562 10 5657 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1541/0000001325.pdf f6c2d2d01c69240a833986c892df9dab PDF Text Text societat 34 DIUMENGE, 15 DE JULIOL DEL 2012 Barcelona 92 ara 20 anys després Pasqual Maragall ALCALDE OLÍMPIC DE BARCELONA Demà: Natàlia Via-Dufresne Reconeixement “Vam retornar una il·lusió i un orgull col·lectius a una ciutat que havia estat derrotada i que havia patit molts anys d’especulació, de falta d’inversions i de negligència” DANIEL ROMANÍ Pasqual Maragall va liderar el projecte de Barcelona 92, va aconseguir la nominació per a la ciutat davant de rivals tan potents com París i va ser el responsable del comitè organitzador. Va fer, doncs, de locomotora de principi a final. Vint anys després d’aquell gran esdeveniment que ens va fer pujar l’autoestima a tots es mostra agraït amb la ciutadania que hi va contribuir i gosa revelar alguns entrebancs. Quant a la nominació, recorda: “No ho teníem gens clar. Confiàvem en les nostres possibilitats però jo no vaig saber que havíem guanyat fins uns moments abans de la famosa frase de Samaranch, «À la ville de... Barcelona!», per les senyals de l’italià Franco Carraro, membre del Comitè Olímpic Internacional: em va fer el gest d’OK”. Durant els anys d’organització, destaca com a principals dificultats “el moment crític de les inundacions a l’Estadi Olímpic durant els Mundials d’atletisme, el 1989, i l’amenaça latent d’ETA”. Aquests esculls, però, i molts d’altres que hi va haver, en bona part van ser un estímul per afinar més tots els preparatius. L’exalcalde de Barcelona i expresident de la Generalitat continua avui rebent elogis d’aquell esdeveniment. “Amb el temps s’ha consolidat la idea que l’èxit verdader va ser la transformació de la ciutat aprofitant rant-ne les parts més deprimides. a una ciutat que havia estat derroelsJocs”,diu.Detotselsaspectesque Vam aprofitar l’ocasió que una ciu- tada i que havia patit molts anys vancontribuiral’èxitdelsJocs,ellen tat veu passar per davant un o dos d’especulació, de falta d’inversions i destaca “la massiva implicació ciuta- cops cada segle. Vam aprofitar de negligència. Vam completar la dana,queesvaproduirdemaneraes- l’oportunitat històrica per transfor- ciutat obrint-la al mar. I vam millopontània”. “La implicació de la gent mar determinats components d’una rar-ne la connectivitat, les comunicorrent, vehiculada principalment ciutat de 2.000 anys d’història sen- cacions i les telecomunicacions”. pel voluntariat, va marcar una gran se que l’esperit de la ciutat i de la his“I quins van ser, per a vostè, els diferència amb experiències anteri- tòria hagués de mudar. Vam retor- moments més bonics d’aquells ors, i fins i tot posteriors”, opina. nar una il·lusió i un orgull col·lectius quinze dies?”, li pregunto. “El Pel que fa al llegat més obvi i condensat, i dels Jocs de Barceloalhora més allibena, Maragall subrador, va ser el ratlla: “D’una moment de banda, la posada l’encesa del peal mapa de la veter. La ceri“Amb el temps s’ha consolidat la idea ciutat a escala mònia inauguinternacional, ral va ser magque l’èxit veritable va ser la transformació des d’aleshores a nífica, i així es primera divisió. va percebre arde la ciutat aprofitant els Jocs” De l’altra, l’aprofitareu. Però la sensament de la inversió en ció global, el regust infrastructures per resoldre dèdesprés de tots aquells anys ficits històrics i cohesionar la i la implicació de tota la ciuciutat reequilibrant-ne i regenetat és el més bonic”.e BARCELONA. Maragall a l’Estadi Olímpic. XAVIER BERTRAL L’ANÈCDOTA Deu minuts abans de la inauguració “Faltaven deu minuts per al començament de la cerimònia inaugural i el cap de seguretat del COOB 92 ens va informar que hi havia alguns figurants que portaven amagades unes samarretes on es llegia “Freedom for Catalonia”, amb la idea de boicotejar l’acte inaugural. Aquest cop ens va semblar massa i vaig demanar al Josep Miquel Abad que hi anés personalment per demanar-los que aquella vegada no tocava queixa, que tocava mostrar solvència, i que si no baixaria jo mateix a escanyar-los. Ho van entendre i finalment tot va sortir perfecte, i la imatge que vam transmetre col·lectivament els barcelonins i els catalans va ser molt positiva”, explica l’exalcalde de la ciutat que va acollir els Jocs Olímpics ara fa vint anys. Llista de personatges Pasqual Maragall, l’esportista Natàlia Via-Dufresne, l’arquitecte Oriol Bohigas, el polític i escriptor Alfred Bosch, l’actor i director de teatre Joan Font (Comediants), el publicista Lluís Bassat, l’empresari Leopoldo Rodés, el periodista William Finnegan (‘The Newyorker’), el polític Albert Soler, el polític Joaquim Forn, el poeta Joan Margarit, l’exalcalde Narcís Serra, Juan Antonio Samaranch fill i el gestor cultural Miquel Botella. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Entrevista: Pasqual Maragall, alcalde olímpic de Barcelona 20 anys després Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Commemoracions Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Romaní, Daniel Maragall, Pasqual, 1941- Source A related resource from which the described resource is derived Ara Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Entrevista Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2012-07-15 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/639/PartisanReview_1975_NotesonSpain_PM.pdf bbd0510863d4c3720414720b71406959 PDF Text Text Partisan Review, vXLII, n3, 1975 NOTES ON SPAlN P A S C U A 1 M A f { A ( ; A L L 1 R U B E R T de VENTOS 445 Oiily I I I J W I1ic.y t .ilk about change and democracy instead of merely anri-(.oiiiiit~i~ii~tt~ '1 Iicir new language should not be taken as an expression ofpoliiii .il I:oi~<lwill17;irfrom it. These changes have becn forced upon them by cvcsrii\, 11rc.y .itc, 111 effect, changes produced in an effort to contain ~h'tnl:c, :II)II I I I C I)if:gcst mistake of al1 would be to forget that the armed forc<.\' I),lr h i i i y l l ' i q always been the regime's sureit weapon. Pascual Maragall and Xavier Rubert de Ventos 'l'wo iliirigs happened to give at least the idea of politics in Spain a EDITORS' NOTE: "Notes on Spain" is excerptedfrom a longer account o f the political situation in Spain, sent to us in Januay, 197s. The postscript was received in May . It is hard to imagine how much Spain has changed in the last four or five years and at the same time how much things are still the same. The country has modernized. Highways (and tolls); thousands of brand-new little cars roaring everywhere; high-rise buildings; pop music; a middle class with a new game, investing in bonds and equities, and a new slang, stock-exchange jargon; a neat Europeanization of fashions (in fact of course, an Americanization, but without the lack of style that makes American fashions fascinating) ; higher wages-in a word, the thing that is called economic development, or at least economic growth. At the same time, Spain is still a backward country. Everything is undersize, insufficient, middle-of-the-road, unoriginal. Everything lacks color in colorful Spain. Highways are congested as quickly as they are built. People are discontented with their lives. The cost of living, up 15-20 percent each year, eats up higher earnings. Even land speculation, the most prosperous industry in a country that is urbanizing at an incredible pace, has become risky as young radical planners have been called in to bring order to Spain's messy cities. Politics have changed a bit. (Some would say a lot.) One can talk democracy and freedom and political parties to a degree that was unimaginable a few years ago (when people only thought and whispered about revolution). Yet the last word is (perhaps "was" when this piece gets to the reader) still that ofFranco's supporters. The last word is, in fact, on the lips of a man who literally cannot speak: Franco is too old. The point is, the regime is the same, and the same people speak for it. rncarritig. 0 1 i Deccmber 20, 1973, Admira1 Carrero Blanco, the linchpin of Franco's cffforts to ensure that his regime survives him, was blown up by Bascl~iciiatioilalists. On April 25, 1974, the fascist post-Salazar regime in Portiigal was overthrown by the military, backed by illcgal left-wing parties. The post-Carrero government, with Premier Arias Navarro at its head, had bcen trying to get across the following message: "Wc are fascists, you see, but wc have chosen democracy-some sort of democratic clothing-to survive. ' ' On the one hand, on February 12, Arias publicly promised evolution toward a more democratic state; on the other, on March 2 , Salvador Puig Antich, a Catalan anarchist who had killed a secret policeman in a Barcelona shoot-out,was executed, traditionally, by garotte, following :1 vcry traditiorial political trial. The balancing act could have worked. But the Portug~icscrevolution suddenly altered the meaning of the February promises. The press, in only slightly veiled terms, urged the Chief of the High Military Staff to imitate Spinola. The key-words "apertura" (opening, evolution) and "espíritu del 12 de Febrero' ' (the date ofArias Navarro's first speech) seemed to be enough to cover al1 kinds of democratic manifestos in the newspapers. The new Minister of Information, Pio Cabanillas, allowed it to go on. Man y ricw, and newly outspoken, magazines appeared. In Spain "the future" mearis-unless otherwise stated-tlic period following the dictator's death. In July 1974, Franco was hospitalizcd for the first time since the Civil War. Then came Greece. From Cyprus uniil the anti-monarchial referendum in December, the fa11 of the Greek Junta was used as a weapon by evolutionists inside the system. In effcct, tlle Portuguesc-(iscek alternative was a paradigm of "how things ought to go and ought not 1.0 go." Greece was the insider's illustration of the "correct" way of fascism; Portugal, rllc cxamplc for the illegal opposition. Prepar;irioris for tlic furiire liad become, for Spain, open during Franco's illness, and they coiiiiiiiic(l t o be evcn after the throwback following the explosion of a boirib ii(.:ii- t l i ( . Iieiid(.l~iartersof the national police in Madrid. �P A S C U A L M A R A G A L L 1 R U B E R T de V E N T O S Some intellectuals were arrested, supposedly for having helped Basque nationalists in the bombing, for it had served perfectly to create an atmosphere of anxiety within the government. The Minister of Information was fired ; the liberal Minister of Finance resigned in sympathy , and a number of voluntary resignations and dismissals followed. Arias himself was said to be on the verge of quitting. The real decision making, of course, is done in the corridors of El Pardo, Franco's official residence, and at the private dinner parties of rival or allied figures. After some lobbying, Arias worked out a compromise. He would stay if his proposed Law of Political Associations was passed before the end of the year. The bill was presented on television by an apparently disappointed Arias, who pleaded for patience and understanding. Under the bill, associations must be passed on by the Consejo Nacional de Movimiento-the remains of the old Fascist party, now a sort of consultative body. The mere possibility of a public quarrel among Franco's heirs about who is going to get what scares the ultra-rightists. It looks, however, very much like the last scene in this period of Spanish political life. Who would be elected if free elections were held tomorrow in Spain? Nobody knows for sure. This is what worries the moderate right, as well as its foreign friends, starting with the United States. Only the conservatives and the far right are likely to be able to pul1 together ; forming associations also serves their needs. What is important here is that the resources that the Francoists are accustomed to draw upon are at odds with those needed for the future, and they know it-from Girón, the old hard-line Falangist leader whose words today are reminiscent of a certain period of Peronism, to Fraga Iribarna, the ex-Minister of Information who presents himself as a man of the center ready to make a coalition with the "left" (that is Christian and Social Democrats), to those long-time monopolists of government posts called the Opus Dei. They ruled for many years beneath Franco's shadow, allowing him to make and unmake strange combinations and trade-offs among them, as long as this was the safest way for the Spanish oligarchy and bureaucracy, which they al1 represent, to go on clipping the coupons of economic development. The secret of Franco's so-called unique ski11 in arbitrating conflicts is that he was and is the resultant vector of their forces, rather than an externa1 ruler imposed by the military on the wealthy. The success of tliese classes in retaining power had depended, in great measure, on their capacity for self-effacement whenever necessary. Now this is 447 no longer a viable way of creating governments that represent a balance of their interests. They feel the need for public debate and traditional parliamentary practices. They need to know "who is who" in a society that they rule but don't quite know. They need a different and more rigorous selection process for their political representatives in the transition period ahead . But even if nobody knows who would win a national election, many of the people on the top sense that they would be wiped out if such a free contest were held. Now, no ruling class in its right mind is likely to organize such an election. It is more likely to crumble before such an event occurs. This is why their provisional unanimity is now based on the catch-word "Hurry up!" Upon this complicated mixture of self-deception and truth, a tacit pact is probably in the making between the regime's more liberal and intelligent figures and the more hard pressed among the illegal opposition, at the expense both of regime hard liners and the radical oppositionists, who urge ruptura" rather than "apertura. " " Last November 14, not long before public discussion in the Consejo Nacional of Arias's bill on political associations, there was a meeting in Madrid of various democratic and evolutionist leaders. The leaders were absent when the police arrived; they hurried to Dirección General de Seguridad and tried to be arrested-without success. Prime Minister Arias then managed to leak to the press his ignorance of the raid. Those who were arrested represented al1 the forces said to be in contact with the Prime Minister before October : Catalan democrats and social democrats, Spanish socialists like Felipe Gonzalez, and social democrats like Dionisio Ridruejo, an ex-Falangist leader who was welcomed as a traitor in the political police headquarters, the son of General Diaz Alegria, the chief of staff urged last February to emulate Spinola, and others. These are the people waiting just behind the door. They won't enter the association game, but they won't openly boycott it either if they are assured that the bill is only a beginning. Their chances would be good in an election. They have money, political experience, and access to the media, in varying degrees. Above al1 they are outsiders, not insiders. But they have no grass roots organization, with the exception of the P.S.O.E., the Spanish Socialist Party. Still, it is only a baby compared to the Communist Party ; its strength no more than that of an infant compared to the total force of the revolutionary groups to the C.P.'s left. And here lies the problem. If the evolution gets "out of hand," these �P A S C U A L M A R A G A L L 1 R U B E R T de V E N T O S moderate groups probably wouldn't be able to guarantee an orderly return to democratic "normality" without the help of the C:P. But the Communists can't by definition be made part of any plan acceptable to the evolutionists, because if they were, the far right, the bureaucrats, and the military would not be alone in asking : "Why the he11 did we fight the war?" Most of the Spanish bourgeoisie would raise the question. 449 he is also said to have told Nicolás Franco that the only thing the Communists expect from Juan Carlos is that he'll quit.) To theleft ofthe C.P. are the Maoists and Trotskyists. Since '68, they've been strong in the universities and even high schools, and among the illegal teachers' unions ; they also have a constituency among the working class, in the factory and the neighborhood. But on the whole, after a period of anti-liberal "leftism, the Maoist and Trotskyist groups joined democratic coalitions with the C.P., the socialists, and Christian Democrats. A case in point is the Assembly of Catalonia, a huge illegal body embracing al1 the parties and also Catalan autonomists. Perhaps the broadest based of the political groups in the country, it's been around for years, meets and is trailed by the political police every once in a while. ~ r o mthe ~ S s e m bcould l ~ come a provisional governrnent for Catalonia. But the C.P. and its right-wing allies in the Junta Democrática might bypass the Catalan Assembly in order to make a quick deal. Evolutionists, particularly if theylrearmy men, or have held government jobs, are likely to be uncomfortable with the prospect of a truly popular state. As the Democratic Junta's manifesto proclaimed : "The non-continuity of the Regime is required for the continuity of the state." " The Communist Party plays a central role in the whole affair. Its force has been patiently amassed through a thousand fights and lately also through clever bargaining with the monarchists, such as Areilza and Calvo Serer (both followers of Don Juan, not Juan Carlos), Catalan industrialists and bankers such as Durán Farrell, Trias Fargas, and Jordi Pujol, and al1 the middle-class democratic groups outside the law. Democratic leaders, evolutionist insiders, liberal generals like Diaz Alegria, and Nicolás Franco himself, a nephew of the dictator and a prominent figure in Prince Juan Carlos' staff-al1 are secretly, and anxiously, getting in touch with the Communists. The party itself isn't denying the contacts are being made. It openly advocates a "pact for freedom" in exchange for legal recognition and minimal liberties. It was a prime mover in the coalition of monarchists and businessmen, called the Junta Democrática, that formed in Paris during Franco's illness in July '74. Itis not hard to see how, even though the word "Communist" is taboo to the people on top, many of the political men representing similar interests feel impelled to deal directly with the C.P. Five thousandmembersstrong (according toacautious 1972 State Department estimate), the Spanish C.P. is a well-oiled machine that publishes five papers and magazines, has infiltrated theofficial unions at the factory and even . at the city or provincial level. It could easily quiet the more radical groups that squabble al1 over the country by imposing on them the hypothetical terms of a hypothetical agreement with evolutionists and mild democrats. The party's main target now is the army (the Portuguese alliance serves them well as an example). For unless the armed forces are, at the least, passive about the possibility of the C.P. holding positions of power, there's no clear way in for them. They probably wouldn't use the old slogan of a national or general strike (it's more and more the property of the extreme left, anyway), except as a tactical show of force to clear the way for compromise. The C.P. is playing a waiting game. Since Carrero was killed, it has cooled off mass movements ; and Santiago Carrillo, the party's general secretary has said that the Communists would accept a monarchy freely chosen by the people. (But Evolutionists are also not likely to recognize that the question of national minorities is a live onp, for one of the principies that has unified the upper class and the bourgeois elite around Franco is his insistence on "the unity of direct reference both to the necessity that Spain's lands and peop1es"-a those classes (including the Basque and Catalan industrialists and bankers) felt for a unified, protected national market, and to the centralist feelings of the Castilian rural and urban middle-class from which come many state and army officials. To the extent that the Civil War of 1936-39 protected the interests of capital in general, much of the northern business world in Catalonia and Euzkadi supported Franco at the price of their national pride and their interest in free enterprise. Today, however, the northern middle class is no longer willing to swallow Castilian centralism, and the northern rich see that the Francoist Regime is not able to get them into the Common Market. Understanding that the slogan of Spain's unity appears to them a mere cover for continuing an inept, dictatorial Regime that is unable to cope with domestic diversity and foreign challenge makes it easier to understand the Catalan Assembly, and, more important, the wide support for the nationalist movement ETA (Euzkadi Ta Askatasuna, or "Basque Country and free- �P A S C U A L M A R A G A L L 1 R U B E R T de V E N T O S dom' '). When an ETA commando "executed" Carrero Blanco, the initials of this organization became magic words for most people. "ETA had dared. " A long history of fear and hate began to be rationalized. The "quiet maturity of the Spanish people," which the Regime heralded at that moment, was only the passivity brought by momentary shock. It belies the officials' own certainty that someday everything is going to change overnight after a sign is written on the wall. They simply couldn't believe that Carrero had been blown over a church wall and their own heads were still on their shoulders. Arias, after all, in 1939 was the 'LJackal of Malaga." Mayalde, vice president of the puppet Parliament, was the man who travelled to Nazi-occupied France to get the President of the Republican autonomous Government of Catalonia, Lluis Companys, and bring him to Barcelona to have him executed. And so on. Salvador Puig Antich's execution is only one of the most recent on a long list. It took place after those at the top were unable even to explain who the executors of Carrero Blanco were, and it was meant to make clear that it was they who had decided "to go democratic." Their names, the execution was meant to signify, were not on the wall. Yet democratization is simply too late. It could have worked in 1945. It could also have worked in 1957-59, when the Opus Dei, speaking a technoctatic, Europeanized language, began to give the cabinet a "new look." It could even have worked a couple of years ago, when the crisis of the West did not seem as plain as it does today, when Caetano and Papadopoulos were still in power and post-Gaullism reigned in France. Not today. This is what the ousted Opus Dei and the collaborationist Christian Democrats whisper in Franco'sear. Today an "opening" means a "break," and the only way to stop ETA is to give in to democratic pressures more than is safe for the regime. And in fact, there are few chances of "opening" without "breaking" the regime. But there is also no clear way of reassuring the executioners, tracked and trapped by ETA commandos, denounced by a freer press and despised by everybody . That is, there is no way to continue to balance political punishment with a show of democratization that does not include opening wide enough to bring in the moderates for such a policy mix. In sum, the political equations have no straightforward solution so long as the figures in the regime remain tied to an evermore burdensome and decrepit Franco. I t has yet to be seen whom the military will support. An attempt on the part of the more fascist generals to block any democratization could tip the balance in favor of the Dernocratic Junta among the more liberal military men. Confrontations have already taken place between the army's political extremes. Middle-of-the-road military men, it is assumed, will back Juan 451 Carlos, even though thc Prince is not their political dream. This again is the Democratic Junta's biggest problem. Juan Carlos could count on this diffuse rnilitary support to win short-term recognition by the democratic forces if he enacts a program of change not too different from that advanced by the Junta's Manifesto. This is why 1975 could be the year of the hasty coronation of Juan Carlos. and then of his overthrow. What about the intellectuals? Theirs is a long story. From the end of the war through the fifties, those still alive in Spain collaborated culturally, hoping to give some kind of formal expression to the fascist "idearium." Finally, the last of them defected-the Falangists to Marxism, the Catholics to amore liberal Catholicism. And in fact, liberal Catholicism became for a while the only way to express the longing for social and cultural change. Since the mid-sixties the Spanish intelligentsia has been responding to the same currents as have Western intellectuals. The new influences made themselves felt in milder and second-hand forms pethaps, but they contrasted more sharply with a flat and insipid past. The crisis of the myth of unlimited growth ; the collapse of welfare statism ; the sense of a cultural limbo which despite repression had come over the Pyrennees to Madrid and Barcelona along with the Spanish economic miracle; since 1968, disillusion with e revolution ‘ now" ; since 1971, disillusion with the "cultural revo1ution"al1 have meant that the intellectuals' political and social concerns have turned back to classic political and nationalist issues (whether Basque or Catalan). In the early sixties, the Spanish intellectuals had incarcerated themselves in the clandestine political parties. But now, their sensitivity to what they see as imperial patronization-of the Social Democrats by the Americans; of the Communists by the Soviet Union; of the Christian Democrats by the Vatican-has meant many of them have joined socialist reconstruction platforms. It remains to be seen how they will steer their way through two clear dangers: The Scylla of leftists' intellectualism, the creation of a party of and for the intellectuals2. la the P.S.U. ; and the Charybdis of pure electoralism. The Spanish oligarchy, it has been argued, needs America as much as Arnerica seems to need Spain. The United States' military presence, the argument goes, can be used as a symbol to discourage domestic upheaval. And Franco's Spain, it's true, has been useful to the United States, as an �P A S C U A L M A R A G A L L l R U B E R T d e VENTOS investment as well as a defense base. But it is possible, after al], that the American interest, as interpreted by Mr. Kissinger, will see itself better served by Arias than by Carrero and his technocrats in the Opus Dei, ousted after his death. The essential question, after all, is stability, in the European defense alliance as well as in Spain. The Opus Dei was instrumental in Juan Carlos's nomination as Franco's successot but, as the confusion of last summer clearly shows, was unable to manage a transition. Portugal has meant another change in the balance of power in the Mediterranean requiring, in the State Department's view, a more flexible Spanish Government than the CarreroOpus Dei combine, reminiscent of Gaullist pride and blindness. Perhaps for ideological as well as strategic reasons, Kissinger has implied that the European Social Democrats should be both more concrete and more flexible in whar they ask of Spanish officials. He would, apparently, like to see a strong, Western-oriented Social Democratic force loosen the C.P. 'S grip on the popular opposition movement. Until a few months ago, the Spanish Communists, like the Italians to whom they are closely linked, were not on very good terms with the Soviet Union. Ironically, chis fact probably militated against the American interest, since America is not essentially anti-Soviet, but rather, anti-socialist and anti-Communist. As capitalists begin to think of the Soviets less as the Fathers of Socialism and more as trading partners, rhe best guarantee of a ''good boy' ' C.P. in Spain, or in any European country, is a Soviet-oriented C.P., respectful of Soviet-American agreements. Hence, perhaps, the surprising reconciliation of the U. S. S.R. and the Spanish C.P. last fall. The new friendship will increase the party's credibility to the right. Spain, it's been said, might tip the balance of Europe to socialism. Such prophesies add little to a correct understanding of events. But the American left should be awake to the need for blocking the tendency of America to prevent further advances toward socialism. P.S. The latest international developments seem to validate what we've said above. Efforts (including American) to get Franco to retire in favor of Juan Carlos, on the basis of a limited "democratic" pact embracing the moderate left and excluding Communists and ETA independentists, continue. President Ford's visit to Madrid should be understood against this background. Divisions within the military led some of them (like Comandante Bosquests and Capitán Julbe) to approach democratic oppositionists (and be arrested); they only accelerated maneuvers in the circles and around the regime. 453 The danger of isolation is leading the purists in the C.P. to forget their divisions over the question of the "opportunism" of the Junta Democrática. Meanwhile, the emergente of broad socialist groupsoutsideof the C.P. and the Junta indicates how determined more and more people are to fight an easy transition towards an adulterated franquism without Franco. Above all, ETA's figl-it against the para-military and political police illustrates the sharpness of the contradictions the regime has been breeding for 35 vears. It cannot evolve short of a radical democratic rupture. WORLD MlLlTARY AND SOCIAL EXPENDITURES 1974 Ruth Leger Sivard -, A study of contrasting rnilitary and social priorities, with comparative data for 132 countries. $2 post paid WMSE Publ ications, Box 1003, Leesburg, Virginia, 22075 L Her most e x t e n s i v e c o l l e c t i o n of new $7.50 poems . Dufour E d i t i o n s , I n c . C b e s t e r S p r i n g s , Pa. 19425 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 02. Activitat professional Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall. - Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) : com a economista. - Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968). - Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1550 Title A name given to the resource Notes on Spain Description An account of the resource v. XLII, n3, p. 444-453 Source A related resource from which the described resource is derived Partisan Review Creator An entity primarily responsible for making the resource Rubert de Ventós, Xavier Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1975 Subject The topic of the resource Economia Espanya Language A language of the resource Anglès Type The nature or genre of the resource Article Abstract A summary of the resource. Article publicat al volum XLII número 3 de 1975 de la revista Partisan Review. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1547/0000000720.pdf 2c5ce020802cfb1516f79d872bb5f7a2 PDF Text Text Entrevista a l'Avui "El problema basc condiciona l'avanç de l'autogovern". "La Constitució, per seguir viva, no pot quedar-se com està" ENTREVISTA: Pasqual Maragall President del PSC "El problema basc condiciona l´avanç de l´autogovern" "La Constitució, per seguir viva, no pot quedar-se com està" A. Sáez / D. González / C. Palomar BARCELONA AVUI ¿Quin és l´interès principal del PSC respecte al document sobre l´autogovern: pactar amb Esquerra o satisfer el PSOE? P.M. És un procés llarg i obert encara que no durarà vint anys, però no és per demà. AVUI I com acabarà? P.M. Portarà el seu temps. AVUI ¿Però és o no és una prioritat arribar a un acord amb ERC i IC-V? P.M. L´objectiu final no és quedar bé amb aquests o amb els altres. Nosaltres tenim una línia i creiem que és la bona. Per això no volem tancar portes, però tampoc tenim pressa. Ens agradaria que el ritme d´avenç fos més ràpid, però tampoc volem precipitar-nos. AVUI Des del seu partit s´ha denunciat al llarg de tota aquesta legislatura que el PP frena les iniciatives per aconseguir més autogovern que promou CiU... P.M. Nosaltres diem que el govern és presoner del PP. AVUI Però en el document de l´autogovern dóna la sensació que vostè és presoner del PSC i del PSOE... P.M. Presoner jo? Jo militant. Sóc president del PSC i el PSC està integrat als òrgans federals del PSOE. Això és un fet. AVUI ¿No és paradoxal que l´executiva del PSC esmeni un document que ha preparat el grup socialista i ha començat a negociar amb altres forces? P.M. El PSC, igual que ERC i IC-V, ha presentat esmenes a un document de síntesi sobre el qual se segueix treballant. La situació espanyola és una situació pressionada per un fet important que fa molts anys que dura. Mentre aquesta situació existeixi, el que s´ha de fer és obrir portes, però s´ha de tenir tot preparat i anar desenvolupant la filosofia de futur. AVUI ¿El problema basc és el que explica això, doncs? P.M. El problema basc és un condicionant important. No li vull donar més importància de la que té, però en té molta. Diem que la caldera madrilenya està com està en aquest moment. Potser menys excitada del que estava fa uns mesos per una sèrie d´esdeveniments que han succeït i pel mateix pas del temps. A les últimes setmanes hi ha una certa transformació i això genera un escenari on es poden donar passes endavant de forma important, tot i que en aquesta legislatura és molt difícil per les condicions actuals. I crec que és molt important que l´obertura que des de Catalunya han fet les esquerres catalanes i que el PSC lidera no es perdi. AVUI Vostè s´enorgulleix, de dir que estan acostant ERC a les seves posicions federalistes... P.M. El nord és anar a l´estabilització política d´una Espanya plural en evolució. Se hace camino al andar, com deia el poeta. En el fons és el que diu la Constitució però que no acaba de cristal·litzar. AVUI ¿El PSOE no farà amb el PP un pacte per tancar el model autonòmic? P.M. Jo situo les coses no en el que diguin els partits en un moment determinat, sinó en la concepció que nosaltres tenim d´Espanya. Han passat vint anys i ara seria desitjable trobar un ritme estable d´evolució perquè Catalunya només pot avançar passant per Espanya, perquè el camí cap a Europa passa per Espanya, si no, no hi arribem. Però per una Espanya canviada, si no tampoc no hi arribem. Ara bé, no és el moment de l´esprint final. Hi ha una possibilitat certa d´estabilitzar dinàmicament i jo crec que l´esquerra catalana està en aquest punt ben posicionada per contribuir de forma decisiva en aquest tema. A vegades també penso que l´escenari català està indirectament o implícitament influint en com van les coses a Euskadi. La pregunta és què farà Catalunya quan se solucioni el problema basc. Aquí és important que Catalunya tranquil·litzi i digui que no volem trencar. Repetim, no volem trencar, però volem canviar en el sentit que la Constitució va començar a canviar i no en el sentit d´usar-la com un martell, com fa el PP. La Constitució, per seguir viva, no pot quedar-se com està. AVUI S´entén que Rodríguez Zapatero freni o reorienti determinades coses per la situació a Euskadi. El que no s´entén és que això també ho faci el PSC... P.M. I per què no? AVUI Rodríguez Zapatero està imposant una cultura política de pluralitat en el socialisme espanyol. ¿Per què Marcelino Iglesias pot votar en contra del Plan Hidrológico Nacional i el PSC no pot mantenir que s´han de reformar els títols de la Constitució que calguin? P.M. Són coses diferents. A més, no és que Zapatero s´ocupi d´unes coses i nosaltres de Catalunya i prou, perquè la qüestió és que Catalunya i prou no existeix. Hi ha una proposta catalana i catalanista que no està preocupada només per salvar els mobles d´aquí. Situem el tema no tant en l´equilibri partidari sinó en relació amb el moment en què vivim i si s´han de fer parades, es fan. AVUI Amb aquest discurs, vostès no han aconseguit guanyar mai les eleccions a Catalunya. �P.M. Nosaltres hem guanyat en vots totes les últimes eleccions: europees, generals, autonòmiques i municipals. El que passa és que han fet les eleccions sense tenir en compte el que diu l´Estatut, perquè diu una cosa i en fem una altra. Diu que hem de fer una llei electoral proporcional i no ho hem fet. En el fons no tenim la sensació d´haver perdut. PERFIL Un cop superat el debat sobre la moció de censura, el president del PSC, Pasqual Maragall, afronta ara un nou repte: intentar la quadratura del cercle en l´avenç de l´autogovern, una qüestió que no només cou entre els socialistes espanyols sinó sorprenentment també en el mateix PSC, més interessat a no incomodar els companys de Ferraz amb propostes per reformar la Constitució que a visualitzar amb ERC i IC-V una entesa de cara a un futur govern progressista. L´origen del nou maldecap de Maragall és el document per aprofundir en l´autogovern que socialistes, republicans i ecosocialistes intenten consensuar al Parlament. El text, inicialment encarregat pel mateix Maragall al diputat i president de CpC, Josep Maria Vallès, ha estat sotmès durant dues setmanes a una profunda revisió i rebaixa per part de l´executiva del PSC, fins al punt de limitar les reformes de la Carta Magna a la transformació del Senat en una cambra territorial. La raó esgrimida per la direcció socialista catalana per justificar la retallada és que perquè aquest document no sigui un "brindis al sol" cal tenir la "complicitat" del PSOE. ENTREVISTA: Pasqual Maragall President del PSC "Pujol hauria de plantejar una qüestió de confiança pels canvis de govern" "Els socialistes podem arribar a acords amb qui sigui al Parlament" "CiU té la consigna de copiar tot el que surti a la nostra web" Hi ha una excessiva identificació entre govern i país, i la democràcia catalana és pobre en aquest sentit. Bé, potser ens ha tocat durant aquests quatre anys reforçar el nostre paper i el paper del Parlament i ho fem molt a gust. AVUI Com afectarà el que pugui passar ara amb el document sobre l´autogovern de cara a la possible configuració d´un govern entre el PSC, ERC i IC-V després de les pròximes eleccions catalanes? P.M. El govern de Catalunya no es fa per canviar l´Estatut o les lleis, es fa per governar. Són dues coses diferents, el que passa és que ara estem construint. La pràctica de governar des del centreesquerra ja la tinc de quinze anys de govern del pacte de progrés a l´Ajuntament de Barcelona. AVUI És a dir, que no consideraria especialment rellevant que al final no quallés l´acord... P.M. De cara a governar? No és una condició sine qua non que els partits que han de governar junts tinguin una idèntica visió del que ha de ser l´evolució de la Constitució, per exemple. Ara bé, anar junts en un tema tan important com la proposta catalana per a Espanya està molt bé. AVUI ¿I no creu que el secretari general del PSOE estaria més còmode amb un acord postelectoral amb Convergència i Unió que amb Esquerra Republicana de Catalunya? P.M. La comoditat és important però no és decisiva. Els partits i els polítics estan acostumats al sacrifici i a aguantar posicions una mica incòmodes. Una situació més incòmoda que la relació de Jordi Pujol amb Felipe González derivada dels primers anys i del cas Banca Catalana no s´ha donat mai. El que passa és que durant aquests vint anys l´encaix era una variable que depenia molt de l´habilitat dels líders. Ara ja no dependrà d´això, perquè del que es tracta és d´estabilitzar el sistema. Ara ja no cal tenir líders que interpretin les variables desconegudes del sistema, es tracta d´anar configurant unes habilitats que siguin col·lectives. No es demana la santedat, es demana simplement el respecte a unes regles del joc més al dia. AVUI ¿I vostè no és d´aquest tipus de líders que deia...? P.M. No. Potser ho vaig ser a nivell de ciutat. AVUI Què farà Maragall durant aquests dos anys que queden per acabar la legislatura? P.M. Explicar els disset compromisos. A la moció de censura vam presentar el nostre programa i ara no n´hi ha cap altre damunt la taula a part del nostre. S´està veient en els temes de família, per exemple. Ara haurem d´explicar com es fa i com s´han de convertir aquests compromisos en polítiques públiques concretes. I això és molta feina, tot i que ens està sent més fàcil del que semblava. Teníem previst que l´oposició a la nostra alternativa seria més dura i utilitzaria termes com la impossibilitat pràctica i econòmica de tirar endavant les nostres propostes, però la sorpresa ha estat que han respost que demanem massa poc. Tampoc ens han dit del tot que el PSOE no ho acceptarà o que no tenim experiència al govern. És fantàstic! AVUI Vostès s´han fixat un calendari per anar explicant les seves disset propostes. ¿Quin tema serà el pròxim? P.M. Encara no l´hem decidit del tot, però el que sí que vull remarcar és que CiU té la consigna de copiar tot el que surti a la nostra web i això demostra que qui marca l´agenda és l´oposició i l´alternativa. AVUI ¿No creu que hauria d´haver contestat a Artur Mas en el debat de la moció de censura? �P.M. No, perquè el censurat era Pujol. La seva decisió de no contestar no té cap precedent. És un fet històric. ¿S´imaginen José María Aznar enviant Ángel Acebes o Mariano Rajoy a contestar una moció de censura de José Luis Rodríguez Zapatero? AVUI ¿No és una contradicció criticar Convergència i Unió per les seves aliances amb el PP i alhora buscar amb els populars acords en el Parlament català? P.M. Nosaltres no governem gràcies al Partit Popular com CiU. Però al PPC, tampoc es tracta de marginar-los. A més, hi ha temes que poden avançar, com les vegueries i les comarques. De tota manera, nosaltres podem arribar a acords amb qui sigui al Parlament de Catalunya. És curiós que mentre que als Estats Units es veu que el Senat i el Congrés estan discutint els problemes del país i es té la impressió que la democràcia està funcionant, aquí això no passa. L´oposició aquí són els candidats a ser govern al cap de quatre anys i prou. Això a banda, crec que Pujol hauria de plantejar una qüestió de confiança per aquests canvis de govern que han durat quasi un any. El cop de govern del gener passat no ha acabat fins ara. Ha estat l´últim acte d´un llarguíssim canvi de govern i de forma de governar, i el més adequat seria que ara, un cop fets tots els canvis i superada la moció de censura, condicionés el seu nou govern a una qüestió de confiança. AVUI Què li sembla que Jordi Pujol infli el pit en els casos Cullell i Roma? P.M. Un capítol més del seu llarg comiat. Vol marxar tranquil, perdonant tothom i sense cap càrrec de consciència. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource El problema basc condiciona l'avanç de l'autogovern Source A related resource from which the described resource is derived Avui Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Sáez, Albert Palomar, Cristina González, David Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource País Basc Terrorisme Constitució Espanya Autonomia Descentralització administrativa Acció política Territoris Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2001-11-25 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1550/0000000723.pdf 0f101e73d76e6edb48926c15e2e8921c PDF Text Text Entrevista a Pasqual Maragall,President del PSC (Publicat a: Diari Avui) "Cal controlar la frontera i evitar els guetos als barris" "Hi ha gent que fa proclames acomodant-se a l'humor o al mal humor de la gent quan el que s'ha de fer és parlar menys i actuar més" A. Sáez / C. Palomar BARCELONA "No es tracta de repartir conselleries, sinó de situar en aquests territoris un poder fort de la Generalitat" "Franco va demonitzar l'Església basca perquè no li va donar suport i aquí hi ha l'arrel del problema" AVUI Vostè ha encetat durant aquest mes de juny una campanya que el portarà a recórrer tot Catalunya en nou dies. P.M. La gira actual és una intensificació en pocs dies del que ja faig habitualment, recorrent Catalunya poble per poble i territori per territori. AVUI ¿Amb què s'ha trobat en les primeres visites? P.M. Hem estat a Lleida, a la Seu d'Urgell i a Girona. A les Terres de l'Ebre, a la Catalunya Central, al Camp de Tarragona... El que he trobat és el que ja sabia, però més concentrat. M'he trobat amb una actitud de menys queixa i més projectes. Hi ha hagut una evolució important en aquest sentit. He vist una latència important de l'esperança de canvi. AVUI Quin sentit té fer aquesta campanya si vostè ja porta mesos visitant el territori català? P.M. Hem vist que tots van proclamant candidats i nosaltres, en comptes de fer un acte formal fora de temps i precipitat, hem volgut fer més gràfic que en el nostre cas hi ha un candidat que ja hi era. AVUI ¿Però el PSC farà la proclamació del seu candidat? P.M. Segurament, però abans de començar la campanya. AVUI ¿Repetirà experiències com aquesta de cara a les eleccions municipals? P.M. En el cas de les municipals la feina és dels alcaldes. Ara bé, això no vol dir que jo no hi sigui. De tota manera nosaltres lliguem molt les dues campanyes, no tan sols per la proximitat, sinó per la interrelació que tenen. El que hem fet és ajuntar les dues campanyes. AVUI Això es complementa amb la presentació dels compromisos... P.M. Estem lligant un missatge global que és comú amb un de més específic. Un missatge central de confiança, de crida, de no arrogància, de crítica de govern tirant cap al cantó de les possibilitats i, d'altra banda, l'especificitat de cada lloc mitjançant els exemples viscuts. AVUI Vostè ha defensat la necessitat de descentralitzar Catalunya i ha proposat el trasllat a Lleida de la conselleria d'Agricultura si guanya les pròximes eleccions catalanes. ¿Es planteja traslladar alguna conselleria més fora de Barcelona? P.M. No necessàriament, perquè no es tracta d'anar per Catalunya repartint conselleries, sinó de situar en aquests territoris un poder fort de la Generalitat. Aquest és un dels aspectes de la descentralització, de l'esperit federal, del principi de subsidiarietat que aplicarem. Aquesta setmana passada hem presentat la nostra proposta sobre la cultura. Com que ja s'ha fet la gran majoria dels equipaments culturals catalans ara cal crear una xarxa perquè no es tracta només de tenir un gran Teatre Nacional, sinó també de tenir un sistema nacional de teatre que alimenti el Teatre Nacional. AVUI ¿No tenen por que els copiïn la seva proposta cultural igual que van fer amb la proposta sobre la família? P.M. No, ens encanta que ens copiïn. Vol dir que som nosaltres els qui marquem els temes i l'agenda política. En el cas de la família, ens van copiar tant Aznar com el govern de Convergència i Unió, però les seves propostes tenen menys ambició. I encara no ho han aplicat. La dreta sempre lluita contra els símptomes i no contra la malaltia. AVUI Mariano Rajoy ha anunciat un enduriment de l'actual llei d'estrangeria. ¿Creu que prendran com a model la llei italiana que només té en compte els immigrants com a mà d'obra? P.M. Sí, segurament. Clar que el que no saben fer és anar al Marroc i pactar que no vinguin. S'ha de ser més europeu en el tema del control de les fronteres i més local en els temes de les escoles i dels barris per evitar els guetos, i això el govern del PP no ho veu. Tampoc ho veu Pujol. Hi ha gent que fa proclames acomodant-se a l'humor o al mal humor de la gent quan el que s'ha de fer és parlar menys i actuar més; és a dir, resoldre els problemes. AVUI ¿La immigració serà el tema central de la campanya? P.M. No ho crec, tot i que la dreta buscarà que ho sigui. Tenim l'exemple d'aquestes declaracions sobre un imam de Premià que fa un any que viu fora de Catalunya i que s'hauria d'expulsar... AVUI L'alcaldessa de Badalona, la socialista Maite Arqué, també va afegir-se a les paraules de Carod i de Mas respecte a l'expulsió de l'imam de Premià. P.M. Doncs es va equivocar, igual que Carod i Mas. AVUI ¿No són tots els partits culpables del que ha passat a Premià? P.M. El PSC no té cap interès a fer electoralisme d'aquest tema. El que ha de fer Pujol és reunir els imams i parlar amb ells perquè es posin d'acord amb l'alcaldessa. Pel que fa al col·lectiu de Premià, que no facin tant cas del seu advocat, que curiosament és del PP. AVUI El fet que s'hagin produït incidents pel tema de la mesquita a Premià, on governa el PSC, ¿no �demostra la incapacitat dels socialistes per fer front a aquest problema? P.M. Seria veritat si tothom hagués estat en el seu lloc en el pacte institucional i no hagués fallat. AVUI ¿No creu que entre tots ho han deixat podrir? P.M. No. L'alcaldessa primer els va donar l'escola per resar i ara els proposa una permuta per anar a un altre lloc, cosa que no accepten, de moment. AVUI ¿Creu que el fenomen Anglada pot fer forat a les municipals? P.M. No ho sé. Fins que no es facin les eleccions no ho sabrem, però, de tota manera, jo crec que no farà forat. Nosaltres invertirem en 40 barris per fer front a aquests � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Cal controlar la frontera i evitar els guetos als barris Source A related resource from which the described resource is derived Avui Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Sáez, Albert Palomar, Cristina Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Oposició Campanyes Catalunya Immigració Model social Acció política Municipis Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2002-06-09 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1561/0000000721.pdf af06306afab311cee68a31b70b215040 PDF Text Text Entrevista a Diari Avui (17-10-2002) "Si Mas vol un debat ho té fàcil: que demani a Pujol que marxi i es quedi ell". "Fa un mes li vaig dir a Rodríguez Zapatero que rebés el conseller, però amb aquests canvis de govern la cosa s'ha complicat una mica" ENTREVISTA: Pasqual Maragall President del PSC A. Sáez / C. Palomar "Diari Avui" No hi ha relació amb CiU, però sí amb gent de CiU, fins al punt que es passen al nostre partit" "La majoria pensarà amb mi que el canvi de govern no té res a veure amb un interès polític" AVUI Artur Mas porta setmanes desafiant-lo sense gaire èxit a posicionar-se sobre temes com la seva proposta de fer un nou Estatut. P.M. La seva proposta d'Estatut diu que és per a d'aquí a un temps. L'única proposta que hi ha ara damunt la taula és la nostra, la que hi ha a la comissió d'autogovern. Després hi ha un document d'ells que és una tirallonga llarguíssima de reivindicacions que no considero que sigui una autèntica proposta de nou Estatut. Ha passat tant de temps que el que cal no és un retoc sinó un nou enfocament -i de la Constitució- en què predomini la devolució de competències com a norma i no com a excepció. Precisament dijous passat quatre grups del Parlament (CiU, PSC, ERC i ICV) vam aprovar una moció que significa el primer pas per reformar l'Estatut dins d'aquesta legislatura, per no esperar un any. AVUI Des de CiU se li recrimina el seu silenci... P.M. Silenci?, però si jo només faig que parlar de l'Estatut i hi ha qui em critica i tot! AVUI Sí, però no ha parlat de la proposta de Mas. P.M. Perquè crec que no l'ha feta, encara. Tot això que ha dit és fer volar coloms per veure si els altres s'enganxen. I ningú ho ha fet perquè ningú s'acaba de creure de debò que hi hagi hagut un canvi de pensament. A CiU, ara, no se li coneix el pensament polític. Se li coneix el pensament tàctic, però no l'estratègic. L'única aposta era estar a prop del poder a Madrid per treure més calés, però això no ha donat resultat. AVUI No hi ha un cara a cara entre Mas i Maragall. ¿És una estratègia volguda? P.M. No. Hi ha un problema de procediment. Mas no és el president de la Generalitat. Jo sóc el president del grup més important de l'oposició i, per tant, quan pregunto, Mas no pot substituir Pujol. Alguna vegada ho han fet però saltant-se si no les lleis, sí les regles no escrites de la democràcia. No pot no contestar el censurat a una moció de censura. Això no té precedents en la història política contemporània. Ja he patit aquestes maniobres tàctiques quan era a l'Ajuntament de Barcelona i ara no em caçaran. AVUI ¿I què haurien de fer perquè vostè els respongués? P.M. Ho té molt fàcil, Mas. Que demani a Pujol que plegui i que es quedi ell. Això seria més honest amb el poble català que no dir al president que ell ja no fa de president sinó d'acompanyant... Que Pujol digui que marxa i que es quedi el seu successor. Seria més franc i ens podríem barallar cada dia. A part de dir que Maragall no vol contestar amb una finalitat d'erosió, no crec que de debò pensin que jo no en vull parlar. Si el que vol CiU és un debat Mas-Maragall, ho té molt senzill: ja que no volen avançar eleccions, que dimiteixi Pujol i que presentin Mas com a candidat. I que estiguin tranquils perquè el PP els recolzarà. No és gaire complicat. AVUI Seguint amb aquests moviments tàctics de CiU... P.M. Ja no seguirem més perquè li hem concedit molta estona. AVUI Insisteixo. Mas ha enviat una carta a Rodríguez Zapatero demanant una reunió per parlar de l'autogovern on vostè no hi sigui. P.M. Fa un mes li vaig dir a Rodríguez Zapatero que el rebés. Així com al principi vam comentar que el que havia de fer el secretari general del PSOE era parlar amb Jordi Pujol, després li vaig dir que potser podria rebre el conseller de la Presidència. Però amb tots aquests canvis de govern, la cosa s'ha complicat una mica. �AVUI Sembla que les relacions entre CiU i PSC no passen ara pel seu millor moment... P.M. No hi ha relacions. Hi ha moltes relacions entre el PSC i gent de CiU, fins al punt que alguns es passen al nostre partit. AVUI Diumenge passat Pujol va afirmar que li feia fàstic que el PSC el defensés. P.M. Aquestes declaracions no em mereixen cap comentari. AVUI Fins ara, la política catalana s'havia caracteritzat per l'educació entre adversaris. Ara sembla que això hagi canviat. P.M. Nosaltres ja estem acostumats a això i sempre ho hem valorat com un signe de vitalitat nostra: aguantem el que sigui. AVUI Per tant, això és una mostra de nerviosisme per part de CiU... P.M. Ho pot dir com vulgui. AVUI ¿Creu que aquesta última remodelació del govern català respon als interessos de Catalunya? P.M. Rotundament no. És la sisena crisi i el setè govern. Ja s'ha dit molt que això no va i que estem en una fase molt terminal perquè la gent entengui les raons per les quals s'han fet aquests canvis. La majoria pensarà amb mi que no té res a veure amb un interès polític profund. AVUI Preveu més canvis? P.M. Home, toca! Perquè si són a dos per any, encara en queden dos més. Però l'últim seria el dia abans de les eleccions. Si descomptem aquest, encara en falta un pels volts d'abril o maig. AVUI ¿Pensa remodelar el seu govern a l'ombra? P.M. No. Aquest govern és molt més constant, permanent, sensat i experimentat. AVUI ¿Creu que hi ha una sensació de paràlisi? P.M. Depèn. El que sí que hi ha és un predomini de la impressió que no avancem. Ningú sap quin és l'objectiu del govern més enllà de l'actitud del qui dia passa, any empeny. AVUI Pel que fa als pressupostos... P.M. No se sap amb qui els aprovaran. AVUI Mas s'ha trobat en secret amb Rato per pactar-los quan uns dies abans havia proposat obrir negociacions amb tots els grups. P.M. No sé que dir, perquè és opinar de coses tan etèries... Amb qui faran el pressupost? AVUI Sembla que amb el PP. P.M. Doncs serà el mateix que van fer l'any passat. AVUI ¿La sensació és que s'està fent una comèdia? P.M. La sensació és que no és una lluita de a veure qui pot més, sinó de qui pot menys. Altres anys, CiU i PP han pactat les grans magnituds i la carta als Reis. Uns són els que mantenen l'equilibri i els altres són els que van dient pels pobles: jo t'he fet el pont, l'escala, l'ascensor... No és fantàstic aquest panorama. AVUI ¿I la predisposició d'ERC de negociar esmenes parcials? P.M. No és una cosa nova. Val més que canviem de tema. Això del pressupost i les relacions entre CiU i PP és un melodrama de tercera categoria que ens fa perdre el temps. Per això demanem que aquesta comèdia s'acabi perquè no està fent gens de bé al país. Ens acostem a una situació de canvi. Pot ser categòric o no tant, tot i que jo crec que ha de ser categòric i cada dia n'estic més convençut. No veig ni l'esma, ni les idees, ni els projectes, ni la categoria dels equips per si haguéssim de fer una continuïtat. Qué està fent CiU? Volen el Barça, La Caixa i la Vanguardia... i l'Òmnium. Però ara, què més volen? Al començament del mandat deien que volien més poder, però ara diuen que no, que voldran més poder més endavant. Ara no perquè quan es va votar la investidura CiU va prometre al PP que aquest tema no l'abordaria i Pujol ha estat molt fidel a la paraula donada a Aznar de no tocar l'Estatut. AVUI Què vol dir quan parla d'un canvi categòric? �P.M. Vol dir un canvi de majories que no sigui per un escó. AVUI S'està parlant d'un hipotètic gran pacte. P.M. No, això ho diu Carod-Rovira perquè ha de justificar que ERC no es pronunciï mai del tot. Ell insisteix en una entesa PSC-CiU que sap que no hi serà. Després d'una elecció dura, no és presumible que hi pugui haver un govern conjunt de PSC amb CiU. El que hi ha d'haver és un govern fort amb un programa molt clar. Per això, les esquerres no poden fallar. S'ha de fer amb molt de seny, audàcia i legitimitat. A Catalunya li convé un canvi clar i contundent. AVUI ¿No caldrà esperar a les eleccions generals per saber com quedarà el govern català? P.M. No. Crec que serà al revés. Les eleccions generals poden anar millor si les d'aquí van com han d'anar. Si a Catalunya surt bé, hi haurà més possibilitats de canvi a Espanya. El que més ens importa és que Catalunya sigui governada per un executiu progressista, però és cert que seria una ajuda que després a Madrid no hi hagués un govern del tipus involució autonòmica com hi ha ara. AVUI Aleshores surt Aznar parlant de 'barullo' socialista. P.M. El barullo el té ell. Al PSOE i al PSC cadascú és com és amb emotivitats diverses però amb un projecte en comú. AVUI Aznar ha retret a Zapatero que vostè vol pactar amb els independentistes. P.M. Això fa dos anys feia molt mal, ara cada cop menys. Ell pinta una Espanya irreal, mítica, que té la bandera més gran del món, que envaeix illes per dir que ha fet una conquesta quan això ja no es porta, que té un llenguatge que quan es deixa anar voreja els límits de la cultura comuna que es va crear amb la Constitució. Ara s'estan veient els límits de l'aznarisme, i a mesura que aixequen la veu es comença a notar un gall. AVUI Vostè ha escrit una carta a Rodríguez Zapatero demanant-li més audàcia. P.M. González havia de parlar amb una Espanya psicològicament franquista. Ara hi ha un nou personatge, amb un nou llenguatge i amb la convicció que s'han comès errors, que s'ha d'anar amb peus de plom en alguns temes concrets i que té com a objectiu l'Espanya federal. Jo li he dit a Zapatero que s'ha de tenir una teoria d'Espanya i explicar-la amb menys por. Sé que és un perill, per alguns, que ell ho hagi de dir, però penso que el que està passant va a favor que ho pugui dir. Hi ha un moment en què la prudència és útil, però a vegades també és inútil i contrària als interessos propis. AVUI ¿Això vol dir tenir una posició diferent del PP en un tema com els 'papers de Salamanca'? P.M. Jo parlo més d'un llenguatge i d'una doctrina que de gestos. Si als de Salamanca els dius de dur-te els papers, encara que no tinguin raó, s'hi oposaran perquè hi ha un localisme que jo no comparteixo però que existeix. Jo no gastaria tots els cartutxos en aquest front concret. En aquest sentit, la posició del PSOE ha estat més considerada que la del PP per molt que Pujol digui que són el mateix. AVUI Què li sembla que Ana Botella es plantegi dedicar-se ara a la política? P.M. Millor en política que a l'¡Hola!. Em diuen que és una senyora bastant més intel·ligent del que molts es pensen. AVUI Com va la presentació de les seves propostes? P.M. Bé. Van entrant a poc a poc. Ara hem fet la de medi ambient. La gràcia de presentar-les una rere l'altra és que comences a tenir un relat que lliga les propostes. Em fa molta il·lusió poder explicar les mesures formant part d'un dibuix del que ha de ser aquest país. Hem lligat molt bé infància, vellesa, ocupació, joventut, medi ambient, economia i cultura. AVUI CiU proposa ajuts fiscals als pares que comprin pis als fills. P.M. És un error. Té una idea de família que no és la real. Vam aprovar al Parlament una proposició no de llei que diu que el govern haurà de disposar de diners per pagar 600 euros per cada lloguer. Els seus beneficis són descomunals en el camp de la mobilitat laboral, en l'emancipació juvenil i per tal d'evitar una punxada del mercat immobiliari. AVUI PP i CiU proposen que sigui la família la que resolgui els problemes socials, mentre que el PSC aposta per més ajuts de l'Estat. P.M. El nostre disseny s'acosta al model socialdemòcrata europeu, que està basat en serveis socials de qualitat i universals, perquè, si no ho són, el que passa és que quan vénen mal dades les dretes tornen a �governar amb l'esquer de la baixada d'impostos. Si els serveis són de tanta qualitat i tan universals per beneficiar les classes mitjanes, aquestes no canvien de vot i la dreta no guanya ni en moments de crisi econòmica. AVUI Això vol dir més impostos? P.M. Vol dir un nivell de qualitat en els serveis suficient perquè l'aportació dels ciutadans a l'Estat sigui ben entesa. És un problema d'adequació entre les expectatives del que l'Estat ha de donar i el que dóna, no de pagar més. AVUI L'atur ha pujat i augmenten els contractes en precari. P.M. Sí. Falta treball a temps parcial que faciliti la incorporació de gent que no hi pot ser per moltes raons, especialment les dones. El model europeu és més flexible. AVUI Quina serà la pròxima proposta del PSC? P.M. Seguretat. Comandament únic i integració dels efectius estatals romanents encara a Catalunya. Tenim problemes molt seriosos de falta d'efectius. No vénen els que havien de venir i ara comencen a marxar els nivells més capacitats. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Si Mas vol un debat ho té fàcil: que demani a Pujol que marxi i es quedi ell Source A related resource from which the described resource is derived Avui Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Sáez, Albert Palomar, Cristina Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Oposició Convergència i Unió Esquerra Republicana de Catalunya Acció política Catalunya Model social Catalunya. Generalitat Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2002-10-17 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/2851/Delors_y_Maragall_inventores_de_futuro_poli_tica_prosa.pdf 595ae71c5cc0f37e9ada3304febeded2 PDF Text Text CAT Idioma DONDE ENCONTRAR LA REVISTA ¿QUIÉNES SOMOS? AUTORES CONTACTO ES  SALIR  SUSCRIBIRME    ACCESO SUSCRIPTORES REVISTA EDITORIALES POLÍTICA DOSIER CULTURA  PERSONAS   NÚM. 67 POLÍTICA | SUSCRIPTORES Delors y Maragall, inventores de futuro Para ambos, el federalismo era un proyecto y una guía de acción, no un dogma ni una utopía Reunión en Paris, el 12 octubre de 2006, de Pasqual Maragall, entonces presidente de la Generalitat, con Jacques Delors, expresidente de la Comisión europea i presidente fundador de la asociación Notre Europe. Foto: Fundació Catalunya Europa Javier Sánchez Cano 01 MAYO 2024  E     l 18 de abril de 1991, Pasqual Maragall asistía a una cena ofrecida por Jordi Pujol, con motivo de la visita de Jacques Delors. El alcalde de Barcelona acababa de cumplir 50 años; el presidente de la Comisión Europea tenía 65. Ya se conocían: en su breve intervención, Maragall saludaba «a mi profesor de la calle Martignac, cuando él estaba en el comisariado del Plan, y yo era un joven licenciado que aprendía lo que era Europa en las calles y las aulas de París.» También al «presidente del principio de subsidiariedad, que quiere que una competencia sea ejercida por un nivel de gobierno solo cuando el nivel de gobierno inferior no pueda ejercerla igual de bien.» La Europa de las ciudades y de los barrios, de la proximidad y de los ciudadanos, era de Delors antes que de Maragall. En 1959, este había fundado la revista Citoyen 60, vinculada al movimiento de educación y acción social La Vie Nouvelle. Desde sus páginas, se enviaban a la izquierda convencional mensajes que reivindicaban la descentralización, la necesidad de compatibilizar la planificación urbana y el desarrollo rural, y una cierta desconfianza hacia el estado omnipresente. Lo explica Delors en el libroentrevista de Dominique Wolton L’unité d’un homme: había que repensar las ciudades para que estas, en lugar de arrastrar a sus habitantes al ciclo infernal métro, boulot, télé, dodo, les ofreciesen múltiples ocasiones de encuentro. Y no únicamente para el ocio y la diversión; también para compartir intereses, y para actuar políticamente. Ciudades que requerirán nuevas funciones y empleos: «el papel de lo local es […] fundamental. Y no será a través de una ley nacional como llegaremos a movilizar las ideas nuevas, las energías que permitirán crear, en las ciudades, los pueblos y los espacios rurales, los empleos que requerirán las nuevas necesidades.» El Comisariado General del Plan (CGP) en el que recaló el joven Maragall en 1966 tenía nada menos que la función de elaborar planes de desarrollo quinquenales y definir la planificación económica de Francia en su conjunto. En Delors, que era lo menos parecido a un tecnócrata, el CGP reforzó la visión pragmática, basada en la experiencia real de barrios y ciudades, a la vez que prospectiva, exploratoria. Funciones análogas a las del Gabinete Técnico de Programación del Ayuntamiento de Barcelona, en el que había ingresado Maragall en 1965. Ya como alcalde, lo potenciaría como un think tank interno, de tamaño reducido pero enfocado decididamente a la innovación y al análisis de escenarios de futuro. Inclinación socialcristiana Hay en Delors un mayor autodidactismo que en Maragall, que corresponde, en el caso del francés, a un origen social más modesto y a una formación técnica y política vinculada a la actividad profesional y asociativa, en mayor medida que al estudio y la investigación. Antes de ser nombrado ministro de Economía y finanzas en el primer gobierno de Pierre Mauroy (1981), Delors combinó su puesto en el Banco de Francia con el activismo en los sindicatos cristianos, y el interés por la pedagogía y por la educación como herramienta clave del cambio social. Miembro del Partido Socialista, su inclinación socialcristiana y su oposición a todo dogmatismo hicieron que su militancia no siempre fuera cómoda. Pero su pragmatismo y su conexión con las dos fuerzas políticas fundamentales para la integración europea –la socialdemocracia y la democracia cristiana– impulsaron su presidencia de la Comisión Europea (1985-1995) y le permitieron alcanzar unos resultados formidables. También Maragall deseaba para Barcelona un gran pacto –simbolizado en el Plan Estratégico–, y unas elecciones locales que decidiesen a qué fuerza política correspondería impulsarlo los próximos cuatro años, apoyándose en un cuerpo estable y profesional de gestores públicos municipales. Para ambos, las ideas políticas valiosas podían elaborarse únicamente a partir de la práctica, y someterse a deliberación solo tras haber sido puestas a prueba por medio de acciones y programas concretos. A partir de algunos principios y propósitos, que podemos relacionar con el aumento de la felicidad, el bienestar y la seguridad del individuo en su entorno, ambos desarrollaron un pensamiento político personal. Un pensamiento que no negaba el conflicto social, pero que ponía por delante el diálogo y el pacto, iluminando con un verbo preciso y a la vez emotivo las nuevas posibilidades, más que las viejas diferencias. En ese esfuerzo, el dualismo izquierda-derecha tenía una potencia limitada: eran necesarios análisis más precisos, alianzas y complicidades más amplias, a la altura de los retos. PUBLICIDAD También para los dos el federalismo era una noción más bien instrumental, a manejar sin idealismos y que no debía en ningún Delors y Maragall compartían una noción de la subsidiariedad basada en la proximidad. caso conducir a nuevas centralizaciones del poder. Un proyecto y una guía de acción, no un dogma ni una utopía. El federalismo maragallano de la unión y la lealtad: «solo hay una cosa grande, y esa es el alma de un pueblo pequeño y concreto, con su idioma, sus vientos y sus horizontes. Y solo hay una cosa más grande todavía: la unión de ese pueblo con otros, para formar un sentimiento más poderoso.» La expresión delorsiana de «federación de estados nación» no señala un objetivo muy diferente al de Spinelli, pero sí otro proceso, más gradual y anclado en sólidas bases institucionales: «I am not a federalist. What I want is a federalising Europe.» Delors y Maragall compartían una noción de la subsidiariedad basada en la proximidad, pero mientras que Maragall desea simplificar y aclarar el concepto, Delors preferirá mantenerlo en una cierta ambigüedad que le permita usarlo para diferentes fines; entre ellos la defensa ante las críticas – especialmente británicas– de creación de un super-Estado europeo, que imponga desde Bruselas su ley a los estados miembros: «Con frecuencia he invocado el federalismo como método, al que hoy sumo el principio de subsidiariedad. Creo que es una manera de reconciliar lo que parece irreconciliable: la emergencia de una Europa unida y la lealtad a la patria de cada uno; el imperativo de un poder europeo capaz de hacer frente a los problemas de nuestro tiempo y la necesidad absoluta de preservar nuestras raíces tal como conforman nuestras naciones y regiones.» El Comité de las Regiones El acceso a la Unión Europea y la plena integración en el sistema político comunitario es clave en la política española, especialmente en los años (19821996) en que Felipe González presidía el gobierno. Para Barcelona, Europa fue más bien un expediente de proyección exterior, que se inicia en 1986 con el impulso a la creación de la red Eurociudades, y cobra fuerza a partir de la celebración en 1992 de los Juegos Olímpicos. Es ahí donde coinciden de nuevo las trayectorias de Delors y Maragall. Liderada por Jordi Borja, responsable del gabinete de asuntos internacionales de la alcaldía, la estrategia de Barcelona pretendía llevar a Maragall a la presidencia del nuevo Comité de las Regiones (CdR) de la UE. Previsto en el Tratado de Maastricht (TUE), el CdR debía ser un órgano de consulta obligada para el Consejo y la Comisión en los procesos legislativos de interés territorial. El objetivo sorprendió a muchos: según el artículo 198 del TUE, el nuevo Comité debía estar efectivamente compuesto de representantes de los entes regionales y locales; pero era también evidente que la creación del CdR respondía a la movilización regional, especialmente de los Länder alemanes, y junto a ellos de los gobiernos catalán y vasco, durante la Conferencia Intergubernamental pre-Maastricht. El TUE, que incorporaba el principio de subsidiariedad, abría también la posibilidad de que representantes regionales participasen en las delegaciones estatales en el Consejo de la UE, incluso presidiéndolas. Es Delors, muy poco partidario de dar pautas a los estados sobre su propia organización territorial, era sin embargo un campeón de la política regional europea. así que, junto con otras disposiciones, el CdR formaba parte de la agenda política de la Europa de las Regiones, que respondía a una preocupación clara: el déficit de representación y participación de ese nivel de gobierno –especialmente en estados federales o con regiones con capacidad legislativa, como España– en la formación de decisiones europeas en materias de su competencia, decisiones que después deberán aplicar en sus territorios. Delors, muy poco partidario de dar pautas a los estados sobre su propia organización territorial, era sin embargo un campeón de la política regional europea. Esta fue para él el instrumento fundamental para contrarrestar los efectos negativos de la creación del mercado único, y construir una Europa social. En paralelo a la reducción de los recursos de la Política Agraria Común (que en 1985 consumía el 73% del presupuesto comunitario), y en una amplia alianza que incluía, entre otros estados, a España, la Comisión multiplicó los recursos destinados a la cohesión económica y social. La reforma presupuestaria fue profunda (paquete Delors I, 1988), e incluyó nuevos fondos a ejecutar directamente por las regiones y municipios europeos, que eran reconocidos como motores del desarrollo y la cohesión –no realmente como sujetos políticos–. El programa de la Europa de las Regiones corría por otros caminos. En el contexto español y en el europeo, la dimensión regional tenía diversas lecturas: protección del autogobierno, promoción del desarrollo económico y de la cohesión, reequilibrio territorial y social. No es difícil asociar a Pujol, Maragall y González con cada una de ellas. Entre 1991 y la creación del CdR en 1994, el contacto entre Delors y Maragall fue frecuente, con algunos momentos destacados: en mayo de 1991, Delors asiste a la inauguración oficial de la Representación de la Comisión Europea en Barcelona. Un año más tarde, vuelve a esta ciudad para la toma de posesión de Maragall como presidente del Consejo de Municipios y Regiones de Europa (CMRE), una organización fundamental para el impulso de su candidatura a la presidencia del CdR. El discurso de Delors, de alta política, La estrategia de Maragall combinó una cuidada planiRcación de los enfatiza el papel del CdR en la creación de ciudadanía europea: si el tiempos y una gestión inteligente de los apoyos, y también una cierta Acta Única Europea y Maastricht dosis de osadía. favorecen un proceso comunitario repasa el estado de la integración y más ágil, pero alejado de los ciudadanos, «es necesario, pues, responder a este déficit democrático, con un mayor respeto de la subsidiaridad. Y yo me implicaré en ello a través de este Comité de las Regiones.» Igualmente importante –y pese a que el CMRE representa tanto a municipios como a regiones, aunque con predominio de los primeros– Delors se refiere sobre todo a las ciudades. Estas «son los elementos esenciales de la construcción de la Europa auténtica, los intermediarios indispensables entre un poder que se aleja con problemas que se complican, y sus ciudadanos.» Delors se acercaba así de forma clara a la posición de Maragall, que defendía un CdR representativo tanto de los entes locales, junto a los regionales. La ambición del alcalde de Barcelona dio sus frutos: el CdR nace en marzo 1994 con el acuerdo de que el primer presidente sería Jacques Blanc, presidente de Languedoc-Rosellón, que dejaría paso a Maragall dos años después. En su discurso ante el nuevo CdR, Delors insistía en lo que él consideraba que serían las claves del éxito del nuevo organismo: asegurar la legitimación democrática del proceso de integración, evitar la dispersión temática, y hacerse imprescindible en el esquema comunitario, generando alta capacidad experta en algunos dossiers, empezando por la política regional. Optimismo funcionalista La estrategia de Maragall combinó una cuidada planificación de los tiempos y una gestión inteligente de los apoyos, y también una cierta dosis de osadía. Visto en perspectiva, el papel de Delors en ella quizá no fue determinante, pero sí importante. Desde la presidencia del CdR, que ejerció desde marzo de 1996, Maragall intentó crear las bases para realizar la visión que explicaba a Joan Trullén en una entrevista: «Mi visión actual es la de la ciudad como sistema y la de Europa como sistema de ciudades. Creo que es un enfoque útil, y válido para diversos ámbitos supra-urbanos: el sistema regional de ciudades, el nacional, el estatal y el europeo, incluso el mundial.» Su presidencia se extendería hasta febrero de 1998, pero en septiembre de 1997 había abandonado ya la alcaldía de Barcelona. Había en esa visión de Maragall un optimismo que podemos calificar de funcionalista, en términos europeos. Un optimismo habitual, especialmente en el contexto de la posguerra fría: la vigencia y la importancia de los territorios y de las dinámicas sociales que se desarrollan en estos acabarían por dar forma a nuevas reglas de funcionamiento y nuevas instituciones. Como sabemos, no fue así. Los viejos nacionalismos encuentran hoy nuevas expresiones. Algunas regiones que buscaron en Europa –sin hallarlo– un reconocimiento que las ayudara a superar los dilemas de la soberanía, como Cataluña y Escocia, han escogido la vía de la secesión e intentado acceder a un estado propio –y europeo–. Y el Comité de las Regiones no ha llegado tampoco, por el momento, a construir un espacio distintivo en el sistema político de la Unión. Pero había que avanzar, había que «inventar el futuro», como solía repetir Delors. Archivado en Barcelona · Federalismo · Jacques Delors · Pasqual Maragall · Política Compartir      Javier Sánchez Cano Es doctor en Ciencia Política, técnico superior del Departamento de Acción Exterior y Unión Europea, y vicepresidente de la Asociación para Naciones Unidas en España. PUBLICIDAD Artículos relacionados | Política Si Ucrania pierde, la derrota también será de Europa CARMEN CLAUDÍN La inmigración, excusa o amenaza para la inestabilidad política europea Portugal, una cultura política ALBERT GARRIDO TOMÁS ARANDA Delors y Maragall, inventores de futuro Los jueces están en campaña electoral en Estados Unidos Las elecciones del 12 de mayo en seis preguntas JAVIER SÁNCHEZ CANO LLUÍS BASSETS ORIOL BARTOMEUS ¿Quiénes somos? Fundadores suscriptores Boletín Quincenal política&prosa es una plataforma periodística Una propuesta periodística con suscriptores Correo electrónico de debate abierto y plural y a la vez un dispuestos a cambiar las cosas. Acepto las políticas de privacidad instrumento de acción ideológica y política por encima de bloques y de partidos. Suscribirme Recibir el boletín © 2018 - 2024 Politica & Prosa SL | ISSN 2604-708X | JUNTA GENERAL SOCIS | Avís Legal | Política de Privacitat | Política de Cookies | Termes i condicions de contractació Privacidad - Términos � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05. Recursos d'informació Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell). Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Delors y Maragall, inventores de futuro Creator An entity primarily responsible for making the resource Sánchez Cano, Javier Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2024/05/01 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Delors, Jacques Maragall Mira, Pasqual, 1941- Europa Subsidiarietat Economia Planificació Comitè de les Regions Urbanisme Description An account of the resource Article publicat al número 67 de Política & Prosa. Source A related resource from which the described resource is derived Política & Prosa EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles Sobre Pasqual Maragall https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1574/0000000738.pdf fe0f80c7c6b55e319b13238c9b12f511 PDF Text Text ����� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource L'afer Carod ha perjudicat la nova etapa que ara es pot obrir per a Catalunya Source A related resource from which the described resource is derived Avui Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Sanchis, Vicent Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Govern Carod-Rovira, Josep Lluís Tripartit Acció política Model social Educació Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-02-15 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1594/0000000757.pdf 5527447a85f6f5cb838d81296c3be266 PDF Text Text ����� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource És un error votar sí o no a Europa en termes de distanciament nacional d'Espanya Source A related resource from which the described resource is derived Avui Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Sanchis, Vicent Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Europa Constitució Immigració Model social Acció política Catalunya Economia Nacionalisme Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-09-11 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/29/2831/Mil_dies_d_accio_de_govern.pdf e4ab2b2a79ccbde20020e8b0b0401415 PDF Text Text Mil dies de Govern 2004 2006 �2 Secretaria de Comunicació Departament de la Presidència Generalitat de Catalunya Aquest document és una síntesi de les principals actuacions del Govern de Catalunya durant la VII legislatura i respon als continguts del “Balanç del Pla de Govern” (Barcelona, estiu del 2006) Barcelona, 31 d’agost de 2006 Podeu trobar aquest document i tota la informació referent al Pla de Govern 2004-2007 a l’adreça www.gencat.cat/acciodegovern �3 Mil dies de Govern 2004 - 2006 I. Autogovern i qualitat democràtica 1. Política de millora de l’autogovern 2. Defensa dels interessos de Catalunya i relacions exteriors 3. Justícia 5 10 13 II. Impuls de l’economia 4. Política econòmica i internacionalització 5. Política industrial 6. Ocupació. Lluita contra l’atur i la precarietat laboral 7. Comerç, turisme i consum 8. Tecnologies de la informació i de la comunicació 9. Recerca i innovació 10. Agricultura i pesca 19 25 28 32 36 40 42 III. Una nació socialment avançada 11. Educació 12. Salut 13. Serveis socials 14. Polítiques de dones 15. Immigració 16. Cultura 17. Impuls de l’ús social del català 18. Seguretat i emergències 45 52 57 64 65 67 71 75 IV. Política territorial i ambiental 19. Habitatge 20. Medi ambient 21. Energia 22. Planificació territorial 23.Transport públic i infraestructures V. El nou Estatut 81 85 89 91 94 103 �4 �Mil dies de Govern 5 I. Autogovern i qualitat democràtica 1 Política de millora de l’autogovern • El Govern ha doblat els recursos per als municipis • S’han aprovat 49 lleis del Parlament • S’ha creat el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) • El Govern ha estat pioner en la independència dels mitjans de comunicació públics amb el reforç de les competències del CAC • S’han impulsat noves polítiques de participació, recuperació de la memòria històrica i foment de la pau Tal com preveia l’Acord del Tinell, el Govern de la Generalitat ha centrat una part important de les seves accions d’aquests mil dies a ampliar l’abast de l’autogovern de Catalunya, però no únicament a través del nou Estatut. Amb aquest objectiu, ha promogut una revisió de les institucions catalanes per garantir la transparència en la gestió pública i acostar-la molt més al ciutadà. Així, per exemple, el Govern ha impulsat la regulació per llei de la figura de conseller primer, ha reforçat les delegacions territorials del Govern a més de crear-ne dues de noves a la Catalunya Central i a l’Alt Pirineu i l’Aran. A més a més, per afavorir la participació dels ciutadans en els afers públics, el Parlament ha aprovat la nova Llei d’iniciativa legislativa popular (ILP), una de les més avançades d’Europa perquè rebaixa de 18 a 16 anys l’edat mínima per donar suport a una iniciativa legislativa, amb l’objectiu de fomentar la participació dels joves que encara no poden votar. La Generalitat també ha presentat el Llibre Blanc de la Funció Pública a Catalunya, una radiografia detallada que permetrà definir un model nacional de funció pública, conjuntament amb totes les administracions implicades. Activitat legislativa del Parlament: 49 lleis en mil dies L’acció legislativa d’aquests mil dies de mandat s’ha traduït en l’aprovació de 49 lleis al Parlament de Catalunya, la majoria de les quals impulsades per la corresponent iniciativa del Govern. En destaquen, la Llei de millora de barris, la modificació de la Llei d’urbanisme, la Llei d’horaris i la d’equipaments comercials, la Llei d’iniciativa legislativa popular, la Llei de la comunicació audiovisual de Catalunya, la Llei del Pla estadístic de Catalunya 2006-2009, la de l’Agència Catalana de Consum, la del llibre V del Codi Civil, la de mesures de conciliació de la vida personal i laboral del personal de l’administració pública, la de protecció, gestió i ordenació del paisatge o la Llei de prestacions socials. La Llei d’iniciativa legislativa popular és una de les més avançades d’Europa i fomenta la participació dels joves que encara no poden votar El Llibre Blanc de la Funció Pública revela que a Catalunya la ciutadania confia en els empleats públics �6 Informe sobre Bon Govern i Transparència Administrativa, amb més de 50 propostes a les administracions públiques El 27 de juliol de 2005, el Grup de Treball sobre Bon Govern i Transparència Administrativa va presentar al president de la Generalitat un informe amb més de cinquanta propostes per assegurar la transparència en l’ús de recursos públics i la igualtat en l’accés a la informació sobre la gestió de les administracions de Catalunya. El Grup de Treball el van formar persones de prestigi reconegut i va estar coordinat pel Departament de Justícia i presidit per Anton Cañellas, que havia estat Síndic de Greuges del 1993 al 2004 i va morir el 27 d’agost passat. En la mateixa direcció, el Departament d’Economia i Finances, la Diputació de Barcelona, la Fundació Jaume Bofill i la Universitat Pompeu Fabra han creat el Consorci d’Avaluació de Polítiques Públiques, que s’encarregarà d’assessorar les administracions en el disseny i l’avaluació de les polítiques públiques per tal de comprovar la seva eficàcia en relació als objectius de les mesures implantades. Més rigor i transparència amb la regulació de les incompatibilitats dels alts càrrecs La nova Llei d’incompatibilitats regula un àmbit fins ara dispers i poc rigorós El Govern ha iniciat una regeneració de les seves institucions per a vetllar per la transparència en la gestió pública i lluitar contra la corrupció. En aquest sentit, el Parlament va aprovar la Llei del règim d’incompatibilitats dels i les alts càrrecs, a proposta del Govern, que estableix els deures de la dedicació absoluta i de la retribució única, i vol superar la dispersió normativa i la manca de rigor del règim actual. La nova llei garanteix la transparència en l’exercici de funcions dels càrrecs públics. Creació del Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat Amb el mateix objectiu d’incrementar la transparència, el Govern ha creat el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), vinculat a l’Institut d’Estadística de Catalunya, per tal de dirigir i coordinar els diferents estudis d’opinió de la Generalitat i per donar-los a conèixer. Fins ara el CEO ha fet públics els resultats de quatre baròmetres d’opinió política, de caràcter semestral, que constitueixen una anàlisi profunda de l’actitud de la ciutadania envers el sistema polític, quatre índexs de satisfacció política, diverses enquestes (sobre el debat de política general, els abstencionistes i el referèndum de l’Estatut), un estudi de la cultura política dels catalans, un altre sobre la situació política i un sondeig sobre immigració. El Govern ha doblat els recursos destinats als municipis Inversió món local Increment 2003 124.785.691 2004 140.722.945 2005 177.543.578 Total: 2006 251.100.000 +101,22% A través de la nova línia d’ajuts als petits municipis s’han destinat 6.392.000 euros a un total de 469 localitats, que han rebut cadascuna una mitjana de 13.629 euros L’esforç del Govern en matèria de cooperació municipal ha estat molt remarcable en comparació amb la legislatura anterior. A través del Pla únic d’obres i serveis de Catalunya (PUOSC), principal eina de cooperació econòmica amb els municipis, el Govern haurà destinat als ajuntaments 445 milions d’euros per al quadrienni 2004-2007, un 47,8% més que en l’anterior. Així mateix, la dotació del Fons de Cooperació Local de Catalunya (FCLC) ha augmentat un 161,32% del 2003 al 2006. El 2004 s’hi van destinar 43 milions d’euros (90,6% més que el 2003) i el 2005, 59 milions (un 37% més). El 2006 es destinaran 80,8 milions (un 37,1% més) als ajuntaments i 34 milions als consells comarcals. A banda d’això, el Govern ha creat un programa de cooperació per a petits municipis, una nova línia d’ajuts adreçada als ajuntaments amb problemes de precarietat financera. �Mil dies de Govern Autogovern i qualitat democràtica Inversió món local 2004-2005-2006 Alt Pirineu i Aran PUOSC 2004: 5.082.019 € 2005: 7.995.454 € 2006: 10.263.802 € Fons cooperació local 2004: 5.224.937 € 2005: 6.341.021 € 2006: 7.727.700 € Cooperació petits municipis 2005: 622.246 € Lleida PUOSC 2004: 10.463.593 € 2005: 12.009.658 € 2006: 15.977.652 € Fons cooperació local 2004: 8.056.117 € 2005: 9.706.043 € 2006: 12.087.765 € Cooperació petits municipis 2005: 1.524. 962 € Terres de l’Ebre PUOSC 2004: 4.893.195 € 2005: 6.180.306 € 2006: 8.530.398 € Fons cooperació local 2004: 3.974.719 € 2005: 5.181.396 € 2006: 6.292.037 € Cooperació petits municipis 2005: 438.519 € 7 Font: Departament de Governació i Administracions Públiques Catalunya Central PUOSC 2004: 15.173.800 € 2005: 15.812.856 € 2006: 17.994.141 € Fons cooperació local 2004: 8.389.048 € 2005: 10.974.533 € 2006: 14.002.315 € Cooperació petits municipis 2005: 1.156.452 € Camp de Tarragona PUOSC 2004: 9.995.621 € 2005: 11.660.986 € 2006: 15.143.558 € Fons cooperació local 2004: 8.223.360 € 2005: 10.521.294 € 2006: 13.156.972 € Cooperació petits municipis 2005: 922.829 € Girona PUOSC 2004: 16.360.467 € 2005: 20.318.472 € 2006: 25.171.712 € Fons cooperació local 2004: 11.224.408 € 2005: 14.691.713 € 2006: 18.728.967 € Cooperació petits municipis 2005: 1.420.696 € Barcelona PUOSC 2004: 19.506.831 € 2005: 27.424.317 € 2006: 33.773.728 € Fons cooperació local 2004: 26.001.020 € 2005: 34.972.190 € 2006: 43.259.729 € Cooperació petits municipis 2005: 306.278 € Pioners en la independència dels mitjans de comunicació públics i la transparència dels ajuts El Govern ha col·laborat estretament amb el Parlament en l’elaboració de dues lleis bàsiques que afavoriran la qualitat dels mitjans de comunicació i la desgovernamentalització dels de titularitat pública: la Llei de la comunicació audiovisual, aprovada el desembre del 2005, que referma un model d’independència que compta amb un gran consens entre les forces polítiques catalanes i reforça les competències en la gestió de l’espectre radioelèctric català i reforça les competències del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) en la concessió de llicències de ràdio i televisió, i la futura Llei de reforma de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, que blindarà la independència de gestió de l’actual Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV) i els seus mitjans. Aquestes novetats legislatives s’han vist complementades amb el nou contracte-programa de la CCRTV, que li aporta un augment de recursos de 337 milions d’euros respecte al contracte anterior i fixa l’aportació del Govern fins al 2009 en 1.161 milions d’euros. A més a més, el Departament de la Presidència ha donat un pas endavant en els àmbits de la transparència i de la independència dels mitjans de comunicació i, des del 2005, totes les subvencions als mitjans de comunicació de titularitat privada La Llei de comunicació audiovisual reforça les competències del Consell de l’Audiovisual de Catalunya en la concessió de llicències de ràdio i televisió �8 Des del 2005, el Govern de Catalunya atorga totes les subvencions als mitjans de comunicació de titularitat privada per concurs públic i transparent. El 2006, aquestes subvencions sumen un total de 16,36 milions d’euros s’atorguen de manera coordinada amb el Departament de Cultura i a través de concursos públics. Amb aquest sistema, la Generalitat ha atorgat subvencions per un total de 14,6 milions d’euros el 2005 i de 16,36 milions d’euros el 2006. Per primera vegada, a més, la premsa digital, la ràdio i la televisió en català o en aranès han pogut accedir als concursos de subvencions de la Generalitat, que abans estaven reservats a la premsa escrita. En aquests mil dies el Govern també ha decidit donar suport a la creació d’un nou instrument de mesura de les audiències dels mitjans de comunicació als territoris de parla catalana, el Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, que millorarà substancialment el coneixement del sector a partir de 2007. Igualment, la Generalitat ha decidit consolidar l’Agència Catalana de Notícies i li ha donat nou impuls a partir de 2005 perquè proporcioni serveis informatius de qualitat als mitjans de comunicació del país, especialment als d’àmbit local i comarcal. Font: Departament de la Presidència Les noves televisions locals de titularitat privada Canal Taronja Osona Canal Català El 9 TV Canal Nord Empordà Televisió Televisió Sense Fronteres Lleida TV Digital Pirineus TV TV Puigcerdà Lleida TV Digital Aran TV Vall d’Aran Televisió de Manresa Canal Taronja Canal Català Pallars Sobirà Alta Ribagorça Lleida TV Digital Canal Català Televisió de Girona Televisió del Ripollès Olot Televisió Cerdanya Alt Urgell Garrotxa Pallars Jussà Canal Català TV Igualada Canal Taronja Anoia Solsonès Lleida TV Digital Canal Català Lleida TV Osona Gironès Baix Empordà Selva Segarra Bages Vallès Oriental Pla d’Urgell Segrià Anoia Urgell Garrigues Conca de Barberà Alt Camp Baix Camp Barcelonès Baix Llobregat CAT 4 TV Canal Català UrBe TV Canal Català 25 TV Localia Canal Català Canal Reus TV Canal Català Tortosa Televisió La Veu de l’Ebre Canal Català Televisió de Mataró Canal Català Garraf Tarragonès Ribera d’Ebre Baix Ebre Alt Penedès Baix Penedès Canal Català Canal Nord EPI TV Vallès Occidental Maresme Priorat Montsià Pla de l’Estany Berguedà Noguera Terra Alta Alt Empordà Ripollès Canal Català CAT 4 TV Teletaxi TV Canal Català Localia Teletaxi TV Uniprex TV Canal Català Localia Canal Català Mola TV Televisió de Sant Cugat TV 20 Teletaxi TV �Mil dies de Govern Autogovern i qualitat democràtica 9 El Govern aposta per una implantació capdavantera de la TDT a Catalunya A Catalunya el trànsit de la televisió analògica a la digital (TDT) s’anticipa a la resta de l’Estat. La Generalitat vol ser capdavantera a nivell europeu en la implantació d’aquesta nova tecnologia que millora la qualitat de les emissions i que permet la interactivitat. El 30 de novembre passat van començar les emissions digitals de les televisions estatals i nacionals, mentre que el cessament de les emissions analògiques començarà l’any 2007 i es completarà al llarg del 2009. Amb la TDT, les llars catalanes arribaran a sintonitzar fins a 40 canals de televisió en obert, entre els quals n’hi haurà vuit de Televisió de Catalunya i un mínim de quatre canals locals a cada demarcació. El Govern ja ha completat els processos de concessió de freqüències locals tant a les entitats municipals com als operadors privats. El nombre de canals locals de TDT que es podran veure a Catalunya és de 93: 56 de privats (veure el mapa adjunt) i 37 de municipals. Recuperació de la memòria de l’antifranquisme a través del Memorial Democràtic El Govern ha aprovat el Projecte de llei de creació del Memorial Democràtic, que té l’objectiu de recuperar la memòria històrica de l’antifranquisme i de la lluita per les llibertats que van posar els fonaments de la democràcia. Fins ara, el programa del Memorial ha convocat diferents actes d’homenatge i desgreuge a les víctimes de la dictadura per causa d’orientació sexual i als deportats als camps nazis. També s’ha obert la segona convocatòria de subvencions per projectes de recuperació de memòria històrica, dotada amb dos milions d’euros, dirigida especialment a la commemoració del 70è aniversari de l’inici de la Guerra Civil i el 75è aniversari de la II República. A més, el Govern participa en la construcció del futur Museu de l’Exili a La Jonquera. Catalunya, referent internacional en matèria de pau El Govern ha aprovat el Projecte de llei de creació de l’Institut Català Internacional per la Pau amb la voluntat de desenvolupar per primer cop una política pública de foment de la pau. L’organisme vol donar resposta a l’ampli moviment social contra la guerra, i per aquest motiu estarà destinat a la promoció de la cultura de la pau, la mediació en conflictes i el suport a les entitats i moviments socials, entre d’altres. El Memorial Democràtic i el Museu de l’Exili fomenten la recuperació de la memòria històrica de la Guerra Civil i la dictadura franquista �10 2 Defensa dels interessos de Catalunya i relacions exteriors • S’ha impulsat l’Euroregió Pirineus-Mediterrània com a objectiu estratègic de primer ordre • L’ús oficial del català a les institucions europees ha assolit fites històriques • L’increment dels recursos en cooperació ha superat el 100% i arriba al 0,36% dels tributs propis L’impuls de les relacions de la Generalitat amb l’Estat i amb la Unió Europea ha perseguit augmentar la participació del Govern en els organismes i les decisions polítiques d’aquests dos àmbits, per tal d’assegurar la defensa dels interessos catalans més enllà del territori, amb iniciatives com la creació de la Delegació del Govern davant la Unió Europea. L’objectiu ha estat restablir deutes històrics i reimpulsar la transferència des de l’Estat de les competències pendents, encallades fa anys. Impuls a l’Euroregió Pirineus-Mediterrània L’Euroregió té més de 13,2 milions d’habitants, un 17% de la població total de França i Espanya A partir d’octubre del 2004 el Govern va impulsar la creació de l’Euroregió Pirineus-Mediterrània, com a objectiu estratègic de primer ordre. Entre els objectius d’aquest projecte hi ha l’estímul a la col·laboració institucional entre els territoris, l’intercanvi cultural i educatiu, i facilitar el coneixement mutu sobre la realitat social i econòmica. L’Euroregió, que té més de 13,2 milions d’habitants, inclou les regions de Migdia-Pirineus, LlenguadocRosselló i les comunitats autònomes de Catalunya, Aragó i les Illes Balears. Representa el 17% de la població conjunta d’Espanya i França, el seu PIB és pràcticament el 14% del total d’aquests dos països (2001) i proporciona un volum d’ocupació superior als 7 milions de llocs de treball (el 18% del conjunt francoespanyol). En el primer any de funcionament els cinc membres van definir els principals objectius de l’Euroregió: el reclam d’actuacions en infraestructures d’interconnexió d’una i altra banda dels Pirineus i l’aplicació de polítiques comunes. D’aquestes accions comunes, cal destacar alguns dels principals projectes que s’estan desenvolupant: el Portal Cultura, l’Observatori Socioeconòmic, l’EuroBioRegió, el Centre d’Investigació en Turisme de les Illes Balears i la Xarxa euroregional de Cambres de Comerç. Els governs han treballat especialment en la reclamació per garantir unes infraestructures de transport i connectivitat estratègiques. D’altra banda, el 27 de novembre de 2005 Barcelona va acollir la Cimera de caps d’Estat i de Govern dels 36 països euromediterranis, coincidint amb el 10è aniversari de la Declaració de Barcelona. En la reunió es van analitzar els progressos aconseguits durant els últims deu anys, des de l’anterior cimera de Barcelona, i es van establir les bases per accelerar la cooperació i les reformes en la regió. La Generalitat va fer d’amfitriona i va organitzar set reunions paral·leles. �Mil dies de Govern Autogovern i qualitat democràtica 11 TGV Ports i aeroports Bordeus Tarbes Tolosa Montpeller Bilbao Tolosa Montpeller Perpinyà Perpinyà Girona Saragossa Barcelona Tarragona Palma de Mallorca Aeroports Ports internacionals Lleida Saragossa Tarragona Figueres Girona Barcelona En funcionament València Obres en execució Estudi informatiu Ús oficial del català a les institucions europees i participació de la Generalitat en les decisions de la Unió Europea L’esforç per la presència de la Generalitat i del català a les institucions europees s’ha traduït en dues fites històriques, que han anat paral·leles a la creació de la Delegació del Govern a Brussel·les com a ambaixada davant d’Europa. Des d’octubre de 2005, la llengua catalana ja es pot utilitzar de manera oficial a les institucions de la Unió Europea (UE) gràcies a l’acord subscrit pels ministres d’Afers Exteriors de la UE i, des de juny de 2006, els ciutadans ja es poden adreçar a la Mesa del Parlament Europeu en català i ser contestats en la mateixa llengua. Aquests avenços, assolits per petició del Govern central a demanda del governs autonòmics implicats, representen un pas molt important en el reconeixement del català a Europa. Tot i això, el Govern espera que properament el Parlament Europeu també faci extensiu l’ús del català en els plens d’aquesta institució. A banda del reconeixement de l’ús de la llengua, el desembre de 2004 la Conferència per a Assumptes Relacionats amb les Comunitats Europees (CARCE) va aprovar els acords que permeten la representació directa de les comunitats autònomes en algunes formacions del Consell de la Unió Europea i en els grups de treball del Consell corresponents. Des de llavors, una persona d’un govern autonòmic, en representació del conjunt de les comunitats, s’incorpora a la delegació espanyola a quatre formacions del Consell: Ocupació, Política Social, Sanitat i Consumidors; Agricultura i Pesca; Medi Ambient i Educació i Joventut i Cultura. La Generalitat ja va exercir la representació autonòmica en el Consell de Medi Ambient i Agricultura i Pesca durant la presidència luxemburguesa el primer semestre de 2005. Mapa de l’Euroregió Des d’octubre de 2005, la llengua catalana ja es pot utilitzar de manera oficial a la Unió Europea Impuls a la transferència de competències pendents i a la desconflictivització amb l’Estat El Govern ha impulsat la transferència de competències pendents, que havia quedat aturada durant la passada legislatura. Fins l’actualitat, s’han fet tres reunions plenàries de la Comissió Mixta i s’han aprovat 15 noves transferències de serveis en matèria de justícia, transport marítim, agricultura, ensenyament, patrimoni artístic i ferroviari, com és el cas del canvi de titularitat de la línia Lleida-La Pobla de Segur. El Govern també ha impulsat la solució de conflictes amb l’Estat i en total s’han retirat 14 recursos d’inconstitucionalitat i conflictes positius de competència que havien estat interposats tant per la Generalitat com pel Govern central. També s’ha acordat obrir negociacions per evitar conflictivitat en temes com la Llei d’horaris comercials o la Llei de comunicació audiovisual de Catalunya. S’han celebrat tres reunions plenàries de la Comissió Mixta Estat-Generalitat i s’han aprovat 16 noves transferències �12 Llum verd a la Carta Municipal de Barcelona La Carta Municipal de Barcelona ja ha estat aprovada al Congrés Després de debatre’s durant vint anys, l’Ajuntament de Barcelona ha vist aprovada la llei que li ha de proporcionar més recursos i competències. La proposta ha rebut el suport de la comissió per al seu desplegament, de la qual també en forma part la Generalitat, i ha estat aprovada pel Congrés i el Senat. El Govern destina ja el 0,36% dels tributs propis a la cooperació al desenvolupament, un 105% més que el mandat anterior El Govern continua augmentant els fons destinats a la cooperació al desenvolupament i haurà destinat aquest 2006 al voltant de 60 milions d’euros, xifra que representa el 0,36% dels tributs propis de la Generalitat d’enguany, una xifra molt superior al 0,29% del 2005, i que representa un increment d’un 105% en comparació amb el mandat anterior. El Govern s’ha compromès a incrementar progressivament els recursos econòmics que es destinen a la política de cooperació i de solidaritat internacional fins arribar al 0,7% dels tributs propis en un horitzó proper. Catalunya signa acords amb tres organismes de l’ONU a escala mundial Catalunya és pionera en el camp de la cooperació internacional perquè ha estat el primer govern subestatal a signar un acord estratègic amb la Campanya del Mil·lenni i amb dos altres organismes de Nacions Unides, el Fons de Població i el Fons de Desenvolupament per a la Dona. Fruit d’aquest acord, la Campanya del Mil·lenni de l’ONU, que pretén acabar amb la pobresa, ha estrenat aquest juny l’Oficina dels Objectius del Mil·leni a Barcelona, que serà la primera de les Nacions Unides que s’estableix a la ciutat. Aquesta oficina treballa estretament amb la seu de Nova York per definir l’estratègia mundial que ha de permetre a la Campanya del Mil·lenni comptar, no només amb l’ajut dels estats, sinó també dels ens subestatals. Milers Ajut al desenvolupament de la Generalitat de Catalunya EUR 1986-2006 70.000 60.000 50.000 40.000 30.000 20.000 10.000 Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament Departaments i organismes autònoms de la Generalitat de Catalunya Ajut total executat per la Generalitat de Catalunya 2006 2005 2004 2003 2002 2001 2000 1999 1998 1997 1996 1995 1994 1993 1992 1991 1990 1989 1988 1987 0 1986 La Campanya del Mil·leni de les Nacions Unides ha obert una oficina a Barcelona �Mil dies de Govern Autogovern i qualitat democràtica 13 3 Justícia • En aquesta legislatura es multipliquen per sis les inversions en infraestructures judicials respecte a la legislatura anterior • Més òrgans judicials i més jutges: de 492 òrgans l’any 2003 a 538 l’any 2006 Nou model d’oficina judicial • • El Pla d’equipaments penitenciaris renova la xarxa de presons i l’equilibra territorialment • Una política penitenciària realment centrada en la reinserció social i laboral El funcionament de l’Administració de justícia és un factor clau en la garantia dels drets dels ciutadans i que serveix també de mesura de la qualitat de l’Estat de dret. I la percepció que avui els ciutadans encara tenen sobre el seu funcionament és més aviat negativa. A la Generalitat li correspon ocupar-se del suport material i personal per al funcionament de l’Administració de justícia. En aquest sentit, l’elaboració del Llibre Verd de la Justícia ha permès realitzar un diagnòstic dels problemes i de les mancances del servei públic de la justícia i ha obert un debat implicant els actors socials i econòmics. Una de les primeres recomanacions del llibre duta a terme és l’elaboració d’un document de treball sobre l’assistència jurídica gratuïta a Catalunya, amb l’objectiu de millorar-ne la gestió. Cal tenir en compte que la demanda d’aquest servei s’ha incrementat de manera molt notable durant els darrers anys a causa de canvis socials i legals: judicis ràpids, immigració, justícia juvenil i violència de gènere. En aquest sentit, la Generalitat ha augmentat les contraprestacions econòmiques a advocats i procuradors i s’han reduït els terminis de pagament. Actuacions d’assistència jurídica gratuïta (acumulat anual) Font: Departament de Justícia 350.000 300.000 250.000 200.000 292.665 308.927 247.923 150.000 100.000 50.000 0 2003 2004 2005 La justícia, més a prop del ciutadà Una altra millora impulsada pel Govern en aquest àmbit és la justícia de proximitat. Per preparar el seu desplegament el 2005 es va crear una comissió amb la participació de l’Ajuntament de Barcelona, que s’ocuparà de la infraestructura dels jutjats a la ciutat, i del Departament de Justícia, que s’ocuparà dels aspectes normatius. Els nous jutjats de proximitat tindran competència en matèria de reclamacions civils de quantia menor i desnonaments per manca de pagament, així com en matèria de les faltes contra les persones o contra el patrimoni privat i públic, els furts i les faltes contra l’ordre públic, i altres conductes que atempten contra la convivència. Està previst que aquests jutjats s’implantin com a prova pilot a la ciutat de Barcelona. Nous edificis judicials i una Ciutat de la Justícia integrada al teixit urbà En aquest àmbit s’han fet importants esforços, ja que les infraestructures judicials es trobaven en mal estat de conservació. Per invertir aquesta situació, el Govern ha aprovat el Pla de renovació del parc immobiliari judicial 20042010, que suposa una inversió de 520 milions d’euros durant aquest període. El Pla renovarà els jutjats de 36 partits judicials que donen servei al 87% de la població de Catalunya. A més, s’ha iniciat la construcció de 17 nous edificis El Govern destinarà 520 milions d’euros fins al 2010 per a la renovació dels jutjats de 36 partits judicials que donen servei al 87% de la població de Catalunya �14 El primer semestre del 2007 es lliuraran els primers edificis construïts de la Ciutat de la Justícia judicials. Pel que fa a la Ciutat de la Justícia es va modificar el projecte inicial, millorant la integració dels edificis en la trama urbana, aconseguint usos mixtos i uns volums d’edificació més compatibles amb el disseny urbanístic i el creixement residencial previst a la zona. La revisió del projecte ha significat la disminució del cost de la inversió inicial en uns 36 milions d’euros. La Ciutat de la Justícia de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat comprèn la construcció de més de 232.368 m2 i l’import que s’hi ha destinat és de 252 milions d’euros. El primer semestre de 2007 es lliuraran els primers edificis construïts de la Ciutat de la Justícia. El primer edifici que entrarà en funcionament serà el destinat a l’Institut de Medicina Legal de Catalunya i en segon lloc ho farà el que allotjarà els jutjats de l’Hospitalet. Pla d’inversions en edificis judicials 2004-2010 Font: Departament de Justícia Nous edificis judicials Actuacions Superfície m2 Inversió € 26 221.186 209.398.923 Ciutat de la Justícia Actuacions Superfície m2 Inversió € 1 232.368 220.000.000 Ampliacions i rehabilitacions edificis judicials Actuacions Superfície m2 Inversió € 12 93.811 55.472.086 Total Actuacions Superfície m2 Inversió € Ciutat de la Justícia 39 547.365 Nous edificis judicials Ampliació i rehabilitació d’edificis judicials 484.871.009 Més òrgans judicials, més jutges i més especialització per a una justícia més àgil Catalunya deixarà de situar-se a la cua del rànquing de la UE en la ràtio de jutges per habitants Diverses actuacions han volgut atacar un altre problema de l’Administració de justícia: el nombre de jutges, fiscals i secretaris és insuficient per cobrir les necessitats de Catalunya. Amb 9,1 jutges per cada 100.000 habitants, Catalunya se situa per sota de la mitjana espanyola i a la cua del rànquing UE-12. Països com Alemanya compten amb 25,3 jutges per cada 100.000 habitants. A nivell de la UE tan sols Dinamarca, el Regne Unit i Irlanda tenen un percentatge més baix que el corresponent a Catalunya. En aquest sentit, al llarg de la legislatura, s’han creat 46 nous òrgans judicials en el període 2004-2006, entre ells els nous jutjats de violència contra la dona i els jutjats especialitzats en matèria mercantil. A més, s’han cobert més de 800 noves places per dotar adequadament els nous òrgans judicials creats i s’ha intensificat la formació que rep el personal de l’Administració de justícia. �Mil dies de Govern Autogovern i qualitat democràtica 15 Renovació completa del parc informàtic de l’Administració de justícia La modernització, que ha de permetre ser més eficient en l’atenció al públic, passa per una renovació completa del parc informàtic de l’Administració de justícia. Així, s’han actualitzat els equipaments informàtics als jutjats, fiscalies i registres civils i s’ha completat l’aplicació del programa IUSCAT, destinat a impulsar la renovació de sistemes d’informació per millorar la qualitat del servei, l’eficàcia en la tramitació i oferir les màximes garanties de seguretat jurídica. S’hi han destinat 18 milions d’euros en una operació de rènting per renovar i ampliar el parc informàtic del Departament de Justícia i s’han incorporat 8.000 ordinadors. Així mateix, s’ha posat en marxa una intranet específica que dóna servei a tot el personal dels jutjats i de fiscalia. Ampliació i renovació de la xarxa de centres penitenciaris, amb 11 centres i 6.500 places de nova construcció La política penitenciària al llarg de la legislatura ha vingut marcada per dos elements clau: uns equipaments penitenciaris heretats insuficients i obsolets (la darrera construcció d’un centre penitenciari a Catalunya datava de l’any 1991), i per un fort i sostingut creixement de la població reclusa, d’uns 500 interns més cada any. Per fer front a aquesta situació, el Govern ha elaborat el Pla d’equipaments penitenciaris 2004-2010, amb una inversió prevista total de 740 milions d’euros. Aquest Pla suposa la creació de 6.500 noves places que permetran atendre adequadament l’augment de la població reclusa i tancar les presons obsoletes, entre elles les tres de la ciutat de Barcelona. En diàleg amb els ajuntaments, el Govern ha definit una xarxa d’equipaments penitenciaris adequadament distribuïda en el territori. Així, es construiran 11 nous centres penitenciaris que s’afegiran al CP Brians II i al CP Joves Quatre Camins, en plena fase de construcció. Les primeres infraestructures començaran a funcionar ja a partir del segon semestre de 2007, i s’ha previst que s’hi incorporin progressivament 1.500 funcionaris nous. El Pla d’equipaments penitenciaris solucionarà el dèficit de places a les presons catalanes després de molts anys sense noves construccions La política penitenciària i la justícia juvenil La rehabilitació i la reinserció social i laboral de les persones sotmeses a mesures d’execució penal són els objectius fonamentals del sistema penitenciari i de justícia juvenil dut a terme pel Govern. Per aquest motiu, s’ha elaborat un reglament que enforteix la direcció dels centres i garanteix l’orientació del sistema penitenciari a la reinserció. En aquest sentit, la formació i el treball productiu permeten als interns desenvolupar hàbits i habilitats per valer-se per si mateixos en el seu retorn a la societat. Així, s’ha reformat i potenciat l’empresa pública CIRE –Centre d’Iniciatives per a la Reinserció– com a instrument principal d’aquesta tasca. Això ha permès ampliar les oportunitats de treball productiu per als interns, mitjançant convenis amb organismes públics, empreses i entitats. Actualment, les persones ocupades constitueixen el 35% dels interns amb possibilitats de treballar. En l’àmbit de la justícia juvenil, el Govern ha hagut de fer front a un augment del 43% en el nombre de menors i joves infractors, que s’havia produït entre el 2000 i el 2003. Per donar-hi resposta, s’ha incrementat fins a 272 el nombre de places d’internament en centres educatius i també s’ha reforçat la plantilla de professionals. D’altra banda, el Departament de Justícia ha endegat un pla pilot de prevenció de la delinqüència juvenil conjuntament amb les administracions locals. A més, s’ha arribat a un acord amb la Federació i l’Associació de Municipis per potenciar les prestacions de la comunitat aplicades als joves infractors. S’han augmentat les places de justícia juvenil i s’ha elaborat el Pla director de justícia juvenil 2004-2007 per tal de donar una orientació estratègica a l’actuació en aquesta matèria �16 Programes de tractament individualitzat, formació i inserció laboral d’interns de centres penitenciaris Mitjanes dels primers semestres Font: Departament de Justícia 2004 7.000 2003 6.000 5.000 5.678,65 4.000 Programes 6.714,835 Programes 2005 7.129,5 Programes 3.000 2.000 1.000 0 Impuls del Dret civil català i reforma de les professions titulades La reforma del Codi Civil català ha quedat enllestida en més del 80% El Govern ha reformat i actualitzat la legislació catalana i ha fet un pas endavant en el procés de codificació del Dret civil català. En aquest sentit, el Parlament ha aprovat un Projecte de llei de les professions titulades i col·legis professionals que s’ajusta a les necessitats laborals i professionals actuals. Pel que fa al Dret civil català, la Cambra catalana ha aprovat per unanimitat el Projecte de llei del Llibre V del Codi Civil de Catalunya, regulació que millora, en molts aspectes, l’establerta pel Codi Civil espanyol i per la Llei de propietat horitzontal. Mentrestant, el Govern ha donat llum verd als Llibres II, III i IV. D’aquesta manera, la reforma del Codi Civil queda enllestida en més del 80%. En l’àmbit de família, el Parlament ha aprovat les lleis que faciliten l’adopció per part de parelles homosexuals. Es creen nou centres educatius dins les presons com a aposta per a la reinserció social i laboral Nou centres penitenciaris de Catalunya disposaran d’un centre de formació per a adults, que impartirà formació bàsica i prepararà els interns per a proves d’accés. Els equipaments, totalment reconeguts com a unitats docents, s’ubicaran al Centre Penitenciari d’Homes de Barcelona, Dones de Barcelona, Joves de Barcelona, Ponent, Tarragona, Can Brians, Figueres, Girona i Quatre Camins. �Mil dies de Govern 17 �18 �Mil dies de Govern 19 II. Impuls de l’economia 4 Política econòmica i internacionalització • L’economia catalana mostra els millors resultats dels darrers sis anys • El Govern ha sanejat i racionalitzat els seus pressupostos: menys dèficit en cada pressupost i menys deute global • Els comptes de la Generalitat han incrementat la despesa social i han augmentat la inversió, sense augmentar la pressió fiscal sobre els ciutadans • L’Acord estratègic entre el Govern, les organitzacions empresarials i els sindicats és l’aposta més important dels darrers 30 anys per millorar la competitivitat de l’economia catalana • S’ha impulsat l’obra social de les caixes L’economia catalana ha començat l’any amb un fort impuls i ha reprès el lideratge de l’economia espanyola. Durant el primer trimestre del 2006, s’ha consolidat l’etapa expansiva iniciada a finals del 2003, amb un creixement del 3,6%, 2 dècimes superior al registrat l’últim trimestre del 2005 i el més alt des del tercer trimestre del 2000. Per primera vegada des de fa set trimestres el creixement de l’economia catalana ha estat superior a la mitjana espanyola. Aquesta acceleració de l’activitat econòmica s’explica per la millora del sector industrial (1,5%), que surt de l’estancament dels darrers anys, mentre els serveis moderen la seva expansió (4,1%) i la construcció es manté (5,8%). Finalment, la lleugera recuperació que ha experimentat la zona euro ha contribuït notablement al bon comportament de l’economia catalana per la millora registrada per les exportacions. A més, Catalunya és una de les comunitats autònomes que crea més llocs de treball: n’ha creat 48.100 de nous durant el segon trimestre del 2006. La taxa d’ocupació catalana se situa al 71,5%, per damunt de la registrada a la zona euro. D’aquesta manera es compleixen amb quatre anys d’antelació els objectius d’ocupació fixats per l’Agenda de Lisboa per al 2010 (70%). La taxa d’atur s’ha reduït fins al 6,5%, dos punts per sota de la mitjana espanyola (8,5%) i inferior també a la mitjana de la Unió Europea (7,9%). % Comparativa creixement economia catalana Font: Departament d’Economia i Finances 4 3,5 Espanya 3 2,5 Catalunya 2 1,5 1 Zona Euro 0,5 0 2001 2002 2003 2004 2005 Durant el primer trimestre de 2006 l’economia catalana ha consolidat l’etapa expansiva iniciada a finals de 2003 �20 Pressupost de la Generalitat: més despesa social, més inversió i millora de la gestió Les polítiques socials representen el 50% de la despesa en els pressupostos del 2006 El Govern ha fet de la despesa social un dels seus eixos principals. Així, el 2006, un 56,9% dels recursos es destinen a les polítiques socials: salut, educació, justícia i serveis als ciutadans. També es fa una especial atenció a la millora de les condicions de competitivitat de l’economia catalana, a l’equilibri territorial i a la sostenibilitat. En aquest sentit, cal destacar que aquest increment de la despesa destinada a polítiques socials s’ha produït al llarg de tota la legislatura; així, en els pressupostos de 2004 i 2005, els capítols destinats a polítiques socials han augmentat en un 16% i un 29% respecte al pressupost de 2003. I en el pressupost del 2006 representen un 55,64% del total. L’esforç inversor és un dels pilars fonamentals dels comptes públics. La inversió prevista per l’any 2006 es de 5.780 milions d’euros. L’increment en relació a l’any 2004 es del 84,2%. Aquest salt inversor sense precedents s’evidencia en les xifres d’inversió per habitant, passant de 365 euros el 2003 a 691 euros el 2006. El menor recurs a l’endeutament per al finançament de la inversió és una altra de les característiques remarcables de la gestió dels comptes públics, amb una reducció del creixement de l’endeutament net de l’exercici del 8,4% el 2006. D’altra banda, la voluntat del Govern d’incrementar la transparència i l’eficàcia en la seva gestió té un reflex important en el procés d’elaboració del pressupost. L’estructuració en programes i l’orientació a objectius i resultats així com la inclusió de noves entitats que fins ara no formaven part dels pressupostos fa que el procés dels comptes públics sigui més transparent, eficaç i eficient. Pressupost consolidat de la Generalitat de Catalunya Font: Pla de Govern, Generalitat de Catalunya 2004 2005 2006 22.471 M€ 26.501 M€ 29.689,5 M€ Pressupost 2006 - Despeses del sector públic (M€) Àrees de despesa Font: Departament d’Economia i Finances Import Funcionament de les institucions i Administració general % 2.037,3 6,9 16.896,6 56,9 Serveis i béns públics de caràcter econòmic (infraestructures, R+D+i, medi ambient, territori...) 5.294,3 17,8 Foment i regulació dels sectors productius 1.447,7 4,9 Suport financer als ens locals 2.798,5 9,4 Altres (fons de contingència i deute públic) 1.215,2 4,1 29.689,5 100,0 Béns i serveis públics de caràcter social i protecció i promoció social Total (M€) Important disminució del dèficit El dèficit públic s’haurà reduït un 50% en tan sols tres anys A l’inici del seu mandat, el Govern va encarregar a un grup d’experts independents un informe econòmic i financer per conèixer l’estat de les finances de la Generalitat. Segons aquest estudi, l’any 2003 es va tancar amb un dèficit de 1.264 milions d’euros. La preparació i l’aplicació escrupulosa del Pla de sanejament pressupostari ha permès la reducció del dèficit i el resultat negatiu, que ha estat de 250 milions d’euros, xifra que millora en més de 1.000 milions el resultat de l’any 2003. El Pla preveu l’equilibri pressupostari el 2008. �Mil dies de Govern Impuls de l’economia 21 L’endeutament net del 2006 serà de 933 milions d’euros, davant els 2.604 del 2003, de manera que el volum total del deute sobre el PIB català ha passat de representar un 11,82% el 2003 a l’11,78% actual. Aquest procés de reestructuració també ha permès reduir l’ús d’instruments financers atípics, més costosos per a l’Administració i menys transparents que els mecanismes tradicionals d’endeutament. L’estalvi corrent s’ha triplicat en tres anys, passant de 514 milions el 2003 a 1.462,3 el 2005; la previsió per al 2006 és de 1.762,5. Reducció del dèficit Font: Departament d’Economia i Finances Dèficit (SEC 95) 2003 (liq) 2004 (liq) 2005 (pr) 2006 (es) -1.264 -821 -650 -525 Elaboració d’un pla de mesures contra la inflació a Catalunya El Pla contra la inflació inclou 39 mesures per corregir el diferencial d’inflació que Catalunya registra tant amb Espanya com amb la zona euro. Aquestes mesures s’orienten a la millora de la competitivitat i la productivitat de la nostra economia, a la millora de la racionalització i eficiència de l’administració pública, a la millora del funcionament de certs mercats, així com a l’adopció d’actuacions concretes en diversos àmbits: defensa dels consumidors i usuaris, mercats de productes, formació, sanitat, transport i logística, habitatge, energia i mesures en relació a l’elaboració de l’instrumental estadístic. Millora del finançament de la sanitat En el marc de l’impuls de la millora del finançament, el Govern va obrir el debat que va portar a un acord estatal per millorar el finançament de la despesa sanitària que ha beneficiat totes les comunitats autònomes i que va ser adoptat a la Conferència de Presidents del mes de setembre. Gràcies a aquest acord, Catalunya rebrà, el 2006, 646 milions d’euros addicionals per al finançament de la despesa sanitària. Acord estratègic amb les organitzacions empresarials i els sindicats per millorar la competitivitat de l’economia catalana L’estratègia més ambiciosa per al canvi econòmic que Catalunya ha emprès en els darrers 30 anys, per tal de seguir potenciant el creixement de l’economia, és la signatura, juntament amb organitzacions sindicals i empresarials, de l’Acord estratègic per la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana. Les 86 mesures de l’acord actuen en àmbits fonamentals per a la millora de la competitivitat com l’R+D+i, la formació, les infraestructures i el finançament de les empreses, així com en el foment de la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la cohesió social. En aquests moments s’ha complert el 66% de les previsions del pacte: 43 de les mesures es poden donar per assolides i enguany se n’acabaran d’implementar 14 més. El pressupost estimat inicialment fins a finals de legislatura era de 3.000 milions d’euros, tot i que les eleccions anticipades fan variar aquesta previsió. De moment, l’any 2005 ja se n’hi van destinar 1.020 i el 2006 se n’hi destinen 1.590 milions. En concret, des de l’entrada en vigor de l’Acord estratègic s’han dut a terme un seguit de mesures. Des del 2003 s’ha incrementat el pressupost de Ja s’han complert el 66% de les previsions de l’Acord estratègic i s’hi han invertit més de 2.600 milions d’euros �22 la Direcció General de Recerca en un 72%, dins del capítol dedicat a R+D+i. També s’han realitzat 38 actuacions d’accés sostenible que afecten 64 municipis i 118 polígons industrials, en el capítol de les infraestructures de transport i mobilitat. En el camp de la internacionalització, ja s’ha creat un centre de promoció de negocis a Xangai i s’han implantat plataformes empresarials a París, Varsòvia, Budapest i Praga, així com nous centres de promoció turística a Frankfurt, Milà i Beijing. I, finalment, dins de l’àmbit de les relacions laborals i de la cohesió social s’han dut a terme mesures com la creació de l’Indicador de Rendes de Suficiència de Catalunya (IRSC) i s’han constituït la Comissió per l’estudi de la conciliació de la vida personal, familiar i laboral i la Comissió per a la millora de la gestió de la incapacitat temporal. L’activitat exportadora ha assolit la millor xifra dels darrers cinc anys Les exportacions catalanes han augmentat un 9% en el primer trimestre del 2006 i un 13% fins l’abril Les empreses exportadores catalanes han assolit el millor nivell d’activitat exportadora des de 2001. El clima exportador de Catalunya, corresponent al primer trimestre de 2006, presenta un saldo positiu del 38,7%. Aquest saldo està motivat pel fet que el 54% dels exportadors catalans van presentar una activitat exportadora a l’alça i només el 15,3% han registrat un nivell a la baixa. Aquesta dada és la més positiva dels darrers cinc anys i clarament superior a la segona millor xifra corresponent al segon trimestre del 2004, un 21% de saldo positiu. D’altra banda, la cartera actual de comandes presenta una dada especialment bona: 40,8 punts, la millor xifra del darrer lustre, mentre que les expectatives per als propers dotze mesos presenten un saldo positiu superior a l’actual (43 punts). Exportacions de productes industrials (variació interanual en %) Font: Idescat 30 25 17,8% 20 15 10 5 0 -5 -10 2001 2002 2003 2004 2005 2006 Comerç de béns amb l’estranger (variació interanual, mitjana mòbil 12 mesos) Font: Idescat i Agència Estatal de l’Administració Tributària 20 Exportacions 15 Importacions 10 5 0 -5 M 02 J S D M 03 J S D M 04 J S D M 05 J S D M 06 �Mil dies de Govern Impuls de l’economia 23 Pla per a la internacionalització de l’empresa catalana 2005-2008 Com a conseqüència de l’Acord estratègic, a començaments de l’any passat es va aprovar el Pla per a la internacionalització de l’empresa catalana 20052008, del Consorci de Promoció Comercial de Catalunya (COPCA). Entre els objectius del pla hi ha aconseguir un flux d’inversió directa a l’estranger de 25.000 milions d’euros anuals, incrementar un 35% les exportacions, augmentar fins a 15.000 el nombre d’empreses exportadores regulars, organitzar sectorialment les polítiques d’internacionalització de les empreses i incrementar el pes de les exportacions dels serveis fins a un 15% del total. En conseqüència, el COPCA ha dut a terme accions adreçades a la internacionalització de les empreses i ha intensificat el desplegament de la seva xarxa de plataformes empresarials, promoció i assessorament per a la participació d’empreses catalanes en licitacions internacionals i formació d’especialistes en comerç exterior i internacionalització de l’empresa. Els programes d’iniciació a l’exportació del COPCA han contribuït a incrementar, de mitjana, prop d’un 45% les vendes a l’exterior. L’any 2004 es va acordar la creació de la Xarxa d’Agències per a la Internacionalització. I, en el decurs de 2005, es van concretar els entorns empresarials participatius de l’Anella Internacional amb un pressupost de partida de 600.000 euros, una plataforma de gestió i fòrum de debat que mitjançant la tecnologia web, esdevindrà un punt de trobada i element dinamitzador. S’ha fet la convocatòria per a la concessió d’ajuts per al foment de la internacionalització de l’economia catalana amb una quantitat màxima de 15,6 milions d’euros el 2005 i 14,9 milions d’euros el 2006. Els programes d’iniciació a l’exportació del COPCA han contribuït a incrementar prop d’un 45% les vendes a l’exterior Creació de l’Observatori de Mercats Exteriors Aquest observatori, creat el passat novembre, serà una eina de seguiment de tendències sectorials, de mercat i tecnològiques per conèixer millor la realitat i l’evolució de l’entorn. Analitzarà les tendències amb l’ajuda d’indicadors d’interpretació immediata que facilitin l’adopció de decisions. Rebaixa de l’impost sobre successions i donacions El Govern ha aprovat el Projecte de llei de regulació de l’impost sobre successions i donacions, que suposa una reducció del 30% de la pressió sobre els béns no bonificats. Amb les modificacions proposades pel Govern, un 80% dels ciutadans en quedarà exempt i la pressió fiscal mitjana es reduirà un 24% per a tots els contribuents. Es millora el tractament fiscal per als familiars directes, especialment els cònjuges, al mateix temps que es suavitzen els tipus impositius per als familiars llunyans i no parents. Preparació de la reforma de l’Administració Tributària de Catalunya i nou portal e-tributs El Departament d’Economia i Finances ha posat en marxa el programa per a la reforma de l’Administració Tributària de Catalunya, que proposa un nou model de gestió tributària. En destaca la creació de la futura Agència Tributària de Catalunya, prevista en el nou Estatut. Igualment, en la línia de facilitar al ciutadà la seva relació amb l’administració, s’ha posat en funcionament el portal e-tributs, per poder realitzar telemàticament els tràmits més habituals relatius als impostos gestionats per la Generalitat. El 80% dels afectats per l’impost sobre successions i donacions quedarà exempt de pagar-lo �24 Nou impuls de l’Institut Català de Finances El Pla estratègic de l’ICF el converteix en un instrument al servei del creixement i la competitivitat de les empreses catalanes El Govern ha dissenyat un Pla estratègic per a l’Institut Català de Finances (ICF) per tal de convertir-lo en el veritable instrument financer de la Generalitat al servei del creixement i la competitivitat de les empreses catalanes. L’any 2004 es va iniciar el sanejament patrimonial de l’entitat que ha de culminar l’any 2007. Durant aquest temps, és previst un augment considerable de la capitalització de l’Institut, així com una reducció important de la ràtio de morositat, passant del 4,5% el 2004 a un 2,9% el 2007, data en què el volum d’actius gestionats per l’ICF serà d’uns 3.000 milions d’euros. Les actuacions més destacades de l’Institut en aquests dos anys i mig han estat la posada en marxa de nous instruments per millorar l’accés al finançament de les pimes catalanes –com ara l’ICFcrèdit, els préstecs participatius o els fons de titulització d’actius–, la participació en diversos préstecs sindicats que han permès portar a terme operacions estratègiques per al nostre món empresarial, la línia d’avals destinada a ajudar els joves a emancipar-se, l’estructuració del Pla financer de Fira 2000, el finançament dels trens de la L9 del metro de Barcelona i la creació d’ICF Equipaments per al finançament de la construcció i manteniment d’equipaments públics. També cal remarcar l’obertura de noves línies de crèdit específiques per finançar els ajuntaments que participin en la construcció d’equipaments esportius, per finançar les matrícules universitàries o per a les empreses del sector audiovisual, entre d’altres. Millor coordinació entre el Govern i l’acció social de les caixes i reforma de la Llei de caixes La nova Llei de caixes introdueix canvis normatius per adaptar i modernitzar el model català de caixes d’estalvi Al llarg de la legislatura, la col·laboració entre la Generalitat i les caixes d’estalvi s’ha reforçat. El Govern entén que es tracta d’institucions clau per al desenvolupament econòmic i social del país i, per això, el mes de març de 2005 la Generalitat i la Federació Catalana de Caixes d’Estalvi van crear una comissió mixta paritària per analitzar i posar en marxa propostes en tres àmbits: la col·laboració i participació de les caixes d’estalvi en infraestructures estratègiques, la millora i reforçament dels òrgans de govern de les caixes i l’acció de l’obra social com a complementació a les polítiques socials públiques. Referent als òrgans de govern de les caixes, la reforma de la Llei de caixes introdueix retocs a l’actual normativa per preservar i modernitzar el model català de caixes d’estalvis. Finalment, pel que fa a l’increment de l’obra social, les caixes han incrementat els recursos de les seves polítiques socials en un 58% entre 2003 i 2006, passant de 269 a 426 milions d’euros. Promoció de projectes d’interès general En el terreny financer, cal esmentar tant la creació del Fons Europeu per a la Mediterrània i el Fons de Capital Risc per invertir als països del Magrib, com la creació de la primera borsa de drets d’emissió de CO2 de l’Estat, la SENDECO2. Racionalització de la gestió del patrimoni de la Generalitat Des del Departament d’Economia i Finances, s’ha iniciat un procés de racionalització de la gestió del patrimoni immobiliari de la Generalitat. Aquest procés té dos objectius principals: corregir la dispersió de les seus dels serveis de l’Administració catalana i aconseguir un estalvi econòmic i una major eficiència. Les actuacions s’estan duent a terme tant en els serveis ubicats a Barcelona com a d’altres ciutats. �Mil dies de Govern Impuls de l’economia 25 5 Política industrial • Foment de la innovació i la competitivitat de les indústries catalanes • Increment dels centres de recerca i innovació industrial • Impuls a la transformació del sector tèxtil amb 10,5 milions d’euros d’inversió al sector El Govern ha dissenyat una política industrial per transformar el model productiu que ha permès el desenvolupament econòmic de Catalunya des de la seva incorporació a la Unió Europea. Després de 20 anys d’aquest model, les condicions d’internacionalització dels mercats ja no ens permeten ser competitius en els termes en què ho havíem estat fins ara, en base als costos laborals directes. Aquesta transformació del model productiu s’ha fonamentat en un instrument principal, l’Acord estratègic per la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana, que ja hem esmentat a l’apartat anterior. A banda d’això, una des les actuacions a tenir en compte ha estat la dirigida al sector tèxtil pel pes que té el sector a Catalunya i l’impacte de la liberalització del mercat internacional que el tèxtil ha afrontat des de l’1 de gener de 2005. El Pla tèxtil 2005 va destinar 10,5 milions d’euros al sector per tal d’impulsar la seva transformació i el 2004 el Govern ja havia impulsat ajuts al sector tèxtil per valor de dos milions d’euros. La inversió industrial a Catalunya es recupera al llarg dels anys 2004 i 2005 amb creixements superiors al 5% anual Foment de la innovació i de la transferència tecnològica El Govern considera que la innovació és un dels principals instruments per a la millora de la competitivitat i la productivitat de les empreses i, per això, ha augmentat exponencialment la dotació econòmica per al finançament de projectes d’R+D+i (recerca, desenvolupament i innovació): les ajudes a la innovació sumen més de 100 milions d’euros entre l’any 2004 i 2006. Precisament, la nova Llei del Centre d’Innovació i Desenvolupament Empresarial (CIDEM), aprovada el novembre de 2005, té per objectiu afrontar els nous reptes de la política industrial com ara facilitar la innovació, la transferència i difusió de tecnologia, el desenvolupament empresarial i la internacionalització del teixit empresarial català. La llei recull l’obligació de respectar el criteri de paritat, integra l’Agència Catalana d’Inversions (ACI) dins l’estructura del CIDEM i crea un òrgan de govern amb la presència de les organitzacions empresarials i sindicals. A més a més, el Govern ha impulsat la signatura de dos convenis de collaboració entre el CIDEM i el Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç per millorar el nivell tecnològic i la competitivitat de les pimes catalanes. El primer té com a objectiu promoure la implantació d’una infraestructura de Punts d’Assessorament i Inici de Tramitació que, entre d’altres serveis de suport, permetrà als emprenedors fer els tràmits per posar en marxa una empresa en menys de 72 hores. El segon conveni promou la innovació integral en l’àmbit tecnològic i el desenvolupament de serveis o eines especialitzades, com la utilització de préstecs participatius per a la posada en marxa de noves empreses. També s’han signat els acords per a la creació dels següents centres tecnològics: el de l’Aeronàutica i l’Espai a Viladecans, el de Tecnologies de la Les ajudes a la recerca, desenvolupament i innovació sumen més de 100 milions �26 Nutrició i la Salut a Reus, el de Tecnologies Agroalimentàries a Lleida, el de la Logística al Prat de Llobregat, el de Noves Tecnologies i Processos de l’Alimentació (CENTA) a Girona, el dels mèdia a Barcelona i el de Difusió Tecnològica del Moble a la Sénia. La Xarxa de Centres Tecnològics estarà formada, a finals de la legislatura, per una desena de centres a tot Catalunya. Un registre de centres permetrà l’ordenació del sistema català de transferència de tecnologia perquè identificarà les entitats que componen l’oferta científica i tecnològica. Nou Observatori de Prospectiva Industrial A partir de la creació de l’Observatori de Prospectiva Industrial, instrument per impulsar la transformació industrial a partir de la detecció de problemes i de la realització d’estudis, s’han elaborat 38 estudis sobre els sistemes productius locals que han servit de base per a l’elaboració dels plans abans citats. Creació de l’Agència Catalana d’Inversions per atreure inversors L’Agència Catalana d’Inversions ha gestionat, fins ara, 138 projectes i n’ha implementat 32 d’inversió empresarial, amb una inversió global de 158 milions d’euros, la creació de 1.509 nous llocs de treball i el manteniment de 2.124 més El Govern ha creat l’Agència Catalana d’Inversions (ACI), que neix amb la finalitat d’actuar com a punt d’interlocució entre l’empresa i l’Administració, en l’àmbit de les inversions i la reorganització empresarial a Catalunya, tot impulsant la creació de llocs de treball estables i de qualitat a través del suport a la inversió empresarial. L’Agència té la missió de fomentar les inversions empresarials, nacionals o estrangeres, que siguin sòlides econòmicament i tecnològica. Algunes de les empreses establertes a Catalunya i amb les quals ha collaborat l’Agència són Kao Corporation, Total Petrochemichals, Sanofi Aventis, Kawasaki, Lanxess, Dow Chemical, Computer Associates o Atento. Innovació empresarial Els plans d’innovació del Bages, d’Osona i de Terrassa s’han fet en base al nou model de dinamització de sistemes productius locals Per poder abordar el teixit industrial de forma més especialitzada, i degut a la seva heterogeneïtat i especificitats pròpies de cada realitat present al territori, s’ha donat un pas endavant en la segmentació dels sectors productius per delimitar àrees més petites d’actuació denominades “sistemes productius locals”. A partir del disseny del nou model de dinamització de sistemes productius locals i de generació de plans d’innovació territorial s’han elaborat diversos projectes: el Pla d’innovació del Bages, el Pla d’innovació d’Osona i el Pla d’innovació de Terrassa. Finalment, per donar el suport necessari a les empreses que comencen s’ha creat el Programa Créixer, que ha permès fer un diagnòstic empresarial de les diferents àrees funcionals de l’empresa i fer recomanacions i proposar línies de futur. S’han realitzat 784 diagnòstics al llarg d’aquest període i s’han portat a terme 25 tallers de formació amb 260 empreses participants. Recuperació de la indústria catalana Els principals indicadors industrials –clima industrial, inversió industrial, índex de producció industrial, producte interior brut, ocupació i exportacions i vendes– corresponents al primer trimestre de 2006 confirmen la recuperació de la indústria catalana, a la qual ha contribuït la política industrial del Govern. �Mil dies de Govern Impuls de l’economia La inversió estrangera a Catalunya ha estat excepcional. La inversió directa va arribar als 2.567 milions d’euros durant l’any 2005, prop d’un 17% del total de la rebuda per Espanya. La inversió industrial va suposar un 64,5% d’aquesta inversió global amb un diferencial de Catalunya respecte a Espanya d’un 46,3%. Aquestes dades donen unes taxes de variació en la inversió, respecte al 2004, del 33,6% en la inversió estrangera global i del 112,6% en la inversió industrial. Pel que fa a la confiança en la indústria catalana, mesurada per l’indicador de clima industrial, és la més alta des de l’estiu de 2003. També cal destacar que les carteres de comandes són les més altes dels darrers cinc anys i que el grau d’utilització de la capacitat productiva del segon trimestre del 2006 és el més alt dels darrers dos anys. El PIB industrial, principal indicador de conjuntura industrial, també ha millorat. Durant el primer trimestre de 2006 ha experimentat un creixement interanual de l’1,5%, cosa que suposa la xifra més alta des del tercer trimestre del 2001. Aquesta millora de la situació industrial es fonamenta també en altres indicadors, com són l’índex de producció industrial, amb un increment interanual d’un 7,6% durant el primer semestre de 2006; la inversió industrial, amb un creixement del 5,3% al 2005; les exportacions, amb un 17,6% durant el primer semestre d’enguany; les vendes, amb una previsió de creixement per al 2006 d’un 6,4%, i, finalment, l’ocupació industrial, que ha augmentat un 3,5% durant el primer trimestre de 2006. Una llei per regular la seguretat industrial Per tal de regular els criteris i instruments en matèria de seguretat industrial a tot Catalunya, el Govern ha aprovat el projecte de Llei de seguretat industrial. El text preveu la creació de l’Agència Catalana de Seguretat Industrial com a autoritat que exerceixi les competències de la Generalitat en aquesta matèria. La llei, que preveu augmentar la competitivitat en aquest sector, també regula aspectes relacionats amb la seguretat d’equipaments industrials. 27 La inversió directa estrangera a Catalunya va arribar als 2.567 milions durant el 2005, un 17% del total rebut a Espanya �28 6 Ocupació. Lluita contra l’atur i la precarietat laboral • La taxa d’ocupació se situa al 71,5% i assoleix els objectius europeus del 2010 • La taxa d’atur se situa dos punts per sota de la mitjana espanyola • S’ha reduït la sinistralitat laboral respecte l’any 2003, malgrat un cert repunt l’any 2006 • El Govern ha fomentat la formació professional, amb la col·laboració dels empresaris i els sindicats Taxa d’atur estimada Font: Enquesta de població activa (EPA) i Enquesta de les forces de treball (EFT) 12.0 11.5 11,6% 10.5 CAT 11,3% 11.0 ESP UE 9,6% 10.0 10,3% 9.5 9,33% 7,6% 9 9% 8.5 9,1% 8,53% 9% 8 7,5 7,12% 7 7% 6,47% 6.5 juliol 2006 gener 2006 juliol 2005 gener 2005 juliol 2004 gener 2004 juliol 2003 gener 2003 6 juliol 2002 S’han assolit els objectius fixats per la Unió Europea per al 2010 en taxes d’ocupació, tant per al conjunt de la població com per a les dones El nivell d’ocupació de Catalunya assoleix ja ara l’objectiu europeu per a 2010. En aquests moments, Catalunya, que té una taxa d’ocupació del 71,5%, és la comunitat autònoma on hi ha més persones ocupades, en concret 3.413.900 treballadors i treballadores, un nivell lleugerament superior a l’objectiu fixat per a tota la Unió Europea per a 2010, d’aquí a quatre anys (70%). Aquest nivell representa que 7 de cada 10 persones que tenen edat de treballar, entre els 16 i els 64 anys, estan ocupades. En el cas de les dones, la taxa és d’un 61,4%, que també és l’objectiu europeu per a 2010 (60%). El nivell d’atur és el més baix en un segon trimestre des de 1980 i la taxa se situa en un 6,5%, per sota de l’espanyola i l’europea. Des de finals del 2003 s’han creat a Catalunya 352.800 llocs de treball, que representen una mitjana de més de 410 nous ocupats per dia. Pel que fa a les dones, el creixement ha estat de 193.600 llocs de treball, un increment superior al 15% en poc més de dos anys. Les dones ocupen el 55% dels llocs de treball creats. La taxa de temporalitat, que a Catalunya és actualment del 26,8%, està gairebé tretze punts per damunt de la mitjana europea (14%), però més de set punts per sota de la taxa espanyola (34%). �Mil dies de Govern Impuls de l’economia 29 La plena ocupació, objectiu estratègic Arribar a nivell de plena ocupació efectiva és un objectiu difícil d’assolir però que s’ha de perseguir sempre i els resultats actuals de l’ocupació catalana són molt positius en aquesta direcció. El Pla general d’ocupació insisteix en el creixement quantitatiu, però situà el repte de la qualitat com a primera prioritat. Augmenta l’ocupació i la contractació indefinida El número d’afiliats a la Seguretat Social ha augmentat el mes de juliol en 103.208 persones respecte al any anterior, cosa que suposa un 3,17% interanual. Les contractacions indefinides també han experimentat una evolució positiva, ja que s’han incrementat un 23,4% durant els set primers mesos de l’any, davant del 7% registrat per les contractacions temporals durant aquest mateix període. Les contractacions indefinides augmenten prop d’un 24% Actualment, 794.000 persones treballen a la indústria El creixement de l’ocupació al sector industrial es manifesta en la creació de 19.500 nous llocs de treball en el darrer any. Aquesta dada reflecteix l’estabilitat de l’ocupació industrial malgrat els processos d’ajust i deslocalitzacions d’activitat industrial cap a altres països amb condicions laborals més desfavorables i costos salarials inferiors. La indústria també veu com creix l’ocupació tot i estar immersa en un context d’ajust estructural Un nou model de Servei d’Ocupació de Catalunya Ja s’han aprovat les Bases per a un nou model de gestió i descentralització de les polítiques actives d’ocupació, que serà l’instrument fonamental per a una atenció més personalitzada al ciutadà. També s’ha posat en marxa la nova pàgina web del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) amb l’objectiu que sigui l’oficina virtual de treball de la Generalitat, amb blocs d’informació específics segons els destinataris (persones, empreses i territoris). Per tal d’assolir la plena ocupació, des del SOC s’ha dissenyat el Pla integral de polítiques actives d’ocupació de Catalunya, amb una inversió de més de 150 milions. D’aquesta inversió es pot destacar la constitució dels primers consorcis de gestió i desenvolupament de polítiques actives d’ocupació a la ciutat de l’Hospitalet i a la comarca del Vallès Occidental. Emmarcat dins el Pla s’ha establert l’acord per a la creació de quatre centres integrals de formació professional per a l’any 2005. Aquests centres integrals estan formats per la formació professional reglada, la contínua i la formació ocupacional. L’objectiu de creació d’aquests centres és unificar els diferents programes, centralitzant en un únic espai les diverses necessitats i oferint, així, un servei més eficient. I finalment, com una altra iniciativa del Pla integral de polítiques actives, s’han destinat 5,2 milions pel desenvolupament de projectes de nous jaciments d’ocupació pel 2005-2006. Nous centres integrals de formació Font: Departament de Treball i Indústria Nom del centre Àmbits d’actuació CIFO de Sant Feliu de Llobregat Automoció CIFO de Tarragona Química Centre Integral Lacetània (Manresa) Electricitat, electrònica, automoció, obra civil i mecànica Centre Integral Garrotxa (Olot) Electricitat, electrònica, mecànica, obra civil, tèxtil, agrari, sanitari Els primers quatre centres integrats de formació professional etan ubicats al Baix Llobregat (sector automòbil), a Tarragona (sector químic), a Olot i a Manresa. �30 Cap a una ocupació de qualitat El Departament de Treball i Indústria ha destinat 620.369.461 euros a les polítiques actives per millorar la qualificació i l’ocupabilitat de la població. Han estat usuàries d’aquestes accions 675.827 persones. Aquestes polítiques inclouen la formació professional per persones ocupades o en atur, la creació de plans d’ocupació, escoles taller i cases d’ofici, així com la realització d’estudis, itineraris personals d’inserció, accions integrades i pactes territorials per a l’ocupació. D’altra banda, els fons destinats a formació contínua a Catalunya s’han incrementat fins arribar a 80,8 milions d’euros. L’índex d’accidents laborals ha baixat un 28% des de l’any 2000 L’any 2005 l’índex de sinistralitat laboral va arribar al valor mínim des de l’any 2000 S’ha posat en marxa una iniciativa, pionera a tot l’Estat, que consisteix en l’enviament de gairebé 5.000 comunicacions a les empreses L’any 2005 s’ha arribat al valor mínim de l’índex de sinistralitat –nombre d’accidents per cada 100.000 treballadors– dels darrers cinc anys. En termes absoluts, l’índex d’incidència ha passat dels 8.296 accidents per cada 100.000 treballadors de 2000, als 5.949 de 2005, fet que ha suposat una reducció del 28,2%. Actualment, en el primer trimestre de 2006, aquest índex se situa en 6.168 accidents a causa de les incidències lleus. I pel que fa als accidents mortals, també s’han reduït de prop d’un 25% des de l’any 2003. Pel que fa a les mesures emprades, el Departament de Treball i Indústria ha posat en marxa una iniciativa, pionera a tot l’Estat, que consisteix en l’enviament de gairebé 5.000 comunicacions a les empreses catalanes que pateixen més accidents laborals perquè compleixin amb la Llei de prevenció de riscos. El 81% de les empreses catalanes no ha patit cap accident laboral durant l’any 2005. Evolució de l’índex d’incidència dels accidents en jornada de treball amb baixa Font: Departament de Treball i Indústria. Generalitat de Catalunya (2006) 10.500 9.500 Catalunya Barcelona Lleida Espanya Girona Tarragona 2005 interanual 2005-2006 8.500 7.500 6.500 5.500 4.500 2002 2003 2004 Total d’accidents mortals Font: Departament de Treball i Indústria. Generalitat de Catalunya (2006) 10 5 0 2002 2003 2004 2005 interanual 2005-2006 �Mil dies de Govern Impuls de l’economia 31 El Pla de Govern per a la prevenció de riscos laborals (2005-2008) compta amb un pressupost global de 67.933.900 euros i dóna compliment a una de les propostes prioritàries recollides a l’Acord estratègic: reduir la quantitat i la gravetat dels danys a la salut que es produeixen a la feina i garantir la millora contínua de les condicions de seguretat i salut en el treball. Es tracta d’un pla transversal que té com a objectiu reduir el nombre i la gravetat dels accidents laborals i millorar les condicions de seguretat i salut en el treball. Comença l’elaboració d’un Pla estratègic per a la conciliació de la vida laboral i familiar i s’aprova la Llei de conciliació del funcionariat En el marc de l’Acord estratègic s’ha creat la Comissió per a l’estudi de la conciliació de la vida personal, laboral i familiar, a la qual diversos departaments han aportat les seves propostes en aquesta matèria. Així, el Departament de Benestar i Família ha iniciat l’elaboració d’un Pla estratègic per la conciliació de la vida laboral i familiar que ha coincidit amb l’inici d’una campanya de sensibilització per al repartiment paritari de les tasques a la llar. El Pla, que vol comptar amb la col·laboració de tots els agents socials, estarà llest en sis mesos. D’altra banda, i com a fita històrica, el Parlament va aprovar el juliol de 2006 la Llei de conciliació de la vida familiar i laboral del personal de les administracions públiques de Catalunya, pionera a l’Estat espanyol. La normativa equipara la filiació biològica i les adopcions i acolliments, i també les unions estables de parella, tant heterosexuals com homosexuals, amb els matrimonis. La proposta incorpora, entre d’altres novetats, el permís de paternitat de quatre setmanes i la possibilitat de compactar les hores de reducció de jornada en jornades consecutives senceres. A més, s’inclouen mesures per a les funcionàries víctimes de violència domèstica, que podran sol·licitar permisos i excedències sense límit de temps, i tindran preferència per a la mobilitat laboral. La nova normativa de conciliació de vida laboral i familiar equipara la filiació biològica amb les adopcions i acolliments, així com el matrimoni amb les parelles de fet �32 7 Comerç, turisme i consum • Les noves lleis d’equipaments i d’horaris comercials estableixen un nou model comercial català • Impuls definitiu a l’expansió de la Fira de Barcelona, que serà la segona fira d’Europa en superfície amb les obres d’ampliació previstes fins el 2009 • Pla estratègic cap a un nou model turístic basat en la qualitat, la sostenibilitat i l’equilibri territorial • Més protecció per als consumidors i usuaris de l’Agència Catalana de Consum L’activitat normativa del Govern s’ha centrat en preservar el model comercial català L’objectiu del Govern en matèria de comerç és preservar i potenciar el model comercial català, caracteritzat per la coexistència equilibrada dels diferents formats de la distribució detallista, amb un pes específic important del comerç de petita i mitjana empresa en trama urbana. Una bona aproximació per analitzar la salut del comerç urbà és el “Clima comercial urbà de Catalunya”, un indicador que determina la marxa del negoci als establiments detallistes situats en zones de l’interior d’un nucli urbà caracteritzades per una alta concentració d’oferta comercial. Concretament, estudia si la marxa del negoci és bona, regular o dolenta, i analitza el saldo entre les opinions positives i les negatives. Així, per exemple, el quart trimestre del 2005 el resultat va ser de 32,8%, que representa el percentatge net de respostes de percepció positiva del sector. % Clima comercial urbà a Catalunya: marxa del negoci (saldo respostes positives - negatives) Font: IDESCAT (2006) 40 35 30 25 20 15 10 5 0 T1/2004 T2/2004 T3/2004 T4/2004 T1/2005 T2/2005 T3/2005 T4/2005 Com es pot observar en el gràfic, la situació del sector és estable i només un percentatge baix d’enquestats manifesta que la marxa del negoci és dolenta. Per tal de preservar el model comercial català, el Govern té bàsicament dues línies d’actuació: racionalitzar i dinamitzar el comerç urbà, i garantir les condicions de competència entre els diferents formats comercials. �Mil dies de Govern Impuls de l’economia 33 La Llei d’equipaments comercials pretén racionalitzar i dinamitzar el model comercial català El desembre de 2005 es va aprovar la Llei d’equipaments comercials que impulsa un model comercial compacte, complex i cohesionat. Compacte, per reduir la mobilitat i evitar desplaçaments innecessaris; complex, perquè combina l’ús residencial amb les activitats comercials i de serveis, i cohesionat, per garantir a la ciutadania la satisfacció de les seves necessitats sense haver de desplaçar-se. Aquesta llei consolida també el Pla territorial sectorial d’equipaments comercials (PTSEC), en procés de reelaboració, com l’instrument d’ordenació de les implantacions comercials subjectes a llicència comercial. Aquest Pla preveu un creixement comercial total de 395.000m2 i un increment de 132.000 m2 de supermercats. El text regularà la implantació de grans i mitjans establiments i garantirà l’equilibri entre operadors i la llibertat d’establiment de nous distribuïdors. El Pla d’equipaments comercials preveu un creixement comercial total de 395.000 m2 Nova Llei d’horaris comercials El 23 de desembre de 2004 el Parlament va aprovar la Llei d’horaris comercials, a iniciativa del Govern. La llei estableix que els comerços puguin obrir un màxim de 72 hores setmanals, un màxim de 12 hores diàries i només 8 dies festius l’any, a excepció dels petits i mitjans comerços que venguin productes d’alimentació i que tinguin una superfície no superior a 150 m2, que no estaran sotmesos a limitacions horàries. Cal destacar que aquesta excepció és fruit d’un acord amb l’Estat en el marc de la Comissió mixta Estat-Generalitat, i permetrà estabilitat jurídica, ja que evitarà futurs recursos contra la llei. La nova normativa d’horaris fixa que la majoria dels comerços puguin obrir un màxim de 72 hores setmanals i 8 dies festius Impuls a l’expansió de Fira de Barcelona per tal de situar-la a primer nivell europeu L’impuls del Pla estratègic de la Fira de Barcelona 2006-2015 pretén situar l’equipament com una de les infraestructures de referència de l’economia catalana i el vol consolidar a primer nivell europeu. El Govern li ha donat l’empenta definitiva amb el compromís d’aportar 85 milions d’euros durant aquest període i amb la participació de l’ICF amb un préstec participatiu de 62 milions d’euros i un altre pel finançament de les obres d’ampliació. El Pla estratègic preveu l’ampliació del recinte per convertir-lo el 2009 en el segon recinte firal més gran d’Europa. L’informe sobre l’impacte econòmic de la Fira sobre el seu entorn geogràfic estima que és de prop de 2.000 milions d’euros, un 2,4% del PIB de Catalunya, i crea al voltant de 41.000 llocs de treball relacionats. A més de reconèixer la importància estratègica de Fira de Barcelona, s’ha potenciat decididament el desenvolupament de tota la xarxa firal de Catalunya, que compta amb 400 fires repartides per tot el territori i recintes firals tan importants com Girona, Lleida, Reus o els nous de Tortosa i Manresa. Turisme, sector estratègic de l’economia catalana El turisme és un sector cabdal de l’economia catalana, ja que representa un 11% del PIB. Les darreres dades disponibles conviden a l’optimisme, en el sentit que dibuixen un sector dinàmic que no para de créixer. El nombre de turistes estrangers no ha deixat de créixer any rera any, especialment després de l’estabilització de 2003, passant de 12.324.000 turistes l’any 2002 a 14.680.000 l’any 2005 (increment de més del 19%). La despesa realitzada pels estrangers a Catalunya el 2004 va ser de 8.770 milions d’euros (un 15,5% més que el 2003). La despesa turística de l’any 2005 va arribar als 9.378 milions d’euros �34 Turistes estrangers (en milers) Font: IDESCAT, elaboració pròpia Milers de pernoctacions dels turistes estrangers a Catalunya 2001 91.034 14.500 2002 104.329 14.000 2003 99.304 13.500 2004 111.354 13.000 2005 114.652 12.500 12.000 11.500 2002 2003 2004 2005 El primer instrument en matèria de turisme: un pla estratègic que posa les bases per a un nou model El nou model turístic català marca les directrius cap a una oferta de qualitat, competitiva i sostenible L’any 2006 han acabat els treballs d’elaboració i presentació del Pla estratègic del turisme a Catalunya 2005-2010, el full de ruta del model turístic per als propers anys i que marca les directrius per a una oferta diferenciada de qualitat, més competitiva i més adaptada a la demanda, que sigui sostenible i territorialment equilibrada. En l’elaboració del Pla hi ha participat el món acadèmic i els agents socials. Quant als plans de dinamització turística, durant el 2004 i 2005 s’han aprovat el Pla de dinamització turística de Santa Susanna i el del producte turístic Terres de l’Ebre. I a més, el Pla de foment del Consell Comarcal de l’Anoia, el del Consell Comarcal de La Selva, el del Consell Comarcal del Pallars Jussà, el del Consell Comarcal del Berguedà, el del Consorci Ruta del Cister, el del Consorci Alba-Ter, el del Consorci del Ripollès, el de l’Ajuntament Banyoles/Consell Comarcal del Pla de l’Estany, el del Consell Comarcal del Vallès Occidental, el del Consell Comarcal de les Garrigues, el de l’Ajuntament de Castelló d’Empúries i el de l’Ajuntament de Tossa de Mar. El Projecte de llei de l’Agència Catalana de Turisme té com a objectiu reordenar l’administració turística de Catalunya La prioritat d’aquest nou òrgan és donar un impuls quantitatiu i qualitatiu al turisme català, que té una gran importància no només econòmica, sinó també social, cultural i ambiental per a Catalunya. Aquesta Agència, que substituirà el Consorci de Turisme de Catalunya, exercirà, entre d’altres, les funcions de planificació, coordinació, execució i impuls de les accions de promoció turística. A més, també impulsarà la comercialització dels productes i serveis turístics catalans, i fomentarà les interrelacions entre administracions turístiques, així com la participació del sector privat en la promoció turística. Remodelació de la política de promoció turística Per tal de desenvolupar la nova promoció turística, el Govern ha posat en marxa, entre d’altres mesures, l’Observatori del Turisme i la potenciació de la marca Catalunya. L’Observatori és el primer ens que es dedica a l’estudi i seguiment del turisme a Catalunya, i la marca Catalunya vol potenciar el país internacionalment i com a fet diferencial. També s’ha redactat un decret que ordena les característiques dels establiments rurals per tal que ofereixin una oferta de qualitat més competitiva davant d’altres tipus d’establiments. �Mil dies de Govern Impuls de l’economia 35 Més protecció a consumidors i usuaris amb la creació de l’Agència Catalana del Consum La Generalitat té competències plenes en matèria de consum i és qui, en definitiva, ha de vetllar per l’harmonia de les relacions entre els productors i consumidors. Per tal de dur a terme aquesta tasca la principal línia d’actuació que està seguint el Govern és la unificació i potenciació de les estructures de l’Administració dedicades a la defensa del consumidor. En aquest sentit, cal destacar la creació de l’Agència Catalana de Consum el 2004, que ha assumit les funcions de la Subdirecció General de Consum i l’Institut Català del Consum. L’Agència ha permès realitzar 38.000 actuacions inspectores i la retirada de més d’1 milió d’articles. S’han imposat més de 1.276 sancions equivalents a 4,5 milions d’euros en multes. A més, en quant a la mediació i l’arbitratge, cal destacar l’important augment de les mediacions fetes per la Junta Arbitral de Consum: un 26% més el 2005. Arran de l’actuació de l’ACC s’han retirat més d’un milió d’articles de consum defectuosos. Aquesta tasca ha estat possible gràcies a les més de 38.000 inspeccions que s’han realitzat �36 8 Tecnologies de la informació i de la comunicació • Extensió progressiva dels serveis avançats de telecomunicacions a tot el territori amb ITCat, un nou ens creat pel Govern i Localret Enfortiment de la Xarxa de Telecentres de Catalunya • • Una administració electrònica més accessible als ciutadans amb un nou gencat.cat • Important extensió de les TIC als centres educatius, amb el cablatge i creació de xarxes locals fixes i wi-fi a 2.330 centres educatius El sector de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) viu un nou moment moderadament expansiu, un cop superada la crisi de fa uns anys. Això ha produït moviments empresarials i de mercat i, en darrer terme, l’arribada als usuaris de noves tecnologies i preus més competitius, sobretot en l’ADSL. Els ciutadans reclamen que els serveis siguin accessibles des de qualsevol racó del territori i que les funcions i serveis que es puguin trobar en línia siguin cada cop més nombroses. El Govern ha fet front a aquests reptes donant a llum a dos plans directors, que per primer cop concreten i calendaritzen les actuacions necessàries: són el Pla de serveis i continguts i, sobretot, el Pla director d’infraestructures de telecomunicacions, que representa una inversió de 38 milions d’euros en més de 700 projectes fins l’any 2008. En aquest context, els principals indicadors de l’Estat a Catalunya en l’àmbit TIC han seguit millorant, com ho mostren les dades següents. Cal dir que, tot i la millora, queda encara molt de marge fins arribar a les xifres habituals en els països més avançats del nostre entorn. % llars Equipament TIC a la llar Evolució 2000-2005 Font: Fobsic/Idescat 100 Telèfon mòbil Internet 90 Banda ampla Ordinador 80 70 44,8% 65,2% 69% 45,7% 48,5% 48,5% 48,3% 28% 29,9% 31,6% 40 27,1% 30 20 78,4% 51,6% 33,1% 18,5% 10 4,9% 7,7% desembre 2002 50 58,3% 73,1% 64,2% maig 2002 60 10,6% 82,2% 55,1% 34,6% 79,7% 82,69% 54,7% 56,5% 40,4% 40,9% 24,7% 13,4% 17,8% juny 2005 juny 2004 desembre 2003 maig 2003 novembre 2001 abril 2001 0 abril 2000 Un 40,9% de les llars catalanes tenen accés a Internet i, d’aquestes, més de la meitat hi accedeixen en banda ampla (any 2005) �Mil dies de Govern Impuls de l’economia 37 El Govern crea ITCat per estendre les telecomunicacions a tot el territori i facilitar la competència Amb l’objectiu de seguir en aquesta línia de creixement a Catalunya, l’acció del Govern s’ha centrat en aquests mil dies en diferents línies de treball. En primer lloc, per tal de fer arribar la banda ampla a tota la població sense discriminació per lloc de residència i amb el mateix nivell de qualitat i de diversitat en l’oferta per a tots els ciutadans, la Generalitat ha signat un acord amb el Consorci Local Localret per tal de crear Infraestructures de Telecomunicacions de Catalunya (ITCat), l’ens gestor d’infraestructures que haurà d’assegurar la possibilitat d’arribar a tots els nuclis de població de Catalunya a tots els operadors de serveis del mercat. S’ha signat per primer cop un conveni amb Localret on se l’hi encarreguen tasques concretes en la promoció d’aquesta nova xarxa oberta, mostrant així el grau de confiança del Govern en el món local en el desenvolupament de projectes estratègics. Caldran uns quants anys per completar aquesta operació, que es fonamenta no només en xarxa nova sinó en l’ús combinat de xarxes existents, que són propietat d’operadors d’altres serveis en el territori. El projecte Banda Ampla Rural ja cobreix una població de 916.111 persones El Govern ha redissenyat i impulsat el projecte Banda Ampla Rural, que preveu fer arribar el servei d’accés a Internet en banda ampla, sobretot mitjançant tecnologies sense fils, a 1.880 entitats de població (significativament més que el previst en plans anteriors). Si bé als territoris de Lleida i Tarragona el projecte gairebé s’ha completat, a Girona i Barcelona s’està implantant durant el 2006. La xarxa pública de banda ampla rural s’ha desplegat fins ara a 970 nuclis de població de les comarques de Ponent, l’Alt Pirineu i l’Aran, Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre. Es cobreix el 75% de la població d’aquests territoris. Durant el 2006 s’haurà completat el desplegament a les demarcacions restants de Catalunya. En aquest moment 970 nuclis de població ja disposen de Banda Ampla Rural La Xarxa de Telecentres de Catalunya arriba als 503 centres d’accés a Internet Per tal de poder dur a terme programes de formació o, en general, dinamitzar el territori entorn de les TIC, l’Administració ha enfortit significativament la Xarxa de Telecentres de Catalunya (XTC), passant a un model d’equipament que permet la formació i dinamització tecnològica en el territori, amb la perspectiva que esdevingui aviat un equipament social bàsic. Els telecentres són punts d’accés públic a Internet que ofereixen recursos de formació, materials didàctics i divulgatius i que són atesos per persones expertes en l’ús de les tecnologies de la informació. Aquesta xarxa no ha parat de créixer i assoleix a hores d’ara la xifra de 503 espais d’accés públic a Internet (inclou biblioteques). La Generalitat ha finançat la renovació de 44 telecentres amb una inversió de gairebé mig milió d’euros. Per primera vegada s’ha donat un fort impuls als programes de formació i s’ha fet una convocatòria de subvencions orientada a projectes del món local o d’entitats sense ànim de lucre, dotada amb un milió d’euros. Al 2005 es van incorporar a la Xarxa de Telecentres 29 punts ubicats a les biblioteques de la ciutat de Barcelona Nombre de telecentres Evolució 2003-2006 600 400 200 0 290 297 2003 2004 476 503 2005 2006 �38 Font: Departament d’Educació i Universitats Telecentres i projectes de formació en TIC Inversions 2005 en Xarxa de Telecentres de Catalunya Alta Ribagorça 2 1 2.617.995 € Pallars Sobirà 3 1 Pallars Jussà 2 1 Solsonès 4 1 Cerdanya 2 3 Garrotxa Pla de l’Estany 7 4 4 3 Berguedà 11 7 Pla d’Urgell Urgell 6 1 6 Terra Alta 4 1 Anoia 10 2 Gironès 26 9 Osona 16 4 Baix Empordà 12 4 Selva 18 4 Bages 19 9 Segarra 3 1 Alt Empordà 12 13 Ripollès 7 3 Noguera 6 6 Vallès Occidental 34 11 Alt Penedès Baix Alt 10 4 Llobregat Camp Baix 7 2 37 7 4 3 Penedès Priorat Garraf 10 1 Baix 3 5 3 Camp Tarragonès Ribera 15 2 17 d’Ebre 5 1 Garrigues 6 1 995.250 € Total Alt Urgell 5 1 Segrià 20 7 1.622.745 € Ajuts a projectes de formació en TIC a Catalunya Vall d’Aran 2 1 Conca de Barberà Vallès Oriental 21 1 Maresme 16 5 Barcelonès 53 21 Baix Ebre 8 1 Montsià 8 3 Número de telecentres amb inversions el 2005 Ajuts a projectes de formació en TIC Creació del domini .cat i renovació de gencat.cat, amb continguts i serveis més accessibles El gencat.cat té més de 200.000 visites diàries i el 012 ha augmentat el volum de trucades rebudes des del 2004 en un 24% (increment entre primer semestre de 2004 i primer semestre de 2006) El Govern ha donat un suport decisiu a l’aprovació per part de les autoritats d’Internet del domini .cat, que suposa una excel·lent plataforma de desenvolupament per als continguts en llengua catalana a la xarxa. Per altra banda, en la línia d’oferir als ciutadans serveis útils que justifiquin la connexió a la xarxa i que a la vegada millorin l’eficiència en la prestació dels serveis tradicionals, el Govern ha llançat el nou www.gencat.cat, el portal web de la Generalitat que posa a l’abast dels ciutadans eines més potents d’accés a la informació, així com nous serveis. Des de la renovació, el web ha augmentat en un 90% el nombre de visites. El nou Gencat ha rebut el premi ComputerWorld 2006 i va rebre una menció especial com a finalista del Stockolhm Challenge 2006, dos premis de prestigi al món de les noves tecnologies. El reconeixement ciutadà a la qualitat també s’ha registrat en el servei d’atenció telefònica 012, que s’ha reorganitzat completament i ha reduït el cost de trucada en gairebé un 50% en canviar a la tarifació per segons. �Mil dies de Govern Impuls de l’economia 39 Nova xarxa de control de les emissions de telefonia mòbil Finalment, una iniciativa innovadora, a cavall de la tecnologia i la preocupació pel medi ambient i la salut: la Generalitat ha posat en marxa un sistema de mesuradors que monitoritzen la potència radiada per les estacions de telefonia mòbil, per tal de poder tenir constància en tot moment que se situen dins dels nivells tolerats. Aquesta iniciativa s’ha dut a terme en col·laboració amb les operadores. S’ha treballat també per proporcionar cobertura de telefonia mòbil i televisió convencional a illes territorials que encara no tenien servei (35.900 habitants de 10 poblacions). Totes aquestes tasques s’emmarquen en el Pla director d’infraestructures de telecomunicacions, que representa una inversió global per als propers quatre anys que supera els 2.000 milions d’euros, i en el Pla director de serveis i continguts elaborats pel Govern. Primers concursos per cobrir la contractació dels serveis informàtics i de telecomunicacions En un altre ordre de coses, cal assenyalar que s’han realitzat concursos, per primera vegada i a tots els nivells, per tal d’obrir la contractació de serveis informàtics i de telecomunicacions a tot el sector. Atès que la Generalitat és un client amb pes específic en aquests àmbits, aquesta és una mesura de gran impacte en el sector. La convocatòria de concursos per adjudicar els contractes als proveïdors de tecnologies de la informació i de la comunicació ha representat un estalvi del 25% respecte l’any 2003 Tots els centres educatius disposaran d’Internet a l’aula el curs 2006-2007 i 2.330 centres tindran banda ampla a tots els espais El Govern ha impulsat un pla per posar el dia els centres educatius en l’àmbit de les TiC, amb una inversió de 167 milions d’euros. El pla preveu diverses actuacions en equipaments, fer arribar la connexió a Internet a tots els centres catalans el curs 2006-2007 i dotar les aules de kits d’Internet el curs següent. D’altra banda, el Govern invertirà 54 milions d’euros per cablejar i dotar d’electrònica els 2.001 centres educatius de Catalunya que encara no en tenen, després d’acabar amb èxit una prova pilot a 329 centres. Aquesta inversió permetrà disposar de xarxes locals a l’interior dels centres, tant amb tecnologies fixes com sense fils. Impuls a la implantació del programari lliure La Generalitat va iniciar el juny del 2005 la prova pilot de migració dels sistemes informàtics a programari lliure i va convertir la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació en la primera unitat del Govern a iniciar el canvi tecnològic. En aquest sentit, les universitats catalanes gaudiran d’un campus virtual basat en programari lliure. El projecte Campus és una plataforma per a l’aprenentatge en línia o semipresencial amb capacitat per a 10.000 usuaris connectats simultàniament, amb aplicacions accessibles via PDA i telèfon mòbil. Amb una inversió de 54 milions d’euros, s’instal·laran xarxes locals a l’interior dels centres educatius �40 9 Recerca i innovació • El Pla de recerca i innovació millora molt significativament la inversió en aquest àmbit a Catalunya: més de 2.000 milions d’euros en quatre anys • Catalunya es converteix en una BioRegió, amb el nou Parc de Recerca Biomèdica com a vaixell insígnia • Creació de noves infraestructures tecnològiques punteres al país com el Sincrotró o l’ordinador Mare Nostrum Més de 2.000 milions d’euros per a la recerca i la innovació fins el 2008 El Govern té el propòsit de superar el 2% del PIB d’inversió en recerca l’any 2007 El Pla de recerca i innovació 2005-2008 (PRI) s’ha elaborat amb l’objectiu d’impulsar d’una manera conjunta i coherent els diferents elements que configuren el sistema de ciència, tecnologia i empresa per a fomentar la recerca i la innovació. L’any 2007 es vol assolir una despesa en recerca i desenvolupament superior al 2% del PIB i una despesa agregada en innovació a la ratlla del 5,2%, tal com recull l’Acord del Tinell. Fins al moment, el Govern ha augmentat les inversions al ritme previst, gairebé el 15% anual, per tal d’assolir aquest objectiu. De fet, el PRI preveu més de 2.000 milions d’euros per a recerca i innovació fins el 2008, un augment considerable de la inversió en aquest camp. El Pla integra i vertebra les actuacions en el camp de la ciència i la tecnologia dirigides a promoure’n la transferència al món productiu com a element de suport a la innovació. Dins d’aquest marc, s’ha constituït el Consorci de Transferència de Coneixement per tal de facilitar i impulsar la transferència tecnològica dels centres de les universitats i la col·laboració entre el sector públic i el privat. Evolució de la despesa en R+D Font: Departament d’Economia i Finances % Despesa R+D sobre el PIB 2000 2001 2002 2003 2004 1,09% 1,04% 1,19% 1,28% 1,34% Creació del projecte de la BioRegió La BioRegió converteix Catalunya en un important pol en el camp de la recerca en biomedicina i biotecnologia Dins de les línies prioritàries del Pla hi ha el projecte de BioRegió de Catalunya. El Govern ha assumit l’impuls de la seva creació, que ha esdevingut una fita important perquè, per primera vegada, els sectors de la recerca pública, el sector empresarial i l’Administració s’han posat d’acord per tirar endavant un projecte comú. Amb la BioRegió, Catalunya es dota d’una plataforma comuna on poden tenir lloc projectes, programes i iniciatives de cooperació en el camp de la biomedicina i la biotecnologia amb els objectius de consolidar una recerca de qualitat en aquests camps, millorar el sistema de salut i la qualitat de vida dels ciutadans, incrementar la competitivitat del sector empresarial i contribuir a la generació de riquesa. En aquesta línia s’han constituït el Consorci Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) i la Fundació Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona. A més, Catalunya s’ha integrat a l’EuroBioCluster South, una xarxa de regions i ciutats del sud d’Europa amb una activitat important en les ciències de la vida i la biotecnologia. �Mil dies de Govern Impuls de l’economia 41 Font: Departament de Salut Infraestructures per a recerca i transferència: BioRegió IRTA – Centre de Tecnologia de la Carn (Monells) U H Parc Agroalimentari De Lleida U Consorci Sanitari Parc Taulí PRBB IMAS/IMIM H Hospital de Lleida Arnau de Vilanova Tecnoparc – Parc Tecnològic del Camp U Rovira i Virgili Hospital Sant Joan de Reus H U U de Barcelona Parc Científic de Barcelona H Hospital de Tarragona Joan XXIII H Hospital de Tortosa Verge de la Cinta Hospital de Girona Dr. Josep Trueta U U Politècnica de Catalunya U Pompeu Fabra H U de Lleida U de Girona U H U U Autònoma de Barcelona Biocampus Hospital de Badalona H Germans Trias i Pujol H H U H H Hospital Vall d’Hebron Hospital de la Santa Creu i Sant Pau Hospital Clínic i Provincial/ Hospital St Joan de Déu Hospital de Bellvitge Prínceps d’Espanya Medicina Blomed/Blotec Agroalimentació Creació de nous centres tecnològics i infraestructures de recerca: el Sincrotró i el Mare Nostrum El Govern contribueix al nou equipament assumint el cost del sòl on està instal·lat amb una inversió de 13,2 milions d’euros fins el 2020. A Europa només hi ha dos sincrotrons d’última generació com aquest. Per altra banda, el Mare Nostrum, el quart supercomputador més potent del món, s’ha instal·lat a Barcelona arran d’un acord entre el Govern, el Ministeri d’Educació i Ciència, l’empresa IBM i la Universitat Politècnica de Catalunya. El Mare Nostrum és un conjunt d’ordinadors connectats en xarxa que poden processar 40 bilions d’operacions per segon. La seva presència a Catalunya permetrà atreure investigadors d’arreu d’Europa i elevar l’activitat científica al país. Igualment, la creació d’altres centres de recerca i centres tecnològics reflecteix la voluntat recollida en el Pla de consolidar el sistema de recerca i innovació tecnològica del nostre país a través de la millora de les infraestructures (entre d’altres, el Centre Tecnològic de la Logística a Catalunya, la Fundació Privada Centre Tecnològic per a la Indústria Aeronàutica i de l’Espai, i el Centre de Tecnologies de la Nutrició i la Salut). El Mare Nostrum és un conjunt d’ordinadors connectats en xarxa que poden processar 40 bilions d’operacions per segon �42 10 Agricultura i pesca • Inici històric de les obres del canal Segarra-Garrigues. De manera general, es triplica la inversió en regadius • Nou model de viabilitat per les explotacions agràries: els Contractes Globals d’Explotació • Establiment del sistema de pagament únic d’ajuts • El I Congrés del Món Rural estableix un diàleg fluid entre món rural, món urbà i administracions públiques El Govern s’ha compromès a aplicar les conclusions del Congrés del Món Rural, que demana un increment de la inversió en desenvolupament rural El sector agrícola i ramader s’enfronta a una situació conjuntural crítica, amb una sequera que ha ocasionat pèrdues extraordinàries; l’augment del preu del gasoil, que s’ha doblat en un any i mig, i la superproducció de fruita de tot el continent, que ha fet abaixar els preus de les collites. En aquest sentit, l’acció de govern en matèria d’agricultura té un fort component de pagament de subvencions i indemnitzacions, però també ha impulsat una intensa activitat de caràcter legislatiu que s’ha traduït en una sèrie de mesures històriques per a la reforma del sector agrari català. Aquest és també l’objectiu del Primer Congrés del Món Rural, impulsat pel Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca com a fòrum on discutir les grans línies del desenvolupament rural i agrari dels pròxims anys i assolir un diàleg entre el món rural i el món urbà. El Congrés va finalitzar el maig passat i les conclusions demanen un increment de la inversió directa de la Generalitat destinada al desenvolupament rural, que ha de venir acompanyada d’una política pròpia de desenvolupament rural. El Govern ha assumit aquestes conclusions i s’ha compromès a aplicar-les. La Fundació Món Rural s’encarregarà de supervisar-ne l’aplicació. Comença la construcció del canal Segarra-Garrigues, l’obra agrícola més important de Catalunya en el darrer segle Tret de sortida al canal SegarraGarrigues, que beneficiarà 16.000 agricultors de Lleida El 15 de febrer de 2006 van començar les obres del primer tram del canal Segarra-Garrigues. Aquest canal és l’obra agrícola de més magnitud dels darrers cent anys a Catalunya i permetrà transformar la dinàmica social i econòmica de les comarques de Lleida. Més de 70.000 hectàrees es transformaran en regadiu i se’n beneficiaran 16.000 agricultors de 75 municipis de la Noguera, la Segarra, el Pla d’Urgell, les Garrigues, l’Urgell i el Segrià. L’objectiu és tenir les primeres terres de regadiu a finals de 2007. Les obres del primer tram del canal, de 5,2 quilòmetres, tenen un termini d’execució de 24 mesos i costaran 26.276.685 euros. La previsió és que la primavera del 2008, amb aquest primer tram ja completat, es puguin regar les hectàrees que en depenen al nord de la Noguera i la Segarra. Per impulsar el procés, el Govern de Catalunya ha concedit un aval bancari de 17 milions d’euros a la Comunitat General de Regants, perquè puguin fer la inversió que els correspon abans que el canal comenci a subministrar l’aigua de reg. �Mil dies de Govern Impuls de l’economia 43 S’ha triplicat la inversió en regadius A més de les inversions previstes per a la construcció del canal Segarra-Garrigues, el Govern ha triplicat el volum de les inversions en infraestructures de regadius fetes la legislatura anterior. L’any passat es van invertir els primers 55,5 milions d’euros d’un ambiciós pla que enguany n’ha previst 68,5 milions més i que destinarà un total de 676 milions d’euros fins al 2013. Aquesta aportació garantirà que s’acabin el regadiu de l’Algerri-Balaguer, tota la zona regable del Xerta-Sénia, el Garrigues Sud, el regadiu del Segrià Sud, el de la Terra Alta i el nou regadiu de la Conca de Tremp. Nova política d’ajuts i simplificació del sistema de pagament La reforma del pagament dels ajuts al camp és una de les actuacions que el DARP duu a terme amb l’objectiu de simplificar i unificar les diverses línies d’ajut i, sobretot, fer més fàcils els tràmits per obtenir ajuts. A partir del 2006 s’aplica el sistema del pagament únic, amb la col·laboració de les organitzacions professionals agràries. Al mateix temps, augmenta la partida d’ajuts destinats a la incorporació de joves al camp, d’acord amb el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, i passa de 39.000 a 56.000 euros per jove. Igualment, a finals d’agost es va iniciar el pagament dels ajuts en compensació per l’encariment del preu del gasoil, després que el ministeri hagués transferit l’import corresponent, de més de 5 milions d’euros. Un total de 12.322 sol·licitants rebran aquests ajuts. Un total de 12.322 sol·licitants rebran els ajuts per l’encariment del preu del gasoil En curs la nova llei de contractes de conreu i la implantació pilot del Contracte Global d’Explotació El Govern ha aprovat el Projecte de llei de contractes de conreu, que és una reivindicació històrica de la pagesia catalana. La normativa preveu que els pagesos tinguin preferència en l’adquisició de sòl agrari i inclou la creació d’un banc de terres amb l’objectiu de facilitar l’accés de la pagesia a la propietat i la incorporació de joves al camp. A més, s’han incrementat un 10% els ajuts per als joves agricultors, amb l’objectiu de rejovenir el camp català. D’altra banda, s’ha aprovat també un important paquet pressupostari –6 milions d’euros– per impulsar els Contractes Globals d’Explotació i repensar una agricultura adaptada al territori i als reptes del futur. S’han començat a implantar de forma pilot a quatre comarques: el Pla de l’Estany, la Conca de Barberà, l’Alt Urgell i el Berguedà. Es tracta d’un veritable pacte social per al medi rural, que implanta un sistema contractual integrat que pretén fomentar la producció d’aliments de qualitat, la millora de les condicions de vida i treball dels pagesos, el manteniment del paisatge agrari i de l’espai natural, l’ordenació de les pràctiques agràries i la incorporació de joves al sector. Explotacions ramaderes més modernes El Govern ha impulsat la Llei de contractes d’integració, aprovada pel Parlament l’abril de 2005, amb l’objectiu de garantir una major qualitat de les explotacions ramaderes i adaptar-les a la nova legislació, especialment a les directrius sanitàries i de protecció del medi ambient. A més, la llei garanteix l’equilibri i la transparència entre les parts contractants. Per exemple, a partir d’ara els contractes s’han de fer per escrit (fins ara podien ser verbals) i es fixen les obligacions de les dues parts. El Contracte Global d’Explotació s’ha començat a implantar, com a experiència pilot, al Pla de l’Estany, la Conca de Barberà, l’Alt Urgell i el Berguedà �44 �Mil dies de Govern 45 III. Una nació socialment avançada 11 Educació • Acord històric del sector educatiu amb el Pacte Nacional de l’Educació, que estableix la sisena hora escolar i preveu la inversió de 1.200 milions d’euros • Creació de 30.000 places a les llars d’infants fins el 2008 • Augment molt destacat de construcció d’escoles i instituts • Es creen 4.500 noves places de Formació Professional • 5.275 nous docents s’incorporen aquest nou curs 2006-2007 i es convoquen 7.205 places • El finançament universitari creix fins a superar la mitjana de 6.000 euros per alumne Durant aquests mil dies els objectius prioritaris en educació s’han abordat a través de les següents mesures: atendre adequadament el creixement de població escolar, incrementar de forma molt important les construccions escolars, augmentar notablement el nombre de places de llars d’infants, incrementar els recursos humans, i potenciar la formació professional, crear les aules d’acollida, augmentar les escoles oficials d’idiomes i potenciar la implantació i millora de les noves tecnologies als centres educatius. Però el principal repte de la legislatura, i al mateix temps la principal fita assolida, és el Pacte Nacional de l’Educació. Després de mesos de negociacions, el Departament d’Educació i 20 entitats de la comunitat educativa van segellar el proppassat mes de març el Pacte Nacional per a l’Educació, un acord històric entre gairebé la totalitat del sector educatiu (famílies, centres educatius públics i concertats, mestres i professors de l’escola catalana, estudiants i ajuntaments) que ha de servir de base per a l’elaboració de la futura llei catalana per a l’educació. L’aplicació de les mesures que inclou aquest Pacte suposarà una inversió de gairebé 1.200 milions d’euros fins el curs 2008-2009. Entre les mesures acordades destaca la implantació de la sisena hora diària de reforç a partir del curs vinent a l’escola pública. % Pressupost d’Educació en els pressupostos de la Generalitat de Catalunya Font: Departament d’Educació i Universitats 17 16,5% 15 14,5% 13 11 12,3% 9 7 8,5% 5 2001-2002 7,3% 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 El pressupost en educació ha augmentat un 15% en el període 2004-2006, mentre que en les legislatures anteriors ho havia fet en un 8% de mitjana El Pacte Nacional de l’Educació, que ha de fixar les bases per a la Llei catalana de l’educació, és una de les principals fites de la legislatura �46 Més de 900 milions d’euros per a construccions escolars en dos anys i mig En el context d’increment de la demanda pel creixement de la població escolar, des de l’any 2004 i fins al juliol de 2006 el Govern de la Generalitat ha pres acords que comprometen obres escolars, de nova construcció i reformes, ampliacions i millores, en 303 centres per un import de 943 milions d’euros. El curs 2006-2007 es posaran en marxa 66 nous centres docents, que se sumen als posats en funcionament el curs 2005-2006 (67 nous centres escolars) i 2004-2005 (37 nous centres escolars), d’acord amb el Pla quadriennal de construccions escolars 2004-2007. Font: Departament d’Educació i Universitats Noves construccions escolars que entren en funcionament Alt Empordà Ripollès •• • Pla de l’Estany Pallars Jussà • • Gironès •• Berguedà • Osona • Selva Segarra Bages • Segrià •• Vallès Oriental Baix Empordà •• •••••• ••••• ••••• •••• Urgell •••••• •••••• Maresme ••• • •••••• •••••• •••• Barcelonès•••••• Alt Penedès Baix Alt •••• •• Llobregat Camp Baix ••••• • Penedès Garraf ••• Priorat Baix • Camp Tarragonès••••• •••••• •• •• Anoia Vallès Occidental Baix Ebre • Noves construccions escolars del curs 2004-2005 Noves construccions escolars del curs 2005-2006 Noves construccions escolars del curs 2006-2007 �Mil dies de Govern Una nació socialment avançada 47 5.276 docents més a les escoles i instituts catalans El Departament d’Educació incorpora pel nou curs (2006-2007) 5.276 mestres i professors més a les escoles i instituts catalans (d’aquests, 2.827 es dedicaran a impartir la sisena hora), sumats als 2.139 docents es van incorporar el curs 2004-2005, i més de 2.000 el 2005-2006. Aquest augment no només obeeix al creixement de la població escolar, sinó també a l’objectiu de millorar la qualitat del sistema educatiu català. L’increment de docents permetrà tenir grups més reduïts, posar en pràctica programes d’innovació educativa i introduir nous perfils professionals als centres. Convocades oposicions per cobrir definitivament 7.205 noves places de mestres i professors a l’escola pública D’aquestes, 950 corresponen a la convocatòria de l’any 2004, 3.680 a la convocatòria de 2005 i 2.575 a la de 2006. En total, s’han convocat 4.120 places del cos de mestres, 2.244 del cos de professors d’ensenyament secundari, 156 places del cos de professors d’escoles oficials d’idiomes i 685 al cos de professors tècnics de formació professional. La previsió per al 2007 és de 4.736 noves places i per al 2008 de 4.904. D’altra banda, el Govern ha assolit un acord amb CCOO per millorar les condicions laborals i retributives del professorat dels centres públics, que té un cost de 560 milions d’euros fins el curs 2008-2009. Places convocades Font: Departament d’Educació i Universitats 5.000 4.500 4.736 4.904 4.000 3.500 3.680 3.000 2.500 2.575 2.000 1.500 1.000 500 0 612 2002 950 460 2003 2004 2005 2006 2007* 2008* * Previsió de places que es convocaran % Personal interí sobre la plantilla Font: Departament d’Educació i Universitats 21 19,7% 18,2% 19 17 15,4% 15 12,1% 13 11 9 10,2% 10,8% 8% 7 2000/01 2001/02 2002/03 2003/04 2004/05 2005/06 2006/07 2007/08 2008/09 La convocatòria de places docents respon a la voluntat de reducció de l’interinatge a l’escola pública �48 Més transparència en el procés de matriculació Per al curs escolar 2004-2005 es va elaborar i posar en funcionament el Decret d’admissió d’alumnes, una normativa que garanteix més transparència en el procés d’admissió de l’alumnat a tots els centres finançats amb fons públics i facilita la integració educativa i social de l’alumnat amb necessitats educatives específiques. S’han creat 52 Oficines Municipals d’Escolarització (12 el 2004, 26 el 2005 i 14 el 2006), que faciliten els processos de matriculació i són un espai de col·laboració dels municipis en el fet educatiu. 30.000 noves places de llars d’infants L’acord entre el Govern i entitats municipalistes duplicarà el nombre de places a les escoles bressol públiques El Govern ha signat un acord amb les entitats municipalistes per a la creació de 30.000 noves places públiques de llars d’infants fins el 2008. D’aquesta manera el nombre de places d’escoles bressol públiques es multiplicarà per dos i arribarà a les 60.000. S’hi destinaran 150 milions d’euros, que permetran als ajuntaments afrontar la creació de noves places i donar així compliment a la previsió del Mapa de llars d’infants de Catalunya 2004-2008. El Govern aporta fins a 5.000 euros per a la creació de cada plaça de titularitat pública nova i ha incrementat de 1.100 fins a un màxim de 1.800 euros anuals per plaça la contribució a les despeses de funcionament de les llars d’infants. Actualment, 283 ajuntaments de tot Catalunya ja han compromès la creació de noves places públiques de llars d’infants, cosa que representa el compromís per crear 23.938 de les 30.000 places noves (aquesta xifra representa un 79,8% de les 30.000 places previstes al Mapa de llars d’infants de Catalunya 2004-2008), de les quals ja se n’han construït 6.652. Distribució de l’oferta pública de llars d’infants per comarques l’any 2004 Font: Departament d’Educació i Universitats menys del 15% entre el 15% i el 20% entre el 20% i el 25% entre el 25% i el 30% més del 30% �Mil dies de Govern Una nació socialment avançada 49 Distribució de l’oferta pública de llars d’infants prevista per l’any 2008 Font: Departament d’Educació i Universitats menys del 15% entre el 15% i el 20% entre el 20% i el 25% entre el 25% i el 30% més del 30% Programes d’innovació educativa 2005-2006 1.230 centres docents inicien programes d’innovació educativa aquest curs 2006-2007 Aquest curs, 1.230 centres inicien els programes d’innovació educativa, que inclouen fins a vuit iniciatives diferents per millorar la qualitat del sistema i adequar-lo progressivament a l’evolució educativa i social. Els programes abasten diversos àmbits educatius, des del foment de la lectura o la igualtat de gènere fins a l’educació mediambiental o la convivència i mediació escolar. Cal destacar el programa de llengües estrangeres per facilitar l’ensenyament i aprenentatge de l’anglès. El pressupost previst és de 12 milions d’euros per implantar-los, que suposaran un fort impuls per al programa de llengües estrangeres i per al Punt Edu (pla de biblioteques escolars). El curs 2005-2006 el nombre de programes d’innovació educativa va ser de 748. 20 100 28 114 18 90 El programa de reutilització de llibres de text suposarà un estalvi d’un 85% per fill o filla El curs 2005-2006 es va posar en marxa la primera fase del programa cooperatiu per al foment de la reutilització de llibres de text, amb 521 centres seleccionats per iniciar-lo. El 2006-2007 hi participaran 895 centres. Si al 2005 la inversió va ser de 2,3 milions i se’n van beneficiar 113.000 alumnes, el curs vinent es doblaran aquestes xifres: 4 milions d’inversió i més de 200.000 alumnes beneficiats. Amb la fase d’implantació generalitzada, a partir de 2007-2008, la despesa mitjana mínima per cada fill o filla passarà dels 1.700 euros actuals als 250 euros (25 euros per any en deu anys), cosa que suposa un estalvi d’un 85%. 286 45 47 Biblioteques escolars i gust per la lectura (Punt Edu) Coeducació i igualtat de gènere Educació per a la ciutadania Educació en comunicació audiovisual Educació ambiental Convivència i mediació escolar Salut a l’escola Llengües estrangeres Altres �50 521 centres educatius s’han acollit al programa de reutilització de llibres de text, que ja beneficia més de 113.000 alumnes Programa cooperatiu de reutilització de llibres de text Font: Departament d’Educació i Universitats Curs 2003-04 Curs 2004-05 Curs 2005-06 Curs 2006-07 Centres 0 0 521 896 Alumnes 0 0 113.000 200.000 Pressupost 0 0 2,3 M€ 4 M€ 4.500 places i quatre nous centres integrats de Formació Professional El Govern ha creat 4.500 noves places de formació professional a tot el territori, arran de la creació de 151 nous cicles formatius als centres públics aquests dos últims anys i mig. L’any 2004 el Departament d’Educació va iniciar aquestes actuacions per facilitar l’accés a la Formació Professional i millorar-ne la qualitat. A més d’aquests quatre centres, ja s’han iniciat les gestions per a la posada en marxa de vuit centres integrats més, amb els quals s’assoliran els dotze previstos a l’Acord estratègic. Més finançament per a les universitats La Generalitat finança les universitats per valor de 6.000 euros per alumne El 2006 el finançament de les universitats públiques s’ha incrementat en un 11,2% i ha superat la mitjana de 6.000 euros per alumne. A més, el Govern ha aprovat l’avantprojecte de Llei de creació del Fons d’Acció Territorial de l’Educació Superior, per tal de reconèixer la tasca que desenvolupen els centres d’educació superior en el seu territori més immediat i també per incentivar els efectes positius que aquests han demostrat tenir sobre el territori. En la mateixa línia s’ha creat el Campus de les Terres de l’Ebre i s’han atorgat ajudes a les universitats privades promogudes per administracions públiques per un valor de 15,1 milions d’euros en el període 2004-2006. El curs acadèmic 2004-2005 s’ha posat en marxa el Pla pilot d’adaptació de les titulacions a l’espai europeu d’educació superior i s’ha presentat l’Oficina de l’Espai Europeu del Coneixement. Per primera vegada, la matrícula universitària és gratuïta per a les persones amb minusvalidesa, el majors de 65 anys i les víctimes d’actes terroristes, cònjuge i fills que es matriculin per primera vegada. A més, la Generalitat ha posat en marxa el projecte PortàTIC, que ofereix ajuts de fins a 190 euros a un total de 5.000 estudiants i personal docent universitaris per comprar un ordinador portàtil. 26 noves escoles oficials d’idiomes Les places del programa ORATOR d’estades lingüístiques a França, Gran Bretanya o Alemanya s’han duplicat Durant els dos últims cursos s’han posat en funcionament 23 noves escoles oficials d’idiomes (EOI); l’objectiu final és arribar a la xifra de 39 centres a tot Catalunya i donar servei al 97% de la població catalana. El curs que ve, 20062007, es posaran en marxa tres EOI més. Igualment, s’ha doblat el nombre de places del programa ORATOR per a estades lingüístiques a França, Gran Bretanya o Alemanya, de les quals ja se n’ofereixen 900 per a alumnes de primària i secundària. �Mil dies de Govern Una nació socialment avançada 51 116,8 milions d’euros per instal·lacions esportives d’arreu del territori Els objectius prioritaris del Pla director d’instal·lacions i equipaments Esportius de Catalunya (PIEC) són que cada ciutadà disposi d’una piscina coberta a menys de 20 quilòmetres, que hi hagi un pavelló a tots els municipis de més de 2.000 habitants i que tots els pobles de més de 1.000 habitants tinguin un camp d’esports. En total, el Govern hi destinarà gairebé 117 milions d’euros entre la xarxa bàsica (168 actuacions, 92 milions), la xarxa complementària (39 actuacions, 8,2 milions) i les actuacions de condicionament d’equipaments ja existents (143 actuacions, 16,6 milions). A més, actualment, 134 centres de tot Catalunya participen ja al Pla experimental esport a l’escola. Xarxa bàsica d’obres subvencionades Font: Consell Català de l’Esport PAV PCO SAL CAM ATL POL Xarxa bàsica obres subvencionades Xarxa bàsica Unitats Pressupost Subvenció 69 96.356.106 44.080.000 PCO – Piscines cobertes 46 93.530.296 39.184.900 SAL – Sales esportives 25 7.032.641 2.674.900 CAM – Camps poliesportius 9 6.332.865 2.204.400 ATL – Camps d’atletisme 3 4.951.450 2.475.600 PAV – Pavellons POL – Pistes poliesportives Total actuacions 16 2.597.650 1.381.400 168 210.801.008 92.001.200 �52 12 Salut • Increment substancial del finançament de la sanitat amb 634 milions d’euros d’aportació directa de l’Estat i 877 milions d’euros de recursos addicionals • Més equipaments amb 799 actuacions fins el 2012 i més professionals • Reducció de les llistes d’espera quirúrgiques en un 20% respecte el 2003 • L’increment anual mitjà del pressupost dedicat a salut pública és del 28,7% • Millora del transport sanitari, que s’incrementa en un 31% el 2006 El pressupost de la Generalitat destinat a sanitat ha crescut un 42% des de l’any 2003. L’import aprovat per l’any 2006 és de 7.949 milions d’euros, mentre que a l’any 2003 era de 5.595,71 milions d’euros Euros Despesa per càpita Font: Departament de Salut 1.200 1.100 El Govern ha promogut canvis molt importants en relació a la sanitat a Catalunya entre els quals destaca l’increment de recursos gràcies a un nou acord de finançament sanitari amb l’Estat. Així, les negociacions amb el Govern central han propiciat el reconeixement d’unes necessitats a les comunitats autònomes, que han fet que a Catalunya es materialitzi en mesures valorades en 634 milions d’euros d’aportació directa de l’Estat i 877 milions d’euros de recursos addicionals disponibles. Aquest increment de recursos es veu reflectit també en l’increment dels pressupostos de la Generalitat dedica a la sanitat, que el 2006 sumen 7.949 milions d’euros, que representen un creixement d’un 42% respecte l’any 2003. Això suposa una despesa de 3,06 euros per ciutadà al dia, un ritme de creixement que ens permetrà assolir els nivells europeus de despesa per càpita. 1.000 Augment de l’esforç inversor en sanitat i distribució territorial de les actuacions 900 800 0 2003 2004 2005 2006 El Departament de Salut preveu la creació de 17 nous centres de salut mental i 17 centres sociosanitaris a tot Catalunya El Govern ha presentat un pla per fer una gran remodelació dels equipaments sanitaris catalans, amb l’any 2012 com a horitzó, i respon als objectius estratègics d’equilibri territorial, cohesió social i proximitat. Preveu una inversió de 3.600 milions d’euros en 799 actuacions en infraestructures sanitàries, amb 232 obres noves (178 centres d’atenció primària [CAP], 14 hospitals, 5 hospitals lleugers, 17 centres sociosanitaris i 17 centres de salut mental) i 567 reformes i ampliacions. Els nous equipaments seran moderns, eficients i sostenibles. En l’àmbit hospitalari, ja s’ha inaugurat l’Hospital del Vendrell i s’ha iniciat la construcció de l’Hospital Comarcal del Baix Llobregat, a Sant Joan Despí, i dels nous hospitals de Mollet del Vallès i d’Olot. A més, s’ha signat un conveni per a la construcció del nou Hospital de Sant Boi del Llobregat i s’ha arribat a un acord amb el Govern francès per a la construcció del nou l’Hospital Transfronterer de la Cerdanya, que vol ser un referent europeu per ser el primer centre que oferirà serveis a dos Estats diferents. En el camp de l’atenció pública primària, s’invertiran, fins a l’any 2012, 545,9 milions d’euros en 377 actuacions (178 són obres noves i la resta –199– són reformes, ampliacions i millores). Concretament, l’any 2006 s’inicien obres de construcció a 57 centres de salut (i/o consultoris locals) i 49 actuacions de reforma, ampliació i millora. �Mil dies de Govern Una nació socialment avançada 53 M€ Un major finançament d’equipaments de salut. Pressupost de capital per al finançament d’inversions Font: Departament de Salut 250 229,7%* 225 200 175 150 125 138,9% 100 119,3% 101,8% 75 92,2% 77,5% 75,9% 78,4% 79,5% 84,8% 50 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 146,0% 2005 2006 * Previsió 178 nous centres per a l’atenció primària fins l’any 2012 Font: Departament de Salut Alt Pirineu i Aran 2003: 9 CAP i 84 CL 2004-10: 2 CAP Lleida 2003: 23 CAP i 190 CL 2004-10: 8 CAP i 1 CL Terres de l’Ebre 2003: 24 CAP i 52 CL 2004-10: 5 CAP i 9 CL Catalunya central 2003: 43 CAP i 113 CL 2004-10: 11 CAP i 1 CL Girona 2003: 46 CAP i 183 CL 2004-10: 14 CAP i 14 CL Barcelona 2003: 219 CAP i 87 CL 2004-10: 83 CAP i 12 CL Camp de Tarragona 2003: 33 CAP i 126 CL 2004-10: 9 CAP i 9 CL CAP: centres d’atenció primària CL: consultoris locals A més, s’han creat dos nous dispositius assistencials: els centres d’urgències d’atenció primària (CUAP) amb l’objectiu de millorar l’atenció a les urgències (en una primera fase 2006-2007 es posaran en marxa 12 CUAP per arribar a un total de 34 l’any 2012 i donar cobertura a més de la meitat de la població de Catalunya) i els hospitals lleugers o de proximitat (5 de previstos) concebuts com a dispositius d’atenció especialitzada sense internament que aglutinen l’atenció especialitzada ambulatòria (consultes d’especialistes), activitats típicament hospitalàries com la cirurgia major ambulatòria o l’hospitalizació de dia, suport diagnòstic i urgències. Els centres d’urgència d’atenció primària i els hospitals de proximitat són nous instruments per agilitzar i millorar l’atenció sanitària �54 14 hospitals nous fins l’any 2012 Font: Departament de Salut Hospital Transfronterer (Puigcerdà) Hospital d’Olot Hospital de Santa Caterina (Salt) Hospital Doctor Josep Trueta (Girona) Hospital d’Igualada Hospital de Mollet Hospital de l’Esperit Sant (Santa Coloma de Gramenet) Hospital de Cerdanyola-Ripollet-Montcada Hospital de Rubí-Sant Cugat Hospital de Sant Boi Hospital del Vendrell Hospital de Sant Pau (Barcelona) Hospital del Baix Llobregat (Sant Joan Despí) Hospital de Reus Acabat En obres No iniciat Nou De substitució Diagnòstic ràpid de càncer a tots els hospitals públics L’objectiu del Programa de Diagnòstic Ràpid és que no es tardi més de 30 dies entre la sospita de càncer i l’inici del tractament Mesos Temps mig d’espera Font: Departament de Salut El Programa de Diagnòstic Ràpid de Càncer, que es va iniciar l’octubre de 2005, implanta un circuit de diagnòstic ràpid dels càncers més freqüents i que són causa de mortalitat (pulmó, mama i còlon) a tota la Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública. L’objectiu és que en menys de 30 dies el ciutadà passi de la sospita de càncer al diagnòstic i, si és necessari, a l’inici del tractament. Això ha implicat una millora específica en la qualitat mèdica de l’assistència dels pacients afectats pel càncer més prevalent. La mitjana de dies des de la sospita de càncer fins a l’inici de tractament és de: còlon, 31 dies; mama, 28 dies, i pulmó, 35 dies. Llistes d’espera més breus: el temps mitjà d’espera per a operacions no greus és de 4,5 mesos 5,8 5,6 5,4 5,2 5 4,8 4,6 4,4 juny 2006 juny 2005 juny 2004 desembre 2003 4,2 Des del desembre de 2003, en què l’espera per aquest tipus d’operacions era de 5,6 mesos s’ha reduït fins a 4,52 mesos a finals de l’any 2005, el que suposa una reducció del 19,85% en tan sols dos anys. Aquesta millora palpable en l’atenció a la ciutadania per l’escurçament en l’espera de les operacions no greus, ve bàsicament donada per l’increment de l’activitat. La reducció és més notòria en les intervencions amb més temps d’espera, com la pròtesi de genoll, que s’ha reduït dels 13,83 als 8,19 mesos. L’objectiu de la Generalitat és que a data 31 de desembre de 2006, 12 proves diagnòstiques tinguin un temps d’espera màxim de 90 dies. �Mil dies de Govern Una nació socialment avançada 55 Evolució de les llistes d’espera - Registre Central d’Assegurats (RCA) Font: Departament de Salut Activitat Llista d’espera Desembre 2003 Juny 2006 141.520 80.396 Diferència 2003-2006 -61.124 (-43%) 66.567 58.028 -8.539 (-12,8%) Temps de resolució 5,64 4,33 -1,31 (-23,2%) Població Catalunya 6.807.498 7.196.168 388.670 (+5,7%) 97,8 80,6 -17,2 (-1,7,2%) Taxes x 10.000 hb. La població usuària de la sanitat catalana ha passat a ser de 7.196.168 persones el desembre de 2005, mentre que l’any 2004 era de 6.926.191 usuaris Desenvolupament de centres de referència a Catalunya El Govern ha apostat fermament per una política de centres de referència a Catalunya amb la creació de diferents institucions entre les quals destaquen la creació del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona, l’Institut de Recerca en Medicina Predictiva i Personalitzada, l’Institut de Recerca en Metàstasis Tumorals, el Centre de Referència en Investigació en Salut Ambiental, el Centre d’Investigació en Salut Internacional, l’Institut Català d’Investigació en Ciències Neurològiques, la Unitat d’Investigació Transnacional en Càncer (UITC Vall d’Hebron), el Parc de Recerca de Biomèdica, el Centre de Recerca de Salut Internacional de Barcelona i l’Institut Gol i Gurina de Recerca en Atenció Primària. Primers passos cap a l’Agència de Salut Pública En l’àmbit de la salut pública s’ha creat l’Agència de Protecció de la Salut conjuntament amb el món local per tal de treballar el camp de la prevenció i promoció de la salut. Aquesta Agència actua com a embrió de la futura Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT), que pretén protegir la població en aquest àmbit i donar resposta a problemes de salut prioritaris (com ara tabaquisme, abús d’alcohol i drogues, obesitat, sida i altres malalties de transmissió sexual, etc.) i riscos emergents (grip aviària, “vaques boges”, SARS, bioterrorisme, etc.) en la nostra societat. A més, al 2006 s’ha doblat respecte el 2003 el pressupost destinat a salut pública, que reflecteix un creixement anual mitjà del 28,7% en el període 2004-2006. Entre les principals accions endegades pel Departament de Salut en l’àmbit de la salut pública cal destacar, per exemple, el pla per la preescrició gratuïta de la píndola de l’endemà a tots els centres sanitaris, i que s’han posat en marxa programes de prevenció de transmissió d’infeccions de caràcter sexual, de seguretat alimentària i de lluita contra el tabaquisme, el sedentarisme i l’obesitat. Pla per fer front a una possible pandèmia de grip aviària S’ha creat una comissió interdepartamental per afrontar una eventual pandèmia de grip aviària amb el suport de gairebé totes les conselleries de la Generalitat. Paral·lelament, el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca ha delimitat les zones d’especial risc d’influència aviària: els deltes de l’Ebre i del Llobregat, els aiguamolls de l’Empordà, els estanys de Pals, la desembocadura del Ter, Sant Llorenç de Montgai, Utxesa, l’estany d’Ivars i Vila-sana i l’aiguabarreig del Segre-Cinca. S’ha habilitat el telèfon 935 617 000 per a qui vulgui comunicar la descoberta d’aus salvatges mortes i s’han analitzat unes 1.500 mostres, cap de positiva. El pressupost destinat a salut pública s’ha doblat entre els anys 2003 i 2006 �56 Posada en marxa experimental de la recepta electrònica Les noves tecnologies de la informació s’han incorporat a l’atenció primària amb la recepta electrònica, la història clínica electrònica i la telemedicina Des del desembre de 2005 s’ha posat en marxa la prova pilot de recepta electrònica a quatre àrees bàsiques de salut (ABS) a Salt i la Bisbal d’Empordà (Girona), i a Tortosa i Ulldecona (Terres de l’Ebre), que atenen al voltant de 100.000 usuaris. També s’ha iniciat la modernització dels processos assistencials amb la posada en funcionament del projecte de la història clínica electrònica, i l’inici de 40 proves pilot de telemedicina, amb l’objectiu d’apropar els serveis d’atenció primària als ciutadans aprofitant les oportunitats que ofereixen les tecnologies de la informació. D’altra banda, 541 dels centres d’atenció primària ja disposen de banda ampla, mentre que a finals de 2003 només en tenien nou. Esforç d’inversió per a millorar les urgències, les emergències, el transport sanitari i la rehabilitació El pressupost destinat a transport sanitari s’ha incrementat en un 113% fins arribar als 175,8 milions Evolució del pressupost de rehabilitació Font: Departament de Salut % increment resp. 2004 euros Ambulatòria 16,9 23.836.159 Domiciliària 125,4 18.510.593 Logopèdia 203,8 4.542.894 56,6 46.889.646 Total El Departament de Salut ha implementat una reforma profunda de les urgències, les emergències i el transport sanitari amb els objectius de millorar el temps de resposta i l’equitat territorial. S’ha creat una única empresa, a partir de la fusió de SEMSA i SCUBSA, que es responsabilitza de la planificació, el finançament i la gestió de les emergències en tot el territori català. I s’han adjudicat per separat els concursos del transport sanitari urgent i del no urgent, que abans era conjunt. Per al transport sanitari urgent s’ha tingut en compte l’estructura territorial i les hores de cobertura. Per a l’activitat del transport sanitari no urgent s’han tingut en compte els serveis programats a atendre. En l’àmbit del transport sanitari hem de destacar: el creixement del nombre de vehicles de transport sanitari en un 31% (1.142 ambulàncies l’any 2006) i l’increment del pressupost dedicat en un 113,2% (175,8 milions). També s’ha fet un nou concurs per tal de reordenar i potenciar la rehabilitació amb un important increment de pressupost i de l’activitat contractada. Amb aquest nou concurs s’ha potenciat sobretot la rehabilitació domiciliària i s’han incorporat noves indicacions de rehabilitació com són la incontinència urinària d’esforç, la rehabilitació respiratòria i la rehabilitació domiciliària a malalts neuromusculars amb discapacitat greu. Increment del pressupost dedicat a transport sanitari Total Import concurs 2000 TSU+TSNU Import concursos 2005 TSU+TSNU 33M€ 175,8 M€ * TSU: Transport sanitari urgent / TSNU: Transport sanitari no urgent Catalunya és pionera en dispensar cànnabis d’ús terapèutic Sis hospitals públics dispensen cànnabis amb finalitats terapèutiques des d’octubre de 2005, fruit del pla pilot endegat per la Generalitat amb l’aval del Ministeri de Sanitat. El projecte va dirigit a pal·liar els símptomes d’uns 600 malalts de càncer, esclerosi múltiple o sida. �Mil dies de Govern Una nació socialment avançada 57 13 Serveis socials • Nova Llei de prestacions socials amb l’establiment d’una renda mínima pels més desafavorits • Increment dels ajuts a les famílies: 296.000 se’n beneficien • Legalització de l’adopció per part de parelles homosexuals i promoció de l’acolliment familiar amb un 10% d’increment • Més places de residències per a gent gran: actualment n’hi ha 17.483 • 100.000 persones vídues es beneficien dels complements a les seves pensions • El programa Viure en Família afronta de manera global l’atenció a les persones amb dependència Durant aquests 1.000 dies s’han impulsat: d’una banda, la Llei de prestacions socials de caràcter econòmic amb l’objectiu de garantir uns ingressos suficients a les persones que tenen rendes més baixes. La llei determina que rebin ajudes econòmiques totes les persones que tinguin ingressos inferiors als 509 euros mensuals i es calcula que se’n beneficiaran més de 208.000 persones. Amb aquestes prestacions, que van especialment dirigides a vídues, pensionistes i joves extutelats, es fa un pas endavant en la lluita contra la pobresa i l’exclusió social. La llei, inèdita a tot l’Estat, pretén regular les prestacions econòmiques d’assistència social per tal de donar resposta a anys de reivindicacions de col·lectius molt desafavorits de Catalunya que reclamen veure augmentades les seves rendes. Així, la iniciativa vol ser un dels instruments econòmics més potents de lluita contra la pobresa. D’una altra banda, el Projecte de llei de serveis socials de Catalunya havia de garantir el dret als serveis socials a totes les persones que tenen necessitats socials, però finalment no s’aprovarà aquesta legislatura. El projecte obria la via a un nou sistema de finançament dels serveis socials. Un dels punts clau d’aquest nou sistema és arribar a la mitjana europea de despesa social en termes de percentatge del PIB. Per això, el pressupost destinat al Departament de Benestar i Família ha augmentat més d’un 78% des de 2003 fins a finals de 2006. % Percentatge del pressupost de la Generalitat destinat al Departament de Benestar i Família a Catalunya Font: Departament de Benestar i Família 6 5 4 3 2 3,35 4,89 5 2004 2005 5,37 3,74 1 0 2002 2003 2006 Amb la Llei de prestacions els col·lectius més desafavorits milloraran les seves rendes El Govern ha complert el compromís de destinar més del 4% del pressupost de la Generalitat a polítiques de serveis socials �58 Augment dels complements de pensions per a les persones vídues amb rendes baixes Abans de l’aprovació de la nova Llei de prestacions socials, que dóna seguretat i estabilitat a les persones perceptores de les prestacions, el Govern de la Generalitat ja va incrementar les ajudes a les persones que cobren les pensions de viduïtat més baixes. Els complements de pensions es van augmentar un 44% des del gener del 2004, i van passar d’un import màxim anual de 300 euros el 2003, a 432 euros el 2005. El nombre de beneficiaris es va incrementar un 7,5% i en aquests moments el nombre de beneficiaris dels complements de pensions és d’uns 100.000 vidus i vídues de tot Catalunya. 166 nous equipaments per a gent gran, persones amb discapacitat i amb malaltia mental La planificació de les noves infraestructures resol el desequilibri en la distribució de serveis socials Els plans del Govern en polítiques socials han suposat un increment quantitatiu i qualitatiu de l’oferta de serveis i de cobertures públiques a Catalunya per a gent gran, persones amb discapacitats i amb problemes de salut mental. La planificació ha fixat la necessitat d’inversions per a la construcció de 47 nous equipaments públics de serveis residencials per part del Departament de Benestar i Família i un mínim de 166 en col·laboració amb la iniciativa local i social. La planificació dels nous equipaments s’ha fet tenint en compte les necessitats territorials i ha estat concebuda com una guia per a l’actuació dels gestors públics, amb el propòsit de resoldre els desequilibris territorials en la distribució dels serveis socials. Residències per a gent gran - Places per any Font: Departament de Benestar i Família 2003 2004 2005 2006 Pròpia 2.043 2.043 2.087 2.087 Gestió 2.074 2.074 2.474 2.706 727 704 690 690 8.879 9.332 10.500 12.000 13.723 14.153 15.751 17.483 Concert Col·laboració Augment dels fons destinats a l’acolliment residencial de la gent gran Aquest 2006 s’arribarà a la xifra de 29.300 avis i àvies amb una plaça pública en una residència, pis tutelat o centre de dia Pel que fa a la gent gran, des de la Generalitat s’ha optat per impulsar un model que conjuga l’atenció en centres residencials amb el suport a aquelles famílies que decideixen tenir cura de persones grans dependents. Així, en els darrers anys s’ha experimentat un creixement de les places residencials per a majors de 65 anys i els fons destinats als ajuts d’acolliment residencial per a persones grans amb dependència han augmentat considerablement, des dels 57,5 milions d’euros de l’any 2002 o els 71,8 milions del 2003, fins als 101,5 milions del 2005. L’objectiu és arribar, aquest 2006, a la xifra de 29.300 avis i àvies amb una plaça pública en una residència, pis tutelat o centre de dia. Una novetat en aquest àmbit és que aquesta legislatura, per primera vegada, s’ha fet públic el nombre de sol·licituds de places geriàtriques, el nombre de places disponibles, el de places ocupades i el de persones en llista d’espera, tant als centres públics com a les places concertades. �Mil dies de Govern Una nació socialment avançada 59 Font: Departament de Benestar i Família Actuacions en equipaments de Serveis Socials 2004-2005 Alt Empordà Ripollès • • Pla de l’Estany •• Gironès ••••• Berguedà • Osona •• Selva Segrià ••••• ••• • •• •• Garrigues Terra Alta Anoia Urgell Ribera d’Ebre •••• Alt Penedès Conca Barberà • •• •••• •••••• •••• •• Baix Camp • Baix Penedès Tarragonès Vallès Occidental • ••• Bages ••••• Baix Empordà Vallès Oriental ••••• •••••••• Barcelonès Baix ••••••••• Llobregat •••• •••• •••• •••• Baix Ebre ••• Gent gran Discapacitats Dones maltractades Montsià •••• Infants Immigrants Altres L’altra gran línia d’actuació és el suport a les famílies que tenen al seu càrrec una persona dependent, vehiculat a través del programa Viure en Família Les persones de més de 65 anys beneficiàries d’aquest programa han augmentat des de les 5.777 de l’any 2002, a 42.657 el 2005. De fet, el 2005 el Govern va destinar 124 milions d’euros a les prestacions econòmiques del programa Viure en Família, que és el triple del que s’hi va destinar el 2003. Significatiu augment d’un 45% dels ajuts a les famílies amb infants menors de sis anys S’ha incrementat durant els anys 2004 i 2005 en un 45% la quantia de les ajudes a les famílies amb fills, que el 2003 consistien en un ajut universal per a fills i filles de 0-3 i 0-6 anys, amb la voluntat de donar un suport cada cop més integral a les unitats familiars. Per primer cop l’ajuda especial a les famílies nombroses s’ha estès també a les famílies monoparentals. Els beneficiaris dels ajuts a famílies amb infants a càrrec l’any 2006 són més L’any 2005 el Govern va destinar 124 milions d’euros a les prestacions econòmiques del programa Viure en Família per a les persones amb dependència, el triple del que s’hi va destinar el 2003 �60 El 2006, 296.000 famílies catalanes ja s’han beneficiat dels ajuts de 296.000 unitats familiars, amb una reserva pressupostària de 146.743.423 euros. Aquest ajut és una prestació econòmica anual de 600 euros per cada infant menor de tres anys i de 700 euros per a les famílies nombroses, i monoparentals des de l’any 2004, amb infants menors de sis anys. A més, s’han posat en marxa dos nous ajuts a les famílies: un destinat a les famílies d’adopció internacional i l’altre a famílies amb part, adopció o acolliment múltiple, és a dir, per bessons i trigèmins. Import en euros a l’any per tipus de prestació Font: Departament de Benestar i Família Prestació 2003 2004 2005 2006 0-3 525 550 575 600 Nombroses 600 625 650 700 625 650 700 Monoparentals Evolució de les prestacions i ajuts a famílies amb infants a càrrec Nombre de famílies beneficiàries Font: Departament de Benestar i Família 300.000 296.000 250.000 247.188 200.000 150.000 222.950 100.000 50.000 0 260.633 1.378 1999 28.106 38.269 2000 2001 111.502 2002 2003 2004 2005 2006 Legalització de les adopcions per part de les parelles homosexuals El Parlament va donar llum verd l’abril del 2005 a la llei que atorga el dret de valorar la idoneïtat per adoptar infants a les persones homosexuals. Aquesta és una iniciativa històrica que equipara les persones homosexuals a les heterosexuals i els reconeix el dret que se’ls valori com a possibles pares o mares adoptants. Aquesta llei també permet que un dels membres de la parella homosexual pugui adoptar el fill o la filla de l’altre, i equipara els drets successoris dels menors adoptats als que tenen els fills de les parelles heterosexuals. També modifica la figura dels tutors, perquè anteriorment no ho podien ser els qui convivien amb el pare o la mare del menor en una relació de parella homosexual. Pla per a la no discriminació de les persones homosexuals i transsexuals La Generalitat ha dissenyat, per primer cop, polítiques específiques per a les persones homosexuals i transsexuals El Govern ha creat el Programa per al Col·lectiu Gai, Lesbià i Transsexual per tal de contribuir a assolir la plena equiparació legal de les persones homosexuals i transsexuals i evitar actituds de discriminació. Aquesta és la primera vegada que la Generalitat contempla en el seu Pla de Govern polítiques específiques per a les persones homosexuals i transsexuals. El Departament de la Presidència, encarregat de dissenyar i desplegar un Pla interdepartamental per a la no discriminació d’aquestes persones, centra les seves actuacions en la igualtat, la llibertat i el benestar. �Mil dies de Govern Una nació socialment avançada 61 Atenció social a 88.000 persones amb dependència permanent 88.000 persones i les seves famílies es beneficiaran en la primera fase d’implantació del Programa per a la Promoció de l’Autonomia i l’Atenció a les Persones amb Dependències (ProdeP), adreçat a les persones amb dependència permanent per a les activitats de la vida diària. El programa vol coordinar i integrar els serveis socials i sanitaris per atendre els col·lectius amb necessitats específiques i dissenyar la futura Agència Catalana de la Dependència. A Catalunya hi ha un total de 332.000 persones amb dependència (un 4,6% de la població), de les quals més d’un 65% tenen més de 65 anys. Prevalença de les persones amb dependència Font: Departament de Benestar i Família > 65 anys < 65 anys Total Lleu Moderada Severa Total 74.000 70.000 66.000 210.000 (20,3%) 55.000 37.000 30.000 122.000 129.000 (29%) 107.000 (32%) 96.000 (39%) 332.000 65-69 anys 18,9% 80-84 anys 41,91% >85 anys 56,85% 140 milions d’euros pels serveis socials d’atenció primària fins el 2008 Durant els pròxims quatre anys, el Govern destinarà un mínim de 140 milions d’euros per finançar serveis socials d’atenció primària als municipis de més de 20.000 habitants i als consells comarcals. Això garanteix l’estabilitat de la cooperació entre la Generalitat i els ajuntaments més enllà del mandat actual. El 2004, el Govern ja va destinar els primers 30 milions d’euros als ajuntaments i als consells comarcals per al finançament de serveis socials i altres programes del Departament de Benestar i Família. Evolució de la inversió en atenció primària Font: Departament de Benestar i Família 2005 31.723.181 euros 2006 33.779.010 euros 2007 35.970.512 euros 2008 38.306.757 euros Total 139.779.460 euros Nou model d’atenció a la gent gran d’entorns rurals i més serveis socials especialitzats El Govern ha posat en marxa un nou programa d’atenció diürna a la gent gran pensat per apropar i facilitar l’accés als recursos socials per a les persones grans que viuen en zones rurals o semirurals i que necessitin organització, supervisió i assistència en el desenvolupament de les activitats de la vida diària, i que veuen completada la seva atenció en el seu entorn social familiar. En aquesta mateixa línia s’han incrementat els serveis socials especialitzats en el pla 2004-2007 que incideix, especialment, en la gent gran amb dependències, les persones amb discapacitats i les que, a conseqüència d’una malaltia mental, necessiten suport social. Destaquen vuit programes pilot, engegats l’any 2005 en el món rural, que inclouen 1.600 places d’atenció diürna en residències de gent gran, entre públiques i concertades, i unes 264 places concertades en residències per a discapacitats. Els serveis socials, més a prop de la gent gran dels entorns rurals �62 Evolució del nombre de famílies acollidores i infants acollits Font: Departament de Benestar i Família 2004 2005 Increment Famílies 380 420 10% Infants 538 589 9% Campanya de promoció de l’acolliment familiar per a 217 infants El novembre passat es va presentar la campanya Necessito una Família per promoure l’acolliment familiar de menors atesos en centres de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, que ha incrementat les famílies acollidores i els infants acollits en un 10%. Nous serveis i equipaments per a la infància en risc i les dones víctimes de violència Dos nous centres especialitzats per a dones víctimes de la violència domèstica Aquest any el Departament de Benestar i Família ha impulsat el desplegament de Punts de Trobada a tot Catalunya, amb l’objectiu de crear una xarxa d’espais professionals per a protegir els infants. Actualment ja n’hi ha 14 i s’està gestionant la posada en marxa de nous Punts a Girona, Figueres, Reus i Tortosa. Aquest departament també ha creat dos centres integrals especialitzats per a dones víctimes de violència de gènere a Salt, ja inaugurat, i al Tarragonès. Els Punts de Trobada són serveis destinats a atendre i prevenir, en un lloc neutral i transitori, en presència de personal qualificat, la problemàtica que sorgeix en els processos de conflictivitat familiar. En concret, s’adrecen al compliment del règim de visites dels fills i filles en casos de separació o divorci; o a l’exercici del règim de visites per part dels familiars biològics als infants acollits en centres de la Generalitat o en famílies acollidores i que necessitin visites tutelades. Pel que fa als centres integrals especialitzats, són centres d’atenció que donen informació i atenció a les dones i als seus fills i filles afectades per processos de violència. L’objectiu és que n’hi hagi un a cada regió. Cap a una millora en la inserció sociolaboral Més de 5.000 persones han estat ateses enguany pel programa d’orientació i inserció sociolaboral “Aprendre a Aprendre”. Aquest programa atén prioritàriament les persones que tenen uns indicadors socials inferiors a la mitjana del país i es va iniciar amb la finalitat de millorar les possibilitats d’integració al mercat laboral dels col·lectius amb majors dificultats, potenciant l’autonomia i posant a l’abast eines d’orientació, assessorament i formació que els possibilitin la integració social i laboral. Del total de persones ateses en aquest programa d’orientació i inserció sociolaboral l’any 2005, un 34% han accedit a contractes laborals superiors a tres mesos, un 8% a contractes inferiors a tres mesos, un 4% a cursos de formació ocupacional i un 2% han estat derivats a altres centres especialitzats. Les altres continuen dins del programa o l’han abandonat. El Pla integral del poble gitano fomenta la inclusió social d’aquest col·lectiu Combatre les mancances educatives, laborals i econòmiques del poble gitano és el principal objectiu del pla El Pla integral del poble gitano, aprovat recentment pel Govern, té com a principals objectius combatre les mancances educatives, laborals i econòmiques d’aquest col·lectiu, amb el suport del Consell Assessor del Poble Gitano, que dóna veu i participació oficial als interessos del poble gitano. D’altra banda, el programa transnacional ROMAin, fruit del conveni signat entre el Departament de Benestar i Família i la Comissió Europea, es proposa lluitar contra l’exclusió del poble gitano a Europa, entre altres objectius. Aquest programa s’emmarca dintre dels programes de lluita contra l’exclusió en els quals participen diferents administracions públiques de l’Estat espanyol, Bèlgica, Romania i Finlàndia. En aquest sentit, el Departament de �Mil dies de Govern Una nació socialment avançada 63 Benestar i Família coordina l’atenció als col·lectius de gitanos romanesos entre els diversos departaments i institucions afectades. Mensualment, el servei d’urgència de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència atén uns 65 nens romanesos. Mesures per millorar l’atenció dels infants en risc en el primer nivell d’atenció El Govern impulsarà noves mesures per millorar la detecció i l’abordatge dels casos de maltractament infantil: creació dels Equips de Valoració i del Registre Unificat de Maltractaments Infantils, protocols d’actuació contra els maltractaments, creació de Taules Territorials de Coordinació i Intervenció i un milió d’euros per incrementar la plantilla dels Equips d’Atenció a la Infància i l’Adolescència. Aquest conjunt d’accions neix de la voluntat de donar resposta a les dificultats que s’estan trobant els professionals per a detectar, des dels seus inicis, els casos de maltractament, sobretot el que arriben a l’àmbit hospitalari, i resoldre deficiències existents en el sistema de protecció de menors. Aquest conjunt de mesures emfatitzen l’actuació preventiva de les administracions i els serveis socials quan hi hagi evidències de risc i desprotecció del menor per evitar que s’arribi a situacions de maltractament greu. En aquest sentit és necessari donar una resposta més àgil i coordinada entre totes les institucions implicades en la xarxa de detecció dels maltractaments i la resposta protectora al menor. Els Equips de Valoració i el Registre Unificat de Maltractaments Infantils són dues de les accions per millorar la detecció de casos de maltractaments infantils Creació de l’Agència Catalana de la Joventut i forta inversió en polítiques per a joves El maig de 2006 el Parlament va aprovar, a proposta del Govern, la creació de l’Agència Catalana de la Joventut, l’ens públic que ha d’executar els programes destinats als joves en els àmbits de l’habitatge, la salut, el treball, la formació, la cultura, el foment de la participació i el diàleg intercultural. A més, el Govern està realitzant una forta inversió en polítiques de joventut. La Secretaria General de Joventut ha atorgat 13,5 milions d’euros en el marc del Pla nacional de joventut de Catalunya per recolzar actuacions locals i comarcals concretes adreçades als joves els últims dos anys. I d’altra banda, ha destinat 11,4 milions més a donar suport a les diverses actuacions i iniciatives d’associacions i grups juvenils de Catalunya en aquest període. Aquestes actuacions responen a dues línies d’actuació prioritàries: afavorir l’emancipació dels joves i fomentar la seva participació, tal i com recull la revisió del Pla nacional de joventut de Catalunya, presentat al Parlament aquest novembre, cinc anys després que es posés en marxa, l’any 2000. Ajudes per a l’emancipació dels joves Mitjançant el Programa de Crèdits d’Emancipació, el Govern avala crèdits per a joves per un valor total de 42 milions d’euros davant les entitats financeres amb l’objectiu de facilitar l’emancipació dels joves pel que fa a l’habitatge, la formació i l’autoempresa. El programa ofereix avals als joves d’entre 18 i 35 anys per facilitar l’accés a un habitatge, l’ampliació d’estudis de grau superior o la posada en funcionament d’un projecte empresarial. El Pla Nacional de Joventut té dues línies prioritàries: l’emancipació i la participació �64 14 Polítiques de dones • 519 mesures i 961 actuacions transversals al Pla d’acció i desenvolupament de polítiques de dones 2005-2007 • Posada en marxa dels primers jutjats de violència contra les dones El Govern impulsa més de 900 actuacions en polítiques de dones El V Pla d’acció i desenvolupament de les polítiques de dones a Catalunya 2005-2007 conté 519 mesures i 961 actuacions que s’executen, de manera transversal, des de tots els departaments per avançar i millorar la participació i la representació de les dones, i atendre de forma específica les necessitats de la població femenina. Això inclou una avaluació continuada de tota Font: Departament de Benestar i Família l’acció de govern sobre les conseqüències per a dones i homes de cadascuna de les decisions que es prenen. Del Pla en destaca el desplegament d’una xarxa de centres d’atenció integral per a les situacions de violència masclista que inclou atenció urgent, suport econòmic i accés a l’habitatge i a la formació ocupacional, dins del Programa per a l’abordatge integral de les violències contra les dones 2005-2007. Entrada en funcionament dels dos primers jutjats de violència contra les dones i d’una unitat de vigilància de gènere Salt, al Gironès, acull el primer centre especialitzat per a les dones víctimes de violència de gènere El mes de juny es van inaugurar a Barcelona els dos primers jutjats amb dedicació exclusiva en la violència contra les dones. Aquests dos nous equipaments instruiran de forma especialitzada els casos relacionats amb la violència contra les dones amb una vessant afectiva. El 2004 es va crear també una unitat de vigilància de gènere i enguany s’ha obert el primer Centre d’Intervenció Especialitzada (CIE) a Salt per les dones víctimes de violència, un model innovador a tot l’Estat. S’està apunt d’obrir el segon a Sant Feliu de Llobregat i el 2006 se n’obriran tres més al Segrià, el Tarragonès i el Montsià. També s’han posat en marxa cinc punts de trobada de famílies, quatre a Barcelona i un a Lleida, per atendre i prevenir, en un lloc neutral i transitori, en presència de personal qualificat, la problemàtica que sorgeix en els processos de conflictivitat familiar. Actuacions de prevenció de la violència masclista en joves i adolescents El Govern ha endegat per primera vegada actuacions de prevenció contra les violències que pateixen les dones adreçades a la població jove a través de la iniciativa “Talla amb els mals rotllos”. L’any 2004 es va desenvolupar una àmplia campanya mediàtica adreçada a noies i enguany s’ha realitzat una altra adreçada específicament a nois (“Enraona”). Al llarg d’un any s’han format prop de 100 nois i noies joves com a agents educatius en la prevenció de les relacions abusives. A través d’un curs se’ls ofereixen recursos per promoure relacions no abusives entre les persones joves, tot fomentant comportaments de respecte mutu entre els sexes i la resolució no violenta dels conflictes. �Mil dies de Govern Una nació socialment avançada 65 15 Immigració • El Pla de ciutadania i immigració abasta més de 70 programes de tots els departaments per integrar els immigrants • Increment dels ajuts per acollida i integració als municipis • Creació de més de 1.000 aules d’acollida a les escoles 70 programes d’integració al Pla de ciutadania i immigració El juny passat el Govern va aprovar el Pla de ciutadania i immigració 20052008, un pla dotat de 104 milions d’euros l’any 2005 i 145 milions més el 2006 per tirar endavant 70 programes adreçats a tota la ciutadania. L’objectiu fonamental d’aquest Pla és definir i planificar les accions públiques per integrar els immigrants a través d’actuacions en diversos àmbits: durant la primera acollida, a l’escola, als espais socials tancats, en casos de discriminació, en el paper de les dones, sobre el futur dels joves, en la normalització a l’accés als recursos, sobre els dèficits de convivència ciutadana i els drets i les obligacions. El Pla de ciutadania i immigració ha incrementat el 2006 el seu pressupost en prop d’un 40% % població immigrant extracomunitària empadronada a Catalunya Font: Departament de Benestar i Família 12 10 8 6 8,98 9,5 10 10,3 octubre 04 desembre 04 febrer 04 juny 05 10,5 11,29 4 2 0 setembre 05 desembre 05 Augment dels ajuts als ajuntaments per programes d’acollida i integració En el marc del Pla de ciutadania i immigració s’ha obert una nova línia d’ajuts als ens locals per desenvolupar programes d’acollida i integració, als quals es destinaran 16 milions d’euros aquest 2006, xifra que suposa un increment d’un 21% respecte els recursos de l’any passat. Aquests ajuts signifiquen un augment molt important dels recursos de suport a les administracions locals i comarcals en polítiques d’immigració i de reforç a la cohesió social. Així, des de l’any 2004 al 2006, Catalunya ha vist multiplicats molt significativament els recursos provinents de l’Estat per a aquestes polítiques, passant d’una xifra testimonial de 1.462.342 euros a una quantitat de 16.376.868 euros per a aquest any. Increment substancial dels recursos adreçats al món local en matèria d’acollida i integració �66 El Govern engega les aules d’acollida, una iniciativa pionera per fomentar la integració Un total de 1.051 centres educatius públics i privats concertats disposaran d’una aula d’acollida el curs 2006-2007 Un total de 1.051 centres docents catalans comptaran el curs 2006-2007 amb una aula d’acollida, una xifra que va en augment curs rere curs. Les aules d’acollida, emmarcades dins el Pla per la llengua i la cohesió social, són una iniciativa del Govern orientada a la integració de l’alumnat nouvingut i pensat per donar una resposta adequada a les necessitats emocionals, lingüístiques i curriculars d’aquest alumnat, i alhora millorar la qualitat global de tot l’alumnat del centre. També en el marc del Pla per a la llengua i la cohesió social s’han impulsat 28 plans educatius d’entorn en 25 municipis catalans. Aquesta iniciativa pretén continuar l’acció educativa més enllà de l’àmbit escolar i coordinar en una mateixa direcció tots els agents i recursos educatius que l’alumnat té al seu entorn més pròxim. Aules d’acollida Font: Departament d’Educació i Universitats Aules d’acollida per territoris, curs 2006-2007 Font: Departament d’Educació i Universitats Serveis territorials Curs 2003-04 Curs 2004-05 Curs 2005-06 Curs 2006-07 0 649 936 1.051 Curs 2005-06 Increment curs 2006-07 Total Barcelona ciutat 158 11 169 Barcelona comarques 269 37 306 Baix Llobregat-Anoia 89 8 97 Vallès Occidental 83 15 98 142 Girona 129 13 Lleida 79 16 95 Tarragona 89 11 100 Terres de l’Ebre 40 4 44 936 115 1.051 Total �Mil dies de Govern Una nació socialment avançada 67 16 Cultura • Augment significatiu de més d’un 60% del pressupost per a cultura • Promoció exterior de la cultura catalana a fires internacionals com les de Frankfurt i Guadalajara • Increment espectacular dels equipaments culturals a través d’una nova xarxa que abasta tot el territori • Més suport a les indústries culturals catalanes i als creadors • Els papers de Salamanca retornen a Catalunya L’increment d’un 60% del pressupost del Departament de Cultura ha permès aproximar-nos a un dels compromisos principals del mandat que era doblar el pressupost del Departament i situar-lo en un 2% dels comptes de la Generalitat. També s’ha aprovat l’avantprojecte de Llei per a la creació del Consell de la Cultura i de les Arts, que constitueix una fita històrica fruit d’un llarg procés de debat i consens amb el sector cultural del país i que dóna pas a un model de gestió cultural més participat per part dels creadors. Aquest nou ens, contemplat a l’Acord del Tinell, ha de marcar les grans línies de la política cultural del Govern, afavorint el diàleg entre els sectors culturals i la Generalitat. Evolució del pressupost del Departament de Cultura, 2003-2006 Font: Departament de Cultura Pressupost Increment (respecte 2003) 2003 173.038.515 € 2004 194.865.000 € 13% 2005 239.838.922 € 40% 2006 275.366.000 € 60% Més promoció exterior de la cultura catalana: Guadalajara i Frankfurt La cultura catalana ha estat escollida convidada d’honor de la Fira Internacional del Llibre de Frankfurt del 2007, que coincidirà amb la celebració a Alemanya de l’Any de la Cultura Catalana. A finals del 2004 es va celebrar la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara, on la cultura catalana va ser la convidada d’honor. També va ser present a Nàpols l’octubre de 2005, amb una programació d’arts escèniques, literatura, música i arts visuals. Per altra banda, la Patum de Berga ha estat nomenada per la Unesco Patrimoni Mundial en la categoria d’Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial. El jurat va escollir la Patum, festa que procedeix del teatre popular religiós de l’Edat Mitjana i que se celebra a Berga cada any per Corpus, d’entre 65 candidatures. Pla d’equipaments culturals 2005-2007 El Pla d’equipaments culturals suposa una inversió de 127,3 milions d’euros entre el 2005 i el 2007, amb l’objectiu de dotar tot el territori català d’una xarxa d’equipaments de forma equilibrada. Els quatre grans eixos en què s’estructura el Pla són: a) teatres, espais d’art i sales polivalents (pla d’equipaments culturals) amb una inversió de 49 milions d’euros. b) biblioteques (PEB) amb una inversió de 36 milions d’euros. c) arxius (es preveuen actuacions en 22 arxius comarcals) amb una inversió de 7 milions d’euros. d) ateneus i centres associatius, amb una inversió de 5,3 milions d’euros. El govern invertirà fins 2007 127,3 milions d’euros perquè tot el país tingui una xarxa d’equipaments culturals equilibrada �68 Evolució de les principals línies d’inversió en equipaments culturals al territori Font: Departament de Cultura 2000-2003 2004-2007 14,7 M€ 36,0 M€ Biblioteques És prevista la construcció de 77 noves biblioteques públiques i millorar-ne 19 més Arxius 6,0 M€ 37 M€ Teatres-Auditoris 2,4 M€ 24,7 M€ Espais d’art 0,3 M€ 2,5 M€ Centres culturals polivalents 0,0 M€ 21,8 M€ Centres associatius 3,0 M€ 5,3 M€ 26,4 M€ 127,3 M€ Totals Més biblioteques públiques L’objectiu d’articular un sistema de lectura pública potent passa per la millora i modernització del sistema bibliotecari de Catalunya. En aquest sentit s’ha aprovat el Pla de biblioteques que, amb una inversió total de 31,5 milions Font: Departament de Cultura Intervencions en biblioteques públiques 2004-2005 Pallars Jussà • Baix Empordà • Segarra • Segrià • Bages • Vallès Oriental Vallès Occidental •• ••••• •••• •••• Maresme ••••• Barcelonès Baix Llobregat Priorat • Baix Ebre • Biblioteques inaugurades Biblioteques en ampliació o construcció �Mil dies de Govern Una nació socialment avançada 69 d’euros, preveu construir 77 biblioteques i la millora de 19 que ja estan en funcionament. També és previst desplegar 34 bibliobusos, que permetran un millor accés social al servei de biblioteca pública. D’altra banda, el Govern ha concedit una subvenció de 4,5 milions d’euros a l’Ajuntament de Barcelona, durant el període 2006-2015, per crear i millorar les biblioteques públiques i ha arribat a un acord per la construcció de la Biblioteca Pública de l’Estat a la ciutat comtal, que s’ubicarà al costat de l’Estació de França. A banda, cal destacar la signatura del conveni amb la Diputació de Barcelona i el Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya per contractar un sistema informàtic de gestió de biblioteques i constituir la Comissió de Valoració del Sistema d’Adquisició Bibliotecària. Nou finançament a les empreses culturals El Departament de Cultura ha establert un nou conveni, a través de l’Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC), amb quatre grans entitats financeres (Caixa de Pensions, Caixa Catalunya, Banc Sabadell i Banc Santander Central Hispano), amb l’objectiu de facilitar l’accés al finançament de les empreses culturals catalanes a partir d’un paquet de productes financers recollits sota el nom de Crèdit Cultura. Aquest conveni posa 15 milions d’euros a disposició de les indústries culturals mitjançant tres línies financeres (avals, préstecs a llarg termini i tresoreria) en condicions prioritàries, a més d’oferir la subvenció de les despeses financeres. El Crèdit Cultura és un paquet de mesures per facilitar l’accés de les empreses culturals a un millor finançament Ajuts a la creativitat i pensament contemporani L’import total dels ajuts concedits a projectes de l’àmbit de la creació i el pensament contemporanis ha estat de 18,8 milions d’euros en els darrers dos anys. L’any 2005 es van concedir ajuts a 592 projectes: 155 al sector de les arts escèniques, 93 al de les arts visuals, 1 al d’arxius, 28 al sector audiovisual, 36 de caràcter multidisciplinar, 218 a l’àmbit de la música, 51 al pensament contemporani i 10 a altres àmbits. Els ajuts han abastat tots els agents del procés creatiu, des de produccions artístiques fins a projectes de recerca i també a agrupacions, fundacions i orquestres. Fort impuls pressupostari en quatre anys a l’Institut d’Estudis Catalans El Govern ha signat amb l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) un contracteprograma de cara al període 2005-2008 per un total de fins a 26,7 milions d’euros. El conveni té l’objectiu de convertir l’IEC en la veritable acadèmia nacional catalana i en el referent dels poder públics a l’hora de realitzar dictàmens i informes sobre aspectes estratègics del futur de Catalunya. Preservació de la producció digital catalana El Govern ha donat llum verd al projecte Patrimoni Digital de Catalunya (Padicat), que té la missió de recollir, preservar i difondre el patrimoni científic i cultural produït en format digital. El Padicat, que esdevindrà pioner a Espanya, està adscrit a la Biblioteca de Catalunya i donarà cabuda a 100.000 webs i 50 milions d’arxius. Hi ha prevista una inversió de 766.000 euros. Al llarg d’aquest any es preveu la producció del pla pilot, pioner a Espanya, i l’any 2009 la implementació definitiva. El nou contracte-programa signat pel Govern i l’IEC convertirà aquest organisme en l’acadèmia nacional catalana �70 Convenis amb les diòcesis catalanes per a la conservació del patrimoni cultural 97 edificis d’alt valor patrimonial es beneficiaran de la signatura de convenis amb les diòcesis La signatura de convenis de col·laboració amb les diòcesis de Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona, Tortosa, Solsona, Urgell i Vic de l’Església catòlica a Catalunya pel període 2006-2010 ha permès establir les condicions generals de conservació d’una gran part del patrimoni cultural català, del qual les diòcesis en són titulars. El conveni marc estableix una inversió de 37 milions d’euros (18 són de la Generalitat), que permetrà intervenir en 97 edificis. El finançament de les actuacions que s’efectuaran anirà a càrrec de l’Administració de l’Estat o de la Generalitat de Catalunya en un 50% de l’import, i l’altra meitat l’assumirà el bisbat corresponent o bé d’altres ens públics o privats. A banda d’aquests convenis, cal destacar les accions de restauració previstes a les esglésies de Santa Maria del Mar i de Santa Maria del Pi a Barcelona i de l’església de Sant Feliu de Girona, els treballs de recuperació i rehabilitació del Castell de Castelldefels i la culminació del procés de restauració de l’església de Santa Maria de Taüll iniciat l’any 2003. Creació del Patronat de l’Arxiu de la Corona d’Aragó El juliol de 2006 s’ha arribat a un acord amb el Ministeri de Cultura i els governs de l’Aragó, el País Valencià i les Illes Balears per a la constitució del Patronat de l’Arxiu de la Corona d’Aragó. D’aquesta manera es resol un plet de més de 25 anys, a través d’una presència més activa de la Generalitat de Catalunya en l’Arxiu de la Corona d’Aragó i de l’acceptació per totes les parts que els fons documentals propis puguin integrar-se en el sistema d’arxius de Catalunya. Retorn dels papers de Salamanca a Catalunya La reclamació per part de la Generalitat dels papers que les tropes franquistes van espoliar ha permès el seu retorn a Catalunya Els documents espoliats a la Generalitat al final de la Guerra Civil van arribar a l’Arxiu Nacional de Catalunya, a Sant Cugat del Vallès, el 31 de gener de 2006. Una selecció de 119 d’aquests documents es va exposar al Palau Moja de Barcelona en l’exposició “El retorn dels documents confiscats a Catalunya”, que es va fer el febrer passat. La devolució dels papers de Salamanca va ferse després de l’aprovació a les Corts generals, el novembre de 2005, de la llei que va permetre el retorn dels documents (Llei de restitució a la Generalitat de Catalunya dels documents confiscats amb motiu de la Guerra Civil), arran de la seva reclamació per part de la Generalitat. �Mil dies de Govern Una nació socialment avançada 71 17 Impuls de l’ús social del català • El Pla d’acció de política lingüística potencia l’ús social del català • Augment de l’oferta i la matriculació als cursos de català per a la població immigrada • Creació de la Casa de les Llengües Foment de l’ús social del català amb el Pla d’acció de política lingüística Els Plans d’acció de política lingüística 2004-2005 i 2005-2006 inclouen mesures per potenciar l’ús social del català i fer més fàcil viure en aquesta llengua. El primer Pla d’acció es va centrar en els àmbits de la immigració, les noves tecnologies, el món socioeconòmic i les activitats empresarials, i va comptar amb un pressupost de 3 milions d’euros. El segon Pla d’acció, que es va posar en marxa el setembre de 2005, vol fomentar l’ús del català entre els joves quan es diverteixen i entre els immigrants que fan el procés d’integració. Dins d’aquestes actuacions destaquen els plans d’acolliment de set ciutats catalanes (Badalona, Banyoles, Lleida, Manlleu, Reus, Ulldecona i Vic); la campanya “Dóna corda al català”, que pretén fomentar els usos interpersonals i informals de la llengua catalana i mobilitzar amplis sectors de la societat, sobretot els joves; l’obertura de cinc Oficines de Garanties Lingüístiques a Barcelona, Lleida, Girona, Tortosa i Tarragona, i el fort increment dels cursos de normalització a la ciutat de Barcelona, que pràcticament han doblat el nombre d’alumnes (1.500 el 2004, 2.760 el 2005) i que es veuran reforçats amb la campanya “Barcelona t’ensenya el català”, que preveu una inversió de 640.000 euros per tal d’incrementar en un 40% els cursos de català i doblar el nombre d’alumnes de l’any 2005. Finalment, destaca l’èxit absolut del programa “Voluntaris per la Llengua”, que s’ha anat estenent arreu del territori i que el 2005 va registrar un 30% més d’inscrits: des del 2003 hi han participat 9.922 parelles lingüístiques. Peticions realitzades a les Oficines de Garanties Lingüístiques per tipus i àmbits Font: Secretaria de Política Lingüística Àmbit privat i empresarial 700 600 500 Administracions públiques 638 429 300 327 200 233 100 0 0 Denúncies 8 303 Queixes Consultes • Catalanoparlants: 78% • No catalanoparlants habituals: 68% • Immigrants o nous ciutadans i ciutadanes: 59% 94 83 Estudi de l’impacte de la campanya “Dóna corda al català” Font: Secretaria de Política Lingüística Valoració positiva per origen de les persones enquestades: Altres 400 El programa “Voluntaris per la Llengua” va registrar el 2005 un 30% més d’inscrits 3 9 Altres 7 �72 22 plans d’acolliment lingüístic destinats a la població adulta immigrada Els cursos de català arribaran a 50.000 alumnes estrangers aquest 2006 Dins el Pla d’acció de política lingüística, cal remarcar l’establiment de 22 plans d’acolliment lingüístic, a través dels Centres de Normalització Lingüística distribuïts per tot el territori. Aquests plans ajuden a la integració de la població adulta nouvinguda a Catalunya i al seu coneixement de la llengua catalana. Dins els 22 plans d’acolliment lingüístic s’han signat 128 convenis, 116 dels quals amb municipis i 12 amb consells comarcals. Un dels grans objectius d’aquests plans és la formació. Està previst que els cursos de català arribin als 50.000 alumnes estrangers durant aquest 2006; abans del segon semestre ja hi ha 35.000 inscrits. Convenis marc d’acolliment lingüistic, juliol 2006 Font: Departament de la Presidència i Consorci per a la Normalització Lingüística Total: 22 plans i 128 convenis en 116 ajuntaments i 12 consells comarcals municipis amb conveni marc consells comarcals amb conveni marc Evolució dels cursos i dels alumnes del CPNL Font: Secretaria de Política Lingüística 4.000 Cursos 3.500 Alumnes 75.455 3.000 61.694 3.235 2.500 2.000 1.500 46.652 90.000 78.000 3.436 2.698 80.000 70.000 60.000 50.000 40.000 2.096 30.000 1.000 20.000 500 10.000 0 0 2001-2002 2004-2005 Dades a 30-06-2006 Previsió 2005-2006 �Mil dies de Govern Una nació socialment avançada 73 Evolució de la procedència dels alumnes als cursos del CPNL Font: Secretaria de Política Lingüística 70 Catalunya 60 Resta de l’Estat 50 Estrangers 40 30 20 10 0 2001-2002 2004-2005 Previsió 2005-2006 Dades a 30-06-2006 Impuls a la normalització del català a l’Administració de justícia S’ha donat a conèixer als ciutadans els drets que tenen a utilitzar el català davant els òrgans judicials de Catalunya gràcies a la distribució de la primera Carta de Drets Lingüístics en l’àmbit de la justícia. S’ha anat augmentant el nombre de sentències en català i s’ha endegat un programa de formació personalitzada en llengua catalana adreçat a jutges, fiscals i secretaris. La nova Casa de les Llengües fomentarà el respecte a la diversitat lingüística El març de 2005 el Govern va aprovar la constitució de Linguamón - Casa de les Llengües com un consorci entre la Generalitat, el Centre Unesco i la Fundació Fòrum Universal de les Cultures. Aquest nou organisme promourà el coneixement i el respecte de la diversitat lingüística i promourà una xarxa de col·laboració nacional i internacional amb organismes amb objectius coincidents. El Servei Català del Doblatge assumeix la versió catalana de 350 pel·lícules cada any La CCRTV, amb el suport del Departament de la Presidència, ha creat el Servei Català del Doblatge, que assumirà la versió catalana per a televisió dels films estrangers que s’estrenin en sales comercials i la cedirà gratuïtament a les distribuïdores. D’aquesta manera, la podran incloure en les edicions de DVD i també posar-la a disposició de les televisions que en comprin els drets d’emissió. El servei, que compta amb un pressupost anual de tres milions d’euros, doblarà al català unes 350 pel·lícules cada any a partir de 2006 i gestionarà el fons històric de doblatge de Televisió de Catalunya. Cinema. Nombre de pel·lícules doblades o subtitulades Font: Secretaria de Política Lingüística 30 25 20 15 22 25 20 22 10 5 0 2002 2003 2004 2005 Increment d’un 36% dels llargmetratges exhibits en català �74 Nou ajut automàtic a la premsa digital, la ràdio i la televisió en català, i més fons per a la premsa en català La quota de mercat dels mitjans en llengua catalana es manté més o menys estable, tret de la ràdio, que ha millorat notablement L’anomenat “ajut automàtic” a la premsa en català i en aranès, creat anys enrera i concebut per impulsar la normalització lingüística en aquest àmbit, s’ha ampliat per primera vegada als altres mitjans de comunicació: la premsa digital, la ràdio i la televisió. D’aquesta manera, els mitjans de comunicació audiovisuals i d’Internet que s’han acollit a aquesta ajuda han rebut un total de 2,7 milions d’euros durant el període 2005-2006. Al mateix temps, els fons destinats a l’ajut automàtic a la premsa en català i en aranès, que s’havien mantingut congelats durant la legislatura anterior, han tingut un increment considerable: 2% el 2004, 10% el 2005 i 33% el 2006. A Catalunya, la quota de mercat dels mitjans de comunicació en llengua catalana s’ha mantingut més o menys estable els últims anys, tret del cas de la ràdio, ja que darrerament l’audiència de les emissores en català ha millorat de manera notable. Així, la quota de mercat de la ràdio en català, en el l’àmbit de la ràdio generalista, ha augmentat des del 40% que tenia l’any 2001 fins al 51,7% del 2006 (dades de la segona onada de l’Estudi General de Mitjans dels anys 2001 i 2006). En el cas de la premsa i de la televisió, la situació és diferent. L’any 2000, els diaris en llengua catalana representaven el 24,7% de les vendes totals dels diaris d’informació general a Catalunya, gairebé el mateix que el 2005, en què van representar un 24,5% (dades de l’Oficina de Justificació de la Difusió). En el cas de la televisió, la quota de pantalla dels canals íntegrament en català i de cobertura nacional, TV3 i K3/33, va passar del 26,3% el 2000 al 24,9% el 2005 (dades de Sofres AM). �Mil dies de Govern Una nació socialment avançada 75 18 Seguretat i emergències • Acceleració del desplegament dels Mossos d’Esquadra i augment del nombre de comissaries, efectius i material • Descens de la mortalitat a les carreteres catalanes amb les noves mesures de seguretat viària que en reforcen la disciplina • Nova estratègia antiincendis amb molt bons resultats Els Mossos d’Esquadra arriben a Barcelona i ja donen servei a més de quatre milions de persones Un dels compromisos estratègics més importants del Govern en aquesta legislatura ha estat el desplegament territorial de la Policia de la Generalitat. Amb el desplegament de l’any 2006, els Mossos d’Esquadra seran presents al 76,9% del territori i donaran servei al 78,9% de la població, amb un increment d’efectius del 42,4% i d’infraestructures del 44,8% respecte de l’any 2004. Durant l’any 2005, els Mossos d’Esquadra van assumir completament les tasques de policia judicial a Barcelona amb 2.614 agents i 538 vehicles. L’arribada dels Mossos d’Esquadra a la capital catalana ha suposat una fita històrica en l’autogovern de Catalunya. El Govern hi ha invertit 130 milions d’euros, que s’han destinat a la construcció i adequació de deu comissaries a Barcelona, una per districte, a dues oficines de denúncia i a la dotació de tots els mitjans necessaris. Dotació i formació de més de 4.500 nous mossos d’esquadra, 25 comissaries noves o en construcció i 2.080 nous vehicles % de Desplegament dels Mossos d’Esquadra població Font: Departament d’Interior coberta 60 64,5 50 41,4 40 30 39,69 20 10 17,48 0 1999 17,48 2000 23,48 2001 28,81 2002 2003 2004 2005 A més de l’històric desplegament a Barcelona, en aquests 1.000 dies el Govern ha completat la implantació a l’Anoia amb la inauguració d’una nova dependència policial a Igualada. Abans del 2007, els Mossos d’Esquadra prestaran servei al Vallès Occidental, part del Baix Llobregat i Reus. Per al desplegament en aquest territori, es construiran 13 noves comissaries. També s’han incrementat els efectius al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre com a preparació del desplegament definitiu en aquestes zones el 2008, any en què finalitzarà el procés. Actualment, la Policia de la Generalitat té competències plenes a les regions policials de Girona, Ponent, Pirineu Occidental, Central, Metropolitana Nord, Metropolitana Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat. Abans del 2007, els Mossos d’Esquadra prestaran servei al Vallès Occidental, part del Baix Llobregat i Reus �76 Desplegament dels Mossos d’Esquadra Territori desplegament: 74,9 % Població coberta: 64,5% Any 2006 Any 2007 Indicadors i recursos del desplegament Concepte des. 04 des. 06 Increment Territori 71,90% 76,90% 7% Població 39,90% 78,90% 98% 8.283 11.792 42% 58 84 45% 132.193 304.875 131% Inversió 16M€ 121M€ 656% Vehicles 1.782 2.818 58% 327,7M€ 583,2 M€ 78% Efectius Comissaries m2 construïts Pressupost anual DGSC Any 2008 Actualment els Mossos d’Esquadra compten amb 11.792 agents i al 2008 passaran a ser 15.296 Una altra fita important ha estat la constitució de la Junta de Seguretat de Catalunya, presidida pel president de la Generalitat, que serà des d’ara l’òrgan encarregat de la coordinació de les polítiques de seguretat i de l’activitat dels cossos policials de l’Estat i de Catalunya (incloses les policies locals). S’ha assolit, així, una reivindicació històrica de l’autogovern de Catalunya. Per tal de dur a terme les competències assumides, els Mossos d’Esquadra compten actualment amb un total d’11.792 efectius, amb la previsió que a finals de 2008 passin a ser-ne 15.296. Servei coordinat i de proximitat amb les persones La xarxa RESCAT, en ple procés d’implantació, integra totes les xarxes d’emergències per facilitar la resposta Per oferir un servei de qualitat als ciutadans, els Mossos d’Esquadra es coordinen amb tots els col·lectius implicats en la seguretat i les emergències. Així, s’ha creat una xarxa digital de radiocomunicacions de seguretat i emergències, la xarxa RESCAT, que integra i facilita la coordinació dels Mossos d’Esquadra i els Bombers de la Generalitat amb altres cossos operatius (Guàrdia Urbana, altres policies locals, Bombers de Barcelona, agents rurals, ambulàncies...). La xarxa ja està implantada a Barcelona, i durant el període 2006-2009 el Govern destinarà més de 15,9 milions d’euros a desplegar-la arreu de Catalunya. La proximitat amb les persones és l’altra clau del servei: les comissaries de Barcelona ofereixen, a més del patrullatge i la investigació bàsica, una Oficina d’Atenció al Ciutadà, on es reben i es tramiten les denúncies en relació amb les infraccions penals i on s’atenen les consultes; una Oficina d’Atenció a la Víctima per atendre els casos de violència domèstica, i l’Oficina de Relacions amb la Comunitat, que té com a finalitat relacionar-se de manera estable amb entitats, associacions o col·lectius, per conèixer les seves necessitats en matèria de seguretat i informar-los adequadament. A més, el 2004 es va iniciar a Catalunya el desenvolupament del nou model d’atenció telefònica d’urgència, el 112, liderat pels departaments d’Interior i de Salut. Aquest telèfon de resposta les 24 hores del dia permet als ciutadans i ciutadanes sol·licitar la intervenció de serveis d’emergència de tot tipus, ja siguin sanitaris, d’extinció d’incendis i salvaments, de seguretat ciutadana o de protecció civil quan es trobin davant d’una situació que ho requereixi. �Mil dies de Govern Una nació socialment avançada 77 El Pla de seguretat viària redueix un 18% el nombre de morts en accidents de trànsit respecte de l’any 2003 La posada en marxa del Pla de seguretat viària 2005-2007, que ha suposat una inversió de 60 milions d’euros per part del Servei Català de Trànsit, té per objectiu reduir en un 30% les víctimes mortals per accident de trànsit respecte el 2000. El nombre de morts en accidents de trànsit a les carreteres catalanes el 2005 va minvar un 18% respecte el 2003, i un 23% en el cas d’accidents soferts en vies interurbanes. Així mateix, el primer semestre de 2006 s’ha reduït un 38% el nombre de morts en accident de trànsit respecte del mateix període del 2003. Les dades confirmen el descens progressiu i continuat del nombre de víctimes per accidents de trànsit a Catalunya. Una de les accions més destacades en matèria de trànsit és el Pla integral contra la velocitat excessiva (PIVE), endegat el desembre de 2004. El Pla contempla la instal·lació de radars a les carreteres on es produeixen més sinistres i en aquelles on la velocitat és la causa principal dels accidents. Dels tres radars instal·lats l’any 2003 s’ha passat a 58 radars en 80 cabines. Els primers resultats d’aquest Pla han evidenciat que en els trams controlats la velocitat mitjana s’ha reduït en 10 km/h i que el nombre d’accidents amb víctimes mortals i ferits greus ha disminuït un 32%. Evolució del nombre de morts en accidents de trànsit a Catalunya Font: Departament d’Interior En els trams controlats per radar, la velocitat mitjana s’ha reduït en 10 km/h, i el nombre d’accidents amb víctimes mortals i ferits greus ha disminuït un 32% Reducció de la velocitat mitjana en els trams controlats Font: Departament d’Interior Velocitat mitjana anterior 96,5 km/h Velocitat mitjana posterior 86,5 Km/h Reducció aconseguida 10 Km/h Velocitats mitjanes Font: Departament d’Interior 98 96 800 94 700 92 600 90 335 500 -15% 400 300 302 88 284 86 -6% 84 312 200 269 100 -1% -14% 0 2003 2004 82 265 -27% 2005 193 2004 2006 Morts segon semestre Morts primer semestre El pressupost per a Emergències i Seguretat Civil creix gairebé un 74% des de l’any 2003 En l’àmbit de les emergències i la seguretat civil, el Govern ha realitzat un gran esforç pressupostari, amb un increment del 73,8% l’any 2006 respecte M€ Pressupost de la Direcció General d’Emergències i Seguretat Civil 170 171,67 M€ 160 150 140 148,37 M€ 120 127,62 M€ 100 80 60 83,33 M 86,25 M€ 93,06 M€ 2002 2003 40 20 0 2001 2004 2005 80 2006 febrer 2005 juny 2005 novembre 2005 �78 Cinc nous parcs de bombers i previsió de 64 obres noves, d’ampliació o millora l’any 2003. Part d’aquesta inversió s’ha destinat a un pla de xoc que culmina aquest any per reformar, ampliar i millorar les instal·lacions de diversos parcs de bombers de tot el territori, amb una inversió total de 62,4 milions d’euros. A més, el Govern ha destinat 85,6 milions d’euros a la renovació de la flota de vehicles d’extinció d’incendis, amb l’adquisició de 341 unitats en tres anys. Aquesta inversió ha permès reduir significativament l’antiguitat de la flota de vehicles. Obres d’emergències previstes per regions Font: Departament d’Interior Regió d’emergències Noves edificacions Reformes i ampliacions Obres de millora Total Girona 2 1 14 15 Lleida i Vall d’Aran 1 2 4 4 Metropolitana Nord 1 4 3 7 Metropolitana Sud 1 4 2 6 Tarragona - 2 4 6 Terres de l’Ebre - 2 1 3 Altres* 3 1 - 3 Total 9 20 35 64 * Centre logístic de Martorell, hangar de mitjans aeris, heliport de Cerdanyola i Escola de Bombers Anys Antiguitat dels vehicles per tipologia de Font: Departament d’Interior mitjana 20 2003 2004 18 2005 2006 16 14 12 10 8 6 4 2 0 Autoescales Autobombes Furgons Auxiliars i altres Millor prevenció dels incendis Reducció del 79% d’hectàrees cremades als boscos malgrat l’adversitat climatològica i l’increment del 23% d’incendis forestals El cos de Bombers de la Generalitat ha augmentat significativament el seu nombre d’efectius gràcies a la convocatòria de tres noves promocions de bombers funcionaris, amb un total de 387 noves places, de tal manera que el nombre de bombers funcionaris ha crescut un 10,5%, fins a un total de 2.329 efectius. D’altra banda, també han incrementat els mitjans materials per a la campanya forestal i el redisseny dels protocols operatius d’actuació en incendis forestals, que ha permès reduir un 79% les hectàrees cremades, malgrat l’adversitat climatològica. �Mil dies de Govern Una nació socialment avançada 79 Increment del control i regulació dels jocs i apostes, loteries, espectacles i locals d’oci S’han incrementat en un 76,5% les actuacions de control en locals de joc i espectacles. La bona gestió de les loteries públiques catalanes ha permès doblar els beneficis que es destinen a programes de polítiques socials i s’han signat 43 acords de col·laboració amb els ens locals per a l’aplicació de bones pràctiques en matèria d’espectacles, activitats recreatives i establiment públics d’oci. Augment del 76,5% de les actuacions de control en matèria de joc i espectacles Actuacions de control en matèria de espectacles Font: Departament d’Interior 2003 1.339 2005 5.216 M€ Benefici de l’EAJA (Entitat Autònoma de Jocs i Espectacles) per a polítiques socials Font: Departament d’Interior 18 16 14 12 10 8 6 4 2 0 2003 2004 2005 2006 �80 �Mil dies de Govern 81 IV. Política territorial i ambiental 19 Habitatge • Gran impuls a la rehabilitació d’habitatges • Ajuts per al lloguer per a les persones més desafavorides • Fort increment de la construcció d’habitatge protegit • Resolució de les necessitats d’habitatge al barri del Carmel L’habitatge apareix de manera constant entre les principals preocupacions dels catalans, segons tots els estudis que realitza el Govern. També era un dels principals eixos de les polítiques socials que recull l’Acord del Tinell, on s’hi assenyala que l’accés a l’habitatge digne serà una prioritat del Govern. Per totes dues raons, aquest ha estat un dels principals reptes del Govern. Per primera vegada s’han formulat i dut a terme autèntiques polítiques públiques d’habitatge: l’increment de l’habitatge protegit, el foment del lloguer, els ajuts a les persones en risc o la rehabilitació a gran escala de barris i habitatges són algunes de les principals línies seguides pel Govern en aquest àmbit. Si bé s’han iniciat polítiques, l’impacte sobre el mercat de l’habitatge i per tant la percepció que han tingut el conjunt dels ciutadans dels beneficis d’aquestes polítiques ha estat menor respecte de l’esforç realitzat pel Govern, ja que les principals polítiques d’habitatge només tenen efectes a mig i llarg termini. Tanmateix, les dades ja reten compte de la variació de tendència. El Govern ha encarat les polítiques d’habitatge com un dels principals reptes de l’actualitat La Generalitat dobla la construcció directa d’habitatge protegit El Pla pel dret a l’habitatge 2004-2007, que ordena la política del Govern en aquest àmbit, preveu la xifra de 42.000 nous habitatges protegits, d’acord amb el Pacte del Tinell. Des de l’aplicació del Pla s’han iniciat 21.322 habitatges de protecció oficial. El recompte d’aquestes actuacions, més les de l’Incasòl que estan en fase de projecte i la construcció d’habitatges en sòl cedit a cooperatives i fundacions, permet garantir la construcció de 34.483 habitatges protegits fins a l’estiu de 2006, que representen el 82% dels 42.000 compromesos en el Tinell. El Pla preveia una inversió anual en habitatge d’uns 100 milions d’euros, però aquesta xifra s’ha anat incrementant i el 2005 va arribar als 144 milions. D’altra banda, d’habitatges protegits potencials se’n comptabilitzen 53.000 més, 38.000 dels quals en reserves urbanístiques de sòl de plans ja aprovats i 15.000 que pertanyen al programa 2005-2010 de l’Incasòl. Oficines Locals, Xarxa de Mediació, Preu Concertat i Borses Joves Una figura clau per desplegar el Pla pel dret a l’habitatge són les Oficines Locals d’Habitatge, creades a partir del juny de 2005 amb l’objectiu de donar la màxima agilitat i proximitat a la ciutadania pel que fa a les polítiques d’habitatge. En aquest temps, la Direcció General d’Habitatge ha posat en 2004 Habitatges iniciats Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge 6.390 2005 6.932 2006 8.000 (previsió) Total 21.322 Dels 42.000 habitatges protegits previstos a l’Acord del Tinell, a hores d’ara ja se n’han compromès 34.483, un 82% �82 Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge Oficines d’habitatge i lloguer jove C.C. Vall d’Aran • C.C. Pallars Sobirà • • C.C. Alta Ribagorça • • La Seu d’Urgell •• • Tremp C.C. Cerdanya • C.C. Ripollès C.C. Alt Urgell • • • C.C. Osona • • • •• • • • C.C. Sergià C.C. Pla d’Urgell Lleida • • • • C.C. Terra Alta • • • Sant Feliu de Guixols Girona • Arbúcies Lloret de Mar • C.C. Alt Penedès • • • •• C.C. Conca de Barberà Vilafranca del Penedès • C.C. Baix C.C. Garraf Penedès C.C. Tarragonès Vendrell C.C. Baix Camp Vila-seca Tarragona C.C. Priorat C.C. Ribera d’Ebre • • C.C. Anoia Mollerussa • C.C. Baix Empordà • Tàrrega •• C.C. Garrigues • •• ••• Manresa Cervera • C.C. Pla de l’Estany • ••• C.C. Selva Mancomunitat la Plana C.C. Bages C.C. Segarra Figueres C.C. Gironès Manlleu Balaguer C.C. Urgell Olot •• • • C.C. Berguedà Solsona C.C. Noguera • ••• • C.C. Garrotxa • C.C. Solsonès C.C. Pallars Jussà • C.C. Alt Empordà Reus • •• •• Cambrils Valls • •••• •• • C.C. Baix Ebre ••• Tortosa • ••• Amposta C.C. Montsià Oficina d’Habitatge Lloguer jove Borsa d’habitatge de lloguer social En funcionament Properament •• C.C. Vallès Oriental ••• Sabadell •• Olesa de Montserrat ••• Cerdanyola del Vallès • C.C. Baix Llobregat • • • • •• St. Adrià de Besòs L’Hospitalet de Llobregat El Prat de Llobregat • •• Badalona •• • ••• • ••• •• Santa Coloma de Gramenet Barcelona Cornellà de Llobregat Castelldefels El Masnou •• C.C. Barcelonès • ••• Mataró Vilassar de Mar Sant Cugat Sant Boi •• C.C. Maresme Premià de Dalt Rubí •• Granollers Mollet del Vallès Terrassa • •• • �Mil dies de Govern Política territorial i ambiental 83 marxa, conjuntament amb ajuntaments i consells comarcals, 69 oficines locals d’habitatge, a les quals s’han d’afegir les set que hi ha actualment en funcionament a la ciutat de Barcelona. A més, s’ha creat la Xarxa de Mediació pel Lloguer Social per tal d’incrementar l’oferta de lloguer a preus moderats per les persones amb especial dificultat per signar un contracte d’arrendament. Durant els anys 2005 i 2006 s’han posat en marxa 47 borses de mediació per al lloguer social. Mitjançant aquest sistema, ja s’ha assolit la xifra de 4.200 contractes signats o en tràmit entre l’exercici de 2005 i el primer semestre de 2006. Aquest any també s’ha creat l’Habitatge a Preu Concertat, figura prevista al Pla per fomentar l’accés a l’habitatge a un preu assequible per a aquells que no poden accedir a la protecció oficial, perquè tenen un volum d’ingressos superior al previst, però que tampoc poden pagar els preus de mercat. Per altra banda, les 28 Borses Joves d’Habitatge que ja hi ha en funcionament han tramitat fins a 1.831 contractes de lloguer o de cessió d’habitatges. Aquesta iniciativa forma part del Pla d’actuació de polítiques de joventut. Les 28 Borses Joves d’Habitatge que hi ha en funcionament han tramitat 1.831 contractes L’Incasòl desenvolupa sòl per construir més de 120.000 habitatges El Pla de sòl 2005-2010 preveu la preparació de sòl per part de l’Institut Català del Sòl (Incasòl) per a construir 122.000 habitatges, la meitat dels quals seran protegits. Fins a l’actualitat, es disposa de sòl en fase de planejament o obres per 15.000 habitatges i es preveu que l’any 2008 es disposi de tot el sòl per a l’habitatge protegit previst al Pla. Ajuts al lloguer d’habitatges Els ajuts al lloguer d’habitatges es van crear a finals de l’any 2004 per ajudar les famílies amb ingressos reduïts a pagar el cost del lloguer dels seus habitatges. En la convocatòria de 2005 es van aprovar ajuts per a 2.153 famílies, amb un pressupost de 3,28 milions d’euros, i en la convocatòria de 2006 es renovaran els ajuts a les famílies que els han tornat a demanar i, d’acord amb les dades provisionals disponibles, se n’aprovaran de nous per a 7.046 famílies més, xifra que representa un total de 9.199 ajuts, amb un pressupost aproximat de 14 milions d’euros. El compromís del Tinell era arribar a donar ajuts a 10.000 famílies en quatre anys, i s’ha assolit el 92% de l’objectiu en tan sols dos exercicis. L’ajut mitjà mensual és de 146,5 euros i varia dels ajuts més moderats als llogaters dels parcs públics, que tenen un ajut mitjà de 65 euros mensuals, fins als més elevats, que són els dels joves, al voltant dels 170 euros mensuals. Ajuts al pagament del lloguer (gestió 2005 i juny 2006) Font: Direcció General d’Habitatge, ADIGSA i Secretaria General de Joventut Centre Ajuts aprovats el 2005 Nous ajuts aprovats Total d’ajuts i renovats el 2006 el 2006 2006 334 402 736 Parc públic 251 908 1.159 Xarxa de lloguer social 1.252 4.516 5.768 Xarxa de lloguer jove 316 1.220 1.536 Total 2.153 7.046 9.199 Majors de 65 anys (pròrroga forçosa) El Pla de sòl ja ha alliberat sòl per a la construcció de 15.000 habitatges protegits Edat dels beneficiaris d’ajuts al lloguer Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge Fins a 35 anys 30,3% De 36 a 49 anys 22,7% De 50 a 64 anys 18,2% De 65 anys i més 28,8% Compliment del 92% del compromís del Tinell de donar ajuts a 10.000 famílies, en només dos anys �84 Més de 100.000 habitatges en fase de rehabilitació En només dos anys ja s’han superat les xifres d’ajuts a la rehabilitació d’habitatges previstes per a tota la legislatura Entre l’any 2005 i el segon trimestre de 2006, la Direcció General d’Habitatge ha iniciat estudis per a la rehabilitació d’edificis que cobreixen fins a un total de 111.716 habitatges. D’aquests, més de 40.000 han entrat a les convocatòries d’ajuts a la rehabilitació. Això suposa que s’hagi assolit el compromís adquirit a principi de legislatura en l’Acord del Tinell en només dos anys, la meitat de temps previst. En aquest temps, el Govern ha destinat 43 milions d’euros a subvencions per a la rehabilitació de 51.125 habitatges de plans de legislatures anteriors, provinents de compromisos del Govern anterior que aquest no havia pogut satisfer. La subvenció mitjana s’ha incrementat en un 130% i és de 1.934 euros per habitatge, un increment que es pot considerar extraordinari comparat als 190 euros del període 2000-2001, o als 840 euros del període 2002-2005. Projecte de llei de l’habitatge Amb l’aprovació del Projecte de llei de l’habitatge, el Govern fixa per primera vegada el dret a l’habitatge com una actuació política prioritària. El projecte dota tant la Generalitat com els ens locals dels instruments normatius necessaris per desenvolupar polítiques d’accés a l’habitatge, tot garantint el compliment de la funció social de la propietat i la defensa dels drets dels compradors i els llogaters. Bona part del contingut de la llei ja s’està aplicant a través del Pla pel dret a l’habitatge 2004-2007 i del Pla de rehabilitació. Tot i que la llei no ha completat el tràmit parlamentari, el Govern manté el compromís ferm de promoure’n l’aprovació al Parlament en la propera legislatura. La Llei d’urbanisme fomenta l’accés a l’habitatge La nova normativa d’urbanisme potencia la disponibilitat de sòl per a habitatge protegit La modificació de la Llei d’urbanisme fomenta l’accés a l’habitatge, la sostenibilitat i l’autonomia local. A partir d’ara, els plans urbanístics municipals inclouran una memòria social. La nova normativa potencia la disponibilitat de sòl per a habitatge protegit. Ajuts per als afectats pels despreniments del Carmel El Govern ha aprovat un crèdit extraordinari de 95 milions d’euros per finançar les indemnitzacions i les despeses derivades dels danys ocasionats pels despreniments del Carmel, a Barcelona. Fins el mes de juny de 2006, s’han destinat al barri un total de 97,1 milions d’euros. L’Administració ha indemnitzat el 100% dels afectats que es van adherir al conveni el qual fixava 10.000 euros per persona en concepte de danys i perjudicis. D’altra banda, el Govern ha finalitzat els treballs de rehabilitació i restauració d’una desena d’immobles de la zona groga i s’ha fet públic l’estudi informatiu i d’impacte ambiental del perllongament de la L5, que situa la nova cua de maniobres al costat de les cotxeres de Sant Genís. El nou projecte constructiu estarà enllestit aquest any i, després de la seva aprovació, es podran reiniciar les obres. A més, s’ha acordat declarar el barri del Carmel com a Àrea Extraordinària de Rehabilitació Integral. �Mil dies de Govern Política territorial i ambiental 85 20 Medi ambient • Aprovació de la Llei del paisatge • El Pla urbanístic del sistema costaner protegeix definitivament els paratges naturals encara sense urbanitzar de la costa catalana • Delimitació de les zones de Xarxa Natura 2000, que abasten el 30% del territori • Es redueix la producció de residus per càpita i s’incrementa la recollida selectiva • Aprovat el contracte-programa de la Generalitat amb l’ACA que garanteix les inversions necessàries en les infraestructures de tot el cicle de l’aigua • Posada en marxa de les obres alternatives al parcialment derogat PHN Millora de la preservació del paisatge i del litoral El 2005 es va aprovar la Llei de protecció, gestió i ordenació del paisatge que, per primera vegada, identifica el paisatge com un recurs i un patrimoni, i crea els instruments per a tenir-ne cura. També es va aprovar el Pla director urbanístic del sistema costaner (PDUSC-1 i PDUSC-2), que defineix i protegeix de manera definitiva la totalitat del sòl no urbanitzable, el sòl urbanitzable no delimitat i el sòl urbanitzable delimitat sense pla parcial aprovat, situats dins els 500 metres d’amplada de la línia de la costa. En total, queden preservades 24.150 hectàrees de la costa catalana, molt malmesa urbanísticament. El Pla director del sistema costaner protegeix 24.150 hectàrees de la costa catalana La Xarxa Natura 2000 protegirà el 30,2% del territori de Catalunya Després de molts mesos de treball i de diàleg amb el territori, s’ha aprovat la delimitiació de la Xarxa Natura 2000, que amplia fins a les 969.381 hectàrees terrestres i les 83.920 hectàrees marines la superfície a protegir, la qual cosa representa un 30,2% del territori de Catalunya. Es resolen, així, els diversos procediments d’infracció que la Comissió Europea té oberts contra Catalunya. Així, Catalunya vol situar-se per voluntat pròpia en el nivell de territori protegit que marca la Unió Europea, fent-ho compatible amb les legítimes activitats socioeconòmiqes del territori, i es converteix en la primera comunitat autònoma de l’Estat que disposa d’unes directrius per a la gestió dels espais de la xarxa. Impuls i ampliació dels paratges d’interès natural que ja ocupen el 21% del territori L’important impuls al desplegament del Pla d’espais d’interès natural (PEIN), el principal sistema d’espais protegis de Catalunya, ha propiciat l’aprovació definitiva de 17 plans especials de delimitació definitiva que afecten 40 espais del PEIN, que actualment integra 144 espais i el 21% del territori. Dels plans especials aprovats en destaquen els espais del cap de Santes Creus, el cap de Creus, les Gavarres, Castell-Cap Roig i l’ampliació de la platja de Torredembarra (que inclourà els terrenys del paratge del Gorg de Creixell, espai natural de gran valor ecològic). També s’ha declarat Paratge natural S’ha creat el Consorci per a la Protecció i la Gestió dels Espais Naturals del Delta del Llobregat �86 d’interès nacional (PNIN) la finca Pinya de Rosa, un espai de 101,05 hectàrees, i demanda històrica de protecció d’una zona de la Costa Brava sotmesa a una gran pressió. En procés hi ha el projecte de creació del nou Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, que tindrà una extensió de 7.378 hectàrees, el d’ampliació del Parc Natural de Montserrat que arribarà a tenir 4.906,01 hectàrees i de l’estudi de mesures de protecció de la serra de Collserola, els plans especials de l’EIN Muntanyes de Begur i de l’EIN de l’Alta Garrotxa, i s’està redactant el Pla de connectors ecològics. En la mateixa línia d’ampliar la protecció dels espais amb valor ecològic, s’ha creat el Consorci per a la Protecció i la Gestió dels Espais Naturals del Delta del Llobregat, per gestionar de manera integrada el conjunt d’espais naturals del delta. A punt les obres alternatives al PHN Les actuacions alternatives al PHN permetran garantir l’abastament d’aigua a tot Catalunya Al principi de la legislatura van ser derogats els apartats del Pla hidrològic nacional agressius amb el riu Ebre. En aquest sentit es van signar diversos convenis de col·laboració amb l’Administració central per executar les obres alternatives al transvasament de l’Ebre: • Conveni per a l’execució de les obres hidràuliques d’interès general a les conques internes de Catalunya, que preveu l’abastament des de la Llosa del Cavall fins a les comarques del Solsonès, l’Anoia i el Bages. • Conveni de col·laboració entre el Ministeri de Medi Ambient (MIMAM) i la Generalitat de Catalunya per a l’execució de les obres alternatives al transvasament de l’Ebre, que preveu: - Les actuacions alternatives del Ramal Nord del transvasament de l’Ebre. - L’ampliació de la dessaladora de la Tordera. • Conveni de col·laboració entre el MIMAM i la Generalitat de Catalunya per a l’execució de les obres alternatives a la connexió CAT-Abrera que milloren l’abastament al Camp de Tarragona. Les noves actuacions permetran garantir l’abastament i la millora de la qualitat de l’aigua a l’Àrea Metropolitana de Barcelona i a la Catalunya central. En aquest sentit, l’any 2006 s’han adjudicat, provisionalment, les obres per a la construcció de la dessaladora de l’Àrea Metropolitana de Barcelona ubicada dins el terme municipal del Prat de Llobregat, que permetrà reduir l’aprofitament intensiu dels rius Ter i Llobregat. Paral·lelament s’ha gestionat des de la Generalitat i conjuntament amb l’Administració de l’Estat la concessió d’ajuts dels Fons de Cohesió a un seguit de programes relacionats amb les actuacions alternatives al transvasament: interconnexió de xarxes del Maresme Nord, ampliació i millora del tractament de la potabilitzadora d’Abrera i dessalinitzadora de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, entre d’altres. El finançament aconseguit ha estat superior que el previst en l’antic Pla hidrològic. A data d’avui, la Unió Europea ha concedit fons de cohesió a la Generalitat per un import total de 433,26 milions d’euros. Aigües més netes: 600 noves depuradores En dos anys s’ha incrementat en més d’un 10% el nombre d’estacions depuradores a Catalunya El Govern ha previst la construcció de 600 noves depuradores d’aigua fins el 2014. Aquesta és una de les mesures més destacades del Programa de Sanejament d’Aigües Residuals Urbanes (PSARU 2005), que recull 1.785 actuacions de sanejament fins el 2014 i unes inversions de 876,8 milions d’euros. El programa preveu un seguit d’actuacions per garantir la reserva d’aigua potable, la reducció de determinats compostos en el medi hídric, el tractament dels fangs a les depuradores i l’eliminació de les aigües blanques a les xarxes de sanejament. �Mil dies de Govern Política territorial i ambiental 87 Paral·lelament a l’elaboració i posada en marxa del PSARU, s’han inaugurat les estacions depuradores d’aigües residuals d’Arenys de Mar, Arenys de Munt, Canet, Castellar de n’Hug i Begues. I també la depuradora d’aigües residuals del Pont de Vilomara, que permetrà la recuperació ambiental d’un tram del riu Llobregat. A finals de l’any 2005, trobàvem ja a Catalunya 328 estacions depuradores d’aigües residuals, enfront de les 297 existents a finals del 2003. En tan sols dos anys s’ha produït un increment de més del 10% en el nombre d’estacions depuradores. I en conjunt s’ha produït una inversió programada superior als 100 milions d’euros entre els anys 2004, 2005 i el que portem del 2006. Gràcies a la millora en el sanejament, s’ha aconseguit que, al llarg de tres anys consecutius l’indicador que mesura la qualitat de les aigües de bany del litoral de Catalunya assoleixi ja el 100% de platges, d’acord amb la directiva europea d’aigües de bany. El Programa de Sanejament d’Aigües Residuals recull 1.785 actuacions amb una inversió de 876,8 milions d’euros Per primera vegada, el Govern aprova un contracte-programa amb l’Agència Catalana de l’Aigua El Govern fa una aposta decidida per l’agència pública competent en la gestió del cicle de l’aigua amb l’aprovació del contracte-programa amb l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) que assegura els recursos econòmics necessaris per a dur a terme les actuacions en matèria del cicle de l’aigua. Alguns dels objectius principals recollits en el conveni són desenvolupar un sistema de gestió sostenible del cicle de l’aigua i garantir l’accés de tots els ciutadans a l’aigua amb la quantitat i qualitat adequades. Pla ambiciós per reduir els residus municipals El Govern ha aprovat el Pla d’acció de residus municipals 2005-2012, que vol assolir el 75% de reciclatge del vidre i del paper, el 55% de la matèria orgànica i el 25% dels envasos lleugers (llaunes i plàstics), i que dos terços dels residus siguin reciclats. En relació a les infraestructures, s’han planificat 108 instal·lacions de tractament, 53 de les quals seran de nova construcció. El cost íntegre de la inversió prevista per a les instal·lacions es xifra en 943 milions d’euros. Kg/hab Generació de residus municipals per càpita /dia Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’ARC 1,7 1,66 1,65 1,61 1,6 1,55 1,5 1,64 1,54 1,57 1,52 1,45 2000 2001 2002 2003 2004 2005 L’ACA desenvoluparà a partir del conveni un sistema de gestió sostenible de cicle de l’aigua �88 La generació de residus municipals per càpita es redueix per primer cop des de l’any 2000 i augmenta el percentatge de recollida selectiva Paral·lelament, el Govern ha aconseguit que, per primer cop des de l’any 2000, la generació de residus municipals per càpita disminueixi respecte del període anterior. Aquesta dada és molt significativa, ja que indica que la tendència alcista en la generació de residus s’atura i comença una suau disminució. Pel que fa a la recollida selectiva, continua la progressió lineal i el 2005 s’ha arribat a gairebé un 29% de residus recollits selectivament. % Recollida selectiva de residus municipals Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’ARC 35 30 28,93 25,43 25 22,74 20 19,77 16,85 15 13,96 10 5 0 2000 2001 2002 2003 2004 2005 �Mil dies de Govern Política territorial i ambiental 89 21 Energia • Aprovació del Pla de l’energia • Inauguració del Parc Eòlic de Rubió • Forta aposta per l’increment de les energies alternatives • Millora de la qualitat del subministrament d’energia amb menys interrupcions El Govern orienta la seva política energètica al voltant de tres grans objectius: l’estalvi energètic, la qualitat del subministrament i la potenciació de les energies renovables. Per tal d’avançar coordinadament en aquests tres eixos, el Govern ha aprovat l’octubre del 2005, després de dos mesos d’informació pública i debat ciutadà, el Pla de l’energia 2006-2015. El Pla aborda la crítica situació de l’alimentació elèctrica de les comarques gironines i les futures necessitats d’alimentació del TGV, i proposa la millota de la connexió elèctrica entre els estats espanyol i francès com una posible opció per solucionar aquestes demandes i incrementar la capacitat d’interconnexió amb la resta Europa, encara que amb la garantia d’un mínim impacte ambiental. D’altra banda, cal destacar la reducció de les interrupcions elèctriques a tot Catalunya en els darrers anys, que han passat de més de 3 hores el 2002 a menys d’1,7 hores el 2006, és a dir, que han baixat més de la meitat. Temps d’Interrupcions Elèctriques Programades i Imprevistes Font: Companyies elèctriques Elaboració Pròpia (2006) Any TIEPI imprevist 2002 3,01 2003 2,48 2004 1,4 2005 1.3 2006 1,6 El nou Pla de l’energia aposta per l’estalvi, l’ús d’energies renovables i la qualitat del subministrament El Pla de l’energia 2006-2015 no només preveu un conjunt coordinat d’actuacions, sinó que fixa una sèrie d’objectius a assolir. Entre aquests objectius destaquen els següents: • Reduir un 10,6% el consum d’energia final respecte la tendència actual. Aquest objectiu, ambiciós però realista, permetrà assolir una reducció anual de la intensitat energètica de l’1,74%, superant els objectius d’estalvi i eficiència energètica a Espanya i a la UE. • Multiplicar per quatre el consum d’energies renovables, passant de les 829 kTEP (quilotones de petroli) d’origen renovable l’any 2003 a les 2.949 el 2015, la qual cosa representarà l’11% de consum d’energia primària. • Pla d’infraestructures energètiques necessàries. El 60% de l’increment de la producció d’electricitat a Catalunya en el període 2003-2015 provindrà de noves instal·lacions de qualitat i amb el mínim impacte social i ambiental. Inversions previstes per a les actuacions del Pla de l’energia Font: Departament de Treball i Indústria Inversions totals Projectes d’energies renovables 5.139,9 M€ Projectes d’eficiència energètica 4.320,0 M€ Soterrament i trasllat de línies elèctriques 300,0 M€ Electrificació rural i gasificació de noves zones 195,7 M€ Total 9.955,6 M€ El 60% de l’increment de la producció d’electricitat a Catalunya fins el 2015 provindrà de noves instal·lacions de qualitat �90 • Programa de recerca i desenvolupament tecnològic en l’àmbit ener- gètic. Es crearan grups interdisciplinaris de recerca per assolir la màxima qualitat. Finalment, el pla proposa una estratègia gradual de tancament efectiu de les centrals nuclears a partir de l’any 2022 amb les menors repercussions econòmiques i ambientals possibles, aprofitant la disminució progressiva de la producció nuclear, que passarà del 55,8% de la producció elèctrica l’any 2003 al 34,8% el 2015. Inaugurat el parc eòlic més gran de Catalunya S’ha revisat el mapa eòlic, amb sis nous projectes de parcs eòlics que produiran energia equivalent al consum de 850.000 famílies Més enllà de la planificació del futur energètic del país pels propers 10 anys, el Govern també ha dut a terme actuacions més immediates. Entre aquestes cal destacar la posada en marxa del Parc Eòlic de Rubió, a cavall de l’Anoia i el Bages, el més gran de Catalunya. La nova instal·lació, amb un potència de 49,5 MW, permet doblar la producció eòlica que es feia fins ara a Catalunya. A més, s’han presentat els projectes d’implantació de parcs eòlics de Catalunya, que permetran assolir una potència de 1.500 MW l’any 2007, l’objectiu per a aquesta legislatura, i subministrar electricitat a 850.000 famílies. Pel que fa a l’objectiu dels 1.500 MW d’energia eòlica pel 2007, cal dir que ja ha estat assolit en un 80% (1.205 dels 1.500 previstos). Actualment, a Catalunya hi ha vuit parcs eòlics en servei que sumen una potència installada de 144 MW, dos parcs més en construcció –78 MW– i 35 projectes amb autorització administrativa. En el curs de 2005 s’han autoritzat els parcs eòlics de serra del Tallat, serra de Vilobí, Era Bella, Coll de Panissot, Veciana, Vilalba dels Arcs i Montargull amb un total de 205.790 kW instal·lats. Pla d’acció 2006 Mesures Pressupost Estalvi i eficiència energètica Capítol 52 48.853.388 € Energies renovables 22 5.614.000 € 3 15.100.000 € Execució d’infraestructures energètiques Accions transversals Total 63 3.038.000 € 140 72.605.389 € �Mil dies de Govern Política territorial i ambiental 91 22 Planificació territorial • La modificació de la Llei d’urbanisme procura per l’habitatge social i per la preservació del territori • Redacció i aprovació de plans territorials: Alt Pirineu i Aran, Empordà, comarques centrals, Ponent... • La Llei de barris ha iniciat la recuperació de 46 barris amb una inversió de 600 milions d’euros • S’aprova la protecció definitiva de Gallecs i es guanya un pulmó verd per a la regió metropolitana El Govern ha impulsat el planejament territorial de Catalunya a través del desenvolupament de diversos plans parcials que estaven previstos des de 1983, tot donant prioritat als que afecten a zones on les tensions urbanístiques són especialment intenses. Així, el 2004 es va crear el Programa per al Planejament Territorial, amb l’objectiu d’elaborar i impulsar els plans territorials pendents i revisar el Pla de les Terres de l’Ebre –l’únic que estava aprovat– i el Pla territorial general de Catalunya. Començar a posar ordre al territori i a delimitar l’explotació urbanística Del treball realitzat des del 2004 en resulten una munió de plans iniciats, alguns dels quals ja estan molt avançats. Fins ara, s’ha aprovat definitivament el Pla territorial de l’Alt Pirineu i l’Aran i estan força avançats els Plans territorials i directors Font: Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran Dept. de Política Territorial i Obres Públiques Pla director del Ripollès Pla director de la Garrotxa Pla territorial de les comarques centrals Pla director de l’Empordà Pla territorial de les comarques gironines Pla territorial de Ponent Pla territorial del Camp de Tarragona Pla director de l’Alt Penedès Treballs previs Avantprojecte Aprovació inicial Aprovació definitiva El Govern ha finalitzat o té en tràmit 6 plans territorials, 4 plans directors territorials i 14 plans directors urbanístics �92 Les polítiques del Govern han atenuat el creixement de la urbanització a Catalunya plans territorials de Ponent i de la Catalunya Central. A més, s’han aprovat inicialment el plans directors territorials de l’Empordà i de la Garrotxa, que concreten les directrius dels plans territorials parcials en les àrees sobre les quals incideixen. Pel que fa als plans directors urbanístics, que donen normes més precises per als usos del sòl, a més del PDUSC, ja esmentat, destaca l’aprovació definitiva del Pla director urbanístic del paratge de Gallecs, al Vallès Oriental, que protegeix definitivament una illa que s’ha escapat de manera sorprenent de la pressió urbanitzadora. Així, es preserva, s’ordena definitivament i es garanteix la no urbanització d’aquest espai de 774 hectàrees d’alt valor paisatgístic i alt interès natural i agrícola, i es clou de manera definitiva un conflicte iniciat ara fa 35 anys. S’han aprovat inicialment tres plans directors urbanístics més: els del Bages, la Conca d’Òdena i la Serra de Rodes. I estan en redacció fins a deu plans més. També és especialment important l’aprovació del Pla director de les estacions de muntanya 2006-2011, que té com a principal objectiu impulsar les activitats turístiques de neu i muntanya. El repte ha estat assegurar la seva viabilitat com a motor econòmic de les comarques pirinenques i fer-lo compatible amb el medi natural. El Pla compta amb un pressupost per valor de 71,4 milions d’euros. La nova Llei d’urbanisme procura per l’habitatge i la preservació del territori La nova normativa urbanística promociona la reserva de sòl per habitatge protegit, la participació ciutadana i la vigilància mediambiental La modificació de la Llei d’urbanisme ha introduït, en l’àmbit de la planificació de les nostres ciutats i viles, alguns canvis de fons: més reserva de sòl per a l’habitatge de protecció, més participació ciutadana i més vigilància mediambiental. Aquesta modificació ha estat la condició necessària per a poder desenvolupar les polítiques d’habitatge del Govern. En aquest sentit, també s’ha aprovat el Programa de Sòl 2005-2008, que compta amb una inversió de 2.600 milions d’euros. El mes de juliol de 2006 el Govern ha aprovat el reglament de desenvolupament de la Llei d’urbanisme per al foment de l’habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i de l’autonomia local. Aquest reglament abasta els aspectes relatius a l’ordenació, la transformació, la conservació i el control de l’ús del sòl i del subsòl, així com la seva edificació, la regulació de l’ús i la seva conservació. L’Incasòl ha estat un agent fonamental d’aquestes polítiques i ha establert 61 nous convenis amb ajuntaments per a la promoció del sòl, 39 dels quals corresponen al programa de sòl industrial i de serveis per a la promoció d’activitat econòmica i 22 al de sòl residencial i renovació urbana. �Mil dies de Govern Política territorial i ambiental 93 La Llei de barris millorarà la qualitat de vida als barris en procés de degradació A una escala més gran, la Llei de barris ha suposat un dels exercicis primers i també políticament més rellevants de l’acció de govern. La intervenció directa sobre l’espai físic dels barris amb més perill de degradació, de manera mancomunada amb els ajuntaments, serà el primer pas necessari per a desenvolupar-hi després polítiques actives de promoció econòmica i de serveis socials. El Programa de Barris té vocació integral i transversal i, per això, hi intervenen diversos departaments, que desenvolupen programes d’intervencions complementàries als municipis per tal de millorar l’atenció sanitària, vetllar per la integració laboral dels col·lectius en risc d’exclusió i facilitar la integració dels nouvinguts. Per altra banda, mitjançant l’Incasòl s’han establert 143 acords amb ajuntaments per a la rehabilitació de nuclis antics i la restauració de monuments en els municipis, entre els quals destaquen les actuacions al monestir de Sant Miquel de Fluvià (l’Alt Empordà), el castell de Sant Martí de Sarroca (l’Alt Penedès), la muralla de Besalú (la Garrotxa), les muralles de Balaguer (la Noguera), el castell Comtes de Prades de Falset (el Priorat), el castell de Montsoriu (La Selva), el monestir de Sant Llorenç de Morunys (el Solsonès) i la muralla de Tarragona. Font: Departament de Política Territorial i Obres Públiques Ajudicacions de la Llei de barris Solsona (nucli antic) Figueres (Marca de l’Ham) Ripoll (barri vell) Olot (nucli històric) Girona (Sta. Eugènia Berga (nucli antic) -Can Gibert del Pla) Banyoles (la Farga) Manlleu (barri de l’Erm) Salt (Salt Setanta) Vic (barris sud) Cardona (nucli antic) Balaguer (centre històric) Manresa (nucli antic) Canovelles (barriada nova) Cervera (nucli històric) Terrassa (Ca n’Anglada) Igualada (St. Agustí) Sta. Margarida de Montbui (St. Maure) Martorell (Vila vella) Lleida (nucli antic, la Mariola) Valls (barri antic) Vilanova i la G. (nucli antic) Reus (barri del Carme) Tarragona (Camp Clar) Cambrils (nucli antic) Tortosa (nucli antic) Les tres primeres convocatòries de la Llei de barris han adjudicat prop de 600 milions d’euros a 46 barris, escollits segons uns barems públics i objectius. Això representa haver assolit l’objectiu que es va marcar la Llei de barris per a tota la legislatura Granollers (Congost) Sta. Perpètua de M. (Can Folguera) Mataró (Cerdanyola) Montcada i Reixac (la Ribera) Sta. Coloma de Gr. (Serra d’en Mena) Badalona (Serra d’en Mena) Barcelona (Torre Baró-Ciutat Meridiana, Trinitat Vella, Sta. Caterina, Roquetes, Poble Sec) L’Hospitalet de Ll. (Florida-Pubilla Cases, Collblanc-Torrassa) Cornellà de Ll. (St. Ildefons) El Prat de Ll. (St. Cosme) St. Boi de Ll. (Casablanca) St. Feliu de Ll. (Can Calders-la Salut) Sabadell (Parc Riu Ripoll) Rubí (el Pinar) Adjudicacions 2006 Adjudicacions 2005 Adjudicacions 2004 �94 23 Transport públic i infraestructures • El Pla d’infraestructures de transport de Catalunya dibuixa amb ambició les necessitats de les infraestructures catalanes pels propers 20 anys • Un conveni amb l’Estat consolida una inversió conjunta de més de 7.000 milions d’euros en les principals carreteres de Catalunya • Creació dels Consorcis del Transport Públic Territorials a Tarragona, Lleida i Girona • Promoció estratègica del transport ferroviari amb l’Eix Transversal i la línia orbital metropolitana • Expansió de la xarxa de Metro i dels FGC L’impuls a les infraestructures a Catalunya es veu reflectit en termes objectius, per exemple, amb el Pla d’infraestructures de transport de Catalunya 2006-2026 (PITC), aprovat pel Govern el mes de juliol de 2006 i que defineix la xarxa d’infraestructures viàries i ferroviàries necessàries per a Catalunya en coherència amb les directrius de planejament territorial vigent i amb una visió sostenible de la mobilitat. Aquest impuls també es veu reflectit amb el seguiment sistemàtic de la contractació pública que fa la Cambra de Contractistes d’Obra de Catalunya. Dibuixar les necessitats en totes les infraestructures catalanes en un horitzó de 20 anys El PITC suposarà una inversió en transports de 37.115 milions d’euros fins l’any 2026 Per primera vegada, el Govern ha realitzat un document que planifica de forma integrada totes les necessitats de les infraestructures catalanes, el Pla d’infraestructures del transport de Catalunya, on es dibuixen les prioritats actuals i futures en el desenvolupament de la xarxa viària i ferroviària catalana fins al 2026. El PITC significa una clara aposta pel ferrocarril amb 800 km de noves línies d’alta velocitat, més de 300 km de noves línies convencionals, la millora de 576 km de línies existents i una inversió que dobla la destinada a carreteres. Aquest pla millora la xarxa viària amb uns 1.500 nous km d’autovies i el condicionament i increment de la qualitat del global de les carreteres. Per desenvolupar-lo es preveu una inversió de 37.115 milions d’euros fins a l’any 2026, dels quals més de 25.000 milions, un 68% del total, es destinaran al ferrocarril i uns 12.000 milions a les carreteres. Ferrocarril: un salt endavant per a ser el principal model de transport La nova Llei ferroviària regula i promou el sector ferroviari català per primera vegada i de forma global En aquest camp s’ha produït de manera clara un canvi de tendència, que haurà de fer que aquest mitjà sigui el que rebi més atencions en els propers anys. Un primer aspecte és l’aprovació de la Llei ferroviària de Catalunya, el març del 2006, que defineix, regula i promou el sector ferroviari al nostre país per primera vegada i de forma global. La nova llei adapta la normativa catalana a les directrius europees i estatals, i incorpora la liberalització del mercat ferroviari a Catalunya. L’arribada del TGV (Tren d’Alta Velocitat) té el suport del Ministeri de Foment a través de la creació d’una oficina especial per a l’agilització dels processos constructius. �Mil dies de Govern Política territorial i ambiental 95 Evolució del nombre de viatgers transportats en tren (milers de viatgers) Font: ATM, FGC, TMB i RENFE 600.000 550.000 500.000 450.000 400.000 2000 2001 2002 2003 2004 2005 Propostes d’actuacions ferroviàries Font: Departament de Política Territorial i Obres Públiques Alta velocitat Altres linies Impuls de l’Eix Ferroviari Transversal d’ample internacional El projecte d’Eix Ferroviari Transversal, del qual ja s’han encomanat els estudis necessaris, no és una infraestructura més entre d’altres sinó que suposa la ruptura d’un model de país unipolar que concentrava les infraestructures principals a la costa. Així, s’espera que suposi una oportunitat decisiva de creixement per a les ciutats que connectarà. A la pràctica, unirà en 233 km de recorregut les ciutats de Lleida, Cervera, Mollerussa, Tàrrega, Igualada, Manresa, Vic i Girona. L’entrada en servei d’una nova línia de Renfe de rodalies sobre viari existent entre Mollet i El Papiol indica la tendència, liderada per la Generalitat, de fomentar l’increment dels serveis després de molts anys d’estancament. El Govern ha iniciat, en aquest sentit, els estudis per tal de construir la nova línia orbital que unirà Vilanova i la Geltrú amb Mataró. Finalment, ha assumit la gestió de la línia Lleida-la Pobla, que preveu revitalitzar-la sobre la base d’un nou model negoci mixt, convencional i turístic. L’Eix unirà amb 233 km de recorregut les ciutats de Lleida, Cervera, Mollerussa, Tàrrega, Igualada, Manresa, Vic i Girona �96 Eix Ferroviari Transversal Font: Departament de Política Territorial i Obres Públiques Vic Girona (aeroport) Manresa Mollerussa Cervera Lleida Tàrrega Igualada Martorell Inversions estratègiques en la xarxa del metro i dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) Pel que fa al servei de tramvia, inaugurat el 2004, el nombre d’usuaris d’aquest servei ja ha superat les expectatives de l’empresa concessionària Els nous projectes estratègics d’inversió metropolitans són bàsics pel nou model de mobilitat, que preveu que el Metro creixi en totes les seves línies. Destaquen novetats com l’emblemàtica L9 que quan s’acabi serà la més llarga d’Europa, o l’obra de perllongament de la L2 del metro, que connectarà les dues àrees de Fira de Barcelona i que s’afegeix a les obres en curs de les línies 3, 5 i 9 i a les previstes a la 4. També cal incloure-hi les obres de perllongament de les línies dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya a Sabadell i Terrassa, que en faran el seu metro urbà. Igualment, s’ha iniciat la reforma del servei de la línia de FGC Baix Llobregat-Anoia-Bages per tal que esdevingui funcionalment un metro d’aquests territoris. És molt significativa, en aquest sentit, la reforma de l’intercanviador Renfe-FGC a Martorell. Com ho és també l’esforç inversor (superior als 100 milions d’euros) per tal d’adaptar les estacions de metro i FGC a les persones amb mobilitat reduïda. Un transport públic més ben finançat i amb una millor oferta de serveis La inversió en el transport metropolità ha augmentat un 26% en el contracte-programa del 2005-2006 L’aposta pel transport públic deriva tant d’una aposta política com de la resposta al fet objectiu del creixement de la demanda. Per a l’àrea metropolitana de Barcelona s’ha traduït en més inversió a l’Autoritat del Transport Metropolità, el contracte-programa de la qual, per al bienni 2005-2006, arriba als 975 milions d’euros, una xifra que suposa un increment del 26% respecte l’anterior contracte-programa i un augment de la participació del Govern del 74%. Permetrà millores en tots els serveis, però més significativament incrementar la qualitat del servei d’autobús, que creixerà en nombre de línies. �Mil dies de Govern Política territorial i ambiental 97 Aquesta estructura de consorci territorial on totes les institucions planifiquen els serveis i després hi aboquen recursos, s’està constituint i desenvolupant també als altres sistemes urbans catalans. Tot seguint l’exemple de l’àrea metropolitana de Barcelona, Lleida, Tarragona –ja operatiu– i Girona han impulsat respectivament consorcis del transport públic del mateix estil per integrar l’oferta de transport públic existent, fer-la més eficient i fer disminuir l’ús del vehicle privat. Evolució de la demanda del Sistema Tarifari Integrat de la Regió Metropolitana de Barcelona Font: ATM 900 850 886,7 800 750 755,5 800,0 837,1 868,2 2003 2004 700 650 2001 2002 2005 Actuacions específiques per accedir als municipis i als polígons industrials A part de millorar el finançament i l’estructura institucional del transport públic, s’han posat en marxa actuacions innovadores a tots els nivells. Des del disseny, ja en marxa, de carrils-bus d’entrada i sortida a Barcelona, per tal de servir les poblacions properes que no tenen servei de rodalies, passant pel pla d’accessibilitat en transport públic als polígons industrials –amb actuacions que afecten més de 70 municipis, 165 polígons industrials i 5.000 empreses–, el suport al servei de car-sharing iniciat a Barcelona o el Pla estratègic de la bicicleta, presentat recentment, que planteja crear una xarxa de 1.200 km de carrils-bici interurbans. Una xarxa de carreteres més segura i eficient La necessitat de mobilitat de les persones i dels béns és creixent. Per aquest motiu, però també amb la voluntat de reduir els punts negres de conflictivitat viària, el Govern ha invertit 50 milions d’euros per millorar la senyalització d’orientació de les vies i ha posat en curs una munió de projectes de millora a les carreteres, com ara els següents: • Quatre nous eixos viaris d’alta capacitat (Reus-Alcover, Massanet-Platja d’Aro, Vilafranca-Manresa, Vic-Ripoll), que seran finançats per peatges a l’ombra (per la qual cosa s’ha modificat la Llei de carreteres). • Obres com el desdoblament de l’Eix Transversal, el de la carretera Palamós-Palafrugell o el de la Tortosa-l’Aldea. Amb el mateix objectiu, la Generalitat ha assumit les carreteres comarcals de la demarcació de Barcelona com a pròpies i ha delegat la gestió de la xarxa local a la Diputació de Barcelona. També s’ha aconseguit que la construcció de l’eix viari Vic-Olot redueixi substancialment l’impacte sobre el territori i sigui molt més sostenible que construccions anteriors. Cal recordar, però, que moltes de les principals vies de comunicació són del Ministeri de Foment i, per tant, la negociació amb aquest organisme és igualment bàsica per garantir un nivell inversor de l’Estat que cobreixi paulatinament el dèficit en la matèria. El Departament de Política Territorial ha signat un conveni amb el Ministeri de Foment que compromet l’actuació de l’Estat en matèria de carreteres a Catalunya pels propers set anys, per un valor de més de 3.800 milions d’euros, que sumats a les obres ja previstes pel Govern assoliran la xifra de 7.345 milions d’euros en aquest període �98 Inversió en carreteres els propers set anys Generalitat-Estat Font: Ministeri de Foment i Departament de Política Territorial i Obres Públiques •44 •55 •29 •30 •34 •28 •26 •32 •53 •27 •31 •52 •33 •41 •4 •9 •47 •45 •9 •8 •39 •2 •43 •25 •1 •37 •60 •36 •15 •14 •13 •13 •36 •58 •52 •53 •24 •12 •11 •54 •42 •3 •18 •27 •56 •29 •43 •6 •47 •46 •5 •6 •45 •44 •7 •5 •22 •23 •50 •20 •25 •22 •24 •23 •14 •21 •12 •20 •4 •26 •16 •42 •19 •18 •15 •40 •57 •11 •39 •34 •10 •41 •17 •38 •57 •17 •35 •43 •32 •37 •59 •38 •2 •19 •1 •7 •54 •49 •37 •37 •3 •48 •28 •48 •10 •51 •49 •55 •6 •30 •8 •40 •37 •56 •51 •50 •31 •33 •16 •35 •21 Actuacions del Ministeri de Foment (MIFO) Actuacions del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (PTOP) Actuacions MIFO - Tram 1 A-14 Tram: Lleida (A-2) - Rosselló 2 A-14 Tram: Rosselló-Almenar 3 A-14 Tram: Almenar-L.P. Osca (Alfarràs) 4 A-2 Enllaç entre l’autovia A-2 i l’autopista A-7 a Castellbisbal 5 A-2 Tordera-Maçanet de la Selva 6 A-2 Girona-Frontera amb França 7 A-22 Lleida-La Cerdera 8 A-22 La Cerdera- Variant d’Almacelles 9 A-22 Variant d’Almacelles - Límit Lleida/Osca 10 A-26 Figueres-Besalú 11 A-27 Tarragona-El Morell 12 A-27 El Morell-Variant de Valls 13 A-27 Variant de Valls 14 A-27 Variant de Valls-Montblanc 15 A-27 Montblanc-Lleida 16 A-7 Límit Castelló/TarragonaL‘Hospitalet de l‘Infant 17 A-7 Altafulla-Vilafranca del Penedès 18 A-7 Vilafranca del Penedès-Abrera 19 B-23 Molins de Rei-Avda. Diagonal. Plataformes reservades per al transport públic 20 B-40 Abrera-Olesa de Monserrat 21 B-40 Olesa de Monserrat-Viladecavalls 22 B-40 Viladecavalls-Terrassa 23 Millora connexió Vallès OrientalVallès Occidental 24 T-11 Reordenació accessos Aeroport de Reus-Tarragona 25 N-II Millora de la N-II al Maresme 26 N-145 Seu d’Urgell-Andorra 27 N-152 Ribes de Freser-La Molina 28 N-152 Puigcerdà-Frontera francesa. Variant de traçat 29 N-230 Tram: L.P. Osca (el Pont de Suert)- Túnel de Viella 30 N-260 Variant de la Seu d’Urgell 31 N-260 Adrall-Canturri 32 N-260 Variant de Gerri de la Sal 33 N-260 Variant de la Pobla de Segur 34 N-260 Xerallo – Pont de Suert 35 N-340 Variant de l’Aldea 36 N-420 Variant de Riudecols 37 N-420 Variant de Corbera d’Ebre 38 N-420 Variant de Gandesa 39 Connexió Ronda litoral-Autopista C-32 40 Vial d’accés per a camions al Port de Barcelona 41 Enllaç i vial d’accés a la nova àrea terminal de l’aeroport 42 Carreteres de l’entorn del Baix Llobregat-Millora d’accessibilitat 43 Pont sobre el riu Ter. Connexió de la variant de Girona amb N-IIa 44 A-2 Maçanet de la Selva-Sils 45 A-2 Sils-Caldes de Malavella 46 A-2 Caldes de Malavella-Aeroport 47 A-2 Aeroport-Fornells de la Selva (Girona Sud) 48 A-26 Besalú-Argelaguer 49 A-26 Argelaguer-Montagut 50 A-7 Vandellós-L‘Hospitalet de l’Infant 51 A-7 L’Hospitalet de l’InfantMontroig del Camp 52 A-7 Montroig del Camp-Cambrils 53 A-7 Cambrils-Variant de Vilaseca 54 A-7 2o Cinturó de Tarragona 55 N-230 Túnel de Viella 56 N-260 Colera-Portbou 57 N-340 Variant de Vallirana 58 N-420 Variant de Falset 59 N-420 Coll del Moro 60 LL-11 Lleida-Els Alamús Actuacions PTOP - Tram 1 C-25. Tram: Cervera -Manresa 2 C-25. Tram: Manresa-Vic 3 C-25. Tram: Vic-Riudellots (N-II) 4 C-16. Tram: Berga-Bagà 5 C-31. Tram: Palamós-Palafrugell 6 C-66 / C-31. Altres trams d’actuació 7 C-35 Tram: Vidreres-l’Alou 8 C-66. Tram: Banyoles-Besalú 9 C-17. Tram: Manlleu-Ripoll 10 C-15. Tram: Vilanova i la GeltrúCanyelles 11 C-15. Tram: Canyelles-Vilafranca del Penedès 12 C-58. Tram: Cerdanyola-Terrassa 13 C-14. Tram: Variant de Reus-Alcover 14 B-500. Tram: Badalona-Mollet del Vallès 15 C-15. Variant de Vilafranca 16 C-15. Vilafranca-Font-rubí 17 C-37. Igualada-Castellfollit del Boix 18 C-37. Sant Salvador de GuardiolaManresa 19 C-37. San Salvador de GuardiolaManresa (exterior) 20 C-35 Nova carretera GranollersCardedeu. Fase1 21 Nova carretera d’Amposta a Freginals 22 Soterrament ronda nord de Granollers 23 Ronda oest de Sabadell 24 Ronda sud d’Igualada. Fase 1 25 Variant sud de Lleida. 26 Millores de la C-17 a Montcada i Reixac i Barcelona 27 Nou accés a Sant Vicenç de Castellet 28 C-260. Desdoblament Castelló d’Empúries- Empúriabrava 29 Acondicionament de Girona a Santa Coloma de Farners 30 C-31, C-252 Acondicionament de Verges a Torroella. Fase 1 31 T-330, T-333, N-230b. Acondicionament Horta de S. J. - C-12 (Xerta) 32 Acondicionament i variants de Batea al límit amb Aragó 33 T-331 Acondicionament d’ Ulldecona a Vinallop 34 C-51. Acondicionament de Valls al Vendrell 35 C-14. Acondicionament de Ciutadilla a Tàrrega 36 C-14. Acondicionament de Solivella a Belltall. Fase 2 37 C-14 Variants pendents d’executar. Fase1 38 T-202. Acondicionament AltafullaSalomó 39 C-53 y C-26. Variants pendents d’executar. Fase 1 40 C-63 Variant d’Olot 41 C-63 Variant de les Preses 42 C-63 Variants pendents d’executar. Fase1 43 C-233. Variants i acondicionaments pendents d’executar. Fase 1 44 C-28 Acondicionament i variants pendents d’executar 45 C-12 Acondicionament d’Àger a la C-13 46 Altres actuacions d’acondicionament i millora general de la xarxa viària que depèn de la Generalitat 47 C-16 Desdoblament Puig-reig- Berga 48 C-37 Nova carretera de Torelló a la Vall d’en Bas 49 Nova carretera de l’Eix Transversal a Olost 50 Ronda nord de Granollers. Fase 2 51 C-260. Desdoblament Vila-sacraCastelló d’Empúries 52 GI-502, GI-503 Acondicionament de la N-II a Darnius 53 GI-503 Acondicionament de Darnius a Maçanet de Cabrenys 54 C-63. Variant de Sant Esteve d’en Bas 55 C-66 Variant de Besalú 56 GI-633 Variant de Sant Jordi Desvalls 57 C-31 Acondicionament de la travessia de Segur de Calafell �Mil dies de Govern Política territorial i ambiental Eixos a executar 1 99 Pla d’autovies Font: Departament de Política Territorial i Obres Públiques Vic-Ripoll 2 Maçanet de la Selva-Platja d’Aro 3 Vilanova i Geltrú-Manresa 4 Reus-Alcover 5 Eix Transversal 6 Berga-Bagà 7 Eixos de l’Ebre 8 Eix Barcelonès-Vallès 9 Palamós-Palafrugell Berga 6 Ripoll 10 C-58 Ripollet-Meridiana B-23 Molins de Rei-Diagonal La Bisbal d’Empordà Vic Carril bus 11 1 Cervera Lleida 7 Móra d’Ebre Manresa 5 9 2 Sabadell Igualada 3 8 10 Vilafranca 11 del Penedès Barcelona Sant Feliu de Llobregat 4 Falset Reus Tarragona Vilanova i la Geltrú Tortosa Amposta Creixement de la xarxa d’aeroports, ports i centres logístics L’evolució del moviment de mercaderies al Port de Barcelona ha passat de 29.805 milers de tones el 2000 a 43.837 milers de tones el 2005 El 2005 l’aeroport del Prat de Llobregat va tenir un trànsit de gairebé 27 milions de passatgers i de 90.000 tones de mercaderies. Girona, per la seva banda, ja ha superat els 3 milions de passatgers i Reus els 1,3 milions El Port de Barcelona s’ha tornat a situar com el segon port a Espanya després del d’Algesires, amb creixements molt destacats. El més important, però, és que el Govern s’ha compromès a solucionar-ne els accessos a llarg termini; d’aquesta manera es rendibilitzarà millor el creixement físic del port, obres que ja han començat. A més, s’han impulsat diverses accions per potenciar tant els ports de Barcelona i de Tarragona com a principals ports industrials i comercials catalans i com a infraestructures que són nodes logístics claus de la Mediterrània. Amb un pla quadriennal aprovat per valor de 105,7 milions d’euros i obres importants en curs a la majoria, la resta de ports de Catalunya també han rebut l’atenció que mereixen. El Pla de ports de Catalunya 20062015, que és l’instrument d’ordenació del litoral que estableix els criteris per a l’ús portuari racional de la costa catalana, està en fase d’informació pública. Pel que fa al sector aeroportuari, que està immers en un procés de canvi profund, l’any 2006 ja passen pels aeroports catalans el 19% dels passatgers del total espanyol. El Govern està treballant per a la inclusió dels aeroports com a competència de la Generalitat, especialment després de l’episodi de la vaga del Prat de primers d’agost de 2006. Catalunya està guanyant posicions perquè el potencial turístic del país impulsa el desenvolupament dels principals aeroports a través de les línies de baix cost. També cal subratllar que el Prat de Llobregat comença a guanyar rutes intercontinentals gràcies a l’acció público-privada del Fons de Promoció de Noves Rutes Aèries. Al mateix temps, es fa el seguiment del desenvolupament del Prat, ja consensuat amb l’Estat (tercera pista, nova terminal, accessos ferroviaris d’alta velocitat), perquè es faci en els terminis previstos. �100 S’han iniciat les expropiacions de terrenys per a la construcció de l’aeroport d’Alguaire. L’aeroport compta amb una inversió prevista de 42,5 milions d’euros Potser la novetat més palpable sigui la identificació, adequació urbanística i els inicis de la fase constructiva del nou aeroport de Lleida, a Alguaire (Segrià), que dotarà aquesta zona d’una infraestructura clau que li mancava. També cal destacar que altres zones de Catalunya (la Seu d’Urgell, el Bages, les Terres de l’Ebre) han entrat en la planificació i el compromís polític de noves infraestructures per a un futur proper. Finalment, en el marc del Pla Estratègic de Cimalsa, cal esmentar que els centres logístics de La Selva (vora l’aeroport de Girona) i del Camp de Tarragona (vora l’aeroport de Reus) ja s’ha acabat d’urbanitzar i disposen de les seves primeres empreses clients. El disseny d’un nou tipus d’infraestructura, els Logis, que agrupen logística i serveis, també té les seves primeres concrecions a l’Empordà, on la urbanització ja està finalitzada, i al Bages (a Sallent), on s’ha iniciat amb la compra de terrenys. També s’ha donat impuls definitiu als projectes Logis de l’Ebre i del Penedès. �Mil dies de Govern Política territorial i ambiental 101 �102 �Mil dies de Govern 103 V. El nou Estatut Un dels principals objectius del Govern de Catalunya ha estat incrementar l’autogovern a partir de la reforma de l’Estatut. Després de mesos d’intensos treballs en els quals es va comptar amb la participació de la ciutadania, el 30 de setembre de 2005 el Parlament de Catalunya va aprovar per majoria la proposta de reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. El nou text, aprovat per referèndum el 18 de juny per una àmplia majoria (73,23% dels vots a favor amb una participació del voltant d’un 49,5%), ha permès incorporar més autogovern i garantir la qualitat de vida i el benestar dels catalans i catalanes, en el marc d’un Estat plurinacional. El dia 9 d’agost de 2006 ha entrat en vigor. Més de 100.000 persones van participar en la campanya de l’Estatut Des que es va decidir reformar-lo s’ha volgut que aquest fos l’Estatut de la gent, per això es va fer un llarg procés participatiu que va permetre als ciutadans i ciutadanes fer-hi aportacions. En la campanya de participació sobre el nou Estatut, l’any 2004, hi van participar 106.729 persones, que van fer 11.152 aportacions individuals. La majoria feien referència als drets lingüístics i socials, a l’autodeterminació i al nou sistema de finançament de Catalunya. Durant tot el procés, l’Institut d’Estudis Autonòmics ha elaborat diferents informes jurídics sobre la constitucionalitat del projecte. A més, des del primer moment, el Govern ha volgut explicar el nou Estatut de Catalunya a tots els nivells polítics i socials del conjunt d’Espanya. Els temes que els ciutadans plantejaven més sovint eren els drets lingüístics i socials, l’autodeterminació i el nou finançament Més competències per a Catalunya El nou Estatut reconeix explícitament Catalunya com a nació en el preàmbul, i determina que el coneixement de la llengua catalana és un dret i un deure dels catalans. A més, es detallen els drets lingüístics i els principis que han d’orientar les polítiques de foment del català, i s’incorporen els drets històrics com a fonament de l’autogovern del poble de Catalunya. En la mateixa direcció, s’introdueix el català en l’àmbit de la justícia i s’atribueix a la Generalitat de Catalunya la determinació de la seva oficialitat i la competència exclusiva de la normalització lingüística. L’Estatut ha contribuït de manera objectiva a ampliar el volum i la profunditat en l’exercici del conjunt de competències per part de la Generalitat de Catalunya. En total, el nou text incorpora 50 noves competències per al Govern de Catalunya, d’entre les quals en destaquen la definició dels drets, deures i principis rectors que han d’inspirar les actuacions públiques, el reconeixement de l’autonomia dels ens locals i el dibuix d’una nova organització territorial catalana basada en el municipi, la vegueria i la comarca. En l’àmbit de la justícia, el nou text contempla la creació de la figura del fiscal superior de Catalunya i del Consell de Justícia de Catalunya i defineix el marc jurídic de relacions bilaterals i multilaterals amb l’Estat. El Govern de Catalunya exercirà a partir d’ara cinquanta noves competències �104 Nou sistema de finançament És un dels aspectes fonamentals del nou text normatiu i probablement ha estat la clau de volta de tot el debat estatutari. L’acord finalment assolit, després d’una llarga fase de negociacions, significa un canvi molt positiu i en profunditat del sistema existent fins ara. El nou Estatut permetrà avançar cap a un nou model que atorgarà a la Generalitat més recursos i més capacitat de decisió per poder donar resposta de la manera més adequada i eficaç als nous reptes de Catalunya. També garanteix que la inversió estatal en infraestructures a Catalunya s’equipararà, durant els propers set anys, al pes relatiu del PIB català (18,8%) sobre el total espanyol, després d’anys amb percentatges inferiors al 12%. L’Estatut també preveu la creació de l’Agència Tributària de Catalunya en el termini d’un any des de la seva entrada en vigor. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.03. Acció i òrgans de govern (de la Generalitat de Catalunya) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Inclou la docmentació relacionada amb l'exercici de l'acció governamental. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Mil dies de Govern 2004 - 2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Secretaria de Comunicació. Departament de la Presidència. Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 Type The nature or genre of the resource Monografia Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Govern Balanç Maragall Mira, Pasqual, 1941- Acció política Catalunya. Generalitat Description An account of the resource Aquest document és una síntesi de les principals actuacions del Govern de Catalunya durant la VII legislatura i respon als continguts del “Balanç del Pla de Govern” (Barcelona, estiu del 2006) Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Informes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/29/2681/balanc_govern_2004.pdf 88e8d0c4fdce2a757e39592367d95dec PDF Text Text Página 1 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència Secretaria de Coordinació Interdepartamental de l’acció de Govern Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència Secretaria de Coordinació Interdepartamental Balanç Any 2004 Any 2004 11:31 Balanç de l’acció de Govern 31/12/04 D.L.: B. 50.758 - 2004 cubierta balanç de govern �Actuacions més destacades del Govern de la Generalitat de Catalunya Any 2004 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència Secretaria de Coordinació Interdepartamental 3 �4 �Índex 1. Conjuntura econòmica de Catalunya ........................................................................7 2. Acció de Govern − Actuacions interdepartamentals ....................................................................... 13 − Presidència ..................................................................................................... 16 Relacions Institucionals i Participació ............................................................... 21 − − − − − Política Territorial i Obres Públiques ................................................................. 23 Justícia ............................................................................................................ 31 Interior ............................................................................................................. 34 Economia i Finances ........................................................................................ 38 − Governació i Administracions Públiques ........................................................... 43 Educació ......................................................................................................... 48 − Cultura ............................................................................................................ 52 − Salut ............................................................................................................... 56 Agricultura, Ramaderia i Pesca ........................................................................ 61 − − − − Treball i Indústria.............................................................................................. 65 Comerç, Turisme i Consum .............................................................................. 68 − Benestar i Família ............................................................................................ 72 Medi Ambient i Habitatge ................................................................................. 76 − Universitats, Recerca i Societat de la Informació .............................................. 80 − 3. Recull normatiu − Lleis i Projectes de llei..........................................................................................87 − Decrets ................................................................................................................88 5 �6 �Conjuntura econòmica de Catalunya El creixement del PIB L’economia internacional avança de forma molt positiva, tot i que la trajectòria alcista del preu del petroli li ha restat força empenta. Destaca l’espectacular avenç de les economies asiàtiques per la fortalesa de les exportacions, especialment tecnològiques. La Xina tancarà el 2004 amb un augment del PIB d’un 9% i un important ritme inversor. La represa de l’economia europea es va consolidant amb el creixement més elevat d’ençà del 2000. L’economia catalana rep l’impuls de la demanda europea i millora el sector industrial i les exportacions. El creixement del PIB ha avançat des d’un 2,4% en el primer trimestre a un 2,7% en el segon. I al tercer trimestre es preveu mantenir el mateix creixement del 2,7%. Evolució Producte Interior Brut 5 4,5 4,3 4,3 4,2 4 3,6 3 3,7 2,9 2,7 2,5 2,5 2,5 2,3 Taxa creixement PIB 2 1 2,1 0,9 0 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 III Trim 2004 -1 Catalunya Espanya -1,8 -2 Els sectors econòmics El sector industrial és un dels principals beneficiats de la millora del context econòmic i presenta una empenta notable a partir del segon trimestre, continuada al tercer amb un creixement del 2,6% en el seu valor afegit brut (va ser del 0,8% al primer trimestre). Pel que fa al sector de la construcció, el cicle de creixement s’ha desaccelerat lleument, per bé que menys de la previsió inicial. El VAB del sector passa del 3,5% del primer trimestre al 3,2% del segon, i a un 2,95% al tercer trimestre. Els resultats del sector serveis són força més positius que l’any anterior. El creixement del VAB del sector ha guanyat empenta fins el 2,8% en el tercer trimestre. Dins el sector turístic, en els vuit primers mesos de l’any, s’ha produït un increment tant del nombre de turistes com de pernoctacions. Al sector agrari s’estima que la producció disminuirà enguany un 4,5%. 7 �L’IPC L’evolució dels preus és una de les dades econòmiques més preocupant per a l’economia catalana. El superior diferencial sostingut respecte al conjunt espanyol provoca tensions internes importants. L’avanç de l’IPC a Catalunya es va situar en un 3,9% al mes de novembre, després de registrar un petit increment d’un 0,3% respecte al mes anterior. L’escalada del preu del petroli ha estat pressionant els preus de consum els últims mesos, però gràcies a la recent moderació dels carburants (que han registrat el primer descens mensual dels preus en més d'un any) la taxa interanual de l’IPC ha caigut fins aquest 3,9%, Al conjunt d’Espanya, la inflació interanual s’ha situat en un 3,5%. Així, el diferencial d'inflació de Catalunya respecte a la mitjana estatal s'ha mantingut en quatre dècimes. Evolució Índex de Preus al Consum 4,5 4,3 4,1 Taxa interanual IPC 3,9 3,7 3,5 3,3 3,1 2,9 2,7 2,5 Catalunya Espanya El mercat de treball L’economia catalana continua creant ocupació a un ritme sostingut, similar al dels dos darrers anys, amb un creixement dels afiliats a la Seguretat Social del 2,5% interanual. Segons l’EPA, en el tercer trimestre el ritme de creixement de la població activa s’ha desaccelerat a Catalunya fins a un 0,7% i, atès que segons aquesta font l’ocupació ha crescut un 1%, això ha permès reduir l’atur un 2,1%, cosa que situa la taxa d’atur a un nivell del 8,9%, per sota de la mitjana de la zona euro. La dinàmica de l’atur registrat a les oficines de treball de la Generalitat proporciona un diagnòstic menys positiu i el nombre de desocupats inscrits va ser, el novembre del 2004, un 2% més que el mateix mes de l'any anterior. La taxa d'atur registrat es va situar en el 6,6% de la població activa. Pel que fa a l'Estat espanyol, el nombre d'aturats registrats va decréixer un 1% interanual i la taxa d'atur es va situar en el 8,7%. 8 �Evolució Taxa d'Atur Registrat 11 10 10,0 9 8,7 8 7 6,6 6,6 6 5 Catalunya Espanya El comerç exterior Els resultats del sector exterior presenten globalment una tendència similar a la de l’any anterior, si bé el saldo comercial amb la resta de l’Estat presenta enguany una aportació positiva, contràriament a l’any anterior, mentre que, d’altra banda, el saldo amb l’estranger està tenint enguany una aportació més negativa. En el primer semestre, la dinàmica de les exportacions de béns i serveis a l’estranger ha evolucionat a una taxa mitjana del 2,9% mentre les importacions ho fan fet a un ritme del 6%, cosa que ha deteriorat el saldo comercial i ha provocat una aportació negativa del sector exterior al creixement de l’economia. Tant l’any passat com durant els cinc primers mesos d’enguany, les exportacions de béns s’han caracteritzat per una dinàmica alentida. L’any passat van créixer un 4% i enguany, en el període acumulat de gener a maig, el creixement és encara més feble, del 0,6%. Tanmateix, les dades més recents dels mesos de juny, juliol i agost dibuixen una nova situació, amb creixements que superen l’11% en els dos primers mesos i d’un 8,1% a l’agost. L’entorn internacional i europeu de creixement de la demanda i del comerç propicien aquest creixement, tot i que l’encariment del petroli i la forta apreciació de l’euro està afectant aquest escenari de creixement internacional. El percentatge de participació de les exportacions catalanes en el total de l’Estat espanyol continua presentant una aportació destacada durant el període 1990-2004, ja que s’ha incrementat des del 23,7% fins al 26,8% (amb dades acumulades dels primers set mesos de l’any 2004). Fonts: Institut d'Estadística de Catalunya, Departament d'Economia i Finances i Secretaria d’Estat de Comerç i Turisme. 9 �10 �Acció de Govern 11 �12 �Actuacions Interdepartamentals – Declaració de les bases de l'Acord Estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l'ocupació i la competitivitat de l'economia catalana. El Govern s'ha reunit amb els sindicats i les organitzacions patronals per tal d’iniciar un procés que porti a consensuar els eixos i mesures que responguin al repte de millorar la competitivitat de Catalunya i dibuixar les grans línies del model econòmic català del futur. Constitució del Consell d’experts, presidit pel catedràtic Manuel Castells, que és l’organisme encarregat d’assessorar, proposar i contrastar els treballs de les comissions de treball de l’Acord. El catedràtic d’Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Josep Oliver, com a Coordinador General s’encarrega de dirigir la metodologia i els criteris per treballar cadascuna de les línies estratègiques definides al Pla de Treball. Constitució de les vuit comissions que elaboraran les propostes de contingut de l’Acord. Impuls i desenvolupament de les tasques d'anàlisi i proposta dels grups de treball dels sectors del tèxtil, l’electrònica de consum i de l’automòbil. ƒ Departament d’Economia i Finances ƒ Departament de Treball i Indústria ƒ Departament de Comerç, Turisme i Consum – Impuls a la instal·lació a Barcelona d’un nou centre d’investigació en medicina regenerativa per a investigació en cèl·lules mares embrionàries. Signatura del conveni marc de col·laboració científica per a la constitució del Centre d’Investigació de Medicina Regenerativa de Barcelona, dins la Xarxa del Centro Nacional de Trasplantes y Medicina Regenerativa. ƒ Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació ƒ Departament de Salut – Projecte de llei de modificació de diverses lleis del Dret Civil en matèria d’adopció i tutela (Codi de família, Codi de successions i Llei d’unions estables de parella). ƒ Departament de Justícia ƒ Departament de Benestar i Família – Programa “L’anticoncepció d’emergència en la xarxa de salut de Catalunya”. Disponibilitat del fàrmac Levonorgestrel a tots els centres sanitaris de Catalunya, tant en els hospitalaris com als centres de salut. ƒ Departament de la Presidència (Secretaria General de Joventut) ƒ Departament de Salut – Creació de la Comissió Interdepartamental per al pla integral d’atenció a persones amb problemes de salut mental. ƒ Departament de la Presidència ƒ Departament de Benestar i Família ƒ Departament de Salut ƒ Departament de Treball i Indústria ƒ Departament d’Interior ƒ Departament de Comerç, Turisme i Consum ƒ Departament d’Educació 13 �– Constitució de la Bioregió. Serà un espai territorial on, en l’àmbit concret de la biomedicina i la biotecnologia per a la salut, diferents agents públics (universitats, hospitals i centres de recerca) i privats (laboratoris farmacèutics o empreses de tecnologies sanitàries i biotecnològiques) desenvolupin la seva activitat. La finalitat de la bioregió serà generar, mitjançant la col·laboració de tots aquests agents, nous productes i serveis altament competitius. ƒ Departament de la Presidència ƒ Departament d’Economia i Finances ƒ Departament de Salut ƒ Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació ƒ Departament de Treball i Indústria – Presentació del projecte del futur parc aeroespacial i de la mobilitat de Catalunya, que se situarà a Viladecans. El Parc, que acollirà empreses industrials i de serveis tant del sector aeroespoacial com de sectors afins, compta també amb la participació de l’Ajuntament de Viladecans i de la Cambra de Comerç de Barcelona. ƒ Departament de Política Territorial i Obres Públiques ƒ Departament de Treball i Indústria – Inversió de 1.461.662 € en el projecte Òmnia ƒ Departament de Benestar i Família ƒ Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació – Signatura d’un conveni per a la realització d’una prova pilot per a la implantació de la recollida selectiva al centre penitenciari de Girona i poder-lo estendre als centres penitenciaris de tot Catalunya en un posterior conveni. ƒ Departament de Justícia ƒ Departament de Medi Ambient i Habitatge – Presentació de les directrius del futur pla per a la gestió de dejeccions ramaderes de la Generalitat de Catalunya. Els dos departaments es comprometen a potenciar una simplificació administrativa sobre dues bases: la corresponsabilitat del ramader i el control efectiu de l’Administració. ƒ Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca ƒ Departament de Medi Ambient i Habitatge – Signatura d’un acord amb el Gremi dels Àrids, per fomentar el desenvolupament del sector extractiu i fer compatible l’extracció dels àrids amb la protecció del medi i amb les disposicions urbanístiques. ƒ Departament de Medi Ambient i Habitatge ƒ Departament de Política Territorial i Obres Públiques ƒ Departament de Treball i Indústria – Signatura d’un conveni per catalogar i fer el tractament arxivístic de la documentació històrica del Departament de PTOP. ƒ Departament de Política Territorial i Obres Públiques ƒ Departament de Cultura – Signatura d’un conveni per impulsar el desenvolupament i la promoció turística de l’Alt Pirineu i l’Aran. ƒ 14 Departament de Política Territorial i Obres Públiques �ƒ Departament de Comerç, Consum i Turisme – Constitució del Grup de Treball per a la racionalització i el finançament de la despesa sanitària, les propostes de la qual ja es troben en fase de redacció. ƒ Departament d’Economia i Finances ƒ Departament de Salut – Pla d’atenció i prevenció per les situacions de calor extrema. Orientat especialment a la detecció i la prevenció de problemes de salut relacionats amb la calor en la gent gran. ƒ Departament de Benestar i Família ƒ Departament de Salut ƒ Departament de Medi Ambient i Habitatge – Acord amb CAT 365, per a la cessió de les dades de famílies nombrosos als ajuntaments per facilitar-los la bonificació automàtica en l’IBI. ƒ Departament de Governació i Administracions Públiques ƒ Departament de Benestar i Família – Posada en marxa d’un programa d’educació viària per a la gent gran que té per objectiu la metodologia d’un entorn educatiu en seguretat viària per a aquest col·lectiu. ƒ Departament d’Interior ƒ Departament de Benestar i Família – Creació de la Comissió d’Impuls de la Política d’Immigració ƒ Departament de la Presidència ƒ Departament de Treball i Indústria ƒ Departament de Benestar i Família 15 �Departament de la Presidència Acció de Govern – Projecte de llei del conseller o consellera en cap. – Decret pel qual es regulen l’estructura i les funcions de l’Oficina de la Presidència de la Generalitat. – Aprovació del decret de regulació de l’estatut del cap de l’oposició. Secretaria de Política Lingüística – Aprovació del Pla d’Acció de Política Lingüística 2004-2005. El Pla preveu 13 mesures amb l'objectiu de potenciar l'ús social del català i fer fàcil viure en català. – Aprovació de mesures per fomentar l'ús del català mitjançant la contractació pública, les subvencions i els crèdits i avals atorgats per l'Administració de la Generalitat i les entitats que hi estan adscrites o vinculades. – Creació del programa destinat a promoure la creació de la Casa de les Llengües. El projecte vol fer de Catalunya un referent mundial i internacional en diversitat lingüística, multilingüisme i indústria aplicada a les noves tecnologies de la informació i la comunicació. – Plans pilot d'acolliment lingüístic. S’han posat en marxa a Reus, Badalona i Banyoles, amb la finalitat de potenciar l'ús del català entre la nova població immigrada. – Voluntaris per la llengua. S’han constituït un total de 4.500 parelles lingüístiques a 90 municipis de Catalunya. – Cursos de català del Consorci per a la Normalització Lingüística. Durant el període octubre 2003-setembre 2004, s’han realitzat 2.570 cursos amb 53.717 matriculats. I a l’octubre de 2004 s’han iniciat 1.702 cursos als quals s’han matriculat 27.608 persones (dades provisionals). – S’ha incrementat en 1.000 places l’oferta de cursos de català a Barcelona ciutat. – Cinema en català. S’han estrenat 18 pel·lícules doblades al català: Doraemon, el gladiador; El gat; El nen que volia ser un ós; Els fills de la pluja; Els increïbles; Garfield; Germà ós; Glup; Harry Potter i el pres d’Azkaban; L’ espantataurons; La volta al món en 80 dies; Llegeix-me els llavis; Scooby Doo 2: desbocat; Shin chan, operació rescat; Shrek 2; Sky Captain i el món del demà; Spider-Man 2, i Un seguit de desgràcies catastròfiques de Lemony Snicket. En versió original subtitulada s’ha estrenat Chemins de traverse. En format DVD han sortit a la venda títols com: Spider-Man 2; Harry Potter i el pres d'Azkaban; Germà ós; Buscant en Nemo; El Cid, la llegenda; P3K: Pinotxo; Shrek 2; Mulan; Shin Chan, operació rescat, o Deep Blue. – Prestatgeria única. Espai dins els locals comercials, amb imatge pròpia clarament identificable, on els ciutadans sempre hi podran trobar, en condicions adequades d'estoc i visibilitat, els productes audiovisuals (DVD, vídeo i videojocs) en català que existeixen en el mercat. – Presentació pública dels resultats de l’Enquesta d’Usos Lingüístics a Catalunya 2003 i de l’Enquesta d’Usos Lingüístics a la Catalunya Nord 2004 (EULCN). Aspectes a destacar de la primera: el 50,1% de la població té el català com a llengua habitual; la transmissió de la llengua de pares a fills ha crescut 11 punts respecte a la generació anterior. Pel que fa a la 16 �segona, el 65,3% dels ciutadans de la Catalunya Nord respon que entén la llengua catalana i el 37,1%, assegura que la sap parlar. – Terminologia normalitzada. El Consell Supervisor del TERMCAT ha aprovat durant l’any 2004 un total de 378 nous termes. El TERMCAT ha atès durant l’any un total de 8.000 consultes. Institut Català de la Dona – Elaboració del “V Pla d’acció i desenvolupament de les polítiques de dones a Catalunya, 2004-2007” i del “Programa per a l’abordatge integral de les violències contra les dones”, que constitueix l’eix 6 del Pla. Obertura del procés de participació ciutadana per recollir les aportacions de les associacions de dones i l’administració local i presentació del Pla als mitjans de comunicació. – Trobades de regidores i responsables polítiques de programes municipals i comarcals per a les dones de Catalunya amb l’objectiu de potenciar l'intercanvi d'informació i establir canals de col·laboració. – Consens amb els grups de dones de Catalunya en l’elaboració del nou text que regula el Consell Nacional de Dones de Catalunya, òrgan de participació de l’ICD. – Col·laboració amb TV3 en l’assessorament dels continguts i el tractament de la informació que es va oferir dins de la Setmana de la violència contra les dones que va fer aquest mitjà de comunicació. – Organització de les estades a Catalunya de temps lliure per a dones amb fills i filles exclusivament al seu càrrec, convocades per l’Instituto de la Mujer del Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales (hi van participar 96 dones i 169 nens i nenes d’entre 2 i 12 anys, durant la primera quinzena de juliol). – Inici de les actuacions de sensibilització contra les violències que pateixen les dones, que preveu el nou Programa per a l’abordatge integral de les violències contra les dones, amb la campanya, adreçada a la població jove, “Talla amb els mals rotllos”. – Presentació de la nova col·lecció “Quaderns de l’Institut” de l’Institut Català de la Dona. – Presentació dels resultats del projecte europeu Equal “Compartir és sumar”, dut a terme al llarg de tres anys a Portugal, França i Catalunya. – Edició i distribució de prop de 500.000 fullets per fer difusió de la Línia d'atenció a les dones en situació de violència 900 900 120, en vuit idiomes. – Realització de formació específica per a personal tècnic de l'administració marroquina. Secretaria General de Joventut – Pla d’actuació del Govern de la Generalitat en l’àmbit de la Joventut per al període 20042007. Recull 36 programes d’actuacions adreçades a joves en matèria d’emancipació (habitatge, ocupació, educació, salut, cultura, cohesió social i equilibri territorial) i participació (interlocució, associacionisme, foment de la participació i cohesió social i equilibri territorial). – Signatura de convenis amb els ens locals i presentació del suport als ens locals: Suport a plans comarcals i locals de joventut i signatura dels convenis amb els Consells Comarcals. Creació d’una nova normativa que agrupi les línies de subvenció existents i estableixi les condicions per accedir a subvencions i recursos per part dels ens locals. 17 �– Creació del Projecte Educatiu Integral, que té com a objectiu donar resposta a la necessitat d’interrelacionar tots els agents educatius que intervenen en el procés formatiu d’infants i joves. – Presentació de la Guia d'Activitats d'Estiu que organitzen les associacions educatives juvenils catalanes. – Recepció fins a 31 d’agost, de 3.377 notificacions d’activitats d’estiu on hi participen més de 163.319 infants i joves. La utilitat prioritària d’aquestes notificacions és permetre, si es dóna el cas, actuar en qualsevol situació d’emergència i vetllar per la qualitat de les activitats d’acord amb la informació sobre la situació del lloc de realització i dels participants de les activitats notificades. – Festival Mundial de la Joventut de Barcelona. Suport al Consell Nacional de Joventut de Catalunya i al Consell de Joventut de Barcelona en l’organització d’aquest esdeveniment al qual van assistir més de 8.000 joves de tot el món. – Elaboració del “Pack escoles 2004” adreçat a tots els centres d’ensenyament secundari de Catalunya, que agrupa per primera vegada tota l’oferta pedagògica opcional destinada a treballar capacitats, hàbits i actituds en el camp del desenvolupament personal dels joves. – Primera reunió de la Comissió Interdepartamental de Polítiques de Joventut, com a òrgan de coordinació i impuls de les polítiques de joventut del Govern de la Generalitat. – Presentació de les novetats del Programa Borsa Jove d’Habitatge. Enguany, el programa Borsa Jove d’Habitatge gairebé ha doblat el pressupost, que ha passat de 271.400 € al 2003 a 506.000 € al 2004. – Activació de les taules sectorials d’interlocució de la Secretaria General de Joventut amb els agents socials implicats en matèria de salut, cultura, educació reglada, habitatge i treball. – Pagament dels convenis per al funcionament ordinari de les entitats especialment rellevants del món juvenil per un total de 2.594.320 €. En són beneficiàries 67 associacions juvenils de diferents àmbits: educatives, polítiques, sindicals, d’estudiants, etc. Secretaria de Coordinació Interdepartamental – Indemnitzacions per temps de privació de llibertat. Concessió dels ajuts per als expressos polítics per valor de 4.969.480,65€ en els casos de majors de 65 anys (2.270 expedients) i per valor de 736.410 € en els menors de 65 anys (329 expedients). – Estudi de les fosses comunes existents a Catalunya i manteniment del Cens de persones desaparegudes. – Realització de la primera exhumació d’una fossa comuna de la Guerra Civil, per tal que amb l’aprenentatge que se’n desprengui es pugui establir un protocol d’actuació que tingui en compte totes les fases que hi estan relacionades: estudis previs, extracció, proves antropològiques i d’identificació, destí final de les restes i objectes trobats i dignificació dels llocs. – Casa de la Generalitat a Perpinyà. Creació d'un servei de comunicació extern i d'una borsa de treball transfronterera. Preparació d'un conveni marc amb el Consell General del Pirineus Orientals i d'un conveni específic amb l'àrea d'acció cultural de l'Ajuntament de Perpinyà. Secretaria General de l’Esport – Presentació del pla d’actuació de l’Esport, que recull els deu projectes en matèria esportiva que es desenvoluparan durant els propers anys des de la Secretaria General de l’Esport. 18 �Entre d’altres, els àmbits són: la projecció internacional de Catalunya, els equipaments esportius, l’esport a les escoles, la relació entre salut i esport, l’esport d’alt rendiment, la nova normativa jurídica esportiva o el finançament esportiu. – Renovació del conveni per a la realizació de la Fórmula I al Circuit de Montmeló. – Protocol de col·laboració entre la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) i el Comitè Olímpic de Catalunya (COC). – Presentació de la campanya catalana de l’Any Europeu de l’Esport. – Presentació de l’estudi comparatiu dels resultats esportius de Catalunya-Espanya en els Jocs Olímpics. – Recepció als esportistes catalans que van participar als Jocs Olímpics i Paralímpics d’Atenes, als campions del món de curses d’alta muntanya i de pitch and putt, i a la selecció catalana d’Hoquei patins, campiona del Mundial B, disputat a Macau (Xina). – Inauguració per part del conseller en cap de la Casa de l’Esport a Barcelona (Bac de Roda/Guipúscoa) on s’ubicaran diferents Federacions esportives catalanes. – Inauguracions d’equipaments esportius: Obres de reforma i millora dels vestidors i adequació de l’entorn del camp de futbol de Mediona (Alt Penedès); 1a Pedra Pavelló Poliesportiu Municipal Guissona (Segarra); Complex esportiu municipal La Llagosta (Vallès Oriental); Pavelló poliesportiu de Tordera (Maresme); Enllumenat camp de futbol de Bot (Terra Alta); Cobertura piscina CN Barcelona (Barcelonès); Noves instal·lacions del Club de Tennis Sabadell (Vallès Occidental); Frontó curt a Vinaixa (Garrigues); Camp de gespa artificial a la zona esportiva districte 5è a Reus (Baix Camp); 1a pedra al Circuit de Castellolí (Anoia); Piscina a l’aire lliure i vestidors de Sant Jaume dels Domenys (Baix Penedès); Pista doble poliesportiva a Caldes de Malavella (Selva); Complex esportiu municipal de Montornès del Vallès (Vallès Oriental); Vestidors del camp de futbol de Canet de Mar (Maresme); Piscina coberta a Tàrrega (Urgell), Pistes de pàdel Club de Tennis Barcelona-Teià a Teià (Maresme); Grades camp de futbol municipal de l’Escala (Alt Empordà); Piscina coberta municipal de Salt (Gironès); Camp de golf públic Sant Joan a Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental); Enllumenat del camp de futbol i canvi del terra del pavelló poliesportiu a Vilanova del Camí (Anoia); Pavelló municipal d’esports d’Avinyó (Bages); Camp de tir olímpic de Torres de Segre (Segrià); Gespa artificial del camp de futbol L’Àliga /Club Esportiu Europa. Barcelona (Barcelonès); 1a pedra de la piscina municipal de Roses (Alt Empordà); inauguració de la piscina coberta de Cervera (Segarra); Inauguració pavelló municipal d’esports a Montblanc (Conca de Barberà); Inauguració del Pavelló Municipal d’Esports a Roda de Ter (Osona); Inauguració de les noves instal·lacions d’Alp-La Molina (Cerdanya). Secretaria de Relacions Internacionals – Reunió de constitució de l’Euroregió a Barcelona amb la participació dels presidents d’Aragó, Balears, Catalunya, Languedoc-Roussillon i Midi-pyrénées, – Creació del programa per a l’impuls de l’Euroregió Pirineus-Mediterrània, que tindrà entre d’altres, les funcions d’impulsar i estimular la col·laboració institucional entre els diferents països i regions que conformen l’Euroregió, promoure l’intercanvi cultural i educatiu en els seus territoris, i facilitar el coneixement de la seva realitat social i econòmica. – Viatge oficial del M. H. President a Toulouse en el marc de l’Euroregió. – Reunió del XXII Consell Plenari de la Comunitat de Treball dels Pirineus, celebrat a la Seu d’Urgell. 19 �– Participació del M. H. President en la reunió de presidents i en les celebracions del X aniversari del Comitè de les Regions – Acord de la Conferència per a Assumptes Relacionats amb les Comunitats Europees, que permetrà articular la participació directa de representants autonòmics en els grups de treball i les formacions sectorials del Consell. – Creació de la Delegació del Govern de la Generalitat a Brussel·les amb la finalitat de representar i defensar els interessos de Catalunya davant la Unió Europea i per efectuar el seguiment i recaptar directament la informació d’iniciatives, programes i activitat de les institucions de la Unió Europea que puguin afectar o interessar a la societat catalana. – Decret de creació de l'oficina de la Generalitat a París amb la denominació "Maison de la Catalogne". – Modificació del decret regulador de les oficines de la Generalitat a l'exterior, que dóna una redacció més precisa dels preceptes qüestionats, amb l'objectiu d'aconseguir una entesa entre el Govern de l'Estat i el Govern de la Generalitat en aquesta matèria. – 16è Premi Internacional Catalunya atorgat al filòsof i polític palestí Sari Nussibeh i a l’escriptor israelià Amos Oz. La Generalitat l’atorga anualment com a reconeixement a aquelles persones que han contribuït decisivament amb el seu treball creador a desenvolupar els valors culturals, científics o humans arreu del món. – Celebració de II Fòrum Hispano-xinès a Barcelona. – Viatges oficials del M. H. President de la Generalitat en visita institucional i acompanyat de delegacions empresarials: al Marroc, Algèria, la Xina , el Japó i Mèxic (en ocasió de la Fira del Llibre de Guadalajara). – Viatge oficial de l’Hble. Conseller en Cap a Edimburg en ocasió de la V Conferència de Presidents de Regions amb Poder Legislatiu. Direcció General d’Afers Religiosos – Signatura de convenis de col·laboració amb el Consell Islàmic de Catalunya, amb el Consell Evangèlic de Catalunya, amb la Comunitat Local Bahà’í de Barcelona, i amb la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia en representació de la Lliga per la Laïcitat. – Conveni pluriennal amb la Universitat Autònoma de Barcelona, per a la realització d’un estudi sociològic sobre les dificultats presents a Catalunya per exercir els drets de llibertat religiosa. Conveni amb la Universitat Rovira i Virgili per a l’elaboració d’una proposta sobre locals de culte. – Convocatòria de subvencions per a activitats de relació entre les confessions religioses i la societat catalana. Convocatòria d’ajuts per a estudis superiors relacionats amb les religions i la laïcitat fora de Catalunya, a Europa. – Presentació d’un estudi sobre les minories religioses a Catalunya. Delegació del Govern a Madrid – Lliurament de l’XI Premi Blanquerna al poble de Madrid en homenatge a les víctimes de l’11 de març. – Creació del programa “Catalunya Proposa” destinat a donar conèixer la proposta de Catalunya al conjunt d’Espanya així com explicar alhora l’Espanya que es proposa des de Catalunya. 20 �Departament de Relacions Institucionals i Participació Acció de Govern – Creació de la Comissió Assessora de la Reforma de l’Autogovern de la Generalitat de Catalunya. Una de les prioritats del Govern de la Generalitat de Catalunya és impulsar un Acord Nacional sobre l’Autogovern i el finançament amb la participació de totes les forces polítiques i socials del país en la preparació de les accions necessàries per ampliar l’autogovern a Catalunya, l’elaboració d’un nou Estatut i l’adopció d’un nou sistema de finançament. – Posada en marxa de la campanya de participació sobre el nou Estatut de Catalunya i presentació dels seus resultats. Un total de 106.729 persones han participat en la campanya de participació sobre el nou Estatut de Catalunya, des del passat mes de maig. Aquesta xifra reflecteix tots els ciutadans que han participat, a través de la pàgina web, del correu tradicional, del bus de l’Estatut, les xerrades informatives, els tallers de debat, a les sessions de la setmana de l’Estatut, o a través del Festatut. Aquesta participació s’ha traduït en un total d’11.152 aportacions individuals. El sistema que més han fet servir els ciutadans per informar-se i formular consultes ha estat la pàgina web (amb un total de 86.757 visites), mentre que els qüestionaris, dipositats al bus de l’Estatut i enviats per correu tradicional són els més s’han fet servir per formular les aportacions (un total de 6.622 persones han fet servir aquest mètode). Els drets socials, els lingüístics, l’autodeterminació i les propostes al voltant del nou finançament són els més repetits pels catalans a la campanya de participació. – Lliurament de les aportacions dels ciutadans a la ponència parlamentària per a la reforma de l’Estatut. – Constitució de la Comissió d’Organització Territorial i presentació dels primers acords en matèria de la nova divisió territorial de Catalunya. – Presentació del document actualitzat pel govern de les competències pendents que ha de transferir l’executiu central a la Generalitat. – Conveni de col·laboració amb l’Amical Mauthaussen, pel qual la Generalitat es compromet a cooperar amb l’Amical per reimpulsar el seu treball de recuperació de la memòria històrica. – Creació d’una pàgina web del departament com a canal directe de participació ciutadana. – Conveni amb la UAB per a la realització del projecte de creació del Memorial Democràtic en la seva vessant institucional, organitzativa i funcional. – Jornades sobre desenvolupament constitucional i estatutari a l’Institut d’Estudis Autonòmics amb experts de tot l’Estat. – Constitució de la Comissió pel desplegament de la Carta Municipal de Barcelona, integrada per representants del Govern català i de l’Ajuntament de Barcelona, i presidida pel conseller de Relacions Institucionals i Participació. – Reunió de la Comissió Bilateral de Cooperació Estat-Generalitat, l’òrgan encarregat de prevenir i proposar solucions per als conflictes entre les dues administracions, que va 21 �finalitzar amb l’acord de retirada de 7 recursos per part de la Generalitat i 5 per part del Govern central. – Jornada sobre la reforma de la Iniciativa Legislativa Popular. – Constitució i primera reunió de la Comissió Mixta de Transferències Estat-Generalitat, d’alt valor simbòlic perquè la Comissió Mixta Catalana no s’havia reunit des de 2001. En la reunió es va acordar el traspàs immediat de 6 competències i es van obrir ponències per estudiar traspassos que ja tenen una sentència favorable del Tribunal Constitucional. – Primera reunió entre el Ministeri d’Administracions Públiques, la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona per impulsar la Carta Municipal de Barcelona. – Assistència als actes de commemoració del 60è aniversari de l’alliberament de París. La Conselleria de Relacions Institucionals i Participació convida una delegació d’ex-combatents catalans a participar-hi. Aquesta acció s’emmarca dins el projecte de Memorial Democràtic que s’està posant en marxa. – Celebració del 25è aniversari de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. – Presentació a les entitats de l’avantprojecte de Memorial Democràtic. El Memorial Democràtic serà la institució de la Generalitat que, amb la seva presència i amb la seva activitat, commemorarà l’antifranquisme i, amb ell, els valors i les tradicions polítiques i culturals que permeten comprendre el llarg i costós procés històric que ha cimentat la nostra democràcia, la Constitució i l’Estatut. És, per tant, una institució de la responsabilitat moral i de la responsabilitat política que garantirà el dret al coneixement històric de l’antifranquisme i dels fonaments de la democràcia actual. La seva vocació és unir passat, present i futur. El projecte de Memorial Democràtic és una proposta oberta que ara se sotmetrà a les opinions del món acadèmic i les entitats que treballen per la recuperació de la memòria històrica al nostre país. 22 �Departament de Política Territorial i Obres Públiques Acció de Govern – El Govern ha aprovat el Pla economicofinancer 2004-2010 de GISA, que suposarà una inversió en infraestructures de 7.500 M€. El total de les aportacions de la Generalitat a consignar en els pressupostos del període 2004-2010 sumarà, d’una banda 3.817 M€, i de l’altra, 3.605 M€ més corresponents a un Pla economicofinancer exclusiu per a les obres de la Línia 9 del Metro de Barcelona per al període 2005-2014. Planificació territorial – Creació del Programa de planejament territorial amb l’objectiu d’elaborar i aprovar en el curs de la present legislatura els plans territorials de l’Alt Pirineu i l’Aran, la Plana de Lleida, el Camp de Tarragona, la Catalunya Central, la Regió Metropolitana i les Comarques Gironines, així com també revisar el Pla Territorial de les Terres de l’Ebre i el Pla Territorial General de Catalunya. – Presentació de l’avenç del Pla director de l’Empordà, del de l’Alt Pirineu i l’Aran, i del de les comarques centrals, i de l’inici dels treballs del Pla Territorial de l’àmbit de Ponent. – Es crea una comissió per a la redacció del Pla director d’estacions d’esquí, per tal d’atendre les necessitats d’infraestructures, la millora d’accessos i ajudes públiques per fer front a la competència d’Aragó i Andorra. També s’inclouen limitacions per a la creació o ampliació d’estacions i la possibilitat de crear una marca única per millorar la promoció. – Signatura del conveni de constitució de l’Observatori Català del Paisatge juntament amb representants del món local, col·legis professionals i els rectors de les universitats catalanes, i signatura de la Carta del Paisatge de l’Alt Penedès. – Subvencions a 20 consells comarcals per un import d’1,1 M€ destinades a la millora de camins a les zones de muntanya. Aquesta partida, a executar durant el que queda d’aquest any i l’any vinent, es destina al finançament d’actuacions de millora de la xarxa veïnal i rural de camins a les zones de muntanya. Urbanisme – El Parlament ha aprovat una modificació substancial de la Llei 2/2002 d’Urbanisme de Catalunya per al foment de l’habitatge assequible, la sostenibilitat territorial i l’autonomia local. – Aprovat inicialment el Pla director de preservació del litoral. Aquesta normativa estableix que no es podrà construir a menys de 500 metres de la costa en el cas de sòls no urbanitzables i de les zones urbanitzables no delimitades. En aquest context, s’han atorgat 790.000 € en ajuts a 11 ajuntaments per a actuacions paisatgístiques en la gestió del sòl no urbanitzable del sistema costaner. 23 �– Aprovats els objectius i criteris del Pla director urbanístic dels àmbits del sistema costaner integrats per sectors de sòl urbanitzable delimitat sense pla parcial aprovat i iniciada la consulta als ajuntaments. Aquest nou pla centra el seu interès en un àmbit de 721 ha que conformen 50 sectors que es localitzen en 28 municipis de la costa catalana, i s’ha aixecat la suspensió preventiva de la resta de 161 sectors de 27 municipis de sòl urbanitzable sense pla parcial aprovat. – Presentació i aprovació inicial del Pla director urbanístic de Gallecs, que garantirà definitivament la preservació i l’ordenació del paratge. – L’Institut Català del Sòl, l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, el Consorci del Centre Direccional de Cerdanyola i el Consorci per a la construcció, equipament i explotació del laboratori de llum Sincrotró han signat un conveni per facilitar i urbanitzar els terrenys on s’ha de construir aquest equipament. – Impuls, mitjançant l’Institut Català del Sòl, a la creació de nous consorcis que permetin dur a terme el desenvolupament urbanístic de les promocions: Prat Nord al Prat de Llobregat; Eixample Nord de Vilanova i la Geltrú; Can Filuà de Santa Perpètua de Mogoda i Ca l’Alemany de Viladecans. Aquesta promoció donarà cabuda al futur Parc Aeroespacial de Catalunya. – Al llarg del 2004, la Generalitat, mitjançant l’Institut Català del Sòl, ha establert 42 nous convenis amb ajuntaments per a la promoció de sòl en més de 30 municipis diferents, 29 convenis corresponen al programa de sòl industrial i 13 al programa de sòl residencial. – S’han redactat i tramitat des de l’Institut Català del Sòl als ajuntaments, pel que fa al sòl d’ús industrial, un total de 29 documents de planejament que permetran urbanitzar 660 ha i pel que fa al sòl d’ús residencial, 26 documents més que permetran urbanitzar 386 ha amb capacitat per a més de13.000 habitatges potencials. – Hi ha en execució 35 actuacions de promoció de sòl que han de permetre urbanitzar 519 ha. D’aquestes, 13 actuacions, que suposen la urbanització de 325 ha, són d’ús industrial i les restants 22 actuacions, que suposen la urbanització de 194 ha amb capacitat per a 9.147 habitatges potencials, són d’ús residencial. – S’ha aprovat el Pla Urbanístic de Sant Andreu-Sagrera l’objectiu del qual és facilitar la implantació de la xarxa del Tren d’Alta Velocitat Madrid - Barcelona - Frontera francesa i permetre la creació d’un centre intermodal, el soterrament de les vies, la creació d’un corredor verd des del Nus de la Trinitat, la construcció d’habitatge social i habitatges per a joves i intensificar els usos terciaris de la zona. Remodelació de barris i nuclis antics – Llei de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen atenció especial i aprovació del Decret que la desenvolupa. – Adjudicats els primers ajuts de la Llei de barris a 13 projectes de millora i rehabilitació integral de diferents municipis de Catalunya, que suposaran una inversió de 198 M€, 99 dels quals són a càrrec de la Generalitat. – Al llarg del 2004 la Generalitat, mitjançant l’Institut Català del Sòl, ha establert 42 acords amb ajuntaments per a la rehabilitació de nuclis antics i la restauració de monuments en aquests municipis. – Iniciades un total de 37 obres de rehabilitació de nuclis antics i restauració de monuments que suposaran una inversió global d’uns 7 M€ . D’entre elles, cal destacar la restauració del Monestir de Sant Quirze de Colera a Rabós, la segona fase de la restauració del Castell de 24 �Monsoriu a Arbúcies/Sant Feliu de Buixalleu, les obres d’urbanització i rehabilitació a l’entorn de la Plaça de l’Òmnium Cultural a Sant Quirze de Besora, la rehabilitació del Castell dels Comtes de Prades a Falset, la urbanització de la Plaça Major de Prades i la de la Plaça de la Catedral de Vic. – Acabades 44 obres de rehabilitació de nuclis antics i restauració de monuments que han suposat una inversió global de 5,5 M€. D’entre elles cal destacar l’ordenació del Conjunt Històric de Montagut, la remodelació del C/ Sant Isidre-zona Riera de les Arenes a Matadepera, la restauració de l’Església de Santa Maria a la Pobla de Lillet i de les cobertes de l’Església de Sant Llorenç de Morunys, la rehabilitació de l’edifici de les Casotes a Sant Carles de la Ràpita i la rehabilitació de la Plaça del Rec, del jardí i la tanca de la Torre Viladomiu a Puigcerdà. Carreteres – Modificació del projecte de les obres de l’eix Vic-Olot, per reduir l’impacte ambiental i garantir la preservació de la zona i presentació de la nova proposta per a l’eix Vic-Olot en el tram de la Garrotxa, que modifica el traçat previst i redueix sensiblement l’impacte visual i mediambiental. – Signatura de l’acord amb els ajuntaments de Palamós, Vall-llobrega, Mont-ras i Palafrugell, sobre la reconversió de la carretera C-31 en el tram Palamós-Palafrugell en una via desdoblada (60 M€). – La Generalitat engega un pla de xoc per millorar la senyalització de les carreteres. En conjunt, l’actuació prevista, amb un cost superior als 21 M€, millorarà la senyalització d’unes 1.000 cruïlles i suposarà la instal·lació d’uns 10.000 nous plafons. – Entre les obres acabades cal destacar: el tram desdoblat entre Balsareny i Puig-reig de l’eix del Llobregat C-16 (80,2 M€), la variant de Palau-Solità i Plegamans (14,4 €), la variant de la C-65 a Llagostera (8,7 M€), la 1a fase del desdoblament de la variant de Santa Cristina d’Aro (7,6 M€), la nova carretera de Guissona a Solsona (Tram Guissona-Biosca 7,4 M€), el nou pont al carrer Maristany sobre el riu Besòs (6,5 M€) i la 3ª fase de la millora dels revolts al Priorat T-702, T-712, T-730 a la Figuera (6 M€) entre altres. – Entre les obres iniciades cal destacar: el desdoblament de l’eix del Llobregat entre Puigreig i Berga (176,7 M€), la variant de Sant Esteve d’en Bas C-63 (13,3 M€), la 2ª fase del desdoblament de la C-31 entre Santa Cristina d’Aro i Platja d’Aro (8,9 M€), els accessos a Balaguer per la carretera de Corbins de connexió de la C-12 amb la C-26 (6,8 M€), la millora de revolts i reforç de ferm de la L-303 entre la intersecció amb L-310 i Agramunt (5,3 M€) i la variant de Sant Jordi Desvalls i la supressió del pas a nivell (5,1 M€) entre altres. – S’han adjudicat 355 noves actuacions de millora de la xarxa viària catalana per un import de prop de 180 M€, que incidiran especialment en la seguretat viària i en la comoditat de la circulació. Transports Metro i tramvies – Entrada en servei del Trambaix i del Trambesòs. – Entrada en servei del vestíbul de l’intercanviador de Cornellà de Llobregat, que connecta el Trambaix, el metro (L5) i Renfe. – Inici de les obres de construcció del nou intercanviador de metro de Sagrera Meridiana, que suposa una inversió de 87,1 M€. 25 �– S’han acabat les obres d’instal·lació del sistema de conducció automàtica (ATP-ATO) de les línies 1 i 3 (17,7 M€) – Adjudicat el perllongament de la L2 des de Pep Ventura fins a Badalona Centre (31 M€). – Adjudicat el perllongament de la L4 entre les estacions de Santander i Sagrera Meridiana i les obres de connexió de la L4 i la L9 amb les cotxeres del triangle ferroviari (88,9 M€). – En l’àmbit de la Línia 9, amb l’adjudicació del darrer tram que va del polígon Mas Blau del Prat de Llobregat a la nova terminal l’Aeroport de Barcelona (139 M€), es troben en marxa les obres de la totalitat del traçat de la nova línia. – L’empresa pública Infraestructures Ferroviàries de Catalunya (IFERCAT) ha passat a ferse càrrec de la construcció i gestió de la Línia 9. Per aquesta raó s’ha aprovat el Pla economicofinancer de la nova empresa administradora de la Línia 9 del Metro, que preveu una inversió en infraestructures de 3.162 M€ fins al 2008. El Pla té en compte els ingressos i les obligacions relatius a la construcció i l’explotació de la L9, així com els recursos financers necessaris per al compliment dels contractes per a l’execució de les obres d’aquesta nova línia. Així mateix, el Govern ha autoritzat a IFERCAT a efectuar una operació de finançament de 650 M€ per assumir part del cost de les obres de la nova línia. – Signatura dels contractes de subministrament i arrendament dels 50 nous trens per a la Línia 9 del metro (296 M€) i adjudicació del contracte de subministrament de 10 trens per a la L1 (65 M€). Actuacions a la xarxa de FGC – Presentació del Pla d’Inversions 2005-2007 de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), que preveu una inversió de 602,9 M€. – El Govern de la Generalitat autoritza Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya a formalitzar una operació de finançament per un import de 42,9 M€ que es destinaran a inversions en infraestructures ferroviàries que realitza GISA a la xarxa ferroviària de FGC. – Entrada en funcionament de dues passarel·les per a vianants que uneixen l’intercanviador de Quatre Camins amb les parades dels autobusos de l’anomenat corredor de Vallirana, Cervelló i Corbera situades a l’encreuament de la N-340 amb la N-IIa (840.000 €), i Ferrocarrils de la Generalitat n’assumirà la gestió integral. – Nou programa de transport escolar de la línia Barcelona-Vallès a FGC per al curs 20042005. El servei previst consistirà en la reserva de dos trens especials per a escolars al matí entre Pl. Catalunya i Sant Joan, i la reserva de dos cotxes a la tarda d’un tren procedent de Sant Joan, i d’un altre procedent de Mira-sol. – S’han realitzat les obres de cobriment del tram dels FGC comprès entre el pont de Cabanyes i el pont d’Edison a Rubí (6,6 M€) i les excavacions arqueològiques a l’estació UPC-Vallparadís per al perllongament dels FGC a Terrassa. – Continua la implantació del Metro del Baix Llobregat: ƒ 26 S’han iniciat les obres del desdoblament del tram Martorell enllaç-Olesa de Montserrat (8,7 M€), l’enclavament del desdoblament del tram Baixador de Palauestació de Martorell (7,1 M€), la 1ª fase de l’enclavament i senyalització de la línia d’FGC a Pallejà (3,2 M€), les instal·lacions de l’estació de Martorell del desdoblament de la via entre el baixador de Palau i l’estació de Martorell Vila i Martorell Enllaç (2,9 M€), la construcció d’una sots-central elèctrica a Olesa de Montserrat (2,8 M€) i la millora de comunicació entre andanes a l’estació de Palau (1,1 M€). �ƒ S’han adjudicat les obres del pas del tren d’alta velocitat sota l’estació d’FGC a Martorell Enllaç (3,4 M€) i l’escomesa elèctrica de mitja tensió de la nova subcentral d’Olesa de Montserrat (2,1 M€). Millora de l’accessibilitat a la xarxa de Metro i d’FGC – Entrada en servei de la remodelació de l’estació de metro de Sants (L5 i L3), que ha consistit a adaptar-la a persones amb mobilitat reduïda i en la construcció d’un nou vestíbul (9,2 M€) i acabament de la instal·lació d’ascensors a l’estació de la plaça Catalunya de la L3 (624.344 M€). – S’han iniciat les obres d’adaptació a la normativa i millora de l’accessibilitat de 42 estacions de metro de les línies L1, L4 i L5 (49,13 M€) i les obres de l’ascensor inclinat per a la millora de la mobilitat i els accessos a l’estació de Ciutat Meridiana de la L11 (2,7 M€) – S’han adjudicat les obres d’adaptació a la normativa i millora de l’accessibilitat a 14 estacions de l’L-3 (20,4 M€) i l’adaptació i millora de l’accessibilitat de les estacions de Collblanc i Can Vidalet de la L5 (2,3 M€). – S’han iniciat les obres del nou vestíbul a l’estació Almeda d’FGC a Cornellà (4,2M€). – Adjudicades les obres d’ampliació del vestíbul del costat Rosselló i l’andana en sentit Sarrià de l’estació de FGC de Provença (18,2 M€). Transport de viatgers per carretera – Ha entrat en funcionament la nova estació d’autobusos de Camprodon (342.298 €) i la de Palafrugell (1,9 M€); s’han iniciat les obres de l’estació d’autobusos de Sant Feliu de Guíxols (1,7 M€) i l’estació d’autobusos provisional de Lloret de Mar (226.473 €); s’han adjudicat les obres de l’estació d’autobusos de Cervera (486.593 €), la 2a fase de l’estació del Vendrell (230.000 €), la rehabilitació, millora de la senyalització i col·locació d’instal·lacions d’aprofitament d’energies renovables a diverses estacions d’autobusos de les comarques gironines (2 M€) i la nova estació d’autobusos de Lloret (7,9 M€) que inclou un nou aparcament soterrat i la urbanització de l’entorn. – S’han acabat les obres de rehabilitació d’estacions d’autobusos a la demarcació de Tarragona (2 M€) i s’ha iniciat la instal·lació de bicebergs a les estacions d’autobusos de Tarragona, Tortosa, Valls i el Vendrell, i 8 punts d’informació d’Internet a les estacions d’autobusos de Cambrils, Gandesa, Móra d’Ebre, Reus, Tarragona, Tortosa, Valls i el Vendrell (1,6 M€). Altres actuacions en matèria de transport – El servei Carsharing (cotxe multiusuari) inicia el seu període de proves, amb un centenar de socis i 10 vehicles, que s’allargarà fins a finals de gener quan ja entrarà en ple funcionament. – Presentació de l’Observatori de la Mobilitat i de la nova web www.mobilitat.net. – Entrada en servei del carril bus de la intersecció de la C-17 i la N-150 a Montcada i Reixac (750.000 €). – S’encarreguen els treballs per definir el futur Eix Transversal Ferroviari. S’ha adjudicat la redacció de l’estudi previ de corredors i de caracterització d’alternatives de l’eix transversal ferroviari (377.986 €). Es tracta d’una línia mixta, per a passatgers i mercaderies, d’ample internacional i d’alta velocitat que enllaçaria Lleida, Cervera, Igualada, Manresa, Vic i Olot i 27 �que comptaria amb quatre ramals: un cap a la frontera francesa, dos amb els ports de Barcelona i Tarragona, i un quart amb la sortida de Puigcerdà cap a Tolouse. – Signatura d’un acord entre el Departament de PTOP i el Ministeri de Foment per a la supressió de 24 passos a nivell de Renfe a diversos punts de la xarxa viària catalana. La Generalitat es farà càrrec de suprimir-ne 10, mentre el Ministeri s‘encarregarà de la supressió dels altres 14. El cost d’aquestes actuacions serà d’uns 40 M€ i el conveni té una vigència de 6 anys. – Signats els convenis entre l’Ajuntament de Vilafranca i el DPTOP pels quals el departament participarà en el finançament del soterrament de les vies del ferrocarril que transcorren pel municipi amb 8 M€. – El Govern ha acordat aprovar el contracte programa entre l’Administració General de l’Estat i l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) per al període 2002-2004, amb un total d’aportacions de 1.175 M€. – Signatura d’un conveni amb el Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona, pel qual la Generalitat, els ajuntaments i agents socials integrats en el Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona preveuen establir mitjans de transport públic als polígons de Gran Via Sud/ Pedrosa, Palau-solità i Plegamans i Polinyà. – Impuls a la creació de les Autoritats de Transport Metropolità (ATM) de Girona, Lleida i Tarragona. Aeroport – Inaugurada la tercera pista de l’Aeroport de Barcelona, que permetrà doblar el nombre de moviments, que passarà de 52 a 90 avions que aterraran o s’enlairaran cada hora. (Aquesta actuació l’ha fet el Ministeri de Foment). – Signatura d’un conveni de col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona i la Cambra de Comerç per impulsar el desenvolupament dels enllaços aeris intercontinentals a l’Aeroport de Barcelona, coordinats amb AENA i la direcció de l’aeroport. – Signatura d’un conveni marc de col·laboració amb AENA i l’Ajuntament de Vilobí d’Onyar, que permetrà regular i ordenar la circulació en els accessos de l’Aeroport de Girona-Costa Brava. – El Departament de PTOP presenta els resultats d’un estudi que situa l’opció d’Alguaire com a emplaçament més favorable per a l’Aeroport de Lleida. Port – Presentació del Pla d’accessibilitat ferroviària i viària del Port de Barcelona. – Presentació del Pla d’Inversions de Ports de la Generalitat 2005-2008, que preveu una inversió de 105,7 M€ en els ports situats al litoral de Girona, Barcelona i Tarragona. – Les actuacions més rellevants que Ports de la Generalitat ha dut a terme durant l’any 2004, d’acord amb el Pla d’Inversions 2001-2004 són les següents: a) Inversions de suport al sector pesquer: S’ha dut a terme la reforma de la nau de venda de peix del port de Palamós (886.817,09 €) i la remodelació de les instal·lacions pesqueres de Vilanova i la Geltrú (645.000 €). S’ha adjudicat l’ordenació de la dàrsena pesquera del port de Vilanova i la Geltrú (258.859,83 €) i la reforma de la nau de venda de peix del port de Mataró (429.219,70 €). 28 �b) Inversions per assegurar la funcionalitat de cada port com a infraestructura per al recer d’embarcacions: S’han finalitzat les obres de l’ampliació del port de l’Escala corresponents a l’últim tram del moll adossat (932.512,39 €), s’ha iniciat l’execució de les obres del reforç del dic de recer del port de Sant Feliu de Guíxols (7,4 M€) i s’ha adjudicat l’acabament del moll adossat del port de Palamós (2,1 M€). c) Inversions de potenciació de la nàutica esportiva i de caire turístic-ciutadà: S’han finalitzat les obres de la millora de la façana marítima i habilitació del moll d'atracament per a vaixells del port de l’Ametlla de Mar (269.990 €). S’ha adjudicat la construcció i explotació de la dàrsena esportiva interior del port de Vilanova i la Geltrú (18 M€) i que preveu la construcció de la nova dàrsena esportiva, la reubicació de la nàutica popular i el trasllat del varador. – S’han posat en marxa els projectes d’actuació mediambiental als ports del Masnou, Mataró i Portbou (359.000 €). – Inauguració del port esportiu de Roses finançat per l’Ajuntament. – Presentació del port de Badalona i del port de Calafell. – Signatura d’un conveni entre el Departament de PTOP i els ports esportius del litoral català per fer-se càrrec conjuntament de la regeneració de les platges afectades per les seves infraestructures (cofinançament al 50%). Infraestructures logístiques – Posada en marxa la CIM de Lleida, la plataforma logística més important de les terres de Lleida. La CIM ha tingut una inversió de 17,4 M€, i compta amb una superfície total de 42 ha. – El Govern ha autoritzat els representants de la Generalitat a l’empresa Centre Integral de Mercaderies i Activitats Logístiques SA (CIMALSA) a formalitzar una operació de finançament per valor de 40 M€. Aquesta inversió permetrà desenvolupar els projectes en marxa que culminaran amb 4 nous Centres Integrals de Mercaderies: CIM la Selva, CIM el Camp, CIM l’Empordà, CIM el Penedès. – S’han acabat les obres de la 2ª fase de l’aparcament per a vehicles pesants de Sort (673.291 €) i de Cassà de la Selva (619.155 M€) i s’ha iniciat el de Valls (3,2 M€). – Signatura d’un conveni amb l’ajuntament del Prat de Llobregat per seguir impulsant el Centre d’Informació i el programa de comunicació del Pla del delta del Llobregat, per tal de donar una visió global de les diverses obres d’aquest pla per al conjunt de la ciutadania. El cost total de les despeses s’estima en 145.000 € (120.000 € aportats per l’ajuntament, i 25.000 € per PTOP). Peatges – El Govern de la Generalitat ha presentat, en el marc del Grup de Treball de Reordenació dels Peatges, un document que planteja un nou sistema de revisió anual de tarifes que tindrà en compte la intensitat de trànsit de la via. També s’hi inclou un pla de millores a la xarxa d’autopistes, les bases per la redacció d’un protocol d’emergències, l’estudi de nous descomptes de les concessionàries, el compromís de les concessionàries de presentar un Pla de millores i seguir negociant de cara a la creació per part de l’Estat d’un fons dels impostos generats per les concessions per a l’homogeneïtzació dels peatges i de transició cap a un nou model de vies d’alta capacitat. En la tercera reunió del Grup de Treball de Reordenació de Peatges, s’han acordat nous descomptes que arribaran al 40% en les hores 29 �valls dels dies de l’any de màxima afluència de vehicles, i fins al 25% segons l’ús de determinades autopistes. També es crearà un sistema de Telepeatge per a vehicles pesats i un nou sistema de revisió de les tarifes vinculat al pas de vehicles. Aquest conjunt de mesures coincidiran amb el decret anual de revisió de peatges amb els increments corresponents que aquest any seran menors del que pertocaria gràcies a la revisió de la fórmula. 30 �Departament de Justícia Acció de Govern Administració de Justícia – Aprovació de la creació el 2005 de 22 jutjats i 3 seccions, 17 a Barcelona, 2 a Girona, 1 a Lleida i 5 a Tarragona. – Posada en funcionament dels nous jutjats mercantils a Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, encarregats principalment, de la tramitació dels concursos de creditors, dels expedients judicials que afectin a les persones sotmeses a concurs i dels assumptes referits a la propietat intel·lectual i industrial. – Aprovació del Pla de renovació del parc immobiliari judicial per al període 2004-2007. Licitació de la construcció d’edificis judicials: Cornellà del Llobregat, el Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Igualada, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú, Cerdanyola del Vallès, Olot i Santa Coloma de Gramenet. Disseny dels projectes d’obres de nous edificis judicials. Inversió 2004-07 : 240 M€. – Redefinició i reanudació de les obres de la Ciutat de la Justícia de Barcelona - L’Hospitalet. – Posada en marxa del programa Iuscat, de modernització de tecnologies de la informació a l’àmbit judicial. Aquest projecte suposa una inversió de 15,8M€, i comporta la incorporació de gairebé 8.000 nous ordinadors a l’administració judicial. – Signatura d’un protocol entre el Departament i el Ministeri de Justícia, per a la informatització i normalització del català al Registre Civil. – Revisió de la regulació i augment de les retribucions i la gestió del torn d’ofici dels col·legis d’advocats catalans. – Conveni entre el Departament de Justícia i el Consell de Col·legis de Procuradors de Catalunya per millorar el torn d’ofici d’aquests professionals. – Aprovació d’un nou pla integral per potenciar l’ús del català als Jutjats. – Distribució de la primera Carta dels drets lingüístics dels ciutadans en l’àmbit judicial, conjuntament amb l’Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia, als jutjats i tribunals de Catalunya. – Reforma del Consell de la Justícia, per agilitar el seu treball, amb la creació d’una comissió permanent. – Posada en marxa de l’elaboració del Llibre verd de la Justícia a Catalunya. – Concessió del Premi Justícia de Catalunya a l’expresident del TSJC, Guillem Vidal i a l’exsíndic de Greuges de Catalunya, Anton Cañellas, durant la Celebració del Dia de la Justícia a Catalunya. Serveis Penitenciaris – Aprovació del Pla de Política penitenciària, amb actuacions en recursos humans, organització i instal·lacions. – Aprovació del Pla director d’equipaments penitenciaris, que preveu la construcció de sis nous centres penitenciaris fins a l’any 2010 amb 6.500 noves places per a interns, per assolir les 10.500 l’any 2010 (8.500 de règim tancat i 2.000 de règim obert). 31 �– Creació de la Taula Cívica del Sistema penitenciari català, formada per experts i representants de la societat civil, òrgan consultiu de debat, treball i proposta i de relació entre la societat i l’administració penitenciària. – Adopció de mesures urgents per millorar el sistema penitenciari. ƒ ƒ Ampliació de la plantilla en 100 places. Inversió de 566.000 € en material de seguretat dels centres penitenciaris catalans. – Posada en funcionament del DERT (departament especial de règim tancat) del Centre Penitenciari de Quatre Camins. – Aprovació del Decret que regula les compensacions per als municipis on s’instal·lin equipaments penitenciaris. – Aprovació provisional del Pla especial de construcció del Centre Penitenciari Lledoners (Bages) i creació de la Comissió de Seguiment del Pla especial del nou centre. – Inici del Programa de Formació Permanent del Personal Penitenciari. – Inici de les obres del Centre Penitenciari Brians-2. – Signatura d’un conveni amb l’Ajuntament de la Roca per la construcció del nou centre penitenciari per a joves dins el complex de Quatre Camins. – Aprovació de Circulars internes: ƒ 1/2004 de modificació de la circular 1/2003 relativa a les mesures a adoptar davant l’entrada en vigor de la Llei orgànica 7/2003, de 30 de juny, de mesures de reforma per al compliment íntegre de les penes. ƒ 2/2004 de procediment de proposta, elevació i seguiment de la llibertat condicional. ƒ 3/2004 del procediment d’actuació en situació de crisi en unitats psiquiàtriques. ƒ 4/2004 sobre els sistemes de control del personal autoritzat a accedir als establiments penitenciaris. ƒ 5/2004 sobre trasllat d’interns en situació d’urgència. ƒ 6/2004 sobre el procediment d’actuació i observació posterior a la utilització de mitjans coercitius i sobre les normes bàsiques d’ ús dels mitjans de seguretat que configuren els equipaments individuals d’intervenció. – Elaboració de les bases del Reglament Penitenciari de Catalunya. – Signatura d’un conveni amb la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació de Municipis de Catalunya per potenciar els treballs en benefici de la comunitat, mesures penals alternatives que afavoreixen la reinserció social. – Convocatòria pública per a l'atorgament de subvencions plurianuals corresponents al segon semestre de l'any 2004 i a l'any 2005, a entitats sense ànim de lucre, per col·laborar en actuacions pròpies de la Secretaria de Serveis Penitenciaris, Rehabilitació i Justícia Juvenil. Justícia Juvenil – Presentació del pla director de Justícia Juvenil 2004-2007, amb actuacions en programes, equipaments i personal del sistema de justícia juvenil. – Implementació del Pla de Mesures Urgents de Justícia Juvenil, per fer front a les necessitats immediates en aquest àmbit. – Adquisició de les instal·lacions del nou Centre de Justícia Juvenil a la ciutat de Barcelona (Horta) que entrarà en funcionament a finals de 2005. 32 �Centre d’Iniciatives per a la Reinserció (CIRE) – Creació del Consell Assessor del Centre d’Iniciatives per a la Reinserció. – Aprovació del Pla encarregat d’impulsar la relació amb el món empresarial i sindical per aconseguir augmentar i millorar formació, la inserció laboral dels interns de les presons catalanes. – Signatura d’un Acord amb la Confederació Empresarial Comarcal de Terrassa (CECOT), per fomentar el treball productiu als centres penitenciaris de Catalunya. – Increment d’un 24% en persones ocupades i d’un 29,3% en jornades de treball durant el 2004 en tallers gestionats en els Centres Penitenciaris. – Presentació del primer producte de la marca Made in Cire (Bossa Catalana). Dret i entitats jurídiques – Elaboració de l’avantprojecte de llei de Col·legis professionals. – Aprovació del decret que modifica la regulació dels òrgans de l’Observatori de Dret Privat de Catalunya i creació de la Comissió de Codificació. – Aprovació del calendari de treball de l’Observatori de Dret Privat de Catalunya. – El Govern de la Generalitat i el Departament de Justícia han dut a terme diverses actuacions per a la defensa i la promoció del dret civil de Catalunya que motivà la retirada dels recursos d’inconstitucionalitat per part del Govern de l’Estat, contra tres lleis civils catalanes, que havia presentat l’anterior executiu del PP: la Primera Llei del Codi Civil de Catalunya, de 30 de desembre de 2002, la Llei de l’accessió i l’ocupació, de 31 de desembre de 2001 i la Llei de drets reals de garantia, de 5 de juliol de 2002. – Potenciació de la mediació com a via alternativa per resoldre conflictes familiars, mitjançant el Centre de Mediació Familiar de Catalunya. – Impuls del Consell Català d’Associacions, com a òrgan encarregat de promoure i potenciar les associacions en l’àmbit social. – Informatització i digitalització dels Registres d’Associacions i Fundacions per possibilitar una gestió on-line de les relacions amb els ciutadans i amb les entitats. Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada – Inauguració de la nova seu del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada. Durant l’any 2004 s’han realitzat més de 300 cursos i seminaris relacionats amb els diferents àmbits de competència del Departament de Justícia. – Posada en marxa del programa de formació directiva per al personal del Departament de Justícia em el CEJFE. – Beques per a la preparació d’oposicions a jutge/jutgessa i fiscal, i en matèries pròpies d’investigació del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada. Altres – Creació de la circular electrònica, e-Justícia, adreçada a professionals i treballadors de la Conselleria i a persones i col·lectius vinculats a l’Administració de Justícia, el sistema penitenciari, el dret civil i les entitats jurídiques. 33 �Departament d’Interior Acció de Govern Seguretat ciutadana – Llei 1/2004, de 24 de maig, de modificació de l’article 22 de la Llei 10/1994, de la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra. – Aprovació de l'oferta d'ocupació pública de 112 noves places del Cos de Mossos d'Esquadra de la Generalitat de Catalunya destinada als membres de les forces i cossos de seguretat de l’Estat. També es convoquen 5 places de la categoria d’intendent, i 22 places de la categoria d’inspector (5 de les quals estan reservades als membres i forces de seguretat de l’Estat). – Aprovació d’una oferta d’ocupació pública parcial per a l’any 2005, de 1.553 places del Cos de Mossos d’Esquadra. – Inici del predesplegament dels Mossos d’Esquadra a Barcelona ciutat. La Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra ha assignat des de l’1 de novembre de 2004 un total de 700 efectius a la ciutat de Barcelona. – Desplegament de 116 efectius a la comarca de l’Anoia. – Pla de reforç de seguretat ciutadana estiu 2004. Aquest pla ha vist incrementat el seu contingent en 1.090 policies, que suposen un total de 6.242 efectius policials distribuïts en tot el territori de desplegament. Per primer cop en les regions policials Metropolitana Sud i Metropolitana Barcelona, participació de 200 Mossos d’Esquadra destinats a la seguretat del Fòrum i en l’anomenada “Operació Turisme”. – Lliurament dels diplomes de la 17a promoció del Curs de Formació Bàsica 2003-2004 de l’Escola de Policia de Catalunya. Han rebut els diplomes de graduació 1.035 mossos d’esquadra i 375 policies locals. S’ha assolit en aquesta promoció el percentatge de dones més alt de totes les promocions, un 33%. – Execució de diversos projectes relacionats amb el desplegament del Cos de Mossos d’Esquadra a la ciutat de Barcelona. Representen una inversió total de 3.928.000 € en la construcció de 4 noves comissaries dels Mossos d’Esquadra als districtes de Sant Andreu, Sants-Montjuïc, Horta-Guinardó i Gràcia, i d’un espai per a suport logístic a Nou Barris. – Construcció d’una comissaria dels Mossos d’Esquadra a Igualada per un import de 2.569.811,05 €. Aquesta comissaria ocuparà el mateix lloc que ocupa actualment el Destacament de Trànsit. – Destinació de 13.465.000 € en els dos anys vinents per a la construcció de dues noves comissaries dels Mossos d’Esquadra als districtes de Gràcia i de Sants de Barcelona; l’una al recinte de l’antic Hospital Militar, i l’altra a l’entorn dels antics Habitatges d’Eduard Aunós. – Resolució per la qual s’aprova que la Policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra incorpori i apliqui el Codi Europeu d’Ètica de la Policia en totes les seves intervencions i actuacions. – Aprovació de l’adquisició de 335 nous vehicles per als Mossos d’Esquadra. 34 �– Signatura d’un conveni de coordinació i col·laboració en matèria de seguretat pública i policia entre el Departament d’Interior i l’Ajuntament del Masnou, i un altre conveni amb Premià de Dalt. – Signatura del conveni de col·laboració amb les entitats municipalistes de Catalunya (ACM i FMC) perquè els Mossos d’Esquadra i les guàrdies urbanes es coordinin en matèria de policia d’espectacles, activitats recreatives i establiments públics. – Conveni de coordinació i col·laboració en matèria de seguretat pública i policia, firmat pel ministre d’Interior, la consellera d’Interior i l’alcalde de Barcelona, per impulsar un sistema de seguretat global a la ciutat de Barcelona. Trànsit i seguretat viària – Impuls d’actuacions per a la millora de la seguretat viària. En aquest sentit es fa pública la ubicació de radars com a mesura dissuasòria i s’incideix en els controls d’alcoholèmia entre els més joves. – Presentació de la campanya publicitària de trànsit 2004, que es focalitza al voltant de la lluita contra la velocitat excessiva o inadequada per tal de reduir els accidents de trànsit, i presentació del dispositiu especial de circulació previst amb motiu de la revetlla de Sant Joan (Pla d’Estiu 2004). – Nou programa d’activitats per a la seguretat viària a Catalunya per al 2004, per ajudar a complir l'objectiu fixat pel Pla català de seguretat viària per als anys 2002-2004 de reduir el nombre de morts i ferits greus un 15% respecte del valor de l'any 2000. – Presentació d’un nou sistema de patrullatge que durà a terme la Divisió de Trànsit dels Mossos d’Esquadra, orientat a aconseguir reduir la sinistralitat viària i detectar conductes temeràries. – Autorització de la despesa amb abast plurianual de 14.785.832,92 € al Servei Català de Trànsit, per a la contractació del servei de manteniment de les instal·lacions de regulació i control de trànsit en els accessos nord i sud a Barcelona, dels equips remots ubicats a diferents carreteres de Catalunya, així com també les obres d'instal·lació d'equips de gestió de trànsit a la carretera A-2, en el tram Abrera-Soses. – Signatura d’un conveni amb la Universitat Autònoma de Barcelona per a la creació d’una càtedra de formació i educació viària, que serà pionera a tot l’Estat. – Difusió, des del Centre d’Informació Viària de Catalunya a Barcelona, dels nous missatges als conductors a través dels panells informatius que hi ha instal·lats a la xarxa viària catalana. – Signatura d’un conveni del Servei Català de Trànsit (SCT) amb la Universitat de València per a la realització d'estudis de gestió de trànsit en matèria de seguretat viària per un import de 63.280 €. – Presentació del Pla integral contra la velocitat excessiva, el qual es materialitza amb la col·locació de sistemes de comprovació objectiva de velocitat a la xarxa viària catalana per tal d'aconseguir una mobilitat segura i sense riscos. Hi haurà 21 trams de la xarxa viària catalana que estaran sota control de radar fix automàtic. Hi haurà 22 radars dinàmics dels Mossos d’Esquadra i 18 radars dinàmics de les policies locals. – Autorització de la despesa amb plurianualitat de 778.738,82 €, per a la conservació de les instal·lacions de vigilància, control, seguretat i comunicacions del centre de control de carreteres de Vic. 35 �Emergències i seguretat civil – Presentació al Parlament de Catalunya de la campanya contra incendis per a l’estiu 2004. Orientada a la millora de la prevenció dels incendis i a l’increment dels mitjans humans, parc mòbil terrestre i aeri, i tecnologia de la comunicació (Pla d’Estiu 2004). – Implantació del telèfon 112, únic per a tot l'àmbit europeu i amb resposta immediata les 24 hores del dia, que centralitza totes les trucades d'urgència. Serveix perquè els ciutadans i ciutadanes puguin sol·licitar els serveis públics d'urgències sanitàries, d'extinció d'incendis i salvaments, de seguretat ciutadana i de protecció civil quan es trobin davant d'una situació d'emergència. – Entrada en servei de les instal·lacions de la seu administrativa i el control operatiu de la regió d’emergències metropolitana sud, a l’Hospitalet de Llobregat. – Aprovació de la revisió del Pla especial d’emergència exterior del sector químic de Tarragona (PLASEQTA). – Autorització de la despesa d’abast plurianual per un import de 2.387.967,84 € per a la contractació de 3 nous camions de bombers amb autoescales automàtiques, destinades a la renovació del parc mòbil. – Adjudicació dels 58 nous vehicles de bombers que han de substituir els "egipcis" retirats el desembre passat. El cost total de l’operació és de 21.707.552 €. – Aprovació de l’oferta d’ocupació pública de 125 noves places de la categoria de bomber de l’escala bàsica del cos de bombers de la Generalitat de Catalunya per a l’any 2004. – Convocatòria per a la concessió de subvencions adreçades a ens locals per a dotacions i inversions en infraestructures destinades a parcs de bombers voluntaris, per una quantitat màxima de 901.519 €. – Pla de xoc de reforma i condicionament de parcs de bombers que abasta fins a l'any 2006 i que representarà una inversió global de 62,4 M€. – Modificació puntual del Pla General d’Ordenació del municipi de Mataró, que permetrà la construcció d’un nou parc de bombers de la ciutat, molt més gran i amb unes instal·lacions adaptades a les necessitats actuals d’un parc que dóna servei tant a la ciutat com a la resta de municipis veïns. – Presentació del conveni amb la Unió Espanyola d’Entitats Asseguradores i Reasseguradores (UNESPA), pel qual aquesta contribuirà a la millora dels serveis d’extinció d’incendis. El Conveni serà de 14 M€ anuals durant els tres anys de vigència, que suposa un augment del 75%. – Pla d’aplicació de la recaptació del gravamen finalista previst a la Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya, per l'any 2003. La recaptació correspon a l’impost finalista que grava les empreses situades a Catalunya que poden generar un risc i activar plans de protecció civil. Jocs i espectacles – Actualització de la normativa de jocs i apostes mitjançant l’aprovació d’un nou decret que integra de forma unitària la normativa de jocs i apostes. – Signatura del “Conveni marc per a la delegació de competències en matèria de Policia de l’espectacle, activitats recreatives i establiments públics”. – Constitució de la Mesa Tècnica del Joc entre el Departament d’Interior i les diferents associacions del sector del joc privat a Catalunya. 36 �– Constitució de la Comissió Permanent del Consell Assessor d’Espectacles i Activitats Recreatives. – Decret 348/2004, de 20 de juliol, pel qual es regulen els criteris de l’habilitació i les funcions del personal de control d’accés de determinats establiments d’espectacles i activitats recreatives. Altres actuacions – Conveni de col·laboració amb l’Institut de les Nacions Unides per a la Formació Professional i Investigacions (UNITAR) per a la creació d’un centre de formació per a la cooperació descentralitzada (CIFAL) a Barcelona dedicat a seguretat, espai de convivència o diversitat cultural. – Signatura d’un conveni de col·laboració entre el Departament d’Interior i el Consell de l’Audiovisual de Catalunya per estudiar i fer un seguiment de la informació que ofereixen els mitjans audiovisuals en relació amb les actuacions que du a terme el Departament d’Interior i amb les temàtiques que afecten el seu àmbit competencial. 37 �Departament d’Economia i Finances Acció de Govern – Elaboració i presentació dels pressupostos de la Generalitat per al 2004 i per al 2005. Ambdós projectes de Llei de Pressupostos han estat aprovats pel Parlament. Els del 2004 van ser aprovats a l’estiu i amb un volum total de despesa de 18.514 M€, un 7,1% més que la despesa efectuada l'any 2003 i uns ingressos de 17.660 M€, amb un increment del 9,6%. Aquests pressupostos han servit per posar en marxa les grans línies programàtiques actuals del Govern: polítiques socials; competitivitat i impuls als sectors productius de l'economia; inversions i infraestructures, ensenyament, seguretat i habitatge. Els pressupostos per al 2005 preveuen uns ingressos no financers de 20.102 M€, amb un increment del 13,9%, i unes despeses no financeres de 20.706 M€ (12,2%). És significatiu el salt inversor que preveuen amb un total de 4.483 M€, un 65,1% més que l'exercici anterior. Els comptes consoliden el canvi d'orientació iniciat ja l'any 2004. Aquest esforç inversor es concentrarà, bàsicament, en quatre àmbits: polítiques socials i educació, foment de la competitivitat i infraestructures, habitatge i barris, i seguretat i justícia. La inversió per habitant és de 669 € davant dels 365 € el 2003 i dels 405 € el 2004. – Presentació al Parlament de l’informe economicofinancer que va encarregar el Govern al Departament d’Economia i Finances per conèixer l’estat dels comptes de la Generalitat a 31 de desembre del 2003. El resultat de l’informe, elaborat per una unitat especial dirigida per l’interventor general, Josep Maria Portabella, va detectar un resultat negatiu de 1.177 M€ i una despesa acumulada i desplaçada de 2.903 M€. Per aquest motiu, s’ha elaborat un pla de sanejament, que ha estat aprovat pel Govern català i pel Consejo de Política Fiscal y Financiera i que aconseguirà reduir el dèficit i arribar a l’equilibri pressupostari l’any 2008. – Presentació de l’informe de gestió que va encarregar el Govern al Departament, que detecta les principals patologies de la gestió pública de l’anterior administració, i proposa un seguit de mesures per evitar que aquestes pràctiques es repeteixin i per millorar la gestió. – Constitució de la part catalana de la Comissió Mixta de Valoracions Estat-Generalitat per començar a debatre sobre la revisió de l’actual model de finançament autonòmic. S’ha demanat formalment al Govern central que comencin les negociacions. En l’última reunió del mes de desembre, es va presentar la liquidació del 2002, que és el primer any d’aplicació del nou model de finançament. La Generalitat va aconseguir gràcies al nou model 251M€, una xifra per sota dels 469 M€ que s’havien previst. En el si d’aquesta Comissió també s’ha constituït una comissió tècnica formada pels millors especialistes en la matèria per posar al dia les estimacions del dèficit fiscal de Catalunya. – Renovació del conveni de l’Obra Social entre la Generalitat i les deu caixes d’estalvis catalanes per un import de 18 M€. Les entitats han incrementat en un 11,1% la seva aportació respecte a l’any anterior. El conveni atorga a la Generalitat la possibilitat d’orientar i establir prioritats en matèria d’obra social, per tal que les entitats inverteixin part de la seva obra a respondre a les noves necessitats socials i culturals dels ciutadans. – Creació de les comissions d’inversions i de retribucions de les caixes catalanes. Aprovació del decret que introdueix les modificacions necessàries per adaptar la legislació catalana a la Llei d’acompanyament dels pressupostos de l’Estat 2004. El decret regula la creació de les comissions d’inversions i de retribucions, i estableix la representació de les corporacions locals i dels impositors de la resta de CA en els òrgans de govern de les caixes catalanes. 38 �– Adjudicació de 500 M€ en obligacions per refinançar més del 70% del deute viu de les universitats. La Generalitat assumirà el 70% del deute d'aquestes entitats, amb un estalvi de més de 800.000 € anuals i una millora en els terminis d'amortització. – Aixecament de la intervenció de les mútues Norton Life, Personal Life i Caja Hipotecaria Mutual, mantenint algunes mesures de supervisió preventives sobre l’activitat de la tercera. – Recepció de 53,5 M€ addicionals de la Comissió Europea, com a reconeixement de l’eficiència en la gestió dels ajuts europeus que Catalunya rep a través dels fons FEDER i FSE. Suposa una dotació d’un 4% més sobre els recursos inicials aprovats per a les zones objectiu 2 de Catalunya per al 2000-2006. Catalunya podrà a partir d’ara sumar aquest import addicional als 1.235,5 M€ que ja gestionava. – Autorització al Servei Català de la Salut per al pagament de 800 M€ als centres sanitaris concertats, per tal d’avançar les contraprestacions derivades de convenis o contractes de prestació de serveis sanitaris. – El Tribunal Català de Defensa de la Competència ha dictat les seves primeres resolucions sancionadores a empreses per conductes d'abús de posició dominant i pràctiques restrictives de la competència. Han estat dirigides a dinou autoescoles de Sabadell, a l'empresa Baqueira Beret SA i a Endesa. – Les pimes guanyen terreny en productivitat a les grans companyies: la rendibilitat de l'empresa catalana es manté per sobre l'europea i l'espanyola, segons l'Informe anual de l’empresa catalana 2003 elaborat per la Direcció General de Programació Econòmica, amb dades de la Central de Balanços del Banc d'Espanya. – La inversió de les empreses catalanes a l’estranger s’ha multiplicat per 9,4 en deu anys, segons destaca l’últim número de la revista Nota d’Economia, editada pel Departament. Institut Català de Finances – Autorització de la formalització d’una operació d’endeutament a favor de Fira 2000 SA per un import de 50 M€, avalada per l’ICF, per finançar l’ampliació dels nous pavellons. – Creació de la societat mercantil ICF Equipaments, encarregada de buscar el millor finançament per construir les infraestructures que li encarregui la Generalitat, especialment escoles. – ICF Holding tanca el finançament dels trens de la Línia 9 per 350 M€. La societat Arrendadora Ferroviària, constituïda per l’ICF Holding, “la Caixa”, Cajamadrid i Société Générale, han signat els contractes de finançament per comprar els 50 trens que circularan per la futura L9 del metro de Barcelona. – L’ICF arriba a un acord amb els ajuntaments i els empresaris de les Valls d’Àneu per mantenir oberta l’estació Espot Esquí, amb la decisió de cedir-los-en la gestió. – L’ICF Holding entra en l’accionariat de l’empresa Projectes Territorials del Bages, amb una aportació de 2 M€. – Durant els primers onze mesos del 2004, l’ICF ha formalitzat 327 operacions, per un import total 324,7 M€, amb una mitjana de 993.082 € per operació: 39 �Distribució Barcelonès comarcal d'operacions (en €) Període 1.1.2004-30.11.2004 120 formalitzades 36,7% 226.927.934,06 69,9% 1.891.066,12 8 174 17 5 11 13 24 1204 % 2,4% 53,2% 5,2% 1,5% 3,4% 4,0% 7,3% 36,7% 1,2% import 638.692,00 260.123.984,16 11.206.913,10 447.769,00 8.590.927,50 12.311.748,50 10.623.134,26 226.927.934,06 4.266.700,00 % 0,2% 80,1% 3,5% 0,1% 2,6% 3,8% 3,3% 69,9% 1,3% mitjana 79.836,50 1.494.965,43 659.230,18 89.553,80 780.993,41 947.057,58 442.630,59 1.891.066,12 1.066.675,00 Maresme Alta Ribagorça 81 2,4% 0,3% 638.692,00 90.200,00 0,2% 0,0% 79.836,50 90.200,00 Vallès Occidental Garrigues 171 5,2% 0,3% 11.206.913,10 30.630,00 3,5% 0,0% 659.230,18 30.630,00 Vallès Oriental Noguera Àmbit PallarsPonent Sobirà 112 244 3,4% 0,6% 7,3% 1,2% 8.590.927,50 99.570,80 10.623.134,26 1.092.900,00 2,6% 0,0% 3,3% 0,3% 780.993,41 49.785,40 442.630,59 273.225,00 Alt PlaUrgell d'Urgell Alta Ribagorça Segarra 41 12 16 1,2% 0,3% 0,3% 0,6% 0,3% 1,8% 4.266.700,00 209.800,00 90.200,00 1.200.000,00 1,3% 0,1% 0,0% 0,4% 1.066.675,00 209.800,00 90.200,00 600.000,00 0,6% 0,6% 1,2% 0,3% 0,3% 6,7% 0,0% 0,1% 0,0% 0,2% 30.630,00 57.705,58 49.785,40 369.550,00 Pallars Sobirà Vall d'Aran Pla d'Urgell Camp de Tarragona 22 41 1 22 30.630,00 346.233,46 99.570,80 739.100,00 1.092.900,00 2.548.000,00 209.800,00 8.571.919,02 0,3% 0,8% 0,1% 2,6% 273.225,00 2.548.000,00 209.800,00 389.632,68 Segarra Alt Camp Segrià Baix Camp 23 65 0,6% 0,9% 1,8% 1,5% 1.200.000,00 4.978.382,14 346.233,46 1.230.176,00 0,4% 1,5% 0,1% 0,4% 600.000,00 1.659.460,71 57.705,58 246.035,20 Urgell Baix Penedès Vall d'Aran Conca de Barberà 24 12 0,6% 1,2% 0,3% 0,6% 739.100,00 475.133,00 2.548.000,00 720.300,00 0,2% 0,1% 0,8% 0,2% 369.550,00 118.783,25 2.548.000,00 360.150,00 222 6,7% 0,6% 8.571.919,02 87.165,79 2,6% 0,0% 389.632,68 43.582,90 Alt Camp Tarragonès 36 0,9% 1,8% 4.978.382,14 1.080.762,09 1,5% 0,3% 1.659.460,71 180.127,02 Baix Camp Centrals Comarques Baix Penedès Anoia 5 32 44 1,5% 9,8% 1,2% 1,2% 1.230.176,00 27.016.640,98 475.133,00 6.072.392,00 0,4% 8,3% 0,1% 1,9% 246.035,20 844.270,03 118.783,25 1.518.098,00 Conca Bagesde Barberà 2 15 0,6% 4,6% 720.300,00 14.716.933,50 0,2% 4,5% 360.150,00 981.128,90 Berguedà Priorat 23 0,9% 0,6% 778.679,34 87.165,79 0,2% 0,0% 259.559,78 43.582,90 Maresme Àmbit Metropolità Vallès Occidental Alt Penedès Vallès Oriental Baix Llobregat Àmbit Ponent Barcelonès Alt Urgell Garrigues Segrià Noguera Urgell Camp Prioratde Tarragona Osona Tarragonès ComarquesCentrals Gironines Comarques Alt Empordà Anoia nombre 10 6 3,1% 1,8% 5.448.636,14 1.080.762,09 1,7% 0,3% 473.969,02 180.127,02 37 32 11,3% 9,8% 11.434.059,37 27.016.640,98 3,5% 8,3% 309.028,63 844.270,03 46 1,8% 1,2% 912.374,99 6.072.392,00 0,3% 1,9% 152.062,50 1.518.098,00 Baix Empordà Bages 155 1,5% 4,6% 747.282,00 14.716.933,50 0,2% 4,5% 149.456,40 981.128,90 Garrotxa Berguedà Gironès Osona 34 108 1,2% 0,9% 2,4% 3,1% 379.400,00 778.679,34 5.087.695,61 5.448.636,14 0,1% 0,2% 1,6% 1,7% 94.850,00 259.559,78 635.961,95 473.969,02 Pla de l'Estany Comarques Gironines Ripollès Alt Empordà 371 64 0,3% 11,3% 1,2% 1,8% 159.000,00 11.434.059,37 579.300,77 912.374,99 0,0% 3,5% 0,2% 0,3% 159.000,00 309.028,63 144.825,19 152.062,50 Selva Baix Empordà Terres de l'Ebre Garrotxa 59 13 4 2,8% 1,5% 4,0% 1,2% 3.569.006,00 747.282,00 3.860.901,00 379.400,00 1,1% 0,2% 1,2% 0,1% 396.556,22 149.456,40 296.992,38 94.850,00 Baix Ebre Gironès Montsià Pla de l'Estany 83 15 0,9% 2,4% 1,5% 0,3% 753.500,00 5.087.695,61 2.800.700,00 159.000,00 0,2% 1,6% 0,9% 0,0% 251.166,67 635.961,95 560.140,00 159.000,00 Ribera d'Ebre Ripollès Terra Alta Selva 42 93 0,6% 1,2% 0,9% 2,8% 127.701,00 579.300,77 179.000,00 3.569.006,00 0,0% 0,2% 0,1% 1,1% 63.850,50 144.825,19 59.666,67 396.556,22 25 13 327 3 7,6% 4,0% 100,0% 0,9% 3.107.128,43 3.860.901,00 324.737.767,22 753.500,00 1,0% 1,2% 100,0% 0,2% 124.285,14 296.992,38 993.081,86 251.166,67 Sense de territorialitzar (*) Terres l'Ebre Totals Baix Ebre (*) Correspon a diferents operacions de la línia d'aiguats formalitzades agrupadament Montsià 5 1,5% 2.800.700,00 0,9% 560.140,00 Ribera d'Ebre 2 0,6% 127.701,00 0,0% 63.850,50 Terra Alta 3 0,9% 179.000,00 0,1% 59.666,67 25 327 7,6% 100,0% 3.107.128,43 324.737.767,22 1,0% 100,0% 124.285,14 993.081,86 Sense territorialitzar (*) Totals (*) Correspon a diferents operacions de la línia d'aiguats formalitzades agrupadament 40 �DISTRIBUCIÓ COMARCAL DE LES OPERACIONS FORMALITZADES PER L'ICCA PERÍODE 1.1.2004-30.11.2004 Nombre ÀMBIT METROPOLITÀ Alt Penedès Baix Llobregat % s/total 87 9,94% Import % s/import 7.668.444,91 12,78% 1 0,11% 219.000,00 0,37% 12 1,37% 335.066,00 0,56% Barcelonès 27 3,09% 1.800.325,52 3,00% Garraf 19 2,17% 1.345.499,00 2,24% Maresme 14 1,60% 1.788.673,09 2,98% Vallès Occidental 8 0,91% 1.866.173,02 3,11% Vallès Oriental 6 0,69% 313.708,28 0,52% COMARQUES GIRONINES 50 5,71% 4.886.521,55 8,15% Alt Empordà 18 2,06% 369.405,41 0,62% Baix Empordà 0,81% 16 1,83% 486.791,90 Garrotxa 1 0,11% 24.170,00 0,04% Gironès 3 0,34% 773.024,00 1,29% Selva CAMP DE TARRAGONA Alt Camp 12 1,37% 3.233.130,24 5,39% 116 13,26% 1.933.239,84 3,23% 6 0,69% 205.811,71 0,34% 34 3,89% 609.446,05 1,02% Conca de Barberà 5 0,57% 189.184,66 0,32% Priorat 1 0,11% 21.600,00 0,04% 70 8,00% 907.197,42 1,51% 358 40,92% 11.836.886,27 19,75% 187 21,37% 5.270.376,29 8,80% Baix Camp Tarragonès TERRES DE L'EBRE Baix Ebre Montsià 86 9,83% 2.867.057,82 4,78% Ribera d'Ebre 46 5,26% 2.701.999,13 4,51% Terra Alta ÀMBIT DE PONENT 39 4,46% 997.453,03 1,66% 248 28,34% 27.798.682,10 46,39% Alt Urgell 1 0,11% 43.730,00 0,07% Alta Ribagorça 6 0,69% 172.018,00 0,29% Garrigues 15 1,71% 2.687.064,44 4,48% Noguera 18 2,06% 681.959,71 1,14% 1 0,11% 190.520,00 0,32% Pallars Sobirà Pla d'Urgell 9 1,03% 1.453.719,00 2,43% Segarra 4 0,46% 151.560,10 0,25% Segrià 122 13,94% 21.065.225,15 35,15% Urgell 72 8,23% 1.352.885,70 2,26% 16 1,83% 5.811.808,75 9,70% COMARQUES CENTRALS Anoia 1 0,11% 5.060,83 0,01% Bages 3 0,34% 708.023,45 1,18% Berguedà 3 0,34% 1.524.969,00 2,54% Osona 7 0,81% 3.491.675,47 5,83% Solsonès TOTAL 2 0,23% 82.080,00 0,14% 875 100,00% 59.935.583,42 100,00% Institut Català de Crèdit Agrari Durant els primers onze mesos del 2004, l’ICCA ha formalitzat 875 operacions, per un import total 59,9 M€. L’activitat de l’Institut s’ha adreçat als sectors agrícola, agroindustrial, pesquer, ramader, forestal, aqüícola i a l’agroturisme i ha abastat 35 comarques. 41 �Àmbit tributari La recaptació tributària de la Generalitat durant els mesos de gener a novembre del 2004, s’ha incrementat en un 19,86%, respecte a l’exercici anterior. RECAPTACIÓ DELS INGRESSOS TRIBUTARIS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA Període gener-novembre 2004 (dades provisionals) 2004 2003 % var. IMPOSTOS DIRECTES Impost successions i donacions 415.469.800,54 350.580.499,53 18,51% Impost patrimoni* 277.351.513,98 274.106.944,23 1,18% SUBTOTAL I. DIRECTES 692.821.314,52 624.687.443,76 10,91% IMPOSTOS INDIRECTES Impost de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats 2.315.783.542,34 1.885.832.395,09 22,80% SUBTOTAL I. INDIRECTES 2.317.474.539,09 1.885.842.196,33 22,89% 301.151.843,78 270.630.654,50 11,28% 5.402.903,58 6.858.944,25 -21,23% 306.554.747,36 277.489.598,75 10,47% 3.316.850.600,97 2.788.019.238,84 18,97% 476.734,74 724.261,50 -34,18% Gravamen de protecció civil 1.135.122,92 1.078.609,62 5,24% TOTAL TRIBUTS PROPIS 1.611.857,66 1.802.871,12 -10,59% PENDENT D'APLICAR A PRESSUPOST 98.548.860,24 60.897.260,52 61,83% TOTAL TRIBUTS (cedits+propis+pendent) 3.417.011.318,87 2.850.719.370,48 19,86% TAXES I A. INGRESSOS Total taxes estatals sobre el joc Altres Ingressos SUBTOTAL TAXES I ALTRES TOTAL TRIBUTS CEDITS Impost sobre grans establiments comercials 42 �Departament de Governació i Administracions Públiques Acció de Govern Organització Territorial – Inici dels treballs legislatius per a l’articulació del projecte del nou model d’organització territorial de Catalunya. – Creació de la Subdelegació Territorial del Govern de la Generalitat a la Catalunya Central i a la Subdelegació Territorial del Govern de la Generalitat a l’Alt Pirineu i Aran. – Creació de la Comissió mixta de traspàs de serveis i recursos de les diputacions a la Generalitat i als consells comarcals i establiment de la seva composició, organització i funcionament. Funció Pública – Estructuració i reestructuració dels departaments del Govern. – Inici dels treballs d’elaboració del Llibre Blanc de la Funció Pública Catalana. – Aprovació de l’oferta d’ocupació pública parcial per a l’any 2004, de 899 places per a cossos i escales de funcionaris d’administració general i d’administració especial de la Generalitat de Catalunya. – Acord de regulació de determinats aspectes del règim del personal eventual i publicitat dels nomenaments de l’esmentat personal. – Queden suprimits 53 consells i comissions de l’Administració per tal d’agilitar la Generalitat. – Acord per a la selecció de mútues de treball i malalties professionals de la Seguretat Social que han de donar cobertura d’assegurances al personal pertanyent al Règim General de la Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya. – Signatura del conveni de col·laboració entre la Secretaria d’Administració i Funció Pública i l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques per a l’aplicació d’un programa específic de revisions i avaluacions de les incapacitats per contingències comunes dels empleats/des públiques de la Generalitat de Catalunya. – S’ha creat, amb la col·laboració de la Direcció General de Relacions Laborals del Departament de Treball i Indústria, una unitat d’auditoria amb l’objectiu d’avaluar el sistema de prevenció de l’Administració de la Generalitat. – Vistiplau a l’acord de la Mesa General de Negociació de l’Administració de la Generalitat sobre les retribucions dels anys 2004 i 2005 amb un increment del 2% respecte a les fixades al 2003 per al personal funcionari i estatutari (amb un increment del 2% pel que fa a l’any 2004 i d’un 2,3 % pel que fa a l’any 2005, i un increment anual equivalent al 20 % del complement de destinació). També inclou l’aportació, per part de l’Administració de la Generalitat, com a promotora del pla de pensions per als seus empleats, d’un import equivalent al 0,5 % de la massa salarial tant de l’any 2004, com de l’any 2005. 43 �– S’acorda un increment salarial del 2%, pel que fa al personal laboral, i per a l’any 2004, així com una aportació, per part de l’Administració de la Generalitat, com a promotora del pla de pensions per als seus empleats, d’un import equivalent al 0,5 % de la massa salarial de l’any 2004. – Concessió d’ajuts a les organitzacions sindicals per fomentar l’acció i la formació sindicals en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat pel que fa al personal funcionari d’administració i tècnic, al personal docent no universitari, al personal estatutari i al personal laboral. L’import de l’ajut atorgat a les organitzacions sindicals és de 110.995 €. – S’ha signat el Pacte sobre Drets sindicals en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat. Escola d’Administració Pública de Catalunya. – Inici dels treballs i de les relacions amb tots els agents implicats per a la creació i regulació del Pla únic de formació de les administracions catalanes. – Signatures de convenis amb les diputacions catalanes, les entitats municipalistes i les universitats publiques de Catalunya per a la realització i l’organització d’un mestratge en gestió i dret local. – Acollida a la seu de l’Escola del Centre Europeu de Regions. Reforçament de les relacions amb l’Institut Europeu d’Administració Pública i autorització d’aquesta entitat per editar en català les seves publicacions. – Pel que fa a E-formació: impuls de la formació virtual mitjançant la disposició d’una plataforma tecnològica que es posarà al servei dels departaments, dels centres de formació i de les entitats locals de Catalunya durant el 2005. Administració Local – S'atorguen ajuts per al finançament de les despeses extraordinàries ocasionades als ens locals pels temporals diversos i incendis esdevinguts a l'estiu i a la tardor de 2003 per un import total de 3.263.823 €. Han estat subvencionades un total de 97 actuacions. – Subvenció a l’Ajuntament de Banyoles de 404.223,73 € per indemnitzar les víctimes i familiars de l’accident succeït a l’estany de Banyoles l’any 1998. – Convocatòria de subvencions per al finançament dels serveis comarcals d’assistència jurídica, econòmica i tècnica als municipis i del programa corresponent als anys 2004 i 2005. La dotació màxima per a l’any 2004 és d’1.200.000 € i per a l’any 2005, de 3 M€. – Ajut d’1.3 M€ a l’Ajuntament de Badia del Vallès per a la prestació de serveis municipals no obligatoris, i pròrroga de les previsions de suport financer de la Llei de creació del municipi, que finalitzava la seva vigència l’abril del 2004. – Acord de Govern per crear un programa que tingui per objectiu cooperar amb els petits municipis i les zones deprimides per tal de detectar les seves necessitats i poder trobar-hi solucions convenients. Òrgans del Departament de Governació i Administracions Públiques – Designació dels representants de la Generalitat a la Junta de Govern de l’Institut Europeu de la Mediterrània. – Modificació de la composició de la Comissió Govern de la Generalitat-Conselh Generau Vall d’Aran. Constitució d’un grup de treball Generalitat-Vall d’Aran, que ha analitzat la 44 �situació actual dels traspassos i de la prestació dels serveis amb tots els departaments de la Generalitat. – Se suprimeix l’Àrea de Cooperació al Desenvolupament dependent de la Secretaria de Cooperació Exterior. Secretaria de Cooperació Exterior – Aprovació del Pla Anual de Cooperació per al desenvolupament del 2004. – S’inicia el procés jurídic per crear el Consell Català de Foment de la Pau i el Comitè d’Ajut Humanitari d’Emergència. – Presentació del programa ‘Joves cooperants 2004’ que permetrà a joves menors de 30 anys en atur treballar en projectes de cooperació al desenvolupament en països de l’Amèrica Central i del Sud i de l’Àfrica. – Resolució per la qual s’amplia l’import màxim dels ajuts a les comunitats catalanes a l’exterior per finançar despeses corrents i activitats socials i/o culturals. L’ampliació de l’import màxim de la subvenció és de 180.660 €. Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament – Convocatòria ordinària de subvencions a ONG, per un import de 9.360.000 €, destinades a donar suport a projectes que realitzen les ONG en l'àmbit de la cooperació al desenvolupament i la solidaritat internacional. Aquesta s’ha adaptat als objectius estratègics i als països prioritaris del Pla Director i del Pla Anual 2004. – Convocatòria de subvencions per un import de 1.100.000 € per al finançament de projectes a realitzar per organitzacions empresarials per al desenvolupament de projectes de cooperació de millora de la capacitat productiva i l’ocupació, conjuntament amb el COPCA. – Convocatòria restringida de subvencions per un import de 1.150.000 € destinades a donar suport a les universitats catalanes i a les xarxes d’universitats dels Països Catalans que impulsen projectes de cooperació al desenvolupament i solidaritat internacional. – Actuacions d’Ajut Humanitari d’Emergència a l’Iran, el Marroc, Haití, el Txad i les Filipines mitjançant diverses ONG i de manera coordinada amb l’Ajuntament de Barcelona, el Fons Català de Cooperació i la FCONGD per un valor de 375.000 €. – Signatura de convenis de col·laboració amb Metges Sense Fronteres, Creu Roja, UNICEF, Farmacèutics Mundi, Acció Solidària-Igman i la Fundació Doctor Trueta. Els convenis d’ajut humanitari sumen més d’1 M€.. – Participació de l’ACCD amb 500.000 € al fons dels pressupostos de Ministeri de Salut de Moçambic. – Signatura del Convenis de cooperació amb la Fundació Rigoberta Menchú Tum Intermón Oxfam, Fundació Clínic, CCOO, UGT, Associació Àgora Nord Sud, Càtedra UNESCO per la Pau i els Drets Humans- Escola de Cultura per la Pau, PNUD a Colòmbia, Comitè Català de l’ACNUR, UNRWA a Palestina, entre d’altres. 45 �Administració Oberta de Catalunya – Es modifica la composició del Consell General del Consorci Administració Oberta Electrònica de Catalunya i s’aproven les bases estratègiques i les bases operatives del Consorci. – Acord de dissolució de la societat Serveis Públics Electrònics S.A. – Consolidació dels serveis de certificació electrònica que presta CatCert. – Atorgament de subvencions als ens locals per un import de 6 M€ per a projectes d’administració electrònica. FEDER – Resolució per la qual es dóna publicitat a les actuacions dels ens locals de Catalunya incorporades al Document únic de programació per a la zona Objectiu 2 de Catalunya amb cofinançament FEDER per a les anualitats 2004 i 2005 amb un import total de 68.802.635,00 € PUOSC – Decret d'aprovació de les bases d'execució del Pla Únic d'Obres i Serveis de Catalunya per al quadrienni 2004-2007 i del PUOSC 2004 per un import total de 84.721.118 €. – Decret d’aprovació de les bases d'execució dels programes específics de cooperació municipal de la Diputació de Girona i de les biblioteques del PUOSC per al mateix quadrienni. – Signatura del Conveni per a l’aportació de la Diputació de Lleida al Pla Únic d’Obres i Serveis (PUOSC) 2004-2007, d’acord amb el que estableix l’article 10 de la convocatòria aprovada mitjançant el Decret 189/2003. – Les diputacions de Tarragona, Girona i Lleida han signat els convenis en què es fixen les aportacions que han de fer al PUOSC, d’acord amb el que disposa la Llei 23/1987. – Signatura d’un conveni entre la Generalitat i la Diputació de Barcelona amb el compromís mutu de desistir dels plets que mantenen respecte a la cooperació inversora en obres i serveis de competència municipal. Fons de Cooperació Local – Publicació de les resolucions de distribució del Fons de Cooperació Local de Catalunya, any 2004 per a ajuntaments per un import de 43.044.363,00 € i per a consells comarcals amb un import de 27.749.245,00 €. Avantprojectes de Llei – Avantprojecte de llei de la Comissió Jurídica Assessora amb l’objectiu de fer més operatiu el funcionament de la Comissió, i facilitar el desenvolupament dels debats, preservar la congruència i la unitat de la doctrina jurídica creada i simplificar la burocràcia. La segona finalitat de l’avantprojecte és establir un règim d’incompatibilitats propi dels membres de la Comissió, que garanteixi la total objectivitat i imparcialitat dels dictàmens. A més, l’avantprojecte adequa les competències de la Comissió a les modificacions legislatives que s’han anat produint, amplia les competències en relació amb els supòsits en els quals ha de dictaminar preceptivament i també pel que fa a l’elaboració de dictàmens no preceptius. 46 �– Avantprojecte de llei del Jurat d’Expropiació de Catalunya. Té per finalitat modificar l’estructura del Jurat, de manera que sigui un òrgan col·legiat permanent de l’Administració de la Generalitat, amb independència jeràrquica i de criteri. A més, s’ha establert una prohibició expressa per tal que la presidència de les seccions del jurat no pugui ser ocupada per persones que exerceixin l’advocacia o l’assessorament immobiliari i urbanístic. 47 �Departament d’Educació Acció de Govern – Elaboració i presentació del “Programa 2004-2007. Una educació per al segle XXI” a tota la comunitat educativa. – Impuls del Pacte Nacional d’Educació. Creació de cinc grups de treball per al debat d’aquest Pacte (professorat, autonomia dels centres, corresponsabilitat dels ajuntaments amb l’educació, família i educació i xarxa de centres finançats amb fons públics). L’objectiu és obrir el procés de debat el proper gener, fins al maig. Les conclusions serviran de base per a l’elaboració d’una Llei Catalana d’Educació amb la participació de tota la comunitat educativa. – Atorgament del Premis Catalunya Educació en distinció a mestres, professors i professores, centres i projectes d’innovació per la seva trajectòria, tasca professional o excel·lència en l’àmbit de l’educació. Centres Docents – Aprovació de la Llei 5/2004, de creació de 30.000 places de llars d’infants de qualitat per al període 2004-2008. Es prioritzen zones socialment desfavorides, respectant l’equilibri territorial i tenint en compte les fluctuacions de la demanda. – Decret 252/2004, pel qual s'estableix el procediment d'admissió de l'alumnat als centres docents en els ensenyaments sufragats amb fons públics. Aquesta normativa garanteix plena transparència en el procés d’admissió de l’alumnat als centres i facilita la integració educativa i social de l’alumnat amb necessitats educatives específiques. – Regulació de la constitució i la composició del Consell Escolar, la selecció del director o la directora i el nomenament i cessament dels òrgans de govern dels centres docents públics, amb l’objectiu de dotar tots els centres públics de mecanismes per exercir i consolidar l’autonomia dels estaments de la comunitat educativa i, en definitiva, de millorar la qualitat educativa. – Creació, de manera experimental, de 12 Oficines Municipals d’Escolarització, una eina per a la transparència en els processos de matriculació i un espai de participació dels municipis en el fet educatiu. – Creació de les Oficines d’Informació Escolar als ajuntaments, per tal de poder informar les famílies i l’alumnat de tota l’oferta educativa existent en el seu àmbit municipal. – Elaboració del Pla de Construccions Escolars 2004-2007, que inclou la construcció de nous Centres d’Educació Infantil i Primària (CEIP), Instituts d’Estudis de Secundària (IES) i obres de reforma, adequació i millora (RAM). – Entrada en funcionament, el 2004, de 28 edificis de CEIP i de 9 IES de nova construcció que representen 8.455 llocs escolars. – Entrada en funcionament, el 2004, de 31 ampliacions en CEIP i de 26 en IES que representen 8.650 llocs escolars. – 21,2 M€ per al funcionament i 15,9 M€ per a la creació de places municipals de llars d’infants. 48 �– 5,9 M€ per a la renovació del conveni de col·laboració entre el Departament d’Educació i l’Ajuntament de Barcelona, per a la creació de noves places d’educació preescolar a la ciutat de Barcelona 2005-2007. Previsió de creació de 1.200 noves places. – 21,7 M€ per subvencionar, a través de concurs públic, els centres docents privats per a l’educació infantil (P4 i P5) el curs 2004-05. – 43,9 M€ destinats a la concertació de l’ensenyament de P3 per al curs 2004-2005 a 853 unitats escolars. – Creació de 5 escoles de música en col·laboració amb els ajuntaments. – Increment de 2.610 noves places a Escoles Oficials d’Idiomes. Ordenació i Innovació Educativa – Creació de la Subdirecció General de Llengua i Cohesió Social amb l’objectiu d’afrontar els nous reptes que planteja l’acollida i la integració de l’alumnat nouvingut al sistema educatiu. – Pla de Llengua i Cohesió Social per adequar el sistema educatiu a la creixent complexitat i pluralitat que ha anat adquirint la societat catalana. Es destinen més de 35 M€ a diverses actuacions per al curs 2004-2005 que tenen com a objectiu consolidar la llengua catalana com a eix vertebrador d’un projecte plurilingüe, l’acollida i integració a l’escola per a tot l’alumnat i promoure la igualat d’oportunitats. ƒ Es triplica la inversió destinada a l’acollida de l’alumnat nouvingut. ƒ Es destinen 850 mestres i professors per posar en marxa el pla. ƒ Es doblen els ajuts a l’escola concertada, que passen a ser de 7.200 €. Es doblen els centres concertats que reben aquests ajuts, que passen a ser 100. Es destinen 40 professors per a aules d’acollida a centres concertats. La inversió total és d’ 1 M€, que equival a multiplicar per deu els ajuts a l’escola concertada per aquest concepte. – Posada en marxa de gairebé 700 aules d’acollida (565 en centres públics i 100 en concertats) per atendre les necessitats dels alumnes nouvinguts. – Creació de la Unitat de Programes d’Innovació Educativa per avançar en la implantació de diferents programes: ƒ Biblioteques escolars i el gust per la lectura ƒ Coeducació i Igualtat de gènere ƒ Educació per a la Ciutadania ƒ Educació en Comunicació audiovisual ƒ Educació mediambiental ƒ Convivència i Mediació escolar ƒ Salut a l’escola ƒ Llengües estrangeres – Iniciació de 90 aules obertes per donar suport a alumnes amb mancances significatives en els seus aprenentatges. – Dotació de 17 unitats de suport a l’educació especial en centres ordinaris per a l’escolarització d’alumnes que, per les seves necessitats educatives especials, són susceptibles de ser escolaritzats en centres d’educació especial. – Programa de Convivència i Mediació Escolar en el qual participen tots els col·lectius de la comunitat educativa. S’ha iniciat el programa a 53 IES nous per al curs 2004-2005, de manera qeu són 103 els que l’estan desenvolupant, amb 105 alumnes, 621 professors i 49 �professores i 339 pares i mares inscrits. Aquest programa, que fomenta la participació de totes les persones del centre, és especialment indicat per a la resolució de petits conflictes i per als casos de maltractament entre alumnes. – Inversió de 18,2 M€ en tecnologies de la informació per als centres docents i serveis educatius. S'han instal·lat 9.379 ordinadors i 1.759 videoprojectors, amb configuracions i tipologies adaptades a necessitats específiques: 711 aules específiques (d'acollida, obertes i de suport a l'educació especial), 100 aules de batxillerat científic, 150 aules multimèdia per a l'educació secundària, 459 ordinadors portàtils per a professionals de serveis educatius... – S'han posat en funcionament l'entorn d'e-learning Educampus del Departament d'Educació, al servei de la formació permanent del professorat i, en general, de tota la comunitat educativa, i l'aplicació educativa JClic per Internet, incorporada al portal educatiu edu365.com, que dóna accés a milers d'activitats educatives per a l'alumnat. Formació Professional i Educació Permanent – Assumpció de les competències sobre formació de persones adultes i definició dels eixos d’actuació per al període 2004-2007 en aquesta matèria. – Oferta de 75 cicles formatius nous en centres públics (l’ampliació més alta que s’ha realitzat mai des de l’existència dels cicles formatius). – Acord de col·laboració amb el Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació per coordinar els processos de correspondència i reconeixement de crèdits entre els Cicles Formatius de Grau Superior i Estudis universitaris de primer cicle. – Aplicació de mesures inicials per flexibilitzar l’accés a la formació professional per a l’alumnat que comparteix activitat laboral i estudis: obertura de la matrícula per crèdits i inici del projecte per realitzar estudis de Formació Professional a distància. – Autorització de 283 cursos, en 152 centres, per impartir programes de garantia social per al curs 2004-2005. – Realització de 38 Plans de Transició al Treball, organitzats pel Departament d’Educació per al curs 2004-05, amb 76 grups i 1.166 joves inscrits. – Inici de l’elaboració del Catàleg integrat de qualificacions de Catalunya. – Elaboració de la normativa i experimentació de processos d’acreditació de les competències professionals. – Creació de les comissions de Formació Professional al si dels Serveis Territorials del Departament d’Educació, per tal de fer possible una nova planificació de la Formació Professional que consolidi els centres que la imparteixen com a referents per a persones i empreses i permeti, alhora, optimitzar infraestructures. – Nous convenis amb empreses, organitzacions empresarials i administracions locals, per impartir cicles formatius. – Preparació d’una oferta de formació professionalitzadora per als joves sense graduació, amb més presència en les estratègies de competitivitat i cohesió social. – Promoció de les estades de formació pràctica en empreses d’altres països d’estudiants i professors i intensificació de la participació en projectes experimentals d’àmbit internacional. – Signatura i aplicació d’un conveni amb el Consell General de Cambres de Comerç de Catalunya per a la millora de la qualitat formativa de la FCT. 50 �– Impuls del procés d’implantació de sistemes de qualitat i millora contínua als centres que imparteixen FP, amb un augment considerable dels centres públics que han obtingut la certificació ISO 9001: 2000 i dels que estan en procés d’obtenir-la. – Dotació de 5 M€ per a la millora dels equipaments dels centres públics. – Autorització de 283 cursos, en 152 centres, per impartir programes de garantia social per al curs 2004-2005. – Treball conjunt amb les entitats locals i comarcals per a desenvolupar plans integrals de Formació Bàsica de persones adultes en municipis i comarques. Recursos Humans – Formalització de la proposta de dotacions de professorat a incloure en l’avantprojecte de pressupostos de l’any 2004, d’acord amb la previsió de necessitats d’escolarització en centres públics per al curs 2004-2005. S’han incorporat 2.200 dotacions de professorat i altres professionals. – Signatura del protocol de negociació per al període 2004-2005 amb els sindicats amb representació a la mesa sectorial d’educació. – Convocatòria de 3.680 places per a cossos de funcionaris docents per al proper curs 2005-2006. Es concreta en 1.950 per educació infantil i primària (1.000 d’Educació Infantil, 100 d’Audició i Llenguatge, 150 d’Educació Especial, 300 d’Anglès, 300 d’Educació Física i 150 de Música) i 1.730 per secundària (200 d’Anglès, 75 de Biologia i Geologia, 75 de Física i Química, 10 de Llatí, 10 de Grec, 50 de Dibuix, 50 d’Economia, 50 d’Educació Física, 20 de Filosofia, 40 de Francès, 200 de Geografia i Història, 200 de Llengua Castellana i Literatura, 200 de Llengua Catalana i Literatura, 100 de Matemàtiques, 50 de Música, 200 de Psicologia i Pedagogia i 200 de Tecnologia) que abasten totes les especialitats. – Increment de professorat als centres amb un elevat nombre d’alumnat nouvingut i increment dels Tallers de Llengua (curs 2003-2004). Aquesta mesura s’ha aplicat a 76 Centres d’Educació Infantil i Primària (CEIP) i a 27 Instituts d’Educació Secundària (IES). 51 �Departament de Cultura Acció de Govern – Pressupost: 45 M€ més per a la cultura. El pressupost del Departament de Cultura per al 2005 es situa en 239.838.922 €, la qual cosa significa un creixement del 23,08 % en relació amb el pressupost de l’exercici anterior. El Departament marca les grans línies de treball: preservar el patrimoni i la memòria; potenciar la creació i el pensament contemporanis; consolidar les empreses culturals; impulsar la cooperació cultural amb l’estabiment de xarxes territorials; impulsar la cultura cívica i la participació ciutadana; projectar la cultura catalana a l’exterior. – Projecció internacional de la cultura catalana: Guadalajara, Frankfurt i Berlín. ƒ La cultura catalana, convidada d’honor a la Fira Internacional del Llibre (FIL) de Guadalajara. Des de Catalunya s’hi desplacen 500 persones del món de la creació literària i de l’edició i la delegació de Catalunya hi organitza més de 125 actes. A la FIL hi participen 135.000 professionals del llibre. ƒ Participació a la Fira Internacional del Llibre de Frankfurt, en la qual s’anuncia que la Cultura Catalana serà convidada d’honor a l’edició de l’any 2006 o 2007. Al mateix temps se celebrarà l’Any de la Cultura Catalana a Alemanya coincidint amb l’edició de la Fira que aculli la Cultura Catalana com a convidada d’honor. ƒ Conveni de colaboració entre l’Institut Ramon Llull i l’Instituto Cervantes amb la finalitat de promoure conjuntament la cultura catalana a l’exterior a través de la xarxa de centres de l’Instituto Cervantes. – Acords específics en l’àmbit cultural entre Catalunya i les Balears, fruit de la cimera entre els dos Governs. ƒ Commemoració del 150 aniversari dels anys Alcover i Costa i Llobera. ƒ Col·laboració en la projecció exterior de la cultura de Catalunya i les Balears. ƒ Acord per relacionar les respectives Xarxes de biblioteques públiques. ƒ Impulsar i donar continuïtat a la Trobada Internacional de Científics, amb seu alternativa a Palma i Barcelona. ƒ Acord de col·laboració per la difusió conjunta del Patrimoni arquitectònic i arqueològic. ƒ Assessorament per a la creació de programes d’ensenyaments artístics. – Papers de Salamanca. La comissió de 18 experts, consensuada entre el Ministeri de Cultura i el Departament de Cultura de la Generalitat i aprovada pel Ple del patronat de l’Arxiu de la Guerra Civil Espanyola, considera “justes i legítimes” les raons que avalen la devolució dels fons documentals de la Generalitat de Catalunya. Noves estratègies – Anunci de la creació del Consell de la Cultura i les Arts i nomenament de Josep Mª Bricall com a comissionat per iniciar el desplegament del Consell. – Encàrrec de posada en marxa de l’Institut per a la Creació Artística i el Pensament Contemporani per donar suport a partir de 2005 als processos de producció, exhibició, 52 �difusió i conservació de les pràctiques culturals i artístiques del món contemporani en els àmbits del pensament i la creació. – Presentació del “Pla del departament de Cultura 2005-2007. Una visió territorial”, a ajuntaments, representants culturals de les diputacions, Federació de Municipis de Catalunya i Associació de Municipis de Catalunya. Cooperació amb l’àmbit local, establiment de xarxes territorials i circuits de difusió, impulsar polítiques de públic i promoció en són alguns dels objectius. – Presentació del document “TNC: una nova etapa”, un document que estableix les futures línies d’actuació del Teatre Nacional de Catalunya: la creació i la difusió de l’obra dels creadors catalans és l’eix vertebrador de l’activitat del teatre i les produccions pròpies són l’eix fonamental de treball. S’incentiven les coproduccions amb els diferents agents teatrals i en especial amb els nous centres de creació i producció territorials. La Sala Tallers es dedicarà també a sala d’assaig de companyies de teatre i dansa de Catalunya. – Impuls a la promoció de la literatura. Compromís de doblar el pressupost de la Institució de les Lletres Catalanes on el suport a la creativitat, participació en l’Any del Llibre i la Lectura, ajuts a traduccions, creació de pàgines web i estudis literaris marquen les línies de treball de la Institució. Equipaments culturals – Museu Nacional d’Art de Catalunya: Inaguració del museu el 16 de desembre. 45.000 metres quadrats de superfície construïda i 12.000 metres quadrats d’exposició dedicada a l’art català. El Palau Nacional acull la totalitat de les col·leccions del MNAC, i s’hi incorporen les col·leccions del Renaixement i del barroc, les dels segles XIX i XX, les del Gabinet Numismàtic de Catalunya, les del Gabinet de Dibuixos i Gravats i les col·leccions de Fotografia. També comptarà amb la Biblioteca General d'Història de l'Art. ƒ Se signen acords amb l’Excma Sra. Carmen Cervera, baronessa ThyssenBornemisza, per a l’exhibició al MNAC de les 64 obres de la col·lecció Thyssen instal·lades fins al moment al monestir de Pedralbes i per al dipòsit al MNAC de 360 obres de la col·lecció particular de pintura catalana propietat de la baronessa. – Biblioteques: Es destinen 32.979.026 € a la construcció i millora de biblioteques públiques, en el marc del Programa d’Ajuts a Biblioteques Públiques del Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya per al període 2004-2007. Els ajuts permetran la construcció de 85 biblioteques, la millora d’altres 19 i la posada en funcionament de tres nous bibliobusos. – Filmoteca de Catalunya. Presentació del projecte de la nova seu de la Filmoteca de Catalunya, obra de l’arquitecte Josep Lluís Mateo. L’edifici se situarà al barri del Raval de Barcelona i comptarà amb dues sales de cinema, un banc d’imatges, arxiu i biblioteca. – Auditori. Acord per al finançament de la Sala de Cambra de l’Auditori. L’acord preveu el finançament del Ministeri de Cultura, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona i permetrà inaugurar la sala el primer semestre del 2006. – Arxius. Dos nous arxius comarcals a la Ribera d’Ebre i al Pla de l’Estany. El Departament de Cultura compromet la construcció de dos nous arxius comarcals a Móra d’Ebre i a Banyoles. – Gran Teatre Liceu. S’aprova el nou Contracte Programa del Gran Teatre del Liceu, on el Departament de Cultura incrementa la seva aportació. En el 2005 aquesta aportació se situa en el 32% i es preveu que al final del període 2006-2009 l’aportació se situï en el 40%. 53 �– El Patronat de Poblet aprova la confecció d’un pla integral d’actuacions per al període 2005-2007. Audiovisual – Participació en el projecte de Ciutat de l’Audiovisual a Terrassa. Participació a través de l’Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC) en el projecte estratègic d’especialització de Terrassa com a Ciutat de l’Audiovisual de Catalunya: s’aprova la participació de l’ICIC en la creació de la Societat Municipal de Comunicació de Terrassa, que tindrà per objecte la creació i gestió del futur Parc Audiovisual de Terrassa. – Impuls al Consorci Catalan Films & TV amb la participació de l’ICIC. Aquest Consorci té tres línies d’actuació: ƒ Promoció internacional de les produccions catalanes ƒ Gestió dels fons internacionals de suport a la producció ƒ Creació de fons de coproducció, tant estatals com internacionals – Conveni entre el Departament de Cultura, a través de l’ICIC i, quatre grans entitats financeres (La Caixa, Caixa Catalunya, Banc de Sabadell i Banco Santander-Central Hispano) amb l'objectiu de facilitar l’accés al finançament de les empreses culturals catalanes a partir d’un paquet de productes financers recollits sota el nom de Crèdit Cultura. Aquest conveni posa 12 M€ a disposició de les indústries culturals mitjançant tres línies financeres (avals, préstecs a llarg termini i tresoreria) en condicions prioritàries, a més d’oferir la subvenció de les despeses financeres. – Centre de desenvolupament audiovisual: Amb l’objectiu de contribuir a la consolidació de la indústria audiovisual catalana, s'ha encarregat al Centre de Desenvolupament Audiovisual que doni suport a la viabilitat de projectes i serveis a les productores audiovisuals amb l'objectiu d'afegir valor als continguts dels seus projectes afavorint la qualitat i contribuir a la millora de les condicions a la producció. – Producció audiovisual. S’han destinat 7,93 M€ al foment de la producció audiovisual subvencionant 120 produccions audiovisuals: 50 llargmetratges cinema, 25 llargmetratges televisius, 17 documentals per televisió, 9 sèries d’animació i 19 curtmetratges. – Conveni de col·laboració entre el Departament de Cultura i la Xarxa Audiovisual Local (XAL) per a la realització i emissió d'una línia de programes televisus anomenada "Denominació d'Origen" amb l'objectiu de fixar una franja de programació vinculada al territori seguint els criteris de qualitat que guien els contingut de la Xarxa de Televisions Locals, la innovació en els llenguatges i la connexió i promoció de nous creadors, a través de la potenciació de les empreses de producció catalanes. Suport i reconeixement a la creativitat contemporània – Reconeixement a la creació contemporània: concessió dels Premis Nacionals de Cultura: Alícia de Larrocha (Música), Emili Teixidor (Literatura), Josep Maria Pou (Teatre), Joan Colom (Arts Visuals), Isabel Coixet (Cinema i Audiovisual), Artur Blasco (Cultura Popular), Sol Picó (Dansa) FAD-Foment de les Arts Decoratives (Disseny), Enderrock (Foment de l’Ús de la Llengua Catalana), Manel Risques i Ricard Vinyes, ex aequo, per l’exposició Les presons de Franco i el projecte OVNI-Observatori de Vídeo No Identificat (Patrimoni Cultural), Vilaweb (Periodisme). – Inaguració de la secció Audiovisual Català del Sitges 2004- Festival Internacional de Cinema de Catalunya. Dins aquest Festival, Catalan Films & TV promouen la creació de la 54 �primera edició de la Sitges Sales Office, com a punt de trobada de la indústria nacional i internacional. Així mateix s’ha donat suport a altres 17 festivals de cinema d’arreu de Catalunya. – European Films Awards: enguany els premis europeus del cinema s’han lliurat a Barcelona. Això ha estat possible gràcies a la col·laboració de Departament de Cultura, el Ministeri de Cultura i l’Ajuntament de Barcelona. – Compromís de potenciar i incrementar el suport i finançament a la Fira de Teatre de Tàrrega, que el 2005 celebra el 25è aniversari, i suport al Mercat de la Música Viva de Vic. Cultura popular i tradicional – Suport institucional a la sol·licitud presentada davant la UNESCO per tal que la Patum de Berga sigui declarada Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat i compromís de participació en les accions de promoció i comunicació que es duran a terme per reforçar la candidatura. – Constitució de la junta de Govern del consorci del Museu Casteller de Catalunya, amb seu a Valls, per tal d’avançar en l’impuls al museu. – Mediterrània. 7ª Fira d’Espectacles d’Arrel Tradicional. La fira que se celebra a Manresa s’obre a la resta de cultures de la Mediterrània. En l’edició d’enguany aplega 32 estrenes, 140 actuacions i més d’un centenar d’espectacles. – 17è Aplec Internacional de la Sardana i Mostra de Grups Folklòrics: la ciutat austríaca de Graz acull el 5 d’agost més de 700 participants i una mostra de 20 grups representatius de la cultura popular i tradicional catalana. Commemoracions – 800 anys de les Homilies d’Organyà. Presentació de l’edició trilingüe ( català, castellà i anglès) de les Homilies d’Organyà, llibre commemoratiu del 800 aniversari del primer text escrit en llengua catalana. – Any Dalí: Presentació de l’exposició Dalí, una vida de llibre, l’aportació més important del Departament de Cultura a l’Any Dalí 2004 i participació en l’organització de l’encontre internacional Dalí. Noves fronteres de la ciència, l’art i el pensament, on es reflexiona sobre les relacions entre art, ciència i pensament a partir de l’obra de Dalí. 55 �Departament de Salut Acció de Govern – Presentació del Pla de Xoc en les llistes d’espera: eliminació dels tres mesos d’espera tècnica que anteriorment no estaven inclosos com a temps real d’espera del pacient. Els pacients rebran un certificat d’estar inclosos en llista d’espera quirúrgica. Increment del nombre de professionals i de sessions quirúrgiques. Introducció de criteris de valoració clínics i socials per a aquelles patologies que ho requereixin. Creació d’un registre unificat d’adequació de la indicació de la pròtesi de genoll tenint en compte aspectes clínics i socials. – Presentació del Pla Estratègic de Millora de l’Atenció Primària a Catalunya (Pla de Xoc dels Centres de Salut) mitjançant el qual s’incrementarà el nombre de professionals dels equips d’atenció primària en un 38%. El Govern ja ha acordat autoritzar l'augment de les dotacions de llocs de treball disponibles per l'Institut Català de la Salut i que es destinaran a la posada en funcionament del Pla de Xoc durant l’exercici de l’any 2004; concretament,160 dotacions en l’àmbit de la Divisió de Primària, corresponents a 109 places de metge, 24 de pediatre i 27 d’auxiliars administratius. – Presentació del Pla de Xoc d’Infermeria a l’Atenció Primària. Aquest Pla, inserit dins del Pla Estratègic de Millora de l’Atenció Primària a Catalunya, té com a objectiu adequar el treball d’infermeria en els equips d’atenció primària (EAP) d’acord amb les necessitats d’atenció de la població i dins del marc organitzatiu més òptim de l’EAP dins el període 2004-2007. – Anunci de la fusió dels consells d’administració de SEMSA i SCUBSA i revisió de les urgències, emergències i el transport sanitari amb l’objectiu de crear una única empresa que es responsabilitzarà de la planificació, el finançament i la gestió de les emergències en tot el territori català. – Pla d’actuació sanitària en relació amb l’enderrocament de Can Tunis i la seva desaparició com a zona de tràfic i consum de drogues. – Pla Integral d’Urgències de Catalunya (PIUC), que té com a objectius principals: extremar la prevenció i la vigilància epidemiològica (toxoinfeccions alimentàries i legionel·losis), adequar els recursos humans i els centres, assegurar la capacitat de resposta del transport sanitari i activar mesures per reduir els efectes de la calor sobre la salut. – Pla Bàsic del Transport Sanitari: reforç del servei de transport sanitari amb 31 vehicles més, amb motiu de la temporada estival (del 19 de juny al 12 de setembre). Seguir millorant l’accessibilitat al telèfon 061 des de tot el territori de Catalunya com a plataforma única d’accés als serveis d’urgències i emergències sanitàries. Reforç del servei telefònic Sanitat Respon 902 111 444 per donar resposta a l’increment d’activitat que es produeix durant aquest període (Pla d’Estiu 2004). Atenció primària – Inauguració de Centres d’Atenció Primària (CAP): CAP Ramon Turró de Barcelona, CAP l’Escala (Moisés Broggi), CAP Sabadell Nord, que forma part de l’Àrea Bàsica de Salut Sabadell 3 B, la Sénia (Montsià). 56 �– Inauguració de Consultoris Locals: Dosrius (Maresme), Maià de Montcal (Garrotxa), El Far d’Empordà (Alt Empordà), Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental), Prat de Comte (Terra Alta), Viladamat (Alt Empordà). – Autorització de la despesa de 50.740.425,92 € per a la signatura d'un conveni de col·laboració entre l'empresa pública Energètica d'Instal·lacions Sanitàries, EISSA, i l'Institut Català de la Salut, ICS, per a la contractació de la generació, renovació tecnològica i explotació d'energia solar tèrmica i convencional per a 28 Centres d'Atenció Primària. – Inversió d’250.000 €, per a la l'adequació de la planta soterrani del CAP Històric ABS Lleida-1 per ubicar les noves àrees de radiografia i educació sanitària. Atenció hospitalària – Inauguració de les noves instal·lacions d’hospitalització del Servei d’Hematologia i Oncologia Pediàtriques de l’Àrea Maternoinfantil de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. – Inauguració del Laboratori de Recerca i de la Unitat de Medicina Nuclear de l’Hospital Doctor Josep Trueta. – Inauguració de la Factoria Cel·lular Josep Carreras al Centre de Transfusió i Banc de Teixits ubicat a l’Hospital Duran i Reynals de l’Hospitalet de Llobregat. – Inauguració de la Unitat d’Hospitalització Psiquiàtrica de l’Hospital de Sant Joan de Déu a Sant Boi de Llobregat. – Inauguració de la Ciber@ula de l’Hospital Maternoinfantil de la Vall d’Hebron. – Inauguració del Centre de Transfusió i Banc de Teixits de Lleida. – Inauguració del nou Hospital de Santa Caterina de Salt. El cost ha estat de 34,7 M€ i pel que fa al seu equipament s’ha fet una inversió de 9,6 M€. – Inauguració de la nova unitat de rehabilitació i la unitat psiquiàtrica de l’Institut Pere Mata a Reus, Baix Camp. – Inauguració de les obres de la zona de Ressonància Magnètica Nuclear de l’Àrea Maternoinfantil de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron de Barcelona. – Primera pedra del nou edifici que substituirà l’actual l’Hospital de Sant Jaume de Manlleu. – Obres de remodelació de la UCI i de la construcció de la nova àrea d’exploració complementària de cardiologia de l’Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta per un import total de 2,3 M€. – Obres de construcció de la nova Unitat de Medicina Intensiva i de la remodelació i ampliació de l’Àrea Obstètrica de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta per un import total de 2,3 M€. – Aprovació de la signatura d’un conveni amb el Consorci Sanitari Integral per a la construcció i equipament d’un nou hospital comarcal a Sant Joan Despí amb una inversió prevista de 54,5 M€, que donarà servei al Baix Llobregat Fonsanta i Baix Llobregat Centre, en una àrea d’influència de 275.000 habitants. – Finançament de la instal·lació de plaques solars tèrmiques als Hospitals Arnau de Vilanova de Lleida, Germans Trias i Pujol de Badalona, Josep Trueta de Girona, Joan XXIII de Tarragona i Vall d'Hebron de Barcelona, a tots ells per primera vegada, per un import de 623.365 €. 57 �– Inversió d’1,6 M€, per a les obres de reforma i ampliació del Servei de Radioteràpia de l'Àrea General de l'Hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona. En concret, aquesta actuació té per objecte la instal·lació d’un equip de radioteràpia –accelerador lineal. Inversions – Aprovació de la remodelació de tres centres de salut dins del Pla Economicofinancer de l’empresa Gestió d’Infraestructures SA (GISA), per un import de 16.122.749,56 €, a Barcelona, Badalona i Sant Adrià de Besòs. – Autorització de la despesa amb abast plurianual per un import de 10.452.236,68 € per a la contractació del subministrament de la generació, renovació tecnològica i explotació d'energia solar tèrmica i convencional per a diversos hospitals de l'Institut Català de la Salut. – Actuacions per un import de 30.662.899, 36 €: ƒ Remodelació/ampliació dels CAP següents: Mollerussa, Sant Pere i Sant Pau de Tarragona, Sant Feliu de Guíxols, Martorell, Santa Perpètua de la Mogoda, Sant Quirze del Vallès. ƒ Construcció dels CAP següents: Alcanar, Montcada i Reixach, Rambla de Sabadell, Roger de Flor (Barcelona) ƒ Remodelació / Ampliació del Consultori de Bigues i Riells ƒ Remodelació de 3a Fase d’urgències de l’Hospital Maternoinfantil de la Vall d’Hebron. ƒ Remodelació Neonatologia de l’Hospital Maternoinfantil de la Vall d’Hebron. ƒ Remodelació de la 4a planta de l’Hospital de Traumatologia de la Vall d’Hebron. – Convocatòria de subvencions a la construcció, l'ampliació, el remodelatge i l'equipament de consultoris locals i centres d'atenció primària de titularitat municipal per als exercicis de 2004 i 2005. Aquesta convocatòria, que abastarà les inversions realitzades durant les anualitats de 2004 i 2005, tindrà un import de 2 M€. Normativa, convenis i declaracions – Procés de jubilacions del personal estatutari, des de l’1 de juliol, d’acord amb la Llei 55/2003, de 16 de desembre, de l’Estatut Marc del personal estatutari dels serveis de la salut. – Procés de jubilació de professionals assistencials de l’Institut Català de la Salut (ICS), fruit dels acords establerts entre l’ICS i els sindicats presents a la Mesa sectorial de Sanitat per començar a aplicar al territori català l’Estatut Marc, aprovat per tots els grups polítics. El nombre de professionals que es veuran afectats a partir de l’1 de juliol per aquesta mesura és de 419 (un 1,6% del total de la plantilla, 274 professionals d’atenció primària i 145 professionals d’atenció hospitalària. – Aprovació, per part del Govern, de les normes complementàries relatives a l’especialitat d’obstetrícia i ginecologia en l’àmbit de l’Institut Català de la Salut, i per al desplegament i organització del Programa d’atenció a la salut sexual i reproductiva en l’àmbit d’aquest mateix organisme. – Signatura de l'acord de constitució del nou Consorci Sanitari de Mollet del Vallès per dur a terme la construcció, equipament i posada en funcionament d'un nou centre hospitalari al municipi de Mollet del Vallès. – Pacte per a la salut a Olot i la comarca de la Garrotxa, que suposa la creació de la Corporació de Salut de la Garrotxa. 58 �– Ampliació de l’equip humà de l’Institut Català de la Salut en un total de 160 llocs de treball (corresponents a 109 places de metge, 24 de pediatre i 27 d’auxiliars administratius), d’acord amb el Pla de Xoc dels Centres de Salut. – Aprovació de l'oferta d'ocupació pública parcial per a l'any 2004 de 133 places vacants de diverses categories professionals de personal sanitari d'equips d'atenció primària de l'Institut Català de la Salut: 109 places a l’àmbit de la Medicina de família i 24 places de l’àmbit de la Pediatria. – Aprovació de l’oferta d'ocupació pública parcial per a l’any 2004 de 152 places de personal estatutari sanitari no facultatiu de diverses categories professionals de l'Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona (92 places) i de l'Hospital Verge de la Cinta de Tortosa (60 places), dependents de l'Institut Català de la Salut. – Signatura d’un conveni entre l’Institut Català d’Oncologia (ICO) i els laboratoris Lilly, per desplegar el projecte de les Oncoguies. L’objectiu d’aquest conveni és col·laborar a la creació, desenvolupament, execució, gestió, promoció i explotació de projectes i serveis relacionats amb l’avaluació i anàlisis de resultats assistencials, i la investigació clínica relacionada amb el càncer. – Signatura d’un conveni de col·laboració entre la Generalitat i l’Ajuntament Barcelona per a la millora de la xarxa sanitària a la ciutat de Barcelona, per un import de 427 M€, dels quals 55 M€ els posa l’Ajuntament de Barcelona i 372 M€ el Departament de Salut. El conveni preveu, entre altres, completar les infraestructures en l’atenció primària (construcció de 10 nous centres de salut); incrementar l’oferta de llits en l’àmbit sociosanitari, especialment per a la gent gran; ampliar la dotació de recursos assistencials i comunitaris en salut mental; realitzar millores en equipaments i en infraestructures als centres hospitalaris; i aprofundir en una millor cooperació i integració de xarxes públiques de salut i serveis socials. Atenció sociosanitària – Inauguració del Centre Sociosanitari Sant Jordi a Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat). – Inauguració de l’Hospital de Dia Miquel Martí i Pol, a Lleida. Drogodependències i sida – Inici de l’assaig clínic per valorar l’eficàcia de l’heroïna oral i la morfina oral a Catalunya per al tractament de pacients que hagin fracassat en els Programes de Manteniment amb Metadona. – Signatura de la declaració de bases per la constitució de la Xarxa Sida i Món Local a Catalunya. – Autorització de la despesa amb abast plurianual de 112.288 €, per a la contractació del servei de manteniment i evolució del Sistema d'Informació sobre Drogodependències a Catalunya. Aquest Sistema recull tota la informació de l'activitat assistencial provinent del conjunt de centres que componen la xarxa d'atenció a les drogodependències (XAD). – Presentació de la campanya: VIH/Sida. No posis a prova la teva vida. Pren el control: feste la prova, per promoure la prova del VIH. – Presentació de l’Informe anual de l’any 2003 del Sistema Integrat de Vigilància Epidemiològica de l’HIV/SIDA a Catalunya (Sives). L’informe incorpora, també, dades de la vigilància epidemiològica de les infeccions de transmissió sexual i de la tuberculosi a Catalunya. 59 �Salut mental – Presentació del Pla Director de Salut Mental i Addiccions i la participació del Departament de Salut de Catalunya en un projecte europeu 2004-2006 contra la depressió. – Autorització de la despesa amb abast plurianual de 270.600 €, per subvencionar la Fundació Malalts Mentals de Catalunya per col·laborar amb el finançament del projecte de suport psicològic i seguiment humà de les tuteles i curateles. – Inauguració del nou Centre de Salut Mental de l’Alt Empordà. 60 �Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca Acció de Govern – Convocades les següents ordres d'ajut als sectors agraris: Plans de reconversió de la vinya; ajuts als conreus herbacis; ajuts al bestiar boví, oví i cabrum; ajuts agroambientals; indemnitzacions compensatòries en zones de muntanya i desfavorides; ajuts per a foment de les assegurances agràries; ajuts a la primera instal·lació de joves agricultors en determinats supòsits; ajuts per a la millora de la qualitat de la carn de boví, ajuts a la qualitat alimentària. – Convocatòria del primer Congrés del Món Rural de Catalunya l’any 2006. L’aprovació d’aquesta activitat respon a la necessitat d’adaptar la situació actual de l’agricultura i el món rural a les principals tendències d’evolució d’aquest àmbit. – Projecte de llei de contractes d’integració. L’objectiu d’aquest nou Projecte és garantir una major qualitat de les explotacions ramaderes i adaptar-les a la nova legislació, especialment en relació les directrius sanitàries i la protecció del medi ambient. – S’han elaborat els estudis previs per a la introducció gradual del Contracte Territorial d’Explotació a l’Alt Urgell, el Berguedà, la Conca de Barberà i el Pla de l’Estany, comarques escollides per iniciar un pla pilot. Durant aquesta legislatura es desplegarà progressivament fins a assolir la totalitat de Catalunya. – Impuls al Pla d’actuació de la fruita dolça amb la creació d’un registre de plantacions. Aquest registre de plantacions ha de contenir totes les parcel·les de fruita existents a Catalunya amb indicació de la seva espècie i varietat, per tal de poder conèixer el potencial productiu de les plantacions que hi ha a Catalunya a partir de les dades tècniques. Pagament d’ajuts Agricultura – Ajut a la producció d'oli d'oliva: saldo campanya 2001/02 i bestreta campanya 2002/03. – Pagament del saldo del Pla de xoc per a la recuperació del potencial productiu de les oliveres gelades 2001 (3 M€). – Pagament del Pla de Recuperació de les oliveres. L’ingrés efectuat suposa un pagament a compte del 95% dels ajuts del Pla de Recuperació de la campanya 2002-2003. – Acordat amb la titular del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, l’augment de la partida destinada a la incorporació de joves al camp. Les esmentades ajudes passaran de 39.000 a 56.000 € per jove. – 389.229 € per al pagament complementari de l’ajut als productors per superfícies de determinats productes agrícoles. Són beneficiaris d’aquest pagament un total de 213 pagesos catalans. – 12,4 M€ per al pagament dels ajuts als fruits secs de closca i garrofes de l’any 2003 que corresponen a 15.245 productors agrupats en 19 OPFH (Organitzacions de Productors de Fruiters i Hortalisses). 61 �– Pagament dels ajuts agroambientals a l’arròs (7,8 M€). – 6,99 M€ per als pagaments corresponents a determinades mesures agroambientals que van adreçats a 7.187 explotacions. Aquests ajuts s’emmarquen dins del programa de mesures agroambientals a Catalunya, que recull un nombre d’actuacions encaminades a donar suport al manteniment i creixement de determinats sistemes productius més respectuosos amb el medi ambient i el paisatge, i amb una menor contribució a la generació d’excedents. Desenvolupament Rural – Aprovació d’un total de 165 sol·licituds d’ajuts del programa PRODER de desenvolupament rural, corresponents a 11 comarques catalanes: Alt Empordà, Anoia, Baix Camp, Garrigues, Noguera, Osona, Pla d’Urgell, Ribera d’Ebre, Segarra, Solsonès i Urgell. La inversió que es generarà serà de 20,5 M€ amb una subvenció total concedida de 4,8 M€. – Concessió al DARP de 1.340.000 € per encarregar a REGSA l’execució d’obres de millora de camins rurals per a la millora de les infraestructures per a la producció agrícola del Programa de Desenvolupament Rural (PDR 2000-2006) de Catalunya. Ramaderia – Pagament de 17,8 M€ per la prima del sector boví. El DARP ha abonat 4,6 M€ com a pagament complementari de la prima de vaques alletants, 8,3 M€ del saldo de la prima de vaquí de carn i 4,9 M€ corresponents al saldo de la prima pel sacrifici de bovins. – 16 M€ abonats als ramaders d’oví i cabrum catalans en concepte de la prima de la campanya 2004. – 6,6 M€ abonats als ramaders catalans en concepte de prima làctia. El pagament de la prima làctia, previst per a l’any 2005, s’avança a l’any 2004 com a compensació als productors per la baixada de preus d’intervenció i de la llet en pols. Concessió de crèdits – El govern ha autoritzat l’Institut Català del Crèdit Agrari a: 62 ƒ establir una línia de crèdit (import màxim de 20 M€) per finançar els ajuts concedits pel DARP per a la recuperació del potencial productiu del conreu de l’olivera. ƒ obrir una línia de préstecs dotada amb 811.366 €, per avançar l'ajut per a la paralització temporal, corresponent a l'any 2004, de l'activitat pesquera de la flota d'arrossegament dels ports de Tarragona. Aquesta actuació afecta un total de 163 embarcacions. ƒ obrir una línia de préstecs per avançar les prestacions d'atur que han de percebre els mariners afectats per la parada temporal de la flota d'arrossegament dels ports de Tarragona. Aquesta línia de crèdit estarà dotada amb un import global de 542.006 €, i beneficiarà un total de 414 mariners. ƒ ampliar la línia de préstecs adreçada al sector pesquer amb base als ports de Catalunya fins a un import màxim de 24 M€. ƒ obrir una línia de préstecs per avançar les prestacions d’atur als mariners afectats per la paralització temporal de l’activitat pesquera de la flota d’encerclament dels ports catalans. Aquesta mesura afecta un total de 1.390 mariners i 130 embarcacions de tot Catalunya i està dotada amb un import global de 1.724.904 €. �ƒ obrir una línia de préstecs dotada amb 420.708,47 €, per avançar l’ajut per a la paralització temporal, corresponent a l’any 2005, de l’activitat pesquera de la flota d’encerclament dels ports de Catalunya. ƒ atorgar un préstec de 5,5 M€ a la Comunitat de regants del canal d’Aragó i Catalunya (zona de Soses). ƒ atorgar un préstec de 3 M€ a la Comunitat de regants del canal de Pinyana d'Alcarràs (Segrià), TTMM d'Alcarràs i Torres de Segre. Regadius – Aprovat el Pla Economicofinancer de l’empresa pública Regs de Catalunya, S.A. (REGSA) per al període 2004- 2013. El Pla preveu una inversió de més de 676 M€ durant aquest període. – Acordada l'ocupació urgent dels béns afectats per a l'execució d'obres del projecte del regadiu Algerri-Balaguer, en el terme municipal de Castelló de Farfanya, Menàrguens i Torrelameu (Noguera). – Acordada l’ocupació urgent dels béns afectats per l’execució d’obres de dos projectes de transformació en regadiu de suport al Baix Ebre i la Terra Alta. Les obres compten amb un pressupost de 18,4 M€. – Declaració d’utilitat pública i d’urgent execució la concentració parcel·lària de la zona regable dels termes municipals de: Sarroca de Lleida i Torres de Segre, Soleràs i Albagés, les Borges Blanques i Juneda, Llardecans i Cogul. – Ampliació del perímetre a concentrar a Artesa de Segre i Foradada. La superfície total a concentrar ascendeix a 7.775 ha. Aquestes s’insereixen en el marc de la zona que comprèn el canal Segarra-Garrigues. R+I+D – Posada en marxa del Pla Anual de Transferència Tecnològica, PATT 2004. El PATT 2004 compta amb un total de 418 actuacions a disposició del sector agroalimentari de Catalunya. – Aprovació del projecte Pleurogen de Genòmica en Peixos Plans finançat per la Fundació Genoma España i Genome Canadá. Aquest projecte es desenvoluparà també des del Centre d'Aqüicultura de l'IRTA a Sant Carles de la Ràpita. – L’IRTA exporta a tot el món un clon d’olivera obtingut al centre de Mas Bové. – Signatura d’un conveni de col·laboració entre l’IRTA i l’Associació Interprofessional Lletera de Catalunya (ALLIC). L’objectiu del conveni és elaborar plans de millora de la qualitat de la llet i de la sanitat de les explotacions lleteres de Catalunya. – L’IRTA presenta els resultats de la Xarxa d’Experimentació varietal de Cereals de Catalunya. Promoció del sector agroalimentari català – Participació en les fires alimentàries de Berlin, Polònia, Moscou, Nüremberg, Tòquio, Varsovia i Dusseldorf. També promocionà el sector de la fruita al Marroc i organitza una missió comercial als països escandinaus i a Beirut. – Presentació de la campanya promocional “Estima els teus vins”. Amb aquesta campanya, el DARP, mitjançant l’Institut Català de la Vinya i el Vi, vol promocionar les excel·lents qualitats dels vins catalans, per la qual cosa ha comptat també per a la seva realització amb 63 �el suport de tots els Consells Reguladors de les Denominacions d’Origen de Catalunya i del sector vitivinícola català. – Promoció dels productes catalans als supermercats alemanys Kaufhof. Frankfurt, Berlín i Munic seran les ciutats on es portarà a terme la promoció de productes catalans. 64 �Departament de Treball i Indústria Acció de Govern Política d’ocupació i formació – Aprovació del Decret i impuls del desenvolupament del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), i del pla de desenvolupament de polítiques actives. Aquestes accions fan efectiu el reordenament del SOC per tal de definir les seves responsabilitats, la seva estructura i les seves funcions. – Desenvolupament d’un Pla de sanejament econòmic del SOC per donar resposta als deutes acumulats amb entitats, institucions i centres col·laboradors. Ja s’ha fet front al 75% dels deutes que s’havien contret fins al 2003 i no havien estat abonats. – Suspensió definitiva del Servei Català de Col·locació (SCC), motivada per la necessitat de fer efectiva i transparent la política d’intermediació de la Generalitat en matèria laboral. L’SCC havia esdevingut incapaç de donar un autèntic servei públic i, a més a més, funcionava al marge de la resta de serveis similars de l’Estat i de la UE. – Recepció per part de la Generalitat de més de 285 M€ per a la realització de polítiques actives d’ocupació. Immediatament, es van desenvolupar les convocatòries de subvencions corresponents i es van signar les ordres que regulen tota la programació de la formació ocupacional i d’activitats relacionades amb les polítiques actives d’ocupació per a l’any 2004. – Signatura d’una declaració conjunta per a la transferència dels fons de Formació Contínua a Catalunya, per part de la Generalitat, les organitzacions empresarials i els sindicats més representatius de Catalunya, que van constituir el Consorci per a la Formació Contínua com a organisme per desenvolupar, impulsar i difondre la formació professional i gestionar els recursos en aquesta matèria. – Tramitació, des del 5 de juliol, per part del SOC, de més de 46.000 renovacions de permisos de residència i treball per a immigrants. Aquesta mesura és fruit de la col·laboració entre el Departament de Treball i Indústria i la Delegació del Govern a Catalunya. – Aprovació del Decret de Nous Jaciments d’Ocupació, que atorga caràcter permanent al programa de Jaciments d’Ocupació. Amb aquesta regulació, el programa serà plurianual i amplia els col·lectius als quals va adreçat. – Signatura d’un acord de col·laboració en matèria d’ajuts per a la formació dels treballadors afectats per Expedients de suspensió de contractes al sector tèxtil, per part del Departament i conjuntament amb els sindicats UGT i CC.OO. i el Consejo Intertextil. Paral·lelament, el Govern va acordar destinar 2 M€ en ajudes al sector tèxtil per al 2004, que podrien afectar entre 5.000 i 6.500 treballadors. La decisió està motivada pel possible impacte en el sector de la liberalització del mercat internacional i la consegüent desaparició d’aranzels, a partir de l’1 de gener de 2005. Política de relacions laborals i qualitat en el treball – Mediació en la negociació col·lectiva de Seat i Nissan, i accions per a la reducció de l’impacte laboral i social en els processos de reestructuració de, entre d’altres, Philips, Samsung, Novalux, Panasonic, o Levi’s. 65 �– Presentació, durant el Dia Internacional de la Dona Treballadora, d’un informe sobre la situació de la dona al mercat laboral de Catalunya. Elaboració del nou butlletí estadístic semestral “Dona i Treball”, que ofereix informació exhaustiva sobre la situació sociolaboral de la dona. – Edició de 10.000 tríptics sobre assetjament laboral en el treball en els quals es donen consells sobre com actuar en els casos on existeixin situacions de vexació a la feina. – Decàleg d’actuacions en matèria de prevenció de riscos laborals, que inclou: ƒ “Finestreta virtual” per denunciar via Internet situacions de risc laboral. ƒ Comunicació telemàtica de comunicats d’accidents de treball. ƒ Programa pilot a la comarca del Pla de l’Estany per conscienciar i implicar la societat en la prevenció de riscos laborals. ƒ Pla de lluita especial contra la sinistralitat a les comarques de Lleida. ƒ Creació d’un Registre de delegats de prevenció de riscos laborals i comitès de seguretat i salut a l’empresa. ƒ Cursos, jornades i seminaris en matèria de prevenció per a 10.000 alumnes durant els primers 9 mesos de l’any. ƒ Creació d’un dispositiu al sector de la Construcció de 24 representants (12 de les organitzacions empresarials i 12 dels sindicats) per visitar les obres amb l’objecte de promoure-hi la prevenció. ƒ Publicació d’un manual d’avaluació integral de riscos de seguretat ergonòmics i psicosocials, com a complement a l’activitat preventiva de les empreses. ƒ Acord per incloure clàusules relacionades amb la prevenció de riscos en els convenis col·lectius. ƒ Auditoria dels sistemes de prevenció dels departaments de la Generalitat per aconseguir una millora en la seguretat i la salut laboral del personal. ƒ Campanya publicitària de prevenció de riscos laborals, amb el lema “A la feina, cap risc”. – Anunci que la recaptació de les sancions per incompliment de la normativa sobre prevenció de riscos laborals es reinvertirà en la millora de la seguretat dels treballadors de les empreses catalanes. – Petició per part de la Generalitat al Govern central del traspàs de la gestió de la totalitat d’efectius de la Inspecció de Treball, en compliment d’una Resolució Parlamentària de 2002. – Aprovació del projecte de Llei de reforma del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya, amb l’objectiu de garantir la seva independència i reforçar la seva funció assessora. La nova regulació preveu, entre d’altres coses, la supressió dels representants del Govern català i de l’Administració local en els òrgans de l’entitat. – Establiment de l’obligació de presentar un Pla Social per part de les empreses en el moment de sol·licitar un Expedient de Regulació d’Ocupació com a requisit imprescindible perquè el Departament iniciï la seva tramitació. La mesura, d’aplicació a empreses de 50 o més treballadors, fa de Catalunya la primera Comunitat Autònoma que dóna compliment al que preveu l’Estatut dels Treballadors, segons el mandat que estableix una Directiva Europea de 1998 sobre acomiadaments col·lectius. – Inauguració a Lleida de la primera seu descentralitzada del Tribunal Laboral de Catalunya, amb l’objectiu d’acostar les institucions a les empreses i els treballadors. Durant els seus 13 anys de funcionament, aquest òrgan ha esdevingut un eficaç sistema extrajudicial de resolució de conflictes laborals mitjançant la conciliació i l’arbitratge. 66 �Política Industrial – Creació, en el marc del CIDEM, de l’Agència Catalana d’Inversions, organisme que té una doble vessant: atraure inversions estrangeres que s’articulin amb el teixit industrial català i encarregar-se de la localització exterior dels establiments catalans. – Disseny de l’Observatori de prospectiva industrial, que serà l’encarregat de dissenyar una metodologia per a la diagnosi i l’acció pública. L’anàlisi es concentrarà en tres sectors prioritaris, per la seva elevada exposició a la competència internacional: tèxtil, automoció i electrònica de consum. – Convocatòria de 4 ordres per donar suport a la recerca, el desenvolupament i la innovació industrial. Els objectius de les convocatòries, dotades amb 24,2 M€, són: incentivar sectors estratègics; donar suport a l’adaptació i al creixement del valor afegit en sectors altament exposats a la competència internacional; i promoure la col·laboració entre empreses, centres públics i privats de recerca i centres tecnològics per engegar projectes de millora tecnològica. Les ordres incorporen una nova clàusula en virtut de la qual les empreses hauran de retornar l’import de l’ajut si relocalitzen la seva producció en un termini de 7 anys. – Acords per a la creació dels següents Centres Tecnològics: el de l’Aeronàutica i l’Espai a Viladecans, el de Tecnologies de la Nutrició i la Salut de Reus, el de Tecnologies Agroalimentàries de Lleida, i el de Difusió Tecnològica del Moble, a la Sènia. La Xarxa de Centres Tecnològics estarà formada, a finals de la legislatura, per entre 8 i 10 centres d’arreu de Catalunya i s’ha creat un Registre de centres que permetrà l’ordenació del sistema català de transferència de tecnologia, identificant les entitats que componen l’oferta científica i tecnològica. – Signatura de diferents acords d’àmbit territorial per al desenvolupament i la reactivació econòmica (entre d’altres, a Anoia, la Selva, o al Lluçanès). Política energètica – Organització de la Setmana de l’Energia. El seu objectiu principal era incidir en el canvi d’hàbits dels ciutadans, introduint mesures i actituds en l’àmbit del transport i de la llar que fomentin l’estalvi energètic i impulsant fonts d’energia respectuoses amb el medi ambient. En aquest marc, els Departaments de Treball i Indústria i de Medi Ambient i Habitatge van signar un conveni de col·laboració amb el FC Barcelona per afavorir la incorporació de criteris de sostenibilitat energètica i mediambiental en les actuacions del club. – Creació del Centre de Suport a les Ordenances Solars (CSOS), que donarà suport jurídic, administratiu i tècnic als municipis que disposen o pretenen crear ordenances municipals per a la implantació de l’energia solar tèrmica en els seus territoris. L’acord el van signar 22 municipis de Catalunya, la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, l’Associació Catalana de Municipis i Comarques i el Consell d’Iniciatives Locals per al Medi Ambient a les comarques de Girona. – Acord amb la cadena de distribució alimentària Condis per a la utilització del biodièsel, un combustible no contaminant i biodegradable, en els més de 100 vehicles de l’empresa. – Inici dels treballs d’anàlisi, diagnòstic i redacció del nou Pla de l’Energia 2005-2015. – Signatura de convenis per a la realització de plans de millora de la qualitat del servei elèctric a Catalunya, amb el Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç i les empreses AgriEnergia, SA, Bassols Energia, SA, Distribuidora de Energía Eléctrica del Bages, SA, Electra Caldense, SA, Electra del Cardener, SA, Elèctrica Curós, SA, Estabanell Y Pahisa, SA, Fecsa-Endesa, i Productora Eléctrica Urgelense, SA. 67 �Departament de Comerç, Turisme i Consum Acció de Govern Comerç – Aprovació de la llei d’equipaments comercials. – Presentació del programa d’ajuts al comerç per a l’any 2004 per a l’impuls de la competitivitat de les petites i mitjanes empreses comercials de Catalunya amb un import de 14 M€. – Inici dels treballs d’elaboració del Nou Pla de Dinamització del Comerç Urbà 2005-2008. És previst que l’any 2005 es faci la convocatòria d’ajuts corresponent a aquest Pla. – Signatura del conveni per a la dinamització del comerç urbà amb el Consell de Cambres de Catalunya, que permetrà desenvolupar actuacions conjuntes per millorar la competitivitat de les petites i mitjanes empreses, amb un pressupost de 800.000 € a parts iguals. – Inauguració de la nova edició de la “Barcelona Fashion Week” on s’ha destacat la importància de la internacionalització del disseny i la creació per a la potenciació de la indústria tèxtil. – Presentació dels Premis a la Innovació del sector firal català, que seran atorgats per primera vegada l'any 2005. Aquests premis tenen com a objectiu reconèixer públicament les entitats firals excel·lents de Catalunya, divulgar la qualitat i la innovació, i ser font d'informació i guia per establir sistemes de gestió competitius. – Aprovació del Pla d’Orientació dels Equipaments Comercials (POEC) de Badalona, amb un creixement màxim de 25.000m2 de superfície comercial. La resolució dictada pel Departament limita a 17.500m2 la superfície que es podria destinar a un gran magatzem i a 7.500 m2 l’ampliació del projecte ‘Badalona, ciutat europea del bàsquet’. Internacionalització – Ajuts a la internacionalització per al desenvolupament de noves línies de serveis i programes ja existents que permetran mobilitzar 270 M€. – Convocatòria per a la concessió de beques en el marc del Programa de formació en matèria de promoció comercial a l’estranger. Amb una aportació per beca entre 18.000 i 27.000 € anuals bruts, segons la destinació. – Posada en marxa de les plataformes empresarials de Mèxic, Beijing, Tòquio, Nova Delhi, Casablanca, el Caire, Miami i São Paulo. És prevista, per al primer semestre de l’any 2005, l’obertura de les plataformes Budapest, Varsòvia, París, Moscou i Praga. – El COPCA i el Consell de Cambres de Catalunya desenvolupen el programa conjunt de 129 missions empresarials 2004. – Presentació del contracte assignat al COPCA pel Govern d’Egipte per assessorar al govern egipci en el redisseny de la seva política comercial exterior amb un projecte finançat per la Comissió Europea. El Trade Enhancement Programme és un programa de promoció 68 �comercial encapçalat pel COPCA. Té un pressupost total de 14,3 M€, dels quals 6,6 € es destinaran al contracte d’assistència tècnica que desenvoluparà el COPCA. – Presentació del Pla Estratègic per la Internacionalització de Catalunya 2005-2008, en el marc de la “Nit de la Internacionalització”. Aquest Pla detallarà les línies estratègiques per posicionar Catalunya en el seu entorn econòmic com una de les millors pràctiques en comerç exterior en els propers quatre anys. Turisme – Creació del ‘Pla de Dinamització Turística’ amb 4,2 M€ d’inversió per millorar les infrastructures i els serveis turístics de les comarques del Montsià, Terra Alta, al Baix Ebre i Ribera d’Ebre durant l’any 2004 i 2005. Creació del Consorci per a l’execució d’aquest Pla. – Elaboració del programa d’activitats per captar el turisme cultural i de qualitat amb l’any Dalí. – Participació en l’acord de suport a la consolidació de l’Aeroport de Girona per ajudar a diversificar, desestacionalitzar i dinamitzar l’oferta turística. També aprovació d’una esmena del Comitè Europeu de les Regions que reconeix la importància de les línies aèries de baix cost. – Presentació de la campanya de promoció turística al mercat espanyol “Catalunya te sienta bien”. – Signatura d’un conveni que preveu una inversió de 309.000 € per impulsar el desenvolupament i la promoció turística de l’Alt Pirineu i Aran. El conveni permetrà reforçar la marca ‘Pirineus’ com un producte de qualitat i potenciar els recursos turístics de les comarques de l’Alt Urgell, l’Alta Ribagorça, el Berguedà, la Cerdanya, la Garrotxa, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, el Ripollès, el Solsonès i la Vall d’Aran. – Convocatòria de concessió de subvencions a les oficines de turisme de Catalunya per a la millora d’instal·lacions i d’equipaments. La quantitat màxima destinada és de 360.000 €. – Acord amb el ministre mexicà de Turisme per tal d’afavorir la inversió d’empresaris catalans en projectes turístics de qualitat a Mèxic. – Acord amb el Gremi de Restauració de Barcelona per impulsar l’ús del català en el sector. L’acord, que té una vigència de dos anys, facilitarà l’aprenentatge del català a més de 8.000 treballadors del sector perquè el seu objectiu és incrementar l’ús del català en bars i restaurants on hi ha un alt nombre de treballadors de fora de l’Estat espanyol. – Presentació dels objectius del Pla Estratègic de Turisme de Catalunya i del balanç de la temporada turística davant de la Comissió d’Indústria, Energia, Comerç i Turisme del Parlament. El Pla Estratègic té com a principal objectiu definir l’evolució del model turístic de Catalunya per al període 2005-2010 i orientar la política del sector públic i privat. – Autorització de la despesa amb abast pluriennal de 360.000 € per al desenvolupament del Pla de Foment amb l’Ajuntament de Banyoles i per al desenvolupament del Pla de Foment amb el Consell Comarcal del Pla de l’Estany. – Presentació de l’oferta turística de la vessant sud dels Pirineus a un grup de més de 40 agències de viatges i operadors turístics internacionals, a Amsterdam (Països Baixos), conjuntament amb les Comunitats Autònomes d’Aragó i Navarra. Aquesta acció de promoció forma part d’un acord marc entre Turisme de Catalunya, la resta de comunitats autònomes de la vessant sud dels Pirineus i l’organisme de promoció turística de l’Estat espanyol, Turespaña, per tal de promoure els seus actius turístics sota el nom de la marca “Pirineus”. 69 �– Col·laboració del Departament junt amb el Consell de Cambres de Catalunya en l’organització del II Congrés de Turisme (Girona, 15-17 de desembre de 2004). – Signatura de l’acord entre Turisme de Catalunya i la Federació Catalana de Càmpings per ser presents a les principals fires europees sota la “Marca” Catalunya. L’acord preveu la promoció dels càmpings catalans a les fires europees d’Anvers, Utrecht, Amsterdam, Stuttgart, Brussel·les i Essen. – Inauguració de la cinquena edició del campionat amateur de golf “Catalunya-Costa Brava Cuina&Golf”, que Turisme de Catalunya va organitzar del 17 al 19 de maig, creat i pensat per promoure la Costa Brava entre touroperadors internacionals. – Turisme de Catalunya patrocina l’expedició “Catalans al K2-Magic Line”. – Turisme de Catalunya dóna suport al primer Campionat d’Europa de Piragüisme d’estil lliure, atès que considera que pot donar a conèixer un entorn natural de rius i paisatges preparats per al turisme interior dels Pirineus. – Signatura de l’acord de col·laboració de Turisme Catalunya amb l’Associació de Parcs Aquàtics de Catalunya per tal de col·laborar en una campanya publicitària de promoció dels parcs aquàtics amb un import de 60.000 €. – Signatura del Conveni amb el Club Futbol Barcelona per promocionar la “Marca” de Catalunya a les gires internacionals del Barça. D’aquesta manera, ‘Turisme de Catalunya’ viatjarà amb el Barça a Seül, Tòquio, Shizuoka i Xangai per presentar l’oferta turística de Catalunya als principals turoperadors asiàtics. Aquest conveni té una vigència d’un any i podrà prorrogar-se fins al 2006. L’acord no preveu cap aportació econòmica de cap de les 2 entitats. – Inversió de 96.000 € per promocionar el Turisme Nàutic a Catalunya. Aquesta inversió s’articula a través de tres acords per a la construcció de dues estacions nàutiques a Palamós i Salou i la promoció de l’oferta d’activitats nàutiques. – S’estableixen les bases reguladores de concessió d’ajuts als consells comarcals per a la senyalització d’itineraris turístics al medi rural. La quantia destinada és de 210.000 €. – Destinació d’1,8 M€ per promoure l’oferta turística de tardor i hivern catalana als mitjans de comunicació televisius. La campanya s’anomena ‘Locos por la nieve’ per donar un impuls al turisme de neu a l’Estat espanyol, i s’ha elaborat un espot especial sobre la tardor per a la campanya “Catalunya te sienta bien”, que ja va tenir incidència durant els mesos d’estiu. Turisme de Catalunya també ha creat una acció de comunicació particular anomenada “Catalunya és per viure-la” amb dos àmbits d’actuació concrets: promoure l’oferta de neu i potenciar la marca turística Terres de l’Ebre a tot el territori català. – Participació de Turisme de Catalunya en el Comitè Europeu de Relacions Exteriors d’Escòcia com a representant de Catalunya, que és model de referència per a la promoció del turisme escocès. Consum – Creació de l’Agència Catalana de Consum. – Convocatòria d’atorgament de subvencions destinades a les organitzacions de consumidors i usuaris per un import de 368.000 € i amb la finalitat de dur a terme activitats d’informació i protecció dels consumidors durant l’any 2004. – Posada en marxa de la campanya ‘Diferencia’t. Consumeix amb criteri’, adreçada a potenciar el consum responsable dels joves catalans. 70 �– Presentació de la targeta ‘Consumidors a Europa’, editada conjuntament per l’Institut Català del Consum i pel Centre Europeu del Consumidor (CEC) amb la finalitat d’informar els consumidors dels seus drets quan adquireixen productes o serveis als països de la Unió Europea. – Delegació de competències en matèria de resolució de conflictes de consum, tasques d'inspecció i campanyes de control a diversos consells comarcals: Consell Comarcal de l’Alt Empordà, del Bages, del Pallars Jussà, de la Ribera d’Ebre i de la Terra Alta; aquests s’han afegit als ja existents en l’exercici 2002 i 2003 amb experiència molt positiva en aquesta delegació de matèries: Consell Comarcal de l’Alt Urgell, del Baix Camp, del Baix Ebre, del Baix Empordà, del Baix Penedès, del Berguedà, de la Conca de Barberà, de la Garrotxa, del Montsià, d’Osona i del Conselh Generau d’Aran. – Presentació del balanç de les reclamacions gestionades pel Centre Europeu del Consumidor de Barcelona (CEC) durant l’any 2003: la sobre reserva (overbooking), la pèrdua d’equipatge i les errades en les reserves a través d’Internet són les principals reclamacions dels ciutadans europeus. – Posada en marxa d’una nova campanya de control per detectar els centres de bronzejat no registrats a Catalunya. – Alerta als ciutadans de la detecció de presumptes estafes telefòniques realitzades per empreses que ofereixen serveis de tarificació addicional en línies 803, 806, 807 i d’internet 907. L’estafa consisteix en l’oferiment de premis, promocions gratuïtes i connexions a pàgines web de pagament inexistents. – Retirada del mercat de 156.832 armilles d’alta visibilitat que incompleixen la normativa d’obligat compliment des del 24 de juliol d’enguany. El Departament ha realitzat 219 actuacions d’inspecció en 154 establiments de Catalunya des de l’inici de la campanya a l’octubre de 2003. – Sanció a Correus i altres 8 empreses per incomplir la Llei de política lingüística en rètols, senyalització i publicitat. Consum ha rebut 445 denúncies de ciutadans contra establiments comercials i de serveis per detectar incompliments en matèria de política lingüística, que han suposat la tramitació de 86 expedients sancionadors. En total, el Departament de Comerç, Turisme i Consum ha imposat sancions a 9 empreses per un import de més de 43.000 €. – Presentació de les dades referents a publicitat enganyosa coincidint amb la celebració a l’hotel Princesa Sofia de Barcelona de la VI Jornada Europea de Consum sobre publicitat enganyosa: en els darrers dos anys s’ha sancionat 51 empreses i s’han obert 124 expedients sancionadors per utilitzar publicitat o informació que indueix a engany en els consumidors. – Campanya de control a les oficines de les entitats financeres i d’assegurances. L’objectiu d’aquesta campanya és comprovar que la informació i les condicions de contractació dels diferents productes i serveis que ofereixen siguin transparents i comprensibles pels usuaris. – Obertura de 45 expedients sancionadors a establiments majoristes multipreu i basars per comercialitzar productes que poden comportar risc per a la seguretat de les persones. S’han immobilitzat 755.612 productes de procedència asiàtica resultat de les més de 9.000 actuacions d’inspecció realitzades durant l’any 2004. Dels productes retirats destaca la immobilització de 604.081 unitats d’armilles d’alta visibilitat per incompliment de la normativa de seguretat i 5.676 joguines de la campanya de Nadal. 71 �Departament de Benestar i Família Acció de Govern – Els responsables de la política social dels governs de Catalunya, el País Basc i Astúries van firmar la Declaració de Getxo, un document que serveix per definir el marc de col·laboració entre les comunitats per poder compartir projectes que avancin cap a sistemes socials universals. – Presentació de l’Anuari de l’Envelliment a Catalunya. – Presentació del Nou model assistencial en l'àmbit rural. – Presentació de les Bases per a una nova Llei de serveis socials de Catalunya, a la Federació de Municipis de Catalunya i a l’Associació Catalana de Municipis, així com a totes les Administracions Locals amb competències en serveis socials de Catalunya. – Presentat el balanç i les noves perspectives del Pla de Transformació del Barri de la Mina (2000-2010). – Subvencions atorgades per un import de 107 M€ . Actuacions comunitàries i cíviques – Presentada la campanya per a la no-discriminació del poble gitano. – Inaugurat un casal per a gent gran a l’Hospitalet de Llobregat. La inversió ha estat de més de 2 M€. – Creació d’un nou Consell Català del Voluntariat en el qual tindran cabuda representants territorials per tal de poder donar servei i promocionar el ric teixit associatiu de Catalunya. – Conveni amb la Universitat Politècnica de Catalunya i la Fundació “La Caixa” per acostar la gent gran a les tecnologies de la informació i la comunicació. – 42 concursos d’adjudicacions de pisos. – 8 promocions finalistes de remodelació dels barris: Sant Roc, Polvorí, Turó de la Peira, Sud-oest Besòs, Via Trajana i Xafarines. – Autoritzades les següents despeses amb abast plurianual: ƒ 209.462,06 €, per a l'atorgament d'una subvenció a l'Ajuntament del Vendrell per dur a terme la reforma d'un casal i la construcció d'un altre al Vendrell. ƒ 156.363 € per a les obres de remodelació integral del casal de gent gran "Jaume Terrades" de Mataró. Serveis Socials – Actualització dels ajuts per complementar les pensions de viduïtat més baixes. Augment d’un 3,8% (0,8% per sobre de l’IPC català). – Aprovació d’un augment del complement de les pensions més baixes, que passa de 300 a 360 € anuals, amb un augment del 20%, amb efectes retroactius des del mes de gener. 72 �– S’aprova destinar 30 M€ als ajuntaments de més de 20 mil habitants i als consells comarcals per al finançament de serveis socials i altres programes del Departament, per a aquest any. – S’aprova destinar 3,2 M€ per garantir serveis socials a persones amb disminució. – Inauguració de la llar residència per a discapacitats psíquics “Torrent de Llops” a Martorell. El cost de la inversió és de 743.637 €. – Inauguració de la llar residència per a disminuïts psíquics Reina Elisenda de Montcada, a Lleida, de l’Institut de Treball Social i Serveis Socials. La inversió és de 601.000 €. – Inauguració de la residència la Maçana de Salt, per a persones en procés de rehabilitació de malalties mentals, amb 29 places concertades. – Inauguració de la residència i centre de dia per a gent gran de Vila-seca, on hi haurà 50 places assistencials concertades amb el departament. – Obres d’adequació Casa del Mar de Sant Carles de la Ràpita. L’import de la inversió és de 691.906 €. – Aprovació del projecte de reconversió i reforma de la residència Mare de Déu de la Mercè a Tarragona, import 8,4 M€; nova construcció de la residència de disminuïts psíquics amb centre de dia al Prat de Llobregat, import 3 M€ i nova construcció del casal per a gent gran i centre de dia a Santa Perpètua de Mogoda 1,7M€ (Pla Economico-financer de l’empresa Gestió d’Infraestructures SA 2004-2010). – Adjudicada la construcció d’un centre de dia per a gent gran a Badia del Vallès. – Signatura d’un conveni de col·laboració amb l’Ajuntament de Sant Andreu de la Barca per a la construcció d’un centre residencial per a gent gran. – Inauguració del Centre Especial de Treball a l’Hospitalet de Llobregat i de dues llars residència -l’una a l’Hospitalet de Llobregat i l’altra a la Zona Franca de Barcelona – de l’associació de pares treballadors de la SEAT amb fills disminuïts. – Autoritzada la següent despesa amb abast plurianual: ƒ 720.140 € per a la subscripció d'un conveni amb el Conselh Generau dera Val d'Aran que té per objecte la realització d'obres a la residència geriàtrica i centre de dia per a gent gran de Vielha. - Elaboració de les dades bàsiques del Mapa de Serveis Socials 2003. Família i Infància – Signatura d’un conveni amb la Fundació Carmen y M. José Godó per facilitar l’acolliment familiar d’infants amb necessitats especials. – Inaugurat el centre residencial d’acció educativa l’Albera per a menors desemparats a Figueres. El Departament ha finançat part del cost de les obres a través de l’Institut Català de Finances per valor de més de 500.000 €. – Elaboració del disseny del programa de formació de pares i mares. – Aprovació i tramitació del programa de lleure en família, elaborat de manera conjunta amb Tujuca S.A. – Nou pis assistit per a joves tutelats a Tarragona. 73 �– Impuls del Pla de Xoc de Mesures de Protecció a la Infància i l’Adolescència amb un augment del 28% del pressupost i amb la incorporació de 48 nous educadors als Equips d’Atenció a la Infància i l’Adolescència. – Convocatòria d’ajuts per a famílies en situació d’especial vulnerabilitat amb part múltiple de tres o més infants, de 240 fins a 320 € per família i anualment fins als 12 anys. – Increment de les ajudes a les famílies extenses que tenen menors tutelats acollits, fins a un import de 240 € mensuals. – Autoritzada les següents despeses amb abast plurianual: ƒ 466.799 € per a les obres d'adaptació d'una part de la planta segona de l'edifici principal del centre educatiu "Els Castanyers" de Palau Solità i Plegamans. ƒ 1,6 M€ per a les obres de rehabilitació integral de la residència infantil "Llar Les Vinyes" de Cerdanyola del Vallès i de la residència Infantil de Rubí. – Prestació econòmica de 550 € per infant a càrrec per a famílies amb infants menors de 3 anys i de 625 € per a famílies nombroses o monoparentals amb infants menors de 6 anys. Més de 235.000 famílies beneficiàries. Pressupost: 145 M€. – Atorgament de subvencions per un import de 1.321.538 € a entitats d’iniciativa social per a centres oberts i programes d’atenció a la infància en risc. – Signatura de convenis amb ens locals (ajuntaments i consells comarcals) per al finançament dels professionals dels Equips d’Atenció a la Infància i l’Adolescència per un import de 6 M€. – Denominació i reestructuració de la Secretaria de la Família que passa a denominar-se Secretaria de Famílies i d’Infància i assumeix, com a funció nova, coordinar i gestionar l’execució de les polítiques del departament en matèria de lluita contra la violència familiar. – Posada en marxa del nou títol de família nombrosa, individualitzat per cada membre de la unitat familiar. Secretaria per a la Immigració – Pla de retorn dels catalans a l’estranger. Desplegament de la Llei de mesures al retorn dels catalans emigrats i llurs descendents i assignació d’una primera dotació de 200.000 € per posar en marxa el Pla d’Ajuda al Retorn. L’import atorgat és de 75.562,87 €. – Lliurament dels I Premis Francesc Candel, dedicats a la integració social dels immigrants. – Presentació de la guia Acull: Guia d’informació i de serveis. – Convocatòria d’ajuts destinats a entitats per a realització d’activitats i projectes d’integració social de persones immigrades i retornades. – Curs de tècniques d’intervenció amb famílies magrebines. Impartit a les comarques de l’Alt Camp, Alt Penedès, Alt Urgell, Anoia, Baix Penedès, Berguedà, Ribera d’Ebre, Ripollès, Maresme, Osona, Segrià, Garrigues, Urgell, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, i Vallès Occidental. – Convenis entre ens locals i el Departament, per a la realització dels Plans comarcals d’integració dels immigrants: Vallès Oriental (40.000€); Baix Camp (40.000€); Pla de l’Estany (40.000€); Tarragonès (40.000€); Baix Empordà (40.000€); Garrotxa (40.000€); Osona (40.000€); Alt Empordà (40.000€); Garraf (36.000€); Bages (36.000€); Alt Penedès (36.000€); Baix Ebre (36.000€); Anoia (20.000€). 74 �– Convenis amb diferents centres universitaris: 4.800 € a la Universitat de Lleida destinats a cursos de postgrau i màsters en intervenció socioeducativa per a contexts multiculturals; 11.070 € a l’IDEC de la Universitat Pompeu Fabra destinats a postgraus en Ciutadania i immigració; 50.000 € a la Fundació Universitat de Girona destinats al IV Congrés sobre la Immigració a Espanya. – Convenis amb diferents centres: CITE-CONC, per un import de 70.000€ destinats a la col·laboració en la xarxa de les seves oficines; amb l’AERC, per un import de 6.000 € destinats a la realització d’activitats de caràcter social i associatiu en l’àmbit dels emigrants i retornats; i amb la Creu Roja, per un import de 98.500 € destinats a la intervenció de les persones immigrants que vivien a les casernes del barri de Sant Andreu de Barcelona. – Convocatòria de subvencions destinades per a la realització d’activitats i projectes d’integració social per un import de 900.000 €. – Convocatòria per a la concessió de subvencions destinades a la construcció, l’habilitació, reformes d’ampliació o condicionament d’allotjaments de treballadors i treballadores temporers per un import de 603.600 €. 75 �Departament de Medi Ambient i Habitatge Acció de Govern Gestió de l’aigua – Inversió de 1.110 M€ a Catalunya per a 145 actuacions urgents a les conques del país per incrementar els recursos hídrics i millorar-ne la gestió. Aquestes actuacions consensuades amb el Govern de l’Estat per modificar el Pla Hidrològic Nacional, seran finançades a càrrec de fons de cohesió europeus, ja que responen als principis i objectius de la Directiva marc d’aigües. – Desviament del tram final del curs actual del riu Llobregat, i entrada en servei de la nova llera canalitzada del riu, fet que permetrà garantir la seguretat hidràulica, i també l’expansió del Port de Barcelona. – Inauguració de l’Estació Depuradora d'Aigües Residuals (EDAR) de Breda. – Aprovada una inversió d’1,5 M€ per a l’EDAR del Baix Llobregat. – Inaugurada la nova xarxa de distribució d’aigua al Maresme, i les obres de millora de l’abastament d’aigua potable a Sant Antoni de Vilamajor (858.000 €). – Aprovat per l’ACA el Pla sectorial de cabals de manteniment de les conques internes de Catalunya, que permetrà aconseguir un bon estat ecològic de les masses d’aigua. – Atorgament de l’ACA de 500.000 € a l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus (EMSHTR), per al programa de neteja de lleres 2004-2005, que es destinarà a la conservació i manteniment de la xarxa fluvial pública dels municipis de l’àmbit metropolità. – Creació de la Mesa Tècnica dels Aqüífers del Llobregat, òrgan tècnic especialitzat adscrit a l’ACA, que realitzarà l’anàlisi i el seguiment dels impactes que generaran sobre els aqüífers del Baix Llobregat les infraestructures previstes en el delta (nova terminal de l’aeroport, AVE, metro...). – La protecció de les aigües subterrànies rep un nou impuls amb l’aprovació del Decret de revisió de les zones vulnerables, adreçat a prevenir la contaminació per nitrats procedents de fonts agràries d’aquestes aigües. – Conveni amb Forestal Catalana per al programa de neteja de lleres 2004-2005, que es destinarà a la conservació i manteniment de la xarxa fluvial pública de l’Àmbit no metropolità, per un valor de 2 M€. – Inici de les actuacions adreçades a la descontaminació dels fangs al pantà de Flix en règim de col·laboració amb les Administracions Públiques afectades i implantació de filtres de carbó actiu a l’ETAP de l’Ampolla per prevenir riscos per a la salut. – Signatura del conveni entre l’ACA, l’EMSHTR i el CDRB i l’associació AFAQUIM per a la segregació selectiva de càrregues salines dels seus abocaments d’aigües residuals i el seu abocament a mar a través del col·lector de Salmorres de la conca del Besòs. Gestió dels residus – Inaugurades 4 deixalleries: Blanes, Vilassar de Mar-Cabrils-Cabrera, Begues i Pla de Santa Maria. 76 �– Inaugurada la Planta de Tractament de Purins de Juneda II. L’objectiu de la planta, que té una capacitat de 110.000 m3 anuals, és absorbir els excedents de purins de la comarca de les Garrigues, i complementar la planta de tractament ja existent a la mateixa població. Així es complementarà el Pla de gestió de dejeccions ramaderes de la comarca. – Inauguració del nou Centre Comarcal de Tractament de Residus Municipals de la Conca de Barberà a l’Espluga de Francolí, que donarà servei a 19.500 habitants de la comarca. El centre ha estat pressupostat en 3,7 M€. – Inauguració de les millores ambientals introduïdes a la planta de tractament d’olis minerals usats d’Alcover consistents en: Nova estació depuradora d’aigües residuals; nova torre de refrigeració, que permet un òptim funcionament del cicle tancat de les aigües; i aplicació de millores per a la reducció de l’impacte visual integrant la instal·lació en l’entorn. – Inauguració de l’ampliació i adequació del dipòsit controlat de les Borges Blanques, a les Garrigues, que ha suposat una inversió total de 460.134,87 €, dels quals el 80% ha estat aportat pel Fons de Cohesió de la Unió Europea i el 20% per fons propis de l’Agència de Residus de Catalunya del Departament de Medi Ambient i Habitatge. – Inversió de més de 51 M€ a l’Ecoparc de Montcada i Reixac, que es troba en període de proves. La planta tractarà 240.000 tones/any de residus de 10 municipis metropolitans del Barcelonès Nord i el Vallès Occidental. – Signatura dels convenis amb els sistemes integrats de gestió d’envasos ECOVIDRIO i ECOEMBES, que consolida d’aquesta forma el nou finançament als ens locals per a la recollida selectiva de vidre, paper i envasos lleugers (plàstics, llaunes, brics). – Establiment d’un protocol d’acord, amb el consens dels agents territorials, per a les bases de gestió del nou dipòsit controlat de Tivissa. – Realització d’una prova pilot amb l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus, consistent en la deposició del rebuig de residus procedents dels Ecoparcs metropolitans, degudament tractats i retractilats en forma de bala a l’abocador de la Vall d’en Joan al terme municipal de Begues. El cost de la prova és d’1,6 M€ i l’ARC hi aporta el 50%. Gestió de l’aire – Presentació del projecte de la Xarxa de Radars de Catalunya, xarxa que en aquests moments es compon de tres radars (Vallirana, Puig d’Arques i la Panadella) i que l'any vinent s'ampliarà amb un quart radar a Tivissa. Els radars meteorològics són instruments d’observació que permeten detectar a distància la presència de pluja i estimar-ne la intensitat. – Racionalització de la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques i la seva integració en una nova eina de visualització que contempla a més de les 155 estacions completes (EMA) 225 pluviòmetres (ACA+CHE). – Campanya de determinació dels nivells d’ozó troposfèric amb l’aplicació de nous models avançats de predicció. Protecció del medi natural – Inauguració de les infraestructures del Projecte Life al riu Tordera. El Projecte té com a finalitat reutilitzar les aigües provinents de l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) de Tordera, a través d’un sistema natural d’aiguamolls que depuren l’aigua. Aquesta aigua neta i sanejada s’envia riu amunt per recarregar l’aqüífer. 77 �– Aprovació de 14 Plans especials de delimitació definitiva que afecten a 40 espais del PEIN, i ampliació dels límits actuals del Pla d’espais d’interès natural (PEIN) del Cap de Santes Creus a l’Ametlla de Mar (Baix Ebre). – Presentació del nou Pla General de Política Forestal 2005-2014. – Signatura de l’acord entre el DMAH i els ajuntaments del Prat del Llobregat i Viladecans per a la creació del consorci del delta del Llobregat. – Inauguració del Parc de la Pedra Tosca (Les Preses) dins del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. – Inaugurades les obres de millora d’accés a la pica d’Estats i el nou aparcament al pla de la Farga de l’Entitat Municipal Descentralitzada d’Àreu del municipi d’Alins. – Atorgament d’ajuts per un import de 842.000 € per a projectes de conservació, millora i ordenació en espais de la xarxa Natura 2000 al Pirineu i Prepirineu, desenvolupats per ens locals, entitats sense ànim de lucre i particulars. – Creació i participació en la Comissió de seguretat aeronàutica a l'Aeroport del Prat en relació amb les poblacions d'ocells. – Aprovació del Decret pel qual es declara la gavina corsa espècie d’interès especial i s’aproven els plans de recuperació del bitó, la gavina corsa, el fartet i el samaruc. – Constitució de la Junta Rectora del Parc Natural de l’Alt Pirineu, que esdevé el més gran de Catalunya, amb més de 69.000 ha a les comarques de l’Alt Urgell i el Pallars Sobirà. – Concessió de 4,7 M€ per a la regeneració dels boscos afectats pels incendis forestals de l’estiu del 2003. Polítiques ambientals – Presentació del mapa de recursos eòlics de Catalunya, elaborat pel Servei Meteorològic de Catalunya. Els resultats presentats permetran identificar les zones de Catalunya que ofereixen més possibilitats per a la generació d’energia eòlica, així com determinar aquelles zones amb poca eficiència eòlica. – Decret per regular la participació de les organitzacions no governamentals (ONG) i altres entitats sense ànim de lucre vinculades a l’ecologia i a la protecció del medi ambient en les activitats i programes del Departament de Medi Ambient i Habitatge, i que estableix la creació del Registre d’entitats per a la Protecció del Medi Ambient i la Sostenibilitat Ambiental. – Decret que estableix que la Direcció General de Qualitat Ambiental serà l’organisme que tramitarà, atorgarà o interromprà les autoritzacions de les instal·lacions que generen emissions de gasos d’efecte hivernacle. – Creació del Consell Social per al Desenvolupament Sostenible, un òrgan de participació dels agents socials en relació amb les propostes de desenvolupament sostenible que formuli l’executiu. Habitatge – Nou Pla per al Dret de l’Habitatge 2004-2007, que promou la creació de 42.000 nous habitatges protegits, la meitat en règim de lloguer, fomenta la rehabilitació de 40.000 habitatges i suposa una inversió, per part de la Generalitat de 100 M€. – Aprovats dos dels principals decrets del nou Pla de l’Habitatge que entraran en vigor el febrer, i que permetran assolir els principals objectius del Pla: 78 �ƒ el decret de desplegament del Pla pel dret a l’Habitatge 2004-2007. ƒ el decret regulador del Pla de rehabilitació de Catalunya. – Presentació de la xarxa de Mediació social per a l’Habitatge. – Acord del Govern per tramitar els expedients corresponents a 80.000 habitatges pendents d'ajuts a la rehabilitació d'habitatges. Amb aquest propòsit el Govern de la Generalitat ha decidit destinar al voltant de 80 M€ a atendre les peticions pendents i no admetrà noves sol·licituds fins que no s'aprovin les noves bases reguladores dels ajuts, llevat de les que estiguin incloses en àrees de rehabilitació integral prèviament declarades o que afectin habitatges amb patologies estructurals. – Lliurades les claus de 15 noves promocions d’habitatges de lloguer amb un total de 309 habitatges: 100 habitatges a Cornellà, 18 a Olot, 28 a Barcelona, 6 a la Seu d’Urgell, 30 a Sant Quirze del Vallès, 4 a Batea, 16 a Cunit, 7 a Ripoll, 13 a la Seu d’Urgell, 15 a Granollers, 45 a Sant Pere de Ribes, 12 a Centelles i 22 a Castell-Platja d’Aro. – Lliurades les claus de 3 noves promocions d’habitatges de compra amb un total de 140 habitatges: 20 habitatges a Castellar del Vallès, 32 a Cunit i 88 a Badalona. – Signatura de 26 convenis amb diferents municipis de Catalunya per promoure l’habitatge social protegit de compra, de lloguer per a joves i per a gent gran. – 78.000 € en la implantació d’energies renovables, solar-fotovoltaiques i solar-tèrmiques, en el barri de Pomar de Badalona. – Pel que fa al procés de remodelació de barris, s’han lliurat 3 noves promocions d’habitatges de compra amb un total de 249 habitatges: 96 habitatges de compra al barri de Sant Roc de Badalona, 42 al barri de Via Trajana a Sant Adrià de Besòs, 111 al barri del Polvorí de Barcelona i 60 al barri del Besòs, on es reallotjaran famílies que ja viuen al barrri. – Signatura d’un acord amb el Ministeri d’Habitatge per donar continuïtat a la remodelació de barris a la demarcació de Barcelona. Els barris beneficiats per aquestes remodelacions són el Turó de la Peira, Via Trajana, el Polvorí, del Besòs, Trinitat Nova i Governador, a la ciutat de Barcelona; Can Gambús (barri d’Arraona), a Sabadell; Sal i Pota, de Súria; Sant Roc, de Badalona; Creu Roja-Vallparda, de l’Hospitalet de Llobregat; i de Sant Cosme, al Prat de Llobregat. El Departament de Medi Ambient i Habitatge hi invertirà 12,4 M€ i el Ministeri d’Habitatge 8,3 M€, en el present exercici – Aprovació, per part de l’Incasol, de la signatura de convenis amb 10 ajuntaments (Alguaire, Avinyó, Calaf, Castellfollit de la Roca, les Franqueses del Vallès, Horta de Sant Joan, Molins de Rei, Palafrugell, Premià de Mar i Santa Eugènia de Berga) per a la construcció de 348 habitatges, dels quals 290 seran de lloguer, amb autorització prèvia de l’Incasol. – Adjudicades per Adigsa un total de 31 obres de rehabilitació d‘habitatges socials per un import de 7,5 M€. Les obres s’efectuaran a 26 barris d’arreu de Catalunya, i consisteixen en millores externes dels edificis i millores en la seguretat, així com d’altres que permetran millorar la qualitat de vida dels veïns. – El Govern autoritza ADIGSA a una operació d’endeutament de 29 M€ per rehabilitar el parc d’habitatges de titularitat de la Generalitat de Catalunya, d'acord amb els compromisos adquirits en el Pla Director d'Obres (PDO) de l’any 1997. – La Generallitat ha desallotjat 61 famílies que vivien en els edificis pròxims a les coves subterrànies de les Mines de potassa de Sallent (Bages), que en els darrers anys han anat patint diversos esfondraments. Aquests veïns han estat reallotjats en pisos nous promoguts per l’Incasol a Sallent i altres reallotjats provisionalment i de manera gratuïta en municipis de les rodalies de Sallent. 79 �Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació Acció de Govern – Creixement d’un 13,5% del pressupost del DURSI per a l’any 2005. L’import destinat a la Direcció General de Recerca augmenta un 38%, la qual cosa evidencia la implicació del Govern amb la recerca en el marc del Pla de Recerca i Innovació (2005-2008). Per la seva banda, el pressupost de la Direcció General d'Universitats creixerà un 10,8%. Finalment, la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació creixerà enguany un 7,4%. La part principal correspon al desenvolupament del Pla Director d'Infraestructures de Telecomunicacions, que en una bona part s’executarà a través del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) en el pressupost del qual s’hi destinaran 20 M€. El futur model de telecomunicacions presentat al Parlament potencia especialment el CTTI i el Pla. Àmbit Universitats – Signatura d’un conveni de col·laboració per desenvolupar, a partir del curs acadèmic 200405, un Pla pilot de titulacions adaptades al futur espai Europeu d’Ensenyament Superior, previst per al 2010. Les universitats públiques i privades catalanes han presentat un total de 46 títols de Grau i 16 Màsters adaptats al sistema de cicles establert en la declaració de Bolonya. D’altra banda, s’ha aprovat una despesa plurianual d’1,83 M€ per al finançament del Pla pilot 2004-2006. – Possibilitat de sol·licitar el Suplement Europeu del Títol, expedit per les universitats a partir del proper curs, un cop finalitzada la carrera. – Proposta de creació, per llei, d’un Fons destinat a l’acció territorial de les universitats i centres d’educació superior que pretén donar suport al rol estratègic que juguen aquestes institucions en el desenvolupament econòmic, social i cultural del territori. El pressupost del 2005 ja preveu una partida destinada a aquesta finalitat. – Novetats en la Programació universitària 2004-2005: Llicenciatura de Criminologia (UB / UAB / UdG); Enginyeria Aeronàutica (Campus Terrassa UPC); 2n cicle de la Llicenciatura en Periodisme (URV) i 2n cicle d’Enginyeria de Telecomunicació (UPF/UAB). – Acord en el marc del CIC pel que fa a les noves titulacions que s’impartiran al curs 20052006. És una proposta “de mínims” atès l’impacte de la davallada demogràfica a les universitats i les perspectives de canvi en l’estructura dels estudis en el marc del futur EEES. 450.000 € a ajuts a les universitats públiques catalanes per al finançament dels seus programes ERASMUS per al curs 2004-2005. – Ajuts i beques universitàries gestionats per l'AGAUR la majoria dels quals poden sol·licitarse mitjançant la plataforma de l'Administració Oberta de Catalunya: Ajuts a associacions d'estudiants universitaris; Ajuts per al finançament de projectes de millora de la qualitat docent a les universitats catalanes; Ajuts a l'edició i la difusió de llibres de text o manuals universitaris, en suport paper o en suport electrònic, escrits en llengua catalana; Ajuts a les universitats de Catalunya per a projectes i activitats de normalització lingüística; Beques predoctorals per a estudiants internacionals associades a programes de doctorat consolidats 80 �reconeguts en la convocatòria IQUC i renovació de beques predoctorals associades a programes de doctorat IGSOC; Ajuts per a la internacionalització de programes de doctorat i de mestratge de les universitats públiques catalanes; Ajuts a la mobilitat del personal d’universitats públiques catalanes i administracions públiques del sector universitari i de recerca; Ajuts a estudiants universitaris de centres adscrits; ajuts a estudiants universitaris de les comarques de l’Alt Pirineu i l’Aran. – Concessió de les Distincions Jaume Vicens Vives a la qualitat docent universitària. – Lliurament de les distincions de les proves d'accés a la Universitat a 77 alumnes que han obtingut una nota igual o superior a 9. – El web del DURSI sobre estudis universitaris i sortides laborals ha estat traduït a l’anglès. També s’han activat les aplicacions de preinscripció universitària, que es pot fer directament des d’internet i de preparació de la selectivitat. Una altra novetat ha estat poder consultar els criteris de correcció i qualificació específics de cadascuna de les proves de les PAU de juny 2004. – Implantació, a partir del proper curs, de la matrícula gratuïta universitària per als majors de 65 anys, les persones amb minusvalidesa i les víctimes d'actes terroristes. – Encàrrec d’un estudi sobre la previsió de la demanda d’estudis universitaris a Catalunya 2014-2015, al qual es destinen 36.000 €. – Aprovació de les normes d'organització i funcionament de la Universitat Abat Oliva i de la Universitat Ramon Llull – Signatura d'un conveni i un acord marc entre l’Associació d’Investigació de les Indústries del Curtit i Annexes i el Consorci de l'Escola Tècnica d'Igualada per a la creació del campus universitari d'Igualada, que vol fer-se al Pla de la Massa. – L'Escola Virtual d’Idiomes per a Universitaris (EVIU) completa la seva oferta d'anglès amb un nivell d'iniciació. El curs passat l'EVIU va quadruplicar el nombre de matriculats respecte al 2002-03. Àmbit Recerca – Elaboració i aprovació per part de la CIRIT del Pla de Recerca i Innovació 2005-2008. També s'ha posat en marxa una nova web de participació (www.gencat.net/pricatalunya), que forma part d’un conjunt d’accions per donar a conèixer el Pla que regirà la recerca i la innovació a Catalunya durant els propers anys. – Ajuts de recerca gestionats mitjançant l’AGAUR: Ajuts per donar suport al desenvolupament de projectes de recerca i innovació en matèria educativa i d'ensenyament formal (reglat) i no formal (no reglat); Ajuts en equipament i infraestructura destinats a la recerca; Ajuts a projectes d'abast comarcal; Ajuts per al finançament d'actuacions en l'àmbit de la comunicació i de la divulgació científica; Ajuts per a l'organització d'accions mobilitzadores; Beques Batista i Roca; Beques per a estades de recerca fora de Catalunya; Beques per a joves membres dels casals catalans; Ajuts a universitats i centres públics de recerca per a la contractació i reincorporació de doctors a grups de recerca de Catalunya; Beques de formació en l'àmbit de les nanotecnologies a Catalunya; Ajuts per a doctors visitants a Catalunya; Premis CIRIT per fomentar l'esperit científic del jovent; Ajuts per a la creació, el desenvolupament i la consolidació de xarxes temàtiques dinamitzadores de recerca i desenvolupament i de transferència de tecnologia; Renovació de beques en programes de doctorat de les universitats catalanes en àrees de ciències socials i humanitats; Concessió i renovació de beques predoctorals per a la formació de personal 81 �investigador i per a la contractació de personal per a la seva inserció en el món de la recerca. – Concessió de les "Distincions per a la promoció de la recerca universitària" corresponents al 2004. – Lliurament dels premis de la 23a edició dels Premis CIRIT 2004 per fomentar l'esperit científic del jovent. – Impuls al programa ICREA. El pressupost del programa augmenta fins a 5 M€ el 2004, que representa un increment d’1 M€ respecte al 2003. Per altra part, les universitats i centres de recerca catalans han presentat 170 propostes per als 25 nous contractes previstos per al 2004. Aquests nous contractes se sumaran als 85 contractes signats des de la seva creació l’any 2001. – Publicació en el web del DURSI d'un estudi sobre la producció científica catalana en els darrers 20 anys encarregat per la CIRIT i elaborat pel Grup de recerca en Bibliometria i Avaluació en Ciència de l'IMIM i per la Universitat Pompeu Fabra (UPF). – Actuacions en Institucions de Recerca : ƒ 1,3 M€ de despesa plurianual per al finançament del conveni de col·laboració amb el Centre d’Investigacions Energètiques Mediambientals i Tecnologies, la UAB i l’Institut de Física d’Altes Energies per a la creació del Centre de Competència Científic Tecnològic Port d’Informació Científica (PIC). ƒ 4,44 M€ per al finançament de la Xarxa de Centres de Referència de Recerca i Desenvolupament de la Generalitat els anys 2004-2005. ƒ 600.000 € per la Fundació “Genoma España”, per a la participació en projectes d’investigació que tenen per objectiu impulsar el desenvolupament d'empreses biotecnològiques. ƒ 450.000 € per al Consorci Laboratori de Genètica Molecular Vegetal ƒ 480.000 € per a l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) per tal de finançar la pròrroga del contracte-programa del centre de referència i desenvolupament en Aqüicultura. ƒ 9 M€ per al Patronat de la Fundació Parc Científic de Barcelona en el qual participa el DURSI, per contribuir al desenvolupament del PCB. ƒ 50.000 € per a la constitució de la Fundació Privada Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (ICPHES). L’ICPHES tindrà caràcter interdisciplinari ja que combinarà biologia, arqueologia i antropologia social ƒ 2,28 M€ de despesa plurianual per al finançament del conveni de col·laboració amb el Ministeri d’Educació i Ciència per a la titularitat i l’explotació conjunta del feix de llum BM16 en la instal·lació europea de radiació del Sincrotró. ƒ Previsió d’una inversió de 2,5 M€ en un supercomputador que s'instal·larà abans de finals d'any a la UPC i funcionarà amb programari Linux a partir del gener 2005. – 174.800 € per al finançament de la convocatòria per a programes internacionals de cooperació científica amb el Centre Nacional d’Investigació Científica de França durant l’any 2004. – 8,44 M€ per al finançament de convenis específics de col·laboració entre el Departament, les Universitats i l’Institut d’Estudis Catalans per desenvolupar accions del III Pla de Recerca de Catalunya durant el 2004 i el 2005. – Nova revista de comunicació i divulgació didàctica de la ciència i la recerca ICTINIUS, dirigida al gran públic que tindrà caràcter trimestral. L’edició d’aquest suport de divulgació científica es realitza dins el Programa de Divulgació, Didàctica i Comunicació Científica. – Presentació de la 9ª Setmana de la Ciència a Catalunya (SC04) 82 �Àmbit Telecomunicacions i Societat de la Informació – Implantació del programa MICROCOM amb l’entrada en funcionament de nous centres de difusió de TV3 i C33 arreu de Catalunya per tal d’ampliar la cobertura dels serveis bàsics de telecomunicacions a aquelles zones que tenen més dificultats per accedir a aquests serveis. En aquest marc, s’han signat convenis amb Retevisión Móvil (Amena), Telefónica Móviles España (Movistar) i Vodafone España, per tal de millorar l'extensió territorial de la cobertura actual en els serveis de telefonia mòbil arreu de Catalunya. – Inici del desplegament de la televisió digital terrestre a Catalunya, amb el projecte Maresme Digital. – Inici del desplegament de la xarxa pública de banda ampla. Inauguració de la xarxa de banda ampla de l’Alt Pirineu i l’Aran que s’integra en el Pla Director d’Infraestructures. – Signatura del protocol de col·laboració per a la posada en marxa d’un centre per dinamitzar els usos de la societat de la informació a l’Alt Pirineu. Els signants són l'Ajuntament de la Seu d'Urgell i el DURSI. – Contractació de la consultora Sayós&Carrera per col·laborar en el concurs de veu i dades que el CTTI va convocar per tal de donar suport al procés de licitació, adjudicació i execució del contracte de serveis de telecomunicacions de veu i dades de l'Administració. – Publicació de la llista dels 101 prestadors homologats de serveis de tecnologies de la informació per la Generalitat de Catalunya relacionats amb el desenvolupament d'aplicacions, el disseny tècnic orientat a la planificació, i la instal·lació, atenció i gestió de les instal·lacions de tecnologies de la informació i la comunicació. La publicació del concurs s’ha fet al portal e-catàleg. – Compromís del Govern per a la promoció i l’ús de programari lliure. En aquest sentit s’ha presentat el Pla pl.ct de promoció del programari lliure a Catalunya que inclou la nova plataforma de desenvolupament de PL que ha posat en marxa la Generalitat a través de La Farga.org., aixì com la coproducció amb Softcatalà d’un CD-ROM de programari de lliure distribució. La Universitat de Lleida serà la universitat pilot a Catalunya per fer la implantació de PL. – Publicació de la convocatòria d’ajuts per desenvolupar projectes de formació en tecnologies de la informació i la comunicació orientats a fomentar l’accés a la societat del coneixement a Catalunya (FTIC) que serà gestionada per l’AGAUR. Es tracta d’una acció integrada en el Pla de Formació i Alfabetització dissenyat per la STSI. – Creació d’un ens gestor d'infraestructures que executarà el desplegament previst al Pla Director d'Infraestructures de Telecomunicacions. – Constitució de la Fundació Privada pel Foment de la Societat del Coneixement, juntament amb l’Ajuntament de Cornellà, la Diputació de Barcelona, el Word Trade Center Almeda Park, l’empresa Siemens, la Universitat Politècnica de Catalunya i la Fundació Catalana per a la Recerca amb la intenció d’impulsar el Citilab, centre de difusió i formació de les noves tecnologies amb una aportació de 30.051€ destinats al capital fundacional. – Conveni de col·laboració amb la Universitat Oberta de Catalunya per al desenvolupament del Projecte Internet Catalunya (PIC), segona fase 2004-2006. En aquest període s’hi destinaran 1,01 M€. – Organització, per part de la STSI, del primer curs bàsic per a dinamitzadors de la Xarxa de Telecentres de Catalunya, integrada per més de 400 centres d'arreu del país. – Augment de la participació del CTTI a la Torre de Collserola fins a un 22,85%. 83 �84 �Recull normatiu 85 �86 �Lleis i projectes de llei LLEIS APROVADES – LLEI 1/2004, de 24 de maig, de modificació de l'article 22 de la Llei 10/1994, de la Policia de la Generalitat-Mossos d'Esquadra – LLEI 2/2004, de 4 de juny, de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una atenció especial – LLEI 3/2004, de 28 de juny, de segona modificació de la Llei 2/2000, del 4 de maig, del Consell de l'Audiovisual de Catalunya – LLEI 4/2004, d'1 de juliol, reguladora del procés d'adequació de les activitats d'incidència ambiental al que estableix la Llei 3/1998, del 27 de febrer, de la intervenció integral de l'Administració ambiental – LLEI 5/2004, de 9 de juliol, de creació de llars d'infants de qualitat. – LLEI 6/2004, de 16 de juliol, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2004 – LLEI 7/2004, de 16 de juliol, de mesures fiscals i administratives – Llei d’horaris comercials – Llei de creació de l’Agència Catalana del Consum – Llei de modificació de la Llei 2/2002 d’urbanisme, per al foment de l’habitatge assequible, la sostenibilitat territorial i l’autonomia local – Llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2005 – Llei de mesures financeres PROJECTE DE LLEIS – Projecte de Llei de Contractes d’integració que pretén aconseguir, sobre la base de la llibertat de pactes, la consecució d’un major equilibri entre les parts que intervenen en la relació contractual. – Projecte de llei de la Conselleria en Cap o Conselleria Primera – Projecte de llei de modificació de la Llei 9/1998 del Codi de Família, de Llei 10/1998 d’unions estables de parella i de la llei 40/1991 del Codi de Successions per causa de mort en el dret civil de Catalunya, en matèria d’adopció i tutela. – Projecte de llei de nova regulació del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya. – Projecte de llei de reestructuració de la Comissió Jurídica Assessora. – Projecte de Llei del Jurat d’Expropiació de Catalunya. 87 �maig juny juliol Agost setembre octubre 10 2 11 15 1 2 8 1 7 8 6 12 4 2 2 10 1 2 1 2 8 1 1 3 1 2 3 1 9 9 5 5 1 5 6 3 1 1 1 3 10 8 5 8 21 7 12 12 12 1 3 9 3 5 1 3 1 1 3 3 2 2 6 2 1 1 1 1 3 200 55 3 1 6 4 1 1 1 1 1 1 2 2 30 33 1 34 13 37 8 1 3 1 2 2 1 1 1 1 3 3 1 2 3 1 1 5 1 2 1 1 2 8 1 2 1 1 1 11 29 21 1 2 1 25 TOTAL abril 14 1 desembre març 57 3 novembre febrer DECRETS 2004 Presidència Rel. Institucionals i Participació PTOP Justícia Interior Economia i Finances Governació i Adm. Públiques Educació Cultura Salut DARP Treball i Indústria CTC Benestar i Família DURSI Medi Ambient i Habitatge Total gener Decrets 6 152 8 26 22 18 2 45 20 3 40 20 2 23 1 26 35 14 1 17 17 2 22 17 505 El Govern de la Generalitat ha aprovat durant aquest any 505 decrets (des de l’1 de gener fins el 27 de desembre de 2004) dels quals destaquem els següents: Departament de la Presidència – DECRET 256/2004, de 13 d'abril, de regulació de l'estatut del cap de l'oposició. – DECRET 307/2004, de 8 de juny, pel qual es concedeix la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya al senyor Joan Oró i Florensa. – DECRET 314/2004, de 22 de juny, de creació de la Delegació del Govern de la Generalitat a Brussel·les. – DECRET 352/2004, de 27 de juliol, pel qual s'estableixen higienicosanitàries per a la prevenció i el control de la legionel·losi. les condicions – DECRET 358/2004, de 24 d'agost, de creació de la Comissió interdepartamental de polítiques de joventut. – DECRET 359/2004, de 24 d'agost, de creació de l'oficina de la Generalitat de Catalunya a Paris amb la denominació Maison de la Catalogne. – DECRET 361/2004, de 24 d'agost, de creació del Consell Social per al Desenvolupament Sostenible, i de modificació del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya. 88 �– DECRET 385/2004, de 21 de setembre, pel qual es regulen l'estructura i les funcions de l'Oficina de la Presidència de la Generalitat. – DECRET 386/2004, de 21 de setembre, pel qual es modifica el Decret 152/2001, de 29 de maig, sobre avaluació i certificació de coneixements de català. – DECRET 401/2004, de 5 d'octubre, pel qual es regula la participació de les organitzacions no governamentals i altres entitats sense ànim de lucre vinculades a l'ecologia i a la protecció del medi ambient en les activitats i programes del Departament de Medi Ambient i Habitatge. – DECRET 418/2004, de 2 de novembre, pel qual es modifiquen els estatuts de funcionament i règim intern del Patronat Català Pro Europa. – DECRET 428/2004, de 16 de novembre, de modificació dels Estatuts del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, aprovats pel Decret 10/2002, de 8 de gener. Departament de Relacions Institucionals i Participació – DECRET 315/2004, de 22 de juny, pel qual es regula la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques – DECRET 288/2004, d'11 de maig, pel qual s'aprova la modificació de determinats articles dels Estatuts del Consorci autonòmic per a la coordinació del sistema metropolità de transport públic de l'àrea de Barcelona, Autoritat del Transport Metropolità. – DECRET 316/2004, de 22 de juny, de modificació de l'article 7 del Decret 287/2003, de 4 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament parcial de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme. – DECRET 369/2004, de 7 de setembre, pel qual es desenvolupa la Llei 2/2004, de 4 de juny, de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen atenció especial. – DECRET 415/2004, de 19 d'octubre, pel qual es modifiquen els Estatuts de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Departament de Justícia – DECRET 266/2004, de 27 d'abril, de regulació dels òrgans de l'Observatori de Dret Privat de Catalunya. – DECRET 335/2004, de 20 de juliol, pel qual es regula la declaració de la implantació d'equipaments penitenciaris al territori de Catalunya. – DECRET 371/2004, de 7 de setembre, de concessió del Premi Justícia de Catalunya. – DECRET 387/2004, de 21 de setembre, de concessió del Premi Justícia de Catalunya Departament d’Interior – DECRET 348/2004, de 20 de juliol, pel qual es regulen els criteris de l'habilitació i les funcions del personal de control d'accés de determinats establiments d'espectacles i activitats recreatives. 89 �Departament d’Economia i Finances – DECRET 311/2004, de 8 de juny, de modificació del Decret 190/1989, d'1 d'agost, d'aprovació de les Normes reguladores dels procediments de designació dels membres dels òrgans de govern de les caixes d'estalvis i de la convocatòria i el funcionament d'aquests. Departament de Governació i Administracions Públiques – DECRET 340/2004, de 20 de juliol, pel qual s'aprova la constitució de l'Entitat Municipal Descentralitzada de Tornafort, en el terme municipal de Soriguera (Pallars Sobirà). – DECRET 351/2004, de 27 de juliol, pel qual s'aprova la constitució de l'Entitat Municipal Descentralitzada de Seana, en el terme municipal de Bellpuig (Urgell). – DECRET 373/2004, de 7 de setembre, de modificació del Decret 225/2002, de 27 d'agost, pel qual es regula la Comissió de Delimitació Territorial. – DECRET 374/2004, de 7 de setembre, de modificació del Decret 223/1996, de 12 de juny, de creació del Consell Assessor de les Comunitats Catalanes i del Cens registral dels centres i agrupacions catalans al món. – DECRET 375/2004, de 7 de setembre, pel qual s'aproven les bases d'execució del Pla únic d'obres i serveis de Catalunya per al quadrienni 2004-2007. Departament d’Educació – DECRET 252/2004, d'1 d'abril, pel qual s'estableix el procediment d'admissió de l'alumnat als centres docents en els ensenyaments sufragats amb fons públics. – DECRET 317/2004, de 22 de juny, pel qual es regulen la constitució i la composició del consell escolar, la selecció del director o de la directora i el nomenament i el cessament dels òrgans de govern dels centres docents públics. – DECRET 407/2004, de 19 d'octubre, pel qual s'assignen al Departament d'Educació les funcions i els serveis traspassats a la Generalitat de Catalunya en matèria d'ensenyament (escoles viatgeres). Departament de Cultura – DECRET 326/2004, de 6 de juliol, pel qual es crea el càrrec de comissionat per al disseny de l'estructura i el funcionament del Consell de la Cultura i de les Arts. – DECRET 438/2004, de 9 de novembre, de concessió de la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. Departament de Salut – DECRET 284/2004, d'11 de maig, pel qual es dicten normes complementàries relatives a l'especialitat d'obstetrícia i ginecologia en l'àmbit de l'Institut Català de la Salut, i per al desplegament i organització del Programa d'atenció a la salut sexual i reproductiva en l'àmbit d'aquest mateix organisme. – DECRET 285/2004, d'11 de maig, pel qual es modifica la disposició transitòria del Decret 126/2003, de 13 de maig, pel qual s'estableixen els requisits tecnicosanitaris dels establiments d'òptica. 90 �– DECRET 445/2004, de 30 de novembre, pel qual es modifica el Decret 395/1996, de 12 de desembre, pel qual s'estableixen els procediments de notificació de les malalties de declaració obligatòria i brots epidèmics al Departament de Salut. Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca – DECRET 302/2004, de 25 de maig, pel qual es crea i s'aprova el funcionament del Registre d'indústries agràries i alimentàries de Catalunya (RIAAC). – DECRET 389/2004, de 21 de setembre, pel qual es regula la pesca de corall vermell (Corallium rubrum) a les aigües interiors del litoral català. – DECRET 408/2004, de 19 d'octubre, pel qual s'assignen al Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca les funcions i els serveis traspassats a la Generalitat de Catalunya en matèria d'ensenyament professional nauticopesquer. – DECRET 409/2004, de 19 d'octubre, pel qual s'assignen al Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca els mitjans patrimonials traspassats a la Generalitat de Catalunya en matèria d'agricultura (SENPA). – DECRET 447/2004, de 30 de novembre, pel qual es crea la Comissió interdepartamental en matèria de plaguicides i biocides. Departament de Treball i Indústria – DECRET 286/2004, d'11 de maig, pel qual s'estableixen les bases reguladores de les subvencions destinades als projectes que continguin mesures adreçades a la creació de llocs de treball en el marc dels nous jaciments d'ocupació. – DECRET 379/2004, de 7 de setembre, del Registre de Centres Tecnològics de Catalunya. – DECRET 399/2004, de 5 d'octubre, pel qual es crea el registre de delegats i delegades de prevenció i el registre de comitès de seguretat i salut, i es regula el dipòsit de les comunicacions de designació de delegats i delegades de prevenció i de constitució dels comitès de seguretat i salut. Departament de Comerç, Turisme i Consum – DECRET 287/2004, d'11 de maig, pel qual es suspèn temporalment la tramitació i l'aprovació de determinats programes d'orientació comercial. – DECRET 356/2004, de 20 de juliol, pel qual es regula la capacitat sancionadora en matèria d'ordenació del comerç. – DECRET 380/2004, de 7 de setembre, de quarta modificació del Decret 252/2000, de 24 de juliol, sobre l'activitat artesanal a Catalunya Departament de Benestar i Família – DECRET 305/2004, d'1 de juny, de creació i regulació de la Comissió per a l'elaboració dels documents preparatoris de l'avantprojecte de llei reguladora de les actuacions, l'assistència i els serveis socials 91 �Departament de Medi Ambient i Habitatge – DECRET 234/2004, de 16 de març, pel qual es prorroga la vigència de les normes generals del Pla per a la conservació de les àrees protegides de les Illes Medes. – DECRET 259/2004, de 13 d'abril, pel qual es declara espècie en perill d'extinció la gavina corsa i s'aproven els plans de recuperació de diverses espècies. – DECRET 329/2004, de 6 de juliol, pel qual es modifica el Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel que fa als límits de l'espai del Pla d'espais d'interès natural al cap de Santes Creus. – DECRET 364/2004, de 24 d'agost, pel qual es declaren zona d'actuació urgent els terrenys forestals afectats per l'incendi forestal de l'any 1998 a les comarques del Solsonès, la Segarra, el Bages i l'Anoia. – DECRET 390/2004, de 21 de setembre, d'assignació de competències en matèria d'emissió de gasos d'efecte hivernacle. – DECRET 454/2004, de 14 de desembre, de desplegament del Pla per al dret a l'habitatge 2004-2007. – DECRET 455/2004, de 14 de desembre, de regulació del Pla de rehabilitació d'habitatges de Catalunya. Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació – DECRET 424/2004, de 2 de novembre, pel qual s'aprova l'adaptació de les Normes d'organització i funcionament de la Universitat Ramon Llull. 92 �Página 1 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència Secretaria de Coordinació Interdepartamental de l’acció de Govern Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència Secretaria de Coordinació Interdepartamental Balanç Any 2004 Any 2004 11:31 Balanç de l’acció de Govern 31/12/04 D.L.: B. 50.758 - 2004 cubierta balanç de govern � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.03. Acció i òrgans de govern (de la Generalitat de Catalunya) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Inclou la docmentació relacionada amb l'exercici de l'acció governamental. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Balanç de l'acció de govern: actuacions més destacades del Govern de la Generalitat de Catalunya, any 2004 Creator An entity primarily responsible for making the resource Secretaria de Coordinació Interdepartamental. Departament de Presidència. Generalitat de Catalunya Type The nature or genre of the resource Monografia Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Govern Balanç Acció política Model social Catalunya Catalunya. Generalitat Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-12 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Informes