57 10 1525 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1009/19860401d_00113.pdf 95f6b42223a0a1987d424763b62bed7a PDF Text Text CICLO DE CONFERENCIAS "BARCELONA SOLIDARIA" PRESENTACION DE LA CONFERENCIA DEL EXCMO. SR. D. PEDRO DE SILVA CIENFUEGOS-JOVELLA NOS, PRESIDENTE DEL PRINCIPADO DE ASTURIAS.1 (1 de abril de 1986) �DISTINGUIDAS AUTORIDADES, SEÑORAS Y SEÑORES: DENTRO DE NUESTRO CICLO DE CONFERENCIAS "BARCELONA SOLIDARIA", NOS HONRARA HOY CON SU INTERVENCIÓN EL EXCMO. SR. PEDRO DE SILVA CIENFUEGOS-JOVELLANOS, PRESIDENTE DEL PRINCIPADO DE ASTURIAS. LICENCIADO EN DERECHO POR LA UNIVERSIDAD DE OVIEDO, EL SEÑOR DE SILVA NACIO DE GIJON EN 1946. PRESIDE LA COMUNIDAD AUTONOMA DEL PRINCIPADO DE ASTURIAS DESDE EL 8 DE MAYO DE 1983. QUEREMOS CONOCER, A TRAVES DEL EXCMO. SR. DE SILVA, CON MAS PROFUNDIDAD LA REALIDAD Y PROBLEMATICA ACTUAL DE UNA ASTURIAS, DE LA QUE SABEMOS QUE TIENE UNA EXTENSION TERRITORIAL TERRITORIAL DE UNOS 10.500 KILOMETROS CUADRADOS Y ALGO MAS DE 1.100.000 HABITANTES. SITUADA ENTRE GALICIA, CANTABRIA Y CASTILLA-LEON, SU GEOGRAFIA EN EL NORTE ES LA COMUN A LA CORNISA CANTABRICA. EL PASO DE ASTURIAS A GALICIA O SANTANDER ES GRADUAL, CASI �2. IMPERCEPTIBLE, A DIFERENCIA DE LA BRUSCA TRANSFORMACION DEL PAISAJE DESDE ASTURIAS HACIA EL SUR, CAMINO DE LEON Y CASTILLA. SABEMOS TAMBIEN QUE LA POBLACION DEL PRINCIPADO SE DISTRIBUYE SOBRE EL TERRITORIO DE UNA FORMA MUY DESIGUAL, MIENTRAS EN LA ZONA CENTRAL SE CONSTITUYE UN HÁBITAT URBANO DENSAMENTE POBLADO, LAS AREAS OCCIDENTAL Y ORIENTAL SON ESENCIALMENTE RURALES. CONOCEMOS TAMBIEN EL IMPACTO QUE SOBRE EL CENTRO DE ASTURIAS, ES DECIR SOBRE LOS MUNICIPIOS DE OVIEDO, GIJON, AVILES, MIERES, LANGREO y ALEDAÑOS, TUVO LA REVOLUCION INDUSTRIAL, LO CUAL IMPLICÓ UN TRASVASE DE POBLACION HACIA LA MENCIONADA ZONA CENTRAL DESDE LAS AREAS PERIFERICAS ASTURIANAS. A PARTIR DE 1950, A ESE TRASVASE INTERIOR SE AÑADIÓ UNA IMPORTANTE INMIGRACIÓN DE OTRAS REGIONES, ATRAIDA POR EL MERCADO DE TRABAJO MINERO Y SIDERURGICO. EN CONTRASTE CON ESTA ASTURIAS URBANA E INDUSTRIAL, NOS ENCONTRAMOS CON LA ASTURIAS RURAL, LA ASTURIAS �3. DEL LITORAL, LA ASTURIAS DE LOS VALLES DE LA ZONA COSTERA, DESDE ESTA ASTURIAS, DESDE SUS CASERIOS, SE APORTA MAS DE LAS TRES CUARTAS PARTES DE LA PRODUC— CION FINAL AGRARIA ESPAÑOLA, CONSTITUYENDO LA CARNE `s LA LECHE LAS PRINCIPALES PRODUCCIONES. PERO, COMO DECIA AL PRINCIPIO DE ESTA INTRODUCCION, DEJEMOS QUE EL EXCMO. SR. PRESIDENTE DEL PRINCIPADO — DE ASTURIAS NOS EXPLIQUE CON MAS CONOCIMIENTO DE CAUSA SU ASTURIAS QUE, DENTRO DE LA SOLIDARIDAD QUE DA NOMBRE A ESTE CICLO DE CONFERENCIAS, SENTIMOS COMO NUESTRA. DESDE EL SALON DE CIENTO DE NUESTRA CIUDAD, QUE TUVO EL HONOR DE PUBLICAR LA PRIMERA EDICION DE "LA REGENTA", OBRA DE UNO DE LOS MAS INSIGNES ESCRITORES ASTURIANOS, CLARIN, TENEMOS EL HONOR Y LA SATISFACCION DE CEDER LA PALABRA AL EXCMO. SR. PRESIDENTE DEL PRINCIPADO DE ASTURIAS, QUE CUENTA ENTRE SUS APELLIDOS, CON UNO, JOVELLANOS, QUE NOS RETROTRAE A OTRO GRAN ASTURIANO, QUE TANTO HIZO POR LA MODERNIDAD DE ESPAÑA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3915 Title A name given to the resource Presentació conferenciant Sr. Pedro de Silva Cienfuegos-Jovellanos dins el Cicle Barcelona Solidària Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Biografies Model social Principat d'Astúries Espanya plural De Silva Cienfuegos-Jovellanos, Pedro Congressos i conferències Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-04-01 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1010/19860405d_00115.pdf 0b652c5af47b2bd3039ab8a8b4cddf9b PDF Text Text tÁ Ajuntament de Barcelona CONFERENCIA ALCALDE --JJ.00.'92~~ BANYOLES DISSABTE DIA 5 D'ABRIL DE 1986 �EL DIA D'OCTUBRE D'ENGUANY, ELS 90 MEMBRES DEL COEITE CLIMPIC INTERNACIONAL ES REUNIRAN A LA CIUTAT SUISSA DE LAUSSANNE PER A DECIDIR LES CIUTATS QUE SERAN SEUS D'ESTIU I D'HIVERN DELS JOCS OLIMPICS DE 1.992, EL PROPER 17 D'OCTUBRE SE CE PRESENTA, DONCS, COM UNA DATA QUE POT SER HISTORICA PER A BARCELONA 1, EN CONSEQUENCIA, PER A CATALUHY'A_ I MOLT fSPECIALMENT PER A AQUESTA CIUTAT DE BANYOLES, LES CONDICIONS »E LA QUAL JUGARAN UN PAPER FONAMENTAL EN EL CO'JJUNT D'AVANT',TGES SUE OFEREIX LA NOSTRA CANDIDATURA. DES DEL NOSTRE PUNT DE VISTA, QUE BARCELONA ORGANITZI ELS JOCS OLIMPICS D'ESTIU DE 1.992 ES, GAIRABE ,UNA QUESTIO DE JUSTICIA HISTORICA. ABANS D'ARA, BARCELONA JA HA ESTAT CANDIDATA EN UNES ALTRES TRES OCASIONS A ACOLLIR UNS JOCS. AIXO VA. SER LLS ANYS 1.924, 1.936 I 1.972. CADASCUNA D'AOUESTES CANDIDATURES, MALGRAT NO HAVER ARRIBAT AL SEU OBJECTIU, MA. DEIXAT LLECATS POSITIUS PER A LA CIUTAT. LA �CANDIDATnA ALS JQCS OLIMPICS DE 1.924 ENS VA DEIXAR L'ESTADI DE LA FUXARDA.; LA DE 1.936, L'ESTADI DE MONTJUIC, I LA DE 1.972, LES PISCINES BERNAT PICORNELL. LES POSSTEILITATS QUE TE AVUI BARCELONA D'ACONSEGUIR LA NOMINACIO PER A. ORGANITZAR ELS JOCS DEL 92 SON, FUGINT DE OUALSEVOL TIPUS DE TRIOMFALISME, RAONABLEMENT ELEVADES. DE L'ALTERNANCIA CONTINENTAL QUE ES NORMA NO ESCRITA DEL C.I.O., SON POT DEDUIR QUE ELS JOCS OLIMPICS D'ESTIU DE 1.992 ES CELEBRARAN A EUROPA. ES DIFICIL QUE AQUESTA TRADICIO ES TRENQUI, I NO S'HA D'OBLIDAR QUE, ENTRE ELS 24 PAISOS DE L'EUROPA OCCIDENTAL QUE TENEN PRESENCIA EN EL SI DEL COMITE oLImp ic INTERNACIONAL, ESPANYA ES L'UNIC GRAN PATA QUE MAI NO HA ORGANITZAT CAP EDICIO DELS JOCS OLIMPICS. CON VAIS DIN EN EL MEU DISCURS DE PRESENTACIO DE LA CANDIDATURA A. LOS ANGELES I HE REPETIT DESPEES A BERLIN-EST, A LISBOA, A ROMA I A MOLTS ALTRES LLOCS, BARCELONA VOL FER ELE JOCS, BARCELONA. ES MEREIX ELS JOCS, BARCELONA ESTA HADURA PEP. A ONGANITZAR ELS JOCS. I HA D AL TRES RAONS, -44-0----E-STRICTA4ENT --E-SPORT IVES- P-ERO MO--PER-AIMYS-SOLIDES, QUE JUSTIFICARIEN UNA DECISIO �FAVORABLE A LA NOSTIJA CANDIDATURA. D'UNA BANDA, BARCELONA ARRIBARA, TOE COINCIDINT AMB LA FI D'AQUEST SEGLE, AL SEGON MILENAPI DF LA. SEVA EXISTENCIA, I, D'ALTRE BANDA, EN 1.992 ES CUMPLIRA EL CINQUE CENTENARI DEL DESCOBRIMENT D'AMERICA. PERO TARES jUGUEN EN FAVOR DE LA CANDIDATURA OLIMPICA DE BARCELONA LA REALITAT ESPORTIVA EXISTENT AVUI EN LA NOSTRA CIUTAT. G...ACIES A LA. SEVA CONSOLIDADA TRADICIO ASSOCIATIVA I A L'EXEMPLAR COL.LABORACIO MUTUA ENTRE LES ENTITATS I ELS CLUBS ESPOPTIUS PRIVATS AMB LA INICIATIVA MUNICIPAL I PUBLICA, BARCELONA POT ARA GAUDIR D'UNA AMPLIA XARXA D'INSTAL.LACIONS ESPORTIVES -TANT PUBLIQUES COM PRIVADES- O BARCELONA NO EA DE PARTIR DES DE ZERO CAP A LA META DEL 92. L'ANELLA OLIMPICA DE MONTJUIC I LES AREES ESPORTIVES DE LA DIAGONAL I EL VALE D'HEBRON SON BONS EXEMPLES D'AIXO QUE DIC. DE PACA COSA ENS SERVIRIEN, TANMATEIX, TOTS ELS NOSTRES ARGUMENTS ESPORTIVA I LA. DISPONIBILITAT CAPAC, D'UNA INFRAESTRUCTURA SI BARCELONA NO TINGUES DOS ELEMENTS ESENCIALS PER A SER MEREIXEDORA D'UNS JOCS OLIMPICS. AQUESTS DOS ELEMENTS ALS QUALS M'ESTIC REFERINT SON LA UNANIMITAT POLIT T CA -,TMJE ABONA. LA CANDIDATURA. 1 LA FERMVOCACIO OLIMPICA �DELS SEUS CIUTADANS, .'?ICA T. UNA VOCACIO QUE ES VEU AVALADA PER LA ININ'»E.rv:RUMPUDA TRADICIO ESPORTIVA I7L.. QUATRE DE }3ARCELONINS. I AI }CO NO SOLS ES I M PORTANT, GENERACIONS SINO GAII2EI3E DECISIU C CONCLOENT. 10 C BST ANT, NO ENS PODEN PERMETRE EL LUXE D'UN OPTIMISME EXCESSIU. JA HE DIT ABANS QUE LES POSSIBILITATS DE BARCELONA DE SER DESIGNADA SEU DELS JOCS OLIMPICS DE 1.992 SON EL E VADES r RAONABLEMENT ELEVADES . tia JUGANT PERO, BARCELONA ESTA A `a5 LA CUAL NO TE TOTS EL NÚMEROS. EN TENIM MOLTS, ES CERT, PERO NO ELS TENIM TOTS . ELS TIUDREE TOTS ARA 1U GMïE r I, ES MES, NO DEL DIA 17 D'OCTUBRE D'ENGUANY. At SU LES MOSTRES PROBABILITATS . III TRE}3ALLAREM DE VALENT, AIXO SI, PERO NO PODEN CAURE EN L'ERROR DE SUBESTIMAR LA CAPACITAT I LA FORÇA DE LA RESTA DE LES CA."DIDATURES QUE ASPIREN A ORGANITZAR ELS JOCS DEL 92. ES PER AIEO QUE SERIA UNA GREU IRRESPONSABILITAT BAIXAR LA GUARDIA ? ,'}LAXAR EL MOSTE1. ESFORÇ COL.LLCTIU. PURQEJE, EL MOSTEE 1 . ENOPQ E S, EN DEFINITIVA, LA MILLOR I MES EFECTIVA ACREDITAC tO QUE PODEN DUR A LA CIUTAT DE LAUSANNE EL DIA 17 D'OCTUBRE. I PERQU}" SOC CONSCIENT DE LA NOSTRA CAPACITAT �D'ESFORC COL.LECTIU ES PERQUE TINC PLENA CONFIANCA EN LA CANDIDATURA OLTMPICA DE BARCELONA I PER QUE DIC QUE LES NOSTRES POSSISIEITATS SON RAONABLEMENT ELEVADES. UN COY? DIT QUE, SENSE SUBESTIMAR NINGU, HIREM CAP EL PROPEP 17 D'OCTUBRE AME CONFIANÇA PERMETEU-ME INSISTEIXI UN ASPECTE QUE QUE CARACTERITZA A LA NOSTRA CANDIDATUE.A OLIMPICA I QUE ES DE TRANSCENDENTAL IMPORTANCIA PER A LA CIUTAT DE BARCELONA I, EN TANT QUE CAPITAL DE CATALUNYA, PER AL CONJUNT DEL NOSTRE PAIS. AQUEST ASPECTE FONAMENTAL AL OVAL M'ESTIC REFERINT ES QUE ELS JOCS OLIMPICS NO CONSTITUEIXEN EL OBJECTIU ULTIM DELS NOSTRES ESFORCOS. PER A BLRCELONA, PER A CATALUNYA, ELS JOCS DEL 92 REPRESENTEN UN VERITABLE CATALITZADOR CAPAÇ DE DINAMITZAR TOTES LES INICIATIVES DE DESENVOLUPAMENT QUE LA NOSTRA SOCIETAT TE ANEJADES CARA A UN FUTUR PROPER. UNA. HERENCIA QUE TINC DEL MEU PAS PER LA FACULTAT DE CIENCIES FCONOHIOUES, UNA DE LES IDEES -FORÇA DE L'ECONOMIA QUE EH. VA QUEDAR GRAVADA, ES QUE LA REALITAT DEPEN MOLT DEL FUTUR. EL PEEPENT DEPEN MOLT DEL FUTUR, NO NONES DEL PASSAT; NO DOMES DEL QUE SON LES ARRELS; NO NONES DEL QUE ENS �DETERMIUA DES DEL PUNT DE VISTA DEL QUE JA ESTA FET I DE LA INFRAESTRUCTURA QUE 'I'ENIN I DE TAL CON. SON. EL PRESENT D PEN TAP BE D'ALL() QUE VOLEN SER O ESPEREN SER. E N AQUEST SENTIT, CREC QUE ELS GRANS CANVIS DE LA HISTORIA DE LA HUMANITAT NO ES PODEN, SEGURAMENT, EXPLICAR SI NO ES PRECISAMENT EN FUNCIO DEL FUTUR I DE LA PERCEPCIO QUE ELS C rU`vADA.NS VAN TENINT DEL FUTUR, MES QUE NO PAS DE LA INFLUENCIA DEL PASSAT. SI EL PASSAT FOS SEMPRE L'UNIC DEi'LRM'INA JT DEL QUE ESTA PASSANT EN EL PRESENT, NO HI HAURIEN HAGUT ELS GRANS CANVIS QUE S' HAN PRODUIT A LA HISTORIA, A NO SER AQUELLS QUE S'ESPERAVEN, AQUELLS QUE EREN PREVISIBLES; ï'ERO NO AQUELLS QUE VAN SER IMPREVISIBLES I QUE CONSTITUEIXEN LA MAJORIA DELS GRANS CANVIS QUE S'HAN PRODUIT. ES EN AQUEST SENTIT QUE VULL REMARCAR AVUI , LA I'-`[POR`ANC'_A DE QUE LA II:UMANITAT, ELS PAISOS, LES CIUTATS, ELS POBLES, TINGUIN OBJECTIUS CONEGUTS O RELATIVAMENT COiNI-.,,Ç};, EN TOT CAS, ASSUMIBLES I QUi? ES POGUIN ACONSEGUIR. QUAN AQUESTA CIRCU NSTAITCIA ES DONA EN EL SI D'UNA SOCTETAT DETERMINADA, L'OBJECTIU MARCAT ACTUA UNA MICA �COM A MOTCR INPULSOR DEL MOVIMENT DEL SISTEMA- AQUESTA. nlInExio TE MOLT A VEURE AMB LA CANDIDATURA DE BARCELONA ALA SOCA OLIMPICS D'ESTIU DE 1.992. PENSO, ESTIC BEN SEGUR, OUA EL PROJECTE DELS JOCS OLIMPICS POT REPRESENTAR PERFECTAMENT EL PAPER DE L'OBJECTIU CONEGUT, ASSUMIHLE 1 ACONSEGUIBLE QUE FACI DE MOTOR DINAM1TZADOR. EL PROJECTE EFES DOCE DEL 92 CONSTITUEIX, SENSE CAP DUBTE, EL MES 'DON'. CATALITZADOR DE LES VOLUNTATS I ENERGIES DE PROGRES CUE JA EXISTEIXEN ARA AL SI DE LA NOSTRA SOCIETAT. PER QUE, EN AQUEST SENTIT, A NINGU NO SE LI ESCAPA QUE AL DARBERA ÍD LA CANDIDATURA OLIEPICA III HA UNA TENSIO SOCIAL PREVIA, UNA. TENSIO CULTURAL PREVIA, UNA TENSIO ANIMICA PREVIA. D'UNA CIUTAT QUE VOL PROJECTAR-SE EN L'ESPAI 1 EN EL TEMPS; D'UNA SOCIETAT QUE ESTA CERCANT EL MILLOR CATALITZADOR POSSILLD PER A REALITZAR LA SEVA PROJECCIO, EL MILLOR PReJECTF QUE PUGUI VESTIR, ARTICULAR I VEHICULAR LES SEVES ASPIRACTONS. PENDO, ESTIC SEGUR, INSISTEIXO, QUE AVUI NO EXISTEIX CAP ESTAD FSDEVENIMENT PACIFIC CAPAC DE CATALITZAR INICIATIVFS DE DESENVOLUPAMENT 1 DE CRIDAR AME TANTA FORCA �L'ATENCIO INTERNACIONAL, COM A UNS JOCS OLIMPICS, ELS JOCS OLIMPICS DE 1.992 SON, DONCS, AVUI PER AVUI, 'LIMA HES ADIENT PER A CATALITZAR LES INICIATIVES DE DESENVOLUPANENT ECONOMIC, URBANISTIC I TECNOLOGIC QUE BARCELONA TE PLANTEJADES PER A PROJECTAR-SE CAP ENDAVANT EN EL TEMPS I L'ESPAI. L'ORGANITZACIO DELS JOCS OLIMPICS DEL 92 COMPORTARIA PER A BACELOMA UNA EXTRAORDINARIA I DECISSIVA EMPENTA PER ACONSEGUI POSAR-SE AL DIA EN EL TERRENY DE L'URBANISME I DE LES COMLINICACIONS, ESPECIALMENT PEL QUE FA A LES TELECOMUNICACIONS. D'ALTRA BANDA, ELS ESFORÇOS QUE DES DE FA TEMPS JA ESTEN. FENT PER A PROJECTAR BARCELONA INTERNACIONALMENT I CONVERTIR-LA EN UNA METROPOLI EFICIENT I ATRACTIVA .PE. A LA UBICACIO DE NOVES ACTIVITATS INDUSTRIALS I DE SERVEIS D'ALTA. TECNOLOGIA, REBRIEN AMB ELE JOCS UN SUPORT POlAMENTAL. TAMPOC ES POT OBLIDAR LA REACTIVACIO DE QUE SERIEN OBJECTE EL SECTOR DE LA CONSTRUCCIO (AIXECAMENT DE LA VILA OLIMPICA A. BOLLE NOU, RECUPERACIO DE LA FAÇANA MARITIMA PER �A LA CTUTAT, MODERNITZACIO I CONSTRUCCIO D'INSTAL.LACIONS ESPORTIVES...), AIXI CON ELS DEL TURISME 1 EL COMERC (UNES 300.000 PERSONES VISITARIEN BARCELONA AMB MOTIU DE LA CELEBRACTO DELS JOCS). ELS JOCS OLIMPICS, EN DEFINITIVA, PROVOCARIEN UNA DINAMITZACTO GENERAL DE L'ECONOMIA, NO SOLAMENT DE LA CIUTAT SINO DE T)T EL PAIS. NO VULL FUGIR, PERO, DEL TEMA QUE TOTS VOSALTRES TENIU ARA AL CAP. SOC CONSCIENT DE LA VOLUNTAT OLIMPICA DE LA CIUTAT D? BANYOLES, AMPLIAMENT DEMOSTRADA AL LLARG DE LA SEVA TRADICIO ESPORTIVA I TAMBE SOC CONSCIENT DEL DESIG DE BANYOLES D'ACOLLIR LA CELEBRACIO DE LES PROVES DE REM I PIRAGUIISME SI BARCELONA ES DESIGNADA, FINALMENT, SEU DELS JOCS OLIN?ICS DE 1992. NO VULL, DEIA, FUGIR D'AQUEST TEMA, NO S'HA PRES ENCARA UNA DECISSIO DEFINITIVA. S'HAN FET I S'ESTAN FENT ESTUDIS I VALORACIONS TECNIQUES PER A DECIDIR LA LOCALITZACIO DE LES PROVES DE 1 DE PIRAGüISME; ESTUDIS I VALORACIONS QUE, NO HO DUBTEU, TEMEN MOLT EN COMPTE LA LLARGA 1 BRILLANT �TRADICIO ESPORTIVA, ESPECIALMENT EN EL CONPETICIONS NAUTIQUES, EL MAGNIFIC SCENAR Ji TERRENY LES DE LA CIUTAT DE BANYOLES, AIXI COM NATURAL D'AQUEST INDRET DEL NOSTRE PATS. NO OBSTANT, LA DECISIO FINAL NO ESTA PRESA ENCARA. DEIZEU-ME QUE UN DIGUI QUE, EN QUALSEVOL CAS, LA DECISIO QUE ES PRENGUI NOMES ES GUIARA PER FINALITAT CLARA 1 UNICA: FER EL MILLQR PER. LA CANDIDATURA OLIMPICA DE BARCELONA, FER EL MILLOR PER ACONSEGUIR DUE ELE JOCS VINGUIN A CATALUNYA. ESTIC CONVENCUT QUE, SI FINALMENT, ELS JOCS DEL 92 VENFM' A BARCELONA, INDEPENDENTMENT D'ON ES LOCALITZIN LES DIFERENTS PROVES ESPORTIVES, IHI)ORTANTISSIHA PER AL EL FET TINDRA UN REPERCUSIO CONJUNT DEL PAIS I, MOLT ESPECIALflEMT, PER A. LES COMARQUES GIRONINES. AQUI ES ON LA CIUTAT DE BANYOLES I, EN GENERAL, TOTES LES COMARQUES CIRONINFS PODEN, I FINS I TOT, DEUEN, JUGAR UN PAPER FONAENTAL. UN PAPER QUE PASSA PER LA MILLORA DE LES COMUNICACIONS, PEL FOMENT DEL SECTOR TURISTIC, DESENVOLUPAMENT DEL CONJUNT DE L'OFERTA DE SERVEIS. PEL �PENSAR NONES EN EL QUE SIGNIFICARIA LA PROLONGACIO DE L' AUTOPISTA ESTRE MATAR° I MALGRAT PER A LA PROMOCIO DEL SECTOR HOTELER, I DEL COMERC EN GENERAL, DE LA COSTA BRAVA, ESPECIALMENT DE LLORET DE MAR 1 LES SEVES POBLACIONS VEINES. ¡(UN CALCULA QUE SI ES CELEBREN A BARCELONA, ELS JOCS DEL 92 ATRAURAN A UNS 300.000 VIS ITANTS AQUEST FLUX TURISTIC S'ALLOTJARA EN ELS HOTELS D' UNA FRANJA DE TERRITORI COMPRESSA APROXIMADAMENT ENTRE: LLORET DE MAR I TARRAGONA. ES IMPORTANT QUE DESCARTEN LA VISIO DELS JOCS COM UN MANNA, CON UF REMEI, COM UNA PANACEA PER ALE S . COSES QUE NO RUTLLEN.. rs JOCS SON UN CATALITZADOR , -. CON ELEMENT DE MOVILITZACIO . OESFORCOS. SI ES TREBALLA AMB IMAGINACIO, AMB ENTUSIASME I AMB RIGOR, L'HORITZO 92 SERA TAMBE UN HORITZO DECISIU PER A LES COHARDUES DE CIRONA. D'ALTRA BANDA I AL MARGE DELS INDUBTABLES BENEFICIS DE TIPUS ECONOMIC, ESPORTIU 1 DE PROJECCIO INTERNACIONAL, Hl �PAN ALTRES ASPECTES DEL PROJECTE OLIMPIC DE BARCELONA QUE CAL REMARCAR. ELS JOCS DEL 92 CONSTITUEIXEN, SENSE CAP DUBTE, UNA MIMA DE PRIMER ORDRE PER A INCENTIVAR LA MOBILITZACIO PACIFICA DE LA JOVENTUT; UNA EINA QUE HA DE SERVIR EPA PI ESTIMULAR LA PARTICIPACIO DELS CIUTADANS EN LES ACTIVITATS LUPORTIVES I PER ANIMAR A LA JOVENTUT DE TOT EL NON A COMPETIR I A SUPERAR-SE. UNA EINA, AL CAP I A LA FI, CAPAC DE DESENCADENAR UNA OLIMPIADA CULTURAL A LA QUE BARCELONA ESTA EN CONDICIONS D'APORTAR, DURANT QUATRE ANYS, SETi LLEGAT HISTORIC BIMIL.LENARI, LES SEVES ARTS PLASTIOUES, LA SEVA MUSICA, EL SEU TEATRE... EL SEU PASSAT I EL SEU FERESENT. RE DEDICAT LA PRIMERA PART/D'AQUESTA CONFERENCIA A =POSAR LES POSSIBILITATS pn LA CANDIDATURA OLIMPICA DE BARCELONA, LA NECESSITAT/ D'ORGANITZAR ELS JOCS QUE TE BARCELONA PER A C0ALITZAR I DINAMITZAR LES SEVES TNICIAT7VES DE FUTUR, I ELS BENEFICIS QUE ELS JOCS OLIMPICS REPORTARIENÇA LA/NOSTRA SOCIETAT. ARA, PERO, CAL DIR COM HA DE SER AQUESTA. CIUTAT QUE PRETEN ACOLLIR ELS JOCS DEL 92. "1"1,A BARCELONA QUE VOL SER LA SEU DELS JOCS OLIMPICS DE �1.992 , LA BARCELONA QUE VOLEM QUE CONSOLIDI LA SEVA CAPITALITAT NN EL NORD DEL SUD, LA METROPOLI QUE HA DE SER RECONEGUDA CON UNA GRAN CAPITAL EUROPEA EN LES PROXIMES DECADES, LA BARCELONA CAPITAL LLATINOAMERICANA I PORTA D'ENTRADA A EUROPA, LA BARCELONA QUE REPREN EL SEU LIDERATGE CULTURAL, LA BARCELONA REINDUSTRIALITZADA DELE "NORANTA" HA SER [IRA CIUTAT QUE TINGUI UNES EONES COMUNICACIONS CONVENCIONALS 1 UNES EXCEL.LENTS TELECOMUNICACIONS, UNS ENLLAÇOS ATERIS INTERCONTINENTALS ESTABILITZATS, UN PORT ACTIU I MONELL, UNA FIRA CONSOLIDADA I, ENTRE MOLTES ALTRES COSESLES, UN GRAN MERCAT CENTRAL I UNA ADMINISTRACIO EFICAC.. BARCELONA HA DE SER, RESUMINT, UNA CIUTAT EFICIENT. ESTIC CONVENÇUT QUE LA CAPITALITAT QUE PROPOSEM ES POT DERIVAR. AL7 TOTA NATURALITAT D'AQUEST OBJECTIU D'EFICIENCIA. UNA CAPITAL NO LA FAREM PAS AMB VOLUNTARISME UNICAMENT. LA CIUTAT QUE VOLEM QUE SIGUI BARCELONA ES LA CIUTAT QUE CATALUNYA NECESSITA COM A CAPITAL PER A PROJECTAR-SE AL NON, ES LA CAPITAL QUE ESPANYA NO PODRA PERMETRE'S EL LUXE DE DEIXAR DE RANDA SI VOL TENIR UNA PLATAFORMA INTERNACIONAL SOLVENT LE UNA SERIE DE TERRENYS BEN CONCRETS I �IDENTIFICABLES. ES, EN DEFINITIVA, LA CIUTAT QUE MILLOR PODRIA EIDEPAP EL QUE NNE ANOMENAT "NORD DEL SUI)". HEN INTCNTAT QUE AQUEST PROJECTE TINGUI EL SUPORT D' UNES POLITMUES COHERENTS I CONSISTENTS EN L'AMBIT CATALA, ESPANYOL 1 INTERNACIONAL. HEM INSISTIT EN AQUEST MISSATGE I HEM PROCURAT DE MANTENIR LA DIRECCIO. AIXO S'HA TRADUIT, EN EL TEREENY DE LA PRACTICA, EN LA GRADUAL DEFINICIO D' UNA POLITICA DF PRESENCIA EXTERIOR ENCAMINADA A PROPICIAR LA CIUTAT QUE PEMSEM PER AL FUTUR IMMEDIAT. COESEQUENTMENT, HEM FET UNA POLITICA DE PROMOCIO DE LA CIUTAT I D SEU PORT COM A PORTA D' ENTRADA A EUROPA, I IIEM ABONA TOTES LES PROPOSTES DE COMUNICACIO INTERIOR EN L'AREA TRANSPIPENENCA. L'AJUNTAMENT DE BARCELONA HA ESTAT, EN AOUEST SENTIT, UN DECIDIT IMPULSOR DE LA INICIATIVA ADOPTADA PER L'AJUNTAMENT DE LA SEU D'URGELL DE TIRAR ENDAVANT UNA MILLOR COMUNICACIO I UN MILLOR INTERCANVI D'IDEES ENTRE LES PRINCIPALS CIETATS DE LES DUES VESSANTS DEL PIRINEU. BARCELONA, LA BARCELONA METROPOLITANA, ES LA. CIUTAT AME MAJOR PES ESPECIFIC D'UNA AMPLIA ZONA GEOGRAFICA �TRANSPIRENENCA QUE FA BASTANT DE TEMPS VAN COMENÇAR A IDENTIFICAR COI": EL "NORD DEL SUD", EN UNA CARACTERITZACIO QUE HA TINCUT UN EXIT MOLT NOTABLE. EL "NORD DEL SUD" NO ES UNA REGIO DE FRONTERRS BEN DEFINIDES, PERO ABASTA, A MES DE CATALUNYA, BONA PART DEL MIDI FRANCES -QUE GRAVITA. ENTORN DE TouLousE-, TOTA LA REGIO LLANGUEDOC-ROSSELLO PROBABLEMENT, UNA 130NA PART DE LA FRANJA URBANA DE LA COSTA ELAVA FRANCESA. LA INCORPORACIO D'ESPANYA A LA COMUNITAT ECONOMICA EUROPEA HA DE PRODUIR UN RADICAL CANVI D'EQUILIBRI AL SUD DE FRANGA, AQUESTA REGIO PASSARA -HA PASSAT JA- DE SER FRONTERA,CUL DE SAC, A. SER UNA ZONA DE PAS. UNA ZONA DE PAS, PER CERT, QUE EL SETMANARI ECONOMIC NORDAMERICA "BUSSINES FUER" CLASSIFICAVA, FA. ARA UN MES I MIG, ENTRE LES REGIONS EUROPEFS QUE ESTAN EXPERIMENTANT UN CREIXEMENT RAPID. I AQUI ES ON EL PAPER DE BARCELONA ESDEVE CRUCIAL. BARCELONA, LA BARCELONA METROPOLITANA, POT OFERIR ELS INSTRUMENTS I ELS SERVEIS D' UNA METROPOLI MODERNA QUE LA CONFICURIN COM. LA CAPITAL D' UNA REGIO EUROPEA EN TRANSFORMACIO, EL PORT, UN AEROPORT CONNECTAT AMB LES XARXES �A7MI'ES INTERNACIONALS, UNS POLIGONS INDUSTRIALS MODERNS, UN CENTRE ' r itfRVEIS SOFISTICAT, UNA AMPLIA OFERTA CULTURAL, UN I UNA NOTABLE CONCENTRACIO UNIVERSITARIA PODEN D S I,AÇAR C YP A BARCELONA EL CENTRE DE GRAVETAT I, D ' AQ U ï:rft TRA BANDA, CAL NO OBLIDAR ELS DECIDITS ESFORÇOS QUE t T^: T ^^ ^ P v r¡.^Y ^ CONVERTIR BARCELONA EN UNA CIUTAT PEP F ^^.., i\ . COMPETITIVA 1'TI c:'ANALITZI EL FLUX RC ADERIES 3' n r+ iS^tl^n, = ^ , _u AMERICA DE RELACIONS I DE LLATINA CAP A EUROPA I D' EUROPA CAP A 7r'T ïr -T'' - _ .Z I sl-1. nUAN ES PARLA DEL DESENVOLUPAMENT DE BARCELONA, DE LA I'ROSI'i'Ï?ITA`t' 'ÏI BARCELONA, CON EN AQUEST CAS, CAL TENIR SEMPRE PE SE'' T L'OBRA DEL PROFESSOR PI.ERRE: VILAR. EL PROFESSOR. VILAR ENE NOSTRA COM LA PROSPERITAT DE CA`T'ALUNYA COINCIDEIX HI` TORIC'AM NT AMB LES FASES DE L' EXPANSIO URBANA BARCELONA 1 OIrAN CONS LES INSTITUCIONS CATALANES HAN FUNCIONAT HAN FUNCIONAT LES BARCELONINES. ES UN CONJUNT DE CIUTATS QUE ARTICULEN UN SISTEMA, EI, CENTRI, DEL QUAL ES BARCELONA I LA SEVA AREA METROPOLITANA— TANMATEIX, LA REALITAT DEL SISTEMA DE CIUTATS �CATALA S'OPOSA A LA IMATGE D'UNA BARCELONA QUE S'EXTEN COM UNA TACA wom OCUPANT-HO TOT. CATALUNYA COMPTA AMO UNA XARXA DE CIUTATS QUE, SI FUNCIONA BE, SI ES EFICIENT, POT rIANTEMIR L'EQUILIBRI DEL TERRITORI. PERO TOT AQUEST CONJUNT DEBEN TAMBE DE QUE BARCELONA FUNCIONI. 50 SR, AMICS DF BANYOLES, QUE NO TROBARR UN AUDITORI BILLOR PER COMPRENDER EL QUE ESTIC DIENT. BANYOLES ES UN EXLEMPLE D L'SYISTENCIA D'UNES CIUTATS QUE HAN SABUT MANTENIR SEVA PERSONALITAT 1 A LA VEGADA ADAPTAR-SE A LES EXIGENCIES DE LA VIDA D'AQUEST FINAL DE SEGLE. ES UNA PROVA DE LA VITALITAT D'AOUEST PAIS, I, ALHORA, DE LA FALSETAT DELS PLANTEJAMENTS QUE VEUEN EN EL DESENVOLUPAMENT DE EAncELoNA PP PERILL PER A LA RESTA DE CATALUNYA. CATALUNYA ES WS PAIS PETIT, PERO H1 HA ESPAI, H1 HA PROU CAPACITAT CREATIVA., 1 HA PROU TARIMA PER A QUE TOTS H1 CAPIGUEM. SI LA MOSTRA CANDIDATURA OBTE LA ORGANITZACIO DELS JOCS, BANYOLES POT TENIR UN LLOC PRIVILEGIAT EN EL PROCES DE MODERNITZACIO DE CATALUMYA QUE S'ENGEGARA, QUE S'HA ENGEGAT 5A, 72.1.E LA IB.LUSIO D'ACOLLIR ELS JOCS. �EL sIsTnmA CATALA DE CIUTATS, LA CATALUNYA DE LES CTUTATS, LA CATALUNYA QUE TENTE AVU1, FUNCIONARA SI L'ESTPUCTURA DEL SEU TERRITORI ES EFICIENT, SI AQUEST ESTA Dì E CONNECTAT, SI ELS IMPULSOS ARRIBEN ALLA DE HAN D'ARM-_WR, SI LES RESPOSTES ES PRODUEIXEN EN EL MOMENT QUE S'HAN DE PRODUIR, LA CATALUNYA DEL FUTUR HA D'ACONSEGUIR INTEGRAR-SE A LA LESA EUROPEA. EL SISTEMA EUROPEU DE CIUTATS S'ESTRUCTURA ENTORN D' UNA LINIA QUE LLIGA LONDRES AME LA CONCA DEL RHuR, PASSANT PER AMSTERDAM 1 PARIS, 1 QUE PER LA VELE DEL SOLEE ENLLACA AME LA VALE DEL PO, A ITALIA. L'AUTOPISTA I EL SISTEMA FERROVIARI CATALA ELIGE. BARCELONA AMB EL ONE ES PODRIA QUALIFICAR DE "CARRER MAJOR D'EUROPA". EN AOUEST MOMENT, ALGU PODRIA ESTAR COMENÇANT A PREGUNTAR-SE CJE TE A VEURE TOT AIXO AMB LA CANDIDATURA DE • ‹ ARCEEW - A ALS JOCS OEIMPICS DE 1.992, QUE ES, EN DEFINITIVA, EL TEMA D'AQUUSTA CONFERENCIA. DONCS SI, LA CONSOLIDACIO DE BARCELOIE:, 1 LA SE VA ARFA METROPOLITANA COM A CAPITAL DEL SISTEMA DE CIUTATS DE CATALUNYA SI TE A VEURE AME LA �; ;PICA. SI ABANS I-IEM DEJAT CLAF< QUE ELS JOCS APILE PER A BARCI3LONA UNA OPORTUti ITAT IDONEA AR I DINANIT'I,Aí2 LES SEVES INICIATIV3S DE D E Sï EVOI I' A'ENT, A. NINGU NO SE LI POT ESCAPAR QUE UNA CIUTAT ) r)` aA, 1`'`: UNA ECONOMIA DINAMIC.A I: UNA INDUSTRIA TECUOLC)c'I(:.L CREIXEUT FARA MILLOR EL SEU PAPER Di' MOTOR DEL -? ';I;', i°)I" CAPITAL CONSOLIDADA DF, CATALUNYA. L'QT i `' i ;' >>CAB Y, REPRENENT UNA IDEA OUE ABANS JA HE EXPOSAT. !) :#. , QI,I, EL PRESENT NO NONES DEPEN DEL QUE VAM FER IDA, D'AI.^LO QUE ( ^'T:"t.`+,, SINO{'%UE TAI4iI3E DI;PIE3, ??N BONAM EL r..., .. . ;I'MEM PER AL FU"w'U:', . 'UN ANY QUE VAIG CITAR PER PRIM E R COP UN =BALL _^.^ ' PROFESSOR GARCIA DURAN, ON DEFINIA EL CONCEPTE , "Tt E CANO T)' Ui`IFORMITAT" . VAIG APROPIAR–ME UNA MICA DEL ISSï`'TGL :4'A(;U LIS TREBALL, EN LA PART QUE ENUNCIiÀVA COM ELS SISTEMES ES D -..SESTABILITZAVEN QUAN LES EXPECTATIVES EREN MES PE SS: ,T;.'_ DF'..I QUE LA PROPIA REALITAT ACONSELLA. I IIE ANAT REPETINT DURANT AQUEST ANY PASSAT LA IMPORTANCIA QUE TENIA E LP ;RE EE I:` PT RECOMEI3 ER QUE EL FUTUR PODIA NO SER TAN EESIN. _`=ME QUE LA SITUACIO INMEDIATA SUGERIA. �ARA QUE A TOPA EUROPA I A ESPANYA COMENÇA A VEURE'S UNA CLARA LEACTIVACIO ECONOMICA, VAL LA. PENA RECUPERAR AQUEST nIscuns T. A(UI ES ON ELS JOCS OLIMPICS TAMBE PODEN JUGAR UN PAPEN IMPORTANTISSIM CON A INSTRUMENT TRENCADOR DE LA UNIFOIMTAT DEL PESSIMISME ECONOMIC PREVALENT. PENSO, Y)ONCS, QUE UNA VEGADA MES BARCELONA I LES SEVES INSTITUCIOMS EMPRENDRAN AME AVANTATGE EL CAMI DEL REDREGAMENT, PERQUE EN UN MOMENT DE PESSIMISME HEM SABUT SER AGOSARATS I nEm CONFIAT EN LES NOSTRES CAPACITATS. DES D'AQUI VULL ANIMAR ALS CIUTADANS, A LES ENTITATS I A LES INSTITUCIONS ID 'ABREU DE CATALUNYA A DONAR SUPORT CANDIDATURA OLIMPICA DE BARCELONA. 3APCELOW, NO US FALLARA, EN PODEU ESTAR SEGURS. A � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3916 Title A name given to the resource El Projecte Olímpic Barcelona'92 / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Hi ha dos raons favorables a la candidatura: Barcelona arribarà al segon milenari de la seva existència i al 1992 es compleix el 5è Cententari del descobriment d'Amèrica. Els Jocs seran un dinamitzador de totes les iniciatives de desenvolupament que Bcn té plantejades per un futur proper. Promoció internacional. Reactivació econòmica. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Monestir de Banyoles Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Esport Barcelona Banyoles Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Candidatura Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-04-05 Description An account of the resource 21 p. Conferència sobre la candidatura olímpica de Barcelona 1992, al poble de Banyoles, que en seria subseu. Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1011/19860408d_00116.pdf 0c673210f8d1b447eb778bfe77363da8 PDF Text Text CICLO DE CONFERENCIAS "BARCELONA SOLIDARIA" PRESENTACION DE LA CONFERENCIA DEL EXCMO. SR. DEMETRIO MADRID LOPEZ, PRESIDENTE DE LA COMU NIDAD AUTONOMA DE CASTILLA Y LEON. (8 de abril de 1986) �DISTINGUIDAS AUTORIDADES, SEÑORAS Y SEÑORES: TENEMOS EL HONOR HOY, DE CONTAR ENTRE NOSOTROS CON EL EXCMO. SR. D. DEMETRIO MADRID LOPEZ, PRESIDENTE DE LA JUNTA DE CASTILLA Y LEON. NACIDO EN VILLARALBO, PROVINCIA DE ZAMORA, HACE 45 AÑOS, EL SR. MADRID ES TECNICO TEXTIL Y DIPLOMADO EN ORGANIZACION, DIRECCION DE EMPRESAS, MERCADO Y MARKETING. PRESIDE LA JUNTA DE CASTILLA Y LEON DESDE MAYO DE 1983 EN QUE SE CELEBRAN LAS PRIMERAS ELECCIONES AUTONOMICAS. LA SOLIDARIDAD QUE IDENTIFICA NUESTRO CICLO DE CONFERENCIAS AUTONOMICAS, ADQUIERE EN ESTA OCASION SU MAS HONDO SENTIDO. ENMARCADOS EN ESTE HISTORICO SALON DE CIENTO, DESEAMOS CON CURIOSIDAD Y RESPETO CONOCER, POR BOCA DE SU PRESIDENTE, LA REALIDAD ACTUAL Y PROBLEMAS A LOS QUE SE ENFRENTA LA REGION DE CASTILLA Y LEON. �2. EL PROCESO AUTONOMICO DE NUESTRA DEMOCRACIA HA IMPLICADO, ENTRE OTRAS COSAS, UNA BÚSQUEDA, UNA NECESIDAD DE RECUPERAR LAS SEÑAS DE IDENTIDAD, TRATANDO DE NO CAER EN LAS CONFUSIONES DEL PASADO, YA QUE COMO ES PATENTE, LAS SEÑAS DE IDENTIDAD CASTELLANO LEONESAS HAN IMPREGNADO DE TAL MANERA A LO ESPAÑOL, QUE SABEMOS DE LO ARDUO QUE IMPLICA LA TAREA DE DESLINDAR LO ESPECIFICO DE ESAS TIERRAS CON LO GENERICO DE ESPAÑA. EN LA ACTUALIDAD, EL NUDO GORDIANO O LA VIEJA POLEMICA DE SI FUE CASTILLA LA QUE DESHIZO ESPAÑA, COMO AFIRMO EN SU DIA ORTEGA Y GASET, O ESPAÑA LA QUE DESHIZO CASTILLA, SEGUN SANCHEZ ALBORNOZ, COMIENZA A DESHACERSE COMO CONSECUENCIA DEL EJERCICIO DE SU AUTONOMIA. EL CENTRALISMO CASTELLANO HA SIDO UN HECHO INNEGABLE. PERO CON LA SOLIDARIDAD QUE PRESIDE ESTE CICLO DE CONFERENCIAS Y LA RUPTURA DE TOPICOS QUE TIENE COMO UNO DE SUS OBJETIVOS, PODEMOS TAMBIEN COMPRENDER QUE PRIMERO FUE UN CENTRALISMO SOBRE CASTILLA, Y DESPUES UN CENTRALISMO, APOYADO �3. EN CASTILLA, SOBRE EL CONJUNTO DEL ESTADO ESPAÑOL. COINCIDIMOS, POR TANTO, CON CARABAÑA Y VALDEON EN QUE EL MENCIONADO CENTRALISMO HA SIDO UN INSTRUMENTO DE PODER DE LAS CLASES DOMINANTES DEL PASADO Y DEL PRESENTE. EN MODO ALGUNO PUEDE SER UNA BOMBA QUE SE ARROJE SIN PIEDAD CONTRA LOS CASTELLANOS Y LEONESES. PERO, CEDAMOS LA PALABRA AL EXCMO. SR. D. DEMETRIO MADRID LOPEZ, PARA QUE NOS HABLE EN PROFUNDIDAD DE ESA CASTILLA Y LEON DE 94.000 KM2. DE SUPERFICIE; DE SUS MAS DE 2.500.000 HABITANTES; DE SUS MAS DE 2.200 MUNICIPIOS; DE SUS 9 PROVINCIAS... SR. PRESIDENTE: BARCELONA SOLIDARIA TIENE CURIOSIDAD POR CONOCER LA REALIDAD ACTUAL DE SU REGION, QUE HOY SENTIMOS YA COMO MAS NUESTRA. TIENE VD. LA PALABRA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3917 Title A name given to the resource Presentació del conferenciant Sr. Demetrio Madrid Lopez dins el Cicle de Conferències Barcelona Solidària Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Autonomia Biografies Espanya plural Model social Castella i Lleó Madrid López, Demetrio Congressos i conferències Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-04-08 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1012/19860409d_00119.pdf 1b5ac92382f8e1ec0b890f3a6c955e09 PDF Text Text ^ ,I+ :^311111 -Ajuntament de Barcelona Les Iniciatives Locals d'Ocupació a Europa. Text de la Conferència pronunciada per Pasqual Maragall i Mira al Club "Catalunya i Futur" Barcelona, 9 d'abril de' 1986 Exp. 705/84 - IMPREMTA MUNICIPAL �SENYORES, SENYORS: VULL AGRAIR AL CLUB CATALUNYA I FUTUR L'OPORTUNITAT -EN— QUEST CICLE DE CONFERèNCIES. QUE EM DO - PnRTIrI -RL'ENUNCIAT GENERAL DEL CICLE -"LA CONCERTACIó SOCIAL I LA SORTIDA DE LA CRISI ECONòMICA"- EM SEMBLA D'ALLò MÉS APROPIAT PER INICIAR LES ACTIVITATS D'AQUEST CLUB. HEU SABUT TROBAR UNA MATèRIA AMB PODER DE CONVOCATòRIA. ÇOTSER ALGú ENCARA ES DEMANARà QUE HA DE DIR L'ALCALDE SOBRE UNA QÜESTIO QUE APARENTMENT ESCAPA DE LA SEVA COMPETèNCIA - AL MARGE DE LA COINCIDENCIA DE QUE AQUEST ALCALDE ES PER FORMACIó UN ECONOMISTA. ELS MEUS PREDECESORS EN AQUESTA TRIBUNA -J.M. CUEV NICOLáS REDONDO, JOAN MAJó- SóN EVIDENTS PROTAGONISTES EN ELS PROCESSOS DE CONCERTACIó SOCIAL I DE LLUITA CONTRA LAÇRISI. PERO PODRAN PREGUNTAR-SE, ¿QUE POT FER UN ALCALDE, QUE POT FER UN AJUNTAMENT?. AQUESTA REUNIó EM D •\' Çó PER CONTESTAR AQUESTA PREGUNTA, PER RESUMIR ALGUNES INTERVENCIONS QUE HE FET EN �i -3- L'ÚLTIM ANY O ANY I MIG EN DIFERENTS AUDITORIS. MIRARÉ DE CONVENCER-LOS DE QUE ELS AJUNTAMENTS SóN UNS BONS GESTORS, UNS BONS EMPRESARIS.,,., 00M--A PRESARIS NO SóN INSENSIBLES A LA CRISI ECON¿MICA, MÉS ENLLà D'ALL¿ QUE LES ESTRICTES COMPETèNCIES LEGALS ELS OBLIGUEN. tlEXPLICARÉ QUE LA CONTRIBUCIó DELS AJUNTAMENTS A "LA CONTRA LA CRISI POT SER IMPORTANT .TAN EN TERMES LLUTA QUANTITATIUS, DE CONTRIBUCIó A LA FORMACIó DE CAPITAL, DE REDUCCIó DE LA DESOCUPACIó -QUE TAMBÉ HO SóN- SINO EN TERMES D'ANIMACI6 DE L'ACTIVITAT ECONòMICA, DE DESVETLLAMENT D'UNA ATM¿SFERA PRODUCTIVA SOMORTA. MOLT MÉS D'ALL¿ QUE LA PR ¿PIA REALITAT HO JUSTIFICA. ALGUNES DE LES COSES QUE DIRÉ PENSO QUE TINDRAN MÉS ACOLLIDA ARA QUE LES PRIMERES VEGADES QUE LES VAIG QUASI TOTHOM RECONEIX QUE LA CRISI HA ENTRAT EN CRISI, SI EM PERMETEU EL JOC DE PARAULES. PER AIX¿ ARA ES FàCIL DE CREURE QUE CAL SER OPTIMISTES. PER¿ FA UN ANY AQUEST MISSATGE SONAVA MÉS FANTASIóS. �ELS AJUNTAMENTS COM A GESTORS S AJUNTAMENTS DE CATALUNYA I D'ESPANYA, SóN CAPAÇOS DE GENERAR, MITJANÇANT L'ESTALVI I LA INVERSIó, UN CANVI D'EXPECTATIVES ECONòMIQUES MÉS IMPORTANT QUE EL QUE PODRIA PROVOCAR UN AUGMENT DE LA CIRCULACIó MONETàRIA DES DEL BANC D'ESPANYA. EL SISTEMA DEMOCRàTIC LOCAL ÉS EL MÉS ADEQUAT PER PRODUIR UNS SERVEIS AJUSTATS A LA DEMANDA. CONFIRMACIó D'AQUESTA AFIRMACIó LA TROBEM A DE L'ALTA MORTALITAT POLíTICA DELS ALCALDES DE LES POBLACIONS ON ES PRODUEIXEN FENòMENS D'INEFICàCIA. PER AIXò NO ES POT ADMETRE EL SIMPLISME QUE CONTEMPLA EL DÉFICIT COM A úNICA REFERóNCIA I VEU ELS AJUNTAMENTS COM UNS GASTADORS IRRESPONSABLES. ELS ALCALDES HAN ESTAT ME HUMM PETERII D'EMPRESARI_rÉ MOLTS DELS QUE PROFESSEN COM A EMPRESARIS. HAN CORREGUT MÉS RISC, FINS I TOT EN EL SEU NIVELL D'INGRESSOS I A LA SEVA VIDA PERSONAL. ^_. P.561(u-L, �L'ADMINISTRACI6 LOCAL ÉS L ADMINISTRACI6 QUE ESTA MÉS A PROP DELS CIUTADANS I, PER TANT, ÉS EL SECTOR DE L'ACTIVITAT PUBLICA MES FàCIL DE SER CONTROLAT PELS MATEIXOS CIUTADANS. ELS AJUNTAMENTS NO TENEN PRóPIAMENT L'ELEMENT DE LA COMPETèNCIA MúTUA ENTRE ELLS, PER EN CANVI ÉS FàCIL LA COMPARACIó ENTRE AJUNTAMENTS. 3 EL PúBLIC, O EN AQUEST CAS ELS CIUTADANS, COMPARA, I POT PRODUIR-SE EL FENòMEN DE "VOTAR AMB ELS PEUS". ES A DIR, POT TRASLADAR LA SEVA RESIDèNCIA SI ELS SERVEIS OFERTS PER L'AJUNTAMENT DEL COSTAT SóN MILLORS QUE ALL ON S'ESTà VISQUENT. A MÉS A MÉS LA PROXIMITAT ALS CIUTADANS DEL SECTOR LOCAL DóNA A LES ELECCÍONS LOCALS UNA FORÇA FISCALITZADORA MOLT SUPERIOR A LA QUE ÉS NORMAL EN ALTRES NIVELLS DE L'ADMINISTRACI6, EN QUÉ LA COMPETèNCIA ELECTORAL ES BASA FONAMENTALMENT EN IDEES MOLT . GENERALS. LA COMPROVACIó DE QUE ES COMPLEIXIN O NO ESCAPA QUASI TOTALMENT DE �L'EXPERIèNCIA EN LA VIDA SOCIAL QUOTIDIANA DEL CIUTADà COM A INDIVIDU. EN AIXó L'ESTAT ÉS CLARAMENT DIFERENT DEL SECTOR PRIVAT. LA CRÍTICA DE L'EMPRESARIAT A L'ESTAT ES BASA EN LA COMPARACIó AMB EL SECTOR PRIVAT ON EL CIUTADà POT COMPRAR O NO COMPRAR, COSA QUE NO POT FER AMB L'ESTAT. AL SECTOR LOCAL, PERó, AQUEST TIPUS DE CRÍTICA LIBERAL NO ÉS TAN VàLIDA EN LA MESURA EN QUÉ AQUESTA COMPROVACIó DE i QUALITAT I DE PREU HI ES. I ELS CIUTADANS LA FORMULEN CADA DIA. QUALSEVOL ALCALDE D'ESPANYA POT TESTIMONIAR FINS A QUIN PUNT TÉ PRESENT LA PRESSIó DE UN "MERCAT" DE CIUTADANS QUE LI RECORDA CADA DIA EL QUE ESTà FENT BÉ O EL QUE ESTà FENT MALAMENT. i-Pcc .A c> "Jt-ut-t-Z7T JAAÁ. ^ L ^ ^. ^ Cm`U C,,k CALDRIA DEFINIR, PERó, UNA GRANDàRIA MÍNIMA A PARTIR DE LA QUAL LES CORPORACIONS LOCALS PODEN ASSUMIR AQUESTA CONDICIó DE GESTORS PER EXCEL.LENCIA. ES DIMENSIONS MÉS APROPIADES SERIEN AJUNTAMENTS GRANS I MITJANS, COMARQUES I àREES METROPOLITANES. ELS DISTRICTES I ELS AJUNTAMENTS PETITS SERIEN LES UNITATS POLÍTIQUES DE PARTICIPACIó O DESCENTRALITZACI6 TERRITORIAL, .c r Gs7^'r'e ll^ ^ A ttv,f ¡ ,44> �DELS 935 MUNICIPIS DE CATALUNYA, 50 TENEN ENTRE 5.000 I HABITANTS,^( ENTRE 10.000 I 20.000, ENTRE 20.000 ^ I 50.000, ENTRE 50.000 I 10.000, ENTRE 100.000 I 10.000 ^....® 500.000 I NOMèS UN, BARCELONA, AMB MÉS DE MIG MILLIó 5sr D'HABITANTS. A.A-tj 0.-9 DES D'AQUESTA PERSPECTIVA ÉS EVIDENT QUE LES CORPORACIONS LOCALS COMPARTEIXEN ALGUNES DE LES CARACTERíSTIQUES DE LES EMPRESES _ ÉS SIGNIFICATIU QUE QUAN N UN SISTEMA D'ECONÓMÍA CENTRALITZADA ES VOL FER UN APROPAMENT AL SISTEMA DE MERCAT ES RECORRE ALS AJUNTAMENTS AIXò VA SUCCEIR A HUNGRIA ON PER PRIMER COP ELS CIUTADANS VAN PODER COMPRAR UN PAPER QUE DONAVA INTERESSOS. I AQUEST PAPER ÉS EMèS PELS AJUNTAMENTS. EN EL CAMP DE LA INCORPORACIó DE PROCEDIMENTS INFORMàTICS, LA CAPACITAT DE REACCIó DELS AJUNTAMENTS HA ESTAT MOLT A PROP DE LA QUE ES DIU QUE TENEN LES EMPRESES. L'AJUNTAMENT DE BARCELONA EN VA SER CAPDAVANTER, PER L'ESPERIT INNOVADOR S'HA EXTéS A MUNICIPIS MÉS TS. ^ �^.^._.^.^..^...,_ EN EL NOSTRE CAS, QUAN LA QUE LLAVORS ERA MINISTRE FRANCESA DE COMERÇ EXTERIOR, EDITH CRESSON. EM VA VENIR A VEURE, VA OFERIR -NOS COOPERACIó EN LA PRODUCCIó DE SOFTWARE ADMINISTRATIU. JO LI VAIG CONTESTAR QUE D'ACORD, QUE NOSALTRES ELS HI VENIEM. I NO ERA UN "FAROL", SI EM PERMETEU L'EXPRESSIó. EN AQUEST CAMP ESTEM MÉS AVANÇATS QUE A FRANÇA. LES INICIATIVES D'OCUPACIó TRADICIONALMENT ELS AJUNTAMENTS HAVIEN VINGUT DESENVOLUPANT UNA SéRIE DE TASQUES I ACTIVITATS, MOLTES DE LES QUALS COMPETENCIALS, QUE INCIDIEN DIRECTAMENT SOBRE LA REALITAT ECONòMICA LOCAL: HABILITACIó DE SóL INDUSTRIAL, REALITZACIó D'OBRES I INFRAESTRUCTURES, I CONSTRUCCIó D'EQUIPAMENTS COL.LECTIUS ENTRE ALTRES. TOTES AQUESTES ACTUACIONS ANAVEN ORIENTADES CAP A L'ATRACCIó DE NOVES INDúSTRIES, LA CANALITZACIó D'INVERSIONS FORANIES QUE IMPLIQUESSIN LA APARICIó DE NOVES EMPRESES, LA CREACIó DE LLOCS DE TREBALL. EN SíNTTESI, ES TRACTAVA DE MESURES DE "ACOMPANYAMENT" D'INICIATIVES I DECISIONS GENERALMENT VINGUDES DE FORA, D'AGENTS PúBLICS O PRIVATS EXTERNS. TOT �AIXó NO VA IMPEDIR EL CAOS, EL MALBARATAMENT, I LES DESTRUCCIONS URBANíSTIQUES I ECOLóGIQUES QUE VAN ACOMPANYAR EL DESENVOLUPAMENT DELS 60. NO SORPRENDRÉ NINGú SI AFIRMO QUE LA DURADA, LA PROFUNDITAT, I LES CARACTERíSTIQUES DE DESBORDAR AMPLIAMENT LES NOSTRES PRIMERES IMPRESSIONS I REACCIONS. A MES, LA COINCIDèNCIA AMB EL RESTABLIMENT DEL SISTEMA DEMOCRàTIC I LA IMPERIOSA NECESSITAT DE DONAR RESPOSTA A L'ALLAU DE DEMANDES I REIVINDICACIONS SOCIALS HA FET MÉS DIFíCIL DURANT MOLT TEMPS EL PODER ESTABLIR QUINES EREN LES PRIORITATS DE LA NOSTRA ACTIVITAT I LES NOSTRE DESPESES. AL DIR TAMBÉ, QUE LES POLíTIQUES ESPECIALS CONTRA L'ATUR INPLEMENTADES PER LA MAJORIA DELS ESTATS HAN DEMOSTRAT QUE TOT I SENT NECESSàRIES, EL SEU ABAST HA ESTAT LIMITAT EN LA SEVA EFICàCIA. CONTRACTACIó, ALLARGAMENT MESURES ESPECIALS DE DE L'EDAT D'ESCOLARITZACIó, REFORMA DEL SISTEMA EDUCATIU I PROFESSIONAL, LES JUBILACIONS ANTICIPADES I LA REDUCCIó DE LA JORNADA DE TREBALL, HAN DEMOSTRAT QUE POTSER EREN MESURES NECESSàRIES, �PER CLARAMENT INSUFICIENTS. TAMPOC TENEN UN ABAST MOLT MÉS GRAN ALGUNES ALTRES _^^^•- ^.,.-.•. . ^rx^^^,u^ ,.avemm^mw•.aFB^^'^ MESURES D'EMERGèNCIA QUE HAN ESTAT PRACTICADES DURANT AQUESTS ANYS PER A LA CREACIó DIRECTA DES DE L'ADMINISTRAC ^I`óDE LLOCS DE TREBALL TEMPOR LS, ALL QUE IEIXEM SOTA EL NOM GENeRIC I UN TANT4 DETERIORAT DE "OCUPACI6 COMUN.ITàRIA", O EN LA SEVA VESSANT MÉS NOVEDOSA I °-tYt3BTE" b OPORTUNA DE LA "FORMACIó OCUPACIONAL" DESTINADA PRIORITARIAMENT A JOVES QUE BUSQUEN LA PRIMERA FEINA I EXPERIèNCIA PROFESSIONAL. TANMATEIX, AQUESTES DARRERES MESURES HAN SUPOSAT, TOT I SER PARCIALS, SOLUCIONS PROVISIONALS A DETERMINATS COL.LECTIUS MARGINATS DEL MERCAT DE TREBALL, NECESSITATS SENS DUBTE ,,„,D UZI,A–A– SIWT-è N IA DEL_5–.]?ODERSS PúBLICS. PER AIXò EM SEMBLA UN EVIDENT RETROCÉS LA INTENCIó DEL GOVERN DE LA GENERALITAT DE CANCELAR L'úNICA Lí;NIA PRESUPOSTARIA ESPECIFICAMENT DESTINADA A LA LLUITA CONTRA L'ATUR, DESPReS DE L'ESPECTACULAR I FALLIT MUNTATGE DE LES OFICINES DE BENESTAR I LES COOPERATIVES "FORÇOSES" MONTADES PER LA CONSELLERIA DE TREBALL. �SENS DUBTE, SoN LES CONSIDERACIONS D'AQUEST TIPUS (EL ARàCTER ESTRUCTURAL DE LA CRISI, LA INSUFICIèNBCIA DE LES POLíTIQUES TRADICIONALS, LA DECEPCI6 GENERADA PER LES SOLUCIONES MIRACULOSES VINGUDES DE FORA) ALL QUE EXPLICA EN GRAN PART AQUEST FENòMEN QUE ANAT GENERALITZANTSE PER TOTA EUROPA OCCIDENTAL I QUE HA REBUT EL NOM DE "INICIATI •CALS 'OCUPACIó" ILE). ES CURIOSA AQUESTA GENERALITZACI6 MALGRAT LA DIVERSITAT DE PROTAGONISTES, ESCENARIS, CONTINGUTS I FSRMULES JURíDIQUES. EN UNA RESOLUCI6 DE CONSELL DE MINISTRES DE LES COMUNITATS EUROPEES, DE JUNY DE 1984, ES POSA L'ACCENT EN RECONEIXER L'APORTACI6 QUE LES INICIATIVES LOCALS HAN SUPOSAT EN LA LLUITA CONTRA EL ATUR I EN LA REVILITZACI6 DE L'ACTIVITAT ECONòMICA. LA OCDE, EL CONSELL D'EUROPA, EL PARLAMENT EUROPEU HAN EXPRESSAT TAMBè EL SEU INTERèS PER AQUEST NOU FENóMEN QUE SEMBLA HAVER TROBAT ALS EEUU I A AMèRICA LLATINA NOUS ESCENàRIS D'EXTENSI6 I EXPERIMENTACI6. A L'HORA DE POSAR EXEMPLES RESULTA PARTICULARMENT DIFíCIL REFERIR-SE A ANGLATERRA, ¡ON, SEGONS UNA ENQUESTA �J RECENT, 87% DE LES AUTORITATS LOCA MITJANS DE MUNICIPIS ALGUN TIPUS DE DESENVOLUPAMENT INSDUSTRIAL. ENTRE ALTRES, ELS MUNICIPIS DEL GRAN LONDRES, BRISTOL, CARDIFF, NOTTINGHAM, SOUTHAMPTON TENEN CADASCú ESTRUCTURES INDUSTRIALS, FINANCERES, DE SUPORT A COOPERATIVES, FORMACIó I ASSESSORAMENT PER LA CREACIó DE NOVES EMPRESES A DORTMUND 'HA CREAT UN CENTRE MUNICIPAL DE DIFUSIó DE TECNOLOGIA A LES PETITES I MITJANES EMPRESES. A DREUX, OCUPACIó QUE UN DELS 250 COMITÉS LOCALS PER A EXISTEIXEN A TOTA FRANÇA COORDINA L'AJUNTAMENT, SINDICATS, PATRONAL, GREMIS I ASSOCIACIONS EN EL SEU ESFORÇ PER A LA CREACIó D'OCUPACIó I NOVES ACTIVITATS. AL. EEUUJ A FILADELFIA, L'AJUNTAMENT I LA CAMBRA DE COMERÇ, HAN ESTIMULAT CONJUNTAMENT LA CONSOLIDACIó DE NOVES EMPRESES MITJANÇANT CRèDITS. SóL I L INCENTIUS FISCALS, ETC. A LA CIUTA AUTORITATS CANADEN INDUSTRIALS, DEngá NIPEG, ^ ^ LOCALS I SECTOR PRIVAT OL.LABOREN EN LA REGENERACIó DEL CENTRE HISTòRIC. �MÉS ENLLà DE LA NATURALESA ESPECíFICA DE CADA EXPERIèNCIA, QUINES SON LES.` ARACTERíSTIQUES COMUNES UE ES ^ DEDUEIXEN D'AQUEST AMPLI MOVIMENT DE L'ILE EN EUROPA? EN PRIMER LLOC, MALGRAT QUE LA FINANCIACIó PUGUI PROCEDIR EN OCASIONS DE FONS EXTERNES, L'IMPULS INICIAL PROCEDEIX DE LA COMUNITAT LOCAL. HAN ESTAT CREADES GESTIONADES PER INDIVIDUS O I COL.LECTIUS ARRELATS AL TERRITORI. SEGON, TRACTEN DE DONAR RESPOSTA A NECESSITATS CONCRETES DE LA POBLACIó, RECURSOS HUMANS, I ES PROPOSEN POSAR EN TENSIó TèCNICS O FINANCERS LOCAL S INFRAUTILITZATS FINS AL MOMENT. TERCER, INTENTEN APORTAR A LES NOVES INICIATIVES UN DOBLE SENTIT EQUILIBRAT: LA CREACIó DE LLOCS DE TREBALL ESTABLES I LA GENERACIó DE RIQUESA D'EFECTES MULTIPLICADORS. QUART, S'ESFORCEN PER INCORPORAR LA DIMENSIó ECONòMICA A OPERACIONS HABITUALMENT ENFOCADES DES DE PERSPECTIVES J �ASSISTENCIALS ESPECIALMENT DIRIGIDES A COL.LECTIUS MARGINATS. 5 CINQUI, SUSCITEN L'APARICIó D'UN MOVIMENT ANOMENAT "TERCER SECTOR" O "ECONOMIA SOCIAL" INTEGRAT PER COOPERATIVES, SOCIETATS LABORALS, MUTUES, FUNDACIONS I UN SEGUIT D'ENTITATS I ASSOCIACIONS SENSE àNIM DE LUCRE. SISI, TENDEIXEN A PRIORITZAR ELS AJUTS IS D'ORIENTACI6, ASSISTèNCIA, ACIó I ASSESSORAMENT EN LLOC DE LES TRADICIONALS PRÉSTECS A FONS PERDUT. PER úLTIM, DESBORDEN ELS CONCEPTES I FUNCIONS RADICIONALS DE SECTOR PúBLIC I PRIVAT, QUE ASSUMEIXE CADASCü TA UN DELS ASPECTES JUSTAMENT DESTACAT PER EXPERTS I ANALISTES DEL FENòMEN DE L'ILE, ES QUE NO EXISTEIX CORRELACIó EXCESSIVA ENTRE COMPETèNCIES MUNICIPALS FORMALS I EXPERIINCIES PORTADES A TERME. ENCARA MÉS, COM ASSENYALA UNA RESOLUCIó DE LA CONFERèNCIA PERMANENT DE PODERS LOCALS �I REGIONALS, QUE PERTANY AL CONSELL D'EUROPA I QUE DES DE FA UNS MESOS PRESIDEIX L'AMIC ANTONI SIURANA, "AQUEST PRETEXT ES UTILITZAT FINS I TOT PER MUNICIPIS I REGIONS DE PAÏSOS ON ELS PODERS LOCALS TENEN UN AMPLI CAMP DE COMPETèNCIES", PER CONCLOURE AMB UNA AFIRMACI6 AMB LA QUE COINCIDIM: "ES TRACTA FONAMENTALMENT D'UNA DECIDIDA VOLUNTAT POLíTICA D'INTERVENIR EN TOTS ELS RECURSOS DISPONIBLES I AMB EL MàXIM ESFORÇ IMAGINATIU". EN DEFINI VA, EL QU I HA .°ER SOTA DE TOTS AQUESTS PLANTEJAMEN;$ S ES LA CS,- 4'STATACI6 E QUE, EN GENERAL, I EN LA SEVA ES A- LA, ELS UNICIPIS CÓNSTITUEIXEN UIX AGENT ECONòMIC INDISUTIBLE: PROP, TARI (PATRIIONI URBà O URAL) VERSOR (EN ES, EQUI AMENTS) RECAPTADOR TAXES, IMPOSTOS) – PLANIFICA OR (Só, INFRAESTRU URES) – GENER I OR DE a RVEIS (EDUC IUS, SANITARIS) – PROU – REG` L ^. d OR D'ACTIVITAT,>ECONòMA (ORDENANC,ES, MERCATS) – PROMOTOR (FIRES, EXOSIC NS) �CONSUMIDOR. RESA ENS I SERVEIS) (SE€'lÓ NO VULL DIR QUE LA IDEA DE LA DIMENSIó ECONóMICA DE L'AJUNTAMENT, O QUALSEVOL ALTRE NIVELL DE L'ADMINISTRACIó, TÉ A VEURE EXCLUSIVAMENT O FONAMENTALMENT AMB L'EXISTèNCIA D'UN SECTOR PCBLIC O LOCAL. QUAN EXISTEIX, D'ACORD, CAL GESTIONAR-LO DE MANERA EXEMPLAR, AMB CRITERIS DE RIGOR, D'EFICàCIA I DE COMPETITIVITAT. NO ES TRACTA TAMPOC DE REALITZAR CONCESIONS GRATUITES A AQUELLS QUI RESUSITEN LES VELLES TEORIES LIBERALS EN DEFENSA DE "L'AJUNTAMENT MíNIM". NO ES TRACTA, EN ABSOLUT, DE CAURE EN LA DISCUSSIó DE "QUANT" HA DE SER L'INTERVENCIONISME. ES TRACTA, SOBRETOT, DE "COM" HA DE PLANTEJAR-SE L'ADMINISTRACIó LOCAL LA SEVA INCIDèNCIA SOBRE LES ACTIVITATS ECONóMIQUES DE LA COL.LECTIVITAT TERRITORIAL. AQUI ÉS PERTINENT LA FORMULACIó RECOLLIDA A LA "DECLARACIó DE BARCELONA" AMB MOTIU DE LA CONFERèNCIA DE GRANS CIUTATS: "LA GRAN CIUTAT HA DE PLANTEJAR-SE AVUI �PRIORITàRIAMENT LA SEVA POLTICA ECONòMICA". ES A DIR, COM EXPRESSA AMB ELS SEUS RECURSOS, LES SEVES COMPETèNCIES, ELS SEUS INSTRUMENTS TRADICIONALS, LES SEVES RELACIONS AMB ELS VELLS I NOUS ACTORS DE LA VIDA ECONòMICA LOCAL, UNA PERSPECTIVA, UNS OBJECTIUS . CAPAÇOS DE PORTAR SOLUCIONS COMPLETES ALS PROBLEMES DE L'ATUR, DE LA CREACIó DE NOVES EMPRESES I EL DESENVOLUPAMENT HàRMONIC DE LA LOCALITAT. TAMBÉ A ESPANYA HAN ANAT APAREIXENT INICIATIVES LOCALS D'OCUPACIó AMB EL SUPORT DELS GOVERNS MUNICIPALS. PROMOCIó I HABILITACIó DE SóL INDUSTRIAL MITJANÇANT EMPRESES ESPECÍFIQUES (VILANOVA I TERRASSA); SUPORT A L'ECONòMIA SOCIAL (BADALONA, RUBí I SABADELL); POTENCIACIó DIRECTA DE LA PRODUCCIó LOCAL (UBRIQUE, CáDIZ); PROGRAMES DE DESENVOLUPAMENT INTEGRAL (LEBRIJA, SEVILLA); ARTICULACIó DE LES COMUNICACIONS àERIES AMB LES NECESSITATS LOCALS (ALP, LA SEU D'URGELL). �EL CAS DE BARCELONA L'AJUNTAMENT DE BARCELONA ÉS UN CONGLOMERAT D'àREES I D'EMPRESES EL VOLUM DE NEGOCI DEL QUAL ESTA AL VOLTANT DELS 140.000 L.ION-&-D.E ESSETES. EL VENTALL DELS SERVEIS QUE PRODUEIX COMPRèN DES DELS SERVEIS DE SOFTWARE El-N5--A CLAVAGUERAM I TEATRE INFANTIL. LA SEVA PRODUCCIó REPRESENTA MÉS DEL 6 PER CENT DEL PRODUCTE INTERIOR BRUT DE LA CIUTAT. SENS DUBTE ÉS LA PRIM PRESA" DE CATALUNYA I LA QUE GENERA MÉS EFECTES COLATERALS EN TOTES LES DIRECCIONS. L'AJUNTAMENT TÉ UNA PLANTILLA DE MÉS DE 11.000 FUNCIONARIS I 2.000 CONTRACTATS LABORALS. SI AFEGIM EL PERSONAL DELS ORGANS AUTòNOMS DE GESTIó I EL DE LES EMPRESES MUNICIPALS, ARRIBEM A XIFRES AL VOLTANT DELS 24.000 LLOCS DE TREBALL. A COMENÇAMENTS DE L'ANY 1986 L'AJUNTAMENT DE BARCELONA COMPTA ADEMÉS DE LA SEVA ADMINISTRACIó CENTRALITZADA AMB 22 ORGANISMES AUTòNOMS QUE PRENEN FORMES JURDIQUES DIVERSES, DES DE L'ORGAN ESPECIAL FINS L'EMPRESA MIXTA, PASSANT PELS PATRONATS I LES EMPRESES MUNICIPALS. EL CONSELL D'EMPRESES I INSTITUCIONS MUNICIPALS AGRUPA 13 D'AQUESTS ORGANISMES: �TOTES LES EMPRESES MUNICIPALS I MIXTES (7 I 2, RESPECTIVAMENT) AIXí COM ELS PATRONATS, INSTITUTS O ORGANS DE GESTI0 QUE TOT ,vINO REVESTINT LA FORMA JURíDICA D'EMPRESA TENEN U.A ACTIVITAT ECONòMICA IMPORTANT (PATRONAT ' ^' HABITATGE, INSTITUT MUNICIPALDELS RVEIS MUNICIPAL DE ,L ELS SERVEI INSTITUT MUNICIPAL D'ASSISTèNCIA SANITàRIA I FRONT 4ARÇTIM DEL POBLE NOU), LA MAJORIA D'AQUESTES EMPRESES I INSTITUCIONS (TOTES MENYS LES COMPANYIES DE TRANSPORTS, EL PATRONAT MUNICIPAL DE L'HABITATGE I MERCABARNA) S'HAN CONSTITUIT EN ELS DARRERS ANYS: 1982: S.P.M. D'APARCAMENTS I INSTITUT MUNICIPAL DE SERVEIS FUNERARIS. 1983: T.E.R.S.A. I I.C.B. 1984: I.M.A.S. 1985: S.P.M. PARC ZOOLòGIC, A.O.M.S.A., FRONT M. I INCIATIVES, S/A. D'AQUESTES NOVES' EMPRESES I INSTITUTS, QUATRE REPRESENTEN NOVES FORMES JURíDIQUES PER GESTIONAR SERVEIS �MUNICIPALS JA EXISTENTS (I.M.S.F., T.E.R.S.A., I.M.A.S. I ZOO); 2 REPRESENTEN LA CREACI6 DE NOUS SERVEIS MUNICIPALS (APARCAMENTS I I.C.B.) I LES ALTRES 3 REPRESENTEN NOUS TIPUS D'ACTUACI6 MUNICIPAL, LLIGADES EN ALGUNS CASOS A LA PROPOSTA OLíMPICA. TENINT EN COMPTE NOMÉS AQUELLES EMPRESES I PATRONATS QUE HAN COMPORTAT EL 1985 COM EXERCICI COMPLERT (EXCEPTUANT PER TANT INICIATIVES, A.O.M.S.A. I FRONT MARITIM) LES XIFRES MÉS SIGNIFICATIVES DEL GRUP PEL QUE FI A L'INCIDèNCIA EN L'ECONOMIA LOCAL I A LA GENERACI6 DE RECURSOS, SON LES SEGÜENTS: �(durant l'any 1985, en M) I. Munic. E. Munic. E. Mixtes T TAL Volums despeses 9.956 28.860,6 Despeses Consumptives 2.696 5.075,1 604,7 8.375,8 Ingressos per activitat 7.535,8 14.811,6 1.536,9 23.884,3 Inversió 3.685,3 1.948,2 32,7 ..666,2 Plantilla 31.12.85 2.865 7.309 1.644 279 -40.480,6 (1 ^-/ 10.453 PEL 1986, ELS PRESSUPOSTOS DE LES MATEIXES ENTITATS AIXí COM ELS DE L'AJUNTAMENT I ELS SEUS ORGANISMES NO INTEGRATS EN EL CONSELL D'EMPRESES, PREVEUEN LES SEGÜENTS XIFRES: �-22- Ajuntament Institu.i Patronats Emn.Muni. Ajustos Pressup. i Mixtes per trans. total Consoli. 78.237 10.692 31.850 4.620 116.159 Pressupost inversions 15.826 2.901 4.613 645 22.695 Total Pressupostos 94.063 13.593 36.463 5.265 138.854 Pressupost ordinari SI PRENEM COM A DADA L'ESTIMACI6 FETA EN LA MEMòRIA DEL PRESSUPOST DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA D'UN PIB PER LA CIUTAT DE BARCELONA DE 2.073.000 M, TENIM UN PES DEL SECTOR PúBLIC .MUNICIPAL SOBRE EL CONJUNT DE L'ECONOMIA LOCAL D'UN PER L'ANY 1986. CAL TENIR EN COMPTE ADENÉS, QUE UNA PART IMPORTANT DEL • TOTAL DE L'ACTIVITAT MUNICIPAL (UN 13%) ES REALITZA A TRAVÉS DE CONTRACTES DE SERVEIS O SUBMINISTRAMENTS, AMB EL QUE AIXò SUPOSA D'ACTIVITAT INDUïDA. E N EL CAS CONCRET DE NETEJA I RECOLLIDA, LES DE IIÉS PES EN EL CONJUNT, LES XIFRES SóN SIGNIFICATIVES: 7.000 M PTES. DE VALOR TOTAL DE LES CONTRACTES, AMB UNA �-23- OCUPACIó DE 1.800 PERSONES, I AMB UNA INVERSI6 PER PART DE LES EMPRESES EN L'i1LTIM TRIMESTRE DE 1985 DE 1.000 M DE PTES. UN ALTRE ASPECTE GENERADOR D'ACTIVITAT ECONòMICA PER LA CIUTAT DES DE EL PUNT DE VISTA MUNICIPAL ES EL DE LES EMPRESES MUNICIPALS DE SERVEIS DE LES QUE ES UN BóN EXEMPLE MERCABARNA: COM A NUCLI D'ATRACCI5 DE PROJECTES, HA POSSIBILITAT LóCUPACIó DE 21.000 M2 EN PARCEL.LES I 1.000 M2 EN OFICINES COMERCIALS, GENERANT UNA INVERSI6 DE 1.500 M DE PTES. I UNA OCUPACI6 DE 250 LLOCS DE TREBALL. COM UN ALTRE EXEMPLE D'ACTIVITAT MUNICIPAL REFERIDA A LA CREACI6 D'UN MARC PER AL DESENVOLUPAMENT DE L'ACTIVITAT ECONòMICA, EN AQUEST CAS LA COMERCIAL, PODEM ESMENTAR EL PLà ESPECIAL D'EQUIPAMENT COMERCIAL ALIMENTARI DE BARCELONA. AQUEST, INSCRIU L'ACTIVITAT COMERCIAL A LES EXIGINCIES D'UNA NORMATIVA PLANIFICADORA ENCAMINADA A FER COMPATIBLE L'ESTRUCTURA TRADICIONAL AMB EL DESENVOLUPAMENT DELS NOUS SISTEMES, ASSEGURAR EL PAPER DELS MERCATS MUNICIPALS COM A �EIXOS VERTEBRADORS D'UNA XARXA DE DISTRIBUCI6 ESTRUCTURADA I REFORÇAR AQUELLES ESTRUCTURES COMERCIALS QUE MILLOR AJUDEN A LA CONTENCIó GENERAL DELS PREUS. AQUESTA NORMATIVA HA DE TENIR COM A CONSEQÜENCIA INDISCUTIBLE EL DISPOSAR D'UNA INFORMACI6 QUE REDUEIX SENSIBLEMENT EL NIVELL DE RISC DE LA INICIATIVA PRIVADA. BARCELONA, PER LES SEVES CARACTERíSTIQUES ESPECIALS, ÉS UNA BONA MOSTRA DEL QUE POT ARRIBAR A FER EL SECTOR LOCAL EN GENERAL, SEMPRE QUE HI HAGI LA VOLUNTAT POLíTICA ÀDIENT. DESPRÉS DE 7 ANYS ES POT PRESENTAR UN AUGMENT EN LA QUANTITAT I MILLORA EN LA QUALITAT DELS SEVEIS MUNICIPALS SENSE QUE ELS RECURSOS CONSUMITS HAGIN AUGMENTAT: EN EFECTE, EN 1980 LES DESPESES ORDINàRIES TOTALS VAN PUJAR 79.067 MILIONS DE PESSETES A L'ANY 85, PRàCTICAMENT LA MATEIXA QUANTITAT QUE EL PRESSUPOST ORDINARI DEL 1985: 72.501 MILIONS DE PESSETES. AIXo VOL DIR, EVIDENTMENT, QUE HA HAGUT UN AUGMENT DE LA PRODUCTIVITAT DELS RECURSOS. LES CAUSES DE L'AUGMENT DE LA PRODUCTIVITAT, TOT I �SENT MOLT VARIADES, ES PODEN RESUMIR EN DOS GRUPS. EL PRIMER CONSISTEIX EN L'APROFITAMENT DELS ESTIMULS PRODUCTIUS QUE LA DEMOCRATIZACIó DE LA VIDA MUNICIPAL (9 COMPORTA: LA TRANSPARèNCIA DE LES CONDICIONS DE TREBALL, DELS HORARIS, DE LES RETRIBUCIONS; L'APLICACIó D'INCOMPABILITATS, LA INTRODUCCIó DE LA NEGOCIACIó COL.LECTIVA I LA CRTICA I PARTICIPACIó CIUTADANA, MOLT FACILITADES PEL PROCèS DE DESCENTRALITZACIó TERRITORIAL. AQUEST CONJUNT DE FACTORS SUPOSA UN ESTIMUL MOLT PODERóS PER AUGMENTAR L'EFICàCIA DE LA MàQUINA MUNICIPAL, QUE, EN DEFINITIVA, FUNCIONA DINS D'UN APARADOR. DE FET ÉS LA JUSTIFICACIó DE FONS DE L'EFICIèNCIA PRODUCTIVA DE LA DESPESA PúBLICA LOCAL EN RELACIó AMB ALTRES SECTORS DE L'ADMINISTRACIó. EN SEGON LLOC, L'AJUNTAMENT DE BARCELONA ÉS PROBABLEMENT L'ADMINISTRACIó PúBLIC QUE MÉS HA CONTRIBUIT, / AMB ELS PLANTEJAMENTS I AMB ELS ATS, A POSAR EN CRISI EL MODEL D'ORGANITZACIó RíGID A/I BUROCRATITZADA, NO SENSE J RESISTèNCIES PER PART DEUS SECTORS MÉS INTERESSANTS EN �DEFENDRE AQUEST MODEL. L'ILE A BARCELONA L'AJUNTAMENT DE BARCELONA HA DIRIGIT ELS SEUS ESFORÇOS PEL RELLANÇAMENT ECONòMIC DE LA CIUTAT EN DUES LÍNIES. D'UNA BANDA LA PROMOCIó I ESTÍMUL A INICIATIVES í) / EMPRESARIALS QUE AMB EL SUPORT DE L'AJUNTAMENT PUGUIN OFERIR SOLUCIONS VIABLES A NECESSITATS I POSSIBILITATS DELS SECTORS PúBLIC I PRIVAT. D'ALTRA BANDA INICIATIVES LOCALS QUE TINGUIN COM A PRINCIPAL OBJECTIU LA GENERACIó DE LLOCS DE TREBALL PERMANENTS. JA FA ALGUNS ANYS QUE GESTIO ,M FONS PROPIS I ALIENS ESPECIALMENT ORIENTATS A LA CONT ACTACIó D'ATURATS I A LA REALITZACIó DE SERVEIS I ACTUACIONS NECESSàRIS PER A LA COMUNITAT. EL MANTENIMENT D/AQUESTES ACTUACIONS I EL SEU VOLUM VAN ACONSELLAR LA/ ¡ CREACIó D'UNA ESTRUCTURA ESPECÍFICA: LA PONèNCIA t E DESENVOLUPAMENT ECONòMIC I SOCIAL, AMB L'OBJECTIU E COORDINAR, DONAR COHERENCIA ALS DITS PLANS D'OCUPACIó I ANALITZAR I EVALUAR L'IMPACTE �ECONòMIC DE LES ACTUACIONS TRADICIONALS, I T A MBÉ DISSENYAR I APLICAR ACTUACIONS ESPECIFICAMENT DESTINA ES A L'ANIMACIó ECONòMICA DE LA CIUTAT. EN EL FONS, AQUESTA PONéNCIA :S VA CREAR PENSANT QUE BARCELONA ES UNA CIUTAT ACTIVA, ON SURGEIXEN MULTITUD D'IDEES I PROJECTES DES DE LA M TEIXA SOCIETAT I OUE NO ES TRACTA EN ABSOLUT DE SUPLANT R AQUESTA DINàMICA PER UNA ACTUACIó ENCOTILLADA, BUROCR TITZADA, ASSISTENCIAL. L'EXPERIèNCIA RECOLLIDA A GRAN NOMBRE D'AJUNTAMENTS DEMOSTREN QUE, MÉS ENLLà DE LA BONA VOLUNTAT I DE LA COHESIó DELS GRUPS, MOLTS DELS PROJECTES D'AUTO -OCUPACIó, ESPECIALMENT DE JOVES ATURATS, NO TENEN LA VIABILITAT TèCNICA, ECONòMICA, I GERENCIAL IMPRESCINDIBLE PER QUALSEVOL INTENT EMPRESARIAL, SOBRETOT SI ES TRACTA DE COOPERATIVES O SOCIETATS LABORALS. AQUESTA CONSTATACIó HA CONDUïT A L'ENGEGAMENT D'UN DELS PROGRAMES MÉS SUGGESTIUS: L'ESTABLIMENT D'UNA XARXA DE "ANIMADORS DE DESENVOLUPAMENT" EN TERMINOLOGIA DE CEE. ES TRACTA DE JOVES ECONOMISTES SITUATS A CADA UN DELS DEU wo.419-\/) �DISTRICTES MUNICIPALS LA MISI6 DELS QUALS ES INFORMAR, ORIENTAR, I ASSESSORAR ELS GRUPS O COL.LECTIUS JA VINCULATS ACTIVITATS DE TALLERS O PRECOOPERATIVES ARTESANALS QUE ES PORTEN A TERME ALS CENTRES CIVICS O CENTRES JUVENILS DE L'AJUNTAMENT. ALTRES DE LES FUNCIONS DELS ANIMADORS SER ESTIMULAR EL ESTUDI I LA REFLEXI6 SOBRE LES POSSIBILITATS I RECURSOS DE CADA UN DELS DISTRICTES. UN DEL CLIENTS PREVISIBLES DE LA XARXA D'ANIMACI6 ECONòMICA SERAN ELS ATURATS QUE VULGUIN ACOLLIR-SE A LA PERCEPCIó ACUMULADA DELS SUBSIDIS D'ATUR EN CAS DE PROJECTE EMPRESARIAL VIABLE. LA NOSTRA INTENCIó ES REFORÇAR LA COL.LABORACIó QUE JA EXISTEIX ENTRE L'INEM PROVINCIAL I LA CAMBRA DE COMERÇ PER ACONSEGUIR QUE EL SERVEI DE LA CAMBRA DE SUPORT A LA CREACI6 D'EMPRESES SIGUI EL PIBOT D'ASSESSORAMENT TèCNIC PER TOTA LA CIUTAT. "-N EN QUALSEVOL CAS NO HI HA CAP DUBTE DE QUE UN DELS FACTORS FONAMENTALS DELS FRACS EMPRESARIAL INICIAL SóN LES DIFICULTATS DE FINANÇAMENT I LES POSSIBILITATS D'UNA BONA GESTI6. LIMITADES PER SUPERAR AQUESTS OBSTACLES L'AJUNTAMENT ESTABLIRà UN 'HOTEL INDUSTRIAL �BASAT EN L'EXPERIèNCIA D'ALLò QUE A ALTRES PAÏSOS EUROPEUS REP EL NOM DE "VIVER D'EMPRESES". LA IDEA MOTRIU ÉS FACILITAR INSTAL.LACIONS, INFRAESTRUCTURA TèCNICA, I DE GESTI6 COMUNES PER TAL DE NO NOMÉS REBAIXAR PREUS SINO TAMBÉ DE FACILITAR UNS SERVEIS MÉS COMPETENTS QUE LA MITJANA EXISTENT. UNA ALTRA TERCERA EXPERIéNCIA ÉS LA INCORPORACI6 DE JOVES APRENENTS A UN SEGUIT DE TALLERS ARTESANALS DEL BARRI DE GRàCIA, UN DELS SECTORS DE LA CIUTAT ON PERDUREN GRAN NOMBRE DE PERSONES DEDICADES A AQUESTA ACTIVITAT ECONèMICA, AMB MOLTS CASOS A PUNT D'EXTINGIR-SE. JUNT AMB AQUESTA HI HA TAMBÉ UN PROGRAMA DE JOVES PER L'APRENENTATGE DE LA TèCNICA DE LA RESTAURACI6 DE VITRALLS ART STICS (CASA ELIZALDE). AIXò PRETEN CONCENTRAR UNA àMPLIA SèRIE D'ESFORÇOS EN LA RECUPERACI6 I REVITALITZACI6 D'OFICIS ARTESANS RELACIONATS AMB LA REHABILITACIS DEL PATRIMONI HISTòRIC I ARTISTIC, PARTICULARMENT IMPORTANT EN UNA CIUTAT DE LES CARACTERISTIQUES DE LA NOSTRA. CAL NO OBLIDAR L'EXTRAORDINARI POTENCIAL DE GENERACI6 D'ACTIVITAT I DE CREACI6 D'OCUPACIè QUE TÉ LA REHABILITACI6 DE VIVENDES, ON AQUESTS OFICIS TAMBÉ TENEN MOLT A DIR. �PúBLICS. INICIATIVES S.A. VULL FER UNA BREU REFERINCIA A UN DELS NOSTRES PROJECTES QUE MÉS HA DESPERTAT LA CURIOSITAT EN LA PREMSA I DELS MITJANS ECONòMICS. EM REFREIXO A INICIATIVES, S.A. L'OBJECTIU SOCIAL DE L'EMPRESA ÉS LA PROMOCI6, EL SUPORT I PARTICIPACI6 EN ACTIVITATS ECONòMIQUES I SOCIALS QUE CONTRIBUEIXEN AL DESENVOLUPAMENT DE L'ENTORN SOCIOECONòMIC. L'ACTUACI6 DE L'EMPRESA ES FA SEMPRE A TRAVIS DE PROJECTES CONCRETS, PRIVIA AVALUACIó I APURACIó. LA PARTICIPACIó ALS PROJECTES RESPON AL CONCEPTE DE CAPITAL RISC. ES TRACTA SOBRE TOT D'ACTUAR SOBRE AQUELLES ACTIVITATS MÉS NOVEDOSES, DE TECNOLOGIA AVANÇADA. RECENTMENT, COM SABEN VOSTIS, HEM CONSTITUïT L'EMPRESA BARNA CABLE, AMB L'OBJECTIU DE DOTAR BARCELONA AMB UNA XARXA DE TV PER CABLE. AQUEST PROJECTE ÉS D'UNA GRAN VOLADA TECNOLòGICA I CONTRIBUIRà A FER DE BARCELONA UNA CIUTAT CAPAÇ DE COMPETIR EN CONDICIONS, AMB ALTRES D'EUROPA. A �VEGADES HE DIT QUE EL CABLEJAT DE LES CIUTATS ÉS PEL SEGLE XX ALLò QUE LA INSTAL.LACIó DEL GAS I L'ELECTRICITAT VA SER PEL SEGLE XIX. SI AQUESTS VAN SER LA CONSAGRACIó DE LA REVOLUCIó INDUSTRIAL, AQUELLA SERIA PORTAR A LES CASES LA REVOLUCIó ELECTRòNICA. JO PENSO QUE TOTHOM ESTA D'ACORD QUE LES EMPRESES EMERGENTS, LES EMPRESES QUE TENEN MÉS FUTUR SóN LES QUE PROCEDEIXEN DE SECTORS NO CLàSSICS. CREC QUE EL CAMí QUE HEM ENCETAT ÉS EL CORRECTE. EL MARÇ PASSAT, SIS MESOS DESPRèS DE LA CREACIó D'INICIATIVES, S.A., L'INTERNATIONAL HERALD TRIBUNE PUBLICAVA UNA ENTREVISTA AMB SHIRLEY WILLIAMS, PRESIDENTA DEL PARTIT SOCIAL DEMòCRATA BRITàNIC I EX MINISTRE LABORISTA D'EDUCACIó I CIèNCIA. L'ENTREVISTA PORTAVA L'EXPRESSIU TITOL NEW FEINAI JOBS ORNO JOBS, .ES A DIR, O NOVES FEINES O CAP J„- MOLT BÉ LA FILOSOFIA QUE VA INSPIRAR LA CREACIó D'INICIATIVES, S.A. PER A LA SRA. WILLIAMS EL BLOQUEIG A LES NOVES TECNOLOGIES DESTRUEIX OCUPACIó. CADA ENGINYER ALTAMENT �.f QUALIFICAT POT GENERAR 6 0 7 LLOCS DE TREBALL A NIVELLS DE QUALIFICACI6 MÉS BAIXOS PER AJUDAR-LO. I AIXí SUCCESIVAMENT EL PROBLEMA ÉS QUE HI HA MOLTS HOMES I DONES AMB ESPECIALITATS OBSOLETES, MENTRE QUE EMPRESES DE TECNOLOGIA AVANÇADA TENEN BONS LLOCS DE TREBALL SENSE COBRIR. LA SRA. WILLIAMS CRITICAVA AMB AQUEST ARGUMENT LA POLíTICA DE LA SRA. TATCHER DE TALLAR LES SUBVENIONS A L'EDUCACI6 EN CONTES D'INVERTIR PER A CORREGIR AQUELL DESFAS ENTRE EXCEDENT I DèFICIT DE ESPECIALITATS. POLíTICA INDUSTRIAL METROPOLITANA A TRAVèS DE LA CORPORACIó METROPOLITANA DE BARCELONA ESTEM TAMBÉ DESENVOLUPANT UNA TASCA DE DINAMITZACI6 DE L'ACTIVITAT ECONòMICA, APROFITANT I MILLORANT L'ESTRUCTURA URBANA EXISTENT ORIENTANT LOCALITZACIONS I FACILITANT LA TRANSPARèNCIA DEL MERCAT DEL SóL. ELS INSTRUMENTS PER QUE AIXò SIGUI POSSIBLE VENEN DONATS PER LA PLANIFICACI6 URBANA, L'ACTUACI6 COORDINADA AMB ORGANISMES EXISTENTS, COM EL CONSORCI DE LA ZONA FRANCA, PROMOURE ENCONTRES ENTRE ELS SECTORS IMPLICATS, FOMENT DE POLíTIQUES DE GESTI6 D'àMBIT LOCAL I FOMENT DE LA REORDENACI6 DEL SECTOR �JUNT AMB LES ACTUACIONS QUE ACABO DE CITAR DIRIGIDES A LA CREACIó DE TOT TIPUS D'EMPRESES, LLA PONENCIA TREBALLA / PER ESTIMULAR PARTICULARMENT AQUELLES QUE TENEN UN ACCENTUAT CARàCTER SOCIAL, ESPECIALMENT COOPERATIVES I SOCIETATS LABORALS. DIVERSOS CONTACTES AMB LES SEVES Í ORGANITZACIONS REPiRESENTATIVES; VAN DIRIGIDES A ESTABLIR I ACORDS DE COL.LABORACIó MUTUA,/ESPECIALMENT ORIENTATS CAP A LA FORMACIó. % I UN ALTRA INICIATIVA ES PORTAR A TERME UNA MOSTRA D'ACTIVITATS I PRODUCCIOI<1S D'AQUEST TIPUS D'EMPRESES QUE ES FAR EN EL MARC DE LA B/IRA DE MOSTRES. L'"EXPO-SOCIAL", QUE ES EL SEU NOM INICIAL, VOL COL.LABORAR A L'ESFORÇ DE L'ECONOMIA SOCIAL PER PENETRAR AL MERCAT I TRENCAR EL MóN ESTRET EN EL QUE ILT SOVINT S'HI TROBEN. TOTES AQU STES ACTUACIONS COINCIDEIXEN AMB L'IDEA MOTRIU DE Q E L'AJUNTAMENT HA DE SER UN MOTOR DE L'ANIMACIó, E L'ESTIMUL A L'ESPERIT EMPRENEDOR, EN LLOC D'UNA RESERV DISPONIBLE PER A CREAR UNA S è RIE D'ACTIVITATS O PROJECTES ASSISTITS MÉS O MENYS PERMANENTMENT AMB FONS �• ^j TERCIARI I PRIMARI. VULL FER PARTICULAR ESMENT DE LA CREACIó DEL PARC TECNOLòGIC DEL VALLèS, ON ENTRE ALTRES, S'INSTAL.LARà LA NOVA FACTORIA DE MICROORDINADORS DE L'OLIVETTI. CAL DESMITIFICAR LA IDEA DEL PARC TECNOLòGIC COM A "SILICóN VALLÉS" COM S'HA DIT DE VEGADES. AL MóN HI HA MÉS DE 200 PROJECTES DE PARCS TECNOLòGICS, I A MÉS A MÉS EL SILICI JA S'ESTà DEIXANT D'UTILITZAR PER FER CHIPS. EL PARC TECNOLòGIC DEL VALLS ÉS AVANT TOT UNA OFERTA DE SóL INDUSTRIAL I UNA OFERTA DE SERVEIS PEL TEIXIT INDUSTRIAL CATALà. L'OBJECTIU ES OFERIR UN NOU TIPUS DE POLIGON CARACTERITZAT PER LA SEVA PROXIMITAT A LA UNIVERSITAT A NUCLIS RESIDENCIALS D'ALTA QUALITAT, AMB AVANTATGES D'AGLOMERACIó D'EMPRESES, BAIXA OCUPACIó DEL SóL, BAIXA EDIFICALIBITAT, ALTA QUALITAT DE L'ORGANITZACIó I DE L'ENTORN AMBIENTAL I DIRIGIT A EMPRESES I SECTORS DE TECONOLOGIA AVANÇADA. ES TRACTA DE CREAR UN CENTRE TECNOLòGIC ON ES PRODUEIXI UNA SIMBIOSI ENTRE LA CIUTAT, LA UNIVERSITAT I L'INDUSTRIA, QUA FACILITI LA CREACIó DE NOVES EMPRESES DE "BONA" TECNOLOGIA I L'APLICACIó DE NOVES Q)-~ �TECNOLOGIES A SECTORS TRADICIONALS. LA INFLUèNCIA DEL FUTUR SOBRE EL PRESENT UNA DE LES IDEES-FORÇA DE L'ECONOMIA QUE M'HA QUEDAT GRAVADA ÉS QUE LA REALITAT DEPèN MOLT DEL FUTUR. EL PRESENT DEPèN MOLT DEL FUTUR, NO NOMÉS DEL PASSAT; NO NOMÉS DEL QUE SON LES ARRELS; NO NOMÉS DEL QUE ENS DETERMINA DES DEL PUNT DE VISTA DEL QUE ESTA JA FET INFRAESTRUCTURA QUE TENIM I DE TAL DEPèN TAMBÉ DE TAL COM VOLEM SER O COM SOM. I DE LA EL PRESENT ESPEREM SER. EN AQUEST SENTIT, CREC QUE ELS GRANS CANVIS DE LA HISTORIA DE LA HUMANITAT NO ES PODEN SEGURAMENT EXPLICAR, PRECISAMENT, EN FUNCIó MÉS DEL FUTUR, I SI NO ÉS, DE LA PERCEPCI6 QUE ELS CIUTADANS VAN TENINT DEL FUTUR, MÉS QUE NO PAS DE LA INFLUèNCIA DEL PASSAT. SI EL PASSAT FOS SEMPRE DETERMINANT DEL QUE ESTA PASSANT EN EL PRESENT NO HI HAURIEN HAGUT ELS GRAN CANVIS QUE S'HAN PRODUIT, A NO SER AQUELLS QUE S'ESPERAVEN, AQUELLS QUE EREN PREVISIBLES; PERO NO AQUELLS QUE VAN SER IMPREVISIBLES I QUE CONSTITUEIXEN LA �MAJORIA DELS GRANS CANVIS QUE S'HAN PRODUïT.' TOTS VOLEM UNA CIUTAT MILLOR, UN PAIS MILLOR, EN QUE ELS PROBLEMES D'AVUI ES TRACTIN AMB RIGOR I SOLVèNCIA, EN QUE, A NIÉS, SORGEIXIN SOLUCIONS ALS PROBLEMES QUE ENCARA NO EXISTEIXEN PERò QUE PENSEM QUE PODEN PLANTEJAR-SE. I ÉS EN AQUESTA LíNIA QUE PENSO QUE ÉS IMPORTANT ACOLLIR-SE A UNA TRADICIó DEL PENSAMENT ECONòMIC QUE HA ANAT SEMPRE PER AQUEST CAMí I QUE EST LLIGADA D'ALGUNA FORMA AMB EL PENSAMENT DE KEYNES. ELL EXPLICAVA, COM D'ALGUNA FORMA LA GENT TENDEIX A ACTUAR EN FUNCI6 DE LA SEVA PERCEPCIó DEL FUTUR. KEYNES INSISTIA EN AQUESTA IMATGE QUE ÉS TAN CONEGUDA DE QUE L'IMPORTANT ÉS L'EXISTENCIA D'OBJECTIUS A REALITZAR ADMESOS PER A TOTHOM. QUE AIX6 DESPRÉS ES PRODUIS AMB UNA DETERMINADA POLíTICA MONETàRIA, ÉS UNA ALTRA QÜESTI6. ABANS DEL FET FíSIC DEL DESCOBRIMENT D'AMERICA, PER EXEMPLE, HI HA UNA DEMANDA, UNA TENSI6, UNA ELECTRICITAT SI VOLEU. HI HA UNA SOCIETAT QUE NECESITA D'ALGUNA FORMA PROJECTAR -SE I QUE TROBA EN ELS DESCOBRIMENTS DEL NOU MóN, DE LES MINES,ETC., LA MANERA DE �REALITZAR UNA TENSIó ANíMICA,SOCIAL, SI AQUESTA EXPRESSIó ÉS VàLIDA, QUE ÉS PREEXISTENT. VOLDRIA ACABAR PER ON HE COMENÇAT. DEIA QUE NO NOMÉS EL FUTUR DEPèN DEL QUE FEM ARA, SINO QUE TAMBÉ EL PRESENT DEPÉN D'ALLò QUE ESPEREM PER AL FUTUR. FA UNA MICA MÉS D'UN ANY QUE VAIG CITAR PER PRIMER COP UN TREBALL DEL PROFESSOR GARCIA DURAN ON DEFINIA EL CONCEPTE DE TRENCADORS D'UNIFORMITAT. VAIG APROPIAR-ME UNA MICA DEL MISSATGE D'AQUELL TREBALL, EN LA PART QUE ENUNCIAVA COM ELS SISTEMES ES DESESTABILITZAVEN QUAN LES EXPECTATIVES EREN MES PESSIMISTES DEL QUE LA PRòPIA REALITAT ACONSELLA. I HE ANAT REPETINT DURANT AQUEST ANY PASSAT LA IMPORTàNCIA QUE TENIA PER AL PRESENT RECONEIXER QUE EL FUTUR PODIA NO SER TAN NEGRE COM EL PESSIMISME DE LA SITUACIó IMMEDIATA SUGGERIA. ARA QUE A TOTA EUROPA I A ESPANYA COMENÇA A VEURE'S UNA CLARA REACTIVACIó ECONòMICA VAL LA PENA RECUPERAR AQUEST DISCURS. �ELS EMPRESARIS CATALANS EL VAN ENTENDRE DE SEGUIDA, I ES VAN APUNTAR A AQUEST PROJECTE MOBILITZADOR QUE S6N ELS JOCS OLíMPICS, EL PAPER DELS QUALS POT SER, PRECISAMENT, DE FER DE TRENCADORS DE LA UNIFORMITAT DEL PESSIMISME SOCIAL PREVALENT. DE FET CREC NO EQUIVOCAR-ME SI DIC QUE HORES D'ARA PRACTICAMENT TOTS ELS BARCELONINS, EMPRESARIS, EMPRESARIS I NO COMPARTEIXEN AQUEST IDEAL OLíMPIC COM A CATALITZADOR D'UNES CAPACITATS CREATIVES NO UTILITZADES. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3918 Title A name given to the resource Les iniciatives locals d'ocupació a Europa / Conferència pronunciada al Club “Catalunya i Futur” Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Consell d'Empreses i Institucions Municipals. Ponència de Desenvolupament Econòmic i Social. Ciutat - Universitat - Empresa. Conferència de Poders Locals i Regionals. IMAS, SPM, AOMSA, ICB, TERSA. Promoció i estímul de iniciatives empresarials. Barna Cable. Parc Tecnològic del Vallès. Sumari de la conferència: * Els ajuntaments com a gestors. * Les iniciatives d'ocupació. * El cas de Barcelona. * La ILE a Barcelona. * Iniciatives SA. * Política industrial metropolitana. * La influència del futur sobre el present. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Majestic, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Administració local Ocupació Acció política Model social Europa Catalunya Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-04-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1013/19860413d_00120.pdf 8e0f5d15f36a8b2cab3849878cde1524 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Paraules de benvinguda de l'Excm. Sr. Alcalde a 1'International Council del Museum of Modern Art de Nova York Pavelló Mies van der Rohe, 13/4/86 Exp. 705/84 • IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: Ladies and Gentlemen, dear Friends, Welcome to Barcelona.. I am very glad to meet you in this Pavillion, which is the result of the collaboration between the Museum of Modern Art and Barcelona. All of you are familiar with the important meaning of the Mies van der Rohe Pavillion in the history of architecture. But I do not know if you are also familiar with the significance that the 1929 Exhibition has in the history of Barcelona. The original pavillion was built for that exhibition. The Exhibition marked the most important thrust that Barcelona experienced in this century. Our subway system, the urbanization of this mountain come from those years. For us Barcelonnians, rebuilding the van der Rohe Pavillion is a way of recovering a piece of our own history. And I want to thank the Museum of Modern Art for the help we have got from it. I hope you find yourselves in Barcelona at home, even those of you who come here for the first time. I would be very happy of you felt between us the same comfort I had when I saw for the Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: first time the Museum of Modern Art. I could see there pieces of the history of my country I had been deprived of. Your Museum had sheltered Guernica when this picture could not be in Spain, as it had also welcomed Luis Buñuel. In our Picasso Museum you will find some clues to understand better other . works of Picasso that are in your Museum. The Demoiselles d'Avignon, for instance, painted as a homage certain young ladies who worked at a certain house on the Avinyó street of this city, just a hundred metres of my office at the City Hall. I would like that Barcelona could convince you that it was not because of hazard that a genius as Picasso grew up here. was not an exception. He was son of an atmosphere of creativity, of invention, of imagination that this city had that it has still. In this same mountain you can see the building.that Josep Lluis Sert, a catalán who spent many .years and did most of his work in the United States, made for Joan Miró. And, though I am not an expert on art, far from it, I think Joan Miro's work is Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació understood better Ref.: after seeing that building and the mediterranean light it manages to gather. The City Council has been making it best for the last years to give back to Barcelona the atmosphere, the environement that made possible such geniuses as Picasso, Miró, Josep Lluis Sert. You are going to see some of our most recent urbanistic developments. Some of you know them very well. In our new squares, in our recovered urban spaces you will find works of very well known artists, Spanish, American, British. I am glad to acknowledge here their sensibility to connect with our ideas, with our plans of providing our urban landscape with a dignity which was endangered by many years of political irresponsability.. I do hope that this collaboration will go on and extend to other artists and architects. We want people from all the world to find in Barcelona a place where express themselves. And we want Barcelona to be present in the world, too. Let me ask for your help for this purpose. Have a very good stay with us. Enjoy our city. I am sure Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: that when you leave, Barcelona will have some more friends. You can count with my friendship from this very moment. Thank you very much. Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3919 Title A name given to the resource Paraules de benvinguda de l’Excm. Sr. Alcalde a l'International Council del Museum of Modern Art de Nova York Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Pavelló Mies van der Rohe Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Art Territoris Museum of Modern Art (Nova York, Nova York) Barcelona Arquitectura Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-04-13 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1014/19860415d_00119.pdf 7a9efe152b5c0866bf22c6241fd377a7 PDF Text Text CICLO DE CONFERENCIAS "BARCELONA SOLIDARIA" PRESENTACION DE LA CONFERENCIA DEL EXCMO. SR, GABRIEL URRALBURU TAINTA, PRESIDENTE DE LA DIPUTACION FORAL DE NAVARRA. (15 abril de 1986) �DISTINGUIDAS AUTORIDADES, SEÑORAS Y SEÑORES: HOY, NUESTRO CICLO DE CONFERENCIAS "BARCELONA SOLIDARIA" VE AUMENTADA SU CONSISTENCIA CON LA PRESENCIA ENTRE NOSOTROS DEL PRESIDENTE DE LA DIPUTACION FORAL DE NAVARRA EXCMO. SR. GABRIEL URRALBURU TAINTA. NACIDO EN EZCAROZ HACE 35 AÑOS, EL SR. URRALBURU ES LICENCIADO EN CIENCIAS TEOLOGICAS Y MORALES POR LA UNIVERSIDAD DE PAMPLONA, Y FUE ELEGIDO PRESIDENTE DEL GOBIERNO DE NAVARRA EN MAYO DE 1984. TENEMOS INTERES, SR. PRESIDENTE, EN CONOCER CON MAS PROFUNDIDAD, LA REALIDAD Y PROBLEMAS DE NAVARRA, DE LA QUE SABEMOS TIENE UNA EXTENSION DE UNOS 10.000 KM2. Y UNA POBLACION DE 520.000 HABITANTES. SU RENTA PER CAPITA SITUABA A NAVARRA EN 1983 UN 10 % APROXIMADAMENTE POR ENCIMA DE LA RENTA NACIONAL, ES DECIR, EN 6Q LUGAR DENTRO DEL RANKING DE RENTAS PER CAPITA AUTONOMICAS, SEGUN LOS ULTIMOS DATOS QUE APORTA LA PUBLICACION SOBRE LA RENTA NACIONAL DE ESPAÑA 1983 DEL BANCO DE BILBAO. �2. CONOCEMOS TAMBIEN QUE EN SUS ORIGENES, NAVARRA ERA UN PAIS CUYOS HABITANTES DISFRUTABAN DE UNA IGUALDAD ECONOMICA Y SOCIAL ORIGINALMENTE COMUNITARIA, LO CUAL LES HACIA CONTRARIOS A LA ROMANIZACION, ES DECIR AL PREDOMINIO DE LA GRAN PROPIEDAD Y DE LA ESCLAVITUD. LA DEFENSA DE SU MODO DE VIDA, BASE SOCIAL DEL MOVIMIENTO BAGUADA LES LLEVO A LUCHAR CONTRA LOS ROMANOS, QUE NUNCA CONSIGUIERON SOMETER DE MANERA TOTAL LA TIERRA NAVARRA. POR HISTORIA, SABEMOS TAMBIEN QUE NAVARRA FUE INCORPORADA AL REINO CATALANO-ARAGONES DESDE 1492 HASTA 1515, EN QUE FUE ANEXIONADA A LA CORONA DE CASTILLA. SI LA HISTORIA EN UN MOMENTO NOS UNIO, TAMBIEN NOS UNEN CIRCUNSTANCIAS DE SITUACION GEOGRAFICA FRONTERIZAS, YA QUE NAVARRA ESTA SITUADA ENTRE FRANCIA, ARAGON, LA RIOJA Y EUZKADI. SR. PRESIDENTE: EL PRESENTE CICLO DE CONFERENCIAS "BARCELONA SOLIDARIA", ESTA EVIDENCIANDO LA GRAN CURIOSIDAD E INTERES DE ESTA CIUDAD, Y A TRAVES DE ELLA, �3. DE CATALUNYA, POR LO QUE ESTA PASANDO EN EL RESTO DE LAS AUTONOMIAS QUE CONFORMAN EL ESTADO ESPAÑOL. QUEREMOS MANIFESTARLE PUES, SR. PRESIDENTE DESDE ESTE SALON DE CIENTO, QUE BARCELONA SE SOLIDARIZA CON LOS PROBLEMAS Y VISICITUDES DEL PUEBLO NAVARRO Y QUE QUEREMOS COLABORAR Y A LA VEZ APRENDER DE VDES. POR CONSIGUIENTE, EXCMO. SR. GABRIEL URRALBURU TAINTA, PRESIDENTE DE LA DIPUTACION FORAL DE NAVARRA, TIENE VD. LA PALABRA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3920 Title A name given to the resource Presentació del conferenciant Sr. Gabriel Urralburu dins el Cicle de Conferències Barcelona Solidària Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Biografies Espanya plural Història Model social Navarra Urralburu Tainta, Gabriel Congressos i conferències Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-04-15 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1015/19860422d_00120.pdf c7ddca99711c75240d438b2d806a9d1d PDF Text Text CICLO DE CONFERENCIAS "BARCELONA SOLIDARIA" PRESENTACION DE LA CONFERENCIA DEL EXCMO. SR, SANTIAGO MARRACO SOLANA, PRESIDENTE DE LA DIPUTACION GENERAL DE ARAGON. (22 abril de 1986) �DISTINGUIDAS AUTORIDADES, SEÑORAS Y SEÑORES: LA FRATERNIDAD QUE PRETENDE SUBRAYAR NUESTRO CICLO DE CONFERENCIAS "BARCELONA SOLIDARIA", SE VE HOY REFRENDADA CON LA PRESENCIA, EN ESTE SALÓN DE CIENTO, DEL EXCMO. SR. SANTIAGO MARRACO SOLANA, PRESIDENTE DE LA DIPUTACIÓN GENERAL DE ARAGÓN. NACIDO EN CANFRANC (HUESCA) EN 1938, EL SEÑOR MARRACO ES DOCTOR INGENIERO DE MONTES, Y PERTENECE AL CUERPO SUPERIOR DE INGENIEROS DE MONTES DEL MINISTERIO DE AGRICULTURA. FUE ELEGIDO PRESIDENTE DE LA DIPUTACION GENERAL DE ARAGÓN EN JUNIO DE 1983. ARAGÓN Y CATALUNYA HAN ESTADO FRATERNALMENTE UNIDOS POR LA HISTORIA, A PARTIR DEL ENLACE DE RAMON BERENGUER IV, COMTE DE BARCELONA, CON LA REINA TITULAR DE ARAGÓN, DOÑA PETRONILA. CON TAL CASAMIENTO SE COMPLETÓ EL PROCESO DE FORMACIÓN DE CATALUNYA Y ARAGÓN COMO ENTIDADES POLITICAS Y CULTURALES �2. DIFERENCIADAS, A LA VEZ QUE LIGADAS, DURANTE MUCHOS SIGLOS, DE FORMA CONFEDERADA EN LA CORONA CATALANOARAGONESA. EN NUESTRA CIUDAD SE ALBERGA EL ARCHIVO DE LA CORONA DE ARAGÓN, INSTITUCION IMPRESCINDIBLE PARA CONOCER LA HISTORIA DE CATALUNYA. LAS CUATRO BARRAS QUE, EN LA EPOCA DE JAUME EL CONQUERIDOR, LLEVABAN HASTA LOS PECES EN EL MEDITERRANEO, SIMBOLIZAN DE FORMA FECHACIENTE LA UNIÓN DE NUESTROS PUEBLOS. COMPARTIMOS PUES, SEÑOR PRESIDENTE, IDIOMA PREOCUPACIONES E HISTORIA. Y AHORA, BARCELONA, Y A TRAVES DE ELLA, CATALUNYA, QUIERE CONOCER EN PROFUNDIDAD LA REALIDAD ACTUAL Y PROBLEMAS POR LOS QUE ATRAVIESA ARAGON. PERMITAME QUE AVANCE ALGUNOS DATOS PARA CONTEXTUAR SU CONFERENCIA. CON UNA EXTENSIÓN DE UNOS 7.500 KM2. VIVEN ACTUALMENTE EN ARAGÓN MAS DE 1.200.000 �3. PERSONAS, SU RENTA FAMILIAR DISPONIBLE POR PERSONA DE, APROXIMADAMENTE, UNAS 469.000 PTAS, CORRESPONDIENDOLE EL NOVENO LUGAR EN EL RANKING DE PRODUCCIONES AUTONOMICAS, SEGUN SIEMPRE INFORMACIÓN DE LA PUBLICACIÓN DEL BANCO DE BILBAO "RENTA NACIONAL DE ESPAÑA 1983". VULL CONCLOURE UTILITZANT LA NOSTRA LLENGUA, QUE EN ESSER LA DE MOLTS ARAGONESOS, ES TAMBE LA VOSTRA, . PRESIDENT. VOLEM QUE SAPIGUEU QUE BARCELONA, Y PER TANT CATALUNYA, SUBRATLLEN AVUI, AMB LA SEVA PRESENCIA EN AQUEST SALO DE CENT, LA SOLIDARITAT I FRATERNITAT QUE SEMPRE HA CARACTERITZAT A LES NOSTRES COMUNITATS. ES DES D'AQUESTA SOLIDARITAT, QUE US DEMANEM QUE ENS PARLEU DE L'AUTONOMIA D'ARAGÓ 'QUE , DES D'AQUEST MOMENT, SENTIM JA MES NOSTRA. EXCM. SR. SANTIAGO MARRACO SOLANA, PRESIDENT DE LA DIPUTACION GENERAL D'ARAGÓ, TENIU LA PARAULA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3921 Title A name given to the resource Presentació del conferenciant Sr. Santiago Marraco Solana dins el Cicle Barcelona Solidària Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Espanya plural Història Model social Aragó Marraco Solana, Santiago Congressos i conferències Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-04-22 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1016/19860428d_00122.pdf 459b1c3cfbe271be3fa7161af7ecfe12 PDF Text Text --Jure ^—^.^. v ^+,e ^ ^ oaj CoL l.ef ÍJ-dlr o t3 cNJ ( 2V - 9- SENYOR DEGà, SENYORES, SENYORS: MOLTES VEGADES HE COMPAREGUT DAVANT DE DIFERENTS PúBLICS RECORDANT LA MEVA CONDICI6 D'ECONOMISTA. EFECTIVAMENT, AQUESTA ES LA MEVA FORMACIó ACADèMICA I EN UNA FACULTAT D'ECONòMIQUES EM VAIG DOCTORAR. AIXò, PERò, NO M'HA FET OBLIDAR QUE LA MEVA VIDA UNIVERSITàRIA VA COMENÇAR A LA FACULTAD DE DRET, ON VAIG OBTENIR TAMBÉ LA LLICENCIATURA. PERMETEU-ME, DONCS, QUE TOT I NO PERTANYER A AQUEST COL.LEGI EM CONSIDERI ENTRE COMPANYS. D'ALTRA BANDA, COM A CAP D'UNA ADMINISTRACI6 TAN COMPLEXA COM L'AJUNTAMENT DE BARCELONA, COM A PRESIDENT D'UNA CORPORACIó QUE ÉS FONT DE DRET I COM A POLíTIC EN EXERCICI HE HAGUT DE MANTENIR CONTACTE AMB LA LLEI, AMB ELS PROCESSOS DE FORMACI6 DE LA LLEI I AMB ELS DE LA SEVA APLICACIó. LA MEVA FORMACIó JURÍDICA INICIAL M'HA AJUDAT MOLT. AIXò, PERó, HAURIA SERVIT DE MOLT POC SENSE EL �SUPORT DELS EXCEL.LENTS PROFESSIONALS QUE TREBALLEN A L'AJUNTAMENT. VULL CITAR MOLT ESPECIALMENT EL DIRECTOR DE SERVEIS JURÍDICS, JAUME GALOFRÉ, QUE A MÉS D'UNA SóLIDA PREPARACIó, TÉ UN FORMIDABLE INSTINT JURÍDIC QUE HA SABUT DONAR IDEES PER RESOLDRE SITUACIONS DIFÍCILS EN QUE S'HA TROBAT L'AJUNTAMENT EN LA DEFENSA DELS INTERESSOS DE BARCELONA. LA CONFERèNCIA D'AVUI TÉ EL TÍTOL DE "EL DESENVOLUPAMENT DEL DRET PúBLIC A CATALUNYA". VOÉ#RIA EXPOSAR AMB UNA CERTA EXTENSI6 I UNA MICA DE SISTEMA ALGUNES IDEES QUE FRAGMENTàRIAMENT HE ANAT LLANÇANT EN ALTRES OCASIONS. 1 LA NECESSITAT D'UN DRET ADAPTAT A LES NOSTRES PARTICULARITATS SEMPRE HE CREGUT QUE CAL DESENVOLUPAR L'ESTUDI I LA CREACIó DE DRET PúBLICÁrAL NOSTRE PAÍS. AIX(5 NO VOL DIR QUE HI HAGI UN SECTOR DEL CONEIXEMENT JURÍDIC QUE HAGI ') U ïii) t, (40144 _ u^ ^ /-17^ ^^ ^ ^ ^`7^ \‘‘^ ^S^^^l^ -^^ ^ , ^ z% ^ ^^ ^^4- sZ) sik-tr-P e-21 D itv 794 1,-oci41„ 1,4 c4-'(117-74,- b />1.9-zr--- -- -7 ^d ^^ ^ B. Jl ( ^ c;;‹,t).47 71-, ^n 1-7 C -()-e-lik_ • p/Z fJ �ESTAT VEDAT ALS CATALANS, QUE PER A NOSALTRES, AL LLARG DE LA NOSTRA HISTòRIA, HI HAGI HAGUT UN DESCONEIXEMENT I MANCA D'ESTUDI D'AQUEST SECTOR DEL DRET; DEL DRET QUE REGULA EL MóN DE L'ORGANITZACIó I L'ACTUACI6 DE LES INSTITUCIONS PúBLIQUES I REPRESENTATIVES I LA SEVA RELACIó AMB ELS CIUTADANS. PRECISAMENT EN ALTRES MOMENTS HISTòRICS, ALS QUE FAR1 REFERèNCIA MÉS ENDAVANT, EL DRET PúBLIC S'HAVIA DESENVOLUPAT A CATALUNYA DE FORMA IMPORTANT. FOU EL PRODUCTE D'UNA GRAN IMAGINACI6 PER RESOLDRE LA SEVA CONVIVèNCIA I EL SEU DESENVOLUPAMENT ECONòMIC I URBE. ES EVIDENT, PERò, QUE L'ESTUDI I INVESTIGACIó DEL DRET PúBLIC ES'DESENVOLUPA MILLOR EN AQUELLS PAÏSOS QUE TENEN LES SEVES PROPIES INSTITUCIONSLD'AUTOGOVERN. (--CATALUNYA,) EN MOLTS PERíODES HISTòRICS, MALHAURADAMENT MASSA LLARGS, HA ESTAT DESPOSSEÏDA DE LES SEVES INSTITUCIONS. AQUESTES ÉPOQUES S'HAN CARACTERITZAT PER UN ALLUNYAMENT,DELS CATALANS DELS �ASSUMPTES PiBLICS. NO ÉS D'ESTRANYAR, PER TANT, QUE A L'ETAPA HISTòRICA QUE ES VA TANCAR L'ANY 1975 L'ESMENTADA CARACTERíSTICA ES DONÉS AMB MOLTA FORÇA. TOTS VOSTèS RECORDARAN, PER EXEMPLE, QUE A LA FACULTAT DE DRET DE MADRID, LA MAJORIA D'ESTUDIANTS TENIA CLAR QUE EL SEU FUTUR PASSAVA PER LES CORRESPONENTS OPOSICIONS AL PRINCIPALS COSSOS DE L'ADMINISTRACI6 DE L'ESTAT I DE LA JUSTíCIA. LES OPOSICIONS EREN UNA MÉS DE LES "FESTES NACIONALS", QUE ES VIVIA PROFUNDAMENT EN AQUELLA SOCIETAT. AR IQÑA EL QUE EN CANVI, A LA FACULTAT DE DRET DEB S ES RESPIRAVA ERA QUE EL FUTUR ESTAVA EN L'APERTURA D'UN BUFET PRIVAT. MOLT POCS ANAVEN A LES OPOSICIONS I AVUI, EN CERTA FORMA, EN PATIM UNA MICA LES CONSEQÜENCIES. POTSER L' úNICA EXCEPCI6 ERA L'OPOSICIó A NOTARIES. PER AQUESTA CONSTATACIó NO FA MÉS QUE CONFIRMAR EL QUE EN DEFINITIVA S'ESTà DIENT. EN FRONT D'UN ADMIRABLE I IMPORTANT DESENVOLUPAMENT DEL DRET PRIVAT I DE L'EXISTèNCIA D'UN ESTOL NOTABLE DE �-6- GRANS JURISTES CATALANS EXPERTS EN AQUEST CAMP DEL DRET, EL DRET PúBLIC HA TINGUT POCS PRACTICANTS CATALANS. I ELS QUE S'HI HAN DEDICAT HO HAN FET RECOLLINT UNA EXPERIèNCIA I UNA DOCèNCIA QUE SI BÉ PODIA PROVENIR TAMBÉ DE DESTACATS JURISTES, EXPERIèNCIA EN TRACTAR-SE D'UNA I UNA DOCèNCIA DESLLIGADA D'UNES INSTITUCIONS CATALANES -QUE NO EXISTIEN- HA DONAT UN RESULTAT MOLT DIFERENT AL DRET PRIVAT. TANMATEIX, NO PENSO QUE A CATALUNYA S'HAGI DE DESENVOLUPAR UN DRET PúBLIC PROPI I DIFERENT AL DE LA RESTA D'EUROPA EN GENERAL, O D'ESPANYA, EN PARTICULAR. PER A-CATALUNYA S'HA DESENVOLUPAT UN DRET PRIVAT AMB - LES SEVES PRòPIES CARACTERíSTIQUES I.INSTITUCIONS. I EL DRET PúBLIC NO ÉS IGUAL EN TOTS ELS ESTATS EUROPEUS. DE LA MATEIXA MANERA, NO HI HA DUBTE QUE, RECUPERADES AVUI LES INSTITUCIONS D'AUTOGOVERN, CAL ELABORAR UN DRET PúBLIC QUE S'ADAPTI A LES NECESSITATS DEC'„LUNYA. CAL INVESTIGAR LA REALITAT PúBLICA CATALANA PER REALITZAR AQUELLA ELABORACIó. JA SE SAP QUE EL DRET, NO ÉS, PER AL JURISTA, UN �SISTEMA DE REGLES JA FETES, SINO UN CONJUNT DE REGLES EN MOVIMENT, A POSAR I REPROPOSAR CONTINUAMENT. ' JECTÉ DE LA CIèNCIA JURíDICA NO ÉS TANT LES REGLES, ES A DIR, LES VALORACIONS DELS FETS SOCIALS EN QUE CONSISTEIXEN LES REGLES, SINO ELS MATEIXOS FETS SOCIALS DEL QUE LES REGLES JURíDIQUES SON VALORACIONS. COM DIU NORBERTO BOBBIO "L'OBJECTE DE L'EXPLORACI6 I EXPOSICI6 DEL JURISTA NO SóN LES NORMES, SINO LA VIDA SOCIAL QUAN SUBJECTE A LES NORMES". EN EL SECTORPúBL . SENS TROBEM QUE AVUI LA REALITAT ESTA EN PLENARANSFORMA,CIó. L'ESTAT S'HA ORGANITZAT SOTA UNS PRINCIPIS MOLT DIFERENTS ALS VIGENTS FINS A 1975. APUNTEM, PER EXEMPLE, EL PRINCIPI D'AUTONOMIA DE TOTES LES ADMINISTRACIONS PúBLIQUES, DEL QUAL FAREM. EXPRESSA REFERINCIA MÉS ENDAVANT. EL DESENVOLUPAMENT D'AQUESTA NOVA REALITAT INSTITUCIONAL DEPèN DELS POLíTICS, DELS ECONOMISTES I TAMBÉ, EN BONA PART I DELS JURISTES, ALS QUE, POTSER, DES DE POSICIONS POLíTIQUES D'ESQUERRA, NO SE'LS HA DONAT LA �IMPORTàNCIA QUE TENEN EN LA TASCA D'AVANÇAR CAP UNA SOCIETAT MÉS PROGRESSISTA I MÉS IGUALITàRIA. LES CAUSE ^S D'AIXò TOTS LES SABEM. EN TANT QUE HEGEL ESCRIVIA ENCARA EN UN DELS PRIMERS PARàGRAFS DE LA SEVA "FILOSOFIA DEL DRET" QUE "EL DRET ÉS QUELCOM SAGRAT ", EL SEU DEIXEBLE, MARX, HO REDUTA A UN FENòMEN SUPERESTRUCTURAL DE LA SOCIETAT O, PER RECOLLIR UNA CELEBRE FRASE DEL "MANIFEST ", "...EL VOSTRE DRET NO ÉS MÉS QUE LA VOLUNTAT DE LA VOSTA CLASSE ELEVADA A LLEI..." / AVUI SABEM,/ PER AIXò, QUE EN LES SOCIETATS HISTòRIQUES QUE CONEIXEM NI TOTS ELS HOMES SóN ABSOLUTAMEN /LLIURES COM SERIA DESITJABLE I ERA LA HIPòTESI DE M ARX, NI ABSOLUTAMENT CONFORMISTES -EL QUE NO SERIA DESITJABLE- COM SUGGERIA ORWELL, SUPòSITS EXTREMS EN QUE EL DRET NO SERIA NECESSARI. PERò, A MES, ENTENC QUE LES NORMES NO HAN DE TENIR úNICAMENT EL SEU CLàSSIC SENTIT LIMITADO I REPRESSIU, O, EN UN SENTIT MÉS MODERN, PREVENTIU. AVUI TAMBÉ ES �CONSIDERA QUE SóN NORMES JURÍDIQUES LES NORMES ORGANITZATIVES, LES QUE OBREN ESPAIS D'ACTUACIó I DE CREACI6 INDIVIDUALS I COL.LECTIUS. HI HA DUES MANERES D'ENTENDRE LA CIèNCIA JURÍDICA I, PER TANT, LA FUNCI6 DEL JURISTA. UNA, EL JURISTA COM A CONSERVADOR I TRANSMISSOR D'UN COS DE REGLES JA DONADES DE LES QUE ÉS DIPOSITARI I GUARDADOR. I UNA ALTR, LA DEL JURISTA COM A CREADOR, ELL MATEIX, DE REGLES QUE TRANSFORMEN, INTEGRANT -LO I, AL MATEIX TEMPS RENOVANT -LO, EL SISTEMA DONAT. EN AQUESTA SEGONA CONCEPCIó EL JURISTA NO ÉS i.NICAMENT RECEPTOR, SINO TAMBÉ COL.LABORADOR ACTIU I, QUAN ÉS NECESSARI, CRÍTIC. QUAN LA FUNCI6 DEL JURISTA ES LIMITA A SER LA PRIMERA, ENS TROBEM EN UNA SOCIETAT D'UN SISTEMA DE DRET TANCAT, AMB UNA IDEOLOGIA D'AUTONOMIA DEL DRET RESPECTE A LA SOCIETAT, DEL QUE RESULTA UNA JURISPRUDéNCIA CONSEVADORA I FORMALISTA. 1 �-1 0- EN EL SEGON ¿UPÓSIT D'UN SISTEMA DE DRET OBERT, EN UNA SOCIETAT EN TRANSFORMACI6 I AMB UNA CONCEPCIó DEL DRET COM A REFLEX DE LA SOCIETAT, ES DESENVOLUPA EL MODEL OPOSAT D'UNA CIèNCIA DEL DRET LLIURE, INNOVADORA I REALISTA. PRECISAMENT, PEL MOMENT HISTòRIC EN QUE ENS TROBEM I AL QUE ABANS FEIA REFERèNCIA, INNOVADORA AQUESTA VISI6 "1~1~ CREATIVA DEL DRET TÉ UN AMPLI CAMP DE DESENVOLUPAMENT EN EL SECTOR PúBLIC A CATALUNYA. NOMÉS MANCA IMAGINACI6 I CREATIVITAT. EL FET, PERò, DE QUE SIGUI NECESSàRIA AQUESTA TASCA INNOVADORA NO VOL DIR QUE HAGUEM D'OBLIDAR EL NOSTRE PASSAT. CATALUNYA I BARCELONA EN PARTICULAR, HAN TINGUT UNES INSTITUCIONS PúBLIQUES MOLT IMPORTANTS. FINS I TOT FIGURES DE DRET PRIVAT HAN TINGUT UNA GRAN TRANSCENDèNCIA COL.LECTIVA. PENSEM, PER EXEMPLE, EN L'ENIFITEUS.I QUE A PESAR DE LES CRíTIQUES QUE VA REBRE JA DES DE MITJANS DEL SEGLE PASSAT, NO HI HA DUBTE QUE VA AFAVORIR EL DESENVOLUPAMENT ECONòMIC DE CATALUNYA EN �SER UNA FóRMULA QUE PERMETIA QUE NO QUEDESSIN TERRES IMPRODUCTIVES. ES EVIDENT QUE AVUI, DES UNA PERSPECTIVA ECONòMICO—SOCIAL, L'EMFITEUSI UNA INSTITUCIG QUE NO ENS SERVEIX I ÉS INADMI .-'. LE, PER POSA DE MANIFEST LA IMPORTàNCIA QUE POT NIR EL SABER TROBAR, EN UN MOMENT HISTóRIC DE '''MINAT, LES FIGURES O INSTITUCIONS JURíDIQU e QUE SIGUIN REFLEX DE LA SOCIETAT, QUE L'AJ IN A PROGRESSAR I A TRANSFORMAR—SE. SI BÉ LA MAJORIA DE FIGURES I HISTo INSTITUCIONS ERIEN REPETIBLES AVUI, Sí QUE CREC QUE S'HAN DE MANTENIR LES QUE HAN ESTAT I SEGUEIXEN ESSSENT CARACTERi QUES DEL NOSTRE DRET. UN DRET QUE EM SEMBLA PROFUNDAMENT DEMOCRàTIC, COM HO ÉS CATALUNYA, ENCARA QUE POTSER EN EL MOMENT PRESENT NO S'AFAVOREIXI DESENVOLUPAMENT EL DE TOTA L'ENERGIA QUE AQUESTA CARACTERÍSTICA SIGNIFICA. �EL DRET PúBLIC CATALá A LA HISTòRIA EL NOSTRE DRET, DEIA, TÉ UNES CARACTERíSTIQUES PECULIARS. ENTRE AQUESTES ÉS IMPORTANT ASSENYALAR EL ^ RESPECTE A L>AÚTONOMIA DE LA VOLUNTAT I"EL PACTISME --A FONTS CREADORES DE RELACIONS JURíDIQUES. SóN CARACTERíSTIQUES QUE NO S'HAN DONAT EXCLUSIVAMENT EN L'àMBIT PRIVAT, SINO TAMBÉ EN EL PÚBLIC. PENSEM, PER EXEMPLE, EN EL RESPECTE QUE, HISTòRICAMENT, ES VA TENIR PER LES INSTITUCIONS PRòPIES DE CADASCUN DELS TERRITORIS CATALANS DERIVADES DEL SEU DRET PARTICULAR -TORTOSA, VALL D'ARáN, VIC.- VAREM TENIR, TAMBÉ, UNA DE LES PRIMERES INSTITUCIONS DEMOCRàTIQUES D'EUROPA, EL CONSELL DE CENT. EN AQUEST CONSELL EL VEGUER O BATLLE, ERA UN OFICIAL REIAL, REPRESENTAVA AL REI. PER AIXò EL CONTROL DELS CONSELLERS SOBRE AQUELLES FIGURES ERA MOLT IMPORTANT. TANT ÉS AIXí QUE EL VEGUER I EL BATLLE HAVIEN DE SEGUIR OBLIGATòRIAMENT EL CONSELL DELS CONSELLERS, EXCEPTE QUAN ES TRACTAVA D'UN MANDAT REIAL. �INTEGRANT COM FEIA ELS CONSELLERS DELS DIFERENTS ESTAMENTS POPULARS, NO HI HA DUBTE QUE SIGNIFICAVA UN IMPORTANTíSSIM CONTROL DEMOCRàT C DEL PODER. NO OBLIDEM QUE LA PRAGMàTICA ERA DE L'ANY 1241. PEL RECOGNOVERUNT PROCERES EL VEGUER S'HAVIA D'OBLIGAR A JURAR QUE SEGUIRIA ELS CONSELLS DELS PROHOMS DE LA CIUTAT. NO ES POT DEIXAR DE CITAR QUE SOTA ALFONS III -ANY 1330- ES VA INSTITUCIONALITZAR LA CORPORACIó DELS ADVOCATS. AQUESTS ESCOLLIEN D'ENTRE ELLS UN RECTOR O ^.....^--^.s. PRIOR QUE REGIRIA L'OFICI D'ADVOCAR I JUTJAR. ERA AJUDAT PER QUATRE CONSELLERS PER PERSEGUIR TOT EL QUE FOS CONTRARI A LES CONSTITUCIONS USOS I COSTUMS DE LA CIUTAT. EL PRIOR I ELS SEUS QUATRE CONSELLERS, CONJUNTAMENT AMB ELS CONSELLERS DE LA CIUTAT REDACTAVEN UNS ESTATUTS PER AL BÉ DE L'ADVOCACIA I LA COSA PúBLICA DE BARCELONA AIXí COM PER A LA PERSECUCIó DELS DELICTES I L'ESTABLIMENT DE PENES. AQUESTES NORMES ES FARIEN EXTENSIVES A LES VEGUERIES DE BARCELONA I DEL VALLèS. EL MONARCA, PER LA SEVA PART, ESTAVA COMPROMèS A NO INDULTAR LES PENES QUE �S'IMPOSESSIN COM A CONSEQÜENCIA DE LA CONTRAVENCIó DE LES NORMES ESMENTADES. AMB AQUEST EXEMPLE ENS TROBEM AMB UNA ALTRA CARACTERÍSTICA DEL NOSTRE DRET: LA COL.LABORACIó I PARTICIPACI6 DE LA SOCIETAT EN LES ACTIVITATS PúBLIQUES. POTSER AQUESTA HA ESTAT L'úNICA CONSEQÜENCIA POSITIVA DE LA MANCA D'INSTITUCIONS D'AUTOGOVERN EN MOLTS PERÍODES HISTòRICS. LA IMBRICACIG D'ACTIVITATS PúBLIQUES I PRIVADES ÉS REFLEX D'UN CERT AUTOGOVERN DE FET. ES PER AIXò QUE S'HAN DESENVOLUPAT ENTRE NOSALTRES SERVEIS I INSTITUCIONS QUE EN SóN LA SEVA PLASMACI6. PENSEM EN LA IMPORTàNCIA QUE AQUÍ HAN TINGUT LES CAIXES 'ESTALVI, SUBSTITUTòRIES, EN PART, D'UN SERVEI PtBLIC D'ASSEGURANCES SOCIALS. LA XARXA DE PúBLICS QUE TÉ BARCELONA, UNA DE LES MÉS IMPORTANTS DEL MóN, SINO LA QUE MÉS, ÉS REVELADORA TAMBÉ DE L'EXISTèNCIA D'ACTIVITATS EN LES QUE ÉS MOLT DIFÍCIL ESTABLIR CLARAMENT LA FRONTERA ENTRE EL SECTOR PúBLIC I EL PRIVAT. �-15- TAMBÉ EN EL QUE RESPECTA A LES ACTIVITATS PúBLIQUES EN DIFERENTS SECTORS NO PODEM OBLIDAR LES REALITZACIONS PORTADES A TERME EN PERíODES D'AUTOGOVERN. DE TOTS ÉS CONEGUDA LA TASCA FETA EN MATIRIA D NSENYAMENT' DURANT LA REPúBLICA. I MOLTES D'ALTRES. DEL QUE ES TRACTA, AVUI, ÉS, PER TANT, DE RETROBAR AQUEST CAMí. LA TASCA QUEQRPONDRà AL S JURISTES NO SER EXCLUSIVAMENT INVESTIGAR LA NOSTRA REALITAT ACTUAL, SINO TAMBÉ EL NO PERDRE DE VISTA LES CARACTERíSTIQUES DEL QUE HAN ESTAT LES NORMES DE LA NOSTRA CONVIVINCIA: L'AUTONOMIA DE LA VOLUNTAT, EL PACTISME, LA COL.ABORACIò DE LA SOCIETAT EN LES ACTIVITATS PúBLIQUES. LA CONSTITUCI6 ESPANYOLA DE 1978 1 (., ' Ln 77/--Tv AVUI, A MÉS, TENIM ALTRES INSTRUMENTS, FONAMENTALMENT LA CONSTITUCI6 DE 1978. SI ANALITZEM LA HISTòRIA LEGISLATIVA ESPANYOLA DELS DARRERS DOS-CENTS ANYS, CAP TEXT, AMB LES POSSIBILITATS QUE AQUEST OBRE, HAVIA ESTAT VIGENT UN TEMPS IGUAL. VAL A DIR QUE AQUEST �TEMPS ÉS INSUFICIENT PER HAVER EXPLOTAT TOTES AQUELLES POSSIBILITATS. ES EVIDENT LA TASCA FETA PEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL I PER DIFERENTS AUTORS EN AQUEST SENTIT. DE VEGADES, PERò, SEMBLA QUE DE LES DIFERENTS ALTERNATIVES QUE LA CONSTITUCI6 DÓNA, S'ESCOLLEIX LA MENYS PROGRESSISTA, LA MÉS CONSERVADORA. NO ÉS FàCIL TRANSFORMAR TOTA UNA CULTURA JURíDICA, APRESA I TREBALLADA SOTA D'ALTRES PRINCIPIS, EN LA NOVA QUE LA CONSTITUCI6 PORTA A DINS. ENS TROBEM, DE VEGADES, QUE LA INTERPRETACI6 DE LA CONSTITUCI6 ES FA SOBRE LA BASE DE LLEIS ANTERIORS. QUAN S'IMPEDEIX QUE ELS AJUNTAMENTS ESTABLEIXIN EL TIPUS DE DETERMINATS TRIBUTS, ENCARA QUE LA LLEI HO AUTORITZI, EL QUE ES FA NO ÉS APLICAR LA CONSTITUCIó, QUE DIU QUE ELS AJUNTAMENTS PODRAN ESTABLIR RIBUT D'ACORD AMB LA LLEI, I AQUESTA HO VOL AIXí, SINO APLICAR L'ANTIGA LLEI GENERAL TRIBUTàRIA QUE DISPOSAVA QUE EL TIPUS L'HAVIA D'ESTABLIR LA LLEI. ES UNA INTERPRETACI6 QUE VE DONADA PER UNA CULTURA JURíDICA HERETADA D'UN ESTAT CENTRALISTA I QUE NO ACABA �(i DE t COMPRENDRE QUE UN ESTAT DEMOCRàTIC SUPOSA L'EXISTèNCIA DE DIVERSOS PODERS EN EL SEU Sí. CAL ATURAR-SE EN LA PRIMERA DECLARACI• UE FA LA CONSTITUCIó. DIU QUE ESPANYA ES UN STAT . SOCIAL I DEMOCRàTIC DE DRET. AQUESTA DEC ACIó CONSTITUCIONAL SUPOSA UN PAS ENDAVANT. HE °ASSAT DE L'ANTIC ESTAT DE DRET LIBERAL INTERRO'T PER UN ESTAT TOTALITARI A UN TIPUS DIFERENT D'. TAT. DE LA IGUALTAT FORMAL ENTRE ELS CIUTADANS •.1E DEMANDAVA L'ANTERIOR FORMA D'ESTAT, HEM PASSA - . A UN ALTRE TIPUS QUE TÉ UNES ALTRES EXIGèNCIES. 51 QUAN 1M FA REFERèNCIA A UN ESTAT SOCIAL E DRET, ES AI D'AILA IGUALTAT FOR . • L, ES DECISIU VOL DIR QUE, A MÉS D' QUE HI HAGI TAMBÉ UNA IGUALTAT MATERIAL. POT SER QUE SIGUI DIFíCIL CONCRETAR, EN JUSTíCIA, EL VERITABLE CONTINGUT DEL PRINCIPI D'IGUALTAT MATERIAL. LA CONSTITUCIó NO HO DEFINEIX EXACTAMENT, PERò EL QUE ES CLAR QUE CORRESPONDRà ALS PODERS PúBLICS LA SEVA ACTIVITAT CONFORMADORA DE L'ORDRE SOCIAL I ECONòMIC PERQUE AQUELL PRINCIPI ES FACI REALITAT. �PER AQUESTA ACTIVITAT CONFORMADORA NO ES POT FER AL MARGE DELS CIUTADANS, DEL POBLE. AQUI NEIX LA IMPORTàNCIA DE CONFIGURAR L'ESTAT COM UN ESTAT DEMOCRàTIC, QUE ES DESENVOLUPA EN ALTRES PRINCIPIS CONSTITUCIONALS, COM POT SER EL DE LA PARTICIPACIó CIUTADANA EN LES ACTIVITATS PúBLIQUES. FA L'EFECTE, DE VEGADES, QUE AQUESTA TERMINACIó CONSTITUCIONAL, EN ESTABLIR EL TIPUS D'ESTAT EN QUE ES CONFIGURA ESPANYA, TÉ UNA SIGNI I ACIó DE DECLARACIó DE PRINCIPIS. AIXò PELAS QUE NO ÉS AIXí I QUE DES DEL MOMENT ENQÉ-S- TROBA A LA CONSTITUCIó NO TÉ fiNICAMENT UN VALOR eTIC SINO PLENAMENT JURíDIC. g-- A----vam OBLIGA COM LES ALTRES NORMES CONSTITUCIONALS. I, EN CONSEQÜENCIA, COM DIU ALBENDROTH, "LA DETERMINACI6 DEL PRINCIPI SOCIAL HA DE TENIR LLOC MITJANÇANT DECISIONS DEMOCRàTICAMENT LEGITIMADES I A TRAVÉS DE LES FORMES I ELS VALORS DE L'ESTAT DE DRET ". AQUESTES DECISIONS DEMOCRàTIQUES, SI Sal TAMBÉ CONTROLADES DEMOCRàTICAMENT, TINDRAN COM A CONSEQÜèNCIA �-19- EL COMPLIMENT D'UNA DE LES FINALITATS D'AQUEST TIPUS D'ESTAT: LA IRREVERSIBILITAT DE LES CONQUESTES SOCIALS ACONSEGUIDES. QUAN EM REFEREIXO A LA NECESSITAT DE DESENVOLUPAR ^ UC LA CONSTIT VULL DIR QUE HI HA MOLTES DE LES SEVES DETERMINACIONS QUE NO S'APLIQUEN IGUAL A TOTS. LA DOCTRINA ALEMANYA, PER EXEMPLE, EN LLIBERTATS FONAMENTALS QUE RECULLEN ELACI6 A LES ELS TEXTES CONSTITUCIONALS, DISTINGEIX ENTRE LES "LLIBERTATS DELS PR CTOS", QUE RESPONEN A INTERESSOS DE MINORIES COM LES DE LLIBERTAT ECONòMICA, LA D'INVESTIGACIó O LA DE PUBLICAR LES IDEES PEL MITJà DE LA PREMSA) I LES "LLIBERTAT DELS CONS ÍDOS" (COM LA DE COMPRAR ELS PRODUCTES QUE EL MERCAT OFEREIX O LES DE LLEGIR EN UN DIARI LES IDEES EXPRESSADES PER LA MINORIA QUE REALMENT POT FER úS DE LA LLIBERTAT D'EXPRESSIó EN LA PREMSA DIàRIA). TROBAR LES FóRMULES QUE AMPLIïN LES LLIBERTATS DE TOTS ÉS, PER TANT, UNA DE LES TASQUES IMPORTANTS A FER EN UN ESTAT DEMOCRàTIC, I ELS JURISTES TENEN MOLT A DIR- �-20- NOS I ENSENYAR -NOS, UN DELS MITJANS MÉS IMPORTANTS PER ACONSEGUIR TOTES AQUESTES FINALITATS ÉS, EVIDENTMENT, APROPAR LES DECISIONS ALS CIUTIA X1S I, SI ÉS POSIBLE, QUE AQUESTS HI PARTICIPIN EL MÉS DIRECTAMENT POSSIBLE. PER AIXò ÉS IMPORTANT TAMBÉ EL PRINCIPI D'AUTONOMIA QUE LA CONSTITUCI6 RECONEIX A LES ADMINISTRACIONS PúBLIQUES.TERRITORIALS. NO CAL DIR EL SU•^SIGNIFICAT PER, A CATALUN A WONQUERIR LA SEVA AUTONOMIA. PERò ÉS IMPORTANT TAMBÉ QUE CATALUNYAS'ORGANITZI DEMOCRàTICAMENT I AIXò COMPORTA EL RECONEIXEMENT I DESPLEGAMENT DE L'AUTONOMIA LOCAL. SERIA CONTRADICTORI INTENTAR EL DESENVOLUPAMENT D'UN ESTAT DEMOCRàTIC QUE PRETÉN APROPAR LES DECISIONS ALS CIUTADANS I FER-LOS PARTICIPAR I QUE, AL MATEIX TEMPS, S'ANESSIN BUIDANT DE COMPETèNCIES ELS ENS QUE TÉ MÉS PRòXIMS I MÉS A L'ABAST; QUE ES BUIDESSIN ELS MUNICIPIS I S'ANÉS CENTRALITZANT, A COSTA D'ELLS, L'ADMINISTRACI6 CENTRAL CATALANA. �AIXò SERIA REPRODUIR, PER A NOSALTRES, UNA FORMA D'ESTAT JA SUPERADA HISTòRICAMENT, DE LA QUE TENIM MAL RECORD I QUE LA NOSTRA CONSTITUCI6 NO VOL, EN ESTABLIR QUE ENS HEM CONSTITUIT EN UN ESTAT SOCIAL I DEMOCRàTIC DE DRET. COM TAMPOC HO VOL L'ESTATUT, EN DECLARAR QUE VOL FER POSSIBLE LA CONSTRUCCI6 D'UNA SOCIETAT DEMOCRàTICA AVANÇADA. r¡ q LA CARTA EUROPEA D'AUTONOMIA LOCAL HI HA UN INSTRUMENT MOLT IMPORTANT QUE EM SEMBLA QUE HA ESTAT POC ESTUDIAT, ENCARA, EN EL NOSTRE PAíS. EM REFEREIXO A LA CARTA EUROPEA D'AUTONOMIA LOCAL. AQUEST TEXT, APROVAT PEL CONSELL D'EUROPA I AL QUE ESPANYA S'HA ADHERIT -I QUE PER TANT ENS OBLIGA- SUPOSA LA PLASMACI6 D'AQUELLES IDEES QUE ABANS EXPRESSAVA. QUAN PARLA DELS MUNICIPIS NO ES REFEREIX ALS AJUNTAMENTS O ALS SEUS óRGANS DE GOVERN, SINO A LES COL.LECTIVTATS LOCALS. AQUEST CANVI ÉS MOLT SIGNIFICATIU. QUAN �ATRIBUEIX AUTONOMIA ALS ENS LOCALS, NO HO FA A LES INSTITUCIONS REPRESENTATIVES, SINO A LA COL.LECTIVITAT DELS CIUTADANS DELS MUNICIPIS. ESTEM DAVANT D'UNA FILOSOFIA DIFERENT DE LES COSES. SóN ELS CIUTADANS ELS PROTAGONISTES, ENCARA QUE LA SEVA ACTUACI6 SERà A TRAVèS DE LES PERSONES QUE ELLS HAGIN ESCOLLIT. UNA ALTRA NOVETAT ESQUE PER MODIFICAR ELS LíMITS D'UNA ENTITAT LOCAL ,.^ SK^HtRRàDE _ FER PREVI _ REFERENDUM ENTRE ELLS. AIXò LIMITA LES POTESTATS DELS PODERS CENTRALS DE SUPRIMIR ENTITATS LOCALS "A DIT" COM SEMBLA QUE ES VOL FER A CATALUNYA. UN ALTRE ASPECTE IMPORTANT DE LA CARTA ÉS QUE DETERMINA QUE LES ENTITATS LOCALS HAURAN DE TENIR LES éS MATèRIES COMPETèNCIES PER ADMINISTRAR LES MàXIMES r ^ D'INTERè S,LOCAL. LA CONSEQÜèNCIA ES, PER TANT, QUE DE CAP MANERA ES POT'BUIDAR ELS MUNICIPIS DE LES SEVES COMPC9CIES. AQUESTES FORMEN PART DEL CONTINGUT DE L'AUTONOMIA LOCAL. PRECISAMENT PER AQUESTA RAE, LA CARTA EXIGEIX �-23- TAMBÉ QUE FORMA PART DEL CONTINGUT DE L'AUTONOMIA EL QUE LES ENTITATS LOCALS DISPOSIN D'UN RECURS O ACCI6 JUDICIAL CONTRA L'ESMENTADA AUTONOMIA, TIPUS D'ATAC CONTRA ENCARA QUE VINGUI DE LES ADMINISTRACIONS CENTRALS DELS ESTATS -O COMUNITATS AUTòNOMES, EN EL NOSTRE CAS- O, FINS I TOT, DELS PODERS LEGISLATIUS. Lsítir, LA LLEI DE BASES DE RéGIM LOCAL ELS PRINCIPIS DE LA CARTA EUROPEA HAN ESTAT RECOLLITS, EN PART, PER LA LLEI DE BASES DEL RèGIM LOCAL. AQUESTA LLEI HA RECONEGUT EL PRINCIPI D'AUTONOMIA, ENCARA QUE AMB ALGUNES LIMITACIONS. PER EXEMPLE, NO EM SEMBLA QUE ES RESPECTI L'AUTONOMIA MUNICIPAL QUAN S'ESTABLEIX QUE L'ESTAT I LES COMUNITATS AUTòNOMES PODRAN CONDICIONAR L'ACTUACIG MUNICIPAL A TRAVÉS DE PLANS SECTORIALS. TAMBÉ ÉS LIMITATIU EL FET QUE LA CONSTITUCI6 NO HAGUÉS PREVIST LA LEGITIMACIó DELS ENS LOCALS PER DEFENSAR LA SEVA AUTONOMIA A TRAVÉS DEL CORRESPONENET �RECURS D'INCONSTITUCIONALITAT. EN CANVI, ÉS POSITIU EL FET QUE OBLIGUI A QUE TOTES LES LLEIS SECTORIALS ATRIBUEIXEN COMPETèNCIES ALS MUNICIPIS I QUE S'ELS PERMETI ESTABLIR LA SEVA PRòPIA ORGANITZACI6 A TRAVÉS DELS REGLAMENTS ORGàNICS. LA MATEIXA LLEI OBRE UNES GRANS POSSIBILITATS A LA PARTICIPACI6 CIUTADANA. CAL DIR QUE, ABANS DE LA SEVA APROVACIó, L'AJUNTAMENT DE BARCELONA JA L'HAVIA POSADA EN PRàCTICA. UNA MOSTRA ÉS QUE ELS REGIDORS DE DISTRICTE ACTUALS PERTANYEN A LA FORÇA POLíTICA GUANYADORA EN EL DISTRICTE LES DARRERES ELECCIONS,MUNICIPALS, SENSE QUE CAP NORMA OBLIGUÉS A QUE FOS AIXí. I AVUI AIXò TÉ LA SEVA IMPORTàNCIA PERQUE S'HAN TRASPASSAT JA ALS DISTRICTES MOLTES COMPETèNCIES I D'ALTRES ELS SERAN TRANSFERIDES PROPIAMENT. DEIA QUE LA LLEI DE BASES OBRA LES PORTES A LA PARTICIPACIó CIUTADANA. RECORDEU QUE LA CONSTITUCI6 ENS DIU QUE ELS CIUTADANS PARTICIPARAN EN ELS ASSUMPTES PGBLICS NO SOLS INDIRECTAMENT, A TRAVÉS DE LES ELECCIONS, SINO TAMBÉ DIRECTAMENT. NOSALTRES ESTEM, EN AQUESTS MOMENTS, ELABORANT UN REGLAMENT DE PARTICIPACI6 �CIUTADANA. EL PROBLEMA EST EN QUE, SI BÉ TOTS ESTEM D'ACORD EN QUE S'HA DE FACILITAR AL MàXIM LA PARTICIPACIó DELS CIUTADANS, COM FER-HO? HEM CONSTATAT QUE EN EL DRET COMPARAT NO HI HAN FóRMULES REALMENT PARTICIPATIVES. NO ES TRACTA EXCLUSIVAMENT DE FER UNA ASSEMBLEA DE VEïNS, SINO QUE LA PARTICIPACIó ÉS QUELCOM DE MÉS. ES UN SEGUIMENT DE LES DECISIONS MUNICIPALS, PRODUCCIó. ÉS PARTICIPAR EN LA SEVA PERò NO HI HA FÓRMULES NI FIGURES EXPERIMENTADES EN AQUEST CAMP I ÉS UN CAMP VERGE. EN UN MOMENT EN QUE ESTA' PRòXIMA UNA NOVA ORGANITZACIó TERRITORIAL DE CATALUNYA -QUE JA HAUREU VIST PER LA PREMSA QUE EN MOLTS ASPECTES NO HI ESTIC D'ACORD, PER NO ES TRACTA DE PARLAR-NE EN AQUEST MOMENT- QUE S'HA DE DESENVOLUPAR L'AUTONOMIA LOCAL, QUE S'HAN DE BUSCAR FóRMULES DE PARTICIPACIó CIUTADANA, EL TREBALL I LA IMAGINACI6 DELS JURISTES ES FA IMPRESCINDIBLE. EL DRET PúBLIC, EN GENERAL, I EL DRET ADMINISTRATIU, EN PARTICULAR, HA DE FER FRONT A AQUESTA DEMANDA I A AQUEST REPTE. JA DEIA EL PRINCIPI QUE FA �FALTA IMAGINACI6 PER PROGRESSAR I TRANSFORMAR. C LES NOVES FORMES DE GESTI6 PER LES NECESSITATS NO S'ESGOTEN EN EL CAMP INSTITUCIONAL. MODIFICANT ELS LES ADMINISTRACIONS PúBLIQUES ESTAN SEUS OBJECTIUS, ELS SEUS CAMPS D'ACTIVITAT. AQUELLA ANTIGA CLASSIFICACI6 DE L'ACTIVITAT ^,fJ ADMINISTRATVIA DE POLICIA, ÍOïE T I SERVEI PúBLIC HA ZS TAT DQRD,ADA. AVUI LA FRONTERA ENTRE EL PúBLIC I EL PRIVAT JA NO EST TAN CLARA. LES ADMINISTRACIONS SóN TAMBÉ PRODUCTORES DE BENS, TENEN INICIATIVES, PARTICIPEN EN NEGOCIS. DE VEGADES HO FAN PER SI MATEIXES I DE VEGADES EN COL.LABORACI6 AMB ELS PARTICULARS. TAMBÉ POT SER QUE L'ADMINISTRACI6 TINGUI UNA INICIATIVA EMPRESARIAL I DESPRÉS LA DEIXI EN MANS DE PARTICULARS, AMB CONTROLS O SENSE, SEGONS ELS CASOS. JA HAVIA SIGNIFICAT ABANS QUE L'ESTAT SOCIAL TÉ COM UNA DE LES SEVES CARACTERíSTIQUES EL QUE CONFORMA L'ORDRE SOCIAL I ECON¿MIC. I AQUí EL TERME ESTAT ES POT ENTENDRE EN EL SEU SENTIT AMPLI, COMPRENSIU DE TOTES LES �ADMINISTRACIONS PúBLIQUES. EL PROBLEMA ÉS QUE PER A DUR A TERME TOTES AQUESTES ACTIVITATS ELS INSTRUMENTS JURÍDICS DISPONIBLES HAN ESDEVINGUT ANTIQUATS. QUANT A LES SEVES POSSIBLES FORMES ORGANITZATIVES LA LLEI DE BASES HA REPRODUïT LES MATEIXES FORMES DE GESTI6 DELS SERVEIS PÚBLICS QUE LA VELLA LLEI DE RèGIM LOCAL DE 1955. AIXò CREA GREUS PROBLEMES I OBSTACLES A LES ADMINISTRACIONS PER ACTUAR AMB AGILITAT I PER COL.LABORAR AMB ELS PARTICULARS. ES NECESSARI EL DESENVOLUPAMENT JURíDIC DE L'EMPRESA MIXTA O DE LA SOCIETAT MERCANTIL PúBLICA. CAL DEFINIR COM S'ESTABLEIXEN ELS CORRESPONENTS CONTROLS INTERNS I EXTERNS DE LA ACTIVITAT DE LES EMPRESES I ORGANISMES QUE FORMIN LES ADMINISTRACIONS . ,x, «/I'-^CHI ~,xJ_AT ^`" ^^^,S^SA^,-^ , ^ c^xaa.^^^^^O^aGAN^^I^ ^ ^ - o^^-^s0^.^^^^^V^ v S I iM^ Es . ES POT DIR QUE EN L'ELABORACI6 DE LA NOVA CARTA DE �BARCELONA PROCURAREM RESOLDRE AQUESTS PROBLEMES. TROBAR SOLUCIONS PELS PROBLEMES QUE TENIM. ALTRES ADMINISTRACIONS DEL PAíS HAN ESTAT TAMBÉ SENSIBLES A AQUESTS PROBLEMES. DEM AL MATí, AL MONESTIR DE SANT CUGAT, HI HAURà L'ACTE DE CONSTITUCIó DE LA FUNDACI6 CARLES PI I SUNYER. AQUESTA FUNDACI6 NEIX AMB LA VOLUNTAT DE TENIR UNS FONS ECONòMICS IMPORTANTS. HI PARTICIPEN ELS AJUNTAMENTS DE BARCELONA, GIRONA, LLEIDA I TARRAGONA, LA DIPUTACIó DE BARCELONA I UNS PATRONS PRIVATS. ÉS MOLT SIGNIFICATIU QUE HI HAGI PERSONALITATS QUE HAGIN ACCEPTAT DE SER-HI. HAN ESTAT RECEPTIUS A LA NECESSITAT DE CREAR DOCTRINA POLíTICA I ADMINISTRATIVA. MISSATGE FINAL: FER DRET NO ÉS NOMÉS FER NORMES EM PODRIA EXTENDRE A MOLTS ALTRES SECTORS O ACTIVITATS -HISENDA, CONTRACTACI6, URBANISME-, PER EM PENSO QUE ÉS SUFICIENT. LA TASCA QUE TENIU PER ENDAVANT �É ZW IMPORTANT. TANT DES DEL PUNT DE VISTA INSTITUCIONAL COM SECTORIAL ELS JURISTES ESTAN DAVANT UN GRAN REPTE. DESENVOLUPAR EL NOSTRE DRET I DINS D'ELL, DEL NOSTRE DRET PúBLIC. TENIM UN PATRIMONI EN AQUEST SENTIT, LA NOSTRA MANERA D'ENTENDRE LA CONVIVèNCIA I DE FER LES COSES. AIXò ENS OBLIGA A TENIR EN COMPTE EL NOSTRE PASSAT I LA NOSTRA TRADICI6 JURÍDICA. PER TAMBÉ HEM DE POSAR LA IMAGINACI6 SUFICIENT PER ADAPTAR -HOA LES DESENVOLUPAMENT NECESSITATS D'AVUI, A UN CONSTITUCIONAL , TRANSFORMADOR. HI HA CATEGORIES JURÍDIQUES QUE S'HAN DE REPASAR I CATALUNYA ESTà MOLT BEN SITUADA PER A FER-HO. HISTòRICAMENT NO HEM TINGUT UNA ESCOLA IMPORTANT DE DRET ADMINISTRATIU, MALGRAT EXCEPCIONS DE PRIMERA FILA COM LA DE MANUEL BALLBÉ O DE JOSEP MARIA PI I SUNYER, ENCARA QUE S'APLIQUIN MÉS AL NIVELL PRàCTIC DE L'ESTRUCTURACI6 DE L'ADMINISTRACIó MUNICIPAL QUE A LA TEORIA DEL DRET ADMINISTRATIU. EN AQUEST SENTIT, HA EXISTIT COM UNA MENA D'ESCOLA CATALANA D'ADMINISTRACI6 PúBLICA MÉS FàCTICA G91) �QUE TEòRICA. A CATALUNYA HI HA HAGUT UNA TRADICIE IMPORTANT DE PRàCTICA ADMI,J.STRATTV OÇAL. PER TANT, AQUí PODRIA DESENROTLLAR-SE NO NOMÉS UNA DOCTRINA POLíTICA SOBRE L'AUTONOMIA, SINE TAMBÉ SOBRE EL QUE PODRíEM ANOMENAR DRET ADMINISTRATIU PETIT. DIC PETIT PEL QUE FA A CADA OPERACI6 PER SEPARAT, PER SUMADES . RESULTA AMPLíSSIM COM A CONJUNT DE SERVEIS AL CIUTADà. PRàCTICAMENT TOTA LA VIDA QUAOTIDIANA PúBLICA DELS CIUTADANS PASSA PER L'ADMINISTRACIE LOCAL. EN CONSEQÜèNCIA, UNA BONA PART DEL DRET PúBLIC TÉ A CATALUNYA UN BANC DE PROVES DE QUALITAT. ESTA' PER FER, POTSER PERQUè HEM ESTAT OBSESSIONATS LES RELACIONS ENTRE L'AUTONOMIA I L'ESTAT, EN LA SEVA VESSANT DE DRET POLíTIC I DE TEORIA FISCAL. FINS I TOT EN MATIRIA DE TEORIA FISCAL EN LES RELACIONS AUTONOMIA-ESTAT, EL PANORAMA ÉS POBRE. ALL QUE S'IMPOSA ÉS EL PACTE PERIòDIC, MÉS QUE NO PAS L'ELABORACI6 D'UN MARC VàLID I DURADOR. CADA PACTE �RESPON A UNA REALITAT CONJUNTURAL, NO A UNA DOCTRINA SòLIDA. LES RELACIONS AUTONOMIA-ESTAT NO ENS HAURIEN DE FER OBLIDAR-NE D'ALTRES COSES IGUALMENT IMPORTANTS. EN MATèRIA DE DRET CIVIL, PER EXEMPLE, CATALUNYA TÉ UNA EXPERIèNCIA RIQUíSSIMA. O TAMBÉ SOBRE DRET METROPOLITà, UN FENOMEN MUNDIAL QUE ES PRODUEIX A QUALSEVOL PAíS AMB AGLOMERACIONS URBANES SUPRAMUNICIPALS. BARCELONA ÉS CAPDAVANTERA EN L'ASSAIG DE FIGURES JURíDIQUES METROPOLITANES I DE PRODUCCI6 DE SERVEIS MANCOMUNATS. DISPOSEM D'UNA LLARGA TRADICI6 DE DUALISME DE PODER A CATALUNYA, ENTRE NACI6 I CIUTAT. AQUÍ. POT PRODUIR-SE UNA REFLEXI6 I UNA PRODUCCI6 JURíDICO-POLíTICA I JURíDICO-ADMINISTRATIVA IMPORTANT, UN COP S'HAGI SUPERAT LA QÜESTIó PARALITZANT DEL "SER O NO SER". ESTEM UNA MICA INHIBITS PER CULPA DE LA QÜESTIó DE SABER SI ENS ESTIMEM O NO, SI ENS OFEGUEN O NO, SI ENS MATEN O NO. AL CAPDEVALL, NO ENS MATEN MAI. PREOCUPEM-NOS TAMBÉ QUE LA NOSTRA ADMINISTRACI6 PRODUEIXI BONS SERVEIS PúBLICS I DOCTRINA SOBRE AQUESTS SERVEIS. �EL BAR6 DE MONTESQUIEU, DES D'UN PUNT DE VISTA MOLT "ANGLO-SAXó", VENIA A DIR QUE ALL ON HI HA COSTUM, NO CAL LLEI. NOSALTRES HEM D'APROFONDIR UNA PRàCTICA D'ADMINISTRACI6 PGBLICA. A CONTINUACI6 JA VINDRà LA CONSAGRACI6 LEGISLATIVA, LA CODIFICACIó. LA VIDA SOCIAL GENERA UNA PRàCTICA QUE LA DOCTRINA JURíDICA CODIFICA POSTERIORMENT. HEM DE SER CAPAÇOS DE PRODUIR SERVEI PaBLIC àGIL I APROPIAT, SENSE ESPERAR UNA REGLAMENTACI6 GENERAL PRèVIA. CATALUNYA VA TENIR VEDADA DURANT DèCADES LA SEVA CAPACITAT LEGISLATIVA, ARA SEMBLA QUE ENS HI CAPBUSSEM AMB GRAN FAL.LERA, PERS. TAMPOC NO HEM D'EXAGERAR. NO PODEM JUSTIFICAR UNA DESMESURADA PRODUCCI6 LEGISLATIVA PER LA CàRENCIA CATALANA DE LES úLTIMES DèCADES. NO ES TRACTA QUE ES DESFOGUIN ELS LEGISLADORS, SINE DE RESPONDRE A LES NECESSITATS PLANTEJADES PER LA REALITAT. CATALUNYA HA DE BUSCAR LA SEVA EXCEL.LèNCIA JURíDICA SOBRE LA BASE DE L'EXPERIèNCIA, DELS FETS JA PLANTEJATS I VISCUTS. �-33- • ^K EL REPTE, CREC JO, ÉS APASSIONANT. I PENSO QUE DES D'AQUESTA CASA ES RESPONDRà POSSITIVAMENT. MOLTES GRàCIES. �+r �^:9V:,; El desenvolupament del Dret públic a Catalunya El parlar del desenvolupament del Dret públic a Catalunya no vol dir que hi hagi un sector del coneixement jurídic que hagi. estat vedat als catalans i que per nosaltres, al llarg de la nostre història, hi hagi hagut un desconeixement i manca d'estudi d'aquest sector del Dret que estudia el mon de l'organització i actuació de les Institucions públiques i representatives i la seva relació amb els ciutadans. Precisament en altres moments històrics als que es farà referència més. endavant, el Dret públic s'havia desenvolupat a Catalunya de forma important, producte d'una gran imaginació per resoldre la seva convivència i el seu desenvolupament econòmic i'urbà. Es evident, però, que l'estudi . i investigació del Dret públic es desenvolupa en aquells països que tenen les seves propies institucions d'autogovern. Catalunya, en molts períodes històrics, malhauradament massa llargs, ha estat desposseïda de les seves institucions i aquests periodes s'han caracteritzat per un allunyament dels catalans dels assumptes públics. No és d'estranyar, per aquesta raó, que en el darrer període històric que es. va tancar l'any 1975 l'esmentada característica es donés en molta força. Es podia constatar, per exemple, que així com �2. en la Facultat de Dret de Madrid, la majoria d'estudiants tenien clar que el seu futur passava per les corresponents oposicions al principals cossos de l'Administració de l'Estat i de la Justícia, convértint . les oposicions en una de les "festes nacionals", profundament viscudes en aquella societat, a la Facultat de Dret de Barcelona el que es respirava era que el futur estava en l'apertura d'un bufet privat; molt pocs anaven a les oposicions i avui, en certa forma, en patim una mica les conséqüències. Potser la única excepció era l'oposició a Notaris. Però aquesta constatació no fa més que confirmar el que en definitiva s'està dient. En front d'un admirable i important desenvolupament del Dret privat i de grans juristes catalans experts en aquest camp del Dret, el Dret públic ha tingut pocs practicants catalans i,•éls que a ell s'han dedicat ho han fet recollint una experiència i una docència que si bé podia provenir també de destacats juristes, al tractar-se d'una experiència i una docència aliena a unes institucions catalanes inexistents ha donat un resultat molt diferent al Dret privat. Aquestes afirmacions no volen dur a pensar que a Catalunya s'ha de desenvolupar un dret públic propi i diferent al de la resta d'Estats i nacions europees en general, o espa' nyol, en particular; però de la mateixa manera que a Catalunya s'ha desenvolupat un Dret privat amb les seves pròpies característiques i institucions i el Dret públic no és igual en tots. �3. els Estats europeus, no hi ha dubte, que recuperades avui les institucions d'autogovern cal elaborar un Dret públic que s'adap ti a les seves necessitats i que suposi l'investigar la realitat pública catalana per realitzar aquella elaboració. Ja se sap que pel jurista el Dret no és un sistema de regles ja fetes,. sino un conjunt de regles en moviment, a posar i reproposar continuament. En aquest sentit l'objecte de la ciència jurídica no és tant les regles, es a dir, les valoracions dels fets socials en que consisteixen les regles, sino els mateixos fets socials del que les regles jurídiques son valoracions. Com diu Norberto Bobbio "Objecte de L'exploració i exposició del jurista no són les normes, sino la vida social quan subjecte a les normes". En el sector públic ens trobem que avui la realitat està en plena transformació. L'Estat s'ha organitzat sota uns principis molt diferents a l'anterior. Apuntem, per exemple, el principi d'autonomia de totes les Administracions públiques, a que després farem expressa referència. El desenvolupament d'aquesta nova realitat institucional depen dels polítics, dels economistes i també, en bona part, dels juristes, dels que potser, des de posicions polítiques d'esquerra no s'els hi ha donat la importància que tenen en la tasca d'avançar cap una societat més progressista i més igualitària. Les causes d'això tots les sabem. En tant que Hègel escrivia encara en un dels primers pa- �4. ràgrafs de la seva "Filosofia del Dret" que "el Dret és quelcom sagrat ", el seu deixeple, Marx, ho reduia a un moment superestructural de la societat o, per recollir una célebre frase del "Manifest", "...el vostre Dret no és més que la voluntat de la vostra classe elevada a Llei..." Avui sabem, per això, que en les societats històriques que coneixem ni tots els homes són absolutament lliures com seria desitjable i havia hipotetitzat Marx, ni absolutament conformistes -el que no seria desitjable- com havia hipotetitzat Orwell, supòsits extrems en que el Dret no seria necessari. Però, a més, entenc que les normes no han de tenir únicament el seu clàssic sentit limitador i repressiu, o, en un sentit més modern, preventiu. Avui també es considera que són normes jurídiques les organitzatives, les que obren espais d'actuació i de creació individuals i col.lectius. Hi han dues maneres d'entendre la ciència jurídica i, per tant, la funció del jurista: el jurista com a conservador i transmissor d'un cos de regles ja donades de les que és depositari i guardador; i el jurista com a creador ell mateix de regles que transformen, integrant-lo i, al mateix temps renovant-lo, el sistema donat, del que ja no és únicament receptor, sino també col.laborador actiu i, quan és necessari, crític. �Quan la funció del-jurista es limita a ser la primera, és que ens trobem en una societat d'un sistema de Dret tancat. amb una ideologia d'autonomia del. Dret respecte a la societat. del que resulta una jurisprudència conservadora i formalista. En el segon supòsit d'un sistema de Dret obert, en una so-cietat én transformació i amb una concepció del Dret com a reflexe de la societat, es desenvolupa el model oposat d'una. 1 :1 ciència del Dret lliure, innovadora i realista. Precisament. pel moment històric.en que ens trobem i al que abans es feiz referència, aquesta visió innovadora i creativa del Dret té un ampli camp de desenvolupament en el sector públic a Catalunya. Manca imaginació . i creativitat. El fet, però, de que sigui necessària aquesta tasca innovadora no vol dir que haguem d'oblidar el nostre passat. Catalunya i Barcelona en particular, han tingut unes institucions públiques molt importants. Fins i tot, figures de Dret privat, han tingut una gran trascendència col.lectiva. Pensem, per exemple, en 1'enfiteusi, que a pesar de les crítiques que va rebre ja des de mitjans del segle passat, no hi ha dubte que va afovorir el desenvolupament econòmic de Catalunya al ser una fórmula que permitia que no quedessin terres improductives. Es evident que avui, des d'una perspectiva económico-social és una institució que no ens serveix i és inadmisible, però posa de �6. manifest la importància que pot tenir el saber trobar, en un moment històric determinat, les figures o institucions jurídiques que siguin reflexe de la societat, que l'ajudin a progressar i a transformar-se. Si bé la majoria de figures i institucions històriques no serien repetibles avui, si que crec que s'han de mantenir els que han estat i,segueixen essent les principals característiques del nostre Dret. Un Dret que em sembla profundament democràtic, com ho és Catalunya, encara que potser en el moment present no es faciliti el desenvolupament de tota l'energia que aquesta característica significa. El nostre Dret, deia, té unes característiques peculiars. Entre aquestes és important senyalar el respecteu l'autonomia de la voluntat i el pactisme com a fonts creadores de relacions jurídiques. Aquestes característiques no s'han donat exclusivament en l'àmbit privat, sino també en el públic. Pensem, per exemple, en el respecte que, històricament, es va tenir per les institucions pròpies de cadascun dels territoris catalans derivades del seu Dret particular -Tortosa, Val d'Aràn, Vic-. Varem tenir, també, una de les primeres institucions democràtiques d'Europa, el Consell de Cent. En aquest Consell el Veguer o Batlle, era un oficial reial, representava al Rei. Per �7. això el control dels Consellers sobre aquelles figures era molt important. Tant és així que el Veguer i el Batlle havien de seguir' obligatoriament el consell dels Consellers, excepte quan es tractava d mandat reial. A l'integrar-se els Consellers dels diferents estaments populars, no hi ha dubte que'significava, en les dates en que això es va legislar -Pragmàtica de l'any 1241- un importantissim control democràtic del poder. Pel Recognoverumt Proceres el Veguer s'havia d'obligar a jurar que seguiria els consells dels prohoms de la Ciutat. No es pot deixar de citar que sota Alfons IÍI -any 1330- es va institucionalitzar la corporació -dels Advocats.. Aquests escollien d'entre ells, un Rector o Prior que regiria l'ofici d'advocar i jutjar. Era ajudat per quatre Consellers per perseguir tot el que fos contrari a les Constitucions, usos i costums de la Ciutat. El prior i els seus quatre cònsellers, conjuntament amb e]s Consellers de la Ciutat redactaven uns Estatuts per el bé de l'advocacia i la cosa pública de Barcelona així com per a la persecució dels delictes i l'establiment de penes. Aquestes normes es farien extensives a les vegueries de Barcelona i del Vallès i els Batlles de Barcelona. El monarca, per la seva part, estava compromès a no indultar les penes que s'imposessin com a conseqüència de la contravenció de les normes esmentades. �8. Amb aqueste exemple ens trobem amb una altra característica del nostre Dret: la col.laboració i participació de la societat en les activitats públiques. Potser aquesta ha estat la única conseqüència positiva de la manca d'institucions d'autogovern en molts períodes històrics. La imbricació d'activitats públiques i privades, son reflexe d'un cert autogovern de fet. D'aqui que s'hagin desenvolupat entre nosaltres serveis i institucions que en són la seva plasmació. Pensem amb la importància.que aqui han tingut les Caixes d'Estalvi, sustitutòries, en part, d'un servei públic d'assegurances socials. La xarxa de Mercats públics que té Barcelona, una de les més importants del mon, sino la que més, és reveladora també de l'existència d'activitats en les que es molt difícil establir clarament la frontera entre el sector públic i el privat. També en el que respecta a les activitats públiques en diferents sectors no podem oblidar les realitzacions portades a terme en períodes d'autogovern. De tots és coneguda la tasca feta en matèria d'ensenyament durant la República. I moltes d'altres. Del que es tracta, avui, és, per tant, de retrobar aquest camí. La tasca que correspondrà als juristes no serà ex- clusivament, investigar la nostra realitat actual sino també el no perdre de vista les característiques del que han estat �9. les normes de la nostre convivència: l'autonomia de la voluntat, el pactisme, la col.laboració de la societat en les activitats públiques. Avui, a més, tenim altres instruments, fonamentalment la Constitució de 1978. Si analitzem la història legislativa espanyola dels darrers dos-cents anys cap text, amb les possibilitats que auqest obra, havia esta vigent un temps igual ,. però també val a dir que insuficient.. per haver explotat totes aquelles possibilitats. Es evident la tasca feta pel Tribunal Constitucional i per diferents autors en aquest sentit. De vegades, però, sembla que de les diferents alternatives que la Constitució dóna, s'escolleix la menys progressista, la més conservadora. No és fàcil transformar tota una cultura jurídica, apresa i treballada sota d'altres principis, en la nova que la Constitució porta a dins. Ens trobem, de vegades, que la interpretació de la Constitució es fa en base a lleis anteriors. Per exemple, quan s'impedeix que els Ajuntaments estableixin el tipus de determinats tributs, encara que la Llei ho autoritzi, el que es fa no és aplicar la Constitució, que diu que els Ajuntaments podran establir tributs d'acord amb la Llei, i aquesta ho vol així, sino aplicar l'antiga Llei general tributària que disposava que el tipus l'havia d'establir la Llei; interpretació que ve donada per una cultura jurídica heredada d'un Estat centralista i que no acaba de comprendre que un Estat democràtic suposa l'existència de diversos poders en el seu sí. �10. Cal aturar-se en la primera declaració que fa la Constitució. Diu que Espanya es un Estat social i democràtic de Dret. Áquesta declaració constitucional suposa el donar un pas endavant. Hem passat de l'antic Estat de Dret liberal a un tipus diferent d'Estat. De la igualtat formal entre els ciutadans que demandava l'anterior forma d'Estat, hem passat a un altre tipus que té unes altres exigències. Quan es fa referència a un Estat social de Dret, vol dir que, a més d'aquella igualtat formal es decissiu que hi hagi també una igualtat material. Pot ser que sigui difícil .concretar, en justícia, el veritable contingut del principi d'igualtat material. La Constitució no ho defineix exactament, però el que es clar que correspondrà als poders públics l'ampliar la seva activitat conformadora de l'ordre social i econòmic perque aquell principi es faci realitat. Però aquesta activitat conformadora no es pot fer a esquenes dels ciutadans, del poble. D'aqui vé la importància de configurar l'Estat com un Estat democràtic, que es desenvolupa en altres principis constitucionals, com pot ser el de participació ciutadana en les activitats públiques. Dóna la sensació, de vegades que aquesta determinació constitucional, a l'establir el tipus d'Estat en que es configura Espanya, té una significació de declaració de principis. �1 1. Això penso que no és així i que des del moment en que es troba_ a la Constitució no té únicament un valor ètic sino plenament jurídic, en el sentit de que obliga com les demés normes constitucionals. I, en conseqüència a que, com diu Abendroth "la determinació del principi social ha de tenir lloc mitjançant decisions democràticament legitimades i a traves d e les formes i els valors de l'Estat de Dret." Aquestes decisions democràtiques, si són també controlades democràticament tindran com a conseqüència el compliment d'una de les finalitats d'aquest tipus d'Estat: la irreversibilitat de les conquestes socials conseguides. Quan em refereixo a la necessitat de desenvolupar la Constitució, vull dir que hi han-moltes de les seves determi- nacions que no s'apliquen igual a tots. La doctrina alemanya, per exemple, en relació a les llibertats fonamentals que recu llen els textes constitucionals, distingeix entre les "llibertats dels productors", que responen a interessos de minories (com les de llibertat econòmica, la d'investigació o la de publicar les idees pel mitjà de la premsa) i les "llibertats dels consumidors" (com la de comprar els productes que el mercat ofereix o les de llegir en un diari les idees expressades per la minoria que realment pot fer ús de la llibertat d'expressió en la premsa diaria). El trobar les fórmules que ampliin les lli- �12. bertats de tots es, per tant, una de les tasques importants a fer en un Estat democràtic, i els : juristes tenen molt a dir-nos i ensenyar-nos. Un dels mitjans més importants per aconseguir totes aquestes finalitats és, evidentment, l'apropar les decisions als ciutadans i, si és possible, que aquests hi participin el més directament possible. Per això és important també el principi d'autonomia que la Constitució reconeix a les Administracions públiques territorials. No cal dir el que ha significat per C talunya el reconquerir la seva autonomia. Però és important també que Catalunya s'organitzi democràticament i això comporta el reconeixement i desplegament'.de l'autonomia local. Seria contradictori intentar desenvolupar un Estat democràtic que pretèn apropar les decisions als ciutadans i fer-los participar i que, . al mateix temps, s'anessin buidan de competències els ens que té més pròxims i més a l'abast, com són els Municipis i s'anés_ centralitzant, a costa d'aquests, l'Administració central catalana, reproduint, per a nosaltres, una forma d'Estat ja superada històricament, del que en tenim mal record i que la nostre Constitució no la vol, a l'establir que ens hem constituit en un Estat social i democràtic de Drèt. Hi ha un instrument molt important que em sembla que ha estat.poc estudiat, encara, en el nostre pais. Em refe- �13. reixo a la Carta europea d'Autonomia local. Aquest text, aprovat pel Consell d'Europa i al que Espanya s'ha adherit -i que per tant ens obliga- suposa la plasmació d'aquelles idees que abans expressava. Quan parla dels Municipis no es refereix als Ajuntaments o als seus òrgans de govern, sino a les col.lectivitats locals. Aquest canvi és molt significatiu. Quan atribueix autonomia als ens locals, no ho fa a les institucions representatives, sino a la col.lectivitat dels ciutadans dels Municipis. Estem davant una filosofia diferent de les coses. Són els ciutadans els protagonistes, encara que la seva actuació serà a través de les persones que ells hagin escollit. Una altra novetat es que per modificar els límits d'una entitat local, s'haurà de fer previ referendum entre ells. Això limita les potestats dels poders centrals de suprimir entitats locals "a dit" com sembla que es vol fer a Catalunya. Un altre aspecte important de la Carta és que determina que les entitats locals hauran de tenir les màximes competències per administrar les matèries d'interés local. La canseqüència es, per tant, que de cap manera es pot buidar als Muni- cipis de les seves competències. Aquestes formen part del contingut de l'autonomia local. Precisament, per aquesta raò, la Carta exigeix també que forma part del contingut de l'autonomia el que les entitats locals disposin d'un recurs o acció judicial contra qualsevol tipus d'atac contra l'esmentada autonomia, en- �14. cara que vingui de les Administracions centrals dels Estats -o Comunitats Autònomes, en el nostre cas- o, fins i tot, dels poders legislatius. Els principis de la Carta Europea han estat recollts, en part, per la Llei de Bases del Règim local. Aquesta Llei ha reconegut el principi d'autonomia, encara que amb algunes limitacions. Per exemple, no em sembla que es respecti l'autonomia municipal quan s'estableix que l'Estat i les Comunitats Autònomes podran condicionar l'actuació municipal a través de Plans sectorials. També és limitatiu el fet de que la Constitució no hagués previst la legitimació dels ens locals per defensar la seva autonomia a través del corresponent recurs d'inconstitucionalitat. En canvi, és positiu el fet de que obligui a que totes les Lleis sectorials atribueixin competències als Municipis i que s'els permeti establir la seva pròpia organització a través dels Reglaments Orgànics. La mateixa Llei obra unes grans possibilitats a la participació ciutadana. Cal dir que, abans de la seva aprovació, l'Ajuntament de Barcelona ja l'havia posat en pràctica. Una mostra és que els Regidors de Districte actuals pertanyen a la força política guanyadora en el Districte en les darreres eleccions municipals, sense que cap norma obligués a que fos així. I avui això té la seva importància perque en els Districtes s'els han �15. traspassat ja moltes competències i s'els hi seguiran transferin properament. Deia que la Llei de Bases obra les portes a la participació ciutadana. Recordeu que la Constitució ens diu que els ciutadans participaran .en els assumptes públics no sols indirectament, a través de le s eleccions, sino també directament. Nosaltres estem, en aquests moments, elaborant un Reglament de Participació Ciutadana. El problema esta en que, si bé tots estem d'acord en que s'ha de facilitar al màxim la participació dels ciutadans, com fer-ho? En constatat que en el Dret comparat no hi han fórmules realment participatives. No es tracta exclusivament de fer una Assemblea de veïns, sino que la participació és quelcom de més: Es un seguiment de les decisions municipals, és participar en la seva producció. Però no hi han fórmules ni figures experimentades en aquest camp i és , un camp verge. En un moment en que està pròxima una nova organització territorial de Catalunya -que ja haureu vist per la premsa que en molts aspectes no hi estic d'acord, però no es tracta de parlar-ne en aquest moment- que s'ha de desenvolupar l'autonomia local, que s'han de buscar fórmules de participació ciutadana, el treball i la imaginació dels juristes es fa imprescindible. el dret públic, en general i el dret administratiu en particular, ha de fer front a aquesta demanda i a aquest repte. Ja deia el principi que fa falta imaginació per progressar i transformar. �16. • /O (AA ^ 5;Q E fl á insti- tucional. Les Administracions públiques estan modificant els seus objectius, els seus camps d'activitat. Aquella antiga classificació de l'activitat administrativa de policia, foment i servei públic ha restat desbordada. Avui la frontera entre el públic i el privat ja no está tan clara. Les Administracions són també productores de bens, tenen iniciatives, participen en negocis. De vegades ho fan per si mateixes i de vegades en col.laboració amb els particulars. També pot ser que l'Administració tingui una iniciativa empresarial i després la deixi en mans de particulars, amb controls o sense, segons els casos. Ja havia significat abans que l'Estat social té com una de les seves característiques el que conforma l'ordre social i econòmic ta ui el q terme Estat es pot entendre en el seu sentit ampli, comprensiu de totes les Administracions públiques. El problema es que per' dur a terme totes aquestes activitats els instruments jurídics disponibles han restat antiquats. Quan a les seves possibles formes organitzatives la Llei de Bases ha reproduït les mateixes formes de gestió dels serveis públics que la vella LLei de Règim local de 1955. Això es crea greus problemes i obstacles a les Administracions per actuar amb agilitat i per col.laborar amb els particulars. Es necessari el desenvolupament jurídic de l'empresa mixta o de la societat �17. ^ mercantil pública; i, com, si les Administracions actuen a través d'aquestes fórmules, s'estableixen els corresponents controls interns i externs de la seva activitat. Avui succeix,que. o bé l'activitat passa per excessius controls o que si es constitueix un organisme autònom o una societat privada no en passen gairabé per cap. Es pot dir que en la l'elaboració de la nova Carta de Barcelona procurarem resoldre aquest problemes. Trobar solucions pels problemes que tenim. Em podria extendre a molts altres sectors o activitats -Hisenda, Contractació, Urbanisme-, però penso que és suficient. La tasca que teniu per endavant és prou important. Tant des del punt de vista institucional com sectorial els juristes estan davant un gran repte. Desenvolupar el nostre Dret i dins d'ell, del nostre Dret públic. Tenim un patrimoni en aquest sentit: la nostra manera d'entendre la convivència i de fer co- ses. Això ens obliga a tenir en compte el nostre passat i la nostra tradició jurídica. Però també hen de posar la imaginació suficient per adaptar-ho a les necessitats d'avui, a un desepvolupament constitucional progressista i transformador. Aquesta societat té moltes necessitats i n'esperen molt dels nostres juristes. L'època es difícil però immillorable per la creació i la imaginació 44)+e""- el � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3922 Title A name given to the resource Desenvolupament del Dret Públic a Catalunya / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Cal elaborar un dret públic que s'adapti a les necessitats de Catalunya. Sistema de dret obert. Participació de la societat en les activitats públiques. Apropar les decisions als ciutadans. Màximes competències per administrar les matèries d'interès local. Iniciativa empresarial. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col.legi d'Advocats de Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Dret Autonomia Autogovern Acció política Catalunya Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-04-28 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1017/19860429d_00123.pdf 5c6bdf82e0677c19564ddc24c3959012 PDF Text Text CICLO DE CONFERENCIAS "BARCELONA SOLIDARIA" PRESENTACION DE LA CONFERENCIA DEL EXCMO. SR. CARLOS COLLADO MENA, PRESIDENTE DE LA COMUNIDAD AUTONOMA DE LA REGION DE MURCIA. (29 abril de 1986) �EXCMO. SEÑOR PRESIDENTE, DISTINGUIDAS AUTORIDADES, SEÑORAS Y SEÑORES: NUESTRO CICLO DE CONFERENCIAS "BARCELONA SOLIDARIA", ADQUIERE HOY UN SIGNIFICADO ENTRAÑABLE CON LA PRESENCIA E INTERVENCION DEL EXCMO. SR. CARLOS COLLADO MENA, PRESIDENTE DE LA COMUNIDAD AUTONOMA DE LA REGION DE MURCIA. NACIDO EN ORLEANS (FRANCIA) HACE 48 AÑOS, HIJO DE EXILIADOS POLITICOS, EL SR. COLLADO MENA ES LICENCIADO EN FILOSOFIA Y LETRAS POR LA UNIVERSIDAD DE MURCIA. DURANTE 1983 FUE PRESIDENTE DE LA ASAMBLEA REGIONAL, FUNCION QUE DESEMPEÑO HASTA QUE PRESENTO SU DIMISION -A PRINCIPIOS DE 1984- PARA OPTAR A. LA PRESIDENCIA DE SU COMUNIDAD. HABLAR DE MURCIA EN ESTE SALON DE CIENTO, EQUIVALE A REFERIRNOS A LA HISTORIA CONTEMPORANEA DE BARCELONA, YA QUE ES CONOCIDO DE TODOS EL GRAN MOVIMIENTO DE POBLACION MURCIANA HACIA NUESTRA CIUDAD CON MOTIVO DE LAS OBRAS DE CONSTRUCCION DEL METRO Y DE LA EXPO- �2. SICION UNIVERSAL DE 1929. SI BIEN LA APORTACION POBLACIONAL DE LA REGION DE MURCIA HACIA CATALUNYA, Y SOBRETODO HACIA BARCELONA, HA IDO DISMINUYENDO CON EL PASO DEL TIEMPO, LA CIFRA DE CIUDADANOS BARCELONESES NACIDOS EN ESA REGION, NO ES EN ABSOLUTO TESTIMONIAL EN LA ACTUALIDAD, YA QUE SON 40.000 LAS PERSONAS QUE HABITAN EN BARCELONA-CIUDAD, Y APROXIMADAMENTE 80.000 SI NOS REFERIMOS AL AMBITO DE LA CORPORACION METROPOLITANA. SI ESTAMOS HERMANADOS PORQUE, COMO ACABO DE DECIR, MURCIA FORMA PARTE DEL CORAZON DE BARCELONA, TAMBIEN LO ESTAMOS POR RAZONES DE MEDITERRANEIDAD. PERMITA AHORA, SEÑOR PRESIDENTE, QUE CONTEXTUE MINI BASI -MA-ENTSUCOFRIA,NUSERDATO COS DE LA REGION DE MURCIA. CON UNA EXTENSION DE ALGO MAS DE 11.000 KM2., SU POBLACION EN LA ACTUALIDAD ES DE CASI 1.000.000 DE HABITANTES, SIENDO SU RENTA POR HABITANTE DE UNAS 392.000 PTAS., LO QUE LA SITUA EN EL DECIMOTERCER LUGAR EN EL RANKING DE PRODUCCIONES AUTONOMICAS, SEGUN SIEMPRE LA PUBLICACION DEL BANCO DE BILBAO "RENTA NACIONAL DE ESPAÑA 1933". �3. ENMARCADOS EN ESTE SALON DE CIENTO, QUEREMOS QUE SEPA, SEÑOR PRESIDENTE, LO QUE ANTERIORES PRESIDENTES DE AUTONOMIAS QUE LE HAN PRECEDIDO EN ESTE CICLO, HAN PODIDO COMPROBAR. BARCELONA Y A TRAVES DE ELLA, CATALUNYA, QUIERE CONOCER LOS PROBLEMAS Y LA REALIDAD ACTUAL DE LA REGION DE MURCIA. PORQUE, A TRAVES DE ESE CONOCIMIENTO, MANIFESTAMOS NUESTRA MAS PROFUNDA SOLIDARIDAD Y FRATERNIDAD CON SU COMUNIDAD, QUE EN ESTE CASO NO ES NADA TOPICO DECIR, SENTIMOS Y HEMOS SENTIDO DESDE HACE MUCHOS AÑOS, COMO NUESTRA. EXCMO. SEÑOR CARLOS COLLADO MENA, PRESIDENTE DE LA COMUNIDAD AUTONOMA DE LA REGION DE MURCIA: TIENE VD. LA PALABRA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3923 Title A name given to the resource Presentació del conferenciant Sr. Carlos Collado Mena dins el Cicle de Conferències Barcelona Solidària Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Biografies Espanya plural Història Model social Múrcia Collado Mena, Carlos Congressos i conferències Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-04-29 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1018/198604d_0056.pdf 976cd6ff1420c94df5d58b299fdec16b PDF Text Text C ^^^^ 6—^77— 1 c.,1 x P- e M C= S¡ o f'fL E3S C,rty L /4K v i 171 ¿.; LE-7_2, 1vl4,. o 17- ^ C-^71 f o tv-4--c.9 A 3 tit L my Fe u ð cA.7-1 Z,E^U^i oF Nj4M E liv t+ iiJ G- mA J o in--cry ^ (2O5 = -1-14-E1 ^ T(^ P O r t) N c-Y ^ X koS P Ec-T oF sqa z ,Po o 1714 s77Zbr , f'ft%w L y g Jr iJG.t,LT 4-Arg ^^ 1,3 r'lftit, ove ^'r7ELL )T 6-u (A/C ¡ O (F PA-os-Pa'— in) 9P693 PMv4-1-e- " L-t c- A-5 4.w t-- c.-t, Jo ^ ^` ^ ç,^ . rErLi 7,t(s-S' nO vN,d 7-t1 r s" G^4-T ^i1:^s ^^ ^ v e^ fio tJ y— " 7-k---x Ik Cl—p `N (t-S' ,4-"/D Titty S^ u^ cc-uf «I( ((Yo ^ 4-r M P O S r'77'ljc-2-7 A 8o eut a /r;" 711-71-7J1 A-`r (J ^ kf P /L K s 3 /^t=S ur, 1 N rk-JS , ^^ 0^ ,e+ N ^ e1`44 P T7^ ^ JL Sn ^^nr^^ Tth-'7 /11-'L-5v ^ ^t S 09\165 ^J,-107 t`/J 714.rit2- (-1/^j̀ . SP ^^1^'r^^ S47116go4?,e- ^ ev-e( o U-rn- { fi ~e- ^S G1JtitP^`^^^ J cl\R,o-- 711-6Y ^^ -7-144-r ^ ^o ,c..vou iti_pu7-4Dy —TV ^s.J" 8 L,r, ,^ ^ ^L T^ y Fe-g— i9 c\fr1 í v ( I .1-1, I p1 `1 uk9 -trwukh, tnll- . --ru ïn/ 41.1y �fr\rdr 12 e-74,6ß o ,-"A) Any c-,1814/135. v 5 1, 44,ur 3 o c cifey) ,D s 1-11(c: .9 0 - Ir N GT: 1411-'1(5- 4-Ljt---71i-in kr tl to o co 7- 4,4 _6 / ..y L y ( 71+15 /ve -4-r ; Fiw ,~~ NJA-t- 4-5s-i7,-/T44-17 A- cou cfc-r- /Zbsou-- / 5 /«.775N5 FI 1-9r v-7-11.7)17 1 5-CzrP2 -L'S '110-t ,6v75eWÇ -fíA we 0-b-o 641-vt&-7-- i 14( cAr c`n-n4-Ô L V Af1A-1 7L W Gr -ro 3 A--A, c_tf-m 1.J jAr F lm /1s- /f C43`7( Aii/G7 7-1M4- u5 j) if fv , 14,m, -14-15-- ~es 1-1- fir 7 iT -70 [AA 47 4-NyoaDy Sm g -rn o ^16-by oL) h_n_fxrn-tty o ur Pe vi' /45K. 7--VES ,o /ty '70 un_ Sr91-6-6-7t-t"Cc4-7-7 &-b Us5 r 7 áL) -fi) 712- Fik0 ktosr-- 4---pfy ( °,c-,7-Zdt-t) rrari p t-v /vev A4U67-- t-lut (5-71/ v1,(a 4 CA O 5 e' O 5 D rt_ /(1 0 6,) i\rAir›-f5 to 4 /W.0 ALD o E FEZ—u/f, ni (I w ''■1 UY Alt P ( 774-4T-' A-14 4ziv7 4j4' 2 1-1) /, 1-fri 5 ri-----7`J Tzlz-rk e- (5 (1,0 1--Pk-d f\f 1J- A.> c.1 c-v A /2 e ?pf i-tcy — ci Aít Ççf 47 A-"Qc[pu ykt A-15 c cir c491j-77 A/ 15111 rik_ c/1 1/t9d1A-4VTV) P-A111 u-hfs, -v7s7k7 AJ7Jc-b-hiv-rn(-9-5 (11) MJ11- -inb~ 7-M5- 6~63 �^ L141ÁL k!e- `~si /P cs^ 1c, L-- (44 v -01 7 ^ eZ`N b t-7- S (sk v^^ N 114 un- )/Z__ 7191/1 -7- 7-7' ck___ 6o 7L-^ c/ . 5 04/11 W11 r p o yrrc^t^[- Zx,eng 7-7 4-0'0 AJ t^f (D#šor cin c vMSs112uc L^) ^^r J7mLsr- P/t c1rw US 4-1Wag,^ s, o e T74t- T-14at-T S A 4-/h1 I S U o 1 ^^5 e- /Ii-Zi hni) eeliOr~ ria o N77L r P1 414,i 1~ tv-t+p 'oN4-L 5 u-4k C Co%/7J7,- U P rzr5 ^^, b3 l^-p cilr ^L PON Si S fu p.-&-5 4S pEc -15( j 1-(--i S 46d s If v v (- kfr eo TEZ- c- Qu {^ vJA!'W- k."03 u T 70 u M1.,e ¡ 5e).r^ 7• vt= y v117- ^O ti 1i- ^ - j^ L^{,vc t^-L e .o 44 t s cA cvs, `e-n L--L -u o -tt-t-- 4"7 O © c., ixi Lc`G-14 r^^ frkrtov i QW>`f)'91v t Av FU frt" t A( -7-21/1- C u 2 Ter--, Q u ^r Dw, Q cxsTo Id 7oul2 sLti 44v ^t^ V^ . t 2w C.: 4ii b-5-vr1-E7 Jusi 1 117- ?-1V-e29, e30 Ay ‘00 y^rt e^^r 4 3-0 mP C7 (.ti w^at.JJ 4-5 (-ft-E-L- 45- fcrOT UPi {^n E To j z ^ ¡^ Z^ ta J "1 3 0 41m Go-w ti t-427(--5C - R-iu¿_ é-^ v 6-s. 1) S u w ^ C A.ov^ 7 aU w L, Ga c` 11-a, ou 1._. A/wJ ^c - .dvrY „ US 4--"v Nauzsr w^ �A Fr,J _D R ©c^ -rvw(k `fi` c-1(4-7cfl ^S ©N^ a00 r^r ^^^C u (2S^ Kr D^^ 4 ^ OU n! A-tÁ t`> P b-X1 o (7z v'oSS tL^ ewri^I 6- l`h iLt )sJ p L^f^r« ^t d 34z-n "TG 114~57 pa-t 2C-4SSUdZe„t7 w lL Iv1C- nrl..t)\r( st-11, , A6-1) 1_ 4146--1- 7S ^^.rn t L ►^ 1;7A - oL 0 t/ k iP2 n) tz/- A w 2 iL TL2 -c_ 7 GV t S A G-o-D D 14-5 L7417- S t )( y n..4-^-E T N-AT 5G ''^ %iúdlrc v► ^ IgnC - c..t l.-11yr P dl { s ( 13 tc 19Jï -" G-('l iv 7íÁ lAt- t 5 oM 17.7 . (4,( S vr t vJ ski--c. -y-E25 7,1) 17, G-0 ,r -)ur 1,1 - ^i^:. , _ _ - l^t•^! . S v t17 W 12, I,,(k/ NC.5 ç ^ '('vh -r--W c g-t U s2 f g- LC_ O (_-,11117.- F-Ftzut,T n k-,-t-E-K5 vóugS , 5 (ct),r^ a-13 14---14-;Nr c-o (L c Z e:., iZ y --cb M C .rL ^ rJG- w(T 4 O, c,,c , p ^^► No/Lt/rv q-r7GYir /S (96i7kid\f- vs i I,c 0 cx0 1 N O1-t- d- 1 4-11 .v ç- p rritiuY6- O vVC mthf D, S 4 Ly s v <v' 4 ktit /bu ^ ^Í 9-7-1/ves- rv PAl' V A-1-r- A7,50 l'I U Gc- c-c_. I'c=y o N(, ?-+-(-c Ñ oT F^^Z W (nt p e--T") q-NLD 04itil.lc- V t2 U17fv N- Fje-Y. yvv cP / SUta-r= ve u 17fi-n- cffift^ ^^ ,-> c^( 'ti con,.= (rotO /4-751n e_ v.tL (c4/ b (.J 12o`tE k f-f19 nt 4 sS-v CZ u t--5 17 V /J S c 4 (107.---- 9.111#w G- bSTi vi^^^ ^rC V /tt6( (TS 45 p^^^ Ce) N c2^ vL-- -114 M A S(L ('^<< #^13 s tIZ' 1114So o,f-4Jd c y P w a h Pt e-i-L--- N- G L,I o Pa_ 5'o AMS Nl~ F012 - P UT il,! G- rWvi -S' c/irJ w o c,s g ve-7..1— 7^^ Z knlcw QUQSt2 ^r^ LprtiDriw7 41-viv Girv 1741 C-014 v ir/ '7 17-7v �t, 5l'T(^ .-7r K'L- o i sri ti 6-v is 4- c.o.s G v3 k C P A e3c-7x' "ft) ^^ ¡ rv sŸm (A- , L 15-1rs 11? ^`^ i^ N 0 W y 0 U Q, ET?EYL, i-ryv LO lfrk/15 '71447190-u Q /t 2 cvz c r^^ . bi sO W^ FA-y4 ua- ts 4 L.07--; � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3924 Title A name given to the resource Paraules de l'Alcalde dirigides a la comissió tècnica del COI, sobre el projecte olímpic de Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Barcelona Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Comitè Olímpic Internacional Nominació Description An account of the resource Text manuscrit de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-04-01 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències