deures específics dels usuaris i els prestadors de serveis turístics i dels mitjans alternatius de resolució de conflictes. e) Els ensenyaments i la formació sobre turisme que no donin dret a l’obtenció d’un títol oficial. f) La fixació dels criteris, la regulació de les condicions i l’execució i el control de les línies públiques d’ajut i de promoció del turisme. Article 172. Universitats 1. Correspon a la Generalitat, en matèria d’ensenyament universitari, sens perjudici de l’autonomia universitària, la competència exclusiva sobre: a) La programació i la coordinació del sistema universitari català, en el marc de la coordinació general. b) Les decisions de creació d’universitats públiques i l’autorització de les privades. c) L’aprovació dels estatuts de les universitats públiques i de les normes d’organització i funcionament de les universitats privades. d) La coordinació dels procediments d’accés a les universitats. e) El marc jurídic dels títols propis de les universitats, d’acord amb el principi d’autonomia universitària. f) El finançament propi de les universitats i, si escau, la gestió dels fons estatals en matèria d’ensenyament universitari. 119 �Art. 173 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA g) La regulació i la gestió del sistema propi de beques i ajuts a la formació universitària i, si escau, la regulació i la gestió dels fons estatals en aquesta matèria. h) El règim retributiu del personal docent i investigador contractat de les universitats i l’establiment de les retribucions addicionals del personal docent funcionari. 2. Correspon a la Generalitat, en matèria d’ensenyament universitari, sens perjudici de l’autonomia universitària, la competència compartida sobre tot allò a què no fa referència l’apartat 1, que inclou en tot cas: a) La regulació dels requisits per a la creació i el reconeixement d’universitats i centres universitaris i l’adscripció d’aquests centres a les universitats. b) El règim jurídic de l’organització i el funcionament de les universitats públiques, incloent-hi els òrgans de govern i de representació. c) L’adscripció i la desadscripció de centres docents públics o privats per a impartir títols universitaris oficials i la creació, la modificació i la supressió de centres universitaris en universitats públiques, i també el reconeixement d’aquests centres en universitats privades i la implantació i la supressió d’ensenyaments. d) La regulació del règim d’accés a les universitats. e) La regulació del règim del professorat docent i investigador contractat i funcionari. f) L’avaluació i el garantiment de la qualitat i de l’excel·lència de l’ensenyament universitari, i també del personal docent i investigador. 3. La competència executiva sobre l’expedició dels títols universitaris oficials. Article 173. Videovigilància i control de so i enregistraments Correspon a la Generalitat la competència sobre l’ús de la videovigilància i el control de so i enregistraments o altres mitjans anàlegs, en l’àmbit públic, efectuats per la policia de Catalunya o per empreses i establiments privats. La Generalitat ha d’exercir aquesta competència respectant els drets fonamentals. 120 �TÍTOL V. DE LES RELACIONS INSTITUCIONALS DE LA GENERALITAT Art. 175 TÍTOL V De les relacions institucionals de la Generalitat CAPÍTOL I Relacions de la Generalitat amb l’Estat i amb altres comunitats autònomes Article 174. Disposicions generals 1. La Generalitat i l’Estat es presten ajuda mútua i col·laboren quan és necessari per a l’exercici eficaç de les competències respectives i per a la defensa dels interessos respectius. 2. La Generalitat pot establir amb altres comunitats autònomes relacions de col·laboració per a la fixació de polítiques comunes, per a l’exercici eficaç de les seves competències i per al tractament dels afers d’interès comú, especialment quan tinguin un abast supraterritorial. La Generalitat ha de prestar l’ajuda necessària a les altres comunitats autònomes per a l’exercici eficaç de llurs competències. [3. La Generalitat participa en les institucions, els organismes i els procediments de presa de decisions de l’Estat que afectin les seves competències d’acord amb el que estableixen aquest Estatut i les lleis.]36 SECCIÓ PRIMERA Col·laboració amb l’Estat i amb altres comunitats autònomes Article 175. Instruments de col·laboració entre la Generalitat i l’Estat 1. La Generalitat i l’Estat, en l’àmbit de les competències respectives, poden subscriure convenis de col·laboració i fer ús dels altres mitjans de col·laboració que considerin adequats per a acomplir els objectius d’interès comú. 2. La Generalitat també col·labora amb l’Estat per mitjà dels òrgans i els procediments multilaterals en els àmbits i els afers d’interès comú. 36. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 111 de la STC 31/2010, del 28 de juny i pel FJ 2 de la STC 138/2010, del 16 de desembre. 121 �Art. 176 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA Article 176. Efectes de la col·laboració entre la Generalitat i l’Estat 1. La participació de la Generalitat en els òrgans i els mecanismes bilaterals i multilaterals de col·laboració amb l’Estat i amb altres comunitats autònomes no altera la titularitat de les competències que li corresponen. 2. La Generalitat no queda vinculada per les decisions adoptades en el marc dels mecanismes multilaterals de col·laboració voluntària amb l’Estat i amb altres comunitats autònomes respecte a les quals no hagi manifestat el seu acord. 3. La Generalitat pot fer constar reserves als acords adoptats en el marc dels mecanismes multilaterals de col·laboració voluntària quan s’hagin pres sense la seva aprovació. Article 177. Règim dels convenis entre la Generalitat i l’Estat 1. El règim jurídic dels convenis signats per la Generalitat, pel que fa a aquesta, ha d’ésser establert per llei del Parlament. 2. Els convenis subscrits entre el Govern de la Generalitat i el Govern de l’Estat s’han de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya en el termini d’un mes a comptar del dia en què se signen. La data de publicació dels convenis en el Boletín Oficial del Estado en determina l’eficàcia pel que fa a tercers. Article 178. Convenis i acords amb altres comunitats autònomes 1. La Generalitat pot subscriure amb altres comunitats autònomes convenis de col·laboració i acords de cooperació. 2. Els convenis i els acords amb les altres comunitats autònomes poden acordar, entre altres continguts, la creació d’òrgans mixtos i l’establiment de projectes, plans i programes conjunts. 3. La subscripció de convenis i acords només requereix l’aprovació prèvia del Parlament en els casos que n’afectin les facultats legislatives. En els altres casos, el Govern ha d’informar el Parlament de la subscripció en el termini d’un mes a comptar del dia de la signatura. 4. Els convenis de col·laboració subscrits per la Generalitat amb altres comunitats autònomes s’han de comunicar a les Corts Generals i llur vigència comença seixanta dies després d’aquesta comunicació, llevat que les Corts Generals decideixin que s’han de qualificar com 122 �TÍTOL V. DE LES RELACIONS INSTITUCIONALS DE LA GENERALITAT Art. 182 a acords de cooperació que requereixen l’autorització prèvia a què fa referència l’article 145.2 de la Constitució. 5. Els convenis i els acords subscrits per la Generalitat amb altres comunitats autònomes s’han de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya en el termini de quaranta-cinc dies i d’un mes, respectivament, a comptar del dia en què se signen. SECCIÓ SEGONA Participació en institucions i en procediments de presa de decisions estatals Article 179. Compareixença de senadors davant el Parlament Els senadors elegits a Catalunya i els que representen la Generalitat en el Senat poden comparèixer davant el Parlament a petició pròpia per a informar sobre llur activitat en el Senat, en els termes que estableix el Reglament del Parlament. [Article 180. Designació de membres del Tribunal Constitucional i del Consell General del Poder Judicial La Generalitat participa en els processos de designació de magistrats del Tribunal Constitucional i de membres del Consell General del Poder Judicial, en els termes que estableixin les lleis o, si escau, l’ordenament parlamentari.]37 Article 181. Participació en l’ordenació general de l’activitat econòmica La Generalitat participa en l’elaboració de les decisions estatals que afecten l’ordenació general de l’activitat econòmica en el marc del que estableix l’article 131.2 de la Constitució. Article 182. Designació de representants en els organismes econòmics i socials 1. La Generalitat designa o participa en els processos per a designar els membres dels òrgans de direcció del Banc d’Espanya, la Comissió 37. Aquest article és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 113 de la STC 31/2010, del 28 de juny i pel FJ 8 de la STC 137/2010, del 16 de desembre. 123 �Art. 183 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA Nacional del Mercat de Valors i la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions, i dels organismes que eventualment els substitueixin, i també dels altres organismes estatals que exerceixen funcions d’autoritat reguladora sobre matèries de rellevància econòmica i social relacionades amb les competències de la Generalitat, en els termes que estableix la legislació aplicable. 2. La Generalitat designa o participa en els processos per a designar els membres dels organismes econòmics i energètics, de les institucions financeres i de les empreses públiques de l’Estat la competència dels quals s’estengui al territori de Catalunya i que no siguin objecte de traspàs, en els termes que estableix la legislació aplicable. 3. La Generalitat designa o participa en els processos per a designar els membres del Tribunal de Comptes, el Consell Econòmic i Social, l’Agència Tributària, la Comissió Nacional d’Energia, l’Agència Espanyola de Protecció de Dades, el Consell de Ràdio i Televisió, dels organismes que eventualment els substitueixin i dels que es creïn en aquests àmbits, en els termes que estableix la legislació aplicable. 4. La Generalitat, si la naturalesa de l’ens ho requereix i la seva seu principal no és a Catalunya, pot sol·licitar a l’Estat la creació de delegacions territorials dels organismes a què fa referència l’apartat 1. SECCIÓ TERCERA La Comissió Bilateral Generalitat - Estat Article 183. Funcions i composició de la Comissió Bilateral Generalitat - Estat [1. La Comissió Bilateral Generalitat - Estat, d’acord amb els principis que estableixen els articles 3.1 i 174, constitueix el marc general i permanent de relació entre el Govern de la Generalitat i el Govern de l’Estat als efectes següents: a) La participació i la col·laboració de la Generalitat en l’exercici de les competències estatals que afectin l’autonomia de Catalunya. 124 �TÍTOL V. DE LES RELACIONS INSTITUCIONALS DE LA GENERALITAT Art. 183 b) L’intercanvi d’informació i l’establiment, quan escaigui, de mecanismes de col·laboració en les respectives polítiques públiques i els assumptes d’interès comú.]38 2. Les funcions de la Comissió Bilateral Generalitat - Estat són deliberar, fer propostes i, si escau, adoptar acords en els casos establerts per aquest Estatut i, en general, amb relació als àmbits següents: a) Els projectes de llei que incideixen singularment en la distribució de competències entre l’Estat i la Generalitat. b) La programació de la política econòmica general del Govern de l’Estat en tot allò que afecti singularment els interessos i les competències de la Generalitat i sobre l’aplicació i el desenvolupament d’aquesta política. c) L’impuls de les mesures adequades per a millorar la col·laboració entre l’Estat i la Generalitat i assegurar un exercici més eficaç de les competències respectives en els àmbits d’interès comú. d) Els conflictes competencials plantejats entre les dues parts i la proposta, si escau, de mesures per a resoldre’ls. e) L’avaluació del funcionament dels mecanismes de col·laboració que s’hagin establert entre l’Estat i la Generalitat i la proposta de les mesures que permetin millorar-lo. f) La proposta de la relació d’organismes econòmics, institucions financeres i empreses públiques de l’Estat en els quals la Generalitat pot designar representants, i les modalitats i les formes d’aquesta representació. g) El seguiment de la política europea per a garantir l’efectivitat de la participació de la Generalitat en els assumptes de la Unió Europea. h) El seguiment de l’acció exterior de l’Estat que afecti les competències pròpies de la Generalitat. i) Les qüestions d’interès comú que estableixin les lleis o que plantegin les parts. 38. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 115 de la STC 31/2010, del 28 de juny, pel FJ 10 de la STC 137/2010, del 16 de desembre i pel FJ 2 de la STC 138/2010, del 16 de desembre. 125 �Art. 184 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA 3. La Comissió Bilateral Generalitat - Estat és integrada per un nombre igual de representants de l’Estat i de la Generalitat. La seva presidència és exercida de manera alternativa entre les dues parts en torns d’un any. La Comissió disposa d’una secretaria permanent i pot crear les subcomissions i els comitès que cregui convenients. La Comissió elabora una memòria anual, que trasllada al Govern de l’Estat i al Govern de la Generalitat i al Parlament. 4. La Comissió Bilateral Generalitat - Estat es reuneix en sessió plenària almenys dues vegades l’any i sempre que ho demani una de les dues parts. 5. La Comissió Bilateral Generalitat - Estat adopta el seu reglament intern i de funcionament per acord de les dues parts. CAPÍTOL II Relacions de la Generalitat amb la Unió Europea Article 184. Disposició general La Generalitat participa, en els termes que estableixen aquest Estatut i la legislació de l’Estat, en els afers relacionats amb la Unió Europea que afectin les competències o els interessos de Catalunya. Article 185. Participació en els tractats de la Unió Europea 1. La Generalitat ha d’ésser informada pel Govern de l’Estat de les iniciatives de revisió dels tractats de la Unió Europea i dels processos de subscripció i ratificació subsegüents. El Govern de la Generalitat i el Parlament han de dirigir al Govern de l’Estat i a les Corts Generals les observacions que estimin pertinents a aquest efecte. 2. El Govern de l’Estat pot incorporar representants de la Generalitat a les delegacions espanyoles que participin en els processos de revisió i negociació dels tractats originaris i en els d’adopció de nous tractats, en les matèries que afectin les competències exclusives de la Generalitat. Article 186. Participació en la formació de les posicions de l’Estat 1. La Generalitat participa en la formació de les posicions de l’Estat davant la Unió Europea, especialment davant el Consell de Ministres, 126 �TÍTOL V. DE LES RELACIONS INSTITUCIONALS DE LA GENERALITAT Art. 187 en els afers relatius a les competències o als interessos de Catalunya, en els termes que estableixen aquest Estatut i la legislació sobre aquesta matèria. 2. La Generalitat ha de participar de manera bilateral en la formació de les posicions de l’Estat en els afers europeus que l’afecten exclusivament. En els altres casos, la participació es fa en el marc dels procediments multilaterals que s’estableixin. 3. La posició expressada per la Generalitat és determinant per a la formació de la posició estatal si afecta les seves competències exclusives i si de la proposta o la iniciativa europees poden derivar conseqüències financeres o administratives especialment rellevants per a Catalunya. En els altres casos, aquesta posició ha d’ésser escoltada per l’Estat. 4. L’Estat ha d’informar la Generalitat de manera completa i actualitzada sobre les iniciatives i les propostes presentades davant la Unió Europea. El Govern de la Generalitat i el Parlament de Catalunya han de dirigir al Govern de l’Estat i a les Corts Generals, segons que correspongui, les observacions i les propostes que estimin pertinents sobre les dites iniciatives i propostes. Article 187. Participació en institucions i organismes europeus 1. La Generalitat participa en les delegacions espanyoles davant la Unió Europea que tractin afers de la competència legislativa de la mateixa Generalitat, i especialment davant el Consell de Ministres i els òrgans consultius i preparatoris del Consell i de la Comissió. 2. La participació que estableix l’apartat 1, si es refereix a competències exclusives de la Generalitat, permet, mitjançant acord previ, exercir la representació i la presidència d’aquests òrgans, d’acord amb la normativa aplicable. 3. La Generalitat, d’acord amb l’Estat, participa en la designació de representants en el marc de la representació permanent d’aquest en la Unió Europea. 4. El Parlament pot establir relacions amb el Parlament Europeu en àmbits d’interès comú. 127 �Art. 188 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA Article 188. Participació en el control dels principis de subsidiarietat i de proporcionalitat El Parlament participa en els procediments de control dels principis de subsidiarietat i de proporcionalitat que estableixi el dret de la Unió Europea amb relació a les propostes legislatives europees si aquestes propostes afecten competències de la Generalitat. Article 189. Desenvolupament i aplicació del dret de la Unió Europea 1. La Generalitat aplica i executa el dret de la Unió Europea en l’àmbit de les seves competències. L’existència d’una regulació europea no modifica la distribució interna de competències que estableixen la Constitució i aquest Estatut. 2. Si l’execució del dret de la Unió Europea requereix l’adopció de mesures internes d’abast superior al territori de Catalunya que les comunitats autònomes competents no poden adoptar per mitjà de mecanismes de col·laboració o coordinació, l’Estat ha de consultar la Generalitat sobre aquestes circumstàncies abans que s’adoptin les dites mesures. La Generalitat ha de participar en els òrgans que adoptin aquestes mesures o, si aquesta participació no és possible, ha d’emetre un informe previ. 3. En el cas que la Unió Europea estableixi una legislació que substitueixi la normativa bàsica de l’Estat, la Generalitat pot adoptar la legislació de desenvolupament a partir de les normes europees. Article 190. Gestió de fons europeus Correspon a la Generalitat la gestió dels fons europeus en matèries de la seva competència, en els termes que estableixen els articles 114 i 210. Article 191. Accions davant el Tribunal de Justícia 1. La Generalitat té accés al Tribunal de Justícia de la Unió Europea en els termes que estableixi la normativa europea. 2. El Govern de la Generalitat pot instar el Govern de l’Estat a iniciar accions davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea en defensa dels legítims interessos i competències de la Generalitat. La Generalitat col·labora en la defensa jurídica. 128 �TÍTOL V. DE LES RELACIONS INSTITUCIONALS DE LA GENERALITAT Art. 196 3. La negativa del Govern de l’Estat a exercir les accions sol·licitades ha d’ésser motivada i ha d’ésser comunicada immediatament a la Gene­ ralitat. Article 192. Delegació de la Generalitat davant la Unió Europea La Generalitat pot establir una delegació per a defensar millor els seus interessos davant les institucions de la Unió Europea. CAPÍTOL III Acció exterior de la Generalitat Article 193. Disposicions generals 1. La Generalitat ha d’impulsar la projecció de Catalunya a l’exterior i promoure els seus interessos en aquest àmbit, respectant la competència de l’Estat en matèria de relacions exteriors. 2. La Generalitat té capacitat per a portar a terme accions amb projecció exterior que derivin directament de les seves competències, sia de manera directa, sia per mitjà dels òrgans de l’Administració general de l’Estat. Article 194. Oficines a l’exterior La Generalitat, per a la promoció dels interessos de Catalunya, pot establir oficines a l’exterior. Article 195. Acords de col·laboració La Generalitat, per a la promoció dels interessos de Catalunya, pot subscriure acords de col·laboració en l’àmbit de les seves competències. Amb aquesta finalitat, els òrgans de representació exterior de l’Estat han de prestar el suport necessari a les iniciatives de la Generalitat. Article 196. Tractats i convenis internacionals 1. El Govern de l’Estat ha d’informar prèviament la Generalitat sobre els actes de subscripció dels tractats que afectin d’una manera directa i singular les competències de Catalunya. La Generalitat i el Parlament poden dirigir al Govern les observacions que considerin pertinents. 129 �Art. 197 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA 2. Si es tracta de tractats que afecten Catalunya d’una manera directa i singular, la Generalitat pot sol·licitar al Govern que integri representants de la Generalitat en les delegacions negociadores. 3. La Generalitat pot sol·licitar al Govern la subscripció de tractats internacionals en matèries de la seva competència. 4. La Generalitat ha d’adoptar les mesures necessàries per a executar les obligacions derivades dels tractats i els convenis internacionals ratificats per Espanya o que vinculin l’Estat en l’àmbit de les seves competències. Article 197. Cooperació transfronterera, interregional i al desenvolupament 1. La Generalitat ha de promoure la cooperació amb les regions europees amb què comparteix interessos econòmics, socials, ambientals i culturals, i hi ha d’establir les relacions que corresponguin. 2. La Generalitat ha de promoure la cooperació amb altres territoris, en els termes que estableix l’apartat 1. 3. La Generalitat ha de promoure programes de cooperació al desenvolupament. Article 198. Participació en organismes internacionals La Generalitat ha de participar en els organismes internacionals competents en matèries d’interès rellevant per a Catalunya, especialment la UNESCO i altres organismes de caràcter cultural, en la forma que estableixi la normativa corresponent. Article 199. Coordinació de les accions exteriors La Generalitat ha d’impulsar i coordinar, en l’àmbit de les seves competències, les accions exteriors dels ens locals i dels organismes i altres ens públics de Catalunya, sens perjudici de l’autonomia que tinguin. Article 200. Projecció internacional de les organitzacions de Catalunya La Generalitat ha de promoure la projecció internacional de les organitzacions socials, culturals i esportives de Catalunya i, si escau, llur afiliació a les entitats afins d’àmbit internacional, en el marc del compliment dels seus objectius. 130 �TÍTOL VI. DEL FINANÇAMENT DE LA GENERALITAT Art. 202 TÍTOL VI Del finançament de la Generalitat CAPÍTOL I Les finances de la Generalitat Article 201. Principis 1. Les relacions d’ordre tributari i financer entre l’Estat i la Gene­ ralitat són regulades per la Constitució, per aquest Estatut i per la llei orgànica a què fa referència l’apartat tercer de l’article 157 de la Constitució. 2. El finançament de la Generalitat es regeix pels principis d’autonomia financera, coordinació, solidaritat i transparència en les relacions fiscals i financeres entre les administracions públiques, i també pels principis de suficiència de recursos, responsabilitat fiscal, equitat i lleialtat institucional entre les esmentades administracions. 3. El desenvolupament d’aquest títol correspon a la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat. 4. D’acord amb l’article 138.2 de la Constitució, el finançament de la Generalitat no ha de comportar efectes discriminatoris envers Catalunya respecte a les altres comunitats autònomes. Aquest principi ha de respectar plenament els criteris de solidaritat que enuncia l’article 206 d’aquest Estatut. Article 202. Els recursos de la Generalitat 1. La Generalitat disposa d’unes finances autònomes i dels recursos financers suficients per a afrontar l’exercici adequat del seu autogovern. 2. La Generalitat gaudeix de plena autonomia de despesa per tal de poder aplicar lliurement els seus recursos d’acord amb les directrius polítiques i socials determinades per les seves institucions d’autogovern. 3. Els recursos de les finances de la Generalitat són constituïts per: a) Els rendiments dels seus impostos, taxes, contribucions especials i altres tributs propis. 131 �Art. 203 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA b) El rendiment de tots els tributs estatals cedits, d’acord amb el que disposa l’article 201 d’aquest Estatut. c) Els recàrrecs sobre els tributs estatals. d) Els ingressos procedents del Fons de compensació interterritorial i d’altres assignacions establertes per la Constitució, si escau. e) Altres transferències i assignacions amb càrrec als pressupostos generals de l’Estat. f) Els ingressos per la percepció dels seus preus públics. g) Els rendiments del patrimoni de la Generalitat. h) Els ingressos de dret privat. i) El producte d’emissió de deute i de les operacions de crèdit. j) Els ingressos procedents de multes i sancions en l’àmbit de les seves competències. k) Els recursos procedents de la Unió Europea i de programes comunitaris. l) Qualsevol altre recurs que pugui establir-se en virtut del que disposen aquest Estatut i la Constitució. Article 203. Competències financeres 1. La Generalitat té capacitat per a determinar el volum i la composició dels seus ingressos en l’àmbit de les seves competències financeres, i també per a fixar l’afectació dels seus recursos a les finalitats de despesa que decideixi lliurement. 2. La Generalitat participa en el rendiment dels tributs estatals cedits a Catalunya. A aquest efecte, aquests tributs tenen la consideració següent: a) Tributs cedits totalment, que són aquells respecte als quals corresponen a la Generalitat la totalitat dels rendiments i la capacitat normativa. b) Tributs cedits parcialment, que són aquells respecte als quals corresponen a la Generalitat una part dels rendiments i, si s’escau, la capacitat normativa. 3. En el marc de les competències de l’Estat i de la Unió Europea, l’exercici de la capacitat normativa a què fa referència l’apartat 2 inclou 132 �TÍTOL VI. DEL FINANÇAMENT DE LA GENERALITAT Art. 204 la participació en la fixació del tipus impositiu, les exempcions, les reduccions i les bonificacions sobre la base imposable i les deduccions sobre la quota. 4. Corresponen a la Generalitat la gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció dels tributs estatals cedits totalment, i també aquestes funcions, en la mesura en què s’atribueixin, respecte als cedits par­ cialment, d’acord amb el que estableix l’article 204. 5. La Generalitat té competència per a establir, mitjançant una llei del Parlament, els seus tributs propis, sobre els quals té capacitat normativa. 6. L’exercici de la capacitat normativa en l’àmbit tributari, per part de la Generalitat, es basa en els principis d’equitat i d’eficiència. En la seva actuació tributària, la Generalitat promou la cohesió i el benestar socials, el progrés econòmic i la sostenibilitat mediambiental. Article 204. L’Agència Tributària de Catalunya 1. La gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció de tots els tributs propis de la Generalitat de Catalunya, i també, per delegació de l’Estat, dels tributs estatals cedits totalment a la Generalitat, corresponen a l’Agència Tributària de Catalunya. 2. La gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció dels altres impostos de l’Estat recaptats a Catalunya corresponen a l’Administració tributària de l’Estat, sens perjudici de la delegació que la Generalitat en pugui rebre ni de la col·laboració que es pugui establir especialment quan ho exigeixi la naturalesa del tribut. Per a desplegar el que determina el paràgraf anterior, s’ha de constituir, en el termini de dos anys, un consorci, o un ens equivalent, amb participació paritària de l’Agència Estatal d’Administració Tributària i de l’Agència Tributària de Catalunya. El Consorci es pot transformar en l’Administració tributària a Catalunya. 3. Les dues administracions tributàries han d’establir els mecanismes necessaris per a permetre la presentació i la recepció a les oficines respectives de les declaracions i la resta de documentació amb transcendència tributària que hagin de produir efectes davant l’altra administració, amb vista a facilitar el compliment de les obligacions tributàries dels contribuents. 133 �Art. 205 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA La Generalitat participa, en la forma que es determini, en els ens o organismes tributaris de l’Estat responsables de la gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció dels tributs estatals cedits parcialment. 4. L’Agència Tributària de Catalunya s’ha de crear per llei del Parlament i disposa de plena capacitat i atribucions per a l’organització i l’exercici de les funcions a què fa referència l’apartat 1. 5. L’Agència Tributària de Catalunya pot exercir per delegació dels municipis les funcions de gestió tributària amb relació als tributs locals. Article 205. Òrgans economicoadministratius La Generalitat ha d’assumir, per mitjà dels seus propis òrgans economicoadministratius, la revisió per la via administrativa de les reclamacions que els contribuents puguin interposar contra els actes de gestió tributària dictats per l’Agència Tributària de Catalunya. Tot això, sens perjudici de les competències que en matèria d’unificació de criteri corresponen a l’Administració General de l’Estat. A aquests efectes, la Generalitat i l’Administració General de l’Estat poden també acordar els mecanismes de cooperació que siguin necessaris per a l’exercici adequat de les funcions de revisió per la via economicoadministrativa. Article 206. Participació en el rendiment dels tributs estatals i mecanismes d’anivellament i de solidaritat 1. El nivell de recursos financers de què disposi la Generalitat per a finançar els seus serveis i les seves competències s’ha de basar en criteris de necessitats de despesa i ha de tenir en compte la seva capacitat fiscal, entre altres criteris. A aquests efectes, els recursos de la Generalitat són, entre altres, els que deriven dels seus ingressos tributaris, ajustats a l’alça o a la baixa en funció de la seva participació en els mecanismes d’anivellament i de solidaritat. 2. La Generalitat participa en el rendiment dels tributs estatals cedits. El percentatge de participació s’estableix tenint en compte els seus serveis i les seves competències. 134 �TÍTOL VI. DEL FINANÇAMENT DE LA GENERALITAT Art. 208 3. Els recursos financers de què disposi la Generalitat es poden ajustar perquè el sistema estatal de finançament disposi de recursos suficients per a garantir l’anivellament i la solidaritat a les altres comunitats autònomes, a fi que els serveis d’educació, de sanitat i altres serveis socials essencials de l’estat del benestar prestats pels diferents governs autonòmics puguin assolir nivells similars al conjunt de l’Estat, sempre que portin a terme un esforç fiscal també similar.39 De la mateixa manera, la Generalitat rep recursos, si escau, dels mecanismes d’anivellament i de solidaritat. Els nivells esmentats són fixats per l’Estat. 4. La determinació dels mecanismes d’anivellament i de solidaritat s’ha de fer d’acord amb el principi de transparència, i se n’ha d’avaluar el resultat quinquennalment. [5. L’Estat ha de garantir que l’aplicació dels mecanismes d’anivellament no alteri en cap cas la posició de Catalunya en l’ordenació de rendes per capita entre les comunitats autònomes abans de l’anive­ llament.]40 6. S’ha de tenir en compte, com a variable bàsica per a determinar les necessitats de despesa a què fa referència l’apartat 1, la població, rectificada pels costos diferencials i per variables demogràfiques, en particular per un factor de correcció establert en funció del percentatge de població immigrant. Així mateix, s’han de tenir en compte la densitat de població, la dimensió dels nuclis urbans i la població en situació d’exclusió social. Article 207. El tractament fiscal La Generalitat gaudeix del tractament fiscal que les lleis estableixen per a l’Estat en els impostos estatals. Article 208. Actualització del finançament 1. L’Estat i la Generalitat han d’actualitzar quinquennalment el sistema de finançament, tenint en compte l’evolució del conjunt de 39. Aquest incís és inconstitucional i nul d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny. 40. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 134 de la STC 3/2010, del 28 de juny, pel FJ 6 de la STC 48/2010, del 9 de setembre, i pel FJ 11 de la STC 138/2010, del 16 de desembre. 135 �Art. 209 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA recursos públics disponibles i la de les necessitats de despesa de les diferents administracions. Aquesta actualització s’ha d’efectuar sens perjudici del seguiment i, eventualment, la posada al dia de les variables bàsiques emprades per a la determinació dels recursos proporcionats pel sistema de finançament. 2. L’actualització a què fa referència l’apartat 1 ha d’ésser aprovada per la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat. Article 209. Lleialtat institucional 1. D’acord amb el principi de lleialtat institucional, s’ha de valorar l’impacte financer, positiu o negatiu, que les disposicions generals aprovades per l’Estat tinguin sobre la Generalitat o les aprovades per la Generalitat tinguin sobre l’Estat, en un període de temps determinat, en forma d’una variació de les necessitats de despesa o de la capacitat fiscal, a fi d’establir els mecanismes d’ajustament necessaris. 2. Les dues administracions s’han de facilitar mútuament l’accés a la informació estadística i de gestió que sigui necessària per a exercir millor les competències respectives, en un marc de cooperació i transparència. Article 210. La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat [1. La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat és l’òrgan bilateral de relació entre l’Administració de l’Estat i la Generalitat en l’àmbit del finançament autonòmic. Li corresponen la concreció, l’aplicació, l’actualització i el seguiment del sistema de finançament, i també la canalització del conjunt de relacions fiscals i financeres de la Generalitat i l’Estat. És integrada per un nombre igual de representants de l’Estat i de la Generalitat. La presidència d’aquesta Comissió Mixta és exercida de manera rotatòria entre les dues parts en torns d’un any. La Comissió adopta el seu reglament intern i de funcionament per acord entre les dues delegacions. La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat exerceix les seves funcions sens 136 �TÍTOL VI. DEL FINANÇAMENT DE LA GENERALITAT Art. 210 perjudici dels acords subscrits pel Govern de Catalunya en aquesta matèria en institucions i organismes de caràcter multilateral.]41 2. Correspon a la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat: [a) Acordar l’abast i les condicions de la cessió de tributs de titularitat estatal i, especialment, els percentatges de participació en el rendiment dels tributs estatals cedits parcialment a què fa referència l’article 206, i també fer-ne la revisió quinquennal. b) Acordar la contribució a la solidaritat i als mecanismes d’anivellament a què fa referència l’article 206.]42 c) Establir els mecanismes de col·laboració entre l’Administració tributària de Catalunya i l’Administració tributària de l’Estat als quals fa referència l’article 204, i també els criteris de coordinació i d’harmonització fiscal d’acord amb les característiques o la naturalesa dels tributs cedits. [d) Negociar el percentatge de participació de Catalunya en la distribució territorial dels fons estructurals europeus.]42 e) Aplicar els mecanismes d’actualització que estableix l’article 208. f) Acordar la valoració dels traspassos de serveis de l’Estat a la Generalitat. g) Establir els mecanismes de col·laboració entre la Generalitat i l’Administració de l’Estat que siguin necessaris per a l’exercici adequat de les funcions de revisió per la via economicoadministrativa a què fa referència l’article 205. h) Acordar els mecanismes de col·laboració entre la Generalitat i l’Administració General de l’Estat per a l’exercici de les funcions en matèria cadastral a què fa referència l’article 221. 41. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 135 de la STC 31/2010, del 28 de juny, pel FJ 6 de la STC 48/2010, del 9 de setembre, pel FJ 10 de la STC 137/2010, del 16 de desembre, i pel FJ 2 de la STC 138/2010, del 16 de desembre. 42. Les lletres a, b i d són constitucionals interpretades en els termes establerts pel FJ 135 de la STC 31/2010, del 28 de juny, pel FJ 6 de la STC 48/2010, del 9 de setembre, pel FJ 10 de la STC 137/2010, del 16 de desembre, i pel FJ 2 de la STC 138/2010, del 16 de desembre. 137 �Art. 211 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA 3. D’acord amb el que estableix l’article 209, la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat ha de proposar les mesures de cooperació necessàries per a garantir l’equilibri del sistema de finançament que estableix aquest títol quan pugui ésser alterat per decisions legislatives estatals o de la Unió Europea. 4. La part catalana de la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat ret comptes al Parlament sobre el compliment dels preceptes d’aquest capítol. CAPÍTOL II El pressupost de la Generalitat Article 211. Competències de la Generalitat La Generalitat té competència exclusiva per a ordenar i regular les seves finances. Article 212. El pressupost de la Generalitat El pressupost de la Generalitat té caràcter anual, és únic i inclou totes les despeses i tots els ingressos de la Generalitat, i també els dels organismes, les institucions i les empreses que en depenen. Correspon al Govern d’elaborar i executar el pressupost, i al Parlament, d’examinar-lo, esmenar-lo, aprovar-lo i controlar-lo. La llei de pressupostos no pot crear tributs, però pot modificar-ne si una llei tributària substantiva així ho estableix. Article 213. Recurs a l’endeutament 1. La Generalitat pot recórrer a l’endeutament i emetre deute públic per a finançar despeses d’inversió dins els límits que la mateixa Generalitat determini i respectant els principis generals i la normativa estatal. 2. Els títols emesos tenen a tots els efectes la consideració de fons públics i gaudeixen dels mateixos beneficis i condicions que els que emet l’Estat. Article 214. Estabilitat pressupostària Correspon a la Generalitat l’establiment dels límits i les condicions per a assolir els objectius d’estabilitat pressupostària dins els principis i la normativa de l’Estat i de la Unió Europea. 138 �TÍTOL VI. DEL FINANÇAMENT DE LA GENERALITAT Art. 218 Article 215. El patrimoni de la Generalitat 1. El patrimoni de la Generalitat és integrat pels béns i els drets dels quals és titular i pels que adquireixi per qualsevol títol jurídic. 2. Una llei del Parlament ha de regular l’administració, la defensa i la conservació del patrimoni de la Generalitat. Article 216. Empreses públiques La Generalitat pot constituir empreses públiques per a complir les funcions que són de la seva competència, d’acord amb el que estableixen les lleis del Parlament. CAPÍTOL III Les finances dels governs locals Article 217. Principis rectors Les finances locals es regeixen pels principis de suficiència de recursos, equitat, autonomia i responsabilitat fiscal. La Generalitat vetlla pel compliment d’aquests principis. Article 218. Autonomia i competències financeres 1. Els governs locals tenen autonomia pressupostària i de despesa en l’aplicació de llurs recursos, incloent-hi les participacions que percebin a càrrec dels pressupostos d’altres administracions públiques, dels quals poden disposar lliurement en l’exercici de llurs competències. 2. La Generalitat té competència, en el marc establert per la Constitució i per la normativa de l’Estat, en matèria de finançament local. Aquesta competència pot incloure la capacitat legislativa per a establir i regular els tributs propis dels governs locals i 43 inclou la capacitat per a fixar els criteris de distribució de les participacions a càrrec del pressupost de la Generalitat. 3. Els governs locals tenen capacitat per a regular llurs pròpies finances en el marc de les lleis. Aquesta capacitat inclou la potestat de 43. Aquest incís és inconstitucional d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny. 139 �Art. 219 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA fixar la quota o el tipus dels tributs locals, i també les bonificacions i les exempcions, dins els límits que estableixen les lleis. 4. Correspon als governs locals, en el marc que estableix la normativa reguladora del sistema tributari local, la competència per a gestionar, recaptar i inspeccionar llurs tributs, sens perjudici que la puguin delegar a la Generalitat i que puguin participar en l’Agència Tributària de Catalunya. 5. Correspon a la Generalitat l’exercici de la tutela financera sobre els governs locals, respectant l’autonomia que els reconeix la Constitució. Article 219. Suficiència de recursos 1. La Generalitat ha d’establir un fons de cooperació local destinat als governs locals. El fons, de caràcter incondicionat, s’ha de dotar a partir de tots els ingressos tributaris de la Generalitat i s’ha de regular per mitjà d’una llei del Parlament. Addicionalment, la Generalitat pot establir programes de col· laboració financera específica per a matèries concretes. 2. Els ingressos dels governs locals consistents en participacions en tributs i en subvencions incondicionades estatals són percebuts per mitjà de la Generalitat, que els ha de distribuir d’acord amb el que disposi la llei de finances locals de Catalunya, l’aprovació de la qual requereix una majoria de tres cinquenes parts, i respectant els criteris que fixi la legislació de l’Estat en aquesta matèria. En el cas de les subvencions incondicionades, aquests criteris han de permetre que el Parlament pugui incidir en la distribució dels recursos amb l’objectiu d’atendre la singularitat del sistema institucional de Catalunya a què fa referència l’article 5 d’aquest Estatut. 3. Es garanteixen als governs locals els recursos suficients per a afrontar la prestació dels serveis la titularitat o la gestió dels quals se’ls traspassi o se’ls delegui. Tota nova atribució de competències ha d’anar acompanyada de l’assignació dels recursos suplementaris necessaris per a finançar-les correctament, de manera que es tingui en compte el finançament del cost total i efectiu dels serveis traspassats. El compliment d’aquest principi és una condició necessària perquè entri en vigor la transferència o la delegació de la competència. A aquest 140 �TÍTOL VI. DEL FINANÇAMENT DE LA GENERALITAT Art. 221 efecte, es poden establir diverses formes de finançament, incloent-hi la participació en els recursos de les finances de la Generalitat o, si escau, de l’Estat. 4. La distribució de recursos procedents de subvencions incondicionades o de participacions genèriques en impostos s’ha de portar a terme tenint en compte la capacitat fiscal i les necessitats de despesa dels governs locals i garantint-ne en tot cas la suficiència. 5. La distribució dels recursos entre els governs locals no pot comportar en cap cas una minoració dels recursos obtinguts per cadascun d’aquests, segons els criteris utilitzats en l’exercici anterior a l’entrada en vigor dels preceptes d’aquest Estatut. Article 220. Llei de finances locals 1. El Parlament ha d’aprovar la seva pròpia llei de finances locals per a desplegar els principis i les disposicions que estableix aquest capítol. 2. Les facultats en matèria de finances locals que aquest capítol atribueix a la Generalitat s’han d’exercir amb respecte a l’autono­ mia local i escoltat el Consell de Governs Locals, que estableix l’ar­ ticle 85. Article 221. El cadastre L’Administració General de l’Estat i la Generalitat han d’establir les vies de col·laboració necessàries per a assegurar la participació de la Generalitat en les decisions i l’intercanvi d’informació que calguin per a l’exercici de les seves competències. Així mateix, s’han d’establir formes de gestió consorciada del cadastre entre l’Estat, la Generalitat i els municipis, d’acord amb el que disposi la normativa de l’Estat i de manera que es garanteixin la plena disponibilitat de les bases de dades per a totes les administracions i la unitat de la informació. 141 �Art. 222 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA TÍTOL VII De la reforma de l’Estatut Article 222. La reforma dels títols que no afecten les relacions amb l’Estat 1. La reforma dels títols I i II de l’Estatut s’ha d’ajustar als procediments següents: a) La iniciativa de la reforma correspon al Parlament de Catalunya, a proposta d’una cinquena part dels seus diputats, i al Govern de la Generalitat. Els ajuntaments de Catalunya poden proposar al Parlament l’exercici de la iniciativa de reforma si així ho demanen un mínim del 20% dels plens municipals, que representin un mínim del 20% de la població. També poden proposar-la 300.000 signatures acreditades dels ciutadans de Catalunya amb dret de vot. El Parlament ha de regular aquests dos procediments per a proposar l’exercici de la iniciativa de la reforma. b) L’aprovació de la reforma requereix el vot favorable de les dues terceres parts dels membres del Parlament, la remissió i la consulta a les Corts Generals, la ratificació de les Corts per mitjà d’una llei orgànica i el referèndum positiu dels electors de Catalunya. c) Si en el termini de trenta dies a partir de la recepció de la consulta establerta per la lletra b les Corts Generals es declaren afectades per la reforma, aquesta ha de seguir el procediment establert per l’article 223. [d) Una vegada ratificada la reforma per les Corts Generals, la Generalitat l’ha de sotmetre a referèndum.]44 2. Si la proposta de reforma no és aprovada pel Parlament o pel cos electoral, no pot ésser sotmesa novament al debat i la votació del Parlament fins que hagi transcorregut un any. 44. Aquesta lletra és constitucional interpretada en els termes establerts pel FJ 147 de la STC 31/2010, del 28 de juny. 142 �TÍTOL VII. DE LA REFORMA DE L’ESTATUT Art. 223 Article 223. La reforma de la resta dels títols 1. La reforma dels títols de l’Estatut no inclosos en l’article 222 s’ha d’ajustar al procediment següent: a) La iniciativa de reforma correspon al Parlament, al Govern de la Generalitat i a les Corts Generals. Els ajuntaments i els titulars del dret de vot al Parlament poden proposar al Parlament que exerceixi la iniciativa de reforma en els termes establerts per l’article 222.1.a. b) L’aprovació de la reforma requereix el vot favorable de les dues terceres parts dels membres del Parlament, l’aprovació de les Corts Generals per mitjà d’una llei orgànica i, finalment, el referèndum positiu dels electors. c) Una vegada aprovada la proposta de reforma de l’Estatut, el Parlament l’ha de trametre al Congrés dels Diputats. d) La proposta de reforma pot ésser sotmesa a un vot de ratificació del Congrés i del Senat d’acord amb el procediment que estableixen els reglaments parlamentaris respectius. El Parlament ha de nomenar una delegació per a presentar la proposta de reforma de l’Estatut davant el Congrés i el Senat. Si les Corts Generals ratifiquen la proposta de reforma de l’Estatut, es considera aprovada la llei orgànica corresponent. e) Si no s’aplica el procediment establert per la lletra d, s’ha de constituir una comissió mixta paritària, formada per membres de la comissió competent del Congrés dels Diputats i una delegació del Parlament amb representació proporcional dels grups parlamentaris, per tal de formular de comú acord, i pel procediment que estableix el Reglament del Congrés dels Diputats, una proposta conjunta en el termini de dos mesos. f) La tramitació de la proposta de reforma de l’Estatut al Senat ha de seguir un procediment anàleg a l’establert per la lletra e en els termes del Reglament del Senat. En aquest cas, la delegació del Parlament, amb les adaptacions corresponents, ha de constituir, conjuntament amb membres de la comissió competent del Senat, una comissió mixta paritària per tal de formular de comú acord una proposta conjunta. g) Si la comissió mixta paritària no arriba a formular una proposta conjunta, la proposta de reforma de l’Estatut s’ha de tramitar d’acord amb el procediment ordinari establert pels respectius reglaments parlamentaris. 143 �DA 1 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA h) El Parlament, per la majoria absoluta dels seus membres, pot retirar les propostes de reforma que hagi aprovat en qualsevol moment de la tramitació a les Corts Generals abans que siguin aprovades de manera definitiva. La retirada de la proposta de reforma no comporta en cap cas l’aplicació del que estableix l’apartat 2. [i) L’aprovació de la reforma per les Corts Generals per mitjà d’una llei orgànica ha d’incloure l’autorització de l’Estat perquè la Generalitat convoqui en el termini màxim de sis mesos el referèndum a què fa referència la lletra b.]45 2. Si la proposta de reforma no és aprovada pel Parlament, per les Corts Generals o pel cos electoral, no pot ésser sotmesa novament al debat i la votació del Parlament fins que hagi transcorregut un any. Disposició addicional primera Designació de senadors 1. Correspon al Parlament de designar els senadors que representen la Generalitat al Senat, en els termes que estableix una llei aprovada per la majoria absoluta del Ple del Parlament en una votació final sobre el conjunt del text. La designació s’ha de fer amb una convocatòria específica i en proporció al nombre de diputats de cada grup parlamentari. 2. El Parlament, per mitjà d’una llei aprovada en una votació final sobre el conjunt del text per majoria absoluta, ha d’adequar les normes relatives a l’elecció dels senadors a la reforma constitucional del Senat, en allò que hi correspongui. Disposició addicional segona Acords amb el Govern de l’Estat Si l’Estatut estableix que la posició del Govern de la Generalitat és determinant per a conformar un acord amb el Govern de l’Estat i aquest no l’acull, el Govern de l’Estat ho ha de motivar davant la Comissió Bilateral Generalitat - Estat. 45. Aquesta lletra és constitucional interpretada en els termes establerts pel FJ 147 de la STC 31/2010, del 28 de juny. 144 �DISPOSICIONS ADDICIONALS DA 6 Disposició addicional tercera Inversions en infraestructures [1. La inversió de l’Estat a Catalunya en infraestructures, exclòs el Fons de compensació interterritorial, s’ha d’equiparar a la participació relativa del producte interior brut de Catalunya amb relació al producte interior brut de l’Estat per un període de set anys. Aquestes inversions poden emprar-se també per a l’alliberament de peatges o la construcció d’autovies alternatives.]46 2. A aquest fi, s’ha de constituir una comissió integrada per les administracions estatal, autonòmica i local. Disposició addicional quarta Capacitat de finançament 1. La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat ha d’elaborar els informes necessaris per a avaluar el compliment del que disposa l’article 201.4. 2. Els mecanismes que eventualment s’hagin d’establir per a acomplir el que disposa l’article 201.4 es poden aplicar gradualment fins a assolir l’objectiu. Disposició addicional cinquena Revisió del règim especial de l’Aran A partir de l’entrada en vigor d’aquest Estatut, en el termini de quatre anys s’ha de revisar i modificar el règim especial de l’Aran per a adaptar-lo, en el que calgui, al que estableix aquest Estatut. Disposició addicional sisena Administració ordinària La Generalitat serà Administració ordinària de l’Estat a Catalunya en la mesura que li siguin transferides, mitjançant els instruments que corresponguin, les funcions executives que compleix 46. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 138 de la STC 31/2010, del 28 de juny, i pel FJ 6 de la STC 48/2010, del 9 de setembre. 145 �DA 7 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA l’Administració de l’Estat per mitjà dels seus òrgans territorials a Catalunya. Disposició addicional setena Relació de tributs cedits Se cedeix a la Comunitat Autònoma de Catalunya el rendiment dels següents tributs: a) L’impost sobre la renda de les persones físiques, amb caràcter parcial, en el percentatge del 50 per cent. b) L’impost sobre patrimoni. c) L’impost sobre successions i donacions. d) L’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats. e) Els tributs sobre el joc. f) L’impost sobre el valor afegit, amb caràcter parcial, en el percentatge del 50 per cent. g) L’impost especial sobre la cervesa, amb caràcter parcial, en el percentatge del 58 per cent. h) L’impost especial sobre el vi i begudes fermentades, amb caràcter parcial, en el percentatge del 58 per cent. i) L’impost especial sobre productes intermedis, amb caràcter parcial, en el percentatge del 58 per cent. j) L’impost especial sobre l’alcohol i begudes derivades, amb caràcter parcial, en el percentatge del 58 per cent. k) L’impost especial sobre hidrocarburs, amb caràcter parcial, en el percentatge del 58 per cent. l) L’impost especial sobre les labors del tabac, amb caràcter parcial, en el percentatge del 58 per cent. m) L’impost especial sobre l’electricitat. n) L’impost especial sobre determinats mitjans de transport. 146 �DISPOSICIONS ADDICIONALS DA 8 ñ) L’impost sobre les vendes detallistes de determinats hidrocarburs.47 El contingut d’aquesta disposició es pot modificar per mitjà d’un acord entre el Govern de la Generalitat i el Govern de l’Estat, el qual l’ha de tramitar com a projecte de llei. A aquest efecte, la modificació d’aquesta disposició no es considera com a modificació de l’Estatut. L’abast i les condicions de la cessió han d’ésser establerts per la Comissió Mixta a què fa referència l’article 210 que, en tot cas, l’ha de referir als rendiments a Catalunya. El Govern ha de tramitar l’acord de la Comissió com a projecte de llei. [Disposició addicional vuitena Cessió de l’impost sobre la renda de les persones físiques El primer projecte de llei de cessió d’impostos que s’aprovi a partir de l’entrada en vigor d’aquest Estatut ha de contenir, en aplicació de la 47. El text del primer paràgraf (fins a la lletra ñ) correspon a la modificació que en va fer l’article 1 de la Llei de l’Estat 16/2010, del 16 de juliol, del règim de cessió de tributs de l’Estat a la Comunitat Autònoma de Catalunya i de fixació de l’abast i les condicions de la cessió (BOE 173, del 17.07.2010). El text original deia: «A l’efecte del que estableix l’article 203.2, en el moment de l’entrada en vigor d’aquest Estatut tenen la consideració de: »a) Tributs estatals cedits totalment: »– Impost sobre successions i donacions. »– Impost sobre el patrimoni. »– Impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats. »– Tributs sobre jocs d’atzar. »– Impost sobre les vendes al detall de determinats hidrocarburs. »– Impost sobre determinats mitjans de transport. »– Impost sobre l’electricitat. »b) Tributs estatals cedits parcialment: »– Impost sobre la renda de les persones físiques. »– Impost sobre el valor afegit. »– Impost sobre hidrocarburs. »– Impost sobre les labors del tabac. »– Impost sobre l’alcohol i begudes derivades. »– Impost sobre la cervesa. »– Impost sobre el vi i begudes fermentades. »– Impost sobre els productes intermedis.» 147 �DA 9 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA disposició anterior, un percentatge de cessió de l’impost sobre la renda de les persones físiques del 50%. Es considera com a produït al territori de la comunitat autònoma de Catalunya el rendiment cedit de l’impost sobre la renda de les persones físiques que correspongui als subjectes passius que hi tenen llur residència habitual. Igualment, s’ha de proposar d’augmentar les competències normatives de la comunitat sobre el dit impost.]48 [Disposició addicional novena Cessió de l’impost sobre hidrocarburs, de l’impost sobre les labors del tabac, de l’impost sobre l’alcohol i begudes derivades, de l’impost sobre la cervesa, de l’impost sobre el vi i begudes fermentades i de l’impost sobre productes intermedis El primer projecte de llei de cessió d’impostos que s’aprovi a partir de l’entrada en vigor d’aquest Estatut ha de contenir, en aplicació de la disposició addicional setena, un percentatge de cessió del 58% del rendiment dels impostos següents: l’impost sobre hidrocarburs, l’impost sobre les labors del tabac, l’impost sobre l’alcohol i begudes derivades, l’impost sobre la cervesa, l’impost sobre el vi i begudes fermentades i l’impost sobre productes intermedis. L’atribució a la comunitat autònoma de Catalunya es determina en funció dels índexs que en cada cas corresponen.]49 [Disposició addicional desena Cessió de l’Impost sobre el valor afegit El primer projecte de llei de cessió d’impostos que s’aprovi a partir de l’entrada en vigor d’aquest Estatut ha de contenir, en aplicació de 48. Aquesta disposició és constitucional interpretada en els temes establerts pel FJ 137 de la STC 31/2010, del 28 de juny, pel FJ 8 de la STC 137/2010, del 16 de desembre, i pel FJ 8 de la STC 138/2010, del 16 de desembre. 49. Aquesta disposició és constitucional interpretada en els termes establerts pel FJ 137 de la STC 31/2010, del 28 de juny, pel FJ 8 de la STC 137/2010, del 16 de desembre, i pel FJ 8 de la STC 138/2010, del 16 de desembre. 148 �DISPOSICIONS ADDICIONALS DA 13 la disposició addicional setena, un percentatge de cessió del 50% del rendiment de l’impost sobre el valor afegit. L’atribució a la comunitat autònoma de Catalunya es determina en funció del consum en el seu territori.]50 Disposició addicional onzena Capacitat normativa En el marc de les competències i de la normativa de la Unió Europea, l’Administració General de l’Estat ha de cedir competències normatives sobre l’impost sobre el valor afegit en les operacions efectuades en fase detallista els destinataris de les quals no tinguin la condició d’empresaris o professionals i en la tributació en fase detallista dels productes gravats pels impostos especials de fabricació. Disposició addicional dotzena Interpretació harmònica Les normes de la llei orgànica a què fa referència l’article 157.3 de la Constitució i les normes contingudes en aquest Estatut s’han d’interpretar harmònicament. Disposició addicional tretzena Fons propis i comuns amb altres territoris Els fons propis de Catalunya situats a l’Arxiu de la Corona d’Aragó i a l’Arxiu Reial de Barcelona s’integren en el sistema d’arxius de Catalunya. Per a la gestió eficaç de la resta de fons comuns amb altres territoris de la Corona d’Aragó, la Generalitat ha de col·laborar amb el Patronat de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, amb les altres comunitats autònomes que hi tenen fons compartits i amb l’Estat per mitjà dels mecanismes que s’estableixin de mutu acord. 50. Aquesta disposició és constitucional interpretada en els termes establerts pel FJ 137 de la STC 31/2010, del 28 de juny, pel FJ 8 de la STC 137/2010, del 16 de desembre, i pel FJ 8 de la STC 138/2010, del 16 de desembre. 149 �DA 14 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA Disposició addicional catorzena Jocs i apostes El que disposa l’article 141.2 no és aplicable a la modificació de les modalitats dels jocs i apostes atribuïts, per a finalitats socials, a les organitzacions d’àmbit estatal, de caràcter social i sense finalitat de lucre, d’acord amb el que disposa la normativa aplicable a les dites organitzacions. Disposició addicional quinzena Transparència L’Estat, en compliment del principi de transparència, ha de publicar la liquidació provincial dels diversos programes de despesa pública a Catalunya. Disposició transitòria primera Adaptació de les lleis i les normes amb rang de llei 1. Les lleis del Parlament i les normes amb rang de llei del Govern vigents en el moment de l’entrada en vigor d’aquest Estatut que even­ tualment puguin resultar incompatibles amb els drets reconeguts pel títol I mantenen la vigència per un termini màxim de dos anys, en el qual han d’ésser adaptades a la regulació establerta per aquest Estatut. 2. Els grups parlamentaris, els membres del Parlament, el Govern i el Síndic de Greuges, en el termini establert per l’apartat 1, poden sol·licitar dictamen al Consell de Garanties Estatutàries, en els termes establerts per llei, sobre la compatibilitat amb l’Estatut de les lleis del Parlament o de les normes amb rang de llei dictades pel Govern abans de l’entrada en vigor d’aquest. El dictamen no té valor vinculant i pot fer recomanacions al Parlament o al Govern per a modificar o derogar les normes que consideri incompatibles. Disposició transitòria segona Vigència de disposicions transitòries anteriors Les disposicions transitòries tercera, quarta i sisena de la Llei orgànica 4/1979, del 18 de desembre, d’Estatut d’autonomia de Cata150 �DISPOSICIONS DEROGATÒRIA I FINALS DF 3 lunya, mantenen, en el que correspon, la vigència com a regulació transitòria.51 Disposició derogatòria Es deroga la Llei orgànica 4/1979, del 18 de desembre, d’Estatut d’autonomia de Catalunya. Disposició final primera Aplicació dels preceptes del títol VI 1. La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat ha de concretar, en el termini de dos anys a partir de l’entrada en vigor d’aquest Estatut, l’aplicació dels preceptes del títol VI. 2. Els preceptes del títol VI es poden aplicar de manera gradual atenent llur viabilitat financera. En tot cas, aquesta aplicació ha d’ésser plenament efectiva en el termini de cinc anys a partir de l’entrada en vigor d’aquest Estatut. Disposició final segona L’Agència Tributària de Catalunya L’Agència Tributària de Catalunya, a què fa referència l’article 204, s’ha de crear per llei del Parlament, en el termini d’un any a partir de l’entrada en vigor d’aquest Estatut. Les funcions que en aplicació d’aquest Estatut corresponguin a l’Agència Tributària de Catalunya han d’ésser exercides, fins que aquesta es constitueixi, pels òrgans que les acomplien fins aleshores. Disposició final tercera Termini de creació de la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat, que estableix l’article 210, s’ha de crear en el termini de sis mesos a 51. Les disposicions transitòries tercera, quarta i sisena de l’Estatut d’autonomia del 1979 es reprodueixen en l’apèndix (pàg. 349). 151 �DF 4 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA partir de l’entrada en vigor d’aquest Estatut. Mentre no es constitueixi, la Comissió Mixta de Valoracions Estat - Generalitat n’assumeix les competències. La constitució de la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat comporta l’extinció immediata de la Comissió Mixta de Valoracions Estat - Generalitat. Disposició final quarta Relació d’entitats econòmiques i financeres La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat, en el termini de sis mesos a partir de l’entrada en vigor d’aquest Estatut, ha de determinar la relació de les entitats a què fa referència l’article 182. 152 �APÈNDIX Disposicions transitòries de l’Estatut d’autonomia del 1979 que es mantenen vigents Tercera 1. Fins que s’haurà completat el traspàs dels serveis corresponents a les competències fixades a la Generalitat per aquest Estatut, l’Estat garantirà el finançament dels serveis transferits a la Generalitat amb una quantitat igual al cost efectiu del servei a Catalunya en el moment de la transferència. 2. Per tal de garantir el finançament dels serveis esmentats, es crea una Comissió Mixta paritària Estat-Generalitat, que adoptarà un mètode encaminat a fixar el percentatge de participació previst a l’apartat 3 de l’article 44. El mètode a seguir tindrà en compte tant els costos directes com els costos indirectes dels serveis, i també les despeses d’inversió que corresponguin. 3. La Comissió Mixta de l’apartat anterior fixarà el citat percentatge, mentre duri el període transitori, amb una antelació mínima d’un mes a la presentació dels Pressupostos Generals de l’Estat a les Corts. 4. A partir del mètode fixat a l’apartat segon, s’establirà un percentatge en el qual es considerarà el cost efectiu global dels serveis transferits per l’Estat a la Generalitat, minorat pel total de la recaptació obtinguda per la Generalitat pels tributs cedits, en relació amb la 153 �ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA suma dels ingressos obtinguts per l’Estat en els capítols I i II de l’últim pressupost anterior a la transferència dels serveis valorats. Quarta Mentre una llei de Catalunya no regularà el procediment per a les eleccions al Parlament, aquest serà elegit d’acord amb les normes següents: 1. Previ acord amb el Govern, el Consell Executiu de la Generalitat Provisional convocarà les eleccions en el termini màxim de quinze dies a comptar des de la promulgació d’aquest Estatut. Les eleccions s’hauran de celebrar en el termini màxim de seixanta dies des del de la convocatòria. 2. Les circumscripcions electorals seran les quatre províncies de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. El Parlament de Catalunya estarà integrat per 135 diputats, dels quals la circumscripció de Barcelona elegirà un diputat per cada 50.000 habitants, amb un màxim de 85 Diputats. Les circumscripcions de Girona, Lleida i Tarragona elegiran un mínim de sis Diputats més un per cada 40.000 habitants, i els seran atribuïts 17, 15 i 18 diputats, respectivament. 3. Els diputats seran elegits per sufragi universal igual, directe i secret dels majors de divuit anys, segons un sistema d’escrutini proporcional. 4. Les Juntes Provincials electorals tindran, dins els límits de llur respectiva jurisdicció, la totalitat de les competències que la normativa electoral vigent atribueix a la Junta Central. Per als recursos que tinguessin per objecte la impugnació de la validesa de l’elecció i la proclamació de diputats electes serà competent la Sala Contenciosa Administrativa de l’Audiència Territorial de Barcelona, fins que quedarà integrada en el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que també entendrà en els recursos o impugnacions que procedeixin contra els acords de les Juntes electorals provincials. Contra les resolucions de l’esmentada Sala de l’Audiència Territorial no hi cabrà cap recurs. 154 �APÈNDIX 5. En tot allò que no sigui previst en la present Disposició, seran d’aplicació les normes vigents per a les eleccions legislatives al Congrés dels Diputats de les Corts Generals. Sisena El traspàs dels serveis inherents a les competències que segons el present Estatut corresponen a la Generalitat es farà d’acord amb les bases següents: 1. Un cop constituït el Consell Executiu o Govern de la Generalitat, i en el termini màxim d’un mes, serà nomenada una comissió mixta encarregada d’inventariar els béns i drets de l’Estat que hauran d’ésser objecte de traspàs a la Generalitat, de concretar els serveis i institucions que hauran d’ésser traspassats i de procedir a l’adaptació, si cal, dels que passaran a la competència de la Generalitat. 2. La Comissió Mixta estarà integrada paritàriament per vocals designats pel Govern i pel Consell de la Generalitat i ella mateixa establirà les seves normes de funcionament. Els acords de la Comissió Mixta prendran la forma de proposta al Govern, que les aprovarà mitjançant decret, i aquells acords figuraran com a annexos al decret i seran publicats simultàniament al Boletín Oficial del Estado i al Diari Oficial de la Generalitat, i adquiriran vigència a partir d’aquesta publicació. 3. La Comissió Mixta establirà els calendaris i terminis per al traspàs de cada servei. En tot cas, l’esmentada Comissió haurà de determinar en un termini de dos anys des de la data de la seva constitució el terme en el qual s’haurà de completar el traspàs de tots els serveis que corresponen a la Generalitat, d’acord amb aquest Estatut. 4. Serà títol suficient per a la inscripció en el Registre de la Propietat del traspàs de béns immobles de l’Estat a la Generalitat, la certificació per la Comissió Mixta dels acords governamentals degudament promulgats. Aquesta certificació haurà de contenir els requisits exigits per la Llei Hipotecària. El canvi de titularitat en els contractes d’arrendament de locals per a oficines públiques dels serveis que siguin transferits no donaran dret a l’arrendador a extingir o renovar el contracte. 155 �ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA 5. Els funcionaris adscrits a serveis de titularitat estatal o altres institucions públiques que resultin afectats pels traspassos a la Generalitat passaran a dependre d’aquesta, i els seran respectats tots els drets de qualsevol ordre i naturalesa que els corresponguin en el moment del traspàs, àdhuc el de prendre part en els concursos de trasllat que convoqui l’Estat en igualtat de condicions amb els altres membres de llur cos, i d’aquesta manera podran exercir llur dret permanent d’opció. Mentre la Generalitat no aprovarà el règim estatutari dels seus funcionaris, seran d’aplicació les disposicions de l’Estat vigents sobre la matèria. 6. La Generalitat assumirà amb caràcter definitiu i automàtic, i sense solució de continuïtat, els serveis que ja li hauran estat traspassats des del 29 de setembre de 1977 fins a la vigència del present Estatut. Quant a les competències el traspàs de les quals serà en curs d’execució, se’n continuarà la tramitació d’acord amb els termes establerts al corresponent decret de traspàs. Tant en un cas com en l’altre, les transferències realitzades s’adaptaran, si calia, als termes d’aquest Estatut. 7. Les Diputacions Provincials de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona podran transferir o delegar en la Generalitat de Catalunya, d’acord amb allò establert en la legislació de Règim Local, aquells serveis que per llur pròpia naturalesa requereixin un planejament coordinat, i podran conservar l’execució i gestió d’aquests mateixos serveis. 8. La Comissió Mixta creada d’acord amb l’article 3 del Reial Decret de 30 de setembre de 1977 es considerarà dissolta quan es constituirà la Comissió Mixta esmentada a l’apartat 1 d’aquesta Disposició transitòria. 156 �ÍNDEX ANALÍTIC A abocaments La Generalitat hi té competència compartida pel que fa a la regulació i la gestió dels efectuats en aigües interiors i en les aigües superficials i subterrànies que no passen per una altra comunitat autònoma 144.1.g La Generalitat hi té competència executiva pel que fa a la intervenció administrativa dels efectuats en aigües superficials i subterrànies 144.1.g Vegeu també medi ambient acadèmies La Generalitat hi té competència exclusiva 125.1 Vegeu també corporacions de dret públic; professions titulades; titulacions acadèmiques accidents laborals Vegeu seguretat i higiene en el treball acció — de defensa jurídica Vegeu jurisdicció contenciosa administrativa; topònims; Tribunal de Justícia de la Unió Europea 157 �A ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — exterior La Generalitat i l’Estat han d’emprendre les accions necessàries per al reconeixement de l’oficialitat del català a la Unió Europea i perquè el català sigui present i s’utilitzi en els organismes internacionals i en els tractats internacionals de contingut cultural o lingüístic 6.3 La Generalitat ha de promoure la comunicació i la cooperació amb els territoris que comparteixen patrimoni lingüístic amb Catalunya 6.4 Es poden subscriure mecanismes de col·laboració amb els territoris que comparteixen patrimoni lingüístic amb Catalunya per a la promoció i la difusió exterior del català 6.4 La Generalitat ha de promoure la comunicació, l’intercanvi cultural i la cooperació amb els territoris que tenen vincles històrics, lingüístics i culturals amb Catalunya 12 Es poden subscriure mecanismes de col·laboració, en tots els àmbits, amb els territoris que tenen vincles històrics, lingüístics i culturals amb Catalunya 12 La Generalitat ha de fomentar els vincles amb les comunitats catalanes a l’exterior i els ha de prestar l’assistència necessària 13 Les polítiques de foment del català s’han d’estendre al conjunt de l’Estat, a la Unió Europea i a la resta del món 50.3 La Generalitat ha de promoure accions i polítiques de cooperació al desenvolupament dels pobles 51.2; 197.3 Les autoritats corresponents col·laboren en la protecció de les denominacions geogràfiques i de qualitat davant les institucions de protecció europees i internacionals 128.4 La Generalitat participa en entitats i organismes d’àmbit estatal, europeu i internacional que tenen per objecte el desenvolupament de l’esport 134.2 La Generalitat participa en entitats i organismes d’àmbit estatal, europeu i internacional que tenen per objecte el desenvolupament del lleure 134.4 La Generalitat pot subscriure acords amb entitats internacionals per a la joventut i pot participar en aquestes entitats 142.2 158 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A A En correspon el seguiment a la Comissió Bilateral Generalitat - Estat, si afecta competències pròpies de la Generalitat 183.2.h La Generalitat té capacitat per a impulsar i portar a terme accions de projecció i de promoció a l’exterior 193 La Generalitat pot establir oficines a l’exterior 194 La Generalitat pot subscriure acords de col·laboració per a promoure els interessos de Catalunya i, amb aquest fi, ha de rebre el suport dels òrgans de representació exterior de l’Estat 195 La Generalitat participa en la subscripció i l’execució de tractats i convenis internacionals 196 La Generalitat ha de promoure la cooperació amb les regions europees i altres territoris amb què comparteix interessos econòmics, socials, ambientals i culturals 197.1; 197.2 La Generalitat ha de promoure programes de cooperació al desenvolupament dels pobles 197.3 La Generalitat ha de participar en els organismes internacionals competents en matèries d’interès rellevant per a Catalunya 198 La Generalitat ha d’impulsar i coordinar la dels ens locals i la dels altres ens públics 199 La Generalitat ha de promoure la projecció internacional de les organitzacions culturals i llur afiliació a les entitats afins d’àmbit internacional 200 Vegeu també Unió Europea — política i de govern El Parlament n’exerceix l’impuls i el control 55.2 El president o presidenta de la Generalitat dirigeix l’acció del Govern 67.1 El Govern és l’òrgan superior col·legiat que dirigeix l’acció política 68.1 acords — internacionals Es poden subscriure mecanismes de col·laboració amb territoris que comparteixen patrimoni lingüístic amb Catalunya per a la promoció i la difusió exterior del català 6.4 159 �A ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Se’n poden subscriure amb les comunitats i els territoris que tenen vincles històrics, lingüístics i culturals amb Catalunya 12 Se’n poden subscriure de cooperació amb les institucions públiques i privades dels territoris i els països on es troben les comunitats catalanes a l’exterior 13 La Generalitat en pot subscriure amb entitats internacionals per a la joventut 142.2 La Generalitat pot subscriure acords de col·laboració per a promoure els interessos de Catalunya, i els òrgans de representació exterior de l’Estat hi han de prestar el suport necessari 195 Vegeu també acció exterior; tractats internacionals; Unió Europea — municipals Vegeu control dels actes i els acords municipals — parlamentaris Perquè siguin vàlids, han d’haver estat aprovats per la majoria simple dels diputats presents al Parlament, en reunions on siguin presents la majoria absoluta dels diputats 60.3 actes — de gestió tributària La Generalitat ha d’assumir la revisió per la via administrativa de les reclamacions que els contribuents interposin contra els dictats per l’Agència Tributària de Catalunya, d’acord amb l’Administració General de l’Estat 205 — del Consell de Justícia de Catalunya Vegeu control dels actes del Consell de Justícia de Catalunya — del Govern o de l’Administració de la Generalitat Han d’ésser publicats en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya 68.5 — dels municipis Vegeu control dels actes i els acords municipals 160 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A A — jurídics Els fets en qualsevol de les dues llengües oficials tenen, pel que fa a la llengua, validesa i eficàcia plenes 32 Vegeu també Administració de justícia; impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats — oficials La bandera de Catalunya hi ha d’ésser present 8.2 activitat — comercial Vegeu comerç — de foment Correspon d’exercir-la a la Generalitat en les matèries de la seva competència 114.1 — econòmica Els poders públics han de vetllar per la cohesió econòmica i territorial per mitjà d’una distribució equilibrada dels sectors productius, els serveis d’interès general i les xarxes de comunicació 46.4 Correspon a la Generalitat la competència per a promoure-la 152.1 La Generalitat té competència compartida sobre la seva ordenació 152.2 La Generalitat en pot establir una planificació 152.3 Correspon a la Generalitat el desenvolupament i la gestió de la planificació general 152.4 La Generalitat té competència exclusiva en matèria de promoció de la competència en els mercats 154.1 La Generalitat té competència executiva en matèria de defensa de la lliure competència 154.2 Hi és competent el Tribunal Català de Defensa de la Competència 154.3 La Generalitat participa en l’elaboració de les decisions estatals que n’afecten l’ordenació general (en el marc de l’art. 131.2 CE) 181 — empresarial La Generalitat n’ha d’afavorir el desenvolupament 45.5 — firal Vegeu fires 161 �A ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — publicitària La Generalitat té competència exclusiva per a regular-la 157 activitats — artístiques i culturals La Generalitat hi té competència exclusiva 127.1.a La Generalitat té competència exclusiva sobre l’establiment de mesures fiscals d’incentivació de les activitats culturals 127.1.a.cinquè La Generalitat té competència exclusiva per a fomentar i difondre la creació i la producció teatrals, musicals, audiovisuals, literàries, de dansa, de circ i d’arts combinades 127.1.d.primer — d’inspecció i sanció Vegeu inspecció; règim sancionador — extractives Vegeu règim miner — extraescolars La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’ensenyament no universitari inclou les activitats extraescolars complementàries dels centres públics o sostinguts amb fons públics 131.2.g — fraudulentes Vegeu drets dels consumidors i usuaris; frau — marítimes La Generalitat hi té competència exclusiva, que inclou el marisqueig, l’aqüicultura i el busseig professional 119.3 Vegeu també activitats recreatives; mar; pesca — recreatives La Generalitat té competència exclusiva en la pesca recreativa en aigües interiors 119.2 La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’activitats marítimes inclou la formació i les titulacions en activitats d’esbarjo 119.3.d La Generalitat hi té competència exclusiva, que inclou en tot cas l’ordenació del sector, el règim d’intervenció administrativa i el control de tota mena d’espectacles en espais i locals públics 141.3 Vegeu també lleure 162 �A ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Administració — de justícia El reconeixement, el respecte i la protecció dels principis rectors dels poders públics informen la pràctica judicial 39.2 Es regulen les competències que hi té la Generalitat capítol III del títol III La Generalitat té competència normativa i també competència executiva i de gestió en matèria de personal no judicial al servei de l’Administració de justícia (en els termes de la LOPJ) 103.1; 103.2 Es poden crear per llei del Parlament cossos de funcionaris al servei de l’Administració de justícia dependents de la funció pública de la Generalitat 103.3 La Generalitat té competència exclusiva sobre el personal laboral al servei de l’Administració de justícia 103.4 Corresponen a la Generalitat els mitjans materials de l’Administració de justícia a Catalunya 104 Correspon a la Generalitat determinar la creació, el disseny, l’organització, la dotació i la gestió de les oficines judicials i dels serveis de suport als òrgans jurisdiccionals (en el marc de la LOPJ) 105 Correspon a la Generalitat regular els serveis de medicina forense i de toxicologia (en el marc de la LOPJ) 105 La Generalitat té competència per a ordenar els serveis de justícia gratuïta i d’orientació jurídica gratuïta 106.1 La Generalitat pot establir instruments i procediments de mediació i de conciliació en la resolució de conflictes judicials 106.2 El Govern participa en la determinació i la revisió de la demarcació i la planta judicials, i pot crear seccions i jutjats (en els termes de la LOPJ) 107.1; 107.2 S’ha de fixar per llei la capitalitat de les demarcacions judicials 107.3 La Generalitat té competència sobre la justícia de pau i es fa càrrec de les indemnitzacions dels jutges i de la creació i la provisió de les secretaries i dels altres mitjans necessaris (en els termes de la LOPJ) 108.1 163 �A ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A El nomenament dels jutges de pau correspon al Consell de Justícia de Catalunya (en els termes de la LOPJ) 108.1 La Generalitat pot instar que s’estableixi en determinades poblacions un sistema de justícia de proximitat per a resoldre conflictes menors 108.2 La Generalitat exerceix totes les funcions i les facultats que la Llei orgànica del poder judicial reconeix al Govern de l’Estat amb relació a l’Administració de justícia a Catalunya 109 Vegeu també administracions públiques; Fiscalia; poder judicial — de l’Estat a Catalunya Ha d’acreditar que el personal al seu servei té un nivell de coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials 33.4 La Generalitat serà Administració ordinària de l’Estat a Catalunya en la mesura que li siguin transferides les funcions executives que hi compleixen els òrgans territorials de l’Administració de l’Estat DA 6 Vegeu també administracions públiques; Estat espanyol — de la Generalitat Ha d’estar representada en l’espai català de relacions laborals 45.4 És l’organització que exerceix les funcions executives atribuïdes per l’Estatut a la Generalitat 71.1 Té la condició d’administració ordinària 71.1 Serveix amb objectivitat els interessos generals 71.2 Actua amb submissió plena a les lleis i al dret 71.2 Actua d’acord amb els principis de coordinació i transversalitat 71.3 D’acord amb el principi de transparència, ha de fer pública la informació necessària perquè els ciutadans en puguin avaluar la gestió 71.4 Exerceix les seves funcions al territori d’acord amb els principis de desconcentració i de descentralització 71.5 Les lleis n’han de regular l’organització 71.6 S’ha de regular per llei l’estatut jurídic del personal al seu servei 71.7 El Síndic de Greuges en supervisa l’activitat 78.1; 78.5 La Generalitat té competència exclusiva per a regular-ne l’organització 150 Vegeu també administracions públiques; Generalitat — electoral a Catalunya El dret d’opció lingüística dels ciutadans l’obliga 33.1 164 �A ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — hidràulica La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa a l’organització, inclosa la participació dels usuaris, de la relativa a les conques hidrogràfiques internes 117.1.d — local Ha d’emprar el català en les seves actuacions internes i en les comunicacions dirigides a persones residents a Catalunya 50.5 El Síndic de Greuges en supervisa l’activitat 78.1 Vegeu també ens locals; governs locals — penitenciària Vegeu sistema penitenciari — tributària a Catalunya L’Agència Estatal d’Administració Tributària i l’Agència Tributària de Catalunya han de constituir un consorci paritari, que pot esdevenir l’Administració tributària a Catalunya, i han d’establir mecanismes de col·laboració 204.2; 204.3; 210.2.c Vegeu també Agència Estatal d’Administració Tributària; Agència Tributària de Catalunya; sistema tributari administracions públiques El català és llur llengua d’ús normal i preferent 6.1 Els consumidors i usuaris tenen dret a ésser-ne informats i a participar-hi, directament o per mitjà de llurs representants 28.2 Tenen l’obligació de cooperar amb el Síndic de Greuges 78.5 La Generalitat, en matèria de règim jurídic i procediment de les administracions públiques catalanes, hi té competència exclusiva i competència compartida 159.1; 159.2 La Generalitat, en matèria de contractes de les administracions públiques, hi té competència exclusiva i competència compartida 159.3 Les competències en matèria de règim jurídic i procediment de les administracions públiques catalanes s’han d’exercir respectant el principi d’autonomia local 159.6 Vegeu també drets en l’àmbit públic; expropiació forçosa; personal al servei de les administracions públiques; responsabilitat patrimonial aeroports Vegeu infraestructures de transport 165 �A ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Agència — Espanyola de Protecció de Dades La Generalitat en designa membres o participa en els processos per a designar-ne 182.3 — Estatal d’Administració Tributària La Generalitat en designa membres o participa en els processos per a designar-ne 182.3 Li corresponen la gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció dels tributs estatals no cedits totalment, sens perjudici de la possibilitat de delegació o de col·laboració 203.4; 204.2; 204.3 Vegeu també Administració tributària a Catalunya; administracions públiques; Agència Tributària de Catalunya; sistema tributari — Tributària de Catalunya Li corresponen la gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció dels tributs propis de la Generalitat, dels tributs estatals cedits totalment i, si en rep la delegació, dels tributs estatals cedits parcialment 203.4; 204.1; 204.2 Pot col·laborar amb l’Agència Estatal d’Administració Tributària en la gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció dels tributs estatals no cedits totalment, i pot rebre’n la delegació 203.4; 204.2; 204.3 Té plena capacitat per a exercir les seves funcions 204.4 S’ha de crear per llei, en el termini d’un any; fins que es constitueixi, n’han d’exercir les funcions els òrgans que les complien 204.4; DF 2 Per delegació dels municipis, pot exercir la gestió dels tributs locals 204.5 La Generalitat ha d’assumir la revisió administrativa de les reclamacions contra els actes de gestió tributària dictats per l’Agència Tributària de Catalunya, sens perjudici de la competència estatal d’unificació de criteri 205 Els governs locals hi poden participar 218.4 Vegeu també Administració tributària a Catalunya; administracions públiques; Agència Estatal d’Administració Tributària; sistema tributari 166 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A A agències de col·locació La Generalitat té competència executiva per a fer-ne la regulació, l’autorització i el control 170.1.d agricultura Els poders públics han de vetllar per la cohesió econòmica i territorial per mitjà del foment de les activitats agràries, ramaderes i silvícoles 46.4 La Generalitat hi té competència exclusiva (respectant l’art. 149.1.13 i 16 CE) 116.1 Correspon a la Generalitat la regulació i el desenvolupament de l’agricultura 116.1.a Correspon a la Generalitat la regulació de la participació en organismes públics de les organitzacions agràries i ramaderes i de les cambres agràries 116.1.c Correspon a la Generalitat la regulació dels processos de producció, de les explotacions, de les estructures agràries i de llur règim jurídic 116.1.f Correspon a la Generalitat el desenvolupament integral i la protecció del món rural 116.1.g La Generalitat té competència compartida en la planificació de l’agricultura 116.2 Vegeu també fires; forest; sanitat vegetal; sector alimentari agrupacions de caixes d’estalvis Vegeu caixes d’estalvis aigües La Generalitat té la competència exclusiva en matèria de les que pertanyen a conques hidrogràfiques internes 117.1 La Generalitat té competències executives sobre el domini públic hidràulic 117.2 La Generalitat participa en la planificació hidrològica i en els òrgans de gestió estatals dels recursos hídrics i dels aprofitaments hidràulics que pertanyin a conques hidrogràfiques compartides 117.3 167 �A ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat té facultats d’execució de la legislació estatal sobre seguretat pel que fa a la conservació de la natura, del medi ambient i dels recursos hídrics 164.3.b Corresponen a la Generalitat facultats d’execució de la legislació sobre seguretat pel que fa a la conservació dels recursos hídrics 164.3.b Vegeu també abocaments; conques hidrogràfiques; mar; medi ambient; obres hidràuliques; rius ajudes Vegeu ajuts humanitaris; ajuts públics; col·laboració entre la Generalitat i l’Estat Ajuntament de Barcelona Té iniciativa per a proposar la modificació del règim especial del municipi de Barcelona 89 Ha de participar en l’elaboració dels projectes de llei que incideixen en el règim especial del municipi de Barcelona 89 Ha d’ésser consultat en la tramitació parlamentària d’altres iniciatives legislatives sobre el règim especial del municipi de Barcelona 89 Vegeu també ciutat de Barcelona ajuntaments Els corresponen el govern i l’administració municipals 86.2 Són formats per l’alcalde o alcaldessa i els regidors 86.2 ajuts — humanitaris La Generalitat ha d’establir programes d’ajut humanitari d’emergència 51.2 — públics Totes les persones tenen dret, d’acord amb els requisits establerts per la llei, a rebre prestacions socials i ajuts públics per a atendre les càrregues familiars 16 Totes les persones tenen dret a disposar-ne per a satisfer els requeriments educatius i per a accedir en igualtat de condicions als nivells educatius superiors 21.6 Les persones o les famílies que es troben en situació de pobresa tenen dret a accedir a una renda garantida de ciutadania 24.3 168 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A A Les persones excloses del mercat de treball que no disposen de mitjans de subsistència tenen dret a percebre prestacions i recursos no contributius de caràcter pal·liatiu 25.2 Els poders públics han de promoure les polítiques que garanteixin els ajuts per als immigrants que els permetin la plena acomodació social i econòmica 42.6 La Generalitat fixa els criteris, regula les condicions, executa i controla els destinats a les associacions i les fundacions 118.3 La Generalitat fixa els criteris, regula les condicions executa i controla els destinats al món cooperatiu 124.3.c La Generalitat té competència exclusiva en matèria d’ensenyament no universitari, que inclou el règim d’ajuts amb fons propis per als ensenyaments obligatoris i no obligatoris que condueixen a l’obtenció d’un títol acadèmic o professional amb validesa a tot l’Estat i per als d’educació infantil 131.2.e La Generalitat té competència compartida en matèria d’ensenyament no universitari, que inclou el règim d’ajuts estatals per als ensenyaments obligatoris i no obligatoris que condueixen a l’obtenció d’un títol acadèmic o professional amb validesa a tot l’Estat i per als d’educació infantil 131.3.d La Generalitat té competència exclusiva en matèria de recerca científica i tècnica, que inclou la regulació i la gestió de les beques i dels ajuts que convoca i finança 158.1.c La Generalitat té competència exclusiva en matèria de turisme, que inclou la fixació dels criteris, la regulació de les condicions i l’execució i el control de les línies públiques d’ajut i de promoció del turisme 171.f La Generalitat té competència exclusiva en matèria d’ensenyament universitari, que inclou la regulació i la gestió del sistema propi de beques i ajuts a la formació universitària 172.1.g Vegeu també subvencions alcalde o alcaldessa Forma l’ajuntament juntament amb els regidors 86.2 alcohol Vegeu impost sobre el vi i begudes fermentades; impost sobre l’alcohol i begudes derivades; impost sobre la cervesa 169 �A ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A alimentació Vegeu sector alimentari ambient atmosfèric Les polítiques mediambientals s’han de dirigir a la reducció de la contaminació i a la protecció del règim atmosfèric i climàtic 46.2 La Generalitat té competència compartida sobre l’ambient atmosfèric i la contaminació de l’atmosfera 144.1.h La Generalitat té competència compartida sobre l’emissió de gasos d’efecte hivernacle 144.1.i Vegeu també medi ambient àmbit supramunicipal És constituït per les comarques i pels altres ens locals que creï la Generalitat 83 Vegeu també ens locals animals Vegeu fauna; protecció dels animals; ramaderia anivellament Vegeu mecanismes d’anivellament i de solidaritat antisemitisme Els poders públics han de promoure’n l’eradicació 40.8 Vegeu també igualtat apostes Vegeu jocs i apostes aprofitaments — cinegètics i piscícoles La Generalitat té competència exclusiva sobre llur regulació 119.1.b — forestals Vegeu forest — hidràulics Vegeu aigües 170 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A A aqüicultura La Generalitat té competència exclusiva per a regular-la, gestionar-la i establir les condicions per a practicar-la 119.3.a Aran La llengua occitana, denominada aranès a l’Aran, és la llengua pròpia d’aquest territori i és oficial a Catalunya 6.5 El poble aranès exerceix l’autogovern mitjançant l’Estatut, el Conselh Generau d’Aran i les altres institucions pròpies 11 És una realitat occitana dotada d’identitat cultural, històrica, geogràfica i lingüística reconeguda pels ciutadans de Catalunya i per les seves institucions polítiques 11 És una entitat territorial singular dins de Catalunya, reconeguda, emparada i respectada per l’Estatut 11 És objecte d’una particular protecció per mitjà d’un règim jurídic especial 11; 94.1 A l’Aran totes les persones tenen el dret de conèixer i utilitzar l’aranès 36.1 Els seus ciutadans tenen el dret d’utilitzar l’aranès en llurs relacions amb la Generalitat 36.2 La regulació del seu règim jurídic és matèria de desenvolupament bàsic de l’Estatut 62.2 Disposa d’organització institucional i administrativa específica 94.1 La seva institució de govern és el Conselh Generau 94.2 El síndic o síndica és la més alta representació i l’ordinària de la Generalitat a l’Aran 94.2 El Conselh Generau és elegit per mitjà de sufragi universal, igual, lliure, directe i secret 94.3 Ha de participar, per mitjà de la seva institució representativa, en l’elaboració de les iniciatives legislatives que afecten el seu règim especial 94.4 Una llei del Parlament estableix els recursos financers perquè el Conselh Generau pugui prestar els serveis de la seva competència 94.5 En el termini de quatre anys se n’ha de revisar i modificar el règim especial per a adaptar-lo al que estableix l’Estatut DA 5 aranès És la denominació de la llengua occitana a l’Aran 6.5 És la llengua pròpia de l’Aran 6.5 171 �A ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A És oficial a Catalunya, d’acord amb el que estableixen l’Estatut i les lleis de normalització lingüística 6.5 A l’Aran totes les persones tenen el dret de conèixer-lo i utilitzar-lo i d’ésser-hi ateses oralment i per escrit en llurs relacions amb les administracions públiques 36.1 Els ciutadans de l’Aran tenen el dret d’utilitzar-lo en llurs relacions amb la Generalitat 36.2 S’han de determinar per llei els drets i deures lingüístics que hi tenen relació altres que els reconeguts per l’Estatut 36.3 Els poders públics han de protegir-lo en tots els àmbits i sectors i n’han de fomentar l’ús, la difusió i el coneixement 50.1 La Generalitat i el Conselh Generau d’Aran tenen la competència sobre la normalització lingüística de l’occità, denominat aranès a l’Aran 143.2 Vegeu també Aran arbitratge — de consum Els poders públics han de garantir instruments de mediació i arbitratge en matèria de consum 49.2 — laboral Vegeu mediació laboral àrees metropolitanes Són fonament dels ens locals supramunicipals altres que la comarca 93 art Vegeu activitats artístiques i culturals; patrimoni arqueològic; patrimoni arquitectònic; patrimoni artístic; patrimoni cultural; patrimoni monumental artesania Els governs locals tenen competències pròpies en l’autorització i la promoció d’activitats artesanals 84.2.i La Generalitat hi té competència exclusiva 139.3 Arxiu — de la Corona d’Aragó Els fons propis de Catalunya que conté s’integren en el sistema d’arxius de Catalunya DA 13 172 �A ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat ha de col·laborar amb el Patronat de l’Arxiu per a la gestió eficaç dels fons compartits DA 13 — Reial de Barcelona Els fons propis de Catalunya que conté s’integren en el sistema d’arxius de Catalunya DA 13 arxius Correspon a la Generalitat la gestió i la custòdia dels de l’Administració de justícia a Catalunya, si no tenen naturalesa jurisdiccional 104.1.d La Generalitat té competència exclusiva sobre els que no són de titularitat estatal 127.1.c ; 127.1.d.segon La Generalitat té competència executiva sobre els que són de titularitat estatal, si l’Estat no se’n reserva expressament la gestió 127.2 Vegeu també Arxiu de la Corona d’Aragó; Arxiu Reial de Barcelona assegurances La Generalitat té competència compartida sobre l’estructura, l’organització, el funcionament i l’activitat de les entitats físiques i jurídiques no integrades en el sistema de seguretat social que actuen en el mercat assegurador, i també en matèria de disciplina, inspecció i sanció en aquest àmbit 126.2; 126.3; 126.4 assistència — primària Vegeu sanitat; serveis socials — sanitària Vegeu sanitat — social Vegeu serveis socials associacionisme — cooperatiu La Generalitat té competència exclusiva per a regular-lo 124.3.a — de consumidors i usuaris La Generalitat té competència exclusiva per a regular-lo i fomentar-lo i sobre la participació de les associacions en els procediments i els afers que les afectin 123.b 173 �A ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — de dones La Generalitat té competència exclusiva per a promoure’l 153.b — esportiu La Generalitat té competència exclusiva per a fomentar-lo i promoure’l 134.1.f — juvenil La Generalitat té competència exclusiva per a promoure’l 142.1.b associacions La Generalitat té competència exclusiva sobre el règim jurídic de les que compleixen llurs funcions majoritàriament a Catalunya 118.1 La Generalitat fixa els criteris, regula les condicions i executa i controla els ajuts públics que s’hi destinen 118.3 Vegeu també associacionisme atmosfera Vegeu ambient atmosfèric audiovisuals Vegeu mitjans de comunicació social; produccions audiovisuals; serveis de comunicació autogovern El poble de Catalunya ha mantingut al llarg dels segles una vocació constant d’autogovern preàmbul El de Catalunya es fonamenta en la Constitució, i també en els drets històrics del poble català, en les seves institucions seculars i en la tradició jurídica catalana preàmbul ; 5 Catalunya l’exerceix constituïda en comunitat autònoma 1 La Generalitat és la institució en què s’organitza políticament el de Catalunya 2.1 El poble aranès l’exerceix mitjançant l’Estatut, el Conselh Generau d’Aran i les altres institucions pròpies 11.1 Vegeu també Aran; Generalitat autonomia — d’institucions de la Generalitat El Consell de Garanties Estatutàries té autonomia orgànica, funcional i pressupostària 77 174 �A ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A El Síndic de Greuges té autonomia reglamentària, organitzativa, funcional i pressupostària 79 La Sindicatura de Comptes té autonomia organitzativa, funcional i pressupostària 80.2 — de la Generalitat És un dels principis que regeixen les relacions de la Generalitat amb l’Estat 3.1 El finançament de la Generalitat es regeix per aquest principi en les relacions fiscals i financeres entre les administracions públiques 201.2 Vegeu també autogovern; Estatut d’autonomia de Catalunya; drets — local El Consell de Garanties Estatutàries pot dictaminar si s’hi adeqüen els projectes i les proposicions de llei i els projectes de decret legislatiu aprovats pel Govern 76.2.d El Consell de Garanties Estatutàries ha de dictaminar abans que s’interposin conflictes en defensa de l’autonomia local davant el Tribunal Constitucional 76.3 Es garanteix l’autonomia dels municipis 84.1; 86.3 El principi de subsidiarietat que estableix la Carta europea de l’autonomia local regeix la distribució de les responsabilitats administratives entre les diverses administracions locals 84.3 La Generalitat ha de respectar aquest principi en l’exercici de les seves competències en matèria de funció pública 136 La Generalitat ha de respectar aquest principi en l’exercici de les seves competències en matèria de serveis públics de comunicació audiovisual d’àmbit local 146.a La Generalitat ha de respectar aquest principi en l’exercici de la competència exclusiva sobre organització territorial 151 La Generalitat ha de respectar aquest principi en l’exercici de les seves competències en matèria de règim jurídic i procediment de les administracions públiques 159.6 La Generalitat ha de respectar aquest principi en l’exercici de les seves competències en matèria de règim local 160 La Generalitat vetlla perquè es compleixi aquest principi pel que fa a les finances locals 217 175 �A ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Els governs locals tenen autonomia pressupostària i de despesa en l’aplicació de llurs recursos 218 La Generalitat ha de respectar aquest principi en l’exercici de les seves facultats en matèria de finances locals 220.2 Vegeu també ens locals — parlamentària El Parlament gaudeix d’autonomia organitzativa, financera, administrativa i disciplinària 58 autopistes Vegeu xarxa viària autovies Vegeu xarxa viària B Banc d’Espanya La Generalitat designa membres dels seus òrgans de direcció o participa en els processos per a designar-ne 182.1 banca La Generalitat té competència compartida sobre entitats de crèdit que no siguin caixes d’estalvis 126.2; 126.3; 126.4 bandera de Catalunya És la tradicional de quatre barres vermelles en fons groc 8.2 Ha d’ésser present als edificis públics i en els actes oficials que tinguin lloc a Catalunya 8.2 Vegeu també símbols nacionals Barcelona Vegeu Ajuntament de Barcelona; Arxiu Reial de Barcelona; ciutat de Barcelona; municipi de Barcelona begudes alcohòliques Vegeu impost sobre el vi i begudes fermentades; impost sobre l’alcohol i begudes derivades; impost sobre la cervesa 176 �B ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A benestar social Els poders públics l’han de fomentar i garantir 42 Els poders públics han de promoure una distribució de la renda personal i territorial més equitativa en el marc d’un sistema català de benestar 45.2 La Generalitat ha de promoure que la societat del coneixement i la informació contribueixi a millorar el benestar i la cohesió socials 53.2 La Generalitat el promou en la seva actuació tributària 203.6 Per a garantir que les comunitats autònomes puguin assolir, amb un esforç fiscal similar, uns nivells similars de prestació de serveis socials essencials de l’estat del benestar, els recursos financers de la Generalitat es poden ajustar, en el sentit que escaigui, per mitjà dels mecanismes d’anivellament i de solidaritat 206.3 Vegeu també serveis socials béns documentals, bibliogràfics i culturals La Generalitat té competència exclusiva sobre l’establiment de llur règim jurídic 127.1.c.segon Vegeu també patrimoni cultural; patrimoni documental i bibliogràfic beques Vegeu ajuts públics biblioteques La Generalitat té competència exclusiva sobre les que no són de titularitat estatal 127.1.c ; 127.1.d.segon La Generalitat té competència executiva sobre les que són de titularitat estatal, si l’Estat no se’n reserva expressament la gestió 127.2 bilateralitat És un dels principis que regeixen les relacions de la Generalitat amb l’Estat 3.1 La participació de la Generalitat en els òrgans i els mecanismes bilaterals i multilaterals de col·laboració amb l’Estat i amb altres comunitats autònomes no altera la titularitat de les competències que li corresponen 176.1 177 �B ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat ha de participar de manera bilateral en la formació de les posicions de l’Estat en els afers europeus que l’afecten exclusivament 186.2 La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat és l’òrgan bilateral de relació entre l’Administració de l’Estat i la Generalitat en l’àmbit del finançament 210 Vegeu també Comissió Bilateral Generalitat - Estat; relacions institucionals biodiversitat Els poders públics han de fer efectives les condicions per a preservar-la 46.3 La Generalitat té competència compartida sobre la regulació de la biodiversitat 144.1.c Vegeu també medi ambient Boletín Oficial del Estado S’hi han de publicar les lleis de Catalunya 65 La data en què s’hi publiquen els convenis entre la Generalitat i l’Estat en determina l’eficàcia pel que fa a tercers 177.2 busseig professional La Generalitat té competència exclusiva per a regular-lo i gestionar-lo i per a establir les condicions per a practicar-lo 119.3.a C cable Vegeu serveis ferroviaris; telecomunicacions caça La Generalitat hi té competència exclusiva 119.1 cadastre La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat ha d’acordar els mecanismes de col·laboració entre la Generalitat i l’Administració General de l’Estat per a l’exercici de les funcions en matèria cadastral 210.2.h L’Administració General de l’Estat i la Generalitat han d’establir vies de col·laboració i formes de gestió consorciada 221 178 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A caixes d’estalvis La Generalitat n’ha de protegir l’autonomia institucional i ha de promoure llur contribució social 45.8 La Generalitat té competència exclusiva sobre la regulació de l’organització de les que tenen domicili a Catalunya 120.1 La Generalitat té competència exclusiva en la regulació de les agrupacions que tenen la seu social a Catalunya 120.1.e La Generalitat té competència compartida sobre l’activitat financera de les que tenen domicili a Catalunya 120.2 La Generalitat té competència compartida pel que fa a la regulació de la distribució dels excedents i de l’obra social de les que tenen domicili a Catalunya 120.2 La Generalitat té competència compartida sobre disciplina, inspecció i sanció de les que tenen domicili a Catalunya 120.3 Vegeu també entitats de crèdit calendari — escolar Els governs locals hi tenen competències pròpies 84.2.g — laboral La competència executiva de la Generalitat en matèria de relacions laborals inclou l’elaboració del calendari de dies festius 170.1.l cambres — agràries La Generalitat té competència exclusiva per a regular llur participació en organismes públics 116.1.c — de comerç, d’indústria i de navegació La Generalitat hi té competència exclusiva 125.1 Poden complir funcions de comerç exterior 125.3 Vegeu també corporacions de dret públic capitalitat La capital de Catalunya és la ciutat de Barcelona 10 — de les demarcacions judicials És fixada per una llei del Parlament 107.3 179 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — dels municipis És inclosa en la competència exclusiva de la Generalitat sobre organització territorial 151.b carreteres Vegeu xarxa viària Carta — de drets dels usuaris i d’obligacions dels prestadors de serveis públics Les lleis han de determinar els casos en què les administracions públiques n’han d’adoptar una 30.3 — dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya El Parlament l’ha d’aprovar per llei 37.2 Les disposicions relatives als drets estatutaris s’apliquen també als drets que aquesta reconeix 37.2 El Consell de Garanties Estatutàries tutela els drets que aquesta reconeix 38.1 Els actes que vulnerin els drets que reconeix són objecte de recurs davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 38.2 És matèria de desenvolupament bàsic de l’Estatut 62.2 La regulació essencial i el desenvolupament directe dels drets que reconeix no poden ésser objecte de delegació legislativa ni de decret llei 63.1; 64.1 Vegeu també Consell de Garanties Estatutàries; drets — europea de l’autonomia local El principi de subsidiarietat que s’hi estableix regeix la distribució de les responsabilitats administratives entre les diverses administracions locals 84.3 cartografia climàtica La seva elaboració correspon a la Generalitat 144.5 casals catalans Vegeu comunitats catalanes a l’exterior 180 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A casinos La Generalitat hi té competència exclusiva si l’activitat s’acompleix exclusivament a Catalunya 141.1 Vegeu també jocs i apostes castellà És la llengua oficial de l’Estat espanyol 6.1 És, juntament amb el català, llengua oficial a Catalunya 6.2 Totes les persones tenen el dret d’utilitzar-lo 6.2 Els ciutadans de Catalunya tenen el dret i el deure de conèixer-lo 6.2 Els poders públics han d’establir les mesures necessàries per a facilitar l’exercici dels drets d’utilitzar-lo i conèixer-lo i el compliment del deure de conèixer-lo 6.2 No hi pot haver discriminació pel fet d’usar-lo 6.2; 32 L’ensenyament del català i el castellà ha de tenir una presència adequada en els plans d’estudis 35.2 Vegeu també deures lingüístics; drets lingüístics; idiomes català La tradició cívica i associativa de Catalunya ha subratllat sempre la importància de la llengua i la cultura catalanes preàmbul És la llengua pròpia de Catalunya 6.1 És la llengua d’ús normal i preferent de les administracions públiques i dels mitjans de comunicació públics de Catalunya 6.1 És la llengua normalment emprada com a vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament 6.1 És, juntament amb el castellà, llengua oficial a Catalunya 6.2 Totes les persones tenen el dret d’utilitzar-lo 6.2 Els ciutadans de Catalunya tenen el dret i el deure de conèixer-lo 6.2 Els poders públics han d’establir les mesures necessàries per a facilitar l’exercici dels drets d’utilitzar-lo i conèixer-lo i el compliment del deure de conèixer-lo 6.2 No hi pot haver discriminació pel fet d’usar-lo 6.2; 32 La Generalitat i l’Estat han d’emprendre les accions necessàries perquè se’n reconegui l’oficialitat a la Unió Europea 6.3 181 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat i l’Estat han d’emprendre les accions necessàries perquè sigui present i s’utilitzi en els organismes internacionals i en els tractats internacionals de contingut cultural o lingüístic 6.3 La Generalitat ha de promoure la comunicació i la cooperació amb les altres comunitats i els altres territoris que comparteixen patrimoni lingüístic amb Catalunya 6.4 Es poden subscriure convenis, tractats i altres mecanismes de col·laboració per a la promoció i la difusió exterior del català 6.4 Els actes jurídics fets en català tenen, pel que fa a la llengua, validesa i eficàcia plenes 32 El dret d’utilitzar-lo obliga les institucions, organitzacions i administracions públiques, inclosa l’Administració electoral a Catalunya, i, en general, les entitats privades que en depenen quan exerceixen funcions públiques 33.1 Totes les persones tenen dret a utilitzar-lo en totes les actuacions judicials, notarials i registrals, i a rebre tota la documentació oficial emesa a Catalunya en la llengua sol·licitada, sense que puguin patir indefensió ni dilacions indegudes a causa de la llengua emprada, ni se’ls pugui exigir cap mena de traducció 33.2 Els jutges i els magistrats, els fiscals, els notaris, els registradors de la propietat i mercantils, els encarregats del Registre Civil i el personal al servei de l’Administració de justícia i de la Fiscalia a Catalunya, per a prestar llurs serveis a Catalunya, han d’acreditar que en tenen un nivell de coneixement adequat i suficient 33.3; 102.1; 102.4; 147.1.a ; 147.3 Els ciutadans de Catalunya tenen el dret de relacionar-se per escrit en català amb els òrgans constitucionals i amb els òrgans jurisdiccionals d’àmbit estatal 33.5 Els òrgans constitucionals i els òrgans jurisdiccionals d’àmbit estatal han d’atendre i han de tramitar els escrits presentats en català, que tenen, en tot cas, plena eficàcia jurídica 33.5 Totes les persones tenen dret a ésser ateses oralment i per escrit en la llengua oficial que elegeixin en llur condició d’usuàries o consumidores de béns, productes i serveis 34 182 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A C Les entitats, les empreses i els establiments oberts al públic estan subjectes al deure de disponibilitat lingüística 34 Totes les persones tenen dret a rebre l’ensenyament en català 35.1 El català s’ha d’utilitzar normalment com a llengua vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament universitari i en el no universitari 35.1 Els alumnes tenen dret a rebre l’ensenyament en català en l’ensenyament no universitari 35.2 Els alumnes tenen el dret i el deure de conèixer amb suficiència oral i escrita el català i el castellà en finalitzar l’ensenyament obligatori, sigui quina sigui llur llengua habitual en incorporar-se a l’ensenyament 35.2 L’ensenyament del català i el castellà ha de tenir una presència adequada en els plans d’estudis 35.2 El professorat i l’alumnat dels centres universitaris tenen dret a expressar-se, oralment i per escrit, en la llengua oficial que elegeixin 35.5 Els poders públics l’han de protegir en tots els àmbits i sectors i n’han de fomentar l’ús, la difusió i el coneixement 50.1 El Govern, les universitats i les institucions d’ensenyament superior han d’adoptar les mesures pertinents per a garantir-ne l’ús en les activitats docents, no docents i de recerca 50.2 Les polítiques de foment del català s’han d’estendre al conjunt de l’Estat, a la Unió Europea i a la resta del món 50.3 Els poders públics han de promoure que les dades que figurin en l’etiquetatge, en l’embalatge i en les instruccions d’ús dels productes distribuïts a Catalunya constin en català 50.4 La Generalitat, l’Administració local i les altres corporacions públiques de Catalunya, les institucions i les empreses que en depenen i els concessionaris de llurs serveis han d’emprar el català en llurs actuacions internes i en la relació entre ells 50.5 La Generalitat, l’Administració local i les altres corporacions públiques de Catalunya, les institucions i les empreses que en depenen i els concessionaris de llurs serveis han d’emprar el català en les comunicacions i les notificacions dirigides a persones físiques o jurídiques residents a Catalunya 50.5 183 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Les proves dels concursos i les oposicions de magistrats, jutges i fiscals, si tenen lloc a Catalunya es poden fer en qualsevol de les dues llengües oficials, a elecció del candidat o candidata 101.3 El coneixement suficient de la llengua i del dret propis de Catalunya ha d’ésser valorat d’una manera específica i singular per a obtenir una plaça en els concursos de trasllat de magistrats, jutges i fiscals 102.3 La Generalitat té competència exclusiva pel que fa a la normalització lingüística del català 143.1 Vegeu també deures lingüístics, drets lingüístics; idiomes catalans Vegeu condició política de catalans; retorn de catalans emigrats Catalunya El Parlament, recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania, la defineix com a nació, i la Constitució espanyola en reconeix, com a nacionalitat, la realitat nacional preàmbul Com a nacionalitat, exerceix el seu autogovern constituïda en comunitat autònoma 1 La Generalitat és el sistema institucional en què s’organitza políticament el seu autogovern 2.1 Té en l’Estat espanyol i en la Unió Europea el seu espai polític i geogràfic de referència 3.2 Estructura la seva organització territorial bàsica en municipis i vegueries 83.1 Vegeu també català; condició política de catalans; Generalitat; memòria històrica; retorn de catalans emigrats; símbols nacionals; territori de Catalunya CE Vegeu Constitució espanyola centres — de contractació Vegeu mercats de valors 184 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — de dipòsit cultural La Generalitat té competència exclusiva sobre els que no són de titularitat estatal 127.1.c ; 127.1.d.segon La Generalitat té competència executiva sobre els que són de titularitat estatal, si l’Estat no se’n reserva expressament la gestió 127.2 — docents Els governs locals tenen competències pròpies en el manteniment i l’aprofitament dels centres docents públics 84.2.g Vegeu també ensenyament cervesa Vegeu impost sobre la cervesa cessació — del Govern Es regula 68.4 — del president o presidenta de la Generalitat Es regula 67.7; 67.8 — del síndic o síndica de greuges S’ha de regular per llei 79.3 — dels síndics de comptes S’ha de regular per llei 81.2 ciència Vegeu recerca científica cinema La Generalitat té competència exclusiva per a regular i inspeccionar les sales d’exhibició cinematogràfica 127.1.a.segon La Generalitat té competència exclusiva per a establir mesures de protecció de la indústria cinematogràfica 127.1.a.segon La Generalitat té competència exclusiva per a concedir llicències de doblatge a les empreses domiciliades a Catalunya 127.1.a.segon La Generalitat té competència exclusiva per a qualificar les pel·lícules en funció de l’edat i dels valors culturals 127.1.a.tercer La Generalitat té competència exclusiva per a fomentar i difondre la creació i la producció audiovisuals 127.1.d.primer 185 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A circ La Generalitat té competència exclusiva per a fomentar i difondre la creació i la producció de circ 127.1.d.primer ciutadania Vegeu condició política de catalans; drets en l’àmbit públic; drets polítics; poble de Catalunya; retorn de catalans emigrats ciutat de Barcelona És la capital de Catalunya 10 Hi tenen la seu permanent el Parlament, la Presidència de la Generalitat i el Govern 10 clàusula subrogatòria Vegeu subrogació de funcions clima Vegeu ambient atmosfèric; meteorologia clubs esportius Vegeu entitats esportives cohesió — econòmica i territorial Els poders públics han de vetllar per assegurar-la per mitjà de polítiques específiques 46.4 — social És un principi rector de l’actuació dels poders públics 4.3 Els poders públics han de promoure polítiques que la fomentin 42 Vegeu també benestar social col·laboració Vegeu també cooperació — de la Generalitat amb entitats internacionals Vegeu entitats internacionals per a la joventut; tractats internacionals — entre ens locals Vegeu ens locals 186 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A C — entre la Generalitat i altres comunitats autònomes La Generalitat ha de promoure la comunicació i la cooperació amb les comunitats que comparteixen patrimoni lingüístic amb Catalunya, i pot subscriure-hi mecanismes de col·laboració per a la promoció i la difusió exterior del català 6.4 La Generalitat ha de promoure la comunicació, l’intercanvi cultural i la cooperació amb les comunitats que tenen vincles històrics, lingüístics i culturals amb Catalunya, i pot subscriure-hi mecanismes de col·laboració, en tots els àmbits, i crear organismes comuns 12 S’ha de promoure en casos d’emergències i d’actuacions en matèria de protecció civil d’abast superior a Catalunya 132.2 S’ha de promoure per a crear, delimitar, regular i gestionar els espais naturals que ultrapassen el territori de Catalunya 144.3 Es poden subscriure convenis per a la gestió d’obres qualificades d’interès general o que afecten una altra comunitat autònoma 148.3 La Generalitat participa en l’establiment dels serveis ferroviaris que garanteixin la comunicació amb altres comunitats autònomes 169.3 Es pot establir per a fixar polítiques comunes, exercir eficaçment les competències respectives i tractar afers d’interès comú 174.2 La participació de la Generalitat en els òrgans i els mecanismes bilaterals i multilaterals de col·laboració amb l’Estat i amb altres comunitats autònomes no altera la titularitat de les competències que li corresponen 176.1 La Generalitat no queda vinculada per les decisions adoptades en el marc dels mecanismes multilaterals de col·laboració voluntària amb l’Estat i amb altres comunitats autònomes respecte a les quals no hagi manifestat el seu acord 176.2 Es poden subscriure convenis de col·laboració i acords de cooperació, que poden incloure la creació d’òrgans mixtos i l’establiment de projectes, plans i programes conjunts 178 L’Estat ha de consultar la Generalitat sobre l’adopció de determinades mesures d’execució del dret de la Unió Europea 189.2 S’ha d’establir per a la gestió eficaç dels fons compartits de l’Arxiu de la Corona d’Aragó DA 13 Vegeu també dret de la Unió Europea 187 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — entre la Generalitat i l’Estat Les relacions de la Generalitat amb l’Estat es fonamenten en el principi de la lleialtat institucional mútua 3.1 Les relacions de la Generalitat amb l’Estat es regeixen pel principi general segons el qual la Generalitat és Estat, pel principi d’autonomia, pel de bilateralitat i pel de multilateralitat 3.1 S’ha d’articular pel que fa a les activitats que l’Estat acompleixi amb relació a la projecció internacional de la cultura 127.3 La Generalitat l’ha de promoure en casos d’emergències i d’actuacions en matèria de protecció civil d’abast superior a Catalunya 132.2 Es pot donar en les relacions amb les entitats internacionals per a la joventut 142.2 Els criteris corresponents en matèria de política de recerca, desenvolupament i innovació s’han de fixar en el marc del que estableix el títol V 158.3 La Generalitat participa en la coordinació de les polítiques de seguretat i de l’activitat dels cossos policíacs de l’Estat i de Catalunya 164.4 La Generalitat participa en les relacions de col·laboració i auxili amb les policies d’altres països 164.4 S’han d’establir les fórmules de garantia de l’exercici eficaç de la funció inspectora laboral per mitjà de mecanismes de cooperació 170.2 La Generalitat i l’Estat es presten ajuda mútua i col·laboren per a exercir eficaçment les competències respectives i defensar els interessos respectius 174.1 La Generalitat participa en les institucions, els organismes i els mecanismes de presa de decisions de l’Estat que afectin les seves competències 174.3 Es pot articular per mitjà de convenis i d’altres instruments 175.1; 177 Es pot articular per mitjà d’òrgans i procediments multilaterals 175.2; 176 Els òrgans de representació exterior de l’Estat han de prestar el suport necessari als acords de col·laboració que subscrigui la Generalitat per a la promoció dels interessos de Catalunya 195 188 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A C Es poden adoptar els mecanismes corresponents per a l’exercici adequat de les funcions de revisió per la via economico­ administrativa 205 L’Administració de la Generalitat i l’Administració de l’Estat s’han de facilitar informació estadística 209.2 Si l’Estatut estableix que la posició del Govern de la Generalitat és determinant per a conformar un acord amb el Govern de l’Estat i aquest no l’acull, el Govern de l’Estat ho ha de motivar davant la Comissió Bilateral Generalitat - Estat DA 2 S’ha d’establir per a la gestió eficaç dels fons compartits de l’Arxiu de la Corona d’Aragó DA 13 Vegeu també Comissió Bilateral Generalitat - Estat col·legis professionals La Generalitat hi té competència exclusiva 125.1 Vegeu també corporacions de dret públic; professions titulades; titulacions acadèmiques comarques Integren el sistema institucional de la Generalitat 2.3 Constitueixen l’àmbit supramunicipal 83.2 Tenen personalitat jurídica pròpia, estan formades per municipis i llur creació, modificació o supressió, i també l’establiment de llur règim jurídic, són regulats per una llei del Parlament 92 Vegeu també ens locals comerç Els governs locals tenen competències pròpies en l’autorització i la promoció d’activitats comercials 84.2.i La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’agricultura i ramaderia inclou la lluita contra els fraus en l’àmbit de la producció i la comercialització agroalimentàries 116.1.b La Generalitat té competència exclusiva en matèria de comerç i fires 121.1 Correspon a la Generalitat l’ordenació administrativa de l’activitat comercial 121.1 189 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La competència exclusiva de la Generalitat sobre denominacions d’origen i altres mencions de qualitat inclou la regulació de les formes i les condicions de comercialització dels productes, el règim sancionador aplicable i el règim de l’organització administrativa pel que fa al control de la comercialització 128.1.c ; 128.1.d La Generalitat té competència exclusiva per a regular les empreses que tenen per objecte la comercialització i la distribució dels materials relacionats amb el joc, incloent-hi les modalitats de joc per mitjans informàtics i telemàtics 141.1.a Vegeu també activitat econòmica; fires — electrònic La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa a l’ordenació administrativa 121.1.a — exterior Poden exercir-ne funcions i destinar-hi recursos camerals les cambres de comerç, indústria i navegació si ho acorden prèviament la Generalitat i l’Estat 125.3 Vegeu també cambres de comerç, d’indústria i de navegació — referit a habitatges La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa a la regulació administrativa i l’establiment de mesures de protecció i disciplinàries 137.1.d Vegeu també habitatge Comissió — Bilateral Generalitat - Estat Les relacions de la Generalitat amb l’Estat es regeixen pel principi de lleialtat institucional, pel principi general segons el qual la Generalitat és Estat i pels principis d’autonomia, de bilateralitat i de multilateralitat 3.1; 183.1 Ha de deliberar amb relació a l’autorització de noves modalitats de joc i apostes d’àmbit estatal o a la modificació de les existents 141.2 Ha d’informar preceptivament sobre la delimitació d’espais naturals dotats amb un règim de protecció estatal 144.4 Ha d’informar sobre la determinació de l’emplaçament d’infraestructures i equipaments de titularitat estatal 149.2 190 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A C La Generalitat i l’Estat es presten ajuda mútua i col·laboren per a exercir eficaçment les competències respectives i defensar els interessos respectius 174.1; 183.1 La Generalitat participa en les institucions, els organismes i els mecanismes de presa de decisions de l’Estat que afectin les seves competències 174.3; 183.1 Constitueix el marc general i permanent de relació entre el Govern de la Generalitat i el Govern de l’Estat per a la participació i la col·laboració de la Generalitat en l’exercici de les competències estatals, per a l’intercanvi d’informació i per a l’establiment de mecanismes de col·laboració 183.1 Delibera, fa propostes i, si escau, adopta acords amb relació a la distribució de competències, a la programació de la política econòmica general, a la millora de la col·laboració entre l’Estat i la Generalitat, als conflictes de competència, a la designació de representants de la Generalitat en organismes estatals, al garantiment de la participació de la Generalitat en la Unió Europea, al seguiment de l’acció exterior de l’Estat i a altres qüestions d’interès comú 183.2 Se n’estableix la composició 183.3 Se’n regula el funcionament 183.4 Adopta el seu reglament intern i de funcionament per acord de les dues parts 183.5 Si el Govern de l’Estat no acull la posició del Govern de la Generalitat en un cas en què sigui determinant, ho ha de motivar davant aquesta comissió DA 2 Vegeu Comission d’Auditors de Compdes — d’Oïdors de Comptes Vegeu Comission d’Auditors de Compdes — del Mercat de les Telecomunicacions La Generalitat designa membres dels seus òrgans de direcció o participa en els processos per a designar-ne 182.1 — Jurídica Assessora És l’alt òrgan consultiu del Govern 72.1 Una llei del Parlament en regula la composició i les funcions 72.1 191 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat Determina, a proposta de la Comissió Bilateral Generalitat - Estat, la relació de les entitats a què fa referència l’article 182 183.2.f ; DF 4 La Generalitat, en la gestió dels fons europeus, s’ha de subjectar al que estableix l’article 210 190 Li correspon el desenvolupament del títol VI, relatiu al finançament de la Generalitat 201.3; DF 1 Li correspon l’aprovació de l’actualització quinquennal del sistema de finançament 208.2 És l’òrgan bilateral de relació entre l’Administració de l’Estat i la Generalitat en l’àmbit del finançament; és integrada per un nombre igual de representants de l’Estat i de la Generalitat; la presidència és rotatòria 210.1 Li corresponen la concreció, l’aplicació, l’actualització i el seguiment del sistema de finançament, i també la canalització del conjunt de relacions fiscals i financeres entre la Generalitat i l’Estat 210.1; 210.2; 210.3 La part catalana de la Comissió ret comptes al Parlament 210.4 Li correspon l’elaboració dels informes necessaris per a avaluar el compliment del principi de no-discriminació i els criteris de solidaritat en matèria de finançament de la Generalitat DA 4.1 Li correspon establir l’abast i les condicions de la cessió de nous tributs estatals DA 7 S’ha de crear en un termini de sis mesos a partir de l’entrada en vigor de l’Estatut DF 3 Vegeu també Comissió Mixta de Valoracions Estat - Generalitat — Mixta de Valoracions Estat - Generalitat Resten vigents les disposicions transitòries tercera i sisena de la Llei orgànica 4/1979, del 18 de desembre, d’Estatut d’autonomia de Catalunya DT 2 Assumeix transitòriament les competències de la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat DF 3 La constitució de la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat en comporta l’extinció immediata DF 3 192 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — Nacional d’Energia La Generalitat en designa membres o participa en els processos per a designar-ne 182.3 — Nacional del Mercat de Valors La Generalitat designa membres dels seus òrgans de direcció o participa en els processos per a designar-ne 182.1 Comission d’Auditors de Compdes Integra el Conselh Generau d’Aran 94.2 comissions parlamentàries El president o presidenta de la Generalitat i els consellers tenen el dret d’assistir-hi i prendre-hi la paraula 73.1 El Parlament hi pot requerir la presència dels membres del Govern 73.2 Vegeu també Parlament de Catalunya — d’investigació El Parlament en pot crear sobre qualsevol assumpte de rellevància pública que sigui d’interès de la Generalitat 59.6 Les persones requerides hi han de comparèixer obligatòriament. S’han de regular per llei les sancions per l’incompliment d’aquesta obligació 59.6 — legislatives El Ple del Parlament hi pot delegar, amb restriccions, la tramitació i l’aprovació d’iniciatives legislatives 62.3 competència Vegeu defensa de la competència; lliure competència; Tribunal Català de Defensa de la Competència competències Els drets estatutaris i els principis rectors no n’alteren la definició ni la distribució, i l’existència d’una regulació europea tampoc no n’altera la distribució 37.4; 189.1 Se’n defineix la tipologia capítol I del títol IV Se’n distribueix la titularitat per matèries capítol II del títol IV En l’àmbit de les que la Generalitat té atribuïdes, li corresponen el desplegament, l’aplicació i l’execució de la normativa de la Unió Europea 113 193 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A L’àmbit material de les que corresponen a la Generalitat està referit al territori de Catalunya, excepte en determinats supòsits 115.1 Les que la Generalitat té atribuïdes sobre un objecte d’abast territorial superior al del territori de Catalunya es refereixen només a la part d’aquest objecte situada en el seu territori 115.2 La Generalitat pot participar en la formació de les posicions de l’Estat davant la Unió Europea en afers relatius a les seves competències 186 La Generalitat participa en les delegacions espanyoles davant la Unió Europea que tractin afers de la seva competència legislativa 187 La Generalitat, en l’àmbit de les seves competències, aplica i executa el dret europeu i, si escau, el desenvolupa 189 Vegeu també transferència de competències — compartides entre la Generalitat i l’Estat Comporten l’atribució a la Generalitat de la potestat legislativa, la potestat reglamentària i la funció executiva, en el marc de la legislació bàsica de l’Estat 111 — exclusives de la Generalitat Comporten l’atribució íntegra a la Generalitat de la potestat legislativa, la potestat reglamentària i la funció executiva, amb caràcter íntegre i exclusiu 110.1 Queden subjectes preferentment al dret català 110.2 El Govern de l’Estat pot incorporar representants de la Generalitat a les delegacions que participin en els processos de revisió i negociació de tractats de la Unió Europea en les matèries que afecten aquestes competències 185 — executives de la Generalitat Comporten l’atribució a la Generalitat de la potestat reglamentària i la funció executiva 112 — financeres de la Generalitat La Generalitat pot determinar el volum i la composició dels seus ingressos i fixar lliurement les finalitats de despesa a què afecta els seus recursos 203.1 La Generalitat participa en el rendiment dels tributs estatals que li siguin cedits totalment o parcialment 203.2; 206; DA 7 194 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat pot establir tributs propis 203.5; 206 La Generalitat ha de basar la normativa tributària en els principis d’equitat i d’eficiència i ha de promoure la cohesió i el benestar socials, el progrés econòmic i la sostenibilitat mediambiental 203.6 Vegeu també finançament de la Generalitat — locals Vegeu ens locals; governs locals comunicacions Vegeu infraestructures; telecomunicacions; transport comunitats — autònomes Vegeu Catalunya; col·laboració entre la Generalitat i altres comunitats autònomes; mecanismes d’anivellament i de solidaritat; relacions institucionals — catalanes a l’exterior La Generalitat ha de fomentar els vincles amb aquestes i els ha de prestar l’assistència necessària 13 concertació social Vegeu relacions laborals conciliació Vegeu mediació — de la vida laboral i familiar Els poders públics han de promoure mesures econòmiques i normatives dirigides a garantir-la 40.2 concursos La Generalitat proposa al Govern de l’Estat, al Consell General del Poder Judicial o al Consell de Justícia de Catalunya la convocatòria d’oposicions i concursos per a proveir les places vacants de magistrats, jutges i fiscals 101 El coneixement suficient de la llengua i del dret propis de Catalunya ha d’ésser valorat d’una manera específica i singular per a obtenir una plaça en els concursos de trasllat de magistrats, jutges i fiscals 102.3 195 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Correspon a la Generalitat l’administració i la resolució de les oposicions i els concursos per a nomenar els notaris i els registradors de la propietat, mercantil i de béns mobles 147.1.a condició política de catalans La tenen els ciutadans espanyols amb veïnatge administratiu a Catalunya 7.1 Els espanyols residents a l’estranger que han tingut a Catalunya el darrer veïnatge administratiu, i també llurs descendents que mantenen aquesta ciutadania, gaudeixen dels drets polítics definits per l’Estatut 7.2 Vegeu també deures; drets; retorn de catalans emigrats confidencialitat Vegeu dades personals conflictes Vegeu mediació — de competència El Consell de Garanties Estatutàries ha de dictaminar abans que el Govern n’interposi 76.3 Correspon a la Comissió Bilateral Generalitat - Estat deliberar sobre els plantejats entre la Generalitat i l’Estat i proposar mesures per a resoldre’ls 183.2.d — en defensa de l’autonomia local El Consell de Garanties Estatutàries ha de dictaminar abans que se n’interposin davant el Tribunal Constitucional 76.3 confraries de pescadors La Generalitat té competència compartida en aquesta matèria 119.4 Vegeu també pesca Congrés dels Diputats El Parlament hi pot presentar proposicions de llei 61.b Vegeu també Corts Generals conques hidrogràfiques Vegeu també rius 196 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — compartides Correspon a la Generalitat la participació en la planificació i la gestió dels recursos hídrics i els aprofitaments hidràulics 117.3 La Generalitat té competència executiva per a l’adopció de mesures addicionals de protecció i sanejament dels recursos hídrics i els ecosistemes 117.3.a La Generalitat té competència executiva en l’execució i l’explotació de les obres hidràuliques de titularitat estatal 117.3.b Corresponen a la Generalitat les facultats de policia del domini públic hidràulic que li atribueixi la legislació estatal 117.3.c La Generalitat ha d’emetre un informe preceptiu per a qualsevol proposta de transvasament que impliqui la modificació dels recursos hídrics del seu àmbit territorial 117.4 La Generalitat participa en la planificació dels recursos hídrics i els aprofitaments hidràulics que passin per Catalunya o que hi fineixin provinents de territoris de fora de l’àmbit estatal espanyol, i també en l’execució de la dita planificació 117.5 — internes La competència exclusiva que hi té la Generalitat inclou l’ordenació administrativa, la planificació i la gestió de l’aigua superficial i subterrània 117.1.a La competència exclusiva que hi té la Generalitat inclou els usos i els aprofitaments hidràulics 117.1.a La competència exclusiva que hi té la Generalitat inclou les obres hidràuliques que no siguin qualificades d’interès general 117.1.a La competència exclusiva que hi té la Generalitat inclou els recursos hídrics i els ecosistemes vinculats a l’aigua 117.1.b La competència exclusiva que hi té la Generalitat inclou les mesures extraordinàries per a garantir el subministrament d’aigua 117.1.c La competència exclusiva que hi té la Generalitat inclou l’organització de l’Administració hidràulica 117.1.d La competència exclusiva que hi té la Generalitat inclou les actuacions relacionades amb la concentració parcel·lària i amb les obres de regatge 117.1.e 197 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Conselh Generau d’Aran És la institució de govern de l’Aran i és format pel Síndic, el Plen des Conselhèrs e Conselhères Generaus i la Comission d’Auditors de Compdes 94.2 És elegit per mitjà de sufragi universal, igual, lliure, directe i secret 94.3 Té competència en les matèries que determinin la llei reguladora del règim especial de l’Aran i la resta de lleis aprovades pel Parlament i les facultats que la llei li atribueix en les actuacions de muntanya 94.4 Una llei del Parlament n’estableix els recursos financers perquè pugui prestar els serveis de la seva competència 94.5 Vegeu també Aran Consell — Consultiu de la Generalitat Vegeu Consell de Garanties Estatutàries — de Garanties Estatutàries És una de les institucions que integren la Generalitat 2.2 Tutela els drets que reconeixen els capítols I, II i III del títol I i la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya 38.1 La seva regulació és matèria de desenvolupament bàsic de l’Estatut 62.2 És la institució de la Generalitat que vetlla per l’adequació a l’Estatut i a la Constitució de les disposicions de la Generalitat 76.1 Pot dictaminar sobre l’adequació a la Constitució dels projectes i les proposicions de reforma de l’Estatut 76.2.a Pot dictaminar sobre l’adequació a l’Estatut i a la Constitució dels projectes i les proposicions de llei, dels decrets llei sotmesos a convalidació i dels projectes de decret legislatiu 76.2.b ; 76.2.c Pot dictaminar sobre l’adequació a l’autonomia local dels projectes i les proposicions de llei i dels projectes de decret legislatiu 76.2.d Ha de dictaminar abans de la interposició del recurs d’inconstitucionalitat pel Parlament o pel Govern, abans de la interposició de conflicte de competència pel Govern i abans de la interposició de conflicte en defensa de l’autonomia local davant el Tribunal Constitucional 76.3 198 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A C Els seus dictàmens tenen caràcter vinculant amb relació als projectes de llei i les proposicions de llei que desenvolupin o afectin drets reconeguts per l’Estatut 76.4 El president o presidenta de la Generalitat en nomena els membres, a proposta del Parlament i del Govern, entre juristes de reconeguda competència 77.1 Els seus membres han d’elegir d’entre ells el president o presidenta 77.2 Una llei del Parlament en regula la composició, el funcionament, l’estatut dels seus membres i els procediments relatius a l’exercici de les seves funcions 77.3 Les seves funcions dictaminadores poden ésser ampliades per llei 77.3 Té autonomia orgànica, funcional i pressupostària 77.4 El Síndic de Greuges li pot sol·licitar dictamen sobre els projectes i les proposicions de llei sotmesos a debat i aprovació del Parlament i sobre els decrets llei sotmesos a convalidació del Parlament 78.3 Dictamina sobre la compatibilitat amb l’Estatut de les lleis del Parlament o de les normes amb rang de llei dictades pel Govern abans de l’entrada en vigor de l’Estatut DT 1.2 Vegeu també drets — de Governs Locals És l’òrgan de representació de municipis i vegueries en les institucions de la Generalitat 85 Ha d’ésser escoltat en la tramitació parlamentària de les iniciatives legislatives que afecten de manera específica les administracions locals i en la tramitació de plans i normes reglamentàries de caràcter idèntic 85 Una llei del Parlament en regula la composició, l’organització i les funcions 85 Ha d’ésser escoltat pel que fa a l’exercici de les facultats de la Generalitat en matèria de finances locals 220.2 — de Justícia de Catalunya Participa en la proposta de nomenament del president o presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 95.5 Participa en la proposta de nomenament dels presidents de sala del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 95.6 199 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A El fiscal o la fiscal superior de Catalunya li ha de trametre la memòria anual de la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 96.3 És l’òrgan de govern del poder judicial a Catalunya 97 Actua com a òrgan desconcentrat del Consell General del Poder Judicial 97 Les seves atribucions són les que estableixen l’Estatut, la Llei orgànica del poder judicial i les lleis que aprovi el Parlament, i les que li delegui el Consell General del Poder Judicial 98.1 Se’n regulen les atribucions respecte als òrgans jurisdiccionals situats al territori de Catalunya 98.2 Les seves resolucions en matèria de nomenaments, autoritzacions, llicències i permisos s’han d’adoptar d’acord amb els criteris aprovats pel Consell General del Poder Judicial 98.3 Ha de comunicar al Consell General del Poder Judicial les resolucions que dicti i les iniciatives que emprengui i ha de facilitar la informació que li sigui demanada 98.4 És integrat pel president o presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que el presideix, i pels membres que siguin nomenats entre jutges, magistrats, fiscals o juristes de reconegut prestigi 99.1 El Parlament en designa els membres que determina la Llei orgànica del poder judicial 99.1 Aprova el seu reglament intern d’organització i funcionament 99.2 Els seus actes són impugnables en alçada davant el Consell General del Poder Judicial, llevat que hagin estat dictats en exercici de competències de la comunitat autònoma 100.1 Els seus actes no impugnables en alçada davant el Consell General del Poder Judicial es poden impugnar jurisdiccionalment 100.2 La Generalitat li proposa, si escau, la convocatòria d’oposicions i concursos per a proveir places vacants de magistrats, jutges i fiscals 101.1 Convoca els concursos per a proveir places vacants de jutges i magistrats (en els termes de la LOPJ) 101.2 Emet un informe previ a la proposta del Govern sobre la determinació i la revisió de la demarcació i la planta judicials 107.1 200 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Nomena els jutges de pau (en els termes de la LOPJ) 108.1 Vegeu també Consell General del Poder Judicial — de l’Audiovisual de Catalunya És una de les institucions que integren la Generalitat 2.2 És l’autoritat reguladora independent en l’àmbit de la comunicació audiovisual pública i privada 82 Actua amb plena independència del Govern en l’exercici de les seves funcions 82 Una llei del Parlament ha d’establir els criteris d’elecció dels seus membres i els seus àmbits específics d’actuació 82 — de Ministres de la Unió Europea La Generalitat participa en la formació de les posicions de l’Estat davant el Consell de Ministres de la Unió Europea, en els afers relatius a les competències o als interessos de Catalunya 186.1 La Generalitat participa en les delegacions espanyoles davant el Consell de Ministres i els seus òrgans consultius i preparatoris 187.1 Vegeu també Unió Europea — de Ràdio i Televisió La Generalitat en designa membres o participa en els processos per a designar-ne 182.3 — de Treball, Econòmic i Social de Catalunya És l’òrgan consultiu i d’assessorament del Govern en matèries socioeconòmiques, laborals i ocupacionals 72.2 Una llei del Parlament en regula la composició i les funcions 72.2 — Econòmic i Social La Generalitat en designa membres o participa en els processos per a designar-ne 182.3 — General de l’Aran Vegeu Conselh Generau d’Aran — General del Poder Judicial Proposa al rei, amb la participació del Consell de Justícia de Catalunya, el nomenament del president o presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 95.5 201 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Proposa, amb la participació del Consell de Justícia de Catalunya, el nomenament dels presidents de sala del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 95.6 La Generalitat li proposa la convocatòria d’oposicions i concursos per a proveir places vacants de magistrats, jutges i fiscals 101.1 La Generalitat participa en els processos de designació dels seus membres 180 Vegeu també Consell de Justícia de Catalunya conseller primer o consellera primera Supleix i substitueix el president o presidenta de la Generalitat, si escau, però no en pot exercir totes les atribucions 67.8 És membre del Govern 68.2; 69 Pot ésser nomenat i separat pel president o presidenta de la Generalitat per decret 69 Té funcions pròpies, a més de les delegades pel president o presidenta de la Generalitat 69 Vegeu també consellers de la Generalitat; Govern de la Generalitat consellers — de la Generalitat Si no hi ha conseller primer o consellera primera, el que determini la llei supleix i substitueix el president o presidenta de la Generalitat, si escau, però no en pot exercir totes les atribucions 67.8 No poden ésser designats ni separats durant la suplència o la substitució del president o presidenta de la Generalitat 67.8 El president o presidenta de la Generalitat pot delegar temporalment funcions executives en un d’ells si no hi ha conseller primer o consellera primera 67.9 Són membres del Govern 68.2 No poden ésser detinguts ni retinguts 70.1 Correspon al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya decidir sobre llur inculpació, processament i enjudiciament 70.2 Tenen el dret d’assistir a les reunions del Ple del Parlament i de les comissions parlamentàries i prendre-hi la paraula 73.1 202 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Responen políticament, juntament amb el president o presidenta de la Generalitat, davant el Parlament de forma solidària 74.1 Vegeu també conseller primer o consellera primera; Govern de la Generalitat — de vegueria Formen, amb el president o presidenta, el consell de vegueria 91.1 Escullen el president o presidenta de vegueria d’entre ells 91.2 Vegeu també vegueries consells de vegueria Els corresponen el govern i l’administració autònoma de la vegueria 91.1 Són formats pel president o presidenta i pels consellers de vegueria 91.1 Substitueixen les diputacions provincials 91.3 Resta vigent la disposició transitòria quarta de la Llei orgànica 4/1979, del 18 de desembre, d’Estatut d’autonomia de Catalunya DT 2 Vegeu també vegueries Constitució espanyola L’autogovern de Catalunya es fonamenta en la Constitució i en els drets històrics del poble català preàmbul ; 5 Reconeix la realitat nacional de Catalunya com a nacionalitat (art. 2 CE) preàmbul Catalunya, com a nacionalitat, exerceix el seu autogovern constituïda en comunitat autònoma d’acord amb la Constitució 1 Els poders de la Generalitat s’exerceixen d’acord amb el que estableixen l’Estatut i la Constitució 2.4 Els poders públics de Catalunya han de promoure el ple exercici de les llibertats i els drets que reconeix 4.1; 15.1 A l’empara de la Constitució (art. 2, DT 2 i altres preceptes CE), l’Estatut incorpora i actualitza els drets històrics del poble català, les seves institucions seculars i la tradició jurídica catalana 5 En deriva el reconeixement d’una posició singular de la Generalitat amb relació al dret civil, la llengua, la cultura i la projecció d’aquestes en l’àmbit educatiu 5 En deriva el sistema institucional en què s’organitza la Generalitat 5 203 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A El desplegament, l’aplicació o la interpretació dels drets i els principis estatutaris no poden reduir o limitar els drets fonamentals que reconeix 37.4 Les polítiques públiques s’orienten d’acord amb els principis rectors que estableixen la Constitució i l’Estatut 39.1 D’acord amb el que disposa, l’Estat ha de donar suport a l’aplicació dels principis estatutaris relatius al foment del català 50.7 El Parlament pot sol·licitar a l’Estat la transferència o delegació de competències i l’atribució de facultats, en el marc de l’article 150 CE 61.d El Consell de Garanties Estatutàries vetlla per l’adequació a l’Estatut i a la Constitució de les disposicions de la Generalitat 76 El Síndic de Greuges té la funció de protegir i defensar els drets i les llibertats que la Constitució reconeix 78.1 L’alteració dels límits provincials s’ha de portar a terme d’acord amb el que estableix l’article 141.1 CE 91.4 En les matèries que l’Estatut atribueix a la Generalitat de forma compartida amb l’Estat, corresponen a la Generalitat la potestat legislativa, la potestat reglamentària i la funció executiva, excepte en els supòsits que es determinin d’acord amb la Constitució i l’Estatut 111 La Generalitat l’ha de respectar en l’exercici de la competència exclusiva en matèria d’agricultura i ramaderia (art. 149.1.13 i 16 CE) 116.1 La Generalitat l’ha de respectar en l’exercici de la competència exclusiva sobre la regulació de l’organització de caixes d’estalvis amb domicili a Catalunya (art. 149.1.11 i 13 CE) 120.1 La Generalitat l’ha de respectar en l’exercici de la competència exclusiva en els instruments de consulta popular (art. 149.1.32 CE) 122 La Generalitat l’ha de respectar en l’exercici de la competència exclusiva en corporacions de dret públic (art. 36 i 139 CE) 125.1 La Generalitat l’ha de respectar en l’exercici de la competència exclusiva sobre l’exercici de les professions titulades (art. 36 i 139 CE) 125.4 La Generalitat l’ha de respectar en l’exercici de la competència exclusiva sobre denominacions d’origen i altres mencions de qualitat (art. 149.1.13 CE) 128.1 204 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A C La Generalitat l’ha de respectar en l’exercici de la competència exclusiva en dret civil (art. 149.1.8 CE) 129 La Generalitat l’ha de respectar en l’exercici de la competència compartida en ensenyament no universitari (art. 149.1.30 CE) 131.3 La Generalitat l’ha de respectar en l’exercici de la competència exclusiva en espais naturals (art. 149.1.23 CE) 144.2 La Generalitat n’ha de respectar la garantia institucional en l’exercici de la competència exclusiva en organització territorial (art. 140 i 141 CE) 151 La Generalitat l’ha de respectar en l’exercici de la competència exclusiva en polítiques de gènere (art. 149.1.1 CE) 153 La Generalitat l’ha de respectar en l’exercici de la competència exclusiva en règim jurídic i procediment de les administracions públiques catalanes (art. 149.1.18 CE) 159.1 La Generalitat l’ha de respectar en l’exercici de la competència exclusiva en matèria de contractes de les administracions públiques catalanes (art. 149.1.18 CE) 159.3.a La Generalitat l’ha de respectar en l’exercici de la competència sobre l’ordenació farmacèutica (art. 149.1.16 CE) 162.2 Les Corts Generals decideixen si els convenis de col·laboració subscrits per la Generalitat amb altres comunitats autònomes s’han de qualificar com a acords de cooperació i requereixen l’autorització prèvia que estableix l’article 145.2 CE 178.4 La Generalitat participa en l’elaboració de les decisions estatals que afecten l’ordenació general de l’activitat econòmica en el marc que estableix l’article 131.2 CE 181 L’existència d’una regulació europea no modifica la distribució interna de competències que estableixen la Constitució i l’Estatut 189.1 Les relacions d’ordre tributari i financer entre l’Estat i la Generalitat són regulades per la Constitució, per l’Estatut i per la llei orgànica a què fa referència l’article 157.3 CE 201.1 D’acord amb l’article 138.2 CE, el finançament de la Generalitat no ha de comportar efectes discriminatoris envers Catalunya respecte a les altres comunitats autònomes 201.4; DA 4 205 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Els ingressos procedents del Fons de compensació interterritorial i d’altres assignacions establertes per la Constitució són recursos de les finances de la Generalitat 202.3.d ; 202.3.l La Generalitat té competència en finançament local, en el marc establert per la Constitució i per la normativa de l’Estat 218.2 En l’exercici de la tutela financera sobre els governs locals, la Generalitat ha de respectar l’autonomia que els reconeix la Constitució 218.5 Les normes de la llei orgànica a què fa referència l’article 157.3 CE i les normes que conté l’Estatut s’han d’interpretar harmònicament DA 12 consultes populars Els ciutadans de Catalunya tenen dret a promoure’n la convocatòria 29.6 La Generalitat té competència exclusiva per a establir-ne el règim jurídic, les modalitats, el procediment, l’acompliment i la convocatòria per la mateixa Generalitat o pels ens locals 122 consum La Generalitat hi té competència exclusiva 123 Vegeu també consumidors i usuaris consumidors i usuaris Tenen dret a la protecció de llur salut i seguretat 28.1 Tenen dret a una informació veraç i entenedora, a un règim de garanties i a la protecció de llurs interessos econòmics 28.1 Tenen dret a ésser informats i a participar amb relació a les administracions públiques 28.2 Tenen dret a ésser atesos oralment i per escrit en la llengua oficial que elegeixin 34 Els poders públics n’han de garantir la protecció pel que fa a la salut, la seguretat i la defensa de llurs drets i interessos legítims 49.1 Els poders públics han de garantir l’existència d’instruments de mediació i arbitratge en matèria de consum i els han de promoure 49.2 Els poders públics han de donar suport a les organitzacions de consumidors i usuaris 49.2 206 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat té competència exclusiva sobre la defensa de llurs drets 123.a La Generalitat té competència exclusiva sobre la regulació i el foment de les associacions en aquesta matèria i sobre llur participació en els procediments i els afers que les afectin 123.b La Generalitat té competència exclusiva sobre la regulació de la informació en aquesta matèria 123.e Vegeu també usuaris contaminació Totes les persones tenen dret a la protecció davant les diferents formes de contaminació 27.2 Les polítiques mediambientals s’han de dirigir a reduir-ne les diferents formes 46.2 Vegeu també medi ambient contenciós administratiu Vegeu jurisdicció contenciosa administrativa contractes La Generalitat, en matèria de contractes de les administracions públiques, hi té competència exclusiva i competència compartida 159.3 La Generalitat ha de respectar el principi d’autonomia local en l’exercici de la competència sobre els contractes de les administracions públiques 159.6 contrastació de metalls La Generalitat hi té competència executiva 139.5 contribucions especials Integren els recursos de les finances de la Generalitat 202.3.a control — de l’acció política i de govern L’exerceix el Parlament 55.2 — de l’eficiència L’exerceix la Sindicatura de Comptes en el sector públic 80.1 Vegeu eficiència 207 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — de la contaminació Vegeu medi ambient — de so i enregistraments Vegeu vigilància en l’àmbit públic — dels actes del Consell de Justícia de Catalunya L’exerceix el Consell General del Poder Judicial 100.1 — dels actes i els acords municipals Els actes i els acords dels municipis no poden ésser objecte de control d’oportunitat per cap altra administració 86.4 Correspon a la Generalitat pel que fa a l’adequació a l’ordenament jurídic 86.5 — dels principis de subsidiarietat i de proporcionalitat Hi participa el Parlament 188 — metrològic La Generalitat hi té competència executiva 139.4 Conveni europeu per a la protecció dels drets humans Els poders públics han de promoure el ple exercici de les llibertats i els drets que reconeix 4.1; 15.1; 37.4 convenis — amb altres comunitats autònomes Vegeu col·laboració entre la Generalitat i altres comunitats autònomes — col·lectius de treball La Generalitat té competència executiva pel que fa al registre dels convenis col·lectius de treball 170.1.e ; 170.1.j Vegeu també relacions laborals — de cooperació amb entitats religioses Vegeu entitats religioses — en matèria de seguretat nuclear Vegeu seguretat nuclear — entre la Generalitat i l’Estat Vegeu col·laboració entre la Generalitat i l’Estat 208 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A C — internacionals Vegeu acords internacionals convivència — domèstica La llei ha de regular les unions estables de parella i altres formes de convivència i llurs efectes 40.7 Els poders públics han de reconèixer i tenir en compte el valor econòmic del treball de cura i atenció en l’àmbit domèstic i familiar en la fixació de llurs polítiques econòmiques i socials 41.4 Vegeu també famílies; unions estables de parella — social Vegeu democràcia; mediació social cooficialitat de llengües Vegeu llengua oficial cooperació Vegeu també col·laboració — al desenvolupament La Generalitat ha de promoure accions i polítiques de cooperació al desenvolupament dels pobles 51.2; 197.3 — amb entitats religioses Vegeu entitats religioses — interregional Vegeu cooperació transfronterera — local Els municipis poden establir convenis i crear mancomunitats, consorcis, associacions i altres formes d’actuació conjunta 87.2 La vegueria n’és l’àmbit territorial específic 90.1 Els ens locals supramunicipals altres que la comarca es fonamenten en la voluntat de col·laboració i associació dels municipis i en el reconeixement de les àrees metropolitanes, i són regulats per una llei del Parlament 93 Les tècniques corresponents integren la competència exclusiva de la Generalitat en matèria de règim local 160.1.a 209 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — transfronterera La Generalitat ha de promoure la cooperació amb les regions europees i altres territoris amb què comparteix interessos econòmics, socials, ambientals i culturals 197.1; 197.2 cooperatives La Generalitat n’ha de fomentar l’acció 45.5 La Generalitat hi té competència exclusiva, que inclou en tot cas l’organització i el funcionament 124.1; 124.2 La Generalitat té competència exclusiva per a regular i fomentar el moviment cooperatiu 124.3 — de crèdit La Generalitat té competència compartida sobre llur estructura, organització, funcionament, activitat, disciplina, inspecció i sanció 126.2; 126.3; 126.4 corporacions de dret públic Han d’ésser consultades en la definició de les polítiques públiques que les afectin 45.7 Han d’emprar el català en llurs actuacions 50.5 La Generalitat hi té competència exclusiva, salvant la definició i els requisits per a crear-ne i per a ésser-ne membre, en què té competència compartida 125.1; 125.2 La Generalitat té competència executiva sobre la inscripció i el control dels fitxers i els tractaments de dades que creïn o gestionin les que exerceixin llurs funcions exclusivament a Catalunya 156.c corredors biològics La Generalitat té competència exclusiva en matèria d’ordenació del territori i del paisatge, que inclou l’establiment i la regulació d’aquesta figura de protecció 149.1.c Corts Generals Intervenen en els convenis de col·laboració subscrits per la Generalitat amb altres comunitats autònomes 178.4 El Govern i el Parlament els dirigeixen observacions pel que fa a les iniciatives de revisió dels tractats de la Unió Europea i als processos de subscripció i ratificació subsegüents 185.1 210 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A El Govern de la Generalitat i el Parlament de Catalunya han de dirigir al Govern de l’Estat i a les Corts Generals les observacions que estimin pertinents sobre les iniciatives presentades davant la Unió Europea 186.4 Intervenen en la reforma de l’Estatut 222; 223 Cos d’Agents Rurals La Generalitat exerceix les funcions de vigilància, control, protecció, prevenció integral i col·laboració en la gestió del medi ambient per mitjà d’aquest cos 144.6 Els seus membres tenen la condició d’agents de l’autoritat i exerceixen funcions de policia administrativa especial i policia judicial 144.6 costa Vegeu litoral; platges creació artística La Generalitat té competència exclusiva per a fomentar i difondre la creació i la producció teatrals, musicals, audiovisuals, literàries, de dansa, de circ i d’arts combinades que es porten a terme a Catalunya 127.1.d.primer crèdit Vegeu entitats de crèdit crim organitzat La Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra hi és competent 164.5.c cultura Totes les persones tenen dret a accedir-hi en condicions d’igualtat 22.1 Els poders públics han de vetllar per la convivència cultural i han de fomentar les relacions interculturals per mitjà de l’impuls i la creació d’àmbits de coneixement recíproc, diàleg i mediació 42.7 Els poders públics han de garantir el reconeixement de la cultura del poble gitano com a salvaguarda de la seva realitat històrica 42.7 Els poders públics han d’emprendre les accions necessàries per a facilitar que totes les persones hi tinguin accés 44.5 Els poders públics han de promoure les condicions per a garantir el pluralisme cultural en els mitjans de comunicació social 52.1 211 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat té competència exclusiva en aquesta matèria 127.1 La competència exclusiva de la Generalitat en aquesta matèria comprèn el foment i la difusió de la creació i la producció teatrals, musicals, audiovisuals, literàries, de dansa, de circ i d’arts combinades que es porten a terme a Catalunya 127.1.d.primer La competència exclusiva de la Generalitat en aquesta matèria comprèn la projecció internacional de la catalana 127.1.d.tercer Les actuacions que faci l’Estat a Catalunya en matèria d’inversió en béns i equipaments culturals requereixen l’acord previ amb la Generalitat 127.3 En el cas d’activitats que l’Estat acompleixi amb relació a la projecció internacional de la cultura, el Govern de l’Estat i el de la Generalitat han d’articular fórmules de col·laboració i cooperació mútues 127.3 La Generalitat ha de fomentar el pluralisme lingüístic i cultural en els mitjans de comunicació social 146.3 La Generalitat ha de participar en els organismes internacionals competents en matèries d’interès rellevant per a Catalunya en aquest àmbit 198 La Generalitat ha de promoure la projecció internacional de les organitzacions culturals i llur afiliació a les entitats afins d’àmbit internacional 200 D dades personals Totes les persones tenen dret a la confidencialitat de les relatives a la salut pròpia 23.3 Totes les persones tenen dret a la protecció de les contingudes en els fitxers que són competència de la Generalitat 31 Totes les persones tenen dret a accedir a les contingudes en els fitxers que són competència de la Generalitat, i a examinar-les i obtenir-ne la correcció 31 La Generalitat té competència executiva en matèria de protecció de dades personals 156 Vegeu també Agència Espanyola de Protecció de Dades 212 �D ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A dansa La Generalitat té competència exclusiva per a fomentar i difondre la creació i la producció de dansa 127.1.d.primer Declaració universal de drets humans Els poders públics han de promoure el ple exercici de les llibertats i els drets que reconeix 4.1; 15.1; 37.4 decrets El president o presidenta de la Generalitat pot nomenar i separar un conseller primer o consellera primera per decret 69 El de la convocatòria de noves eleccions s’ha de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya 75 — legislatius El Ple del Parlament no pot delegar en una comissió la tramitació i l’aprovació d’una llei de delegació 62.3 El Parlament pot autoritzar el Govern, amb restriccions, per a dictar decrets legislatius 63 El president o presidenta de la Generalitat, en nom del rei, els promulga 67.6.a El Consell de Garanties Estatutàries pot dictaminar sobre l’adequació a l’Estatut i a la Constitució dels projectes de decret legislatiu 76.2.c El Consell de Garanties Estatutàries pot dictaminar sobre l’adequació a l’autonomia local dels projectes de decret legislatiu 76.2.d Vegeu també procediment legislatiu — llei El Govern pot dictar disposicions legislatives provisionals sota aquesta forma en cas d’una necessitat extraordinària i urgent 64.1 No en poden ésser objecte la reforma de l’Estatut, les matèries que són objecte de lleis de desenvolupament bàsic, la regulació essencial i el desenvolupament directe dels drets reconeguts per l’Estatut i per la Carta dels drets i deures dels ciutadans de Catalunya, i el pressupost de la Generalitat 64.1 Resten derogats els que no siguin validats expressament pel Parlament en el termini improrrogable dels trenta dies subsegüents a la promulgació 64.2 213 �D ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A El Parlament els pot tramitar com a projectes de llei pel procediment d’urgència 64.3 El president o presidenta de la Generalitat, en nom del rei, els promulga 67.6.a El Consell de Garanties Estatutàries pot dictaminar sobre llur adequació a l’Estatut i a la Constitució 76.2.b El Síndic de Greuges pot sol·licitar dictamen al Consell de Garanties Estatutàries sobre els que regulen drets reconeguts per l’Estatut 78.3 Vegeu també procediment legislatiu defensa — de l’autonomia local Vegeu conflictes en defensa de l’autonomia local — de la competència Correspon a la Generalitat la competència executiva en aquesta matèria 154.2 Vegeu també Tribunal Català de Defensa de la Competència — del patrimoni de la Generalitat Una llei del Parlament l’ha de regular 215.2 — dels consumidors i usuaris Els poders públics l’han de garantir 49.1 La Generalitat hi té competència exclusiva 123.a — dels drets fonamentals i de les llibertats públiques El Síndic de Greuges l’exerceix 78.1 — jurídica Vegeu jurisdicció contenciosa administrativa; topònims; Tribunal de Justícia de la Unió Europea Defensor del Poble El Síndic de Greuges i el Defensor del Poble col·laboren en l’exercici de llurs funcions 78.2 defunció del president o presidenta de la Generalitat És causa de cessament en el càrrec 67.7; 67.8 214 �D ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A delegació — de competències El Parlament en pot sol·licitar a l’Estat (en el marc de l’art. 150 CE) 61.d La Generalitat pot crear seccions i jutjats per delegació del Govern de l’Estat 107.2 La Generalitat pot rebre la delegació de la gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció de tributs estatals no cedits totalment 203.4; 204.2 Correspon a l’Agència Tributària de Catalunya, per delegació de l’Estat, la recaptació dels tributs estatals cedits totalment 204.1 La que es faci a favor dels governs locals ha d’anar acompanyada de l’assignació dels recursos necessaris 219.3 — de funcions El president o presidenta de la Generalitat pot delegar temporalment funcions executives en un dels consellers, si no ha nomenat un conseller primer o consellera primera 67.9 El president o presidenta de la Generalitat pot delegar funcions en el conseller primer o consellera primera 69 La del president o presidenta de la Generalitat no l’eximeix de la seva responsabilitat política davant el Parlament 74.2 La Sindicatura de Comptes exerceix les seves funcions per delegació del Parlament, amb plena autonomia organitzativa, funcional i pressupostària 80.2 El Consell de Justícia de Catalunya té, entre altres atribucions, les que li delegui el Consell General del Poder Judicial 98.1; 98.2.i L’Agència Tributària de Catalunya pot exercir per delegació dels municipis les funcions de gestió tributària dels tributs locals 204.5 Els governs locals poden delegar a la Generalitat la competència per a gestionar, recaptar i inspeccionar llurs tributs 218.4 — legislativa Vegeu decrets legislatius 215 �D ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A delegacions — a la Unió Europea El Govern de l’Estat pot incorporar representants de la Generalitat en les delegacions que participin en els processos de revisió i negociació dels tractats originaris i en els d’adopció de nous tractats, en les matèries que afectin les competències exclusives de la Generalitat 185.2 La Generalitat participa en les que tractin afers de la competència legislativa de la mateixa Generalitat 187.1 La Generalitat en pot establir per a defensar millor els seus interessos 192 La Generalitat pot sol·licitar al Govern de l’Estat que hi integri representants de la Generalitat si negocien tractats que afecten Catalunya d’una manera directa i singular 196.2 — territorials La Generalitat pot sol·licitar a l’Estat que en creï en el cas de determinats organismes reguladors 182.4; DF 4 demarcacions — judicials El Govern de la Generalitat, almenys cada cinc anys, n’ha de proposar al Govern de l’Estat la determinació i la revisió 107.1 Una llei del Parlament en fixa la capitalitat 107.3 — notarials i registrals Llur establiment correspon a la Generalitat, en el marc de la seva competència executiva en matèria de notaries i de registres públics de la propietat, mercantils i de béns mobles 147.1.c — territorials dels òrgans jurisdiccionals El Consell de Justícia de Catalunya informa sobre les propostes de revisió, delimitació i modificació d’aquestes demarcacions 98.2.g democràcia És un principi rector de l’actuació dels poders públics 4.3 Els poders públics han de vetllar per la convivència social, cultural i religiosa i pel respecte a la diversitat de creences i conviccions 216 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A D ètiques i filosòfiques, i han de fomentar les relacions interculturals per mitjà de l’impuls i la creació d’àmbits de coneixement recíproc, diàleg i mediació 42.7 Els poders públics han d’impulsar en el sistema d’ensenyament una formació basada en els valors que fonamenten la convivència democràtica 44.1 Vegeu també memòria històrica; valors socials denominacions d’origen Vegeu mencions de qualitat desenvolupament — bàsic de l’Estatut Les matèries esmentades pels articles 2.3, 6, 37.2, 56.2, 67.5, 68.3, 77.3, 79.3, 81.2 i 94.1 han d’ésser regulades per lleis de desenvolupament bàsic 62.2 Les lleis de desenvolupament bàsic tenen requisits específics d’aprovació, modificació i derogació 62.2 El Ple del Parlament no pot delegar en una comissió la tramitació i l’aprovació de les lleis de desenvolupament bàsic 62.3 Les matèries que han d’ésser regulades per lleis de desenvolupament bàsic no poden ésser objecte de delegació legislativa, llevat que es delegui l’establiment d’un text refós, ni de decret llei 63.1; 64.1 — dels pobles Vegeu cooperació al desenvolupament — sostenible Vegeu sostenibilitat — tecnològic Vegeu innovació tecnològica designació — de senadors S’ha d’establir per llei del Parlament; s’ha de fer en una convocatòria específica i en proporció al nombre de membres dels grups parlamentaris DA 1 217 �D ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — del síndic o síndica de greuges És elegit pel Parlament per majoria de tres cinquenes parts dels seus membres 79.1 — dels membres del Tribunal Constitucional i del Consell General del Poder Judicial La Generalitat hi participa 180 deures Els ciutadans de Catalunya són titulars dels que reconeixen les normes a què fa referència l’article 4.1 15.1 Vegeu també Carta de drets dels usuaris i d’obligacions dels prestadors de serveis públics; Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya; drets — dels prestadors de serveis turístics La Generalitat té competència exclusiva sobre la regulació dels drets i els deures específics en matèria de turisme 171.d — en l’àmbit cultural Totes les persones tenen el de respectar i preservar el patrimoni cultural 22.2 — en l’àmbit del medi ambient Totes les persones tenen el deure de fer un ús responsable dels recursos naturals i del paisatge, i d’evitar-ne el malbaratament 27.1 Totes les persones tenen el deure de col·laborar en la conservació del patrimoni natural i en les actuacions que tendeixin a eliminar les diferents formes de contaminació 27.2 — lingüístics Els ciutadans de Catalunya tenen el deure de conèixer el català i el castellà, el compliment del qual ha d’ésser facilitat pels poders públics 6.2 El dret d’opció lingüística obliga les institucions, organitzacions i administracions públiques, inclosa l’Administració electoral a Catalunya, i, en general, les entitats privades que en depenen quan exerceixen funcions públiques 33.1 Els jutges i els magistrats, els fiscals, els notaris, els registradors de la propietat i mercantils, els encarregats del Registre Civil 218 �D ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A i el personal al servei de l’Administració de justícia i de la Fiscalia a Catalunya, per a prestar llurs serveis a Catalunya, han d’acreditar que tenen un nivell de coneixement adequat i suficient de les llengües oficials 33.3; 102.1; 102.4; 147.1.a ; 147.3 L’Administració de l’Estat situada a Catalunya ha d’acreditar que el personal al seu servei té un nivell de coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials 33.4 Els òrgans constitucionals i els òrgans jurisdiccionals d’àmbit estatal han d’atendre i han de tramitar els escrits presentats en català 33.5 Les entitats, les empreses i els establiments oberts al públic estan subjectes al deure de disponibilitat lingüística 34 Els alumnes tenen el deure de conèixer amb suficiència oral i escrita el català i el castellà en finalitzar l’ensenyament obligatori 35.2 S’han de determinar per llei els deures lingüístics relatius a l’aranès 36.3 Vegeu també idiomes deute públic Constitueix un dels recursos de les finances de la Generalitat 202.3.i La Generalitat en pot emetre per a finançar despeses d’inversió 213.1 Els títols emesos per la Generalitat tenen la consideració de fons públics i gaudeixen dels mateixos beneficis i condicions que els emesos per l’Estat 213.2 Diada de l’Onze de Setembre És la festa de Catalunya; juntament amb la bandera i amb l’himne, és un dels símbols nacionals de Catalunya 8.1; 8.3 diàleg social Vegeu democràcia; relacions laborals Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya S’hi publiquen les lleis de Catalunya i la data d’aquesta publicació és la que regeix a l’efecte de l’entrada en vigor 65 S’hi publiquen les normes, les disposicions i els actes emanats del Govern i de l’Administració de la Generalitat i aquesta publicació és suficient per a l’eficàcia o l’entrada en vigor 68.5 219 �D ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A S’hi publica el decret de dissolució del Parlament 75 S’hi publica el nomenament del president o presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 95.5 S’hi publica el nomenament del fiscal o la fiscal superior de Catalunya 96.2 Els convenis subscrits entre el Govern de la Generalitat i el Govern de l’Estat s’hi han de publicar en el termini d’un mes a comptar del dia en què se signen 177.2 Els convenis i els acords subscrits per la Generalitat amb altres comunitats autònomes s’hi han de publicar en el termini de quaranta-cinc dies i d’un mes, respectivament, a comptar del dia en què se signen 178.5 dignitat El poble català manifesta la seva voluntat d’avançar per una via de progrés que asseguri una qualitat de vida digna per a tothom qui viu i treballa a Catalunya preàmbul Catalunya és una comunitat de persones lliures per a persones lliures on cadascú pot viure i expressar identitats diverses, amb un decidit compromís comunitari basat en el respecte per la dignitat de cadascuna de les persones preàmbul Les persones grans tenen dret a viure amb dignitat, lliures d’explotació i de maltractaments, i no poden ésser discriminades a causa de l’edat 18 Totes les persones tenen dret a rebre un tractament adequat del dolor i cures pal·liatives integrals i a viure amb dignitat el procés de llur mort 20.1 Les famílies que es troben en situació de pobresa tenen dret a accedir a una renda garantida de ciutadania que els asseguri els mínims d’una vida digna 24.3 Tots els treballadors tenen dret a acomplir les tasques laborals i professionals en condicions de garantia per a la salut, la seguretat i la dignitat de les persones 25.3 Les persones que no disposen dels recursos suficients tenen dret a accedir a un habitatge digne 26 220 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A D Els poders públics han de garantir la protecció de les persones grans perquè puguin portar una vida digna i independent i participar en la vida social i cultural 40.6 Els poders públics han de vetllar perquè la lliure decisió de la dona sigui determinant en tots els casos que en puguin afectar la dignitat, la integritat i el benestar 41.5 Els poders públics han de vetllar per la dignitat, la seguretat i la protecció integral de les persones 42.3 Els poders públics han de promoure les polítiques de creació d’unes condicions dignes al lloc de treball 45.3 Els poders públics han de promoure les condicions per a garantir el dret que els continguts dels mitjans de comunicació respectin la dignitat de les persones 52.1 dimissió del president o presidenta de la Generalitat És causa de cessament en el càrrec 67.7 Diputació Permanent La presideix el president o presidenta del Parlament i la integra el nombre de diputats que el Reglament del Parlament determini 59.4 Vetlla pels poders del Parlament quan aquest no és reunit en els períodes entre sessions, quan ha finit el mandat parlamentari i quan ha estat dissolt 59.4 Pot acordar de convocar sessions extraordinàries del Ple 60.1 diputacions provincials Vegeu províncies diputats El Parlament es compon d’un mínim de cent diputats i un màxim de cent cinquanta, elegits per a un termini de quatre anys per mitjà de sufragi universal, lliure, igual, directe i secret, d’acord amb l’Estatut i la legislació electoral 56.1 Són inviolables pels vots i les opinions que emetin en l’exercici de llur càrrec 57.1 221 �D ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A En les causes contra ells, és competent el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i, fora del territori de Catalunya, la Sala Penal del Tribunal Suprem 57.2 No estan sotmesos a mandat imperatiu 57.3 El Reglament del Parlament n’ha de fixar els drets i deures i el nombre mínim per a formar grup parlamentari 59.2 El nombre de diputats que el Reglament del Parlament determini, en proporció a la representació de cada grup parlamentari, integra la Diputació Permanent 59.4 El mandat dels diputats que integren la Diputació Permanent és prorrogat fins a la constitució del nou Parlament en cas de finiment de la legislatura o de dissolució del Parlament 59.4 Una quarta part dels diputats o un grup de diputats que representi la majoria absoluta pot sol·licitar la convocatòria d’una sessió extraordinària del Ple 60.1 El Parlament designa els senadors de manera proporcional al nombre de diputats de cada grup parlamentari 61.a Els correspon la iniciativa legislativa 62 Una cinquena part dels diputats del Parlament pot proposar la reforma dels títols I i II de l’Estatut 222.1.a discriminació Vegeu igualtat disponibilitat lingüística Totes les persones tenen dret a ésser ateses oralment i per escrit en la llengua oficial que elegeixin 34 Les entitats, les empreses i els establiments oberts al públic estan subjectes al deure de disponibilitat lingüística 34 Vegeu també deures lingüístics; drets lingüístics dissolució del Parlament El conseller o consellera que supleix o substitueix el president o presidenta de la Generalitat no la pot acordar 67.8 El president o presidenta de la Generalitat la pot acordar, excepte en determinats supòsits 75 El decret de dissolució ha d’establir la convocatòria de noves eleccions 75 Vegeu també eleccions al Parlament 222 �D ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A districtes — de competència territorial dels notaris La Generalitat té competència executiva per a determinar-los 147.1.c — hipotecaris La Generalitat té competència executiva per a determinar-los 147.1.c doblatge Vegeu llicències de doblatge domini públic La Generalitat té competències executives sobre el domini públic hidràulic 117.2 Corresponen a la Generalitat les facultats de policia del domini públic hidràulic que li atribueixi la legislació estatal pel que fa a les conques hidrogràfiques internes 117.3.c La competència exclusiva de la Generalitat sobre les infraestructures de transport que no siguin d’interès general inclou la gestió del domini públic necessari per a prestar el servei 140.1.b ; 140.1.d La competència exclusiva de la Generalitat sobre l’ordenació del litoral inclou la gestió del domini públic maritimoterrestre, inclòs l’atorgament de concessions d’obres fixes a la mar, i la regulació i la gestió del règim econòmic financer 149.3.b ; 149.3.c La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de règim jurídic i procediment de les administracions públiques catalanes inclou els mitjans necessaris per a exercir les funcions administratives, incloent-hi el règim dels béns de domini públic i patrimonials 159.1.a La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de règim local inclou el règim dels béns de domini públic, comunals i patrimonials 160.1.c donacions Vegeu impost sobre successions i donacions dones Tenen dret al lliure desenvolupament de llur personalitat i capacitat personal, i a viure amb dignitat, seguretat i autonomia, lliures d’explotació, maltractaments i tota mena de discriminació 19.1 223 �D ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Tenen dret a participar en condicions d’igualtat d’oportunitats amb els homes en tots els àmbits públics i privats 19.2 Els poders públics han de garantir el compliment del principi d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes en l’accés a l’ocupació, en la formació, en la promoció professional, en les condicions de treball, inclosa la retribució, i en totes les altres situacions 41.1 Els poders públics han de garantir que les dones no siguin discriminades a causa d’embaràs o de maternitat 41.1 Els poders públics han de garantir la transversalitat en la incorporació de la perspectiva de gènere i de les dones en totes les polítiques públiques 41.2 Les polítiques públiques han de garantir que s’afrontin totes les formes de violència contra les dones i els actes sexistes i discriminatoris 41.3 Les polítiques públiques han de fomentar el reconeixement del paper de les dones en tots els àmbits 41.3 S’ha de promoure la participació dels grups i les associacions de dones en l’elaboració i l’avaluació de les polítiques públiques 41.3 Els poders públics han de reconèixer i tenir en compte el valor econòmic del treball de cura i atenció en l’àmbit domèstic i familiar 41.4 Els poders públics han de vetllar perquè la lliure decisió de la dona sigui determinant en tots els casos que en puguin afectar la dignitat, la integritat i el benestar 41.5 Els poders públics han de garantir la no-discriminació per raó de gènere en l’àmbit laboral 45.3 La llei electoral ha d’establir els criteris de paritat entre dones i homes per a l’elaboració de les llistes electorals 56.3 La Generalitat té competència exclusiva en polítiques per a dones (en el marc de l’art. 149.1.1 CE) 153.a La Generalitat té competència exclusiva per a establir accions positives per a aconseguir eradicar la discriminació per raó de sexe 153.a La Generalitat té competència exclusiva en la regulació de les mesures i els instruments per a la sensibilització sobre la violència de gènere i 224 �D ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A per a detectar-la i prevenir-la, i també per a aconseguir una protecció integral de les dones que la pateixen 153.c Vegeu també igualtat dret — català Correspon al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya unificar-ne la interpretació 95.3 Els magistrats, els jutges i els fiscals que ocupin una plaça a Catalunya n’han d’acreditar un coneixement suficient 102.2; 102.3 És el dret aplicable en matèria de les competències exclusives de la Generalitat, amb preferència sobre qualsevol altre 110.2 Correspon a la Generalitat dictar les normes processals que derivin de les particularitats del dret substantiu de Catalunya 130 Els candidats a notaris i registradors n’han d’acreditar el coneixement 147.1.a ; 147.1.b La Generalitat té competència exclusiva en matèria de règim dels recursos sobre la qualificació dels títols o les clàusules concretes en matèria de dret català que s’hagin d’inscriure en un registre de la propietat, mercantil o de béns mobles de Catalunya 147.2 Els encarregats del Registre Civil n’han d’acreditar el coneixement 147.3 — civil de Catalunya Té eficàcia territorial 14.1 Els estrangers que adquireixen la nacionalitat espanyola hi resten sotmesos mentre mantinguin el veïnatge administratiu a Catalunya 14.2 És competència exclusiva de la Generalitat (en el marc de l’art. 149.1.8 CE) 129 La competència exclusiva de la Generalitat sobre el dret civil de Catalunya inclou la determinació del seu sistema de fonts 129 — de Catalunya Vegeu dret català — de la Unió Europea El Parlament participa en el control dels principis de subsidiarietat i de proporcionalitat que estableixi el dret de la Unió Europea amb relació a les propostes legislatives europees 188 225 �D ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat l’aplica i l’executa en l’àmbit de les seves competències, i, en determinats supòsits, ha d’ésser consultada també sobre mesures internes derivades de l’execució d’aquest dret 189.1; 189.2 Vegeu també normativa de la Unió Europea; Unió Europea — propi Vegeu dret català dret — de petició Totes les persones tenen dret a dirigir peticions a les institucions i a l’Administració de la Generalitat, i també als ens locals 29.5 El Reglament del Parlament ha de regular la tramitació de les peticions individuals i col·lectives dirigides al Parlament 59.7 — de queixa Totes les persones tenen dret a plantejar queixes a les institucions i a l’Administració de la Generalitat, i també als ens locals 29.5 drets Totes les persones tenen dret a viure amb dignitat, seguretat i autonomia, lliures d’explotació, de maltractaments i de tota mena de discriminació, i al lliure desenvolupament de llur personalitat i capacitat personal 15.2 Els que l’Estatut reconeix als ciutadans de Catalunya es poden estendre a altres persones 15.3 Se n’estableixen en l’àmbit civil i social capítol I del títol I Se n’estableixen en l’àmbit polític i de l’Administració capítol II del títol I Se n’estableixen en l’àmbit lingüístic capítol III del títol I S’estableix el caràcter vinculant dels drets estatutaris i dels reconeguts per la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya, se’n determinen els procediments de desplegament, aplicació i interpretació i se’n regulen els mecanismes de garantiment i de tutela capítol IV del títol I La regulació essencial i el desenvolupament directe dels que reconeix l’Estatut no poden ésser objecte de delegació legislativa ni de decret llei 63.1; 64.1 226 �D ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Els dictàmens del Consell de Garanties Estatutàries tenen caràcter vinculant amb relació als projectes de llei i les proposicions de llei que desenvolupin o afectin drets reconeguts per l’Estatut 76.4 Vegeu també Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya; Consell de Garanties Estatutàries; igualtat; principis rectors de les polítiques públiques — amb relació a les dades personals Totes les persones tenen dret a la protecció de les dades personals contingudes en els fitxers que són competència de la Generalitat, i tenen dret a accedir-hi, examinar-les i obtenir-ne la correcció 31 — de les dones Vegeu dones — de reunió i manifestació Corresponen a la Generalitat les funcions governatives sobre l’exercici d’aquests drets 164.3.a — dels consumidors i usuaris Tenen dret a la protecció de llur salut i seguretat, a una informació veraç i entenedora sobre les característiques i els preus dels productes i dels serveis, a un règim de garanties dels productes adquirits i dels subministraments contractats i a la protecció de llurs interessos econòmics davant conductes abusives, negligents o fraudulentes 28.1 Tenen dret a ésser informats i a participar, directament o per mitjà de llurs representants, pel que fa a les administracions públiques 28.2 La Generalitat hi té competència exclusiva 123.a La Generalitat té competència exclusiva sobre la regulació dels drets i els deures específics en matèria de turisme 171.d Vegeu també drets en l’àmbit públic — en l’àmbit cultural Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat a la cultura i al desenvolupament de llurs capacitats creatives individuals i col·lectives 22.1 227 �D ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — en l’àmbit de l’educació Totes les persones tenen dret a una educació de qualitat i a accedir-hi en condicions d’igualtat. La Generalitat ha d’establir un model educatiu d’interès públic que garanteixi aquests drets 21.1 Els pares tenen el dret que llurs fills rebin la formació religiosa i moral que vagi d’acord amb llurs conviccions a les escoles de titularitat pública, en les quals l’ensenyament és laic 21.2 Totes les persones tenen dret a la formació professional i a la formació permanent 21.5 Totes les persones tenen dret a disposar d’ajuts públics per a satisfer els requeriments educatius i per a accedir en igualtat de condicions als nivells educatius superiors, en funció de llurs recursos econòmics, aptituds i preferències 21.6 Les persones amb necessitats educatives especials tenen dret a rebre el suport necessari que els permeti accedir al sistema educatiu 21.7 Els membres de la comunitat educativa tenen dret a participar en els assumptes escolars i universitaris 21.8 Totes les persones tenen dret a rebre l’ensenyament en català 35.1 Els alumnes tenen dret a rebre l’ensenyament en català en l’ensenyament no universitari i dret a conèixer amb suficiència oral i escrita el català i el castellà en finalitzar l’ensenyament obligatori 35.2 Els alumnes tenen dret a no ésser separats en centres ni en grups classe diferents per raó de llur llengua habitual 35.3 Els alumnes que s’incorporen tard al sistema escolar tenen dret a rebre un suport lingüístic especial si la manca de comprensió els dificulta seguir amb normalitat l’ensenyament 35.4 El professorat i l’alumnat universitaris tenen dret a expressar-se en la llengua oficial que elegeixin 35.5 — en l’àmbit de la salut Totes les persones tenen dret a rebre un tractament adequat del dolor i cures pal·liatives integrals i a viure amb dignitat el procés de llur mort 20.1 Totes les persones tenen dret a expressar llur voluntat d’una manera anticipada per tal de deixar constància de les instruccions sobre les intervencions i els tractaments mèdics que puguin rebre 20.2 228 �D ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat i gratuïtat als serveis sanitaris de responsabilitat pública 23.1 Els usuaris tenen dret que siguin respectades llurs preferències pel que fa a l’elecció de metge o metgessa i de centre sanitari 23.2 Totes les persones tenen dret a ésser informades sobre els serveis a què poden accedir i sobre els tractaments mèdics i tenen dret que se’ls sol·liciti el consentiment per a qualsevol intervenció 23.3 Totes les persones tenen dret a accedir a la història clínica pròpia 23.3 Totes les persones tenen dret a la confidencialitat de les dades relatives a la salut pròpia 23.3 Vegeu també seguretat de les persones; seguretat i higiene en el treball — en l’àmbit del medi ambient Totes les persones tenen dret a viure en un medi equilibrat, sostenible i respectuós amb la salut 27.1 Totes les persones tenen dret a gaudir dels recursos naturals i del paisatge en condicions d’igualtat 27.1 Totes les persones tenen dret a la protecció davant les diferents formes de contaminació 27.2 Totes les persones tenen dret a accedir a la informació mediambiental de què disposen els poders públics 27.3 — en l’àmbit dels serveis socials Totes les persones tenen dret a rebre prestacions socials i ajuts públics per a atendre les càrregues familiars 16 Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat a les prestacions de la xarxa de serveis socials de responsabilitat pública, tenen dret a ésser informades sobre aquestes prestacions i tenen dret que se’ls sol·liciti el consentiment per a qualsevol actuació que les afecti personalment 24.1 Les persones amb necessitats especials tenen dret a rebre l’atenció adequada a llur situació 24.2 Les persones o les famílies que es troben en situació de pobresa tenen dret a accedir a una renda garantida de ciutadania que els asseguri els mínims d’una vida digna 24.3 Les organitzacions del tercer sector social tenen dret a complir llurs funcions en els àmbits de la participació i la col·laboració socials 24.4 229 �D ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Les persones que no disposen dels recursos suficients tenen dret a accedir a un habitatge digne 26 Les entitats associatives del tercer sector han d’ésser consultades en la definició de les polítiques públiques que les afectin 45.7 — en l’àmbit laboral Els treballadors tenen dret a formar-se i promoure’s professionalment i a accedir de manera gratuïta als serveis públics d’ocupació 25.1 Les persones excloses del mercat de treball que no disposen de mitjans de subsistència tenen dret a percebre prestacions i recursos no contributius de caràcter pal·liatiu 25.2 Els treballadors tenen dret a acomplir les tasques laborals i professionals en condicions de garantia per a la salut, la seguretat i la dignitat de les persones 25.3 Els treballadors, o llurs representants, tenen dret a la informació, la consulta i la participació en les empreses 25.4 Les organitzacions sindicals i empresarials tenen dret a complir llurs funcions en els àmbits de la concertació social, la participació i la col·laboració social 25.5 Els poders públics han de promoure les mesures econòmiques i normatives de suport a les famílies dirigides a garantir la conciliació de la vida laboral i familiar 40.2 Els poders públics han de facilitar l’accés dels joves al món laboral 40.4 Els poders públics han d’adoptar les mesures necessàries per a garantir els drets laborals i sindicals dels treballadors 45.3 — en l’àmbit públic Els ciutadans de Catalunya tenen dret a participar en condicions d’igualtat en els afers públics 29.1 Els ciutadans de Catalunya tenen dret a elegir llurs representants en els òrgans polítics representatius i a presentar-s’hi com a candidats 29.2 Els ciutadans de Catalunya tenen dret a promoure i a presentar iniciatives legislatives al Parlament 29.3 Els ciutadans de Catalunya tenen dret a participar en el procés d’elaboració de les lleis del Parlament 29.4 Totes les persones tenen dret a dirigir peticions i a plantejar queixes a les institucions i l’Administració de la Generalitat, i també als ens locals 29.5 230 �D ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Els ciutadans de Catalunya tenen dret a promoure la convocatòria de consultes populars per la Generalitat i els ajuntaments 29.6 Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat als serveis públics i als serveis econòmics d’interès general 30.1 Totes les persones tenen dret que els poders públics les tractin d’una manera imparcial i objectiva, i que l’actuació dels poders públics sigui proporcionada a les finalitats que la justifiquen 30.2 Les lleis han de determinar els casos en què les administracions públiques han d’adoptar una carta de drets dels usuaris i d’obligacions dels prestadors de serveis públics 30.3 La Generalitat té competència exclusiva en l’establiment per mitjà de llei de procediments de relació entre els ens locals i la població 151.c — històrics Són fonament de l’autogovern de Catalunya 5 — humans Els poders públics han de promoure el ple exercici dels que reconeixen l’Estatut, la Constitució, la Unió Europea, la Declaració universal de drets humans, el Conveni europeu per a la protecció dels drets humans i els altres tractats i convenis internacionals subscrits per Espanya, dels quals drets són titulars els ciutadans de Catalunya 4.1; 15.1; 37.4 — lingüístics No hi pot haver discriminació per l’ús de qualsevol de les dues llengües oficials 6.2 Totes les persones tenen dret a la no-discriminació per raons lingüístiques 32 Els ciutadans tenen el dret d’opció lingüística 33.1 Totes les persones tenen dret a utilitzar la llengua oficial que elegeixin en les actuacions judicials, notarials i registrals, i a rebre la documentació oficial emesa a Catalunya en la llengua sol·licitada 33.2 Els ciutadans tenen dret a relacionar-se per escrit en català amb els òrgans constitucionals i amb els òrgans jurisdiccionals d’àmbit estatal 33.5 231 �D ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Els consumidors i usuaris tenen dret a ésser atesos oralment i per escrit en la llengua oficial que elegeixin 34 Totes les persones tenen dret a rebre l’ensenyament en català 35.1 Els alumnes tenen dret a rebre l’ensenyament en català en l’ensenyament no universitari i dret a conèixer amb suficiència oral i escrita el català i el castellà en finalitzar l’ensenyament obligatori 35.2 Els alumnes tenen dret a no ésser separats en centres ni en grups classe diferents per raó de llur llengua habitual 35.3 Els alumnes que s’incorporen tard al sistema escolar tenen dret a rebre un suport lingüístic especial si la manca de comprensió els dificulta seguir amb normalitat l’ensenyament 35.4 El professorat i l’alumnat universitaris tenen dret a expressar-se en la llengua oficial que elegeixin 35.5 A l’Aran, totes les persones tenen el dret de conèixer i utilitzar l’aranès i d’ésser ateses en aranès en llurs relacions amb les administracions públiques i amb les entitats que en depenen 36.1 Els ciutadans de l’Aran tenen el dret d’utilitzar l’aranès en llurs relacions amb la Generalitat 36.2 S’han de determinar per llei, amb relació a l’aranès, drets lingüístics altres que els reconeguts per l’Estatut 36.3 Vegeu també idiomes — polítics En gaudeixen els catalans, inclosos els residents a l’estranger i llurs descendents si han mantingut la ciutadania 7 E economia Vegeu també activitat econòmica; Ministeri d’Economia i Hisenda — productiva La Generalitat l’ha de protegir 45.5 — social La Generalitat n’ha d’estimular les iniciatives 45.5 La Generalitat té competència exclusiva sobre el foment i l’ordenació d’aquest sector 124.4 232 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A E ecosistemes La Generalitat té competència exclusiva en mesures i instruments de gestió i protecció dels ecosistemes aquàtics i terrestres en conques hidrogràfiques internes 117.1.b La Generalitat té competència executiva sobre l’adopció de mesures addicionals de protecció i sanejament dels ecosistemes aquàtics en conques hidrogràfiques compartides 117.3.a Vegeu també medi ambient edificis Vegeu també habitatge; telecomunicacions — judicials i de la fiscalia La Generalitat té competència sobre la construcció i la reforma dels edificis judicials i de la fiscalia 104.a — públics La bandera de Catalunya hi ha d’ésser present 8.2 educació Els poders públics han de promoure i han d’impulsar la implicació i la participació de la família en l’educació dels fills 44.3 Els poders públics han de facilitar i promoure l’accés a les activitats d’educació en el lleure 44.3 Els poders públics han de fomentar l’educació en els valors de la preservació i de la millora del medi ambient com a patrimoni comú 46.5 Vegeu també ensenyament — en el consum La Generalitat té competència exclusiva sobre aquesta matèria 123.d — infantil Els governs locals tenen competències pròpies sobre la planificació, l’ordenació i la gestió de l’educació infantil 84.2.g La Generalitat té competència exclusiva en educació infantil 131.2 — viària Els poders públics l’han d’impulsar per a incrementar la seguretat viària i fer disminuir els accidents de trànsit 48.2 233 �E ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A efecte hivernacle La Generalitat té competència compartida sobre l’emissió de gasos d’efecte hivernacle 144.1.i Vegeu també medi ambient eficàcia territorial de les normes Les normes i les disposicions de la Generalitat i el dret civil de Catalunya tenen eficàcia territorial, sens perjudici de les excepcions que es puguin establir 14 Vegeu també dret civil de Catalunya; estrangers eficiència La Sindicatura de Comptes fiscalitza el control d’eficiència del sector públic 80.1 És un dels principis pels quals es regeix l’exercici de la capacitat normativa de la Generalitat en l’àmbit tributari 203.6 eleccions al Parlament El president o presidenta de la Generalitat les ha de convocar quinze dies abans del finiment de la legislatura 56.4 La legislatura fineix per expiració del mandat legal en complir-se els quatre anys de la data de les eleccions 66 Si, un cop transcorreguts dos mesos des de la primera votació d’investidura, cap candidat o candidata no és elegit, el Parlament resta dissolt automàticament i el president o presidenta de la Generalitat en funcions les convoca de manera immediata 67.3 El president o presidenta de la Generalitat cessa per renovació del Parlament com a conseqüència d’unes eleccions 67.7 Han de tenir lloc entre els quaranta i els seixanta dies següents a la data de publicació del decret de dissolució 75 Vegeu també Administració electoral a Catalunya; participació; règim electoral del Parlament electricitat Vegeu impost sobre l’electricitat 234 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A E Els segadors És l’himne de Catalunya; juntament amb la bandera i amb la Diada de l’Onze de Setembre, és un dels símbols nacionals de Catalunya 8.1; 8.4 Vegeu també símbols nacionals emancipació dels joves Vegeu joves emergències La competència exclusiva en matèria de protecció civil inclou la regulació, la planificació i l’execució de mesures relatives a les emergències 132.1 La Generalitat ha de promoure mecanismes de col·laboració en els casos d’emergències d’abast superior a Catalunya 132.2 Vegeu també protecció civil; salvament marítim; seguretat nuclear emissió de deute Vegeu deute públic empreses Els treballadors, o llurs representants, tenen dret a la informació, la consulta i la participació en les empreses 25.4 Les obertes al públic estan subjectes al deure de disponibilitat lingüística 34 Els poders públics han d’impulsar i promoure la participació dels treballadors en les empreses 45.3 La Generalitat ha d’afavorir el desenvolupament de l’activitat empresarial 45.5 Vegeu també organitzacions empresarials; relacions laborals — agràries i alimentàries La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’agricultura i ramaderia inclou la innovació de les empreses agràries i alimentàries 116.1.h 235 �E ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — col·laboradores amb el sistema de la seguretat social La competència compartida de la Generalitat en matèria de seguretat social inclou l’ordenació i l’exercici de les potestats administratives sobre les empreses que col·laboren amb el sistema de la seguretat social 165.1.d — de seguretat privada La Generalitat executa la legislació de l’Estat en matèria d’autorització de les empreses de seguretat privada amb domicili social a Catalunya l’àmbit d’actuació de les quals no ultrapassa el territori de Catalunya 163.a — dedicades al joc i les apostes i casinos La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de joc, apostes i casinos inclou la regulació d’aquestes empreses 141.1.a La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de joc, apostes i casinos inclou la determinació del règim fiscal de les activitats d’aquestes empreses 141.1.c — distribuïdores de cinema La Generalitat té competència exclusiva pel que fa a les activitats artístiques i culturals, que inclou el control i la concessió de llicències de doblatge a les empreses distribuïdores domiciliades a Catalunya 127.1.a.segon — petites i mitjanes La Generalitat les ha de protegir especialment 45.5 — privades El Síndic de Greuges supervisa l’activitat de les empreses privades que gestionen serveis públics o acompleixen activitats d’interès general o universal de manera concertada o indirecta 78.1 Correspon a la Generalitat la competència sobre l’ús de la videovigilància i el control de so i enregistraments o altres mitjans anàlegs efectuats en l’àmbit públic per empreses i establiments privats 173 — públiques Les empreses que depenen de la Generalitat, l’Administració local i les altres corporacions públiques de Catalunya han d’emprar el català en llurs actuacions internes i en les comunicacions i les notificacions dirigides a persones físiques o jurídiques residents a Catalunya 50.5 236 �E ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat designa o participa en els processos per a designar membres de les empreses públiques de l’Estat amb competències al territori de Catalunya 182.2; 183.2.f ; DF 4 Les despeses i els ingressos de les empreses que depenen de la Generalitat són inclosos en el pressupost de la Generalitat 212 La Generalitat en pot constituir per a complir les funcions que són de la seva competència 216 — turístiques La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa a la regulació i la classificació 171.c endeutament Vegeu deute públic energia La Generalitat té competència compartida en aquesta matèria 133.1 La Generalitat participa en el procediment d’atorgament d’autoritzacions de les instal·lacions que ultrapassen el territori de Catalunya o si l’energia és aprofitada fora d’aquest territori 133.2 La Generalitat participa en la regulació i la planificació d’àmbit estatal del sector de l’energia que afecta el territori de Catalunya 133.3 Vegeu també Comissió Nacional d’Energia enregistraments Vegeu vigilància en l’àmbit públic ens — estrangers La competència exclusiva de la Generalitat sobre la promoció del turisme inclou la subscripció d’acords amb ens estrangers 171.b — locals Integren el sistema institucional de la Generalitat, sens perjudici de llur autonomia 2.3 Totes les persones tenen dret a dirigir-los peticions i a plantejar-los queixes 29.5 Als òrgans representatius dels ens locals supramunicipals els correspon la iniciativa legislativa 62.1 237 �E ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Sindicatura de Comptes és l’òrgan fiscalitzador extern dels comptes, de la gestió econòmica i del control d’eficiència dels ens locals 80.1 L’ens local bàsic de l’organització territorial de Catalunya és el municipi 86.1 La comarca es configura com a ens local amb personalitat jurídica pròpia 92.1 Els ens locals supramunicipals altres que la comarca es fonamenten en la voluntat de col·laboració i associació dels municipis i en el reconeixement de les àrees metropolitanes, i són regulats per una llei del Parlament 93 Poden convocar, en l’àmbit de llurs competències, enquestes, audiències públiques, fòrums de participació o altres instruments de consulta popular 122 La Generalitat té competència exclusiva en la determinació, la creació, la modificació i la supressió dels ens que configuren l’organització territorial de Catalunya (en el marc dels art. 140 i 141 CE) 151.a La Generalitat té competència exclusiva en la creació, la supressió i l’alteració dels termes tant dels municipis com dels ens locals d’àmbit territorial inferior (en el marc dels art. 140 i 141 CE) 151.b La Generalitat té competència exclusiva en la denominació, la capitalitat i els símbols dels municipis i dels altres ens locals (en el marc dels art. 140 i 141 CE) 151.b La Generalitat té competència exclusiva en l’establiment per mitjà de llei de procediments de relació entre els ens locals i la població (en el marc dels art. 140 i 141 CE) 151.c La competència exclusiva de la Generalitat sobre règim local inclou les tècniques de cooperació i col·laboració entre els ens locals i entre aquests i la Generalitat, incloent-hi les diverses formes associatives, mancomunades, convencionals i consorcials 160.1.a La competència exclusiva de la Generalitat sobre règim local inclou la determinació de les competències i potestats dels ens locals 160.1.b La competència exclusiva de la Generalitat sobre règim local inclou la determinació, el funcionament i el règim d’adopció d’acords dels òrgans de govern dels que crea 160.1.d La competència exclusiva de la Generalitat sobre règim local inclou el règim dels òrgans complementaris de l’organització dels ens locals 160.1.e 238 �E ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat té competència exclusiva en matèria de règim electoral dels ens locals que crea 160.3 La Generalitat n’ha d’impulsar i coordinar les accions exteriors 199 Vegeu també comarques; cooperació local; governs locals; municipis; vegueries — supramunicipals Vegeu comarques; cooperació local; ens locals; vegueries ensenyament El català és la llengua normalment emprada com a vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament 6.1 A les escoles de titularitat pública l’ensenyament és laic 21.2 Els centres docents privats poden ésser sostinguts amb fons públics per a garantir el dret a la qualitat de l’ensenyament 21.3 És gratuït en totes les etapes obligatòries i en els altres nivells que s’estableixin per llei 21.4 Els membres de la comunitat educativa tenen dret a participar en els assumptes escolars i universitaris 21.8 Els alumnes que s’incorporen tard al sistema escolar tenen dret a rebre un suport lingüístic especial 35.4 Els poders públics han de garantir la qualitat del sistema d’ensenyament 44.1 Els poders públics han d’impulsar una formació humana, científica i tècnica de l’alumnat basada en els valors que fonamenten la convivència democràtica 44.1 Els poders públics han de promoure el coneixement suficient d’una tercera llengua en finalitzar l’ensenyament obligatori 44.2 Els poders públics han de promoure i impulsar la implicació i la participació de la família en l’educació dels fills 44.3 El Govern ha de garantir l’ús del català en l’ensenyament superior en els àmbits de les activitats docents, no docents i de recerca 50.2 La llengua de signes catalana ha d’ésser objecte d’ensenyament 50.6 Els governs locals hi tenen competències pròpies 84.2.g Vegeu també drets en l’àmbit de l’educació; drets lingüístics; educació; ensenyament cooperatiu; ensenyament no universitari; ensenyament universitari; formació — cooperatiu La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de cooperatives inclou l’ensenyament cooperatiu 124.3.b Vegeu també cooperatives 239 �E ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — en matèria de turisme La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de turisme inclou els ensenyaments de turisme que no donin dret a l’obtenció d’un títol oficial 171.e — no universitari Les institucions d’ensenyament superior han de garantir l’ús del català en els àmbits de les activitats docents, no docents i de recerca 50.2 La Generalitat té competència exclusiva sobre els ensenyaments postobligatoris que no condueixen a l’obtenció d’un títol o certificació amb validesa a tot l’Estat 131.1 La Generalitat té competència exclusiva sobre els ensenyaments obligatoris i no obligatoris que condueixen a l’obtenció d’un títol amb validesa a tot l’Estat en allò que regula l’article 131.2 i la competència compartida en allò que regula l’article 131.3 131.2; 131.3 La Generalitat té competència executiva sobre l’expedició i l’homologació de títols acadèmics i professionals estatals 131.4 Vegeu també ensenyament — universitari Les universitats han de garantir l’ús del català en els àmbits de les activitats docents, no docents i de recerca 50.2 La Generalitat hi té competència exclusiva, i també hi té competències compartides 171.1; 172.2 La Generalitat té competència executiva sobre l’expedició dels títols universitaris oficials 172.3 Vegeu també ensenyament entitats — associatives Per mitjà d’aquestes entitats, els ciutadans de Catalunya tenen dret a participar en el procés d’elaboració de les lleis del Parlament 29.4 Les del tercer sector han d’ésser consultades en la definició de les polítiques públiques que les afectin 45.7 — culturals Vegeu projecció internacional 240 �E ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — de crèdit La Generalitat té competència compartida sobre l’estructura, l’organització, el funcionament, l’activitat, la disciplina, la inspecció i la sanció de les que no siguin caixes d’estalvis 126.2; 126.3; 126.4 — de gestió col·lectiva dels drets de propietat intel·lectual La competència executiva de la Generalitat en matèria de propietat intel·lectual inclou l’autorització, la revocació i les tasques complementàries d’inspecció i control de les que actuïn majoritàriament a Catalunya 155.1.b — econòmiques i financeres Vegeu organismes estatals econòmics i socials — esportives La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’esport inclou l’establiment del règim jurídic, la declaració d’utilitat pública, la regulació i el registre de les que promouen i organitzen la pràctica de l’esport i de l’activitat física 134.1.d ; 134.1.e ; 134.1.g La Generalitat participa en entitats i organismes d’àmbit estatal, europeu i internacional que tenen per objecte el desenvolupament de l’esport 134.2 Vegeu també projecció internacional — físiques i jurídiques que actuen en el mercat assegurador La Generalitat té competència compartida sobre llur estructura, organització, funcionament, activitat, disciplina, inspecció i sanció 126.2; 126.3; 126.4 — gestores de plans i fons de pensions La Generalitat té competència compartida sobre llur estructura, organització, funcionament, activitat, disciplina, inspecció i sanció 126.2; 126.3; 126.4 — internacionals per a la joventut La Generalitat hi pot subscriure acords i hi pot participar, i en tramita els documents 142.2 — municipals descentralitzades Les concentracions de població que dins d’un municipi formin nuclis separats s’hi poden constituir 86.7 241 �E ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — obertes al públic Estan subjectes al deure de disponibilitat lingüística 34 — privades En les relacions amb les que depenen de les institucions, organitzacions i administracions públiques, totes les persones tenen dret a utilitzar la llengua oficial que elegeixin 33.1 En les relacions amb les que depenen de les administracions públiques a l’Aran, totes les persones tenen el dret d’ésser-hi ateses oralment i per escrit en aranès 36.1 — públiques En les relacions amb les que depenen de les administracions públiques a l’Aran, totes les persones tenen el dret d’ésser-hi ateses oralment i per escrit en aranès 36.1 El Síndic de Greuges supervisa l’activitat de les persones que tenen un vincle contractual amb les que depenen de l’Administració de la Generalitat 78.1 — que presten serveis socials La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de serveis socials n’inclou la regulació i l’ordenació 166.1.b — religioses La Generalitat té competència exclusiva sobre les que acompleixen llur activitat a Catalunya 161.1 La Generalitat col·labora en els òrgans d’àmbit estatal amb funcions en aquesta matèria 161.3 Vegeu també llibertat religiosa; registre estatal d’entitats religioses — socials Vegeu projecció internacional equipaments La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’ordenació del territori i del paisatge inclou les previsions sobre emplaçaments d’infraestructures i equipaments sobre els quals tingui competència 149.1.d La determinació de l’emplaçament d’infraestructures i equipaments de titularitat estatal requereix l’informe de la Comissió Bilateral Generalitat - Estat 149.2 242 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A E — comercials La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa a la classificació i la planificació territorial, la regulació dels requisits i del règim d’instal·lació, l’ampliació i el canvi d’activitat 121.1.d — culturals La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa a la promoció, la planificació, la construcció i la gestió 127.1.a.quart Les actuacions de l’Estat en matèria d’inversió en els situats a Catalunya requereixen l’acord previ amb la Generalitat 127.3 — esportius Els governs locals tenen competències pròpies per a regular-los i gestionar-los 84.2.k La Generalitat té competència exclusiva per a planificar-ne la xarxa i garantir-ne la seguretat i el control sanitaris 134.1.h ; 134.1.k — municipals Els governs locals hi tenen competències pròpies pel que fa a la regulació i la gestió 84.2.d equitat — de gènere És un principi rector de l’actuació dels poders públics 4.3 Vegeu també dones — financera És un dels principis pels quals es regeix el finançament de la Generalitat 201.2 És un dels principis pels quals es regeix l’exercici de la capacitat normativa de la Generalitat en l’àmbit tributari 203.6 És un dels principis pels quals es regeixen les finances locals 217 erosió Les polítiques mediambientals s’han de dirigir a la prevenció i el control de l’erosió i de les activitats que alteren el règim atmosfèric i climàtic 46.2 Vegeu també medi ambient 243 �E ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A esbarjo Vegeu lleure escoles Vegeu educació; ensenyament esforç fiscal Per a determinar els mecanismes d’anivellament i de solidaritat entre les comunitats autònomes s’ha de valorar llur esforç fiscal 206.3 espai català de relacions laborals Vegeu relacions laborals espais — marítims protegits La Generalitat té competència exclusiva per a delimitar-los en aigües interiors 119.2 — naturals La competència exclusiva de la Generalitat en aquesta matèria inclou la regulació i la declaració de les figures de protecció, delimitació, planificació i gestió (en el marc de l’art. 149.1.23 CE) 144.2 La Generalitat ha de promoure els instruments de col·laboració amb altres comunitats autònomes per a crear, delimitar, regular i gestionar els espais naturals que ultrapassen el territori de Catalunya 144.3 La declaració i la delimitació dels que estan dotats amb un règim de protecció estatal requereix l’informe preceptiu de la Comissió Bilateral Generalitat - Estat. Si estan situats íntegrament a Catalunya, llur gestió correspon a la Generalitat 144.4 La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’ordenació del territori i del paisatge inclou l’establiment i la regulació de les figures de protecció d’espais naturals 149.1.c Espanya Les dones i els homes de Catalunya volen fer possible la construcció d’una societat democràtica i avançada, de benestar i progrés, solidària amb el conjunt d’Espanya i incardinada a Europa preàmbul 244 �E ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Catalunya vol desenvolupar la seva personalitat política en el marc d’un Estat que reconeix i respecta la diversitat d’identitats dels pobles d’Espanya preàmbul Vegeu també Estat espanyol espècies — animals Vegeu fauna; protecció dels animals; ramaderia — vegetals Vegeu agricultura; flora espectacles La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’esport inclou la prevenció i el control de la violència en els espectacles públics esportius 134.1.j La competència exclusiva de la Generalitat en aquesta matèria inclou l’ordenació del sector, el règim d’intervenció administrativa i el control en espais i locals públics 141.3 esport Els governs locals hi tenen competències pròpies 84.2.i La Generalitat té competència exclusiva en aquesta matèria 134.1 La Generalitat participa en entitats i organismes d’àmbit estatal, europeu i internacional que tenen per objecte desenvolupar-lo 134.2 Vegeu també entitats esportives; espectacles; federacions esportives estabilitat — laboral Els poders públics han d’impulsar polítiques que la fomentin 45.3 — pressupostària La Generalitat estableix els límits i les condicions per a assolir-ne els objectius 214 estadística La Generalitat hi té competència exclusiva, si és del seu interès 135.1 La Generalitat participa i col·labora en l’elaboració d’estadístiques d’abast supraautonòmic 135.2 Vegeu també informació estadística 245 �E ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A estat del benestar Per a garantir que les comunitats autònomes puguin assolir, amb un esforç fiscal similar, uns nivells similars de prestació de serveis socials essencials, els recursos financers de la Generalitat es poden ajustar, en el sentit que escaigui, per mitjà dels mecanismes d’anivellament i de solidaritat 206.3 Vegeu també benestar social Estat espanyol Les relacions de la Generalitat amb l’Estat es regeixen pel principi general segons el qual la Generalitat és Estat 3.1 Catalunya hi té el seu espai polític i geogràfic de referència i incorpora els valors, els principis i les obligacions que deriven del fet de formar-ne part 3.2 Les polítiques de foment del català s’han d’estendre al conjunt de l’Estat 50.3 Ha de fixar els termes en què la Generalitat participa en la gestió i la tramitació de les subvencions estatals i comunitàries europees no territorialitzables 114.5 La Generalitat participa en l’elaboració de les decisions estatals que afecten l’ordenació general de l’activitat econòmica (en el marc de l’art. 131.2 CE) 181 Les relacions d’ordre tributari i financer entre l’Estat i la Generalitat són regulades per la Constitució, per l’Estatut i per la llei orgànica a què fa referència l’art. 157.3 CE 201.1 La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat és l’òrgan bilateral de relació en finançament entre l’Administració de l’Estat i la Generalitat 210.1; 210.2; 210.3 Vegeu també acció exterior; Administració de l’Estat a Catalunya; Agència Espanyola de Protecció de Dades; Banc d’Espanya; col·laboració entre la Generalitat i l’Estat; Constitució espanyola; Espanya; Ministeri d’Economia i Hisenda; Ministeri Fiscal; nacionalitat espanyola; paradors de turisme; relacions institucionals; tractats internacionals 246 �E ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Estatut d’autonomia de Catalunya És la norma institucional bàsica de Catalunya 1 Les matèries esmentades pels articles 2.3, 6, 37.2, 56.2, 67.5, 68.3, 77.3, 79.3, 81.2 i 94.1 han d’ésser regulades per lleis de desenvolupament bàsic 62.2 Les lleis de desenvolupament bàsic tenen requisits específics d’aprovació, modificació i derogació 62.2 El Ple del Parlament no pot delegar en una comissió la tramitació i l’aprovació de la reforma de l’Estatut ni de les lleis de desenvolupament bàsic 62.3 La reforma de l’Estatut no pot ésser objecte de delegació legislativa ni de decret llei 63.1; 64.1 Les matèries que han d’ésser regulades per lleis de desenvolupament bàsic no poden ésser objecte de delegació legislativa, llevat que es delegui l’establiment d’un text refós, ni de decret llei 63.1; 64.1 El Consell de Garanties Estatutàries pot dictaminar sobre l’adequació a la Constitució dels projectes i les proposicions de reforma de l’Estatut 76.2.a Se’n regulen els procediments de reforma títol VII Resta derogada la Llei orgànica 4/1979, del 18 de desembre, d’Estatut d’autonomia de Catalunya, salvant les disposicions transitòries tercera, quarta i sisena, que mantenen, en el que correspon, llur vigència transitòria DT 2; DD estatut personal Pot ésser una excepció al principi d’eficàcia territorial de les normes i les disposicions de la Generalitat i del dret civil de Catalunya 14.1 Vegeu també personal al servei de l’Administració de la Generalitat; personal dependent del Parlament — de la Sindicatura de Comptes Vegeu Sindicatura de Comptes — del president o presidenta de la Generalitat Vegeu president o presidenta de la Generalitat — del síndic o síndica de greuges Vegeu Síndic de Greuges 247 �E ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — dels diputats Vegeu diputats — dels membres del Govern Vegeu consellers de la Generalitat; president o presidenta de la Generalitat estrangers Els que adquireixin la nacionalitat espanyola resten sotmesos al dret civil català mentre mantinguin el veïnatge administratiu a Catalunya 14.2 Vegeu també ens estrangers; immigració ètnies Vegeu igualtat; mediació social; poble gitano Europa Les dones i els homes de Catalunya volen fer possible la construcció d’una societat democràtica i avançada, de benestar i progrés, solidària amb el conjunt d’Espanya i incardinada a Europa preàmbul Vegeu també cooperació transfronterera; Unió Europea expedients de regulació Vegeu regulació d’ocupació explotació Vegeu drets; igualtat expropiació forçosa La Generalitat té competència executiva per a determinar els supòsits, les causes i les condicions en què les administracions públiques catalanes la poden exercir; per a establir criteris de valoració dels béns expropiats, i per a crear un òrgan propi que determini el preu just i que en fixi el procediment 159.4 La competència executiva de la Generalitat en aquesta matèria s’ha d’exercir respectant el principi d’autonomia local 159.6 Vegeu també urbanisme extinció d’incendis Vegeu incendis 248 �F ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A F famílies Totes les persones tenen dret a rebre prestacions socials i ajuts públics per a atendre les càrregues familiars 16 Les que es troben en situació de pobresa tenen dret a accedir a una renda garantida de ciutadania que els asseguri els mínims d’una vida digna 24.3 Els poders públics han de garantir la protecció jurídica, econòmica i social de les diverses modalitats de família 40.2 Els poders públics han de promoure mesures econòmiques i normatives dirigides a garantir la conciliació de la vida laboral i familiar i a tenir descendència, amb una atenció especial a les famílies nombroses 40.2 Els poders públics han de promoure la igualtat de les diferents unions estables de parella 40.7 La Generalitat té competència exclusiva en matèria de promoció de les famílies i de la infància 166.4 Vegeu també educació; menors farmàcia Vegeu ordenació farmacèutica; productes farmacèutics fauna La competència compartida de la Generalitat en matèria de medi ambient inclou la regulació de la fauna i les mesures de protecció de les espècies i el règim sancionador 144.1.c ; 144.1.l Vegeu també ecosistemes; protecció dels animals federacions esportives La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’esport inclou l’establiment de llur règim jurídic 134.1.d Vegeu també esport ferrocarril Vegeu serveis ferroviaris 249 �F ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A festa de Catalunya És la Diada de l’Onze de Setembre; juntament amb la bandera i amb l’himne, és un dels símbols nacionals de Catalunya 8.1; 8.3 finançament — de la Generalitat És objecte de regulació títol VI Es regeix pels principis d’autonomia financera, coordinació, solidaritat i transparència en les relacions fiscals i financeres entre les administracions públiques, i també pels principis de suficiència de recursos, responsabilitat fiscal, equitat i lleialtat institucional entre les esmentades administracions 201.2 D’acord amb l’article 138.2 CE, no ha de comportar efectes discriminatoris envers Catalunya respecte a les altres comunitats autònomes 201.4; DA 4 L’Estat i la Generalitat han d’actualitzar quinquennalment el sistema de finançament 208.1 L’actualització del sistema de finançament ha d’ésser aprovada per la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat 208.2 La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat és l’òrgan bilateral de relació entre l’Administració de l’Estat i la Generalitat en l’àmbit del finançament 210.1; 210.2; 210.3 La part catalana de la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat ret comptes al Parlament 210.4 Resta vigent la disposició transitòria tercera de la Llei orgànica 4/1979, del 18 de desembre, d’Estatut d’autonomia de Catalunya DT 2 Vegeu també Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat; competències financeres de la Generalitat; finances de la Generalitat; mecanismes d’anivellament i solidaritat; sistema tributari — local La Generalitat ha de determinar els mecanismes per al finançament de l’ampliació de competències locals 84.4 La Generalitat té competència en aquesta matèria 218.2 Vegeu també governs locals; suficiència de recursos 250 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A F finances — de la Generalitat Són objecte de regulació capítol I del títol VI La Generalitat disposa de finances autònomes i dels recursos suficients per a exercir l’autogovern, amb plena autonomia de despesa, d’acord amb les directrius de les seves institucions d’autogovern 202.1; 202.2 Se n’estableixen els recursos 202.3 El nivell de recursos financers de què ha de disposar la Generalitat s’ha de basar en criteris de necessitats de despesa i ha de tenir en compte la seva capacitat fiscal, entre altres criteris 206.1; 206.6 La Generalitat té competència exclusiva per a ordenar-les i regular-les 211 La Generalitat pot recórrer a l’endeutament i emetre deute públic per a finançar despeses d’inversió 213.1 Els títols emesos per la Generalitat tenen la consideració de fons públics i gaudeixen dels mateixos beneficis i condicions que els emesos per l’Estat 213.2 Vegeu també finançament de la Generalitat; mecanismes d’anivellament i solidaritat — dels governs locals Són objecte de regulació capítol III del títol VI Es regeixen pels principis de suficiència de recursos, equitat, autonomia i responsabilitat fiscal 217 La capacitat dels governs locals per a regular llurs finances inclou la potestat de fixar la quota o el tipus dels tributs locals, i també les bonificacions i les exempcions 218.3 El Parlament ha d’aprovar la seva pròpia llei de finances locals 220.1 Les facultats de la Generalitat en aquesta matèria s’han d’exercir amb respecte a l’autonomia local i escoltat el Consell de Governs Locals 220.2 Vegeu també finançament local finiment de la legislatura Vegeu eleccions al Parlament; legislatura 251 �F ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A fires La Generalitat té competència exclusiva en fires i certàmens agrícoles, forestals i ramaders 116.1.i La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de comerç i fires inclou la regulació de l’activitat firal no internacional 121.1 La Generalitat té competència executiva sobre les fires internacionals que se celebren a Catalunya 121.2 La Generalitat col·labora amb l’Estat per a establir el calendari de fires internacionals 121.3 fiscal superior de Catalunya És el fiscal o la fiscal en cap del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 96.1 Representa el Ministeri Fiscal a Catalunya 96.1 És designat en els termes que estableix el seu estatut orgànic 96.1 El president o presidenta de la Generalitat ordena que se’n publiqui el nomenament en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya 96.2 Ha de trametre la memòria anual de la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya al Govern, al Consell de Justícia de Catalunya i al Parlament, i ha de presentar-la davant aquest 96.3 Les seves funcions són les que estableix l’estatut orgànic del Ministeri Fiscal 96.4 Vegeu també Fiscalia Fiscalia El fiscal o la fiscal superior de Catalunya ha de trametre la memòria anual de la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya al Govern, al Consell de Justícia de Catalunya i al Parlament, i ha de presentar-la davant aquest 96.3 El personal al seu servei a Catalunya ha d’acreditar un coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials 102.4 La Generalitat té competència en la construcció i la reforma dels edificis de la fiscalia i la provisió de béns mobles i materials per a aquestes dependències 104.a ; 104.b Vegeu també Administració de justícia; fiscal superior de Catalunya; fiscals; Ministeri Fiscal 252 �F ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A fiscalitat Vegeu sistema tributari — ecològica És un dels principis que han de respectar les polítiques mediambientals 46.2 La competència compartida de la Generalitat en matèria de medi ambient inclou l’establiment i la regulació de mesures de fiscalitat 144.1.b Vegeu també medi ambient fiscals Han d’acreditar que tenen un nivell de coneixement adequat i suficient de les llengües oficials 33.3; 102.1 Han d’acreditar un coneixement suficient del dret propi de Catalunya 102.2 Vegeu també Fiscalia flora La competència compartida de la Generalitat en matèria de medi ambient inclou la regulació de la flora i les mesures de protecció de les espècies i el règim sancionador 144.1.c ; 144.1.l Vegeu també ecosistemes foc Vegeu incendis foment Vegeu activitat de foment; subvencions fons — arxivístics Vegeu Arxiu Reial de Barcelona; arxius — de pensions Vegeu entitats gestores de plans i fons de pensions — estatals La Generalitat gestiona els fons i els recursos d’origen estatal destinats al foment de l’activitat econòmica 152.4.c 253 �F ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’ensenyament universitari inclou la gestió dels fons estatals en aquesta matèria 172.1.f La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’ensenyament universitari inclou la regulació i la gestió dels fons estatals en matèria de beques i ajuts a la formació 172.1.g Vegeu també subvencions estatals i europees — europeus La Generalitat els gestiona en matèries de la seva competència 190 La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat negocia el percentatge de participació de Catalunya en la distribució territorial dels fons estructurals 210.2.d Vegeu també subvencions estatals i europees — propis La Generalitat pot atorgar subvencions amb càrrec a fons propis per a l’exercici de l’activitat de foment 114.1 La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’ensenyament no universitari inclou el règim de foment de l’estudi, de beques i d’ajuts amb fons propis 131.2.e — públics Els centres docents privats hi poden ésser sostinguts 21.3 La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’ensenyament no universitari inclou els serveis educatius i les activitats extraescolars complementàries amb relació als centres docents públics i als centres docents privats sostinguts amb fons públics 131.2.g La competència compartida de la Generalitat en matèria d’ensenyament no universitari inclou el règim de sosteniment amb fons públics dels ensenyaments del sistema educatiu i dels centres que els imparteixen 131.3.f La competència compartida de la Generalitat en matèria d’ensenyament no universitari inclou l’organització dels centres públics i dels privats sostinguts amb fons públics 131.3.h La competència compartida de la Generalitat en matèria d’ensenyament no universitari inclou la participació de la comunitat educativa 254 �F ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A en el control i la gestió dels centres docents públics i dels privats sostinguts amb fons públics 131.3.i Tenen aquesta consideració els títols de deute públic emesos per la Generalitat i gaudeixen dels mateixos beneficis i condicions que els que emet l’Estat 213.2 Fons — de compensació interterritorial Els ingressos que en procedeixen són part dels recursos de les finances de la Generalitat 202.3.d Vegeu també inversió — de cooperació local La Generalitat l’ha d’establir per llei 219.1 S’ha de dotar a partir de tots els ingressos tributaris de la Generalitat 219.1 forces de seguretat Els governs locals tenen competències pròpies en la coordinació per la Junta de Seguretat de les forces presents al municipi 84.2.e Vegeu també Junta de Seguretat; Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra; policies locals forest Els poders públics han de vetllar per la cohesió econòmica i territorial per mitjà del foment de les activitats agràries, ramaderes i silvícoles 46.4 La Generalitat té competència exclusiva en fires i certàmens agrícoles, forestals i ramaders 116.1.i La Generalitat té competència compartida sobre la regulació i el règim d’intervenció administrativa i d’usos de la forest, dels aprofitaments i els serveis forestals i de les vies pecuàries 116.2.b formació Totes les persones tenen dret a la formació professional i a la formació permanent 21.5 Els poders públics han d’impulsar en el sistema d’ensenyament una formació humana, científica i tècnica basada en els valors que fonamenten la convivència democràtica 44.1 255 �F ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Els poders públics han d’impulsar polítiques de formació de les persones treballadores 45.3 La garantia de formació i actualització dels coneixements del personal al servei de l’Administració de la Generalitat s’ha de regular per llei 71.7 La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de cooperatives inclou la formació cooperativa 124.3.b La competència executiva de la Generalitat en matèria de treball i relacions laborals inclou la formació dels demandants d’ocupació i dels treballadors en actiu 170.1.b La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de turisme inclou la formació sobre turisme que no doni dret a l’obtenció d’un títol oficial 171.e Vegeu també ensenyament; personal al servei de les administracions públiques; personal de seguretat privada; personal docent; personal investigador; personal sanitari; treballadors frau Les persones tenen dret a la protecció de llurs interessos econòmics davant conductes abusives, negligents o fraudulentes 28.1 La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’agricultura i ramaderia inclou la lluita contra els fraus en l’àmbit de la producció i la comercialització agroalimentàries 116.1.b funció — executiva L’exerceix el Govern 68.1 La Generalitat l’exerceix, de manera íntegra, en l’àmbit de les seves competències exclusives 110.1 La Generalitat l’exerceix, en el marc de la legislació bàsica de l’Estat, en l’àmbit de les seves competències compartides 111 La Generalitat l’exerceix en l’àmbit de les seves competències executives 112 Inclou la potestat d’organització de l’administració pròpia i totes les funcions i activitats que l’ordenament atribueix a l’Administració pública 112 256 �F ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Correspon a la Generalitat l’aplicació i l’execució de la normativa de la Unió Europea que afecti l’àmbit de les seves competències 113 — pública La Generalitat hi té competències exclusives i compartides 136 Vegeu també funcionaris; ocupació pública; personal al servei de les administracions públiques funcionaris Es poden crear per llei del Parlament cossos de funcionaris al servei de l’Administració de justícia dependents de la funció pública de la Generalitat 103.3 La competència compartida de la Generalitat en matèria d’ensenyament no universitari inclou l’adquisició i la pèrdua de la condició de funcionari o funcionària docent de l’administració educativa 131.3.j La Generalitat té competència compartida sobre l’adquisició i la pèrdua d’aquesta condició 136.b Els que duen a terme la funció pública inspectora en matèria de treball i relacions laborals depenen orgànicament i funcionalment de la Generalitat 170.2 La Generalitat té competència exclusiva sobre l’establiment de les retribucions addicionals dels funcionaris docents universitaris 172.1.h La competència compartida de la Generalitat en matèria d’ensenyament universitari inclou la regulació del règim del professorat docent i investigador funcionari 172.2.e Vegeu també personal al servei de l’Administració de justícia; personal al servei de l’Administració de la Generalitat; personal al servei de les administracions públiques; personal docent fundacions La Generalitat té competència exclusiva sobre el règim jurídic de les que compleixen llurs funcions majoritàriament a Catalunya 118.2 Correspon a la Generalitat la fixació dels criteris, la regulació de les condicions, l’execució i el control dels ajuts públics que s’hi destinen 118.3 257 �F ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de caixes d’estalvis amb domicili a Catalunya inclou l’exercici de les potestats administratives amb relació a les fundacions que creïn 120.1.d Vegeu també seguretat social G garanties dels drets estatutaris Se’n regulen els mecanismes capítol IV del títol I Vegeu també Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya; Consell de Garanties Estatutàries; drets gasos La Generalitat té competència compartida sobre l’emissió de gasos d’efecte hivernacle 144.1.i Generalitat És el sistema institucional en què s’organitza políticament l’autogovern de Catalunya 2.1 És integrada pel Parlament, la Presidència de la Generalitat, el Govern i les altres institucions que estableix el capítol V del títol II 2.2 Els municipis, les vegueries, les comarques i els altres ens locals que les lleis determinin també integren el seu sistema institucional 2.3 S’organitza territorialment en municipis, vegueries, comarques i els altres ens locals que les lleis determinin 2.3 Els seus poders emanen del poble de Catalunya i s’exerceixen d’acord amb l’Estatut i la Constitució 2.4 Les seves relacions amb l’Estat es fonamenten en el principi de la lleialtat institucional mútua i es regeixen pel principi general segons el qual la Generalitat és Estat, pel principi d’autonomia, pel de bilateralitat i pel de multilateralitat 3.1 Ocupa una posició singular amb relació al dret civil, la llengua, la cultura, la projecció d’aquestes en l’àmbit educatiu, i el sistema institucional en què s’organitza 5 Ha d’emprendre, juntament amb l’Estat, les accions necessàries per al reconeixement de l’oficialitat del català a la Unió Europea i la presència i la utilització del català en els organismes 258 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A G internacionals i en els tractats internacionals de contingut cultural o lingüístic 6.3 Ha de promoure la comunicació i la cooperació amb les comunitats i els territoris que comparteixen patrimoni lingüístic amb Catalunya 6.4 El territori de Catalunya és el que correspon als límits geogràfics i administratius de la Generalitat 9 Barcelona és la seu permanent de la seva presidència 10 Ha de promoure la comunicació, l’intercanvi cultural i la cooperació amb les comunitats i els territoris que tenen vincles històrics, lingüístics i culturals amb Catalunya 12 Ha de fomentar els vincles socials, econòmics i culturals amb les comunitats catalanes a l’exterior i els ha de prestar l’assistència necessària 13 Les seves normes i disposicions tenen eficàcia territorial 14 Ha d’establir un model educatiu d’interès públic que garanteixi el dret a una educació de qualitat 21.1 Ha de promoure la creació d’un espai català de relacions laborals 45.4 Ha d’afavorir el desenvolupament de l’activitat empresarial i l’esperit emprenedor, ha de fomentar l’acció de les cooperatives i les societats laborals i ha d’estimular les iniciatives de l’economia social 45.5 Ha de promoure la mediació i l’arbitratge per a la resolució de conflictes d’interessos entre els diversos agents socials 45.6 Ha de protegir l’autonomia institucional i ha de promoure la contribució social de les caixes d’estalvis a les estratègies econòmiques i socials dels diversos territoris de Catalunya 45.8 Ha d’emprar el català en les seves actuacions internes i en les comunicacions i les notificacions dirigides a persones residents a Catalunya 50.5 Ha de promoure la cultura de la pau i accions de foment de la pau al món, ha de promoure accions i polítiques de cooperació al desenvolupament dels pobles i ha d’establir programes d’ajut humanitari d’emergència 51 Ha de promoure la formació, la recerca i la innovació tecnològiques 53.2 259 �G ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Ha de vetllar pel coneixement i el manteniment de la memòria històrica de Catalunya i perquè aquesta es converteixi en símbol de la tolerància, de la dignitat dels valors democràtics, del rebuig dels totalitarismes i del reconeixement de les persones que han patit persecució per llurs opcions personals, ideològiques o de consciència 54 Exerceix totes les funcions i les facultats que la Llei orgànica del poder judicial reconeix al Govern de l’Estat amb relació a l’Administració de justícia a Catalunya 109 El Govern de l’Estat en pot incorporar representants a les delegacions que participin en els processos de revisió i negociació de tractats de la Unió Europea 185.2 La Generalitat pot participar en la formació de les posicions de l’Estat davant la Unió Europea 186 Se’n regulen les institucions títol II Se n’estableixen les competències títol IV Se’n regulen les relacions amb altres institucions títol V Se’n regula el finançament títol VI La Generalitat serà Administració ordinària de l’Estat a Catalunya en la mesura que li siguin transferides les funcions executives que hi compleixen els òrgans territorials de l’Administració de l’Estat DA 6 Vegeu també Administració de la Generalitat; Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya; Govern de la Generalitat gitanos Vegeu poble gitano Govern — de l’Aran Vegeu Conselh Generau d’Aran — de l’Estat El Parlament li sol·licita l’adopció de projectes de llei 61.c La Generalitat li proposa la convocatòria d’oposicions i concursos per a cobrir les places vacants de magistrats, jutges i fiscals 101.1 260 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A G El Govern de la Generalitat, almenys cada cinc anys, amb l’informe previ del Consell de Justícia de Catalunya, li ha de proposar la determinació i la revisió de la demarcació i la planta judicials 107.1 Pot delegar a la Generalitat la creació de seccions i jutjats 107.2 Les funcions i les facultats que amb relació a l’Administració de justícia a Catalunya li reconeix la Llei orgànica del poder judicial són exercides per subrogació per la Generalitat 109 Ha d’articular fórmules de col·laboració i cooperació mútues amb el Govern de la Generalitat en el cas de les activitats que l’Estat acompleix amb relació a la projecció internacional de la cultura 127.3 Els convenis que subscriu amb el Govern de la Generalitat s’han de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya 177.2 El marc general i permanent de relació amb el Govern de la Generalitat és la Comissió Bilateral Generalitat - Estat 183.1 Ha d’informar la Generalitat de les iniciatives de revisió dels tractats de la Unió Europea i dels processos de subscripció i ratificació subsegüents 185.1 Pot incorporar representants de la Generalitat a les delegacions que participin en els processos de revisió i negociació de tractats de la Unió Europea, en les matèries que afectin les competències exclusives de la Generalitat 185.2 El Govern de la Generalitat i el Parlament de Catalunya han de dirigir al Govern de l’Estat i a les Corts Generals les observacions que estimin pertinents sobre les iniciatives presentades davant la Unió Europea 186.4 El Govern de la Generalitat el pot instar a iniciar accions davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea en defensa dels legítims interessos i competències de la Generalitat; la negativa a exercir les accions sol·licitades ha d’ésser motivada i ha d’ésser comunicada immediatament a la Generalitat 191.2; 191.3 Ha d’informar prèviament la Generalitat sobre els actes de subscripció dels tractats que afectin les competències de Catalunya 196.1 261 �G ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Si no acull la posició del Govern de la Generalitat en el cas que sigui determinant, ho ha de motivar davant la Comissió Bilateral Generalitat - Estat DA 2 Vegeu també Comissió Bilateral Generalitat - Estat — de la Generalitat Integra la Generalitat, juntament amb el Parlament, la Presidència de la Generalitat i les altres institucions que estableix el capítol V del títol II 2.2 Té la seu permanent a la ciutat de Barcelona, sens perjudici que es pugui reunir en altres llocs de Catalunya 10 Ha d’adoptar mesures per a garantir l’ús del català en les activitats docents, no docents i de recerca 50.2 Té iniciativa legislativa 62.1 La seva regulació és matèria de desenvolupament bàsic de l’Estatut 62.2 Pot dictar normes amb rang de llei per delegació del Parlament 63 Pot dictar, en cas de necessitat extraordinària i urgent, disposicions legislatives provisionals sota la forma de decret llei 64.1 És l’òrgan superior col·legiat que dirigeix l’acció política i l’Administració de la Generalitat 68.1 Exerceix la funció executiva i la potestat reglamentària 68.1 Es compon del president o presidenta de la Generalitat, el conseller primer o consellera primera, si escau, i els consellers 68.2 Una llei n’ha de regular l’organització, el funcionament i les atribucions 68.3 Cessa quan ho fa el president o presidenta de la Generalitat 68.4 Els actes, disposicions generals i normes que n’emanen han d’ésser publicats en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya 68.5 Es regula l’estatut personal dels membres del Govern 70 La Comissió Jurídica Assessora i el Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya en són els òrgans consultius 72 El Parlament li pot requerir informació, i també demanar-li que comparegui al Ple i a les comissions 73 Se’n regula la responsabilitat política 74 262 �G ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Ha de proposar al Govern de l’Estat la determinació i la revisió de la demarcació i la planta judicials 107.1 Ha d’articular fórmules de col·laboració i cooperació mútues amb el Govern de l’Estat en el cas de les activitats que l’Estat acompleix amb relació a la projecció internacional de la cultura 127.3 Els convenis que subscriu amb el Govern de l’Estat s’han de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya 177.2 El marc general i permanent de relació amb el Govern de l’Estat és la Comissió Bilateral Generalitat - Estat 183.1 Ha de dirigir al Govern de l’Estat i a les Corts Generals les observacions pertinents sobre les iniciatives de revisió dels tractats de la Unió Europea i dels processos de subscripció i ratificació subsegüents 185.1 Ha de formular observacions amb relació a les iniciatives presentades per l’Estat davant la Unió Europea 186.4 Pot instar el Govern de l’Estat a iniciar accions davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea en defensa dels interessos i les competències de la Generalitat 191.2 La iniciativa de la reforma de l’Estatut correspon al Parlament i al Govern 222.1.a Vegeu també Administració de la Generalitat governs locals Es regulen els municipis, les vegueries, les comarques i els altres ens supramunicipals capítol VI del títol II Es determina l’organització territorial del govern local 83 Es garanteix als municipis un nucli de competències pròpies en diverses matèries 84; 160.1.b Vegeu també comarques; Consell de Governs Locals; cooperació local; ens locals; finances dels governs locals; municipis; vegueries grups parlamentaris El Reglament del Parlament en regula els requisits de formació i també la intervenció en l’exercici de les funcions parlamentàries 59.2 Participen en totes les comissions en proporció a llurs membres 59.3 263 �G ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A El nombre de diputats de la Diputació Permanent el determina el Reglament en proporció a la representació de cada grup parlamentari 59.4 Poden proposar, en nombre de tres, o si representen la majoria absoluta, les sessions extraordinàries del Parlament 60.1 Els senadors que representen la Generalitat són designats en proporció al nombre de diputats de cada grup parlamentari 61.a ; DA 1 Tenen iniciativa legislativa 62.1 Han de tenir representació en la comissió mixta paritària relativa a la reforma dels títols de l’Estatut no inclosos en l’article 222 223.1.e Poden sol·licitar dictamen al Consell de Garanties Estatutàries sobre la compatibilitat amb l’Estatut de les lleis del Parlament o de les normes amb rang de llei dictades pel Govern abans de l’entrada en vigor d’aquest DT 1.2 H habitatge Les persones que no disposen dels recursos suficients tenen dret a accedir a un habitatge digne; els poders públics han d’establir per llei un sistema de mesures que garanteixi aquest dret 26 Els poders públics han de promoure polítiques públiques que afavoreixin l’emancipació dels joves facilitant-los-hi l’accés 40.4 Els poders públics hi han de facilitar l’accés per mitjà de la promoció d’habitatge públic i d’habitatge protegit 47 Els governs locals hi tenen competències pròpies 84.2.b La Generalitat hi té competència exclusiva 137.1 La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’urbanisme inclou la política de sòl i habitatge 149.5.d heliports Vegeu infraestructures de transport hidrocarburs Vegeu impost sobre hidrocarburs; impost sobre les vendes al detall de determinats hidrocarburs; sistema tributari 264 �I ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A higiene en el treball Vegeu seguretat i higiene en el treball himne El de Catalunya és Els segadors; juntament amb la bandera i la Diada de l’Onze de Setembre, és un dels símbols nacionals de Catalunya 8.1; 8.4 homofòbia Vegeu orientació sexual homosexualitat Vegeu orientació sexual horaris comercials La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de comerç i fires n’inclou la regulació 121.1.c Vegeu també comerç I idiomes Vegeu castellà; català; deures lingüístics; drets lingüístics; llengua; occità igualtat Es proclama com a valor superior de la vida col·lectiva preàmbul La tradició cívica i associativa de Catalunya ha subratllat sempre la importància de la igualtat de drets i, especialment, de la igualtat entre dones i homes preàmbul Els poders públics han de promoure les condicions perquè, tant la dels individus com la dels grups, sigui real i efectiva 4.2 És un principi rector de l’actuació dels poders públics 4.3 Els poders públics han de promoure la igualtat de totes les persones amb independència de l’origen, la nacionalitat, el sexe, la raça, la religió, la condició social o l’orientació sexual 40.8 Els poders públics han de promoure l’eradicació del racisme, de l’antisemitisme, de la xenofòbia, de l’homofòbia i de qualsevol altra expressió que atempti contra la igualtat i la dignitat de les persones 40.8 265 �I ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A És un dels valors socials que els poders públics han d’impulsar en la formació de l’alumnat 44.1 Les mesures necessàries per a promoure el progrés econòmic i el progrés social de Catalunya i dels seus ciutadans s’han de basar, entre altres principis, en el de la igualtat d’oportunitats 45.1 Vegeu també dones; drets; immigració; joventut; persones amb discapacitats; persones grans; unions estables de parella immigració Els alumnes que s’incorporen tard al sistema escolar tenen dret a rebre un suport lingüístic especial 35.4 Els poders públics han d’establir un règim d’acolliment dels immigrants i han de promoure polítiques que en garanteixin els drets i els deures, la igualtat d’oportunitats, la plena acomodació social i econòmica i la participació en els afers públics 42.6 Els governs locals tenen competències pròpies per al foment de les polítiques d’acolliment dels immigrants 84.2.m La Generalitat té competència exclusiva en matèria de primer acolliment dels immigrants, que inclou les actuacions sociosanitàries i d’orientació 138.1.a Correspon a la Generalitat desenvolupar la política d’integració dels immigrants i establir i regular mesures per a llur integració social i econòmica i per a llur participació social 138.1.b ; 138.1.c Correspon a la Generalitat establir per llei un marc de referència per a l’acolliment i la integració dels immigrants 138.1.d La Generalitat té competència executiva en matèria d’autorització de treball als estrangers, en coordinació amb la que correspon a l’Estat en matèria d’entrada i residència d’estrangers 138.2 La Generalitat participa en les decisions de l’Estat en aquesta matèria en la determinació del contingent de treballadors estrangers 138.3 El percentatge de població immigrant és una variable bàsica per a determinar el nivell de recursos financers de què ha de disposar la Generalitat 206.6 Vegeu també retorn de catalans emigrats 266 �I ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A impacte — ambiental Les polítiques mediambientals s’han de dirigir a articular mesures que el corregeixin 46.2 Vegeu també medi ambient — financer S’ha de valorar el que puguin tenir les disposicions generals de l’Estat sobre la Generalitat o les de la Generalitat sobre l’Estat 209 impost Vegeu també sistema tributari — sobre determinats mitjans de transport És un tribut estatal cedit totalment DA 7.a — sobre el patrimoni És un tribut estatal cedit totalment DA 7.a — sobre el valor afegit És un tribut estatal cedit parcialment DA 7.b El primer projecte de llei de cessió d’impostos que s’aprovi a partir de l’entrada en vigor de l’Estatut ha de contenir la cessió del 50% del rendiment d’aquest impost DA 10 L’atribució d’aquest impost es determina en funció del consum en el territori de Catalunya DA 10 L’Administració General de l’Estat ha de cedir competències normatives sobre aquest impost en determinades operacions DA 11 — sobre el vi i begudes fermentades És un tribut estatal cedit parcialment DA 7.b El primer projecte de llei de cessió d’impostos que s’aprovi a partir de l’entrada en vigor de l’Estatut ha de contenir la cessió del 58% del rendiment d’aquest impost DA 9 — sobre els productes intermedis És un tribut estatal cedit parcialment DA 7.b El primer projecte de llei de cessió d’impostos que s’aprovi a partir de l’entrada en vigor de l’Estatut ha de contenir la cessió del 58% del rendiment d’aquest impost DA 9 267 �I ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — sobre hidrocarburs És un tribut estatal cedit parcialment DA 7.b El primer projecte de llei de cessió d’impostos que s’aprovi a partir de l’entrada en vigor de l’Estatut ha de contenir la cessió del 58% del rendiment d’aquest impost DA 9 — sobre l’alcohol i begudes derivades És un tribut estatal cedit parcialment DA 7.b El primer projecte de llei de cessió d’impostos que s’aprovi a partir de l’entrada en vigor de l’Estatut ha de contenir la cessió del 58% del rendiment d’aquest impost DA 9 — sobre l’electricitat És un tribut estatal cedit totalment DA 7.a — sobre la cervesa És un tribut estatal cedit parcialment DA 7.b El primer projecte de llei de cessió d’impostos que s’aprovi a partir de l’entrada en vigor de l’Estatut ha de contenir la cessió del 58% del rendiment d’aquest impost DA 9 — sobre la renda de les persones físiques És un tribut estatal cedit parcialment DA 7.b El primer projecte de llei de cessió d’impostos que s’aprovi a partir de l’entrada en vigor de l’Estatut ha de contenir la cessió del 50% del rendiment d’aquest impost DA 8 Es considera com a produït a Catalunya el rendiment cedit que correspongui als subjectes passius que hi resideixen DA 8 S’ha de proposar d’augmentar les competències normatives de la Generalitat sobre aquest impost DA 8 — sobre les labors del tabac És un tribut estatal cedit parcialment DA 7.b El primer projecte de llei de cessió d’impostos que s’aprovi a partir de l’entrada en vigor d’aquest Estatut ha de contenir la cessió del 58% del rendiment d’aquest impost DA 9 — sobre les vendes al detall de determinats hidrocarburs És un tribut estatal cedit totalment DA 7.a — sobre successions i donacions És un tribut estatal cedit totalment DA 7.a 268 �I ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats És un tribut estatal cedit totalment DA 7.a impostos Vegeu sistema tributari incendis Els governs locals tenen competències pròpies en prevenció d’incendis 84.2.f La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de protecció civil inclou la direcció i la coordinació dels serveis de prevenció i extinció d’incendis 132.1 Vegeu també protecció civil indicacions geogràfiques i de qualitat Vegeu mencions de qualitat indults La Generalitat pot emetre informes en el procediment per a atorgar-ne 168.2 indústria La Generalitat hi té competència exclusiva, llevat de la planificació, en què té la competència compartida 139.1; 139.2 La Generalitat té competència executiva en la defensa jurídica i processal dels topònims de Catalunya aplicats al sector de la indústria 155.2.b — cinematogràfica Vegeu cinema — editorial Vegeu llibres infància Vegeu infants infants Els poders públics n’han de garantir la protecció, especialment contra tota forma d’explotació, d’abandonament, de maltractament o crueltat i de la pobresa i els seus efectes 40.3 269 �I ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A En totes les actuacions portades a terme pels poders públics o per institucions privades l’interès superior de l’infant ha d’ésser prioritari 40.3 La Generalitat té competència exclusiva en matèria de promoció de les famílies i de la infància, que inclou les mesures de protecció social i llur execució 166.4 Vegeu també menors informació Els poders públics han de promoure les condicions per a garantir el dret a la informació 52.1 L’Administració de la Generalitat ha de fer pública la informació necessària perquè els ciutadans en puguin avaluar la gestió 71.4 El Parlament pot requerir al Govern i als seus membres la que consideri necessària per a l’exercici de les seves funcions 73.2 Vegeu també consumidors i usuaris; mitjans de comunicació social; rendició de comptes; tecnologies de la informació i de la comunicació — climàtica Vegeu informació meteorològica i climàtica — electoral Les campanyes institucionals que s’organitzin en ocasió dels processos electorals han de promoure la participació ciutadana 43.3 Els poders públics han de procurar que els electors rebin dels mitjans de comunicació una informació veraç, objectiva, neutral i respectuosa del pluralisme polític sobre les candidatures que concorren en els processos electorals 43.3 Vegeu també mitjans de comunicació social — en l’àmbit de la salut Totes les persones tenen dret a ésser informades sobre els serveis sanitaris a què poden accedir i sobre les intervencions i els tractaments mèdics 23.3 — en l’àmbit dels serveis socials Totes les persones tenen dret a ésser informades sobre les prestacions de la xarxa de serveis socials de responsabilitat pública 24.1 270 �I ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — estadística L’Administració de la Generalitat i l’Administració de l’Estat se n’han de facilitar mútuament 209.2 — mediambiental Totes les persones tenen dret a accedir a la que tenen els poders públics, amb els límits que es poden imposar per motius d’ordre públic justificats 27.3 Els poders públics han de facilitar als ciutadans la informació mediambiental 46.5 — meteorològica i climàtica En correspon a la Generalitat el subministrament, incloent-hi el pronòstic, el control i el seguiment de les situacions meteorològiques de risc 144.5 Vegeu també meteorologia — policíaca La Generalitat participa en el bescanvi d’informació en l’àmbit internacional, en les relacions de col·laboració i auxili amb les autoritats policíaques d’altres països i en els grups de treball amb les policies d’altres països 164.4 infraestructures La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’ordenació del territori i del paisatge inclou les previsions sobre emplaçaments d’infraestructures i equipaments sobre els quals tingui competència 149.1.d La determinació de l’emplaçament d’infraestructures i equipaments de titularitat estatal requereix l’informe de la Comissió Bilateral Generalitat - Estat 149.2 La inversió de l’Estat a Catalunya en infraestructures s’ha d’equiparar a la participació relativa del producte interior brut de Catalunya amb relació al producte interior brut de l’Estat per un període de set anys, i es pot emprar per a alliberar peatges o per a construir autovies alternatives DA 3 — de telecomunicacions Vegeu telecomunicacions 271 �I ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — de transport La Generalitat té competència exclusiva sobre els ports, els aeroports, els heliports i les altres infraestructures que no tinguin la qualificació d’interès general 140.1 La Generalitat participa en els organismes d’abast supraautonòmic que exerceixen funcions sobre les de titularitat estatal 140.2 La qualificació d’interès general d’un port, un aeroport o una altra infraestructura requereix l’informe previ de la Generalitat 140.3 La Generalitat pot participar en la gestió d’un port, un aeroport o una altra infraestructura d’interès general, i pot també assumir aquesta gestió 140.3 La Generalitat participa en la planificació i la programació dels ports i els aeroports d’interès general 140.4 La Generalitat té competència sobre la connectivitat dels elements que integren la xarxa viària 140.5.c Les inversions de l’Estat a Catalunya es poden emprar per a alliberar peatges o per a construir autovies alternatives DA 3 Vegeu també transport ingressos de la Generalitat Vegeu finances de la Generalitat inhabilitació del president o presidenta de la Generalitat En poden ésser causa una incapacitat permanent, física o mental, i una condemna penal ferma 67.7; 67.8 Vegeu també president o presidenta de la Generalitat iniciativa — de la reforma de l’Estatut Correspon al Parlament, a proposta d’una cinquena part dels seus diputats, i al Govern de la Generalitat 222.1 Vegeu també Estatut d’autonomia de Catalunya — legislativa Els ciutadans de Catalunya tenen dret a promoure i a presentar iniciatives legislatives al Parlament 29.3 Correspon als diputats, als grups parlamentaris i al Govern, i també als ciutadans, mitjançant la iniciativa legislativa popular, 272 �I ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A i als òrgans representatius dels ens supramunicipals de caràcter territorial 62.1 L’Ajuntament de Barcelona té iniciativa per a proposar la modificació del règim especial del municipi de Barcelona 89 innovació tecnològica La Generalitat ha de promoure la formació, la recerca i la innovació tecnològiques 53.2 Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en la recerca, el desenvolupament, la transferència tecnològica i la innovació de les explotacions i les empreses agràries i alimentàries (en el marc de l’art. 149.1.13 i 16 CE) 116.1.h La Generalitat té competència exclusiva sobre la innovació tecnològica aplicable als habitatges 137.1.g Els criteris de col·laboració entre l’Estat i la Generalitat en aquesta matèria s’han de fixar d’acord amb el que estableix el títol V 158.3 S’han d’establir els sistemes de participació de la Generalitat en la fixació de les polítiques que afectin aquesta matèria en l’àmbit de la Unió Europea i en altres institucions internacionals 158.3 Vegeu també recerca científica inspecció El Consell de Justícia de Catalunya té atribucions respecte a la de jutjats i tribunals 98.2.d La Generalitat té competència compartida en la de les caixes d’estalvis amb domicili a Catalunya 120.3 La Generalitat col·labora en la que exerceixen el Ministeri d’Economia i Hisenda i el Banc d’Espanya sobre les caixes d’estalvis amb domicili a Catalunya 120.4 La competència executiva de la Generalitat sobre les fires internacionals que se celebren a Catalunya inclou l’activitat inspectora 121.2 La Generalitat té competència compartida en la de les cooperatives de crèdit i de les entitats gestores de plans i fons de pensions i de les entitats físiques i jurídiques que actuen en el mercat assegurador 126.2 La Generalitat té competència exclusiva sobre la de les sales d’exhibició cinematogràfica 127.1.a.segon 273 �I ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat té competència exclusiva sobre la del patrimoni arquitectònic, arqueològic, científic, tècnic, històric, artístic, etnològic i cultural 127.1.b.segon La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’ensenyament no universitari inclou la inspecció del sistema educatiu 131.2.d La Generalitat té competència compartida sobre la de les instal·lacions que produeixen, emmagatzemen, transporten i distribueixen energia 133.1.a ; 133.1.b La Generalitat té competència exclusiva sobre la de l’habitatge 137.1.a La Generalitat té competència exclusiva sobre la de la construcció d’habitatges 137.1.e La Generalitat té competència executiva en la de les infraestructures comunes de telecomunicacions 140.7.b La Generalitat té competència compartida sobre la dels mercats de valors 145.c La Generalitat té competència exclusiva sobre la d’urbanisme 149.5.e La Generalitat té competència executiva en la de les activitats econòmiques que alterin o puguin alterar la lliure competència del mercat en un àmbit que no ultrapassi el territori de Catalunya 154.2.b La Generalitat assumeix tasques complementàries d’inspecció de les entitats de gestió col·lectiva dels drets de propietat intel·lectual que actuïn majoritàriament a Catalunya 155.1.b La Generalitat té competència exclusiva en la de tots els àmbits materials de competència de la Generalitat (en el marc de l’art. 149.1.18 CE) 159.1.b La Generalitat té competència exclusiva sobre la de centres, serveis i establiments sanitaris 162.1 La Generalitat té competència executiva sobre la de les activitats de seguretat privada que s’acompleixen a Catalunya 163.b L’alta inspecció de les institucions, les entitats i les fundacions en matèria de sanitat i seguretat social és reservada a l’Estat 165.2 La Generalitat té competència executiva sobre la de les institucions penitenciàries 168.1.b 274 �I ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat té competència exclusiva sobre la dels serveis i les activitats de transport terrestre de viatgers i mercaderies per carretera, ferrocarril i cable que transcorrin íntegrament per Catalunya 169.1.a La Generalitat l’exerceix sobre els tributs propis i sobre els tributs estatals cedits totalment, i també, si en rep la delegació, sobre els altres tributs estatals 203.4; 204.1; 204.2 L’Administració tributària de l’Estat l’exerceix sobre els tributs estatals no cedits totalment, sens perjudici de la possibilitat de delegació o de col·laboració 203.4; 204.2; 204.3 institucions Vegeu Aran; Generalitat; relacions institucionals; sistema institucional de la Generalitat; tractats internacionals instruments de col·laboració entre la Generalitat i l’Estat Vegeu col·laboració entre la Generalitat i l’Estat intermediació laboral La competència executiva de la Generalitat en aquesta matèria inclou la regulació, l’autorització i el control de les agències de col·locació 170.1.d intrusisme La competència exclusiva de la Generalitat sobre l’exercici de les professions titulades inclou la regulació de les garanties administratives per a evitar-lo 125.4.b inversió La de l’Estat en béns i equipaments culturals de Catalunya requereix l’acord previ amb la Generalitat 127.3 La Generalitat disposa de plena autonomia de despesa 202.2 La Generalitat pot recórrer a l’endeutament i emetre deute públic per a finançar les despeses d’inversió 213.1 La de l’Estat a Catalunya en infraestructures s’ha d’equiparar a la participació relativa del producte interior brut de Catalunya amb relació al producte interior brut de l’Estat per un període de set anys, i es pot emprar per a alliberar peatges o per a construir autovies alternatives DA 3 275 �I ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A L’Estat ha de publicar la liquidació provincial dels diversos programes de despesa pública a Catalunya DA 15 Vegeu també finançament de la Generalitat investigació Vegeu comissions parlamentàries d’investigació — científica Vegeu recerca científica — policíaca La Generalitat té facultats d’execució de la legislació estatal sobre la coordinació dels serveis de seguretat i investigació privades amb la Policia de la Generalitat i les policies locals 163.d La investigació criminal és una de les funcions de la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra 164.5.c inviolabilitat El Parlament és inviolable 55.3 Els membres del Parlament són inviolables pels vots i les opinions que emeten en l’exercici de llur càrrec 57.1 El síndic o síndica de greuges és inviolable per les opinions expressades en l’exercici de les seves funcions 79.2 IRPF Vegeu impost sobre la renda de les persones físiques IVA Vegeu impost sobre el valor afegit J jocs i apostes La Generalitat hi té competència exclusiva si l’activitat s’acompleix exclusivament a Catalunya 141.1 L’autorització de noves modalitats d’àmbit estatal o la modificació de les existents requereix la deliberació a la Comissió Bilateral Generalitat- Estat i l’informe previ determinant de la Generalitat 141.2 276 �J ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A El que disposa l’article 141.2 no és aplicable a la modificació de les modalitats atribuïdes, per a finalitats socials, a les organitzacions d’àmbit estatal de caràcter social i sense finalitat de lucre DA 14 Vegeu també tribut sobre jocs d’atzar joventut Els poders públics han de promoure polítiques públiques que afavoreixin l’emancipació dels joves, facilitant-los l’accés al món laboral i a l’habitatge 40.4 Els poders públics han de promoure polítiques públiques perquè els joves puguin participar en igualtat de drets i deures en la vida social i cultural 40.4 La Generalitat hi té competència exclusiva 142.1 Correspon a la Generalitat la relació amb les entitats internacionals en aquesta matèria, en col·laboració, si escau, amb l’Estat, i la tramitació dels documents que atorguin 142.2 Vegeu també igualtat joves Vegeu joventut Junta de Seguretat Els governs locals tenen competències pròpies en la coordinació per mitjà d’aquesta dels diversos cossos i forces de seguretat 84.2.e La Generalitat participa, per mitjà d’aquesta, en la coordinació de les polítiques de seguretat i de l’activitat dels cossos policíacs de l’Estat i de Catalunya i en les relacions de col·laboració i auxili amb les policies d’altres països 164.4 jurisdicció contenciosa administrativa Correspon a la Generalitat la impugnació davant aquesta dels actes i els acords adoptats pels municipis 86.5 justícia Es proclama com a valor superior de la vida col·lectiva preàmbul Catalunya, des de la seva tradició humanista, aferma el seu compromís amb tots els pobles per a construir un ordre mundial pacífic i just preàmbul 277 �J ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A És un principi rector de l’actuació dels poders públics 4.3 Vegeu també poder judicial; Tribunal de Justícia de la Unió Europea — de pau La Generalitat hi té competència i es fa càrrec de les indemnitzacions dels jutges i de la creació i la provisió de les secretaries i dels altres mitjans necessaris (en els termes de la LOPJ) 108.1 El nomenament dels jutges correspon al Consell de Justícia de Catalunya 108.1 — de proximitat La Generalitat pot instar que s’estableixi en determinades poblacions un sistema de justícia de proximitat per a resoldre conflictes menors 108.2 — gratuïta La Generalitat té competència per a ordenar els serveis de justícia gratuïta i d’orientació jurídica gratuïta 106.1 jutges Els que ocupin una plaça a Catalunya han d’acreditar que tenen un nivell de coneixement adequat i suficient de les llengües oficials 33.3; 102.1 La Generalitat proposa al Govern de l’Estat, al Consell General del Poder Judicial o al Consell de Justícia de Catalunya la convocatòria d’oposicions i concursos per a proveir-ne les places vacants 101.1 El Consell de Justícia de Catalunya convoca els concursos per a proveir-ne les places vacants (en els termes de la LOPJ) 101.2 Els que ocupin una plaça a Catalunya han d’acreditar un coneixement suficient del dret propi de Catalunya 102.2 Vegeu també magistrats — de pau Vegeu justícia de pau jutjats La Generalitat en pot crear per delegació del Govern de l’Estat (en els termes de la LOPJ) 107.2 Vegeu també jutges 278 �L ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A L legislació Vegeu també procediment legislatiu — de seguretat social La Generalitat té competència compartida per a desplegar-la i executar-la 165.1.a — penal La Generalitat participa en l’elaboració i la reforma d’aquesta legislació quan incideix en les competències de menors 166.3.b — penitenciària En correspon a la Generalitat l’execució 168.1 — processal La Generalitat participa en l’elaboració i la reforma d’aquesta legislació quan incideix en les competències de menors 166.3.b legislatura El president o presidenta de la Generalitat ha de convocar eleccions quinze dies abans que fineixi 56.4 Fineix per expiració del mandat legal en complir-se els quatre anys de la data de les eleccions, per manca d’elecció del president o presidenta de la Generalitat o per dissolució anticipada 66 Vegeu també Parlament de Catalunya literatura La Generalitat té competència exclusiva per a fomentar i difondre la creació i la producció literàries portades a terme a Catalunya 127.1.d.primer Vegeu també llibres litoral Els poders públics han de vetllar per la cohesió econòmica i territorial per mitjà de la protecció del paisatge i la defensa del litoral 46.4 La Generalitat té competència exclusiva en l’ordenació del litoral 149.3 279 �L ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat té competència exclusiva, dins l’ordenació del litoral, per a establir i regular plans territorials d’ordenació i ús del litoral i de les platges 149.3.a La Generalitat té competència exclusiva sobre la gestió dels títols d’ocupació i ús del domini públic maritimoterrestre, inclòs l’atorgament de concessions d’obres fixes a la mar, i sobre la regulació i la gestió del règim econòmic financer 149.3.b ; 149.3.c La Generalitat té competència exclusiva en matèria d’execució d’obres i actuacions al litoral que no siguin d’interès general 149.3.d Corresponen a la Generalitat l’execució i la gestió de les obres d’interès general situades al litoral 149.4 Vegeu també abocaments; mar llacs Els governs locals tenen competències pròpies sobre la regulació, la gestió i la vigilància de les activitats i els usos que s’hi porten a terme 84.2.n llavors La Generalitat hi té competència exclusiva 116.1.e Llei orgànica — 4/1979, del 18 de desembre, d’Estatut d’autonomia de Catalunya Vegeu Estatut d’autonomia de Catalunya — del poder judicial Determina els termes en què el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és competent per a conèixer de recursos i de procediments i per a tutelar drets 95.1 Determina l’abast i el contingut dels recursos que tenen com a última instància el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 95.2 Determina en quins termes participa el Consell de Justícia de Catalunya en la proposta de nomenament del president o presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 95.5 280 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A L Determina en quins termes participa el Consell de Justícia de Catalunya en la proposta de nomenament dels presidents de sala del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 95.6 Determina, juntament amb altres normes, les atribucions del Consell de Justícia de Catalunya 98.1; 98.2 Determina quins membres del Consell de Justícia de Catalunya han d’ésser nomenats pel Parlament 99.1 Determina els termes en què el Consell de Justícia de Catalunya pot convocar els concursos per a proveir places vacants de jutges i magistrats 101.2 Determina el marc en què es poden crear cossos de funcionaris al servei de l’Administració de justícia dependents de la funció pública de la Generalitat 103.3 La Generalitat s’hi ha d’atenir en l’exercici de les seves competències sobre les oficines judicials i els òrgans i els serveis de suport als òrgans jurisdiccionals 105 Estableix en quins termes la Generalitat pot crear seccions i jutjats 107.2 Estableix en quins termes correspon a la Generalitat la competència sobre els jutjats de pau i en quins termes correspon al Consell de Justícia de Catalunya el nomenament dels jutges de pau 108.1 D’acord amb aquesta, la Generalitat pot instar que s’estableixi un sistema de justícia de proximitat 108.2 La Generalitat exerceix totes les funcions i les facultats que aquesta llei reconeix al Govern de l’Estat amb relació a l’Administració de justícia a Catalunya 109 lleialtat institucional Les relacions de la Generalitat amb l’Estat es fonamenten en aquest principi 3.1 S’ha de valorar d’acord amb aquest principi l’impacte financer de les disposicions generals de l’Estat sobre la Generalitat o les de la Generalitat sobre l’Estat 209 281 �L ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A lleis Vegeu també Estatut d’autonomia de Catalunya; Llei orgànica del poder judicial; procediment legislatiu — de Catalunya Es poden determinar per llei ens locals altres que els municipis, les vegueries i les comarques 2.3 Les lleis de normalització lingüística estableixen l’oficialitat de l’aranès 6.5 La llei que regula el funcionament del Govern ha de regular la possibilitat que es reuneixi fora de Barcelona 10 La llei relativa a les comunitats catalanes a l’exterior ha d’establir els termes en què la Generalitat els ha de prestar assistència i hi ha de fomentar els vincles 13 Es pot establir per llei l’extensió dels drets estatutaris a persones altres que els ciutadans de Catalunya 15.3 Es pot establir per llei la gratuïtat de l’ensenyament en etapes no obligatòries 21.4 S’ha d’establir per llei un sistema de mesures per a garantir el dret d’accés a un habitatge digne 26 S’han de regular per llei les condicions d’exercici i els efectes dels drets de petició i de queixa, i també les obligacions de la Generalitat i dels ens locals com a institucions receptores 29.5 S’han de regular per llei les condicions d’exercici i les garanties del dret d’accedir en condicions d’igualtat als serveis públics i als serveis econòmics d’interès general i del dret a una bona Administració 30.3 S’han de determinar per llei els casos en què cal adoptar una carta de drets dels usuaris dels serveis públics i d’obligacions dels prestadors 30.3 S’han de determinar per llei, amb relació a l’aranès, drets i deures lingüístics altres que els estatutaris 36.3 S’ha d’aprovar per llei la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya 37.2 S’ha de fer per llei la regulació essencial i el desenvolupament directe dels drets estatutaris 37.3 282 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A L S’han de regular per llei les diferents unions estables de parella i les altres formes de convivència 40.7 El règim electoral de Catalunya s’ha de regular per llei 56.1; 56.2; 56.3; DT 2 S’han de regular per llei les sancions per l’incompliment de l’obligació de comparèixer davant una comissió d’investigació del Parlament 59.6 El Parlament pot elaborar proposicions de llei per a presentar-les a la Mesa del Congrés dels Diputats 61.b El Parlament pot sol·licitar al Govern de l’Estat l’adopció de projectes de llei 61.c S’ha de regular per llei la iniciativa legislativa popular que correspon als ciutadans 62.1 S’ha de regular per llei la iniciativa legislativa que correspon als òrgans representatius dels ens supramunicipals de caràcter territorial 62.1 Les matèries esmentades pels articles 2.3, 6, 37.2, 56.2, 67.5, 68.3, 77.3, 79.3, 81.2 i 94.1 han d’ésser regulades per lleis de desenvolupament bàsic 62.2 Les lleis de delegació legislativa al Govern no poden tenir per objecte ni la reforma de l’Estatut, ni les lleis de desenvolupament bàsic, llevat que siguin per a autoritzar l’establiment d’un text refós, ni la regulació essencial i el desenvolupament directe dels drets estatutaris, ni el pressupost de la Generalitat 63.1 La delegació legislativa al Govern ha d’ésser expressa i s’ha de fer per llei 63.2 Les lleis de delegació legislativa que autoritzin el Govern a formular un nou text articulat han de fixar les bases del text, i les que l’autoritzin a refondre textos legals han de determinar l’abast i els criteris de la refosa 63.3 Les lleis de delegació poden establir un règim de control especial per als decrets legislatius 63.4 Es pot regular per llei la limitació de mandats del president o presidenta de la Generalitat 67.2 S’ha de regular per llei l’estatut personal del president o presidenta de la Generalitat 67.5 283 �L ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A S’ha de determinar per llei el conseller o consellera que ha de suplir i substituir el president o presidenta de la Generalitat en els casos d’absència, malaltia, cessament per causa d’incapacitat i defunció 67.8 S’han de regular per llei l’organització, el funcionament i les atribucions del Govern 68.3 S’han d’establir per llei les funcions pròpies del conseller primer o consellera primera 69 S’ha de regular per llei l’organització de l’Administració de la Generalitat 71.6 S’han de determinar per llei les modalitats de descentralització funcional i les diverses formes de personificació de l’Administració de la Generalitat 71.6.a S’han de determinar per llei les formes d’organització i gestió dels serveis públics de l’Administració de la Generalitat, i també la participació del sector privat en l’execució de les polítiques públiques i en la prestació dels serveis públics 71.6.b ; 76.1.c S’ha de determinar per llei l’actuació de l’Administració de la Generalitat en règim de dret privat 71.6.c S’ha de regular per llei l’estatut jurídic del personal al servei de l’Administració de la Generalitat 71.7 S’han de regular per llei la composició i les funcions de la Comissió Jurídica Assessora 72.1 S’han de regular per llei la composició i les funcions del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya 72.2 S’han de regular per llei la composició i el funcionament del Consell de Garanties Estatutàries, l’estatut dels seus membres i els procediments relatius a l’exercici de les seves funcions, i se n’ha de garantir l’autonomia orgànica, funcional i pressupostària 77.3; 77.4 Es poden ampliar per llei les funcions dictaminadores del Consell de Garanties Estatutàries 77.3 S’han de regular per llei els mecanismes destinats a garantir l’obligació de les administracions públiques i d’altres entitats i persones de 284 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A L cooperar amb el Síndic de Greuges, i les sancions per l’incompliment d’aquesta obligació 78.5 S’han de regular per llei l’organització i les atribucions del Síndic de Greuges i l’estatut personal, les incompatibilitats i les causes de cessament de la persona que n’ocupa el càrrec 79.2; 79.3 S’han de regular per llei l’organització i el funcionament de la Sindicatura de Comptes i l’estatut personal, les incompatibilitats i les causes de cessament dels síndics de comptes 80.2; 81.2 S’han d’establir per llei els àmbits d’actuació del Consell de l’Audiovisual de Catalunya i els criteris d’elecció dels seus membres 82 S’han de regular per llei la creació, la modificació i la supressió de les comarques, i se n’ha d’establir el règim jurídic 83; 92.2 S’han de regular per llei la composició, l’organització i les funcions del Consell de Governs Locals 85 S’han d’establir per llei els requisits per a l’aplicació del règim de consell obert en els municipis 86.2 S’han de garantir per llei la descentralització i la capacitat suficients a les entitats municipals descentralitzades 86.7 Les lleis no poden limitar el dret de cooperació entre els municipis si no és per a garantir l’autonomia dels altres ens que tenen reconeguda aquesta capacitat 87.2 Les lleis que afecten el règim jurídic, orgànic, funcional, competencial i financer dels municipis han de tenir en compte les característiques que els diferencien 88 S’ha d’establir per llei el règim especial del municipi de Barcelona 89 S’han de regular per llei la creació, la modificació i la supressió de les vegueries, i se n’ha de desplegar el règim jurídic 91.4 S’han de regular per llei la creació, la modificació i la supressió dels ens locals supramunicipals altres que la comarca, i se n’ha d’establir el règim jurídic 93 S’ha d’establir per llei el règim especial de l’Aran 94.1; 94.3; 94.4 S’han d’establir per llei els recursos financers suficients per al Conselh Generau d’Aran 94.5 285 �L ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A S’ha de determinar per llei quins recursos extraordinaris de revisió correspon de resoldre al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 95.4 Es poden establir per llei noves atribucions del Consell de Justícia de Catalunya 98.1 S’han de determinar per llei la forma i l’abast en què els magistrats, els jutges i els fiscals han d’acreditar que coneixen el català i el dret propi de Catalunya 102.1; 102.2 Es poden crear per llei cossos de funcionaris al servei de l’Administració de justícia dependents de la funció pública de la Generalitat 103.3 S’ha de fixar per llei la capitalitat de les demarcacions judicials 107.3 S’ha de desplegar i concretar per llei la legislació bàsica de l’Estat en les matèries en què la Generalitat té competències compartides amb l’Estat 111 S’ha d’establir per llei un marc de referència per a l’acolliment i la integració dels immigrants 138.1.d Es poden establir per llei procediments de relació entre els ens locals i la població 151.c S’ha d’establir per llei el règim jurídic dels convenis signats per la Generalitat 177.1 Es poden establir per llei tributs propis de la Generalitat 203.5 S’ha de crear per llei, en el termini d’un any a partir de l’entrada en vigor de l’Estatut, l’Agència Tributària de Catalunya 204.4; DF 2 Els pressupostos de la Generalitat i dels organismes, les institucions i les empreses que en depenen s’aproven anualment per llei 212 S’han de regular per llei l’administració, la defensa i la conservació del patrimoni de la Generalitat 215.2 Les lleis poden autoritzar la Generalitat a constituir empreses públiques 216 La competència de la Generalitat en matèria de finançament local pot incloure la capacitat legislativa per a establir i regular els tributs propis dels governs locals 218.2 S’ha de regular per llei un fons de cooperació local 219.1 286 �L ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La llei de finances locals ha de desplegar els principis i les disposicions de l’Estatut en aquesta matèria i ha de determinar els criteris de distribució entre els governs locals dels ingressos consistents en participacions en tributs i en subvencions incondicionades estatals 219.2; 220 S’ha de regular per llei la designació dels senadors que representen la Generalitat DA 1.1; DA 1.2 Les lleis vigents en el moment de l’entrada en vigor de l’Estatut que siguin incompatibles amb els drets reconeguts pel títol I s’hi han d’adaptar en el termini de dos anys DT 1.1 El Consell de Garanties Estatutàries pot dictaminar sobre la compatibilitat amb l’Estatut de les lleis aprovades abans de l’entrada en vigor d’aquest DT 1.2 — de l’Estat El Parlament pot elaborar proposicions de llei per a presentar-les a la Mesa del Congrés dels Diputats 61.b El Parlament pot sol·licitar al Govern de l’Estat l’adopció de projectes de llei 61.c S’han de determinar per llei orgànica els termes en què el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és competent per a conèixer dels recursos i dels procediments en els diversos ordres jurisdiccionals i per a tutelar els drets estatutaris 95.1 El projecte de llei de determinació i revisió de la demarcació i la planta judicials que el Govern de l’Estat trameti a les Corts Generals ha d’anar acompanyat de la proposta preceptiva del Govern de la Generalitat 107.1 Es poden fixar per llei, com a principis o mínim comú normatiu, les bases en què s’ha d’emmarcar l’exercici per la Generalitat de la potestat legislativa, la potestat reglamentària i la funció executiva en les matèries en què té competències compartides amb l’Estat 111 La Generalitat ha de respectar la legislació bàsica de l’Estat i la reserva de llei orgànica en l’exercici de la competència exclusiva sobre el règim jurídic de les associacions 118.1 287 �L ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat ha de respectar la legislació bàsica de l’Estat en l’exercici de la competència compartida sobre l’activitat financera de les caixes d’estalvis amb domicili a Catalunya 120.2 La Generalitat les ha de respectar en l’exercici de la competència executiva en matèria de salvament marítim 132.3 Es pot establir per llei que la Generalitat participi en la gestió d’infraestructures de transport d’interès general, o que l’assumeixi 140.3 S’han de determinar per llei els termes en què la Generalitat participa en la planificació i la programació de ports i aeroports d’interès general 140.4 S’han de determinar per llei els termes en què la Generalitat participa en la gestió de la xarxa viària de titularitat estatal 140.5 S’han de determinar per llei els termes en què la Generalitat participa en la planificació i la programació de les infraestructures de la xarxa ferroviària de titularitat estatal 140.6 S’han de determinar per llei els termes en què correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de comunicacions electròniques 140.7 La Generalitat ha de respectar la legislació bàsica de l’Estat en la regulació del règim jurídic de la propietat del sòl 149.5.b S’han de determinar per llei els termes en què la Generalitat ha de participar en la gestió del registre estatal d’entitats religioses 161.2.a S’han d’establir per llei els termes en què la Policia de la Generalitat Mossos d’Esquadra exerceix les funcions en l’àmbit de la policia judicial i de la investigació criminal 164.5.c La Generalitat les ha de respectar en la participació en els òrgans d’administració de Paradors de Turisme d’Espanya 171.c S’ha de regular per llei la participació de la Generalitat en les institucions, els organismes i els procediments de presa de decisions de l’Estat que afectin les seves competències 174.3 Es poden establir per llei els termes en què la Generalitat ha de participar en els processos de designació de membres del Tribunal Constitucional i del Consell General del Poder Judicial 180 288 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A L La Comissió Bilateral Generalitat - Estat delibera, fa propostes i, si escau, adopta acords amb relació als projectes de llei que incideixen en la distribució de competències entre l’Estat i la Generalitat 183.2.a Les relacions d’ordre tributari i financer entre l’Estat i la Generalitat s’han de regular per llei orgànica (art. 157.3 CE), que s’ha d’interpretar harmònicament amb les normes de l’Estatut 201.1; DA 12 La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat ha de proposar mesures de cooperació per a garantir l’equilibri del sistema de finançament quan pugui ésser alterat per decisions legislatives estatals o de la Unió Europea 210.3 La reforma de l’Estatut s’ha de fer per llei orgànica 222.1.b ; 223.1.b ; 223.1.d ; 223.1.i El Govern de l’Estat ha de tramitar com a projecte de llei els acords a què arribi amb el Govern de la Generalitat per a la modificació de la relació de tributs estatals cedits DA 7 El Govern de l’Estat ha de tramitar com a projecte de llei l’acord de la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat que determini l’abast i les condicions de la cessió de tributs estatals DA 7 El primer projecte de llei de cessió d’impostos que s’aprovi a partir de l’entrada en vigor de l’Estatut ha de contenir de percentatge de cessió determinat respecte a diversos impostos DA 8; DA 9; DA 10 Vegeu també Llei orgànica del poder judicial llengua Totes les persones tenen dret a no ésser discriminades per raons lingüístiques 32 Els alumnes que s’incorporen més tard de l’edat corresponent al sistema escolar de Catalunya gaudeixen del dret a rebre un suport lingüístic especial 35.4 Els poders públics han de promoure el coneixement suficient d’una tercera llengua en finalitzar l’ensenyament obligatori 44.2 — de signes catalana Els poders públics n’han de garantir l’ús 50.6 Ha d’ésser objecte d’ensenyament, protecció i respecte 50.6 289 �L ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — oficial Ho és el català, que és la llengua pròpia de Catalunya, i també ho és el castellà, que és la llengua oficial de l’Estat espanyol 6.1; 6.2 Totes les persones tenen el dret d’utilitzar les dues llengües oficials i els ciutadans de Catalunya tenen el dret i el deure de conèixer-les 6.2 Els poders públics han d’establir les mesures necessàries per a facilitar l’exercici del dret d’utilitzar les dues llengües oficials i el compliment del deure de conèixer-les 6.2 No hi pot haver discriminació per l’ús de qualsevol de les dues llengües oficials 6.2 Els actes jurídics fets en qualsevol de les dues llengües oficials tenen, pel que fa a la llengua, validesa i eficàcia plenes 32 Totes les persones, en les relacions amb l’Administració de justícia, el Ministeri Fiscal, el notariat i els registres públics, tenen dret a utilitzar la que elegeixin 33.2 Totes les persones, en les relacions amb l’Administració de justícia, el Ministeri Fiscal, el notariat i els registres públics, tenen dret a rebre tota la documentació oficial emesa a Catalunya en la llengua sol·licitada 33.2 Cap persona, en les relacions amb l’Administració de justícia, el Ministeri Fiscal, el notariat i els registres públics, no pot patir indefensió ni dilacions indegudes a causa de la llengua emprada, i no es pot exigir a ningú cap mena de traducció 33.2 Els jutges i els magistrats, els fiscals, els notaris, els registradors de la propietat i mercantils, els encarregats del Registre Civil i el personal al servei de l’Administració de justícia han d’acreditar el coneixement adequat i suficient de les llengües oficials 33.3 L’Administració de l’Estat situada a Catalunya ha d’acreditar que el personal al seu servei té un nivell de coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials 33.4 Totes les persones tenen dret a ésser ateses oralment i per escrit en la que elegeixin en llur condició d’usuàries o consumidores de béns, productes i serveis 34 290 �L ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Les entitats, les empreses i els establiments oberts al públic estan subjectes al deure de disponibilitat lingüística 34 El professorat i l’alumnat dels centres universitaris tenen dret a expressar-se, oralment i per escrit, en la que elegeixin 35.5 Les proves dels concursos i les oposicions de magistrats, jutges i fiscals, si tenen lloc a Catalunya, es poden fer en qualsevol de les dues llengües oficials, a elecció del candidat o candidata 101.3 El personal al servei de l’Administració de justícia i de la Fiscalia a Catalunya ha d’acreditar un coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials 102.4 Vegeu també aranès; castellà; català — pròpia La de Catalunya és el català 6.1 El català, com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua d’ús normal i preferent de les administracions públiques i dels mitjans de comunicació públics de Catalunya, i és també la llengua normalment emprada com a vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament 6.1 La de l’Aran és l’occità, amb la denominació d’aranès 6.5 El coneixement suficient de la llengua i del dret propis de Catalunya ha d’ésser valorat d’una manera específica i singular per a obtenir una plaça en els concursos de trasllat de magistrats, jutges i fiscals 102.3 La Generalitat té competència exclusiva per a determinar-ne l’abast, els usos i els efectes jurídics de l’oficialitat 143.1 La Generalitat té competència exclusiva en la normalització lingüística del català 143.1 La Generalitat i el Conselh Generau d’Aran tenen competència sobre la normalització lingüística de l’occità 143.2 Vegeu també aranès; català lleure Els poders públics han de facilitar i promoure l’accés a les activitats d’educació en el lleure 44.3 Els governs locals hi tenen competències pròpies 84.2.k La Generalitat hi té competència exclusiva 134.3 291 �L ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat participa en entitats i organismes d’àmbit estatal, europeu i internacional que tenen per objecte desenvolupar-lo 134.4 Vegeu també activitats marítimes; activitats recreatives llibertat La llibertat col·lectiva de Catalunya troba en les institucions de la Generalitat el nexe amb una història d’afirmació i respecte dels drets fonamentals i de les llibertats públiques de la persona i dels pobles preàmbul El poble català el proclama com un dels valors superiors de la seva vida col·lectiva preàmbul Els poders públics han de promoure el ple exercici de les que reconeixen aquest Estatut, la Constitució, la Unió Europea, la Declaració universal de drets humans, el Conveni europeu per a la protecció dels drets humans i altres tractats i convenis internacionals subscrits per Espanya 4.1; 15.1; 37.4 Els poders públics han de promoure les condicions perquè tant la dels individus com la dels grups siguin reals i efectives 4.2 Els poders públics l’han de promoure 4.3 És un dels valors socials que els poders públics han d’impulsar en la formació de l’alumnat 44.1 Vegeu també memòria històrica; Síndic de Greuges — d’ensenyament La Generalitat ha de respectar el dret a la llibertat d’ensenyament en l’exercici de la competència compartida en matèria d’ensenyament no universitari 131.3 — religiosa Els poders públics han de vetllar per la convivència religiosa i pel respecte a la diversitat de creences i conviccions ètiques i filosòfiques, i han de fomentar les relacions interculturals 42.7 La Generalitat hi té competència executiva 161.2 La competència executiva de la Generalitat en aquesta matèria inclou la participació en la gestió del registre estatal; l’establiment d’acords i convenis de cooperació amb les esglésies, les confessions 292 �L ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A i les comunitats religioses que hi estiguin inscrites, i la promoció, el desenvolupament i l’execució dels acords i dels convenis signats entre l’Estat i les dites esglésies, confessions i comunitats 161.2 Vegeu també entitats religioses; igualtat; pluralisme en els mitjans de comunicació llibres La Generalitat té competència exclusiva per a establir les mesures relatives a la producció i la distribució de llibres, i per a gestionar-ne el dipòsit legal i atorgar-ne els codis d’identificació 127.1.a Vegeu també béns documentals, bibliogràfics i culturals; biblioteques; patrimoni documental i bibliogràfic — de comptadoria d’hipoteques Vegeu notaris arxivers de protocols de districte llicències de doblatge La Generalitat té competència exclusiva sobre el control i la concessió d’aquestes a les empreses distribuïdores domiciliades a Catalunya 127.1.a.segon Vegeu també cinema; cultura lliure competència La Generalitat, respecte a les activitats econòmiques que s’exerceixen principalment a Catalunya, té competència exclusiva en matèria de promoció de la competència en els mercats 154.1 La Generalitat, respecte a les activitats econòmiques que alterin o puguin alterar la lliure competència del mercat en un àmbit que no ultrapassi el territori de Catalunya, té competència executiva en matèria de defensa de la competència 154.2 llotges de contractació La Generalitat hi té competència compartida 119.4 Vegeu també pesca LOPJ Vegeu Llei orgànica del poder judicial 293 �M ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A M magistrats Per a prestar llurs serveis a Catalunya han d’acreditar que tenen un nivell de coneixement adequat i suficient de les llengües oficials 33.3 Els nomenaments i els cessaments dels que s’incorporen a la carrera judicial temporalment en òrgans jurisdiccionals situats a Catalunya són proposats al Consell General del Poder Judicial i expedits pel Consell de Justícia de Catalunya 98.2.b La Generalitat proposa al Govern de l’Estat, al Consell General del Poder Judicial o al Consell de Justícia de Catalunya la convocatòria d’oposicions i concursos per a proveir-ne les places vacants 101.1 El Consell de Justícia de Catalunya convoca els concursos per a proveir-ne les places vacants 101.2 Els que ocupin una plaça a Catalunya han d’acreditar un coneixement adequat i suficient del català 102.1 La Generalitat participa en la designació de membres del Tribunal Constitucional i del Consell General del Poder Judicial 180 Vegeu també jutges malalties professionals Vegeu seguretat i higiene en el treball maltractaments Vegeu dones; drets; persones grans; violència de gènere mancomunitats Vegeu cooperació local mandat Vegeu diputats; legislatura mar La Generalitat té competència exclusiva en la pesca marítima en aigües interiors 119.2 La Generalitat té competència exclusiva en la pesca recreativa en aigües interiors 119.2 294 �M ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat té competència exclusiva en la regulació i la gestió dels recursos pesquers i la delimitació d’espais protegits en aigües interiors 119.2 La Generalitat té competència exclusiva en matèria d’activitats marítimes, que inclou el marisqueig, l’aqüicultura, el busseig professional i la formació i les titulacions en matèria d’activitats d’esbarjo 119.3 La Generalitat té competència compartida en matèria d’ordenació del sector pesquer 119.4 La Generalitat té competència executiva en matèria de salvament marítim 132.3 La Generalitat té competència compartida sobre la regulació dels recursos naturals, de la flora i la fauna, de la biodiversitat i del medi ambient marí i aquàtic, si no té per finalitat la preservació dels recursos pesquers marítims 144.1.c La Generalitat té competència compartida en la regulació i la gestió dels abocaments efectuats en les aigües interiors 144.1.g La Generalitat té competència exclusiva sobre la gestió dels títols d’ocupació i ús del domini públic maritimoterrestre, inclòs l’atorgament de concessions d’obres fixes a la mar, i sobre la regulació i la gestió del règim econòmic financer 149.3.b ; 149.3.c La Generalitat té competència exclusiva en el transport marítim 169.6 Vegeu també espais naturals; litoral; medi ambient marina mercant La Generalitat, en l’exercici de la competència exclusiva sobre el transport marítim i fluvial que transcorre íntegrament per Catalunya, ha de respectar les competències de l’Estat en marina mercant i ports 169.6 marisqueig La Generalitat té competència exclusiva per a regular-lo i gestionar-lo i per a establir les condicions per a practicar-lo, i també per a regular-ne i gestionar-ne els recursos 119.3.a 295 �M ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A mecanismes d’anivellament i de solidaritat El finançament de la Generalitat no ha de comportar efectes discriminatoris envers Catalunya respecte a les altres comunitats autònomes (art. 138.2 CE) 201.4; DA 4 Els recursos de la Generalitat són, entre altres, els que deriven dels seus ingressos tributaris, ajustats a l’alça o a la baixa en funció de la seva participació en aquests mecanismes 206.1 Els recursos financers de què disposi la Generalitat es poden ajustar perquè el sistema estatal de finançament disposi de recursos suficients per a garantir l’anivellament i la solidaritat entre les comunitats autònomes 206.3 La Generalitat, si escau, en rep recursos 206.3 S’han de determinar d’acord amb el principi de transparència, i se n’ha d’avaluar el resultat quinquennalment 206.4 L’Estat ha de garantir que llur aplicació no alteri en cap cas la posició de Catalunya en l’ordenació de rendes per capita entre les comunitats autònomes abans de l’anivellament 206.5 La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat n’acorda la contribució 210.2.b medi ambient Totes les persones tenen dret a la protecció davant les diferents formes de contaminació 27.2 Els poders públics han de vetllar per la protecció del medi ambient 46.1 Es regulen els objectius de les polítiques mediambientals 46.2 Els governs locals tenen competències pròpies en la protecció del medi ambient 84.2.j La Generalitat té competència exclusiva sobre la planificació i l’adopció de mesures i instruments específics de gestió i protecció dels recursos i dels ecosistemes pel que fa a les conques hidrogràfiques internes 117.1.b La Generalitat té competència executiva sobre l’adopció de mesures addicionals de protecció i sanejament dels recursos i dels ecosistemes aquàtics pel que fa a les conques hidrogràfiques compartides 117.3.a 296 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A M La Generalitat té competència exclusiva en la regulació i la gestió dels recursos pesquers i la delimitació d’espais protegits en aigües interiors 119.2 La Generalitat hi té competència compartida, i és competent per a l’establiment de normes addicionals de protecció 144.1 La Generalitat té competència compartida sobre els instruments de planificació ambiental 144.1.a La Generalitat té competència compartida sobre les mesures de sostenibilitat, fiscalitat i recerca ambientals 144.1.b La Generalitat té competència compartida sobre els recursos naturals, la flora i la fauna, la biodiversitat i el medi ambient marí i aquàtic 144.1.c La Generalitat té competència compartida sobre la producció d’envasos i embalatges 144.1.d La Generalitat té competència compartida sobre la generació, la gestió, el trasllat i la disposició final de residus 144.1.e La Generalitat té competència compartida sobre la contaminació de sòl i subsòl 144.1.f La Generalitat té competència compartida sobre els abocaments efectuats en aigües interiors i en aigües superficials i subterrànies internes 144.1.g La Generalitat té competència executiva sobre la intervenció administrativa dels abocaments en aigües superficials i subterrànies 144.1.g La Generalitat té competència compartida sobre la contaminació atmosfèrica 144.1.h La Generalitat té competència compartida sobre l’emissió de gasos d’efecte hivernacle 144.1.i La Generalitat té competència compartida sobre la promoció de les qualificacions d’actuacions respectuoses amb el medi 144.1.j La Generalitat té competència compartida sobre la prevenció, la restauració i la reparació de danys al medi ambient, i sobre el règim sancionador 144.1.k 297 �M ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat té competència compartida sobre les mesures de protecció de les espècies i sobre el règim sancionador 144.1.l La Generalitat exerceix determinades competències en aquesta matèria per mitjà del Cos d’Agents Rurals 144.6 La gestió dels títols d’ocupació i ús del domini públic maritimoterrestre ha de respectar les excepcions que es puguin establir per motius mediambientals en les aigües costaneres interiors i de transició 149.3.b La Generalitat té competència compartida en la preservació, la protecció i la promoció de la sanitat ambiental 162.3.b La Generalitat té facultats d’execució de la legislació estatal sobre seguretat pel que fa a la conservació de la natura, del medi ambient i dels recursos hídrics 164.3.b Vegeu també Cos d’Agents Rurals; desenvolupament sostenible; deures en l’àmbit del medi ambient; drets en l’àmbit del medi ambient; espais naturals; recursos naturals mediació — en l’àmbit cooperatiu La Generalitat hi té competència exclusiva 124.2.h — en l’àmbit judicial La Generalitat pot establir instruments i procediments de mediació i de conciliació en la resolució de conflictes judicials en les matèries de la seva competència 106.2 — en matèria d’esport La Generalitat té competència exclusiva en l’ordenació dels òrgans competents 134.1.b — en matèria de consum Els poders públics han de garantir-ne els instruments 49.2 La Generalitat té competència exclusiva per a regular-ne òrgans i procediments 123.c — en matèria de transports terrestres La Generalitat té competència exclusiva per a regular-la 169.1.e 298 �M ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — laboral La Generalitat l’ha de promoure per a resoldre conflictes d’interessos entre els diversos agents socials 45.6 La Generalitat té competència executiva en els instruments de conciliació, mediació i arbitratge laborals 170.1.k Vegeu també relacions laborals — social Els poders públics han de fomentar les relacions interculturals per mitjà de l’impuls i la creació d’àmbits de coneixement recíproc, diàleg i mediació 42.7 medicina Vegeu també drets en l’àmbit de la salut; metges; personal sanitari — forense Correspon a la Generalitat la regulació de les institucions, els instituts i els serveis de medicina forense i de toxicologia (en el marc de la LOPJ) 105 memòria històrica La Generalitat i els altres poders públics han de vetllar perquè es conegui i perquè es converteixi en símbol permanent dels valors democràtics 54 mencions de qualitat La Generalitat té competència exclusiva sobre denominacions d’origen i altres mencions de qualitat (en el marc de l’art. 149.1.13 CE) 128.1; 128.2 La Generalitat participa en els òrgans de les denominacions que ultrapassen el territori de Catalunya, i exerceix facultats de gestió i control sobre llurs actuacions a Catalunya 128.3 La Generalitat exerceix les obligacions de protecció de les denominacions d’origen i de les indicacions geogràfiques protegides 128.4 Les autoritats corresponents col·laboren en la protecció de les denominacions geogràfiques i de qualitat fora del territori de Catalunya 128.4 299 �M ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A menors Tenen dret a rebre l’atenció integral necessària per a desenvolupar llur personalitat i llur benestar en el context familiar i social 17 La Generalitat té competència exclusiva per a qualificar les pel·lícules i els materials audiovisuals en funció de l’edat i dels valors culturals 127.1.a.tercer Llur protecció és competència exclusiva de la Generalitat 166.3.a La Generalitat participa en l’elaboració i la reforma de la legislació penal i processal que hi incideixi 166.3.b La Generalitat té competència exclusiva per a regular de manera específica el transport escolar o de menors 169.1.d Vegeu també infants mercaderies Vegeu transport mercat Vegeu també lliure competència — assegurador La Generalitat hi té competència compartida 126.2; 126.3; 126.4 — de les telecomunicacions Vegeu Comissió del Mercat de les Telecomunicacions — de treball Les persones que en són excloses tenen dret a percebre prestacions i recursos no contributius de caràcter pal·liatiu 25.2 mercats de valors La Generalitat té competència compartida en els mercats de valors i centres de contractació situats a Catalunya 145 Vegeu també Comissió Nacional del Mercat de Valors Mesa — del Congrés dels Diputats El Parlament pot presentar-li proposicions de llei 61.b 300 �M ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — del Parlament El Reglament del Parlament en regula l’elecció i les funcions 59.1 meteorologia Correspon a la Generalitat l’establiment d’un servei meteorològic propi 144.5 Correspon a la Generalitat el subministrament d’informació meteorològica i climàtica 144.5 Correspon a la Generalitat la recerca meteorològica i climàtica i l’elaboració de la cartografia climàtica 144.5 metges Han de respectar les instruccions anticipades dels pacients sobre intervencions i tractaments mèdics 20.2 Els usuaris de la sanitat pública tenen dret que siguin respectades llurs preferències pel que fa a l’elecció de metge o metgessa 23.2 La Generalitat té competència compartida sobre el règim estatutari i la formació del personal al servei del sistema sanitari públic 162.3.e mines Vegeu règim miner Ministeri — d’Economia i Hisenda La Generalitat col·labora en les activitats d’inspecció i sanció que aquest exerceix sobre les caixes d’estalvis amb domicili a Catalunya 120.4 — Fiscal Totes les persones tenen dret a utilitzar la llengua oficial que elegeixin a l’hora de relacionar-s’hi 33.2 El fiscal o la fiscal superior de Catalunya el representa a Catalunya, i exerceix les funcions que estableix el seu estatut orgànic 96.1; 96.4 La Generalitat pot subscriure-hi convenis 96.4 Vegeu també Fiscalia 301 �M ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A mitjans de comunicació social El català és la llengua d’ús normal i preferent en els públics 6.1 Els poders públics han de procurar que els electors en rebin una informació veraç, objectiva, neutral i respectuosa del pluralisme polític sobre les candidatures que concorren en els processos electorals 43.3 Els poders públics han de promoure les condicions per a garantir el dret a rebre’n una informació veraç i uns continguts que respectin la dignitat de les persones i el pluralisme polític, social, cultural i religiós 52.1 La informació dels de titularitat pública ha d’ésser neutral 52.1 La Generalitat hi té competència compartida 146.2 La Generalitat hi ha de fomentar el pluralisme lingüístic i cultural de Catalunya 146.3 Vegeu també serveis de comunicació mobilitat Els poders públics han de promoure polítiques de transport i de comunicació que en fomentin la millora 48.1 — internacional La Generalitat té competència exclusiva en la promoció de la mobilitat internacional en matèria de joventut 142.1.b — reduïda Els poders públics han de promoure polítiques de transport i de comunicació que garanteixin l’accessibilitat per a les persones amb mobilitat reduïda 48.1 moció de censura L’aprovació d’una moció de censura és causa de cessament del president o presidenta de la Generalitat 67.7 mort Totes les persones tenen dret a viure amb dignitat el procés de llur mort 20.1 Vegeu també drets en l’àmbit de la salut 302 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A M Mossos d’Esquadra Vegeu Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra moviment cooperatiu Vegeu cooperatives multes Constitueixen part dels recursos de les finances de la Generalitat 202.3.j multilateralitat És un dels principis pels quals es regeixen les relacions de la Generalitat amb l’Estat 3.1 La participació de la Generalitat en els òrgans i els mecanismes bilaterals i multilaterals de col·laboració amb l’Estat i amb altres comunitats autònomes no altera la titularitat de les competències que li corresponen 176.1 municipi de Barcelona Disposa d’un règim especial 89 Vegeu també Ajuntament de Barcelona; ciutat de Barcelona municipis Integren el sistema institucional de la Generalitat 2.3 Catalunya estructura la seva organització territorial bàsica en municipis i vegueries 83.1 L’Estatut els garanteix un nucli de competències pròpies i plena autonomia, subjecta només a control de constitucionalitat i legalitat 84.1; 86.3 Són els ens locals bàsics de l’organització territorial i el mitjà de participació de la comunitat local en els afers públics 86.1 El govern i l’administració de cada un corresponen a l’ajuntament 86.2 Els actes i els acords que adopten no poden ésser objecte de control d’oportunitat per cap altra administració 86.4 Disposen de plena capacitat d’autoorganització dins el marc de les disposicions generals establertes per llei en matèria d’organització i funcionament municipals 87.1 303 �M ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Tenen dret a associar-se amb altres i cooperar entre ells i amb altres ens públics per a exercir llurs competències i tenen capacitat per a establir convenis i crear mancomunitats, consorcis i associacions 87.2 Tenen potestat normativa en l’àmbit de llurs competències 87.3 Les lleis que afecten llur règim jurídic, orgànic, funcional, competencial i financer han de tenir en compte les diferents característiques que tenen 88 Llur voluntat de col·laboració i associació fonamenta la creació d’ens locals supramunicipals altres que la comarca 93 La Generalitat hi té competència exclusiva amb relació a la creació, la supressió i l’alteració dels termes, a la denominació, la capitalitat i els símbols, als topònims i a la determinació dels règims especials 151.b La Generalitat té competència exclusiva sobre la determinació de llurs competències i potestats pròpies, en els àmbits especificats per l’article 84 160.1.b L’Agència Tributària de Catalunya pot exercir, per delegació, llurs funcions de gestió tributària 204.5 Vegeu també cooperació local; ens locals; entitats municipals descentralitzades; municipi de Barcelona muntanya Els poders públics han de vetllar per la cohesió econòmica i territorial per mitjà de polítiques que assegurin un tractament especial de les zones de muntanya 46.4 Els governs locals tenen competències pròpies sobre la regulació, la gestió i la vigilància de les activitats i els usos que s’hi porten a terme 84.2.n El Conselh Generau d’Aran té les facultats que la llei li atribueix en les actuacions de muntanya 94.4 La Generalitat té competència compartida en la regulació i el règim d’intervenció administrativa i d’usos de les vies pecuàries 116.2.b Vegeu també forest; medi ambient 304 �N ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A museus La Generalitat té competència exclusiva sobre els que no són de titularitat estatal 127.1.c ; 127.1.d.segon La Generalitat té competència executiva sobre els que són de titularitat estatal, si l’Estat no se’n reserva expressament la gestió 127.2 música La Generalitat té competència exclusiva per a fomentar i difondre la creació i la producció musicals portades a terme a Catalunya 127.1.d.primer mutualitats — d’accidents de treball i malalties professionals La Generalitat té competència compartida en la coordinació de les activitats de prevenció de riscs laborals que acompleixen a Catalunya 165.1.d — de previsió social La Generalitat té competència exclusiva sobre l’estructura, l’organització i el funcionament de les no integrades en el sistema de seguretat social 126.1 La Generalitat té competència compartida sobre llur activitat 126.3 N nació Vegeu Catalunya nacionalitat Vegeu també Catalunya; igualtat — espanyola Els estrangers que l’adquireixen, si tenen veïnatge administratiu a Catalunya i no manifesten llur voluntat en contra, resten sotmesos al dret civil català 14.2 natura Els poders públics han de fer efectives les condicions per a preservar-la 46.3 305 �N ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat té facultats d’execució de la legislació sobre seguretat pel que fa a la conservació de la natura, del medi ambient i dels recursos hídrics 164.3.b Vegeu també medi ambient; paisatge; recursos naturals negociació col·lectiva Vegeu relacions laborals no-discriminació Vegeu igualtat nomenaments Vegeu Consell de Justícia de Catalunya; Consell General del Poder Judicial; conseller primer o consellera primera; concursos; Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya; diputats; funcionaris; jutges; Llei orgànica del poder judicial; magistrats; notaris; notaris arxivers de protocols de districte; president o presidenta de la Generalitat; publicació dels nomenaments; registradors de la propietat, mercantils i de béns mobles normalització lingüística Vegeu aranès; català; política lingüística normativa Vegeu també potestat normativa — de l’Estat Correspon a la Generalitat la potestat reglamentària per a executar-la 112 — de la Unió Europea Correspon a la Generalitat desplegar-la, aplicar-la i executar-la quan afecti l’àmbit de les seves competències 113 Si una normativa europea substitueix la legislació bàsica de l’Estat, la Generalitat pot adoptar la legislació de desenvolupament a partir de les normes europees 189.3 Vegeu també Unió Europea — penitenciària La Generalitat té competència executiva per a dictar disposicions que l’adaptin a la realitat social de Catalunya 168.1.a 306 �N ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — sobre habitatges La Generalitat hi té competència exclusiva 137.1 Vegeu també habitatge — tributària La Generalitat té competència exclusiva sobre la determinació i el règim d’aplicació dels beneficis fiscals de les associacions i les fundacions que estableixi la normativa tributària i que compleixen llurs funcions majoritàriament a Catalunya 118.1.b ; 118.2.b Vegeu també sistema tributari normes — de la Generalitat Tenen eficàcia territorial 14.1 Llur publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya és suficient perquè entrin en vigor 68.5 Les que tenen rang de llei vigents en el moment de l’entrada en vigor de l’Estatut que eventualment puguin resultar incompatibles amb els drets reconeguts pel títol I mantenen la vigència per un termini màxim de dos anys DT 1.1 Els grups parlamentaris, els membres del Parlament, el Govern i el Síndic de Greuges poden sol·licitar dictamen al Consell de Garanties Estatutàries sobre la compatibilitat amb l’Estatut de les que tenen rang de llei dictades pel Govern abans de l’entrada en vigor d’aquest DT 1.2 — de procediment administratiu La Generalitat té competència exclusiva en les que deriven de les particularitats del dret substantiu de Catalunya o de les especialitats de l’organització de la mateixa Generalitat 159.1.c — processals Correspon a la Generalitat dictar les que derivin de les particularitats del dret substantiu de Catalunya 130 notaries Totes les persones tenen dret a utilitzar la llengua oficial que elegeixin a l’hora de relacionar-s’hi 33.2 307 �N ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat hi té competència executiva 147.1 La Generalitat té competència executiva per a establir les demarcacions notarials 147.1.c Vegeu també notaris; registres de la propietat, mercantils i de béns mobles notaris Per a prestar llurs serveis a Catalunya han d’acreditar que tenen un nivell de coneixement adequat i suficient de les llengües oficials 33.3 La Generalitat té competència executiva per a nomenar-ne i per a administrar i resoldre les oposicions i els concursos corresponents 147.1.a Els candidats a proveir les notaries han d’ésser admesos en igualtat de drets i han d’acreditar el coneixement de la llengua i del dret catalans 147.1.a La Generalitat participa en l’elaboració dels programes d’accés al Cos de Notaris als efectes de l’acreditació del coneixement del dret català 147.1.b — arxivers de protocols de districte La Generalitat té competència executiva per a nomenar-ne 147.1.d O obra social Vegeu caixes d’estalvis obres — de regatge La Generalitat té competència exclusiva sobre la regulació i l’execució de les actuacions que hi estan relacionades pel que fa a les conques hidrogràfiques internes 117.1.e — hidràuliques La Generalitat té competència exclusiva sobre l’ordenació administrativa, la planificació i la gestió de les que són en aigües que pertanyen a conques hidrogràfiques internes i que no són qualificades d’interès general 117.1.a 308 �O ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Correspon a la Generalitat la participació en la planificació i la programació de les que són d’interès general, sobre les quals té competència executiva 117.2 Correspon a la Generalitat l’execució i l’explotació de les de titularitat estatal, si s’estableix per mitjà de conveni, pel que fa a les conques hidrogràfiques compartides 117.3.b — públiques Són competència exclusiva de la Generalitat les que s’executen al territori de Catalunya i que no han estat qualificades d’interès general ni afecten una altra comunitat autònoma 148.1 La qualificació d’interès general d’aquestes obres requereix l’informe previ de la Generalitat 148.2 La Generalitat participa en la planificació i la programació de les qualificades d’interès general 148.2 La Generalitat pot subscriure convenis de col·laboració per a la gestió dels serveis públics als quals quedin afectades o adscrites obres públiques qualificades d’interès general o que afectin una altra comunitat autònoma 148.3 Correspon a la Generalitat la gestió dels serveis públics de la seva competència als quals quedin afectades o adscrites obres públiques que no siguin d’interès general 148.3 Correspon a la Generalitat l’execució i la gestió de les d’interès general situades al litoral català 149.4 occità És oficial a Catalunya, d’acord amb el que estableixen l’Estatut i les lleis de normalització lingüística 6.5 La Generalitat i el Conselh Generau d’Aran tenen la competència sobre la normalització lingüística de l’occità 143.2 Vegeu també aranès oci Vegeu lleure ocupació Els treballadors tenen dret a accedir de manera gratuïta als serveis públics d’ocupació 25.1 309 �O ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Els poders públics han de garantir el compliment del principi d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes en l’accés a l’ocupació 41.1 Els poders públics han d’impulsar les polítiques d’ocupació plena 45.3 Els governs locals tenen competències pròpies sobre el foment de l’ocupació 84.2.i La Generalitat té competència executiva en les polítiques actives d’ocupació 170.1.b La Generalitat té competència executiva en la intermediació laboral 170.1.d Correspon a la Generalitat la competència executiva en els procediments de regulació d’ocupació 170.1.f Vegeu també treball — pública La Generalitat té competència executiva per a aprovar-ne l’oferta pel que fa al personal no judicial al servei de l’Administració de justícia 103.2.a La Generalitat té competència compartida per a desenvolupar-ne els principis ordenadors 136.b oficines — a l’exterior La Generalitat té competència exclusiva per a crear oficines a l’estranger per a la promoció del turisme 171.b La Generalitat en pot establir per a promoure els interessos de Catalunya 194 Vegeu també acció exterior; turisme — judicials Correspon a la Generalitat determinar-ne la creació, el disseny, l’organització, la dotació i la gestió 105 Onze de Setembre És un dels símbols nacionals de Catalunya 8.1 És la Diada de Catalunya 8.3 310 �O ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A opció lingüística Totes les persones tenen dret a utilitzar la llengua oficial que elegeixin en les relacions amb les institucions, les organitzacions i les administracions públiques a Catalunya 33.1 Aquest dret obliga els organismes públics i les entitats privades que en depenen 33.1 Per a garantir aquest dret, els jutges i els magistrats, els fiscals, els notaris, els registradors de la propietat i mercantils, els encarregats del Registre Civil i el personal al servei de l’Administració de justícia han d’acreditar que tenen un nivell de coneixement adequat i suficient de les llengües oficials 33.3 Per a garantir aquest dret, l’Administració de l’Estat situada a Catalunya ha d’acreditar que el personal al seu servei té un nivell de coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials 33.4 Vegeu també deures lingüístics; drets lingüístics operacions de crèdit Llur producte constitueix part dels recursos de les finances de la Generalitat 202.3.i oposicions — a l’Administració de justícia La Generalitat en proposa la convocatòria al Govern de l’Estat, al Consell General del Poder Judicial o al Consell de Justícia de Catalunya per a proveir les places vacants de magistrats, jutges i fiscals 101.1 Les proves dels concursos i les oposicions de magistrats, jutges i fiscals, si tenen lloc a Catalunya, es poden fer en qualsevol de les dues llengües oficials, a elecció del candidat o candidata 101.3 — al Cos de Notaris Vegeu notaris ordenació — del litoral La Generalitat hi té competència exclusiva 149.3 Vegeu també litoral 311 �O ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — del paisatge La Generalitat hi té competència exclusiva 149.1 Vegeu també paisatge — del sector pesquer La Generalitat hi té competència compartida 119.4 Vegeu també pesca — del territori Els governs locals hi tenen competències pròpies 84.2.a La Generalitat hi té competència exclusiva 149 — farmacèutica Correspon a la Generalitat (en el marc de l’art. 149.1.16 CE) 162.2 ordre — protocol·lari El Parlament ha de fixar l’ordre protocol·lari de les diverses expressions del marc simbòlic de Catalunya 8.5 Vegeu també protocol; símbols nacionals — públic El dret d’accés a la informació mediambiental de què disposen els poders públics només pot ésser limitat per motius d’ordre públic justificats 27.3 La Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra exerceix totes les funcions en aquest àmbit 164.5.a — social La Generalitat té competència executiva en matèria de treball i relacions laborals, que inclou la potestat sancionadora de les infraccions de l’ordre social 170.1.h Vegeu també relacions laborals organismes — comuns La Generalitat i l’Estat poden subscriure convenis i tractats que incloguin la creació d’organismes comuns amb comunitats i territoris que tenen vincles històrics, lingüístics i culturals amb Catalunya 12 312 �O ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — estatals econòmics i socials La Generalitat designa membres dels òrgans de direcció de determinats organismes estatals o participa en els processos per a designar-ne, i pot sol·licitar a l’Estat que creï delegacions territorials d’alguns d’aquests organismes 182; 183.2.f ; DF 4 — internacionals La Generalitat i l’Estat han d’emprendre les accions necessàries perquè el català hi sigui present i s’utilitzi 6.3 La Generalitat ha de participar en els competents en matèries d’interès rellevant per a Catalunya 198 organismes genèticament modificats La Generalitat té competència exclusiva en les llavors i els planters, especialment pel que fa als organismes genèticament modificats 116.1.e organització — de l’Administració de la Generalitat Les lleis l’han de regular 71.6 Vegeu també Administració de la Generalitat — de l’Aran Es regula 94 Vegeu també Aran — judicial El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és l’òrgan jurisdiccional en què culmina 95.1 — territorial És matèria de desenvolupament bàsic de l’Estatut 62.2 La Generalitat hi té competència exclusiva 151 Vegeu també comarques; ens locals; municipis; vegueries organitzacions — agràries i ramaderes La Generalitat té competència exclusiva per a regular-ne la participació en organismes públics 116.1.c 313 �O ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — culturals La Generalitat n’ha de promoure la projecció internacional i l’afiliació a les entitats afins d’àmbit internacional 200 — de consumidors i usuaris Els poders públics hi han de donar suport 49.2 — del tercer sector social Tenen dret a complir llurs funcions en els àmbits de la participació i la col·laboració socials 24.4 Vegeu també entitats associatives — empresarials Tenen dret a complir llurs funcions en els àmbits de la concertació social, la participació i la col·laboració social 25.5 Han d’estar representades en l’espai català de relacions laborals 45.4 Han de participar en la definició de les polítiques públiques que les afectin 45.6 Vegeu també relacions laborals — esportives La Generalitat n’ha de promoure la projecció internacional i, si escau, l’afiliació a les entitats internacionals afins 200 — professionals Han d’ésser consultades en la definició de les polítiques públiques que les afectin 45.7 — sindicals Vegeu sindicats — socials La Generalitat n’ha de promoure la projecció internacional i, si escau, l’afiliació a les entitats internacionals afins 200 òrgans — consultius de la Unió Europea La Generalitat participa en les delegacions espanyoles davant els òrgans consultius i preparatoris del Consell i de la Comissió de la Unió Europea si tracten afers que són de la seva competència 187.1 314 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — consultius del Govern La Comissió Jurídica Assessora és l’alt òrgan consultiu 72.1 El Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya ho és en matèries socioeconòmiques, laborals i ocupacionals 72.2 — de participació en matèria d’ensenyament no universitari Correspon a la Generalitat la competència exclusiva per a regular-los 131.2.a — economicoadministratius La Generalitat assumeix, per mitjà d’aquests, la revisió per la via administrativa de les reclamacions contra els actes de gestió tributària dictats per l’Agència Tributària de Catalunya 205 — jurisdiccionals Es regulen les atribucions del Consell de Justícia de Catalunya respecte a aquests òrgans 98.2 Correspon a la Generalitat determinar la creació, el disseny, l’organització, la dotació i la gestió de les oficines judicials i dels òrgans i els serveis de suport als òrgans jurisdiccionals 105 orientació jurídica gratuïta Vegeu justícia gratuïta orientació sexual Els poders públics han de promoure la igualtat de les unions estables de parella, amb independència de l’orientació sexual de llurs membres 40.7 Els poders públics han de promoure l’eradicació de l’homofòbia 40.8 Vegeu també igualtat P paisatge Totes les persones tenen dret a gaudir-ne en condicions d’igualtat 27.1 Totes les persones tenen el deure de fer-ne un ús responsable 27.1 Els poders públics han d’establir les condicions que permetin a totes les persones el gaudi del patrimoni natural i paisatgístic 46.3 315 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Els poders públics han de vetllar per la cohesió econòmica i territorial per mitjà de la protecció del paisatge i la defensa del litoral 46.4 La Generalitat té competència exclusiva per a establir les directrius d’ordenació i gestió del paisatge i de les actuacions que hi incideixen 149.1.a paradors de turisme La Generalitat participa en els òrgans d’administració de Paradors de Turisme d’Espanya 171.c paritat entre dones i homes Els poders públics l’han de garantir 41.2 La llei electoral n’ha d’establir els criteris per a l’elaboració de les llistes electorals 56.3 Vegeu també dones Parlament de Catalunya Ha definit Catalunya com a nació preàmbul Integra la Generalitat, juntament amb la Presidència de la Generalitat, el Govern i les altres institucions que estableix el capítol V del títol II 2.2 Ha de regular les diverses expressions del marc simbòlic de Catalunya i n’ha de fixar l’ordre protocol·lari 8.5 La seva seu permanent és la ciutat de Barcelona, sens perjudici que es pugui reunir en altres llocs, d’acord amb el que estableix el Reglament del Parlament 10 Designa una autoritat independent que vetlla per protegir els drets de les persones relatius a les dades personals contingudes en els fitxers que són competència de la Generalitat 31; 156.d Representa el poble de Catalunya 55.1 Exerceix la potestat legislativa, aprova els pressupostos de la Generalitat i controla i impulsa l’acció política i de govern 55.2 És la seu on s’expressa preferentment el pluralisme i es fa públic el debat polític 55.2 Se’n regulen les funcions 55.2; 61 És inviolable 55.3 316 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A P Es compon d’un mínim de cent diputats i un màxim de cent cinquanta, elegits per a un termini de quatre anys 56 Els que en són membres són inviolables pels vots i les opinions que emetin en l’exercici de llur càrrec 57 Gaudeix d’autonomia organitzativa, financera, administrativa i disciplinària 58 Té un president o presidenta i una mesa elegits pel Ple 59 Se’n regula el règim de reunions i sessions 60 Es regula la iniciativa legislativa 62 Elegeix el president o presidenta de la Generalitat d’entre els seus membres 67.2 Resta dissolt automàticament si cap candidat o candidata no és elegit un cop transcorreguts dos mesos des de la primera votació d’investidura 67.3 No pot ésser dissolt pel conseller o consellera que supleix o substitueix el president o presidenta de la Generalitat 67.8 El president o presidenta de la Generalitat li dóna compte del nomenament i la separació del conseller primer o consellera primera 69.1 Els membres del Govern tenen drets i obligacions envers el Parlament 73 El president o presidenta de la Generalitat i els consellers responen políticament davant seu de forma solidària 74.1 Pot ésser dissolt pel president o presidenta de la Generalitat 75 Proposa al president o presidenta de la Generalitat dues terceres parts dels membres del Consell de Garanties Estatutàries 77.1 Elegeix el síndic o síndica de greuges 79.1 La Sindicatura de Comptes en depèn orgànicament 80.2 Designa els síndics de la Sindicatura de Comptes 81.1 El fiscal o la fiscal superior de Catalunya li ha de trametre i presentar la memòria anual de la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 96.3 Designa els membres del Consell de Justícia de Catalunya que determini la llei orgànica del poder judicial 99.1 Designa l’autoritat competent encarregada de vetllar per garantir el dret a la protecció de dades personals en l’àmbit de les competències de la Generalitat 156.d 317 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Estableix per llei el règim jurídic dels convenis signats per la Generalitat 177.1 Els senadors elegits a Catalunya i els que representen la Generalitat hi poden comparèixer 179 La Comissió Bilateral Generalitat - Estat li trasllada una memòria anual 183.3 Ha de dirigir al Govern de l’Estat i a les Corts Generals les observacions pertinents sobre les iniciatives de revisió dels tractats de la Unió Europea i dels processos de subscripció i ratificació subsegüents 185.1 Ha de formular observacions amb relació a les iniciatives presentades per l’Estat davant la Unió Europea 186.4 Pot establir relacions amb el Parlament Europeu en àmbits d’interès comú 187.4 La part catalana de la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat li ret comptes 210.4 Li correspon, juntament amb el Govern de la Generalitat, la iniciativa de la reforma de l’Estatut 222; 223 Vegeu també diputats; eleccions al Parlament; grups parlamentaris; lleis de Catalunya; règim electoral del Parlament; procediment legislatiu; Reglament del Parlament Parlament Europeu El Parlament de Catalunya hi pot establir relacions en àmbits d’interès comú 187.4 participació Els poders públics han de facilitar la de totes les persones en la vida política, econòmica, cultural i social 4.2 Els ciutadans de Catalunya tenen dret a participar en condicions d’igualtat en els afers públics 29.1 Els ciutadans de Catalunya tenen dret a elegir llurs representants en els òrgans polítics representatius i a presentar-s’hi com a candidats 29.2 Els ciutadans de Catalunya tenen dret a promoure i a presentar iniciatives legislatives al Parlament 29.3; 62.1 Els ciutadans de Catalunya tenen dret a participar en el procés d’elaboració de les lleis del Parlament 29.4 318 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A P Totes les persones tenen dret a dirigir peticions i a plantejar queixes a les institucions i l’Administració de la Generalitat, i també als ens locals 29.5 Els ciutadans de Catalunya tenen dret a promoure la convocatòria de consultes populars per la Generalitat i els ajuntaments 29.6 Els poders públics l’han de fomentar en l’elaboració, la prestació i l’avaluació de les polítiques públiques, i també en els àmbits cívic, social, cultural, econòmic i polític 43.1 Els poders públics l’han de facilitar, amb una atenció especial a les zones menys poblades del territori 43.2 Les campanyes institucionals que s’organitzin en ocasió dels processos electorals l’han de promoure 43.3 El sistema electoral ha d’assegurar la representació adequada de totes les zones del territori 56.2 La Generalitat té competència exclusiva en la promoció de les iniciatives de participació de la gent jove 142.1.b Vegeu també cooperatives; dones; ensenyament; Generalitat; organitzacions del tercer sector social; organitzacions empresarials; sindicats; treballadors; Unió Europea patrimoni Vegeu també impost sobre el patrimoni; impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats — arqueològic Els poders públics han d’emprendre les accions necessàries per a facilitar-hi l’accés 44.5 La Generalitat té competència exclusiva per a fer-ne la inspecció, l’inventari i la restauració 127.1.b.segon Vegeu també patrimoni cultural — arquitectònic La Generalitat té competència exclusiva per a fer-ne la inspecció, l’inventari i la restauració 127.1.b.segon Vegeu també patrimoni cultural — artístic Els poders públics han d’emprendre les accions necessàries per a facilitar-hi l’accés 44.5 319 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat té competència exclusiva per a fer-ne la inspecció, l’inventari i la restauració 127.1.b.segon La Generalitat té competència exclusiva per a promoure’l i difondre’l 127.1.d.segon Vegeu també patrimoni cultural — bibliogràfic Vegeu patrimoni documental i bibliogràfic — científic La Generalitat té competència exclusiva per a fer-ne la inspecció, l’inventari i la restauració 127.1.b.segon Vegeu també patrimoni cultural — cultural Totes les persones tenen el deure de respectar-lo i preservar-lo 22.2 Els poders públics n’han de fomentar la conservació i la difusió 44.4 Els poders públics han d’emprendre les accions necessàries per a facilitar-hi l’accés 44.5 La Generalitat té competència exclusiva per a regular i executar mesures destinades a garantir-ne l’enriquiment i la difusió i a facilitar-hi l’accés 127.1.b.primer La Generalitat té competència exclusiva per a fer-ne la inspecció, l’inventari i la restauració 127.1.b.segon La Generalitat té competència exclusiva sobre l’establiment del règim jurídic de les actuacions sobre els béns mobles i immobles que l’integren 127.1.b.tercer La Generalitat té competència exclusiva per a protegir-lo 127.1.b.quart La Generalitat té competència exclusiva per a conservar i recuperar els béns que integren el patrimoni documental i bibliogràfic 127.1.c.tercer La Generalitat té competència exclusiva per a promoure’l i difondre’l 127.1.d.segon Vegeu també cultura — de la Generalitat Els seus rendiments integren els recursos de les finances de la Generalitat 202.3.g 320 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A És integrat pels béns i els drets dels quals és titular i pels que adquireixi per qualsevol títol jurídic 215.1 Una llei del Parlament n’ha de regular l’administració, la defensa i la conservació 215.2 — documental i bibliogràfic La Generalitat té competència exclusiva per a conservar i recuperar els béns que l’integren 127.1.c.tercer Vegeu també béns documentals, bibliogràfics i culturals; patrimoni cultural — etnològic La Generalitat té competència exclusiva per a fer-ne la inspecció, l’inventari i la restauració 127.1.b.segon Vegeu també patrimoni cultural — històric Els poders públics han d’emprendre les accions necessàries per a facilitar-hi l’accés 44.5 La Generalitat té competència exclusiva per a fer-ne la inspecció, l’inventari i la restauració 127.1.b.segon Vegeu també patrimoni cultural — industrial Els poders públics han d’emprendre les accions necessàries per a facilitar-hi l’accés 44.5 — monumental La Generalitat té competència exclusiva per a promoure’l i difondre’l 127.1.d.segon — natural Totes les persones tenen el deure de col·laborar per a conservar-lo 27.2 Els poders públics han d’establir les condicions que en permetin el gaudi a tothom 46.3 — tècnic La Generalitat té competència exclusiva per a fer-ne la inspecció, l’inventari i la restauració 127.1.b.segon Vegeu també patrimoni cultural 321 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Patronat de l’Arxiu de la Corona d’Aragó Vegeu Arxiu de la Corona d’Aragó patronats La Generalitat té competència exclusiva per a regular els de les fundacions que compleixen llurs funcions majoritàriament a Catalunya 118.2.a pau Catalunya aferma el seu compromís amb tots els pobles per a construir un ordre mundial pacífic i just preàmbul És un principi rector de l’actuació dels poders públics 4.3 La Generalitat ha de promoure la cultura de la pau i accions de foment de la pau al món 51.1 Vegeu també justícia de pau peatges Les inversions de l’Estat a Catalunya es poden emprar per a alliberar peatges DA 3.1 pel·lícules Vegeu cinema pensions Vegeu també entitats gestores de plans i fons de pensions — no contributives La competència compartida de la Generalitat en matèria de seguretat social inclou el reconeixement i la gestió de les pensions no contributives 165.1.e personal — al servei de l’Administració de justícia Ha d’acreditar el coneixement adequat i suficient de les llengües oficials 33.3; 102.4 La Generalitat té competència normativa i competència executiva i de gestió en matèria de personal no judicial (en els termes de la LOPJ) 103.1; 103.2 322 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat té competència exclusiva en matèria de personal laboral 103.4 — al servei de l’Administració de l’Estat a Catalunya Ha d’acreditar el coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials 33.4 — al servei de l’Administració de la Generalitat Una llei n’ha de regular l’estatut jurídic 71.7 — al servei de la Fiscalia a Catalunya Ha d’acreditar el coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials 102.4 — al servei de les administracions públiques Té l’obligació de comparèixer a requeriment del Parlament 59.5 La Generalitat té competència exclusiva sobre el seu règim estatutari 136.a La Generalitat té competència compartida per al desenvolupament dels principis ordenadors de l’ocupació pública, sobre l’adquisició i la pèrdua de la condició de funcionari, les situacions administratives i els drets, els deures i les incompatibilitats d’aquest personal 136.b La Generalitat té competència exclusiva, en matèria de personal laboral, per a adaptar la relació de llocs de treball a les necessitats derivades de l’organització administrativa i sobre la seva formació 136.c — de seguretat privada La Generalitat executa la legislació de l’Estat en matèria d’autorització de centres de formació d’aquest personal 163.c — dependent del Parlament El Parlament en fixa l’estatut 58.2 — docent La Generalitat té competència exclusiva en matèria d’ensenyament no universitari, la qual inclou la formació permanent i el perfeccionament del personal docent 131.2.f La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa al règim retributiu en l’ensenyament universitari 172.1.h 323 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La competència compartida de la Generalitat en matèria d’ensenyament universitari inclou l’avaluació i el garantiment de la qualitat i de l’excel·lència d’aquest personal 172.2.f — investigador La competència exclusiva de la Generalitat sobre els seus centres i estructures de recerca inclou la regulació i la formació professional d’aquest personal 158.1.d La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’ensenyament universitari inclou el règim retributiu d’aquest personal 172.1.h La competència compartida de la Generalitat en matèria d’ensenyament universitari inclou la regulació del règim d’aquest personal 172.2.e La competència compartida de la Generalitat en matèria d’ensenyament universitari inclou l’avaluació i el garantiment de la qualitat i de l’excel·lència d’aquest personal 172.2.f — sanitari Ha de respectar les instruccions anticipades dels pacients sobre intervencions i tractaments mèdics 20.2 La Generalitat té competència compartida sobre el règim estatutari i la formació del personal al servei del sistema sanitari públic 162.3.e persones Els poders públics han de tenir com a objectiu la millora de llur qualitat de vida 40.1 Vegeu també deures; drets; igualtat — amb discapacitats Els poders públics n’han de garantir la protecció jurídica i n’han de promoure la integració social, econòmica i laboral 40.5 Els poders públics han de promoure polítiques de transport i de comunicació que garanteixin l’accessibilitat per a les persones amb mobilitat reduïda 48.1 Els poders públics han de garantir les condicions que permetin d’assolir la igualtat de les persones sordes que optin per l’ús de la llengua de signes catalana 50.6 324 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — grans Tenen dret a viure amb dignitat, lliures d’explotació i de maltractaments, i no poden ésser discriminades a causa de l’edat 18 Els poders públics n’han de garantir la protecció perquè puguin portar una vida digna i independent i participar en la vida social i cultural 40.6 Els poders públics n’han de procurar la plena integració en la societat per mitjà de polítiques públiques basades en el principi de solidaritat intergeneracional 40.6 perspectiva de gènere Els poders públics n’han de garantir la incorporació transversal en totes les polítiques públiques 41.2 Vegeu també dones pesca Els governs locals tenen competències pròpies sobre la regulació, la gestió i la vigilància de les activitats i els usos que es porten a terme a les platges, als rius i als llacs 84.2.n La Generalitat té competència exclusiva en matèria de pesca fluvial 119.1 La Generalitat té competència exclusiva en matèria de pesca marítima i recreativa en aigües interiors 119.2 La Generalitat té competència exclusiva en la regulació i la gestió dels recursos pesquers i la delimitació d’espais protegits en aigües interiors 119.2 La Generalitat té competència compartida en matèria d’ordenació del sector pesquer 119.4 La Generalitat té competència compartida sobre la regulació dels recursos naturals, de la flora i la fauna, de la biodiversitat i del medi ambient marí i aquàtic, si no té per finalitat la preservació dels recursos pesquers marítims 144.1.c Vegeu també activitats marítimes peticions Totes les persones tenen dret a dirigir-ne a les institucions i l’Administració de la Generalitat, i també als ens locals, en matèries de les competències respectives 29.5 325 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A El Reglament del Parlament ha de regular la tramitació de les individuals i col·lectives dirigides al Parlament 59.7 planificació — ambiental La Generalitat hi té competència compartida 144.1.a — d’aeroports La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa als que no tenen la qualificació legal d’interès general 140.1.a La Generalitat hi participa pel que fa als d’interès general 140.4 — d’emergències i seguretat civil La Generalitat hi té competència exclusiva 132.1 — d’equipaments comercials La Generalitat hi té competència exclusiva 121.1.d — d’equipaments culturals La Generalitat hi té competència exclusiva 127.1.a.quart Vegeu també cultura — d’espais naturals La Generalitat hi té competència exclusiva (en el marc de l’art. 149.1.23 CE) 144.2 — d’habitatge públic Els governs locals hi tenen competències 84.2.b Vegeu també habitatge — d’heliports La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa als que no tenen la qualificació legal d’interès general 140.1.a — d’infraestructures de transport La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa a les que no tenen la qualificació legal d’interès general 140.1.a — d’institucions penitenciàries La Generalitat hi té competència executiva de la legislació de l’Estat 168.1.b ; 168.1.c Vegeu també sistema penitenciari 326 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A P — d’obres públiques La Generalitat té competència exclusiva sobre les que s’executen al territori de Catalunya que no han estat qualificades d’interès general ni afecten una altra comunitat autònoma 148.1 La Generalitat hi participa pel que fa a les qualificades d’interès general 148.2 — de l’activitat econòmica La Generalitat en pot establir una en el marc de les directrius que estableixi la planificació general de l’Estat 152.3 Correspon a la Generalitat desenvolupar-la i gestionar-la 152.4 La Generalitat participa en l’estatal per mitjà dels mecanismes que estableix el títol V 152.4.b — de l’agricultura i la ramaderia La Generalitat hi té competència compartida 116.2.a — de l’educació infantil Els governs locals hi tenen competències 84.2.g Vegeu també educació infantil; ensenyament — de l’esport La Generalitat hi té competència exclusiva 134.1.a ; 134.1.h Vegeu també esport — de la caça La Generalitat hi té competència exclusiva 119.1.a Vegeu també caça — de la indústria La Generalitat hi té competència compartida 139.2 — de la inspecció de jutjats i tribunals Vegeu Consell de Justícia de Catalunya — de la pesca fluvial La Generalitat hi té competència exclusiva 119.1.a Vegeu també pesca — de la seguretat pública Correspon a la Generalitat 164.1.a 327 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — de la xarxa viària La Generalitat hi té competència exclusiva 140.5.a — de polítiques per a la dona La Generalitat hi té competència exclusiva 153.a Vegeu també dones — de ports La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa als que no tenen la qualificació legal d’interès general 140.1.a La Generalitat hi participa pel que fa als d’interès general 140.4 Vegeu també ports — del sector agroalimentari La Generalitat hi té competència compartida 116.2.a — del sector turístic La Generalitat hi té competència exclusiva 171.a Vegeu també turisme — del transport fluvial de passatgers La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa al que transcorre íntegrament per Catalunya 169.6.a Vegeu també transport — del transport marítim de passatgers La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa al que transcorre íntegrament per Catalunya 169.6.a Vegeu també transport — del transport terrestre La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa al de viatgers i mercaderies per carretera, ferrocarril i cable que transcorre íntegrament per Catalunya 169.1.a Vegeu també transport — estadística La Generalitat hi té competència exclusiva 135.1.a 328 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A P — hidrològica La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa a les conques hidrogràfiques internes 117.1 La Generalitat hi participa pel que fa a les conques hidrogràfiques compartides 117.3 La Generalitat hi participa pel que fa als recursos hídrics i els aprofitaments hidràulics que passen per Catalunya o que hi fineixen provinents de territoris de fora de l’àmbit estatal espanyol 117.5 — sanitària La Generalitat hi té competència compartida 162.3 plans — d’estudis L’ensenyament del català i el castellà hi ha de tenir una presència adequada 35.2 La Generalitat, pel que fa als ensenyaments no universitaris, hi té competència compartida 131.3.c — de pensions Vegeu entitats gestores de plans i fons de pensions — territorials La Generalitat té competència exclusiva per a establir i regular les figures de planejament territorial i el procediment per a tramitar-les i aprovar-les 149.1.b La Generalitat té competència exclusiva per a establir i regular els d’ordenació i ús del litoral i de les platges 149.3.a Vegeu també planificació planta judicial El Govern de la Generalitat n’ha de proposar al Govern de l’Estat la determinació i la revisió 107.1 Les modificacions d’aquesta que no comportin reforma legislativa poden correspondre al Govern de la Generalitat, que pot crear seccions i jutjats 107.2 329 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A planters La Generalitat hi té competència exclusiva 116.1.e platges Els governs locals tenen competències pròpies sobre la regulació, la gestió i la vigilància de les activitats i els usos que s’hi porten a terme 84.2.n La Generalitat hi té competència exclusiva, respectant el règim general del domini públic, pel que fa a establir i regular plans territorials d’ordenació i ús 149.3.a Vegeu també litoral Ple — del Parlament Vegeu Parlament de Catalunya — dels Consellers i Conselleres Generals Vegeu Plen des Conselhèrs e Conselhères Generaus Plen des Conselhèrs e Conselhères Generaus Integra el Conselh Generau d’Aran 94.2 pluralisme És un principi rector de l’actuació dels poders públics 4.3 Els poders públics l’han de respectar en promoure la participació social en l’elaboració de les polítiques públiques 43.1 És un dels valors socials que els poders públics han d’impulsar en la formació de l’alumnat 44.1 El Parlament és la seu on s’expressa preferentment 55.2 — en els mitjans de comunicació Els poders públics han de procurar que els electors rebin dels mitjans de comunicació una informació veraç, objectiva, neutral i respectuosa del pluralisme polític sobre les candidatures que concorren en els processos electorals 43.3 Els poders públics han de promoure les condicions per a garantir el pluralisme polític, social, cultural i religiós en els mitjans de comunicació 52.1 330 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat ha de fomentar el pluralisme lingüístic i cultural de Catalunya 146.3 població S’ha de tenir en compte com una de les variables per a determinar les necessitats de despesa de la Generalitat 206.6 poble Vegeu també Defensor del Poble — aranès Vegeu Aran — de Catalunya Ha mantingut al llarg dels segles una vocació constant d’autogovern preàmbul Vol fer possible la construcció d’una societat democràtica i avançada, de benestar i progrés, solidària amb el conjunt d’Espanya i incardinada a Europa i respectuosa dels drets fonamentals i de les llibertats públiques de les persones i dels pobles preàmbul Proclama com a valors superiors la llibertat, la justícia i la igualtat preàmbul Manifesta la seva voluntat d’avançar per una via de progrés que asseguri una qualitat de vida digna per a tots els que viuen i treballen a Catalunya preàmbul L’autogovern de Catalunya es fonamenta també en els seus drets històrics preàmbul ; 5 El Parlament n’ha recollit el sentiment i la voluntat en definir Catalunya com a nació preàmbul N’emanen els poders de la Generalitat 2.4 El Parlament el representa 55.1 Vegeu també Catalunya — gitano Els poders públics han de garantir el reconeixement de la seva cultura com a salvaguarda de la seva realitat històrica 42.7 Vegeu també igualtat 331 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A pobles Les institucions de la Generalitat són el nexe amb una història d’afirmació i respecte dels drets fonamentals i de les llibertats públiques de la persona i dels pobles preàmbul Catalunya vol desenvolupar la seva personalitat política en el marc d’un Estat que reconeix i respecta la diversitat d’identitats dels pobles d’Espanya preàmbul Catalunya aferma el seu compromís amb tots els pobles per a construir un ordre mundial pacífic i just preàmbul Els poders públics han de reconèixer llur dret a conservar i desenvolupar la identitat 4.2 La Generalitat ha de promoure accions i polítiques de cooperació a llur desenvolupament 51.2 pobresa Les persones o famílies que es troben en situació de pobresa tenen dret a accedir a una renda garantida de ciutadania 24.3 Els poders públics han de garantir la protecció dels infants, especialment contra tota forma d’explotació, d’abandonament, de maltractament o crueltat i de la pobresa i els seus efectes 40.3 Els poders públics han de vetllar per la plena integració social, econòmica i laboral de les persones i dels col·lectius en situació de pobresa i de risc d’exclusió social 42.2 La Generalitat té competència exclusiva per a regular i aprovar plans i programes específics dirigits a persones i col·lectius en situació de pobresa o de necessitat social 166.1.c Vegeu també benestar social poder judicial Es regula el poder judicial a Catalunya títol III Vegeu també Administració de justícia; Consell de Justícia de Catalunya; Fiscalia; jutges; Llei orgànica del poder judicial; magistrats; Tribunal Superior de Justícia de Catalunya policia Vegeu també Cos d’Agents Rurals; Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra; policies locals 332 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — administrativa Corresponen a la Generalitat, pel que fa a les conques hidrogràfiques compartides, les facultats de policia del domini públic hidràulic que li atribueixi la legislació estatal 117.3.c La Generalitat té competència exclusiva sobre l’adopció de mesures de policia administrativa amb relació a la disciplina de mercat 121.1.f La Generalitat té competència exclusiva sobre la relativa a activitats i instal·lacions destinades a la joventut 142.1.c El Cos d’Agents Rurals exerceix funcions de policia administrativa especial 144.6 És una de les funcions de la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra 164.5.b — judicial És una de les funcions del Cos d’Agents Rurals 144.6 És una de les funcions de la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra 164.5.c Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra La Generalitat executa la legislació de l’Estat en matèria de coordinació dels serveis de seguretat i investigació privades amb les policies 163.d Correspon a la Generalitat de crear-la i organitzar-la 164.1.b La Generalitat en té el comandament suprem 164.2 La Generalitat participa en la coordinació de les polítiques de seguretat i l’activitat dels cossos policíacs de l’Estat i de Catalunya i en les relacions de col·laboració i auxili amb les policies d’altres països 164.4 Té com a àmbit d’actuació el conjunt del territori de Catalunya i exerceix totes les funcions pròpies d’un cos de policia en seguretat ciutadana i ordre públic, com a policia administrativa i com a policia judicial i d’investigació criminal 164.5 Correspon a la Generalitat la competència sobre l’ús de la videovigilància i del control de so i enregistraments en l’àmbit públic efectuats per la policia de Catalunya 173 333 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A policies locals La Generalitat executa la legislació de l’Estat en matèria de coordinació dels serveis de seguretat i investigació privades amb les policies 163.d Correspon a la Generalitat de fer-ne l’ordenació i de coordinar-ne l’actuació 164.1.a ; 164.2 política lingüística És matèria de desenvolupament bàsic de l’Estatut 62.2 Vegeu també aranès, castellà; català ports La Generalitat, en l’exercici de la competència exclusiva sobre el transport marítim i fluvial que transcorre íntegrament per Catalunya, ha de respectar les competències de l’Estat en marina mercant i ports 169.6 Vegeu també infraestructures de transport potestat — disciplinària Vegeu règim disciplinari — legislativa El Parlament l’exerceix 55.2 El Parlament la pot delegar en el Govern 63 Correspon a la Generalitat, de manera íntegra, en l’àmbit de les seves competències exclusives 110.1 Correspon a la Generalitat, en el marc de la legislació bàsica de l’Estat, en l’àmbit de les seves competències compartides 111 Correspon a la Generalitat desplegar la normativa de la Unió Europea que afecti l’àmbit de les seves competències 113 Vegeu també lleis — normativa Els municipis en tenen en l’àmbit de llurs competències i en els altres sobre els quals es projecta llur autonomia 87.3 Correspon a la Generalitat la competència normativa sobre el personal no judicial al servei de l’Administració de justícia 103.1 334 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat té capacitat normativa sobre els tributs estatals cedits totalment, sobre els tribus estatals cedits parcialment, si s’escau, i sobre els tributs propis que creï per llei 203.2; 203.3; 203.5; 205.6; DA 7 S’ha de proposar d’augmentar la capacitat normativa de la Generalitat amb relació a l’impost sobre la renda de les persones físiques DA 8 L’Administració general de l’Estat ha de cedir competències normatives sobre determinades operacions amb relació a l’impost sobre el valor afegit i als impostos especials de fabricació DA 11 — reglamentària El Govern l’exerceix 68.1 Correspon a la Generalitat, de manera íntegra, en l’àmbit de les seves competències exclusives 110.1 Correspon a la Generalitat, en el marc de la legislació bàsica de l’Estat, en l’àmbit de les seves competències compartides 111 Correspon a la Generalitat en l’àmbit de les seves competències executives 112 Comprèn l’aprovació de disposicions per a l’execució de la normativa de l’Estat 112 Presidència de la Generalitat Integra la Generalitat, juntament amb el Parlament, el Govern i les altres institucions que estableix el capítol V del títol II 2.2 La seva seu permanent és la ciutat de Barcelona 10 Vegeu també president o presidenta de la Generalitat president o presidenta — d’audiència provincial El Consell de Justícia de Catalunya participa en la seva designació 98.2.a — de la Generalitat El Parlament es reuneix en sessió extraordinària a petició seva 60.1 La regulació del seu estatut personal és matèria de desenvolupament bàsic de l’Estatut 62.2 Promulga, en nom del rei, les lleis, els decrets llei i els decrets legislatius, i n’ordena la publicació 65; 67.6.a Té la més alta representació de la Generalitat 67.1 335 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Dirigeix l’acció de Govern 67.1 Té la representació ordinària de l’Estat a Catalunya 67.1 És elegit pel Parlament 67.2 És nomenat pel rei 67.4 Una llei del Parlament en regula l’estatut personal 67.5 Ordena la publicació dels nomenaments dels càrrecs institucionals de l’Estat a Catalunya 67.6.b Demana la col·laboració a les autoritats de l’Estat que exerceixen funcions públiques a Catalunya 67.6.c Cessa per renovació del Parlament com a conseqüència d’unes eleccions, per aprovació d’una moció de censura o denegació d’una qüestió de confiança, per defunció, per dimissió, per incapacitat permanent, física o mental, i per condemna penal ferma 67.7; 67.8 Pot delegar temporalment funcions executives en un dels consellers, si no ha nomenat un conseller primer o consellera primera 67.9 És membre del Govern 68.2 Pot nomenar i separar un conseller primer o consellera primera, de la qual cosa ha de donar compte al Parlament 69 Té el dret d’assistir a les reunions del Ple i de les comissions parlamentàries i prendre-hi la paraula 73.1 Respon políticament, juntament amb els consellers, davant el Parlament de forma solidària 74.1 La delegació de funcions no l’eximeix de la seva responsabilitat política davant el Parlament 74.2 Pot dissoldre el Parlament 75 Ordena la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya del nomenament del president o presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 95.5 Presideix una junta de seguretat de composició paritària entre la Generalitat i l’Estat 164.4 — de sala del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya És nomenat a proposta del Consell General del Poder Judicial i amb la participació del Consell de Justícia de Catalunya 95.6; 98.2.a — de vegueria Forma el consell de vegueria juntament amb els consellers 91.1 És escollit pels consellers de vegueria d’entre els seus membres 91.2 336 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A P — del Parlament El Reglament del Parlament en regula l’elecció i les funcions 59.1 Presideix la Diputació Permanent 59.4 Convoca les sessions extraordinàries del Parlament 60.1 — del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya És el representant del poder judicial a Catalunya 95.5 És nomenat pel rei, a proposta del Consell General del Poder Judicial i amb la participació del Consell de Justícia de Catalunya 95.5; 98.2.a El president o presidenta de la Generalitat ordena que se’n publiqui el nomenament en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya 95.5 presons Vegeu sistema penitenciari pressupostos — de la Generalitat Són aprovats pel Parlament 55.2; 212 El Ple del Parlament no en pot delegar la tramitació i l’aprovació en una comissió 62.3 No poden ésser objecte de delegació legislativa ni de decret llei 63.1; 64.1 Tenen caràcter anual, són únics i inclouen totes les despeses i els ingressos de la Generalitat i dels organismes, les institucions i les empreses que en depenen 212 El Govern els elabora i els executa 212 Correspon al Parlament d’examinar-los, esmenar-los, aprovar-los i controlar-los 212 La llei de pressupostos no pot crear tributs, però en pot modificar si ho estableix una llei tributària substantiva 212 La Generalitat pot recórrer a l’endeutament i emetre deute públic 213 Correspon a la Generalitat establir límits i condicions per a assolir els objectius d’estabilitat pressupostària 214 Vegeu també finances de la Generalitat — del Parlament El Parlament els elabora i els aprova 58.2 337 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — generals de l’Estat Constitueixen recursos de les finances de la Generalitat transferències i assignacions amb càrrec a aquests 202.3.e prestacions Totes les persones tenen dret a rebre prestacions socials i ajuts públics per a atendre les càrregues familiars 16 Les persones o les famílies que es troben en situació de pobresa tenen dret a accedir a una renda garantida de ciutadania 24.3 Les persones excloses del mercat de treball que no disposen de mitjans de subsistència tenen dret a percebre prestacions i recursos no contributius de caràcter pal·liatiu 25.2 Vegeu també ajuts públics — professionals La Generalitat té competència exclusiva sobre la regulació de les de caràcter obligatori 125.4.b preu just Correspon a la Generalitat, en matèria d’expropiació forçosa, la competència executiva per a crear i regular un òrgan propi que el determini 159.4.c preus Els consumidors i usuaris tenen dret a ésser-ne informats d’una manera veraç i entenedora 28.1 La competència exclusiva de la Generalitat sobre les infraestructures de transport que no siguin d’interès general inclou el règim econòmic dels serveis portuaris i aeroportuaris, especialment les potestats tarifària i tributària i la percepció i la recaptació de tota mena de tributs i gravàmens 140.1.c La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de transport terrestre inclou la potestat tarifària 169.1.f Els ingressos per la percepció dels públics constitueixen recursos de les finances de la Generalitat 202.3.f Vegeu també preu just; sistema tributari 338 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A P prevenció — d’incendis Vegeu incendis — de riscs laborals Vegeu seguretat i higiene en el treball principis rectors de les polítiques públiques Els poders públics han de promoure els que estableixen l’Estatut, la Constitució, la Unió Europea, la Declaració universal de drets humans, el Conveni europeu per a la protecció dels drets humans i els altres tractats i convenis internacionals subscrits per Espanya que reconeixen i garanteixen els drets i les llibertats fonamentals 4 Els poders públics han d’orientar llurs polítiques d’acord amb els que estableixen la Constitució i l’Estatut, i els han de promoure i garantir 39.1 El reconeixement, el respecte i la protecció d’aquests principis informen la legislació positiva, la pràctica judicial i l’actuació dels poders públics 39.2 Són exigibles davant la jurisdicció 39.3 S’estableixen els de caràcter estatutari capítol V del títol I procediment — administratiu La Generalitat té competència exclusiva sobre l’establiment i l’aplicació del relatiu a la queixa i la reclamació en matèria de consum 123.a La Generalitat té competència exclusiva en les normes de procediment administratiu que derivin de les particularitats del dret substantiu de Catalunya o de les especialitats de l’organització de la Generalitat 159.1.c — de reforma de l’Estatut Vegeu Estatut d’autonomia de Catalunya — legislatiu Els ciutadans tenen dret a participar en el procés d’elaboració de les lleis 29.4 L’aprovació de la llei electoral requereix una majoria especial 56.2 339 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A L’aprovació i la reforma del Reglament del Parlament requereixen la majoria absoluta 58.3 Perquè els acords adoptats pel Parlament siguin vàlids, cal la presència de la majoria absoluta dels diputats i l’aprovació de la majoria simple dels presents, sens perjudici de les majories especials que s’estableixin 60.3 La iniciativa legislativa correspon als diputats, als grups parlamentaris i al Govern, i també als ciutadans, mitjançant la iniciativa legislativa popular, i als òrgans representatius dels ens supramunicipals de caràcter territorial 62.1 Les lleis de desenvolupament bàsic tenen requisits específics d’aprovació, modificació i derogació 62.2 La tramitació i l’aprovació de les lleis de desenvolupament bàsic de l’Estatut, del pressupost de la Generalitat i de les lleis de delegació legislativa al Govern no poden ésser delegades en una comissió pel Ple del Parlament 62.3 El Parlament pot autoritzar el Govern, amb restriccions, per a dictar decrets legislatius 63.1 La reforma de l’Estatut no pot ésser objecte de delegació legislativa ni de decret llei 63.1; 64.1 Les matèries que han d’ésser regulades per lleis de desenvolupament bàsic no poden ésser objecte de delegació legislativa, llevat que es delegui l’establiment d’un text refós, ni de decret llei 63.1; 64.1 La regulació essencial i el desenvolupament directe dels drets estatutaris no poden ésser objecte de delegació legislativa ni de decret llei 63.1; 64.1 El pressupost de la Generalitat no pot ésser objecte de delegació legislativa ni de decret llei 63.1; 64.1 La delegació legislativa al Govern ha d’ésser expressa i s’ha de fer per llei, per a una matèria concreta i amb la determinació d’un termini, i s’exhaureix quan el Govern publica el decret legislatiu, i també si el Govern es troba en funcions 63.2 Les lleis de delegació legislativa que autoritzin el Govern a formular un nou text articulat han de fixar les bases del text 63.3 340 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Les lleis de delegació legislativa que autoritzin el Govern a refondre textos legals han de determinar l’abast i el criteri de la refosa 63.3 El control de la legislació delegada és regulat pel Reglament del Parlament i, eventualment, per les lleis de delegació 63.4 El Govern pot dictar disposicions legislatives provisionals sota la forma de decret llei en cas d’una necessitat extraordinària i urgent 64.1 No poden ésser objecte de decret llei ni la reforma de l’Estatut, ni les matèries que són objecte de lleis de desenvolupament bàsic, ni la regulació essencial i el desenvolupament directe dels drets reconeguts per l’Estatut i per la Carta dels drets i deures dels ciutadans de Catalunya, ni el pressupost de la Generalitat 64.1 Resten derogats els decrets llei que no siguin validats expressament pel Parlament 64.2 El Parlament pot tramitar els decret llei com a projectes de llei pel procediment d’urgència 64.3 Es regula la promulgació, la publicació i l’entrada en vigor de les lleis, i també l’elaboració de la versió oficial en castellà 65; 67.6.a El Consell de Garanties Estatutàries pot dictaminar sobre l’adequació a la Constitució dels projectes i les proposicions de reforma de l’Estatut 76.2.a El Consell de Garanties Estatutàries pot dictaminar sobre l’adequació a l’Estatut i a la Constitució dels projectes i les proposicions de llei, dels decrets llei sotmesos a convalidació i dels projectes de decret legislatiu 76.2.b ; 76.2.c El Consell de Garanties Estatutàries pot dictaminar sobre l’adequació a l’autonomia local dels projectes i les proposicions de llei i dels projectes de decret legislatiu 76.2.d Els dictàmens del Consell de Garanties Estatutàries tenen caràcter vinculant amb relació als projectes de llei i les proposicions de llei que desenvolupin o afectin drets estatutaris 76.4 El Síndic de Greuges pot sol·licitar dictamen al Consell de Garanties Estatutàries sobre els projectes de llei i les proposicions de llei que regulen drets estatutaris 78.3 341 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A El Consell de Governs Locals ha d’ésser escoltat en la tramitació parlamentària de les iniciatives legislatives que afecten de manera específica les administracions locals 85 L’Ajuntament de Barcelona ha de participar o ésser consultat en la tramitació de les iniciatives legislatives que afecten el règim especial del municipi de Barcelona 89 L’Aran ha de participar en l’elaboració de les iniciatives legislatives que afecten el seu règim especial 94.4 L’aprovació de la llei de finances locals requereix una majoria de tres cinquenes parts 219.2 L’aprovació de la llei que regula la designació dels senadors que han de representar la Generalitat al Senat requereix una majoria absoluta DA 1.1; DA 1.2 Vegeu també decrets legislatius; decrets llei; Estatut d’autonomia de Catalunya; legislació; Llei orgànica 4/1979, del 18 de desembre, d’Estatut d’autonomia de Catalunya; Llei orgànica del poder judicial; lleis de Catalunya; lleis de l’Estat; règim electoral del Parlament; Unió Europea produccions audiovisuals La Generalitat té competència exclusiva per a fomentar i difondre la creació i la producció audiovisuals portades a terme a Catalunya 127.1.d.primer productes Vegeu també preus — agrícoles i ramaders La Generalitat té la competència exclusiva en la regulació i l’execució sobre la qualitat, la traçabilitat i les condicions d’aquests productes 116.1.b — farmacèutics La Generalitat té la competència executiva de la legislació estatal en aquesta matèria 162.5 — intermedis Vegeu impost sobre els productes intermedis 342 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A professions La Generalitat té competència executiva en matèria de qualificacions professionals 170.1.c — titulades La Generalitat hi té competència exclusiva (en el marc dels art. 36 i 139 CE) 125.4 progrés El poble de Catalunya manifesta la seva voluntat d’avançar per una via de progrés que asseguri una qualitat de vida digna per a tots els que viuen i treballen a Catalunya preàmbul Les dones i els homes de Catalunya volen prosseguir la construcció d’una societat democràtica i avançada, de benestar i progrés, solidària amb el conjunt d’Espanya i incardinada a Europa preàmbul Els poders públics han d’adoptar les mesures necessàries per a promoure l’econòmic i el social 45.1 Perquè les oportunitats de progrés que ofereix la societat del coneixement i de la informació contribueixin a la millora del benestar i la cohesió socials, la Generalitat ha de promoure la formació, la recerca i la innovació tecnològiques 53.2 La Generalitat ha de promoure l’econòmic en la seva actuació tributària 203.6 projecció internacional El Govern de l’Estat i el Govern de la Generalitat han d’articular fórmules de col·laboració i cooperació mútues per a la projecció internacional de la cultura 127.3 La Generalitat ha d’impulsar la projecció de Catalunya a l’exterior i n’ha de promoure els interessos en aquest àmbit 193 La Generalitat ha de promoure la de les organitzacions socials, culturals i esportives 200 Vegeu també acció exterior projectes de llei Vegeu lleis de Catalunya; lleis de l’Estat; procediment legislatiu 343 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A ­ ropietat p — industrial La Generalitat ha de respectar la legislació de propietat industrial en l’exercici de la seva competència sobre el règim de titularitat de les denominacions d’origen 128.1.b La Generalitat hi té competència executiva 155.2 La competència executiva de la Generalitat en aquesta matèria inclou l’establiment i la regulació d’un registre de drets, coordinat amb el de l’Estat 155.2.a La competència executiva de la Generalitat en aquesta matèria inclou la defensa jurídica i processal dels topònims de Catalunya aplicats al sector de la indústria 155.2.b — intel·lectual La Generalitat té competència executiva en aquesta matèria 155.1 proporcionalitat Totes les persones tenen dret que l’actuació dels poders públics sigui proporcionada a les finalitats que la justifiquen 30.2 El sistema electoral és de representació proporcional i ha d’assegurar la representació adequada de totes les zones del territori 56.2 El Parlament participa en el control dels principis de subsidiarietat i de proporcionalitat que estableixi el dret de la Unió Europea amb relació a les propostes legislatives europees 188 proposicions de llei Vegeu lleis de Catalunya; lleis de l’Estat; procediment legislatiu protecció — civil Els governs locals hi tenen competències pròpies 84.2.f La Generalitat té competència exclusiva en aquesta matèria, sens perjudici de les facultats dels governs locals i respectant les competències de l’Estat en matèria de seguretat pública 132.1 La Generalitat ha de promoure mecanismes de col·laboració en aquest àmbit amb altres comunitats autònomes i amb l’Estat en actuacions d’abast superior a Catalunya 132.2 344 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — de dades personals Vegeu dades personals — de les persones Vegeu persones — de menors La Generalitat hi té competència exclusiva, respectant la legislació penal 166.3.a — del medi ambient Els poders públics han de vetllar per la protecció del medi ambient per mitjà de polítiques públiques basades en el desenvolupament sostenible i la solidaritat col·lectiva i intergeneracional 46.1 Les polítiques mediambientals s’han de dirigir a la fixació d’estàndards i de nivells mínims de protecció del medi ambient 46.2 Els governs locals hi tenen competències pròpies 84.2.j Vegeu també medi ambient — dels animals La Generalitat hi té competència exclusiva 116.1.d — dels consumidors i els usuaris Els poders públics han de garantir-la 49.1 — social La Generalitat té competència exclusiva en la intervenció i el control dels sistemes privats complementaris 166.1.d Vegeu també serveis socials protectorats La Generalitat té competència exclusiva per a regular els de les fundacions que compleixen llurs funcions majoritàriament a Catalunya 118.2.a protocol El dels símbols de Catalunya és fixat pel Parlament 8.5 El president o presidenta de la Generalitat té a Catalunya, als efectes protocol·laris, la posició preeminent que li correspon com a representant de la Generalitat i de l’Estat 67.5 345 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A províncies Les diputacions són substituïdes pels consells de vegueria 91.3 L’alteració dels límits provincials s’ha de portar a terme d’acord amb el que estableix l’article 141.1 CE 91.4 Resta vigent la disposició transitòria quarta de la Llei orgànica 4/1979, del 18 de desembre, d’Estatut d’autonomia de Catalunya DT 2 Resta vigent la disposició transitòria sisena de la Llei orgànica 4/1979, del 18 de desembre, d’Estatut d’autonomia de Catalunya DT 2 proximitat Vegeu justícia de proximitat publicació — de les lleis El president o presidenta de la Generalitat l’ordena en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, en el termini de quinze dies des de l’aprovació, i en el Boletín Oficial del Estado 65; 67.6.a A l’efecte de l’entrada en vigor de les lleis, regeix la data de publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya 65 — dels actes del Govern o de l’Administració de la Generalitat Es fa en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya 68.5 És suficient per a l’eficàcia dels actes i per a l’entrada en vigor de les normes 68.5 — dels nomenaments El president o presidenta de la Generalitat ordena la dels càrrecs institucionals de l’Estat a Catalunya 67.6.b El president o presidenta de la Generalitat ordena la del fiscal o la fiscal superior de Catalunya 96.2 publicacions periòdiques La Generalitat té competència exclusiva per a establir les mesures relatives a la producció i la distribució, i per a gestionar-ne el dipòsit legal i atorgar-ne els codis d’identificació 127.1.a 346 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Q publicitat La Generalitat hi té competència exclusiva, sens perjudici de la legislació mercantil de l’Estat 157 Q qualificació — d’interès general La d’un port, un aeroport o una altra infraestructura de transport situats a Catalunya requereix l’informe previ de la Generalitat 140.3 La d’una obra pública que s’executa al territori de Catalunya requereix l’informe previ de la Generalitat 148.2 — de pel·lícules Vegeu cinema — de títols Vegeu registres de la propietat, mercantils i de béns mobles qualificacions professionals La Generalitat té competència executiva per a fer-ne la regulació, l’autorització i el control 170.1.c qualitat — d’activitats i productes La Generalitat té competència exclusiva sobre la regulació i l’execució de la qualitat, la traçabilitat i les condicions dels productes agrícoles i ramaders 116.1.b La Generalitat té competència exclusiva sobre l’establiment i l’execució de les normes i els estàndards de qualitat relacionats amb l’activitat comercial 121.1.e Correspon a la Generalitat el desplegament de les normes complementàries de qualitat dels serveis de subministrament d’energia 133.1.c Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre les normes tècniques, la inspecció i el control sobre la qualitat de la construcció 137.1.e Vegeu també mencions de qualitat 347 �Q ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — de vida El poble català manifesta la seva voluntat d’avançar per una via de progrés que asseguri una qualitat de vida digna per a tots els que viuen i treballen a Catalunya preàmbul Els poders públics han de tenir com a objectiu millorar la de totes les persones 40.1 — dels serveis d’interès general Totes les persones tenen dret a una educació de qualitat 21.1 Per a garantir el dret a la qualitat de l’ensenyament, els centres docents privats poden ésser sostinguts amb fons públics 21.3 Les administracions públiques han de fixar els estàndards de qualitat dels serveis públics, amb independència del règim de prestació 30.1 Els poders públics han de garantir la qualitat i la gratuïtat de l’assistència sanitària pública 42.4 Els poders públics han de garantir la qualitat i la gratuïtat dels serveis socials bàsics 42.5 Els poders públics han de garantir la qualitat del sistema d’ensenyament 44.1 Els poders públics han de fomentar la investigació i la recerca científica de qualitat 44.4 La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’ensenyament no universitari inclou el garantiment de la qualitat del sistema educatiu 131.2.d La Generalitat té competència compartida sobre l’avaluació i el garantiment de la qualitat i de l’excel·lència de l’ensenyament universitari 172.2.f queixes Totes les persones tenen dret a plantejar-les a les institucions i l’Administració de la Generalitat, i també als ens locals, en matèries de les competències respectives 29.5 La Generalitat té competència exclusiva per a establir i aplicar els procediments administratius de queixa i reclamació en matèria de consum 123.a 348 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A R qüestió de confiança La denegació d’una qüestió de confiança és causa de cessament del president o presidenta de la Generalitat 67.7 No pot plantejar-la el conseller o consellera que supleix o substitueix el president o presidenta de la Generalitat 67.8 R racisme Els poders públics han de promoure’n l’eradicació 40.8 Vegeu també igualtat; mediació social ràdio Vegeu radiodifusió radiodifusió La Generalitat hi té competència executiva per a resoldre conflictes entre els operadors que comparteixin múltiplexs la cobertura dels quals no ultrapassi el territori de Catalunya 140.7.c La Generalitat té competències exclusives i compartides en aquest àmbit 146 Vegeu també Consell de Ràdio i Televisió; mitjans de comunicació social; telecomunicacions ramaderia Els poders públics han de vetllar per la cohesió econòmica i territorial per mitjà del foment de les activitats agràries, ramaderes i silvícoles 46.4 La Generalitat hi té competència exclusiva (en el marc de l’art. 149.1.13 i 16 CE) 116.1 Correspon a la Generalitat la regulació i el desenvolupament de la ramaderia 116.1.a Correspon a la Generalitat la regulació de la participació en organismes públics de les organitzacions agràries i ramaderes i de les cambres agràries 116.1.c Correspon a la Generalitat la regulació dels processos de producció, de les explotacions, de les estructures agràries i de llur règim jurídic 116.1.f 349 �R ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Correspon a la Generalitat el desenvolupament integral i la protecció del món rural 116.1.g La Generalitat té competència compartida en la planificació de la ramaderia 116.2.a La Generalitat té competència compartida en la regulació i el règim d’intervenció administrativa i d’usos de les vies pecuàries 116.2.b Vegeu també fires; protecció dels animals; sanitat animal; sector alimentari recaptació — de taxes judicials Correspon a la Generalitat en l’àmbit de les seves competències sobre l’Administració de justícia 104.f — de tributs La recaptació de tributs relacionats amb la utilització de la infraestructura i els serveis portuaris correspon a la Generalitat 140.1.c Correspon a la Generalitat la recaptació dels tributs propis i la dels tributs estatals cedits totalment, i també, si en rep la delegació, la dels altres tributs estatals 203.4; 204.1; 204.2 Correspon a l’Administració tributària de l’Estat la recaptació dels tributs estatals no cedits totalment 203.4; 204.2; 204.3 recerca científica Els poders públics l’han de fomentar 44.4 El Govern, les universitats i les institucions d’ensenyament superior han d’adoptar les mesures pertinents per a garantir l’ús del català en aquest àmbit 50.2 La Generalitat ha de promoure la formació, la recerca i la innovació tecnològiques 53.2 Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en la recerca, el desenvolupament, la transferència tecnològica i la innovació de les explotacions i les empreses agràries i alimentàries (en el marc de l’art. 149.1.13 i 16 CE) 116.1.h La Generalitat té competència exclusiva per a desenvolupar-la en l’àmbit esportiu 134.1.l 350 �R ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat té competència compartida per a establir-la i regular-la en l’àmbit del medi ambient 144.1.b Correspon a la Generalitat la relativa a la meteorologia i al clima 144.5 La Generalitat té competència exclusiva amb relació als seus centres i estructures de recerca i als projectes de recerca que finança 158.1 La Generalitat té competència compartida sobre la coordinació dels centres i les estructures de recerca 158.2 Els criteris de col·laboració entre l’Estat i la Generalitat en aquest àmbit s’han de fixar d’acord amb el que estableix el títol V 158.3 S’han d’establir els sistemes de participació de la Generalitat en la fixació de les polítiques que afectin aquesta matèria en l’àmbit de la Unió Europea i en altres institucions internacionals 158.3 La Generalitat té competència exclusiva sobre el règim retributiu del personal investigador contractat per les universitats 172.1.h La competència compartida de la Generalitat en matèria d’ensenyament universitari inclou la regulació del règim del personal investigador contractat i funcionari 172.2.e La competència compartida de la Generalitat en matèria d’ensenyament universitari inclou l’avaluació i el garantiment de la qualitat i de l’excel·lència del personal investigador 172.2.f reciclatge El reciclatge i la reutilització dels béns i els productes són uns dels principis que han de respectar les polítiques mediambientals 46.2 Vegeu també residus recurs — d’alçada El Consell de Justícia de Catalunya ha d’informar dels interposats contra els acords dels òrgans de govern dels tribunals i els jutjats de Catalunya 98.2.e — d’inconstitucionalitat El Parlament pot interposar-ne 61.e El Consell de Garanties Estatutàries ha de dictaminar abans que el Parlament o el Govern n’interposin 76.3 351 �R ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya En són objecte els actes que vulnerin els drets reconeguts pels capítols I, II i III del títol I i per la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya 38.2 — de qualificació de títols o clàusules en matèria de dret català La Generalitat té competència exclusiva sobre el seu règim 147.2 — extraordinari de revisió Correspon al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de resoldre’ls 95.4 recursos — financers Vegeu finances de la Generalitat — hídrics La Generalitat té facultats d’execució de la legislació sobre seguretat pel que fa a llur conservació 164.3.b Vegeu també aigües — miners Vegeu règim miner — naturals Totes les persones tenen dret a gaudir-ne en condicions d’igualtat 27.1 Totes les persones tenen el deure de fer-ne un ús responsable i evitar-ne el malbaratament 27.1 Les polítiques mediambientals s’han de dirigir a fer-ne una utilització racional i a conservar-los 46.2 La Generalitat té competència compartida sobre llur regulació 144.1.c Vegeu també medi ambient; natura — pesquers La Generalitat té competència exclusiva per a fer-ne la regulació i la gestió 119.2 referèndum Les reformes de l’Estatut s’hi han de sotmetre 222.1.b ; 222.1.d ; 223.1.b ; 223.1.i 352 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A R reforma — de l’Estatut Vegeu Estatut d’autonomia de Catalunya — del Reglament del Parlament Vegeu Reglament del Parlament — de la legislació penal i processal La Generalitat participa en la que incideixi en les competències de menors 166.3.b regatge Vegeu obres de regatge regidors Formen l’ajuntament, juntament amb l’alcalde o alcaldessa 86.2 Són elegits pels veïns dels municipis per mitjà de sufragi universal, igual, lliure, directe i secret 86.6 règim — disciplinari El Consell de Justícia de Catalunya instrueix expedients i exerceix funcions disciplinàries sobre jutges i magistrats (en els termes de la LOPJ) 98.2.c La Generalitat té competència normativa i també executiva i de gestió en matèria del personal no judicial al servei de l’Administració de justícia, que inclou la regulació del règim disciplinari 103.1.k ; 103.2.j La Generalitat té competència exclusiva en matèria de corporacions de dret públic representatives d’interessos econòmics i professionals, la qual inclou el règim disciplinari (en el marc de l’art. 36 i 139 CE) 125.1.a La Generalitat té competència exclusiva sobre l’exercici de les professions titulades, la qual inclou el règim disciplinari (en el marc dels art. 36 i 139 CE) 125.4.c La Generalitat té competència executiva en matèria de Registre Civil, la qual inclou l’exercici de la funció disciplinària 147.3 Vegeu també règim sancionador 353 �R ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — electoral del Parlament És regulat per una llei del Parlament 56.1; 56.2; 56.3 És matèria de desenvolupament bàsic de l’Estatut 62.2 Resta vigent la disposició transitòria quarta de la Llei orgànica 4/1979, del 18 de desembre, d’Estatut d’autonomia de Catalunya DT 2 Vegeu també eleccions al Parlament; informació electoral — electoral dels ens locals Els regidors són elegits pels veïns dels municipis per mitjà de sufragi universal, igual, lliure, directe i secret 86.6 La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa als ens locals que crea 160.3 Vegeu també informació electoral — estatutari del personal al servei de les administracions públiques catalanes La Generalitat hi té competència exclusiva 136.a — estatutari del personal en el sistema sanitari públic La Generalitat hi té competència compartida 162.3.e — local La Generalitat hi té competència exclusiva 160 — miner La Generalitat hi té competència compartida 133.4 — sancionador S’han de regular per llei les sancions per l’incompliment de l’obligació de comparèixer en les comissions d’investigació del Parlament 59.6 S’han de regular per llei els mecanismes destinats a garantir el compliment de l’obligació de les administracions públiques i d’altres entitats i persones a cooperar amb el Síndic de Greuges, i les sancions per l’incompliment d’aquesta obligació 78.5 La Generalitat té competència executiva i de gestió en matèria de personal no judicial al servei de l’Administració de justícia, que inclou exercir la potestat disciplinària i imposar les sancions que escaiguin 103.2.j La Generalitat té competència compartida en disciplina, inspecció i sanció de les caixes d’estalvis amb domicili a Catalunya 120.3; 120.4 354 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A R Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre disciplina, inspecció i sanció de les entitats de crèdit que no siguin caixes d’estalvis 126.4 La Generalitat té competència exclusiva sobre el règim sancionador aplicable en la regulació dels productes amb denominació d’origen (en el marc de l’art. 149.1.13 CE) 128.1.c ; 128.2 La Generalitat té competència executiva en matèria d’autorització de treball als estrangers la relació laboral dels quals s’acompleixi a Catalunya, que inclou l’aplicació del règim d’inspecció i sanció 138.2 La Generalitat té competència executiva en la inspecció de les infraestructures comunes de telecomunicacions i l’exercici de la potestat sancionadora corresponent 140.7.b La Generalitat té competència compartida en la prevenció, la restauració i la reparació de danys al medi ambient, i també el règim sancionador corresponent 144.1.k La Generalitat té competència compartida sobre organització, funcionament, disciplina i règim sancionador de les societats rectores de mercats de valors 145.b La Generalitat té competència executiva en la inspecció i l’execució del procediment sancionador en matèria de defensa de la competència 154.2.b La Generalitat té competència exclusiva en control, inspecció i sanció en matèria de règim jurídic i procediment de les administracions públiques catalanes (en el marc de l’art. 149.1.18 CE) 159.1.b La Generalitat executa la legislació de l’Estat pel que fa a la inspecció i la sanció de les activitats de seguretat privada que s’acompleixen a Catalunya 163.b La Generalitat té competència executiva en matèria de treball i relacions laborals, que inclou la potestat sancionadora de les infraccions de l’ordre social 170.1.h La Generalitat té competència exclusiva sobre la regulació administrativa del comerç referit a habitatges i l’establiment de mesures de protecció i disciplinàries en aquest àmbit 137.1.d 355 �R ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Els ingressos per multes i sancions són part dels recursos de les finances de la Generalitat 202.3.j Vegeu també règim disciplinari registradors de la propietat, mercantils i de béns mobles Han d’acreditar el coneixement adequat i suficient de les llengües oficials 33.3 La Generalitat té competència executiva en llurs nomenaments 147.1.a La Generalitat té competència executiva per a participar en l’elaboració dels programes d’accés a llur cos als efectes de l’acreditació del coneixement del dret català 147.1.b Registre Civil Els encarregats han d’acreditar el coneixement adequat i suficient de les llengües oficials 33.3 Els encarregats han d’acreditar el coneixement del dret català 147.3 La Generalitat hi té competència executiva, en el marc de la regulació general 147.3 registre — d’associacions La Generalitat hi té competència exclusiva 118.1.c — d’entitats que promouen i organitzen la pràctica de l’activitat física i esportiva La Generalitat hi té competència exclusiva 134.1.g — d’instal·ladors d’infraestructures comunes de telecomunicacions La Generalitat té competència executiva per a gestionar-lo si l’àmbit d’aquests instal·ladors no ultrapassa el territori de Catalunya 140.7.d Vegeu també telecomunicacions — de drets de propietat industrial La Generalitat té competència executiva per a establir-ne i regular-ne un, en coordinació amb el de l’Estat 155.2.a — de drets de propietat intel·lectual La Generalitat té competència executiva per a establir-ne i regular-ne un, en coordinació amb el de l’Estat, per als drets generats 356 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A R a Catalunya o dels quals siguin titulars persones amb residència habitual a Catalunya 155.1.a — de fundacions La Generalitat hi té competència exclusiva 118.2.c — de gestors de múltiplexs La Generalitat té competència executiva per a gestionar-ne un si l’àmbit d’aquests gestors no ultrapassa el territori de Catalunya 140.7.d Vegeu també telecomunicacions — estatal d’entitats religioses La Generalitat té competència executiva per a participar en la gestió d’aquest registre 161.2.a — oficial de vaixells La Generalitat hi té competència compartida pel que fa al sector pesquer 119.4 registres de la propietat, mercantils i de béns mobles La Generalitat hi té competència executiva per a establir les demarcacions registrals 147.1.c La Generalitat hi té competència exclusiva en matèria de règim dels recursos sobre la qualificació dels títols o les clàusules concretes en matèria de dret català que s’hi hagin d’inscriure 147.2 Vegeu també registradors de la propietat, mercantils i de béns mobles Reglament del Parlament Pot establir que el Parlament es reuneixi en altres llocs de Catalunya diferents de la ciutat de Barcelona, seu permanent del Parlament 10 Estableix els procediments en què els ciutadans de Catalunya tenen dret a participar en el procés d’elaboració de les lleis 29.4 En correspon l’aprovació i la reforma al Ple del Parlament 58.3 La reforma requereix el vot favorable de la majoria absoluta dels diputats 58.3 357 �R ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Regula l’elecció, les funcions i la composició del president i la Mesa del Parlament i de la Diputació Permanent 59.1; 59.4 Regula els drets i els deures dels diputats, els requisits per a la formació de grups parlamentaris, la intervenció d’aquests en l’exercici de les funcions parlamentàries i les atribucions de la Junta de Portaveus 59.2 Estableix el procediment i les garanties de les persones que han de comparèixer en les comissions d’investigació 59.6 Ha de regular la tramitació de les peticions individuals i col·lectives dirigides al Parlament 60.1 Ha d’establir mecanismes de participació ciutadana en l’exercici de les funcions parlamentàries 59.7 Fixa els dos períodes ordinaris de sessions en què es reuneix anualment el Parlament 59.7 Estableix en quins supòsits les sessions del Ple no són públiques 60.2 Pot fixar majories especials per a l’adopció vàlida d’acords 60.3 Regula el control de la legislació delegada 63.4 Estableix els termes en què el Parlament pot requerir la presència dels membres del Govern al Ple i a les comissions 73.2 Ha d’establir com l’Ajuntament de Barcelona ha de participar en l’elaboració dels projectes de llei que incideixen en el règim especial del municipi de Barcelona 89 Estableix els termes en què els senadors elegits a Catalunya i els que representen la Generalitat poden comparèixer davant el Parlament a petició pròpia 179 regulació d’ocupació La Generalitat té competència executiva en matèria de procediments de regulació d’ocupació i de trasllats col·lectius 170.1.f rei El president o presidenta de la Generalitat promulga en nom seu les lleis, els decrets llei i els decrets legislatius 65; 67.6.a Nomena el president o presidenta de la Generalitat 67.4 Nomena el president o presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 95.5 358 �R ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A reinserció Les persones que no han pogut reinserir-se al mercat de treball i que no disposen de mitjans de subsistència tenen dret a percebre prestacions i recursos no contributius de caràcter pal·liatiu 25.2 La Generalitat té competència executiva en l’execució de les mesures alternatives a la presó i de les activitats de reinserció 168.1.e Vegeu també sistema penitenciari relacions — institucionals Les de la Generalitat amb l’Estat es fonamenten en el principi de la lleialtat institucional i es regeixen pel principi general segons el qual la Generalitat és Estat, pel principi d’autonomia, pel de bilateralitat i pel de multilateralitat 3.1 Es regulen les de la Generalitat amb l’Estat, amb altres comunitats autònomes i amb la Unió Europea títol V Vegeu també acció exterior; col·laboració entre la Generalitat i altres comunitats autònomes; col·laboració entre la Generalitat i l’Estat — interculturals Els poders públics les han de fomentar per mitjà del coneixement recíproc, el diàleg i la mediació 42.7 — laborals Les organitzacions sindicals i empresarials tenen dret a complir llurs funcions en els àmbits de la concertació social, la participació i la col·laboració social 25.5 La Generalitat ha de promoure la creació d’un espai català de relacions laborals 45.4 Les organitzacions sindicals i empresarials han de participar en la definició de les polítiques públiques que les afecten 45.6 L’execució de la legislació de l’Estat en aquesta matèria correspon a la Generalitat 170.1 La competència executiva de la Generalitat en aquesta matèria inclou la negociació col·lectiva, el registre i el control de legalitat dels convenis col·lectius i els instruments de conciliació, mediació i arbitratge 170.1.e ; 170.1.j ; 170.1.k 359 �R ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La competència executiva de la Generalitat en aquesta matèria inclou la determinació dels serveis mínims en cas de vaga 170.1.i Vegeu també Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya; treball religions Vegeu drets en l’àmbit de l’educació; entitats religioses; igualtat; llibertat religiosa; mediació social; mitjans de comunicació social renda Vegeu també impost sobre la renda de les persones físiques — garantida de ciutadania Les persones o les famílies que es troben en situació de pobresa tenen dret a accedir-hi 24.3 Vegeu també ajuts públics — per capita L’Estat ha de garantir que l’aplicació dels mecanismes d’anivellament no alteri la posició de Catalunya en l’ordenació de rendes per capita 206.5 — personal i territorial Els poders públics n’han de promoure una distribució més equitativa, en el marc d’un sistema català de benestar 45.2 rendició de comptes El president de la Generalitat ha de donar compte al Parlament del nomenament o la separació del càrrec d’un conseller primer o consellera primera 69 El Parlament pot requerir al Govern i als seus membres la informació que consideri necessària per a l’exercici de les seves funcions 73.2 El Consell de Justícia de Catalunya ha de donar compte al Govern de les ordres d’inspecció de jutjats i tribunals 98.2.d La competència executiva de la Generalitat sobre les fires internacionals que se celebren a Catalunya inclou la rendició de comptes 121.2 La part catalana de la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat ret comptes al Parlament 210.4 360 �R ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A representació — de la Generalitat La més alta correspon al president o presidenta de la Generalitat 67.1 A l’Aran la més alta i l’ordinària corresponen al síndic o síndica d’Aran 94.2 — ordinària de l’Estat A Catalunya, correspon al president o presidenta de la Generalitat 67.1; 67.5; 67.6 residus La Generalitat té competència compartida per a regular la prevenció en la producció d’envasos i embalatges en tot llur cicle de vida 144.1.d La Generalitat hi té competència compartida 144.1.e Vegeu també medi ambient resolució de conflictes Vegeu mediació responsabilitat — cívica És un dels valors socials que els poders públics han d’impulsar en la formació de l’alumnat 44.1 — fiscal És un principi rector de les finances dels governs locals, pel compliment del qual vetlla la Generalitat 217 — patrimonial La Generalitat té competència compartida per a establir les causes que la poden originar amb relació a les reclamacions que li dirigeixen 159.5 — penal En les causes contra diputats fora del territori de Catalunya, és exigible davant la Sala Penal del Tribunal Suprem 57.2; 70.2 — política El president o presidenta de la Generalitat i els consellers en responen davant el Parlament de forma solidària, sens perjudici de la responsabilitat directa de cadascun d’ells 74.1 361 �R ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La delegació de funcions del president o presidenta de la Generalitat no l’eximeix 74.2 retorn de catalans emigrats La Generalitat ha d’impulsar polítiques i mesures per a facilitar-lo i ha d’afavorir la promoció i la integració de les persones retornades a Catalunya 138.1.e reversió Vegeu urbanisme riscs laborals Vegeu seguretat i higiene en el treball rius Els governs locals tenen competències pròpies sobre la regulació, la gestió i la vigilància de les activitats i els usos que s’hi porten a terme 84.2.n La Generalitat té competència exclusiva en la pesca fluvial 119.1 La Generalitat té competència exclusiva en el transport fluvial que transcorre íntegrament per Catalunya 169.6 Vegeu també aigües; conques hidrogràfiques; medi ambient S salut Vegeu sanitat salvament marítim La Generalitat té competència executiva en aquesta matèria 132.3 sancions Vegeu règim sancionador sanitat Els poders públics han de garantir la qualitat i la gratuïtat de l’assistència sanitària pública 42.4 362 �S ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat té competència exclusiva sobre l’organització, el funcionament intern, l’avaluació, la inspecció i el control de centres, serveis i establiments sanitaris 162.1 La Generalitat té competència compartida en prestacions i serveis sanitaris, sociosanitaris i de salut mental de caràcter públic 162.3.a La Generalitat té competència compartida en la preservació, la protecció i la promoció de la salut pública 162.3.b La Generalitat té competència compartida en la planificació dels recursos sanitaris de cobertura pública i en la coordinació de la sanitat privada amb la pública 162.3.c La Generalitat té competència compartida en formació sanitària especialitzada 162.3.d La Generalitat té competència compartida en el règim estatutari i la formació del personal del sistema sanitari públic 162.3.e La Generalitat participa en la planificació i la coordinació estatal en matèria de sanitat i salut pública 162.4 La Generalitat exerceix la tutela de les institucions, les entitats i les fundacions en aquesta matèria, llevat de l’alta inspecció, que resta reservada a l’Estat 165.2 Vegeu també drets en l’àmbit de la salut; ordenació farmacèutica; productes farmacèutics — alimentària La Generalitat té competència compartida en la preservació, la protecció i la promoció de la sanitat alimentària 162.3.b — ambiental La Generalitat té competència compartida en la preservació, la protecció i la promoció de la sanitat ambiental 162.3.b — animal La Generalitat hi té competència exclusiva en els casos en què no tingui efectes sobre la salut humana 116.1.d La Generalitat té competència compartida en la preservació, la protecció i la promoció de la sanitat animal amb efectes sobre la salut humana 162.3.b 363 �S ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — vegetal La Generalitat hi té competència exclusiva en els casos en què no tingui efectes sobre la salut humana 116.1.d sector — alimentari Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en la regulació i el desenvolupament del sector agroalimentari (en el marc de l’art. 149.1.13 i 16 CE) 116.1.a Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en la regulació i l’execució sobre la qualitat, la traçabilitat i les condicions dels productes agrícoles i ramaders (en el marc de l’art. 149.1.13 i 16 CE) 116.1.b Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en la lluita contra els fraus en l’àmbit de la producció i la comercialització agroalimentàries (en el marc de l’art. 149.1.13 i 16 CE) 116.1.b La Generalitat té competència exclusiva en les llavors i els planters, especialment pel que fa als organismes genèticament modificats (en el marc de l’art. 149.1.13 i 16 CE) 116.1.e La Generalitat té competència exclusiva en la recerca, el desenvolupament, la transferència tecnològica i la innovació de les explotacions i les empreses agràries i alimentàries i la formació en aquestes matèries (en el marc de l’art. 149.1.13 i 16 CE) 116.1.h La Generalitat té competència compartida sobre la planificació del sector agroalimentari 116.2.a La Generalitat té competència compartida en la preservació, la protecció i la promoció de la sanitat alimentària 162.3.b Vegeu mencions de qualitat — de l’economia social La Generalitat té competència exclusiva per a fomentar-lo i ordenar-lo 124.4 — pesquer La Generalitat hi té competència compartida pel que fa a l’ordenació 119.4 Vegeu també pesca 364 �S ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — turístic La Generalitat hi té competència exclusiva 171 Vegeu també turisme seguretat — civil Vegeu protecció civil — ciutadana Vegeu seguretat pública — de les persones Totes les persones tenen dret a viure amb dignitat, seguretat i autonomia, lliures d’explotació, maltractaments i tota mena de discriminació 15.2; 19.1 Les persones, en llur condició de consumidores i usuàries de béns i de serveis, tenen dret a la protecció de llur salut i seguretat 28.1 Els poders públics han de vetllar per la dignitat, la seguretat i la protecció integral de les persones, especialment de les més vulnerables 42.3 Els poders públics han de garantir la protecció de la salut, la seguretat i la defensa dels drets i els interessos legítims dels consumidors i usuaris 49.1 La Generalitat té competència exclusiva sobre la regulació de les activitats industrials que puguin produir impacte en la seguretat o la salut de les persones 139.1 — i higiene en el treball Els treballadors tenen dret a acomplir les tasques laborals i professionals en condicions de garantia per a la salut, la seguretat i la dignitat 25.3 Els poders públics han d’impulsar i promoure polítiques que la garanteixin 45.3 La competència compartida de la Generalitat en matèria de seguretat social inclou la coordinació de les activitats de prevenció de riscs laborals que acompleixen les mútues d’accidents de treball i malalties professionals 165.1.d La Generalitat té competència exclusiva sobre la prevenció de riscs laborals i sobre la seguretat i la salut en el treball 170.1.g 365 �S ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — industrial La Generalitat té competència exclusiva sobre la seguretat de les activitats, de les instal·lacions, dels equips, dels processos i dels productes industrials 139.1 — marítima La competència compartida de la Generalitat en matèria d’ordenació del sector pesquer inclou l’ordenació i les mesures administratives d’execució relatives a la seguretat dels vaixells 119.4 — nuclear La Generalitat participa en l’execució de la legislació en aquesta matèria 132.4 — privada Correspon a la Generalitat l’execució de la legislació de l’Estat en matèria d’autorització d’empreses, en matèria d’inspecció i sanció d’activitats, en matèria d’autorització de centres de formació del personal i en matèria de coordinació dels serveis de seguretat i investigació privades amb la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra i amb les policies locals 163 — pública Els governs locals tenen competències pròpies sobre la regulació de les condicions de seguretat en les activitats organitzades en espais públics i en locals de concurrència pública 84.2.e La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’esport inclou la regulació en matèria de prevenció i control de la violència en els espectacles públics esportius 134.1.j Corresponen a la Generalitat la planificació i la regulació del sistema de seguretat pública 164.1.a Correspon a la Generalitat l’ordenació de les policies locals 164.1.a Corresponen a la Generalitat la creació i l’organització de la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra 164.1.b Corresponen a la Generalitat el control i la vigilància del trànsit 164.1.c La Generalitat té les facultats executives que li atribueixi l’Estat i, en tot cas, les funcions governatives sobre l’exercici dels drets de reunió i manifestació 164.3.a 366 �S ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat té facultats d’execució de la legislació sobre seguretat pel que fa a la conservació de la natura, del medi ambient i dels recursos hídrics 164.3.b La Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra exerceix totes les funcions en l’àmbit de la seguretat ciutadana i l’ordre públic 164.5.a Vegeu també forces de seguretat; Junta de Seguretat; protecció civil — social La Generalitat hi té competència compartida 165.1 La Generalitat en pot organitzar i administrar els serveis que hi estan relacionats i exerceix la tutela de les institucions, les entitats i les fundacions en aquesta matèria, llevat de l’alta inspecció, que resta reservada a l’Estat 165.2 Vegeu també assegurances; sanitat — viària Els poders públics han d’impulsar, d’una manera prioritària, les mesures destinades a incrementar-la 48.2 senadors Correspon al Parlament designar els que representen la Generalitat 61.a ; DA 1 Poden comparèixer davant el Parlament a petició pròpia per a informar sobre llur activitat en el Senat 179 Senat Vegeu Corts Generals; senadors servei meteorològic Correspon a la Generalitat d’establir-ne un de propi 144.5 serveis Vegeu també traspàs de serveis — aeroportuaris La Generalitat hi té competència exclusiva sobre llur règim econòmic respecte a les infraestructures que no tinguin la qualificació d’interès general 140.1.c 367 �S ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — d’interès general Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat als serveis públics i als serveis econòmics d’interès general 30.1 Les administracions públiques han de fixar els estàndards de qualitat dels serveis públics i les condicions per a accedir-hi 30.1 Els poders públics han de vetllar per la cohesió econòmica i territorial per mitjà d’una distribució equilibrada dels sectors productius, els serveis d’interès general i les xarxes de comunicació 46.4 Els governs locals tenen competències pròpies pel que fa a l’ordenació i la prestació dels serveis bàsics 84.2.c Vegeu també drets — d’ocupació Els treballadors tenen dret a accedir als serveis públics d’ocupació de manera gratuïta 25.1 — de comunicació Els poders públics han de promoure les condicions per a garantir l’accés sense discriminacions als serveis audiovisuals en l’àmbit de Catalunya 52.2 Els governs locals hi tenen competències pròpies 84.2.l La Generalitat té competència executiva per a promoure un conjunt mínim de serveis de comunicació electrònica 140.7.a La Generalitat hi té competència exclusiva sobre l’organització de la prestació dels serveis de contingut audiovisual de la Generalitat i d’àmbit local 146.1.a La Generalitat té competència compartida per a fer la regulació i el control dels serveis i de les ofertes de comunicació audiovisual en l’àmbit de Catalunya 146.1.b Vegeu també mitjans de comunicació social; telecomunicacions — de protecció civil Vegeu protecció civil — de ràdio i televisió Vegeu serveis de comunicació 368 �S ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — de seguretat i investigació privades La Generalitat executa la legislació de l’Estat en matèria de coordinació amb la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra i amb les policies locals 163.d — ferroviaris La Generalitat té competència exclusiva amb relació a les infraestructures de la xarxa ferroviària de les quals és titular i participa en la planificació i la gestió de les de titularitat estatal 140.6 La Generalitat té competència exclusiva sobre els transports terrestres de viatgers i mercaderies per ferrocarril i cable que transcorrin íntegrament per Catalunya 169.1 La Generalitat participa en l’establiment dels que garanteixin la comunicació amb altres comunitats autònomes o amb el trànsit internacional 169.3 — forestals Vegeu forest — portuaris La Generalitat hi té competència exclusiva sobre el seu règim econòmic respecte a les infraestructures que no tinguin la qualificació d’interès general 140.1.c — sanitaris Vegeu sanitat — socials Els poders públics han de promoure polítiques públiques que garanteixin un sistema adequat de serveis socials públics i concertats 42.1 Els poders públics han de promoure polítiques preventives i comunitàries en l’àmbit dels serveis socials 42.5 Els poders públics han de garantir la qualitat i la gratuïtat dels serveis socials bàsics 42.5 Els governs locals hi tenen competències pròpies 84.2.m La Generalitat hi té competència exclusiva 166.1 Vegeu també benestar social; pobresa; seguretat social 369 �S ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A sexisme Vegeu igualtat; orientació sexual; perspectiva de gènere silvicultura Vegeu forest símbols — dels municipis La Generalitat hi té competència exclusiva 151.b — nacionals Són la bandera tradicional de quatre barres vermelles en fons groc, la Diada de l’Onze de Setembre i l’himne de Els segadors 8.1 Correspon al Parlament de regular-ne les expressions 8.5 Llur protecció jurídica és la que correspon als altres símbols de l’Estat 8.6 La Generalitat té competència exclusiva per a regular-los, ordenar-los, configurar-los i preservar-los 167 Síndic de Greuges És una de les institucions que integren la Generalitat 2.2 La seva regulació és matèria de desenvolupament bàsic de l’Estatut 62.2 Té la funció de protegir i defensar els drets i les llibertats que reconeixen la Constitució i l’Estatut 78.1 Supervisa l’activitat de l’Administració local i la dels organismes públics o privats vinculats o que en depenen 78.1 El Síndic de Greuges i el Defensor del Poble col·laboren en l’exercici de llurs funcions 78.2 Pot sol·licitar dictamen al Consell de Garanties Estatutàries sobre els projectes de llei, les proposicions de llei i els decrets llei que regulen drets reconeguts per l’Estatut 78.3 Pot establir relacions de col·laboració amb els defensors locals de la ciutadania 78.4 S’han de regular per llei els mecanismes destinats a garantir l’obligació de les administracions públiques i d’altres entitats i persones de cooperar amb el Síndic de Greuges, i les sancions per l’incompliment d’aquesta obligació 78.5 370 �S ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La persona que n’ocupa el càrrec és elegida pel Parlament per majoria de tres cinquenes parts 79.1 La persona que n’ocupa el càrrec exerceix les seves funcions amb imparcialitat i independència 79.2 La persona que n’ocupa el càrrec és inviolable per les opinions expressades en l’exercici de les seves funcions 79.2 La persona que n’ocupa el càrrec és inamovible i només pot ésser destituïda i suspesa per les causes que estableixi la llei 79.2 Una llei ha de regular l’estatut personal, les incompatibilitats i les causes de cessament de la persona que n’ocupa el càrrec i l’organització i les atribucions de la institució 79.3 Gaudeix d’autonomia reglamentària, organitzativa, funcional i pressupostària 79.3 Pot sol·licitar dictamen al Consell de Garanties Estatutàries sobre la compatibilitat amb l’Estatut de les lleis del Parlament o de les normes amb rang de llei dictades pel Govern abans de l’entrada en vigor de l’Estatut DT 1.2 síndic o síndica — de l’Aran Integra el Conselh Generau d’Aran 94.2 És la més alta representació i l’ordinària de la Generalitat a l’Aran 94.2 Vegeu també Aran — de la Sindicatura de Comptes Formen la Sindicatura de Comptes 81.1 Són designats pel Parlament per majoria de tres cinquenes parts 81.1 Una llei n’ha de regular l’estatut personal, les incompatibilitats i les causes de cessament, i també l’organització i el funcionament de la Sindicatura de Comptes 81.2 — major És elegit pels síndics de la Sindicatura de Comptes 81.1 sindicats Tenen dret a la informació, la consulta i la participació en les empreses 25.4 371 �S ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Tenen dret a complir llurs funcions en els àmbits de la concertació social, la participació i la col·laboració social 25.5 Els poders públics han d’adoptar les mesures necessàries per a garantir els drets laborals i sindicals dels treballadors 45.3 Han d’estar representats en l’espai català de relacions laborals 45.4 Han de participar en la definició de les polítiques públiques que els afecten 45.6 Vegeu també relacions laborals Sindicatura de Comptes És una de les institucions que integren la Generalitat 2.2 La seva regulació és matèria de desenvolupament bàsic de l’Estatut 62.2 És l’òrgan fiscalitzador extern dels comptes, de la gestió econòmica i del control d’eficiència dels ens locals i de la resta del sector públic de Catalunya 80.1 Depèn orgànicament del Parlament, exerceix les seves funcions per delegació d’aquest i amb plena autonomia organitzativa, funcional i pressupostària 80.2 Ha d’establir les relacions de cooperació amb el Tribunal de Comptes per mitjà d’un conveni 80.3 És formada per síndics designats pel Parlament 81.1 Una llei n’ha de regular l’organització i el funcionament, i també l’estatut personal, les incompatibilitats i les causes de cessament dels síndics de comptes 81.2 sinistralitat laboral Vegeu seguretat i higiene en el treball sistema — bibliotecari La Generalitat té competència exclusiva sobre els centres que l’integren 127.1.c.primer — d’arxius La Generalitat té competència exclusiva sobre els centres que l’integren 127.1.c.primer S’hi integren els fons propis de Catalunya situats a l’Arxiu de la Corona d’Aragó i a l’Arxiu Reial de Barcelona DA 13 372 �S ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — de benestar Els poders públics han de promoure una distribució equitativa de la renda en el marc d’un sistema català de benestar 45.2 — de finançament Vegeu finançament de la Generalitat — de fonts Vegeu dret civil de Catalunya — electoral Vegeu règim electoral del Parlament — estadístic La Generalitat té competència exclusiva per a crear-ne un de propi 135.1.c — institucional de la Generalitat La Generalitat és el sistema institucional en què s’organitza políticament l’autogovern de Catalunya 2.1 La Generalitat és integrada pel Parlament, la Presidència de la Generalitat, el Govern i les altres institucions que estableix el capítol V del títol II, i també pels municipis, les vegueries, les comarques i els altres ens locals que les lleis determinin 2.2; 2.3 Deriva de la Constitució (art. 2, DT 2 i altres preceptes CE), a l’empara de la qual l’Estatut incorpora i actualitza els drets històrics del poble català, les seves institucions seculars i la tradició jurídica catalana 5 Es regulen les institucions d’autogovern títol II Els criteris que fixi la legislació de l’Estat en matèria de subvencions incondicionades han de permetre que el Parlament pugui incidir en la distribució dels recursos amb l’objectiu d’atendre la singularitat del sistema institucional de Catalunya 219.2 — penitenciari La Generalitat té competència executiva de la legislació de l’Estat en aquesta matèria 168.1 La Generalitat té capacitat per a dictar disposicions que adaptin la normativa penitenciària a la realitat social de Catalunya 168.1.a 373 �S ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat té competència executiva en la gestió de l’activitat penitenciària 168.1.b La Generalitat té competència executiva en la planificació, la construcció i la reforma dels establiments penitenciaris 168.1.c La Generalitat té competència executiva en l’administració i la gestió patrimonial dels immobles i dels equipaments adscrits a l’Administració penitenciària catalana i de tots els mitjans materials que li siguin assignats 168.1.d La Generalitat té competència executiva en la planificació i l’organització del treball remunerat de la població reclusa 168.1.e La Generalitat té competència executiva en l’execució de les mesures alternatives a la presó i de les activitats de reinserció 168.1.e La Generalitat pot emetre informes en el procediment d’atorgament d’indults 168.2 — sanitari Vegeu sanitat — tributari La fiscalitat ecològica és un dels principis que han de respectar les polítiques mediambientals 46.2 La competència exclusiva de la Generalitat sobre el règim jurídic de les associacions i les fundacions que compleixen llurs funcions majoritàriament a Catalunya inclou la determinació i el règim d’aplicació dels beneficis fiscals 118.1.b ; 118.2.b La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de cultura inclou l’establiment de mesures fiscals d’incentivació de les activitats culturals 127.1.a.cinquè La competència exclusiva de la Generalitat sobre les infraestructures de transport que no siguin d’interès general inclou les potestats tarifària i tributària i la percepció i la recaptació de tota mena de tributs i gravàmens 140.1.c La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de les activitats de joc, apostes i casinos que s’acompleixen a Catalunya inclou la determinació del règim fiscal sobre l’activitat de joc 141.1.c La competència compartida de la Generalitat en matèria de medi ambient inclou l’establiment i la regulació de mesures de fiscalitat 144.1.b 374 �S ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Les relacions fiscals entre l’Administració de la Generalitat i l’Administració de l’Estat són regulades per la Constitució, per l’Estatut i per una llei orgànica (art. 157.3 CE) i es regeixen pels principis d’autonomia financera, coordinació, solidaritat i transparència, i també pels principis de suficiència de recursos, responsabilitat fiscal, equitat i lleialtat institucional 201.1; 201.2 Els recursos de les finances de la Generalitat són constituïts, entre altres fonts, pels rendiments dels tributs propis, els rendiments dels tributs estatals cedits i els recàrrecs sobre els tributs estatals 202.3.a ; 202.3.b ; 202.3.c La Generalitat participa en el rendiment dels tributs estatals cedits 203.2; 206.2 Corresponen a la Generalitat la totalitat dels rendiments i la capacitat normativa dels tributs estatals cedits totalment 203.2.a ; 203.3 Corresponen a la Generalitat una part dels rendiments i, si s’escau, la capacitat normativa dels tributs estatals cedits parcialment 203.2.b ; 203.3 Corresponen a la Generalitat la gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció dels tributs propis i dels tributs estatals cedits totalment, i també, si en rep la delegació, dels altres tributs estatals 203.4; 204.1; 204.2 La Generalitat té competència per a establir per llei els seus tributs propis, sobre els quals té capacitat normativa 203.5 La Generalitat ha de basar la normativa tributària en els principis d’equitat i d’eficiència i ha de promoure la cohesió i el benestar socials, el progrés econòmic i la sostenibilitat mediambiental 203.6 Correspon a l’Administració tributària de l’Estat la gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció dels tributs estatals no cedits totalment, sens perjudici de la possibilitat de delegació o de col·laboració 204.2; 204.3 L’Agència Estatal d’Administració Tributària i l’Agència Tributària de Catalunya han d’establir mecanismes de col·laboració i han de constituir un consorci, que pot esdevenir l’Administració tributària a Catalunya 204.2; 204.3; 210.2.c Es regula la participació de la Generalitat en els rendiments dels tributs estatals i en els mecanismes d’anivellament i de solidaritat entre les comunitats autònomes 206 375 �S ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat gaudeix del tractament fiscal que les lleis estableixen per a l’Estat en els tributs estatals 207 S’ha de valorar la variació de la capacitat fiscal produïda per l’impacte financer de les disposicions generals de l’Estat sobre la Generalitat o de les de la Generalitat sobre l’Estat, a fi d’establir els mecanismes d’ajustament necessaris 209 La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat canalitza el conjunt de relacions fiscals i financeres entre la Generalitat i l’Estat 210 La llei de pressupostos de la Generalitat no pot crear tributs, però en pot modificar, si ho estableix una llei substantiva 212 La competència de la Generalitat en matèria de finançament local pot incloure la capacitat legislativa per a establir i regular els tributs propis dels governs locals 218.2 Correspon als governs locals la competència per a gestionar, recaptar i inspeccionar llurs tributs i per a fixar la quota, el tipus i les exempcions i bonificacions dels tributs locals 218.3; 218.4 El fons de cooperació local s’ha de dotar a partir de tots els ingressos tributaris de la Generalitat 219.1 Els ingressos dels governs locals consistents en la participació en tributs estatals són percebuts per mitjà de la Generalitat, que els distribueix d’acord amb la llei de finances locals 219.2 Els recursos procedents de participacions genèriques en impostos s’han de distribuir tenint en compte la capacitat fiscal i les necessitats de despesa dels governs locals i garantint-ne en tot cas la suficiència 219.4 S’estableix quins són els tributs estatals que tenen la consideració de cedits totalment o parcialment a Catalunya en el moment de l’entrada en vigor de l’Estatut DA 7 La relació de tributs estatals cedits a Catalunya es pot modificar per acord entre el Govern de la Generalitat i el Govern de l’Estat per mitjà de llei, sense necessitat de reformar l’Estatut DA 7 La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat ha de determinar l’abast i les condicions de la cessió de tributs estatals a Catalunya, per mitjà d’un acord que el Govern de l’Estat ha de tramitar com a projecte de llei DA 7 376 �S ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Les normes de la llei orgànica a què fa referència l’article 157.3 de la Constitució s’han d’interpretar harmònicament amb les normes de l’Estatut DA 12 Vegeu també Administració tributària a Catalunya; Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat; mecanismes d’anivellament i de solidaritat societat del coneixement i de la informació Vegeu tecnologies de la informació i de la comunicació societats rectores de mercats de valors La Generalitat té competència compartida per a regular-les i adoptar les mesures administratives d’execució sobre organització, funcionament, disciplina i règim sancionador 145.b sòl Els poders públics han de facilitar l’accés a l’habitatge mitjançant la generació de sòl 47 Els governs locals tenen competències pròpies en la participació en la planificació en sòl municipal de l’habitatge de protecció oficial 84.2.b La Generalitat té competència compartida sobre la contaminació de sòl i subsòl 144.1.f La Generalitat té competència exclusiva en la regulació del règim urbanístic del sòl 149.5.a La Generalitat té competència exclusiva en la regulació del règim jurídic de la propietat del sòl 149.5.b La Generalitat té competència exclusiva en la política de sòl i habitatge, la regulació dels patrimonis públics de sòl i habitatge i el règim de la intervenció administrativa en l’edificació, la urbanització i l’ús del sòl i el subsòl 149.5.d solidaritat Les dones i els homes de Catalunya volen prosseguir la construcció d’una societat democràtica i avançada, de benestar i progrés, solidària amb el conjunt d’Espanya i incardinada a Europa preàmbul 377 �S ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A És un principi rector de l’actuació dels poders públics 4.3; 45.1 Els poders públics han de procurar la plena integració de les persones grans per mitjà de polítiques públiques basades en la solidaritat intergeneracional 40.6 És un dels valors socials que els poders públics han d’impulsar en la formació de l’alumnat 44.1 Les polítiques públiques que vetllen per la protecció del medi ambient s’han de basar en la col·lectiva i en la intergeneracional 46.1 La Generalitat té competència exclusiva per a regular i promoure les actuacions destinades a la solidaritat i a l’acció voluntària 166.2 — financera La Generalitat té competència compartida en seguretat social, respectant els principis d’unitat econòmica patrimonial i de solidaritat financera de la seguretat social 165.1 És un dels principis pels quals es regeix el finançament de la Generalitat en les relacions fiscals i financeres entre les administracions públiques 201.2 Vegeu també mecanismes d’anivellament i de solidaritat sordesa Els poders públics han de garantir les condicions que permetin d’assolir la igualtat de les persones sordes que optin per l’ús de la llengua de signes catalana 50.6 La llengua de signes catalana ha d’ésser objecte d’ensenyament, protecció i respecte 50.6 sostenibilitat La tradició cívica i associativa de Catalunya ha subratllat sempre la importància del desenvolupament sostenible preàmbul Els poders públics han de promoure els valors del desenvolupament sostenible 4.3 Totes les persones tenen dret a viure en un medi equilibrat, sostenible i respectuós amb la salut 27.1 Els poders públics han d’adoptar les mesures necessàries per a promoure el progrés econòmic i el progrés social de Catalunya i dels seus ciutadans, basats en els principis de la solidaritat, la cohesió, el desenvolupament sostenible i la igualtat d’oportunitats 45.1 378 �S ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Els poders públics han de vetllar per la protecció del medi ambient per mitjà de l’adopció de polítiques públiques basades en el desenvolupament sostenible 46.1 Els poders públics han de promoure polítiques de transport i de comunicació basades en criteris de sostenibilitat 48.1 Els governs locals tenen competències en la formulació i la gestió de polítiques per a la protecció del medi ambient i el desenvolupament sostenible 84.2.j La Generalitat té competència exclusiva en la sostenibilitat aplicable als habitatges 137.1.g La Generalitat té competència compartida sobre les mesures de sostenibilitat ambiental 144.1.b La Generalitat promou la mediambiental en la seva actuació tributària 203.6 subministrament — d’aigua La Generalitat té competència exclusiva per a garantir-lo en cas de necessitat pel que fa a les conques hidrogràfiques internes 117.1.c — d’energia La Generalitat té competència compartida per a desplegar les normes complementàries de qualitat d’aquests serveis 133.1.c subrogació de funcions La Generalitat exerceix totes les funcions i les facultats que la Llei orgànica del poder judicial reconeix al Govern de l’Estat amb relació a l’Administració de justícia a Catalunya 109 subsidiarietat Els poders públics estan al servei de l’interès general i dels drets de la ciutadania, amb respecte pel principi de subsidiarietat preàmbul És un dels principis que regeixen la distribució de les responsabilitats entre les administracions locals 84.3 El Parlament participa en el control dels principis de subsidiarietat i de proporcionalitat que estableixi el dret de la Unió Europea amb relació a les propostes legislatives europees 188 379 �S ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A subsòl La Generalitat té competència compartida sobre la contaminació de sòl i subsòl 144.1.f La Generalitat té competència exclusiva en el règim de la intervenció administrativa en l’ús del sòl i el subsòl 149.5.d subvencions Vegeu també ajuts públics — de la Generalitat Se’n poden atorgar amb càrrec a fons propis per a dur a terme l’exercici de l’activitat de foment 114.1 — estatals i europees Correspon a la Generalitat, en les matèries de competència exclusiva, especificar els objectius als quals es destinen les territorialitzables, regular-ne les condicions d’atorgament i gestionar-les 114.2 Correspon a la Generalitat, en les matèries de competència compartida, precisar normativament els objectius als quals es destinen les territorialitzables, completar la regulació de les condicions d’atorgament i tota la gestió 114.3 Correspon a la Generalitat, en les matèries de competència executiva, de gestionar les territorialitzables 114.4 La Generalitat participa en la determinació de les que han de tenir caràcter no territorialitzable 114.5 La Generalitat participa en la gestió i la tramitació de les no territorialitzables 114.5 — estatals incondicionades Com a ingressos dels governs locals són percebudes per mitjà de la Generalitat, que les ha de distribuir d’acord amb el que disposi la llei de finances locals 219.2 Els criteris que fixi la legislació de l’Estat en aquesta matèria han de permetre que el Parlament pugui incidir en la distribució dels recursos amb l’objectiu d’atendre la singularitat del sistema institucional de Catalunya 219.2 La distribució dels recursos que generen s’ha de portar a terme tenint en compte la capacitat fiscal i les necessitats de despesa dels governs locals i ha de garantir-ne en tot cas la suficiència 219.4 380 �T ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A successions Vegeu impost sobre successions i donacions suficiència de recursos És un dels principis pels quals es regeix el finançament de la Generalitat 201.2 És un principi rector de les finances dels governs locals, pel compliment del qual vetlla la Generalitat 217; 219 sufragi universal Vegeu Aran; règim electoral del Parlament; règim electoral dels ens locals T tabac Vegeu impost sobre les labors del tabac taxes Correspon a la Generalitat la gestió, la liquidació i la recaptació de les judicials que estableixi en l’àmbit de les seves competències sobre l’Administració de justícia 104.f Llurs rendiments constitueixen els recursos de les finances de la Generalitat 202.3.a Vegeu també sistema tributari teatre La Generalitat té competència exclusiva per a fomentar i difondre la creació i la producció teatrals portades a terme a Catalunya 127.1.d.primer tecnologia Vegeu innovació tecnològica; tecnologies de la informació i de la comunicació; transferència tecnològica tecnologies de la informació i de la comunicació Els poders públics han d’impulsar que s’hi pugui accedir en condicions d’igualtat en tots els àmbits de la vida social, inclòs el laboral 53.1 381 �T ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Els poders públics han de fomentar que es posin al servei de les persones 53.1 Els poders públics han de garantir que la prestació de serveis que les utilitzin es faci d’acord amb els principis d’universalitat, continuïtat i actualització 53.1 telecomunicacions Els governs locals hi tenen competències pròpies 84.2.l La Generalitat té competència sobre les condicions que han de complir els edificis per a instal·lar-hi infraestructures comunes de telecomunicacions, radiodifusió, telefonia bàsica i altres serveis per cable 137.2 La competència executiva de la Generalitat en matèria de comunicacions electròniques inclou la promoció de l’existència d’un conjunt mínim de serveis d’accés universal, la potestat inspectora i la potestat sancionadora respecte a les infraestructures comunes de telecomunicacions, la resolució de conflictes entre operadors de radiodifusió i la gestió dels registres d’instal·ladors d’infraestructures i de gestors de múltiplexs 140.7 La Generalitat designa o participa en els processos per a designar membres dels òrgans de direcció de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions 182.1 Vegeu també serveis de comunicació; tecnologies de la informació i de la comunicació teleesquí Vegeu serveis ferroviaris; telecomunicacions telefèric Vegeu serveis ferroviaris; telecomunicacions telefonia Vegeu telecomunicacions televisió Vegeu mitjans de comunicació social; serveis de comunicació; telecomunicacions tercer sector Vegeu organitzacions del tercer sector social 382 �T ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A termes dels ens locals La Generalitat té competència exclusiva per a crear-ne, suprimir-ne i alterar-los 151.b territori de Catalunya És el que correspon als límits geogràfics i administratius de la Generalitat en el moment de l’entrada en vigor de l’Estatut 9 El sistema electoral ha d’assegurar la representació adequada de totes les seves zones 56.2 L’àmbit material de les competències de la Generalitat s’hi refereix 115.1 terrorisme La Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra hi és competent 164.5 testament vital Vegeu drets en l’àmbit de la salut titulacions acadèmiques La Generalitat hi té competència exclusiva en matèria d’activitats marítimes d’esbarjo 119.3.d La Generalitat té competència executiva sobre l’expedició i l’homologació de títols acadèmics i professionals estatals en matèria d’ensenyament no universitari 131.4 La Generalitat té competència exclusiva sobre el marc jurídic dels títols propis de les universitats, d’acord amb el principi d’autonomia universitària 172.1.e La Generalitat té competència compartida sobre l’adscripció i la desadscripció de centres docents per a impartir títols universitaris oficials 172.2.c La Generalitat té competència executiva sobre l’expedició dels títols universitaris oficials 172.3 Vegeu també ensenyament; professions titulades topònims La Generalitat hi té competència exclusiva 151.b La Generalitat té competència executiva en matèria de propietat industrial, que inclou la defensa jurídica i processal dels topònims de Catalunya aplicats al sector de la indústria 155.2.b 383 �T ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A toxicologia Correspon a la Generalitat la regulació de les institucions, els instituts i els serveis de medicina forense i de toxicologia (en el marc de la LOPJ) 105 traçabilitat Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en la regulació i l’execució sobre la qualitat, la traçabilitat i les condicions dels productes agrícoles i ramaders 116.1.b tractament — de dades personals La Generalitat té competència executiva en aquesta matèria 156 — fiscal La Generalitat gaudeix del que estableixen les lleis per a l’Estat en els impostos estatals 207 — mèdic Vegeu drets en l’àmbit de la salut tractats — entre la Generalitat i l’Estat Vegeu col·laboració entre la Generalitat i l’Estat — internacionals Els poders públics han de promoure el ple exercici dels drets i les llibertats fonamentals que reconeixen 4.1; 15.1 La Generalitat i l’Estat han d’emprendre les accions necessàries perquè el català hi sigui present i s’utilitzi en els de contingut cultural o lingüístic 6.3 Les disposicions referents als drets estatutaris no poden ésser desplegades, aplicades o interpretades de manera que redueixin o limitin els drets fonamentals que reconeixen 37.4 El Govern de l’Estat ha d’informar prèviament la Generalitat sobre els actes de subscripció dels que afectin d’una manera directa i singular les competències de Catalunya, amb relació als quals la Generalitat i el Parlament poden formular les observacions que considerin pertinents 196.1 384 �T ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat pot sol·licitar al Govern que integri representants de la Generalitat en les delegacions negociadores dels que afecten Catalunya d’una manera directa i singular 196.2 La Generalitat pot sol·licitar al Govern que en subscrigui en matèries de la seva competència 196.3 La Generalitat ha d’executar les obligacions que en derivin 196.4 Vegeu també acció exterior; acords internacionals; Unió Europea tradició — cívica i associativa La de Catalunya ha subratllat sempre la importància de la llengua i la cultura catalanes, dels drets i els deures, del saber, de la formació, de la cohesió social, del desenvolupament sostenible i de la igualtat de drets, i subratlla avui, especialment, la importància de la igualtat entre dones i homes preàmbul — humanista És des d’aquesta seva tradició que Catalunya aferma el seu compromís amb tots els pobles per a construir un ordre mundial pacífic i just preàmbul — jurídica catalana És un dels fonaments de l’autogovern 5 transferència — de competències El Parlament pot sol·licitar a l’Estat la transferència o delegació de competències i l’atribució de facultats (en el marc de l’art. 150 CE) 61.d La que es faci a favor dels governs locals ha d’anar acompanyada de l’assignació dels recursos necessaris 219.3 Vegeu també delegació de competències; traspàs de serveis — tecnològica En matèria d’agricultura i ramaderia, la Generalitat hi té competència exclusiva 116.1.h 385 �T ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A transgènics Vegeu organismes genèticament modificats trànsit Els poders públics han d’impulsar, d’una manera prioritària, les mesures destinades a l’increment de la seguretat viària i la disminució dels accidents de trànsit 48.2 En correspon a la Generalitat el control i la vigilància 164.1.c Vegeu també xarxa viària — internacional La Generalitat participa en l’establiment dels serveis ferroviaris que hi garanteixin la comunicació 169.3 transparència L’Administració electoral la garanteix 56.2 L’Administració de la Generalitat, d’acord amb aquest principi, ha de fer pública la informació necessària perquè els ciutadans en puguin avaluar la gestió 71.4 El finançament de la Generalitat es regeix per aquest principi en les relacions fiscals i financeres entre les administracions públiques 201.2 La determinació dels mecanismes d’anivellament i de solidaritat s’ha de fer d’acord amb aquest principi 206.4 L’Estat i la Generalitat s’han de facilitar mútuament l’accés a la informació estadística i de gestió que sigui necessària per a exercir millor les competències respectives, en un marc de cooperació i transparència 209.2 En compliment d’aquest principi, l’Estat ha de publicar la liquidació provincial dels diversos programes de despesa pública a Catalunya DA 15 transport La Generalitat té competència exclusiva en el transport terrestre per carretera, ferrocarril i cable que transcorre íntegrament per Catalunya 169.1 La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de transports terrestres inclou la regulació d’un sistema de mediació 169.1.e 386 �T ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La integració de línies o serveis de transport que transcorrin íntegrament per Catalunya en els d’àmbit superior requereix l’informe previ de la Generalitat 169.2 La Generalitat, en l’exercici de la competència exclusiva sobre el transport marítim i fluvial que transcorre íntegrament per Catalunya, ha de respectar les competències de l’Estat en marina mercant i ports 169.6 Vegeu també impost sobre determinats mitjans de transport; infraestructures de transport; xarxes de comunicació — d’energia La Generalitat té competència compartida en la regulació de les activitats de producció, emmagatzematge i transport d’energia 133.1.a La Generalitat participa, per mitjà de l’emissió d’un informe previ, en el procediment d’atorgament de l’autorització de les instal·lacions de producció i transport d’energia que ultrapassen el territori de Catalunya 133.2 L’impost sobre determinats mitjans de transport té la consideració de tribut estatal cedit totalment DA 7.a — de mercaderies La Generalitat té competència exclusiva en el transport terrestre que transcorre íntegrament per Catalunya 169.1 La Generalitat té competència exclusiva per a regular de manera específica el de les perilloses o peribles 169.1.d La Generalitat té competència exclusiva sobre els centres de transport, logística i distribució, i sobre els operadors de les activitats que hi són vinculades 169.4; 169.5 La Generalitat té competència exclusiva en el marítim i fluvial que transcorre íntegrament per Catalunya 169.6 — de viatgers Els poders públics han de promoure polítiques de transport i de comunicació basades en criteris de sostenibilitat, que fomentin la utilització del transport públic i la millora de la mobilitat i garanteixin l’accessibilitat per a les persones amb mobilitat reduïda 48.1 387 �T ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Els governs locals tenen competències en la gestió del transport de viatgers municipal 84.2.h La Generalitat té competència exclusiva en el transport terrestre que transcorre íntegrament per Catalunya 169.1 La Generalitat té competència exclusiva en la regulació del transport urbà i dels serveis de transport discrecional de viatgers en vehicles de turisme que transcorren íntegrament per Catalunya 169.1.c La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de transport terrestre inclou la potestat tarifària 169.1.f La Generalitat té competència exclusiva en el marítim i fluvial que transcorre íntegrament per Catalunya 169.6 — escolar La Generalitat té competència exclusiva per a regular-lo de manera específica 169.1.d — funerari La Generalitat té competència exclusiva per a regular-lo de manera específica 169.1.d — sanitari La Generalitat té competència exclusiva per a regular-lo de manera específica 169.1.d — turístic La Generalitat té competència exclusiva per a regular-lo de manera específica 169.1.d transvasaments Vegeu aigües traspàs de serveis La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat n’acorda la valoració 210.2.f Resten vigents les disposicions transitòries tercera i sisena de la Llei orgànica 4/1979, del 18 de desembre, d’Estatut d’autonomia de Catalunya DT 2 Vegeu també transferència de competències 388 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A T treball El poble català manifesta la seva voluntat d’avançar per una via de progrés que asseguri una qualitat de vida digna per a tots els que viuen i treballen a Catalunya preàmbul Les persones excloses del mercat de treball tenen dret a percebre prestacions i recursos no contributius de caràcter pal·liatiu 25.2 Els treballadors tenen dret a acomplir les tasques laborals i professionals en condicions de garantia per a la salut, la seguretat i la dignitat 25.3 Els poders públics han de facilitar l’accés dels joves al món laboral 40.4 Els poders públics han de garantir-hi el compliment del principi d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes 41.1 Els poders públics han de reconèixer i tenir en compte el valor econòmic del treball de cura i atenció en l’àmbit domèstic i familiar en la fixació de llurs polítiques econòmiques i socials 41.4 Els poders públics han de promoure polítiques d’ocupació plena i de foment de l’estabilitat laboral 45.3 Els poders públics han de promoure polítiques de formació de les persones treballadores 45.3 Els poders públics han de promoure polítiques de prevenció de riscs laborals i de seguretat i higiene en el treball 45.3 Els poders públics han de promoure polítiques de creació d’unes condicions dignes al lloc de treball i de garantia del descans necessari i de les vacances retribuïdes 45.3 Els poders públics han de garantir la no-discriminació per raó de gènere en l’àmbit laboral 45.3 La Generalitat té competència executiva en matèria d’autorització de treball als estrangers la relació laboral dels quals s’acompleixi a Catalunya 138.2 La competència compartida de la Generalitat en matèria de seguretat social inclou la coordinació de les activitats de prevenció de riscs laborals que acompleixen les mútues d’accidents de treball i malalties professionals 165.1.d La Generalitat té competència executiva en la planificació i l’organització del treball remunerat de la població reclusa 168.1.e L’execució de la legislació de l’Estat en aquesta matèria correspon a la Generalitat 170.1 389 �T ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat té competència executiva en matèria de condicions de treball 170.1.a La Generalitat té competència executiva en matèria de qualificacions professionals 170.1.c La Generalitat té competència executiva en matèria de procediments de regulació d’ocupació i de trasllats col·lectius 170.1.f La Generalitat té competència executiva en matèria de prevenció de riscs laborals i de seguretat i salut en el treball 170.1.g La Generalitat té competència executiva en matèria de potestat sancionadora de les infraccions de l’ordre social 170.1.h La Generalitat té competència executiva en matèria d’elaboració del calendari de dies festius 170.1.l Vegeu també Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya; ocupació; relacions laborals; seguretat de les persones; treballadors treballadors Tenen dret a formar-se i promoure’s professionalment 25.1 Tenen dret a accedir de manera gratuïta als serveis públics d’ocupació 25.1 Tenen dret a acomplir les tasques laborals i professionals en condicions de garantia per a la salut, la seguretat i la dignitat de les persones 25.3 Tenen dret, i també llurs representants, a la informació, la consulta i la participació en les empreses 25.4 Els poders públics han de garantir llurs drets laborals i sindicals, i han d’impulsar i promoure llur participació en les empreses 45.3 La competència exclusiva en matèria de cooperatives inclou l’accés dels treballadors als mitjans de producció 124.3 Correspon a la Generalitat la participació preceptiva prèvia en la determinació del contingent de treballadors estrangers per mitjà dels mecanismes que estableix el títol V 138.3 Tribunal — Català de Defensa de la Competència La Generalitat té competència exclusiva per a establir-lo i regular-lo, amb jurisdicció a tot el territori de Catalunya 154.3 390 �T ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — Constitucional El Parlament pot personar-s’hi 61.e El Consell de Garanties Estatutàries ha de dictaminar abans de la interposició de conflicte en defensa de l’autonomia local davant d’aquest 76.3 La Generalitat participa en els processos de designació dels seus magistrats 180 — de Comptes Ha d’establir les relacions de cooperació amb la Sindicatura de Comptes per mitjà d’un conveni 80.3 La Generalitat en designa membres o participa en els processos per a designar-ne 182.3 — de Justícia de la Unió Europea La Generalitat hi té accés 191.1 El Govern de la Generalitat pot instar el Govern de l’Estat a iniciar-hi accions 191.2; 119.3 La Generalitat col·labora en la defensa jurídica dels seus interessos i competències davant aquest Tribunal 191.2 — Superior de Justícia de Catalunya Coneix els recursos contra els actes que vulnerin els drets reconeguts pels capítols I, II i III del títol I i per la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya 38.2 És competent en les causes contra els diputats 57.2 Li correspon decidir sobre la inculpació, el processament i l’enjudiciament del president o presidenta de la Generalitat i dels consellers 70.2 És l’òrgan jurisdiccional en què culmina l’organització judicial a Catalunya 95.1 És competent per a conèixer dels recursos i dels procediments en els diversos ordres jurisdiccionals i per a tutelar els drets reconeguts per l’Estatut 95.1 És competent en els ordres jurisdiccionals civil, penal, contenciós administratiu i social i en els altres que es puguin crear 95.1 391 �T ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A És l’última instància jurisdiccional de tots els processos iniciats a Catalunya 95.2 Li correspon la unificació de la interpretació del dret de Catalunya 95.3 Li correspon la resolució dels recursos extraordinaris de revisió 95.4 El seu president o presidenta és el representant del poder judicial a Catalunya 95.5 Es regula el nomenament del seu president o presidenta 95.5 Es regula el nomenament dels presidents de sala 95.6 El fiscal o la fiscal superior de Catalunya n’és el fiscal o la fiscal en cap 96.1 El fiscal o la fiscal superior de Catalunya ha de trametre la memòria anual de la Fiscalia del Tribunal al Govern, al Consell de Justícia de Catalunya i al Parlament, i ha de presentar-la davant aquest 96.3 Vegeu també poder judicial — Suprem La Sala Penal del Tribunal Suprem decideix sobre la inculpació, el processament i l’enjudiciament del president o presidenta de la Generalitat i dels consellers fora del territori de Catalunya 57.2; 70.2 tributs Vegeu sistema tributari — sobre jocs d’atzar Són tributs estatals cedits totalment DA 7.a turisme Els governs locals tenen competències pròpies en la regulació de l’establiment d’autoritzacions i promocions d’activitats econòmiques de caràcter turístic 84.2.i La Generalitat té competència exclusiva per a fer una regulació específica del transport turístic 169.1.d La Generalitat hi té competència exclusiva 171 La Generalitat té competència exclusiva per a ordenar i planificar el sector turístic 171.a 392 �T ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat té competència exclusiva en promoció del turisme, que inclou la subscripció d’acords amb ens estrangers i la creació d’oficines a l’estranger 171.b La Generalitat té competència exclusiva en la regulació i la classificació de les empreses i els establiments turístics i la gestió de la xarxa d’establiments turístics de titularitat de la Generalitat 171.c La Generalitat participa en els òrgans d’administració de Paradors de Turisme d’Espanya 171.c La Generalitat té competència exclusiva en la regulació dels drets i els deures específics dels usuaris i els prestadors de serveis turístics i dels mitjans alternatius de resolució de conflictes 171.d La Generalitat té competència exclusiva en els ensenyaments i la formació sobre turisme que no donin dret a l’obtenció d’un títol oficial 171.e La Generalitat té competència exclusiva en la fixació dels criteris, la regulació de les condicions i l’execució i el control de les línies públiques d’ajut i de promoció del turisme 171.f — juvenil La Generalitat té competència exclusiva per a promoure’l 142.1.b tutela — administrativa Correspon a la Generalitat en matèria de col·legis professionals, acadèmies, cambres agràries, cambres de comerç, indústria i navegació i altres corporacions de dret públic (en el marc dels art. 36 i 139 CE) 125.1.c La competència exclusiva de la Generalitat sobre denominacions d’origen i altres mencions de qualitat inclou les facultats que deriven de l’eventual tutela administrativa sobre els òrgans de la denominació 128.2 La Generalitat l’exerceix respecte a les institucions, les entitats i les fundacions en matèria de sanitat i seguretat social, llevat de l’alta inspecció, que queda reservada a l’Estat 165.2 — de drets Vegeu Consell de Garanties Estatutàries 393 �T ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — de menors La Generalitat té competència exclusiva en la regulació del règim de la protecció i de les institucions públiques de protecció i tutela dels menors desemparats, en situació de risc i dels menors infractors 166.3.a — financera Correspon a la Generalitat la dels ens locals, respectant l’autonomia que els reconeix la Constitució 218.5 U UNESCO La Generalitat ha de participar-hi 198 Unió Europea Catalunya participa, per mitjà de l’Estat, en la construcció del seu projecte polític i en comparteix els valors i els objectius preàmbul Catalunya hi té el seu espai polític i geogràfic de referència i incorpora els valors, els principis i les obligacions que deriven del fet de formar-ne part 3.2 Els poders públics han de promoure el ple exercici de les llibertats i els drets que reconeix 4.1; 15.1; 37.4 La Generalitat i l’Estat han d’emprendre les accions necessàries perquè s’hi reconegui l’oficialitat del català 6.3 Les polítiques de foment del català s’hi han d’estendre 50.3 El desplegament, l’aplicació i l’execució de la seva normativa corresponen a la Generalitat si afecta l’àmbit de les seves competències 113 La Generalitat té competències sobre les subvencions europees territorialitzables 114.2; 114.3; 114.4; 114.5 S’han d’establir els sistemes de participació de la Generalitat en la fixació de les polítiques en l’àmbit de la Unió Europea en matèria de política de recerca, desenvolupament i innovació 158.3 La Comissió Bilateral Generalitat - Estat intervé en el garantiment de l’efectivitat de la participació de la Generalitat en els assumptes de la Unió Europea 183.2.g 394 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A U Es regulen les relacions de la Generalitat amb la Unió Europea capítol II del títol V La Generalitat participa en els afers relacionats amb la Unió Europea que afectin les competències o els interessos de Catalunya 184 El Govern de l’Estat ha d’informar la Generalitat de les iniciatives de revisió dels tractats de la Unió Europea i dels processos de subscripció i ratificació 185.1 El Govern de l’Estat pot incorporar representants de la Generalitat a les delegacions que participin en els processos de revisió i negociació de tractats 185.2 La Generalitat pot participar en la formació de les posicions de l’Estat davant la Unió Europea 186.1; 186.2; 186.3 L’Estat ha d’informar la Generalitat sobre les iniciatives i les propostes presentades davant la Unió Europea, amb relació a les quals el Govern de la Generalitat i el Parlament de Catalunya han de formular observacions i propostes 186.4 La Generalitat participa en les delegacions espanyoles davant la Unió Europea que tractin afers de la competència legislativa de la mateixa Generalitat 187.1; 187.2; 187.3 El Parlament de Catalunya pot establir relacions amb el Parlament Europeu en àmbits d’interès comú 187.4 El Parlament participa en el control dels principis de subsidiarietat i de proporcionalitat que estableixi el dret de la Unió Europea amb relació a les propostes legislatives europees 188 La Generalitat, en l’àmbit de les seves competències, aplica i executa el dret europeu 189.1 Si l’execució del seu dret requereix l’adopció de mesures internes d’abast superior al territori de Catalunya que les comunitats autònomes competents no poden adoptar per mitjà de mecanismes de col·laboració o coordinació, l’Estat ha de consultar la Generalitat sobre aquestes circumstàncies 189.2 En el cas que estableixi una legislació que substitueixi la normativa bàsica de l’Estat, la Generalitat pot adoptar la legislació de desenvolupament a partir de les normes europees 189.3 395 �U ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Correspon a la Generalitat la gestió dels fons europeus en matèries de la seva competència, d’acord amb els articles 114 i 210 190 La Generalitat té accés al Tribunal de Justícia de la Unió Europea 191 La Generalitat pot establir-hi una delegació per a defensar millor els seus interessos 192 Els recursos que en procedeixen constitueixen recursos de les finances de la Generalitat 202.3.k La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat ha de proposar mesures de cooperació per a garantir l’equilibri del sistema de finançament quan pugui ésser alterat per decisions legislatives estatals o de la Unió Europea 210.3 Vegeu també acció exterior unions estables de parella Els poders públics n’han de promoure la igualtat 40.7 Es regulen per llei 40.7 universitats El professorat i l’alumnat de llurs centres tenen dret a expressar-se, oralment i per escrit, en la llengua oficial que elegeixin 35.5 Han d’adoptar mesures per a garantir l’ús del català en l’àmbit de llurs activitats docents, no docents i de recerca 50.2 La Generalitat té competència executiva sobre la inscripció i el control dels fitxers i els tractaments de dades que creïn o gestionin les que integren el sistema universitari català 156.a La Generalitat, sens perjudici de l’autonomia universitària, té competència exclusiva en la programació i la coordinació del sistema universitari català, en el marc de la coordinació general 172.1.a La Generalitat, sens perjudici de l’autonomia universitària, té competència exclusiva en les decisions de creació d’universitats públiques i l’autorització de les privades 172.1.b La Generalitat, sens perjudici de l’autonomia universitària, té competència exclusiva en l’aprovació dels estatuts de les públiques i de les normes d’organització i funcionament de les privades 172.1.c La Generalitat, sens perjudici de l’autonomia universitària, té competència exclusiva en la coordinació dels procediments per a accedir-hi 172.1.d 396 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A U La Generalitat, sens perjudici de l’autonomia universitària, té competència exclusiva en el marc jurídic de llurs títols propis 172.1.e La Generalitat, sens perjudici de l’autonomia universitària, té competència exclusiva en llur finançament i, si escau, la gestió dels fons estatals en matèria d’ensenyament universitari 172.1.f La Generalitat, sens perjudici de l’autonomia universitària, té competència exclusiva en la regulació i la gestió del sistema propi de beques i ajuts a la formació universitària i, si escau, la regulació i la gestió dels fons estatals en aquesta matèria 172.1.g La Generalitat, sens perjudici de l’autonomia universitària, té competència exclusiva en el règim retributiu de llur personal docent i investigador contractat i l’establiment de les retribucions addicionals de llur personal docent funcionari 172.1.h La Generalitat, sens perjudici de l’autonomia universitària, té competència compartida en la regulació dels requisits per a la creació i el reconeixement d’universitats i centres universitaris i l’adscripció d’aquests centres a les universitats 172.2.a La Generalitat, sens perjudici de l’autonomia universitària, té competència compartida en el règim jurídic de l’organització i el funcionament de les públiques, incloent-hi llurs òrgans de govern i de representació 172.2.b La Generalitat, sens perjudici de l’autonomia universitària, té competència compartida en l’adscripció, la creació i el reconeixement de centres docents públics o privats i en la implantació i la supressió d’ensenyaments 172.2.c La Generalitat, sens perjudici de l’autonomia universitària, té competència compartida en la regulació del règim per a accedir-hi 172.2.d La Generalitat, sens perjudici de l’autonomia universitària, té competència compartida en la regulació del règim del professorat docent i investigador contractat i funcionari 172.2.e La Generalitat, sens perjudici de l’autonomia universitària, té competència compartida en l’avaluació i el garantiment de la qualitat i de l’excel·lència de l’ensenyament i del personal docent i investigador 172.2.f 397 �U ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat té competència executiva en l’expedició de llurs títols oficials 172.3 Vegeu també ensenyament universitari; personal docent urbanisme Els governs locals hi tenen competències pròpies 84.2.a La Generalitat hi té competència exclusiva 149.5 La Generalitat té competència compartida en matèria de dret de reversió en les expropiacions urbanístiques 149.6 usos hidràulics Vegeu aigües usuaris Tenen dret que siguin respectades llurs preferències pel que fa a l’elecció de metge o metgessa i de centre sanitari 23.2 Les lleis han de determinar els casos en què les administracions públiques han d’adoptar una carta de drets dels usuaris i d’obligacions dels prestadors de serveis públics 30.3 La Generalitat té competència exclusiva sobre llur participació en l’organització de l’administració hidràulica pel que fa a les conques hidrogràfiques internes 117.1.d La Generalitat té competència exclusiva sobre la regulació dels drets i deures dels usuaris i els prestadors de serveis turístics 171.d Vegeu també consumidors i usuaris V vacances Els poders públics han de promoure polítiques de garantia de les vacances retribuïdes 45.3 Vegeu també treball vagues La Generalitat té competència executiva pel que fa a la determinació dels serveis mínims 170.1.i Vegeu també relacions laborals 398 �V ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A vaixells La competència compartida de la Generalitat en matèria d’ordenació del sector pesquer inclou la construcció, la seguretat i el registre oficial de vaixells 119.4 Vall d’Aran (Val d’Aran) Vegeu Aran valors — socials El poble català proclama avui com a valors superiors de la seva vida col·lectiva la llibertat, la justícia i la igualtat preàmbul L’aportació de tots els ciutadans i ciutadanes ha configurat una societat integradora, amb l’esforç com a valor i amb capacitat innovadora i emprenedora, uns valors que continuen impulsant-ne el progrés preàmbul Catalunya comparteix i incorpora els de la Unió Europea preàmbul ; 3.2 Els poders públics han de promoure els de la llibertat, la democràcia, la igualtat, el pluralisme, la pau, la justícia, la solidaritat, la cohesió social, l’equitat de gènere i el desenvolupament sostenible 4.3 Els poders públics han d’impulsar en el sistema d’ensenyament una formació basada en els que fonamenten la convivència democràtica 44.1 Els poders públics han de fomentar l’educació en els de la preservació i la millora del medi ambient 46.5 La Generalitat ha de vetllar perquè la memòria històrica es converteixi en símbol permanent de la dignitat dels valors democràtics 54.2 vegetals Vegeu agricultura; flora vegueries Integren el sistema institucional de la Generalitat 2.3; 83.1 La vegueria és l’àmbit territorial específic per a l’exercici del govern intermunicipal de cooperació local 90.1 La vegueria té personalitat jurídica pròpia 90.1 La vegueria és la divisió territorial adoptada per la Generalitat per a l’organització territorial dels seus serveis 90.1 399 �V ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La vegueria té naturalesa territorial 90.2 Gaudeixen d’autonomia per a la gestió de llurs interessos 90.2 La creació, la modificació i la supressió i també el desplegament de llur règim jurídic són regulats per llei del Parlament 91.4 Vegeu també ens locals vehicles Vegeu transport veïnatge administratiu Els ciutadans espanyols que el tenen a Catalunya gaudeixen de la condició política de catalans 7.1 Els residents a l’estranger que l’han tingut a Catalunya gaudeixen de la condició política de catalans si ho sol·liciten 7.2 Els estrangers que adquireixen la nacionalitat espanyola resten sotmesos al dret civil català mentre el mantinguin a Catalunya, llevat que manifestin llur voluntat en contra 14.2 vi Vegeu impost sobre el vi i begudes fermentades viatgers Vegeu transport vídeos Vegeu produccions audiovisuals videovigilància Vegeu vigilància en l’àmbit públic vies pecuàries La Generalitat hi té competència compartida sobre la regulació i el règim d’intervenció administrativa i d’usos 116.2.b vigència La vigència dels convenis de col·laboració subscrits per la Generalitat amb altres comunitats autònomes comença seixanta dies després de la comunicació a les Corts Generals (en el marc de l’art. 145.2 CE) 178.4 400 �V ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Les lleis del Parlament i les normes amb rang de llei del Govern vigents en el moment de l’entrada en vigor d’aquest Estatut que eventualment puguin resultar incompatibles amb els drets reconeguts pel títol I mantenen la vigència per un termini màxim de dos anys DT 1.1 Les disposicions transitòries tercera, quarta i sisena de la Llei orgànica 4/1979, del 18 de desembre, d’Estatut d’autonomia de Catalunya, mantenen la vigència DT 2 vigilància — del patrimoni cultural La Generalitat té competència exclusiva en el règim de vigilància del patrimoni cultural 127.1.b.quart — del trànsit Correspon a la Generalitat 164.1.c — dels òrgans jurisdiccionals El Consell de Justícia de Catalunya pot ordenar la vigilància de jutjats i tribunals 98.2.d — en l’àmbit de la salut La Generalitat té competència compartida en la vigilància epidemiològica 162.3.b — en l’àmbit del medi ambient Els governs locals tenen competències pròpies sobre la de les activitats i els usos que es porten a terme a les platges, als rius, als llacs i a la muntanya 84.2.n La Generalitat té competència exclusiva sobre la regulació de la vigilància en matèria de caça i pesca 119.1.b Correspon al Cos d’Agents Rurals 144.6 — en l’àmbit públic Correspon a la Generalitat la competència sobre l’ús de la videovigilància i el control de so i enregistraments en l’àmbit públic 173 401 �V ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A vincles històrics, lingüístics i culturals La Generalitat ha de promoure la comunicació, l’intercanvi cultural i la cooperació amb les comunitats i els territoris que en tenen amb Catalunya, amb els quals la Generalitat i l’Estat poden subscriure instruments de col·laboració i crear organismes comuns 12 Vegeu també comunitats catalanes a l’exterior violència — de gènere Les polítiques públiques han de garantir que s’afrontin de manera integral totes les formes de violència contra les dones i els actes de caràcter sexista i discriminatori 41.3 La Generalitat té competència exclusiva en la regulació de les mesures i els instruments per a la sensibilització sobre aquesta violència i per a detectar-la i prevenir-la 153.c La Generalitat té competència exclusiva en la regulació de serveis i recursos propis destinats a aconseguir una protecció integral de les dones que l’han patida o la pateixen 153.c — en l’esport La Generalitat té competència exclusiva en la regulació de la prevenció i el control d’aquesta en els espectacles públics esportius 134.1.j voluntariat La Generalitat hi té competència exclusiva 166.2 voluntats anticipades Vegeu drets en l’àmbit de la salut X xarxa — d’equipaments esportius La Generalitat té competència exclusiva per a planificar-la 134.1.h — d’establiments turístics La Generalitat gestiona la xarxa d’establiments de la seva titularitat i participa en els òrgans d’administració de Paradors de Turisme d’Espanya 171.c 402 �Z ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — de serveis socials Totes les persones tenen dret a accedir-hi en condicions d’igualtat 24.1 — ferroviària Vegeu serveis ferroviaris — viària La Generalitat té competència exclusiva en la de la seva titularitat i participa en la gestió de la de l’Estat 140.5 Les inversions de l’Estat a Catalunya es poden emprar per a alliberar peatges o per a construir autovies alternatives DA 3.1 Vegeu també infraestructures; trànsit; transport; vies pecuàries xarxes de comunicació Els poders públics han de vetllar per la cohesió econòmica i territorial per mitjà d’una distribució equilibrada dels sectors productius, els serveis d’interès general i les xarxes de comunicació 46.4 Vegeu també serveis ferroviaris; xarxa viària xenofòbia Els poders públics han de promoure’n l’eradicació 40.8 Vegeu també igualtat Z zones — d’atmosfera contaminada La competència compartida de la Generalitat en matèria de medi ambient inclou la declaració de zones d’atmosfera contaminada 144.1.h Vegeu també ambient atmosfèric — de muntanya Vegeu muntanya 403 �� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.03. Parlament de Catalunya Description An account of the resource Agrupa la documentació generada al voltant de l'activitat de Pasqual Maragall com a diputat al Parlament de Catalunya, principalment a les legislatures 1999 a 2003 i després com a President de la Generalitat de 2003 a 2006. Però també del període que en va ser de 1988 a 1995. Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Estatut d’autonomia de Catalunya: text consolidat (2012) Creator An entity primarily responsible for making the resource Parlament de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2012 Type The nature or genre of the resource Monografia Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Estatut Catalunya Parlament de Catalunya Legislació Catalunya. Generalitat Description An account of the resource Text consolidat de l'Estatut de Catalunya després de les modificacions legals posteriors al referèndum que el va aprocar. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Publisher An entity responsible for making the resource available Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Legislació https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2677/030830_PSOE_Declaracion_de_Santillana.pdf 707b85c376ff505fcf00b977e659f387 PDF Text Text PROCEDIMIENTO DE ELABORACION La España Plural: La España Constitucional,La España Unida, La España en Positivo DE CANDIDATURAS consejo territorial 30 agosto 2003 �Partido Socialista Obrero Español Introducción: la España Plural es la España Unida Estamos en el comienzo de un curso político crucial, cuajado de citas con las urnas, que nos conducirá a la decisiva opción que la ciudadanía va a efectuar en Resolución del Consejo Territorial marzo de 2004. El proyecto socialista para España, con el que concurriremos a las distintas contiendas electorales, arranca de la Constitución y se proyecta, desde ella, hacia Europa y hacia el mundo del siglo XXI. No podría ser de otra manera: los socialistas contribuimos decisivamente al pacto constitucional y a la construcción del Estado de las Autonomías así como a la integración de España en la Unión Europea. Somos la única fuerza política democrática que apostó por adoptar y afirmar todos y cada uno de los pilares de nuestro actual Estado Autonómico. Votamos sí al referéndum de la Constitución. Votamos sí al referéndum del Estatuto de Autonomía del País Vasco. Votamos sí al referéndum del Estatuto de Autonomía de Cataluña. Votamos sí al referéndum del Estatuto de Autonomía de Galicia. También votamos sí al referéndum del Estatuto de Autonomía de Andalucía, que marcó un jalón decisivo en el proceso autonómico toda vez que demostró que la voluntad democrática de la ciudadanía era un título tan válido para acceder a la autonomía como la Historia, el pasado o cualesquiera tradiciones de autogobierno o sentimiento identitario. A partir de aquí fue posible construir el mapa autonómico -17 Comunidades Autónomas y 2 Ciudades Autónomas, cuyos Estatutos, todos, impulsamos decisivamente- del que actualmente disfrutamos. Y fue bajo un Gobierno socialista, cuando los españoles alcanzamos una ambición que trascendía a varias generaciones: la incorporación de España a Europa y a las etapas de su construcción constitucional. Nuestra visión de España sigue siendo la misma que hace ya veinticinco años, contribuimos a incorporar a la Constitución. Una Constitución que supuso un gran avance conceptual de cuya cabal comprensión la derecha más reaccionaria se encuentra todavía muy lejos. Nuestra Constitución reconoce y consagra una nación española cuya unidad es compatible con el reconocimiento del derecho a la autonomía de las nacionalidades y regiones que la integran, sobre la base de la solidaridad entre sus pueblos y del respeto a su diversidad social, política, lingüística y cultural. La Constitución de 1978 consagra, pues, por fin, una coincidencia feliz entre la España legal y la España real. Esta España real es una España plural, respetuosa con su diversidad, que no sólo no niega las diferentes identidades que la con- 2 �Partido Socialista Obrero Español forman, sino que se muestra orgullosa de esa pluralidad. De esta forma, el pluralismo se incorpora como un elemento intrínseco de su identidad y como valor superior del ordenamiento jurídico. La Constitución afirma una autonomía que es libertad, identidad y pluralidad, y se sitúa en las antípodas de una concepción Resolución del Consejo Territorial sectaria, impositiva y uniformadora de nuestro país. Esta es la mejor virtualidad de nuestro Estado Autonómico: la conjugación de la pluralidad con el debido respeto a la singularidad dentro de un marco común, dentro de una realidad histórica y de un proyecto compartido de convivencia en un orden de libertades; eso es España para nosotros. El Estado Autonómico no solamente es respetuoso con la pluralidad de las autonomías sino que lo es también con la singularidad y la particularidad que puedan hacer valer –sin quebranto de los principios constitucionales y los derechos iguales de los ciudadanos– las Comunidades Autónomas o cada Comunidad Autónoma. Porque, efectivamente, el Estado Autonómico reconoce diversas singularidades. Así, por ejemplo, la lengua cooficial es una singularidad que no es homogeneizable. Tiene características propias y plantea cuestiones específicas en el ámbito educativo, en el ámbito de los servicios públicos, en el ámbito de la administración de justicia, de la integración social, del etiquetaje, de la cinematografía y de la cultura. Lo mismo ocurre con el derecho civil, foral o especial que no existe en todas las Comunidades Autónomas; o los regímenes económico-fiscales específicos, protegidos por la Constitución, no son generales para todas la Comunidades. Hay singularidades en el Estado Autonómico, pero dicho esto, el conjunto tiene que tener sentido. Para los socialistas, la prioridad de nuestras políticas es la defensa activa de la igualdad de los ciudadanos en el disfrute de sus derechos. No hay en ello sombra de incompatibilidad con el principio autonómico. Pero afirmamos claramente: La igualdad en derechos y de oportunidades debe prevalecer. Ni puede haber discriminaciones ni desigualdad en derechos ni de oportunidades, por lo que asegurar la igualdad de derechos y oportunidades de todos los españoles es la misión prioritaria del Partido Socialista. Los españoles hemos construido con éxito ese proyecto común que es para nosotros la España autonómica. Hemos, asimismo, aprendido de la experiencia vivida en estos 25 años. Una experiencia de la que podemos extraer una enseñanza clara: la esencia de la unidad de España es el reconocimiento de su pluralidad. Y nada aleja más a España de su unidad que la imposición y el centralismo. Pero esa experiencia también aconseja no quedarse quietos: queremos y podemos 3 �Partido Socialista Obrero Español mejorar el funcionamiento de nuestro Estado Autonómico. Por lo aprendido, pero también para encarar en la mejor disposición las nuevas necesidades de presente y de futuro de la sociedad española. Las pautas de esa mejora están en la propia Constitución: participación, coordinación y colaboración. En definitiva, Resolución del Consejo Territorial se trata de perfeccionar, a través de una mayor participación de las Comunidades Autónomas, la realidad compartida que es España. Los españoles merecen un partido de Gobierno que plantee soluciones a los problemas de los ciudadanos en lugar de concentrarse en crearlos o en crispar, confrontar, atacar y dividir. Somos ese partido. El PSOE, tan decisivo en la construcción del Estado Autonómico, va a volver, 25 años después, mal que le pese a la derecha y a los nacionalistas, a liderar el Gobierno de la España de las Autonomías, profundizando en el autogobierno, garantizando la cohesión y la solidaridad y acometiendo desafíos en relación con problemas de funcionamiento identificados desde hace tiempo. Y encarando así, además, en mejores condiciones los nuevos retos de futuro. El PSOE ha mantenido una línea coherente, en su discurso y en su práctica, desde el día en que abordamos la adopción de la Constitución junto al nacionalismo democrático y una derecha entonces dialogante. Siempre hemos sabido cuál es el modelo territorial que mejor convenía a España y a su bienestar, el que mejor refleja la diversidad de identidades y la convivencia entre ellas. No somos nacionalistas. Nunca hemos hecho ni haremos de tan esencial cuestión bandería de partido, ni objeto de doble juego, ni de doble rasero. Nuestra oposición frontal a todo segregacionismo o pseudo-soberanismo, ya venga del PNV o de CiU, lo es por razón de principios y no de interés partidario, coyuntural, propagandístico. Frente a los separatistas y a los separadores, a los que quieren dividir y a los que utilizan las tensiones segregacionistas para sus fines partidarios, el PSOE siempre ha estado y está en la Constitución. Siempre en la España plural. Siempre en la práctica del diálogo institucional. Y siempre en la ambición de conseguir un máximo grado de consenso para acometer las reformas que conquisten el futuro. Esto es un proyecto de Estado y una comprensión real de lo que es nuestra sociedad. Todo lo demás son tácticas que piensan muy poco en la Historia de todos, de España y de los españoles, y menos aún en su futuro. El PSOE, desde el 35 Congreso de julio de 2000, ha deliberado y adoptado por unanimidad de todos sus órganos federales toda una serie de documentos 4 �Partido Socialista Obrero Español donde pone de relieve estos desafíos y ofrece respuestas. “Una ciudadanía plena: ciudades, autonomías, España y Europa”, aprobado por el Comité Federal en febrero de 2002, el “Manifiesto socialista para la España autonómica del siglo XXI”, y el “Programa Marco Autonómico para las elecciones del 25 Resolución del Consejo Territorial de mayo”, aprobados ambos por la Conferencia Autonómica de enero de 2003, así como el posicionamiento del PSOE para la Convención Europea titulado “Una Constitución Europea para la paz, la solidaridad y los derechos humanos”, son, entre otros, documentos donde se definen de forma nítida los retos y las soluciones que los socialistas planteamos para nuestro Estado Autonómico. Sólo desde la mala fe o el propagandismo sectario se puede mentir pretendiendo que el PSOE necesite definir un modelo del Estado. Nuestro modelo de Estado se basa en la Constitución y el bloque constitucional: lo llamamos Estado de las Autonomías. Esta resolución, pues, no es el punto de partida de nada: es la prolongación de una labor histórica, continuada y constante. Para nosotros, el objetivo político sigue siendo el mismo: que todos los españoles se sientan cómodos siéndolo tal y como lo quieran ser; que el espacio común y compartido sea habitable y aceptable para todos en un orden que garantice la igualdad de derechos y libertades ciudadanas. Para los socialistas, España es, sobre todo, democracia, libertad, igualdad, pluralismo y justicia. Es la garantía de los derechos fundamentales y del bienestar de los ciudadanos. El PSOE, al contrario que la derecha, no pretende confiscar España para su propio provecho. Los socialistas queremos a España que ni necesita ser inventada ni se encuentra en discusión. España es y ha sido siempre la pasión de los socialistas. España son los españoles que la hacen en su Historia y en cada generación. El modelo de Estado que propugnamos constituye un instrumento al servicio de un valor, una ciudadanía plena, formada por ciudadanos, hombres y mujeres, libres, responsables de su destino, activos, que deliberan y participan en las instituciones democráticas. Han pasado casi ocho años desde que el PP gobierna en España. Hoy vivimos el momento de mayor crispación, división social y territorial de nuestro país de los últimos 25 años. Es evidente que alguna responsabilidad es imputable a los gobiernos de José M. Aznar. Porque los suyos han sido gobiernos que, en lugar de dialogar, han confrontado; que en lugar de consensuar, han impuesto; que en lugar de integrar, han dividido. El inmovilismo que históricamente ha caracteri- 5 �Partido Socialista Obrero Español zado a la derecha en nuestro país, cuando no su propensión a la contrarreforma o a las “relecturas” de los avances democráticos, comportan, sin duda, una influencia negativa para la estabilidad territorial que la España plural necesita y reclama. Probablemente, el ejemplo más sangrante es el desprecio de los Resolución del Consejo Territorial gobiernos de Aznar por el diálogo institucional entre Estado y CCAA y entre las propias CCAA: quien se llena la boca retóricamente de Constitución ha venido infringiendo la obligación consagrada en el Reglamento del Senado de celebrar anualmente un debate monográfico sobre el Estado de las Autonomías para debatir los problemas que a todas ellas afectan. En los últimos años, además, hemos asistido a un intento por parte del Gobierno del Partido Popular de apropiarse de la Constitución. Nada más lejos del espíritu constitucional que la pretensión de patrimonializar para su beneficio político lo que por su gestación y por su propia naturaleza pertenece a todos. No hay nada más inconstitucional que apropiarse de la Constitución. No hay nada más opuesto a la Constitución que utilizar de manera excluyente una norma que se concibió justamente para ser patrimonio común e integrador de todos los españoles. Frente a esta derecha que, en lugar de integrar crispa, confronta y divide, el PSOE quiere volver a liderar, desde el consenso y la participación, las reformas necesarias para adaptar nuestro Estado Autonómico a la realidad actual. Para aumentar el sentimiento de pertenencia, de convivencia, y, consiguientemente, de seguridad, de lealtad en lo común y de confianza recíproca entre los múltiples actores de nuestro sistema constitucional. El mundo está asistiendo a cambios espectaculares. Para ganar el futuro, España y sus instituciones deben aprestarse a sumar, a cooperar y a dotar a los ordenamientos autonómicos de todas las potencialidades para afrontar estos retos. Nuevas realidades como son la integración y ampliación de Europa, la Constitución Europea, el fenómeno de la inmigración, la apertura de nuevos espacios económicos y comerciales, la globalización de los derechos humanos y de la democracia, de su legalidad y su cultura cívica, la incidencia de una justicia universal para la garantía de los derechos humanos y el nuevo orden global, un mayor nivel de exigencia de los ciudadanos hacia sus representantes en las instituciones y la mejora de la calidad de nuestra democracia, son todos ellos aspectos esenciales que deben inspirar nuestro ordenamiento constitucional y autonómico. A la adaptación a estos fenómenos de nuestras instituciones estatales y autonómicas y a perfeccionar la actual estructura del Estado se dirigirán, principalmente, las reformas propuestas por el PSOE para anticipar el futuro. 6 �Partido Socialista Obrero Español Nuestra propuesta de perfeccionamiento del Estado Autonómico supone asumir, con coraje, el deber de postular reformas institucionales concretas y específicas allí donde las consideramos necesarias, oportunas, y coherentes con la mejora de los mecanismos de autogobierno. Nuestro objetivo, en suma, es Resolución del Consejo Territorial poner nuestro orden territorial en plena forma para que el país en su conjunto y cada territorio en particular puedan alcanzar las máximas cotas de progreso, bienestar, libertad, igualdad y justicia. Y ello, para conseguir más solidaridad, cohesión social e igualdad de derechos y de oportunidades, que son los objetivos que siempre han guiado y seguirán guiando nuestro quehacer político. Los elementos principales de esta propuesta son los siguientes: 1. Reforma del Senado El Senado diseñado en 1978 no está preparado para asumir el papel crucial que debería desempeñar en uno de los Estados más descentralizados del mundo como es hoy España. Países como EEUU, Alemania, Suiza, Austria, Australia o Bélgica sí disponen de segundas cámaras adecuadas a su propia esencia de Estados descentralizados. Sencillamente, en 1978 era imposible prever el formidable desarrollo autonómico alcanzado posteriormente, que ha superado claramente todas las expectativas entonces barajadas. Veinticinco años después, necesitamos un Senado adaptado a la actual realidad. El propio espíritu constitucional así lo demanda. El Senado en los Estados compuestos no puede limitarse a amplificar la misma mayoría que en el Congreso, cuando no a deformarla, o a sesgarla, sino que debe cumplir una función de participación territorial. Y cuando decimos participación territorial, no hablamos sólo de representación sino de contribución de las CCAA a la formación de la voluntad del Estado en las decisiones que les afectan. Esa es precisamente la función que echamos de menos en España. Teniendo una Cámara prevista para ello, no cumplimos con los cometidos para los que estaba establecida. El déficit del Senado no es solamente un déficit de representación, en el sentido de que su composición no refleja suficientemente la realidad autonómica del país. Pero el déficit del Senado es también un déficit de participación. Es decir: no produce el efecto de que las Comunidades Autónomas, con su propio y específico peso político y su importancia política, puedan participar activamente en la formación de la voluntad del Estado y sentirse, por tanto, protagonistas del proceso decisorio. 7 �Partido Socialista Obrero Español Por ello, los socialistas impulsaremos, desde el consenso, la reforma constitucional del Senado para que cumpla su función y se convierta en una auténtica cámara de representación, participación e integración de las Comunidades Autónomas en el Estado Autonómico. Resolución del Consejo Territorial Es necesario también dotar de capacidad al Senado para promover, con iniciativa propia, grandes planes, nacionales o de cooperación, entre Estado y Comunidades Autónomas, en los que puedan ser acometidos el diseño y la ejecución de políticas que en estos momentos resultan difíciles, casi impensables, porque requieren esfuerzos de aproximación y de distribución de responsabilidades desde el principio. Son los llamados Planes Comunes de Cooperación. El de la inmigración es uno, para el que hace falta claramente una gran estrategia nacional y que no puede solventarse ni con parches, ni con un bilateralismo miope entre una Comunidad Autónoma y el Estado, de espaldas a todos los demás. Estos instrumentos de cooperación se podrían también utilizar para poner en marcha iniciativas conjuntas de infraestructuras, con la política del agua, o de carácter medioambiental; o para crear un nuevo modelo de seguridad pública en el que se integren varias administraciones y niveles de gobierno; o para el desarrollo actual y moderno de la Justicia a través de la participación de las CCAA en funciones de gobierno interno de la Administración de Justicia en ámbitos no judiciales; o para la configuración del modelo de Justicia de proximidad; o para lograr la integración de los servicios de inspección, gestión, recaudación y liquidación tributaria. 2. La integración de la España Autonómica en Europa En España, el proceso de integración en la Unión europea- y por tanto, de transferencia de soberanía y competencias a las instituciones europeas- se ha desarrollado al mismo tiempo que se producía una importante descentralización política desde el Estado a las Comunidades Autónomas. Este proceso paralelo a lo largo de dieciocho años ha ido formalizando una legítima aspiración: la participación más activa y directa de las Comunidades Autónomas en el ámbito comunitario, pues es allí donde se formulan y se toman decisiones que les afectan. En los últimos siete años no se ha avanzado nada en reforzar el principio de cooperación y colaboración entre el Gobierno y las Comunidades autónomas que en el ámbito de la política comunitaria es imprescindible. Así, la legítima aspiración de las Comunidades Autónomas a participar más activamente en las deci- 8 �Partido Socialista Obrero Español Resolución del Consejo Territorial siones de la Unión Europea que afectan a sus políticas de gobierno es hoy, más que nunca, una necesidad para el buen funcionamiento de nuestro Estado Autonómico. En este momento, en el que la Unión Europea avanza en su construcción hacia la adopción de una auténtica Constitución Europea, que culminará el próximo año, en España tenemos que resolver esta laguna de nuestro funcionamiento institucional. Los gobiernos y parlamentos autonómicos elegidos por sus ciudadanos deben decidir y aplicar políticas que vienen determinadas por un sistema competencial definido en la Constitución, en los Estatutos de Autonomía, y en abundante jurisprudencia constitucional. Además, nuestra pertenencia a la Unión Europea nos sitúa ante una realidad en la que una importante cantidad de políticas comunes europeas afectan a competencias autonómicas, ya sean éstas de carácter exclusivo o compartidas con el Gobierno de España. Todo ello, en fin, avala la necesidad de reformar el Senado en el sentido de convertirlo en una verdadera cámara autonómica en la que pueda abordarse correctamente la gestión del principio de subsidiariedad, tema clave en un sistema de reparto de competencias de la Unión no basado en un catálogo rígido y todavía más importante para estados autonómicos como España, que añaden su propia distribución competencial, directamente entroncada con la europea. Es ésta una realidad que ningún Gobierno responsable puede permitirse ignorar, si queremos que nuestro Estado funcione y funcione bien. Los socialistas proponemos, desde hace tiempo, mecanismos de participación activa de las Comunidades Autónomas en la toma de decisiones comunitaria. Ni más ni menos que los utilizados por otros estados miembros de la Unión que, con estructuras políticas similares a la nuestra, han probado excelentes resultados en este ámbito. Así, la perspectiva de profundizar en las relaciones entre las Comunidades Autónomas, el Gobierno de España, y la Unión Europea debe asociarse a la reforma del Senado, como Cámara de representación territorial y foro de integración de todas las voluntades. Es la forma en la que se articulan otros países de la Unión, y sin duda el órgano constitucional más válido para garantizar el principio de lealtad. 9 �Partido Socialista Obrero Español Pero hasta que la reforma no sea un hecho, seguiremos proponiendo mecanismos que hagan posible esta participación, tales como la inclusión en la delegación española ante el Consejo de Ministros de la Unión Europea, y en sus órganos auxiliares, de representantes del conjunto de las Comunidades Autónomas. Resolución del Consejo Territorial Es una propuesta de participación modulada según la distribución competencial que determina la Constitución y los Estatutos de Autonomía, es respetuosa con el criterio de que el Estado es el miembro de la Unión, y que la Unión lo es, por tanto, de Estados y pueblos de Europa, y pretende un compromiso de corresponsabilidad en la conformación de la voluntad general. En este contexto europeo hay, además, otro elemento que expresa elocuentemente la distancia recorrida desde 1978 hasta el momento actual. La Constitución Española no hace ninguna referencia, no ya a la participación de las CCAA en la construcción europea; es que no hace referencia alguna ni a la Unión Europea, ni a la Comunidad Europea. Ni siquiera menciona la palabra “Europa”. La explicación es simple: la redacción de nuestra Constitución es anterior a la plasmación efectiva del compromiso de España en su voluntad europeísta, y en estos 25 años sólo se ha producido una reforma muy parcial para adaptar un artículo que hiciera posible el sufragio de ciudadanos europeos en las elecciones locales. 3. Conferencia de Presidentes Desde hace más de siete años, el Gobierno del PP no convoca el debate sobre el Estado de las Autonomías, algo a lo que le obliga legalmente el Reglamento del Senado. España no merece esto. Los pueblos de España no merecen ese desprecio. La España plural necesita más diálogo institucional entre el Presidente del Gobierno y los Presidentes de CCAA y de éstos entre sí. Los Presidentes de Comunidades Autónomas gozan de la legitimidad democrática que les otorga haber sido elegidos por los ciudadanos de su territorio. Son depositarios de la voluntad popular y, por ello, merecen ser escuchados por las instituciones del Estado a la hora de tomar decisiones que afectan de manera directa a las Autonomías cuya representación ostentan. En la España Autonómica del siglo XXI no es lógico que no exista un foro donde se reúnan los Presidentes Autonómicos entre sí y con el Presidente del Gobierno. Para suplir esta carencia, proponemos el establecimiento, en el seno 10 �Partido Socialista Obrero Español del Senado reformado, de una Conferencia de Presidentes, lugar de diálogo institucional entre el Presidente del Gobierno y los Presidentes Autonómicos y de las Ciudades Autónomas, que se reunirá con una periodicidad anual y tratará los problemas más importantes del país desde el punto de vista de las Resolución del Consejo Territorial Comunidades Autónomas. 4. Reformas de Estatutos de Autonomía Los socialistas hemos promovido a lo largo de estos 25 años de democracia constitucional los necesarios consensos desde los que han sido adoptadas reformas estatutarias cuando hemos entendido que las mismas eran necesarias y oportunas para conseguir un gobierno más cercano a la gente, capaz de proporcionar más justicia social y más igualdad de derechos. Los ciudadanos tienen derecho a saber que los Estatutos de Autonomía pueden modificarse dentro del marco constitucional, y así ha ocurrido, de hecho, con la gran mayoría de los mismos. Algunos de ellos, incluso, en más de una ocasión. Las coordenadas desde las que el Partido Socialista ha sido parte activa en esas modificaciones han sido claras, lo son ahora y continúan vigentes: 1) una impecable adecuación a la Constitución, a sus valores, y a la integridad política y territorial de España ninguna modificación puede alterar las reglas y los procedimientos constitucionalmente previstos en la que el voto de ningún español vale más de lo que vale el voto de cualquier otro; 2) amplio consenso social y político, toda vez que el proceso de aprobación exige mayorías cualificadas tanto en los Parlamentos autonómicos que representan a los distintos pueblos de España como en las Cortes Generales que representan al conjunto del pueblo español; y 3) congruencia con nuestro propio proyecto político y con nuestra visión del papel que desempeñan en él las CCAA: ser instancias de autogobierno próximo a los ciudadanos, prestadoras de servicios sociales de calidad y promotoras de cambio, modernización y progreso. Hoy nos disponemos de nuevo a abordar, bajo esas mismas coordenadas, conforme a la Constitución y a las reglas del juego democrático, y desde el imprescindible consenso, reformas estatutarias en aquellas Comunidades Autónomas donde el marco jurídico merezca ser perfeccionado para alcanzar los objetivos sociales a los que aspiramos y para conseguir un mayor y mejor desarrollo de los servicios que presta la Comunidad Autónoma en el marco constitucional. Nada de eso significa que defendamos una oleada global o indiscriminada de 11 �Partido Socialista Obrero Español reformas estatutarias. Sólo resulta prudente y aconsejable acometer una reforma estatutaria allí donde un alto grado de consenso democrático la considere oportuna y conveniente para que la ciudadanía de dicha Comunidad Autónoma y la del conjunto de España gocen de un mayor grado de bienestar y justicia. Resolución del Consejo Territorial 5. Las CCAA como motor de cambio, modernización, innovación y futuro Hace 25 años teníamos claro que autonomía significaba más identidad, en el sentido de refuerzo de los sentimientos propios de pertenencia a una comunidad propia, y más democracia, al aproximar las instancias de decisión a los ciudadanos. La experiencia, 25 años después, ha demostrado que las CCAA, además de todo ello, han constituido un potente y efectivo motor de cambio y progreso económico y social para sus territorios. Las CCAA tienen responsabilidades cruciales en la realización de derechos fundamentales de la ciudadanía tan vitales como la educación y la sanidad, y no menor es su papel ante el desafío que supone el fortalecimiento y universalización de los servicios sociales y atención domiciliaria a mayores, discapacitados y personas dependientes, procurando incrementar la solidaridad y la igualdad esencial en las prestaciones básicas. Los socialistas apostamos porque, después de 25 años, las CCAA sigan siendo motor de progreso. Por ello, postulamos que las CCAA deben liderar la sociedad española hacia la innovación tecnológica y la sociedad del conocimiento. El Estado Autonómico debe servir, de nuevo, para ganar el futuro para los ciudadanos. 6. España en red. Infraestructuras para el progreso social y económico de la España plural El Partido Socialista Obrero Español propugna un modelo de infraestructuras que permita al mismo tiempo la vertebración territorial de España, la potenciación de los grandes corredores económicos, la interconexión con Europa y África dada nuestra situación geoestratégica así como la cooperación más intensa con los países vecinos de Francia y Portugal , facilitando con todo ello la comunicación entre las distintas Comunidades Autónomas españolas y la formación de regiones económicas transfronterizas en línea con lo que propugna la Unión Europea. Este modelo coherente con la España plural de progreso social que defendemos implica compatibilizar las infraestructuras radiales con las nuevas infraestructuras transversales y longitudinales que permi- 12 �Partido Socialista Obrero Español tan la vertebración de una malla peninsular que posibilite la cohesión territorial en la que creemos. Sirva a modo de ejemplo nuestra apuesta por la potenciación de los corredores del Mediterráneo (de Algeciras a La Junquera) de gran utilidad para toda la red portuaria española del Mediterráneo, el del Ebro Resolución del Consejo Territorial que unirá el corredor del Mediterráneo con la Cornisa Cantábrica que a su vez aportará gran potencialidad a la plataforma logística de Zaragoza, el Eje del Duero, el Corredor de la Plata, el Eje Atlántico y el de la Cornisa Cantábrica. También la España extrapeninsular requiere de una atención singularizada en función de las características diferenciadas de cada uno de tales territorios: archipiélago balear y canario así como las ciudades autónomas de Ceuta y de Melilla. La potenciación y modernización de sus infraestructuras portuarias y aeroportuarias así como la definición de rutas de interés público en los modos de transporte aéreo o marítimo cuando se justifique han de constituir actuaciones gubernamentales irrenunciables con el objeto de posibilitar la cohesión territorial y social que demandamos. Las redes de infraestructuras diseñadas por el Ministerio de Fomento se inspiran en una concepción preautonómica, o aún peor, antiautonómica del Estado español en la que no se consideran las necesidades económicas del país ni el proceso de vertebración europea mediante las redes transeuropeas. El tradicional modelo radial de las infraestructuras del transporte en España se corresponde con una estrategia territorial de conexión centro- periferia, que hoy debe ser complementada con nuevas infraestructuras transversales y longitudinales a la luz de las tendencias de desarrollo territorial y económico imperantes en Europa y desde luego, a partir de nuestra integración en la Unión Europea. En la era global, propugnamos una visión integral de las infraestructuras como arterias de comunicación indispensables para el desarrollo de la actividad económica y para la vertebración y el reequilibrio del territorio, y no como un negocio en sí mismo. Los socialistas consideramos que los servicios de transporte son una herramienta de igualdad y solidaridad, de cohesión social y territorial. Por ello, las infraestructuras y los servicios esenciales que resultan exigibles para su correcta prestación permanecerán bajo titularidad pública, sin perjuicio de que éstos se puedan prestar indirectamente a través de empresas privadas. El plan de infraestructuras que propone el PSOE será instrumento de política territorial encaminado a satisfacer de forma equilibrada la demanda de movilidad que responda a las necesidades de las distintas áreas y a potenciar el creci- 13 �Partido Socialista Obrero Español miento económico de las zonas más desfavorecidas, desde la óptica de la corrección de las diferencias de la calidad de vida y de mejora en el entorno ambiental. Apoyaremos, a su vez, la cooperación transfronteriza en el desarrollo del Derecho regional europeo. Resolución del Consejo Territorial 7. Sentimiento constitucional: por la lealtad y el patriotismo de las libertades y de la ciudadanía En definitiva, nuestras ambiciones para España pasan por favorecer sentimientos, actitudes, en suma, una cultura política capaz de innovar y apostar por la mejor España, y por lo que tiene que ser: un país plural, dinámico, cimentado en identidades compatibles y no conflictivas entre sí, donde la idea de lo común que funda nuestra convivencia no pueda ser arrogada patrimonio privativo de nadie en particular. Santillana del Mar, 30 de Agosto de 2003 14 �xxxxxx xx xxxxxxxxx xxxxxx xxxxxxxx socialistas ahora � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource La España Plural: La España Constitucional, La España Unida, La España en Positivo: consejo territorial 30 agosto 2003 Creator An entity primarily responsible for making the resource Partido Socialista Obrero Español Type The nature or genre of the resource Resolucions Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Partido Socialista Obrero Español Congressos i conferències Espanya plural Socialisme Federalisme Description An account of the resource Resolució del Consejo Territorial del PSOE, reunida a Santillana de Mar. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Santillana de Mar Alternative Title An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific. Declaración de Santillana Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-08-30 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Resolucions https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2660/1998_PerCatalunya.pdf 5a693b900a56e58f125b13e0a3dcd704 PDF Text Text �1 . PER CATALUNYA PSC �2 INTRODUCCIÓ El catalanisme polític ha estat un moviment plural com plural ha estat i és Catalunya. Tot i que en alguns moments de la nostra història els demòcrates i els catalanistes hem coincidit amb la defensa d’unes mateixes prioritats nacionals, com per exemple durant el període de l'Assemblea de Catalunya, el catalanisme polític des del seu mateix inici ha estat integrat per visions i concepcions diferents de Catalunya, del futur de la convivència dels catalans i les catalanes i de les prioritats de caràcter econòmic, social i cultural. De vegades s'ha volgut donar una imatge monolítica del catalanisme, però això no correspon a la realitat. Fins i tot, s'ha volgut identificar el catalanisme amb una única tradició política, la de caràcter conservador, en una afirmació que encara s’ajusta menys a la realitat. El pensament catalanista, i per tant el pensament que defineix els catalans i les catalanes com a membres d’un mateix poble i que proposa uns objectius col·lectius a assolir, pot remuntar-se tan amunt en la història com es vulgui. Però el catalanisme polític formulat a finals del segle XIX es composa bàsicament d’una vessant que insisteix en el caràcter progressista, democràtic, liberal, republicà, federal i laic del catalanisme, i d’una altra que ofereix una visió des de concepcions de caràcter més tradicionalista, religiós i conservador. Des dels seus inicis el pensament catalanista viu aquest doble origen: una orientació progressista, amb una forta petjada de Pi i Margall i el seu federalisme, i una altra de tipus tradicionalista fortament influïda per Balmes. Una i altra tradició responen a interessos i valors diferents i connecten amb línies polítiques diferents: per un costat el catalanisme és hereu del pensament revolucionari, de les revolucions liberals americana i francesa. La nació és considerada com una agrupació d'individus lliures i iguals, que gaudeixen d’uns drets inherents a la condició de persona humana, encara que el seu reconeixement només pugui realitzar-se encara dins d'un determinat àmbit territorial. Els individus han decidit viure plegats a través del pacte o d'un contracte lliure -la constitució, que expressa l'acord fundacional de la comunitat política per tal de regir la convivència de la comunitat- tot recollint dos trets essencials dels estats liberals: els drets humans i la separació de poders. La nació és el resultat d'un pacte entre subjectes lliures que acorden la convivència de la manera que creuen més adequada. La sobirania resideix en els individus, que passen de ser considerats només súbdits a ser ciutadans, amb drets i deures. És el concepte de nació política i aquesta manera de considerar la nació marcarà a fons el catalanisme progressista des de Pi i Margall a Valentí Almirall, des de Rovira i Virgili a Rafael Campalans. La nació deriva de la voluntat de les persones. Al costat d'aquesta tradició n'existeix una altra, hereva del tradicionalisme i que s'identifica amb el pensament contrarevolucionari estès arreu d'Europa, en especial a França i Alemanya. Aquesta tendència de pensament parteix de la idea que la nació és una realitat �3 natural, que s’identifica per posseir un esperit nacional, que es manifesta en una llengua i comunitat forjada per la tradició i la història. Les nacions estan vivificades per un esperit que els és propi. Aquest és el concepte de nació cultural objectiva, que no depèn de la voluntat dels individus que hi viuen. D’aleshores ençà les evolucions han estat òbviament molt grans i les transformacions que ha viscut el catalanisme com a conjunt han estat enormes, molt relacionades amb les que ha viscut Catalunya. La II República és inseparable del Primer Estatut, així com el final de la Guerra Civil amb el triomf dels franquistes significà la seva abolició, juntament amb la de la democràcia i de les llibertats. Al final de la dictadura, el catalanisme va trobar un moment de nova eclosió quan ara fa vint anys, a partir de la tasca d’articulació d’un ampli concepte de catalanisme i democràcia, que s’havia iniciat al voltant de l’Assemblea de Catalunya, s’aconseguiren dues fites d’importància cabdal: la recuperació de la Generalitat, sota la presidència de Josep Tarradellas, que entroncava amb la institució supervivent a l’exili, i l’acord del nou Estatut d’Autonomia de 1979. L’any 1980 les primeres eleccions democràtiques al Parlament de Catalunya obriren un nou període per refer la Catalunya malmesa. Cal insistir en la importància d’aquests aspectes de la formació del catalanisme per recordar el caràcter plural de l’origen del catalanisme polític, en íntima connexió amb aquesta manera diferent de comprendre el país i de configurar la seva identitat. De vegades l’actuació dels catalanistes ha estat coincident, de vegades ha estat enfrontada. La iniciativa, segons les èpoques, ha correspost sempre a un o altre sector. Però sempre s’han influït mútuament i s’han manifestat hereus d’un tronc comú. Les aportacions dels uns i dels altres han esdevingut part substancial del dipòsit compartit de reflexió col·lectiva i d’afirmació d’identitat que les noves generacions han anat assumint com a substrat per tal d’afrontar la resolució dels nous problemes dels catalans i les catalanes i per expressar les alternatives plurals que els defineixen. Els socialistes i les socialistes ens situem dins del catalanisme i sintonitzem, de manera especial, amb la tradició de Pi i Margall, Almirall, Coromines, Martí i Julià, Seguí, Peiró, Rovira i Virgili, Campalans, Alomar, Comaposada, Maurin, Nin, Cornudella o Serra i Moret. Abans de Pi i Margall i d’Almirall trobem Narcís Monturiol, divulgador del socialisme utòpic d’Etienne Cabet, i promotor del moviment republicà federal i l'intent de la seva Icària. I hi trobem Anselm Clavé, també republicà federal, que organitza les societats corals, molt sovint espais d'expressió de les prohibides societats obreres. Cal recordar encara durant el Sexenni Revolucionari la figura d'en Josep-Narcís Roca Farreres, que propugnarà un catalanisme progressista. Un catalanisme progressista que restarà sempre molt vinculat a les incipients societats obreres i a l’organització del moviment obrer català. �4 El nostre catalanisme arranca d'aquesta concepció de la nació i de la societat en què el protagonisme correspon a la ciutadania. En ell hi trobem també la formulació d'un altre aspecte que serà decisiu en la definició del catalanisme progressista: l'orientació federalista. Ja en aquells moments el catalanisme progressista contemplava l'articulació federal com un projecte per a Espanya. La tradició del catalanisme popular i integrador continuarà amb figures tan rellevants com Josep Rovira, Josep Pallach, Ramon Fernández Jurado, Alexandre Cirici Pellicer, Pep Jai, Maria Aurèlia Campany, Paco Ramos, Cornudella, entre d’altres. Hem volgut citar aquests noms perquè ens cal rellegir la història del catalanisme polític des d'una perspectiva més global, popular i integradora. Aquest impuls dels sectors progressistes, obrers, socialistes i demòcrates fou fonamental durant la lluita contra la dictadura franquista i durant els anys de la transició. El catalanisme com a expressió que la defensa dels interessos de Catalunya significa la defensa dels interessos dels catalans i les catalanes va ésser liderat per les forces democràtiques i d’esquerres. El PSC va tenir un paper decisiu en la formulació del catalanisme polític de la dècada dels setanta i dels vuitanta. El restabliment de la Generalitat i el retorn del president Tarradellas en bona part es va produir per la insistència i per la voluntat dels socialistes. No és cert que el catalanisme sigui patrimoni dels conservadors, avui de CiU i en el passat de la Lliga Regionalista. Hem d'insistir en la tradició popular, federalista, obrera i republicana que ha ofert unes altres visions de Catalunya, i que de fet ha estat pionera del catalanisme polític. Així mateix cal evitar la confrontació simplista entre les dues concepcions de catalanisme. Tota realitat nacional és una realitat complexa en la qual s’entrecreuen elements d’una i altra concepció. En aquests darrers vint anys, però, s'ha produït un decantament del catalanisme polític cap a la tradició més conservadora com a conseqüència de la política realitzada per CiU des del govern de la Generalitat. Aquesta situació ha provocat l’allunyament d’amplis sectors populars del procés de construcció del nostre autogovern. Compartim amb Vicens Vives que la característica més específica de la psicologia del poble català és "la voluntat de ser". Ens cal, però, concretar-la. Hem d'acabar amb les ambigüitats i els essencialismes del discurs conservador que porten a la frustració o no condueixen a res. Catalunya porta massa anys de victimisme estèril, de confrontacions inútils, de mercadeigs que han afectat profundament la nostra pròpia imatge com a poble. Hem de proposar amb coratge i fermesa una altra visió de Catalunya. Hem de refermar la nostra proposta catalanista. Una proposta que lògicament es troba davant d’uns canvis de gran profunditat. El fenomen de la globalització ens afecta i ens afectarà cada dia més. La globalització és una dada de �5 la realitat, una dada nova però irreversible, i l’aproximació de l’esquerra a aquest fenomen no pot ser de rebuig. El que cal fer és analitzar-lo, veure quins efectes produeix, potenciarne els avantatges que pugui tenir des d’un punt de vista progressista i minimitzar-ne els inconvenients. Un món més ampli ens convida a treballar per viure amb harmonia i plenitud, amb tota la gosadia que els canvis reclamen. Ens convida a participar-hi tal com som, amb la nostra identitat, amb la consciència que només una societat sencera, que no oblida cap de les persones o sectors que l’integren, solidària amb tots els seus membres, plural en la seva expressió, pot fer-ho amb garantia de futur. Més que mai, en una etapa de canvi, ningú no pot ésser oblidat per la comunitat de què forma part. La injustícia i la insolidaritat provocarien la debilitació del conjunt. Catalunya té l’exigència d’adaptar-se a les noves relacions d’intercanvi mundial i de “saber viure la globalització”; és a dir, de saber afermar la seva identitat en el nou context. És un gran repte per a un país petit. Però sabem que podem i volem fer-ho. D’altra banda, la realitat d’una Unió Europea forjada en el darrer decenni és un signe esperançador d’aquesta adaptació al nou marc d’intercanvis. Però caldrà distingir entre l’Europa de tothom, la dels ciutadans i l’antiga Europa, la dels exclusius acords entre estats. Un dels aspectes més decisius del catalanisme polític es troba precisament en l’articulació del nou procés europeu i en la capacitat dels catalans i les catalanes de cercar-hi un paper rellevant i propi. Globalització i realitat europea són dos factors que ens han de permetre superar la vella i paralitzadora recerca d’una correspondència exacta entre l’estat i la nació. Ens trobem vivint ja uns canvis de gran magnitud. Vivim una veritable mutació de societat. I la primera responsabilitat de tot governant és situar el país dins el circuit del desenvolupament, no perdre la oportunitat de la revolució tecnològica. Aquesta revolució tecnològica, per altra banda, exigeix una reforma permanent d’estructures i planteja de manera aguda com competir i crear ocupació. La segona responsabilitat dels governants és que la revolució tecnològica es posi al servei de les persones, no les persones al servei de la revolució tecnològica, tot adoptant com a punt de referència els drets dels ciutadans. Els canvis socials i culturals que les noves tecnologies afavoreixen i l’explosió d’una societat de la informació cada cop més mediatitzada però també cada vegada més lliure, demanen una reformulació política que tingui en compte els riscos de la concentració del poder en centres de poder que no es basen en la legitimació i el control democràtics, però que a la vegada es faci ressò de les possibilitats esperançadores d’una participació ciutadana més intensa que aquests nous instruments provoquen. La Catalunya del segle vinent viurà dins un món cada vegada més interdependent. La nostra proposta catalanista ha de permetre desplegar la nostra identitat pròpia i afavorir que Catalunya tingui un paper més actiu en la construcció d’un món més just i lliure. �6 La proposta catalanista del PSC és configura a partir de tres eixos: . Catalanisme és autogovern. . Catalanisme és integració i cohesió social. . Catalanisme és federalisme, un projecte per a Espanya i per a Europa. �7 1. CATALANISME ÉS AUTOGOVERN L'element central del catalanisme polític és la voluntat d'autogovern del poble de Catalunya. El fet nacional s'expressa per la voluntat del poble de Catalunya de constituir una comunitat política diferenciada que decideix en última instància per si mateixa sobre els aspectes fonamentals de la seva identitat col·lectiva. És aquesta la característica essencial del catalanisme modern. Som una nació perquè avui i aquí els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya volem ser-ho i aquest fet es tradueix en l'aspiració a autogovernar-nos a través de les nostres institucions. Això significa tenir l'ambició d'eixamplar el màxim possible la nostra capacitat per decidir per nosaltres mateixos en els diferents camps de l'activitat pública i reforçar la identificació del poble de Catalunya en les seves institucions d'autogovern. Tota realitat nacional és una realitat complexa. El que afirmem és la primacia de l'autogovern com element constitutiu del fet nacional. Això vol dir que la nació és allò que expressa la voluntat dels ciutadans i les ciutadanes. No és el poble que està al servei d’una idea de Nació abstracta, sinó la nació que està al servei del poble. Però vol dir alguna cosa més. Vol dir que el catalanisme es mesura sobretot pels graus d'autogovern que puguem assolir. El vigor i la força de la realitat nacional catalana està en relació, abans que res, amb la capacitat que tinguem per decidir per nosaltres mateixos sobre les qüestions que fan referència a la nostra vida col·lectiva. Des d'aquest punt de vista, les relacions CatalunyaEspanya i la inserció precisa de Catalunya dins l'Estat Espanyol és una qüestió central del projecte catalanista, perquè, ara juntament amb Europa, és el marc on caldrà adequar el nostre nivell d'autogovern. Cal que siguem conscients que l'element essencial que tenim plantejat en el futur del nostre país no és la qüestió abstracta de la sobirania. En un món d’interdependències, allò que cal és enfortir i precisar els continguts polítics del nostre autogovern, en llenguatge i conceptes propis de la realitat sociopolítica del segle XXI i molt particularment en la perspectiva institucional i coherent de la construcció europea. Estem, de fet, en un procés de reformes, de recomposicions i de renúncies de sobirania. El debat central de la sobirania avui no radica a assenyalar qui pot exercir-la plenament, és a dir, quin és l'àmbit territorial que en té la potestat, en última instància, per constituir-se en comunitat política i, per tant, per decidir la seva existència independent o la seva integració dins d'altres realitats polítiques. Aquest no és el debat central perquè de fet formem part de realitats polítiques plurinacionals, en les quals ja no hi ha la concentració exclusiva del poder nacional en una sola instància de govern. Des d'aquest punt de vista, la capacitat de decisió, i si es vol la sobirania, és compartida pels diferents nivells de govern. Les dues qüestions essencials que hem de decidir són, per una banda, quina és la distribució territorial del poder polític a què nosaltres aspirem i, per altra, com es fa conciliable �8 l'existència de diferents realitats nacionals amb la integració de totes elles en sistemes polítics descentralitzats. Si l'element essencial del nostre catalanisme és l'ambició d'autogovernar-nos, la determinació dels continguts polítics de l'autogovern esdevé la qüestió central. És en aquest punt on el federalisme és un punt central de referència. El federalisme ens ofereix el millor model en què inspirar-nos a l'hora de decidir quins són els continguts de l'autogovern de Catalunya, tenint en compte que aquest autogovern haurà d'exercir-se en un marc polític complex caracteritzat per l'existència de diferents nivells de govern (l'europeu, l'estatal, el català, el local) i en el qual cada un d'aquests nivells disposarà d'uns determinats graus de poder polític. Més endavant ja entrarem en el federalisme; però cal insistir en el fet que el federalisme ens interessa més per la qüestió dels continguts polítics de l'autogovern que no per la qüestió de la sobirania. Des d'aquest punt de vista, a més, tampoc ens seria fàcil trobar punts comuns entre els països federals Nosaltres hem d'afirmar la vigència del pacte constitucional com un pacte, tant entre ciutadans com entre territoris, que suposa una afirmació i una doble renúncia. L’afirmació que democràcia i autonomia estan indissolublement unides a Espanya, i en concret que l’autonomia de Catalunya ha anat sempre lligada a l’existència de democràcia a Espanya. La renúncia de la democràcia espanyola a imposar a Catalunya un Estat centralista i unitari, i la renúncia de Catalunya a la reivindicació de la independència. En aquest context, l’objectiu essencial del catalanisme ha de ser més el de reforçar i ser ambiciós en els continguts de l’autogovern que no el de plantejar el debat de la sobirania. Com recordàvem en la introducció, el catalanisme polític és plural. El catalanisme és el denominador comú de diferents formacions polítiques que, amb plantejaments diferents quant a model de societat i a projecte nacional, comparteixen en canvi una mateixa voluntat per a fer efectiu l'autogovern de Catalunya. El caràcter plural del catalanisme no significa que hi hagi d'haver diferents projectes catalanistes. Significa, per contra, que no totes les formacions catalanistes pensen el mateix respecte a la manera de resoldre els problemes bàsics de la societat catalana. Per això, la confrontació política entorn dels temes programàtics i de model de societat ha d'anar acompanyada per la voluntat de cercar una unitat bàsica de les forces polítiques catalanistes respecte a les qüestions que fan referència als continguts polítics de l'autogovern, tot i reconeixent les diferències derivades dels models diferents de configuració de l’Estat. El fet que aquest autogovern vulgui ser exercit per a aplicar polítiques diferents -i fins i tot contradictòries- no vol dir que les forces catalanistes no puguin tenir un interès comú a aprofundir l’autogovern al màxim. Respecte a les qüestions que fan referència a l'autogovern cal assolir el màxim nivell d’unitat. Aquesta unitat és complementària del caràcter plural del catalanisme, precisament perquè el �9 catalanisme no és patrimoni de cap formació política en concret, sinó de totes les formacions catalanistes en conjunt. La vida política catalana no estarà plenament normalitzada mentre el tema central de la discussió interna entre les formacions polítiques de Catalunya continuï estant vinculat a les qüestions que fan referència a l'autogovern. Aquests temes són bàsics, certament. Les relacions Catalunya-Espanya i el contingut polític de l'autogovern seran durant molt temps encara el tema central del catalanisme, tot i que no haurien de ser temes de confrontació sinó més aviat d'acord. La línia divisòria dins de la política catalana ha de situar-se sobre les qüestions de programes i polítiques, sobre la forma concreta d'exercir aquest autogovern per opcions polítiques de signe diferent, no sobre l'abast i el contingut de l'autonomia. De fet, però, des de l'any vuitanta la vida política catalana ha estat marcada per aquest debat. Hem assistit a la voluntat d’apropiació del catalanisme polític per part d’una sola força política, i això ha situat el debat polític a Catalunya entorn de la qüestió del catalanisme. Aquesta situació no és la desitjable. La història ens passarà la factura dels intents de CiU d'apropiació partidista del catalanisme. Això no ha fet cap bé al país. CiU ha renunciat als objectius de país per propòsits partidistes. Ha tendit sistemàticament a excloure del camp del catalanisme aquells que no compartien els seus plantejaments de partit. L'autogovern no pot ser excloent, sinó que ha de ser integrador. No només per una raó de principi, sinó també per tal de poder-lo reforçar i aconseguir que arreli al màxim en el si de la societat catalana. Un catalanisme basat només en els aspectes lingüístics i culturals corre el risc d'excloure dels seus plantejaments una part important de la societat catalana, que no té el català com a primera llengua. Dir que per ser catalanista cal expressar-se en català i estar impregnat de la cultura catalana és excloure avui del catalanisme el 50% de la població. És, doncs, afeblir la causa que es pretén defensar. El nostre autogovern es veurà reforçat el dia que hi estiguin a favor i el sentin com a seu (i per tant participin en els processos electorals) els ciutadans de Catalunya que no s'expressen en català però que veuen en l'autogovern la manera d'exercir els seus drets i de defensar els seus interessos. Per això és important subratllar l'estret lligam entre el catalanisme i l'autogovern, en una doble perspectiva: per una banda, l'autogovern permet la defensa dels interessos de tots els catalans, més enllà de la seva procedència cultural; per l’altra, ofereix la possibilitat de desenvolupar un projecte comú de país en el qual la identitat cultural es va construint dia a dia com a resultat de la dinàmica social i de l'ambició, i té la voluntat d'assegurar la continuïtat dels elements lingüístics i culturals que ens ha legat la història. La realitat, però, és complexa. L'autogovern és una qüestió d'interessos, però també de sentiments. La nació és l'autogovern, la voluntat col·lectiva de ser; però és també un conjunt de símbols i elements intangibles amb els quals ens sentim identificats amb major o menor grau. Tota realitat nacional construeix el seu propi relat articulador. Està clar que aquesta realitat és, en molt bona part, la reconstrucció interessada d'una determinada �10 història, en la qual uns fets són ignorats i altres destacats, d'acord amb uns determinats propòsits. Però el fet cert és que acaben adquirint vida pròpia. I que no hi ha poble, ni país, ni nació, sense uns signes d'identitat nacional que l'uneixen, el cohesionen, li donen una perspectiva de conjunt, permeten que tingui força al món, que valgui i sigui alguna cosa. Els elements d’identitat, i entre ells els culturals i lingüístics, no els podem, doncs, oposar a l'autogovern com a fet fundacional de la realitat nacional. El que hem de fer és evitar que siguin elements excloents i segregadors; i convertir-los, en canvi, en factors de síntesi i d'agregació. �11 2. CATALANISME ÉS INTEGRACIÓ I COHESIÓ SOCIAL Catalunya ha estat sempre un país de pas, un passadís per on han desfilat i en el qual han restat gent i cultures diverses; i, a causa d'aquesta condició de terra de frontera, ha estat també un país sotmès a pressions bèl·liques successives. Tot plegat ha generat, al llarg dels segles, dues característiques bàsiques del seu temperament col·lectiu: la permeabilitat; la capacitat d'acollida i d'integració de la diversitat, i la resistència contra la invasió assimiladora, la voluntat de romandre com a poble. Així ho explica Jaume Vicens Vives. I afegeix: "Som fruit de diversos llevats i, per tant, una bona llesca del país pertany a una biologia i a una cultura de mestissatge". Per això, la xenofòbia no ha adquirit mai carta de naturalesa a Catalunya, no ha quallat mai en res de significatiu. Algunes veus d'esquerra de principis de segle, que s'oposaven tant a la dreta catalana i a algunes derives tradicionalistes com a l'actuació divisora del lerrouxisme, ho havien formulat amb contundència. Pere Coromina havia dit: "No som els fills d'una sola sang". I el socialista Rafael Campalans en feia una bella afirmació de present i de futur, amb unes paraules que han figurat en el projecte del socialisme català des de la seva unificació: "Catalunya no és solament -com voldrien alguns- la geografia i la història passada. És sobretot aquest deler regenerador que s'encomana a tots els homes que hi viuen, és a dir, aquesta voluntat d'història futura. No és la història que ens han contat, sinó la història que nosaltres volem escriure. No és el culte als morts, sinó el culte als fills que encara han de venir." En un breu eslògan, l'Assemblea de Catalunya va fer d'aquesta voluntat integradora un crit multitudinari: "Som i serem un sol poble." En els grans països receptors de fluxos immigratoris (EUA, Canadà, Austràlia), no és fins als anys seixanta que comença a obrir-s'hi camí aquesta concepció pluralista i integradora. Fins aleshores, hi havia dominat un altre model: l'assimilacionisme. La ciutadania plena no es guanyava sense l'abandó de les pròpies senyes d'identitat i sense la total supeditació al patró establert prèviament com a necessari; se n'ha dit "l'angloconformitat". A partir dels anys setanta, la creixent pressió en favor del pluralisme cultural es generalitza i, amb ella, l'exigència del dret a la diferència (nacional, d'origen migratori, de gènere...). Així acabarà deixant-se enrera el model assimilacionista envers el fet immigratori i es reconeixerà el dret de tothom a mantenir els seus signes d'identitat i a associar-se amb aquesta finalitat. El camí fet des d'aleshores, amb encerts i derives, ha posat de manifest, en els països de referència, la cristal·lització de dues ortodòxies oposades i socialment molt negatives. D'una banda, la pervivència de la vella ortodòxia tradicionalista, en versió uniformadora assimilacionista- o en versió excloent -"apartheid". D'altra banda, una nova ortodòxia: l'ortodòxia del multiculturalisme incondicional que propugna la "separació en la igualtat", l'amanida inconnexa. Es tracta, aquest darrer, d'un exasperat zel diferenciador que, en nom dels interessos dels "diferents", obre dinàmiques de contrasocietat, és a dir, d'automarginació, amb la qual cosa coincideix paradoxalment amb els objectius del �12 tradicionalisme excloent. Aquest multiculturalisme incondicional, de fet, ignora la mobilitat del procés social i tracta de congelar les coses, reduir-les a foto fixa, perpetuar-les. Enfront d'això, cal afirmar sense equívocs que la diversitat es reconeix però no es projecta. Projectar la diversitat és organitzar la segregació. Els sectors progressistes dels països en qüestió estan afirmant una tercera posició que coincideix plenament amb el model integrador que entre nosaltres hem batejat amb el nom de "societat gresol". Es basa en dos conceptes fonamentals: primer, el ple reconeixement de la diferència; segon, un fort designi unitari, comunitari i integrador. Els drets de ciutadania han d'alliberar-se de motlles culturals rígids. Entre nosaltres, per exemple, ha de considerar-se catalana tota expressió cultural que hagi arrelat a Catalunya, vingui d'on vingui. Certament, no és aquest el criteri que avui separa la cultural tradicional autòctona i la immigrada; la primera conduïda per la Conselleria de Cultura i la segona per la Conselleria d'Afers Socials. Cal afegir a aquest reconeixement una potent acció unitària i integradora, contra tota deriva separadora. Hem de dir no a la cristal·lització de les diferències, hem de dir no a la compartimentació en realitats estanques. La fusió, la construcció d'una identitat comuna, és un objectiu inexcusable, perquè la nostra concepció de les coses passa per l'existència d'una societat cohesionada, perquè sabem que només en aquest terreny poden créixer i estendre's la llibertat, la justícia i la igualtat. Aquest procés de fusió que considerem imprescindible no comporta un dibuix final preestablert. El resultat depèn sempre d'un procés de selecció social de les matèries primeres identitàries que hi concorren i que és imprevisible en els seus resultats. Entre tots aquests ingredients, la mitjana de la gent va produint uns determinats decantaments en favor d'aquells que els resulten més útils, més satisfactoris respecte de les seves necessitats. És evident, però, que l'assumpció d'aquest model dinàmic pels respectius segments socials reclama la visualització d'algunes poques garanties bàsiques que esdevenen pressupòsits del procés, mínims prefixats, objecte del consens social que ha de quallar a l'inici del procés. A Catalunya, aquests mínims haurien de ser, d'una banda, la garantia que el procés està certament obert a la diversitat, sense restriccions, inclosa la diversitat i llibertat lingüística com a valor de present i de futur; i, d'altra banda, la garantia que el català, la llengua especifica del país, serà salvada, esdevindrà causa comuna de tota la ciutadania. Aquestes són condicions bàsiques a partir de les quals tots els segments socials han de participar confiadament en el procés, han de lliurar-se sense recances a la recreació de la identitat col·lectiva de Catalunya, a la reactivació del vell gresol català. La cultura democràtica comuna està cridada a ser un desencadenant, un catalitzador, d'aquest procés de fusió. No va costar gens, en la transició democràtica a Catalunya, que els catalans nascuts a Andalusia entenguessin de seguida com a patrimoni seu l'herència política de la Generalitat republicana, del president Companys... I no era menys cert que molts catalans autòctons sentien García Lorca o Blas Infante com a propis en el combat �13 comú contra el franquisme. Símbols, fets, fesomies d'origen divers, projectes de futur, valors democràtics i progressistes, s'unien en un mateix impuls col·lectiu, en una mateixa significació democràtica, transformadora, catalanista. Aquest és un element decisiu en la reactivació de la Catalunya-gresol: els valors, la cultura democràtica com a realitat comuna. La Catalunya dels anys trenta va ser això. L'impuls social i polític que va culminar en la República i que va inspirar l'obra de la Generalitat va tenir aquest doble ingredient: impuls comú i integrador, projecte transformador. Catalunya, en l'imaginari col·lectiu català -i fins i tot internacional-, va aparèixer com la suma dels millors ideals, una causa que s'ho valia, una causa que molts podien fer seva. Catalunya va ressorgir amb gran força. Així va ser com el gresol català va funcionar plenament. Va passar el mateix amb les grans mobilitzacions dels darrers anys del franquisme, als setanta. L'esquerra catalana en general i després la unitat socialista en particular en van ser el desencadenant i canalitzador. El nou PSC sorgit de la unitat socialista i revalidat per les urnes com a primera força política esdevenia l'expressió d'un nou impuls transformador i integrador a Catalunya. Aquesta realitat conjurava definitivament un perill ben present aleshores en la ment de tots: la reedició de qualsevol nou intent lerrouxista. Aquesta havia estat una de les raons de ser del procés d’unitat socialista a Catalunya, ara ja una gran fita guanyada: haver assegurat, en la transició democràtica, la unitat civil del nostre poble. A partir dels anys vuitanta, es produiria la gran frenada: amb la victòria electoral del catalanisme conservador, tenia lloc un desplaçament decisiu del centre de gravetat del catalanisme, situat fins aleshores en els segments populars de la nostra societat, en part autòctons, en part immigrats. Ara requeia en el segments mitjans i alts. Així, el catalanisme oficial -i la imatge de Catalunya que se'n desprenia- generava una visió cofoia i abrandada, a la mida de certs sectors mitjans; mentre que, amb l'altra mà, feia d'expenedor de passaports de demòcrates i catalanistes pels sectors provinents del vell règim. Això, acompanyat d'una concepció del país culturalment tradicionalista i acompanyat també del brutal anatema conservador contra els socialistes, va allunyar del catalanisme sectors molt actius en l'etapa anterior i va arraconar un ampli segment social cap a l'atonia i l'abstencionisme. Això va comportar un greu alentiment, quan no l'estancament, del procés de socialització política i nacional que hi havia en curs. Aquest és el gran cost nacional del període conservador al govern de la Generalitat. Catalunya necessita un nou període d'impuls social, que només pot basar-se en un nou projecte. Un projecte transformador cap a majors cotes d'igualtat entre la ciutadania, cap a una més gran cohesió social, a partir del qual el gresol català s'ha d’activar plenament, amb el reconeixement de la diversitat, de manera integradora, cap a una realitat comuna de futur. La viabilitat nacional de Catalunya depèn d’aquesta reacció social. Cal que Catalunya torni a ser el compendi de les millors causes, un país pioner, obert i integrador. �14 La cohesió social esdevé un factor essencial del nostre projecte catalanista. Ens cal una distribució de la riquesa i la cultura més equilibrada. Cal que el creixement econòmic pugui arribar a tots els sectors de la societat i a tots els racons del país. A Catalunya, constatem amb especial preocupació l’erosió del sistema educatiu i l’abandó de l’escola pública catalana durant l’etapa del govern de CiU. L’educació ha de convertirse en la primera prioritat de les polítiques catalanistes. El catalanisme progressista confia en el valor cívic de l’educació, alhora que comprèn l’abast social que la caracteritza. La igualtat d’oportunitats com a acció equilibradora i la millor preparació com a acció inversora. La cohesió prové també de la participació, de les conviccions democràtiques de la societat. Per això el nou valor de la proximitat, que acosta els poders públics a la ciutadania, serà sens dubte fonamental per a sostenir una política que compti amb el suport cívic necessari. D’aquí que el catalanisme progressista tingui en la seva arrel el concepte del municipalisme, una tradició basada en la confiança, en el reconeixement mutu de ciutadans i governants i en el respecte institucional que ara, amb el valor de la proximitat, es renova en la certesa que el màxim acostament de les decisions no sols incrementa l’eficàcia sinó que també esdevé un factor de cohesió mitjançant la participació cívica. En la nova societat de la informació, aprendre a créixer també és aprendre a competir, en un món estretament comunicat que intercanvia mercaderies i alhora idees. La capacitat innovadora i l’esperit creatiu de les societats determinen l’eficàcia en la competència i també permeten nous reptes. La cadena consecutiva fóra aquesta: un país més participatiu és més responsable, o sigui, més lliure. Un país més lliure és més creatiu i això li permet guanyar nova confiança per emprendre amb més èmfasi l’afany participatiu. En aquest cicle, el màxim rendiment es dóna quan hi ha el gruix suficient com per emprendre els grans canvis que impulsen les transformacions a més llarg termini. Una societat més lliure i responsable, més innovadora i alhora més segura, per la confiança obtinguda en ella mateixa més que no en l’exercici mandrós de dipositar la confiança en lideratges asfixiants, és una societat més cohesionada, on les diferències se salden en les accions equilibradores, on la necessitat de llibertat i la voluntat d’igualtat tendeixen a un desplegament paral·lel. En aquesta combinació rau justament la força del progressisme. �15 3. CATALANISME ÉS FEDERALISME Com ja hem insistit al llarg del document, el catalanisme polític no és un moviment monolític, unívoc; sinó que, al contrari, una de les seves característiques més marcades és la seva varietat de tendències. No és reductible a una classe social, a una ideologia, a un programa polític. Té, ja ho hem vist, si més no, un element definidor comú a tots ells: la lluita en defensa de la personalitat de Catalunya i del seu autogovern. És també un moviment que demana o exigeix la reforma democràtica de l’Estat espanyol perquè la seva visió de les Espanyes és antagònica amb el centralisme. Tot i que el catalanisme, per la seva pròpia exigència de l’autogovern, és autonomista. Dins del catalanisme autonomista hi trobarem tot un gran corrent que és federalista. Al seu costat hi trobarem el catalanisme regionalista, que procedeix de les tradicions del foralisme tradicionalista. A finals d’aquest segle el federalisme és, potser encara més, un aspecte decisiu del nostre projecte catalanista. Fins ara hem vist com, pel catalanisme de progrés, l’autogovern, per una banda, i l’integració i la cohesió social, per una altra, esdevenen els dos objectius essencials de la nostra proposta. El tercer objectiu, que a més de lligar-los els articula, és el federalisme. El federalisme és, avui més que mai, la clau que ens obre la porta al model de la nostra relació política amb Espanya i amb Europa; i, a més, és la manera més positiva i més democràtica d’articulació dels poders polítics i d’aproximar-los als ciutadans i a les ciutadanes. El federalisme és, en primer lloc, un pacte d’individus en llibertat El federalisme, alhora que és un sistema d’articulació dels estats o de les regions dins d’un Estat, és també un criteri d’organització social democràtica que té com a idea fonamental la prioritat de l’individu. La persona posseeix tota la seva llibertat i únicament cedeix aquella part de la seva llibertat que vol entregar; a més, decideix a qui vol entregar-la, i no l’entrega mai a un sol poder, sinó que la pot distribuir entre els poders que cregui oportuns. En aquest sentit el federalisme és també una actitud, una sensibilitat, una manera de forjar la convivència en llibertat. Aquesta concepció de la llibertat individual, estructurada a partir del radicalisme democràtic del segle XIX, contempla la Constitució com un pacte entre subjectes. En aquest pacte els individus conserven el poder personal que volen i, aquell que entreguen a la comunitat, l’organitzen de tal manera que mai no pugui concentrar-se tot en una única institució o en un nivell polític. Aquesta és la idea de fons del federalisme. No n’hi ha prou amb la divisió de poders de l’Estat entre el Legislatiu, l’Executiu i el Judicial. Cal una divisió vertical de poders entre �16 l’individu, el poder local, el poder regional, el poder nacional.. L’Estat-nació no és el resultat necessàriament d’un acte únic de disposició de llibertat de tots; ho és únicament en un dels nivells de comunitat en què un accepta integrar-se. Per tot això, en aquest moment d’articulació del procés de construcció europea el federalisme esdevé clau per una doble raó: per un costat, perquè permet l’articulació i la reforma de la sobirania dels estats membres i, per un altre, perquè és l’instrument que permetrà una nova manera de relació dels poders per fer-los més democràtics i més propers als ciutadans i a les ciutadanes . L’aposta per una Europa unida, que estimula un sentiment de pertinença més ampli, és complementada amb un rol dels estats que el principi europeu de subsidiarietat assegura. A la vegada, s’aferma una acció paral·lela de “devolució”, des d’aquests esglaons intermedis, cap a les regions i als municipis. Aquesta Europa de la unió enforteix els valors de proximitat i de participació: el federalisme es convertirà en l’instrument per adequar-los. Per això mateix, més que una reforma del concepte de sobirania, el federalisme suposarà un nou impuls al concepte de ciutadania, vers una Europa dels ciutadans i les ciutadanes en la qual estats, nacions, països tinguin el seu grau de responsabilitat i protagonisme col·lectiu. El nostre “catalanisme federal” convoca a la construcció d’un projecte per a Catalunya, per a Espanya i per a Europa des del catalanisme polític progressista. En lloc de l’ús i abús de les situacions conjunturals, que ha convertit les relacions polítiques emeses des de la més alta institució de Catalunya en un estira i arronsa interessat, hi ha una altra actitud del catalanisme que suscita més esperança que la migrada visió dualista i victimista. Hem d’acabar amb les maneres provincianes i estèrils de relacionar Catalunya amb la resta de l’Estat i amb la Unió Europea. Hem d’acabar també amb les visions ambigües, sovint contradictòries, que demostren, de fet, la inexistència d’un projecte per a Espanya i per a Europa des del catalanisme conservador. Aquest tipus de política està resultant molt negativa per a Catalunya i per a la percepció que es té de Catalunya a l’exterior. Un pas més endavant en el pacte constitucional Ens trobem en una nova situació que ens demana un pas més endavant en el pacte constitucional per avançar en la consolidació d’una Espanya plurinacional, democràtica, federal. Vint anys després de la Constitució, Espanya ha canviat molt. Amb la Constitució hem acabat amb aquell Estat centralista, unitarista, autoritari que només perdura en les actituds personals d’alguns governants. Hem aconseguit anar desplegant una reforma en profunditat del vell Estat centralista. La Constitució de 1978 consagra un model d’organització territorial del poder polític que pretén respondre alhora a un doble repte: per un costat, resoldre el problema històric de l’articulació territorial d’Espanya, i per l’altre, proposar l’aproximació dels centres de decisió política a la ciutadania. Estableix un model obert, dinàmic i flexible, que permet perfectament la lectura federal de la Constitució i que �17 ha ajudat a la transformació d’un Estat molt centralitzat tot impulsant l’Estat de les autonomies. La Constitució espanyola de 1978 ha fet possible una autonomia molt satisfactòria, en la seva aplicació més amplia. En general el Tribunal Constitucional ha demostrat una i altra vegada que la Constitució és un paraigua protector de l’autonomia i no només dels poders centrals de l’Estat. Però per a continuar en el desplegament federal de la Constitució, cal un nou pacte constitucional que permeti aprofundir al mateix temps l’actual transformació de l’Estat de les autonomies, el procés d’unitat europea i les reformes democràtiques a partir dels principis de la subsidiarietat, de la proximitat i de la transparència. Ens interessa ésser actius amb el nostre projecte hispànic, naturalment des de la nostra concepció d’aquest projecte, des de la nostra interpretació constitucional lleial i generosa al mateix temps. Ens interessa participar i decidir. De fet, com més participem, millor anirem. Això els socialistes i les socialistes ja ho vam entendre, i practicar, durant la transició. Si volem anar endavant és necessària la nostra total imbricació en la consolidació i aprofundiment de l’estat autonòmic per tal d’anar-lo conduint cap a criteris federals. Cal anar perfeccionant el nostre autogovern -i el dels altres- i molt especialment s’han de trobar les fórmules en matèria de coordinació i presa de decisions. L’actual govern de la dreta no pot ocultar els seus orígens ideològics en una concepció unitarista i redemptora d’Espanya, però la conjuntura ha forçat fins i tot aquests sectors reticents a la realitat plurinacional a l’adopció d’unes conviccions autonomistes més o menys versemblants. A més a més, els corrents del federalisme europeu també fan possible nous punts de vista en la política espanyola. Aquesta nova situació convida a l’acabament definitiu de les polítiques basades en recels o en el contrajoc d’intercanvis sempre provisionals, perquè les actituds favorables a l’autonomia són un bon camí per a avançar més graus de proximitat del poder polític a les persones. El federalisme més sincer parteix del reconeixement de les diferències. Catalunya expressa el seu caràcter nacional a partir de la història, la llengua, la cultura, el dret i la política. Aquest indispensable reconeixement de les diferències ha de suposar també que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya tinguin els mateixos drets que altres ciutadans de l’Estat; és a dir, han de poder comptar amb el mateix finançament per als serveis bàsics i amb la proximitat elegida en la gestió dels afers públics. Tot i que hi ha raons històriques no gaire llunyanes que podrien alimentar la malfiança o l’acritud, i malgrat el soroll minoritari, però efectiu, que prové d’actituds hostils, el catalanisme té l’obligació de liderar des de Catalunya la recomposició històrica d’aquests �18 sentiments, per participar amb lliure responsabilitat en les garanties d’una Espanya plurinacional, democràtica, federal i europea. El catalanisme progressista ha de substituir un model basat en influències, tal vegada punyents, però massa sovint mesquines o febles, a causa dels dèficits d’inici, per un compromís ferm amb el manteniment i aprofundiment de les llibertats democràtiques d’Espanya, molt més ara que s’endevinen voluntats regressives i es lesionen principis establerts des de fa temps. La coexistència en llibertat a partir d’una societat que s’organitza lliurement ens porta al concepte alemany de bundestreue traduït com a fidelitat a l’esperit federal, lleialtat federal o confiança federal. La confiança constitucional aplicada al sistema polític espanyol és un element de primer ordre ja que l’estructura de l’Estat espanyol té totes les característiques essencials que la doctrina sol exigir als estats federals. Per un costat, estructura l’exercici del poder polític a través de l’organització de dos ordres: un de comú i un altre d’organitzat a través d’ens territorials que gaudeixen de poder legislatiu sobre les competències que li han estat atorgades en els estatuts respectius. Per l’altre, estableix una garantia constitucional de l’autonomia concretada en el control de constitucionalitat de les lleis realitzat pel Tribunal Constitucional. La Constitució és el marc que permet l’encaix dels actors polítics i la seva interpretació permet una visió plural, flexible i dinàmica del sistema polític. La confiança constitucional significa l’acceptació del pacte constitucional, lluny d’una idea jeràrquica de lleialtat; significa la plena acceptació solidària de la pluralitat i de les diferències a partir d’un pacte constitucional compartit i dinàmic. Cal anar a fons amb la federalització de l’Estat de les autonomies S’obre una etapa del federalisme de les propostes i de l’acció. Cal concretar les propostes. En aquest sentit, cal recordar els cinc punts bàsics de la proposta federalista del PSC, en els quals hem insistit des de fa uns anys i que hem anat desplegant: Primer. El federalisme com a sistema de distribució de competències entre l’Estat i les comunitats autònomes. Nosaltres apostem clarament pel desplegament de les transferències encara pendents per tal de facilitar d’aquesta manera l’exercici de l’autogovern. Segon. Completar la reforma en profunditat de l’Administració de l’Estat que afecti tant els serveis centrals com els perifèrics. Tercer. La reforma en profunditat del Senat. Apostem per un Senat federal que sigui una veritable cambra de representació territorial de la realitat plurinacional de l’Estat. El Senat és l’espai on s’ha de confeccionar i manifestar amb autenticitat i de forma representativa i �19 entenedora la confiança federal. El Senat federal haurà d’esdevenir la cambra de primera lectura en tots els assumptes relacionats amb la realitat autonòmica i l’espai privilegiat de pacte entre els governs de les comunitats autònomes. Serà també el marc idoni de reconeixement i de protecció dels fets diferencials de la realitat plurinacional d’Espanya. Proposem un Senat més reduït composat per representants dels parlaments autònoms. Un Senat on pugui expressar-se també de manera normal el pluralisme lingüístic de l’Espanya plurinacional. Quart. Ens cal un nou model de finançament autonòmic. El PSC ja ha presentat la seva proposta. Una proposta que es fonamenta en els principis d’autonomia i suficiència financera, de corresponsabilitat fiscal i solidaritat interregional, a partir dels següents eixos bàsics: igualtat dels ingressos per habitant, incorporació de la sanitat al model general, autonomia financera i corresponsabilitat, diversificació dels tributs (l’anomenada cistella d’impostos), suficiència, solidaritat, transparència, trencament amb els sistemes de discriminació, gestió participada dels impostos, oficina de seguiment financer al Senat i suport a l’administració local. Tot això en un marc fiscal federal que tindrà com a tasca inicial recalcular els recursos de cada Comunitat Autònoma per poder així garantir la seva suficiència i igualtat en la prestació dels serveis. Cinquè. Reforçar el paper de les corporacions locals en la nova estructura de poder territorial. La “proximitat municipal” esdevindrà un factor decisiu en els processos de cohesió social i de legitimació política. Governar la globalització significarà aproximar el poder polític al ciutadà desplegant a fons el principi de subsidiarietat. I el federalisme és també la nostra proposta per a Europa La construcció d’Europa és vista des de Catalunya com allò que és bo per tots els europeus però especialment pels catalans i les catalanes. A més de sumar tots els arguments en favor de la unitat europea com ho fan arreu, nosaltres hi afegim la convicció que la dimensió europea pot ser el desllorigador de les nostres expectatives col·lectives. Hem de ser conscients que el nostre futur és Europa. L’objectiu és ben senzill: es tracta que Catalunya pugui encaixar en la política, l’economia, la societat i la cultura europees amb tota comoditat i amb una garantia de la seva identitat. Catalunya un país de rang europeu. ¿De quina manera? Mitjançant la relació indirecta -que li procura l’Estat- i a través de la relació directa que ofereix ja, encara que de manera incipient, el moviment regional europeu institucionalitzat. En la relació indirecta, cal aprofitar plenament el paper que l’Estat espanyol pugui jugar en matèria comunitària. S’han de perfilar competències, definir les regles de la coordinació autonòmica en matèria europea: conferències sectorials, observador comunitari, decisions �20 vinculants o no, el paper del Senat, la legislació estatal o autonòmica, representació de la Unió Europea, institucions europees en territori espanyol, etc. Cal que les decisions que es prenguin es facin en una orientació federal. No oblidem en cap moment que Espanya és, pel seu pes específic, una magnífica porta d’entrada a Europa. Hem de saber aprofitar-ho però, sobretot, hem de voler aprofitar-ho. Després hi ha la relació directa amb Europa, en l’àmbit del que podem anomenar -perquè així ha estat batejada- la política regional europea. És a dir, l’acció que Catalunya pot menar en tant que regió -nosaltres en diem nació o nacionalitat- dins la Unió Europea. Aquesta acció pot tenir tres eixos: Un és l’accés directe que la normativa comunitària permet en quant a programes, subvencions o fons de desenvolupament. Accés que caldrà anar ampliant en el futur. El segon és la pertinença als òrgans de representació del món regional europeu dins les institucions de la UE. Per començar, el Comitè de les Regions, que augmentarà la seva força en el futur, sense cap mena de dubte, tal vegada fins a ser una segona cambra europea de caràcter territorial. Aquesta possibilitat és més real del que sembla i preveiem que a1 mig termini contemplarà la seva existència. En tercer lloc, hi ha l’organització i associació del regionalisme europeu que arriba força més enllà dels actuals límits geogràfics de la UE. Aquest món de poders territorials, nacionals, regionals, locals, ha de ser el gran impulsor d’una construcció europea que tingui en compte les realitats culturals, ètniques i nacionals que constitueixen la diversitat europea. La unificació la faran els estats, no cal donar-hi més voltes, però les realitats sub-estatals han de promoure que el resultat de la unificació sigui plural, respectuós amb les diferències i la diversitat que hi ha en la realitat social i cultural europea i que n’és una de les seves riqueses. Proposem una Europa que sigui més un Estat plurinacional que una nació pluriestatal. La nació europea no sabem si existirà mai: l’Estat europeu és possible ja. Pensem en una Europa respectuosa amb una nació com Catalunya, que vol contribuir amb tota la il⋅lusió del món a l’edificació d’una nova Europa unida, pacífica, pròspera i justa. La complexitat de l’Estat autonòmic i de la construcció europea només es pot resoldre des dels criteris federals, que són els més eficaços, els més respectuosos i els més democràtics ja que són la garantia que Europa respectarà el pluralisme de la seva diversitat cultural i política. Per tot això, el federalisme es converteix, alhora, en l’eix vertebrador del nostre projecte d’aproximació del poder polític als ciutadans, i en el sistema per a trobar una solució estable i dinàmica a la relació de Catalunya amb Espanya i Europa. El nou federalisme de �21 l’acció i de la subsidiarietat ofereix unes perspectives per a obrir una etapa d’aprofundiment democràtic de les institucions polítiques i per a cercar un marc estable de desplegament del nostre autogovern de manera pròpia i solidària. 4. Per un catalanisme ciutadà, federal i de progrés A cada període històric li correspon la formulació del seu projecte catalanista que ha de ser compartit amb il·lusió per la majoria de ciutadans i ciutadanes. L’esgotament d’idees del catalanisme conservador que ha estat hegemònic en la fase constituent de l’autonomia catalana i l’exhauriment lent però inexorable de la seva capacitat paralitzant, desvelen la necessitat d’aquest altre projecte de catalanisme i desvetllen les esperances d’un canvi possible. Només depèn d’allò que cadascú faci per a tothom. El govern actual de Catalunya, i molt especialment des de la seva presidència, és un fre real al desenvolupament d’aquests canvis possibles. El canvi de segle i de mil·leni no significa un traspàs mecànic cap a una societat diferent; però és ben cert que en coincidència casual amb el calendari estem vivint una etapa transformadora que és intensa i sovint es manifesta amb un ritme trepidant. El segle XXI és el temps immediat que ens toca viure, una època de profundes transformacions que han fet molt més que insinuar-se i que tenen encara uns marges molts amplis per a la concreció. Que les relacions ciutadanes es repleguin en l’egoisme individual o que, pel contrari, es decantin cap als valors del progrés i de la solidaritat universal, no és una incògnita atzarosa sinó un interrogant que només la suma d’actituds personals sabrà respondre. Els ciutadans i les ciutadanes del món tenen ara moltes més possibilitats que en períodes anteriors d’esdevenir els autèntics protagonistes de les transformacions futures. Per això la política, entesa com l’expressió de la convivència civil, reprèn nous valors i adquireix una importància més rellevant, més immediata i propera. La Catalunya del segle vinent, per tant, tindrà un paper més o menys actiu en la construcció d’un món més just i solidari segons quina sigui la voluntat dels catalans. Catalunya es podria adormir en la petita satisfacció dels reptes assolits, en el somni del que podríem ser però no ens deixen; o, pel contrari, emprendre amb vigor i decisió una nova etapa que es comprometi amb el conjunt de la humanitat i que adopti Catalunya com a punt de partença, com a experiència concreta de participació en el món. El catalanisme conservador està col·lapsat. El seu projecte exhaurit. No té ni la força ni la empenta per a respondre als nous reptes del proper mil·leni. El catalanisme de progrés ha de liderar la il·lusió de futur del país del segle XXI. És l’hora del catalanisme ciutadà, federal i de progrés �22 Del catalanisme ciutadà que cercarà noves maneres d’aproximar la política i que afavorirà noves maneres de participació. Que concreta el seu compromís genèric amb els interessos de la nació catalana amb un compromís més directe amb els interessos de tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Del catalanisme federal que convoca a la participació efectiva d’un projecte per a Espanya i per a Europa. Que substitueix un model d’influències tal vegada efectives a curt termini però mesquines si el que volem és un compromís ferm amb el manteniment i aprofundiment de les llibertats democràtiques a partir d’un federalisme explícit i diferencial i que se sosté en la confiança de la lleialtat responsable, o sigui, lliure. I del catalanisme de progrés, que prioritza la integració i la cohesió. Un projecte polític progressista que ofereix la proposta de polítiques concretes que responguin al dret del treball i que a la vegada adaptin les possibilitats que les noves tecnologies ofereixen a la realitat d’un país on es treballi més i millor. Un projecte d’esquerres inseparable de la proposició de mesures concretes que situïn al primer nivell de les prioritats la igualtat, l’educació i la cultura, la justícia i la transparència de les institucions, respecte del medi ambient i el territori, la solidaritat i la pau. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Per Catalunya: ara, un nou federalisme. La proposta dels Socialistes de Catalunya. Creator An entity primarily responsible for making the resource Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Campanyes Eleccions Federalisme Catalanisme Catalunya Parlament de Catalunya Abstract A summary of the resource. La proposta catalanista del PSC és configura a partir de tres eixos: . Catalanisme és autogovern. . Catalanisme és integració i cohesió social. . Catalanisme és federalisme, un projecte per a Espanya i per a Europa. Description An account of the resource Bas programàtica del PSC per les eleccions autonòmiques de 1999, encapçalada per Pasqual Maragall. Type The nature or genre of the resource Llibret Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1998-09 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Programes electorals https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2661/1999_Canviar_es_guanyar_programaPSC_autonomiques_LD.pdf 274af6dcfd54a7d2eb89ae135a812cd3 PDF Text Text PROGRAMA DE GOVERN PSC �NOVES OPORTUNITATS PER A CATALUNYA �1. E[ CANVI QUE ARA CONVÉ A CATATUNYA 2.UN PROJECTE PER A CATALUNYA I ............... 5 ESPANYA FEDERA1............ 2.2.PER UN FEDERAUSME FISCAL: AUT0NOMIA I SOLIDARITAT 2.1. PER UN CATALANISME 2.3. PER UN FEDERALISME CULTURAL: EL CATALA I , UN PATRIMONI I JUSTÍCIA EL CASTELLA 2.4.PER UN FEDERALISME JUDICIAL: JUSTÍCIA CATALANA ........ 2.5.LA CARTA AUT0N0MICA.............. PROPERA ............ 72 .... t4 COMÚ .... 15 .... .... A LA CIUTADANIA 77 18 GOVERN ........2r 3.1. UN GOVERN QUE GESTIONI BÉ ELs DINERS PÚBLICS ............. 21 3.2. IEDUCACIÓ, LA PRIMERA PRIORITAT .................. 23 3.3. CATALUNYA, CAPDAVANTERA A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ ........,..., 27 3.4. LA RECERCA CIENTÍFICA I IJEDUCACIÓ SUPCRIOR .................. 32 3. LA CATATUNYA DEt FUTUR: PRIORITATS DEL NOU 3.5. UN PAÍS MÉS POTENI AMB MÉ5 EMPRESES I MÉS EMPRENEDORS ............ 35 3.6. UNA AP0STA DECIDIDA pER T0CUPACIÓ .................. 40 3.7. UNA ECoNoMIA oBERTA. UN COMERC ACTIU, UNS CoNSUMIDoRS CONSCIENTS ........... 44 ........... 3.8. AMBICIÓ OT TUTUN PER A LA CULTURA CATALANA.. ......,....... 47 55 JOVES 4.1. OPORTUNITATs PER A TOTS ELS 4.2. UNA SOCIETAT AMB IGUALTAT EFECTIVA ENTRE HOMES I DONES I DE QUALITAT SOLIDARIA 4.5. UNA P0ÚTICA DE SUPORT A LEs FAMÍLrES ........... 4.6. THABITATGE É5 UN DRET SOCIAL 4.7. EL DRET A LA SEGURETAT 4.8. FER DE CATALUNYA UN PAÍs DE TESPORT 4.3. UN SISTEMA SANITARI EFICIENT 4.4. UNA SOCIETAT FORTA I 4.9. UNA SOCIETAT VIVA: ASSOCIACIONISME, VOLUNTARIAT I PART]CIPACIÓ ............... 56 .............. 57 ................... 60 .... 64 ............... 66 ....... 68 .................. 69 ............. 77 CIUTADANA .... 74 �5. EL NOSTRE PAÍS: CAMPS, P0BLES 5.1. I CIUTATS .................................................-......--..77 FUTUR DE VIDA I SOSTENIBILITAT ........ ELS TERRITORIS PROTAGONISTES DEL SEU 5.2. MEDI AMBIENT, QUAUTAT ................. .................. 78 85 5.3. SUPERAR EL DEFICIT TERRITORIAL D'INFRAESTRUCTURES I XARXES DE COMUNICACIONS 5.4.EL CAMP, UN 5.5. EL TURISME: RIQUESA 6. UN GOVERN 6.1. LLOC PER VIURE I I PR05PERAR.............. I DESAFIAMENT........... A LES CIUTADANES I ELS CIUTADANS .............. PRoPERA CATALA 6.2. ELS AJUNTAMENTS: PART DEL NOSTRE AUTOG0VERN 6.3. UN ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA MÉS EFICIENT I 6.4. PER UNA REFORMA A FONS DEL SISTEMA AUDIOVISUAL 7.1. I "" 97 UNEs INSnTUCIONS MÉS PRoPERES ALS CIUTADANS............................ 99 FER UNA GENERAUTAT MÉS PROPERA 7. CATALUNYA ....... 89 ......... 92 EL MóN CATALUNYA aaaaaaaaaa...aaaaaaaaaaaaa...aaa I EUROPA 7.2. UNA cATALUNYA SOLIDARIA, QUE COOPERA AMB EL DESENVOLUPAMENT ............... """"""" 99 103 ..................104 .............108 113 ....113 MUNDIAL ...720 �EL CANVI QUE ARA CONVE A CATALUNYA La candidatura de Pasqual Maragatl, imputsada per [a coatició formada peL Partit dets Sociatistes de Catalunya i per Ciutadans pel Canü, és e[ resuttat de la decidida votuntat d'obrir una nova etapa en e[ govern de Catalunya, que reculli un ampli desig de canvi estés arreu de les terres, pobtes i ciutats. És una entesa a La qual e[ PSC, a més de [a seva vocació de servei a[ país i llexperiéncia de govern en tants i tants municipis, hi aporta una forta voluntat de renovació i d'ampliació. Ciutadans pel Canvi hi contribueix amb e[ compromís cÍüc voluntari de moltes dones i homes de tots els indrets de Catalunya, i[.lusionats per [a proposta de redregament que Pasqual Maragatl. fa a [a societat catalana. Volem assolir una nova majoria social i electoral que faci possible [a gran oportunitat del canvi a Catalunya. Volem configurar una majoria parlamentária plural que elegirá Pasqual Maragall com a president de [a Generatitat. Volem un bon Govern a[ servei de tots els ciutadans i ciutadanes del nostre país. Més enL[á de [es prdximes eleccions, tenim un propósit de més abast i de més dificuttat. Volem superar [a frontera que ha anat separant progressivament [a potítica de [a ciutadania. Per fer possible tot plegat, [a coalició electoral PSC-Ciutadans pel Canü concreta e[ seu acord en aquest programa que sotmetem a [a consideració de [electorat i que conté cinc grans compromisos sobre: a) com governar, b) [a rel.ació entre Catalunya i Espanya, c) les noves oportunitats, d) e[ nou pacte social i e) ta devolució de poder a[ territori. �altra manefa de governar Catalunya, basada en el ráspecte, [a confianga, e[ consens, la transparéncia i ta proximitat. Imaginem una attra manera de fer potíüca més cíüca i participaüva, més oberta i creaüva i menys dirigista i intervencionista. a) Ens comprometem, en primer [[oc, a una Creiem en e[ consens i el. diál.eg com a base de [acció pol.ítica. Crejem que l'autoritat del Govern de [a Generatitat s'ha de fonamentar en un profund respecte als ciutadans i ciutadanes de Catatunya, a [a seva societat ciü[, a[ Parlament, als territoris i als poders [oca[s. de diáLeg, peftoca a[ Govern de [a Generalitat impulsar una estratégia per afrontar ets grans reptes de [a nostra nació, de manera que Catalunya passi de [a cultura de [a desconfianga a [a cuttura del. projecte i ta it.[usió, per tal de fer possibles noves Des d'aquesta actitud de respecte i oportunitats per a tothom. per aconseguir aquest canvi de cultura potítica, pensem formar un bon Govern que exerceixi un tideratge púbtic potent, ben [[uny, peró, de ['intervencionisme i de [a intromissió. Tenim e[ determini de propiciar un Parlament més viu, més próxim, més fort i més igi[, capaq d'impuLsar els grans consensos nacionals, de produir una legistació de qualitat d'exercir un control eficaq de l'acció de govern. i proposem una Llei electoral de Catal.unya que aproximi eLs diputats i les diputades a [a ciutadania. Estem resolts a assolir una administnció de [a Generatitat més senzilla, més eficag i eficient, amb més inversió i menys despesa corrent, i preparada per realitzar polítigues integrades d'acord amb els objectius estratégics definits pel Govern i e[ Partament. I, finalmen1 ambicionem uns mitjans púbtics de comunicació at servei de tota [a ciutadania, i respectuosos amb La pl.ural.itat política, social, cultural religiosa del país, controtats per un Conse[[ de ttudioüsual dependent deI Parlament, i dirigits per professionats independents. fer una oferta potiüca de Catalunya i des de [a fortalesa de [a nostra identitat nostra de [a a Espanya, des de l'afirmació confiada cohesió nacionat, fonamentada en e[ reconeixement de [a diversitat i de [a pluralitat de Catalunya. plet És hora de fer-se entendre i d'entendre's amb Espanya. És hora de decidir-nos a superar e[ resoldre. perpetuar, de s'han plets de no s'han históric amb Espanya, perqué els b) Ens comprometem, en segon [[oc, a afrontar e[ repte de Ho volem fer amb [a nostra proposta de catalanisme federal, basat en els principis d'unió llibertat, i amb eL taranná d'un catatanisme amabte, pactista, enraonat presenta [es seves aspiracions, ofereix confianga i cor-responsabilitat. i i de cordial que, athora que condició europea i també és, pertant, e[ nostre projecte europeu. lJEuropa que volem és una Europa forta i [[iure, una Europa de [a proximitat, de [a cohesió social, de [a diversitat i de les identitats. Catalunya i Espanya, avanqant en e[ procés federal, podem ajudar decisivament a configurar-la. E[ nostre projecte federa['ista és inseparabl.e de [a nostra judiciat. La nostra proposta federal contempla ets aspectes polític, fiscal, cuttural i �Proposem un federatisme potític que parteixi del reconeixement de les nacionatitats históriques, que faci del Senat [a cambra de representació de [a realitat pturinacionaI d'Espanya i que articu[i [a preséncia directa de Catatunya a les institucions de [a Unió Europea, en apticació del principi de subsidiarietat que inspira [a construcció europea. Proposem un federalisme fiscal que abordi e[ problema del finanEament autonómic, i tot conjugant [a capacitat de decisió de [a Generalitat i [a solidaritat entre tots els ciutadans espanyols, de manera que ets catalans acabem contribuint en proporció a [a nostra renda i rebem a canü serveis i inversions proporciona[s a [a població. fautonomia Proposem un federalisme cultural basat en e[ pte autogovern cultural, en festabliment de polítiques concertades entre les autonomies d'una mateixa área lingüística i en una potítica cultural d'estat que reconegui totes les [[engües i cultures d'Espanya com a prdpies, les preseM i les promogui. Proposem, en fi, un federalisme judiciat que configuri una estructura descentraliüada de [a Justícia, que atribueixi a[ Tribunat Superior de Justícia de Catatunya funcions de Tribunal de Cassació, que permeti crear una Comissió de Justícia de Catalunya que exerceixi les actuats competéncies del Conse[l General del Poder Judiciat i que facititi l'adopció de les mesures necessáries per tenir una Justícia més propera ats ciutadans de Catalunya. c) Ens comprometem, en tercer [[oc, a treballar amb les intel.ligéncies de ta realitat üva i espléndida tenacitat per desvetllar totes les energies i de Catalunya, amb e[ determini de projectar-les cap a fobjectiu estratégic de crear noves oportunitats per a Catalunya. Noves oportunitats perats joves, pera les empreses, pera les escolesi les universitats, pera [es dones, per als municipis, per a [a gent gran, per a[ camp cata[á. Noves oportunitats que ens ajudin a recuperar els anys perduB per manca d'una direcció estratégica del país. Noves oportunitats que ens portin, més en[[á d'aspirar a ser com els mitlors d'Europa, a voter ser punt de referéncia en determinats camps de [activitat económica, educativa i investigadora. Aixó no és cap quimera. Ho hem fet a Barcelona, a Girona, a [Hospitalet, a Terrassa, a Lleida, a Reus i a moltes altres ciutats del país, perqué tenim un sistema de ciutats potent, unes empreses agráries competitives, uns sindicats moderns, unes classes mitjanes cuttes preparades, una dimensió potent com a país i una relació plena de possibilitats amb [a resta d'Espanya, amb Europa, amb e[ Meditenani i amb América Llatina. i Podem fer de Catalunya e[ país on tot sigui possible, on els somnis es puguin fer realitat. Per aconseguir que Catalunya faci e[ satt per estar entre ets paisos més avanqats, per situar-nos en els espais centrals de [a societat globat, no podem conformar-nos amb [a contemptació de les realitats positives d'avui. Hem de preparar noves oportunitats. canüar d'escala i d'actitud col'lectiva, comenqant pel Govern de [a Generalitat. Necessitem un govern que assumeixi e[ lideratge, que faci [a seva feina amb rigor i eficácia, que conüdi [a societat catalana a participar en ta_detnició de les prioritats de [a Catalunya del futur, i que comprometi els esforEos de tots ptegü en [a seva realització. Ca[ �Noves oportunitats en l'educació, conVertida en [a prioritat máxima del Govern de [a Generalitat i de tota [a societat catalana. Hem de saber acabar bé e[ camí iniciat per [a reforma educativa, en una doble direcció. En primer [[oc, abordar i resotdre els problemes de l'etapa final de llensenyament obtigatori, amb llobjectiu que cap noia ni cap noi estiguin sense ocupaciÓ laboral o formativa en acabar e[ cicl.e educatiu obl.igatori. En segon [[oc, assegurar [a quatitat del nostre sistema educatiu, de manera quetots aquells alumnes que estiguin en condicions puguin assolir [excel'léncia en e[ coneixement. Volem fer de La quaLitat educativa un dels nostres senyals d'identitat. Noves oportunitats en recerca i desenvolupament, que han de ser e[ catalitzador de les noves opcions industriaLs i tecnotógiques. Ens proposem culminar e[ nostre sistema educaüu amb una educació superior i un sistema de recerca que articulin e[ triangle ciéncia-tecnotogia-empresa. D'aquesta manera, Catalunya tindrá capacitat per integrar-se de pte en [a societat de [a informació esdevenir capdavantera en determinats camps com, per exemple, [a recerca biomédica o [a i lingüística com putacionat. Noves oportunitats en una economia més oberta, amb més empreses i més emprenedors. Per tal que Catalunya esdevingui un territori de creixents oportunitats empresarials, hem de reatitzar una promoció decidida de les pol.ítiques de competitiütat, simplificar i facilitar les relacions entre les empreses i [administració, estimutar les actituds emprenedores i [a creació de noves empreses, ajudar a La imptantació internacionaI de productes i empreses cata[anes, i faciLitar l.a consolidació de grups industrials amb component tecnolégic semblant. oportunitats en educació, en recerca i en economia són. en definitiva, noves oportunitats per a l'ocupació. Des de [a convicció que e[ dinamisme del mercat i [extensió de [a mentalitat emprenedora són les condicions indispensables per a [a generació de nova ocupació, sabem que cal crear altres condicions complementáries, sorgides dels poders púbtics. Una actuació decidida a favor de les pol.ítiques actives d'ocupació i, per sobre de tot, de les destinades a [a inserció professionaI deLsjoves. La inversió en educació només será efectiva si també hi ha inversió en [a co[.locació. Les noves d) Ens,comprometem, en quart [[oc, a trebaltar per proporcionar a les persones oportunitats per viure en pl,enitud durant cada una de les etapes de [a üda, i a afinar a[ máxim [a nostra sensibilitat per combatre les noves desiguattats, sorgides de [a rápida evotució vers una economia gtobal.. Per reforqar La cohesió de [a nostra societat, hem de fer sostenibte el sistema de benestar sociat. Aquest és un objectiu estratégic que depén de [a dimensió social que puguem donar a [a construcció europea, de La nostra capacitat per avanear en [a taxa d'ocupació femenina, per i impulsar polÍtiques de natalitat i d'ajuda a les famíties, i per resoldre [a inserció laboral i social dets joves. social, que ha de ser un nou contracte entre generacions, entre géneres i entre els catalans d'origen i els catatans d'adopció. Hem de combatre les noves formes de desiguattat. que són més dificil.s de detectar i afecten de manera més anónima i indiüdual a les persones i molt especialment als joves, a les dones, als immigrants i a [a gent gran. Ca[ un nou pacte �Tots els poders púbtics de Catalunya, des dels ajuntaments fins a [a Generatitat, amb aquesta a[ capdavant, han de responsabititzar-se de [a promoció del consens social necessari, de l'imputs de potítiques sociats integrades, de [a lluita contra [a pobresa l'exclusió social. Uefectiütat d'aguestes potítiques será directament proporcional a [a proximitat i a La participació comunitária, i i [[uny de l'assistencialisme burocrátic que acaba diLuint les responsabil.itats sotidaritat. i desvirtuant [a e) I, en cinqué [toc, ens comprometem a donar protagonisme a[ territori, als territoris diversos de Catalunya. Aquest compromís travessa tots ets anteriors i eLs dóna un sentit específic. És e[ nostre senyaI distintiu. Governar corresponsabtement amb e[ territori. Farem del nostre federalisme interior i de [a devoLució ats poders locals [a penyora de les nostres aspiracions a Espanya i a Europa. Les noves oportunitats seran [es que sorgiran de [a coordinació estratégica dets poders [oca[s, dels empresaris i del sistema educatiu, que han de constituir e[ triang[e fonamental sobre e[ qual es construirá e[ progrés de Catatunya. E[ benestar per a tothom i e[ combat contra les vettes i les noves desigualtats requereixen proximitat i, per tant, acords pactes locals per a [a cohesió social del nostre país. i a[territori vol dir endegar [a regionatització de CataLunya, amb ets objectius de descentratitzar e[ Govern i [Administració de [a Generatitat i d'estructurar i enfortir LAdministració Donar protagonisme [oca[ catalana. Per aixd, proposem una nova organització territorial articutada en set regions: La regió metropolitana de Barcetona, [a regió de Girona, [a regió de [a Catalunya Central, La regió de Ponent, [a regió de [Alt Pirineu, ta regió de Tarragona i [a regió de les Terres de ['Ebre. Donar protagonisme a[ territori vol dir ampliar les competéncies, les funcions i els recursos de l'Administració locat. Pretenem que passi als governs locals [a gestió de l'ensenyament primari, de [es potÍtiques actives d'ocupació i de les polítiques de promoció de L'habitatge. territori és impulsar una política territorial, orientada a dotar e[ país de connectiütat que necessita per superar el.s déficits que poden escanyar dels eixos i xarxes que han de vertebrar les regions i faciLitar [a seva Donar protagonisme a[ les grans infraestructures de e[ seu creixement, i permeabi[itat. territori és endregar el país i e[ seu paisatge, per gestionar-lo amb una sensibilitat especial per a l'equitibri entre els diferents sistemes de pobl.es i ciutats, d'espais natura[s, d'infraestructures; per superar, en definitiva, l'antic dualisme camp-ciutat. Donar protagonisme a[ Aquesta Catalunya pturat, amb noms propis forts, amb actors sotvents del futur dels seus territoris, és [a Catalunya gue imaginem i que estem disposats a tirar endavant. E[ programa del canü és [a penyora del compromís de [a candidatura de Pasqual Maragatt amb tots els ciutadans i totes les ciutadanes de Catatunya i, a [a vegada, és una invitació perqué siguin protagonistes del seu futur, que volem més [[iure, més prósper i més fraternat. �2. UN PROJECTE PER A CATALUNYA IES PANYA Avui, ets catalans enstrobem en una nova etapa histórica. Després de dues décades de democrácia, que han estat molt positives per a[ desenvolupament del nostre país, Catalunya ha de donar un pas endavant per tal de respondre a [a nova situació que üvim i que compartim amb els altres paTsos d'Europa. La gtobalització ens afecta i ens afectará cada dia més. És una dada clau de [a nostra nova realitat. D'altra banda, [a construcció de [a Unió Europea esdevé e[ signe més emblemátic d'un procés mott profund de transformacions que es duen a terme en e[ nostre entorn més immediat. I en aquesta i nova etapa, una gran esperanCa recorre Europa. Aquesta esperanqa es diu: devolució federalisme. Devolució vol dir apropar e[ poder a [a societat. Devolució vol dir retornar [a capacitat democrática de decisió a [a gent, a les ciutats i pob[es, a les regions, a les nacionalitats. Europa üu un procés voluntari d'unificació política, econdmica i social sense precedents. Peró aguesta construcció europea, si vol reeixir, ha de comportar, athora, [a conquesta d'espais més grans de Ltibertat, d'ampliació de [a seva base democrática. I aixó només es pot fer mi$angant l'acostament del poder de decisió a [a gent, que és en qui rau [a sobirania. Aquesta voluntat de proximitat del poder, en e[ preámbul de [a constitució europea Tractat pren e[ nom de subsidiarietat. Aquest concepte, de nom complicat, -e[ amaga una reatitat ben simpte: ['afirmació que tot altd que pugui fer [administració més próxima aL ciutadá no ho faci una administració de rang superior. Com més allunyat está e[ poder, més esquiva e[ control democrátic dels ciutadans de les ciutadanes. lJEuropa del futur ha d'apostar per [a proximitat del poder, perqué, tot i ser respectuosa amb els estats que fhan creada. es troba de [a Unió-, i �inexorablement abocada a fer prevaler, en [a seva organització, [auténtic ordre democrátic: e[ que va de baix a da[t. govern En aquests moments, a tot Europa üüm processos de devolució. A [a Gran Bretanya, e[ país A Gat'tes. de i a[ Bl,air ha propiciat e[ retorn de parcel.les importants de sobirania a EscÓcia pailos amb molt poca tradició autonomista, com Itátia o Portugal, governs progressistes estan impuLsant processos de descentral.ització administrativa política. També a FranEa, e[ govern i Joipin malda per una més gran atenció a[ desenvolupament regional i pel respecte a [a pluralitat Lingüística. I tots aquests paisos, de prop o de ltuny, es fixen en [a realitat espanyota, perqué ha estát un exemple singular en qué hem passat d'una dictadura que negava per esséncia [a pluralitat nacionat, cultural i l,ingüística d'Espanya, a una configuració federatitzant que té com a eixos dues idees básiques: [a unió i La ltibertat. UN CATALANISME FEDERAL A Catalunya, üüm [a devolució, aquest retorn de sobirania cap a les nacionalitats, amb amb el.[a La nova Espanya federal- neix -i e[ sentit de les realitats nacionals i cutturals negades en e[ camí de [a d'una particular esperanqa. Perqué fEuropa federal iorr. qu. restitueix una construcció de [estat absolutista, primer, 'i de l'estat [ibera[, després. Situar ara les decisions potítiques a [a base del sistema capgira [ordre tradicional, i culmina a[[Ó que ara fa dos-cents anys ta Revolució Francesa només va encetar: [a devotució del. poder a [a societat. La devolució significa, ara, organitzar e[ pluralisme, aprofundir La Ltibertat. I així, Europa, mentre es construeix com una entitat supranaciona[, es reconcil,ia amb [a seva história de diversitat interna. per a E[ nostre federalisme vol inütar els catalans i les catalanes a [a construcció d'un projecte procés de transformació e[ ha d'encapqalar Catalunya, per a Espanya per a Europa. Catatunya d'Espanya. Catalunya és més forta quan les seves raons són compreses i compartides pels altres i pobl.es d'Espanya, i junts avancem en [a mateixa direcció. pacte Creiem que cal continuar en e[ desplegament federal de [a Constitució i fer un pas més en e[ constitucional per avangar en [a consoLidació d'una Espanya pturinacional i federal. Si votem anar endavant, és necessária [a nostra total. impl.icació en [a consolidació estat autondmic per tal de convertir-lo en un estat federal. i aprofundiment de [actuaI parteix del reconeixement de Les diferéncies. Catalunya expressa e[ seu carácter nacional a partir de La histdria, [a ltengua, [a cuttura, e[ dret i [a política. Aquest indisE[ federalisme més sincer pensabte reconeixement de les diferéncies ha de suposar també que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya puguin exercir plenament els drets que se'n deriven. i en [a confianEa. Entenem [a confianEa com a responsabititat compartida, és a dir, responsabilitat que ha de funcionar en les dues direccions. Responsabititat que s'ha de basar en [a confianga, [a [[eialtat i perqué se'ns accepta La sotidaritat. I, si comporta [acceptació de La unitat lliurement assumida, és [a diversitat, perqué se'ns respecta i se'ns protegeix [a diferéncia. E[ nostre federalisme es fonamenta en [a proximitat, en [a corresponsabititat �Aquesta confianqa és e[ que ens permet afrontar d'una altra manera e[ nostre passat, que ha donat peu a un sentiment d'acritud, com a poble, com a resultat de [a nostra história. Seixanta anys enrera, [Estatut va ser abolit per [a forga de les armes, e[ president de [a Genentitat va ser ignominiosament afusetlaL i una dict¿dura ens va negar les llibertats democrátiques i nacionats durant quaranta anys. Amb [a tnnsició a [a democrácia, Catatunya va ser generosa i va cedir més que no va exigir. perqué tots sabíem que era prioritária [a consolidació de [a democrácia a Espanya. E[ resuttat fou t'ambigüitat calcutada de [a Constitució de 7978, que no gosa definir quines són les llengües que es parlen a Espanya i que [Estat ha d'assumir com a própies. Vint anys després, és just esperar un reconeixement explícit com a nació, que es tradueixi en lhcceptació categórica de Les i en t'apticació de les [[eis básiques, en les formes de funcionament de l'estat democrátic, en les grans opcions estratégiques i en l'assumpció decidida de La diversitat [ingüística i cuttural. nacionalitats histdriques, en [a redacció Els catatans votem l'Europa de [a proximitat, fEuropa de [a cohesió social, l'Europa que sigui forta peró no una fotatesa, [Europa defensora de [a diversitat i de les identitats, [Europa de [a cultura, fEuropa de [a l[ibertat. [Espanya que preconitzem hi podrá contribuir, peró ha de consotidar [a seva cultura potítica, les seves regtes del joc democrátic. I e[ seu fedentisme, que ha de fer explícit i diferencial.. Volem una Espanya més oberta i ptural, orgultosa de [a seva diversitat. Més que mai, a Catalunya, les forces de progrés estem en condicions de reprendre una de les ve[es aspiracions del catalanisme: proposar una üsió diferent i, amb etta, una articutació diversa d'Espanya. Catatunya anirá endavant, i Espanya també, si som capagos d'actuar amb transparéncia i joc net. Sempre ens hem oposat a [a desconfianga com a principi, i a[ regateig com a métode. i oferim [a nostra confianEa constitucional. És indispensable una reforma a fons del Senat, com a veritable Cambra de representació tenitorial. de [a reatitat plurinacional d'Espanya. E[ Senat federal haurá de ser [a cambra de primera lectura parlamentária de tots els assumptes relacionats amb les autonomies i t'espai priütegiat de pacte entre els seus governs. E[ Senat ha de ser e[ marc idoni de reconeixement i de protecció del.s fets diferencials de [a reatitat plurinacional d'Espanya, expressió i instrument de [a confianqa federat. OBJECTIUS O Reconeixement exptícit de les nacionalitats histórigues. O Convertir e[ Senat en una cambra de representació autonómica. Senat federal, composat per representants acordats per governs autonómics. i parlaments O Preséncia directa de les nacionalitats histórigues a les institucions er¡ropees, assumint o compartint la representació del conjunt de l'Estat en les matéries en gué tenen reconeguda competéncia. �UN FEDERALISME FISCAL: AUTONOMIA I SOLIDARITAT Federalisme és compartir un projecte comú des de La própia Ltibertat. És unió en ltibertat, acceptar que [a diversitat reforga, i no afebleix. Els dos elements cruciats del nostre projecte federalista, [a Ltibertat i La so[idaritat, són també els que inspiren [a proposta de federalisme fiscal. El. federalisme fiscal que propugnem té dos components essencials: autonomia i capacitat de decisió per a la Generalitat (i per als governs autonómics en general) i solidaitatentre eb ciutadans; és a dir, iguattat básica perqué els governs prestin, el.s ciutadans rebin, nivelts similars de i serveis. Un aspecte fonamental de [a transformació de l'Estat de les autonomies és e[ financer i pressupostari. La distribució de La despesa públ,ica entre ets diferents nivel.ls de govern (excloent pensions i classes passives) se situa actualment en [a proporció de 53% (govern centrat),310/o (autonomies) i !60lo (poders locats), davant e[ model 40-30-30, propi deLs estats federats més descentratitzats, de manera que queda un camí [[arg per recórrer fins aquest objectiu. proposem uns percentatges de descentralització del. sector púbtic equiparables ats estats federats méi descentralitzats, amb e[ traspás de les competéncies d'educació i sanitat a totes les comunitats autónomes i, sobretot, amb e[ reforgament dets governs locats. fins ara relegats. Proposem atribuir ats governs municipals responsabilitats de gestió en ensenyament, habitatge i polítiques actives d;ocupació. Les inversions de l'Estat han d'assegurar un tracte equitatiu als habitants de les grans concentracions urbanes, on els probtemes es presenten amb una especial comptexitat. Tot i que hi ha hagut un progrés notable en e[ sistema de finangament autonÓmic i que durant el govern sociatista es va mil.l.orar [a responsabil.itat fiscaL de les comunitats autÓnomes, és indispensabte aprofundir més en aquest punt i en l'autonomia tributária. Una part essencial dets ingressos de [a Generalitat ha de procedir d'impostos pagats directament pel.s ciutadans de Catatunya, i e[ Govern de [a Generatitat ha de tenir ptena responsabilitat fiscal sobre aquests ingressos. Les comunitats autónomes han d'estar en condicions de prestar un nivell de serveis similars als seus ciutadans, amb independéncia de La seva capacitat fiscaL. Aquest principi s'ha de traduir en una igualtat básica d'ingressos per habitant. aconseguir La iguattat d'ingressos per habitant entre les comunitats forals i [a resta d'autonomies. Uexisténcia de sistemes de finangament diferents no ha de significar un priütegi o una desigualtat flagrant. Ca[ estabtir un horitzó per etiminar, de manera graduat, diferéncies injustificades. Ca[ Com a resultat dets objectius anteriors, Catatunya ha de reduir e[ seu déficit fiscal respecte de ['Estat. Catatunya és una regió relativament rica dins d'Espanya i, per tant, és ldgic que existeixi un déficit fiscal, és a dir, que pagui més impostos del que rep en forma de despesa púbtica. Aquest déficit ha de ser e[ resuttat de pagar en proporció a [a renda i rebre en proporció a [a població, que són els criteris básics que inspiren e[ nostre model de federalisme fiscal. �OBJECTIUS O La descentralització de [a despesa pública ha d'arribar abans de deu anys a una distribució 40% (Estat) - 30o/o (autonomies) - 30o/o (municipis), similar a la dels estats federals més descentralitzats. O Inversió de I'Estat per habitant en les grans árees metropolitanes, segons criteris especifics i un principi básic d'igualtat. O Igualtat d'ingressos per habitant, entre les comunitats autónomes forals i [a resta, en un període de vint anys. O E[ sistema de finangament de la Generalitat ha de respondre als dos principis básics d'autonomia i d'igualtat. O [a gestió de t'Agéncia Tributária a Catalunya correspondrá a la Generalitat, amb la participació i correspon sa bi titat dels tres nivetls d'Admi nistració pública. PER UN FEDERALISME CULTURAL: EL CATA¡.4 I EL CASTELLA , UN PATRIMONI COMÚ Espanya és una realitat culturalment p[ura[, amb quatre ltengües i quatre cu[tures básiques: castet[ana, catalana, ga[lega i basca. Espanya s'ha de saber reconéixer en aquesta pturalitat i fer[a seva. Tots ets governs, tant [estatal com ets autonómics, tenen [a responsabititat de preservari promoure aquesta pluralitat cuttural lingüística, com també els drets individuals dets ciutadans. Es fa i imprescindible una acció pública mancomunada a tres nive[[s: l'autonomia, [a cooperació entre les autonomies i l'acció federal del Govern de fEstat. Dues inércies contráries han impedit avangar més: les seculars tendéncies a concentrar les actuacions culturats en [a capital política de ['Estat, deixant de banda altres ciutats capitats en matéria de cultura; i [a tendéncia autárquica d'algunes autonomies que han abonat, encara, l'inércia centralista. Una alianga objectiva certament paradoxal i immobilista. �Propugnem una concepció de federatisme culturat. definida pets trets següents: ple autogovern cultural; estabtiment de potítiques concertades entre les autonomies referides a una mateixa lLengua; i una potítica culturalfederal, de ['Estat, participada per les comunitats autdnomes, amb especial representació de Les quatre llengües i cuttures básiques d'Espanya. La pol.ítica cultural federal és imprescindibl,e per tres raons: per [a participació económica de l'Estat en les attres capitats culturats; perqué les [lengües i cultures d'Espanya necessiten tot lesforg púbtic disponibte, per a [a seva preservació i promoció; i perqué les polítiques culturals i tingüístiques en els ámbits de La indústria, [a comunicació i [a conceftació internacional rectamen sine qua non hcci6 de ['Estat. En aquest marc, es proposa una nova percepció i tractament del castellá a les comunitats amb llengua própia: ja no com un periLl, de domini, ni tan sols com [a primera llengua de molts ciutadans, sinó com a patrimoni comú i com a instrument extraordinari de competéncia interna- cional, que cal comptementar amb e[ coneixement d'una tercera llengua europea. La llengua castettana ha de ser objecte, també, de l.es pol,ítiques d'autogovern de Catalunya. Tanmateix, [a preséncÍa a Catatunya d'una altra [[engua própia, l'occitá (parta aranesa), ha de ser considerada també com un patrimoni Lingüístic de tots els catalans, i, per tant, e[ Govern de [a Generalitat i e[ Govern de [Estat han de defensar i protegir els drets lingüístics d'aquesta minoria social. OBJECTIUS O Reconeixement constitucional explícit de [a pluralitat cultural i tingüística d'Espanya. O Ús de les quatre ttengües al Senat, als documents d'identitat i en altres ámbits. O Expressió de la plunlitat hispánica en els plans docents i en les polítiques de difusió pública. O Ensenyament plural de [a história d'Espanya. O Ministeri de les Cultures, participat per les autonomies i amb atenció a [a representació de les quatre llengües i cultures básigues. O Participació dels autogoverns representatius de les quatre llengües i cultures básiques en la representació d'Espanya en els organismes europeus i internacionals de cooperació, amb t'impuls de potítiques de preseruació i promoció de la pturalitat. �2.4. PER UN FEDERALISME JUDICIAL: JUSTICIA CATALANA I JUSTICIA PROPERA A LA CIUTADANIA E[ procés de descentralització de fEstat de [a Constitució de 1978 no ha arribat a [a Justícia. i [estructura judiciat espanyola continua essent rígidament centratista, dependent deL ConseLL General del Poder Judicial i amb e[ Tribunal Suprem com a máxima instáncia centratitzada. La Justícia és també e[ servei púbtic que mereix les qualificacions més baixes dels ciutadans i de ['opinió pública; és lenta, cara, poc eficag, distant i imprevisibte. La Constitució admet una estructura diferent i descentratitzada de [a Justícia, que permetria estalviar molts dels seus defectes, i l'Estatut dAutonomia de Catalunya conté preüsions que no han estat desenvolupades. Des d'una lectura federalista del marc constitucional vigent, proposem. en primer [[oc, fatribució de funcions de tribunal de cassació a[ TribunaL superior de Justícia de CataLunya, que permetria resoldre en darrera instáncia a Cata[unya [a gran majoria de recursos judiciats iniciats en aquest territori. Aquest federalisme judicial. s'ha de concretar. en segon [toc, en [a creació de [a Comissió de tustícia de Catalunya, drgan que hauria d'exercir les competéncies de govern i direcció de La Justícia cata[ana que actuatment ostenta e[ Consetl General deL Poder Judicial.. La Comissió de Justícia de Catalunya estaria integrada per representants det Consell GeneraI del Poder JudiciaL, deI TribunaI superior de Justícia de catatunya i del. Par[ament de cata[unya. judicial també s'ha de concretar en l'exercici, per part del Parlament de Catalunya, de competéncies retatives aI funcionament, l'organització i e[ control de LAdministració de JustÍcia, com ara [a fixació de les demarcacions judiciats, [a participació en e[ nomenament deLs jutges i magistrats que han d'integrar e[ TribunaI Superior de Justícia, i e[ debat i, si escau, ['adopció de resotucions en retació amb [a Memdria judiciat. E[ federalisme judicial comporta també una justÍcia més propera als ciutadans, atesa per jutges, magistrats i funcionaris judiciats més coneixedors del dret i de [a reatitat social i cuttural de E[ federalisme Catalunya, i més oberLa a la participació ciutadana en e[ seu funcionament. Ca[ adoptar mesures efectives per promoure faccés dels ciutadans de Catalunya a [a carrera judicial., aprofundir i difondre [a cuttura jurídica catalana, assegurar una major estabiLitat deLs jutges i funcionaris judiciats destinats a Catalunya, i preveure procediments i institucions de participacíó ciutadana en [a Justícia. federalisme judicial, en definitiva, ha d'oferir un servei més eficaq d'administració de Justícia: terminis molt més breus per a [adopció de les resotucions judicials. mecanismes que n'assegurin l'efectiütat mesures que garanteixin faccés efectiu de tots els ciutadans a [a Justícia. Ca[ potenciar les oficines judicials, adoptar mesures de gestió eficient dets serveis de justícia. descongestionar ets tribunals amb [a promoció de mesures alternatives per a [a resotució dets conftictes, i facititar els mitjans i recursos materials necessaris per a un funcionament molt més eficag de [a Justícia com a servei públic. E[ i �OBJECNUS al Tribunal superior de Justícia de catalunya les funcions de Tribunal de Cassació per resoldre, en darrera instáncia a Catalunya, [a gran majoria de recufsos judicials iniciats en aquest territori. o Atribuir O Crear la Comissió de Justícia de Catalunya' que exerceixi les competéncies de govern i direcció de [a Justícia catalana que actualment ostenta el Consell General del Poder Judiciat. O Exercir, des de la Generalitat, les competéncies retatives sobre fixació de les demarcacions judicials, la participació en e[ nomenament dels jutges i magistrats gue han d'integnr el Tribunal Superior de Justícia, i et debat i, si escau, I'adopció de resolucions en relació amb la Memória judicial. | 2.5. I n cARTA AuroNóMIcA i potítica de [a recuperació de les institucions recursos'i de d'autogovern de Catalunya i de l'atribució a [a Generalitat d'un conjuntimportant de [ega[ suscep.orp.ién.i.s. A[ cap ¿e vint anys de [a seva aprovació, [Estatut és un instrument [Estatut dAutonom,ia ha estat [a base juÉdica tibte d'ampliació. proposem que e[ parlament de Catalunya el.abori ta Carta Autonómica, com addició i ampliació de gran l'Estatut dAutonomia, i que [a presenti a l'aprovació de les Corts-Generats, amb e[ més consens potític i social possible. a favor La Carta Autonómica ha d'emfasitzar els principis de subsidiarietat i de cláusuta residual única i de les administracions inferiors; de l.Leiattat instituciona[ i de confianga; d'administració d'igual dignitat de tots ets nivel.Ls de govern; d'economia Legisl.ativa; de qualitat i de transparéncia; i de sotidaritat, participació i ciutadania europea. plural de ['Estat. Amb e[ Creiem que [a Carta Autonómica ha de patesar una concepció federalista i compromís d'aprofundir Amb e[ reconeixement i protecc'ió formals deL catatá com a llengua de ['Estat. i difondre una história comuna d'Espanya i dets pobl.es i nacions que [a formen. Amb [a preüsió de fórmules concretes que estabLeixin una participació i una preséncia significativa ijusta de Catalunya en les principals institucions de ['Estat. �La Carta Autonómica ha de garantir [a representació de Catalunya en els órgans de Govern de [a Unió Europea, proporcionalment a ta seva responsabilitat en l'exercici de funcions d'interés comunitari, i coherentment amb [a seva condició de nació amb una cultura i una histdria própies. La Carta Autonómica ha de fer possibte ['ampliació de competéncies i de recursos de [a Generatitat. Considerem que les administracions catalanes han de gestionar, com a mínim, e[ 60% del sector púbtic corresponent. Creiem que [a Cafta Autondmica ha de garantir un tracte fiscal just per a Catatunya. Volem que ta Carta Autonómica articuti ta preséncia i participació efectiva de ta Generatitat en ámbits, infraestructures i serveis d'abast supranaciona[, a fi de possibilitar que Cata[unya pugui tenir un protagonisme actiu en [a construcció d'un espai europeu entorn dels Pirineus i de La Mediterrá nia occidenta[. La Carta Auton0mica ha d'establir les bases d'un federatisme interior i garantir-ne l'efectiütat. Creiem que aixd passa per festab[iment d'una organització territoriaI simpte i equilibrada, basada en les regions i en [a institucionatització de les árees metropolitanes de Catatunya, pel respecte de singu[aritats ja reconegudes de territoris com [Aran, i per [atribució a[s municipis de majors recursos i competéncies, principalment en ['área d'ensenyament, serveis de benestar i urbanisme, amb l'objectiu d'assegurar que lAdministració [oca[ de Catalunya gestioni com a mínim [a meitat dels recursos gestionats per les administracions catalanes. Considerem que [a Carta Autondmica ha de fixar també tes bases d'una nova organització política i administraüva de [a Generalitat. Com a trets més importants, destaquem l'increment dels poders del Parlament, que no ha de poder ser dissott anticipadament sense [a seva conformitat, [a legislació electoral que garanteixi [a proximitat entre electors i elegits i [a limitació dels mandats d'aquests, i [aplicació dels principis de transparéncia, eficácia, eficiéncia, descentralització i participació a ['organització política i administrativa de [a Generatitat. OBJECTIU O El Parlament de Catatunya elaborari la Carta Autonómica com addició i ampliació de I'Estatut d'Autonomia i la presentare a l'aprovació de les Corts Generals. �3. LA CATALUNYA DE FUTUR: PR IORITATS DEL NOU GOVERN i Catalunya va saber aprofitar les grans oportunitats de [a primen revolució industrial. ha pogut ocupar durant dos segles e[ lideratge social i económic a Espanya. Ets desafiaments d'avui són ta revolució tecnoldgica, [a mundiatiüació econdmica i [a nova societat de ta informació, un procés de canü profund i accelerat. Perqué Catatunya pugui conünuar figurant entre els paisos que progressen, és necessari prendre decisions estratégiques amb un nou govern, que tingui [a üsió, ta passió i La capacitat per construir un país més fort, econdmicament avanEat i culturalment preparat. Un país amb pocs recursos naturals, que ha de basar-ho tot en La prdpia capacitat de trebatl, ha de dedicar una atenció especial a les persones, és a dir, a l'educació. l-leducació de quatitat és e[ primer requisit per a competir en [a nova societat: investigació científica, formació de técnics i extensió de ['ús de les noves tecno[ogies a tots e]s nive[[s, en un context de creació d'oportunitats per a les empreses. Per a no perdre cap oportunitat ni haver de renunciar a estar entre els paisos més avanqats, es necessita [a direcció d'un govern amb noves iniciaüves, que sápiga prioritzar l¿ inversió sobre la tots els recursos i les energies, que governi en direcció cap a[ futur. despesa corrent, que mobilitizi E I un GovERN QUE GEsTroNr BÉ ELs DTNERs púBlrcs E[ pressupost consolidat de [a Generalitat per al. 1999 és de més de dos bitions de pessetes, una quantitat respectable que encara és per sota de les necessitats i que, en els darrers anys, ha �de crescut per sota de l'increment pel, Producte Interior Brut de Catalunya. Ca[ un nou model e[ en Generalitat [a de finanqament, amb recursos addicionals que pemetin una major incidéncia manteniment del benestar i de [a riquesa del país. de dinamització i impuls económic del paíi, si fossin ben gestionats i tinguessin prioritats ctares. En canü, les despeses corrents s'han incrementat un Z5olo, les inversions pressupostades han disminuit un 22olo, i ets costos financers Els pressupostos actuals podrien ser, amb tot, un element han pujat un 390/o, a causa d'un gran creixement del deute. [actual Govern de [a Generatitat és jneficient: [a seva despesa corrent per habitant está per sobre prÓpia de La dAndalusia, Vaténcia o Galícia, de manera que e[ funcionament de fadministració resutta més car a Catatunya. Una part d'aquestes despeses haurien de dedicar-se a inversió en infraestructures i a prioritats com feducació o [a recerca. del deute és faltra dada preocupant: quasi s'ha dobtat en ets darrers quatre anys després d'haver superat els dos bi[ions de pessetes, continua creixent. E[ cre.ixement i, i [abséncia total d'un model econÓmico-financer han portat les finances púbtiques catatanes a [a política de "tapar forats": es recorre a práctiques de comptabilitat dubtoses, per tal de camuftar el. déficit; s'ajornen págaments a proveidors, que pateixen les dificul,tats derivades de [a morositat; i es fan operacions de crédit a curt termini a preus etevats. La manca de És necessari üsió de futur un canü en [a gestió económica i financera del Govern de [a Generalitat. OBJECTIUS O Invertir més i gastar menys, per impulsar el desenvolupament i no malbarataf recursos. Educació, recerca científica, noves tecnologies i infraestructures territorials, com a prioritats d'inversió. O Redregar les finances de la Generatitat, amb rigor económic i bona gestió financera. Eliminar el deficit i aturar i controlar l'endeutament. O Aturar el descontrol de la despesa corrent. MESURES ) Reüsar del sistema de finanqament autondmic. Garantir uns ingressos corrents que assegurin un creixement paral'tet al' det PIB. ) Fer un pl.a de contenció i de reducció de [a despesa corrent en un 100/o del total del pressupost. �) Miltorar feficiéncia en l'administració. ) Doblar en cinc anys e[ volum d'inversions. ) Disposar d'un bitió i mig de pessetes per a inversió, durant [a propera legislatura, a més de les inversions procedents de lAdministració centrat i det sector privat. ) Respectar [lncrement máxim d'endeutament acordat amb e[ Govern centra[: 15.000 milions per a fany 1999 i 11.000 milions per al 2000. ) ) ) ) Mantenir t'equitibri entre ingressos i despeses no financeres a partir d'aquest any. RedreEar en dos anys e[ ritme explosiu de creixement del deute. Assegurar [a transparéncia de [a gestió Garantir e[ control i i dels procediments comptables del pressupost. e[ rendiment de comntes. w I r¡oucAcró, LA pRTMERA pRroRrrAT E[ principat esforq de [a Generalitat i de tota [a societat catatana ha dhnar adreEat a [a formació: mitlorar e[ sistema educatiu, garantir una bona formació professional i superior, vincular més les universitats amb ets sectors productius i amb e[ territori, preparar e[ país per a [a nova societat del coneixement, i assumir un compromís real de finangament amb La recerca científica i tecnotógica. Els catalans hem de recuperar e[ paper capdavanter en l'ámbit educatiu. Superar e[ desánim de [a comunitat educativa, [a desorientació dets professionats i La insuficiéncia de inversions, recursos i projectes dels anys anteriors. E[ P[a d'inversions per a [a construcció o reforma de centres educatius no s'acompteix: més de [a meitat de les obres compromeses no han estat adjudicades. A més de 200 centres docents púbtics, ets alumnes encara estan en barracons o autes provisiona[s, s'han hagut dtmplagar en móduts prefabricats. i 47 instituts d'educació secundária Uextensió de l'ensenyament obligatori fins aLs 16 anys per mitjá de [a nova educació secundária obLigatdria (E50) s'ha dut a terme amb recursos insuficients. repartit burocráticament i sense un esforq adequat en [a formació det professorat. La nova educació primária no está prou connectada amb [a secundária, i cal definir-ne els objectius amb més ctaredat. La Formació Professional no ha rebut ['impuls necessari. La ptanificació de l'oferta de places d'escotes bressol de 0 a 3 anys és, encara, una assignatura pendent. La LOGSE es va aprovar sense un p[a de finangament específic, i cal acordar les ncessitats financeres per consolidar-ne [a reforma. Uestimació d'aquestes necessitats per a Cata[unya suposa un �en e[ proper finanEament addicionaL de 96.000 milions de pessetes que s'han de rectamar a l'Estat quadrienni. És necessária una nova pol.ítica educativa, basada en un compromís social i ciutadá amb l'educació. OBJECTIUS O Ueducació, prioritat pressupostária. O Resoldre els problemes de l'educació secundaria. O Revalorar i potenciar [a Formació Professional. O Esforq per a la mil[ora de la qualitat. O Una auténtica xarxa integrada de centres de servei púbtic. O Canviar el modet d'administració educativa. MESURES pER FER DE UEDUCACIó UNA PRIoRITAT PRESSUPOSTARIA ) homologable Assignar a [a inversió educativa en els pressupostos de [a Generalitat una dotació amb ets pai'sos de La UE que més inverteixen. ) Impulsar un p[a quadriennal d'inversions, amb l'objectiu d'eradicar ets barracons i proüsionals i cobrir el,s déficits de [a manca d'inversions de[s darrers anys' [és autes de [a nova formació professional. amb [a construcció de centres de nivetl dotació d'insta['lacions i utiLlatge. ) Desenvolupament superior i ) Fer atenció a les necessitats de despesa corrent dels centres púbtics. ) Reüs.ió a [aLga de [a dotació de bibtioteques, laboratoris, instal.lacions espottives, materiati aules d'informática. ) Ampl,iar les places per a infants entre 0 i 3 anys, fins a garantir una oferta suficient. ) Implantació progressiva dets dos cictes d'educació infantil,, amb unitat pedagdgica de fetapa i espai propi. MESURES PER ABORDAR I RESOLDRE ELS PROBLEMES DE UEDUCACIÓ SECUNDÁRIA secundária l'entrenament de les capacitats creaüves, d'iniciativa, de responsabilitat, d'aprenentatge i de treball en equip. Racional,itzar e[ disseny de feducació secundária obLigatória a Cata[unya, simptificant-ne [ordenació académica i amptiant i aprofundint [atenció a [a diversitat. ) Introduir a [educació ) �) Model compatible amb fautonomia dets centres, que permeti fexisténcia de projectes singulars que apliquin models curriculars diferents als crédits trimestrals. ) Impulsar [a creació de departaments d'oÉentació i de professionals que facilitin e[ trebal[ d'atenció a [a diversitat, a tots ets instituts. Potenciar e[ "conse[[ orientador" preüst per a tots els alumnes en acabar ['ESO, com un instrument per a l'atenció a [a diversitat. ) tots els instituts de mitjans técnics i professionats d'orientació ats atumnes sobre les possibititats seves de formació o d'ocupació en acabar fetapa obligatdria. ) Garantir a tots els joves joves, a més deltítol o [a certificació académica. una proposta de continuitat mitjanEant ets plans integrals de recursos formatius i d'ocupació. ) Imputsar un pla de xoc per a [organització de programes de garantia socia[ una oferta -amb suficient, per zones o sectors-, incorporant les administracions [ocats i els agents sociats i econdmics, per a [a constitució de xarxes territorials de programes específics de transició Dotar i les escola-trebat[. MESURES PER MILLORAR LA FORMACIÓ PROFESSIONAL A CATALUNYA Formació ProfessionaI reg[ada, [a ) Articular les diverses ofertes de formació professional -[a Formació ContÍnua i [a Formació Ocupacional- en ámbits territoriats, integrant ets recursos formatius i ocupacionats de cada zona. ) Concertar IFP Superior amb els agents económics i territoriats. ) Organitzar ets nous estudis professionats estratégic de[ Govern de Catatunya. i formació en centres de trebatl, com a objectiu ) Reüsar eI mapa de ['FP amb [a cot.[aboració de[s sectors económics i sociats. ) P[a especÍfic d'inversions per a [a dotació de nou equipament i adequació de les instal.lacions. ) Conse[l de Formació Professional de Catalunya, en coordinació amb e[ Conse[[ d'Educació de Cata[unya. MESURES PER MILLORAR tA QUALITAT DE TEDUCACIó DELS CENTRES EDUCATIUS ) Imputsar programes d'alfabetització en tecnotogies de [a informació per a[ conjunt de [a ciutadania. ) Dotació suficient d'equipament informátic i tetemátic a escotes i instituts. ) Ajudes per a l'adquisició d'equipament informátic a les famílies amb pocs recursos, per eütar una nova marginació. ) ) Millorar [a formació del professorat, segons les exigéncies de [educació del segle MI. ) Facititar [a formació personal, social i professional dels docents. Imputsarem els cursos de Quatificació Pedagógica fusionant l'experiéncia universitária i l'experiéncia del professorat ats centres, per tal de garantir una formació de quatitat det futur professorat d'educació secundária. Ptans de formació permanent del professorat en ets centres, segons les necessitats particulars de l'atumnat. �) Impulsar un P[a de seguiment i avaluació de les finatitats i objectius de [educació primária, especial.ment en els aprenentatges instrumentals básics (Ll'enguatge oral i escrit, aritmética, noves tecnol.ogies de [a informació i [a comunicació. llengua estrangera i cultura com a capacitat de üure i de socialització). ) Incrementar millorar els recursos especialitzats d'atenció a [a diversitat i d'assessorament psicopedagógic, amb [a miil.ora de [a cobertura dels EAP i ta figura del professor especiatista en i p[ástica. ) passar del concepte d'escola mixta i a[ d'escola i coeducativa, senyal de qualitat cultural i sociat. material didáctic. ) Idea d'igualtat en els l.[ibres de text ) 0rientació professional dels nois i les noies per a [a lliure elecció d'estudis professionals o técnics, independentment dels seus orígens socials. ) Impu¡sar un programa d'avatuació de centres, del professorat i del propi sistema educaüu, amb professionats. La participació de La comunitat educativa i dels sectors econdmics i ) potenciar [a inspecció educativa. com a suport a l'avatuació interna i externa dels centres educatius. ) Compromís de rendiment de comptes de La gestió del servei púbtic d'educació. ) Tots els estudiants, en acabar llensenyament obLigatori, hauran de dominar dues [[engües estrangeres. MESURES PER FER DEL SERVEI PÚBLIC DE UEDUCACIó UNA XARXA INTEGRADA ) I INTEGRADORA Actuació integrada del conjunt de centres sostinguts amb fons púbtics com a servei públic d'educació. ) Modificar [a normativa d'admissió d'alumnes per eütar [a configuració de xarxes educatives diferenciades i segregadores. dets ajuntaments per a una major equitat, transparéncia i control social, aprofitanfrexperiéncia i les aportacions de [a xarxa internacional "Ciutats educadores". ) Més protagonisme ) tot Comptiment de t'obligació de tots els centres sostinguts amb fons púbtics d'escolaritzar de forma sotidária el.s atumnes amb majors problemes d'aprenentatge, per raons socioeconÓmiques o pertinenqa a minories étniques o cutturals. en zones d'actuació preferent per a [a compensació de desigualtats, amb un finanEament específic i gestionats pels municipis. ) ELaborar ptans integrats ) Incrementar les beques i ajuts als infants i joves amb menys recursos econÓmics. MESURES PER CONSTRUIR LA NOVA ADMINISTRACIó EDUCANVA ) i Transferir La gestió de [educació infantil. primária, i, opcionalment, [a secundária, als ajuntaments, reservant per a[ Departament d'Ensenyament les funcions directives del sistema eiucatiu: regulació, ordenació, pl.anificació g[oba[. avatuació, finanqament, professorat, inspecció, i pol,ítiques compensatóries'i de reequilibris. �) Procés de descentratització flexibte i amb ritmes diferents, segons les necessitats, i característiques capacitats de les organitzacions de municipis que es constitueixin. i ) Participació dets diferents sectors de l'educació per promoure e[ compromís social amb feducació i [a corresponsabititat de tots els sectors socials. ) Transformació dels actuals Conselts Escolars en Consetls d'Educació, tan en ['ámbit municipaI i territorial com de Catalunya, integrant tots els agents i cot.lectius. ciutadá ) Promoure un compromÍs dels mitjans de comunicació amb l'educació per a [a realització de programes educatius, especiatment en ets canals púbtics de teteüsió, i una cura especial a [a funció educadora dels professionals de [a comunicació. ) Recuperar ta it.tusió i organitzatiu i e[ consens amb e[ professorat, amb mesures de carácter pedagógic de millora dets mecanismes de negociació. i ) ) ) Més autonomia funcional ) Amptiar e[ nombre de lticéncies per estudi a temps complet per a[ professorat amb més de 15 anys d'exercici continuat. ) Incorporar, ets serveis i educativa ats centres. Enfortir [a funcié directiva i estimular l'estabititat dels equips docents. Possibilitar l'exercici de [a funció docent amb una jornada flexib[e. i centres d'educació d'adults a [a Conselleria d'Educació. A ['era de [a gtobaLitzacií i de [a revolució económica i socialimpulsada per les tecnologies de [a informació i les comunicacions, l'economia catatana necessita una nova orientació estratégica per competirfavorablement en els mercat gtobals. E[ nou escenari de l'acció empresarial cada cop estari més vincutat a [actiütat econdmica basada en e[ coneixement. Aquesta activitat empra a fons les potencialitats de les tecnologies de [a informació i les comunicacions. repte que aixó suposa ha d'interpretar-se també en termes d'oportunitat histórica per a Catalunya. Com ja hem dit abans, si e[ país va saber agafar e[ tren a temps en ocasió de les transformacions económiques precedents, ara, en e[ moment de [a revolució de [a societat de [a informació i det coneixement, hem d'aprofitar les oportunitats. A Cata[unya podem tornar-ho a fer perqué disposem E[ d'una població activa educada, amb un alt grau de formació i amb una gran capacitat d'adaptació a les noves necessitats, un teixit empresarial del sector; i tenim un instrument potitic d'autogovern que ens permet galvanitzar ets recursos del paÍs en [a direcció adequada. defineix per [a seva potent xarxa de ciutats, cal aprofitar a fons les possibititats estesa a tot e[ país, capag, intel.ligent i plena de serveis i xarxa de telecomunicacions d'una continguts. Aquesta será una peEa ctau en e[ nostre objectiu de devolució de poder a [a societat En un país que es i als territoris de Catalunya. �actiu respecte de [a societat de [a informació favorables perqué les inversions. els les condicions govern crear ha de emergent. [acció de r.rcáts i ets serveis prosperin i es desenvol.upin. Tot i així, des del sector púbtic s'haurá de tenir una especiat cura perqué e[ desenvolupament de [a societat de [a informació no afecti els drets potítics de [a ciutadania, e[ dret que tothom té d'accedir a aquestes tecnologies; i també s'haurá de vettlar perqué les opoftunitats, en ámbits ctaus com [a formació, no discriminin ningú i contribueixin a l'equilibri territorial. E[ Govern de [a GeneraLitat haurá de prendre un paper i responsable davant dets reptes que pl,anteja [a nova era de [a societat de [a informació. Gairebé a finals de [a E[ Govern de CiU s'ha negat sistemáticament a mantenir una posició activa legislatura, e[ Govern de [a Generalitat només ha adoptat, de manera apressada, algunes mesures dJcarácter cosmétic, clarament sota [a pressió de fempenta del món [oca[, que va saber crear e[ Consorci Localret, i dets sectors socials i econÓmics més dinámics. a corre-cuita d'un Comissionat per a [a Societat de [a Informació tenia finalitats electorats i pubticitáries. Uelaboració del. Pla estratégic per facilitar [a incorporació de La creació netament Catalunya a [a Societat de La Informació, missió inicial. d'aquest Comissionat, ha estat possible grácies a La participació decidida de les administracions locals i attres sectors socials i econÓmics. peró per tirar endavant les propostes contingudes en aquest Pta, i attres que van quedar fora i que afecten directament e[ mateix funcionament administratiu de [a Generatitat, és necessari un nou govern. [actual Govern de CiU s'ha mostrat incapaq d'impulsar aquestes mesures. poc interés del Govern de CiU per superar el. déficit estructural o d'infraestructures de les tecnotogies de [a informació i de comunicació impedeix aprofitar les oportunitats que permeten El, i aquesta mancanga significa un co[[ d'ampotta per a[ desenvotupament econdmic del conjunt del país. Fatten infraestructures tant a les ciutats i árees metropolitanes com a les comarques de [interior. E[ Govern de [a Generatitat ha deixat d'exercir les seves competéncies en matéria de ptanificació territorial. de les noves xarxes de telecomunicacions, de tal manera que els operadors han vist dificuttada [a seva implantació en e[ territori. E[ Govern de [a Generalitat tampoc no ha fet res durant aquests quatre anys per tal d'assegurar [arribada dets serveis avanqats de telecomunicacions aquestes tecnotogies. Catatunya encara está mancada de les xarxes necessáries, als nuctis urbans al.lunyats de les árees metropolitanes. Quan e[ Govern de CiU ha regulat l'accés de les xarxes de telecomunicacions ats nous edificis i a les noves urbanitzacions, ho ha fet de manera incompleta i insuficient. La mateixa situació a ['interior de La prdpia administració de [a Generalitat de Catalunya evidencia que hi ha amptis sectors on [a incorporació de sistemes de treball basats en les tecnologies de [a informació sembla una fita inassotibte. E[ nou Govern de [a Generatitat, pertal de conveftir les potenciatitats de les noves tecnologies de [a informació i de La comunicació en oportunitats reats per a [a societat cata[ana, ha d'actuar en diverses línies que incideixen en diverses pol.ítiques sectorials. En e[ context dets canüs provocats per les tecnologies de La informació i de [a comunicació, és necessária [a integració conscient d'aquestes pol,ítiques diverses perqué els seus ámbits estan profundament interrelacionats per [a seva especial complexitat. Les principals actuacions polítiques del nou Govern per situar Catatunya a[ capdavant de [a societat de [a informació han de centrar-se en eI desenvolupament d'infraestructures d'informació �de quatitat esteses per tot e[ territori. A Catatunya s'han de crear les condicions que possibititin e[ creixement del sector empresaria[ üncutat a les tecnologies de [a informació i les comunicacions. Ara és e[ moment de fomentar [a creació d'un nou sector productiu ünculat als continguts i a tes aplicacions en xarxa, i [atracció de centres de recerca i empreses internaciona[s retacionades amb les tecnotogies de [a informació i les comunicacions. També cal afavorir ['adaptació dels sectors empresarials tradicionals a les noves formes de producció i gesüó utititzant les tecnologies de [a informació i les comunicacions, impulsant a fons un ctima d'innovació constant. Un attre objectiu polític básic del nou Govern de [a Generatitat será assolir una administració pública que aprofiti a[ máxim les potencialitats de les tecnologies de [a informació i les comunicacions a[ servei dels ciutadans i de les empreses, mitjanEant, d'una banda, [a máxima eficiéncia interna i. de llaltra, e[ desenvolupament d'una Administració moderna a l'abast de tothom i amb les máximes garanties de transparéncia. Les noves tecnotogies de [a informació de vida dels cata[ans i de les catalanes, i de [a comunicació han de servir per millorar [a qualitat i per contribuir a jncrementar [a competitivitat empresa- ria[. Catdrá aprofitar les possibilitats que ofereix [a tecnologia per imptantar, en els serveis púbtics de tots ets ámbits (sanitari, cuttural, transport, lteure) un nou model de prestació. La prestació del serveis de lAdministració ha de ser innovadora, personalitzada i orientada a[s usuaris, participativa i de quatitat. Ca[ facititar l'accés als serveis públ.ics a distáncia mitjangant [ús de les tecnologies de [a informació i de [a comunicació. Aquestes tecnologies han de contribuir també a millorar les actuacions de govern en e[ camp educatiu. OBJECTIUS O Crear infraestructures d'informació. O Impulsar noves actiütats en l'ámbit económic basades en el coneixement i [a innovació de les empreses. O Avangar cap a una Administració de la Generalitat oberta i accessible on-line. O Millorar els serveis públics per als ciutadans i les empreses. O Incorporar tecnologies de la informació i de comunicació en [a política educativa i de formació at llarg de la vida. MESURES PER CREAR INFRAESTRUCÍURES D'INFORMACIÓ ) Assegurar i estimutar e[ desplegament de les xarxes dets operadors de cabte per tal que les infraestructures de banda ampta arribin a[s ciutadans i no només aI sector empresaria[. �) FaciLitar e[ desplegament de les xanres dels nous operadors de telecomunicacions que encara no en disposen per tal d'assegunr La prestació de serveis avangats en competéncia. ) Totes Les capitats de comarca disposaran llany 2001 de connexions fixes de fibra óptica que permetin a tots ets operadors prestar serueis avangats de tetecomunicacions, arribant amb inversió púbtica on els operadors no ho facin. ) Imputsar [a regulació de ['ús eficient de les infraestructures existents per tal que e[ 2004 tots ets nuclis urbans tinguin accés als serueis de telecomunicacions en banda ampla. i d'investigació apticació avanEada (Internet Govern encara no ha estat capag d'enllestir de manera efectiva. ) posar en marxa els projectes II) que ['actua[ MEsUREs PER IMPULsAR NOvES ACIIVITATS EN TAMBIT ECONÓMIC BASADES EN EL CONEIXEMENT I LA INNOVACIó DE LES EMPRESES ) Considerar sector prioritari d'inversió en R+D eL de La tingüÍstica computacionat, fent possib[e e[ creixement d'un sector empresarial a l'entorn d'aquest concepte, fins a fer-ne una excel'léncia específica de Catalunya. ) EstabLir estímuls i etiminar obstactes per a [a creació d'empreses ünculades a les TIC. Facilitar fentrada de capitat risc en [ámbit de Les TIC i específicament adaptat a[ tipus de necessitats d'aquestes PIME. ) impl.antació d'empreses de telecomunicacions a Catatunya que permeti aprofitar e[ desenvotupament d'aquest sector. Etaborar un pla de retorns industrial,s derivats de ) Estabtir un tractament fiscal específic La per a [a creació i inversió en empreses ünculades a les TIC. ) Adaptar [urbanisme de les árees industriaLs tradicionals situades a l'interior de les ciutats per tal de poder desenvotupar e[ teixit productiu ünculat a les TIC. teixit productiu [oca[. Establir 'i estructures juÉdiques que permetin una alta permeabilitat entre empresa universitat, tant a nivell [oca[ com a nivetl mundial. ) Impulsar [a modernització de les empreses, difonent les noves técniques de gestió i organització, ) Potenciar i un entorn universitari de nive[l internacional, ünculat a[ ajudant els nous emprenedors i emprenedores. ) La Generatitat potenciará amb mesures concretes e[ desenvotupament i [a creació de nous continguts a Internet. Assumir e[ compromís de dedicar un 1olo de [a publicitat institucional per a publicacions electróniques. MESURES PER AVANGAR CAP OBERTA ) A UNA ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT I ACCESSIBLE ON-UNE gferir tota [a informació púbtica a [a xama. Estabtir un pla director per a [a digitatització de les dades púbtiques i [a seva difusió a través de [a xaxa. [accés a les dades del sector priblic és un factor primordial. per a [a millora de [a competitiütat de les empreses de tot Europa. ) Imptantar [a finestreta única necessária sobre per a totes les administracions, que integri tota [a informació tots els serveis per donar-ne una üsió unificada. �) Imptantar progressivament lAdministració on-line des de i ) Formar els funcionaris i tot e[ personaI de ['administració en [a utilització de les tecnoLogies de [a informació i de [a comunicació. ) Redissenyar tots els serveis i procediments ofereixen les tecnologies de [a informació ) casaz 24 hores a[ servei dels ciutadans empreses ets 365 dies de ['any. administratius aprofitant a[ máxim e[ potencial que i de la comunicació. Proposar reformar [a legislació sobre ets procediments administratius, sobre [a base d'una modernització que aprofiti totes les potencialitats que donen les tecnologies de [a informació i de [a comunicació. MESURES PER MIIIORAR ELS SERVEIS PÚBIICS PER AtS CIUTADANS I LES EMPRESES ) Pubticar la Carta de Drets dets Ciutadans a [a Xarxa. ) Definir ets requisits mÍnims que han de configurar e[ Servei Púbtic Básic en matéria de telecomunicacions a Catalunya. ) Promoure [a utilització de [a Telemedicina sanitaris, i per miltorar [a capacitat de prevenció dels riscos impulsar les bones práctiques per a gaudir d'una bona satut. ) Obrir línies de cooperació per tal de posar en marxa projectes pilots en els diversos ámbits de serveis públics. ) Posar en marxa un projecte per potenciar les possibititats democrátiques de [a Societat de [a Informació, muttipticant les interaccions entre ets responsables polítics i ets ciutadans, i afavorint [a participació d'aquests a[s debats i les decisions polítiques. MESURES PER INCORPORAR TECNOLOGIES DE LA INFORMACIó DE COMUNICACIó A LA POLÍTICA EDUCATIVA I DE FORMACIó I AL TLARG DE tA VIDA ) Promoure la formació continuada de formadors (estimutació, dinamització...), per tal que aprenguin a ensenyar utilitzant tota [a potencialitat de les TIC. Desenvolupar un pta específic de formació de mestres. com a components del primer esgtaó de [a cadena educativa. ) Impulsar [a banda ampta a l'escola. Dotar d'infraestructures modernes e[ conjunt dels equipaments educatius: cab[e. XDSI, xarxes loca[s, ordinadors moderns a les aules per a tots els estudiants. etc. Promoure ['ús de les üdeoconferéncies. ) Crear una xarxa educativa activa, amb continguts i serveis de qualitat, dirigida a alumnes, mestres, Ampas, Consells Escolars, centres de recursos, hospitals, presons... ) Desenvolupar continguts educatius multimédia de quatitat, especiatment dirigits a[ món rural i cot.lectius específics: dones, persones amb discapacitats i també a[ col.tectiu de [a gent gran. ) Desenvolupar continguts a educatius multimédia de qualitat i especialment dirigits a l'aprenentatge de [a llengua angtesa. Invertir en e[ desenvolupament de traductors que permetin publicar a [a xarxa i entendre [a xarxa. �) Dotar d'infraestructures d'informació i comunicació totes les universitats fent-l.es accessibles a totes les especialitats. ) promoure [a internacionatització de les universitats catatanes a través de [a i centres de recerca, xaxa: multitingüisme, més diversitat, col.laboració amb altres centres de recerca internacionats. I Donar una nova orientació a les estructures i al.s objectius de [a recerca cap a [a innovació tecnológica, segons les necessitats estratégiques de feconomia catalana i les empreses. | 3.4. I u REcERcA cIENTÍFIcA I TEDUcAcIó SUPERIoR Ueducació superior, [a innovació i [a promoció de Les poLítiques de Recerca i Desenvolupament constitueixen variables estratégiques per a[ creixement económic i [a cohesió social i territorial de Catalunya. Per tal. de millorar l.a posició relativa, en e[ marc de les regions d'Europa, ca[ incrementar ets recursos púbtics i privats en R+D, que actualment suposen 1'1% del PIB, mentre que [a mitjana a [a Unió Europea és del. 2,3%. No es pot ajornar més [a identificació de les necessitats del sistema Ciéncia-TecnoLogia-Empresa [a formutació d'un P[a de Recerca i Desenvolupament Tecnológic com a eina vátida de coordinació i impul.s de les polÍtiques educatives, i tecnológiques i industrials amb les polítiques socials. per aconseguir que [a formació superior a Catalunya tingui un paper socialment retlevant ca[, en primer [Loc, reformar e[ marc institucionat de Les universitats. Aquesta reforma ha de significar aprofondir l'autonomia universitária, descentratitzar les competéncies del Consejo de Universida.i federaLitzar e[ sistema d'educació superior recerca. En segon [[oc, cal incrementar e[ i dls finanEament de l'ensenyament superior per tal de superar eL diferencial respecte de [a mitjana de fgCDÉ i amb l'objectiu de [a millora de La qual.itat. Mentre que Catalunya i Espanya dediquen 1'10lo det pIB a l'Educació Superior, a ['0CDE hi dediquen t'1'6% (púbLica i privada). Per asso[ir aquest objectiu, e[ sector púbtic ha d'encapEalar aquest esforg financer que haurá d'ésser complementat .rb unr major impticació del.s sector privat (especiatment en [a formació continuada i [a recerca apticada). Cal. imputsar una gesüó eficient i responsabte de les universitats, amb racionalitat en ti gestió de [a despesa i priorització de Les actuacions tant en [administració com en e[ govern de les universitats. Un altre objectiu per a[ nou Govern de [a Generalitat será identificar ets centres d'exce['[éncia de cada universitat. Cal. reordenar [a programació d'ensenyaments eütant duplicitats innecessáries, i fer una aposta per La quatitat de La universitat púbtica: quatitat de [a docéncia, de [a recerca i dels serveis. Les universitats han de contribuir a fomentar [a cultura emprenedora i les iniciatives d'autoocupació. Les universitats han de participar, en [a seva quatitat d'institucions de referéncia social, en [a promoció del.s valors de La sol.idaritat, [a cooperació, [a multiculturalitat sostenibititat. i [a Cata[unya ha üscut, en ets darrers anys, una extraordiniria expansió deI estudis universitaris. i [a creació d'estudis universitaris a[ diversos territoris del país és, indubtabl,ement, un element positiu que a tots ens enorgulleix. [increment de l'oferta �Peró, lamentablement, aquesta expansió s'ha fet d'una manera desordenada, tant pel que fa a [a creaciÓ d'universitats públiques. com pe[ reconeixement de centres universitaris privats per ['expansió de centres adscrits. Aquest creixement desordenat ha anat acompanyat, a més, de [a insuficiéncia i discrecionalitat d'un finanqament que s'ha basat, en gran mesura, en un creixent endeutament de les institucions universitáries. Aquestes deficiéncies en e[ finanqament comporten l'escassedat de serveis ats estudiants: instruments d'inserció professionat, ajuts indirectes. desenvo [u pa me nt de residéncies u niversitá ries. i ljanálisi de [a política universitária del Govern de Cata[unya posa també de manifest un excés de dirigisme institucional i una desconfianga crónica respecte de [autonomia universitária. Les tensions que s'han viscut en e[ món universitari, ets desequilibris financers, [a feblesa dets instruments de planificació, [a debilitat dels consetts sociats, són expressions d'aquesta probLemática relació entre les universitats i e[ Govern. At costat d'aixó, hem trobat a fattar una major capacitat de sÍntonia amb e[s sectors industriats det país. Les polítiques de recerca i desenvolupament, i [a retació d'aquestes amb les empreses, són encara mo[t febles, matgrat eI gran potenciaI de les nostres universitats. Volem que les nostres universitats, i e[ conjunt de [a formació superior de Catalunya, tinguin un paper clau en e[ desenvotupament de [a nostra societat. La nostra universitat requereix un major esforg inversor, certament. Peró necessita, sobretot, un govern que confiT en [a seva capacitat de creació i innovació. Un govern que, alhora, sigui exigent amb ets seus rendiments académics i de recerca. Una altra prioritat del Govern será com aprofitar les oportunitats que [a societat del coneixement i ['avenE de les noves tecno[ogies ptantegen a [a renovació de La docéncia. Cal.drá preparar, des de les polítiques púbtiques, una universitat menys rígida i més adaptable a les iniciatives pLuridisciplinars i a l'aveng del coneixement en xarxa. Volem potenciar [a projecció internacional de les universitats amb potítiques públiques de suport a [a mobilitat d'estudiants i professors, [a qual cosa ha de constituir un tret característic de [a política universitária catalana. OBJECTIUS O Promoure la recerca i [a innovació definint prioritats i concentrant els recursos públics. Dedicarem el 2,3olo del PIB catalá a recerca i desenvolupament. O Reformar e[ marc institucional de les universitats. O Incrementar e[ finangament per a l'ensenyament superior. O Trebatlar per [a qualitat, coheréncia i complementarietat del sistema universitari. �MESURES PER PROMOURE LA RECERCA I LA INNOVACIó i coordinar les potítiques ) Articular e[ Sistema de Ciéncia, Tecnotogia i Indústria de Catalunya, de R+D de tots els departaments de [a Generatitat. ) promoure un debat anual sobre [a situació de [a ciéncia i La tecnologia a[ Parlament de Catalunya, que contribueixi a una major presa de consciéncia de [a societat catalana de [a necessitat d'un esforE particular en aquesta matéria. gbrir un gran debat a [a societat catalana sobre els processos de creació de capacitats regionals p., , g.*rrr, adaptar i apropiar coneixement científic i tecnolÓgic, com també sobre e[ paper i que tenen els processos de regional.ització de Ciéncia i Tecnologia per identificar tendéncies d'Europa. desafiaments i millorar ta posició retativa de Catatunya en e[ marc de les regions ) un programa de promoció i foment de [a innovació en forma de potítiques industrials tecnotÓgica i tecnol.ógiquer. Á[h.r, dur a terme mesures per afuvorir [a creació d'empreses de base a Catatunya. ) Desenvolupar ) que afavoreixin [a vertebració dets departaments un'iversitaris, e[s cenpúbl'ics tres d'innovació tecnoLógica, ets organismes púbtics de recerca i attres centres de R+D, i privats, per tal de configurar una xarxa catatana de ciéncia i tecnotogia' Crear ajuts i incentius específics per a les árees d'Humanitats i Ciéncies Sociats, insuficientment ateses pel Programa Marc Europeu i pel Ptan Nacional de I+D' ) promoure programes MESURES PER REFORMAR EL MARC INSTITUCIONAL DE LES UNIVERSITATS text articulat que definirá un model gtobat i transparent programació de finanEament, [a coordinació del sistema, [a reforma dels consells socials, [a d'aprofundir universitária i l,a potíüca autonómica de professorat, i e[ dret a l'estudi, amb llobjectiu ) Fer una L[ei d'universitats de Catalunya, Uautonomia universitária. MESURES PER INCREMENTAR EL FINANCAMENT PER A UENSENYAMENT SUPERIOR ) Establ.ir un model gl.obal. i transparent del. finanqament de les universitats públiques que comportará: un volum Adoptar un sistema de finanEament segons parámetres objectius que determini promoció comportaments de de suficient per estudiant, segons tipologies, com també uns criteris grau d'inserció professional socialment desitjabl.es de ies institucions: rendiment dels estudiants, grups socials subrepresentats. dets titul.ats, eficácia del.s pl.ans d'estudi, captació de demanda de - pactats -Estabtir un finanqament comptementari ltigat a objectius específics de cada Universitat, amb e[ Govern de [a Generalitat a través de contractes-programa. per contrarestar - Introdu.ir incentius per a [a mi[.ora del.s criteris interns d'assignaciÓ de recursos dels responsable gestió eficient més dels sistema afavorir una les tensions corporatives recursos. i i �- Fer un major esforg per diversificar les fonts de finangament, comptant amb e[ suport de les administracions d'altres nive[s i amb e[ producte de la relació de les universitats amb e[ seu entorn productiu. E[ Govern de [a Generalitat establirá e[ marc de referéncia i desenvotupará aI máxim els procediments de cofinanEament. Igualment, estabtirá e[ marc en e[ qual s'haurá de produir [a relació amb els agents económics ats qui [a Universitat proporcioni serveis. [Administració central i ta Unió Europea han d'incrementar notabtement e[ finangament a [a recerca de Catalunya. Les administracions locals poden col.laborar en programes d'inversió i en actuacions per millorar ets serveis de transport i atlotjament per als estudiants. - Imputsar [a regutació de [a potítica de beques de [a Generatitat per avangar en [a iguattat d'oportunitats en l'accés a feducació superior. Concreció d'un Programa de préstecs als estudiants. Manteniment dets preus púbLics en les proporcions actuals, atesa La utiLitat social de [a formació superior i [a garantia de ['equitat en ['accés. Diversificació i adaptació de [a tipologia de preus en funció de les experimentalitats dets ensenyaments. - Desenvolupar un Programa de suport a [a internacionalització amb ajuts de [a Generalitat que duptiquin les beques Erasmus. MESURES PER TREBAIIAR PER LA QUALITAII COHERENCIA COM PLEMENTARIETAT DEL SISTEMA UNIVERSITARI ) Fer un major esforq per conferir sotidesa ats instruments I de planificació: reordenar [a programació d'ensenyaments, sobre [a base de l.a demanda a [[arg termini. En retació amb les universitats de nova creació, estimular [a seva condició d'agents en [a dinamització socioeconómica dels territoris. ) Trobar estratégies per reduir [a taxa de deserció i disposar de mi[[ors estadístiques per a ana[itzar les causes del rendiment académic. ) Miltorar l'ordenació del tercer cicle interuniversitária en aquest camp. ) Reüsar els mecanismes i i indicadors de [a formació continuada potenciant [a cooperació d'accés a [a Universitat preüstos a [a LOGSE per garantir [a igualtat d'accés. ) Desenvolupar un programa de formació de formadors, amb l'objectiu de mittorar [a docéncia en e[ marc de l'extensió de les noves tecnotogies. 3.5. uN PAÍS MÉS PoTENT, AMB MÉs EMPRESES I MÉs EMPRENEDORS a unes taxes raonables, les empreses catalanes creen ocupació i es redueix [a taxa d'atur. Moltes empreses catalanes s'han adaptat amb éxit a [a mundialització económica i e[ país ha estat capag de guanyar quotes d'expoftació ats mercats exteriors, per complementar les possibititats del mercat espanyo[, que continua sent e[ primer i gran mercat per Heconomia catatana creix �a les empreses cata[anes. Algunes empreses han emprés, també, ['aventura de [a internacionalització, sobretot a América Llatina Estem en un bon moment, peró hi ha una pérdua de centralitat de Catalunya en e[ context productiu espanyot. Al,s anys setanta, de Les 250 empreses més grans d'Espanya, 1 de cada 3 tenia seu a Catalunya, i ara només és 1 de cada 5. Seria molt interessant [a localitzaciÓ a Catalunya de capdavanteres de sectors punta, com l'audioüsual o les aplicacions informátiques. Hi ha una burocratització administrativa i un intervencionisme basat en criteris d'identitat que pesa sobre eL teixit productiu i amenaqa Catalunya de perdre posicions. E[ creixement econdmic dets darrers anys, basat en ['esta[ü dels ciutadans i [a inversió de les empreses, contrasta amb facció d'un govern de [a Generalitat que cada cop ha gastat i s'ha endeutat més i ha invertit menys, fins a[ punt de ser un obstacle per a[ progrés econÓmic. Catalunya es juga en els propers anys [a seva posició en e[ context productiu a nivell europeu i internacional. Pertornar a tenir centralitat a Espanya i a Europa, cal un nou Govern a [a Generatitat que ajudi e[ país a a[[iberar les seves energies. fatracció pel risc, [a capacitat de tenir idees i posar-les en práctica, e[ gust per [a creació de riquesa i d'ocupació, i convertir Catalunya en un territori d'oportunitats empresarials Ca[ recuperar envejables. La Generalitat no ha d'intervenir tant en [actiütat productiva, sinó alliberar les energies del teixit productiu cataLá i donar suport a totes les iniciatives productives capdavanteres, en [ámbit manufácturer o en eL dels seryeis. Ha d'ajudar a crear un entorn més amable i atractiu per a [a impLantació d'actiütats productives estratégiques i per a La impl.antació internacional dets productes i de les empreses amb seu a Catalunya. Entre els objectius de pol.ítica industriaL del nou Govern de [a Generatitat, hi ha e[ de promoure noves polítiques de competitivitat que ajudin a rebaixar els costos del teixit productiu i a redefinir per reduir els Les prioritats estratégiques de [a inversió en infraestructures a Catalunya. Ca[ actuar preus dels serveis que consumeixen les empreses. E[s recárrecs eléctrics o e[ mateniment de certs monopolis, com e[ gas, són un obstacle per millorar [a competitivitat. i La formació, [a investigació La innovació han de ser els pitars básics d'un teixit productiu tecnológicament avanEat generador de valor afegit. 5'ha d'afavorir l'activitat de recerca i desenvotupament a[ sector empresarial privat i impul.sar [a mil,lora del marc normatiu estatal per incentivar les empreses que destinen importants recursos financers a les actiütats de recerca i desenvo[upament. i i impulsar [a les petites i de especial millora de [a normativa estatal sobre [activitat de les empreses, en mitjanes, en els mercats internacionats, com també ha dtncentivar [a creaciÓ de grups empresarials competitius amb possi bititats d'i mplantar-se a [exterior. La Generalitat ha de donar suport a les empreses catalanes en [a seva acció exterior La Generatitat ha de potenciar les petites i mitjanes empreses i ajudar a mitlorar les condicions de funcionament de Les PIME. Ha de contribuir a crear noves empreses a consotidar-ne les i activitats capdavanteres per [a seva capacitat de generar ocupació conjunt de feconomia catalana. i d'actuar de motor per aI �i que les dades gLobals sobre [a marxa del comere exterior semb[en, en principi, favorables, si considerem [a Unió Europea com a mercat interior i tenim en compte [evolució del comerg mundial a nivell g[oba[, ni e[ votum d'exportacions ni [a batanga comercial de Catatunya amb paisos aliens a [a UE es poden considerar satisfactoris. Tot OBJECTIUS O Promoure polítigues de competitiütat. O Poten ciar et tria n gle territori-em preses-sistema educatiu. O i eficients les relacions del Govern amb les activitats empresarials. Fer més lleugeres O Millorar les condicions per a la creació de noves empreses. O Potenciar el sector exportador. O Consolidar grups industrials amb component tecnológic. O Enfortir el món financer catalá i el seu compromís amb el desenvolupament económic i industrial de Catalunya. MESURES PER PROMOURE POLÍTIQUES DE COMPETITIVITAT ) Estimutar [a liberaLització i [a competéncia en els serveis púbLics (eLectricitat, gas, tetecomunicacions...). ) Crear comissions técniques que avatuin els costos que [a persisténcia de monopotis i de posicions d'abús de poder de mercat causen ats consumidors i a les empreses catatans, amb participació dets sectors afectats a tes comissions avaluadores. ) ) Etaborar un P[a d'infraestructures amb un calendari precís. Fgr que les [[eis catatanes no estableixin costos extraordinaris sobre les empreses catatanes, perqué aixd dificutta [a seva capacitat de competir en e[ conjunt d'Espanya, en e[ mercat europeu o en ets mercats estrangers. MESURES PER POTENCIAR LES INTERRETACIONS TERRITORI.EM PRESES.SISTEMA EDU CATIU ) Potenciar e[ funcionament del triang[e territori-empreses-sistema educatiu perqué i recursos tinguin [a máxima aplicació els esforqos i possibilitat d'entrada en e[ teixit productiu, amb l'objectiu �de donar ocupació i/o formació a tots i els nois i noies que compteten l'ensenyament obtigatori. técnica i Auditoria del sistema educaüu a Catalunya, amb atenció especial a [a formació ) professiona[. i empreses Desenvolupar xarxes entre [a indústria i [a universitat, amb les petites mitjanes entre trebatlant en col.laboració amb inversors de capital risc i universitats. )hnres territoriats La indústria i fensenyament secundari. ) ) Mil.Lor explotació dets resultats dels Programes Marc de La Unió Europea per a [a investigació i e[ i escollint desenvotupament tecnotóg'ic, facilitant [a col.laboració investigadors-empreses objectius económics Preferents. promoure estímuts fiscats específics i finalistes per a fomentar [a innovació i [a investigació de ) les empreses. MESURES pER AGILITAR L'ACTIVITAT E M P RESA I FER ptÉS ¡nCtENT LA RELACIÓ DEL GOVERN AMB RIAL ) Aturar [a tendéncia a[ malbaratament de recursos púbtics. Reforgar [a inversió gestió en infraestructures i equipaments productius. ) Avaluar les conseqüéncies de les propostes legislatives i normatives sobre e[ especialment pel. que respecta a[ seu impacte sobre les PIME' ) Simptificar fadministració per reduir les cárregues i miltorar [a teixit productiu, burocrátiques per a [a creació de noves empreses. MESURES PER MILLORAR LES CONDICIONS PER A LA CREACIÓ DE NOVES EMPRESES ) per facititar creació d'una xarxa catalana de suport a [a gestió de les petites empreses' Uassessorament extern i l.a miLlora conünuada de [a qualitat' les empreses d'economia social i d'inserció en e[ mercat púbtics. catatá de licitacions púbtiques, amb [a reserva d'un percentatge mínim dels contractes ) Fomentar La participació ) de Les PIME i en Canüar en profunditat l'orientació i l,a gesüó de flnstitut Catatá de Finances, concentrant en [eina les petites i mitjanes empreses [a concessió de crédits i de garanties, i convertint-to que permeti a[ Govern e[ coneixement i llmputs de potítiques financeres a Catatunya. d'implantació a Les PIME dels avenEos tecnolÓgics, particutarment els telemáücs i els retacionats amb e[ comerE etectrónic. ) Mil,l,ora de les condicions MESURES PER POTENCIAR EL SECÍOR EXPORTADOR objectiva de mercats prioritaris amb xifres d'exportació inferiors a les potencials, a les árees del sud-est d'Asia, América Ltatina, Magrib i Europa de [est. ) Fer una selecció �) Amptiar els serueis de[ Consorci de Promoció Comercial de Catalunya en e[ conjunt d'empreses expoftadores efectives o potencia[s, sense detriment dels sectors o tipus d'empresa . ) Miltorar i, en alguns aspectes, unificar [a coordinació amb attres xaxes comerciats de [a prdpia Generatitat, com [a promoció tuÉstica. ) Incrementar [a cooperació amb les xaxes exteriors de festructura de l'Estat o d'altres autonomies. ) Intensificar [a cooperació amb les cambres de comerg i organitzacions empresarials, per crear missions comerciats més efectives. ) Dur a terme una coordinació interdepartamental dels serveis d'assessorament i d'informació de base a les empreses amb vocació exportadora. MESURES PER CONSOLIDAR GRUPS INDUSTRIALS AMB COMPONENT TECNOToGIC ) Impulsar l'establiment a Catatunya de les seus d'empreses d'activitats de tecnologia punta com [audiovisuat, [a [ogística, [a biotecnotogia, les indústries mediambienta[s. [a [ingüística computacional, ets nous materiats i [a indústria del coneixement. ) Crear un entorn amigable que augmenti [a localització de seus d'empreses punteres amb capacitat de creixement ) Promoure ) i de creació d'ocupació. actituds obertes i emprenedores perqué Catalunya sigui un territori d'oportunitats. Impulsar faugment de [a internacionalització dels grups industriats amb seu a Catatunya amb programes específics. MESURES PER ENFORTIR EL I.IÓ¡¡ NNNNCER CATALA I EL SEU COMPROMÍS NMg EL DESENVOLUPAMENT I INDUSTRIAL DE CATALUNYA ) Recuperar i reütalitzar e[ paper de Barcelona i ECONÓMIC de Catatunya com a places financeres, especiatment en e[ mercat de futurs. ) Implicar, de manera més eficaq, e[ món financer catatá en ets grans industria[s i d'infraestructures. ) Manteniment de [actual naturalesa jurídica de les caixes d'estatvi e[ sector financer de Catalunya. i projectes económics, del seu paper essencial en ) Iniciatives legislatives per enfortir e[ paper sociaI de les caixes d'esta[ü en ['economia i perqué en els seus órgans de govern hi tinguin un pes decisiu representants de les corporacions loca[s, segons [a implantació territoriaI de les entitats d'estalvi. ) Potenciar les entitats financeres de tipus cooperatiu amb actuacions associades amb les altres entitats financeres, públiques o privades, per taI d'aconseguir satisfer les necessitats d'aquests sectors específics. �UNA APOSTA DECIDIDA PER TOCUPACIÓ E[ nostre propósit és aconseguir que Catalunya tingui una taxa d'actiütat similar a [a mitjana de només són 56 de l.a Unió Europea, és a dir, que trebal.l.in 60 de cada 100 persones. Actualment, que efectivament ho cada 100 ets catalans i catalanes en edat de treballar -de 16 a 65 anysa 75 (Dinamarca), proporciÓ arriba [a fan o cerquen feina, mentre que en els paisos més avanqats de les Oe (Austria) 6 650lo (Hotanda). Catalunya ha de fer també un esforg en [a incorporació enfront de donLs en e[ món det irebal.l. i iempresa. ja que avui només treballen 43 de cada 100, [a mitjana europea suPerior a 50. per tenir una S,ha avangat en [a reducció de [atur, peró hi ha mottes persones amb dificultats que és e[ 700/o feina o qul [u tenen de manera inestable. Hi ha un 30% de contractes temporals, precáries. més cop entre ets menors de 25 anys, i les condicions laborats són cada amb La Generatitat ha de desenvolupar programes específics i innovadors adregats ats sectors tecnologies noves a les i l'accés formació a [abast de tothom ets recursos de més d.ificuttats -posant de [a jnformació- i potenciar les noves ocupacions dels sectors d'actiütat emergents. Hi ha d'haver més eficác.ia i més transparéncia en [a gestió dels recursos, més innovació i més resultats, amb uns serveis d'ocupació menys burocrátics, més descentralitzats i més actius. positiva Govern catalá ha de confiar més en [a negociació cot.tectiva i adoptar una actitud més en [a creació d'unes relacions Laborats modernes desenvolupades. No s'ha sabut aprofitar [a de transferéncia de les pol.ítiques actives de l.'INEM per donar un imputs a [a recerca de nous [[ocs potenciaI proximitat, ni e[ trebal.l.. No hi ha hagut ni nous projectes, ni s'ha aprofitat eIva[or de [a E[ i de col.laboració amb els municipis. i La Generatitat trebatlará per l'ocupació i Les empreses, integrant ocupació, formació, empresa que l'accés innovació. La revolució de les tecnotogies de [a informació i Les tetecomunicacions fa de les en contra o favor que a discrimina factor [a incorporació de [a tetemáüca sigui un a les faccés de universalització persones i d. t.r empreses en e[ món del.trebal.l.i dels mercats. La També cal noves tecnoLogies ha de ser un dets objectius troncals de [a nova pol.ítica d'ocupació. promoure noves ocupacions, nous perfil.s professionats, noves maneres de trebaltar i nous esti[s i en e[ treball i en [emPresa. [a S'ha de potenciar [a cooperació entre e[ sector púbtic i e[ privat, sobre [a base del consens, gestió de les [a en proximitat ajuntaments del.s participació dels agents sociats i e[ vator de pol,ítiques actives d;ocupació i en les estratégies de desenvolupament econÓmic. S'ha de promoure llesperit emprenedor com col'tectiva i estils d'actiütat i fautoocupació, tant indiüdual (autdnoms) societats andnimes laborats), amb especial. atenció a[s nous espais (cooperatives i económica, faciLitant [accés a les tecnologies de [a informació. socials La reducció de [a jornada de treba[[, com a conseqüéncia de [a negociació entre els agents i económics i de Les millores tecnotdgiques que s'han d'introduir en e[ procés productiu, és un �dels instruments per a [a generació de nous [[ocs de treba[[. També convé introduir mesures que facilitin [a concitiació entre e[ temps laboraI i [a üda familiar. S'ha de donar suport aI sector de ['economia sociaI i eI cooperativisme, difonent ets seus vators i impulsant iniciatives legistatives per treure ets obstacles a[ seu desenvolupament. La quatitat de focupació és un objectiu fonamental, és a dir, l'estabititat en [a contractació i l'eradicació del treball precari, segons e[ principi de causalitat en [a contractació. [estabiLitat és i un factor de competitivitat que afecta [a qualitat del treball La del. producte elaborat. Ets contractes temporals requereixen una consideració específica sobre aquest principi. La prevenció, [a seguretat i [a salut són els altres elements de [a quatitat de l'ocupació. E[s agents socials han de ser protagonistes de les relacions laborals, ja que [a maduresa i solidesa de [a negociació col.tectiva i det diáLeg social és un element clau que facilita e[ desenvotupament de l'economia. E[ Govern de [a Generatitat ha de facilitar aquest marc d'estabilitat, intervencionisme i sense sense defugir les seves obligacions en e[ terreny social o económic. Un dels pilars de [a nova potítica per a l'ocupació ha de ser [a millora de la capacitat d'ocupar-se de les persones sense feina. Les polítiques d'ocupació deL nou Govern vetllaran per [a cohesió sociaI i per ['atenció als sectors que es troben amb més dificuttats per trobar feina. E[ Servei Catatá d'Ocupació ha de mittorar les possibiLitats d'ocupar-se de les persones que s'han quedat sense feina i, athora, les de les empreses per trobar e[ personal que necessiten. Un nou servei púb[ic d'ocupació mott professionatitzat, amb ets recursos humans i técnics necessaris, sotmés a programes institucionals d'avaluació per taI d'assegurar e[ rendiment de les seves actuacions i amb [a participació dets agents socials i de ['administració loca[. Hem de promoure e[ <<Compromís individual per a [accés a[ trebalb amb les persones aturades. Un compromís formal. concret i avatuable amb cada persona que es trobi a llatur, orientat a miltorar [a seva formació i [a seva capacitat per accedir a un nou trebatl. Hem de garantir a [a societat que cap opció de treball es perdi per manca de formació ocupacional. OBJECTIUS O Promoure I'esperit emprenedor i l'autoocupació. O Transformar les noves necessitats de la societat en ocupació, a partir det territori. O Reduir i reordenar la jornada de treba[[. O Difondre l'economia social. O Millorar la qualitat de l'ocupació. O Millorar la prevenció de riscos laborals. O Millorar la capacitat d'ocupar-se de ]es persones sense feina. �MESURES PER PROMOURE TESPERIT EMPRENEDOR ) Fomentar els serve'is per a [a creació i I L'AUTOOCUPACIó modernització d'empreses i amptiar els programes de <<üvers d'empreses>. ) Desenvolupar modets específics de finanqament per a les microempreses. ) potenciar les comunitats ürtuaLs d'empreses i les xarxes empresariats, per promoure de PIME més interretacionat i un teixit obert a[ mÓn. ) Crear una xarxa d'emprenedors en activitats emergents en entorns rurals (tecnologies agroatimentáries, productes amb garantia d'origen, quatitat o conreu bioldgic, energies renovabtes, turisme rural, etc.). ) Desenvotupar societats de capital risc d'aquestes noves emPreses. ) possibititar l'accés dels trebal,l.adors i empresaris adherits aL régim social d'autÓnoms a les bonificacions de [a Seguretat Social per a [a creació d'ocupació i per a [a maternitat. proposar mesures per resoldre e[ seu accés a les prestacions d'atur, regular i facititar e[ trebal[ a temps parciat i ta jubiLació anticipada. ) i capital [[avor, especialment dissenyades per a[ foment MESURES PER TRANSFORMAR LES NOVES NECESSITATS DE LA SOCIETAT EN OCUPACIó A PARIIR DEL TERRITORI ) Reforgar e[ paper económic dels ajuntaments per transformar de La societat (serveis a les persones i en ocupació les noves necessitats les empreses). ) preséncia de les administracions locals i els agents socials en [a direcció i gestió del Servei Catalá d'Ocupació. locals almenys en e[ 250lo de [a formació ocupacionaI 75olo de [a resta de polítiques actives d'ocupació. ) partic1pació de Les adm'inistracions ) i en e[ potenciar el.s districtes industrials urbans de nova generació, que incorporin actiütats d'a[t contingut tecnolÓgic o coneixement. ) Fomentar e[ desenvolupament aj u dels <pactes territorials per a focupació> a través det triangte nta ments-em preses-formaci ó. MESURES PER REDUIR I REORDENAR LA JORNADA DE TREBALL [a reducció de [a jornada a 35 hores setmanals, a partir de [a negociació entre les organitzacions empresarials i sindicals, les mesures de foment adoptades des de fadministració in marc Legisl.atiu que l'incentivi. Promoure l'eliminació progressiva de les hores extres retribuTdes, afavorint [a implantació del<compte d'hores>i [a seva permuta perjornades completes de descans. ) promoure i ) 0rganitzar e[ temps de trebaLl. i els serveis pensant en les necessitats de les persones, amb jornada malor diversitat de jornades de trebatt, facititant e[ dret a excedéncies i reducció de amb restitució obtigatória de l'estatus anterior. �MESURES PER DIFONDRE UECONOMIA SOCIAL ) Reformar [a Llei de cooperatives de Catalunya, d'acord amb les entitats representatives, per adaptar-la a[ nou entorn económic, mo[t més competitiu. ) Potenciar [a participació de l'economia social en programes públics d'atenció als drets de les persones. ) Facititar l'accés d'aquest sector als serveis de suport i a les línies de finanEament destinats a les empreses. ) Mi[lorar e[ coneixement, imatge i reconeixement de l'economia social (cooperatives, SAL, mutualisme, empreses d'inserció. entitats sense afany de lucre, 0NG...) i reforgar-ne les estructures de representació. MESURES PER MILLORAR LA QUALITAT DE TOCUPACIO ) Restablir ) [ús racional de [a contractació temporal i les empreses de treball temporal. Assegurar e[ comptiment de [a legistació, amb accions d'informació, orientació i control. ) Reforgar les accions d'informació, orientació i ügitáncia, increment prevenció de[s riscos laborats ) i dels recursos destinats a [a major exigéncia a les mútues d'accidents de trebat[. Promoure l'adopció d'acords sectorials en [a negociació co[.tectiva, que les mesures de seguretat i de prevenció. facilitin ['increment de ) Promoure una <<Entesa per a [a Participació> entre les organitzacions empresarials i sindicals per a[ desenvolupament d'un marc catalá de retacions laborals, més adequat a [a nostra realitat laboral i productiva. ) Articular ets convenis negociats a Catalunya amb [a realitat del mercat económic més ampti en et qual es troben immersos. ) Potenciar [a concitiació, [a mediació i l'arbitratge en [a resolució dels conflictes laborats. ) Promoure instruments de carácter mixt, amb preséncia d'especialistes laborats, que eütin l'excessiva judicialització de les relacions laborals. ) EspeciatiEar [a Inspecció de Treba[ per sectors d'activitat i potenciar [a seva frcultat mediadora. MESURES PER MILIORAR LA CAPACITAT D'OCUPAR-SE DE LES PERSONES SENSE FEINA ) Impulsar programes específics per actuar contra l'atur entre les persones joves i les dones, de manera que cap jove estigui sense actiütat, trebatlant, formant-se i/o participant en activitats d'interés co[.lectiu. ) Garantir una participació paritária de les dones a les polítiques actives d'ocupació i formació professionat. ) Incentius per a [a contractació estable i de llarga durada d'aturats majors de 45 anys, i per a [a seva inctusió en programes d'ocupació i formació, com ara [es escoles tatler i les cases d'oficis. 3 �) En un máxim de 12 mesos, les persones aduttes aturades rebran una oferta de treball o una oferta formativa. ) Crear les condicions per a [a igualtat d'oportunitats davant del treba[t. ) Proposar una L[ei d'Empreses d'Inserció les convocatóries púbtiques. ) Promoure xarxes d'empreses solidáries contra ['exc[usió, per contribuir a [a integració laboral de co[.lectius amb grans dificu[tats d'incorporació aI mercat de treba[[. i ) Crear un nou Servei Catalá d'Ocupació. ) Promoure festabliment del <Compromís establir ctáusules socials per a [a inserció [aboral en indiüdual per a l'accés a[ trebatb amb les persones aturades: un compromís formal, concret avaluable amb cada persona en atur, orientat a millorar [a seva formació i [a seva capacitat per accedir a un nou trebatl. ) i Vetttar perqué [a planificació de La formació ocupacional es faci amb [a participació del món [abora[, de ['economia sociaI i de les administracions loca[s. ) Establir certificats de professionalitat que integrin de [a formació professional: reglada, ocupacional ) Mitlorar i ets itineraris formatius en els tres subsistemes i contínua. estendre les ofertes de cicles formatius de grau mitjá i de grau superior. 3.7. UNA ECoNoMIA oBERTA, UN CoMERC ACTIU, UNS CONSU MIDORS CONSCIENTS c0MERC E[ comerq té a Catalunya una importáncia cabdal, pel seu votum econdmic en ascens, per llmportant ocupació que genera per ser una actiütat que incideix d'una manera importantíssima en l'ordenament urbanístic i en les formes de retació social. i viünt un procés profund i complex de reestructuració, agreujats per disfuncions creades per [a política errática i ctientelar del Peró també és un sector econdmic que está que comporta prob[emes Govern de [a Generalitat. El,s hábits de compra, per moltes raons les quals [a incorporació de [a dona aI treball no -entre és [a menor-, varien substancialment i formen part, des de [a demanda, d'aquest procés de transformació de [estructura comerciat. Les economies d'escala i les derivades del procés [ogístic han introduit factors de competéncia dins del sector, que poden suposar [exclusió dels comerqos que no es modernitzin per abaixar ets seus costos, mentre e[ procés d'imptantació de noves superficies posa en peritt eL comerE de proximitat, athora que amenaea amb [a creació d'otigopolis. que anirien en detriment dels consumidors. �E[ nou Govern de [a Generalitat ha d'emprendre una profunda política de remodelació del. sector del comerg interior amb l'objectiu de modernitzar-lo i d'ordenar l'actiütat comercial amb una major impticació dets respectius ajuntaments. OBJECTIUS O Modernitzar el comerg catalá. O Fer del comerg urbe una foment i prioritat amb polítiques de modernització. O Retornar als ajuntaments et protagonisme I'ordenació de I'actiütat comercial. en MESURES ) Remodelar en profunditat les polítiques retacionades amb e[ sector. ) Facilitar ['adaptació dets petits comergos aI nou entorn competitiu. ) Dotar els ajuntaments de competéncies i mitjans per afavorir processos locals de reestructuració del comerg, amb convenis amb [a Generatitat ) Plans de dinamització i les cambres de comerE. comercia[, per a [a formació elaborar projectes viabtes de reconversió. i reciclatge de comerciants i per ajudar a ) Remodelar ets espais urbans comercials amb serveis púbtics adients per a [a seva potenciació. ) Formes de planejament més flexibles i més idónies per a l'urbanisme comercial de les zones de nou creixement. ) Modernitzar els mercats municipals; adaptar-tos a les noves demandes de [a competitivitat. ) Divulgar i regular, quan calgui, [a incidéncia de les noves tecnologies i [es noves formes de venda, com e[ comerc etectrónic, venda a distáncia, venda automática i venda indirecta. CONSUM Ets drets i garanties dels usuaris i consumidors, entre ets quals s'hi compten ets petits accionistes/ inversors i els contribuents/usuaris de serveis púbtics, són part essenciaI dels drets de ciutadania. [existéncia de competéncia és una condició necessária per tal que hi hagi mercat, peró no suficient. ELs drets i garanties dets usuaris i consumidors requereixen, a més, mercats transparents, e[ més transparents possible. E[ nou Govern de [a Generatitat ha de crear les condicions efectives perqué els consumidors puguin exercir els seus drets, amb informació i procediments de reclamació més ágils. La qualitat dels productes i l'acomptiment efectiu de les especificacions normatives i dets compromisos del fabricant seran promoguts i protegits. �OBJECTIUS o Miltorar les actuacions d'informació del consumidor la xarxa dels serveis públics de defensa dels consumidors i usuaris. o simplificar i agilitar els procediments i de reclamació. O Promoure polítiques de qualitat i atenció al consumidor en els sectors industrial i de serveis. O Dotar de transparéncia els mercats. MESURES ) inclosos ets Defensar [a competéncia real i efectiva en sectors on és escassa o inexistent, subministnments en xarxa (gas, etectricitat, aigua, informació en xaxa)' ) i similars. Clarificar alguns mercats especÍfics, com e[ mercat dels serveis financers, assegurances ) Atribuir transparéncia a les certificacions de qualitat' ) Garanür que les certificacions reuneixin els requeriments, els estándards de garantia suficients. ent i/o compensació ¿. 9to. i ta fiab'ititat no-.ot*tpffi ) per a [a Impulsar fadhesió de les empreses, tant púbtiques com privades, a[ sistema arbitral reclamacions [es de resolució dels conflictes relacionats amb e[ consum, a fi d'evitar [a cárrega judiciats. ) ) pressupostáries Implantació det sistema arbitral de consum ats municipis, amb les dotacions i Usuaris corresponents. Potenciar l'activitat mediadora de les Associacions de Consumidors davant les emPreses. serueis Incorporació a[ sistema arbitral de les entitats i empreses públiques, que han de crear ) Convertir de Serveis" amb de consulta, rectamació i atenció ats consumidors i usuaris, i pubticar "Cartes compromisos i garanties concretes de servei i atenció ats ciutadans. flnstitut administracions autonómica emPresarials ) i en un espai de diáLeg i corresponsabiLització entre les [oca[, les associacions de consumidors i ets representants CataLá de Consum i sindicals. que [i assigna Garanür que flnstitut Catal,á de Consum desenvolupi autónomament les tasques en ta producció i ta tegistaiió. Assegurar [a participació equitativa de tots els agents impticats e[ consum de béns i serveis. ) promoure [educació dels ciutadans en e[ coneixement dels seus drets i deures en matéria de consr¡m, com també en [a miltora dels seus hábits' ) Impulsar programes d'educació formaci ó Professionat. i formació, tant a l'ensenyament primari com secundari j a [a �) Formació especialitzada, i fins i tot universitária, de técnics de consum. ) Potenciar e[ moüment social de defensa dets drets dels consumidors i usuaris. ) Fomentar [a seva autoorganització i incrementar les consignacions pressupostáries i el.s beneficis fiscals estabterts per a les organitzacions de consumidors. Garantir que aquestes associacions tinguin accés ats mitjans de comunicació de titularitat púbtica. ) Fomentar [a lliure competéncia del mercat, exigint sempre e[ ple respecte ats drets dels consumidors. Combatre l'aparició de monopolis gremialistes o que imptiquin una manca de tl.ibertat per a ['e[ecció seriosa i ltiure dets consumidors. ) Regutar [a pubticitat adreEada als consumidors, especialment en relació amb els grups socials més necessitats de protecció, com són els menors. ) Eradicar [a utitització enganyosa de [a imatge dels menors i protegir els seus drets de manera primordia[. | 3.8. l. I AMBICIO DE FUTUR PER A LA CULTURA CATALANA Farem de [a cuttura un dels principats acüus de [a Catalunya del futur. Crearem un marc favorable perqué [a cultura catatana tingui les máximes oportunitats. La política de pacte i de cooperació entre les altres institucions i amb [a societat civil será permanent i definirá e[ nostre estil en matéria cultura[. i Farem una potítica que es fonamenti en [a gent emprenedora de [a societat catalana que ti faciliti ajuts. Donarem suport a [a immensa feina cuttural que realitzen els ajuntaments d'arreu de Catalunya i que tant han contribui't a prefigurar e[ magnífic escenari de noves oportunitats. Assumirem e[ compromís més radical per mantenir e[ més üva i dinámica possible una cuttura prÓpia. Per a Catalunya, [a cuttura ha estat, des de sempre, un dets trets identitaris més destacats. La cuttura própia ha estat e[ denominador comú de [acció púbtica i cíüca en [a construcció de [a Catalunya actuat. Farem una política ambiciosa destinada a crear les millors oportunitats possibl.es per a una cultura de gran prestigi i história, perd minoritária, en e[ context d'un estat pluricultural i un context universal on només alguns paisos hegemdnics tenen capacitat d'imposar pautes culturals gtobats. Les nostres opcions de govern estaran destinades, doncs, a afermar [espai cuttural catalá. Ho farem des de [a votuntat de tenir una cultura forta, oberta a llntercanü, especialment respectuosa amb les cuttures veTnes i també les llunyanes. Desenvoluparem amb plena conücció e[ federatisme cutturaI que ha de permetre a [a cultura catalana desplegar-se en un marc d'entesa amb les altres cultures d'Espanya, i de predisposició i compticitat per part del Govern i les institucions de ['Estat. �futur. Posarem en primer pta una concepció integradora i oberta de [a cultura, a partir de [a lliure identificació p.rron.t i no de [a submissió a qualsevol identitat preestablerta. Més entlá del respecte als drets cíücs i sociats de tots ets catalans. contribuirem a[ desenvotupament dets seus drets culturats, d'entre el.s qual,s hi ha el. dret a una identitat que no negui [a diferéncia. Formará part de la cuttura catalana tota [a cuttura que es crea i es produeix a Catalunya' Farem de [a cuttura una dels eixos estratégics prioritaris de [a Catalunya del üsta Lingüístic, promourem una pol,ítica Lingüística fonamentada en e[ máxim consens sociat. Vincularem a [a causa del, catal.á els diversos agents socials i econÓmics, mitjanqant et diáteg i [a concertació d'esforEos i evitant les actuacions normativistes i unitaterats. Promourem un. p.ñ.p.ió positiva de [a LLengua per a tots ets ciutadans, que és una condició necessária per Des d'un punt de a [eixamplament del seu ús social. promourem e[ compromís a favor del. cataLá i de La cuttura expressada en catalá de tots e[ poders democrátics que ens inclouen i envolten. Enfront de les inércies globals de carácter uniformador, [a defensa i preservació de ta pLuratitat tingüísüca és un imperatiu democritic etemental. Considerem patrimoni el. castellá com una expressió de [a riquesa cuttural de Catatunya i, per tant, com un comú també dels catalans. Impulsarem una potítica comuna d'área [ingüística cata[ana, bé sigui mitjanqant [a concertació muttiLateral. entre les comunitats autónomes, o bé obtenint [a responsabilització del Govern espanyol i assumint aquest un paper motor a[ respecte. En aquest marc de concertació estatal, cai obtenir també [estab[iment d'una plataforma de promocÍó internacionaL de [a ltengua catalana i de [a cultura que s'expressa a través d'e[[a. Desplegarem a[ máxim La dimensió més socia[ de [a cuttura, e[ carácter consütuent del fet cutturiquesa, ral. en rel,ació amb les maneres de üure i de fer de [a nostra comunitat, en relació amb [a e[ dinamisme i [a diversitat dets ciutadans, en relació amb [aprofundiment de [a cultura democrática, amb [a creació d'un millor model de coexisténcia entre ets catalans pob[es, races i i les diferents cultures, esferes religioses deI p[aneta. Així, doncs, promourem una cultura creativa, dinámica, democriüca, participaüva, socialment útil i de progrés, i et més ünculada possible a [a recerca de fórmules innovadores que donin solució ats grans reptes socials que e[ conjunt de societats del planeta haurá d'afrontar e[ segle XXI. promourem una cultura que contribueixi a [a construcció d'una societat cÍüca, basada en e[ compromís de tots, en [a corresponsabititat entre [a iniciativa púbtica i e[ món privat, en [esperit de sotidaritat i de donar oportunitats a cadascú. Afavorirem e[ sentit transversal de [a cultura, impulsant a[ máxim Les seves relacions amb l'educació, furbanisme, [ecologia i el.s mitjans de comunicació públ.ics, especialment [a teteüsió. Donarem e[ máxim suport ats creadors'i els emprenedors culturaLs del país. No només en retació les arts escéniques, plástiques, audioüsuals, musicals i e[ amb els ámbits més habituals -com patrimoni- sinó també respecte a tots aquelts creadors, col.lectius i organitzacions que produeixen cultura en un sentit ampli: departaments de recerca desenvolupament de les universitats' urbanistes, arquitectes, dissenyadors, escotes i mestres, creadors, productors de béns i serveis i culturals, e[ sector turístic, ets ecdlegs... �A més de promoure una cultura receptora i oberta a ['exterior, imputsarem una cultura capag de produir béns culturats. En un escenari mundial gtobalitzat, e[ repte de Catalunya és esdevenir, no només un centre receptor de béns cutturals produits fora. sinó athora un centre emissor de béns i continguts culturals. Aprofundirem aI máxim e[ taranná culturaI de Catalunya fonamentat en [a seva creatiütat, en e[ teixit associaüu, en [a iniciativa dets seus promotors i empresaris cutturats, en les dinámiques amateur esteses pertot arreu, en magnífics professionats. En Uera del coneixement, de [a producció de continguts culturats, posarem tots ets mitjans perqué Catatunya esdeüngui una veritabte factoria de continguts cutturats i, si és possibte, una de les més importants factories de producció de continguts d'Europa, amb projecció mediterránia i [[atinoamericana. Des d'aquesta premissa, atorgarem una especial atenció als creadors i ats emprenedors culturals. Promourem totes aquetles actiütats fonamentades en e[ tatent, [a capacitat d'innovar, La utilització de [a intel.ligéncia i [a imaginació, com també [a idea gue promoure i facilitar [a creatiütat és una responsabititat de tota [a societat catalana. Tindrem cura de les miltors iniciatives destinades a enfortir [es empreses de [a cuttura i e[s emprenedors culturals, especialment en [ámbit editorial, audioüsual (rádio i televisió, cinema i vídeo), musicat-discográfic i teatral. Considerarem a les empreses de [a cultura com una pega ctau en e[ sisterna cultural d'un país. Donarem suport a [es mesures que permetin l'enfortiment de les empreses culturats de Catalunya com a base per crear noves oportunitats per ats creadors del país. Desenvoluparem els diversos sectors artístics i de [a cultura, a través de plans sectorials que tindran molt en compte [es singularitats específiques que cadascun d'e[[s ha anat generant. Promourem ets incentius necessaris perqué [a producció cultural catalana pugui establir una relació adequada entre e[ mercat cuttural de Catalunya i els mercats internacionals, mott especiatment en t?mbit de [a creació emergent. Prioritzarem com a objectiu estratégic de primer ordre [a recuperació d'un sector audiovisual foft. Esperonarem amb constáncia una producció cinematográfica audaE, basada en [existéncia d'una producció independent forta. Conjugarem [a iniciativa del Departament de Cultura i e[ dTndústria, [a de [a televisió públ.ica cata[ana i [a dets productors independents, tot considerant les fórmutes de suport económic per part del sistema financer catalá. Cooperarem amb e[ sector editorial per mitlorar [a seva competitivitat internacional. Donarem e[ máxim suport a [a consotidació definitiva de ['ámbit escénic catalá, en les seves diverses vessants teatrats i musicals. I aixó no será incompatible amb fer atenció a les problemátiques específiques dels sectors més febles com [a dansa o e[ circ. i Atorgarem a [a gran riquesa diversitat del patrimoni cultural de Catalunya -arquitectdnic, arqueológic, etnoldgic, museo[ógic i arxivístic- un ltoc central en [a nostra estratégia cultura[, �establirem les mesures i eines necessiries per desenvolupar e[ seu potencial [údic, educatiu, social, científic i económic. i Liderarem, en cooperació amb les attres administracions, e[ procés de creació i desenvolupament de tots els grans equipaments de carácter nacionat. Ens ocuparem mott especiatment del seu paper com a motors del sistema d'equipaments i serveis que cada sector cultural ha de disposar per tot e[ territori. Així mateix, proposarem que els centres nacionals tinguin, en els seus patronats, ben representada [a societat ciül i académica. Ens comprometem a posar en mama e[ sistema nacional d'arxius centrades entorn de tArxiu Nacionat de Catatunya i i de museus, amb xanxes territorials dels diferents museus nacionals. promourem que les bibtioteques púbtiques siguin una peqa clau en [a democratització de [a societat del coneixement, oferint programes de formació i d'ús de [a informació. i de les noves tecnologies com una polítiques públiques que fomentant catalana, per [a societat a[ conjunt de assignatura básica producció técnica i tecnolÓgica. científica, estimuLin e[ sector púbtic i el. privat en e[ camp de [a Farem un esforg primordial. en l'impuls de [a cultura cientÍfica Desenvoluparem les mesures necessáries per incorporar Catalunya a [era digitat. Impulsarem inversions en infraestructura digital, en un pla de formació i socialització de les noves tecnologies de [a informació i en [a incorporació de [a dimensió digital' en e[ conjunt d'equipaments i serveis púbtics. Prioritzarem [a generació de densitat cultural en e[ territori. A llnterior de [a nostra societat, [a distribució deLs béns cutturals és, almenys, tant assimétrica desigual com [a dels recursos materiats. Promourem a Catalunya un model territorial global. i equitibrat, assentat en una Barcelona capital i harmónica amb una gran xarxa de ciutats, üles i pobles que articutaran diverses centralitats culturats repartides peL conjunt del. territori. Definirem [a xarxa básica de serveis culturals. Es conceftará [a seva prestació entre diferents nivells institucionats, de manera que tots ets ciutadans coneguin a quins seryeis culturals tenen dret, com accedir-hi i on estan localitzats. i i Fomentarem et diál.eg entre cuttura i educació. Promourem una cultura més educadora una educació més cultural. Vettlarem perqué les institucions educaüves, des de [escola a [a universitat, estableixin l'educació de les arts i les ciéncies com a eixos transversals, a fi de generar processos més quatificats d'inserció en [a societat del cone'ixement. Vetltarem perqué els mitjans de comunicació púbtics es comprometin de forma decidida amb les polítiques educatives i cutturals del país. Actualitzarem e[ paper de ['administració culturaI més com a lideradora, catalitzadora i redistribuidora d'acord amb els interessos col.tectius del territori, que no pas com a subministrador principal dels únics serveis culturals directes. Reestructurarem e[ catáLeg de serveis i actuacions de [a Conselleria i actualitzarem les polítiques de suport, combinant les subvencions amb els contractes-programa i ets capitals-risc, més pertinents a [hora de consolidar e[ teixit productiu cultural de Catalunya. �Promourem una reordenació de les competencies cutturals i una redefinició dels nivetts i ámbits territoriats, a nivell locat, comarcal i regionat. Suprimirem ets serveis territorials superflus, substituint-los per [a concertació amb els serveis regiona[s o metropolitans dependents de [Administració Loca[. Establirem una relació nova amb e[ Govern de l'Estat en matéria cuttural. Es promourá [a corresponsabititat del Govern central pel que fa a l'execució de plans d'infraestructures, a[ suport i [a promoció de les indristries culturats, a [a defensa de [a pluralitat tingüística, a [a cooperació entre les comunitats i a [a promoció dels productes culturals catalans a nivell internacional. Ens comprometen en [a recerca de noves fórmules en e[ finangament públic de [a cultura. Entendrem [a cultura com un actiu, i no com una despesa. Incrementarem [a inversió en cultura. Considerarem e[ gran potencial estratégic de [a cuttura en l'impuls de les activitats productives i també de les potÍtiques d'equitibri territoriaI i de benestar. Tindrem presents les relacions creixents entre cu[tura i generació de riquesa, i [a funció de [a cultura com a valor afegit dets entorns urbans, com a dinamitzadora de [a innovació i com a jaciment de noves ocupacions. Invertirem [a tendéncia a [a progressiva disminució que han patit els pressupostos cutturals a[ llarg dels darrers anys. Proposarem un veritable model federal de finanqament cultural. Proposarem que e[ Govern central camini cap a ['1olo de pressupost cultural sobre e[ total del seu pressupost. Proposarem que aquest pressupost nodreixi una part dels costos de les grans institucions nacionals de Catalunya, com ja passa a[ Liceu. Demanarem que doni suport a tes pol.ítiques de cooperació entre les cu[tures d'Espanya, aI desenvo[upament de [a normalització Lingüística determinades operacions cuttura[s de dimensió internaciona[. i Proposarem un horitzó pressupostari que encamini ets pressupostos de cuttura cap a[ 4%. En a eL marc de [a primera legislatura, ens proposem que els pressupostos actuals deL Departament de Cultura dobtin les seves quantitats. Pe[ que fa at finangament de les administracions locals, ens comprometem a estabtir, conjuntament amb e[[es, e[s passos a fer per tal que esdeünguin, a[ més aüat possible, competents pel que fa ats serveis púbtics culturals de proximitat. Ens comprometem, finalment, a promoure una cuttura entesa com l'espai on construir i socialitzar valors que permetin e[ progrés i garanteixin [a integració de tots els ciutadans. La quaLitat de vida es mesurará també per [a capacitat d'integració, d'extensió del vators de La sol.idaritat i La cooperació, per [a preeminéncia d'un ciüsme de drets i deures, per una veritable participació democrática en les maneres de fer i entendre ta potítica. OBJECTIUS O Promoure una cultura que es projecta al món. Un país amb personalitat própia. O Apostar a favor dels sectors productius de la cuttura. O Assegurar gue la cultura genera cohesió social. �O Defensar el patrimoni de Catalunya com a factor clau en el desenvolupament del País. O Incorporar Catalunya en els fluxos de [a nova cultura digital. O Promoure una nova configuració cultural del territori. Del sistema a la xan(a. MEsuREs pER pRoMOuRE UNA cutTuRA OUE Es PR0JECTA AL MóN, UN PAÍs AMB PERSONALITAT PRÓPIA facititin [a connectiütat amb ['estat. Les competéncies exclusives ) Crear mecanismes que ) ) Incorporar Catatunya a [a creació d'un espai cultural europeu. en matéria cultural no han de ser cap impediment per establir aliances amb attres regions i comunitats. Contribuir en l'extensió de circuits i coproduccions. Aconseguir [a ubicació, en una ciutat catalana, de LAgéncia Europea de les Indústries Culturals. activa de preséncia a[ món, en especial en aqueltes árees més properes des del punt de üsta cultural, com [a Meditenánia i América Ltatina. ) pol.ítica FAVOR DELS SECÍORS PRODUCTIUS DE LA CULTURA MESURES A ) Recuperar el, Lideratge de Tel.eüsió de Catalunya com a coproductor audioüsual i com a mitjá excepcionaI de promoció de les peL.Lícules reatitzades a Catalunya. Continuar en [a línia de producció de ficció teleüsiva, recuperant e[ paper innovador que TV3 va tenir en els seus inicis. amb [a Corporació Catalana de Rádio i Teleüsió, que garanteixi e[ desenvotupament de La política cinematográfica i audiovisuat. ) Definir un contracte-programa La difusió cultural i ) Desenvotupar ) e[ projecte Catalunya Pl.ató per a promoure [a producció cinematográfica. Comptetar [a Xaxa d'equipaments culturals púbtics les indústries cutturals de cada sector específic. i aplicar plans per a[ desenvolupament de ) Fer de Barcelona e[ centre de distribució'internacionaI tot de les produccions cultura[s catalanes, i productes aprofitant e[ seu potenciaL com a gran capital cuttural'i centre logístic d'indústries d'informació. ) Promoure circuits ) Vet[[ar per [a preséncia de La creatiütat musical de Catalunya entre e[ repertori de les orquestres més assenyal.ades del món i en ets principal.s festivals i auditoris internacionats, i vetllar també per ['imputs de [a indústria discográfica cata[ana. ) Suport actiu a les arts escéniques. i infraestructures de distribució de l'oferta musical catalana. ) EstabLir un Sistema NacionaL de Teatre a partir de [a interrelació del Teatre Nacional de Catalunya, �e[ Teatre Ltiure-Ciutat del Teatre centres dramátics municipa[s en ) i tot els teatres públics municipals. Un conjunt concertat de e[ territori. Obrir espais púbLics per a tallers d'artistes joves i centres de recursos i d'accés a les noves tecnotogies i edició en vídeo, generació d'interactius, net art...- que facititin -producció l'aparició de comunitats artístiques, fent créixer e[ valor social de [a producció i [a seva ünculació amb Íentorn territorial. ) Un nou pla nacional de suport a ta lectura per coordinar les bibtioteques i els programes de difusió de [a literatura. ) Suport genéric a l'edició de [[ibres, amb major rigor i d'acord amb e[ sector, sobre una miLlor análisi i adequació a les tipotogies de ltibres, [tengua i nombre d'exemptars a editar. ) Creació del Consetl de les Arts i les Ciéncies per facilitar [a mútua interacció entre tots ets sectors culturals, [a iniciativa púbtica i [a societat civi[, i e[ món humanista i científic. MESURES PER ASSEGURAR QUE LA CULTURA GENERA COHESIó SOCIAL ) Amb e[ lema "[¡na cultura més educadora i una educació més cuttural", fomentar el. diáLeg entre els professionats de [a cuttura i de les ciéncies i els professionals de [educació formal no format. i ) Vetllar perqué les institucions educatives estabteixin [educació en les arts ejx transversaI per a [a inserció en [a societat de [a informació. ) ) Crear i les ciéncies com a i adaptar les bibLioteques a [a nova societat del coneixement. La Generalitat afirmará i defensará a[ máxim [a funció del sistema bibliotecari, adequat a[ nostre temps. ) Facititar [accés a la informació mitjangant tecnologies adequades. ) Oferir programes de formació per a ['ús de [a informació, i introduir a [a xarxa informació dels fons loca[s en eI conjunt de [es biblioteques deI país. ) Fomentar [estatus social del creador, prestigiant-ne [a figura i e[ paper social com a generador de valor culturat afegit. ) Les entitats o associacions relacionades amb [a cultura poputar i/o tradiciona[, independentment del seu origen, seran considerades com a entitats culturals, i ta Consetleria de Cuttura en será [a intertocutora. ) Proposar [a definició d'una carta de drets i deures culturats dels ciutadans de Catalunya, basada i cooperació i [a preeminéncia d'un civisme de drets i en ['extensió dets valors de [a sotidaritat deures. MESURES PER DEFENSAR EL PATRIMONI DE CATALUNYA COM EN EL DESENVOTUPAMENT DEL PAÍS A FACTOR CLAU ) Ets actius patrimonials esdeündran un dets principats generadors de cultura. ) Promoure noves lectures de [a rea[itat potenciant [a investigació científica o artística i afavorint [a identificació dets ciutadans amb e[ llegat de [a hístdria. �MESURES PER INCORPORAR CATATUNYA EN ELS FLUXOS DE LA NOVA CULTURA DIGITAL ) Fomentar [a preséncia de [a cultura catalana dins dets fluxos gl,obats ürtuats de [a nova cuttura, [a investigació de l'impacte de les xarxes de nova generació en e[ desenvotupament de [a cultura. ) promoure serveis ciutadans. i actuacions imprescindibles per garantir l'accés a [a cultun digitat de tots els MESURES PER PROMOURE UNA NOVA CONFIGURACIó CULTURAT DEL TERRITORI assentat en una Barcetona ciutat pobLes que articu[i les diverses centralitats urbanes del conjunt ) promoure a Catalunya un model territorial i capital. i una xarxa de ciutats i gtobat i equilibrat, del territori. ) Definició d'una xanra básica de serveis culturals, basada en [a concertació institucional. ) posar [a descentratització a[ servei de l'emergéncia de processos singutars a cada territori, i activar sistemes de connexió en tots ets ámbits: circuits teatrals, d'arts plástiques, de patrimoni i museus, etc. ) Estabtir un nou model de relacions entre e[ Govern de Catalunya i e[ poder [oca[ pel que fa a [a cuttura, sense competéncia, sinó complementarietat. ) Vet[[ar per l'administració dels interessos culturals deLs tenitoris de Catatunya. ) Adaptar i millorar [a normativa [ega[ per determinar els equipaments, instal'tacions i serveis púbtics cutturals oferts o concertats pets ajuntaments. ) Modificar La Legisl.ació sectorial per atorgar als ajuntaments [a titularitat de [a gestió dels serveis educatius i cutturals d'atenció directa als ciutadans. ) Promoure una ponéncia de [a Comissió de Cuttura del Partament de Catalunya que planificará e[ desenvolupament legistatiu i normatiu en matéria de cuttun i redefinirá ets nivells competencials de les administracions púbtiques. �4 B ENESTAR P ER A TOHOM E[ nostre objectiu és proporcionar benestar a tots els catatans i catalanes, i oportunitats per üure en ptenitud i salut en cada una de les etapes de [a vida, com també protegir les persones que es troben en risc de marginalitat. La societat catatana ha de combatre també les noves formes de persones, molt especialment desigualtat -que afecten de manera més anónima i individual les ets joves, les dones, els immigrants [a gent gran-, les manifestacions d'aquestes noves desigualtats com [a desocupació juvenil, [a nova pobresa urbana, [a üoténcia no reiündicativa i les tensions entorn dels immigrants. i i La viabilitat i [a sostenibititat det nostre sistema de benestar depén de [a capacitat de generar noves oportunitats econdmiques i, en conseqüéncia, passa per un increment significatiu de [a taxa d'ocupació femenina tot e[ que implica de desenvotupament dets serveis sociats com -amb les [[ars d'infants o l'assisténcia domicitiária a [a gent gran-; per un esforg intensiu per assegurar [a inserció laboral dels joves; per unes potítiques actives d'integració dets immigrants; i també per [impu[s de potítiques de natatitat. E[ combat contra les noves desiguattats necessjta un nou pacte social, un nou contracte entre generacions gue assumeixi com a prioritária [a incorporació de tots els joves a [a vida sociali que garanteixi les condicions perqué [a gent gran exerceixi amb plenitud tots e[ seus drets. Calen, per tant, polítiques socials integrades que no poden ser gestionades en exclusiva per organismes centrals especiatitzats. Les polítiques sociats dirigides a col'lectius específics han d'integrar polítiques d'ocupació, d'educació, d'habitatge, de salut i de serveis sociats. La integració efectiva de les diferents potítiques es basa en e[ consens social i en [a seva gestió en e[ territori. La cohesió social de Catalunya s'ha de basar en [a solidaritat de les comunitats �[ocats, que poden detectar millor les noves formes de desigualtat i poden arribar més fácilment a les persones que les pateixen. E[ nou pacte social ha de comengar pels pactes socials locats, de manera que e[ nostre sistema del benestar sigui La suma de [a integració del conjunt dels sistemes locals de benestar. | 4.1. I opoRTUNITATS PER A TOTS ELS JOVES 30 anys és [a més nombrosa que mai hagi tingut e[ nostre forma un grup que no ha conegut attre model pol,ític que [a democrácia i l'autonomia de La generació dets catalans entre 20 paíi, i i tataLunya. També és [a generació més preparada, ja que ha arribata [adolescéncia en un moment de cLari expansió del sistema escotar general i de [oferta universitária, peró s'enfronta a grans incerteses. És [a primera generació que ha de fer front, des del primer moment de [a seva üda 'i adulta, als canvis que [a nova societat de La informació está introduint en [a üda económica socia[. Avui, [a joventut és un període ütal. al.Largat en e[ temps, que permet üure [a plenitud personal pares i a través de [oci i La cultura, facititat per unes relacions familiars poc conflictives entre filts. És una época de plenitud, peró també un moment marcat per [a tensió dels estudis, les dificul.tats per trobar feina 'i per accedir a ['habitatge. La Generatitat ha d'afrontar aquesta complexitat, amb potítiques transversals, que comprometin joves, cal que e[ conjunt de [acció de govern integri els problemes dels joves dins dets seus objectius. tot e[ Govern. Més que una pol,Ítica específicament per a OBJECTIUS OAconseguir que tots els joves tinguin oportunitats i cap jove es trobi sense feina i/o formació. O Facilitar als joves la creació d'una llar própia. O Oferir serueis adreqats específicament als joves en el terreny de [a informació, [a salut i e[ lleure. MESURES ) Amptiar les oportunitats de formació dets joves, amb [a creació d'estudis superiors técnics específics. a temps parciat, per a[s que no han realitzat cursos universitaris. ) Eütar que cap jove pugui ser marginat per manca de formació suficient. ) gferir alsjoves sense una formació adequada durant [a seva adolescéncia foportunitat d'obtenir una quatificació professional per incorporar-se at mercat laborat. �) Fomentar les iniciaüves empresariats dets joves a través de [a integració d'ajuts, informació i formació. ) Promoure l'habitatge de [[oguer, d'acord amb els ajuntaments, específicament adregat a joves entre 18 i 30 anys. ) Donar suport a [a cuttura i a [a creatiütat juvenil, amb una ámpLia potítica de beques-saLari per a artistes p[ástics. músics i creadors. ) joventut, amb les administracions Locats i les entitats juvenits, que doni resposta a les necessitats d'informació deLsjoves (sa[ut, estudis, drets, feina...) i crer Crear una Xarxa de serveis a [a espais de sociatització, expressió culturaI ) Polítiques de prevenció i lteure. i informació sobre els problemes de salut amb més incidéncia entre ets joves. I 4.2. UNA SOCIETAT AMB IGUALTAT EFECTIVA ENTRE HOMES I ooru¡s I iguattat entre homes i dones ha estat una de les grans conquestes del segte XX, igualtat. En l'ámbit polític, Laboral i formatiu, [a preséncia efectiva de dones (i e[ seu tractament) és inferior a La del.s homes, i no s'ha avanEat prou en el reconeixement i aplicació efectiva de [es normes legals que reguten e[ dret a [a igualtat d'oportunitats entre els sexes. lJavanE cap a [a perÓ [a situació encara no és de ptena La preséncia creixent de les dones de Catalunya a [a üda sociaI demostra que [a seva contribució és indispensable a [a üda col.lectiva, peró s'ha d'assumjr socialment que aquesta iguattat és profitosa, tant per a [es dones com per als homes. E[ Govern de [a Generalitat no ha tingut un programa d'actuació ctar ni rellevant. [Institut Catal.á de [a Dona ha tingut pocs recursos i una estructura funcional escassa, i ['acció de govern ha tingut molt poca incidéncia. Ca[ eliminar les desigualtats que encara existeixen, per tal que dones i homes tinguin iguattat de drets i possibititats reals. També cal garanür fassignació a les dones de tot tipus de responsabilitats, amb una preséncia igualitária en tots ets ámbits de [a vida socia[. Amb e[ nou Govern de [a Generatitat, les dones han d'assolir [a ptena iguattat de drets efectius amb ets homes i la seva ptenitud com a persones en La vida laborat, formativa i professional, incloent [a família i [a maternitat com a dret i oportunitat que cal protegir des dets poders púbtics. Aquesta ptena igualtat s'expressará en objectius de govern retacionats amb [a creació d'ámbits de participació institucional i social. (acció de govern també ha de promoure l'accés de les dones a l'ocupació i a les responsabititats empresariats, vetttant per una major preséncia de dones en fesfera públ.ica i privada. E[ Govern ha de facilitar que les dones puguin conciliar e[ trebaLL remunerat amb e[ trebatl doméstic, possibititar lopció a [a maternitat i aconseguir que les responsabiLitats siguin compartides per dones i homes. E[ Govern ha de prendre mesures actives per combatre tota forma de üoLéncia contra les dones. �OBJECNUS O Construir una cultura igualitária en qué dones i homes siguin tinguts en compte en igualtat de condicions. Impulsar els projectes coeducatius. O Definir un projecte de país que reconegui diversitat de les dones institucional i social. i [a crear ámbits de participació O Facititar l'accés de les dones a l'ocupació, l'autoocupació i I'empresariat, i Promoure una major preséncia en llocs de responsabilitat púbtica i privada. O Conciliar el treball remunerat amb el trebalt doméstic i t'opció a la maternitat, i promoure gue es comparteixin les responsabilitats entre dones i homes. O Combatre tota forma de desigualtat o discriminació per raó d'orientació sexual. O Combatre tota forma de üoléncia contra les dones. MESURES PER CONSTRUIR UNA CULTURA IGUALITARIA i fomentar felecció d'estudis professionats, sense biaixos de génere ) Generalitzar [a coeducació per ats nois i les noies. ) Estabtir programes d'assessorament ats centres de secundária, amb atenció especial de l'estudiant femení cap a carreres on hi ha poques dones. ) Imputsar [educació sexual i afectiva. ) Educar en un ús no sexista del llenguatge. ) promoure una sanitat que no discrimini per raons de sexe i que respecti ets drets dels usuaris i usuáries, en especial e[ dret a [a informació. ) ) Imputsar un planejament urbanístic que facil"iti forganització.de [a üda quotidiana. génere' Vetl.l,ar perqué el.s mitjans de comunicació no discriminin per raons de ) El. Conse1¡ Audioüsual de Catalunya actuará per impedir ta difusió de missatges sexistes. ) Fer de La iguattat entre homes i dones una política transversal del conjunt del Govern de [a Genera[itat. ) Mil,l,orar les oportunitats sa[ut. de les dones amb informació sobre drets, trebalt, educació, formació i �) Establir [a participació com a régim económic matrimonial catatá supletori per garantir e[ mateix dret de tots dos cdnjuges als béns comprats durant e[ matrimoni. MESURES PER FACILITAR L'ACCÉS A L'AUTOOCUPACIó O¡ tES DONES A UOCUPACIÓ, I A UEMPRESARTAT ) Fomentar [a redistribució del trebatl i locupació entre dones i homes. a partir de [a disminució dels horaris laborals. ) Establir programes d'igualtat d'oportunitats amb les empreses. ) Plans específics de formació i de promoció de La iguattat i l'accés de Les dones als [[ocs de treba[t. ) Adopció d'aquests programes d'acció positiva per tes empreses privades que obtinguin contractes púbLics. ) Proposar mesures que diversifiquin les opcions de treba[[, i que potenciTn La participació de les dones en sectors emergents i [a seva promoció a nivells elevats de responsabititat. ) Incentivar i millorar faccés de les dones a prestacions socials: en cas de malattia, maternitat, ajuda per a l'atenció a [a gent gran. ) Defensar e[ paper de [es dones en ['ámbit ruraI i [estabititat professionaI de [a dona pagesa. ) Prioritat d'ajut a iniciatives de desenvolupament rural dutes a terme per dones. ) Establir un P[a específic de formació per a dones de més de 45 anys, sense experiéncia laboral o amb baixa qualificació. ) Promoure [a preséncia de les dones en [[ocs claus i Les potítiques transversals a tota l'administració, mitja n Eant accions positives. ) Augment progressiu del percentatge de dones entre els al,ts cárrecs de [a Generalitat, avanqant cap a [a paritat. ) Incentivar [es empreses que facin púbtic i apLiquin un compromís de no discriminació laboral per raó de sexe i de promoció de dones a[s nivells técnics i directius. MESURES PER COMBATRE TOTA FORMA DE VIOLENCIA CONTRA LES DONES ) Imputsar campanyes de rebuig social als maltractaments a les dones. ) campanya de formació entre co[.lectius en contacte amb aquest probtema. ) Ajut a les dones que han estat víctimes de maltractament, que integri treba[[, habitatge i assessorament. ) Dotar d'espais i recursos a les associacions maltractaments. ) Aplicar les noves tecnotogies de comunicació a [a prevenció, aterta i seguretat, amb un protocol d'actuació per a totes les institucions relacionades. ) Ampliari i col.lectius de dones que tracten els problemes dels mittorar les instal.lacions per a l'acolliment de dones que pateixen mattractaments. �MESURES PER CONCILIAR EL TREBALL REMUNERAT AMB EL TREBALL DOMESilC I UOPCIó A LA MATERNffAT. PATERNITAT AM B RESPONSABILITATS COMPARIIDES Incorporar a les polítiques ocupacionals les recomanacions de [a UE en matéria de maternitat garanteixin [a que d'adopció, com paternitat i cura dels infants, tant en els casos de naixement ) conservació del. LLoc de trebal.l. i [a promoció professional. ) Controtar que no hi hagi cap discriminació en fámbit laboral per raó de maternitat. ) Establ,ir facil.itats per a les famílies amb mare i pare que treba[[en. ) Crear més escoles bressol i activitats extraescotars, reforgar ['ajuda domiciliária i estimular [a flexibititat laborat. ) proposar [a redefinició dets horaris laborals, escolars dones a [a üda laboral i i púbtics per ajudar a [a inserció de les social. t4-a I uN SISTEMA SANITARI EFICIENT I DE QUALITAT [oferta sanitária públ.ica a Catalunya ha experimentat un gran salt endavant en els darrers ünt grácies a anys, de manera semblant a[ que ha succeit a [a resta de comunitats autÓnomes, ['impuls donat pels governs sociatistes a les polítiques de benestar. població i que ha creat una xarxa d'atenció i prestacions sanitáries que abasta [a totalitat de la [a Generalitat ha tingut com a resuttat una mi[[ora generaI del.s niveU.s de sa[ut, perd e[ Govern de S no ha desenvolupament prou bé e[ sistema sanitari, malgrat que partia d'una situació sanitária posar en marxa una més avanqada que a [a resta de [Estat. S'ha deixat passar [oportunitat de i técniques quant concepció [a seva a assisténcia sanitária eficient, orientada a[s pacients i moderna de gestió. [a reatitat Sota una certa retórica publ.icitária de les excel.léncies de [a sanitat cata[ana, s'amaga déficits económics permanents -producte de ['abséncia d'un marc estab[e de finangament-, de les ineficiéncies clares en [a gestió, de les llistes d'espera i dels déficits del,s ets d'atenció a[ pacient. Ets probLemes diaris del sector han generat un cert desencÍs entre professionals, ats quats cal donar estímuts i noves i['lusions. La nova política sanitária catatana ha de permetre resotdre els problemes de finanqament i millorar leficiéniia de gestió del sistema sanitari 'i dels seus recursos humans, per mantenir [actual i sistema de cobertura universal. També s'ha de mitlorar [accessibiLitat de tots els ciutadans ciutadanes ats serveis sanitaris. per a[ nou Govern de [a General.itat també será important perfeccionar els mecanismes de participació social dins deL model. sanitari, i estabtir canats d'informació sobre els drets dels com de tracte i assisténcia. baCenk i de garantia de [a quatitat del seruei, tant médic �OBJECTIUS O Resoldre els probtemes de finangament i millorar I'eficiéncia de gestió det sistema sanitari i dels seus recursos humans. O Millorar l'accessibititat dels ciutadans als serveis sanitaris. O Perfeccionar els mecanismes de participació social, informar sobre els drets dels pacients i assegurar [a qualitat del servei. O Millorar i estendre les polítigues de prevenció i garantia de la salut dels ciutadans. MESURES PER RESOLDRE ELS PROBLEMES DE FINANqAMENT UEFICIENCIA DE GESTIÓ DEL SISTEMA SANITARI HUMANS ) I I MILTORAR DELS SEUS RECURSOS Emprendre e[ sanejament económic del sector, amb un pla d'estabititat financera a 4 anys, [a creació d'un marc estable de finanEament i e[ sanejament del deute a [[arg termini. ) Reduir les despeses burocrátiques en un 30%. ) Implantar sistemes d'informació que redueixin [es tasques burocrátiques i aLLiberin temps per a[s pacients. ) Informatitzar tots els procediments i utititzar els sistemes d'informació per miltorar [a coordinació entre els diferents nivelts assistenciats; garantir faccessibilitat immediata a[s historiats c[Ínics; retornar ats professiona[s informació sobre [a utilització dets recursos, basada en l'evidéncia científica i técnica i per estalüar temps a[ ciutadá en les tramitacions. ) Ampliar [a responsabilitat municipal i potenciar [a cot.taboració amb organitzacions d'iniciativa social, per donar una rápida resposta als nous reptes de satut: immigració, exclusió sociat, envelliment, noves matalties, etc. ) Augmentar [a confianga i e[ compromís dets professionats. Incrementar ['autonomia professiona[, imputsar ['autogestió en l'atenció primária, la gestió directa -amb carácter votuntari- de ['atenció primária per ajuntaments i/o consorcis municipa[s de primária, i [a instauració de noves formes de gestió als hospitals. ) Adoptar mesures efectives per a un ús racional dets medicaments, especialment amb d'una potítica de genérics, avui clarament insuficient. ) Completar e[ desptegament de [a reforma de l'atenció primária a máxim de 4 anys. ) Abordar, amb diáleg i consens, [a reforma de [Institut Catalá de [a Salut, dotant-Lo de mecanismes eficaEos per a una millor gestió de cadascun dels seus centres. La impl.antació tot e[ territori catalá en un �) proposar a totes les forces socials un acord per a[ desenvolupament professional Laboral a l'Institut Catalá de [a Salut. ) primar [a qualitat, l'eficiéncia i La dedicació a [a institució, a canü i [estabilitat de ta flexibititat organitzativa dins del sector sanitari Púbtic. ImpuLsar potÍtiques de formació continuada, enteses com a inversió en capital humá. ) ) potenciar [a infermeria en les tasques de prevenció i promoció de [a satut, cures i rehabilitació. ) potenciar les funcions de promoció de [a salut i de prevenció de [a malaltia de tes oficines de farmácia i [a coordinació amb els serveis d'atenció primária. Crear un grup d'experts per a felaboració d'un pl,a de recerca biomédica de Catalunya en 4 anys, co[.Laboració amb [a indústria farmacéutica les universitats que tingui en compte les ) i en necessitats i els riscos per a [a salut de les dones i ets homes. ) Adoptar un pta d'inversions amb les prioritats següents: finangament dels centres d'atenció primária, construcció de tlHospital. de Sant Pau, pta de remodelació i inversió per ats hospitals púbtics de IICS i desenvotupament d'un pla de serveis sanitaris i sociosanitaris. ) Estabtir un model de rel.ació amb e[ sector sanitari privat basat en [a transparéncia. en un pública sistema de garanties de compliment dels objectius co[.lectius i en una dectaració d'abséncia de possibles conflictes d'interessos. ) per Crear 7 regions sanitáries coincidents amb [a nova diüsió territorial de Catalunya, regides consorcis mixtes entre General.itat i ajuntaments, presidits per [administració autondmica. Sanitari ptanificará, dirigirá i ordenará els serveis sanitaris i preventius en ['ámbit de La regió. S'hi integraran els patronats i consorcis existents a [a regió. ) E[ Consorci MESURES PER MILLORAR L'ACCESSIBITITAT DELS CIUTADANS ALS SERVEIS SANITARIS ) Mi1Lorar La quatitat de [atenció sanitária, ) ) amb [a reducció immediata de les llistes d'espera. Apticar un pla de xoc de reducció de les llistes d'espera en cataractes, prótesis de maluc i genott, hérnies i varius. Estabtir garanties de terminis máxims d'espera per a cada intervenció quirúrgica o prova de diagnosi. serveis que representen una atternativa a llhospitalitzacil, com hospitals de dia, cirurgia sense ingrés i hospitalització a domicili. ) potenciarels ) publ.icar una Carta de Serveis amb els compromisos de qual.itat del Servei Catatá de [a Salut amb els pacients. ) MiLLorar les condicions de calidesa hoteleres i de confort de les instat.lacions sanitáries, tant als centres d'assisténcia primária com als hospitals, amb eL respecte a [a intimitat i [a confidencialitat. assistenciats primari i hospitatari, amb [a creació de amb una important inversió en sistemes informátics. ) MitLorar [a coordinació entre els niveLls circuits efectius i immediata de [a Targeta Indiüdual. Sanitária a operativa a[ 100% en e[ máxim d'un any. ) Distribució tota [a població, amb cobertura �) Reformar [a Llei d'ordenació sanitiria de Catalunya amb un nou model de participació en [a gestió, que suposi [a municipalització de l'atenció sociosanitária i domicil.iária; un impuls per [autogestió per professionals de ['atenció primária i lladopció de l'estatut de ['hospitaI púbtic. ) Presentar un P[a de seryeis sanitaris i sociosanitaris que desenvolupi prioritáriament l'atenció primária, faccés equitatiu a [a tecnotogia médica d'eficácia provada, e[ desenvolupament del Programa d'atenció domiciliiria integral i e[ P[a integral d'atenció continuada i urgéncies. MESURES PER PERFECCIONAR ELS MECANISMES DE PARTICIPACIó SOCIAL, INFORMAR DELS DRETS DELS PACIENTS I ASSEGURAR LA QUALITAT DEL SERVEI ) Imputsar mecanismes ctars i ágits de rendiment de comptes a [a societat, que facin transparent accessible a[s ciutadans [a informació sobre ets seus drets i obligacions. i ) Presentació d'un informe anual a[ Parlament. ) Recuperar [a confianEa de[s professionats en [a gestió públ.ica. ) Defensar els vators de [a medicina de quatitat, donant prioritat a l'atenció aI pacient, [a defensa de [a cultura de ['exce[.léncia, ['ética médica i e[ compromís sociaI de La mil.l.or medicina cata- [ana. MESURES PER MITLORAR I ESTENDRE LES POLÍTIQUES DE PREVENCIó I GARANTIA DE LA SALUT DELS CIUTADANS ) Potenciar les polítiques de salut pública, d'acord amb ets ajuntaments, actuant en [a prevenció de prob[emes mediambientats, a[imentaris ) i epidemioLdgics. Creació de programes interdepartamentats de prevenció de trastorns de ['a[imentació (anoréxia i bu[ímia), drogodependéncies, sida, cáncer, embarassos no desitjats i probtemes derivats de [a contaminació mediambienta[. ) Integrar progressivament tots ets serveis de satut mental dins eL sistema sanitari sostingut amb recursos públics, amb un émfasi important per l'increment de recursos. ) Imputsar reformes en [a docéncia, ta recerca i [assisténcia sanitária que tinguin en compte i facin üsibtes les causes i conseqüéncies deLs probtemes de satut que afecten més a les dones. ) Estabtir l'atenció a [a salut dental per a tots els infants entre 7 i 15 anys, amb un programa de salut dental que contemptará [a prevenció, revisions anuats, apLicació de selladors de fosses i fissures, obturacions, urgéncies dentats i tractament per matformacions i traumatismes. Política de fluoració de les aigües de consum. ) La política sanitária ha de tenir com a objectiu guanyar esperanea de üda i qual.itat de vida. ) Fer un esforE cap a [a reducció de mortalitat en ma[atties com e[ cáncer, [a sida, les cardiovascutars i les derivades dels accidents. ) Regutar les medicines [es males praxis no convencionats (homeopatia, acupuntura, osteopatia...) per tal. d'eradicar i dignificar aquestes del sistema convenciona[. professions i els aspectes preventius, com a complement �) Impulsar una estratégia de recerca innovadora en e[ camp de [a intervenció sanitária no invasiva generadora de qual.itat de üda, especiatment pel que fa a les malalties més comunes. | 4.4. I unn socIETAT FoRTA I SoLIDARIA Els nous reptes i problemes, que es deriven dets canüs económics i socials, obliguen a redefinir famítia i les seves necessitats' Les políüques socials i les seves prioritats que, avui, són: l'atenció a [a la gent gran, les persones amb disminucions ta Ll.uita contra quatsevol tipus de marginalitat i socia[. A Catalunya hi ha 2.000.000 de famílies, 1.000.000 de persones grans, 150.000 persones discapacitádes, gairebé 80o.Ooo persones tenen rendes molt baixes i hi ha un nombre indeterminat, peró treixent, d'immigrants pobres o indocumentats, als quats cal atendre amb independéncia de i, ,.u. situació administrativa. E[ nou Govern de [a Generatitat ha d'afrontar aquesta problemática des de [a proximitat i el. territori, conciliant l'esfera lrivada i La púbtica, i amb l'objectiu d'una societat equil,ibrada basada en un model, de famíl.ia en ltibertat, on cada membre assumeixi les seves responsabilitats. Un objectiu fonamental de La potítica social és que La üda de les persones grans sigui activa' S'ha qualitat d'assegurar que es pugui enveltir a casa i, si arriba [a necessitat, que hi hagi recursos de que les govern és prop de casa i en cada territori. Una attra prioritat de [acció de suficie-nts persones amb disminucions tinguin iguattat d'oportunitats en l'educació, en [a salut, en fhabitatge, per en l'ocupació, en e[ [[eure, en [a comunicació, en [urbanisme i en [a vida en general. Adaptar integrar les diferéncies, ja que qualsevoI politica ha de pensar en tots els ciutadans. La nova acció de govern, atlunyada de les üsions massa assistencialistes o economicistes, ha de preventiva, há d'inveftir més en educació, en generar ocupació, en salut comunitária' en ser habitatge sociaLi en serveis socials, com a fórmula per lluitar contra [a pobresa i fexclusió sociat, per saber compartir [a cultura i [a riquesa. La descentratització de les competéncies de Les pol.ítiques sociats (serveis sociats, educació, salut comunitária, formació ocupacionat) és llobjectiu del nou Govern de [a Generatitat. Descentralització que afavoreix [a participació activa del tercer sector (entitats sense afany de ats ajuntaments lucre, organitzacions no governamentals, votuntariat) i dels mercats [oca[s. OBJECNUS OAconseguir una societat sana i integrada. O Garantir que [a gent gran visqui en plenitud. O Fer de Catalunya un país per a tothom. �MESURES PER ACONSEGUIR UNA SOüETAT SANA ) I INTEGRADA e[ primer trimestre de [any 2000, una comissió mixta amb [a GeneraLitat, els ajuntaments, e[ tercer sector i les entitats mercantils socials per consensuar canvis legistatius en polítiques socials i estab[ir acords sobre necessitats sociats, drets dets ciutadans, responsabititat pública o privada, nivetts competencials i marc de finanEament plurianual. Crear, durant ) Canüar ['actua[ sistema de subvencions amb e[ sector privat per un contracte-programa. ) Assegunr un pta de finangament plurianual i d'inversions, dins els serveis socials de responsabilitat públ.ica amb gestió externa. ) Crear un observatori de necessitats sociats, extern i d'avaluació de les polítiques socials, amb e[ sector universitari púbtic. ) Reconvertir les oficines de Benestar Social en centres de suport a les famílies, amb l'objectiu i i d'assessorar, orientar oferir serveis de mediació terápia familiar. La seva tituLaritat será municipaI o comarcaI i s'integraran dins [a xarxa de serveis socials. ) Tendir a universatitzar l'atenció ats infants de 0 a 3 anys, amb fórmules flexibLes: escoles bressol, amb ajudes a domicili, facilitant modificacions laborals del pare o de [a mare... ) Promoure, en ets propers quatre anys, [a recerca de "500" famílies acollidores per a menors amb púbtica. tuteta Garantir e[ suport professional a aquestes famíties des dets serveis socials básics. ) Impulsar un pta especial comunitari de suport als adolescents amb risc social que permeti accions conjuntes des de[s ámbits de l'educació, cuttura, lteuie, ocupació i salut comunitária. ) Garantir ajuts per a habitatges a persones i famílies amb rendes baixes, estabtint un parc d'habitatges socials de lloguer a tot e[ territori. ) Etaborar un mapa d'equipaments socials i habitatges amb suporh centres de dia, residéncies i habitatges adaptats per a persones amb disminució. Aprovar un p[a de finanEament a quatre i vuit anys. ) Promoure potítiques integrats d'estrangeria que permetin accions concretes en relació amb els immigrants que ja s'han estab[ert, amb eI propósit d'asso[ir [a seva p[ena integració. Adoptar una estratégia per preveure e[s ftuxos migratoris. ) Promoure e[ reconeixement del pob[e gitano com a part integrant del poble cata[á amb una singutaritat histórica i cultural prdpia. MESURES PER GARANTIR QUE LA GENT GRAN VISQUI EN PLENITUD ) Augmentar [a cobertura del servei d'atenció a domicili de factual 7,7olo (per cada 100 persones majors de 65 anys) al. 4olo en els propers quatre anys, i a[ 8% en vuit anys. Garantir horaris d'atenció necessaris i qualitat de servei. Per cada 8 persones ateses, es creará un ltoc de trebatL. ) Universalitzar, en quatre anys, e[ servei de teleassisténcia, ltigat a ['atenció a domiciLi. Servei un mínim de 50.000 ciutadans grans. teleassisténcia. Es creará a 1 [[oc de trebatl per cada 100 terminals de �) Amptiar [a xaxa d'habitatges tutelats. En quatre anys no hi haurá cap municipi de més de 5.000 habitants sense aquesta xanxa. ) Amptiar les ptaces de centre de dia, centre de nit i residéncia. Arribar en quatre anys a una cobertura de 0,60lo (per cada 100 persones majors de 65 anys) de centre de dia i nit -ara 0,4olo- i a un 1% e; vuit anys. Per cada sis ptaces de centre de dia, es crea un nou ltoc de treba[[, 2.000 ptaces en quatre anys. ) Ampl.iar l'oferta de places residencials en quatre anys en 2.500, en vuit anys caldrá crear places de finanqament fO.bOO places residencials per arribar a un mínim per a cada comarca de 3 es crea un ptaces residencials púbtic per cada 100 persones més grans de 65 anys. Per cada tres i [[oc de trebat[. MESURES PER FER DE CATALUNYA UN PAÍS PER A TOTHOM ) promoure un acord amb e[s sectors empresarials, sindicals i entitats prÓpies de les persones amb disminució per tal de desenvolupar un pla per a l'ocupació de les persones amb disminució. Aquest p[a es desenvotupará entre e| 2000 i e[ 2007, i preveiem crear 4.000 [[ocs de trebatl. ) "Catalunya per a Elaborar un pta de supressió de barreres arquitectóniques i de comunicació que p[a, un finanEament tindrá tothom", que ha de despl"egar-se entre et 1999 i et 2007. Aquest pturianual. és per incorporar les persones amb disminució a [a üda quotidiana. Durant aquest període, s'hauria d'adaptar e[ transport púbtic en un 50% de [a xarxa en 4 anys, i e[ 1000/o en 8 anys. E[iminar totes les barreres arquitectóniques en els edificis ptib[ics. ) Convertir [a prestació del programa unificat d'ajut social en una prestació de dret. | 4.5. I unn poLÍTIcA DE suPoRT . A LEs FAMILIES e[ Les potítiques de progrés de suport a ta famítia han de tenir com objectiu facilitar [a creació, famílies. desenvol,upament. festabititat i ta quatitat en les retacions i en La üda conüvencial de les de [a práctiques i vators les de La famítia, com a unitat básica de conüvéncia i ámbit d'iniciació són famíties Les vida quotidiana i de [a formació afectiva i intel..lectua[, és e[ nucli de [a societat. adults' l,escenari primordial de socialització, no només dets infants i adolescents, sinó també dels joves o persones grans. Només amb famíl.ies tolerants, responsables i so[idáries entre els seus hembres construirem una societat més cohesionada i que avanci cap a [a igualtat d'opoftunitats. btanc de Les propostes de potíüques de suport a La famítia segueixen les recomanacions del Llibre [a dones, les homes els entre potiii.. social europea, basades en [a iguattat d'oportunitats i doméstic i de cura de les persones, [a conciliació entre e[ treball remunerat i La üda fami[iar, i La participació de tots ets membres de La famítia en [a presa de decisions com element essencial per a [evolució de [a societat. val,orització deL trebal.l. tenir vocació de transversalitat per intervenir des de justícia i [a cultura [economiá, ['ocupació, [a sa[ut, l'educació, els serveis socials, ['habitatge, [a de [a imatge i comunicació. Les políüques de suport a La famítia han de �OBJECTTUS O Afavorir la creació, el desenvolupament de les famílies. i l'estabititat O Estabtir polítiques específiques de suport a les famílies i d'increment de la natalitat. O Assegurar que els pares puguin conciliar ta vida laboral i familiar. MESURES ) Reüsar, a Catalunya i a [Estat, les prestacions económiques de suport a [a famÍlia, prestacions fill a cárrec, per [es persones dependents, grans o amb discapacitat (de tes més baixes dets paisos de la Unió Europea). per ) Fer més senzitta [a possibititat de formar una unitat familiar, respectar els diferents modets familiars que les persones adoptin i adaptar e[ dret de família a les noves situacions. ) Garantir ets serveis socioeducatius per als nens des dels sis mesos fins ats tres anys: [[ars d'infants o recursos alternatius més flexibtes. ) Promoure un debat amb empresaris, sectors econdmics, treballadors i sindicats per incloure dins les ctáusules socials ta ftexibitització dels horaris laborats i una nova planificació dels serveis que faciliti [a conciliació de [a vida [aboral i [a üda quotidiana. ) Augmentar [a participació de les famílies en fámbit educatiu reglat de tres a setze anys. ) Suport económic o de programes a les famílies en situació de precarietat económica o de risc social. Faci[itar [a transició a[ treball dels adotescents amb fracás escolar. ) i Crear centres de suport familiar dins ets serveis sociats locals per informar, orientar donar suport professional en medicació o terápia familiar, com estratégia per prevenir i resotdre els conflictes de les famílies. ) Incrementar els serveis d'atenció a domicili a les persones amb dependéncia que üuen a casa seva. Assegurar e[ suport sociosanitari o recursos alternatius a [a [[ar quan [a situació ho requereixi. ) Afavorir que [a satut fami[iar formi part de les actiütats dels centres de salut. ) Crear ámbits específics d'educació sanitária adreEada als adolescents. ) Adaptar ets actuals centres d'atenció a [a dona perqué puguin oferir atenció a [a paretla, dins ['ámbit de [a sexualitat i de [a planificació i orientació famitiars. ) Potenciar modificacions legistatives que afavoreixin les famílies no matrimonials i iguatar e[ tractament [ega[ de les pareltes de fet, amb independéncia de [a seva orientació sexuat. ) AgiLitar i donar transparéncia als trámits d'adopció internacional. ) Desenvotupar les normes del Dret ciül catatá per tal de protegir [a maternitat. �L tge digne no pot ser exercit per una part de [a pobl,ació a causa de [a seva precarietat económica i ['alt nivell dels preus del mercat. [oferta pública d'habitatge social és escassa. [evolució de La pobl.ació, ets canüs familiars i sociats' i'envetliment del párc d'habitatges existent i llaparició de noves necessitats (famílies monoparentals, joves, persones grans, persones immigrades) han generat una demanda d'habitatges a [a qual no s'ha donat sotució. Encara que [a LegisLació estableix l'accés a un habitatge digne com un dret fonamental dets ciutadans, [a realitat és que a Catalunya fan fatta a[ vottant de 50.000 habitatges per a les famíties amb recursos económics més baixos, mentre que tan sols es construeixen 3.000 habitatges anuats d'habitatge social per a aquest tipus de famílies. La Generatitat promouri actuacions púbtiques per fer efectiu e[ dret universal a un habitatge digne per a tothom, centrades especialment en [a promoció púbtica d'habitatge social destinat a Les persones que se situen en els nivelts de renda més baixos, un total ¿e iZ.OOO habitatges sociats anuals durant [a tegisLatura 7999-2002. Es fará atribuint recursos i competéncies ats ijuntaments, que són els coneixedors més directes de les necessitats dels ciutadans. fará compatibte [a potítica d'habitatge amb [a potitica d'urbanisme, d'acord amb [a disponibilitat de sd[, amb un urbanisme orientat a La quatitat de üda ("ciutats per üure-hi"), i amb [a sostenibilitat dets pobtes i ciutats. Es dedicará [a máxima atenció a La rehabilitació del nuctis antics i dels Es nuclis urbans ja existents. OBJECTIUS O Promoure la creació d'habitatge social. O Promoure la rehabilitació del parc d'habitatges. O Contribuir a l'extensió del mercat d'habitatge de 1[oguer. MESURES PER PROMOURE LA CREACTó O'TIISTTRTCE SOCIAL habitatges socials, destinats als cot'lectius de població més desfavorida, especialment les famíLies amb ingressos per sota dels 2,5 milions de ptes. anuals: 48.OOO habitatges socials en e[ període de quatre anys. ) promoció anual de 12.000 ) Desenvotupament de les competéncies ) municipals en [a promoció de fhabitatge social. Impul,s d'un pta de crédit [oca[ destinat a[ finanqament municipal' de tlhabititació del sÓ[. �MESURES PER PROMOURE LA REHABILITACIó DEL PARC D'HABITATGE ) Promoció d'ajudes per a [adquisició o lloguer d'habitatges de segona má en ets nuclis antics. ) Promoció d'árees de rehabilitació urbana i remodelació de barris deteriorats (subsütuir habitatges en mal estat per attres de nous, tot mantenint unes condicions favorables per als veins): 20.000 habitatges en e[ període de quatre anys. MESURES PER CONTRIBUIR A TEXTENSIÓ DEt MERCAT DE THABITATGE DE TLOGUER ) Promoció anual de 4.000 habitatges socials de lloguer dels preus més baixos per a [a pobtació amb problemes específics: joves, persones grans i persones immigrades: 6.000 habitatges socials de lloguer en quatre anys. 4.7. ibeftat individuat que e[s poders púbtics han de garantir. Entenem [a seguretat, en un sentit ampli, com [a satvaguarda de [a integritat de les persones, dels béns púbtics i privats i det medi natural. Volem un país on es pugui caminar per qualsevol carrer i a quatsevol hora, peró també on els boscos no es cremin i on es redueixin ets riscos tant d'origen natural com industria[. La miltor garantia de [a seguretat és [a prevenció, i aixd suposa capgirar ['actua[ pol.ítica de poticia i bombers de [a Generatitat de Catalunya. Ha estat una política fortament central.itzada i amb émfasi en ets aspectes operatius, abans que ets preventius, ql¡e no dóna prou importáncia a ['arre[ament dets cossos de seguretat en e[ territori. Cal. una nova política integraI de seguretat que compti amb [a cot.[aboració dets poders loca]s i del conjunt de forces poticiats presents a Catatunya. Les actuals lteis relacionades amb [a seguretat no garanteixen l'efectiva responsabil.itat de lAdministració envers ets ciutadans. Tenir més po[icia no significa tenir més seguretat, ni tenir cossos de seguretat propis no és garantia d'un país més segur, si no hi ha una políüca i uns objectius de seguretat. Constitució reconeix ats ciutadans, i [a nova política de seguretat a Catatunya ha de donar un contingut específic a aquest dret. lJobjectiu és organitzar e[ sistema de seguretat cata[á des de [a perspectiva de [a garantia aI dret a [a seguretat, vincu[at, sense excepció i d'una manera directa, a tots els poders públics. La seguretat és un dret fonamental que [a Un objectiu polític important en [a nova política de seguretat és [a integració dels aspectes de prevenció, transversatitat i participació amb [a concepció de servei púbtic i de servei als ciutadans. [eficácia d'aquest servei rau en e[ grau de coordinació que s'estabteixi entre les diferents administracions. Aquesta coordinació ha de permetre planificar periddicament els objectius i les �prioritats del sistema i les accions corresponents. Aquest plans de coordinació són e[ marc idoni per establir formes respectuoses de relació entre les diferents administracions públiques. OBJECTIUS O Garantir la seguretat com a dret fonamental dels ciutadans i de les ciutadanes. O Situar la prevenció en et vértex det sistema de seguretat. O Estabtir les formes de coordinació i responsabilitats entre els cossos de seguretat de les diferents administracions, especialment entre mossos d'esquadra i policies locals. MESURES PER GARANIIR LA SEGUREÍAT COM CIUTADANS DE LES CIUTADANES A DREÍ FONAMENTAL DELS I ) Aprovació d'una [[ei integral sobre e[ sistema de seguretat a Catalunya, amb [a concepció de [a seguretat com un servei púbtic i un auténtic dret dels ciutadans: acció preventiva, coordinació sobre La base deL model d'autoritats i reconeixement de l'autoritat de ['a[catde, definició clara de les responsabilitats de [a Generatitat pl.anificació i i deLs ajuntaments, introducció d'un sistema de articuLació d'un sistema de participació estabte. ) publicar cartes de servei i estándards de qualitat per als diferents serveis de seguretat. ) possibititar fentrada ats mossos d'esquadra de membres d'altres cossos policials (pol,icies cossos i [oca[s, forces de seguretat de ['Estat). MESURES PER SITUAR tA PREVENCIó EN EL VENT¡X DEL SISTEMA DE SEGURETAT ) Reorganitzar els Bombers de [a Generalitat. ) Redefinir [a xaxa de parcs, d'acord amb fanál.isi de risc territoriat i els estándards de servei. ) DescentraLitzar el,s bombers amb més participació municipal. ) Reüsar festatut específic dels bombers i convertir-lo en un servei preventiu. ) Fer dets Bombers de [a Generatitat La columna vertebral de [a protecció ciüt catalana. ) Fomentar La participació, [a mentalitzad6, e[ consens i l'impuls de [a prevenció contra e[foc i altres riscs. ) Impulsar l'autoprotecció ciutadana. ) Potenciar i descentralitzar territorialment e[ teléfon únic d'emergéncies (172), �) Fer d'aquest teléfon un veritable centre de coordinació. ) Reüsar i agititar els plans d'emergéncia existents. I MESURES PER ESTABLIR LES FORMES DE COORDINACIÓ RESPONSABILITATS ENTRE ELS COSSOS DE SEGURETAT DEPENDENTS DE LES DIFERENTS ADMINISTRACIONS ) Proposta d'integrar les administracions competents i els agents socials en drgans de coordinació. ) Potenciar les Juntes Loca[s de Seguretat per garantir [a participació municipa[. ) Definir un sistema de coordinació específic per a l'Area Metropolitana de Barcelona, de comú acord amb els ajuntaments. una xarxa de comunicacions i d'informació integral en matéria de seguretat entre totes les administracions púb[iques, amb un en[[aE amb [a informació de ['Estat. ) Implantar 4.8. FER DE CATALUNYA UN PAÍS DE TESPORT lJesport és un element important de dinamització sociaI i económica del país, i Catatunya deu molt a [a tradició centenária dets seus ctubs, element básic de sociatització de generacions de ciutadans durant tot e[ segte. Les federacions catalanes han estat capdavanteres de fesport espanyo[, de [a competició esportiva i de [a formació, capacitació i tecnificació d'esportistes, técnics i jutges. Des del sector púbtic i des del privat, s'ha impu[sat [a práctica esportiva de centenars de miters de ciutadans i ciutadanes. i millora dlnstal.lacions esportives ha incrementat, de forma considerable, e[ nombre d'equipaments. lJesport és una actiütat habitual de gran part de [a pobtació. La política d'inversió de les administracions púbtiques en [a construcció Els Jocs 0[ímpics del 1992 han significat un model del treball a reatitzar no tan sols en l'esport sinó en ta üda general del país. No obstant, ['imputs a l'esport des de [a Generalitat ha sofert un retrocés en els últims quatre anys, i en ['ú[tim període ha tingut una progressiva pérdua de protagonisme. Les inversions han davatlat d'una manera alarmant en e[ conjunt del territori. El. pta d'instat. lacions esportives no ha estat aprovat, amb e[ resultat d'una polÍtica errática en [a planificació i execució de les noves construccions i en detriment de [a cot.taboració amb [a resta d'administracions, tan rica en anteriors etapes. Les federacions han üst retallades de manera radical les aportacions del Govern, amb un retrocés en les polítiques d'iniciació, promoció i tecnificació dets nostres esportistes. Amb algunes iniciatives tegislatives supérftues i instrumentalitzadores del món de l'esport, s'han volgut amagar les veritabtes necessitats dels esportistes, posant en perilt [a complicitat fonamental en [a consecució dels �éxits passats. La pérdua de pes específic de [esport catalá podria fer que Catalunya perdés e[ [[oc capdavanter que históricament ha tingut. Ca[ un canvi de potítica de l'esport, amb un nou Govern de [a Generalitat que faci de Catalunya un país de [esport. de l,es federacions e[ motor de l'esport catalá: potenciar e[ seu protagonisme en e[ desenvotupament de l'actiütat esportiva, en [a formació, promoció i tecnificació dels esportistes en [a preséncia de [esporL catatá en [a competició. Ca[ posar fassociacionisme esportiu a[ servei de La difusió de [a práctica espottiva del conjunt de [a població, fomentant eL creixement d'aquest sector, amb l.'objectiu d'incorporar cada cop més ciutadans i La nova poLÍtica ha de fer deLs clubs i i ciutadanes a [a práctica de [actiütat fisica. Establir acords amb ets agents de programes d'utilització esportiva del temps Ltiure de [a població, ptanificar noves inversions i concertar amb e[ conjunt d'administracions púbtiques i amb e[ sector esportiu (c[ubs, federacions, associacions i empreses de[ sector) un equitibri harmónic en e[ creixement de l'oferta d'instal.lacions esportives en e[ conjunt del territori. fer especial atenció a l'actiütat fisica en [edat escolar, element clau en [a formació de [a joventut. Adoptar mesures que permetin [a incorporació de totes les nenes i nens de Catalunya a La práctica de fesport i l'educació fisica com a element básic de [a seva formació, i garantir ['ús intensiu del conjunt d'instat.lacions esportives en els centres educatius det país. CaL E[ reconeixement de l'especificitat de [esport catalá ha d'anar acompanyat de [a federatització real de fesport espanyot, promovent La participació dels esportistes de Catalunya en tot ets niveLl,s de competició. És important mantenir una retació d'absoluta lleialtat amb les estructures esportives espanyotes i internacionals. Catatunya podrá ser un país de l'esport si consotidem L'ámpLia relació d'esdeveniments esportius que anualment es celebren aquí i si s'amplia e[ nombre de proves del calendari de llesport internacionat, fomentant e[ patrocini privat. La nova pol.ítica esportiva ha de servir per incrementar [a práctica esportiva de les dones, a tots e[s njvetls, i per promoure [a iguattat en e[ tractament de [a competició en l'esport femení. lJesport és un instrurnent de satut. Un dets nostres objectius és, precisament, fomentar [a práctica d'un esport, [a creació de programes d'esports i salut i [a incentivació de [a práctica de l'esport més adequat a cada edat i condició. OBJECTIUS O Fer de clubs i federacions el motor de l'esport catalá. O Fomentar l'actiütat fisica en l'edat escolar. O Fomentar la igualtat de sexes en I'esport. O Promoure l'esport com a eina de salut. O Reconéixer l'especificitat de l'espott catalá. �MESURES ) Establir convenis específics amb les federacions per potenciar programes de tecnificació d'esportistes. ) Ampliar e[ Centre dAtt Rendiment de Sant Cugat. ) Concertar amb municipis, ctubs, federacions, entitats esportives i empreses de gestió e[ nou Pla d'Equipaments, amb convenis per a [a seva gestió. ) Recuperar e[ nivetl de subvencions a les federacions esportives catatanes per a [a promoció i [a formació. ) Impuls per duplicar, en deu anys, e[ nombre de llicéncies esportives. ) Desenvolupar programes per tenir, en cinc anys com a mínim, un eguip catalá femení a [a divisió d'honor dels esports amb més lticéncies. ) Impulsar programes destinats a [a promoció de [a práctica de l.'esport i de [associacionisme esporLiu, amb l'objectiu que ['any 2004 eL 10o/o de La població catatana sigui sdcia practicant o abonada a un club o insta[.tació. ) Fer reserya d'espai per a usos esportius en et ptanejament urbanístic. ) Dotar cada comarca d'una piscina coberta, com a mínim. ) Dotar cada comarca, com a mínim, d'un camp de futbol de gespa artificiaL amb pista exterior d'atletisme. ) Desenvotupar un programa d'iniciació a [a natació perqué als 6 anys totes les nenes sápiguen nedar. ) Impular un programa d'iniciació a l'atletisme per a nens ) Establir i i nens nenes a partir de 10 anys. un mínim de dues hores d'esport setmanal dins del projecte educatiu de cada escola. ) Acordar la utilització de les instat.lacions esportives de les escoles fora de [horari lectiu. Vettlar per ['ús social d'aquestes instat.tacions. ) Crear espais esportius coberts a les noves construccions escolars. ) Assegurar [a correcta formació ) Impulsar e[ paper dets conselts esportius com a instrument de coparticipació entre Íescola, societat i les administracions. i adequada titutació del professorat d'educació fisica. ) Promoure programes d'estades esportives per a joves. ) Crear e[ Programa "Catatunya Otímpica". de suport a ctubs i [a federacions, per aconseguir e[ máxim nombre d'esportistes catatans en les competicions internacionals. ) Crear amb e[ món empresarial un programa de promoció de grans esdeveniments esportius, per fer de l'esport una eina de projecció internacional de Catatunya. ) Elaborar una normativa incentivadora del mecenatge esportiu. �4.9. UNA SOCIETAT VIVA: ASSOCIACIONISME, VOLUNTARIAT I PARTICIPACIÓ CIUTADANA pel catatanisme Catalunya és un paÍs d'associacions, una tradició iniciada, fa més d'un segle, poputai.i social, i ressorgida després de La tl,arga etapa franquista, amb una múttiple diversitat d'entitats pl.urats. Una caracteústica catalana és [a forEa de [a seva societat civit: des del món societats empresarial. fins a[ món associatiu sense afany de lucre, que inctou cooperatives i altres anónimes [aborats, fundacions, associacions d'ajuda mútua, voluntariat, mutualitats, ONG entitats diverses que actuen en [espai púrbtic de [a üda social' i populars, d'ajuda La renovació dels moüments socials tradicionals (obrers, veinals, cutturals i mútua, socials, de joves, de vetts...) i els nous moüments (ecologistes, feministes, immigrants, okupes, gNG...) que s'organitzen en associacions formals, informals, de voluntariat i xaxes, .rpi.rr.n inquietuds i valors de La ciutadania en moüments i xaxes que abasten tot e[ territori. és una Aquest potencial humá de projectes associatius, d'acció soLidária i de noves oportunitats potenciant [a llavor de futur que e[ Govern de [a Generatitat ha de saber estimular i aprofitar, interacció púbtic-privat en l'espai púbtic de conüvéncia. E[ principi de subsidiarietat entre administracions també s'ha d'aplicar entre aquestes i [a societat ciü[. OBJECIIUS O Prestigiar i millorar l'associacionisme i el voluntariat. O Imputsar el Tercer Sector Associatiu Solidari. O Promoure [a participació ciutadana I MESURES PER PRESIIGIAR MILLORAR L'ASSOCIACIONISME I EL VOLUNTARIAT ) Reconéixer ) e[ paper de fassociacionisme en [a millora de [a gestió púbtica. Impulsar e[ voluntariat social i cíüc. ) Esümutar fesforg de les persones dedicades a accions socials i cíüques. ) Fomentar La participació interna a les associacions, com també e[ seu funcionament democrátic i ) t'ampliació de les seves bases socials. Impulsar pol.ítiques de suport a les xaxes associatives i a les federacions. ) Donar suport a [a creació i consolidació d'entitats de segon grau que fomentin [a coordinació interassociativa i que afavoreixin I'a formació i e[ reciclatge dels dirigents. �) Millorar les normatives fisca[s que afecten les associacions per afavorir L'obtenció de recursos de [es empreses i de [a ciutadania. ) Promoure que les associacions adquireixin MESURES PER IMPUTSAR ) Et locals propis. Afrvorir ta dectaració d'utititat púbtica. TERCER SECTOR ASSOCIATIU SOTIDARI Crear les condicions adients per a[ desenvolupament del Tercer Sector Associatiu i SoLidari: fomentar associacions que tinguin projectes per generar ocupació i activitat económica, social i culturat. ) Les associacions sense afany de lucre, les fundacions, les cooperatives, les associacions de vo[untariat sociaI o cíüc, i les 0NG han de ser els auténtics protagonistes del Tercer Sector. ) Imputsar [a gestió poputar, [a gestió cíüca, [a codirecció i [a cogestió d'equipaments i serveis púbtics. ) Nous criteris d'ava[uació tinguin en compte [aportació deI votuntariat i el. benefici sociaI generat. Impulsar mesures que simplifiquin [a concertació i ets pLecs de condicions que administratives. ) Legislar a nivell catali per impulsar i consolidar e[ Tercer Sector amb votuntat de servei púbtic. ) Fer-ho des de [a fraternitat i [a sotidaritat, base d'un desplegament normatiu amb imaginació i creatiütat, tot considerant [a necessária responsabiLitat hi participin. deLs actors sociats (associacions, empreses, sindicats, ajuntaments...) que MESURES PER PROMOURE LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA D Impulsar ptans integrats, estratégics, comunitaris, de barri, ciutat i vita, amb tots els agents sociats i de tots els poders públics. ) Impulsar plans sectoriats i territorials per donar suport i crear alhora observatoris per avaluar i potenciar [a realitat social i associativa catatana. ) Miltorar les relacions institucionals entre ets poders púbtics i La participació de les associacions ciutadanes. ) Les relaciones e[ rigor i entre poders púbLics i associacions s'han de basar en [a confianga, [a transparéncia, [a cerca de [a quatitat. ) Afrvorir pactes locals perinnovar [a pafticipació ciutadana: suport dels ajuntaments a iniciatives que cerquin la millor manera de fomentar [a participació (referéndums, conset[s...). ) Impulsar amb ets ajuntaments les ONG, e[ voluntariat sociat, cíüc, cultural, veinal ) Donar especial rel[eu a la descentralització Potenciar e[ vo[untariat i a l'articutació local. de tTnstitut i ciutadá. CataLá deL Vol.untariat. i [a participació ciutadana, posant en contacte vo[untaris i associacions. �5. EL NOSTRE PAIS: CAMPS, POBLES I CIUTATS Catalunya constitueix una gran xanra de ciutats i sistemes urbans que dóna ltoc a un entramat ric i variat d'árees dinámiques, amb una regió metropolitana potent a[ voltant de [a ciutat de Barce- lona i un conjunt d'árees emergents que permeten articular e[ territori i fonamentar-hi una activitat económica diversificada i respectuosa amb e[ medi ambient. E[ territori fisic presenta moltes modalitats de paisatge, algunes de gran qualitat, amb un notabte patrimoni histdricoartístic i naturat. S'ha anat consotidant [a consciéncia que e[ territori és un espai de convivéncia i alhora un espai a mantenir. La locatització geográfica de Catalunya és mott interessant. per [a seva posició central en [arc mediterrani més desenvolupat i en un punt de pas de les comunicacions Espanya-Europa. La integració monetária europea, e[ desenvolupament del cable com sistema de comunicació i La creixent importáncia de les retacions entre les ciutats europees com a estímul a[ desenvotupament, entre d'altres fenómens, conviden a l'optimisme en e[ desenvotupament catalá. A[ costat d'aquests elements positius, hi ha notabtes mancances que requereixen una acció decidida det nou Govern de [a Genenlitat [a crisi de [agricultura i [a sitvicultura, fabandó de les zones rurats de muntanya, les dificultats d'accessibititat i mobilitat d'a[gunes zones, [a manca de gestió adequada dels espais [[iures, els déficits de gestió mediambiental dels residus, [excés d'ocupació de sót, ets déficits en infraestructures estratégiques, [a preponderáncia de ['ús del transport privat, i, en fi, [a inadequada organització administrativa del territori, són les principals amenaces. E[ nou Govern de Catalunya ha de superar [a üsió antagdnica entre e[ camp urbanització creixent, [a miltora de les comunicacions, ets canvis dels costums i [a ciutat. La sobretot, e[ i, �mobil.itat, han fet eL país cada vegada més petit, les diferents comarques i territoris 'interconnectats. més interdependents, i els pobtes i les ciutats més fenomen de La les terres de Ca[ abordar els problemes amb aquest esperit, sabent que e[ problema del regadiu de ponent o bé eL dets boscos de [a CataLunya central són un problema de "pais", de [a mateixa que [a mi[[ora de faeroport de Barcelona o e[ tren d'alta velocitat. Cada territori té les r.n.r. seves prioritats, peró aquestes han de ser, també, prioritats pel país' per superar aquest antic dualisme camp-ciutat, hem de tornar protagonisme a[ territori. a [a rica i variada xaxa de ciutats i pobLes i, mitjangant [a regionalitzaci1, potenciar e[ món ruraL que ha ciutats de tenir a [abast els mateixos serveis i oportunitats que les ciutats. També cal tenir unes problemes mediambientats ets per actuar sobre cal aixó, i un país més saludables, més sostenibtes i, de tot e[ territori. potítica duta a terme pel govern de CiU des de [a Generalitat no ha estat positiva per superar aquest duatisme, i per aixÓ cal un nou Govern per enfocar una nova pol.ítica: [a potenciació de les xaxes de ciutats petites i mitjanes que actuen de "focus" de desenvolupament i servei; [a promoció d'estratégies adaptades a[ potencial de les árees rurats; el La centratització administrativa i promoció foment d'una agricultura sostenible i competitiva; un turisme respectuós amb e[ medi; [a de [a cooperació rural-urbana; i La integració de La periféria rural a [a planificació estratégica de més acreditats. les regions, són, entre d'attres, línies de treball inspirades en els programes europeus ELS TERRITORIS PROTAGONISTES DEL SEU FUTUR en [a Ets diferents territoris del nostre país han estat poc protagonistes de l'etapa democrática quaL Catatunya ha consotidat et seu autogovern. La concepció nacionatista, una mica ideal i simpte, de Catalunya com una nació homogénia, [a centnlització poLítica i administrativa a Barcetona duta a terme pel govern de CiU, [a marginació haver-se creat deLs ajuntaments en tot e[ procés de redreqament institucional catatá, i e[ fet de no no hagin les reiions són atgunes de les causes que han fet que els diferents tenitoris de Catalunya país. del nostre potitica i social tingui [a preséncia i la participació necessária en [a üda de En aquest context, l.a poLítica de desenvolupament s'ha centrat en [a captació d'inversions positives, i que, necessiries sent grups económics muttinacionats, i també en e[ turisme, opcions ión'clarament insuficients. Hi ha hagut poca imaginació en les polítiques de suport i foment a lactiütat económica imputsada per [a gent del país. Hi ha mancances en alguns sectors industrials importants per a[ desenvolupament de determinades comarques, a causa de [a desaparició de que no han sectors empiesarials que no han pogut adaptar-se a les noves reatitats econÓmiques i rebut e[ suport necessari. Aquesta potítica insuficient, [a manca de pol.ítiques de desenvolupament territorial específiques i [a inexisténcia d'una xaxa moderna i eficag de carreteres i de transport púbtic arreu del país han fet que e[ desenvotupament es concentrés en [a regió de Barcelona i en e[ [itora[. No s'ha entés, �durant aquests vint anys, [a importincia de les infraestructures de comunicació i telecomunicació per a[ desenvolupament. La política de carreteres ha estat poc rigorosa i poc ambiciosa. Fa [a sensació que s'han fet carreteres per sortir e[ caps de setmana o bé per acontentar taL o tal. pobLe o üta. [Eix Transversal, [a gran obra púbLica que s'ha fet en aquests anys, está inacabat i és insuficient. E[ Govern també ha comprés tard i malament [a importáncia, de cara aI futur, dels sistemes aeroportuaris i del tren d'alta velocitat. Per a un desenvolupament de tots ets territoris de Catatunya d'acord amb les.seves potencialitats, cal una nova manera d'entendre [a política territorial. A totes les regions de Catatunya hi ha oportunitats. E[ canvi de po[ítica és aprofitar-tes, donant un nou protagonisme aI territori. Una nova idea del, reequilibri tenitorial: cohesió social, impuls económic territori. i tideratge det Més en[[á de les necessitats comunes, relacionades amb e[ que s'ha anomenat "societat del benestaf, els territoris tenen les seves necessitats própies, retacionades amb [a seva problemática i potencialitats. Uobjectiu que tots e[ territoris tinguin una série de serveis, d'equipaments i d'infraestructures ha estat, fins ara, [a característica principal. de les pol.ítiques adreEades a[ territori, peró e[ desenvotupament d'aquests serveis i dotacions no ha reequil.ibrat eI país. La cohesió sociaI s'ha de construir des del territori, des del petit pob[e fins a [a ü[a. Les persones pertanyen a una comunitat o s'hi integren, a nivell de barri o de pobte. Per aixó és mott important que a nivell [oca[ es desenvolupin polítiques comunitáries que afavoreixin aquesta cohesió. Potítiques comunitáries segons les necessitats de cada pobLe i comarca d'ocupació, -d'educació, d'habitatge i de benestar sociat-, liderades pets ajuntaments i per l'Administració locat, en e[ seu conjunt, com a manera de garantir que [a cohesió sociaL sigui també cohesió territoria[. i e[ seu entorn exerceixen de motor de Catalunya i d'una ámpl.ia i fomentar les potencialitats de cadascun dels territoris. La regional.ització de Sense negar e[ fet que Barcetona regió, cal exptotar Catatunya és una de [es prioritats del nou Govern de [a Generatitat, per donar noves oportunitats als territoris i dotar-tos de més cohesió socia[ i territorial. i lideratge territoriat, midanqant un projecte estratégic punt de trobada dets seus sectors socials més dinámics. La majoria dels territoris de Catalunya tenen reptes i sectors d'actiütat en crisi o emergents. De les poLítiques sobre e[ terreny que s'hi ap[iquin dependrá e[ futur de tot eI país. Les regions seran espais de desenvolupament assumit pel Govern catalá El "trian i gte" motor de reeq uiti bri: formació-ajuntaments-em preses La descentralització regional donará veu a[ territori i potenciará e[ "triangle" que ha de ser motor de desenvolupament econdmic territorial: e[ sector tocal (el.s ajuntaments i La regió), fescota i les empreses han de constituir-se en els tres elements dinamitzadors del desenvotupament regional. Les regions han de crear les condicions favorables perqué e[ món [oca[, e[ sistema educatiu i universitari, i e[ sector empresariaI s'impliquin en eI desenvolupament i en eI futur de [a regió. Es prestará motta atenció i suport ats emprenedors; igual que ho han fet els ajuntaments, també i paral.le[ament ho faran tes regions. E[ nou Govern de [a Generalitat ha de promoure, conjuntament �a [a regionaLització, [a creació d'un ámbit on interrelacionar e[ sistema educatiu, i les necessitats empreiariaLs i les demandes ocupacionals. lJaspecte de [a formació per a [ocupació será un dels principats objectius. Són els empresaris i, d'alguna manera, els atcaldes. els que coneixen les necessitats de[ teixit producüu. del món del treba[[. Cal, impticar més [a comunitat educativa, a[[unyada massa vegades protagonisme La regionatització db Catatunya, r¡n nou desenvolupament estatutari per donar a[ territori. procés de regionatització haurá de contemplar les reivindicacions de determinats territoris (A[t pirineu i terres de ['Ebre), com [a solució a [a probtemática específica de [a regió metropolitana de EL Barcetona. Es proposa [a creació de set regions: Barcelona, - Girona, Catatunya Central, Tarragona, Terres de ['Ebre, Ponent i Att Pirineu. bases fermes per a una descentralització definitiva del Govern de [a General,itat. També ha de servir per estructurar i enfortir lAdministració que, a [oca[ catalana, amb unes regions que siguin ets ámbits de descentralització del Govern i La diüsió de Catalunya en regions ha de crear unes més, ünguin, en e[ seu ámbit, unes administracions [oca[s: els consells regionats. fita important de cara a [a modernització de l'Administració a Catalunya: són ets ámbits adequats per millorar [a capacitat de desenvolupament i competitiütat del país, com també e[ punt de trobada entre LAdministració territorial de [a Generatitat i tAdministració [oca[ en e[ territori. Les regions són una Les regions han de ser Íens intermedi per excel.téncia entre municipis i Generalitat. per corregir Com a ámbits de descentratització del.s departaments de [a Generatitat, han de servir d'estructuració ámbits a Com Administració. e[ desordenat centratisme en qué ha derivat [a nostra locat, han de ser [a proposta definitiva per enfortir e[ poder [oca[ generalitzada, a tot e[ país, del principi de subsidiarietat. i fer possibte [aplicació [estabtiment de les regions ha de servir, també, per vertebrar i donar un nou protagonisme a[ territorií ats pobl.es i a les ciutats que conformen e[ país. Les regions han de catalitzar [emergéncia de projectes territorials, i han de situar [a pol.ítica territorial en [a primera línia de l'agenda política, cultural i sociat, per tal de contrarestar [a tendéncia a [a centratitat i a [a sectorització de les polítiques púbtiques. Així mateix, e[ fet regional ha de servir per reconéixer [a diversitat territorial del país i ha de tenir prou fLexibil.itat i consens per poder adaptar-se a les diferents necessitats de gestió i representació dels territoris. �Qué han de fer les regions? Com a ámbit territoriaI de descentraLització de [a GeneraLitat, han de constituir un mapa ctar i progressivament únic per a l'organització administrativa, i han de propiciar un acostament de [administració aI ciutadá. La regió constituirá de les potítiques dels diferents departaments en e[ territori. eL punt de coordinació La regió será, també, un ámbit territoriaI d'una Administració [oca[, amb un govern propi: eLs conselts regionals. Aquests tindran, en primer [toc, les competéncies i objectius de les actuals diputacions: [a garantia de [a prestació dets serveis locals, [a prestació dels serveis supratoca[s i supracomarcats, [a cooperació [oca[ i comarcaI i [a defensa dels interessos regionats. En segon [toc, els conselts regionals han de ser unes administracions de "gestió del territori" i de promoció social i econdmica de [a regió. Per assolir aquest objectiu, conjuntament amb algunes de les iniciatives que les diputacions actuats han engegat, ets consells regiona[s han de ser receptors de competéncies autonómiques de gestió del territori (urbanisme, aigües, medi ambient). E[s consetts regionals han de sorgir "des de baix": e[s seus drgans de govern estaran formats per etectes locats. E[ seu president seri un a[ca[de. Les regions reemplaEaran i integraran les actuals diputacions, contribuint a [a simpLificació i racionalització del mapa administratiu. "punt de trobada" de fadministració de [a Generatitat i fadministració [oca[. S'establirá un drgan paritari de coordinació i impulsor de [es polítiques regiona[s: La Comissió regionaI de coordinació. Les regions seran un Les regions es correspondran amb les províncies a l'efecte de [organització administrativa de ['Estat. Una vegada regionalitzat e[ territori cata[á pel Partament de Catalunya, es proposará a[ legislatiu estata[ ['adaptació de [a seva estructura periférica a[ fet regiona[. D'aquesta manera, a Catalunya, les províncies s'anomenaran regions. Així será possibte conjugar e[ fet que Catalunya es doti de [a seva prdpia organització administrativa i territorial amb [a necessitat constituciona[ del manteniment de [a província. Les regions funcionaran com a províncies a l'efecte de les circumscripcions electorals i estadístiques, servint per resotdre les necessitats de gestió de les competéncies i serveis de l'Estat a Catatunya, que, d'altra banda, hauria de centralitzar [a representació política en [a delegació deL Govern a Cata[unya. La regionalització ha de ser un procés on e[ territori porti [a iniciativa. Així mateix. ha de ser assumit pel conjunt de les forces potítiques i sociats. La detimitació fina[ ha de ser fruit d'un consens ampli. Proposarem, per tant, un procés de discussió molt obert on els diferents territoris puguin intervenir i contribuir a conformar [a decisió que ha de prendre e[ Partament de Catalunya. final assolir un modet regional clar en [a detimitació, peró flexib[e i adaptat quant a[ contingut dets drgans i administracions regionats. En aquest sentit, La regió de Es proposa com a objectiu Barcelona i [a seva xarxa de ciutats es dotaran d'un govern locat, e[ Consell Regional de Barcetona, gue, necessáriament, requerirá un ampti ventatl de competéncies i recursos. �lJapticació det principi de subsidiarietat a Catalunya, un exercici de federalisme interior. La ,,dávotució" de protagonisme, competéncies i recursos cap als nivetls d'administració Local i cap a[ territori i [a societat. Tot aLLd que pugui fer [a societat no ho ha de fer lAdministració, administració més propera, no ho ha de fer una de més ltunyana' i tot a[[Ó que pugui fer una l-lAdministració [oca[ catatana, e[ poder [oca[ catatá, fa temps que ha assolit [a seva majoria d,edat. Aquest reconeixement vol dir un altre marc financer on [assignació dels recursos es faci amb un cert grau d'automatisme. qüestió territorial ha de tenir en compte [a fitosofia que es troba darrere de les reiünd.icacions del sector locaI contingudes en ets documents originats del Pacte Loca[. a[s municipis S'ha d'impulsar una assignació flexibLe i progressiva de competéncies, serueis i recursos El. i rep¡antejament de La a tAdministració [oca[ en e[ seu conjunt. i e[ sector [oca[ en e[ seu conjunt, han de gestionar tota una série de competéncies, amb els recursos corresponents, que actuatment estan en l'esfera autonÓmica. D'una manera unánime, els alcaldes han reclamat La gestió de llensenyament primari, i opcionalment, del El secundari, de Les pol.ítiques ocupaciona[s actives i de les pol.ítiques de promoció d'habitatge. per [a tant, conjunt d'aquestes pol.ítiques representa un 6% de [a despesa pública consolidada i, una distribució d'assolir l'objectiu en distáncies escurgar sevá cessió cap a[ sector [oca[ significará de [a despesa de l'ordre det 40/30/30. Els ajuntaments, Un nou enfocament del creixement urbanístic timitar la urbanització extensiva els nostres pobtes ELs pobLes i i consolidar ciutats i les ciutats que veftebren eL territori de Catalunya constitue'ixen un important patrimoni urbanístic que cal conservar i potenciar. úttims anys, e[ creixement de só|, destinat a habitatges, indústria i serveis s'ha produit que hi hagi en bona part al, marge dets pobLes i ciutats. lJocupació progressiva del territori, sense i implica una un increment significatiu de [a població, té uns enormes costos energétics afegits gran dificuttat de cara a [a dotació de serveis i transport als nous assentaments. Ca[ replantejar e[ En aquests modeL. La urbanització residencial. dispersa o de baixa densitat s'ha desenvolupat sovint sense cap consideració a les estructures tradicionals dels pobl.es i ciutats existents. Creiem necessari corregir aquest procés, atorgant més protagonjsme als pobles i ciutats existents, i donant suport a les que infraestructures de mobititat i comunicació en els sistemes urbans consolidats, per petits siguin, tot disminuint els riscos de segregació social del territori. ül.es de Catalunya han sofert un procés invers a les noves produit un árees residenciaLs disperses. Malgrat ets esforgos desptegats pels ajuntaments, s'ha cert buidat residencia[, acompanyat, en motts casos, d'una creixent terciarització o d'una incipient degradació. En aquest context, Les pol.ít'iques púbtiques d'habitatge de sdl s'han centrat, Les árees centrats de mottes ciutats i i principalment, en els nous creixements. �Es donará prioritat a [a recuperació dels teixits urbans, a [a recuperació de [a idea de pobLe i de ciutat, que vol dir que, juntament amb una potítica decidida de miltora dets espais públics, es prioritzaran les polítiques d'habitatges, destinant més recursos i donant competéncies als ajuntaments. La reconversió decidida de determinats centres i sectors urbans envettits o que han perdut [a seva funció urbana pot absorbir una part important de [a demanda d'habitatge preüsibl.e a mig i LLarg termini. En aquest context, s'imputsará una potítica decidida de suport ats ajuntaments amb l'objectiu de reconvertir, en clau de miltora urbana, una part important deLs habitatges dets anys 50, 60 i 70 gue, en mott casos, no s'adapten a [es noves necessjtats individuaLs i socials. La incorporació de les idees sobre [a sostenibilitat a [a planificació territoriat indica que s'ha de trebaltar amb models urbanístics de creixement més compacte. En aquesta línia, i complementáriament, cal decidir e[ conjunt d'espais no urbanitzables de Catatunya. S'actuará decididament per preservar els espais naturals, els sdl.s rústics de valor agrícola, forestal o paisatgístic. E[ nou Govern de [a Generalitat trebatlará perqué els pobles i petits nuclis no integrats en sistemes urbans siguin objecte d'accions de cara a[ seu manteniment, amb criteris d'equitat, dotant-los de tots els serveis básics mínims. La satvaguarda mittora d'aquests pobl.es i de[ seu patrimoni és i una prioritat per a[ país de cara a [a preservació deL paisatge i de les referéncies culturals deL territori. OBJECTIUS O Promoure un nou reequitibri territorial basat en [a cohesió social, I'impuls económic i e[ lideratge del territori. O Fomentar el desenvolupament económic territorial. O Implantar la nova organització regional de Catalunya. O Retornar protagonisme, competéncies territori. O Limitar [a urbanització extensiva pobles i i i recursos al conso]idar els ciutats. MESURES ) Promoure que lAdministració [oca[ assumeixi competéncies en [a gesüó de l'ensenyament primari, i opcionatment delsecundari, en les polítiques actives d'ocupació, en [a promoció de L'habitatge i en ámbits deI benestar socia[. �) proposar [a Taula regional de desenvolupament i formació amb [a missió de planificar les necessitats educatives específiques de [a regió, amb participació d'alcatdes, mestres i empresaris. Organitzar Catalunya en set regions: Barcelona, Girona, Catalunya Centra[, Tarragona, Terres de lEbre, Ponent i A[t Pirineu. ) regions siguin t'ámbit de descentral,ització del Govern i que es configurin com unes administracions [oca[s: els conselts regionals. ) proposar que aquestes ) E[s consetls regionats assumiran les competéncies i objectius de les actuals diputacions i seran receptors de les competéncies autonómiques de gestió del. territori (urbanisme, aigües, medi ambient). ) El, president del.s consells regionals será un a[ca[de. ) proposar [a creació d'un órgan de coordinació i impul,sor de les polítiques regionats: [a Comissió regionaI de coordinació. ) proposar al. LegisLatiu estatal lladaptació de [a seva estructura periférica a[ fet reg'ional. ) Retornar [a competéncia urbanística d'aprovació de pl.anejament derivat als municipis d'una certa entitat. Reüsar totes les competéncies que han estat tretes des de [ámbit [oca[ fautonómic, sense que s'hagi guanyat en eficiéncia ni mitlorat en qualitat. ) Elaborar a un conjunt de Plans territoriats regionals que identificaran e[ conjunt d'espais no urbanitzables. ) prograDissenyar pol,ítiques per a[ manteniment i La mil.l,ora dets espais "tliures" del territori: mes d'ajuda a les actiütats primáries creadores de paisatge, etc. ) Reorientar ets instruments púbtics d'intervenció en e[ só[ i llhabitatge cap a [a renovació urbana enfront del nou creixement. ) Elaborar un programa de üabil.itat per ats petits nuclis rurals en procés de despoblament, reorientant-los cap a [a funció residencial vincutada ats sistemes urbans próxims, mitjanqant mil[ora de les comunicacions i de [equipament. [a [a LegisLació urbanística catalana, amb [a intenció de reorientar e[ planejament generaI urbanístic, agiLitar [a seva gestió, fLexibil'itzar [a programació i posar-la en ) Revisar en profunditat relació amb [a programació de les inversions [oca[s. ) Introducció de criteris que afavoreixin feficácia en [a gestió de les actuacions urbanístiques. ) Disseny de sistemes de gestió específics per a [a reconversió ) dels centres urbans, etc. Transformar les actuats Comissions d'Urbanisme, que hauran de canviar e[ seu carácter "fiscatitzadof i convertir-se en uns organismes de coordinaciÓ administraüva i de satvaguarda del.s objectius de l'ordenació ) Estimul.ar l,a participació territorial. ciutadana en els plans d'ordenació territorial. �AMBIENT, QUALITAT DE VIDA I SOSTENIBILITAT La preocupació creixent pel medi ambient a Catatunya no ha tingut fins avuj una resposta adequada que CiU ha votgut presumir de ser [a primera autonomia que ha creat un departament, les polítiques ambientats no han estat entre els sectors prioritaris de ['acció de govern, sinó una coaftada per tapar ets errors. des de [a Generalitat. Tot i Set anys després de [a creació del departament de Medi Ambient, no s'hi han concentrat les polítiques relacionades amb [a protecció del medi ambient (espais protegits, energia...), ni s'han apoftat solucions a[s problemes més importants: infraestructures de gestió de residus, pLanificació de [a producció i distribució de llenergia, recerca en innovació tecnotdgica retacionada amb [a protecció ambiental o foment del transport púbtic. E[ nou Govern de [a Generalitat ha de canüar les actuals potítiques d'ocupació de só[, de regeneració dets espais periurbans, de protecció adequada dels espais naturals, de vatoració dels espais agrícoles i forestals i de comprensió de ['imprescindibte paper dels corredors bioLógics. S'ha de fer una política d'usos del territori que recuperi e[ concepte d'espai natural, espai agrari, espai obert per a[ correcte desenvolupament de Catalunya- i desterrar [a idea que només -imprescindibte e[ principal i únic centre d'interés és [ámbit urbá o urbanitzable. La Generalitat ha de dissenyar e[ model territorial genera[, mediambientalment sostenibte, perd [a seva aplicació ha d'anar a cárrec del món [oca[, que ha de planificar, també amb criteris de sostenibititat, els usos del só[ no urbanitzable, i fer de les mateixes ciutats un ecosistema terri- toria[. E[ nou Govern ha de donar importáncia a les polítiques de recuperació de La quatitat de faire, afrontant ets aspectes relacionats amb [a producció i e[ consum d'energia. Ha de tenir com objectiu incorporar les potítiques d'eficiéncia energética, de promoció de Les energies renovables que substitueixin les fonts contaminants o d'alt risc (combustibtes fdssits i nuclears); les poLítiques de mobilitat sostenibte i, per tant, [a potenciació del transport púbtic i ['apl.icació de condicionaments ambientats als motors de[s vehicles privats; i e[ control de [a contaminació industria[, en [objectiu d'aconseguir una major qualitat atmosférica. E[ nou Govern ha de considerar faigua com una política básica, com a font de vida i de desenvolupament. Ca[ acabar amb les visions parciats i conjunturals del Govern anterior i pl.anificar i gestionar correctament aquest recurs natural a partir de la üsió integraL del cicl.e de l'aigua per donar una resposta a[ déficit estructural que pateix Catatunya. ftuvia[s i els aqüífers com a veritables sistemes naturats que han de recuperar [a seva funció de corredors de biodiversitat, de connectadors del. territori i de les retacions humanes, com també de sistema natural d'emmagatzament d'aigua. S'han de defensar amb fermesa, davant dels greus déficits de Catatunya, els criteris de solidaritat, comptementarietat i corresponsabilitat de [Estat. Les depuradores són un element més per gestionar faigua, i sanejar els rius també vol dir tenir en compte els aspectes biotógics: invertebrats, atgues, vegetació aquática, de gtera o de ribera, ocelts i altres vertebrats. E[ nou Govern considerará e[s espais �protecció En matéria de residus, e[ nou Govern de [a General,itat ha de garantir e|' més att nivetl de ambientat, amb una política de prevenció basada en [a reducció del consum de matéries primeres i d'energia i La disminució de ['ús de substáncies tóxiques. Les actiütats industriats, les ramaderes' les doméstiques utilitzen recursos naturals i generen gran quantitat de residus que cal reduir en [a mesura en qué sigui possibte i tractar adequadament per impedir probtemes ambientats de primera magnitud. les minéres i facció del Govern sobre e[ medi ambient. és del tot imprescindibte [a col'laboració ciutadana i dels sectors económics per promoure un canü d'actituds indiüduals i co['lectives. Tan sols amb per a [a corresponsabititat social farem possible [a nostra proposta d'etaborar llgenda Local 21 Catalunya. Només així [a potítica ambiental del Govern podri generar ocupació, riquesa i sostenibititat en sectors tan importants com e[ turisme i et lleure o [atracció d'inversions de En quatitat cap a[ paÍs. OBJECNUS O Canviar l'actual potítica d'ocupació del sól per una política de sostenibilitat. O Cobrir [a demanda energética, disminuir la contaminació i millorar l'estat atmosféric. O Gestionar l'ús de llaigua amb una visió que integri tot el cicte, amb ta protecció d'espais fluvials i aqüífers. O Reduir la producció de residus i crear infraestructures per a un tractament adeguat. O Promoure la corresponsabilitat social en la protecció del medi ambient. MESURES PER CANVIAR L'ACÍUAI POLÍTICA D'OCUPACIÓ DEL SÓL PER UNA POIÍTICA DE SOSTENIBILTTAT ) Crear una veritabte xana d'espais naturals que en permeti [a gestió integrat. ) proposar La unió dets espais PEIN, els parcs naturals i altres zones d'interés per garantir una major biodiversitat. ) ' Articutar [a xarxa entorn de sis grans sistemes: 1) eL parc natural de fEmpordá, 2) [ane[[a verda metropoLitana, 3) e[ sistema de les terres de ['Ebre, 4) eL sistema pirinenc, 5) e[ sistema litoral i 6) et sistema deL territori agrari i forestal de [es comarques interiors. d'interés agrari i forestal, necessari per a [a potítica agrária, [a defensa de [a biodiversitat i [a integració en el. paisatge de l'activitat productiva, cultural i ecológica. ) pla d'espais �) (agéncia catatana de boscos i conreus promourá contractes amb els propietaris amb objectius ambientats ) i sociats. Comprometre e[s propietaris com agents actius en [a defensa dets valors ambientals dets boscos mediterranis i ets espais agrícotes intersticiats. ) Pla territoriaI sostenible biodiversitat ) per dotar Catalunya de grans infraestructures tot preservant i eütant [ocupació difusa que afavoreix e[ consum extensiu del Comprometre els ajuntaments en [a gestió del medi natural i [a só[. en [a planificació amb criteris de sostenibi[itat. MESURES PER COBRIR LA DEMANDA ENERGETICA, DISMINUIR LA CONTAMINACIó I MILLORAR TESTAT ATMOSFERIC ) P[a cata[á d'eficiéncia energética i extensió de les energies renovabtes per estalüar energia perqué en 5 anys més d'un 100/o de l'energia consumida sigui d'origen renovable. i ) Promoció de [a instal.tació de ptaques solars a 5.000 sostres, en 4 anys. ) Programa de parcs eótics, per facititar [a producció i fadequada ubicació dets aerogeneradors. ) Apticació immediata en els edificis de [a Generalitat de criteris d'eficiéncia, amb [a instal.lació de captadors d'energia sotar en els de nova construcció. ) Vettlar per [a mixima eficácia dels controls de contaminació atmosférica d'origen industrial per combatre l'efecte hivernacte en l'atmosfera . ) Tractament més aprofundit del risc industriat, per [a freqüent proximitat indústria-habitatge. ) Inventari de focus emissors de dioxines i d'attres substáncies de risc per a [a satut, i apticació de mesures de reducció. ) Promoció del transport púbtic per dissuadir ['ús abusiu del vehicte privat als protocols mundials de disminució de les emissions de C0, . i garantir l'aportació ) Prioritat attransport co[.lectiu menys contaminanL ferrocarril, metro, metro [[euger, tramvia, xarxes ferroüáries de proximitat i de circumva[.tació i xarxes complementáries d'autobusos. ) Mesures per a l'adaptació de motors i carburants dets vehicles a les noves demandes de quatitat. TÚS Og L'AIGUA AMB UNA VISIó QUE INTEGRI EL AMB tA PROTECCIÓ D'ESPAIS FLUVIATS T NOÜÍr¡NS MESURES PER GESTIONAR CICTE D'AQUEST RECURS ) Promoure ) eI consens sobre eI Pl.a hidrotdgic per a Cata[unya. Vetltar per [a correcta depuració de les aigües i [a protecció dets aqüífers. ) Elaborar i apticar programes de sanejament d'aigües residuals urbanes, industriats amb les condicions específiques per a cada zona. ) ) Garantir [a qualitat de ['aigua dels rius. del litoral i i ramaderes dels aqüífers. Destinar més esforEos econdmics i técnics a les zones de major concentració urbana i industrial (trams baixos del Besós i LLobregat) i als espais fluüaLs amb especials valors ecotdgics (faunístics, geoldgics...). Dedicar especial atenció a [a contaminació ramadera. �) Recuperar les conques fluüals com a corredors biotdgics. ) Intervencions per recuperar ets rius i camins de ribera com espais de comunicació ciutats i humana a les pobles. ) Promoure sistemes de reg agrícota de baix consum i de reaprofitament. Acció decidida a favor de les inversions en noves tecnotogies de reg agrari de baix consum ) d'aigua. ) Destinar a[ reg l'aigua procedent de sistemes de depuració d'aigües residuals. ) Garantir menors captacions d'aigua deLs rius i afavorir [a recuperació naturaI de les conques. ) Retornar a[s ajuntaments [a responsabilitat en La gestió de les aigües residuats. ) ApLicar tots aquests conceptes segons [especificitat de cada part del territori. MESURES pER REDUIR LA PRODUCCIÓ Og n¡gDUS I CREAR LES INFRAESTRUCÍURES NECESSARIES PER A UN TRACTAMENT ADEOUAT ) Destinar tots els esforgos possibles a eütar [a producció de residus. ) Programes per eütar [a producció de residus o reduir-ne [a quantitat. ) Crear les condicions necessáries per a [a recoltida selectiva, [a reutitització o e[ recictatge dels residus. ) promoció de deixall.eries i altres instal.tacions dels programes de reco[[ida selectiva. ) Promoure e[ canü d'hebits per a un correcte tractament dels residus. ) ApLicar el. criteri del "principi a [a fi" en els processos generadors de residus, com també en [a gestió de les instal'lacions de tractament o dipdsit de residus. ) Apl..icació escrupotosa del, ) criteri de contro[ar ['impacte que qualsevoI materiaI produeix en e[ medi ambient durant tot e[ seu cicle üta[. Regular tot eI c'icle ütaL de les instat. lacions de tractament o de dipósit de[s residus per eütar efectes mediambientals no desitjats. ) Cooperar amb els ajuntaments en [a solució del problema ambiental dels residus. ) Contribuir a [a construcció dlnfraestructures necessáries per facompliment dets objectius d'aquests programes. MESURES PER PROMOURE LA CORRESPONSABILITAT SOCIAL EN LA PROTECCIÓ DEL MEDI AMBIENT ) gbrir un debat sobre [a possibil"itat de canüs en [a pol"ítica fiscal, que comportin [a reducció lenta de [a fiscal,itat que grava e[ treba[[, substituint-la per un increment lent que graü [a utitització de recursos naturals o [a contaminació. Mo[t especiatment, proposarem penalitzar [a generació de C0, i attres gasos d'efecte hivernacle. ) potenciar Barcelona i [a seva área com a capital ambiental de [a Mediterránia. productores d'equipaments i serveis mediambientats, [a coóperació mediterránia i La impl.antació d'institucions internacionats retacionades amb e[ medi. ) Impulsar [a localització d'empreses �) Vetllar perqué e[ grans projectes d'infraestructures (Besds, Llobregat, [a recuperació deLs espais ftuviats, ['anet[a verda, ets parcs agrícoles o rurats, els programes de residus, e[ paper del transport púbtic no contaminant, etc.) facin de [a regió metropolitana un exemple de sostenibilitat. ) Promoure una nova cultura ambientaI i [a imp[icació de tots els sectors socia[s en [e[aboració de l'Agenda 21. ) Proposar que ta política ambientaI no sigui un conjunt de programes ai[[ats, sinó [a traducció d'una idea de progrés, en |.a qual se sentin implicats tots els sectors sociats i económics. ) Impulsar un debat, obeÉ a [a ciutadania i amb [a participació activa dels experts, per a[ disseny d'un Pta d'acció ambiental, que será l'Agenda 27 per Catalunya. SUPERAR EL DEFICIT TERRITORIAL D'INFRAESTRUCTURES XARXES DE COMUNICACIONS I té un déficit d'infraestructures en relació amb e[ conjunt d'Espanya i les regions competidores d'Europa. A Espanya, ets déficits són sobretot en carreteres i autopistes (Catal.unya té e[ 130/o del capital üari espanyot, ma[grat que representa e[ 150/o en pobtació, e[ 180/o det PIB i et 77olo del' tránsit totaL). Madrid, Balears Catalunya són les regions més infradotades en infraestructures públiques i on La rendibiLitat de [a inversió en infraestructures és més alta. Catalunya i A Europa, les diferéncies són en autopistes i ferrocarrits. La dotació mitjana de 9 regions europees les quats Lombardia, Bassin Parisien, Rhóne Alps...- dóna un índex 128 en renda, 118 -entre en longitud d'autopistes , 774 en longitud de ferrocarrits, comparat amb un índex 100 en e[ cas de Catalunya. E[ diferencial negatiu en ferrocarril és tres vegades superior a[ de xaxa üária. Amb e[ gran impacte inversor del tren d'alta vetocitat i de l'ampliació de l'aeroport de Barcelona, [a inversió de l'Estat a Catatunya será molt important i pot arribar a percentatges equivalents als de població i PIB. Catatunya ha d'abandonar [a potítica det greuge comparatiu i ets referents de pobtació i PIB, per plantejar nivetts de finanEament d'inversió en infraestructures suficients per reatitzar ets projectes necessaris per a [a competitiütat deL país. E[ nou Govern de [a Generatitat ha d'aconseguir un nive[l d'inversió d'uns 500.000 mitions de pessetes [any, pertatd'arribara un programa2000-2004 de 3.5 bilions, que s'haurien de repartir a ra6 d'7,7 [Administració de l'Estat, 7,7 sector privat i 1,3 [a General.itat. Aquesta proposta d'inversió ha de dotar Catalunya de les grans infraestructures de connectiütat necessáries-que suposa un incrementdel,52olo respecte a[s nivel[s mitjans del període 7997-7999. eL S'ha d'invertir fort en infraestructures, amb llobjectiu de miltorar [a connexió amb [a resta d'Espanya, amb Europa i, especialment, amb ['arc mediterrani, per miltorar també [a situació competitiva de Catatunya i facilitar-ne eI desenvotupament económic. S'ha de completar una xarxa d'infraestructures basada en e[ model de les set regions, que elimini els obstacles existents a La mobiLitat de les persones les mercaderies en parts importants del territori i que permeti reduir La mobiLitat obtigada i fixar [a pob[ació en e[ territori. i �OBJECTIUS O Dotar el país de tes grans infraestructures competitivitat. de O Vertebrar les regions i facititar la permeabititat det territori. O Canüar el model de mobilitat metropolitana de Barcelona. O Superar ets déficits ambientals amb criteris de sostenibilitat. MESURES pER DOTAR EL PAÍS DE LES GRANS INFRAESrRUCTURES DE COMPEÍITIVITAT ) Garantir [a construcció de ta 3a pista, les noves terminals i [a zona logística de l'aeroport de Barcelona, i impulsar zones de manteniment i d'indústria auxiliar. ) Convertir l'aeroport de Barcelona en e[ nus de connexió internacional del sud d'Europa (HUB). ) Constituir un organisme autónom per a [a gestió de l'aeroport de Barcelona, per construir un aeroport apte per a 40 milions de passatgers ) Crear [a i 650.000 tones de mercaderies [any. xaxa aeroportuária catatana, amb els aeroports de Girona, Reus, Sabadell i La Seu- Andorra que complementin e[ de Barcelona. ) Fer que et TGV arribi e| 2004 a l'estació central de [a Sagrera i a [a frontera francesa. ) Fer arribar [amplada internacional per a mercaderies ats ports de Barcelona i Tarragona i ats aeroports de Barcelona, Reus ) i Girona. Crear una xarxa regional de trens d'alta velocitat que, amb [ús de [a üa del' TGV, comunicará les principals ciutats. ) Convertir el.s ports de Tarragona i Barcelona en motors econdmics del país. ) Crear com a empreses púbtiques els ports de Tarragona i de Barcelona, per situar-los a[ capdavant del tránsit espanyol de mercaderies. ) Coordinació d'aquestes empreses i construcció conjunta d'un "port sec" a[ Baix Penedés. ) Garantir ta disposició de telecomunicacions de banda ampla a les árees metropolitanes, abans de finals del. 2001. MESURES PER VERTEBRAR LES REGIONS I FACILITAR LA PERMEABILITAT DEt TERRNORI ) Estabtir un sistema de comunicacions intermodal Catalunya-xarxa de ciutats: acostar les capitals comarcals i ciutats de més de 5.000 habitants a menys de 30 minuts d'una autoüa, d'una �estació ferroviária amb serveis d'alta vetocitat o del metro regional, de manera que Barcelona no estigui a més de 90 minuts de cap població important. ) Proposar e[ desdobtament de les principals línies ferrbviáries per estabtir un servei de metro regiona[. ) Proposar e[ desdoblament de les línies ferroviáries de Renfe Barcelona-Vic i Barcetona-Manresa, així com [a miltora de [a lÍnia L[eida-Manresa. ) Desdoblar les línies de FGC Barcelona-Igualada i Barcetona-Terrassa. ) Proposar [a creació de [a línia de passatgers Mot[et-E[ Papiot. ) Redactar i executar un pla d'autoües [[iures de peatge, que contempli actuacions de [a Generalitat i de l'Estat per acabar amb e[ déficit i discriminació de [a xaxa viária cata[ana respecte de [a de ['Estat, amb una inversió d'uns 160.000 mitions de pessetes. Aquest pta haurá d'inctoure les actuacions següents: . desdoblament N-152 Vic-Ripott . desdobtament C-1411 Manresa-Berga . desdob[ament Eix Ebre . autoüa Matgrat-Lloret . desdoblament anella Gavarres . desdobtament C-260 Figueres-Roses . desdoblament N-240 Tarragona-Montblanc . desdoblament N-260 Figueres-Otot . desdoblament Banyo[es-Besatú . desdoblament Túne[ de Vietla . nova via Abrera-Granotlers . construcció de ['Eix Diagonal Manresa-Igualada . mi[[ora d'autopistes i artéries metropolitanes: A-16 i A-18 . desdoblament de ['Eix Transversal ) Crear un fons de rescat de peatges i de manteniment de les autopistes impostos ltigats a [es autopistes (beneficis, IVA). i autovies a partir dels ) Rescatarels peatges de les ües de circumval.lació de les corones urbanes (especialment ta B-30). ) Assegurar que totes les árees metropolitanes i capitats comarcats disposaran de fibra óptica abans del 2001. Regular [ús públic de [a xarxa d'infraestructures de telecomunicacions, amb una utitització eficient que permeti. abans del 2O04, [a prestació de serveis avangats de tetecomunicacions (Internet, alta velocitat) a totes les pobtacions de Catalunya. MESURES PER CANVIAR EL MODEL DE MOBILITAT METROPOLITANA DE BARCELONA ) Garantir l'execució deL PLa director d'infraestructures de hutoritat del Transport Metropolitá de Barcelona (60.000 milions de pessetes/any) que ha de fer possible l'extensió de [a xarxa de metro i tranüa. ) Destinar e[ doble de recursos a[ transport públ.ic cot.tectiu que a les carreteres. ) Potenciar eI transport púbtic col.tectiu i disminuir ['ús del vehicte privat. �potítica pressupostária que destini entre 2 i 1,5 vegades més de recursos a[transport públic que a infraestructures üáries. ) ) Finanqar La poLÍtica de transport amb una participació en llmpost sobre carburants. ) Reüsar [a fiscalitat tLigada a [a carretera. ) Creació d'un fons específic per a[ finangament del sistema global del transport púbtic, amb una participació en els impostos especials sobre els carburants consumits. MESURES PER SUPERAR ELS DEFICITS AMBIENTALS AMB CRITERIS DE SOSTENIBILITAT ) Garantir e[ subministrament d'aigua de qual,itat a les conques internes, amb les obres per resoldre eL déficit hidrol.ógic finangades parcialment per fEstat. ) Impulsar un gran pacte entre [a Catatunya rural i [a urbana, i entre les conques internes i les terres de [Ebre i de Lteida, que acabi amb les batalles sobre [aigua i ets greuges territorials. ) Crear consorcis amb els ajuntaments d'abastament en alEa a [ámbit regional: els primers es podrien crear sobre [a base de l'abastament Girona-Costa Brava, [a xaxa Ter- Llobregat i e[ consorci de Tarragona. ) Acabar e[ sanejament dets rius. ) Retornar als ajuntamaents [a gestió dets sistemes de depuració amb un finanqament adequat. ) Et pta de sanejament preveurá [a substitució dets emissaris submarins per mecanismes de reutilització, com també [a incorporació dets residus agrícoles | 5.4. I ¡I CNUP, UN LLOC PER VIURE I i ramaders. PROSPERAR món rural catalá, que és e[ 80o/o deL territori de Catalunya, ha experimentat en ets darrers cinquanta anys una transformació radical.. [escassa rendibilitat de les explotacions ha provocat [abandó de La majoria de [a pobLació activa agrária. Ha emigrat a les ciutats, de [a pagesia cap a població activa, amb La indústria i ets serveis, quedant reduida a poc més del 3olo del total de [a una edat forEa avangada, pocs joves i moltes dificultats. EL La pagesia compleix La dobl.e funció de produir atiments, de més i mi[[or qualitat, i cada dia més barats-, i de gestionar eI medi naturaI i eL territori de forma sostenibte. [actiütat pagesa és cada cop més semblant a[ d'una petita empresa agrícola, que no sempre disposa dels instruments ni del suport necessaris. a [a Unió Europea ha permés integrar e[ sector agrari catalá en e[ comunitari i gaudir dels sistemes d'ajudes derivats de La poLítica agrária comunitária, amb un batanq netament positiu. Peró hi ha una fofta competéncia en les produccions de tipus continental i l'inconvenient d'una política europea que no sempre valora i potencia e[ model agrari i les produccions de carácter mediterrani. La incorporació �E[ Govern de [a Generalitat és responsabte de gestionar i de complementar [a potítica agrária fixada per [a Unió Europea, sobre [a base del cofinanEament. Només es pot accedir a certes línies europees d'ajuda si les administracions própies (Generalitat i Estat) hi assignen préviament recursos. Peró amb ets governs de CiU ha mancat aquesta definició prévia d'una política rural i agrária prdpia, ['establiment de prioritats i [a gestió eficient dels recursos transferits. La pol.ítica agriria a Catalunya ha estat cada dia més lenta i burocratitzada. E[ nou Govern de [a Generatitat ha de fer una nova política que defineixi tlámbit rural catalá. lJagricultura, [a ramaderia i [a sitücultura continuen essent les actiütats económiques de referéncia en aquest ampti territori que constitueix eI medi rura[, i caI assegurar mj[[ors condicions j noves oportunitats a [a pagesia, que [a població rural es mantingui i que, si pot ser, torni. S'ha de propiciar [a incorporació de joves pagesos, de manera que [empresa famitiar i eL pagés professional siguin ets protagonistes principals de [a política agrária. Ca[ enfortir les estructures associatives agráries i mi[[orar [a seva capacitat d'actuació i d'incidéncia en [a transformació i comercialització de les seves produccions. S'ha de fer una política alimentária de qualitat, a través de les produccions agráries i els productes transformats, vetllant per [a seguretat sanitária dels aliments produi'ts a Catatunya i els d'importació. S'ha de ptantejar [a gestió del medi natural de manera que sigui percebut com un patrimoni col.[ectiu a preservari fomentar, i s'ha de considerareI pagés com eIdefensor naturali principaL d'aquest patrimoni comú. S'ha de desburocratitzar l'administració agrária de [a Generalitat, miltorar [a seva capacitat de gestió i fomentar eI diál.eg i [a concertació amb e[ sector i les organitzacions professiona[s. E[s sindicats agraris, [a federació de cooperatives i les entitats associatives ADS, ADF, grups -ADV, de sanejament, organitzacions sectoriats de productors. etc.- són ets intertocutors indispensables per a [a formulació d'una potítica agrária i rura[ assumida i compartida per tots. OBJECTIUS O Frenar e[ procés d'abandó de [a població rural i propiciar la incorporació de joves pagesos. O Desenvotupar una política alimentária de qualitat. O Propiciar [a millora de les condicions de vida en el món rural. O Defensar [a gestió det medi natural com un patrimoni col. lectiu. �MEsuREs pER FRENAR EL PRocÉs oegnlloÓ o¡ LA PoBtActó pRoprcrAR LA lNconponncIÓ DE JovEs PAGEsos nunnl I PER ) Elaborar un catáLeg de sóL agrari a fi de preservar-ne ['ús i evitar l'especulació, especialment les zones de creixement urbá que tenen un etevat valor agrondmic. ) Promoure una ltei d'orientació agrária que contempti e[ pagés professional i [empresa familiar agrária com els subjectes principal.s d'una relació contractual amb lAdministració. ) FaciLitar assessorament, suport mitjans, com també [accés a fons de finanEament sistema d'ajudes just que eüti fespecutació. i i a a un l'estabilitat professionaI dels pagesos que no són propÍetaris de [a terra i convertir les formes contractuals del dret ciül catalá en contractes d'arrendament. ) Fomentar i i fer preüsions futur per a ) Avaluar l'impacte de tAgenda 2000 sobre e[ camp produccions. ) Informar, assessorar i ajudar técnicament el. pagés en coneixements, técniques millora de les produccions i/o La gestió empresarial. [a pesca de i les sistemes de ) Formació agrária continuada. ) Formació professional regtada, amb móduls d'especialització agrária adequats a les zones rurals. ) Consütució d'un Fons de terres que doni més transparéncia a[ mercat de [a terra, eviti l'especulació, facititi eI cessament anticipat de les actiütats agráries dels pagesos que vu[guin acollir-s'hi, promogui [a incorporació ) Facititar i de joves i permeti impulsar e[ redimensionament de les explotacions. [a incorporació dels joves a factiütat agrária. Habilitar una línia de crédits específics de subvencions per a ['inici d'activitat. ) Incrementar les aportacions públ.iques per abaratir e[ cost de les assegurances sobre les produccions agráries. ) MiLLorar [a capacitat productiva i de gestió, segons les prioritats territoriats, socia[s o económiques. d'integracions perdonarseguretatjurídica a les parts contractants, mitjanqant [a clarificació de les obtigacions mútues. ) Modificar La l,tei ) Potenciar [a recerca agroalimentária, en estreta cot.laboració ) amb etsectori les universitats. Imputsar els processos de concentració parcet.tária amb llobjectiu de mittorar [a capacitat operativa i productiva de les explotacions. i i del,s regadius antics, tenint en compte técniques sistemes d'esta[ü de racionalització de [rls de ['aigua en les diverses fases de regulació, captació, transport, distribució i aplicació. ) Modernització ) Fomentar [a construcció de nous regadius, adequats a les necessitats que es deriün dels estudis agronómics, amb un ús racional de [aigua. ) Modernitzar [a flota pesquera, els ports i Les l.l.otges. Preveure l'aplicació de peíodes de veda, ben indemnitzats, per preseruar ets ecosistemes marins. ) Desenvolupament de llaqüicuttura, foment de La indústria transformadora i mitlor comercialització dels productes. ) Aprofitar a[ máxim [a capacitat d'obtenir ajuts cofinanEats procedents de [a UE. �) Impulsar [a reestructuració de[ cooperativisme agrari, incentivant [a fusió de cooperatives i creació de cooperatives de segon grau en els processos de transformació i comercialització. [a MESURES PER DESENVOLUPAR UNA POLÍTICA ALIMENTARIA DE QUALITAT ) Trebaltar per incrementar [a qualitat dets productes des d'una estricta exigéncia sanitária, incorporant noves técniques i varietats, tant pel que fa ats productes vegetals i animats obtinguts, com ats ingredients, ets components o les práctiques per obtenir-[os. ) Preveure [a participació dels sectors productius- les accions per eradicar de forma -amb efectiva les plagues i malatties més comunes. ) Estabtir els dispositius necessaris per a una acció preventiva i una resposta enérgica ats brots epidémics. ) Impulsar i vetllar per [a qualitat de les produccions agráries, especialment les Denominacions d'origen i altres quatificacions, referent ben identificat i acreditat pets consumidors. ) Potenciar ets sistemes de producció integrada i promovent e[ consum dels seus productes. i l'agricultura ecológica, difonent els seus valors ) Exigir e[ compliment estricte de les normes de [a Unió Europea sobre produccions i transgéniques e[ seu ús en ets productes alimentaris. MESURES PER PROPICIAR LA MILLORA DE LES CONDICIONS DE VIDA EN EN uÓn nunnl ) Etaborar ptans de reactivació per económica. ) Constituir grups promotors d'actuacions públiques i privades concertades per aI desenvolupament de cada zona. ) Activar fapticació dels ptans de muntanya. a les zones rurals, que permetin una major diversificació ) Fomentar [a creació d'activitats económiques comptementáries -indústria, artesania, agroturisme- per a[ medi rural, adequant els requisits a les circumstdncies específiques de cada ámbit. ) Donar suport a la indústria agroa[imentária i incentivar-ne [a ubicació en e[ medi rurat. ) Comptementar les línies d'ajuda comunitiries i impulsar [a incorporació de R+D, [a cooperació entre empreses, [a consolidació i [a conquesta de nous mercats i [oferta de nous productes per incrementar [a competitiütat. ) Mantenir les indemnitzacions compensatóries per a les zones desfavorides i les línies de suport agroambiental com a accions complementáries d'ajuda als pagesos que viuen en zones de menor potencial productiu, que estan sotmesos a limitacions productives o ats qui convé continuar produint certs productes. ) Crear lAgéncia Forestat de Catalunya, que agrupi els boscos de titutaritat púbtica i privada impu[si una gestió sostenible de fespai forestat, en [a seva dob[e funció económica i socia[. ) lJAgéncia canalitzará les ajudes a [a gestió forestal, podrá rebre competéncies detegades i en �guardes rurals i i pesca continental foresta[s. matéria de caqa i gestió dels espais protegits, i s'hi adscriurá e[ cos de ) lJAgéncia Forestal absorbirá ['empresa prlbLica ForestaI Catalana, SA. ) Potenciar e[ Centre Tecnoldgic Forestal de Catatunya. MEsUREs PER DEFENSAR LA GESIIó DEL MEDI NATURAL COM UN PATRIMONI COL. LECTIU ) Promoure un Codi de Bones Práctiques Agrícoles i Ramaderes. ) La rigorosa aplicació dels requisits d'acreditació d'explotacions i [a inscripció en els registres 'i contaminant. cárrega d'eLiminació de fems purins serán garantia del controI de [a ) Elaborar ptans específics, amb els suports técnics i econdmics necessaris. ) promoure e[ desenvotupament i llapticació de noves técniques agrícoles que minimitzin l'erosió i [a contaminació per adobs i pesticides. tal que es puguin ) promoure programes agroambientals, seguint les directius de [a UE, per acollir ats ajuts preüstos en aquests casos. ) Impulsar de manera prioritiria una política forestal de prevenció d'incendis forestals. ) promoure, a través de LAgéncia Forestal, [a disminució de La cárrega combustible dels espais forestats. ) en matéria de línies eléctriques, urbanitzacions, abocadors, voreres de carreteres i ües férries, cremes de rostotls, etc. VetLLar per les normes de seguretat ) Ús de tots ets mitjans i técniques adients en cas de foc. ) potenciar les agrupacions de defensa forestal (ADF) com a puntal básic de [a prevenció. ) Imputsar una [[ei de pesca continentaI que ordeni els espais de pesca i preservi [a fauna piscíco[a. ) ELs ) ajuntaments atorgaran les concessions en els termes municipals. Imputsar una [[ei que regul,i [a caEa, ordeni e[ sector i fixi Les espécies, les condicions, ets espais els problemes derivats del. ptumbisme, com també [a protecció, [a conservació i [aprofitament de les espécies cinegétiques. i ) Les associacions protectores d'animats seran considerades entitats col'laboradores de ['administració 'i gaudiran deL suport necessari per a les seves actuacions. ) Elaborar els plans d'ús i gestió dels espais protegits. Potenciar actuacions de mi[[ora en els parcs i zones d'influéncia, per fomentar activitats económiques que es poden propiciar en e[ seu entorn. i les concessions, [elaboració de plans d'ús ) Imputsar també, tenint en compte ets usos dels rius. ) Estabtir l,ínies d'ajuda per a les afectacions en bestiar i conreus de [a fauna protegida. i gestió �La realitat present del sector turístic a Catalunya és ambivatent. Hi ha mottes variables de signe positiu, entre e[[es [a prdpia magnitud de ['ofefta, que atorga marges temporats per reconduir e[s aspectes no tan positius. Ets governs anteriors no han vo[gut identificar-l.os ni afrontar-[os, amb un triomfalisme de xifres i récords i [a negació sistemática de quatsevo[ mena de problemes. turisme urbá és [a gran novetat dels darrers anys (no tan sots a [a ciutat de Barcelona) i sembl.a que está en bones condicions de créixer. E[ turisme interior i de muntanya está per sota del seu potenciaIi dels recursos disponib[es, amb modets d'impLantació heterogenis i correctes, i excepcions preocupants. Augmentar-ne [a rendibilitat, mo[t condicionada per l'estacionalitat, requereix E[ productes més etaborats i processos de comercial.ització més segmentats i especialitzats. A [a costa (eL 70olo del total del sector), hi ha una duatitat indestriabl.e de segments d'oferta qualificats, competitius i amb [a ctienteta mol.t fidetitzada, enfront d'altres segments abocats a [a degradació dels serveis, a [a substitució permanent de clients amb poder adquisitiu que baixa i a uns preus relatius descendents que afecten [a rendibil.itat gl.obaL. turístics no premien suficientment [esforE dels segments que aposten per [a quatitat. ininterrompuda de bones conjuntures fa que e[ procés de selecció sigui mott lent i que ets segments poc quatificats obtinguin amb relativa facititat bons comptes d'explotació, dada pefectament compatible amb una eventual rendibiLitat gLobal. decreixent. E[s mercats PerÓ [a successió gairebé lJesforg per [a gualitat requereix professionats amb una formació iddnia i una "cultura turística" mott especiatitzada. S'han de superar les mancances de [actual sistema de formació técnica i professiona[, tot i [a seva miltora recent. La incorporació deLs estudis técnics a les universitats s'ha de consolidar i reüsar. La competéncia en preus és cada cop més sent més intens en paiios menys dificit, perqué e[ creixement de La oferta continuará desenvolupats, i per tant, s'ha de competir en producte, amb [a qualitat com a factor essenciaI i [a necessitat d'una ofefta important d'atractius paisatgístics i cultura[s del territori, que requereixen un gran esforq d'informació. factivitat tuística té tendéncia a degradar o consumir els recursos que [a fan possible, de manera que, a més d'un compromís étic, [a sostenibititat és un valor económic tangibte. i E[ Govern de CiU no ha sabut optimitzar els esforgos dels agents púbtics privats per a [a promoció turísüca, que s'ha de basar en [a divulgació de[s processos de qual.itat i sostenibilitat, i les especificacions sobre els productes Les garanties i respecte ats drets dets turistes com a consumidors. La Unió Europea ha desenvolupat poca poLítica de turisme, i aquest és un dets pocs sectors econdmics on hi ha oportunitats d'exercir un lideratge efectiu, no en e[ sentit de comptar qui té més turistes, sinó d'impulsar potítiques de qualitat. �OBJECTIUS O Crear informació de base sobre el sector turístic. O Formació técnica i professional del sector i reforqament dets estudis superiors de turisme. O qualitat el factor diferencial del sector turístic catali. Fer de ta O 0ferir un turisme sostenible. O Singularitzar I'oferta turistica. O Promocionar estratégicament e[ turisme. O Liderar tes polítiques turístiques europees. MESURES ) promoure [a creació d'un sistema d'informació de base sobre l'actiütat turísüca. ) Reordenar [a formació dels professionats del sector, amb currícutums formatius específics. ) sobre Continuar imputsant processos d'autoregutació a través de plans de zones o subsectors estándards mínims. ) Endegar un pla de miltora dels serveis púbtics. ) aI sector, a Sens.ibiLitzar e[ sector per eradicar [oferta sense quatitat. Introduir transparéncia consumidors. a com partir de [a informació i [a defensa dels turistes ) capacitat de Condicionar e[ creixement turístic a [a capacitat de reeursos (aigua, espais ütats, les instal.lacions i serveis). promoure l'esponjament de [a densitat i mittorar [a funcionalitat dels espais o nuclis amb gran ) concentració, amb [amortitzaciÓ de places, si ca[. �UN GOVERN I UNES INSTITUCIONS MES PROPERES ALS CIUTADANS Les institucions de l'autogovern han permés [a recuperació de La personatitat de Catatunya, peró e[ pas dels anys i fevotució política i social han posat de manifest [a necessitat d'introduir reformes i millores en e[ seu funcionament. E[ Govern de [a Generatitat, e[ Parlament, LAdministració púbtica, ets poders [ocats, [a Justícia i els mitjans de comunicació públ.ics han d'accentuar [a seva proximitat als ciutadans i e[s seus probtemes. La política i les institucions representatives han de ser üstes com instruments d'organització de [a conüvéncia en [[ibertat i de solució dets probl.emes de [a societat, sobre [a base dets principis constitucionals i de valors com [a integritat, [a participació democrática i l'interés púbLic. proposem una série de reformes que afecten les relacions entre les institucions i-___FER I 6.1. I I i la ciutadania. . UNA GENERALITAT MES PROPE A A LES CIUTADANES ELS CIUTADANS vint anys de funcionament de les institucions autonómiques, estem en condicions de fer-ne un balang que, sens dubte, ha de valorar els seus éxits, perd que també ha de detectar les seves mancances, amb e[ propósit de corregir-tes per continuar avanEant cap a una democrácia Després de més ciutadana. té encara importants deficiéncies, pel que fa a [a proximitat amb ciutadans, que se senten satisfets amb fexisténcia de les institucions de [a Generalitat (Partament, Presidéncia i ConseLL Executiu), peró sense attra possibilitat d'inftuéncia E[ nostre sistema institucionaI les ciutadanes i �que e[ vot periódic a La l.l.ista electoral d'un partit o coatició en les eleccions a[ Parlament de Cata[unya. pel que fa als poders locals, que són ets més próxims i accessibles a [a gent, ets succesius governs segon ordre. ¿e CIU a [a GeneraLitat el.s han deixat de banda, tractant-los com institucions de als Aquesta actitud ha üolentat sovint fautonomia locat, ha escatimat recursos i competéncies ajuntaments i ha impedit crear una cu[tura sóLida de co[.[aboració les i nstitucions representatives. i il.eiattat democrática entre Les seves decisions Fins ara, e[ Govern de [a General.itat ha estat subjecte a poc control extern. i [actuació de [a administració autondmica no han estat prou transparents' potents i efectius per aI controI del Ca[ establir, doncs, instruments potítics i técnics que siguin üngut un paper Govern. E[ parlament, controlat durant 15 anys per [a majoria absotuta de CiU, ha del mott inferior a[ de les seves possibititats com espai principaL de debat polític, de control Consell Executiu i d'elaboració de potítiques estratégiques' [a manca La potitització partidista de l'administració de [a General.itat és conseqüéncia de possibilitat [a d,instruments de controt, i per aixó és una administració poc eficient. S'ha desaprofitat burocrátic de crear una administració moderna; ben a[ contrari, s'ha acabat copiant e[ model demandes les a funcionament seu e[ adaptar trad.icional. de fadministració públ.ica espanyola. Ca[ de qualitat i capacitat d,una societat dinámica, que exigeix a [a seva administració eficiéncia, les notes resposta. Modern.itat, quatitat, professionalitat i ética de servei públ.ic haurien de ser distintives d'una administració renovada. polítiques públiques i en els La societat ciü1. participa poc en els processos d'etaboració de tes en [a relació entre processos de prestació de determinats cot'laboració' i no beneraLitat i les institucions de [a societat polítiques básiques pas en eL dirigisme. La recerca del consens i e[ serueis. civil d de país haurien de ser les eines básiques d'aquest nou estit' programa d'innovació democráüca A partir de l,actuaI realitat institucionaI hem de desenvolupar un l"imitar i que tingui com a objectiu básic ampl.iar La l.l.ibertat La participació dets ciutadans poders públ.ics. Aquest programa ens ha de permetre una nova Generalitat més i i controla1 els propera ats ciutadans, més transparent, més descentralitzada, més eficient i de quatitat. i les Aquest programa de reformes ha de fomentar [a proximitat de les institucions als ciutadans possib[e fer de ciutadanes. Proximitat entre ets electors i e[s seus representants, amb [a vo[untat participació de [a societat una üda pol.ítica fonamentada en valors cíücs i en les possibiLitats de de transparéncia en l'increment és ciül en ei procés pol.ític. Un deLs altres elements de [a reforma parlamentari i lactuació dels poders púbtics. Hem d'arbitrar mecanismes de control i contrapés paftits. social del Consetl Executiu, amb mecanismes transparents de finanqament dets prob[emes La reforma que proposem es basa en l'aplicació deL principi de [a subsidiarietat. Ets j directament s'han d'afrontar a[ més a prop possibLe del seu origen amb [a participació dels més i el's Generalitat [a implicats. Hem de promoure una distribució de recursos i competéncies entre pod.r, locats eficient i i entre les administracions de qualitat. i [a mateixa societat. La nova Generalitat ha de ser �UAdministració de [a Generalitat és un element básic deL sistema institucional del país, i per aquest motiu cal reforEar-ta des de[ punt de üsta técnic i extremar [a seva professionatització per taI d'evitar [a confusió de les institucions amb una partit poLític o amb una ideoLogia. EL futur de Catalunya, depén, en bona part, de [a capacitat del sistema administratiu per generar valor a través de [a seva actuació. Ca[ exigir més rendiment, serveis de qual.itat i col.laboració amb [a societat. OBJECTIUS O Acostar [es institucions a les ciutadanes i ciutadans. C Donar veu i representació als residents a l'exterior. C Reforqar el paper del Parlament en e[ conjunt institucional de la Generalitat. O Augmentar la transparéncia en l'actuació dels poders públics. O Aplicar el principi de subsidiarietat. O Aconseguir una Administració púbtica eficient i de qualitat. MESURES ) Proposar ['e[ecció directa de [a meitat dels diputats en circumscripcions una llista, amb ['objectiu que ets electors coneguin, accedeixin diputat que representa eI territori on viuen. i territorials i [a resta en puguin votar directament el ) Aquesta proposta será recollida en [a [[ei electora[ catalana. ) Fins que s'aprovi aquesta [[ei, els diputats de PSC-Ciutadans pel Canü ündran l'encárrec de representar un territori, amb una oficina oberta ats ciutadans. ) La ttei electoral catatana establirá una circumscripció electoral per ats catalans residents [exterior, garantint [a seva representació en e[ Parlament. ) Proposar [establiment d'un límit máxim de dos mandats consecutius per a[ President de Generalitat, per tal d'afavorir [a renovació política. ) Promoure una modificació de[ marc [ega[ deLs partits interna, [a participació dels afiliats i a [a poLítics que garanteixi [a ptena democrácia un finanqament transparent. ) Fer més accessibte l'activitat del Partament, per mitjá de les noves tecnotogies: creació d'un canal temátic de tetevisió i retransmissió d'a[gunes sessions i comissions per [a teteüsió púbtica. ) Promoure mecanismes efectius de control de [a despesa electoral del.s partits polítics, per a [a transparéncia del seu finangament i de les campanyes electorals. �) instituirá [el,ecció per part del Parlament d'un Consell de Control de les despeses electorals, amb mandat superior a La Legisl.atura, integrat per experts, amb potestat executiva sobre els tímits de despesa electoral autoritzada. ) partits hauran de pubticar a [a premsa ets seus comptes etectorals detaltats, immediatament després de les eleccions. en qui El. president podrá nomenar un Primer Conseller del. Consetl. Executiu de [a Generalitat, La ttei etectoral EL ) delegará funcions de direcció ) i coordinació. Decidir [a mifl.or ubicació en e[ territori catalá de les diferents seus dels organismes de Generalitat. ) Fer que e[ Consell Executiu es reuneixi periddicament a diverses ciutats catalanes. ) EstabLir mecanismes de contacte directe amb [a societat ciüt, per analitzar els problemes cada ) [a de territori. de Fer que e[ Consel[ Executiu estableixi formes de comunicació permanent amb els ciutadans, carácter no propagandístic i basades en [ús de les noves tecnotogies, per mittorar [a informació i ampliar la participació. ) Instituir mecanismes efectius de consulta parlamentária a [a societat durant els processos [egislatius. ) Modernitzar e[ debat parlamentari, perqué sigui més ágil. i üu, agilitant els trámits i terminis grans del procediment, potenciant e[ carácter I'egislatiu de les comissions i reseryant aI Ple ets debats. ) Estabtir sessions setmanals d'actualitat potítica Govern a contestar en 24 6 48 hores. i La possibititat d'efectuar preguntes urgents a[ ) promoure un Parlament més fort i amb més capacitat de control sobre e[ Consell Execuüu. ) Les minoria parlamentáries ha de poder dur a terme un control efectiu de factivitat del Govern. ) Reforgar Les obligacions d'informar i comparéixer davant del Parlament corresponenb als membres del Govern i ets atts cárrecs, com també a les autoritats i Les persones. cridades a declarar davant les comissions d'investigació. ) Amptiar [ñmbit de control del Parlament en e[ camp de: . La gestió pressupostária i financera deI Consetl Executiu. . [avaluació de [a producció normativa del Consetl Executiu. . Uavatuació de potítiques púbtiques. ) EL parl.ament analitzará [a idoneitat dels nomenaments d'alts cárrecs més significatius. ) Crear una Administració púbtica catalana moderna i de qualitat. La nostra proposta és: .Simptificar-ne e[ funcionament i fer-l,a més accessibl.e als ciutadans, amb [a reüsió i [a mecanitzaci ó i nteg ra I dets processos ad mi nistrati us. .Descentralitzar-la territoriatment desconcentrar-ta funcionalment, creant agéncies executives amb objectius, recursos i responsabilitats ctarament definits. .Desenvo[upar un programa integraI de formació del persona[, per millorar [a capacitat i i professionalitat dels em pleats públ'ics. .posar en mana potítiques transversats departaments. i millorar la coordinació i ta co['laboració entre �'Contenció de [a despesa corrent a través de programes de millora de [eficiéncia introducció de criteris de gestió gerencials. i amb [a @. I ELS AJUNTAMENTS: PART DEL NOSTRE AUTOGOVERN E[ model que es proposa per a l'administració [oca[ es basa, en primer [[oc, en e[ municipi, on radica e[ poder polític i [a representació democrática dels ciutadans i deL territori; en segons [[oc, en les comarques, constituides a partir de [a voluntat dels municipis de mancomunar serveis loca[s i d'exercir competéncies delegades per [a Generatitat; i, en tercer [[oc, en les regions, com a peca clau en [a devotució de protagonisme a[ territori. Un sector [oca[ fort per poder defensar i promoure els interessos dets territoris davant de [a resta d'administracions. E[ model d'administració [oca[ que es proposa vol trobar un equil.ibri entre [a voluntat de mantenir e[ mapa municipa[ actual a expressió de les idenütats [oca[s- í [a necessitat de trobar -com prestació fórmules de dets serveis locals amb eficácia i eficiéncia, promoure e[ territori i defensar els interessos generals. E[s organismes locats supramunicipals -[es comarques i les regions- hauran de desenvolupar un paper decisiu de suport a les actuacions que depassen les possibil.itats dels municipis, en l'exercici de [es seves competéncies i en [a defensa dels interessos locals. Les comarques seran organismes de natura[esa gestora i administrativa, amb un mapa comarcal obert, si fos necessari, a crear-ne de noves. Les regions seran [ámbit d'una administració de cooperació [oca[ i promoció i gestió del territori, per mitjá dets Consetls regionals. E[ Govern de [a Generatitat ha d'establir retacions de col.taboració l.l.eiaL amb ets ajuntaments, que han de veure reconegut i enfortit e[ seu paper fonamental com a prestadors de serueis als ciutadans. des d'una posició de proximitat, en benefici de [a seva eficiéncia i capacitat d'acció directa sobre ets problemes. OBJECTIUS O Enfortir e[ poder locat. O Impulsar unes administracions locals amb major autonomia i més competéncies i recursos. MESURES ) Reconeixement del principi d'autonomia local i apticació en sentit extens del. principi de subsidiarietat. ) Transferir als municipis [a gestió de competéncies de [a Generalitat, com l'ensenyament primari, opcionatment e[ secundari, les po[ítiques ocupacionats actives i [a promoció de l.'habitatge. �) Reconéixer els alcaldes com a representants de [a Generalitat a[ territori. ) Desenvolupar una retació Generalitat-municipis de carácter plenament institucional, etiminant quatsevol criteri partidista. E I un ADMINISTRACIó DE JUSTÍCII mÉs ¡nCIENT I PRoPERA E[s ciutadans d'avui no perceben t'Administració de Justícia com un servei públ'ic eficaE que garanteixi [a seva [[ibertat, [a seva seguretat de fer. i ets seus drets de [a manera en qué ho hauria Uexcessiva lentitud dels processos judicia[s, e[ contrast entre una justícia cara només accessibte a una part de [a pobLació enfront d'una justícia gratuita que no garanteix un servei digne i, a més, contribueixen a aquesta percepció d'ineficácia i i independéncia de l'aparetl judicial, manca de confianga entre [a ciutadania. els dubtes no descartats sobre [a plena imparcialitat Entre les causes deI manteniment d'aquesta situació, n'hi ha de tipus institucionaI i estructural que afecten els organismes deI govern i ['administració de [a Justícia. Consetl General del. Poder Judicial,- apareix com un poder opac, ltunyá i E[ govern judiciat -eL desconegut pels ciutadans, que ignoren els noms dels seus membres els motius de [a seva etecció p1[ P.rl..rent, davant deL qual, tampoc no són responsabtes. [actuació del Consell General está centralitzada i al.lunyada dels territoris on es plantegen ets probtemes. La coincidéncia en una mateixa persona de l.a presidéncia de [órgan de govern de la justÍcia amb [a presidéncia del Tribuna[ Suprem afegeix una confusió entre dues funcions que haurien de ser incompatibles. i de Justícia pateix d'una secular ineficácia que genera [a desconfianEa dels ciutadans. La duració de[s titigis s'ha de comptar per anys, i més en ets que arriben a[ Tribunal Suprem. Les [administració judiciats lteis processals són deL segl.e XIX i demanen una immediata modernització, i les oficines tenen un funcionament anacrónic, mancades de les técniques modernes de gestió. E[ personal al jutges i magistrats- está organitzat en cossos servei de fadministració de Justícia -excepte nacjonals de funcionaris, fet que dificul.ta [a seva gestió per part de les comunitats autdnomes amb competéncies, com és e[ cas de Catatunya. Aquesta ineficácia es fa més patent en probtemes de conüvéncia, com petits conflictes ciüls o contravencions penats d'escassa entitat, que afecten [a vida de [a gent. és com un greu problema no resolt, pel que fa a [a seva dependéncia lestatut de[ Ministeri Fiscal del Govern o del Parlament i a determinar qui dicta les prioritats de [a seva actiütat. i Les successives LLeis orgániques algunes senténcies del. Tribunal Constitucional han buidat prácticament e[ contingut de l'Estatut dAutonomia de Catatunya en matéria de justícia. Aquest fet afecta e[ model de construcció de l'Estat de les Autonomies, perÓ també els problemes esmentats que pateix l,Administració de Justícia. �A Catalunya s'han de mi[lorar les institucions penitenciáries, pel que fa a |'a seva finalitat de servir a [a reeducació i reinserció socia[, com també els estab[iments de menors. S'ha d'impulsar [ús del catalá a l'ámbit judicial, encan insuficient, modernització del dret ciül catalá. i cutminar el.s trebaLts de E[ principal objectiu del nou Govern de [a Generatitat és impulsar un federalisme judicial, aplicant principis de subsidiarietat i de proximitat a[ Govern i a lAdministració de Justícia. La democratització del govern de [a Justícia significa que ets seus membres han de ser elegits pel Parlament, amb [a prévia presentació d'un programa de govern que pugui ser conegut i que e[ propi Parlament pugui cessar del seu cárrec a aquetls membres que incompleixin les seves funcions. La separació de les funcions de govern i d'administració de Justícia suposa que no coincideixi en [a mateixa persona [a presidéncia del Consel General de[ Poder Judicial i [a del Tribunal Suprem. S'ha de garantir que sigui efectiva [a responsabititat penal i disciptinária detsjutges i magistrats. La práctica ha demostrat que aquesta efectivitat és més dificit d'aconseguir quan [a sanció disciplinária o penaI correspon ap[icar-[a a órgans integrats majoritáriament per membres de [a carrera judiciat. S'ha de reduir e[ temps de durada dets processos judicials i de fexecució de Les resotucions que recaiguin en aquests processos. Per a aconseguir aquest objectiu, s'ha d'abordar [a reducció d'instáncies processals que han de culminar dins e[ propi territori autonómic i [a reorganització del personal i les oficines judiciats. Una prioritat de govern será [a de garantir [a sotució del.s petits conftictes de convivéncia. fonamentalment ets que es produeixen ats grans centres urbans. Aquests tipus de conflictes no els soluciona [a jurisdicció ordinária, per [a qual cosa cal trobar noves fórmuLes judicial.s o extrajudicia[s. S'han de determinar les funcions, dependéncia i principis sota els quats ha d'actuar eL Ministeri Fiscat, i e[ procediment per estabtir les prioritats en matéria de potítica criminat. És necessária ['aprovació d'un noL,l Estatut del Ministeri FiscaI que determini les seves funcions i com s'articu[a [a seva dependéncia del Partament o del Govern. També s'ha d'arbitrar un procediment a[tament paÉicipatiu per determinar les prioritats en matéria de potítica crimina[. Ca[ garantir [a prestació del servei de justícia gratulta per a tots aquelts que acreditin que manquen dels recursos suficients, i que aquest servei es presti dignament. Aquest objectiu és prioritarii va molt ttigat a [a formació de[s advocats que, a través dels seus cot.legis, presten e[ servei. Ca[ dotar a les institucions penitenciáries -que només compleixen funcions de reclusió, amb ['ob[it de les seves finalitats constitucionals- dels mitjans necessaris per fer efectives les seves finalitats de reeducació i reinserció sociat. S'han de modernitzar els centres d'acollida i tractament de menors que necessiten ajuda per a [a seva adaptació social. [atenció a infants i menors d'edat ha de ser objecte prioritari de l'acció de govern, sobretot els afectats per mancances econdmiques, socia[s i d'integració. �i informació ciutadanes en e[ seguiment del funcionament de LAdministració de Justícia. CaL fer efectiu e[ dret dels ciutadans a ser informats de tots els assumptes que afecten ets seus drets i interessos, i fomentar [a normalització lingüística en aquest ámbit. Ca[ fomentar La participació És necessari i urgent desenvolupar e[ Dret civil. catal.á d'acord amb les necessitats de [a societat actua[. OBJECTIUS O Federalitzar i aplicar els principis de subsidiarietat i proximitat al Govern i a l'Administració de Justicia. C Democratitzar e[ govern de la Justícia i separar les seves funcions de govern de les estrictament jurisdiccionals. O Garantir que sigui efectiva [a responsabilitat penal disciplinária dels jutges i magistrats. i C Reduir el temps de duració dels processos judicials i de I'execució de les resolucions que recaiguin en aquests processos. O Garantir [a solució dels petits conflictes de convivéncia, sobretot en els grans centres urbans. O Determinar les funcions, dependéncia i principis sota ets quals ha d'actuar el Ministeri Fiscal. O Garantir [a prestació adequada justícia gratuita. i digna del servei de O Modernitzar les infraestructures penitenciáries. Trasllat de [es presons de la ciutat de Barcelona. Impulsar potítiques de prevenció i de reinserció socia[. Millorar la sanitat penitenciária. O Modernitzar els centres d'acolliment i tractament de menofs. O Fomentar la participació i informació ciutadanes. O Fomentar la normalització lingüística a l'ámbit judicial. C Actualitzar e[ Dret Civil catalá. �MESURES ) Proposar que e[ Govern de ta JustÍcia sigui elegit pel Partament, d'acord amb un programa conegut pets ciutadans, i que els seus membres siguin responsabtes davant del mateix Parlament. ) Proposar [a separació dets cárrecs de president del Consell General del Poder Judicial i de president del Tribunal Suprem, a fi de separar ctarament e[ govern de [a Justícia i factiütat judiciat. ) Promoure la federatització de [a Justícia, aplicant eI principi de proximitat, amb [a creació de [a Comissió de JustÍcia de Catalunya, a [a qual s'atribuiran funcions de govern de [a Justícia, própies i delegades pel Consell GeneraI del Poder Judiciat. ) La Comissió de Justícia de Catalunya, presidida peL president deI TribunaI Superior de Justícia de Catalunya, estaria integrada per membres vocals del Consell General del Poder Judiciat, i de la Sata de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, una meitat, i per representants del Partament de Catalunya, [attra. ) [i atorga fEstatut d'Autonomia de fixar les judicials, per territoria[s dels órgans reduir detimitacions ets desplagaments i adaptar-los a [a nova organització territorial de Catalunya. ) Proposar que les instáncies judicia[s s'esgotin davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, complint [es preüsions constitucionals, per abreujar [a duració dets processos. ) E[ Tribunal Suprem només ha de conéixer els recursos destinats Fer que [a Generalitat exerceixi [a competéncia que a unificar [a doctrina dets tribuna[s. ) Promoure que e[ Parlament de Catatunya proposi un de cada tres magistrats que integren e[ Tribunal Superior de JustÍcia de Cata[unya, com a mesura de federalització de [a Justícia. ) que [a Generalitat sigui ['única institució competent per instar [a convocatória de proves d'accés de jutges i magistrats, per eütar que hi hagi órgans judiciats desatesos per manca de jutges. ) Crear [a Justícia municipaI o de proximitat als grans centres urbans, per resoldre els conflictes Fer acomptir l'Estatut dAutonomia i de convivéncia. i ) per Crear e[ Consell Territorial de Justícia de Catatunya ets consells regionals -integrats representants de les administracions locals, de les organitzacions empresaria[s i de treba[[adors, de veTns, de consumidors, dels col.legis professionals i d'attres-, com a mesura de participació ciutadana. de seguiment de [administració de Justícia i de proposta i col.laboració amb ets órgans competents, inclós e[ Ministeri Fisca[, per determinar [a política criminat. ) Proposar que, atesa [a seva responsabititat pena[, i per delictes comesos en l'exercici dets seus cárrecs, els jutges i magistrats hagin de ser jutjats per un Tribunal amb Jurat, a fi de garantir que no prevatguin ets interessos corporatius. ) Proposar que els recursos contra els acords del govern de [a Justícia que sancionin jutges i magistrats per raons disciplináries els hagi de resotdre o bé una Comissió del Partament creada a aquests efectes, o bé e[ Tribunal Constitucionat, a fi d'evitar sospites d'interessos corporatius. ) Proposar que e[ personal aI servei de l'Administració de Justícia (excepte jutges depengui de [a Generalitat, per raons estatutáries, de proximitat i eficácia. ) La Generalitat i magistrats) ha d'administrar, per tes mateixes raons, els recursos materials destinats l'admin'istració de Justícia a Catalunya. a �) Garantir [a prestació del servei de justícia gratuita de [a manera més digna, mitjangant e[ seu controI per part de [a General.itat i amb [a garantia d'una formació adequada i d'una retribució digna dets professionals. ) Garantir que els professionals i advocats que col.taboren amb lAdministració de Justícia tindran una formació adequada préüa a [exercici professional, per a millor garantia del dret de [a defensa. ) 0rganitzar les oficines judiciaLs amb lestécniques modernes de gestió, mitjanEant [a creació de figures gerencials, [a total informatització i [a creació de serveis comuns. una Oficina dAtenció a[ Ciutadá, a fi de conéixer sumarial, [a situaciÓ i darreres actuacions dels e[ secret en tot moment, si no s'ha decretat assumptes en qué e[ ciutadá és part. ) Crear ats serveis comuns deLs drgans judiciats ) Mil,l.orar e[ funcionament de [es de reeducació i institucions penitenciáries, amb l'aplicació de técniques modernes rehabiLitació. ) Protegir els menors i util.itzar per a [a seva adaptació social técniques que eviün faittament i ['internament en centres quasi-penitenciaris. ) Establ.ir normes que ob[iguin a tladaptació comprensib[e de[ [[enguatge jurídic, com s'ha fet a jurisprudéncia com a Anglaterra. ) Establ.ir mesures de foment de l.'ris del catalá, amb [a traducció de primera mesura. ) Posar al. dia el. Dret CiüL de Catatunya i tota promoure [a cetebració del [a II Congrés Jurídic Catalá. 6.4. PER UIA REFoRMA A F0NS DEL SISTEMA AUDIoVISUAL CATALA sewei púbtic de La rádio i La tel.eüsió es veu fortament afectat pels avengos tecnotógics, com La digitatització o [a utitjtzació de tecnologies no hertzianes, que deixen sense sentit [a tradicional justificació deL sector púbtic com a resultat de [a Limitació de l'espai radioeléctric. En segon [[oc, Europa ha passat d'un sistema de monopoti púbtic de [a radiodifusió a un model dual de concurréncia de mitjans púbtics i privats. E[ reconeixement del paper cada cop més decisiu de les rádios i les tel.eüsions en [a cultura de masses i en ets processos d'informació i de cohesió de [es societats és un tercer factor que justifica [a necessitat de revisar les formes ügents de [a rádio i E[ [a teteüsió púbtiques com a serveis púbtics. han de ser mitjans per a tots e[s pribtics, en coheréncia amb les funcions de promoció del. debat democrátic i de foment de [a formac'ió i de [a cultura, tant a nive[[ locaI com La rádio i La tel.eüsió general. S'ha de promoure, sobretot, una teteüsió no elitista que. a més de ser accessible a tothom (d'emissió en obert, com a principi general) desplegui d'una manera equilibrada les funcions origináries: informar, formar i entretenir. �La teleüsió pública, com ha dit el Parlament Europeu, ha de perseguir que e[ púbtic es situT en una posició de ciutadá i agent actiu en e[ debat poLític i no de consumidor o espectador passiu. E[ protocol sobre e[ servei púbtic de rádio i televisió del Tractat dAmsterdam de juny del 1997 considera que <l'existéncia del sistema púbtic en els estats membres está directament retacionada amb les necessitats democrátiques, socials i culturats de cada societat, i amb [a necessitat de preservar e[ pturatisme deLs media>. teleüsió púbtica, en [a seva vessant de televisió informativa, ha de promoure e[ debat democrátic i s'ha de caracteritzar per [a independéncia de criteri i [a posició imparciat. Ets informatius de les tetevisions púbtiques han de ser referent de quatitat i rigor per a [a totalitat del sistema teteüsiu. La Perqué tot aixó sigui possib[e, s'han d'estab[ir mecanismes que assegurin [a independéncia del mitjá en relació amb els governs existents en cada moment i amb [a diversitat d'interessos po[ítics, sociats i econdmics en joc. tenir també una finalitat formativa, en [a gua[ [a difusió i reforEament dets valors socials i constitucionals inspiri e[ conjunt de [a programació, a més de [a seva cot.taboració amb e[ sistema educatiu general i l'ensenyament a distáncia. La tetevisió púbtica ha de La teleüsió púbtica ha de ser un etement de foment de [a cultura, tant locaI i regiona[ (tel.eüsió de proximitat), com d'abast territorial més ampli. Ha de ser un element d'identitat i alhora d'universalitat, tenint en compte fenómens com e[ de [a mutticutturatitat creixent en e[ nostre continent. La televisió públ.ica també ha de prestar atenció a les diferents minories, especialment, a les més desvalgudes. Contráriament aI que ha estat La lógica del monopo[i púbtic, [a tetevisió púbtica ha de promoure [a competitivitat de [a seva programació no sobre [a base de criteris merament mercantits, sinó de quatitat. La televisió púbtica ha de potenciar l'aportació de creadors de programes i ser present en els processos de canü i mitlora tecnotógica que tenen [[oc en aquest sector. La finatitat principal de [a tetevisió púbtica és assegurar una opinió púbtica democrática i madura. E[ fet que les cadenes privades, sotmeses a [a lógica comercial, no sempre poden assegurar aquesta funció per a tothom reforqa [a importáncia de [a necessitat i [a funció dels mitjans púb[ics com a garantia per a[ sistema democrátic. Ca[ recordar, altrament, les obligacions púb[iques que tenen contretes els mitjans privats. La seva condició d'empreses que busquen un profit econdmic no ha de ser contradictdria amb e[ respecte ats compromisos adquirits amb [accés a les concessions d'emissió. E[ nou Govern de [a Generalitat ha de proposar una reforma a fons del sistema audioüsual, basada en l'afirmació det va[or d'espai púbtic. La revotució tecnológica i, mott especiatment, digitalització, juntament amb e[ trencament del monopotis púbtics a [ámbit audiovisual i j [a [a consotidació de mitjans privats, suposa un nou repte de legitimació del servei púbtic, que es justifica essenciatment per [a seva missió social com a instrument de [a Ll,ibertat d'expressió i de cohesió i equitibri democrátic. irrupció E[ primer objectiu de [a nova etapa de govern a Catalunya será dotar e[ servei púbtic de rádio i televisió d'una nova legitimació que acabi amb [a seva dependéncia del Consell Executiu: enfortir �[a independéncia dels mitjans; prioritzar La qualitat dels continguts; a ['impuls necessari de [a indústria audioüsual i cinematográfica. i üncular ets mitjans púbtics A Catalunya s'han de produir canüs normatius importants en relació amb l'espai audioüsual. Ca[ reformar, primer, ta Ltei de creació de [a Corporació Catalana de Rádio i Teleüsió, i, després, reformar [a més recent Ll,ei det Consell Audioüsual de Catalunya, en [a línia de convertir-lo en [autoritat regutadora de [espai audioüsual catalá. i assegurar ljestabititat dels mitjans públ.ics és necessari un model púbtic de Rádio i Teleüsió d'Espanya supera actualment ets 700.000 [ens finangament. clar de milions de pessetes de deute, i [a Corporació Catatana de Rádio i Teleüsió ets 80.000 milions, amb uns déficits d'exptotació cada dia més grans. És un objectiu potític acordar un nou marc de finanEament que aporti [a necessária estabil.itat a les empreses públiques de rádio i teleüsió, amb [a preüsió d'un procés i un període de transició entre e[ model actual i e[ nou. Per dur a terme aquest canüs La tel.eüsió públ.ica catalana ha d'esdevenir e[ principal instrument de potenciaciÓ d'una potítica industrial. del audioüsua[, com també d'aprofitament de [a creativitat i e[ talent dets professionats, de cultura, ficció i entreteniment, amb una progressiva potenciar [a indústria audioüsual com una opció estratégica externalització de ta producció. S'ha de per a Catalunya, amb La participació de les productores independents, que aporten una gran capacitat en [a creació de productes de qualitat. S'hauran de crear instruments financers idonis i fomentar les aliances necessáries perqué es pugui accedir als grans mercats internacionals. amb una bona oferta d'informació i d'esports, i Ca[ afrontar els desafiaments de ta digitatització de les telecomunicacions dels mitjans de comunicació, que está provocant canüs radicats en [a rádio i La teleüsió. A més de [a creixent faciLitat per convertir-se en emissor per a tot e[ planeta, sense limitacions de poténcies o de freqüéncies, hi ha una convergéncia empresariali professionaI dels mitjans escrits amb ets parlats i amb ets üsuals. La interactiütat aporta una nova relació amb els consumidors d'aquests productes comunicatius, [a personalització obLiga a una reformulació del concepte de comunicació de masses. La fragmentació dets mitjans, fins a extrems inimaginables fins ara, combinada amb l'aparició de mitjans globals, descriuen un moment en qué tot s'haurá de reüsar, tant des del punt de üsta juídic com des del. de [a programació. S'ha de fer una política que permeti abordar i en bones condicions [a transició a ['era digitiat. OBJECTIUS O Legitimar de nou e[ servei públic de rádio i televisió. O Crear un nou marc legislatiu Per a I'audiovisual. O Estabtir el nou model de finangament dels mitjans púbtics de comunicació. O Adoptar una política industrial per a l'audioüsual. O Fer una política per la transició a l'era digital. I �MESURES ) i Convertir ['actua[ Comissió de Control de [a Corporació Catalana de Rádio TeLevisió en La Comissió Parlamentária de les Telecomunicacions, lAudioüsuaI i [a Societat del Coneixement. ) La Comissió assumirá noves competéncies, com e[ seguiment del Consetl de L'AudioüsuaI de polÍtiques per a [a Societat de [a Informació i Tetecomunicacions i de Les Catalunya, de les polítiques audioüsuals. ) Modificar [actual Ltei del Consell de lAudioüsual de Catatunya per transformar-to en un organisme independent, amb capacitat i autoritat de regutació de faudiovisuaI a Catalunya. ) Propiciar que e[ Consell de lAudiovisual de Catalunya sigui un organisme púbtic autónom, amb personalitat jurídica diferenciada, pressupost i tresoreria propis, independéncia funcionat i autonomia de gestió. Vettlará pel respecte als principis básics de ta programació, inctds eL deL pluralisme potític i l'adequada preséncia de [es forces potítiques que representen els ciutadans. ) E[ Consell ha de tenir capacitat Catalunya ) i i [a seva adscripció ha de ser a[ Partament de Modificar [a Ltei de creació de [ens de [a Corporació Catalana de Rádio i Tel.eüsió i e[ seu Consell d'Administració per fer-lo més reduit, amb més responsabititats i competéncies. ) Ets seus membres acreditat mérits ) sancionadora no pas a[ Consell Executiu. i seran elegits en e[ Parlament, per a un període de sis anys, després d'haver capacitats davant [a Comissió Parlamentária. Seran elegits pels dos tergos de [a Cambra, a proposta d'un mínim de dos grups partamentaris. ) Proposar un nou model de finanqament per a [es rádios i teleüsions púbtiques, basat en dos ingressos diferenciats: Una part provinent dets pressupostos públics, destinada a unes determinades emissions i/o programacions. ) Una altra part provinent del mercat pubticitari, restringida a un número determinat d'espais per dia i amb precises exclusions d'horaris. ) Afavorir [a creació d'un mercat i d'una indústria de [a producció audioüsuat. ) Fer que [a indústria audioüsual a Catatunya adquireixi [a dimensió óptima per tenir una presencia rellevant en els mercats internaciona[s de [a producció audioüsual, com objectiu estratégic. ) Potenciar e[ sector de [a indústria audiovisua[, miltorant llequitibri entre les grans productores i les productores locats, més petites, peró de gran capacitat en [a creació de productes de quatitat. ) Les productores petites permetran una pluralitat de proveTdors i acollir e[ talent creatiu de [a societat cata[ana. ) Diversificació de [oferta, ) aproximant et mitjá a un públic més ampli i heterogeni. Afavorir [a creació del mitjans de comunicació d'ámbit [oca[ o descentralitzats: rádios, televisions i mitjans que es distribueixin per Internet o per cable i que cobreixin ['ámbit de proximitat. ) Potenciar [a cot.laboració entre aquests mitjans, ajudant a crear organismes de coordinació que promoguin una realitat ptural. ) Facilitar que ets mitjans audiovisuals locals (rádios, teteüsions loca[s i també [a premsa escrita) facin [a transició digitat, i utilitzin [a xarxa d'Internet per potenciar [a comunicació de proximitat. �) Proposar que WE produeixi [a segona cadena des del Centre de Producció de Sant CugaL com a mesura per potenciar la indústria audioüsual a Catalunya, i perqué no es perdi el paper bipotar (Barcelona-Madrid) de [a teleüsió a Espanya. �7. cATALUNYA r EL móru l-^ I t.t. I CATALUNYA I EUROPA La Catalunya actual és profundament diferent de [a que e[ 1986 entrava, amb Espanya, a les Comunitats Europees. Avui, des de Catatunya es üatja pels estats comunitaris sense tenir [a impressió que sortim del país. Ets estudiants universitaris fan servir programes europeus d'intercanü amb [a mateixa naturalitat amb qué ets ajuntaments reben fons per a infraestructures i ocupació. La frontera amb Franga ha desaparegut com a tat, existeix l.l.ibertat de circutació tes pIME tracten habitualment amb empreses d'altres estats. i Des de Catalunya podem sentir-nos realment part d'un espai geográfic comercial, econdmic i cultural, on les fronteres dels estats juguen un paper secundari, i on retrobem una vocació europea, mediterránia- de l[arga tradició, i també amb un gran futur. Per a[ nostre pte desenvolupament, necessitem aquesta Europa que ha esdeüngut e[ nostre marc institucional; alhora que a Europa s'endeguen processos de descentratització, de devolució de poder, de recuperació del territori i les identitats, on Catatunya té molt a dir: també Europa necessita Cata[unya. Han estat uns anys en qué e[ Govern de CiU ha tingut davant seu un dobl.e repte: d'una banda, e[ Catalunya en l'imbit institucional comunitari-; i, de [a[tra, e[ repte de -inserir [a globatització Catalunya a [exterior en termes potítics, comercials i culturats-. -projectar primer Responent a[ repte, et Govern de CiU ha creat. entre d'attres instruments, e[ Patronat Catalá pro Europa, i les iniciatives de cooperació transfronterera endegades amb altres regions repte europeu �europees. Per a[ segon, ha iniciat una activitat de projecció exterior amb [obertura de centres de promoció comercial i cultural a diversos paisos. perqué calia Ha estat una etapa on Les forces pol.ítiques catatanes han Limitat les seves crítiques, assentar i afirmar aquestes actiütats davant d'un Estat soünt recelós. Si en fem un balanE, veiem que en un i altre camp d'actiütat els de CiU han estat llastrats per problemes sembtants: [a manca d'ambició i, de vegades, un cert ctientelisme, i fins i tot un grau de sectarisme que, en [ámbit europeu, han fet que els fons i les subvencions s'hagin convertit en un regal que administra e[ Govern autÓnom. S'han deixat perdre oportunitats d'inversió en árees com [a recerca aplicada a [a indústria, [a protecció enfront del.s incendis. e[ medi ambient, e[ Fons Social i els Fons Regional europeus, o ies estructures agrícoles: és a dir, que e[ país es beneficiés plenament de les oportunitats europees. S'ha deixat passar ['ocasió, per exempte, d'enfoftir el, Comité de les Regions com a cambra representativa del territori de [a Unió. identitari, ha estat insuficient p.t qul fa a afavorir [a internacionatització de [economia catalana o, més en generat, arribar altá on no arriba [a iniciaüva de [a societat ciü|.. E[ seu funcionament, dominat per [a protecció d'uns interessos clientetars massa determinats, ha estat poc transparent i escassament consensuaU no ara només amb les forces potítiques, sinó tampoc amb altres institucions púbtiques La projecció exterior del Govern de CiU, centrada en e[ simbolisme -com ajuntaments'i diputacions- ni amb els sectors que defensen interessos generals, com ara cambres de comerq o associacions professionats. projecció exterior del Govern de CiU ha estat e[fet d'intentar defensar una identitat exclusiva, que pensa que es fa forta com més exclou els altres. Així, ha endegat a Europa una batalla sistemática contra els governs [oca[s, alhora que a [estranger ha pretés presentar-se com un succedani de govern estatal, sense saber trobar un camí diferent a[ d'emutar [a vetta dipLomácia dels estats, i provant de confondre sobre [a seva auténtica naturalesa. Ara bé, potser l'error més greu en La arribat e[ moment d'aprofitar a[ máxim aquestes oportunitats que es multipliquen i de tenir un nou Govern de [a General.itat que sápiga aprofitar aquestes oportunitats. Ha polític, económic- de Catalunya passa ineütablement per enfortir [a seva preséncia tant a Europa com a[ món. I no només de manera testimoniat: igual Més que mai, e[ desenvolupament -socia[, que les empreses han de cercar nous mercats, les regions europees han de relacionar-se amb e[ seu entorn geográfic i perseguir els seus objectius més entlá de les seves fronteres. En un moment on e[ territori constitueix un contrapés fonamental a [Europa de [a moneda única, els estats no són ja el.s únics actors internacionals: municipis i regions guanyen veu. Per aixd, Catalunya té mott per aportar a Europa i a[ món: e[ seu model, basat en una conüvéncia social harmdnica i una identitat forta; una unitat ciü|. que troba e[ seu encaix a Espanya i a Europa. És primordial. per a [a nova Generalitat presentar-se com un govern regional que basa [a seva legitimitat en [a realitat deLs governs tocal.s del. seu territori, en [a seva vocaciÓ federal amb [a resta d'autonomies i e[ Govern d'EsPanYa. i �S'ha d'atorgar a les qüesüons europees i internacionats [a importáncia que mereixen; fer més esforqos per informar-ne i promoure'n e[ debat i [a reflexió socials. S'ha de saber potenciar tant eI debat parlamentari com [a concertació postures i i et diáteg a ['hora de cercar perseguir polítiques. E[ nou Govern de [a Generatitat tindrá com un objectiu principaL desenvolupar [a integració a Europa, potenciar e[ debat europeu, amb e[ Parlament de Catatunya en primer [[oc, i estimular a[ máxim [a inserció, [a preséncia i l'activitat de tots e[s sectors socia[s en les qüestions europees i internacionals. imperatiu impulsar el. debat i [a reflexió púbtica sobre les qüestions europees. Ca[, més enLl.á de postures partidistes, formar una postura catalana, una agenda comuna envers els temes de [a Unió que són d'importáncia fonamental per a Catalunya, i gue margui [a manera com tant e[ Govern de [a Generalitat com attres organismes públics, com també ets representants potítics És catalans. es retacionaran amb La Unió. OBJECTIUS O Impulsar la integració a Europa i potenciar el debat europeu, amb el Parlament de Catalunya en primer lloq estimulant al máxim [a inserció, la preséncia i l'actiütat de tots els sectors socials en les güestions eutopees i internacionals. C Participar a[ mexim en la formació de les polítiques comuniteries i fer ús pte dels instruments de qué disposem per tal d'influir en la fedenlització d'Europa i contribuir a orientar-la cap a la Mediterránia. O Encarar les polítiques comunitiries que es gestionen des del país com una oportunitat que cal aprofitar amb ambició, treure'n e[ máxim rendiment i liderar la seva posada en práctica a[ país. O Desenvolupar polítiques actives en les zones d'interés estratégic per a Catalunya. C Dotar Catalunya d'una projecció exterior moderna i positiva. �MESURES PER IMPULsAR LA INTEGRACIÓ A EUROPA I POTENCIAR EL DEBAT EUROPEU ) Consagrar un debat anual del Parlament de Catalunya als afers europeus i tes retacions entre Catatunya i [a Unió Europea que, a més de servir per a [a creació de grans punts de consens, permetrá un coneixement més exacte per part dels ciutadans sobre les diferents postures potítiques, i mi[[orar així ets nivelts d'informació i debat púbtics. ) Retran comptes a[ Partament organismes que, tot i que reben fons dels Pressupostos Generals de [a Generalitat, han estat fins ara massa opacs partidistes, com e[ Patronat Catatá pro Europa, tllnsütut Catal,á de La Mediterránia o e[ Consorci de Promoció Comercia[ de Catalunya. ) Dotar de carácter institucional les re[acions entre e[ Parlament i ets diputats catatans a[ Par[ament Europeu. i ) Crear una oficina de representació permanent de Catatunya Comunitáries, com ja han fet tots els Ltinder alemanys davant de les Institucions comencen a tenir [a majoria i austríacs, i de les comunitats autÓnomes espanyotes. ) pro Europa recuperi e[ seu paper fundacional i atorgar-li un rol central, que implicará a fons Les institucions ciüls i polítiques que ja en formen part. per Fer que e[ Patronat Catal.á convertir-to en un gran instrument, a[ servei de [a societat catatana, per crear opinió, informar i ) actuar en les qüestions europees. Treure e[ Patronat de l'anquilosament i [a rutina que [i han correspon, i corregir a fons e[ seu funcionament ctientelista fet perdre e[ protagonisme que [i i els seus serveis obsolets. ) Fer que ets joves catalans que es beneficien de programes europeus d'estudi comencin a constituir [a base de [a nova Europa sense fronteres. ) Ca[ reforgar aquesta tendéncia reatitat i i les oportunitats de [a estendre-ta a altres joves i i d'intercanü sectors socials, que no coneixen [a UE. ) E[ Patronat Catal,á Pro Europa ha de fomentar i intensificar [a formació en temes europeus. ) Portar a les escoles [a formació sobre temes europeus i crear assignatures i programes específics. ) Promoure La mobititat de les persones, especialment dels joves, a[ territori europeu, des del coneixement, e[ respecte, [a confianga MESURES PER PARTICIPAR i l'amistat . AL MAXIM EN LA FORMACIÓ DE LES POLÍIIQUES COMUNITARIES ) Promoure que les comunitats autónomes puguin fer arribar [a seva veu ats Consetls de Ministres europeus, ja que La participació actual. a través de les Conferéncies sectorials és insuficient. (Hi ha matéries sobre les quats Catatunya té totes les competéncies, com fagricultura, que són negociades només pets ministres dels estats reunits a[ Consetl. ) Fer una proposta clara d'articulació de les postures de les comunitats autÓnomes dins de [a delegació espanyota a[ Consell de [a Unió. ) Senat será fórgan per sumar les attres comunitats a [a defensa d'aquest objectiu, amb una estatutáriacol.taboració real i [[eia[, [a confianga recíproca i La l.Leialtat constitucional amb qué funcionen els Liinder atemanys. El. -i I �) Promoure e[ Comité de les Regions de [a UE i meystingut per ['actua[ Govern catatá-ignorat principi instrument com fonamental del de subsidiarietat, per aportar [a veu de les regions i les ciutats a[ procés comunitari d'adopció de decisions, i per impulsar [a descentralització europea i [a proximitat a[ ciutadá. ) Promoure, tant en fámbit de Catatunya i Espanya com en [europeu, e[ reconeixement de [a funció innovadora deI Comité de les Regions, tot vincutant-hi Les a[tres institucions i entitats de Catalunya. ) Proposar que s'atorgui a[ Comité [a possibilitat de recurs davant e[ Tribunal de Justícia de [es Comunitats Europees en casos de violació del principi de subsidiarietat. ) Enfortir [a representació institucional de Catalunya a [a UE el. contacte entre els seus representants i electes, per ser més efectius i actuar coordinadament en les qüestions d'interés especial per a[ país. ) Fer sentir una veu única i i forta de Catatunya davant [a reforma institucional europea, que ha de significar [a descentralització i federalització de [a Unió. ) Influir perqué Catalunya impulsi, des d'Europa, una reforma institucional que converteixi [a en un espai po[ític descentralitzat, fort i responsab[e. UE ) Inftuir perqué La UE miri cap a [a Mediterránia, d'acord amb els interessos comuns en les retacions amb e[ Magrib, e[ Mashrek i l'Orient Mitjá. ) Creació d'una área de lliure comerq, com un mitjá que afavoreixi t'estabilitat a ['área consolidació de sistemes democrátics. i [a creació i MESURES PER TREURE EL MAXIM RENDIMENT DE LES POLÍTIQUES COMUNITARIES ) Proposar mittorar e[ control democrátic dels fons europeus i apticant [a transparéncia a [a seva convocatdria i [a participació dets ciutadans, selecció. ) Crear mecanismes d'avaluació de ['ús i del rendiment dels fons. a [abast det púbtic. ) Garantir e[ control parlamentari, sobretot els fons, [a seva assignació, utilització i comptiment d'objectius. ) ) Aplicar e[s principis de subsidiaretat, proximitat i cooperació a [a gestió dels fons. i Crear un consorci perqué els ajuntaments, els consetls comarcals, les diputacions els representants dets interlocutors sociats participin en [a implementació dels programes cofinanqats pels fons estructurals. ) Fomentar [a coordinació amb els organismes locals per unificar criteris, fer propostes i dur a terme accions coordinades, gue potenciin ['autonomia [oca[ en ets recursos europeus desünats a [a promoció económica i [a creació d'ocupació. ) Impulsar un acord a nivell d'estat perqué es doti [a gestió dels fons d'una manera estable i descentratitzada, no subjecta, com fins ara, a acords conjunturats o arbitraris. ) Aprofitar a[ máxim les oportunitats comunitáries. [addicionatitat és un principi básic dels ajuts europeus, que assegura que les seves aportacions no es faran servir per substituir despeses ordináries. �que, només entre e[ 1993 i e[ 1998, i en e[ sector agrari, ha perdut44.692 mitions de pessetes de subvencions comunitáries per no haver cofinangat projectes. ) Corregir [a negl.igéncia del Govern anterior ) Treure Catatunya de [a cua d'Europa en llapticació de programes fonamentats, com l'agroambiental. ) Aprofitar les oportunitats comunitáries, en concertació estreta amb els sectors afectats, amb un projecte de desenvolupament democrátic i participatiu, avanEat en l'aspecte econÓmic i sensible en e[ social. ) Aprofitar totes les oportunitats que obre e[ V Programa Marc d'investigació tecno[ógic. i desenvolupament ) Contribuir a [esforg de creació de recerca europea, en noves tecnologies i ciéncies socials. ) Imputsar l'adaptació de les universitats i dels centres de recerca a aquest nou marc, i exptotarne totes Les possibilitats d'intercanü, col'taboració i recerca conjunta. ) Compromís d'aprofitar totes les eines que facilitin a les universitats faccés a fespai europeu de coneixement. Potenciar [a participació de les entitats catalanes en projectes i accions comunitaris relatius a [a Societat de [a Informació. MESURES PER DESENVOLUPAR POÚNQUES ACTIVES EN LES ZONES D'INTERÉS ESTRATEGIC PER A CATALUNYA ) Fer de [Europa unida [espai fonamentaL de projecció catalana en relació amb [a Catalunya nord, fent del Pirineu una crui[[a, no pas una frontera. ) Potenciar [euroregió Catalunya. Llenguadoc-Rosselló i Midi-Pyrénées, com també [a Comunitat de Trebal.l. del.s Pirineus, i posar en comú mitjans técnics i materials en tecnologia, cultura, turisme i, molt especialment, infraestructures, transports i recursos naturals. ) Impulsar els aspectes pol.ítics de [a cooperació entre governs regionals i anar molt més en[[á de La simpte concertació per a ['accés als fons estructura[s. ) Fer de Cata[unya ) Imputsar e[ reltanqament de La potíüca mediterránia de [a UE, gue va comengar amb [a Conferéncia de Barcelona el 1995 i que va ser abandonat poc després pel Govern catalá. ) Promoció de ) ) ) [eix de l'espai euromediterrani. [actiütat económica i comercial, estretament tl.igada a les polítiques actives en i matéria de cooperació, diál.eg culturat, foment de [a societat ciüL i [a democrácia, de [a co[.laboració en matéria d'educació i investigació, que promoguin t'estabititat de [a regió. Afirmar [a Meditenánia com un espai d'intercanü humá, de comunicació i mestissatge. Prioritat a una política conjunta d'immigració i integració sociat. fins ara limitat a funcions propagandístiqes, será e[ centre d'aquest gran projecte; será reformat, obert a [a societat i dotat de recursos de direcció per a aquests objectius ambiciosos. Ulnstitut CataLá de La Mediterránia, Proposta de desenvolupar un plantejament estratégic perqué Catalunya sigui a[ costat dels pai'sos que s'incorporen a [a UE, en un tripLe sentit cooperació cultural, centrada en [a paficipació en programes comunitaris i en els contactes civils; económica, amb [a instal.lació de centres de promoció comercial i assisténcia técnica; política, amb suport a les transicions a [a descentralització de ['Estat. i I i �) Potenciar els ports de Barcelona i Tarragona com a porta d'entrada a [a UE per a[ tráfic proünent de [Est. ) comerciats, culturats, polítics- i ets ünctes persona[s familiars amb América Llatina, amb l'avantatge de [a comunicació en casteltá. ReforEar els intercanüs ) Atribuii importáncia ) -técnics, i a [a preséncia i compromís de [a societat catalana a América LLatina. Donar suport a [es xarxes de relació amb [a creació d'un centre d'informació per a América Llatina, que assessori les associacions, universitats, empreses... que volen trobar i seleccionar interlocutors a [a regió. MESURES PER DOTAR CATATUNYA D'UNA PROJECCIÓ EXTERIOR MODERNA I POSITIVA ) Difondre e[ model polític de Catalunya a[ si de ta Unió Europea, amb [a idea d'una societat amb un component identitari fort que conüu unida i troba e[ seu encaix a Espanya i a [a Unió Europea. ) Promoció de [a dip[omácia locaI per a [a solució dets conflictes: ['impuls a un diáleg civi[, amb la creació de xarxes d'intercanü d'experiéncies entre municipis i regions, que, altá on tenen dificultats per arribar els estats, fomenti [a confianga i assenti les bases de [a pau. [a xarxa internacional de departaments universitaris d'estudis románics i hispánics per a crear-hi estudis cata[ans i literatura. sistema po[ític, arquitectura, medicina, -[[engua disseny i altres- amb [a denominació d'origen Catalunya i no sempre en catatá, que omplin [a curiositat i ['interés que desperta [a reatitat catatana arreu. ) Aprofitar ) Potenciar les dotacions per a [estudi de [[engües, cultures i economia orientals. ) E[aborar una política perqué e[ patrimoni cutturaI i [ingüÍstic de[s immigrants árabs, africans, indostánics, xinesos... sigui capitalitzat també per afavorir els nostres ünctes amb els seus paisos d'origen ) Miltorar [a preséncia catalana als organismes internacionats, culturats i económics. ) Assegurarem que retornen a Catalunya, en forma de licitacions, els fons destinats a [ajuda a[ desenvolupament de les organitzacions internacionals, aplicats fins ara a projectes sense prou participació de les empreses catalanes. ) Igualar [a taxa de retorn a [a d'altres paisos europeus. ) Fer que els instruments de promoció comercial del Govern segueixin estratégies cooperatives, mai competitives, amb altres iniciatives dets sectors empresarials. ) Afavorir e[ desenvolupament exterior propi de les cambres de comerg, [es associacions d'empresaris, [a Fira de Barcetona i les associacions d'exportadors, de manera que aquestes no se sentin encoti[[ades o menystingudes per [a gestió de [a Generalitat. ) Estimular [activitat exterior dels empresaris sense paternalismes ni competéncia directa. ) Desenvo[upar estudis especialitzats en comerg exterior i fer del Consorci de Promoció Comercial de Catalunya o e[ Centre d'Informació i Desenvolupament Empresariat auténtics prestadors de serveis, especiatment a les PIME, que contribueixin activament a[ procés d'internacionalització i [a prospectiva sobre nous mercaB. de [economia catatana �7.2. uNA cATALUNvA soLIoARtR, QUE cooPERA AMB EL DESENVOLUPAMENT MUN DIAL Una de les característiques més preocupants de [evolució mundial durant els darrers anys són les diferéncies, cada vegada més importants, en e[ grau de desenvolupament económic i humá que existeixen entre els diferents pa'rtsos. La gl.obatització ha fet que els territoris en una situació de causa de [a seva inestabilitat dependéncia potítica, tradició cuttural o major debititat -a manca de recursos naturals, vida deL seus habitants. i i de vegades, tot ptegat- pateixin un retrocés de les condicions de La societat catalana, que vol establir [a seva fortalesa en l'assumpció de valors compartits, com La sotidaritat, en un Ltoc principa[, té et deure moral de traspassar aquest valor més en[[á de les seves fronteres. Havent mostrat sensibititat pel doLor al,ié i havent treballat i participat en campanyes de sol'idaritat i ajut humanitari, com s'ha fet en e[ passat, es tracta de convertir ara [a solidaritati [a cooperació internacional en un tret identitari de La nostra cultun. La sotidaritat ha de ser un projecte comú en e[ qual han de participar, a diferents nive[[s, els indiüdus, les ONG i les insütucions. un objectiu polític det nou Govern de [a Generalitat definir una política catalana de cooperació per a[ desenvolupament, incrementant ets recursos económics destinats a [a cooperació internacional fins assolir e[ 0,7 del. PIB catal.á. [éxit de [a cooperació depén, en bona mesura, de l'eficiéncia dets propis projectes de cooperació. D'aquí, també, ['objectiu de formar adequadament És eI personaI cooperant, mi[[orar l'eficácia dets projectes de cooperació corresponents mecanismes d'avatuaci ó dels resu ltats. OBJECTIUS O Incrementar els recursos económics que Catalunya aporta a la cooperació internacional fins assolir en dues tegislatures el 0,7 del pressupost d'ingressos corrents. O Sensibilitzar la població i formar et personal cooperant. O Millorar feficiéncia dels proiectes de cooperació, amb una millor planificació i coordinació, i amb I'avaluació sistemitica dels resultats. i desenvo[upar e[s �MESURES ) Incrementar de manera progressiva i ptanificada ets recursos destinats a [a cooperació internaciona[. En ets propers quatre anys, passarem de [actua[ 0,08% al,0,35olo dels ingressos corrents de [a Generalitat . ) Incloure una partida específica anuaI per a cooperació per a[ desenvotupament en els pressupostos de [a Generatitat, en benefici de [a transparéncia i de la seguretatjuÉdica. ) Proposar atribuir a[ Partament de Catalunya competéncies en relació amb l'aprovació dets ptans directors ) i i control de [a política de cooperació. Incrementar [a coordinació entre tots els agents de [a cooperació amb plans integrats, que posin fémfasi més en un programa que no pas un projecte. Prioritzar les economies d'escala. ) Formular programes de sensibilització i d'educació per al desenvotupament. ) Formar els cooperants, com una de les contribucions específiques i iddnies de t'imbit autonómic i [oca[ a [a cooperació. ) Sensibititzar [a societat ciül catalana per afavorir i assumir programes de formació, capacitació, enfortiment de [a democrácia, cooperació técnica municipal i creació de xarxes. ) Promoure un codi étic en les relacions i transaccions internaciona[s que garanteixi l.'equitat respecte pels drets humans, amb inctusió dets drets socials i económics. i el. ) Utitització normatitzada de [a "Cláusula Sociat", amb [a introducció de mecanismes de garantia. ) Crear un banc de dades sobre projectes i ONG, per afavorir La publ.icitat, [a transparéncia i e[ i coneixement l'autonomia de la ciutadania en relació amb projectes: dotació, avaluació i contacte amb els diversos agents de [a cooperació. ) Estab[ir un protocoI de ['ajut humanitari i avaluar-[o. ) Proposar una [[ei cata[ana de cooperació per al desenvolupament, cooperació ) i tingui en compte l'especificitat de [a cooperació que ordeni La potítica de a catalunya. Estabtir una Agéncia Catatana de Cooperació per coordinar les accions de cooperació, de conformitat amb un pla director, i que compti amb una preséncia significativa dels ens locats. ) Reordenar i crear un Consetl Catalá de Cooperació, amb funcions consultives i assessores,i formular un pta director de cooperació, que estabLeixi les Línies directrius, amb carácter quatrienna[, com també [a formulació de plans anuats que estabteixin els objectius, l,es prioritats sectorials i geográfiques, els criteris i [a programació estratégica. �� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Canviar és guanyar: programa de govern Creator An entity primarily responsible for making the resource Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Ciutadans pel Canvi Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1999 Type The nature or genre of the resource Llibret Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Ciutadans pel Canvi Eleccions Parlament de Catalunya Catalunya Federalisme President de la Catalunya. Generalitat Description An account of the resource 121 p. Abstract A summary of the resource. Programa electoral de PSC-CpC per les eleccions al Parlament de Catalunya de 1999. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Programes electorals https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2674/2003_programaPSC_autonomiques.pdf c1d31988e8f7f64a68a0303eb22a3049 PDF Text Text PROGRAMA ELECCIONS AL PARLAMENT DE CATALUNYA 2003 �PROGRAMA ELECTORAL ÍNDEX Pàg. 1. EL CANVI PER CATALUNYA. ARA ÉS L’HORA DE CATALUNYA, ARA ÉS L’HORA DEL CANVI 4 2. L’AUTOGOVERN I LES INSTITUCIONS AL SERVEI DE LA CIUTADANIA 8 2.1. El nou Estatut de Catalunya: garantia de progrés social i dels drets de la ciutadania 2.2. El nou estil de governar: més participació, més obertura 2.3. L’administració de justícia: més proximitat, més eficiència 2.4. L’acció política: transparència, responsabilitat, imparcialitat 2.5. L’administració pública eficient: serveis de qualitat en benefici de la ciutadania 2.6. La relació Generalitat–governs locals: col·laborar per millorar els serveis públics i la qualitat de vida 2.7. La nova ordenació territorial: adaptar les administracions a les necessitats i projectes dels territoris 2.8. Mitjans de comunicació: pluralitat i servei públic 2.9. El compromís amb la cultura: més ambició, més diàleg, més recursos 2.10. Política lingüística 2.11. Catalunya oberta a Europa i al món 2.12. Catalunya_solidària 10 14 18 23 25 3. MILLOR QUALITAT DE VIDA PER A LES PERSONES. UNA CATALUNYA SOCIALMENT AVANÇADA 29 31 34 38 51 56 61 67 3.1. Donar suport a les famílies. Polítiques de suport a la infància i a l’adolescència. Polítiques per a la gent gran. 3.2. Prioritat per l’habitatge i uns barris dignes i segurs 3.3. Drets de les dones i igualtat d’oportunitats 3.4. Llibertat sexual 3.5. Facilitar l’emancipació del jovent 3.6. Serveis sanitaris de qualitat per a tothom 3.7. Esport, salut física i ocupació activa de l’oci per a totes les edats 3.8. Una societat sense barreres. Noves polítiques per atendre les persones discapacitades. 3.9. La seguretat és un dret 3.10. Eradicar la pobresa 3.11. Catalunya, un país que acull i integra: la immigració 81 88 95 98 101 113 120 126 141 146 4. EDUCACIÓ, PROGRÉS ECONÒMIC I OCUPACIÓ Competitivitat i cohesió social: una aposta pel futur de Catalunya 4.1. L’educació és la clau de l’èxit com a país 4.1.1.Un_sistema_educatiu_de_qualitat 4.1.2.Més_formació_professional_i_tècnica 4.2. L’economia catalana a la societat del coneixement 4.2.1.Capital_humà 4.2.2.Universitats 166 166 172 172 180 185 185 187 2 69 �4.2.3. Recerca_i_innovació 4.2.4. Adaptació_a_la_Societat_de_la_Informació i el Coneixement (SIC) 4.2.5. Capital_risc 4.3. Ocupació i mercat de treball 4.4. Una economia basada en l’esperit emprenedor 4.4.1. Suport_als_emprenedors 4.4.2. Autònoms 4.4.3. Suport_a_l’economia_social 4.4.4. Pimes_i_empresa_familiar 4.4.5. Condicions de la competència, marc_institucional i facilitat per a l’activitat empresarial 4.4.6.Internacionalització_de l’empresa_catalana 4.5. Potenciar els sectors productius fonamentals de la nostra economia 4.5.1. Sectors_industrials 4.5.2. Sectors_emergents 4.5.3. Sector_agroalimentari 4.5.4. Comerç_i_consum 4.5.5. Turisme 4.5.6. Sector_financer 4.6. Política pressupostària, finançament autonòmic i fiscalitat 4.6.1. Finançament_autonòmic 4.6.2. Fiscalitat 4.6.3. Gestió_pressupostària 190 193 198 200 206 206 209 213 217 5. EL PAÍS QUE VOLEM, LES INFRAESTRUCTURES QUE NECESSITEM 5.1. Les infraestructures que Catalunya necessita 5.1.1. Ferrocarril 5.1.2. Xarxa viària - Autopistes, autovies i peatges - Xarxa europea - Pla de carreteres 5.1.3 Un pla de mobilitat per a Catalunya i foment del transport col·lectiu 5.1.4.Foment_de_la_bicicleta 5.1.5. Ports - Port de Barcelona - Port de Tarragona 5.1.6. Aeroports 5.1.7. La logística, factor de competitivitat 5.1.8. Energia 5.1.9. Telecomunicacions 258 260 261 265 265 267 268 269 273 274 276 276 278 282 284 289 6.LA_DEFENSA_DEL_MEDI_AMBIENT PER UN DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE 6.1. L’aigua: planificar, invertir, estalviar i administrar amb justícia 6.2. Fer compatible el creixement i el medi ambient 6.3. Planificar l’ús del sòl i protegir el paisatge 6.4. El camp, un lloc per viure i prosperar 292 292 296 311 315 3 220 222 225 225 229 231 236 241 244 251 251 252 254 �1. EL CANVI PER CATALUNYA. ARA ÉS L’HORA DE CATALUNYA, ARA ÉS L’HORA DEL CANVI Els Socialistes de Catalunya i Ciutadans pel Canvi compareixem de nou davant de la ciutadania catalana amb el propòsit d’impulsar el canvi que el país demana i necessita. Volem convocar tots els catalans i catalanes que creuen, com nosaltres, que ha arribat l’hora de Catalunya, de la Catalunya millor. Posarem en peu la coalició més gran que hagi conegut mai aquest país: la de tota la gent que pensa que no és l’hora de la queixa, sinó l’hora de l’afirmació i de la proposta. Fem aquesta convocatòria amb més il·lusió, més empenta, més idees noves i més experiència que fa quatre anys. Nosaltres tenim un somni: volem una Catalunya mai vista Volem una Catalunya gran, una Catalunya amb ambició, capaç d’afegir valor a la gran família dels pobles d’Espanya i d’Europa. Volem una Catalunya forta, segura d’ella mateixa, confiada en les seves possibilitats. Volem una Catalunya acollidora, integradora, plena d’oportunitats. Volem una Catalunya de tots, on tothom compti, on tothom pugui dir la seva, on tothom pugui viure millor. Volem una Catalunya que sigui referent de convivència social i cultural. Volem una Catalunya ben governada. Volem una Catalunya amb una identitat reforçada per la seva capacitat de compartir. Volem una Catalunya amb més i millor autogovern, amiga dels seus amics, sense complexes, lliure, creativa i justa. Volem una Catalunya dedicada a grans projectes de formació i d’infraestructures, que facilitin el creixement de la seva gent i de la seva economia. Volem una Catalunya equilibrada, on tots els territoris tinguin veu i puguin realitzar els seus projectes col·lectius. Volem una Catalunya respectada a Espanya i a Europa, capaç de projectar-se per la seva creativitat i capacitat d’innovació. Volem ser capaços de resoldre els problemes que tenim més a prop i d’aprofitar les oportunitats que se’ns presentin. Volem una Catalunya capdavantera de l’Espanya plural. Volem una Catalunya inserida en una Espanya en xarxa. Volem una Catalunya que vol estar amb Espanya dins d’Europa, que vol liderar l’avenç d’Espanya cap a un rol decisiu a l’Europa dels pobles. 4 �Volem una Catalunya motor de l’euroregió Pirineus–Mediterrània, una Catalunya que sàpiga treure partit de la seva situació en el món. Ara podem tornar a imaginar el futur. Després d’una etapa d’ineficàcia, de desencís, d’inèrcies debilitades, podem tornar a imaginar un futur esplèndid per a Catalunya. La política de reformes socials, l’experiència reconeguda i la nova manera de governar faran creïble el projecte de la Catalunya gran que entre tots serem capaços de fer. Ha arribat l’hora del canvi Catalunya entra en una nova etapa de la seva història. Nosaltres volem que ho faci amb empenta i energia renovades, volem guanyar el temps perdut. El nostre compromís és fer real aquest designi, convertir-lo en projecte i convocar els catalans i les catalanes perquè en siguin els protagonistes. Fer-ho, i fer-ho ara, és un deure que tenim amb aquells que ja no hi són i que hi tenien posades totes les seves esperances. Però, sobretot, tenim un deure amb les expectatives dels qui ens han de seguir. El nostre projecte El nostre projecte és innovador, net, amic, convincent i mira cap al futur. El nostre projecte està inspirat en un esperit de superació que volem que sigui digne d’una Catalunya dempeus, jove, justa, amb confiança en ella mateixa, competent i innovadora; una Catalunya que canviï la queixa per la proposta; una Catalunya que recuperi l’energia positiva que fa anys que perd lentament; una Catalunya que es reconegui ella mateixa, que sigui l’expressió real de totes les persones que la formen, amb les seves il·lusions i amb les seves capacitats, i que avanci confiada i segura. Volem una Catalunya amb empenta. Amb l’empenta d’un país d’emprenedors. Catalunya ha de saber i poder acollir els emprenedors, la gent amb capacitat de risc, amb coratge i amb ganes d’anar més enllà. Catalunya es pot convertir, i es convertirà, en el lloc de trobada dels creadors. Catalunya es pot convertir, i es convertirà, en la pàtria dels emprenedors econòmics i socials; dels treballadors que innoven a la feina; de les dones empresàries i autònomes; dels pagesos modernitzadors; de les organitzacions no governamentals més compromeses i imaginatives; dels investigadors i inventors reconeguts; de la gent gran activa; dels sindicats amb noves fórmules per a les noves realitats d’un món sense fronteres; dels empresaris conscients que guanyar diners gràcies a l’augment dels costos socials i ambientals no és crear valor sinó traspassar el mort a un altre; dels funcionaris motivats pel servei públic; d’uns mitjans de comunicació exigents amb els grups i agents socials, i també exigents amb ells mateixos. 5 �Amb l’empenta del lideratge d’una Generalitat que proposi un nou horitzó per a Catalunya, que promogui els grans acords de país (Estatut, Llei electoral, organització territorial, etc.), que impulsi els grans projectes territorials i que engresqui tots els catalans a participar en l’obra col·lectiva de guanyar el nostre futur. Amb l’empenta que ha sorgit de la col·laboració lleial i permanent de la Generalitat i els ajuntaments de Catalunya. Amb l’empenta que proporciona l’aposta plena per les noves tecnologies, que ens han de permetre ser a primera línia de la societat de la informació. Catalunya ha de passar a ser un país d’actors, no un país d’espectadors; no un país de propietaris d’uns quants pams quadrats que augmenten de preu sense que facin pràcticament res. El nostre projecte s’aferma en el lideratge polític i social de Pasqual Maragall. És un lideratge conscient de l’exigència que comporta encapçalar una ambició col·lectiva de gran abast, que no recula davant els reptes i les dificultats, i que ha demostrat saber estar a l’altura sempre que el país li ho ha demanat. És un lideratge que prefigura un nou estil a la presidència de la Generalitat, amb un president que creu en la gent, que ens dóna esperances, que fa confiança, que ofereix seguretat. Durant molts anys Catalunya ha tingut un president que deia què calia i què no calia, i un país que havia d’escoltar i aplaudir o tancar-se a casa. Ara Catalunya serà un país que parlarà, i que tindrà un president que l’escoltarà i després governarà. El nostre projecte és un projecte col·lectiu, no un projecte d’un home sol, ni un projecte d’un partit, ni tan sols un projecte compartit per un conjunt de forces polítiques. Vol ser un projecte sorgit des de baix, sumant totes les energies en una mateixa direcció i amb un mateix objectiu: construir una Catalunya mai vista. Per això, és un projecte servit per dones i homes amb il·lusió, empenta, experiència i preparació. I, per això, no ens cansarem de convocar els millors perquè aportin els seus coneixements i la seva experiència a la causa col·lectiva de Catalunya. L’experiència reconeguda és la penyora d’una gran proposta. Catalunya viurà una experiència com la que va viure Barcelona. Aplicarem a la política nacional els elements del "model Barcelona" (d’aquest model que ha esdevingut un referent internacional i que està fet de lideratge, de consens polític, social, empresarial i institucional, d’inversió pública com a catalitzador de la privada, i d’equip humà). Ho farem en tots i cadascun dels territoris del país: a les terres de l'Ebre, als Pirineus, al Camp de Tarragona, a les terres de Lleida, a les comarques de Girona, a la Catalunya Central, a la Regió Metropolitana de Barcelona. El nostre projecte és un projecte amb idees de futur. Tenim un programa per fer un país per viure-hi millor. Catalunya necessita un canvi en les seves polítiques perquè tot és diferent de fa 25 anys. 6 �Volem que aquestes eleccions autonòmiques siguin unes eleccions en què es discuteixi de polítiques, sobre com s’arreglen les coses. No tirant diners als problemes com fa la dreta moltes vegades. Volem parlar de coses reals, perquè venim d’on venim, dels barris de Girona, de Barcelona, de Lleida, de Tarragona, i perquè sabem com s’han de fer les coses. Darrere hi ha tota una concepció que hem estat discutint durant quatre anys. Les intuïcions de fa quatre anys continuen sent vigents: educació, educació, educació. Però també sabem què hem de fer amb l’habitatge, la seguretat, la protecció de la família, l’ajut als pares i mares que volen tenir criatures i alhora treballar. Ho sabem perquè ho vivim. El nostre programa insisteix en les polítiques que facin possible que les oportunitats arribin a tota la ciutadania i a tots els territoris del país, per assegurar la cohesió social i la cohesió territorial. Per això, prioritzem les polítiques socials, que ens permetran tenir els serveis propis de l’Estat del Benestar, de qualitat al servei de les persones i de les famílies. El nostre programa té l’ambició d’impulsar les bases de la prosperitat dels catalans i catalanes, amb una estratègia econòmica de país basada en l’educació i la innovació, i un model d’infraestructures coherents amb el propòsit de fer de Catalunya un país de qualitat obert al món. El nostre programa és un compromís amb la regeneració de la política, amb propostes per fer possible una altra manera de governar, amb la bandera de la proximitat per escoltar i atendre millor les demandes ciutadanes, amb la lleialtat institucional per ser més eficaços en el servei a la ciutadania i amb la transparència de l’acció pública. I, finalment, el nostre programa proposa la reforma de l’Estatut per arribar a tenir un autogovern a l’altura dels temps, per establir una relació positiva i creativa amb Espanya, per assegurar-nos una presència a Europa amb tota la nostra especificitat i, sobretot, per aconseguir la societat més justa, més pròspera i més igualitària a què aspirem. Polítiques socials, ambició estratègica, regeneració política i més autogovern i millor, configuren els grans eixos programàtics que doten de contingut concret el projecte de canvi que sotmetrem a la consideració de la ciutadania de Catalunya. 7 �2. L’AUTOGOVERN I LES INSTITUCIONS AL SERVEI DE LA CIUTADANIA Catalunya és un país avançat. La complexitat que comporta la seva diversitat cultural, social i econòmica exigeix la millora constant de les seves institucions de govern, si volem que tinguin la capacitat de respondre a les demandes del seus ciutadans i ciutadanes i de satisfer els nostres deures i compromisos de solidaritat en un context universal. Els desafiaments actuals no justifiquen un retorn a moments històrics superats. Ens demanen, en canvi, un esforç per donar un fonament socialment i econòmicament més sòlid a la nostra convivència, per incrementar la qualitat de la nostra democràcia i per fer-la avançar en el camí del progrés, el benestar, la llibertat, la igualtat i la justícia social. Per això, proposem les reformes legals i institucionals que ens permetin avançar cap a una Espanya plural i cap a una Catalunya més justa i més pròspera. El salt endavant que ha significat per a Catalunya el règim autonòmic no ens fa ignorar que el pas dels anys i l’evolució política i social fan palesa la necessitat d’introduir reformes i millores en el seu funcionament. El Govern de la Generalitat, el Parlament, l’administració pública, els poders locals, la justícia i els mitjans de comunicació públics han d’accentuar la seva proximitat a la ciutadania i als seus problemes. Les institucions polítiques són instruments d’organització de la convivència en llibertat i de solució dels problemes de la societat, sobre la base dels principis constitucionals i de valors com el pluralisme, la participació democràtica i l’interès públic. Per això, proposem una sèrie de reformes que afecten les relacions entre les institucions i la ciutadania. En aquest sentit, la ciutadania del nostre país ha anat molt per endavant de les institucions: malgrat una suposada manca d’ideologies i de motivació, els ciutadans i ciutadanes han sortit al carrer per fer palesa la seva disconformitat amb les decisions que es prenien en nom seu. Però una anàlisi serena de les mobilitzacions recents, des de l’assassinat d’Ernest Lluch o de Miguel Ángel Blanco, fins a la solidaritat amb Galícia o l’oposició contundent i contínua a l’atac contra l’Iraq, ens obliga a anar més enllà dels lloables motius concrets que en van ser la causa. Allò que la ciutadania ha volgut expressar cada vegada que s’ha aplegat en els pobles i ciutats de Catalunya, és la voluntat de participar directament en els afers públics, d’expressar l’opinió sense intermediaris, decebuts en molts casos pel funcionament dels canals exigibles en un règim democràtic. Per això, per no deixar debilitar més la nostra democràcia, cal saber escoltar i fer-se dignes de representar un poble actiu i amb inquietuds com és el nostre. El Govern de la Generalitat ha de ser capdavanter, a Espanya i a Europa, en el foment de la participació política, que atorgui a la ciutadania la capacitat d’intervenció pública que li correspon en un sistema democràtic, és a dir, ben al contrari del que s’ha fet fins ara. El Govern de la Generalitat no pot malbaratar el cabal participatiu que ha demostrat, una vegada rere l’altra, la ciutadania catalana. La vida pública no acaba amb l’acció del Govern o de l’Administració de la Generalitat. Té moltes altres esferes que també s’han de posar a l’abast de la ciutadania: la justícia, 8 �la cultura, la llengua o l’administració tributària són àmbits d’una importància cabdal en qualsevol societat. Sigui quina sigui la seva definició competencial exigeixen l’existència de serveis públics prestats amb la màxima eficiència, transparència i control democràtic. La ciutadania ha de ser informada, ha de poder opinar lliurement i ha de tenir el dret efectiu a decidir si volem que Catalunya sigui una societat plural, solidària i oberta, que comparteixi un espai de convivència i de garantia dels drets fonamentals des del qual sigui possible avançar cap a cotes més elevades de progrés, benestar, llibertat i justícia social. Això significa que l’autogovern i les seves institucions tenen valor, ja que actuen com a instruments efectius al servei dels ciutadans i de les ciutadanes de Catalunya, incrementant la qualitat de la nostra democràcia política i social. En aquesta matèria, el Partit dels Socialistes de Catalunya i Ciutadans pel Canvi es comprometen a governar seguint les línies que s’apunten en aquest programa. 9 �2.1. El nou Estatut de Catalunya: garantia de progrés social i dels drets de la ciutadania Avui el nostre autogovern es regeix per l’Estatut d’Autonomia de 1979 i per la Constitució de 1978. Són textos d’ara fa un quart de segle, quan Espanya no formava part de la Comunitat Europea, precedent de l’actual Unió Europea. Aquest marc normatiu –que es va aprovar democràticament– ha de servir d’instrument per fer polítiques socials i econòmiques que facin efectius els drets dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Contempla una distribució de competències entre la Generalitat i l’Estat. Però en l’exercici efectiu d’aquestes competències, s’han produït desequilibris i deficiències: el Govern de CiU no ha promogut l’exercici d’algunes competències de la Generalitat, que no han estat mai qüestionades per l’Estat; una interpretació expansiva de les competències estatals ha reduït – mitjançant el recurs a normes de presumpte caràcter bàsic i a les lleis orgàniques– l’àmbit competencial de la Generalitat; finalment, l’aparició de nous fenòmens socials i polítics (immigració, noves tecnologies, integració a la UE, etc.) no tenen el tractament adequat en l’actual regulació constitucional i estatutària. Per això, Catalunya necessita un nou Estatut per tal que la Generalitat sigui capaç de respondre als reptes del segle XXI i de satisfer les demandes dels catalans i les catalanes. Cal fer un pas endavant en l’actualització de l’autogovern que el converteixi en una eina més adequada per a la consolidació i perfeccionament del model social que coneixem com a Estat del Benestar i per a la resolució dels problemes contemporanis de la nostra societat. Per aquestes raons i des del lideratge del catalanisme polític, en concertació i amb el consens necessari amb la resta de forces polítiques, impulsarem l’aprovació d’un nou Estatut, amb la voluntat d’arribar a un projecte àmpliament compartit, perquè només d’aquesta manera podrem avançar de debò en la consolidació d’una majoria social i política favorable a Catalunya i a Espanya, sense les quals el projecte no pot prosperar. El nou Estatut s’ha de fonamentar en els principis següents: Catalunya és una nació i els seus ciutadans i ciutadanes es declaren titulars del dret a l’autogovern que confereix una voluntat nacional expressada repetidament a través de la nostra història i ratificada amb mitjans democràtics en el marc constitucional i estatutari. Els catalans i les catalanes tenen dret a intervenir en totes les decisions públiques que afecten els nostres drets i interessos. La Generalitat ha de tenir la capacitat d’elaborar i aplicar polítiques que defensin aquests drets i aquests interessos. Catalunya té una vinculació històrica i de futur amb una Espanya federal, amb una Espanya que és plural en continguts nacionals, lingüístics i culturals, a la qual hem fet i volem continuar fent una contribució que, d’altra banda, és insubstituïble. 10 �Catalunya ha de tenir presència i intervenció en les institucions de la UE, de la qual forma part com a comunitat política. Catalunya ha de poder cooperar amb altres pobles i nacions del món per tal d’establir un ordre internacional democràtic regit pels principis de la Carta de les Nacions Unides, malgrat totes les seves limitacions. Parlar avui d’evolució de l’Estat autonòmic és parlar d’una dinàmica federalista que s’ha d’expressar en dimensions diverses de l’organització de l’Espanya plural: política, fiscal, judicial i cultural. Els Socialistes de Catalunya i els Ciutadans pel Canvi proposem, per tant, que el nou Estatut avanci cap a aquest horitzó federal. FEDERALISME POLÍTIC Riquesa de la diversitat entre nacions i unió voluntària entre pobles: aquests són els principis que inspiren el federalisme i que són els més adaptats a la realitat plural d’Espanya. La Constitució de 1978 conté els elements adequats per avançar cap a un model d’aquestes característiques. La reforma de l’Estatut que nosaltres ens proposem de pactar amb les altres forces polítiques de Catalunya i amb les forces progressistes espanyoles s’ha d’inspirar en aquests elements de caràcter federal, acostant la capacitat de decisió política als territoris i a la ciutadania. OBJECTIUS 1. Reforçar la garantia efectiva dels drets polítics, econòmics i socials dels catalans i de les catalanes, incorporant-los al nou Estatut i convertint-los en l’objectiu principal de les actuacions legislatives i executives de la Generalitat. 2. Assegurar la intervenció de la Generalitat en totes les decisions que afecten els catalans i, per tant, una ampliació de les seves competències en l’àmbit legislatiu i executiu, tot respectant el principi de subsidiarietat. 3. Revisar la configuració i el funcionament de les institucions catalanes, per tal de ferles més obertes a la participació directa de la ciutadania i de les organitzacions socials, i promoure un control efectiu de la seva gestió i un rendiment de comptes periòdic de les seves actuacions. Això comporta, entre d’altres coses, la limitació de mandats del president i d’altres càrrecs de designació parlamentària, el control de la idoneïtat dels candidats a ocupar alguns d’aquests càrrecs i uns mecanismes efectius i de control periòdic de la seva actuació. 4. Impulsar la reforma del Senat per convertir-lo en una veritable cambra de representació territorial de la realitat plurinacional d’Espanya, basada en la representació de les comunitats autònomes. El Senat ha de ser el marc idoni de reconeixement i de protecció dels fets diferencials de la realitat plurinacional d’Espanya, expressió i instrument de la confiança federal. 11 �5 Emprendre la desconcentració i la descentralització de l’administració de la Generalitat a favor de vegueries, comarques i municipis dotats de capacitat de decisió i de recursos suficients. 6 Impulsar les reformes legislatives necessàries per fer efectiva la participació de la Generalitat en la Unió Europea i per assegurar la seva presència en els organismes internacionals adequats, perquè és en aquests escenaris on avui dia es defineixen sovint les polítiques que condicionen la nostra existència col·lectiva. MESURES Proposar immediatament la constitució de la ponència parlamentària conjunta per a la redacció del nou Estatut, a partir dels treballs presentats per les diferents forces polítiques de Catalunya, per tal de poder aprovar el projecte d’Estatut durant l’any 2004. Presentar immediatament al Parlament els projectes de llei de caràcter institucional referits al règim electoral de Catalunya, la limitació de mandats del president, la figura del conseller primer, l’ordenació territorial de Catalunya i els òrgans consultius de la Generalitat, entre d’altres. Impulsar la reforma del Reglament del Parlament per donar més agilitat, transparència i accessibilitat a les seves funcions legislatives, d’impuls i de control de l’acció del Govern, durant l’any 2004. Promoure que el Parlament faci ús de la seva iniciativa legislativa estatal impulsant la reforma constitucional del Senat. Adoptar les iniciatives legislatives necessàries per promoure la revisió de les lleis orgàniques, de la legislació bàsica i d’altres normes estatals que desborden l’establiment de principis o regles fonamentals en matèries de competència autonòmica (entre les quals, les que afecten el règim jurídic de les administracions públiques, ports i aeroports, medi ambient, ràdio i televisió, immigració, seguretat pública o funció pública notarial i registral) o que impedeixen la conversió de l’administració autonòmica en administració ordinària a Catalunya. Promoure que el Parlament faci ús de la seva iniciativa legislativa estatal pel que fa a la delegació de competències legislatives i executives de l’Estat a la Generalitat, de conformitat amb l’art. 150 de la CE. Proposar novament que el Parlament de Catalunya faci ús de la seva iniciativa legislativa davant de les Corts Generals per regular la participació de la Generalitat i de les altres comunitats autònomes a la Unió Europea. Promoure l’establiment a Catalunya de la seu d’organismes reguladors espanyols (Comissió del Mercat de Telecomunicacions, Comissió Nacional de l’Energia, etc.) Adoptar les iniciatives polítiques i legislatives necessàries per tal que la Presidència de la Generalitat assumeixi el comandament i la coordinació de les forces i cossos de seguretat en tot allò que afecta la seguretat interna de Catalunya. 12 �Adoptar les iniciatives polítiques i legislatives necessàries per garantir la intervenció de la Generalitat en la determinació de les disposicions que afecten els sectors regulats de l’activitat econòmica (energia, telecomunicacions) i assumir la defensa dels interessos dels consumidors. Promoure el desenvolupament i el coneixement del dret públic i del dret civil de Catalunya, com a instruments de regulació d’una convivència nacional orientada pels valors de l’equitat, la llibertat, la igualtat, la justícia social i el pluralisme democràtic. FEDERALISME FISCAL Un autogovern eficient se sustenta en la suficiència de la seva autonomia financera per assolir els objectius que la societat catalana encomana a les institucions de la Generalitat. Aquesta autonomia financera no ignora els compromisos de solidaritat amb la resta de pobles d’Espanya i, per tant, s’ha de definir i concertar en relació amb les seves administracions. Aquest lligam i aquesta concertació –lliurement assumits a partir del coneixement d’una informació exacta, pública i accessible de les balances fiscals– caracteritzen el federalisme fiscal que proposem. Aquest federalisme es basa en els criteris següents: Avançar cap a uns percentatges finals de distribució de la despesa pública entorn al 40% estatal - 30% autonòmic - 30% local. Aportar des de Catalunya a la hisenda estatal el que sigui necessari en proporció a la riquesa i rebre en proporció de la població. Igualar els resultats en despesa pública per habitant de les comunitats de règim comú amb els de les autonomies de règim foral, en proporció a les seves competències. Igualar a totes les comunitats autònomes la inversió de l’Estat per habitant. En el capítol FINANÇAMENT AUTÒNOMIC, FISCALITAT I GESTIÓ PRESSUPOSTÀRIA del programa, es detallen les característiques del federalisme fiscal que proposem (vegeu pàg. 251). 13 �2.2. El nou estil de governar: més participació, més obertura El federalisme també comporta aprofundir en el funcionament democràtic del sistema polític. Ha de donar més veu i intervenció a la ciutadania i ha de fer més accessibles les institucions representatives i administratives. La millora de la qualitat de la democràcia exigeix obrir nous canals a la participació política que permetin rebre les demandes concretes de diversos grups socials. La Generalitat ha de promoure de manera activa mecanismes de consulta, deliberació i intervenció de la ciutadania en l’elaboració de les seves polítiques i en el control de la seva aplicació, de manera directa o a través de les organitzacions socials. Desenvolupar la participació i el civisme és un compromís del nou Govern de la Generalitat per tal de tenir més democràcia i que aquesta sigui millor. El nou Govern ha de propiciar que els ciutadans i les ciutadanes puguin intervenir directament en l’activitat legislativa, mitjançant la iniciativa legislativa popular i a través de les diverses modalitats de consulta directa. Els poders públics han d’emprar activament les tecnologies de la informació i de les comunicacions per tal d’incrementar tots els nivells de la participació política. Per la seva part, el Parlament de Catalunya –com a institució representativa de la voluntat popular– ha d’actuar com l’espai principal de debat polític, d’idees, de control del govern i d’elaboració de polítiques estratègiques. Cal convertir el Parlament en una eina per despertar l’interès de la ciutadania per la vida política i on ressonin les veus de tots els membres de la nostra societat, inclosos els immigrants residents a Catalunya i que manifesten la voluntat de sentir-se ciutadans d’aquest país. Els òrgans fiscalitzadors i consultius vinculats al Parlament (Sindicatura de Comptes, Consell Consultiu, Consell de l’Audiovisual) s’han de configurar de manera que serveixin per controlar de manera efectiva l’acció del Govern i per proporcionar-li assessorament de qualitat i desvinculat d’interessos parcials. OBJECTIUS 1. Augmentar les vies de participació ciutadana en l’activitat política, tant en la designació d’òrgans representatius com en procediments d’intervenció directa, per tal de millorar la qualitat de la democràcia i de recuperar la confiança de la ciutadania en les institucions. 2. Reforçar les relacions de cooperació entre les institucions de la Generalitat i les organitzacions socials i col·lectius cívics per tal de potenciar el dinamisme de la societat catalana. 3. Reforçar el paper del Parlament en el conjunt institucional de la Generalitat, especialment en les seves funcions d’impuls de l’acció de govern i de control de l’Executiu. 14 �4. Instituir mecanismes efectius de consulta social durant els processos legislatius, utilitzant també les tecnologies de la informació i de les comunicacions. 5. Governar de manera oberta i transparent, facilitant tota la informació que la ciutadania consideri rellevant per als seus interessos. 6. Limitar la discrecionalitat en les decisions de l’Executiu, especialment pel que fa a les actuacions relacionades amb la qualificació del sòl i els temes urbanístics i, en general, en els contractes de les administracions públiques i els seus nomenaments. 7. Desterrar la patrimonialització de les institucions públiques per part dels partits polítics que les governen. 8. Fomentar el reforçament de la xarxa associativa com a eina de participació ciutadana. MESURES Reformar la llei catalana d’iniciativa legislativa popular, facilitant una major participació de la ciutadania en el procés legislatiu. Prendre les iniciatives necessàries per tal que la Generalitat assumeixi competències en la realització de consultes populars directes i reguli altres formes de participació –nuclis d’intervenció participativa, consells ciutadans, etc.–, per tal de fomentar-ne l’ús en l’àmbit local i nacional. Presentar immediatament un projecte de llei electoral per a l’elecció del Parlament de Catalunya, que garanteixi la proporcionalitat, la igualtat de vot, l’equitat de gènere, les condicions territorials i la representació dels catalans residents a l’estranger. Estudiar les iniciatives legals necessàries per incorporar un sistema de llistes obertes a les eleccions dels municipis amb menys de mil habitants. Estudiar l’oportunitat d’iniciar les reformes legals necessàries per atorgar el dret de sufragi actiu i passiu en les eleccions municipals i autonòmiques als ciutadans i ciutadanes no espanyols que acreditin haver mantingut la seva residència a Catalunya en el període que la llei determini. Limitar la reelecció indefinida del president de la Generalitat, establint una durada temporal màxima en l’exercici del càrrec. Limitar el nombre de mandats representatius consecutius i establir un sistema de compensació econòmica que possibiliti la reincorporació professional dels qui cessen sense una altra font d’ingressos. Facilitar la comunicació directa de la ciutadania amb els seus representants parlamentaris, mitjançant les previsions de la llei electoral, la reforma del Reglament i el recurs a les noves tecnologies de la comunicació. 15 �Impulsar la reforma del Reglament del Parlament, per agilitar-ne els procediments, facilitar-ne les funcions d’impuls i de control, la participació social i l’expressió del pluralisme polític. Promoure la creació d’una oficina parlamentària especialitzada que contribueixi a potenciar la capacitat de control del Parlament sobre la gestió pressupostària i financera de l’Executiu i l’avaluació de les seves polítiques i de la seva producció normativa. Reformar les lleis reguladores dels organismes assessors de la Generalitat (Consell Consultiu, Sindicatura de Comptes, Consell de l’Audiovisual) per tal de facilitar l’exercici de les seves funcions, mitjançant la dotació adequada de recursos, la revisió de les seves competències, la definició de la seva responsabilitat política, els procediments de designació i revocació parlamentària del seus membres i la limitació dels seus mandats. Atorgar a les organitzacions, cíviques i culturals la facultat de presentar als grups parlamentaris candidats als òrgans consultius i fiscalitzadors de la Generalitat (Consell Consultiu, Síndic de Greuges, Sindicatura de Comptes, Consell de l’Audiovisual). De manera especial, contribuir des de la majoria parlamentària i des del Govern a restaurar la independència, la professionalitat i l’eficàcia de la Sindicatura de Comptes, tenint en compte la importància de les funcions de control democràtic que té assignades. Introduir a la reforma del Reglament del Parlament el tràmit preceptiu de compareixença prèvia dels candidats a ocupar determinats càrrecs públics, per tal d’examinar-ne la idoneïtat. Reforçar les obligacions dels membres del Govern i dels alts càrrecs d’informar i de comparèixer davant del Parlament, així com de les autoritats cridades a retre comptes a les comissions parlamentàries d’investigació. Adaptar l’estructura de l’Executiu de la Generalitat a criteris de racionalitat, economia organitzativa i eficiència, revisant la relació entre els departaments i els organismes vinculats. Crear un marc legal estable que defineixi les atribucions, composició i regles de funcionament dels consells i òrgans consultius de l’Executiu, per tal d’assegurar la seva representativitat social i l’eficàcia de la seva intervenció. Adoptar les mesures legals necessàries per eliminar les sessions secretes de totes les institucions amb caràcter representatiu, llevat dels casos que puguin afectar el dret a la intimitat o a la seguretat. Adoptar les mesures legals, fiscals i formatives necessàries per tal d’afavorir la creació i consolidació d’associacions que responguin a interessos col·lectius i que 16 �actuïn d’acord amb els principis democràtics, reivindicant per a la Generalitat la competència per fer la declaració d’utilitat pública. 17 �2.3. L’administració de justícia: més proximitat, més eficiència El sistema judicial espanyol no ha experimentat el procés modernitzador que han viscut –tot i les seves limitacions– altres poders de l’Estat. La Constitució de 1978 permetria l’adopció d’una articulació més descentralitzada de l’administració de justícia. En aquesta matèria, l’Estatut d’Autonomia de 1979 conté previsions que no s’han desenvolupat. En canvi, la versió centralitzadora adoptada a la Llei orgànica del Poder Judicial i la interpretació d’altres disposicions relatives a l’administració de justícia perjudiquen la seva eficiència i fan que la institució judicial sigui una de les menys valorades per la ciutadania. El resultat no és gens estrany, perquè no s’ha sabut adaptar a les necessitats i al ritme de vida de la ciutadania i de les empreses i organitzacions socials. Les expectatives suscitades per la publicació del Llibre Blanc del Consell General del Poder Judicial i pel denominat Pacte per la Justícia, subscrit pels partits polítics estatals, no s’han satisfet. Algunes decisions del Govern del PP han produït un retrocés preocupant en la valoració social del prestigi del poder jurisdiccional i de la independència de les actuacions del Consell General del Poder Judicial respecte de l’Executiu. Per la seva part, l’acció del Govern de CiU en aquest camp ha estat insuficient, malgrat algunes millores parcials. Però no ha sabut respondre a una dinàmica social cada cop més exigent amb el servei públic de l’administració de justícia, ni ha sabut encarar problemàtiques noves sorgides dels canvis socials. Catalunya ha de disposar d’una administració de justícia que respongui a les necessitats i expectatives dels usuaris de la Justícia. La nostra societat necessita més òrgans judicials, més ben repartits territorialment i més dotats de mitjans tècnics i humans, per tal de garantir un servei públic a l’altura de la seva vida quotidiana: més rapidesa, més qualitat i molta més proximitat. Les decisions sobre la gestió d’aquest servei s’han de prendre des de Catalunya, per adaptar-la millor a les necessitats –econòmiques, socials i culturals– del país. El Parlament i el Govern de Catalunya –cadascun en el seu àmbit respectiu de funcions– han d’intervenir de prop en la dotació i supervisió de l’administració de justícia, en coordinació amb un Consell General del Poder Judicial que s’ha d’adaptar a l’Estat descentralitzat que defineix la Constitució i que reclamen les societats complexes del segle XXI. 18 �FEDERALISME JUDICIAL 1. La Constitució de 1978 no utilitza el terme federal ni s’ajusta a una concepció tradicional del federalisme, però està inspirada en el principi federal de distribució territorial dels poders públics. Així i tot, mentre el poder legislatiu i el poder executiu han quedat distribuïts entre l’Estat i les comunitats autònomes, el poder judicial segueix una pauta centralitzada que no s’adiu al caràcter compost de l’Estat espanyol. Un quart de segle després de la promulgació de la Constitució, la dinàmica política i social exigeix l’adaptació d’aquest poder judicial –tan poc valorat en la percepció de la ciutadania– a la diversitat de condicions que es donen a Espanya per poder respondre amb més efectivitat a les necessitats de la societat. 19 �OBJECTIUS 1. Contribuir a la construcció d’una administració de justícia més propera als ciutadans i a les ciutadanes i capaç d’actuar amb la qualitat necessària per tal de garantir amb més efectivitat els drets de la ciutadania i la independència judicial. 2. Per tal d’aconseguir l’objectiu anterior, impulsar la descentralització de l’administració de justícia, adaptant-la al caràcter plurinacional de l’Estat. 3. Respondre particularment a les necessitats actuals que la funció jurisdiccional experimenta en els gran nuclis urbans. 4. Impulsar un pacte cívic per la justícia, que impliqui a la ciutadania i proposant una carta de drets dels usuaris de la justícia que contempli compromisos concrets. 5. Adoptar les mesures legislatives, pressupostàries i de govern orientades a establir un sistema d’administració de justícia que respongui als paràmetres de qualitat i d’eficàcia de qualsevol servei públic, garantint en particular: l’estabilitat dels jutges en les seves demarcacions judicials; el compliment dels terminis processals i en l’adopció de les resolucions judicials; els mecanismes que assegurin l’efectivitat de les resolucions i que garanteixin un millor sistema d’atenció a l’usuari de la justícia; la garantia d’accés de tothom a l’administració de justícia. 6. Dotar el Parlament de les funcions de seguiment i d’avaluació del funcionament del servei públic de l’administració de justícia. 7. En particular, concentrar l’acció de govern en tres grans objectius: a) Una dotació i una gestió adequades dels recursos personals; b) una redefinició del paper i l’estructura de les oficines judicials; c) la millora de les infraestructures (parc immobiliari i parc informàtic). 8. Reorientar el sistema penitenciari català per tal que, a més d’una bona previsió en matèria d’infraestructures, faciliti un tractament personalitzat a cada intern, que es gestioni de manera eficient i coordinada amb els altres departaments de la Generalitat i amb les entitats socials col·laboradores. 9. Revisar a fons el sistema sancionador de menors, oferir als jutges d’aquesta jurisdicció tot el ventall de mesures previstes a la legislació i adequar els centres al nombre i característiques dels interns. MESURES Impulsar les iniciatives legislatives necessàries per tal d’atribuir al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya les funcions de Tribunal de Cassació per resoldre en darrera instància a Catalunya els recursos judicials en processos iniciats en aquest territori (excloent-ne només el recurs per unificació de doctrina i determinats conflictes de competència jurisdiccional). 20 �Impulsar les iniciatives legislatives necessàries per constituir la Comissió de Justícia de Catalunya que pugui exercir –en coordinació amb i per desconcentració del Consell General del Poder Judicial– funcions de govern i de supervisió de l’administració de justícia a Catalunya i garantir de manera més eficaç la qualitat d’aquest servei públic. Assegurar amb la reforma estatutària i legal l’exercici, per part de la Generalitat, de les competències relatives a la fixació de les demarcacions judicials i promoure que, des de l’òrgan propi de govern dels jutges i magistrats de Catalunya, es nomenin els magistrats que integren el TSJC. Impulsar actuacions dels centres de formació –Escola Judicial, Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada– que reforcin la qualitat de la preparació de jutges i altres funcionaris vinculats a l’administració de justícia a Catalunya, no només en matèria jurídica sinó també en altres matèries necessàries per al coneixement de la societat on exerceixen les seves funcions. Adoptar les iniciatives legislatives necessàries per tal que la Generalitat disposi de competència plena sobre la selecció, formació i gestió de tot el personal al servei de l’administració de justícia, llevat de magistrats i fiscals. Facilitar als òrgans judicials els mitjans humans, materials i pressupostaris que s’escaiguin, d’acord amb la legislació vigent. Promoure i garantir l’ús del català a l’administració de justícia com a expressió del principi de proximitat de servei, amb la implantació de programes i d’incentius adequats. Adoptar les mesures legals necessàries per tal que el Parlament sigui informat de manera preceptiva i periòdica de l’estat de l’administració de justícia a Catalunya per part del president del TSJC, dels vocals competents del CGPJ i del Consell dels Col·legis d’Advocats de Catalunya. Impulsar la iniciativa legislativa necessària per tal d’establir òrgans d’administració de justícia de proximitat a les principals aglomeracions urbanes, amb jurisdicció en conflictes d’entitat o quantia menors. Instituir les comissions territorials de justícia, integrades per representants de les administracions i de les entitats professionals, socials i cíviques del territori, amb la finalitat de fer el seguiment del funcionament del servei d’administració de justícia en el seu àmbit. Adoptar les mesures legislatives i pressupostàries necessàries per millorar la qualitat del servei públic de la justícia gratuïta, confiant l’assistència lletrada a advocats designats d’acord amb criteris de mèrit i capacitat, amb la intervenció de la Generalitat i dels col·legis professionals competents. Aprovar un reglament penitenciari de Catalunya que inclogui el tractament personalitzat dels interns, els faciliti la incorporació al mercat de treball, tingui en 21 �compte l’especificitat de la funció pública en aquest àmbit i adeqüi les condicions de les infraestructures a les mesures de seguretat convenients. Fomentar les mesures penals alternatives per tal de superar la visió centrada en la presó, amb el foment de la construcció de les infraestructures necessàries per dur-les a terme: centres de desintoxicació, pisos tutelats, xarxa psiquiàtrica penitenciària eficient, sistema descentralitzat per al compliment de mesures en règim obert, etc. Reformar el sistema d’execució de mesures en l’àmbit de la justícia juvenil, amb la creació d’un centre per a noies, la duplicació de les places existents, la posada en marxa de centres semioberts per a desintoxicació i tractament de trastorns psiquiàtrics, la concessió d’ajuts a les famílies per fer complir mesures de correcció en l’àmbit familiar, integrant els serveis responsables en un únic sistema. Fomentar la mediació penal i impulsar els programes de reparació a les víctimes: cap víctima no pot quedar sense rebre la sentència que posi fi al plet, ni sense conèixer els mecanismes pels quals pot obtenir la compensació que s’hi contempli. 22 �2.4. L’acció política: transparència, responsabilitat, imparcialitat L’actuació dels governs de CiU s’ha caracteritzat per la seva opacitat en molts àmbits de l’acció política i administrativa i per les reticències a l’hora de facilitar l’accés d’altres forces polítiques o de la mateixa ciutadania a informació d’interès general. Sovint ha resistit l’obligació de retre comptes i amb això ha augmentat la suspicàcia sobre la pràctica de favoritismes polítics o familiars, sobre la comissió d’irregularitats o sobre l’existència de corrupcions que embruten el bon nom de la Generalitat. Per això els Socialistes de Catalunya i els Ciutadans pel Canvi ens comprometem a impregnar amb el valor de la transparència tots els aspectes de l’actuació política i administrativa: l’actuació de les institucions, el procediment administratiu, la gestió de la funció pública, la prestació de serveis públics i l’actuació de les empreses públiques o vinculades d’alguna manera a l’Administració. Ens comprometem a aplicar normes de bon govern a les empreses del sector públic català, i a exigir aquestes mateixes normes a les empreses que es privatitzin, a empreses on la Generalitat tingui una participació o que contractin amb la Generalitat. Això vol dir: transparència en nomenaments i retribucions, protecció dels accionistes minoritaris, absència de conflictes d’interessos en els executius i membres del consell d’administració de l’empresa. El nou Govern de la Generalitat donarà informació permanent i entenedora sobre les seves actuacions. Amb això es pot superar la desconfiança que sovint alimenta la ciutadania respecte de les institucions públiques i pot servir d’estímul important per fer dels habitants de Catalunya persones decididament implicades en la defensa dels valors democràtics i cívics. OBJECTIUS 1. Governar de manera oberta i transparent, facilitant tota la informació que el ciutadà o ciutadana consideri rellevant per als seus interessos. 2. Assegurar l’agilitat de l’Administració en les seves prestacions i obligacions amb la ciutadania. 3. Limitar la discrecionalitat administrativa, en especial en qüestions com la política urbanística i del sòl, la contractació administrativa o el reclutament i promoció del personal. 4. Eliminar qualsevol forma de clientelisme, corruptela o corrupció en les actuacions administratives i desterrar la patrimonialització de les administracions i institucions de la Generalitat per part dels partits polítics que la governin. 23 �MESURES Adoptar l’avaluació preceptiva i periòdica de les polítiques públiques aplicades d’acord amb les pautes fixades per la Unió Europea, mitjançant l’establiment d’una oficina o servei adscrit a la Presidència o al departament en què es delegui. Promoure l’aprovació de codis de bon govern per part de les administracions. Reformar la llei de publicitat institucional i el decret que la desplega per tal de controlar-ne efectivament l’ús per part de les institucions públiques i evitar la seva utilització partidista. Aplicar de manera immediata i voluntària a l’administració autonòmica els convenis del Consell d’Europa relatius a la lluita contra la corrupció, encara que no hagin estat signats ni ratificats pel Govern de l’Estat, així com el manual de bones pràctiques sobre ètica pública. Establir criteris objectius en les convocatòries públiques destinades a la concessió de subvencions per a entitats i activitats privades o socials, per tal d’evitar que les subvencions es converteixin en font de clientelisme polític. Fer accessibles a través de la xarxa d’Internet o, en tot cas, fer públics tots els contractes que l’administració de la Generalitat i les societats i fundacions amb participació majoritària de l’administració autonòmica estableixin amb proveïdors de béns i de serveis. En especial, adoptar les mesures legals necessàries per fer públics i accessibles a través de la xarxa d’Internet els convenis i operacions urbanístiques en què participin les administracions catalanes. Fer accessibles a través de la xarxa d’Internet o, en tot cas, fer públiques les condicions contractuals del personal que està al servei directe de l’administració de la Generalitat, dels seus organismes vinculats i de les empreses on aquesta té participació majoritària, especificant-ne les funcions i retribucions. Incorporar a les decisions sobre contractació pública la valoració de les condicions de les empreses concursants en matèria de responsabilitat social, seguretat laboral i respecte al medi ambient. Exigir la realització periòdica d’una auditoria externa de qualitat a les empreses proveïdores de béns i de serveis a les administracions. 24 �2.5. L’administració pública eficient: serveis de qualitat en benefici de la ciutadania En 23 anys, el Govern de CiU no ha tingut interès a construir una administració pública innovadora a Catalunya i ha mantingut un aparell administratiu burocràtic, seguint les pautes de l’administració de l’Estat. En cap moment no s’ha optat per un model propi. Més enllà de la retòrica i d’alguns plans no aplicats, només s’hi han introduït algunes reformes disperses. La centralització, el partidisme i el clientelisme caracteritzen una Administració intervencionista que pretén imposar i dirigir, en lloc de dialogar, donar servei i liderar. L’acció administrativa de la Generalitat és, en línies generals, poc eficaç, costosa, lenta i poc receptiva, i esdevé un fre per a la competitivitat de Catalunya. El Govern disposa d’una extensa maquinària administrativa, amb més de 130.000 empleats, però sovint infrautilitzada. La cultura interna manté pautes molt jerarquitzades i no estimula la participació dels treballadors. Una part majoritària dels alts càrrecs i directius s’ha estat reclutat per vinculacions partidistes. Hi ha una greu manca de professionalització entre els directors generals. Avui, bona part dels empleats de la Generalitat es troben desmotivats per culpa d’una Administració que no compta amb ells. L’Escola d’Administració Pública de Catalunya està mancada d’una orientació estratègica i mai no ha tingut la confiança del Govern per esdevenir un instrument de modernització. El resultat d’aquesta negligència manifesta dels governs de CiU ha proveït aquests mateixos governs d’una justificació perversa per externalitzar alguns serveis públics – per privatització o concertació– en nom d’una pretesa eficiència més gran de la gestió privada. A més, el Govern de CiU ha intentat instrumentalitzar l’Administració al servei dels seus interessos de partit. S’ha consolidat la confusió entre el Govern, l’Administració, partit i grup parlamentari de la majoria governamental. El clientelisme i l’amiguisme presideixen sovint la relació de l’Administració amb els ajuntaments, les associacions i les empreses. Els Socialistes de Catalunya i els Ciutadans pel Canvi tenim com a prioritat la millora de l’administració pública catalana: en la seva organització, en la gestió, en la formació i la promoció del seu personal, i en el rendiment de comptes a l’opinió pública i al Parlament. OBJECTIUS 1. Facilitar la comunicació i la cooperació entre administracions i ciutadans per tal de restaurar el prestigi del servei públic, tant entre els ciutadans que en són destinataris com entre els funcionaris i empleats que l’han de prestar. 2. Impulsar estratègies de millora de qualitat en tots els serveis públics prestats per les administracions catalanes. 25 �3. Vetllar per l’ús eficient de tota mena de recursos públics. 4. Orientar l’acció administrativa d’acord amb els principis de descentralització, proximitat i subsidiarietat, amb la promoció de la intervenció ciutadana i social en el disseny de les polítiques públiques. 5. Reforçar la qualitat professional i el comportament ètic de tot el personal al servei de les administracions i, especialment, dels seus alts càrrecs. 6. Potenciar el prestigi social i professional de la funció pública catalana, amb accions de formació i col·laboració entre totes les administracions del país. 7. Establir una relació constructiva amb els sindicats, als quals, a més de la legítima defensa dels interessos professionals, es convidarà a corresponsabilitzar-se a bastir una administració cada cop més orientada al servei dels ciutadans i ciutadanes i dels seus drets. 8. Posar en marxa els instruments necessaris per a una avaluació permanent de l’acció de les administracions i per tal que aquestes retin comptes de manera efectiva sobre la seva actuació davant el Parlament i davant la societat. MESURES Presentar al Parlament una carta dels ciutadans o ciutadanes establint els principis bàsics que hauran de regir les relacions de les administracions amb els ciutadans. Publicar, per part dels serveis de l’Administració, els seus compromisos de qualitat davant dels usuaris i assegurar mecanismes de compensació en cas d’incompliment. Es facilitarà a la ciutadania l’elecció de proveïdor quan sigui possible. Crear consells d’usuaris, sistemes de queixes, suggeriments i fórmules de consulta per a la ciutadania i parts interessades. Els serveis treballaran per obtenir certificacions ISO 9000 i ISO 14000, per tal d’assegurar la seva qualitat i sostenibilitat mediambiental. Periòdicament, es realitzaran i publicaran auditories de qualitat i enquestes de satisfacció dels usuaris. Potenciar la informació, tramitació i serveis públics via Internet i via telèfon, les 24 hores del dia i per oferir nous serveis, reforçant l’AOC (Administració Oberta de Catalunya) com a xarxa en què els governs locals ocupen una posició central. Fomentar els acords amb altres administracions per oferir tràmits integrats a la ciutadania. Fer públiques al web les actuacions, documents, informes, contractes i recursos de l’Administració, tot preservant les garanties de confidencialitat i privacitat que la llei prescriu. Simplificar el llenguatge i els procediments administratius, facilitar-ne l’accés i comprensió, i ampliar horaris i punts d’atenció a la ciutadania. 26 �Reforçar la qualitat tècnica en l’activitat normativa, tant en el Parlament com en l’Executiu, amb la incorporació als projectes dels corresponents estudis d’impacte, memòria de costos i participació, i pla d’implantació. Fomentar l’economia normativa, amb l’avaluació dels rendiments de les disposicions legislatives i administratives, evitant normes complexes i supèrflues i eliminant les obsoletes. Racionalitzar la gestió patrimonial i, en els casos en què sigui necessari, renegociar contractes amb proveïdors. Establir processos preceptius i periòdics d’avaluació dels serveis de l’Administració, dels organismes autònoms, agències i empreses públiques, i procedir a la supressió d’aquells que no generin un valor afegit. Fixar i fer públics els criteris que han d’orientar les diverses formes de gestió dels serveis i la seva eventual externalització, establint contractes–programa i sistemes de control per resultats amb les agències, empreses públiques, organismes i entitats concertades. Impulsar la desconcentració de l’administració de la Generalitat a favor de les delegacions territorials i la descentralització de les seves competències en benefici dels governs locals, per tal d’apropar l’acció administrativa a la ciutadania i als territoris. Establir fórmules de partenariat amb altres actors públics, socials i privats per dissenyar i, si s’escau, gestionar l’aplicació de polítiques que han de respondre a necessitats col·lectives. Impulsar amb el conjunt d’administracions i organismes públics de Catalunya la definició d’un sistema de funció pública catalana que faciliti la gestió de polítiques i de programes interadministratius, que generi sinergies entre les administracions catalanes i que faciliti la mobilitat del personal entre les diverses administracions de Catalunya. Establir sistemes de formació permanent del personal que permetin aprofitar les capacitats de tots els empleats, obrint canals per a la gestió del coneixement i per a la seva participació en els processos de millora, especialment pel que fa als empleats que treballen en la prestació directa de serveis o en l’atenció als ciutadans i ciutadanes. Assegurar la convocatòria regular de les convocatòries per a l’accés al servei públic, per tal de reduir l’interinatge, evitar la discrecionalitat i el favoritisme en la provisió provisional de llocs de treball, i reforçar el respecte als principis de mèrit, capacitat i igualtat d’oportunitats. Reordenar el temps de treball d’acord amb les característiques de cada servei, tenint en compte, d’una banda, la qualitat de la prestació i l’atenció al ciutadà, i d’altra banda, la compatibilització del treball i les responsabilitats familiars dels empleats. 27 �Establir l’estatut del directiu públic, fixant un sistema adequat per a la seva formació, promoció i reclutament, que es fonamentarà en criteris públics de mèrit i capacitat. Publicar via Internet les retribucions íntegres del personal de la Generalitat, inclosos els llocs de confiança política i els alts càrrecs, que hauran de fer una declaració pública del seu patrimoni, interessos i activitats professionals i mercantils. Impulsar la reforma de la llei de la funció catalana, per tal d’incorporar-hi les disposicions legals necessàries per dur a terme les mesures abans esmentades. Ampliar les competències i els recursos de la Sindicatura de Comptes per tal d’incloure entre les seves funcions el seguiment de la qualitat dels serveis i de l’acció administrativa i l’avaluació de l’eficàcia de les polítiques. 28 �2.6. La relació Generalitat–governs locals: col·laborar per millorar els serveis públics i la qualitat de vida Els municipis són actors principals de l’acció pública a Catalunya. Els ajuntaments han assumit un paper de lideratge social, han dinamitzat la vida de les seves comunitats locals i han aglutinat esforços per impulsar amb èxit molts projectes d’interès col·lectiu. Malauradament, la relació històrica del Govern de CiU amb els ens locals ha estat marcada per la desconfiança, el recel i una falsa relació de competència. De fet, l’administració autonòmica, a causa de l’incompliment de les seves obligacions envers la ciutadania, ha carregat els municipis amb l’obligació de dur a terme i sufragar polítiques públiques que, en realitat, corresponen a la Generalitat. Això ha contribuït de manera decisiva a l’ofegament financer i pressupostari en què avui es troben tants municipis del país. A Espanya els governs municipals tenen un pes molt més reduït que a altres països. En tot el període democràtic hem passat del 10% al 13% del sector públic, davant del 20% als països federals i més del 33% als unitaris. Això és ignorar l’autonomia local garantida en el text constitucional, tot frenant el seu reconeixement com el govern més proper al ciutadà. La realitat, però, s’ha imposat i els ajuntaments han pres la iniciativa en la prestació de serveis públics i en el foment d’iniciatives que la societat catalana reclama cada dia amb més força. Per això trobem que la despesa no obligatòria que els ens locals efectuen arriba al 27% dels seus pressupostos. El municipi ha començat a cobrir necessitats en matèria de seguretat, educació, sanitat, promoció social o cultura, sense tenir pròpiament assignades aquestes competències. Els municipis són l’àmbit d’actuació pública més proper a la ciutadania i, per això, han de veure reconegut i enfortit el seu paper fonamental en l’edifici politicoadministratiu de Catalunya. Per això, l’actuació de Socialistes i Ciutadans pel Canvi ha d’impulsar a fons una relació de col·laboració permanent i constructiva de la Generalitat amb els governs locals de Catalunya, treballant –des dels respectius àmbits competencials– per servir millor els interessos dels ciutadans i les ciutadanes del Principat. OBJECTIUS 1. Establir una nova relació entre la Generalitat i els municipis basada en la confiança mútua i la cooperació. 2. Aplicar el principi de subsidiarietat, traslladant als governs locals competències que es poden exercir amb més eficiència i amb els recursos necessaris per fer-ho. 29 �3. Acompanyar el traspàs de competències d’una redistribució adequada del finançament de cada nivell territorial, de manera que els ens locals disposin de suficients recursos per aplicar les noves competències que assumeixin, apuntant a una distribució final de la despesa que se situï al voltant del 40% per l’administració estatal, el 30% per l’administració autonòmica i el 30% pels municipis. 4. Assegurar la suficiència financera dels municipis i reduir la seva dependència de subvencions governamentals. La hisenda municipal s’ha d’assentar en tres pilars fonamentals: la tributació pròpia, la participació en el rendiment dels grans impostos del sistema fiscal i les transferències procedents del Govern de l’Estat i del Govern autonòmic. 5. Fomentar el desenvolupament de formes múltiples de col·laboració entre l’activitat pública local i els interessos privats. MESURES Traspassar competències en matèria d’educació, habitatge, immigració, atenció primària sanitària i polítiques d’ocupació actives, amb les condicions i amb el finançament necessaris per exercir-les adequadament. Crear, per part del Govern de la Generalitat, comissions o organismes de consulta per tal d’atendre les corporacions municipals quan les competències apuntades a l’apartat anterior no es puguin transferir als ajuntaments i les exerceixi l’administració autonòmica. Aprovar, d’acord amb les institucions representatives del món local, un conjunt d’indicadors de gestió bàsics per als serveis públics locals, assequibles per a tots els municipis catalans, que els ajudarà a l’hora de retre comptes. Adoptar les iniciatives necessàries per a la reforma de la Llei d’hisendes locals, per tal que els ajuntaments disposin dels recursos adequats per prestar aquells serveis que ara ja tenen atribuïts i els que els correspongui prestar en el marc de la reordenació de competències entre nivells de govern, amb respecte pels principis de suficiència, autonomia, responsabilitat i equitat i participant, si s’escau, en els impostos estatals o transferits a la Generalitat. Reconèixer els alcaldes com a representants de la Generalitat en el territori. 30 �2.7. La nova ordenació territorial: adaptar les administracions a les necessitats i projectes dels territoris A Catalunya existeixen diferents nivells de govern que no sempre poden exercir adequadament les seves funcions a causa de la seva dimensió inadequada, de la indefinició de les seves competències o de la seva insuficiència pressupostària. Aquesta diversitat de nivells –municipis, comarques, províncies, Comunitat Autònoma, Estat i Unió Europea– fa més difícil l’assoliment dels objectius de servei públic eficient i de transparència democràtica. Però sovint també és un obstacle que dificulta que la societat d’un territori determinat pugui elaborar i tirar endavant un projecte de futur per a la seva població. És necessari simplificar i reordenar la configuració i les relacions d’aquestes estructures administratives. D’aquesta manera, es podrà afavorir el desenvolupament del conjunt del territori català, permetre i fomentar la col·laboració dels municipis dins l’àmbit de l’autonomia local i aprofitar els recursos públics de la manera més eficient i eficaç, sense menystenir els trets històrics i diferencials del municipalisme català. Aquesta voluntat d’ordenar territorialment Catalunya justifica també la necessitat de recuperar o promoure els organismes metropolitans que gestionin els interessos comuns en matèries o competències dels municipis que es vulguin organitzar al voltant de les seves àrees metropolitanes. En lloc d’una defensa retòrica dels petits municipis i de la seva manipulació clientelística, un nou Govern de la Generalitat ha de facilitar als ens locals –amb incentius i recursos– la possibilitat d’agrupar-se lliurement de la manera que considerin oportuna, per tal que el règim legal no constitueixi un fre a les aspiracions legítimes dels municipis i a la seva col·laboració més eficient. La desconfiança, la voluntat de control i la manca de desenvolupament d’un marc legal modern i versàtil per als ens locals han de deixar pas a un nou model que tingui en compte, primordialment, les necessitats dels pobles i de les ciutats. La divisió provincial de Catalunya prové d’una decisió política de mitjans del segle XIX. Avui dia cal repensar la província, sense ignorar que aquest ens té un reconeixement constitucional que fa impossible la seva desaparició sense el consens de les forces polítiques d’àmbit estatal. Tot i que el Govern de CiU ha proclamat sempre el seu desacord amb el mapa provincial, la seva Administració l’ha utilitzat amb freqüència a l’hora d’organitzar els seus serveis i ha deixat de banda altres possibilitats més adequades al territori. S’han creat altres ens, amb poca o cap voluntat real de potenciar-los. Durant la passada legislatura, el Govern de CiU va paralitzar al Parlament els treballs iniciats per examinar de manera concertada entre totes les forces polítiques aquesta qüestió i per elaborar propostes legislatives de renovació. Per tant, el Govern de CiU no només ha fet molt poc per superar els defectes de la situació present, sinó que ha fet tot el possible per impedir les actuacions que podrien millorar-la. Ha arribat el moment de posar fi a l’extremada centralització de la Generalitat, a la confusió i superposició de nivells de govern i a la incapacitat de donar representació satisfactòria a les aspiracions i als projectes que configuren el mosaic territorial català. 31 �És necessari, doncs, reformar en profunditat l’organització territorial de l’administració de la Generalitat, per tal d’adaptar-la al territori, afavorint alhora un repartiment del poder que contribueixi al desenvolupament del conjunt del país i a l’equilibri territorial. OBJECTIUS 1. Assegurar la igualtat d’oportunitats en l’accés a les prestacions i serveis públics per part de tota la ciutadania, amb independència del seu lloc de residència. 2. Aconseguir que els ciutadans i ciutadanes de tots els territoris participin de manera activa en les institucions representatives dels diversos nivells de govern local. 3. Reformar les administracions públiques a partir de quatre principis: l’aproximació de la gestió dels serveis a la ciutadania (subsidiarietat), la simplificació de les instàncies administratives (racionalitat), l’optimització en l’aplicació dels recursos (eficiència) i el fet que els gestors públics hagin de retre comptes de manera clara i permanent (responsabilitat). 4. Ordenar les administracions catalanes basant-se en tres nivells territorials: les vegueries o regions, les comarques i els municipis. 5. Convertir les vegueries o regions en el lloc de trobada entre totes les administracions: àmbit territorial per a la descentralització de la Generalitat (amb la reordenació de les actuals delegacions dels departaments del Govern), àmbit per a la cooperació local (amb la revisió i reorganització de les funcions de les diputacions) i àmbit per a la reorganització de l’administració estatal a Catalunya (en substitució gradual de les demarcacions provincials actuals). 6. Descentralitzar i flexibilitzar el repartiment de les competències, de manera que cada territori assumeixi les que corresponen a les seves característiques i capacitats. MESURES Adoptar immediatament les iniciatives legislatives necessàries per establir la divisió territorial en set vegueries (Alt Pirineu, Catalunya Central, Comarques Gironines, Regió Metropolitana de Barcelona, Terres de l’Ebre, Camp de Tarragona i Terres de Ponent), que seran àmbit de desconcentració de l’administració autonòmica i àmbit de descentralització i de foment de la cooperació intermunicipal. Descentralitzar a favor dels municipis, comarques i regions, la gestió de serveis i de recursos fins ara exercida per l’administració de la Generalitat, amb la col·laboració, si s’escau, d’organitzacions socials i d’entitats cíviques. Utilitzar la iniciativa legislativa del Parlament de Catalunya per proposar a les Corts Generals l’adaptació de l’organització provincial a la nova estructura que hagi aprovat el Parlament. Adaptar el funcionament intern de les diputacions provincials a l’estructura de vegueries, organitzant sobre aquesta base la representació política i la cooperació 32 �local en els set territoris, mentre no es produeixi la revisió pertinent del mapa provincial. Promoure –conjuntament amb el Conselh Generau d’Aran i atenent les especificitats del Govern local aranès– el desenvolupament de la Llei 16/1990 que regula el seu autogovern. Reformar el règim comarcal per tal de fer-lo més flexible pel que fa a la seva organització i les seves competències, més democràtic en la seva presa de decisions i més municipalista en el seu funcionament, convertint les comarques en òrgans de cooperació entre els municipis que les integren. Afavorir la cooperació i prestació conjunta de serveis entre els municipis tot incentivant –administrativament i econòmicament– la formació de mancomunitats i comunitats de municipis, especialment entre els de menor dimensió, per tal de superar la seva manca de capacitat i de recursos per proporcionar els serveis necessaris a la ciutadania. Prendre les iniciatives legislatives necessàries per fer possible que la Regió Metropolitana de Barcelona disposi de les competències, recursos i formes de gestió adients a la seva condició metropolitana. Adoptar les iniciatives legislatives necessàries per al reconeixement de les àrees metropolitanes de Catalunya i per a la determinació de les seves competències, recursos i gestió de serveis. Impulsar la culminació del procés d’aprovació de la Carta Municipal de Barcelona, instant el Govern i les Corts de l’Estat a procedir a la seva tramitació immediata. 33 �2.8. Mitjans de comunicació: pluralitat i servei públic Les característiques nacionals, culturals i lingüístiques de Catalunya fan necessari que el país disposi d’un sector de la comunicació suficientment potent per poder mantenir una presència pròpia, autònoma i significativa en un àmbit en què les tendències dominants estan condicionades per la concentració en grans grups transnacionals i la globalització dels continguts. Les evidents limitacions d’un mercat mediàtic i publicitari de sis milions de persones aconsellen explorar fórmules de col·laboració entre administracions, operadors i territoris que presenten elements culturals i econòmics comuns per intentar assolir una audiència suficient per al desenvolupament dels mitjans de comunicació en català. Per fer possible el desenvolupament d’aquest espai comunicatiu català és imprescindible l’existència d’uns mitjans de comunicació de titularitat pública que tinguin aquest objectiu com a prioritari, més enllà de les possibilitats que ofereix el mercat i la competència entre mitjans de comunicació de propietat privada. El Govern de la Generalitat ha de tenir un política orientada a la configuració d’un sistema de comunicació català (premsa, ràdio, televisió, mitjans en línia), en què la convivència del sector públic i el sector privat permeti disposar d’uns mitjans solvents i d’una indústria audiovisual competitiva. Aquesta política de comunicació del nou Govern mantindrà l’especificitat local del model de comunicació català. La tradició de la premsa, la ràdio i la televisió de caràcter local, sigui pública o privada, constitueix un factor diferencial i enriquidor d’aquest model que ha de sobreviure i enfortir-se amb l’objectiu general de configurar un sistema de comunicació competent i competitiu. En aquesta nova etapa, caldrà tenir especial cura a assegurar que aquests mitjans locals tinguin garantida la seva migració a la tecnologia digital en igualtat de condicions. En aquest sistema de comunicació, el grau d’influència del Govern encara és perceptible en el sector audiovisual, tant pel fet de l’existència de mitjans de titularitat pública com per la capacitat de regulació. Així, el sector audiovisual català està format per uns mitjans de titularitat pública que han de complir una missió de servei públic definida pel Parlament, oferir una programació de qualitat i reflectir, respectar i fomentar el pluralisme; i per uns mitjans de titularitat privada que han de ser regulats de manera transparent, afavorint la competitivitat i potenciant l’existència de grups solvents, tant informativament com econòmicament. El sector públic comprèn a Catalunya els mitjans de comunicació gestionats per l’Estat, la Generalitat i l’administració local. Aquest sector s’ha format per la successiva agregació d’operadors en funció de les respectives legitimitats de cada nivell d’Administració per convertir-se en gestors de mitjans de comunicació audiovisual. Aquest conjunt de mitjans públics, finançat de manera mixta i de caràcter bilingüe, s’ha de modular tant pel que fa al seu volum i capacitat com en la seva participació en el mercat publicitari, amb l’objectiu d’assolir un sector públic eficaç en l’acompliment de la seva missió de servei públic, informativament plural i econòmicament viable. 34 �El sector privat està format per uns mitjans audiovisuals que operen amb llicència adjudicada bé per l’administració de l’Estat bé per l’administració de la Generalitat, en funció de les respectives regulacions de ràdio i televisió. El mapa audiovisual de Catalunya –integrat per la relació de llicències atorgades, les freqüències ocupades i les disponibles, així com pels paràmetres tècnics dels emissors– s’ha de revisar per aconseguir una adequació de la realitat a la legalitat vigent. Aquesta revisió s’ha de fer salvaguardant la igualtat d’exigència i l’equilibri entre els diferents operadors, però amb la voluntat inequívoca d’acabar amb una llarga política de discrecionalitat i de manca de transparència. La perspectiva de la migració de la ràdio i la televisió analògiques a l’emissió digital, així com el desenvolupament de noves fórmules comunicatives a partir de les aplicacions tecnològiques en xarxa, obligaran els futurs governs de la Generalitat a disposar de programes específics per garantir la transició a la societat de la informació tant dels operadors del sector com de la ciutadania en el seu conjunt. Respecte a la premsa escrita, la Generalitat ha mantingut una política de suport en funció del seu paper de divulgació de la llengua catalana, així com algunes ajudes financeres a l’equipament industrial. Tot mantenint les ajudes a la difusió en català, i amb la perspectiva de fomentar l’existència d’empreses de comunicació solvents i competitives, el nou Govern estudiarà noves fórmules de suport al sector, donant prioritat a les ajudes industrials, la renovació tecnològica i la xarxa de distribució. OBJECTIUS 1. Configurar i desplegar un sistema comunicatiu català propi, autònom, potent i efectiu en la projecció del país i que afavoreixi els valors de convivència, pluralisme, llibertat, democràcia i cohesió social. 2. Obtenir competències plenes en matèria audiovisual per aconseguir que la Generalitat tingui la titularitat dels mitjans de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i sigui l’Administració competent per atorgar totes les concessions de ràdio i televisió que operin a Catalunya. 3. Modificar la normativa existent amb l’aprovació d’una nova Llei de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, establint els principis generals de la missió de servei públic i independència dels mitjans públics i assegurant els mecanismes de transparència i objectivitat que han de caracteritzar la regulació del sector privat. 4. Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio han de poder emetre a tot l’àmbit lingüístic català. Així mateix, la ciutadania catalana ha de poder rebre les transmissions d’altres comunitats d’aquest mateix àmbit. 5. Afavorir el sector de la comunicació local a Catalunya, el seu arrelament al país, el seu paper en la comunicació de proximitat, de formació i participació social i comunitària. 6. Assegurar una migració a la ràdio i televisió digital, consensuada amb tots els operadors, que permeti alhora el desplegament de tota la potencialitat de la nova 35 �tecnologia i que faciliti la relació de la ciutadania amb les noves tecnologies de la comunicació. 7. Proposar un acord entre el sector públic i el sector privat que permeti el desenvolupament equilibrat d’un nou model audiovisual a Catalunya. 8. Promoure la consolidació d’una estructura industrial audiovisual forta, viable, que asseguri la canalització de la creativitat existent en el país i que atregui el talent i les produccions exteriors afavorint la internacionalització del sector. MESURES Modificar l’Estatut d’Autonomia i les lleis estatals corresponents (Estatuto de Radio y Televisión, Llei del tercer canal, Llei d’ordenació general de les telecomunicacions, Llei de televisió privada i Llei de l’Estat 66/1997), per aconseguir que la Generalitat tingui la titularitat dels mitjans de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i sigui l’Administració competent per atorgar totes les concessions de ràdio i televisió que operin a Catalunya. Elaborar la llei de l’audiovisual de Catalunya, establint els principis generals de la missió de servei públic i independència dels mitjans públics, així com els mecanismes de transparència i objectivitat que han de caracteritzar la regulació del sector privat per garantir la pluralitat del sistema. Ampliar la Llei del Consell de l’Audiovisual de Catalunya per assegurar la vigilància del mandat del Parlament. Aprovar una nova Llei de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió que aprofundeixi en els mecanismes per garantir-ne la independència i asseguri una programació de qualitat en la qual siguin prioritaris el foment del pluralisme, la formació, la cultura i el lleure, la indústria audiovisual del país i en la qual es tingui especial cura de la protecció de la infància i l’eradicació de la violència. Revisió del contracte–programa dels mitjans de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió per establir: un pla financer per a la liquidació del deute acumulat, un programa de finançament públic transparent i suficient per garantir la programació de servei públic i de qualitat, tot revisant progressivament l’accés al mercat publicitari, i un compromís de gestió sense dèficit. Crear un consorci de la Comunicació Pública de Catalunya amb l’objectiu de racionalitzar la despesa de recursos públics, reordenar l’oferta pública d’informació i potenciar l’eficàcia de l’esforç de les diferents administracions en aquest sector. Establir mecanismes de control per tal de prevenir missatges publicitaris de caràcter discriminatori cap a qualsevol col·lectiu social que incloguin continguts sexistes, xenòfobs, violents, fent una atenció especial a l’horari de la programació infantil. Consolidar una xarxa pública de televisions i ràdios locals i dotar-les de major capacitat per a la producció mancomunada de programes informatius i d’interès 36 �social i cultural, i garantir la supervivència i la vitalitat de les televisions i ràdios locals. Elaborar un pla de suport per facilitar el desplegament de la ràdio i la televisió digital. Crear una mesa permanent entre els operadors públics i els operadors privats per garantir el diàleg en el sector i per impulsar la indústria audiovisual. Millorar la implicació de Televisió de Catalunya (TVC) amb la indústria audiovisual i el sector cultural català, amb l’elaboració d’uns criteris objectius i estables que assegurin una relació eficaç i transparent. Crear un fons de garantia per a les indústries culturals amb l’objectiu d’incentivar les produccions fetes a Catalunya. Crear, en el marc del CAC, l’Observatori de la Indústria Audiovisual, que aporti a tots els agents implicats en la indústria els elements necessaris per a l’anàlisi de l’evolució del sector i que vetlli pel control de qualitat. Afavorir la comercialització de la producció audiovisual catalana, participant activament en els circuits i mercats internacionals i en la projecció internacional dels festivals de cinema i audiovisuals a Catalunya. Elaborar un programa per afavorir l’etapa de transició de la societat presencial a la societat de la informació tant dels mitjans de comunicació com dels seus usuaris, potenciant instruments com l’Agència de Qualitat d’Internet. Establir una línia d’ajudes financeres per a la millora de la xarxa de distribució de publicacions escrites i per a la consolidació d’una indústria de la impressió a Catalunya. Mantenir la política de suport actiu als mitjans de comunicació en català, així com la d’una inversió publicitària aplicada amb criteris objectius i transparents. 37 �2.9. El compromís amb la cultura: més ambició, més diàleg, més recursos La història de 23 anys de Govern de CiU és exactament el negatiu del que expressa el títol del programa de cultura dels socialistes. Poca ambició, diàleg escàs i recursos insuficients, i, sobretot, una capacitat nul·la per fer de la Generalitat un instrument de promoció d’una societat més culta, on tota la ciutadania pugi accedir als nivells culturals propis d’un país avançat. Poca ambició perquè Catalunya, durant els anys de Govern de CiU, no ha disposat d’un marc general de política cultural on inserir els programes d’actuació. Aquesta manca d’ambició s’ha traduït, a la pràctica, en tres característiques que han definit aquesta llarga etapa: manca de planificació, manca de directrius generals i manca de lideratge. Podem trobar multitud d’exemples en qualsevol dels sectors culturals: en el terreny de les infraestructures no hem disposat de cap document de referència ni de cap instrument inversor, ni tan sols no ha estat aprovat el mapa de biblioteques que, segons la Llei de 1993, s’havia de presentar l’any 1994. Davant la crisi de sectors claus de la indústria cultural catalana, especialment del cinema, l’audiovisual i les discogràfiques, el Govern de CiU ha estat un simple espectador i ha reaccionat tard i malament. Davant dels problemes que han denunciat els agents culturals o els representants de les administracions locals, ha tendit a defugir les seves responsabilitats, creant taules o comissions equívoques i poc operatives. Diàleg escàs perquè l’única iniciativa sòlida nascuda del diàleg entre pocs polítics i societat civil, el Pacte Cultural de 1985, va ser torpedinat des del mateix Govern, i el Consell Assessor de Cultura que es preveia ni tan sols no va iniciar la seva tasca. I aquesta situació no s’ha produït per una actitud obstruccionista de l’oposició o la manca d’interès de les organitzacions representatives dels sectors culturals, ans al contrari. La voluntat de cooperació de les administracions locals i dels sectors culturals ha quedat palesa a les lleis més importants: la del sistema bibliotecari, la de museus o la de normalització lingüística, i també en la gran quantitat de manifestos, escrits i iniciatives dels professionals de la cultura. La resposta de CiU ha estat puntual, per sortir del pas, fent algunes concessions menors a les demandes ciutadanes o pactant les lleis i incomplint-les reiteradament, sense desplegar o fer ús dels mecanismes de participació i control previstos. En definitiva, el Govern de CiU ha tirat endavant les seves actuacions menystenint el territori i els agents culturals, i negant-se a qualsevol diàleg i concertació amb les administracions locals i amb els representants associatius i professionals i agents emprenedors dels respectius sectors culturals. Que els recursos que ha destinat el Govern de CiU han estat insuficients és una realitat que ningú no discuteix. La situació ha estat paradoxal. Mentre des del Govern es deia que la cultura era l’eix central de la construcció nacional, els pressupostos aprovats any rere any desmentien aquesta afirmació. La despesa cultural del Govern de Catalunya no tan sols no és comparable amb la d’administracions similars en el context europeu, sinó que és una de les més baixes de totes les comunitats autònomes d’Espanya. Aquesta situació és ja del tot insostenible i està portant moltes institucions i sectors culturals cabdals per al desenvolupament del país a una situació insostenible (des de la política lingüística als museus nacionals, des dels ensenyaments artístics a la producció i la difusió artística). 38 �El Govern de CiU ha disposat d’una oportunitat única que també ha malbaratat: la possibilitat de crear de nou una organització administrativa moderna i competent adaptada als reptes contemporanis. La pròpia manca d’orientació general ha produït que, en aquests moments, l’organització de la Conselleria de Cultura sigui el resultat de la superposició d’organismes creats per circumstàncies diverses, amb multitud de càrrecs de lliure designació, cosa que provoca la manca de motivació dels veritables professionals. OBJECTIUS 1. Una política cultural central i transversal La cultura és l’espai on cal construir i socialitzar valors i actituds que permetin el progrés i garanteixin la integració de tots els ciutadans i ciutadanes, com ara l’assumpció col·lectiva de la democràcia i de la pluralitat, el compromís cívic, el cosmopolitanisme, la defensa de les llengües i el respecte de totes les tradicions culturals. Però la cultura és, fonamentalment, un dret inalienable de l’individu, que ha de garantir el ple desenvolupament del seu judici crític, la capacitat d’emancipar-se de les seves circumstàncies i de concretar les seves potencialitats com a ésser humà. La lògica derivada dels àmbits convencionals de la cultura –les arts escèniques, el patrimoni, la música, etc.– no és suficient. Cal tenir en compte totes les dimensions reals del fet cultural, el seu caràcter transversal: la capacitat de creació, la innovació, la construcció de la identitat, l’educació, el desenvolupament econòmic, etc. Només des d’aquesta concepció es garanteix el paper estratègic de la cultura com un dels factors essencials en el desenvolupament integral del país. Aquesta concepció transversal assegurarà la centralitat de la cultura en la totalitat de les polítiques de govern. 2. Un nou impuls a la capacitat de creació i innovació La cultura catalana s’ha expressat històricament i encara s’expressa destil·lant una enorme dosi de creativitat i de talent. Si en el passat Catalunya va ser coneguda a la Mediterrània i a Europa com a potència marítima els segles XIV i XV, i com a potència industrial (la fàbrica d’Espanya) el segle XIX, en el futur ha de ser considerada un dels centres creadors de continguts culturals més importants de la Unió Europea. La creativitat i la capacitat d’innovació depenen, en bona mesura, del bon funcionament del sistema educatiu i formatiu (l’escola, els ensenyaments artístics, la universitat, la formació professional), dels recursos destinats a la investigació, recerca i desenvolupament, de la creació d’un substrat favorable a la innovació i el risc en el conjunt de la societat. Sense el desenvolupament de la recerca científica el país no pot encarar el seu futur. En aquest sentit, cal promoure decididament la implantació de les noves tecnologies a tots els camps per millorar la creativitat, la recerca i la difusió de la memòria i del coneixement. L’aposta del Govern de la Generalitat en aquesta direcció serà una de les seves prioritats. 39 �3. Garantir l’autonomia de la cultura: repensar el paper del sector públic L’autonomia de la cultura respecte dels poders públics és un principi indestriable de l’acció del Govern. Sense defugir les seves responsabilitats ni recórrer a l’apel·lació retòrica del paper de la societat civil, la pràctica d’una doble subsidiarietat (en relació amb la capacitat de decisió i gestió de l’administració local), d’una banda, i els agents culturals privats i associatius, d’altra banda, garantiran la limitació de l’acció governamental. Per això, es proposa crear el Consell de la Cultura i de les Arts, amb capacitat operativa pròpia i al qual se sotmetran, conjuntament amb altres òrgans independents del Govern, les grans decisions en matèria de política cultural. El Consell de la Cultura i de les Arts és una pedra angular d’una nova manera de concebre la funció cultural del Govern i de la voluntat de retornar el protagonisme a la societat i les seves organitzacions. La posició actual del Govern i de l’administració catalana en relació amb l’ordenació competencial, el model públic d’intervenció i l’estructura organitzativa, és absolutament insatisfactòria. Els criteris bàsics que defineixen la reforma de l’organització administrativa de la política cultural són: la proximitat, la concertació, la concepció veritablement nacional de la funció dels serveis i institucions, l’economia en els factors de producció, l’eficàcia en els resultats i la transparència en els processos. Igualment, promourem l’extensió progressiva del sistema de mèrits i la concurrència professional fins al màxim nivell de la gestió pública. 4. Per una àmplia descentralització cultural Catalunya necessita una descentralització cultural que permeti assegurar una densitat cultural equilibrada arreu del Principat. Cal promoure una densitat homogènia, quantitativament i qualitativament, dels serveis i equipaments culturals a l’abast de tothom, siguin quines siguin les seves circumstàncies personals o geogràfiques. Aquest model, a més, proposa com a objectiu principal l’impuls i la dinamització de les xarxes associades als diversos sistemes culturals sectorials, de manera que permeti tant la distribució territorial coherent dels espais de difusió cultural com l’entrada en circuit de qualsevol producció cultural, independentment d’on es generi. També serà imprescindible donar resposta a les necessitats específiques de tots els territoris de Catalunya, des de l’àrea metropolitana fins a la regió pirinenca i les terres de l’Ebre. Per assolir aquest objectiu, cal que el Govern, amb l’aplicació dels principis de subsidiarietat i equilibri territorial, confiï en el territori i en el teixit social i empresarial i que concerti les actuacions amb els ajuntaments i amb els interlocutors socials, empresarials i associatius. Per crear densitat cultural, cal que les actuacions del Govern es concertin no només amb els municipis, sinó també amb el món associatiu. Donarem suport a l’associacionisme cultural; incorporarem les seves seus i propostes a les xarxes de serveis i equipaments; impulsarem la presència de les associacions, els professionals, les universitats i els emprenedors en la gestió de projectes, serveis i activitats; vetllarem per la participació de la societat civil en els organismes i les grans institucions culturals, i fomentarem la concertació entre el sector públic i els sectors socials –associatius i privats–, per tal de compartir o delegar la prestació de determinats serveis, d’acord amb uns contractes–programa que en garanteixin el control públic. 40 �En definitiva, ens proposem millorar l’accés de tota la ciutadania als serveis culturals – espectacles, equipaments, formació– sense discriminacions per raons de territori o de preu. En aquest sentit, caldrà establir amb els promotors i titulars de serveis i equipaments, incentius, descomptes i altres mesures de foment per promoure el consum de béns culturals, sobretot entre el jovent. 5. La cultura, factor de desenvolupament econòmic i de projecció internacional La dimensió econòmica de la cultura és cada vegada més important. La presència activa del sector cultural a l’escenari econòmic no només genera riquesa directament, sinó que és clau per millorar la competitivitat i l’atractiu final del país. Quatre afirmacions indiquen l’impacte de la cultura en el desenvolupament econòmic: la cultura incideix en el desenvolupament de sectors econòmics pròxims, com ara el turisme; la cultura és un valor afegit de l’entorn; la cultura dinamitza la capacitat de creació i innovació; i la cultura genera ocupació de manera creixent. La tradició catalana en el món de la producció cultural, la seva capacitat tècnica i la posició respecte a mercats diversos, permetran superar l’actual etapa de cert aïllament i de presència simbòlica desconnectada de la lògica dels mercats culturals. Una prioritat de l’acció de govern és definir estratègies precises d’internacionalització de la producció cultural en relació amb Europa, Amèrica del Sud i el nord i el sud de la Mediterrània. La “marca país” serà efectiva si aconseguim que Catalunya es consolidi com un dels focus culturals més vibrants de la Mediterrània. Per tal que la marca “fet a Catalunya” sigui susceptible d’ésser “comparada” internacionalment, cal que sigui expressió rica i creïble de sinergies i diversitat cultural. 6. L’aposta per la formació: enfortir els lligams entre educació i cultura L’acumulació educativa és un dels factors més determinants de la realitat cultural d’un país. Desenvolupar la dimensió cultural de l’educació i la dimensió educativa de la cultura és una exigència essencial per a la configuració de la societat del coneixement en què ja estem immersos. Amb la perspectiva transversal ja apuntada, la intersecció de cultura i educació és un dels aspectes principals que han d’impregnar totes les polítiques sectorials. En aquest sentit, l’ampliació de les competències i recursos de l’administració local en matèria d’educació serà un element clau per a la millora del sistema. De manera específica, es dedicarà especial atenció a la formació artística durant l’ensenyament obligatori i la de règim especial amb finalitat de capacitació professional o de sensibilització. L’endarreriment del país en aquesta matèria és un llast notable per al desenvolupament de multitud d’iniciatives culturals. 7. Una cultura de valors, cívica i comunitària Les desigualtats tradicionals, les noves exclusions de caràcter tecnològic, els nous fenòmens socials produïts pels moviments migratoris, els processos de globalització i les necessitats d’afirmació de la identitat del nostre país formen part de l’agenda d’acció cultural del Govern. Al marge de prescriure que cadascun dels programes culturals que el Govern aprovi hauran de tenir en compte les mesures necessàries per a la compensació de les desigualtats i els mecanismes de participació, cal establir línies específiques d’actuació per promoure un projecte cultural, cívic i comunitari, basat en el respecte, la solidaritat i el diàleg intercultural que enforteixi la cohesió social. És 41 �imprescindible construir un projecte cultural de futur integrador i, a la vegada, respectuós amb la diversitat. 8. Una nova idea de la relació entre política cultural i política lingüística Un dels problemes més greus que ha planat sobre el desenvolupament cultural de Catalunya ha estat la confusió permanent entre la política lingüística i la política cultural. Aquesta situació, a banda de produir alguns dels episodis més lamentables en el conjunt de l’actuació de CiU, ha suposat, de fet, una minva de les possibilitats de la indústria cultural catalana i ha generat desconfiança en molts agents culturals. En aquest sentit, el Govern ha de considerar com a cultura pròpia del país totes les manifestacions i productes culturals al marge del seu idioma. No es pot reduir cultura a llengua ni llengua a cultura. El nou Govern de la Generalitat ha d’estimular el consens social al voltant del català, mitjançant el diàleg, la mediació i la concertació, i posar en marxa, si s’escau, mesures de discriminació positiva. D’altra banda, aquesta no serà la comesa d’una direcció del Departament de Cultura, sinó la responsabilitat de tota l’administració de la Generalitat. 9. Per un federalisme cultural a l’Estat espanyol Un dels objectius principals del Govern és obtenir el reconeixement institucional i administratiu del caràcter plurinacional i pluricultural de l’Estat espanyol. Per això, cal millorar substancialment la relació i el coneixement mutu entre Catalunya i la resta de pobles d’Espanya, incloses les diverses llengües. D’altra banda, cal comprometre el Govern de l’Estat en la defensa de la pluralitat cultural, dels seus valors, la seva riquesa i el seu futur, i en la promoció internacional de la cultura. Cal adequar l’actual organització estatal de la cultura des de la perspectiva d’un estat federal. En aquest sentit, cal promoure la relació cultural de tots els territoris de parla catalana. La qualitat de la cultura és la millor carta de presentació per obtenir el reconeixement internacional i de la resta d’Espanya, així com el principal mitjà de diàleg amb altres pobles. Però això, per si sol, tot i ser important, no és suficient: al mateix temps cal aprofundir en els instruments de promoció de la cultura catalana a escala internacional. 10. Una nova concepció del paper cultural dels mitjans de comunicació públics A la societat del coneixement, continuen tenint un paper determinant els mitjans de comunicació, particularment els audiovisuals. La televisió i la ràdio públiques de Catalunya –dependents del Govern– no s’han compromès suficientment amb la creació, promoció i difusió de la cultura catalana. És significatiu que, tot i formar part del mateix Govern, la Conselleria de Cultura i la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió han instrumentat les seves relacions mitjançant convenis que han suposat la transferència dels migrats recursos de la Conselleria. Cal redreçar aquesta situació; els mitjans públics de comunicació, sense renunciar als seus objectius de reforçar l’espai audiovisual de la llengua catalana, han de ser part activa de la política cultural del Govern de la Generalitat. 42 �MESURES PRINCIPALS 1. Creació del Consell de la Cultura i de les Arts La cultura és el terreny de la llibertat, on s’expressa la pluralitat de la societat i la seva capacitat de creació i d’innovació. És vital preservar l’autonomia de la cultura respecte dels poders polítics, econòmics i socials. Per això, proposem la creació del Consell de la Cultura i de les Arts, que esdevingui la formalització d’un espai comú per a la cultura, un àmbit de diàleg i d’entesa, i el motor d’un ampli acord entre tots els agents que incideixen en la vida cultural catalana; que ens situï de manera decidida en una perspectiva no només de normalització cultural, sinó de resposta imaginativa i eficient als reptes culturals que el futur ens planteja; que no només aplegui els representants de les diverses administracions públiques, sinó que també, i sobretot, incorpori els diversos agents de l’activitat cultural, creadors, associacions, professionals, universitats, intel·lectuals, gestors. El CCA estarà format per persones de significació plural, que comptin amb un ampli reconeixement en el món de la cultura o bé siguin exponents significatius dels principals segments de l’activitat cultural. Els seus membres s’escolliran per consens, seguint el model del Consell Audiovisual de Catalunya. Participaran en les reunions el conseller de Cultura i altres càrrecs de la Conselleria. Tanmateix, es constituiran taules sectorials representatives per al diàleg i la concertació sobre les polítiques que s’hauran d’impulsar, així com taules intersectorials relatives a polítiques que impliquin diversos sectors. La creació del CCA suposarà la modificació de la composició i les funcions de diversos òrgans consultius actualment existents. Les funcions bàsiques del consell seran les següents: Articulació del debat estratègic i establiment dels grans objectius nacionals en matèria de cultura. Impuls del consens bàsic entre el sector públic, l’associatiu i l’empresarial al servei dels objectius fixats. L’arbitratge i la defensa dels drets culturals dels ciutadans i de les ciutadanes. Establiment dels criteris i d’un model de relació transparent entre el Govern i la societat civil pel que fa a les polítiques de suport econòmic i de concertació. Atorgaments anuals dels Premis Nacionals de Cultura. Elaboració d’un informe biennal sobre l’estat de la cultura a Catalunya. 2. Aprovació del Pla d’Infraestructures Culturals Territorials Després de 23 anys de govern de CiU, el balanç de la inversió en equipaments culturals és clarament insuficient. Aquesta constatació és especialment greu en el cas dels equipaments territorials. El pes de la inversió feta l’ha hagut d’assumir l’administració local. No es tracta només d’una manca flagrant de sensibilitat i de sentit de l’equilibri territorial en termes pressupostaris: és que el Govern ha estat incapaç d’elaborar, presentar i debatre cap mena de mapa o de pla. 43 �La premissa de partida del pla no ha estat només l’actual marc competencial, sinó el decantament del conjunt de serveis que, en la percepció de la majoria de ciutadanes i ciutadans, són ja considerats bàsics i que, en qualsevol cas, l’administració pública, per si mateixa o de manera concertada amb els agents socials, ha de garantir. El pla contempla de manera específica la tipologia d’equipaments que proveeixen aquests serveis culturals bàsics: les biblioteques, pel que fa a la lectura pública; els museus, les col·leccions i centres d’interpretació i arxius, pel que fa al patrimoni; els teatres, les sales polivalents, les sales d’exposicions i els centres d’art, pel que fa a la difusió artística. Preveu també un equipament de producció cultural per a aquells municipis que, en termes d’equilibri territorial, han d’exercir la capitalitat cultural d’un territori. El pla es complementa amb tres programes d’inversió en patrimoni immoble, de suport als equipaments dels sectors productius i de millora dels equipaments culturals associatius. El cost previst és de 770.000.000 d’euros i s’executarà al llarg dels propers deu anys. El pla contempla també la participació del Govern en el finançament de les despeses de funcionament i activitats de tota la xarxa d’equipaments culturals territorials. 3. Doblar el pressupost de Cultura Sense fer servir la retòrica de la importància de la cultura per a la vertebració nacional de Catalunya, el compromís del futur Govern socialista és clar i contundent: situar la despesa cultural en el 2% del pressupost de la Generalitat. I fer-ho al llarg d’un sol mandat. En termes concrets, això suposa situar el pressupost de la Conselleria en, aproximadament, 325 milions d’euros constants, és a dir, prop de 51 euros per any i habitant. L’avenç és substancial si tenim en compte que, per a l’any 2003, la despesa se situa en prop de 186 milions d’euros, 29 euros per habitant. La implantació d’aquesta mesura és de caràcter tècnic i disposa d’un document detallat. Tanmateix, és important remarcar els criteris i principis bàsics que la sustenten: Major transparència i claredat en la destinació de les despeses. Donar resposta a les demandes dels sectors culturals i a les resolucions aprovades pel Parlament de Catalunya. Dotar de manera adequada les altres dues mesures principals proposades, el Consell de les Arts i de la Cultura i el Pla d’Infraestructures. Completar les inversions en els equipaments culturals nacionals i dotar-los dels recursos adequats per al seu funcionament. Disposar d’un pressupost equilibrat i útil per a tots els sectors i agents culturals del país. Disposar d’un pressupost integrador que agrupi i ordeni totes les operacions culturals del Govern. Construir un pressupost ambiciós que aposti per la innovació i l’excel·lència cultural. 44 �OBJECTIUS I MESURES EN ELS DIFERENTS “SECTORS CULTURALS” 1. El patrimoni cultural El patrimoni cultural és un recurs principal per generar coneixement, valors, gaudi i qualitat de vida per a les ciutadanes i ciutadans de Catalunya, compatible amb un desenvolupament econòmic i territorial sostenible. Cal aprofitar les potencialitats objectives del patrimoni cultural i, en especial, la seva dimensió social i col·lectiva, la seva capacitat educadora, el seu caràcter científic, el seu potencial econòmic i estratègic, i els seus valors simbòlics i identitaris. Per potenciar el patrimoni cultural cal establir com a principal axioma, l’interès públic i col·lectiu, cercant la dinamització i rendibilització social de la memòria i dels béns culturals, assegurant-ne l’accessibilitat. En aquest sentit, cal utilitzar els valors intrínsecs dels béns culturals –i també naturals– com a factors de dinamització social, amb el suport i l’acord de la societat civil, concertant les polítiques sectorials amb els ajuntaments i el teixit social. Així mateix, cal gestionar el patrimoni amb una visió d’integralitat i de transversalitat, sobretot a escala territorial, vinculant les polítiques de patrimoni amb les de medi ambient, en el marc d’una sola política de tractament integral del paisatge. Cal aprofitar de manera sostenible el potencial econòmic de patrimoni mitjançant serveis i recursos de qualitat. Caldrà, en qualsevol cas: Modernitzar els instruments de protecció, conservació, recerca i difusió del patrimoni cultural català (arqueològic, arquitectònic, documental, bibliogràfic, etnològic, etc.), convertint l’Inventari del Patrimoni Cultural de Catalunya en una eina de gestió. Impulsar la concertació amb el món local de xarxes públiques d’equipaments territorials en el marc de sistemes nacionals de gestió: els sistemes de museus, el sistema d’arxius, la xarxa de parcs arqueològics i la xarxa de monuments. Desplegar els grans equipaments nacionals (Biblioteca de Catalunya, Arxiu Nacional de Catalunya, museus nacionals, etc.) com a referents de la seva especialitat i com a prestadors de serveis i de recursos al territori. Instituir els museus nacionals com a capçaleres dels seus respectius sistemes. Impulsar, en el marc del Pla d’Infraestructures i amb els mapes respectius i concertadament amb l’administració local, un pla d’intervenció sobre el patrimoni immoble, així com els respectius plans de museus, arxius i parcs arqueològics. Retorn dels documents espoliats per les tropes franquistes dipositats a Salamanca. 2. Les arts escèniques En relació amb les arts escèniques, volem vertebrar un entramat local de suport a la producció i a la difusió artística. Els criteris bàsics que inspiraran el nostre model seran els següents: Determinar, en el marc del Pla d’Infraestructures, el pla de teatres i sales, així com el suport als equipaments privats. 45 �Crear una xarxa de centres de suport a la producció artística i una xarxa d’equipaments escènics de difusió artística, d’acord amb la realitat local de Catalunya. Aquestes dues xarxes cercaran com objectius bàsics, alhora, els de la qualitat i l’excel·lència artística i els d’igualtat d’accés a l’oferta artística i descentralització. S’establiran els mecanismes de concertació necessaris perquè aquestes xarxes es nodreixin de les grans produccions impulsades pels grans equipaments teatrals d’àmbit nacional (el Teatre Nacional de Catalunya i el Teatre Lliure en el marc de la Ciutat del Teatre), per tal que arribin al públic de tots els territoris de Catalunya. Establir, d’acord amb la Conselleria d’Ensenyament, el mapa d’ensenyaments escènics, incloent-hi els cicles formatius de formació professional reglada, les titulacions mitjanes i les superiors. Establir dos plans específics de promoció destinats al sector de la dansa i al sector del circ que contemplin tots els segments de l’activitat: formació, creació, producció i difusió. 3. Les arts visuals Les arts plàstiques i visuals és un dels sectors de la cultura a Catalunya amb més potencial i que més necessita una política global que contribueixi a estructurar-lo i vertebrar-lo. Cal abordar amb decisió alguns dèficits estructurals en matèria d’ensenyament i estimulació dels públics que permeti una plena interactuació entre societat i art contemporani. Ens plantegem, per tant, assolir un nou lideratge en el foment de la creació més experimental, desenvolupar un extens programa de difusió a tot el territori amb les infraestructures actuals i les noves, i projectar internacionalment la producció artística generada a Catalunya. Les propostes principals del nostre model són: Impulsar una reforma profunda a l’ensenyament que asseguri la plena integració de la cultura visual a tots els nivells educatius. Potenciar els programes d’ampliació dels diferents segments de públic i la presència de l’art als mitjans de comunicació. Convertir Catalunya en un laboratori (R+D de les arts visuals) on els millors projectes disposin dels recursos econòmics, tècnics i humans necessaris per a la seva formalització. Crear i articular a tot el territori una xarxa de centres d’art i de sales d’exposicions, ja prevista en el Pla d’Infraestructures, que permeti establir i consolidar un circuit específic. Mitjançant les infraestructures actuals (municipals i privades) i una nova generació de centres d’art, establir un ambiciós programa de difusió que faci possible l’accés de la ciutadania a l’art a tot el territori. Potenciar el MACBA amb més recursos i espais perquè pugui desenvolupar el seu programa museològic, d’exposicions temporals i d’activitats, convertint-lo en un museu de referència a escala internacional. Impulsar els museus d’art i les col·leccions públiques a les principals ciutats catalanes. Promoure, d’acord amb les institucions públiques, els professionals i els operadors privats, el desenvolupament d’estratègies comunes de promoció a nivell català, espanyol i internacional dels artistes catalans. 46 �Potenciar el col·leccionisme privat amb mesures fiscals i donar suport a iniciatives del galerisme i als nous mediadors per estructurar un nou mercat. 4. La música La tradició musical a Catalunya ha estat especialment rica i inclou una gran diversitat de gèneres. Volem enfortir i facilitar l’activitat dels protagonistes i assegurar l’accés de la ciutadania a les diverses expressions musicals i a la formació, cercant com objectiu prioritari el compromís amb la qualitat. Ara bé, el sector musical continua manifestant dèficits estructurals que necessiten una acció contundent per part del Govern de Catalunya amb l’objectiu de consolidar un sector potent i estructurat. Els criteris d’actuació seran els següents: Establir un pla de suport als compositors, intèrprets i formacions musicals que garanteixi la possibilitat de desenvolupar projectes artístics a mig i a llarg termini. Potenciar la concertació entre els programadors públics i privats a fi i efecte d’establir línies d’acció conjuntes i complementàries en el territori de Catalunya. Promoure la consolidació dels circuits musicals públics i privats que abracin la totalitat del territori i dels diversos sectors musicals, reconeixent la funció cultural dels clubs de música i completant la xarxa d’equipaments. Establir, d’acord amb el conjunt de les institucions implicades, un pla de viabilitat i de consolidació de les formacions orquestrals. Establir un conjunt de mesures de suport a la indústria discogràfica catalana, incloent-hi la creació d’un fons de risc, en el marc de les mesures de suport a les indústries culturals. Desplegar la xarxa d’escoles de música i conservatoris –municipals i privats– amb el doble objectiu de formar i sensibilitzar la ciutadania, i de possibilitar l’aparició de futurs especialistes, que des dels primers nivells escolars es puguin formar cap a una capacitació professional i adreçar-se, si s’escau, a l’ensenyament superior. Impulsar la creació de nous públics. 5. L’edició i la literatura El sector editorial és l’àmbit de més pes i significació de les indústries culturals catalanes. Catalunya ha de mantenir i consolidar la posició del seu sector editorial. En el marc del sistema de suport general a les indústries culturals, s’establirà, de comú acord amb els diversos representants del sector, un pla d’innovació permanent de les estructures de producció, distribució i les polítiques d’internacionalització. Es destinarà un suport especial a la incorporació de noves tecnologies i a la producció multimèdia. 47 �Establir un pla de promoció de la lectura de manera coordinada entre el sistema bibliotecari, l’ensenyament obligatori i els programes i entitats de difusió de la literatura. Mantenir el sistema de suport genèric a l’edició en català, establint mecanismes més rigorosos d’accés i de control en funció de les tipologies de llibres i nombre d’exemplars. S’estendrà a les edicions multimèdia. Defensar de manera activa la política de preu únic del llibre, ja que forma part de l’excepció cultural associada a l’especificitat i el valor cultural d’aquest sector. Incrementar la presència internacional de la indústria editorial catalana en la perspectiva de l’ampliació de mercats. Promoure una presència més àmplia i qualificada del llibre i la literatura als mitjans de comunicació públics i privats i, d’una manera especial, als audiovisuals. 6. Les biblioteques i el sistema bibliotecari Les biblioteques públiques són una de les eines fonamentals en la democratització de l’accés a les noves tecnologies de la comunicació per part de tota la població, siguin quines siguin les seves circumstàncies personals. El nou Govern ha de coordinar els programes d’informació electrònica amb el sistema bibliotecari. Cal desplegar i articular un sistema bibliotecari potent, dotat i equilibrat arreu de Catalunya. Les biblioteques públiques són el principal mitjà d’accés a la cultura per a la majoria de la població. Cal garantir que els equipaments bibliotecaris disposin dels espais i mitjans suficients per desplegar aquesta funció de manera adequada. És imprescindible aprovar un mapa actualitzat d’equipaments que contempli els estàndards de dotacions, espais i serveis, i biblioteques a tots els municipis a partir de 3.000 habitants i servei de bibliobús als municipis d’entre 300 i 3.000 habitants. Les mesures principals són: Promoure la regulació complementària de la missió i el funcionament de les biblioteques escolars i, d’acord amb la Conselleria d’Ensenyament, establir un pla per a la implantació i millora de les biblioteques escolars, tenint en compte les estructures educatives i els recursos bibliotecaris existents. Reforçar el programa de plans anuals d’inversió bibliotecària, per a la qual cosa es tindrà en compte, prioritàriament, la construcció de noves biblioteques públiques i el desplegament del pla de bibliobusos. Desplegar les funcions de la Biblioteca de Catalunya, en especial les que fan referència al patrimoni documental, i impulsar les accions de cooperació amb altres centres bibliogràfics del país que disposen de fons d’interès patrimonial. 7. Cinema i audiovisual Per qualsevol observador de la vida cultural, l’evolució del sector audiovisual és un indicador de progrés molt important a Catalunya. Una cultura d’un país petit com el 48 �nostre, per ser forta en el marc d’un món globalitzat, ha de disposar d’una indústria audiovisual i cinematogràfica potent des del punt de vista creatiu i avançat des del punt de vista tecnològic. És una garantia de projecció en el futur i un dels pocs elements que permet construir una posició sòlida en el mapa de les ubicacions culturals. Els criteris d’actuació seran els següents: Configurar i desplegar un sistema comunicatiu català propi, autònom, potent i efectiu en la projecció del país i que afavoreixi els valors de convivència, pluralisme, llibertat, democràcia i cohesió social. Proposarem un acord entre el sector públic i el sector privat que permeti el desenvolupament equilibrat d’aquest nou model audiovisual a Catalunya. Promoure la consolidació d’una estructura industrial audiovisual forta, viable, que asseguri la canalització de la creativitat existent en el país i que atregui el talent i les produccions exteriors afavorint la internacionalització del sector. Facilitar la integració del sector cinematogràfic i audiovisual català a les xarxes de producció i distribució internacionals, especialment les d’àmbit europeu i de l’Amèrica Llatina. Assegurar una migració a la ràdio i la televisió digitals consensuada amb tots els operadors, que permeti, alhora, el desplegament de tota la potencialitat de la nova tecnologia i que faciliti la relació de la ciutadania amb les noves tecnologies de la comunicació. Modificar la normativa existent amb l’aprovació d’una nova Llei de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, que estableixi els principis generals de la missió de servei públic i independència dels mitjans públics i asseguri els mecanismes de transparència i objectivitat que han de caracteritzar la regulació del sector privat. Impulsar una política cinematogràfica comptant amb els creadors, que estableixi nous models de finançament mixtes basats en la corresponsabilitat entre la indústria i les televisions privades i les televisions públiques i l’Administració. Les televisions públiques han de vertebrar i liderar la promoció, la difusió exterior i l’obertura de nous mercats per als productes audiovisuals catalans. Treballar per normalitzar amb eficàcia l’ús del català al cinema. Donar suport als nous creadors que treballin nous formats i medis de difusió de l’audiovisual a les xarxes de banda ampla i a les aplicacions multimèdia. 8. La cultura popular Considerem imprescindible elaborar i potenciar un discurs identitari nou per a una catalanitat nova que assumeixi el passat de Catalunya i la complexitat de la seva història; es vinculi a la Catalunya actual, reconeixent que cultura popular catalana és tota la que es fa a Catalunya; reforci la consciència i la convivència democràtica; encaixi en el marc d’un projecte social i polític plural, i dissenyi un projecte de futur integrador, creatiu, intercultural i cosmopolita. Els criteris d’actuació seran els següents: 49 �El Departament de Cultura serà l’interlocutor del conjunt d’expressions de cultura popular, i vehicularà les relacions a través dels seus creadors, agents i organitzacions. Promoure la dinamització del teixit associatiu de cultura popular, incloent-hi la diversitat d’entitats i de col·lectius de cultura popular presents a Catalunya, segons una única política cultural i des d’un únic organisme. Derogar la Llei 2/1993, de 5 de març, de foment i protecció de la cultura popular i tradicional i de l’associacionisme cultural, i tornar a situar els seus continguts a les normatives de patrimoni cultural, a una nova Llei d’associacions i a les mesures de promoció de la cultura popular i tradicional, respectivament. El Govern de Catalunya concertarà acords, amb la participació del teixit associatiu i d’altres instàncies de l’Administració, amb altres comunitats autònomes i països per a la recerca, promoció i projecció de les cultures populars i/o tradicionals. 50 �2.10. Política lingüística Per primera vegada en la història contemporània de Catalunya, hi ha hagut durant més de vint anys institucions d’autogovern que han actuat en matèria de política lingüística. L’avenç del coneixement i de l’ús del català en aquests anys és indiscutible, tota vegada que el punt de què es partia a principis dels vuitanta, data en què es creà la Direcció General de Política Lingüística, era mínim a causa de l’acció de la dictadura. S’ha aconseguit un ús oficial del català àmpliament estès i acceptat per la ciutadania, a les administracions públiques locals i autonòmiques. També hi ha hagut avenços, encara que desiguals, en la presència del català als mitjans de comunicació –orals i escrits– i en la consolidació d’indústries culturals. Especialment, hi ha hagut avenços en la consolidació i acceptació col·lectiva del català com a llengua d’ús oficial i avenços evidents en el grau de coneixement del català, gràcies a l’escolarització i a l’esforç d’un gran nombre de professionals de l’ensenyament regulat i d’adults i, sobretot, a l’interès i la voluntat d’aprenentatge dels mateixos ciutadans, que ha fet possible que més d’una generació sencera hagi estat educada plenament en català. Els ajuntaments, els sindicats i els partits d’esquerres hi han contribuït en primer pla, i els socialistes catalans, amb la seva prioritat històrica de mantenir la unitat civil del poble de Catalunya, ho han fet d’una manera molt fonamental. Darrerament, les enquestes constaten que l’alt grau de coneixement del català que existeix no es correspon amb un augment del seu ús públic, en especial en els sectors clau de la vida col·lectiva com ara el socioeconòmic, el món laboral o el del lleure. Constatem que els ciutadans, fins i tot els que no tenen el català com a llengua d’ús habitual, no hi són reticents. Alhora, es detecta que es produeix un cert estancament i un retrocés en alguns àmbits i territoris, i també s’incrementa la sensació col·lectiva que el català és, bàsicament, la llengua de relació amb l’administració catalana –ajuntaments i Generalitat– i no pas la llengua d’ús social. A més, encara hi ha importants dèficits no resolts. La política lingüística feta en aquests vint anys no ha aconseguit que a Catalunya hi hagi una situació realment d’igualtat entre les dues llengües oficials d’ús majoritari que hi coexisteixen. Aquesta coexistència es produeix de manera desigual en els diferents àmbits de la vida col·lectiva i en les diferents parts de territori. Alhora, la competència dels habitants de Catalunya a saber parlar i escriure és, estadísticament, menor que la d’entendre i llegir. Encara es constata l’existència d’àmbits on l’ús del català avança lentament, com ara la justícia, i d’altres en què la llengua catalana té poc pes, com ara el món de l’empresa i la societat de la informació. Es constata també el paper decisiu que té l’hàbit de les persones que parlen català i castellà d’adaptar-se sistemàticament a l’ús de la llengua castellana. En l’actualitat s’hi afegeix, a més, el fet que ens trobem en una nova situació caracteritzada per la globalització i la irrupció de les tecnologies de la informació i la comunicació. Es caracteritza també per l’arribada, en quantitats importants i que previsiblement augmentaran en els propers anys, de població immigrada de llengües i cultures diferents, que percep que no necessita saber català. Tot i així, una bona part d’aquestes persones demanen formació lingüística tan bon punt arriben a Catalunya. Una formació a la qual les actuals estructures existents no donen resposta amb la immediatesa que caldria, de vegades per manca de recursos, d’altres per la inexistència de criteris institucionals decidits i clars sobre com tractar l’acolliment lingüístic i cultural d’aquesta nova i diversa població que arriba a Catalunya. S’hi afegeix el fet que 51 �els departaments encarregats de la formació de la nova immigració adulta no tenen cap pla organitzat ni han previst les dotacions de recursos suficients perquè els professionals puguin dur a terme l’ensenyament del català. La situació actual demana ineludiblement un tractament global de l’ús de les llengües a Catalunya. I això perquè a la innegable existència d’una cultura catalana escrita i parlada en castellà, que a més a més és la llengua d’ús habitual de molts catalans i catalanes, s’afegeix la presència progressiva de llengües diferents del català en sectors com el món dels negocis en general i del turisme, el mosaic plurilingüe de la immigració i l’ús de l’anglès en el món de la ciència, en les TIC i en els productes culturals i d’oci. OBJECTIUS La nova política lingüística que plantegem per a la Catalunya actual es basa en la consecució d’un gran principi polític: Que la llengua catalana –i l’aranès en el seu territori d’ús– es consolidi efectivament com a instrument de prestigi, d’identificació col·lectiva, de patrimoni comú i de llengua de cultura i de futur, a la vegada que com a eina de comunicació i de cohesió socials, en el marc d’una realitat plurilingüe. La llengua castellana s’ha de considerar com una realitat positiva i un valuós patrimoni de la nostra societat. Les altres llengües utilitzades a Catalunya tampoc no s’han de considerar com a problema. Els ciutadans de Catalunya han d’acabar el seu cicle escolar dominant el català, el castellà i l’anglès. Aquest principi es concreta en cinc objectius estratègics per canviar la situació actual: 1. Garantir que el català, com a llengua pròpia de Catalunya i llengua de futur, continuï sent la llengua de l’ensenyament (mantenir i enfortir decididament la xarxa única vehiculada en català), la dels mitjans de comunicació institucionals, de les institucions públiques, de l’administració de la Generalitat i les administracions locals, de la toponímia i dels sectors clau de la nostra societat. 2. Liderar un gran pacte entre les institucions i la societat civil per la llengua i la cultura catalanes –i araneses en el seu territori d’ús–, que són les pròpies de Catalunya, amb l’objectiu d’incrementar-ne l’ús social, en especial en els sectors socioeconòmic, els mitjans de comunicació privats i el sector del lleure, per tal de garantir-ne la plena normalitat. 3. Assegurar el paper del català com a llengua d’acollida dels nous col·lectius d’immigrants i impulsar les mesures adequades per tal que aquesta premissa sigui seguida per totes les administracions públiques i per l’àmbit de l’ensenyament públic, privat i d’adults. Des dels diferents departaments de la Generalitat que hi actuïn s’han d’arbitrar i executar les mesures necessàries perquè el català es converteixi en un element d’integració social i econòmica i perquè aquests col·lectius coneguin la realitat plurilingüe i pluricultural de l’Estat. L’obtenció de competències en matèria d’immigració és condició indispensable per afavorir aquest procés. 52 �4. Instar, en el marc del projecte federal, el reconeixement efectiu, jurídic i legal del caràcter plurilingüístic d’Espanya, per tal de garantir el respecte dels drets lingüístics de tota la ciutadania de l’Estat. Així mateix, vetllar, d’acord amb les respectives instàncies acadèmiques i governamentals, pel foment de la llengua catalana en tot l’àmbit lingüístic. L’Estat ha de complir de manera efectiva la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries, d’acord amb l’instrument de ratificació corresponent, i ha de defensar el ple reconeixement del català com a llengua oficial de la Unió Europea. 5. Promoure que el català i les seves varietats siguin especialment protegits pels diferents governs dels territoris de parla catalana. Potenciar, en aquest sentit, el paper de l’Institut d’Estudis Catalans i de l’Institut Ramon Llull. MESURES La planificació ha de ser l’eix de la Política Lingüística. Alhora, aquesta no pot ser la política d’un únic departament del Govern, sinó una acció integrada de totes les conselleries, serveis públics i empreses que depenen de l’administració catalana. Una acció rigorosa gestionada amb transparència. Una acció planificada a partir de dades, indicadors i estudis sobre la situació, en actualització permanent, i seguida i avaluada amb els indicadors corresponents. La mesura prioritària serà l’elaboració d’un Pla Estratègic de la Llengua Catalana, que superi la política lingüística de la improvisació i de la simple fe en les normes, i que obri una nova perspectiva de futur per a la llengua catalana, implicant-hi tot el Govern i el conjunt de la societat catalana. Aquest Pla ha d’establir: Les línies precises i prioritàries d’actuació política, amb objectius a llarg i a mig termini que permetin incrementar l’oferta en català en els sectors que es consideren prioritaris: mitjans de comunicació privats, àmbit socioeconòmic i l’àmbit del lleure. Un pla global de tractament i de coneixement de les llengües diferents del català a Catalunya, que permeti observar-les com un patrimoni comú i faci possible bandejar de la vida social i política la seva utilització instrumental i partidista. Els nivells de concertació social i econòmica que són imprescindibles per consolidar el català com a llengua de prestigi i d’ús quotidià i també com a llengua amb reconeixement de l’Estat i d’Europa. Els instruments d’anàlisi, seguiment i avaluació imprescindibles i els recursos humans i econòmics necessaris per garantir el desplegament i l’execució més adequats de les propostes i la consecució dels objectius que s’hi plantegen. Les estratègies de desplegament i aplicació a partir de plans específics d’actuació que han d’incloure propostes d’àmbit sectorial i territorial i on s’han de recollir les mesures i les accions proposades, els òrgans executors, les entitats, associacions i organismes privats que hi col·laborin i els recursos humans i econòmics que s’hi destinaran. 53 �Paral·lelament a l’elaboració i execució d’aquest Pla Estratègic, el govern ha d’adoptar les mesures següents: La previsió dels recursos humans i econòmics necessaris per tal de desenvolupar programes potents de concertació social i econòmica: uns recursos econòmics no només de les administracions catalanes sinó també dels pressupostos de l’Estat. La creació d’un nou Consell de la Llengua Catalana, dotat suficientment i amb presència d’agents públics i socials, com a marc de debat i de construcció permanent del marc de concertació i consens imprescindible sobre la política lingüística. També com a plataforma d’impuls de la iniciativa social a favor del català. D’ell ha de partir l’elaboració del Pla Estratègic de la Llengua Catalana. La concertació entre el conjunt de les administracions públiques estatals i catalanes, cadascuna des del marc competencial que li és propi: Estat, Generalitat, ajuntaments, consells comarcals, diputacions (o vegueries). La reivindicació i l’obtenció de la corresponsabilitat dels governs de l’Estat i de la Unió Europea ha d’aconseguir l’existència de polítiques a favor de la diversitat lingüística i a favor del català i les seves varietats des de tots els nivells de poder democràtic que inclouen l’àrea lingüística catalana. Amb aquesta finalitat, el Govern ha d’elaborar i promoure una proposta programàtica referida a l’Estat espanyol i una altra referida a la Unió Europea. La concertació amb els governs dels territoris on es parla el català, en les seves diverses modalitats, i amb tres finalitats: la coordinació de les respectives polítiques lingüístiques, la protecció de les diverses modalitats i l’establiment d’una política comuna de projecció exterior de la llengua i la cultura catalanes. L’impuls i la preservació de la pervivència de l’aranès com a patrimoni de tots els catalans i catalanes i el foment de la seva normalització. L’establiment d’un gran marc d’acord amb els diferents sectors implicats per tal que es compleixi el que estableix la Llei de política lingüística. La planificació i consolidació d’una oferta àmplia de formació, adequada a la demanda i a les necessitats, i dotada de suficients recursos, que permeti a les persones adultes que arriben a Catalunya, parlants d’altres llengües, poder aprendre a parlar i escriure en català. La concertació amb els sindicats, organitzacions d’empresaris i comerciants, i patronals, de les polítiques i els plans estratègics per fomentar que el català esdevingui llengua d’ús habitual en l’activitat comercial i llengua de treball. Alhora, cal establir acords per concertar mesures que garanteixin l’accés a l’aprenentatge de la llengua catalana als treballadors en horari laboral, en especial als nouvinguts no catalanoparlants. La incidència en el fet que l’ensenyament obligatori ha d’assegurar als alumnes un nivell de competència lingüística en català, castellà i anglès, que els permeti desenvolupar-s’hi perfectament. Per tant, cal dotar l’ensenyament reglat de les 54 �condicions necessàries per un bon aprenentatge lingüístic (formació de mestres i de professors, recursos pedagògics, metodologies específiques per als diferents col·lectius, material competitiu, etc.). La reforma del Consorci per a la Normalització Lingüística per tal de garantir-ne un finançament i una organització suficients per al desenvolupament de les seves dues funcions principals: l’ensenyament de la llengua i la promoció de l’ús a escala general i local. En aquest context, s’ha de mantenir una atenció especial als col·lectius no catalanoparlants. La promoció de l’elaboració acadèmica destinada a incrementar l’accessibilitat del català a tots els usos de la llengua. Un treball de foment i acostament del català als usos quotidians que s’ha de fer amb la col·laboració i la implicació dels equips universitaris i de l’Institut d’Estudis Catalans. 55 �2.11. Catalunya oberta a Europa i al món Catalunya forma part d’un espai geogràfic, on les fronteres dels estats comencen a jugar un paper secundari. En aquest nou context Catalunya retroba la seva vocació –europea, mediterrània– de llarga tradició i amb un gran futur. Catalunya necessita Europa per al seu ple desenvolupament com a país. Europa és el marc institucional i, alhora, a Europa s’inicien processos de descentralització, de devolució de poder, de recuperació del territori i les identitats, on Catalunya té molt a dir: també Europa necessita Catalunya. Durant aquests anys, el Govern de CiU ha tingut al seu davant un doble repte: d’una banda, el repte europeu –inserir Catalunya en l’àmbit institucional comunitari– i, d’altra banda, el repte de la globalització –projectar Catalunya a l’exterior en termes polítics, comercials i culturals. Poc s’ha avançat en aquest doble sentit. Responent al primer repte, el Govern de CiU ha creat, entre altres instruments, el Patronat Català pro Europa i les iniciatives de cooperació transfronterera iniciades amb altres regions europees. Però aquestes iniciatives són insuficients. Europa és una gran oportunitat per al desenvolupament comercial, econòmic i cultural de Catalunya. Això no obstant, els mecanismes de participació catalana en la presa de decisions en el marc de la Unió Europea o són inexistents o es troben bloquejats. La situació encara s’agreuja més si tenim en compte que, amb l’ampliació, s’adheriran a la Unió Europea estats de molt menys pes econòmic i demogràfic que Catalunya que, malgrat això, participaran de ple dret en les institucions de la Unió i hi faran sentir la seva influència. D’altra banda, l’experiència del pluralisme que representa Catalunya dins d’Espanya pot ser determinant per a la construcció d’una realitat europea lliure d’essencialismes nacionals que es consolidi com una amalgama de realitats culturals diverses. La vocació europeista de Catalunya s’ha de reflectir en la seva major implicació dins la construcció europea. Fins ara, aquest europeisme ha estat expressat reiteradament, però amb poques (o nul·les) projeccions institucionals. Hem de tenir present que la Constitució europea s’està convertint en un risc i en una oportunitat per a la posició de Catalunya. És un risc perquè una orientació excessivament intergovernamental del futur text constitucional fa dependre la situació de Catalunya del que sigui l’estructuració de l’Estat de les autonomies i de la seva interpretació constitucional. Però també és una oportunitat, si més no a mig termini, perquè la dinàmica que inicia la Constitució modifica les categories jurídiques clàssiques i pot donar a les entitats no estatals una major possibilitat d’aconseguir el reconeixement formal del paper que ja juguen ara en les relacions socials, econòmiques i culturals entre pobles. El nou Govern de la Generalitat ha de tenir-ho en compte. En aquest context, cal revisar el règim de relacions directes entre Catalunya i la Unió Europea i, sobretot, reformar els aspectes de l’Estat de les autonomies a Espanya que impedeixen la plena realització de la dimensió europea que Catalunya ha d’exercir. El nou Govern de la Generalitat ha d’impulsar aquestes reformes per tal que Catalunya participi en les institucions i organismes de la Unió Europea quan aquests tractin matèries que siguin de la seva competència. Així mateix, la Generalitat, en coordinació amb l’Estat, ha de mantenir una presència permanent davant la Comissió Europea. 56 �El Govern de CiU ha tingut poca ambició a l’hora de projectar Catalunya en el context europeu. Amb massa freqüència, les polítiques exteriors de l’actual Govern han estat guiades per criteris de clientelisme, per no dir de simple sectarisme. Aquestes actituds han dictat els criteris pels quals es concedien i administraven els fons i les subvencions europees. S’han perdut oportunitats de consolidar inversions importants en àrees com la recerca aplicada a la indústria, la protecció davant dels incendis, el medi ambient, el Fons Social i el Fons Regional europeus, o les estructures agrícoles. El resultat és ben notori: Europa no és pròpiament un espai d’oportunitats per als empresaris catalans o per fer servir les seves iniciatives per impulsar l’activitat econòmica i social de Catalunya. A escala política, el Govern de CiU s’ha deixat perdre l’oportunitat d’enfortir el Comitè de les Regions com a cambra representativa del territori de la Unió. Malgrat la retòrica de CiU, s’ha assistit amb impotència al fracàs del reconeixement del català com a llengua oficial de la Unió Europea. Socialistes i Ciutadans pel Canvi es comprometen a fer avançar aquest reconeixement amb estratègies polítiques i jurídiques més efectives. La societat catalana s’ha d’incorporar de manera activa a les dinàmiques positives que comporta el món globalitzat. Més que mai, el desenvolupament –social, polític i econòmic– de Catalunya passa inevitablement per enfortir la seva presència tant a Europa com al món. De la mateixa manera que l’activitat empresarial, cultural i d’altres sectors d’emprenedors han de cercar nous mercats, les regions europees s’han de relacionar amb el seu entorn geogràfic i trobar quin és el seu espai propi com una realitat que també sap afirmar la seva identitat mitjançant una obertura cap a l’exterior. En un moment en què les tensions entre països, ocasionades per la modificació de la geoestratègia mundial a causa de la política exterior nord-americana amb la total connivència del Govern del PP, són importants, Catalunya ha de donar suport a totes les iniciatives orientades a recuperar la pau al món i l’establiment de relacions de franca cooperació entre països. El primer repte és recuperar el sentit polític del projecte europeu. En aquest sentit, cal aprofitar activament el fet que en la construcció d’Europa els estats no són ja els únics actors internacionals: els municipis i les comunitats nacionals i regionals hi guanyen veu. Per això, Catalunya té molt per aportar a Europa i al món. Catalunya ha d’explicar el seu model basat en una convivència social harmònica i una identitat forta, una unitat civil que encaixa a Espanya i a Europa i que no renuncia a oferir la seva història com a referent. Per la seva transcendència, la projecció exterior de Catalunya no es pot fer només des d’un exercici arrogant del Govern. Cal concedir a les qüestions europees i internacionals la importància que mereixen. Cal potenciar tant el debat parlamentari com la concertació i el diàleg a l’hora de cercar quines són les posicions i els objectius polítics que s’han d’assolir en aquest camp. El nou Govern de la Generalitat ha de tenir com un dels seus objectius prioritaris la refermança de l’aportació catalana a la consolidació de la UE i –des de la UE– a la comunitat mundial. Per això, ha de potenciar el debat europeu al Parlament de Catalunya i estimular al màxim la presència i l’activitat de tots els sectors socials en les qüestions europees i internacionals. Cal aconseguir que Catalunya tingui una agenda comuna entorn als temes que avui formen part del debat de la construcció d’Europa i d’una comunitat mundial regida pels principis de la Carta de l’ONU i del dret internacional. 57 �OBJECTIUS 1. Intensificar la participació de Catalunya en el procés d’aprofundiment de la integració dels estats de la UE i de reforma de les seves institucions. 2. Potenciar els instruments d’interlocució directa de la Generalitat amb la UE, assegurant que Catalunya intervingui en els processos de definició de polítiques en matèries de la seva competència. 3. Reforçar la identificació de la societat catalana amb la dels altres pobles europeus i contribuir a la consolidació de les polítiques comunitàries conjuntes que facin més estreta la unió entre aquests pobles. 4. Promoure la cooperació entre les administracions i institucions catalanes per tal que sigui més efectiva la seva participació en la preparació i aplicació de les polítiques de la UE. 5. Impulsar la reforma de les estructures de l’Estat de les autonomies a Espanya per tal d’assegurar que les polítiques i les decisions adoptades per les institucions catalanes tinguin projecció a escala de la UE. 6. Complementar les polítiques de la Unió Europea dins el marge competencial de Catalunya per assolir el màxim grau d’integració de determinats col·lectius. 7. Aconseguir la declaració d’oficialitat del català com a llengua de la Unió Europea. 8. Pel que fa a la dimensió mediterrània, promoure l’activitat econòmica i comercial, estretament lligada a les polítiques actives en matèria de cooperació, diàleg cultural, foment de la societat civil i la democràcia, i de la col·laboració en matèria d’educació de la regió. 9. Participar de manera activa en la construcció d’una comunitat internacional pacífica i més justa, que es regeixi pels principis de la Carta de l’ONU, de la Declaració Universal de Drets Humans i del dret internacional. 10. Reconèixer l’existència i el valor humà, cultural i polític de la Catalunya exterior integrada per més de 500.000 persones de diverses generacions repartides per tot el món, mitjançant l’impuls de polítiques que afavoreixin el reconeixement de drets a aquest col·lectiu. MESURES Utilitzar la iniciativa legislativa del Parlament de Catalunya per impulsar la reforma del Senat per tal que constitueixi el fòrum de participació i de decisió de les comunitats autònomes en relació amb la Unió Europea. Adoptar les iniciatives legislatives i polítiques necessàries per tal d’articular mecanismes de coordinació entre les comunitats autònomes i entre les comunitats 58 �autònomes i l’Estat, complementàries al Senat, que contribueixin a la fixació de les posicions comunes i a l’eficiència en l’aplicació de les decisions comunitàries. Activar la Conferència per a Afers Relacionats amb la Unió Europea, promoure l’establiment d’unes normes d’actuació permanent i crear mecanismes permanents de col·laboració interadministrativa entre les comunitats autònomes. Adoptar les iniciatives legislatives necessàries per tal que el dret espanyol reconegui la facultat de la Generalitat per intervenir en el procés de control de la subsidiarietat –previst a la Constitució europea–, ja sigui en l’àmbit legislatiu o en l’àmbit de l’execució. Adoptar les iniciatives legislatives necessàries per tal d’assegurar la representació electoral de Catalunya en el Parlament europeu. Establir una delegació de la Generalitat davant la Comissió Europea. Prendre les iniciatives polítiques i legals necessàries per tal que s’atorgui a les regions la possibilitat de recurs davant del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees en casos de vulneració del principi de subsidiarietat.. Adoptar les mesures administratives i polítiques que permetin una major participació dels ens locals i de les organitzacions socials i cíviques en el control i la gestió dels programes d’actuació cofinançats pels fons estructurals europeus. Millorar l’eficiència en la utilització dels fons europeus i assegurar el control parlamentari en la seva assignació, utilització i complement d’objectius. Reforçar la relació de Catalunya amb altres regions europees amb capacitat legislativa per concloure acords dins del seu àmbit de competències. Impulsar la constitució de xarxes europees transestatals de col·laboració econòmica, social i cultural que eliminin l’efecte frontera, en especial amb les regions veïnes del sud de França. Adoptar les mesures necessàries per incrementar la difusió i ensenyament del català a centres universitaris i culturals europeus, com a suport al seu reconeixement oficial a les institucions de la UE. Establir una política activa d’ajuts, de difusió de coneixements de les llengües de la Unió i de foment de xarxes transeuropees de treball i recerca universitària, amb l’ampliació de subvencions per a beques i altres complements. Prendre les iniciatives polítiques necessàries davant del Govern espanyol i de la resta de governs implicats per tal de rellançar la política euromediterrània iniciada a la Conferència de Barcelona de 1995. Contribuir a la consolidació de l’Institut Europeu de la Mediterrània, donant suport a les seves activitats i reforçant els seus recursos per tal que esdevingui un centre de definició d’una política euromediterrània catalana. 59 �Promoure la presència institucional de Catalunya en els organismes internacionals, amb la participació en la representació de l’Estat o directament quan s’admet la presència d’entitats polítiques no estatals. De manera particular, es promourà aquesta presència a la UNESCO. Promoure acords de cooperació entre la Generalitat i les organitzacions i col·lectius de Catalunya amb les institucions i col·lectius socials dels altres pobles de la Unió Europea i de la resta del món. Preveure a la futura llei electoral la representació al Parlament dels catalans residents a l’exterior. Col·laborar amb els casals i entitats catalanes a l’exterior per tal que esdevinguin un element central de la política de difusió cultural, sempre respectant el seu pluralisme polític, adoptant les mesures legals i polítiques necessàries i, si s’escau, reformant la Llei 18/1996. 60 �2.12. Catalunya solidària Catalunya és un país compromès amb la solidaritat. La societat catalana vol que el seu govern contribueixi a crear en el món condicions de justícia, equitat, fraternitat i llibertat, que eradiquin la pobresa i l’enorme desequilibri econòmic i social entre el Nord i el Sud. L’objectiu és construir un nou ordre mundial basat en una redistribució justa de la riquesa, el respecte als drets humans, els valors democràtics i l’estat de dret. Els socialistes ens comprometem a dur a terme una política catalana de cooperació per al desenvolupament i la solidaritat internacional, orientada a combatre les desigualtats i la injustícia. Una política fonamentada en la participació ciutadana i el consens social. L’actual globalització neoliberal ha accelerat els processos econòmics, ha incrementat la interdependència de les economies nacionals i ha agreujat les diferències socials ja existents entre països rics i països pobres. El binomi “decisió global–repercussió local” afecta cada vegada més la vida quotidiana dels ciutadans i les ciutadanes. Els avenços tecnològics han permès una mundialització sense regles del sector dels negocis i les finances, la qual cosa ha atorgat al capital especulatiu el paper de locomotora de l’economia. Aquest és un gran risc que cal controlar. Cal fer de la globalització un instrument al servei de les persones, d’universalització dels drets i d’una nova societat del benestar. Un món nou és possible si construïm una nova societat solidària tant al Sud com al Nord. Una societat que incorpori al seu ideari col·lectiu el valor de la solidaritat. Que entengui la solidaritat com un principi de justícia social i no de caritat. Per això han d’adquirir especial importància l’educació i la sensibilització, sobretot de les noves generacions, en els valors solidaris, la cultura de la pau i els drets humans. La societat solidària que volem ha de garantir els drets fonamentals de les persones a una vida digna i feliç, en harmonia amb el seu entorn. Són imprescindibles polítiques públiques redistributives orientades a aconseguir l’objectiu d’un desenvolupament humà sostenible. Les polítiques econòmiques impulsades pels organismes internacionals durant les darreres dècades no han donat els resultats previstos. Malauradament, la 5a Conferència Ministerial de l’OMC a Cancún, de la Ronda per al Desenvolupament, ha estat un nou fracàs. Kofi Annan, secretari general de l’ONU, declarava fa uns dies la necessitat d’una nova arquitectura política i organitzativa dels organismes internacionals, que respongui a l’actual realitat política i que superi la ineficàcia per resoldre els conflictes i el fracàs dels seus programes. Per eradicar la pobresa al món és necessari redefinir els objectius i les polítiques, principalment de l’ONU, l’FMI, el BM i l’OMC. Garantir el multilateralisme, la transparència i l’eficàcia de les agències i institucions internacionals és condició sine qua non per treballar per la governabilitat, la pau i el progrés de les diferents regions del planeta. Canviar les regles que regulen l’economia internacional: obrir els mercats del Nord als productes, principalment agrícoles, dels països del Sud; eliminar els aranzels i mesures proteccionistes que els penalitzen; crear una fiscalitat internacional que gravi el capital especulatiu i eviti l’enfonsament d’economies a nivells nacional i regionals, etc. 61 �En aquest context internacional, ens plantegem una política catalana de cooperació orientada a fomentar els canvis estructurals perdurables a les comunitats receptores, que ajudin a fomentar l’economia local, a crear capital humà, a consolidar els drets i l’exercici de la democràcia. La primera condició per al desenvolupament humà és la pau. Sense pau i estabilitat no és possible generar i redistribuir la riquesa. No és possible crear capital humà. Som un país que sabem de què parlem. Encara retenim a la nostra memòria la tragèdia i el patiment de la nostra guerra civil. El treball per a una cultura de la pau ha de ser un compromís de tots, promocionat des de i amb el suport de les institucions. Nosaltres treballarem perquè la cultura de la pau sigui un valor fonamental de la societat catalana. Barcelona ha estat reconeguda internacionalment com un exemple de defensa de la pau durant les darreres mobilitzacions contra la guerra de l’Iraq. Creiem en el diàleg entre la política, les institucions i la societat civil. El Govern de la Generalitat promourà la presència de Catalunya en el món global institucional i social. Donarem suport a iniciatives com el Fòrum Social de Porto Alegre o el Fòrum Social de la Mediterrània, sorgides de la voluntat de la ciutadania per trobar noves fórmules de lluita contra les injustícies produïdes arreu del món. Catalunya no és un estat, però té la voluntat de contribuir amb les seves aportacions al debat de les idees i les propostes de futur, per la qual cosa és imprescindible la participació del Govern català en els fòrums i els debats internacionals. Catalunya té voluntat de treballar fermament per la pau al món. OBJECTIUS I COMPROMISOS 1.- Aquests objectius ens fan adquirir un compromís que va més enllà de la simple aportació de recursos econòmics, però aquests són indispensables per a la seva realització. Adquirim, com a primer compromís, l’increment progressiu dels recursos econòmics que es destinen a la política de cooperació i de solidaritat internacional fins arribar, com a mínim, al 0,7% dels tributs propis del pressupost de la Generalitat durant aquesta legislatura i al 0,7% dels ingressos incondicionats a l’any 2010. 2.- Elaborarem el Llibre Blanc de la cooperació catalana, que farà balanç de l’estat actual d’aquesta política, analitzarà els actuals escenaris polítics i econòmics dels països potencialment receptors de la cooperació, focalitzarà adequadament les causes estructurals que afecten negativament les seves poblacions i proposarà les estratègies idònies de cooperació al desenvolupament per lluitar eficaçment contra la pobresa i la marginació. 3.- Proposem la concertació de les polítiques governamentals de cooperació internacional entre el Govern de l’Estat i el Govern català, sobre la base de criteris de complementarietat i subsidiarietat de les actuacions. Catalunya vol participar en l’elaboració de la política espanyola d’Ajut Oficial al Desenvolupament (AOD). Defensarem la participació i el consens polític com a mètode de treball de la Comissió Interterritorial de Cooperació al Desenvolupament, absolutament devaluat pel Govern del PP, i necessari per desenvolupar estratègies efectives de lluita contra la pobresa. El 62 �Govern no ha de confondre la legítima política de comerç i suport a les inversions exteriors, amb la política de cooperació al desenvolupament. Es necessiten grans canvis estructurals en la política econòmica internacional perquè les estratègies de cooperació produeixin resultats òptims. Donarem suport a una política de condonació condicionada, total o parcial, del deute extern dels països en vies de desenvolupament. Estem a favor de la creació d’una fiscalitat internacional que gravi les transaccions financeres del capital especulatiu. Creiem necessària la desaparició dels paradisos fiscals. 4.- Atorgarem majors competències al Parlament de Catalunya per aprovar i fer el seguiment de l’acció del Govern en matèria de cooperació al desenvolupament i solidaritat internacional. 5.- La cooperació catalana donarà prioritat als projectes de creació d’economia local productiva, principalment de petites i mitjanes empreses. Impulsarem projectes d’implantació de tecnologia, de capacitació dels treballadors, de construcció d’infraestructures, de foment del microcrèdit, de suport a les iniciatives d’economia social, així com totes les intervencions necessàries per assolir aquest objectiu. Afavorirem la creació de xarxes i sistemes de finançament local en els països d’origen. Amb aquesta finalitat, donarem suport a l’establiment d’acords i convenis de col·laboració amb les organitzacions de representació dels instruments de finançament ètic, amb les entitats del tercer sector compromeses amb el projecte d’impulsar les finances ètiques a Catalunya i amb institucions i iniciatives microfinanceres als països del Sud, per al suport al desenvolupament i a la consolidació de les xarxes de finançament local autòctones. 6.- En els països del Sud l’accés de les dones al treball permet la doble finalitat de proporcionar recursos de subsistència a les famílies, en molts casos monoparentals, i a la vegada incorporar una política d’igualtat de gènere als programes de cooperació al desenvolupament. Promourem aquests objectius en els programes de creació de microiniciatives d’economia local. 7.- Treballarem en la línia dels objectius del Programa del Mil·lenni de l’ONU. Els nostres programes de cooperació s’orientaran a la creació de capital humà, amb especial atenció als àmbits de l’educació i la salut. Invertir en educació, invertir en salut, invertir en programes per eradicar la fam, és invertir en un futur digne per a les properes generacions. 8.- Una educació que eradiqui l’analfabetisme, respectuosa envers la cultura autòctona de les comunitats receptores, que permeti l’accés al coneixement i les noves tecnologies, difusora dels drets humans i els valors democràtics. Una capacitació professional que respongui a les potencialitats dels mercats de treball emergents en els països receptors. Promourem la concertació amb la universitat i altres institucions privades per dur a terme una intervenció sostinguda en el camp de l’educació. 9.- Impulsarem la cooperació cultural, amb la participació de tots els agents que puguin aportar valor afegit a l’acció del Govern en els diferents àmbits de les arts i la cultura. El millor coneixement per part de la ciutadania de Catalunya dels entorns culturals i socials dels principals països emissors d’emigració, ha de ser un factor que millori 63 �simultàniament l’eficàcia de la cooperació i les polítiques d’integració a casa nostra. Promourem un millor coneixement de l’entorn cultural dels països generadors d’emigració, així com l’intercanvi cultural. Fomentarem el diàleg intercultural, sobretot a la Mediterrània, i ens dotarem dels instruments de cooperació necessaris per dur-lo a terme. 10 .- Impulsarem projectes de salut que millorin les condicions de vida de la població. És indispensable la creació d’infraestructures que facilitin l’accés a l’aigua. Fomentarem la concertació amb els sectors professionals i els sectors empresarials en l’àmbit de la sanitat i la farmacologia, per impulsar programes de lluita contra les pandèmies com la sida i malalties curables com la malària o altres, que actualment arruïnen la demografia de molts països, principalment de l’Àfrica Subsahariana. Actuarem en l’àmbit de la prevenció i l’educació sanitària. 11.- La dispersió geogràfica de l’actual model de cooperació catalana disminueix l’eficàcia de les actuacions. Cal concentrar les intervencions de cooperació en determinades zones o països per raons d’eficàcia. Els lligams històrics i culturals, les raons de veïnatge, la generació dels principals contingents d’immigració que rep Catalunya, són elements que cal tenir en compte per fixar les prioritats. Actuarem prioritàriament al Magrib, Amèrica Central i el Carib, i Amèrica del Sud, sense oblidar la inexcusable actuació als països més pobres, bona part dels quals es troben a l’Àfrica Subsahariana. 12 .- Ningú no pot obviar que la gran fractura existent entre els països rics i els països subdesenvolupats que es pretén minvar amb les accions de solidaritat internacional, és el primer i principal motor del fenomen migratori, per tant, sense pensar que les accions de cooperació al desenvolupament puguin ser eficaces a curt termini per frenar l’allau migratori, sí que cal tenir en compte la profunda relació entre els dos temes. Impulsarem programes de codesenvolupament, dirigits als països que generen un major contingent de població immigrada resident a Catalunya. Aquests programes tindran la doble finalitat de crear riquesa en els països d’origen i d’ajudar a la integració dels nous ciutadans o ciutadanes amb la seva comunitat d’acollida. 13 .- Promourem la cooperació tècnica en els àmbits que conformen les polítiques públiques i que afecten sobretot el benestar de les persones. Formació del personal, transvasament de coneixements, suport tècnic, jurídic i administratiu, etc., seran camps d’actuació de l’esmentada cooperació. 14.- Potenciarem les relacions Nord–Sud sota els criteris democràtics d’horitzontalitat i codecisió entre iguals, que superi la percepció de superioritat de la contrapart del Nord i estableixi criteris de corresponsabilitat durant tot el procés. 15.- Introduirem en totes les nostres polítiques de cooperació criteris d’eficiència de recursos, eficàcia de gestió i avaluació de resultats, que ens permetin la màxima rendibilitat dels programes i projectes. Corregirem la falta de planificació i de la dispersió de l’actual política de cooperació del Govern de CiU, que malmet bona part dels minsos recursos que s’hi destinen i disminueix els beneficis socials dels projectes. 16.- Volem reconèixer la importància de la cooperació al desenvolupament que des de fa anys han impulsat els ajuntaments, bé directament o bé per mitjà del Fons Català de 64 �Cooperació. Ressaltem la importància dels agermanaments en la cooperació entre municipis. És just dir que, malgrat la precarietat de recursos econòmics a què estan sotmesos la majoria d’ajuntaments, han estat l’única Administració que han complert l’objectiu de destinar el 0’7% dels seus recursos a cooperació i solidaritat internacional (0’28% l’administració espanyola i 0’16 % l’administració catalana). Donarem una major participació a l’administració local en la política autonòmica de cooperació. El municipi és l’espai idoni per aconseguir la cohesió social i la participació ciutadana. Concertarem polítiques de cooperació amb els ajuntaments orientades a enfortir la democràcia local i els programes de servei i atenció a les persones. 17.- Dotarem la política catalana de cooperació, dels instruments i mètodes adequats a criteris de transparència, transversalitat, eficiència de recursos i eficàcia de gestió. Fomentarem la participació i el consens social. Coordinarem les actuacions solidàries dels diferents departaments del Govern de la Generalitat. Aplicarem la transversalitat a les polítiques solidàries, per la qual cosa garantirem que aquests valors estiguin continguts en les diferents polítiques i programes d’actuació del Govern de la Generalitat. Implicarem en la cooperació catalana els organismes i institucions propis o concertats que actuen en l’escena de les relacions internacionals: CIDOB, Institut Català de la Mediterrània, Casa d’Àsia, oficines a l’exterior, Fons Català de Cooperació, etc. 18 .- Una nova societat solidària al Nord i al Sud només és possible si donem a l’educació i la sensibilització ciutadana la importància que es mereixen, tant a l’escola com als altres àmbits socials i als mitjans de comunicació, per tal de facilitar la difusió i la conscienciació de la ciutadania sobre aquests temes. 19.- El poble català té un alt valor solidari reiterat sobradament davant de qualsevol catàstrofe natural o tragèdia produïda pels conflictes bèl·lics que assoten un nombre considerable de països. Des de la Generalitat promourem una resposta àgil, coordinada i eficaç a les situacions d’emergència, amb la participació de tots els agents socials i institucionals de Catalunya, sense disminuir els recursos destinats als projectes i programes de cooperació al desenvolupament. En aquest sentit, assumim el repte de construir a mig termini, la coordinació d’un equip d’urgència amb capacitat i mitjans per actuar tan aviat com la situació de la zona afectada ho permeti en qualsevol crisi humanitària provocada per conflictes bèl·lics o catàstrofes naturals. Així la solidaritat i la complicitat que la societat catalana genera en aquestes ocasions es veurà traduïda, de manera immediata i efectiva, en una acció, sobre el terreny, de suport i auxili a les víctimes. 20.- Permanentment nous reptes s’afegeixen a l’agenda de la cooperació al desenvolupament, orientats a denunciar la injustícia de determinades polítiques i normes de funcionament del sistema econòmic i polític actual. Temes com el comerç just, la necessitat d’una banca ètica que posi en contacte i busqui les sinergies entre els estalviadors ètics del Nord i els demandants de microcrèdits del Sud, i d’uns fons ètics i 65 �solidaris, que reconciliïn diners i ètica, a la vegada que doni cobertura financera a les iniciatives emprenedores d’economia social i de microcrèdits que donen viabilitat a petites iniciatives empresarials, gairebé sempre vinculades a les persones més desprotegides de la societat. El dret, principalment dels països del Sud, a una sobirania alimentària són línies de treball que necessiten la complicitat dels poders públics. Des del Govern de la Generalitat donarem suport a aquestes iniciatives que en l’actualitat s’impulsen des de la societat civil. 21.- Defensem les diferències necessàries entre les polítiques de solidaritat i cooperació que cal exercir des de la responsabilitat de govern, i les que realitzen les ONG des de la seva sobirania i independència. Reiterem, però, el nostre compromís amb un procés continu de diàleg i de trobada que faciliti la comprensió mútua i l’intercanvi de coneixements necessaris entre els agents públics i privats que realitzen tasques de cooperació, sensibilització i solidaritat a Catalunya. Des del Govern de la Generalitat donarem suport a l’enfortiment de l’associacionisme en l’àmbit de la cooperació i la solidaritat. Promourem fórmules com el mecenatge que fomenti la participació altruista de la iniciativa privada en programes de cooperació i solidaritat. 22.- Impulsarem el treball en xarxa de tots els agents de la cooperació, per tal de compartir la informació, corregir l’atomització de les actuacions, potenciar la complementarietat i millorar l’impacte dels projectes. 66 �3. MILLOR QUALITAT DE VIDA PER A LES PERSONES. UNA CATALUNYA SOCIALMENT AVANÇADA1 La proposta dels Socialistes–Ciutadans pel Canvi és fer de Catalunya una societat de benestar avançat; una societat on tots els catalans i catalanes tinguin dret al benestar i a aprofitar les oportunitats per tal de viure en plenitud, salut i maduresa, en cadascun dels moments de la vida; on tots tinguem la capacitat i els recursos per escollir amb llibertat i responsabilitat com volem viure. Aquesta política de benestar que proposem es basa en l’exercici dels valors de la llibertat, de la igualtat i de la solidaritat. Gràcies a aquests valors, la societat catalana pot avançar cap a un futur més just i sense exclusions. Els drets asseguren la nostra llibertat. Per això, cal reafirmar-ne uns quants amb rotunditat, alguns de discutits, altres de mal utilitzats fins ara. El nou Govern de la Generalitat els posarà en el centre dels seus esforços i els tractarà com el que són: com a prerrogatives dels catalans i no regals o promeses aplicats per la seva administració. - - - Tots els ciutadans i ciutadanes tenen dret a un treball que els permeti créixer i desenvolupar-se. Tothom té dret a treballar en unes condicions respectuoses amb la seva seguretat i la seva salut. Tot català té dret a una sanitat preventiva o a estar atès correctament en el cas d’una malaltia. Tothom té dret a tenir una infància i una joventut respectades i orientades al futur. Tot català té dret a constituir una família i que aquesta sigui un àmbit d’educació activa i de solidaritat. Tothom té dret a l’educació, al desenvolupament professional i a la cultura. Tothom té dret, en el cas d’una discapacitat, a poder dur una vida autònoma. Tothom té dret a percebre les atencions socials necessàries per poder mantenir la seva qualitat de vida. Tothom té dret a una vellesa digna i segura a través d’uns serveis de suport de qualitat i unes pensions dignes. Tothom té dret a un habitatge digne, amb un cost raonable, en un entorn tranquil i segur. Tots els catalans tenen el dret a triar el seu propi estil de vida sense patir discriminacions o exclusions, i a exigir del seu Govern i de la resta d’administracions que el tractin de manera personalitzada respectant aquesta opció. Reiterem-ho: la visió de Catalunya del nou Govern de la Generalitat passa per oferir aquests drets dels catalans amb eficàcia, amb proximitat i en condicions de seguretat i d’igualtat. Fins ara, el Govern de la Generalitat no només no ha estat capaç de garantir aquests drets, sinó que encara estem ben lluny del nivell al qual ja han arribat altres països europeus i la majoria de comunitats autònomes espanyoles. Establim el compromís de consolidar el sistema català de serveis socials amb una xarxa de serveis de responsabilitat pública, d’accés universal, consolidant el quart pilar de l’Estat del Benestar al costat d’educació, salut i pensions. Per això liderarem un gran acord polític i social a nivell de l’Estat i de Catalunya i crearem un organisme que detecti les necessitats socials i que coordini i avaluï les polítiques socials implementades pel nou Govern. 1 Vegeu annex al final de l’apartat 67 �• La llibertat es complementa amb el valor de la igualtat. Igualtat vol dir que tots els catalans, independentment de la seva condició, tenen les mateixes oportunitats d’escollir les seves opcions de vida. Igualtat vol dir absència de situacions que neguen la igualtat d’oportunitats. El nou Govern de la Generalitat vetllarà i combatrà a fons tota exclusió i, en especial, les noves formes de desigualtat, com ara la precarietat laboral que pateix el jovent, la nova pobresa urbana, la violència familiar i l’agressivitat social, i les tensions envers els immigrants, així com les desigualtats que afecten col·lectius específics. Assolir el benestar és una qüestió de solidaritat i de justícia social: el benestar del conjunt i de cadascun dels catalans només es pot assolir mitjançant la cooperació d’aquest mateix conjunt. Si tots els catalans tenim els mateixos drets, també ens corresponen les mateixes responsabilitats a l’hora de construir el benestar de la societat, de mantenir aquest sistema i emprar-lo de manera responsable. Només un ús acurat i ajustat a les necessitats personals permetrà que tothom es pugui beneficiar del model que construïm. • Les polítiques per fer de Catalunya una societat de benestar avançat necessiten un important consens social: un nou contracte entre generacions per tal que el jovent es puguin incorporar a l’activitat adulta amb totes les garanties laborals i d’habitatge i per tal que la gent gran pugui exercir plenament tots els seus drets i gaudir d’una vida activa. La pròpia complexitat del sistema de benestar exigeix noves polítiques socials més integrades i integradores, que superin les pràctiques parcials i fragmentades. El progrés social de Catalunya exigeix una comprensió diferent del benestar, que apropi les diferents polítiques i les unifiqui en una actuació única orientada a millorar les condicions de vida dels catalans. Finalment, la possibilitat de fer de Catalunya una societat de benestar avançat exigeix la participació dels ajuntaments i les administracions locals, i la col·laboració institucional de la Generalitat amb elles. Són les comunitats locals, per la seva proximitat als ciutadans, les que estan en millors condicions per identificar les desigualtats i actuar per evitar l’exclusió: un pacte institucional entre la Generalitat i els ens locals per fer realitat aquest objectiu comú. 68 �3.1. Donar suport a les famílies. Polítiques de suport a la infància i a l’adolescència. Polítiques per a la gent gran Sens dubte, la família és la institució social més important. Constitueix el marc principal de convivència de les persones, on s’expressen múltiples formes de solidaritat i on es desenvolupa l’afectivitat i el creixement personal. La família és l’àmbit en el qual les persones se senten acollides i acompanyades en el seu desenvolupament personal. Malgrat la seva centralitat, la família no és una institució sense tensions, és una institució dinàmica; més aviat al contrari, està vivint profundes transformacions, tant en les seves estructures com en les relacions entre els seus membres. En podem citar algunes: l’endarreriment de l’edat d’emancipació dels fills, de la creació de noves famílies i de l’edat de la paternitat i la maternitat; la disminució del nombre de fills i els canvis en els rols clàssics del pare i de la mare; la incorporació progressiva de la dona al món del treball remunerat; l’augment del nombre de llars, sobretot les unipersonals i les monoparentals, i la disminució del nombre mitjà de persones per llar; les noves formes de convivència; l’augment del nombre de persones grans que es troben en situació de dependència, etc. Aquesta situació és encara més difícil a Catalunya, on existeix un dèficit greu de polítiques de suport a les famílies. La manca de perspectives i de seguretat laboral del jovent, els costos dels habitatges o la manca de places d’escola bressol, es projecten negativament sobre l’estructura familiar i, per extensió, sobre l’estructura social. Són uns dèficits que es fan evidents si establim comparacions amb la resta de països de la Unió Europea: els nostres nivells de cobertura dels serveis de suport a les famílies, les escoles bressol i els serveis de suport a la dependència, i la quantitat de les prestacions econòmiques són dels més baixos d’Europa, alhora que les polítiques de conciliació de la vida familiar i laboral estan molt poc desenvolupades. Això té uns costos molt importants, especialment per a les dones, els infants, la gent gran i les persones amb discapacitat. Les famílies catalanes, a més, s’han vist obligades a proporcionar, de manera informal, la provisió de béns i serveis que en altres països europeus assegura l’Estat del Benestar. Dins la família, la dona ha estat qui ha portat més el pes d’aquesta tasca. Una família que entenem i defensem en totes les seves formes: matrimonis, amb infants al seu càrrec o sense; parelles estables de diferent o d’igual sexe, amb infants a càrrec seu o sense; progenitors sols amb infants a càrrec seu (famílies monoparentals); nuclis familiars amb persones dependents al seu càrrec; famílies nombroses, així com qualsevol tipus nou de família. Les entitats que fan funcions de família tindran dret a aquests programes de suport. OBJECTIUS 1. Conciliar la vida laboral i la vida familiar, per donar valor a l’àmbit privat–familiar. 2. Facilitar la formació de noves famílies. 3. Reconèixer el valor individual i col·lectiu que tenen els infants. 69 �4. Possibilitar que les famílies tinguin el nombre de fills/es que desitgin. 5. Corresponsabilitzar els pares i mares des de la primera infància en l’atenció i educació dels seus fills/es. 6. Assolir la igualtat d’oportunitats de les dones per accedir al mercat laboral. 7. Garantir els serveis de suport a les persones amb dependència. 8. Fomentar el paper de la família com a àmbit de relacions intergeneracionals i intrageneracionals, afavorint la prevenció de qualsevol violència a la llar. 9. Potenciar la solidaritat familiar i la igualtat de gènere en el marc de la família. 10. Promoure la participació dels membres de la família en la comunitat. MESURES Mesures de prestacions econòmiques directes i universals Assignar a cada família, per cada fill/a a càrrec menor de 18 anys, 600 € anuals (50 € al mes per fill/a) amb la possibilitat de capitalitzar-ho en tres anys. Incrementar aquesta prestació econòmica per fills/es a càrrec: el 25% per a les famílies monoparentals i per a les famílies amb pocs recursos econòmics, i el 100% per a famílies amb infants discapacitats al seu càrrec. Atorgar una prestació econòmica universal de 300 € per naixement o adopció. Mesures de promoció del lleure Potenciar l’associacionisme educatiu del lleure. Garantir ajuts econòmics per a famílies amb pocs recursos econòmics pel lleure i les activitats extraescolars. Ampliar l’horari d’obertura de les escoles amb activitats no lectives. Mesures per potenciar la solidaritat entre generacions Desenvolupar els programes Viure en família, amb l’objectiu de facilitar que la persona amb dependència pugui romandre en el seu propi entorn social i familiar habitual, i per al qual es crearan 4.000 places en 4 anys; i el programa pilot d’Acolliment Familiar de les persones grans com a servei social (375 places en 4 anys). Oferir a les famílies que optin per acollir-se a aquests dos programes una prestació econòmica d’entre 5.400 € i 6.500 €, segons el grau de dependència de la persona gran, sense límit de renda pel programa d’Acolliment familiar i amb rendes de fins a 70 �21.000 € bruts anuals pel programa Viure en Família (tenint en compte, per al seu càlcul, la renda familiar disponible). Mesures relatives a desgravacions fiscals en els impostos propis i els cedits a la Generalitat de Catalunya Adoptar una deducció incrementada en la quota per l’adquisició d’habitatge habitual per part d’una família nombrosa o de joves. Aplicar el tipus reduït quan és tracti d’un immoble que hagi de constituir l’habitatge habitual d’una família nombrosa o de joves. Aplicar el tipus reduït quan es tracti de la transmissió de l’habitatge habitual a un membre de la família immediata. Mesures relatives a taxes i preus públics Preveure, en l’ordenació de les taxes i preus públics de la Generalitat, la regulació de les tarifes corresponents (segon diferents criteris: nombre de fills/es de la família; fills/es discapacitats; família monoparental, etc.). Mesures per millorar els serveis d’ajut a domicili per persones amb dependència Considerar com a dret universal els serveis de suport a totes les persones amb dependència. Aquests serveis estan dirigits a totes les persones dependents per diferents motius i a les seves famílies (malalties, maternitat, etc.). Prioritzar l’atenció a domicili. Augmentar la cobertura del servei integral d’atenció a domicili al 6%. I incrementar a un mínim de 5 hores setmanals l’atenció. Garantir els serveis d’ajuda a domicili a totes les persones amb discapacitats que ho requereixin (ampliar a un mínim de 20.000 persones l’atenció a domicili). Reconèixer el dret individual a la prestació social de dependència. Mesures per afavorir els serveis d’assessorament, mediació i teràpia familiar Garantir en 4 anys la creació de serveis d’assessorament, mediació i teràpia familiar en l’àmbit de l’atenció primària dels Serveis Socials a tot el territori català. 71 �Mesures per conciliar la vida laborar i la vida familiar Revisar els criteris per accedir al permís de maternitat, en particular el dels mesos requerits de cotització a la Seguretat Social. Promoure, afavorir i donar a conèixer l’assumpció voluntària per part de les empreses de les actuacions adreçades a la conciliació de la vida familiar en la línia de la responsabilitat social de les empreses, que propugna la Unió Europea. Introduir a les negociacions de convenis col·lectius més oportunitats de conciliació de la vida familiar i laboral, en referència a: - - Racionalitzar els horaris de funcionament dels centres productius en benefici d’una conciliació útil per a empresa i treballadors. Introduir permisos que facilitin –tant a homes com a dones– l’atenció de les seves responsabilitats familiars, sense que vagin en detriment de la seva competència i estabilitat laboral. Facilitar formes de flexibilitat de caràcter voluntari, reversible i no precari per a l’acompliment de la jornada laboral (horaris d’entrada i sortida, distribució de la vacances, etc.) per a les persones ocupades amb responsabilitats familiars. Promoure el còmput anual dels horaris de treball. Incentivar el treball a temps parcial fix, de caràcter temporal–reversible i no precari. Permís de paternitat o de progenitors sols (famílies monoparentals) addicional de 4 setmanes, a les 16 setmanes actuals. Promoure canvis per a la gestió del temps en la vida quotidiana que facilitin la conciliació de les diferents funcions de la família (horaris laborals, escolars, comercials, vacances, etc.). Altres mesures Assegurar la coordinació efectiva dels diferents nivells de l’Administració en les polítiques de suport a les famílies i evitar així la superposició de les actuacions públiques en aquesta matèria. Garantir el pagament de les pensions als fills/es (fons de reserva previst a la Llei d’acompanyament dels pressupostos de 2003). Desenvolupar un pla contra la violència familiar. Escola bressol És ben reconeguda la importància bàsica que els primers anys de vida tenen per al desenvolupament psicològic dels infants. Com a conseqüència d’això i per altres causes –principalment la incorporació de la dona al mercat laboral–, la demanda d’educació preescolar ha augmentat a tots els països de la Unió Europea. A més, també hi ha un 72 �consens en els organismes internacionals a favor de l’educació en els primers anys de vida. L’objectiu principal de la Unió Europea en el camp de l’educació infantil és familiaritzar els infants amb la vida en societat i ensenyar-los a viure amb els altres. En els darrers anys a Catalunya s’ha assistit a una creixent demanda social d’escoles bressol. L’escola bressol és un servei socioeducatiu, no estrictament escolar, que ha de ser capaç d’integrar els aspectes educatius, socials i assistencials amb els corresponents estàndards de qualitat escolars. L’educació dels infants de 0 a 3 anys és una responsabilitat compartida entre les famílies, els agents socials i les administracions públiques. Si es considera que crear places d’escola bressol és un servei educatiu, un servei a la família i una bona mesura per facilitar la incorporació de la dona al treball en igualtat de condicions, és evident que es tracta d’una política transversal. Malgrat la seva importància i transcendència, la política de l’actual Govern de la Generalitat no ha donat una resposta adequada a la dinàmica que reclama l’increment de places d’escoles bressol i l’augment de la seva qualitat. El principal objectiu del nou Govern de la Generalitat en aquest camp serà articular la xarxa pública d’escoles bressol. Cal fer que Catalunya gaudeixi de més places, de més qualitat. Cal tenir en compte que Catalunya té una realitat geogràfica, territorial i de distribució demogràfica heterogènia que obliga necessàriament a impulsar un servei d’escoles bressol diversificat, però que contingui els objectius comuns de respondre a les demandes socials del seu entorn. OBJECTIUS 1. Dotar Catalunya de les places d’escola bressol públiques, en col·laboració amb els ajuntaments, que garanteixin una cobertura suficient per a les necessitats de les famílies catalanes. 2. Garantir la sostenibilitat econòmica del model d’escoles bressol públiques de titularitat municipal i establir els convenis necessaris amb els ajuntaments i, alhora, dotar-los dels recursos necessaris per poder mantenir aquestes places. 3. Articular la xarxa pública d’escoles bressol. Això serà possible un cop aconseguits els dos objectius anteriors (augmentar l’oferta i els recursos). Polítiques de suport a la infància i a l’adolescència Nombroses limitacions afecten l’exercici dels drets dels infants, que es troben sotmesos a moltes situacions de risc social. Es tracta de situacions que impedeixen oferir una atenció adequada a un menor, amb el possible dèficit en les seves possibilitats de desenvolupament com a persona. En aquestes situacions l’infant té dret a rebre l’atenció dels serveis públics que són, en darrera instància, els garants del seu benestar. Dos factors intervenen en aquest increment del risc social: d’una banda, un nivell de desequilibri social més alt, originat per una bossa de pobresa infantil important i, d’altra banda, la dificultat per resoldre satisfactòriament els nous problemes que es donen a l’entorn familiar. 73 �La irrupció del fenomen migratori ha comportat també l’aparició d’una immigració infantil. Així, en els darrers anys, el sistema de protecció de la infància ha hagut de donar resposta a una realitat per a la qual no estava preparat. Bona part d’aquests menors es troben en situació de manca de protecció i alguns han passat a formar part de cercles delictius. El nou Govern de la Generalitat ha d’evitar l’aparició o el manteniment de situacions adverses per als infants. Ha de fer possible que romanguin en el seu entorn familiar i, quan això no pugui ser, ha de crear les condicions per a un creixement personal de qualitat per a l’infant i l’adolescent. Davant la situació de manca de protecció, cal assegurar un marc normatiu de protecció als menors. Aquesta protecció legal ha de garantir a tots els menors que es trobin a Catalunya el seu desenvolupament personal i social i assegurar-los el dret a rebre protecció per part dels poders públics. Aquest marc normatiu ha de reconèixer que la institució més adequada per al desenvolupament dels menors és una família, tot admetent que els poders públics són responsables dels menors que no en tinguin i dels menors la família dels quals no compleixi adequadament amb les seves funcions respecte al menor. És necessari desenvolupar un Pla Integral d’Infància i Adolescència, que coordini tant mesures que incideixin sobre aquest col·lectiu com els esforços fets des de la Generalitat amb les iniciatives impulsades pels ajuntaments. L’eficàcia d’aquest pla depèn tant de la capacitat d’adaptar el sistema de protecció i atenció a la infància a les necessitats i drets dels infants i adolescents i les seves famílies, com d’arribar a un compromís institucional i social a l’entorn d’aquesta problemàtica, un compromís que aplegui, entre d’altres, totes les institucions, la iniciativa social i els experts en la qüestió. OBJECTIUS 1. Garantir els drets dels infants i la seva protecció. 2. Desenvolupar plenament un Pla Integral d’Infància i Adolescència coordinat amb el Pla de Suport a les Famílies. 3. Intensificar l’acció preventiva des de l’àmbit local. 4. Adaptar el sistema de protecció i atenció a la infància a les necessitats i drets dels infants i adolescents i les seves famílies. 5. Crear un sistema de treball i cooperació permanent entre el sistema de protecció social i el de justícia juvenil. 74 �MESURES Mesures per millorar la sensibilització sobre els drets dels infants Revisar i desplegar la normativa de Protecció de Menors, ordenar-la i sistematitzarla, recollint els drets dels menors, la funció de la família en el desenvolupament dels infants i el reconeixement dels poders públics a l’hora de tutelar el menor quan la família no pot fer-ho de manera adequada. Aclarir els àmbits d’actuació i de coordinació de la Generalitat i els ajuntaments en les matèries de protecció dels menors i especificar els diferents graus de responsabilitat en matèries de desempara i de protecció. Potenciar l’ús del telèfon de la infància i l’adolescència, les 24 hores del dia, per intentar trobar una solució personalitzada als seus problemes, garantint-ne la confidencialitat. Mesures per conèixer i prevenir millor les noves situacions de risc dels infants Reorientar l’Observatori de la Infància i l’Adolescència per tal que permeti l’anàlisi de les necessitats específiques i territorialitzades d’aquest àmbit a Catalunya. Elaborar un mapa de recursos, programes i personal existent en aquest sector, així com un mapa del perfil dels infants que cal atendre i tendències, per tal de permetre la seva adequació i viabilitat. Identificar les zones geogràfiques i els col·lectius d’atenció preferent, en relació amb els maltractaments greus i els factors de risc que els desencadenen. Mesures per atendre integralment els infants en situació de risc Elaborar un Pla Integral d’Infància i Adolescència i coordinar les actuacions de la Generalitat en aquesta matèria amb tots els departaments implicats. Mesures per intensificar l’acció preventiva des de l’àmbit local Elaborar un manual de procediments i criteris específic per al primer nivell d’atenció social. Prioritzar la detecció de situacions de risc per als infants, especialment en la primera infància, a través de la cooperació amb els equips i serveis que hi treballen (atenció precoç, educació infantil, sanitat, etc.). Realitzar una atenció preventiva preferent a famílies amb fills/es en situació de dificultat social a través dels serveis d’assessorament, mediació i teràpia familiar. Dur a terme una acció preventiva i de control del treball, mendicitat o prostitució infantils, així com aquelles situacions que atemptin contra els drets individuals dels infants residents a Catalunya, encara que es produeixin fora de Catalunya (turisme sexual, ablació del clítoris, etc.). 75 �Mesures per millorar el sistema de protecció i atenció a la infància i l’adolescència Reconvertir els equips d’atenció a la infància i a l’adolescència (EAIA) en equips més interdisciplinaris, de base territorial, que han de decidir les mesures de protecció que cal adoptar. Promoure l’acolliment en família, família extensa o aliena (d’urgència i ordinari) amb suport específic i dotació suficient com a recurs prioritari per tal que cap nen de menys de deu anys estigui en un centre sinó en una família. Garantir que els infants que hagin d’estar transitòriament en centres d’acollida, d’estada limitada o centres residencials d’acció educativa (CRAE), hi estiguin el menor temps possible. Assegurar que els centres residencials només estiguin destinats a infants en situació d’alt risc social o especial dificultat. Potenciar l’assistència psiquiàtrica i els serveis específics per a infants i adolescents que es troben en situació de risc social i que presenten problemes de salut mental. Polítiques per a les persones grans2 Un dels èxits més evidents de les societats avançades és l’augment de l’esperança de vida, que, sovint, va acompanyat d’una millora de la qualitat de vida de la gent gran. Ara bé, aquest increment de l’esperança de vida, unit a una natalitat menor, ha derivat en un envelliment progressiu de la població. Aquest és un dels principals reptes al qual s’afronten la majoria dels països occidentals, sobretot en relació amb el manteniment de la viabilitat de les pensions, amb les garanties de serveis a la dependència i per aconseguir un equilibri entre les cotitzacions de la població activa i els drets dels pensionistes. A Catalunya, l’índex d’envelliment és cada vegada més alt (actualment la proporció de gent gran ja està a l’entorn del 18,28%, quan el 1981 era només del 15,28%) i l’esperança de vida és, també, cada vegada més elevada (79,30 anys) i se situa entre les més altes del món, comparable a la que tenen països com Islàndia, Noruega, Suècia, Holanda i el Japó. Actualment es pot parlar d’una situació “d’equilibri del sistema de llarga durada“ (referint-se al fet que la major part de l’assistència a persones grans dependents la proporciona la pròpia família (83%) o serveis domiciliaris contractats privadament per la família (12%)). La resta de les persones –aquelles que no tenen suport familiar ni els recursos econòmics necessaris per rebre assistència privada– són ateses per l’Administració, per voluntaris, amics, veïns o per ningú. L’any 2026 el nombre de persones dependents a Espanya serà de 2.200.000. A Catalunya, en l’actualitat hi ha 1.032.835 de persones majors de 65 anys. D’aquestes, al voltant de 138.400 persones tenen algun tipus de dependència (13,4%) –amb 2 Vegeu annex al final de l’apartat 76 �restriccions en activitats instrumentals i bàsiques de la vida quotidiana– i unes 213.797 persones tenen restriccions en activitats instrumentals de la vida quotidiana (20,7%). El nou Govern de la Generalitat s’ha de replantejar la política de vellesa no només pel que fa a increments de serveis i de programes, sinó també pel que fa als principis, a la revisió del model i al finançament. Es fomentarà una política que compti amb la participació de les persones grans, que n’eviti l’aïllament i afavoreixi una vida plena i activa, que ajudi les famílies amb persones grans dependents a càrrec seu, que personalitzi els serveis, que professionalitzi el sector d’atenció a la gent gran i que fomenti la comunicació i la sensibilització de la societat. OBJECTIUS 1. Envelliment actiu en una societat per a totes les edats. 2. Prevenir i atendre les persones grans dependents. 3. Garantir pensions o altres ingressos econòmics dignes a totes les persones grans. - En el marc de la legislació estatal, impulsar la revisió de les pensions (sobretot, les no contributives i les de viduïtat, i vetllar per l’increment de les pensions contributives més baixes). - Impulsar el debat en relació amb una assegurança a la dependència, a escala europea, d’Estat i de Catalunya, que garanteixi, definitivament, la cobertura universal de serveis de qualitat. La provisió de l’assegurança, sempre de caràcter universal, pot ser pública, mixta pública–privada o privada. MESURES Mesures per possibilitar un envelliment actiu El nou govern liderarà la transversalitat en les diferents polítiques, tenint en compte les persones grans. Potenciar des de l’àmbit educatiu una formació en relació amb l’envelliment i, en especial, amb l’envelliment actiu. Establirem un sistema de programes i de beques per a les persones grans que vulguin accedir a qualsevol estudi i a les noves tecnologies. Potenciar els casals per a la gent gran i rescatar-los com a centres socials, sense perdre l’activitat actual però ampliant-ne els serveis i equipaments. Aquests equipaments han de dependre del món local o del sector privat sense ànim de lucre. Reforçar i fer representatiu el Consell de la Gent Gran de Catalunya i que la seva opinió vinculi les decisions del Govern. Crear la figura del Defensor de la Gent Gran, lligat a la Sindicatura de Greuges. 77 �Mesures per potenciar els equipaments i les ajudes a la gent gran Liderar el reconeixement dels drets de totes les persones grans a accedir a serveis i prestacions quan arribi la dependència, a través de legislació bàsica a nivell d’Estat i normativa autonòmica. Elaborar un protocol, unificat per a tot Catalunya, que reguli la prestació del Servei Integral Sociosanitari d’Atenció a Domicili. Adoptar el pagament conjunt dels serveis a la gent gran segons el nivell de renda de l’usuari i la valoració de les seves necessitats específiques. Possibilitar que les persones dependents envelleixin en el seu entorn. - Estendre, incrementar i adaptar els serveis integrals d’atenció a domicili a les persones amb dependència. - Coordinar els diferents serveis existents i equilibrar el sector públic i el sector privat en la provisió del Servei Integral d’Atenció a Domicili. - Assegurar l’atenció a domicili o recursos alternatius a la llar que ho requereixin. - Garantir un servei de qualitat i, per tant, tenir cura de la formació permanent de les persones que treballen en el Servei Integral d’Atenció a Domicili o/i dels cuidadors familiars o informals. Augmentar la cobertura del servei integral d’atenció a domicili de l’1,7% actual al 6%. I incrementar en un mínim de 5 hores setmanals l’atenció. S’adoptarà una ràtio d’un professional per a cada set persones ateses pel Servei Integral Sociosanitari d’Atenció a Domicili. Universalitzar, en quatre anys, el servei de teleassistència, lligat a l’atenció a domicili. Per cada 100 terminals de teleassistència es crearà un nou lloc de treball. Ampliar la xarxa d’habitatges tutelats d’oferta pública. L’oferta actual és de 445 places d’habitatge tutelat, de les quals 323 són d’oferta pública, amb una cobertura mitjana del 0,031%. Afegir-hi un total de 1.000 places d’habitatges tutelats d’oferta pública per arribar a una cobertura mínima del 0’13%. Ampliar el nombre de places de centre de dia d’oferta pública i assegurar el servei de transport als centres de dia. Actualment hi ha 6.730 places de centre de dia, de les quals 2.571 són d’oferta pública, amb una cobertura mitjana del 0,25%. Ampliar, en 4 anys, 2.000 noves places d’oferta pública de centre de dia (a raó de 500 places/any) i arribar a una cobertura del 0,44% (per cada 100 persones majors de 65 anys). Per cada sis places de centre de dia es crearà un nou lloc de treball. Augmentar el nombre de places de residència d’oferta pública. Actualment hi ha 41.996 places de residència, de les quals 16.300 són d’oferta pública, amb una cobertura mitjana de l’1,58%, tot i que molt desigual a escala comarcal. Oferir 10.000 places noves de residència en el període de 4 anys (a raó de 2.500 places l’any), per arribar a una cobertura d’oferta pública del 2,55%. Reservarem el 5% de les places a estades temporals. Per cada tres places residencials es crearà un nou lloc de treball. 78 �Ens dotarem dels instruments necessaris per prevenir i detectar el maltractament físic i psíquic de les persones grans. Mesures per impulsar l’acolliment familiar Desenvolupar i executar la Llei 11/2001 d’acolliment familiar, de 13 de juliol. I com a mesura proposem un programa pilot d’acolliment familiar de persones grans com a servei social (actualment hi ha 0 places d’acolliment familiar). Arribar a les 375 places d’acolliment familiar en 4 anys. Potenciar el programa Viure en Família. Desenvolupar el programa Viure en Família, oferint a les famílies que reuneixin les condicions necessàries un suport econòmic si opten per tenir a casa una persona dependent (un membre de la seva família). Crear 4.000 places per a Viure en família en el període de 4 anys (a raó de 1.000 places anuals). Concedir una ajuda anual d’entre 5.400 € i 6.500 €, segons el grau de dependència, per a famílies amb rendes fins a 21.035,42 € bruts anuals que s’acullin a aquest programa (Viure en Família). Mesures per afavorir l’arranjament d’habitatges Arreglar una mitjana de 100 habitatges cada any (400 habitatges en 4 anys), 20 dels quals hauran de ser habitatges “d’acolliment familiar”. Aquest arranjament ha de contemplar: a) la conservació; b) el correcte funcionament de les instal·lacions (aigua, llum, gas), dels serveis sanitaris i de la cuina; c) condicions higièniques, ventilació, desguassos, condicions de seguretat, evacuació en cas d’incendis i barreres arquitectòniques. Establir un ajuda de 6.010,12 € per arreglar els habitatges per a persones amb rendes baixes. Mesures complementàries Crear un model sociosanitari d’atenció per a la integració de la xarxa sanitària i social dels serveis per a les persones grans amb dependència. Adaptar el sistema sanitari públic a les demandes de les persones grans, en especial davant de les malalties cròniques. Prioritzar les prestacions socials i sanitàries que permetin retardar la dependència de les persones grans. Mesures per assegurar unes pensions i ingressos dignes El nou govern instarà l’Estat, les Corts Generals i el Pacte de Toledo a avançar cap a unes pensions dignes per a tothom. Mentrestant, implementarem de manera transitòria ajuts econòmics a les pensions baixes. 79 �Augmentar les pensions més baixes, tendint a assolir entre el 80-100% del salari mínim interprofessional. Augmentar les pensions de viduïtat fins arribar al 70% de la base reguladora per a les vídues i vidus que no tenen fills a càrrec i 100% quan tinguin fills a càrrec. La pensió de viduïtat serà compatible amb el SOVI. Regular el dret a les pensions per a les parelles de fet. Consolidar i establir un sistema d’ajuts econòmics a les persones amb pensions baixes (inferiors al 80% del salari mínim interprofessional). Aquests ajuts tindran caràcter de prestació econòmica per lluitar contra la pobresa i seran transitoris fins aconseguir un pacte de pensions digne. 80 �3.2. Prioritat per l’habitatge i uns barris dignes i segurs Avui l’accés a l’habitatge de Catalunya és, a causa dels seus preus elevats, difícil per a moltes persones, en particular per al jovent. Així mateix, el manteniment del parc construït presenta molts problemes, que tendeixen a concentrar-se sobretot en determinats barris i que requeririen operacions de rehabilitació integral. Els resultats de l’actual conjuntura, agreujada per la manca d’una política d’habitatge de l’actual Govern de la Generalitat capaç de donar resposta a la situació, genera conseqüències d’ordre demogràfic, territorial i social. La política de govern de CiU ha fomentat l’especulació immobiliària i el risc de fractura social. Les conseqüències demogràfiques més importants són, en primer lloc, el retard en l’edat d’emancipació del jovent (l’any 2000, el 60,7% de joves entre 25 i 29 anys no s’havien emancipat). Aquest fet provoca una demora important en l’edat de reproducció i és una de les raons de la baixa taxa de natalitat. Les conseqüències territorials també són molt rellevants. Com que els preus són relativament més elevats a les ciutats més grans, la demanda es tendeix a desplaçar cap a localitats menys denses i de poblament més dispers, contribuint així als fenòmens de dispersió urbana i a l’increment del consum de sòl. Les conseqüències socials són de dos ordres. En primer lloc, hi ha l’increment de la població mal allotjada: s’ha calculat que el 13% de la població catalana (300.000 llars i 700.000 persones, en particular joves, nous nuclis familiars, persones acabades d’arribar i gent gran) està mal allotjada i prop d’un terç d’aquest conjunt (és a dir, al voltant de 90.000 llars i 210.000 persones) es troba en situació clarament deficient o de precarietat (persones sense sostre, en infrahabitatge o amb greus dificultats per mantenir-se en l’habitatge actual). En segon lloc, hi ha la concentració territorial de la part menys solvent de la demanda, que tendeix a concentrar-se, lògicament, a les àrees urbanes de preu més baix, que són les més mal equipades i, en ocasions, degradades. En definitiva, ni el Pla d’Habitatge 1998-2001 ni el Pla de Xoc d’Habitatge i Sòl 20002003 van assolir uns resultats superiors al 30%. El nou Pla –Pla Català de l’Habitatge 2002-2007– no contempla ni polítiques prioritàries de lloguer, ni mesures d’accés al sòl assequible (cessió, lloguer, etc.) per a la construcció d’habitatges protegits, ni de control de les segones transmissions d’habitatge de protecció oficial (HPO), ni de foment dels patrimonis públics de sòl i habitatge, ni d’intervenció integral en barris, ni preveu l’acord estratègic amb els promotors privats o sense afany de lucre. En conjunt, el nombre d’habitatges protegits ha conegut una forta caiguda (de 17.876 unitats l’any 1996, a 2.176, l’any 2000). Això implica que la quota de mercat de l’habitatge protegit a Catalunya ha passat del 34,2% al 4,0%. Per dir-ho pla: només 1 de cada 25 habitatges que es fa avui a Catalunya gaudeix d’alguna mena de protecció. 81 �Habitatge accessible Davant d’aquesta situació, el nou Govern de la Generalitat desenvoluparà una política d’habitatge basada en un doble compromís: facilitar l’accés a l’habitatge i rehabilitar els barris que ho requereixin. D’aquesta manera, volem garantir l’accés a l’habitatge, sobretot per als sectors més vulnerables i, per això, apostem per una política de lloguer potent –promoció, construcció i tractament fiscal–, per la promoció de l’habitatge de protecció oficial i el reforçament del parc públic d’habitatge. Considerem habitatge accessible aquell l’impacte del qual en la renda familiar no supera el 30%. És per això que hem de treballar per tal que la despesa en habitatge no superi el 30% de la renda familiar en cas de compra ni el 20% en cas de lloguer. D’altra banda, una nova política de foment a l’accés a l’habitatge ha de comptar amb un suport ampli dels diversos sectors implicats. Primer, de les administracions públiques amb competència específica (Govern de la Generalitat, Govern de l’Estat i ajuntaments). Segon, de les entitats sense afany de lucre. Tercer, del sector privat. Sense un pacte per l’habitatge accessible (amb els tres components) no es pot tirar endavant una nova política de foment d’accés a l’habitatge amb nivells d’eficàcia. És imprescindible que la nova política de l’habitatge a Catalunya pugui arribar, com a mínim, als nivells estatals d’ajuts per a l’accés a l’habitatge, ja que es troba actualment per sota de la mitjana espanyola. OBJECTIUS 1. El foment de l’habitatge de lloguer, mitjançant un tractament fiscal favorable a la demanda i/o ajuts a les famílies. 2. L’impuls de l’habitatge protegit mitjançant un sistema d’ajuts als promotors públics i privats d’habitatge protegit per tal d’incrementar i ampliar l’oferta dins del mercat (en matèria de sòl, fonamentalment). 3. La rehabilitació del parc construït mitjançant una nova política de control, manteniment, adaptació, renovació i/o reconversió del parc construït, tant en el medi urbà com en el rural. MESURES Mesures en matèria de sòl i urbanisme Reservar sòl per a l’habitatge protegit (amb un mínim del 25% dels nous aprofitaments en sòl urbà i del 50% en sòl urbanitzable), que possibilitin el desenvolupament de polítiques d’HPO adaptades a les realitats locals, tot tenint en compte les realitats urbanístiques i socials dels diversos territoris de Catalunya. 82 �Iniciar l’estudi de les mesures pertinents per tal d’intervenir en l’estabilització del preu del sòl i combatre l’especulació. Ampliar el patrimoni públic de sòl de la Generalitat, donant suport a la creació i consolidació dels patrimonis municipals del sòl i aplicant els recursos procedents de l’Estat per a la creació dels fons. Cedir sòl públic, en règim de lloguer, per a la construcció de l’habitatge protegit possibilitant, fins i tot, l’ús temporal del sòl destinat a equipaments per aquesta finalitat. Negociar la reforma de l’actual règim públic d’expropiacions sobretot pel que fa al valor de reposició per tal d’agilitar la cessió de sòl per habitatge protegit. Mesures en matèria de lloguer Aplicar 600 € anuals de desgravació fiscal, sobre el tram autonòmic de l’IRPF, o un ajut directe equivalent a fons perdut, per despeses de lloguer de l’habitatge principal, al qual es podran acollir totes les famílies amb ingressos inferiors a 21.035 € anuals (3,5 vegades el salari mínim). Prop de 200.000 famílies es beneficiaran de la implementació d’aquesta mesura. Promoure mesures fiscals per fomentar el mercat de lloguer: negociació de la reducció de l’IVA a les promocions de lloguer i bonificació per dos anys de l’ITP en la compra d’habitatge que es destini a lloguer. Dins el Pla de Promoció i Construcció d’Habitatges de Protecció Oficial, destinar aproximadament el 50% en règim de lloguer dins el Pla de Promoció d’Habitatges Públics. Establir ajudes específiques per afavorir la rehabilitació adreçada a lloguer tot impulsant, entre d’altres mesures, acords entre propietaris i llogaters per a la millora de l’habitatge habitual. Donar suport des de la gestió pública al foment del mercat de lloguer mitjançant la creació d’instruments públics de promocions immobiliàries. Mesures en matèria de rehabilitació urbana Realitzar 37.000 actuacions de rehabilitació urbana que puguin allotjar un nombre similar de famílies. Afavorir un tractament fiscal de la rehabilitació millor (bonificació de les taxes municipals sobre obres de rehabilitació), així com la modificació de la normativa d’ajuts a la rehabilitació. Estimular l’aparició d’agents rehabilitadors de caràcter local o sense ànim de lucre. Establir programes específics per a l’eradicació de l’infrahabitatge. 83 �Influir en l’adaptació de les característiques de l’habitatge a les noves necessitats de la demanda (eliminació de barreres, instal·lació d’ascensors, etc.). Promoure l’increment dels ajuts per a la rehabilitació d’habitatges rurals destinats a primera residència. Establir concerts amb les administracions locals per tal que, en matèria de rehabilitació d’habitatges, puguin desenvolupar accions directes amb dotacions de recursos tècnics i financers millors que permetin generalitzar experiències de recuperació dels habitatges i del teixit urbà, en especial els que es deuen a l’impuls d’iniciatives socials. Mesures en matèria de gestió del parc construït Unificar les funcions de diagnosi, control, inspecció i avaluació de l’estat del parc de l’habitatge. Dur a terme diferents actuacions per incrementar en 4.000 habitatges (1.000 habitatges l’any) el parc públic construït, mitjançant mecanismes de rescat dels habitatges de protecció oficial, basats en el pacte de recompra i/o compra de pisos buits. Adoptar noves mesures de control de les condicions d’habitabilitat i seguretat de l’habitatge existent. Crear el registre municipal de pisos buits i promoure’n l’ús residencial. Establir mesures per garantir l’accessibilitat per a tothom. Redactar un pla especial d’actuació per tractar en matèria d’habitatges, urbanisme i serveis, les urbanitzacions amb dèficits urbanístics. Mesures en matèria de l’habitatge protegit Promoció i construcció de 42.000 habitatges de protecció oficial, 14.000 dels quals seran promoguts directament per l’INCASOL, i aproximadament 20.000 seran en règim de lloguer. Establir ajuts de suport a la promoció de l’habitatge protegit que permetin la subvenció directa als promotors per garantir la cobertura del diferencial del cost del sòl en la construcció de l’habitatge de protecció oficial. Establir nous sistemes de cessió o de lloguer de sòl per a la construcció de l’habitatge de protecció oficial. Impulsar la modificació de la normativa vigent de l’habitatge protegit, per tal d’ampliar-ne el concepte a tots els efectes, a qualsevol habitatge (nou o de segona mà) que respecti els preus màxims de venda i s’adreci a població amb ingressos per sota de les 3,5 vegades el salari mínim interprofessional. 84 �Incrementar el control sobre les segones transmissions promovent l’ampliació del període mínim per requalificar l’habitatge protegit fins a 20 anys. Mesures en matèria d’ajuts a la solvència de la demanda Promoure programes específics de préstecs subsidiaris per a l’accés a l’habitatge protegit de joves, persones grans, llars monoparentals, nous residents, persones amb discapacitats i persones que viuen en condicions d’infrahabitatge. Bonificar l’ITP per a les famílies nombroses en l’adquisició del primer habitatge i quan la renda no superi els 36.000 euros anuals. Incloure en la desgravació de l’IRPF (tram autonòmic) les despeses de lloguer o un ajut a fons perdut per a les famílies amb menys recursos. Mesures en matèria d’intermediació no lucrativa i mediació social Crear serveis de mediació (públics i/o concertats) per facilitar el suport als sectors més vulnerables del mercat. Fomentar les cooperatives d’habitatge, establint un percentatge de reserva per a la promoció d’habitatge de protecció oficial i donar-lo a gestionar per cooperatives. Reglamentar la figura del promotor d’habitatge social sense ànim de lucre. Mesures en matèria de política fiscal A més de les desgravacions ja especificades anteriorment, es promouran les següents: Aplicació de l’IVA superreduït (4%) a qualsevol modalitat d’habitatge de protecció oficial. Regular la declaració d’exempció per a les subvencions rebudes en l’adquisició d’un habitatge de protecció oficial. Bonificar les taxes de llicències i impostos sobre la construcció en qualsevol modalitat d’habitatge de protecció oficial. Bonificar l’IBI en el període de construcció d’habitatges de protecció oficial destinats a lloguer. Bonificar l’IBI als habitatges protegits destinats a lloguer durant tot el període de vigència d’aquest règim. Establir un sistema de rescabalament per als municipis que apliquin les mesures de bonificació de tributs locals en la promoció de l’habitatge de lloguer. 85 �Barris dignes i ciutats i pobles segurs La problemàtica de l’habitatge va acompanyada, a més, de la situació difícil en què es troben molts barris de Catalunya, situats sobretot a les grans àrees urbanes. Són molts els ajuntaments que han tractat d’emprendre accions de rehabilitació a gran escala en àrees d’aquest tipus. De fet, s’han obtingut alguns èxits notables en alguns barris de ciutats de Catalunya. En aquestes accions s’ha comptat, sovint, amb la complicitat del sector privat, de les associacions veïnals i de les institucions europees. La intervenció dels successius governs de la Generalitat en aquest camp ha estat, però, massa tímida i erràtica, limitada per visions estretament sectorials, mancada de recursos i sense un projecte de conjunt. En efecte, tot i la millora que, en termes generals, han conegut les viles i ciutats de Catalunya en els darrers vint anys, àrees molt importants de les nostres ciutats pateixen problemes importants d’ordre urbanístic i social que, en ocasions, lluny de resoldre’s, tendeixen clarament a empitjorar. De fet, el 55% del sòl residencial de l’àmbit metropolità, on habiten dues terceres parts de la població de Catalunya, tenen algun tipus de dèficit de qualitat (urbanització, ordenació, equipaments o accessibilitat). Aquests dèficits afecten amb particular intensitat els nuclis antics, les àrees d’expansió urbana i els polígons d’habitatges. En la major part dels casos, les carències urbanístiques van acompanyades, a més, d’una problemàtica social: envelliment, nivell de renda baix, pèrdua de població i concentració de grups amb necessitats especials. Entre aquestes àrees destaquen, per la gravetat dels problemes que s’hi plantegen, una sèrie de barris que representen el 7% de la superfície residencial, amb prop de 180.000 habitatges i una població de prop de 400.000 habitants. En aquestes àrees, els dèficits superposats d’ordenació, edificació i benestar requereixen operacions d’intervenció integrals. OBJECTIUS 1. Impulsar la rehabilitació integral, mitjançant la posada en marxa del Pla d’Intervenció Integrada en Barris, de les àrees que requereixen atenció especial adreçada a la rehabilitació de l’habitatge, la millora dels equipaments i l’impuls de l’activitat econòmica. MESURES Mesures en matèria d’intervenció integral en barris Emprendre la rehabilitació integral de 40 barris de tot Catalunya que requereixen atenció especial, en un període de quatre anys, mitjançant la posada en marxa del Pla d’Intervenció Integrada en Barris. La rehabilitació estarà adreçada tant a l’habitatge, com a la millora dels equipaments i l’impuls de l’activitat econòmica. Crear un fons de foment per a barris i àrees urbanes que requereixen atenció especial amb una dotació de 600 milions d’euros, en part procedents dels fons europeus. 86 �Concertar les actuacions amb els ajuntaments i altres administracions locals per a la intervenció conjunta. 87 �3.3. Drets de les dones i igualtat d’oportunitats A Catalunya, des de l’adveniment de la democràcia, s’han produït canvis accelerats en la situació de les dones, especialment si ens comparem amb altres països europeus. Això es deu, fonamentalment, a l’acció de les dones, que no s’han resignat al paper que, tradicionalment, se’ls havia atorgat i han trencat la frontera que separava l’àmbit públic del privat, l’antiga i persistent estructura social que perpetuava la divisió sexual del treball entre homes i dones. Són canvis que afecten tant les millores legislatives de què ens hem anat dotant com, sobretot, la mentalitat de les dones respecte al seu lloc i les seves potencialitats en la societat. Aquests canvis es concreten en algunes dades espectaculars, com ara la feminització de les universitats o l’increment de la taxa d’activitat femenina (el nombre de dones que volen accedir al mercat laboral). Això no obstant, aquestes dades no ens poden fer oblidar una realitat no tan positiva, que ens mostra com el nivell d’atur entre les dones és molt superior al masculí, malgrat la seva formació superior. També es constata que les diferències d’ocupació s’agreugen quan les dones estan en edat de fertilitat, sent en aquests casos molt més difícil accedir a un lloc de treball. Si tenim en compte que les dones són les qui més pateixen la precarietat contractual i les qui menys cobren subsidi d’atur, en totes les edats, es comprèn per què es parla de la feminització de la pobresa, un risc que amenaça totes les dones però especialment les que viuen soles per decisió pròpia o per circumstàncies de separació o viduïtat. Aquests factors ens dibuixen un quadre on, a totes llums, manca una política decidida envers l’ocupació i l’eradicació de la pobresa entre les dones. I què podem dir de les afortunades que han trobat una feina? També en aquests casos hi ha senyals d’alarma que ens han de fer estar alerta. Observem que les dones continuen cobrant un sou sensiblement inferior al dels homes per un mateix treball realitzat i també com moltes dones s’enfronten amb dificultats per a la seva promoció laboral, especialment si es tracta d’accedir a llocs de direcció. És el que s’anomena "sostre de vidre", un fenomen de segregació vertical que es produeix tant a l’empresa privada com a l’àmbit públic i polític. Els i les socialistes volem una societat on el saber de les dones i les seves aportacions estiguin reconeguts amb valor específic, i on la igualtat d’oportunitats en el mercat laboral i dins de les organitzacions estigui absolutament garantida. D’altra banda, les circumstàncies socials fan que, en aquests moments, les dones joves no puguin decidir lliurement sobre la seva maternitat. Les reivindicacions clàssiques sobre el dret a la no-maternitat han donat pas a una situació en què les dones no tenen llibertat real per decidir en quin moment volen tenir fills ni quants en volen. Es planteja la necessitat de triar entre la independència econòmica o bé la carrera professional i la maternitat. Cal, per tant, garantir la llibertat d’elecció entre les dones. És evident que l’organització social no està responent a les necessitats individuals ni familiars en l’atenció a les persones ni en els usos del temps, circumstàncies que obliguen moltes dones a realitzar dobles, i fins i tot triples jornades (quan fan treball voluntari o comunitari) que repercuteixen en la seva salut i en la qualitat de vida de tota la societat. I per tenir cura de la salut de les dones, no podem oblidar la necessitat d’una assistència sanitària pública universal amb visió de gènere. Certament, la introducció de la targeta sanitària individual ha suposat una autonomia més gran per a les dones, que poden 88 �accedir al sistema sanitari com a ciutadanes i no com a dependents d’un treballador (com succeïa fins ara). Malgrat això, a les prestacions no cobertes pel sistema públic i en tot l’entorn sanitari cal acceptar que encara existeixen diferències de gènere que deriven en desigualtats envers les dones. Es basen, sobretot, en imatges socials i prejudicis sobre la malaltia que, en ocasions, prioritzen l’atenció i el diagnòstic terapèutic en els homes respecte de les dones, donant també un valor diferent a les queixes i símptomes femenins respecte dels masculins. Així mateix, persisteixen diferències en els assaigs clínics, tant en la seva realització (ja que la majoria de vegades es fan amb homes) com en la interpretació de resultats, en què de vegades la complexitat de la biologia femenina no està prou contemplada. Cal, en definitiva, fer un esforç per introduir la perspectiva de gènere a la salut al llarg de tots els cicles de la vida de les dones, valorant les seves especificitats quant a morbiditat i, fins i tot, mortalitat. Cal treure les dones de la invisibilitat que han tingut per a la ciència, en general, i la medicina, en particular, per tal que la nostra societat sigui tan justa com pretenem. Finalment, com a socialistes, ens neguem també a tancar els ulls davant d’un problema tan greu com és el de la violència envers les dones. Només una política basada en el respecte i la igualtat d’oportunitats entre els sexes aconseguirà una Catalunya lliure de violència de gènere. Una mort setmanal de mitjana és molt més del que una societat conscient pot suportar. Es tracta d’una violència irracional, sustentada en arguments antiquíssims de la dona com a propietat masculina i de la qual moltes persones encara no han comprès que poden ser còmplices, si no se solidaritzen amb les víctimes, si no protegeixen les vides de les dones maltractades, si no treballem per la seguretat absoluta de cada una de les dones del nostre país. Es calcula que la violència física afecta unes 100.000 catalanes i la violència psicològica més del 50% de les dones. Amb aquestes dades, ningú no es pot quedar indiferent. Treballarem per sensibilitzar la societat i aconseguir actuacions actives contra la violència. Treballarem per no deixar impunes les agressions ni els agressors. Treballarem per educar el nostre jovent en la igualtat d’oportunitats i la independència de cada ésser humà. Només així estarem en el camí d’una societat en pau on les dones siguin valorades. Com a resposta a aquestes situacions, el nou Govern de la Generalitat proposarà un contracte social nou entre homes i dones que arribi a tots els àmbits de la nostra cultura, tant públics com privats. Això implica la reformulació de la distribució actual de tasques entre dones i homes per tal d’aconseguir una igualtat d’oportunitats efectiva. Implica també, com a eix fonamental de la nostra política, transformar les actituds i els valors socials que condicionen la imatge de les dones construïda a través de l’educació, el llenguatge i els mitjans de comunicació. Només així s’assoliran els objectius essencials d’aquest nou pacte social entre homes i dones que propugnem i que consisteix a: - Compartir responsabilitats familiars. Compartir el treball. Compartir el poder. Promoure les condicions que possibilitin aquesta societat en igualtat d’oportunitats. La nova distribució de funcions, juntament amb el reconeixement social de les aportacions específiques de les dones, permetrà superar els rols sexistes i crear una 89 �societat on dones i homes puguin desenvolupar les seves capacitats i enriquir-se mútuament en la vida personal, familiar i social. OBJECTIUS Les línies estratègiques de govern que conduiran a aquest nou pacte social entre dones i homes són les següents: 1. Aconseguir la transversalitat efectiva en el desenvolupament de les polítiques de govern. 2. Lluitar per una Catalunya lliure de violència envers les dones. 3. Assolir la igualtat d’oportunitats en el mercat laboral. 4. Treballar pels nous usos del temps: conciliació de la vida laboral, familiar i personal. 5. Garantir l’accessibilitat per a tots i per a totes amb polítiques de mobilitat quotidiana. 6. Incentivar la participació de les dones i les xarxes socials. 7. Oferir una atenció integral davant de les necessitats de les dones. 8. Promoure nous valors socials envers les dones. MESURES Mesures per aconseguir la transversalitat efectiva en el desenvolupament de les polítiques de govern Presentar un projecte de llei per a la igualtat d’oportunitats, que englobi tots els sectors polítics i socials implicats. Incorporar la perspectiva de gènere als nous programes de govern, decrets, projectes de llei i revisar els que ja existeixen, seguint la normativa que ha elaborat la UE. Mesures per lluitar per una Catalunya lliure de violència envers les dones Desenvolupar un pla integral contra la violència de gènere, que s’avaluarà i pressupostarà bianualment. Estudiar l’impacte de la violència envers les dones i elaborar mapes de recursos públics per a les dones víctimes de maltractaments (a escala autonòmica, provincial i local), recursos privats i també mapes dels serveis que ofereixen les associacions de dones i d’altres entitats. 90 �Impulsar un circuit de coordinació d’atenció i detecció de la violència de gènere a Catalunya. Una comissió permanent interdisciplinària elaborarà els protocols d’actuació pertinents i coordinarà les actuacions entre els diferents agents implicats, com ara els serveis sanitaris, policíacs, judicials, socials i els ens locals. Així mateix, garantirà l’atenció de qualitat i la calidesa envers les dones, el compliment de la legislació i la protecció i la recuperació personal de les dones que pateixen maltractaments. Aquest àmbit definirà mesures de formació específica de personal i protocols d’actuació efectiva. Desplegar en el territori, conjuntament amb les entitats locals, punts d’informació i atenció a les dones per atendre les seves necessitats, promoure la seva autonomia i eradicar la violència envers les dones. Aquests punts, un per cada 150.000 habitants, han d’estar integrats per treballadors/es socials, professionals de la psicologia i de l’assessorament jurídic. Aquests espais de proximitat tenen la triple funció de finestra única on rebre informació i primera atenció en casos de violència de gènere i d’altres temes d’interès per a les dones; la promoció de la seva emancipació, i el treball amb la societat per tal d’aconseguir una tolerància zero en la violència envers les dones. Crear centres d’atenció a les dones que pateixen violència –un a cada regió–, equipaments d’atenció integral especialitzats i de referència per a tots els serveis de la zona, destinats a la recuperació personal i socioeconòmica de les dones, i donar impuls a plans d’emancipació (inserció laboral i accés a l’habitatge). Garantir la creació d’una xarxa d’equipaments d’acollida que respongui a les diverses necessitats de les dones: centres d’urgència (en col·laboració amb els ajuntaments) –un a cada regió–, cases d’acollida, cases de recuperació integral i pisos pont. Garantir, per tant, l’existència i l’accés a aquests recursos per part de les dones, a tot el territori de Catalunya. Crear fiscalies especials, jutjats que atenguin de manera específica els casos de violència de gènere, dotant així de majors recursos les fiscalies i reforçant el torn d’oficina. Arribar a acords socials, incloent-hi els mitjans de comunicació, per dur a terme accions per a l’eradicació de la violència de gènere, especialment de conscienciació de la ciutadania per tal d’aconseguir la tolerància zero envers la violència de gènere. Promoure accions formatives amb infants i joves, tant en l’àmbit de l’educació formal com la informal, per a la prevenció de les relacions abusives i el foment d’aprenentatges de models alternatius de convivència en el marc d’una cultura per la pau. Prevenir, detectar i perseguir judicialment l’assetjament sexual i moral (mobbing) al lloc de treball i d’altres àmbits on es pugui produir. Mesures per assolir la igualtat d’oportunitats en el mercat laboral Crear l’Oficina per a la Igualtat de les Dones en el Mercat de Treball, depenent de l’Institut Català de la Dona (ICD). Aquesta oficina ha d’impulsar les mesures 91 �específiques per assolir la igualtat d’oportunitats de les dones en l’accés i en les condicions de treball, amb accions concertades amb els ajuntaments. Promoure programes estratègics d’acció positiva, formació, informació i sensibilització a treballadors/es i empresaris/es, dels drets i deures sobre la igualtat d’oportunitats i l’eliminació de les discriminacions de gènere en la línia de la responsabilitat social de les empreses que propugna la Unió Europea. Reduir la segregació de gènere a determinats sectors professionals en els quals les dones, tradicionalment, no estan presents o estan subrepresentades, afavorint la seva formació específica i sensibilitzar i esperonar les empreses per fer efectiva la seva inserció. Afavorir la presència i participació de les dones en els programes formatius per a la reconversió de les actituds i perfeccionament de les persones semiqualificades o qualificades perquè conservin el seu lloc de treball, o accedir a altres ocupacions de més qualificació. Posar en funcionament programes d’informació a treballadors/es i empresaris/àries, dels drets i deures sobre la igualtat d’oportunitats i sobre l’eliminació de les discriminacions de gènere. Fomentar la sensibilització, la formació i la posterior ocupació de les dones en professions científiques i tècniques. Fomentar els projectes d’autoocupació especialment orientats a millorar les ocupacions de les dones i establir programes formatius orientats a la formació de les dones per a la direcció. Adreçar programes de formació, assessorament i foment de l’ocupació als col·lectius de dones amb més dificultats per a la inserció laboral, com ara dones amb poca qualificació professional, dones majors de 45 anys, dones soles amb responsabilitats familiars, dones immigrants, etc. Presentar un informe sobre l’estat de les situacions de discriminació vers les dones al Parlament de Catalunya durant el primer semestre de cada any, per part de la Conselleria de Treball. Mesures per als nous usos del temps: conciliació de la vida laboral, familiar i personal Facilitar l’organització del treball de manera flexible per als treballadors/es, així com la flexibilitat a les escoles i en el teixit comercial. Introduir, a les negociacions de convenis col·lectius, més oportunitats de conciliació de la vida laboral, familiar i personal mitjançant la incentivació dels còmputs anuals dels horaris de treball, la incentivació del treball a temps parcial tant per a homes com per a dones sempre que sigui indefinit, reversible a voluntat del treballador/a i no precari. 92 �Mesures per garantir l’accessibilitat per a tots i per a totes Fer dels mitjans de transport instruments que garanteixin l’accessibilitat als llocs de treball, a l’assistència sanitària, a l’oci i als equipaments culturals, sense discriminació de gènere. Apostar pels transports que tinguin un ús menys discriminatori, com són els mitjans col·lectius i públics. Introduir, en els plans de mobilitat urbans i territorials, la perspectiva de gènere, perquè els homes i les dones vivim de manera diferent la ciutat i cal tenir en compte aquestes diferencies perquè no esdevinguin desigualtats d’accés. Mesures per incentivar la participació de les dones i les xarxes socials Fomentar l’accés a Internet per part de les dones com una eina estratègica de participació social que possibilita el treball comú i la comunicació entre dones diverses, per tal de visibilitzar el saber de les dones en l’àmbit públic. Impulsar nous models de lideratge que incorporin els valors de direcció femenins, com ara el treball en equip, l’horitzontalitat en els llocs de treball, les estructures flexibles, etc. com una manera d’enriquir les organitzacions i la vida social. Incloure a la llei electoral catalana la presència equilibrada d’homes i de dones a les candidatures i assumir la paritat com una de les mesures bàsiques per assolir la democràcia plena i compartida. Impulsar la presència paritària de les dones en tots els àmbits de la vida pública catalana: organitzacions empresarials, culturals, organismes de representació agraris, socials, etc. Mesures per oferir una atenció integral davant les necessitats de les dones Analitzar i publicar sistemàticament les repercussions de la salut física i mental de les dones contractades a temps parcial. Incloure, a l’anàlisi i programes de salut laboral, els riscos psicosocials i els de la doble jornada sobre la salut de les dones. Promoure polítiques de salut que permetin la qualitat de vida i la independència de les dones, sobretot en edats avançades. Estudiar la viabilitat de la renda bàsica universal com a mesura que podria eradicar la feminització de la pobresa, especialment en dones soles o en dones grans. Oferir informació i formació específica a les dones de zones rurals, tenint en compte les seves necessitats i circumstàncies per tal d’augmentar-ne el nivell d’autonomia i lideratge. Establir programes socials i sanitaris per a les dones que es dediquen a la prostitució i facilitar que puguin accedir a altres oportunitats. 93 �Mesures per promoure nous valors socials envers les dones Convertir la Generalitat en una institució exemplificativa respecte a la igualtat d’oportunitats i la conciliació de la vida laboral, familiar i personal. Treballar per una nova cultura social que contempli les dones i les seves característiques com un valor fonamental i necessari per a l’existència humana. Respectar les decisions sobre la maternitat, l’educació dels fills/es i qualsevol àmbit social, en el marc del respecte a l’autoritat i el saber femení. Adreçar campanyes als homes (infants, joves i adults) sobre actituds alternatives de vida respecte a l’atenció a la família, la conciliació de la vida laboral, familiar i personal, el repartiment del treball domèstic i, especialment, sobre la necessitat d’una convivència no violenta i respectuosa. Formar-los en els valors d’una nova masculinitat. Treballar en el concepte de “feminització de la política”, redefinint els espais públics i privats, estenent la democràcia a l’esfera domèstica, introduint nous temes a les agendes polítiques (com ara la sexualitat, la maternitat, l’avortament, el medi ambient, el tenir cura de les persones, la pau o d’altres que interessin específicament a les dones), repensant les ciutats d’acord amb les aportacions de les dones i reforçant la política de participació femenina. Aprofundir en la coeducació (tant amb professors/es com amb l’alumnat) com a mecanisme essencial per assolir la igualtat d’oportunitats entre homes i dones. Donar suport, en àmbits educatius, a accions encaminades a difondre valors d’igualtat d’oportunitats entre noies i nois. Introduir en els plans d’estudi assignatures transversals sobre igualtat encaminades a fomentar valors de solidaritat i convivència cívica 94 �3.4. Llibertat sexual La situació social de les persones homosexuals ha millorat en els darrers temps. En la majoria dels països democràtics, els gais i les lesbianes han vist reconeguts drets comuns i un prestigi social que fins ara els eren negats. Els darrers vint anys no han estat una excepció a aquest progrés a Catalunya i a l’Estat espanyol. Gais i lesbianes aporten a la societat actual un seguit de valors com a comunitat. Han format una xarxa social informal que, de manera contínua, transmet a la societat missatges a favor del respecte a la diversitat sexual i afectiva: el “viu i deixa viure”. Una altra contribució a la societat és una redefinició no sexista, ni “heterosexista” de les identitats masculina i femenina. Aquest avenç en els drets que s’ha produït en el darrers temps en la societat és un clar exemple de la necessitat de majors espais de llibertat en els àmbits de la sexualitat i l’afectivitat. La presència creixent de gais i lesbianes a la vida social, d’una manera visible, demostra que la seva contribució a la vida col·lectiva és indispensable. La seva igualtat i llibertat és profitosa per al conjunt de la societat. Les accions destinades a la millora de la qualitat de vida dels gais i les lesbianes s’han desenvolupat sovint des de l’actitud de la tolerància. Els gais i les lesbianes creuen que aquesta ha estat una perspectiva errònia del tractament de les seves reivindicacions. La tolerància, en ella mateixa, és un mecanisme de control de les minories, ja que, per definició, allò que no agrada es tolera. Tolerància no és sinònim de normalització. Es tolera els dissidents mentre no pretenguin exercir drets ciutadans comuns. La tolerància és un acte de caritat, que no resol res. Des del nou Govern de la Generalitat treballarem per a una igualtat real. I és que, malgrat els avenços i la integració, encara queda molt a fer. La llibertat i la igualtat dels gais i les lesbianes no són del tot reals i efectives. La presència social de les dones i els homes homosexuals (i el seu tractament) encara és inferior a la dels homes i les dones heterosexuals, no s’ha avançat prou en el reconeixement i l’aplicació efectiva de les normes legals que regulen el dret a la igualtat d’oportunitats. La identitat gai i lesbiana continua sent un fenomen clarament urbà. Viure d’una manera visible la pròpia homosexualitat encara comporta un cost social de marginació i discriminació. La política educativa continua sense prestar l’atenció que correspon al fenomen de la pluralitat sexual i familiar. La dona lesbiana continua patint un doble procés de control social. Als tòpics de sempre sobre els gais i les lesbianes, se n’hi han afegit uns altres que intenten positivitzar l’homosexualitat, però que no deixen de constrènyer-la en uns rols que no es corresponen a la realitat de diversitat i pluralitat de les persones homosexuals. La situació, en la major part del món, continua sent catastròfica: l’assassinat, la tortura i el menyspreu envers gais i lesbianes continuen sent quotidians en els països del sud, mentre que a Occident els gais i les lesbianes no han deixat de ser ciutadans de segona, pàries socials a qui la seva diversitat sexual i afectiva ha fet mereixedors del càstig legal i l’ostracisme social. Finalment, els i les transsexuals pateixen actituds socials de rebuig, així com diverses limitacions legals que fan que no puguin viure la seva condició amb la plenitud necessària. El nou Govern de la Generalitat tindrà com a referent central la plena igualtat de les persones, així com la igualtat bàsica entre tots els éssers humans. És una evidència que 95 �la sexualitat i l’afectivitat no poden, en cap cas, constituir un impediment per al ple i lliure desenvolupament de la personalitat, ni ser tampoc un factor de desigualtat. Si l’homosexualitat és un manifestació més de la pluralitat sexual i afectiva de les persones, el nou Govern assumirà l’homosexualitat com una forma de sexualitat i afectivitat plenament equiparable a l’heterosexualitat. Per això, garantir el lliure exercici de la sexualitat i l’afectivitat com un dret de les ciutadanes i els ciutadans serà una prioritat del nou Govern de la Generalitat. Hem de fer de la llibertat sexual de les persones una llibertat efectiva i real. Aquest ha de ser el sentit de la llibertat en el segle XXI: treballar per una llibertat plena de les dones i els homes. OBJECTIUS 1. Assolir la plena igualtat de gais, lesbianes i transsexuals, i promoure la normalització del fet homosexual i transsexual. 2. Vetllar pels drets de gais, lesbianes i transsexuals a la lliure expressió de la seva sexualitat i al desenvolupament de la personalitat, i assegurar l’equiparació legal del fet homosexual i transsexual. 3. Garantir el respecte a la dignitat de la persona, independentment de la seva orientació sexual, i defensar la no-discriminació a causa de l’opció sexual. MESURES Mesures per al foment de la igualtat d’aquests col·lectius Donar suport a les actuacions i iniciatives de les associacions de gais i lesbianes, o a aquelles que, en un marc d’actuació més ampli en la defensa de la igualtat o la diversitat, incloguin la normalització d’aquest col·lectiu. Propiciar el treball conjunt de col·laboració entre les organitzacions socials i els col·lectius sense ànim de lucre que treballen en la defensa dels drets dels gais i lesbianes, i totes les administracions per tal de promoure els valors de respecte i igualtat. Defensar, davant de situacions de discriminació, les persones homosexuals, ja sigui mitjançant serveis específics de suport o bé a través de la inclusió d’aquest col·lectiu de manera específica en els serveis de defensa dels drets dels ciutadans (defensor del ciutadà, oficina per a la no-discriminació, etc.). Mesures per al reconeixement dels drets dels homosexuals i dels transsexuals Equiparar parelles de fet, amb independència de la seva orientació sexual, en el conjunt d’ajuts i suports (serveis socials, política d’habitatge, formació, treball, etc.). 96 �Revisió del Codi de Família i de la Llei d’unions estables de parella per incloure-hi el tractament de l’homosexualitat en tots els seus aspectes i donar curs, en els parlaments català i espanyol, a la regulació dels drets de matrimoni i adopció. Establir el diàleg entre l’Administració i el conjunt d’associacions legalment constituïdes d’aquest àmbit, a fi de remoure tots els obstacles per a la plena igualtat de les persones pel que fa a la seva orientació sexual i gènere. Garantir el desenvolupament de les polítiques d’igualtat que en resultin, en tots els sectors (joventut, immigració, gent gran, etc.). Obrir un espai de reflexió entre les associacions de gais i lesbianes i el conjunt de la comunitat educativa, per tal de tractar en profunditat el fet de la llibertat sexual i la introducció de mesures pedagògiques antidiscriminatòries. 97 �3.5. Facilitar l’emancipació del jovent El jovent de la Catalunya d’avui està format per una de les generacions més preparades i amb més capacitats de transformació de la història d’aquest país. Però, al costat d’aquesta realitat, molts joves troben contínues dificultats que els impedeixen poder desenvolupar plenament els seus projectes de vida, trobar ocupacions on aportar els seus coneixements, emancipar-se i entrar en la vida adulta. La majoria de les persones joves no es poden emancipar i romanen en els domicilis paterns fins als 30 anys o més. L’any 2002, el 67% de joves entre 25 i 29 anys encara vivien a casa dels pares. L’índex de joves membres d’associacions, molt baix i molt per sota de la mitjana europea, mostra que la condició juvenil, generosa en les seves respostes solidàries davant les injustícies de la societat, no troba en l’associacionisme una forma vàlida d’expressió de les seves inquietuds. L’actual Govern de la Generalitat ha fet poc per modificar aquesta situació. L’existència del Pla Nacional de Joventut no ha estat suficient per respondre a les necessitats d’aquesta nova condició juvenil. Han faltat recursos i capacitat d’implementació concertada amb totes les administracions per dur a terme polítiques actives i eficaces. El Pla ha servit, sobretot, per fer activitat publicitària. La condició juvenil, amb noves necessitats, exigeix que el Govern de la Generalitat faciliti les condicions necessàries perquè els joves es puguin emancipar. Emancipar-se significa assolir el màxim desenvolupament personal: entre altres coses, l’accés a un lloc de treball i a un habitatge. El nou Govern de la Generalitat assumeix la qüestió de l’emancipació juvenil com un tema prioritari. El nou Govern de la Generalitat ha d’ordenar la seva política de joventut entorn a tres eixos bàsics: l’educació i la cultura, el treball i l’habitatge. Cal un sistema educatiu on tant l’ensenyament professional com la formació universitària de grau mitjà i superior de titularitat pública siguin els protagonistes i impulsors de la formació continuada, a través de la reorientació i ampliació de les seves funcions tradicionals. En l’àmbit del treball, té especial importància reduir la temporalitat i combatre la inestabilitat i la inseguretat laboral. A llocs de treball fixes, contractes indefinits; a igual treball, igual salari. No volem cap jove sense més formació o treball garantits en acabar l’etapa d’educació obligatòria. En l’àmbit de l’habitatge, el nou Govern de la Generalitat arbitrarà un paquet d’accions adreçades a afavorir l’accés dels joves a un habitatge, en lloguer o en propietat. 98 �OBJECTIUS Els tres eixos d’una política adequada de joventut se situen, fonamentalment, entorn de la formació, el treball i l’habitatge. Sobre aquests eixos se situen les Taules d’Emancipació Juvenil, que esdevindran la xarxa d’actuació de les administracions públiques en matèria de joventut. Integrant en un mateix centre els serveis fins ara dispersos, es podran atendre de manera combinada i personalitzada les necessitats de cada persona jove en un territori determinat. Aquests centres permetran: 1. Conèixer en profunditat els mercats locals de treball, formació i habitatge del territori. 2. Identificar les necessitats i particularitats d’aquests territoris. 3. Establir una xarxa de relacions amb els agents econòmics i socials locals implicats. 4. Desenvolupar polítiques personalitzades segons les singularitats del mercat de destí. 5. Intermediar entre joves, empresaris, centres de formació i els que ofereixen habitatge de lloguer o compra. Les taules actuaran com a punts de servei on es podrà tractar i resoldre de manera personalitzada i integral la problemàtica juvenil al voltant dels tres eixos bàsics: formació, educació, treball i habitatge. MESURES Mesures per fomentar la formació dels joves Potenciar que els programes de garantia social (PGS) cerquin la reinserció en el sistema educatiu i no només la sortida ocupacional. Desenvolupar una política de beques que incentivi els alumnes capacitats a continuar els estudis, davant de l’alternativa d’incorporar-se al mercat de treball, en la perspectiva d’assolir una taxa d’escolarització postobligatòria del 80% de les persones entre 16 i 25 anys. Potenciar i prestigiar el cicles formatius professionals, especialment els vinculats amb els oficis. Afavorir la possibilitat d’alternar formació i treball. Consolidar un sector no universitari d’ensenyament superior per donar resposta a les necessitats tècniques del sector productiu del nostre país, vinculant l’ensenyament al progrés social i econòmic a través del teixit associatiu i del món empresarial. Potenciar l’intercanvi de joves de diversos països i la creació de xarxes d’interculturalitat i solidaritat. Mesures per fomentar la inserció laboral dels joves Vetllar perquè la contractació dels joves es produeixi en igualtat de drets socials i laborals evitant l’existència de discriminacions per raons d’edat. 99 �Potenciar els programes de formació i ocupació (escoles taller, cases d’oficis), en condicions de qualitat, per inserir els joves amb greus dificultats per continuar els estudis, així com potenciar la utilització dels contractes amb contingut formatiu (pràctiques i formació), vetllant per un ús correcte i afavorint-ne l’estabilitat. Donar suport a les iniciatives empresarials dels joves, especialment les relacionades amb l’aparició de noves activitats i, en particular, les relacionades amb el reforçament de la inclusió social, el lleure i el medi ambient. Oferir a totes les persones joves en situació d’atur, en el termini màxim de sis mesos, una oferta formativa ocupacional adequada a les seves potencialitats o una oferta de treball a través del Servei d’Ocupació de Catalunya o les Taules d’Emancipació Juvenil. Mesures per afavorir l’adquisició d’habitatges per als joves Impulsar una oferta adequada a les necessitats de la gent jove, facilitant l’accés a l’habitatge (bosses de lloguer, foyers, lloguer rotatori, convivència amb gent gran). Programa de suport per a l’accés al primer habitatge, tant pel que fa al finançament per a l’adquisició com a les garanties exigibles en els contractes de lloguer. Aplicar l’IVA reduït a les promocions de sòl destinat a habitatge protegit. Aplicar un marge de reducció en l’ITP i concedir una desgravació o ajut de 600 € anuals per contractes a persones joves. 100 �3.6. Serveis sanitaris de qualitat per a tothom La salut és l’element de la vida més apreciat per la ciutadania i les polítiques públiques són determinants per garantir-la. El sistema de salut es consolida com a Sistema Nacional de Salut, finançat a base d’impostos, a la Llei general de sanitat de l’any 1986, que garanteix la protecció de la salut del ciutadà i és un dels instruments més poderosos de redistribució de la renda i d’igualtat d’oportunitats, juntament amb l’educació i les pensions, principals elements dels estats del benestar europeus. A Espanya i a Catalunya, s’ha viscut un procés accelerat de construcció del sistema sanitari i més si es té en compte el baix nivell de prestacions i de recursos de què partíem. Les polítiques públiques de salut són clarament un dels pilars bàsics del sistema de benestar social avançat perquè, a més de ser un instrument de cohesió social, és alhora font de riquesa i d’ocupació (el sector sanitari té un pes del 3,9% en el PIB català, l’1% de la població treballa en una empresa sanitària publica i 49.774 persones formen part del personal sanitari). Des de mitjans dels noranta fins avui s’ha perdut la iniciativa i el lideratge polític per orientar el sistema, ja que la sanitat no ha estat una prioritat per al Govern de la Generalitat de Catalunya, sobretot en temes com la salut pública, la salut mental, la salut ambiental, la salut laboral i la defensa del consumidor. D’aquesta manera, s’ha produït una pèrdua de confiança creixent dels ciutadans en l’atenció sanitària (llistes d’espera, ambulàncies, etc.) i en la protecció de la salut (vaques boges, legionel·losi, intoxicacions alimentàries, etc.). A més, constatem el desencís i manca de motivació dels professionals i una iniquitat territorial creixent. En definitiva, podem parlar de crisi del model sanitari català i del seu finançament. El nou Govern ha de revisar i actualitzar el sistema sanitari, conservant-ne els elements vigents, útils i eficaços, tornant-ne a examinar d’altres i generant noves idees, projectes i il·lusions que trenquin amb les inèrcies i carències actuals. El nou Govern de la Generalitat ha de modernitzar l’Institut Català de la Salut. El nou ICS gaudirà una veritable autonomia de gestió, i descentralitzarà la presa de decisions operatives als centres o a xarxes integrades en el territori. Cal reformar l’administració sanitària catalana, garantint-ne la viabilitat econòmica, i executar un pla especial d’inversió per millorar el servei. La gestió pública del sistema sanitari pot ser, i ha de ser, de qualitat i eficient. Aquest nou sistema de salut ha d’integrar i coordinar els serveis socials d’atenció a la dependència juntament amb l’atenció sanitària i prioritzar la salut pública entesa com a promoció de la salut, prevenció i vigilància de la malaltia, protecció de la salut general, de la salut laboral i la mediambiental. 101 �Salut mental Cal fer especial esment en la salut mental. Catalunya va ser capdavantera en la reforma de l’assistència psiquiàtrica però, un cop restaurada la Generalitat i després de rebre els primers traspassos en matèria sanitària, va romandre aturada durant tota la dècada dels anys vuitanta, fins a la promulgació de la Llei d’ordenació de la sanitat a Catalunya (LLOSC), l’any 1990. El desenvolupament de l’assistència psiquiàtrica dels darrers anys s’ha basat, sobretot, en les estructures hospitalàries històriques, fent girar el sistema al voltant de les necessitats dels centres i no de les dels malalts i els seus familiars. No han existit uns criteris clars i explícits de planificació global del fenomen, fet que ha provocat una proliferació de dispositius d’assistència sanitària especialitzada, amb molta iniquitat en l’accés territorial i la qualitat. Actualment, Catalunya està per sota de la mitjana de l’Estat en despesa sanitària destinada a l’atenció psiquiàtrica per habitant. El propòsit del nou Govern de la Generalitat és afavorir la normalització de la vida de les persones que pateixen malalties mentals i de les seves famílies. Així doncs, caldrà establir una coordinació interdepartamental per tal que el malalt mental i les famílies que en tenen cura tinguin recursos per a la integració social i laboral del malalt. Salut pública Un altre àmbit de l’actuació del Govern de la Generalitat en sanitat que requereix una intervenció especial i un canvi d’orientació és el de la salut pública. Catalunya té un dels dèficits més importants d’Espanya i d’Europa en el desenvolupament de la salut pública i altres temes relacionats amb ella (salut ambiental, salut laboral, defensa del consumidor, etc.). Pel Govern de CiU, aquest no ha estat mai un tema prioritari i, per això, no existeix al nostre país una xarxa catalana de salut pública. L’exemple més clar d’aquest dèficit és que Catalunya té el nombre més elevat de malalties disentèriques d’Espanya i una de les taxes d’intoxicació alimentària més elevades. Ús racional dels medicaments: increment de l’ús dels genèrics L’ús dels medicaments és bàsic per al control de les malalties i redueix el nombre de baixes laborals, d’ingressos hospitalaris, d’intervencions quirúrgiques, millora la qualitat de vida i, per tant, redueix la pèrdua de vides humanes. Ara bé, els medicaments també poden tenir efectes negatius sobre la salut de l’usuari, en els casos en què hi ha una selecció inadequada dels medicaments o si se’n fa un ús inadequat. L’espectacular creixement del consum de medicaments i de la despesa farmacèutica ha estat motiu de preocupació en el conjunt de la UE. A Catalunya la despesa pública en medicaments és molt elevada: la mitjana de creixement durant els darrers vuit anys ha estat al voltant de l’11% anual. I la despesa en medicaments suposa al voltant del 24% de la despesa sanitària pública total. 102 �Cal una aposta decidida per fomentar el bon ús dels medicaments, impulsar l’ús dels genèrics i racionalitzar la despesa, actuant en tots els sectors implicats: usuaris (consumidors), indústria farmacèutica i prescriptors (metges i farmacèutics). Medicines naturals Un altre tema d’interès creixent en aquest àmbit és el de les medicines naturals (naturopatia, osteopatia, homeopatia, medicina tradicional xinesa i acupuntura). A Catalunya, l’interès per aquestes pràctiques representa la recuperació d’una llarga tradició i experiència, i hi ha més de 2.000 professionals en actiu al sector. En aquest sentit, les administracions de l’Estat i de Catalunya han ignorat la medicina natural i l’han deixat en una situació d’al·legalitat: es pot consumir i practicar, però cap Administració no en garanteix la qualitat al consumidor ni empara el professional. El nostre compromís és el de regular les medicines naturals com a part dels recursos per a la salut i com a complementàries de l’actual medicina convencional. A través de la regulació i avaluació, es garantirà la qualitat de l’oferta i la formació, i l’estabilitat i el reconeixement dels professionals. OBJECTIUS Salut (atenció sanitària, salut pública i serveis socials d’atenció a la dependència) Establir un model basat en la salut més que en la malaltia i en “tenir cura” davant de la cronicitat. Millorar la qualitat de l’atenció sanitària amb un enfocament biopsicosocial i amb perspectiva de gènere. Potenciar l’atenció primària de salut com a base fonamental del sistema sanitari. Prioritzar la salut pública i oferir garanties de salut i de seguretat alimentària. Atendre la cronicitat en les situacions que ho requereixin, mitjançant serveis socials d’atenció a la dependència. Situar el ciutadà com a centre del sistema. Dret a decidir sobre la pròpia vida i una mort digna. Establir polítiques públiques per disminuir les desigualtats socials en salut i incorporar en el Pla de Salut objectius substancials i avaluables en la reducció de la mortalitat. Millora del finançament sanitari i increment dels recursos. 103 �MESURES Mesures per millorar i reformar l’atenció primària Garantir un temps de visita suficient de deu minuts, proporcionar més recursos humans per tal d’adaptar les plantilles a les peculiaritats geogràfiques i socials de l’àrea, i incrementar la capacitat resolutiva dels centres d’atenció primària (CAP). Atendre els ciutadans i les ciutadanes abans de 24 hores amb el seu metge de capçalera en els centres de salut (sempre que la situació no sigui urgent). Realitzar la revisió anual de la història clínica a tots els ciutadans i ciutadanes per tal de garantir les activitats preventives i de promoció i protecció de la salut adequades a cada persona d’acord amb l’edat, hàbits, etc. Augmentar la cartera de serveis: prestacions dentals gratuïtes per a nens i nenes entre 6 i 14 anys i per a malalts crònics. Proporcionar atenció podològica a malalts de risc (diabètics, malalties de l’aparell circulatori, etc.). S’establiran mecanismes per tal d’evitar problemes d’equitat en el tracte i en els resultats de la salut de la ciutadania, establint terminis per a la integració total de tots els professionals sanitaris de l’atenció primària. Potenciar l’atenció domiciliària. L’atenció primària atendrà millor les persones grans i les persones que en tenen cura, mitjançant l’ús conjunt dels recursos socials i sanitaris, amb la col·laboració estreta dels ajuntaments. Dur a terme un canvi d’orientació en el sistema per dotar-lo d’eines de salut pública i comunitària que permetin la promoció de la salut, la prevenció de la malaltia i que evitin la medicalització excessiva. Així doncs, els centres d’atenció primària, a part de cobrir l’atenció sanitària, gestionaran l’aplicació de programes de salut pública i de programes d’atenció integral a la dependència. Introduir formació per una concepció integral de la persona en els CAP. La plantilla dels centres d’atenció primària s’ha d’adaptar al tipus de població i a les seves necessitats (increment d’immigració, increment de la natalitat, població envellida, etc.). Adequar els sistemes d’informació de l’atenció primària i fer-los compatibles amb els de la resta del sistema sanitari per tal d’aconseguir una bona coordinació entre nivells assistencials, respectant la privacitat del pacient. Els centres d’atenció primària han d’actuar com a motors de difusió de la informació i la formació dels usuaris de la sanitat pública. El personal sanitari, amb ajuda d’altres professionals, s’ha d’encarregar de la pedagogia sanitària de la població. 104 �L’assistència domiciliària ha de cobrir i fomentar la recuperació dels pacients en el seu entorn habitual, des d’una perspectiva sanitària i social, amb la participació d’equips multidisciplinars i acompanyada de polítiques de suport a la família. Prestar especial atenció a les malalties estranyes, amb centres de referència a Catalunya, en el camp científic i, molt especialment, en la reinserció del malalt a la societat i en el suport a les famílies i a les persones que en tenen cura. Tenint en compte l’increment de població procedent d’altres països, es facilitarà al personal de l’atenció primària la formació en la diversitat intercultural i en les patologies pròpies de cada país. Mesures per reduir les llistes d’espera Garantir serveis accessibles de diagnòstic ràpid a tot el territori, que evitaran les demores en la realització de proves o estudis i serviran per fer un diagnòstic precoç de malalties greus (com les oncològiques o cardiològiques). Reorganitzar l’oferta d’especialistes, fet que permetrà donar garanties d’un temps màxim d’espera d’entre un i dos mesos per a les visites no urgents, segons l’especialitat. Assegurar un temps màxim d’espera inferior als sis mesos per a les intervencions quirúrgiques de malalties no greus (cataractes, pròtesi de genoll i maluc, hèrnies, varius, etc.). Periòdicament, es revisarà quines són les intervencions amb llistes d’espera per evitar que l’actuació preferent en unes operacions no provoqui llistes d’espera en d’altres. Gestionar amb transparència les llistes d’espera. Establirem uns registres centralitzats que publicaran cada mes els indicadors de temps d’espera per centres, per procediments quirúrgics i per proves complementàries i visites d’especialistes. Proporcionar al pacient un certificat d’inclusió en una llista d’espera, perquè pugui tenir constància escrita del moment en què ha entrat en llista d’espera. Mesures per uns serveis sanitaris més confortables i humanitzats Millorar l’accessibilitat, les infraestructures i el confort de l’atenció primària i dels serveis d’urgència. Garantir una atenció telefònica o via Internet adequada. Introduir millores a les habitacions dels hospitals per fer-les més confortables. A les habitacions que no puguin ser individuals, els llits quedaran separats per mampares que garanteixin la intimitat. Els acompanyants disposaran de butaques més còmodes. Cap habitació no tindrà més de dos llits i la tendència de cara al futur ha de ser augmentar el nombre de cambres individuals, especialment en ginecologia i obstetrícia, i per a malalts en fase terminal. Millorar les infraestructures de les urgències hospitalàries per augmentar la intimitat, la dignitat i la comoditat del pacient. 105 �Millorar l’atenció hospitalària urgent per poder disminuir el temps d’espera en els serveis d’urgència. Millorar el transport urgent (urgències i emergències sanitàries) arreu de Catalunya, diferenciat del transport programat (trasllat de malalts a rehabilitació, visites hospitalàries, diàlisi, etc.). Creació d’una xarxa de transport sanitari urgent que contribueixi a disminuir el temps d’arribada als punts d’assistència, tenint en compte les particularitats territorials i la distribució de la població. Increment del transport sanitari medicalitzat per tal que arribi a tot el territori en les mateixes condicions, amb els mateixos temps de resposta i amb la mateixa oferta de serveis, en funció del territori. Assegurar la coordinació de tots els recursos sanitaris d’urgència dins d’un mateix territori, en el marc del 112 català. Millorar l’atenció a les emergències sanitàries extrahospitalàries, fent del 112 un número especialment sanitari i perfectament coordinat amb d’altres actuants del món de les emergències. Mesures per garantir l’atenció a les malalties cròniques Oferir un servei integral, sanitari i social a domicili, amb un treball conjunt de tots els professionals, en especial dels auxiliars de la llar, els treballadors socials i els infermers/es. Aquests darrers seran els professionals clau d’aquest servei, que es gestionarà des de l’àmbit local i als centres d’atenció primària (CAP). Creació de l’Agència Sociosanitària d’Atenció a la Dependència, que tindrà les funcions de planificació i de garantir l’accés i la qualitat dels serveis sanitaris i socials per a les persones amb dependència (malalts crònics, persones grans, amb discapacitats, malalts mentals, etc.), amb el finançament adequat i impulsant-hi la participació de les organitzacions socials no lucratives. En l’àmbit local –municipi o mancomunitat de municipis–, els serveis d’atenció sanitària i social garantiran un suport adequat a les persones amb dependència, en què es prioritzarà la dependència greu, el suport a domicili, la rehabilitació i, quan siguin necessaris, habitatges amb suport, centres de dia i residències. Establir mecanismes d’informació i de suport efectius a les entitats (associacions, fundacions, etc.) que agrupen voluntaris, familiars i malalts crònics (càncer, Alzheimer, fibromiàlgia, reuma, parkinson, malalties neuromusculars, malalts mentals, etc.), i coordinats amb la sanitat i els serveis socials públics. Que tota la població amb dependències pugui accedir als serveis amb igualtat de criteris de qualitat en l’assistència i el més a prop possible del seu entorn. Mesures per garantir un plantejament integral de la malaltia mental Implementar un nou model de salut mental que tindrà les característiques següents: serà d’accés universal i de responsabilitat pública; abordarà la malaltia amb una 106 �visió biopsicosocial (sanitària, social i psicològica alhora); els serveis hauran d’estar a prop del malalt i la comunitat intervindrà en l’atenció per evitar-ne l’aïllament; serà equitatiu territorialment; s’acordarà amb tots els agents de salut, i rebrà un finançament suficient que, a més, permetrà incrementar la recerca i la prevenció. S’integrarà la salut mental en els hospitals generals i en les estructures sanitàries d’àmbit territorial. Desplegament de dispositius assistencials d’àmbit comunitari (hospitals de dia, serveis d’internament a la comunitat i atenció domiciliària, comunitats terapèutiques i rehabilitadores) com alternativa a l’hospitalització tradicional en els grans hospitals psiquiàtrics. Afavorir la reinserció social i laboral del malalt psiquiàtric. Establir mecanismes per tal de garantir la continuïtat en la trajectòria assistencial del malalt mental més greu (trastorns mentals severs). Posar l’accent en una articulació adequada per efectuar un treball en xarxa entre els diferents agents de la salut mental i associacions d’usuaris i famílies, professionals, entitats proveïdores i diferents estaments de l’Administració. Establir criteris d’ús racional de psicofàrmacs i anàlisi de les seves indicacions. Realitzar un mapa de recursos per a la salut mental i accions per desplegar en vuit anys per a la universalització de l’assistència i les garanties de qualitat i d’equitat territorial. Definir la cartera o prestacions bàsiques de salut mental de tots els departaments implicats, amb indicadors de qualitat assistencial. Possibilitar que l’atenció sanitària primària atengui les persones amb trastorns mentals lleus i assegurar la formació adequada a la xarxa d’atenció hospitalària, sanitària, social i primària, i el treball conjunt entre la xarxa de salut mental i la xarxa sanitària i social bàsiques. Potenciar la intervenció psicoterapèutica i social de l’entorn familiar de les persones amb trastorns mentals lleus. Introduir de manera gradual terapeutes grupals a les àrees bàsiques de salut per donar cobertura psicoterapeuta a l’atenció dels trastorns mentals lleus. Increment del nombre de psicoterapeutes i terapeutes grupals en els centres de salut mental, així com dels infermers/res especialistes en salut mental. Donar suport a les associacions de familiars de malalts mentals de Catalunya, les associacions de malalts mentals i les de professionals de la salut mental. Integrar la xarxa de salut mental i la xarxa d’atenció a drogodependències dins de la xarxa integrada de salut. Mesures per millorar la salut pública Crear l’Agència de Salut Pública, amb un infraestructura (epidemiologia, recerca científica, laboratoris) basada en el rigor científic. Els serveis corresponents abordaran aspectes fonamentals, com la promoció de la salut, la prevenció de la 107 �malaltia i la protecció de la salut, l’educació per a la salut, la salut laboral, la salut comunitària, la seguretat alimentària, la seguretat viària i la salut mediambiental. Crear instruments de coordinació entre la formació, la recerca i l’aplicació de la salut pública. Reforçar els serveis de vigilància epidemiològica de manera que es garanteixi el seguiment de tots els casos notificats de malalties transmissibles de rellevància sanitària, per tal d’esbrinar l’origen de la infecció i poder identificar, tractar i prevenir altres casos. Millorar la formació dels tècnics en salut pública i vetllar per la seva carrera professional. Estimular la recerca a través de la xarxa de salut pública a Catalunya, que permetrà obtenir dades actualitzades dels problemes de salut emergents per realitzar-ne una prevenció adequada. Un esforç en anàlisi epidemiològica servirà per decidir els objectius en salut i per a l’avaluació dels programes. Fomentar estratègies en relació amb l’exercici físic, l’alimentació correcta, el sexe segur, la prevenció d’embarassos no desitjats, la reducció de riscos i danys en l’ús de drogues il·legals i l’educació per a la salut al llarg de tota la vida, amb especial atenció a la salut escolar i als col·lectius més vulnerables. La promoció de la salut i la prevenció seran estratègies essencials en l’abordatge de les drogodependències, especialment del tabac i l’alcohol, però també l’heroïna, la cocaïna, les drogues de síntesi i altres substàncies addictives. Els programes d’acció contra les drogodependències hauran de contemplar la participació activa de les administracions locals. Així ho recomanen els components preventius, comunitaris, rehabilitadors dels programes. Els dispositius assistencials d’atenció a la drogoaddicció estaran integrats als serveis de salut mental. Donar suport a la lluita contra la sida, com a malaltia que ens afecta a tots i a totes. Realitzar campanyes de prevenció contra la sida i la resta de malalties de transmissió sexual i fomentar l’ús de mètodes anticonceptius. Programes generalitzats sobre sexualitat a centres educatius i centres cívics, i repartiment gratuït de preservatius, especialment entre els sectors considerats de més risc per a la transmissió del virus de la sida (persones dedicades a la prostitució, adolescents, etc.). Estendre els serveis que proporcionen xeringues esterilitzades als drogoaddictes, per evitar el contagi de la sida a través de xeringues infectades. Atendre les persones seropositives. En el cas de persones que no tinguin la sida, però que en siguin portadores del virus, proporcionar gratuïtament la medicació que necessiten per no desenvolupar la malaltia. En el cas de persones que ja tinguin la malaltia, procurar que disposin del màxim d’atencions mèdiques possibles. Dotar de més mitjans la sanitat pública per fer front als malalts/es d’anorèxia, bulímia i altres trastorns de l’alimentació. Vetllar perquè els mitjans de comunicació disminueixin les imatges de dones extremadament primes, presentant-les com a 108 �models a seguir. Realitzar campanyes per difondre bons hàbits alimentaris i de salut. Cal explicar els avantatges de la dieta mediterrània per evitar un consum excessiu del menjar tipus fast-food i fomentar la pràctica de l’exercici físic per combatre la sedentarietat. Elaborar i presentar un informe de salut de Catalunya cada any i per cada regió sanitària. Establir programes concrets de salut pública per a cada àmbit territorial local, adaptats a les necessitats reals de salut dels ciutadans de cada territori. Mesures per millorar la gestió de l’Institut Català de la Salut Dotar cada hospital i equip d’atenció primària de l’ICS d’elements efectius d’autonomia de gestió. Crear òrgans de govern a cada hospital o àmbit territorial de l’ICS, amb la participació de l’administració local. Presentar anualment, igual que els altres centres de la xarxa, un informe sobre la gestió de l’Institut Català de la Salut i els seus resultats en el camp de la salut. Mesures per garantir l’ús racional dels medicaments Promoure un pacte amb els diferents sectors implicats per a l’ús racional dels medicaments (ciutadania, professionals sanitaris, farmacèutics, distribuïdors, indústria farmacèutica). El bon ús de la targeta sanitària individual serà un element estratègic per a l’avaluació del consum de fàrmacs. Desenvolupar un programa de qualitat en l’àmbit del medicament dins d’un marc normatiu per a l’acreditació dels serveis sanitaris públics, que permetrà la millora de les activitats assistencials que incideixin en el bon ús del medicament. Assegurar el seguiment i control de les compres de medicaments realitzades pels serveis farmacèutics de la Xarxa Pública Hospitalària per optimitzar la política actual, agilitar els procediments i dotar de transparència el sistema. Centralitzar la informació i crear preus de referència propis del sistema. Potenciarem les funcions de promoció de la salut i de prevenció de la malaltia de les oficines de farmàcia i la coordinació amb els serveis d’atenció primària. Cercar el consens amb tots els agents implicats entorn d’un nou sistema de retribució de les oficines de farmàcia que contempli les funcions assistencials i sanitàries dels professionals farmacèutics, per tal d’impulsar les modificacions legals pertinents. Impulsarem programes globals d’atenció farmacèutica amb la coordinació de l’Oficina de Farmàcia i els centres d’atenció primària que incloguin la detecció, correcció i prevenció dels problemes associats a l’incompliment dels tractaments i els errors de prescripció, interaccions farmacològiques o reaccions adverses als medicaments. 109 �Establir un pacte amb les oficines de farmàcia i els col·legis de farmacèutics de Catalunya, mitjançant el qual la Conselleria de Salut incideixi en la regulació i contractació de les oficines de farmàcia, en aplicació de les seves competències. Adaptar la regulació de les oficines de farmàcia a les característiques especials de cada territori. Promoure un pacte de sostenibilitat amb la indústria farmacèutica que contempli un codi ètic de les polítiques de promoció i que premiï la inversió en recerca. Difondre polítiques integrals per a la implantació de medicaments genèrics, que siguin un eix bàsic en els pactes de prescripció de sostenibilitat i de concertació. Elaborar guies terapèutiques de referència i la prescripció per principi actiu dels medicaments. El sistema sanitari català donarà especial prioritat a la recerca en aquells àmbits que reben menys atenció per part del sector privat i que alhora tinguin un impacte més gran sobre la salut pública catalana i la global. Mesures per regular les medicines naturals Regular les medicines naturals com a part dels recursos per la salut i/o complementaris i alternatius de l’actual medicina convencional. Oferir garanties de qualitat en l’ús de les medicines naturals: acreditació i homologació d’ensenyaments, centres i professionals. Instar l’Estat a regular les medicines naturals en l’àmbit de les seves competències i instar la Unió Europea a harmonitzar la regulació de les medicines naturals en el marc de la UE. Mesures per tenir un sistema sanitari democràtic i participatiu Reforçar la percepció que els ciutadans són propietaris del sistema de salut i, alhora, en són consumidors i usuaris. És necessari determinar els seus drets i deures per a la seva corresponsabilitat en el bon ús del sistema. També tindran dret a decidir en qualsevol intervenció i en el testament vital. Els ciutadans han de participar en els consells de salut nacionals, regionals i locals, on es retin comptes, amb total transparència, dels resultats del sistema en termes de salut i econòmics. Des dels organismes de defensa del consumidor s’ha de fer un seguiment de la qualitat del sistema, i des dels òrgans de participació ciutadana s’ha d’avaluar el grau de compliment dels objectius plantejats en els plans de salut per a cada regió sanitària. El dret a escollir el professional i el centre ha de ser del pacient, amb la garantia del dret a la segona opinió en cas de malalties de pronòstic greu detectades a través del metge de capçalera. Es donarà suport a les associacions de ciutadans i ciutadanes en defensa dels drets dels consumidors i entitats de persones o familiars específics per malalties i 110 �s’establiran mecanismes perquè puguin intervenir en la presa de decisions sobre el model organitzatiu dels serveis que reben. Les organitzacions i grups d’ajuda mútua de malalts i familiars de malalts són els autèntics clients del sistema i en coneixen les necessitats –tot i que puguin expressar-les de manera fragmentada– i, per tant, cal fomentar i donar suport a la seva existència i a la seva tasca, així com a la seva coordinació i interlocució amb el sistema sanitari. L’accés al sistema a partir de les noves tecnologies serà una prioritat. L’ús dels mitjans necessaris ha de permetre als ciutadans i ciutadanes accedir i moure’s a través del sistema des de qualsevol lloc. La història clínica compartida –amb la garantia de la protecció de les dades confidencials– facilitarà la informació. Els ciutadans podran accedir als indicadors de qualitat tant del sistema públic com del privat. Mesures per millorar les condicions dels professionals sanitaris Establir un model retributiu bàsic homogeni, de carrera professional i d’incentius, per a tota la xarxa sanitària que comporti un correcte nivell salarial i una homologació de les condicions laborals bàsiques de tota la xarxa sanitària. Incentivar en base a objectius (econòmics i professionals) la dedicació exclusiva a la xarxa pública. Analitzar detalladament les càrregues professionals per potenciar les zones amb els dèficits més grans. Assegurar la participació dels professionals en la presa de decisions tant pel que fa a la gestió com als plantejaments d’objectius clínics. Adequar el nombre de professionals a la població que cal atendre, valorant l’envelliment, les noves migracions, la demanda i l’ús dels serveis, l’àmbit rural i aquelles zones amb més problemes socials. La infermeria ha de veure potenciat tant el seu rol comunitari com el seu paper fonamental en l’atenció domiciliària, les cures de recuperació i de rehabilitació, el seguiment i atenció dels malalts crònics i de les necessitats de la gent gran dependent, l’educació per a la salut, la promoció d’hàbits saludables i la prevenció de malalties, així com el seu paper assistencial en l’àmbit hospitalari. Estimular la creació i/o el desenvolupament de les noves professions sanitàries (salubristes, especialistes en salut laboral, professionals sociosanitaris, fisioterapeutes, etc.). Desenvolupar les especialitats d’infermeria, determinant-ne les funcions i les competències. Impulsar la creació de la Llicenciatura en Infermeria. Impulsar una carrera professional on els incentius no siguin només de caire econòmic, sinó també de caire social: jornades de descans, períodes de formació subvencionats, reciclatge en altres centres, etc. 111 �Fomentar una política laboral en què el personal sanitari assistencial, després de determinats anys d’exercici, pugui desenvolupar càrrecs de caire consultiu. Mesures per reformar l’administració sanitària catalana per tal de millorar-ne els serveis Promoure una llei de modernització i de qualitat del Sistema Català de Salut. Treballar, en un horitzó de vuit anys, per arribar a equiparar el percentatge respecte al PIB del finançament sanitari al d’altres regions o països amb una renda per càpita i característiques similars a les nostres. Les inversions tindran les característiques següents: - Quantificarem l’import de les inversions traslladades als proveïdors així com les necessitats no cobertes per als propers quatre anys. S’elaborarà un pla de refinançament de les inversions. - Elaborarem un pla específic d’inversions, reposicions i recursos de l’ICS necessaris en els propers vuit anys. - Prepararem un pla de refinançament de les inversions en salut mental, avui sota l’esforç dels proveïdors, amb l’ampliació del seu abast a l’atenció ambulatòria i comunitària, i amb la dotació de recursos socials i laborals suficients per a la inserció del malalt mental a la societat. - Es mantindrà el pla d’inversions sociosanitàries previst fins al 2005 (27 milions d’euros), però es clarificarà el sistema d’endeutament o pagament per part del sistema públic de salut. Rendibilitzar les inversions o actius importants en forma d’instal·lacions o equips mèdics dels centres públics. Per tant, es potenciarà l’ús de les instal·lacions matí i tarda, d’una manera més intensiva. Establir sistemes eficaços de coordinació entre l’atenció hospitalària i la primària, per evitar la duplicació de proves, per millorar la informació sanitària, reduir-ne el cost i, sobretot, per donar un servei més eficaç i eficient a la ciutadania. 112 �3.7. Esport, salut física i ocupació activa de l’oci per a totes les edats En els darrers 25 anys s’han produït una sèrie de canvis que han modificat profundament el sector de l’activitat física i de l’esport. Avui dia, aspectes tan tradicionals com la competició, l’esforç, la superació o el sacrifici, estan deixant pas a altres conceptes com el benestar, el manteniment físic, la relació o la recreació. Estem vivint, doncs, una transformació del model d’organització esportiva. La verticalitat del sector, caracteritzada per la competició esportiva, s’ha transformat en un model horitzontal en què interaccionen un conjunt molt interessant d’àrees, conceptes i valors. La transversalitat de l’esport obliga a un nou plantejament en el qual l’activitat física i l’esport han esdevingut un factor indispensable a l’hora de parlar d’integració social, serveis socials, joventut, benestar social, turisme, desenvolupament econòmic, igualtat, diversitat, etc. L’esport és una eina per treballar la cohesió social i la millora de la qualitat de vida dels nostres ciutadans i ciutadanes dins del marc de les polítiques de l’Estat del Benestar. L’esport és un factor d’ocupació del temps de lleure i apareix com un element que transmet valors, que millora la salut i l’autoestima, que fomenta la participació, que genera cultura social i que fomenta la diversitat en la nostra societat plural. A la vegada, l’esport s’ha convertit també en un motor de creixement econòmic del país. El turisme, la indústria i altres sectors de l’economia troben en l’esport un element de creixement i de creació de riquesa. La base social de la pràctica esportiva ha variat totalment i avui dia una part molt important de la ciutadania, amb independència de la seva edat o condició, practica esport de manera regular. La progressiva incorporació de l’esport en els hàbits de vida dels ciutadans i ciutadanes i l’aparició de noves demandes i necessitats, han obligat les administracions a intervenir activament. Tot i aquest escenari, l’esport català viu una crisi de lideratge i de direcció. Hi ha una manca evident de coordinació entre les institucions i les entitats que, sota el nostre punt de vista, ha afectat molt directament 4 aspectes clau per al desenvolupament esportiu, econòmic i social d’un país com Catalunya: L’esport escolar. Elements que cal millorar L’organització esportiva als centres educatius públics de primària (CEIP) és insuficient i gairebé inexistent als instituts d’ensenyament secundari (IES). A la majoria de centres docents de Catalunya hi ha un divorci total entre l’educació física curricular i l’activitat esportiva dels alumnes, cosa que converteix l’activitat física i l’esport en un element marginal de l’educació dels nostres fills i filles. Les instal·lacions esportives dels centres escolars no estan optimitzades. Moltes tanquen a partir de les cinc de la tarda, fet que impossibilita l’organització d’activitats esportives. 113 �La relació entre els centres i els clubs i altres associacions esportives per tal d’aconseguir un millor aprofitament dels equipaments i dels recursos també és escassa. En molts casos el material esportiu, els recursos i les instal·lacions dedicades a la promoció de l’esport no són els adients ni estan preparats per satisfer les noves inquietuds o necessitats esportives dels joves. La formació i professionalitat dels tècnics esportius orientats a la iniciació esportiva no és l’òptima des d’un punt de vista quantitatiu ni qualitatiu. Encara és molt habitual trobar persones que, tot i que ho fan amb bona fe, no tenen ni la formació ni els recursos adients per desenvolupar una activitat formativa tan important com aquesta. La concepció de l’esport en edat escolar i la iniciació i la promoció esportiva encara es dissenyen sobre eixos directrius tradicionals. La planificació del cicle esportiu dels nostres fills i filles, en la majoria dels casos, no té en compte que l’activitat s’ha d’adaptar a l’estat evolutiu de la persona i que durant l’entrenament infantil s’han d’establir les bases de l’entrenament i del rendiment futur. A causa d’aquest mal plantejament de l’activitat esportiva en edat escolar, l’abandonament esportiu és molt ràpid i nombrós. Són escasses les alternatives cap als joves que abandonen l’esport en edat escolar per falta d’interès o competència esportiva. De la mateixa manera que veiem amb la promoció esportiva dels joves a qui no interessa el model tradicional actual, la selecció de talents esportius està mancada d’un model de planificació global amb el qual els joves talents obtinguin el millor tractament i les millors condicions de desenvolupament integral per a totes les disciplines esportives. El paper dels pares i les mares no s’està treballant. El seu comportament o posicionament davant de l’activitat o rendiment esportiu del seu fill o filla, pot afectar positivament o negativament el desenvolupament integral futur del jove. El desenvolupament de la pràctica esportiva Tot i la indiscutible feina feta, encara hi ha un llarg camí a recórrer per garantir les possibilitats d’accés de tots els segments de la població a un sistema de pràctiques físiques esportives que transmeti valors positius i que sigui equilibrat i de qualitat, amb independència de la procedència, de l’edat, del sexe, de la condició física o del nivell socioeconòmic dels usuaris. En molts casos, el teixit esportiu actual està d’esquena a les noves ofertes i formes de pràctica esportiva. Des de les institucions, des dels clubs, federacions i altres operadors, no hi ha ni la suficient coordinació ni la sensibilitat adequada per donar resposta a les noves necessitats de totes les persones que formen les societats modernes. Això, entre d’altres, està provocant la decadència de molts clubs modests i la crisi del sector associatiu a Catalunya. La concepció dels equipaments esportius que des de l’actual Govern de la Generalitat es defensen i se subvencionen, encara segueix el model tradicional a què fem referència. 114 �Les dimensions, distribucions i dotacions dels actuals equipaments esportius no estan preparades per donar resposta a les noves necessitats esportives de la població. Esport espectacle Defensem una reflexió a nivell de l’Estat i europeu sobre el futur de l’esport espectacle amb una revisió necessària dels mecanismes de control públic, de les lligues i dels clubs professionals i un endinsament dels instruments de fiscalització per tal de garantir la sostenibilitat del sistema i evitar-ne la fallida. Catalunya ha de continuar essent la seu de grans esdeveniments esportius i, a la vegada, continuar essent la seu de grans competicions internacionals de caràcter extraordinari. L’èxit esportiu i organitzatiu de tots aquests esdeveniments és un factor de promoció integral de la imatge del país, no només esportiva, sinó també política i econòmica. Per això mobilitzarem recursos públics i privats que ajudin a la seva consolidació. En el nostre punt de vista, la difusió dels esdeveniments esportius a través dels canals de comunicació de titularitat pública és reduïda i inexistent en els esports minoritaris i és per aquest motiu que promourem la màxima difusió de l’activitat esportiva a través dels mateixos i, molt especialment, a la televisió de Catalunya. L’esport, contingut transversal i factor econòmic important La renovació de la pràctica esportiva a Catalunya necessita una nova manera de gestionar l’esport. Cal integrar en un organisme de gestió esportiva els diferents departaments i unitats amb competències en l’activitat física i esportiva. L’esport, a més de ser un poderós element integrador de les polítiques de benestar, és també un sector amb un gran potencial de creixement que contribueix de manera molt significativa a la creació de riquesa, de coneixement i d’ocupació. L’esport ha estat recentment un instrument per a l’assoliment del creixement i de l’impuls del país (l’exemple més clar n’han estat els Jocs Olímpics). Avui, a la Unió Europea, la despesa realitzada en esport i la seva pràctica equival a un 2% de la despesa en economia domèstica i té un considerable potencial de creixement. A finals de l’any 2003, el consum de material esportiu a l’Estat espanyol serà de 3.840 milions d’€. El 45% de les indústries relacionades amb la producció de material esportiu es troben a Catalunya. Per tot això des del Govern de la Generalitat farem un esforç de captació i de localització per a les grans empreses de la indústria esportiva, dins d’un programa d’abast nacional que converteixi Catalunya en el país de l’esport. e) L’esport a Catalunya L’especificitat històrica, cultural, lingüística i política del nostre país té també la seva expressió en el fet esportiu. El ric teixit esportiu, la capitalitat de l’esport que Catalunya ha mantingut al llarg de més d’un segle a l’Estat espanyol, la vocació dels seus dirigents, esportistes, clubs i federacions, cal que tinguin la seva expressió en la promoció de la presència organitzada del nostre país en el món de l’esport. Per això lluitarem per dissenyar un marc europeu institucional que permeti que les nacionalitats, les regions i els altres àmbits de desconcentració política i administrativa 115 �dels Estats, tinguin un àmbit de participació i protagonisme en les competicions internacionals que doni sortida a l’anhel de projectar col·lectivament els sentiments esportius dels pobles i nacions. Ho farem a través d’un triple principi de: realisme respecte al marc legal i reglamentari que regula l’organització esportiva; gradualisme, a través d’una progressiva presència internacional del nostre esport; i possibilisme per esgotar al màxim les oportunitats de presència, amb la qual cosa avançarem en el reconeixement internacional de la realitat esportiva catalana. OBJECTIUS 1. Reformar i impulsar l’esport en edat escolar i per a la joventut. 2. Garantir el dret a la pràctica esportiva del conjunt de ciutadans i ciutadanes, i constituir i consolidar xarxes de desenvolupament esportiu sostenibles, socialment i econòmicament. 3. Consolidar Catalunya com un país de l’esport, seu de grans esdeveniments esportius, i mantenir-hi les competicions més emblemàtiques, fent-les cada cop més importants. 4. Crear l’Agència Catalana de l’Esport, que assumirà la coordinació amb les diferents polítiques que l’afectin transversalment (educació, salut, igualtat, integració, cultura, economia, indústria, turisme, urbanisme, medi ambient, etc.). 5. Garantir la presència internacional de l’esport català de manera realista, gradual i possibilista, cercant el màxim de complicitats que històricament han estat a la base de l’èxit de l’esport català. MESURES Mesures per reformar i impulsar l’esport en edat escolar i per a la joventut Convertir els centres educatius en llocs de referència i pràctica esportiva de nens i joves, i garantir-ne la continuïtat una vegada s’abandona el centre escolar, i la selecció i promoció dels talents esportius que destaquin. Millorar el model organitzatiu dels jocs escolars de Catalunya, especialment unificant les competicions en les edats infantils. Aprofitar més la utilització de les instal·lacions esportives dels centres escolars, millorar-les i arribar a acords amb instal·lacions properes, ja siguin públiques o privades. Crear la figura del dinamitzador d’activitats del centre escolar, que desenvoluparà les activitats extraescolars dintre del seu projecte educatiu. Farem un esport educatiu a través de la formació dels tècnics esportius, mestres d’educació física i llicenciats en INEFC. 116 �Incorporar a la iniciació, activitat i competició esportiva valors socials positius. Establir les bases per donar la informació necessària per educar els pares i les mares en la manera d’afrontar la pràctica esportiva dels seus fills. Posar en marxa un programa d’iniciació esportiva perquè tots els nens i nenes aprenguin a nedar abans dels 6 anys. Mesures per construir i consolidar xarxes de desenvolupament esportiu per afavorir la pràctica esportiva Potenciarem la generalització de la pràctica esportiva dels ciutadans i ciutadanes com element de benestar físic, equilibri de salut, interrelació social i transmissió de valors positius, incentivant aquesta pràctica conjuntament amb els sectors públic i privat de l’oferta esportiva. Establir un programa d’ajut a les federacions esportives i als clubs tradicionals per trobar un major equilibri entre els serveis als socis, l’esport educació, l’esport salut, l’esbarjo i l’esport de competició. Facilitar la transformació dels clubs i federacions catalanes, d’entitats administratives a entitats de serveis, per això impulsarem la participació dels clubs i de les federacions a l’explotació i gestió d’instal·lacions i serveis esportius. Racionalitzar les competicions esportives de nivell mitjà i l’esport d’alt nivell, millorant-ne les estructures, amb la detecció de talents, formació de tècnics i la integració educativa i laboral de l’esportista. Impulsar la participació femenina en l’esport, mitjançant el desenvolupament de programes específics al centre escolar, a l’esport universitari i a l’esport federat. Crear àmbits de coordinació amb els ajuntaments per tal d’impulsar les xarxes de desenvolupament esportiu entre els diferents nivells d’Administració i els clubs esportius locals. Substituir el mai aprovat Pla d’Instal·lacions Esportives de Catalunya pels Programes d’Ordenació Esportiva Municipal, buscant la complicitat amb les administracions locals i el conjunt del sector esportiu –federacions, clubs, associacions esportives, empreses de serveis, etc.– que permeti adequar les infraestructures esportives del país al servei de les demandes de pràctica esportiva del conjunt de la ciutadania i, a la vegada, possibilitar el manteniment i adequació de les instal·lacions lligades a l’esport federat. Des de la Generalitat promourem un Programa Específic de Construcció d’Instal·lacions Esportives d’Especial Interès. Intervenir en el sector del coneixement del món esportiu, amb la transformació de l’INEFC en Universitat Temàtica de l’Esport (referent mundial) i dotar-la d’un Observatori de l’Esport Català per conèixer i mesurar-ne els principals indicadors. Revisar i implementar el Pla Estratègic del CAR de Sant Cugat. 117 �Impulsar la programació esportiva a la televisió de Catalunya. Mesures per una nova manera de gestionar l’esport Crear l’Agència Catalana de l’Esport, on s’integrarien els diferents departaments i unitats administratives que tenen competències en l’activitat física i esportiva. En aquesta agència s’integrarien les unitats dels departaments d’Educació, Benestar Social, Salut (Sanitat), Turisme, Cultura, Urbanisme i Ordenació Territorial, Indústria, etc., a més de la integració i adequació de les actuals estructures administratives responsables de l’esport –Consell Català de l’Esport. L’agència també tindria com a funció la coordinació transversal del conjunt de polítiques de benestar i econòmiques que afectin la pràctica i l’activitat esportiva. Creació d’un equip d’assessorament per als municipis que requereixin l’ajut extern per tal de planificar i desenvolupar les seves polítiques esportives. Apostar clarament per la formació específica dels gestors esportius a Catalunya. Dotar de mitjans econòmics els ens locals per tal de donar ajuts al teixit associatiu i d’aquesta manera fomentar i sostenir l’esport tradicional. Posada en marxa d'un pla de millora i adequació de les instal·lacions esportives ja existents al territori, en alguns casos totalment obsoletes. Revisar la legislació vigent i adequar-la als nous temps i necessitats dels municipis i al món de l’esport en general, creant una comissió específica, amb la participació de tots els sectors afectats. Cal facilitar i potenciar la pràctica esportiva dels discapacitats i d’altres grups específics mitjançant actuacions d’adequació de les instal·lacions esportives per tal d’eliminar barreres arquitectòniques; programes de promoció de l’activitat física entre les persones amb disminucions, i acords amb els diferents sectors esportius per tal de promoure activitats d’esport adaptat. Mesures per fer de Catalunya el País de l’Esport L’esport és una de les senyes d’identificació internacional del nostre país arreu del món. Des del Govern promourem la captació per a Catalunya de grans esdeveniments esportius, a partir del programa Catalunya, País de l’Esport. Ajudarem a la consolidació i millora dels esdeveniments que any rere any se celebren al nostre país i en garantirem la continuïtat (Trofeu Comte de Godó de Tennis, Gran Premi de Fórmula 1, Gran Premi de Motociclisme, Ral·li de Catalunya, regates de creuers, Concurs Hípic Internacional, Volta Ciclista a Catalunya, Marató de Barcelona, etc.). Promourem, en conveni amb ajuntaments, diputacions, consells comarcals, clubs i federacions, la creació d’una xarxa de grans premis en diversos esports. 118 �Crearem àrees de desenvolupament esportiu a diverses regions del país (Pirineus, Terres de l’Ebre, Franja Costanera, etc.), per tal de promoure’n el desenvolupament a través d’una oferta esportiva i de lleure de qualitat. 119 �3.8. Una societat sense barreres. Noves polítiques per atendre les persones discapacitades Catalunya va liderar, durant els primers anys de recuperació de l’autogovern, les polítiques i accions que han contribuït a millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitats. A l’Estat i, fins i tot, en àmbits internacionals, Catalunya havia estat líder. Però, en els darrers anys, s’ha perdut iniciativa política, s’han perdut moltes oportunitats procedents del propi sector, associatiu o professional, i dels municipis. Això no obstant, segons dades de la Generalitat a Catalunya, s’ha passat de tenir 167.706 persones amb discapacitats registrades a finals del 1996, a tenir-ne 224.438 a finals del 1999. Això suposa un increment anual del 8%. A més del canvi quantitatiu, hi ha també un canvi qualitatiu, perquè han variat les tipologies considerades de discapacitat. Aquest augment de les persones amb discapacitats no vol dir que aquesta població augmenti, sinó que en els darrers anys està aflorant i cal preveure que, progressivament, Catalunya s’aproparà a la prevalença que marca l’Organització Mundial de la Salut. A més, cal tenir en compte que el fenomen del progressiu envelliment de la població també té incidència sobre la població amb discapacitats, i que hi ha algunes tipologies de trastorns que encara no estan suficientment quantificades ni s’han establert programes especialitzats per a elles, com en el cas del 2% de la població amb diferents graus de quequesa, o bé les més de 1.000 persones sordes i cegues, o les més de 3.000 persones amb pluridiscapacitats. Després de 23 anys, la cobertura de serveis i prestacions per a persones amb discapacitats a Catalunya és baixa i molt heterogènia en la qualitat. Això comporta que la família continuï sent el recurs bàsic per a una part molt significativa de la nostra població adulta de persones amb discapacitats. Encara és més greu en el cas de les persones discapacitades i amb malaltia mental. Un altre element d’aquest diagnòstic és la desigual dotació en el territori dels serveis necessaris per a les persones amb discapacitats. Davant d’aquesta realitat, cal defensar la universalitat d’uns drets bàsics per a les persones amb discapacitats. Aquests drets s’han d’assolir en el termini de dues legislatures. La proposta de societat de benestar avançada defensa que les persones amb discapacitats puguin gaudir d’una qualitat de vida millor. La responsabilitat política dels Socialistes–Ciutadans pel Canvi és construir de manera gradual escenaris d’inclusió. Es tracta d’adaptar i de no segregar. Per tant, el disseny del model educatiu, sanitari, laboral i social ha de contemplar tothom. Cal pensar en totes les persones i especialitzarse per poder proporcionar la igualtat d’oportunitats i el màxim de llibertat possible a les persones amb discapacitats. Per això, un objectiu prioritari del nou Govern de la Generalitat és garantir la qualitat de l’atenció i l’equitat com un dret de totes les persones amb discapacitats a ser ateses, com a ciutadanes, d’acord amb les seves circumstàncies i necessitats. Al mateix temps, cal impulsar la descentralització de serveis i recursos no només per fer més eficient la seva planificació, sinó per millorar-ne la implementació, control, gestió i avaluació, així com facilitar un grau més alt de participació. El nou Govern de la Generalitat ha de crear, comptant amb la col·laboració de les entitats representatives de les persones amb 120 �discapacitats, un pla de mesures que ordeni els recursos i que en permeti un ús més racional i eficient. Aquest pla ha de contenir un finançament adequat. A més de les prestacions generals, les persones amb discapacitats han de rebre una atenció personal individualitzada que adeqüi els recursos existents a la naturalesa de la seva situació. Aquest pla ha contemplar també un seguit de mesures econòmiques per a les famílies de les persones discapacitades i ha de garantir que el pares puguin decidir la modalitat educativa dels seus fills i accedir a les noves tecnologies (audiòfons digitals, teletext, Internet, lectors òptics, etc.) que faciliten l’accessibilitat en la comunicació i l’aprenentatge del llenguatge oral, de signes i escrit. I quan siguin adults han de rebre tot el suport necessari per tenir una vida autònoma. És una responsabilitat del nou Govern de la Generalitat fomentar campanyes de sensibilització que trenquin els estereotips fixats. Cal combatre el prejudici que generen els problemes de mobilitat, de comunicació i d’accés al coneixement. Moltes persones amb discapacitats són vàlides per diferents activitats laborals o per a les activitats de la vida diària, i poden ser persones molt qualificades en el seu treball. En aquest sentit, cal promoure l’accés específic de les persones amb discapacitats a totes les activitats pròpies del món de la cultura i de l’esport, dins dels circuits més normalitzats possibles. OBJECTIUS 1. Defensar la universalitat d’uns drets bàsics per a les persones amb discapacitats (PAD), que s’han d’assolir en el període de dues legislatures, ja que la comunitat es beneficia de la inclusió d’aquestes persones. 2. Garantir la qualitat de l’atenció i l’equitat com un dret de totes les PAD a ser ateses, com a ciutadans, d’acord amb les seves circumstàncies i necessitats. 3. Impulsar la coordinació de serveis com a camí cap a la integralitat que doni resposta a la globalitat de les necessitats de les PAD. 4. Impulsar la descentralització de serveis i recursos per desenvolupar el principi de subsidiarietat. 5. Fomentar la participació i practicar-la de manera habitual, no només en la planificació dels serveis, sinó també en la seva implementació, control, gestió i avaluació. 6. Definir, de manera consensuada, indicadors de necessitat i d’activitat, criteris de cobertura i d’avaluació dels serveis necessaris per a les PAD, amb les entitats, ajuntaments i col·legis professionals del sector. 121 �MESURES Mesures per crear un marc de defensa de la qualitat de vida de les persones amb discapacitats Elaborar, amb la col·laboració del sector i en els dos primers anys de la propera legislatura, una llei d’atenció i millora de la qualitat de vida de les persones amb discapacitats. Establir un catàleg de prestacions i serveis, així com el finançament i els nivells competencials de cada Administració. Revisar el dret civil català en matèria familiar i patrimonial per tal de considerar la situació singular de les persones amb discapacitats. Elaborar un programa de prevenció de les discapacitats a escala de Catalunya, i plans regionals que establiran les accions que s’han de dur a terme. Aquestes accions han de ser avaluables. Crear el marc adequat per al seguiment actualitzat de la situació de les persones amb discapacitats i formular propostes i recomanacions de millora de l’atenció i la qualitat de vida d’aquestes persones. Cercar la integració dels discapacitats sensorials i, en el seu cas, reconèixer el llenguatge de signes i el braile com un dret de la comunicació. Mesures per ordenar els recursos adients per atendre les necessitats de les persones amb discapacitats Realitzar el Pla de Mesures d’Ordenació dels Recursos que s’haurà d’aplicar en un període de 4 a 8 anys, comptant amb els professionals i entitats del sector. Aquest pla ha de desenvolupar un programa específic per a cada sector de persones amb discapacitats, que abraci no només les necessitats de serveis socials, sinó també sanitaris, educatius, laborals, de mobilitat, de comunicació, d’habitatge i de lleure, oci i esport. Aquests programes sectorials han d’incorporar indicadors d’avaluació i criteris de qualitat per al conjunt dels serveis. Mesures per cooperar amb les entitats municipals en l’aplicació de les polítiques envers les persones amb discapacitats Delegar en els municipis (especialment els de més de 20.000 habitants), en major mesura, la gestió de les competències en serveis personals. Comptar, en els municipis (especialment els de més de 20.000 habitants) i mancomunitats de municipis, amb professionals especialitzats per donar suport als professionals de la xarxa bàsica de serveis socials i atendre les persones amb discapacitats. 122 �Mesures de suport a les famílies amb persones discapacitades Crear un punt d’atenció única (finestreta única i caixa única) per a la informació i l’adjudicació de prestacions i de recursos per a les persones amb discapacitats i les seves famílies. Assignar a les famílies amb fills de 0 a 18 anys, amb caràcter progressiu, una prestació econòmica mensual de 100 euros (el doble de la dotació per a les famílies amb fills sense discapacitats) dins el programa Més Suport a les Famílies. Garantir els serveis d’ajuda a domicili de qualitat o d’assistent personal a totes les persones amb discapacitats que ho requereixin. Assegurar l’atenció a domicili o recursos alternatius a la llar que ho requereixi, així com serveis de descans per a les famílies. Es proposa ampliar a un mínim de 20.000 persones l’atenció a domicili o assistent personal a la llar. Vetllar perquè, en totes les etapes educatives, hi hagi els professionals necessaris per facilitar la integració dels infants amb discapacitats. Garantir l’adaptació de places en l’etapa d’Educació Secundària Obligatòria (ESO) i en les de batxillerat, cicles formatius, formació ocupacional, formació continuada i universitàries, per a les persones amb discapacitats, en centres de finançament públic o privat, i la suficiència de recursos humans i materials. Facilitar a les famílies suport de transport per a les activitats extraescolars o laborals complementàries, així com formació als pares. Oferir programes integrals específics per les famílies amb risc de marginació o desestructuració. Mesures per afavorir l’accessibilitat i la comunicació de les persones amb discapacitats Elaborar un pla d’accessibilitat de Catalunya, acompanyat d’un finançament adequat per poder-lo dur a terme. Fer plenament accessible el servei de metro l’any 2008. Assegurar, a les noves concessions de transport urbà i interurbà, la plena accessibilitat dels seus elements i garantir que un mínim del 10% dels taxis siguin adaptats, garantint el porta a porta. Promoure les reformes legislatives necessàries per tal que el 100% de la programació de les televisions públiques sigui subtitulada. Millorar les condicions d’habitabilitat de les persones amb discapacitats i eliminar les barreres arquitectòniques urbanes i d’accés als habitatges (línies d’ajuts per a l’arranjament d’habitatges). Proveir l’accés individual a les noves tecnologies, per afavorir la mobilitat i/o la comunicació de les persones amb discapacitats motrius o de comunicació. 123 �Fomentar la subtitulació en el cinema (incloses les pel·lícules espanyoles i catalanes), a les obres de teatre i espectacles en general. Proveir pantalles de transcripció de text i de lectura labial per tal que s’utilitzin a les conferències, debats i en tota mena d’intervenció pública que empri l’expressió oral. Complementar el pla individual amb les ajudes econòmiques familiars que s’escaiguin en l’etapa dels 0 als 18 anys, i les prestacions econòmiques individuals que necessiti la persona amb discapacitat, a partir de l’inici d’aquesta discapacitat. També disposarà de prestacions tècniques per a l’autonomia i independència personal. Mesures per als col·lectius de persones sordes i cegues Garantir la diversitat de necessitats individuals, segons si utilitzen la llengua oral o el llenguatge de signes per a la seva comunicació i accés a la informació. Qualsevol normativa, proposta o pla respecte a les persones sordes i a la seva educació ha de contemplar la realitat i diversitat actual. Donar suport efectiu, a través de la protecció normativa necessària, per poder exercir el dret de les persones sordes a utilitzar el llenguatge de signes, possibilitant l’ús d’intèrprets. Garantir el dret que tenen totes les persones cegues i les persones sordes a rebre tot el suport necessari per restablir i/o mantenir la comunicació (suport psicològic, classes de lectura labial), i a estar informats i accedir als últims avenços mèdics i a les noves tecnologies (audiòfons i altres aparells que afavoreixen la comunicació) i d’altres mitjans tècnics que permetin una vida autònoma (audiodescripció). Mesures per afavorir la integració laboral i social de les persones amb discapacitats Elaborar un pla a quatre anys per complir, de manera efectiva, el requisit del 2% de treballadors amb discapacitats a l’administració de la Generalitat i per tal de facilitar que els ajuntaments també ho facin efectiu. Complirem la Llei d’integració social dels minusvàlids (LISMI), i exigirem a les empreses concessionàries de serveis i contractes de la Generalitat el compliment de la reserva de llocs de treball. Garantir que el 4% dels habitatges de promoció pública, de compra o lloguer s’adaptin o es reservin per a persones amb discapacitats, per a famílies que tinguin al seu càrrec una persona discapacitada o per a persones amb discapacitat psíquica amb tutela, dins el programa Una Nova Política d’Habitatge. Impulsar des del Govern de la Generalitat, a través del Parlament de Catalunya, un gran acord polític i social per revisar la Llei d’integració social dels minusvàlids (LISMI), i garantir, des de l’Estat, el finançament de les prestacions i serveis universals per a la dependència. Impulsar, des del Govern de la Generalitat, un acord en el Parlament i amb el sector per a una normativa catalana per a la igualtat d’oportunitats de les persones amb discapacitats i per a la seva qualitat de vida, que incorpori l’elaboració d’un pla 124 �català de supressió de barreres arquitectòniques i de comunicació, i que clarifiqui les prestacions i serveis d’accés universal. Mesures d’acord polític amb altres institucions Establir una relació de concerts plurianuals amb les entitats que gestionen els serveis de les persones amb discapacitats i les seves famílies per tal d’acabar amb la seva fragilitat econòmica i financera actual. Definir els drets i les mesures de discriminació positiva per fer real una autèntica igualtat d’oportunitats per a les persones amb disminució dins la futura Constitució Europea. Impulsar a escala de l’Estat espanyol (i de la Generalitat de Catalunya, en els temes en els quals tingui competència) una valoració del nivell de compliment de la Llei d’integració social dels minusvàlids, i elaborar un pla d’acció perquè aquesta llei es faci del tot efectiva. Elaborar una proposta de normativa desenvolupant-ne els aspectes encara pendents i incomplets. Impulsar i liderar un gran acord polític i social per resoldre el finançament dels serveis (universals) de les persones amb dependència. En el si de la revisió del Pacte de Toledo i en el Congrés dels Diputats, buscar acord per garantir una nova línia de finançament dels serveis de dependència. 125 �3.9. La seguretat és un dret (garantir la seguretat: prioritat del nou govern) Seguretat i llibertat són dos valors propis de la societat del benestar avançat. Les persones, a més de tenir assegurada la llibertat des del reconeixement dels seus drets polítics, també demanen, amb la mateixa intensitat, tenir garantides les seves necessitats socials bàsiques i poder viure en una societat que sigui, en múltiples sentits, segura. El mateix concepte de progrés combina els múltiples avantatges dels avenços socials amb un conjunt de riscos potencials que es poden desencadenar per circumstàncies alienes a la pròpia llibertat individual. Per això, els ciutadans, que contribueixen a construir aquesta societat de benestar avançat, reclamen més garanties contra qualsevol mena d’inseguretat. La tradició històrica del socialisme democràtic ha estat protegir les persones contra les inseguretats que podien afectar el seu benestar personal. Per això, el sistema de benestar tradicional oferia la protecció d’un treball estable davant la incertesa, la protecció de la salut davant de possibles malalties, la garantia del dret a l’educació i la defensa davant de tota necessitat que pogués provocar alguna mena d’exclusió social. Garantir la seguretat ciutadana per a l’exercici dels drets i llibertats en igualtat de condicions ha de ser un dels objectius principals de qualsevol societat democràtica. Cap ciutadà, sigui quina sigui la seva situació social i econòmica o el territori en què visqui, no ha de quedar privat del dret a estar i a sentir-se segur, o el que és el mateix, privat del dret a ser i a sentir-se lliure. Els ciutadans a Catalunya, Espanya i Europa exigeixen més garanties de seguretat i de llibertat. La seguretat és una de les primeres responsabilitats d’un govern que vulgui merèixer el nom de govern: cal garantir, doncs, la tranquil·litat als carrers, barris, pobles i ciutats. Les acaballes del segle XX i l’inici del segle XXI han estat testimonis de profundes transformacions en les vides de les persones a les societats industrials avançades. El fenomen de la globalització, l’aparició de nous riscos i incerteses, el perill de la delinqüència organitzada i les actituds que malmeten la convivència poden provocar canvis profunds en la vida social, econòmica i política del nostre país. La manca de prevenció institucional del risc pot posar en dubte la nostra seguretat. Les tecnologies es troben a l’epicentre de les nostres vides i les nostres societats són potencialment generadores de riscos constants. El vertiginós desenvolupament tecnològic assolit pel món industrialitzat demana als poders públics els més alt grau de responsabilitat davant de les possibles situacions d’emergència que es poden produir. La seguretat mai no podrà ser completa i, a més a més, la posarem en dubte si no tenim un govern que en el centre de la seva agenda política no contempli la prevenció, planificació i gestió eficaç del risc. És evident que la seguretat va més enllà de la policia o de la justícia, i els professionals i experts de la seguretat, així com els ciutadans i ciutadanes, ho saben prou bé. La sensació de seguretat va molt lligada, per exemple, a com ens imaginem cadascú el nostre futur, a les pors creades per la precarietat del treball, als preus de l’habitatge, a la seguretat en el treball, a les carreteres i, en definitiva, als riscos lligats a com ens alimentem, a l’aire que respirem, al mal ús de les noves tecnologies, etc. 126 �Els drets i les responsabilitats han estat, són i seran al cor de la nostra política. Respecte pels altres, per les seves opinions, valors i estils de vida. El respecte, que és rebre i donar, és la base per creure en la comunitat, en la societat plural. El respecte és el que fa que siguem comunitat i no només un grup d’individus aïllats. El respecte i la convivència fan possible un nou contracte entre la ciutadania i el Govern. Un contracte que ha de possibilitar que amb els drets i les oportunitats es facin evidents, també, les responsabilitats i les obligacions. La delinqüència i la fractura social afecten tothom, però els més dèbils i amb menys oportunitats a la vida són els qui pateixen més. En el món d’avui les persones, la gent, volen una societat lliure de prejudicis, de racisme i d’intolerància, però no lliure d’unes pautes de convivència. L’estabilitat i la tranquil·litat dels nostres barris, ciutats i pobles és fonamental per al nostre projecte, per al canvi i per a l’extensió de les oportunitats. Els nostres sistemes de solidaritat social han de funcionar perfectament i no poden retrocedir de cap de les maneres. És imprescindible millorar la qualitat de la nostra escola pública i del nostre sistema d’assistència sanitària, així com de les pensions i de les ajudes a la família. Aquest és, probablement, el mecanisme de prevenció de la inseguretat més important que tenim. Hem d’aconseguir una societat forta i justa. Apostem per una articulació coherent de resposta a la delinqüència i als comportaments que trenquen la convivència, i restaurem la responsabilitat cívica com a valor de la justícia social i part essencial de la seva realització. Una millor o pitjor organització del model policíac que opera en el territori influirà en els millors o pitjors resultats pel que fa a l’eficàcia del sistema de seguretat. Els cossos policíacs han d’estar, doncs, al servei de la ciutadania, al servei de la resolució dels conflictes que apareixen a les societats plurals i diverses. Els socialistes remourem els entrebancs legals per tal que el nou model policíac que implementarem a Catalunya s’adeqüi a les necessitats de la població i dels municipis que vulguin establir una cooperació policíaca per compartir i estalviar recursos. Seguretat ciutadana La seguretat ciutadana s’ha convertit en una de les preocupacions principals de la societat catalana i, en els darrers anys, ha passat a ocupar un lloc prominent a l’agenda política. Totes les dades indiquen que en els últims anys s’ha produït un preocupant augment de la inseguretat. Per això, la política de seguretat ciutadana ha de ser el primer eix de la política del nou Govern de la Generalitat. Després de 20 anys d’autonomia i d’institucions democràtiques, els successius governs de CiU no han aconseguit definir un model de seguretat pública per a Catalunya, més enllà de la voluntat de tenir un cos de policia propi. A més, el PP, des del Govern 127 �central, lluny de resoldre el problema de la inseguretat ciutadana, n’ha provocat un empitjorament: la delinqüència durant aquests anys de Govern popular s’ha incrementat en un 20%. Aquest és el llegat d’uns mandats caracteritzats per l’abandonament de les polítiques socials i el deteriorament progressiu del servei públic de seguretat en benefici de la seguretat privada. Per això, el nou Govern de la Generalitat ha d’adoptar un sistema integral de seguretat, coordinar les diferents polítiques i cossos de seguretat existents a Catalunya i governar la seguretat. El nou Govern de la Generalitat ha de crear un sistema de seguretat adequat a la realitat social i política del país amb la concurrència d’aspectes com la representativitat, la participació comunitària, la coordinació institucional, la descentralització, la informació i l’accés al sistema de seguretat. Es tracta d’establir una coalició capaç d’oferir solucions de conjunt a les necessitats de seguretat del país. A més, actualment, a Catalunya hi ha una greu situació de provisionalitat, amb un procés de substitució dels cossos policíacs. El desplegament de la Policia de la Generalitat–Mossos d’Esquadra comporta una redistribució i substitució dels diversos cossos policíacs existents al Principat. Una mala planificació d’aquest desplegament per part del Govern de CiU, una mala previsió dels seus efectes i la manca de corresponsabilització del Govern central, són els factors determinants que han provocat un augment de la inseguretat, la reivindicació dels alcaldes i el descontentament de la societat civil dels territoris afectats, aquells on encara no s’ha desplegat ni saben quan hi arribarà la Policia–Mossos d’Esquadra. El procés de transició de cossos policíacs no ha s’ha produït com s’hauria desitjat. El Govern de la Generalitat no ha vetllat perquè, des del Ministeri de l’Interior, es garanteixin les dotacions dels cossos estatals. A una gran part del territori, el desplegament dels Mossos d’Esquadra tardarà a arribar i la societat es troba desatesa per un període massa llarg de temps, amb la inseguretat que això genera. A Catalunya s’ha produït una desigualtat territorial pel que fa a l’accés a un bon servei policíac; hi ha diferències ostensibles de ràtios policíaques. Hi ha municipis i territoris on trobem més de 4 policies per cada 1.000 habitants, i d’altres on només es disposa d’1,5 agents per 1.000 habitants. CiU, en benefici d’un pacte de permanència amb el PP, ha sacrificat els interessos de Catalunya i de la seva seguretat. La societat catalana no pot continuar instal·lada en el clima d’incertesa creat per una política inadequada de desplegament del cos dels Mossos d’Esquadra. Inadequada i poc eficient, ja que no s’han previst els efectes negatius de la reducció progressiva dels efectius de les forces i cossos de seguretat de l’Estat a Catalunya. Inadequada, perquè s’ha basat en l’exclusió de la integració en els Mossos d’Esquadra d’efectius de les forces i cossos de seguretat de l’Estat (FCSE) a Catalunya. Per això, l’estratègia i els criteris prioritaris del nou Govern de la Generalitat han de ser accelerar l’arribada del desplegament dels Mossos a les zones amb necessitats urgents de seguretat. Cal establir acords amb l’administració de l’Estat per tal de cooperar i col·laborar en els territoris on encara no s’ha desplegat la Policia–Mossos d’Esquadra. En aquest sentit, cal incorporar agents del Cos Nacional de Policia i de la Guàrdia Civil al cos de Mossos d’Esquadra i reconèixer l’experiència i els serveis policíacs realitzats a Catalunya pels agents de les forces i cossos de seguretat de l’Estat. Aquests cossos també són policia de Catalunya. Actualment, a Catalunya la seguretat pública és una competència exercida des de tres nivells diferents d’administració. Aquesta situació exigeix una planificació coordinada i 128 �efectiva, que eviti situacions de manca de coordinació i de duplicitat i, al mateix temps, urgeix un desplegament uniforme, ràpid i eficaç, per no augmentar el deteriorament de la seguretat. El Govern de la Generalitat ha d’impulsar un nou sistema de participació i col·laboració política amb els responsables municipals en el disseny del desplegament policíac. Encara és possible actuar correctament i no malmetre, com s’ha fet fins ara, una ocasió idònia per racionalitzar els serveis policíacs, optimitzar els mitjans i recursos actuals i definir les pràctiques i la infraestructura per construir un model sostenible de policia integral, que constitueix un eix fonamental de l’autogovern de Catalunya. El nou Govern de la Generalitat promourà una acció decidida per assumir l’autoritat del Govern de la Generalitat en matèria de seguretat pública. Res d’allò que preocupa als ciutadans, com la seva seguretat, no és aliè a l’autoritat i la responsabilitat del seu Govern. El Govern de la Generalitat ha de tenir autoritat plena en matèria de seguretat: comandament únic dels cossos de policia a Catalunya i acabar el desplegament del Cos de Mossos d’Esquadra l’any 2007. El conseller d’Interior ha de ser el màxim responsable de la seguretat a Catalunya. El Govern de la Generalitat, mentre no finalitzi el desplegament de la Policia–Mossos d’Esquadra, ha d’assumir l’autoritat plena sobre tots els cossos de seguretat. És imprescindible que el Govern de la Generalitat exerceixi aquesta competència completament i en la totalitat del territori. A través de l’exercici d’aquesta autoritat sobre els cossos policíacs a Catalunya, el Govern de la Generalitat podrà gestionar i governar de manera eficient la situació de transició en la substitució dels cossos de seguretat, a partir dels principis bàsics de seguretat i lleialtat institucional. El nou Govern de la Generalitat ha d’estendre la idea que a més comunitat, menys delinqüència: la seguretat necessita la participació de tots els actors socials implicats. En aquest sentit, s’alinea la proposta dels contractes locals, socials i de seguretat. Aquests contractes esdevenen l’instrument principal de la política de seguretat del nou Govern de la Generalitat i es basen en la intensificació de les accions conjuntes de totes les administracions públiques implicades i en la millor coordinació de les accions i iniciatives de les associacions locals i ciutadanes, de l’escola, el comerç, la policia, etc. Les accions dels contractes locals, socials i de seguretat estaran encaminades a dotar les àrees escollides d’una qualitat urbana i condicions equiparables a la mitjana de Catalunya, mitjançant accions com: la creació de nous espais lliures, el foment de la mobilitat sostenible, la rehabilitació del parc d’habitatges, operacions de reforma urbana, la dotació d’habitatges per al jovent, l’adaptació d’equipaments, la integració de la població immigrada, el foment d’activitats econòmiques i comercials, la lluita contra el fracàs escolar, i programes de policia de proximitat. Aquests contractes són vertaderes polítiques transversals per a les autoritats locals. Els barris seran els espais privilegiats de l’aplicació de les noves propostes polítiques de seguretat per tal de garantir la qualitat de vida. Per això, el nou Govern de la Generalitat ha de crear uns lligams de col·laboració activa amb els municipis i els seus barris, la Policia, l’escola, la justícia, el comerç i les associacions cíviques, i prioritzarà l’educació i el civisme com a eix de la prevenció, i la proximitat com a objectiu de l’actuació policíaca. 129 �OBJECTIUS 1. Aconseguir l’autoritat plena del Govern de la Generalitat en matèria de seguretat: comandament dels cossos de policia a Catalunya. 2. Un nou sistema integral de la seguretat: coordinació i planificació. 3. Seguretat pròxima: contractes locals, socials i de seguretat i coordinació amb les autoritats locals. 4. Acabar el desplegament del Cos de Mossos d’Esquadra durant la primera legislatura del nou Govern: any 2007. 5. El nou Govern de la Generalitat establirà els mitjans necessaris per enfortir la coordinació, col·laboració i treball conjunt dels Mossos d’Esquadra i les policies locals per tal que esdevinguin un únic servei de policia. 6. Remoure les traves legals que actualment impedeixen la mancomunitat dels serveis policíacs per tal que els municipis veïns que així ho desitgin puguin fer-ho. 7. Prioritzar un servei de policia d’àmbit i actuació metropolitana. MESURES Mesures per assegurar la planificació de les polítiques de seguretat Informar sobre la seguretat a Catalunya. El Govern de la Generalitat elaborarà un informe anual sobre la situació de la seguretat a Catalunya. Articular un pla de seguretat pública. El Govern presentarà, bianualment, un pla de seguretat que establirà les directrius i les polítiques per desenvolupar, a partir de les previsions generals de riscos, actuacions i mitjans en seguretat ciutadana, emergències, seguretat viària i aquelles que afectin la convivència i el civisme. Compromís d’elaborar un pla de prevenció de Catalunya que faciliti les intervencions públiques i la implicació de les entitats públiques i associacions, mitjançant la definició d’objectius principals i l’aportació de recursos pressupostaris. El pla de prevenció de Catalunya ha d’abordar de manera expressa les limitacions del sistema educatiu actual, en especial pel que fa a la incorporació al mercat laboral de joves i adolescents; les vinculacions entre l’urbanisme i l’ús social dels espais públics; la política d’habitatge social, etc. Cercarem, en col·laboració amb els diferents operadors que intervenen en el camp de la prevenció de la inseguretat, especialment de l’administració de justícia, el consens necessari per establir un sistema universal de recollida d’informació estadística sobre la criminalitat. Així mateix, es constituirà un espai d’anàlisi de les dades (mesa o observatori d’anàlisi) on participaran els diferents operadors, amb l’objectiu de poder retornar als ciutadans i ciutadanes una informació validada. 130 �Mesures per coordinar les polítiques de seguretat a Catalunya Convertir la Junta de Seguretat de Catalunya en el veritable òrgan de coordinació de la Generalitat de Catalunya amb el Govern central i els ajuntaments. Canviar el reglament que la regula per tal que el conseller d’Interior en sigui el president i, d’aquesta manera, assumir la coordinació dels cossos policíacs a Catalunya, d’acord amb el principi de lleialtat institucional. També es donarà participació a una representació de les autoritats locals. Assegurar la coordinació de les actuacions dels departaments del Govern en matèria de seguretat i el trasllat de la política general de seguretat a les actuacions sectorials dels departaments del Govern. Completar el desenvolupament del Centre Coordinador de Seguretat i Emergències – Telèfon Únic 112. Aquest òrgan ha de garantir una atenció eficaç de les trucades dels ciutadans i les ciutadanes al telèfon únic d’emergències. A través d’aquest centre es coordinaran i gestionaran operativament les activitats i serveis de totes les organitzacions relacionades amb la prevenció, planificació, atenció, assistència tècnica i professional de persones, béns o drets, per tal de disposar d’una actuació ràpida i eficaç dels serveis públics i privats d’emergències i de seguretat. Crear els consells regionals de seguretat, formats pel conjunt dels ajuntaments de les diferents regions o vegueries. Aquests consells han de dissenyar i aplicar els plans regionals de seguretat, que no han de ser sinó l’adaptació del Pla de Seguretat Pública de Catalunya a les especificitats de les diferents regions que formen el Principat. En aquesta línia, s’ha de prestar una atenció específica a les àrees metropolitanes existents a Catalunya. Potenciar el paper de les juntes locals de seguretat, presidides pels alcaldes, com a òrgans de coordinació executius amb competències preventives i de planificació de les actuacions dels cossos presents al territori. Potenciar els consells locals de seguretat com a fòrums de participació i debat de propostes de polítiques públiques i avaluació de programes. Comunicar i coordinar totes les policies locals amb els Mossos d’Esquadra, a través de l’establiment de bases de dades comunes i sistemes de comunicació conjunts que permetin garantir-ne la coordinació. Mesures orientades a acabar el desplegament del Cos dels Mossos d’Esquadra Aconseguir el comandament dels cossos de policia a Catalunya. Acabar el desplegament dels Mossos d’Esquadra durant la primera legislatura socialista, l’any 2007. Incloure la màxima aplicació del criteri d’integració en els Mossos d’Esquadra dels membres dels cossos i forces de seguretat de l’Estat residents a Catalunya. 131 �Revisar el procés de selecció i formació dels aspirants a agent del Cos dels Mossos d’Esquadra. Adoptar una nova política de recursos humans basada en l’increment del nombre de policies destinats a tasques exclusivament policíaques. Incorporació de facultatius, administratius i tècnics en les tasques de suport a l’actuació policíaca. Mesures per desenvolupar la seguretat de proximitat Establir els contractes locals, socials i de seguretat, en el marc de la política de suport als barris que desenvoluparà el Govern de la Generalitat en coordinació amb les autoritats locals. Establir mecanismes regulars de coordinació entre els contractes locals, socials i de seguretat amb la proposta de suport als barris amb projectes. Protecció civil Avui adquireixen més importància els serveis públics de protecció civil com a sistemes estructurats per a la salvaguarda i seguretat de la ciutadania en cas d’emergències i de catàstrofes, per la qual cosa caldrà realitzar una aposta per la planificació de l’esmentat servei (en els municipis radica la resposta primera i bàsica davant una situació de risc per a la població) i per a la millora i tecnificació dels serveis públics i els serveis d’extinció d’incendis. Com a conseqüència de la implantació i funcionament del servei públic de telèfon únic d’emergència 112, cal realitzar un plantejament que contribueixi a donar una participació més activa als municipis, tant en la implantació i coordinació, com en el funcionament d’aquests nous serveis d’atenció a l’emergència. OBJECTIUS 1. Elaboració dels corresponents plans de protecció civil, contemplant els objectius de prevenir els riscos que afectin el conjunt de Catalunya i els diversos municipis. 2. Preveure una organització eficaç en cas d’emergència i risc per a la població, un desenvolupament de les accions que tendeixen a la promoció de l’autoprotecció corporativa i ciutadana, i la implantació de totes les mesures que coadjuvin a la minimització del risc d’emergència al municipi. 3. Una normativa nova en matèria de protecció civil, amb l’objectiu d’incrementar les actuacions preventives, que defineixi clarament la participació dels ajuntaments en el desenvolupament i funcionament dels serveis de protecció civil. 4. Potenciar la participació ciutadana i fer costat a la creació d’associacions de voluntaris coordinats per tècnics en la matèria. 5. Incrementar la cultura de protecció civil a les escoles. 132 �MESURES S’impulsaran les gestions necessàries per realitzar les campanyes de divulgació i l’elaboració de guies dirigides a la població amb l’objectiu de minimitzar els riscos a la població civil, en especial, a les de major risc (població escolar, gent gran, etc.). S’impulsarà la definició de la carrera tècnica dels diversos professionals, la formació adequada que han de tenir i la seva imbricació en l’estructura administrativa de què depenen. Planificació de plans especials de formació en matèria de protecció civil, dirigida als serveis municipals dels ajuntaments. Es potenciarà la definició de la carrera professional de bomber, amb l’elaboració de l’estatut del bomber professional, que recollirà les condicions de treball, la formació i la resta d’aspectes vinculats a l’exercici de la seva professió. Elaborar, amb l’acord dels ajuntaments, nous protocols de coordinació i de gestió de trucades al 112, amb els objectius finals de garantir un millor servei a la ciutadania i convertir-lo de veritat en el telèfon únic d’emergències de la Comunitat Autònoma. Seguretat viària Un altre eix clau en la política de seguretat del nou Govern de la Generalitat és la qüestió viària. L’any 2002 es van produir a Catalunya 21.465 accidents, que van provocar un total de 30.600 víctimes, entre les quals 812 morts. Els accidents de trànsit són la primera causa de mortalitat entre la població de 5 a 34 anys. La Federació Europea de Víctimes d’Accidents de Trànsit recomana a l’Estat espanyol i a Catalunya que s’obri un debat en profunditat per millorar el suport a les víctimes i als seus familiars. Manca una xarxa de dispositius de rehabilitació física i psicològica per a la víctima amb seqüeles greus després del període d’hospitalització i una xarxa suficient de reinserció sociolaboral per a les víctimes d’accident de trànsit. Les responsabilitats dels conductors no s’han tractat de manera adequada i hi ha una manca de reflexió sobre el tema entre els responsables de l’administració estatal i la catalana. A més, les víctimes dels accidents de trànsit es troben en una situació d’indefensió davant dels conductors agressors que porten vehicles amb motor sense la corresponent assegurança, en situació de préstec del vehicle o sense la llicència obligatòria que habilita per a la conducció. Aquesta indefensió també és jurídica, ja que la víctima no té una informació adequada sobre els procediments judicials de l’accident i, a més, es troba amb els perjudicis personals i socioeconòmics que provoca el retard de la quasi totalitat de processos judicials, en relació amb el cobrament de possibles indemnitzacions i/o percepció de pensions d’invalidesa. 133 �El Cos de Bombers de la Generalitat serà una eina clau en l’assistència i trasllat urgent de les víctimes d’accident de trànsit. Respecte a la seguretat viària, els objectius del nou Govern de la Generalitat són clars i pocs: reduir la sinistralitat a causa d’accidents de trànsit a la xarxa viària catalana, objectiu que es pot expressar en els termes de reduir pel cap baix en un 50% el nombre de víctimes d’accidents de trànsit abans de l’any 2010. OBJECTIUS 1. Reduir la sinistralitat a causa d’accidents de trànsit a la xarxa viària catalana. 2. Reduir pel cap baix en un 50% el nombre de víctimes d’accidents de trànsit abans de l’any 2010. MESURES Crear el Pla integral per a la reducció de la sinistralitat a causa d’accidents de trànsit a la xarxa viària catalana 2003-2007, amb la finalitat de reduir en un 50% el nombre de víctimes d’accidents de trànsit abans de l’any 2010, com és l’objectiu de la UE. Desenvolupar la recerca necessària per a la prevenció d’accidents al nostre país amb la participació dels diferents departaments que hi intervenen (Obres Públiques, Sanitat, Interior, Justícia, Presidència, universitats, etc.) i sota la coordinació de l’autoritat de trànsit. Ampliar la xarxa de bases del Servei d’Emergències Mèdiques (SEM) d’assistència a emergències integrades per tal d’augmentar el parc de vehicles d’assistència medicalitzada (VAM), amb la finalitat de proporcionar suport vital avançat a les persones accidentades a les regions sanitàries de Lleida, Tarragona, Tortosa, Girona i Centre, que actualment tenen l’índex més baix de cobertura territorial i que presenten a la vegada major nombre de trams de concentració d’accidents (TCA). Continuar el desplegament de recursos d’atenció a les emergències mèdiques per tal que, mitjançant els vehicles d’atenció medicalitzada i altres dispositius d’assistència prehospitalària, es pugui donar suport vital avançat a tot el territori de Catalunya a les persones que es trobin en una situació potencialment crítica. Incrementar la dotació de recursos humans i tècnics de l’autoritat competent en trànsit per a la promoció de la prevenció dels accidents de trànsit i la sensibilització en matèria de seguretat passiva. Revisar la xarxa viària per tal d’eliminar-ne els punts negres ja identificats. Incrementar i estendre programes d’educació i de formació viàries. Crear una comissió parlamentària permanent de seguretat viària i mobilitat sostenible, que reculli propostes, encarregui informes sobre competències en matèria 134 �de seguretat viària i promogui la legislació pertinent, estudiï i doni a conèixer l’impacte socioeconòmic de la sinistralitat per accidents de trànsit i proposi mesures per eradicar-la. Crear un fons d’ajut a les corporacions locals perquè puguin actuar amb major eficàcia en la seguretat viària. Impulsar l’acció de la fiscalia de trànsit i dotar-la de recursos per tal que pugui desenvolupar la seva tasca de manera territorialitzada i amb més eficàcia. Establir un sistema d’ajut immediat (avançament indemnitzatori) a les víctimes d’accidents de trànsit i/o les seves famílies, que pugui ser gestionat amb rapidesa per l’Oficina de la Víctima. Promoure campanyes per evitar que es consumeixi alcohol abans de conduir. Seguretat i salut laboral Un dels altres eixos importants de les polítiques de seguretat són les qüestions relacionades amb la seguretat laboral. Des del Departament de Treball, es va afirmar que lluitar contra la sinistralitat laboral era una prioritat del Govern de la Generalitat per a aquesta legislatura, però la sinistralitat no ha parat d’augmentar, tal com demostren les xifres: 1.609 persones han mort en accidents laborals en els últims 10 anys a Catalunya. L’any 2002 va registrar l’índex de sinistralitat laboral més elevat de la dècada, amb un total de 186 treballadors morts (segons estadístiques del Departament de Treball, Indústria, Comerç i Turisme). La sinistralitat laboral i les malalties professionals, que no han parat de créixer, suposen l’expressió de la precarietat i feblesa d’una part del teixit econòmic productiu. Els primers perjudicats són les persones que les pateixen i, en segon lloc, la societat en el seu conjunt, pels costos socials i econòmics que en deriven. Existeix un ampli consens, tant científic i tècnic com social, que entre les causes més conegudes cal assenyalar les següents: - Compliment insuficient de la normativa sobre la prevenció de riscos laborals. Baixa qualitat de les accions preventives que es fan a les empreses, ja que no incideixen directament en la millora de les condicions de treball i de salut. Manca de polítiques públiques i recursos insuficients per tal d’acomplir les funcions de vigilància, control i sanció, per part de l’Administració. Un model productiu de béns i serveis que fa de la precarietat en l’ocupació (fonamentalment expressada en forma de temporalitat i subcontractació en cadena) i en les condicions de treball, el mecanisme de competitivitat. El nou Govern de la Generalitat ha d’assumir una nova política de salut i seguretat laboral orientada a eliminar aquells factors que són determinants en els alts índexs de sinistralitat actuals. Per obtenir el principal objectiu d’aquesta estratègia, treballarem paral·lelament per reduir fins al 15% la temporalitat en la contractació. 135 �OBJECTIUS 1. Crear ocupació de més qualitat. 2. Reduir fins al 15% la temporalitat en la contractació. 3. Reduir, de manera dràstica, la precarietat i la sinistralitat en les condicions de treball i de seguretat. Mesures per millorar la seguretat i la salut laboral Desenvolupar un pla de prevenció de la sinistralitat laboral a Catalunya, acordat amb els agents socials i econòmics, dirigit a assolir els objectius, mínims i quantificats, de reducció de la sinistralitat per sectors i globals, que millorin de manera substancial la situació actual. Els sectors i les empreses amb un índex de sinistralitat més alt s’inclouran en plans específics. Aquest pla contemplarà l’increment de la inspecció i el control del compliment de la llei de prevenció de riscos laborals mitjançant la Inspecció de Treball; els continguts i qualitat dels plans de prevenció; la capacitat, la solvència i la qualitat dels serveis de prevenció de les empreses, propis i aliens; i la participació dels treballadors/es en el seu disseny i execució. Incrementar els recursos públics, tant humans com tècnics i econòmics, i organitzarlos adequadament per tal d’assolir la realització d’estudis i recerca tècnica en la matèria de prevenció dels riscos laborals, anàlisi de la situació i tendències i elaboració de propostes d’actuació que donarien contingut i suport a l’elaboració de les polítiques preventives. Potenciar l’existència de delegats territorials de prevenció de riscos laborals, com un col·lectiu col·laborador de l’Administració en les tasques de prevenció de riscos laborals en les petites i mitjanes empreses i en aquelles que no disposin de representació sindical en aquesta matèria. Intensificar els controls sobre les condicions de salut i seguretat en l’externalització i subcontractació d’operacions. En aquesta línia, totes les contractacions públiques respectaran la legislació existent en matèria de salut i seguretat laboral, de manera que no s’admetran licitacions que no incorporin el compliment de les obligacions existents en aquest àmbit, ni la participació d’empreses amb un alt índex de sinistralitat. Fomentar la investigació dels nous riscos i patologies laborals, amb especial atenció als psicosocials, així com la recerca dels sistemes de resolució de les problemàtiques derivades del treball i les seves formes d’organització. Difondre els resultats entre les empreses i els treballadors, perquè puguin ser coneguts, reconeguts i previnguts. Incrementar el nombre d’unitats de salut laboral, que actualment depenen de la Conselleria de Sanitat, amb la intenció d’arribar a tot el conjunt del territori de Catalunya amb el seu desplegament. 136 �Incorporar a tots els nivells educatius, des de l’ensenyament primari, continguts transversals en matèria de seguretat i de salut en el treball, que permetin assolir una cultura preventiva en aquest tema. Introduir en els programes de formació professional (reglada, ocupacional i continuada) i universitària, unitats educatives de la matèria seguretat i salut laboral, adaptades a les diferents especialitzacions que es cursin. Orientar part de la programació de formació contínua cap al desenvolupament d’un programa de formació en matèria de seguretat i de salut laboral en el treball, adreçat a les persones que s’han de responsabilitzar de la prevenció a les empreses, amb especial preferència per a les petites i mitjanes empreses. Desenvolupar els estudis de formació de caràcter mitjà i superior que capacitin i, finalment, acreditin les persones que els rebin com a tècnics en prevenció de riscos laborals. Sensibilitzar sobre la necessitat d’incorporar la prevenció dels riscos laborals als processos productius, adreçada principalment a les microempreses i a les petites i mitjanes empreses. Comprometre les mútues d’accidents de treball, com a gestores de la Seguretat Social, perquè financin la Fundació per a la Prevenció de Riscos de Catalunya, prevista a la Llei de prevenció de riscos laborals, a partir dels excedents d’explotació. Aplicar mesures administratives per incentivar les polítiques de prevenció a les empreses. Modificar l’actual llistat de malalties professionals adequant-lo a les patologies actuals. Fomentar la formació a tots els treballadors, especialment als de nova contractació i contractació temporal, als empresaris i als treballadors autònoms. Garantir el compliment de la legislació vigent en matèria de seguretat i de salut laboral, en les contractacions públiques. Incrementar el paper dels Centres de Seguretat i Condicions de Salut en el Treball de Catalunya per tal que tinguin un paper més important en la prevenció de riscos. Fomentar la informació i formació del personal sanitari de les àrees bàsiques en la detecció de problemàtiques de salut d’origen laboral. Seguretat alimentària Fa menys d’un segle, els aliments es consumien localment, molt a la vora del seu lloc de producció. En canvi en les últimes dècades, tant el sector agrícola i ramader com la indústria alimentària han patit canvis radicals i complexos que han fet possible 137 �consumir productes d’origen molt divers i llunyà, la qual cosa fa que resulti difícil seguir tota la cadena alimentària. Es pot afirmar que mai no s’havia disposat de tants aliments i de tanta qualitat. Però també és veritat que, actualment, existeix una gran sensibilització ciutadana respecte als problemes de salut pública i de seguretat alimentària. Les darreres crisis sanitàries (vaques boges, dioxines, legionel·losi, febre aftosa, mercuri i metalls pesats, etc.) han afectat greument la confiança dels consumidors i han posat de relleu les febleses d’un sistema productivista que, en ocasions, no atén els codis de bones pràctiques. Davant d’aquesta situació, és important que el nou Govern de la Generalitat endegui un programa integral que reguli tots els sectors que incideixen sobre l’alimentació de les persones per tal de garantir-ne la salut. Aquest programa ha de preveure com exercir un major control de la seguretat, higiene i qualitat dels aliments, afavorir les bones pràctiques productives i el control exhaustiu en la producció d’aliments, i garantir el principi de precaució i de transparència informativa als consumidors. OBJECTIUS 1. Vetllar per la salut de la ciutadania i garantir-ne la protecció. 2. Exercir un major control de la seguretat, higiene i qualitat dels aliments. 3. Afavorir les bones pràctiques productives i el control exhaustiu en la producció d’aliments. 4. Protecció i control ambiental. 5. Garantir el principi de precaució i de transparència informativa. MESURES Mesures per millorar la seguretat alimentària Farem que l’Agència de Salut Pública i l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària siguin, efectivament, organismes independents basats en el rigor científic, imparcials i transparents, que garanteixin la salut pública i proporcionin confiança als consumidors. Dotarem aquestes agències de tots els instruments necessaris per dur a terme la seva tasca amb eficàcia. Elaborar un pla per disminuir l’exposició dels éssers humans a substàncies que, per via alimentària o respiratòria, poden produir problemes de salut. Garantir una coordinació permanent i estricta entre els diferents organismes responsables de l’avaluació i control dels antibiòtics utilitzats en veterinària. 138 �Controlar específicament, en aplicació de la normativa comunitària, des de la inspecció del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, la qualitat dels pinsos i farines, i la utilització de greixos i olis. Fer efectives les mesures de seguretat i de bioseguretat a les explotacions i en el maneig i transport de bestiar. Fomentar i incentivar l’agricultura i la ramaderia ecològiques o integrades, que es comprometen a utilitzar mètodes biològics contra les plagues vegetals o pinso i aliments naturals per a la cria i engreix del bestiar, de comú acord amb les organitzacions agràries. Facilitar els processos d’identificació i de traçabilitat dels productes alimentaris, tant els destinats al consum humà com els destinats al consum animal, al llarg de totes les etapes de la cadena alimentària, així com el procés de composició, de manera clara i entenedora. Promoure campanyes de difusió d’informació pública sobre factors de risc, d’acord amb les directrius de l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària. Protecció dels animals La recent Llei de protecció dels animals, aprovada pel Parlament de Catalunya, recull una nova concepció dels animals com a éssers vius capaços de sentir i de patir, tant des del punt de vista físic com psíquic. La Constitució Federal Alemanya, així com la majoria de constitucions dels länder alemanys, inclou el deure de l’Estat de protegir els animals de manera diferenciada a la protecció de la natura o del medi ambient. Un Govern de la Generalitat de progrés adoptarà les mesures necessàries per situar-nos al nivell dels països del nostre entorn cultural més pròxim respecte a la defensa del benestar animal. MESURES En relació amb els animals de companyia, se’n fomentarà la tinença responsable. S’adoptaran mesures rigoroses de control de la cria i la venda. Pel que fa a la identificació, s’establirà un arxiu general dels animals de companyia i el cens dels ajuntaments. Es realitzaran programes de vacunació i d’esterilització d’animals sense llar i es promourà la gestió dels centres d’acollida per part d’associacions protectores sense ànim de lucre, així com la creació de colònies controlades de gats i d’ocells urbans. Adoptar mesures per a la professionalització dels manipuladors d’animals, particularment dels que s’utilitzin en la producció d’aliments, per tal de millorar el seu benestar en l’allotjament i transport i, en especial, de procurar-los un sacrifici, previ atordiment, sense dolor, d’acord amb les directives europees. Aquestes mesures promouran tant la millora del benestar animal com la qualitat i seguretat alimentària. 139 �Promoure la cobertura de l’atenció veterinària, les operacions, cures i sacrifici dels animals i elaborar una normativa adequada pel que fa al transport d’animals de companyia en els transports públics. En relació amb la fauna silvestre, s’adoptaran mesures per regular-ne el comerç i la possessió, en la línia de disminuir-ne o evitar-ne l’ús com a mascotes o en espectacles, darrere dels quals hi ha, en molts casos, un tràfic il·legal que provoca greus perjudicis tant per als animals implicats, com per al medi ambient, per exemple, en el cas d’abandonaments que poden produir la invasió d’espècies al·lòctones. 140 �3.10. Eradicar la pobresa Els darrers anys la conscienciació de la problemàtica que representa la pobresa s’ha consolidat a escala mundial. La pobresa i l’exclusió social són fenòmens de caràcter estructural i, al contrari del que es creia en els anys setanta, no desapareixen amb el creixement econòmic ni el progrés. A Catalunya, i segons estudis recents, aproximadament dues terceres parts de les persones pobres no tenen cap possibilitat de sortir-se’n, si no es modifiquen les condicions de redistribució actuals del sistema de benestar social. El quart món no només és quantitativament important, sinó que és permanent. Tot i que en les últimes dècades la pobresa severa ha disminuït –gràcies a les mesures de protecció social–, n’han sorgit noves formes. L’evolució de la societat ha fet que les causes de la pobresa i l’exclusió canviïn. Hi ha hagut un canvi en l’estructura de la pobresa, que ha passat a afectar col·lectius que compten amb poca o cap protecció social (per les llacunes en el sistema de protecció social). Ens trobem amb uns col·lectius concrets, amb pocs recursos econòmics, sobre els quals cal incidir perquè: - - Uns són determinants en l’autoreproducció i expansió de la pobresa. Aquest és el cas de les famílies (joves) amb fills al seu càrrec, sobretot llars monoparentals. La pobresa dels pares es pot propagar molt fàcilment als fills. Així, la pobresa infantil també és un fenomen a considerar i tractar. Els altres, les persones de més de 65 anys amb pensions no contributives, de viduïtat o mínimes de la Seguretat Social, que formen un col·lectiu molt important que ha de viure amb una economia per sota del llindar de la pobresa. Finalment, els sense sostre, un col·lectiu dispers i en deteriorament constant que requereix una política integral que se n’ocupi. A més, cal posar de manifest que la incidència de la pobresa és encara més elevada quan la persona de referència és una dona. La prioritat política del nou Govern de la Generalitat respecte a la pobresa i l’exclusió social té com a objectiu principal disminuir el nombre de pobres d’uns col·lectius concrets: les famílies amb fills al seu càrrec (sobretot monoparentals), la gent gran i els sense sostre. El millor instrument per lluitar contra la pobresa i l’exclusió és implementar polítiques transversals. Pensem que els col·lectius de pobres –tant els d’exclosos com els que es van empobrint– s’han de tractar com a part de la política general, encara que siguin un grup amb uns problemes específics i unes necessitats concretes. Les propostes polítiques que cal promoure s’orienten a capacitar les persones que encara estan en edat de treballar per tal que, per elles mateixes, surtin de la pobresa i de la dependència institucional. Els socialistes apostem per la formació encaminada al treball. Amb tot, per trencar el cercle de la pobresa cal implementar polítiques d’altres tipus que incideixin sobre aquest grup: polítiques de salut (prevenció i educació sanitària), d’educació (escoles bressol), d’habitatge (habitatges dignes per a tothom i lloguers a preu social per a aquests col·lectius), etc. 141 �La política que el nou Govern de la Generalitat ha d’aplicar per a aquests col·lectius implica i compromet totalment l’administració autonòmica (en la seva funció de planificació, avaluació i finançament) i la local (en la seva funció d’execució i planificació), però també, parcialment, l’administració de l’Estat i la iniciativa social. A més, cal assolir uns objectius que vénen determinats per les diferents situacions en què es troben alguns col·lectius davant els problemes de pobresa i exclusió. OBJECTIUS 1. Dones: neutralitzar els riscos de les dones de caure en situacions de pobresa mitjançant la potenciació de la seva formació, la seva entrada al mercat laboral i la millora de les seves condicions de treball. 2. Jovent: prevenir que les famílies joves caiguin en situacions de pobresa per evitarne la reproducció en els seus fills, sobretot mitjançant el sistema educatiu. 3. Infants: evitar la pobresa infantil mitjançant la prevenció i polítiques específiques per a aquest grup de població. 4. Gent gran: garantir una vida digna, amb qualitat de vida i amb la possibilitat de viure-la amb certa independència, mitjançant el manteniment de la capacitat econòmica de les persones grans. 5. Els sense sostre: dissenyar una política consensuada per als sense sostre per facilitar-ne la integració. MESURES Mesures per a la implementació d’una renda bàsica El Govern estudiarà la viabilitat d’establir una renda bàsica, prestacions no contributives i altres ajuts econòmics actuals. Mesures per combatre la pobresa i l’exclusió en el col·lectiu de les famílies (joves) amb fills al seu càrrec Invertir en educació infantil i crear la xarxa pública d’escoles bressol (30.000 places noves), per a la qual cosa es donarà suport econòmic als municipis. Garantir beques en educació infantil per a famílies amb pocs recursos econòmics. Combatre el fracàs escolar i promoure programes específics adreçats a l’alumnat amb greu risc d’abandonament del sistema escolar. Atendre la diversitat de l’alumnat en l’educació, fent una atenció especial i més personalitzada a les seves necessitats. 142 �Subvencionar el menjador, el transport escolar i els llibres per a famílies amb pocs recursos econòmics. Incentivar la permanència dels alumnes a l’ensenyament secundari postobligatori mitjançant una política de beques que redueixi el cost de l’oportunitat d’abandonar aquests estudis, per tal que les famílies amb menys recursos puguin assumir la càrrega econòmica que representa mantenir estudiant un fill/a en edat de treballar. Posar els mitjans perquè, des del territori, els nois i noies tinguin una oportunitat d’ocupació en sortir del sistema educatiu. Establir una major connexió entre l’escola i el treball, ja sigui mitjançant polítiques d’orientació laboral o amb una nova formació professional que respongui a les demandes del mercat, que tingui una continuïtat al llarg de la vida i que permeti adaptar-se a les necessitats i tecnologies de cada moment. Fomentar les ajudes directes a les famílies que tenen infants al seu càrrec. Incrementar en un 25% les prestacions econòmiques directes per a les famílies monoparentals i per a les famílies amb pocs recursos econòmics i amb infants al seu càrrec: 750 € anuals per a cada infant menor de 18 anys que estigui al seu càrrec. Potenciar les empreses d’inserció social, tot establint un marc normatiu estatal i autonòmic que permeti la suficiència econòmica i jurídica. Mesures per combatre la pobresa infantil Implementar el Programa d’Atenció a la Infància i l’Adolescència amb Dificultats Socials (elaborat pel Govern Alternatiu), dins el marc general del Pla d’Infància i Adolescència de Catalunya i el Programa de Suport a les Famílies. Dissenyar i implementar un programa transversal de prevenció primària i de detecció de les situacions de risc social que afecten els infants, des de Benestar Social i d’acord amb els departaments d’Educació i Sanitat. Augmentar la capacitat de detecció, especialment a la primera infància, en cooperació amb els equips i serveis que hi treballen (atenció precoç, educació infantil, sanitat, etc.). Dur a terme un treball comunitari per combatre els elements socials i culturals que incideixen en un desenvolupament inadequat de l’infant, com ara els entorns marginals, la pobresa, la violència social i grupal, i els continguts ideològics contraris als valors propis d’una societat democràtica. Potenciar l’atenció preventiva preferent a famílies amb fills en situació de marginació i/o pobresa a través de la xarxa bàsica de serveis socials en col·laboració amb els equips d’atenció precoç, educació, sanitat, etc. Acció preventiva i de control de la prostitució infantil (amb infants residents a Catalunya), el treball infantil, la mendicitat, així com aquelles situacions que atemptin contra els drets individuals dels infants residents a Catalunya, encara que es produeixin fora de Catalunya. 143 �Atendre a la pròpia llar les famílies desestructurades mitjançant acció assistencial, educativa i preventiva de les treballadores i treballadors familiars o, si s’escau, dels educadors i educadores. Introduir programes específics de prevenció i d’educació per a la salut a les escoles. Mesures per combatre la pobresa i l’exclusió en el col·lectiu de dones Crear un marc institucional per equiparar home i dona en el seu accés al treball i en les condicions de treball. Continuar fomentant projectes d’autoocupació i de creació de llocs de treball per a dones que desitgin incorporar-se al món del treball, professionalitzant les seves habilitats i capacitats. Potenciar la creació de llocs de treball en el sector serveis, particularment en els serveis d’ajuda a la llar (potencial jaciment d’ocupació). Afavorir que les mares soles i treballadores tinguin a l’abast una bona xarxa d’escoles bressol i serveis complementaris a la petita infància. Mesures per combatre la pobresa i l’exclusió en el col·lectiu de la gent gran Incidir en les properes negociacions sobre les pensions i revisar-les: a més dels increments generals, caldria revisar les pensions contributives més baixes, les no contributives i les de viduïtat, per tal que tots els col·lectius que estan per sota del salari mínim interprofessional arribin a assolir-lo d’immediat. Contribuir, a través d’ajuts econòmics de la Generalitat amb caràcter transitori, per ajudar a sortir de la pobresa les persones amb pensions mínimes. Universalitzar els serveis d’atenció a domicili i crear una xarxa d’equipaments i de serveis d’oferta pública per a la gent gran: casals, servei d’atenció a domicili, habitatges tutelats, centres de dia, residències, acolliment familiar, etc. Organitzar aquests serveis i equipaments dirigits a la gent gran de manera que s’adaptin a les necessitats de les persones i de les famílies, i que permetin la conciliació de les diferents responsabilitats de les persones. Promoure i impulsar que, des dels diferents nivells competencials, s’incrementin els recursos destinats als grups de dones grans en situació de pobresa i que es doni el màxim suport a la coordinació entre les actuacions en curs. Garantir el dret a rebre ajuts econòmics a les persones grans amb pensions baixes per a l’adquisició de material òptic, pròtesis auditives o dentals. Mesures per combatre la pobresa i l’exclusió en el col·lectiu dels sense sostre Planificar una política consensuada entorn als rodamóns que permeti actuar els diferents serveis i institucions amb uns criteris i objectius clars per assolir el major grau d’integració possible d’aquest col·lectiu. 144 �Destinar recursos suficients per pagar professionals i personal administratiu per poder rendibilitzar millor les tasques dels voluntaris, que suposen el 90% del personal en aquest àmbit a Catalunya i entre les entitats sense ànim de lucre. Prendre les mesures necessàries perquè s’atengui en els mateixos centres els malalts mentals i es potenciïn programes de prevenció i de control de drogodependències per a les persones que no tenen recursos. Buscar solucions que permetin una certa estabilitat a les persones que s’insereixen a la societat, com ara pisos compartits i tutelats. Desenvolupar una xarxa d’informació que permeti saber quina entitat fa el seguiment d’una determinada persona. Establir prioritats en el Pla de l’Habitatge per assignar habitatges a grups de risc. Establir una política de subvencions per a la rehabilitació d’habitatges buits i el lloguer de pisos i per afavorir el fet de compartir pis. Destinar 1.800 € anuals per a cada un dels 2.000 sense sostre que hi ha a Catalunya. Mesures per a l’habitatge social Atorgar 600 € anuals d’ajut directe a fons perdut per despeses de lloguer de l’habitatge principal, al qual es podran acollir totes les famílies amb ingressos inferiors a 21.000 € anuals en declaració individual i 30.000 € en declaració conjunta. Implementar programes específics de préstecs amb subsidis per a l’accés a l’habitatge protegit (en l’adquisició) per a joves, persones grans, llars monoparentals, nous residents, persones amb discapacitats i persones que viuen en condicions d’infrahabitatge. Adaptar les característiques de l’habitatge a les noves necessitats de la demanda (joves, famílies monoparentals, persones o famílies amb persones dependents al seu càrrec). Arranjar habitatges per a gent gran, és a dir, millorar una mitjana de 100 habitatges cada any (400 habitatges en 4 anys), 20 dels quals hauran de ser habitatges d’acolliment familiar. L’ajuda per arreglar els habitatges serà de 6.000 € per a persones amb rendes baixes. Aplicar noves mesures de control de les condicions d’habitabilitat i seguretat de l’habitatge existent. Crear programes específics per a l’eradicació de l’infrahabitatge. 145 �3.11. Catalunya, un país que acull i integra: la immigració Catalunya ha configurat la seva personalitat col·lectiva al llarg de la història a partir de capes successives, que es vertebren a l’entorn d’un nucli que aglutina el conjunt. La diversitat és una de les senyes d’identitat veritables del poble català. La realitat social d’ara exigeix integrar de nou realitats que vénen de fora, repetint un procés que ja s’ha produït moltes vegades al llarg de la història d’aquest país. L’actual procés immigratori presenta com a característiques: un fort creixement i acceleració del ritme d’arribades, ja que la població immigrada s’ha doblat en cinc anys (el maig del 2002, a Catalunya residien legalment 310.057 estrangers, dels quals 76.310 –el 25%– eren ciutadans de països de la UE, i els que es troben en situació irregular són entre 50.000 i 125.000, segons diverses fonts); concentració a determinats barris, pobles i ciutats; i pluralitat (és a dir, diversitat en molts aspectes, també cultural i religiosa). Tot això diferencia aquest procés d’altres processos previs. Aquestes són dades que cal tenir en compte per a una gestió correcta del fenomen. La població immigrada –tant la regularitzada, com la que no n’està– tendeix a concentrar-se intensament a determinats barris, pobles i ciutats. Aquesta concentració fa molt difícil la gestió d’aquest gran fenomen social, els efectes del qual recauen precisament sobre els ciutadans autòctons amb una situació social més desfavorable. A més, la presència al país de desenes de milers de persones indocumentades planteja una situació de risc per al benestar, la convivència i la seguretat col·lectives. L’única possibilitat que tenim, per tant, d’encaixar el procés immigratori, sense trencar la cohesió social de la societat d’acollida, és entendre que el procés ha de ser ordenat i que ha de tenir com a eixos principals l’aplicació del sistema legal vigent i la regulació. Cal, però, transmetre a l’opinió pública que la immigració no és un problema en si mateix per a les societats d’acollida i, sobretot, que la immigració no és “el problema”, tot i que provoca noves situacions que poden resultar problemàtiques i que també accentua i ajuda a evidenciar problemes preexistents de la societat d’acollida. El problema rau en la manca de recursos públics per fer front a aquestes situacions (poca quantitat de policies, justícia ineficaç, manca de recursos per reestructurar barris, insuficients recursos educatius i d’assistència social, etc.). Els veritables responsables dels dèficits són les polítiques neoliberals, que han reduït el sector públic i que afebleixen l’Estat del benestar. Els governs del PP i de CiU han reduït la despesa social al 2% del PIB des de 1996. Des d’una perspectiva econòmica, es calcula que aquesta població immigrada genera el 4% del PIB. Pel que fa a l’afiliació a la Seguretat Social, aquesta va augmentar un 32,6% a Catalunya entre el març del 2001 i el març del 2002. Més del 40% dels nous afiliats a la Seguretat Social són immigrants. La situació administrativa no ha de modificar el respecte pels drets que tenen les persones que es troben en aquesta situació. El reconeixement efectiu d’aquests drets és un dels aspectes que el nou Govern de la Generalitat ha d’assumir d’acord amb les seves competències. Una part del problema es pot gestionar des del Govern de la Generalitat (escolarització, sanitat, ajuts socials, etc.), però les mesures polítiques que poden permetre realment afrontar aquesta qüestió i reduir-ne l’impacte negatiu han de ser 146 �adoptades, sobretot, des del Govern central o han de ser concertades per l’Estat espanyol amb els altres estats de la UE. Les polítiques sobre immigració del nou Govern de la Generalitat s’han de guiar pel principi de transversalitat i assegurar condicions d’equitat en el suport a totes les persones que viuen a Catalunya per tal que puguin desplegar les seves oportunitats de vida. La política d’immigració ha de ser fonamentalment una política social, és a dir, de promoure les millors condicions i oportunitats de vida per a tots els ciutadans de Catalunya, tant dels autòctons com dels nouvinguts. Això requereix incrementar els recursos actualment destinats a les polítiques socials i reorientar-les per tenir en compte l’impacte del fenomen migratori. Entre aquestes polítiques, tenen una importància especial les referides a habitatge, sanitat, educació, ocupació, atenció social o família. Des de l’any 1993, en què s’inicia la política dels contingents anuals, la distribució dels nous immigrants entre comunitats feta per l’Estat requeria establir formes de participació en la decisió estatal i mecanismes de coordinació per evitar que les intervencions dels diversos poders públics generessin actuacions contradictòries. La gestió dels fluxos migratoris constitueix un dels eixos centrals de la política en matèria d’immigració. Gràcies a la seva regulació, el fenomen migratori es pot modular segons les necessitats i possibilitats de la societat d’acollida a fi de millorar el grau d’acceptació social i, alhora, la seva visibilitat. L’actual Llei d’estrangeria, malgrat les seves limitacions, és l’únic marc legal existent, per això cal que l’administració estatal, que és qui té les competències en matèria de regulació de fluxos, l’apliqui de manera coherent i amb rigor. L’impacte del fet migratori sobre el territori és tan important que el nou Govern de la Generalitat ha d’insistir en la participació més efectiva de les comunitats autònomes i dels ajuntaments sobre la definició de les polítiques d’immigració i dels contingents. Però l’ús instrumental de la Llei d’estrangeria no impedeix que el nou Govern de la Generalitat promogui iniciatives per modificar-la. Entre aquestes, cal prestar especial atenció a tots els aspectes que dificulten l’exercici dels drets fonamentals de la persona i als que puguin representar una millora en els aspectes administratius que afecten els immigrants. La Llei orgànica 4/2000, d’11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers i la seva integració social, així com la seva posterior reforma, la Llei orgànica 8/2000, va posar en relleu les importants tasques que corresponien a les comunitats autònomes i als municipis en l’àmbit de la immigració, i va donar entrada a un nou òrgan de participació i de coordinació interadministratives en l’àmbit estricte de la immigració: el Consell Superior de Política de la Immigració, malbaratat pel Govern del PP, tant com el Foro para la Inmigración. En aquest marc legal, les funcions de les comunitats autònomes passen inexcusablement a un primer pla i es pot plantejar amb major facilitat, fins i tot, un increment de les competències autonòmiques, tot i que, un dels aspectes clau en tota aquesta estratègia, la canalització i control dels fluxos d’immigrants, està fora de l’àmbit competencial de la Comunitat, ja que està situat a escala estatal i de la Unió Europea. En l’àmbit de Catalunya, cal reforçar les polítiques socials orientades a assegurar la cohesió social i la integració dels immigrats. El nou Govern de la Generalitat ha de promoure un pla d’acollida dels immigrants que en faciliti la incorporació a la nova 147 �societat, que promogui el coneixement de les nostres lleis i costums, de les nostres expressions culturals i que proporcioni la competència indispensable en les nostres llengües. La primera acollida és un moment clau per facilitar la posterior inserció social, econòmica, laboral i familiar dels immigrants i, a més, actuarà com element preventiu de situacions problemàtiques des del mateix moment de la seva arribada. Aquest pla d’acollida s’adaptarà a les necessitats i condicions dels diferents territoris de Catalunya: culturals, urbanes, econòmiques, etc. És necessari implementar una política efectiva d’integració, per tal de construir una societat plural i, en cap cas, una pluralitat de societats. El compliment d’aquesta voluntat política exigeix, en primer lloc, un reconeixement de l’existència d’un nucli de valors comuns: respecte a la diferència, participació, igualtat davant la llei i submissió de tots a la llei. Per això, cal exigir als immigrants una cultura de la integració i l’acatament de la llei, tot i que aquesta mateixa exigència cal reclamar-la també als membres de la societat d’acollida. La política d’acolliment implica el reconeixement d’uns drets i l’exigència d’uns deures, coherents amb el marc de valors sobre els quals s’ha organitzat la societat catalana. Des de la responsabilitat de govern, el nou Govern de la Generalitat ha d’articular les seves propostes d’acollida sobre la definició dels valors vertebradors de la societat catalana, aquells valors que identifiquen tots els catalans i que són innegociables, i aquells altres que permeten generar un consens amb les persones nouvingudes. Entre els primers, figuren els drets humans, la defensa de la ciutadania, el respecte a la diferència i al pluralisme, i els valors i pràctiques bàsiques de la democràcia, com la igualtat, la nodiscriminació i la solidaritat. En aquest grup cal incorporar també el coneixement i respecte de les lleis i costums propis de Catalunya. Per tal de garantir la cohesió i de preservar la convivència, són necessaris barris més segurs i escoles dignes, especialment a les zones on es reben els principals contingents dels fluxos migratoris. Les polítiques públiques han de garantir que es respecti l’ús normal dels espais públics, carrers i places, evitant que la seva ocupació per a altres activitats sigui motiu de tensió i estimuli la reacció agressiva contra els immigrants. L’accés a un habitatge digne és una altra peça clau de la política d’acolliment, juntament amb l’existència d’escoles dignes, amb suficients recursos per tal de fer front als nous reptes que planteja el fenomen migratori. Finalment, la inserció laboral de l’immigrant és un dels altres elements crítics en aquesta política d’acolliment. Tenir un lloc de treball retribuït és, per moltes persones, el principal element per a la seva integració a la societat que l’acull. Pel que fa als municipis, que són la primera Administració amb què l’immigrant estableix contacte, gestionen bona part dels serveis primaris d’atenció social o de les prestacions educatives. Per això, el nou Govern de la Generalitat ha d’establir amb el món local uns criteris generals sobre la primera acollida i facilitar que els ajuntaments puguin assumir aquesta activitat amb els recursos suficients. A més, la Generalitat disposa de competències sobre alguns àmbits que van més enllà de les polítiques d’integració, que incideixen en les competències estatals exclusives i que es refereixen a la situació administrativa i laboral dels estrangers: són la inspecció laboral i la Policia Autonòmica. I aquestes competències s’han d’exercir contra el tràfic d’immigrants, de dones i d’infants de les organitzacions que el practiquen. El fenomen migratori també planteja qüestions de seguretat, el tractament de les quals correspon a les administracions judicial i de policia. La situació actual no és satisfactòria en cap dels 148 �dos àmbits i requereix mesures que la Generalitat pot impulsar o proposar a les altres administracions. El nou Govern de la Generalitat ha d’instar l’Estat perquè doti de més mitjans les oficines consulars als països d’origen de la immigració, tot reforçant les oficines laborals especialitzades destinades a la contractació en origen dels immigrats i obrint-les a la participació de les comunitats autònomes. El fet que darrere dels corrents migratoris dels països empobrits cap als països rics hi hagi, sobretot, un conjunt de causes d’origen econòmic i social, obliga a desbordar les actuacions que es puguin fer a l’interior de la societat catalana i a dur a terme una acció per influir sobre les polítiques exteriors perquè adoptin, entre d’altres coses, mesures que permetin modificar les condicions econòmiques i socials que justifiquen els fluxos migratoris. La importància de la immigració actual i dels seus efectes és una qüestió que afecta el model de societat. El seu tractament i la seva gestió han d’implicar, per tant, tota la ciutadania i, en conseqüència, també tots els nivells de govern: UE, Estat, autonomia i municipi. Per aquest motiu, el nou Govern de la Generalitat impulsarà la col·laboració institucional i la cooperació amb lleialtat, amb l’objectiu de garantir les millors condicions per fer possible una integració dels nouvinguts que asseguri la cohesió social i la convivència pacífica. L’acció de govern també ha de comportar que s’expliqui a l’opinió pública que la immigració no és un problema en ella mateixa. Cal remarcar que la immigració no és el problema, malgrat que provoqui situacions que poden ser problemàtiques per a la societat d’acollida. Des de la responsabilitat de govern, cal definir les bases per crear un consens mínim en la societat catalana que consolidi la legalitat del fenomen migratori, si es dóna de manera planificada, ordenada i emparada per llei. OBJECTIUS 1. Contribuir a l’ordenació dels processos migratoris i a una política que desplegui els instruments i mecanismes per aconseguir la legalitat i regularitat dels fluxos migratoris. 2. Reforçar les polítiques socials i les polítiques públiques orientades a assegurar la cohesió social i la integració dels immigrants. 3. Vetllar per la regularitat i transparència del mercat laboral i de les condicions de treball. 4. Contribuir, amb els mitjans a l’abast de la Generalitat, a la repressió del tràfic de persones i, molt especialment, de les organitzacions que el practiquen. 5. Establir mecanismes de coordinació permanent d’administració (estatal, autonòmica i local). 6. Crear una política exterior de cooperació econòmica, comercial, cultural i de promoció dels drets humans per millorar la situació dels països d’origen de la immigració. entre els tres nivells 149 �7. Combatre les expressions de racisme i xenofòbia entre la població, en especial entre adolescents i joves. MESURES Mesures per garantir la convivència i la cohesió social Reforçar les polítiques socials de la Generalitat, amb la finalitat de millorar el benestar, assegurar la cohesió social, garantir la convivència i evitar qualsevol tipus de discriminació derivada de la insuficiència de recursos. Redefinir i millorar la col·laboració entre Generalitat i municipis, amb redistribució de competències i recursos. Treballar de manera transversal en totes les àrees d’actuació de la Generalitat i dels ajuntaments, per tal que el pes del fet migratori no recaigui exclusivament en els serveis socials. Les ONG i associacions socials seran copartícips d’aquest projecte i ajudaran a canviar la imatge que els immigrants són els únics beneficiaris dels serveis socials. Desenvolupar, des de la Generalitat de Catalunya, un pla d’acollida d’immigrants que apliqui l’administració local, amb mesures específiques d’atenció en el moment de la seva arribada a Catalunya. Definir les àrees urbanes d’atenció especial, crear un fons de foment d’aquestes àrees per llei del Parlament i constituir els instruments d’actuació per acord entre la Generalitat i els ajuntaments afectats. Desenvolupar polítiques orientades a evitar l’exclusió social i el deteriorament dels espais i serveis públics. Promoure l’aprenentatge de la llengua i la cultura catalana com a via d’integració i de promoció a la societat catalana. Desenvolupar polítiques específiques en relació amb la dona immigrant tant per abordar la seva problemàtica com per reforçar el seu paper cohesionador. Ordenar i planificar la ubicació dels centres de culte, cercant el màxim consens amb totes les parts interessades. Fomentar des de les institucions els valors de convivència, tolerància i respecte a la diversitat. Mesures d’introducció de canvis legislatius Instar la reforma de la normativa i de la pràctica estatal per tal d’augmentar la capacitat d’actuació i d’intervenció de la Generalitat en les polítiques estatals d’immigració i en el servei exterior (en especial pel que fa a contingents anuals i contractació en origen). 150 �Instrumentalitzar una acció coordinada de la Generalitat en aquesta matèria, confiant-la a un organisme adequadament dotat de recursos i competències. Instar canvis, dins de la normativa i la pràctica estatals, en el tractament de la condició legal dels immigrats per tal de facilitar-ne la integració. En concret, cal reformar l’anomenada Llei d’estrangeria, actualment en vigor, en els apartats en què es dificulta l’exercici de drets fonamentals de la persona (reunió, manifestació, associació, sindicació, etc.). Promoure la simplificació i agilització de tràmits administratius i el funcionament efectiu d’una oficina única per tramitar-los com a elements d’una política orientada a garantir la legalitat, i la concessió (a les persones amb una ordre d’expulsió que no es pot executar) d’una documentació provisional de tolerància que els permeti treballar mentre no se n’executa l’expulsió. Promoure canvis legislatius que facin possible una major participació i implicació política dels estrangers. Establir una regulació adequada dels comerços i locals de concurrència pública modificant la legislació vigent en matèria d’horaris comercials i garantint en tots els casos el ple compliment de les ordenances fiscals i generals i la resta de normatives vigents. Mesures específiques en matèria judicial, laboral i educativa Instar una millora de la coordinació de les administracions en matèria judicial i de seguretat. Reclamar a l’Estat que ampliï el nombre, la capacitat i les condicions dels centres d’internament, distribuint-los pel territori per permetre un millor control i seguiment judicial. Impulsar l’actuació de la Inspecció de Treball en la lluita contra l’explotació laboral i la degradació del mercat laboral, i enfortir els seus recursos humans i materials. Garantir escoles dignes amb recursos adequats i la implicació de l’escola pública i l’escola concertada en l’educació dels fills de famílies immigrades o nouvingudes, i dotar de recursos extraordinaris les escoles amb alta concentració d’alumnes immigrants. Destinar els recursos per a la formació i dotació d’habilitats professionals a fi i efecte de facilitar la inserció laboral dels immigrants, en col·laboració amb els empresaris i sindicats. Mesures en matèria de cooperació internacional Incrementar les accions destinades a reforçar la cooperació internacional en matèria de desenvolupament i, en particular, fomentar el codesenvolupament; establir, per part del Govern de la Generalitat, programes especials de formació de personal dirigent dels països emissors d’emigració; donar suport a l’harmonització de les polítiques d’immigració de la UE, i fer una acció decidida de la Generalitat a favor 151 �del respecte pels drets humans, econòmics, socials i laborals dels ciutadans i ciutadanes del Tercer Món. 152 �ANNEX 1: Aportació del Grup de Politòlegs i Sociòlegs X Maragall VALORS DE L’ESQUERRA, PARTICIPACIÓ CIUTADANA I DIVERSITAT Des d’una perspectiva d’esquerres, la Llibertat, entesa com emancipació integral de l’ésser humà, no-dominació i no-interferència arbitrària d’unes persones sobre les altres o del poder sobre els individus, és el fonament sobre el qual s’ha de construir l’ordre polític, econòmic i social. La Llibertat mai no es pot gaudir amb plenitud si existeixen condicionants que n’impedeixin, dificultin o limitin el ple exercici i que creïn situacions de desigualtat entre les persones. Per això, en l’objectiu d’emancipació i d’autorealització integral de l’ésser humà, la igualtat d’oportunitats i la garantia universal de la seguretat vital i de l’educació, són imperatius essencials per a la construcció d’una societat d’homes i dones lliures, amb cohesió social i amb una economia sostenible i socialment responsable. Un discurs de progrés ha de rebutjar qualsevol plantejament que afirmi que les diferències identitàries formen la línia de separació “natural” i irreductible entre les persones i ha de postular amb rotunditat la radical igualtat de tots els ciutadans i ciutadanes en drets i en deures com a principi irrenunciable. La Civilitat, expressió del compromís de la Ciutadania amb la Llibertat, la forma de vida lliure i els valors democràtics i les institucions que la fan possible, actua com a mecanisme d’integració de les diferències i fa que tothom sigui igual en drets i en deures. La Democràcia és l’eina més poderosa per promoure la transformació social i la realització integral dels individus. Per això, per a la consecució de l’objectiu emancipador de l’esquerra, cal promoure els mecanismes i els instruments adequats per fer possible una participació activa i inclusiva de la ciutadania en els processos de deliberació i decisió política. En aquest context, és imprescindible que, des d’una perspectiva de progrés, es reclami el reconeixement del dret al vot als immigrants, així com la implementació de polítiques de protecció dels col·lectius més fràgils i més amenaçats per la discriminació, l’exclusió social i la marginació per qualsevol causa o motiu. Només des de la difusió dels valors de l’esquerra i amb polítiques públiques de progrés que proporcionin un horitzó de seguretat vital, serà possible combatre la incertesa que amenaça amplis sectors de la nostra societat que no poden construir un futur més estable. Això impedeix la construcció d’una societat més participativa amb un compromís cívic i col·lectiu més sòlid, essent aquest problema més accentuat entre la ciutadania nouvinguda. 153 �ANNEX 2: Sectorial de Gent Gran del PSC “LA GENT GRAN: NOVES POLÍTIQUES PER A NOUS TEMPS” L’ampliació de l’esperança de vida és una de les conquestes de l’Estat del Benestar. El descens de la mortalitat infantil i els avanços en la millora generalitzada de les condicions de vida de les societats avançades, fa que les persones visquin més anys i, en general, en millors condicions de salut, econòmiques i socials. Catalunya, amb una població total d’uns 6.506.0403 habitants, té un dels índexs d’envelliment més alts d’Espanya i de l’Europa dels quinze, i el nombre de persones de més de 65 anys al Principat se situa al voltant del 18,28% de la població (aproximadament 1.189.000 persones). L’esperança de vida també és una de les més altes d’Espanya i dels països de la Unió Europea, 80,1 anys4 de mitjana (79,87 els homes i 83,4 les dones). La taxa de natalitat és molt baixa, 1,32 fills per dona (en certa mesura a causa de la immigració estrangera), xifra que encara que supera la mitjana espanyola (1,24), no supera la mitjana de la Unió Europea (1,4). L’existència de moltes més persones de més de 80 anys (sobreenvelliment), amb riscos evidents d’estar exposades a pluripatologies i a malalties de caràcter neurodegeneratiu, que signifiquen un alt grau de dependència, obliga a replantejar un nou marc d’actuació dels serveis de caràcter sociosanitari, serveis de proximitat, serveis residencials, etc. Aquest escenari demogràfic no farà sinó ampliar-se en un futur pròxim i està obligant la Unió Europea, organismes internacionals com l’ONU o l’OMS, a una profunda reflexió i revisió de l’enfocament de l’envelliment i no només des de l’assistència sinó també des de l’òptica social i cultural. Actualment els experts indiquen que, independentment de l’edat que s’utilitzi en els diferents contextos, és necessari reconèixer que l’edat cronològica no és un indicador exacte dels canvis que acompanyen l’envelliment. Per això, les polítiques socials dirigides a la gent gran han de contemplar, actualment, tres elements essencials: I.- L’envelliment actiu en una societat per a totes les edats. II.- L’assistència sociosanitària a domicili: la prevenció i l’atenció. La lluita contra la dependència. III.- Un equitatiu i sostenible sistema públic de pensions. I. ENVELLIMENT ACTIU EN UNA SOCIETAT PER A TOTES LES EDATS 1. L’envelliment actiu des del cicle vital significa que les persones grans no són homogènies i que la diversitat de l’individu tendeix a créixer amb l’edat. Com indica l’OMS5, abordar l’envelliment des d’una perspectiva de desenvolupament 3 INE, actualització 2002 4 IEC, actualització març 2003 5 OMS, “Envelliment actiu”, 1999 154 �significa la possibilitat de fer front a molts dels reptes de les persones i les poblacions que envelleixen. Donar suport a l’envelliment actiu en una societat per a totes les edats des de l’àmbit de la salut, el mercat de treball, les polítiques d’educació i formació contínua, serveis socials i sanitaris, significarà, en una o altra mesura: El descens de la mortalitat prematura en les etapes més productives. La disminució de les malalties cròniques relacionades amb el procés d’envelliment. L’augment de la qualitat de vida de les persones grans. Una participació més gran de la gent gran en els àmbits culturals, socials i polítics de la societat. Un nexe intergeneracional més gran. El descens de la despesa en sanitat i tractaments mèdics. Així doncs, es tracta d’un nou enfocament global que normalitzi una part del procés vital de les persones i que la societat ha d’assumir sense sobresalts. Significa que la gent gran puguin comptar amb l’oportunitat de gaudir sense cap impediment dels drets garantits. La realitat d’aquest canvi la tenim en les diferències que, de manera general, podem observar en salut, nivell cultural, integració a la societat civil, etc., de la generació que es jubila en l’actualitat respecte a generacions anteriors. 2. Abans indicàvem que un dels elements que caracteritza el col·lectiu de la gent gran és la seva heterogeneïtat i un element comú generalitzat és el temps social i políticament útil de què disposen. Aquest tret suposa una força social i política molt important, però encara poc desenvolupada. La dreta nacionalista i espanyola subratlla el paper de la gent gran en el marc de la família, com el fet que tinguin cura dels néts que, deixant de banda el caràcter afectiu, significa un substitut de les mancances institucionals en matèria d’ajuda i cobertura social a les famílies, que a Espanya representa el 0,5% del PIB davant la mitjana del 2,1% europeu. 3. És necessari lluitar contra els estereotips que marquen la gent gran. És necessari que, des dels àmbits institucionals i polítics, es realitzi un esforç per combatre una visió de la vellesa negativa i desproporcionada. Una visió en què la vellesa apareix unida gairebé exclusivament a una despesa “desproporcionada” en sanitat, la “bancarrota” de les pensions i els serveis socials, etc. És a dir, la visió assistencial, exagerada i falsa, que intenta justificar un discurs privatitzador –almenys parcial– dels serveis i prestacions socials públiques i al qual no interessa posar de manifest la visió positiva de l’envelliment actiu com a part del cicle vital de les persones. 4. Si bé és cert que des dels àmbits institucionals es desenvolupen programes culturals, de promoció associativa i altres, no és menys cert que la responsabilitat de canviar “un estil… marcat per –com indicava el Pla Gerontològic Nacional de 1992– l’assistencialisme paternalista i per una concepció del jubilat com a inútil social” subjacent a la societat, radica en la voluntat política d’articular des del PSC un discurs i una acció coherent i creïble amb aquest nou marc polític des del qual hem d’enfocar l’envelliment de la societat. D’aquesta manera estarem en condicions de poder oferir a la societat aquesta visió de l’envelliment més acord amb la realitat dels temps en què vivim. És necessari recordar que la gent gran gasta en béns i 155 �serveis, i que al voltant d’aquest col·lectiu existeixen importants jaciments de treball. 5. És necessari que en aquest nou context enfoquem l’associacionisme i la participació activa de la gent gran, políticament i socialment, com un bé que preocupa i interessa a les institucions, a la societat i que forma part activa de la societat civil. Aquesta nova interpretació significa més participació de la gent gran en el disseny i construcció de les polítiques dirigides al col·lectiu. 6. Els avenços en la societat del coneixement i, en general, un nivell cultural més gran de la nostra societat, fan que la formació i el coneixement no siguin un element circumstancial sinó quelcom que es projecta, cada vegada més, al llarg d’una part important del cicle vital de les persones. Ja no produeix estranyesa que les entitats de gent gran disposin de sistemes informàtics d’adquisició de dades o que els utilitzin per interrelacionar-se, que els jubilats tinguin accés a Internet. Tampoc no resulta del tot estrany que ampliïn o comencin estudis universitaris que els puguin donar una nova perspectiva personal o que adquireixin coneixements d’idiomes. És necessari que prestem atenció a aquestes noves tendències que afloren per proporcionar camins i mitjans per poder desenvolupar aquestes iniciatives que, en definitiva, redunden en benefici del conjunt de la societat. 7. Un element que cada cop es debat més a la societat i al qual no es pot sostreure el col·lectiu de la gent gran, ja que també en formen part, és el del reconeixement del dret de gais i lesbianes a envellir amb els mateixos drets civils i socials, i l’accés, com a tal, als equipaments i serveis com la resta del col·lectiu, individualment o com a parella. OBJECTIUS 1. Liderar des del PSC aquest nou enfocament polític de l’envelliment actiu com a part del cicle vital de les persones, convertint-lo en acció de govern i un dels eixos de les polítiques dirigides a la gent gran. 2. Impulsar una visió normalitzada de l’envelliment en l’àmbit de l’escola. 3. Impulsar l’associacionisme i la participació activa de la gent gran com un eix important del desenvolupament de la societat civil. 4. Fomentar entre la gent gran l’accés a la societat del coneixement i, en general, a la formació, reglada o no. 5. Igualtat de drets de la gent gran independentment de la seva opció sexual o gènere. MESURES La Generalitat de Catalunya haurà de crear un organisme institucional que lideri el conjunt de polítiques socials dirigides al sector de la gent gran i que haurà de dependre de la conselleria adequada, amb independència de la necessària 156 �transversalitat de les diferents polítiques: sanitat, esports, serveis socials i la seva imbricació amb respectius àmbits públics d’actuació. Establir des de l’àmbit de l’educació pública matèries que formin els infants i el jovent en la vellesa activa. Establir un sistema de beques que depengui dels ingressos personals per als qui pretenguin realitzar estudis, reglats o no. Facilitar l’accés d’entitats i persones a la societat de la informació. Traspassar als ajuntaments l’actual xarxa de casals de gent gran, amb la dotació pressupostària i de personal adequada i la seva conversió a centres socials. Normativitzar el funcionament democràtic dels centres socials de la gent gran, així com el foment de projectes de caràcter comunitari que disposin del suport tècnic i financer adequats. Reglamentar les competències del Consell de la Gent Gran de Catalunya, de manera que les seves conclusions tinguin caràcter vinculant, havent-se contrastat la seva viabilitat tècnica i financera. Dotar de mitjans econòmics i tècnics camins de participació amb més capacitat de decisió. En aquest sentit, és necessari que els casals per a la gent gran deixin de ser, de manera gradual, equipaments diferenciats per convertir-se en centres socials, integrats o no en altres equipaments però, en qualsevol cas, oberts a la societat. Crear els consells territorials de la gent gran, que agrupin els consells municipals de participació i les entitats que representin els interessos de la gent gran dels diferents àmbits. Regular-ne la composició i representativitat, així com la seva imbricació amb el Consell de la Gent Gran de Catalunya. Aplicar i fer aplicar la no-discriminació per sexe o orientació sexual, segons s’indica a la Carta de Drets i Deures de la Gent Gran de Catalunya. Realitzar campanyes institucionals al voltant de “l’envelliment actiu com a part del cicle vital, en una societat de totes les edats”, principalment en els mitjans de comunicació públics i establir convenis amb els privats. II. LA NECESSÀRIA ASSISTÈNCIA SOCIOSANITÀRIA A DOMICILI: LA PREVENCIÓ I L’ATENCIÓ. LA LLUITA CONTRA LA DEPENDÈNCIA. LA DEPENDÈNCIA 1. L’envelliment de la població –i les seves conseqüències de pèrdua d’autonomia de les persones més grans– constitueix un repte per a la nostra societat i les del nostre entorn, ja que és necessari articular mesures i recursos per millorar la qualitat de vida de les persones grans que s’afronten, a casa seva o al seu establiment residencial, a una pèrdua progressiva de l’autonomia. 157 �2. Més del 80% de les persones grans opten per mantenir-se en el seu entorn quan necessiten atenció a la seva dependència. A Catalunya hi ha al voltant de 138.400 persones amb algun tipus de dependència per poder efectuar les activitats de la vida diària (AVD) i unes 214.000 persones amb restriccions per realitzar les activitats instrumentals de la vida diària (AIVD). 3. És necessari, en aquest escenari, un pacte que abraci el Govern d’Espanya, les comunitats autònomes i els ajuntaments per impulsar una Llei de dependència, que se sustenti en el reconeixement dels drets de les persones. La dependència contemplada com un factor de risc en el marc dels drets socials bàsics –marc jurídic estatal de la universalitat dels serveis socials– constitueix un dels pilars de l’Estat del Benestar juntament amb les pensions, la sanitat, l’ensenyament i els serveis socials. A països del nostre entorn com França o Alemanya, l’Estat ha abordat la dependència des del reconeixement dels drets subjectius de les persones, articulant sistemes públics solidaris que cobreixen les necessitats d’aquesta població. 4. Per tant, la llei que definirà objectius, finançament i metodologia d’intervenció ha de tenir un caràcter universalista i unes vies de finançament públic. Dues variables són interessants en l’anàlisi d’aquest fenomen: El grau de dependència de la persona que sol·licita la prestació. El nivell d’ingressos d’aquesta persona. 5. El 1999 la Llei de 30 de desembre sobre mesures fiscals administratives i d’ordre social, va establir que el Govern del PP, en el termini de sis mesos, havia de presentar a les Corts un informe sobre la dependència, cosa que fins ara no ha efectuat –tenint en compte a més que era fruit d’una petició de la UE a tots els països membres. El 2001 el PSOE va presentar una proposició no de llei sobre el tema que no va obtenir cap resposta. ENVELLIR EN EL SEU ENTORN I A CASA SEVA és un principi bàsic per enfocar l’assistència a la gent gran. Per aconseguir-ho, és necessari disposar, principalment, d’un programa integral de caràcter sociosanitari que doni resposta a la necessitat que plantegen les persones grans amb dificultats per realitzar les activitats de la vida diària (AVD), així com les activitats instrumentals de la vida diària (AIVD); amb el finançament adequat, amb professionals ben preparats i amb instruments metodològics d’intervenció i avaluació. 1. A Catalunya l’atenció a les persones grans amb dependència es realitza, en un 83% dels casos, en el marc de la pròpia família; en un 12%, amb serveis domiciliaris contractats privadament per la família; al voltant de l’1,3 són serveis públics d’ajuda a domicili, i la resta de les persones que ho necessiten són ateses per veïns, associacions o es veuen abocades a viure i morir sense atenció i en la més absoluta solitud. Malgrat tot, aquest “equilibri” està amenaçat en l’actualitat per tres factors: el sobreenvelliment de la població, els canvis en l’estructura familiar i la situació de les classes mitjanes, que per renda no poden optar a serveis públics i pels preus de mercat no poden accedir als privats durant un període prolongat de temps. 158 �2. El perfil de la persona que té cura de la gent gran és: dona, mestressa de casa, filla, mare o cònjuge, d’entre 45 i 64 anys, amb poca formació i que dedica més de quatre hores diàries a realitzar aquesta tasca. 3. A Catalunya un 66,5% de les dones entre 25 i 54 anys treballen fora de la llar; únicament un 9% ho fan a partir dels 55 anys. 4. Catalunya està a nou punts de diferència (17%) de l’Europa dels 15 (al voltant del 27%) i és de les regions on proporcionalment es dedica menys part del PIB a despesa social, menys fins i tot que Grècia, Portugal i dos punts menys que la mitjana espanyola, 19% (des del 96 al 2003, el PP ha reduït en dos punts –del 19 al 17% del PIB– la despesa social, retrocedint, en aquest com en altres aspectes, la convergència amb els nostres socis europeus). 5. El traspàs de l’ajut a domicili per a les persones grans que en el seu dia va realitzar la Generalitat als ajuntaments amb competències es va efectuar en condicions extremadament dures per als municipis. Es va traspassar un sistema basat en el suport familiar, la discrecionalitat administrativa i pressupostària i no en reconeixement dels drets. És a dir, un model sense futur. Malgrat els esforços dels ajuntaments socialistes i de progrés, la situació és greu. 6. D’altra banda, els serveis residencials estan poc desenvolupats i tenen una important presència del sector privat, amb preus poc accessibles per a persones o famílies amb ingressos baixos o, fins i tot, mitjans. En aquests moments hi ha 1.051 centres amb 41.954 places residencials. Les places concertades representen el 24,01% del total, les públiques el 14,74% i les privades el 61,25%. Els preus mitjans de les places concertades i de gran dependència oscil·len al voltant dels 1.081 euros al mes i exigeixen requisits molt alts. Les places de curta estada per a descans familiar o emergències són escasses. El conveni que regeix el sector és baixíssim, el salari base d’una gerocultora no supera els 600 euros. És un sector altament feminitzat. Això no obstant, el sector de residències privades ha realitzat el 2002 una xifra de negoci d’uns 1.700 milions d’euros que podria arribar, el 2003/2004, als 2.100 milions d’euros. OBJECTIUS 1. Establir un model únic de servei integral sociosanitari d’ajuda a domicili, que suposi un trànsit entre el model actual i la futura Llei de dependència, basat en la universalitat del sistema. 2. Envellir en el seu entorn. 3. Estendre, incrementar i adaptar el servei integral d’ajuda a domicili a les persones grans dependents. 4. Assegurar al domicili els serveis alternatius que es consideri convenients. 5. Establir un marc jurídic transitori entre el SISSAD i la futura Llei de dependència estatal. 159 �6. Establir els criteris adequats pel que fa a la qualitat de servei, formació de professionals i nivells de remuneració, mitjançant una nova normativa que obligui tant els serveis de caràcter públic, com els privats o concertats. 7. Planificar a nivell territorial (regió, municipi o mancomunitat de municipis) la xarxa d’equipaments i serveis. 8. Planificar la rehabilitació i adequació d’habitatges, així com l’eliminació de barreres arquitectòniques i millora de l’accessibilitat. 9. Revisar el programa Viure en Família. 10. Desenvolupar la Llei d’acolliment familiar, Llei 11/2001, de 13 juliol. 11. Establir ajudes en espècies (lloguers i energia) per compensar pensions baixes de persones soles. MESURES Traspassar als ajuntaments els centres socials de gent gran –casals–, els quals, sense perdre les seves activitats actuals, ampliaran el nombre i serveis, dins o fora d’altres equipaments comunitaris –centres cívics o aules de cultura–, assegurant que la gestió la realitzen les entitats de gent gran. Assegurar la transparència de la gestió per als públics i els privats. Regular, des del Parlament de Catalunya, el Servei Integral Sociosanitari d’Ajuda a Domicili, basat en la universalitat del sistema amb protocol, metodologia d’intervenció i regulació de funcions professionals unificades, tenint en compte la diferència entre la realitat rural i la urbana. Replantejar la necessitat de nous quadres de remuneració professional, tant per al sector públic com per al privat. La intervenció domiciliària s’ha de basar en els elements bàsics següents: El nivell de dependència de la persona que sol·licita el servei. El seu nivell d’ingressos. Augmentar la cobertura del servei integral sociosanitari d’atenció a domicili de l’1,3 actual al 6% entre quatre i vuit anys, incrementant en un mínim de 5 hores setmanals l’atenció. Es crearà un lloc de treball per cada set persones ateses. Universalitzar en quatre anys el servei de teleassistència, lligat a l’atenció domiciliària. Per cada 100 terminals de teleassistència es crearà un nou lloc de treball. Ampliar l’oferta d’habitatges amb serveis comuns d’oferta pública (l’oferta actual és de 445 places d’habitatge amb serveis comuns, de les quals 323 són d’oferta pública, amb una cobertura mitjana del 0,031%) en 1.000 places, en quatre anys i una cobertura mínima del 0,13%. 160 �Ampliar el nombre de places de centre de dia d’oferta pública, assegurant el transport (l’oferta actual és de 6.730 places, de les quals 2.751 són d’oferta pública i una cobertura mitjana del 0,25%) en 2.000 noves places, en quatre anys i una cobertura mitjana del 0,44%. Per cada sis places de centre de dia es crea un nou lloc de treball. Crear 4.000 places del programa Viure en Família en quatre anys. Concedir una ajuda d’entre 5.409 € i 6.490 €, segons el grau de dependència, per a les famílies amb rendes de fins a 21.035 € anuals que s’acullin al programa. Promoure des del Parlament de Catalunya una iniciativa estatal per regular la figura del metge geriatra com una especialitat de la carrera mèdica. Promoure la investigació i l’estudi del procés d’envelliment des dels àmbits geriàtric i gerontològic. Activar des del Parlament de Catalunya un Pla d’Acció contra la malaltia de l’Alzheimer i d’altres de caràcter neurodegeneratiu. Aquest pla ha d’estar connectat amb el Pla Estatal. És necessari revisar i dotar de vies de finançament clares el Pla d’Acció per a la Gent Gran 2003-2007, aprovat el passat mes d’agost pel Consell de Ministres. Establir el Pla d’Acció per a la Gent Gran de Catalunya. Crear des del Parlament de Catalunya una comissió que investigui la realitat dels maltractaments físics i psíquics a la gent gran i que proposi mesures. Assegurar els drets de la gent gran en general i de la dependent en particular, així com establir mecanismes que sancionin els abusos i maltractaments, físics o psíquics. Establir la figura del Defensor de la Gent Gran, adjunt al Síndic de Greuges. Establir un Pla de xoc per pal·liar la solitud i l’aïllament de la gent gran, que és un factor important en desorientació, demència i mort. MESURES COMPLEMENTÀRIES És necessari integrar la xarxa sanitària i de serveis socials per establir un sistema sociosanitari d’intervenció domiciliària, així com aclarir-ne les fonts de finançament. Revisar el sistema públic sanitari adequant-lo a les demandes de la gent gran, en particular per a les malalties cròniques. 161 �Assegurar que el Consell de la Gent Gran de Catalunya, així com les diferents entitats de gent gran, s’impliqui i participi activament en la definició de les propostes. III. UN SISTEMA PÚBLIC I SOSTENIBLE DE PENSIONS 1. El sistema públic de pensions, impulsat pels governs socialistes, significa un avanç significatiu en la definició de l’Estat del Benestar. L’anomenat Pacte de Toledo, també impulsat pels socialistes el 1995, representa el compromís de totes les forces democràtiques per assegurar la sostenibilitat del sistema, equilibrar la quantia de les diferents pensions, concretar les fonts de finançament i realitzar, de manera gradual, la convergència amb els països de la UE en aquesta matèria. 2. Malgrat les alarmes que veiem, de tant en tant, en els mitjans de comunicació, el sistema públic de pensions gaudeix de bona salut, és sostenible i té capacitat per millorar en general el nivell de pensions i, en primer lloc, de les que són més baixes i injustes. 3. L’estructura demogràfica d’Espanya i de Catalunya és molt semblant a la mitjana europea. Malgrat tot, Espanya gasta al voltant del 8,4% del PIB en pensions comparat amb el 12% de la mitjana europea. Si agafem com a referència les prestacions per vellesa6 –de les quals les pensions són les més importants–, la despesa en unitats de poder de compra (upc, xifra que s’utilitza per estandarditzar el valor adquisitiu de la moneda a cada país) el 1999 era de 1.393 i la mitjana europea va augmentar fins a les 2.3037. Espanya gasta cada vegada menys en pensions i Europa cada vegada més. 4. És incert que les pensions a Espanya siguin molt altes, el que passa és que els salaris, en general, són molt baixos. Agafem com exemple l’SMI, que és la meitat de la mitjana europea. Els salaris mitjans dels treballadors més ben pagats a Espanya –la manufactura– són un 63% de la mitjana de la mateixa categoria a Europa. 5. Un factor important és que les altes per pensions aquests anys són molt baixes, perquè es tracta de les generacions que van néixer durant la guerra i la postguerra. Els fluxos augmentaran més quan ingressin en el sistema les persones que provenen del baby-boom de finals dels 50 i una part dels 60. OBJECTIUS Des del Parlament de Catalunya és necessari realitzar una sèrie d’iniciatives que puguin presentar els corresponents grups parlamentaris a les Corts Generals, al voltant dels objectius següents: 1. Augmentar les pensions més baixes i injustes. 2. Augmentar de manera gradual el nivell general de les pensions, per realitzar la convergència amb Europa. 6 Vicenç Navarro, 2003. 7 Vicenç Navarro, 2003. 162 �3. Augmentar el nivell de les prestacions no contributives. 4. Assegurar la sostenibilitat del sistema. PROPOSTES Millorar el poder adquisitiu de les pensions 1. Revalorització inicial de les pensions en funció d’una previsió realista de l’IPC i no com fins ara, mitjançant un percentatge allunyat de l’evolució dels preus. 2. Millora del poder adquisitiu de les pensions més baixes, incrementant en almenys un 10% les pensions del SOVI i un 5% les pensions mínimes de jubilació sense cònjuge a càrrec i de viduïtat. 3. Incrementar les pensions no contributives amb una quantia no inferior a l’SMI, quan no existeixin altres ingressos. 4. Increment en un 1% per cada any cotitzat per a les pensions d’incapacitat i de jubilació en la seva modalitat de no contributives. Un nou concepte de la pensió de viduïtat 1. Es proposa canviar la concepció i quantia actual de la pensió de viduïtat de la manera següent: Durant els dos anys immediatament posteriors al fet causant, la pensió serà equivalent al 100% de la base reguladora en el cas de vídua amb fills al seu càrrec (en aquest import es considera inclosa la pensió d’orfenesa), i el 70% quan la vídua i vidu no tinguin fills al seu càrrec. Després dels dos anys, la pensió serà el 70% de la base reguladora, sempre que altres ingressos familiars no sobrepassin un determinat nivell. En la resta de casos serà el 55% de la base reguladora. La suma de la pensió de viduïtat i la d’orfenesa podran sobrepassar en la unitat familiar el 100% de la base reguladora. Quan la pensió de viduïtat s’obtingui a partir de la pensió que percebia el subjecte causant, la quantia, un cop complerts els 65 anys la persona beneficiària i si no té altres ingressos, serà equivalent a la de la pensió que hagués rebut el causant. En els supòsits de diversos beneficiaris procedents de situacions de separació o divorci, s’haurà de garantir la percepció de la pensió mínima per a cada beneficiari. Els beneficiaris de pensions de viduïtat que hagin cotitzat a la Seguretat Social, sense arribar a generar amb les seves cotitzacions una pensió contributiva, 163 �tindran dret, un cop fets els 65 anys, a incrementar la quantia de la pensió que els correspongui en un 1% per cada any o fracció que hagin cotitzat. En el cas d’unions de fet, es tindrà dret a percebre pensió de viduïtat quan quedi demostrada la convivència ininterrompuda, en els cinc anys immediats anteriors a la defunció del subjecte causant, en les mateixes quanties i condicions establertes per la llei. La pensió de viduïtat serà compatible amb la pensió del SOVI. Quan la pensió de viduïtat s’obtingui en un moment en què el subjecte causant estava de baixa en el moment de la defunció, generarà el dret a percebre aquesta i les d’orfenesa en les condicions establertes anteriorment, sempre que tingui coberts cinc anys de cotitzacions amb anterioritat al fet causant. Millores de les condicions d’accés a la pensió 1. Consideració de període cotitzat fins al màxim del temps que s’estableix com d’excedència per tenir cura de fills (3 anys) i l’utilitzat per tenir cura de familiars en situació de dependència per malaltia o minusvalidesa. 2. Regulació del dret de les pensions de viduïtat a les parelles de fet. No-discriminació entre pensionistes 1. Igual tractament per als treballadors que s’acullin a la jubilació anticipada, aplicant als pensionistes abans de l’1 de gener de 2002, els nous coeficients establerts en aquest mateix any, en raó dels períodes de cotització establerts. Reconeixement del dret a la jubilació anticipada dels treballadors autònoms. Garantir el sistema financer de les pensions 1. Accelerar el procés pel qual l’aportació de l’Estat atén el finançament dels complements a mínims de les pensions, amb l’objectiu que en cinc anys quedin coberts pels Pressupostos Generals de l’Estat. 2. Incentivar l’augment de l’edat de jubilació de manera voluntària i restringir l’abús per part de les empreses de la jubilació anticipada a càrrec de la Seguretat Social. Les jubilacions anticipades que siguin finançades amb càrrec a recursos públics no s’hauran d’imputar als pressupostos de la Seguretat Social fins que s’arribi a l’edat de 65 anys. 3. Dur a terme, sense dilació, el procés d’unificació dels diferents règims de la Seguretat Social agrupant-los en dos únics règims: treballadors per compte propi i treballadors per compte aliè, equiparant esforços de cotització, tenint en compte les singularitats de determinats col·lectius, i igualant l’acció protectora. 164 �MESURES COMPLEMENTÀRIES El Govern de la Generalitat de Catalunya establirà un sistema directe d’ajudes8 econòmiques a les pensions de viduïtat, no contributives i d’altres de quantia inferior al salari mínim professional. 8 Anomenades així i no “complementàries” per evitar la seva incostitucionalitat. 165 �4. EDUCACIÓ, PROGRÉS ECONÒMIC I OCUPACIÓ ÒMIC I OCUPACIÓ Competitivitat i cohesió social: una aposta pel futur de Catalunya 1. Catalunya continua sent el principal motor de l’economia espanyola. Hem guanyat posicions de manera molt clara en termes europeus. El nostre PIB per càpita se situa ja lleugerament per sobre de la mitjana comunitària, tenim un gruix d’empreses altament competitives i gaudim d’un entorn envejable. Malgrat tot, cal fer una constatació: hi ha aspectes fonamentals que no van com haurien d’anar. • L’economia catalana està perdent velocitat de creuer. Els darrers anys hem crescut per sota de la mitjana espanyola. Durant el període 1995-2002, el nostre PIB ha crescut un 22,6% en termes reals, mentre que el del conjunt de l’Estat ho feia en un 26,4%. Hem crescut menys que la mitjana espanyola i clarament per sota de les regions més dinàmiques, com Madrid (amb un 30,25%) i València (amb un 30,83%). Això és una novetat, perquè en el passat sempre es complia una llei: quan les coses anaven bé i creixíem, a l’economia catalana sempre li anava millor que al conjunt de l’economia espanyola; i quan les coses anaven malament, li anaven pitjor. • Catalunya ha perdut capacitat de lideratge. Ha deixat de ser al capdavant de l’economia espanyola. Hi ha la sensació difosa que l’economia catalana, que té uns potencials enormes, corre el risc de perdre peu i de no estar en condicions de desenvolupar el paper de primera fila que hem ocupat i que tenim l’ambició de continuar ocupant. No cal que en posem gaire exemples: hi ha centres de decisió empresarial que es traslladen fora del nostre territori; les multinacionals, que abans s’instal·laven sobretot a Catalunya, ara busquen altres localitzacions; en centres d’R+D estem molt per sota d’altres comunitats; en empreses de serveis avançats i d’alta tecnologia hem perdut terreny d’una manera molt clara; tots coneixem gent jove que acaba els estudis i que ha d’anar fora de Catalunya si vol trobar oportunitats professionals en determinats sectors de serveis o de tecnologia avançada. • Les raons d’aquest canvi apunten al pes més elevat del sector industrial tradicional i a la menor aportació de la indústria i serveis avançats, tant públics com privats, en el creixement de la nostra economia. D’aquesta manera, la creació d’ocupació i, a la vegada, el creixement econòmic, es fonamenten en bona part en un sector industrial que va perdent posicions a Europa. • Aquesta situació no és conjuntural. Ens trobem davant de l’esgotament d’un model de creixement basat en costos baixos, sobretot laborals, treball poc qualificat i sovint precari, i una producció de poc valor afegit. En definitiva, un model de baixa productivitat que va aprofitar les irrepetibles oportunitats dels noranta (devaluacions de la pesseta, contenció de salaris i preus, davallada dels tipus d’interès, inestabilitat a l’est de la Mediterrània). En aquesta nova dècada, aquestes oportunitats no es repetiran. El model de baixos costos ha de donar pas a un nou model d’elevat valor afegit. 166 �• En el mercat del treball, el creixement dels darrers anys ha estat massa supeditat a sectors que difícilment poden ser motors de creació d’ocupació en el futur proper. El 80% de l’ocupació creada a Catalunya en els darrers cinc anys ha estat propiciada per tres sectors: la construcció, el comerç (molt lligat al turisme) i els serveis públics. No es tracta precisament de sectors de productivitat elevada. És un model en què la construcció juga un paper massa determinant i enfosqueix les expectatives de creixement de l’ocupació per als propers anys. 2. Tenim una ambició de país. Tenim una ambició per a Catalunya. Volem recuperar el tremp i el paper capdavanter que Catalunya sempre ha tingut. Volem que Catalunya estigui en condicions d’assolir en la nova societat del coneixement un paper similar al que va tenir durant la revolució industrial, al capdavant de l’economia espanyola i ocupant una posició destacada entre les regions més avançades d’Europa. • Si volem ser competitius, haurem de fer una aposta decidida per augmentar la productivitat. L’economia europea i internacional ens obliguen a actuar en aquesta direcció, ja que les condicions de competència dels productes catalans han canviat considerablement amb l’emergència de nous competidors industrials i turístics. De fet, el creixement més gran de l’ocupació a Europa s’ha donat a les regions més terciaritzades i amb un valor afegit més elevat. Catalunya ha de tenir un paper central en la societat del coneixement. Això no vol dir que només ens haguem de centrar en els sectors de les noves tecnologies, en les TIC. Però aquesta capacitat de ser competitius en coneixement i en valor afegit s’ha de projectar a tota l’economia. Ha de tenir com a característica essencial la transversalitat a tots els sectors econòmics i, evidentment, en el sector de les TIC (biomedicina, telecomunicacions i informàtica). Però també en els sectors que constitueixen el gruix de la nostra activitat productiva (l’agroalimentari, el tèxtil, el metal·lúrgic, el farmacèutic, el químic, l’editorial, el de l’automòbil, els serveis, el turisme) i en els serveis a les empreses. A més, cal reforçar els sectors estratègics per aquest canvi: les empreses d’infraestructures, les de telecomunicacions, les del sector energètic i del sector financer (bancs, caixes i capital de risc). • Per tenir un pes real en el món globalitzat necessitem estar situats en una regió més àmplia i tenir-hi un paper estratègic. Catalunya ha de ser una peça essencial d’una regió europea de disset milions d’habitants. La regió que s’estén del sud de França, des de Montpeller i Tolosa, fins a València, Saragossa i Palma de Mallorca; que connecta el nucli central de l’Europa comunitària amb la Mediterrània occidental, i també amb el nord d’Itàlia i el Magrib. Una regió d’aquestes característiques, on les complementarietats entre els seus components són elevades, es pot comparar amb altres centres de la Mediterrània occidental, com Roine–Alps i Provença–Alps–Costa Blava a França (amb prop de 10 milions d’habitants) o la regió del nord-oest italià (Piemont, Ligúria i Llombardia, amb uns 15 milions). Catalunya ja significa prop del 36% de la població i del PIB d’aquesta macroregió i aporta més del 38% del total d’ocupats, amb prop del 46% del total de força de treball a la indústria i el 36% en serveis. Hem de convertir Catalunya en el centre productiu, logístic, de lleure i de consum més important d’aquesta zona. Hem de disposar d’equipaments comercials i culturals atractius i de 167 �qualitat; serveis educatius avançats i serveis de salut. I, evidentment, d’infraestructures. Molta feina ja està feta. L’eix Catalunya–València n’és un exemple. Hem d’avançar en la línia de la feina feta i no podem acceptar una concepció radial i centralitzada de l’Estat, en què Madrid és l’únic punt de referència. Hem d’apostar decididament per la bicapitalitat econòmica. Catalunya s’ha de comprometre a fons en el desenvolupament de l’Arc Mediterrani i de l’eix de l’Ebre, dels quals és punt de confluència i, a més, s’ha de comprometre en el reforçament de totes les infraestructures que vinculin les regions espanyoles de l’euroregió amb les franceses: TGV, túnels pels Pirineus, etc. • Totes les regions capdavanteres del món tenen centres universitaris potents. A Europa o als Estats Units, aquesta és una constant que es repeteix arreu. Si parlem de la societat del coneixement, aquest n’és un aspecte fonamental. En els darrers anys el sistema universitari català ha avançat molt. Cal continuar treballant-hi, mirant més enllà de les nostres fronteres. Hem d’exportar els nostres serveis universitaris fora de Catalunya. D’entrada, a aquesta regió europea i, si podem, més enllà: a la resta d’Espanya, al conjunt d’Europa, als països americans. Perquè això voldrà dir que tindrem la gent més preparada per accedir al sistema productiu i que disposarem d’un entorn apropiat per impulsar una activitat econòmica rica en coneixement i en valor afegit. Catalunya ha d’atreure els millors professors i els millors estudiants, que vol dir els millors professionals de demà. Les empreses de la societat del coneixement es localitzen allà on hi ha un capital humà potent. Aquest és el nostre objectiu. • Disposar de centres de decisió econòmica és fonamental. Catalunya té una xarxa de petites i mitjanes empreses altament competitives que han estat, en molts casos, capaces de situar-se a un nivell envejable. Ara bé, ens convé trobar un equilibri apropiat entre aquest teixit, que cal ajudar a ser competitiu, i l’existència de grans centres de decisió. Algunes de les nostres empreses mitjanes estan en condicions de fer el salt a primera divisió. I si poden fer-ho, cal ajudar-les i incentivar-les. D’altra banda, dins d’aquest teixit empresarial, no podem oblidar el paper fonamental dels treballadors autònoms. Assumeixen riscos i impulsen projectes de caràcter vertaderament innovador. Són un clar exemple d’un actiu de primera magnitud de l’economia catalana: l’esperit emprenedor. L’economia catalana disposa d’un gran potencial, al qual podem sumar un entorn envejable. Cal aprofitar-ho per ocupar el lloc que tenim l’ambició d’ocupar. 3. Quines polítiques cal posar en marxa per assolir els objectius esmentats? Els socialistes catalans volem que Catalunya estigui a primera línia, a Espanya i Europa. Per això, cal anar cap a un nou model de creixement econòmic que es basi en una millora de la nostra productivitat. Es tracta, en conseqüència, de polítiques transversals, que afecten tota la societat i tot el teixit econòmic, perquè el que pretenem és reforçar les bases de la nostra economia, cosa del tot imprescindible per donar un gran impuls cap endavant al país: invertir en coneixement, combatre el dèficit d’infraestructures, dur a terme polítiques de millora en el mercat de treball, el disseny de les condicions institucionals favorables per al desenvolupament de 168 �l’activitat empresarial i, finalment, la consolidació i ampliació del nostre model social d’Estat del Benestar. • Invertir en coneixement: Millorar substancialment el nostre sistema educatiu i la qualificació dels que s’incorporen al mercat de treball. En especial, aquesta inversió implica reduir les elevades taxes de fracàs escolar i el percentatge de ciutadans que només tenen educació primària, i potenciar de manera decidida la formació professional més directament vinculada al teixit productiu del país. Augmentar la dotació mitjana de recursos per estudiant, per assolir un sistema universitari d’excel·lència i uns professionals perfectament adaptats a les necessitats productives del país. Incrementar i estimular la inversió en R+D, i reforçar i potenciar els centres d’innovació tecnològica, en la línia de l’augment necessari de la productivitat agregada de la nostra economia i, en especial, de la nostra indústria. • Combatre el dèficit d’infraestructures de Catalunya: Dotar el país de les infraestructures necessàries en matèria de transports, comunicacions i xarxa energètica per assegurar la connectivitat cap enfora i la connectivitat cap endins. Necessitem un aeroport transoceànic i transcontinental i un sistema portuari de primer nivell. També necessitem l’eix diagonal, l’eix pirinenc, l’eix de l’Ebre o el desplegament de l’eix ferroviari transversal. Alhora, cal reforçar els lligams de comunicacions entre tots els territoris de l’euroregió (TGV, transport ferroviari de mercaderies) o facilitar el pas dels Pirineus. • Dissenyar i dur a terme les polítiques necessàries per pal·liar els problemes del mercat de treball: Cal dissenyar una política en relació amb el mercat de treball que permeti compatibilitzar de manera adequada, per als individus i per al país, la flexibilitat necessària amb la seguretat imprescindible. La nostra economia no pot continuar suportant les elevades taxes de fracàs escolar avui existents ni la baixa participació del jovent en els estudis postobligatoris, ja que el nostre mercat de treball necessita gent cada cop més formada. • La caiguda demogràfica tindrà conseqüències negatives sobre l’oferta de treball catalana, que no podrà cobrir els 400.000 llocs de treball demandats per les empreses en els propers deu anys. Caldrà desenvolupar 169 �polítiques actives en immigració, que atenguin la doble necessitat d’integració social i l’elevació del nivell formatiu del immigrants. • Crear un marc institucional favorable a l’activitat empresarial: El sector empresarial català, que ha d’assumir riscos i que té un esperit emprenedor envejable, no pot trobar barreres per desenvolupar els seus projectes. Cal introduir les condicions de competència imprescindibles per al bon funcionament del mercat, en especial en els serveis en xarxa com l’energia i les telecomunicacions. També s’ha d’apostar per les pràctiques de bon govern i per la responsabilitat social de les empreses. Per últim, però no menys important, s’ha de subratllar la necessitat d’un tracte fiscal just per a les empreses i per a la ciutadania. El nostre projecte no passa per augmentar els impostos. Els socialistes apostem per uns impostos més justos. Volem que pagui qui ha de pagar i que paguin allò que han de pagar. • Consolidar el nostre model social d’Estat del Benestar i reforçar les polítiques de cohesió social: Impulsar amb decisió les polítiques socials és fer un aposta per una gran inversió productiva per a Catalunya. L’empenta econòmica que Catalunya necessita ha de servir per aprofundir en la igualtat d’oportunitats. Els poders públics han de facilitar que les famílies puguin decidir lliurement el nombre de fills que volen. Massa vegades les dones han de renunciar a tenir fills perquè no poden compaginar la maternitat amb la carrera professional. Ni des d’un punt de vista de justícia social, ni tampoc atenent les necessitats econòmiques del país, Catalunya no pot continuar en la situació actual. La nostra societat ha d’atendre els problemes que deriven de l’envelliment de la població i ha de donar a la gent gran l’oportunitat i l’ajut necessari per passar la vellesa en el seu entorn i gaudir de les mateixes possibilitats, sentintse útils per a la societat. És del tot imprescindible desenvolupar una veritable política d’habitatge que el faci accessible als joves que es volen emancipar i a la població que ho necessita, i que ha d’anar acompanyada d’una actuació integral en els barris més degradats de Catalunya. I, evidentment, cal un compromís decidit en la lluita contra la pobresa. Un país modern i avançat com volem els socialistes és del tot incompatible amb l’existència d’un quart món a casa nostra que afecta més de 700.000 persones que viuen per sota del llindar de la pobresa. 170 �4. Cap d’aquests objectius no podrà ser efectivament assolit sense el compromís decidit dels poders públics. Però no només dels poders públics: • És imprescindible la complicitat entre el sector públic i el sector privat, amb el lideratge de la Generalitat, sense dirigismes de cap mena, fent cadascú la feina que li pertoca, amb la voluntat decidida d’aplegar esforços i de dur a terme una àmplia concertació social i institucional per tirar endavant l’estratègia econòmica que Catalunya necessita. • S’ha d’impulsar un gran acord social amb els sindicats, que busqui la seva complicitat per fer els canvis que el país necessita. Aquest acord s’ha de referir a totes les qüestions d’interès comú i, molt en especial, s’ha d’articular al voltant dels eixos vertebradors següents: a) polítiques actives d’ocupació, b) mercat de treball, en la línia de conjugar flexibilitat i seguretat, i c) educació. • És fonamental gaudir de palanques de poder polític que avui no tenim. Les decisions econòmiques estan estretament vinculades al poder polític. Les decisions recents del poder central en matèria d’infraestructures i en altres camps que afecten directament els processos de concentració empresarial, n’han estat un bon exemple. Per això, ens cal més autogovern. Per això, volem revisar el model de finançament autonòmic. Per això, la Generalitat ha de participar en la determinació de l’assignació de la inversió estatal a Catalunya i en la determinació de la compensació apropiada pels dèficits acumulats d’inversió pública estatal en infraestructures a Catalunya. 171 �4.1. L’EDUCACIÓ ÉS LA CLAU DE L’ÈXIT COM A PAÍS Els Socialistes de Catalunya, en els 25 anys de la nostra història, hem fet de l’educació la primera de les nostres banderes distintives. L’educació té com a objectiu essencial la realització de la persona com a ésser social, és a dir autònoma en una societat que volem democràtica. Entenem l’educació com un dret l’exercici del qual no s’acaba amb l’adquisició de coneixements i habilitats, sinó que és un mitjà que ens ha de portar cap a un progrés sense exclusió ni marginació, com un element clau per a les polítiques de cohesió i de desenvolupament social i com un instrument bàsic per a la igualtat d’oportunitats. Tenim davant un repte important, la necessitat d’una educació de qualitat per a tots els nois i noies de Catalunya; encertar en aquest repte pot comportar que ens encaminem cap a un model social menys desigual o, al contrari, cap a una societat amb més desigualtats; que aprofundim els valors democràtics i de ciutadania o incrementem la insolidaritat i la manca de civisme. L’educació és un element fonamental perquè el país produeixi riquesa per al bé de tota la societat, però també ho és per fomentar els valors democràtics i de civisme. Formar ciutadans cultes, amb valors cívics per poder participar en una societat democràtica, ha de ser un dels nostres objectius principals. L’educació s’ha de vertebrar al voltant d’un sistema públic com a garantia de cohesió social, que incorpori la diversitat social i cultural de la nostra societat. L’educació l’hem de contemplar amb una visió àmplia tant en l’espai com en el temps. El fet educatiu supera les parets de l’escola i els horaris escolars. Per això, s’ha d’obrir i relacionar amb mitjans de comunicació, activitats de lleure, ciutat educadora, etc. Amb la clara consciència que l’escola no ho pot fer tot tota sola, que necessita la cooperació de tothom, som conscients que la voluntat política i l’esforç pressupostari seran insuficients si no aconseguim una implicació del conjunt de la societat en les responsabilitats educatives. Per això, demanem el compromís amb l’educació a les famílies, als agents socials, a l’escola concertada i als ajuntaments. 4.1.1. Un sistema educatiu de qualitat Malauradament, la situació després de 23 anys d’autogovern no és afalagadora. Certament, els nivells educatius de la població i, en especial, de la població jove, han millorat, malgrat que la formació de la població activa catalana no està a l’altura de les regions més avançades d’Europa. El més greu del Govern de CiU en educació no és el que ha fet quantitativament, que és bastant en alguns camps (però menys del que calia), encara que en altres ha mostrat una preocupant paràlisi. El més greu és com ho ha fet, com ha governat i administrat l’educació, sense una participació efectiva, amb to baix i encobrint el sectarisme amb un excés de burocràcia o legalisme. El resultat ha estat l’atonia pedagògica i el manteniment de la desigualtat social a l’escola. 172 �S’han malbaratat dos elements clau per al bon funcionament del sistema educatiu: d’una banda, l’entusiasme i l’extraordinari esforç del professorat, la seva creença en la importància de la seva tasca i, d’altra banda, la creença col·lectiva en el centralisme de l’escola pública com a gran instrument de cohesió i de democratització, en el doble sentit de proporcionar a la població jove un alt nivell cultural i de construir un sistema d’igualtat d’oportunitats que permetés a cadascú arribar al màxim de les seves possibilitats, amb independència del seu origen social i cultural. A Catalunya hi ha un nivell de fracàs escolar alt, que explica, en part, el problema de la baixa escolarització dels joves en l’etapa postobligatòria. Constitueix, per tant, un greu problema, cosa que agreujarà el dèficit de treballadors qualificats que es preveu per als propers anys. D’altra banda, hi ha un assumpte no menys greu que el punt anterior: les mitjanes obtingudes a Catalunya en proves de comprensió lectora, en matemàtiques o en ciències, per exemple, ens situen per sota de la majoria de països del nostre entorn. Els catalans tenen un important dèficit en matèria de llengües estrangeres. En aquest sentit, el nou Govern de la Generalitat ha de garantir la formació en noves tecnologies i llengües, que avui són una formació imprescindible per a la vida i el treball. Malgrat l’esforç realitzat pel sistema educatiu en el coneixement del català, no s’ha aconseguit generalitzar-ne l’ús com a llengua principal de comunicació. Això comporta reforçar la tasca que ha estat fent fins ara el sistema educatiu, tant pels nous reptes que presenta en el camp de la llengua catalana el fenomen migratori, com per la necessitat de garantir la plena capacitat de l’ús de la llengua catalana a tots els ciutadans quan acaben l’etapa d’escolarització obligatòria. Cinc acords per avançar: Per poder dur a terme totes les mesures que proposem a continuació, necessitem la implicació dels principals actors del sistema educatiu, un compromís que implica la voluntat de compartir responsabilitats a través de cinc acords: • • • • • un acord amb els ajuntaments i els altres ens locals per cooperar en l’educació de la ciutadania; un acord de corresponsabilitat educativa amb les famílies, per crear les complicitats necessàries en l’educació dels fills; un acord amb el professorat per desenvolupar una carrera docent estimulant; un acord amb les escoles finançades amb fons públics per compartir responsabilitats, i un acord amb la comunitat educativa per gestionar els centres de manera autònoma i eficaç. Aquests seran els pilars de la nostra política educativa, ja que la cultura del nostre Govern es basarà en escoltar, dialogar, proposar i governar. 173 �OBJECTIUS Per resoldre aquesta situació, el nou Govern de la Generalitat ha d’oferir més educació i millor mitjançant l’ampliació de l’oferta educativa i la realització d’un esforç més gran en tots els àmbits educatius. Per això proposem els objectius següents: 1. Ampliar i millorar una oferta educativa atractiva i adequada per als infants i joves d’avui, amb més hores de classe i més serveis educatius, sense que això comporti un increment d’hores de dedicació del professorat. 2. Compartir les responsabilitats educatives entre l’escola, les famílies i els agents socials. 3. Promoure l’excel·lència i combatre el fracàs escolar del nostre sistema educatiu, de manera que millorin els resultats de tots els alumnes en l’ensenyament obligatori i s’incrementin les taxes de continuïtat i d’èxit en l’ensenyament postobligatori. Aconseguir una formació professional més completa i adequada a les necessitats de les persones i del món del treball. 4. Formar persones en els valors del civisme i la ciutadania, la tolerància i el respecte als altres. 5. Impulsar i aprofundir els processos d’innovació educativa necessaris per poder tractar millor la creixent diversitat i per incorporar i aprofitar satisfactòriament els avenços científics i tecnològics, particularment reforçant una presència més real de les TIC en els diferents ensenyaments. 6. Avançar cap a una xarxa integrant de tots els centres sostinguts amb fons públics per evitar la dualització del sistema educatiu entre un subsistema per als més aptes i amb més recursos i un subsistema per als menys aptes i amb menys recursos. Així doncs, la nostra obligació serà que totes les escoles amb fons públics ofereixin un servei públic d’educació sense cap discriminació i amb un nivell de qualitat satisfactori. 7. Aconseguir uns centres educatius autònoms i un professorat reconegut socialment i econòmicament, per millorar la gestió del servei educatiu. 8. Impulsar la formació permanent del professorat i la reflexió metodològica que permeti incorporar millores en els projectes educatius dels centres i en la pràctica educativa. 9. Fer més pròxima l’administració educativa, a la qual s’atorgarà un protagonisme creixent en els ajuntaments. 10. Establir les coordinacions necessàries entre el sistema educatiu i l’educació fora de l’escola. 174 �MESURES Mesures per millorar l’educació infantil Considerar l’educació infantil, és a dir, l’escola bressol de 0-3 anys i el parvulari de 3-6 anys, com el primer nivell del sistema educatiu a Catalunya. Promoure a cada territori la coordinació del 0-3 i el 3-6 per garantir la coherència pedagògica del nivell d’educació infantil i establir la continuïtat amb els altres nivells. Dotar Catalunya d’una oferta de 30.000 places més d’educació infantil, d’acord amb la Iniciativa Legislativa Popular presentada en el seu dia al Parlament de Catalunya. Impulsar un servei d’escoles bressol diversificat i flexible, en funció de les necessitats de l’entorn i de les famílies, amb objectius comuns i respecte pels infants, famílies i professionals en les seves relacions i condicions de treball. Articular una xarxa de titularitat pública d’escoles bressol entre les que actualment depenen de la Generalitat i les d’iniciativa municipal. Desplegar un programa de cooperació amb els ajuntaments per tal que l’oferta d’escola bressol sigui assumida pels municipis d’acord amb les seves necessitats i amb les garanties de finançament adequat. Ampliar el nombre de mestres a tots els parvularis garantint, com a mínim, la dotació d’un mestre més per a cada tres grups. Mesures per ampliar i millorar l’oferta educativa obligatòria i postobligatòria Dotar el sistema educatiu de més temps i més serveis, tant escolars com extraescolars. Garantir la formació en àmbits clau del coneixement –noves tecnologies, llengües estrangeres, matèries instrumentals (matemàtiques i llengua) i educació artística– a partir de la implantació gradual d’una hora diària més de classe a primària sense que això comporti un increment de dedicació del professorat. Així, els centres educatius, en exercici de la seva autonomia, podran programar activitats en relació amb els àmbits de coneixement esmentats. En acabar la secundària, tots els alumnes hauran de dominar perfectament el català, el castellà i l’anglès, i haver assolit un bon nivell de matemàtiques. Obrir progressivament els centres educatius públics fora de l’horari escolar, en una zona que reculli les necessitats de diversos centres, de manera que durant 11 mesos a l’any, 7 dies a la setmana i 12 hores al dia es faciliti una oferta de serveis educatius i assistencials, i la realització d’activitats extraescolars i comunitàries. Dur a terme un pla d’inversions de xoc per posar a punt tots els centres públics d’educació infantil i primària i tots els instituts d’ensenyament secundari. Aquest pla 175 �intentarà substituir les instal·lacions provisionals i dignificar els centres docents públics. A més, estarà acompanyat de plans plurianuals de renovació i de modernització de l’equipament de la xarxa de centres públics. Iniciar un procés que permeti una reducció del cost dels llibres de text i del material escolar. Combatre el fracàs escolar mitjançant l’increment dels recursos destinats al sector públic, tant per la necessitat, a llarg termini, que les persones tinguin una major qualificació professional, com per assegurar, a curt termini, la integració social i la igualtat d’oportunitats. Territorialment i socialment, aquest fracàs afecta amb més intensitat els barris i zones de menys renda, als quals destinarem proporcionalment més recursos. En aquest sentit, caldrà atendre els alumnes de manera personalitzada en funció de les seves capacitats, motivacions i interessos, i dels seus ambients familiars i socials. Elevar la taxa d’escolarització postobligatòria per arribar al 80% de la població escolaritzada a partir dels 16 anys en les diferents ofertes educatives postobligatòries. Incentivar la permanència dels alumnes a l’ensenyament secundari postobligatori mitjançant una política de beques. Incloure, en els continguts d’aprenentatge, punts de referència culturals, ètics i cívics, aptes per a societats plurals i complexes, amb diversos nivells d’identitats, però que necessiten compartir uns valors comuns per mantenir la seva cohesió. Mesures per compartir responsabilitats amb les famílies Activar la responsabilitat educativa de les famílies mitjançant la promoció d’una relació individualitzada entre la família i l’escola, que estableixi la cooperació necessària i especifiqui els compromisos adquirits per totes dues bandes en relació amb l’educació dels infants, adaptada a cada etapa escolar. Reforçar la figura del tutor amb la formació, la dedicació i el reconeixement adequats. Organitzar activitats de formació per a mares i pares perquè puguin exercir millor les seves responsabilitats educatives, donant especial importància a l’educació de les emocions, de la convivència i la col·laboració. Si s’escau, incorporar sistemes de mediació i de resolució de conflictes per millorar la convivència en els centres educatius. Agilitar i simplificar els procediments de participació de la comunitat escolar per tal d’estimular-la i fer-la més efectiva. Fomentar l’associacionisme familiar educatiu per tal d’estimular les associacions de mares i pares d’alumnes com a associacions autònomes, formades i dirigides per voluntaris socials, amb gestió participativa, democràtica i transparent, i arrelades a la xarxa ciutadana d’entitats i a les institucions municipals de participació. 176 �Mesures per compartir responsabilitats amb els agents socials Promoure vinculacions dels centres educatius amb entitats i associacions culturals i socials dirigides a possibilitar la seva consideració com a centre comunitari i compromès amb els problemes de la societat. Donar suport a la implantació i desenvolupament de projectes educatius de territori, que impulsin les vinculacions a l’entorn i afavoreixin una major implicació de les institucions i la ciutadania en el procés educatiu. Mesures per innovar l’educació Orientar l’educació cap a una dimensió afectiva i emocional, relacional i social perquè ha de procurar, a banda de l’adquisició de coneixements, la formació integral de la persona i el desenvolupament de les seves capacitats, tant en el camp personal com social. Consolidar programes coeducatius a l’escola i a les activitats de lleure, a través de currículums equilibrats i d’una orientació que trenqui les limitacions tradicionals entre gèneres. Introduir temes com la coeducació i la dimensió emocional de l’educació en la formació inicial i permanent del professorat. Consolidar i afavorir les zones escolars rurals de Catalunya i facilitar les possibilitats de coordinació i de formació dels mestres que hi treballin, potenciantne les experiències innovadores, com ara la formació de grups heterogenis d’alumnes, i garantint l’accés a les TIC. L’escola rural és clau per a la dinamització sociocultural del poble. Atendre la diversitat de l’alumnat amb una atenció més personalitzada i adaptada a les seves necessitats. Incrementar els recursos humans, materials, organitzatius i formatius per atendre’ls. Incloure mesures de discriminació positiva (ràtios més baixes, més recursos, etc.) en els centres educatius que acullen un percentatge més elevat d’alumnes amb dificultats. Coordinar les actuacions dels centres educatius amb les necessitats formatives i informatives que apareixen a l’entorn social: violència de gènere, igualtat de sexes, sexualitat, sida, alcoholisme, drogues, tabaquisme i trastorns alimentaris. Reforçar la cobertura i la capacitat d’actuació dels serveis de suport i d’assessorament al professorat especialitzat a atendre la diversitat. Promoure la constitució d’estructures territorials de coordinació de tots els serveis especialitzats (EAP, CREDA, educació compensatòria, etc.) que actuen en una mateixa zona i que estan relacionats amb aquesta atenció a la diversitat. Implantar un pla director de l’educació especial que ha de preveure tant la distribució territorial com la dotació i l’àmbit d’influència de la xarxa d’educació especial. 177 �Atendre la doble necessitat d’integració social i d’elevació del nivell formatiu de l’important contingent d’immigrants que el país necessita. Els reptes que això suposa cal afrontar-los amb un treball coordinat amb els serveis socials municipals, els mediadors culturals, els educadors socials i altres professionals que aborden aquesta problemàtica des del treball amb les famílies i els col·lectius. Aquesta política ha de ser complementària a la de reforçament de l’ensenyament obligatori a les zones o barris amb rendes més baixes, ja que és allà on es concentra el gruix de la immigració. Constituir plataformes que apleguin els diferents agents educatius, on es puguin conèixer i, si s’escau, coordinar les diverses tasques educatives. Impulsar les tecnologies de la informació i la comunicació dins el món educatiu. Incorporar-les en els currículums i dotar els centres dels equipaments necessaris i de personal i professorat coneixedor de la matèria. Mesures per integrar els centres educatius finançats amb fons públics Posar al dia el pacte escolar segons la lletra i l’esperit constitucional, per tal de garantir a tothom el dret a l’educació. Mitjançant aquest pacte, tots els centres mantinguts amb fons públics tindran els mateixos drets i deures. Les escoles privades concertades s’hauran de comprometre a complir tres obligacions bàsiques: a) Admetre i atendre tots els alumnes sense cap discriminació explícita o implícita. b) Fer efectiu el principi de gratuïtat, separant nítidament les activitats corresponents a l’ensenyament obligatori d’aquelles de caràcter complementari i voluntari. c) Dur a terme una gestió transparent i socialment controlable. A canvi, els poders públics es comprometran a: a) Un finançament suficient per garantir-ne la gratuïtat. b) Incorporar l’oferta de les escoles privades concertades (que compleixin els requisits establerts a la programació general de l’ensenyament) per tal de garantir l’estabilitat del sistema educatiu. c) Promoure la integració de les escoles privades concertades a les xarxes escolars territorials, per tal d’intercanviar experiències, recursos i serveis educatius amb el conjunt de les escoles mantingudes amb fons públics. 178 �Mesures per apropar la gestió: centres autònoms i professorat reconegut Impulsar uns centres més responsables i autònoms (en els currículums, en l’organització i en la gestió del personal, i econòmicament). Potenciar la funció tutorial i reconèixer al professorat que l’exerceix. Reforçar la funció directiva i la seva professionalització, que es farà compatible amb la participació de la comunitat educativa (el Consell Escolar, el Claustre i l’Administració participaran en el procés de nomenament del director). Crear la figura dels administradors escolars, que permetrà descarregar els equips directius de tasques administratives i econòmiques. Desplegar la carrera docent i fer-la més estimulant. Per això promourem a Catalunya, en l'àmbit de les competències pròpies, una veritable promoció professional. Creació de l’Institut Català de la Formació i la Renovació Pedagògica que, en col·laboració amb la universitat, farà el seguiment de la formació del futur professorat, habilitarà els qui vulguin optar per l’ensenyament públic i oferirà formació contínua. L’institut també es farà càrrec de la formació dels educadors dels serveis educatius no formals. Establir un sistema de formació inicial del professorat de primària i de secundària que permeti equilibrar la formació acadèmica necessària pròpia de les diferents àrees de coneixement amb la formació psicopedagògica, didàctica i organitzativa, així com assegurar que la formació permanent del professorat estigui vinculada a les diferents tasques que es desenvolupen als centres. Mesures per descentralitzar l’administració educativa Dur a terme un procés de descentralització de la gestió del sistema educatiu, en el qual els ajuntaments assumiran de manera gradual les funcions en educació, en paquets que siguin coherents i que es puguin administrar per separat. Establir, com a principi d’actuació, el caràcter cooperatiu entre les dues administracions educatives resultants: els ajuntaments i el departament de la Generalitat de Catalunya. Aquest caràcter cooperatiu, en les diferents intensitats que calgui, es garantirà reglamentàriament. Dissenyar i executar un pla en què participin tots els ajuntaments, dividint el territori en unitats prou grans (districtes escolars) que agrupin els municipis per tal que es pugui gestionar una oferta educativa completa. En aquest marc es desenvoluparan projectes educatius que abracin el conjunt del districte i permetin la creació de camins educatius entre els centres de primària i els de secundària. 179 �Mesures per desenvolupar els ensenyaments de règim especial Revisar el sistema de formació inicial i continuada del professorat, i la contractació d’especialistes. Promoure la interrelació de les diverses arts i dels seus ensenyaments, i promoure l’ensenyança d’idiomes. Elaborar el mapa de mínims amb les proporcions territorials que assegurin una implantació de centres i de recursos a tot el país. Màxima desregulació de currículums i altres aspectes normatius. Promoure projectes singulars adaptats a cada territori. Formar, seleccionar i homologar el professorat. Executar els plans inversors i incentivadors conjuntament amb els ajuntaments per tal d’implantar uns ensenyaments de règim especial al servei de les societats on estan implantats. 4.1.2. Més formació professional i tècnica Bona part de les propostes que presentem en els àmbits econòmic i laboral esmenten la importància decisiva de l’acció educativa per a la millora dels recursos humans. Des d’una visió progressista del desenvolupament social, l’educació es veu com el gran recurs per generar riquesa i repartir-la en forma de treball. I, per això, volem tirar endavant un sistema educatiu de qualitat com a base per combatre el fracàs escolar i aconseguir que més persones estiguin més preparades i millor. Per això, també volem incrementar el nombre d’alumnes que accedeixen al batxillerat. Ha de ser un sistema educatiu que també asseguri altres competències bàsiques en elements clau com són les llengües estrangeres i les TIC, i que incorpori elements d’orientació professional dins els processos d’ensenyament obligatori. La situació de Catalunya és clarament desfavorable respecte a altres països de la UE pel que fa al percentatge de persones que tenen un nivell de formació que els permet afrontar amb èxit els requeriments que presenta avui el mercat laboral. Això s’ha fet palès en la darrera fase expansiva de l’economia catalana, en què les tensions del mercat de treball s’estan concentrant en una determinada tipologia de títols de formació professional. Manquen treballadors amb qualificació adequada a les demandes del mercat, mancança que sovint s’ha vist mitigada per la contractació de persones amb estudis universitaris per a llocs on el perfil professional demanava una qualificació no universitària. Patim una manca d’adequació entre les demandes de les empreses i la política formativa que s’ha portat a terme fins ara. La poca sensibilitat que ha tingut el Govern en el camp 180 �de la formació professional ens ha dut a una situació clarament deficitària que necessita un redreçament urgent. Una de les preocupacions més importants del jovent és la perspectiva de trobar una feina digna i satisfactòria quan acaben els estudis. El mercat de treball s’ha tornat més opac i la complexitat dels sistemes per trobar feina és cada vegada més gran, malgrat que sabem que hi ha una clara possibilitat de trobar-ne perquè, d’altra banda, també sabem que les empreses ens demanen treballadors preparats i qualificats. De la mateixa manera que sabem que hi ha joves que poden i volen desplegar projectes emprenedors autònoms, que permetin desenvolupar petites empreses en què l’autoocupació pugui ser també la sortida per a projectes creatius que desitgin realitzar. Però des del Govern no s’ha tingut en compte la dificultat que comporta avui aquest procés i no s’han establert els mecanismes per donar expectatives als joves i facilitar-los la seva transició al treball. També sabem que, en la societat del coneixement, totes les persones tenim la necessitat de formar-nos contínuament. Els canvis tecnològics comporten una actualització permanent de la nostra formació i de les nostres competències professionals, de manera que d’aquesta necessitat se n’ha de desprendre el dret que totes les persones puguin accedir a la formació que necessiten al llarg de tota la seva vida, com a garantia per poder continuar progressant en el seu treball i com a garantia, també, del progrés que necessitem com a país. Per tirar endavant la nostra proposta ens dotarem d’un sistema de formació professional adaptat a la nostra realitat de país: Un sistema català que contempli globalment les necessitats concretes de desenvolupament social i econòmic del nostre país, molt lligat a la realitat propera de les persones i de les empreses, en connexió amb les innovacions que es produeixin en el món i amb la suficient flexibilitat per poder-les incorporar amb la immediatesa que reclama la transformació contínua del sistema de producció. Un sistema de formació professional que ens permeti donar sortida a les necessitats de tots els ciutadans i ciutadanes i coordinar les polítiques formatives amb les de treball i desenvolupament econòmic. Un sistema integrat de formació professional (reglada, ocupacional i contínua) arrelat al territori i capaç de donar resposta a les necessitats de treballadors i empreses. Un sistema amb la participació dels ens locals i dels agents socials, amb gestió descentralitzada i interconnectat en xarxa. Un sistema connectat amb el sistema d’R+D per facilitar la transferència de tecnologia i connectat amb el Servei Català d’Ocupació i amb els pactes locals per l’ocupació, per fer més fluid l’accés al mercat de treball. Un sistema que incorpori el dret a la formació permanent de totes les persones al llarg de tota la seva vida. 181 �Un sistema que contempli l’orientació personal, acadèmica i professional, amb instàncies úniques d’acompanyament a la inserció laboral. Un sistema que proporcioni a les persones les competències clau per poder desenvolupar-se en el mercat de treball i que superi les mancances importantíssimes que es presenten avui en temes tan fonamentals com les llengües estrangeres o les tecnologies de la informació i la comunicació. Un sistema flexible, àgil i que incorpori de manera sistemàtica les innovacions que es presenten en el mercat de treball. OBJECTIUS 1. Incrementar l’oferta de formació professional, tant quantitativament com qualitativament, en totes les seves modalitats (reglada, ocupacional i contínua) i especialitats, per tal que tothom pugui tenir una possibilitat de formar-se i una oportunitat de trobar feina. 2. Lligar la formació professional a les necessitats de desenvolupament de les empreses. 3. Lligar la formació professional a les necessitats de desenvolupament del territori. 4. Dissenyar un sistema integrat de formació que permeti als seus usuaris arribar a adquirir les competències professionals per diferents itineraris, de manera que faciliti la formació de totes les persones, sigui quina sigui la seva situació. 5. En el marc d’aquest sistema integrat, assegurar el dret a la formació permanent de totes les persones al llarg de la seva vida. 6. Assegurar un sistema de transició entre l’escola i el treball que permeti que tots els nois i noies puguin trobar feina quan surten del sistema educatiu. 7. Incorporar la formació professional en el sistema d’R+D de manera que es pugui convertir en un instrument de transferència de tecnologia i d’innovació en el teixit empresarial de Catalunya. MESURES Mesures per assegurar la transició entre l’escola i el treball Es dissenyarà un sistema d’orientació al món del treball que asseguri que tots els nois i noies tindran una oportunitat d’ocupació quan deixin el sistema educatiu. Per això, es dissenyarà un sistema que: Doni prioritat a l’orientació personal, acadèmica i professional en els centres de secundària. 182 �Estableixi connexions entre els centres de secundària i els serveis locals d’inserció professional. Estableixi una instància única d’orientació i acompanyament a la inserció laboral que actuï en l’àmbit local. Impulsi un projecte dissenyat pels joves que tingui en compte que la formació, juntament amb l’habitatge i l’ocupació, són l’eix fonamental per a l’emancipació del jovent. Mesures per a la integració dels tres subsistemes Crear uns centres de formació professional que oferiran formació reglada, ocupacional i contínua. Fomentar la cooperació amb les empreses de formació no reglada que, a nivell local, gaudeixen d’un important bagatge en aquest camp. Establir un sistema d’articulació i convalidació dels mòduls de formació ocupacional i els reglats. Organitzar la formació permanent de manera que permeti enllaçar la formació reglada i l’ocupacional amb la contínua. Consolidar un sistema que, en qualsevol moment de la vida de les persones, ofereixi una oportunitat d’actualització de les seves competències professionals. Establir un marc per a la valoració i certificació de les competències adquirides pels treballadors durant la seva vida laboral. Mesures per a la integració local del sistema de formació professional Creació d’organismes territorials que coordinin l’oferta de formació professional en el marc del seu territori, amb la participació de les administracions locals i dels agents socials. Connexió en xarxa dels centres que formen el sistema, per aprofitar potencialitats i assegurar la cobertura de la demanda. Foment del paper de la formació com a element per al desenvolupament social i econòmic del món local. Mesures per a un sistema formatiu obert a la innovació Creació d’una unitat d’innovació, amb terminals en els centres, per promoure la innovació a tot el sistema i connectar-lo amb els centres d’innovació tecnològica. 183 �Dotar els centres de formació professional d’una unitat d’innovació i transferència de tecnologia connectada als centres educatius i als grans centres d’innovació tecnològica i lligada a les necessitats de l’entorn productiu. Dotar d’autonomia els centres de formació perquè es puguin adaptar als canvis tecnològics i de producció. Capacitar els centres per poder establir contractes amb empreses per impartir formació a les seves instal·lacions. Dotar les pràctiques a les empreses del seu caràcter d’innovació i aproximació al món productiu. Mesures per a la planificació i gestió del sistema Definir una política conjunta de formació entre tots els ens implicats que superi la dispersió de competències entre les actuals conselleries, política que haurà de contemplar els elements d’observació i prospectiva, avaluació i gestió. 184 �4.2. L’ECONOMIA CATALANA A LA SOCIETAT DEL CONEIXEMENT 4.2.1 Capital humà Un capital humà altament qualificat és un element fonamental per a la competitivitat de la nostra economia. Tanmateix, la població activa de Catalunya té un nivell de formació clarament inferior a la mitjana europea i a la de les principals comunitats autònomes d’Espanya. Aquesta caracterització es deriva de l’excessiu pes del col·lectiu que només té estudis primaris en relació amb, per exemple, Madrid i el País Basc, que presenten pesos superiors als catalans en estudis superiors (el cas de Madrid) o en estudis mitjans (el del País Basc). Si es compara l’estructura catalana amb la de les regions líders dels principals països de la UE, aquest desequilibri es fa encara més evident. En aquests països, el nivell d’estudis predominant és el de secundària, mentre que els actius amb estudis primaris o sense cap formació tenen un pes relativament residual (no arriba al 20%), enfront de l’excessiva aportació catalana (superior al 50%). Aquesta situació de retard relatiu s’està aguditzant en aquests darrers anys, a causa d’una taxa d’escolarització dels joves inferior a la d’altres comunitats i un ritme de creixement d’aquesta escolarització també menor. Ambdós factors es deuen al fet que el mercat de treball català ha tingut una dinàmica més intensa que a la resta d’Espanya, amb una taxa d’atur notablement inferior i una taxa d’activitat dels joves més elevada. Així mateix, cal destacar l’alt nivell de fracàs escolar que es produeix a Catalunya, que explica també en part el problema de la baixa escolarització dels joves. El fet que només un percentatge baix de joves catalans continuïn l’escolarització postobligatòria constitueix un greu problema, que s’agreujarà per la manca de treballadors i treballadores que s’albira per als propers anys. Es calcula que, en un termini de deu anys, l’oferta de treball catalana no podrà cobrir els 400.000 llocs de treball oferts per les empreses. Per tant, caldrà recórrer a la immigració. OBJECTIUS 1. Realitzar un esforç més gran en l’educació en tots els seus àmbits: la primera infància, l’ensenyament obligatori, l’ensenyament postobligatori, la formació professional reglada, l’ensenyament universitari, la formació continuada i el reciclatge professional. 2. Ampliar l’oferta de treball incorporant una millora significativa de la qualificació dels treballadors i treballadores i respondre a la integració necessària de contingents creixents d’immigrants per fer front als dèficits de mà d’obra i, en especial, de treballadors i treballadores relativament especialitzats. 3. Dotar Catalunya dels instruments d’anàlisi actualment inexistents, per auscultar les necessitats presents i futures del mercat de treball i seguir de prop els canvis en les demandes de les empreses i les noves necessitats. 185 �Mesures en l’àmbit de l’ensenyament obligatori Combatre el fracàs escolar mitjançant un increment dels recursos destinats al sector públic, tant per la necessitat, a llarg termini, de disposar de treballadors i treballadores com més qualificats millor, com per assegurar, a curt termini, la integració social i la igualtat d’oportunitats. Territorialment i socialment, aquest fracàs afecta amb més intensitat els barris i zones amb menys renda, als quals caldrà destinar proporcionalment més recursos. Mesures en l’àmbit de l’ensenyament postobligatori Elevar la taxa d’escolarització postobligatòria amb l’objectiu que el 80% dels joves d’entre 16 i 25 anys estiguin escolaritzats. Aquest augment només pot venir de fer més alt el cost de l’oportunitat de deixar els estudis mitjançant una política de beques que incentivi els alumnes capacitats a continuar en els estudis davant de l’alternativa d’incorporar-se al mercat laboral. Dissenyar un mecanisme de reciclatge per als col·lectius (bàsicament femenins) que vulguin entrar en el mercat de treball en els propers anys. Reforçar la formació professional, en especial en els ensenyaments més vinculats als oficis. Aquest impuls ha de venir amb la integració dels mecanismes actuals de reciclatge professional i de formació continuada, en una mateixa estructura educativa que tingui una visió clara de les necessitats de formació del país a mig termini. Tot i que en l’actualitat el volum de recursos que s’hi esmercen és molt elevat, difícilment s’assoleixen els objectius pels quals s’ha pensat aquesta política. El disseny d’una formació professional integradora ha de permetre transitar amb facilitat des de qualsevol dels seus subsistemes a qualsevol altre o a la resta d’ensenyaments postobligatoris. Mesures en l’àmbit del reciclatge professional i la formació continuada Promoure mecanismes que integrin i coordinin territorialment la formació, les necessitats de les empreses i les polítiques d’ocupació a través d’una descentralització local adequada d’aquestes competències, molt en particular pel que fa a la formació permanent. Mesures per adequar el nivell formatiu dels immigrants Atendre la doble necessitat d’integració social i d’adequació del nivell formatiu de l’important contingent d’immigrants a les necessitats del nostre sistema productiu. Aquesta política ha de ser complementària a la de reforç de l’ensenyament obligatori a les zones o barris amb rendes més baixes, ja que és on es concentra el gruix de la immigració. Promoure l’aprenentatge del català entre els immigrants, com un requisit per millorar les seves possibilitats laborals. 186 �4.2.2. Universitats En els darrers vint anys, i en bona part gràcies al que va significar en el seu moment la implantació de l’LRU i de la Llei de la ciència, així com a la posterior transferència de competències de l’Estat cap a la Generalitat, el sistema universitari català ha experimentat un creixement molt important. Aquest creixement ha fet que actualment Catalunya tingui 12 universitats (7 públiques, 4 privades i la UOC), i que més de 200.000 joves (el 90% dels quals a les universitats públiques) hi cursin estudis superiors, la qual cosa significa que prop d’un 40% dels joves d’entre 18 i 25 estudien avui dia a la universitat. A més, prop d’una vintena de ciutats catalanes, de 17 comarques diferents, disposen com a mínim d’un centre universitari, la qual cosa posa de manifest una important presència i impacte del sistema universitari en el conjunt del territori de Catalunya. El creixement del sistema s’ha vist acompanyat per un increment global en la qualitat de les universitats, tant en docència com en recerca. Aquestes millores s’han produït malgrat les dificultats derivades de la manca d’una veritable política universitària, la insuficiència del finançament, favoritismes i arbitrarietats, i han estat possibles, en bona part, gràcies als esforços dels diferents estaments de la comunitat universitària. La millora en la qualitat ha tingut lloc en paral·lel a un augment important (fins i tot excessiu) en el nombre de titulacions i s’ha traduït en un major nivell de preparació dels titulats, fet que ha permès a les universitats donar una resposta millor a les necessitats dels diferents sectors productius, amb una demanda de recursos humans en canvi permanent. Això no obstant, en els darrers anys el model incrementalista seguit pels governs de CiU, sempre insuficient, ha mostrat creixents evidències d’esgotament, totalment incapaç de donar resposta a les necessitats actuals de les nostres universitats. De cara al futur, el sistema universitari català ha de fer front a nous i importants reptes quan encara pateix importants mancances que han condicionat la seva evolució recent. Entre aquestes i en primer lloc, la manca d’un finançament adequat per part de la Generalitat ha fet que els recursos rebuts per les universitats s’hagin apartat any rere any de les seves necessitats pressupostàries reals, de manera que han hagut de desenvolupar les seves funcions en una situació de dèficit pressupostari crònic. En segon lloc, el desenvolupament i la millora en la qualitat del sistema universitari català ha estat possible en bona part gràcies a l’esforç del personal acadèmic i d’administracions i serveis, en un context d’una manca absoluta de política de recursos humans i amb una situació d’important precarietat del professorat contractat. En canvi, el reconeixement d’aquesta tasca per part del Govern de la Generalitat ha estat pràcticament nul durant tots aquests anys, com ha posat de manifest la tardana (i insuficient en comparació amb altres comunitats autònomes) implementació dels anomenats complements autonòmics o l’incompliment flagrant de la resolució del Parlament de Catalunya de juny de 2000 que instava el Govern a constituir la Mesa Sectorial d’Universitats. 187 �A més, en els darrers temps, CiU, primer donant suport a la LOU del Govern espanyol del Partir Popular, i després impulsant una LUC elaborada sense un ampli consens, allunyada de les necessitats presents de les universitats catalanes i que encara reglamentava molt més el seu marc d’actuació, ha fet possible l’establiment d’un marc legal en el qual l’autonomia de les universitats s’ha vist fortament retallada. Finalment, cal assenyalar que, malgrat els pronòstics, no s’ha produït la davallada important en el nombre d’estudiants universitaris que els canvis demogràfics feien preveure. La demanda de segones titulacions, l’èxit creixent del districte obert i l’important flux migratori que està acollint Catalunya en els darrers anys, fa pensar que el nombre d’estudiants universitaris es mantindrà globalment. Per tot això, i per altres raons, els socialistes volem aconseguir el canvi que faci possible que el sistema universitari català faci un important salt cap endavant que li permeti fer front, amb garanties, als importants reptes que té plantejats, i que situï Catalunya com un país de referència en els àmbits de la universitat i de la recerca, a la primera línia del que ha de ser la societat del coneixement. OBJECTIUS 1. Potenciar la dimensió de servei públic de la universitat catalana, oberta al conjunt de la societat: formadora dels professionals d’alt nivell que demanda la societat actual, però també agent clau per a la formació integral de la persona, garantia de la igualtat d’oportunitats i la promoció social. 2. Fer possible que la universitat catalana participi plenament en la construcció del nou Espai Europeu d’Educació Superior, element cabdal de l’avenç cap a una veritable Europa de la ciutadania, on la mobilitat de titulats i professionals sigui una possibilitat real. Cal obrir les nostres universitats a estudiants i a professors d’altres territoris i països. Cal que Catalunya sigui capaç d’atraure i de retenir els millors professors i estudiants, el millor capital humà, element cabdal per al desenvolupament d’una economia basada en el coneixement. 3. Impulsar la recuperació i la potenciació d’una veritable autonomia universitària, fortament retallada en els últims temps. Una autonomia que no ha d’estar renyida, en el cas de les universitats públiques, amb el fet necessari d’haver de retre comptes cap a la societat que la finança, representada pel Parlament. 4. Dotar Catalunya d’un sistema universitari competitiu i de qualitat, capaç de formar els recursos humans d’elevada qualificació que necessita el país, superant les actuals deficiències en relació amb les demandes dels diferents sectors productius. Una universitat que constitueixi un factor d’atracció i de permanència d’activitats econòmiques en àmbits punters i d’alt valor afegit i que permeti situar Catalunya en una posició capdavantera en el marc de la societat del coneixement. 5. Impulsar una universitat que aporti als seus graduats no només una formació especialitzada, sinó també les competències necessàries que facin possible la seva adaptació als canvis que, sense dubte, hauran d’afrontar en un mercat laboral en constant mutació. Necessitat d’adaptació i d’actualització de coneixements que 188 �posen de manifest la importància creixent de la formació continuada o al llarg de la vida. 6. Connectar les universitats amb les necessitats dels diferents sectors productius i possibilitar la innovació constant tant en continguts com en els processos de formació i aprenentatge. Potenciar la vinculació entre les universitats i els seus entorns territorials, i impulsar la seva dimensió d’instruments de desenvolupament econòmic i de cohesió del conjunt del país. 7. Dotar la universitat amb les eines adequades per gestionar una situació de competència, estimular l’eficiència en la gestió i aprofundiment a l’hora de retre comptes. Tots aquests aspectes són clau per a la salvaguarda del paper central de la universitat com a institució generadora i difusora del coneixement, en un context en què ja fa temps que ha perdut el monopoli de l’ensenyament superior. MESURES Establir un model de finançament de les universitats públiques catalanes transparent, d’aplicació general, incentivador de l’excel·lència, la qualitat i la competència, i basat en conceptes mesurables, comparables i objectius. Incrementar els recursos que es destinen a les universitats públiques en un 30% en termes reals i de manera gradual i progressiva durant el període 2004-2010. Establir vies de finançament addicionals vinculades a l’assoliment d’objectius específics. Aquest finançament condicionat s’incrementarà progressivament fins a un percentatge del 10% del total del finançament públic. Suprimir el finançament directe o encobert de les universitats privades. Únicament es contemplarà la implicació de la Generalitat a les universitats de promoció pública amb gestió privada que tinguin funcions de desenvolupament per al territori o altres funcions específiques. Aquesta implicació estarà vinculada a l’assoliment d’objectius específics. Incrementar la despesa pública per estudiant en relació amb el PIB fins assolir un nivell de finançament per estudiant similar a la mitjana europea (5.000 euros per alumne). Impulsar una política pròpia de crèdits, beques i ajuts als estudiants que es concretarà en un sistema català complementari a l’estatal (fins que es produeixi la transferència de les beques), format per tres modalitats: la beca bàsica o complementària, la beca salari o d’ajuda compensatòria, i el préstec–renda. Incentivar l’estada dels estudiants dels darrers cursos a altres centres universitaris i de recerca. Les beques tipus Erasmus o Sócrates, de baixa quantia, es complementaran per garantir la igualtat d’oportunitats. Reprogramar el mapa universitari català, en paral·lel a la implantació de l’harmonització dels sistemes europeus d’ensenyament superior (Declaració de 189 �Bolonya), d’acord amb criteris de qualitat, eficàcia, excel·lència i equilibri territorial. Dotar del suport necessari tant el professorat com l’alumnat per fer possible el canvi de paradigma pedagògic que comporta la nova arquitectura dels sistemes d’ensenyament superior europeus, acordat a la Declaració de Bolonya (19 de juny de 1999) i l’èmfasi en el valor de la formació continuada que posa el Comunicat de Praga de 2001. D’acord amb les universitats, establirem programes d’implantació de les noves titulacions amb la dotació necessària de recursos de formació, tutoria i orientació per a professorat i alumnat. Impulsar una política de professorat contractat que faci possible una veritable autonomia a les universitats. Impulsar l’establiment d’una veritable carrera professional dels diferents estaments universitaris. Crear la mesa sectorial d’universitats tripartita. Modificar la legislació vigent perquè els presidents dels consells socials siguin elegits pel Parlament de Catalunya. Vincular les universitats a les capacitats i necessitats de desenvolupament dels seus territoris mitjançant el model de campus territorial que serà projectat amb precisió d’acord amb les universitats. Crear un observatori permanent del mercat laboral per detectar les necessitats presents i futures, i així definir els perfils professionals que han d’orientar la programació dels estudis universitaris. Potenciar la implantació i plena aplicació de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). Per fer-ho, impulsarem la formació del professorat i de l’alumnat en la utilització de la xarxa per a la millora de la qualitat de la docència i l’aprenentatge; l’exploració de noves fórmules mixtes presencial–distància per implantar nous models pedagògics, i la creació d’una potent plataforma telemàtica plural però prevista per ser presentada com l’oferta de la universitat catalana al món. 4.2.3 Recerca i innovació La recerca i la innovació són motors del creixement econòmic. A tots els països capdavanters de l’economia mundial s’han fet importants inversions en recerca i innovació. El sector públic i el sector privat han de prioritzar i finançar la recerca bàsica i aplicada, generadora de coneixement, i incentivar la innovació. En aquest sentit, Espanya i Catalunya no estan gens bé. Catalunya destina a R+D un total de recursos públics i privats del voltant de l’1% del PIB, aproximadament la meitat de la mitjana europea, i una tercera part d’allò que hi destinen els països europeus punters. Per una visió més àmplia de la política de recerca, vegeu el document Una política de recerca per a Catalunya a www.psc.es. 190 �Tot i així, el potencial actual de la universitat catalana en R+D, tant en personal com en instal·lacions, permet pensar que podria ser la base sobre la qual construir el sistema públic de ciència i tecnologia del futur. D’altra banda, d’acord amb l’Estat central, s’haurien de potenciar els centres del CSIC a Catalunya, integrats en aquest sistema. Finalment, la recerca hospitalària i dels centres de la Generalitat completen el potencial de la recerca pública a Catalunya. La política de recerca i innovació no és una política aïllada. La seva eficiència es pot degradar sense una política paral·lela en el camp de l’educació, la cultura, la indústria i l’ocupació, entre d’altres. Requereix un territori amb una elevada cultura innovadora i emprenedora, i amb un entorn urbà, cultural i científic capaç d’atreure altres investigadors i empreses. D’altra banda, cal tenir en compte la necessitat de potenciar grups de recerca mitjançant la reforma dels actuals grups consolidats de recerca, i de centres d’excel·lència, en el marc de l’Espai Europeu de Recerca. Malgrat que l’Estatut d’Autonomia atorga a la Generalitat competències en matèria de recerca, el cert és que el traspàs dels recursos no s’ha produït (excepte, parcialment, per a la recerca agrària). Això vol dir, per tant, que hi ha competències compartides que han de permetre construir àmbits de col·laboració amb l’objectiu d’impulsar conjuntament la recerca. Crear un entorn innovador és un element bàsic en l’estratègia per situar Catalunya en els llocs capdavanters de recerca a Europa. I també és essencial procurar els mecanismes adients per a una correcta difusió de la ciència en els mitjans productius i en la societat en general. OBJECTIUS 1. Fer de la política de recerca i innovació un instrument eficaç per promoure el progrés econòmic i social. Això demana més finançament, sistemes d’avaluació objectius, més professionalització i més cultura innovadora. Cal afavorir el canvi generacional i renovar les infraestructures necessàries per al desenvolupament de l’activitat investigadora. 2. Situar Catalunya en el nivell dels països més avançats de la UE en R+D, en el termini de temps més curt possible, incrementant els recursos públics i privats destinats a activitats científiques i d’innovació tecnològica. 3. Ordenar l’espai de recerca català en la línia d’incorporar-lo a l’espai europeu de recerca, d’acord amb les directrius aprovades en el document Towards an European Research Area presentat per la Comissió Europea el gener del 2000. 4. Crear un entorn innovador com a element bàsic en l’estratègia per situar Catalunya en els llocs capdavanters de recerca a Europa, així com procurar els mecanismes adients per a una correcta difusió de la ciència en els mitjans productius i en la societat en general. 191 �5. Establir un mecanisme de participació entre els sectors implicats –investigadors, empresaris–, per tal d’aportar la informació necessària per a l’elaboració d’una política de recerca i establir els mecanismes de seguiment i d’avaluació adients. MESURES Mesures per adoptar una política de xoc en recerca Preparació i aplicació d’un pla de recerca i d’innovació de Catalunya 2004-2007, amb l’objectiu de situar-nos a la mitjana europea en R+D i de potenciar la capacitat innovadora de les empreses catalanes. Aquest pla tindrà dues prioritats: la potenciació d’activitats R+D dels sectors emergents, i la difusió d’innovacions en els sectors tradicionals. Acordar amb l’Estat les formes de col·laboració i traspàs de recursos per poder fer efectives les competències que la Generalitat té atribuïdes en matèria de recerca a l’Estatut d’Autonomia. Augmentar la dotació dels pressupostos de la Generalitat destinats a recerca i innovació, passant en quatre anys dels 75 milions d’euros actuals (DURSI més Departament d’Indústria) a 240 milions d’euros, sobre els quals bastir una autèntica política de recerca i innovació, i afegir recursos addicionals procedents d’altres fonts. Caldrà garantir la coordinació dels departaments del govern que gestionen programes de recerca i d’innovació. Establir mecanismes competitius d’acord amb les millors pràctiques per al finançament dels grups de recerca de manera adequada en quantitat i en temps, i posar-hi a l’abast una gestió professional. Afavorir el canvi generacional amb una política de remuneracions i d’incentius laborals que estimuli i faciliti l’acompliment de les vocacions d’investigació a les universitats. Superar els punts de col·lapse actual: personal investigador, xarxa bibliogràfica digital, gestió dels serveis cientificotècnics existents, resoldre l’obsolescència de l’equipament dels grups de recerca i dels serveis generals de suport a la recerca, i proveir-los del personal tècnic necessari. Elaborar un pla especial d’infraestructures científiques i tecnològiques de Catalunya, amb una primera fase 2004-2007 que ens situï en condicions similars a les dels països de la UE més avançats. Mesures per ordenar els espais de recerca Augmentar l’esforç de finançament de la recerca bàsica i la innovació, potenciant les àrees científiques més necessàries per millorar els sectors més productius i innovadors del país i fent especial atenció a les àrees prioritàries europees. 192 �Promoure l’atracció de científics (amb particular èmfasi als joves talents), que aportin la seva capacitat als grups de recerca d’excel·lència, amb uns contractes que assegurin un funcionament estable com a punt de partida de la carrera investigadora. Prioritzar, en els programes públics de recerca, l’impuls de projectes interegionals amb les regions capdavanteres d’Europa en el camp de la innovació, els acords entre universitats (xarxes virtuals en el marc de l’Espai Europeu de Recerca) i la promoció de grups de referència a Europa. Mesures per promoure la creació d’un entorn innovador i la difusió de la ciència en els mitjans productius i en la societat Establir incentius perquè el sector públic i el privat realitzin projectes conjunts i aconseguir un flux major d’investigadors entre sectors, així com estimular la generació de patents. Promoure la implicació del món empresarial a través de la figura dels parcs científics, que cal potenciar en el futur a diverses universitats catalanes. Incorporar en els contractes–programa entre la Generalitat i les universitats l’exigència de disposar d’un instrument de transferència de tecnologia professionalitzat i coordinat amb els de les altres universitats públiques de Catalunya. Disposar de serveis comuns per millorar-ne l’eficiència. Potenciar l’entorn innovador de les empreses a Catalunya mitjançant un pla de centres tecnològics en el marc de l’esmentat Pla Especial d’Infraestructures Científiques i Tecnològiques. Mesures per implicar els diferents sectors i fer un seguiment de la política de recerca Establir, a partir de l’actual Fundació Catalana per a la Recerca, una agència per impulsar l’avaluació i el seguiment del Pla de Recerca que, alhora, desenvolupi tasques de prospectiva científica i altres que el departament corresponent li pugui delegar. Preparar un conjunt d’indicadors del potencial innovador de la indústria, basat en els proposats per la UE, que ens permetin mesurar la situació dels diferents sectors i del conjunt de la indústria catalana, en relació amb els altres països de la UE. Els diferents plans relacionats amb la recerca i la innovació es marcarien objectius quantitatius d’acord amb aquest conjunt d’indicadors. 4.2.4 Adaptació a la Societat de la Informació i el Coneixement (SIC) L’adveniment de la SIC comporta noves oportunitats per al benestar social, però també nous riscos de desigualtats, amb els consegüents perills per a la cohesió de què gaudeixen les societats europees. En aquesta nova societat, la globalitat i la localitat interactuen contínuament, aportant a la gestió de ciutats i territoris noves oportunitats, però també nous problemes. Els sectors socials més febles viuen amb angoixa els efectes de la globalització, que permet la mobilitat d’empreses, capitals i mercaderies 193 �per tot el planeta, però que pot deixar sense recursos zones importants del territori i sense esperança sectors importants de la població. Els governs, doncs, han d’incorporar a la seva gestió l’acció decidida contra allò que ja es coneix com la “fractura digital” (diferents nivells d’accés a la informació, capacitat per seleccionar-la), han de garantir la sostenibilitat (econòmica, social i ambiental) del país i dels municipis, i han de gestionar una diversitat cultural, ètnica i social cada cop més complexa. El grau de penetració de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) a l’economia i la societat és francament baix en relació amb la resta de països de la UE, tant pel que fa a les infraestructures com a la seva producció i utilització. A Espanya s’observa un estancament en la penetració d’Internet des de 2001. I a Catalunya la situació és encara més preocupant: hem perdut el lideratge entre les comunitats autònomes d’Espanya. El retard en el desenvolupament d’Internet no és només una qüestió relacionada amb les tecnologies, sinó també el resultat d’un problema educatiu i formatiu. Hi ha una relació entre el nivell de formació general de la població i la penetració d’Internet. Malgrat l’elaboració d’un Pla Estratègic per a la Societat de la Informació –el pla Catalunya en Xarxa–, el Govern de CiU no ha tingut una estratègia clara per desenvolupar a Catalunya la Societat de la Informació i del Coneixement. Com a resultat, a Catalunya s’està instal·lant l’esmentada “fractura digital”. Estem lluny de la mitjana europea en els principals indicadors de la SIC i el Govern és incapaç de presentar un pla que permeti pensar que en el futur aquesta realitat canviarà. D’altra banda, la liberalització del sector de les telecomunicacions, impulsada per la Unió Europea i iniciada a Catalunya l’any 1997, no ha produït els resultats que s’esperaven. El Govern de la Generalitat no ha aprofitat l’oportunitat que li brindava la liberalització de les telecomunicacions perquè la societat catalana es beneficiés plenament de les noves oportunitats. La introducció de la competència no ha millorat la qualitat, ni ha abaixat els preus dels serveis; a més, el concurs per a l’operador de cable tampoc no ha garantit la cobertura de tot el territori català amb una xarxa alternativa a la de l’operador dominant. Sis anys després de la liberalització, la quota de mercat dels nous operadors és gairebé testimonial i la seva cobertura territorial no abraça ni tan sols la zona metropolitana de Barcelona. Cal reconèixer l’esforç fet pels governs locals catalans, diputacions i ajuntaments, que, amb actuacions complementàries i amb el desenvolupament dels seus propis plans locals per a la SIC, han fomentat l’ús social de les TIC i han contribuït a la dinamització econòmica del sector. Fruit d’aquesta empenta i de la voluntat del Parlament d’esperonar el Govern, el juliol de 2001 se signà el Pacte per a la promoció de la societat de la informació a les administracions públiques catalanes, més conegut com l’acord per a l’Administració Oberta de Catalunya (AOC), subscrit per tots els grups parlamentaris. El Govern de CiU ha donat prioritat, amb unes despeses innecessàries i improductives, als aspectes d’imatge i de comunicació (portal CAT365) de l’Administració Oberta, sense desenvolupar una autèntica plataforma de connexió telemàtica entre les administracions que, respectant les seves competències i la seva identitat, integri els processos administratius per oferir serveis amb més celeritat i més qualitat a la ciutadania. Tampoc no s’ha avançat prou en la definició del marc normatiu de referència 194 �per al desenvolupament de la SIC a les administracions públiques. Cada Administració ha desenvolupat les seves iniciatives i fins ara el Govern de la Generalitat no ha estat capaç de definir estàndards de dades, ni de documents, ni de procediments comuns per a les administracions catalanes. En definitiva, estem perdent els elements objectius que ens permetrien ser una zona pionera en l’economia del coneixement al sud d’Europa. Estem endarrerint-nos en els elements estructurals (físics, tecnològics, immaterials i humans) que han de ser la base d’aquesta realitat. L’empenta de la societat civil catalana no ha anat acompanyada de la voluntat política ni de les mesures de govern que mereix. Som un país que no va malament, però que no s’està preparant per ser allò que diu que vol ser en els propers anys. Tot i que aquest capítol tracta específicament de l’Adaptació a la Societat de la Informació, les polítiques per desenvolupar aquesta societat han de tenir un clar component de transversalitat i coordinació entre les diverses àrees del govern. Així doncs, al llarg del programa trobarem apartats que el complementen (telecomunicacions a infraestructures, formació i treball a sectors emergents, innovació educativa a educació, administració oberta a administració, etc.). També cal fer referència al document del Govern Alternatiu El compromís per situar Catalunya al capdavant en la Societat de la Informació i del Coneixement, que desenvolupa amb més detall aquest apartat del programa. Per a l’execució d’aquest programa de govern volem el consens, la participació, la implicació de la societat civil, la corresponsabilitat en la gestió i en l’esdevenir dels afers públics. I això és així perquè la nostra voluntat de servei al país no creu en l’exclusivitat. Som plenament conscients que els temps de canvis accelerats i les incerteses que ens presenta el futur, reclamen la major de les complicitats possibles amb tots els agents socials, amb tots els ciutadans i ciutadanes, per tal de reduir les amenaces i aprofitar les oportunitats en benefici de tots. Per això, el nou Govern es dotarà de l’estructura organitzativa adient per executar amb la màxima eficiència les actuacions pròpies, però també per garantir la implicació i participació de la societat civil (empreses, institucions, entitat i persones) en els processos de deliberació, definició i execució dels projectes d’interès general del país. OBJECTIUS 1. Estendre l’ús d’Internet i de les TIC al conjunt de la població i evitar la fractura digital, tant social com territorial. Crear un mercat de demanda per afavorir la generació de productes i de serveis a la xarxa. Potenciar l’ús de les TIC per part de les empreses catalanes, com a generadores de desenvolupament econòmic i d’ocupació, amb l’objectiu quantitatiu de superar la mitjana dels països de l’OCDE en el termini de quatre anys. 2. Corregir l’actual model de liberalització afavorint la competència entre operadors i, des de l’acció de govern, complementar les seves actuacions. De manera específica, cal col·laborar amb els operadors de telecomunicacions per a la planificació i implantació de les infraestructures necessàries i establir un nou marc relacional entre operadores i administracions. Al mateix temps, cal garantir la igualtat d’oportunitats 195 �per a la ciutadania, les empreses i les organitzacions en l’accés a la xarxa i garantir l’equilibri territorial en l’accés a la banda ampla per afavorir el desenvolupament integral del país. 3. Promoure la defensa activa dels nous drets de la ciutadania que deriven de l’aparició de les TIC. En especial, el dret a l’alfabetització tecnològica, que condiciona tota la resta, desenvolupant iniciatives públiques i privades per elevar els coneixements i la familiaritat amb el nou entorn tecnològic, especialment de les persones amb risc d’exclusió. 4. Fer de l’administració pública catalana una autèntica administració en xarxa, i promoure la integració i concreció a Catalunya de l’estratègia europea (e-Europe 2005), amb la planificació coordinada de les actuacions adients per a cada una de les àrees de govern. MESURES Liderar la modernització de les administracions públiques catalanes i implementar plenament l’Administració Oberta de Catalunya transparent, en xarxa, moderna, propera i integrada davant la ciutadania. Impulsar la Carta dels Drets del Ciutadà en la SIC. Mitjançant l’aplicació progressiva de les mesures necessàries, es garantiran els drets reconeguts a la carta a tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya com a fet imprescindible per aconseguir que el nostre país sigui competitiu i competent en la societat de la informació i el coneixement, garantint alhora la cohesió social i l’equilibri territorial. Identificar i establir projectes locals amb les especificitats pròpies de cada territori, donant suport a les iniciatives locals per a la SIC, amb el compromís de dotar-los pressupostàriament. Generalitzar l’ús d’eines telemàtiques per a la gestió de processos de participació ciutadana. Posar en marxa vies de participació electrònica ciutadana en les fases de deliberació i de consulta prèvies a la decisió política. Endegar i liderar la modernització, coordinada i consensuada, i la integració dels sistemes d’informació sanitària. Posar a disposició de la ciutadania, a través d’Internet, informació i serveis, i informació sanitària i personal, amb garanties de confidencialitat i seguretat. Impulsar la creació d’un cluster d’indústries i serveis de les TIC aplicades a la salut. Formar el professorat en competències bàsiques en TIC, preferentment en el mateix centre i amb l’objectiu que puguin fer el pas d’usuaris a actors. Aplicar mesures per al professorat per adquirir equipaments informàtics i connexió a Internet. Tot i que el lideratge i la gestió del canvi organitzatiu, pedagògic i social que suposa el ple ús de les TIC en el centre educatiu és una responsabilitat troncal de tot l’equip 196 �directiu, dotar cada centre de perfils docents especialitzats en TIC, en el doble vessant d’Educació en Comunicació i en Gestió de la Informació. Utilització del centre escolar com a centre de recursos en tecnologies de la informació de la comunitat, en la línia esbossada dels centres públics com a centres oberts i amb intensitats diferents en funció de les seves característiques (en especial els centres de formació professional). En aquesta línia, crear i modernitzar les biblioteques escolars fins a convertir-les en centres de recursos interconnectats i vinculats a la xarxa pública de biblioteques. Desplegar una política industrial que possibiliti la consolidació del sector productiu d’infraestructures, serveis i continguts TIC per a l’educació. Promoure el sector de producció de continguts i serveis educatius multimèdia. Crear la Xarxa del Coneixement i l’Aprenentatge de Catalunya (XCAC) integrada per escoles, universitats, centres de recerca, biblioteques, museus i altres entitats educatives amb presència en línia, com un instrument bàsic per estimular la creació de comunitats d’aprenentatge i la generació de continguts propis a la xarxa. Promoure l’ús del programari lliure. Introduir plenament les TIC a l’escola rural, com un projecte específic. Impulsar un pla de xoc per a la formació bàsica de la ciutadania per a l’ús de les TIC, que s’executarà en coordinació amb els governs locals, empreses i associacions de tot el territori. Per donar suport a aquesta mesura caldrà garantir l’existència de punts d’accés a la xarxa (PIAP) amb banda ampla arreu del territori. Assegurar l’accessibilitat als PIAP a persones amb qualsevol tipus de discapacitat. Impulsar l’adaptació a la SIC dels sectors empresarials en general i, en particular, als de més incidència econòmica i arrelament al país: logística i distribució comercial, agroalimentació, tèxtil i turisme. Afavorir el desenvolupament de la televisió i de la radiodifusió digitals i fomentar el lideratge tecnològic de les televisions públiques catalanes. Promoure i donar suport al desenvolupament de la indústria catalana del sector, específicament a la d’elaboració de programari i a la del tractament de la llengua (traductors, reconeixedors de veu, cercadors, etc.). Impulsar la creació d’un cluster d’indústries i de serveis dels audiovisuals. Afavorir una indústria d’avantguarda per a la recuperació i producció de continguts audiovisuals, amb la seva transformació d’analògics a digitals. Fomentar l’exportació d’aquests serveis. Aprofitar els recursos de l’e-content (UE) per dur-ho a terme. 197 �4.2.5. Capital risc Segons les darreres dades europees sobre capital risc i innovació tecnològica, Espanya i Catalunya mostren resultats bastant pobres en la majoria d’indicadors relatius a la implantació de la societat del coneixement i de la nova economia. Mentre que als Estats Units els recursos per a capital risc representen l’1,3% del PIB, Anglaterra té l’1,0% i la mitjana europea es troba en el 0,4% del PIB, la mitjana espanyola només és del 0,2% i Catalunya encara està per sota d’aquesta xifra. El Govern de CiU ha impulsat tard i d’una manera feble l’aparició del capital risc. Tampoc no ha impulsat accions de manera sistemàtica per fomentar i posar en marxa programes de formació de l’esperit emprenedor i de la capacitat d’iniciativa en l’educació universitària i secundària. Només algunes iniciatives locals, algunes universitats parcialment i escoles de negocis privades han desenvolupat programes per assolir aquest objectiu. Els instruments financers de l’actual Govern no han afrontat seriosament, o ho han fet aïlladament, la necessitat de dedicar recursos per donar suport a la creació de noves empreses en el moment en què comencen, quan a la iniciativa privada li costa més arriscar capitals per fer-ho. Les empreses han de disposar del finançament necessari. És en aquest sentit que els mecanismes de capital risc són imprescindibles perquè els projectes innovadors tinguin oportunitats per esdevenir financerament viables. OBJECTIUS 1. Augmentar els recursos destinats a capital risc per a nous projectes i impulsar l’aparició de nous models de préstec del sistema financer i, en especial, de les caixes d’estalvi, que siguin accessibles a les noves empreses o a les empreses en creixement. 2. Facilitar l’accés als nous mercats d’emprenedors de certs segments de població menys afavorits (majors de 40 anys, immigrants, aturats de llarga durada, joves, etc.) per evitar la seva exclusió de la nova economia del coneixement. 3. Crear i, si s’escau, ampliar les infraestructures tecnològiques i de comunicacions que facilitin l’accés, la implementació i el desenvolupament de projectes empresarials en els àmbits innovadors i la seva existència en xarxa. 4. Fomentar l’esperit emprenedor, l’assumpció de riscos i la capacitat d’iniciativa empresarial de les noves generacions d’estudiants de secundària, de formació professional i universitaris. 198 �MESURES Fer una aposta decidida per incorporar l’esperit emprenedor a l’educació secundària i a la formació professional. Crear un programa transversal en tot el sistema universitari i de la formació professional per formar l’esperit emprenedor, amb un paquet troncal mínim per a tots els estudiants i un paquet optatiu d’importància creixent, amb un bon nivell de qualitat i utilitzant els darrers suports multimèdia. Formular un programa de suport específic que faciliti l’accés dels emprenedors amb més dificultats als nous mercats (majors de 40 anys, joves, aturats de llarga durada, immigrants, etc.). Estendre el model de viver virtual a tot el territori de Catalunya per facilitar la creació d’una gran xarxa de nous projectes d’empresa, d’emprenedors i emprenedores, de recursos humans i de serveis i, al mateix temps, crear un espai transparent de projectes empresarials susceptibles de rebre finançament. Potenciar a les universitats les infraestructures i els serveis de transferència de tecnologia al sector empresarial i de suport a la conversió en noves empreses dels resultats de la recerca i la innovació. Establir un model que permeti conèixer els àmbits de la recerca actual de totes les universitats, coordinar les diverses oficines de transferència de tecnologia i promoure societats que la comercialitzin. Crear un programa d’atracció d’emprenedors i emprenedores i de recursos humans internacionals a Catalunya que faciliti la immigració per als extracomunitaris, estableixi mecanismes d’acollida i orientació en el seu accés als recursos i potenciï el contacte amb els grups locals d’emprenedors, empreses i capitals. Crear fons específics per invertir a risc en nous projectes empresarials en sectors avançats tecnològicament i en projectes de desenvolupament de petites i mitjanes empreses que requereixin fer un salt en la innovació i desenvolupament tecnològic. Aquests fons es crearien amb l’impuls inicial del sector públic, però cercant un efecte multiplicador amb la participació i protagonisme creixent del sector privat. Establir instruments financers adequats per invertir a risc en aspectes com: petits projectes, instruments de garantia recíproca que minimitzin el risc per al sistema financer i mercats financers ad hoc per a aquest tipus de projectes. Suport al finançament dels costos d’anàlisi de nous projectes i la formació de tècnics en anàlisi de risc en noves activitats tecnològiques. Impulsar millores en el tracte fiscal que avui reben els petits inversors en projectes de capital risc. Crear un gabinet d’informació sobre ajuts, subvencions i finançament per a pimes que també faci costat a tots els àmbits de suport al territori, cambres de comerç, ajuntaments i associacions empresarials. 199 �4.3. OCUPACIÓ I MERCAT DE TREBALL Assolir a Catalunya la plena ocupació de qualitat, és a dir digna i segura, és l’objectiu de la nostra proposta. Pel socialisme, l’ocupació sempre ha estat quelcom més que un concepte econòmic. És un valor social i cultural, que es refereix tant a la inserció socioeconòmica com a l’assoliment d’una dignitat i d’unes competències i sabers, que permetin a la persona desenvolupar-se íntegrament com a tal. A la Cimera de Lisboa, l’any 2000, la Unió Europea va decidir no només assolir arribar a aquesta fita a l’horitzó de l’any 2010, sinó també què significava plena ocupació i com fer el camí per aconseguir-ho. Es va definir l’estratègia europea per l’ocupació. En percentatges, l’objectiu es va fixar en una taxa global d’ocupació del 70%, una taxa d’ocupació femenina del 60% i en la necessitat que un 50% de les persones de més de 55 anys es mantinguin ocupades. A Catalunya, l’any 2002 l’atur es va situar en el 9,6%, la taxa d’ocupació en el 65,6% i la taxa d’ocupació femenina en el 52,5%. Per assolir els objectius establerts a Lisboa, cal augmentar sobretot el nombre de dones que treballen, ja que el mercat català pateix un dèficit d’ocupació femenina, i també de les persones més grans de 55 anys. Per situar Catalunya en el camí de la plena ocupació, l’any 2007 hauran d’estar treballant 120.000 dones més que ara. Les nostres polítiques d’ocupació estaran orientades a aquesta finalitat. L’atur a Catalunya es caracteritza per ser: a) Femení: la taxa d’atur entre les dones (13,1%) gairebé dobla la dels homes (7,1%), i el diferencial més gran entre sexes afecta les dones de 25 a 45 anys. b) Jove (sense distinció de sexe): la taxa d’atur entre els menors de 25 anys és del 18%. c) Selectiu: està concentrat sobretot en persones amb nivells de qualificació baixos, ja que el 66% dels aturats només tenen estudis primaris. En els propers anys tindrem un dèficit important d’oferta laboral, especialment amb una qualificació professional mitjana, que es pot avaluar entre 350.000 i 400.000 llocs de treball. La resolució d’aquesta necessitat del nostre teixit econòmic i productiu vindrà, sens cap dubte, de l’aportació de mà d’obra qualificada procedent de la resta de l’Estat, així com de les persones procedents de fora de l’Estat i de la UE. El Govern de la Generalitat ha de facilitar l’ampliació i millora de l’oferta de treball, incrementant significativament la qualificació dels treballadors i treballadores, per tal que s’adeqüin a les demandes de les empreses, i facilitar la incorporació de la dona al mercat laboral. D’altra banda, el Govern ha de respondre a la integració necessària de contingents d’immigrants per fer front a les mancances de personal, especialment la de personal relativament especialitzat. En aquest sentit, s’hauran de desenvolupar actuacions en el camp professional, així com en els coneixements que els immigrants no tenen assolits en l’àmbit lingüístic, cultural, social i econòmic de Catalunya. D’aquesta manera, des del punt de vista ocupacional tindran els mateixos drets, deures i oportunitats que la resta de persones en el mercat laboral. En definitiva, el Govern ha de vetllar per ordenar els fluxos immigratoris d’acord amb les necessitats del nostre mercat de treball. 200 �El mercat laboral català té un clar problema de qualitat, que es manifesta en un dèficit de formació, una alta sinistralitat, un excés de temporalitat i massa precarietat laboral. El nivell de formació de la població activa és clarament inferior a la mitjana europea i a les principals comunitats autònomes, i el gruix de l’ocupació generat en l’etapa expansiva 1994-2001 s’ha caracteritzat per realitzar-se en sectors amb un nivell tecnològic relativament baix. Els socialistes catalans defensem la flexibilitat en el mercat de treball. Però aquesta ha d’anar inexcusablement unida a la seguretat dels treballadors i treballadores i a la millora permanent de les condicions contractuals. Molts dels problemes del mercat de treball deriven de les mancances del sistema educatiu: de l’elevat nivell de fracàs escolar; del baix percentatge de joves catalans que continuen l’escolarització postobligatòria; de la manca d’adequació entre la política formativa i les demandes de les empreses. En conseqüència, per resoldre els dèficits del mercat de treball cal dirigir les polítiques fonamentalment en el camp de l’educació i la formació. A més, patim la manca o insuficiència d’un sistema de protecció social que, articulat mitjançant la col·laboració pública–privada, afavoreixi la mobilitat territorial i faciliti la conciliació de la vida personal i familiar amb la laboral. Cal treballar amb dedicació i intensitat en el camp de l’habitatge, la creació d’escoles bressol, la generació de recursos i serveis per a l’atenció de persones dependents. Per la seva part, el Servei d’Ocupació de Catalunya no està responent a les demandes i necessitats de les empreses, persones i territoris. És poc transparent i eficaç, està desconnectat dels serveis homòlegs de l’Estat i d’Europa, i només ha intentat atendre la dimensió professional del mercat de treball. Cal transformar-lo per garantir un funcionament correcte i adequat que el faci capaç de respondre a les transformacions que s’estan produint en el mercat laboral català, espanyol i europeu. OBJECTIUS 1. Assolir la plena ocupació, estable i de qualitat a Catalunya. Això significa, essencialment, aconseguir que en quatre anys 120.000 dones més que ara tinguin treball. 2. Crear més ocupació i millor: 1) afavorir la creació d’empreses i l’autoocupació, amb el desenvolupament dels sectors relacionats amb les noves necessitats, la modernització del nostre teixit econòmic i productiu amb el desenvolupament de la recerca o la innovació i afrontant les causes i els efectes de la deslocalització; 2) promoure una organització i utilització més racional del temps de treball; i 3) reduir l’excés de temporalitat en la contractació i la sinistralitat. 3. Millorar les capacitats d’ocupació de les persones, amb la potenciació de la ràpida reinserció de les persones aturades al mercat de treball i la capacitació professional de les ocupades. Les polítiques actives d’ocupació tindran un paper clau. 4. Evitar la dualitat en la societat i el mercat de treball. Les persones amb més dificultats, les afectades per diferents factors de desigualtat que limiten les seves 201 �possibilitats d’inserció laboral, requereixen actuacions complementàries per compensar la situació de desavantatge inicial i situar-se en igualtat de drets i deures respecte a la resta. 5. Facilitar la conciliació entre la vida laboral i la familiar i personal. 6. Crear un sistema ocupacional que tingui com a motor del desenvolupament el món local, els agents econòmics i socials i el món del coneixement que conviuen a cada territori, i que faci protagonista l’aprofitament dels recursos humans i materials del propi territori per a la generació de riquesa i d’ocupació i no es limiti a atraure inversions externes o exclusivament a pal·liar les conseqüències de l’atur. MESURES Mesures per adequar el sistema educatiu a les necessitats del mercat de treball Consolidar un sistema de formació al llarg de la vida que afavoreixi el desenvolupament de les capacitats personals, millori la capacitat d’adaptació a les innovacions, formi en noves tecnologies i llengües, i que estableixi mecanismes de formació laboral per a les persones que vulguin entrar o reincorporar-se al món del treball. Establir el sistema per reconèixer la millora de la qualificació professional adquirida en el desenvolupament de l’exercici de l’activitat professional i formativa de caràcter no reglat (ocupacional i contínua). Adoptar el compromís d’impartir formació professional a 250.000 persones en atur, com a mínim, durant els propers cinc anys, i fomentar la capacitació professional de 250.000 persones més en aquest mateix període mitjançant la formació continuada, amb especial atenció a les empreses amb menys de 10 treballadors (recursos controlats de manera pública, concertada i transparent). Reforçar els mòduls formatius de l’ensenyament reglat, en especial els més vinculats als oficis; afavorir la integració dels actuals mecanismes de formació ocupacional i de formació continuada en una mateixa estructura educativa. Reconèixer el dret individual a la formació per iniciativa del propi treballador i en condicions pactades. Mesures per evitar la dualitat a la societat i el mercat de treball i potenciar les actuacions territorials i locals Aplicar un pla de recerca d’ocupació personalitzat per a i amb totes les persones desocupades abans del quart mes d’atur. Oferir una experiència laboral o una formació a totes les persones desocupades abans del dotzè mes d’atur i del sisè mes a les persones joves o a les més vulnerables. 202 �Oferir una experiència laboral o formació a les persones aturades de llarga durada i establir ajudes per a la seva contractació per part de les empreses. Incentivar les accions que s’adrecin a la permanència en el treball de les persones més grans, afavorint l’aprofitament i actualització de les seves capacitats, el pas progressiu de la vida activa a la jubilació o la seva participació en activitats de l’economia solidària. Facilitar l’accés al treball a les persones amb dificultats especials d’inserció laboral, mitjançant la seva incorporació automàtica als programes ocupacionals per a persones en atur de llarga durada; potenciant l’actuació de les empreses d’inserció sociolaboral, els centres ocupacionals, els centres especials de treball i les empreses del sector de l’economia social; establint clàusules socials en els contractes públics de les administracions públiques catalanes, adreçades a afavorir aquest objectiu, i creant ajudes per a la seva contractació per part de les empreses. Concedir ajuts a la contractació estable de les persones majors de 45 anys. Es destinaran a aquest fi, com a mínim, 6 milions d’euros durant els propers 5 anys. Mesures per establir nous instruments de gestió de l’ocupació Desenvolupar totes les potencialitats existents en el territori per crear ocupació i millorar la capacitat d’ocupar-se de les persones, mitjançant els acords locals per a l’ocupació que integraran tots els recursos orientant-los en aquesta direcció. Així, les competències efectives de la política d’ocupació residiran en el món local. Fer del Servei d’Ocupació de Catalunya un organisme integrador de polítiques, descentralitzat, desburocratitzat i participat en la seva direcció i gestió per les organitzacions empresarials i sindicals i les administracions locals. En aquesta direcció promourem la reforma de la llei del sistema ocupacional i del Servei d’Ocupació de Catalunya. Gestionar la intermediació laboral, garantint l’adequada connexió informàtica amb la resta de l’Estat i Europa per tal de fer efectiu, amb eficàcia, el dret a la mobilitat laboral lliurament decidida. Mesures per crear més ocupació Potenciar l’activitat en sectors econòmics emergents amb capacitat per atendre necessitats no cobertes o insuficientment cobertes d’empreses i de persones, com ara els serveis de proximitat (escoles bressol, serveis d’atenció domiciliària, atenció a les persones amb dependència), els relacionats amb l’educació, el lleure i el temps lliure, el medi ambient i la cultura, la solidaritat i la cooperació, o el suport als centres d’investigació. Col·laborar en el desenvolupament dels sectors d’activitat econòmica generadors d’ocupació en què les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) tinguin un paper fonamental i dels sectors industrials en què es disposa de recursos humans 203 �competents i de capacitat per ser econòmicament competitius amb l’activitat d’altres països. Establir, des del Govern de la Generalitat, un programa d’incentius als acords col·lectius i individuals que tingui com a objectiu les 35 hores setmanals (1.600 anuals), a través de noves contractacions estables, a jornada completa o a temps parcial, o la reordenació i reducció de la jornada de treball. Promoure la contractació a temps parcial, fixa i amb igualtat de drets, amb l’objectiu de doblar-la abans del 2010. Exigir un pla de reparació social dels perjudicis que produeixen a les empreses amb beneficis que optin per deslocalitzar-se. Aquest pla haurà de contemplar el retorn dels ajuts rebuts, les accions de la recol·locació de les persones que pretenen acomiadar i el suport a la regeneració del teixit econòmic i productiu de la zona que pretenen abandonar. Mesures per fomentar l’autoocupació Fomentar l’autoocupació (col·lectiva i individual) com a fórmula de creació d’ocupació estable des dels programes de desenvolupament local, mitjançant un suport i impuls decidit i descentralitzat a la xarxa d’infraestructures de vivers, incubadores, parcs científics i tecnològics, vivers virtuals, centres de serveis, d’iniciatives de suport als projectes d’autoocupació i noves creacions d’empreses. Donar suport a les cooperatives i societats laborals que estan actuant de manera activa en tots els sectors del mercat més tradicional i competitiu, i cercar la col·laboració amb elles, així com amb la resta d’entitats i d’empreses de l’economia social, en la generació de respostes a les noves necessitats socials, és fruit de la iniciativa i l’actitud emprenedora, generadores de treball estable i de qualitat, i innovadores. Mesures per millorar la qualitat de l’ocupació generada Establir un marc de relacions laborals que faci possible conjuntar flexibilitat i seguretat. Per tant, cal potenciar la negociació col·lectiva a Catalunya, vetllar per evitar les discriminacions laborals, en especial per motius de gènere, promoure l’aflorament de l’activitat laboral no declarada o irregular i el reconeixement dels drets de les persones que la desenvolupen, transformar en contractació fixa l’excés de temporalitat amb l’objectiu de reduir-la fins al 15% (la temporalitat s’ha de limitar a aquells casos en què està justificada pel caràcter temporal de l’ocupació), potenciar i descentralitzar al territori el Tribunal Laboral de Catalunya, i fomentar la promoció i constitució dels comitès d’empresa europeus a les empreses internacionals, per harmonitzar les condicions de treball i evitar el dúmping social. Promoure la responsabilitat social a les empreses (RSE) que impulsa la UE. L’acceptació i la incorporació voluntària de les empreses dels valors de respecte al 204 �medi ambient i de millora de les relacions laborals que configuren aquesta iniciativa haurà de suposar una millora “en origen” de les relacions laborals. Mesures per disminuir la sinistralitat laboral i les malalties professionals Establir un pla d’inspecció i control de la sinistralitat laboral i les malalties professionals amb la participació de tots els sectors implicats (empresa, treballadors i treballadores) en el seu disseny i execució; intensificar els controls sobre les condicions de salut i seguretat en l’exteriorització i subcontractació d’operacions; sensibilitzar sobre la necessitat d’incorporar la prevenció dels riscos laborals en els processos productius. 205 �4.4. UNA ECONOMIA BASADA EN L’ESPERIT EMPRENEDOR 4.4.1. Suport als emprenedors Els emprenedors, col·lectiu insubstituïble en la generació d’iniciatives creadores d’ocupació i riquesa (en particular microempresaris, autònoms, treball associat i iniciatives socials), són protagonistes importants del creixement de la nostra economia ja que aporten elements innovadors en matèria de gestió empresarial, en recerca de major qualitat en la producció de béns i serveis, en l’ús de nous models de prestacions socials i en l’aplicació intensiva de noves tecnologies. Catalunya, al llarg de la seva història, ha estat sempre un país d’emprenedors i d’empreses. Per això volem que Catalunya sigui la pàtria dels emprenedors. I, com a tal, que sigui un país que mobilitzi totes les seves energies, que no menyspreï cap talent, que estimuli els innovadors i la innovació, i que confiï en la gent que aposta esforços i riscos en la creació de noves empreses, nous llocs de treball, noves iniciatives cap a la societat. No és menys important la demostració de major flexibilitat i agilitat en les respostes als canvis en l’impuls de la innovació i en l’ampliació del teixit econòmic que esdevé complementari a les grans empreses. El propi desenvolupament de l’esperit emprenedor i la iniciativa empresarial són una valuosa habilitat social i productiva que objectivament enriqueix la capacitat global del país, així com un espai fonamental per oferir una autèntica igualtat d’oportunitats i una nova manera d’entendre la redistribució dels recursos per a totes les persones que volen emprendre un activitat econòmica o social. L’elevat nombre d’emprenedors que tenim a Catalunya és un factor de competitivitat que cal reforçar. Les microempreses i els treballadors autònoms doten de flexibilitat el sistema productiu, faciliten noves formes d’organització del treball i impulsen la mobilitat social. Tanmateix, és imprescindible que no pateixin situacions de desigualtat respecte a les grans empreses i a la resta de treballadors, per això cal una política activa a favor d’aquest col·lectiu. Els darrers anys, l’acció de la Generalitat no ha estat ni compromesa ni capdavantera en aquest camp. Amb una política tímida, poc engrescadora, escassament imaginativa, amb escassos recursos, molts dels quals simplement transferits des de l’Estat i la UE, poc innovadora i gens arriscada en matèria de finançament directe, de creació d’infraestructures o de suport mitjançant avals i garanties, no ha respost a les necessitats del país. La seva aportació des del CIDEM o des del Departament de Treball ha estat reactiva i no proactiva. En contraposició, i sense ser la seva competència, a partir dels anys 80 molts governs locals i associacions empresarials territorials van entendre la necessitat d’implementar polítiques locals de caràcter públic per tal de donar suport a la capacitat de crear i de generar noves iniciatives al teixit professional, tot seguint les recomanacions europees en matèria de foment de l’esperit emprenedor i de generació d’ocupació. Aquesta experiència continua sent l’actiu principal del país en matèria de suport als emprenedors 206 �i la creació d’empresa, i haurà d’estar present i ser potenciada en qualsevol disseny de polítiques actives del futur govern de la Generalitat. D’altra banda, la universitat també ha de tenir un paper important com a motor de creació de noves iniciatives empresarials. La creació de noves empreses de base tecnològica (EBT) sorgides dels entorns de la recerca pública que es duu a terme a les universitats i a altres centres de recerca, representa una de les modalitats de transferència de tecnologia de major valor afegit (ha representat una de les modalitats de transferència de tecnologia), alhora que una oportunitat per generar llocs de treball d’elevada qualificació, una oportunitat de regeneració del teixit productiu del país, i un espai que facilita que una part de joves preparats (gràcies a la formació universitària rebuda a càrrec dels pressupostos públics), pugui desenvolupar una trajectòria professional. En aquest sentit, cal dir que no ha estat fins fa molt poc que el Govern de la Generalitat ha prestat atenció a aquest teixit derivat del món de la recerca, de les universitats i dels centres de transferència de tecnologies, i la seva relació amb el camp dels nous emprenedors i emprenedores. OBJECTIUS 1. Fomentar activament l’esperit emprenedor relacionat amb les iniciatives de creació d’empreses i promoció de nous emprenedors i emprenedores que impulsen diversos agents: ajuntaments, cambres de comerç i associacions empresarials, universitats i centres de recerca, centres de formació de professionals, etc., donant un nou protagonisme als emprenedors i emprenedores i a les microempreses com a generadors d’ocupació, motors del creixement econòmic i espais d’igualtat d’oportunitats de totes les persones que vulguin posar en marxa una iniciativa empresarial o social. 2. Promoure polítiques de suport directe i descentralitzades (ajuntaments i universitats principalment) en matèria d’infraestructures (vivers, incubadores i centres de serveis), suport logístic, informació, formació, transferències de tecnologies i capital pragmàtic, suport a la innovació i a l’R+D, i finançament (recursos econòmics i assessorament). 3. Potenciar mecanismes d’enfortiment en aquest camp, en particular en processos de concertació públic–privat, així com de promoció de models de cooperació, col·laboració i associacionisme entre emprenedors, microempresaris, autònoms, economia social i, en general, iniciatives que es desenvolupen dins del sector, aprofitant també les sinergies que donen els acords i pactes locals per l’ocupació entre administracions i agents socials. 4. Potenciar a l’ensenyament universitari i professional la divulgació, informació i formació per a la creació d’empreses i potenciar la creació d’espais a les universitats, parcs científics i centres de recerca d’espais específics per aquest fi. 5. Impulsar millores en matèria de protecció social, fiscal i laboral d’acompanyament al procés de creació d’empreses adequades a les necessitats i demandes del sector. 207 �MESURES Enfortir i augmentar els recursos per a la difusió de la cultura emprenedora tant des de l’àrea educativa com institucional, en especial mitjançant el foment de la capacitat emprenedora dels nostres joves. Potenciar i promoure des del món local (ajuntaments i associacions empresarials) i des de les universitats, amb un suport decidit i descentralitzat del Govern de la Generalitat, la xarxa d’infraestructures de vivers, incubadores, parcs científics i tecnològics, vivers virtuals, centres de serveis, de suport a noves iniciatives emprenedores i noves creacions d’empreses, etc. Impulsar les estructures tecnològiques d’atenció unificada de “tot en un”, superant l’actual descoordinació entre administracions, en les quals l’emprenedor–recent empresari trobi suport en temes legals i fiscals, de gestió empresarial, aspectes financers, protecció de patents, accés a inversors, etc. Proposar que els Acords Nacionals de Formació Contínua estableixin el compromís de duplicar la taxa global de cobertura formativa per als nous emprenedors, autònoms i microempreses. Proposar la inclusió normalitzada en els programes d’estudis universitaris, tècnics i de formació professional, d’ensenyament i mòduls especialitzats de creació d’empreses i promoció de noves iniciatives emprenedores. Impulsar la creació de noves empreses de capital risc mixtes per invertir en nous projectes i donar suport a iniciatives ja existents amb aquest perfil, i establir un model de préstecs amb garantia recíproca que permeti als nous emprenedors i microempresaris accedir als recursos necessaris per començar una nova activitat empresarial, amb la promoció del desenvolupament d’una xarxa de business angels a nivell de tot Catalunya. Potenciar, des de la col·laboració entre entitats públiques i privades, un fons per al cofinançament de préstecs participatius destinat a autònoms, emprenedors i microempreses, així com impulsar un servei financer integrat que inclouria l’anàlisi dels projectes d’innovació, assessoria tecnològica i propostes sobre les línies de finançament disponibles. Afavorir el desenvolupament de sistemes de comptes d’estalvi per a inversió en petits projectes empresarials. S’impulsarà que aquests comptes estiguin complementats amb recursos de les partides socials d’entitats financeres. També s’ha de promoure, amb el concurs de les entitats financeres i de les institucions comunitàries, la millora del sistema de microcrèdits sense avals. Assegurar la disponibilitat d’infraestructures (xarxes) de qualitat a tot el territori, posant en marxa un pla de difusió social de les noves tecnologies per als emprenedors, els microempresaris i autònoms, i promoure un model que permeti augmentar significativament el nombre de noves iniciatives innovadores. 208 �Difondre entre els investigadors la importància de la patent com a instrument de captura i protecció del valor afegit potencial d’una recerca. Posar a disposició dels investigadors estructures que facilitin la valoració de la recerca i que els assessori en els processos de protecció i comercialització (via empresa derivada o altres) dels resultats obtinguts. Continuar impulsant iniciatives que aportin els recursos primerencs necessaris que permetin desvetllar i donar suport a projectes en estat encara embrionari sorgits de l’àmbit de la recerca. Potenciar concursos de projectes d’empreses derivades o start-up, que facilitin uns certs recursos a les iniciatives guanyadores, ajudin a revelar projectes i presentin un efecte de publicitat i de demostració a l’entorn. Orientar i potenciar la creació de noves empreses i el desenvolupament de noves iniciatives emprenedores sota el model de fórmules empresarials d’economia social, treball associat i, en altres casos, empreses del tercer sector. 4.4.2. Autònoms Els autònoms, com ja hem dit, constitueixen un element de riquesa i competitivitat del nostre país. Més de mig milió de persones desenvolupen a Catalunya la seva activitat laboral com a treballadors autònoms, i generen, amb el seu treball, una riquesa a Catalunya en torn al 12% de PIB Aquest col·lectiu té una importància cabdal en la nostra economia. Assumeixen riscos i sovint impulsen projectes innovadors amb adaptació i flexibilitat, i contribueixen a crear llocs de treball i riquesa. Malgrat el seu pes econòmic i social, l’ordenament jurídic, que es desenvolupa a nivell d’Estat espanyol i que regeix la seva activitat, no s’adequa a les seves necessitats ni reconeix el seus drets socials de la mateixa manera que als treballadors assalariats. Els autònoms han de superar diferents tipus de problemes quan duen a terme la seva activitat. Aquests problemes deriven del fet que, socialment, no se’ls reconeix el seu paper com a emprenedors i creadors de riquesa, de la seva desfavorable relació juridicolaboral amb tercers, d’una inadequada fiscalitat, de la seva insuficient protecció social, de la relació que mantenen amb les administracions públiques i, molt especialment, per la feblesa i transitorietat de les mesures de suport i de foment de l’activitat emprenedora. Particularment feble és, a més, la situació dels treballadors autònoms dependents que avui dia pateixen una situació més complexa ja que estan vinculats a un o a molt pocs clients, i estar sotmesos a un règim de dependència severa de tercers, que els fan extremadament vulnerables, i protegits de manera quasi nul·la davant dels canvis dels cicles econòmics. La situació, a Catalunya, ha estat encara més agreujada per la significativa indiferència del Govern de CIU de la Generalitat envers aquest col·lectiu. Les polítiques de suport al treballador i empresari autònom, a la creació d’empreses i als nous emprenedors, han estat molt poc desenvolupades, molt dependents de les transferències des de 209 �l’administració central al Departament de Treball, i amb un suport quasi nul d’Indústria i Comerç. Els autònoms tenen i tindran un paper protagonista en el creixement de la riquesa i l’ocupació en els propers anys. És i serà un espai cabdal per oferir mesures en línia per estendre una nova manera d’entendre la redistribució dels recursos per donar suport a les noves activitats econòmiques o socials, i espai de recerca d’una major igualtat d’oportunitats per amplis col·lectius de treballadors i empresaris del nostre país. És hora d’incidir activament i de fer tota la pressió necessària en la política del Govern de l’Estat i a les Corts, per potenciar aquest sector i donar-li el tractament legal i formal que li correspon. OBJECTIUS 1. Emprendre iniciatives des del Govern de la Generalitat perquè les Corts Generals desenvolupin un marc legislatiu de millora de la situació i condicions laborals d’aquests treballadors i empresaris autònoms, i eixamplar l’àmbit laboral i l’abast de l’acció protectora del sistema de protecció social públic envers aquest col·lectiu. Alhora, és indispensable aclarir i simplificar la seva fiscalitat. 2. Impulsar accions per a la promoció, el foment i la creació neta d’ocupació com a autònoms mitjançant l’autoocupació i noves empreses. 3. Promoure espais que facilitin la concertació, cooperació i associacionisme entre els propis autònoms per afavorir el desenvolupament de la seva pròpia empresa i augmentar la seva presència i reconeixement, social i cultural, promovent la seva participació i rol actiu en els debats que els afecten directament. 4. Pal·liar les mancances formatives, de capacitació, d’informació, de suport logístic, de suport en capital financer i pragmàtic, que obstaculitzen el desenvolupament del sector, i fer-ne partícip i actor principal l’administració local, la xarxa d’associacions empresarials i els agents socials del territori. 5. Crear i promoure instruments de suport financer públics i privats que donin suport al sector, en particular per la posada en marxa de noves empreses. MESURES Promoure que les Corts Generals emprenguin una revisió de la legislació actual perquè els autònoms estiguin en igualtat de drets i prestacions en relació amb els altres treballadors i ocupats, i per definir un marc públic i empresarial que n’estimuli l’activitat. En aquest sentit, és crucial impulsar l’Estatut Jurídic del Treballador Autònom, incloent-hi el reconeixement dels seus drets i deures. Dins d’aquesta proposta cal promoure: L’eliminació dels obstacles per a la contractació de familiars. 210 �L’impuls de la contractació estable i la promoció de l’ocupació mitjançant bonificacions i ajuts fiscals similars als que tenen les empreses. L’adaptació de les normes previstes per la Llei de prevenció de riscos laborals per cobrir les necessitats i realitats d’aquest col·lectiu. La promoció de la creació d’un fons de garantia per tal de cobrir les prestacions d’atur i incapacitat permanent. L’impuls de la reforma de les prestacions socials per als autònoms per equiparar-les amb les del Règim General en els casos d’incapacitat, jubilació, maternitat i conciliació de la vida familiar i laboral. El fet de permetre la modificació voluntària de les cotitzacions socials en funció de l’edat per tal de millorar les pensions de jubilació. L’establiment d’un marc de garanties en la base reguladora dels treballadors autònoms que els permeti poder calcular les seves bases reguladores i practicar cotitzacions per assolir una pensió digna. El suport i tractament específic a les necessitats del col·lectiu de treballadors autònoms dependents, tot impulsant un tractament singular relatiu a les seves condicions de treball i als drets com a treballadors que depenen d’una sola o de molt poques empreses, així com millorar el nivell de protecció social davant la pèrdua d’ocupació per causes alienes a la seva voluntat com a prestador de servei o treballador. En l’àmbit fiscal, cal redefinir el sistema de mòduls en el sentit següent: ampliació a noves professions, revisió dels mòduls existents i desenvolupament d’una nova normativa sobre conceptes desgravables; així mateix, aplicar coeficients correctors segons un límit de renda, durant els primers quatre anys d’una activitat i per als menor de trenta anys, i impulsar una reducció dels coeficients als successors dels titulars que tinguin més de 55 anys. Incorporar a la formació professional i universitària capacitació orientada a la creació d’empreses i establiment com autònom, així com la creació de programes específics de formació ocupacional per als aturats que es vulguin establir com a autònoms, amb especial atenció als joves, dones i aturats de llarga durada. Fomentar xarxes, plataformes tecnològiques i espais d’intercanvi que afavoreixin les relacions d’associacionisme i comercials dels autònoms i emprenedors. En especial, en el suport a la creació de centrals de compra, cooperatives de serveis i per a la contractació de gerents i de suport administratiu. Fomentar i estimular espais de suport logístic, de creació d’empreses –vivers, incubadores–, de suport i assessorament general als autònoms, de centres de serveis especialment adreçats a aquest sector, de serveis de formació i informació, de suport en capital pragmàtic, de suport tecnològic, a partir del treball que desenvolupa 211 �l’administració local, les associacions al territori, les cambres de comerç i els agents socials, integrant aquestes iniciatives en les estratègies europees per a l’ocupació que es desenvolupen al territori (acords i pactes locals per l’ocupació, etc.). Adaptar els programes de competitivitat i de qualitat empresarial als treballadors autònoms i les microempreses, tant als que tinguin instal·lacions obertes al públic, com a la resta de professionals. Establir l’obligació que les empreses que presentin expedients de regulació o de supressió d’ocupació informin sobre com poden afectar les mesures laborals als treballadors autònoms que depenen de l’empresa. Defensar de manera intensiva, mitjançant programes específics, tota l’economia que depèn de l’activitat rural, fent especial incidència a incentivar la successió de les empreses de caire familiar. Crear un observatori permanent de les iniciatives d’emprenedors i autònoms, i de creació i de potenciació de microempreses. Aquesta iniciativa vetllarà per les bones pràctiques laborals, amb dedicació preferent a la prevenció de riscos laborals, seguretat en el treball i el suport a la xarxa de centres de serveis, vivers, etc., que es dediquin al suport de la creació d’empresa. Potenciar l’oferta de serveis des de les cambres de comerç per als autònoms i les microempreses, així com la defensa dels seus interessos col·lectius. Potenciar la creació de fons d’estalvi per a la creació de noves empreses, amb la promoció per tal que les entitats financeres aportin un cofinançament equivalent o superior a l’estalvi produït per l’emprenedor, així com un augment dels fons per la millora del sistemes de microcrèdits sense garanties per accedir als recursos necessaris per crear o eixamplar una activitat. Potenciar, des de la col·laboració entre entitats públiques i privades, un fons per al cofinançament de préstecs participatius destinats a autònoms, emprenedors i microempreses de nova creació o existents, garantint els mecanismes de transparència i avaluació. Impulsar un servei financer integrat que inclouria l’anàlisi dels projectes d’innovació, assessoria tecnològica i propostes sobre les línies de finançament disponible, dissenyant un sistema d’avaluació de la implantació dels projectes i les reduccions fiscals que siguin possibles per estimular aquests projectes. Estendre als autònoms les mesures proposades per al conjunt dels emprenedors en el camp del finançament: millora del sistema de garanties, de les condicions del capital risc i ajuts privilegiats a projectes innovadors. Afavorir el desenvolupament de sistemes de comptes d’estalvi per a inversió en petits projectes empresarials per a persones amb dificultats. Aquests comptes estarien complementats amb recursos de les partides socials d’entitats financeres. 212 �4.4.3. Suport a l’economia social L’economia social és, en el nostre país, un element cabdal si es vol parlar d’una economia de progrés i de distribució de la riquesa, ja que s’ha de tenir present l’aportació que té en la creació de riquesa i d’ocupació. No podem oblidar que a Catalunya el sector d’economia social aporta entre el 5% i el 7% al PIB, i entre el 9% i l’11% d’ocupació. La seva importància no deriva exclusivament dels factors quantitatius, sinó també dels qualitatius. Hom reconeix que les cooperatives i societats laborals, així com la resta d’entitats i d’empreses de l’economia social, són fruit de la iniciativa i l’actitud emprenedora d’un col·lectiu de persones, generadores de treball estable i de qualitat, i innovadores. Actuen de manera activa en la generació de respostes a les noves necessitats socials i, alhora, també ho fan en tots els sectors del mercat més tradicional i competitiu. Per la seva configuració, funcionament democràtic i finalitat, s’adapten a la proposta d’empreses socialment responsables que promou la Comissió Europea. Al mateix temps, la seva aportació a la cohesió social i al creixement sostenible els atorga un paper clau en la manera de fer empresa, tan important en el propi desenvolupament local. En aquest context no és menys important, també, tenir present el paper que compleix la banca ètica en la difusió de noves maneres d’entendre l’economia del país. En aquest sentit, és fonamental impulsar i promoure iniciatives com la banca ètica, una manera diferent d’entendre el sistema financer, que posa al mateix nivell la consecució del benefici econòmic i del benefici social, i que atorga a les persones capacitat de decisió i de control sobre l’ús i la destinació que les entitats financeres fan dels seus estalvis. La banca ètica es diferencia de la banca convencional tant de cara als estalviadors com de cara als receptors de finançament. D’una banda, intenta atraure els estalviadors sensibles a determinats valors, com ara la cohesió i la justícia social, la sostenibilitat mediambiental o la igualtat de gènere. D’altra banda, finança els projectes empresarials que, sent sostenibles des del punt de vista financer, compleixen una sèrie de requisits vinculats als valors abans esmentats. Els anys de govern de CiU no han estat beneficiosos per al desenvolupament del sector. La manca de mesures en temes de formació i l’escassa transversalitat i coordinació en les mesures que podrien beneficiar el sector, són l’evidència de la indiferència envers problemes cabdals de funcionament del sector. L’actitud dels socialistes no vol ser exclusivament passiva sinó que serà de veritable canvi. Un compromís que volem basar en la col·laboració, concertació i corresponsabilització entre la societat i les entitats i empreses d’economia social, amb un suport decidit del sector públic, mitjançant una aliança estratègica que s’ha d’orientar a la resolució dels reptes que té plantejats, d’una banda, l’economia social com a tal i, d’altra banda, la societat en relació amb la conciliació al manteniment del creixement del benestar de les persones i d’una economia plural sostenible i amb dimensió humana. 213 �OBJECTIUS 1. Fomentar el creixement del sector, animant la creació d’empreses sota les fórmules d’economia social i incentivant la generació de noves iniciatives de treball associat i de foment cooperatiu com a forma de construcció de noves modalitats de democràcia econòmica. 2. Donar suport als processos que permetin la millora de la qualitat dels béns i serveis que produeixen, per afavorir la seva consolidació empresarial i la millora de la seva valoració econòmica i social. Incrementar el nivell de coneixement de les tècniques de gestió empresarial. 3. Impulsar la constitució de consorcis i xarxes de cooperació sectorial, intersectorial, territorial i transnacional, per reforçar la seva capacitat d’actuació, contractació, negociació i representació. 4. Afavorir l’accés a un finançament i una fiscalitat que atengui la seva especificitat empresarial. 5. Afavorir els projectes de banca ètica i de finançament ètic i socialment responsable a Catalunya, sensibilitzant la societat catalana en el coneixement de l’estalvi i les inversions ètiques i socialment responsables, i reconeixent a les organitzacions de representació dels instruments de finançament ètic, el paper d’agent actiu i d’interlocutor de l’Administració en aquesta matèria. 6. Donar a conèixer i reconèixer el paper d’economia social com un espai clau en els processos de consolidació de noves formes d’organització de la producció i de prestació de serveis, amb un sentit fortament democràtic, participatiu i redistributiu. 7. Actuar transversalment des del Govern per donar suport a aquest sector, tant en matèria de formació, com d’ajuts fiscals, reconeixement de drets socials, innovació i qualitat, transferència de tecnologies i implantació d’NTI. 8. Impulsar l’establiment i la generalització de les etiquetes socials com una manera de posar en relació els consumidors amb sensibilitat social amb els productors de l’economia social, i posar els moviments de consum responsable al servei del creixement de l’economia social. MESURES Mesures en matèria de potenciació del sector de l’economia social Recuperar la mesura del pagament únic de la prestació per desocupació, sense limitacions, per aquelles persones que després d’haver finalitzat una relació laboral amb una cooperativa o societat laboral tenen la possibilitat de passar a ser soci de treball d’aquesta mateixa cooperativa. Complementar amb aportacions específiques per les cooperatives i societats laborals els programes generals d’ajuts al desenvolupament empresarial 214 �(internacionalització, qualitat, etc.) i, especialment, els referents a les petites i mitjanes empreses, als quals han de tenir accés de manera normalitzada. Facilitar l’accés al finançament públic dels projectes empresarials creats per entitats i empreses d’economia social. Incrementar dins dels programes de vivers d’empreses la consolidació de fórmules empresarials relacionades amb l’economia social. Promoure en els programes de desenvolupament local la col·laboració amb les cooperatives i societats laborals existents, així com el foment de l’autoocupació col·lectiva com a fórmula de creació d’ocupació estable. Establir clàusules socials en els contractes públics de les administracions públiques catalanes, adreçades a afavorir la integració laboral o la prestació de serveis de proximitat a les persones amb dificultats especials d’inserció sociolaboral i amb més necessitats. Fomentar l’accés i l’ús de les noves tecnologies, mitjançant plans específics de desenvolupament i innovació tecnològica. Promoure i potenciar l’establiment dels consorcis i xarxes que tendeixin a dotar les entitats i empreses de l’economia social d’una dimensió d’actuació adequada. Mesures en matèria de formació i investigació Fer partícip actiu i sense discriminació les empreses de l’economia social en tots els ajuts a la formació existents, en particular millorant el tractament que se’ls dóna en el marc de la formació contínua (Forcem). Incorporar en els diferents programes formatius ocupacionals, continuats, reglats, uns mòduls formatius i universitaris de formació en matèria dels avantatges socials i econòmics del treball associat. Incrementar la presència de l’economia social en l’àmbit universitari, incorporant el seu estudi a les llicenciatures i diplomatures connexes amb la seva actuació empresarial i social. Establir les condicions per al desplegament de la investigació i la recerca sobre temes d’economia social. Possibilitar i fomentar la realització de crèdits en pràctiques a entitats i empreses d’economia social. Proposar la creació d’un espai de formació, reflexió i recerca d’alt nivell dedicat específicament a l’economia social, el cooperativisme i la democràcia econòmica. 215 �Mesures en matèria fiscal Unificar el tractament fiscal de totes les fórmules jurídiques d’economia social. Adaptació de la Llei de règim fiscal de les cooperatives als canvis que s’han produït, tant a nivell estatal com autonòmic. Establir exempcions per a la transmissió de drets de socis de cooperatives i societats laborals a favor de familiars. Mesures de potenciació de la banca ètica Donar suport a les propostes de reforma de la legislació financera per tal que els crèdits per a la creació d’empreses socials i per a l’autoocupació sense garanties reals deixin de ser considerats productes d’alt risc. Potenciar la recentment creada Societat de Garantia Recíproca AVALIS per tal que esdevingui una eina eficaç a l’hora de facilitar l’accés al finançament de les entitats que formen l’economia social catalana. Crear, també, fons d’avals específics per l’economia social, així com potenciar i agilitar els que ja existeixen. Impulsar els programes de sensibilització ciutadana i educació en l’àmbit del comerç just, la banca ètica i el consum responsable, establint els oportuns acords de col·laboració amb les organitzacions representatives del sector. Mesures en matèria de foment i promoció Millorar de manera substancial els recursos destinats a l’enfortiment de les estructures representatives del sector, per tal que pugin desenvolupar els objectius i finalitats pròpies. Incrementar la visibilitat de les entitats i empreses de l’economia social. Els mitjans de comunicació de titularitat pública tindran present la difusió i explicació d’aquesta realitat econòmica i social. Mesures en matèria de representació institucional Reconèixer a les organitzacions de representació del sector de l’economia social la presència en els òrgans en què les administracions públiques tinguin prevista la participació d’agents socials i econòmics per al disseny i/o consulta de les polítiques referents a economia, ocupació, afers socials, formació i qualificació professional, i relacions laborals i contractació. Mesures en matèria d’organització administrativa Crear l’Institut Català de l’Economia Social, en substitució de l’actual Institut per a la Promoció i la Formació de Cooperatives, perquè desenvolupi, amb una dotació i 216 �organització adequades, la promoció, divulgació i foment dels sector i els seus principis i valors socials. Reorganitzar i dotar de recursos humans i tècnics suficients, els registres públics de les entitats i empreses relacionades amb l’economia social (cooperatives, societats laborals, fundacions, associacions i mutualitats), per tal que puguin ésser un instrument de transparència del sector i no un fre burocràtic. 4.4.4. Pimes i empresa familiar Catalunya té un teixit empresarial basat en la petita i mitjana empresa majoritàriament de caràcter familiar que és la principal font d’ocupació del país, motiu pel qual ha de ser matèria d’interès per al nostre programa. Les empreses catalanes han de poder desenvolupar el paper clau que han tingut històricament en termes de creació de riquesa, ocupació i capacitat exportadora. Els principals reptes que afronta aquest teixit són la competitivitat en la societat del coneixement, mitjançant les millores de la productivitat i la creació de valor per sobre d’altres factors que han estat importants en el passat, i la capacitat per generar, via fusions o aliances d’empreses, entitats de major grandària que competeixin globalment. Com a país, a més, tenim el repte de la creixent competència global i la deslocalització d’empreses tant per la marxa dels centres de decisió com pel trasllat dels centres de producció, que encara que sobretot es dóna entre grans empreses, afecta el teixit de pimes que en són proveïdores. A més, avui Catalunya no estimula els emprenedors i hi ha una mancança de nous projectes empresarials. En el marc actual, alguns dels reptes que les petites empreses afronten i que dificulten la seva continuïtat són: la dificultat d’accés a finançament; la necessitat de modernitzar-se i d’integrar-se en l’economia del coneixement; la barreja de la dinàmica familiar i l’empresarial en la direcció de l’empresa –successió, repartiment de funcions, fiscalitat de la successió, etc.–, o la poca transparència en les actuacions de l’administració autonòmica, especialment en termes de contractació, concessions, finançament, ajuts, etc. En clau d’empresa familiar, cada cop és més difícil encarar amb èxit el relleu generacional en un entorn cada vegada més complex per a la supervivència de les pimes i on és difícil plantejar projectes a llarg termini. OBJECTIUS 1. Generar un entorn estimulant per als emprenedors i els petits empresaris, així com per a la continuïtat de les empreses familiars amb flexibilitat de formats i fórmules, i fer un país on una part important de la inversió vagi a nous projectes empresarials i on crear o continuar una empresa sigui una possibilitat real a l’abast de molta gent. 2. Generar entorns que impulsin i facilitin la col·laboració entre empreses a tots els nivells, des d’aliances temporals fins a fusions per afrontar projectes de major 217 �nivell, i esperonar les empreses que puguin fer-ho, a competir a primera línia en una economia globalitzada. 3. Fomentar la formació i la qualificació del capital humà: facilitar l’accés a la formació dels directius i els treballadors/es de les pimes. Una formació útil i continuada de debò, compatible amb la feina, que potenciï la formació a distància, in company i adaptada a les necessitats de l’empresa. 4. Facilitar l’accés al finançament per a projectes empresarials nous o d’expansió. Potenciar el desenvolupament de nous mecanismes de finançament que representin alternatives reals per a projectes empresarials de pimes. 5. Afavorir que les nostres empreses competeixin avançant en la societat del coneixement i en la utilització de les noves tecnologies. Hem d’ajudar les nostres empreses a competir en valor i a no haver de competir reduint costos laborals. 6. Generar sinergies i complicitats amb les empreses des de l’Administració, en una relació que estimuli a emprendre i que ofereixi punts de trobada i un model de gestió i actuació transparent i rigorós que incentivi el compliment de les obligacions i les actituds responsables per part de les empreses. 7. Crear entorns d’empresa diversificats i impedir la concentració d’una sola font de riquesa per a les pimes en una comarca o ciutat. Mesures per reforçar el capital humà Assegurar la qualitat de la gerència empresarial creant, en col·laboració amb escoles de negocis i coordinant els mecanismes institucionals de suport a la gestió de les petites empreses, un sistema de promoció econòmica per augmentar el nombre d’empreses que utilitzen assessorament extern i millorar la seva qualitat de manera continuada. Aquesta xarxa estarà oberta a tot tipus d’iniciatives públiques i privades que puguin estendre l’assessorament i reduir el seu cost per a les pimes. Reforçar la connexió entre les pimes, la universitat i la formació professional per tal d’adequar la formació a les demandes de les empreses, alhora que cal desenvolupar programes d’emprenedors que fomentin el risc empresarial des dels centres d’ensenyament. Afavorir la contractació i la formació de personal qualificat a les petites i mitjanes empreses, donant incentius pels esforços fets en aquesta matèria i per l’esforç formatiu. El Govern pot generar punts de trobada i marcs de relació assequibles entre les pimes i els seus representants i el mercat de directius. A la vegada, s’ha de vetllar perquè els períodes de formació no impliquin la contractació abusiva de les persones que comencen en el mercat de treball, regulant, per exemple, figures com les dels becaris, i reforçant-ne la situació. Impulsar noves formes de contractació que garanteixin que les empreses es proporcionen la flexibilitat que pot requerir la competitivitat, sense augmentar la precarietat ni perjudicar la seguretat jurídica pel que fa a les garanties dels 218 �treballadors i treballadores i les seves cobertures socials. D’altra banda, han de permetre conjugar millor la vida personal i la laboral. Mesures per facilitar l’accés a la societat del coneixement Impulsar la creació de centres de transferència de tecnologia. Millorar l’accés a la innovació i a la tecnologia de les pimes i de les microempreses; habilitar centres d’R+D, també per a pimes, fomentant l’aprofitament de sinergies i col·laboracions. Mesures per facilitar la gestió Impulsar l’estabilitat i la seguretat jurídica en matèria laboral i tributària i impulsar un marc simplificat de tributació en què el cost del compliment no sigui elevat. Ajudar les petites empreses i els empresaris individuals a complir amb les seves obligacions fiscals, comptant amb el suport dels col·lectius professionals. Donar suport a empreses en el compliment de les exigències socials i mediambientals. Hem de canviar el punt de vista: l’Administració no és només un fiscalitzador o un sancionador, sinó també un còmplice en el compliment de la responsabilitat i la funció social de l’empresa. Mesures per assegurar el finançament idoni per al funcionament de les pimes Generar accions, iniciatives de mediació i incentius fiscals que afavoreixin la concentració empresarial i la creació i la continuïtat d’empreses, sota qualsevol tipus de forma jurídica i titularitat, així com l’estalvi i l’acumulació de capital per a aquestes finalitats. Per als empresaris individuals i totes les formes d’autoocupació, impulsar la creació d’empreses, igual que s’incentiva la compra de l’habitatge, i per a les empreses ja existents primar legalment i fiscalment l’autofinançament. Facilitar l’accés al finançament incentivant algunes entitats financeres a reduir l’excés de garanties exigides; promoure alternatives de finançament dirigides a les pimes (crèdits tous, préstecs a llarg termini, fons d’inversió empresarial, capital risc per a pimes, etc.) i als seus projectes d’expansió, intentant que s’obrin a tots els sectors –no tecnològics i empreses petites–, i creant marcs de relació entre capital i emprenedors. Protegir les empreses de la morositat, de les pràctiques abusives a mercats amb concentració i de l’efecte dels deutes de l’Administració. Creació amb capital privat d’una societat o fons de capital risc per a pimes que actuï a tot el territori i impulsi també projectes de qualitat i modernització. Facilitar a les pimes l’accés a contractes de l’Administració, tant discriminant positivament com amb accés a finançament. Crear plans de recuperació empresarial per a activitats viables que puguin deixar sense feina els treballadors i treballadores, i també ajut a la liquidació d’empreses. 219 �Mesures per reforçar la col·laboració dels agents socials Amb l’ajut dels agents socials i de col·legis professionals, crear oficines d’atenció a l’empresari per canalitzar les informacions rellevants de totes les administracions de cara a l’empresari, facilitar informació de programes i ajuts, canalitzar demandes de treball i ajudar els nous emprenedors. Impulsar la col·laboració i la creació de programes conjunts amb els agents socials en l’àmbit de les pimes, en matèries com les relacions laborals, la contractació, l’accés a formació i tecnologia. També es podria ajudar a reforçar la mediació en el mercat de treball i avançar cap a uns serveis d’ocupació útils i eficaços. A la vegada, s’ha de reforçar el paper del agents socials en aquest món que és on menys presència tenen i estendre la responsabilitat social entre les empreses. Mesures per a l’empresa familiar Incentivar –amb estímuls fiscals i financers– i donar suport als processos de planificació de la successió en empreses familiars, d’acord amb uns certs criteris i estàndards de qualitat –protocol familiar, normes de bon govern, etc. Coordinar subvencions i actuacions públiques de manera transversal i vertical entre administracions, en col·laboració amb entitats privades; impulsar iniciatives legislatives, promoció directa i suport als projectes de viabilitat d’empreses familiars, com a enllaç entre agents socials i nexe per a projectes d’aliances; promoure partenariats, etc. 4.4.5. Condicions de competència, marc institucional i facilitat per a l’activitat empresarial El Govern de la Generalitat no ha tingut una visió estratègica ni ha creat polítiques adients respecte a sectors clau de l’economia, ni davant els processos de concentració econòmica. Catalunya ha perdut pes en la localització de les seus de grans empreses, capdavanteres en sectors punters –com l’audiovisual o les aplicacions informàtiques– o centres d’R+D de grans empreses que definiran la posició productiva dels territoris en el futur. El Govern de la Generalitat ha d’aconseguir que Espanya i Europa vegin Catalunya com un territori d’oportunitats empresarials envejables. Per aconseguir-ho, s’han d’alliberar les energies del teixit productiu català. El Govern ha de liderar aquest procés a través de les polítiques sectorials i de foment de competència, i ha de donar suport a les noves iniciatives productives capdavanteres. Això no serà possible sense una reforma de l’administració de la Generalitat, que els últims anys ha patit una pèrdua de credibilitat i qualitat que li ha restat legitimitat i eficàcia. El Govern de la Generalitat té un rol molt important en el vessant de la regulació i supervisió, que fins ara no ha volgut o no ha sabut dur a terme a Catalunya. A més, pot fer molt més del que ha fet fins ara en termes d’exercir lideratge i predicar amb l’exemple a Catalunya, creant sistemes d’indicadors, promovent el bon govern de les empreses amb qui contracta, etc. 220 �OBJECTIUS 1. Impulsar polítiques de competència: 1) Reformar els mercats de serveis en xarxa, com l’energia i les telecomunicacions, per ajudar a rebaixar els costos del teixit productiu a Catalunya; i 2) potenciar l’acció del Tribunal de Defensa de la Competència Català, dotant-lo de major independència respecte al poder executiu. 2. Millorar les condicions per al funcionament de les pimes i també per a la creació de noves empreses. Les petites i mitjanes empreses són un pilar essencial en la prosperitat de l’economia catalana. 3. Promoure, pels seus efectes positius sobre l’economia, l’establiment de la seu d’organismes reguladors a Catalunya. 4. Fer de les polítiques de consum un instrument potent i eficient, tant des del punt de vista dels interessos de la ciutadania en la seva dimensió de consumidora, usuària o inversora particular, com per millorar la qualitat dels nostres productes i serveis, la seva competitivitat, el foment de la competència i el bon funcionament dels mercats. Mesures per millorar la competència Reformar el Tribunal Català de Defensa de la Competència per tal de dotar-lo de més independència respecte al Consell Executiu. Les seves decisions es prendran de manera col·legiada per un consell format per experts de reconegut prestigi, escollits per majoria qualificada del Parlament de Catalunya. Reformar els mercats de serveis essencials en xarxa perquè es donin les condicions de competència idònies i el nivell de qualitat apropiat. En aquest sentit, cal ordenar i racionalitzar la intervenció de la Generalitat. Aconseguir la distribució en el territori dels òrgans espanyols de supervisió i regulació sectorial. Catalunya ha de ser seu d’un o més òrgans rellevants. Mesures per facilitar la creació de noves empreses Simplificar l’Administració per reduir les càrregues burocràtiques requerides per a la creació de noves empreses, prenent com a exemple experiències d’èxit com les anglosaxones (tipus Small Business Administration), i eliminar tots els punts estranguladors de l’Administració que impedeixen l’agilitat en la creació d’empreses. Promoure la dinamització de tots els aspectes judicials i de legislació mercantil que afecten la creació i el funcionament de les empreses. 221 �Reformar els actuals sistemes de contractació externa de la Generalitat tot evitant situacions de monopoli i facilitant la competència i la creació de teixit empresarial. Mesures per incorporar pràctiques de bon govern al sector públic autonòmic i a la resta de l’economia Fomentar l’adopció de pràctiques de bon govern i de responsabilitat social a les empreses. Estimular també la introducció del balanç social en la gestió de les empreses i aprofitar, en aquest sentit, l’experiència que poden aportar les empreses de l’economia social. Es fomentarà la inclusió d’una Memòria de Responsabilitat Social en els comptes anuals de les empreses, que permeti valorar la contribució social i mediambiental de la seva activitat. Especialment, adoptar a les empreses públiques i a les participades majoritàriament o minoritàriament per la Generalitat, un codi de bon govern que se situï a l’avantguarda de les recomanacions internacionals en aquest sentit. Les vendes d’actius que dugui a terme la Generalitat tindran en compte l’existència de pràctiques de bon govern a les empreses compradores o resultants d’aquesta venda. La contractació de la Generalitat amb empreses privades en tots els terrenys també valorarà l’existència d’aquestes pràctiques. Impulsar des de la Generalitat, amb les institucions locals i els agents econòmics i socials, l’adopció de pràctiques de gestió responsable, des del punt de vista social i ecològic, en totes les organitzacions del territori. En aquest sentit, s’elaborarà un Codi de Responsabilitat Social Corporativa, l’adhesió al qual serà considerada com un mèrit preferent per a les empreses que vulguin participar en la contractació amb el sector públic català. Mesures per potenciar les polítiques de consum Reformar l’Institut Català de Consum per tal de convertir-lo en un òrgan capaç de dissenyar i d’executar polítiques modernes i eficients de consum. És a dir, dotar-lo d’un caràcter transversal; proporcionar-li capacitat regulatòria o de proposta de regulació i capacitat o proposta sancionadora, i dotar-lo d’una major capacitat d’anàlisi i recerca, de formació i divulgació en les matèries de la seva competència. Potenciar el sistema català de mediació i arbitratge amb un desplegament territorial en cooperació amb les administracions locals. 4.4.6. Internacionalització de l’empresa catalana El pes de les multinacionals dins del sector industrial a Catalunya és molt important. Representen el 47,5% de la producció industrial i el 60% de les exportacions. Tenen presència a pràcticament tots els sectors industrials i es concentren, en un 80%, a la regió metropolitana de Barcelona. L’ampliació de la UE prevista per als països de l’Est podria desviar futures inversions cap a aquests països pel seu atractiu, tenint en compte la seva situació geogràfica, els baixos costos laborals i la formació del personal. 222 �La indústria catalana ha fet un gran esforç d’internacionalització durant els darrers anys, que es reflecteix tant en les xifres d’exportació com, darrerament, en les inversions a l’estranger. Amb tot, l’ampliació prevista de la UE pot representar un incentiu per a les exportacions, però també una amenaça per al creixement de potencials competidors amb una especialització productiva no gaire diferent de la nostra. D’altra banda, la manca de dimensió de la indústria catalana fa més difícil la possibilitat d’emprendre projectes importants de caràcter internacional o les possibilitats d’inversió en R+D. A Catalunya, en l’àmbit industrial, el CIDEM i el COPCA són instruments molt importants, però segurament caldria potenciar-los i dotar-los de més recursos i més participació del partenariat públic i privat. També caldria promoure la descentralització territorial i la col·laboració amb l’administració local i els agents de promoció econòmica de l’administració central. El Govern de la Generalitat ha d’ajudar a configurar un entorn més amable i atractiu per a la implantació a Catalunya d’activitats productives estratègiques. Així mateix, ha d’ajudar a la implantació internacional dels productes i de les empreses amb seu a Catalunya. Cal aconseguir una posició favorable del teixit productiu català en el context espanyol, europeu i internacional. Aquesta és l’estratègia més operativa per fer front a la pèrdua de centralitat de Catalunya en el context productiu espanyol. OBJECTIUS 1. Convertir Catalunya en seu d’empreses multinacionals així com de petites i mitjanes empreses estrangeres i d’emprenedors que vulguin fer negocis o invertir fora del seu país. Potenciar la posició competitiva de les empreses filials de multinacionals ubicades a Catalunya. 2. Afavorir l’aparició d’empreses grans, capaces de competir a primera línia d’una economia globalitzada; empreses que han de tenir la seu i els centres de decisió i R+D a Catalunya. 3. Consolidar grups en activitats capdavanteres, amb un important component tecnològic, per la seva capacitat d’innovació, de creació d’ocupació i de motor del conjunt de l’economia. 4. Afavorir la presència de l’empresa catalana a l’exterior. Mesures per atreure les inversions de les multinacionals Crear un entorn amigable que augmenti l’atractiu del nostre país per a la localització de seus d’empreses que treballin en l’àmbit d’activitats punteres en tecnologia, com l’audiovisual, la logística, la biotecnologia i la indústria del coneixement. Per aconseguir-ho, l’existència d’infraestructures apropiades (telecomunicacions, energia) i de capital humà abundant i qualificat és clau i cal concentrar-hi esforços en matèria d’educació i investigació. Sistematitzar l’atenció personalitzada del Govern envers les empreses multinacionals ubicades a Catalunya, alhora que fer que sigui transparent i d’acord 223 �amb les normes de la Unió Europea, i afavorir les seves inversions, sobretot les de més contingut tecnològic. Potenciar el servei d’inversions estrangeres del CIDEM, coordinant les seves actuacions amb altres institucions com l’Ajuntament de Barcelona, el Consorci de la Zona Franca i les cambres de comerç i, evidentment, la xarxa internacional del COPCA. Definir un pla de potenciació dels sectors proveïdors i subcontractistes de les empreses multinacionals, amb la finalitat de donar-los més valor afegit, afavorint-ne el creixement i actuant com a atractiu per a les noves inversions multinacionals. Retenir, fidelitzar i afavorir l’expansió de la xarxa de les empreses internacionals ja presents en el nostre territori. La reinversió de les empreses ja existents és tant o més important que la captació de noves empreses. Mesures per promoure la internacionalització de les empreses catalanes La consolidació i el creixement dels grups industrials amb seu a Catalunya n’exigeix la internacionalització física. Establir-se a l’estranger ajuda a guanyar quotes efectives de mercat i ajuda a exportar. Cal que el sector públic ajudi, en la línia iniciada per l’empresa privada, impulsant programes específics, com per exemple els de mobilitat de joves professionals i, fonamentalment, facilitant l’accés al mercat de capitals perquè les empreses mitjanes i grans puguin fer el salt i convertir-se en vertaderes multinacionals catalanes. Promoure, dins l’àmbit industrial, la reforma i la potenciació de les agències CIDEM i COPCA de la Generalitat. En aquest marc, posar a punt un nou pla de promoció de les exportacions industrials, liderat pel COPCA, amb el suport i la participació dels sectors empresarials i de forma coordinada amb l’ICEX. Facilitar la diversificació de mercats tenint en compte que actualment el 70% de les inversions se centren en el mercat europeu. Cal explorar nous mercats amb possibilitats com Àsia, el Magrib o els Estats Units. 224 �4.5 POTENCIAR ELS SECTORS PRODUCTIUS FONAMENTALS DE LA NOSTRA ECONOMIA 4.5.1 Sectors industrials Catalunya compta, actualment, amb una estructura industrial molt diversificada en els diferents sectors industrials tradicionals, resultat de l’evolució històrica seguida pel nostre país des de la revolució industrial del segle XIX. El pòsit de cultura industrial que aquest procés històric ens ha deixat és, segurament, l’actiu més important que té la nostra economia. Els sectors industrials que resulten d’aquest procés, i que per això anomenem tradicionals, representen actualment la base econòmica del país. Fomentar aquesta cultura industrial i promoure la competitivitat dels sectors industrials, serà un dels objectius més importants de la nostra estratègia econòmica. Pel valor de la producció i per la seva incidència en l’economia catalana, destaquen, per aquest ordre, els sectors químic, alimentari, de material de transport, metal·lúrgic i tèxtil–confecció. Farem una breu diagnosi de la situació de cada un d’aquests sectors. El sector alimentari el tractarem amb més profunditat en el capítol Sector agroalimentari. Així mateix, cal trencar la tendència actual a la progressiva decadència de sectors com el farmacèutic, no només per la pèrdua d’ocupació i d’ingressos que comporta, sinó també de recerca en un sector clau de futur. Sector químic Catalunya suposa al voltant del 44% de la producció del sector químic estatal i genera, aproximadament, la meitat del total de les exportacions, amb la qual cosa el Principat es configura clarament com la regió espanyola amb una especialització més marcada en aquesta branca. L’especialització també es posa de manifest en considerar que, dins el conjunt de la indústria catalana, la química, inclosa la farmàcia, esdevé el primer sector quant a aportació al valor afegit brut. El sector químic és el primer en importància pel que fa a la seva aportació al PIB industrial de Catalunya. L’any 2000 va suposar el 17% del PIB industrial i el 5% del PIB total de Catalunya. Des del punt de vista de l’estructura subsectorial, es pot apuntar que l’activitat al Principat està encapçalada per la química bàsica. El seu pes és del 48% en termes de producció i del 45% en termes de valor afegit brut. En el conjunt del sector de la química bàsica a Espanya, suposa el 60% del total. Això és conseqüència de la forta presència que té aquest tipus d’activitat en el polígon petroquímic de Tarragona, que constitueix el pol estratègic més important de la indústria petroquímica del sud d’Europa. Alguns factors que limiten la competitivitat de la indústria química a Catalunya són: les tarifes portuàries, molt altes comparades amb les dels països amb què competim; l’amplària de via, a Espanya diferent de la resta d’Europa, fet que endarrereix i encareix el transport; el preu de l’energia, sobretot, l’electricitat, el gas natural i l’aigua; i, finalment, el fort pes de les multinacionals, amb el que això representa en manca de centres de decisió i de pràctica absència d’activitats d’alt contingut tecnològic, com centres de recerca o enginyeries de procés. 225 �Sector de material de transport El sector del material de transport concentra la major part de la seva activitat en el sector de l’automòbil i la seva indústria auxiliar. L’evolució del sector de l’automòbil a Catalunya segueix les mateixes tendències que a Espanya i a la Unió Europea, i destaca per la seva gran vocació exportadora. Espanya s’ha consolidat com a cinquena productora mundial de turismes. Catalunya participa amb el 23% en el total d’aquesta producció. Al Principat el sector del vehicle turisme representa aproximadament el 5% del valor afegit brut, el 4% de l’ocupació manufacturera i supera el 22% en exportacions manufactureres. Espanya és el sisè país en importància pel que fa a la indústria auxiliar de l’automòbil, i a Catalunya es concentra pràcticament el 37% de l’activitat productiva en termes de volum de negoci i el 38% de la xifra total d’empreses. Aporta el 7,5% pel que fa al valor total de la producció industrial a Catalunya en empreses de més de vint treballadors. És la primera Comunitat en importància a Espanya en aquest segment de la indústria. Sector metal·lúrgic El sector metal·lúrgic és molt ampli i variat i té una llarga tradició a causa de la forta implantació de la indústria al Principat. Si ens remuntem a les èpoques contemporànies, podem dir que durant els anys seixanta, de progressiva liberalització a Espanya, el sector es va haver d’obrir a l’exterior per poder ser competitiu i depenia fortament de la tecnologia estrangera. Així, va ser un dels sectors industrials amb més patents i llicències. La crisi dels setanta va suposar una profunda reestructuració del sector i la desaparició de nombroses empreses. L’any 1986 marca l’inici de la recuperació econòmica, amb l’ingrés a la Comunitat Europea. Aquest fet provoca un creixement molt gran de les importacions que fa perdre quota de mercat a les empreses catalanes davant les companyies estrangeres. Cal destacar l’entrada d’un gran nombre d’empreses foranes en el sector interior, mitjançant la participació o adquisició de firmes locals o bé a través de la instal·lació de plantes de fabricació que s’especialitzen en una determinada producció dintre d’un grup internacional. A començaments dels anys noranta s’inicia una altra crisi que arriba al seu punt més crític l’any 1993. Això provoca un nou procés de reestructuració de l’activitat i esforços per part de les empreses per penetrar en els mercats exteriors. Concretament, el subsector dels equips mecànics té necessàriament una estreta vinculació amb la inversió industrial, cap on està dirigida, principalment, la producció d’equips, encara que també té una vinculació amb l’activitat constructora. Per això s’explica la dependència que té envers els cicles econòmics. És una conseqüència lògica que la marxa del sector depengui de la conjuntura econòmica. Aquest és un sector fortament marcat per la introducció de l’electrònica i la informàtica i dels nous materials. Els aspectes tecnològics són claus per a la competitivitat del sector, la qual cosa confereix a la recerca i desenvolupament una gran rellevància, especialment quan els cicles de vida són més curts a causa dels ràpids avenços i converteixen la mà d’obra qualificada en un factor indispensable. El sector destaca perquè té unes ràtios de recerca i desenvolupament sobre facturació, i una participació de personal qualificat més elevats que altres sectors industrials. 226 �Tèxtil i confecció La situació actual del sector tèxtil i de la confecció a Catalunya és preocupant. Durant el primer semestre del 2003 s’han perdut més de 2.000 llocs de treball i tot podria apuntar a una situació semblant a la de la primera part de la dècada del noranta, quan es van perdre prop de 50.000 llocs de treball. Ara tenim un sector exterior aparentment saturat i una data cada vegada més propera, l’1 de gener del 2005, amb el final de les quotes i la desaparició de les barreres aranzelàries de la UE. Els possibles avantatges competitius de Catalunya, que s’han de potenciar durant els propers anys, són prou coneguts: nivell tecnològic de procés i de producte, formació del personal, potenciació d’escoles tècniques i de disseny, xarxes comercials i de distribució, capacitat de resposta ràpida, diferenciació de productes per la via de la moda i el disseny, potenciació de marques pròpies, deslocalització d’algunes activitats, etc., tot plegat amb una intensitat d’aplicació diferent segons el subsector. De ben segur, però, que no podrem competir en costos amb productes de baix nivell. OBJECTIUS 1. Potenciar la capacitat competitiva dels sectors industrials tradicionals que avui representen el gruix de la base productiva industrial de Catalunya. 2. Millorar la posició competitiva dels sectors industrials indicats i de la resta de sectors i activitats industrials, mitjançant acords del Govern de la Generalitat amb els diferents sectors. 3. Potenciació de les activitats de recerca i, en general, d’alt valor afegit, per acords amb sectors i empreses. 4. Fomentar la internacionalització dels diferents sectors industrials en el marc de l’economia global. Mesures en el sector químic Preparar, amb la participació activa del sector, un pla estratègic del sector químic a Catalunya, amb l’objectiu de millorar la seva posició competitiva en relació amb els principals competidors europeus. Es tindrà en compte la superació dels factors limitadors abans esmentats. Elaborar i aplicar un nou pla de seguretat de la indústria química basat en la Directiva Seveso II, amb la finalitat de reduir al màxim el risc de les plantes químiques existents a Catalunya. Redefinir el contingut i objectius de l’Institut Català d’Investigació Química, actualment promogut per la Generalitat, d’acord amb el sector, tot connectant-lo amb el pla estratègic esmentat i en el marc d’un nou projecte de parc científic i tecnològic de Tarragona. 227 �Potenciar el centres de formació i de recerca existents avui a Catalunya relacionats amb el sector químic. Mesures en el sector de material de transport Potenciació de les activitats de recerca de les empreses de material ferroviari ubicades a Catalunya, en el marc del pla d’inversions en infraestructures ferroviàries. Acords específics amb les empreses del sector de fabricants de vehicles i amb la indústria auxiliar, per potenciar els centres de recerca i desenvolupament ubicats a Catalunya. Potenciació de les activitats del centre tecnològic IDIADA al servei de l’estratègia del sector de l’automoció. Pla específic de reforç de la capacitat competitiva del sector auxiliar de l’automòbil, potenciant la seva posició relativa en la cadena de subcontractació. Mesures en el sector metal·lúrgic Concretar, d’acord amb el sector, un pla d’acció dirigit a millorar la capacitat competitiva de les empreses. Potenciar les tasques pròpies que donen més valor al sector, com el disseny, el muntatge final, la comercialització i el servei postvenda, deixant les tasques bàsiques de mecanitzat, forja, submuntatges i altres, a subcontractistes, com tallers mecànics, etc. Tenint en compte les necessitats creixents d’un grau superior d’especialització dels fabricants del sector, preparació d’un pla especial i urgent de formació de treballadors i treballadores qualificats, a escala de formació professional i de diferents especialitats d’enginyeria. Preparar un pla específic de promoció de les exportacions del sector de fabricació de maquinària en el marc del COPCA, en col·laboració amb les associacions empresarials. Mesures en el sector tèxtil i de la confecció Acordar amb el sector un programa específic amb caràcter urgent per: potenciar el nivell tecnològic de procés i de producte, millorar la formació del personal, potenciar xarxes comercials i de distribució, fomentar la diferenciació de productes per la via de la moda i el disseny, i la potenciació de marques pròpies. En el marc de l’acord anterior, preparació d’un projecte de nou centre tecnològic del sector tèxtil, aprofitant els nuclis existents, com a base de suport per a la nova estratègia sectorial. 228 �4.5.2 Sectors emergents És prou conegut que a Catalunya s’ha generat un nou teixit productiu a cada nova onada de canvi tecnològic, però aquesta tradició catalana s’hauria estroncat els anys 1970 i 1980, amb un sector electrònic que neix i desapareix. Ara ens trobem amb una poca presència en el sector TIC i en altres sectors emergents i d’alt contingut tecnològic. La biotecnologia, les telecomunicacions i els nous materials pràcticament no han generat empreses a Catalunya. El poc pes dels sectors emergents o basats en els nous nuclis tecnològics és un dels condicionants més importants per al futur econòmic del país. D’altra banda, també se sap que per poder créixer més ràpidament i poder-nos acostar com més aviat millor al PIB per càpita mitjà de la UE, cal apostar per alguns sectors amb un fort potencial de creixement. Així ho han fet, entre d’altres, regions com BadenWürttemberg, Baviera, Flandes o el País Basc, a Europa; i Massachussets, Florida o el Quebec a Amèrica. Tots aquests territoris han elaborat un pla estratègic, han identificat els clusters o sectors amb un major potencial de creixement i, finalment, han posat en pràctica les polítiques concertades entre sector públic i privat per impulsar el desenvolupament d’aquests nous sectors d’activitat. A Catalunya, el Govern de la Generalitat no ha fet els deures en aquest camp, com posa de manifest l’estudi “Catalunya 2010: orientacions de les millors pràctiques internacionals per a l’economia catalana”, elaborat recentment pel Boston Consulting Group, per encàrrec de la mateixa Generalitat. Amb els sectors que hem anomenat “tradicionals”, l’economia catalana podria aspirar a mantenir un cert nivell d’activitat i d’ocupació, però segurament no podria aprofitar les oportunitats de creixement i de nova ocupació que ofereixen alguns sectors emergents, com han posat de manifest les regions esmentades. A Catalunya hem de ser capaços d’identificar les noves activitats en què podem estar ben posicionats a escala internacional, per apostar, decididament, per invertir-hi mitjançant un procés de concertació entre el sector públic i el privat, entre el Govern de la Generalitat i els sectors empresarials de Catalunya. Entre aquests nous sectors podem destacar els relacionats amb les TIC i amb la biotecnologia, tenint en compte el potencial actual existent a Catalunya. En el sector TIC disposem d’un elevat potencial de recerca pública i d’un cert teixit productiu, i en el biotec comptem amb una sòlida base de recerca biomèdica i amb un sector farmacèutic com a base per a les actuacions futures. També podríem considerar el sector aeroespacial, els nous materials, les energies alternatives –com la que pot girar al voltant de l’hidrogen–, les renovables o el sector de la indústria i de l’enginyeria de la llengua, entre d’altres. Tots aquests sectors tenen unes característiques comunes: necessitat d’importants despeses en R+D, fort creixement sectorial a nivell mundial i necessitat de personal altament qualificat. 229 �OBJECTIUS 1. Identificar els nous sectors amb un fort potencial de creixement a Catalunya, en funció de la situació de partida i dels nostres avantatges competitius, mitjançant l’elaboració d’un pla estratègic segons la metodologia utilitzada, seguint les bones pràctiques internacionals. 2. Reforçar la posició competitiva dels subsectors ja existents a Catalunya que resultin identificats en el procés anterior, com per exemple el de l’electrònica de consum, l’electrònica professional, els components i la subcontractació, o telemàtica i, de manera més incipient, l’audiovisual i els continguts digitals. 3. Donar prioritat a les despeses en R+D dirigides als sectors emergents, en el Pla de Recerca i Innovació Tecnològica de Catalunya. 4. Potenciar les noves iniciatives empresarials dels sectors emergents i els nous productes i serveis de les empreses ja existents d’aquests sectors. 5. Impulsar la creació d’entorns territorials innovadors, relacionats amb sectors emergents, d’acord amb les administracions locals. MESURES Tot i que a Catalunya encara no s’ha realitzat un pla estratègic com el que sí s’ha fet a les regions esmentades, volem avançar algunes mesures que considerem que ja es podrien iniciar, juntament amb la realització del mateix pla: Pla de promoció del sector TIC a Catalunya 2004-2007, amb mesures concretes dirigides a cada un dels subsectors escollits. En el marc anterior, definir i aplicar una estratègia nova dirigida al sector de les telecomunicacions, considerant indústria, serveis i continguts. Així mateix, definir i aplicar una estratègia nova dirigida al sector de la biotecnologia, basada en el potencial de recerca i en el sector farmacèutic. Potenciació dels centres d’R+D públics i privats dedicats a les tecnologies TIC i d’altres sectors emergents, en el marc del Pla de Recerca i Innovació de Catalunya. Aquest pla tindria dues prioritats: l’esmentada (activitats R+D dels sectors emergents), i la difusió d’innovacions en els sectors tradicionals. Serien els dos eixos principals d’actuació del pla. Promoure el creixement d’un mercat d’oferta i demanda dels sectors emergents, a partir de la demanda de grans grups empresarials i de l’oferta d’un creixent sector auxiliar. Preparar un pla estratègic de nous sectors emergents, amb un accent especial als sectors d’alt contingut tecnològic, com per exemple l’aeroespacial, biomed-biotec, nanotecnologies, nous materials, energia i medi ambient. També, valorar les 230 �oportunitats que ofereix la integració de serveis amb un alt contingut de coneixement, com per exemple la formació universitària continuada i de tercer cicle, els serveis sanitaris i el lleure, les tecnologies biomèdiques i l’esport, o el turisme i les tecnologies de la informació, entre d’altres. Finalment, també s’haurà de considerar la importància de les indústries culturals. Valorar les oportunitats que ofereix l’àmbit de les iniciatives empresarials basades en els serveis personals. 4.5.3. Sector agroalimentari El sector agrari català s’ha vertebrat històricament entorn a les explotacions familiars. En els darrers decennis, el sector agrari català ha experimentat una evolució similar a la dels altres països propers. La població activa agrària s’ha reduït de manera dràstica, així com el nombre d’explotacions agràries. El 53% dels titulars d’explotacions té més de 55 anys i moltes es gestionen a temps parcial. El seu titular es dedica a altres activitats i, a més, treballa a la seva explotació els caps de setmana o quan disposa de temps, o bé la lloga o en contracta la gestió a una empresa de serveis agraris. D’altra banda, tot i que el 80% de la producció final agrària catalana procedeix de sectors que no disposen d’ajudes a la producció (porcí, fruita dolça, vi), i que el conjunt d’ajudes signifiquin només el 20% de la renda agrària, el sector agrari català està condicionat per la Política Agrària Comuna i per les diverses normatives i acords comercials. La majoria de les explotacions agràries més professionalitzades combinen la producció agrícola (40% de la PFA) i la ramadera (60% de la PFA). En general, les explotacions agràries catalanes són petites o mitjanes, encara que també hi ha grans explotacions, sobretot ramaderes, de caràcter molt intensiu. En els darrers anys s’han reduït d’una manera molt accelerada les explotacions agràries, sobretot les més petites i sense expectativa de continuïtat, i les situades a zones de secà i de muntanya. Tanmateix, la superfície conreada s’ha mantingut estable, de manera que ha augmentat progressivament la superfície mitjana de les explotacions i simultàniament s’han incrementat els arrendaments rústics i la contractació laboral, especialment en els períodes de recol·lecció. La producció, tot i la disminució de la població activa agrària, també s’ha incrementant de manera progressiva. Aquest increment de productivitat s’ha sustentat de manera evident en la pràctica del regadiu, en una important mecanització de l’activitat i en un gran consum d’aportacions d’origen industrial (pinsos per al sector ramader, maquinària, fito i zoosanitaris, energia, lubricants i pneumàtics). Catalunya ocupa un lloc destacat a Espanya pel que fa a la indústria agroalimentària (23% de les vendes i 21% de l’ocupació). El volum més important de vendes es concentra a la indústria càrnia. La destinació de la producció industrial alimentària és d’un 41% al mercat català, un 47% a la resta d’Espanya, un 7,7% al conjunt de la Unió Europea i un 4,3% a la resta del món. Amb la UE, la balança comercial agroalimentària de 1999 va presentar un saldo negatiu de 1.000 milions d’euros. La balança comercial va ser positiva per a l’exportació de vi i cava, carns i transformats carnis, greixos i olis. Però fou negativa pel que fa al peix, els productes làctics, begudes alcohòliques, fruites i hortalisses i els seus transformats, alimentació animal, molineria i begudes no alcohòliques. 231 �Pel que fa al sector pesquer, la Generalitat de Catalunya té assumides les competències d’ordenació dintre de la legislació bàsica de l’Estat, tot i que, cada vegada més, les normatives sobre pesca provenen de la Unió Europea. De fet, les polítiques estructurals en aquest sector estan integrades en el dispositiu dels fons estructurals des de l’any 1993 i estan guiades pel programa Instrument Financer d’Orientació de la Pesca (IFOP) fins l’any 2006. Això no obstant, cal tenir en compte les particularitats de Catalunya en relació amb l’activitat pesquera. Al nostre país es pesca només el 20% del peix que es consumeix, per la qual cosa s’ha de recórrer a la importació per satisfer la demanda. Aquest dèficit comercial no és sostenible a llarg termini. L’aqüicultura ha d’esdevenir l’alternativa per compensar aquesta mancança. D’altra banda, el Llibre Verd sobre el futur de la política pesquera comunitària assenyala com un dels dèficits de l’àrea de la Mediterrània la insuficiència d’estudis rigorosos sobre la situació en què es troba. En aquest sentit, el DARP ha estat incapaç d’aprofitar d’una manera positiva els científics que tenim en el nostre país en aquestes especialitats. OBJECTIUS 1. Impulsar una veritable política agroalimentària catalana vertebrada en els eixos següents: A favor de la competitivitat del sector agroalimentari. A favor de l’equilibri territorial i de la sostenibilitat, mitjançant la consolidació i la potenciació de la presència de pagesos en el territori. A favor d’una nova administració agrària, de serveis i participativa. A favor d’aconseguir suport financer per a l’esforç dels agents agroalimentaris catalans (financer, R+D+I). 2. Millorar la competitivitat del sector agroalimentari (les explotacions agràries, el cooperativisme agrari, la indústria agroalimentària, la comercialització i el regadiu) mitjançant inversions en R+D+I ( innovació, processos de transformació). 3. Fomentar la producció d’aliments segurs, de qualitat, respectuosos amb el medi ambient, de manera eficient i d’acord amb les exigències del consumidor. 4. Promoure una major participació del sector productor, tant individualment com col·lectivament, en els processos de transformació i comercialització dels productes agraris. 5. Fomentar les actuacions que permetin la presència dels productes agroalimentaris catalans en els mercats. 6. Contribuir a dinamitzar el medi rural per millorar-ne les condicions de vida i reforçar les seves activitats econòmiques (tal com s’indica al punt 5.5 del programa, “El camp, un lloc per viure i progressar”). 232 �7. Aprofitar les oportunitats que la PAC i la seva reforma ofereixen per endegar una veritable política agrària catalana. 8. Aconseguir la delegació de competències en matèria de control de l’activitat pesquera que permetin unificar, en una única autoritat, les inspeccions. 9. Promoure un creixement modern i sostenible del sector pesquer, millorant-ne la competitivitat global. 10. Impulsar, a partir de polítiques consensuades amb tots els sectors afectats, les “vedes” o “aturades biològiques” per tal de facilitar la regeneració de la fauna marina. 11. Desenvolupar l’aqüicultura amb la instal·lació, condicionada a la seva sostenibilitat, de piscifactories al litoral català, facilitant-ne la incorporació. 12. Incorporar les confraries en el procés de comercialització per estendre la seva activitat més enllà del sector extractiu i que assumeixin iniciatives empresarials, mitjançant les organitzacions de productors. MESURES Mesures a favor de la competitivitat del sector agroalimentari Promoure la constitució d’intersectorials, a partir de les quals elaborar i aprovar plans estratègics sobre els diversos subsectors agraris per tal d’orientar les produccions a les previsions de mercat. Incentivar la formació continuada de l’agricultor. Crear un institut tècnic que acrediti i atorgui les distincions de qualitat i presti suport als consells reguladors. Garantir l’existència de controls efectius que assegurin la qualitat dels productes de consum directe i de tots els que s’incorporin indirectament en el mercat de l’alimentació. En aquest sentit, són bàsiques les mesures generals de seguretat alimentària. Cal reforçar el paper de l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària i el suport dels professionals implicats en el procés. Incrementar el suport als processos de transformació i comercialització dels productes agraris, en especial si els protagonitzen entitats associatives agràries. Fomentar les assegurances agràries mitjançant una major col·laboració pública a la subscripció de primes com a mecanisme bàsic de seguretat davant de catàstrofes. Incentivar la fusió de cooperatives i la formació de cooperatives de segon grau a través d’un veritable Pla de Modernització del Cooperativisme Agrari. 233 �Fomentar les accions emprenedores en matèria d’artesania agroalimentària. Fomentar la gestió empresarial. Mesures a favor de l’equilibri territorial i la sostenibilitat Establir un catàleg de classificació d’espais d’especial interès agrari on es desenvoluparan programes específics, en què caldrà comptar amb tots els nivells d’organitzacions i administracions territorials. Proposar que, en un termini raonable, els paràmetres propis de la producció integrada siguin els de l’agricultura convencional catalana; així com la promoció de l’agricultura ecològica i altres formes de producció raonables (fomentar la traçabilitat). Promoure nous procediments per a la gestió efectiva dels residus ramaders. Fomentar la ramaderia extensiva a les zones de muntanya. Fomentar les races i varietats autòctones. Promoure una xarxa pública per a la gestió de residus ramaders i alhora fomentar l’aparició de fórmules de participació del sector. Promoure l’aplicació dels mecanismes contemplats a la PAC destinats a establir una certa retenció a les ajudes directes en determinats sectors en benefici d’uns majors recursos per mesures agroambientals, forestació de terres, d’indemnitzacions compensatòries de muntanya i del cessament anticipat de l’activitat agrària. Aplicar les indemnitzacions compensatòries de muntanya i les ajudes agroambientals sense generar un greuge comparatiu, fent que la dotació d’aquestes indemnitzacions sigui efectiva. Mesures a favor d’una nova administració agrària, de serveis i participativa Reconèixer la capacitat de les organitzacions sindicals agràries i cooperatives per participar activament en l’administració de l’agricultura catalana i establir convenis de delegació de certes funcions administratives o col·laboradores amb l’Administració. Recuperar i reivindicar la funció d’assessorament i transferència de l’anterior servei d’extensió agrària creant el Servei d’Assessorament i Gestió Agrària (SEAGA). Mantenir actualitzats els bancs de dades i registres del sector, i fer-los transparents al sector. Modernitzar els recursos i les infraestructures de funcionament de les llotges. 234 �Crear el Consell Assessor Agrari i potenciar les taules de foment, modernització i sectorials com a instruments de concertació de la política rural i agrària de la Generalitat de Catalunya. Mesures a favor d’aconseguir suport financer per l’esforç dels agents agroalimentaris catalans (financer, R+D+I) Potenciar la recerca, el desenvolupament i la transferència tecnològica a través de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries i de les universitats. Fomentar la implicació del sector agrari i agroalimentari en els programes de recerca. Renovar i potenciar el contracte programa en el marc dels programes generals de recerca i desenvolupament. Regular les relacions de l’Administració amb les explotacions agràries mitjançant un Pla Tècnic de Gestió (agrícola, ramadera i forestal). Aquest pla estableix la relació contractual entre l’explotació i l’Administració mitjançant, d’una banda, la regulació dels objectius i les pràctiques agràries, i d’altra banda, les ajudes (tècniques i econòmiques). Mesures per a la pesca Elaborar el Pla de Pesca del Mediterrani conjuntament amb les comunitats autònomes afectades i la Unió Europea. En aquest document s’han d’especificar les actuacions tècniques que cal emprendre i el suport econòmic adient per tal de crear una situació d’equilibri i de sostenibilitat per part de la flota pesquera del Mediterrani espanyol. Consensuar amb el sector l’elaboració de propostes dirigides a la UE per aconseguir l’harmonització de les obertures de les xarxes. Intensificar els controls durant el trajecte i a les grans àrees de venda per eradicar la venda de peix immadur, fent molt d’èmfasi en l’entrada de peix d’altres països comunitaris i no comunitaris. Elaborar, d’acord amb els estudis científics i amb la participació de les confraries i els ajuntaments, un mapa de piscifactories per al litoral català que tingui en compte les exigències de sostenibilitat de la normativa vigent. Modular el règim sancionador a la capacitat extractiva de la flota. Per aquest objectiu, es proposa modificar la normativa sancionadora tot diferenciant la pesca de gran altura, de la d’altura i de la costanera o litoral, així com les de tipus industrial, semindustrial i artesanal. Adequar la normativa vigent a les noves exigències de sostenibilitat, modernitat, eficàcia i de millora de la situació laboral dels treballadors de la mar. En aquest sentit, serà de gran utilitat revifar el Consell de Pesca de Catalunya i instar un funcionament eficaç del Consell de Pesca de la Mediterrània. 235 �Proposar a les autoritats comunitàries l’elaboració d’una normativa pesquera bàsica per als països de la Mediterrània. Establir convenis amb l’Institut d’Estudis del Mar, depenent del CSIC, de l’IEO i amb les universitats catalanes per tal que obrin línies d’investigació que permetin tenir una diagnosi acurada de l’estoc de la Mediterrània per modular les polítiques de racionalització i consolidació del sector pesquer català. Potenciar el Centre Nacional d’Aqüicultura i l’Escola Nauticopesquera. Portarem a terme polítiques clau de suport a la pesca artesanal. Promourem una moratòria per adequar a la legalitat vigent les embarcacions que en aquest moment no la compleixen. 4.5.4. Comerç i consum Comerç Catalunya disposa d’una gran tradició comercial articulada arreu del país i que per la seva importància econòmica, però també social i cultural, constitueix un sector estratègic i cabdal per a l’economia catalana. En els darrers 20 anys aquest sector ha experimentat una profunda transformació a causa de l’existència de diversos fenòmens. En primer lloc, a causa de l’aparició de nous formats comercials que han contribuït a la modernització del conjunt del comerç i l’increment de la superfície dels establiments. En segon lloc, per la desaparició d’algunes especialitats i l’aparició d’altres de noves. En tercer lloc, per l’increment de la capacitat de compra i canvi d’hàbits dels consumidors, tant per la disminució del temps destinat a realitzar les compres, que ha reforçat la presència de nous formats, com per l’aparició de noves demandes de productes i serveis resultat del canvi social i cultural. I, finalment, també hi ha tingut el seu efecte la transformació dels carrers comercials, parcs, centres comercials i eixos comercials. No és menys important afirmar que el comerç en el nostre país ha patit un canvi de model d’empresa. Mentre el nombre d’establiments s’ha reduït, la superfície de venda s’ha incrementat, així com la titularitat de les empreses en benefici de societats mercantils i altres figures societàries en detriment de la titularitat de persones físiques. En matèria de concentració comercial, la quota de superfície de venda de les cinc primeres empreses de distribució sobre el total ha passat del 47,6% al 64,6% durant el període 1994-1999, i les tres primeres empreses que representaven el 76% respecte de les cinc primeres l’any 1994, el 1999 representaven el 86%. Aquestes transformacions no poden deixar impassible el Govern, veient canvis que poden perjudicar l’estabilitat laboral, la supervivència d’un ric teixit econòmic i la pròpia fesomia de les ciutats. És imprescindible continuar apostant per mesures que permetin combinar les necessitats d’evolució del comerç d’acord a les demandes dels consumidors, amb la protecció de l’important teixit comercial que ha estat molt important en l’evolució econòmica del país. 236 �Els municipis són una peça clau en la defensa del teixit comercial, i avui dia els instruments d’actuació importants en matèria comercial s’articulen entorn dels Plans Municipals d’Ordenació Comercial (POEC). Mitjançant els municipis, tenint en compte la normativa urbanística, ordenen els seus equipaments comercials, amb el suport del Pla Territorial Sectorial d’Equipaments Comercials de Catalunya (PTSEC), que estableix l’ordenació de les implantacions comercials subjectes a llicència comercial arreu del país a fi d’assolir un equilibri entre els diversos formats de la distribució. Aquests instruments es complementen amb el Pla de Dinamització del Comerç Urbà, a través del qual s’estableixen les diverses línies de suport a la modernització i dinamització del sector comercial. El 21 de desembre de 2000 s’aprovà la Llei 17/2000, de 29 de desembre, d’equipaments comercials, que incorpora dos elements nous per ordenar el futur creixement en el marc dels processos de concentració en el sector: el control del creixement dels establiments comercials mitjans i l’avaluació de la concentració empresarial. D’aquesta llei en sorgí un nou PTSEC, que és l’actualment vigent. Paral·lelament, és plenament actiu i operatiu el Pla de Dinamització del Comerç Urbà 2001-2004. Avui, el comerç urbà a Catalunya s’enfronta a dos reptes importants: l’aparició de nous productes i formats derivats dels processos de liberalització econòmica i de la creació de l’espai econòmic europeu, i la necessitat de donar resposta a una eficient demanda dels consumidors respecte dels nous hàbits del consum que s’expressen molt clarament en el tema dels horaris comercials. En aquests moments, es dóna una forta pressió a favor d’una liberalització horària i de calendari que si bé incrementa aparentment la possibilitat de satisfer la demanda, afecta d’una manera totalment negativa el petit i mitjà comerç, que difícilment podrà suportar l’increment de costos que aquesta liberalització genera. Així doncs, és imprescindible actuar per tal de donar suport als canvis d’hàbits de consum, però a la vegada preservar la xarxa potent i dinàmica que conforma el petit comerç arreu de Catalunya amb la seva aportació fonamental a la generació d’ocupació i riquesa. OBJECTIUS 1. Garantir que el consumidor tingui a l’abast, de manera ordenada i equilibrada, una oferta comercial àmplia i de qualitat. El ciutadà, com a consumidor, és l’objectiu prioritari de la política dels Socialistes–Ciutadans pel Canvi. Cal satisfer les demandes d’aquest sector, adequar-les als nous hàbits de consum i atorgar al consumidor el dret a escollir. 2. Facilitar al sector comercial els instruments i suport per realitzar amb èxit la necessària modernització. Mantenint el model urbà de comerç, cal convertir-lo en un sector modern i dinàmic, amb un empresariat competitiu, afavorint l’associacionisme i els centres comercials a cel obert, en equilibri amb l’entorn urbà, on les noves tecnologies estiguin al servei dels consumidors i dels empresaris. 3. Planificar de manera ordenada i equilibrada tots els formats comercials ubicats a la trama urbana: la llibertat d’elecció dels consumidors i el respecte als principis de la competència ha de ser compatible amb l’ordenació planificada de l’activitat 237 �comercial en els àmbits urbans, per tal d’evitar el domini del mercat o el desenvolupament d’un model que posi en risc els valors de convivència i de relació entre la ciutadania, valors que fomenta el model de comerç urbà. 4. Proporcionar al conjunt de municipis de Catalunya la legislació i les mesures de suport que els facilitin el desenvolupament ordenat i pròsper del comerç. MESURES Desenvolupar la programació dels equipaments comercials en el marc dels models de desenvolupament que concreti cada municipi a partir de la seva realitat i dels projectes de futur i assolir l’equilibri entre l’oferta i la demanda comercial. Garantir que durant la propera legislatura tots els municipis de Catalunya que ho proposin, en particular els de més de 5.000 habitants i els que ho requereixin per la seva especial activitat comercial, puguin disposar de plans municipals d’ordenació comercial (POEC). Per això dotarem un programa de suport, adreçat als municipis, per a la seva elaboració. Potenciar el comerç urbà, convertint l’urbanisme comercial en una eina per enfortir i renovar el comerç a les nostres ciutats. Donar suport a la consolidació d’eixos comercials urbans. És un model que afavoreix les condicions per disposar d’una oferta comercial amb concentració i diversitat, que dóna resposta a les necessitats dels consumidors i a l’existència de comerç petit amb qualitat, potencia un associacionisme que actua per a la promoció col·lectiva i facilita la convivència d’usos urbans, així com la dinamització de centres històrics. Constituir una nova comissió amb tots els sectors implicats, per tal de realitzar l’avaluació i les propostes de modificació del Pla Territorial Sectorial d’Equipaments Comercials de Catalunya (PTSEC). La revisió futura del PTSEC la realitzarem sobre la base d’allò que prevegin els POECS aprovats en el marc d’una nova comissió assessora, en què participaran la totalitat d’agents públics i privats que pertanyen a l’àmbit comercial. Aquesta revisió tindrà com a objectiu prioritari la definició, amb claredat, dels conceptes de zones d’impacte comercial i la detecció de zones on es produeixen desequilibris en l’oferta causats per l’impacte de grans àrees comercials i, alhora, desenvoluparem programes d’actuació per a les mateixes. Elaborar, d’acord amb el sector, el nou Pla de Dinamització del Comerç Urbà, per al període 2004-2008. Posar en marxa programes de formació, tant professionals com de gestió d’empresa, amb els sindicats més representatius i amb les organitzacions de comerciants. Promoure una defensa activa del consumidor i propiciar el desenvolupament d’accions d’informació i de formació dirigides a aquests, amb participació de les organitzacions i associacions sectorials i territorials de consumidors. 238 �Encoratjar les iniciatives que ampliïn l’ús de les tecnologies en l’àmbit de la gestió, la creació de xarxes comercials i la venda. Incentivar la col·laboració amb les empreses comercials o les seves organitzacions, en la realització de jornades adreçades a la millora de la competitivitat i la gestió de les empreses comercials. Reformar i adequar els mercats municipals a les exigències dels consumidors d’avui, tant pel que fa a l’oferta comercial com a les franges horàries d’activitat. Els mercats municipals han de continuar exercint les funcions dinamitzadores del comerç. Desenvolupar i proporcionar un programa adreçat al sector comercial, preferentment el de venda a la menuda o de petit format, per tal de facilitar el desenvolupament i la participació a les centrals de compra amb l’objectiu de facilitar la convivència competitiva entre formats en l’àmbit urbà. Dinamitzar i modernitzar els equipaments i les iniciatives firals com a instrument per a la dinamització de les economies locals i millorar la senyalització dels recintes i espais firals. Vetllar per la lliure competència en l’àmbit de la distribució comercial, amb especial cura pel que fa a les posicions de domini de mercat de les empreses i perquè els processos de concentració empresarial que es puguin produir respectin els principis de la lliure competència i s’eviti la concentració, en poques mans, de grans quotes de mercat. Reforçar la inspecció relacionada amb les vendes per liquidacions, saldos, rebaixes etc., per tal que s’ajustin a la normativa existent. Consum Les noves modalitats de comerç i de noves formes de distribució de béns i de serveis, inclosa la influència de la globalització –amb els seus avantatges i problemes de formar part d’un mercat global–, canvia la realitat del consum, amb noves oportunitats, però també amb noves amenaces de frau i d’abús. Les polítiques de consum no només s’han de dirigir a béns tangibles, sinó també als usuaris del serveis públics, d’inversió i de finances (bancs, fons d’inversió, etc.), de serveis privats diversos (energia, transport, tallers de reparació, etc.). Són una expressió rellevant del concepte “interès general” i aporten elements significatius com factors de qualitat, competitivitat i transparència dels mercats. El nou Govern de la Generalitat ha de garantir als consumidors més seguretat en els productes i en els serveis. En aquest context, la informació i la formació són un mitjà indispensable per compensar les situacions d’inferioritat dels consumidors en un entorn més complex. Han de ser l’eix vertebrador de totes les polítiques de consum. El nou Govern de la Generalitat ha de potenciar les associacions de consumidors de la mateixa manera que remodela i potencia la mediació i l’arbitratge com a eines clau de les polítiques de consum. També és necessari propiciar els compromisos d’autoregulació dels sectors empresarials i que s’assumeixi, des dels mitjans públics i 239 �privats dedicats a la defensa i protecció dels consumidors, un compromís ètic per evitar les situacions d’indefensió. En aquest sentit, l’Institut Català de Consum, convertit en un òrgan burocratitzat, poc operatiu i amb un sistema d’arbitratge poc eficient, ha de caminar cap a una veritable transformació com a espai de trobada real i efectiva entre les administracions, els moviments associatius, les associacions empresarials i els moviments sindicals, i s’haurà de complementar amb la creació i potenciació del Consell Català de Consum. OBJECTIUS 1. Convertir les polítiques de consum en un instrument potent per als consumidors, usuaris de serveis públics i privats, estalviadors, ajudant a fer una economia més competitiva i de més qualitat. 2. Prioritzar la informació, la formació i l’educació dels consumidors amb el pacte, l’acord i el compromís de tots els estaments implicats. 3. Potenciar les associacions de consumidors, identificant des del Govern les interlocutores a les quals els consumidors s’han de dirigir en cas d’abús, frau, etc. 4. Remodelar els actuals sistemes de mediació i d’arbitratge, a la vegada que s’estudien noves formes, per uns nous temps, de protecció dels drets de consumidors i usuaris. L’eix vertebrador passa pel fet que el consumidor no s’ha de trobar en desavantatge davant de l’empresa. 5. Potenciar l’agricultura ecològica, la cooperació en plans de reciclatge i la recollida de residus; així com promoure la utilització d’energies renovables i el consum responsable de béns escassos, com l’aigua, l’electricitat, etc. 6. Defensar la competència real i efectiva en els sectors on és escassa o inexistent, de la mateixa manera que el Govern ha d’intervenir en els mercats poc transparents per tal de millorar la posició del consumidor. La democràcia ha d’arribar també a l’àmbit econòmic, on els consumidors es troben moltes vegades en situacions d’indefensió i de subordinació. MESURES Posar en marxa campanyes d’informació, de formació i d’educació als consumidors sobre les noves modalitats de comerç, i en totes les formes de provisió de béns i serveis existents, i els fraus que es poden cometre en un context de mercat global. Impulsar la col·laboració amb les associacions empresarials per potenciar les pràctiques d’autocontrol intern, elaboració de codis de bones pràctiques i propiciar la participació de tots els agents implicats en tasques de control de mercat per eradicar comportaments lesius tant per al consumidor com per a l’empresari responsable. 240 �Fer un seguiment estricte del compliment de les normes de fabricació, manipulació i distribució de productes especialment insegurs i perillosos. Crear el Consell Consultiu de Consum de Catalunya, amb personalitat jurídica pròpia. Aquest òrgan, juntament amb l’Institut Català de Consum, ha de ser el punt de trobada, diàleg, corresponsabilització i participació d’associacions, col·lectius, empreses i sindicats, les activitats dels quals tinguin a veure amb la defensa dels interessos dels consumidors i usuaris. Potenciar el sistema català de mediació i arbitratge amb un desplegament territorial en cooperació amb les administracions locals, dotant-les de recursos per tal que tots els ajuntaments tinguin la possibilitat d’optar als serveis d’arbitratge en matèria de Consum. Crear un programa de suport als ajuntaments per tal que tots els municipis puguin disposar d’un servei municipal d’informació al consumidor i de recepció de reclamacions, en coordinació i col·laboració amb les associacions de consumidors amb presència al municipi. Així doncs, la Generalitat també hauria de facilitar als municipis que no puguin comptar amb aquests serveis, un suport puntual itinerant i mòbil per efectuar reclamacions i assessorament als consumidors. Donar suport a les associacions de consumidors i usuaris que duguin a terme tasques de gestió de serveis d’informació, assessorament i tramitació de reclamació, incloent-les a totes les negociacions que afectin el sector, potenciant la transparència dels sistemes de subvenció existents, estudiant mesures de major estabilitat al règim de suport a les associacions, i estudiar mesures fiscals de suport a l’activitat i de microcrèdits per millorar el finançament del sector. Realitzar, de manera periòdica, campanyes en col·laboració amb el sector associatiu de consumidors, que fomentin l’adhesió al sistema arbitral per part de les empreses, ja siguin públiques o privades. Ampliar la representació dels consumidors, a través de les seves organitzacions més representatives, en els organismes de control i supervisió dels sectors energètics. Elaboració del Pla Estratègic Consumerista pels propers anys a Catalunya. 4.5.5. Turisme El turisme no només constitueix un sector molt important de l’economia catalana, sinó que permet difondre el coneixement de Catalunya arreu del món. Tanmateix, l’aparició de nous mercats que diversifiquen l’oferta a uns preus molt competitius fa que hi hagi cada cop més opcions per escollir la destinació turística. Catalunya disposa d’una capacitat d’oferta molt concentrada a la ciutat de Barcelona i el litoral que, en algunes zones, experimenta un nivell de saturació i de maduresa que convé reorientar i corregir. Actualment, malgrat que enguany s’està produint per causes diverses una lleugera davallada en l’afluència de turisme estranger, els resultats econòmics continuen essent satisfactoris i les previsions de les diferents organitzacions internacionals sobre 241 �l’evolució futura del turisme preveuen que continuarà el creixement dels fluxos turístics mundials. Però d’uns anys ençà, es perceben clarament indicis d’esgotament i d’algunes disfuncions d’un model que requereix un replantejament a fons d’algunes variables per part de l’administració de la Generalitat, d’acord amb el sector i les administracions locals. Les externalitats negatives no estan ben resoltes, l’adequació als canvis de la demanda no és prou àgil i una part significativa de l’oferta no és satisfactòria i és poc competitiva en instal·lacions o en qualitat dels serveis. Els nous mercats emergents plantegen nous reptes de competitivitat respecte dels mercats tradicionals: la necessitat de millorar l’oferta global a través d’una diversificació de productes i d’una millora de la qualitat en els equipaments, en els serveis i en el medi on aquesta activitat turística es realitza, així com d’instrumentar els mecanismes més adients per desestacionalitzar i estendre territorialment l’oferta turística, diversificant-la i contribuint a rebaixar els nivells preocupants de saturació i massificació que presenten determinades destinacions turístiques. D’altra banda, el turisme és un sector que a escala internacional està incorporant grans dosis d’R+D+I, però malauradament Catalunya ja no és un referent en innovació turística. OBJECTIUS 1. Projectar Catalunya i les seves marques turístiques ja consolidades, per tal d’incrementar-ne la notorietat i garantir el creixement i la rendibilitat d’aquest sector vital per a l’economia catalana. 2. Assolir alts nivells de qualitat i d’excel·lència, per tal de disposar d’una oferta turística de prestigi i qualitat que ens mantingui competitius internacionalment. 3. Assegurar un desenvolupament sostenible. Optar, com a garantia de prosperitat del sector, per un model territorial i turístic sostenible i respectuós amb el medi i capaç de convertir en valor afegit la riquesa de recursos, tant naturals i paisatgístics com històrics i culturals, de Catalunya. 4. Esdevenir capdavanters a la Unió Europea en la recerca, formació i l’aplicació de les noves tecnologies en el sector turístic. 5. Configurar una administració turística reformada en la qual el sector es pugui sentir identificat i representat de manera satisfactòria. MESURES Redefinir, racionalitzar i incrementar el sistema de promoció i comercialització de Catalunya i de les seves marques turístiques creant marcs operatius i destinant-hi recursos suficients per tal que, conjuntament amb l’esforç del sector privat en la seva acció comercialitzadora i segmentant les estratègies per mercats, s’obtingui la màxima eficàcia. 242 �Fomentar l’autoregulació i la creació de labels i segells de qualitat amb estàndards exigents que garanteixin i dotin de prestigi l’oferta turística catalana a tots els mercats. Establir unes directrius clares de desenvolupament turístic i cooperar amb el sector privat en la gestió dels diversos productes turístics de Catalunya, cercant la desestacionalització i potenciant el turisme interior i de muntanya mitjançant la valoració del patrimoni ambiental, cultural, gastronòmic, folklòric o paisatgístic, i donant suport a les iniciatives privades, en especial, a les dels petits empresaris, valorant el turisme en el seu important potencial com a factor d’equilibri territorial. Protegir els usuaris turístics i garantir-los la informació, els serveis que reben i la defensa dels seus drets i interessos. Potenciar l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació en la difusió interior i exterior dels recursos turístics de Catalunya, en les relacions entre l’Administració i els subjectes turístics, i en els serveis i la informació a les persones usuàries. Propiciar la qualitat i la innovació en els dissenys i continguts de les aplicacions d’aquestes tecnologies i impulsar un programa d’informació a la carta via TIC. Potenciar la recerca en l’àmbit turístic. Tant en la millora substancial del sistema d’informació (estadístiques, prospectiva, tendències, coneixement dels mercats, etc.), com en les noves formes de gestió, els sistemes de creació de productes i la planificació territorial i sectorial, així com en l’aplicació de la tecnologia a la millora i permanent adaptació de les instal·lacions i serveis turístics per garantir-ne la qualitat. Cooperar i dotar totes les administracions responsables en el tema dels instruments financers i d’assistència tècnica necessaris per a un correcte desenvolupament del potencial turístic del país i possibilitar projectes consorciats, tenint en compte que els serveis públics formen part indestriable del producte turístic i del seu nivell de competitivat, amb èmfasi en la qualitat mediambiental i posant en marxa models pilot demostratius de sostenibilitat aplicada al turisme. Instrumentar programes específics per a la formació i qualificació del treballadors del sector, dignificant al màxim la professió i assegurant amb aquesta capacitació la qualitat dels serveis. Concertar amb el sector privat les actuacions de l’Administració que així ho requereixin, reassignant funcions i competències a l’Agència Catalana de Turisme i recomponent les institucions mixtes o de participació que així ho facilitin, amb participació, també, de les administracions locals per tal de cooperar sectors públic i privat conjuntament en el planejament d’actuacions i en la corresponsabilització en la generació i aplicació de recursos destinats a la permanent millora de l’oferta. 243 �4.5.6. Sector financer Les institucions financeres (bancs, caixes, assegurances i mutualitats) tenen un paper clau en l’activitat econòmica. Constitueix un interès essencial del Govern de la Generalitat contribuir perquè Catalunya disposi d’entitats financeres arrelades al territori, amb el centre de decisió al nostre país, i que existeixi una competència efectiva. La importància que té la confiança del públic en la solvència de les entitats que formen aquest sector atorga a la política financera de la Generalitat un caràcter que transcendeix els límits sectorials i els objectius d’eficiència i competitivitat, tot adquirint una dimensió institucional de primer ordre per a l’economia catalana. Això comporta, per tant, no només l’exigència d’una regulació adequada, sinó també la d’una supervisió atenta, competent i eficaç, que el Govern de la Generalitat –a més del Banc d’Espanya, la Comissió Nacional del Mercat de Valors i altres organismes estatals– ha d’exercir, d’acord amb les seves competències. En virtut d’aquestes competències i pel gran pes que a Catalunya han assolit en l’àmbit financer formes d’empresa no mercantils, de naturalesa fundacional –com les caixes d’estalvis– o, en menor mesura, de tipus mutual o cooperatiu, la funció supervisora de la Generalitat té una gran responsabilitat. En conseqüència i tenint en compte les notòries mancances amb què s’exerceix, li donarem una prioritat que fins ara no ha tingut i reforçarem els mitjans al seu servei. Per les raons anteriorment esmentades, la nostra proposta electoral relativa a la regulació financera se centra en dos aspectes addicionals, de caràcter general el primer i específic el segon, més un altre de dedicat a l’Institut Català de Finances. El primer fa referència a les pràctiques de bon govern empresarial que, de manera creixent, es consideren com una exigència ineludible per a les empreses modernes, i que en l’àmbit financer adquireixen –particularment les relacionades amb la transparència– una importància cabdal. El segon aspecte, que desenvolupem a continuació, és el de les caixes d’estalvis. Caixes d’estalvis Les caixes d’estalvis constitueixen la columna vertebral del sistema financer català i, sens dubte, són protagonistes de primer ordre del futur econòmic de Catalunya. Absorbeixen el 70% de l’estalvi generat a Catalunya, actuen profundament arrelades al territori i han mostrat rigor i eficiència en la gestió. Les deu caixes d’estalvis catalanes són molt diferents entre elles. Algunes tenen una clara vocació territorial i el seu èxit està estretament vinculat al territori, fet que dóna peu a l’existència d’externalitats mútues. Les altres, les dues grans caixes, són entitats de primera fila, amb un important volum d’actius i destacades participacions industrials. La naturalesa fundacional de les caixes els atorga una forma d’empresa peculiar, ja que han d’exercir la seva activitat financera en benefici d’un conjunt d’interessos econòmics i socials. En contra de determinats tòpics de pensament econòmic únic, aquesta peculiaritat no ha estat un obstacle, sinó un avantatge per poder acreditar una llarga trajectòria d’eficiència empresarial, competitivitat i rendibilitat social, i per fer front satisfactòriament a la competència de la banca, tant a Catalunya com a Espanya. 244 �Tanmateix, el model ha tingut algunes debilitats importants. En primer lloc, com que no són societats per accions, les caixes han vist limitat el seu accés als mercats de capitals per obtenir recursos propis. En segon lloc, ni la configuració ni el funcionament (ni els procediments per retre comptes) dels òrgans de govern no han estat els idonis. Cal, per tant, emprendre reformes que consolidin i reforcin el model de caixes d’estalvis, que ha patit, per una banda, una politització excessiva i, per altra banda, una certa relaxació de les seves funcions per part dels òrgans de govern, a favor d’unes direccions generals no sempre controlades com cal. Aquests defectes han donat arguments als partidaris de la privatització. Per això, és important que el nou Govern de la Generalitat promogui iniciatives que permetin mantenir la naturalesa fundacional de les caixes d’estalvi, i alhora establir fórmules que reforcin la capitalització d’aquestes entitats; però, sense obrir en cap cas les portes a la seva privatització ni posar en perill aquest model. Els canvis –alenats des del Govern de la Generalitat– que s’han introduït per la Llei financera estatal aprovada el novembre del 2002, respecte a la duració i el nombre de mandats, i la limitació d’edat per accedir als òrgans de govern, han estat un exemple d’intervencionisme nociu. I les modificacions en la normativa catalana, entre altres el límit de vint anys per ser als òrgans de govern, acumulant el temps transcorregut en diferents entitats i, fins i tot, en el càrrec de director general, no s’han quedat enrere en aquest estil de governar. Aquest procés ha tingut dues víctimes clares: l’autonomia de Catalunya, ja que la Llei estatal ha regulat temes de competència exclusiva del Parlament, i, en segon lloc, la independència i autonomia de les pròpies entitats, ja que s’han regulat aspectes que són competència dels seus estatuts. OBJECTIUS 1. Garantir la independència, professionalitat i eficiència en les tasques de control i de gestió dels òrgans de govern de les caixes d’estalvis. A aquest efecte, caldrà revisar la legislació actual, de manera que s’asseguri la seva independència respecte de les administracions públiques i, alhora, es mantingui la seva naturalesa i representació social. 2. Emmarcar l’actuació dels òrgans de govern en codis de bones pràctiques empresarials. La reforma del òrgans de govern necessita el complement imprescindible d’unes normes de bon govern. A més, per la seva naturalesa fundacional i el seu caràcter social, les caixes estan obligades a adquirir una legitimació suplementària, de manera que les exigències imposades a les empreses cotitzades s’han de considerar el nivell mínim exigible a les caixes. 3. Fomentar els criteris de responsabilitat social en la gestió i la direcció estratègica de les caixes, per potenciar-ne la finalitat social i solidària, i assumir la necessitat de liderar criteris d’actuació empresarial ètics i socialment responsables, que portin a l’ampliació de l’oferta de productes financers amb aquestes condicions. 4. Reforçar els recursos propis de les caixes d’estalvis, regulant els instruments financers necessaris per augmentar-los i mantenir així els nivells adequats de 245 �solvència, incorporant alhora determinades condicions, sense les quals es deixaria la porta oberta a la desnaturalització d’aquestes entitats. 5. Reorientar l’obra social, que ha de ser ètica i autèntica i no pas un producte de màrqueting ni una coartada perquè les caixes oblidin la seva finalitat social i fundadora. L’obra social, autònoma en la seva gestió, ha de cobrir les grans necessitats reals, socials i culturals existents, sense perjudici de les competències i responsabilitats que corresponen a les administracions públiques. MESURES Mesures per reformar els òrgans de govern Restaurar i fer respectar l’àmbit competencial de la Generalitat en relació amb la regulació dels òrgans de govern. Afegir a la llei estatal que en els òrgans de govern s’inclogui una representació d’entitats de la societat civil i establir el ventall de percentatges que els corresponen. Concretar, a la llei autonòmica, la relació d’entitats de la societat que designarien aquests consellers. Haurien de ser entitats d’inqüestionable prestigi i representativitat: sindicats, universitats, cambres de comerç, col·legis professionals, associacions empresarials i associacions de consumidors, bàsicament. La llei autonòmica haurà de precisar, com ja ha de fer ara, els ventalls dels percentatges que corresponen als diferents tipus de consellers i, posteriorment, els estatuts de les entitats els haurien de concretar. Redimensionar els percentatges corresponents actualment a impositors i treballadors de les entitats per facilitar la incorporació dels consellers designats per les entitats representatives de la societat (entre les quals els sindicats) i establir els mecanismes de selecció apropiats per tal de garantir que els consellers de les diferents representacions responen als criteris d’idoneïtat, rigor, independència i capacitació exigibles. Augmentar l’estabilitat dels òrgans de govern de les caixes, així com l’exigència de competència, independència i bona conducta dels seus membres, i diferenciar el nivell de govern del de direcció, deixant per a aquest la formulació de propostes i la gestió. Mesures per millorar les pràctiques de bon govern Incorporar, en l’àmbit d’aplicació de les bones pràctiques de govern de les caixes, la conducció dels interessos empresarials en els grups que les entitats més grans han format via filials, holdings i participacions. Establir la introducció de criteris de responsabilitat social en la informació sobre l’activitat inversora i de gestió que les caixes han de remetre periòdicament a la Generalitat. 246 �Desenvolupar la Llei financera de 2002 pel que fa a les funcions d’auditoria que ha d’assumir la Comissió de Control i a la regulació de les noves comissions d’inversions i de retribucions. Establir la capacitat d’iniciativa i la competència del Consell d’Administració per sol·licitar auditories relatives als assumptes sobre els quals hagi de decidir. Mesures per reforçar els recursos propis Impulsar un nou instrument financer per a la captació de recursos propis, ja que les vies de les participacions preferents i el deute subordinat semblen haver tocat sostre. Aquest nou instrument financer hauria de reunir unes determinades característiques. La primera és que la seva emissió total no hauria de superar el 15% dels recursos propis bàsics (dotació inicial i reserves) de la caixa emissora. A més, no ha d’atorgar drets polítics (presència en els òrgans de govern) als seus subscriptors. La seva retribució, condicionada a l’obtenció de beneficis per a les entitats, hauria de conciliar l’atractiu per als inversors amb l’interès de les caixes a aconseguir finançament en les millors condicions possibles. Només podrien ser-ne titulars persones físiques, fins una quantia per titular no superior a 120.000 €. Es tractaria d’un instrument financer negociable en mercats secundaris. Mesures per reorientar l’obra social Establir normativament un mínim obligatori de dotacions a l’obra social, sempre que no posi en perill la viabilitat financera de les entitats i reforçar el vessant dels òrgans de govern més específicament responsables de vetllar per aquest dividend singular de les caixes. Orientar l’actuació de l’obra social de les caixes, de manera que es destini efectivament a cobrir les necessitats reals, socials i culturals del seu entorn, sense perjudici de les competències i responsabilitats que corresponen a les administracions públiques. Impulsar un estudi de l’autèntic balanç social de les caixes, que va molt més enllà del de l’obra social estricta i que fa que aquestes entitats siguin avui insubstituïbles en la vida quotidiana i financera dels ciutadans i ciutadanes, que les consideren els seus bancs de serveis personals. Institut Català de Finances L’Institut Català de Finances ha tingut un paper molt limitat en el món financer. La principal limitació política li ve de la incapacitat del Govern de donar-li unes funcions i una projecció importants en l’economia catalana. Des del punt de vista financer, s’ha de recordar que, fins ara, l’Institut Català de Finances no disposa de dipòsits de tercers. Per tant, tots els seus recursos i, en conseqüència, la seva activitat es basen en els préstecs que obté d’altres entitats financeres. El volum de crèdits concedits per l’ICF se situa per sota de la més petita de les caixes catalanes i en menys de l’1% de la principal caixa. 247 �En realitat, el Govern ha utilitzat l’Institut Català de Finances com un simple instrument al servei de la seva política. Les principals actuacions de l’Institut han estat la preparació d’algunes línies de crèdit especialitzades –puntualment amb costos per sota del mercat– i el suport financer a algunes actuacions del Govern. En els darrers temps, a causa dels problemes per poder fer efectives algunes subvencions, el Govern ha emprat l’Institut Català de Finances per fer arribar recursos a algunes entitats i s’ha compromès a retornar tant les amortitzacions com els interessos que derivin d’aquestes operacions. El cas més conegut correspon a determinades subvencions del món cultural i dels esports. OBJECTIUS 1. Potenciar el paper de l’Institut Català de Finances en l’articulació de les polítiques econòmiques catalanes. Especialment, s’ha de reforçar el seu paper en el seguiment de l’activitat econòmica catalana, en l’execució de determinades competències financeres de la Generalitat i en l’impuls dels grans projectes de Catalunya. MESURES Mesures per a la renovació de l’Institut Català de Finances Desenvolupar algunes de les previsions contingudes en la mateixa llei de creació i que han restat inactives per manca de voluntat política del Govern, per tal de situar l’Institut Català de Finances com un observador privilegiat de l’economia catalana. Modificar la legalitat vigent per garantir la independència dels òrgans rectors de l’Institut Català de Finances, canviant absolutament el model actual, en què la dependència del Govern és clarament manifesta. Modificar la llei per convertir l’Institut Català de Finances en un motor important per conciliar les voluntats adequades en la recerca dels recursos necessaris pel finançament dels projectes que han de constituir l’eix del futur de Catalunya. El marc financer en què es desenvoluparà en el futur l’administració pública serà cada cop més restrictiu. Cal explorar la major participació dels recursos privats en el finançament de les inversions de la Generalitat. Aquesta participació s’hauria d’efectuar a partir del lideratge públic d’una institució que mereixés la confiança de la resta d’actors, entre els quals caldria incloure, també, com a entitats col·laboradores, les que ofereixin instruments de finançament ètic i socialment responsable. Pensem que aquesta institució és l’Institut Català de Finances. Sector assegurances i mutualisme La importància del sector de les assegurances a Catalunya, que suposa el 25% del sector assegurador espanyol (clarament per sobre de la mitjana d’altres sectors) i en particular de les mutualitats de previsió social, ja que a Catalunya el 55% de les entitats asseguradores amb seu social són MPS i donen protecció a prop d’un milió de persones, suposa que el PSC-CpC manifesti la seva voluntat de desenvolupar al màxim l’àmbit competencial en aquest sector. 248 �Les mutualitats de previsió social són unes entitats de gran tradició i arrelament al Principat, l’origen de les quals són els gremis i les confraries de l’edat mitjana i que mantenen una àmplia presència en el sector assegurador català, la qual cosa mostra el sentit associatiu del poble de Catalunya a l’hora de cercar solucions, des de la col·laboració i la solidaritat, als problemes plantejats per esdeveniments que comporten riscs per a les persones o els seus recursos. L’article 9.21 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya atorga a la Generalitat competència exclusiva en matèria de mutualisme no integrat a la Seguretat Social obligatòria, d’acord amb la legislació mercantil. Actualment a Catalunya les mutualitats de previsió social es regulen amb la Llei 10/2003, de 13 de juny, aprovada amb el suport de PSC-CpC. Un primer objectiu d’aquesta llei és adaptar la normativa catalana als desenvolupaments que han tingut lloc en el marc normatiu estatal, però el seu objectiu fonamental és el foment del mutualisme i facilitar la presència de les mutualitats en el mercat. Malgrat els últims escàndols produïts en el sector, cal remarcar la validesa actual del moviment mutualista que, lluny de mirar cap enrere, continuarà essent una modalitat asseguradora per a la cobertura de riscos des de l’àmbit de l’economia social, una alternativa a les companyies mercantils i que té un fort potencial de creixement en les prestacions vinculades a la vida, especialment en les que materialitzen l’exteriorització dels compromisos per pensions de les empreses envers els seus treballadors i en el proper desenvolupament de la prestació de dependència. OBJECTIUS 1. Fer efectiva l’assumpció de competències per part de la Generalitat establertes pels articles 9.21 i 10.4 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya en matèria asseguradora, en particular les relatives a mútues d’assegurances, plans i fons de pensions, societats gestores de plans i fons de pensions, i qualsevol altra persona o entitat, present o futura, que dugui a terme activitat asseguradora, d’acord amb les definicions legals que escaiguin. 2. Desenvolupar les competències sobre les persones o les entitats amb domicili o actuació principal a Catalunya que duen a terme activitat asseguradora, pel que fa als aspectes d’organització. 3. Garantir la independència, professionalitat i eficiència en les tasques de control i de gestió dels òrgans de govern de les mutualitats de previsió social. Caldrà desenvolupar la legislació actual de manera que se n’asseguri la independència respecte de les administracions públiques i que alhora mantingui la seva naturalesa i representació social. 4. Emmarcar l’actuació dels òrgans de govern en codis de bones pràctiques empresarials. La reforma dels òrgans de govern necessita el complement imprescindible d’unes normes de bon govern. A més, pel seu caràcter social, les mutualitats estan obligades a adquirir una legitimació suplementària. 249 �5. Reforçar els recursos propis, regulant els instruments financers necessaris i mantenir així els nivells adequats de solvència, incorporant alhora determinades condicions, sense les quals es deixaria la porta oberta a la desnaturalització d’aquestes entitats. 6. Potenciar, en el marc d’un model de previsió social, el creixement en les prestacions vinculades a la vida, especialment les que materialitzen l’exteriorització dels compromisos per pensions de les empreses envers els seus treballadors i en el proper desenvolupament de la prestació de dependència. MESURES Restaurar i fer respectar l’àmbit competencial de la Generalitat, que ha de regular els òrgans de govern i la supervisió de les entitats que tinguin la seva seu o activitat principal a Catalunya. Millorar l’estructura de la Direcció General d’Assegurances i reforçar la Sotsdirecció de Mutualitats, amb recursos, mitjans tècnics i més especialistes en assegurances, com actuaris i advocats. Augmentar la professionalitat dels òrgans de govern i de direcció de les mútues així com l’exigència de competència, independència i bona conducta dels seus membres, i diferenciar el nivell de govern del de direcció, deixant per aquest la formulació de propostes i la gestió. Desenvolupar actuacions especifiques per millorar l’eficiència de les mutualitats concentrant serveis comuns per a la seva gestió (creació d’AIE entre mutualitats). Recuperació de la totalitat o de part de l’impost de primes d’assegurances pagat pels assegurats catalans per impulsar mesures de promoció del sector. Impulsar la creació i dotació del refugi mutual de la Federació de Mutualitats Catalana per donar cobertura i protecció als mutualistes d’entitats en procés de liquidació. Fomentar la previsió social complementària, tant individual com col·lectiva, i les prestacions per cobertures de riscos personals i de salut, mitjançant mesures fiscals efectives. Desenvolupar un model de protecció per les situacions de dependència en què el sector tindrà un paper important per donar protecció efectiva a clients i usuaris, així com incrementar la transparència i solvència dels instruments financers que canalitzin l’estalvi destinat a la previsió a llarg termini. 250 �4.6. POLÍTICA FISCALITAT PRESSUPOSTÀRIA, FINANÇAMENT AUTONÒMIC I 4.6.1. Finançament autonòmic El finançament autonòmic és un element essencial per a l’autogovern de Catalunya, no només per les seves repercussions financeres, sinó també per les seves repercussions polítiques. Considerem essencial millorar el finançament de Catalunya, reforçar l’autogovern, estabilitzar el model d’Estat que propugnem i ajudar a fer més transparents i col·laboradores les relacions entre les comunitats autònomes. L’acord assolit el juny de 2001 va ser un acord de mínims entre el Govern i les autonomies que no va respondre a les aspiracions fixades. CiU va afrontar aquesta negociació en una posició d’extrema feblesa i va obtenir un mal acord per a Catalunya. Vam dir que els resultats de l’acord serien molt inferiors als pronosticats pel Govern de CiU i els fets ens han donat la raó. Només cal veure les xifres: CiU va anar a les eleccions autonòmiques de 1999 amb la proposta de pacte fiscal, que xifrava l’augment del finançament en 2.400 milions d’euros. Doncs bé, un cop disposem de la liquidació de l’any 2002, primer any de l’aplicació del nou model, podem verificar que aquest nou model només ha aportat un increment de finançament de 100 milions d’euros. El model acordat no és el nostre. Hi ha aspectes essencials que no s’hi van incorporar: la capacitat normativa de les comunitats autònomes sobre els impostos que formen la cistella d’impostos és molt insuficient; no es van produir avenços realment substancials en la corresponsabilització de les comunitats en l’administració tributària; no es va adoptar cap compromís per aproximar gradualment els ingressos per habitant de les comunitats autònomes de règim comú i les forals; no es van preveure mecanismes d’actualització i ajust de les diferents variables que intervenen en el model, de manera que es poden produir situacions de greu desequilibri financer; no es va adoptar un compromís ferm en relació amb la inversió en infraestructures de l’Estat a Catalunya; i no es va realitzar un enfocament global del finançament dels tres nivells de govern (central, autonòmic i local), tenint en compte les competències i funcions que cada un ha de dur a terme dins del conjunt del sector públic. Per totes les raons esmentades no podem acceptar aquest acord com a definitiu i en promourem la revisió. D’altra banda, el model ha d’estar obert a revisions periòdiques que permetin compensar l’impacte sobre la despesa autonòmica, tant dels canvis normatius introduïts per l’Estat –per exemple, la Llei de qualitat de l’ensenyament–, com per canvis en l’estructura social –com l’envelliment de la població o la immigració. OBJECTIUS 1. Assegurar que el finançament de la Generalitat es regeix pels principis de suficiència financera, autonomia i responsabilitat fiscal, igualtat entre ciutadans, equilibri i solidaritat territorials, i coordinació entre institucions. 2. Disminuir el dèficit fiscal de Catalunya amb l’Estat. Per aconseguir-ho és necessari revisar el sistema de finançament autonòmic de manera que es tendeixi a contribuir segons la renda i a rebre recursos segons la població, i augmentar sensiblement la inversió de l’Estat en infraestructures a Catalunya. 251 �3. Avançar cap a una distribució del pes dels diferents nivells de govern en el conjunt del sector públic en la línia del 40% (Estat), 30% (CA) i 30% (ens locals). MESURES Aconseguir que la Generalitat gaudeixi de suficiència financera i d’autonomia tributària sobre els seus ingressos. Correspon a la Generalitat una participació destacada en els impostos principals del sistema fiscal (IRPF, IVA, Societats, Especials i altres) i unes àmplies facultats normatives sobre els mateixos. Atribuir a la Generalitat l’administració dels impostos propis i compartits. La gestió, liquidació, recaptació i inspecció d’aquests tributs es farà a través d’una agència tributària autònoma que establirà les relacions de cooperació apropiades amb els ens responsables de l’administració dels tributs a la resta de l’Estat. Garantir que el finançament de la Generalitat es regeixi pels principis de contribuir segons la capacitat fiscal dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya (fonamentalment, la renda) i de distribuir els recursos segons les necessitats dels serveis públics (calculats, fonamentalment, segons la població) que s’han de prestar als ciutadans i ciutadanes del Principat. A aquests efectes, es computarà com a contribució a l’Estat l’excés de preus públics i de peatges pagats per damunt de la mitjana espanyola. Aconseguir que l’import de l’aportació incondicionada que rep la Generalitat s’actualitzi anualment de manera automàtica i es revisi periòdicament, atenent a l’evolució de les necessitats de despesa dels serveis assumits i de qualsevol nova obligació de despesa derivada de la legislació estatal. Equiparar, a mig termini, els ingressos disponibles per habitant a Catalunya amb els de les comunitats autònomes de règim foral. Iniciar el procés que porti, a través d’un pacte a tres bandes entre Estat, Generalitat i ajuntaments, al reforç competencial i financer dels ajuntaments, en la línia del 40%30%-30%. Promoure un pacte amb el sector públic central que inclogui el compromís de l’assignació de la inversió estatal a Catalunya, així com la determinació de la compensació apropiada pels dèficits acumulats d’inversió pública estatal en infraestructures al Principat. 4.6.2. Fiscalitat El nou model de finançament, amb totes les limitacions que ja s’han posat en evidència, ha transformat fortament l’estructura d’ingressos de la Generalitat, que ha fet que depengui molt més dels ingressos tributaris i que estigui menys lligada a les transferències de recursos de l’administració central. La participació s’ha estès a tots els impostos amb més recaptació, amb l’excepció de l’impost de societats, que també hauria de passar a formar part de la cistella d’impostos com més aviat millor. En aquest 252 �sentit, la definició de la política fiscal del Govern de la Generalitat esdevé un factor important de les propostes polítiques que s’han de formular. Ara bé, mentre no es produeixin avenços en el marc competencial, la capacitat de regulació normativa de les comunitats autònomes en els impostos queda acotada, essencialment, a la participació en l’impost sobre la renda i en els impostos cedits, transmissions, patrimoni i successions. Les actuacions del Govern de CiU en aquest terreny s’han limitat al seguiment de la política del PP i a afavorir les grans rendes en detriment de la majoria de contribuents. S’ha perdut, com en altres camps, la possibilitat de generar una política fiscal pròpia d’acord amb les necessitats concretes del país. En els darrers temps hem de constatar la proposta del Partit Popular de fer desaparèixer l’impost de successions amb l’excusa que hi ha instruments que permeten evadir-ne el pagament. En realitat, el PP vol desviar l’atenció de la ciutadania sobre l’increment de la pressió fiscal en els darrers anys. Un increment que s’ha produït a partir de l’augment dels impostos que són més injustos, els indirectes, i reduint el pes dels que tenen caràcter més progressiu. El PP ha augmentat la regressivitat del sistema. La pretesa desaparició de l’impost de successions és un nou intent en aquest sentit. Això no vol dir que no calgui modificar de manera substancial alguns elements d’aquest tribut per adequar-lo a les noves circumstàncies, però la seva supressió, a més de suposar una important reducció dels recursos de la Generalitat, comportaria una regressió en la fiscalitat. D’altra banda, també cal recordar que el Govern de CiU ha incrementat la pressió fiscal derivada dels tributs cedits en els darrers quatre anys. Així, mentre el 1998 aquests impostos representaven l’1,64% del PIB, l’any 2002 ja eren del 2,04%. En termes comparatius, CiU, amb la complaença del PP, ha incrementat la pressió d’aquestes figures en més del 20%. Els socialistes catalans no apostem per augmentar els impostos. Tampoc per abaixar-los, ja que això significaria, en el marc de finançament actual, empitjorar els serveis públics. Tanmateix, això no vol dir que en determinats casos no s’hagin de fer reformes que impliquin una reducció. Apostem per mantenir el nivell actual de pressió fiscal. Apostem, en definitiva, per uns impostos més justos. És a dir: que paguin els qui han de pagar i que paguin allò que han de pagar. L’altra cara de la política fiscal és la recaptació. Els tributs propis s’estan recaptant des dels serveis de la mateixa Generalitat, mentre que, pel que fa als tributs participats, és l’Agència Tributària, directament dependent de l’administració central, qui cobra els diferents impostos i transfereix els recursos a les administracions autonòmiques. A més de ser un element clar d’ineficàcia en la gestió dels recursos, l’existència de diferents circuits afavoreix la descoordinació i incrementa les possibilitats de frau, cosa que deslegitima l’acció de l’administració tributària. La lluita contra el frau i l’elusió fiscal és prioritària per a la nostra acció de govern. OBJECTIUS 1. No incrementar la pressió fiscal. El pes dels tributs de la Generalitat en relació amb el PIB català s’ha de mantenir a nivells semblants als actuals, alhora que es millora l’eficiència de la gestió tributària. 253 �2. Definició d’una nova política fiscal, reformant les figures tributàries actuals en funció d’objectius definits prèviament, d’acord amb els requeriments de les necessitats del país i els principis generals de justícia, equitat i progressivitat. 3. Millorar la transparència dels recursos administrats pel Govern de la Generalitat, afavorint la relació directa dels tributs amb actuacions concretes del Govern. 4. Simplificar i millorar la gestió de la recaptació d’impostos. 5. Assegurar la responsabilitat de la Generalitat en l’administració dels impostos pagats a Catalunya. 6. Reforçar amb els mitjans apropiats la lluita contra el frau i l’elusió fiscal. MESURES Incrementar el suport a les famílies, d’acord amb el nombre de fills i l’acolliment de les persones grans. Consideració especial per la persona que té cura de la pròpia llar. Millorar el tractament fiscal de l’habitatge de lloguer i de la rehabilitació d’habitatges. Per exemple, 600 € de desgravació fiscal a aplicar sobre el tram autonòmic de l’IRPF, o ajut directe a fons perdut, per despeses de lloguer de l’habitatge principal, al qual es podran acollir totes les famílies amb ingressos inferiors a 21.035 € anuals (3,5 vegades el salari mínim). Modificar l’impost de successions, amb l’increment substancial del mínim exempt i l’afavoriment en especial de la successió entre cònjuges i de pares a fills, el tractament de l’habitatge i els actius afectes a l’activitat empresarial familiar. Promoure una nova regulació de l’impost de transmissions, que tingui en compte les condicions dels afectats en el moment en què es produeix la transmissió. Per exemple, tipus reduïts per a l’adquisició del primer habitatge als menors de 30 anys. Crear una agència tributària autònoma de Catalunya que tindrà la responsabilitat d’administrar els tributs propis i compartits, i que establirà les relacions de cooperació apropiades amb els ens responsables de l’administració dels tributs de l’Estat. 4.6.3. Gestió pressupostària Avui el pressupost de la Generalitat és un exemple de manca de transparència. El Govern el tramita perquè la llei l’obliga, però després el transforma i deforma fins on li convé. La mala gestió del Govern de CiU ha convertit Catalunya en la Comunitat Autònoma que menys inverteix i la que més gasta en despeses de funcionament, al mateix temps que ha deixat com herència un alt nivell d’endeutament. 254 �En els darrers anys, el Govern de CiU ha aconseguit que Catalunya sigui la Comunitat Autònoma que necessita més recursos per al funcionament de la seva pròpia Administració, comparada amb comunitats com Galícia, València, les Illes Canàries o Andalusia, és a dir, la que més gasta en despeses com pagar el personal, els béns i serveis com ara publicitat, propaganda, dietes o atencions protocol·làries. Cada cop creix més el volum de la despesa per fer funcionar la maquinària del Govern i aquesta és la causa essencial de la manca de recursos per a noves inversions, així com de la baixa despesa en programes bàsics com els d’habitatge, benestar social o educació. L’any 2003 estava previst invertir 245 euros per habitant, davant dels 402 de mitjana de la resta d’autonomies amb les mateixes competències que nosaltres. A més, la inversió real està sempre per sota de la que figura als pressupostos. El resultat d’aquesta política és clar: una pèrdua de posicions tant econòmiques com socials per al futur. Per compensar aquesta situació, l’única solució que ha trobat l’actual Govern ha estat incrementar fortament l’endeutament. Catalunya és la Comunitat Autònoma més endeutada. L’endeutament de la Generalitat, comptant el sector empresarial, supera els 15.000 milions d’euros (2,5 bilions de pessetes), cosa que representa un 7% del PIB. I això sense comptar l’enorme dèficit ocult en tot tipus d’operacions financeres que no s’inclouen en aquest endeutament. L’absència d’un rigor pressupostari i la manca de mecanismes de control acurats ha portat les finances públiques catalanes cap a una política de tapar forats. Com a resultat d’aquesta situació, apareixen fórmules d’endeutament camuflat com els censos emfitèutics, que amaguen l’adquisició d’immobles; el cobrament anticipat de tributs amb la garantia de futures recaptacions; i la comptabilització ajornada de factures o l’autorització a proveïdors del descompte de factures, cosa que genera despeses financeres. També podem trobar altres pràctiques amb què l’actual Govern de la Generalitat pretén dissimular el dèficit i l’endeutament, com camuflar alguns tipus de despeses fent constar com a ampliacions de capital conceptes que s’acaben convertint en despesa corrent, o demanant als ajuntaments que s’endeutin amb l’Institut Català de Finances per compte de la mateixa Generalitat. En els darrers temps, esgotats els mitjans d’actuació d’aquest tipus de mesures, el Govern està encarregant inversions sense que el seu finançament estigui definit. La situació és del tot preocupant. L’actual govern de CiU està hipotecant el futur de Catalunya i les actuacions dels successius governs. Cal una nova manera de gestionar el pressupost i les finances de la Generalitat. En aquest sentit, un objectiu bàsic de govern és limitar l’augment de les despeses corrents per sota del creixement del PIB per tal d’alliberar recursos i destinar-los a augmentar les inversions, adequant el nivell de la Generalitat als governs de les altres comunitats autònomes. L’increment anual de les despeses corrents s’ha de situar entre la inflació i el creixement nominal del PIB. Tot i que les necessitats de noves inversions i la conjuntura faran imprescindible un manteniment de les xifres d’endeutament actuals a curt termini, una millor política pressupostària i financera portarà a la seva progressiva reducció. 255 �La nova majoria de govern ha de millorar la transparència i vivificar el debat parlamentari en matèria pressupostària. La mateixa complexitat i responsabilitat política adquirida a través del pressupost exigeix l’existència d’un organisme professional especialitzat, una oficina pressupostària, que assessori els diputats per a la correcta discussió, control i seguiment del pressupost per part del Parlament. No es pot mantenir de cap manera la desproporció entre els mitjans de què disposa el Govern per tractar els temes econòmics i els del Parlament per analitzar les diferents propostes que se li presenten. El nou Govern es compromet a un rigor i una eficiència majors en la gestió dels recursos, amb un control adequat i transparència en tots els processos pressupostaris. OBJECTIUS 1. Rigor i eficiència en la gestió dels recursos, amb un control adequat en tots els processos pressupostaris. 2. Millorar la transparència i vivificar el debat parlamentari en matèria pressupostària. 3. Limitar l’augment de les despeses de gestió i administratives, per tal d’alliberar recursos i destinar-los a noves polítiques i a augmentar les inversions. 4. Situar l’increment anual de les despeses corrents entre la inflació i el creixement nominal del PIB. Els serveis existents no incrementaran els seus recursos per damunt de l’increment dels preus, i l’increment real de les despeses corrents només estarà destinat a la millora i ampliació dels serveis a la ciutadania. 5. Reduir l’endeutament. Les necessitats de noves inversions i la conjuntura faran imprescindible un manteniment de les xifres inicials a curt termini, però la política pressupostària i financera farà que es redueixin. 6. Separació entre responsabilitat política i gestió professional. MESURES Prioritzar les actuacions destinades a noves inversions fins a doblar el volum de les inversions en el termini de cinc anys. Les necessitats del país requereixen un increment important del volum d’inversions gestionades pel Govern de la Generalitat. Controlar amb més rigor les despeses pressupostades: eliminació de les desviacions actuals. Aplicar un pla d’optimització de recursos de la Generalitat amb la voluntat d’aplicar mesures racionals de gestió que permetin un ús més eficient dels recursos públics destinats a personal i a la despesa corrent. Qualsevol activitat regular de la Generalitat ha d’estar guiada per l’aplicació de les mesures proposades per aquest pla. 256 �Adequar les plantilles de personal, controlant-ne l’increment, amb l’única excepció de les derivades de la implantació dels Mossos d’Esquadra i d’altres serveis nous. Transformar la tramitació del pressupost de manera que cada conseller i el Govern en el seu conjunt, explicitin quins són els seus objectius i ho facin a través del debat parlamentari i amb els diferents responsables. Dotar el Parlament d’una oficina pressupostària que assessori els diputats per la correcta discussió, control i seguiment del pressupost. Separar responsabilitat política i gestió per mitjà de la figura de les agències especialitzades amb responsabilitat directa de gestió i separades dels àmbits de decisió política. Establir una política de contractes–programa amb diferents agències i centres de gestió. Implantació de les tècniques de gestió per objectius, amb la definició d’indicadors que permetin fer un seguiment posterior dels diferents programes de despesa. Complir els compromisos de pagament del sector públic, reforçant la intervenció del Síndic de Comptes i l’auditoria permanent dels compromisos i pagaments de la Generalitat. Afavorir la publicitat mitjançant Internet, la informació respecte a les dates clau en tota activitat de prestació i la venda de béns i de serveis al sector públic. 257 �5. EL PAÍS QUE VOLEM, LES INFRAESTRUCTURES QUE NECESSITEM Catalunya ha de continuar tenint el paper estratègic de connexió entre la Mediterrània Occidental/Sud d’Europa i el nucli central de l’Europa comunitària. Catalunya i Barcelona han d’esdevenir un node essencial de les xarxes globals, molt especialment en transports i telecomunicacions. Per aconseguir aquest objectiu hem de construir sense centralismes una regió europea Pirineus – Mediterrània, de 17 milions d’habitants, que enllaci Montpeller–Tolosa–Saragossa–Barcelona–València–Ciutat de Mallorca, i que estableixi lligams amb la indústria del País Basc, del Cantàbric, de la regió de Madrid, d’Andalusia i de la del nord d’Itàlia, i amb Porto, Lisboa i el Magrib. A més, a Catalunya hem de començar a millorar les relacions i connexions amb el País Valencià. El procés d’obertura al món i de consolidació de Catalunya com a xarxa de pobles i ciutats, obliga a millorar les grans infraestructures de connexió amb l’exterior: els ports de Tarragona i Barcelona, l’aeroport de Barcelona, la xarxa de gran velocitat, les autopistes, les telecomunicacions i la xarxa energètica. La persistència d’un model centralista i centralitzador en la planificació i les inversions de l’Estat en infraestructures pot esdevenir un obstacle insuperable per al progrés econòmic de Catalunya i la seva vocació d’obertura al món. El Govern de la Generalitat ha de liderar un projecte d’infraestructures per a Espanya que substitueixi l’actual model radial que impulsa el PP per una proposta de xarxes (amb eixos transversals i longitudinals) i de nodes. El conjunt de l’administració estatal i autonòmica ha invertit a Catalunya quasi l’1% menys del PIB que al conjunt d’Espanya. La meitat d’aquest diferencial d’inversió correspon a infraestructures del transport. Les carreteres són les infraestructures amb un diferencial negatiu més gran, seguides d’aeroports i ports. En ferrocarrils, la posició de Catalunya també és clarament insatisfactòria. Estem molt lluny dels estàndards europeus. S’ha de vetllar per la cohesió i l’equilibri dels territoris; assegurar la seva accessibilitat en temps raonable i la connexió entre els diferents punts de Catalunya; aplicar realment la descentralització; i fer de les ciutats mitjanes autèntics pols de dinamisme econòmic, on sigui possible viure en condicions d’igualtat. Pel que fa a infraestructures de telecomunicacions, és inexplicable un desplegament tan lent. El retard en el cable és imperdonable. El conjunt del territori ha d’accedir en condicions d’igualtat a la xarxa de banda ampla de telecomunicacions i evitar, de nou, la separació dels territoris en una Catalunya de dues velocitats. La supressió d’alguns peatges i l’establiment de tarifes molt reduïdes a la resta de la xarxa per als usuaris habituals haurà de comportar l’eliminació de les actuals traves a la mobilitat quotidiana. Per resoldre la mala comunicació de la Catalunya no metropolitana, caldrà acabar els grans eixos de connexió interna i de vertebració de les regions. Ens proposem reclamar la delegació de la gestió de les grans infraestructures i del sistema ferroviari regional i de rodalies. La situació actual de dependència total d’organismes estatals, subordina els interessos de Catalunya a projectes centralitzadors. Necessitem un gran pla de transport de viatgers que aprofiti l’empenta del tren de gran velocitat per reforçar i ampliar les línies de rodalies i per modernitzar i fer créixer la xarxa de ferrocarrils convencionals. 258 �Les administracions han de vetllar per assegurar que la xarxa de gas arribi a tot el territori i per garantir la qualitat del subministrament elèctric. Caldrà triplicar la generació elèctrica amb fonts renovables. A Catalunya s’han d’emprendre actuacions enèrgiques per millorar l’hàbitat rural. És necessari l’augment i millora de les infraestructures bàsiques i l’accés i l’ús de les tecnologies de la informació i de les comunicacions al món rural. Cal assegurar que tots els nuclis rurals de més de 1.000 habitants tinguin un sistema de depuració d’aigües residuals. Cal incrementar a tots els municipis rurals més serveis dels que prescriu la legislació vigent. S’ha de considerar el paisatge com un valor cultural i un actiu econòmic per a les zones rurals, que beneficia i que es projecta al conjunt de Catalunya. En definitiva, volem una Catalunya oberta al món, ben estructurada interiorment, sostenible ambientalment i que sigui motor econòmic d’Europa: una Catalunya nucli de l’euroregió Pirineus–Mediterrània. 259 �5.1. Les infraestructures que Catalunya necessita El procés d’obertura al món i la consolidació de Catalunya com a xarxa de pobles i ciutats obliga, com ja hem dit, a millorar les grans infraestructures de connexió amb l’exterior: els aeroports, els ports, la xarxa de gran velocitat, les autopistes, les telecomunicacions i la xarxa energètica. Catalunya té una situació privilegiada. A distàncies avui dia assequibles, ens podem connectar fàcilment amb les grans ciutats europees, en especial amb les del sud d’Europa. Però, en comparació amb les principals regions europees, tenim una dotació d’infraestructures del transport que se situa en el 63% de la mitjana. Catalunya, amb més de 6 milions d’habitants, fa una aportació decisiva a la construcció de l’euroregió Pirineus–Mediterrània, de 17 milions d’habitants. L’Arc Mediterrani, territori comprès entre el Lazio (Roma) i Algesires (Andalusia), i entès com una xarxa de regions i de ciutats, té punts de discontinuïtat, de ruptura o de debilitat de la trama urbana: en els espais del nostre interès més immediat, el primer punt se situa a les terres de l’Ebre, en l’espai comprès entre Castelló i Tarragona, i l’altre punt a les comarques gironines i la Catalunya Nord, a l’espai comprès entre Barcelona i Montpeller. Dins de l’Estat espanyol, Catalunya té una dotació d’infraestructures de transport que se situa en el 73% de la mitjana espanyola. Catalunya és una de les comunitats autònomes amb una dotació d’infraestructures menor en relació amb la seva grandària econòmica. Tenim el 65% de dotació de capital públic, el 70% d’infraestructures econòmiques en relació a la mitjana espanyola. La persistència d’un model centralista i centralitzador en la planificació i les inversions de l’Estat en infraestructures, pot esdevenir un obstacle insuperable per al progrés econòmic de Catalunya i la seva vocació d’obertura al món. Per això el Govern de la Generalitat ha de liderar un projecte d’infraestructures per a Espanya que substitueixi l’actual model radial per una proposta de xarxes. Des de la perspectiva de la connectivitat interior de Catalunya, la nova divisió del Principat en set vegueries ha d’anar acompanyada d’un nou mapa infraestructural que reestructuri i reequilibri els diferents territoris del país. Tots els territoris de Catalunya són diferents, tots tenen capacitats i vocacions específiques i han de formar un conjunt ben ajustat i relacionat a través de diferents mitjans de transport per tal de fer de Catalunya una xarxa de pobles i ciutats. Així doncs, és d’una necessitat imperiosa per a la competitivitat de la nostra economia, corregir els dèficits que té Catalunya en matèria d’infraestructures. Per fer-ho, cal una acció decidida del nou Govern de la Generalitat. 260 �5.1.1. Ferrocarril Nova xarxa mixta de mercaderies i passatgers per a la Catalunya interior, eix transversal ferroviari Catalunya, amb l’1% de la superfície de la Unió Europea i l’1,6% de la població, només té el 0,82% de la xarxa ferroviària. Les infraestructures ferroviàries de qualitat (però encara amb molts dèficits) se situen a l’entorn de Barcelona. Fora de la regió metropolitana predominen els trams de via única (per exemple, de Tarragona a Castelló i de Tarragona a Lleida). Els temps d’accés de les ciutats de Catalunya a Barcelona són molt deficitaris i encara ho són més les interconnexions que no passen per Barcelona. El model de gran velocitat del Ministeri de Foment és absolutament radial: s’oblida de l’Eix de l’Ebre, de la connexió amb el País Basc, deixa coix l’Eix Mediterrani en el tram Tarragona–Castelló i tampoc no planteja la unió d’aquest eix amb la xarxa andalusa. La proposta ministerial no resol el tràfic de mercaderies i no dóna resposta a la combinació de la gran velocitat i les mercaderies; i el tram Figueres–Perpinyà tindrà un cànon d’infraestructures més alt que la resta de la xarxa per remunerar la participació privada. La política ferroviària espanyola no és homogènia i Catalunya està discriminada negativament: bona part de la xarxa radial centrada a Madrid és exclusiva per a viatgers i gran velocitat (350 km/h), mentre que a Catalunya es proposa que, de Barcelona a la frontera, sigui d’ús mixt viatgers/mercaderies. El mateix passa de Tarragona a València, només una adequació de l’actual (200 km/h), també d’ús mixt. El model radial del Ministeri de Foment deixa Catalunya en una situació perifèrica perquè està mal resolta la connexió amb València (menor velocitat i eliminació de la xarxa convencional), no hi ha connexió amb el País Basc ni amb el Corredor Atlàntic i no hi ha visió europea de la xarxa. Amb visió europea es guanya centralitat, ja que Catalunya es troba en un dels grans corredors europeus, el Corredor Mediterrani. Davant de la previsió que es dupliqui el trànsit terrestre de mercaderies d’aquí al 2020, cal una nova xarxa ferroviària de mercaderies. Per tal d’evitar la congestió de la xarxa viària i els alts costos ambientals del transport per carretera, el Llibre Blanc de la Unió Europea fixa l’objectiu mínim d’assolir el 15% de quota modal per al ferrocarril (Espanya està en el 4%). L’obertura del mercat ferroviari i, molt especialment, del transport de mercaderies, que regulen les directives europees, és una oportunitat que cal saber aprofitar. OBJECTIUS 1. Definir un nou model de xarxa ferroviària per a Catalunya per poder servir millor l’economia i la població europea. 2. Incrementar la dotació ferroviària per tal d’aproximar-nos als estàndards europeus. 3. Assolir l’objectiu que del 15% al 30% del transport de mercaderies es realitzi per ferrocarril. 261 �4. Accelerar l’arribada del tren de gran velocitat a Barcelona i a la frontera francesa per tal que aquesta es produeixi el més a prop possible del compromís –ara impossible– del 2004, per tal d’integrar Catalunya a Europa i de vertebrar l’euroregió Pirineus– Mediterrània, de 17 milions d’habitants, amb la xarxa de gran velocitat. 5. Articular entre elles les ciutats de la Catalunya interior (Lleida–Tàrrega–Igualada– Manresa–Vic–Olot i Vic–Ripoll–Puigcerdà) i també amb les de l’eix costaner (Tarragona–Barcelona–Girona). 6. Assegurar que totes les capitals comarcals i els pobles i ciutats de més de 5.000 habitants estiguin a un màxim de 30 minuts d’una estació ferroviària i que el temps de connexió amb la capital regional sigui inferior a 50 minuts i que estiguin a menys de dues hores de Barcelona (excepte en el cas de la Vall d’Aran). 7. Crear la xarxa ferroviària de mercaderies, en el context de la millora de les relacions ferroviàries entre la Península Ibèrica i Europa i de la potenciació dels ports de Tarragona i Barcelona. 8. Signar el traspàs de la línia Lleida–La Pobla. 9. Aconseguir la gestió dels serveis de trens regionals i de rodalies. 10. Impulsar la creació d’un nou operador ferroviari català per tal de fomentar el desenvolupament de les noves xarxes de gran velocitat i mixta en el context de la liberalització de serveis de la Unió Europea. 11. Reassignar recursos per reequilibrar la situació de dotació de capital públic i d’infraestructures, adoptant una política d’inversió més eficient. 12. Construir aparcaments dissuasius a preus polítics (no gratuïts per evitar que es converteixin en un aparcament alternatiu per als veïns i que no compleixin el seu objectiu) vinculats a l’ús del transport públic a totes les estacions de ferrocarril de rodalies i intercanviador. 13. Impulsar la construcció de vies exclusives o preferents per a transport de mercaderies, o carrils únics. MESURES Redactar un nou pla de xarxa ferroviària per a Catalunya. Millorar els serveis de la xarxa de rodalies i regionals, formada pels actuals serveis de Rodalies i Regionals de Renfe i les línies de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya al Vallès i al Baix Llobregat, especialment pel que fa als temps de recorregut de Manresa, Igualada i Vic. Estendre els serveis de rodalies i regionals cap a Tarragona i Girona, i crear un nou nucli de rodalies a les terres de Lleida. 262 �Afegir, a la línia actual del tram Tarragona–Castelló, una altra línia de gran velocitat per a viatgers. És a dir, dotar aquest tram de 4 vies, com a la resta de corredors importants de la Península. Construir una nova xarxa ferroviària catalana mixta mercaderies/viatgers per a l’interior de Catalunya, que connecti la regió metropolitana amb els ports de Tarragona i Barcelona. Aprofitar les línies convencionals existents, que són bàsicament de passatgers, per a la xarxa de mercaderies. Modernitzar les línies Barcelona–Puigcerdà–La Tour de Querol, Lleida–Manresa–Barcelona i Reus–Gandesa. Completar el traspàs de la línia Lleida–La Pobla. Establir quatre xarxes ferroviàries: Línies de trens de viatgers a velocitats de 300-350 km/h: − Línia Madrid–Saragossa–Lleida–Tarragona–Barcelona–Girona–Figueres– Perpinyà. − Corredor mediterrani: València–Castelló–Tarragona i incorporació a la línia Madrid–Barcelona. Noves línies mixtes per a trens de mercaderies i viatgers: − Eix transversal ferroviari: Lleida–Igualada–Manresa–Vic–Olot–Figueres, amb connexió per l’Eix de l’Ebre cap al Cantàbric. − Eix transpirinenc: Barcelona–Igualada–Manresa–Vic–Ripoll–Puigcerdà– Tolosa. − Connexions als ports de Barcelona i Tarragona. La xarxa de “metro regional” a partir de les rodalies de Renfe i dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Establir serveis de rodalies a les terres de Ponent, Tarragona i Ebre, i Girona. A les terres de Ponent crear dues línies de rodalies: Cervera–Lleida–Montsó i Balaguer–Lleida–Les Borges. A Tarragona i l’Ebre, les rodalies passarien per les poblacions de Valls–Reus– Tarragona–Sant Vicenç, amb extensions a Montblanc, Móra i Amposta. A Girona, les rodalies enllaçarien Figueres–Girona–Blanes. Xarxa convencional per a trens de mercaderies: − Madrid–Saragossa–Lleida–Valls. − Corredor mediterrani actual: València–Tarragona. − Figueres–Portbou. Crear la xarxa de “metro regional” que connecti l’àrea metropolitana amb l’eix transversal ferroviari i la nova línia orbital Mataró–Vilanova i la Geltrú. Crear serveis de trens lleugers en el Camp de Tarragona, de Puigcerdà a la Seu d’Urgell i Andorra, i d’Aran a Cominges. 263 �Crear centres logístics i estacions intermodals en els nusos d’intersecció de la xarxa ferroviària i la xarxa viària d’alta capacitat. Contribuir a l’arribada del tren de gran velocitat a Barcelona i a la frontera francesa el més pròximament possible al 2004. Estacions de les línies principals de gran velocitat als aeroports. Demanar la transferència dels serveis de rodalies i la creació de nous serveis a les terres de Ponent, comarques gironines, Camp de Tarragona i terres de l’Ebre. Incorporar les noves línies mixtes de gran velocitat (eix transversal i connexions als ports, i eix pirinenc Barcelona–Manresa–Vic–Puigcerdà–frontera francesa) a la xarxa transeuropea i a la llista d’Essen de projectes prioritaris de la UE. Crear un nou operador ferroviari català, amb la participació dels actuals operadors (Renfe i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya), per part d’empreses privades del sector del transport, els ports de Barcelona i Tarragona, i entitats financeres. 264 �5.1.2. Xarxa viària: un nou eix europeu d’alta capacitat per a la Catalunya interior Autopistes, autovies i peatges És coneguda la situació de greuge comparatiu i de desavantatge competitiu que comporta l’elevat nombre d’autopistes de peatge de Catalunya en relació amb la resta de l’Estat. La xarxa viària d’alta capacitat a Catalunya està formada per 624 km de peatge i 361 km lliures. La proporció d’autopistes de peatge i lliures presenta els percentatges següents: 64% de peatge i 36% lliure. En canvi, la xarxa viària d’alta capacitat a tot l’Estat resta configurada per 2.250 km de peatge i 6.963 km lliures, de manera que la proporció d’autopistes de peatge i lliures en aquest cas presenta els percentatges següents: 24% de peatge i 76% lliure. És imprescindible, per acabar amb la situació de greuge comparatiu i de desavantatge competitiu que pateix Catalunya, avançar cap a un nou model de xarxa viària d’alta capacitat tant de peatge com lliure, homogeni per a tot Espanya. Aquest nou model exigeix passar per una etapa de transició en la qual l’Estat haurà de fer un esforç inversor en autovies lliures de peatge i en el qual, mitjançant un fons de transició per a la millora de la mobilitat i homogeneïtzació dels peatges de gestió autonòmica (dotat en part dels impostos que generen les autopistes), es puguin superar els conflictes històrics i eliminar greuges comparatius. OBJECTIUS 1. Definir un model federal de gestió d’infraestructures d’altes prestacions homogènia i harmònica per al conjunt de l’Estat per tal de superar l’actual situació de greuge comparatiu. 2. Millorar l’accessibilitat de la gent i del territori a la xarxa d’autopistes i autovies, passant del 21% del territori que actualment és a menys de 15 minuts d’una via ràpida al 60%. 3. Elaborar un pla d’autovies gratuïtes que ens equipararà a la dotació estatal durant el període de transició cap al model de gestió federal. MESURES Mesures per igualar la proporció de vies ràpides gratuïtes i de peatge amb la resta de l’Estat Redactar un nou pla d’autopistes i autovies equilibrador del territori. Aquest pla ha d’articular la nova construcció de 500 km d’autovies. Redactar un nou pla d’inversions de les concessionàries de les autopistes. 265 �Crear un fons de transició per a la millora de la mobilitat i l’homogeneïtzació dels peatges, integrat principalment per la recaptació dels impostos sobre els usuaris i les societats concessionàries, i completat amb aportacions estatals i autonòmiques, d’acord amb els criteris següents: Les aportacions de l’Estat a través de les actuals partides ja destinades a l’homogeneïtzació de peatges i a la recaptació dels impostos que generen les autopistes: IVA, Impost sobre Societats i IRPF. − Les aportacions autonòmiques a través de les actuals partides destinades a l’homogeneïtzació de peatges: el tram autonòmic de l’IVA i les aplicacions complementàries. − Les aportacions de les concessionàries de les autopistes a través dels increments nets obtinguts com a conseqüència de l’increment del trànsit produït i no contemplat en els respectius programes economicofinancers. − Les aportacions directes de les concessionàries de les autopistes. Aquestes acordaran amb l’Administració un pla d’inversions i de millora de la xarxa i dels accessos a les autopistes. − Eliminar l’increment dels peatges que es va produir arran de l’aplicació del nou IVA del 16% en lloc del 7% per compliment de normativa comunitària. En aquest sentit i per donar compliment a la legislació vigent, l’Estat es farà càrrec de l’increment mitjançant una subvenció a les concessionàries per tal d’evitar que el recàrrec vagi a compte dels usuaris. Suprimir gradualment els peatges que afecten la mobilitat quotidiana dels ciutadans i ciutadanes situats a 30 quilòmetres dels entorns metropolitans i que no disposin d’una alternativa raonable de transport públic o d’autovies lliures de peatge. Destinar part dels beneficis de les concessionàries a una política de rebaixes per als usuaris habituals i a actuacions de millora de la xarxa viària. La nostra proposta de construir prop de 500 km de noves autovies, que es concentren en els grans eixos vertebradors del país, és: 1. Xarxa europea: - Eix Transversal (Lleida–Manresa–Vic–Girona), vertebrador de la Catalunya Central i, per extensió, de les terres de Ponent i les gironines. - Eix Tarragona–Montblanc–Tàrrega, vertebrador del Camp de Tarragona i inici de l’Eix Tarragona–Andorra. - Eix del Llobregat fins al Túnel del Cadí. - Ampliació a tres carrils de l’autopista A7 des del Vendrell fins a Salou. - Ampliació a tres carrils de l’autopista A-7. 2. Xarxa d’autovies catalanes: - Eix de l’Ebre - Eix Occidental (Amposta–Lleida–Vielha), vertebrador de les terres de l’Ebre i les de Ponent. 266 �- Quart Cinturó (Abrera–Terrassa–Granollers), vertebrador de la regió metropolitana de Barcelona. - Eix Olot–Girona–Costa Brava, vertebrador de la regió de Girona. - Eix Vilanova i la Geltrú–Vilafranca. - Eix Olot–Figueres, connexió del Pirineu de Girona amb França. - Eix de la Cerdanya desdoblat fins a Ripoll. - Connexió de la C-32 amb l’A-7 a Maçanet de la Selva i prolongació fins a Lloret de Mar. - Eix Maçanet–Platja d’Aro–Palamós–Palafrugell–La Bisbal–Girona, vertebrador del Baix Empordà i la Costa Brava sud i connexió d’aquest eix amb l’Eix Transversal de Catalunya. - Desdoblament de l’N-II i de l’N-340 en tot el territori català amb característiques d’autovia. - Accessos als Pirineus: Eix Lleida–Artesa–Ponts i desdoblament de l’N-230 fins a Alcarràs. - Autovia Lleida–Osca (N-240) com a part de l’eix Tarragona–País Basc. Xarxa europea Catalunya concentra el pas de dos corredors de fort trànsit de llarg recorregut: el Corredor Mediterrani (A-7 i N-340) i el de l’Ebre (A-2 i N-II), però té un sol eix amb continuïtat coherent en el seu pas per la zona més congestionada, la regió metropolitana: l’autopista A-7. Considerem que cal definir els itineraris que han d’absorbir el trànsit de llarg recorregut i donar-los la consideració de xarxa europea. La nostra proposta permet donar continuïtat a l’N-340 i a l’N-II per un nou corredor de la Catalunya interior, i alhora reforça el caràcter europeu de l’Eix del Llobregat. OBJECTIUS 1. Potenciar l’Eix Transversal com el tram que manca per donar continuïtat a les carreteres nacionals/autovies del corredor mediterrani (N-340) i el d'interior (N-II), mitjançant la construcció de l’autovia Montblanc–Igualada–Manresa i el desdoblament Manresa–Vic. El nou eix Vic–Olot–Figueres, l’existent Vic–Girona i el desdoblament de l’N-II en el tram Girona–frontera francesa, completen l’esquema. 2. Assumir, d’una manera clara, l’emergència del nou eix transpirinenc Barcelona– Tolosa (E-9), recalcant que l’autopista Tolosa–París està ja gairebé completada i que, per tant, constituirà, a mig termini, el camí més directe entre Catalunya i l’Europa Occidental. MESURES Mesures per a la constitució d’una nova xarxa europea - Incloure a la xarxa europea: − Les autopistes A-2 i A-7. 267 �− L’actual N-II Lleida–Port de Barcelona, amb continuïtat cap a un nou “eix transversal” Cervera/Igualada–Manresa–Vic–Girona. − L’N-340 des de l’Ebre fins a Tarragona, amb continuïtat cap al nou eix transversal per Tarragona–Valls–Montblanc–Igualada. − L’eix transpirinenc (E-9) Barcelona–Manresa–Berga–Tolosa. Pla de carreteres El Govern de la Generalitat no ha actualitzat encara l’actual pla de carreteres, esgotat el juliol del 2001. El 30% del quilometratge del pla resta encara per executar i el mateix pla significà en el seu moment una clara rebaixa de la Normativa de la Xarxa de Carreteres. El Govern de la Generalitat no ha planificat ni actuat a les xarxes arterials metropolitanes. L’actual Govern de la Generalitat ha estat incapaç de planificar les xarxes comarcals i locals, que són carreteres oblidades. OBJECTIUS 1. Desenvolupar una xarxa d’infraestructures basada en el model territorial de les set vegueries. 2. Invertir fort en infraestructures, amb l’objectiu de millorar la connexió amb la resta d’Espanya, amb Europa i, especialment, amb l’Arc Mediterrani. 3. Elaborar les directrius nacionals de mobilitat: Pla d’ús i foment del transport col·lectiu a la xarxa viària. 4. Assolir, com a mínim, l’objectiu del Llibre Blanc de reducció de l’accidentalitat en un 50% en un període de deu anys. 5. Contemplar la planificació i la reserva de sòl destinada a ampliar i a completar la xarxa ferroviària en els grans corredors viaris. 6. Eliminar els obstacles que impedeixen la mobilitat de les persones i les mercaderies a parts importants del territori. 7. Reduir la mobilitat quotidiana i obligada per tal de fixar la població en el territori. 8. Redefinir les xarxes bàsiques, comarcal i local, i aclarir-ne la titularitat. MESURES Mesures per a la millora de la xarxa viària de Catalunya Redactar un nou pla de carreteres que ha de distingir, a més de la xarxa europea, dues grans categories d’actuacions: la xarxa bàsica i la xarxa capil·lar, i dins d’aquesta, les xarxes arterials, regionals i locals. Aquest nou pla ha de precisar, 268 �també, les característiques tècniques de la xarxa i establir una política clara de conservació i manteniment de les carreteres. Incrementar un 25% la inversió anual en carreteres a la xarxa capil·lar. Racionalitzar la despesa en xarxa viària, tot garantint que el 30% d’aquest pressupost es dedicarà a millores de la seguretat, en especial dels punts de major risc i trams de concentració d’accidents (TCA), i a manteniment i conservació. 5.1.3. Un pla de mobilitat per a Catalunya i foment del transport col·lectiu La mobilitat de les persones i les mercaderies és un element cabdal per a la cohesió i funcionament del país i té una forta interrelació, en termes de causa i efecte, amb la planificació i ocupació del territori, el desenvolupament econòmic i social i la qualitat ambiental. La mobilitat és l’element que permet el desenvolupament econòmic i social, l’accessibilitat al territori i als serveis. Per tot això, és absolutament necessari dotar Catalunya d’un model de mobilitat que garanteixi l’accessibilitat a tot el seu territori, minimitzant els costos socials i no hipotecant-se el futur. El repte consisteix a articular un model de mobilitat sostenible que permeti assolir, simultàniament, l’increment de la competitivitat i el desenvolupament econòmic i social, amb la millora de la qualitat de vida i la màxima garantia de respecte pel territori i el paisatge. OBJECTIUS 1. Vincular la planificació territorial i de la mobilitat, tot garantint la sostenibilitat del sistema de desplaçaments en termes d’eficiència i de reducció de costos socials. 2. Equilibrar l’accessibilitat al territori, preferentment en transport públic. 3. Millorar la connectivitat de Catalunya amb les xarxes transeuropees de passatgers i mercaderies. 4. Fomentar la integració tarifària i funcional de les xarxes de transport col·lectiu i la seva intermodalitat. 5. Reduir l’accidentalitat associada a la mobilitat. 6. Implantar un nou marc organitzatiu i financer dels sistemes de transport, definint clarament les diferències entre titular del servei, ens regulador i operador. 7. Millorar la qualitat dels serveis de transport públic i del manteniment de les infraestructures viàries i de transport. 269 �8. Reduir la dependència energètica, tot fomentant els combustibles i sistemes alternatius. 9. Racionalitzar el transport i la distribució de mercaderies, garantint alhora l’eficiència de les activitats logístiques. 10. Articular i incrementar la participació social envers l’objectiu de la mobilitat sostenible. MESURES Mesures per a la millora de la mobilitat Millorar l’articulació de la planificació territorial i dels instruments de què disposa, amb la planificació i gestió de la mobilitat. Reformulació de la Llei de mobilitat incidint molt especialment en la relació entre planificació territorial, infraestructures i mobilitat. Elaborar plans de mobilitat i d’accessibilitat a totes les àrees urbanes de Catalunya, prioritzant els de la regió metropolitana de Barcelona, Camp de Tarragona, Lleida, Girona, Manresa, Vic, La Seu–Andorra i Tortosa–Amposta. Impulsar i desenvolupar plans sectorials (infraestructures viàries de transport, seguretat viària, transport de viatgers i mercaderies) en coherència amb els plans de mobilitat d’abast territorial. Incentivar, mitjançant polítiques fiscals, la internalització dels costos socials associats a la mobilitat. Articular un sistema harmònic de peatges que elimini els greuges comparatius i que possibiliti la funcionalitat dels peatges com a elements de regulació i distribució de la demanda amb criteris d’eficiència. Disminuir les demores en els peatges mitjançant la racionalització de les barreres de pagament i la utilització de les noves tecnologies de sistemes de peatge. Fomentar una nova cultura en l’ús de l’automòbil mitjançant la promoció de fórmules alternatives com el car sharing (cotxe multiusuari) i el car pooling (cotxe compartit). Elaborar un nou pla de transport de viatgers de Catalunya, així com nous plans sectorials de carreteres i infraestructures ferroviàries que afavoreixin la creació d’intercanviadors modals. Connectar, en el marc del Pla de Transports de Viatgers, totes les capitals comarcals amb transport públic amb una freqüència mínima d’una hora. 270 �Millorar la velocitat comercial del transport col·lectiu per carretera: creació de carrils bus i VAO (vehicles d’alta ocupació) als accessos a les ciutats. Implantar sistemes de transport públic a la demanda a les àrees rurals i de baixa densitat. Crear autoritats reguladores i organitzatives en els àmbits metropolitans. En una es crearan les autoritats de les 7 regions. Impulsar processos d’integració tarifària en les diferents àrees urbanes i comarcals. Crear intercanviadors modals, en el marc de la planificació. Elaborar la llei d’ordenació dels transports de Catalunya en el marc de les modificacions de la reglamentació europea. Elaborar una llei del finançament del transport de viatgers que garanteixi un finançament suficient tant pel que fa a despeses d’explotació com a noves inversions. Reclamar el traspàs de la titularitat dels serveis ferroviaris de rodalies i regionals a la Generalitat. Incrementar els recursos destinats al transport col·lectiu, vinculant-los a la realització de plans de qualitat del servei. Garantir l’accessibilitat de les persones amb mobilitat reduïda a la xarxa de transport públic. Compliment del codi d’accessibilitat de Catalunya. Incloure la tarifació social en el sistema tarifari integrat i col·laborar des de la Generalitat en el seu finançament, que fins avui és únicament dels ajuntaments. Crear un mecanisme de coordinació de la senyalització viària amb l’objectiu d’eliminar les disfuncions existents entre els diferents titulars de les vies. Millorar els sistemes d’informació del transport col·lectiu i de la mobilitat en general, mitjançant la utilització de les noves tecnologies. Assolir, com a mínim, la proposta del Llibre Blanc europeu que en el termini de vint anys el 20% dels combustibles del transport urbà siguin alternatius (gas natural i biocombustibles). Incentivar fiscalment l’ús de combustibles més respectuosos amb el medi ambient i articular mecanismes d’ajut per a l’adaptació de les flotes de transport i de la infraestructura de distribució necessària. Fomentar la recerca en el desenvolupament de sistemes alternatius de transport, mitjançant la col·laboració amb universitats i el sector industrial. 271 �Vincular, amb caràcter finalista, una part de la fiscalitat a la millora i desenvolupament de sistemes de mobilitat sostenible i més respectuosos amb el medi ambient. Impulsar línies d’ajut econòmic al cultiu i producció agrària de biocombustibles. Elaborar un pla de transports de mercaderies que tendeixi a potenciar el transport per via ferroviària i que afavoreixi la intermodalitat. Impulsar i executar un pla de centrals integrades de mercaderies. Revisar els horaris i trajectes, especialment a les corones metropolitanes, per tal d’aconseguir més hores i un millor horari de servei mitjançant el transbordament entre mitjans davant d’una situació de trajectes equivalents i paral·lels de moltes línies de rodalies de les grans ciutats en apropar-se a menys de 15-20 km. Fomentar la inclusió dels polígons industrials en els trajectes de les línies de transport públic. Fomentar l’ús de l’hidrogen com a mitjà de transport públic urbà i interurbà, introduint programes de cofinançament de la renovació del parc mòbil actual i objectius concrets en un pla a 8 anys. Tractament especial per a vehicles privats menys contaminants (amb hidrogen, elèctrics, mixtes) en aspectes com: - Gratuïtat o preu molt reduït a les autopistes i aparcaments públics. - Accés preferent al centre de ciutats. - Subvenció de l’impost de circulació. La construcció de cadascuna de les propostes es realitzarà tenint en compte l’impacte ambiental corresponent a cada obra, amb criteris de sostenibilitat i juntament amb un pla de reposició de l’arbrat. Aconseguir una coordinació efectiva sobre tota la xarxa viària catalana, l’estatal, l’autonòmica i la local per tal de millorar la gestió, la continuïtat i l’homogeneïtat de la xarxa amb inversions equilibrades a tot el territori. Establir un pla de senyalització d’orientació integrat que asseguri la continuïtat, la llegibilitat i el millor aprofitament de les infraestructures viàries. Impulsar el desenvolupament, la utilització de noves tecnologies per a la gestió del trànsit i la seguretat viària redactant un pla de carreteres intel·ligents a tot el territori, especialment a les vies més utilitzades. Realitzar auditories de seguretat viària a les carreteres del país, tant a les de nova construcció com a les que ja estan en funcionament, i destinar-hi els recursos econòmics necessaris per tal que es compleixin les exigències més elevades de seguretat amb l’objectiu de millorar la seguretat dels desplaçaments (600 morts a les carreteres catalanes cada any). 272 �Establir un pla integral de seguretat en el transport públic i de millora de l’accessibilitat de les persones amb mobilitat reduïda. Tots els elements que intervenen en el transport públic s’hauran d’analitzar, de manera que existeixin itineraris accessibles fins a les estacions i parades, i que els diferents vehicles de transport disposin dels elements necessaris per garantir aquesta accessibilitat. També caldrà preveure aparcaments propers per a aquestes persones i sistemes de transport a la demanda amb vehicles adaptats. Intervenir activament, amb una política de preus, en el transport públic privat com element essencial per afavorir la migració cap al transport públic (peatges variables en funció de les zones i les hores, zones blaves, etc.). Crear un Comissionat de Seguretat Viària. 5.1.4. Foment de la bicicleta OBJECTIUS 1. Potenciar l’ús de la bicicleta com una forma de mobilitat sostenible. 2. Potenciació de les rutes ciclistes de Catalunya, les anomenades vies verdes: Ruta del Ferro, Ruta del Carrilet, Ruta de la Via del Tren, Via Verda de la Terra Alta i l’Ebre. 3. Suport a les actuacions municipals de promoció de l’ús de la bicicleta, com la creació de carrils bici, zones de trànsit tranquil o aparcaments. 4. Foment de l’ús de la bicicleta per a recorreguts urbans de menys de 8 km, pels efectes beneficiosos sobre la salut dels usuaris i el medi ambient (estalvi energètic, reducció de la contaminació acústica, etc.). MESURES Integrar dins les autoritats territorials de la mobilitat una àrea per al desenvolupament de les polítiques afavoridores del transport/bicicleta. Obrir una línia dins el Pla d’Obres i Serveis de Catalunya per a la construcció de carrils bici urbans, zones de trànsits tranquil i aparcaments de bicicletes segurs a zones d’intermodalitat. Impulsar la unificació de la Legislació a Catalunya, per tal de permetre els processos d’intermodalitat bicicleta / tren–bus–avió, i en el transport de bicicletes en el cotxe privat. Realitzar carrils bici, paral·lels a les noves construccions i remodelacions de carreteres i vies de tren, fins que aconseguim una xarxa catalana de carrils bici en el marc de l’Euro-velo. 273 �Reduir la sinistralitat. Establiment de rutes de prioritat els caps de setmana i festius per a bicicletes de lleure a zones adients i en recorreguts homogenis (carreteres de segon ordre, locals). Impulsar programes de salut. Caminar/pedalar. Enfortir les organitzacions ciclistes i els clubs per fer arribar la bicicleta des de les llars d’infants fins als casals de jubilats. Impulsar, des del Departament d’Ensenyament i els consells comarcals, el transport escolar sostenible (substitució del bus per la bicicleta amb monitor). Polítiques de cada infant una bicicleta. Impulsar la consolidació de les vies verdes a Catalunya. Construcció de la via verda al Canal d’Urgell i de vies paral·leles als gran rius (Llobregat, Ter, etc.). Suport per a la promoció de la investigació i de la fabricació de bicicletes a Catalunya (bicicletes elèctriques, plegables, etc.). Crear la Taula bicicleta/turisme, per tal de revaloritzar els punts forts existents i disposar d’una oferta turística per a bicicletes (lloguer) i cicloturisme. Impulsar i integrar els centres BTT en aquest sector. Mesures per fomentar anar a peu i la protecció dels vianants MESURES Impulsar els camins per a vianants entre pobles i/o nuclis urbans. Construir voravies i marges de carreteres locals i comarcals segregats i protegits per als vianants, especialment entre nuclis urbans amb mobilitat obligada (escola, residència, polígons industrials o serveis). 5.1.5. Ports El mar Mediterrani ocupa un posició estratègica en la gran ruta marítima dels vaixells de transport de contenidors i d’automòbils, que dóna la volta al món unint l’Extrem Orient, Europa i Amèrica passant pel canal de Suez. L’activitat dels ports catalans d’interès general (Tarragona i Barcelona) està patint un cert alentiment, amb un creixement menor en el volum de mercaderies i contenidors que el d’altres ports competidors espanyols com Algesires i València. Tant o més preocupant és la pèrdua de pes davant d’altres ports de la Mediterrània com Gènova i Marsella que, a més, estan teixint aliances amb els ports del nord d’Europa, com Hamburg o Rotterdam, que poden marginar els ports de Tarragona, Barcelona i València. 274 �Tanmateix, els ports esportius i pesquers són un dels centres d’activitat econòmica més importants de moltes poblacions costaneres. El Pla de Ports aprovat per l’actual Govern de la Generalitat no és coherent amb les directrius que el Pla Territorial General de Catalunya plantejava respecte al sistema portuari català: ordenar el front portuari, aconseguir l’especialització i la complementarietat dels grans ports i relligar les infraestructures portuàries amb la resta de xarxes de transport. El nombre d’embarcacions del litoral català és molt superior al d’amarratges i continuarà creixent, ja que estem molt lluny dels estàndards d’altres països marítims. Malgrat aquesta tendència, l’actual Pla de Ports no preveu adequadament quina és la capacitat d’absorció dels ports catalans. OBJECTIUS 1. Esdevenir la principal porta del sud d’Europa per a la ruta marítima dels vaixells de transport. 2. Esdevenir la gran zona logística de la Mediterrània Occidental. 3. Impulsar una aliança portuària per facilitar la coordinació de polítiques comunes entre els ports de l’Arc Mediterrani, afavorir el creixement de la regió i fer front a la situació privilegiada dels ports del nord d’Europa. 4. Ampliar les experiències de rutes entre Barcelona i Tarragona i altres ports de la Mediterrània. 5. Preparar els ports catalans per a la potenciació del transport marítim entre països de la Unió Europea (cabotatge o short sea shipping). 6. Preparar els ports catalans per a un augment del trànsit de passatgers. 7. Integrar els ports als seus entorns territorials i resoldre els problemes d’accessibilitat. 8. Ordenar el front portuari català d’acord amb les noves tendències de desenvolupament econòmic i de competència internacional. 9. Establir les línies estratègiques per aconseguir una major especialització dels ports de Barcelona i Tarragona i proposar graus de col·laboració i complementarietat entre ells i amb la resta de ports comercials del litoral català. 10. Impulsar un nou Pla de Ports que contempli la posada en funcionament del Front Portuari Català per coordinar l’activitat dels ports comercials, plantejant dues estratègies diferenciades: una per als ports de Tarragona i Barcelona, i una altra per als ports comercials de la Generalitat, que són els de Sant Carles de la Ràpita, Vilanova i la Geltrú i Palamós. 275 �11. Coordinar l’activitat dels ports esportius i evitar que el nombre d’embarcacions sigui molt superior al d’amarratges, com passa actualment. 12. Garantir la seguretat de totes les operacions i instal·lacions portuàries. - Port de Barcelona: la porta logística del sud d’Europa El port de Barcelona s’ha de convertir en el gran centre de distribució del sud d’Europa. Les obres d’ampliació actuals del port de Barcelona, previstes ja en el seu pla director, permetran doblar-ne la superfície de servei, i l’any 2015 doblar el trànsit general fins a 60 milions de tones, 3,5 milions de contenidors i més de 900.000 creueristes, i crear una gran zona d’activitats logístiques (ZAL). Aquest port s’ha especialitzat en mercaderia general i en contenidors, i s’ha convertit en la principal seu de creuers de la Mediterrània Occidental. Ara bé, el port de Barcelona continua tenint pendent de resolució la millora dels seus accessos viaris i ferroviaris, així com la relació amb els centres logístics i les centrals integrades de mercaderies. OBJECTIUS 1. Convertir el port de Barcelona en el gran centre de distribució del sud d’Europa. 2. Resoldre els accessos al port de Barcelona. MESURES Culminar les obres d’ampliació programades. Prioritzar l’accés viari directe a la nova ampliació del port i el manteniment lliure de congestió de l’N-II i de l’A-7. Facilitar l’accés ferroviari en les tres amplades: mètrica, ibèrica i, sobretot, internacional, i la creació de noves línies per al transport de mercaderies entre la Península Ibèrica i Europa. Crear noves àrees logístiques de gran superfície a la Catalunya Central i al Baix Penedès (ports secs). - Port de Tarragona: especialització i diversificació El port de Tarragona té una gran especialització en productes petrolers, però ha de continuar diversificant la seva activitat, ampliant la superfície destinada a contenidors i a transport de vehicles, i apostar també pels creuers de passatgers. El seu pla director ja preveu una duplicació de la superfície, però també necessita resoldre els seus accessos. 276 �OBJECTIUS 1. Convertir el port de Tarragona en port de la nova gran àrea econòmica de Catalunya i reforçar-lo com a port de referència de Saragossa i l’Aragó. 2. Diversificar l’activitat econòmica. 3. Resoldre el problema dels accessos al port de Tarragona. MESURES Culminar les obres previstes en el pla director del port de Tarragona. Connectar el port de Tarragona amb les autopistes A-7 i A-2, amb la nova autovia N-340 i amb l’Eix Transversal. Dotar el port d’un accés ferroviari al Corredor Mediterrani, mitjançant la nova línia Madrid–Barcelona, i a la futura línia ferroviària de mercaderies que el connecti amb Europa. - Nou Pla de Ports de Catalunya El Pla de Ports de Catalunya no serveix per reforçar la dinàmica econòmica de les poblacions del litoral català. A part d’oblidar-se de la coordinació necessària de tots els ports catalans (també Barcelona i Tarragona), es concentra en la problemàtica de les instal·lacions esportives i no analitza la importància del sector pesquer. Ens proposem elaborar un nou Pla de Ports de Catalunya amb els objectius següents: OBJECTIUS 1. Incorporar al nou Pla de Ports de Catalunya les anàlisis i les propostes relatives als vessants comercials, industrials, pesquers, de transport de mercaderies, passatgers i activitats logístiques dels ports. 2. Redactar nous plans estratègics per als ports de Sant Carles de la Ràpita, Vilanova i la Geltrú i Palamós que assegurin un estret lligam entre el port, la ciutat i el seu entorn. 3. Incloure en els plans estratègics el disseny de polítiques econòmiques comercials i logístiques que facilitin l’ús d’aquestes infraestructures per part dels diferents sectors productius de la zona. 4. Aplicar el principi de subsidiarietat i crear òrgans gestors de cadascun dels ports comercials amb una forta participació municipal. 277 �5. Impulsar l’aprovació de plans especials, ja previstos a la Llei de ports, com a instrument de planificació de l’activitat portuària i els seus lligams amb els teixits urbans, les xarxes de comunicacions i les estratègies econòmiques i urbanístiques municipals. MESURES Identificar la capacitat d’absorció d’embarcacions del litoral català per tal que aquesta dada ordeni les previsions futures del Pla de Ports de Catalunya. Incorporar al Pla de Ports mesures que contemplin tots els aspectes relacionats amb les marines seques, fixant-ne la possible localització, la capacitat i la integració urbana, territorial i paisatgística. Adoptar dues estratègies diferenciades, una per als ports de Tarragona i Barcelona, i una altra per als ports comercials de la Generalitat, que són els de Sant Carles de la Ràpita, Vilanova i la Geltrú i Palamós Evitar la construcció de nous ports al Maresme. Acordar una moratòria fins a l’any 2015 en la construcció de ports esportius a les comarques tarragonines ja que l’oferta és molt superior a la demanda (exceptuant el cas del port nou de Salou, que substituirà l’actual, perquè s’ha de desmantellar). En el Pla de Ports, donar a les Terres de l’Ebre, per la seva especial importància econòmica, una atenció diferenciada per als embarcadors que serveixen les muscleres. El Pla de Ports, igual que les lleis sectorials de ports i costes, ha de preveure les obligacions adquirides per les empreses concessionàries de realitzar el manteniment de la dinàmica de les sorres del litoral (pas de llevant a ponent, dragatge de les bocanes, espigons etc.) 5.1.6. Aeroports El sistema d’aeroports espanyol, dissenyat pel Govern de l’Estat, al servei d’AENA i d’Iberia, vol la potenciació de l’aeroport de Madrid–Barajas i la subordinació de la resta, inclosos els catalans, a aquesta estratègia. Aquest sistema és coherent amb el model polític i territorial del PP d’una Espanya centralitzada que gira l’esquena a Europa. Són elements clau de l’estratègia econòmica de Catalunya la potenciació dels aeroports, la seva interconnexió ferroviària a la gran velocitat i el foment de la indústria i l’activitat aeronàutica. Davant una proposta de sistema aeroportuari dissenyat amb visió ibèrica, volem que cada aeroport català i espanyol tingui un paper a la xarxa europea. L’estímul de la 278 �competència permetrà assolir l’objectiu de la bipolaritat Barcelona–Madrid del sistema espanyol. El model d’AENA fomenta la concentració i la congestió a Madrid i va en contra del reequilibri territorial. D’altra banda, és un model de gestió centralitzada i en règim de monopoli que perjudica els usuaris i dificulta l’entrada de nous operadors. És un model obsolet només aplicable a països amb característiques físiques complexes, quan la tendència internacional actual és la fragmentació dels antics sistemes aeroportuaris estatals. Aquesta forma de gestió no contribueix a desenvolupar tot el potencial del sector aeroportuari espanyol i molt menys el dels aeroports de Catalunya. D’altra banda, el sistema de subsidis creuats és opac i ineficaç. Actualment, el sector aeri està sotmès a un important procés de reestructuració dominat per la creació de tres grans grups o aliances de companyies aèries: One World–Iberia, Skyteam–AirFrance–Alitalia i Star Alliance, integrada per Spanair, SAS i Lufthansa. Mentre que el primer grup aposta per operar a l’entorn de l’aeroport de Madrid–Barajas i el segon pels aeroports italians i francesos, el tercer grup, Star Alliance, presenta oportunitats per a un hub9 al sud d’Europa. Aquesta nova situació es complementa amb l’aparició de nous actors: les companyies de baix cost Ryanair, EasyJet i Go. OBJECTIUS 1. Dotar-se dels instruments planificadors que permetin a la Generalitat incidir en les decisions estratègiques més importants d’aquest sector. 2. Poder influir en les tendències actuals de reorganització del sector i, de manera particular, aconseguir que l’aeroport de Barcelona tingui autonomia suficient per relacionar-se amb One World i la resta de grups. 3. Aconseguir que cada aeroport català i espanyol tingui un paper a la xarxa europea. 4. Estimular les potencialitats de tots els territoris i els seus aeroports que, amb plena independència de gestió i autonomia financera, competiran sense subordinació. 5. Dotar-se d’una política estratègica específica per al sector aeroportuari. Cal elaborar un pla estratègic dels aeroports de Catalunya que permeti ocupar diferents segments del mercat aeroportuari. En aquest sentit, són imprescindibles les polítiques relacionades amb les infraestructures aeroportuàries i les polítiques econòmiques complementàries per al seu desenvolupament. 6. Facilitar, a l’entorn dels aeroports, un nou sector econòmic generador de riquesa i de noves oportunitats empresarials i laborals. 7. Fer la gestió dels aeroports més transparent i més arrelada al territori. 9 Aeroport hub és l’aeroport en què el percentatge de passatgers que hi transborden és alt en relació amb el total anual de passatgers que l’utilitzen. 279 �8. Garantir la continuïtat de la inversió pública i impulsar l’entrada de finançament privat. 9. Contribuir a la modernització del conjunt d’aeroports. 10. Impulsar el gran potencial que té Catalunya per a la càrrega aèria. 11. Fer de l’aeroport del Prat un autèntic intercanviador multimodal amb connexió ferroviària de gran velocitat amb els aeroports de Girona i Reus. 12. Potenciar les infraestructures internes de l’aeroport en dos àmbits (passatgers i càrrega), per recuperar la nostra competitivitat. 13. Millorar els serveis d’inspecció sanitària i veterinària dels ports i els aeroports catalans, demanant el traspàs de les competències pertinents per evitar la pèrdua de competitivitat respecte d’altres. 14. Impulsar iniciatives encaminades a desenvolupar l’aviació general i l’esportiva, donant més protagonisme a les iniciatives locals, així com recuperar el protagonisme de Catalunya en el sector aeronàutic. 15. Fer que l’aeroport de Barcelona esdevingui el gran hub (aeroport de connexió) europeu i intercontinental del Mediterrani Occidental. Multiplicar per quatre els passatgers que fan transbord al Prat. 16. Incrementar l’autonomia i la gestió empresarial de l’aeroport de Barcelona. Aquesta autonomia i gestió empresarial també s’ha d’estendre a la resta d’aeroports comercials de Catalunya. 17. Col·locar els aeroports de Reus i de Girona com a aeroports internacionals amb el desenvolupament de nínxols específics de mercat: turístic, companyies de baix cost i càrrega, però també comptant amb serveis regulars domèstics operats per companyies d’aviació regional. 18. Connectar per via ferroviària els aeroports de Reus i Girona amb Barcelona i el seu aeroport per optimitzar el potencial de la seva complementarietat. 19. Fer que l’aeroport de la Seu d’Urgell també esdevingui un aeroport internacional vinculat al turisme i a l’accessibilitat d’Andorra i dels Pirineus. 20. Crear una xarxa d’aeroports regionals que incorpori els nous aeroports de les terres de Lleida, de la Catalunya Central i de les terres de l’Ebre. 21. Trobar una localització per al segon aeroport d’aviació general i esportiva de la regió metropolitana de Barcelona. 22. Complementar la xarxa d’aeroports d’Empuriabrava, Manresa (Sant Fruitós de Bages), Igualada–Òdena i la Cerdanya amb el desenvolupament de pistes auxiliars per a treballs forestals, agrícoles, emergències, heliports i hidroports. 280 �23. Contribuir a l’impuls del sector aeronàutic en els vessants educatiu (enginyeria, pilots, controladors, manteniment, personal de vol, etc.) i empresarial (disseny, fabricació de components, serveis aeroportuaris, companyies aèries, etc.). Actualment, s’estan desenvolupant ja un conjunt d’iniciatives vinculades als aeroports existents, a les universitats i a zones industrials, que configuren els futurs districtes industrials aeronàutics. 24. Minimitzar els impactes ambientals dels aeroports. MESURES Constituir societats de gestió per als aeroports catalans, societats anònimes amb participació dels tres nivells de l’Administració i del sector privat. Mantenir-ne la titularitat pública. Crear consells territorials de gestió participativa i pròxima dels aeroports, amb uns aeroports més transparents i més arrelats al territori. Elaborar el Pla Estratègic dels Aeroports de Catalunya, que ha de completar, de manera especial, actuacions que permetin la complementarietat dels aeroports de Girona i Reus en relació amb el de Barcelona; impulsar l’aeroport de Lleida per a la seva adequació al transport de passatgers i mercaderies; assegurar la intermodalitat als aeroports i convertir l’aeroport de la Seu–Andorra en una aeroport binacional. Incrementar el moviment d’avions de 400 places al Prat, el transport de mercaderies, la ubicació d’hangars de manteniment, noves àrees d’acollida de viatgers i connexions viàries i ferroviàries fàcils amb l’entorn, per tal que Barcelona esdevingui el hub (aeroport de connexió) del sud d’Europa. Crear un sistema aeroportuari espanyol bipolar. Construir la ciutat aeroportuària i articular l’àrea econòmica aeroportuària. En particular, crear l’observatori de l’ocupació aeroportuària per tal d’adequar les ofertes formatives a les noves ocupacions generades a l’entorn d’aquesta activitat econòmica. Impulsar el gran potencial de Catalunya per a la càrrega aèria. Això comporta reclamar a l’Estat el traspàs i la constitució d’una empresa autònoma gestora de la terminal de càrrega de l’aeroport de Barcelona i afegir a aquest projecte la proposta d’integrar l’aeroport de Barcelona i la plataforma logística del Delta del Llobregat, l’aeroport de Reus i la plataforma logística del Camp de Tarragona, l’obertura dels punts d’inspecció fronterera les 24 hores del dia i un nou centre de càrrega aèria a l’aeroport de Reus. Fer de l’aeroport de Barcelona un autèntic intercanviador multimodal amb connexió ferroviària de gran velocitat amb els aeroports de Girona i Reus. Construir els aeroports regionals de Lleida, l’Ebre i la Catalunya Central. 281 �Planificar el creixement dels aeroports d’aviació general i esportiva com el de Puigcerdà–La Cerdanya, Igualada–Conca d’Òdena, Lleida, Empuriabrava i terres de l’Ebre. Crear les condicions per a una major participació d’empreses catalanes en els grans projectes industrials d’aerobús i dels altres constructors aeronàutics, reforçant el paper d’institucions com la BAIE (Barcelona Aeronàutica i de l’Espai). Ampliar l’oferta formativa superior en especialitats relacionades amb l’aeronàutica, com l’enginyeria aeronàutica, la creació d’MBA (Màster en Administració d’Empreses) especialitzats en el transport aeri, la creació d’un centre de controladors aeris, formació de pilots, etc. Fer que Barcelona pugui esdevenir un lloc de trobada professional del sector del transport aeri a escala nacional i internacional. 5.1.7. La logística, factor de competitivitat En general, a tot el territori català cal potenciar les activitats lligades a la logística, el transport i la distribució, com a instrument que doni competitivitat a l’activitat pròpiament portuària, a la indústria i al comerç, i que generi valor afegit amb la manipulació de les mercaderies. Caldrà potenciar les zones d’activitats logístiques lligades a aquestes infraestructures i als aeroports, i fomentar la instal·lació de la indústria transformadora. Les ampliacions dels ports de Barcelona i Tarragona, previstes en els corresponents plans directors, plantegen increments notables de les respectives àrees logístiques, però així i tot aquests creixements semblen insuficients per cobrir la demanda. La nostra proposta de política portuària i el nostre model territorial vol prefigurar les solucions que cal donar a les necessitats de noves superfícies industrials i d’activitats logístiques, i planteja la creació d’una gran àrea logística (port sec) al Baix Penedès, compartida entre el ports de Tarragona i de Barcelona, i una altra a la Catalunya Central per al Port de Barcelona. Un element fonamental del mapa logístic de Catalunya és la proximitat entre aeroports, ports, nova xarxa ferroviària de mercaderies i nusos de la xarxa viària. El model que ha creat CiU, en els més de 23 anys de govern, ha concentrat les instal·lacions logístiques a la franja litoral. Nosaltres volem acabar amb aquest model i estendre els centres logístics a la Catalunya interior. Les terres de Ponent i la Catalunya Central tenen una situació privilegiada per esdevenir el gran motor logístic de Catalunya. Per superar el dèficit d’infraestructures d’accés als ports i resoldre els problemes de coordinació entre els diferents sistemes de transport viari, portuari, ferroviari i aeroportuari, ens proposem crear un consorci de gestió portuària amb participació de totes les administracions, que afronti amb decisió la solució dels dèficits infraestructurals, especialment els d’accés ferroviari amb amplada internacional. El consorci vetllarà per a la ubicació de zones d’activitat logística associada als ports. 282 �OBJECTIUS 1. Permetre l’establiment d’un sistema de nusos abundant que actuï com a sistema logístic per a tot Catalunya. 2. Crear un eix de desenvolupament nou a la Catalunya interior: l’eix transversal (Lleida–Tàrrega–Cervera–Igualada–Manresa–Vic–Girona–Figueres), que estigui perfectament connectat als corredors del Mediterrani i de l’Ebre, i que alhora permeti la connexió transpirinenca amb Europa. 3. Ampliar el Corredor Mediterrani des del congestionat front litoral cap a la Catalunya interior. 4. Facilitar el transvasament entre els modes i potenciar l’ús del ferrocarril per a les llargues distàncies, mitjançant la creació de centrals de mercaderies i àrees logístiques en els punts d’encreuament de les principals infraestructures viàries i ferroviàries (Lleida, Cervera/Tàrrega, Igualada, Manresa, Vic, Figueres, L’Aldea, Tarragona, El Vendrell, La Llagosta, Girona). 5. Aprofitar el lligam de la logística amb les noves tecnologies. Caldrà reservar espais per ubicar activitats relacionades amb les noves tecnologies, el coneixement, la informació, la investigació i el transport, i situar-nos al front de les grans àrees urbanes del món que saben resoldre de manera adequada treball, creixement, sostenibilitat i qualitat de vida. 6. Potenciar les activitats lligades a la logística, el transport i la distribució, com a instrument que doni competitivitat a l’activitat pròpiament portuària, a la indústria i al comerç, i que generi valor afegit amb la manipulació de les mercaderies. 7. Potenciar les zones d’activitats logístiques lligades a aquestes infraestructures i fomentar la instal·lació de la indústria transformadora. 8. Prefigurar les solucions que cal donar a les necessitats de noves superfícies industrials i d’activitats logístiques mitjançant una nova política portuària i el nostre model territorial. MESURES Crear una gran àrea logística (port sec) al Baix Penedès, compartida entre els ports de Tarragona i Barcelona. Crear una altra gran àrea logística a la Catalunya Central per al port de Barcelona. Crear noves centrals intermodals i zones logístiques de mercaderies a l’Empordà, l’aeroport de Girona, Cervera/Tàrrega, Igualada, Manresa, Vic, Olot o ampliar les existents a Lleida, Tarragona/Reus i La Llagosta. 283 �Crear una gran zona logística a les terres de l’Ebre (L’Aldea). Potenciar la Pobla de Segur com a centre de distribució dels Pirineus. Crear un consorci de gestió portuària amb participació de totes les administracions, que afronti amb decisió la solució dels dèficits infraestructurals, especialment els d’accés ferroviari amb amplada internacional. El consorci vetllarà per la ubicació de zones d’activitat logística associada als ports. 5.1.8. Energia En el nostre país, malgrat el discurs nacionalista del darrer Govern durant 23 anys, cal destacar que, pel que fa a la política energètica, hem viscut una pèrdua de capacitat de decisió. El Govern de la Generalitat ha permès que diverses companyies elèctriques que operaven al Principat amb centre de decisió a Barcelona hagin estat absorbides per una única empresa privada amb centre de decisió a Madrid, acceptant un nivell d’inversions insuficient que ha perjudicat la qualitat del servei. A Catalunya, la separació entre les grans zones productores d’energia elèctrica i les zones on es concentra la demanda, fa necessària l’existència d’una xarxa de línies elèctriques que connecti els centres productors amb els centres de consum. A més, l’energia elèctrica té la singularitat que la generació, el transport, la distribució i el consum funcionen en temps real, ja que no es pot emmagatzemar. Per tant, aquesta xarxa ha de ser suficientment segura com per garantir el subministrament en els casos d’interrupció parcial del servei. Així mateix, aquesta xarxa ha de permetre les connexions necessàries, a escala internacional i amb la xarxa de l’Estat, per una òptima regulació del conjunt del sistema i per facilitar els intercanvis d’energia entre les diferents àrees geogràfiques. La xarxa elèctrica catalana totalitza gairebé 100.000 km de línies elèctriques, amb 52.000 km de baixa tensió (inferior a 1 kV) i 46.000 km d’alta tensió (superior a 1 kV), dels quals 9.000 km corresponen a la xarxa de transport i subtransport. Aquesta estructura de la xarxa comporta la necessitat de realitzar inversions importants cada any per assegurar la qualitat del subministrament. D’altra banda, Catalunya es troba pràcticament a la cua en el foment de l’energia renovable. Efectivament, en l’energia eòlica fa molts anys que la situació està aturada i en el foment de les altres energies renovables (solar, minihidràulica, geotèrmica, residus, biomassa, etc.) encara s’ha avançat molt menys. S’han d’establir mecanismes per facilitar l’expansió i la connexió d’aquestes noves fonts a la xarxa general d’energia per garantir-ne la viabilitat econòmica. Actualment Catalunya només disposa d’una potència instal·lada en energia eòlica de 83,5 MW, superada de molt per Galícia (973 MW), Navarra (597 MW), Castella–la Manxa (464 MW) o Aragó (465), entre d’altres. La manca d’iniciativa del Govern català en aquest àmbit contrasta amb moltes de les iniciatives del món local, que s’han dotat de programes i plans energètics força ambiciosos. A la Cimera de Johannesburg, la UE va anar més enllà i va plantejar 284 �incrementar la participació de les energies renovables fins al 15% de cara al 2010. Les previsions presentades pel Govern en el Pla de l’Energia a Catalunya per al 2010 se situen, a més, lluny de les expectatives de creixement de moltes comunitats autònomes de l’Estat i de les d’altres països europeus líders en l’ús de l’energia eòlica. Pel que fa a la xarxa de transport de gas, tant Catalunya com Espanya no disposen d’una producció de gas significativa. Per tant, depenen del gas natural exterior per cobrir les seves necessitats. OBJECTIUS 1. Les energies renovables han de jugar un paper essencial en el nou model energètic. En aquest sentit, es pretén aconseguir que el 2010, a Catalunya, entre el 12% i el 15% de l’energia primària sigui d’origen renovable. 2. Limitar l’evolució futura del consum d’electricitat, fomentant l’estalvi energètic, i millorar-ne l’eficiència. 3. Millorar la qualitat del servei elèctric i del subministrament de gas canalitzat. 4. Garantir el subministrament elèctric a tot el territori cobrint la demanda estimada de consum i garantir el menor cost possible. 5. Facilitar l’accés dels consumidors catalans a altres productors i garantir la capacitat real d’elecció del consumidor. 6. Ampliar el servei de gas canalitzat i la xarxa secundària de transport de gas. MESURES Mesures per tal d’aconseguir que una part creixent de l’energia primària sigui d’origen renovable (horitzó 2010) Posar en marxa mesures econòmiques i fiscals per afavorir la producció d’energies renovables. Reformar l’actual sistema de primes del règim especial per potenciar la cogeneració i les energies renovables, donant estabilitat a la retribució per kW/h generat. Instal·lar plaques solars a prop de 8.000 sostres de Catalunya i elaborar un pla de crèdits tous per a la instal·lació de plaques solars. Aplicar de manera immediata als edificis de la Generalitat criteris d’eficiència, amb la instal·lació de captadors d’energia solar en els de nova construcció i la construcció d’edificis energèticament eficients, avançant-nos en l’aplicació de la directiva sobre control i estalvi d’energia en els edificis que ha aprovat la UE. 285 �Conrear i aprofitar els anomenats biocombustibles o biocarburants. Redactar un nou pla de parcs eòlics que permeti la instal·lació de nous parcs eòlics amb un mínim de potència instal·lada de 1.500 MW, que siguin respectuosos amb el medi i el paisatge i que permetin la transició a noves energies renovables. D’acord amb el Consell de Seguretat Nuclear, fer un seguiment dels plans de manteniment de les centrals nuclears i reclamar a l’Estat la solució al problema dels residus. Afavorir el comerç de productes de baix consum i difondre els avantatges de l’eficiència energètica en tots els sectors de consum, de manera que la ciutadania assumeixi la cultura del baix consum energètic, de l’estalvi o el que es coneix com a negawat. Mesures per garantir el subministrament a tot el territori, d’acord amb la demanda estimada de consum elèctric al menor cost possible Dotar de l’estructura i la dimensió adequades les xarxes de transport, transformació i distribució, en relació amb la situació i el volum de la producció i el consum. Garantir a tota la població, mitjançant certificació emesa per una part no implicada directament, l’acompliment de les normes internacionals més estrictes en matèria dels efectes dels camps electromagnètics sobre la salut de les persones i de l’impacte ambiental sobre el territori. Realitzar un pla anual de soterrament i de desplaçament de les línies que afectin zones densament poblades. Proposar i estudiar, juntament amb els municipis afectats, les compensacions de les empreses elèctriques en benefici de les persones que viuen en els territoris pels quals passaran les noves línies. Fer un seguiment anual de l’evolució del consum elèctric a Catalunya i informar-ne al Parlament durant el primer trimestre de cada any. Assegurar la construcció i posada en marxa del mínim de grups necessaris de cicle combinat per garantir el subministrament elèctric futur durant el període 2004-2010, d’acord amb l’evolució de la demanda. Elaborar i aplicar un pla d’emplaçaments de noves centrals basat en la distribució de petites unitats properes a les zones de consum. Reforçar la interconnexió de la xarxa elèctrica catalana amb la de la resta d’Espanya i amb França, per millorar el marge de seguretat del subministrament elèctric i per facilitar la connexió amb altres generadors de les xarxes europees. Preparar simultàniament amb la mesura anterior un pla de reordenació de línies per reduir l’impacte ambiental del conjunt de línies d’alta tensió. 286 �Mesures per facilitar l’accés dels consumidors catalans a altres productors i garantir la capacitat real d’elecció Facilitar l’entrada de nous operadors de generació d’energia elèctrica al mercat per millorar la competència i la capacitat real d’elecció de proveïdor. Garantir a la població afectada, mitjançant certificació per part no implicada, l’acompliment de les normes internacionals més estrictes en matèria dels efectes dels camps electromagnètics sobre la salut de les persones i de l’impacte ambiental sobre el territori. Estudiar, juntament amb els municipis afectats, les possibles compensacions de les empreses elèctriques en benefici de les persones que viuen en els territoris pels quals passaran les noves línies. Mesures per millorar la qualitat del servei elèctric Renegociar el Protocol d’acord entre el Departament d’Indústria i l’actual empresa Fecsa-Enher, signat el desembre de 1998, amb l’objectiu de millorar el nivell de qualitat del subministrament elèctric. Disposar i aplicar els recursos adients per fer front a les inversions necessàries per obtenir la qualitat de servei requerida pels consumidors de Catalunya. Reformar l’actual reglament de qualitat posant l’accent en l’anàlisi i el seguiment de les avaries, la informació al consumidor i l’edició de recomanacions periòdiques dirigides a les empreses distribuïdores i als consumidors. Preparar un pla d’extensió de la xarxa de distribució que asseguri que, en un termini de cinc anys, tots els municipis de Catalunya de més de 2.000 habitants no tindran alimentació en antena sinó que formaran part d’una xarxa mallada o tindran doble alimentació. Un cop preparat l’esmentat pla, se’n prepararà un de nou per estendre’l als municipis de més de 500 habitants. Mesures per limitar l’evolució futura del consum d’electricitat Preparar programes específics de promoció de l’estalvi d’energia elèctrica, tant per al consum domèstic com per a l’industrial. Negociar amb el Govern de l’Estat el restabliment d’un fons destinat a la gestió de la demanda. Estudiar l’establiment d’un nou sistema tarifari que fomenti l’estalvi d’energia elèctrica i que no es gravi a l’usuari. Donar suport a la comercialització de productes de baix consum. Difondre els avantatges de l’eficiència energètica en tots els sectors de consum, de manera que la ciutadania assumeixi la cultura del baix consum i l’estalvi energètic. 287 �Mesures per ampliar el servei de gas canalitzat i la xarxa secundària de transport de gas Redactar un nou pla de gasificació que ampliï la xarxa de gas en 500 km més en el període de 3 anys. Dotar de subministrament de serveis de gas 196 municipis que ara no estan incorporats a la xarxa. Crear un pla de suport financer al desplegament de la xarxa secundària de transport de gas i de la dotació de serveis de distribució de gas a nous municipis de Catalunya, amb especial atenció als municipis petits, i adaptar aquest Pla a les prioritats de reequilibri industrial i/o territorial. Negociar amb Gaz de France per fer viable la connexió a la xarxa de gas natural de la Vall d’Aran. Negociar amb el Govern de l’Estat el volum de compensació econòmica mitjançant modificació de la legislació vigent per tal d’obtenir un índex de compensació en l’extensió de la xarxa que atengui a criteris de reequilibrament industrial i/o territorial. Negociar amb les empreses de gas l’extensió de tubs per a la xarxa de telecomunicacions. 288 �5.1.9. Telecomunicacions Competència i equilibri territorial. Banda ampla a tot Catalunya El model de liberalització de les telecomunicacions impulsat, en general, a Europa ha demostrat tenir greus mancances: desequilibris territorials, fallides, pèrdues de llocs de treball, etc. Molts països, regions i ciutats s’estan replantejant les actuacions en matèria de telecomunicacions. Com a principi general podem dir que a Catalunya cal promoure la competència i garantir l’equilibri territorial, amb l’objectiu general de proporcionar servei de banda ampla a tots els ciutadans i ciutadanes i a totes les empreses del país, per tal que els ciutadans es puguin beneficiar dels serveis avançats de les telecomunicacions (informació, formació, telemedicina, etc.) i les empreses puguin millorar l’eficiència, competitivitat i l’aplicació d’innovacions. OBJECTIUS 1. Dotar Catalunya de les infraestructures necessàries per dur la banda ampla a tot el territori, a un preu raonable i en un escenari de competència real. Per tant, planificar i promoure la construcció d’una xarxa de BA adequada als interessos generals del país, mitjançant la concertació d’inversions publiques i privades. 2. Fomentar la inversió empresarial en el camp de les telecomunicacions, la xarxa energètica i en R+D+I, i ampliar-la a nous sectors. 3. Promoure la competència. Per fer-ho, les administracions han d’actuar de facilitadores (drets de pas, infraestructures, grans consumidors, etc.) per als operadors. 4. Garantir l’equilibri territorial ajudant al desplegament i incentivant-lo a les àrees on les operadores no tenen un mercat suficient (agregació de demanda, ajuts, etc.). 5. Dotar les administracions d’eines d’ordenació, planificació i gestió de les telecomunicacions, així com de les infraestructures necessàries per garantir els serveis als catalans. 6. Definir els nivells de compromís dels serveis de telecomunicacions que es volen per al territori. 7. Acordar amb els diferents operadors els plans de desplegament que garanteixin l’arribada de la banda ampla a tot el país. 8. Ordenar un sector on existeixen molts tipus de xarxes i tecnologies: mòbils, telefonia, ADSL, Cable, Wi-fi, televisió, etc., amb diferents graus de cobertura. 289 �MESURES Mesures per fer arribar la banda ampla a tot Catalunya Estructurar la xarxa de telecomunicacions de Catalunya en tres nivells: una xarxa nacional i internacional, una xarxa interurbana de transport i les xarxes d’accés. La xarxa nacional i internacional està formada pels mitjans que permeten enllaçar Catalunya amb la resta d’Espanya i l’estranger. És un mercat amb suficients operadors internacionals i nacionals. − La xarxa interurbana de transport ha de permetre enllaçar de manera estructurada els diferents pobles de Catalunya. Avui dia hi ha comarques i pobles sense una correcta cobertura i, en la majoria dels casos, sense competència. Localret proposa la cobertura territorial mitjançant una estructura funcional de quatre anelles. La seva implantació pràctica, sigui mitjançant sistemes de consorci amb operadors d’infraestructura o fets directament per la pròpia Administració, permetrà posar a disposició dels operadors de serveis la capacitat de transmissió necessària d’acord amb el pla d’infraestructures proposat. − Les xarxes d’accés són les que, dins de cada ciutat o poble, uneixen els diferents terminals dels clients amb les centrals de telecomunicacions locals, i s’hauran de desenvolupar amb la col·laboració dels municipis. Són de desplegament difícil i car, però s’estan desenvolupant tecnologies que en molts casos facilitaran el procés ( Wi-Fi, LMDS, PLC, etc.). − Col·laborar amb els operadors de telecomunicacions per a la planificació i la implantació de les infraestructures necessàries i establir un nou marc relacional entre operadores i administracions. Elaborar, amb la participació i implicació dels governs locals, un nou pla director de les infraestructures de telecomunicacions de banda ampla, coordinat amb el desplegament d’altres infraestructures, amb l’objectiu de promoure el total desplegament de la banda ampla a tot el territori. Promoure experiències pilot de ciutats: xarxes sense fils, fibra òptica fins a l’usuari, accés per la xarxa elèctrica (Power Line Comunications), etc. Redefinir les infraestructures de telecomunicacions com a suport d’un servei bàsic i de provisió obligatòria per a la qualificació de sòl urbà. Promoure la rehabilitació d’edificis antics i la dotació d’ajuts per a la seva adaptació a les normes de les instal·lacions de telecomunicacions i vetllar pel compliment de les normes vigents (ITC) en les noves edificacions. Incorporar a tots els projectes d’infraestructures públiques de qualsevol mena, l’anàlisi i, si s’escau, la conseqüent obra civil per al desplegament de les xarxes de telecomunicacions. Promoure experiències d’ús dels sistemes de telecomunicacions capdavanters per part de l’administració pública, assumint un paper actiu i pioner en l’aplicació de les 290 �innovacions. Així mateix, potenciar el projecte I2CAT com a banc de proves d’Internet avançat a Catalunya, experimental i obert, on universitats, operadors, empreses i administracions públiques provin les noves tecnologies, serveis i aplicacions abans del seu desplegament massiu. Constituir un Observatori de les Telecomunicacions com a eina per a l’anàlisi i la planificació estratègica de la política de TC. Aconseguir els fons estructurals europeus (ETEN i altres) per finançar el desenvolupament d’infraestructures de telecomunicacions. Desenvolupar la normativa adient per garantir la seguretat de la informació i que les empreses productores de software assumeixin les seves responsabilitats i, si s’escau, revelin les vulnerabilitats dels seus productes als seus clients. 291 �6. LA DEFENSA DEL MEDI AMBIENT PER UN DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE 6.1. L’aigua: planificar, invertir, estalviar i administrar amb justícia Una gestió sostenible de l’aigua per garantir-ne el subministrament El principal problema hidràulic a Catalunya se centra actualment en el subministrament de la regió metropolitana, juntament amb la defensa de l’Ebre (un conjunt de més de 4,5 milions d’habitants), a causa dels períodes cada cop més persistents de sequera, d’una escassa capacitat de reserva i de les greus mancances en la qualitat del subministrament. Catalunya en el seu conjunt no és deficitària en aigua, però sí és cert que les conques internes (on es concentra la major part de la població) pateixen problemes de quantitat i de qualitat en el subministrament d’aigua i, a determinats indrets, es pateixen greus deficiències per la sobreexplotació dels recursos hídrics o la contaminació dels aqüífers. Malgrat això, el Govern de la Generalitat no ha començat a prendre alguna mesura de caire estructural fins al 2001, com la construcció de la primera dessaladora a Blanes, així com alguna actuació aïllada de protecció dels aqüífers amb major pressió. Així doncs, garantir el subministrament d’aigua en quantitat i qualitat suficients és la prioritat de la nostra política hidràulica, així com protegir especialment l’Ebre i la quantitat i qualitat de les seves aigües, que actualment es troben en situació de risc. En aquests moments, es calcula que calen uns 100 hectòmetres cúbics d’aigua l’any addicionals per resoldre la demanda més immediata, i uns 250 hm3/any per cobrir les necessitats futures de les conques internes. El PSC proposa optar per una solució interna catalana que possibiliti un millor aprofitament dels recursos hídrics existents i la incorporació de fonts alternatives com la dessalinització o la reutilització. Una bona planificació i una bona gestió, basades en una concepció integral i sostenible de l’ús de l’aigua, ens ha de permetre obtenir els recursos suficients per donar resposta a les necessitats actuals i futures. Les mesures que els socialistes hem proposat, i que s’emmarquen dins de l’anomenat Pacte Català de l’Aigua, ens han de garantir la disponibilitat de 175 hm3/any d’aigua a curt termini i fins a 290 hm3/any a mig i llarg termini, recursos suficients per cobrir la demanda i els dèficits previstos. MESURES Mesures per al Pacte Català de l’Aigua Desenvolupar programes de consum i de gestió racionals que fomentin l’estalvi en tots els sectors. La gestió racional i acurada dels aqüífers i la recuperació de fonts que s’havien abandonat per excés de contaminació o de salinització permet assegurar unes aportacions addicionals d’aigua potable d’entre 10 i 20 hm3/any. 292 �Fer un pas endavant en l’aprofitament integral dels recursos i en la millora de la gestió, programes d’estalvi a tots els sectors, millora de les conduccions i instal·lacions existents, protecció de fonts i captacions estratègiques, etc. Articular diverses actuacions alternatives per tal de disposar, de manera immediata, de més de 175 hm3/any i per solucionar els problemes puntuals de subministrament d’aigua de boca. Obtenir part dels recursos a partir de l’aigua potable obtinguda a fins a tres plantes de dessalinització que s’instal·laran al litoral català (la primera ja funciona al delta de la Tordera). Totes aquestes plantes podrien aportar entre 60 i 120 hm3/any. Reutilitzar les aigües extretes de les depuradores i de les capes freàtiques per garantir els cabals ecològics, recs per a l’agricultura, jardins urbans i usos industrials. Per exemple, la reutilització de les aigües de la depuradora del Prat pot sumar 55 hm3/any, mentre que la resta de projectes en marxa sumaran fins a 70 hm3/any a curt termini i un potencial de gairebé 300 hm3/any a llarg termini. Interconnectar les xarxes existents per poder resoldre una situació d’emergència per manca d’aigua en algun territori català. Això no obstant, en cinc anys posarem en marxa les inversions necessàries perquè aplicant la tecnologia més avançada de potabilització, cada territori català arribi a l’autosuficiència. La protecció dels recursos hídrics i dels espais fluvials Però, per tal de disposar d’aigua en quantitat i qualitat, també és necessari recuperar els nostres rius i protegir l’espai fluvial i les fonts d’aigua subterrània. La legislació bàsica que ha de guiar tota la planificació hidràulica és la Directiva Marc 2000/60 del Parlament Europeu i del Consell, per la qual s’estableix un marc comunitari d’actuació en l’àmbit de la política d’aigües. El nou Govern de la Generalitat ha de garantir la disponibilitat del recurs assegurant, alhora, la seva qualitat i la protecció dels espais fluvials, dels aqüífers i del litoral, sotmesos sovint a fortes pressions. Disposar de la nova planificació hidràulica a Catalunya, a través del Pla de Gestió de Districte de Conca Fluvial, pendent des de fa anys, i que ha de ser el marc per actuar en tots els àmbits relacionats amb la gestió hidràulica. Encarregar a experts qualificats en aquest àmbit les actuacions que cal realitzar per retornar l’equilibri ambiental als rius catalans. D’acord amb el desenvolupament de la nova planificació, cal establir un programa específic per regular i fixar normes d’explotació, gestió i protecció de tots els aqüífers, així com delimitar la restricció d’usos a les fonts amb major risc de sobreexplotació, i la descontaminació progressiva dels aqüífers més afectats. 293 �Aplicar un pla de protecció i de prevenció d’inundacions per reduir al màxim el risc i els efectes de les inundacions, tant amb actuacions de planificació preventiva com amb l’establiment de limitacions urbanístiques a les zones inundables de major risc. Cal fixar, determinar i implantar, de manera prioritària, els cabals mediambientals o de manteniment (ecològics), en funció de cada tram de riu i amb criteris variables al llarg de l’any, així com actualitzar i revisar les concessions d’aigua actualment existents. Revisar el Pla de Sanejament (presentat recentment) per imposar noves fites de qualitat i de recuperació ecològica dels rius, i redefinir i intensificar els programes de control i vigilància del domini públic hidràulic davant dels riscos d’abocaments i de contaminació. Aplicar les directives comunitàries, tant la Directiva marc d’aigües com la Directiva de qualitat de les aigües, i desenvolupar una normativa pròpia per tal de garantir un major control en els punts de captació d’aigua potable, especialment en els que es considerin reserves estratègiques per la seva qualitat. Adoptar el concepte integrat d’una conca hidrogràfica i la gestió integral amb criteris únics dels recursos superficials i subterranis. Adoptar mesures de protecció del domini públic hidràulic i de recuperació dels rius i riberes més degradades. El Pla Hidrològic Nacional La presentació, debat i aprovació del Pla Hidrològic Nacional per part del Govern del Partit Popular, amb el suport de CiU, ha distorsionat i condicionat la política hidràulica dels darrers anys a Catalunya, ja que la gestió del Govern de la Generalitat en aquest àmbit sovint s’ha limitat a justificar el seu suport al Pla Hidrològic i al controvertit transvasament del riu Ebre que s’hi planteja. Efectivament, el Pla Hidrològic, ja vigent i convertit en llei, preveu transvasar anualment 1.090 hm3 d’aigua des del tram final del riu Ebre per cobrir tots els dèficits de les conques mediterrànies, des de la regió metropolitana de Barcelona fins a Múrcia i Almeria. Davant d’aquesta llei, els socialistes catalans (i també el PSOE, des d’on es va presentar un text alternatiu en el seu dia) hem rebutjat rotundament el transvasament proposat, fins i tot les aportacions previstes per a la regió metropolitana (de 190 hm3/any), ja que considerem que és injust, abusiu i absolutament insostenible carregar sobre el riu Ebre i sobre el seu delta la solució a tots els dèficits hídrics d’Espanya. El transvasament s’ha de considerar com l’últim recurs possible, un cop esgotades totes les polítiques de gestió eficients de l’aigua i d’aportació de fonts alternatives, aprofitant millor les noves tecnologies existents, principalment la dessalinització. A més, el projecte del Govern del PP no garanteix que l’aigua es tracti com un recurs estratègic i no com una simple mercaderia. Quant al transvasament previst per a Barcelona, el PSC reitera que es tracta d’un projecte innecessari, perquè els dèficits previstos es poden cobrir amb un millor aprofitament dels recursos ja existents i aplicant mesures alternatives. 294 �A més, des del punt de vista estrictament més mediambiental, el Pla Hidrològic Nacional no considera el cabal ecològic un requisit imprescindible a la zona de la desembocadura de l’Ebre, de manera que no es garanteix el manteniment de la plataforma deltaica per tal d’evitar la regressió i la salinització. Davant l’actual amenaça que suposa l’execució del Pla Hidrològic Nacional per als recursos de bona part de Catalunya (en concret, els rius i afluents de la part catalana de l’Ebre, que suposa la meitat del territori), els socialistes apostem per una política hidràulica menys agressiva, que respecti el territori i els ecosistemes, i que garanteixi de manera sostenible el subministrament d’aigua en condicions a tota la població. 295 �6.2. Fer compatible el creixement i el medi ambient A Catalunya hi ha una enorme sensibilitat pels temes relacionats amb la defensa del medi ambient. Però, malgrat la preocupació creixent per aquestes qüestions, no hi hagut una resposta adequada a l’actual Govern de la Generalitat, que s’ha limitat a crear una Conselleria específica de Medi Ambient, malgrat que a l’hora de la veritat, les diferents polítiques que incideixen en el tema continuen sense resoldre’s. La política urbanística i territorial de CiU ha consolidat un model de creixement basat en un aprofitament extensiu del sòl i en un nul respecte pels impactes que aquesta política té sobre els recursos naturals. Els espais naturals de Catalunya suporten un grau excessiu de pressió humana i no s’han aplicat els mecanismes per a la seva protecció. El litoral ha estat ocupat massivament amb tot tipus d’infraestructures que malmeten la costa, que s’ha convertit en una de les zones del país amb més risc de degradació. La gestió dels residus és un dels problemes mediambientals més greus, mentre que no para de créixer el volum de deixalles generades. No hi ha un pla coherent d’ubicació dels abocadors i no s’ha resolt satisfactòriament el problema de la contaminació dels aqüífers per nitrats. En l’àmbit forestal, no s’ha avançat en la definició del model que el país necessita per tal de fer realitat la conservació i l’ús sostenible de la biodiversitat. La solució als problemes mediambientals no és només el resultat de l’acció de govern. Cal basar les polítiques en relació amb el medi ambient sobre la base d’un ampli consens. I aquesta no ha estat la situació fins ara. La manca de comunicació clara entre legisladors i executors de les polítiques mediambientals ha estat sovint motiu de conflicte i de problemes innecessaris. El nou Govern de la Generalitat ha de consensuar les seves polítiques mediambientals a partir de la total participació i cooperació de la societat. Així doncs, en aquest sentit, cal fer una gestió responsable, en la línia de les directrius establertes a l’Estratègia de Desenvolupament Sostenible de la Unió Europea, per tal d’implementar polítiques efectives de qualitat ambiental. Per aconseguir aquest objectiu és necessari adoptar de manera urgent una estratègia per resituar el medi ambient i el desenvolupament sostenible a l’eix i al centre de la política catalana. Una estratègia que, com defineix el VI Programa de Medi Ambient de la UE, ha d’aconseguir la integració de les preocupacions mediambientals en totes les altres polítiques, la implantació del mercat i la col·laboració de la ciutadania. El medi ambient ja no es pot tractar com un fet aïllat. Es planteja a escala mundial una nova tendència: la necessitat d’apostar per una economia ambientalment sostenible, una “ecoeconomia”, capaç de demostrar que es pot reestructurar l’economia global per tal que sigui compatible amb l’ecosistema del planeta i amb el progrés econòmic. Els socialistes proposem, en el marc d’aquestes tendències mundials, una nova política mediambiental a Catalunya, amb l’objectiu fonamental de fer compatible la preservació de la diversitat biològica i la conservació dels nostres recursos naturals amb l’activitat i el progrés econòmic. 296 �Planificar el territori En les darreres dues dècades, a Catalunya, la qualitat de la major part de les àrees urbanes ha conegut millores assenyalades. Ara bé, l’evolució positiva no s’ha estès de manera homogènia sobre el conjunt del territori. Ans al contrari, a Catalunya subsisteixen i s’agreugen problemes de caire urbanístic, paisatgístic, funcional i ambiental, d’àmbit i, sobretot, supralocals. Entre aquests problemes territorials destaquen: les carències i els retards en les grans infraestructures d’accessibilitat exterior (aèria, portuària i ferroviària); l’exacerbació de la mobilitat en vehicle privat i la petitesa del transport públic; les mancances en la cobertura i l’accés a les noves tecnologies de la informació i la comunicació; el consum accelerat de sòl i el malbaratament d’energia i recursos hídrics; la urbanització poc ordenada i matussera d’espais de valor paisatgístic i la manca de preservació del patrimoni construït; la problemàtica irresolta dels residus urbans, agropecuaris i industrials; les desigualtats d’oportunitats en l’accés a la renda i als serveis a causa del lloc de residència; la carestia i dificultat en l’accés a l’habitatge; l’aparició i persistència d’àrees amb profundes problemàtiques socials i el desgavell del mapa administratiu. La concurrència d’aquestes mancances fa que bona part del territori de Catalunya conegui avui problemes que afecten la sostenibilitat ambiental, l’eficiència funcional, l’equitat social i la competitivitat econòmica del país. La incapacitat manifestada al llarg de més de vint anys per part del Govern de la Generalitat ha abocat el conjunt de Catalunya a una situació d’indefinició d’una estratègia territorial que descrigui i orienti les polítiques de gestió del territori i del conjunt dels espais naturals amb criteris de racionalitat i qualitat. Per això subsisteixen i s’agreugen aquests problemes de caire urbanístic, paisatgístic, funcional i ambiental. OBJECTIUS 1. Impulsar un nou model de ciutat compacta i accessible ambientalment sostenible i socialment equitativa tot revisant la normativa urbanística i el planejament territorial per tal de garantir-ho. 2. Dotar les ciutats d’equipaments i espais lliures, que possibilitin la coexistència de funcions variades, amb un equilibri entre funcions productives i residencials mitjançant l’impuls d’actuacions de rehabilitació urbana, donant major rellevància i connexió als espais públics i millorant l’eficiència i la universalització dels serveis urbans. Així mateix, es millorarà la qualitat ambiental de les ciutats a través d’actuacions diverses que passen per la reducció i millora de la gestió dels residus, la millora de la mobilitat i l’accessibilitat, l’increment de l’eficiència energètica i la millora de la qualitat ambiental urbana (olors, sorolls, parcs, espais públics accessibles, etc.). 3. Canviar l’actual política d’ocupació del sòl, de regeneració dels espais periurbans, de protecció dels espais naturals, de valoració dels espais agrícoles i forestals, per una ocupació sostenible del sòl. 297 �4. Fer realitat una política d’usos del territori que recuperi el concepte d’espai natural, espai agrari, espai obert i abandonar definitivament la idea que l’únic centre d’interès és l’àmbit urbà o urbanitzable. 5. Promoure activament la conservació dels espais naturals i la preservació de la biodiversitat. 6. Dissenyar un nou model territorial general, que sigui sostenible pel que fa al medi ambient, i que per a la seva aplicació tingui en compte el món local, que és qui ha de planificar els usos del sòl no urbanitzable. Així mateix, s’establirà de comú acord amb el món local el sistema d’espais lliures i de connectors biològics. MESURES Elaborar i aprovar de manera immediata, amb la participació de tots els agents implicats, els plans territorials per a cadascuna de les regions de Catalunya, pendents des de l’aprovació de la Llei de política territorial de 1983, i essencials per establir les grans directrius d’ordenació del territori en matèria d’infraestructures, espais oberts, habitatge i grans equipaments. Incorporar als plans territorials i generals, atenent a les recomanacions de la Unió Europea, estudis d’impacte estratègic per mantenir el model de la ciutat mediterrània, on el paisatge també és un element de qualitat de vida i garanteix la cohesió social, permet un estalvi d’energia, de sòl, de recursos naturals i de temps. Establir també, en aquests estudis, suficients àrees periurbanes obertes i no edificades, que s’han de convertir en les infraestructures bàsiques per garantir la biodiversitat i que actuïn com a connectors biològics entre el camp i la ciutat. Millorar els espais naturals L’administració forestal no té ni direcció ni orientació clares. El balanç de la política del Govern de CiU pel que fa a la protecció dels espais naturals, especialment mitjançant la figura del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) de 1992, és força decebedor, ja que 10 anys després de la seva aprovació només s’hi ha invertit prop del 10% dels recursos previstos i pràcticament no s’han desenvolupat els mecanismes de gestió i protecció programats. L’acció del Govern en la delimitació dels espais de la Xarxa Natura 2000 (tant els llocs d’importància comunitària com les zones d’especial protecció per a les aus proposades), acumula un retard inexplicable i ha estat fruit de continus requeriments per part la CE per incompliments en els requisits de protecció dels hàbitats. Només cal posar com exemple l’Estratègia Catalana per a la Conservació i l’Ús Sostenible de la Biodiversitat que el Govern està elaborant, en compliment d’una resolució del Parlament de 1997 i per tal d’assumir les iniciatives de la Unió Europea, amb uns resultats francament modestos i una participació social limitada. En l’àmbit forestal (no hem d’oblidar que a Catalunya hi ha prop de 2 milions d’hectàrees forestals, el 61% del territori), es disposa d’una llei pròpia forestal des de 1988, d’un pla general de política forestal de 1994 i del Centre de la Propietat Forestal, creat el 1999, que no s’han desenvolupat amb el corresponent pla de producció forestal ni amb les línies bàsiques d’orientació sobre la gestió aplicada dels boscos. Això ha contribuït, així mateix, a la proliferació i la gravetat dels incendis forestals. Aquest fet s’ha agreujat amb les 298 �actuacions erràtiques i alguns cops contradictòries dutes a terme pels diversos departaments que han tingut, o tenen, competències en el tema (Medi Ambient, Agricultura i Interior). La natura a protegir no és només la que està inclosa en alguna de les figures jurídiques actuals, sinó que cal tenir especial cura pel que fa a conreus, pastures, boscos, rocams i muntanya alta, rius i zones humides, litoral i mar, etc., i s’ha de considerar i gestionar en conjunt. A Catalunya hi ha una política caracteritzada per la manca d’acció en la gestió dels espais naturals, així com per la inexistència d’una autèntica xarxa interconnectada d’espais i d’una estructura amb participació cívica que asseguri una gestió responsable i eviti la pèrdua progressiva de biodiversitat. L’aplicació dels mecanismes disciplinaris en matèria d’espais naturals protegits ha estat molt limitada, cosa que explica la proliferació extraordinària d’agressions que han patit molts espais naturals, fins i tot reserves integrals i reserves naturals, sovint promogudes per administracions públiques, i que el govern de CiU a la Generalitat ha tolerat amb una completa passivitat. OBJECTIUS 1. Impulsar una autèntica estratègia de protecció i conservació del medi natural i de la biodiversitat. 2. Ordenar les polítiques referents a la natura, els boscos i el paisatge mitjançant normatives específiques i amb el desenvolupament d’instruments administratius adequats. MESURES Coordinar l’estratègia amb les directives europees, la política agrària i el planejament territorial. Incorporar els ens locals en la gestió del medi. Crear els parcs naturals del Montgrí–Medes, del Pla de l’Estany, del Montsec, dels secans de Lleida i de les muntanyes de Prades. Crear les reserves naturals de la Timoneda d’Alfés i dels Aiguamolls del Baix Empordà. Consolidar la xarxa de parcs naturals, tornant la il·lusió als equips humans que hi treballen, i potenciant la conservació de la biodiversitat, l’ús públic, l’educació ambiental i la integració de les comunitats que hi viuen. S’establiran formes de gestió compartida per canalitzar oportunitats i optimitzar esforços i recursos en agrupacions d’espais d’interès natural. Per exemple, a les 299 �comarques gironines: l’Albera, Cap de Creus, aiguamolls de l’Alt Empordà, Montgrí–Medes, aiguamolls del Baix Empordà, zona volcànica de la Garrotxa, Alta Garrotxa, les Gavarres, etc. Això mateix s’hauria de fer als espais del litoral, a tots els del Pirineu, a l’anella verda metropolitana, als espais de l’Ebre, de la Catalunya Central i a les terres de Lleida. Establir eines de coordinació entre les xarxes d’espais naturals de les diferents administracions. Estudiar i establir parcs naturals transfronterers, i potenciar la xarxa Natura 2000. Protegir la flora amenaçada de distribució restringida, creant la nova figura de microreserva de flora a la Llei d’espais naturals. Recuperar l’estany d’Ivars, l’estany de Sils i diversos estanys dessecats de la plana empordanesa. Aprovar un pla de protecció dels amfibis. Instaurar plans d’eradicació d’espècies invasores animals i vegetals (cranc americà, visó americà, tortuga de Florida, plomall de la Pampa, etc.). Crear bancs genètics de flora amenaçada i endèmica, fruiters tradicionals i races ramaderes autòctones. Conservar i recuperar les dunes litorals. Iniciar i en algun cas mantenir els programes de seguiment a llarg termini dels bioindicadors de l’estat de salut ambiental (papallones, ocells, etc.). Incidir en la interconnexió dels diversos espais protegits, assegurant la sostenibilitat i la multifuncionalitat del bosc en un àmbit de desenvolupament rural. Crear, ampliar i potenciar com a reserves marines les costes del Montgrí i del Garraf. Convertir els vells fars en equipaments d’educació ambiental i de recerca científica. Assegurar la protecció de tots els espais naturals que queden al litoral català. Protegir el litoral Actualment Catalunya és una de les zones costeres mediterrànies amb una major pressió turística i urbanística i, per tant, està sotmesa a una forta degradació i a greus problemes de contaminació i regressió. A això cal afegir el que ha estat en aquests darrers anys una política inadequada i insuficient dels espais litorals (competències entre l’administració central, titular del domini públic maritimoterrestre; l’administració autonòmica, que pot intervenir al litoral en funció de les seves competències en ordenació territorial i en 300 �medi ambient, i l’administració local, responsable del manteniment de platges i de la gestió urbanística). OBJECTIUS 1. Promoure els diferents usos combinats a la costa (naturals, pesquers, recreatius, etc.). Preservar o potenciar la pesca artesana (trasmall, palangre, etc.) davant d’altres arts més agressius per als fons marins. 2. Aplicar una gestió integrada veritable i efectiva que resolgui, per la via de l’acord i el conveni, l’actual dispersió i conflictivitat competencial, i donar coherència a les diverses actuacions mitjançant l’elaboració d’un pla de gestió, actuació i protecció. Aquest pla ha de preveure: a) La compatibilització dels diferents usos a la costa (naturals, pesquers recreatius, etc.). Per això cal establir reserves marines dels hàbitats essencials per les espècies més importants, i preservar i potenciar la pesca artesanal (trasmall, palangre, etc.) davant d’altres arts més agressius per al fons marí. b) La protecció ambiental de les platges per tal de preservar al màxim la qualitat sanitària de les aigües de bany i informar i predir la ciutadania sobre el seu estat. c) La definició de la xarxa d’espais protegits de la costa (inclou fons propers), on no només es tingui en compte la singularitat sinó que es garanteixi la connectivitat ecològica entre els diferents espais. d) La creació de nous espais protegits, especialment els que es troben en una situació de major risc, com els herbassars de posidònia oceànica (principalment a les costes del Maresme), els fons tous sedimentaris poc profunds o els anomenats fons detrítics costaners, com ara zones amb Gorgona eunicella sp. (davant les costes del Garraf, entre d’altres). e) La defensa dels ecosistemes litorals i marins importants. f) Actuacions emblemàtiques de foment del turisme sostenible. 3. Millorar les condicions del litoral. 4. Incidir positivament en la qualitat de les aigües que desemboquen al litoral. 5. Mantenir un grau de protecció que equilibri la demanda de creixement del sector nauticoesportiu i la necessitat d’apostar per un model de desenvolupament sostenible, la protecció del paisatge i un sector turístic respectuós amb el medi ambient. Per assolir-ho, són necessaris importants canvis en la qualificació dels diferents trams de la costa per incrementar el grau de protecció del litoral català. 6. Redactar un pla de gestió, actuació i protecció integrada del litoral que compti, mitjançant convenis de col·laboració, amb la implicació de tots els nivells competencials: estatal, autonòmic i local. Aquest pla determinarà els programes de protecció necessaris del litoral i fixarà uns criteris generals d’ordenació i gestió. 301 �MESURES Avaluar l’estat actual del litoral català, amb la definició de les diferents tipologies de zones d’acord amb les seves característiques ambientals, socials i econòmiques. Incloure en el pla els primers trams de la costa submergida, tenint en compte la seva importància per a la protecció del sistema litoral. Contemplar els diferents plans sectorials que estan íntimament lligats al litoral, com tota la normativa urbanística: el Pla de Sanejament, els plans d’usos de les platges, la regeneració de platges, la planificació de la pesca en aigües interiors, el Pla de Ports i tots els que tenen vinculació o incidència en la protecció del litoral. Definir una política sostenible al llarg del litoral que comprengui tant la protecció de les zones naturals com la seva compatibilitat amb els usos de lleure i les activitats econòmiques (pesca, activitat dels mariscadors, activitat portuària, etc.). Establir actuacions de recuperació i regeneració de sectors costers degradats, com poden ser zones amb alt índex de contaminació, zones humides amb fortes afeccions o àrees amb sobreexplotació urbanística. Determinar les mesures de protecció i correcció que siguin necessàries a cada tram del litoral. Establir les fases d’implantació del pla i els diferents programes que en derivin (qualitat de les aigües de bany, recuperació de fons marins, recuperació d’espais naturals, etc.). Crear una autèntica xarxa d’àrees protegides marines i costeres, definint quins espais en formen part i quin grau de protecció hauran de tenir (en funció dels hàbitats existents, però també amb criteris per garantir la connectivitat ecològica a totes les zones preservades de la costa). Dotar de més protecció determinats fons marins i espècies com els herbassars de posidònia oceànica. Definir nous espais protegits i programar el desenvolupament de plans específics de gestió que garanteixin la seva conservació o la seva compatibilització amb determinades activitats que ja es fan ara. Coordinar, amb la normativa urbanística vigent, mesures i normes específiques per incorporar als nous plans urbanístics i a la revisió del planejament dels municipis costers per tal de garantir actuacions respectuoses amb el litoral. Inventariar la situació del domini públic, establint quines són les ocupacions il·legals i fixant un programa de regularització. Regular les activitats pesqueres potenciant la pesca d’arts menors i regular les explotacions d’aqüicultura marina. És del tot necessari disposar d’un veritable cos de guardapesques. 302 �Avaluar la qualitat sanitària de les aigües litorals per tal d’aplicar la nova Directiva d’aigües de bany. Potenciar, mitjançant convenis i altres instruments legals, els mecanismes de participació, col·laboració, cooperació i coordinació entre totes les administracions implicades. Establir un major grau de protecció a diverses zones de la costa catalana com són: el nord de la Costa Brava, des del port de Portbou al port de Roses; la Costa Brava centre, des de la platja de Pals a la de Castell, a Palamós; i tota la Costa Brava sud, des de Sant Feliu de Guíxols fins a Blanes. Dins de cada tram hi ha àrees que preocupen més que d’altres i que necessiten una protecció especial, com la zona de Garbet a Colera, la zona afectada per una possible ampliació del port de Llafranc, i la possibilitat de construir ports al municipi de Tossa o a la zona de Pinya de Rosa, a Blanes. Instal·lar elements flotants o plataformes estacionals a les cales de la Costa Brava com a alternativa a la construcció d’instal·lacions permanents o que es perpetuï el fondeig d’àncores o de morts de formigó que arrosseguen i destrueixen el fons marí. Incorporar al Pla de Ports directives específiques en la línia d’exigir la implantació de tècniques de fondeig no agressives com les utilitzades a les Illes Medes (barrines). Aquesta mesura s’ha de complementar amb un estudi previ del fons marí. Assegurar un major grau de protecció a les platges i roquissars de Tarragona (la Savinosa, l’Arrabassada). Gestionar els residus La gestió dels residus s’ha convertit en un dels problemes ambientals més punyents, mentre no para de créixer el volum de deixalles que es generen. La política de l’actual Govern de la Generalitat és força decebedora en la gestió dels residus domèstics, molt especialment pel que fa als residus agrícoles, industrials, miners, de la construcció, radioactius o, fins i tot, als fangs de les depuradores. L’actual Govern de la Generalitat ha fracassat en els seus intents de trobar ubicacions especials per als abocadors de residus industrials en el territori, un cop demostrada la ineficàcia del Pla de Prevenció i Correcció de la Contaminació de Nitrats del 2000 i dels diversos decrets posteriors. La problemàtica dels purins és especialment greu, ja que continua sense resoldre’s el tractament dels més de 3,3 milions de metres cúbics anuals que genera el sector ramader que són excedentaris, malgrat l’anunci de construir més de vint plantes de tractament a tot Catalunya i de diverses mesures complementàries. OBJECTIUS 1. Avançar en la recerca de solucions efectives i viables en l’àmbit dels residus domèstics, agrícoles, industrials, miners, de la construcció, radioactius i dels fangs de les depuradores. 303 �2. Ajudar a incrementar l’eficiència en les tasques de reciclatge de les unitats familiars. 3. Incorporar als programes de gestió de residus, accions de prevenció d’acord amb els principis establerts a les normatives europees, que marquin objectius quantitatius realistes de reducció de la producció de residus des del seu origen (“el millor residu és el que no existeix”), d’acord amb els mitjans tècnics i econòmics disponibles i dins d’un marc de corresponsabilització mútua per tal de finançar els costos entre totes les administracions competents (central, autonòmica i local). Adoptar mesures legislatives per promoure la utilització dels envasos biodegradables. 4. Contemplar en els programes de gestió de residus, mesures de foment de tecnologies i productes nets, d’increment de la reutilització, de limitació de les substàncies contaminants en els productes, d’educació i sensibilització del consumidor, de creació de les instal·lacions necessàries de tractament i valoració i, molt específicament, de la utilització de substàncies perilloses. 5. Promoure la creació de les infraestructures necessàries per al tractament més adient i el suport a les polítiques locals per a la gestió més eficient dels residus. 6. Apostar decididament per fer un nou programa de gestió de residus municipals. 7. Establir un pla de foment de la utilització del compost procedent del tractament dels residus orgànics en les activitats agrícoles, la protecció del paisatge, la lluita contra l’erosió i la desertització. 8. Garantir el nivell més alt de protecció ambiental i avançar en la recerca de solucions efectives i viables. La política de prevenció, amb la reducció del consum de matèries primeres i d’energia, i la disminució de l’ús de substàncies tòxiques, són les línies mestres d’aquesta protecció. 9. Gravar a origen els productes de difícil reciclatge. MESURES Introduir claus de prevenció en la fabricació, fent assumible l’economia de la durabilitat, la reparabilitat i la millorabilitat dels productes. Afavorir les iniciatives dels fabricants que “dissenyen per al desmuntatge”. Adoptar mesures legislatives per afavorir el reciclatge integral. Introduir un nou marc financer equitatiu i estable, mitjançant la possibilitat d’aplicar figures tributàries que incentivin la correcta gestió de les diferents fraccions dels residus. Incentivar i diversificar els programes de tractament de purins amb tecnologies noves i més adients, prioritàriament amb solucions per a cada granja. 304 �Aplicar codis de bones pràctiques agràries en la deposició del residu com a adob i de la correcta disponibilitat de terres. Impulsar solucions addicionals a escala comarcal mitjançant plantes especialitzades en el tractament de purins. Fomentar i impulsar un nou programa de gestió de residus municipals amb la participació de les administracions implicades. Contaminar menys Un dels problemes més greus que pateixen actualment les concentracions urbanes amb forta activitat industrial i importants volums de trànsit, són els elevats índexs de contaminació i els efectes que això suposa sobre la salut de les persones. L’emissió de gasos a l’atmosfera és, avui dia, un dels temes més candents. La preocupació per l’escalfament del planeta produït per l’efecte hivernacle, el creixent forat de la capa d’ozó, els progressius processos de desertificació i de desforestació, les pluges àcides, etc., són fenòmens que incideixen en les condicions de vida del planeta. Entre el 1990 i el 2000 a Catalunya han augmentat les emissions de gasos d’efecte hivernacle prop del 50%, lluny de les previsions del Protocol de Kyoto. Davant d’aquesta disminució de la qualitat de l’aire, el Govern de CiU s’ha limitat a anunciar estudis per diagnosticar les zones del territori amb fortes emissions de gasos de cara al Pla de Sanejament Atmosfèric i els Plans Graduals de Reducció de les Emissions (especialment en àrees industrials), amb resultats fins ara força modestos. Així mateix, resten pendents de compliment diversos acords parlamentaris per tal d’inventariar amb detall els focus emissors de compostos forans, dioxines i altres compostos orgànics persistents, i alhora cal adoptar un pla de reducció de les emissions de compostos orgànics volàtils. El Govern, fins ara, només ha anunciat la posada en marxa de l’inventari d’emissions i fonts contaminants de Catalunya (EPER-CAT). OBJECTIUS 1. Frenar la producció i el consum d’energia a partir de combustibles fòssils, igual que es planteja a escala mundial, per tal de no incrementar l’efecte hivernacle i de complir els compromisos del Protocol de Kyoto. 2. Cobrir la demanda d’energia mitjançant processos eficaços i el foment d’energies renovables que substitueixin les fonts contaminants o d’alt risc. 3. Millorar la gestió de la qualitat de l’aire i l’entorn dels nostres pobles i ciutats, amb la reducció dels processos de contaminació atmosfèrica, acústica i lumínica, així com els que puguin afectar la salut. 4. Recuperar la qualitat de l’aire, afrontant els aspectes relacionats amb la producció i el consum d’energia. Cal recuperar la qualitat de l’aire i superar l’efecte hivernacle. El nou Govern de la Generalitat ha d’emprar les noves tecnologies per actuar de manera efectiva en aquest àmbit. 305 �5. Establir un marc clar de protecció de l’atmosfera que contempli la regulació i reducció de tot tipus d’emissions per tal de recuperar la qualitat de l’aire que respirem. 6. Posar en marxa actuacions transversals de polítiques d’eficiència energètica i foment de les energies renovables que substitueixin les fonts contaminants o d’alt risc (combustibles fòssils i nuclears); polítiques de mobilitat sostenible i, per tant, de potenciació del transport públic, i aplicació de condicionants ambientals als motors dels vehicles privats; polítiques agrícoles i forestals que permetin la fixació dels gasos emesos; i actuacions de control de la contaminació industrial, amb l’objectiu d’aconseguir una major qualitat atmosfèrica, o de campanyes de sensibilització ciutadana. MESURES Desplegar per tot el territori català la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA). Aplicar els nous requisits imposats per la Directiva 1999/30/CE, de 22 d’abril, relativa als valors límits de diòxid de sofre, diòxid de nitrogen, partícules i plom, que implica un canvi substancial en la gestió de la qualitat de l’aire a Catalunya. Com a resultat de la posada en marxa d’aquestes directrius, cal adoptar plans de sanejament específics per a les zones que superin els valors límits. Establir sistemes d’inspecció i de control efectius per tal de limitar rigorosament les emissions dels diferents sectors i fonts productores de gasos que causen l’efecte hivernacle, tant a través de solucions concretes amb plans específics de reducció a les indústries, com de l’efectiva adequació als requisits de la Llei d’intervenció integral de l’administració ambiental. Actuar, tant a través de les normatives corresponents com articulant les dotacions pressupostàries suficients, per reduir les diferents fonts de contaminació. Crear riquesa de manera sostenible El món de l’empresa comença a veure les oportunitats i els avantatges del desenvolupament sostenible. L’opció pel desenvolupament sostenible s’acabarà imposant en el món empresarial a causa, entre d’altres coses, de la reglamentació ambiental cada cop més estricta, la pressió social envers actituds empresarials més respectuoses amb el medi ambient i l’increment de la sensibilitat ambiental dels consumidors. Malgrat que avui dia encara hi ha moltes empreses que perceben els temes ambientals com una barrera o com un cost afegit, també és cert que n’hi ha moltes que hi veuen una bona oportunitat i que incorporen el desenvolupament sostenible a les seves consideracions estratègiques com una de les vies per assolir avantatges competitius. Moltes d’aquestes empreses que han pres consciència dels temes mediambientals ho han fet com un element bàsic de les seves polítiques de responsabilitat social. Aquestes empreses són conscients de la importància social 306 �d’aquests temes i de la major sensibilitat que té la societat per la defensa del medi ambient. OBJECTIUS 1. Promoure una consciència empresarial nova i cercar la complicitat necessària del sector privat en les decisions i en les transformacions socials que implica el procés cap a la sostenibilitat. 2. Adoptar un model de diàleg o acords voluntaris entre Administració i empresa al voltant dels temes mediambientals. 3. Fixar un marc regulador per a les ecoauditories i ampliar l’obligació de realitzar estudis d’impacte ambiental als plans i programes de l’Administració. 4. Promoure el desenvolupament d’un mercat de productes i serveis més respectuosos amb el medi ambient. MESURES Adoptar un model de diàleg o acords voluntaris entre el Govern, l’Administració i el sector empresarial. Des del Govern cal promoure espais de trobada i de participació per tal d’aconseguir la cooperació de la comunitat econòmica en l’aplicació de les noves polítiques ambientals, per la qual cosa les empreses obtenen del Govern major flexibilitat, ajuts, ampliació de terminis i procés simplificat de llicències per tal que es puguin adoptar als canvis necessaris. Incentivar i promoure l’adopció d’iniciatives tipus “ecoetiquetes” o les ecoauditories. La introducció de les “ecoetiquetes” i la superació de les auditories empresarials col·loca els productes i les empreses en una posició millor en el mercat, ja que els compradors identifiquen que un determinat producte o el comportament d’una determinada empresa és més respectuós amb el medi ambient. Al Govern de la Generalitat li correspon fixar, per la seva part i d’acord amb els agents implicats, un marc regulador per a les ecoauditories i fomentar-ne la generalització. Així mateix, s’ha de comprometre a promoure el desenvolupament d’un mercat de productes i serveis més respectuosos amb el medi ambient. Iniciar una reflexió sobre les possibilitats d’adoptar mesures de “fiscalitat ambiental”. Avançar cap a la democràcia ambiental La necessitat de desenvolupar un nou model de sostenibilitat en el nostre territori obliga a plantejar un nou concepte de societat, en què els ciutadans hauran d’adoptar canvis d’actituds, culturals i de consum. Cap dels objectius anteriors no és possible sense la corresponsabilitat i participació ciutadana. La democràcia ambiental ha de permetre una acció de govern ambientalment sostenible. És necessària una política ambiental que 307 �apropi amb èxit Catalunya a una societat sostenible. Això requereix importants canvis en la vida quotidiana de la ciutadania que fan necessari utilitzar el major nombre possible de mecanismes socials i mediàtics sota nous processos de participació, de democràcia participativa. En aquest sentit, i arran de la Cimera de Rio de 1992, s’adopten iniciatives tan importants com l’elaboració i aplicació de processos de l’Agenda 21 i l’adopció d’estratègies de desenvolupament sostenible. La realització d’una Agenda 21 local esdevé un compromís per a un nou model de sostenibilitat que faci compatible el creixement econòmic amb el medi ambient i la cohesió social, mitjançant polítiques integrades i estratègiques globals. A Catalunya, aquest moviment amb vocació de participació clara de la ciutadania i d’implicació dels diversos sectors econòmics i socials l’ha liderat el món local, principalment els ajuntaments de les grans ciutats, mentre que el Govern català s’ha limitat a publicitar un pla que queda reduït a una simple diagnosi autocomplaent. OBJECTIUS 1. Impulsar una reorientació de l’actual procés i concepció de l’Agenda 21 de Catalunya. 2. Consolidar definitivament el camí de la sostenibilitat amb l’adopció d’una estratègia catalana per al desenvolupament sostenible. És una estratègia pròpia de desenvolupament sostenible, fruit d’un pacte entre la societat i tota l’Administració, capaç de definir unes fites clares, concretes i quantificables, que compti amb la complicitat necessària dels diversos sectors socials i econòmics. 3. Contemplar el cost de la “insostenibilitat” i implementar les mesures de correcció necessàries. 4. Aplicar a Catalunya les propostes que va adoptar la Comissió Europea al Consell Europeu de Göteborg, de juny del 2001, i que defineixen el que ha de ser l’estratègia, per la Unió Europea, capaç de conciliar desenvolupament econòmic, social i ecològic a llarg termini. MESURES Recollir, integrar i donar suport al procés de desenvolupament de l’Agenda 21 local i oferir una base de col·laboració tècnica i econòmica, per tal d’implicar els ajuntaments que encara no han iniciat el procés d’ambientalització. Crear la figura del Síndic Ambiental per tal de defensar els drets de la ciutadania en aquest camp. Disposar, d’acord amb la metodologia establerta de manera genèrica per desenvolupar l’Agenda 21 local, dels requisits mínims que ha d’assolir un municipi per tal de certificar l’adopció d’una Agenda 21. 308 �Elaborar un ampli diagnòstic de la realitat mediambiental a Catalunya, dels avenços i de les mancances, mitjançant un Llibre Blanc del Medi Ambient, amb la participació del món local, dels experts i de les entitats cíviques i conservacionistes. Així mateix, s’elaborarà i es publicarà bianualment un Informe sobre l’Estat del Medi Ambient a Catalunya, que establirà com a referent els indicadors de l’Agència Europea de Medi Ambient. Establir les grans línies estratègiques d’actuació que impliquin i comprometin transversalment tots els departaments de la Generalitat per fixar uns objectius mínims de qualitat ambiental a Catalunya. Per tal de prendre consciència de l’impacte negatiu que el nostre actual estil de vida causa a altres parts del món, es calcularà bianualment la petja ecològica de Catalunya i es proposarà una estratègia de reduccions graduals d’aquest indicador. Implementar un programa d’educació ambiental amb la participació de tots els sectors afectats i adreçat especialment al jovent. Recuperar el consens ambiental A Catalunya els conflictes ambientals són a l’ordre del dia. La correcta gestió dels residus, el sanejament de les aigües, la producció d’energies netes, etc. requereixen instal·lacions i una ubicació concreta en el territori. Aquestes decisions no sempre gaudeixen del consens necessari i sovint han originat greus problemes de convivència ciutadana. El fenomen del “no a casa meva” o “no en el meu pati del darrere” s’ha estès com un dels comportaments característics de les societats desenvolupades, davant del qual és responsabilitat de l’Administració posar els mecanismes i mitjans per tal d’aconseguir els consensos i acords necessaris. Així mateix, en els darrers anys se succeeixen en molts dels territoris de Catalunya encesos debats ciutadans per a la col·lisió, sovint, de models de creixement enfrontats amb un rerafons mediambiental (la indústria química de Tarragona, per exemple, amb les expectatives turístiques de la ciutat; l’expansió urbanística dels Pirineus amb la necessària preservació del paisatge; el negoci turístic de la costa amb les reclamacions de posar fre a l’ocupació massiva del sòl, etc.). El Govern de la Generalitat, lluny d’atenuar molts d’aquests conflictes, ha optat per actituds d’inhibició, en alguns casos, o per assolir acords puntuals amb determinats sectors, en d’altres, i així ha encès encara més el malestar social a determinats municipis i comarques, com s’ha posat de manifest amb la ubicació dels abocadors industrials o amb l’elaboració del mapa eòlic. OBJECTIUS 1. Recuperar el consens necessari per vèncer el distanciament existent entre els legisladors i els executors de les polítiques públiques, que és font de molts conflictes i tensions. 309 �MESURES Modificar l’actual composició del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible per tal d’assegurar una àmplia representació de tots els sectors socials. Implicar els actors de la societat civil en la definició i seguiment de les polítiques de sostenibilitat mitjançant processos participatius i a partir d’una correcta planificació en l’àmbit ambiental. 310 �6.3. Planificar l’ús del sòl i protegir el paisatge Avui el paisatge es considera com un dels elements que determinen el grau de qualitat de vida d’una societat. El desenvolupament econòmic, les necessitats d’infraestructures i el creixement urbà han superposat noves estructures paisatgístiques a allò que abans eren espais naturals o agraris. L’estratificació del paisatge ha suposat la superposició d’estructures i utilitzacions de sòl en funció de les necessitats socioeconòmiques de cada moment. Les perifèries urbanes i les zones costaneres són les zones més maltractades des del punt de vista paisatgístic. El planejament territorial a Catalunya té importants deficiències. Avui dia subsisteixen greus mancances en l’ordenació del territori català, entre d’altres, per exemple, la noredacció dels plans territorials parcials (amb l’excepció del recent Pla Territorial Parcial Terres de l’Ebre); la manca de planejament urbanístic a 181 municipis, que signifiquen el 19% del territori, i l’incompliment en la redacció i execució dels plans d’espais d’interès natural. La incapacitat manifestada al llarg de més de vint anys per part del Govern de la Generalitat ha abocat el conjunt de Catalunya a una situació d’indefinició d’una estratègia territorial que exposi i orienti les polítiques de gestió del territori i del conjunt dels espais naturals amb criteris de racionalitat i qualitat. Per això subsisteixen i s’agreugen problemes de caire urbanístic, paisatgístic, funcional i ambiental. Entre els que afecten el territori i el paisatge cal destacar els següents: el consum accelerat del sòl; la problemàtica irresolta dels residus urbans, agropecuaris i industrials; la urbanització poc ordenada i matussera d’espais de valor paisatgístic, i la manca d’una definició estratègica de les polítiques de paisatge. OBJECTIUS 1. Gestionar de manera adequada els espais lliures. 2. Frenar l’excés d’ocupació de sòl. 3. Impulsar polítiques transversals orientades al desenvolupament de polítiques territorials i paisatgístiques reals i efectives. Les polítiques de paisatge han d’estar relacionades amb les polítiques d’ordenació del territori i les de caràcter ambiental. 4. Definir lògiques d’utilització del sòl i conservació dels entorns que permetin racionalitzar-ne els usos i compatibilitzar-los amb les activitats productives necessàries. 5. Promoure plans territorials del paisatge que li han de donar caràcter jurídic, desenvolupar mesures per protegir-lo, fer compatible el progrés econòmic amb la preservació del paisatge, millorar la percepció de l’entorn, ajudar a desenvolupar un urbanisme més integrat als entorns, integrar adequadament els equipaments i les infraestructures en el paisatge, facilitar l’habitabilitat del territori, reduir els costos socials dels problemes mediambientals i orientar les polítiques turístiques. 311 �Els plans territorials del paisatge són projectes de concertació entre el conjunt de les comarques de cada una de les set vegueries. Definiran i fixaran els principis directors per a la conservació i afectació del paisatge, i coordinaran totes les polítiques que, de manera transversal, afectin el conjunt de l’entorn paisatgístic. Aquest plans han de fomentar l’accessibilitat als paisatges i la difusió del concepte del paisatge entès com a “element essencial del benestar individual”; afavorir la visibilitat i la intervisibilitat dels diferents paisatges; avaluar de manera permanent les activitats que degraden els paisatges; establir objectius de qualitat paisatgística per a cada àmbit de l’ordenament, adequats a la seva escala i a la seva diversitat, i identificar les activitats visualment inadequades amb l’objectiu de resituar-les en emplaçaments no perjudicials per al paisatge. Els plans territorials del paisatge han de ser figures complementàries dels plans territorials parcials i han de tenir caràcter de plans sectorials. Els plans determinaran i concertaran l’adhesió de cada comarca i municipi als objectius determinats en el pla per aquest àmbit d’aplicació, i la participació en els fons plurianuals destinats a la millora del paisatge català. Aquests plans han d’incloure qüestions referents als sistemes de caràcter ambiental en l’àmbit regional en què es determinarà, per a cada zona, el tipus de protecció i d’utilització. Així mateix, els plans han de contemplar les actuacions transversals sobre el conjunt de les unitats locals i comarcals en què les interdependències socioeconòmiques i funcionals actuen sobre el conjunt del paisatge. Els plans també han d’incorporar indicacions a les administracions i gestors de les infraestructures, per tal d’incidir en les matèries que condicionen la mobilitat, el disseny de les grans infraestructures i les polítiques de prevenció i protecció davant de les catàstrofes naturals. La protecció del paisatge només serà possible si existeixen mesures que garanteixin la preservació del sòl no urbanitzable i, per tant, d’aquells valors agropecuaris, paisatgístics, turístics i ambientals del territori català. Per tal de fer una bona gestió de les actuacions d’interès públic que s’hi hagin de realitzar, així com la compensació dels seus eventuals impactes, el Govern haurà de prendre mesures específiques per protegir l’ús del sòl no urbanitzable. En aquest sentit, les mesures que ha emprendre són de caràcter regulatori i normatiu. MESURES Mesures de protecció del paisatge Donar protecció jurídica al paisatge d’acord amb allò que estableix la Convenció Europea del Paisatge, aprovada pel Consell d’Europa, a la qual s’ha adherit el Parlament de Catalunya. Elaborar plans directors del paisatge per al conjunt del territori de Catalunya, en els quals s’estableixin, en connexió amb el planejament territorial urbanístic i sectorial, els principis, les estratègies i les línies orientadores de la política de paisatge. Establir un fons per a la conservació i millora del paisatge amb l’objectiu de contribuir al finançament d’actuacions de millora i gestió del paisatge. 312 �Crear una taxa urbanística sobre les infraestructures i edificacions en sòl no urbanitzable –a excepció de les destinades a usos agrícoles, ramaders i forestals que respectin la normativa ambiental–, per tal de nodrir el fons per a la conservació i millora del paisatge. Mesures per protegir els usos de sòl no urbanitzable Regular per decret les actuacions i els usos d’interès públic que, pel seu caràcter, s’hagin de realitzar a un sòl que tingui la qualificació urbanística de no urbanitzable, d’acord amb allò que es disposa a l’article 42 de la Llei d’urbanisme de Catalunya. La regulació ha d’establir que els projectes d’actuacions específiques d’interès públic hauran de justificar que, pel seu caràcter, les actuacions i usos previstos s’han d’efectuar en sòl no urbanitzable. Així mateix, quedaran obligats a definir, amb tota precisió, l’ús o els usos corresponents i les obres i instal·lacions necessàries per al seu desenvolupament. Establir que, per a l’aprovació de cada projecte d’actuació específica, es requerirà l’estudi de les repercussions socioeconòmiques, territorials i ambientals previsibles, directes i indirectes, i la declaració del seu caràcter assumible, d’acord amb l’organització de l’espai rural establerta pel planejament general, amb determinació, si s’escau, de les condicions que s’imposaran en aquest sentit. Quan, pel seu objecte, el projecte estigui subjecte a avaluació d’impacte ambiental, l’estudi inclourà aquesta avaluació i la corresponent declaració d’impacte ambiental. Establir l’apreciació positiva de l’interès general del seu objecte, que només hi podrà ser quan es consideri necessària la localització de l’ús o els usos en sòl urbanitzable no sectoritzat i compatible amb els objectius de la política o polítiques sectorials corresponents. Establir la solució satisfactòria, amb càrrec al promotor, del funcionament de les instal·lacions, construccions i edificacions mitjançant la connexió adequada a les xarxes supramunicipals i generals d’infraestructures, dotacions i serveis públics de l’ordenació estructural del planejament general, de manera que, en qualsevol cas, quedi garantit el manteniment de la capacitat, funcionalitat i qualitat de servei dels preexistents. Establir l’assumpció de l’aixecament de les càrregues i del compliment dels restants compromisos previstos per la legislació o l’ordenació urbanístiques o, si s’escau, assumits voluntàriament i, en tot cas, dels compromisos de restauració dels terrenys a l’acabament de l’ús o els usos i conforme al pla definit per aquesta finalitat. Determinar, quan procedeixi, la fixació justificada del termini de vigència de l’ús o els usos atribuïts. Fixar la prestació de garantia davant la Generalitat de Catalunya per import del 10% del cost total d’execució de les obres que es realitzin, per cobrir, si s’escau, les responsabilitats derivades d’incompliments i infraccions, inclòs el pla de restauració dels terrenys. En atenció a les característiques específiques del projecte, el Govern de la Generalitat de Catalunya podrà establir l’import mínim de la garantia prestada fins al 20% del cost total de les obres previstes. 313 �Establir, per tal de compensar l’impacte ambiental que derivi de les actuacions d’interès públic, el pagament d’un cànon per part del promotor, públic o privat, de l’actuació. El cànon tindrà una quantia de l’1% sobre el pressupost total d’execució de les obres, construccions, edificacions i instal·lacions que es realitzin, serà percebut per l’ajuntament o ajuntaments afectats, i el seu import es destinarà a preservar i millorar la qualitat ambiental del municipi. S’establiran figures jurídiques de protecció clara del sòl no urbanitzable i se’n reglamentaran, de manera detallada, els usos permesos. 314 �6.4. El camp, un lloc per viure i prosperar A Catalunya s’ha de superar la visió antagònica entre el camp i la ciutat. La urbanització creixent, la millora de les comunicacions, els canvis dels costums i, sobretot, el fenomen de la mobilitat, han fet el país cada vegada més petit, les diferents comarques i territoris més interdependents, i els pobles i les ciutats més interconnectats. Per superar l’antic dualisme camp–ciutat, hem de tornar el protagonisme al territori, a la rica i variada xarxa de ciutats i pobles i, mitjançant la regionalització, potenciar el món rural, que ha de tenir a l’abast els mateixos serveis i oportunitats que les ciutats. També cal tenir unes ciutats i un país més saludables, més sostenibles i, per això, cal actuar sobre els problemes mediambientals de tot el territori. Cal abordar els problemes amb aquest esperit, sabent que el problema del regadiu de les terres de Ponent o bé el dels boscos de la Catalunya Central són un problema de “país”, igual que la millora de l’aeroport de Barcelona o el tren de gran velocitat. Cada territori té les seves prioritats i tots són prioritaris per al país. La centralització administrativa i política duta a terme pel Govern de CiU des de la Generalitat no ha estat positiva per superar aquest dualisme. Cal un nou govern per enfocar una nova política: la potenciació de les xarxes de ciutats petites i mitjanes que actuen de focus de desenvolupament i servei; la promoció d’estratègies adaptades al potencial de les àrees rurals; el foment d’una agricultura sostenible i competitiva; un turisme respectuós amb el medi; la promoció de la cooperació rural–urbana, i la integració de la perifèria rural a la planificació estratègica de les vegueries, són, entre d’altres, línies de treball inspirades en els programes europeus més acreditats. OBJECTIUS 1. Evitar que els agricultors abandonin el camp i que les zones rurals europees entrin en una etapa de despoblament i de declivi. 2. Promoure uns objectius per al sector rural que complementin les iniciatives específiques que el Pla de Desenvolupament Rural de la Unió Europea preveu per a Catalunya. De fet, les 22 mesures en matèria de desenvolupament rural contingudes en aquest pla per al període 2000-2006, permeten articular tres possibles plans d’actuació diferents. Set mesures es poden agrupar en dos plans als quals l’Estat espanyol ha assignat un caràcter horitzontal i, per tant, que també afecten Catalunya, mentre que les quinze mesures restants, de caràcter optatiu, també han estat assumides, en la seva totalitat, pel Govern de Catalunya. 3. Impulsar un programa d’actuacions específiques per a Catalunya basades en el Pla de Desenvolupament Rural i en altres mesures complementàries, per tal d’evitar el despoblament i de reactivar les zones rurals del Principat. 4. Millorar les condicions de vida en el medi rural. 5. Millorar les oportunitats de treball i de renda de les persones que hi viuen. 315 �6. Enfortir el sector agrari mitjançant una política pròpia que estableixi prioritats específiques orientades a millorar la competitivitat del sector agrari; produir aliments de qualitat i segurs per al consumidor; potenciar els processos de transformació i comercialització dels productes agraris, i impulsar el caràcter multifuncional i sostenible de l’agricultura catalana. Millora de l’hàbitat rural El Govern de la Generalitat ha d’emprendre diverses actuacions per millorar l’hàbitat rural. En primer lloc, en la línia de millora de les infraestructures bàsiques, cal garantir que tots els nuclis de població habitats disposin, en un període màxim de vuit anys, de les infraestructures bàsiques (accés asfaltat, subministrament d’aigua potable distribuïda per xarxa, subministrament elèctric de qualitat, subministrament telefònic i d’accés a les noves tecnologies de la comunicació). En segon lloc, cal assegurar que tots els nuclis rurals de més de 1.000 habitants tindran un sistema de depuració d’aigües residuals. Cal assegurar que tots els municipis rurals, a més dels serveis que prescriu la legislació vigent, puguin oferir habitatge, llar d’infants i escola primària, assistència mèdica primària i transport sanitari eficient, i serveis d’assistència a la gent gran a través de servei domiciliari, centres de dia o residència geriàtrica. La millora dels equipaments també és una altra actuació que s’ha d’emprendre per a la millora de l’hàbitat rural. Tots els habitants del medi rural haurien de poder disposar d’equipaments bàsics de caràcter esportiu, cultural i d’ús i divulgació de les noves TIC, d’acord amb els programes d’equipaments mínims definits per les associacions municipals. El paisatge constitueix un valor cultural i un actiu econòmic per a les zones rurals. Per això les mesures específiques referents a la preservació del paisatge també tindran un efecte positiu en el desenvolupament del medi rural. Foment de l’activitat econòmica del medi rural La formació professional en l’àmbit rural, a més de participar en el conjunt de polítiques pròpies d’aquest sistema formatiu, s’ha d’adequar de manera específica a la realitat socioeconòmica de la zona i a la previsió de demanda del mercat laboral, especialment a les necessitats dels nous jaciments d’ocupació en aquest àmbit (atenció a la gent gran, serveis turístics, activitats mediambientals, etc.). L’accés i l’ús de les tecnologies de la informació i de les comunicacions constitueix avui un factor imprescindible per a la realització de les diverses activitats que incideixen en el desenvolupament rural. Per això, des del Govern de la Generalitat cal promoure les condicions per accedir-hi i facilitar la divulgació del seu ús en l’àmbit rural. Cal establir actuacions concretes encaminades a ajudar els joves que s’incorporen a l’activitat agrària. El nou Govern de la Generalitat, a partir del model de la iniciativa LEADER +, ha de promoure plans de desenvolupament rural integrat a la resta de l’àmbit rural, especialment a zones d’agricultura mediterrània de secà i de muntanya, i a les zones més deprimides, on no s’assoleixi la renda mitjana de Catalunya. 316 �MESURES Habilitar línies d’ajuda específica adreçades als emprenedors que vulguin desenvolupar un projecte econòmic no agrari en nuclis de població de fins a 2.000 habitants. Hauran d’acreditar la viabilitat del projecte, la seva formació per desenvolupar-lo i un compromís de continuïtat de la iniciativa. Impulsar plans de desenvolupament rural integrat a les zones d’agricultura mediterrània de secà i de muntanya, i a les zones més deprimides, on no s’assoleixi la renda mitjana de Catalunya. 317 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Programa electoral del PSC a les eleccions al Parlament de 2003 Creator An entity primarily responsible for making the resource Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Ciutadans pel Canvi Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Llibret Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Ciutadans pel Canvi Eleccions Parlament de Catalunya Catalunya Federalisme President de la Catalunya. Generalitat Description An account of the resource 317 p. Abstract A summary of the resource. Programa electoral de PSC-CpC per les eleccions al Parlament de Catalunya de 2003. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-11 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Programes electorals https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2675/20031214_Acord_Tinell.pdf b6688ef46b8a3e9d741f3384cd977d03 PDF Text Text ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 14 de desembre de 2003 �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 2 A les eleccions al Parlament del passat 16 de novembre, els catalans i les catalanes van donar a les forces catalanistes i progressistes una àmplia majoria per governar Catalunya. Aquesta majoria d’esquerres suposa una oportunitat històrica d’obrir una nova etapa que ens ha de permetre avançar en la construcció d’un país de ciutadans i ciutadanes lliures, que gaudeixin del benestar social, les oportunitats i les llibertats democràtiques i nacionals més plenes. Una nova etapa que, en definitiva, ha de servir per fer realitat un futur millor per a tots els ciutadans i ciutadanes. Les forces polítiques que subscriuen el pacte per a un govern catalanista i progressista CONSTATEN LA SEVA VOLUNTAT COINCIDENT DE GOVERNAR PER - promoure la construcció a Catalunya d’una societat democràtica avançada, on es respectin plenament els principis de la igualtat entre ciutadans, el control efectiu sobre els poders públics, la participació ciutadana en la presa de decisions polítiques, els principis de proximitat, subsidiarietat i col·laboració lleial entre institucions de qualsevol nivell de govern i l’eliminació de tota forma de corrupció pública; - avançar en l’expressió plena de la nació catalana, entesa com a comunitat de ciutadans i ciutadanes que –sense excepció- estan dotats dels mateixos drets i són responsables dels seus deures; - assegurar que les oportunitats arriben a tota la ciutadania i a tots els territoris del país, per garantir la cohesió social i territorial; - impulsar la prosperitat dels catalans i catalanes, amb una estratègia econòmica de país basada en l’educació, la innovació i un model d’infrastructures coherent amb el país. Emparades en aquesta voluntat comuna, les forces que subscriuen el pacte han convingut a adoptar les mesures de govern que s’inclouen en el present document i que s’articulen al voltant de quatre objectius: MÉS I MILLOR AUTOGOVERN. MÉS QUALITAT DEMOCRÀTICA UN NOU IMPULS ECONÒMIC PER A CATALUNYA CATALUNYA, UNA NACIÓ SOCIALMENT AVANÇADA UNA NOVA POLÍTICA TERRITORIAL I AMBIENTAL. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 3 MÉS I MILLOR AUTOGOVERN. MÉS QUALITAT DEMOCRÀTICA I.- L’APROFUNDIMENT DE L’AUTOGOVERN I L’ELABORACIÓ D’UN NOU ESTATUT 1.- Acord Nacional sobre l’Autogovern i el finançament. 1.1.- Procediment. El govern impulsarà de manera immediata un Acord Nacional sobre l’Autogovern i el finançament que incorpori totes les forces polítiques del país en la preparació de les accions necessàries per ampliar l’abast de l’autogovern, elaborar un nou Estatut i adoptar un nou sistema de finançament. Basant-se en aquest acord, el govern –en col·laboració amb altres institucions i entitatsengegarà un procés de sensibilització i compromís cívic, per tal d’explicar les raons que fonamenten la millora de l’autogovern i l’adopció d’un nou Estatut. Al Parlament, es constituirà la ponència conjunta de tots els grups, encarregada d’elaborar el projecte de nou Estatut i la resta de les proposicions de llei que han de conduir a l’objectiu esmentat. La ponència obrirà un procés de consulta amb entitats socials, econòmiques, culturals i altres representacions de la societat civil. En la tramitació parlamentària, les forces polítiques que subscriuen aquest pacte de govern s’esforçaran per tal que l’aprovació final dels textos elaborats compti en la Cambra catalana amb el vot favorable del nombre més ampli possible de diputats i diputades, com a expressió de l’Acord Nacional que el fonamenta. Les forces polítiques que subscriuen el pacte de govern es comprometen a convidar els Ajuntaments, altres ens locals i entitats públiques i privades a expressar la seva implicació i presa de posició en la proposta parlamentària. El projecte de nou Estatut aprovat pel Parlament serà tramès a les Corts Generals abans de la primavera de l’any 2005 i el seu procés d’elaboració culminarà amb la convocatòria del referéndum preceptiu. Durant tot aquest procés, les forces polítiques que subscriuen aquest pacte de govern es comprometen –en el marc de l’Acord Nacional sobre l’Autogovern- a impulsar totes les vies d’explicació, diàleg i recerca d’acord amb les forces polítiques de l’Estat i amb el conjunt de la seva societat civil. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 4 1.2.- Actuacions en cas d’obstaculització o bloqueig del procés. En cas de dilació indeguda en la tramitació, no presa en consideració, impugnació o inadequació substantiva del resultat final respecte a la proposta aprovada al Parlament de Catalunya que representin una obstaculització o bloqueig del procés, la ciutadania catalana serà cridada a pronunciar-se, mitjançant el procediment de consulta general que s’estimi més adient en aquella circumstància, sobre la seva adhesió al text estatutari aprovat pel Parlament. En tot cas, el Govern i les forces polítiques incorporades a l’Acord Nacional, emprendran totes les iniciatives jurisdiccionals, legislatives i polítiques que condueixin a fer respectar la voluntat expressada pel Parlament de Catalunya. 2.- Contingut. 2.1. La consideració constitucional de la Generalitat com a Estat. La consideració constitucional de la Generalitat com a Estat no ha tingut una traducció suficient en la composició, competències i distribució de les institucions comunes de l’Estat. La legislació postconstitucional no es correspon amb els principis inspiradors del pacte originari de 1978: el principi que converteix en Estat les institucions d’autogovern de les nacionalitats i regions, el principi de la plurinacionalitat d’Espanya i el principi d’autonomia que ha d’informar l’exercici de competències estatals i la configuració de les seves institucions. Per això, es fa necessari rectificar algunes disposicions legals i avançar en el desplegament d’altres possibilitats no considerades fins ara, que s’especifiquen tot seguit. En aquest sentit, les forces polítiques que subscriuen el pacte promouran que el Parlament faci ús del seu dret d’iniciativa legislativa davant de les Corts en aquells casos en què sigui necessari. A tal fi, es proposen: - Promoure la intervenció de la Generalitat en la designació dels membres d’institucions generals de l’Estat (Tribunal Constitucional, Consell General del Poder Judicial, Tribunal de Comptes, Consell Econòmic i Social) - Establir la participació de la Generalitat en els tràmits previs a la designació dels membres d’organismes, agències i empreses estatals, les intervencions dels quals afecten tot el territori espanyol (Banc d’Espanya, Comissió Nacional del Mercat de Valors, Comissió del Sistema Elèctric Nacional, Comissió del Mercat de Telecomunicacions, Agència de Protecció de Dades, Consell de RTVE, etc.) i promoure que les seus dels organismes esmentats en aquest apartat i l’anterior siguin distribuïdes per tot el territori de l’Estat. - Proposar la revisió de les competències, composició i elecció del Senat, per convertir-lo en cambra de representació efectiva de les CCAA i de la seva participació en la formació de la voluntat estatal, i com a expressió del caràcter plurinacional, pluricultural i plurilingüístic de l’Estat. - Proposar la reforma normativa necessària per a agilitzar l’exercici de la iniciativa legislativa per part de les CCAA davant les Corts Generals. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 5 - Reformar la legislació sobre administració de justícia per adaptar la seva estructura a la naturalesa composta de l’Estat, atribuir al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya les funcions de Tribunal de Cassació per resoldre en darrera instància els recursos judicials iniciats en el territori de la seva jurisdicció, assegurar la intervenció de la Generalitat en la fixació de la planta i demarcació judicial i integrar el seu personal no judicial en la funció pública catalana; i instituir la justícia municipal als grans nuclis urbans i la Fiscalia General de Catalunya. - Impulsar les reformes legals que facilitin els mecanismes de col·laboració entre les institucions estatals i la Generalitat, i entre la Generalitat i les altres CCAA, especialment pel que fa a l’establiment de convenis i acords intercomunitaris i d’òrgans permanents de col·laboració interterritorial. - Regular l’estatut del President de la Generalitat com a representant ordinari de l’Estat a Catalunya, modificant la LOFAGE i altres disposicions en la matèria. - Impulsar la transferència de les funcions executives de l’Estat en el territori de Catalunya a la Generalitat, per convertir-la progressivament en única administració responsable de les competències autonòmiques i estatals, mitjançant les previsions del art. 150 de la CE i la modificació necessària de la LOFAGE. Pel que fa al reconeixement de la plurinacionalitat de l’Estat i dels seus aspectes simbòlics i culturals, les parts adoptaran les iniciatives legislatives i polítiques necessàries per tal de: - Incorporar al currículum estatal en tots els nivells de l’ensenyament obligatori les matèries que expressen la diversitat cultural i lingüística. - Prendre les iniciatives polítiques i legals que portin al reconeixement de la realitat plurilingüística de l’Estat en la seva denominació oficial, en els registres públics, l’emissió de moneda i segells, el DNI i el passaport i l’etiquetatge de productes - Promoure la declaració del català i de la resta de llengües de l’Estat com a llengües cooficials en tot els seu territori i la seva declaració com a llengües oficials de la UE. - Impulsar per via legislativa i política la creació d’un Consell de les Cultures, encarregat de dur a terme les funcions previstes en l’art. 149.2 CE, i al qual s’aniran transferint aquestes funcions per part del govern de l’Estat - Establir el requisit d’utilització de les diverses llengües cooficials en les condicions de les concessions administratives per a la comunicació audiovisual - Fomentar per part de la Generalitat l’activitat cultural en les llengües reconegudes a l’EAC. - Promoure la presència internacional de les seleccions esportives de Catalunya. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 6 2.2.- Redefinició de l’àmbit competencial de la Generalitat. L’aprofundiment de l’autogovern haurà de ser garantit per un desenvolupament federal del pacte constitucional i estatutari, que ha d’articular adequadament l’Espanya plural i el reconeixement de Catalunya com a nació. Mitjançant aquest desenvolupament federal, es crearan espais més amplis de participació democràtica per compartir projectes col·lectius que neixen de l’autonomia individual i de la de les ciutats, regions i nacionalitats o nacions. En especial es considera necessari subratllar que la revisió de l’autogovern i l’elaboració del nou Estatut han d’incorporar: Respecte al desplegament normatiu de l’Estatut - Aprovar projectes de llei en matèries de competència reconeguda i no abordada fins ara pel Parlament de Catalunya: per exemple, ordenació de l’ensenyament, recerca, política familiar, ordenació del sector industrial o règim electoral - Activar les previsions estatutàries no posades en marxa en matèria de delegació o gestió de competències, per exemple, la clàusula subrogatòria en matèria de justícia o de gestió d’infraestructures d’interès general - Promoure el desenvolupament i el coneixement del dret públic i del dret civil de Catalunya, com a instruments de regulació d’una convivència nacional orientada pels valors de l’equitat, la llibertat, la igualtat, la justícia social i el pluralisme democràtic. Respecte a l’assumpció de competències executives - Impulsar la intervenció de la Comissió Mixta per completar els traspassos pendents i, en cas de desacord en la Comissió Mixta, insistir en el conflicte de competència davant del TC o atribuint facultats en aquest punt a un Senat reformat. Es recomana impulsar la modificació de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional, per tal que incorpori un procediment específic per resoldre les situacions de desacord en aquesta matèria - Adoptar les iniciatives legislatives i executives necessàries per adequar progressivament l'administració perifèrica de l'Estat al nivell de competències realment exercides per aquesta en l’àmbit territorial català i promoure la unificació de l'atenció administrativa al ciutadà a través dels acords institucionals que corresponguin, per la via de l’art. 150.2 CE i reformant la Llei Orgànica de Funcionament de l’Administració General de l’Estat (Llei 6/1997) - Aprovar els projectes de llei d’ordenació territorial, instituint la demarcació de la vegueria com a àmbit de descentralització de la Generalitat i de cooperació municipal, promovent, quan s’escaigui, la reforma de la legislació estatal sobre règim local per al reconeixement d’aquesta demarcació per part de l’Estat �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 7 - Exercir per part de la Generalitat la potestat reglamentària que li pertoca quan es tracti de les seves competències executives i recórrer als instruments jurisdiccionals adequats quan aquesta potestat sigui envaïda competencialment pel govern de l’Estat - Adoptar les iniciatives legislatives i polítiques per tal que la Presidència de la Generalitat assumeixi el comandament i la coordinació de les forces i cossos de seguretat en tot allò que afecta la seguretat interna de Catalunya. Respecte a la recuperació del repartiment competencial potencialment incorporat a la CE i a l’EAC - Recuperar –mitjançant l’acord polític, la iniciativa legislativa o l’actuació jurisdiccional davant del TC– una interpretació no expansiva de les competències estatals en la normativa bàsica i les lleis orgàniques, així com de les competències transversals (per exemple: cultura, legislació sobre RTVE, bases del règim local, dret a l’educació, sistema educatiu, comerç minorista, sanitat, poder judicial, espais naturals) - Fer ús de la iniciativa legislativa del Parlament davant les Corts per reformar les lleis estatals quan puguin limitar les potencialitats de l’autogovern, revisant les lleis orgàniques, la legislació bàsica i altres normes estatals que desborden l’establiment de principis o regles fonamentals en matèries de competència autonòmica (entre elles, les que afecten el règim jurídic de les administracions públiques, ports i aeroports, medi ambient, ràdio i televisió, immigració, seguretat pública o funció pública notarial i registral) - Instar la modificació de la normativa estatal pertinent pel que fa a la definició dels principis de territorialitat i interès general i establir convenis amb altres Comunitats Autònomes, quan els límits de la territorialitat puguin significar un obstacle per a l’adequada prestació de serveis i funcions de titularitat autonòmica - Interposar recursos d’inconstitucionalitat en cas de nova legislació estatal restrictiva de la interpretació de la competència autonòmica Respecte a l’ampliació de competències estatutàries - Incorporar al nou Estatut les competències sobrevingudes després de l’aprovació de l’Estatut de 1979 (policia de trànsit, mitjans de comunicació públics) - Recórrer a la previsió de l’art. 28 de l’EAC per tal d’impulsar l’aplicació de l’art. 150.1 i 2 CE en matèria d’ampliació de competències, per exemple, en l’àmbit de la immigració - Ampliar competències legislatives i/o executives de la Generalitat, entre d’altres, matèries següents: a) Règim i procediment jurídics, funció pública i contractatació administrativa b) Administració local c) Administració de justícia d) Funció pública notarial i registral en les �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA e) f) g) h) i) j) k) 8 Ordenació econòmica general Finançament i administració tributària. Jocs i apostes. Polítiques socials: sanitat, seguretat social i serveis socials Cultura, esports i mitjans de comunicació Ensenyament, universitats i recerca Mitjans de comunicació, radiotelevisió i telecomunicacions Seguretat pública Respecte a la resolució de conflictes eventuals en el procés d’adopció d’un nou Estatut - Promoure una reforma de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional que incrementi les actuals possibilitats d’arbitratge d’aquest Tribunal pel que fa a possibles conflictes sobre la tramitació de reforma estatutària i d’altres lleis orgàniques de particular transcendència en matèria d’autogovern II. REFORÇAMENT DE LA QUALITAT DEMOCRÀTICA DEL SISTEMA POLÍTIC El sistema polític català demana –després d’un quart de segle de funcionament- una revisió del seu disseny institucional i una correcció de les causes que provoquen l’allunyament ciutadà de les institucions i la desconfiança respecte de les seves decisions. Respecte de la revisió de les institucions de l’autogovern - Elaborar el projecte de llei sobre eleccions al Parlament de Catalunya, amb garantia de proporcionalitat, igualtat de vot, equitat de gènere, condicions territorials i representació dels catalans residents a l’estranger. Aquesta llei contemplarà els aspectes de finançament i despesa de les forces polítiques. - Adoptar, en relació amb el punt anterior, la iniciativa legislativa conduent a atorgar a la Sindicatura de Comptes la potestat de fiscalització dels comptes dels partits i de la seva despesa efectiva en les campanyes electorals i en el seu funcionament ordinari. - Reformar la Llei 3/1982, limitant la reelecció indefinida del President de la Generalitat i establint una durada temporal màxima a l’exercici del càrrec. - Impulsar la reforma del Reglament del Parlament, per a agilitzar els seus procediments, incrementar la freqüència de les sessions plenàries, facilitar les seves funcions d’impuls i control, la participació social i l’expressió del pluralisme polític. - Incorporar a la reforma del Reglament del Parlament la creació d’una Oficina Pressupostària destinada a potenciar la capacitat de control parlamentari sobre la gestió pressupostària i financera de l’Executiu i l’avaluació de les seves polítiques i de la seva producció normativa. - Reformar la llei 2/1995 d’iniciativa legislativa popular, per facilitar una major participació de la ciutadania en el procés legislatiu. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 9 - Impulsar les iniciatives necessàries per tal que la Generalitat assumeixi competències en la realització de referèndums i consultes populars directes i reguli altres formes de participació nuclis d’intervenció participativa, consells ciutadans, etc.-, per tal de fomentar-ne l’ús en l’àmbit local i nacional. - Reformar les lleis reguladores dels organismes consultius i fiscalitzadors de la Generalitat (Consell Consultiu, Sindicatura de Comptes, Consell de l’Audiovisual) per tal de facilitar l’exercici de les seves funcions, mitjançant la dotació adequada de recursos, la revisió de les seves competències, la definició de la seva responsabilitat política, els procediments de designació i revocació parlamentària del seus membres i la limitació dels seus mandats. - Incorporar a les lleis reguladores dels organismes consultius i fiscalitzadors de la Generalitat la facultat de les organitzacions socials, cíviques i culturals de presentar als grups parlamentaris candidats a l’elecció dels seus titulars (Consell Consultiu, Síndic de Greuges, Sindicatura de Comptes, Consell de l’Audiovisual). - Incorporar a la reforma del Reglament del Parlament el tràmit preceptiu de compareixença prèvia dels candidats a ocupar determinats càrrecs públics, per tal d’examinar la seva idoneïtat. - Reformar les normatives necessàries per eliminar les sessions secretes del Parlament i d’altres institucions de caràcter representatiu, llevat dels casos que puguin afectar el dret a la intimitat o a la seguretat. - Reformar la llei de publicitat institucional i el decret que la desplega per tal de controlar-ne efectivament l’ús per part de les institucions públiques i evitar-ne la utilització partidista. - Reformar la llei sobre enquestes i estudis d’opinió per tal de garantir la seva qualitat tècnica, l’accés i publicitat dels seus resultats i el control parlamentari de la seva execució. Respecte als criteris sobre la Llei Electoral de Catalunya - La llei electoral haurà de respectar els principis d’igualtat de vot de tots els electors, de proporcionalitat entre els vots i els escons obtinguts per cadascuna de les forces polítiques, una representació equitativa en matèria de gènere i l’expressió de la diversitat territorial de Catalunya. - La distribució dels escons parlamentaris es farà entre formacions polítiques que presentin una llista d’àmbit nacional, mitjançant l’aplicació de la fórmula proporcional del major quocient i seguint la regla D’Hondt. - Serà necessari haver obtingut una xifra de sufragis superior al 3 per cent dels vots vàlids emesos en el conjunt de Catalunya per participar en la distribució d’escons abans esmentada. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 10 - Per tal de respectar la representació de totes les zones del territori de Catalunya els escons atribuïts a cada formació política seran proveïts de la forma següent: a) En primer lloc, els escons correspondran als candidats o candidates de cada formació que hagin estat elegits en cadascun dels districtes d’àmbit territorial que es determinin. b) En segon lloc i fins a completar el nombre total d’escons que pertoqui a cada formació política, els escons pendents de provisió correspondran als candidats inclosos en la seva llista nacional. - Per tal de garantir una representació parlamentària sense discriminació de gènere, la llista nacional que presenti cada formació haurà de comptar amb una representació equitativa de dones i homes. - Es constituirà la Junta Electoral de Catalunya que tindrà les competències que la LOREG atribueix a la Junta Electoral Central pel que fa a les eleccions al Parlament de Catalunya. - Els efectes electorals concrets d’aquests criteris hauran de ser estudiats en profunditat per la ponència conjunta que es crei al Parlament per aprovar aquesta llei. Pel que fa a la regeneració democràtica, la transparència en la gestió pública i la lluita contra la corrupció - Reformar la llei 6/1984 de la Sindicatura de Comptes amb l’objectiu d’assegurar-ne la independència, la professionalitat i l’eficàcia, atribuint-li facultats d’auditoria de gestió i d’eficiència sobre l’actuació de les administracions públiques. - En el marc de la modificació legal abans esmentada, crear en el si de la Sindicatura una Oficina destinada a preservar la transparència i el funcionament ètic del sistema públic, especialitzada a evitar les pràctiques irregulars en les concessions i contractacions de béns i serveis del sector públic. - Aplicara l’administració autonòmica, de forma immediata, els convenis del Consell d’Europa relatius a la lluita contra la corrupció. - Informar al Parlament abans d’acabar l’any 2004 sobre tots els afers objecte de procediment judicial o de petició de creació de comissió parlamentària d’investigació durant la darrera legislatura, així com de la tramitació de totes les concessions i de les seves pròrrogues atorgades en els darrers dos anys, mitjançant els procediments i auditories que escaiguin. - Revisar el règim d’incompatibilitats dels alts càrrecs de l’administració i establir l’obligació de declaració pública del seu patrimoni, interessos i altres activitats professionals i mercantils. - Establir criteris objectius i procediments transparents en les convocatòries destinades a la contractació d’obres i serveis, així com a la concessió de subvencions per a entitats i activitats privades o socials per tal d’evitar el clientel.lisme polític. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 11 - Incorporar a les condicions sobre contractació pública la valoració de la situació de les empreses concursants en matèria de responsabilitat social, seguretat laboral i respecte al medi ambient. - Establir l’accés a través de la xarxa d’Internet, i en tot cas, per fer públics tots els contractes que estableixin amb proveïdors de béns i de serveis l’administració de la Generalitat i les societats i fundacions amb participació majoritària de l’administració autonòmica. - De manera especial, adoptar les mesures legals necessàries per a fer públics i accessibles a través de la xarxa d’Internet els convenis i operacions urbanístiques en què participin les administracions catalanes. - Fer públiques les condicions contractuals i retributives del personal –inclòs l’eventual- al servei directe de l’Administració de la Generalitat, dels seus organismes vinculats i de les empreses on aquesta hi té participació majoritària. Respecte a la gestió dels serveis públics i a la regulació del seu personal - Desconcentrar l’administració de la Generalitat i descentralitzar la prestació de serveis de la seva competència en benefici dels ens locals, per tal d’apropar la seva gestió als ciutadans i als territoris. - Fomentar la concertació amb altres actors públics, socials i privats per dissenyar i, si s’escau, gestionar l’aplicació de polítiques públiques. - Establir processos preceptius i periòdics d’avaluació dels serveis de l’administració, dels organismes autònoms, agències i empreses públiques. - Aprovar i publicar els criteris que han d’orientar les diverses formes de gestió dels serveis i la seva eventual externalització, establint contractes-programa i sistemes de control per resultats amb les agències, empreses públiques, organismes i entitats concertades. - Aprovar una Carta dels ciutadans que estableixi els principis bàsics que hauran de regir les relacions de les administracions amb els ciutadans. - Potenciar la informació, tramitació i serveis públics via Internet i via telèfon, reforçant l’AOC (Administració Oberta de Catalunya) com a xarxa en la què els governs locals ocupen una posició central, i establir acords amb altres administracions per oferir tràmits integrats als ciutadans. - Establir l’accés a través del web de les actuacions, documents, informes, contractes i recursos de l’administració, tot preservant les garanties de confidencialitat i privacitat que la llei prescriu. - Definir –d’acord amb el conjunt d’administracions i organismes públics de Catalunya- un sistema de funció pública catalana que faciliti la gestió de polítiques i programes �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 12 interadministratius, que generi sinergies entre les administracions catalanes i que faciliti la mobilitat del personal entre les diverses administracions de Catalunya. - Convocar amb periodicitat regular els concursos i oposicions de personal funcionari, per tal de reduir l’interinatge, evitar la discrecionalitat i el favoritisme en la provisió provisional de llocs de treball i reforçar el respecte als principis de mèrit, capacitat i igualtat d’oportunitats. - Aprovar l’estatut del directiu públic, amb un sistema adequat per a la seva formació, promoció i reclutament, que es fonamentarà en criteris públics de mèrit i capacitat. III.- PRESÈNCIA DE LA GENERALITAT EN LA UNIÓ EUROPEA, ORGANISMES INTERNACIONALS I RELACIONS EXTERIORS En un món globalitzat, Catalunya és també un actor de fet en moltes relacions socials, econòmiques, polítiques i culturals, que afecten els drets i els interessos dels ciutadans i les ciutadanes de Catalunya. De manera especial, cal considerar la presència de la Generalitat en l’àmbit d’una Europa cada cop més integrada en la UE. El govern reforçarà aquesta participació i la seva efectivitat, adoptant les mesures següents: - Ratificar les resolucions i iniciatives legislatives del Parlament de Catalunya per garantir la participació de la Generalitat i de les altres CCAA en la formació de la voluntat estatal en les institucions comunitàries. - Assegurar, igualment, la participació ordinària de la Generalitat i de les altres CCAA en la representació espanyola davant del Consell Europeu, del COREPER, dels Comitès i dels Grups de Treball del Consell i d’altres òrgans auxiliars quan tractin de matèries de competència autonòmica - Exercir per delegació estatal la representació espanyola en les institucions de la UE, quan es tractin matèries de competència autonòmica, d’acord amb l’art. 203 del Tractat de la Unió. - Assumir de forma plena per part de la Generalitat l’execució del dret comunitari –és a dir, la seva transposició al dret intern- en l’àmbit de les seves competències, tal com estableix l'art. 27.3 EAC - Ampliar i assegurar la intervenció de la Generalitat i de la resta de CCAA en les actuacions de l’Estat davant del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees quan es tracti de la defensa de les competències i interessos autonòmics, tal com es produeix en altres Estats compostos - Facilitar la participació de les CCAA en les relacions de l’Estat amb el Consell d’Europa i els seus òrgans i, en especial, promoure la cooperació entre el Parlament de Catalunya i l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 13 - Incorporar una representació de la Generalitat en la delegació estatal en organismes internacionals quan es tractin matèries de la seva competència - Promoure la presència de la Generalitat en organismes que accepten la participació d’entitats subestatals i tenen objectius relacionats amb competències autonòmiques (per exemple, UNESCO, Organització Mundial del Turisme, etc.) - Participar en la negociació de tractats internacionals sobre matèries d’interès autonòmic. - Establir acords internacionals amb altres entitats polítiques sobre matèries de competència de la Generalitat, especialment pel que fa a la col·laboració transfronterera - Impulsar la participació de la Generalitat en els fòrums i organitzacions internacionals, on hi hagi presència d’entitats polítiques subestatals i facilitar la seva adhesió als acords i tractats que contribueixin a la consecució d’un món més just i solidari - Establir la cooperació permanent amb les institucions representatives de la comunitat lingüística catalana en matèria econòmica, cultural i de serveis en el marc de la UE - Promoure la coordinació de polítiques econòmiques, socials i culturals en el conjunt dels territoris del denominat “arc mediterrani” en el marc de la UE, avançant vers la construcció d’Euroregió Pirineus-Mediterrània - Revisar les lleis estatals que transposen directrius o executen reglaments comunitaris a partir de competències bàsiques per fer efectiu allò que estableix l'art. 27.3 EAC, en matèria de tractats i convenis internacionals - Fer ús de l'article 27.4 EAC i, en el seu cas, reformar-lo per ampliar les seves possibilitats en matèria d’acords i tractats de contingut acadèmic, lingüístic i cultural - Establir una oficina de relacions del Parlament de Catalunya amb el Consell d’Europa - Establir agències públiques de representació institucional de la Generalitat allà on ho aconsellin circumstàncies de caràcter polític, econòmic, cultural o d’altre mena. IV.- COL.LABORACIÓ ENTRE LA GENERALITAT I ELS GOVERNS LOCALS La importància del govern local en la Catalunya actual i la seva tradició municipalista obliguen a fixar unes bases sòlides de col·laboració entre la Generalitat i els ens locals en benefici dels ciutadans, de la protecció dels seus drets i de la satisfacció de les seves necessitats. Per aquesta raó, és objectiu del Govern adoptar les mesures que acabin amb anys de malfiança, facilitin una col·laboració lleial entre nivells de govern, millorin l’eficàcia i l’eficiència de les seves actuacions i portin al reconeixement ciutadà del paper positiu que tenen totes les administracions. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 14 El nou Govern fomentarà polítiques de concertació entre la Generalitat i les diferents institucions d'àmbit local: ajuntaments, consells comarcals, diputacions i altres organismes supramunicipals. Cal posar fi a l'enfrontament entre les xarxes institucionals i d'equipaments paral·leles, inaugurant una política de col·laboració i concentració dels recursos pressupostaris disponibles i implantant una gestió eficient i professional; ben especialment en sectors essencials com els de la cultura, benestar social, ensenyament i medi ambient. Per fer efectiu aquest programa de govern és urgent dur a terme la reforma de l’organització territorial de Catalunya i procedir a la desconcentració i descentralització de competències i recursos en favor dels governs locals. D’aquesta manera es garantirà la igualtat de condicions i oportunitats entre tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya, amb independència del seu lloc de residència. Aquestes són les mesures principals del govern: - Traspassar als Ajuntaments determinades competències en matèria d’educació, habitatge, immigració, benestar social, atenció sanitària primària i polítiques d’ocupació actives, amb les condicions i amb el finançament necessaris per exercir-les adequadament. - Augmentar el Fons de Cooperació Local de Catalunya per millorar el finançament municipal. - Aprovar iniciatives legislatives i mesures de govern que incentivin la cooperació i prestació conjunta de serveis entre els municipis, amb la formació de mancomunitats i comunitats de municipis, especialment entre els de menor dimensió. - Impulsar mesures per aconseguir uns consells comarcals més municipalistes, amb un tractament heterogeni en l’exercici de funcions de suplència, assistència i cooperació. - Aplegar en un únic organisme prestador de serveis, els diversos instruments d’intervenció pública que actuen sobre la conurbació metropolitana de Barcelona. - Reconèixer els Alcaldes com a representants ordinaris de la Generalitat en els seus respectius municipis. - Atorgar als Alcaldes el comandament únic de les forces de seguretat en els seus territoris. - Afavorir les condicions que facin possible la fusió de l’ACM i la FMC en una gran entitat municipalista catalana. - Impulsar la culminació del procés d’aprovació de la Carta Municipal de Barcelona, instant el Govern i les Corts de l’Estat a procedir a la seva tramitació immediata. V. FINANÇAMENT AUTONÒMIC Catalunya encara no compta amb un sistema de finançament satisfactori per al bon funcionament del seu autogovern. La Generalitat es compromet a adoptar les mesures �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 15 apropiades en el sentit dels punts que segueixen, iniciant el procés de solució definitiva dins de la present legislatura. 1.Constatem el fracàs de l’acord de finançament de 2001. La Generalitat adoptarà les mesures apropiades per tal de procedir de forma immediata a la seva revisió, i en tot cas dins la present legislatura. 2.La necessària revisió de l’acord de finançament actual es realitzarà a partir de lla tasca de la Comissió Mixta de Valoracions Estat-Generalitat establerta a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, en les responsabilitats que aquest li encomana com a òrgan bilateral de negociació i aprovació de les relacions fiscals entre la Generalitat de Catalunya i el govern central. 3.La Generalitat crearà l’Agència Tributària de Catalunya. Aquesta Agència serà responsable de la recaptació dels impostos propis, cedits i compartits. L’Agència establirà les formes de coordinació i consorciació que calguin amb l’Agència Estatal d’Administració Tributària, i, si és el cas, amb els responsables de la gestió dels impostos a la resta de l’Estat. Anualment, el govern de Catalunya publicarà un Informe sobre els fluxos econòmics distingint entre l’aportació a la prestació de serveis per part de l’Estat i l’aportació als mecanismes de solidaritat amb la resta de Comunitats Autònomes. 4. La Generalitat tindrà una participació en percentatges a determinar sobre la totalitat dels impostos pagats pels ciutadans de Catalunya (IRPF, IVA, Societats, Especials i altres). Sobre aquests impostos la Generalitat disposarà de responsabilitat tributària i capacitat normativa. 5.Els ingressos per habitant de la Generalitat tendiran a equiparar-se progressivament als obtinguts en aplicació dels sistemes de Concert i Conveni vigents en les Comunitats Autònomes forals. 6.Els ingressos disponibles per a la Generalitat per la prestació dels seus serveis s’atindran a allò que estableix l’article 45 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, i respondran a un criteri d’igualtat d’ingressos per càpita, rectificats per tres factors que hi incideixen determinantment: 1) costos diferencials; 2) nivell efectiu de necessitats; i 3) factors demogràfics, inclòs el factor migratori. En el cas de la sanitat caldrà contemplar també l’existència de centres d’excel·lència i el nombre d’usuaris desplaçats d’altres CCAA 7.La inversió en infraestructures de l’Estat a Catalunya es fixarà amb tendència a equiparar-se al percentatge del PIB, tenint en compte la compensació apropiada pels dèficits acumulats.. Aquest còmput es realitzarà amb caràcter plurianual i es crearà una comissió integrada pels representants dels tres nivells d’administració. La comissió, que estarà presidida per la Generalitat, programarà la inversió d’infraestructures de Catalunya (incloent les infraestructures de transport i comunicacions, de telecomunicacions i la inversió en I+D) i vetllarà pel compliment d’aquest acord. 8.La Generalitat contribuirà a la solidaritat amb les altres CC.AA. de l’Estat, de manera que els serveis prestats per les diferents CC.AA. als seus ciutadans puguin assolir nivells similars realitzant un esforç fiscal similar. A efectes de calcular aquest esforç de solidaritat, es �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 16 computarà com a contribució a l’Estat l’excés de preus públics i peatges pagats per Catalunya per sobre del que li correspon a la vista de la mitjana espanyola en aquests conceptes. El resultat dels mecanismes de solidaritat serà revisat quinquennalment per tal de verificar els seus efectes. 9.L’aplicació d’aquests criteris ha de permetre avançar progressivament en la reducció del dèficit fiscal de Catalunya amb l’Estat, de manera que en el termini de deu anys aquest s’equipari al de territoris de nivell de renda similar en altres països europeus. Així mateix, el govern de la Generalitat es compromet a plantejar la superació de l’actual dèficit de Catalunya amb el pressupost comunitari, situació que no es dóna en cap altre territori d’un nivell de renda similar al de Catalunya en relació amb la mitjana europea. El govern es compromet a la publicació i actualització anual dels estudis sobre la balança fiscal de Catalunya, així com a una àmplia divulgació dels seus resultats. 10.Aquest acord vincula el Govern en la negociació de la reforma del nou model finançament autonòmic durant la propera legislatura. La incorporació dels seus continguts en el procés de reforma de l’Estatut es realitzarà d’acord amb els mecanismes i procediments previstos en aquest mateix document en l’apartat corresponent a l’aprofundiment de l’autogovern i l’elaboració d’un nou Estatut que inclouen la participació de la societat civil i un ampli acord de la majoria de les forces polítiques del Parlament de Catalunya. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 17 UN NOU IMPULS ECONÒMIC PER A CATALUNYA I. EUROREGIÓ I INTERNACIONALITZACIÓ Avui, en un món globalitzat, amb l’aparició de noves economies emergents, particularment a l’Est d’Europa, que poden esdevenir altament competitives, Catalunya, per reforçar el seu paper capdavanter dins l’economia espanyola i el seu dinamisme en el context de les regions econòmiques europees, necessita redescobrir i situar-se en un espai econòmic molt més ampli. Catalunya pot d’esdevenir un nucli essencial d’una regió europea que abasta l’espai de l’antiga Corona d’Aragó i s’estén fins a Montpeller i Tolosa. Una euroregió que s’estén per l’eix Mediterrani, per l’eix de l’Ebre, i que connecta la Mediterrània occidental amb el nucli d’Europa, amb el Nord d’Itàlia i amb el Magrib. Es tracta d’una aglomeració de 17 milions d’habitants en la què Catalunya aporta el 36% de la població, el 38% dels ocupats, el 46% de la força de treball en la indústria o el 36% en els serveis. A. Consolidar l’Euroregió de l’Arc Mediterrani 1. Desenvoluparem una estratègia econòmica de Catalunya que passa per reforçar les relacions econòmiques i de tot tipus dins d’aquest espai. Catalunya es configura com un espai ròtula entre aquests territoris. Hem de convertir Catalunya en el motor productiu sostenible i en el centre logístic, cultural, de lleure i de consum més important d’aquesta zona. Per això hem de disposar d’equipaments comercials i culturals atractius i de qualitat, serveis educatius avançats, un pol universitari de referència, serveis de salut, etc. 2. Però cal superar, d’una banda, la insuficient inversió en infraestructures i , de l’altra, la visió centralitzada i radial que avui impera en el disseny infraestructural de l’Estat, tal com han posat de manifest també les principals institucions econòmiques catalanes (veure apartat dedicat a infraestructures i finançament). B. Internacionalització de l’empresa catalana 1. Augmentar sensiblement les partides del departament competent en matèria de política industrial destinades a afavorir la internacionalització de l’empresa catalana. 2. Elaborar un pla estratègic d’internacionalització de l’empresa catalana que prioritzi els països de l’àrea mediterrània i els de l’Europa central i oriental, que inclogui ajuts i suport en destí. Augmentar les modulacions dels ajuts públics per a aquestes destinacions. Incrementar la presència de la Generalitat en aquests països. 3. Posar en funcionament un instrument públic específic per al finançament del capital circulant per a PIMES amb filials a l’estranger, durant el període de maduració del projecte. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 18 II. OCUPACIÓ I TREBALL 1. La situació de bonança econòmica del país ha millorat substancialment les taxes d’activitat i d’ocupació de la població catalana, però encara subsisteixen importants desequilibris que cal corregir per tal assolir l’objectiu bàsic d’arribar a la plena ocupació, més estable i de qualitat. Aquests desequilibris són, en síntesi: - Dèficit de formació de la nostra població activa - Concentració de taxes massa elevades d’atur en certs col·lectius: dones, joves, persones amb baixa qualificació, col·lectius de major edat i persones amb discapacitats. Desequilibris territorials per desenvolupar els seus potencials d’ocupació. - Excessius nivells de precarietat, temporalitat i alta sinistralitat laboral. 2. La Generalitat donarà el reconeixement que correspon al paper institucional dels sindicats. En aquest sentit es promourà un gran acord nacional amb els representants del món econòmic i social per tal d’establir els grans objectius estratègics en el terreny econòmic i social. 3. Les principals línies a desenvolupar seran: 3.1 Reduir la temporalitat en la contractació fins a situar-la en les taxes similars a la mitjana de la Unió Europea (15 països). Aplicar un pla per reduir la sinistralitat laboral, incrementant les mesures i mitjans d’inspecció i control i desenvolupant un model de prevenció amb participació de tots els sectors implicats. 3.2 Assolir la delegació i el traspàs de recursos per part de l’Estat de les competències en matèria d’Inspecció laboral incloent el Cos d’Inspectors, per tal d’aconseguir un marc de fiscalització de l’activitat de les empreses i treballadors en matèria socio-laboral més eficient en relació al control del frau i la il·legalitat en la contractació. 3.3 Desenvolupar un pla integrat de polítiques actives d’ocupació, que garanteixi els drets bàsics de les persones aturades per tal de potenciar la seva ocupabilitat. S’actuarà en termes d’orientació professional, millora del nivell de la formació ocupacional, la formació al llarg de la vida, suport per a l’autoocupació. En aquest sentit, es reformarà el Servei d’Ocupació de Catalunya, per tal que integri polítiques, es descentralitzi i hi participin els agents socials i les administracions territorials. 3.4 S’actuarà per tal de desenvolupar les potencialitats del territori per crear ocupació i millorar la capacitat d’ocupar-se de les persones mitjançant els acords locals per l’ocupació que integraran les empreses, la formació i l’administració local, que exercirà competències en matèria d’ocupació i formació. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 19 3.5 Realitzar un Pla Integral cátala de formació professional que coordini els diferents subsistemes reglats i no reglats (ocupacional i continuada), basant-se especialment en la potenciació de la xarxa de IES-SEP, de manera que aquests esdevinguin veritables centres integrals. En la definició de l’oferta d’aquests centres hi han de participar els agents socials i econòmics i les institucions dels territoris. Reforçar els ensenyaments vinculats als oficis. Caldrà també materialitzar el traspàs dels fons i competències de formació contínua a Catalunya. 3.6 Establir un marc de negociació col·lectiva a Catalunya, que vetlli per evitar les discriminacions laborals, en particular les de gènere, redueixi la temporalitat, promogui la seguretat en el treball, eviti el treball irregular, descentralitzi el Tribunal Laboral de Catalunya, entre d’altres mesures que permetin avançar cap a la configuració d’un marc de relacions laborals català. La Generalitat promourà, respectant l’autonomia de les parts i prèvia consulta amb els agents socials, l’establiment d’un salari mínim de referència en tots els convenis col·lectius d’àmbit català. 3.7 Per tal d’avançar cap a la conciliació de la vida laboral i la personal i familiar i complementàriament a les mesures de política social s’actuarà sobre els mecanismes de determinació dels horaris laborals i de permanència en el lloc de treball, per tal d’assolir una major flexibilitat i adaptació a les necessitats de les persones. 3.8 Per evitar la dualitat en el mercat de treball s’impulsaran mesures com plans de recerca personalitzats d’ocupació i de formació adequada a cada necessitat, amb particular atenció als col·lectius més vulnerables o amb dificultats especials. 3.9 Assolir la convergència amb les taxes d’activitat europees, en especial pel que fa a la taxa d’activitat femenina i de la gent jove. 3.10 Impulsar, mitjançant el necessari acord social, la implantació progresiva de la jornada de 35 hores. 3.11 Desenvolupar una política activa de recuperació i captació de mà d’obra en els dos àmbits següents: a) Els descendents de catalans emigrats als quals cal facilitar el retorn (desplegar la llei del retorn aprovada al Parlament de Catalunya). b) El retorn de l’emigració d’universitaris i la captació d’universitaris i professionals d’altres països, que passa per una major inversió en R+D per situar-se a nivells europeus i per incorporar l’anglès com a llengua en els cicles superiors universitaris. 3.12 Potenciar la xarxa d’oficines de contractació en origen de la Generalitat (programa XILAXarxa d'Intermediació i selecció laboral en origen, prevista al Pla Interdepartamental d'Immigració 2001- 2004), amb els criteris següents: a) Prioritzar el Marroc, els països de l'Europa de l'Est i l'Amèrica Llatina (tal i com recull la resolució 1384/ VI del Parlament de Catalunya), d’on pot venir la mà d’obra més qualificada; per a l’obtenció de papers, difusió i coneixement del país receptor (valors, normes, entorn ocupacional) �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 20 b) Establir en els països d’origen convenis que defineixin els mecanismes adients per a la contractació de treballadors/es temporers, vetllant pel procediment de contractació i les condicions de treball, allotjament, atenció social i sanitària, i així com per les activitats culturals i de lleure. c) Integrar en la xarxa la col·laboració dels casals catalans de l’exterior. III. PIMES, AUTÒNOMS I ECONOMIA SOCIAL Destaquem la importància del treball autònom a Catalunya que aporta aproximadament el 20% de l’ocupació i el 13% del PIB. El treball autònom dependent s’enfronta a una difícil problemàtica per la disparitat entre la seva situació de fet i la seva consideració jurídica i fiscal. Avui l’economia social no tan sols té una importància econòmica significativa, sinó que adquireix una importància social en termes de creació d’ocupació, canalització de l’activitat emprenedora de col·lectius i com a resposta a moltes necessitats socials. El teixit empresarial català, basat majoritàriament en la PME, és la principal font d’ocupació i s’enfronta a reptes de competitivitat, productivitat i creació de valor en la nova societat del coneixement. 1. Potenciar les mesures i instruments de suport a l’autoocupació i a l’economia social: a) Incentivar la autoocupació, mitjançant la creació de microempreses i petites empreses, oferint assessorament respecte al pla d’empresa i/o formació per a la gestió empresarial. b) Unificar i ampliar en un sol instrument els diferents ajuts econòmics de foment de l’autoocupació independentment de la fórmula jurídica de l’empresa que es constitueixi. c) Oferir als nous emprenedors assessorament i informació per tal de facilitar que els projectes empresarials que resultin d’aquestes accions tinguin les majors possibilitats d’èxit. Les persones beneficiàries d’aquests ajuts es consideraran prioritàries com a beneficiàries de formació específica o complementària. d) Introduir la fórmula de microcrèdits com a marc financer de suport a la iniciativa autoocupadora. 2. Impulsar, a nivell estatal o autonòmic, la regulació jurídica que reconegui la situació real del treball autònom, els drets individuals i col·lectius als quals són creditors i la seva protecció social i que equipari la seva fiscalitat a la de la resta de treballadors quan es produeixin situacions de treball autònom dependent.S’elaborarà un Estatut del Treballador Autònom per tal de regular els seus Drets per part de la Generalitat en l’àmbit de les seves competències i es promouran les reformes legals necesàries a nivell estatal per tal de: a) Establir dins del règim d’autònoms la cotització complementària i voluntària per cobertura d’atur. b) Establir la possibilitat de cotització a temps parcial dins del règim d’autònoms en inici d’activitat o es compaginin feines com a contractat, així mateix, establir la posibilitat de jubilació parcial a partir dels 60 anys. c) Estudiar la possibilitat de descomptar l’IVA declarat de les factures impagades quan es compleixi un any de la seva emissió. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 21 d) A més a més, l’Estatut del Treballador Autònom haurà de permetre, entre altres drets: - Noves formes de capitalització de la prestació d’atur. - El diferiment d’impostos en l’inici d’activitat. - L’alternativa voluntària entre la Seguretat Social i les mutualitats de previsió social. - La configuració de la tipologia del treballador autònom dependent i dels seus drets laborals i sindicals, el quals tindran com a model bàsic, amb les adaptacions pertinents, els reconeguts per als treballadors per compte d’altri. - Separació efectiva del patrimoni personal del patrimoni afecte a l’activitat empresarial dels treballadors autònoms dependents. 3. Desenvolupar un Institut de Promoció Empresarial, sobre la base de l’actual CIDEM, el qual aplicarà programes similars a l’SBA i actuarà també a través d’agències territorials per tal d’adaptar-se al potencial i objectius de cada territori. 4. Estimular la difusió de la innovació en les PIMES, mitjançant mecanismes específics: a) Facilitar ales PIMES d’arreu del territori l’accés a Centres Tecnològics especialitzats sectorialment, en funció de l’especialització territorial, que proporcionin serveis i instal·lacions per a la R+D. b) Establir una via de finançament públic adreçada a les PIMEs, per a la definició de les seves estratègies d’innovació. c) Introduir mecanismes de “seed-capital” per a PIMES innovadores sorgides de l’àmbit universitari. d) Impulsar l’aprovació, per part de l’Estat, de l’ampliació a tots els projectes d’innovació de les PIMES, la deducció del 10 % en l’Impost de Societats, que actualment està vigent només per als foment de les TIC. 5. Impulsar la participació de les entitats de crèdit en la provisió de capital per al desenvolupament de nous projectes empresarials: a) Facilitar la creació d’instruments financers (capital risc, societats de garantia recíproca, business angels, etc.), fins i tot amb participació pública. b) Creació d’un fons d’avals de crèdits destinat, específicament, a nous emprenedors que desenvolupin la seva activitat en l’àmbit dels nous filons d’ocupació catalogats al Llibre Blanc del Pacte per l’Ocupació a Catalunya. Aquest fons comptaria amb la participació de l’administració. 6. Afavorir el desenvolupament del sector d’economia social (societats laborals i cooperatives) amb mesures de suport en matèria de formació, serveis tecnològics, assessorament, finançament i garantia recíproca, accés a la contractació de l’administració, entre d’altres. 7. Donar suport al reforçament de les seves estructures associatives i representatives i a l’enfortiment del seu prestigi i visibilitat. 8. Promoure en particular la Banca ètica per tal de donar suport a projectes viables d’economia social que contribueixin a les iniciatives relatives a les noves necessitats socials �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 22 9. Elaborar una Llei de reconeixement de les especificitats de la producció artesanal. IV.POLÍTICA INDUSTRIAL Catalunya és un país industrial amb una estructura productiva basada en sectors transformadors i en un predomini de la petita i mitjana empresa. El pes de la indústria multinacional, amb centres de decisió fora de Catalunya, és també molt important, ja que representa aproximadament el 50% de la producció i el 60% de les exportacions. Tot això configura un sector productiu amb punts forts que ens venen de la tradició industrial resultat de la revolucions del segles XIX i XX, però també amb punts febles que cal superar si volem donar resposta al repte que representen les noves condicions de la competència en una economia global. En aquest marc cal definir i aplicar una nova política industrial basada en els punts que segueixen: 1. Reforma del sistema educatiu i de la formació professional per elevar el nivell de qualificació de la població activa catalana. 2. Aplicació d’una política de recerca i innovació, definida a l’apartat corresponent, i dirigida principalment a millorar el potencial innovador de l’empresa catalana. 3. Aplicació d’una política de Societat de la lnformació, com la definida a l’apartat corresponent. 4. Promoció de nous sectors emergents intensius en coneixement. 5. Polítiques d’acord amb empreses multinacionals implantades a Catalunya, per incrementar el valor afegit de les seves plantes industrials, especialment en aquelles funcions més intensives en coneixement. 6. Mesures dirigides a potenciar els sectors industrials presents a Catalunya i de manera específica els que segueixen: alimentari, químic i farmacèutic, material de transport, metallmecànic, tèxtil i confecció, material elèctric i energies renovables. 7. Ajuda per al desenvolupament dels ‘clusters’ o districtes industrials a Catalunya i crear una xarxa de centres tecnològics vinculats a aquests districtes. 8. Impuls de plans estratègics territorials i sectorials, així com desplegament dels organismes existents (“Totempresa”) que tenen la missió de dur a terme anàlisis prospectius sobre el comportament dels diferents sectors. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 23 V. COMERÇ - Mantenir el criteri de potenciar el model comercial català (fonamentat en establiments en trama urbana, principalment configurat per PIMES autòctones i amb pluralitat de formats) en la revisió del PTSEC i l’eventual ajustament de la Llei d’Equipaments Comercials. - Afavorir actuacions conjuntes de comerços petits (compres, formació, modernització, qualitat producte, incentius i mecanismes de fidelització) per tal de garantir la seva competitivitat i modernització. - Mantenir l’Impost sobre grans superfícies - Garantir que el consumidor tingui al seu abast de manera ordenada i equilibrada una oferta comercial àmplia de qualitat. Adequar l’oferta als nous hàbits de consum i facilitar al consumidor el dret a escollir, - Garantir un marc igualador de les condicions de competència entre els diferents formats: recuperació del marc horari d’obertures de 72 hores setmanals i 8 festius anuals (atenent, si és el cas, a les circumstàncies de l’àmbit territorial i les necessitats del sector turístic, especialment pel que fa a les obertures en festius), incidència sobre els condicionants financers de l’activitat comercial i acompliment ordenat de la normativa vigent en matèria de comerç a Catalunya. Mantenir una política activa de preservació de les competències del Govern de Catalunya en matèria de comerç interior i d’oposició a la normativa d’horaris impulsada pel Partit Popular. - Controlar la realització dels POEC per part dels municipis: · Vigilar que l’ús de la superfície de lliure disposició amb que compten els municipis pel sol fet de realitzar un POEC respongui a criteris objectius i demostrables de necessitat i no a l’especulació. · Que la Comissió d’equipaments Comercials sigui un instrument tècnico-polític efectiu per a avaluar l’acompliment de la normativa que regula el PTSEC en la realització dels POEC. · Dissenyar un instrument normatiu transparent per avaluar la reversió de plusvàlues generades per noves grans implantacions cap a la dinamització del comerç preexistent. - Crear el Consorci de Dinamització Comercial de Catalunya, com a ens responsable de la coordinació de les actuacions i programes de dinamització territorial desplegats pel Govern de Catalunya i amb participació dels municipis, les cambres de comerç i les principals associacions de comerciants. Les funcions d’aquest consorci serien, entre altres: · Definir els criteris de les actuacions de dinamització comercial en funció del desplegament del Pla Territorial Sectorial d’Equipaments Comercials, els Programes d’Orientació dels Equipaments Comercial, elaborats pels municipis, i les situacions locals de concentració comercial. · Distribuir els fons per a programes de dinamització i orientació comercial. · Desenvolupar polítiques actives de formació en el sector comercial. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 24 · Impulsar, modernitzar i dinamitzar les fires comercials de Catalunya, augmentant la seva projecció interior i exterior, equipant-les amb les infrastructures necessàries per a un creixement més eficient i racional. VI. TURISME El sector turístic català constitueix una de les activitats centrals de l’economia catalana i un factor cabdal de promoció exterior de Catalunya. No obstant, presenta una sèrie de deficiències que cal resoldre, entre d’altres: Dificultats per a diversificar i desestacionalitzar l’oferta turística; saturació i massificació de determinades destinacions turístiques; insuficient agilitat per a afrontar els nous reptes derivats de la competitivitat internacional; obsolescència d’equipaments i endarreriment tecnològic i de capacitació professional; degradació paisatgística i urbanística; dualització empresarial. És imprescindible consolidar un model turístic competitiu, sostenible i de qualitat i que valoritzi l’atractiu dels elements identitaris del nostre país com la cultura, la història, la gastronomia i el paisatge. Les principals línies programàtiques a desenvolupar seran: 1. La remodelació de la política de promoció dels recursos turístics i les demarcacions turístiques de Catalunya 1.1 Impulsar la tasca de l’agència Catalunya Turisme en la promoció directa en els mercats emissors dels aspectes que identifiquen i individualitzen la marca turística Catalunya, les seves marques específiques i, en particular, les accions adreçades a incrementar el potencial dels elements patrimonials, culturals i històrics propis de Catalunya. 1.2 Fomentar la creació de labels i segells de qualitat amb estàndards exigents (incloent la creació de la marca Catalunya) que garanteixin i dotin de prestigi l’oferta turística catalana a tots els mercats i incrementi la seva competitivitat 2. Planificació del desenvolupament de les infraestructures turístiques per tal de fer compatible el potencial de creixement econòmic, l’equilibri territorial i la sostenibilitat ambiental de l’activitat 2.1 Elaborar i aprovar el Pla Territorial de Turisme de Catalunya per tal de conèixer territorialitzadament els recursos turístics disponibles; les àrees saturades i deficitàries; valorar els impactes econòmics, territorials i ambientals; determinar criteris d’actuació que vinculin a les administracions i als operadors, els quals han de conduir al reequilibri territorial i fomentar la diversificació i desestacionalització �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 25 2.2 Instrumentar programes específics per a la formació i qualificació del treballadors del sector. Crear, amb cooperació de l’àmbit universitari, un o diversos centres de R+D+i en matèria de turisme, tant per millorar l’actualment deficitària informació de base i l’evolució de la demanda, com per innovar instal·lacions, tipus de serveis i nous productes 2.3 Potenciar l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació en la difusió interior i exterior dels recursos turístics de Catalunya, en les relacions entre l’Administració i els subjectes turístics, i en els serveis i la informació a les persones usuàries. 2.4 Modernitzar les instal·lacions i equipaments actuals i aplicar amb rigor els criteris de qualificació dels centres i establiments turístics. 3. Configuració d’una administració turística i un sistema de finançament dels recursos públics que permetin el desenvolupament de les activitats turístiques en condicions de qualitat i de futura viabilitat. 3.1 Configurar una administració turística reformada en la qual el sector es pugui sentir identificat i representat tot garantint l’adequat finançament i la implicació de tots els sectors institucionals, econòmics i socials. 3.2 Avançar en la resolució del finançament dels municipis turístics. 3.3 Dotar totes les administracions responsables dels instruments financers i d’assistència tècnica necessaris i possibilitar projectes consorciats i coordinar i ampliar la implicació financera des del Govern català de les tasques de promoció i comercialització, donant suport a les iniciatives locals públiques i privades. 3.4 Establir una línia pressupostària específicament destinada a facilitar la conversió en recurs turístic d’elements significatius a nivell local del patrimoni històric i artístic de Catalunya. 3.5 Millorar els serveis públics que formen indirectament part del producte turístic, com seguretat, transport públic, telecomunicacions, etc. VII. PAGESIA I SECTOR AGROALIMENTARI La proposta d’acord programàtic pivotaria entorn de sis eixos: 1. Impulsar la competitivitat i la qualitat del sector agroalimentari - Garantir la producció d’aliments segurs, de qualitat, respectuosos amb el medi ambient, de manera eficient i d’acord amb les exigències del consumidor, mitjançant l’existència de controls efectius. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 26 - Incentivar la fusió de cooperatives i la formació de cooperatives de segon grau a través d’un veritable Pla de Modernització del Cooperativisme Agrari. - Durant l’any 2004 es definiran les línies prioritàries i els sectors estratègics de desenvolupament de la Producció agrària amb la redistribució corresponent dels Fons procedents de la PAC (Producció Integrada, Agroindustria, Porcicultura,..) 2. Apostar per l’equilibri territorial i la sostenibilitat, mitjançant la consolidació i la potenciació de la presència de la pagesia en el territori i la millora de la seva relació amb la resta de la societat. - Establir un catàleg de classificació d’espais d’especial interès agrari. - Millorar la inserció de l’activitat agrària en la gestió del territori amb l’establiment fins a finals de l’any 2005 de programes específics en infraestructures rurals (camins, electrificació, telèfon i accés a les noves tecnologies) - A partir del Registre d’Explotacions Agràries s’establirà el Contracte Territorial d’Explotació. - Definir i classificar les explotacions prioritàries per assegurar la continuïtat de l’activitat agrària com a factor de millora de l’equilibri territorial. En aquest sentit, abans de final del 2005 es posaran en marxa les mesures legals, fiscals i administratives necessàries (Bonificació o exempció de l’impost de transmissions patrimonials, modulació d’ajuts donant prioritat a l’explotació directa,..) 3. Dissenyar una nova administració agrària i dotar-la del suport financer apropiat - Promoure la regionalització de la PAC. - Promoure la candidatura de Barcelona com a seu de l’autoritat europea de seguretat alimentaría. - Impulsar la simplificació dels tràmits administratius mitjançant la creació durantl’any2004 de l’Oficina d’Estudis d’adaptació a la normativa europea, avançar en la delimitació i aplicació de les mesures que contribueixin a l’enfortiment del món rural català. - Establir durant l’any 2004 un autèntic programa de sanitat per a animals amb unificació de criteris i atenció especial a la prevenció. - Afavoriment i suport a les tecnologies de minimització d’impacte ambiental (purins, cadàvers, agroquímics...) - Durant els sis primers mesos de l’any 2004, creació del Cos de Pesadors i Classificadors de canals d’escorxadors amb la participació de tots els agents del sector. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 27 - Consolidar l’Administració Agrària com administració de serveis i participativa tot aprofitant les oportunitats que la PAC i la seva reforma ofereixen per endegar una veritable política agrària catalana. - Recuperar i reivindicar la funció d’assessorament i transferència de l’anterior servei d’extensió agrària creant el Servei d’Assessorament i Gestió Agrària (SEAGA). - Crear el Consell Assessor Agrari i potenciar les taules de foment, modernització i sectorials com a instruments de concertació de la política rural i agrària de la Generalitat de Catalunya - Potenciar la recerca, el desenvolupament i la transferència tecnològica a través de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries i de les universitats. - Accés directe a les Institucions Europees: com a Administració única ser present a Europa per defensar un model propi de gestió agrària i rural. - Impuls d’un Pla d’agricultura ecológica. - Aplicació estricte de les directrius europees pel que fa als productes transgènics. 4. Impulsar la nova cultura de l’aigua - Nous recs. Assegurar la viabilitat de les infraestructures hidràuliques amb polítiques de restitució de les inversions a l’Administració adaptades a la rendibilització real de les explotacions afectades. - Establiment progressiu de línies d’ajuts orientades a les explotacions prioritàries per modernització i renovació de les tecnologies del reg fins assolir una dotació de 30 milions d’euros/any en el context d’una política realista en la utilització i l’estalvi de l’aigua. - Revisió i control de totes les despeses compromeses en infraestructures hidraúliques amb especial atenció al canal Segarra-Garrigues. - Revisió durant l’any 2004 de l’afecció medi-ambiental dels nous regs i establiment de les zones d’exclusió definitives i les compensacions adients als agricultors afectats en base a estudis científics i tècnics reals. - Aprofitament d’aigües residuals per l’ús agrícola. 5. Consolidar l’empresa familiar agrària: - Consolidar les explotacions familiars sobre la base d’una empresa familiar agrària moderna, competitiva i diversificada. - Observatori de l’empresa agrària i establiment de la xarxa d’explotacions model. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 28 - Redacció i aplicació de Plans Estratègics d’Actuació per sectors d’activitat. - Creació d’una Mútua Catalana d’Assegurances agràries. - Durant l’any 2004, desenvolupar el dret civil català amb l’el.laboració d’una nova legislació de contractes de conreu que permeti superar les figures que creen inseguretat i fer més transparent el mercat de la terra.. - Constitució d’un Fons de Terres que faciliti l’accés dels joves a l’agricultura i permeti dimensionar les explotacions a escales realment competitius. - Es considerarà prioritari impulsar accions destiandes a la incorporació de la Dona al món rural, amb línies d’actuació que facilitin les iniciatives empresarials d’autoocupació, associació o agrupació. 6. Assolir un creixement modern i sostenible del sector pesquer - Elaborar el Pla de Pesca del Mediterrani conjuntament amb les comunitats autònomes afectades i la Unió Europea. - Potenciar el Centre Nacional d’Aqüicultura i l’Escola Nauticopesquera. - Impulsar, a partir de polítiques consensuades amb tots els sectors afectats, les “vedes” o “aturades biològiques” per tal de facilitar la regeneració de la fauna marina. - Incorporar les confraries en el procés de comercialització. - Assumir totes les competències possibles en matèria de pesca per tal d’incrementar l’eficàcia en la gestió pesquera. Alguns dels problemes pesquers a Catalunya venen de la impossibilitat de fer una política propia. VIII. EMPRESES I OPERADORS EN SECTORS ESTRATÈGICS - Crear condicions efectives de competència per suprimir situacions monoplístiques, per tal d’afavorir els consumidors a través de: a) Actuar des de la Generalitat, en concertació amb el sector privat, per impulsar la creació o la consolidació, en el seu cas, d’empreses i opardors catalans, públics o mixtos, en sectors estratègics (energia, telecomunicacions, infraestructures) sempre respectant les condicions de mercat. b) Fomentar l’aparició de nous operadors privats. - Potenciar l’existència de centres decisió empresarial a Catalunya de primer nivell en els esmentats sectors estratègics �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 29 - Reservar una part a determinar de la licitació de la Generalitat (incloent el sector púbic empresarial) per empreses petites i mitjanes, sempre que sigui factible per raons d’eficiència (en aquesta línia, cal facilitar el coneixement immediat de les licitacions públiques a les pimes, simplificar els procediments administratius, garantir el correcte finançament de les pimes durant l’execució contractual, ...); D’acord amb l’Informe sobre l’accés de les PIMES i de les empreses d’economia social a la licitació pública elaborat pel Govern a instàncies del Parlament, estudiar la viabiliatat d’accedir a un percentatge del 25%. - Introduir mesures per igualar la proporció de vies ràpides gratuïtes i de peatge amb la resta de l’Estat: a) Aplicar els acords del Grup de Treball sobre Peatges, en especial la constitució d’un Fons de rescat, tal com va aprovar per unanimitat el Parlament de Catalunya, finançat pels impostos que generen els peatges, així com el rendiment de les empreses concessionàries, la finalitat del qual serà l’eliminació puntual d’alguns peatges i la homogeneïtzació del cost d’aquests o altres finalitats de suport a la mobilitat sostenible. b) Eliminar l’increment dels peatges que es va produir arran de l’aplicació del nou IVA del 16% en lloc del 7% en compliment de la normativa comunitària. En aquest sentit, l’Estat es farà càrrec de l’increment mitjançant una subvenció a les concessionàries per tal d’evitar que el recàrrec vagi a compte dels usuaris. c) Suprimir gradualment els peatges que afecten la mobilitat quotidiana dels ciutadans i ciutadanes situats a 30 quilòmetres dels entorns metropolitans i que no disposin d’una alternativa raonable de transport públic o d’autovies lliures de peatge. IX. CAIXES D’ESTALVI - El sector financer té un aimportància estratégica. És fonamental disposar d’institucions financeres de primer nivell amb centre de decisió a Catalunya i mantenir la vinculació de les caixes al territori. - Cal reconèixer la tradició i importància de les caixes d’estalvis en l’economia catalana. És essencial el manteniment de l’actual model de les caixes d’estalvi com entitats de naturalesa fundacional, la qual cosa comporta exercir la seva activitat financera en benefici d’un conjunt d’interessos econòmics i socials. Han estat entitats eficients, competitives i d’alta rendibilitat social que cal preservar. - Caldrà realitzar les reformes legals necessàries per preservar i consolidar aquest model i per evitar les interferències legislatives, invasives de les competències autonòmiques, recentment produïdes des del govern de l’Estat. Pel que fa referència als òrgans de govern, és imprescindible assegurar la seva independència i representativitat efectiva, amb una adequada representació de la societat civil, entre la qual els sindicats. Es també fonamental l’existència d’unes pràctiques de bon govern que fomentin la transparència, el control i el rendiment de comptes. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 30 - S’establirà un mínim obligatori de dotacions a l’obra social, congruent amb la viabilitat financera de les entitats i es reforçaran els òrgans de govern responsables de vetllar per aquest aspecte. - Des de la Generalitat s’orientarà l’acció de l’obra social de totes les caixes que operen a Catalunya per a que es destini efectivament a cobrir les necessitats socials i culturals del seu entorn. En aquest sentit, s’establiran els mecanismes adients per tal d’assegurar la supervisió i l’establiment de les grans orientacions per part dels poders públics, inclòs el Parlament - La Generalitat promourà, a través dels instruments apropiats, línies de finançament per l’economia productiva i especialment per les PIMES (per exemple, pel finançament de capital circulant), en col·laboració amb les entitats financeres, i en particular amb les caixes d’estalvi. Així mateix, s’impulsaran accions concertades amb les caixes per a la promoció d’habitatge social i de lloguer. X. SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ L’adveniment de la Societat de la Informació i la Comunicació comporta noves oportunitats per al benestar social, però també nous riscos de desigualtats. Els governs doncs, han d’incorporar a la seva gestió l’acció decidida contra allò que es coneix com la “fractura digital”. D’altra banda a Catalunya el grau de penetració de les tecnologies de la informació i la comunicació a l’economia i la societat és francament baix en relació amb la resta de països de la UE. A més la liberalització del sector de les telecomunicacions, impulsada per la Unió Europea i iniciada a Catalunya l’any 1997, no ha produït els resultats que s’esperaven. Sis anys després de la liberalització, la quota de mercat dels nous operadors és gairebé testimonial i la seva cobertura territorial no abraça ni tan sols la zona metropolitana de Barcelona. Tampoc no s’ha avançat prou en la definició del marc normatiu de referència per al desenvolupament de la SIC a les administracions públiques. Per tal de fer front a totes aquestes mancances proposem: 1. Estendre l’ús d’Internet i de les TIC al conjunt de la població i evitar la fractura digital Impulsar un pla de xoc per a la formació bàsica de la ciutadania per a l’ús de les TIC, que s’executarà en coordinació amb els governs locals, empreses i associacions de tot el territori. Per donar suport a aquesta mesura caldrà garantir l’existència de punts d’accés a la xarxa (PIAP) amb banda ampla arreu del territori. Implantació de telecentres a tot Catalunya per combatre els desequilibris territorials �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 31 2. Dotar Catalunya de les infrastructures necessàries per a promoure el total desplegament de la banda ampla a tot el territori Construcció, en 4 anys, d’una xarxa troncal de fibra òptica, una interurbana i una urbana que facin arribar la banda ampla a tot el territori. Aprofitar per la construcció de la xarca infraestructures existents (xarxes viàries, xarxes de fibra òptica d’empreses...). Utilitzar altres tecnologies (satèl·lits, Wi-Fi...) en zones no urbanes i polígons industrials on no arribi el cable (aplicació dels preceptes continguts en l’Estudi de la viabilitat de l’arribada de la banda ampla municipi per municipi de Localret). 3. Liderar la modernització de les administracions públiques catalanes i implementar plenament l’Administració Oberta de Catalunya transparent, en xarxa, moderna, propera i integrada al servei de la ciutadania 3.1 Impulsar la Carta dels Drets del Ciutadà en la SIC. Els principals drets que contindrà aquesta Carta són: el dret a l’accessibilitat quant als aspectes territorials i socials per evitar la fractura digital, dret a la seguretat i privacitat, dret a la formació per a un ús eficaç de la informació i els serveis dels TIC, dret a l’accés per internet a una informació pública accessible, amigable, completa, de qualitat, diversificada i actualitzada i el dret a una administració pública amb democràcia participativa digital 3.2 Posar a disposició de la ciutadania, a través d’internet, informació i serveis, i informació sanitària i personal, amb garanties de confidencialitat i seguretat. 3.3 Fer accessibles tots els lloc web finançats amb fons públic (respectant els estàndars establerts per World Wide Web Consortium). 3.4 Utilitzar estàndars oberts que garanteixin el dret a escollir programari als usuaris. 3.5 Fomentar la producció de programari lliure i la corresponent documentació d’ús en català. 3.6 Utilitzar per part de la Generalitat de Catalunya, els organismes autònoms públics, les empreses públiques i les de capital mixt sota control majoritari de la Generalitat de Catalunya preferentment en els seus sistemes i equipament informàtic programari lliure en català. 3.7 Revisar l’acord amb els principal proveïdors reclamant transparència en els encàrrecs, professionalitat en les solucions, disminució de costos i qualitat en els serveis. 4. Promoure i donar suport al desenvolupament de la indústria catalana del sector 4.1 Promoure i donar suport a la indústria catalana d’elaboració de programari i a la del tractament de la llengua (traductors, reconeixedors de veu, cercadors, etc.), Permetre l'accés a tothom amb llicències lliures a la propietat intel·lectual dels recursos lingüístics fets amb fons publics �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 32 4.2 Impulsar la creació d’un cluster d’indústries i de serveis dels audiovisuals. Afavorir una indústria d’avantguarda per a la recuperació i producció de continguts audiovisuals, amb la seva transformació d’analògics a digitals. Fomentar l’exportació d’aquests serveis. Aprofitar els recursos de l’e-content (UE) per dur-ho a terme. 4.3 Creació de la Taula de Catalunya per la Societat de la Informació i el Coneixement. XI. UNIVERSITATS De cara al futur, el sistema universitari català ha de fer front a nous i importants reptes quan encara pateix importants mancances que han condicionat la seva evolució recent. Entre aquestes i en primer lloc, la manca d’un finançament adequat per part de la Generalitat. Per dotar Catalunya d’un sistema universitari competitiu i de qualitat, capaç de formar els recursos humans d’elevada qualificació que necessita el país cal superar també les deficiències en relació amb les demandes dels diferents sectors productius. Volem una universitat que constitueixi un factor d’atracció i de permanència d’activitats econòmiques en àmbits punters i d’alt valor afegit i que permeti situar Catalunya en una posició capdavantera en el marc de la societat del Coneixement. És per tots aquests motius que proposem: 1. Reprogramar el mapa universitari català, en paral·lel a la implantació de l’harmonització dels sistemes europeus d’ensenyament superior d’acord amb criteris de qualitat, eficàcia, excel·lència i equilibri territorial. 2. Dotar del suport necessari tant el professorat com l’alumnat per fer possible el canvi de paradigma pedagògic que comporta la nova arquitectura dels sistemes d’ensenyament superior europeus, acordat a la Declaració de Bolonya i l’èmfasi en el valor de la formació continuada que posa el Comunicat de Praga de 2001. D’acord amb les universitats, establir programes d’implantació de les noves titulacions amb la dotació necessària de recursos de formació, tutoria i orientació per a professorat i alumnat. 3. Impulsar l’establiment d’una veritable carrera professional dels diferents estaments universitaris. 4. Impulsar una política de professorat contractat que faci possible una veritable autonomia de les universitats a partir del programa Serra-Hunter. 5. Incrementar els recursos que es destinen a les universitats públiques en un 30% en termes reals i de manera gradual i progressiva durant el període 2004-2010. D’aquesta manera s’incrementarà la despesa pública per estudiant en relació amb el PIB fins assolir un nivell de finançament per estudiant similar a la mitjana europea (5.000 euros per alumne). �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 33 6. Incorporar en el model de finançament universitari indicadors de recerca com a criteri de repartiment. 7. Es contemplarà la implicació de la Generalitat amb les universitats de promoció pública amb gestió privada per la vinculació a l’assoliment d’objectius específics. 8. Establir vies de finançament addicionals vinculades a l’assoliment d’objectius específics. Aquest finançament condicionat s’incrementarà progressivament fins a un percentatge del 10% del total del finançament públic. 9. És fonamental impulsar el triangle universitat-empresa-territori Impulsar la dimensió que tenen les universitats d’instruments de desenvolupament econòmic i de cohesió del conjunt del país. 10. Impulsar la recuperació i la potenciació d’una veritable autonomia universitària, la qual no ha d’estar renyida, en el cas de les universitats públiques amb el rendiment de comptes al Parlament. 11. Dotar a les universitats d’un model de gestió que faci possible l’autonomia, la flexibilitat i la generació d’incentius per la millora de l’eficàcia en les tasques docents i de recerca. 12. Assegurar que la Programació Universitària de Catalunya, com a instrument de planificació i coordinació dels ensenyaments universitaris, sigui realitzada pel Govern d’acord amb les universitats. 13. Revisar i ampliar les dotacions econòmiques del sistema de beques. XII. RECERCA I INNOVACIÓ La recerca i la innovació són motors del creixement econòmic. A tots els països capdavanters són activitats prioritàries. El sector públic i el sector privat han de prioritzar i finançar la recerca bàsica i aplicada, generadora de coneixement, i incentivar la innovació. Catalunya destina a R+D un total de recursos públics i privats del voltant de l’1% del PIB, aproximadament la meitat de la mitjana europea, i una tercera part d’allò que hi destinen els països europeus punters Per tal de fer de la política de recerca i innovació un instrument eficaç per promoure el progrés econòmic i social proposem: 1. Preparació i aplicació d’un Pla de recerca i d’innovació de Catalunya 2004-2007 amb l’objectiu de situar-nos a la mitjana europea en R+D i de potenciar la capacitat innovadora de les empreses catalanes. Aquest Pla tindrà dues prioritats: la potenciació d’activitats d’R+D dels sectors emergents, i la difusió d’innovacions en els sectors tradicionals. L’objectiu serà arribar en aquesta legislatura a una inversió de R+D+I del 2% del PIB català, el que suposa triplicar les partides pressupostàries de la Generalitat destinades a aquestes activitats. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 34 2. Elaborar un Pla especial d’infrastructures científiques i tecnològiques de Catalunya, amb una primera fase 2004-2007 que ens situï en condicions similars a les dels països de la UE més avançats. 3. Establir, a partir de l’actual Fundació Catalana per a la Recerca, una agència per impulsar l’avaluació i el seguiment del Pla de Recerca que, alhora, desenvolupi tasques de prospectiva científica i altres que el departament corresponent li pugui delegar. 4. Augmentar l’esforç de finançament de la recerca bàsica i la innovació, potenciant les àrees científiques més necessàries per millorar els sectors més innovadors del país. 5. Prioritzar, en els programes públics de recerca, l’impuls de projectes interregionals amb les regions capdavanteres d’Europa en el camp de la innovació, els acords entre universitats (xarxes virtuals en el marc de l’Espai Europeu de Recerca) i la promoció de grups de referència a Europa. 6. Establir incentius perquè el sector públic i el privat realitzin projectes conjunts i aconseguir un flux major d’investigadors entre sectors, així com estimular la generació de patents. Promoure la implicació del món empresarial a través de la figura dels parcs científics, que cal potenciar en el futur a diverses universitats catalanes. 7. Potenciar l’entorn innovador de les empreses a Catalunya mitjançant un pla de centres tecnològics en el marc de l’esmentat Pla Especial d’Infrastructures Científiques i Tecnològiques. 8. Incorporar en els contractes–programa entre la Generalitat i les universitats l’exigència de disposar d’un instrument de transferència de tecnologia professionalitzat i coordinat amb els de les altres universitats públiques de Catalunya. Disposar de serveis comuns per millorar-ne l’eficiència. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 35 CATALUNYA, UNA NACIÓ SOCIALMENT AVANÇADA I. POLÍTICA EDUCATIVA. L’Educació, prioritat central del Govern Amb el convenciment que és absolutament necessari un canvi de rumb en la política educativa del nostre país, el Govern donarà un nou impuls de confiança i de qualitat al nostre sistema educatiu, que garanteixi, en l’àmbit de la societat del benestar i de la igualtat d’oportunitats, uns objectius mínims comuns a tota la ciutadania, que permetin la participació efectiva i democràtica i una formació adequada als reptes que tenim plantejats com a societat. Per això, el Govern desenvoluparà les següents línies d’actuació: L’educació pública és l’eix vertebrador del conjunt del sistema educatiu català i cal garantir que pugui acomplir la seva funció social i el seu caràcter universal, públic, gratuït, laic, democràtic, coeducatiu, científic, integrador i compensador de les desigualtats. En aquest sentit, és imprescindible implicar la societat i la ciutadania en l’educació, essent la participació un valor i alhora un instrument clau del desenvolupament social. 1. En el marc d’un Pacte Nacional per a l’Educació i l’elaboració de la Llei Catalana d’Educació, impulsarà cinc acords bàsics: . Un acord amb els ajuntaments per cooperar amb l’educació de la ciutadania . Un acord de corresponsabilitat educativa amb les famílies. . Un acord amb el professorat per desenvolupar una carrera docent estimulant. . Un acord amb les escoles finançades amb fons públics per compartir responsabilitats. . Un acord amb la comunitat educativa per gestionar els centres de manera autònoma i eficaç. 2. Situar la despesa educativa de manera progressiva al nivell de la mitjana europea, amb el compromís del Govern de prioritzar, en l’elaboració dels pressupostos, les partides per a ensenyament. En aquest sentit, s’incrementarà de forma progressiva, durant la present legislatura, els recursos destinats a l’ensenyament públic a fi de permetre'ns arribar a la mitjana dels països de la UE en un termini màxim de 6 anys. 3. Revisar els concerts educatius, amb la concreció d’una normativa clara de drets i deures, la priorització de les necessitats d’escolarització, la garantia de la gratuïtat de l’ensenyament i el compliment de la seva missió social. Per aquest motiu, s’actualitzaran els concerts de les escoles que compleixin la normativa i es rescindiran els concerts de les escoles que la incompleixin. 4. Establir criteris comuns de matriculació a partir d’oficines úniques i de la cogestió del sistema amb els municipis. En aquest sentit, s’elaborarà una nova normativa sobre el procediment d’admissió de l’alumnat, que crearà les Oficines úniques de matriculació i traspassarà a les administracions locals el procediment d’admissió d’alumnes. Les Oficines Municipals d’Escolarització, sota la direcció de la corresponent comissió de matriculació, assumiran les �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 36 competències de tramitació, barem i aplicació de les normes legals que regeixin en el procés de preinscripció i matriculació de l’alumnat en els centres docents mantinguts amb fons públics. Les oficines també tindran la funció d’orientar i informar les famílies de l’oferta educativa existent, sens perjudici de la informació que puguin oferir els mateixos centres. 5. Cogestionar la planificació educativa, tot creant mecanismes de corresponsabilitat i de cogestió entre el Departament competent en matèria educativa i les Administracions locals. Aquests mecanismes asseguraran la planificació de l’oferta educativa i el mapa escolar, l’oferta de places escolars públiques i l’avaluació de les necessitats d’escolarització, als efectes de la creació de nous centres públics i la concessió de nous concerts educatius als centres de titularitat privada, així com l’establiment d’itineraris entre centres d’educació primària i centres d’educació secundària 6. Avançar cap una xarxa integradora de tots els centres sostinguts amb fons públics per evitar la dualització del sistema educatiu, assegurant un servei sense cap discriminació i amb un nivell de qualitat satisfactori. En aquesta direcció, s’iniciarà un procés per igualar els centres concertats amb els centres públics, per tal d’assegurar progressivament la gratuïtat a les famílies i la igualtat de condicions dels centres. Així mateix, s’equipararan progressivament les condicions laborals del professorat. El sistema educatiu ha d’atendre tot l’alumnat en edat escolar, per mitjà de l’escola ordinària i l’escola d’atenció especial. Caldrà dotar els centres i el professorat del material i formació necessaris per fer de la diversitat una riquesa i no un problema. 7. Ampliar i millorar una oferta educativa atractiva i adequada per als infants i joves, amb més hores de classe i més serveis educatius, sense que això comporti un increment de les hores de dedicació del professorat. 8. Millorar la retribució del professorat, primant la seva formació permanent, a fi de permetre incorporar millores en els projectes educatius dels centres i en la pràctica educativa, així com la promoció professional del professorat. 9. D’acord amb la comunitat educativa, aconseguir una gestió autònoma i eficaç dels centres. Per tal d’assolir-ho, s’incrementarà el pressupost destinat al funcionament dels centres, d’acord amb indicadors objectius (nombre d’alumnat, característiques dels centres, context social, etc.). També s’incrementaran les dotacions per a l’adquisició de material d’ús didàctic i d’ús administratiu, així com les vinculades a projectes. S’establirà una línia específica de recursos financers, materials, tècnics i humans, vinculats al desenvolupament del projecte educatiu de centre (PEC), temporalitzat i avaluable, amb especial atenció als centres ubicats en zones socialment i econòmicament desfavorides. Així mateix, es desenvoluparà una altra línia específica destinada a les escoles de l’àmbit rural, tant pel que fa a les seves dotacions com a mesures de reforç de la qualitat educativa. 10. Donar suport a l’aprovació de la Iniciativa Legislativa Popular sobre ensenyament infantil, amb la creació de 30.000 places d’escoles bressol per tal de donar compliment a la demanda existent, considerant l’oferta pública de 0-3 anys com a etapa socioeducativa. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 37 11. Presentar un Pla de xoc per la millora dels centres públics. 12. Combatre el fracàs escolar amb un Pla de xoc per la seva prevenció de manera que millorin els resultats dels alumnes 13. Situar l’ensenyament de la religió en l’àmbit familiar i de la comunitat religiosa, tot oferint l’ensenyament de la cultura religiosa en les etapes d’educació obligatòria. I, en conseqüència, proposar la modificació de la normativa actual. 14. Aconseguir una formació professional més completa i adequada a les necessitats de les persones i del món del treball, lligant-la amb les necessitats de desenvolupament de les empreses i a les del territori. El nou model de formació professional ha d’integrar tots els actuals subsistemes (formació reglada o inicial, ocupacional i contínua). 15. Assumir el traspàs de l’ensenyament d’adults al Departament competent en matèria d’educació. I iniciar el procés per a la seva cogestió amb els ajuntaments 16. Desenvolupar línies de treball conjunt sobre els ensenyaments artístics amb el Departament competent en matèria de cultura, reservant al competent en matèria d’educació els aspectes curriculars i de titulacions. 17. Regular el sector privat d’ensenyament d’idiomes no inclòs en l’ensenyament reglat. 18. Elaborar i executar el Pla d’impuls a l’aprenentatge de llengües, amb l’objectiu de garantir a tot l’alumnat el coneixement del català, el castellà i l’anglès, així com l’optativitat per iniciar-se en el coneixement d’altres llengües. Aquest Pla contemplarà: - Català: nou impuls i reforçament dels programes d’immersió lingüística i de la utilització i ús del català com a idioma vehicular de l’ensenyament, amb especial èmfasi en el secundari. Garantir-ne les competències bàsiques. Mesures idèntiques per a l’aranès a la Vall d’Aran. - Castellà: garantir el domini comunicatiu del castellà amb un nivell adequat d’expressió i de comprensió oral i escrita. - Anglès: iniciar-ne l’aprenentatge a l’educació infantil; classes amb grups reduïts a secundària; possibilitar el seu ús com a llengua vehicular; augment de places públiques a les escoles oficials d’idiomes; pla específic de formació del professorat. - Segon idioma estranger: optativitat i impuls de l’ensenyament a secundària. 19. Promoció de la igualtat d’oportunitats de les dones en l’accés i presència a la formació de les diferents branques professionals. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 38 II BENESTAR SOCIAL: POLÍTIQUES D’ACCIÓ SOCIAL Amb l’objectiu de fer realitat el compromís per a la igualtat d’oportunitats de les persones i la cohesió social treballarem en les següents línies d’actuació. 1. Prioritzar des del nou govern les polítiques socials i apostar per: 1.1. Universalitzar els serveis socials. 1.2. I liderar la transversalitat de les polítiques socials en: serveis socials, ocupació, educació, habitatge i salut. 2. Articular els drets i deures de la ciutadania per mitjà d’una Carta dels Drets Socials de Catalunya en un termini màxim de dos anys. 3. Elaborar una Nova Llei de Serveis Socials de Catalunya (amb la participació de del món local, els sectors professionals i les entitats d’iniciativa social) que permeti la universalització dels serveis socials. 3.1. Aquesta nova Llei definirà: - Els indicadors de necessitat social com a base per a la planificació i l’avaluació. - La cartera de prestacions socials (drets que regularà la Carta). - Accions per promoure el civisme, la solidaritat i el voluntariat (consolidar la figura del voluntari/a no assalariat però sense que suposi la substitució d’un/a professional). - L’organització del Sistema de Serveis Socials. (mapa de serveis socials d’oferta pública i privats) - Els nivells competencials, amb una aposta decidida vers la municipalització (fer efectiu el principi de subsidiarietat i traspassar als ajuntaments les oficines de serveis socials, els casals d’avis, els serveis comunitaris i d’acció cívica, etc.) i el finançament adequat. - La relació amb el tercer sector i amb la resta de la iniciativa privada. - El finançament (arribant a la mitjana europea en despesa social en percentatge del PIB català). 3.2. Crearà una Agència per donar resposta a les necessitats sociosanitàries de les persones amb dependència (Agència de Suport a la Dependència). 3.3. Reforçarà el paper del tercer sector i garantirà un finançament plurianual a través d ela concertació i/o els contractes-programa. Així com, a través de clàusules socials en la contractació de les administracions púbiques. S’aplicaran orientacions generals de baremació per a aquestes contractacions per tal de garantir la qualitat en la prestació del servei. 3.4. Donarà un tractament preferent per gestionar i donar resposta a les actuals llistes d’espera dels serveis socials. 3.5. Reforçarà i faran representatius els diferents òrgans de participació (món local, sindicats, tercer sector, patronals i iniciativa privada col·laboradora) a fi d’elaborar conjuntament les noves propostes i participar en els processos d’avaluació continuada. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 39 4. Establir un nou marc de finançament per arribar a la mitjana europea en despesa social (en percentatge del PIB català). Definir i fer transparent l’aportació de l’Estat, la Generalitat, l’Administració Local i els fons europeus al nou model d’acció social; així com l’aportació dels usuaris en els serveis de copagament. 5. Accions prioritàries: 5.1. Família: - Garantir ajuts econòmics i millorar la fiscalitat per a les famílies amb infants a càrrec o amb persones dependents al seu càrrec especialment pel que fa a aquells col·lectius per motiu de les seves característiques necessiten un suport addicional:famílies nombroses, monoparentals,amb persones dependents a càrrec, acolliment, adopció… - Implementar un Pla de conciliació de la vida familiar i laboral. - Oferir ajuts a l’habitatge de compra o de lloguer per a famílies amb pocs recursos econòmics. - Promoure mesures legislatives per regular l’organització dels temps en l’ambit del mercat de treball, del comerç, dels transports, de l’administració pública, perquè homes i dones puguin compartir responsabilitats i treballs en tots els àmbits. - Promoure la reducció de la jornada per homes per a l’atenció dels fills i filles fins els 12 anys o altres familiars dependents. 5.2. Gent Gran: - Garantir ingressos econòmics dignes a totes les persones beneficiàries de pensions. El nou govern impulsarà l’increment general de les pensions en l’àmbit estatal i complementarà transitòriament les pensions baixes. En aquest sentit, impulsarà durant el primer any de legislatura la llei de complement de les pensions (aprovada al Parlament la seva presa en consideració). Aquesta Llei: a) Establirà un ajut econòmic anual (tendint a assolir entre el 80-100% del Salari Mínim Interprofessional) a favor dels titulars de pensions de jubilació i invalidesa en la seva modalitat no contributiva i dels de pensions del Fons d’Assistència Social i del subsidi de garantia d’ingressos mínims, així com de les pensions contributives més baixes, amb la finalitat que aquests puguin pal·liar llur situació d'insuficiència econòmica, cobrir les seves necessitats bàsiques i garantir la mateixa capacitat adquisitiva en relació a la mitjana estatal, compensant el cost de la vida diferencial de Catalunya. b) Regularà anualment la quantitat a percebre en cada cas per les persones beneficiàries. En cas que el cost derivat de la gestió del pagament ho faci aconsellable, es podrà establir un pagament únic de caràcter anual. Aquest ajut serà atorgat pel Govern de la Generalitat a través del Departament competent en matèria d'assistència i serveis socials c) Un cop passat aquest període i, sempre que s’hagi assolit l’objectiu fixat, l’increment de l’ajut tindrà com a mínim l’import que resulti de considerar la diferència de l’IPC entre Catalunya i el conjunt de l’Estat, any a any, per tal de compensar, sempre que es produeixi, la pèrdua de la capacitat adquisitiva dels beneficiaris d’aquest ajust. - Adoptar mesures que garanteixin l’envelliment actiu de les persones grans. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 40 - Universalitzar els serveis d’atenció a domicili i crear una xarxa d’equipaments i de serveis d’oferta pública per a la gent gran: casals, servei d’atenció a domicili, habitatges tutelats, centres de dia, residències, acolliment familiar, etc. 5.3. Infància: - Reconvertir l’Observatori de la Infància i l’Adolescència en un Observatori dels Drets dels Infants que garanteixi efectivament aquests drets i la seva protecció. Aquest òrgan haurà d’analitzar també les necessitats específiques i territorialitzades en aquest àmbit a Catalunya. - Implementar el Programa d’Atenció a la Infancia i l’Adolescència amb Dificultats Socials, dins el marc general del Pla d’Infància i Adolescència de Catalunya i el Programa de Suport a les Famílies. Compromís d’ampliació i adequació del pressupost per l’atenció a la infància i adolescència. - Dissenyar i implementar un programa transversal de prevenció primària i de detecció de les situacions de risc social que afecten els infants, des de Benestar Social i d’acord amb els departaments d’Educació i Sanitat, en cooperació amb els equips i serveis que hi treballen (atenció precoç, Equips d’Atenció a la Infància i l’Adolescència –EAIA–, Equips d’Assessorament Pedagògic –EAPs–, Equips de Salut Mental Infantojuvenil –CSM-IJ–, etc.). - Revisar i modificar la Llei 37/1991, de 30 de desembre, de mesures de protecció dels menors desemparats i l’adopció i posteriors modificacions per tal de fer més incís en mesures preventives del risc social, i en les accions per la protecció efectiva. - Dur a terme un treball comunitari per combatre els elements socials i culturals que incideixen en un desenvolupament inadequat de l’infant (entorns marginals, pobresa, violència social i grupal, mitjans de comunicació i els continguts ideològics contraris als valors propis d’una societat democràtica). Dedicar una atenció especial als i les immigrants menors d’edat. - Promoure l’acolliment en família, família extensa o aliena (d’urgència i ordinari) amb suport específic i dotació suficient com a recurs prioritari. - Crear un programa d'atenció social al nen malalt, amb ajuts, programes de respir i reforç de l’atenció domiciliària a les famílies que tinguin nens amb malalties cròniques o oncològiques. 5.4. Persones amb discapacitat: - Crear un punt d’atenció (finestreta única i caixa única) per a la informació i adjudicació de prestacions i recursos par a les persones amb discapacitats i les seves famílies. - Complir la LISMI en totes les administracions públiques i en les empreses concessionàries de serveis, en especial referència a treball (que hi hagi 2% de treballadors amb discapacitats a l’administració de la Generalitat, al món local i l’empresa ordinària) i habitatge (que el 4% dels habitatges de promoció pública, de compra o lloguer, s’adaptin o es reservin per a persones amb discapacitats). - Ampliar a l’escola ordinària els serveis educatius i tècnics necessaris per assolir l’escola inclusiva �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 41 - Garantir les eines de comunicació alternatives necessàries i l’accessibilitat en tots els espais i serveis públics (llengua de signes, subtitulacions, braille, signes visuals, fer plenament accessible el servei de metro, 10% dels taxis adaptats, metro i autobús, etc) El Govern de la Generalitat impulsarà el compliment del decret 135/1995 codi d’accessibilitat a les ciutats (ajuntaments) i administracions i edificis públics i els sol·licitarà informes sobre el seu estat i obrirà un alínia d’ajuts per facilitar-ne el compliment abans del 2006 . - Garantir la prestació de serveis a les persones amb discapacitats psíquiques, físiques o sensorials (sanitaris, residencials, d’integració laboral...) 5.5 Pobresa i exclusió social: - Implantar el Programa Pobresa Zero. - Redefinir la Renda Mínima d’Inserció tendint a que esdevingui una renda bàsica de ciutadania tot estudiant les diferents propostes d’implantació progressiva. - Augmentar les pensions més baixes, tendint a assolir entre el 80-100% del Salari Mínim Interprofessional. (via legislativa tal com es marca a l'apartat de gent gran) - Crear un Pla d’actuació urgent per evitar les conseqüències negatives de la fi de la moratòria de la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU). - Garantir la inserció sociolaboral de determinats col·lectius susceptibles a ser exclosos: malalts mentals, persones amb addiccions, persones amb discapacitat, etc, amb la col·laboració del món local i la iniciativa privada, especialment el tercer sector. 5.6 Habitatge: - Fomentar l’habitatge de lloguer, mitjançant un tractament fiscal favorable a la demanda i/o d’ajuts a les famílies. - Rehabilitar dels barris que requereixin atenció especial i també el parc d’habitatge construït. - Dotar convenientment les partides d’ajuts per a la instal·lació d’ascensors i solució de patologies estructurals. 5.7 Joves: - Desenvolupar una política de beques que incentivi els alumnes capacitats a continuar els estudis, davant de l’alternativa d’incorporar-se al mercat de treball, en la perspectiva d’assolir una taxa d’escolarització postobligatòria del 80% de les persones entre 16 i 25 anys. - Oferir a totes les persones joves en situació d’atur, en el termini màxim de sis mesos, una oferta formativa ocupacional adequada a les seves potencialitats o una oferta de treball a través del Servei d’Ocupació de Catalunya o les Taules d’Emancipació Juvenil. - Impulsar una oferta adequada a les necessitats de la gent jove, facilitant l’accés a l’habitatge (bosses de lloguer, foyers, lloguer rotatori, convivència amb gent gran). - Augmentar les bonificacions fiscals per a aquelles empreses que converteixin contractes temporals en indefinits. - Evitar la contractació via ETT per part de l’Administració de la Generalitat �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 42 - Potenciar els Plans de Transició al Treball (PTT) reformulant-los a nivell municipal i comarcal. - Realitzar campanyes d’orientació i informació sobre sexualitat i anticoncepció dirigides al jovent, que lii permeti gaudir d'unes pràctiques sexuals més segures i de qualitat; aquestes es duran a terme en àmbits tant de l'educació formal com de la no formal. - Engegar campanyes de foment entre el jovent de l’ús del preservatiu, com a barrera més eficient per evitar el contagi de MTS i facilitar-ne l’accés en els àmbits propers al jove. - Promocionar la prescripció gratuïta de la píndola del dia després en tots els centres de planificació familiar i centres de Salut. - Elaborar un Pla Nacional de prevenció de consum de drogues, que tindrà com a objectius prioritaris la prevenció del consum de drogues entre el jovent i la de donar al jovent informació objectiva sobre les conseqüències del consum de drogues. Aquests plans es duran a terme a centres d’ensenyament obligatori i instituts i entre altres actuacions inclourà l’edició de material didàctic especial per cada grup d’edat a qui vagi dirigit així com per al professorat. També es realitzarà una campanya dirigida a la informació i assessorament de pares i mares sobre les drogues. 5.8 5.9 Immigració: - Contribuir des de la Generalitat a l’ordenació dels processos migratoris i a una política que desplegui els instruments i mecanismes per aconseguir la legalitat i regularitat dels fluxos migratoris. - Elaborar un Pla general de Primera Acollida. - Oferir programes d’acollida que permetin coneixements bàsics de la realitat sociolaboral de Catalunya, dels seus drets i deures previstos a la Constitució i a l’Estatut, nocions de llengua, cultura i realitat social catalana i dels recursos als quals poden accedir, establert per via legislativa amb la creació d’una Carta d’Acollida. - Reforçar les polítiques socials de la Generalitat per a tothom, amb la finalitat de millorar el benestar, assegurar la cohesió social, garantir la convivència i evitar qualsevol tipus de discriminació derivada de la insuficiència de recursos. - Impulsar l’actuació de la Inspecció de Treball en la lluita contra l’explotació laboral, la explotació sexual i la degradació del mercat laboral, i enfortir els seus recursos humans i materials. - Realitzar les gestions oportunes davant del Govern de l’Estat per tal de poder disposar d’un permís de residència per a la recerca de feina per a aquelles persones nouvingudes que no han pogut regularitzar la seva situació i que s’extingirà en el moment en què sigui possible el retorn al seu país d’origen. Cooperació, Solidaritat i Pau: - Crear la Direcció General de Cooperació, Solidaritat i Ajut Humanitari. - Augmentar les accions destinades a reforçar la cooperació internacional en matèria de desenvolupament i, en particular, fomentar el codesenvolupament. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 43 - Establir programes especials de formació de personal dirigent dels països emissors d’emigració; donar suport a l’harmonització de les polítiques d’immigració de la UE, i fer una acció decidida a favor del respecte pels drets humans, econòmics, socials i laborals dels ciutadans i ciutadanes del Tercer Món. - Incrementar progressivament els recursos econòmics que es destinen a la política de cooperació i de solidaritat internacional fins arribar, com a mínim, al 0,7% dels tributs propis del pressupost de la Generalitat durant aquesta legislatura i al 0,7% dels ingressos incondicionats a l’any 2010. - Crear el Consell Català del Foment de la Pau - Dedicar una partida pressupostària per a la investigació i promoció de la pau, la prevenció i la resolució de conflictes i la cultura de la pau per assolir els objectius reclamats per les ONGs i les ONGDs. - Instaurar en els pressupostos partides englobades en Cooperació i Solidaritat ben diferenciades en el títol: Cooperació Internacional, Solidaritat, Foment de la Pau i Ajut d’emergència. 5.10 Polítiques per a gais i lesbianes: - Crear un Pla interdepartamental per a la no discriminació de les persones homosexuals per tal d’actuar en tots els àmbits de govern de forma coherent i adequada i incidir decisivament en el canvi cap a actituds socials positives envers aquest col·lectiu, especialment , pel que fa als drets individuals, en l’àmbit educatiu, laboral, sanitari i dels mitjans de comunicació. - Equiparar parelles de fet, amb independència de la seva orientació sexual, en el conjunt d’ajuts i suports (serveis socials, política d’habitatge, formació, treball, etc.). - Revisar el Codi de Família i la Llei d’unions estables de parella per incloure-hi el tractament de l’homosexualitat en tots els seus aspectes i donar curs, en els parlaments català i espanyol, a la regulació dels drets de matrimoni i adopció, segons les recomanacions de la Unió Europea. - Establir el diàleg entre l’Administració i el conjunt d’associacions legalment constituïdes d’aquest àmbit, a través d’un òrgan consultiu permanent, a fi d’eliminar els obstacles per a la plena igualtat de les persones pel que fa a la seva orientació sexual i gènere. III. SALUT: POLÍTIQUES SANITÀRIES El compromís per una sanitat més humanitzada i de qualitat el desenvoluparem a través de les següents línies d’actuació. 1. Elaborar des del nou govern un model sanitari (el Sistema de Salut de Catalunya) que prioritzi la promoció i la protecció de la salut, la prevenció de la malaltia (la salut pública), l’assistència sanitària i l’adaptació del sistema a les malalties cròniques. En aquest sentit, cal elaborar una nova llei de qualitat i modernització del sistema sanitari i el nou marc de finançament. 2. Instaurar el nou Sistema Català de Salut des del nou Departament de Salut i que prioritzarà: �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 44 2.1 La Salut Pública: - Crear l’Agència de Salut Pública de Catalunya amb descentralització en els territoris que establirà una infrastructura de Salut Pública (epidemiologia, recerca científica, laboratoris) basada en el rigor científic i els recursos i programes necessaris. - Fomentar la promoció de la salut en estratègies en relació a l’exercici físic, l’alimentació correcta, el sexe segur, la prevenció d’embarassos no desitjats, i l’educació per a la salut al llarg de tota la vida, amb especial atenció a la salut escolar i dels col·lectius més vulnerables. - Prioritzar les polítiques de salut laboral. Desenvolupar la Llei de prevenció de riscos laborals a Catalunya i coordinarem amb l’Agència Salut Pública la prevenció i promoció de la salut dels treballadors i treballadores de Catalunya. Un primer objectiu serà combatre les causes de l’alta sinistralitat laboral. - Desplegar un pla integral per a la reducció de l’accidentalitat i la mortalitat i morbilitat en el trànsit en un 50% en els propers 10 anys. - Reduir les desigualtats socials en salut a Catalunya. - Prevenir les addiccions a tòxics (tabac, alcohol, drogues il·legals i d’altres addiccions com al joc) i reforçar els programes de disminució de danys: · Engegant campanyes informatives i de sensibilització sobre les drogues i sobre les conseqüències sanitàries i socials del seu ús i abús. · Donant prioritat dins l’escola, els centres juvenils i els centres de salut dels programes de promoció de la salut i prevenció de les malalties, que incloguin obligatoriament les drogodependències. · Generalitzant els programes de reducció de danys. Aplicar el programes d’intercanvi de xeringues en tot l’àmbit penitenciari. - Potenciar i avaluar els programes de desintoxicació, rehabilitació i reinserció de les persones amb addiccions. - Regular les medicines naturals com a part dels recursos per a la salut i/o complementaris de l’actual medicina convencional, per tal de garantir la qualitat i la bona praxi. - Donar suport i cobertura legal i científica a l’ús terapèutic del cannabis. - Realitzar campanyes constants i genèriques de informació, educació i prevenció de la infecció pel virus del VIH així com de respecte i solidaritat amb els malalts de SIDA, amb les entitats socials que treballen en el sector. - Garantir continuadament tota la formació i suport als professionals sanitaris que treballen en la SIDA. - Generalitzar la prescripció de teràpies de xoc a posibles persones infectades pel VIH a tots els centres de la xarxa pública. - Garantir l’accés a la medicació i el suport social a les persones malaltes de SIDA, sense discriminacions. Tot aprofundint en un apolítica de farmacopea de genèrics. 2.2 L’Assistència Sanitària: - Millorar els Centres d’Atenció Primària (CAP) que esdevindran el centre del sistema sanitari. Augmentant la seva capacitat resolutiva i la seva autonomia, el �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA - - - - 45 temps de visita (un mínim de 10 minuts), reduir la pressió assistencial tot reduint les ratios a 1500 persones usuàries/UBA, els recursos humans i la cartera de serveis. Millorar l’atenció al ciutadà (atenció abans de 24 hores pel seu metge de capçalera, visita anual per garantir les activitats preventives i de promoció i protecció de la salut adequades a cada persona d’acord amb el seu historial clínic, edat, hàbits, etc.), i especialment a les persones grans. El Govern revisarà i avaluarà amb criteris objectius els diferents models de gestió i els seus efectes, i prendrà les mesures necessàries per garantir una adequada prestació dels serveis públics de salut. Millorar la xarxa especialitzada hospitalària, aconseguint un continuum assistencial entre la primària i l’hospitalària. Revisar els nivells assistencials dins cada hospital i protocolitzar-les actuacions en cada patologia des de les unitats de referència. Implementar el Sistema d’informació Integrada Sanitària (S.I.I.S)Donar a conèixer els diferents status de la situació dels centres “on line”, les demores en l’atenció, les llistes d’espera, índex de ocupació, mecanismes d’alerta de freqüentació. Optimitzar i agilitzar els programes d’inversió en manteniment de les instal·lacions hospitalàries, adequant la confortabilitat a les estades dels pacients, garantint l’equilibri entre confort i salut. Establir una xarxa informàtica única dins del sistema, amb la història Clínica informatitzada i integrada en tot el Sistema Sanitari Públic Català. Establir un únic punt d’informació sanitària, el qual sigui accessible des de i amb les noves tecnologies tenint en compte les persones amb discapacitats. Oferir un nou model per la salut mental d’accés universal i de responsabilitat pública que abordi la malaltia amb una visió biopsicosocial. Els serveis hauran d’estar prop del malalt i la comunitat intervindrà en l’atenció per evitar-ne l’aïllament; serà equitatiu territorialment; s’acordarà amb tots els agents de salut, i rebrà un finançament suficient que a més permeti incrementar la recerca; entre d’altres prioritats. Fer extensius els Plans de Serveis Individualitzats per a persones amb trastorns mentals severs (PSI) que permetin el seguiment personalitzat, continuat i multidisciplinari de les persones que pateixen malalties mentals greus. Oferir uns serveis sanitaris més confortables: millorar l’accessibilitat, les infrastructures i el confort de l’Atenció Primària i dels serveis d’urgència; garantir una atenció telefònica o per internet adequada; introduir millores en el confort de les habitacions hospitalàries (individuals o amb mampares separadores) i en el transport urgent (urgències i emergències sanitàries) arreu de Catalunya; Establir vincles operatius i d’intercanvi d’informació amb els Serveis Socials entre d’altres propostes. Implantar mesures per a la millora del transport sanitari: - Millorar la publicació a tots els nivells (ciutadans i ciutadanes així com a tots els col·lectius professionals sanitaris) informant dels criteris de la seva activació adequats i diferenciant en la seva Carta de Serveis els temps de resposta, la dotació tecnològica dels vehicles i el perfil i titulació professional de les dotacions pel que fa a transport sanitari urgent, transport Sanitari Programat i transport sanitari d’emergències �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 46 - Implementar el Sistema d’informació Integrada Sanitària (S.I.I.S) Donant a conèixer la distribució en el territori dels recursos, la seva operativitat i utilització. Es tindran en compte els increments de la demanda com indicador de previsió preventiva en temps real. - Dimensionar els recursos (ambulàncies) d’acord a una adequació equilibrada amb les necessitats de la població, siguin aquestes per densitat estacional o orogràfiques. - Equilibrar la despesa exercint un millor control de manera permanent en la mobilització d’aquest tipus de recurs. - Fer del Departament de Salut el responsable de la planificació i de les garanties de qualitat i d’equitat, amb independència dels proveïdors. Major presència de recursos propis en l’assistència i transport urgent i de les emergències, cal recuperar part del a gestió en el marc del CatSalut i una revisió de l’actual empresa pública SEMSA (Servei Emergències Mèdiques SA). Implantar mesures per a la millora de les urgències i les emergències, concretament pel que fa a: - Implantar un model únic de resposta integral de les emergències sanitàries a Catalunya, co-actuació coordinada amb els diferents grups operatius d’emergències. (policies, sanitaris, bombers i protecció civil) - Adequar-se a la normativa europea específica d’emergències. - Dimensionar i ajustar els recursos d’acord a criteris de riscos tecnològics, químics, naturals, i antròpics. - Assumir el número de recursos públics d’acord a la mobilitat poblacional i territori. - Establir, divulgar i formar en matèria dels Plans de Prevenció de Catalunya en l’àmbit de la protecció civil. - Establir indicadors homologats per efectuar una avaluació permanent. - Impulsar un pla de xoc contra les llistes d’espera: fer-les més transparents a través de registres centralitzats, en cap cas permetre dobles llistes d’espera; establir temps màxims d’espera inferiors a 6 mesos per a intervencions quirúrgiques de malalties no greus (cataractes, pròtesis de genoll i maluc, hèrnies, varius, etc.), els corresponents terminis màxims per a les proves diagnòstiques, i d’entre 1 i 2 mesos per a les visites no urgents Implementar el Sistema d’informació Integrada Sanitària (S.I.I.S).Informant dels increments de la demanda per situacions epidèmiques, de les demores en les derivacions a les especialitats mèdiques, conèixer els nivells de freqüentació més significatius del territori i de la situació real de les llistes d’espera. 2.3 Els serveis socials d’atenció a la Dependència: - Crear una Agència Sociosanitària per la Dependència. Aquesta garantirà l’accés, la igualtat territorial i la qualitat dels serveis sanitaris i socials per totes les persones amb dependència i oferirà un servei integral, sanitari i social a domicili, amb un treball conjunt de tots els professionals. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 2.4. 47 Recerca, investigació i docència: - Impulsar la revisió del model de formació i les especialitats a fi d’adaptar-les a les necessitats de salut de la població catalana i farà de la recerca, la investigació i la docència una part important de l’actiu dels professionals sanitaris. 3. Implementar una nova organització del sistema i de funcionament del model: 3.1. Introduir criteris de transparència en l’organització del sistema, basats en criteris de qualitat i eficiència. En qualsevol decisió de política sanitària garantirem la informació pública. L’adjudicació o compra d’activitat al sector privat serà justificat. El nou model simplificarà l’accés als ciutadans, incorporant l’ús de les noves tecnologies com un recurs al servei dels ciutadans i dels professionals. Vetllarem per l’ús preferent del català dins del sistema sanitari. Desenvolupar els Consells de Salut de les Àrees Bàsiques de Salut. 3.2. Assegurar un sistema sanitari més participatiu. Reforçar la percepció que els ciutadans són propietaris del sistema de salut i, alhora, en són consumidors i usuaris; garantir el dret del ciutadà a decidir en qualsevol intervenció i en el testament vital i a escollir el professional i el centre, en cas de no satisfacció; prioritzar l’accés al sistema a partir de les noves tecnologies; entre d’altres. 3.3 Fer dels professionals sanitaris el principal actiu. Consensuar un nou model retributiu bàsic homogeni, de carrera professional i d’incentius, per a tota la xarxa sanitària que comporti un correcte nivell salarial i una homologació de les condicions laborals bàsiques de tota la xarxa sanitària; potenciar el rol comunitari de la infermeria i el seu paper fonamental; analitzar les càrregues professionals per potenciar les zones amb més dèficits; adequar el nombre de professionals a la població que cal atendre valorant l’envelliment, les noves migracions, l’àmbit rural i aquelles zones amb més problemes socials; estimular la creació de noves professions sanitàries; entre d’altres compromisos. 3.4. Fer de l’Institut Català de la Salut (ICS) un institut modern i de qualitat, amb autonomia de gestió, que “retrà comptes” dels seus resultats en salut. 3.5. L’Administració local tindrà un paper clau en el nou model, estarà present en la presa de decisió de la planificació en tots nivells. Compartiran competències en salut pública i en serveis socials amb la Generalitat i em assistència sanitària cooperarà, participarà en la planificació i avaluació; i, a través d’un ens de gestió local podrà gestionar o cogestionar l’assistència sanitària. 3.6. La Generalitat establirà els criteris bàsics per al funcionament dels centres de gestió privada, tot vetllant per la seva corecta aplicació. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 48 4. Establir un nou finançament: 4.1. Equiparar el percentatge respecte al PIB del finançament sanitari al d’altres regions o països de renda per càpita i característiques similars a les nostres, a nivell europeu. 4.2. Elaborar una auditoria per conèixer l’estat de comptes del sistema, així com el seu nivell d’endeutament, prèvia elaboració d’un pla de sanejament. 4.3. Les inversions tindran les següents característiques: - Elaborar també un Pla específic d’inversions, reposicions i recursos humans necessaris de l’ICS i de la xarxa no-ICS en els propers vuit anys. - Preparar un Pla de refinançament de les inversions en salut mental, avui sota l’esforç dels proveïdors, amb l’ampliació del seu abast a l’atenció ambulatòria i comunitària, i amb la dotació de recursos socials i laborals suficients per a la inserció del malalt mental a la societat. - Mantenir el Pla d’inversions sociosanitàries previst fins el 2005 (27 milions d’euros) però es clarificarà el sistema d’endeutament o pagament per part del sistema públic de salut. 4.4. Implementar un Pla per la racionalització de la despesa basat en la qualitat i l’eficiència. 4.5. Incrementar els ingressos via Estat i finançament propi des del Govern de la Generalitat usant la seva capacitat normativa. 4.6. Fonamentar les relacions entre el sector públic i el sector privat en unes noves regles basades en la transparència. 4.7. Racionalitzar la despesa farmacèutica per fer un ús racional de consum de fàrmacs, així com poder dotar el sistema de més recursos. Potenciar l’ús de genèrics. IV. DONES: POLÍTIQUES DE GÈNERE El compromís per a la igualtat d’oportunitats i drets de les dones i per a l’eradicació de la violència de gènere l’aplicarem a través de les següents línies d’actuació. 1. Liderar des d’un nou govern les polítiques transversals de gènere, amb aquesta visió de gènere. pressupostos amb 2. Adaptar l’estructura organitzativa de la Administració de la Generalitat adjudicant recursos personals i materials per a l’aplicació de la transversalitat i polítiques específiques de gènere en la seva actuació, tant en els diferents departaments com a nivell territorial. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 49 3. Dotar l’Institut Català de la Dona (ICD) de poder polític real en els òrgans de Govern. Aquest Institut: 3.1. Implementarà un Pla d’Acció per a la Igualtat d’Oportunitats per a les Dones amb pressupost propi, amb desenvolupament a tots els departaments (amb avaluació externa). Actualitzarà els objectius i mesures reals per a fer possible la perspectiva de vida quotidiana amb la participació dels grups de dones en la seva elaboració i avaluació. 3.2. Implementarà un Pla integral per a la prevenció i l’eradicació de la violència exercida contra les dones amb objectius, mesures i pressupost propi, amb la participació (en l’elaboració i en l’avaluació) dels diferents grups de dones que porten a terme un treball específic en aquest àmbit. La dotació pressupostària d’aquest Pla constitueix una prioritat del Govern. 4. Assegurar la participació de les dones en l’elaboració i avaluació de les polítiques de gènere a través de la reforma del Consell de Dones de Catalunya. Aquesta reforma garantirà, a més a més, una democratització real d’aquest òrgan i la seva independència. 5. Presentar al Parlament de Catalunya el Projecte de Llei de prevenció, actuació i eradicació de la violència exercida contra les dones i el Projecte de Llei per la igualtat d’oportunitats. 6. Avançar en la regulació dels treballadors i treballadores del sexe comercial, tot impulsant el reconeixement jurídic i professional de les persones que es dediquen a la prostitució per tal que puguin disposar d'una cobertura social adient ja sigui com a treballador/a per compte d'altri o com a treballador/a autònom/a. - Reforçar les mesures per tal de combatre el proxenetisme en totes les seves formes, especialment el tràfic de persones, endurir el tractament penal de l'explotació sexual de persones i garantir la protecció als menors d' edat. - Articular mesures de suport orientades a aquelles persones que decideixin abandonar la prostitució. - Impulsar programes de suport a les persones que exerceixen aquesta activitat. V. POLÍTICA CULTURAL Obrir una nova etapa en la política cultural de Catalunya. Ha arribat el moment que la cultura recobri un paper de centralitat al nostre país. Per això, cal donar als béns culturals el valor i la consideració de béns d’interès general que els correspon i, a la vegada, cal reconèixer als ciutadans i les ciutadanes els seus drets d’accés ple a la cultura, com a protagonistes i no només com a consumidors. Una nova etapa en la política cultural de Catalunya exigeix, alhora, assegurar la preservació de l’autonomia de la cultura respecte dels poders polítics i econòmics. La cultura és el terreny on es realitza la capacitat de creació i d’innovació dels humans, on es forgen els imaginaris col·lectius, on s’acumula el tresor heretat de les generacions precedents, on es genera la responsabilitat crítica dels ciutadans, on s’expressa la rica i irrenunciable diversitat humana. En aquesta nova �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 50 etapa és imprescindible accentuar la funció social de la cultura, per garantir un compromís més clar amb els sectors socials més vulnerables i per a l’educació en la diversitat i la diferència. Per tal d’assolir les fites d’aquesta nova etapa, el Govern de la Generalitat impulsarà les següents polítiques i mesures: 1. Oferir al conjunt del teixit creatiu i associatiu cultural del país i a la resta d’administracions les bases d’un acord en el disseny i en la implementació d’aquesta nova política cultural. 2. Apostar de manera decidida per la creació i innovació cultural, i, en especial, els nous creadors. El talent i la creativitat, un dels actius més importants de la cultura catalana, ha de trobar tots els mitjans possibles per poder projectar-se amb força, posant la seva disposició centres de producció, xarxes de difusió i canals de projecció exterior. 3. Doblar el Pressupost del Departament de Cultura en 4 anys de manera que se situï a l’altura de les necessitats de la nostra cultura i sobretot dels reptes de futur que aquesta ha d’acarar per desenvolupar-se normalment. Situar la despesa cultural en el 2% del pressupost de la Generalitat. 4. Crear el Consell de la Cultura i de les Arts com a instrument per garantir la participació i l’autonomia del món de la cultura, des d’una concepció de modernitat, àmplia i plural, que contribueixi decisivament a establir objectius estratègics compartits i que esdevingui garantia d’unes regles de joc rigoroses i transparents. La Llei de creació d’aquest Consell hauria d’aprovar-se durant l’any 2005. 5. Implementar una política museística i patrimonial a través de la concertació amb el món local de xarxes públiques d’equipaments territorials, (biblioteques, teatres i auditoris, museus, arxius...). Aquestes xarxes estaran connectades amb els grans equipaments nacionals de referència i tindran com a missió apropar la cultura i les arts a tots els ciutadans i ciutadanes, tot impulsant decididament la creació, la producció culturals i la preservació i difusió del patrimoni, modernitzant-ne els instruments de protecció, conservació, recerca i difusió. En aquest àmbit, el Govern formularà totes les vies possibles per tal d’aconseguir el retorn de la documentació de la Generalitat, institucions locals, associacions i particulars dipositada com a expoli de guerra a l’Arxiu de Salamanca. 6. Apostar per una àmplia descentralització que permeti assegurar una densitat cultural equilibrada en el territori, amb serveis i equipaments a l’abast de tothom, a partir de l’aplicació dels principis de subsidiaritat i de l’equilibri territorial. Per a fer realitat aquest objectiu, es crearà una Xarxa d’equipaments públics de difusió i de creació cultural i s’impulsarà un Pla d’equipaments culturals de proximitat. 7. Definir una nova política de suport a la creació i la difusió de les arts escèniques, que suposarà, en un marc coherent, la concreció de la tasca del Teatre Nacional i del Teatre Lliure, la creació de nous centres de suport a la producció artística en el territori i la consolidació d’una Xarxa d’equipaments escènics, en el context del Pla esmentat en el punt anterior. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 51 8. Desenvolupar la dimensió cultural de l’educació i la dimensió educativa de la cultura. En aquest sentit, el Govern impulsarà una política decidida i ambiciosa d’ensenyaments artístics, tant en l’ensenyament obligatori –amb un objectiu de sensibilització- com en el de règim especial i el professional. Per tal d’impulsar aquesta línia d’actuació, es coordinaran els Departaments competents en matèria de cultura, d’educació i d’universitats. Així mateix, s’assumirà la integració de l’Institut del Teatre a la Generalitat. 9. Redefinir els instruments de projecció exterior de la cultura catalana, incorporant-los a un Institut Català de les Indústries Culturals renovat, que treballi en tots els àmbits culturals, que disposi de major capacitat empresarial i professional i amb millor connexió amb els diferents sectors de la cultura. En aquest context, el Govern enfortirà l’Institut Ramon Llull. 10. Articular un sistema de lectura pública potent, suficientment dotat i equilibrat arreu del país, que incorpori el desplegament de les biblioteques escolars. En aquesta direcció, el Govern aprovarà un mapa actualitzat de biblioteques a tots els municipis a partir de 3.000 habitants i oferirà serveis de bibliobús als municipis d’entre 300 i 3.000 habitants. D’acord amb el Departament competent en matèria d’educació, les biblioteques escolars i les biblioteques municipals existents en municipis de menys de 3.000 habitants podran ser el mateix equipament local, sempre que l’Ajuntament ho demani. 11. Impulsar la música creada i produïda al país, així com la indústria discogràfica, amb un suport ferm dels mitjans audiovisuals públics, en especial els de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. 12. Impulsar una nova política d’arts plàstiques i visuals que prioritzi la creació més experimental amb un programa de difusió a tot el territori i que comporti la projecció internacional de la producció artística generada a Catalunya. 13. Consolidar el lideratge editorial de Catalunya defensant la política de preu únic de llibre. Mantenir el sistema de suport genèric a l’edició en català, establint mecanismes més rigorosos d’accés i de control. 14. Promoure la consolidació d’una estructura audiovisual forta, viable, que asseguri la canalització de la creativitat existent en el país i que atregui el talent i les produccions exteriors, tot afavorint la internacionalització del sector. En aquest àmbit, el Govern impulsarà una política cinematogràfica que tingui en compte els creadors i que estableixi nous models de finançament mixtes basats en la corresponsabilitat entre la indústria i les televisions privades i públiques. 15. Fer efectiu un compromís ple dels mitjans públics audiovisuals amb la creació i difusió cultural del país. Els mitjans de comunicació han d’assumir majors responsabilitats culturals i, en conseqüència, el Govern impulsarà la coordinació i la concertació entre aquests mitjans i els objectius de consens de les polítiques culturals. 16. Donar un nou impuls al Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, redefinint el seu àmbit d’actuació i els sectors a què va dirigit, des de la concepció que són �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 52 cultura popular totes les mostres d’arrel tradicional que es produeixen a Catalunya. S’hi introduiran mecanismes de participació de les associacions que agrupen els agents del sector, dotant-lo de més autonomia de gestió, promovent polítiques de suport i subratllant la diversitat de les mostres actuals de cultura popular. 17. Crear el Museu Etnològic de Catalunya, no pas com un simple equipament centralitzat, sinó, també, com un ens de coordinació dels museus i ecomuseus territorials i temàtics existents i com a agent impulsor per a la creació d’aquells que es considerin necessaris per tal d’oferir una visió global i completa. 18. Redefinir la funció del Museu d’Història de Catalunya, tot adoptant la consideració de Museu Nacional i desenvolupant funcions de coordinació dels centres d’interpretació existents la territori. 19. Reforçar el binomi educació-cultura, des d’una triple perspectiva: educadora, cohesionadora i emancipadora. També amb una major atenció dels ensenyaments artístics en l’ensenyament obligatori. 20. Es prioritzarà la figura del contracte-programa pel finançament de polítiques de foment de la cultura. VI. POLÍTICA LINGÜÍSTICA La situació actual de l’ús social de la llengua catalana necessita d’una resposta urgent i decidida del Govern de la Generalitat, en els seus diversos àmbits d’actuació, que es formularà a través d’un Pla d’acció i suport de la llengua catalana, que es concretarà en els eixos següents: 1. La priorització de l’ús social del català, centralment en el comerç i en l’etiquetatge, a través de mesures d’acció positiva, entre les quals les referents a les compres i la contractació pública de la mateixa Generalitat. 2. La priorització de la presència del català en els àmbits de les noves tecnologies, els mitjans de comunicació i l’audiovisual, amb la voluntat d’assolir la plena normalització del català en l’àmbit del cinema. 3. La priorització de l’ensenyament de les llengües en l’àmbit de l’educació obligatòria, per tal d’aconseguir les competències bàsiques pel que fa al català, el castellà i l’anglès, així com el coneixement d’una altra llengua estrangera. 4. Garantir el coneixement del català per part del personal al servei de l’Administració de l’estat i de l’Administració de Justícia. 5. La priorització de l’aprenentatge de la llengua per a les persones provinents de l’emigració, des de la concepció que la llengua és un dret social per a tota la ciutadania. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 53 6. Garantir la unitat de la llengua establint la necessària col·laboració amb la resta de territoris de parla catalana. 7. Aquestes prioritzacions aconsellen de manera urgent avaluar el compliment de la Llei de Política Lingüística par tal d’assegurar que s’adapta a la realitat social i, en conseqüència, modificar els aspectes que s’hagin revelat inoperants. 8. Amb la mateixa voluntat, el Govern reformarà i reforçarà el Consorci per a la Normalització Lingüística, per tal de dotar-lo dels recursos necessaris per poder fer front als reptes de l’ús social del català i al que li encomani el Pla d’acció i suport. 9. Impulsar la presència del català en el terreny universitari i acadèmic: a) Institut Ramon Llull: Enfortiment del seu treball amb les universitats europees i espanyoles. Millora dels seus programes. Potenciació, si s’escau, dels convenis de col·laboració del Govern de Catalunya amb les administracions educatives i entitats d’altres territoris de llengua catalana. b) Institut d’Estudis Catalans (Secció filològica):retornar-li la funció de preservació i de millora de la funció acadèmica de la llengua. VII. POLÍTICA DE MITJANS DE COMUNICACIÓ AUDIOVISUALS Una societat moderna i oberta, un sistema comunicacional nacional, necessita, en el marc globalitzador en què vivim, d’uns mitjans públics potents, independents i professionals, que actuïn, a més, de motor de les indústries audiovisuals i culturals. A la vegada, és indispensable l’existència d’autoritats independents que garanteixin la pluralitat interna dels mitjans i l’externa del sistema, així com el compliment de la seva missió de servei públic. Per tal d’assolir aquests objectius, el Govern adopta els següents compromisos: 1. Ampliar les competències del Consell Audiovisual de Catalunya perquè esdevingui de manera efectiva l’autoritat independent del conjunt del nostre sistema Audiovisual. Això significa que ha de disposar del registre de mitjans audiovisuals i de competències plenes sobre la concessió i la revocació de llicències i autoritzacions, en la gestió de l’espectre radioelètric i en la inspecció de potències i cobertures. El CAC analitzarà, urgentment, la validesa jurídica i normativa de les concessions de llicències atorgades, de manera provisional o efectiva, els dos darrers anys. 2. Elaborar i aprovar la Llei Catalana de l’Audiovisual. Aquesta llei, que definirà la missió de servei públics de la ràdio i la televisió i el sistema audiovisual català, ha de contenir una visió actualitzada del sector audiovisual, vinculada a les telecomunicacions, i ha de contemplar la gestió de l’espectre radioelèctric. Així mateix, aquesta Llei ha de delimitar amb precisió l’espai comunicacional públic del privat, assegurant uns mitjans públics potents, eficients i independents, que actuïn buscant la complementarietat. La Llei regularà de forma precisa la ràdio i la televisió local i els mitjans comunitaris. I proporcionarà garanties respecte als drets bàsics que afecten els professionals de la �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 54 informació i la comunicació i els usuaris i destinataris dels mitjans. Crearà, també, un Consorci Públics de Comunicació, destinat a articular el sistema públic. 3. Reformar la Llei de creació de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió amb la voluntat d’abordar la reorganització de la Corporació. Això vol dir blindar la seva independència i professionalitat i la dels seus mitjans respecte al Govern, tot modificant la composició i les funcions del Consell d’Administració, establint un nou mecanisme de selecció i elecció dels directius i fixant els seus objectius, dins la consideració dels mitjans de la CCRTV com a eix del sistema públic audiovisual i en el marc del que estableixi la Llei Catalana de l’Audiovisual. 4. Revisar el contracte-programa de la CCRTV, tot establint un mecanisme permanent i transparent de finançament. 5. Consolidar una xarxa pública de televisions i ràdios locals, dotant-les de major capacitat i garantir la seva vitalitat com a mitjans de proximitat. 6. Assegurar una migració de la ràdio i televisió digital, consensuada amb tots els operadors, que permeti el desplegament de la potencialitat de la nova tecnologia. 7. Impulsar la necessària col·laboració amb els mitjans audiovisuals dels altres territoris de parla catalana. 8. Posar en marxa els mecanismes previstos en la legislació vigent per tal de promoure la participació de la societat civil en la definició del model audiovisual català. VIII. SEGURETAT PÚBLICA En el terreny de la seguretat pública, el nou Govern de la Generalitat impulsarà les següents mesures Mesures per coordinar les polítiques de seguretat a Catalunya 1. Comandament únic dels cossos i forces de seguretat actuants a Catalunya. Convertir la Junta de Seguretat de Catalunya en el veritable òrgan de coordinació de la Generalitat de Catalunya amb el Govern central i els ajuntaments. Canviar el reglament que la regula per tal que el conseller d’Interior en sigui el president i, d’aquesta manera, assumir la coordinació dels cossos policíacs a Catalunya, d’acord amb el principi de lleialtat institucional. També es donarà participació a una representació de les autoritats locals. 2. Assumpció per part de la PG-ME de totes les atribucions d’una policia ordinària i integral; actualització del protocol en matèria antiterrorista. 3. Assegurar la coordinació de les actuacions dels departaments del Govern en matèria de seguretat i el trasllat de la política general de seguretat a les actuacions sectorials dels �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 55 departaments del Govern. Creació d’una Comissió catalana de Seguretat, de naturalesa interdepartamental. 4. Presència del cos de Mossos d’Esquadra en els organismes europeus en matèria de policia. 5. Completar el desenvolupament del Centre Coordinador de Seguretat i Emergències – Telèfon Únic 112. Aquest òrgan ha de garantir una atenció eficaç de les trucades dels ciutadans i les ciutadanes al telèfon únic d’emergències. A través d’aquest centre es coordinaran i gestionaran operativament les activitats i serveis de totes les organitzacions relacionades amb la prevenció, planificació, atenció, assistència tècnica i professional de persones, béns o drets, per tal de disposar d’una actuació ràpida i eficaç dels serveis públics i privats d’emergències i de seguretat. 6. Nova Llei de Seguretat Pública: - Que harmonitzi la llei de policies locals i la de mossos d’Esquadra. - Definició d’un nou sistema d’autoritats i redefinició de les Juntes Locals de Seguretat. - Delimitació de competències entre els cossos. 7. Crear els consells regionals de seguretat, formats pel conjunt dels ajuntaments de les diferents regions o vegueries. Aquests consells han de dissenyar i aplicar els plans regionals de seguretat, que no han de ser sinó l’adaptació del Pla de Seguretat Pública de Catalunya a les especificitats de les diferents regions que formen el Principat. En aquesta línia, s’ha de prestar una atenció específica a les àrees metropolitanes existents a Catalunya. 8. Potenciar el paper de les juntes locals de seguretat, presidides pels alcaldes, com a òrgans de coordinació executius amb competències preventives i de planificació de les actuacions dels cossos presents al territori. Reforçament del paper dels alcaldes com a primera autoritat local en la coordinació de l’ordre públic i la seguretat ciutadana. 9. Potenciar els consells locals de seguretat com a fòrums de participació i debat de propostes de polítiques públiques i avaluació de programes. 10. Connectar totes les policies locals amb els Mossos d’Esquadra, a través de l’establiment de bases de dades comunes, sistemes de comunicació conjunts i mitjançant les taules de coordinació que permetin garantir la col·laboració i cooperació entre tots els cossos de policia. 11. Tractament específic de les àrees metropolitanes en quant a la coordinació de les policies locals. Mesures orientades a acabar el desplegament del Cos dels Mossos d’Esquadra 12. Acabar el desplegament dels Mossos d’Esquadra durant la propera legislatura, finalitzant l’any 2007. Accelerar provisionalment l’arribada del desplegament a les “zones calentes”, Camp de Tarragona, comarques metropolitanes de Barcelona etc... �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 56 13. Revisar el procés de selecció i formació dels aspirants a agent del Cos dels Mossos d’Esquadra. 14. Adoptar una nova política de recursos humans basada en l’increment del nombre de policies destinats a tasques exclusivament policíaques. Incorporació de facultatius, administratius i tècnics en les tasques de suport a l’actuació policíaca. 15. Actualitzar el marc legal en matèria de seguretat (Llei de Mossos, Llei de Policies Locals de 1991, etc.) per establir el sistema, criteris i contingents per a l’accés de persones procedents d’altres cossos policials residents a Catalunya. Mesures per assegurar la planificació de les polítiques de seguretat 16. Informar sobre la seguretat a Catalunya. El Govern de la Generalitat elaborarà un informe anual sobre la situació de la seguretat a Catalunya. 17. Articular un pla de seguretat pública. El Govern presentarà, bianualment, un pla de seguretat que establirà les directrius i les polítiques per desenvolupar, a partir de les previsions generals de riscos, actuacions i mitjans en seguretat ciutadana, emergències, seguretat viària i totes les qüestions que afectin la convivència i el civisme. 18. Compromís d’elaborar un pla de prevenció de Catalunya que faciliti les intervencions públiques i la implicació de les entitats públiques i associacions, mitjançant la definició d’objectius principals i l’aportació de recursos pressupostaris. 19. El pla de prevenció de Catalunya ha d’abordar de manera expressa les limitacions del sistema educatiu actual, en especial pel que fa a la incorporació al mercat laboral de joves i adolescents; les vinculacions entre l’urbanisme i l’ús social dels espais públics; la política d’habitatge social, etc. 20. Cercarem, en col·laboració amb els diferents operadors que intervenen en el camp de la prevenció de la inseguretat, especialment de l’administració de justícia, el consens necessari per establir un sistema universal de recollida d’informació estadística sobre la criminalitat. Així mateix, es constituirà un espai d’anàlisi de les dades (mesa o observatori d’anàlisi) on participaran els diferents operadors, amb l’objectiu de poder retornar als ciutadans i ciutadanes una informació validada. Mesures per desenvolupar la seguretat de proximitat 21. Establir els contractes locals, socials i de seguretat, en el marc de la política de suport als barris que desenvoluparà el Govern de la Generalitat en coordinació amb les autoritats locals. 22. Establir mecanismes regulars de coordinació entre els contractes locals, socials i de seguretat amb la proposta de suport als barris amb projectes. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 57 Mesures per millorar la formació i la carrera professional de les policies de Catalunya 23. Potenciació de la formació bàsica i especialitzada a l’Escola de Policia de Catalunya (EPC), i creació de cursos específics per a comandaments dins de l’EPC. 24. Investigació en matèries formatives que permetin aplicar els mitjans més moderns en cada matèria, i estades de preparació professional a l’estranger. 25. Obligació efectiva per a tots els ajuntaments per tal que els seus agents de policia local siguin formats a l’Escola de Policia de Catalunya, i aquells que provinguin dels CFSE completin la seva formació mitjançant un curs pont. 26. Elaboració i aplicació d’un pla de carrera professional que reculli tots els graus de l’escalafó de la Policia de Catalunya, amb homologació de les corresponents titulacions acadèmiques. Mesures per ordenar i controlar la seguretat privada 27. Traspàs al Govern del Generalitat de les competències en matèria de seguretat privada. 28. Compliment estricte del decret 272/95 que estableix la inspecció i el control de les empreses de seguretat privada. 29. Regulació de la figura del vigilant de discoteca i sales de festa. 30. Reforçament de la Unitat Central de Seguretat Privada i de la Brigada de joc i Espectacles dels Mossos d’Esquadra. 31. Increment de les actuacions de comprovació de la titulació específica exigible al personal que treballa en el sector de la seguretat. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 58 UNA NOVA POLÍTICA TERRITORIAL I AMBIENTAL Una nova política territorial i ambiental implica l'impuls de nous instruments d’acció transversal i de participació ciutadana: El Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CASDC) ha de ser un òrgan de consulta necessària format d’experts i tindrà vinculació directa amb el Consell Executiu a través de la conselleria en cap o la denominació que rebi en el futur. Es crearà un òrgan (consell social per la sostenibilitat) que disposarà de la participació dels agents socials a través de les universitats de la nació, del món científic i de les entitats per la protecció del medi. S’establirà la comissió interdepartamental de sostenibilitat, que amb vinculació directa amb la conselleria en cap, vetllarà per la coordinació i la garantia que el govern executa accions d’acord amb el principi de sostenibilitat de què s’ha dotat a través d’aquests acords. I. ENERGIA 1. Crear les condicions efectives de competència que superi la situació de monopoli energètic actual per tal d’afavorir els consumidors, la qualitat dels servei i la promoció de les energies renovables. 2. Creació de l’Agència Catalana de l’Energia, que tindrà per finalitat principal redactar, fer el seguiment i millorar els plans i estudis proposats a continuació: a) Redacció, en el termini d’un any, d’un nou Pla de l’Energia de Catalunya (que ha de contenir el Pla Nacional per a reduir les emissions de diòxid de carboni i dels gasos que contribueixen a l’escalfament del planeta i al Canvi Climàtic) amb els criteris següents: Promoure totes les accions necessàries per a maximitzar l’estalvi energètic i optimitzar l’eficiència energètica; i descentralitzar la producció d’energia d’acord amb les possibilitats i disponibilitats de recursos renovables que ofereix cada territori, incloent-hi mesures d’edificació bioclimàtica. b) Programa de desenvolupament de les fonts d’energia renovables per tal d’assolir-ne una producció del 12% l’any 2010.Constarà com a mínim de: - el mapa d’energia eòlica (que haurà d’incloure prèviament un mapa els recursos eòlics), a revisar amb la redifinició de zones d’implantació que no comportin impacte ambiental. Amb l’objectiu d’assolir 3000 Mw eòlics instal·lats abans de la fi del 2010. Implantació immediata dels projectes d’energia eòlica en els quals hi ha consens teritorial; - programa de desenvolupament del sostre solar tèrmic i fotovoltaic. Instal·lar plaques solars a prop de 8.000 terrats de Catalunya i elaborar un pla de crèdits tous per a la instal·lació de plaques solars; �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 59 - programa d’implantació i seguiment de centrals de biomassa generadores d’energia. - escenari real de demanda d’energia; - programa de tancament de les centrals nuclears; - programa d’establiment de les centrals tèrmiques de cicle combinat estrictament necessàries per cobrir les necessitats que es derivin de les conclusions dels punts anteriors i que no es construiran fins que no s’aprovi el pla; - impuls de noves tecnologies en sistemes de transport i de la recerca de nous combustibles menys contaminants als convencionals. c) Establir mecanismes que evitin la construcció de línies d’alta tensió fins que s’hagi finalitzat el nou Pla Energètic de Catalunya, excepte les que siguin valorades com a imprescindibles per a la implantació de transport ferroviari. 3. Recerca continuada de les millors tecnologies disponibles. 4. Aplicació de normatives de noves tecnologies i nous combustibles al transport. 5. Transposar la directiva europea en una Llei d’eficiència energètica en edificis. 6. Realitzar un pla anual de soterrament i de desplaçament de les línies que afectin zones densament poblades. 7. Llei sobre la producció d’energia provinent de fons netes i renovables (com la solar fotovoltaica, la biomassa i l’eòlica) i sobre l’edificació bioclimàtica. II. POLÍTICA I ORDENACIÓ TERRITORIAL Reformar les administracions públiques a partir de quatre principis: l’aproximació de la gestió dels serveis a la ciutadania (subsidiarietat), la simplificació de les instàncies administratives (racionalitat), l’optimització en l’aplicació dels recursos (eficiència) i el fet que els gestors públics hagin de retre comptes de manera clara i permanent (responsabilitat). Ordenar les administracions catalanes basant-se en tres nivells territorials: les vegueries o regions, les comarques i els municipis. Convertir les vegueries o regions en el lloc de trobada entre totes les administracions: àmbit territorial per a la descentralització de la Generalitat (amb la reordenació de les actuals delegacions dels departaments del Govern), àmbit per a la cooperació local (amb la revisió i reorganització de les funcions de les diputacions) i àmbit per a la reorganització de l’administració estatal a Catalunya (en substitució gradual de les demarcacions provincials actuals). Descentralitzar i flexibilitzar el repartiment de les competències, de manera que cada territori assumeixi les que corresponen a les seves característiques i capacitats. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 60 Plantejar una revisió en profunditat dels instruments de planificació, per a dotar-los d’un contingut més estratègic i una praxi més flexible, amb uns processos de formulació més participatius. - En matèria de planificació territorial considerem que cal aprofitar el marc normatiu vigent i la necessària revisió del PTG i la formulació dels Plans Territorials Parcials per a reforçar-ne els principis de sostenibilitat i iniciar un canvi de tendència decreixent en l’ocupació del territori, amb un model territorial en malla en què els espais lliures fan la funció de matriu i les ciutats i pobles s’expliquen com a nodes compactes, complexos i equipats, units per xarxa ferroviària prioritàriament i una xarxa viària servida prioritàriament per transport públic col·lectiu. Els plans han de tenir visió integrada i caràcter estructural que planifiqui el territori, a més, desvinculant el turisme de la construcció. Com a aspecte essencial, no hi haurà cap nova construcció de polígons industrials que no tinguin assegurada la seva connexió amb servei de transport públic. - Aquesta planificació territorial vincularà els criteris del planejament urbanístic. Ambdós tindran l’objectiu general de dotar les ciutats d’equipaments i espais lliures, que possibilitin la coexistència de funcions variades, amb un equilibri entre funcions productives i residencials mitjançant l’impuls d’actuacions de rehabilitació urbana, donant major rellevància i connexió als espais públics i millorant l’eficiència i la universalització dels serveis urbans. Així mateix, es millorarà la qualitat ambiental de les ciutats a través d’actuacions diverses que passen per la reducció i millora de la gestió dels residus, la millora de la mobilitat i l’accessibilitat, l’increment de l’eficiència energètica i la millora de la qualitat ambiental urbana (olors, sorolls, parcs, espais públics accessibles, etc.). - La nova planificació inclourà els criteris bàsics i generals següents: a) Respecte escrupulós a les limitacions absolutes de construir en sòls amb pendents superiors al 20% que marca el PTGC. b) Ampliar l’abast dels Plans d’Espais Fluvials perquè els permeti determinar la impossibilitat de noves construccions en zones que es determinaran com a inundables. c) Determinar com a zones d’especial consideració per la seva fragilitat les zones de litoral i muntanya. En aquest àmbit es proposa, doncs: 1. Aprovar definitivament, abans d’octubre del 2005, la revisió del Pla Territorial General de Catalunya, en compliment de les previsions de la llei 1/95, d’aprovació del PTG. Això implica preveure les partides pressupostàries adients per a agilitar els processos mitjançant les dotacions humanes i materials necessàries. 2. En el mateix termini aprovar la totalitat dels Plans Territorials Parcials pendents, el procés de formulació dels quals es farà en paral·lel a la revisió del PTGC per assegurar-ne la coherència. Així mateix, es farà la revisió del PTP de la Regió de l’Ebre. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 61 3. Els PTP incorporaran les previsions de redactar Plans Directors comarcals i d’altres àmbits supramunicipals de planificació, per a ser desplegats en aplicació de la Llei d’Urbanisme de Catalunya (o de la seva revisió si s’escau) per tal de facilitar i fomentar el planejament urbanístic supramunicipal. En concret, i com a mínim, els compromesos per mandats parlamentaris com el PDC del Pla de Bages, el de la plana de Vic i el de la Conca d’Òdena. 4. Aprovar el desplegament reglamentari total de la Llei d’Urbanisme de Catalunya que concreti el lligam entre planejament territorial i planejament urbanístic a fi que aquest darrer, com a planejament executiu, incorpori els criteris de sostenibilitat, compactació, moderació i, si s’escau limitació, del creixement. 5. S’adoptaran les iniciatives legislatives necessàries per al reconeixement de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i de les altres àrees metropolitanes de Catalunya, amb la determinació de les seves competències, recursos i gestió de serveis, adaptats a les necessitats de cadascuna d’elles. 6. S’impulsarà la culminació del procés d’aprovació de la Carta Municipal de Barcelona, instant el Govern i les Corts Generals de l’Estat a procedir a la seva tramitació immediata, i garantint alhora el ple acompliment de les previsions contingudes en la llei aprovada pel Parlament de Catalunya. Mesures cautelars Mentre es formulen els Plans Territorials i s’adapten els instruments de planejament que se’n derivin, s’aplicarà una figura equivalent a la de suspensió de llicències o moratòria específica en aquells indrets considerats més susceptibles d’especial protecció, com ara: a) Algunes parts del litoral i les comarques pirinenques (en connectors biològics, en espais d’especial protecció…)que es determinaran de manera concreta en el precís moment d’iniciar la revisió del PTGC. b) Els treballs inicials dels Plans Territorials hauran de determinar els indrets on cal establir mesures cautelars per evitar l’ocupació irracional del sòl. També hauran d’evitar en tot el territori català l’aparició i/o creixement de nuclis residencials o desconnexos de l’entramat urbà, especialment en pirinenques. c) A les urbanitzacions sense regulació es procedirà a una revisió que, en aquelles parts legalitzables permeti dotar-les adequadament. Alhora s’impedirà el seu creixement, determinat de mutu acord amb l’administració per tal que les parts residuals i no legalitzables quedin fora de planejament. Els sòls industrials en aquelles comarques on hi ha una oferta de sòl vacant considerable, que podríem fixar en un percentatge d’un 30% del sòl industrial net total. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 62 El mecanisme jurídic per fer operativa aquesta suspensió hauria de ser una llei formal del Parlament, tota vegada que l’habilitació per a la suspensió de llicències en planejament estan contemplades en la LUC. Es podria aprofitar aquesta regulació per establir un dret d’adquisició preferent o un dret de retracte en totes les operacions de transmissió de propietat que es detectessin a l’igual que es regula a la llei de l’urbanisme en determinats supòsits. Mesures complementàries En coherència amb la voluntat de fer efectives nombroses previsions legals vigents, es proposen les següents actuacions en matèria dels Plans ja aprovats –i pendents de desplegament i execució- i de Plans previstos però no formulats: 1. Revisió immediata i quadriennal del PEIN. 2. Formular i aprovar inicialment, en el termini de dos anys, el Pla Territorial Sectorial d’Espais Agraris de Catalunya. 3. Formular i aprovar inicialment, en el termini de dos anys, el Pla Territorial Sectorial del Litoral de Catalunya. 4. Formular i aprovar inicialment, en el termini de dos anys, el Pla Territorial Sectorial dels sistemes de connexió biològica entre espais lliures. 5. Redactar i aprovar el Pla Director de les Valls de Ges i en Bas. 6. La formulació dels Plans es farà amb mitjançant el principi de subsidiarietat. d’actuació amb calendaris d’execució, i pressupostos de la Generalitat hauran compliment. processos participatius i afavorint-ne l’aplicació Els plans esmentats incorporaran programes el corresponent estudi economicofinancer. Els de preveure partides específiques per al seu 7. Regular per decret les actuacions i els usos d’interès públic que, pel seu caràcter, s’hagin de realitzar a un sòl que tingui la qualificació urbanística de no urbanitzable, d’acord amb allò que es disposa a l’article 42 de la Llei d’urbanisme de Catalunya. La regulació ha d’establir que els projectes d’actuacions específiques d’interès públic hauran de justificar que, pel seu caràcter, les actuacions i usos previstos s’han d’efectuar en sòl no urbanitzable. Així mateix, quedaran obligats a definir, amb tota precisió, l’ús o els usos corresponents i les obres i instal·lacions necessàries per al seu desenvolupament. 8. Es negociaran amb l’estat espanyol les modificacions legals de les lleis tributàries que incideixen sobre l’habitatge. 9. Fixar la prestació de garantia davant la Generalitat de Catalunya per import del 10% del cost total d’execució de les obres que es realitzin, per cobrir, si s’escau, les responsabilitats �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 63 derivades d’incompliments i infraccions, inclòs el pla de restauració dels terrenys. En atenció a les característiques específiques del projecte, el Govern de la Generalitat de Catalunya podrà establir l’import mínim de la garantia prestada fins al 20% del cost total de les obres previstes. 10. Establir, per tal de compensar l’impacte ambiental que derivi de les actuacions d’interès públic, el pagament d’un cànon per part del promotor, públic o privat, de l’actuació. El cànon tindrà una quantia de l’1% sobre el pressupost total d’execució de les obres, construccions, edificacions i instal·lacions que es realitzin, serà percebut per l’ajuntament o ajuntaments afectats, i el seu import es destinarà a preservar i millorar la qualitat ambiental del municipi. 11. S’establiran figures jurídiques de protecció clara del sòl no urbanitzable i se’n reglamentaran, de manera detallada, els usos permesos. 12. Revisar i compensar les edificabilitats de la ciutat judicial de l’Hospitalet de Llobregat a través del Consorci. III. HABITATGE En el termini de dos anys, formularem i aprovarem inicialment el Pla Territorial Sectorial de l’Habitatge de Catalunya. Es farà amb finançament vinculat al finançament autonòmic, i amb recursos provinents de les caixes, per facilitar la coordinació amb l’urbanisme les reserves estratègiques de sòl per habitatge, tenint present les infrastructures de mobilitat i amb els següents continguts mínims: rehabilitació-reducció del parc vacant per la seva posada al mercat, creació d’un parc públic de lloguer a preus controlats amb percentatges obligatoris a totes les promocions i creació d’un programa d’API social en el mercat de 2ª ma oferint l’administració garanties a la propietat. L’objectiu final hauria de ser la provisió de 42.000 les vivendes protegides que s’haurien de proveir a Catalunya en la propera legislatura, la meitat de lloguer i amb un 25% destinats als joves. 1. Objectius La política de sòl i habitatge ha de tenir tres objectius fonamentals: a) Garantir el dret constitucional d’accés a un habitatge digne i adequat per a tots els sectors de la població, en especial per als grups –joves, sectors més desafavorits- que en les actuals condicions del mercat no poden accedir-hi. b) Evitar la segregació urbana i la degradació de barris. c) Evitar el consum accelerat de sòl, tot protegint de l’ocupació el sòl no urbanitzable i la conservant els paisatges. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 64 2. Mesures Per aconseguir aquests objectius, el govern adoptarà, durant la present legislatura, les següents mesures: a) Foment del lloguer. Per tal de trencar la rigidesa del mercat i donar entrada als joves es fomentarà el mercat de lloguer amb la desgravació o ajuda directa per als llogaters de 600 € anuals per a subvencionar les despeses d’habitatge. Aquesta desgravació s’aplicarà de manera directa a totes les llars que visquin en règim de lloguer lliure i disposin d’una renda inferior a 3,5 vegades el SMI. S’estudiarà així mateix la possibilitat d’ampliar l’ajuda o desgravació fins el 50% de les despeses del lloguer, amb un topall de 240 € mensuals, per tal d’afavorir l’emancipació dels joves entre 25 i 35 anys amb nivell de renda inferior a 3,5 vegades el SMI. b) Increment de l’habitatge protegit. Es doblarà la producció d’habitatge protegit, per fer-ne, com a mínim, 42.000 unitats en quatre anys rehabilitant, fent aflorar habitatge desocupat, i en darrer cas construint. D’aquest, se’n destinarà, com a mínim, un 50% a lloguer. Una quarta part d’aquesta producció serà promoguda directament per l’administració de la Generalitat. L’habitatge protegit de promoció pública es mantindrà sota control públic a través de l’ús preferencial del lloguer o de fórmules com la venda a dret de superfície o a carta de gràcia. c) Millora d’ús del parc habitatge. S’incentivarà la sortida al mercat de l’habitatge buit a través de polítiques fiscals i la creació d’un registre específic. Així mateix, es vetllarà per evitar la sobreocupació de vivendes que s’està produint en alguns barris. S’establirà un Pla Català de Rehabilitació, convenientment dotat, per tal de permetre la rehabilitació de 40.000 unitats d’habitatge en quatre anys. d) Rehabilitació integral de barris. S’establirà un programa de rehabilitació integral d’aquells barris i àrees urbanes que requereixin d’atenció especial, que serà gestionat conjuntament per la Generalitat i els ajuntament concernits. El Pla permetrà endegar la rehabilitació de quaranta barris de tot Catalunya durant la present legislatura. e) Protecció del sòl no urbanitzable. S’aplicaran a Catalunya els principis de la Carta Europea del Paisatge. El planejament territorial i urbanístic s’haurà d’adaptar a aquests principis, tot promovent un model d’urbanització caracteritzat per la compacitat, la complexitat i el caràcter integrat dels assentaments, principal garantia de la preservació del sòl no urbanitzable i dels valors del paisatge. f) S’establiran línies d’ajut a la rehabilitació d’habitatges que configuren el patrimoni rural en zones agràries (masies aïllades) o la recuperació de cases avui desocupades de petits municipis en procés de despoblamen, fins i tot, en els casos d’edificació d’aquestes característiques en espais sotmesos a figures d’especial protecció. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 65 IV. POLÍTICA DE RESIDUS Impuls decidit als sistemes de recollida selectiva i tractaments no finalistes. 1. Aplicació estricta de la llei 6/1993, del 15 de juliol, modificada el 2003, reguladora dels residus. 2. Pla estratègic de xoc per complir els objectius establerts al PROGREMIC, descomptant com a valoritzables els fluxos que preveu quant a incineració. 3. Revisió de la Llei de finançament de les infraestructures de tractament de residus i del cànon sobre la deposició de residus perquè inclogui l’aplicació d’un cànon que gravi l’abocament i la incineració de residus domiciliaris i industrials, amb l'objectiu de reduir el rebuig i augmentar la quantitat dels components de la brossa recollits selectivament. 4. Donar compliment a la disposició addicional segona de la Llei de modificació de la Llei 6/1993, del 15 de juliol, reguladora dels residus i alhora transposar la Directiva de la UE d’envasos en una Llei per a la reducció de residus d’envasos i embalatges que penalitzi els envasos i productes d'un sol ús, amb l'objectiu d'obtenir els recursos necessaris per recollir i triar la totalitat d'envasos que es posen en el mercat. 5. Creació d’un ens específic públic per a la gestió del fons de residus, amb els diners recaptats pel cànon de residus i per Ecoembes i Ecovidrio, amb l'objectiu d'incentivar les recollides selectives i el tractament de la matèria orgànica recollida selectivament. 6. Elaborar un Pla d'actuacions per fixar un escenari temporal on sigui factible abandonar la incineració de residus municipals. 7. Estudiar fórmules perquè la política impositiva referida als residus sigui progressiva. V. BIODIVERSITAT I PREVENCIÓ DE LA CONTAMINACIÓ - Redactar i aprovar la Llei de protecció de la biodiversitat que integri i faci compatible la gestió dels recursos naturals, la conservació de la diversitat biològica de Catalunya i la presència dels seus servadors. - Establir un Pla de gestió dels espais no urbanitzables i de protecció del paisatge. - Aplicació i seguiment dels convenis internacionals sobre protecció de les zones humides. - Aplicació de les línies marcades per la Directiva Hàbitats amb la finalitat d’aconseguir que la Xarxa Natura 2000 esdevingui una eina de protecció eficient i un canal de continuïtat de zones d’interès ecològic. Proposta de nous espais a esdevenir LIC i noves ZEPA a incloure en la Xarxa. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 66 - En el termini de dos anys, tenir aprovats almenys la meitat dels plans de gestió i la totalitat dels plans de delimitació dels espais previstos al PEIN. - Al llarg de la legislatura, tenir aprovada la totalitat dels plans d’usos i gestió dels Espais Naturals de Protecció Especial de Catalunya, i dotar-los dels mitjans humans i materials adequats per desenvolupar la seva tasca plenament. - Creació i dotació de nous Espais Naturals de Protecció Especial: estepes de Ponent; capçaleres del Ter i el Freser, Muntanyes de Prades, Montgrí-Medes, el sistema limnòtic de Banyoles-Porqueres, Montsec, costes del Montgrí i costes del Garraf, entre d’altres. - Establir eines de coordinació entre les xarxes d’espais naturals de les diferents administracions. - Estudiar i establir parcs naturals transestatals o transnacionals, i potenciar la xarxa Natura 2000. - Aprovar el reglament de desplegament de la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica. - Aprovar el reglament de desplegament de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn. - Revisar i aprovar una refosa de textos legals en matèria de protecció de la contaminació atmosfèrica d’origen gasós. - Desplegar per tot el territori català la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA). - Establir sistemes d’inspecció i de control efectius per tal de limitar rigorosament les emissions dels diferents sectors i fonts productores de gasos que causen l’efecte hivernacle, tant a través de solucions concretes amb plans específics de reducció a les indústries, com de l’efectiva adequació als requisits de la Llei d’intervenció integral de l’administració ambiental. - Aplicació estricta de la Llei d’Intervenció Integral de l’Administració Ambiental i modificació si s’escau. - Redactar i aprovar el Pla Estratègic de Gestió Forestal de Catalunya. - Redactar i aprovar la Llei de protecció integral del litoral de Catalunya, que haurà de tenir com a objectiu prioritari la redacció del Pla Director Territorial de les zones litorals per tal de protegir la zona terrestre i de plataforma continental. Contemplarà els diferents plans sectorials que estan íntimament lligats al litoral, com tota la normativa urbanística: el Pla de Sanejament, els plans d’usos de les platges, la regeneració de platges, la planificació de la pesca en aigües interiors, el Pla de Ports i tots els que tenen vinculació o incidència en la protecció del litoral. Haurà de definir una política sostenible al llarg del litoral que comprengui �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 67 tant la protecció de les zones naturals com la seva compatibilitat amb els usos de lleure i les activitats econòmiques (pesca, activitat dels mariscadors, activitat portuària, etc.). Determinar les mesures de protecció i correcció que siguin necessàries a cada tram del litoral. - Establir les fases d’implantació dels diferents programes que se’n derivin (qualitat de les aigües de bany, recuperació de fons marins, recuperació d’espais naturals, etc.). - Crear una autèntica xarxa d’àrees protegides marines i costeres, definint quins espais en formen part i quin grau de protecció hauran de tenir (en funció dels hàbitats existents, però també amb criteris per garantir la connectivitat ecològica a totes les zones preservades de la costa). Dotar de més protecció determinats fons marins i espècies com els herbassars de posidònia oceànica. - Definir nous espais protegits i programar el desenvolupament de plans específics de gestió que garanteixin la seva conservació o la seva compatibilització amb determinades activitats que ja es fan ara. - Regular les activitats pesqueres potenciant la pesca d’arts menors i regular les explotacions d’aqüicultura marina. És del tot necessari disposar d’un veritable cos de guardapesques. - Avaluar la qualitat sanitària de les aigües litorals per tal d’aplicar la nova Directiva d’aigües de bany. - Establir un major grau de protecció a diverses zones de la costa catalana com són: el nord de la Costa Brava, des del port de Portbou al port de Roses; la Costa Brava centre, des de la platja de Pals a la de Castell, a Palamós; i tota la Costa Brava sud, des de Sant Feliu de Guíxols fins a Blanes. Dins de cada tram hi ha àrees que preocupen més que d’altres i que necessiten una protecció especial, com la zona de Garbet a Colera, la zona afectada per una possible ampliació del port de Llafranc, i la possibilitat de construir ports al municipi de Tossa o a la zona de Pinya de Rosa, a Blanes. - Incorporar al Pla de Ports directives específiques en la línia d’exigir la implantació de tècniques de fondeig no agressives com les utilitzades a les Illes Medes (barrines). Aquesta mesura s’ha de complementar amb un estudi previ del fons marí. - Aturar el projecte urbanístic que afecta al corredor biològic que conecta el Cap de Creus amb els Aiguamolls de l’Empordà, fins que no s’hagi acabat el Pla Director Comarcal o el Pla Territorial de la Regió de Girona. - Revisar les explotacions mineres a la comarca i al Massís del Garraf-Ordal. - Habilitar línies d’ajuda específica adreçades als emprenedors que vulguin desenvolupar un projecte econòmic no agrari en nuclis de població de fins a 2.000 habitants. Hauran d’acreditar la viabilitat del projecte, la seva formació per desenvolupar-lo i un compromís de continuïtat de la iniciativa. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 68 - Impulsar plans de desenvolupament rural integrat a les zones d’agricultura mediterrània de secà i de muntanya, i a les zones més deprimides, on no s’assoleixi la renda mitjana de Catalunya. - S’establiran convenis amb els servadors naturals dels espais agrícoles i forestals de catalunya en tant l’activitat que realitzen, adquireix la funció de gestió del paisatge. VI. PLANIFICACIÓ - Recollir, integrar i donar suport al procés de desenvolupament de l’Agenda 21 local i oferir una base de col·laboració tècnica i econòmica, per tal d’implicar els ajuntaments que encara no han iniciat el procés d’ambientalització. - Elaborar un ampli diagnòstic de la realitat mediambiental a Catalunya, dels avenços i de les mancances, mitjançant un Llibre Blanc del Medi Ambient, amb la participació del món local, dels experts i de les entitats cíviques i conservacionistes. Així mateix, s’elaborarà i es publicarà bianualment un Informe sobre l’Estat del Medi Ambient a Catalunya, que establirà com a referent els indicadors de l’Agència Europea de Medi Ambient. - Impuls decidit a l’Agenda 21 de Catalunya com a document estratègic nacional de planificació i conscienciació ambiental que haurà de vincular-se parcialment al Pla Territorial General de Catalunya. Per tal de prendre consciència de l’impacte negatiu que el nostre actual estil de vida causa a altres parts del món, es calcularà bianualment la petja ecològica de Catalunya i es proposarà una estratègia de reduccions graduals d’aquest indicador. - Incentivar i promoure l’adopció d’iniciatives tipus “ecoetiquetes” i les ecoauditories. - Donar protecció jurídica al paisatge d’acord amb allò que estableix la Convenció Europea del Paisatge, aprovada pel Consell d’Europa, a la qual s’ha adherit el Parlament de Catalunya. VII. POLÍTICA DE GESTIÓ DEL CICLE INTEGRAL DE L’AIGUA L’Agència Catalana de l’Aigua haurà de basar-se en el principi de mínima intervenció possible en el medi i de preservació i gestió dels ecosistemes aquàtics. L’àrea de planificació haurà de coordinar i supervisar totes les actuacions de l’agència. 1. Durant la revisió del PTGC no es tramitaran nous projectes de camps de golf. 2. Oposició al Pla Hidrològic Nacional i als transvasaments dels rius Ebre i Roine en els termes del Compromís dels Partits Polítics per l'Ebre. 3. Elaboració del Pla Nacional de Gestió de l’Aigua, que contindrà: �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 69 a) Programa de reutilització de les aigües residuals depurades en l'agricultura, el rec de parcs i jardins, i en la neteja de la via pública. b) Programes d’estalvi intens de l’aigua destinada a ús domèstic i públic amb l'objectiu de reduir-ne el consum. c) Pla de substitució del rec agrícola tradicional per sistemes de regadiu més eficients, amb la participació dels sectors implicats i ajuts públics. d) Revisió de les concessions d’aigua vigents per garantir els cabals ecològics dels cursos fluvials i els diferents usos de l’aigua. 4. Aprovació del Pla d’Ordenació del sector porcí de Catalunya, que haurà de revisar el mapa de zones vulnerables per contaminació; establir recerca per gestionar-ne els residus de manera respectuosa amb el medi, i marcar el nombre màxim de granges i de caps que pot assumir el país. Mentre es redacta aquest pla, no s’autoritzaran noves granges en les zones vulnerables o amb evidència de contaminació de les aigües subterrànies. 5. Impulsar, completar i si s’escau revisar, el Pla d’Espais Fluvials per tal que incorpori actuacions de protecció i de prevenció d’inundacions per reduir al màxim el risc i els efectes de les inundacions amb actuacions de planificació. Haurà de fixar, determinar i implantar, de manera prioritària, els cabals mediambientals o de manteniment (ecològics), en funció de cada tram de riu i amb criteris variables al llarg de l’any, així com actualitzar i revisar les concessions d’aigua actualment existents. 6. Estudi de delimitació de les àrees de recàrrega dela aqüífers d’especial significació. 7. Revisar el Pla de Sanejament per imposar noves fites de qualitat i de recuperació ecològica dels rius, i redefinir i intensificar els programes de control i vigilància del domini públic hidràulic davant dels riscos d’abocaments i de contaminació. 8. Aplicar les directives comunitàries, tant la Directiva marc d’aigües com la Directiva de qualitat de les aigües, i desenvolupar una normativa pròpia per tal de garantir un major control en els punts de captació d’aigua potable, especialment en els que es considerin reserves estratègiques per la seva qualitat. 9. Disposar de la nova planificació hidràulica a Catalunya, a través del Pla de Gestió de Districte de Conca Fluvial, pendent des de fa anys, i que ha de ser el marc per actuar en tots els àmbits relacionats amb la gestió hidràulica. VIII. INSTRUMENTS DE DISCIPLINA I CONTROL I FISCALITAT AMBIENTAL El conjunt de propostes de planificació i ordenació territorial, protecció del territori i del paisatge, de desenvolupament sostenible i de protecció ambiental, fan imprescindible millorar, dotar o crear els instruments efectius d’inspecció i control de què han de disposar els departaments de �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 70 PTOP i Medi Ambient. En aquest sentit, té especial importància dotar-se de mitjans humans i materials que puguin resoldre aquestes qüestions quant a protecció de la legalitat urbanística i control ambiental derivat de la Llei IIAA. Així mateix, per tal d’evitar un consum exagerat de sòl i garantir una millora de la gestió del desenvolupament sostenible es fa necessari l’estudi d’instruments dissuassoris i de fiscalitat ecològica que puguin contribuir a assegurar l’esmentat objectiu. Aquest estudi s’haurà de fer de forma conjunta amb el departament d’Economia i Finances per tal de definir-ne l’impacte, la viabilitat, l’equitat i l’operativitat. Aquest estudi anirà enfocat a l’aplicació de figures impositives sobre la dispersió urbanística en el territori, les externalitats estacionals de determinades activitats, i els combustibles fòssils en la generació d’energia o en l’ús en transport. IX. INFRASTRUCTURES Catalunya, per causa del dèficit secular d’inversió pública en matèria d’infraestructures, es troba avui infraequipada en relació al seu pes i posició, cosa que compromet la seva competitivitat i la seva vertebració interna. 1. Cal augmentar la inversió en infraestructures durant els propers anys. 2. Cal complir els acords de juliol de 2002 del Grup de Treball per a la Reordenació dels Peatges a Catalunya. 3. Cal modificar abans de la seva aprovació definitiva el Pla Territorial Sectorial de sistemes de connexió ferroviària i del seu transport, i aprovar-ne els plans quadriennals d’inversions. - Millorar els serveis de la xarxa de rodalies i regionals, formada pels actuals serveis de Rodalies i Regionals de Renfe i les línies de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya al Vallès i al Baix Llobregat, especialment pel que fa als temps de recorregut de Manresa, Igualada i Vic. - Estendre els serveis de rodalies i regionals cap a Tarragona i Girona, i crear un nou nucli de rodalies a les terres de Lleida. - Afegir, a la línia actual del tram Tarragona–Castelló, una altra línia d’altes prestacions per a viatgers. És a dir, dotar aquest tram de 4 vies, com a la resta de corredors importants de la Península. - Construir una nova xarxa ferroviària catalana mixta mercaderies/viatgers per a l’interior de Catalunya, que connecti la regió metropolitana amb els ports de Tarragona i Barcelona. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 71 - Aprofitar les línies convencionals existents, que són bàsicament de passatgers, per a la xarxa de mercaderies. Modernitzar les línies Barcelona–Puigcerdà–La Tour de Querol, Lleida– Manresa–Barcelona i Reus–Gandesa. - Completar el traspàs de la línia Lleida–La Pobla. - Establir quatre xarxes ferroviàries: a) Línies de trens de viatgers d’altes prestacions de connexió amb la Península i amb Europa. b) Noves línies mixtes per a trens de mercaderies i viatgers que formin eixos transversals, l’eix transpirinenc i els ports de Barcelona i de Tarragona. c) La xarxa de “metro regional” a partir de les rodalies de Renfe i dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. d) Utilització de la xarxa convencional alliberada per a trens de mercaderies. - Crear la xarxa de “metro regional” que connecti l’àrea metropolitana amb l’eix transversal ferroviari i la nova línia orbital Mataró–Vilanova i la Geltrú. Aquesta línia orbital o segon cinturó ferroviari tindria, d’inici, un caràcter mixte, essent una peça bàsica per al transport de mercaderies a través de la RMB. - Estudiar la implantació de trens lleugers. - Crear centres logístics i estacions intermodals en els nusos d’intersecció de la xarxa ferroviària i la xarxa viària d’alta capacitat. - Demanar la transferència dels serveis de rodalies. - Incorporar les noves línies mixtes d’altes prestacions (eix transversal i connexions als ports, i eix pirinenc Barcelona–Manresa–Vic–Puigcerdà–frontera francesa) a la xarxa transeuropea i a la llista d’Essen de projectes prioritaris de la UE. - Crear un nou operador ferroviari català, amb la participació dels actuals operadors (Renfe i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya), per part d’empreses privades del sector del transport, els ports de Barcelona i Tarragona, i entitats financeres. - Cal estudiar la viabilitat d’un nou eix ferroviari transversal Reus-Igualada-Manresa-VicPuigcerdà-França. - En espera del possible by-pass ferroviari de la RMB per l’interior de Catalunya i preveient l’alliberament parcial de determinades vies amb l’arribada del TAV, cal abordar una ràpida adaptació de la xarxa actual a l’ample mixte europeu-ibèric (3 rails) per tal que des de Tarragona, Barcelona i Girona –en una primera fase- i Lleida puguin sortir mercaderies cap a �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 72 Europa per ferrocarril. Concretament, cal l’adequació de la línia convencional TarragonaVilafranca-Papiol-Mollet-Girona-PortBou i de la Lleida-Manresa-Barcelona. Igualment, en espera d’aquest by-pass ferroviari per l’interior, s’utilitzarà per al transport de mercaderies el nou 2on Cinturó ferroviari. - Cal lligar amb França l’obertura als trens de mercaderies del Puimorens com a pas previ per a la construcció del futur tunel ferroviari de Toses (25 Km!). - Tant bon punt existeixi un sistema viable de transportar mercaderies per tren, bé sigui perquè el País Valencià fa el mateix, bé sigui perquè es construeixen grans intercanviadors modals a les Terres de l’Ebre i a la plana de Lleida, caldrà desincentivar el pas de camions pel nostre territori. 4. Cal reformular, durant la legislatura, el Pla de Carreteres i elaborar un pla d’autopistes i autovies. El nou Pla de carreteres hurà de donar un fort impuls a la xarxa comarcal i local (xarxa capil·lar) que fins ara ha estat descuidada. La seva millora pot fer innecessària la construcció o incorporació d’alguna nova carretera de la xarxa bàsica. La seguretat viària ha de ser un dels reptes del nou govern. El pla de carreteres haurà de tenir un capítol d’inversions destinats a millores de la seguretat, es especial dels punts de major risc i trams de concetració d’accidents (TCA). - Redactar un nou pla d’autopistes i autovies equilibrador del territori. a) Xarxa europea: · Eix Transversal (Lleida–Manresa–Vic–Girona), vertebrador de la Catalunya Central i, per extensió, de les terres de Ponent i les gironines. · Eix Tarragona–Montblanc–Tàrrega, vertebrador del Camp de Tarragona i inici de l’Eix - Tarragona–Andorra. · Eix del Llobregat fins al Túnel del Cadí. · Ampliació a tres carrils de l’autopista A7 des del Vendrell fins a Salou. · Ampliació a tres carrils de l’autopista A-7. b) Xarxa d’autovies catalanes: · Eix de l’Ebre - Eix Occidental, vertebrador de les terres de l’Ebre i les de Ponent. · Eix Olot–Girona–Costa Brava, vertebrador de la regió de Girona. · Eix Vilanova i la Geltrú–Vilafranca. · Eix Olot–Figueres, connexió del Pirineu de Girona amb França. · Eix de la Cerdanya desdoblat fins a Ripoll. · Eix Maçanet–Platja d’Aro–Palamós–Palafrugell–La Bisbal–Girona, vertebrador del Baix Empordà i la Costa Brava sud i connexió d’aquest eix amb l’Eix Transversal de Catalunya. · Desdoblament de l’N-II i de l’N-340 en tot el territori català amb característiques d’autovia. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 73 · Accessos als Pirineus: Eix Lleida–Artesa–Ponts i desdoblament de l’N-230 fins a Alcarràs. · Autovia Lleida–Osca (N-240) com a part de l’eix Tarragona–País Basc. - Catalunya concentra el pas de dos corredors de fort trànsit de llarg recorregut: el Corredor Mediterrani (A-7 i N-340) i el de l’Ebre (A-2 i N-II), però té un sol eix amb continuïtat coherent en el seu pas per la zona més congestionada, la regió metropolitana: l’autopista A-7. Considerem que cal definir els itineraris que han d’absorbir el trànsit de llarg recorregut i donar-los la consideració de xarxa europea. La nostra proposta permet donar continuïtat a l’N-340 i a l’N-II per un nou corredor de la Catalunya interior, i alhora reforça el caràcter europeu de l’Eix del Llobregat. - Incrementar un 25% la inversió anual en carreteres a la xarxa capil·lar. - Racionalitzar la despesa en xarxa viària, tot garantint que el 30% d’aquest pressupost es dedicarà a millores de la seguretat, en especial dels punts de major risc i trams de concentració d’accidents (TCA), i a manteniment i conservació. - Sotmetre a la consideració del govern durant el mes de febrer un estudi sobre les conseqüències ambientals, jurídiques i econòmiques de l’aturada de les obres del tunel de Bracons, per tal que el govern prengui una determinació. - Revisar les característiques tècniques, secció i traçat de l’eix Vic-Olot en el tram que afecti la Vall d’en Bas, per tal de fer-ne una via de connexió intercomarcal entre Osona i la Garrotxa. - Potenciar les vies alternatives a l’eix Vic-Olot per als fluxos de llarg recorregut com el desdoblament de la C-17, l’N-260 i la Besalú-Girona. - En relació a les comunicacions entre las comarques de la segona corona metropolitana, caldrà: a) Asegurar la comunicació entre el Baix Llobregat i el Vallès Occidental amb el mínim impacte ambiental posible. b) Construir el segon cinturó ferroviari. c) Revisar les carreteres de comunicació entre les altres ciutats del segon cinturó metropolita. 5. Cal elaborar un Pla de mobilitat per Catalunya i de foment del transport col·lectiu i l’ús de la bicicleta. - Reformulació de la Llei de mobilitat incidint molt especialment en la relació entre planificació territorial, infraestructures i mobilitat. - Polítiques fiscals, la internalització dels costos socials associats a la mobilitat. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 74 - Fomentar una nova cultura en l’ús de l’automòbil mitjançant la promoció de fórmules alternatives com el car sharing (cotxe multiusuari) i el car pooling (cotxe compartit). - Elaborar un nou pla de transport de viatgers de Catalunya, així com nous plans sectorials de carreteres i infraestructures ferroviàries que afavoreixin la creació d’intercanviadors modals. - Connectar, en el marc del Pla de Transports de Viatgers, totes les capitals comarcals amb transport públic amb una freqüència mínima d’una hora. - Impulsar processos d’integració tarifària en les diferents àrees urbanes i comarcals. - Crear intercanviadors modals, en el marc de la planificació. - Incrementar els recursos destinats al transport col·lectiu, vinculant-los a la realització de plans de qualitat del servei. - Garantir l’accessibilitat de les persones amb mobilitat reduïda a la xarxa de transport públic. Compliment del codi d’accessibilitat de Catalunya. - Incloure la tarifació social en el sistema tarifari integrat i col·laborar des de la Generalitat en el seu finançament, que fins avui és únicament dels ajuntaments. - Crear un mecanisme de coordinació de la senyalització viària amb l’objectiu d’eliminar les disfuncions existents entre els diferents titulars de les vies. - Millorar els sistemes d’informació del transport col·lectiu i de la mobilitat en general, mitjançant la utilització de les noves tecnologies. - Fomentar la inclusió dels polígons industrials en els trajectes de les línies de transport públic. - Establir un pla integral de seguretat en el transport públic i de millora de l’accessibilitat de les persones amb mobilitat reduïda. Tots els elements que intervenen en el transport públic s’hauran d’analitzar, de manera que existeixin itineraris accessibles fins a les estacions i parades, i que els diferents vehicles de transport disposin dels elements necessaris per garantir aquesta accessibilitat. També caldrà preveure aparcaments propers per a aquestes persones i sistemes de transport a la demanda amb vehicles adaptats. 6. Cal elaborar un nou Pla de Ports de Catalunya que els potenciï com a centres distribuïdors del Sud d’Europa. - El port de Barcelona s’ha de convertir en el gran centre de distribució del sud d’Europa - Facilitar l’accés ferroviari en les tres amplades: mètrica, ibèrica i, sobretot, internacional, i la creació de noves línies per al transport de mercaderies entre la Península Ibèrica i Europa. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 75 - El port de Tarragona té una gran especialització en productes petrolers, però ha de continuar diversificant la seva activitat. - Nou Pla de Ports de Catalunya. - Incorporar al nou Pla de Ports de Catalunya les anàlisis i les propostes relatives als vessants comercials, industrials, pesquers, de transport de mercaderies, passatgers i activitats logístiques dels ports. - Redactar nous plans estratègics per als ports de Sant Carles de la Ràpita, Vilanova i la Geltrú i Palamós que assegurin un estret lligam entre el port, la ciutat i el seu entorn. 7. Cal aconseguir funcions jerarquitzades del conjunt d’aeroports catalans i aconseguir que esdevinguin estratègics en la xarxa europea. - Fer de l’aeroport del Prat un autèntic intercanviador multimodal amb connexió ferroviària d’altes prestacions amb els aeroports de Girona i Reus. - Col·locar els aeroports de Reus i de Girona com a aeroports internacionals amb el desenvolupament de nínxols específics de mercat: turístic, companyies de baix cost i càrrega, però també comptant amb serveis regulars domèstics operats per companyies d’aviació regional. - Connectar per via ferroviària els aeroports de Reus i Girona amb Barcelona i el seu aeroport per optimitzar el potencial de la seva complementarietat. - Elaborar el Pla Estratègic dels Aeroports de Catalunya, que ha de completar, de manera especial, actuacions que permetin la complementarietat dels aeroports de Girona i Reus en relació amb el de Barcelona; assegurar la intermodalitat als aeroports i convertir l’aeroport de la Seu–Andorra en una aeroport transestatal. - Impulsar el gran potencial de Catalunya per a la càrrega aèria. Això comporta reclamar a l’Estat el traspàs i la constitució d’una empresa autònoma gestora de la terminal de càrrega de l’aeroport de Barcelona i afegir a aquest projecte la proposta d’integrar l’aeroport de Barcelona i la plataforma logística del Delta del Llobregat, l’aeroport de Reus i la plataforma logística del Camp de Tarragona, l’obertura dels punts d’inspecció fronterera les 24 hores del dia i un nou centre de càrrega aèria a l’aeroport de Reus. Fer de l’aeroport de Barcelona un autèntic intercanviador multimodal amb connexió ferroviària de gran velocitat amb els aeroports de Girona i Reus. 8. Cal convertir les infraestructures logístiques en factor de competitivitat. - Crear àrees logístiques de suport als ports de Tarragona i Barcelona (ports secs). �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 76 - Crear noves centrals intermodals i zones logístiques de mercaderies a l’Empordà, l’aeroport de Girona, Cervera/Tàrrega, Igualada, Manresa, Vic, Olot o ampliar les existents a Lleida, Tarragona/Reus i La Llagosta. - Crear una gran zona logística a les terres de l’Ebre (L’Aldea). �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 77 ANNEX CRITERIS SOBRE ACTUACIÓ POLÍTICA GENERAL Cap acord de governabilitat amb el PP a la Generalitat i a l'Estat. Els partits signants del present acord es comprometen a no establir cap acord de governabilitat (acord d'investidura i acord parlamentari estable) amb el PP al Govern de la Generalitat. Igualment aquestes forces es comprometen a impedir la presència del PP en el govern de l'Estat, i renuncien a establir-hi pactes de govern i pactes parlamentaris estables a les cambres estatals. Retirada de les mesures contràries a la plurinacionalitat, pluriculturalitat i plurilingüisme, i impuls d'un nou marc que les reconegui. El suport a un canvi de govern a nivell estatal per part de les forces representades en el pacte haurà de comportar, com a contrapartides imprescindibles: - el compromís de deixar sense efecte el conjunt de normes contràries a la plurinacionalitat, de qualsevol rang, aprovades durant el període governat pel PP, així com la retirada dels recursos interposats pel govern de l'estat davant la jurisdicció ordinària o el Tribunal Constitucional contra normes emanades de les institucions de Catalunya. - l'establiment d'un nou marc legal on es reconegui i es desenvolupi el caràcter plurinacional, pluricultural i plurilingüístic de l'estat Corresponsabilitat en l'acció del Govern. L'acció i les decisions del Govern han de ser assumides de manera compartida, unitària i global per les diferents forces polítiques i adoptades sempre en el marc del Govern. Tanmateix, la lleialtat als acords prèviament assolits i l'assignació de responsabilitats a cada formació política, no exclouen que tots els partits representats en el Govern expressin el seu parer sobre política general i sobre la gestió de les diverses àrees de govern o, eventualment, arribin a qüestionar actuacions concretes. Actuació lleial al Govern de Catalunya en totes les cambres de representació. Les forces polítiques representades al Govern de Catalunya s'hauran de comprometre a que els acords adoptats pel Parlament de Catalunya, o pel mateix Govern, rebran el suport explícit dels seus representants a la resta d'institucions (Congrés, Senat, Parlament Europeu) si són objecte de votació o debat. Igualment, els acords adoptats pel Govern seran vinculants per a tots els seus membres en les negociacions amb les altres administracions. �Aquest text ha estat aprovat i refrendat pels òrgans màxims dels tres partits i coalicions sotasignants, Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) – Ciutadans pel Canvi, Esquerra Republicana de Catalunya Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Alternativa. Signat a Barcelona, el 14 de desembre de 2003 Joan Saura i Laporta per ICV-EA Pasqual Maragall i Mira per PSC-CpC Josep-Lluís Carod-Rovira per ERC �ÍNDEX Més i millor autogovern. Més qualitat democràtica I. L'aprofundiment de l'autogovern i l'elaboració d'un nou Estatut. ...................................3 II. Reforçament de la qualitat democràtica del sistema polític ...........................................8 III. Presència de la Generalitat en la Unió Europea, organismes internacionals i relacions exteriors ........................................................................................................12 IV. Col·laboració entre la Generalitat i els governs locals .................................................13 V. Finançament autonòmic ...............................................................................................14 Un nou impuls econòmic per a Catalunya I. Euroregió i internacionalització ....................................................................................17 II. Ocupació i treball..........................................................................................................18 III. PIMES, autònoms i economia social............................................................................20 IV. Política industrial ..........................................................................................................22 V. Comerç .........................................................................................................................23 VI. Turisme.........................................................................................................................24 VII. Pagesia i sector agroalimentari ....................................................................................25 VIII. Empreses i operadors en sectors estratègics ..............................................................28 IX. Caixes d'estalvi.............................................................................................................29 X. Societat de la Informació i la Comunicació ..................................................................30 XI. Universitats ...................................................................................................................32 XII. Recerca i innovació ......................................................................................................33 Catalunya, una nació socialment avançada I. Política educativa .........................................................................................................35 II. Benestar social: polítiques d'acció social .....................................................................38 III. Salut: polítiques sanitàries............................................................................................43 IV. Dones: polítiques de gènere.........................................................................................48 V. Política cultural .............................................................................................................49 VI. Política lingüística.........................................................................................................52 VII. Política de mitjans de comunicació audiovisuals .........................................................53 VIII. Seguretat pública..........................................................................................................54 Una nova política territorial i ambiental I. Energia .........................................................................................................................58 II. Política i ordenació territorial ........................................................................................59 III. Habitatge ......................................................................................................................63 IV. Política de residus ........................................................................................................65 V. Biodiversitat i prevenció de la contaminació ................................................................65 VI. Planificació ...................................................................................................................68 VII. Política de gestió del cicle integral de l'aigua...............................................................68 VIII. Instruments de disciplina i control i fiscalitat ambiental................................................69 IX. Infraestructures.............................................................................................................70 Annex – Criteris sobre actuació política general ..................................................................77 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Acord per a un govern catalanista i d'esquerres a la Generalitat de Catalunya Creator An entity primarily responsible for making the resource Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Esquerra Republicana de Catalunya Iniciativa per Catalunya Verds Ciutadans pel Canvi Esquerra Unida Alternativa Type The nature or genre of the resource Acord Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Govern Esquerra (Ciències polítiques) Model social Acció política Catalunya. Generalitat President de la Catalunya. Generalitat Description An account of the resource Document que recull l'acord signat per les tres forces polítiques per formar un govern de coalició a la Generalitat de Catalunya. L'acord també fou conegut com a "Pacte del Tinell". Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló del Tinell, Barcelona Alternative Title An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific. Pacte del Tinell Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-12-14 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Acords https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/577/llibre_maragallismeAZ.jpg c006700e9cbff3f0b1bd3fe2b38cbc12 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05. Recursos d'informació Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell). No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource El maragallisme de la A a la Z: vocabulari bàsic de la política catalana a la fi del segle XX Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Acció política Enciclopèdies i diccionaris Creator An entity primarily responsible for making the resource Pasqual, Josep Maria Publisher An entity responsible for making the resource available Mediterrània Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1999 Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Monografia Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Sobre Pasqual Maragall https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1579/0000000742.pdf 159fbb4749d89e02dac7e8e89a8ac7c5 PDF Text Text ��� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource El Govern va millorar després de la marxa de Carod perquè havia superat un problema seriós Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Pastor, Carles Ros, Elianne Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Estatut Govern Catalunya Espanya Esquerra Republicana de Catalunya Carod-Rovira, Josep Lluís Rodríguez Zapatero, José Luis, 1960- Territoris Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-03-28 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1565/0000000798.pdf 3251a84c7c3eb4476681401baf24a28f PDF Text Text ��� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Zapatero y yo somos federalistas partidarios de la pluralidad Source A related resource from which the described resource is derived Tiempo Language A language of the resource Castellà Creator An entity primarily responsible for making the resource Peñate, Faci Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Federalisme Espanya plural Rodríguez Zapatero, José Luis, 1960- Canvi Catalunya Acció política Territoris Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-04-07 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1589/0000000752.pdf febb143f25ae1d2fe7bab6f487c6447a PDF Text Text ������� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource A Espanya no s'admet que els catalans manin Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Perdigó, Joan Manuel Martínez Ibañez, José Luis Sorolla, José Antonio Franco, Antonio Montagut, Albert Dumall, Juancho Romero, Joaquín San Agustín, Arturo Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Govern Model social Acció política Estatut Constitució Finançament Catalunya President de la Catalunya. Generalitat Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-07-18 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes