<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<itemContainer xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/items/browse?output=omeka-xml&amp;page=563&amp;sort_field=Dublin+Core%2CCreator" accessDate="2026-05-14T05:03:06+02:00">
  <miscellaneousContainer>
    <pagination>
      <pageNumber>563</pageNumber>
      <perPage>10</perPage>
      <totalResults>5657</totalResults>
    </pagination>
  </miscellaneousContainer>
  <item itemId="2605" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1419">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/2605/ExpedientAcademic_PM_UB_Certificat_PREU_LD.pdf</src>
        <authentication>0b448c8037ab431c69ba9e6247d730e1</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="43008">
                    <text>�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="17">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="51">
                  <text>01.01.02. Activitat acadèmica</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35660">
                  <text>Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall:&#13;
- Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957).&#13;
- Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964).&#13;
- Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965).&#13;
- Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat.&#13;
- Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno).&#13;
- Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors.&#13;
- Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana.&#13;
- Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude".</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35661">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43841">
                  <text>1945-1979</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35910">
                <text>Certificat acadèmic de la prova de maduresa del curs de preparació universitària de Pasqual Maragall</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35911">
                <text>Universitats</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35912">
                <text>Dret</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35913">
                <text>Universitat de Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35914">
                <text>Maragall Mira, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35915">
                <text>Secretaria General de la Universitat de Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35917">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35918">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35919">
                <text>Certificat</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35920">
                <text>És còpia de l'expedient acadèmic de la Universitat de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="91">
            <name>Rights Holder</name>
            <description>A person or organization owning or managing rights over the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35921">
                <text>Universitat de Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35923">
                <text>Maragall Mira, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41409">
                <text>1957-10-30</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35922">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="15">
        <name>Certificats</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2615" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1428">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/2615/20080701_glossaPM_NSerra_MedallOrBCN.pdf</src>
        <authentication>b4e180730ef63f0b93f096e4de4c5531</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="43016">
                    <text>Paraules de Narcís Serra glossant l’Excm. Sr. Pasqual
Maragall Mira en l’acte de lliurament de la Medalla d’Or de
la Ciutat
1 de juliol de 2008. Saló de Cent. Ajuntament de Barcelona.

Estimats amics Pasqual Maragall i Diana Garrigosa,
Molt Honorable President de la Generalitat,
Excel·lentíssim Senyor Alcalde,
Querido Ministro de Asuntos Exteriores y Cooperación,
Regidors de la Ciutat,
Amigues i amics,

Si hi ha algú que hagi merescut la medalla d’or de la Ciutat en
els darrers cinquanta anys, i encara no la tingui, aquesta
persona és Pasqual Maragall.
Les meves paraules no seran, doncs, de justificació d’un fet
evident. Ni vull que siguin el relat dels records tan vius de molts
anys d’actuació i, deixeu-m’ho dir, de serveis polítics al país.
Encara que quan vaig començar a pensar en aquestes
paraules els records venien sols: de l’època en que
preparàvem assignatures de la carrera amb un grup d’amics, al
1

�piset del carrer de Còrsega des d’on vàrem organitzar la
primera campanya electoral l’any 1977; dels maldecaps
econòmics i de la reforma administrativa municipal quan
encetàrem la gestió d’aquesta Ciutat, al retorn de Lausanne
amb la designació olímpica a la butxaca; del dolor de l’atemptat
d’Hipercor o l’assassinat d’Ernest Lluch, a la joia de la
cerimònia inaugural dels Jocs. Però ja he dit que no crec que el
que ara hagi de fer és alliberar els records personals. Aquesta
és la cerimònia d’atorgament de la medalla de la Ciutat, per
decisió del Consell plenari que la representa. Per això adreço la
meva intervenció cap al terreny de la reflexió,

del

reconeixement.
Pasqual Maragall pertany a la generació que ha fet possible la
transició. No era una generació homogènia, solem dir que
l’integraven els que van lluitar contra la dictadura. És evident
que Pasqual Maragall era un d’ells. La generació era més
àmplia: també l’integraven els franquistes que van entendre
que la democràcia era l’única solució per assegurar la
convivència entre els espanyols.
Han passat més de trenta anys i ara puc dir que són d’aquesta
generació tant Felipe González com Adolfo Suárez, tant
Rodolfo Martin Villa como Jordi Solé Tura, tant Miquel Herrero
de Miñón com Miquel Roca i Junyent, tant Fernando Abril com
Pasqual Maragall.
És la generació marcada per un èxit: la democràcia que avui té
Espanya. Uns van lluitar per aconseguir-la i els altres van
2

�comprendre que era el règim necessari quan la Unió Europea
ja portava vint anys d’existència.
Pasqual Maragall va començar molt aviat. No tenia vint anys i
ja era membre del Front Obrer Català i fundava un grup polític
universitari, el Moviment Febrer 62 en el que el vaig conèixer i
del que n’era impulsor.
Crec que una inclinació política tan marcada va acompanyada,
si és sincera, d’una forta vocació de servei públic. En el dirigent
universitari hi havien ja les capacitats, l’esperit, l’empenta i la
inquietud intel·lectual que han caracteritzat els llargs anys de
responsabilitats polítiques en els àmbits de Barcelona i
Catalunya de Pasqual Maragall.
Crec també que l’educació familiar ha estat un element
fonamental en la formació del pensament de Pasqual Maragall.
Parlo de l’avi, però especialment dels pares, en Jordi Maragall i
la Basilisa Mira, als que, en paraules d’Eugenio Trias, els va
tocar viure “el costat dolent” i la “nit fosca” de la nostra història
com a poble.
Joan Reventós, en ocasió del traspàs de Jordi Maragall, va
descriure com ell veia el seu ideari:
“Catalanisme en diàleg amb Castella, cristianisme liberal,
cultura

sense

dirigisme,

hospitalitat

i

generositat

intel·lectual, sensibilitat artística i elegància moral van
caracteritzar Jordi Maragall. De tot això, mai no se’n va
gloriar; simplement ho va practicar i així ho va transmetre
3

�–amb el seu exemple i els seus silencis profunds- als seus
fills i als seus amics. Va ser fidel al llegat familiar, el
conservà i l’enriquí per traspassar-lo als seus fills,
conscient de pertànyer a un llinatge que honora Catalunya
i que, de retop, obliga a tots els qui l’hereten”.
Pasqual Maragall ha estat molt conscient d’aquest llegat
familiar que li ha donat aplom per pensar en el demà, per
perseguir tossudament la seva visió d’una ciutat més viva, per
ser inconformista respecte del statu quo, de les idees còmodes.
Jordi Maragall es va definir en un article publicat els primers
anys de la transició d’aquesta manera:
“La meva militància és, doncs, aquesta: esmerçar-me a
guanyar adeptes a una consigna de participació reflexiva,
responsable,

lliure,

intel·ligent,

apassionada;

maldar

perquè creixi el nombre de partidaris, encara que no ho
siguin dels mateixos continguts que jo visc i defenso a
ultrança. Prefereixo haver de discutir amb un oponent
partidari d’uns altres esquemes que no haver-me-les amb
partidistes ignorants”.
Pasqual Maragall ha estat sempre un partidari amb conviccions
profundes, idees que ha defensat amb tenacitat. Seguint la
distinció del seu pare, no ha estat mai un partidista dòcil.
I aquest home ha estat l’Alcalde del Jocs Olímpics i, encara
més, ha estat l’Alcalde de la transformació de Barcelona.

4

�Barcelona va despertar amb la democràcia. El primer
Ajuntament va iniciar una tasca de dignificació dels barris,
d’operacions puntuals que cercaven recosir el teixit urbà, obrint
places, creant espais verds allà on eren possibles. Passat
aquest període, era evident la necessitat d’una concepció
global del progrés de la ciutat, concepció que va madurar, a
partir de 1983, l’alcalde Pasqual Maragall. Calia integrar peces
tan diverses com l’obertura de Barcelona al mar, la continuació
de la tasca d’igualar la qualitat urbana dels diferents barris, la
projecció internacional de Barcelona, les rondes, o la
humanització de les vies urbanes com ara la Meridiana, per
citar uns quants exemples. Aquesta integració en un gran
projecte global, tan complex com imaginatiu, ha estat l’obra de
l’alcalde més important que ha tingut Barcelona en el darrer
segle.
I és ben cert que els Jocs Olímpics van ajudar molt. Van ser
l’ocasió que s’havia d’aprofitar per a integrar voluntats, per
sumar esforços i inversions. Però sense aquest projecte global
del que parlo, sense saber ben bé el que volíem, haurien estat
una ocasió desaprofitada. Al contrari, Barcelona els va aprofitar
al màxim, precisament perquè amb temps per endavant es va
construir el projecte d’una nova Barcelona.
I així, a tot el món, es va començar a parlar del “Model
Barcelona”, sense que aquesta expressió tingui un únic
significat, perquè almenys jo en conec tres.

5

�El primer el va establir el Royal Institute of British Architects
quan va donar la medalla d’or a tres alcaldes i a urbanistes de
Barcelona, justificant-la “per la combinació d’espectaculars
projectes urbans i la millora a petita escala en places i carrers”.
L’arquitecte anglès Richard Rogers ho ha dit d’una altra
manera “El truc de Barcelona ha estat començar per la qualitat i
seguir per la quantitat”. Doncs bé, la persona que sintetitza
aquest tarannà, aquesta versió de “Model Barcelona” és, sens
dubte, l’alcalde Maragall.
El segon significat entén per “Model Barcelona” la col·laboració
eficient, la cooperació per assolir fites comunes entre el sector
públic i el privat. Aquí també tornem a trobar a Pasqual
Maragall i els seus esforços per intentar que Barcelona fos un
motor econòmic, creant empreses com Iniciatives, elaborant els
Plans Estratègics en els que es programava, fins i tot a mig
termini, aquesta col·laboració entre administracions, empreses i
societat civil.
El propi Pasqual Maragall ens ha proporcionat una tercera
definició del “Model Barcelona”. Ell ha escrit que és “la suma
d’uns valors, als quals s’ha d’afegir una visió de futur, a la qual
alhora s’ha de sumar un esdeveniment que era com un
argument per a la transformació de la ciutat”.
L’esdeveniment, ja el sabem, van ser els Jocs. La visió de futur
és la que definiren l’alcalde i l’equip que ell va impulsar. Els
valors també els defineix Maragall: “Consens, participació,
complicitat

públic-privat,

civisme,

diversitat

sociocultural,
6

�equilibri social, vida al carrer. Però també: esperit de
competició, modernitat, sostenibilitat i subsidiarietat, i fins i tot,
algun de més antic, com el sentiment de ciutat”.
En tots tres significats de l’expressió “Model Barcelona”, la
figura de Pasqual Maragall n’és un element imprescindible. Dit
d’una altra manera: tant si ho encarem d’una manera com
d’una altra, no es pot comprendre la Barcelona d’avui sense el
guiatge, l’impuls, la visió que Maragall hi ha aportat.
Vull afegir, però, que hi ha un element que ha estat essencial
en tot aquest procés: és el gruix humà de Pasqual Maragall,
l’home que ha paït prou bé la ciència econòmica com per
conèixer les limitacions de la tecnocràcia; el que, fidel al llegat
familiar, creu que la cultura, la inquietud intel·lectual són
requisits necessaris per a fer política.
És també l’home que diu al llibre “Barcelona, la ciutat
retrobada” que l’alcalde és com una esponja que “ha d’absorbir
les idees, les il·lusions i les necessitats dels ciutadans i
convertir-les en projectes i solucions”. En un altre llibre,
“Diàlegs a Barcelona” que va produir l’any 1983 amb aquesta
gran dona que va ser Maria Aurèlia Capmany, engrescat pel
tarannà vital i humà de la companya d’aquelles passejades li
diu, citant a Shakespeare, que la ciutat és la gent i que aquest
serà el seu eslògan tota la vida. Per tot això, en Pasqual
Maragall pregonava que volia “una Barcelona recuperada en
ambició, però també en humanitat”.

7

�L’ambició en els projectes, en les solucions ha estat una
composant essencial de l’eficàcia de la gestió i el guiatge de
Pasqual Maragall ja des del seu primer mandat. Volia, millor
diríem somiava, una Barcelona oberta al món, que lluités per a
ser-ne una de les seves 15 grans ciutats i d’aquesta manera va
esdevenir el primer, i incansable, presentador de la Barcelona
democràtica a la societat internacional. Va utilitzar, és evident,
la targeta de presentació que constituïen el Jocs, però també
les incomptables targetes amb què ens podem promoure, des
del clima suau a la qualitat de vida, passant per Gaudí, Picasso
o Miró. Molt hem caminat en la direcció d’aquest somni en els
seus períodes de mandat i també en els dels seus successors
a l’Alcaldia. També envers l’acompliment d’altres somnis de
Pasqual Maragall hem avançat amb força, en la direcció de
l’autoestima com a ciutat, en la de “guanyar la batalla de la
urbanitat després d’haver guanyat la de la infraestructura”, per
citar dos exemples més de la seva visió humanista de la ciutat.
Però hi ha un somni que no l’hem vist complir-se. És el de
l’Àrea Metropolitana, l’entitat que haurien de crear els 27
municipis que formen la Barcelona metropolitana real, per tal
d’adaptar-se als temps, als problemes, als reptes i a les
oportunitats

del

moment.

Aquest

somni,

com

contemporàniament va passar amb el Gran Londres, va ser
tallat de soca-rel pels que veien un perill per Catalunya on no hi
havia més que la ferma voluntat de bastir una gran capital a
favor del país que volia servir.

8

�El que està clar és que Pasqual Maragall és un polític que ha
anat generant idees i propostes, moltes de les quals tenen avui
una actualitat ben viva. En el camp municipal n’esmento unes
quantes ultra la Barcelona metropolitana de la que ja he parlat:
l’organització

consensuada

en

districtes,

la

planificació

estratègica, la integració de la iniciativa privada en les
polítiques públiques i l’ajuntament com a instrument per a la
promoció econòmica. Pensant en Barcelona ha fet propostes
que li han donat el lideratge municipal a Espanya, l’aproximació
a València i entre Catalunya i el País Valencià, Barcelona com
a segona capitalitat espanyola, la seva projecció a través de
l’Euroregió.
En Pasqual Maragall no ha considerat mai que per estar en la
vida local no s’hagués de reflexionar sobre la convivència plural
a Espanya. Aquest home que prefereix definir-se com a
catalanista, però que ha declarat “si em pregunten des de
Madrid si sóc nacionalista, jo dic que sí” ha fet moltes
propostes per reviscolar solucions federals a la convivència
entre els espanyols. Fidel al llegat familiar li escauen plenament
les paraules dedicades per Joan Reventós al seu pare i que ja
he citat: “Catalanisme en diàleg amb Castella”... No han sigut
temps propicis per assimilar ni aquestes propostes ni aquest
tarannà, sobre tot més enllà de l’Ebre, però és ben cert que
sense aquesta manera de ser traslladada a la Presidència de la
Generalitat no tindríem avui un nou Estatut d’Autonomia.

9

�I és que la persona de Pasqual Maragall no cap en un sol
motlle. Als que creuen que llençava massa idees, que eren
imprevisibles, el seu llibre amb Maria Aurèlia Capmany mostra
que ja des dels començaments com a alcalde tenia clares
conviccions i les idees ben fermes. Als que consideraven que
era massa visionari, ell oposa la transformació real de
Barcelona; als que creien que pensava massa en el demà
responia resolent els problemes de cada dia... I és que quan un
polític és, com Maragall, de gruix personal i llarga executòria, el
propi camí recorregut és la millor manera de trencar els tòpics o
els prejudicis que sobre la seva actuació poden existir.
El passat mes d’octubre Pasqual Maragall va fer públic que
patia la malaltia de l’Alzheimer. Avui ja ha constituït i presideix
una Fundació per agregar-se, des de Barcelona, a la lluita
mundial contra aquesta malaltia.
És

un

nou

gest

inconformista,

vital,

humà,

del

seu

temperament, reconegut pels ciutadans de Catalunya quan, fa
poc temps el van nomenar “Català de l’Any” per iniciativa
popular.
He volgut subratllar tant la trajectòria com l’home davant del
guardó que li atorga la Ciutat. He començat dient que aquesta
decisió no necessita justificació per a cap ciutadà coneixedor
del que ha passat els darrers 25 anys. Vull acabar remarcant
que aquesta radical transformació de Barcelona, aquestes
propostes ambicioses i eficients, aquesta tenacitat en la
defensa dels interessos de la ciutat, només són possibles en
10

�una persona que s’identifiqui amb Barcelona, que la visqui en
les seves virtuts i els seus defectes, en una paraula: que
l’estimi, que tingui passió per ella.
I per molt valuosos que hagin estat els serveis que Pasqual
Maragall ha prestat a la Ciutat, és sobre tot aquesta relació
d’afecte la que, al meu parer, el fa mereixedor de que
Barcelona li atorgui avui la seva medalla d’or.

Sant Cugat, 29 de juny de 2008

11

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="12">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="42">
                  <text>05. Recursos d'informació</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35666">
                  <text>Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell).</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="36074">
                <text>Paraules de Narcís Serra glossant l’Excm. Sr. Pasqual&#13;
Maragall Mira en l’acte de lliurament de la Medalla d’Or de&#13;
la Ciutat </text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="36075">
                <text>Serra, Narcís</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="36077">
                <text>Maragall Mira, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="36078">
                <text>Biografia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="36079">
                <text>Premis i reconeixements</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="36080">
                <text>Medalla d'Or</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="36081">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="36082">
                <text>Alcaldes</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="36083">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="36084">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="36085">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="36086">
                <text>Saló de Cent. Ajuntament de Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41418">
                <text>2008-07-01</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="36087">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2652" public="1" featured="0">
    <collection collectionId="26">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="36288">
                  <text>05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="36289">
                  <text>Subsèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="36290">
                  <text>Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="3">
      <name>Imatge en moviment</name>
      <description>A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="11">
          <name>Duration</name>
          <description>Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.)</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="36882">
              <text>37:20 min</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="13">
          <name>Producer</name>
          <description>Name (or names) of the person who produced the video</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="36883">
              <text>Benecé Produccions</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="36861">
                <text>Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Narcís Serra i Serra</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="36862">
                <text>Serra, Narcís</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="36863">
                <text>Muñoz, Josep M.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="36865">
                <text>Entrevista</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="36866">
                <text>Audiovisual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="36867">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="36868">
                <text>Maragall Mira, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="36869">
                <text>Biografia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="36870">
                <text>Alcaldes</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="36871">
                <text>Ajuntament de Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="36872">
                <text>Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="36873">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="36874">
                <text>Espanya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="36875">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="36876">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="36877">
                <text>Front Obrer de Catalunya (FOC)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="36908">
                <text>Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="36878">
                <text>Entrevista a Narcís Serra i Serra (Barcelona, 1943). Polític i economista català. &#13;
&#13;
Fou alcalde de Barcelona (1979-1982 amb Pasqual Maragall com a tinent d’alcalde), Ministre de Defensa (1982-1991) i Vicepresident del Govern espanyol (1991-1995). &#13;
&#13;
Ha estat president de Caixa Catalunya (2005-2010). &#13;
&#13;
Amic de Pasqual Maragall des de la universitat, on van militar al FOC i posteriorment van compartir projecte polític al PSC, participant-hi des de la seva fundació.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="36879">
                <text>&lt;iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/125657374" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"&gt;&lt;/iframe&gt;&#13;
&lt;p&gt;&lt;a href="https://vimeo.com/125657374"&gt;Testimoni Llegat Pasqual Maragall - Narcís Serra (entrevista sencera)&lt;/a&gt; de &lt;a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall"&gt;FCE - Llegat Pasqual Maragall&lt;/a&gt; a &lt;a href="https://vimeo.com"&gt;Vimeo&lt;/a&gt;.&lt;/p&gt;</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="36880">
                <text>Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="47">
            <name>Rights</name>
            <description>Information about rights held in and over the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="36881">
                <text>&lt;span&gt;Entrevista a Narcís Serra i Serra del&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/testimonis/ca/articles_pm/27/"&gt;Programa Llegat Pasqual Maragall&lt;/a&gt;&lt;span&gt;&amp;nbsp;està subjecta a una llicència de&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/"&gt;Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons&lt;/a&gt;</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41454">
                <text>2014-06-30</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="36884">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="10">
        <name>Entrevistes</name>
      </tag>
      <tag tagId="16">
        <name>Testimonis Pasqual Maragall</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2665" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1436">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/26/2665/WP4_Doctrinales_ESerrano_JSanjulian.pdf</src>
        <authentication>94c023d3cd42b109e496b3f3186a1d08</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="43022">
                    <text>Working paper n.4

Un estudio sobre las fuentes
doctrinales en los escritos
económicos de Pasqual Maragall
Eloi Serrano Robles

Escola Superior de Ciències Socials i de l’Empresa, Tecnocampus – Universitat Pompeu Fabra

Javier San Julián Arrupe

Departament d’História i Institucions Econòmiques. Facultat d’Economia i Empresa, Universitat de Barcelona

Febrer 2017

1

�Abstract

E

l ideario de Pasqual Maragall es ampliamente conocido y se ha manifestado en su dilatada
actividad política y gestora, como dirigente del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC),
alcalde de Barcelona y Presidente de la Generalitat de Catalunya. Las ideas políticas, sociales
e incluso referentes a cuestiones de organización urbana de Maragall han sido expuestas al
público en muchas ocasiones y a través de medios muy diversos. Algunos aspectos de la formación
del pensamiento de Pasqual Maragall, sin embargo, han pasado relativamente desapercibidos en la
vasta actividad del personaje. Uno de ellos es su formación como economista, en Barcelona y en
Nueva York. Maragall redactó algunos trabajos académicos en esta etapa – incluyendo su tesis de
máster en la New School for Economic Research y su tesis doctoral en la Universitat Autònoma
de Barcelona – en los que mostró su preferencia por la obra de ciertos economistas de orientación
ricardiana, marxista y postkeynesiana. A partir de una revisión de sus escritos económicos de
carácter académico más relevantes, este artículo trata de poner de relieve las fuentes doctrinales que
Maragall utilizó. Aunque aquí no se establece una correlación entre las ideas de estos economistas
y la actividad posterior de Maragall, creemos importante poner en valor las principales referencias
económicas de su época académica.

2 | f u n d a c i ó

C a t a l u n y a

e u r o p a

/

l l e g a t

p m

-

w o r k i n g

p a p e r

n . 2

�Sumario
1. INTRODUCCIÓN
2. La memoria del máster de la new school: continuidad entre
fisiocracia y marxismo		
			
3. UN análisis de la evolución de la teoría del comercio
internacional
4. LA tesis doctoral de maragall: pensamiento económico y
economía urbana
4.1. Un análisis de las teorías de la renta de la tierra: Ricardo a la luz
de Cambridge
4.2. Las teorías de la formación del precio del suelo urbano: De Von
Thünen a Von Thünen
4.3. La formación del precio del suelo en el Sur de Europa: la vuelta
de las teorías clásicas
4.4. Los impuestos sobre el suelo urbano: de Marshall a Sraffa

4
6
9
12
12
15
17
19

5. REFLEXIONES FINALES

20

6. BIBLIOGRAFÍA

21

3

�1. Introducción

E

s innecesario mencionar que Pasqual Maragall es una figura política central en la evolución
histórica de Cataluña en las últimas décadas. A pesar de haber estado al frente del gobierno de
la Generalitat durante tres años, su legado y contribuciones más celebradas han estado sin duda
vinculados a su acción como alcalde de la ciudad de Barcelona durante 15 años, un período
durante el que la ciudad vivió una profunda transformación cuyo eje más visible fue la organización
de los Juegos Olímpicos de 1992. Es por tanto en el terreno del desarrollo urbano, de la política
y la economía de la ciudad, donde la figura de Maragall despunta con más fuerza. Maragall se
licenció en Derecho y Economía por la Universitat de Barcelona en 1965. Esta última disciplina le
atrajo intensamente. En la Facultad de Ciencias Económicas compartió aulas con personajes como
Josep Maria Vegara, José Antonio García Durán y Juan Martínez Alier; entre sus profesores se
encuentran figuras de la talla de Jaume Vicens Vives, Jordi Nadal, Fabián Estapé, Manuel Sacristán
o Joan Reventós. Fue en esta época cuando Maragall descubrió los grandes economistas clásicos
y sus epígonos modernos, especialmente marxistas, ricardianos y post-keynesianos. Su interés
por la economía urbana data también de este tiempo: en 1964 participó en un curso de verano de
planificación regional de la Associazione per lo sviluppo dell’industria nel Mezzogiorno en Roma,
con beca de la Fundación Ford, en compañía de Vegara, Serra y otros. El mismo año de 1965 se
consolidó como economista en el Ayuntamiento de Barcelona. Experimentó igualmente la vida
académica: En 1971 fue profesor auxiliar de Teoría Económica del profesor Bricall en la Universitat
Autònoma de Barcelona, e impartió también algunas clases de Economía Urbana y Economía
Internacional. Con el objeto de ampliar conocimientos, pocos años después se matriculó, gracias a
una beca Fulbright, en el programa de Máster en Economía de la prestigiosa New School for Social
Research de Nueva York (cursos 1971-72 y 1972-73), la escuela de referencia internacional del
pensamiento económico heterodoxo1. Aquí Maragall desarrollará su antiguo interés por la historia
del pensamiento económico.
El período norteamericano de Maragall es especialmente importante para trazar su recorrido vital,
pues fue de gran fecundidad intelectual. Sus biógrafos L. Mauri y Ll. Uría señalan que los dos
años de Nueva York “influyeron de manera decisiva en la posterior evolución política e ideológica
de Pasqual Maragall”2, y lo mismo cabe decir en cuanto a su evolución como economista. En
la New School Maragall profundizó el contacto con las escuelas de pensamiento económico
heterodoxo, variando ciertas posiciones adquiridas en sus años universitarios. Fue entonces
cuando “matizó sus convicciones políticas, limó las aristas más radicales de los años de militancia
marxista en la universidad y consolidó su percepción liberal, antidogmática y anti-estatista del
socialismo”3. El propio Maragall describe cómo la New School estaba marcada por la huella de
economistas “marxistas a la americana”, antidogmáticos, o al menos mucho menos dogmáticos
que sus contrapartes europeas: Paul Sweezy, Harry Magdoff, Paul Baran, Stephen Hymer, Robert
Heilbronner, Edward Nell, Michael Hudson y Anu Shaikh. La atracción de Maragall por los autores
heterodoxos, alejados de las corrientes keynesianas a la Samuelson y más aún neoclásicas, ha
quedado plasmada en una serie de artículos académicos redactados en esta época. A su regreso
en 1973, Maragall se reincorporó al Ayuntamiento y recuperó las clases de Economía Urbana y
Economía Internacional en la Universitat Autònoma. En sus memorias Maragall refiere cómo
explicaba en clase por qué no se había terminado de cumplir la teoría del imperialismo y la crisis
europea de la Primera Guerra Mundial comparando el pensamiento de Marx y Lenin con el de
1. Maragall refiere que marchó a Nueva York “amb una sabata i una espardenya, la beca Fulbright, una excedència voluntària de l’Ajuntament de Barcelona i l’ajut del pare de la Diana [su mujer]”. Maragall (2008), 90.
2. Mauri y Uría (1998), 83. Fueron también años felices: A su regreso en el verano de 1973 Maragall padeció “la depressió
de la tornada dels Estats Units”. Maragall (2008), 96.
3. Mauri y Uría (1998), 83.

4 | f u n d a c i ó

C a t a l u n y a

e u r o p a

/

l l e g a t

p m

-

w o r k i n g

p a p e r

n . 2

�Keynes, “que ya me había seducido de manera definitiva”4. En 1978 Maragall defendió en esa
misma universidad su tesis doctoral titulada Els preus del sòl (El cas de Barcelona), en la que la
parte doctrinal ocupa una buena fracción. Ese mismo año marchó a Baltimore como investigador y
profesor invitado a la Universidad Johns Hopkins, hasta enero de 1979.
Este papel se ocupa del Maragall de esta etapa como investigador de posgrado en economía, en
Nueva York y Barcelona. A partir del análisis de una serie de artículos académicos, muchos de ellos
inéditos, y de su tesis doctoral, expondremos las fuentes doctrinales que manejó Maragall en sus
primeros escritos económicos. Maragall mostró rápidamente atracción por autores heterodoxos a
lo largo de la historia del pensamiento económico, desde los fisiócratas y Marx hasta los sraffianos.
Ello, sin embargo, no le condujo a desdeñar las aportaciones de corrientes más ortodoxas. En este
sentido, Maragall tuvo también un cierto carácter disidente y anti-dogmático, postura que se reflejó
en sus visiones políticas y de gestión. Este trabajo es, por tanto, una aproximación parcial a las
ideas de Maragall; el cuadro deberá completarse con un estudio de otras influencias que debieron
impregnar a Maragall en este tiempo. La formación teórica estructurada, de carácter heterodoxo,
representa una particularidad del personaje. Para identificar la correlación de pensamiento y acción
–no olvidemos que Maragall no es fundamentalmente un académico– tendríamos que identificar
las doctrinas políticas que complementaron a las económicas en su visión de análisis y propuesta
de transformación de la sociedad. La investigación que sigue a continuación pues, trata de iniciar
la construcción del puzle únicamente en la esfera teórica de la economía en sus años de juventud.
Este artículo contiene tres partes. Las dos primeras analizan las dos temáticas principales tratadas en
los ensayos académicos realizados por Maragall en sus años en la New School: el eje analítico que
vincula el modelo circular capitalista de los fisiócratas con Marx, y, dentro de este mismo esquema,
un análisis particular de la evolución de las teorías del comercio internacional. La tercera parte
estudia la utilización de fuentes doctrinales en la tesis doctoral de Maragall, su trabajo central sobre
economía urbana. Finalmente se realizan algunas reflexiones a modo de conclusión.

4. Maragall (2008), 96.
5

�2. La memoria de máster de la New
School: continuidad entre fisiocracia y
marxismo

E

l trabajo que cierra el período de Maragall en la New School versa sobre la vieja idea del
vínculo entre el modelo de reproducción de la escuela fisiócrata y la teoría de la reproducción
de Marx. Un examen exhaustivo de las teorías fisiocráticas y su conexión con el marxismo,
ocupa la memoria para la obtención del grado de máster en economía que redactó Maragall
en 1973, titulada Quesnay and Beyond (A reflexion on the Origins of the Classical Theory of Value,
Capital and Trade). Una versión de este trabajo será publicado en 1976 en la revista Cuadernos de
Economía con el título Quesnay y la economía política clásica.

El interés de Maragall por los fisiócratas como creadores de un modelo económico estructuralmente
robusto, estuvo influido por el curso “Análisis Económico sobre modelos estructurales” que Thomas
Vietorisz impartía en la New School5. La existencia de una serie de paralelismos y coincidencias
entre los sistemas de economía política de Quesnay y Marx ha sido reivindicada en numerosas
ocasiones, especialmente por autores de filiación marxista que no hacían sino continuar una línea
abierta por el propio Marx6. Este fue además el primer autor que puso en valor el análisis que la
escuela francesa hizo del proceso de reproducción capitalista7. El mismo Maragall se declaraba en
esta memoria seguidor de una corriente de autores contemporáneos que “presentan una secuencia
de modelos estructurales de la economía desde Quesnay hasta Leontief, Sraffa y Von Neumann”8.
Esta idea no es baladí, pues Maragall se mostraría aquí fiel seguidor de las ideas de Passinetti, quien
a partir de su desarrollo analítico sraffiano, interpreta el pensamiento económico reciente como una
secuencia de las ideas de estos tres últimos autores9.
Maragall considera que la escuela fisiocrática constituye un paradigma teórico alternativo a la teoría
económica clásica establecida por los sucesores británicos de Adam Smith, particularmente por
David Ricardo. En esta dirección, el objetivo de Maragall al estudiar el pensamiento del líder de los
fisiócratas François Quesnay es triple: En primer lugar, demostrar que esta corriente de pensamiento
ya entendía la economía como un sistema de reproducción capitalista. En segundo lugar, enfatizar
la conexión entre Quesnay y Marx ya presentada anteriormente por los expertos en fisiocracia
de filiación marxista Meek y Tsuru: El Tableau économique estaría más vinculado a los aspectos
formales del modo de producción capitalista descrito por Marx que a las categorías históricas del
capitalismo que utilizaron los clásicos. El tránsito de Quesnay a Marx es de categorías históricas,
pero el aparato formal no variaría. El tercer objetivo consistiría en situar a Quesnay en el origen
tanto de la “teoría económica de la reproducción” como de la teoría del comercio internacional, la
cual será objeto de ulteriores estudios por parte de Maragall10. Para elaborar este trabajo, Maragall
5. Como refiere Maragall, en su curso Vietorisz presentaba el modelo de Quesnay como el primer paso en el desarrollo del
un análisis completo de la economía. Lo mismo hacía Pasinetti en su curso “Topics in Economic Analysis”, también en la
New School. Maragall (1973), 1.
6. Por ejemplo Schumpeter (1954), pero muy especialmente Meek (1963) y sus seguidores.
7. Idea recogida por muchos autores posteriores, incluidos economistas tan alejados del marxismo como por ejemplo
Samuelson (1982), 45-46.
8. Maragall (1976), 41. El propio Leontief reconocía que su análisis input-output no era sino una continuación del modelo
del Tableau économique de Quesnay, aunque Roncaglia señala que el origen inmediato de su análisis se encuentra en los
esquemas de reproducción estudiados por Marx en el libro segundo de El Capital (Roncaglia, 2006, 641). Morishima por
su parte apuntó que muchas de las ideas de Von Neumann estaban ya presentes en El Capital. Morishima (1973), 8.
9. Roncaglia (2006), 601-602.
10. Maragall (1976), 41-42.
6 | f u n d a c i ó

C a t a l u n y a

e u r o p a

/

l l e g a t

p m

-

w o r k i n g

p a p e r

n . 2

�se apoya principalmente, además de en Meek y Tsuru, en Morishima y en su propio condiscípulo
en Barcelona Vegara, todos ellos autores próximos a interpretaciones de filiación marxista o postkeynesiana de la historia del pensamiento económico11.
Maragall realiza una interesante defensa de la secuencia de ideas económicas que conducen desde
Quesnay hasta Marx, pasando también por Ricardo (aunque en este artículo Maragall se centra
sólo en su teoría del comercio internacional, que califica de limitada) y Adam Smith, a quien en
esta ocasión no presta atención12. Con respecto al primer objetivo de su trabajo, Maragall no duda
de que el gran modelo económico de circulación del producto que Quesnay elabora, el Tableau
économique, es un modelo de capitalismo agrario que el autor quiere establecer en Francia. Sin
embargo, y frente a lo que algunos economistas afirmaban, el Tableau no intentaría reflejar la
estructura económica contemporánea francesa. Las condiciones del “modo de producción óptimo”
(el lenguaje empleado no es casual) constituiría la principal preocupación teórica de Quesnay según
Maragall. Estas condiciones del “equilibrio óptimo” son “pautas de comportamiento y relaciones
de precios necesarias para la reproducción de la distribución inicial de recursos al final del período
de producción”, en concreto, el establecimiento de un impuesto único sobre la renta de la tierra, la
liberalización del comercio de granos (lo que elevaría su precio), y una proporción en la propensión
a consumir de los propietarios entre alimentos y manufacturas de 50% y 50%13. El valor neto creado
en el sistema fisiocrático es producto del trabajo pero movido por el capital: El modelo de Quesnay
sería, por tanto, capitalista. Aquí es donde Maragall acepta las ideas de economistas marxistas sobre
la conexión entre Quesnay y Marx. Un paralelismo crucial entre ambos es que presentan una visión
de una economía capitalista que se origina a partir de una teoría del valor añadido o plusvalía.
Algunos autores han señalado también que cada modelo presenta una visión de la economía en
términos de flujo de valor a través de varios grupos de agentes. El Tableau de Quesnay representaría
este flujo aritméticamente y el esquema de reproducción simple de Marx, algebraicamente14.
En segundo lugar, la primera conexión clara entre Quesnay y Marx aparece en el proceso de
acumulación primitiva que Maragall ve en la idea de Quesnay de realizar una conversión generalizada
de los ricos franceses en capitalistas y de su riqueza en capital productivo15. Maragall encuentra una
gran similitud entre el mecanismo formal establecido en las sucesivas ediciones del Tableau de
Quesnay y el proceso de formación de plusvalía y de circulación del capital de Marx. La teoría del
valor implícita en el modelo fisiocrático (teoría del valor-trigo) es paralela al tratamiento que Marx
hace de la fuerza de trabajo, cuyo valor de uso excede al valor de cambio. Sin embargo, a diferencia
de Marx, el modelo de Quesnay no trata al capital como una mercancía plenamente desarrollada
porque no circula entre las distintas clases sociales16. En cualquier caso, la interpretación que Marx
realiza de la supuesta teoría del valor fisiocrática y su enlace con la teoría del valor-trabajo ricardiana
y la suya propia marxista ha sido ciertamente discutida por los historiadores de la ideas económicas.
Algunos de estos estiman que Marx consuma una exégesis equivocada17.
11. Ronald Meek estudió con Sraffa y Dobb en Cambridge, e hizo su tesis doctoral sobre el concepto de excedente. Su
obra The Economics of Physiocracy (1963) es el gran libro clásico sobre la fisiocracia. Morishima es considerado el gran intérprete de Marx en Japón, aunque algunos miembros de la escuela de Kozo Uno, el divulgador de Marx en Japón, le consideran más bien post-keynesiano que marxista. Tsuru resumió los problemas del Tableau économique en su apéndice
a la conocida obra de Sweezy de 1942 The Theory of Capitalist Development, poniéndolo en relación con la economía
marxista y keynesiana.
12. Maragall (1973), i.
13. Maragall (1976), 44.
14. Ver Gehrke y Kurz (1995). Es conocido el hecho de que Marx realizó diseños gráficos del Tableau de Quesnay, añadiendo al lado su propia versión del sistema.
15. Maragall (1976), 49.
16. Maragall (1976), 55.
17. Véase por ejemplo Gehrke y Kurz (1995), 54.
7

�Por último, Maragall realiza una interesante comparación entre las teorías del comercio internacional
fisiocrática y ricardiana. Para Quesnay el libre comercio de trigo implica libre comercio interior y
libre exportación, pero no libre importación de grano. Sí implica, sin embargo, libre importación
de manufacturas, evitando así que se perjudique la reproducción de los grandes desembolsos de
capital realizados por los arrendatarios agrarios. Por el contrario, en Inglaterra Ricardo defiende
abiertamente la libre importación de trigo: la única salida para las clases industriales en la Inglaterra
de principios del siglo XIX consistiría en una expansión de las manufacturas frente a los intereses
de los propietarios agrarios. Para ello, una reducción de los salarios promovida por la entrada
de alimento barato sería imprescindible, tal como señala el modelo de distribución ricardiano18.
Maragall observa que el papel dirigente de Inglaterra en el siglo XIX influyó decisivamente en la
conversión del capitalismo industrial británico en el paradigma del capitalismo, dada la dotación
de factores en el país. En conclusión, no existe una teoría del desarrollo capitalista universal y
por tanto la teoría del comercio internacional ricardiana sería de alcance limitado19. Maragall
concluye que la economía carece de una teoría del capital agregado, de una economía política de
los estados nacionales y del comercio entre ellos. Para Maragall, la debilidad de la teoría marxista
del imperialismo como alternativa explicativa reside en su base muy general y poco operativa: la
caída del tipo de beneficio en las naciones más adelantadas.
Maragall finaliza su tesina poniendo de relieve la secuencia analítica de Marx, relacionada con los
fisiócratas y con los clásicos Smith y Ricardo. Maragall reivindica la figura de Quesnay, criticada
(si bien amablemente) por Smith por considerar que sólo la agricultura genera valor añadido, y
recuperada después por Marx. Para Maragall, Quesnay era más consciente que los teóricos ingleses
de los requisitos de la reproducción económica y de la necesidad de incluir el capital constante
(Maragall utiliza la expresión marxiana) en la contabilidad del valor. Ricardo establece una teoría
en la que la restricción del capital constante no es un gran problema en la formación del valor. Marx
expande el análisis al estudio de las condiciones de reproducción. En esto juega un papel el modelo
de Quesnay: Marx intentará lo mismo, pero en un mundo mucho más complejo, donde la plusvalía
surge tanto en el sector agrario como en la industria y su origen se imputa no a un solo sector, sino
a una mercancía usada en los dos sectores, que no es sino la fuerza de trabajo.

18. Véase Ricardo (1817), 126-127). Las ideas de Quesnay y Ricardo pueden parecer complementarias, aunque no lo son
exactamente, ya que para Quesnay la nación que produce mercancías básicas - en este caso Francia - prevalecería sobre
las demás.
19. Maragall (1976), 58. Ello no significa que la teoría marxiana sea infalible: en el caso de Marx la teoría está limitada por
las categorías analíticas que él mismo se impuso en el estudio del capitalismo.

8 | f u n d a c i ó

C a t a l u n y a

e u r o p a

/

l l e g a t

p m

-

w o r k i n g

p a p e r

n . 2

�3. Un análisis de la evolución de la teoría
del comercio internacional

E

l interés de Maragall por la teoría del comercio internacional arranca de sus investigaciones
sobre las teorías del imperialismo que datan de los años 1969-1970 y que encuentran
continuación en la etapa de la New School: economía internacional, lectura de El Capital
de Marx, análisis de las teorías del comercio y su evolución (siguiendo las ideas de Viner)
y el análisis de las ideas fisiocráticas ya mencionado “como paradigma previo y alternativo a la
economía política ricardiana”20. Maragall redacta en 1974 unas Notas para una comparación de
la teoría del imperialismo con la teoría del comercio internacional, de la que hay una versión
mucho más breve en inglés de ese mismo año, preparada como ponencia para el IV Congreso
de la International Economics Association en Budapest. Se trata de una profunda reflexión sobre
la validez de las teorías de las relaciones económicas internacionales –las teorías del comercio
internacional y la teoría clásica del imperialismo– desarrolladas en el siglo XIX y que llegan hasta
el XX. Maragall expone las alternativas teóricas que explican la desaceleración europea de finales
del siglo XIX a través del papel central que juega la agricultura. Ricardo se centraba en la escasez
de tierras de calidad; el esquema marginalista-neoclásico extendía el sistema ricardiano a todos los
factores (ambos sistemas reaparecerán en la tesis doctoral). Pero a Maragall le sigue interesando
más el enfoque marxista: El atraso relativo de la agricultura europea hace que el sistema económico
no genere poder de compra suficiente para absorber la producción de manufacturas. Aquí aparece
un excedente de capital que debe buscar ubicación en el exterior. Ante este problema, economistas
como Hobson o Keynes proponen reformas. Los economistas marxistas, sin embargo, no consideran
esta vía factible. Autores como Lenin, Hilferding o Kautsky serían así capaces de predecir la crisis
de 1914. El imperialismo sería así una reacción del capital ante el avance de las reformas sociales
y la amenaza que esto suponía para los beneficios empresariales. Sin embargo, los marxistas –
critica aquí Maragall– no fueron capaces después de prever la estabilidad capitalista bajo el nuevo
liderazgo de Estados Unidos, ni la alianza entre gran industria y campesinado en algunos países de
Europa después de la Primera Guerra Mundial21.

A partir de este planteamiento Maragall repasa los diferentes enfoques de la teoría del comercio
internacional, desde Ricardo hasta el modelo de Heckscher-Ohlin, Lenin, los neoclásicos y
Keynes. Maragall contrapone así la teoría del comercio internacional ricardiana (y sus sucesivos
desarrollos), caracterizada por su “pacifismo”, con las teorías del imperialismo, donde las relaciones
económicas internacionales son de conflicto. En su opinión (una idea, por otra parte, extendida), el
ricardianismo (y su defensa del libre comercio) dejó de ser útil para Inglaterra hacia 1870, cuando
el crecimiento de este país dejó de depender de la producción de trigo para depender de la escasez
de carbón (Jevons y el marginalismo estarían en la raíz de este giro). Hobson, Lenin y Hilferding
desarrollarán a partir de aquí la teoría del imperialismo. Maragall busca también las influencias
de esta teoría sobre Keynes: el internacionalismo del capital conducía al imperialismo; “el libre
cambio engendraba competencia bélica a escala internacional y miseria a escala nacional”22. A
pesar de su actitud en principio favorable, Maragall considera que la teoría clásica del imperialismo
debe revisarse por tres razones: primero, la teoría insiste en que el lento desarrollo agrario pone
obstáculos muy serios a la mejora del nivel de vida; segundo, la teoría se centra en la decadencia
de Gran Bretaña, olvidando la formación de un nuevo centro de poder, Estados Unidos; tercero,

20. La cronología de las investigaciones de Maragall en el campo de las teorías del comercio internacional está referida
por el propio autor en su Memoria de 1975, explicada más adelante. Maragall (1975), 1.
21. Maragall (1974b), 1-3.
22. Maragall (1974b), 14.

9

�falta una teoría del estado capitalista como categoría económica. Algunas reflexiones de Kautsky y
Lenin, que se habían asomado a estos problemas, acompañan esta idea de Maragall23.
Las conclusiones (“provisionales”, dice Maragall) de este trabajo insisten en varios puntos
interesantes, porque muestran un Maragall poco dogmático y favorable a una flexibilidad
metodológica que pueda aportar mejoras en el análisis. Maragall defiende la necesidad de que
las teorías del imperialismo incluyan los instrumentos de la economía “convencional”, esto es, la
ortodoxia neoclásica: La teoría económica podría ayudar a explicar el desarrollo de la economía
internacional sobre las bases del final del siglo XIX. Sería necesario un modelo teórico que aúne
las aportaciones de ambos paradigmas; un modelo que incluya las variables e hipótesis económicas
tradicionales (los tres factores clásicos, retribución de los factores, economías de escala, rendimientos
decrecientes en agricultura, etc.) y elementos adicionales aportados por el análisis marxista como
la influencia de la lucha de clases en la tecnología, el comportamiento del estado capitalista, etc.
Maragall cree que un análisis correcto de los acontecimientos económicos de su tiempo no puede
limitarse a las teorías de rentas de monopolio de recursos naturales escasos, al estilo de la renta
de la tierra ricardiana, prescindiendo de los elementos de poder político. Termina prediciendo una
mundialización de la economía, pero no de naciones en distinto estadio de desarrollo, sino con
diferente sistema económico24.
En 1975 Maragall da un paso más en el estudio de las relaciones internacionales y escribe un breve
documento, una “Memoria para trabajo de investigación” cuyo título sería Evolución de las teorías
del comercio internacional de Quesnay a Keynes. Una nueva interpretación. Su ambición consiste
en presentar las doctrinas sobre el comercio internacional desde un nuevo ángulo, con el objetivo
de “reanimar el contenido político-económico de la teoría del comercio internacional en una fase
de grandes cambios como la que se ha abierto en esta década”25. Para ello utiliza un modelo con los
tres factores productivos y sus respectivas retribuciones; dos sectores (industria con presencia de
economías de escala, y agricultura-minería, con rendimientos decrecientes ricardianos) que en fases
más avanzadas se desdoblan (la industria en sector financiero y sector industrial, y la agricultura en
agricultura capitalista y agricultura semi-feudal de pequeña escala); movimientos internacionales
de factores; propensiones al consumo y al ahorro diferentes dependiendo de las clases sociales; y
algunas hipótesis adicionales sobre la selección de tecnología y el funcionamiento de la política
económica. El objetivo de este trabajo sería realizar una crítica a las teorías clásicas del comercio
internacional basadas en la especialización según la dotación factorial, mostrando la dependencia
de estas teorías de los intereses de naciones y clases sociales determinadas. En este trabajo Maragall
sigue la dirección seguida por Marx en su obra Sobre la cuestión del librecambio y el teorema
Stolper-Samuelson de comercio internacional.
Retomando ideas anteriores, Maragall arranca de la teoría del libre comercio desarrollada por los
fisiócratas en la Francia del siglo XVIII en apoyo de la libre exportación de trigo, contraponiéndola
a la teoría ricardiana de las ventajas del libre comercio basadas en la especialización nacional según
el principio de las ventajas comparativas (los países con dotación relativamente mayor de un factor
determinado se especializarían en productos intensivos en dicho factor). Maragall estima que su
modelo puede ayudar a explicar la diferencia entre los paradigmas fisiócrata y ricardiano, en tanto
que en el caso fisiócrata el comercio es más importante para alcanzar el óptimo productivo, mientras
que en el modelo ricardiano ocurre al revés: Maragall defiende así la visión fisiocrática del comercio
como una teoría de aplicación más general que la ricardiana.
23. Maragall (1974b), 31-42.
24. Maragall (1974b), 44-46. Es interesante la defensa de la combinación de elementos procedentes de distintas tradiciones teóricas para construir una teoría global de las relaciones económicas internacionales. En este sentido Maragall una
vez más no se muestra dogmático sino todo lo contrario.
25. Maragall (1975), 5.

1 0 | f u n d a c i ó

C a t a l u n y a

e u r o p a

/

l l e g a t

p m

-

w o r k i n g

p a p e r

n . 2

�Maragall continua la revisión de las teorías del comercio internacional introduciendo los desarrollos
posteriores de Wicksell, en el marco de la teoría marginalista del valor, y sobre todo, las teorías
imperialistas, basadas en las ventajas de escala en los sectores manufactureros: los países más
desarrollados, con economías de escala industriales adquirirían en un marco de libre comercio una
ventaja permanente sobre los demás, ventaja que sólo podrían romper los países con abundancia de
tierra y población con políticas proteccionistas que dispusiesen de una mínima dotación de capital
para desarrollar industrias básicas. Este sería el caso de Estados Unidos, Alemania y Japón antes de
la Primera Guerra Mundial, y de la Unión Soviética después26. Maragall sigue de cerca la doctrina
del imperialismo de Lenin, y analiza también las soluciones reformistas propuestas primero por
Hobson y después – transformadas – por Keynes, quien intenta minimizar la parte de la renta
nacional que cae en manos del rentista (la conocida idea keynesiana de la eutanasia del rentista), con
la idea de poner a disposición de las clases productivas de la sociedad la máxima cantidad posible
de ingreso27.
No hemos localizado la versión definitiva de este trabajo, pero la Memoria insiste en la necesidad de
una aproximación ecléctica a la problemática del comercio internacional, descartando la utilización
exclusiva de un modelo teórico determinado, y echando mano de referencias teóricas variadas –
como en el caso de su modelo– para evitar errores en el diseño de la política económica28.

26. Este ha sido uno de los mensajes fundamentales para explicar el atraso relativo de algunas regiones y el proceso de
catching-up de otras de los autores de la nueva historia económica encabezada por Robert Allen. Ver Allen (2011).
27. Maragall (1975), 5.
28. “No creo demasiado en la utilidad de ninguna teoría […]; sí pienso sin embargo que es necesario disponer de instrumentos generales de referencia de orden teórico, en el sentido del modelo que propongo desarrollar, para evitar los errores más groseros en el campo de la política económica y en este caso de la política económica internacional”. Maragall
(1975), 5.
1 1

�4. La tesis doctoral de Maragall:
pensamiento económico y economía
urbana

E

n agosto de 1978 Pasqual Maragall termina de redactar su tesis doctoral en la Universitat
Autònoma de Barcelona titulada Els preus del sòl (El cas de Barcelona). En este trabajo, un
extenso y profundo análisis de la evolución de los precios urbanos en el territorio del municipio
de Barcelona, las doctrinas económicas ocupan un lugar importante. La tesis representa de
hecho un nexo entre los análisis de la historia del pensamiento económico fisiocrático y marxista
apoyados en interpretaciones de autores marxistas y postkeynesianos, con el campo de interés último
de Maragall, la economía urbana, introduciendo de manera esencial la teoría ricardiana de la renta de
la tierra y la teoría marshalliana del impuesto sobre los rendimientos del suelo. En la tesis se combina
la influencia de las interpretaciones de los autores marxistas y post-keynesianos que Maragall conocía,
con modelos de economía urbana de corte más ortodoxo. En la introducción Maragall reivindica la
necesidad de la participación del economista en los procesos de planificación urbanística, no sólo para
analizar su viabilidad financiera, sino también, y de manera crucial, en el proceso de municipalización
de las ganancias de los propietarios de suelo urbano, cuyas rentas han crecido con el encarecimiento
del suelo. La fiscalidad del suelo, por tanto, es un aspecto fundamental del estudio de Maragall29. La
tesis se divide en cuatro capítulos; en los dos primeros Maragall hace un interesante viaje teórico por la
teoría de la renta y del impuesto sobre el suelo. La sección primera, “La renda de la terra”, constituye
una extensa revisión de la teoría clásica de la renta de la tierra. El segundo capítulo, “Els preus del
sòl urbà”, es un examen de las teorías del precio del suelo urbano y de los impuestos sobre la renta
del suelo urbano30. Los restantes dos capítulos contienen el análisis propiamente de la evolución del
precio del suelo en Barcelona y una propuesta de política de suelo.

4.1. Un análisis de las teorías de la renta de la tierra: Ricardo a
la luz de Cambridge
El primer capítulo de la tesis repasa la teoría de la renta de la tierra en la escuela fisiócrata, Smith,
Ricardo y Marx. El análisis de la renta discute particularmente las nociones de renta absoluta y
renta diferencial de la tierra y sus implicaciones en la formación de los precios del suelo. Maragall
retoma la conexión entre Marx y la fisiocracia de sus trabajos de la New School: Si se acepta que la
agricultura posee una ratio capital/trabajo (composición orgánica del capital en términos marxistas)
reducida, entonces esta actividad es más productiva que otras (se sigue la idea marxiana de que
trabajo productivo es aquel capaz de producir plusvalía). Sin embargo, Maragall señala que esto
sólo funcionaría si se considera que existe tanto renta absoluta del suelo como renta diferencial
(alejándose aquí del planteamiento de Ricardo, quien sólo considera la renta diferencial de la
tierra basada en su escasez como factor productivo). Maragall cree que Smith no andaba lejos de
un planteamiento fisiocrático de la existencia de una productividad especial de la agricultura, en
tanto que utiliza más factor trabajo que la industria (aquí está la conexión entre la teoría del valor29. Maragall (1978), viii-ix. Maragall se une a la corriente de autores de la línea abierta por Alonso y Wingo a principios de
la década 1960, que proporcionan la base conceptual para un nuevo enfoque teórico y empírico de la economía urbana.
El modelo de Wingo explica la relación entre localización urbana, consumo de espacio y coste del desplazamiento al
trabajo. Véase Wingo (1972).
30. En total, la tesis dedica unas 200 páginas de un total de unas 550 a la discusión teórica de las rentas de la tierra y la
fiscalidad del suelo. La presencia de ideas económicas en este trabajo es, por tanto, muy considerable.

1 2 | f u n d a c i ó

C a t a l u n y a

e u r o p a

/

l l e g a t

p m

-

w o r k i n g

p a p e r

n . 2

�tierra implícita en el modelo fisiocrático y la teoría del valor-trabajo de Marx)31. La escuela clásica
en general, sin embargo, aceptó la versión ricardiana de renta diferencial, olvidando la conexión
fisiocracia-Marx con respecto a la renta absoluta: la renta cargada en el precio es consecuencia
del poder monopolístico que los propietarios poseen sobre la tierra, no es consecuencia de la
contribución específica de este factor productivo, como decía Ricardo32. Al final del repaso histórico
del concepto de renta de la tierra, Maragall retoma el modelo fisiócrata reinterpretándolo como
un modelo de monopolio de la tierra, sostenido por el estado y legitimado por el impuesto único
(fisiócrata) sobre la tierra: en una situación de escasez de un input básico, la implementación de un
impuesto a los propietarios de este input aparecería factible33. A pesar de sus prevenciones y sus
simpatías por Quesnay, la base de la reflexión de Maragall sobre la renta del suelo es sin embargo el
modelo de Ricardo. Aquí se puede hacer un apunte interesante: Maragall elude fundamentalmente
disquisiciones sobre la teoría del valor-trabajo de Ricardo, apoyándose en Sraffa, quien mostró que
la distribución ricardiana no requiere en realidad una teoría del valor34.
Este repaso de las teorías de la renta de la tierra viene acompañado de una bibliografía que, si bien
es variada, tiene indudable inclinación por economistas de tradición marxista, post-keynesiana y
sraffiana. En la discusión sobre el concepto de renta en Adam Smith, Maragall acude a la obra de
Dobb Theories of value and distribution since Adam Smith de 1973, donde el autor realiza una
reconstrucción del pensamiento clásico desde una óptica marxista. La misma referencia aparece
al discutir la presión de Ricardo sobre el legislador en favor del libre comercio o la cuestión de la
participación de la renta en el producto total según Ricardo: Maragall sigue de cerca la explicación de
Dobb, incluso reproduciendo un diagrama del propio Dobb35, y completándola con la interpretación
de Blaug (introduciendo igualmente gráficos de su Economic Theory de 1962), aunque rechaza su
argumento de que las rentas crecen más que el coste, aumentando así su participación en el producto.
Para Maragall (aquí vuelve sobre Dobb), esto no se deduce de los Principios de Ricardo, sin embargo
sí dará por buena la explicación de Blaug sobre la teoría de la distribución ricardiana36. La influencia
fisiocrática en Smith y una parte de los argumentos de Ricardo sobre la exportación de grano es
analizada a través de otro marxista, Napoleoni. Maragall emplea la interpretación “imperialista” de
Ricardo de Napoleoni, quien sostuvo la hipótesis de que aquel consideró la posibilidad de la anexión
territorial como opción para añadir nuevas tierras de cultivo que impidiesen el crecimiento de la
renta de la tierra37. Por último, la preferencia de Maragall por autores del ambiente de Cambridge
aparece de nuevo cuando echa mano de Joan Robinson para mostrar la contradicción entre la teoría
de la renta de Ricardo (rendimientos decrecientes) y la del comercio internacional (rendimientos
constantes)38. La teoría marxiana de la renta de la tierra es explicada, sin embargo, directamente a
través de El capital.
31. Maragall (1978), 17-18. Aquí Maragall expone la crítica de Blaug a esa idea smithiana, pero admitiendo que si la renta
absoluta de la tierra es determinante del precio (y no viene determinada por el precio), como Smith y Marx dicen, entonces la postura de Blaug sólo podría aplicarse si se considera que la renta de la tierra es sólo diferencial (a la Ricardo), y no
absoluta.
32. Maragall cree que “el sòl urbà fará això molt més palès”. Maragall (1978), 19.
33. Maragall (1978), 24. Maragall no desarrolla esta idea de aplicar la teoría de la renta diferencial ricardiana al caso de
oferta limitada de otro tipo de factor productivo como la energía, lo cual, en el entorno de los años 70 del siglo XX tendría
un cierto interés.
34. Véase Sraffa (1951), I, xiv. En realidad Marx ya había reparado en esta cuestión.
35. Maragall (1978), 35-37. Ver también Dobb (1975), 102. Dobb es otro de los grandes representantes de la escuela de
Cambridge, muy próximo a Keynes, aunque con una abierta influencia marxista (perteneció al partido comunista inglés).
Recuérdese que colaboró con Sraffa en la edición de las obras completas de Ricardo.
36. Maragall (1978), 38. En todo caso, Maragall dedica un apéndice a discutir el modelo de Blaug, cuya explicación califica
de “confusa”. Maragall (1978), 451-452.
37. Maragall (1878), 33 y 45. Véase también Napoleoni (1973).
38. Maragall (1978), 45.
1 3

�Después de repasar la teoría de la renta del suelo ricardiana, Maragall analiza la extensión de esta
teoría al resto de factores productivos, en tanto que especializados y escasos. Esto es en su opinión
lo que hizo la economía neoclásica: generalizar a todos los factores las hipótesis de Ricardo sobre
la tierra, basándose en la idea de que usos alternativos de la tierra comportarían una cierta inclusión
de las rentas en el coste, apuntando a una nueva teoría del valor-utilidad. La clave estaría en la
existencia del coste de oportunidad del suelo, al tener éste usos alternativos. Maragall aquí sigue
la línea de la crítica de Blaug a Ricardo, afirmando que “el coste de oportunidad del suelo juega
un papel evidente en regiones agrarias próximas a las concentraciones urbanas: Una parte de las
rentas pagadas en regiones muy urbanizadas a los propietarios agrícolas está relacionada no con las
cualidades diferenciales del suelo para usos agrícolas, sino con el hecho de que la proximidad de los
usos urbanos e industriales ha elevado posiblemente la renta marginal bastante”39. Las expectativas
urbanísticas elevarían la renta incluso si sólo se cultivasen tierras homogéneas y de muy alta calidad.
Esto tendrá consecuencias en una teoría general de las rentas agrícolas cuando esta se aplica a un
territorio en que las coronas rurales de las ciudades representan una parte importante del suelo
agrícola disponible. La generalización neoclásica de la teoría de la renta tiene otra vertiente: la
consideración de todos los demás factores como similares a la tierra. Maragall contempla por tanto
ambas críticas a Ricardo: La tierra tiene usos alternativos y los demás factores pueden ser también
no aumentables a corto plazo, como lo es la tierra en el largo plazo40.
Para estudiar la evolución de la teoría de la renta desde finales del siglo XIX Maragall utiliza casi
exclusivamente la obra de Joseph S. Keiper et al. Theory and measurement of rent (1961). Esta
elección no es neutral puesto que la obra fue financiada por la Lincoln Foundation, institución
propagadora de las ideas de Henry George. Keiper et al., subrayando las consecuencias políticas de
las diferentes concepciones de la renta de la tierra, consideran que la teoría georgista es heredera de
la fisiocracia. Según Keiper, serán Clark y Marshall quienes acaben con la idea ricardiana. Clark dirá
que la significación económica de la tierra no deriva de la naturaleza, sino de las utilidades creadas
en ella por personas individuales (canales, drenajes, abonos...) y por la colectividad en general
(crecimiento social que genera escasez): estas utilidades generan rentas. Marshall, generalizando
las cualidades diferenciales a todos los factores, explicará cómo las empresas que disfrutan de
factores escasos o diferenciales, obtienen diferencias de coste – rentas económicas de los factores
productivos – una vez que la competencia entre empresarios permite a estos factores absorber
una parte del excedente empresarial en forma de retribuciones más altas. Por tanto, los autores
neoclásicos en general tienden a negar a la tierra el carácter de factor especial, equiparándola en su
análisis al resto de factores. Pero Maragall rebate esta idea. La mayoría de autores contemporáneos,
dice, han abandonado la idea de que hace falta una teoría especial para la renta del suelo: el
producto se compone de salario e interés (como dice Blaug); no hay factor tierra. Maragall reprueba
que los economistas neoclásicos en general no tengan en cuenta que la renta de tierra tiene unas
características (persistencia y generalidad) que las hace diferentes a las rentas económicas de otros
factores. La formulación neoclásica considera que toda renta se puede expresar como valor de la
productividad marginal, como el resto de las retribuciones factoriales41.
Maragall finaliza exponiendo el modelo neo-ricardiano de Quadrio, que desarrolla la vía sraffiana de
definir una medida invariable del valor para estudiar la relación entre las variables de la distribución
y los precios. Sraffa generalizó el modelo de Ricardo al caso en que el capital no tiene la misma
composición en todos los sectores y el salario no es de subsistencia, investigando el efecto de una
39. Para Blaug, el error de Ricardo fue no considerar que para el capitalista un parte de la renta de la tierra (y toda ella en
la tierra marginal) no es un beneficio extraordinario arrancado por el terrateniente según se cultivan nuevas tierras, en
lugar de un coste, un precio que necesariamente pagan los empresarios por acceder a tierras que tienen usos alternativos. Según Blaug, Mill ya se dio cuenta de este problema, y Jevons le siguió. La teoría de Ricardo sería, por tanto, un caso
particular en que el suelo no tiene usos alternativos. Ver Blaug (1962).
40. Maragall (1978), 50-55.
41. Maragall (1978), 62-66.
1 4 | f u n d a c i ó

C a t a l u n y a

e u r o p a

/

l l e g a t

p m

-

w o r k i n g

p a p e r

n . 2

�variación en la distribución sobre los precios. Quadrio se replantea la eliminación de la renta de la
tierra en la discusión del valor, pero, para él, eliminar la renta no es posible en contextos actuales42.
Maragall termina este extenso capítulo con un resumen de las ideas de los principales autores
clásicos sobre el impuesto sobre la renta de la tierra. En las críticas a este impuesto sigue muy
de cerca las páginas de Blaug, y en menor medida, Keiper et al. Con respecto a la incidencia del
impuesto sobre la demanda, Maragall considera que se puede interpretar el caso de Ricardo como
un caso en que la incidencia de un impuesto sobre el trigo, a causa de la rigidez de la demanda, se
traslada íntegramente sobre los consumidores vía aumento de precios43.

4.2. Las teorías de la formación del precio del suelo urbano:
De Von Thünen a Von Thünen
Maragall dedica un apartado al análisis del modelo de rentas del suelo urbano enunciado por Von
Thünen y transformado por Marshall. En realidad Ricardo ya relacionó el entorno urbano con la renta
de la tierra cuando afirmó que esta dependía tanto de la fertilidad del suelo como de la distancia a los
mercados urbanos. A partir de aquí Von Thünen construyó su teoría de las rentas urbanas en que el
acceso al centro de la población sustituía a la fertilidad en el modelo de Ricardo: la renta de la tierra
crece linealmente hacia el centro de la ciudad. Marshall corrige este modelo utilizando la teoría
del coste marginal con sustitución de factores y valiéndose del concepto de economías externas.
Aquí se introduce el valor de situación (el valor del suelo urbano no es resultado de inversiones o
de los poderes originales de la tierra, sino resultado del progreso económico)44. Marshall sitúa las
rentas del suelo urbano como una categoría intermedia entre los beneficios de la inversión y las
rentas generadas por recursos naturales. Marshall, extendiendo el concepto ricardiano de margen
intensivo (rendimientos decrecientes de capital y trabajo a partir de un cierto punto) al suelo urbano,
define cuál será el margen de edificación (en ausencia de ordenanzas urbanas, que ya existían en su
tiempo): en aquella intensidad de uso (última planta construida) que iguala el coste de adquirir otro
terreno y edificar un número equivalente de habitaciones45. Maragall echa mano a continuación del
análisis marshalliano matizado de la renta del suelo generalizada a usos agrarios y urbanos realizado
por otro autor de Cambridge muy próximo a Keynes, Robertson, en 1961. Robertson pone algunos
inconvenientes al ricardianismo moderado de Marshall, especialmente en la cuestión relativa a
la definición de la tierra como un factor especial de producción. Sin embargo acepta el concepto
clásico de renta como útil para la política económica46. En cualquier caso, Maragall estima que los
42. Maragall (1978), 67-77.
43. Maragall (1978), 95-97. Este análisis sencillo tendrá importancia después al estudiar la incidencia de los impuestos
sobre el suelo urbano en el contexto de Barcelona.
44. Maragall apunta bien que tanto J.S. Mill como Marx habían advertido de esta riqueza creada socialmente, que eran
ingresos “no ganados”. Maragall (1978), 104. La manera de cargar fiscalmente estos ingresos no ganados fue uno de
los grandes debates de la fiscalidad moderna primero en Inglaterra y luego en el resto de Europa. Véase, por ejemplo,
Daunton (2001).
45. Maragall (1978), 100-114. En todo caso existe simetría con el margen ricardiano (“La renta del suelo no entra en el
conjunto de gastos en este margen”). En la cuestión de los efectos del progreso sobre el valor del suelo Marshall también
sigue a Ricardo. Maragall tampoco olvida mencionar que Marshall tuvo en cuenta las implicaciones que sobre el bienestar
tendría el desplazamiento del margen intensivo si se tienen en cuenta los costes sociales. Los costes sociales marginales
crecientes, producto del aumento de la densidad poblacional, no son considerados por el mercado, lo que conduce a que
el margen se establezca más allá del óptimo social. La respuesta es la planificación. El tratamiento moderno del problema
del tamaño óptimo de las ciudades desarrolla esta idea marshalliana.
46. Maragall (1978), 121-124.

1 5

�clásicos no avanzaron demasiado en la aplicación del modelo de la renta al suelo urbano47: esto
explicaría que las definiciones actuales de rentas urbanas fueran muy similares a las del rendimiento
de otros activos financieros. La base de esta concepción de la renta del suelo urbano es la teoría del
coste de oportunidad o coste de transferencia. Aquí Maragall utiliza las obras de Lean y Goodall
(1966) y E.S. Mills (1972). Goodall, por ejemplo, integra el tratamiento del precio del suelo urbano
y la propiedad inmobiliaria en la teoría de los rendimientos de los activos de capital48.
Según Maragall, la línea iniciada por Von Thünen se recuperó en los años 20 del siglo XX con
el desarrollo de la planificación urbana: el precio del suelo es una función inversa del coste de
transporte al centro, y la renta sería por tanto la carga que el propietario del suelo impone en razón
del ahorro de costes de transporte. Sobre esta teoría se elaboran los modelos de Wingo (1961), que
introduce el valor del tiempo, y Alonso (1960, 1964) que introduce el valor del espacio consumido
en función del nivel de renta. Paralelamente a estas teorías reminiscentes del ricardianismo, aparece
una explicación historicista (o ecologista) que pone el acento en el stock disponible de edificios
como determinante de los usos y los precios y que Maragall considera útil en el corto plazo, que
la teoría clásica no observa. En esta alternativa teórica, los valores determinan los usos. Maragall
se decanta por un análisis más profundo de la teoría de Alonso: Teoría clásica reformulada con
demanda de suelo elástica49. Alonso propone un modelo completo, basado en el equilibrio del
consumidor, haciendo referencia explícita a la cantidad de espacio consumido en función del precio
y del nivel de ingresos, esto es, abandonando el supuesto clásico de rigidez de demanda. El modelo
de Alonso introduce algunas variaciones respecto a las teorías clásica y neoclásica cuyo resultado
es una construcción teórica que mantiene la disminución de precios con la distancia al centro,
ubicando a los ricos en la periferia50. Al realizar la agregación, Alonso se encuentra con el problema
de que el suelo no es un bien homogéneo y que la oferta de suelo urbano puede considerarse infinita
y diferenciada según la distancia, y echará mano de la teoría clásica de la renta de la tierra. Los
utilizadores de suelo ya no tienen una curva de demanda en función del precio, sino un conjunto de
curvas de los diferentes precios posibles y las diferentes distancias. Alonso distingue los diferentes
usos posibles del suelo. En el caso del uso agrícola, Alonso llega a la conclusión de fisiócratas y
Von Thünen: los beneficios por superficie equivalen a la renta51. En ese modelo es plausible pensar
que la urgencia de los pobres por la accesibilidad se traduce en demandas más rígidas que las de los
ricos, y por tanto en localizaciones más céntricas. Los ricos, que consumen más espacio, compensan
más fácilmente un incremento de los costes de transporte alejándose de la ciudad y pagando precios
más bajos por el suelo: este sería el modelo de EEUU52. Maragall, al considerar que los costes de
47. Esto sucedió por varias razones: La especialización manufacturera inglesa detuvo el proceso de crecimiento de renta
agraria, el hecho de que el gasto de los propietarios urbanos no es tan homogéneo como el de los agrarias, las políticas
de socialización parcial de rentas urbanas, y la existencia de un mercado de suelo urbano mucho más activo que el de
suelo rural, lo que hizo que la inversión en suelo edificable fuera comparable a la inversión en cualquier otro activo de
capital en un sector de tipo monopolístico. Maragall (1978), 125.
48. Maragall (1978), 130-135.
49. Alonso rechaza las teorías post-clásicas de minimización de los costes de fricción porque “no pueden explicar satisfactoriamente el patrón observado de usos del suelo” y también las teorías ecologistas porque no explican la realidad “de
forma coherente”. Los modelos de compensación entre costes de transporte y rentas tienden a predecir una distribución
espacial muy concentrada en el centro urbano, al considerar las ubicaciones como puntos sin dimensión, esto es, al no
considerar la cantidad de suelo consumido reducen el modelo a la maximización de un solo bien, la accesibilidad. El
resultado es una ciudad poco extensa y muy densa. Maragall (1978), 137-142.
50. Este modelo responde obviamente a las circunstancias del urbanismo de finales de la década de 1980, y no tanto
a la situación actual caracterizada por el proceso de gentrificación del centro de las ciudades, fenómeno que data de
la década de 1990. La ambición de crear una teoría general de precios de suelo urbano parece, por tanto, al menos en
parte fallida. Alonso enuncia un modelo de optimización con tres bienes: cantidad de suelo, distancia al centro y resto de
bienes. La ratio de sustitución individual de los bienes se iguala a sus costes relativos: se trata de un análisis tradicional
de equilibrio del consumidor. Como es de esperar, el equilibrio se ubica compensando el coste de viajar al centro con un
suelo más alejado y más barato. Maragall (1978), 149.
51. Maragall (1978), 151-165.
52. Maragall (1978), 166.
1 6 | f u n d a c i ó

C a t a l u n y a

e u r o p a

/

l l e g a t

p m

-

w o r k i n g

p a p e r

n . 2

�transporte no son solo monetarios (incluyen desutilidades y valor del tiempo perdido) introduce
las mejoras del modelo del mismo Alonso, Wingo y Evans, en conexión con la reformulación de la
teoría de las rentas del suelo por Alonso y Wingo y el fracaso de la política de la renovación de las
ciudades en EEUU53.

4.3. La formación del precio del suelo en el Sur de
Europa: la vuelta de las teorías clásicas
Analizado el “modelo anglosajón” que parte de Von Thünen, Maragall observa que a partir de la
Segunda Guerra Mundial en los países del Sur de Europa revive la teoría clásica de la renta aplicada
a la ciudad. Maragall dedica una sección de su tesis, titulada “El retorn de les teories clàsiques”, al
examen de los desarrollos neo-marxistas, neo-ricardianos, sraffianos, neo-marshallianos y radicales
anglosajones de la renta del suelo urbano. En la línea neo-marxista (con demanda de vivienda rígida
y oferta de trabajo elástica), Maragall sigue el trabajo de Jaime Rodríguez (1974), quien extrapola
la teoría marxista de la renta de la tierra al suelo urbano (a su juicio con poco éxito). Maragall
prefiere recuperar la línea clásica de análisis de la renta en términos de monopolio de Lombardini
(1970): si quisiéramos buscar el origen de la renta absoluta en la ganancia del capital agrario,
dice Maragall, acabaríamos (nuevamente) en Quesnay y su productividad única de la agricultura
y en Smith y su afirmación de que la agricultura es más productiva que la manufactura, pasando
por alto la idea ricardiana de que si la tierra obtiene rentas no es debido a su productividad sino a
su escasez. Sin embargo, Maragall aprecia la contribución de Rodríguez en tanto que podría ser
adecuada para comprender el conflicto que enfrenta a propietarios y promotores por un lado y
capital en general por otro lado, por la captación de las rentas del suelo54. Un caso similar de vuelta
a los esquemas marxistas es el análisis desarrollado por algunos activistas que diferencian el capital
en el sector de la construcción de viviendas del capital en general, ya que la vivienda forma parte
esencial de la cesta de subsistencia de los trabajadores explotados por otros capitalistas. Aparece
así una contraposición de intereses entre capitalistas. Este enfoque presupone una oferta elástica de
trabajo al salario de subsistencia (a la Marx) y una demanda rígida de vivienda que hace que todo
incremento en el valor de la vivienda se transforme en incremento del valor de la fuerza de trabajo,
y por tanto en una disminución de la plusvalía obtenida por el capital en general55.
Los esquemas neo-ricardianos consideran costes públicos de “producción” de suelo urbano.
Maragall sigue aquí de nuevo a Lombardini, quien introduce en el concepto de suelo urbano un
input no natural, la urbanización, y analiza su efecto sobre las implicaciones políticas (la política del
suelo). Existen rentas absolutas cuando el valor de mercado de los terrenos de la corona exterior no
coinciden con el coste de producción (= coste de suelo agrícola + obras de urbanización necesarias).
Por tanto, las rentas absolutas pueden ser rentas monopolísticas derivadas de la escasez de un
53. Maragall explica el modelo de Wingo (1961), que discute a fondo el problema de la desutilidad del viaje al trabajo,
y la integración que realiza Evans (1973) de los modelos de Alonso y Wingo, haciendo una discusión de los efectos que
sobre sus predicciones tienen diversos supuestos relativos a la elasticidad de la demanda de espacio. Después estudia los
efectos en el modelo de Alonso del crecimiento y el cambio técnico. Aquí dice Maragall que la teoría moderna del precio
del suelo urbano es consistente con la clásica de la renta de la tierra referente a los efectos de crecimiento de la población
y las mejoras tecnológicas Efectivamente, el aumento de la población producirá una extensión del margen y por tanto un
incremento de las rentas intramarginales. La mejora de los transportes reduce el coste dentro del margen y por tanto la
renta del suelo. Maragall (1978), 166-184.
54. Maragall (1978), 199.
55. Ahora bien, como señala Maragall, en el esquema marxista no habrá aumento de valor de la vivienda si no hay un
incremento en la dificultad de producción de la misma o un aumento en el coste de transporte, por lo que si estos
elementos permanecen constantes no hay disminución en la plusvalía total, sino simple compensación entre capitalistas.
Maragall (1978), 202-204.
1 7

�recurso natural (a la Ricardo) pero también de la escasez de recursos públicos a disposición de
las autoridades locales para llevar a cabo un plan de urbanización. Enfoques similares son los de
Campos Venutti (1967), quien considera que el sector público, a causa de la falta de recursos, es
incapaz de reservar suelo para uso público: sigue a la iniciativa privada, creando en las coronas
externas servicios que forman renta absoluta, pero nunca creando valor de situación en la corona
interna capaz de reducir la renta diferencial. Campos Venutti es crítico con la baja fiscalidad urbana
que ha permitido la aparición de un oligopolio colusivo de propietarios urbanos. La renta urbana
no implica aportación de capital por parte de la propiedad privada; es la colectividad la que invierte
en urbanización, por tanto la renta debería quedar para el inversor, esto es, el sector público. Esta
conclusión va en la línea Ricardo-Marshall. Lo más característico del análisis de Campos Venutti
es la introducción de gasto en capital social en la explicación tanto de rentas absolutas como de
posición56.
El análisis sraffiano de las rentas urbanas de esta sección de la tesis de Maragall fue objeto de
publicación separada más adelante. La elección de este tema no es casual: La preferencia de Maragall
por la corriente post-keynesiana se refleja bien en su interés por Sraffa, uno de los economistas más
citados en su obra. El artículo “Esquemas sraffianos aplicados al suelo urbano” fue publicado en
1979 en la revista Investigaciones económicas. Maragall parte de un artículo de Ernest Lluch de
1976, quien desde un punto de vista neo-ricardiano intentaba explicar las rentas diferenciales en el
suelo urbano, distinguiendo distintas coronas, tanto en el margen extensivo como en el intensivo.
El modelo de Lluch utilizó dos sectores: uno productor de suelo urbano y otro productor del
resto de mercancías. Para Maragall, Lluch se sitúa aquí en el “neo-ricardianismo más puro”. Las
implicaciones de su modelo en términos de fiscalidad no se alejan de las del modelo de Sraffa. De
hecho Lluch sigue a Sylos Labini (1973)57: el efecto del crecimiento de las rentas es una reducción
en el poder de compra de los salarios y un aumento más rápido del coste del trabajo para los
empresarios, frenando el proceso de desarrollo58. Las conclusiones del papel son que, en el margen
extensivo, el aumento del precio del suelo no conduce a una intensificación en su uso a causa de la
planificación urbana, además de proporcionar un modelo para determinar la aparición de rentas en
un suelo cada vez más densificado y el precio de los pisos59.
Finalmente, y con respecto a los esquemas neo-marshallianos, Maragall deja constancia de que el
difusor de las reflexiones de Marshall sobre economía urbana e impuestos sobre la propiedad es
J.A. García Durán. A continuación, se centra en la obra de Lombardini, principal exponente neomarshalliano, sobre la renta urbana (1965), donde explica la revisión de las rentas de situación que
lleva a cabo el autor como función no sólo de la distancia al centro, sino también de los servicios
públicos disponibles en cada punto, lo que cambia el panorama de estas rentas y su definición.
Lombardini se refiere no sólo a Marshall, sino también a Pantaleoni: en una ciudad bien estructurada
no deberían surgir grandes rentas de situación aparte de en el centro histórico. Lombardini distingue
además la renta monopolística, que nace de la estrechez de la oferta. Este es un análisis tradicional
modificado por la existencia de una restricción en los recursos públicos disponibles y que distingue
entre rentas diferenciales y rentas de escasez a la manera tradicional: cuando suben algunas rentas,
56. Campos Venutti tiene un objetivo político: maximizar las “libertades urbanas”, entendidas como acceso a unos servicios incluyendo la movilidad, expresión de la concepción actual de la política urbana. Maragall (1978), 208-216.
57. Ver Lluch (1976). Son interesantes las referencias que emplea Lluch en esta obra. Paolo Sylos Labini, defensor de la
regulación económica y de las políticas de rentas, fue muy apreciado en algunas partes del entorno socialdemócrata
español en estos años. Sylos Labini además sostenía la superioridad del enfoque dinámico clásico frente al estatismo
neoclásico.
58. Maragall consideraba que la popularidad de estos modelos en la Europa mediterránea era consecuencia del auge del
proceso urbanizador después de la Segunda Guerra Mundial. En estos casos, el aumento acelerado de la demanda ha
producido rentas de escasez (o absolutas) y también un aumento rápido de las rentas diferenciales. Maragall (1978), 217224 y (1979), 155-156. La formalización matemática de este trabajo, en la tesis y el artículo está tomada de Vegara.
59. Maragall (1979), 156-162.
1 8 | f u n d a c i ó

C a t a l u n y a

e u r o p a

/

l l e g a t

p m

-

w o r k i n g

p a p e r

n . 2

�estas son diferenciales; cuando suben todas las rentas, son rentas de escasez60. Finalmente, Maragall
realiza una rápida revisión de los esquemas radicales anglosajones, siguiendo a Larry Sawyers
(1975), quien considera que la oferta de transporte no es exógena, sino determinada por las presiones
de los urbanizadores, y David Harvey (1973, 1974), que habla de la acción del capital financiero
y los promotores en la creación de una renta absoluta o de “monopolio clasista” en submercados
diferenciados. Harvey (1976) desarrolla el conflicto de intereses entre los capitalistas (siendo estos
de tres tipos: capital convertido en propiedad, constructores y capital en general) y el trabajo61.

4.4. Los impuestos sobre el suelo urbano: de Marshall a
Sraffa
La última parte de este largo capítulo segundo de la tesis está dedicado al análisis de los impuestos
sobre el suelo urbano. Maragall expone ampliamente el análisis de Marshall en el apéndice de los
Principles sobre los impuestos sobre la tierra, la renta, los edificios, etc. Para él las reflexiones
de Marshall son “sabiduría convencional” en Occidente, pero reivindica la línea de pensamiento
Ricardo-George “que n’és el precedent teòric”. Según Blaug (1962), el concepto de renta no ganada
de los dos Mill y la confiscación fiscal de toda la renta del suelo sin edificios defendida por George
no daría lugar a objeciones marshallianas si fuera posible distinguir entre renta pura del suelo y
renta de las estructuras construidas sobre el suelo. Si se trata de combatir la especulación y recargar
las rentas no ganadas, dice Blaug, hay otros caminos como un tratamiento más duro de las rentas
del capital en el impuesto sobre la renta. Maragall apenas entra en el debate de la conveniencia de
una imposición alta a las rentas urbanas, mencionando las ideas de Musgrave (1959) y Mills (1972),
aunque reivindica las ventajas prácticas del viejo impuesto sobre la propiedad: la recaudación es
alta con tipos moderados y no perturba apenas la producción y el consumo. Y aunque puede ser
regresivo, dada la generalización de la propiedad, otros impuestos (como los de consumo) lo son
más62. Maragall termina la parte doctrinal de su tesis con una revisión de los impuestos en el modelo
neo-ricardiano: Sraffa (1963) reproduce la conclusión de Ricardo de que los impuestos sobre la renta
son soportados íntegramente por los terratenientes y no afectan al precio ni al tipo de beneficio. En
el modelo de Lluch mencionado antes (1976), en que el suelo urbano es “producido” por un sector
de la economía, el impuesto sobre el suelo afecta al tipo de beneficio en ese sector y por tanto
en toda la economía. El mantenimiento o no de la proporción del excedente que no retorna a los
trabajadores dependerá de cómo gaste el Estado los recursos fiscales: si se destina a seguros sociales
los trabajadores no se verán perjudicados; si se destinan a subvencionar la industria, sí. Maragall
critica que Lluch no discuta el hecho más plausible de que el ayuntamiento dedique el rendimiento
de la contribución urbana a los servicios locales. También piensa que este modelo flaquea al suponer
que los costes de transporte son desutilidades puras y no costes reales, y que por tanto deben reflejarse
en el modelo de producción: si se integran los costes de transporte, los precios totales pagados por
los residentes de la corona periférica serán iguales que los que pagan los habitantes del centro. Si el
impuesto es sobre el precio del suelo urbano, incluyendo las infraestructuras y edificios, el tipo de
beneficio se verá afectado; si es sólo sobre la renta como en Ricardo, Sraffa o George, no se verá
afectado63.
60. Maragall (1978), 227-231.
61. Maragall (1978), 233-237.
62. Maragall (1978), 240-249.
63. Maragall (1978), 250-251.
1 9

�5. Reflexiones finales

L

a formación del pensamiento de una personalidad tan relevante como Pasqual Maragall es
sin duda un objeto de estudio de alto interés. En este artículo nos hemos centrado en un
aspecto menos conocido de este personaje: sus referencias doctrinales en lo económico,
corrientes principalmente alternativas que se plasman en algunas de sus obras académicas y
en su tesis doctoral. Maragall, en la línea de economistas que pasaron por la New School, defendió
la necesidad de poner en cuestión la teoría económica ortodoxa, ofreciendo alternativas analíticas
que podrían ayudar a construir una ciencia económica más inclusiva y explicativa. Maragall mostró
su preferencia primeramente por autores marxistas y posteriormente por autores post-keynesianos
próximos al círculo de Cambridge, esto es, los fieles al Keynes más genuino. Las preferencias de
Maragall por estas corrientes –seguramente parte de la heterodoxia contemporánea más sólida– tiene
siempre como objetivo no sólo contribuir a la ampliación de los enfoques de la teoría económica
académica, sino también, y muy fundamentalmente, servir como guía de acción en la política
económica64. Maragall, en cualquier caso, muestra en estos primeros trabajos académicos posturas
teóricas eclécticas y poco dogmáticas: en la aproximación a las cuestiones económicas es más bien
partidario de una cierta flexibilidad teórica que permita ganar capacidad explicativa. Esta actitud,
que recuerda en cierto modo a Keynes (por quien Maragall profesaba admiración), no excluye la
manifestación de unas preferencias doctrinales determinadas (Quesnay, Ricardo, Marx, Sraffa,…),
que sin embargo no es excluyente. La tesis de Maragall es buen exponente de esta plasticidad,
donde las interpretaciones marxistas, neo-ricardianas, marshallianas y sraffianas se combinan con
influencias más ortodoxas. Cabe añadir que la intención última de Maragall es siempre científica:
En su Informe sobre el IV Congreso de la International Economic Association de Budapest de 1974
exaltará la posición de los economistas liberales Haberler, Johnson y Kennen precisamente por su
franqueza en la defensa de sus posiciones65.
La conexión de estas fuentes doctrinales con las políticas llevadas a cabo por Maragall en sus
cargos políticos queda fuera del objetivo de este papel. Aquí solamente hemos tratado de poner
de relieve los autores que Maragall frecuentó en sus años de formación académica con el fin
de presentar este aspecto intelectual del personaje no tan conocido para el público. A partir de
las fuentes tratadas creemos poder aseverar que los autores que Maragall consideró en su etapa
formativa como economista contribuyeron de manera directa a estructurar su discurso en los años
posteriores. En primer lugar, porque se puede afirmar que Pasqual Maragall es un heterodoxo, una
persona a la que le costaría aceptar los espacios reflexivos cerrados (en su carrera política será un
elemento diferenciador que le acarreará admiración y desconfianza a partes iguales). En segundo
lugar, porque entiende la estructuración del territorio como elemento transformador, idea que se
refleja en las reflexiones doctrinales efectuadas en su tesis doctoral sobre la renta del suelo y la
fiscalidad, combinando tradiciones analíticas diversas. En tercer lugar, porque –lúcidamente– asume
las imperfecciones de autores o tesis próximas a su ideología política; de ahí que, nuevamente,
incorpore algunas ideas más liberales que años más tarde tratará de concretar en elementos de
cooperación público-privada. De esta manera, los rasgos que identificamos en sus trabajos de
juventud en los años setenta se sintetizan en la heterodoxia como método de análisis, en uso del
suelo y de la organización territorial como variable de transformación social y en complicidad entre
las esferas pública y privada. Rasgos todos ellos que acompañan a Maragall hasta nuestros días.
64. En marzo de 1998, en un seminario de la serie titulada Europa prossima: La Europa de las regiones, de las ciudades
y de la ciudadanía organizado en la Università di Roma Tre, en la sesión sobre las políticas monetarias, económica y
ocupacionales, Maragall se declaró “hijo o nieto de Keynes”, reclamando políticas de demanda (“El problema radica en la
demanda, no en la oferta”). Maragall (1999), 67.
65. Maragall (1975), 172.

2 0 | f u n d a c i ó

C a t a l u n y a

e u r o p a

/

l l e g a t

p m

-

w o r k i n g

p a p e r

n . 2

�6. Bibliografía
ALLEN, Robert (2011), Global economic history: A very short introduction. Oxford, Oxford UP.
BLAUG, Mark (1962), Economic Theory in Retrospect, London, Heinemann.
DAUNTON, Martin (2001), Trusting Leviathan. The politics of taxation in Britain 1799-1914.
Cambridge, Cambridge UP.
DOBB, Maurice (1975), Teorías del valor y la distribución desde Adam Smith. Ideología y teoría
económica. México, Siglo XXI.
GEHRKE, Christian y KURZ, Heinz D. (1995), “Karl Marx on physiocracy”, The European Journal
of the History of Economic Thought 2:1, pp. 53-90.
LLUCH, Ernest (1976), “Renta del suelo urbano. Unas aproximaciones teóricas y empíricas”.
Información comercial española, mayo, pp. 76-78.
MARAGALL, Pasqual (1973), Quesnay and beyond: A reflexion on the Origin of the Classical Theory
of Value, Capital and Trade. Trabajo para la obtención del MA on Economics, New School for Social
Research, New York.
MARAGALL, Pasqual (1974), Some comments on the comparison between the theory of imperialism
and the theory of international trade. Comunicación presentada en el IV Congreso de la International
Economics Association.
MARAGALL, Pasqual (1974b), Notas para una comparación de la teoría del imperialismo con la
teoría del comercio internacional. Inédito.
MARAGALL, Pasqual (1975), Evolución de las teorías del comercio internacional de Quesnay a
Keynes. Una nueva interpretación. Memoria para trabajo de investigación, inédito.
MARAGALL, Pasqual (1976), “Quesnay y la economía política clásica”, Cuadernos de Economía,
v. 4, n. 9, pp. 41-66.
MARAGALL, Pasqual (1976b), “Los límites del crecimiento”, Enciclopedia Avances del Saber, Ed.
Labor, t.3, p. 247.
MARAGALL, Pasqual (1978), Els preus del sòl (El cas de Barcelona), Tesis doctoral leída en la
Universitat Autònoma de Barcelona.
MARAGALL, Pasqual(1979), “Esquemas sraffianos aplicados al suelo urbano”, Investigaciones
económicas, 10 Sep-Dic 1979, pp. 151-163.
MARAGALL, Pasqual (ed.) (1999), Europa próxima. Europa, regiones y ciudades. Barcelona,
Edicions Universitat de Barcelona y Edicions UPC.
MARAGALL, Pasqual (2008), Oda inacabada. Memòries. Barcelona, La Magrana.

2 1

�MAURI, Luis y URÍA, Lluís (1998), La gota malaia. Una biografia de Pasqual Maragall. Barcelona,
Edicions 62.
MEEK, Ronald L. (1962), The Economics of Physiocracy: Essays and Translations. Cambridge, Ma,
Harvard University Press.
MORISHIMA, Michio (1973), Marx’s Economics: A Dual Theory of Value and Growth. Cambridge,
Cambridge University Press.
NAPOLEONI, Claudio (1973), Curso de economía política. Vilassar de Mar, Oikos-Tau.
RICARDO, David (1951 [1817]), Principles of political economy and taxation. The Works and
Correspondence of David Ricardo, Sraffa, P. &amp; Dobb, M. (ed.) Cambridge, Cambridge UP.
RONCAGLIA, Alessandro (2006), La riqueza de las ideas. Una historia del pensamiento económico.
Zaragoza, Prensas Universitarias de Zaragoza.
SAMUELSON, Paul A. (1982), “Quesnay’s Tableau Economique as a theorist would formulate it
today”, en Bradley, I. y Howards, M. (eds.), Classical and Marxian Political Economy. London,
Macmillan, pp. 45-78.
SCHUMPETER, Joseph A. (1954), History of Economic Analysis. London, Allen and Unwin.
SRAFFA, Piero (1951), “Introduction”, in Sraffa, P. (ed.), The Works and Correspondence of David
Ricardo. Cambridge, Cambridge UniversityPress.
SWEEZY, Paul (1942), The Theory of Capitalist Development, New York, Oxford University Press.
SYLOS Labini, Paolo (1973), Prezzi relativi e distribuzione del reddito. Torino, Boringhieri.
WINGO, Lowdon (1972), Transporte y suelo urbano. Madrid, Oikos.

2 2 | f u n d a c i ó

C a t a l u n y a

e u r o p a

/

l l e g a t

p m

-

w o r k i n g

p a p e r

n . 2

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="26">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="36288">
                  <text>05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="36289">
                  <text>Subsèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="36290">
                  <text>Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="37141">
                <text>Un estudio sobre las fuentes doctrinales en los escritos económicos de Pasqual Maragall </text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="37142">
                <text>Serrano Robles, Eloi </text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="37143">
                <text>San Julián Arrupe, Javier</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="37145">
                <text>Working Paper</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="37146">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="37147">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="37148">
                <text>Maragall Mira, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="37149">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="37150">
                <text>Universitats</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="37151">
                <text>Nova York</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="37152">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="37153">
                <text>Número 4 de la col·lecció de Working Papers del programa Llegat Pasqual Maragall.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="37154">
                <text>Estudi realitzat pels doctors Eloi Serrano i Javier San Julián sobre la influència d'algunes escoles de pensament econòmic en les idees de Pasqual Maragall.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="37155">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="45">
            <name>Publisher</name>
            <description>An entity responsible for making the resource available</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="37156">
                <text>Fundació Catalunya Europa</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41466">
                <text>2017-02</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="37157">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="18">
        <name>Recerca</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2659" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1430">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/2659/RetornRoma_AnunciCandidat_LVG19980626-014.pdf</src>
        <authentication>01697495ce97b6a433d5370d393ddab4</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="43017">
                    <text>14

POLÍTICA

LA VANGUARDIA

Pasqual Maragali no ha esperado la cena conmemorativa del
XX aniversario del PSCpara anunciar oficialmente su
candidatura a la presidencia de la Generalitat. El ex alcalde de

•

VIERNES, 26JUNIO 1998

Barcelona se adelantó un día para proclamar, desde el punto más
alto de su ciudad, su voluntad de encabezar un “movimiento” de
centro izquierda similar al que representa Blair en Gran Bretaña

Maragailse presenta
comoel líderdeuna
alternativa
“amplísima”
queincluyeel centro
El ex alcaldeconfirmaoficialmente
queseenfrentaráa Pujoly dejaclaroquenoquieresersóloelcandidatodelPSC
EL REGRESO

“Ya he vuelto y el
‘souflé’ no se ha
deshinchado”
DIÁLOGO

“Dialogaré con
todos los partidos de
izquierda y con
algunos que no lo
Son, incluidos
empresarios y gente

avanzada de la
Iglesia”
PARTIDOS

“Igual que las
empresas se

fusionan para
competir, se
acabáron los que
conducen a los
militantes hasta
la tumba”
SALVADOR
SANSUÁN

EL PROFETADEL“CAMBIO”. Maragail subió a Coliserola para anunciar su deseo de pilotar el “cambio” en Cataluña
RAMON SUÑÉ
BARCELONA. Ya es oficial:
Pasqual Maragall disputará la presi
dencia de la Generalitat a Jordi Pujol. El gran duelo quedó servido
ayer al mediodía cuando el ex alcal
de de Barcelona, desde el mirador
de la torre de Coilserola, confirmó
que está “ilusionado” y “decidido”
a “encabezar una alternativa de
cambio en Cataluña”, un “movímiento amplísimo”, un proyecto
que no sólo represente al PSC o a la
izquierda, sino que integre “fuerzas
de gran espectro”, incluidas las de
un centro “radical”, al estilo de lo
-

Maragail abogapor la
‘fusión de los partidos”
en genérico,pero evita
pronunciarse sobre una
coalición con otrasfuerzas
que significa en Gran Bretaña el
nuevo laborismo de Tony Blair.
Maragall quiso marcar el territo
rio desde el primer momento y dejar
claro que su liderazgo pretende traspasar las fronteras de los partidos
tradicionales, en general, y del PSC,
en particular. Por ese motivo, anun
ció su candidatura lejos de la sede de
su partido y antes de intervenir esta
noche en la celebración del vigési
mo aniversario de los socialistas catalanes. Como testigos, su esposa,
Diana Garrigosa, su hermano Er
nest, concejal del Ayuntamiento de
Barcelona, y tres de sus “familiares”

políticos más directos: Narcís Serra,
Joan Clos y Joan Reventós. A ellos
se unió posteriormente en un almuerzo el secretario de organización del PSC, José Montilla, máxi
mo exponente de ese aparato socialista con el que Maragali tendrá que
lidiar a partir de ahora para aunar
posiciones políticas e intereses per
sonales (léanse listas electorales) no
del todo coincidentes.
El aspirante socialista a la presi
dencia de Cataluña inició su com
parecencia ante la prensa con una
sorprendente puntualidad y con un
saludo con reminiscencias tarrade
llistas. Con un “ya he vuelto”, puso
punto y final a lo que él mismo defi
nió como un año de “libertad perso
nal, familiar y profesional”. El candidato —condición que asumirá el
próximo otoño cuando el PSC reali
ce primarias—recuperó un símil que
él mismo empleó el verano anterior
cuando respondía con evasivas sobre la posibilidad de enfrentarse a
Pujol. “El ‘souflé’ —afirmó—
no se ha
deshinchado, sino que ha subido un
poco más. Esto me ilusiona y me
gratifica.” Aseguró que muchos catalanes le han animado a encabezar
el “cambio” y anunció que regresa
dispuesto a “escuchar sin poner lí
mites” y a dialogar “más allá de
nuestra familia política”: con “em
presarios, gente avanzada de la Igle
sia, ONG, movimientos sociales...”
Pese a todo, Maragail no olvidó
su origen y filiación política. Recor
dó que sigue siendo miembro del
PSC, “mi partido, del que no he renegado jamás y que piensa, como
yo, que tenemos que ampliar fronte
ras y que existe una posibilidad muy
grande de ganar”. La proclamación

de su fidelidad al PSC no le impidió
hacer suya la teoría que señala que
los partidos, como las empresas,
tenderán a fusionarse. Sin embargo,
no concretó si se refiría a la posibili
dad de que el PSC se presente a las
elecciones autonómicas coaligado
con otras formaciones. “No sé las
fórmulas”, confesó. Pero añadió
que lo que tenga que hacer, “lo haré
de acuerdo con mi partido”.
Pasqual Maragall no pronunció
ni una sola ocasión el nombre de
Jordi Pujol, ni siquiera de CiU.
También dejó para próximas ocasiones la explicación de su progra

ma político. Tan sólo dio alguna pis
ta. Así, proclamó la “absoluta” soberanía del PSC respecto del PSOE
en aquellas cuestiones propias de la
política catalana, y abogó por “un
catalanismo menos agrio, más expresivo, abierto y fraternal que el
que es en este momento el catalanis
mo oficial”. Y explicó lo que la
Europa en construcçión espera de
Cataluña: “En Europa se ve el modelo catalán como lo que nunca debía haber dejado de ser, como un entendimiento muy amplio, de fuerzas diversas, que están por un
autogobierno fuerte y una lealtad fe-

deral (. . .), que están por afirmarse,
pero también por explicarse, lo que
no se ha hecho o no se ha hecho
bien”.
El líder socialista tampoco quiso
entrar en cuestiones como la políti
ca lingüística de la Generalitat:
“Pregunten a Joaquim Nadal y Nar
cís Serra, que han mantenido una lí
nea muy coherente. Yo no tengo
opiniones diferentes”. Y negó la
existencia de profundas diferencias
entre sus planteamientos y los de Josep Borreil. “Los dos son discursos
del PSC —afirmó—y no creo que
pueda haber discrepancias.”.

La llaveinglesaparadestornillar
a Pujol

A

descender
1
del mirador de la torre de ColI
serola, Pasqual Maragall recordó que esta
espada de Excalibur-de las comunicaciones
hundida en el Tibidabo la había inaugurado él, en compañía de Josep Borrell. Entonces, Maragall subió a la montaña doméstica con una llave in
glesa en la mano, así que, tras la formalidad propia
de un acto de alcalde con ministro, invitó al titular de
la cartera de Transportes y Comunicaciones a acercarse a la antena de Radio Barcelona, con sus raíces
de acero fijadas en la cima y procedió con la herra
mienta a desenroscar simbólicamente uno de los tor
nillos de la añeja instalación.
Seis años después, Maragall ha vuelto a la torre diseñada por Norman Foster con el discurso de Blair
como llave inglesa —“sepuede ser radical y centrista”— para intentar destornillar los anclajes de Jordi
Pujol, fuertemente amarrados a la Generalitat desde

hace dieciocho años. El ex alcalde volverá a tener
cerca a Borrell, ahora sin más cartera que la caja de
herramientas del socialismo y con un manual que no
es un seguro contra reparaciones.
Pasqual Maragall y Josep Borrell tienen criterios
dispares sobre el diagnóstico de las averías y sobre
cómo corregirlas. Borrell piensa que el Foro Babel es
una buéna escuela de formación profesional para
proceder contra los tomillos que mantienen sujeta la
silla presidencial de Pujol, pero Maragali sabe que si
se le va la mano en la operación el mecánico no sólo
puede desencajar el trono, sino todo el condado.
El discurso de Blair es siempre una apología del
“tres en uno” para evitar que chirríen las reparacio
nes en el tejido social. Ya sea en el Ulster o en Esco
cia. Su llave inglesa es, en realidad, una llave maes
tra, que abre puertas en lugar de desajustarlas.

MÁRIUSCAROL

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="12">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="42">
                  <text>05. Recursos d'informació</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35666">
                  <text>Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell).</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="37015">
                <text>Maragall se presenta como el líder de una alternativa "amplísima" que incluye el centro</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="37016">
                <text>Suñé, Ramon</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="37018">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="37019">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="37020">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="37021">
                <text>Candidatura</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="37022">
                <text>Maragall Mira, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="37024">
                <text>Eleccions</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="37025">
                <text>Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="47064">
                <text>President de la Catalunya. Generalitat</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="37026">
                <text>La Vanguardia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="37027">
                <text>Article que explica l'anunci de Maragall a presentar-se com a candidat a la presidència de Catalunya, al seu retorn de Roma.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="37028">
                <text>Torre de Collserola</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41461">
                <text>1998-06-26</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="37029">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1546" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1258">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1546/0000001580.pdf</src>
        <authentication>df6637fafd8709d0c1bec947696f6ecc</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42857">
                    <text>Entrevista a Pasqual Maragall
Joan Tàpia / Periodista

En el recent discurs de moció de censura, vostè va afirmar que es
considerava partidari d’una intervenció sense complexos del catalanisme a
Espanya. De fet, existeix una llarga tradició catalanista intervencionista comuna
a Cambó, durant la monarquia d’Alfons XIII, i a l’ERC de Macià i Companys
durant la II República. En aquest sentit la posició de Pujol –no participar en els
governs de Madrid i negociar després amb el Govern espanyol contrapartides a
canvi de suport parlamentari– implica una certa ruptura amb l’actitud històrica
dels catalanismes majoritaris ja fossin de la Lliga o d’Esquerra.
El que vostè diu és cert, però també és veritat que a l’intervencionisme de
Cambó a Espanya el va seguir la dictadura de Primo de Rivera i, després del d’ERC, la
guerra civil. I després quaranta anys de dictadura de Franco que van ser terriblement
negatius per a Catalunya. Per això l’escepticisme de Pujol, i de la majoria de CDC,
respecte a la participació en el Govern de Madrid, podia tenir una certa justificació fa
uns anys. Però ara, després que la democràcia espanyola porti més de vint anys de
funcionament, i en l’etapa més llarga de l’autonomia de Catalunya de la història
moderna, aquest escepticisme em sembla un dret que ja ha caducat.
A més, el discurs de Pujol que equipara o no distingeix entre l’Espanya federal i
confiada en les autonomies, que promou el PSOE, i l’Espanya del PP em sembla un
discurs equivocat i ple de trampes.

CDC, però, també pot argumentar que si l’intervencionisme del període
republicà va portar a la guerra civil, el del PSC en els governs de González va
deixar moltes plomes com ara, per exemple, el suport a la LOAPA i l’anul·lació
d’aquesta llei per part del Tribunal Constitucional.
És cert. Però és que després del cop d’Estat del 81 vam viure una situació molt
complexa que no va acabar fins que Narcís Serra, com a ministre de Defensa, va
aconseguir quelcom sense precedents en la història espanyola i que crec que també és
un gran triomf del catalanisme: la neutralització política de l’Exèrcit. Negar-li aquesta
fita al catalanisme del PSC és una prova més de la mirada de curta volada i d’una certa
misèria política del nacionalisme conservador.
Fixem-nos també cap a on ens ha portat el nacionalisme de Pujol que no vol
implicar-se en la governació de l’Estat: a una situació kafkiana en què la pervivència
del govern nacionalista català depèn cada dia dels vots d’un partit nacionalista
espanyol. D’altra banda, que l’intervencionisme «ingenu» del PSC no aconsegueixi la
totalitat dels seus objectius té disculpes. Però que els nacionalistes que es qualifiquen
de realistes i desconfiats respecte a Madrid –els que diuen que estan blindats perquè

�FUNDACIÓ RAFAEL CAMPALANS

FRC 3. Tardor 2001

tenen els seus centres de decisió a Catalunya– acabin depenent d’un partit nacionalista
espanyol em sembla molt més greu.

Alguns observadors assenyalen que fins fa pocs anys Catalunya podia
perdre les batalles polítiques però tenia un consol: era indiscutiblement la
societat més europea d’Espanya. Avui les coses són diferents perquè la
democràcia ha transformat Espanya i hi ha regions o CC. AA., com ara Madrid,
que ja són tant o més europees que Catalunya. Així, a la frustració sobre
l’autonomia se li uneix el fet que Catalunya ja no és l’avançada europea a la
península.
Que la democràcia espanyola hagi generat progrés econòmic i que, com a
conseqüència, altres regions i CC. AA. s’hagin europeïtzat no és una mala cosa, tot el
contrari. La idea de Catalunya com a illa europea dins d’una Espanya endarrerida no
em sembla gens atractiva sinó molt perillosa. L’europeïtzació d’Espanya, el sorgiment
d’una Espanya dotada d’un sistema polític similar al d’Europa i amb molts menys
atavismes, és molt encoratjadora. D’altra banda potser hauríem de matisar més. Per
exemple, respecte a Madrid potser seria més correcte dir que s’ha «americanitzat» més
ràpidament que Catalunya.

Alguns catalanistes es fixen en que Catalunya no ha aconseguit lliurar-se
de la dependència de la política espanyola. Vostès depenen del PSOE, i CDC ha
acabat presonera del PP d’Aznar. No sembla un panorama suggestiu.
Voldria fer una distinció que em sembla irrefutable. La política de CDC ha portat
a que el govern de Catalunya, el seu govern, depengui d’un partit nacionalista
espanyol, que és també el que conforma el govern de Madrid. Nosaltres no dependrem
mai d’un partit espanyol per governar Catalunya. El que sí és cert és que estem
condicionats per la nostra capacitat per influir i «contaminar» el progressisme liberal, i
el socialisme de més enllà de l’Ebre, amb les nostres concepcions polítiques que
sempre han estat de més confiança en la societat i de menys fe en l’Estat: una idea
més llibertària o liberal del socialismo que va indissolublement unida a l’autogovern.
És una situació molt diferent del que passa amb el nacionalisme identitari, que
per definició no pot «contaminar» o «fecundar» un altre nacionalisme identitari de signe
oposat.

Però vostè ha d’admetre que hi ha desconfiança en el moviment
catalanista sobre l’actitud del PSOE respecte a l’autonomia de les nacionalitats
històriques. Alguns articulistes sostenen que per vèncer aquesta desconfiança
seria necessari que el PSOE es comprometés a recolzar la reforma de l’Estatut de
Catalunya que sortís de la majoria qualificada, tres cinquenes parts, que es
necessita al Parlament i que hauria de comptar, per tant, amb el suport del PSC.
Que algú es comprometi a ulls clucs a recolzar el que acordi el Parlament és
quelcom que lògicament no és fàcil. Ara es tracta que els petits problemes, o els
problemes de protagonisme en el comandament, no ens impedeixin avançar cap a la
concepció més comuna possible de l’Espanya plural, que és la que el PP no accepta.

2

�FUNDACIÓ RAFAEL CAMPALANS

FRC 3. Tardor 2001

El PSC està completament compromès en aconseguir que el PSOE sostingui la
reforma de l’Estatut que sorgeixi d’un compromís o pacte de les diverses forces
polítiques catalanes. Però aconseguir aquest recolzament a la reforma de l’Estatut
exigeix no demanar actes de fe, sinó confiar en la nostra capacitat –la del PSC i la dels
partits democràtics catalans– de convèncer. Avançar en l’autonomia exigeix convèncer.
No hi ha cap altra via perquè nosaltres –els catalans– no podem, ni volem, imposar. I
ningú no ha d’imposar. La raó de l’èxit de la Constitució del 78 és que va ser fruit d’un
pacte molt ampli que anava des d’antics franquistes, el centre i la dreta democràtics,
els socialistes i els comunistes fins a una part molt important del nacionalisme (CDC la
va votar i el PNV va estar-ne a punt).
I la clau és que la Constitució del 78 parla clarament d’autonomia de les
regions, però també de les nacionalitats històriques. El que succeeix és que no defineix
les nacionalitats històriques ni les regions, perquè en aquell moment no existien,
estaven per crear.

Però vostè també defensa la conveniència de la reforma de la Constitució.
No comparteixo la idea que les constitucions no s’han de reformar. Cal adaptarles quan és convenient i les constitucions més perdurables, com ara la dels Estats
Units d’Amèrica, s’han reformat en moltes ocasions. La Constitució espanyola ja té més
de vint anys i és obvi que cal reformar-la en diversos punts.
El primer és indiscutiblement el Senat, que ha de convertir-se en una autèntica cambra
territorial o de les nacionalitats, amb presència dels presidents de les CC. AA. El segon
punt seria ordenar i garantir la presència de les CC. AA. en el marc de la Unió Europea,
especialment en aquells temes sobre els que tenen competències exclusives. I per
últim es tractaria de permetre la configuració de l’autogovern de Catalunya d’acord amb
les seves tradicions històriques, que no són la de quatre divisions provincials. Hem
d’anar cap a una configuració de Catalunya en set demarcacions o vegueries.
La reforma constitucional ha de superar l’ambigüitat del text del 78. I per a mi
està clar que hi ha una Espanya confiada, oberta, que mira cap endavant i que vol
avançar tant en el camp de l’autonomia de les nacionalitats i regions com en el de la
redistribució de la riquesa, que crec que encarna el socialisme de Rodríguez Zapatero.
Però hi ha una altra Espanya, bàsicament la d’Aznar –i no simplificaria posant al mateix
sac a tot el PP–, que és profundament desconfiada, conservadora i al·lèrgica a les
innovacions. La meva sorpresa és que una gran part del catalanisme, el conservador
de Pujol però també el de gent més progressista com ara Campuzano, s’està quedant
ja no compromesa amb Aznar, sinó presonera de la seva concepció reaccionària de la
democràcia.

Però el PSOE li ha fet rectificar, a vostè i al PSC, bona part dels seus
plantejaments.
Que vostè formuli així la pregunta indica la capacitat de control mediàtic del
«pujolisme». Miri, els aliats del PP del senyor Pujol afirmen contínuament que no s’ha
de reformar la Constitució. Pitjor encara: la utilitzen com una maça contra les
reivindicacions nacionalistes, especialment a Euzkadi. En aquest context, el PSOE de
Zapatero –per la convicció de molts, però també per la capacitat de convenciment del

3

�FUNDACIÓ RAFAEL CAMPALANS

FRC 3. Tardor 2001

PSC i dels mallorquins d’Antich o els aragonesos d’Iglesias– arriba a la conclusió que
cal caminar cap a una Espanya federal i que cal canviar el títol III de la Constitució que
fa referència al Senat, cosa que pot tenir grans conseqüències. Lectura dels mitjans
afins a Convergència d’aquest prometedor procés: el PSOE rebaixa les pretensions de
Maragall. Home, jo li reconeixeré que la meva ambició i la del PSC no queda del tot
acomplida, però que els escolanets del PP com ara Artur Mas, que cada dia ha de
pidolar els seus vots abans d’anar al Parlament, menyspreïn la reforma constitucional
que promou el PSOE em sembla grotesc. Ens trobem davant d’un nacionalisme que a
estones es defineix radical, i que prefereix el martell dels heretges d’Aznar a la reforma
constitucional de Zapatero. No em sorprèn que molts militants de CDC estiguin
confusos.

Però vostè ha d’admetre que els socialistes bascos tampoc es
desmarquen massa de les concepcions del PP. I el PSOE ha firmat un pacte
antiterrorista amb el PP que a la pràctica ha exclòs els nacionalistes i fins i tot IU.
És cert, però és que a Euzkadi passa una cosa molt greu. Hi ha un grup
terrorista que no respecta els drets humans fonamentals, entre ells el dret a la vida,
que es dedica a assassinar regidors i polítics tant del PP com del PSOE. I el risc
d’assassinat per conviccions polítiques crea unes lògiques solidaritats. El pacte
antiterrorista és fruit d’aquesta trista realitat, però al text del pacte s’hi diu explícitament
que totes les opcions són possibles a partir de la Constitució i de la via prevista per
modificar-la. És important que el PP hagi firmat aquest punt.
Però les tesis dels socialistes bascos menys entusiastes de l’aliança amb el PP
i més proclius a l’enteniment amb el PNV, com ara Odón Elorza, són molt minoritàries.
Al socialisme basc hi ha diferents percepcions de la realitat, i respecto molt les
posicions de l’alcalde de Donostia. Crec que hi ha una realitat humana que és prèvia a
l’anàlisi política: els regidors del PP i del PSOE que corren el risc de ser assassinats no
han sentit la suficient solidaritat dels alcaldes i regidors del PNV. Tant els hi costava als
electes del PNV acompanyar i protegir els electes dels altres partits polítics als que
ETA nega els drets fonamentals?
Crec que el PNV no ha estat suficientment solidari o generós i que això té
conseqüències negatives. Però la majoria de socialistes bascos –no només Odón
Elorza– està treballant per superar aquesta situació de bloqueig. Els nacionalistes
bascos, encara que superin el 50% dels vots, no poden excloure d’Euskadi l’altre
meitat dels bascos. S’ha demostrat pueril intentar avançar en la solució del problema
basc amb l’exclusió del principal partit del nacionalisme democràtic.

La llei electoral
Al discurs de la moció de censura vostè parla, entre d’altres lleis a reformar,
d’una llei electoral catalana. Sorprèn que, tanmateix, vint-i-dos anys després de
l’aprovació de l’Estatut les eleccions segueixin regint-se a Catalunya per una de les
seves disposicions addicionals. Fins i tot sorprèn que els partits de l’oposició no hagin
plantejat aquest tema amb més energia i que fins i tot vostè mateix només l’hagi citat
de passada en el discurs de la moció de censura.

4

�FUNDACIÓ RAFAEL CAMPALANS

FRC 3. Tardor 2001

Que vint-i-dos anys després el govern de la Generalitat no hagi enviat al
Parlament un projecte de llei electoral catalana, que fins i tot Unió ha reclamat en
diverses ocasions, indica el seu escàs interès per acomplir amb l’Estatut de Catalunya
quan el que aquest indica perjudica els seus interessos a curt termini. La disposició que
regeix el sistema electoral català no és una disposició addicional, com diu vostè, sinó
una disposició transitòria que només estava legitimada per les eleccions del 80 i que
era una condició d’UCD per aprovar l’Estatut. El que passa és que a CiU li ha
interessat aquest sistema que converteix el vot d’algunes zones interiors en vots més
valuosos que el dels habitants de l’àrea metropolitana de Barcelona.

Podria concretar quina llei electoral proposaran els socialistes i si aquesta
contempla la circumscripció uninominal –cada ciutadà té un diputat elegit
directament en el seu districte i no per llista– que d’una forma o una altra està
vigent en les grans democràcies europees: Gran Bretanya, França, Alemanya i
últimament fins i tot Itàlia?
L’Estatut diu que la llei electoral serà proporcional i respectarà els territoris. La
Constitució del 78 també fixa el criteri de proporcionalitat per evitar el que succeeix
amb el sistema anglès. En aquest model, essent la primera minoria (fins i tot amb
menys del 50% dels vots) en el 80% de les circumscripcions i amb un percentatge
electoral de posem un 44%, s’obtindria el 80% dels diputats. És un sistema que té
avantatges –no oblidem que el parlamentarisme anglès és un dels bressols de la
democràcia– perquè fomenta el vincle dels ciutadans amb els seus representants i
perquè permet la formació de majories parlamentàries que donen estabilitat
governamental. Però és un sistema injust; tot i que la proporcionalitat espanyola
corregida, i el mínim provincial de dos diputats, també té inconvenients des del punt de
vista de la justícia. Al meu entendre el millor sistema per a Catalunya seria el model
alemany, que permet respectar la proporcionalitat amb la combinació de l’elecció per
llista, que determina el tant per cent total de diputats de cada grup, i l’elecció per
circumscripció uninominal, que determina l’ordre dels noms i garanteix que tots els
districtes estiguin representats. D’aquesta manera s’aconsegueix al mateix temps
acomplir amb l’exigència que tots els vots tinguin el mateix valor i amb l’elecció directa
del diputat per part de l’elector. Estic segur que la introducció d’aquest sistema a
Catalunya dinamitzaria la vida política i s’estendria ràpidament a altres parts
d’Espanya. També fomentaria la democràcia participativa, ja que l’actual sistema de
llistes tancades atorga un pes excessiu a les cúpules dels partits en la selecció del
personal polític.

Polítiques socials
Una de les majors sorpreses del seu discurs de la moció de censura –i una de
les mesures que més repercussió va tenir a la premsa– va ser la seva proposta
d’atorgar a les famílies una subvenció de 8.000 pessetes per fill i mes durant divuit
anys, que es podria capitalitzar en els tres primers anys transformant-se llavors en una
subvenció de 40.000 mensuals. El Conseller en Cap, Artur Mas, li va contestar donantli la benvinguda a les polítiques d’ajuda a la família que CiU defensa des de fa anys.

5

�FUNDACIÓ RAFAEL CAMPALANS

FRC 3. Tardor 2001

La política que proposem no prové de la ideologia de suport a la família
tradicional a que es refereix Artur Mas. Les coses han canviat. La prova és que Pujol
porta vint anys al govern i ha fet molts discursos sobre la família i la natalitat, però no
ha adoptat cap mesura que faciliti que les parelles joves puguin tenir fills sense que la
dona hagi de deixar de treballar o s’hagi d’enfrontar a fortes dificultats. Els resultats són
a la vista.

Però Pujol ha insistit en la necessitat que els catalans tinguin més fills en
multitud d’ocasions i fins i tot ha atacat les esquerres pel poc interès mostrat per
aquest tema.
No es tracta de fer discursos moralistes sinó de proposar mesures. I nosaltres
constatem que les parelles joves necessiten avui dos salaris (o com a mínim un i mig)
per fer front a les seves despeses i mantenir un nivell de vida digne. Per això la major
part de parelles joves catalanes ha optat pel treball de la dona fins al punt que la tasa
d’activitat femenina en la franja dels vint-i-cinc als quaranta-cinc anys és similar a
l’europea. El que succeeix és que per a moltes dones és molt difícil o impossible
treballar i tenir fills. I així les parelles joves han retardat l’arribada dels fills i la tasa de
natalitat catalana –fins i tot més que l’espanyola– és la més baixa d’Europa. L’única
solució és desenvolupar una política d’ajuda a la família real –no la família d’Aznar i
Pujol, en la que els avis tenen cura dels nens i les dones, de la casa i dels avis– que
faci compatible el treball de la dona amb tenir fills. I que permeti als jubilats, que cada
vegada viuen més anys i tenen altres interessos, no quedar-se limitats a la cura dels
seus néts. Per això és necessari premiar la natalitat, incrementar el nombre d’escoles
bressol... En resum, invertir en les parelles i les famílies enlloc d’intentar culpabilitzarles amb discursos moralistes.
Perquè si no s’arregla aquest tema Catalunya necessitarà un nombre
d’immigrants superior a la seva capacitat d’acollida, el que crearia problemes de tota
mena.

Però vivim en societats en les que inevitablement augmentarà la
immigració. Hi ha països sencers que veuen a la televisió com es viu a Europa i
creuen l’Estret. El fenomen és imparable i és una conseqüència més de la
globalització econòmica.
En part sí. L’oferta d’immigrants que volen venir a Catalunya augmentarà. Però
la demanda d’immigrants per part de Catalunya, que és inevitable i fins i tot convenient,
no ha de ser tan gran que no permeti l’acollida ordenada dels immigrants que
necessitem, que han de tenir tots els drets però han de venir de forma legal i pactada.
Vull dir-ho de manera clara. La immigració és necessària, però sense control de fluxos i
sense papers legals provocarà greus problemes de convivència i de seguretat.

Però el que vostè diu té una certa semblança amb el que el PP ha pretès
amb la nova llei d’estrangeria.
Tot el contrari. El PP fa un discurs molt dur sobre els immigrants que és una
negació de la realitat. Aquest discurs pot satisfer les mentalitats conservadores, però

6

�FUNDACIÓ RAFAEL CAMPALANS

FRC 3. Tardor 2001

després no es pot aplicar perquè l’Estat espanyol està demostrant que no té capacitat
policial de control de l’Estret, ni capacitat administrativa per retornar els il·legals. La
conseqüència és la creació d’una franja de població immigrant a la que no es vol
legalitzar, però que no es pot expulsar, a la que es condemna a treballar a l’economia
submergida (cosa que afavoreix els sectors empresarials més retrògrads), o a malviure
recorrent a la petita delinqüència. Aquesta és la font (a judici de molts ciutadans, que
simplifiquen les coses) d’una lamentablement creixent inseguretat ciutadana que a
Catalunya és encara més greu, perquè el canvi de model policial (substitució de la
Policia Nacional pels Mossos) fa que, almenys a curt termini, estiguin disminuint els
efectius policials. En resum, la política d’immigració del PP, que CiU recolza de bon o
mal grat, és una política de discurs hiperconservador i de pràctica superpermisiva que,
en conviure amb un esforç inversor nul per acollir els immigrants i amb una falta
d’efectius policials, pot crear problemes de tot tipus, per exemple la inseguretat
ciutadana i la degradació de determinats barris, que tenen causes diferents, com ara la
incapacitat governativa per garantir el que per a mi és una obsessió: barris tranquils i
escoles dignes.

I quina és l’alternativa?
Tot el contrari del que es fa. En primer lloc, una llei més oberta i menys hipòcrita
que es basi en l’exigència del control de fluxos i de la immigració legal. Després una
forta inversió pública en escoles, carrers i policies per evitar la degradació dels barris
de la vella immigració (la de les onades d’altres punts d’Espanya), que no poden
convertir-se en guetos dels quals hagin de «fugir» els fills dels immigrants de fa
quaranta o cinquanta anys. Refusar formalment la immigració, admetre-la a la pràctica i
no intervenir l’imprescindible en els barris de les nostres ciutats per acollir els
immigrants de forma ordenada –sense que es converteixin en guetos– és d’un cinisme
absolut.

O sigui, que vostè considera que acollir la immigració exigeix augmentar
la despesa pública.
És una exigència ineludible. Als barris que es degraden es creen les condicions
que permeten l’entrada desordenada d’immigrants. Això pot provocar que antics veïns
residents marxin, el que pot degradar encara més el barri. Al final les condicions
s’apropen més a les d’un gueto i els preus dels habitatges es desplomen, el que
significa un desastre pel barri. El fenomen s’ha donat en part a Can Anglada, de
Terrassa, i als Pisos d’en Garcia, de Manlleu, un barri que era l’orgull de la població i
on ara els pisos han caigut a dos milions de pessetes, però amb transaccions per
menys de la meitat. Quan al 79 vam arribar al poder municipal de Barcelona pensàvem
que el descens del preu dels pisos en algun barri podia ajudar a resoldre els greus
problemes de l’habitatge, que segueix essent car i de difícil accés pels joves. Ara
sabem que estàvem molt equivocats. Quan els preus de l’habitatge es desplomen en
els barris difícils és que la gent fuig i el barri ha emprès el camí, de difícil marxa enrera,
cap a la degradació.

7

�FUNDACIÓ RAFAEL CAMPALANS

FRC 3. Tardor 2001

I per què creu vostè que el PP fa aquest discurs tan crispat sobre la
immigració i després segueix una política laxista i de poc esforç inversor per
afrontar amb alguna possibilitat d’èxit aquest fenomen?
El PP predica una actitud de rebuig a enfocar la política d’immigració d’acord
amb les dades de la realitat, en part perquè creu en una política autoritària. Però crec
que no només és el PP sinó tot l’arc de centre-dreta el que creu que la inseguretat i la
por de la població a una immigració no controlada els pot ser electoralment rendible. La
dreta creu que el sentiment d’inseguretat de la població pot ser una arma electoral que
l’afavoreixi. I no només davant la immigració sinó també davant del terrorisme. Quan
sorgeixen fenòmens complexes que no són fàcils d’entendre ni d’encarrilar, la dreta
creu que la por del ciutadà, propens a somiar amb solucions miracle de llei i ordre, la
pot beneficiar. I l’esquerra faria bé en no deixar que per aquest front la dreta penetrés
en una part de la seva base social i del seu electorat. No només per raons electorals,
sinó per evitar una de les perversions més perilloses de la democràcia: la substitució
de les solucions reals per gratificacions psicològiques barates i tot soviet immorals.

Europa
L’atac terrorista de l’11 de setembre ha tingut i tindrà moltes conseqüències,
però voldria que ens centréssim en l’actitud d’Europa, en l’existència d’una certa
divergència entre l’actitud dels governs europeus i la de les opinions públiques dels
diferents països. I en la incapacitat d’Europa per adoptar una posició única. El recent
sopar-reunió a Londres, en el que Blair va convidar el canceller alemany i el president
francès a adoptar una actitud comuna, així ho demostra. Poc després també va haver
de convidar Berlusconi i Aznar. Després la presidència belga de la UE i Mr. Pesc. I
finalment el primer ministre holandès...
Hi ha moltes preguntes juntes. La realitat és que la tragèdia va tenir lloc als
Estats Unitats i és lògic que els americans tinguin un major protagonisme en aquesta
lluita contra el terrorisme. I és lògic i just que Europa sigui solidària amb els Estats
Units davant un nou terrorisme que és una greu amenaça per a tot el món. D’altra
banda, després de la II Guerra Mundial, i començant per la guerra de Corea, la
iniciativa sempre ha sorgit dels Estats Units. I tant l’ONU com els altres països
europeus n’han anat a remolc.
Ara estem igual que sempre, perquè és cert que les institucions supranacionals
europees encara són dèbils. L’asimetria de la reunió de Londres és una conseqüència
d’aquesta debilitat. Però això només subratlla la necessitat de donar passos endavant
per a la consecució d’una única veu i d’una única política exterior europea. I aquesta
política comuna serà necessària perquè els Estats Units, que ara disposen d’un marge
de confiança –que per altra banda estan utilitzant, fins avui amb prudència, gràcies al
realisme de dirigents com ara Colin Powell–, en el futur hauran de tenir en compte
altres opinions, com la de les Nacions Unides o la dels altres països de la gran coalició.
I la postura d’Europa que Blair intenta encapçalar pot ajudar a l’obtenció del consens
necessari tant a l’ONU com a l’interior de la gran coalició.

I quina ha de ser l’actitud europea?

8

�FUNDACIÓ RAFAEL CAMPALANS

FRC 3. Tardor 2001

La meva opinió és que s’ha de reforçar el paper de les Nacions Unides per
trobar una fórmula política que permeti estabilitzar l’Afganistan i mantenir l’ordre en
aquell país. És una tasca que no correspon als Estats Units, sinó a l’ONU. I aquest
paper dels organismes internacionals també ha de ser vàlid per jutjar els terroristes. Bin
Laden ha de ser jutjat per un tribunal penal internacional. Em temo que Bush se l’estimi
més mort que viu. Si el món no fa justícia, després estarem pitjor que abans.
En segon lloc, el manteniment de la coalició internacional exigeix abordar
definitivament la creació d’un Estat palestí que pugui conviure amb Israel.
L’administració Bush està començant a modificar en un sentit positiu la seva política
dels primers mesos de desentendre’s del conflicte. Però Europa pot i ha d’ajudar a
resoldre l’etern conflicte d’Orient Mitjà. La justícia penal internacional, a més, haurà
d’avançar i Europa té unes posicions més interessants que Estats Units. Lluitar contra
el terrorisme exigirà passes endavant en la justícia econòmica internacional, i no em
refereixo ara a la igualació de les rendes dels diferents països –que també–, sinó a la
lluita per immobilitzar el capital i la xarxa del terrorisme que sovint està lligada al
blanqueig de diner, a la venda d’armes, al tràfic d’immigrants, al tràfic internacional
d’estupefaents i als paradisos fiscals. La lluita contra el terrorisme exigirà una acció
internacional judicial repressora. I en aquest tema, Europa té plantejaments diferents
als dels Estats Units. És possible avançar en la cooperació internacional fins i tot sense
els Estats Units, com ho demostra la recent reunió de Marràqueix sobre el clima que ha
confirmat les conclusions de Kyoto.
Estats Units ha estat el país víctima del brutal atac terrorista de l’11 de
setembre i té dret a reaccionar i actuar durant un cert temps, com a subsidiari de
l’ONU, per capturar els terroristes. Però és un dret imperfecte i limitat en el temps que
afortunadament està exercint de forma no del tot incorrecta. Amb tot, el més important
és no caure en la temptació de pensar i d’actuar com si ens trobéssim davant d’un
conflicte de civilitzacions. No és així: estem davant d’un atac brutal als drets humans
més fonamentals. I aquests no es poden vulnerar en la resposta, ni posar-los en perill,
més enllà del que l’ONU decideixi, perquè ella és l’única amb dret a decidir sobre
aquesta matèria a nivell mundial.

En l’àmbit econòmic tampoc sembla que Europa tingui grans èxits. L’euro
no aconsegueix remuntar enfront del dòlar, tot i l’actual situació americana, i el
Banc Central Europeu sembla menys decidit a intervenir que la Reserva Federal
americana en la lluita contra la recessió.
Crec que Europa està molt més marcada per les horroroses conseqüències
econòmiques i polítiques de la inflació dels anys trenta a Alemanya i Àustria que els
Estats Units, que no han sofert mai una patologia tan negativa de la inflació. Per això la
Reserva Federal és més decidida a l’hora de baixar els tipus d’interès que el Banc
Central Europeu. A més a més, la Reserva Federal té una llarga història i el BCE està
donant les seves primeres passes. I el BCE ha de tenir en compte la inclinació
alemanya per l’estabilitat de preus, especialment després que Alemanya fes el sacrifici
d’enterrar el símbol del seu orgull nacional posterior a la guerra mundial –el marc
alemany– per donar a llum la moneda única.
Però no dubto que l’euro pujarà. L’any 1971 dubtava entre especialitzar-me en
economia monetària internacional o en economia urbana. Contra el que podia esperar,

9

�FUNDACIÓ RAFAEL CAMPALANS

FRC 3. Tardor 2001

el professor Sardá Dexeus em va recomanar l’economia urbana perquè en el camp
monetari ja hi havia molts economistes. I quan li vaig preguntar per les raons de la
fortalesa del dòlar enfront les divises europees, em va dir que els tancs russos estaven
a trenta-sis hores de Francfort. Europa no podia inspirar en aquell moment la mateixa
confiança que els Estats Units. Avui el perill no són els tancs russos, sinó el terrorisme
kamikaze.
I aquest ha demostrat que pot actuar als Estats Units.
Entrevista realitzada el novembre de 2001.

10

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24735">
                <text>Entrevista a Pasqual Maragall per Joan Tàpia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24736">
                <text>FRC: Revista de debat polític </text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24738">
                <text>n.3 tardor 2001. 10p.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24739">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24740">
                <text>Tàpia, Joan</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24741">
                <text> Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24742">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24743">
                <text>Entrevista</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="26570">
                <text>Moció de censura</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26571">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26572">
                <text>Oposició</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26573">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26574">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26575">
                <text>Immigració</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26576">
                <text>Europa</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26577">
                <text>Constitució</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26578">
                <text>Espanya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26592">
                <text>Catalanisme</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41156">
                <text>2001-11-15</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24744">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="10">
        <name>Entrevistes</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="564" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="152">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/26/564/Llibre_MTomas.png</src>
        <authentication>d25481d017f004b5554fe248b7478a46</authentication>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="26">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="36288">
                  <text>05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="36289">
                  <text>Subsèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="36290">
                  <text>Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8647">
                <text>Governar la Barcelona real: Pasqual Maragall i el dret a la ciutat metropolitana.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8648">
                <text>Maragall Mira, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8649">
                <text>Àrea Metropolitana de Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8651">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8652">
                <text>Municipis</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8704">
                <text>Corporació Metropolitana de Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21691">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8653">
                <text>Monografia resultant del segon ajut a la recerca Llegat Pasqual Maragall. La doctora en estudis urbans, Mariona Tomàs analitza en aquesta recerca el pensament i l'acció política metropolitana de Pasqual Maragall des de finals de 1970 fins al 2006. &#13;
&#13;
El llibre és el número 2 de la Col·lecció Recerca - Llegat Pasqual Maragall.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8654">
                <text>Tomàs Fornés, Mariona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="45">
            <name>Publisher</name>
            <description>An entity responsible for making the resource available</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8655">
                <text>Fundació Catalunya Europa</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8656">
                <text>2017</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8657">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8658">
                <text>Monografia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8659">
                <text>Text a la contracoberta: &#13;
&#13;
Aquesta recerca analitza el pensament i l'acció política de Pasqual Maragall en relació amb l'àrea metropolitana de Barcelona des de finals dels anys 1970 fins al 2006. Gràcies a una exhausitva anàlisi documental i la realització d'entrevistes, la recerca aprofundeix en la concepció política del que ell anomena la Barcelona real o la ciutat metropolitana. Com a alcalde de Barcelona i President de la Corporació Metropolitana de Barcelona (CMB), Maragall reivindica el dret a la ciutat metropolitana i la necessitat de comptar amb un govern metropolità fort. Tanmateix, la seva visió territorial xoca amb la del Govern de la Generalitat, liderat per Jordi Pujol, i tampoc és compartida pel conjunt d'alcaldes metropolitans. L'autora mostra també l'evolució del pensament metropolità de Maragall un cop dissolta la CMB l'any 1987 i posteriorment com a cap de l'oposició al Govern i com a President de la Generalitat. El seu discurs, adpatat al nou context, manté una línia de continuïtat respecte a les idees anteriors. El debat actual sobre com governar la Barcelona real no es pot entendre sense el llegat de Pasqual Maragall i la seva lluita pel dret a la ciutat metropolitana.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8703">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41712">
                <text>Accés al llibre en format digital: &lt;br /&gt;&lt;a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/publicacions/29/governar-la-barcelona-real-pasqual-maragall-i-el-dret-a-la-ciutat-metropolitana.html"&gt;https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/publicacions/29/governar-la-barcelona-real-pasqual-maragall-i-el-dret-a-la-ciutat-metropolitana.html&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://www.catalunyaeuropa.net/ca/publicacio_fce/582/"&gt;&lt;/a&gt;</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="37115">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="18">
        <name>Recerca</name>
      </tag>
      <tag tagId="6">
        <name>Sobre Pasqual Maragall</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1545" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1261">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1545/0000000719.pdf</src>
        <authentication>1b02621a9429d18281df1f5470e2169f</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42860">
                    <text>Entrevista a El Periódico
"Pujol ha menyspreat el Parlament i els catalans amb el seu silenci"
ENTREVISTA
Pasqual Maragall PRESIDENT DEL PSC : "Pujol ha menyspreat el Parlament i els catalans amb el seu
silenci"
JOSEP TORDERA / BARCELONA
--¿La moció de censura ha servit per a alguna cosa?
--Ha sigut un exercici de normalitat democràtica. Els convergents i tothom qui es mou al seu voltant han
volgut fer creure que era una opereta, que no servia per a res. Però ells són els únics que pensen així.
En canvi, als ciutadans el debat de la moció els ha suposat un renaixement de l´interès per la política.
Ho he pogut constatar al carrer i en el correu electrònic que he rebut aquests dies. Amb això hi hem
sortit guanyant tots, s´ha vist que hi ha dues opcions, amb posicions matisades al seu voltant.
Maragall, dijous passat, assegut en un banc de la Ciutadella davant el Parlament.
Foto:JULIO CARBÓ

--Jordi Pujol no va intervenir en el debat d´una moció de censura que vostè havia presentat en contra
seva. ¿Per què creu que ho va voler fer?
--El silenci de Pujol ha sigut un fet absolutament inaudit. Si José Luis Rodríguez Zapatero presentés una
moció de censura contra José María Aznar, i aquest no intervingués i fes intervenir en el seu lloc el
vicepresident Mariano Rajoy o qualsevol altre possible successor seu, a Madrid es produiria un escàndol
sensacional. Crec que aquí hauríem de tenir els mateixos reflexos democràtics. Pujol, amb el seu silenci,
ha menyspreat el Parlament i els catalans, que tenien dret a saber el que pensa, perquè encara segueix
sent el president.

--Vostè tampoc va voler debatre amb Artur Mas.
--No és el mateix. D´entrada jo no vaig defugir el debat amb Mas, que es va fer. Però és cert que jo
vaig considerar que, segons indica el reglament del Parlament, amb qui havia de debatre era amb els
grups parlamentaris. La moció de censura no és cap altra cosa que un debat d´investidura i, per tant, jo
era el candidat i havia d´intentar convèncer els grups, no el Govern que estava censurant.

--¿Divendres es va produir la retirada política de Pujol?
--Sí. Divendres, amb el seu silenci, al no voler debatre amb mi, Pujol va confirmar la seva retirada.
Encara que no ho va fer amb la formalitat deguda.
--¿Ja no hi haurà la possibilitat de tornar a veure un debat Pujol-Maragall al Parlament?
--Crec que no hi tornarà a haver un debat entre nosaltres. No m´imagino Pujol en el debat de política
general de l´any que ve, tornant a fer el mateix discurs de comiat que va fer fa dues setmanes. No
tindria cap sentit. Penso que la pròxima gran intervenció de Pujol al Parlament serà per anunciar que
se´n va, no per defensar l´obra d´un Govern, que no ha defensat en una ocasió crucial com la de la
moció de censura.

--La seva actuació en el debat de la moció de censura ha merescut elogis, però, al mateix temps,
crítiques molt dures. ¿Té alguna cosa per reprotxar-se?

�--Home... Sempre penso que ho puc fer millor, però crec que, globalment, en puc estar satisfet. Aquest
debat ha trencat molts tabús, molts prejudicis sobre les possibilitats del Parlament, de Maragall, dels
socialistes, de la potència parlamentària de Pujol i, en termes generals, del grup de CiU. El debat va
tenir dues parts molt lligades entre si. D´una banda, el paquet de propostes que resumiria en la recerca
d´una cohesió més gran en polítiques concretes de caràcter social, una proposta clara per a Espanya i
una estratègia econòmica i d´infraestructures. De l´altra, hi havia el debat sobre els qui poden portar a
la pràctica aquestes mesures. Ha quedat clar que els únics que ho poden fer són els grups d´esquerra.

--Artur Mas i Duran Lleida van al.ludir reiteradament a la relació que hi ha entre el PSC i el PSOE com a
argument per desqualificar-lo com a possible president de la Generalitat. ¿Aquest vincle els perjudica a
efectes electorals?
--A Catalunya, en totes les eleccions generals i municipals, els socialistes obtenim més vots que CiU i el
PP junts. I en les últimes eleccions catalanes, els socialistes vam tenir més vots que els convergents. No
sembla que els catalans comparteixin els arguments de Convergència. Per això resulta lamentable que
Pujol no tingui en compte els sentiments d´una bona part dels catalans, expressats amb els seus vots, i
insisteixi a dir que a Catalunya li és indiferent que a Espanya governi el PP o el PSOE.
--Ara que tot s´ha acabat...
--Perdoni, però ara no s´acaba res. Al contrari, ara comença tot. La política catalana torna a estar en un
replà més alt, en un punt de partida més interessant, en el qual el Govern s´haurà d´esforçar per
acabar amb la seva ineficàcia, que la gent ja està percebent.
--¿I vostès?
--A nosaltres ens correspon explicar per tot Catalunya les 17 propostes que vam presentar en el debat
de la moció. Volem mobilitzar al seu voltant el conjunt dels ciutadans.

--A més a més, molt aviat s´hauran d´enfrontar a una sèrie de qüestions com els Pressupostos de la
Generalitat per a l´any 2002, els canvis en el Govern i el congrés de federació de CiU.
--Tot això ha perdut molt valor polític. La discussió del pressupost està cantada perquè depèn del de
Madrid, i ja sabem que el casament entre Unió i Convergència no aportarà res de nou.
--¿On s´hauran de buscar les novetats?
--Tot dependrà de la dinàmica de la política catalana, aquí i a Madrid, del resultat de les eleccions
gallegues i, evidentment, del que pugui passar a Euskadi. També es podria donar el cas que CiU,
finalment, decideixi trencar amb el PP per pactar amb ERC, cosa que, si vol que sigui mínimament
creïble, hauria de fer aviat, no uns quants mesos abans de les eleccions. En tot cas, s´hauria de veure si
Esquerra es vol prestar a una operació d´aquesta mena.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24726">
                <text>Pujol ha menyspreat el Parlament i els catalans amb el seu silenci</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24727">
                <text>El Periódico</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24729">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24730">
                <text>Tordera, Josep</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24731">
                <text> Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24732">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24733">
                <text>Entrevista</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="26579">
                <text>Moció de censura</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26580">
                <text>Parlament de Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26581">
                <text>Oposició</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26582">
                <text>Pujol, Jordi, 1930-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26583">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26584">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41155">
                <text>2001-10-21</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24734">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="10">
        <name>Entrevistes</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2763" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1547">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/2763/19580512_DiplomaBatxSuperior_PM.pdf</src>
        <authentication>4188137a0617ae4b032e03cf60cb90a4</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="45262">
                    <text>�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="17">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="51">
                  <text>01.01.02. Activitat acadèmica</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35660">
                  <text>Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall:&#13;
- Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957).&#13;
- Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964).&#13;
- Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965).&#13;
- Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat.&#13;
- Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno).&#13;
- Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors.&#13;
- Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana.&#13;
- Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude".</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35661">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43841">
                  <text>1945-1979</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45263">
                <text>Diploma que certifica el títol de batxiller superior de Pasqual Maragall</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45264">
                <text>Torroja Miret, Antonio, 1888-1974</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45265">
                <text>Universitat de Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45266">
                <text>1958-05-12</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45267">
                <text>Certificat</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45268">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45269">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45270">
                <text>Educació</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45271">
                <text>Maragall Mira, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45272">
                <text>Biografia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45273">
                <text>Diploma de  la Universitat de Barcelona, que certifica l'obtenció del títol de Batxiller Superior (segons el pla 1953 de lletres) a Pasqual Maragall i Mira, procedent de l'institut Àusias March i havent superat l'exàmen de grau superior amb un notable (el 27/06/1956).</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45274">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45275">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="15">
        <name>Certificats</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="569" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="157">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/569/llibre_hombrepolitico.jpg</src>
        <authentication>48abd2d7a78dba70933b871ca431d158</authentication>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="12">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="42">
                  <text>05. Recursos d'informació</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35666">
                  <text>Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell).</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8719">
                <text>Pasqual Maragall: el hombre y el político</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8720">
                <text>Maragall Mira, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8721">
                <text>Biografia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8722">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8723">
                <text>Tusquets, Esther, 1936-2012</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8724">
                <text>Vilanova, Mercedes, 1936-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="45">
            <name>Publisher</name>
            <description>An entity responsible for making the resource available</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8725">
                <text>Ediciones B</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8726">
                <text>2008</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8727">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8728">
                <text>Monografia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8729">
                <text>Sinopsi de l'editorial:&#13;
&#13;
Després de llargues converses amb Pasqual Maragall i la seva muller Diana Garrigosa, Esther Tusquets i Mercedes Vilanova ens ofreixen una semblança completa de l'home que va dirigir la Barcelona dels Jocs Olímpics i que va abanderar la polèmica de l'Estatut, i procuren buscar resposta als diversos interrogants que han marcat la vida i la carrera d'un home titllat amb freqüència d'imprevisible, i una figura clau per entendre la política dels últims anys.&#13;
&#13;
Inclou dos plecs de fotos amb més de 65 imatges extretes del seu arxiu familiar.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8730">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="37135">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="6">
        <name>Sobre Pasqual Maragall</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
</itemContainer>
