59 50 5135 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1480/19960313d_00719.pdf fc3de7ab47b1dc9a723ae3992d5cfc78 PDF Text Text :I I Ajuntament de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia Transcripció del discurs de l'Alcalde d'inauguració de l'Ambaixada per a la Democràcia Local. (13/03/96). Dear friends from Sarajevo, Here we have come trons different European cities to teli you that we want to help you in rebuilding local democracy and local cervices if you think we can do it. But we have also come to tell you another thing which is even more important: we need you to build a different Europe, a better Europe. One which will be able to live the present without being neither prisoner of the past nor fearful of the future. Here we are, elected representatives from BOLONIA BUDAPEST LISBON LJUBLIANA (Mayor) SABADELL (Mayor) VIENA Canton of GENEVA As well as officials from the Catalan cities of Mataró and Hospitalet, and of the Provincial Canton of Barcelona and the Barcelona Metropolitan Mancornunity. We are in good company with the Mayor of Tuzla (with wich Hospitalet wants to enter into a sistership agreement), the representatives of the Council of Europe, and local authorities. Resolution 251/1993 of the Council of Europe's Congress of Local and Regional Powers provided for the creation of Embassies for Local Democracy to promote for this institution to grow in the process of peace of the Republics emerging from former Yugoslavia. ALCALDIA ntrada Reg is t re I [ sed\text\sarajevo.pinm +- N4 1 9 ,^•^ MAR 1996 9 52 �A number of them already exist, and are formed and nourished by groups of European cities: namely in MARIBOR (SLO): Brussels (13) - Le Blanc Mesvil (F) OSIJEK (CRO): Haarlem (NL) - Lausanne (CH) SUBOT1CA (RFY):Elche (E) - Namur (B) - Tilburg (NL) New Embassies are foreseen in: SISAK (CRO) BRTONIGLA (CRD - Istria) OHRID (Macedonia) and MOSTAR (BH). More than that: The ELD are helping to establish agreements between cities that were federated in the past and now belong to different nation - states. This is the case between Maribor and Osijek, and currently between Tuzla and Maribor relating to the rehabilitation of the electrical network. Maribor, Osijek. Tuzla and Subotica met together on February 17 in Pecsch: to establish a regional_space of economic exchanges. A month after the Dayton agreements this was an encouraging sign. More than this: The coordination group (Comité de Pilotage) in the Council of Europe in Strasbourg knows of all sorts of new initiatives coming up: The Region of Galicia is considering the possibility of leading the group of local bodies promoting the Mostar LDE, in connection with the presence of the so called Galicia corps of the Spanish Army in the early stages of UNPROFOR deployment in Bosnia. [mention Fraga] Other projects in the framework of EU cooperation budget are being set up, as it is the case with the links project for rebuilding certain neighbourhoods in Sarajevo AMSTERDAM - HRSNO BARCELONA - MOJMILO (mention M. Kupusovic) sed\text\sarajevo.pmm �and perhaps Region of Brussels - DOBRINIJA (mention M. Chabert) The International Olympic Committee (IOC) is setting up a $ I OM. project to rebuild the Olympic arena, a project that could be conducted in connection with the links program (mention M. Samaranch). Many utilities companies from different European cities, as well as universities and hospitals around Europe, are entering into institution -to- institution agreements with their correspondants in Sarajevo. These effects could be better taken care of if well coordinated by a strong and democratic Sarajevo City Hall and the contribution of our ELD. optional (Councilwoman Teresa Sandoval will entertain you on the practica! workings of the ELD). But, as I told youu at the beginning, we need you more than you need us. We need you in your example to build a multicultural and open Europe and We need you ín conducting our spontaneous efforts to help in reconstruction. We do not want to impose on you a sort óf beneficial but externally concerned Marshall Plan. We want to help in the reconstruction of Sarajevo that you are initiating because we sense that Europe will not be up to its obligations if we don't do it. I know well Mr. Demzsky (Budapest), Suares (Lisbon), Vitali (Bologna) and Farrés (Sabadell) -who is Itere today- and of their commitment to a Europe built from below, from the inside, bottom -up and not up to bottom, in-out and not outin, I know too of the different efforts conducted by the Mayor of Stockholm (Matts Hulth) in the field of education, by M. Chabert and the Region of Brussels in helping to set up the Winter Festival two weeks ago, by the city of FridriechShauffen and many other in their sistering processes with Sarajevo, and many more to come. sed\text\sai ajevo.pnim �Dear friends from Sarajevo, All of this will be of no effect if you yourselves do not take the lead in constructing a muiticultural and democratic Sarajevo. Of course cities do not have arrnies (even if we can help you in police services). Cities do not have armies but they have the key to convince their populations to accept the sending of peace enforcement units to this city and this country. Also we are prepared to press our national governments to be ambitious and generous in their next meeting on April 12-13 at the Donnor's Conference. A suggestion by Mr. Muratovic to hold Chis meeting or a subsequent one in Barcelona has been welcome. More than that we cannot do. And even this we would do only if we see a real effort to build real democracy at the local level. Cities cannot substitute for nations. Nations we need in order to organize international lifè. Nations we need specially when we are deprived of human dignity because of our nationality. This happened in Bosnia. But we want you to know that European cities see Bosnia as a nation defined not by ethnicity but by tolerance and culture. And Sarajevo as the capital of this nation of tolerance and culture. This is why we need your survival and progress. Europe will fail ifyou fail. Europe contributed to your confrontation and now wants to help in your getting together. sed\text\sarajevo.pmin ��L'ALCALDE DE BARCELONA HE 1J-L)öv itk j yDu CAT t , - \ u-vt) j DJ-t..)5 k L r¿c --11 ( (.4-L. it-T\J,j c. y- c C K 1-- P --.1-\:1 O et t'Ac A t: h-t () (,-)1 TA-1-t 1)1 Fril:11¿-.9\i) QN L -11) (A) fi tÇ O 1T: iC Le( Le -911 e iz)t--- L jT f\JO& 5 c: A 1LTI: f1-11} 1. CL'L, �L'ALCALDE DE BARCELONA tì 9t-cLA. L'71)-)s) Ht 1t4 E cm E CTË T), PFL. Vuu tr, i;\ tin c»L ,AvL Y) sc() H-e-u-s yo u lu,-J v\I itk ifj- e1V\ C C r() C y- \ ccy A (id P (rn 7-7[-NT () Di'FFt:- A tL P iL Li K1 tç 6'\-jt AS'Y SO ú'j-11. t-: - r\) Q p -11-A �L'ALCALDE DE BARCELONA L 1") 1 j K-1 _ , , _., I' \') 7-(k G4' OI A çA k__ s ...- 'i t'-' (41: fi T-- ' ( i'Ll b ,i,.. .:----------- 7 ' Ct 1 ,L1 ()C 7,./\ 1./LÁ/ti, J 1, (7t2 Ó--CZ \I- v.. 4 ( ) 1 (14 -1 A ï 1c .J f i7A ¿ L -7- (4- p ti I 7 .ro u,)p c- ,- �L'ALCALDE DE BARCELONA 1-1 it-\`) 3Lt1 1 L_ 07' 4 0—f\ f2_Û Pc: 1,7) C t)r,if7 uÑ trj, P11 c. 1-1 L-(1: - G-P' L-k T/? Di\.) -r 141 F-C-r: L7,ur_ . f T Jr, c:i KJ1,1\-Á A . 1:17-Un b1,1(; )) • c o,--17ij1 r uy P T i-z>( ,„( 1(1. fR ( (»I S It L-0 /t /kilt (J1,t (E". t L(z.lo) k e ( c) - NaIvuir(i) 'RFY) M9,C7 fc Lif,) ( - t'E N t ) N1(j)-LP (P) - iAtoc:). .1\ADn-ft. ( �L'ALCALDE DE BARCELONA . tirT E —171'tlfl— U-1 u -m (53\1747 \I ü rus F-L: y:2A R---vul) 7 ) ïs_\J+í).(1- c> 9 eiL_ L1)11 V bt1'1,\ 172-.11) c 77 fi, 7 A fi -o-1 ( LAt._ -?1 cin D SUCV- i ■-\)zul t—t--11 /e/ L, /M. c‘J /1 L e N -1147-i:1 frtc (AJ A S' T/1-q,- Afki c:n filr •J t-C-5 ITTEVI. Trit- 71) Y rp, A» I\J` (C)0 71. A t)-11-7)-- p-6__P\a3,1Liv / cy-7,) , �L'ALCALDE DE BARCELONA 65-1AA-t (-( eL) ru-.) c7P tí c. 7,—J 1K. Ñ - Pcki C-ryi ig e7 (op,;; Ç Ñ1-1 uA1 j,/\Ti C)-(D (C)C;r? )" 1T) C,1\1Ç ( - L' }9 f\J CTP 1CK (TY G o f.,Çt_ J1:7 - L. (_ Pt f)./ r I) ti .:75 (9, (00 ti C t s'7-yto_ POt- 5- c Th e Cif F' p olr T( 7-?-/ 04, E7j.7" P Cir L Stv n .J 1c c15 71Z D-Nc»Y í) AS Lit-s :P> 1- 1' 1-'11C. lt /\-'1 Ñ )L () 971-re 1 (AD-) e I') 1 ).1AiA )'ù r v y,/ f>111-1-S Ovr22R titi P. Lt+nr; G(--z-71 �L'ALCALDE DE BARCELONA (5 01J )6 Gt- tIn Y/1,11)(c: Li 1 1 f.) rk.e t IV A P ,,Ce_-,77-9NL),- ( 1. o (I cxílt r P C r,or., v 1-11) f kte tZji T C1-1■ I 74(_:- d /-4. • fk9L-14-,; C\ 1:.1 C -5 ( 1.„) CT. 1-1 T'.) 7) 1 )-{ ', ( -1 NI --i-) Tu -- ok) ( e.)1': Gr/ 1 ‘(- ; Q- j /1 - C,1 -1 ,._.) 1 1:1--,, «75 rrill 4, je )),,y ¿- 9 r c.) L ifiL L 11\ 0 L')-\i i L n , 'f.i f./ ..,' i\) ( S i' ' C, (N 1) 7 1---1 4*\11,--9 ,r--r e L-1' IV7-' ,'i\J í• \.1 01 5 7") ^(_:-; (-.:2_,' /1,k7i) \:-.7' it 1 ,,_ eL:_) i•-■ '..,' i F"\I S ---(1 -11) As i r,-s 'ct L 1 5 ,--■,--tYL_ c7 ft c ç 1T) ; 1,-; / A 7 /-)ri-•-•(±) LIS di/tu cA5:4 C.4 77- y 1, .r) r-71- A (‘: hl CAL (,) kh,) C2,yrkAH ti-Lr> L) (-7-1( E-tly Lrt■J -7-tú jr4-k) 1f) y AL r n A .z_:+–■ (.7n -1") �L'ALCALDE DE BARCELONA o t. . '"7 o u r, 5 (1 e.16:75 1A) (,131 ', ' 1) ¿:trv,PL J1J LJ 0Ç „ ( ¿!pi 1) --i 9 V U Vi Uçí] C U ik L U' e NOT N J\_-1 (. - õt\ :-.L - v-li,-;17 L CP i-) l\\-.)- ç,t1t-i\ L L PC A.--r\-) 1 11 i ! I i-tltL, 1 .16,-) - ntl;-- ñez-is 5 D.-zucpb-).) E CV •I: 6- ) 11 I ("Ç kuL 1-J1 �(..¿A 11-7-11)q l r L'ALCALDE DE BARCELONA 0),,,k_Qt)1,1) () I—) r <r1 e, ¿:711, 11,1 11-3'kik (), LL t; ‘t /\,■ u ‘,..) r\1 ;:(-11 t - 1-5 ),-11) Lîf i ) (( J 7))--) 11 rrr »r ‘ -1-1-i ,..,: - ,-,,',,.-e- k.-,- l• - ..\ “ Tsb ¡-1- l.:1-2') / V-5- ,.-_, r 1 h-U.A4'Z,s, - /4-1,-,--1-' A/1^,-..C.APáM (1/\-)a-rik_ --) r-• J it _1 a.„“1 elw--() " ak.c e ■--) t PI Dr No .:7c)_‘)v'i. 1-71-4 -T-Pri 7) DI-[-Pi ))/Z_ l i:t: u - C-CTUA--e 770ü t._ T.-1-1LT -1." > - ¿)/ 'W 1 -.1- e (“: [\t-L- jf Lii-\\J 0\1 OtIT .,: 77 c.z,c.,./1 t í..21—<— 1) o IN) ¿I --71tI 17, ' i k ( -I-) -11-/L1 f uP L 7 tr>1 -niz ‘/ - (A L, ,(* TD , 7 p 77 ) 77, /) o-7Tb 1-P » C: 1 ti fe ,u1mAk ) ( A-ri,J(.9 L P N) o 5,7,4 71,LS y ry-\) LIA,3? C-7; ) 0A-1 +,) L.7 Ut.) ),) TWkil-t. �L'ALCALDE DE BARCELONA Do kJL Ls ? tÁÁ_ uc.)-€ LÇA,L 7-ft-e-Y ci 1-',)c Q frV^t-5 y pe" r\J A 71-tt: (1.ti-: Ñ 'T-7> 71) CL //yet-7.,¿)„,„( /),y,, As 771. /, A--(,...() 1A1 v s Lvi ÏL Cc`51<-71- t.,J €-:).\;(5 /"■. t\) /v ti I-N1 x:( ¡I— e c)n rEJ p klS -7 0 PLIt--Tb\J C L L C—c) (7- ��fie)c-t me vi Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA GUIÓ Excm. Sr. Alcalde Gabinet (NB) Inauguració de l'Ambaixada per a l a Democràcia Local a Sarajevo. Per a: De: Assumpte: - Ordre de l'acte I. Parlaments a l'Ajuntament de Sarajevo a càrrec de: - - Hasan Muratovic, Primer Ministre de Bòsnia Tarik Kupusovic, alcalde de Sarajevo Pasqual Maragall, Alcalde de Barcelona Claude Haegi, President de la Cambra de Poders Regionals de la CPLRE. Michael Flückiger, Vocal Assessor del Secretan General del Consell d'Europa. [N.B.Es preveu que les intervencions de cadascun dels ponents siguin d'uns 10 minuts de durada.] 2. Signatura d'un aco - rd per part dels representants de les ciutats partenaires en el projecte de l'ADL. 3. Trasllat a la seu de l'Ambaixada, tallada de la cinta i visita al local. - De cara a la inte rv enció de l'Alcalde se suggereix de tenir en compte els punts següents: ^^' ,^ j` , /^¡.'^/•^`! /J^//[/^^_ ^Y^ D ^ 1^^,^i^/^/V _ ^^ _ ' I t ^^ J 1. FIRST OF ALL, I WOULD LIKE TO THANK YOU WARMLY FOR BEING IN SARAJEVO TObAY . IT IS NOT EASY TO REACH THIS CITY YET . WE ÁLL HAVE DONE A GREAT EFFORT TO BE HERE TODAY AND MAKE THIS CEREMONY POSSIBLE. 1 SINCERELY APPRECIATE THE PRESENCE OF SOME REPRESENTATIVES OF THE PARTENAIRES CITIES IN THE LOCAL DEMOCRACY , EMBASSY PROJECT . ^ / II ^ dÍ rl/CZ I C.O^ tAN ^,,,^, ^ C^ (C p R I )T``r^i+y5 clAL7_, SARAJEV2.NBB �t3^ y uz L^ Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDUI La T ^ Q OLO ^ .\\C 14^^^ 144t S^ ^ ^L^ `1^^ r(1 / Qr(a ^p^P J MEAN BUDAPEST, LJUBLIJANA AND LISBON A -S THE PRESENCE OF THE BOSNIAN AUTH RITIES, REPRESENTATIVES OF THE COUNCIL OF EUR PE AND OTHER ATTENDANTS. ,^i. ^^, . ^ w . ,•. . OTHER CITIES LIKE SABADELL AND IMA HAVE ALSO WANTED TO BE HERE TO EXPRESS 119FR SOLIDARITY WITH SARAJEVO AND WITH THE PROJECT OF THE LOCAL DEMOCRACY EMBASSY. 2. THE STABILIZING ROLE OF THE CITY HAS BEEN OF HISTORIC IMPORTANCE AND IS BECOMING IMPORTANT ONCE MORE IN THE LIGHT OF PRESENT CIRCUMSTANCES IN BOSNIA ÁND HERZEGOVINA. THE PROJECT OF THE LOCAL DEMOCRACY EMBASSIES PROMOTED BY THE COUNCIL OF EUROPE IS A PROOF OF THE ESSENTIAL ROLE OF CITIES IN A CONFLICT SUCH AS THIS ONE OF BOSINIA AND HERZEGOVINA . OTHER LOCAL DEMOCRACY EMBAS _ HAVE ALREADY BEEN OPENED IN TUZLA AND AND ONE IN MOSTAR IS LIKELY TO FOLLOVyI. THE LOCAL DEMOCRACY EMBA S „G uttgLi. IS THE MATERIALIZATION OF A POLITICAL WILL SHARED BY THE MUNICIPALITIES INVOLVED . THIS COMMON WILL IS AIMED AT RECOVERING THE VALUES OF DEMOCRACY, 2 SARAJEV2.NBB . • �Ajuntament de Barcelona GAI3INET DE L'ALCALDIA TOLERANCE AND PEACEFUL COEXISTENCE THAT HAVE CHARACTERIZED SARAJEVO THROUGHOUT ITS HISTORY. WHY ARE WE DEFENDING THIS ESSENTIAL ROLE OF CITIES? WHICH IS OUR LEGITIMACY? FIRST OF ALL, PROXIMITY THE KEY VALUE THE IDENTIFICATION AND SOLUTION OF BOTH CITY AND AS IN CITIZENSHIP CONCERNS . PROXIMITY INCREASES OUR EFFICIENCY WHEN SOLVING PROBLEMS AND CITIZENS' WORRIES . THIS IS OUR LEGITIMACY . THE CITY IS THE MOST SUITABLE PLACE FOR DEMOCRACY. ^ c1¿11111)1 \ ``4/1/É. ,/ SECONDLY, CITIES HAVE MUCH TO CONTRIBUTE TO tHE CO-OPERATION AND PACIFICATION PROCESSES WHICH MUST NECESSARILY RESULT FROM DIALOGUE . CITIES ARE SUBJECT TO FEWER DIPLOMATIC CONSTRAINTS AND CAN BETTER AVOID THE I NEVITABLE RIGIDNESS OF NEGOTIATIONS BETWEEN STATES . THE CITIES, UNDER -OR, ALONGSIDE- THE STATES, CAN CONSTITUTE THE 'SAFETY NET °' UNDERLYING THE RELATIONS BETWEEN STATES. SECURITY AND CO-OPERATION BETWEEN CITIES CONCERN ALL THE CITIES IN THE WORLD . B#fteEL~ 0-(Y uç^ COMMITTED TO THE TASK OF PROMOTING SECURITY ^ SARAIEV2.NBB �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA AND CO—OPERATION AND THIS IS THE OBJECTIVE WE WANT TO ASSURE BY OPENING LOCAL DEMOCRACY EMBASSIES ALL OVER BOSNIA AND HERZEGOVINA. SINCE THE START OF SNIA AND HERZEGOVINA CONFLICT BARCELONA Al2BEEN STRONG'1OMMITTED WITH THE CO—OPERATION AND THE SOLIDARITY WITH THE CITY OF SARAJEVO . ONCE THE ACE IS REACHED THROUGH THE ESTABLISHMENT OF DAYTON AGREEMENTS, BARCELONA ^WANTS TO CONTINUE WITH THIS BUT NOW, COMMITMENT AND IS WILLING TO HELP TO THE HAS BEEN THE LOCAL RECONSTRUCTION OF SARAjEVO . THIS ONE OF THE REASONS TO LEAD DEMOCRACY EMBASSY INITIATIVE IN THIS CITY . i 3. FROM NOW ON, THE LOCALi.DEMOCRACY EMBASSY IN SARAJEVO WILL BE WORKING TOWARDS THE RECONSTRUCTION OF THE CITY, NOT ONLY ITS ; SERVICES AND INFRASTRUGTURES BUT ALSO WITH REGARD TO THE RECONSTRUCTION OF THE PEACEFUL COEXISTENCE AND TOLERANCE AMONGST ETHNIC GROUPS, CREEDS AND LIFEST?YLES. I CAN ANNOUNCE THAT THE RESPONSIBLE FOR THE EMBASSY WILL BE MR. CARLES BOSCH. w1^o V,fi MS1C,u^cc^ G` " ,c d^, ^ `'`^ `^^ ^ LAV-k" ^ 4 ^, ^ iu \l/ Y ^ tJ`^ ^1(7,0 SAR AJE V2.NBB <<1 n_ _ �::1 1 1 11;" Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA HE PRESENCE OF BARCELONA, LJUBLIJANA, LISBON, LM, ST~RG AND BUDAPEST, REPRESENTED BY THE LOCAL DEMOCRACY EMBASSY IN SARAJEVO WILL HELP TO STRENGTHEN THE TIES OF FRIENDSHIP BETWEEN US AND ASSURE THE EXCHANGE OF IDEAS AND EXPERIENCES BETWEEN LOCAL AUTHORITIES AND OTHER AGENTS SUCH AS NON GOVERNMENTAL ORGANIZATIONS, UNIVERSITIES AND DIFFERENT KIND OF COMPANIES COLLABORATING IN THE RECOVERY OF THE DEMOCRATIC INTEGRATING PROCESS. OU ALL TO AUTOORITyll DEAR RIENDS, I NVIT ART S OF THE THE HEA FOR AL IN' IS CIT H LL EMB S Y, NE 5 SARAJEV2.NBB �L'ALCALDE DE BARCELONA --PfYb (A-7i/'i ti) 5 C. C-K) A-2_5 r) LL eiT) (ìt A f.) e ?u . o c. 1\ e L e.• t 1— FriN E k y y I; 5- D 7 ) C c.71 ( h 1ft y c9- -)0 • is;7z, );•, /19_5-7, rç n cr):' < 0\-1 fi 175 c: c„ e L,70'1:21-z,J 1 TY (,)-1 No) ( u u-ni ATI-7 /1 1-?()S I\PIA (S ilti1 A Ju - I 1, P" tb Y iT)L--17-7á\J -\_-'1) Cr) 47--' t A-P e:1 tru; y' ó Te Le-v■ /nr , (.e: it - \iú cuLTRA‘j 1 1, 1- 71 1 1 ,‘.) 1-1 y f.). CA.> A ct; 5 , ELi /k i() () L e l) ti.* OPC: NO1,1 c-f Pr),,r1 1 Jiu- f•ILL: O 127TÒ -tz ,./(-,,ve., e. pvi-,, JLL 7(.71-){: JUR c suí2 )('\ ( í- I rtz_ 7(..x....s. /t-?, r) t,-#-FIL 7-11 7 c.)13 4-2-\)o � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4386 Title A name given to the resource Transcripció del discurs de l'alcalde d'inauguració de l'Ambaixada per a la Democracia Local Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Sarajevo Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Democràcia Relacions Internacionals Acció política Sarajevo Guerra Europa Barcelona Description An account of the resource Conté també la versió manuscrita de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-03-13 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/18/1481/19960321d_00720.pdf d2d2165e8e203f35dc696e55f186df12 PDF Text Text TRANSCRIPCIO DEL DISCURS PRONUNCIAT PER L'ALCALDE EN LA INVESTIDURA COM A PRESIDENT DEL COMITÉ DE LES REGIONS. BRUSSEL.LES, 21 DE MARÇ DE 1996. �2 QUERIDOS COLEGAS. HOY CELEBRAMOS LOS DOS PRIMEROS AÑOS DEL COMITÉ DE LAS REGIONES. Es UN HONOR ACEPTAR LA PRESIDENCIA DEL COMITÉ PARA LOS DOS AÑOS SIGUIENTES. LLEGO A ESTA PRESIDENCIA CON EL CONVENCIMIENTO Y LA ILUSIÓN DE QUE ESTAMOS CONSTRUYENDO EUROPA DÍA A DÍA CON SOLUCIONES, A VECES MUY PRAGMÁTICAS , A MENUDO DEMASIADO TECNOCRÁTICAS, PERO POR ENCIMA DE TODO, DE QUE ESTAMOS AVANZANDO HACIA AQUELLA EUROPA QUE UN DÍA PENSARON SUS FUNDADORES LOS SCHUMAN, MONNET, SPINELLI Y TAMBIÉN LA DE DELORS E INCLUSO LA DE HAVEL. ESTA ES LA EUROPA QUE LLEVO EN EL CORAZÓN. EN ESTA EUROPA EN LA QUE CREYERON GASTON DEFERRE, UMBERTO SERAFINI Y OTROS MUCHOS CUANDO EN 1951 CREARON EL CONSEJO DE MUNICIPIOS Y REGIONES DE EUROPA, QUE ME HE HONRADO EN PRESIDIR. EN SUS DOS AÑOS DE EXISTENCIA, EL COMITÉ DE LAS REGIONES HA TRABAJADO CON FIRMEZA Y HA DEJADO BIEN CLARO CUALES SON SUS ASPIRACIONES EN LA UNIÓN EUROPEA. AHORA ME PROPONGO IMPULSAR LA LÍNEA MARCADA Y CONSEGUIR LO SIGUIENTE: �3 • UNA ORGANIZACIÓN INTERNA, TRANSPARENTE Y RESPETUOSA CON LA LEGALIDAD; • UN FUNCIONAMIENTO EFICAZ QUE GARANTICE LA EXPRESIÓN DE LA VOLUNTAD COLECTIVA; • EL RECONOCIMIENTO DEL COMITÉ DE LAS REGIONES COMO INSTITUCIÓN EUROPEA; • EL IMPULSO DE LA PRESENCIA DEL COMITÉ DE LAS REGIONES EN LOS DEBATES EN TORNO A LA REFORMA DEL TRATADO DE MAASTRICHT. • LA CONSOLIDACIÓN DEL PAPEL DE NUESTRO COMITÉ, EN GENERAL, EN EL PROCESO DE LA CONSTRUCCIÓN EUROPEA. NUESTRO COMITÉ ES UNA ESTRUCTURA COMPLEJA QUE NO DEBE OLVIDAR LA IMPORTANCIA DE LOS ORÍGENES NACIONALES, LAS PERTENENCIAS POLÍTICAS Y LAS ADHESIONES A LAS DIVERSAS ORGANIZACIONES DE PODERES TERRITORIALES. TAMPOCO EL HECHO DE QUE PROVENIMOS DE PAÍSES MÁS GRANDES Y PAÍSES NO TAN GRANDES, MÁS PEQUEÑOS, LO CUAL, A VECES, SE CONVIERTE EN DIFERENCIA CUALITATIVA. HOY POR HOY, LA PERTENENCIA A UNA DELEGACIÓN NACIONAL ES ELEMENTO DE RECONOCIMIENTO EN EL COMITÉ, PERO YO CONFÍO EN QUE LLEGARÁ UN DÍA EN QUE NOS SALUDAREMOS -COHERENTEMENTE- COMO ALCALDES, CONCEJALES O PRESIDENTES DE NUESTRA REGIÓN, CIUDAD O PROVINCIA. Y EN TODO CASO, �4 COMO PORTAVOCES DE LAS CIUDADES Y REGIONES DEL PAÍS CORRESPONDIENTE. PARA REPRESENTAR A LOS PAÍSES CON SUS IDENTIDADES YA EXISTE EL CONSEJO EUROPEO. NOSOTROS SOMOS ALGO MÁS QUE ESPAÑOLES, FRANCESES O DANESES... NUESTRO VALOR AÑADIDO, ESTO ES: NUESTRA PROXIMIDAD A LOS CIUDADANOS EUROPEOS, ES LO QUE CONFORMA LA SINGULARIDAD DEL COMITÉ DE LAS REGIONES. EN LO REFERENTE A LOS GRUPOS POLÍTICOS Y A LAS ORGANIZACIONES LOCALES Y REGIONALES, ÉSTAS HAN DE CONSOLIDAR SU ESPACIO EN NUESTRO COMITÉ, Y ELLO DEBE CONJUGARSE SABIAMENTE CON TODAS LAS DEMÁS PERTENENCIAS. LA ASAMBLEA DEL COMITÉ DE LAS REGIONES ES EL LUGAR DE EXPRESIÓN DE LA VOLUNTAD COLECTIVA, DEL MOSAICO DE LA REALIDAD EUROPEA Y DEBEMOS ESTAR A LA ALTURA DE ESTE RETO, EL RETO DE LA DIVERSIDAD, UNO DE LOS MÁS CRÍTICOS EN LA CONSTRUCCIÓN DE EUROPA. PERO, ¿QUÉ ES LA EUROPA DE LAS REGIONES? LA EUROPA DE LAS REGIONES ES LA QUE LOS MIEMBROS DE LA MESA ENCONTRAMOS HACE TRES SEMANAS EN CATANIA, EN LA CATANIA DE BLANCO BAJO UN TIEMPO INFERNAL PERO CON UN ORGULLO CÍVICO INSCRITO EN SUS PAREDES MARAVILLOSAS DEL TEATRO BELLINI, O DE LA UNIVERSIDAD QUE YO LLAMO UNIVERSIDAD BENEDICTINA, PORQUE HABÍA SIDO UN MONASTERIO BENEDICTINO EN EL S. XVI, XVII Y SEGURAMENTE HASTA EL S.XVIII. UNA CIUDAD QUE HA SOPORTADO DOS �J TERREMOTOS, UN VOLCÁN Y UN BOMBARDEO DEVASTADOR EN LOS ÚLTIMOS TRES SIGLOS. LA EUROPA QUE ENCONTRAREMOS EL DÍA VENTIOCHO EN TORINO LA CIUDAD DE CASTELLANI Y DE LA FIAT, LA CIUDAD DE LAS PLAZAS PORTICADAS DEL SIGLO DIECIOCHO, DEL PALACIO MADAMA, Y DEL ARQUITECTO SICILIANO FILIPPO JUVARRA, NACIDO EN MESINA CERCA DE CATANIA, PERO QUE TERMINÓ TRIUNFANDO EN TURÍN Y EN MADRID, DONDE CONSTRUYÓ EL PALACIO REAL. EUROPA NO ES PUES UNA ABSTRACTA ITALIA, SINO UN CONJUNTO DE CIUDADES Y REGIONES CON ACENTO PROPIO, CON ROSTRO PROPIO, ENORMEMENTE DISTINTAS Y A VECES INCLUSO ENFRENTADAS, QUE SIGUEN AHORA CON ANSIEDAD Y ESPERANZA, CON ILUSIÓN Y TEMOR AL MISMO TIEMPO, EL PROCESO DE NACIMIENTO DE UNA NUEVA CONSTRUCCIÓN TODAVÍA MÁS GRANDE Y MÁS ABSTRACTA QUE ITALIA (120 AÑOS DESPUÉS), DE AQUEL 1871 EN QUE ITALIA NACIÓ JUSTAMENTE COMO ESTADOY QUE SE LLAMA, PRECISAMENTE, EUROPA. EUROPA HA CREADO EN FIESOLE, FLORENCIA - UN ARQUETIPO DE CIUDAD- EN LA TOSCANA DE CHITI- UN ARQUETIPO DE REGIÓN-, UN INSTITUTO EUROPEO QUE PRESIDE (UN IRLANDÉS) MARTENSON, CON EL CUAL TUVE OCASIÓN DE ENCONTRARME EN OCTUBRE, Y DEL QUE ESPERO UNA AYUDA SUSTANCIAL PARA LA ELABORACIÓN DE LOS ESTUDIOS Y LOS INDICADORES QUE PERMITAN COMPARAR Y ANALIZAR CONJUNTAMENTE NUESTRAS CIUDADES Y REGIONES PARA FACILITAR UN MEJOR GOBIERNO. �6 DEL MISMO MODO, EUROPA SON LAS ISLAS DEL BÁLTICO Y EL ESTOCOLMO DE MATS HULTH, QUE LANZÓ EN DICIEMBRE EL LLAMADO "RETO BANGEMANN" A TODAS LAS DEMÁS CIUDADES DE EUROPA PARA COMPARAR SI EN EL PLAZO DE UN AÑO Y MEDIO ALGUNA DE ESTAS CIUDADES DESTACA EN ALGUNO DE LOS DIEZ PROYECTOS SURGIDOS DE LA COMISIÓN BANGEMANN SOBRE TELECOMUNICACIONES INCLUIDAS EN EL "LIBRO BLANCO SOBRE CRECIMIENTO, COMPETITIVIDAD Y EMPLEO". POR CIERTO, QUE PODREMOS TENER EN BARCELONA LOS DIAS 7, 8 Y 9 DE OCTUBRE, UN AVANCE DE LA RESPUESTA A ESTA PREGUNTA, CON MOTIVO DE LA SEGUNDA REUNIÓN DEL "RETO BANGEMANN". SI UNO TOMA EL TREN DESDE ESTOCOLMO HACIA EL SUR, Y EN VEZ DE IR A LA FANTÁSTICA GÓTEBORG DE BENGT MOLLSTEDT, DE LA UNIVERSIDAD CHALMERS Y DE SU CASA DE LA CIENCIA, SI EN VEZ DE ESO, SE VA AL SUR DE SUECIA, A HELSINBORG Y CRUZA EN FERRY HASTA LA COSTA DE EN FRENTE NOS ENCONTRAMOS EN ELSINOR, EN EL CASTILLO DE HAMLET, EN DINAMARCA, DONDE IMAGINARIAMENTE EUROPA SE HIZO PREGUNTAS FUNDAMENTALES SOBRE EL CARÁCTER DE LA VIDA Y DE LA MUERTE, DE LA MANO DE UNO DE NUESTROS MÁS PROXIMOS Y QUERIDOS INTÉRPRETES, WILLIAM SHAKESPEARE. YA RECUERDAN AQUELLO DE SI SI O NO ACEPTAR LOS BANDAZOS, LOS ATAQUES DE UNA FORTUNA DESCONSIDERADA. SE LO PREGUNTABA HAMLET Y NOS LO PREGUNTAMOS NOSOTROS. �7 ESTO ES EUROPA Y ESTOS SUS PERSONAJES. POR CIERTO, QUE EN ESTE MISMO PUNTO HAMLET DECÍA, DENUNCIABA MEJOR, ALGO QUE NOSOTROS HOY TODAVÍA TENEMOS QUE DENUNCIAR. ES LA ARROGANCIA DEL FUNCIONARIO Y LA LENTITUD DE LA JUSTICIA. NOSOTROS SOMOS LA EUROPA QUE TIENE QUE VIGILAR QUE ESTA ARROGANCIA Y ESTA LENTITUD NO SE PRODUZCA. NOSOTROS SOMOS LOS REPRESENTANTES DE LOS CIUDADANOS CONCRETOS Y REALES DE LA EUROPA QUE QUIERE VER, NO SÓLO GRANDES PALABRAS, NO SÓLO GRANDES SOLUCIONES, SINO UNA VIDA COTIDIANA MEJOR COMO YA SE PEDÍA EN EL S. XVI. SIN EMBARGO, CUANDO UNO VA AL NORTE DE ESCOCIA, A INVERNESS Y LUEGO EN DIRECCIÓN NORESTE SE ACERCA AL CAWDOR CASTLE, EL TEÓRICO CASTILLO DE MACBETH, PROPIEDAD DE LOS CAMPBELL, SABRÁ QUE SHAKESPEARE, UN INGLÉS, SABÍA MUY POCO EN REALIDAD DE ESCOCIA, AUNQUE ELLO NO LE IMPIDIÓ DECIR VERDADES IMPERECEDERAS SOBRE NUESTRA CONDICIÓN HUMANA. LA EUROPA DE LAS REGIONES QUE ESTAMOS EMPEZANDO A CONSTRUIR , ES UNA EN LA CUAL SITUAMOS COMO PROPIAS Y COMPARTIDAS ESTAS VERDADES EUROPEAS, UNIVERSALES, PERO NO AL PRECIO DE IGNORAR LA SINGULARIDAD, LA DIVERSIDAD, EL ACENTO Y EL ROSTRO DE CADA UNA DE NUESTRAS COMARCAS Y REGIONES. AYER TUVE EL ORGULLO Y LA SATISFACCIÓN DE ASISTIR A LA INAUGURACIÓN DEL CENTRO CULTURAL BALEAR EN BRUSELAS, Y OÍ HABLAR EN MALLORQUÍN, QUE ES UNA VARIEDAD DEL CATALÁN, MI IDIOMA �8 MATERNO. A MÍ ME PARECIÓ QUE OYENDO ESTE ACENTO TAN PURO, PUESTO QUE ES MÁS PURO QUE EL CATALÁN YA QUE SE HA CONSERVADO MEJOR, A MÍ ME PARECIÓ VER EN AQUEL ACENTO Y EN EL HECHO DE QUE SE PRONUNCIASE EN BRUSELAS, LA GARANTÍA DE QUE LA EUROPA DE VERDAD ESTÁ NACIENDO. LA EUROPA DE LAS 1.000 CARAS, LA EUROPA QUE NOSOTROS REPRESENTAMOS. ¿ES ESO IMPOSIBLE. ES UN SUEÑO IMPOSIBLE? NO LO CREEMOS. SERÁ LARGO, ESO SÍ, UN LARGO VIAJE. PERO UN VIAJE APASIONANTE. EL NACIMIENTO DEL COMITÉ Y SU PRIMERA ANDADURA HA RESULTADO MÁS POSITIVA DE LO QUE MUCHOS ESPERABAN. PUSIMOS EN MARCHA NUESTRO ÓRGANO INSTITUCIONAL CON UN RELATIVO ÉXITO . No OBSTANTE QUEDA MUCHO TRECHO POR RECORRER EN LA MEJORA DE NUESTRA ORGANIZACIÓN. LA EXPERIENCIA ACUMULADA NOS PERMITE, YA DESDE AHORA, PONER EN MARCHA LAS NUEVAS ORIENTACIONES NECESARIAS. LA ADMINISTRACIÓN DEL COMITÉ DE LAS REGIONES AFRONTA UNA NUEVA ETAPA EN LA QUE DEBE PRIMAR UN FUNCIONAMIENTO MÁS EFICAZ, SIN INTERFERENCIAS EXTERNAS NI BLOQUEOS INTERNOS. EL RESPETO A LA LEGALIDAD, EL APROVECHAMIENTO DE LOS RECURSOS HUMANOS Y TECNOLÓGICOS, LA AUSTERIDAD PRESUPUESTARIA Y LA CONCERTACIÓN SINDICAL QUE SERAN ALGUNOS DE LOS EJES DE NUESTRA ACCIÓN A PARTIR DE AHORA. ESPERAMOS DE LOS FUNCIONARIOS UN ESPÍRITU DE TOTAL LEALTAD INSTITUCIONAL. �9 ES VOLUNTAD DE 'TODOS NOSOTROS EL OBTENER LA AUTONOMÍA ORGANIZATIVA Y PRESUPUESTARIA DE NUESTRO COMITÉ. ESTA PRESIDENCIA SE COMPROMETE A AVANZAR EN ESTE OBJETIVO DE FORMA PRIORITARIA. EL REGLAMENTO INTERIOR DEBE SER COMPLETADO Y PERFECCIONADO CON EL OBJETIVO DE ACELERAR LOS PROCEDIMIENTOS Y MEJORAR LOS SISTEMAS DE DECISIÓN DE NUESTROS ÓRGANOS. TAMBIÉN PARECE OPORTUNO REVISAR LA ESTRUCTURA DEL PRESUPUESTO Y SUS MODALIDADES DE EJECUCIÓN PARA GARANTIZAR SU AGILIDAD Y ADECUACIÓN A LAS NECESIDADES REALES. LA MESA DEL COMITÉ DEBE ASUMIR EL ROL DE MOTOR DEL DEBATE ORGANIZATIVO, POLÍTICO Y DE TOMA DE DECISIÓN, POTENCIANDO, SI ES PRECISO, ALGÚN GRUPO AD HOC COMO LOS QUE HAN VENIDO FUNCIONANDO, PARA RESOLVER CUESTIONES TÉCNICAS Y ADMINISTRATIVAS. EN CUANTO A NUESTRAS SESIONES, COMO LA DE HOY, DEBEMOS EMPLEARNOS A FONDO PARA CONVERTIR NUESTROS ENCUENTROS EN AUTÉNTICAS SESIONES DE DEBATE, INTERCAMBIO Y DECISIÓN. ESTO SIGNIFICA, SOBRETODO, UN INTENSO TRABAJO PREVIO, CON INFORMACIÓN DISTRIBUIDA CON TIEMPO SUFICIENTE Y UNA REVISIÓN ADECUADA DE LOS MECANISMOS Y TRÁMITES ESTABLECIDOS. EN EL GRUPO DE TRABAJO QUE SE CONSTITUYÓ AYER AL MEDIODÍA PARA ANALIZAR �10 LA PROPUESTA DEL AMIGO STINGL, ALCALDE DE GRAZ, SE LLEGÓ A LA CONCLUSIÓN, QUE VAMOS A APLICAR, DE QUE NO SE VAN A ACEPTAR REUNIONES DE LAS COMISIONES POSTERIORES A UN MES ANTES DE LA CELEBRACIÓN DE ESTE PLENARIO. ES LA ÚNICA MANERA DE GARANTIZAR QUE LOS DOCUMENTOS SON TRADUCIDOS Y ENVIADOS A TIEMPO, Y VAMOS A EMPLEARNOS A FONDO EN ELLO. Es DECIR, PUEDEN HABER SESIONES DE CONCLUSIONES POSTERIORES A ÉSTA FECHA, PERO LOS PRESIDENTES Y LOS PONENTES DEBERÁN SABER QUE EL RESULTADO DE ESA COMISIÓN NO SE VERÁ EN EL SIGUIENTE PLENARIO SINO EN EL ULTERIOR. TODO ESTO PASA POR LA POSIBILIDAD DE RESPONSABILIZAR A LAS COMISIONES DE LOS INFORMES MÁS TÉCNICOS, LIBERANDO UNA PARTE SUSTANCIAL DEL TIEMPO DE LAS PLENARIAS QUE PODRÁN EMPLEARSE EN ACTIVIDADES DE MAYOR INTERÉS GENERAL. LA VISIBILIDAD DE LA ACCIÓN DEL COMITÉ DE LAS REGIONES, DEBERÁ FORTALECERSE Y LA VALORACIÓN Y EL SEGUIMIENTO DE NUESTROS INFORMES DEBERÁ SER ANALIZADA CON POSTERIORIDAD. TENEMOS QUE TENER INFORMES DE SEGUIMIENTO DEL EFECTO DE NUESTRAS OPINIONES, PORQUE DE OTRO MODO VENIMOS AQUÍ A DISCUTIR ACALORADAMENTE UN PAPEL QUE APROBAMOS CON MÁS O MENOS VOTOS A FAVOR O EN CONTRA, PERO QUE LUEGO NO SABEMOS QUE EFECTO TIENE. Hoy SE VA A REPARTIR UN MAGNIFICO TRABAJO QUE RESUME EL EFECTO QUE HAN TENIDO LAS 74, CREO QUE SON, OPINIONES QUE HEMOS EMITIDO, PERO NOS GUSTARÍA, QUIZÁ A PARTIR DE ESE MAGNÍFICO �11 DOCUMENTO, UNA PUBLICACIÓN MÁS AUSTERA, MÁS SENCILLA PERO MÁS REGULAR SOBRE LAS PEQUEÑAS CONSECUENCIAS, LAS PEQUEÑAS ANÉCDOTAS 1 DE LA VIDA DE NUESTRAS OPINIONES EN EL SENO DE LAS INSTITUCIONES QUE NOS CONSULTAN: EL CONSEJO, LA COMISIÓN Y MAÑANA EL PARLAMENTO. HEMOS DE ASEGURAR TAMBIÉN LA INCIDENCIA DE NUESTRAS OPINIONES EN LOS DEBATES PRINCIPALES. Es NECESARIO REFORZAR EL RIGOR CON QUE NUESTRA FUNCIÓN PRINCIPAL -LA DE EMITIR INFORMES- SE LLEVE A CABO EN TODAS SUS FASES. VAMOS A ESTUDIAR LA OPTIMIZACIÓÑ DE LOS SISTEMAS DE COMUNICACIÓN ENTRE LOS MIEMBROS DEL COMITÉ DE LAS REGIONES Y MUY EN ESPECIAL ENTRE LOS DE LAS COMISIONES. SOY UN CONVENCIDO DE QUE SE PUEDE MEJORAR MUCHO EN ESTO. DEBERÍAMOS CONSEGUIR UNA RED EUROPEA QUE CONECTE EFECTIVAMENTE TODOS LOS CENTROS LOCALES Y REGIONALES, DE ACUERDO CON LA DG XIII, QUE TIENE PROGRAMAS PARA ELLO, DE FORMA QUE CONSTITUYERAMOS UNA ESPECIE DE EURONET O EUROWEB, EN LA CUAL, LOS MIEMBROS DE NUESTRAS COMISIONES PUEDAN ENVIAR SUS ENMIENDAS Y RECIBIR SUS COMENTARIOS DE FORMA MUCHO MAS RÍGIDA Y CON COSTES MUCHO MENORES DE LOS QUE AHORA SOPORTAMOS PARA TRASLADARNOS. ESTE SISTEMA FACILITARÍA LA COMPATIBILIDAD ENTRE NUESTRO TRABAJO EUROPEO Y LA PROXIMIDAD QUE NUESTROS ELECTORES NOS EXIGEN COMO ALCALDES O PRESIDENTES. No SOMOS PARLAMENTARIOS, NO SOMOS PROFESIONALES DE LA REPRESENTACIÓN EN UN PARLAMENTO. SOMOS �12 GOBERNANTES. POR DEFINICIÓN SOMOS LOS REPRESENTANTES EUROPEOS MÁS NECESITADOS DE PERMANECER EN NUESTROS PUESTOS, CON MENOS OPCIONES DE MOVILIDAD. ESTA ES NUESTRA SERVIDUMBRE, PERO ESTA ES TAMBIÉN NUESTRA GRANDEZA. EN CUALQUIER CASO EL CONTACTO PERSONAL AQUÍ ES INSUSTITUIBLE. SI HEMOS DE CREAR (INA CULTURA REGIONAL EUROPEA. HAY OUE HACERLO TAMBIÉN COINCIDIENDO AQUÍ EN BRUSELAS, Y EN LOS PAÍSES QUE SUCESIVAMENTE VAN PRESIDIENDO EL CONSEJO EUROPEO. DEBEMOS CONOCERNOS LAS CARAS Y MIRARNOS A LOS OJOS CUANDO DISCUTIMOS LOS TEMAS QUE REALMENTE IMPORTAN EN EUROPA. EL COMITÉ DE LAS REGIONES SE HA PRONUNCIADO A FAVOR DE SU RECONOCIMIENTO COMO INSTITUCIÓN EUROPEA. SABEMOS DE LAS DIFICULTADES QUE UNA PROPUESTA 'DE ESTE SIGNIFICADO POLÍTICO PUEDE ENCONTRAR PARA ALCANZAR UNA ACEPTACIÓN GENERAL, PERO VAMOS A PONER TODO NUESTRO EMPEÑO EN CONSEGUIRLO. NUESTRA AMBICIÓN ES LEGÍTIMA Y NADIE MEJOR QUE TODOS NOSOTROS, REPRESENTANTES DE INSTITUCIONES BÁSICAS, PUEDE DEFENDERLA. ÉSTA ES TAMBIÉN UNA APUESTA DEL COMITÉ DE LAS REGIONES POR LA CONSOLIDACIÓN DE LA EUROPA PLURAL QUE REPRESENTAMOS, DE UNA EUROPA RESPETUOSA CON LOS HECHOS DIFERENCIALES Y COMPROMETIDA CON LA SUBSIDIARIEDAD. SOMOS JÓVENES, Y A PESAR DE ELLO PODEMOS YA PRESENTAR UN BALANCE DE UN BUEN INICIO. �13 REPRESENTAMOS A LOS GOBIERNOS MÁS INMEDIATOS Y ES LÓGICO QUE LOS DEMÁS REPRESENTANTES EUROPEOS TENGAN CON NOSOTROS UNA RELACIÓN QUE, FINALMENTE, SERÁ DE AMISTAD 1Y COOPERACIÓN, AUNQUE INICIALMENTE PUEDA HABER SIDO INCLUSO DE DESCONFIANZA. EL COMITÉ DE LAS REGIONES RECONOCE LA PRIMACÍA INSTITUCIONAL DEL PARLAMENTO EUROPEO. QUE QUEDE CLARO. Y EN ESTE RECONOCIMIENTO VA IMPLÍCITA NUESTRA VOLUNTAD DE UN TRABAJO CONJUNTO Y DE UN DIÁLOGO PRODUCTIVO. LAS LEGITIMIDADES DEL PARLAMENTO Y LA DEL COMITÉ DE REGIONES SÓLO PUEDEN CONCEBIRSE COMO UNA SUMA ENRIQUECEDORA. QUEREMOS MULTIPLICAR NUESTROS CONTACTOS CON EL PARLAMENTO Y CON LA COMISIÓN Y ASIMISMO COMPATIBILIZAR NUESTRAS REUNIONES CON LA PRESENCIA DE LOS PARLAMENTARIOS Y MIEMBROS LA COMISIÓN EN BRUSELAS. MIRAREMOS DE HACER QUE NUESTRAS , SESIONES COINCIDAN CON EL ÚLTIMO DE LOS DÍAS EN QUE EL PARLAMENTO SE REUNE AQUÍ ANTES DE IR A ESTRASBURGO O DESPUÉS DE IR A ESTRASBURGO TAMBIÉN ES NUESTRO PROPÓSITO EL ABUNDAR EN LA POLÍTICA DE PRESENCIAS SIGNIFICATIVAS EN NUESTRAS ASAMBLEAS. COMO YA COMENZAMOS A HACER EN LA PRIMERA PARTE DEL MANDATO. NUESTRA REPRESENTACIÓN ES MÁS HETEROGÉNEA Y ALEATORIA QUE LA DEL PARLAMENTO Y POR ELLO DIFERENTE: NUNCA PODRÁ HABER TANTAS CIRCUNSCRIPCIONES EUROPEAS COMO REGIONES Y CIUDADES HAY. LOS �14 CIUDADANOS DE LOS TERRITORIOS 1 QUE REPRESENTAMOS CUENTAN CON NUESTRA VOZ EN EL CONCIERTO EUROPEO, PARA TRANSMITIR SUS EXIGENCIAS CON UN ACENTO ESPECÍFICO QUE INCREMENTA EL VALOR DE SU PRESENCIA. AL FINAL VOY A HACER UNA PROPUESTA, EN ESTE SENTIDO, CONCRETA QUE DEBEREMOS IR MADURANDO Y DISCUTIENDO. HOY DEBEMOS MANTENER LA UNIDAD QUE NOS HACE FUERTES, EL RESPETO QUE NOS HACE ACEPTABLES Y LA SINGULARIDAD QUE NOS HACE INSUSTITUIBLES: LA PARTICIPACIÓN DEL COMITÉ DE 1 LAS REGIONES EN LA CONSTRUCCIÓN EUROPEA NO SE AGOTA CON SU INTERVENCIÓN EN EL PROCESO DECISORIO COMO ÓRGANO CONSULTIVO. EL COMITÉ DE LAS REGIONES ESTÁ CONVENCIDO DE SU POTENCIAL EN EL PROCESO DE TRANSFORMACIÓN DE LA UNIÓN PARA FACILITAR EL CONOCIMIENTO Y LA COOPERACIÓN ENTRE LOS DISTINTOS TERRITORIOS, AYUDANDO A HACER UNA EUROPA DESDE ABAJO. No DE ARRIBA A ABAJO SINO DE ABAJO HACIA ARRIBA. LOS MIEMBROS DEL COMITÉ DE LAS REGIONES ESTÁN EN LAS MEJORES CONDICIONES PARA EXPLICAR LA CONSTRUCCIÓN EUROPEA, PARA ESTABLECER LOS ESLABONES NECESARIOS PARA PALIAR EL TEMIDO DÉFICIT • DEMOCRÁTICO. �15 DEBEMOS GARANTIZAR NUESTRA INCIDENCIA EN TEMAS DE ENORME IMPORTANCIA ESTRATÉGICA PARA NUESTRAS COLECTIVIDADES LOCALES Y REGIONALES, Y ESTOS SON: LA COHESIÓN ECONÓMICA Y SOCIAL, EL EMPLEO, LAS GRANDES INFRAESTRUCTURAS Y EL MEDIO AMBIENTE, LOS PROBLEMAS URBANOS (QUE QUEDARON AUSENTES, DESGRACIADAMENTE, DE LA DECLARACIÓN QUE HICIMOS EN CATANIA PARA ENTREGAR EN TORINO, DE ACUERDO CON LAS RESOLUCIONES DE NUESTRA COMISIÓN RELATIVA AL TEMA URBANO, PERO QUE VAMOS A INCLUIR EN NUESTRO DISCURSO FRENTE A LA CONFERENCIA INTERGUBERNAMENTAL) Y LAS RELACIONES INSTITUCIONALES ENTRE TODOS LOS NIVELES DE GOBIERNO. HEMOS DICHO EN ESTE FORO, DE FORMA REPETIDA, QUE NUESTRA CARTA DE IDENTIDAD ERA Y ES EL PRINCIPIO DE SUBSIDIARIEDAD. TODOS RECORDARAN QUE KLAUS HÁNSCH, PRESIDENTE DEI. PARLAMENTO, NOS DIJO EN ESTA MISMA SALA, QUE NOSOTROS NO ERAMOS LOS DEPOSITARIOS ÚNICOS, NO ERAMOS LOS PROPIETARIOS MONOPOLISTAS DE ESTE PRINCIPIO. TENÍA RAZÓN. DEBEMOS COMPARTIR ESE PRINCIPIO. PERO ESTE ES PARA NOSOTROS UN EJE VERTEBRADOR INELUDIBLE DEL CONJUNTO DE NUESTRA ACTIVIDAD. LA SUBSIDIARIEDAD ES UN CRITERIO POLÍTICO, NO UN PRINCIPIO JURÍDICO CERRADO Y FORMAL. ¡ ESTÁ BASADO EN EL PRINCIPIO DE LA PROXIMIDAD A LOS CIUDADANOS Y COMPLEMENTADO POR LOS PRINCIPIOS DE EFICACIA, JUSTICIA O EQUIDAD Y EL PRINCIPIO FUNDAMENTAL DE LEALTAD¡CONSTITUCIONAL O RESPONSABILIDAD. �16 LA BUNDESTRAUER DE LA CUAL HABLA LA DOCTRINA FEDERAL ALEMANA. Es DECIR, LA NECESIDAD Y LA POSIBILIDAD DE QUE CADA UNA DE LAS PARTES REPRESENTE AL TODO Y DE QUE ACTÚE SIEMPRE CON AUTONOMÍA EN FUNCIÓN DE LA PROXIMIDAD PERO REPRESENTANDO A LOS INTERESES GENERALES, RESPETANDO LOS INTERESES GENERALES. DEBEMOS MANTENER CON TOZUDEZ EL REFORZAMIENTO DE LA PROXIMIDAD EN EL ESPÍRITU DE LA CONSTRUCCIÓN EUROPEA. EL PRESIDENTE SANTER EN SU INTERVENCIÓN ANTE ESTE MISMO COMITÉ DE LAS REGIONES EL 21 DE SEPTIEMBRE DE 1995, ESTABLECÍA CRITERIOS DE GRAN INTERÉS QUE QUIERO RECORDARLES: • LA RELACIÓN SUBSIDIARIEljAD-PROXIMIDAD, • EL CARÁCTER DE NORMA DE CONDUCTA DE ESTE PRINCIPIO, MÁS POLÍTICO QUE JURÍDICO • NO SE TRATA DE ESTABLECER UN CATÁLOGO CERRADO DE COMPETENCIAS POR NIVELES, QUE SERÍA IMPOSIBLE DE APLICAR EN TODOS LOS PAÍSES EUROPEOS CON UNIFORMIDAD, SINO DE ESTABLECER UN CRITERIO PARA REPARTIR ESAS COMPETENCIAS. • LA NECESIDAD DE SOLUCIONAR LA CONTRADICCIÓN ENTRE EL PREÁMBULO DEL TRATADO DV MAASTRICHT Y EL ARTÍCULO 3B, MÁS RESTRICTIVO, • 1 LA ESTRECHA RELACIÓN ENTRE SUBSIDIARIEDAD-PROXIMIDAD POR UN LADO Y DEMOCRACIA POR OTRO. �17 EL COMITÉ DE LAS REGIONES QUIER CONSOLIDAR Y REFORZAR SU PAPEL DE PORTAVOZ DE LA CIUDADANÍA EUROPEA. PARA GARANTIZAR UNA EUROPA DE LOS CIUDADANOS, NOSOTROS DEFENDEMOS QUE EL PRINCIPIO DE PROXIMIDAD SEA INSEPARABLE DEL PROCESO DE CONSTRUCCIÓN EUROPEA. ESTE PRINCIPIO SUPONE UNA CONTRIBUCIÓN AL REFUERZO DE LA LEGITIMIDAD DEMOCRÁTICA DE LA UNIÓN. TAMBIÉN ESTA SUBSIDIARIEDAD PUDE ALZARSE COMO GARANTÍA CONTRA ALGUNOS EXCESOS DE LA ACCIÓN COMUNITARIA Y CONTRA LAS INQUIETUDES QUE GENERA LA BUROCRACIA. TODO ELLO SIGNIFICA POR TANTO QUE LOS PODERES PÚBLICOS MAS PRÓXIMOS DEBEN PARTICIPAR ACTIVA Y PLENAMLNTE EN EL PROCESO DE LA CONFERENCIA INTERGUBERNAMENTAL QUE NOS LLEVARÁ A LA NUEVA DEFINICIÓN DE EUROPA. NO VA A SER NADA FÁCIL. ESTE ES UN EMPEÑO QUE HOY POR HOY ENCUENTRA SUS DIFICULTADES, PERO, ES TAN RAZONABLE QUE NUESTRAS ASPIRACIONES SE ABRIRÁN PASO SIN DUDA EN LA ETAPA pUE SE INICIA. PARTICIPAR SIN COMPLICAR: ESTE ES NUESTRO RETO (ES DECIR, SIN COMPLICAR MÁS DE LO QUE LA PROPIA REALIDAD NOS EXIGE, AÑADIENDO SOLUCIONES Y NO PROBLEMAS). �18 EN ESTE SENTIDO QUEREMOS MANIFESTAR NUESTRO MÁS FIRME APOYO A LA LEGÍTIMA DEMANDA DEL PARLAMEN» EUROPEO DE OBTENER UNA MAYOR REPRESENTACIÓN EN EL SENO DE LA C I.G. . SOMOS LOS ALIADOS NATURALES DEL PARLAMENTO EN ESTE PROCESO QUE SE INICIA. SIN LA PRESENCIA DE REGIONES Y CIUDADES, DIFÍCILMENTE EDIFICAREMOS LA EUROPA QUE TODOS DESEAMOS PARA LA CIUDADANÍA. EN ESTA LÍNEA DEFENDEMOS QUE LA CARTA DE LA AUTONOMÍA LOCAL SEA INCORPORADA EN EL CUERPO DEL NUEVO TRATADO, Y DEFENDEMOS TAMBIÉN, EN ESTE PROCESO, QUE LA EUROPA DE LAS REGIONES SE ABRA PASO CON TODA LA DIGNIDAD QUE LE CORRESPONDE. LA EUROPA QUE ESTAMOS EDIFICANDO NO PUEDE IGNORARSE, Y DEBE RESPETAR TODAS Y CADA UNA DE LAS PARTICULARIDADES CULTURALES Y LINGUÍSTICAS QUE LE SON ESENCIALES, COMO YA HICIMOS EN LA DECLARACIÓN QUE APROBAMOS EN CATANIA. LA SOCIEDAD CIVIL, Y ESTO ES ENORMEMENTE IMPORTANTE, ES UN CONCEPTO PROGRESIVO, DEL QUE CIUDADES Y REGIONES SON MÁS FÁCILMENTE REFLEJO QUE LAS NACIONES Y LA UNIÓN. LA SOCIEDAD CIVIL NO ES EL BLANCO DEL NEGRO DEL ESTADO, SINO UN ESTADIO 'FRENTE A UNA ADMINISTRACIÓN PÚBLICA CON DIVERSOS NIVELES QUE PROGRESIVAMENTE SE ALEJAN Y GANAN EN GENERALIDAD PERDIENDO EN PROXIMIDAD. �19 LA CIVILIZACIÓN EUROPEA ES PORTADORA DE VALORES HUMANISTAS DE LOS QUE ESTA SOCIEDAD ES SU MÁS FORMIDABLE PROTAGONISTA. ESTA CIUDADANÍA ES LA QUE PUEDE DOTAR DE UN ALMA 1 A EUROPA QUE TODAVÍA NO ÉS MÁS QUE UNA ADMIRABLE MÁQUINA MODERNA. DICHO DE OTRO MODO: LA AUTONOMÍA DEL CIUDADANO, SU LIBERTAD, SU INTIMIDAD Y SU SEGURIDAD EXIGEN, ANTE TODO, PODERES LOCALES Y REGIONALES AUTÓNOMOS, EXIGENI IDENTIDAD CULTURAL Y ENTORNO CONTROLABLE. "EUROPA Y MI BÁRRIO", PARECE SER EL LEMA QUE DEBERíAMOS ESCRIBIR EN NUESTRAS BANDERAS. NUESTROS CIUDADANOS QUIEREN MÁS EUROPA Y MÁS PROXIMIDAD AL MISMO TIEMPO, EN PALABRAS DE FELIPE GONZÁLEZ, ¶'EL ESCEPTICISMO DE LOS CIUDADANOS EUROPEOS NO PROVIENE DE UN EXCESO DE EUROPA, SINO DE UNA CARENCIA DE EUROPA PARA AFRONTAR LO QUE QUEREMOS COMO EUROPEOS". Y YO AÑADIRÍA: PARA SER ALGUIEN EN BOSNIA, DEBEMOS TENER MÁS EUROPA; PARA SER ALGUIEN EN LA COMPETENCIA ECONÓMICA INTERNACIONAL, DEBEMOS TENER MÁS EUROPA; PARA SER ALGUIEN EN LA LUCHA CONTRA EL TERRORISMO Y CONTRA EL NARCOTRÁFICO, DEBEMOS TENER MÁS EUROPA. SIN EMBARGO, AÚN CON TODO ESTO, UN REFERÉNDUM SOBRE ESTA EUROPA SE PERDERÍA SI NO FUERAMOS CAPACES DE CONSTRUIR ESA EUROPA GENERAL DESDE ABAJO, DESDE NUESTRO ACENTO Y CON NUESTRO ACENTO, DESDE NUESTRO IDIOMA Y 1 CON NUESTRO IDIOMA. �20 NUESTRO COMITÉ DEBE ENCONTRAR SV LUGAR EN LA CONSTRUCCIÓN EUROPEA. Y ESE LUGAR DEBE SER RESPETADO !SI LA CONSTRUCCIÓN EUROPEA QUIERE ARRAIGAR REALMENTE ENTRE NUESTROS CONCIUDADANOS. LA SEMANA PRÓXIMA EN TURÍN EMPIEZA LA PARA REVISAR EL TRATADO DE LA UNIÓN. NUESTRO DICTÁMEN HA SIDO TRANSMITIDO Y TENEMOS NOTÍCIAS DE QUE LA PRESIDENCIA ITALIANA, A TRAVÉS DE LA SRA. AGNELLI (CON UNA LARGA EXPERIEN4IA COMO ALCALDESA), HA DESTACADO ANTE EL PARLAMENTO EUROPEO E "PAPEL ESENCIAL DE LOS PODERES TERRITORIALES EN EL PROCESO DE DESARROLLO DE LA CIUDADANÍA EUROPEA". AYER MISMO, CON LA PRESENCIA DEL MINISTRO ITALIANO DE RELACIONES CON EUROPA, ES DECIR, CON EL MINISTRO DE LA PRESIDENCIA EUROPEA PUDIMOS COMPROBAR EL INTERÉS DE LA ACTUAL PRESIDENCIA POR ESCUCHARNOS Y TUVIMOS LA POSIBILIDAD DE UNA CONEXIÓN QUE YO CREO QUE SERÁ POSITIVA EL DÍA 28 EN TURÍN CON LA PRESIDENCIA EUROPEA DIRECTAMENTE. SEGUIREMOS ATENTOS AL DESARROLLÓ DE LA CONFERENCIA, ESFORZÁNDONOS EN LLEVAR A ADELANTE NUESTRAS PROPUESTAS SOBRE LA BASE DE DOS PRINCIPIOS: (A) NUESTRA DIVERSIDAD ES NUESTRA FUERZA Y ES TAMBIÉN EL FACTOR QUE NOS HACE MÁS VULNERABLES. SOMOS UN CONJUNTO DE 222 o 444, COMO USTEDES QUIERAN, HOMBRES Y MUJERES EUROPEOS, ELEGIDOS EN REGIONES O CIUDADES, DE DERECHA O DE IZQUIERDA, DE CULTURA ANGLOSAJONA, ESCANDINAVA O MEDITERRÁNEA, O A VECES DE UNA MEZCLA DE ELLAS. �21 (B) No SOMOS NI PROFESIONALMENTE REPRESENTANTES EN EUROPA, COMO LOS PARLAMENTARIOS EUROPEOS; NI PROFESIONALMENTE TRABAJADORES DE EUROPA, COMO LOS MIEMBROS Y LOS EMPLEADOS DE LA COMISIÓN Y DE LAS DEMÁS INSTITUCIONES EUROPEAS: SOMOS PERSONAS QUE EJERCEMOS EL GOBIERNO, A NIVEL LOCAL, EN ALGUNO DE LOS 15 ESTADOS DE LA UNIÓN. SOMOS GOBERNANTES O CONCEJALES ELECTOS. TODO ELLO HACEN NUESTRA TAREA DIFÍCIL PERO REALMENTE ATRACTIVA, MÁS FIABLE: SOSPECHO QUE NUESTROS CIUDADANOS VAN A ENTENDERLO ASÍ DE UNA MANERA PROGRESIVA. NUESTRA MISIÓN PRINCIPAL ES OPINAR SOBRE LOS TEMAS QUE NOS AFECTAN, TAL COMO NOS SON SOMETIDOS POR LAS INSTITUCIONES EUROPEAS. Y HACERLO EN TIEMPO Y FORMA, Y HACE/LO BIEN. INFORMALMENTE, PERO NO CON MENOR TRASCENDENCIA, AL CONTRARIO, NUESTRAS REUNIONES SE HAN CONVERTIDO EN UN INTERESANTÍSIMO FORO EUROPEO. ESCUCHAMOS OPINIONES DE LOS DIRIGENTES Y REPRESENTANTES DE LA UNIÓN Y ELLOS ESCUCHAN LAS NUESTRAS. TENEMOS MUCHO QUE OBTENER DE ESE CONTACTO INFORMAL. NUESTRA MISIÓN COMPLEMENTARIA PUEDE SER TAMBIÉN, LA DE CREAR POCO A POCO UN LENGUAJE EUROPEO AL NIVEL MÁS PRÓXIMO DE LOS CIUDADANOS, ES DECIR, INTERCAMBIAR INFORMACIÓN ENTRE NOSOTROS, COMPARAR NUESTROS �22 SISTEMAS Y NUESTROS ESTÁNDARES, IR CREANDO UNA CULTURA DE LA ADMINISTRACIÓN TERRITORIAL EUROPEA, RESPETANDO SU DIVERSIDAD PERO CREANDO VÍAS DE COMPETENCIA Y DE COLABORACIÓN, EN BENEFICIO DE NUESTROS CIUDADANOS. ENTRE NUESTROS OBJETIVOS DEBE ESTAR EL DE AVANZAR EN LA DEFINICIÓN DE LA " EUROPA DE LAS REGIONES", A TRAVÉS DE UN DIÁLOGO PERMANENTE CON LAS INSTITUCIONES EUROPEAS Y CON LA PARTICIPACIÓN DE TODOS LOS PODERES TERRITORIALES. VAMOS A TRABAJAR EN UNA CONFERENCIA DE REGIONES, PREFERENTEMENTE A MITAD DEL 97, QUE PUEDA SERVIR DE INTERLOCUCIÓN BÁSICA PERO SOBRETODO DE ESCENARIO QUE PRESIONE, MORAL Y PSICOLÓGICAMENTE, SOBRE EL DEBATE DE LA REVISIÓN DEL1 TRATADO Y A LA CONFIGURACIÓN DE LA FUTURA EUROPA. EN EUROPA, AHORA MISMO, HAY 'UN NÚMERO CONTABLE, UN NÚMERO CUANTITATIVAMENTE ASUMIBLE DE REGIONES, POR ENCIMA DE 100, PERO NO MUY POR ENCIMA DE 100, DEBERÍAMOS COGER LOS CRITERIOS DE EUROSTAT. Y HAY UN NÚMERO CONSIDERABLEMENTE REDUCIDO TAMBIÉN DE CIUDADES DE MÁS DE MEDIO MILLÓN DE HABITANTES, Y HAY UN NÚMERO MUY GRANDE DE PEQUEÑAS ADMINISTRACIONES LOCALES O TERRITORIALES PERO QUE ESTÁN BIEN REPRESENTADAS EN SUS FEDERÁCIONES REGIONALES O NACIONALES Y, POR TANTO, ES POSIBLE PENSAR EN UNA REUNIÓN DE LAS REGIONES DE EUROPA ��V«r*Zk lé¿ ^^x^^ DECLARACION DE PASQUAL MARAGALL PRESIDENTE DEL COMITÉ DE LAS REGIONES BRUSELAS, 21 DE MARZO DE 1 1996 �1. (IN TRODUCCIÓN) SRES. HOY CELEBRAMOS LOS DOS PRIMEROS ANOS DEL COMITÉ DE LAS REGIONES. ES UN HONOR ACEPTAR LA PRESIDENCIA DEL COMITÉ PARA LOS DOS AÑOS SIGUIENTES. UN HONOR Y UNA GRAN SATISFACCIÓN PARA QUIEN INICIÓ SU ACTIVIDAD POLÍTICA LUCHANDO CONTRA UNA DICTADURA QUE TRATÓ DE ELIMINAR LA PERSONALIDAD DE LAS REGIONES Y NACIONALIDADES QUE SOJUZGABA; UN SISTEMA POLÍTICO QUE CONSIDERABA LAS CIUDADES LUGARES SOSPECHOSOS DONDE LOS SÚBDITOS APRENDÍAN A SER CIUDADANOS, A SER HOMBRES Y MUJERES LIBRES. LOS CATALANES, LOS ESPAÑOLES, VEÍAMOS EUROPA COMO UNA PROMESA DE LIBERTAD DE LA QUE NUESTRO PAÍS HABÍA SIDO APARTADO POR UN RÉGIMEN INDIGNO. COMPRENDERÁN USTEDES MI EMOCIÓN AL PRESIDIR UNA ALTA INSTITUCIÓN DE UNA UNIÓN EUROPEA DONDE LA ESPAÑA DEMOCRATICA Y AUTONOMISTA ES UN MIEMBRO LEAL Y RESPETADO. LLEGO A ESTA PRESIDENCIA CON qL CONVENCIMIENTO Y LA ILUSIÓN DE QUE ESTAMOS CONSTRUYENDO EUROPA ¡DÍA A DÍA CON SOLUCIONES, A VECES MUY PRAGMÁTICAS , A MENUDO DEMASIADO TECNOCRÁTICAS, PERO POR ENCIMA DE TODO DE QUE ESTAMOS AVANZANDO HACIA AQUELLA EUROPA QUE UN DIA SONARON �3 SUS FUNDADORES LOS SCHUMAN, MONNET, SPINELLI Y TAMBIEN LA DE DELORS E INCLUSO LA DE HAVEL. ESTA ES LA EUROPA QUE LLEVO EN EL CORAZÓN. EN ESTA EUROPA QUE CREYERON GASTON DEFERRE, UMBERTO SIRAFINI Y OTROS MUCHOS CUANDO EN 1951 CREARON EL CONSEJO DE MUNICIPIOS Y REGIONES DE EUROPA HOY LA MAYOR ORGÁNIZACION DE PODERES TERRITORIALES DE NUESTRO CONINENTE QUE ME HOMO EN PRESIDIR Y QUE TANTO HA APORTADO EN SU HISTORIA A ESTA GRAN TAREA QUE ES LA CONSTRUCCION EUROPEA. EN SUS DOS AÑOS DE EXISTENCIA, EL COMITÉ DE LAS REGIONES I-IA TRABAJADO CON FIRMEZA Y HA DEJADO BIEN CLARO CUALES SON SUS ASPIRACIONES EN LA UNIÓN EUROPEA. ME PROPONGO IMPULSAR LA LÍNEA MARCADA Y CONSEGUIR: • UNA ORGANIZACIÓN INTERNA Y TRANSPARENTE Y RESPETUOSA CON LA LEGALIDAD • UN FUNCIONAMIENTO EFICAZ QUE GARANTICE LA EXPRESIÓN DE LA VOLUNTAD COLECTIVA; • EL RECONOCIMIENTO IiEL COMITÉ DE LAS REGIONES COMO INSTITUCIÓN EUROPEA; • IMPULSAR LA PRESENCIA DEL COMITÉ DE LAS REGIONES EN LOS DEBATES DE LA REFORMA !DEL TRATADO DE M AASTRICII. CONSOLIDAR EL PAPEL DE NUESTRO COMITÉ EN LL PROCESO DE LA CONSTRUCCIÓN EUROPEA. �4 2. (EL COMITÉ DE LAS REGIONES Y LA EXPRESIÓN DE LA VOLUNTAD COLECTIVA) EL COMITÉ DE LAS REGIONES ES UNA ESTRUCTURA COMPLEJA QUE NO DEBE OLVIDAR LA IMPORTANCIA DE LOS `ORIGENES NACIONALES, LAS PERTENENCIAS POLÍTICAS Y LAS ADHESIONES A LAS DIVERSAS ORGANIZACIONES DE PODERES TERRITORIALES. HOY POR HOY, LA PERTENENCIA A UNA DELEGACIÓN NACIONAL ES ELEMENTO DE { RECONOCIMIENTO EN EL COMITÉ DE LAS REGIONES, PERO YO CONFÍO EN QUE LLEGARÁ UN DIA EN QUE NOS .SALUDAREMOS -COHERENTEMENTE- COMO ALCALDES, CONCEJALES O PRESIDENTES DE NUESTRA REGIÓN, CIUDAD O PROVINCIA. Y EN TODO CASO, COMO PORTAVOCES DE LAS CIUDADES Y REGIONES DEL PAÍS CORRESPONDIENTE. PARA REPRESENTAR A LOS PAÍSES CON SUS IDENTIDADES YA EXISTE EL CONSEJO EUROPEO. NOSOTROS SOMOS ALGO MÁS Que ESPAÑOLES O DANESES....NUESTRO VALOR ANADIDO, ESTO ES: NUESTRA PROXIMIDAD A LOS CIUDADANOS EUROPEOS, ES LO QUE CONFORMA LA SINGULARIDAD DEL COMITÉ DE REGIONES. EN LO REFERENTE A LOS GRUPOS P(LTTICOS Y A LAS ORGANIZACIONES LOCALES Y REGIONALES, HAN DE CONSOLIDAR SU ESPACIO EN NUESTRO COMITÉ, Y ELLO DEBE CONJUGARSE SABIAMENTE CON TODAS LAS DEMÁS PERTENENCIAS. LA ASAMBLEA DEL COMITÉ DE LAS REGIONES ES EL LUGAR DE EXPRESIÓN DE LA VOLUNTAD COLECTIVA DEL MOSAICO DE LA REALIDAD EUROPEA Y DEBEMOS �5 ESTAR A LA ALTURA DE ESTE RETO, EL RETO DE LA DIVERSIDAD UNO DE LOS MÁS CRÍTICOS EN LA CONSTRUCCIÓN DE ÉUROPA. ¿QUE ES LA EUROPA DE LAS REGIONES? LA EUROPA DE LAS REGIONES ES LA QUE LOS MIEMBROS DE LA MESA ENCONTRAMOS HACE TRES SEMANAS EN CATANIA, BAJO UN TIEMPO INFERNAL PERO CON UN ORGULLO CIVICO INSCRITO EN SUS PAREDES (TEATRO BELLINI, UNIVERSIDAD BENEDICTINA, TRAS DOS TERREMOTOS, UN VOLCAN Y UN BOMBARDEO DEVASTADOR EN LOS ULTIMOS TRES SIGLOS. LA QUE ENCONTRAREMOS EL DIA VENTIOCHO EN TORINO LA CIUDAD DE CASTELLANI Y DE LA FIAT, LA CIUDAD DE LAS PLAZAS PORTICADAS DEL DIECIOCHO, DEL PALACIO MADAMA, Y DEL ARQUITECTO SICILIANO FILIPPO JUVARRA, NACIDO EN MESINA CERCA DE CATANIA, PERO TRIUNFANTE EN LA CAPITAL DE LOS SABOYA Y AUTOR DEL PALACIO REAL DE MADRID . EUROPA NO ES PUES UNA ABSTRACTA ITALIA, SINO UN CONJUNTO DE CIUDADES Y REGIONES CON ACENTO PROPIO, CON ROSTRO PROPIO ENORMEMENTE DISTINTAS t Y A VECES ENFRENTADAS QUE SIGUEN AHORA CON ANSIEDAD Y ESPERANZA CON ILUSION Y TEMOR AL MISMO TIEMPO EL PROCESO DE NACIMIENTO DE UNA NUEVA CONSTRUCCIÓN TODAVIA MAS GRANDE Y MAS ABSTRACTA QUE ITALIA (120 AÑOS DESPUES), Y SE LLAMA, PRECISAMENTE, EUROPA. EUROPA HA CREADO EN FIESOLE, FLORENCIA - UN ARQUETIPO DE CIUDAD- EN LA TOSCANA DE CHITI- UN ARQUETIPO DE REGION-, UN INSTITUTO EUROPEO QUE �6 PRESIDE (UN IRLANDES) MARTENSON, CON EL CUAL TUVE OCASION DE ENCONTRARME EN OCTUBRE, Y DEL QUE ESPERO UNA AYUDA SUBSTANCIAL PARA 1 LA ELABORACION DE LOS ESTUDIOS Y LOS INDICADORES QUE PERMITAN COMPARAR Y ANALIZAR CONJUNTAMENTE NUESTRAS CIUDADES Y REGIONES PARA FACILITAR MEJOR GOBIERNO. DEL MISMO MODO EUROPA SON LAS ISLAS DEL BALTICO Y EL ESTOCOLMO QUE LANZO EN DICIEMBRE EL LLAMADO 'RETO BANGEMANN" A TODAS LAS DEMÁS CIUDADES DE EUROPA PARA COMPARAR SI EN EL PLAZO DE UNA AÑO Y MEDIO ALGUNA DE ELLAS DESTACA EN ALGUNO DE LOS DIEZ PROYECTOS SURGIDOS DE LA COMISIÓN BANGEMANN SOBRE TELECOMUNICACIONES INCLUIDAS EN EL "LIBRO BLANCO SOBRE CRECIMIENT , COMPETITIVIDAD Y EMPLEO". POR CIERTO, QUE PODREMOS 'TENER EN BARCE A NA, LOS DIAS 7,8 Y 9 DE OCTUBRE, UN AVANCE DE LA RESPUESTA, CON MOTIVO DE LA SEGUNDA REUNIÓN DEL "RETO BANGEMANN ". SI UNO TOMA EL TREN DEL SUR DESDE ESTOCOLMO Y EN VEZ DE IR A LA FANTASTICA GÓTEBORG DE BENGT QLLSTEDT, DE LA UNIVERSIDAD CHALMERS Y DE SU CASA DE LA CIENCIA, SI EN VÈZ DE ESO SE VA A HELSINBORG Y CRUZA EN FERRY HASTA LA COSTA DE EN FRENTE NOS ENCONTRAMOS EN ELSINOR, EN EL CASTILLO DE HAMLET, EN DINAMARCA, DONDE IMAGINARIAMENTE EUROPA SE HIZO PREGUNTAS FUNDAMENTALES SOBRE EL CARACTER DE LA VIDA, DE LA �7 MANO DE UNO DE NUESTROS MÁS PROXIMOS Y QUERIDOS INTÉRPRETES, WILLIAM SHAKESPEARE. ESTO ES EUROPA Y ESTOS SUS PERSONAJES. SIN EMBARGO, CUANDO UNO VA A INVERNESS Y LUEGO EN DIRECCIÓN NORESTE SE ACERCA AL CAWDOR CASTLE, EL TEORICO CASTILLO DE MACBETH, PROPIEDAD DE LOS CAMPBELL SABRA QUE SHAKESPEARE, UN INGLES, SABIA MUY POCO EN REALIDAD DE ESCOCIA, AUNQUE ELLO NO LE IMPIDIO DECIR VERDADES IMPERECEDERAS SOBRE NUESTRA CONDICION HUMANA. LA EUROPA DE LAS REGIONES QUE ESTAMOS EMPEZANDO A CONSTRUIR , ES UNA EN LA CUAL SITUAMOS COMO PROPIAS Y COMPARTIDAS ESTAS VERDADES PERO NO AL PRECIO DE IGNORAR LA SINGULARIDAD, LA DIVERSIDAD, EL ACENTO Y EL ROSTRO DE CADA UNA DE NUESTRAS COMARCAS. ¿ES IMPOSIBLE?. NO LO CREEMOS. SERA LARGO, ESO SI, UN LARGO VIAJE. UN VIAJE APASIONANTE. 3. (ORGANIzACIÓN INTERNA) 3.1. (ADMINISTRACIÓN) EL NACIMIENTO DEL COMI'I'E Y SU PRIMERA ANDADURA HA RESULTADO MÁS POSITIVA DE LO QUE MUCHOS ESPERABAN. PUSIMOS EN MARCHA NUESTRO ÓRGANO INSTITUCIONAL CON UN RELATIVO ÉXITO . No OBSTANTE QUEDA MUCHO TRECHO POR RECORRER EN LA MEJORA DE NUESTRA ORGANIZACIÓN. LA �23 QUE TENGA EL TESTIMONIO DE LAS GRANDES CIUDADES EUROPEAS Y DE LOS REPRESENTANTES DE LAS PEQUEÑAS CIUDADES Y DE LAS FEDERACIONES QUE LAS REÚNEN. ES POSIBLE PENSAR EN ESE ESCENARIO, Y, ESE ESCENARIO, SI REALMENTE ACABAMOS DECIDIENDO CONSTRUIRLO VA A PESAR MORAL Y PSICOLÓGICAMENTE SOBRE LA PROPIA REVISIÓN DEL TRATADO MÁS DE LO QUE NOSOTROS PODAMOS AHORA PREVEER O DE LO QUE NOSOTROS PODAMOS AHORA PLANIFICAR. UN ESCRITOR ESPAÑOL DEL S. XVII DIJO UNA VEZ QUE, LO BUENO SI BREVE, DOS VECES BUENO. Y COMENTÁBAMOS CON LOS COMPAÑEROS QUE TENÍA A LADO Y LADO, QUE, MUCHAS VECES LA CULTURA EUROPEA QUE ESTAMOS CONSTRUYENDO SE HACE SOBRE LA BASE, NO SÓLO DE IDIOMAS DIFERENTES SINO DE ESTRUCTURAS MENTALES DIFERENTES Y DE DISCURSOS DIFERENTES: LOS MEDITERRÁNEOS MÁS LARGOS; LOS INGLESES MUCHO MÁS CONTUNDENTES, MUCHO MÁS ARTICULADOS EN EL ARTE DE LA DIÁLECTICA; LOS ALEMANES MUY PRECISOS, A VECES TAMBIÉN UN POCO LARGOS; EN FIN, LOS GRIEGOS NO SÓLO CON UN TONO DISTINTO SINO TAMBIÉN CON UNA ESTRUCTURA LÓGICA DIFERENTE. BIEN, LO QUE ESTAMOS CONSTRUYENDO AQUÍ, ENTRE TODOS, ES UN NUEVO LENGUAJE EUROPEO, Y HOY ME HE PERMITIDO ABUSAR DE SU TIEMPO PORQUE ME PARECÍA PRECISO HACERLO, AUNQUE SEA UNA VEZ CADA DOS AÑOS. LES PROMETO DE TODOS MODOS QUE, LA FRASE DE QUEVEDO, NUESTRO ESCRITOR BARROCO, LA VOY A TENER EN CUENTA LO BUENO SI BREVE, DOS VECES BUENO. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 10. Comitè de les Regions (CdR) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-1998 Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Conté la documentació generada per Pasqual Maragall o els seus col·laboradors, en relació al Comitè de les Regions, que va presidir del 1996 al 1998. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4387 Title A name given to the resource Transcripció del discurs pronunciat per l'alcalde en la investidura com a president del Comitè de les Regions Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Brussel·les Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Municipis Acció política Relacions Internacionals Comitè de les Regions Europa Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-03-21 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1482/19960418d_00721.pdf ef31100b3bdcebb18e7606f4511ee2ea PDF Text Text CONFERENCIA DE COPENHAGUE CON MOTIVO DEL DÉCIMO ANIVERSARIO DE LA CARTA EUROPEA DE LA AUTONOMÍA LOCAL LA AUTONOMÍA LOCAL EN EUROPA: LA CARTA COMO MECANISMO DEMOCRÁTICO DE PROMOCIÓN DE LA SUBSIDIARIEDAD. INTERVENCIÓN DE PASQUAL MARAGALL, PRESIDENTE DEL COMITÉ DE LAS REGIONES, PRESIDENTE DEL CONSEJO DE MUNICIPIOS Y REGIONES DE EUROPA Y ALCALDE DE BARCELONA COPENHAGUE, 18 DE ABRIL DE 1996 �SEÑOR ALCALDE, SEÑOR PRESIDENTE,ESTIMADOS COLEGAS Y AMIGOS, Es PARA MÍ UNA ENORME SATISFACCIÓN ENCONTRARME HOY ENTRE TODOS USTEDES, COMO ALCALDE, PRESIDENTE DEL CONSEJO DE MUNICIPIOS Y REGIONES DE EUROPA Y PRESIDENTE DEL COMITÉ DE LAS REGIONES DE LA UNIÓN EUROPEA, PARA CONMEMORAR EL DÉCIMO ANIVERSARIO DE LA CARTA EUROPEA DE AUTONOMÍA LOCAL. LA CARTA ES EL PRIMER INSTRUMENTO JURÍDICO DE CARÁCTER MULTILATERAL QUE DEFINE EL PRINCIPIO DE AUTONOMÍA LOCAL, PRINCIPIO FUNDAMENTAL PARA TODOS AQUELLOS QUE ESTAMOS COMPROMETIDOS EN LA DEFENSA DE LA DEMOCRACIA, LAS LIBERTADES Y LA CONSTRUCCIÓN EUROPEA. QUIERO FELICITAR A LA PRESIDENCIA DANESA DEL CONSEJO DE EUROPA, POR ESTA INICIATIVA, RECORDANDO QUE DINAMARCA FUE UNO DE LOS PRIMEROS PAÍSES QUE RATIFICÓ LA CARTA. POR SUPUESTO HAGO EXTENSIVA ESTA FELICITACIÓN AL CONSEJO DE EUROPA, LA ORGANIZACIÓN REPRESENTATIVA DE LA GRAN EUROPA Y TAMBIÉN AL CONGRESO DE PODERES LOCALES Y REGIONALES DE EUROPA, CUYOS MÁXIMOS DIRIGENTES, TCHERNOFF Y HOFMANN, HAN TENIDO UN RELEVANTE PAPEL EN ESTE ENCUENTRO. 2 �Los MÁS DE DOSCIENTOS ELECTOS LOCALES REUNIDOS HOY EN COPENHAGUE, ENTRE LOS CUALES QUIERO DESTACAR AL ALCALDE DE LA CIUDAD QUE NOS ACOGE, EL SR. JENS KRAMER MIKKELSEN, SON UNA PRUEBA PALPABLE DEL INMENSO VALOR QUE LA CARTA DE AUTONOMÍA LOCAL TIENE PARA TODOS NOSOTROS. PERMÍTANME QUE LES HABLE EN PRIMER LUGAR COMO PRESIDENTE DEL CONSEJO DE MUNICIPIOS Y REGIONES DE EUROPA, LA MAYOR ORGANIZACIÓN DE PODERES TERRITORIALES DEL CONTINENTE EUROPEO, FUNDADA EN 1951 CON EL OBJETIVO DE PROMOVER LA AUTONOMÍA LOCAL Y FAVORECER LA PRESENCIA DE LOS ENTES TERRITORIALES EN LA CONSTRUCCIÓN EUROPEA. LA CARTA DE VERSALLES, ADOPTADA POR NUESTROS PREDECESORES EN 1953, SENTÓ LAS BASES DE LO QUE 30 AÑOS MÁS TARDE HABRÍA DE SER LA CARTA DE AUTONOMÍA LOCAL. Los PRINCIPIOS DE VERSALLES, QUE CONSTITUYEN EL CORAZÓN DE LA CARTA, SIGUEN ESTANDO MÁS QUE NUNCA DE ACTUALIDAD: DEFENSA DE LAS LIBERTADES MUNICIPALES, QUE CONSTITUYEN EL FUNDAMENTO DEL ESTADO. LIBERTAD ADMINISTRATIVA DE LOS PODERES LOCALES EN EL MARCO DEL RESPETO A LOS DERECHOS DE LOS CIUDADANOS. 3 �DERECHO A DISPONER DE RECURSOS PROPIOS SUFICIENTES PARA PODER EJERCER LAS COMPETENCIAS ATRIIBUIDAS. ESTA ES LA ESENCIA DE LA CARTA, INDISOCIABLE DE LA NOCIÓN DE SUBSIDIARIEDAD Y POR TANTO DE UNA ENORME IMPORTANCIA IDEOLÓGICA Y A NIVEL DE LOS PRINCIPIOS GENERALES, PERO TAMBIÉN DE UNA GRAN TRASCENDENCIA PRÁCTICA. EL CMRE FUE, DESDE SU CREACIÓN EL ABANDERADO DE LA AUTONOMÍA LOCAL, PRIMERO EN SOLITARIO Y DESPUÉS CON LA CONFERENCIA, PERMANENTE DE PODERES LOCALES Y REGIONALES, ACTUALMENTE CONGRESO DE PODERES LOCALES Y REGIONALES EN LO CONCERNIENTE A LOS PRINCIPIOS GENERALES, LA CARTA ES PERFECTAMENTE COHERENTE CON EL NACIMIENTO EN MAASTRICHT DE UNA EUROPA TERRITORIAL, DOTADA, SEGÚN EL ARTÍCULO 198-A DEL TRATADO DE LA UNIÓN, DE UN ÓRGANO DONDE ESTÁN REPRESENTADOS MUNICIPIOS Y REGIONES. EL HECHO DE QUE LA CARTA DE AUTONOMÍA LOCAL NACIERA EN EL ÁMBITO MÁS AMPLIO DEL CONSEJO DE EUROPA, NO HACE SINO REFORZAR SUS POSIBILIDADES DE FUTURO. EUROPA NO PUEDE IGNORAR QUE SU PROPIA CONFIGURACIÓN ESTÁ LIGADA, EN EL PASADO Y EN EL FUTURO, A LA MARCHA DE SU POTENTÍSIMO SISTEMA DE CIUDADES. 4 �EL ARTICULADO DE LA CARTA, QUE ESTABLECE EL RECONOCIMIENTO DE LA AUTONOMÍA LOCAL POR LAS LEYES INTERNAS DE CADA PAÍS Y, A SER POSIBLE, POR LOS TEXTOS CONSTITUCIONALES, LA DEFINE COMO "EL DERECHO Y LA CAPACIDAD EFECTIVA DE LAS ENTIDADES LOCALES DE ORDENAR Y GESTIONAR UNA PARTE IMPORTANTE DE LOS ASUNTOS PÚBLICOS, EN EL MARCO DE LA LEY, BAJO SU PROPIA RESPONSABILIDAD Y EN BENEFICIO DE SUS HABITANTES". PARTIENDO DEL HECHO QUE EL EJERCICIO DE LAS COMPETENCIAS PÚBLICAS "DEBE INCUMBIR PREFERENTEMENTE A LAS AUTORIDADES MÁS CERCANAS A LOS CIUDADANOS", LA CARTA DICE QUE DICHAS COMPETENCIAS "NO PUEDEN SER PUESTAS EN TELA DE JUICIO NI LIMITADAS POR OTRA AUTORIDAD CENTRAL O REGIONAL. MÁS QUE DENTRO DEL ÁMBITO DE LA LEY" LA CARTA GARANTIZA ASIMISMO LA PROPORCIONALIDAD ENTRE LOS RECURSOS FINANCIEROS Y LAS COMPETENCIAS Y RECOGE EL DERECHO DE LOS ENTES LOCALES A UTILIZAR LOS RECURSOS JURISDICCIONALES "A FIN DE ASEGURAR EL LIBRE EJERCICIO DE SUS COMPETENCIAS Y DEL RESPETO A LOS PRINCIPIOS DE AUTONOMÍA LOCAL CONSAGRADOS EN LA CONSTITUCIÓN O EN LA LEGISLACIÓN INTERNA". EN LA ACTUALIDAD LA CARTA HA SIDO RATIFICADA POR 26 PAÍSES MIEMBROS DEL CONSEJO DE EUROPA, ENTRE ELLOS 11 DE LOS 15 PAÍSES MIEMBROS DE LA UNIÓN EUROPEA. DEBEMOS ESTAR ORGULLOSOS DEL LARGO CAMINO RECORRIDO EN DIEZ AÑOS, A PESAR DE QUE, COMO PRESIDENTE DE UN ÓRGANO DE LA UNIÓN EUROPEA, DEBA LAMENTAR QUE BÉLGICA, FRANCIA, IRLANDA Y EL REINO UNIDO, NO SE �HAYAN SUMADO TODAVÍA A ESTE MOVIMIENTO. QUIERO DESTACAR LA ENORME LABOR DE CONCIENCIACIÓN QUE NUESTROS AMIGOS ELECTOS LOCALES DE ESTOS PAÍSES REALIZAN EN ESTE SENTIDO Y ANIMARLES A CONTINUAR CON SU ACCIÓN. No DEBEMOS OLVIDAR, SIN EMBARGO, QUE EL RESPETO A LOS PRINCIPIOS NO ES SUFICIENTE. ES NECESARIO QUE SIGAMOS TRABAJANDO ATENTAMENTE PARA ASEGURAR EL RESPETO EFECTIVO DE LA AUTONOMÍA LOCAL ESPECIALMENTE EN LO REFERENTE A: * LA IGUAL DIGNIDAD DEL CONJUNTO DE LOS PODERES TERRITORIALES * EL DERECHO A DISPONER DE LOS RECURSOS FINANCIEROS SUFICIENTES * LA REAL APLICACIÓN, DE ABAJO ARRIBA, DEL PRINCIPIO DE SUBSIDIARIEDAD. ESTE ES EL MENSAJE QUE, COMO ALCALDE DE BARCELONA, PRESIDENTE DEL CMRE Y RECIENTEMENTE PRESIDENTE DEL COMITÉ DE LAS REGIONES .ME COMPROMETO EN DEFENDER. PERMITANME AHORA QUE ME CENTRE EN EL ÁMBITO DE LA UNIÓN EUROPEA. ESTAMOS VIVIENDO UN MOMENTO CRUCIAL CON LA REFORMA DEL TRATADO DE MAASTRICHT, UN MOMENTO QUE DEBEMOS APROVECHAR PARA HACER OIR NUESTRA VOZ. LA CREACIÓN DEL COMITÉ DE LA REGIONES FUE UN IMPORTANTE PASO ADELANTE, PERO EL 6 �SIGUIENTE PASO ES DEJAR DE SER UN ORGANO CONSULTIVO PARA PASAR A SER UNA INSTITUCIÓN DE LA UNIÓN, LOS MIEMBROS DEL COMITÉ, DESDE NUESTRA DIVERSIDAD LOCALREGIONAL, NACIONAL Y DE PERTENENCIA POLÍTICA, ESTAMOS CONVENCIDOS DE QUE PODEMOS HACER MUCHO POR LA EUROPA DE LOS CIUDADANOS QUE CONSAGRA EL TRATADO Y POR EL DESARROLLO DEL PRINCIPIO DE SUBSIDIARIEDAD O PROXIMIDAD. LA CIUDADANIA EUROPEA QUE NOSOTROS ENTENDEMOS NO SE LIMITA A LA POSESIÓN DE UNA NACIONALIDAD EN ALGUNO DE LOS PAISES INTEGRANTES Y A LA LIBERTAD DE CIRCULACIÓN A TRAVÉS DE ÉSTOS. ESTA ES LA INTERPRE TACIÓN LIMITATIVA DEL TRATADO DE LA UNIÓN. PARA NOSOTROS LA CLAVE DE LA FUTURA EUROPA SE ESTA DIRIMIENDO EN LAS CALLES DE CADA UNA DE NUESTRAS CIUDADES, EN LA CONVIVENCIA ENTRE LOS INDIVIDUOS QUE LAS PUEBLAN, EN SU CAPACIDAD DE ENTENDIMIENTO Y DE SUPERACIÓN DE LAS DIFERENCIAS QUE LES SEPARAN. LOS PODERES LOCALES AFRONTAMOS DIARIAMENTE LA CONSTRUCCIÓN EUROPEA A TRAVÉS DE NUESTRA IMPLICACIÓN EN LAS TAREAS DE COHESIÓN SOCIAL. NUESTROS ESCENARIOS SON, A MENUDO, LOS MÁS DIRECTOS Y LOS MÁS DRAMÁTICOS, PERO TAMBIÉN SON LOS ESCENARIOS MÁS REALES, LOS QUE PRODUCEN RESULTADOS TANGIBLES Y SATISFACCIONES INCONMENSURABLES. 7 �ESTA ES LA CONSTRUCCIÓN DE LA CIUDADANÍA QUE NOS INTERESA,Y ÉSTA ES LA RAZÓN POR LA QUE DEBE OIRSE NUESTRA VOZ. EL PASADO DÍA 29 DE MARZO SE INAUGURÓ EN TURÍN LA CONFERENCIA INTERGUBERNAMENTAL DE REVISIÓN DEL TRATADO. EN DICHA CIUDAD TUVIMOS OCASIÓN DE INTERCAMBIAR NUESTROS PUNTOS DE VISTA CON LA PRESIDENCIA ITALIANA A TRAVÉS DE LA MINISTRO SUSANNA AGNELLI, QUIÉN EN SU INTERVENCIÓN DIJO TEXTUALMENTE: Nos ENCONTRAMOS HOY RECORRIENDO UNA ETAPA DE UN CAMINO QUE SE ANUNCIA LARGO Y DIFÍCIL Y QUE DEBERÁ CONCILIAR EL ASENTAMIENTO INSTIUCIONAL DE LA UNIÓN PARA DAR MAYOR EFICACIA A SUS INSTANCIAS CENTRALES Y, AL MISMO TIEMPO RELANZAR EN EL NIVEL COMUNITARIO LA AUTONOMÍA LOCAL EN UN MARCO DE MAYOR INTEGRACIÓN Y DIÁLOGO, ESTE RETO DE RENOVACIÓN, QUE DEBE CONCILIAR EL REFORZAMIENTO DE LA UNIÓN CON SU DESENTRALIZACIÓN A NIVEL NORMATIVO Y DECISIONAL, SE INTRODUJO EN EL TRATADO DE MAASTRICHT, CON EL RECONOCIMIENTO DEL PRINCIPIO DE SUBSIDIARIEDAD Y PROPORCIONALIDAD COMO LÍNEA MAESTRA DE LA A CCIÓN COMUNITARIA. SIMPLIFICACIÓN NORMATIVA, SUBSIDIARIEDAD Y PROPORCIONALIDAD DEBERÍAN SER LOS EJES, QUE BIEN APLICADOS, NOS LLEVARÍAN A UNA MEJORA EFECTIVA DE LA ACCIÓN COMUNITARIA, PERMITIENDO, EN UN MARCO DE INTEGRACIÓN Y COORDINACIÓN, LA PLENA EXPRESIÓN DE UNA 8 �AMPLIA GAMA DE ACTUACIONES A NIVEL EUROPEO, NACIONAL, REGIONAL Y LOCAL." LA SUBSIDIARIEDA.D ESTÁ ASOCIADA A NUESTRA FORMA DE ENTENDER LA CIUDADANÍA EUROPEA. SOLO UNA EUROPA QUE RESPETE LA PROXIMIDAD DE LAS DECISIONES ESTARÁ LEGITIMADA PARA RESOLVER LAS GRANDES CUESTIONES GLOBALES DESDE POSICIONES CENTRALIZADAS. EL CIUDADANO QUIERE MAS EUROPA, PERO QUIERE TAMBIÉN MAS CERCANÍA EN LA SOLUCIÓN DE SUS PROBLEMAS DESDE SU CREACIÓN, EN MARZO DE 1994, EL COMITÉ DE LAS REGIONES HA TRABAJADO PARA TENER UNA INCIDENCIA EN TODO EL PROCESO DE REVISIÓN DEL TRATADO. DESDE SU COMISIÓN DE ASUNTOS INSTITUCIONALES SE ELABORÓ UN DICTÁMEN, EL LLAMADO DICTÁMEN PUJOL, SOBRE LA REFORMA INSTITUCIONAL, QUE RECOGE LAS DEMANDAS ESENCIALES DEL CDR AL RESPECTO. ESTE DOCUMENTO FUE ENTREGADO AL GRUPO DE REFLEXIÓN QUE PREPARÓ EL DOCUMENTO BASE PARA LA CIG. POSTERIORMENTE, EL PASADO MES DE MARZO, EN CATANIA, EL COMITÉ ADOPTÓ UNA DECLARACIÓN ANTE LA CONFERENCIA INTERGUBERNAMENTAL., QUE FUE ENTREGADA A LA PRESIDENCIA ITALIANA. 9 �EN AMBOS DOCUMENTOS SE RECOGE LA DEMANDA DE QUE LOS PRINCIPIOS DE LA CARTA DE AUTONOMÍA LOCAL, SEAN EXPLÍCITAMENTE RECOGIDOS EN EL REDACTADO DEL TRATADO. ESTA PETICIÓN FUE APOYADA POR LA TOTALIDAD DE LOS MIEMBROS DEL CDR, ESTOY CONVENCIDO DE QUE EL COMITÉ DE LAS REGIONES DEBE ESTABLECER UNA LÍNEA DE COOPERACIÓN CON EL CPLRE. DURANTE LA PLENARIA DEL MES DE ENERO, TUVIMOS EL PLACER DE CONTAR CON LA PRESENCIA DEL PRESIDENTE TCHERNOFF Y HE SABIDO QUE LA CÁMARA DE LAS REGIONES, PRESIDIDA POR MI BUEN AMIGO CLAUDE HAEGI, ESTÁ REFLEXIONANDO SOBRE LA ELABORACIÓN DE UNA CARTA DE AUTONOMÍA REGIONAL. ESTA ES UNA INICIATIVA DE GRAN IMPORTANCIA QUE PARTIENDO DEL MODELO DE LA CARTA DE AUTONOMÍA LOCAL , CONTRIBUIRÁ A REFORZAR LA AUTONOMÍA TERRITORIAL Y LA COOPERACIÓN ENTRE TODOS LOS NIVELES DE LOS PODERES TERRITORIALES. EN DEFINITIVA CONTRIBUIRÁ A MEJORAR NUESTRA EFICACIA Y POR TANTO EL BIENESTAR DE NUESTROS CIUDADANOS. LES PROPONGO QUE UNAMOS ESFUERZOS, EL COMITÉ DE LAS REGIONES NO DEBE ENCERRARSE EN LA EUROPA DE LOS 15, USTEDES HAN DE SER NUESTRA PUERTA ABIERTA A LAS REGIONES Y MUNICIPIOS DE EUROPA CENTRAL Y DEL ESTE, PORQUE TODOS NOSOTROS SOMOS MENSAJEROS DE LAS INQUIETUDES Y DE LAS ESPERANZAS DE NUESTROS CIUDADANOS Y POR TANTO DEBEMOS LLEVAR ESTA EUROPA HASTA EL ÚLTIMO RINCÓN DE SU TERRITORIO. 10 �LA INFLUENCIA DE LA CARTA DE AUTONOMÍA LOCAL ES ENORME PARA LOS EUROPEOS, PERO TAMBIÉN SE HA CONVERTIDO EN UN ELEMENTO DE REFERENCIA Y ESTUDIO EN PAÍSES LATINOAMERICANOS Y DE OTROS CONTINENTES. EN ESTE SENTIDO, QUIERO ACABAR MI INTERVENCIÓN REITERANDO MI COMPROMISO PERSONAL E INSTITUCIONAL POR LA DEFENSA DE LA AUTONOMÍA LOCAL Y ANUNCIÁNDOLES QUE EL PRÓXIMO MES DE JUNIO EN ISTAMBUL, TANTO EN LA ASAMBLEA MUNDIAL DE CIUDADES Y AUTORIDADES LOCALES, COMO EN LA CONFERENCIA HABITAT II PROPONDRÉ QUE LOS PRINCIPIOS FUNDAMENTALES DE LA CARTA EUROPEA DE AUTONOMÍA LOCAL SEAN RECONOCIDOS POR LAS NACIONES UNIDAS, Y PUEDAN SER EXTENDIDOS AL CONJUNTO DEL PLANETA. GRACIAS POR SU ATENCIÓN. 11 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4388 Title A name given to the resource Conferencia de Copenhague en motivo del décimo aniversario de la Carta Europea de la Autonomia Local Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Copenhague Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Administració local Autonomia Relacions Internacionals Municipis Acció política Subsidiarietat Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-04-18 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1483/19960422d_00723_LD.pdf 18e03c3aedbff2924c40e57b3a70c264 PDF Text Text CONFERENCIA AL CERCLE D'ECONOMIA �Barcelona: projectcs pcr al scgle XXI. L'aposta logística. Conferencia de !'Alcalde al Cercle d'Economia. 22 d'abril de 1996 - Moltes gnkies. El primer que ens podríem preguntar és que vol dir logística, pcrque aquí hi ha rnolta gent que ho sap, i millor que jo. Em penso que amb un públic tan extens i tan dívers com aquest és de rigor que primer detineixi l'objecte del meu parlament. Logística, entenc jo, que no sóc un expert, vol dir l'analisi deis moviments de les persones, de les coses, pero també de les idees, de tot alió que és immaterial, del diner, en un determinat territori, en una determinada ciutat, en una determinada regió. Avui parlarem d'una ciutat, que és la ciutat de Barcelona. Evidentment, parlarem de la ciutat reaL no del municipi. Mirarem de saber quins són els projectes que tencn a veure amb que aquest territori funcioni bé, i funcioni bé en relació amb tots aquells territoris més grans als quals pertany: Catalunya, Espanya, Europa i el món. Vull agrair al Cercle que hagi mantingut una curiositat intel·lectual, quasi política --en el millor sentit de la paraula--, sobre aqu9stes qüestions. Cree que, en alguna mesura, necessitem tornar a tenir el paper que el Cercle va fer al principi deis anys 70. Estem en un període no u, caminem cap al segle XXI, i probablement ens falta una renovació d'idees com les que aleshores va representar aquella mena de doll d'aigua fresca que va ser el fet que hi hagués gent de la societat civil que es plantegés com havia de ser aquesta ciutat, amb plantejaments que no eren els oticials i que van trencar motiles i obrir portes i finestres. - El que tot seguit intentaré explicar-los no és, ja els aviso, una "carta als reis mags" o un seguit de desitjos encadenats di~1cils d'aconseguir. Tot al contrari. Són els projectes que Barcelona ha d'afrontar per al canvi de mi l·lenni. Són projectes deis quals depen el futur de la ciutat i de tota !'arca metropolitana, i per aixo els hem de tenir ben pensats i definits. Aquesta no és una atirmació gratuita ni molt¡ menys retórica. Si en el marc deis Jocs Olímpics vam dir que Barcelona havia aconseguit "posar-se al mapa" i �dotar-se de tot alió que li mancava, ara tenill\1 l'oportunitat de conso lidar el que ens hem guanyat i, sobretoL donar un pas endqvant clarament decisiu. Si abans deis .loes estavem convent;uts que teníem un lloc destacat i una veu própia, els projectes que afrontcm ara han de confirmar que realment "estem on ens pensavem que estavem", i que podem estar encara millor. Barcelona --i dient Barcelona vull dir l'area, o la regió metropolit~na; després veurem la di fcrencia-no vol perdre el tren. Ara que hem aconseguit tcnir l'estació, el punt de partida, hem d'agafar definitivament el tren que ens ha,de portar més enllú. 1.- "La scgona gran transformació" .... Les grans tites que han marcat els canvis de ¡Barcelona en el darrer segle, i que han determina! en hona mesura el deseJ¡lvolupament de la ciutat, s'han ' les estructures económiques i caracteritzat per una repercussió evident dn urbanístiques. Les exposicions de 1888 i 1929 van ser un canvi important, pero en horra mesura limitat i centrat a parcel·les ~oncretes. És en el marc deis .Toes Olímpics i en la decada deis 80 quan Barcelona empren una transformació amb vocació global. Fa quinze anys, Barcelona havia de fcr un gran esfort; per a posar al dia la seva estructura urbana i avan<;:ar cap a un teixit méf coherent, organitzat i integrat. En poc temps s'ha donat un tomb espectacular a Ilorganització urbana. S'ha constru"it una infrastructura basica com són les Rondes, :s'ha recupera! el front de mar, s'ha ' definit la fl·ontera de muntanya amb Collsdrola, s'han potenciat noves arces urbanes i s'ha parat atenció als espais més degradats. Aquesta gran transfonnació ha estat enllestida amb exit. Els darrers anys han permes posar progrés. Paral-lelament als projectes Barcelona ha planificat i previst d'operacions que configuren el que Barcelona". les bases per a una nova etapa de canv1 1 "olímpiq", i en bona mesura gracies a ells, les no~es fites, dissenyant un conjunt en diem ;1a "segona gran transformació de Els projectes sobre els que avui reí1exionem són el nucl i d'aqucsta nova etapa. Són projectes referenciats, que no dclimitats físicament, entre la serra de Collserola, el Llobregat, el Besós i el mar. Estem parlant d'una zona on viu el 8% de la població es pan yola --més del 10% si parl~m de la població metropolitana--, on s'ubica més del 20% del sector industria) i es genera el 15% del producte interior brut ( PIB). 2 �El criteri amb que Barcelona afronta aquest repte és un plantejament global, format per diversos elements que es coordiner~ en un objectiu comú . i\.quest és el model que Barcelona ha de seguir i que tar~ bons resultats ha gcnerat: el del consens, la coordinació d'esfor~os, b compli~itat d'agents públics i privats pero amb un liderat institucional necessari per assegurar l'impuls. Sempre he dil que el gran secret de l'exit o~ímpic de Barcelona va ser que un projecte nacional i d'Estat com els .loes va s~r liderat pel poder més petit i més proxim, el de la ciutat. Aixo va permetre que ¡Ja ciutat no fos utilitzada, sinó que fos transformada. - L'Administració local ha evidenciat la sev* valua i la capacitat de generar iniciatives, i ha de mantenir una partici~ació preeminent: el principi de subsidiarietat també ha de ser aplicable al camp de les in !'rastructures i els grans projectes. L'Administració local ha de tenir, seg ur. competencia tecnica i moral per intervenir-hi, i no descartar en cap cas la ¡possibilitat que tingui reconegudes competencies reals i lega lment establertes. Per deixar-ho ciar, la Carta Municipal que ~c tualment estem debatent incloura referencies explícites a la participació directa ~e I'Ajuntament de Barcelona en el desenvolupament deis grans projectes i de l ~s intl·astructures existents i en els organismes que més específicament cls han dq dirigir. Mentre a la banda del Llobrcgat l'argument¡ és la intcnnodalitat i la logística, juntament amb l'especificitat i el tractament ¡del medí natural, a l'al tra frontera ¡ fluvial, el Besos, l'argument és el de la reg~neració, en sentit ampli. Aquesta doble localització, marcada en aquest cas pel ~ dos rius barcelonins, retlecteix la vocació globalitzadora que té la segona gratl transformació de Barcelona i de l'area metropo litana. Ja saben que aquestes dues conques tluvials l~an estat el lloc pel qual la historia ha entrat en el pla de Barcelona. Llevat del que hagi pogut passar després de la construcció de l'aeroport i del port, des del pupt de vista de connexió terrestre de Barcelona amb el conjunt de la península ibhica no ha passat res que no hagi estat per aquests dos estrets ; des de les guerrb fins a l'aigua i el gas, des de les torres de l'electricitat tl ns als rius, les autopistjes --que es van multip!icant-- i les línies ferroviaries --que també es van increm4ntat-- . Aquests dos espais són, per tant, les nostres arteries, fonamentals perque e! cap, el cor i el cos d'aquesta ciutat funcionin. La creació d'una autoritat única del transport, ~ 1 túnel d'Horta, el C)uart Cinturó, el replantejament de la política de peatges i les actuacions ferroviaries, la recuperació del Besos o la redefinició de l'arJa del Llobregat, són elements que, 3 �entre les seves múltiples repercussions, teneq un denominador comú : incideixen directament i decisivament en l'articulació d~ l sistema mctropolita. i en la seva plena consolidació. Aquest és un l~tctor que no podcm obviar en <lap moment. Ens trobem amb un fet ara més palpable qu e mai: la realítat de Barcelona és intennunicipaL multiterritorial, metropolitana. Aquesta dimensió ~s especialment cvícknt en el repte que Barcelona afl·onta en el camp de les infra~tructurcs. Que vol dir aixó? En primer !loe, i com a orientació global, que cal tcnír molta cura que les infrastructures no trasbalsin el model territori~l que necessitem . En segon lloc, que el s projectes que Barcel~na té en perspectiva fan necessari adoptar un canvi d'escala de la gestió que s'e~tá duent a termc. Conseqüentment, cal pensar. obertament, sense prejudicis 1'Ílal lixats pero amb la sinceritat necessaria, en la possibílitat de reconsiderar !el paper i el dimcnsionament deis organismes que !'han d'aplicar. I entre aquesis organismes es troben les entitats metropolitanes i les relacions que han d'establir les difcrcnts instítucions i agents actuants. l. l.- La realitat mct ropolitana Barcelona ha estat durant molt tcmps, com <'eía el geógraf Pau Vila, "una taca urbana de ríu a ríu estesa". També ho havia !!lit abans Mossen Cinto Verdaguer. Barcelona no ha pcrdut aquest scntit, ben al contrari, ha estat aixó el que l'ha reforvada progressivament. Ara bé, el que en podríem dir l'extensió de la "Barcelona real" (la "ciutat viscuda") esta ana1 t cada cop més lluny. Vull definir aquí, pcr l'ús d'aquesta xerrada, i sense pretensió de crear ciencia pero per utilitat d'aquesta hora i mitja que ssarem plegats, el que entenc per area i el que entenc per regió. Si haguéssim de definir el que és Shanghai, o el que és París o Londres o Boston, probablement no podríem limitar-nos al que e.s matematics en diuen un escalar, a un número, una xifra, una població, una ex ter sió. Probablement necessitaríem un vector de més d'un i de dos elements, de tre~. Si haguéssim de dclinir el que és demograficament i J'ísicamcnt Barcelona, lhauríem d'utilitzar tres elements d'aquest vector. L'element "C", ciutat; l'elemeht "M", metrópolis, i l'elerncnt "R", regió. Nosaltres, que hem provat de fer aqU¡esta deíinició --pnque vam tenir �l'encárrec de Nacíons Unides de fer l'Urban S~rvey, l'cstudi de les ciutats del món 1 quant a poblacíó í ind icadors demogn.Hics, t~sics i económics més irnportants-- , nosaltres. dic . vam veure que si no teníem ! tres dimensions de cada ciutat no podíem anar més ll uny. ,... No cal que e ls exp liqui que la Barcelona ref!l té 3,1 milions d'habi tants en una arca d'uns 470 Km2 i Madrid té 3,1 miliods en una área de 600 Km2. En la primera, pero, hi ha trenta-tres municipis, i ~n la segona n'hi ha un. Si anem a Saragossa, e l municipi té 1.000 km2, pejro probablemcnt no és una área metropolitana; és molt més gran que una arca metropolitana, peró hi ha molt terreny comú i rural que no formaria part est~ctament del que podríem anomenar arca metropolitana. Per tant, area metro¡j>olitana. connurbació, ciutat real, metrópoli , en el cas de Saragossa seria mepys que un municipi, en el cas de Madrid seria bastant semblant a un municip t i en el cas de Barcelona són trenta ' 111UI11C lp!S . Per tant, traiem-nos del cap que !'arca metrqpolitana és un problema polític. El que esta plantejat no és un problema polítici és un problema de llenguatge que hem de traslladar a la política. L'Estatut d9 Catalunya ja va reconeixer el fet metropolita, pero tot el que ha vingut desp~és de l'Estatut no ho ha reconegut pro u, sobretot a partir de 1987. · - 1 ara entrem en el concepte de regió metrqpolitana, aquest tercer element del vector que va més enlla de la continu"itat fí~ica peró que es manté di ntre de la unitat de mercat. El mercat diari, de treball~ de transport i de residencia, esta format per aquell territori en el qua! la ge~t treballa, pel qua! diariament es desplaya. Hi ha uns percentatges que estadís ~icament estan servint per decidir si un municipi és metropolita: els científics flUe ho valoren consideren que el cankter metropolita es crea quan un 15, un o un 30 per cent deis moviments es fan "tallant el cordó", ja sigui per anar a ¡ treballar o per rebre normalment població activa; aquestes dades serien el qu~ ens fa pensar que aqucll municipi forma part d'una ciutat real més gran que ell mateix. 2g i La regió metropolitana va molt més enlla df l "continu" normal tlsic, d'aquesta Barcelona del Llobregat i del Besos. La regi<!> metropolitana travessa la Serra de Collserola, i probablement la del Garrat~ i l'~stret de Montgat, i se'n va a trobar unes ciutats que són la segona corona metrop~litana amb personalitat propia. Són ciutats que van de Mataró a Vilanova pas~ant per Vilafranca, per Terrassa i Sabadell, per Granollers i per altres ciutats, potser de menor entitat pero també amb forta significació. Aquestes ciutats, a diferencia de les que formen l'area metropolitana estricta, són ciutats que tenen d'alguna forma el seu propi !"hinterland", depenent també de les 5 �seves dimensions. Per exemple, Sabadell és e 1 casc urbà estricte, el municipi, i en canvi Terrassa té camp a córrer, té molt més terreny: la mancomunitat va ser un intent de compartir aquest camp que tenia T rrassa. Aniríem veient cada una de les situacions. i En conjunt, aquesta regió formada per l'àrea metropolitana més les polaritats de la segona corona metropolitana ens porta a 1.500 km 2 . i una població de 4,5 milions. Per tant, a una ciutat que ja es pot comparar, no a Londres, com he tingut ocasió de comparar-la aquesta setmana, pelò sí amb la majoria de les grans ciutats milionàries europees. Fa 43 anys que es va aprovar el Pla Comarcal, que és el que va crear el que després va ser definit com a Corporació Metropolitana. Han passat molts anys però la democràcia encara no ho ha reconegjat del tot, i això que l'Estatut sí que ho reconeix com a necessitat però sense dir-n. els límits. Catalunya no pot viure sense aquesta Barcelona gran, sense dedicar una atenció específica a aquesta Barcelona real, més gran que el propi municipi. 2.- Els projectes Parlem ara de les infrastructures a les quals v1ll dedicar una atenció. Per dur a terme els reptes del segle XXI hepi de treballar a partir d'uns criteris bàsics per garantir un nivell òptim de qualitat Els espais naturals no poden acabar degradats. El planejament i l'execució dels projectes no pot oblidar l'equació entre progrés urbanístic i econòmic, d'una banda, i degradació ambiental d'una altra. Persones com en Ramon Folch, i d'altres, han demostrat tot el contrari: treballar sense pensar en l'entorn, o, pitjor encara, treballar "contral' l'entorn, no només és injustificable sinó que ja no és rendible, ni socialment n econòmicament. No podem malversar territori. Desgraciadament, els darrers anys a Catalunya s'han posat en pràctica algunes polítigpes urbanístiques, especialment en matèria d'infrastructures, que, al marge la seva necessitat i rendibilitat, no s'han caracteritzat per l'estalvi en l'ocupació territorial. .io m'esvero cada vegada que veig el consum d'espai dels postres intercanviadors d'autopistes. Està molt bé que en els Monegros, en espais on el sòl és absolutament abundant, passi això, i fins i tot que pugui passar en carreteres exteriors al que és una configuració urbana, el que és lU ciutat real, pero no pot passar a 4 �l'cntorn de les ciutats. Suposem el nord d~ Girona; en aquests intcrcanvis que s'hi han fct, per !'arribada de l'autovia d~ Banyoles i pcr la cunnexió de la Nacional 11, hi ha un consum de l'espai que jo cree que el fcm amb el sentit comú d'un nen de cinc anys. Hi ha un excés de consum de l'espai. hi ha una malversació de territori. El que s'ha fet en un territori com el que nosaltre · tenim, i no estic assenyalant ningú, ha estat una tradició de la projecció de les obres públiques que no ha tingut en compte el fet que l'ús del territori havia de ser una mica més contingut. Tercer criteri: s'ha de generar "més ciutat '. No es pot caure en una ordenació 1 urbana i territorial que suposi fer "una peqiferia de la pcri láia". He m de saber compaginar l'entorn i el territori amb les ryecessitats urbanes i económiques. 1 Aquests serien els principis que hauríem de tenir en compte en el moment de comenc;ar a analitzar les infl·astructures neces ~ aries. Si Catalunya, i més concretament la regió metropolitana de Barcelona, estan practicament equiparades amb la Unió Euro¡pea. tant en nivel! de renda com en generació de riquesa --i estic parlant de mi Uanes de la Unió-- . és ciar que la dotació d'infrastructures lli té molt a veure ... i 'encara ha de ser més decisiva. Podríem parlar un moment, encara que nmw!s sigui de passada, pcrc¡uc no seria just no fer-ho, de quin és !'impacte que a ¡uest conjunt d'infrastructures i el creixement economic que s'hi ha de de~env olupar poden tcnir sobre les diferencies socials. Aquests dies s'ha par!* d'uns estudis realitzats per una institució privada pero molt meritoria que tr9balla d'una forma molt positiva en la nostra ciutat, en el camp de Benestar SociaL i per tant no vull deixar d'aturarm'hi. L'Área Metropolitana de Barcelona, tan fragil:com és, ha estat capa<; tanmateix de 1 fer una Enqucsta Metropolitana cada 3-4 an~s, i aquesta enquesta ens diu, entre d'altres coses, que esta passant amb les diferencies socials a la ciutat real de Barcelona. Només ho apunto, ho deixo sobre IIa taula, són coses que s'han d'haver dit i després ja les analitzarem amb més det~ll, i si hi ha temps de fer un debat dones possiblement el farem. L'Enquesta Metropolitana no sembla que lligui amb els resultats de l'enquesta esmentada abans: 'i no dóna el resultat d'una creixent 1 diferenciació social o dualització de la nq;tra ciutat barcclonina real, de la Barcelona gran. No és així. Més aviat el condari, es dóna la tendencia a una certa homogeneHzació. Tanco aquest parentesi per seguir endavant ~obre els projectes : primer parlarem de les xarxes, després parlarem del Besos i fínalment del Llobregat. 1 1 t 7 1 • ~ �- 2. I. Xarxes: La xarxa ferroviaria És un deis elements claus per a l'area de B< rcelona. No només pcr a l'area de Barcelona, és clau per a tota Europa. Ja saben vostes que Europa esta patint un9 congestió en aquests mapes tant bonics que es fan ara sobre !'existencia de ¡ les zones més dcnsi ficades de la "lotaringia" industrial del continent. És aque~ta mena de riu que baixa des del sud-est brit~mic i Londres, entra pcr Holanda, ~a i:-.:a pel Rin i s' introdu eix a través del Rhone i fins al nord d'Italia, amb el triangl~ famós que formen Genova, Mila i Torí, i que té un bra~ que baixa pcr la costa nprd-oriental de la península iberica, que som nosaltres. Aquí és on som, aquesta ésjla realitat que estem vivint. Ocia que Europa esta patint de congestió eh aquesta area. Europa esta patint 1 d'excés de camions, d'excés de vol~ també r d'alguns problemes de congcstió ferroviaria, en tot l'eix Rhin-Rhone. Es una pr~oc upació constan( de les autoritats europees en aquest moment que a nosaltres ~ns afecta i que a nos<lltres ens pot beneficiar. Estem parlant amb coniian<;a i este¡11 parlant amb lotes les cartes sobre la taula: ens pot beneíiciar en la mesura ~ue nosaltres encara no estem tan congestionats com alguns ports, aeroports 10 carreteres europees. En aquests corredors, potser nosaltrcs podem oferir uns c(l stos de congestió més baixos. No es pot entrar a la regió del Po venint de Londres i passar per Barcelona per carretera. Pero sí que es pot fer per mar, o PF aire o. encara, telcmaticament. I encara anant per terra, en el tn'tnsit de :.eterminades mercader ies. Hi ha mercaderies que arriben físicament a Bar~.. elona pero que es despatxen a Rotterdam, perquc allí són més efica<;os. Pero per fer aixo hem de tenir les estructures, j1em de tenir els túnels que haguem de tenir --que ara diré quins són--, l'accé$ ferroviari a l'aeroport que seria necessari, els accessos al port i el moviment ~-~rroviari de mercaderies óptim, una bona solució al problema del cordó mediterra i, un canal ferroviari del Llobregat, una solució pel corredor del Valles i, per el scomptat, i aixó és central, una concepció completa del punt crucial de tot aix,~, que és la Sagrera. - Els túnels.- Dos túnels ferroviaris travesse1~ actualment la ciutat. 1 aixó és una sort; Madrid no ho té, Madrid té un sol t( 11el que travcssa des de Chamartín iins a Atocha. Nosaltres tenim dos túncls en ample iberic i amb l'estació Sants com a nucli centra l. Tenint en comp ~e que l'estació de la Sagrera haun't 8 �de ser un nou punt d'enlla<; de les línie ~ de rodalies i regionals i que s'hi 1 sumara !'alta velocitat. caldn't disposar robablement d'un tercer corredor. Avan<;o en aquesta intervenció meva, qw vol ser una mica provocativa, que vol ser per obrir temes i no pas pcr tanca -ne cap encara, av<uwo que des del meu punt de vista el corredor s'hauria de i'fr aprofitant !'actual túnel que arriba fins a l'Estació de Fran¡;a (ramal Glories~, molt poc utilitzat --és el que en deiem graficament "la pera", perque la fo rma que té és aquesta, donant la volta al Pare de la Ciutadella-- , i creant ¡un túnel nou, probablement de 2'7 quilometres, sota el front 1itoral, tíns al M ~rrot, per poder arribar a l'aeroport. - 1 - L'aeroport.- L'aeroport demana una ac'P essibilitat ferroviaria amp lia. Per garantir tots els enlla¡;os caldrú duplicar l'qctual via única, fer una variant de la línia de la costa que passi per l'aeroport i preveure el pas de !'alta veloc itat. La intermodalitat és la base d'aquest mode~. L'aeroport tindrá. aixL una nova estació de sis vi es (4 d'ample iberic i 2 ~·ample internacional) integrada en l'edifíci de la terminal que es vagi desenv<)lupant. Tots els trens regionals o de llarg recorregut que entrin a Barcelona tin lran parada a l'acroport. 1 - Les mercaderies i el port.- L'estació de ctan Tunis és el punt clau. S'han de 1 millorar les connexions entre tots cls eleqnents del port, integrant-los en una anella ferroviaria consti tu"Ida per dos nous laccessos, l'un seguint el desviament del riu Llobregat i l'altre com a connexi~ directa entre Can Tunis i la nova terminal de contenidors del Moll Sud. P~r ccrt, no sé si vostes coneixen la nova terminal del port, per descomptat qfe alguns sí, pero si no la coneixen els recomanaria que la visitessin. 1 1 Aquestes són les noves realitats de Bar~elona, aquí és "on ens juguem les faves" d'una forma molt directa. Aquq;tes zones d'activitats logístiques, aquestes tcrminals de contenidors que el ibarceloní no coneix potser prou. A més, l'ampliació del port preveu una nova estació de mercaderies, term inal de l'accés en ample internacional. El día 15 d'abril va sortir en proves el prilmer tren complet de contenidors de Barcelona a. Madrid. Aixo ~ls ~embla~a estrany, peró és aixi: . ha estat Barcelona qu1 ha creat a Madnd, tmalme~t, una duana, un punt d'arnbada del port de Barcelona. O sigui, el port de Barqelona és ara el port de Madrid en el sentit que té un sistema de trens cotjnplets cada nit, que s'inaugurara oficialmcnt d'aquí uns dics quan les pro~es que s'estan fent demostrin que realrnent va bé --el dia 15 va sortir el p~imer tren, pero aixo no vol dir que estigui totalment operatiu-- . El tren va fins a Azuqueca, a la província de Guadalajara, a les portes de Madrid. 9 �Barcelona no sera tot el que pot ser logísticament. i en delínitiva com a ciutat, si no és capa¡; de fer arribar els seus servei~ líns a la porta del consumidor. l el consumidor nostre és la península iberica n el seu conjunt. pcró també el cor d'Europa. Pensin que Rotterdam en aquest moment és el port de Mi la, ja ho he dit alguna vegada anteriormcnt: no és Gcnova, és búsicamciJt Rotterdam. Pensil~ que Rotterdam avan<;a pel Rhin i 4stú preocupant-sc d'anar més enlla, ! d'enllayar amb el Danubi i fer arribar¡ els seus trcns. i a partir d'aquí possiblemcnt barcasses, pcrque les seves rercaderies, en la línia d'anar cap a Budapest, no tinguin una lhmtera. I nofaltres, mcntre, no teníem un tren complet fins a Madrid. Ara el tenim. i en qquest cas és un tren privat, tot i que !'empresa que l'ha creat té presencia públilca. El port hi és. la Zona Franca hi és, la Renie hi és; pero en definitiva es tr~cta d'una iniciativa privada que ha costal moltíssim d'arrancar pcrquc aquestes idees noves. tant cvidents com són, tant óbvies. tanmateix es troben an~b les resistencics d'operadors que estan acostumats a actuar d'una altra fonm~. 1 Els die, perla seva tranquilitat, que també lhi ha un altre tren que va a Lisboa i "Leixoes" , que és el port d'Oporto, cad1 nit: que n'hi ha un altre que va a Metz, que és el cor d'Europa, cada nit; i qpe d'altres aniran sortint. Pero s'han d'anar creant els punts d'arribada, s'ha d'al1ar buscant la demanda com ha fet Rotterdam des de Üt molts anys; els hol~ndesos fa molts scgles que viucn d'una bona logística, i són la gcnt que viueh millor d'Europa. ja ho sabem. Tornem a la llista d'estructures necessaries: - El corredor mediterrani.- Per resoldre problemes de congestió, caldra quadruplicar {'actual via doble entre Ca: telldefels i El Prat, i construir la variant cap a l'aeroport. Canal terroviari del Llobregat.- Els trens !de mercaderies hauran d'entrar tots per !'interior, pero a partir de Martorell anlran per una nova línia de dues vies que els permetra accedir a la plataforma logística del Delta sense interierencies amb els serveis de viatgers. D'altra banda, l'accés de l'alta velocitat a l'acroport i de les mercaderie~ en ample internacional obligara a construir una altra línia de dues vies. En !total, dones, caldra construir, igual com ara s'esta construint !'autovía del mate dret del Llobregat, 4 noves vies (dos de cada ample) des ele Castellbisbal t1ns al Port, seguint el Llobregat. 1 1 En aquesta qüestió els meus tecnics són nfolt especílícs en el sentit que no es pot malversar territori i que s'han de ~a lvar fronteres corporatives d'uns ministeris amb uns altres, o deis operador$ ferroviaris amb els ruters. Hem de ser capayos de ter com altres pai"sos civi ~itzats han let, definir una xarxa de serveis en la qua! la ruta i la t'errovia ipuguin coexistir de forma que la 1 ro �- utilització de sól sigui la mínima, en una area en la quaL com sahem, com he dit abans, e l sól és molt car. Aquí és on e~ demostrara el que és un Estat fort necessari, lleuger i intel·ligent, no una smnf! d'autoritats que defcnscn els seus territoris a costa del contribuent. .. i de l'ent~ rn. - - Corredor del Valles.- Pantl·lela a la línia d~ble actual Mollet-E! Papiol caldra construir-ne una altra en ample internacior1aL per als trens de mercaderies que vagin al Port i per als trens d'alta velocitat: que no hagin d'entrar a Barcelona. Sobre aquesta nova línia es creara l'estació ldel Valles peral TGV. - La Sagrera.- El comento en darrer lloc, pe1 oés el punt crucial del nou sistema ferroviari que es preveu per a Barcelqna. Concebuda com una estació intermodal (amb quatre nivclls) --esta ldemostrat que infrastructures com aquesta funcionen millor si tenen un cara< ter compacte--. concentrara: el pas de les circulacions de rodalies, el pas deis trens regionals procedents del nord cap a Sants i !'Hospitalet, la terminal deis regionals del sud (en substitució de Sant Andrcu Comtal), la terminal del corredor mediterrani. i !'alta velocitat. A més, l'estació quedara unida a l'aeroport.. a la xarxa de metro i a la xarxa viaria. i incorporara una estació d'autobusqs, un servei de taxi i un aparcament de cotxes. Barcelona aeroport i ferroviaria tlexibilitat Lió. té ciares les pnontats en l'arribada de !'alta velocitat: Sagrera, Valles, per aquest ordre. A ~xí s'ha de configurar una anella d'ample internacional i alta ~elocitat. Aquest esquema permet i efectivitat, i és el que s'esta d.hsenvolupant en ciutats com París o La xarxa viaria Els darrers anys hem aconseguit la constru~ció de les Rondes, amb tot el seu significat de vies urbanes i metropolitan~s. Les Rondes, els accessos de Barcelona i bona part de la xarxa viaria metropolitana han assolit una intensitat de transit notable. He m superat els 100.000 v~hicles/dia a la Ronda Litoral i hem arribat als 140.000 d'intensitat mitja diaria a 1~ Ronda de Da! t. No hi cap carretera d'Espanya ni cap vía urbana que doni aqt~esta intensitat. Cal ler tl·ont a la demanda existent i a les necessitats que es preveuen, en un marc de creixement constant de la mobilitat. En aquest camp haurem de treballar tant o niés el sojt com el hard, en la gestió del trimsit que hi passa, que és més complexa: des del punt de vista de les actituds 11 �i deis incentius, peró més senzilla des del nunt de vista de l'eng.inyeria, de la inversió. S'haurá de treballar en els dos camps~ l, evidentment, l'elemcnt fonamcntal de la qit.estió són els preus, l'incentiu més potent. Un incentiu encara més potent, perr que s'ha d'utilitzar amb molt de compte, és la prohibició. Nosaltres prohibintm el pas deis camions perque les Rondes no estan pensades per aixo. Les Ron~es estan atraient una bona part del transit ( 10.000 vchicles cliaris) que hi passa itugint ele la B-30, pel fet que les Rondes no tenen peatge i la B-30 sí. Aban~ un senyor que anava de Lleida a Mataró a portar uns vedclls anava per clalt, i ~ra passa pcr la Ronda del Litoral i s'estimba. No es tan fetes les Rondes per aixct i per tant ho prohi birem en el se u di a. Pero no ho farem sense una !larga explicaJió ni sense que abans els gestors d'aquests itineraris alternatius que estan impe~i ts per !'existencia de peatges prou importants no Ü1cin amb nosaltres l'esfor<; d ~ disminuir aquests peatges per tal que aquests scnyors trobin la ruta natural se*se un cost, sense una penalització excessiva. En aixo ja hi estan treballant Carm~ San Miguel i l'amic Basáñez, i ben aviat, espero, ens podran donar alguna notíci ~ positiva en aquest scntit. Aixo no vol dír una ofensiva generalitzada per la ~neva part contra tots els peatges existents. Compte amb fcr modi1icacions e¡1 aquest sentit. que probablement serien molt benvingudes, i nosaltres no descat1em que es facin. pcrque óbviament tot aixo s'ha de treballar mantenint l'equinibri económic i linancer de les explotacions, que estan donant un bon resultat 1en aquesta materia. 1 Quan veiem la intensitat de tránsit en el tún ~l de Vallvidrera. ens sorprenem de fins a quin punt és possible que hi hagi un1s Rondes com les que teni m, ben plenes, i en canvi un magnífic túnel que f ompleix una funció molt similar enregistri una baixíssima intensitat per mor ¡ del peatge que s'ha de pagar per finan~ar la invcrsió. r.a inversió, com voslés s~ben molt bé, va ser Ida primer per una empresa privada i després recuperada per I'Ajuntament --que va rescatar-ne la concessió pagant a tots els provei"dors i a jtots els obligacionistes que teníem estesos per tota Espanya-- , i un cop recuperaqa pe! sector públic, l'Ajuntament ho va regalar a la Generalitat (es va quedar un te~<; de les accions i en ~a regalar dos ter<;os) a canvi que fes les inversions que equivalien al valor d'aquelles accions durant un número determinat d'anys. Inversiops que tinalment es van fcr, com és bcn notori, perque el túnel está funcionant. 1 'fambé s'ha de dir que es van fer a credit, i nQ amb carrec al capital, pero en tot cas es va fer i el túnel esta funcionant, pero ¡amb la hipoteca d'un peatge potser una mica massa alt, contra el qual jo avui no aixeco cap bandera. Estic parlant deis camions de llarg recorregut o de curt recorregut, perque en definitiva accedeixen al port, a Mercabarna, a la zona ~'activitats logístiques, i ho fan per 1 12 l �vies que no són óptimes socialment sistema de preus relatius. que requereixen d'una mod i licació del ¡ En aquest context, les actuacions més nece sáries en la xarxa vtana, rcpercussió més important, són: les de - Autovía del Baix Llohregat.- Va des d'Abrera tins al port i es preveu que estigui enllestida cap a mitjans del 199l És fonamental per a l'accés de camions a la plataforma del Delta, un asp~cte que passa pe! fet que el nus de connexió de !'autovía i !'autopista A-7 (8- O) sigui complct. 1-lem de garantir que els tránsits pesants procedents de Tanagona i Girona arrihin directament al port pe! marge dret i descongestionar ai ~í trams de I'A-7, I'A-2 i les Rondes. - Pota Sud.- Actualment en construcció, s'h~ decidit incorporar-!Ji un seguit de millores que afavoreixen la seva integracjió territorial al terme del Prat. En relació directa amb la Pota Sud s'ha dona~ un pas important amb la reforma del Nus del Llobregat, que estará acabat et~ un mes: el nou Nus preveu l'accés a la Pota Sud i alhora millora significati~ament la connexió entre la Ronda Litoral i la Ronda de Dalt. - Autovía del marge esquerre del Besós.- $a de tenir una !'unció d'ordenació deis tr~msits locals. Jugará un paper basic ~n la vertebració deis fronts urbans de Santa Coloma i Sant Adriú al riu. - Ronda Litorai-Montju"lc.- Es tracta de dota¡r la Ronda 1jtoral de dues cal<;ades laterals. Saben que el gran exit de les ~ondcs és la combinació troncalslaterals, moltes vegades fent aquesta men~ de voladís sobre els troncals, que marca molt quina ha estat la intenció de t~r una ronda que no trenqués ciutat, sinó que justament s'acompanyés de la 1ciutat i la permetés en les seves funcions més socials, humanes. ¡ Quan veig el riu de la M-30 de Madrid ~'he de trcure el barret davant de l'espectaclc estetic, fabulós, que represent~ aquell riu de vehicles, peró sé com a alcalde que alió trenca la ciutat igual cor si passés una ~utovia pe! mig de Nova York, sobretot en la ciutat futura qu~ anira creixent. Es una decisió que s'hauria d'haver pcnsat moltes vegades, i ~ Barcelona és va decidir no fer-Ia, 1 primer perque no podíem --per necessit4t, perque no teníem cspai-- , peró segon pcrque no volíem. l quan ens han qit si volem fer la Ronda Litoral de més carrils hem dit que no. No volem cre~r un t1ux de transit que sobrepassi la capacitat d'absorció del nostre territori urbá. 1 13 �- Túnel d'Horta.- Es la continuació de l'e x que arrcnca en cls túnels de la Rovira i permetni una connexió alternat va a l'A-1 X en les comunicacions amh el Valles Occidental. Urgent. és el gn¡m emhús diari de la ciutat real. A-16 Sitges-Vendrell.- Tancará l'eix de la costa de PonenL el vuit catala. ! Quart cinturó (B-40).- La prioritat més urgent és el tram Abrera - 1 errassa, per enllac;:ar Sabadell i Terrassa amh les vies que tenen nus a Martorell. La xarxa electrica Els ho resumeixo per alleugerir una mica la cqnferencia. Ens preocupen les torres d'alta tensió. Les grans ciutats del mon ~'un nivell de vida i d'exigencia importants no tenen conduccions d'aquest aba~t tan a prop de la ciutadania. Tenen conduccions subtcrrrmies que nosaltres no ten1m. Tenim unes galeries de serveis que vam obtenjr de les companyies de serveis amb l'ajuda del Govern espanyol, imposant unes c9rtes condicions de linan<;ament que eren més favorables per a les companyies, t~t i que aquestes van rer un esforc;: important. 1 ara podem dir que tenim una co~a que moltes ciutats no tenen, una anella subterrania, sota de les Rondes, de t30 a 40 km., que permet el pas d'electricitat. de telefonía, de cable de fibr~ óptica, que pennctria tins i tot, teóricament, el pas del gas ciutat, pero no ho Ita per raons tecniques i de carácter psicológic que jo ara no discutiré. En tot tas, una galería de gran capacitat perfectament visitable i que recomano que vis!tin. La xarxa de telecomunicacions Vostes saben també que amb motiu deis Jocs¡Olímpics Telefónica va avanc;:ar la seva inversió de 7 anys en 4 anys. Va invertir de l'ordre de 250.000 milions, bastant més del que hagués invertit normaltrlent. Es va avanc;:ar el famós "Plan Fotón", que és un plaque deia que a Madrid i¡a Barcelona totes les illes amb una agencia bancaria havien de tenir connexió ¡per fibra óptica. Ja la tenim. Els objectius del Plan Fotón ja s'han aconseguit j 1 avui, si hi ha grans empreses a aquesta ciutat que no estan utilitzant la xarxa digital de serveis integrats és perque no volen o no poden económicament, o no volen políticament, peró no perque no puguin tlsicament. H.o poden ter. 14 �No és el matcix el cas de Madrid. Recon o quan vam comcn<;ar a discutir d'aquestes qücstions i a Madrid es parlava de 'Onvcrtir la Castcll;tna en "autopista inteligente". i nosaltres vam f'er el "Pacte del Valles". Ens vam reunir un grup de municipis i vam dir: a que ens equivalla Castellana en aquest cas'!; dones l'A-18, la B-30 que va de Monteada tins a Sabadell i; Terrassa. 1 de fet vam arribar a un pacte per crear un eix de libra óptica, l'any 84. molt pioner, des del Pare Tecnológic fins a Terrassa. Tot aixó va ¡ quedar una mica esmorte"it pels esdeveniments legals de l'any 87, les llcis d'o~denació territorial. pero a nivell de case urba les coses estan molt ben plantejades1 i a nivel! de l'area ho estaran aviat. 1 Cree que l'acord a que s'ha arribat amb la Llti de Telecomunicacions per Cable, en la delínició de demarcacions entre Generalitat. 1\juntament i ds operadors, és un acord mol t imnortant. Ha estat anunciat Üt un narcll de dies. L'cntesa amb el conseller Sub ira en aquesta qüestió ha estat I erfecte. A vui sabcm que tenim una demarcació admesa. Aqucst era un assumpté d'una complcxitat molt gran. 1 per altra banda sabem que Barcelona té dos op radors. cosa que ens garanteix un factor tan fonamental com és la competencia. . . Barcelona és la primera ciutat d'aquest país i ie molts pa"isos d'Europa que té dos operadors, no solament en telefonía móbil siqó també en la telcronia de cable de libra óptica. A linal d'any tindrcm dues conipanyies okrint a uns ).000-1 0.000 abonats. ampliables Jins a 20.000, tots els fe rveis de televisió que es puguin donar per cable de fibra óptica. I a partir de ll' 1 de gener del 98. si és que no és abans, perque les pressions de la Unió Euro¡ ea van en aquest sentit, també els serveis de telefonía a través d'aquesta fibra. Recordo, discutint amb els suecs. que cm deien: vostes tenen dos operadors pero nosaltres en tenim 25, a Estocolm. Vaig anitr a Estocolm el mes de desembre passat a una reunió del Bangemann Challeng~, en virtut del qua! Estoco lm repta a Barcelona, i a tates les ciutats europees que ~ 'atrcvcixen a tenir alguns deis deu productes proposats per la Comissió Bange~ann, a ser millors que Estocolm d'aquí a un any. Nosaltres vam acceptar eJi repte i a més va m propasar que Barcelona tos la seu de la segona reunió del $angemann Challenge. i ho sera, els primers dies del mes d'octubre d'aquest any. 1 Ells són !'estrella del Nord i nosaltres ¡serem !'estrella del Sud de les telecomunicacions. l tot gracies a una deriai que aquesta ciutat va comprendre afortunadament a temps, que és que la densit~t que nosaltres tenim i que paguem en forma de congestió i en molesties té tam~é alguns avantatges, i alguns d'ells suposen que les xarxes per dtpita o per famíl .a són més barates. Aixó ens permet d'anar una mica més endavant que altrcs en a(iuesta línia. 15 �2.2. Besos: El Besos, al seu pas per !'área de Barcel< na, és el nu més contaminat de Catalunya. Una altra dada prou eloqüent: en l'entorn de la llera del Besos resideixen més d'un milió de persones, el 17 p~r cent de la pohlació de Catalunya. Els darrers anys, per convenís entre Administracions i per acords entre els ajuntament implicats, s'han posat les bases pojlítiques de l'actuació. Ara s'inicia la fase d'intervenció directa. Una intervenció qpe es concreta, a grans trets, en la recuperació de la llera del riu í el Pla del Congost del Besós. El Pla del Congost Aquest és un nom que vostes haurien d'obliqlar, perque hi ha un riu que es diu 1 Congost que va a petar justament al Besqs i que está molt gelós d'aquesta 1 denominació, i per tant no els agrada que parlf m del pla com del Besos. Pero ens hi hem acostumat. lnvcn.tarem un altre noti1· pero. de moment... Que és el Congost per a nosaltres? Es el tros on el Bes<)s passa acanalat entre Sant Joan de Monteada i les Trinitats, que van ser partide~ i separades per la Meridiana. i per on efectivament succeeixen el 90 per cent deis problemes que tenim. Tots els fenomens problemútics tenen una presencia o ~ltra en aquella zona. - És un pla de 4.500 milions, tinanc;ats amb tqns europeus básicament, que no va aconseguir entrar en fons de cohesió i que el! ministre Borre!! va en tomar d'una forma valenta que permet ara tenir aquests projectes a disposició. 1-fi esta treballant l'enginyeria de Barcelona Region~l per crear les transversalitats que salvaran la vida urbana en aquel! lloc, tan ca4igat pcr vies longitudinals, amb els trens, les autovies, 11electricitat i les noves vie$ de tren que encara s'han de fer. 1 1 Nosaltres volem reconstituir !'existencia d'u pa trama urbana sobre la base de ponts per sobre de les autopistes entre els barris de Torrebaró, Ciutat Meridiana i Vallbona, i des de Vallbona fins a l'altre can~ó, a Santa Coloma i a la part baixa de Monteada. I també sobre la base de l'allargament de la Vía Júlia lins a la plac;a Roja de la Ciutat Meridiana. El procés de regeneració de l'area del Be~sós tractament de la xarxa d'alta tensió, la dot~ció actuació integral als barris implicats. Hi ha b<irris marginalitat del Besos, com és el cas de la M~na, molts anys a duríssims processos de degradac¡ó. s'haurá de completar amb el de serveis i habitatges, i una que han pagat molt car aquesta i que han estat sotmesos durant �- Recuperar la llera des de Monteada lins al mar Tenim un projecte per al qua! s'ha sol·lic tat l'ajut dd fons de cohesió. La proposta tindria un cost aproximat de 8.600 M. de pessetes, el xo<Vt) deis quals es finanyaria amb aquests ajuts. La proposta compren el tractament de l'aigua er mi llorar-la en qualitat i quantitat i el tractament de la llera, doblant el cabal actuaL adequant passejos laterals i regenerant els elements naturals. Preveiem que ben aviat es podn1 dura terme ~na prova pilot de regeneració en un tram limitat del riu, a l'alyada de Santa Col01~a. Front litoral Entre el carrer Selva de Mar de Barcelona id futur port de Badalona es troba una area determinada per la desembocadura del ~iu Besos i delimitada per la Ronda LitoraL la línia de RENFE, la platja nova < ~e la Mar Be!Lt i el tcrme de Sant Adriú. Aquesta arca, un paratge pla format per l~s sedimentacions del riu, es veu intcrrompuda per instal·lacions tecniques sitpades arran de mar i que tenen un gran impacte sobre el territori (depuradora, i11cincradora i les centrals termiques) i es veu caracteritzat per la manca de qualitat lurbana i la densitat deis barris de la zona. En aquest context, hi ha dos factors claus. D 1una banda, les instal·lacions tenen i han de seguir tenint un papcr importantíssilm a !'arca, i el seu trasllat és tan desaconsellable com poc viable económicam~nt. D'altra banda, l'espai en que es troben té grans possibilitats per completar l'ordenació del front marítim i esdevenir un úrea d'ús i integració urbana de primer ordre. 1 Així, les actuacions a desenvolupar s'han de ipnamentar en dos criteris basics. cont~nu .... En primer !loe, construir un front litoral que sigui el nucli identificador i qualificador dels barris de l'entorn i que resp?ngui a les demandes d'usos i lleure associat al mar. Per fer-ho, cal guanyar terreqy al mar, ampliant la terra terma en una franja d'entre 400 i 600 metres d'ampl~da i 2 quilómetres de llargada (75 hectarees). Aixó ja ho vam comenyar afer amb la Ronda Litoral i el sanejament de les platges; vostes recordaran haver vist una escullera ele pedres a l'últim tram 17 ¡ 1 �des de !'última platja de la Mar Bella. Aixo S1 ha de continuar !Cnt, peró amb una extensió molt més gran . Potser va m guanyar , O o 12 hectarecs. 1 este m parlant de ter-ne 75 més . · En segon !loe, integrar les inll·astructurcs te"niques existents, que mantindran la seva funció i les perspectives de desenvolu~ament pero hauran qucdat en una segona línia. No les haurem . per tant. de tdaslladar. perque aquesta porció de terreny entre les grans estacions mediambientals que he menciona! i el mar fara possible que el passeig marítim (i el lleure i la qualitat de vida) passi per davant sense fer un trasllat que s'havia estimat ath1b un cost de 13.000 milions de pessetes, que ens estalviarem. 2.3. Llobregat: - L'area del Llobregat és probablement la ql.le té una dimcnsió més clarament 1 económica, juntament ambla logística que he mencionat. El cont.~~ situ~r La plataforma del Llobregat l'hauríem de dintre del que és el nostre mercat exterior i tenir en co mpte qu ins seran els pafametres del funcionament d'aquest ' mercat, que s'exercira com a demandant. ! ! Pel que fa als ports, es preveu que I'Eur~pa Occidental seguira essent l'area económica amb un major volum de trMiqs interregionals i que els principals intercanvis externs seran amb Asia i Amerjica del Nord. t Quan die Asia vostes podran pensar ¡que es tic parlant de coses que possiblement encara no existeixen. No. ~ vui hi ha hagut la inauguració de Samsung; les grans empreses del sud~t asiatic. de l'est asi atic, s'estan posicionant a Barcelona i considerant-la ~om el punt d'entrada de les seves línies comercials i econorniques al sud dj Europa, i a Europa en conjunt. El presidcnt de !'empresa Cosco, que és la n~viera xinesa més important i té un tonatge brut de siso vuit vegades el de la jt1ota espanyola mercantiL va visitar aquesta zona fa dues setmanes (encara que aixo no va sortir enlloc). Cosco esta creant un nou servei de contenidors efes d'un port al sud de Shangai, que es diu Ningbó i que s'esta llanyant com a ~ran port d'exportació al centre de la Xina, i d'aquí sortiran línies de contenidob cap a la costa est de l'Atlantic; el canal de Panama és cada vegada més pro~lematic des de molts punts de vista, i estan buscant un lloc de parada al Mediterrani. Segons el presidcnt de Cosco, 18 �tots els números els té Barcelona, si ~ fectivament es contirma la bona disposició, la qualitat de la ubicació i del ~ scrvcis que ell va creure trobar en aquesta ciutat. Per tant, quan parlem de !'Asia no és r omés per quedar bé . Ens hem de guanyar, i ens estem guanyant, també aqllLest mcrcat. Ho aconseguircm si en la plataforma del Llobregat nosaltres ar~ibem a guanyar una pos ició en el procés de concentració portuúria i de de* nvolupament d'enclavaments forts que s'esta prod uint. En l'ámbit deis ports mcridional s juga1 a un paper básic la capacitat de captació del trati c amh l'Orient Llunya i, també, amh I'Orient Mi~ja i el Nord d'África. Quant als aeroports, les previsions són sen blants. Es tendeix a la concentració creixent en alguns grans "hubs" europcu ·, (entcnem per "hub" un punt de concentració i redistribució del tdmsit de ~assatgers, i del de mercaderies, que és creixent, molt creixent), en dctriment¡ deis aeroports periterics, i a una 1 creixent polarització entre els grans aerop< rts i entre els grans eixos de trimsit intereuropeus i internacionals. Es prcvc u un increment de l'especialitza~ ió (tant en captació de passatgers com de mercaderies) i un paper cada vega a més rellevant de les mercaderies (el 25% del comen;: mundial d'articles nu mfacturats es transporta ja ara per vía aeria). Pel que fa als serveis logístics, amb l'an pliació de mercats la demanda ha crescut espectacularment i s'ha moditicat. Les empreses han d'cstar presents en arces de consum diverses, han de cpntrolar els tluxos d'abastament i distribució . Les operacions relacionade~ amb la circulació de materials augmenten constantment; cls terminis d'erytrega són més curts i la freqüencia d'enviaments és més gran. El mercat i !'oferta de serveis logístics, do11cs, s'csta transformant. Així, hi ha una creixent subcontractació de les activitats logístiques per part de les grans empreses industrials a operadors especiali ~zats, i els operadors logístics, més globals i amb més prestacions, esdevenen ¡agents polivalents amb una amplia capacitat de serveis. En aquesta direcció, cal garantir ámbits l d'actuació prou amplis, combinar diferents transits i diferents modalitats de transport. 19 �La localització deis serveis logístics és f~ namental. La creació i ubicació de plataformes logístiques té els seus fact~rs d'exit en !'existencia d'una gran densitat i una connexió eficav d'infrastruqtures de transport i en el fet que els centres de tn1nsit i reclistribució han cl'ofe ·ir serveis de qualitat. de tractament especialitzat deis procluctes i de transmiss ó d'infónnació. Les tendencies sobre Jocalització d'activitats ¡iroductives a la Unió Europea situen una gran arca de producció a !'Europa centtal i tres centres logísti cs que, per raons economiques i geopolítiques, hauran ~e situar-se a !'Europa de l'Est, al Nord d'Europa i al Sud o area de la Mediterra~ia. Barcelona ha de ser el punt clau de l'area logística del sud d'Europa. - Ara vine de Copenhaguen, que esta en el seu rny de capitalitat cultura l. Cree que és una ciutat que s'ha d'analitzar amb molta Ftenció, perque, així com nosaltres som el norcl del su d, ells són el sud del nor~. Ells són el punt d'entrada de tot l'espai escand inau. Ara construiran un pont sopre l'estret que separa Copenhaguen de Malmoe, al sud de Suecia. Pocs quilometrf S, en 30 minuts es podrú ;mar amb cotxc. Aixo creará un espai nou, molt més ~ran que el de cadascu n d'aquests pa"isos. Estan utilitzant per a aixo una filo~ fia que és bastant semblant a la nostra, potenciant Copenhaguen com un punt ~e trobada, com un punt de ruptura, un punt de gran qualitat cultural, d'ofertes de ~ · erveis tecnológics sofisticats. L'área ele Barcelona compta amb un perfil ¡sectorial i territorial que li atorga avantatges de sortida. Són els avantatges de~ivats del fet d'aplegar, en un espai territorial delimitat, el port, l'aeroport i l'activi~at logística --cosa que no succeeix pn'tcticament enlloc-- , una xarxa de transpor ts i comunicacions ja existcnt i un conglomerat económic i urbá dinamic i actiu. Hamburg i Rotterdam. per exemple, disposen d'un port molt potent peró no cl'un aeroport del mateix nivel!. Marsella dispo~ a d'un port actiu, pero també té rnancances en aeroport i li üt!ta "massa críqca". Fa unes setmanes ho deia en Josep Anton Acebillo: tenim un aeroport i u~ port directament connectats a les línies viáries i ferroviáries i a menys d'un quqrt d'hora del centre de Barcelona, i al Japó, per tenir una cosa semblant, han hagut de fer una illa artiticial. Barcelona ha de desenvolupar. equilibrar i apfotitar les seves condicions i arribar a constituir-se en un veritable i equilibrat "huW logístic, una plataforma integrada d'escala europea i amb voluntat intercontinental. 20 �Barcelona ha de convertir-se, juntament amb Madrid. en el gran poi logístic del país. En aquest doble eix Barcelona-Madrid (que ha de ser reconegut com a jerarquicament superior a d'altres plataforme!) de la Península com són Bilbao, Va!Cncia, 1\lgeciras i d'altres) , mentrc Ma~rid consolida la seva posició en relació amh la prúctica totalitat de la lfcnínsula i tcndeix a una certa especialit~ació e~1 cúrre~a .i nt~rcontincnta.l E~ropa-0~ncrica; Barcelona pote.nci.a el seu caracter d'area logtstlca mtermodal 1 port mendtonal d entrada peral trans1t amb la conca mcditerrania, amb Europa en g~neral i amh Oricnt. La potenciació del centre logístic de Barcelona se situa ~n !'esquema de desradialització i desenvolupament de l'eix mediterrani. ' Per posar en marxa tots els elements necessa is per assol ir aquest objectiu, el 16 d'abril de l 994 es va signar el Conveni d'I nfi·as tructures i Mcdi Ambient del Delta del Llobregat, subscrit pe! Govern ce~traL la Generalitat i els ens locals implicats (ajuntaments de Barcelona i d'El Ptat, Mancomunitat de Municipis de !'Área Metropolitana de Barcelona i Cons 11 Comarcal del Baix Llobregat). Aquest conveni és l'instrument inicial per de! envolupar l'anomenat Pla del Delta del Llobregat. '- - - Dos anys després, fa cinc dies, el 16 d'abril d'enguany, hcm signat un deis dos convenís de desenvolupament practic. Hem arrihat a fer tots els ac01·ds jurídics i económics (complicadíssims) referents a a~gunes de les zones que esta ven incloses dintre del Delta. El que estava previst que seria la depuradora del Llobregat estava situada en una gran finca que va ser propictat del Consorci le la Zona Franca i es va vendre al Port en el seu moment. en el procés de san~jament del Consorci, quan amb en Narcís Serra el vam trabar com el vam tro!Jflr. Es va haver de sanejar, i es va sanejar. Una de les coses que vam aprendre v~ ser que havíem d'aprolitar aquesta gran extensió de 100 hectarees tocant al riu i a la vora del mar. que després ha estat utilitzada com gran aparcament de lcotxes ahans del transport. La localització d'aquesta depuradora s'ha traslla~at a l'altra banda del riu desviat i s'ha mantingut la posició de la incinerador~, pero aquesta zona all i he rada per aquesta permuta sera destinada a potencipr la ZAL, la Zona d'Activitats Logístiques, de la qua! estem comen<;:ant a !tocar els límits de les necessitats. Necessitem més zones d'activitats logístique$ si efectivament volem jugar el rol de gran poi logístic del sud d'Europa que abaqs he mencionat. 1 ¡ 21 �L'aeroport Tenim prcvist que arri bará a tenir més de 301miiions de passatgers l'any 2011 i entorn de 40 milions ci nc anys dcsprés, tot i !les prcvencions que s'han de tenir respecte a aquestes xifres de previsions tan !largues . Pe! que fa a les mercaderies, és previsible que s'assoleixi el mig milió de to*es de carrega el 2020. Aixo vol dir assumir els serveis, les capacitats i les dimensipns adequades. - 1 Hem de tenir en compte que a l'aeroport e~ generen actualmcnt més 30.000 milions de pessetes de valor afegit brut, pr4p de 5.000 llocs de treball i una producció de bens i serveis valorada en 50.0$0 milions de pessetes. Els efectes indirectes arriben als 112.000 milions de valpr afegit brut. 208.000 milions de producció i 44 .000 llocs de treball. 1 1 Dones bé, al Sud d'Europa Ji cal una instapació prou dimensionada, i hem d'aconseguir que sigui a Barcelona. Aquest tip~s de localitzacions. no les proposa ningú des de tora; hem de ser nosaltres mkteixos els que trehallem en una proposta seriosa i realista. 1 Arribar a aquests obj<..:ctius vol dir: - Fer una tercera pista.- Les pistes actuals e1 trobaran saturades abans d'arribar als 20 milions de passatgers (any 2004). '~othom. comenyant per les entitats economiques, valora la necessitat i lins i tpt la urgencia de la nova pista. Es fara seguint alhora criteris d'eficiencia aer háutica i de compatibilitat amb les reserves naturals de la zona. Ja els avanyo que en les discussions que hem tingut amb els experts de la ciutat, discussions algunes d'elles semipúb~iques, s'ha lct pales per part deis expertes ecológics amb més solvencia que¡alguncs de les reserves d'aqüífers tcnen data en el seu naixement, que el Ren~olar i la Ricarda probablement no tenen més d'un número d'anys, que ara jo no diré perque no em puguin després desmentir pero que és un número n~ molt llarg. Deia R.amon Folch en una d'aquestes reunions que aquest no és e problema ecologic més dificil de resoldre: en una zona humida com aquella reconstituir aquest tipus d'estanys és perfectament possible i no és novedós, en el sentit que no fa cent anvs que les extraccions o altres operacions de can'tc~er industrial van provocar aquests forats, que després es van reomplir amb liaigua deis aqiiíJcrs . És a dir, que aquests aqüífers són forats provocats per upa aetivitat industrial relativament recent, i es poden reconstituir en relativa~nent bones condicions, si és que haguessin de ser afectats. Hi ha una preo~upació per aquest assumpte 1 es 1 resoldra bé. 1 - - - - f 22 - - • �Punts de recepció d'avions.- Terminals.- Es preveu una nova termin~tl central situada entre la línia del ferrocarril i !'actual terminal B amb conne ~ ió amb ]'actual pont de plataforma i amb el complemcnt de les noves zones d'itparcamcnt. Connexions interiors.- Fan1 falta un siste1~a de transport interior, soterrat i de caracter lleuger, que rnillori les connexion$ en termes de freqüencia, temps de recorregut i confort per als viatgers. 1 ~ ~ Qualitat.- S'ha de mantenir el nivell l arquitectónic, molt remarcable, aconseguit ambla renovació del 92. Zona de dtrrega al costat terra.- Es prevt_tu destinar-hi una superficie de 59 hectarees com a zona d'activitats logístiquds. 1 l <..- - Zona modular al costat aire.- Zona d'ate~ció als avions, de 7 hectarees, on s'instal·laran serveis de "handling", tallers, nagatzems. hangars i heliport. ¡ - Pare Tecnol6gic i Serveis.- 80 hectarees d Pare Tecnológic i de Serveis, que ha de permetre convertir l'aeroport en base d'operacions d'una o més aerolínies i ser-ne centre de mantenimept. El que Delta Airlines és per 1 Atlanta, ho hem d'aconseguir, sense la m.teixa dimensió, peró en el mateix sentit: que algunes línies tri"in el nostre aerc}port coma base. ¡ l - Ciutat aeroportuaria per serveis i activit~ ts complementaries.- Es preveuen unes 100 hectarees en aquest sen ti t. Els darrers anys han estat els de la plena cons, lidació de !'área del Port Vell com a part integrada en la ciutat, alliberada de n.ercaderies. Aquesta transformació s'ha de completar amb la renovació de les! estacions de viatgers, un edifici d'oficines i serveis (el World Trade Center, ara desencallat amb la reordenació accionarial) i la segona bocana, que facilitara ¡a segregació del transit de viatgers i vaixells esportius . S'ha produH una evolució ascendcnt del tratic de mcrcaderies, amb la recent ampliació del Mol! Sud, que acull la nova terminal de contenidors, i amb la ' que arriba fins a la llera actual primera fase de la Zona d'Activitats Logístiqqes, del Llobregat. 23 �En l'actualitat el port de Barcelona ocupa 43 ~ hectúrees. Amh l'ampl íació de la ZAL, gracies a la desviació del riu, i amb cls t¡errenys que es guanyaran al mar, la superfície a l'any 2000 sera de 773 hectareesi Seguint el Pla Director, el máxim desenvolupament del Port es preveu que arri~i, el 20 1O, a les 1.04X hectarees, a través de la perllongació deis elics el'abric. La Zona d'Activitats Logístiques, en aquest sertit, sera fonamental. 1 tot aixo s'ha de fer amb un respecte total de la línia :de costa, deis aqüífers i de les infrastructures mediambientals que són nec~ssaries per tirar endavant aquest projecte, tot mantenint l'equilibri del Delta det lL!obregat. Un rnodcl de gestió Quin és el repte pendent en el futur del Pla del¡Delta del Llobregat ? Tenint en comptc el calendari més adequtt, s'ha de construir un esquema temporal amb les diferents interdependcncies !que incideixen en el Pla i amb una seqüencia concatenada de decisions. Les coniissions permanents i de segu iment del Pla han de ser l'estri per fer-ho possit 1le, pero al darrera ha d'haver-h i, logicament, una voluntat política clara i una di 'posició fcrma. Encertar-la en les coses que s'han de fer é~ una condició necessaria pero no suficient. Es pot dir que tothom sap el que ~ 'ha de fer per organitzar uns Jocs Olímpics, pero segurament el que no sabíem era com s'havia de fer. 1-Iem d'estendre la retlexió al com fer les ce ses. Es tracta d'incorporar criteris qualitatius des de l'inici de la planificació i de~ , de la gestió deis projectes. Si no hi ha un model de gcstió adient (i ·obre aixo vam aprendre molt en !'experiencia olímpica), es fa impossible l'exig~ncia de qualitat. Avui he tingut ocasió de veure el ministre el · Comen;, que ha volgut atorgar a Barcelona la medalla del merit turístic, cosa lfUe li hem agra"it profundament. És un gest per part d'una persona que ha sabut ¡entendre aquesta ci uta t. Abans ho comentavem amb el president del Cercle, ha 1abut entendre quines són les coses que ens interessaven, les que necessitavemi sense gaire prejudicis, amb una mentalitat pragmatica i al mateix temps sensible. Comentavern que la granelesa ele l'organització deis Jocs va consistir en que les lgrans aelministracions van admetre que la petita administració fos la que presidí1. 1 aquest exercici d'humilitat, que no hagués estat possible si no hi hagués en el govcrn espanyol uns components de catalanitat importants, va permetre que els J ~s es convertissin no només en un 24 1 �gran exit esportiu i organitzatiu, sinó en un gran exit urbá, de transformació de la ciutat i de salt endavant. 1 Perque qui va presidir aquella ocasi(J históri a va ser justamcnt el poder més pctit, el més proper a la societat civil. Hcm d'e~tendre aquesta re11exió de com fer les coses a aquest tipus de qüestions. ; 1 1 - Aixó es pot fer de moltes maneres. Jo prop~saria un model de gestió de clau única, que gestionés els interessos legítims del les administracions públiques i de les empreses privades implicades, peró que n~ permctés fugues o interprctacions alienes a l'interes delmodel inicialment aprova¡t. Aixó és molt importan t. Quan van acabar els JJcs vaig dir. en el moll del port, en presencia del ministre d'Obres Públiqucs, que ~auríem de crear un comissionat, o conseller delegat, del Delta del Llobregat. No ¡es va crear. Vam trigar dos anys a signar el conveni i dos més a eomenc;ar a sigqar convenís comparatius. Aixó no vol dir que no s'hagi fet res; sí que se n'han t~t de coses, ja n'he dites algunes, i altres que estan en marxa. PcJtser avui estic substituint d'altres Pero ens ha taltat tenir visió de conJ·unt. 1 persones que l'haguessin pogut tenir o que rhaguessin hagut de tenir. .la cm sembla bé, i espero que a vostes també, que ~igui !'alcalde de Barcelona qui en definitiva prengui la bandera de la gestió d'a~uests projectes i de la necessitat d'un sistema organitzatiu que es correspongui am b els reptes que tenim i amb la qualitat que volem donar als eiutadans. - - Aixó és el més important del que els volia dir. Els anys vuitanta van ser la "decada olímpica" i tenien com a referencia [el 92. Els anys noranta, prenent l'horitzó immecliat del segle XXI, han de ser, eSJ:an sent, i seran probablement, la "decada logística" i la decada europea. 1 Acabo aquí les meves paraules. Si és que hi ha temps, i sobre el_judici polític que podem tenir tots plegats en el moment actual, deixaria, Sr. President, que fossin els aquí presents els que formulessin les preguntes. ¡ Moltes gracies. 25 �""' - - r ,.. - - ��Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCA LDIA Data: 22.4.96 GUIQ Pera: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (AB) Conferencia al Cercle d'Economia. ~ 9:00 h. De cara a la conferencia que !'Alcalde pronuncim' al Cercle d'Economia, es fan avinents els aspectes següents: La conferencia esta centrada en els projecte~ que s'han de desenvolupar al llarg deis propers anys a h1rea de Barcelona en el carhp de les infrastructures, la logística i les comunicacions. En aquest sentit, porta per títol "Barcelona: projectes per al segle XXI. L'aposta logística" . La conferencia té lloc a petició de !'Alcaldía i s'inscriu en les diferents actuacions que, impulsades per !'Alcalde, s'estan duent a term< per difondre i promoure el debat sobre els grans projectes metropolitans. Altres accions ¡en aquesta dírecció han estat les reunions que !'Alcalde ha mantingut al Palauet Albéniz pmb alcaldes metropolítans, parlamentaris i rectors d'universitat, i amb sectors professionals. En aquest sentit, la conferencia permet orientar les explicacions a una representació amplia deis sectors economics, financers i empresaríals. La conferencia s'iniciara a les 19:30 h. Pre iament, el Cercle d'Economia ofereix la possibilitat que el ponent mantingui un contac e amb els mit_jans de comunicació. L'ordre previst és el següent: - Presentació a carrec del president del Cerclf d'Economia, Josep Piqué. -Conferencia de !'Alcalde (aproximadament !45 minuts). - Col.loqui a partir de les preguntes deis assi. tents. (*). S'adjunta a continuació la proposta de te: t pera la intervenció de !'Alcalde, elaborada conjuntament amb Josep A. Apebillo. Un cop fina !itzats la conferencia i el col.loquif és previst que !'Alcalde assisteixi al sopar que el Cercle d'Economia ofereix als conferencjiants. El sopar tíndn'l lloc al restaurant Reno i hí ~ón convidats els membres de la junta del Cercle, així com representants d'algunes de le$ entitats membres. S'hi preveu l'assistencia del primer i la tercera tinent d'alcalde. ' CERCLE.AB �A De :Excm.Sr.Alcalde :Gabinet (A V) -------------~------~- -------------- ------·------- ------------- --~-------------------~~--- ------~--------- Estractes de la Conferencia que poden ser utilitzats a la Conferencia de Premsa previa 1 - L'Administració local ha de tenir una jparticipació preeminent en tots els projectes que conformen la segona gran transformació de Barcelona i la dimensió metropolitana que la caracteritza. La realitat de Barcelona és intermunicipal, multi-territorial, metrppolitana. Aquesta dimensió és especialment evident en el repte que Barcelona afronta en el camp de les infrastructures. 1 - A l'Administració local, impulsora lde totes les grans infrastructures projectades, se Ji han de reconeixer competencies reals i legalment estableties per intervenir-hi. - La Carta Municipal incloun1 refer€mcies explícites a la participació directa de I'Ajuntament de Barcelona :en el desenvolupament deis grans projectes i de les infrastructures existents o a crear, i més especíticament en els organismes que les dirigeixen. - Els projectes que Barcelona té ens p~rspectiva fan necessari adoptar un canvi d'escala de la gestió que es duu a lterme. l pensar en la possibilitat de reconsiderar el paper i el dimension~ment deis organismes que I'han ' d'ap1icar. entre ells les entitats metropolitanes i les relacions que han d'~sta_blirJ~s _dif~rentsjns_tüucions i agehts actuants. - Barcelona té una configuració i una funció de centralitat innegable. Cal refon;ar-la, per bé del país, i que assoleixi plenament el cankter de cocapital f:ktica de l'Estat. Alhora, pero, Barcelona ha d'estar coordinada amb les altres "centralitats", igualment 'nnegables. 1 - Barcelona ha de convertir-se, logístic del país. junta~ent i amb Madrid, en el gran poi �Ajuntament de Barcelona GABI NET DE L'ALCAL DIA PROPOSTA PERA LA INTERVENCIÓ DE I...'ALCALDE 0.- lntroduQ.ció Vull agrair al Cercle d'Economia, i al seu president, l'oportunitat de comptar amb aquest fórum, reconegut i qualificat, per a exposar els projectes de Barcelona per al segle XXI . El que tot seguit intentaré explicar-los no és, ja els aviso, una "carta als reis mags" o una mena ¡de desitjos encadenats difícils d'aconseguir. Tot el contrari. Só~ els projectes que Barcelona ha d'afrontar, esta afrontant ja, lper al canvi de mil.leni. Són projectes deis quals depen el futur de la ciutat i de tata l'area metropolitana, i per aixó els tenim; ben pensats i definits. ¡ 1aquesta no és una afirmació gra tu"lta ni molt menys retórica. Si 1 en el marc deis Jocs Olímpics tJam dir que Barcelona havia aconseguit "posar-se al mapa" ii dotar-se de tot alió que li mancava, ara tenim l'oportunitat !de consolidar el que ens hem guanyat i, sobretot, donar un pas ~ndavant clarament decisiu. 1 ! ! Si abans deis Jocs estavem convenc;uts que teníem un lloc destacat i una veu propia, els projectes que afrontem han de confirmar que realment "estehl on ens pensavem que estavem", i que podem estar en~ara millar. Barcelona, i dient Barcelona vull dir l'area o regió metropolitana de Barcelona, no vol perdre el tren; ara que hem aconseguit tenir l'estació, hem d'agafar definitivament el tren. ! Miraré d'orientar la meva interverilció en tres parts : una primera sobre el que en diem la segona gran transformació de Barcelona i la dimensió metropolitana que la caracteritza; una segona centrada en els projectesl própiament dits, amb especial atenció al camp de la logística; i una tercera per fer una valoració global , situats com esteh, en un context determinat. 2 CERC LE.AB �Ajuntament de Barce lona UABI NET DE L'ALCALDIA 1.- "La segona gran transformació" Les grans fites que han marca~ els canvis de Barcelona en l'últim segle, i que han determinat en bona mesura el desenvolupament de la ciutat, s'han caracteritzat per una repercussió evident en les estructures económiques i urbanístiques. Les exposicions d' 1888 i 1929 van ser un canvi important, peró en bona mesura limitat i centrat en parcel.les concretes . És en el marc deis Jocs Olímpics i en la década deis 80 quan Barcelona empren unf transformació amb vocació i global. 1 Fa quinze anys , Barcelona havia de fer un gran esforc; per a posar al dia la seva estructura utbana i avanc;ar cap a un teixit més coherent, organitzat i integrat. En molt poc temps s'ha donat un tomb espectacular a l'organització urbana, s'ha construH un infrastructura basica com són les rondes, s'ha recuperat el front de mar, s'ha definit la frontera de muntanya amb Collserola , s'han potencia~ noves arees urbanes i s'ha parat atenció als espais més degradats. Aquesta gran transformació ha estat enllestida amb exit. Els darrers anys han permés pqsar les bases pe r a una nova etapa de canvi i progrés. lParal.lelament als projectes "olímpics", i en bona mesura gracies a ells, Barcelona ha planificat i previst les noves ,fites, dissenyant un conjunt d'operacions que configuren el QUe en diem la "segona gran transformació de Barcelona". : ¡ Els projectes sobre els que avui reflexionem són el nucli d'aquesta nova etapa. Són projectes referenciats, que no delimitats físicament, entre la serra de Collserola , el Llobregat, el Besos i el mar, és a dir, una zona on vi u més del 10°/o de la 3 CERCLE .AB �Ajuntament de Barce lona GABI NET DE L'ALCALD IA població espanyola, s'ubica més del 20°/o del sector industrial i es genera el 15o/o del Producte Interior Brut. El criteri amb qué Barcelona ~fronta aquest repte és un plantejament global , format pe ~ diversos elements que es coordinen en un objectiu com~ . Aquest és el model que Barcelona ha de seguir i que tan! bons resultats ha generat: el del consens , la coordinació d'es~or<;os, la complicitat d'agents públ ics i privats pero amb un li~eratge institucional necessari per assegurar l' impuls . En aquest sentit, I'Administració local ha evidenciat la seva valua i la capacitat de generar ini~iatives, i ha de mantenir una participació preeminent (el principi de subsidiareitat també ha de ser aplicable al camp de les infrastructures i els grans projectes ). L'Administració local h~ de ten ir, segur, competencia técnica i moral per intervenir-hi, 'i no descartar en cap cas la possibilitat que tingui reconegudes competéncies reals i legalment establertes. La Carta Municipal que actualment estem negociant, incloura referéncies explícites a la participació directa de I'Ajuntament de Barcelona en el desenvolupament deis grans projectes i de les infrastructures existents o a crear, i més específicament en els organismes que les dirigeixen. Mentre a la banda del Llobregat l'~rgument és la intermodalitat i la logística , juntament amb l'especificitat i el tractament del medí natural , a l'altra "frontera tlyvial" , el Besos, l'argument és el de la regeneració , en sentit ampli. Aquesta doble localització, marcada en aquest cas pels dosi rius barcelonins , reflecteix la vocació globalitzadora que té la ~ egona gran transformació de Barcelona i l'area metropolitana. 1 1 La creació d'una autoritat única d~l transport, el túnel d'Horta, el Quart Cinturó , el replantejament pe la política de peatges, les 1 4 CERCLE.AB �Ajuntament de Barcelona GAB INET DE L'ALCALDIA actuacions ferroviaries, la recuperació del Besos o la redefinició de l'area del Llobregat, elements que ara veurem, són elements que , entre les seves múltiples repercussions , tenen un denominador comú: incideixen ~irectament i decisivament en l'articulació i desenvolupament ~el sistema metropolita , en la seva plena consolidació. Aquest és un factor que no podem obviar en cap moment. Ens trobem arnb un fet ara més pa~pable que mai: la realitat de Barcelona és intermunicipal, multi-territorial , metropolitana. Aquesta dimensió és especialrment evident en el repte que Barcelona afronta en el camp deJes infrastructures. Qué vol dir aixó? En primer lloc, i coma orientació global, cal tenir malta cura per tal que les infrastructures no tra~balsin el model territorial que necessitem. En segon lloc, els projectes que Barcelona té en perspectiva fan necessari adoptar un canvi d'~scala de la gestió que es duu a terme. 1, conseqüentment, i pensar -obertament, sen se prejudicis malfixats pero amb la sinceritat necessaria-- en la possibilitat de reconsiderar el paper i el dimensionament deis organ1smes que l'han d'apliqar, entre ells les entitats metropolitanes i les relacions que han d'establir les diferents institucions i agents actuants. Barcelona --i , insisteixo, vull dir tant la ciutat com l'entorn metropolita-- ha estat durant m61t temps, com deia el geógraf Pau Vila, "una taca urbana de riu a riu extesa". Barcelona no ha perdut aquest sentit, ans al contrari , l'ha refor<;at progressivament. Ara bé, el que len podríem dir l'extensió de la "Barcelona real" esta anant cada vegada més lluny. 1 5 CE RCLE.AB �Ajuntament de Barcelona GABJNET DE L'ALC/\LDI/\ Barcelona és el terme municipal i l'ambit que marquen les actuals entitats metropolitanes. ¡ Barcelona, pero, "és" cada vegada més Sabadell , Granollers¡, Matará, Terrassa o Vilanova; el que es coneix com la segoria corona metropolitana. 1 en aquest sentit, els projectes que ara veurem són tan decisius com necessans. De la mateixa manera que és irr~,prescindible una bona relació entre Barcelona , L'Hospitalet, Gava o Montgat, es fa necessari establir els mecanismes més i adequats entre Barcelona i Terrassa, Barcelona i Vilafranca o Vilanova i Sabadell. Les dades sobre mobilitat de persones, vehicles i mercaderies, les necessitats empresarials a Ba~alona o Cornella, tetes les dades de que disposem ja ara mateix, així ens ha demostren. Amb els nous projectes, i amo el debat necessari, aquesta realitat s'ha de veure del tot evidenciada. j L'area metropolitana "classica" é~ la que correspon als actuals ens metropolitans i va ser delimitada fa ja més de 40 anys pel "Pia Comarcal de Barcelona". Fixint-se: estem parlant d'una realitat que es va reconeixer el~ anys 50, en plena dictadura, pero que en la democracia enca~ra no ha estat reconeguda del tot, i aixo que a I'Estatut queda ciar que Catalunya no pot viure sense una "Barcelona gran". La contigüitat i continuHat del earcelones i el Baix Llobregat amb les comarques del Valles i el Maresme ens donen un aglomeració de gairebé 4 milions de persones . En aquest context, les relacions "amb" o "d~s de" Barcelona ja no són els únics parametres per entendre 1i la funcionalitat metropolitana. Un exemple: de la mateixa manera que les noves demandes d'oficines es cobreixen encara ~ajoritariament prop del centre, el gruix de !'oferta de sol industrial es traba a la segona corona metropolitana , on també se satisfa més de la meitat de !'oferta de nou habitatge. 1 6 CE RCLE./\B �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCAL DIA Vull, dones, que no se'm malintenpreti: Barcelona --i ara vull dir el terme municipal estricte-- no té vocació expansionista, no es vol apropiar de res. Barcelona, pero, té una configuració i una funció de centralitat innegable. Cal reforc;ar-la, per bé del país, i que assoleixi plenament el caraater de capital de Catalunya i ca-capital factica de I'Estat. Alho r¡a, pero, Barcelona ha d'estar coordinada amb les "altres centralitats", igualment innegables. D'aquesta mena d'unió de centralitats ha de sortir la forc;a urbana, social i económica que ens permet tenir un lloc al país i, sobretot, en la nova Europa que ja tenim. No hem d'oblidar que Barcelona esta obligada a int~grar-se, a guanyar-se un lloc en el sistema de ciutats europees. 1 ho ha de fer sense ser formalment capital d'Estat (som nrtés que una capital provincial o regional , pero menys que una capital d'Estat) , amb malta dosi d'iniciativa propia i amb no pdques dificultats. Barcelona no ha de competir amb París o Londres --tot i que parlant en termes i dimensions metropolitanes les diferencies no són tan grans--. Barcelona, p~ro, sí pot competir clarament amb ciutats com Mila, Lió o Frarbkfurt. En aquest repte tenim molt a guanyar i ens hi hem de dedicar amb determinació. Per dur a terme els reptes del segle XXI hem de treballar a partir d'uns criteris basics per gar~ntir un bon nivel! de qualitat: - Els espa1s naturals no han d'acabar degradats 1i minusvalorats, s1no que sj'han de potenciar. Hem d'aconseguir que les infrastructures contribueixin a l'articulació i a la qualificació 1productiva del territori, pero també , i en el mateix nivell d'importancia, a la seva qualificació mediambiental. En el planejament i l'execució deis projectes no és admissible l'equació "progrés urbanístic i economic igual a degradació ambiental". Persones com en Ramon Folch, i 7 CERCLE.AB �Ajuntament de Barcelona GABI NET DE L'ALCALDI A 2.- Els proiectes El conjunt de projectes de qué parlem es poden distribuir en tres grans blocs: xarxes (ferr9viaria, viaria, eléctrica, de telecomunicacions i de transport P,úblic), Besos i Llobregat. Tot i el risc de simplificació, intentaré fer-hi les referéncies més ' ciares i succintes possible. 2.1. XARXES: La xarxa ferroviaria: És un deis elements claus pera l'area de Barcelona. i Els darrers anys han estat els de ~a planificació de la lí ni a d'alta velocitat, que després de la concr~ció en el tram Madrid-Sevilla esta preparada per a tenir en la qonnexió amb Franc;a la nova prioritat í en Barcelona el punt e rucia l. També han estat els anys de la millora deis serveis de 1F dalies í deis trens regionals. 1 La nova etapa ha de ser la que do'ni resposta a les necessitats i possibilitats del ferrocarril que s'esta configurant a Europa, amb serveis competitius i especialitz~ts i seguint el criteri de la intermodalitat. En aquest sentit, !les perspectives a l'area de Barcelona són les següents: 1 1 - Els túnels.- Dos túnels travessen actualment la ciutat, en ample ibéríc i amb l'estació de Sants com a nucli central. Tenint en compte que l'estació ee la Sagrera haura de ser un nou punt d'enllac; de les línies de rodalies i regionals i que s'hi sumara l'alta velocitat, < aldra disposar d'un tercer 9 CERCLE.AB �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDI/\ corredor, que s'haura de fer aprofitant !'actual túnel que arriba fins a I'Estació de Franc;a (ramal Glories) i creant un de nou, de 2'7 kilómetres, sota el lfront litoral, fins al Morrot, per l a poder arribar a I'Aeroport. deman~ - L'Aeroport.- L'Aeroport una accessibilitat ferroviária amplia. Per garantir tots els e~llac;os caldra duplicar !'actual vi a única, ter una varia nt de la !Hnia de la costa que passara per I'Aeroport i preveure el pa$ de l'alta velocitat. L'Aeroport tindra, així, una nova estació de sis vies (4 d'ample iberic i 2 d'ample internacional) integrkda en l'edifici de la futura terminal. Tots els trens regionf;lls o de llarg recorregut que entrin a Barcelona tindran para~a a I'Aeroport. ·~ i Les mercaderies i el Port.- U.'estació de Can Tunis és el punt clau . Es milloraran les¡ connexions entre tots els elements del Port, integrant-l1~s en una anella ferroviaria constitu'1da per dos nous accessos, i·'un seguint et desviament del riu Llobregat i l'altre com a connexió directa entre Can Tunis i la nova ter1inal de contenidors del Moll Sud. A més, l'ampliació del Portt preveu una nova estació de mercaderies, terminal de l'accés en ample internacional. - El corredor mediterrani.- Per resoldre problemes de congestió, caldra quadruplicc'r !'actual via doble entre Castelldefels i El Prat, i construir la variant cap a I'Aeroport. 1 Canal ferroviari del Llobrega ~.- Els trens de mercaderies hauran d'entrar tots per l'interi?r, peró a partir de Martorell aniran per una nova línia de dues vies que els permetra accedir a la plataforma l1 gística del Delta sense interferencies amb els serveis de viatgers. D'altra banda, l'accés de l'alta velocitat a I'Aer~ port i de les mercaderies en ample internacional obligara a construir una altra línia de dues vies. En total, dones, caldran 4 noves vies (dos de cada ample) des de Castellbisbal fin si al Port, seguint el Llobregat. 10 l CERCLE.AB �Ajuntament de Barcelona GAB INET DE L'ALCALDIA - Corredor del Valles.- Paral.lela a la línia doble actual MolletEl Papiol caldra construir+ne una altra en ample internacional, per als trens de mercaderies que vagin al Port i per als trens d'alta velocitat que no hagin d'entrar a Barcelona. Sobre aquesta noV¡a línia es creara l'estació de viatgers del Valles peral TGV. 1 1 La Sagrera.- El comento en darrer lloc, pero es el punt crucial del nou sistema ferroviari que es preveu per a Barcelona. Concebuda com uha estació intermodal --esta demostrat que infrastructures Q;om aquesta funcionen millar si tenen un caracter compactet-, concentrara: el pas de les circulacions de rodalies, el ! pas deis trens regionals procedents del nord cap a Sants i L'Hospitalet, la terminal deis regionals del sud (en ~ ubstitució de Sant Andreu Comtal) , la terminal del corredqr mediterrani, i l'alta velocitat. A més, l'estació quedara unida a I'Aeroport, a la xarxa de metro i a la xarxa viaria, i incorporara una estació d'autobusos, un servei de taxi i :~ n aparcament de cotxes. Barcelona té ciares les prio~itats en !'arribada de l'alta velocitat: Sagrera, Aeroport i Valles, per aquest ordre. Així s'ha de configurar una anella fe ~roviaria d'ample internacional i alta velocitat. Aquest esquem~ permet flexibilitat i efectivitat, i és el que s'esta desenvolupant en ciutats com París o Lió. La xarxa viaria: Els darrers anys hem aconseguit la construcció de les Rondes, amb tot el seu significat de vies urbanes i metropolitanes. Les Rondes, els accessos de Barcelona i bona part de la xarxa viaria metropolitana han assolit un~ intensitat de transit notable. Cal fer front a la demanda existent i a les necessitats que es preveuen , en un marc de creixemE¡nt constant de la mobilitat. 11 CERCLE.AB �Ajuntament de Barcelona GABI NET DE L'ALCALDIA Dos fets apareixen com a referer¡¡ts. D'una banda, el fet que la xarxa no esta completa. D'altra banda, la necessitat de 1 remodelar !'esquema de peatges v1ans de la regió metropolitana, implantats en el seu moment amb criteris de finan<;ament de la inversió pero: no de gestió equilibrada del sistema viari. Aquest extrem, que limplica especialment la B-30, és fonamental per tal d'optimitz~r l'ús de les infrastructures i millorar els itineraris deis camions cap al Port i les arees logístiques. S'estima que 10.000 vehicles diaris passen per les Rondes, i no per la B-30, per ~stalviar-se el peatge, i a1xo provoca fortes deseconomies a !es dinamiques urbanes i de transport. En aquest context, les actuaci¡ons més necessaries repercussió més important són: l de 1 Va Autovia del Baix Llobregat.des d'Abrera fins al Port i es preveu que estigui enllestid~ cap a mitjans del 1997. És fonamental per a l'accés de $amions a la plataforma del Delta, un aspecte que passa pel fet que el nus de connexió de l'autovia i !'autopista A-7 (S-30) sigui complert. Hem de garantir que els trafics pesants procedents de Tarragona i Girona arribin directament al l Port per la marge dreta i descongestionar així trams d~ I'A-7, I'A-2 i les Rondes. L'autovia del Llobregat no ha[ de convertir-se en un nou alimentador de camions. - Pota Sud.- Actualment en 1 construcció, s'ha decidit incorporar-hi un seguit de millores que afavoreixen la seva integració territorial al terme del Prat. En relació directa amb la "Pota Sud" s'ha donat un pas1important amb la reforma del Nus del Llobregat, que estara ~cabat en un mes: el nou Nus preveu l'accés a la "Poté!J Sud" i alhora millora significativament la connexió entre la Ronda Litoral i la Ronda de Dalt. 12 CERCLE. AB �Ajuntament de Barcelona GABIN ET DE L'ALCALDIA - Aut~~ia, del ma~~e esq~er~a ¡del Besós.- ~a de tenir una func1o d ordenac1o deis trans1tsi locals. Jugara un paper basic en la vertebració deis fronts urbans de Santa Coloma i Sant Adria al riu. - Ronda Litorai-Montju"lc.- Es trFJcta de dotar la Ronda Litoral de dues calc;ades laterals en el$ trams urbans que encara no en tenen (a partir del Morrot), per afavorir l'accesibilitat al nou fer de via especialitzada de recinte de la Fira a Pedrosa i per 1 camions. El primer objectiu passa per la construcció d'un túnel sota Montjüfc, entre Colom i el passeig de la Zona Franca. El segon, per un vial i perimetral al Port, és a dir, connexió entre la Zona Franca (carrer A) i el passeig de Colom per relligar les arees portuaries, industrials i logístiques. - Túnel d'Horta.- És la continuaGió de l'eix que arrenca en els túnels de la Rovira i permetra L¡na connexió alternativa a I'A18 en les comunicacions amb ~ 1 Valles Occidental. La seva urgencia i necessitat va marca~ a pels embussos diaris que ha de contribuir a resoldre. - A-16 Sitges-Vendrell.- Tancar~ l'eix de la costa de Ponent. - Quart cinturó (B-40).- La pric ritat més urgent és el tram Abrera - Terrassa, per enllac;ar Sabadell i Terrassa amb les vies que tenen nus a Martorell. La xarxa eléctrica: Partim de la base que les xarxes1 de serveis formen part de !'estructura del territori i en bona p4lrt el condicionen . Els darrers anys han suposat una transfonmació clara en l'ordenació d'aquestes xarxes. Ara bé, tot i que s'ha avanc;at notablement 13 1 CERC LE .AB �Ajuntament de Barcelona GABI NET DE L'ALCALDIA en la seva integració, la xarxa eléctrica és l'única que manté grans infrastructures aéries com a elements de transport, amb l'ocupació de territori i les limitaciqns que aixó suposa . Ens trobem que les xarxes de les diferents companyies eléctriques són independents i n9més estan coordinades molt parcialment; i que les xarxes eléc¡:triques s'han anat implantant sense gai re planificació territori~l, sense lligams amb altres infrastructures lineals i provocant un impacte ambiental, urbanístic i visual evident. : Paral.lelament, les línies subtern3nies que arriben a l'area qje Barcelona encara són mott 1 escasses . 1 Si afegim que la xarxa actual és insuficient per atendre les previsions de demanda en l'hori~zó del 2005, cal una doble actuació: retirada de línies aéries !i soterrament de la xarxa per un costat, redimensionament de ¡la xarxa a través de noves inversions per l'altre. Estem treballant (les empreses l. eléctriques catalanes, Red Eléctrica Española, Ministeri d'lnl~ ústria i Energia i Barcelona Regional) en aquesta direcció. Aq'uest és el model a seguir: un gran pacte que contempli la viabilitat técnica, económica i territorial de les operacions. Els plans per a la remodelació qe la xarxa d'alta tensió a la regió metropolitana es concreten en: - Relligar les centrals de Begue~, Sant Boi, Sant Just i Santa Coloma, amb una línia de 400 ~V, que no pot ser subterrania i que es crearia utilitzant la trac;a d'una línia ja existent a Collsero la (sera l'única que romk ndra a la serra) . 1 - Formar una anella de 220 k!v a !'interior de Barcelona utilitzant les galeries de serveis lde les Rondes, fent-la arribar a Santa Coloma 1 14 CERCLE.AB �Ajuntament de Barcelona GABI NET DE L'ALCALDIA Ampliar els eqUips de maniobra centrals. transformació d'algunes A partir d'aquestes actuacions e~~ poden retirar quasi tates les línies aeries de Collserola i tates les que recorren el Besos des de Santa Coloma al mar, un element imprescindible per a qualsevol actuació de regeneraciq del riu. La xarxa de telecomunicacions:l i Hem arribat a definir el marc legal amb la Llei de Telecomunicacions per Cable, ¡ que determina un segon operador a més de Telefónica per a tots els ambits territorials. Paral.lelament, s'han iniciat un ~eguit de processos que en diverses ciutats, entre elles Barcelona i les de la regió metropolitana, han posat les bases per a la implantació d'una xarxa de telecomunicacions. L'acord que fa ben pocs dies van signar les agrupacions de municipis amb el conseller Subira, amb la regulació per demarcacions, ha de consolidar els fonaments de la feina a fer. Tenint en compte que la constrycció d'una segona xarxa de telecomunicacions comporta un increment de les afectacions a la via pública i un impacte en l'ocUJpació i gestió del subsól, els interessos de les Administracions locals han de ser compatibles i anar coordinats amb els objectiu ~ globals. 1 1 En el cas de Barcelona, I'Ajuntament ha elaborat un pla especial per a la implantJció de les xarxes de telecomunicacions. Els objectius s·pn: 15 CERCLE.AB �Ajuntament de Barcelona GABI NET DE L'ALCALDIA Permetre una rapida i eficac; implantació amb la mm1ma afectació possible al transit i la via pública. ~ Establir les reserves d'espais necessaries. - Contribuir a una gestió adequada del subsol de domini públic - Utilització generalitzada de le~ infrastructures subterranies existents (metro, clavegueram, aparcaments, canalització de semafors, galeries de serveis ).\ 1 El transport públic: Recordaran que durant la campariya vaig dir que havíem de fer "!'olimpíada del transport públic". Seguim entestats a fer-Ia. 1 Per aixo comptem amb algunes¡1 peces clau, algunes de les quals ja les hem muntades i <tl'altres estem treballant per 1 aconseguir-les . 1 A grans trets , hem aconsegui~ un instrument llargament esperat, el nou contracte-progra¡ma, que ja esta repercutint sensiblement en millares notable ~ , com la renovació de la flota d'autobusos, i que permet eixugar els deutes existents. Ens falta, pero, desenvolupar-lo i fer-Io arribar fins a la integració tarifaría i la constitució de I'Autoritch Única del Transport. 1 També ens falten altres coses, pe1 a les quals ja vaig dir davant del Consell Plenari de I'Ajuntament que Barcelona espera col.laboració i compromisos. E m 1refereixo a l'ampliació de la xarxa de metro, amb 13 nove~ estacions, una exigencia ineludible. Finalment, també ens falta resoldre dos pilars fonamentals, perqué el metro no és l'únic modb que implica prestigi i hi ha alternatives igualment "netes", caqaces i eficients: d'una banda, el transport a l'area de Montju·lc i lla Zona Franca, sobre la qual s'estan estudiant propostes com la construcció d'un monorrail; !6 CERCLE.AB �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA d'altra banda, el tramvia del Baix lllobregat, del qual farem una prava pilot a la Diagonal, que comen<;ara el proper mes de novembre 2.2. BESOS : El Besos, al seu pas per l'area de Barcelona, és el riu més contaminat de Catalunya. També és, pero, un element que vertebra l'ambit metropolita. En aquest context, és ineludible regenerar el Besos i donar-hi ! el paper d'espai natural i ordenador del contínuum urba del~ municipis que s'hi aboquen. Una dada prou eloqüent: en l'entorn de la llera del Besos resideixen més d'un milió de persones, el 17 per cent de la població de Catalunya. 1 Els darrers anys, per convenis entre Administracions i per acords entre els ajuntament impljcats, s'han sentat les bases polítiques de l'actuació. Ara s'inici~ la fase d'intervenció directa. Una intervenció que es concneta, a grans trets, en la recuperació de la llera del riu , el ~la del Congost del Besos i la reordenació del front litoral. ! El procés de regeneració de l'~rea del Besos s'haura de completar amb el tractament de la¡xarxa d'alta tensió , la dotació de serveis i habitatges, l'autovia de la marge esquerra, la remodelació de les infrastructure1s ferroviaries i una actuació integral als barris implicats -la M!na i altres-, sotmesos durant molts anys a duríssims processos 'de degradació. Recuperació de la llera des de Monteada fins al mar 1 En el marc del Consorci per a la 1Defensa de la Canea del riu Besos, els ajuntaments de Barcelqna, Santa Coloma, Monteada 17 CERCLE.AB �Aj untament de Barce lona GABI NET DE L'ALCALD IA i Sant Ad ria han fet una proposta de projecte per al qual se sol.licita l'ajut deis fans de cohesió de la Unió Europea. La proposta tindria un cost aproximat de 8.600 M. de pessetes, el 80o/o deis quals es financ;aria amb¡aquests ajuts . La proposta compren el tractament de l'aigua per millorar-la en qualitat i quantitat i el tractamenti de la llera doblant el cabdal actual, adequant passejos later~ls i regenerant els elements naturals. · 1 , Preveiem que ben aviat es podra dur a terme una prava pilot de regeneració en un tram limitat ~el riu, a l'alc;ada de Santa Coloma . Pla del Congost del Besós Ara fa un any, el MOPTMA i els ajuntaments de Barcelona, Santa Coloma i Monteada vam si~nar el conveni d'actuacions a 1 l'area del Congost del Besos. El conveni feia referencia a les conseqüencies que la presencia de grans infrastructures, carreteres i autopistes i línies ferroviaries comporta en aquesta area , compartida pels municipis esmentats , i es planteja¡ a l'objectiu de definir i aplicar estrategies d'actuació al respecte. 1 La connectivitat entre barris i npunicipis i la millora de les cond icions d'u rbanització eren ¡els criteris basics de les actuacions recollides en el conveni , que planteja també la creació de futurs usos de serveis li equipaments a la zona, així com la co ntin unat amb la recuperació de la serralada de la Marina. En aquest punt, el Pla dél Congost del Besos enllac;a directament amb el procés de recuperació de Collserola. 1 18 CERCLE.AB �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA 1 El 12 de febrer d'enguany es :va signar una addenda del conveni que formalitzava la incorporació de la Generalitat i de I'Ajuntament de Sant Adria. Una vegada completats els acords, el pla del Congost del Besos es tradueix en la construcció de tres ponts o passarel.les sobre elj riu, nous vials i espais verds i promoció d'habitatges. 1 1 El pressupost total de les milions de pessetes. actua~ions a puja a prop de 6. 000 ' 1 1 l Eront litoral Entre el carrer Selva de Mar del Barcelona i el futur port de Badalona es troba una a¡rea determinada per la desembocadura del riu Besos i delimitada per la Ronda Litoral, la línia de RENFE, la platja nova \de la Mar Bella i el terme de Sant Adria Aquest area, un paratge pla format per les sedimentacions del riu, es veu interromput per inst$l.lacions técniques situades arran de mar i que tenen un gnan impacte sobre el territori (depuradora, incineradora i ce~trals térmiques) i es veu caracteritzat per la manca de qualitat urbana i la densitat deis barris de la zona . En aquest context, dos factors són claus. D'una banda, les instal.lacions tenen i han de seguir tenint un paper importantíssim a l'area metropolitana, i el seu trasllat és tan desaconsellable com poc viable et onómicament. D'altra banda, l'espai en qué es traben té gran¡s possibilitats per completar l'ordenacíó del front marítim i esde'venir un area d'ús í integració urbana de primer ordre. Així, les actuacions a desenvolup~r s'han de fonamentar en dos criteris bas1cs . 19 CERCLE.AB �Ajuntament de Barcelona GAB INET DE L'ALCALDIA En primer lloc, construir un front litoral continu que sigui el nucli identificador i qualificador deis barris de l'entorn i respon gui a les demandes d'usos i lleure aspociat al mar. Per fer-ho, cal guanyar terreny al mar, amplian~ la terra terma en una franja d'entre 400 i 600 metres d'amplada i 2 kilómetres de !largada (75 hectarees). En segon lloc, integrar les infras~ructures técniques existents, que man tindran la seva fun ció i les perspectives de desenvolupament pero hauran guedat en una segona línia, reduint-se !'impacte territorial i ciu~ada actual. 1 ' L'ordenació d'aquesta area compta amb noves platges i zones de bany en piscines a la marge qreta del riu, la instal.lació del nou Zoo, un pare natural de 15 h€fctarees, un canal aquatic i el port esportiu de Sant Adria, ~ més de l'ordenació viaria necessana. 2.3. LLOBREGAT: L'area del Llobregat és probablement la que té una dimensió més clarament económica, en ta~ que concentra la que ha de ser la plataforma logística del Delta. Aix6, pero, no ens ha de fer creure que s'hi treballa amb <triteris menys globals. Tot el contrari, ens obliga a compaginar tots els elements que es deriven de la construcció d'infrastructures i treure'n el maxim profit possible, a tots els nivells. El context Per les característiques de la plataforma del Llobregat, em permetran que refereixi algunes d~des per situar l'operació. 20 CERCLE.AB �Ajuntament de Barcelona GABI NET DE L'ALCALDIA ~ Europa Occidental concentra el 44°/o del comen; mundial; América del Nord el 17°/o i el Jqpó el 8°/o. 1 - Es calcula que la demanda de serveis de transport, des d'ara fins a l'any 201 O, creixera fins a un 60°/o pel que fa a mercaderies i fins a un 120°/o qpant a passatgers . - Aquesta tendencia es pot veJre afectada per l'aparició de "trams de saturació" (especialment en el transport per carretera i el ferroviari) i per :la major repercussió que el transport per carretera té sob~ el medi ambient i sobre la seguretat vrana (consum id'energies no renovables, contaminació atmosférica, efecte sobre el terreny). ~ També hi poden incidir, com l a restriccions a l'oferta, la pervivéncia de xarxes de ~ransport incompletes i la inapropiada integració deis mddus de transport (cal pensar que fins ara , el disseny de les xarxes de transport s'ha fet sovint des d'una perspectiva jexclusivament nacional i, a més, l'evolució económica ha ~ eterminat una dotació i una qualitat desigual d'infrastructures entre el centre-nord d'Europa i les arees més meridipnals del continent). - Pel que fa als ports, es preveu que I'Europa Occidental seguira essent l'area económipa amb un major volum de trafics interregionals i que els principals intercanvis externs seran amb Asia i América del !Nord. No es preveu que els ports del Nord de la Unió europea perdin el domini deis fluxos ar11b Nord-América, per~ els ports de la Mediterrania han de jugar el paper preeminent en el trafic a I'Orient Llunyá 1 Es perfila un refor<;ament de 1~ concentració portuaria i el desenvolupament d'enclavame~ts forts ("ports-cru'r'lla", grans "main ports", cada vegada men~s nombrosos), un increment 21 CERC LE. AB �Ajuntament de Barcelona GABI NET DE L'ALCALDIA ' de la competencia interportuaria a escala continental tendencia a l'especialització portuaria. una En l'ambit deis ports meridionals jugara un paper basic la capacitat de captació del trafic1 amb I'Orient Llunya i, també, amb I'Orient Mitja i el Nord d'Aflíica. 1 Quant als aeroports, les pr~visions són semblants. Es tendeix a la concentració creixent en alguns grans "hubs" europeus, en detriment deis aeroports periferics, i a una creixent polarització entre els ¡ grans aeroports i entre els grans eixos de transit intereuroroeus i internacionals. Es preveu un increment de l'especialització (tant en captació de passatgers com de mercaderies) i un paper cada vega da més rellevant de les merca~eries (el 25°/o del comen; mundial d'articles manufacturat~ es transporta ja ara per via aeria) . i - Pel que fa als serveis logístics, amb l'ampliació de mercats la demanda ha crescut espec¡tacularment i s'ha modificat. Les empreses han d'estar presents en arees de consum diverses, tenen una majar pressió competitiva i s'han d'adaptar a l'evolució de la demknda i avanc;ar-s'h i. 1 Les empreses han de control~r els fluxos d'abastament i distribució. Les operacions relationades amb la circulació de materials augmenten constantment; els terminis d'entrega 1 són més curts i la freqüencia d ~ enviaments és més gran. De la gestió de fluxos massius ~s passa a la necessitat de gestionar fluxos difusos de merc~aderies. El mercat i l'oferta de serveis logístics, dones, s'esta transformant. Així, hi ha una c~ixent subcontractació de les activitats logístiques per parit de les grans empreses industrials a operadors especialltzats, els operadors logístics, 22 CERCLE.AB �Ajuntament de Barcelona GABI NET DE L'ALCALDI A més globals i amb més prerstacions, esdevenen agents polivalents amb una amplia capacitat de serveis. En aquesta direcció, cal gartantir ambits d'actuació prou amplis, combinar diferents trafics i diferents modus de transport i disposar de xarxes d'alta qualitat de servei. i 1 1 La localització deis serveis logístics és fonamental. La creació i ubicació de platafor:mes logístiques té els seus factors d'éxit en !'existencia 1 d'una gran densitat i una connexió eficac; d'infrastructures de transport i en el fet que els centres de transit i redistribució han d'oferir serveis de qualitat, de tractament espe~ialitzat deis productes i de transmissió d'informació. També depenen de la capacitat d'acollir grans volums de trafiq i projectar adequadament la imatge de les empreses instal ~ lades a la plataforma i de la relació respecte d'altres plataformes logístiques. 1 Les potencialitats de l'area de ~arcelona Les tendéncies sobre localitzaci<!> d'activitats productives a la Unió Europea situen una gran $rea de producció a l'europa central i tres centres logístics qlLJe, per raons económiques i geopolítiques, hauran de situar-sb a !'Europa de I'Est, al Nord d'Europa i al Sud ó area de la Me~iterrania. Barcelona ha de ser el punt clau de l'area logística del sud d'Europa. L'area de Barcelona compta amq un perfil sectorial i territorial que li atorga avantatges de sortida. Són els avantatges derivats del fet d'aplegar, en un espai · territorial delimitat, el Port, I'Aeroport i l'activitat logística, una xarxa de transports i comunicacions ja existent i un qonglomerat económic i urba dinamic i actiu . 23 CERCLE.AB �Aj untament de Barcelona GABIN ET DE L'ALCALDIA Hamburg 1 Rotterdam, per exemple, disposen d'un port molt potent peró no d'un aeroport del mateix nivell. Marsella disposa d'un port actiu, pero també té mancances en aeroport i "massa crítica". Fa unes setmanes ho deia en Josep Anton Acebillo: tenim un aeroport i un port directament connectats a les línies viaries i ferroviaries i a menys d'un quart d'hora del centre de Barcelona, i al Japó, per tenir una cosa semblant, van haver de fer una illa artificial. Barcelona ha de desenvolupar, equilibrar i aprofitar les seves condicions i arribar a constituir-se en un veritable i equilibrat "HUB" logístíc, una plataforma integrada d'escala europea i amb voluntat intercontinental. Barcelona ha de convertir-se, juntament amb Madrid , en el gran poi logístic del país. En aquest doble eix Barcelona-Madrid (que ha de ser reconegut com a jerarquicament superior a d'altres plataformes de la Península -Bilbao , Valencia, Algeciras .. .-), mentre Madrid consolida la se va posició en relació amb la practica totalitat de la Península i tendeix a una certa especialització en carrega intercontinental EuropaAmérica, Barcelona potencia el seu caracter d'area logística intermodal i port meridional d'entrada per al transit amb la canea mediterrania, amb Europa en general i amb Orient. La potenciació del centre logístic de Barcelona se situa en !'esquema de des-radialització i desenvolupament de l'eix mediterrani . Per posar en marxa tots els elements necessaris per assolir aquest objectiu , el 16 d'abril de 1994 es va signar el Conveni d'lnfrastructures i Medí Ambient del Delta del Llobregat, subscrit pel Govern central, la Generalitat i els ens locals implicats (Ajuntaments de Barcelona i del Prat, Mancomunitat de Municipis de I'Area Metropolitana de Barcelona i Consell Comarcal del Baix Llobregat). Aquest conveni es l'instrument 1 24 l CERCLE.AB �Ajuntament de Barcelona UABINET DE L'ALCALD IA l'intercanvi modal, acull un seguit d'operacions que augmenten el valor afegit de les mercaderies aplega un conjunt de serveis relacionats amb la gestió d'estqcs, la distribució , processos industrials lleugers, control de q ~ alitat, embalatge i etiquetat, etc. Tot plegat, en coordinació ar11b la resta d'elements que configuren el Pla del Delta i direc~ment relacional amb l'entorn metropolita, especialment la Zon~ Franca --recordem el nou centre de mercaderies, 37 hectarees en els terrenys que SEAT de mercaderies de acaba de retornar--, i amb la plataforma 1 Santa Perpetua. La ZAL comptara amb dues arees funcionals: serveis generals comuns (administratius, terciaris, ~a llers, aparcaments , fora del recinte tancat) i arees logístique~ (amb el conjunt d'activitats d'emmagatzematge i intermodalitiü). Actualment la ZAL ocupa 65 hectarees , que passaran a ser 268 amb la desviació el riu. Es preveu que , una vegada cpmpleta, hi treballin 10.000 persones i s'hi moguin 9 milions d~ tones anuals. 1 Fa tot just una setmana vam signar, amb !'alcalde del Prat, Lluís Tejedor, i el president de I'Autoritat Potuaria de Barcelona, Antoni Pujol , el conveni que permet tirar definitivament endavant l'ampliació del Port i la ZAL i, paral.lelament, la ubicació i construcció de la dept .radora del Llobregat. El pas immediat ha de ser, pero, una acceleració del procés per a la desviació del riu Llobregat, que¡ depén deis acords entre la Generalitat i I'Ajuntament del Prat.; El medi natural 1 El Pla del Delta és probablemen1 la primera gran operació en qué explícitament, per conveni i amb la maxima ratificació possible , es compagina la creació d'infrastructures molt 29 CERCLE.A1:3 �Ajuntament de Barcelona GABIN ET DE L'ALCALDIA diferents amb la preservació del rjnedi natural. La mateixa area del Delta i la vall baixa del Llobregat en depenen en gran mesura . 1 No es pot parlar de condicion~ment, sinó de coordinació i interessos mutus. El Pla del Delta ¡demostrara fefaentment, com deia abans, que infrastructures i desenvolupament económic no només no són incompatibles !¡ sino que són mútuament interdependents amb els intere,ssos medi ambientals i la necessitat d'assolir unes ciutats i un territori sostenibles. Minimització d'impactes, auditories i estudis mediambientals, permeabilitat, heterogenenat d'ha~itats o biodiversitat no són, al PI a del Delta , termes abstractes. j Són en bona part la el a u de l'éxit. 1 Per la seva incidencia i significat els elements més destacats en relació amb el medi natural sóri: 1 - Desviament del riu.- El Llobregat ha de recuperar un paper vertebrador del territori i s'hil han de compatibilitzar les necessitats hidrauliques, infras~ructurals i mediambientals. A ' grans trets, és una operació asimétrica: la marge esquerra, determinada per la ZAL, la marge dreta, afavoridora deis recursos naturals. - Cicle hídric.- Cal millorar ¡1es condicions actuals de contaminació mitjan<;ant la r~cionalització de tot el cicle hidrológ ic, tant en qualitat corh en quantitat de l'aigua. La qualitat passa pel Pla de Sanej$ment, la nova depuradora i la mi llora deis afluents Anoia i Ru~í, així com el control estricte de qualsevol vessament perjudiCial. - Aqüífers i aiguamolls.- Establir tots els mecanismes necessaris per garantir la recatrega i reduir la contaminació als aqüífers. Als aiguamolls s'h~n censat fins a 337 especies diferents d'aus, i caldra coordinar el tractament de les zones 1 30 CERCLE.AB �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA humides del Delta amb el pla de I'Aeroport i el desviament del riu. ' - Línia de costa.- En l'últim segl~ la línia de costa a la zona de la desembocadura del Prat ha! patit un retrocés de més de 200 metres. L'aportació artificial de sorres, la construcció d'obres de defensa i les actuacions que es derivin del comportament del riu un cop qesviat i del nou contradic del Port, són els elements neces~aris per regenerar el litoral i estabilitzar les platges. - lnfrastructures mediambientals.- Són dues: la depuradora del Prat i la incineradora de residus solids urbans. La depuradora ocupara 43 hectarees al marge esquerra de la nova llera del riu i sera una planta de tractament biologic. Quant a la incineradora, s'esta en fase de definició i dimensionament, pero la se~a necessitat i viabilitat no admeten dubtes; entre d'altres lraons, per la durada limitada 1 del col.lector del Garraf. Les grans xifres del Pla del Delta poden donar una idea de les dimensions d'aquest projecte, er un període d'entre 1O i 15 anys: - lnversió directa de prop de n1ig bilió de pessetes. Aquest nivell d'inversió, malgrat la seva1 dimensió, no és desgavellat; se situa en la quota del promig d'inversions públiques que fan les administracions en te fritoris complexes i altament · productius com el Delta. - Generació de 134.000 llocs dé treball (94.000, directament per la construcció d'infrastructlílres; 40.000 com a ocupació indu"lda). 31 CERCLE.AB �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCAL DIA - S'activara la producció per ~alar de 770.000 milions de pessetes a la regió metropolitana (494.000 d'inversió directa i 275.000 de producció indu'lda). ¡ - 381.000 milíons de valor afegi~ brut generat per la inversió (246.000 directes i 135.000 ind1f!'lts). Es pot percebre que aquesta operació requereix, si més no, un doble repte: d'una banda, l'eqlllilibri entre logística i medi mabient, i de l'altra, establir un ordre de prioritats i un calendari 1 d'actuació. Els acords assolits fins ara incideíxen en ambdues direccions i, f pasa pas, han d'assegurar l'exit d,el projecte. Cal, pero, estar-hi atents i mantenir un ritme cons,tant d'actuació, que permeti introduir els matisos o modificacipns pertinents peró que eviti endarreriments i compleixi elsl terminis amb la maxima exigencia possible. Cal donar un impuls estrategic global al conjunt de projectes que configuren el Pla. Aques' fet, a més, afavoreix la consolidació d'una "marca'' única per al conjunt, factor recomanable tant per a la realitzjació del projecte com per al seu progressiu desenvolupament projecció. 1 1 Més enlla deis projectes concrets,¡ cal adoptar uns mecanismes que assegurin una veritable gestió coordinada i global del Pla. Aquest és el gran repte pendent er el futur immediat del Pla del Delta del Llobregat. En prime r lloc, es fa neces~ari garantir el compromís institucional, entes com a esfor<; de consens peró partint de la base que hem de mantenir i refor~ar el compromís de tates les parts. 32 CERCLE.AB �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALD IA t Tenint en compte el calendari més adequat, s'ha de construir 1 un esquema temporal amb les di~erents interdependéncies que incideixen en el Pla i amb un~ seqüéncia concatenada de decisions. Les comissions permarents i de seguiment del Pla han de ser l'estri per fer-ho possible, pero al darrera ha d'haverhi, logicament, una voluntat polític~ clara i una disposició terma. Encertar amb les coses que s'·han de fer és una condició i necessaria pero no suficient. Es ~ot dir que tothom sap el que s'ha de fer per organitzar uns Jocf Olímpics, pero segurament no estem d'acord sobre com es fa ¡ j Hem d'extendre la reflexió al c~m fer les coses. Es tracta d'incorporar criteris qualitatius de~ de l'inici de la planificació i des de la gestió deis projectes. 1 Si no hi ha un model de gesticf> adient (i sobre a1xo vam aprendre molt en !'experiencia !olímpica), es fa impossible l'exigéncia de qualitat. Proposem! un model de gestió de clau un~ca, que gestioni els in~eressos legítims de les administracions públiques i de les empreses privades implicades, pero que no perm~ti fugues o interpretacions alienes a !'interés del model inicialment aprovat. 1 Aixo es pot fer de moltes maner$s. Amb el nomenament d'un comissari o de comissionats de l~s administracions, a partir de la formació de consorcis o societé!üs, pero sempre amb la idea d'establir una direcció técnica únida que no exclogui ningú. Les estratég ies En el cas del Port, el Pla ha de cbnsolidar i donar continunat a una estrategia de futur que es J.a iniciar fa ja uns anys. Les bases d'aquesta estrategia són: 33 CERCLE.AB �t Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA - Línia d'especialització, foname ~talment en carrega general i concretament en trafic de contenidors, que és el camp amb més expectatives (la "cont~nerització" ha passat de representar el 30°/o de la carrepa general el 1980 al 72°/o el 1994 ). Paral.lelament, mantenen un paper important la carrega de granels líquids i gránels sólids i destaca el trafic ¡ d'automóbils. 1 - Millora de !'eficacia, ja evidenciada els últims anys, amb una 1 escassa conflictivitat laboral i ~na qualificació del personal que afavoreixen la qualitat en la prestació de serveis. ' - Ampliació de les seves cap~citats operatives i del seu Té la seva confirmació en "hinterland". És el factor essencial. ! el PI a del Delta i l'element ¡més important en la Zona d'Activitats Logístiques. 1 - Aprofitament adequat deis nou ~ accessos, fet que haura de repercutir en un creixement del !trafic "roll on-roll off' i que, en el cas de les connexions ferroviaries, permetra un sistema 1 polivalent d'enllac;os. 1 1 Pel que fa a I'Aeroport, les peq;pectives d'ampliació han de garantir-ne una capacitat i un ~esenvolupament de primer ordre. L'estratégia passa per: - Consolidar Barcelona com el penínsu la. ~ri ncipal "hub" europeu de la 1 - La creació d'una xarxa regicbnal d'alimentació deis vols europeus i inter-continentals. - Desenvolupar la vocació intercqntinental de I'Aeroport amb la promoció de noves línies cap ¡ a América del Sud i cap a Orient. 34 CERCLE.AB �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALO IA - Aprofitament deis avantatges dl61 camp de vol del Prat per a la capta ció de vols en hores de menor transit. - Possibilit~t de ser elegit com ~eroport "hub" d'alguna gran company1a . - Maxima explotació deis ava tatges associats a l'oferta intermodal del Delta. Les potencialitats, dones, són moltes. Peró els punts debils també existeixen, i cal estar ~lerta per reduir-ne la seva incidencia. Aquestes febleses es ~oden concretar en: ¡ - Possibles incompliments o retar;ds deis compromisos assolits en el projecte Desenvolupament escas dlun sector logístic avan9at autócton, que no es correspondria amb l'area de Barcelona i que ha estat provocat probabler¡nent per la poca demanda de serveis logístics d'unes empre$es sovint petites i mitjanes i amb poca vocació exportadora fins ara. 1 1 - Déficit d'infrastructures log,ístiques a Catalunya, i concretament a la regió metropplitana de Barcelona, i manca d'equilibri en la seva localitzaciq. - Dependencia deis grans operaqors estrangers. - Temptació d'invertir grans recursos económics en la creació d'altres "hubs" logístics peninsulars. 1 1 - En el desenvolupament de la ZAL, preus elevats per a la disposició del sól necessari, limitacions per a possibles 35 CERCLE.AB �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA ampliacions a més llarg term.ini 1 ports. ~· la competencia d'altres Caldra calibrar adequadament els impactes urbanístics i mediambientals, perqué hi ha jel risc que els beneficis que inicialment s'han d'obtenir pugll.Jin convertir-se en perjudicis. Aixó és especialment ciar en el terreny de la preservació de l'entorn natural, pero també íntlou la necessitat de garantir external itats i efectes urbanísti~s positius en les arees que envolten les infrastructures. 1 El desenvolupament de Barcelonia com a plataforma logística pot tenir una incidencia en lq base económica i social comparable als grans projectes 1ue han confígurat Barcelona des del segle XIX. 1. Aixó es deriva, principalment, del ~et d'íntroduir, definitivament i amb les condicions més idónie$, un model en el qual les economies i les relacíons s'orientin no només o no tant cap a mercats nacionals sinó cap a mercats més amplís , europeus i mundials. · L'operació del Delta tindra un efecte directe evídent, tant en l'activitat constructiva i económic~ com en els llocs de treball que es generaran directament. ¡ Cal pensar, pero, que la contríbució més important rau e11 els efectes induHs sobre el conjunt de l'economia a Barcelona, l'area metropolitana, el conjunt de Catalunya i la resta d¡'Espanya, sobre els serveis i perspectives de les empreses i sobre l'augment de la competitivitat. En aquest sentit, els efectes es p<pden considerar a curt termini (sector de la construcció i activi~ats complementaries), a mig termini (creixement de les actititats vinculades al comen;, l'emmnagatzematge i la distribucip) i a llarg termini (influencia 1 ¡ 36 CERCLE.AB �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA en la creació i desenvolupament ld'aquestes activitats i efectes de les infrastructures de transport). Un últim apunt, important per a il'éxit de l'operació. Si abans parlavem d'una "marca" de conjufnt era per un motiu ben ciar: cal una acció coordinada d'aqministracions i empreses i organismes privats que abasti ' no només l'execució deis projectes sinó el seu desenvolupa~ent. Els anys vuitanta van ser la "década olímpica" i tenien com a referencia el 92 . Els anys noranta, prenent l'horitzó immediat del segle XXI , han de ser, estan sent, la "década logística". 1 1 3.- Els projectes en el context polític actual Podríem dir que Barcelona "ja n9 necessita convencer ningú". Ara bé, sí que ens cal una doble f~in a de reafirmació. En primer lloc, reafirmar-nos nosaltres matei~os en les nostres capacitats; en segon lloc, convencer els , nostres interlocutors de la trascendencia del moment en qué ens trobem . Per qué diem que ens trobem en· un "moment" trascedent i no parlem deis "propers anys" ? La resposta és rotunda: tot alió que no engeguem ara mateix, diftícilment tindra garantit el seu desenvolupament. Aquest argument es aplicable excepc1o. ~ tots els projectes, sense En el context deis Jocs Olímpics tots vam assumir la importancia d'aquell repte. Sabíe~ que no treballavem només per "quinze dies de gloria" sinó per transformar la ciutat. Ara podem dir que ens trobem elfl una situació equiparable. 37 CERCLE.AB �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALD IA Equiparable fins i tot per raons de calendari. Alguns diran que el 92 teníem aquell 25 de juliol que ens impel.lia , i que ara no 1 tenim data-límit. Aixó no és cert:¡ tenim la data-límit del segle XXI, i aixó és un repte tanto més mportant que el del 92. Si voleu , encara podem afegir l l'argument de les xifres. A l'entorn deis Jocs es va arribar a 4Jn total de 800 .000 milions de pessetes d'inversió. Els projectes¡ara en curs ultrapassen amb escreix aquesta xifra. L'analisi d'aquesta dada , que podria semblar un obstacle per a la realització deis projectes, ha del ten ir en compte que el sector públic no ha de financ;ar íntegranPent, ni de bon trae;, tates les operacions previstes. Recordem ~ue apostem per l'i mpuls, per un cert lideratge públic, peró no per una actuació monograficament pública generadora de despeses excessives i sovint inabastables . Els darrers quinze anys han estat positius per a Barcelona, i aixó ningú no pot negar-ha. Ho han estat sobretot per la tossuderia de la ciutat, !'empenta, el dinamisme i, també, 1 peró en bona mesura gracies a la complicitat que hem sabut provocar i a la col.laboració de molts esforc;os. Els projectes que avui hem vist depenen en gran mesura de la continuHat d'aquesta manera ~e fer. Aquest conjunt de projectes són tan necessaris con!l viables. Demostren que cal mantenir l'esforc; inversor per seguir endavant en la línia de superació deis déficits que la regiq metropolitana encara pateix. 1 Barcelona , en el nou context polític, es considera legitimada a reclamar les seves necessitats. due no són només seves sinó de tot el país . Confiem que trobar1em una sensibilitat adequada per part deis nous i vells respons~bles polítics. 1 38 CE RCLE.AB �Ajuntament de Barcelona UA131NET DE L'ALCALDIA Tanquem una legislatura escur9ada i de la qual molts han dit que ha estat poc profitosa. Barcblona pot dir que aixó no és cert. Aquesta legislatura ha estat la de l'impuls definitiu, amb dates, compromisos, convenís i ~ifres concretes , a nombrosos projectes . Un impuls técnic, polític i en molts casos ja engegat amb realitzacions concretes. 1en quines condicions aixó s'ha roduH ? Entre d'altres coses, amb una ordenació territorial per definir, que s'esta perfilant a través del futur Pla Territorial perq que ha de trabar les sortides adequades . En certa manera estem en un rnoment en qué s'ha perdut aquell debat que la ciutat i l'area metropolitana generaven. 1 Calen alternatives, abrir noves vies de consens i participació als ajuntaments i els ens local~. Tot i les circumstancies, coratge polític i la voluntat Barcelona sí que ha mantingut d'actuació necessaria , perqué la¡ ciutat i l'area metropolitana creixen, tenen noves exigéncies, i perqué l'entorn internacional ens demana molts esfor9os. 11 Vull convidar-vos a reflexionar er un esperit de col.laboració i cooperació. El que demanen Barc~lona i el seu entorn (diguemli area metropolitana, Regió 1 o¡ conurbació barcelonina) és complicitat i coordinació d'esfor90 ~. 1 Tenim experiencia i bagatge, hem demostrat de qué som capa9os . Molts deis que este4 avui aquí heu treballat i col.laborat en la Barcelona que¡ avui tenim. Comptem amb vosaltres per a la Barcelona que hlem de ten ir. 39 CERCLE.AB � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4389 Title A name given to the resource Barcelona: proyectos para el siglo XXI. La apuesta logística. Conferència. Proposta d'intervenció. Resum. Transcripció notes manuscrites. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Cercle d'Economia Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Competitivitat Infraestructures Economia Model social Acció política Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-04-22 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1484/19960425d_00724.pdf 5d5ab7942413fe44f73d5ae5ae3f6393 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona GABINET DE LALCALDIA Data: 25.4.96 GUI Ó Per a: De: Assumpte: Excm. Sr, Alcalde Gabinet (GB) Acte acadèmic "50 anys sense Key es" De cara a l'intervenció de l'Alcalde en la vídeo-conferència "50 anys sense Keynes" es fan avinents els aspectes següents: - L'acte acadèmic ha estat organitzat per: Ma. Àngels Gil, directora dels estudis de Ciències Empresarials de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), - Joan Tugores, degà de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat de Barcelona (UB), i - Lluís Barbé, degà de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).' - S'adjunta còpia del programa de l'acte. - Entre 30 i 40 persones seguiran l'acte en viu a li seu de la UOC (avgda. Tibidabo). Entre 400 i 450 persones més seguiran l'act4 en directe des de les sales d'actes de les facultats d'Econòmiques de la UB i de la UAB. - S'ha previst que l'Alcalde faci la intervenció de cloenda, a les 20:30 h. - El temps per aquesta intervenció no està pr-determinat, però s'ha suggerit una durada d'entre 15 i 30 minuts. Tenint en compte que la intervenció serà retransmesa per vídeo-conferència, es recorda a l'Alcalde que cal reduir al mínim els moviments i gesticulacions, i que en qualsevol cas convé que els moviments siguin el més pausat possible. - S'adjunta còpia de la proposta de la intervenció preparada pel regidor-president de la comissió de Presidència i Política Cultural, Joaquim de Nadal, que incorpora algunes anotacions i comentaris indicats per l'Alcalde. Á^astre ^ "'Arada _T...,.... KEYNES.GBR �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA Data: 23.4.96 NOTA INTERIOR Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Pasqual MARAGALL 1 Guillermo BASSO Videoconferència "50 anys sense Keynes" De cara a l'intervenció de l'Alcalde a la vídeoconferència "50 anys sense Keynes" es fan avinents els aspectes següents: - La vídeo-conferència tindrà lloc el pròxim dijous 25 d'abril. - S'adjunta copia del programa de la jornada. - L'acte, organitzat per l'Universitat Oberta de Catalunya (UOC), l'Universitat de Barcelona (UB) i l'Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), se celebra per commemorar el 50 aniversari de la mort de John Maynard Keynes. - Entre 30 i 40 persones seguiran l'acte en viu ala seu de l'UOC (avgda. Tibidabo). - Entre 400 i 450 persones més seguiran l'acte en directe des de les sales d'actes de les facultats d'Econòmiques de l'UB i de la UAB. - S'ha previst que l'Alcalde faci la intervenció de cloenda, a les 20:30 h. - El temps per aquesta intervenció no està pre-determinat, però s'ha suggerit que duri uns 15 minuts. - Seguint les indicacions de l'Alcalde, el regidor-president de la Comissió de Presidència i Política Cultural, Joaquim de Nadal, prepara la proposta d'intervenció. - S'adjunta el dossier elaborat pel departament de Documentació. 51%31 °tt Documento6 �PROPOSTA DE LA INTERVENCIÓ PREPARADA PEL REGIDORPRESIDENT DE LA COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA I POLÍTICA CULTURAL, JOAQUIM DE NADAL. �He de pensar que hores d'ara tot, o quasi tot, sobre John Maynard Keynes es deu haver ja dit, així que no espereu de mi cap reflexió molt nova. Només que uns suggeriments més personals i circumstanciats que d'altra cosa. De fet, la mare de Keynes, ens explica Schumpeter, va ésser un cop alcaldessa de Cambridge. És una complicitat que em pot excusar d'ésser molt poc acadèmic. UN CANVI GENERACIONAL Deixeu-me abans de tot, de fer una primera reflexió generacional. La vida de John Maynard Keynes cobreix el període que va des de 1883, any que va néixer, a 1946, any de la seva mort. Penso en les revolucions científiques i culturals que es produeixen gràcies a persones coetànies i que expliquen bona part de l'essència del segle XX: James Joyce, que va néixer un any abans, al 1882 i va morir cinc anys abans 1941. Conjuntament amb Proust, que va néixer uns anys abans, és a dir pI 1871, podrien explicar bona part de la revolució narrativa del nostre segle. ittlban Berg, nascut dos anys després de John Maynard Keynes, és a dir, l'any 1885, conjuntament amb la resta del que es denomina la primera escola de Viena, aconsegueix donar per acabat el romanticisme en música i introduir tots els grans temes de la contemporaneïtat. Kandinski i Klee, támbé cobreixen un període similar. Einstein i Bertran Rousell, també. �No seria gens difícil completar la llista de pensadors, artistes i polítics que s'incorporen a l'edat adulta en el primer decenni del segle XX i que enfoquen ï la seva activitat, el seu missatge, la ;seva creativitat en una clau de clara actitud d'explorar nous camins, de posar en qüestió vells paradigmes o de respondre a noves preguntes. Com a barceloní, no puc oblidar la longeva professió de Picasso, nascut dos anys abans que Keynes. No és gens d'estranyar que el professor del King's College l'any 1909, que explicava amb saviesa els Principies Marshallians, més tard l'any 1936 afirmés que no renegava d'ells, però que el llibre V d'aquesta "bíblia" de l'economia "clàssica", no era més que un cas particular d'una teoria més general. Aquesta actitud general en el món de l'art, del pensament i, àdhuc, de la política, està, com no podria ésser d'altra manera, fortament vinculat a una profunda transformació de la societat i del món. L'any 1900, un any després que Rudyard Kipling escrivís uns pre onitoris versos: "assumeix la càrrega de l'home blanc, no gosis aventurar-te a menys", es produïa a Pekí un esdeveniment ben propi del segle XIX: la capital de Xina era ocupada per una -avui diríem- força multinacional, per parar els peus als boxers. Keynes tenia 17 anys. En morir, la Xina iniciava Llarga Marxa. Però aquest exemple es refereix al camp de la geopolítica, i els canvis no són, evidentment, exclusius d'aquest camp: dues guerres de gran abast canvien el decorat del segle XIX, segle, que, si ve es mira, és un període força pacífic. Però, a més de les guerres, dues grans crisis, la del 1900 a 19071i la de 1929 a 1936, faran trontollar l'herència de la fi del segle XIX. Algú definia aquest període finisecular amb 2 �gran simplicitat però amb gran agudesa: "en el moment que s'acaba, el segle XIX és un segle tècnic, Iliberal, capitalista, europeu i internacional". I pròsper. El propi John Maynard Keynes s'implica en aquests canvis. AL SERVEI DE "LA GENT COMUNA" Aquest és un segon aspecte de les meves reflexions d'avui. Em refereixo a dos episodis ben coneguts: el llibre "EFonomic consequences of the Peace" i la participació amb White, a la conferència de Bretton Woods. Keynes mai va fer política en l'estricte significat d'aquesta paraula ni en el significat tradicional del terme. Ho explica, quasi gràficament, Schumpeter: "les seves adhesions foren a les mesures adoptades, i no a individus o grups. 1 si va ésser poc respectuós amb les Dersones, menys ho va ésser per els credos, ideologies i banderes". Això no treu per que, avui, se'l pugui qualificar com a un Iliberal moderament progressista o alguna cosa de semblant. Escriure i pertànyer al consell de redacció del New Statesmen, implicava un cert posicionament. Però és, sobretot, una tallant afirmació a la primera "nota final" de la General Theory, el que justifica el que avui el classifiquem en aquest grup. Diu literalment (i ha estat moltes vegades repetida aquests dies): "els principals inconvenients de la societat econòmica que avui vivim s la seva incapacitat per a procurar l'ocupació plena i la desigual distribució dels ingressos". Tota aquesta nota és prou ben coneguda: una magnífica font, de cites per convence'ns de l'interès 3 �de Keynes pel que ell en deia o anomenava "els homes comuns", "la gent comuna". Un home independent i preocupat :per la societat en que viu, és el protagonista de l'escàndol més conggut de la seva vida -a part d'altres actituds que alguns jutjen escandaloses, en les que alguns xafarders s'hi recreen- aquest primer escàndol és la clamorosa dimissió com a representant de Whitehall a la conferència de Pali de Versalles. Dimissió que justifica davant del seu pare pronosticant una futura devastació d'Europa. El posterior llibre que explica motius i detalls, té ampli ressò. Possiblement, en part, a causa del que Schumpeter fa observar respecte al caràcter poc respectuós de Keynes envers les persones: els retrtats de Willson, Clemenceau i Lloyd Goerge, són per aixecar ampolles. El propi biògraf ha d'aplicar esforços per a separar el contingut de consells profunds basats en anàlisis profunds, dels efectes secundaris derivats de l'instint, també biogràfic, del John Maynard Keynes. La realitat és que la publicació va tenir més conseqüències sobre l'enemistat dels cercles de Whitehall envers Keynes, que en un canvi en les condicions a la que es va sotmetre a Almanya, després de la guerra. Valdria fer dues acotacions a aquest episodi. La primera es refereix als efectes diferits del pensament científic. Si al 1919, la publicació de les "Conseqüències", en poc va canviar el decurs de la història. Però al 1944, les lliçons de Keynes van permetre un enfocament ben diferent de la reconstrucció de postguerra, que aquest cop si que incloia les potències perdedores de la guerra. Quan Keynes ens alertava als anys 30 sobre la primacia de les idees sobre el comportlment pràctic, ben poc podria pensar en la seva pròpia aportació ideològica a l'any 1919 variaria la conducta práctica dels americans liderats pel General Marshall, al 1944. �La segona reflexió, es refereix a la importància del consell econòmic en la vida política Vull dir el consell econòmic independent, ben fonamentat i amb conclusions profundes. Possiblement el soroll de fons informatiu i mediàtic que ens rodeja, ens pot fer subestimar la quantitat i qualitat d'opinions significatives que s'expressen al fil del dia a dia de l'activitat política. Però, si em permeten exemplificar: com no agrairíem avui un bon article, estudi o dictamen, sota el títol "Les conseqüències econòmiques dels pactes polítics". És un repte que llenço. Keynes dimitia al juliol de 1919 i el seu llibre estava al carrer al desembre. Això es tot un repte: espero que J.A. Garcia Duran, Toni Castells, J.M. Bricall, Ernest Lluch o mants d'altres el recullin l si ho recull Fabià Estapé, domine! Si el món de 1919 enterrava al segle XIX, el món de 1944, enterrava una solució totalitària del segle XX. Alemanya no havia seguit dos consells de Keynes també extrets de les notes finals de la "Teoria General": havia decidit tiranitzar el món, la gent comuna, com diria Keynes, en comptes de tiranitzar els seus comptes corrents. I també havia confós la tasca de transformar la conducta humana amb la tasca de manipular-la. Existeix un magnífic estudi de Jevons sobre Assaig de Cantillon, en el que explica les trifurques entre aquest i Isaac Newton sobre les modificacions entre la paritat de l'or i la plata en un sistema bimetalic, com era el sistema monetari britànic en aquell moment (dit sigui de passada Newton era el que avui diríem el Director General del Tresor). Jevons critica els bimetalistes, contemporanis seus, en que fonamentaven les seves esperances bimetàliques en un acord entre totes les nacions. Diu Jevons. "A això es pot replicar amb les paraules d'una paràbola antiga: "Et donaré la meva filla si pots tocar el cel". No sols el bimetalismé sinó cent beneficioses mesures seria possibles si totes les nacions del món es possessiu d'acord sobre elles". 5 �Doncs bé, a Bretton Woods, es va estar a les portes de tocar el cel. Segur que l'experiència de Versalles va comptar, i l'experiència de Keynes també. La representació americana (White) i anglesa (Lord Keynes), varen preparar els dossiers estudiats el juliol de 1944. Es generalment reconegut que els acords finals reflecteixen molt millor I'ortodcjxia financera i bancària del Tresor americà que la imaginació més univeral de Keynes. Tothom acorda també que Bretton Woods és una victòria del lideratge nordamericà front a la més gran voluntat d'internacionalització que Ivolia Gran Bretanya. Keynes apuntava més a "tocar el cel" i White semblava ipituir millor la futura Guerra Freda i el ' paper preponderant dels Estats Units. I molt probablement, a Gran Bretanya, en aquells moment, la utopia era uta sortida de futur molt millor que l'isolament que la va caracteritzar en ot el procés de creació de l'Europa unida. Ha estat reconegut que per a Keynes, l'objecte intel.lectual de la ciència econòmica -com a ciència moral- és el consell pràctic. La veritat és que tots els seus grans escrits, des de l'anàlisi del sistema monetari i financer de la India, fins els informes per la negociació del gran préstec dels Estats Units a Gran Bretanya al 1945, tots ells, repetgixo, s'escapen d'un interès acadèmic inicial i tots van a aconsellar a la gent a responsabilitat política. aconsellava britànics de la classe diriOent -i, en aquells moments, alta- des del punt de vista d'Anglaterra, a cu rt ter ini i en benefici de la "Gent comuna". els aconsellava sobre el pervindre de la Gran Bretanya i de la consubstancial fusió entre aquest país el sistema de mercat i la iniciativa privada. �És significativa la identitat que Keynefi fa respecte un país i el econòmic. seu sistema En un assaig sobre Einstein, publicat als "Assaitjos Biogràfics" parla de la dreta alemanya. La descriu i pronuncia el corresponent anatema: la gran diferència amb "nosaltres" ( els¡ anglesos ) és la següent: "La dreta és nacionalista, antisemita, anti-plan Dawes... la dreta sols és capitalista perquè és conservadora". Llegit en sentit invers, es pot pensar que, a diferència de la dreta germànica, la britànica no confon conservadorisme i capitalisme. El sistema econòmic és una part de l'essència social del país. Quan Keynes es refereix en un altre "assaig biogràfic", a les crítiques de Trotsky als laboristes britànics, precisament fonamentades en el paper dels canvis del sistema econòmic per a garantir la transformació social, torna a possar de relleu aquesta identificació entre "sistema" i "Societat". Amb tot aquest bagatge, em permeto de pensar que l'experiència Bretton Woods no li hauria de satisfer excessivament. El Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial, quedaran dissenyats, no al servei d'una societat que, mundialitzats els conflictes, mundialitzen les institucions, sino més aviat, reflectin els lideratges nacionals establerts. L'experiència posterior, amb les crisis de UNESCO i dela Organització de Nacions Unides, no han fet més que confirmar que pròpia "el cel no va ésser tocat": Keynes hagués vo gut la mundialització d'un sistema econòmic i es va trobar amb un intnt de mundialització d'un lideratge nacional. He parlat de tocar el cel i d'utopia. El respecte per l'utopia de John Maynard Keynes està exemplificat d'una manera excel.lent a una de les consideracions finals de la Teoria General. Es tracte e l'anàlisi que fa de la utopia Silvio Gesell, també descobert per Irving Fisper. Li valora la distinció entre taxa d'interès i eficàcia marginal del capital. Condiciona el límit de creixement del capital real a la taxa d'interès i concentra l'atenció en el caràcter especial i negatiu que presenta el diner respecte la resta de bens que constitueixen el �capital productiu, en el sentit que el diner no comporta despeses de conservació. Bé, la teoria és llarga d'explicar i no ho faré millor que Keynes. La proposta pràctica de Gesell, és el segellat del diner. Dues coses vull remarcar d'aquest episodi. La primera és l'obertura mental de Keynes, discutint amb total serietat k una teoria esdevingui pràcticament sectària. La segona, es refereix a la meva propia curiositat mental. Torno a concitar als nostres savis entorn d'unalidea que podia donar una mica de si: No hauria trobat Gesell un sistema mola més pràctic que el segell, si hagués defensat una moderada taxa d'inflació, sistema molt més pràctic perquè la prima de liquidatat que té el diner, la perdés DE LA REALITAT A LA TEORIA Deixeu-me reprendre el fil del caràcter fonamentalment pràctic i fàctic pels britànics, de l'activitat intelectual keinesiana. Avui, ambdós aspectes podrien tenir una connotació negativa en els ambients de la ciència. Sembla que quan més formal és un raonament i més IIny està de l'aplicació política, més possibilita d'honorar al qui raona. I, a més, quan més universal i més allunyat dels interessos específics a que es refereix, més pur i científic ha d'ésser considerat. La defensa o no del gran comerç és, ( segons aquests criteris ) científicament un afer menor i encara pitjor si ha de servir per endegar una política específica. Vull fer una cita potser immoderadament llarga, reflexionar sobre ella uns instants. Citc¢: "els preus són baixos en algunes 8 �botigues que paguen lloguers molt alts, perquè per davant de les seves portes passa un gran nombre de persones que no poden pagar preus elevats en la satisfacció dels seus capricis, i el botiguer sap que ha de vendre barato o no vendre. Ha de contentar-se amb un baix benefici en cada operació. Però, no necessita uns grans stock i pot mobilitzar el seu capital varies vegades l'any". Fi de citació. La cita podia continuar llargament parlant de temes que podíem pensar extrets d'una entrevista a "La Vanguàrdia" en ocasió sobre un debat sobre grans superfícies. No és de "La Vanguàrdia". Està, com segurament heu endevinat, extreta del famós llibre V dels Principies de Marshall, del que Keynel n'era especialista i que explicava a Cambridge amb "la imatge de jove professor escanyolit, d'expressió ascètica, amb mirada de llamp, absort i tremendOment seriós, vibrant a impulsos d'una impaciència reprimida, que tots el respectaven i que alguns estimàvem" (fí de citació ). Torno a concitar el pensament deis meus colegas entorn a l'anàlisi econòmica que es tradueixi en consell i que no es 1.uboritzi en traslluir una concepció deT món, d'Europa, d'Espanya, de Cataluny i de la ciutat. Jo mateix he de fer-ho, com a Alcalde i com a President del les ciutats i regions d'Europa. No m'amago que la construcció del meu pensament comença ï clou amb les preocupacions de seguir en l'interior d'aquests marcs. Marcs d'interessos concrets que han de respondre a realitats específiques. CLOENDA �M'agradaria recapitular d'una forma molt admirable, per simple. Keynes em sembla moltes coses, però si hagués de resumir les principals, diria: Primer: S'incorpora a l'activitat creativa,en el context de canvis ràpits i de gran abast en l'entorn social i cultural. I, en aquest context, opta per un camí gens fàcil. No es nega a explicar la ciència de l'època, pero intenta superar-la. Es nega a la disciplina política, pero es coloca, no una sino moltes vegades, a l'ull de l'huracà. Viu en un ambient efervescent - després en referiré a aquest adjectiu- però, és capaç de fixar amb ri or el seu pensament. Segon: Tota la seva vida és un servei d'alta volada a una concepció de la llibertat, del mercat i de la iniciativa privada, però que té un referent molt explícit: si tot això no contribueix a una vida millor de la "gent comuna", el preu és impagable. Sap que "l'eutanàsia del rentista" no és un slogan políticament guanyador. Però és concient que "l'eutanàsia de l'aturat" es saldarà amb inestabilitat social i totalitarisme. I, davant el dilema, apo rt a una reflexió original que farà del neoclasicibme en economía, un punt de partida però no un dogma. Tercer: El keynesianisme, com a suport formal, és segurament, l'aportació intelectual més important per la reconst -ucció d'Europa, aportació que, al seu torn, ha ajudat a un sistema de "no-guerra", deconegut al llarg del segle XX. { Quart: Per la vigència del seu pensament: ( AQUÍ L'ALCALDE HAURIA D'EXPLICAR LA DIFERENT VIGÈNCIA DEL "TRACTAT" RESPECTE LA "TEORIA GENERAL" ) lo �Quan un prepara una cloenda tan significativa com aquesta, recorre un triple camí. El primer, el de les nostres intuici Ons profundes. Però, com va dir Ecco fa just uns dies, ens dirigim també al llibre que difícilment serà substituit per l'ordinador, els llibres de Keynes, Sch.mpeter, Don Patinkin, Harrod. Però també els qui seran absorbits pel món digital: Les enciclopèdies. A la Catalana, les entrades pertinents són de Narcís Serra, per cert. Però deixeume acabar amb el final de l'entrada Keyrlies de la Britànica. Diu: "Mori al 1946. Un inimitat artista, universitari i polític', únic, empresari cultural, ensenyant dedicat, amic leial, pensador original, hereu de la tradició filòsòfica de Locke, Hume i Mill, al final de la seva vida confesà el seu únic remordïment: no haver begut més xampany. I és que Bloomsbery ha sempre preferit l'efervescència a la pompositat". ( F i de cita ). Permeteu=me, doncs, que brindi perquè I'esprit d'aquest gran britànic, continui estimulant el pensament compromés amb la gent. Amb la "Gent comuna". I deixeu-me portar l'aigua al meu molí amb una cita de Shakespeare: "City is the people". The common people. La gent comuno. 11 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4390 Title A name given to the resource Intervenció de l'alcalde a l'acte "50 anys sense Keynes" a proposta de Joaquim de Nadal. Vídeo-conferència. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. UOC, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Competitivitat Benestar Social Acció política Nadal i Farreras, Joaquim, 1948- Economia Keynes, John Maynard, 1883-1946 Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-04-25 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/18/1485/19960502d_00725.pdf d9e750a4096d6db19bca37426abe98f5 PDF Text Text DISCOURS DE PASQUAL MARAGALL MAIRE DE BARCELONE PRÉSIDENT DU COMITÉ DES RÉGIONS DE L'UNION EUROPÉENNE PRÉSIDENT DU CONSEIL DES COMMUNNES ET RÉGIONS D'EURPPE - LAUSANNE, LE 2 MAI 1996 - �MADAME LA SYNDIQUE, CHÈRE PRÉSIDENTE, MESDAMES ET MESSIEURS, CHERS AMIS, C'EST AVEC UN PLAISIR PARTICULIER QUE JE RÉPONDS À VOTRE INVITATION ET QUE JE ME RETROUVE ICI, À LAUSANNE, VILLE QUI M'EST PARTICULIÈREMENT CHÈRE. LAUSANNE EST EN EFFET LE SIÈGE DU COMITÉ INTERNATIONAL OLYMPIQUE - ET VOUS CONNAISSEZ MON ATTACHEMENT` AU MOUVEMENT OLYMPIQUE MAIS ÉGALEMENT LE SIÈGE DE LA SECTION SUISSE DU CONSEIL DES COMMUNES ET RÉGIONS D'EUROPE, QUE J'AI L'HONNEUR DE PRÉSIDER. JE N'OUBLIE PAS QUE LE APRÈS LA GUERRE, EN CCRE A ÉTÉ FONDÉ 1951: EN SUISSE, ET QUE VOS COMPATRIOTES ONT TOUJOURS JOUÉ UN ROLE ACTIF ET ENGAGÉ AU SEIN DE NOTRE OIRGANISATION. JE SUIS AINSI PARTICULIÈREMENT HEUREUX DE SALUER ICI TOUS NOS AMIS SUISSES DU CCRE, ET EN PREMIER LIEU MME LA SYNDIQUE DE LAUSANNE, YVETTE JAGGI, QPI PRÉSIDE NOTRE SECTION SUISSE ET QUI EST À L'ORIGINE DE CETTE EXCELLENTE INITIATIVE. LAUSANNE EST UNE VILLE PROFONDÉMENT EUROPÉENNE. LES RÉSULTATS DU RÉCENT RÉFÉRENDUM SUR L'ADHÉSION À L'UNION EUROPÉENNE N'ONT ' FAIT QUE CONFIRMER UN MOUVEMENT ANCRÉ DANS L'HISTOIRE PARTICULIÈREMENT RICHE DE CETTE CITÉ... 2 �IL EST DONO PRESQUE NATUREL DE PARLER ICI À LAUSANNE, DE L'EUROPE DES VILLES. L'EUROPE DES VILLES S'INSCRIT DANS UNE LONGUE HISTOIRE. ELLE PEUT SE RÉSUMER DE FAON -CERTES TROP SIMPLISTE- À L'EUROPE DE LA SUBSIDIARITÉ. L'EUROPE DES VILLES, C'EST ÉGALEMENT L'EUROPE DE LA LIBERTÉ ET DE LA SOLIDARITÉ. L'EUROPE DES VILLES, C'EST ENFIN L'EUROPE DE LA COOPÉRATION. 1. L'EUROPE DES VILLES, C'EST L'EUROPE DE LA SUBSIDIARITÉ. L'EUROPE S'EST AVANT TOUT GONSTRUITE À PARTIR DE SES VILLES ET DE CES CITÉS QUI ONT SOUVENT PRÉCÉDÉ LES ETATS. IL N'EST PAS BESOIN D REMONTER À ATHÈNES OU ROME AVEC SES VILLES-RÉPUBLIQUES OU AUX LIGUES DE VILLES QUI, NOTAMMENT DANS LE NORD DE L'EUROPE ET DANS LA BALTIQUE, CONSTITUAIENT AL. 16ÉME SIÈCLE DES RÉSEAUX PARTICULIÉREMENT ÉLABORÉS EIT ORGANISÉS, ET TELLEMENT PUISSANTS! IL SUFFIT DE RAPPE;LER, ICI EN SUISSE, LE ROLE ESSENTIEL DES CITÉS, QUI ONT ATTEINT DES NIVEAUX DE DÉVELOPPEMENT ET D'AUTONOMIE INÉGALÉS, ET QUI ONT MARQUÉ ET IMPRÉGNENT TOUJOURS LA VIE DE CE PAYS. L Y ON TROUVE TOUJOURS, À L'ORIGINE DE L'AFFIRMATION DES VILLES, LES MÉMES AMBITIONS, LES MÉMES VOLONTÉS, LES MÉMES PRÉOCCUPATIONS : LA DIMENSION LOCALE, PAR SA 3 �PROXIMITÉ, PERMET DE GÉRER EFFICACEMENT LES QUESTIONS URBAINES, DE RÉPONDRE AUX BESOINS DES POPULATIONS ET STIMULER EFFICACEMENT LES POLITIQUES DE DÉVELOPPEMENT, ÉCONOMIQbES, COMMERCIALES OU DE CULTURELLES. IL S'AGIT ICI DE L'EXPRESSION Dl) PRINCIPE DE SUBSIDIARITÉ OU DE LA PROXIMITÉ! CE PRINCIPE QUI PUISE SA SOURCE CHEZ ARISTOTE, EST UN PRINCIPE POLITIQUE EUROPÉEN DONT S'INSPIRERONT DE NOMBREUX PENSEURS, ET Nid)TAMMENT HOBBES, LOCKE, TOQUEVILLE ET PROUDHON. C'EST CEPENDANT ALTUSIUS QUI POSERA CE PRINCIPE DANS TOUTE SA DIMENSION AU DÉBUT DU 17ÈME SIÈCLE, EN METTANT EN; AVANT LA COMPLÉMENTARITÉ DES DIFFÉRENTS NIVEAUX DE COMPÉTENCES ET EN JUSTIFIANT LEUR NÉCESSAIRE RÉGULATION PAR RAPPORT AUX CITOYENS. ALTUSIUS ÉTAIT UN JURISTE, 14JIVERSITAIRE, THÉOLOGIEN; IL FUT AUSSI SYNDIC DE LA VILLE D'EMDEN, ET IL FIT MERVEILLE DANS LA LUTTE POUR L'AUTONQMIE DE LA VILLE CONTRE LE PRINCE SUZERAIN. POUR LUI, LA FAMILLE CONSTITUE LA PLUS RESTREINTE DES COMMUNAUTÉS; VIENNENT ENSUITE LA CORPORATION, LA CITÉ ET LA PlIOVINCE. TOUS CES CERCLES SE SUPERPOSENT SANS SE CONFONDRE. 4 �D'ESSENCE FÉDÉRALE, LE PRINCIPE FONDE DONC LA DIGNITÉ DES DIFFÉRENTS NIVEAUX D'ADMINISTRATION ET LA QUALITÉ DE L'ACTION POLITIQUE. AUJOURD'HUI, DANS LE FÉDÉRALISME MODERNE, LE PRINCIPE DE SUBSIDIARITÉ OU DE PROXIMITÉ VEUT QUE DU CITOYEN À L'UNION EUROPÉENNE, CHAQUE NIVEAU NE DELEGUE AU NIVEAU LE PLUS ÉLOIGNÉ ; DU CITOYEN - COMMUNE, RÉGION /CANTON, ETAT, EUROPE - QUE CE QU'IL NE PEUT PAS BIEN FAIRE LUI-MÉME, ET PEUT DONO ÉTRE MIEUX RÉALISÉ PAR L'AUTRE NIVEAU. L'EUROPE DES VILLES A DONO UN ROLE ESSENTIEL À JOUER DANS LA MISE EN OEUVRE CONCRETE DE LA SUBSIDIARITÉ ET DANS LA CONSTRUCTION DE L'EUROPE, NOTIONS QUI SONT INSEPARABLES. SI L'AFFIRMATION DU ROLE DE LA PLACE DES VILLES S'EST SOUVENT FAITE, À TRAVERS L'HISTOIRE, DE F A-C ON CONFLICTUELLE CONTRE LES ETATS QUI VOULAIENT REPRENDRE DES COMPÉTENCES 1ET DES MOYENS D'ACTION, SI CE COMBAT POUR L'AUTONOMIE LOCALE (ALORS QUE NOUS FÈTONS LE 10ÈME ANNIVERSAIRE DE LA CHARTE POUR L'AUTONOMIE LOCALE, À L'ORIGINE DUQUEL SE TROUVE NOTAMMENT LE CCRE, DEPUIS VERSAILLES EN 1953) RESTE TOUJOURS D'UNE GRANDE ACTUALITÉ, L'IDÉE DU PARTENARIAT AVEC LES VILLES S'IMPOSE CHAOUE JOUR DE PLUS EN PLUS, CHACUN RECONNAISSANT LE ROLE ESSENTIEL QUE LES VILLES JOUENT AUJOURD'HUI DANS LA MISE EN OEUVRE DE TOUTES POLITIQUES. 5 �2. L'EUROPE DES VILLES, C'EST L'EUROPE DE LA LIBERTÉ ET DE LA SOLIDARITÉ. UNE GRANDE MAJORITÉ DE NOS CONCITOYENS VIT AUJOURD'HUI EN VILLE. C'EST UNE DONNÉE INCONTOURNABLE POUR TOUS LES DÉCIDEURS ET TOUS CEUX QUI RÉFLÉCHISSENT AUX PERSPECTIVES DE NOS SOCIÉTÉS. CERTES, L'ON VIENT MOINS AUJOURD'HUI EN VILLE POUR Y TROUVER REFUGE ET LIBERTÉ COMME C'ÉTAIT LE CAS DANS LES SIÈCLES PASSÉS. JE ME SOUVIENS AINSI, ET J'AIME RAPPELER, CETTE CÉLÈBRE PROVERBE ALLEMANDE : "L'AIR DES VILLES REND LIBRE" (DIE LUFT DER STÀDTE MACHT FREI). —CETTE DIMENSION EST CERTES TOUJOURS PRÉSENTE DANS LES MOTIVATIONS DE CERTAINS DE NOS CONCITOYENS QUI ASPIRENT, EN HABITANT EN VILLE, À Y TROUVER DES ESPACES DE LIBERTÉ, D'AUTONOMIE, D'ÉPANOUISSEMENT PERSONNEL ET s DE TOLÉRANCE. 1LS SOUHAITENIr CEPENDANT AUJOURD'HUI Y TROUVER DES EMPLOIS, LE BIEN—ÉTRE SOCIAL, L'ACCÉS À TOUTES LES CULTURES, ET LE RESPECT DE L'ENVIRONNEMENT. LES VILLES SONT AINSI AUJOURD'HUI DEVENUES LES MOTEURS DU DÉVELOPPEMENT ÉCONOMIQUE, SOCIAL ET CULTUREL DE L'EUROPE, MAIS DANS LE MÈME TEMPS ELLES CONCENTRENT F LES DIFFÉRENTES DIFFICULTÉS LI'ÉES À LA CONCENTRATION DE POPULATIONS FRAGILISÉES PAR L tA CRISE ÉCONOMIQUE. NOUS 6 �SOMMES AUJOURD'HUI, AINSI QUE NOUS L'AFFIRMIONS DANS LE MANIFESTE DES ETATS GÉNÉRAUX DU CCRE À STRASBOURG, EN 1993, CONFRONTÉS CHAQUE JOUR À LA TRAGÉDIE DU CHOMAGE, AUX CONSÉQUENCES SOCIALES DE LA RÉCESSION ÉCONOMIQUE ET AUX DANGERS QUI PÈSENT SUR NOTRE ENVIRONNEMENT. LES VILLES CONCENTRENT LA GRANDE MAJORITÉ DES MILLIONS DE CHÓMEURS QUE CONNAÍT L'EUROPE AUJOURD'HUI. LES RÉGIONS DOIVENT AFFRONTER À LA FOIS DES DÉSÉQUILIBRES DE PLUS EN PLUS LOURDS DANS LES ZONES URBAINES COMME DANS LE MONDE RURAL. L'EUROPE DES VILLES DOIT ReLEVER CE DÉFI. ELLE DOIT MAINTENIR ET ACCÉLÉRER LE DÉVELOPPEMENT ÉCONOMIQUE CRÉATEUR -D'EMPLOIS, DANS LE RESPECT DE L'ENVIRONNEMENT. ELLE DOIT EN MÉME TEMPS CRÉER LES INSTRUMENTS QUI PERMETTENT DE MAINTENIR LA COHÉSION SOCIALE ET URBAINE ET DE FAIRE VIVRE AU QUOTIDIEN LA SOLIDARITÉ ENTRE LES CONCITOYENS ET PROMOUVOIR LA PARTICIPATION ET LA DÉMOCRATIE LOCALE. COMMENT POURRAIT -ON CONCEVOIR EN EFFET QUE L'ON PUISSE CONSTRUIRE UNE UNION EUROPÉENNE FORTE, SI CELLE-CI NE POUVAIT ET SI NOUS NE POUVIONS DANS CELLE-CI ASSURER DES CONDITIONS DÉCENTES À NOS CONCITOYENS? 7 �TOUTES LES VILLES DE L'EURQPE SONT CONFRONTÉES AUX MÉMES ENJEUX ET DOIVENT RELEVER LES MÉMES DÉFIS. C'EST DANS LA COOPÉRATION ET LE PARTENARIAT QU'ELLES POURRONT LE MIEUX Y FAIRE FACE. 3. L'EUROPE DES VILLES, C'EST L'EUROPE DE LA COOPÉRATION ET DU PARTENARIAT. LES CITOYENS DE NOS VILLES SE MOBILISENT LARGEMENT AUJOURD'HUI POUR ASSURER LA SOLIDARITÉ AU QUOTIDIEN ET POUR EXPRIMER EN COMMUN, SUR TOUT LE CONTINENT MAIS AUSSI À L'EXTÉRIEUR, LA SOLIDARITÉ DE L'EUROPE. LES VILLES ELLES AUSSI PARTICIPENT LARGEMENT À CE MOUVEMENT ET SAVENT -COOPÉRER POUR ASSURER LE SOUTIEN À DES POPULATIONS EN DANGER OU QUI ONT SUBI LES RAVAGES DE LA GUERRE, ET POUR AIDER A LA RECONSTRUCTION. J'ÉTAIS IL Y A QUELQUES SEMAIÑES, AU NOM DE LA VILLE DE BARCELONE, À SARAJEVO LORS DE L'OUVERTURE D'UNE AMBASSADE DE LA DÉMOCRATIE LOCALE, INITIATIVE DU CONSEIL DE L'EUROPE. J'Y ÉTAjIS AVEC DE NOMBREUX ÉLUS EUROPÉENS, DES REPRÉSENTANTS DE LA VILLE DE STRASBOURG NOTAMMENT, ET MON AMI CLAUDE HAEGI, LE PRÉSIDENT DE LA CHAMBRE DES RÉGIONS ET CONSEILLER D'ETAT DU CANTON DE GENÈVE. 8 �NOUS AVONS BEAUCOUP AVANC DANS TOUS LES DOMAINES 01) LES VILLES EUROPÉENNES ONT ET VONT CONCRÈTEMENT AIDER À RECONSTRUIRE SARAJEVO. JE PENSE AUSSI À MOSTAR OC.1 MON AMI RICARD PEREZ Ck■SADO, L'ANCIEN MAIRE DE VALENCE, VIENT DE SUCCÉDER À HANS KOSCHNICK, L'ANCIEN MAIRE DE BRÉME POUR ESSAYER DE RÉCONCILIER ET DE RECONSTRUIRE LA VILLE. MAIS L'EUROPE DES VILLES N'EST PAS SEULEMENT PRÉSENTE APRÉS LES CRISES OU LES GUEERES. ELLE EXISTE LARGEMENT AU QUOTIDIEN, DANS LA COOPÉRATION ET LE PARTENARIAT. DES VILLES EUROPÉENNES AUJOURD'HUI ÉCHAGENT LEUR EXPÉRIENCES, DÉVELOPPENT DES PROGRAMMES DE COOPÉRATION, REFLÉCHISSENT ENSEMBLE DANS DES DOMAINES AUSSI DIVERS QUE LES POLITIQUES DE TRANSPORT, DE L'E-NVIRONNEMENT, LA POLITíQUE SOCIALET LES POLITIQUES CULTURELLES, ETC. LES RÉEAUX SE CRÉENT ET SE MULTIPLIENT, LES ACTEURS LOCAUX VOYAGENT ET PARTICIPENT AUX ÉCHANGES. C'EST NOTRE DEVOIR ET C'EST 'UNE DES RAISONS D'ÉTRE DU CONSEIL DES COMMNUES Et RÉGIONS D'EUROPE QUE D'ENCOURAGER CES INITIATIVESI QUI FONT VIVRE L'EUROPE AU QUOTIDIEN. L'EXTRAORDINAIRE MOUVEMENT DES JUMELAGES, QUE NOUS AVONS FAIT NAtTRE ET QUI A FACILITÉ LA RECONCILIATION FRANCO-ALLEMANDE, SE COMPLÈTE AUJOURD'HUI D'UN MOUVEMENT PLUS LARGE DE COOPÉRATION ET DE PARTENARIAT DES VILLES EUROPÉENNES. 9 �LE PARTENARIAT EST EN EFFET UN CONCEPT CLÉ AUJOURD'HUI. LES VILLES DOIVENT PRENDRE TOUTE LEUR PLACE SUR LA SCÈNE EUROPÉENNE. ELLES NE PEUVENT LE FAIRE QU'ENSEMBLE, ET ELLES NE PEUVENT LE FAIRE QU'AVEC LES AUTRES NIVEAUX DE COLLECTIVITÉS TERRITORIALES, ET NOTAMMENT LES RÉGIONS, LES CANTONS, AVEC LES ETATS ET AVEC L'EUROPE POUR LES PAYS MEMBRES DE L'UNION. C'EST CE MESSAGE ESSENTIEL QUE JE DÉFENDS AU COMITÉ DES RÉGIONS DE L'UNION EUROPÉENNE, DONT J'AI L'HONNEUR D'ASSURER LA PRÉSIDENCE DEPLIIS LE MOIS DE MARS. L'EUROPE DES VILLES, C'EST EN EFFET AUSSI L'EUROPE DE LA PARTICIPATION ET L'EUROPE DE CÉGALE DIGNITÉ DE TOUS LES NIVEAUX DE COLLECTIVITÉS TERR TORIALES. *** J'ÉVOQUAIS RÉCEMMENT À E BRI^XELLES, ET RAPPELER ICI, QUE L'EUROPE JE ME PLAIS À VILLES C'EST L'EUROPE DE CATANIA ET DE TURIN, OlJ NOUS IAVONS LANCÉ DES MESSAGES ESSENTIELS POUR LE RENFORCEMENT DE L'UNION POLITIQUE EUROPÉENNE DANS LE CAORE DE LA CONFÉRENCE INTERGOUVERNEMENTALE, C'EST IL'EUROPE DE STOCKHOLM OlJ NOUS AVONS LANCÉ LE RÉSEAU BANGEMANN SUR LES TÉLÉCOMMUNICATIONS, C'EST L'EUROPE DE GOTEBORG AVEC LA CÉLEBRE UNIVERSITÉ, C'EST L'EUROPE DES VILLES lo �BRITANNIQUES ET ALLEMANDES, QUI FONT VIVRE AU QUOTODIEN LA SOLIDARITÉ, C'EST L'EURCIPE DE BARCELONE, C'EST L'EUROPE DE LAUSANNE! CES DEUX VILLES VIVENT PLEINEMENT EN EUROPE, ET ELLES SONT PROFONDÉMENT ATTACHÉES AU PRINCIPE DU MOUVEMENT OLYMPIQUE QUI RASEMBLE LES INDIVIDUS DANS UN ESPRIT CERTES DE COMPÉTITION, MAIS SURTOUT DE FRATERNITÉ ET DE PAIX UNIVERSELLE. C'EST CE MESSAGE ESSENTIEL QUE L'EUROPE DES VILLES VEUT TRANSMETTRE, DONT NOUS DÉ 3ATTRONS À THESSALONIQUE POUR LES 20ÈME ETATS GÉNÉRAUX DU TRANSMETTRONS À LA FIN DU CCRE, ET QUE NOUS 1MOIS À ISTANBUL, POUR LA PREMIÈRE ASSEMBLÉE MONDIALE DES VILLES. -POUR FINIR, JE VOUDRAIS UNE FOIS ANCORE, ENCOURAGER LES TRAVAUX DE L'ASSOCIATION SUISSE DU CONSEIL DES COMMUNES ET RÉGIONS D'EURQPE. JE SUIS BIEN CONSCIENT DE L'ÉNORME TÀCHE DE SENSI3ILISATION QUE VOUS MENEZ POUR L'INTÉGRATION DE LA SUISSE DANS L'UNION EUROPÉENNE. JE SUIS CONVAINCU QUE VOUS, LES EUROPÉISTES RÉUSSIREZ, PARCE QUE SANS VOUS, CETTE EUROPE FÉDÉRALE ET SOLIDAIRE QUE NOUS SOUHAITONS NE SERA JAMAIS COMPLETE. MERCI DE VOTRE ATTENTION. 11 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 10. Comitè de les Regions (CdR) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-1998 Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Conté la documentació generada per Pasqual Maragall o els seus col·laboradors, en relació al Comitè de les Regions, que va presidir del 1996 al 1998. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4391 Title A name given to the resource Discours de Pasqual Maragall. Comite des Regions de l'Union Europeenne Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Lausanne Language A language of the resource Francès Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Municipis Model social Acció política Europa Comitè de les Regions Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-05-02 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1488/19960613d_00726.pdf dcfbd018cac3d793863767685be3d3b2 PDF Text Text ' Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA Data: 13/5/96 GUIÓ Per a: De: Assumpte: Excm. Sr, Alcalde Gabinet (NB) Sopar ofert per l'Alcalde als ambaixadors de la Unió Europea. De cara al sopar ofert per l'Alcalde als ambaixadors de la Unió Europea, se suggereix de tenir en compte: - S'adjunta en annex el programa de la visita dels ambaixadors. - Es preveu que al final del sopar l'ambaixador d'Itàlia i l'Alcalde facin una breu intervenció. - Proposta de paraules: ES PARA MI UNA SATISFACCIÓN DAR LA BIENVENIDA DE NUEVO A BARCELONA A LOS EMBAJADORES (Y ALGUNOS DE SUS REPRESENTANTES ) DE LA UNIÓN EUROPEA. LA ÚLTIMA VEZ QUE TUVE LA OCASIÓN DE COMPARTIR UNA MESA CON USTEDES FUE EL 12 DE DICIEMBRE EN MADRID, EN EL DOMICILIO DEL EMBAJADOR DE DINAMARCA, QUIEN TUVO LA AMABILIDAD DE INVITARME A UN ALMUERZO-DEBATE PARA EXPONER MIS PUNTOS DE VISTA SOBRE EUROPA. FUE EN AQUELLA OCASIÓN QUE LES PROPUSE REALIZAR UNA VISITA A BARCELONA PARA CONOCER DE CERCA LOS ÚLTIMOS CAMBIOS URBANÍSTICOS DE LA CIUDAD ASÍ COMO EXPONERLES LOS NUEVOS PROYECTOS. NQ 6 2_ Amnrrp,,,,,Tur " �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA HA SIDO PARA MI UNA SATISFACCIÓN PODER EXPLICARLES PERSONALMENTE HOY LOS PROYECTOS QUE LA CIUDAD TIENE EN MARCHA ASÍ COMO NUESTRO DESEO DE CONSOLIDAR BARCELONA COMO UNA REFERENCIA EUROPEA Y MEDITERRÁNEA. LOS JUEGOS OLÍMPICOS NO HAN SIDO LA CULMINACIÓN DE UN PROCESO SINO UN PUNTO DE PARTIDA. SIGNIFICARON LA PUESTA EN, PRÁCTICA DE UN MODELO. EL "MODELO BARCELONA", QUE SUPONE LA IMPLICACIÓN, LA COMPLICIDAD, DE TODOS LOS AGENTES PÚBLICOS Y PRIVADOS DE L'A CIUDAD PARA PONER EN MARCHA LA MODERNIZACIÓN Y EL DESARROLLO ES -TRATÉGICO DE LA CIUDAD. 1995 HA SIDO UN AÑO ESPECIALMENTE EUROPEO PARA ESPAÑA. LA PRESIDENCIA ESPAÑOLA HA CONSOLIDADO EL PAPEL DE NUESTRO PAÍS EN LA UNIÓN EUROPEA. SIN DUDA, EL MOMENTO CULMINANTE FUE LA CONFERENCIA EUROMEDITERRÁNEA QUE SE CELEBRÓ EL MES DE NOVIEMBRE PASADO, QUE SUPUSO LA REAFIRMACIÓN DEL PAPEL DE BARCELONA COMO SEDE DEL DIÁLOGO MEDITERRÁNEO, ESTE. HECHO PONE DE MANIFIESTO, UNA VEZ MÁS, LA VOCACIÓN EUROPEISTA E INTERNACIONAL DE LA CIUDAD. BARCELONA LIDERA Y FORMA PARTE DE NUMEROSAS AN41111E2.NBB �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA ORGANIZACIONES INTERNACIONALES ASÍ COMO DE REDES DE CIUDADES TANTO EUROPEAS COMO MUNDIALES. 1996 SIGUE SIENDO UN AÑO COLMADO DE ACONTECIMIENTOS EN LA VIDA POLÍTICA INTERNACIONAL Y ESPAÑOLA QUE SITÚAN NUESTRO PAÍS EN LA PRIMERA LÍNEA DE LA POLÍTICA EUROPEA. JAVIER SOLANA FUE ELEGIDO SECRETARIO GENERAL DE LA OTAN Y BARCELONA HA TENIDO EL HONOR DE SER ELEGIDA PARA PRESIDIR EL COMITÉ DE LAS REGIONES. COMO YA HE DICHO EN NUMEROSAS OCASIONES, DEDICARÉ MIS ESFUERZOS A LA DEFENSA DE LA CAUSA DE LA EUROPA DE LAS CIUDADES Y REGIONES. DESDE LA PRESIDENCIA DEL COMITÉ DE LAS REGIONES TENEMOS LA MEJOR OPORTUNIDAD PARA HACER POSIBLE LA EUROPA PRÓXIMA, UNA EUROPA DONDE LAS DECISIONES SE TOMAN LO 'MÁS CERCA POSIBLE DEL CIUDADANO Y, POR ELLO, SON MÁS EFICACES. DESDE EL COMITÉ DE LAS REGIONES ESTAMOS LUCHANDO PARA QUE EN LA REVI S IÓN DEL TRATADO DE MAASTRICHT SE INCLUYA UN PLANTEAMIENTO QUE CONSIDERAMOS TAN JUSTO COMO INELUDIBLE PARA EL FUTIJR0 DE EUROPA. AM BU E2 N BI3 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE LALCALDIA QUIERO AGRADECERLES DE NUEVO SU PRESENCIA EN BARCELONA Y ESPERO QUE DURANTE ESTA VISITA HAYAN PODIDO CONSTATAR QUE BARCELONA ESTÁ PREPARADA PARA ASUMIR LOS NUEVOS RETOS EUROPEOS. EUROPA NO ES PARA BARCEWNA UNA OBLIGACIÓN; ES UN COMPROMISO, UNA VOCACIÓN Y UN RETO QUE AFRONTAMOS CON VOLUNTAD DE TRABAJO Y CON EL ENTUSIASMO CON QUE LA CIUDAD ASUME TODOS SUS PROYECTOS. MUCHAS GRACIAS. AMBUE2.NI3B � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4394 Title A name given to the resource Sopar ofert per l'alcalde als ambaixadors de la Unió Europea Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Unió Europea Relacions Internacionals Política Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-05-13 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1486/19960517d_00727.pdf 482a8c19e7530f5838e51dec26ce09f4 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA Departament de Documentació Data: 17/5/96 NOTA INTERIOR Per a: Excm. Sr. Alcalde De: Departament de Documentació Assumpte: Transcripció de la intervenció de l'Alcalde al debat "Preparing for the 21 st Century: London's Future". Dimecres, 17 d'abril de 1996 al Westminster Central Hall. Moltíssimes gràcies, Em sento realment honorat per estar aquí avui i vull agrair als organitzadors d'aquesta reunió el fet que se m'hagi permès participar-hi i als meus amics Norman, Richard i Sally Powell, col.lega meva en el Comitè de Delegats de la Unió Europea, per haver-me convençut perquè vingués. La meva proposta per a la ciutat de Londres és la d'adoptar una estratègia. Proposaria a Londres tenir una llei o una carta municipal. I proposaria a Londres, i de passada a alguna altra ciutat, que tingués orgull municipal. Primer de tot: estratègia. Europa és un sistema de ciutats i una concentració de cultures que moltes vegades ultrapassen els estats nacionals. Aleshores, perquè una ciutat figuri en aquest sistema, necessita una autèntica anàlisi de la realitat, del que pot succeir i del que significa ser part d'Europa. Estratègia per construir en el seu propi capital i compensar-ho amb els seus compromisos. Això és el que jo anomeno una estratègia, no pas. un projecte, podríem anomenar-ho projecte estratègic. I vull dir-vos que una vegada vaig enviar al vostre aleshores ministre de l'Habitatge o potser de Medi Ambient, Michael Portillo (amic meu perqué és espanyol i fill d'un conegudissim exiliat espanyol i activista de l'extrema esquerra de Galicïa, a Espanya) el pla estratègic de Barcelona, i el dia que vaig visitar-lo estava fullejant aquest llibre i va dir-me: "Això ho farem a Londres, no tindrem un govern, però tanmateix això ho farem". z: dades/doc/londonpnn.doc �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCAI1)]A Departament de Documentació No estic segur que realment creguessin en aquest home, perquè no tinc noticia que s'hagi fet res. El que estic plantejant, és més aviat una pregunta que no pas una resposta. Ara, parlem de les lleis i les ca rt es municipals. Cap llei general pot fer justicia a l'especificitat d'una gran metrópoli. És necessària una llei o una carta municipal per a Londres, de la mateixa manera que és necessària per a centenars de ciutats europees. Des de 1981 està en vies de fer-se una llei per a Barcelona, és molt de temps, tot i així, ja s'acosta. L'habitatge, la barreja de valors públics i privats a la ciutat, la justicia local, la policia, la planificació, la seguretat, l'educació, la cultura, tot això no pot tractar-se de la mateixa manera a Londres com es faria a París o Barcelona o fins i tot a Manchester, perquè com he dit, i ja s'havia dit abans, cada ciutat, és única. No es pot fer tant sense un alcalde. Cap gran ciutat del món funciona d'aquesta manera. Es va fdr a París per la manera jacobina que tenen de fer les coses, molt comú a França, però com ja sabeu, Jacques Chirac va ser nomenat alcalde ja fa uns 20 anys. Es va fer i es continua fent encara als Països Baixos, perquè Rotterdam, La Haia i Amsterdam no tenen alcaldes elegits, sinó escollits per la reina, però tot i això, és una mena de convenció, un pacte de cavallers, o quelcom semblant, perqué aquests alcaldes són escollits del partit que hagi obtingut la majoria a la ciutat. Un alcalde és important, és clar; també ho és la llei o la ca rt a. I no menys important que tot això és l'orgull municipal i un paper principal a Europa. Això és el que jo penso que Londres podria i hauria de tenir. El millor recurs per a una ciutat no és la recaptació d'impostos, encara que els impostos són importants i cal aplicar-los a les ciutats, localment,iperò el millor recurs són els ciutadans. Implicar, induir, i crear complicitat produeix millors resultats que els impostos més durs. L'orgull per la ciutat ha de veure's reflectit en la imatge fisica de la ciutat. La ciutat és un mirall per als ciutadans, és a més a més .. (tall de gravació) z: dades/doc/londonpm.doc �Ajuntament de Barcelona GAI3[NET DE LALCALDIA Departament de Documentació És ben cert que Europa està ansiosa per veure la Gran Bretanya esdevenir un país que mira al futur, més que un país obsessionat pel passat, prou segur per donar espai a Escòcia i a Gal.les i d'aquesta manera inclinar la balança entre el jacronisme i el federalisme, cap al segon. 1 aplicant la subsidiarietat no només en benefici de les nacions com es va fer a Maastricht, sinó també de les regions, les ciutats, la societat. Perquè subsidiarietat vol dir proximitat amb fidelitat federal. Subsidiarietat vol dir com més a prop millor. I com més a prop millor vol dir que allò que la societat pot fer no hauria de fer-ho el govern, ï allò que la ciutat pot fer no ho hauria de fer la regió, i que allò que possiblement faria una regió, no ho hauria de fer una nació, i allò que una nació faria no hauria de fer-ho Europa. Això és la subsidiarietat i l'Europa que volem. Europa espera el dia en què Londres tindrà un govern i un rostre. * La presidenta de 1'associaciï de consumidors pregunta com s'ha pogut aconseguir la confiança i respecte que sent la gent pels seus polítics, tot i que a Barcelona la situació no és pas millor que la que es viu a Londres, on la gent ha perdut la fe en els seus polítics. Resposta: Bé, podeu dir de Barcelona més coses que no pas jo, però tot i així.... Heu parlat de la desconfiança en els polítics i això possiblement és veritat, però penso que la confiança en els polítics ha d'anar lligada al tarannà local. Perquè aquests són els polítics que podeu tocar, que podeu controlar i si no confieu en aquests, corn confiareu en els altres que us són més llunyans? El que ha succeït a Barcelona és probablement quelcom que no té res a veure amb la meva credibilitat i és el fet que en els darrers 40 anys de dictadura no es va fer res ben fet per a la ciutat, però tot i així es va pensar en tot el que s'hauria d'haver fet, aleshores, quan va arribar la democràcia, només vam haver de profunditzar en les idees i dur-les a terme. L'altre tema té més a veure amb el futur i jo penso que us afecta una mica més, perquè no només va ser el passat el que ens va induir a fer tantes coses, i a induir a la gent a creure en les persones que hi treballaven, sinó també que ens miravem el futur d'una manera que ens induïa a treballar i a crear complicitat entre els ciutadans i la ciutat. I aquesta complicitat es va construir cap al 92 corn una data, una data concreta en el calendari on s'havia de tenir llest quelcom molt important per a la ciutat i penso que podria estar una bona idea també per a Londres. z: dades/doc/londonpm_doc �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA Proposta d'intervenció de l'Alcalde El creixement de Barcelona al llarg dels anys 601 i primers setanta va ser fruit d'una època de desenvolupament incontrolat. La conseqüència de tot això va ser que els primers ajuntaments democràtics van rebre una herència enverinada. Una ciutat feta a miques, amb barris desllorigats i amb un planejament que no tenia en compte la gent. La resposta urbanística de les noves corporacions va ser apostar per la qualitat arquitectònica en aquells barris que no en tenien. Aquesta política permetia que els habitants dels barris perifèrics, oblidats fins aquells moments, adquirissin punts de referència propis. De fet un dels districtes més simbòlics del que va ser l'especulació dels anys 60 a Barcelona, el de Nou Barris, compta amb una de les principals col . leccions d'escultura a l'aire lliure que es poden trobar actualment a Europa. És el que l'arquitecte Oriol Bohigas va de fi nir com °'la monumentalització de la perifèria". Una monumentalització que no es traduïa només amb la introducció d'elements identificatius, sinó en la creació de nombrosos espais públics que, d'una banda, obrien a l'ús dels ciutadans una de les ciutats més denses d'Europa i, d'altra, permetien relligar els barris i millorar la connectivitat interna de la ciutat. L'organització dels Jocs Olímpics permet que, sense deixar de banda aquest procés, la ciutat es doti d'infrastructures. És el nosaltres hem denominat "Model Barcelona". Torre de telecomunicacions de Collserola El paper de la ciutat és buscar la complicitat del sector privat, però sense abandonar el liderat i la conducció del procés. La Torre de Telecomunicacions de Collserola, la magnífica obra que Sir Norman Foster ens va deixar, n'és un bon exemple. La ciutat necessitava una torre de telecomunicacions que servís per ordenar les seves comunicacions radio- elèctriques i eliminar les múltiples instal . lacions que s'havien creat de forma desordenada. El que es va fer va ser buscar, en primer lloc, tot un seguit d'emplaçaments possibles. Un cop decidit que la torre aniria a un dels turons de la serra que envolta Barcelona, es va dur a terme un concurs restringit en el que hi van participar, a més de Foster, Santiago Calatrava, Ricardo Bofill i l'equip Buixadé-Margarit, entre d'altres. El Jocs Olímpics també van permetre recuperar el mar. La construcció de la Vila Olímpica va se rv ir com excusa per eliminar les instal . lacions ferroviàries que tallaven l'accés de la ciutat al mar. Avui en dia, les platges són l'equipament més utilitzat de la ciutat, amb un volum de visitants que supera els sis milions de persones anuals. Front Marítim La Vila Olímpica també va se rv ir per revitalitzar°una part de la ciutat en declivi. Ocupada per indústries obsoletes i amb un teixit urbanístic desordenat, que feia de tap a ('expansió de Barcelona. El projecte de la Vila Olímpica va suposar que aquest sòl s'integrés dins de la trama urbanística de la ciutat i va donar peu a futures operacions, a fer una segona vila olímpica que Documento2 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA permetrà reformar el que queda de front marítim,; des del límit del nou barri construït pels Jocs del 92 fins el llindar de la ciutat, i fer-ho afrontant un dels principals problemes de la ciutat: el de l'habitatge. Aquesta operació permetrà que, es creïn prop de 2.000 noves vivendes a Barcelona. Prolongació de la Diagonal Aquesta operació que la ciutat durà a terme al Front Marítim està complementada la prolongació del principal carrer de la ciutat, l'avinguda de la Diagonal, fins el mar. D'aquesta manera s'acabarà el projecte de ciutat ideat a mitjans del segle passat per Ildefons Cerdà. El projecte de la Diagonal es mou en unes coordenades similars a les de la Vila Olímpica. La Diagonal acabava just on Cerdà creia que havia de néixer el centre de la ciutat. Aquest espai es troba ocupat per un gran nombre d'empreses i ;magatzem de transports, que en el moment d'instal . lar-se es trobaven a les afores de la ciutat% però actualment, atès el desenvolupament de la ciutat es troben al cor de Barcelona. Aquesta ubicació no és la més adient pel desenvolupament de la seva tasca i creava un greu problema urbanístic a la ciutat, que tenia una terra de ningú, i aquestes terres de ningú, que no tenen un ús específic acaben per conve rt ir-se en un focus de degradació i marginació. En prolongar la Diagonal, els ciutadans de Barcelona guanyen un nou espai per l'ús públic, però la ciutat crea un nou barri amb més de 5.000 nous habitatges. Cal dir que les operacions de la Diagonal i del front marítim acaben per confluir en la zona nord de Barcelona. Aquests dos projectes no tenen sentit si només els contemplen com a generadors d'habitatge. Cal donar un ús a aquests nous barris, cal dotar-los d'equipaments i d'activitat. En aquest sentit loperació de la Diagonal està {limitada per dues zones de nova centralitat. D'una banda hi ha tota una operació destinada a crear diversos equipaments culturals, alguns dels quals, com l'Arxiu de la Corona d'Aragó, e1 fons de documents medievals més gran del món, ja estan acabats i d'altres, com el nou auditori de la ciutat o el Teatre Nacional de Catalunya a punt de fer-ho, que atrauran públic just en la zona on comença la prolongació de la Diagonal. A l'altra banda, l'operació de la Diagonal, i la del Front Marítim, estarà dinamitzada per una altra zona de nova centralitat que aprofitarà la connectivitat que aquesta zona ha adquirit gràcies a la construcció de les rondes per instal . lar nous serveis i activitat terciària. En el cas del Front Marítim, una existirà una altres element dinamitzador de l'operació. Es tracta del projecte destinat a guanyar una franja de 400 metres d'amplada i 4 quilòmetres de longitud per generar més platges i on s'instal . laria un nou zoo i un parc aquàtic. L'operació també serviria per crear una barrera verda que aïlli una incineradora de residus i una central tèrmica situades a la desembocadura del riu Besòs, tot just arran de mar. Sant Andreu-La Sagrera A aquest projectes cal afegir l'operació Sant Andreu-La Sagrera, que permetrà l'arribada del Tren de Gran Velocitat a Barcelona i dotarà una de les àrees més densament poblades de Documento2 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA Barcelona d'un nou cinturó verd. Quan d'aquí pocs anys aquests tres projetes siguin una realitat, Barcelona haurà exhaurit pràcticament tot el sòl urbanitzable de que disposa. Pla Central del Raval i ordenança de L'Eixample Això no vol dir que no es puguin fer més coses a la ciutat. Al contrari, és que les administracions han de començar a prendre mesres serioses. Els posaré el cas del Raval, un barri situat dins del nucli històric de Barcelona i que patia una situació greu de degradació generada per dues raons: d'una banda, el ràpid creixement de la ciutat i, sobretot, la fugida de la seva burgesia, cap a l'Eixample a finals del segle passat va originar un procés de desinversió que s'ha mantingut fins l'arribada dels ajuntaments democràtics. D'altra banda, la pròpia estructura dels carrers, tant estrets que una bona part dels habitatges no tenien sol. Les diverses operacions urbanístiques d'esponjarnent de la zona, fetes en la seva majoria per Procivesa, una empresa pública en la que també hi pa rt icipa el sector privat, han permès canviar aquesta situació. Ara, amb ajut de fon$ provinents de la Unió Europea, estem en condicions de emprendre operacions tan espectaculars com el Pla Central del Raval, que permetrà construir en aquesta zona una nova plaça de dimensions similars a la piazza Navona de Roma. Però l'hereu del Raya!, l'Eixample també té + lls seus problemes i comença a patir una transformació preocupant deguda a la seva ocupació per part d'empreses del sector terciari. La solució està en oferir ubicacions alternatives a 'aquestes empreses. La creació d'un nombre d'oficines suficient ha permès que l'Ajuntament imposi una normativa que restringeixi la instal•lació d'empreses i oficines en aquest districte de la ciutat. D'altra banda, ha volgut recuperar el pla original de Cerdà, que mantenia que els interiors d'illa de l'Eixample havien de ser espais públics. Per aconseguir-ho s'ha redactat l'ordenança de l'Eixample que permet que obliga als constructors privats a cedir per l'ús públic una part dels interiors d'illa. Documento2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4392 Title A name given to the resource Intervenció de l'alcalde al debat "Preparing for the 21st century: London's future" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Westminster Central Hall, Londres Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Competitivitat Economia Infraestructures Acció política Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-05-17 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1487/19960524d_00728.pdf b345aab8a906aedef12c95155c981435 PDF Text Text Ajuntarnent de Barcelona GABINET DE L'ALCAI.DIA Data: 24/5/96 GUIÓ Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (NB) Acte de benvinguda al president de la República de Portugal, Jorge Sampaio, a l'Ajuntament . De cara a l'acte de benvinguda a Jorge Sampaió a l'Ajuntament, es fan avinents els aspectes següents: - Després d'una breu entrevista de l'Alcalde amb Sampaio, es dirigiran plegats al Saló de Cent, on tindrà lloc l'acte institucional de benvinguda a la ciutat en presència de la Corporació Municipal i els representants de la colònia po rt uguesa a Barcelona. - L'ordre de les intervencions és el següent: - Paraules de benvinguda de l'Alcalde (10 minuts aproximadament). Paraules del president de la República de Portugal. - S'adjunta en annex una proposta d'intervenció de l'Alcalde. SAMPBCN.NBB �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA - De cara a la intervenció de l'Alcalde, se suggereix de tenir en compte la proposta següent: EXCMO. SR. PRESIDENTE DE LA REPÚBLICA DE PORTUGAL, AUTORITATS, BENVOLGUTS AMICS, ÉS PER A MI UNA SATISFACCIÓ MOLT GRAN REBRE AVUI A L'AJUNTAMENT, JORGE SAMPAIO, EL PRESIDENT DE LA REPÚBLICA DE PORTUGAL, GRAN AMIC DE BARCELONA I AMIC PERSONAL DE MOLTS BARCELONINS. PRESIDENT, US DONEM LA BENVINGUDA A LA CASA DE LA CIUTAT, EN EL SALÓ DE CENT, SEU DEL QUE FOU, EN EL SEGLE XIV, EL PRIMER GOVERN MUNICIPAL DE LA CIUTAT DE BARCELONA 1 BRESSOL DE LA DEMOCRÀCIA A CATALUNYA. ES UN GRAN HONOR PARA BARCELONA CONTAR CON SU PRESENCIA EN NUESTRA CIUDAD . UNA PRESENCIA, EN SU PRIMER VIAJE OFICIAL A ESPAÑA, QUE ES EL SIGNO DE NUESTRA VIEJA AMISTAD Y DE LA LA DE NUESTROS DOS PAISES . ES UN RECONOCIMIENTO DE LOS VÍNCULOS QUE BARCELONA HA MANTENIDO TRADICIONALMENTE CON SAMPBCN.NBB �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA PORTUGAL, Y ESPECIALMENTE CON LAS CIUDADES DE LISBOA Y OPORTO. ESTA AMISTAD, QUE HA TENIDO SIEMPRE UNA DIMENSIÓN SENTIMENTAL, ESPIRITUAL, APROXIMADAMENTE FAMILIAR, SE DESARROLLÓ MUY AMPLIAMENTE DURANTE EL MANDATO DEL PRESIDENTE SAMPAIO COMO ALCALDE DE LISBOA . ENTRE BARCELONA Y LISBOA, LOS HECHOS Y LOS COMPROMISOS DEJARON ATRÁS LA RETÓRICA. ES PRUEBA DE ESA NUEVA RELACIÓN LA COLABORACIÓN Y ASESORAMIENTO DE BARCELONA EN LOS PLANES DE REHABILITACIÓN URBANA Y DE INFRAESTRUCTURAS QUE LISBOA LLEVA A CABO EN EL MARCO DE LA EXPOSICIÓN UNIVERSAL DE 1998 . ESTAMOS MUY ORGULLOSOS Y HONRADOS DE PARTICIPAR EN ESTE ENORME PROYECTO DE UNA CIUDAD TAN QUERIDA COMO LISBOA. ESTE MISMO AÑO LA HE VISITADO Y HE TENIDO LA POSIBILIDAD DE CONOCER, DE LA MANO DE SU EXALCALDE Y ACTUAL PRESIDENTE DE LA REPÚBLICA, EL AMBICIOSO PROYECTO DE MODERNIZACIÓN DE LA I CIUDAD Y LOS CAMBIOS QUE A ESTÁN PRODUCIENDO EN ELLA . HEMOS VISTO EN LISBOA UN FIEL REFLEJO DE NUESTROS SUEÑOS Y NUETSRA AMBICIONES. Snh9P[3CN.N[3[3 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA ESTÁ MUY CLARO PARA TODOS NOSOTROS QUE EL IMPULSO DE JORGE SAMPAIO HA SIDO CRUCIAL PARA PONER EN MARCHA ESTA TAREA. BARCELONA Y LISBOA SON DOS CIUDADES CONSCIENTES DE QUE PARA ASUMIR LOS RETOS DE LA INTEGRACIÓN EUROPEA ES NECESARIO TRASFORMARSE Y ADAPTARSE PARA COMPETIR EN EL NUEVO CAMPO DE JUEGO QUE ES EL CONTINENTE . CAMBIOS COMO EL QUE SE HA PRODUCIDO EN BARCELONA Y EL QUE SE ESTÁ REALIZANDO EN LISBOA SON UNA MUESTRA DE LA VOLUNTAD DEL SUR DEL CONTINENTE DE CONTRIBUIR A LA CONSTRUCCIÓN DE UNA EUROPA MÁS EQUILIBRADA . EN LOS DOS CASOS, LISBOA Y BARCELONA SON CIUDADES QUE REPRESENTAN DE ALGUN MODO LA REFERENCIA DEL NORTE EN SUS RESPECTIVOS PAÍSES . SON CIUDADES QUE, CON SUS INICIATIVAS, EMPUJAN HACIA EUROPA. POR SU VOCACIÓN EUROPEISTA, EL PRESIDENTE SAMPAIO ES UN FIRME DEFENSOR E IMPULSOR DEL ROL DE LAS CIUDADES Y REGIONES HAN DE TENER EN LA CONSTRUCCIÓN EUROPEA . EL PRESIDENTE SAMPAIO CREE EN LA APORTACIÓN QUE LAS CIUDADES PUEDEN HACER A LA CREACIÓN DE UNA CONCIENCIA DE LA CIUDADANÍA EUROPEA, AL IMPRESCINDIBLE NACIMIENTO DEL ALMA QUE EUROPA NECESITA. SAMPI3CN.NF313 �-1/4141,1, 1:11c Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA DESDE ESTA CONCEPCIÓN, HEMOS COINCIDIDO DURANTE AÑOS EN LA PROMOCIÓN DE UNA EUROPA DONDE LOS PODERES LOCALES Y REGIONALES TENGAN UNA MAYOR PRESENCIA EN LA TOMA DE DECISIONES. COMO DIJO EL PRESIDENTE EN SU DISCURSO DE INVESTIDURA " A MODERNA EVOLUÇAO DAS SOCIEDADES E DOS SISTEMAS POLÍTICOS IMPLICA UMA NOVA CONCEPÇAO DAS RELAÇOES ENTRE O CIDADAO E O PODER POLÍTICO . UMA RELAÇAO BASEADA NA INFORMAÇA0 , E NA PROXIMIDADE DA DECISAO POLÍTICA , O QUE IMPLICA NOVAS FORMAS DE PARTICIPAÇAO DEMOCRÁTICA DOS CIDADAOS , AMPLIANDO OS SEUS DIREITOS " ESTOY SEGURO DE QUE LOS PODERES LOCALES Y REGIONALES TENEMOS, EN LEA FIGURA DEL PRESIDENTE SAMPAIO, UN ALIADO EN LA CAUSA DE LA CONSTRUCCIÓN DE UNA EUROPA QUE TENGA MÁS EN CUENTA LOS PODERES MÁS PRÓXIMOS A LOS CIUDADANOS . BARCELONA —Y ESTOY SEGURO DE QUE LISBOA COINCIDE CON NOSOTROS— APUESTA POR UNA EUROPA CERCANA A LAS PERSONAS Y A SUS NECESIDADES, UNA EUROPA SOLIDARIA Y COHESIONADA, UNA EUROPA, EN DEFINITIVA, QUE TENGA UNA CONCIENCIA Y UN ALMA, UNA EUROPA DE CIUDADANOS, SANIPBCN.NBB �^ ^' Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA ES AMB AQUEST ESPERIT I AMB LA CONFIANÇA EN EUROPA I EN LES NOSTRES CIUTATS, QUE REITERO LA BENVINGUDA AL SENYOR PRESIDENT. JORGE, SÉ BIENVENIDO. MUITO OBRIGADO. MUCHAS GRACIAS. SANIPBCN.NBB � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4393 Title A name given to the resource Acte de benvinguda al President de la República de Portugal, Jorge Sampaio, a l'Ajuntament Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ajuntament Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Política Història Acció política Portugal Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-05-24 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1489/19960626d_00729.pdf 3a175d25d4d03fd5651e9ebd5516fd53 PDF Text Text - De cara a la intervenció de l'Alcalde, s suggereix de tenir en compte els punts següents: Good evening. Welcome to Barcelona. It is a great pleasure to have you all here in our city. I hope that you wili be seduced by Barcelona - we will do our utmost to convince you of her charms -. Teh Hotel Arts,^where you are stayi •; has been build in an ar ea^Thas been ,,^re :- erated on the occasion of old the 1992 Olympic Gam . There once stood an oid factories site with a r. ay that cleaved the area in two and this meant that :.rcelona was,strangled and we never saw .from its cóe-str . We changed a lot of things. But I am sure that you álready know this much. The transformátion of our city has not stopped here. We re still working ^1^lowadays, :our efforts are concentrated of a Iogistic area, the port and the on the im rovement -------- _._----.-..---_. air.port . We completely trust in our possibilities and we have added yet another new ambitious goal: to become one of the key entrances ^._.^._ of the continent as the European _ _..._ 4 Southern Gatewáy . And w e are sure that wewill be =µ_.. ___ successful Your presence here today confirms our hopes ---_ i' ,---. On behalf of the city, I would like to thank the organizers ...__._..- of this event for choosing Ba rcelona to hold the Fortune Global Forum. �■■ Barcelona is the sixth most, city preferred f r businesses usinessmen in á attbrdin~some interna recent survey. But I won't insit on this because no doubt you are aware of this. And we alreqady know hao to spread the advantages of our city. Tonight, I'm not here to sell you Barcelona . Luckyf the city has enough natural and developped resource as well as assets to amply prove that the, city is prep ed for the next millenium. ouki¿ktui, Barcelona is an open city . This is a Mediterranean characteristic . The sea plays a key role in Barcelona . It determines our character, our relationships, our spirit . The Mediterranean is a passage way from the South to the North, from the East to the Welt. For this for that we are a crossing point and we want to communicate and Iearn from other very reason . But we like also to be known. We would like to broadcast our crossroads. a cultural v2_,/ çr\,, We have one of the best collections of Romanesque art housed in the National Museum of Art of Catalonia. And recently, we inaugurated the Museum of Contemporary Art 1-hrkik-tkit �of Barcelona, an architectural jewel. Many people say that is the best of Richard Meier's creations. in becoming the European Cultural are also interested __---Capital_ in 2001. What we offer is a particular style that combines the creation of a Inew language with a great imaginative skill that characterized all the Mediterranean c_( , world . t^^ wlAÑA.Q. ot Q-.(^d f¢ i e e ^ ,tpuky V1•2 11,u1 cÁct.cv7,c 7v-:t 11--e _Z i <14^ If I mention these examples it is becàusé Ï 4 am ^uÏly convinced that our city can offér a welcoming and enjoyable stay but also is our own inequivocable style, "the Barcelona wayófdoing things" . This is;based in an open spirit and càpacity to work with a rigour and consciusness to make dreams come true. This is what we did in 1992 and this is what we are doing now, facing the challenges of the next century. With the new railways, motorways, the'improvement of the ^ port, the w ^^ c5- j -^^,,,1,,lr: enlargement of the airport and the Logistic Activities Zone and the p Íential of the Barcelona hinterland, we believe in ow` to achieve better positions in the competiti ecOnomic world. You have come to Barcelona to talk about global competition as well as the futiure of world economy . In fact, these are objectives we too are striving to achieve. ^ ^ �We are located in a key historiical place. And we beIiye in . i iltes )-'-This is why vve will be interested to know our possbii ~_ ...........,__ r poi_nfl-of View and, if possible, your conclusions. We áre satisfied not only to host l this meeting, but also one which will deal on matters of main interest, such as our own . This is a double satisfaction. cli/L,11 Catalonia, assumes a certain Barcelona, leadership condition and we are proud of contributing to the creation of new openings for,Spain. 1 trust that you will appreciate all of this and I sinaerely wish a successful stay in Barcelona. I would like to believe that wh you return to your countries you will take back with you a special memory of our city and you will conside Thank you very much. us in the future . _41k (5- citiuA., Ve-ik tks¿D-,,‹ 01 ,k cuk_.<2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4395 Title A name given to the resource Inauguració de la conferència Fortune Global Forum Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Competitivitat Relacions Internacionals Acció política Model social Description An account of the resource Amb notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-06-05 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1490/19960626d_00730.pdf 7e522cfc950f99545bfac44873dd9a77 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA Data: 2676/96 GUI Ó Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde 1 Gabinet (NB) Visita del president de la República Popular de China, Jiang Ze -Minh, a Barcelona. De cara a la visita de a l'Ajuntament, es fan avinents els punts següents: 19:30h Arribada del president Jiang Ze-Minh a l'Ajuntament de Barcelona. Rebuda per part de l'Alcalde. Salutació als membres de la Corporació Municipal al peu de l'escala d'honor. Breu entrevista de l'Alcalde amb Jiang Ze-Minh al Saló Garles III. [N.B. Durant aquesta entrevista: l'Alcalde podria lliurar a Ze-Minh un memoràndum de les relacions de Barcelona amb la República Popular de Xina que s'inclou en la carpeta per a aquesta entrevista. ] Després de l'entrevista es dirigiran plegats al Saló de Cent, on tindrà lloc l'acte institucional de benvinguda a la ciutat en presència de la Corporació Municipal i els representants de la colònia xinesa a Barcelona. L'ordre de les intervencions és el següent: Paraules de benvinguda de l'Alcalde (10 minuts aproximadament). Paraules del president de la República Popular de Xina. Signatura del Llibre d'Honor. L'Alcalde, els tinents d'alcalde, els presidents dels grups municipals i el president Ze-Minh passaran al saló de la Reina Regent. Recepció al Saló de Cròniques. L'Alcalde acompanyarà al president Ze-Minh fins a la sortida de l'Ajuntament. S'adjunta en annex una proposta d'intervenció de l'Alcalde que serà traduïda consecutivament al xinès. S'ha passat prèviament el text de la intervenció al traductor. (-Res 9 b62 %(6. XINA.NIil3 �Ajuntament de Barcelona GARINEf DE L'ALCALDIA I - De cara a la intervenció de l'Alcalde, se suggdreix de tenir en compte la proposta següent: EXCMO. SR. PRESIDENTE DE LA REPÚBLICA POPULAR [E CHINA, AUTORITATS, BENVOLGUTS AMICS, ÉS PER A MI UNA SATISFACCIÓ MOLT GRAN REBRE AVUI A L'AJUNTAMENT EL PRESIDENT DE LA REPÚBLICA POPULAR DE XINA. PRESIDENT, US DONEM LA BÉNVINGUDA A LA CASA DE LA CIUTAT, EN EL SALÓ DE CENT, SEU DEL QUE FOU, EN EL SEGLE XIV, EL PRIMER GOVERN MUNICIPAL DE LA CIUTAT DE BARCELONA I BRESSOL DE LA DEMOCRÀCIA A CATALUNYA. SU PRESENCIA EN NUESTRA CIUDAD ES UN HONOR PARA BARCELONA . SU ESTANCIA ENTRE NOSOTROS ES UN SIGNO DE UNA VIEJA AMISTAD, INICIADA EN LOS TIEMPOS DE SU MANDATO COMO ALCALDE DE SHANGAI. RECORDAMOS CON APRECIO SU VISITA DE HACE DIEZ AÑOS Y ESTAMOS MUY ORGULLOSOS DE QUE LA RELACIÓN QUE EN ESE MOMENTO SE ESTABLECIÓ HAYA TENIDO UNOS RESULTADOS MUY POSITIVOS. 9 XINA.N[3[3 �Ajuntament de Barcelona GABINET DIA L'ALCALDIA SU PRESENCIA HOY AQUÍ ES UN RECONOCIMIENTO DE LOS VÍNCULOS QUE BARCELONA MANTIENE CON LA REPÚBLICA POPULAR DE CHINA, Y ESPECIALMENTE CON LA CIUDAD DE SHANGAI. INMEDIATAMENTE DESPUÉS DEL RESTABLECIMIENTO DE LAS RELACIONES DIPLOMÁTICAS ENTRE NUESTROS DOS PAÍSES, Y MUCHO ANTES DE QUE SE ABRIERA EL CONSULADO GENERAL EN NUESTRA CIUDAD, SURGIÓ CON FUERZA EN BARCELONA EL PRINCIPAL FOCO DE INTERÉS EN CHINA . FUE UN MOVIMIENTO NATURAL, ESPONTÁNEO, DE LA SOCIEDAD DE BARCELONA QUE TRAJO COMO CONSECUENCIA UN DESARROLLO MUY RÁPIDO Y NOTABLE DE LOS CONTACTOS PRIVADOS ENTRE ESPAÑA Y CHINA. NO HABÍA EN BARCELONA UNA REPRESENTACIÓN OFICIAL DE CHINA PERO PROLIFERARON LOS VIAJES DE ESTUDIO Y DE TURISMO, LOS CURSOS DE LENGUA CHINA Y LAS ASOCIACIONES DE AMISTAD Y COOPERACIÓN. LA AMISTAD ENTRE BARCELONA Y SHANGAI SE DESARROLLÓ SOBRE UNAS BASES MÁS SÓLIDAS A PARTIR DE UN ACUERDO SUSCRITO EN 1988, QUE FIRMAMOS CONJUNTAMENTE 1 EL ENTONCES ALCALDE, 3 XINA.Nl313 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA ZHU RONGJI, Y YO MISMO, EN EL TRANSCURSO DE UNA VISITA QUE REALICÉ A LA CIUDAD CHINA. DESDE ENTONCES HEMOS DESARROLLADO UNA COLABORACIÓN SISTEMÁTICA CON SU PAÍS, QUE SE HA CONCRETADO EN DIFERENTES CAMPOS. PUEDO PONER COMO EJEMPLO LAS DELEGACIONES CHINAS QUE NOS HAN VISITADO EN LOS ÚLTIMOS AÑOS. HACE ESCASAMENTE TRES SEMANAS, POR EJEMPLO, TUVIMOS EL HONOR DE RECIBIR A LA PINTORA DENG LIN. HEMOS REALIZADO TAMBIÉN INTERCAMBIOS ENTRE LOS ZOOS DE NUESTRAS DOS CIUDADES Y TENEMOS EL PROYECTO DE TRAER A BARCELONA UNA EXPOSICIÓN DE BRONCES DEL MUSEO DE SHANGAI. BARCELONA, A TRAVÉS DEL CONSORCIO DE LA ZONA FRANCA, HA ESTABLECIDO UNA RELACIÓN DE COOPERACIÓN ECONÓMICA CON PUDONG, EN EL ÁREA DE SHANGAI. LA UNIVERSIDAD POLITÉCNICA DE CATALUNYA HA PARTICIPADO i TAMBIÉN EN PROGRAMAS CONJUNTOS. CONCRETAMENTE, UNA DELEGACIÓN DE SHANGAI ESTUVO REALIZANDO UN TRAINING EN EL CONSORCIO 4 XINA NI313 �Ajuntament de Barcelona GA13INET DE L'ALCALDIA DE LA ZONA DE FRANCA DE BARCELONA PARA CONOCER EL FUNCIONAMIENTO DE ESTA INSTITUCIÓN Y APLICARLO POSTERIORMENTE EN LA ZONA DE PUDONG. COMO RESULTADO DE ESTE CONTACTO SE ESTABLECIÓ EN LA ZONA FRANCA UNA MUY IMPORTANTE OFICINA DE LA GREAT WALL HOLDING (LA EMPRESA ESTATAL CHINA DE IMPORTACIÓN Y EXPORTACIÓN), QUE ES UNA REFERENCIA MUY SIGNIFICATIVA DE SU PAÍS EN EL TRÁFICO COMERCIAL DEL MEDITERRÁNEO. RECIENTEMENTE HAN VISITADO BARCELONA ALGUNAS DELEGACIONES COMERCIALES DEL MAYOR RELIEVE . ME REFIERO A LOS REPRESENTANTES DEL PUERTO DE NINGBO Y DE LA NAVIERA COSCO, Y A LA MINISTRA DE COMERCIO EXTERIOR Y COOPERACIÓN ECONÓMICA, SRA. WU YI POR OTRO LADO, ALGUNAS EMPRESAS BARCELONESAS Y CATALANAS MUY IMPORTANTES HAN HECHO UNAS INVERSIONES MUY SIGNIFICATIVAS EN CHINA: NUTREXPA (COLA CAO), DERBI-RABASA, CHUPA CHUPS, AGROLIMEN, ENTRE OTRAS. * * 5 XINA NI3B �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA BARCELONA. SEÑOR PRESIDENTE, ESTÁ CONSOLIDANDO SU POSICIÓN EN EL MEDITERRÁNEO . EN PARTICULAR, LA CIUDAD HA POTENCIADO SU PROYECCIÓN EN LA REGIÓN COMO RESULTADO DE LA CONFERENCIA EUROMEDITEFRÁNEA QUE SE CELEBRÓ EN NOVIEMBRE PASADO CON 0\1 GRAN ÉXITO. BARCELONA QUIERE C0h9FIGURARSE COMO LA PRINCIPAL PUERTA DEL SUR DE EUROPA . ES CON ESTA FINALIDAD QUE ESTAMOS MUY INTERESADOS EN DESARROLLAR LAS RELAOIONES ECONÓMICAS Y COMERCIALES CON CHINA . ■ BARCELONA QUIERE QUE SUS SOCIOS CHINOS COMPARTAN SU ENTUSIASMO EN ESTOS PROYECTOS. BARCELONA ES UNA CIUDAD EUROPEA Y UNA CIUDAD MEDITERRÁNEA . ES UNA CIUDAD ABIERTA QUE ACOGE SIN NINGÚN TIPO DE COMPLEJO A VISITANTES Y A RESIDENTES DE LAS MÁS DISTINTAS PROCEDENCIAS. EL MEDITERRÁNEO, COMO PASO DEL SUR AL NORTE Y DEL ESTE AL OESTE, CONDICIONA NUESTRO CARÁCTER, NUESTRA FORMA DE RELACIÓNARNOS CON LOS DEMÁS. QUEREMOS QUE EL MEDITERRÁNEO SE CARACTERICE POR UN ESPÍRITU DE TOLERANCIA Y POR LA COEXISTENCIA ENTRE [IFERENTES CULTURAS, RELIGIONES Y COSTUMBRES. 6 XINA.NBB �.e Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA NO ES CASUALIDAD QUE ESTA REGIÓN DEL MUNDO FUERA LA CUNA DE LA DEMOCRACIA. BARCELONA TIENE UNA LARGA TRADICIÓN DE CIUDAD ABIERTA, COSMOPOLITA, TOLERANTE Y DEMOCRÁTICA Y ESTÁ ORGULLOSA DE SU CONTRIBUCIÓN A LA SOLIDEZ DEL RÉGIMEN DE LIBERTADES EN NUESTRO PAÍS . CON NUESTRA PLENA INTEGRACIÓN EN EUROPA, Y CON LA ACEPTACIÓN ILUSIONADA DE SUS INSTITUCIONES, TANTO NUESTRO PAÍS COMO NUESTRA CIUDAD HAN GANADO UN ENORME RECONOCIMIENTO EN LA COMUNIDAD INTERNACIONAL. BARCELONA HA BASADO Y 1BASA SU ESTRATEGIA DE FUTURO EN MANTENER UN ALTO GRADO DE CONSENSO ENTRE SUS AGENTES SOCIALES Y ECONÓMICOS ASÍ COMO EN LA IMPLICACIÓN Y COMPROMISO DE TODOS SUS CIUDADANOS. NOSOTROS ESTAMOS CONVENCIDOS DE QUE SIN LA PARTICIPACIÓN Y LA COMPLICIDAD COLECTIVA, CON EL MERO IMPULSO DE SUS LÍDERES POLÍTICOS, NUESTROS PROYECTOS NO SE HUBIERAN PODIDO LLEVAR A CABO . LOS CIUDADANOS DE BARCELONA ESTÁN ORGULLOSOS DE SU CIUDAD, SE HAN VOLCADO PLENAMENTE EN ELLA 7 XINA NBI3 �.v9k) _519 •• rikm Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA Y ESO HA SIDO LA CLAVE DEL ÉXITO DE LOS GRANDES ACONTECIMIENTOS QUE EN LOS ÚLTIMOS AÑOS HEMOS LLEVADO A CABO, DESDE LOS JUEGOS OLÍMPICOS HASTA LA TRANSFORMACIÓN URBANÍSTICA DE LA CIUDAD. ESTOY SEGURO QUE DURANTE SU BREVE PERO INTENSA VISITA A NUESTRA CIUDAD, PODRÁ CONOCER AUN MEJOR ESTA CIUDAD ACOGEDORA Y DINÁMICA, LLENA DE POSIBILIDADES Y CONVENCIDA DE SU CAPACIDAD PARA AFRONTAR CON ÉXITO LOS RETOS QUE SE LE PLANTEAN . CREEMOS QUE BARCELONA PUEDE SUPERAR EL IMPACTO QUE PODÍA SUSCITAR EN EL YA LEJANO 1986. AMB L'ESPERIT DE TOLERÁNCIA I D'HOSPITALITAT QUE LI ÉS TAN PROPI BARCELONA, SENYOR PRESIDENT, US DÓNA LA BENVINGUDA. MOLTES GRÀCIES. MUCHAS GRACIAS. 8 XI N \.N 1313 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4396 Title A name given to the resource Visita del President de la Republica Popular de la Xina, Jiang Ze-minh, a Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ajuntament Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Comerç Acció política Territoris Xina Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-06-26 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1491/19960630d_00731.pdf 2eebd2dcd04a51e378ef054cbb380915 PDF Text Text IW Ajuntament de Barcelona Gabinet Tècnic de Relacions Públiques i Protocol INAUGURACIÓ CONGRÉS D'ARQUITECTES D'ESPANYA Dia: 30 de juny de 1996 Lloc: LLotja de Mar Sala de Contractacions. ORDRE DE L'ACTE 19'00 h. Hora prevista d'arribada deis congressistes. 19'20 h. Hora recomenada d'arribada de les autoritats. 19'30 h. Inici de l'acte. Les autoritats ocuparan lloc a primera fila. El relator de l'acte (Sr. Constantino Romero) explicará l'ordre del dia i donará entrada al concert de Vox Populi i una projecció d'imatges. Acabada la projecció, les autoritats ocuparan el seu lloc a la taula de Presidència, que estarà formada per: Pzy.n.ewT ^E^„tieYh^ 1 Degà CA Cat. I Pres C S.Arq. Eso . AlcaiP I Conseller PTOP Direc Vivenda El relator anirà presentant i donànt el següent ordre de parlaments: - Sr. Josep Mur, Degà del Col.legi d'Arquitectes de Catalunya. G aLde' la_ V.iverda'ctel Woisrt'èr_i de,, - Sr. Jaume Duró, Pre.Consejo Superior de Arquitectos de España. Colegios de - Hble. Sr. Artur Mas, Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya. - Excm. Sr. Pasqual Maragail,Alcalde de Barcelona, qui declararà inaugurat oficialment el congrès. Finalitzats els parlaments, les autoritats tornaran a ocupar els seus llocs a primera fila. El relator presentarà al Sr. Carlos Hernández Pezzi, vqui llegirà la seva ponència. 21'00 h. Recepció al pati de la llotja. �Ajuntament de Barcelona GABINET 1)E L'ALCALDIA PROPOSTA D'INTERVEli•ICIÓ DE L'ALCALDE �ES PARA MÍ UN GRAN HONOR PODER DAR LA BIENVENIDA A LOS PARTICIPANTES EN EL CONGRESO DE ARQUITECTOS DE ESPAÑA EN UN EDIFICIO TAN SIGNIFICATIVO DE BARCELONA COMO LA LLOTJA DE MAR . EL INTERIOR GÓTICO DE ESTE EDIFICIO , RESGUARDADO POR UNA FACHADA NEOCLÁSICA , ES UNA MUESTRA EXCELENTE DE LA PERDURABILIDAD DE LA ARQUITECTURA , DE SU ADAPTACIÓN A LOS CAMBIOS HISTÓRICOS , Y ES TAMBIÉN TODA UNA f METÁFORA DE LA ACUMULACIÓN Y SUPERPOSICIÓN QUE DEFINEN NUESTRAS CIUDADES EUROPEAS . EL EDIFICIO EN EL QUE NOS ENCONTRAMOS NACE CUANDO EL REY PERE EL CERIMONIÓS ENCARGÓ AL ARQUITECTO PERE ARVEI QUE MEJORASE EL ESPACIO EN EL QUE LOS MERCADERES DE BARCELONA EFECTUABAN SUS CONTRATACIONES , LA LLOTJA. POCO PODÍA IMAGINAR ARVEI EN 1392 , CUANDO FINALIZÓ LA CONSTRUCCIÓN , QUE ÉSTA SEGUIRÍA EN PIE Y , LO QUE ES MÁS IMPORTANTE , QUE SEGUIRÍA SIENDO UTILIZADA PARA LA MISMA FUNCIÓN SEISCIENTOS AÑOS MÁS TARDE . ARQUITEC.JMS �EL GÓTICO ES UNA GRAN APORTACIÓN DE LA ARQUITECTURA A LA BARCELONA QUE PUGNA POR DESTACAR EN EL MEDITERRÁNEO. EN EL SIGLO XIII LA CIUDAD SE HABÍA CONVERTIDO EN LA RESIDENCIA HABITUAL DE LAS CORTES CATALANAS Y, AL MISMO TIEMPO , EN UN ELEMENTO DECISIVO EN LAS ACTIVIDADES DEL ESTADO Y EN LAS RELACIONES INTERNACIONALES . FUE SU PRIMER GRAN MOMENTO DE ESPLENDOR . EN EL SIGLO XIV BARCELONA FUE EL NÚCLEO INTEGRADOR DE UN GRAN POTENCIA MEDITERRÁNEA . UNA NUEVA BURGUESÍA EMERGENTE COMPARTÍA 1LOS INTERESES DE LA MONARQUÍA TANTO Ekl SUS CONFLICTOS INTERIORES CON LA NOBLEZA COMO EN SUS GUERRAS DE CONQUISTA , / QUE OFRECÍAN NUEVOS PUNTOS DE APOYO FRENTE A SU GRAN COMPETIDOR , LA CIUDAD DE GÉNOVA . LA PRESENCIA COMERCIL DE LA BURGUESÍA BARCELONESA FUE CADA VEZ MÁS FRECUENTE EN SICILIA , NÁPOLES , AVIÑÓN , PARÍS , BAYONA , BURDEOS , FLANDES , HOLANDA , INGLATERRA O SEVILLA . A TRAVÉS DE ŠUS INTERCAMBIOS CON ARQUITEC.JMS �ESTAS CIUDADES Y PAÍSES SE CONTAGIÓ DE UN ESPÍRITU NUEVO , CARACTERIZADO POR EL DESCUBRIMIENTO PROGRESIVO DE LAS INCIPIENTES NORMAS DE DISEÑO , DE LAS LEYES DE LA PERSPECTIVA Y DE LA ANATOMÍA , DE UNOS CONOCIMIENTOS QUE PERMITEN QUE LA FIGURA HUMANA EMPIECE A RELACIONARSE CON LOS OBJETOS Y LAS ARQUITECTURAS . EMBARGADAS DE ESTE NUEVO ESPÍRITU NACEN LA CATEDRAL DE BARCELONAY LA BASÍLICA DE SANTA MARÍA DEL MAR , PERO TAMBIÉN UNA OBRA CIVIL DE GRAN IMPORTANCIA `i' QUE SE REFLEJA EN CONSTRUCCIONES QUE LA CIUDAD UTILIZA AÚN AHORA , COMO EL SALÓN DE CIENTO DEL AYUNTAMIENTO , EL PALACIO DE LA GENERALITAT , DONDE PERE JOAN DEJÓ ALGUNAS MUESTRAS DE LA MEJOR ESCULTURA Í CATALANA DE ESTE PERIODO, EL PALACIO REAL MAYOR , DEL QUE AÚN SE CONSERVA CASI INTACTO EL SALÓN DEL TINELL PROYECTADO POR GUILLEM MARTORELL , O ESTE MISMO EDIFICIO DONDE NOS ENCONTRAMOS AHORA. ARQUlTEC.JMS �FUERON NECESARIOS CINCO SIGLOS PARA QUE LA ARQUITECTURA VOLVIERA A BRILLAR DE UNA FORMA SEMEJANTE EN ESTA CIUDAD . EL SEGUNDO GRAN MOMENTO DE LA ARQUITECTURA BARCELONESA EMPIEZA A SURGIR EN TORNO A 1839 , CON LAS PRIMERAS PETICIONES PARA DERRIBAR LAS MURALLAS QUE IMPEDÍAN LA EXPANSIÓN DE LA CIUDAD . ESTAS MURALLAS , CUYO DESTINO NO ERA TANTO DEFENDER LA CIUDAD j COMO VIGILARLA , CONSTITUÍAN UN SÍMBOLO DE OPRESIÓN POLÍTICA Y ECONÓMICA . LA AUTORIZACIÓN DE SU DERRIBO , TRAS UNA SERIE VIOLENTA DE EXPLOSIONES POPULARES , LLEGÓ EN 1854 EN 1855 ILDEFONS CERDA FUE AUTORIZADO A REALliAR UN ALZAMIENTO TOPOGRÁFICO DEL LLANO PE BARCELONA Y EN 1859 SE APROBÓ POR DECRETO OU PLAN DEL ENSANCHE, DEJANDO EN SUSPEÑSO EL CONCURSO CONVOCADO POR EL AYUNTAMIENTO DE BARCELONA , DEL CUAL HABÍA SALIDO GANADOR EL ARQUITECTO MUNICIPAL ANTONI ROVIRA I TRIAS . ARQUITECJNIS �EL PLAN CERDÁ ERpc UN PROYECTO DEMOCRÁTICO , CAPAZ DE SUPER LA OPOSICIÓN ENTRE CENTRO Y PERIFERIA . / ORGÁNICO , PREVEÍA UNIDADES VECINALES COMPLEJAS Y DIVERSIFICADAS EN UNA RED IGUALITARIA . ERA UN PROYECTO MODERNO , QUE PRESENTABA , AL MENOS , UN ASPECTO NEGATIVO , COMO EL NO PREVER UNA FUNCIÓN POLÍTICA PARA LA CIUDAD. LA EXPANSIÓN DEL CASCO URBANO DE LA CIUDAD POR EL LLANO QUE LA RODEABA , HASTA ALCANZAR LOS MUNICIPIOS VECINOS DE SANTS , GRACIA , LES CORTS , SARRIA O SANT ANDREU , COINCIDE CON UN PERÍODO DE PROSPERIDAD EXTRAORDINARIA PARA LOS NEGOCIOS DE LA 1;114,>. BURGUESÍA BARCELONESA . ES EL TIEMPO DE LA FIEBRE DEL ORO . EN EL QUE SE DESARROLLAN LAS INDUSTRIAS TEXTIL , METALÚRGICA Y QUÍMICA . CUANDO SE CREAN LAS PRIMERAS COMPAÑÍAS DE ELECTRICIDAD, SE INSTALAN LAS GRANDES EMPRESA NAVIERAS , Y NACEN SOCIEDADES COMO EL BANCO DE BARCELONA , EL BANCO HISPANO— COLONIAL O LA COMPAÑÍA GENERAL DE TABACOS DE FILIPINAS . 5 ARQUITECJMS �LAS GRANDES FAMILIAS BURGUESAS DE BARCELONA SENTÍAN LA NECESIDAD DE MOSTRAR SU PODERÍO SOCIAL Y ECONÓMICO A TRAVÉS DE SUS CASAS Y DEL PATROCINIO ARTÍSTICO . BARCELONA SE CONVIERTE DE ESTA MANERA EN UNO DE LOS PRINCIPALES 10ENTROS DE UN NUEVO MOVIMIENTO CULTURAL , DE CARÁCTER ROMÁNTICO Y FUERTEMENTE LIGADO A UN SENTIMIENTO NACIONALISTA : EL MODERNISMO . SON LOS PRIMEROS ENSAYOS ARQUITECTÓNICOS DE GAUDÍ LOS QUE , YA EN OBRAS TAN PRIMERIZAS COMO EL PALACIO GÜELL , PONEN ESTE MOVIMIENTO EN LA VANGUARDIA DEL ARTE INTERNACIONAL . LLUÍS DOMÈNEC I MONTANER , CON EL RESTAURANTE DE LA EXPOSICIÓN UNIVERSAL DE 1888 , SE 'SITÚA EN POCO TIEMPO CASI AL MISMO NIVEL QUE GAUDÍ . EL CAMINO DECORATIVAMENTE FANTASIOSO Y ESTRUCTURALMENTE INNÓVADOR DE GAUDÍ Y DOMÉNEC 1 MONTANER FUE SEGUIDO MUY PRONTO POR OTROS ARQUITECTOS' , COMO ANTONI MARIA GALLISSA , JERONI GRANELL , BONAVENTURA �LA BASSEGODA I AMIGÓ, PERE FALQUÉS Y , SOBRE TODO JOSEP PUIG I CADAFALCH, AUTOR , ENTRE OTRAS OBRAS ,' DE LOS LQCALES DE "ELS QUATRE GATS" , CENTRO DE LAS TERTULIAS Y DE LAS MANIFESTACIONES DE LOS ;MODERNISTAS . (a4-047 / / LAS EXPOSICIONES UNIVERSALES DE 1888 Y DE 1929 SUPONEN DOS SALTOS URBANÍSTICOS DE TRASCENDENCIA Y PERMITEN ORDENAR EL PARQUE DE LA CIUDADELA Y SU ENTORNO , EN EL PRIMER CASO , Y LA MONTAÑA DE MONTJUIC EN EL SEGUNDO. LOS JUEGOS OLÍMPICOS i DE 1992 GENERAN EL TERCER MOMENTO DE EXPANSIÓN DE LA CIUDAD , UN MOMENTO EN EL QUE TODAVÍA NOS HALLAMOS 4 INMERSOS Y QUE HA CONVÉRTIDO A BARCELONA EN UNO DE LOS PUNTOS DE REFERENCIA OBLIGADOS CUANDO SE HABLA DE URBANISMO . TUVE LA OPORTUNIDAD DE PERCIBIRLO CON EMOCIÓN HACE YA ALGUNOS AÑOS , EN FEBRERO DE 1991 , CUANDO RECOGÍ EN LA UNIVERSIDAD DE HARVARD EL PREMIO PRÍNCIPE DE GALES DE ARQUITECTURA . ESTA DISTINCIÓN NO HACÍA ""- �REFERENCIA TODAVÍA A LAS OBRAS PROPIAMENTE OLÍMPICAS . LAS ACTUACIONES DIRECTAMENTE RELACIONADAS CON LOS JUEGOS SE ¡ENMARCARON , CON NATURALIDAD , EN UN PROGRAMA MÁS AMPLIO QUE YA SE MANIFESTABA CON dLARIDAD Y PRECISIÓN . NO QUISIERA HABLAR AQUÍ DE LAS GRANDES OBRAS DE INFRAESTRUCTURA QUE SE HICIERON CON MOTIVO DE LOS JUEGOS OLÍMPICOS , DE LA MEJORA EN LAS COMUNICACIONES DE LA CIUDAD QUE SUPUSO LA CONSTRUCCIÓN DE LAS RONDAS , O DEL ESFUERZO DE IMAGINACIÓN REALIZADO PARA CONSTRUIR LA VILLA OLÍMPICA . SON CUESTIONES SOBRADAMENTE CONOCIDAS POR TODOS USTEDES Y, MUY ESPECIALMENTE , r POR AQUELLOS DE LOS PRESENTES QUE PARTICIPARON EN LAS MISMAS . TRAS LA APERTURA DE LA CIUDAD AL MAR Y LA MEJORA DE LA CONEXIÓN ENTRE EL NÚCLEO CENTRAL DE LA CIUDAD Y LA PERIFERIA , EL GRAN OBJETIVO DEL URBANISMO BARCELONÉS RECIENTE HA SIDO LA MEJORA DE LAS CONDICIONES URBANAS 8 �DE LOS BARRIOS MÁS DEFICITARIOS : BARCELONA ENDINS O BARCELONA HACIA DENTRO . TAL VEZ LA ACTUACIÓN REALIZADA EN LA CIUTAT VELLA SEA EL EJEMPLO PUNTERO . EN ESTE DISTRITO , AFECTADO POR UN GRAVE PROCESO DE DEGRADACIÓN , SE HA PUESTO EN MARCHA UN PROYECTO GLOBAL . SE HAN ESPONJADO SUS CALLES Y HAN APARECIDO NUEVAS PLAZAS Y ESPACIOS PÚBLICOS . SE HAN INICIADO CAMPAÑAS PARA REHABILITAR SUS EDIFICIOS SE LE HA DOTADO DE CENTROS OÍVICOS Y DE ESPACIOS CULTURALES Y DE USO CIUDADANO , COMO EL CENTRO DE CULTURA QONTEMPORÁNEA DE LA CASA DE LA CARIDAD O EL MUSEO DE ARTE CONTEMPORÁNEO DE BARCELONA. SE HA INTEGRADO EL PUERTO A LA CIUDAD GRACIAS A LA REFORMA DEL PORT VELL LA CONSECUENCIA DE TODO ELLO ES QUE LA CIUTAT VELLA VUELVE A SER UN LUGAR ATRACTIVO PARA LOS BARCELONESES Y QUE INSTITUCIONES COMO LA UNIVERSIDAD ELIGEN ESTA ZONA DE LA CIUDAD PARA INSTALARSE. a/1)m tAlY ( (-Ájl ARQUITEC.JMS"' �BARCELONA SE ENFRENTA AHORA A NUEVOS OBJETIVOS . LOS EJES QUE CONDUCEN LA TRANSFORMACIÓN DE LA CIUDAD SON EL FRENTE MARÍTIMO DEL POBLENOU', LA PROLONGACIÓN DE LA DIAGONAL Y EL PASILLO DE SANT ANDREU - LA SAGRERA . ! LA RECUPERACIÓN DE LA COSTA SIGUE PARAABRIR AÚN MÁS BARCELONA AL MAR . LA APpt^TÜRA DE LA DIAGONAL VERTEBRARÁ DEFINITIVAMENTE EL ENSANCHE EN EL DISTRII -C E SANT MARTÍ . LA ORGANIZACIÓN DE U)Y `PARQUE LINEAL Y LA REORDENACIÓN FERROVIARIA EN SANT ANDREU LA SAGRERA H",[51 PERMITIR SALVAR LA FRACTURA HISTÓRICA Qü E MANTENÍA SEGREGADOS A LOS BARRIOS ERIFÉRICOS DE LOS DISTRITOS DE SANT ANDR Y SANT MARTÍ Y A LA VEZ , ACOGER LA ES CIÓN Y EL SISTEMA FERROVIARIO MÁS MÓDERNO DE EUROPA . SON ACTUACIONES DE GRAN ENVERGADURA , QUE ACABAN LA CIUDAD AL AGOTAR LAS SUPERFICIES URBANAS QUE QUEDAN POR ORDENAR , Y QUE DIBUJAN EL CAMINO QUE DEBE 1 0 �`e/U-7 -btoe ^ ,,^, (7, t,¿1 ,^,h' yt^,^ L' C^ ^,; r 44, SEGUIR BARCELONA EN LOS PRÓXIMOS TREINTA `("<-AÑOS . PARAC É T i UC TtEMP0 -; - 2ER -----NO-tO ES . BARCELONA LLEVA MÁS D* 150 AÑOS APLICANDO , CON MAYOR O MENOR FORTUNA , EL PLANEAMIENTO URBANÍSTICO IDEADO POR CERDÁ . SU TRAMA SE ESTÁ FINALIZANDO AHORA , JUSTO EN EL MOMENTO EN EL ;QUE EL AYUNTAMIENTO EMPIEZA A CUMPLIR SU IDEAL A TRAVÉS DE LA RECUPERACIÓN DE LOS INTERIORES DE LAS MANZANAS DEL ENSANCHE . ESTO ES TAN SOLO UNA; PARTE DE LO QUE LA ARQUITECTURA BARCELONESA PUEDE OFRECERLES DURANTE SU ESTANCIA , PERO NO LO ÚNICO . EXISTE TAMBIÉN UNA ARQUITECTURA ROMÁNICA , CUYO MAYOR EXPONENTE ES LA IGLESIA DE SANT PAU DEL CAMP , O EL BARROCO DE LA IGLESIA DE BELÉN . BARCELONA OFRECE OTROS MUCHOS EDIFICIOS . PIENSO AHORA EN LA IMPORTANTE OBRA QUE EL GATCPAC DEJÓ EN LA 1 CIUDAD , COMO LA FUNDACIÓN JOAN MIRÓ O LA CASA BLOC DE SANT �ANDREU , PROYECTADAS POR SERT QUE USTEDES MISMOS, CON LA CÁLIDA AYUDA DE LOS BARCELONESES , PODRÁN DESCUBRIR DURANTE SUS PASEOS POR LA CIUDÁD BARCELONA LES BRINDA SU ACOGIDA Y LES DESEA UN TRABAJO FRUCTÍFERO. LA CIUDAD SE SIENTE ORGULLOSA DE ACOGER ESTE CONGRESO , ASÍ COMO EL DE LA UNIÓN INTERNACIONAL DE ARQUITECTOS DENTRO DE TRES DÍAS . SEAN BIENVENIDOS A BARCELONA . �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALINA Data: 30.6.96 GUIÓ Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (JM) Cerimònia inaugural del Congrés d'Arquitectes d'Espanya. 19:30 hores. De cara a la participació de l'Alcalde en la cerimònia inaugural del Congrés d'Arquitectes d'Espanya es fan avinents els aspectes següents: 1 A l'acte hi participaran el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Artur Mas; el president del Consell Superior de Collegis d'Arquitectes d'Espanya, Jaume Duró, i el degá del Collegi d'Arquitectes de Catalunya, Joan Mur. Desenvolupament de l'acte • La cerimònia estarà con cluida pel locutor donstantino Romero, qui farà un parlament de benvinguda. Un cop acabat el discurs de Romero tindrà lloc un concert a càrrec del grup "Vox Popu li ". Posteriorment es procedirà a una projecció d'imatges de diversos treballs fet per arquitectes espanyols. • En acabar la projecció, les autoritats pujara)" a la taula presidencial per iniciar el torn de parlaments. • Els parlaments, que seran presentats per Coistantino Romero, es faran el l'ordre següent: Joan Mur, degá del Col . legi d Arquitectes de Catalunya. 2. Jaume Duró, president del Consell Superior de Col . legis d'Arquitectes d'Espanya. Art ur Mas, conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat. 4. L'Alcalde. • Un cop acabats els parlament les autoritats ocuparan de nou els seus seients a la primera fila i Constantino Romero anunciarà la ponència inaugural. • La ponència inaugural la pronunciarà el degà del Collegi d'Arquitectes d'Andalusia Oriental, Carlos Hernández Pezzi. El títol lel discurs és "Proyectar el futuro sostenible: Arquitectura y sociedad". ARQ.JMS � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4397 Title A name given to the resource Cerimònia d'inauguració del Congrés d'Arquitectes d'Espanya Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Llotja de Mar, Barcelona Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Arquitectura Congressos i conferències Urbanisme Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-06-30 Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1492/19960702d_00732_LD.pdf b58125a2e53023dec1d202fc0a617910 PDF Text Text -~ Ajuntament de J3arcelona Gabinet d'Aicalll Conferencia "LA CULTURA, EIX CENTRAL DE LA BARCELONA DEL SEGLE XXI" MACBA, 02/07/96 (JC) �! ALCALDE US CEDEIXO LA PÁRAULA. GRÁCIES. GRÁCIES JOAQUIM. FA UNA IMPRESSIÓ TOTA ESPECIAL, VENIR A PARLAR , 1 AQUI AMB AQUEST ESPA~ OBERT QUE ALGUNA VEGADA HEM DIT QUE ERA COM UNA MENA DE ! TEMPLE CONTEMPORANI. NO M'AGRADARIA QUE SEMBLES QUE VULL SER lfN SACERDOT D'AQUEST TEMPLE PERQUE EN TOT CA.S SERIA UN TEMPLE NO DE RELIGIONS SINÓ SEGURA~ENT DE DIÁLEG. i SERIA MES UN ÁGORA QUE ~ TEMPLE COM HEM DIT ¡ A VEGADES HEM DIT QUE 1 ENS AGRADARIA UNA CAT ALUNY A SERIA UN ÁGOI}A QUE UN TEMPLE DONS JO US DIRIA QUE AQUESTj ESPAI PROBABLEMENT HAURIA DE SER MES UN AGqRA QUE NO PAS UN LLOC ON SE SACRILEGIS RES EN ULTIMA HORA ES EL MUSEU D'ART NO EL NACIONAL D'ART QUE TAMBÉ EL TENIM I EL DEFENSEM AFE}{RISSADAMENT SINÓ ES EL MUSEU CONTEMPORANI !Es EL MUSEU DE CADA 1 DIA NO DE LES COSES QUE 14 SABEM QUE SERAN ART PER SEMPRE PROBABLEMEN~ SINÓ D'AQUELLES QUE ENCARA NO SABEN SI HO SE~N. PER TANT TAMBÉ EM SEt¡viBLA QUE LES MEVES PARAULES AVlJI TEMPTATIVES . dades/sed/textos/macba. pmm SIGUJ!N UNES PARAULES 1 Pagina 1 �US VULL PARLAR, DEL LLENGUATGE EUROPEU DE LA CULTURA, US VULL PARLAR DEL PERÍODE DE RECUPERACIÓ DEMOCRÁTI<tA EN LA CULTURA, DE t BARCELONA, DE LES INFRASTRUCTURES QUE ENS CALlEN, DE CADA COSA, US DIRÉ MOLT POC, PERO, LES DIRÉ DE MOLTES COSE$, DE BASTANTES COSES. 1 DE L'ESTIU DE BARCELONA,¡ CONVINANT INICIATIVA PRIVADA l PUBLICA, DE LA ULIBERTAT I COOPERACIÓ ~< EN CULTURA, DE LA NECESSITAT D'ESTA EN ELS 1 CIRCUITS INTERNACIONALSr DE LA NECESSITAT DE CONSTRUIR ESPAIS EN LL~BERTAT, DEL CONSUM CULTURAL I DE PROGRÉS, DE CULTURA NACIONAL I 1 DE CAPITALITAT, DE C"QLTURA ¡ CIUTADANA 1 FINALMENT DE NOU SI NECESSITEM UN LLENGUATGE EUROPEU DE LA CULTURA. ¡ 1 ARA FA PROP DE SIS MESOS, EN VAIG PARLAR AMB MOTIU DE LA CONFERENC~A DE BALAN~ DE L'ANY 1 i 1995, DEIA QUE BARCELONA ¡NO VOL LA CAPITALITAT DE LA CULTURA EUROPEA DE L'ANY 2001 PER PODER TENIR ELS EQUIPAMENTS CULTURALS QUE NO TENÍEM. JA ELS TENIM, 1 SINÓ ELS TENIM, EN TOT CAS, L'ESQUE O AL MOTIU Ci> AL MOTOR DE FER-LOS JA ESTA POSAT EN MARXAI 1 PER TANT JA SOM EN 1 CAMÍ DE TENIR-LOS. BARCELONA ES POT EN CANVI DEJA QUE OFERIR S'HA DE OFERIR A EUROPA COM L'ESCENARI DE LA FILMACIÓ DE UNA CULTURA EUROPEA I D'UN L~ENGUATGE EUROPEU. ~ dades/sed/textos/macba.pmm Pagina 2 �NOSALTRES CREIEM AMB LA POSSIBILITAT D'UNA ¡ CULTURA EUROPEA PEL SEGLE XXI BARCELONA PODRIA SER JO NO Diq ¡ QUE HAGI DE SER NECESSÁRIAMENT PERO POIDRIA SER 1 ENS OFERIM A SER L'ESCENARI ON AQUEJ¡L LLENGUATGE ALGUN l TROBI L'ESPAI IDEAL LL[URE 1 SENSIBLE PER i ' EXPRESSAR-SE EN IOTA LA SEVA PLENITUD. 1 i JO ESPERO CONVENCER DE <QUE AIXO ES FACTIBLE. 1 QUE TOT AIXÓ NO RESPOjN A UNA ACTITUD DE SATISFACCIÓ, SINÓ A UN NOU PROJECTE FACTIBLE 1 D'AQUESTA CIUTAT, JO C~EC QUE LA CIUTAT ES 1 TROBA EN SITUACIÓ D'ACCtPTAT AQUEST TIPUS DE l REPTES , I M'AGRADARIA FEI}-LIS VEURE QUINES SON LES TRA~ES PRINCIPALS D~ LA SITUACIÓ CULTURAL DE LA CIUTAT. EL PERÍODE DE RECUPERACIÓ DEMOCRÁTICA. QUE VEN FER PRIMER.? 1 PRIMER VEN RECUPERAR EL TERRENY DE LA CULTURA POPULAR, DE LA. QUAL BARCELONA TÉ ! RAONS PER PODER-NE PARLAR AMB ORGULL . EN ALGUNS CAMPS L'HERBA S'HAVIA SEGAT TAN 1 ARRAN QUE QUA SI NO QUEDAV A RES. PERO ES VA DE LA FER. TANTA PARTIR DE LA DEMOCRATITZACIÓ ; dades/sed/textos/macba. pmm Pagina 3 �FESTA BEN PARTIR DE LA Df MOCRATITZACIÓ DE LA FESTA TOTS ENS EN RECO~AREU ELS INICIS DELS ANYS DEMOCRÁTIC DE L'AJljJNTAMENT DEMOCRÁTIC f VA SER UN INICIA EN EL QUAL JO VAIG PARTICIPAR ! MES COM A ESPECTADOR! QUE NO PAS COM A IMPULSOR HO TINC DE DIR fER QUE EN PART NO HI CREIA MASSA EN LA FESTA MAJOR DE LA CIUTAT AIXO ERA DE POBLE NO ERJA TANT DE BARCELONA COMEN TOT CAS D'UN BARRJI LA FESTA MAJOR DE LA ¡ MERCE DEL BARRI DE LA MERCE SUPOSEM O DE LA BARCELONA VELLA NO ~MAGINA VA l NI JO NI PROBABLEMENT MOLTS D'ALTRES SI ELS QUE HO VAN TIRAR ENDA VANT 1 EN FORc;A 1 AMB EXIT EN BENAC AMB PRADES 1 COMFANYIA NO IMAGINA VEN ' l QUE ALLO ES CONVERTI~IA EN UNA MENA DE SISTEMA D'ESTIRAR LA ClRERES QUE ACABARlA BUIDANT REALMENT AQUJtL GOT HI HAVIA UNA 1 NECESSITAT HI HAVIA UNA POSSIBILITAT DE PARTIR 1 DE LA CULTURA POPU~AR 1 DE LA SEVA RECUPERACIÓ PER DESPRÉS ANAR PROBABLEMENT PER PROJECTAR-SE A OBJEtTIUS MES AMBICIOSOS COM VAREN FER . LA MERCE VA OBTENIR UN l PRESTIGI PRECISAMENT PER QUE ESDEVENIA UN INSTRUMENT DE RECUPERjACIÓ TANT D'AQUELLS ' ELEMENTS TRADICIONALS QUE LA CIUTAT S'HAVIA TROBAT FORc;ADA A RACpNAR COM DE L'ESPRIT DEMOCRÁTIC DE LA FESh'A ¡ DEL FET QUE ES PARTICIPA VA AL CARRER DESPRÉS DE MOLT TEMPS DE NO FER-HO AQUESTA ~S LA HISTORIA RECENT dades/sed/textos/macba. pmm Pagina 4 �' 1 PERO ES VA ACABAR AQUEjSTA ETAPA DE SEGUIDA ES EL SENTIT NO QUE AtXO ES DEIXES DE FER PERQUE VEURE-HO QUE TPTES LES ETAPES HAN ANAT MANTENIR LES ANTE~IORS I AMB AIXÓ JA UNA PART D'INTERÉS EN LA CULTURA DE LA CIUTAT SINÓ ! PERQUE ALTRES PROBLErlAES VAN PASSAR AL DA V ANT LA CREACIÓ DE !LES INFRASTRUCTURES NECESSÁRIES NECESSITAVEN EL MUSEU NACIONAL. 1 SEMPRE HA VIEN DIT QU_p , TENIEM EL MILLOR COL.LECCIO DEL ROMÁNIC !DEL MON D'EUROPA DEL ¡ MON PER TANT PROBABLEMENT TOTS SABIEN TOTS QUE ACONSEGUIR AQUESTA QUE COL.LECCIÓ f:L LLOC ON ESTA VA E~DEVINGUÉS REALMENT AMB MUSEU NOMÉS PODIA SER EL RESULTAT D'UN ESFOR~ MOLT IMPORTANT [)E LES INSTITUCIONS DE LA CIUTAT, ECONOMIC DE QEFICINICIÓ ETC. ARA EL TENIM I PER TANT JO AQUÍ NO TINC QUE ESTENDREM 1 V O SAL TRES L'HEU VIST ES UNA MERA VELLA DE LA QUAL I)E TANT EN TANT TOTS ELS BARCELONINS , 1 TINDRIEM QUE SER CONSCI_E}NTS HAURIEN DE PARAR UNA ESTONA, NO SE SI CADA DIA, CADA MES . POTSER ' ANAR-HO A VEURE CADA M~S. 1 HEM .ACABAT I FUNCIO~A EL MUSEU D'ART CONTEMPORANI EL MACBA JA S'HA ACABAT L'ETAPA DE FIXAR-NOS EN LA JOIA¡ ARQUITECTÓNICA QUE REPRESENTA ARA TOCA DE PASSAR EL SEGON 1 MOMENT I EM PENSO QUE ~ODEN DIR QUE HI SOM I QUE SEMBLA QUE ESTA SORÍINT BE. ¡ dades/sed/textos/macba.pmm Pagina 5 �NEU LLEGINT ELS DIARIS D* LES ÚLTIMS MESOS, DE LES ULTIMES SETMANES, AL DIARI D'AHIR I A VlJI EM i PENSO 1 HO COMPRO VAREU EL LLOC H1 ERA LA ¡ OPORTlJNITAT HI EREN LES PERSONES HI EREN L'INSTINT ARTÍSTIC HI ES I P~R TANT NO US DIRÉ QUE SEMPRE HE ESTAT SEGUR QUE AIXÓ SERIA UN EXIT i PERQlJE PODIA SEMBLA ill'fA "PEDANTERIA" PERO HO PENSO. AL LLHJRE 1 AL LICEU VAlii ENDAV ANT CADA UN AMB ELS SEUS PROBLEMES, UN AMB ELS SEUS PROBLEMES EL LICEU FO;NAMENTACIÓ DESPRÉS, D'UN INCENDI TERRIBLE I DESPRÉS D'UNA SITUACIÓ ¡ DIFÍCIL DES DEL PUNT DE TROBAR LES VOLUNTATS 1 ELS RECURSOS PER REFER-:rl-0 1 EL LLIURE DESPRÉS D'UNA TRAGEDIA QUE VA SER LA DESAPARICIÓ DEL ¡ ' SEU CREADOR AMB ALGUlNA MESURA EN FABIA PUIGCERVER DE LA JURAMENTACIÓ DELS QUE QUEDA VEN PER DIR ARA ¡ AQUEST S'HA MORT I NOSALTRES EL FAREM, DE; PERSONES QUE ESTAN AQUÍ 1 NO HEM REFERIRÉ ! DONCS VAN 'T'ENIR EL CORA TGE I LA VIS1Ó D'ENTE!NDRE QUE AIXÓ ERA UN REPTE IMPORTANT EL VA~ TIRAR ENDAVANT I VA ENDAVANT. 1 VA ENDA VANT L'AUDITOR~, I VA ENDA V ANT EL TEATRE NACIONAL TAMBÉ. EL "TANTO" AIXÓ NO VOL DIR QUE LES COSES V AGil'. ENDA VANT I QUE LES dades/sed/textos/macba.pmm Pagina 6 �TINGUEM NO NO VOL DIR QqE ESTIGUI AL SARRÓ PER SEMPRE MES QUE ESTIGUIN ACABADES ESTIGUIN GARANTIDES NO HO ESTAN QUE TANT EL MUSEU NACIONAL COM L'J\UDITORIUM EN AQUEST 1 MOMENT NECESSITEN DECISIONS IMPORTANTS DEL NOU GOVERN ESPANYOL ESPANYOL. 1 DONS ES EL HEREU NOU D'UNA GOVERN SERIE DE COMPROMISOS QUE HAURÁ DE COMPLIR. 1 1 i HI JA QUI DilJ QUE EL COMPROMISOS QUE HI HA VIEN PER PART DEL GOVERN EtJ EL MUSEU D'ART DE CATALlJNYA EREN NOMÉS REFERITS EN EL ROMÁNIC. US PUC DIR QUE NO ES CE~T EN EL SENTIT DE QUE VAIG ESTAR PRESENT I MOI_JT MILITANT EN LA FASE DE CONVICCIÓ DE CONVENCIMENT DE PERSUASIÓ DEL MINISTRE RECORDARE U ~EMPRUN, JORGE QUE N"EGADA UNA DEL VA QUAL VENIR A BARCELONA QUE LI VEN EWSENYAR TANTES COSES QUE EL POBRE HOME VA ~ORTIR ESGLAIAT DIENT QUE AQUEST ALCALDE ES! UN LEGIONARI ES UN ¡- IMAGINADOR I LA VERITAT S'HA DE DIR EN HONOR 1 SEU QUE AQUEST COMENTAJll QUE VA FER NO LI VA IMPEDIR DONS D'AJUDAR 1 EN AQUELL ALCALDE "IMAGINADOR" TIRES ENDA VANT 1 LES SE VES IMAGINACIONS I UNA D'ELLES EL MUSEU NACIONAL. 1 ELL V A SER DELS QUE VA QIR DE SEGUIDA PER QUE FEU "SUPOSEM" EL MUSEU D ART CONTEMPORANI EL CENTRE DE dades/sed/textos/macba. pmm CULTURA CONTEMPORÁNIA O Pagina 7 �1 ' L'AUDITORI I NO FEU EL ROl\f'IANIC I "EL VEN AGAFAR PEL MOT" PERO NO V A DIR NOMÉS EL ROMÁNIC SI NO QUE VA ENTENDRE DE SEGUIDA QUE ES TRACTAVA DE FER DEL ROMÁNIC EL PUNT DE PARTIDA D'UN MUSEU NACIONAL QUE TE!NIA LES SEVES ETAPES SEGÜENTS GLORIOSES I QljJE VAN SER LES SEVES ETAPES DE GRISOR GLORIOSES EN EL GOTIC GRIS EN ¡ EL BARROC PROBABLEMENT NO TANT PERQUE HEM VIST PART DE LES COL.LEGCIONS QUE TENIM SOM l REALMENT ESPLENDIDES, PERO EN TOT CAS GRISOR DES DE EL NOSTRE PUNT .QE VISTA DE LA NOSTRA CREATIVITAT NACIONAL ~N AQUELLA EPOCA I 1 BRILLANTOR DE NOU EN EL XIX I EN LES VANGUARDIES DEL XX. VANGUARDIES DEL XX QUE 1 CON SABE U VAN SER OBJECTE D'UN PERÍODE DE DEBAT DEFERRISANT SOBR~ ON S'HA VIA D'ACABAR EL NACIONAL I ON TENjrA COMEN~AR EL QUE CONTEMPORANI NINGÚ PARlAR ARA PERQlfE EN EL 1 FONS QUANT ARRIBEN I FUNCIONANT LES SOLUqiONS SON DE SEN[ IT I ERA DE! i1 DE COMÚ LES QUALS ACABANT , SENTIT COMU QUE COMENCÉSSIM A PENSAR QUE EL PERÍODE EL QUAL 1 ESTEM VIVIM ARA COMEN~4 VA AMB EL DAU AL SET. 1 AIXÍ VA SER I AIXÓ NO ENS Uv1PEDIT NI ENS IMPEDIRÁ SUPOSO EN EL DIRECTOR A~AR AMUNT O A VALL EN EL MACBA I PROBABLEMENT EN EL DIRECTOR DEL ¡ MUSEU NACIONAL dades/sed/textos/macba" pmm DONS DE VEGADES DE Pagina 8 �ULTRAPASSAR LES BARRERES I ANAR MES ENLLÁ DEL QUE SERIA NORMAL. ¡ EN TOT CAS EL MUSEU NA<tiONAL ES EVIDENT QUE TE LA MISSIÓ D'EXPLICAR-NOS QUE SOM VE SEGUR COM S'HA CREAT CONTEMPORANI AQUEST jPAIS I AL MUSEU D'ART D'ENDEVINJ~_R QUE SEREM. 1 ! PER TANT COMPROMISOS R!EPETEIXO QUE HAUREM i D'ANAR DEMANANT AQUESTA CONFERENCIA NO ESTA FETA AIX~CAR PER PANCARTES I REINDINVICACIONS, PERO S- PER PUNTUALITZAR ON SOM. I AQUEST ES UN PUNT ~EL QUAL VULL SE CLAR. EN L'AlJDITORIA EN EL MU~EU NACIONAL HEM DE VEURE I EL NOU CLIMA , QUE S'HA CREAT, DE CONFIAN(:A EN EL PARTIT POPULAR I CONVERGENCIA ' I UNIÓ EN SERVEIX TAMBÉ, PER AQUESTES COSES QUE SON IMPORTANTS REL PAIS I QUE SOM IMPORTANTS PER BARCELOl'tA. NO NOMÉS TENIM TOT AI~O QUAN DE VEGADES DIENT TOT AIXO SEMBLA QUE VULGUEM REFERIRNOS A UNA CULTURA MOLT CONVENCIONAL MOLT SOLEMNITZADA. EL PALAU ¡DE LA MUSICA, QUE ES VA REFER DE FORMA ~RILLANTISSIMA, TENIM PEDRALBES, AMIC REFER, MONESTIR DESCONEGUT AL GRAN SECRET DE BARC~LONA, ON TANTA GENT 1 NO CONEIX ENCARA EN 1 PART REFET I AMB COL.LECCIONS IMPORTANTS TENIM EL CONVENT dades/sed/textos/macba. pmm Pagina 9 �DELS ÁNGELS TOT JUSI PER ACABAR EL QUAL í ESPERO QUE NO TARDAREM UN ANY I MIG A ACABAR-LO, TENIM EL k:ENTRE DE CULTURA CONTEMPORÁNIA QUE AQUEST CENTRE DE LES CCC 1 CENTRE DE CULTURA CON~EMPORÁNIA QUE EN TE DOS MES DE LA CASA DE LA CARITAT QUE SON CINC I l ENCARA PODRIA TENIR DOSI MES LA CHJTAT DE LES 1 CIUTATS COMUNA VEGADA!ES VA DIR I ARA L'ESTA ' SENT TENIM, SANTA MÓNIC~, EL MOSSA, 1 EL MARC EL TRES PALAUS INSTAL .LACIONS DE SI VOLE1J LA ! GENERALITAT i O LES TRES A LES A LA 1 RAMBLES QUE TANT HAN HABITUALITAT TENIM, EL JN-ou \ AJUDAT MUSEU D'HISTORIA DE CATALUNYA, TENIM, EL VELL MUSEU D'HISTORIA ¡ DE LA CIUTAT, AMB EL TINELL I EL MARES, PERO, ES QUE A MES D'AIXÓ, TENIM E~ PATI LLIMONA, TENINT ELS CENTRE CÍVICS, DE LESj COTXERES, LA SADETA, BON PASTOR, EL RELLOTGE, ICAN VALERO, EL CURRO VELL MOLT D'ELLS DOJNCS f CADA UN DELS CIUTADANS QUE SOU AQ~Í, NO ELS CONEIXEU PERQUE NO SON DEL VOST~E BARRI PERO, ELS QUE SON D'AQUELLS BARRI SI Ql¡E ELS CONEIXEN, TENIM LA VIL.LA SICÍLIA, EL QUINTA AMELIA, CAN PONSIC, TENIM EL LABERINT, CAN SENTMENAT, L'ESCOLA EINA EN AQUEST MOMENT, RAU LA UNIVERSITAT ENIM EL TAMARICA ON ' RA~ION LLULL EL CENTRE D'ESTUDIS DE FORMACIÓ A \{AN<;ADA, TENIM MUNDET ON LA UNIVERSITAT DE BARCELONA HA DIMNIFICAT ENORMEMENT TENIM EL PAVELLÓ DE LA REPÚBLICA l dades/sed/textos/macba. pmm Pagina 10 �QUE ESTA ESTA DIMNIFICAJNT LA UNIVERSITAT DE BARCELONA ESTA ARRIB~NT, TENIM EL FORUM NORD DEFENSO QUE EL FORUM NORD S'HA DE FER PENSO QUE NO TE QUE SE IJA RIBERA O L'EIXAMPLE 1 SE CEL D'INVESTIGACIÓ 1 I DE RECERCA DE S~BEM QUE ES ARRISCAT CURIOSITAT DE VISITA FER UN FORUM DE TECNOLPGIA EN UN BARRI QUE PER ALTRE BANDA S'ESCAU TOTALMENT PERQUE QUI SON ELS QUE POSANT EN MARXA LA TECNOLOGIA ELS TREBALLADORS ON VIVEN EL TREBALLADORS AL NORD. AL NORD DE BARCELONA A NOU BARRIS . sr¡JUSTAMENT,A JA PODEN ' ANEM-HI, ANEMIA VEURE CONVINAR, AQlJEST ES EL SK)MNI DEL FORUM NORD QUE CREIEM MOL T D'ACA{3AR DE DIBUIXA BE A ¡ VEURE SI ARRIBEM A TRANSPORTAR AL BARRI ON VIUEN ELS TREBALLADORS !QUE HAN D'APLICAR LA TECNOLOGIA UN MOSTRADPR DE LA TECNOLOGIA NO UN MUSEU EN EL SENTifr D'UN ARXIU SI NO UN LLOC ON ES FABRIQUI ~A INTERACCIÓ DE LA TECNOLOGIA I ELS SEUS UTILITZADORS I ELS SEUS PROTAGONISTES A ULTIMA HORA. AIXO NECESSITEM MOL TES qOSES, ESPEREM QUE LES EMPRESES ES POSIN NEdESSITEM TROBAR LES FORMULES I LES ANIREM 1 TROBANT LES ANIREM ' TROBANT AL TRES COSES Hr:M FET PROBABLEMENT MES DIFÍCILS. dades/sed/textos/macba.pmm Pagina 11 �TENIM L'ENTOR D'TLLA NO ~M REFEREIXO A L'ILLA DEL EDIFICI DE LA DIAGONAL SI NO L'ENTOR, CAN ROSSES, QUE ES UNA BIBLifJTECA MAGNIFICA O EL POLIESPORTIU O EL CEN':fRE DE CONVENCIONS. TENIM, L'EDJFICI DE LES AIG!üES DE LA UNIVERSIT A T ' POMPElJ FABRA SERÁ LA Sf VA BIBLIOTECA, TENIM LA PEDRERA QUE NO SE SI HO HA VEU VIST ENCARA A DALT DE TOT, LES GOLFES ~NTIGUES, ENCARA QUE HAGIN TRET ELS T ABICS ES! VEDEN ELS SET ANTA O ' 1 VUIT ANTA ARCS QUE HI VA"N" FER LES VOL TES QUE HI VA FER GAUDI I ES EL M~TEIX TEMPS EL GRAN MUSEU DE GAUDI QUE ENS :FALTAVA NO VULL DIR 1 QUE NO SIGUI EL GRAN MiUSEU DEL PARC GÜELL PERO VULL DIR QUE ENS F~LTAVA UN LLOC EN EL COR DEL MODERNISME QUEi ENS INDIQUES QUE ENS EXPLIQUES PERQUE LA GENÍ! EL QUE VOL ES VEURE I SENTIR EL MATEIX TEMPS iI TOCA PERO QUE ELS i EXPLIQUIN AIXO POTSE~ ES UNA DE LES 1 EXPERIENCIES QUE EL HI PU~ GARANTIR MES QUE HE , 1 TINGUT FISICAMENT COM ~LCALDE. QUE LA GENT ¡ VOL QUE ES FACI LES COSE~ I A MES AQUELLS QUE LES HAN FET QUE LES EXP~IQUIN I ES JUSTIFIQUIN, AIXO ELS ARTISTES QUE i TREBALLEU AMB l ELS , ACTORS I TREBALLEU DA fANT DE PUBLIC I HO SABEU PERFECTAMENT. ELSI POLÍTICS ELS HI COSTA MES D'ENTENDRE DE VA dAD ES. DONS BE A LA PEDRERA HI EM PENSO ENDAVANT A LA QUE EN EL TEMPS MES PEDRER~ ! 1 DE CAN BATLLÓ CAN ATMELLÓ I A CAN LLABO$ERA I ENCARA A CAN 1 dades/sed/textos/macba.pmm Pagina 12 �MONTANER I SIMÓN AQUEST RECORREGUT DEL QUE PODÍEM DIR DE LES CAPELLES DEL MODERNISME ANIREJ\11 TROBANT EXPLIQUEN i CADA . COP MES QUE ENS QUE ES EL MQDERNISME EN EL LLOC ¡ DEL MODERNISME. TENIM LA CASA ELIZALDB I TANTES ALTRES EN ! AQUEST MATEIX ENTORN iVULL DIR QUE NO ES TRACIA GRANS NOMÉS MUSEUS AUDITOR!, LICEU~ CONTEMPORANI, QUE O ESTIGUEM QUATRE FENT QUATRE GRANS PALAU, MUSEU NACIONAL, MUSEU ART CENTJÍE DE CULTURA CONTEivfPORÁNIA PER PARLAR DE LA CIUTAT I PROU. ; NO NO NO ..... ES QlJE TOT AIXÓ NO SOM MÉS QUE ELS V AIXELLS INSÍGNIA DE TOlf UNA ARMADA DE TOT i UN EXERCIT DE PETITES INST AL.LACIONS QUE SON LES QUE DONEN VITALITA!T EN AQUEST EXERCIT SEN SE AQUESTES PE TITES LES GRAN S NO V ALIEN PER 1 RES PERQUE EN ULTIMA HORA ES ANAR EN ELS BARRIS l AIXÓ ES EL QUE DEFENSARÉ FINS AL FINAL EN AQUESTA PETITA XERRADA, ES ANAR ELS BARRIS, ' A LES ESCOLES, ES EVIDEN~MENT EN ELS LLOCS DE TREBALL , ES A LES UNIVERSIT A TS , ES A LES EMPRESES TAMBÉ ON ES VAN CREANT LA CULTURA O NO ES CREA EN LLOC DESPARES VENENT ELS GRANS RECEPTORS ELS GR!AN ARTEF ACTES DE LA CULTURA PERO AQUELLS SON EL TEMPLES DE LA SEVA CREACIÓ PER SEGUI AMB LA ESTAMPA DELS TEMPLES. POSARÉ DOS EXEMPLES D'ALTRES COSES D'ALTRES LLOCS QUE SON VfTALS PER AQUESTES ..... . dades/sedltextos/macba.pmm Pagina 13 �ENCARA QUE EVIDENTMENT UNA PART D'AQUESTA CULTURA LA VOLDRÍEM AQUÍ. BE DONS AQUEST MUSEUS EL PICASSO EL MARÍTIM ELS ANEM AMPLIANT . COM JA SABEU TENIM TRES PALAUS EL BERENGUER EL MECA I EL CASTELLET QUE ES SON L'ACTUAL MUSEU PICASSO I ENCARA TINDREM DOS MES QUE TENIM UN PROGRAMA D'AMPLIACIÓ QUE VA ENDA VANT SI ARA ANÉSSIM AL PICAS SO OS RECOMANO QUE LI DONEU LA VOLTA I VEURE EL CREMAT XTC I EL CREMAT GRAN UNA PLA<;A QUEJA SI HA OBERT QUE ERA UN CARRER MINSU QUE A MI HEM FEIA PATIR DES DE EL PUNT DE VISTA DE LA SEGURETAT PERQUE EL PICASSO A DARRERA TENIA TOT UNA MEN-A DE TERRATS TOTA UNA MENA DE PASSARES POSSIBLES EL FEIEN PERILLÓS DES DE EL PUNT DE VISTA DE LA SEGURETAT DE LA COL.LECCIÓ QUE HI TENÍEM. l BE DONS AJLLÓ ES UNA PLA<;A DONA MES RESPIRACIÓ EN EL MlJSEU EN EL BARRI PER DESCOMPTAT PERO TAMBÉ j MOLT MES GRAN SEGURETAT. EN EL MARÍTIM FEIA MOLTS ANYS QUE NO ES FEIA CAP MENA D'INVERSSIÓ I GRÁCIES EN AQUESTA ACTIVITAT MOLT INCLINADA CAP A LA CULTURA DE LA NOSTRA 1DIPUTACIÓ HA SIGUT POSSIBLE AMB ELLS I AMB EL PORT DE BARCELONA CREAR UN CONSORCI QUE L'ANIMAT I LA CONVERTIT AMB UN MUSEU VIU. AQUESJ'S MUSEU PETITS JA QUI CREU EN ELLS QUE LES COSES PODRÍEM MILLORAR ' ! , PERO SIGUEM CLARS A L'HORA DE LA BRITAT NOMES L'AJUNTAMENT , LA DIPUTACIÓ EN AQUEST CAS dades/sed/textos/macba.pm m Pagina 15 �ACCEPTA LA RESPONSABILITAT. TOT AIXÓ QUE HEM POGUT VEURE PER AIXÓ EN .ELS DARRERS ANYS TOTA AQUESTA ACTIVITAT, AQUEST ACTIVISME, JO DIRIA NO POT PAS SER ETERN, NO PERQUE NO TINGUEM QUE CONTINUAR PERQUE CADA ETAPA S'HA D'INCORPORA EN LA SEGÜENT 1 MANTENIR-LA SINÓ PERQUE PROBABLEMENT LA RECUPERACIÓ DELS ELEMENTS CULTURALS I TRADICIONALS DE LA PRIMERA ETAPA I-II AQUESTA ALTRE DE LES GRANS INFRASTRUCTURES DE LA SEGONA SENSE HA VER ACABAT NO SOM SUFICIENTS. EM D'ENSETAR UN ALTRE MOMENT. L'ESTIU DE BARCELONA EN AQUEST MOMENT EL QUE ENS DEMANARIA EL MODEL DE BARCELONA DE CULTURA ES POSAR L'EMI:;'ASSI EN LA INTERNACIONALITZACIÓ DE LA CULTURA AQUEST ES EL MOMENT QUE ESTEM VIVIM AQUESTA ES LA NECESSITAT DEL MOMENT HE DE DIR QUE TINC UNA CONFIAN<;A MOLT GRAN I QUE AIXÓ SERA IMPOSSIBLE DE ACONSEGUIR CONSISTIRIA EN CONVINAR AMB ELEGANCIA 1 GRACIA LES APORTACIONS DE LA INICIATIVA PRIVADA I ELS ESFOR<;OS DE L'ADMINISTRACIÓ PUBLICA DEL GOVERN MUNICIPAL I D'ALTRES EN LA PROJECCIÓ INTERNACIONAL DE LA NOSTRA CIUTAT DES DE UN PUNT DE VISTA CULTURA. BARCELONA A SUSTITUIT COM SABEM PART DE LA SEVA ACTIVITAT INDUSTRIALS PER ALTRES ELEMENTS 1 EN BONA MESURA PER SERVEIS CULTURALS. DE VEGADES PENSO QUE AIXÓ ES UN AL.LUSSIO, dadesísedltextos/macba.pmm ES UNA AL.LUSSIO PER QUE LA Pagina 16 �BARCELONA REAL JA NO J;:S LA BARCELONA QUE ; ESTA MOLT PLENA D'ARTEFACTES CULTURALS DE ! GRANS INSTAL.LACIONS ClTLTURALS, SINÓ QUE LA ClUTAT REAL ES UNA EN LA ' QUAL SIMPLEMENT S'HA FET MES GRAN LES INDÚSTRIES I RAUEN TAMBÉ PERO NO LES VEIEM ELS <QUE VIVIM AQUÍ EN EL CENTRE. ES CERT QUE HI HAN INSTAL.LACIONS CULTURALS EN L'ENTORN DE BARCELONA NI HAN JA LA FARGA LA TECLA SALA, HI HA LES COSES QUE S'HAN FET A CORNELLÁ QUE SON MAGNIFIQUES, LES QlJE S'ESTAN FENT A SANT;A COLOMA ALGUNES A BADALONA I MES ENLLÁ, HI HA TERRASSA 1 LAS GRANS CIUTATS DE LA PERIFERIA DE LA CORONA METROPOLITANA. PERO TAMBÉ . ES CERT QUE HI HA HAGUT UNA CERTA ESPECIALITZACIÓ EN L'ESPAI UNA DE LES COSES QUE EM ¡A FELI<; AQUEST DIESES QUE EL CON GRES D'ARQUITECTURA HAGI PRES DE LA MA DE L'IGNASI SOLA I DE ¡TOTS EL QUE L'ESTANT ANIMAN HAGI PRES LA CLARA VOCACIÓ LA D'EXPLICAR A LA CIUTAT COM EXPLICAR LA ClUTAT COMA CIUTAT REAL, COM ¡A MERCAT DE TREBALL 1 COM, EL PUESTO ON VIVIM !NO EL MUNICIPI EN EL QUAL ESTEM EN EL CENTRE ¡EN AQUEST MOMENT. JA SABED QUE QUANT A MI ErJi PREGUNTANT QUANTA 1 GENT HI VIU A BARCELONA PREGUNTO JO PER CORRESPONDRE A QUIN HORjA? NO L'ALCALDESSA DE ' LAUSSANE EM DEIA QUE EL¡LA PREGUNTAVA MIDI O MINUI. A QUIN HORA NO? PERQUE REALMENT LES PERSONES SON ENCARA dadcs/sed/textos/macba.pmm MES ~ DIFERENTS PERQUE UNS Pagina 17 �HAN MARXAT I ELS AL TRES 1HAN VINGUT I EL SALDO NO EXPLICA TOTA LA DlFERENCIA ENTRE UNA CIUTAT I UN ALTRE. DONCS BÉ AQUESTA CIUTA] REAL QUE ES EL MOTIU DE ANÁLISI D'AQlJEST CONCfRES DELS ARQUITECTES DE TOT AL MON. AQUESTA CIUTAT QUE ELS ARQUITECTES I ALS POLÍTICS LOCALS DEL MON I ALS NACIONALS NO HEM SAPIGUT FER. AQUESTA PERIFERIA QUE VOLDRÍEM SEMPRE NO CENTRE EN EL SENTIT QUE ESTIGUES EN EL CENTRE PERO EN EL SENTIT QUE TINGUES LA DIC~NITAT, LA SOLEMNITAT, LA MOMENTALITAT QUE UNA VEGADA DEIA ORIOL BOHIGAS EN EL CENTRE AQUESTA CIUTAT PERIFERICA QUE ES EL MOTIU, JO CREC DE LES GRANS FRUSTRACIONS D~ LA HUMANITAT EN AQUESTES MOMENTS ESPANTA EN LA MESURA QUE NO ES POT ASSUMIR QUE NO ES VEU COM NO ES POT HUMANITZAR EN QlJE ES PERSEVEIX COM A SEMPRE CREIXEN COM A UNA MEGALOPOLIS QUE SENS MENJARÁ I D'AQUI QUE T<j)TS ELS ARTICLES QUE PARLEN DE LA CIUTAT COMENCIN SEMPRE DIENT QUANTISSIMA GENT NO VIURE DINTRE DE 25 ANYS EN CIUTATS D'HABITANTS DE DEL MES QUAL DE 10-15-20 NO MES MIL.LIONS FEM QUE ESPANTAR-NOS DEL TOT SENSE DONAR-NOS QUE L'IMPORTANT NO ES QUANTA GENT I VISQUI EN AQUESTA CIUTAT SINÓ COM 1 VIUEN SI SOM CAPA~OS QUE EN CADA PUNT D'AQUESTA CIUTAT SI 1 VISQUI dades/sed/textos/macba. pmm Pagina 18 �EN DIGNITAT' COSA QUE EST~ COMEN<::ANT A SUCCEIR EN MOLTES D'ELLES 1 US HO DIC NO PER OPTIMISME NAT SI NO PER CONEIXEMENT. PODED A.NAR A CURITIBA PODED ANAR A SEATLE O A SANGAI AMB BONA MESURA I PODED PER DESCOMPTAT VENIR A BARCELONA ELS QUE VENE+'f DES DE FORA 1 VEURE QUE ELS FENÓMENS FENÓMENS DE . PACIFICACIÓ INDUBTABtEMENT NO SON NEGATIUS SIMPLEMENT LA HUMANITAT TENDEIX A VIURE EN CIUTATS. LA HUMANITAT TENDEIX A SOLUCIONAR ELS SElJS PROBLEMES EN CpMPANYIA I NO PAS EN ' SOL.LITUT I PER T ANT CREA AGLOMERACIO-NS I LES AGLOMERACIONS SON DIFÍCILS DE FRENAR NO SABEM COM L'ALTRE DIA A L'HORA D'ESMOR<::AR EL PRESIDENT DE LA REPÚBLICA POPULAR XINESA EM DEIA QUE TE 1.300 MILION,S D'HABITANTS EL SEU PAIS DELS QUALS 900 MILIONS VIUEN AL CAMP 1 NOMÉS LA RESTA VIUEN A LES GRANS CIUTATS 1 PER TANT EL QUE ES PENSAR QUE ES PODRIA PASSAR ES ' UN MOVIMENT MASSIU EN ELS 25-30-40-50 ANYS QUE ¡ VINDRAN EN EL SENTIT D'A!NAR CAP A LA COSTA I ' CAP A LES GRANS CIUTATS. 1 JO LI DEIA VOS TE EL QUE H~ DE FER, I VOS TE QUE HA SIGUT ALCALDE DE SANGAI .... I PARLO COM ALCALDE I PER TANT PARLO AMB MOLTA MES LLIBERTAT SEGURAMENT Q"VE UN PRESIDENT D'UNA NACIÓ AMB EL PRESIDENT DE LA REPÚBLICA POPULAR XlNESA. JO Ll DEik\ VOSTE QUE HA SIGUI dades/sed/textos/macba.pmm Pagina 19 �ALCALDE DE SANGAI QUE S~P EL QUE ES EL PORTAR UNA GRAN CIUTAT I QUE LES GRANS CIUTATS TENEN SOLUCIÓ HAURIA DE LIDERAR UN PROCÉS A TRA VES DEL QUAL UNA SERIE DE CAPS D'ESTAT I PRESIDENTS DE GRUP SIGUIN CAPA<;OS DE DEFINIR UN MISSATGE DE CONFIAN<;A RESPECTA A LES CIUT ATS. AQUESTA ES LA CULTURA DE LA CIUTAT QUE JO PENSO S'HA DE DIBUIXAR . A ISTAMBUL ARA FA DUES SETMANES ALISAIR ! BUTTO QUE ES LA PRESIDENifA DE PAKISTAN VA DIR. DIU QUE ESTA DEMOSTRAT QUE LES ESPECIES D'ANIMALES QUAN SE SITUA!NT DINTRE D'UNA GÁBIA EN UNA CERTA DENSITAT S'ACABAN MATANT UNS INDIVIDUS AMB UNS AL TRE~. I AIXO HO DEIA COM UNA IMATGE COM EL QUE SERIEN LES CIUTATS. AQUESTA SENYORA COM A PRESIDENTA D'UN PAIS POSSIBLEMENT TINGUI AQUESTA VTSIÓ ALLUNY AIDA DE LES COSES POC OPTIMISTA POC CONFIADA' I SEGURAMENT MOLT INJUSTA RESPECTA DEL Ql¡JE EFECTIVAMENT ESTA i PASSANT INCLUS A LES SE VES PRO PIES CIUT A TS. JO RECLAMO SEMPRE A EUROPA I RECLAMO TAMBÉ ! A ISTAMBUL QUAN EM T()CA D'ANARI QUAN EL PRESIDENT DE LA REPÚBLICA XINESA QUAN VE AQUÍ UN ALTRE ACTITUD DAVANT DE LA CIUTAT UNA CULTURA DE LA CIUTAT ~UE SIGUI SIMPLEMENT dades/sed/textos/macba. pmm Pagina 20 �REALISTA QUE TAMPOC D~MANO MIRACLES PERO QUE SIGUI CONFfADA PERQUE ALTRAMENT ESTA DEMOSTRA T QUE LES CORRELACIONS ESTADÍSTIQUES ENTRE AGLOMERACIÓ URBANA I i FORMACIÓ EDUCACIÓ AGtOMERACIÓ URBANA I DESCENS DE LA NATALITAT ES EL QUE JO TAMBÉ LI DEIA AL PRESIDENT DE LA REPÚBLICA POPULAR XINESA, AGLOMERACIÓ URBANA I ESPERAN<";A DE VIDA I NIVELLS DE SALUBRITAT ETC .. ES POSITIVA TOTES AQUESTES CORRELACIONS SON POSITIVES PER TANT MOLTS PROBLEMES A, LA CIUTAT PERO TOTES ¡ LES SOLUCIONS ES A DIR LES ÚNIQUES SOLUCIONS DE LA HUMANIT AT. I TORNO ;A FER DEL MEU DISCURS NOSALTRES HEM DE ENTENDRE QUE VIVIM EN UN MON CREIXEMENT DE CIUTATS I PER TANT EN UN MON CREIXEMENT INTERNACIONALITAT, EN UNES REFERENCIES COMUNES i: EN EL QUAL SERÁ ENORMEMENT IMPORTANT SER CAPA<";OS DE DEFINIR LA NOSTRA PROPIA CONTRIBUCIÓ. JO CREC QUE L'ESTIU DE BARCELONA EL MODEL DE BARCELONA POT SER PROFJT PER ALGUNES AL TRES CIUTATS EIO EST1\ SENT EN AQUEST MOMENT LA GENT QUE VENEN ARA AQVÍ EN AQUEST CONGRES D'ARQUITECTES ES VENEN A VEURE PER QUE CONSIDEREN T AJ\IIBÉ NO s<J>LAMENT PER QUE EL I TOQUI VENIR EN AQUEST CONGRES SI NO TAMBÉ EN ' UNA CERTA IL.LUSSIÓ DIGUE-MO TOT A VEURE COM dades/sed/textos/macba. pm m Pagina 21 �BARCELONA RESOLI áLGUNS DELS SEUS PROBLEMES URBANS. DE VECiADES AMB BONA INTENCIÓ ES CLAR LES PERSONES EXIGENTS PODÍEM FER MOL T MES. CLAR QUE ES POT FER MOLT MES I JO SEMPRE QUE M'HO DIUEN ELS I DIC COMENCI VOSTE NO. PRIMER EL QUE CRITICA QUE SIGlJI EL PRIMjER QUE DIGUI COM S'HA DE MILLORAR I JO DE SEGUIDA QUE PUC EM POSO RADERA D'AQUESTA PERSONA PER AJUDAR-LO A MILLORAR AQUESTES CONTRIBUCIONS. JO NO CREC QUE ES PUGUI DIR QUE EN AQUESTA CIUTAT HA HAGUT UNA 1DESCURA DE DISSENY RADERAMENT NO IIO CRE<:t QUE COM SEMPRE HA SIGUI HI HAN ERRORS I CREC QUE HI HAN ERRORS QUE ES PODEN JUTJAR DES QE L'ACADEMIA O DES DE LA PROFESSIÓ HI HA E~RORS QUE ES PODEN i FORMULAR DES DE L'OPINHl> PUBLICA I CilJTADANA DOS OPINIÓ QUE COM SABEU SUBINT NO COINCIDEIXEN I QUE A MI NO M'ESBERA GENS QUE NO COINCIDEIXIN PERQUE EN AQUESTA LLUITA ESTA EN BONA PART LA. ESPURNA DE LA INAUGURACIÓ I DE LA CREATIVITAT EN AQUESTES DIFERENCIES JUSTAMENT. JO CREC QUE LA CIUTAT TE UN MARCAT CULTURAL QUE TE I TE EL PÚBIC QUE ;fE 1 TE ELS GUSTOS QUE TE NOSALTRES NO SOM PARIS, NO SOM LONDRES, NO l SOM NEW YORK, ENCARA QUE ES CERT QUE HEM FET UNA COSA QUE SENSE dades/sed/textos/macba. pmm AR~IBAR A PORTAR-NOS EN Pagina 22 �AQUESTES DIMENSIONS SI QUE TE QUE VEURE AMB LA TRACCIÓ QUE AQUESTES CIUTATS ENS PROVOCA NO QUE ES L'AMPLIACIÓ DEL MERCAT. EL MERCAT 1 CULTURAL EL MERCAT D' ApUESTES CIUTATS S'HAN ANAT AMPLIANT . L'ALAND SMITH DEIA SEMPRE QUE EL CREIXEMENT ECONÓMIC PROVÉ DE L'AMPLIACIÓ ¡, , DEL MERCAT SI NO HI HA AMPLIACIO DEL MERCAT NO HI HA CREIXEMENT NO HI HA MILLORA I AQUESTA AMPLIACIÓ DEL~ MERCAT POTSER PER EXTENSIÓ PERQUE EN AQliJELLA EPOCA EL SEGLE XIX SEGURAMENT ERAN C~LÓNIES NO. QUE ERAN L'OBSSESIO DELS ANGLESOS QUE ERAN UNA ILLA I PROU I QUE NO PODÍEM MES QUE JUSTAMENT EXPANSIONAR-SE EN ALTRES CONTINENTS EN ALTRES MES ENLLÁ. DONS ~BE AIXÓ PASSA EN LES CIUTATS LES CIUTATS LES CIUTATS TRACTANT DE CAPTURAR UN MERCA T MES AMPLE. SI NOS AL TRES METROPOLITÁ COMA NO TINGUÉSSIM EL MERCAÍ MERCAT CIUT ADÁ EL NUI\{IERO DE ESPECT ADORS ' DELS NOSTRE ESPECTACLES D'AQUEST DIES EN EL GREC O CULTURALS DURANT L'ANY SERIA INFERIOR. I AQUEST ANYS S'HA F~T UNA COSA MOL T IMPORTANT QUE ES DIR-HO {\IXÓ. NO NOMÉS FER-HO QUE JA O FEIEM SI NO DIRJHO VOLEM FER GREC A 1 L'HOSPITALET, GREC A SANTA COLOMA, HEM ARRIBAT EN UNS ACORDS EN ELLS I SERÁ POSSIBLE QUE ALLÓ QUE US DEJA AB.f\NS QUE A MES DE SERHO ENS HO DIGUEM QUE SIGUEM UN MERCAT METROPOLITÁ REALMENT ~MPORTANT PERQUE LA dades/sed/textos/macba.pmm Pagina 23 �BASE MÍNIMA PER FINANc;~R -DIGUEM-MO TOT- PER FER RENDIBLE DETERM[NADES PRODUCCIONS CULTURAL MOLT CARES MOLTES VEGADES 1 MOLT JUSTIFICADES A DE SER CADA COP MOLT MES GRAN. l ' BE NOSAL TRES ESTEM NUCLEANT UN ESPAI lJRBA NO UN ESPAI DE DIA 1 NIT NO illf ESPAI D'lJNA SETMANA PERO SI UN ESPAI D'ATRACCIÓ SUPOSEM MENSUAL QUE VA MOLT MES ENLLÁ 'QUE ES EL C-6. LES SIS CIUTATS QUE ENS ENVOLTA EL QUE NOSALTRES FORMEM LES CINC QUE¡ ENS ENVOLTA NO. MONTPELLIER, TOULOSSE, S~RAGOSSA, VALENCIA, I PALMA DE MALLORCA. CONSIDEREM UNA MICA LA NOSTRA REGlÓ EUROPEA. IAQUEST ESPAI AQUEST MERCAT QUE ES DE 15 MILIONS D'HABITANTS A UNS 400 KM MÁXIM NO HI ARRIBAR NOSALTRES L'HEM D'ANAR NUCLEANT COM PU(JUEM AIXÓ NO VOL DIR QUE NOSALTRES NO ANEM lA SARAGOSSA A VEURE AL GARGALLO MERA VELLÓS EXPOSICIÓ I O A VALENCIA DAMA MAGNIFICA A(QUESTA ! $'EN A VEURE EL MERA VELLOSA RICARD GIRAL T i MIRACLE QUE O RECOMANQ. O QUE NO ANEM DONS AL BERLIOTZ DE MONTPELLIER A VEURE UNA BONA 1 OPERA O A TOULOSSE A VEUJRE ELS AGUSTENS 1 LES ! TALLES QUE Hl TENEN. AIX~ O EM DE FER JO CREC ' QUE ENS HEM PROPOSAT DEIFER-HO 1 O ESTEM FENT ES MES BARCELONA DINS 1D'AQUESTA XARXA C-6 S'HA ATORGAR 1 HO FA 1 HA DEMANAT I HO FA EL 1 PROJECTE DE TURISME INTE~IOR D'AQUESTA XARXA. AIXÓ ES IMPORTANT MOL'FES DE LES COSES QUE dades/sed!textos/macba.pmm Pagina 24 �PENSENl QUE NO PODEM TENIR PER TAMANY LES PODEM TENIR SI GUANYEM AMB DENSITAT EN INTENSITAT DE L'lJS CULTURAL. LES PODEM TENIR ES A DIR EN UN CONSUM CULTURAL PER EVITAR MES GRAN ELS MA TEIXOS 3 MILIONS D'HABIT ANTS QUE SOM DONS VALEN MES DEMANANT MES I EN TINDRIEN MES EN IOTA SEGURETAT. DONS BE BARCELONA NO VOL SER UNA MEGALOPOLIS PERO SI VOL CRÉIXER 1 EL CONSUM CREIXENT. JO VUI AGRAIR AQUÍ CULTURAL ESTA L'ESFOR~ IMMENS QUE ESTA FENT GRUPS I EMPRESES QUE TENEN INICIATIVES EN EL TERRENY CULTURAL DES DE EL NOUS CREADORS FINS ELS EMPRESARIS EMPRENEDORS .... QUE PROGRAMEN JASA LA CIUTAT O AL TRES MUSIQUES O LES INICIATIVES EN EL CAMP AUDIOVISUAL ETC. ES CERT QUE NOSALTRES EN ESTEM ALGUNS FLUIXOS D'AQUEST CAMPS ENCARA MOLT PARTICULARMENT EN L'AUDIOVISUAL. DE VEGADES M'HAN PREGUNTAT EN AQUESTA CIUTAT DE L'ART DE LA CULTURA DE LA MUSICA EN MOLT BONA MESURA NO HI: HA DEL DISSENY NO HI HA UN AUDIOVISUAL FORT DONS POSSIBLEMENT TINGUI QUE VEURE QUE NO SOM CAPITAL DE L'ESTAT 1 PER TANT TAMPOC NO TENIM LES GRANS TELEVISIONS QlJE UN ESTAT EUROPEU POT TENIR. dades/sed/tcxtos/macba.pmm Pagina 25 �PERO DE VEGADES AIXO EM SEMBLA INSUFICIENT RECENTMENT VEN TENIR UN SOPAR AMB UN GRUP D'EMPRESARIS 15-20 EMPRESARIS IMPORTANTS D'AQUESTA CIUTAT I EN DEIEN NOSALTRES TENIM 1 UNA QUALITAT DE VIDA FANTÁSTICA TOT EN VA BE LLEVAT QUE HEM D'ANAR AFER RODES DE PREMSA A MADRID SI VOLEM QUE LA GENT D'AQUI O SAPIGUEM. ES DE DIR ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ SON ALLÁ I PER TANT QUE SI UN VOL PARLAR NO QUE O SAPIGUEM TOTA ESPANYA O TOTA EUROPA A TRAVÉS DE ROITER O PRESS SI NO INCLUS O SÁPIGA EL CONSUMIDOR DE LES NOTICIES DE NOUS BARRIS A TRA VES DE TELE 5 ANTENA 3 O TVI HEM D'ANAR A MADRID A FER LA RODA DE PREMSA. AIXO SERIA UNA MENA D'INSUFICIENCIA CULTURAL UNA QUALITAT DE VIDA INFERIOR A LES RORES JO ELS HI VAIG DIR BE SI AIXO ES AIXÍ I VOSTES 15 ESTAN D'ACORD AMB AIXO DONS A LO MILLOR EN 3-4 TAULES COM AQUESTES QUE FOSSIN 60 I ES PLANTEGESSIN I S'ANALITCESSIM QUINS PRODUCTES INMEDIATIQUIS NO EXISTEIXEN COMES VA FER EN EL TEMA FlNANCER PER EXEMPLE LA BORSA ANA VA AVALL EN AQUESTA CIUTAT NO TENIA RES AFER NO TENIA FUTUR NI EN TINDRÁ MAl PER QUE TENDIRÁ A SER UNA O DUES LES BORSES D'EUROPA NO. PERO ES VA TROBAR EL MERCAT DE FUTUR I AIXO HA ANA T BE DONS JO ELS I DEJA FEM EL MA TEIX EN EL TEMA INMEDIATIC BUSQUIN QUINES PODRIEN SER AQUESTES PRODUCCIONS CULTURALS. JO ELS 1 DEIA dades/sed/textos/macba.pmm Pagina 26 �PER EXEMPLE. NO HI HA CAP REVISTA SETMANAL EN AQUEST PAIS. NO HI HA CAP. NO HI HA NEWS WEEK, EXPRESSO, EUROPEU, OBSERVATER, ECONOMIST, TIMES, SPEGEL, EL QUE HI HA A TOTS EL PAISOS AQUÍ NO EN TENIM . PERQUE NO EN TENIM? ES QUE HEM FET TARDES QUE ARREU DErLS DOMINICALS DE TOTS ELS DIARIS DONS JA ES COBREIX TOT AIXÓ . PROBABLEMENT. ESTUDIÉSSIU BE. PERO SI ES CERT QUE NO HI ES l EL PAIS I AQL!ESTA CIUTAT PASSA PER SER LA CIUTAT DEL SOSIEGQ COM DIUEN A VEGADES ' DES DE EL PUNT DE VISTA MEDIATIC I POLÍTIC A LO MILLOR PODIA SORTIR UNAj COSA ENTENIMENTADA EN AQUESTA CIUTAT .. LLA VORS UN DELS EMPRESARIS VA SORTIR l VA DIR HOME NO CREC QUE SIGlJI NECESSARI 60 AMB UN PARELL EN TINDRÍEM PROU UN GRAN EMPRESARI EDITORIAL QUE lii ERA .E$ MES ES VA APROV AR AIXÓ. AL FINAL DELS ANYS , 70 I PRIMERS DEL 80 ES VA APROV AR DE FER UNA REVISTA I LA MAJORIA DE VOSTES QUE ESTAN SEIENT ~AQUÍ EN VAN DEMANAR QUE SEGUIS ENDAVANT PERQUE PREFERIEN NO SORTIR MASSA EN ELS DIAR~S. PER TANT VA QUEDAR 1 CLAR I PATENT QUE EN AQUESTA CIUTAT EL QUE ES PLAN TEJA DE VAGADES ES UNA POSSIBLE ACCIÓ ENTRE QUALITAT DE VIDA O PODER DIGUEM. i ENTENEM PER PODER AQUEST "CALDO" DE CULTIU EL QUAL ELS MEDIS TENEN IMOLTA MES CAPACITAT D'INTERVENIR SON MC?LT MES BRUTALS I SIMPLEMENT PODIA SER Q.U f EN AQUESTES CIUTATS dades/sed/tcxtos/macba.pmm Pagina 27 �LES CLASSES DIRIGENTS HAGUESSIN OPTAT PER UN MON MOLT MES TRANQUIL ¡AMB MES QUALITAT DE VIDA EN MOLT SENTITS PERO "MAS SOSIEGO" COM QUAN ANEM A MADRID QUE AQUÍ A BARCELONA JA "MAS SOSIEGO" UNA VIRTU] I O ES PROBABLEMENT PERO T AMBÉ ES CERT QUE EN MENYS MITJANS . MENYS MITJANS DE COMUNICACIÓ I MENYS POTENCIA DE COMlJNICACIÓ. TANCO EL PARENTESI AIXO FORMA PART DE LA ¡NOSTRA CULTURA I SI VOLEM MODIFICAR ENS HAUREM DE PLANTEJAR UNA COSA AIXÍ. JA ALGUNES COSES QUE ES FAN I SON IMPORTANTS NO EN EL CAMP AUDIOVISUAL DE PUNTA ESTAVA PARLANT DEL MES MASSIU EN AQUEST CANVI HI HA ALGUNA COSA MES IMPORTANT COM ELS ESTUDIS DE CREACIÓ I PRODUCCIÓ QUE S'HAN FET A SANT JUST PODEM VEURE QUINA VIABILITAT TENEN. ALGUNES ALTRES EXPERIENCIES HEM TINGUT EN ELS ANYS ANTERIORS QUE NO HAN ACABAT DE TIRAR 1 ENDAVANT. EN TOT CAS I DEIXEN DE BANDA AQUEST DILEMA DE CALIFAT DE VIDA O PODER , JO CREC QUE EN AQUESTA CIUTAT EN AQUEST MOMENT JA ACTIVITAT, JA SOROLL, EN EL BON SENTIT NO ES UN TERRATREMOL PERO JA UN !SOROLL AGRADABLE HI HAN EXPERIENCIES. AQUÍ VA VERÍ UNA EXPERIENCIA dadcs/sed/textos/macba.pmm Pagina 28 �OCSONAR FANTÁSTICA HI HAN HAGUT UNES AL TRES ¡ COM ELS TALLERS OBERTS SEGUIREM PARLANT. LA VIBRACIÓ HI ES. I LA CAPACITAT DE EXEMPLE MERCATS I DE APORTAR UNA CONTRIBUCIÓ PROPIA EN EL MERCAT INTERNACIONAL DE CULTURA HI ES. SI ELS PARLO TANT DE LA IMPORTANCIA DE LES INICIATIVES DE BASE PRIV ADES ETC. ES QUE PENSO QUE DE VEGADES EL PRINCIPI QUE HAURÍEM DE SEGUIR LES AUTORITATS PUBLIQUES ES DE LA MÍNIMA INTROMISSIÓ I LA MÍNIMA INGERENCIA AIXÓ QUE NO ES CONFONGUIN NINGÚ NO ES UNA ACTITUD LIBERAL PER QUE SI ES UNA ACTITUD QUE RESPON JO CREC A UNES CONVICCIONS. NOSALTRES PARLEM D'UN PRINCIPI DE COOPERACIÓ EN AQUEST SENTIT EL ICUP TE LES COSES MOLT CLARES I LES CREC QUE O ESTA FENT BE. SI HA DE AJlfDAR A LA GENT SI A DE COOPERAR PERO TAMBÉ SENSE ENTREBANCS I SENSE VOLER ASSlJMIR DES DE L'ADMINISTRACIO ALLÓ ' QUE CORRESPON A LA SOCIETAT. SENSE LLIBERTAT NO HI HA CREACIÓ I SENSE COOPERACIÓ I SENSE "AJUJTS" NO HI HA ACCÉS LLIURA I UNIVERSAL ELS PRODUCTES CUL TURALS. QUE SENTEN PER AJUTS QUE ES UNA PARAULA QUE EN EL MOMENT D'ESCRIURA-LA REELLEGIR-LA LA HE POSAT I DESPRÉS ENTRE DE COMETES PERQUE NO M'AGRADA MASSA . VUI DIR COSES FINANCADES EN COMÚ A PROP TANGIBLES TRANSPARENTS. dades/sed/tcxtos/macba. p mm Pagina 29 I �AJUTS VOL DIR COSES QUE t:L . COMÚ DE NOSALTRES COM A CIUTAT DECIDlM PAGAR ENTRE TOTS QUE VOL DIR AQUELLA COSA TÁNT ANTIPÁTICA QUE ES COM PAGAR ELS IMPOSTOS. I DE DEDICAR-LOS EN AIXÓ, PERQUE PENSEM QUE EL MERCA T I LA INICIATIVA ESPONTÁNIA DE LA SOCIETAT NO O DONA NO O GARANTEIX I D'ALGUNA FORMA S'HAN ' DE FER. DONS BE SI EN ' AIXO AQUEST "AJUTS" AQUESTES COSES FINANc;A.DES EN COMÚ PROP TANGIBLES 1 PERO A TRA-NSPARENTS FETES PER AQUELL SECTOR P(JBIC QU¡E SIGUEM CAPAc;OS DE CONTROLAR DE TOCAR, QUE NO S'EN VAGIN GAIRE LLUNY PERQUE AL TRAMENT NO ACABEM DE SABER BEN BE COM LES COSES S'ESTAN FENT. VOSALTRES EM DIREU PERO NO ESTEU DEMANEN DINERS A EUROPA PER FINANc;AR PR{j>GRAMES CULTlJRALS NO ESTEU DEMANEN CALIDOSCOPI O COM ES DIGUI AQUEST PROGRAMA A RAFAEL PER FINANc;AR LES COSES QUE ESTEM FENT A LA FUNDA CIÓ MIES VAN DER ROHE EL PREMI D'ARQUITECTURA DE DONEN CADA XXXX SI ES CERT. ES CERT PERQUE ElJROPA A DE TENIR UNES OPCIONS HI ARA O DIRÉ TENIR UN SEGMENT CULTURAL PERO AIXO NO VOL DIR QUE EN PRINCIPI NO TINGUI QUE S¡ER COM A PRINCIPI AL ; CONTRARI LES COSES S'HAN DE FER COM A MES PROP MILLOR. HI ES AQUÍ ON REALMENt LA GENT PAGA MES TRANQlJIL.LAMENT SON LES COSES QUE ES PODEN CONTROLAR O EN TOT CAS PODEN CRITICAR CASI dades/sed/textos/macba.pmm Pagina 30 �DIRIA PERSONALMENT, PERSONALMENT A L'ALCALDE PERO EN TOT CAS AL REGIDOR AL REGIDORS DE CULTlJRA O EN ELS GERENTS TAMBÉ. AIXÓ ES MOLT IMPORTANT JO CREC QUE AQUEST ENFOC QUE COMBINA LA IijiCIATIVA PRIVADA I LA LLIBERTAT DE CREACIÓ EN LA CONCIENCIA DE L'ESPAI P(JBLIC AIXÓ QUE ELS ARQUITECTES ANGLESOS HAN DE FER I TAMBÉ QUAN PARLANT DE BARCELONA PRECISAMENT ES AQUÍ ON AL TROBEN POTSER MES CLARAMENT O AL RICHARD ROGERS PER EXEMPLE QUE AQUEST: DIES ES PER AQUÍ QUE PARLA D'ESPAI PÚBIC EN :AQUESTA VEHEMENCIA COMA UNA CONQUESTA DE LA CIUTADANIA DE LA GENT DE L'EXISTENCIA QUALITAT QUE NO ES DE illiJ L'ESPAI PÚBIC DE RESIDU DELS ESPAIS PRIVATS SI NO UN LLOC QUE TE UN CERT PERFIL UNA CERTA PERSONALITAT. TOT AIXÓ O DIC ARA EN UNA CERTA MODESTIA ES EL N<DSTRE 1 VUI DIR DE LA ESQUERRA DE LES ESQUERRES LA NOSTRA APORTACIÓ DE LA CULTURA D'AQUESTA CIUTAT EN GENERAL A LA CULTURA POLÍTICA AQUESTA PREOCUPACIÓ PER .. D'UNA BANDA EVITAR MONOPOLIS TOT SI A DE DlR INNECESSARIS O POT JUSTIFICAT PÚBLICS PERO D'ALTRA BANDA TAMBÉ TENIR LA GROSSERIA DE DIR ES QlJE S'HA DE DISSENYAR S'HA DE PROJEC[AR. AQUEST MATI EM PREGUNTAVEN dades/sed/textos/macba.pmm UN GRUP DE REGIDORS DEL Pagina 31 �DISTRICTE DE LONDRES PERQUE JA SABEU . - . ' QUE J REGIDORS A LONDRES NO AJNIAN PERQUE NO HI HA AJUNTAMENT PERQUE MRS. THATJER VA SUPRIMIR L'AJUNTAMENT DE LONDRES DONS UN GRUP DE REGIDOR QUE HI HAN ARA QUAN CANVI TOT A ' i ANGLATERRA QUE SERA BEN AVIAT EN VAN VENIR A PREGUNTAR A MI QUE S'HAN DE FER COM ES FARÁ PERQUE ELLS TENEN JA ELS $EUS JOCS OLÍMPICS QUE ES EL MIL.LENIUM DE L'ANY 2000 I VOLEN SABER COM SI ARRIBA I COM ES FA. BE AMB ELLS ESTAVA PARUANT JUSTAMENT FINS A ¡ QUIN PUNT ES NECESSARI QUE HAGI UNA IMPLICACIÓ, UNA COMPLICifrAT UNA SEDUCCIÓ PER PART D'AQUELLS QUE PRODUEIXEN EL PROJECTE PÚBIC EL DISSENY PÚBIC TENEN QUE TENIR UNA CERTA GROSSERIA VOLEN AIXÓ VOLEM AQUESTA PLA<;A LA VOLEM DIBUIXAR D'AQUESTA FORMA ENS AGRADARIA QUE FOS AIXt. QUE NO FOS PAS EL RESIDU O RESULTAT CASI INVOLUNTARI DE L'EXISTENCIA DE UNES FOR[<;ÉS DE MERCAT QUE LA ! VAN DIBUIXAR I AL MATEIX 'TEMPS EN CANVI SOBRE DIMENSIONAL LA IMPORTANCIA DE LA INTERVENCIO PUBLICA, SEMPRE TENIR LA MODESTIA DE SABER QUE LES COSES QUE HEM FET UN DIA NO SON PER SEMPRE JO MOLTES VEGADES DE DEFENSAT ALS ARQUITECTES D'AQUESTES ' CIUTAT l ELS A LO MILLOR NO HO SABEN DIENT A LA GENT QUE ESTIGUIN TRANQUILS QUE LA VIDA JA ELS CANVIARÁ COM DEIA AQUE~L. QUI ERA EL TRIAS DE ' dades/sed/textos/m acba. pmm Pagina 32 �BES O NO SE QUIN CATEDRÁTIC ERA QUE VA DIR EL SUSPENEN EN AQUEST. NO JA EL SUSPENDRÁ LA VIDA, POBRA. AIXÓ ENS PASSA A VEGADES EN ELS POLÍTICS I ELS EDIFICIS ETC. I PLA~ES, ARQUITECTES FEM MOLTA GENT ES POSA FEM MOLT NERVIOSA PERQUE AQUEST DISSENY NO ES EL QUE TINDRIA QUE SER AQUESTA PLA~A ES MASSA DURA I FALTEN ARBRES 1 SOBRE NO SE QUE NO TINDRIA QUE SER AIXÍ . I JO ELS I DIC TRANQUILS LA VIDA JA ELS CANVIARÁ . LA VIDA JA CANVIARÁ LES PLACES LES COSES NO SON PER MENYS NI TANT SOLS LA CIUTAT FÍSICA O ES . BE DONS NOSALTRES JO CREC QUE COMA CIUTAT EN CONTRIBUÍ EN PART EN LA CREACIÓ D'AQUESTA DOCTRINA RESPECTA DEL QUE ES PÚBIC 1 EL QUE ES PRIV AT EL QUE ES NACIONAL I EL QUE ES INTERNACIONAL COM DEIEM ABANS EL QUE EL NACIONAL 1 CLÁSSIC PER DIR-HO AIXÍ I EL QUE ES CONTEMPORANI EL QUE ES TRADICIONAL I EL QUE ES INNOVADOR. BE PERQUE HAURÍEM NOSALTRES A RENUNCIAR A TENIR UN LLOC IMPORTANT TERRENY CULTURAL AL INTERNACIONAL AL TENIM EN EL CAMP D'URBANISME EL TENIM EN EL CAMP DE LA TRACCIÓ EMPRESARIAL EL TENIM EN EL CAMP ESPORTIU CREIXEMENT EN EL CAMP !TURÍSTIC . BARCELONA COMEN~A A SER UNA CIUTAT TURÍSTICA. NO HAVIA dades/sed/textos/macba.pmm Pagina 33 �ESTAT MAI BARCELONA I QUE LA GENT VINGUÉS HI HA VIA PÚBLICS J\ltOL T FIDELS PERO MOLT REDUITS NO. ARA RESULTA QUE LA SETMANA SANTA D'AQUEST ANY ES LA SEGONA CIUTAT D'ESPANYA EN VISITANTS DESPRÉS DE SEVILLA. O SIGUI QUE ENS EN SEMBLEM A UNA CIUTAT QUE SOBRE TOT S'OMPLE AQUELLS DIES. SI HEM SIGUT BONS PER TOT AIXÓ PERQUE NO PODER SER-HO EN EL TERRENY DE LA TRACCIÓ CULTURA. ENS INTERESSA ENS CONVÉ ELS PROGRAMES QUE ESTEM FENT A BARCELONA PLATÓ EL BARCELONA CIUTAT DE FESTIVALS DEJA EL JOAN ¡ DE SEGARRA FA MOLT POC RESPECTE EL GREC PERQUE NO ENS PROPOSEM~ QUE EL GREC SIGUI UN FESTIVAL INTERNACIONAL UN XXXXXXXXX I JO LI CONTESTA V A TU QUE SAPS MES QUE JO DIGUEM QUE HEM DE FER . I ELL HA FET ·uN ARTICLE EN EL PAIS QUE ESTA MOLT BE DIENT EL QUE POTSER ES 1 TINDRIA QUE COMEN<;AR A FER . PARLAR DE PROPORCIÓ DE COPRODUCCTÓ EN ALTRES FESTIVALS . I HEM D'ANAR PENSANT NO;TENIM PERQUE NO FERRO . JO ESTIC SEGUR QUE L'ICUP ANIRÁ PER QUI HEM DE FER AQUEST CAMÍ DE TORNADA 1 ANADA D'ESPORTAR E IMPORTAR COL.LABORA EN ELS DE FORA I DE SER CAPA<;OS TAMBÉ DE PORTA DE FORA CAP A QUI. JO DEIA TAMBÉ FA UNS ANYS PERQUE ERA AIXÍ PERQUE NOSALTRES NO TENÍEM UN MERCAT EN EL TEATRE PER-HO SI TENÍEM UNA PRODUCCIÓ ES A DIR ' dades/sed/textos/macba.pmm Pagina 34 �NOSALTRES DEIEM MADEIRA ES UNA CIUTAT MOLT MES TEATRAL D'ESPECTACLE TEATRAL QUE NO PAS BARCELONA. PERO MIRA VES LES CARTELLERES DE MADRID l JA I COMENc;A VEN HA VER-HI GENT D'AQUI QUE HI ANAVEN O GENT D'AQUI QUE ANA VEN CONTEU COM LA NÚRIA · ESPERT , SI ANA VA A 1 LONDRES O LLUIS PASCUAU A PARIS. JO CREC QUE AFORTUNADAMENT AQUESl¡' MOVIMENT DE ANAR I TORNAR JA ESTA PRODUINT RESULTANTS AQUÍ I EL QUE ABANS ERA UNA MODESTA EXPORTACIÓ EN AQUEST MOMENT ES UNA IMPORTACIÓ CONSIDERABLE I S'HA CREAT EL MES IMPORTANT DE ! TOT QUE ES UN MERCAT INTERIOR ARA JA EN EL MERCAT INTERIOR JA COMPETENCIA EN EL MERCAT TEATRAL ES POT COMPARAR PRODUCCIONS COM LORENZZACIO PER MI V A HA VIEN DOS SE~ EL MOMENT EN QUE HI LORENZZACIO ES A DIR UN AL POLIORAMA I UN 1\L LLIURE¡I HAVIEN ELS FANÁTICS 1 DE CADA UN DELS DOS GRANS ACTORS QUE O INTERPRETAVEN LES COMPANYIES JO CREC QUE EL NOUS CREADORS . RECORDO QUE UNA VEGADA FER UNS QUANTS ANYS UN ALTRE AUTORITAT D'AQlJEST PAIS RENYAVA ELS INTEL.LECTUALS PER QUE DEIA QUE ES PREOCUPA VEN POC DEL PAIS VEN SOMRIURE PERQUE VEN DIR QUE ERA UN EXCÉS! D'INTERVENCIONISME I NO MES . ----&8&------------- ------ - ------------- -~~-~-~~-~-R-----~- dades/sed/textos/macba.pmm Pagina 35 �MIRIN JO CREC QlJE LA REF~EXIÓ, L'ESPRIT FÍSIC, LA CREACIÓ LLIURA NO PODEN SUBJECTAR-SE GAIRE ELS DESITJOS DELS GOVERNS JA SIGUIN LOCALS, ¡ AUTONÓMICS O ELS ESTA[ALS AQUESTES COSES DEMANEN LA MÁXIMA INDE!PENDENCIA, LA MÁXIMA LLIBERTAT,. LA MÍNIMA PRESSTÓ DIRIA. 1 JO CREC QUE DE VEGADESI S'HA VOLGUT CONS .... . . UNA MICA MASSA EL DEBA T I UNA MICA MASSA EL CAMP DE LA CREATIVITAT CREACIÓ ¡O SERIA EL CAMP P A~TIDARI DE DE LA MENYS INTERVENCIÓ DE MES SUPORT DE MES COOPERACIÓ DE MES ADAPTACIÓ A LES :E1XIGENCIES CIUTADANES 1 MES QUALIT AT EN LES A TENCIONS I QUE HI HAGI NO NOMÉS UNA REALITAT SINÓ UNA TAMBÉ SENSACIÓ DE SER UN ESPAI P,LENAMENT LLIURA. I EN AIXÓ TAMBÉ LLENGUA TGE QUE TE 1 MOLT UTILITZ~M. DE VEURE EL DE VEGADES S'HA CONFÓS L'HISTORIA EN LA MITOLOGIA . LA CREACIÓ EN LA REPETICIÓ D'UN CANON S APROV ATS 1 TINGUTS , l ' COM A POLITICAMENT CORRECTES, I AIXO A FET MAL. NO HO DIC COM UN RETRET BARCELONA S'HA DISTINGIT DES DE L'INICI DEL PERÍODE DEMOCRÁTIC PER V OLER-SE ALLUNYAR D'lt\QUESTES ACTITUD I EM ¡ PENSO QUE LA GENT O TE CL!AR. PERO ARA TORNO ON EREM. i 1 ES TROBEN ELS ESPAIS NECESSARIS. HI HA L'ESPAI CULTURAL ADEQUAT PER LA CREACIÓ?. ES MES TENIM ELS NIVELLS DE FORMACIÓ DE VOLDRÍEM?. ¡ dades/sed/textos/macba. pmm Pagina 36 �TINDREM D'AQUI A DEU AlNYS MES PÚBLICS MES CIUTADANS SENSIBLES A LA CREACIÓ ARTÍSTICA. TINDREM D'AQUI A DEU ANYS MES ARTISTES AMB POSSIBILITATS PER DESENVOLUPAR LA SEVA ACTIVITAT CREADORA?. TINDREM BONS MÚSICS FO}\MATS AQUÍ? I TINDREM QUI ELS VULGUI ESCOLTAR?~ BUENO LES NOSTRES ASPIRACIONS HAURIEN DE SER ENCAMINAD ES A RESPONIDRE POSITIV AMENT EN AQUESTS INTERROGANTS QUE ES CORRESPONENT AIXÓ TAMBÉ EN lJNA ACTil!UD DE PROGRÉS QUE JO CREC QUE DEFINEIX LES NO~TRES ACTITUDS A VUI. NO ENTENEM LA CULTURA SENSE INCLOURE TOTS ELS ESFOR(:OS QUE DUGUIN A UNA CERTA UNIVERSALITZACIÓ A UNA GENERALITZACIÓ DEL CONSUM CULTURAL. ESTEM'FENT I ESTEM ACABANT LES BIBLIOTEQUES COSA QUE ES BONA NOTICIA ESTEM DONS PORTEN A LA CIUTADANIA D'UNA MES GRAN IGUALTAT D'OPORTUNITATS . ES CERT QUE QUAN ES PLANTEGEN AQVESTS PROGRAMES DE VEGADES D'UNA FORMA MOL T SIMPLE UN ES POT PREGUNTAR ? UNA BIBLH0TECA ES SINÓNIM DE LECTURA I ES SINÓNIM DE LECTURA AVOL? ENS O DEJEN A ESTOCOLM EL MES DE DESEMBRE QUAN VEN ANAR PER QUE REPTE QUE ENS VA FER LA CIUTAT D'ESTOCOLM A . TOTES ! LES CIUTATS D'EUROPA PER QUE VAN DIR !EL REPTE BANGEMANN. dades/sed/textos/macba.pmm Pagina 37 �BANGEMAN ES EL COMISSARI EUROPEU QUE V A DIRIGIR EL PROGRAMA DE LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ DE LES AUTOPISTES DE LA INFORMACIÓ. IGUAL QUE L'ALBERT GOUR ELS EEUU DONS AQUÍ HI HAGUT UN COMISSARI EUROPEU QUE SE'N HA CUIDAT D'AIXO. VA FER UNA COMISSIÓ DEL QUAL JO EN VAIG PARTICIPAR JUSTAMENT QUE VA DEFINIR DEU PRODUCTES TELEMATICS QUE IIAURIEN D'ESTAR A FI L'EDUCACIO A DISTANCIA ELS SISTEMES DE AJUT A LA MEDICINA HOSPITALARIA A TRA VES DELS ORDINADORS MANIPlJLATS A DISTANCIA , L'ENSENYAMENT ELS NOUS SISTEMES D'INTERACCIO ELS SERVEIS PÚBLICS OBTINGUTS A TRAVES D'AQUEST SISTEMA ETC. I EN AQUESTA REUNIÓ ES DEJA l-IAURÍEM DE PLANTEJAR-NOS COM A DE SER LA BIBLIOTECA A LO MILLOR UNA BIBLIOTECA JA NO ES EL MATEIX. QUINA TECA NOMÉS BIBLIO A DE SER LA TECA DIGUÉSSIM O A D'HAVER-HI UNES ALTRES COSES. CLAR UN VISITANT LES BIBLIOTEQUES D'ESTOCOLM JA S'HA DONA VA QUE ALLÁ N'HA VIEN LLIBRES I A MES A MES HI HA VIA INTERNET HI HA VIA CONEXIONS A TRA VES D'ORDINADOR A TRA VES DE TELECOMUNICACIONS EN BASES DE DADES I EN SISTEMES PER DESCOI\1PTAT D'ARXIUS BIBLIOGRÁFICS MOLT MES AMPLES QUE PODIEN ESTAR EN AQUELLA BIBLIOTECA EN CONCRET . AIXO JA ESTA PASSANT LENTAMENT A LES NOSTRES BIBLIOTEQUES. VUI DIR QUE HEM DE SEG1JI PER AQUÍ dades/sed/textos/macba.pmm Pagina 38 �I QUE HEM D'ANAR DEFINIR EL QUE VOLEM QUE SIGUI UNA BIBLIOTECA EN AQUESTA CIUTAT. i NOSALTRES A ESTOCOLM AQUEST DESEMBRE I VAM ANAR COM ESPECTADORS PERO COM MODESTAMENT TENÍEM NOMÉS PROGRAMES DE ESTOCOLM PERQUE ELLS VAN FER EL REPTE PERO DEU NIDO. PERQUE ! RECORDO QUE LA PRIMERA DISCUSSIÓ LA VAM 1 TENIR A BRUSEL.LES AMB UNA SENYORA QUE ES DIU BIRGIM T A----- QUE ES LA DIRECTORA DEL FORUM SOBRE LA CIUTAT DE LA INFORMACIÓ I QUE QUAN JO LI VAIG DIR QUE BARCE~ONA HI HA VIEN DOS OPERADORS TELEMATICS QlJE HI HA VIA TELEFÓNICA PER UNA BANDA 1 PER ALTRE BANDA PER CABLE EN REFEREIXO I PER ALTRE BANDA ESTAVEN PROVANT ¡ DE TENIR UN ALTRE EMPRESA EN EL QUAL LA . GENERALITAT 1 EL PARTICIPACIÓ ETC. AJuNTAMENT TENIM AQUESTA SENYORA UNA VA DIR BUENO DONS VOSTES TENEN DOS OPERADORS PERO A ESTOCOLM TENIM 25 . A LES RORES VEN ANAR A ESTOCOLM I VAM VEURE 1 QUE A ESTOCOLM NO TENIEN DUES XARXES TENIEN UNA SOLA XARXA I 25 OPERADORS QUE ES DIFERENT. 25 EMPRESES QUE ESTAN DONANT ALGUN TIPUS DE SERVEIS A TRA VES DE LA SOLA XARXA EXISTENT. NOSALTRES D'OPERADORS POTSER EN TENIM MENYS QUE VOSTES PERO XARXES ES POSSIBLES QUE TINGUEM DUES. I ABANS QUE VOSTF~S . TOTAL BARCELONA VA :DIR QUE NOSALTRES VOLDRÍEM FER LA SEGONA SESSIÓ DEL REPTA dadcs/scd/textos/macba.pmm Pagina 39 �BANGEMANN . VOSTES SON L'ESTRELLA DEL NORD. LA DE DONS TELEMATICA I LES TELECOMUNICACIONS NOSALTRES VOLDRÍEM SER L'ESTRELLA DEL SUR. I ~VENEN AQUÍ EL MES D'OCTUBRE ELS DIES 6,7,1 8 LA SEGONA SESSIÓ DEL BANGEMANN CHALLENGE QUE SON TOTES LES CIUTATS EUROPEES POSADES A DISCUTIR A VEURE QUI O QUI O FA MILLOR AQUESTES SAP MES MATERIES ES REUNIRAN AQUÍ A BARCELONA. DIU EL LEMA D'AQUESTES SESSIONS LES CIUTATS INFO-VIES A EUROPA UN TÍlTOL D'AQUEST UNA MICA COMPLICAT PERO TOTHOM iO ENTÉN. LES CIUTATS COM A SISTEMES D'ACCES 0 : COM A PORTES D'ACCES AMB UN SISTEMA COMPLEXA INFORMACIONS QUE ENS POT ARRIBAR A TRA VES DE CABLES I A TRA VES DEL QUE ABANS SERVIA NOMÉS PER PARLAR. TELEFONON. BE NOSALTRES HAURÍEM D'ANAR DEFINÍ QUIN TIPUS DE LLOCS DE CULTURA REFlEXIVA I D'APRENANTGE VOLEM AL QUE HEM DIT BIBLIOTEQUES FINS ARA I AFAVORIR LA PROBABLEMENT ELS CREATIVITAT CENTRE CÍVICS ENTORN. ELS HEM D'ANAR CANVIANT 1 HEM D'ANAR CONVERGINT DES DEL CENTRE CÍVIC CAP AQUESTA BIBLIOTECA TELEMATITZADA I AMB ALGUNS ELEMENTS LÚDICS PROBABLEMENT. ESTEM EXPERIMENTANT AMB TOT AIXO . HE CITAT ALGUNS, HE CITAT LA CASA DEL RELLOTGE LA SEDETA LES COTXERES, EL CORRO VELL ETC. HEM dadcs/sed/tcxtos/macba.pmm Pagina 40 �D'ANAR VElEN QUE FEM EN AQUESTS CENTRES CÍVICS SI HEM DE CONVERTIR EXCLUSIVAMENT EN LLOCS EN CONTRA DES DE EL PUNT DE VISTA DE LA DISTRACCIÓ O TAMBÉ EN LLOCS DE FORMACIÓ 1 CONSUM. NO ELS VUI CANSA MOL T MES JO EN PENSO QUE DES DE LES POSICIONS POLÍTIQUES QUE JO DEFENSO I EM PENSO QUE JA ARRIBA T EL MOMENT EN LA VIDA D'AQUESTA CIUTAT l D'AQUEST PAIS EN QUE ES BO COMEN~AR A PARLAR D'UNA FORMA MES CLARA EN FUNCIÓ DE LA POSICIONS POLÍTIQUES DE CADASCUN SENSE QUE NINGÚ NO S'ESBERI INCLUS L'ALCALDE DE LA CIUTAT A DE FER-HO . TREBALLANT PERLA IGUALTAT D'OPORTUNITATS SI DES DE EL PROGRÉS AFIRMEN QUE TREBALLEN PER LA MÁXIMA LLIBERTAT. PER LES MÍNIMES INTROMISSIONS QUE NO VOL DIR ELS MÍNIMS SOPORTS COM HE DIT O COM ELS MÍNIMS AJUTS TOT EL CONTRARI PARLEM D'UNS AJUTS LLIURES NO CONDICIONATS. I DES DE AQUEST PUNT DE VISTA EM SEMBLA EL MES LOGIC QUE L'ALCALDE D'UN GOVERN DE PROGRÉS PARLI DE CULTURA I O FACI EN CORRESPONDENCIA EN AQUESTS TERMES . TERMES QUE ESTAN BASATS EN LES CONVICCIONS DE POLÍTIQUES FERMES PERO QUE NO S'EQUIVOQUI NINGÚ BARCELONA DE CARA AL SEGLE XXI I DE CARA A L'ANY 2001 NO POT I NO VOL RENUNCIAR A RES VOL ASSUMIR EL SEU PAPER DE CAPITAL DE CATALUNYA TAMBÉ DE CAPITAL CULTURAL PERQUE dades/sedltextos/macha.pmm Pagina 41 �TAMBÉ ENTENEM QUE SE CAPITAL EUROPEA EN AQUELL MOMENT REINDINVICAR SIGNIFICA TAMBÉ CONTRAPOSAT. O CONTRAINDICACIÓ AllXO. S'HA JUSTAMENT MOLTES VEGADES SUPERAT APARENT EN AQUESTA UNA FRASE SENZILLA. NOSALTRES SOM CATALANS I AL MATEIX TEMPS INTERNACIONALS. PERO TOT AIXO O HEM DE CONCRETAR UNA MICA MES . BARCELONA VOLDRIA SER EL LLOC EN QUE ES REINDINVINQUES LA t DIVERSITAT EUROPEA COM! A UN VALOR EUROPEU ESTRICTAMENT EUROPEU 1 AL MATEIX TEMPS LA DIVERSITAT COMPARTIDA DIGUÉSSIM RESPECTADA CAPAc; DE CONSTRUIR LLENGUATGES COMUNS BARCELONA ES EL LLOC ON ES DONEN TOTES LES CIRCUMST ÁNCIES LABORATORI PERQUE ; S'EN PUGUIN D'AQUESTA CULTURA DIR EL EUROPEA. PERTANYEM EN lfN PAIS D'UNA HISTORIA IMPERIAL FANTÁSTICA PERQUE V A CONQUISTAR MIG MON PER L'AL TRA BANDA I ON EL SOL S'HI OPOSA V A EN EL IMPERIS QUE TENIEN NO SOM PAS FORA D'AQUEST PAIS SOM A DINS I A SOBRA DINS D'AQUESTS PAIS ENCARA TENIM UN PATIT PAIS QUE VA CONQUISTAR EL MEDITERRANI DESPRÉS VA DESCOBRIR QUE EL MEDITERRANI ERA UNA TRAMPA DIGUÉSSIM QUAN ' L'ATLANTIC ES VA DEMOSTRAR COM EL CAMÍ DEL MON DEL NOU MON. I EL GRAN MEDITERRANI QUE ERA EL MIG DE LA TERRA I :Q>'AQUI V A VENIR EL NOM 1 ERA EL LLAC RELATTVAMENT MENUT I QUE A SOBRA HA TINGUT MOL TS PROBLEMES DE TOT TIPUS DES DE dades/sed/textos/macba. pmm Pagina 42 . �PIRATERIA FINS EL CANAL DE SUEZ TRENCANT MOLT DESPRÉS. DONS PERTANYEM A UN GRAN PAIS HISTÓRIC TENIM UNA CULTURA QUE HA SIGUT UNA CULTURA DESARROLLADA A UNA AL TRA EPOCA HISTÓRICA ANTERIOR 1 QUE DESPRÉS A RESSORGIT EN FOR<;A EN EL NACIONALISME DEL SEGLE XIX QUAN ESCOCIA UNA MICA VA REINVENTAR EL SEU PASSAT A TRAVES DE WALTER SCOTT I LA FIGURA DE JOHN WOLLAS 1 NOSALTRES VERDAGUER PER EXEMPLE VEN FER EL MATEIX EN JOFRE EL PILÓS I ALTRES. 1 AIXÓ O HEM DE REINDINV[CAR COM A QUALITAT 1 PODEM REINDINVINCAR COM A QUALITAT, I EL MATEIX TEMPS TENIM UNA CIUTAT QUE ENS PERMET QUE AQUESTA NACIONALITAT O AQUEST ELEMENTS NACIONALS ES COMUNIQUEN AMB LA RESTA DEL MON . PER CLAR LA CIUTATS SON LES PORTES D'ENTRADA I SORTIDA DE LES NACIONS ES EL LLOC ON SON FÍSICAMENT PERQUE ELS AEROPORTS I ELS PORTS 1 LES GRANS ESTACIONS DE TREN I ON ARRIBEN LES CARRETERISS PERO SON TAMBÉ INTEL.LECTUALMENT ES EL LLOC ON LA QUÍMICA DEL CONTACTE ES PRODlpEIX. LA QUÍMICA DEL CONTACTE ES NO PRODUEIX EN UN AVIO ES PRODUEIX A LES CIUTATS QUE ES ON ARRIBA LA GENT PERA VIO O PER COTXE PER ALLÁ ON SIGUI. ES AQUÍ ON LES NACIONS ES POSEN EN CONTACTE I AQUESTA CIUTAT TE LA SORT DE SER CAPITAL DE CATALUNYA 1 PER TANT D'UNA NACIÓ CULTURALMENT DECENT SOLIDA HISTÓRICAMENT dades/sed/textos/macba.pmm Pagina 43 �DESCRIPTIBLE DIGUÉSSIM TENIM UN RELAT PER EXPLICAR PERTANY A UN ALTRE NACIONALITAT MES GRAN QUE ENS IIA FET PRtESENTS A MIG MON EN UNA LLENGUA QUE ES LA SEGONA MES PARLADA DEL MON PROBABLEMENT AL MATEIX TEMPS NO HA DEIXAT DE TENIR UNA CIUTAT QUE LA FA INTERNACIONAL EN AQUESTA CULTURA. DONS BE NOSALTRES ENS OFERIM A EUROPA COM lTN LLOC D'EXPERIMENTACIO A L'ENTRADA DEL SEGLE XXI PER HAVER-HI SI NO ES BRITAT QUE LA DIVERSITAT QUE AQUESTA DIVERSITAT QUE AQUESTES PECULIARITATS SON COMPATIBLES. AQUESTA ES EL GRAN REPTE NO I CREC QUE BARCELONA EL POT AFRONTAR.DIR-VOS QUE PER MI CULTURA CIUTADANA ES BÁSICAMENT AIXÓ . CULTURA CIUTADANA ES EL MATEIX TEMPS SER CAPA~OS DE DEFENSAR LA PROXIMITAT AL CONTROL DE L'ENTOR L'ESTIMACIO DEL BARRI PER A CADA UNA DE LES NOSTRES PECULIARITATS. 1 TANMATEIX LA CAPACITAT DE DESARROLLAR UN LLENGUATGE QUE ENS ENTENGUIN MES ENLLÁ DEL BARRI NO. MES ENLLÁ DE LA NOSTRA CIUTAT MES ENLLÁ DEL NOSTRE PAIS. AQUESTA VISIÓ J)E QUE NO NECESSÁRIAMENT EL QUE ESTA MES A PROP ES CONTRADICTOR! EN LA FORMACIÓ DE L'ESPAI MES GRAN. L'EXPERIENCIA QUE JO TINC EN EL COMITE DE LES REGIONS DE L'UNIO EUROPEA ES JUSTAMENT AQUESTA. EN EL dades/scd/textos/macba.pnlm Pagina 44 �COMITE DE LES REGIONS LA CIUTATS I LES REGIONS D'EUROPA ESTAN PARLANT FOR~A EN EL LLENGUATGE QUE TANMATEIX ES UN LLENGUATGE DE LA DIVERSITAT I AL MATEIX TEMPS ES UN LLENGUATGE EUROPEU UN LLENGUATGE COMPATIBLE. ALGUNS DIRAN BE AIXÓ ESTA MOLT BE PERO A ULTIMA HORA LA SOBIRANIA NACIONAL ES EL QlJE IMPORTA 1 AQUÍ ESTE UN ESTAT O NO ESTE RES. I EUROPA NO ES 1 RES MES QUE UNA CONSTRUCCIÓ DELS ESTATS I ES CERT EUROPA ES UNA CONSTRUCCIÓ DELS E¡STATS QUE VA SORTIR DEL 17-18-19 PERÓ ES VEN iCERT QUE EUROPA EN AQUEST MOMENT ¡ RETORNANT ESTA CAP EL RESPECTE DE LA SEVA PLURALITAT MES ENLLÁ DELS ESTATS. ITÁLIA O ESTA FENT LA GRAN BRETANYA O FARÁ DE SEGUIDA ALEMANIA JA O HAVIA FET NO DE GRAT POSSIBLEMENT PERO UNA MICA DE FOR~A PERO O HA VIA FET AL ACABAR LA SEGONA GUERRA MUNDIAL AUSTRIA PER DESCOMPTAT TAMBÉ BELGICA EN NAUSSEN JA QUI DIU QUE BELGICA HA DESAPAREGUT TE LA 1 ! SEVA DIVERSITAT RECONEGUDA CONSTITUCIONALMENT QUE A FRAN~A ' COM LA GRAN EXCEPECCIO ELS FRANCESOS ENCARA QlJAN JO ELS PARLO EN VAIG PASSAR UN HORA I MITJA PARLANT EN LIONEL JOSPIN I L'ANTIC AMBAIXADOR PIERRE -----FRANCÉS A ESPANYA I NO ELS BAIX TREURE DE LA SEV A CONVICCIÓ DE QUE LA IDENTITAT REGIONAL A PARTICULARITAT dades/sed/textos/rnacba. pmm QUE FRAN~A SIGUI ES FRAN~A. DEL MES NO I CAP MÍNIM Pagina 45 �INTERES PER ELLS. CLAR ELLS PAGAN EL PREU D'HA VER SIGUT EL PAIS QUE VA CREAR LA NACIÓ D'ALGUNA FORMA QUE VA CREAR LA NACIONALITAT MODERNA LA NACIÓ I LA TEORIA DE LA NACIÓ I LA SOBIRANIA I LA VOLUNTAT DEMOCRACIA SOBRE AIXÓ. t POPULAR I LA PER TANT EN PART EN PAGA UNA MICA SI VOLEU ELS COSTOS. EN TOT CAS DIR-VOS QUE EUROPA :ESTA RETORNANT A RECONEIXER LA SEVA DIVERSITAT EN MENYS POR JA QUI DlU QUE AQUELL LLENGUATGE EUROPEU NO SERÁ POSSIBLE PER QUE SI ANEM MASSA DEPRESSA EN VOLGUER-LO FABRICAR ENS TROBAREM QUE EST AREM CREANT UNA NOVA MITO LOGIA NACIONALISTA EUROPEA QUE SERÁ IGUALMENT ATACABLE COM TOTES LES DE MES I QUE SERÁ PREMATURA I SERÁ ACCESiaLEMENT ABUSARADA JA QUI DIU RALDAREM PER EXEMPLE EL SR. ROBERT DE VENTÓS UNA MICA EL PRÓLEG DEL LLIBRE DE NORBERT RIU ...... AL TANTO QUE LA SOBIRANIA NACIONAL ES EL QUE CONTE I TOT EL DEMÉS ESTA MOL T BE PERO ES UNA MICA UNA IL.LUSIO DIU TARENDOLF NO APRETEM MASSA EN EL CAMÍ DE LA UNIFICACIÓ CULTURAL EUROPEA PERQUE PODIEN ESTAR CARREGANT-NOS EUROPA QUE ES LA MARE DELS OUS. LA SEVA LLIBERTAT LA SEVA DIVERSITAT DEIXEM QUE FRAN<;A FACI LA SEVA XXXXX DEIXEM QUE ALEMANIA FACI LA SEVA REUNIFICACIÓ SI VOL REUNIFICAR AL PREU QUE SIGUI NO ENS I FIQUEM DEIXEM QUE ANGLATERRA dades/sedltextos/macba.pmm Pagina 46 �FACI LES GUERRES DE LES MALVINES SI CAL DIU ELL. PERQUE A ULTIMA HORA SI: VOLEM OBLIGAR-LOS A UNA MONEDA ÚNICA A UNA¡ ACTITUD ÚNICA A UNA DEFENSA ÚNICA ETC. SI APRETEM MASSA EL PAS ESTAREM TRENCANT EL RITME DE LES COSES. BE DONS BARCELONA VOLDRIA RESPECTANT AIXÓ VOLDRIA QUE QUEDES CLAR EL QUE S'OFEREIX A EUROPA COM EL LLOC PER EXPERIMENTAR LA POSSIBILITAT D'UN MON QUE VA UNA MICA MES ENLLA QUE TINGUI UN LLENGUATGE PROPI. EL LLENGUATGE DE LA DIVERSITAT I AL MATEIX TEMPS EL DE LA ClUT ADANIA . QUAN ES VAN ACABAR ELS JJOO EN VAN PREGUNTAR MOLTA GENT l-II ARA QUE FARAN? JO ELS I DEJA QUE FAREM? DONS FAREM EL QUE LA GENT VULGUI. I ENS VAIG DEDICAR A PREGUNTAR EL QUE LA GENT VOLIA I LA GENT EN DEJA SISTEMATICAMENT EUROPA .ES A DIR JO FORMULA VA EXPRESSIONS 1 MIRA V A DE DRINOS QUE JO FEIA LA GRACIA DE JO FEIA LA GRACIA QUE JO PROVOCA VA O LA IL.LUSIO QUE JO PROVOCA VA ALS ULLS DE LA GENT. I VAIG ARRIBAR ESTADÍSTICAMENT LA CONCLUSIÓ QUE LA COSA QUE FEIA MES IL.LUSIO ERA LA COSA QUE PROVOCA MES ATENCIÓ O MES INTERESA IOTA EUROPA. dades/scd/textos/macba. pm rn Pagina 47 �L'ALTRA COSA ERA LA CULTURA L'ALTRA PARAULA QUE LA GENT ACOLLIA COM A MOTIU FOR~A DE LA BARCELONA POST-OLIMPICA ERA EL CIVISME I LA CULTURA. REFLEXIONANT V AlG ARRIBA A LA CONCLUSIÓ FINALMENT DE QUE TOTES DUES COSES EREN UNA CULTURA I MICA EL MA TEIX SI PELS BARCELONINS , EUROPA ERA CONSTRUIR UNA UNA MICA EL CULTURA MATEIX, I QUE CIUTADANA A BARCELONA VOL DIR D'ALGUNA MANERA A OFERIRSE A EUROPA A TENIR A BARCELONA UN LLOC DE TROBADA I LA POSSIBILITAT D'EXPERIMENTAR UN LLENGlJATGE AIXÓ ES EL QUE VOLIA ACABAR DIENT. SI SI UN LLENGUA TGE EUROPEU. AIXÓ ES EL QUE BARCELONA VOLDRIA TENIR I QUE FOS UNA MICA LA MARCA DE LA SEVA CULTURA. JA HE EXPLICAT MES D'UN COP QUE QUAN THOMAS MAN VA TORNAR DE AMERICA A ALEMANIA DESPRÉS DE LA GUERRA LI VAN PREGUNTAR. ALEMANIA? I ELL VOSTE VA HAVIA ABANDONAT DIR NO NO JO NO ABANDONA T MAl LA MEVA PATRIA. LA PATRIA PARIA ES L'ALEMANY . LA MEYA HE MEV A ES L'ALEMANY I SEMPRUN QUE O COMENTA V A ES PREGUNTAVA AIXÍ MATEIX QUIN ERA LA SEVA PÁTRIA? POBRE SEMPRUN CLAR TANT VOLTAR. A FI DESPRÉS D'HA VER-NOS PRO MES EL MNAC I ALGUNES AJUDES AL CENTRE DE CULTURA CONTEMPORÁNIA I QUE AQUESTES NO HAN ARRIBAT DONS SEMPRUN DEIA LA MEYA PATRIA ES LA LLENGUA ESPANYOLA? dades/sedltextos/n¡acba.pmm Pagina 48 �DEIA HOME SI PERO NO TOT f\.LMENT JO HE ESCRIT EN FRANCES MOLT I HE VISCUlt MOLTS ANYS A FRAN<::A PER TANT. ES EL FRAN<::ES? ES EL FRAN<::ES NO TAMPOC. ES L'ALEMAN? HOME L'ALEMAN TAMPOC ENCARA QUE DIU QUE V A LLEGIT EL QUIXOT EN ALEMANY QUAN ERA PETIT. COSA QUE REALMENT ADMIRAT. A MI 1 DONAN-THI EN DEIXA VOLTES I PARLANT DE THOMAS MAN DEIA FINALMENT HOME HE ARRIBAT A LA CONCLUSIÓ QUE LA MEYA PÁTRIA ES EL LLENGUATGE. NO CAP LLENGUATGE. SEGURAMENT JO ESTARIA D 1ACORD EN ALGUNS UNA MICA MES ESCEPTIC QUE NO HAN TINGUT LA SORT DE SER TANT VIATGES O DE SER TANT UNIVERSALS PER LA DESGRACIA PERQUE EN EL FONS V A SER LA GUERRA EL QUE EL VA LLENc;AR I EL POBRE V A ESTAR BUNKINGHAM VA SER NO. QUAN HI A TORNAT ARA 50 ANYS DESPRÉS 1 HA FET JUSTAMENT AQUEST DISCURS EN UN LLIBRE MERA VELLÓS, UN DE PETIT PRIMER QUE EL VA CONVERTIR EN EL DISCURS DE ' VA FER A FRANKFOURT PEL:. PREMI DE LA LLIBERTAT QUE ES DIU. UNA TOMBA EN ELS NÚVOLS. REFERINTSE AL CREMATORI. REFERINT -SE ES UNA POESIA D'UN POETA POLAC MERA VELLOSA QUE ES DIU AIXÍ. I ES EL TÍTOL DEL LLIBRE DEL SEMPRUN I ELL DIU LA MEV A PÁTRIA ES EL LLENGlJATGE. JO CREC QUE HEM DE SER TANT AGOSARATS COM ELLS PERO UNA MICA MENYS . ES LLENGUATGE A DIR LA EUROPEU NOSTRA SI PÁTRIA SOM ES EL CAPA<::OS DE CONSTRUIR-LO I BARCELONA I PENSA CONTRIBUIR. dades/scd/textos/macba. pmm Pagina 49 �MOL TES GRÁCIES PERLA SEVA A TENCIÓ. dades/sed/textos/macba.pmm Pagina so � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4398 Title A name given to the resource Transcripció conferencia “La cultura, eix central de la Barcelona del segle XXI” Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. MACBA Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cultura Competitivitat Infraestructures Acció política Model social Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-07-02 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1493/19960704d_00733.pdf 4d0ee7772224ea6fcf6d7ba1690acafb PDF Text Text PARAULES DE L'ALCALDE PER SER LLEGIDES ALS DIÀLEGS SOBRE CULTURA I POLÍTICA �C CULINVC (/1)1*7) Us adreço quatre paraules, no més, al voltant d'una reflexió que confio que voldreu compartir sobre la llibertat i la cultura. De vegades, sense que ens haguem de fer grans plantejaments, la mateixa realitat ens aporta exemplarment motius per a aquesta reflexió. És el cas de la discussió que manté ara mateix el director, encara, de la Compañía Nacional de Teatro Clásico, una discussió que manté mitjançant els diaris, amb el secretani d'Estat Miguel Angel Cortés. El debat és ben ciar: ¿cal fer sois alió que té assegurat un èxit de públic? És a dir: ¿cal sotmetre la cultura a les lleis implacables del mercat? No, nosaltres creiem que no; no proposem l'abandonament de la cultura a aqustes xarxes insensibles. Nosaltres parlem del principi de cooperació i en aquest sentit poso d'exelple l'Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), que té les coses molt ciares, que sap qué ha de fer i ho está fent bé. S'ha d'ajudar, s'ha de cooperar, però sense entrebancs i sense voler assumir des de l'administració alió que correspon a la societat. �Tampoc no s'hi val a actuar amb la prepotència de qui exigeix que els ajuts siguin condicionats: al contrari d'aquell que deja que no es pot demanar una subvenció amb una mà i dur un "coctel molotov", o sigui una actitud crítica, a l'altra mà. ¿l per qué no? Els governs, els municipals i tots, no poden sotmetre els ajuts, la voluntat cooperadora, a determinades actituds, no es pot demanar ni pretendre que qui rebi ajuts actuï acotant el cap, rendint-se. Això em penso que és molt clarament el qué hem defensat i defensarem aferrissadament a Barcelona: la cultura necessitat de tota la cooperació i de la máxima llibertat. Sense llibertat no hi ha creació i sense cooperació, sense ajuts, no hi ha accés 'hure i universal. Això és precisament el qué distingeix un govern de progrés d'un govern de la dreta. Perquè ens sembla imprescindible però també perquè es correspon amb l'actitud progressista que defineix aquest govern municipal. L'esquerra se suposa que es distingeix també per aquesta voluntat. Perquè no entenem la cultura sense incloure-hi tots els esforços que duguin a una universalització, a una generalització del consum cultural, de l'accés a les expressions de sensibilitat cultural. �Estem fent i acabant les biblioteques, que són equipaments necessaris, i aquesta és una molt bona notícia. Però segurament no n'hi ha prou. L'esforç per dotar la ciutadania de la máxima igualtat d'oportunitats ha de ser també un referent de l'esquerra, deis progressistes. Quan vaig ser a Estocolm, per un encontre del grup Bangemann, van sorgir algunes qüestions francament apassionants. Posaré un exemple. Se'ns deja: está bé, fem biblioteques. Cal fer-les. però, ¿quins són els nous instruments d'accés a la informació? Les autopistes de la informació, les xarxes internet. Molt bé, ¿i hi ha igualtat d'oportunitats per accedir-hi? Sembla evident que no, perquè d'entrada cal disposar d'un instrumental que, tot i que viu una fase expansiva en el consum, no és encara a l'abast de tothom. Aleshores, ¿qué hi podem fer? Potser si totes les biblioteques públiques, com a mínim, i a tots els centres cívics, disposen d'aquests accessos, estarem universalitzant, estarem oferint possibilitats noves. Farem unes biblioteques que de debò tindran els serveis que al segle vinent Ji seran requerits. �Afavorir una creació moderna, que s'adapti al temps, a les noves tecnologies, a les naves demandes, també es correspon amb l'actitud progressista de voler estendre el consum cultural, de voler estendre la capacitat del gaudi davant les manifestacions de la sensibilitat artística. Si no fos així, estaríem renunciant a la nostra condició de govern de progrés, a les fermes conviccions que sostenen les nostres polítiques. Dic, generalitzar l'accés, dotar la ciutadania de totes les oportunitats. I he dit: ajuts sense condicionants. Ho repeteixo: perquè quan s'ha volgut constrènyer una activitat, quan s'ha volgut classificar el bo i el dolent, quan s'han volgut separar determinades expressions culturals posant-les al sac de la beneficència, quan s'ha actuat creient que la pàtria estaria en perill davant de determinades expressions culturals, el que s'ha fet és limitar, cenyir, reduir, prémer, tot el contrari del què la reflexió i la creació necessiten i reclamen. Menys intervenció, més suport, més cooperació, més adaptació a les exigències ciutadanes, més qualitat en les atencions, en els serveis, en l'oferta i la sensació --una sensació que es correspongui amb la realitat-- de ser un espai plenament lliure. Aquests són els elements que doten una collectivitat de la capacitat d'esdevenir creativa, reflexiva, pensadora, lliure. �De vegades s'ha confós la historia amb la mitologia, la reflexió amb l'adoració, la creació amb la repetició d'uns cànons aprovats i tinguts per "políticament correctes". I això ha fet mal, un cert mal, al conjunt del país, i també és clar a la ciutat de Barcelona. Per això, des del progrés, quan parlem de cultura hem de parlar sobretot de llibertat, d'impuls, de col-laboració, però evitant alió que potser en altres temps era signe d'una determinada esquerra molt intervencionista i que avui, desgracidament, caracteritza un nacionalisme conservador que ha fet de la intromissió un estil polític. Contra aquesta intromissió, la visió de l'esquerra, els valors deis progressistes, han d'afavorir alió que necessitem: respirar més llibertat, menys condicionaments. Per això us convido a aquest exercici perquè la dreta espanyola ha confós Ilibertat amb l'abandonament de la cultura a mans del mercat, perquè la dreta catalana ha renunciat a aquestes idees quan ha exhibit la conveniència política i la intromissió. Des del nostre idean, us proposo que treballem més que mai a favor de la cultura en llibertat, una bandera que per desgràcia ja sois fem onejar aquells que ens movem inspirats pels valors del progrés, aquells que confiem en els valors de l'esquerra. �L'ALCALDE DE BARCELONA Us adreço quatre paraules, no més, al voltant d'una reflexió que confio que voldreu compartir sobre la llibertat i la cultura. De vegades, sense que ens haguem de fer grans plantejaments, la mateixa realitat ens aport a exemplarment motius per a aquesta reflexió. - manté ara mateix el director, encara, de la Compañía És el cas de la discussió a discussió que manté mitjançant els diaris, amb el Nacional de Teatro Clás' secretari d'Estat Miguel A w ortés. El debat és ben clar: ¿cal fer sols allò que té assegurat un èxit de públic? És a dir: ¿cal sotmetre la cultura a les lleis implacables del mercat? No, nosaltres creiem que no; no proposem l'abandonament de la cultura a agUstes xarxes insensibles. Nosaltres parlem del principi de cooperació i en aquest sentit poso d'ex9le / l'Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), que té les coses molt clares, que sap què ha de fer i ho està fent bé. S'ha d'ajudar, s'ha de cooperar. però sense entrebancs i sense voler assumir des de l'administració allò que correspon a la societat. Tampoc no s'hi val a actuar amb la prepotència de qui exigeix que els ajuts siguin condicionats: al contrari d'aquell que deia que no es pot demanar una subvenció amb una mà i dur un "coctel moloiov", o sigui una actitud crítica, a l'altra mà. ¿I per què no? Els governs, els municipals i tots, no poden sotmetre els ajuts, la voluntat cooperadora, a determinades actituds, no es pot demanar ni pretendre que qui rebi ajuts actuï acotant el cap, rendint-se. Això em penso que és molt clarament el què hem defensat i defensarem aferrissadament a Barcelona: la cultura necessitat de tota la cooperació i de la màxima llibertat. Sense llibertat no hi ha creació i sense cooperació, sense ajuts, no hi ha accés lliure i universal. Això és precisament el què distingeix un govern de progrés d'un govern de la dreta. Perquè ens sembla imprescindible però també perquè es correspon amb l'actitud progressista que defineix aquest govern municipal. L'esquerra se suposa que es distingeix també per aquesta voluntat. Perquè no entenem la cultura sense incloure-hi tots els esforços que duguin a una universalització, a una generalització del consum cultural, de l'accés a les expressions de sensibilitat cultural. Plaça de Sant Jaume, 1 08002 Barcelona IEspanya) Tel. 34-3-301 07 07 ' �L'ALCALDE DE BARCELONA Estem fent i acabant les biblioteques, que són equipaments necessaris, i aquesta és una molt bona noticia. Perà segurament no n'hi ha prou. L'esforç per dotar la ciutadania de la màxima: igualtat d'oportunitats ha de ser també un referent de l'esquerra, dels progressistes. Quan vaig ser a Estocolm, per un encontre del grup Bangemann, van sorgir algunes qüestions francament apassionants. Posaré un exemple. Se'ns deia: està bé, fem biblioteques. Cal fer-les. però, ¿quins són els nous instruments d'accés a la informació? Les autopistes de la informació, les xarxes internet. Molt bé, ¿i hi ha igualtat d'oportunitats per accedir-hi? Sembla evident que no, perquè d'entrada cal disposar d'un instrumental que, tot i que viu una fase expansiva en el consum, no és encara a l'abast de tothom. Aleshores, ¿què hi podem fer? Potser si totes les biblioteques públiques, com a mínim, i a tots els centres cívics, disposen d'aquests accessos, estarem universalitzant, estarem oferint possibilitats noves. Farem unes biblioteques que de debò tindran els serveis que al segle vinent li seran requerits. Afavorir una creació moderna, que s'adapti al temps, a les noves tecnologies, a les noves demandes, també es correspon amb l'actitud progressista de voler estendre el consum cultural, de voler estendre la capacitat del gaudi davant les manifestacions de la sensibilitat artística. Si no fos així, estaríem renunciant a la nostra condició de govern de progrés, a les fermes conviccions que sostenen les nostres polítiques. Dic, generalitzar l'accés, dotar la ciutadania de totes les oportunitats. I he dit: ajuts sense condicionants. Ho repeteixo: perquè quan s'ha volgut constrènyer una activitat, quan s'ha volgut classificar el bo i el dolent, quan s'han volgut separar determinades expressions culturals posant-les al sac de la beneficència, quan s'ha actuat creient que la pàtria estaria en perill davant de determinades expressions culturals, el que s'ha fet és limitar, cenyir, reduir, prémer, tot el contrari del què la reflexió i la creació necessiten i reclamen. Plaça de Sant Jaume, 1 08002 Barcelona (Espanya) Tel. 34-3-301 07 07 �^^J L'ALCALDE DE BARCELONA Menys intervenció, més suport, més cooperació, més adaptació a les exigències ciutadanes, més qualitat en les atencions, en els serveis, en l'ofe rt a i la sensació --una sensació que es correspongui amb la realitat--jde ser un espai plenament lliure. Aquests són els elements que doten una col•lectivitat de la capacitat d'esdevenir creativa, reflexiva, pensadora, lliure. De vegades s'ha confós la historia amb la mitologia, la reflexió amb l'adoració, la creació amb la repetició d'uns cànons aprovats i tinguts per "políticament correctes". I això ha fet mal, un cert mal, al conjunt del país, i també és clar a la ciutat de Barcelona. Per això, des del progrés, quan parlem de cultura hem de parlar sobretot de llibertat, d'impuls, de col . laboració, però evitant allò que potser en altres temps era signe d'una determinada esquerra molt intervencionista i que avui, desgracidament, caracteritza un nacionalisme conservador que ha fet de la intromissió un estil polític. Contra aquesta intromissió, la visió de l'esquerra, els valors dels progressistes, han d'afavorir allò que necessitem: respirar més llibertat, menys condicionaments. Per això us convido a aquest exercici perquè la dreta espanyola ha confós llibertat amb l'abandonament de la cultura a mans del mercat, perquè la dreta catalana ha renunciat a aquestes idees quan ha exhibit la conveniència política i la intromissió. Des del nostre ideari, us proposo que treballem més que mai a favor de la cultura en llibertat, una bandera que per desgràcia ja sols fem onejar aquells que ens movem inspirats pels valors del progrés, aquells que confiem en els valors de l'esquerra. Pasqual Maragall Plaça de Sant Jaume, ! 08002 Barcelona (Espanya) Tel. 34-3-30107 07 Fax 34-3-317 01 39 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4399 Title A name given to the resource Paraules de l'alcalde per ser llegides als diàlegs sobre cultura i política Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Universitat Pompeu Fabra, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cultura Política Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-07-04 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/717/19960707_LV.pdf 46c43af54832d4ffa8864d90ef0622c5 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 07/07/1996 La Vanguardia, p.030, Opinión Las ciudades: esperanza desbordante Autor: PASQUAL MARAGALL 1. CIUDADES. La ciudad no está condenada. Hay una crisis, sí, pero en el término griego, hay una crisis propia de la transformación. Por eso pedimos a los arquitectos que lideren el intento de devolver confianza en la ciudad. Porque la ciudad es la única esperanza de la humanidad. La naturaleza es lo que nos han dado. La ciudad es lo que hemos hecho. Podemos habernos equivocado. Las ciudades pueden no haber respetado el entorno, pueden haber abusado de la naturaleza. Reestudiemos nuestra relación con lo natural. Pero no condenemos lo convencional, lo construido. Lo histórico (lo sabemos) se asemeja a lo natural, lo consideramos patrimonio cultural. Pero el auténtico dilema no está entre lo natural y lo cultural, entre lo que nos dieron hecho y lo que hemos hecho, sino entre una cultura cívica obstinada y el abandono o la derrota frente al océano de las megalópolis. No es cierto que las grandes ciudades sean el fin de la humanidad. Tienen salvación. Es más, las ciudades son la única solución de la humanidad. Hay en ellas más posibilidades de instrucción, menos natalidad, más esperanza de vida, más información... Pero hay que poner alma en nuestras periferias, en los suburbios, calidad, calidad y calidad en nuestros diseños periféricos, en los "terrenos de nadie". Esto los arquitectos lo saben tratar, lo pueden hacer. Los responsables públicos deben solicitarles ingenio y coraje y mediar entre ellos y una ciudadanía a veces escéptica. Solicitar calidad a las dos partes: demanda y producción. Barcelona quiere ser el lugar donde, a la entrada del siglo XXI, lo cultural, que es la ciudad, tenga su lenguaje y su expresión. 2. METROPOLIS. Hace un par de años "The Economist" publicaba en portada una foto terrorífica: un anciano cojo caminaba inseguro sobre un fondo del Bronx neoyorquino, casas desvencijadas, porquería amontonada. El título era "Hell is an American city" (El infierno es una ciudad americana), es decir, la definición de infierno es una ciudad americana. Un informe exhaustivo que publicaba el mismo "The Economist" hace unos meses llegaba a la conclusión de que todo lo positivo se correlacionaba bien con las ciudades y que las ciudades centrales norteamericanas volvían a ganar población. Barcelona se citaba como una de las ciudades esperanzadoras. 90 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA ¿Qué está sucediendo realmente? ¿Es cierto lo que nos martillean sin parar sobre que el mundo ser sólo un puñado de megalópolis infernales? Depende. El mundo ser -es ya- un sistema de ciudades, con varios modelos: el norteamericano, el europeo, el asiático... y sus mezclas. En torno a las grandes ciudades, otras pequeñas. En la costa, concentración; en el centro, despoblación. En el centro, capitales voluntarias: estrellas solitarias en el firmamento azul, cuajado por otra parte de constelaciones, que nos revela la foto de la Tierra desde el satélite: Madrid, Berlín, París, Moscú, Pekín, Brasilia... Este sistema, estas ciudades, serán buenas o malas según nuestra capacidad -la de los profesionales y la de los responsables- de entender cómo la gente puede y quiere crear calidad e identidad, códigos propios de un hábitat. La metrópolis es el modelo vital de miles de millones de ciudadanos. Es la parte más dinámica de la Tierra. ¿Demasiado dinámica? ¿Demasiado consumidora de energía y de recursos naturales? De nuevo, depende. En Barcelona pagamos 250 pesetas por 1.000 litros de agua y el consumo desciende. En otras ciudades pagan la quinta parte, pero el resultado es que no tienen agua, que baja la oferta, no la demanda. Restricciones. En Barcelona construimos unas rondas magníficas (que ahora nadie quiere mantener) y su puesta en marcha redujo un 15 por ciento el tráfico en el centro de la ciudad. Esto nos permitió dar más espacio a los peatones con la ampliación de aceras y la reducción de calzadas. A veces la inversión es necesaria para reducir el gasto, y las obras para limitar la polución: el metro y el tranvía serán otro ejemplo. Curitiba está mejor que otras ciudades latinoamericanas; Seattle, que otras norteamericanas. ¿Podemos crear metrópolis policéntricas habitables? Podemos. ¿Podemos vivir sin ellas? No podemos. El tema es si las metrópolis de 30 millones de habitantes son habitables. El tema es cómo podemos hacerlas mejores. Hay que perder el miedo al tamaño. Antes nos asustaban, como Alberto Sordi en aquella película, con los millones de chinos que un día u otro nos invadirían. Ahora nos asustamos con las ciudades chinas que crecen al 12 por ciento y nos están quitando empleos sin moverse de sitio. ¿En qué quedamos? La cuestión es poderse asustar de algo y si puede ser lejano y de otro color, mejor. Con Jiang Zeminh hablamos de todo esto. Este hombre está haciendo algo importante: explicar China al mundo. 91 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA Le pedí que liderara un movimiento de jefes de Estado a favor de dar a las ciudades confianza. El fue alcalde de Shanghai y puede entenderlo. Quitar confianza a las ciudades es quitársela a los ciudadanos. La metrópolis son mejorables. Está inscrito en nuestro código genético el agruparnos. Ser mejor que nos vayamos haciendo a la idea. Invitamos a disminuir la congestión, la polución y la falta de significación de nuestras periferias metropolitanas. Démosle la palabra. No queramos resolver desde París un suburbio de Marsella. Instemos a Marsella, sin intervenir demasiado, a formar su coalición metropolitana centro-suburbios. 3. RIO, ESTAMBUL, BARCELONA. En Río, en el año 1992, las ciudades no pudieron hablar ante las naciones. La sala se quedó vacía. Luego hablamos tres o cuatro veces con Butros Butros Ghali, en Estambul debía ser distinto. En Río el tema fue el mundo. Pero en Estambul eran las ciudades. Cada vez las dos cosas son lo mismo. Pero... una cosa es pensar globalmente y otra localmente. Sin pensamiento local no hay pensamiento global viable. Hay terror. O demagogia global o ideología global. Pero nada sostenible. Por eso Estambul marca una diferencia. En Estambul finalmente las ciudades fueron aceptadas como interlocutores, como "nuevos actores". También eran nuevos actores las organizaciones no gubernamentales (ONG), las multinacionales y los movimientos políticos y religiosos. Pero las ciudades se llevaron la palma. Porque el tema era precisamente la ciudad. En Pekín (cumbre sobre la mujer) las ONG marcaron la diferencia. En Davos, o en los debates de Fortune, o en la Trilateral, son más bien las multinacionales. Pero hay una ilación cronológica. En Río se pensó globalmente, pero el resultado fue: "Hágase localmente todo lo que se pueda". En Estambul se partió de esa premisa. Por eso también las ciudades hablaron. Y las ciudades dijeron: subsidiariedad, carta mundial de la autonomía local, no exclusión. Las ciudades llegan a la conclusión de que si no es juntas, no pueden mejorar del todo: la lluvia ácida, las migraciones súbitas, el tráfico de drogas... Todo viene de otras ciudades. Pero curiosamente, una vez juntas, su conclusión es esta: que cada una se arregle tanto como pueda. En efecto. En Estambul las naciones dijeron a las ciudades: ustedes mandan, arréglense. En resumen, el nuevo código es: establezcamos unas reglas internacionales de comportamiento, un código simple de prohibiciones y derechos y, a partir de ahí, autogobierno, tan local como se pueda: en el límite social, comunitario, individual. 92 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA Por eso la discusión sobre los derechos fue tan dura. En Norteamérica un derecho ("derecho a la vivienda") da lugar a expectativas legales efectivas. En el Mediterráneo es más bien una proclamación indicativa. Los jefes de Estado occidentales se asustaron y no fueron a Estambul. Fidel Castro fue el rey ("¿Dónde están los que ensucian tierras, ríos y mares? ¿Dónde los que niegan derechos?", se preguntó entre aclamaciones). A. Bhutto exclamó, terrorista: "Las especies encerradas en un espacio insuficiente terminan devorándose". Se refería a las megaciudades. Pero las ciudades hablaron un lenguaje más sabio, no tanto de buenos y malos: proximidad, autocontrol, respeto. Y llegó Barcelona. Aquí, por primera vez, una manifestación de arquitectos, que llegaron a cortar la Rambla. No s si pensar bien o mal sobre ello. Por fin la calidad de vida mueve pasiones. Por fin los constructores de nuestras viviendas se muestran como dioses y como humanos corrientes. Por fin se discute acaloradamente de contenedores, transporte, casas y terrenos de nadie: de lo que vemos cada día y nos oprime o nos estimula. Lástima que no demostramos una gran capacidad de acogida, porque una ciudad es cada vez más -como se dijo- un contenedor de acontecimientos, un lugar de contactos. Barcelona, esperanza. Esperanza desbordada. Esperanza desbordante. PASQUAL MARAGALL, alcalde de Barcelona 93 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1179 Title A name given to the resource Las ciudades: esperanza desbordante Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Acció política Barcelona Desenvolupament sostenible Futur Ciutats Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-07-07 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2799/19960707_ElPais_CiudadHombreMetropoliCiudadana_PM.pdf fb8e5c0ba01ff599cdf0022647c316e8 PDF Text Text Domingo 7 de julio de 19S .CATALTTÑA. rí. ;5-J'iik?l'^"'"f:;ï ßMMi del hombre, metròpoli euMidanä \ •T'1' -'''-'•': ."-1, •-.-'v. • ' . ' • • . • ' . Barcelona ha sido visitada estos di , 9.000 arquitectos de todo el mum Barcelona con ocasión del decimon de su Unión Internacional (UIA) ha tratado de una oportunidad mi la ciudad: tantos arquitectos pas», . 'tías calles,,buscando aquel edificio ;,-¿i zuela, deben causarnos alguna sen* asi porque, más allá de la importai , . tro, que sin duda la tiene, el congres ha convertido en un escaparate mu cho más para una ciudad que : - ha.sido llamada "la ciudad de • los arquitectos". , Durante el último decenio .nos. na gustado afirmar que lo • acontecido en Barcelona podia tener un carácter modélico para nosotros mismos e incluso para otras ciudades. . • . ,.'Ciertamente, en Barcelona se ha entendido el urbanistno como mucho más que una sim- ; . ple zonificacióo-y se ha usado . como garantía pára el disfrute ••ciudadano de un entorno de calidad, como garantía de equidad en la distribución de los equipamientos, servicios e infraestructuras y ¡pomo instrumento de participación y control democrático de la construcción del espacio colectivo. , Sólo porgue asi se entendió fue posible llevar a cabo las grandes transformaciones que la ciudad ha protagonizado en menos de 15 años. Ahora, cuando los cerca de 9.000 profesionales que mencionaba al principio nos han podido conocer de cerca, nadie dudará que pueden percibir todo lo que se logró, pero también, me parece, todo lo que estamos preparando para el cambio de siglo en ese nuevo esfuerzo que hemos convenido en llamar "la .segunda gran transformación de Barcelona". Pero Barcelona no desea conformarse con ser escaparate. Pretendemos aportar un espíritu que puede definirse como una gran confianza en la ciudad, o sea, en lo humano. Al fin y al cabo, lo natural es lo que nos ha sido dado y la ciudad es lo que hemos construido. Se trata del viejo dilema estético y a la vez filo• sófico: ¿el bosque salvaje o el campo roturado por el esfuerzo del hombre? Con sinceridad, a pesar de sentir una ancestral pasión por lo que en esta metáfora significa el bosque, me quedo con lo humano, estimo las señales que el arado imprime a la tierra. Dejo ahora esta comparación y vuelvo a la ciudad: es cierto que deberemos reelaborar nuestro marco de relaciones con lo natural y enmendar aquellos errores que podamos haber cometido, un cierto pecado de soberbia humana. El manuscrito no estaba traspapelado . . - - . ' ;••, . - . - • - . '**ï . ,.-.i-.-.. .,-^iJ,,.,', "•••.' : •... ;»-.- .-. ::-iu .*Jt-•sAiïi-tf. PASQUAL MARAGALL VA.""" " Í J M f c / i * - » ^iTO^-^fOtótime-j&te diafcentre. eljrabajo experto y un cierto'escepticismo ciudadano para ,-^.Jograr acierto y a la vez * £ complicidad. • '** -JtínacasodeBarcetAxloña, hemos avanzado «v bastante en esa direcI .v_ ejión -porque hemos -.i -aprendido de nuestro propio pasado reciente, i '.^Nuestras convicciones p«obrelo metropolitano, "••-"ibretla necesidad de iprendefla ciudad , nos han llevado a •buscar respuestas adecuadas. ("VariAy hahlamos.de la ciudad real, hablamos de la ciudad PACaUWUESA. de los ciudadanos, que , A menudo,.asustados ante las mareas que pro- • sí tienen conciencia de vivir en algo más que un municipio cuyos términos, generadores de las «tierititim identivienen del océano de las megalopolis, buscamos redades locales, no sirven ya como marco de lo que cotifugio en conceptos que nos parecen mas auténticos, más sinceros, simplemente por su apariencia, dianamente es percibido por la ciudadanía. mas natural. Un poco como aquellos estudiosos dç De nuestra capacidad para devolvernos lo que nos hace 200 años, que vieron en los "niños salvajes" la pertenece, la dudad, y para convertir las metrópolis en representación de lo esencialmente humano- sin. representación dejo humano, to ciudadano, dependerádarse cuenta de que, muy al contrario', la carencia ' que en uröfuturo no lejano podamos afírniar-que-hede un lenguaje impedía a esos seres clasificados mos logrado dar forma a las soluciones que ahora perseguimos. Si mencionaba un espíritu determinado era como "más puros" el acceso a los códigos y referentes que distinguen al hombre, el acceso al pensa- ' para poner de relieve la idea que enei subyace::no solamente nuestros problemas se resuelven enjas ciudades, miento cultural. como marco lógico de soluciónísino que la propia ciuLo que nos es propio tiene que ver con nosotros mismos, con nuestras marcas, con las huellas que el dad, como significación de lo humano, es solución. Por ello decimos sin tapujos que las ciudades son el hombre deja en el mundo a la par que trazamos futuro, que las metrópolis son resultado de la acción una cuerda llamada historia. _,_ ~~ Por eso.digo que las ciudades, que sin duda alciudadana. Es asi que el deseo de Barcelona de aportar guna son del hombre, no sólo tienen solución, sino elementos de confianza ha tenido estos días una' gran que devienen la única solución de la humanidad. Se- --•ventaja;'aquéllos en quienes debemos confiar, aquéllos a quienes debemos pedir que sueñen despiertos, que ttata, eso sí, de alcanzar un ideal de ciudad que tenga que ver con lo humano y no con lo monstruoso, .».agudicen s,us capacidades intelectuales, han estado Quizá así alejaremos el miedo que nos produce lo • ^aqut'entre'nosotrps^'viviendo-loíquc hicimoiy hace• mos, quién sabe si ayudándonos para lo que haremos, gigantesco, lo descomunal. ¿Qué podemos hacer? Poner alma en las perife- í Por unos días liemos sido cerca de 9,000 ciudadanos rias, llevar el centro a,los suburbios, devolver 1» 'más y nos hubiera'gustado que mien(ras han sido barvida a las coronas metropolitanas, acercar los 'ex- celoneses, aunque haya sido por, algunos idíasj hayan tremos al epicentro y dar. contenido a una palabra podido y querido sentirse más cerca no ya de nuestra •. . ? ? : : , .-..; . que a veces suena hueca, pero que a todas luces es • ciudad,sinQ.delarciudad. nuestro reto principal: calidad. " i *• ¿ '\, ¡r '<* ï Pasqual Maragall es alcalde de Barcelona. Eso es lo que los arquitectos saben" hacer."Eso es OPINIÓN EEL LECTOR Estoy tan convencido de que las Los textos destinados a esta sección no deben exceder las 20 lineas profesoras Isabel de Riquer y mecanografiadas. En ellos debe Maricarmen Gómez Muntane . fìgurarlafìnna.eldomicilio,teléfonoy dirán y escribirán cosas intere- numero de DNI o pasaporte de los santes y nuevas sobre el manus- autores. EL PAÍS se reserva el derecho crito 3871 de la Biblioteca de de publicarlos, asi como de o extractarlos. No se Cataluña (que contiene cuatro . resumirlos devolverán los originales, ni se canciones proyenzales) que esta ; facilitará información postal o Biblioteca ha previsto publicar ^telefonica sobre ellos*. " su estudio en cuanto esté concluido. Pero la Crónica de Lluís M. Todo, publicada en EL yprofesoras hayan dado con "el. PAÍS del día 3 de este mes, atri- : ' auténtico manuscrito^ : puesto . buye a las profesoras unas afir- que .estaba-plenaxnente^*identifì-: maciones poco afprtunadas.que cado y ubicado en él lugar co/conviene puntualizar: ' :--H> -~¿ rrespondiente de los depósitos de. I i 1. A mi modo, de ver, además. los fondos de reserva, y no abanHdc que en-ningún caso tiene senti-; donado en ninguna caja.— Ma-, • do decir que un documento anda miel Jorba. Director de la Biblio"medio" traspapelado, lo cierto es teca de Cataluña. Barcelona.. 'que este documento consta desde hace algunos años en el inventario de manuscritos de la Biblioteca de - Cataluña con el número indicado por pintadas insultantes contra una familia que vive a la vuelta de la esquina de mi casa. Tras recabar información sobre el asunto, llegué a la conclusión de que la familia insultada soló pretende ejercer sus derechos legítimos para construir en un terreno de su propiedad, sin contravenir ninguna ley ni ordenànzá-founicipal. ' En otra época, que muchos recordarnos, el Ayuntamiento era el primer cómplice para infringir la ley. Ahora ya no es asi. En aquellos años, haciamps pintadas contra el,sis_tema bananero-dictatorial; ' eran la forma de, expresar lo que no se podía deck si uno no quería ir al calabozo. Ahora son. sólo una .caricatura de su autor. Resulta muy desagradable ver lo que fue una forma de lucha convertido en el vehículo de tristes odios vecinales, en un instrumento de intimidación. Y no ha sido sólo eso: hay un considerable catálogo de ac- has sociedades anónimas han construido lo que han querido. ¿Quieren algunos ejemplos? Nadie pintó nada. • . • Quién sabe..'.- tal vez hubiéramos debido hacerlo.; Pero' basta con que una familia con nombre haga una construcción mucho más modesta, para que los anónimos se pongan Vpintar a todo trapo: ¿Qué hombres se esconden tras esas frases impresentables? 'Si las firmaran, to.00 elmumtóconoceríasiis verdaderas motivaciones. Daría rñucho que pintsfe, ; ',','. --A", v'-iy^-tí. P_pir favor, señores:"despierten , de este mal sueño y no dejen su prppi¿ nombre en mal lugar. Y si algún'ingenuo se ha dejado arrastrar a este genero de cosas, que piense por sí mismo y en conciencia.— Enric Berenguer. Barcelona , • Clara y Pilar Rahóla pasan desapercibidas. Este K caso de las declaraciones de diputada por ERC, Pilar Ra la, sobre el cierre del Museo C ra: al reconocer que no apoyí o se abstendría en la votación pleno del Ayuntamiento del 17 de mayo (como había proi tido a la Asociación de Ami del Museo ClaráVuna vez leid testamento y escuchado a su ] sidente) sobre la propuesta i sentada por el PP y CiU par: reapertura del museo y la de lución de las obras entregad: Olot porque en ambos cas tanto si se abstuviera comí apoyara esta propuesta, el se Maragall perdería y no qui que pesara sobre su condena hecho de-que nuestro alca perdiera por primera vez u voaiones. • Curiosa forma de vigilar intereses de la ciudad; para es más importante evitar un gusto al alcalde que el hechc que Barcelona pierda su p¡ � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Ciudad del hombre, metrópoli ciudadana Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-07-07 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Ciutats Urbanisme Model social Source A related resource from which the described resource is derived El País Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de la còpia en paper custodiada a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 538 Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1494/19960708d_00734.pdf cefb54de1abc40d37c8b84101f80805d PDF Text Text PALABRAS PRONUNCIADAS POR EL EXCMO. SR. D. PASQUAL MARAGALL, ALCALDE DE BARCELONA, EN EL ENLACE MATRIMONIAL DE LA SRA. PAULA ADAM BERNAD Y EL SR. GOSTA ESPING - ANDERSEN EL DIA 8 DE JULIO DE 1996 Bien, ahora tenéis que escuchar brevemente un "sermón" del alcalde, porque el alcalde representa a la ciudad y la ciudad es el testimonio de vuestro matrimonio. Que es un matrimonio europeo. Hace muy pocos días un presidente de un banco interamericano, que vive en Washington, vino a Barcelona. Un buen amigo de Barcelona. Nos trajo el siguiente mensaje: "Los norteamericanos creen que Europa es un desastre. Que Europa es una selva. Que Europa es algo que está formado por gente que no se entienden. Nunca existirá, de hecho, Europa.." En ese momento, yo no supe exactamente qué contestar en el terreno político, y le dije: "Mis hijas han estudiado, una de ellas, en Oporto, con una beca Erasmus de la Unión Europea, y la otra está viviendo en Sarajevo durante seis meses trabajando para una Organización No Gubernamental francesa, con el fin de organizar un club de juventud". Entonces el hombre quedó callado. Y al cabo de mucho rato, al final de la cena, me dijo: "Es posible que Europa algún día exista". A veces una nueva generación significa un nuevo país, un nuevo medio. Un nuevo medio ambiente, un nuevo entorno. Y yo creo que vosotros hoy representáis ésto que está naciendo y que mi generación sólo está ayudando a nacer, pero contemplando. Es cierto que otras parejas hubo que se casaron, que venían de países distintos de Europa y ésto no significó que Europa existiera. Ésto no impidió que hubiera dos guerras europeas. Sin embargo, algo nos dice que algunas cosas están cambiando. Entonces estas personas eran una elite muy reducida. Vosotros sois una élite. Vosotros dos formáis parte de una élite, pero es una elite mucho más amplia. No es una simple aristocracia, no es ni siquiera un grupo de elegidos. Sois un grupo de elegidos, sí, pero un grupo de elegidos muy amplio, que va creciendo y que esperemos que crecerá todavía más. Yo siempre recordaré una visita a Fiesole, Florencia. No sé si fue allí que os conocisteis. En todo caso, creo que es allí donde habéis vivido un tiempo. Después he vuelto una o dos veces más y tengo la impresión de que vuestra historia, igual que la nuestra, pasa por aquel lugar. Pasa por Roma, seguramente, porque es lo clásico, pasa por Florencia, porque es el Renacimiento, pasa por París, porque es la Revolución, y tengo que decir que desde hace un tiempo pasa también por los países escandinavos. �Estuve este mes de diciembre último en Suecia y Dinamarca, bajando de Estocolmo a Copenhagen por Helsinborg y "Elsinor", donde el Castillo de Hamlet. El motivo fue una reunión de la Challenge Bangemann; los ciudadanos cíe Estocolmo han decidido retar a las demás ciudades de Europa a ver si lo hacen tan bien como ellos, en cuestiones de telecomunicación, y Barcelona quedó bastante bien. Tan bien, que la segunda sesión de esta reunión de Estocolmo se celebrará en Barcelona en el mes de octubre. Yo espero que, entre todos, nos ayudaréis a hacer de todo esto una unidad de sentido. Mejor dicho, espero que os ayudaremos a que lo hagáis, porque sois vosotros los que vais a hacerlo. Y ahora podéis preguntar: "Bueno, el alcalde no nos habla de la intimidad, sólo habla de las ciudades, sólo habla de Europa, pero no de las personas." Mirad: os casáis delante de la ciudad, que hace de notario. Y esta ciudad, y estas paredes han hecho de notario de muchísimas cosas. Han hecho de notario de guerras, de desafíos, aquí en medio, con las espadas puestas así. apuntando al suelo, en señal de juramento. En el año 1714, en el mes de mayo aproximadamente, los consejeros que se sentaban aquí a los dos lados del Consell de Cent juraron que defenderían Barcelona. Y la defendieron. La defendieron bien durante unos meses. Bastantes meses. Hasta que el Conseller Primer, que se sentaba aquí y que evidentemente no era ningún militar, era un abogado de Moià que se llamaba Rafael de Casanova, cayó herido en uno de los baluartes de esta ciudad. Herido, no muerto. Murió mucho más tarde. Bastantes años más tarde. Esta ciudad, pues, ha visto entre estas paredes muchas cosas distintas. Ha visto seguramente traiciones, ha visto a los representantes de la ciudad muy orgullosos delante del rey, sin quitarse el sombrero. No se quitaban el sombrero cuando venía el rey porque tenían derecho a ello, hasta que en 1714, como perdieron, perdieron también este derecho. Ya nos vamos acercando a la intimidad, no tengáis miedo. La ciudad no había visto nunca, en cambio, aquí, en este lugar -había declarado guerras, había visto traiciones, fidelidades, ha visto, por ejemplo, cómo el rey actual le ponía la medalla de oro de Barcelona a su padre en un acto muy emotivo- pero nunca había visto una cosa tan importante como es un ciudadano y una ciudadana que se casan. Esto la ley no lo había permitido hasta ahora. Pues bien, la ciudad, que está orgullosa de esto, y honrada de que hayáis querido casaros aquí, os pide que os respetéis. Ésto es lo que os pide. Y os lo pide la ley del código civil. Pero la ciudad os lo pide todavía más, porque la ciudad se hace mejor, crece en calidad, cada vez que una pareja de ciudadanos la piden por testimonio. Porque una ciudad de ciudadanos que se quieren, es mejor. Esto es muy claro, ¿no? Y si además toman a la ciudad por parte de su estimación, todavía es mucho mejor. �Ésta es la impresión que yo tengo hoy. Y os pido que os respetéis en lo mejor y en lo peor. En los mejores momentos y en los peores, también. Porque si es así, mejoraremos todos. Respetar significa algo muy difícil. Respetar es muy, muy difícil. Significa representarse a la otra persona como persona, a pesar de la proximidad. Y esto a veces es titánico, porque quiere decir separarse de una parte de uno mismo que está en el otro. Quiere decir, en el fondo, respetarse a uno mismo, y esto es algo que a veces estamos tentados de no hacer. Ésta es una tentación muy fuerte. Mirad: hay mil ejemplos en los días que corren (casi diría los ejemplos que están más presentes en la actualidad) de lo que estoy diciendo. Bosnia. ¿Qué es Bosnia, sino el odio entre hermanos? Y algunos de los acontecimientos de la presse du coeur que vemos en los últimos años. Son los dos temas más comunes. Y nos dicen que a veces los que más se parecen, los que más cerca están son los que peor se tratan. Pues bien, que vuestra diversidad, y estoy seguro de que será así, os haga más ricos y no solamente más complejos, sino mejores. Que un viejo lenguaje -el lenguaje del amor, de la amistad y de 1'entesa, como decimos en catalán, del entendimiento- vaya imponiéndose lentamente, contradictoriamente, pero con certeza. Gracias a vosotros. Que sigueu molt feliços! � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4400 Title A name given to the resource Paraules pronunciades per l'alcalde en l'enllaç matrimonial de la Sra. Paula Adam Bernad i el Sr. Gosta Esping-Andersen Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Acció política Model social Matrimoni Adam, Paula Esping-Andersen, Gøsta, 1947- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-07-08 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/718/19960728_LV.pdf 67d9f6c1dbb1f22f72e78548cccfbebf PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 28/07/1996 La Vanguardia, p.019, Opinión De 25 de julio a 25 de julio Autor: PASQUAL MARAGALL Dejemos el recuerdo emocional -ya mucho se habló estos días- y veamos qué ha ocurrido desde el 25 de julio de 1992 al 25 de julio de 1996. Qué ha ocurrido en términos de diferencias entre el 25 J y el 19 J y qué nos ha sucedido a nosotros entretanto. Las diferencias objetivas entre Barcelona y Atlanta son: 1. Ocho millones de entradas vendidas el 96 contra menos de cinco millones el 92; amplia superación de la barrera de los 10.000 deportistas en Atlanta; veinte países más; nuevas especialidades deportivas. En resumen: problemas serios de talla, de dimensión. Dificultades serias de control del acontecimiento. Las colas, los colapsos, la congestión, los retrasos... Especialmente en los tradicionales primeros cuatro días de aprendizaje. 2. En esta fase es muy importante la conexión entre el comité organizador de los Juegos y los responsables municipales. En Barcelona, el aprendizaje de los cientos de conductores foráneos se suplió cuando el Centro Municipal de Operaciones (CMO) prestó al Centro Principal de Operaciones (CPO) del comité organizador personal experto (guardias urbanos jubilados y activos y personal del Instituto Cartográfico de Barcelona). Esta conexión no está bien establecida en Atlanta. 3. La proporción y relación país organizador resto de países en Barcelona era amable. En Atlanta es desequilibrada. La televisión aquí (y aquí quiere decir lo que ven atletas, periodistas y vip's) sólo da escenas de gran consumo local: equipos USA, emociones USA, banderas USA... La importancia aquí de la opinión internacional es relativa. Ello hace aún más llamativa para los expertos la diferencia de algunos procesos tecnológicos entre Barcelona y Atlanta. El sistema Amic de información y correo electrónico en Barcelona era muy aquí es tan lento que los periodistas en vez de Info 96 lo han bautizado Info 97. Sería injusto resumir en esta anécdota la calidad técnica de Atlanta'96. Pero muchos observadores esperaban más de estos Juegos y de este país. 4. Atlanta es más pequeña que Barcelona en muchos sentidos: población, ciudad central, etcétera. La congestión es mayor también por eso. Sin embargo, la animación en las calles y parques -por lo mismo- es aún más notable. Los espectáculos deportivos están llenos a rebosar siempre. El ambiente en las competiciones deportivas es sensacional. El consejo que le di a Billy Payne fue ir a los eventos, pasear por la ciudad, hablar con la gente, hablar con los periodistas. El ambiente es mucho mejor en la realidad de los hechos que en la frialdad de las oficinas y en el recinto reducido de la familia olímpica estricta. Y a nosotros, a Barcelona, ¿qué nos ha pasado como ciudad de 25 J a 25 J? 94 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA Hemos superado la más comprometida de las cuatro etapas olímpicas: 1. Concepción. 2. Decisión y puesta en marcha. 3. Realización y 4. Digestión. La digestión ha sido modélica, a mi modo de ver. La explotación del éxito -que estos días adquiere caracteres de excesivo narcisismo-; el lanzamiento internacional de la ciudad; la mejora continuada posterior a los Juegos; el equilibrio entre obras públicas e iniciativa privada, casi diría el relevo entre aquellas y ésta, que ha adquirido mayor relieve en la cuarta etapa; el equilibrio entre grandes y pequeñas obras, entre lo proyectivo y exterior y lo social e interior, entre centro y barrios...; tantos y tantos logros de esta etapa en la que la desmotivación hubiera podido reinar, sobre todo en una coyuntura económica nada fácil. En los recuadros anexos pueden comprobarse algunos datos que confirman lo que digo. De 25 J a 25 J Barcelona ha demostrado ser tan capaz como en los días mágicos del 92. PASQUAL MARAGALL, alcalde de Barcelona 95 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1180 Title A name given to the resource De 25 de julio a 25 de julio Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Jocs Olímpics Barcelona Atlanta Balanç Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-07-28 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1495/19960718d_00735.pdf 6f300095eb231fe7c150c3febc85ed38 PDF Text Text Reivindicar les ciutats Quan ens referim als canvis suscitats a Europa amb els acords de Maastricth, és a dir, amb la reformulació de la Unió Europea, sovint tenim tendéncia a concentrar-nos en els efectes d'aquests acords sobre els Estats membres. D'alguna manera, actuant així allunyem les decisions del conjunt deis ciutadans europeus. Els ciutadans del nord deis Països Baixos, a Gróningen, per exemple, i als del sud d'Itàlia, per posar un cas evident, poden tenir poques coses en comú. Em refereixo a la seva actitud davant els Estats també, davant l'existència de la Unió Europea. Al sud ha existit la tendència de veure la UE com a una cosa perillosa perqué ens obligava a adaptar la nostra normativa, perquè ho véiem gairebé com una perillosa influència cultural, de costums- i a la vegada corn un fons que subministrava recursos. S'ha de dir que aquesta és també, d'alguna manera, la relació que en els països mediterranis han tingut sovint els ciutadans amb els seus propis Estats: sortidors de recursos que exigien poca responsabilitat, poca complicitat, com si l'Estat fos quelcom alié a nosaltres, com si l'Estat pogués personalitzar-se. L'Estat, aleshores, seria una altra persona -dolenta, está ciar-, que ens vol subjugar, dominar, però a la qual demanem que ens atengui perquè sí, perquè li toca fer-ho. A d'altres països, l'Estat potser ha estat més benefactor, atès que l'Estat del Benestar ha arribat a cotes més altes. Però en aquests països també hi ha en els ciutadans un sentiment de pertinenca més accentuat; se sap que aquella frase de "l'Estat som tots", que aquí redurm al lema d'"Hisenda som tots", és molt cert. És normal, doncs, que la UE no sigui vista igual a tots els països, sobretot si hi ha actituds i costums di rerents de la relació amb els Estats. Però no hem de pretendre canviar aquestes actituds a partir de transformacions forçades pel nostre comportament. No hauríem d'arribar a semblar-nos a d'altres països -que tenen, potser, un millor enteniment del que representa conviure en un Estat però que tenen d'altres condicionantssinó a apropar els Estats als ciutadans. I això és el que hem de dur a terme a la UE. La UE será la unió de la subsidiarietat o no será. sed\text\teveran2.doc 1 r Oltra a SET. loan N 2-179172– �No hi ha més alternatives. Perquè la UE, per ser certa, haurà de comptar amb alguna cosa més que l'aquiescència ciutadana; haurà de comptar amb la complicitat, amb la participació ciutadana. I això només s'aconsegueix amb l'apropament. Apropar l'Estat, apropar la governació, significa fer-la més útil, més eficaç, més capaç de resoldre els problemes concrets dels ciutadans concrets, amb noms i cognoms. I això només és possible si els Estats són petits. I això no significa necessàriament reduir la mida dels Estats, sinó que adoptin dimensions reduïdes. On poden els Estats adoptar formes més properes als ciutadans ? La resposta és rotunda: els Estats tenen la seva expressió més reduïda, més propera, en els ajuntaments, els municipis. Aquí és on els Estats poden emprendre els afers amb més eficàcia i millor coneixement. Un exemple. A França va decidir crear un aparell estatal, des d'un ministeri parisenc, per resoldre els problemes dels suburbis de les grans ciutats. Cras error. És l'exemple típic d'equivocació d'un Estat que no entén d'apropaments, que creu que pot resoldre-ho tot amb i des del seu poder central. Els problemes dels suburbis es resolen des de les ciutats. En tot cas, i encara amb el risc d'un excés de simplificació, el treball de l'Estat hauria de consistir en donar recursos a qui sí pot resoldre aquests problemes. És per això que volem l'aplicació del criteri de la subsidiarietat: que allò que es pugui resoldre des del més proper no sigui imposat des de dalt de tot. És per això que les ciutats demanen més recursos i també més autoritat. Per tal de resoldre problemes, per apropar la política als ciutadans. Perquè a un més gran apropament no només hi ha més eficàcia sinó que es permet també una més gran participació democràtica (a part podem trobar d'altres elements per incrementar la participació democràtica, per assegurar-la, com podria ser una reforma electoral i d'altres qüestions que requereixen reflexions obertes exemptes de prejudicis malentesos). L'essencial és comprendre que les ciutats han de ser el marc de les solucions, el lloc adequat per procedir a la solució. Atès que és la posició més propera de l'Estat a la ciutadania. sed\text\teveran2.doc 2 �Ara, potser més espantats davant les dades que ens parlen de les grans ciutats, de les megalòpolis, com un problema del futur, tenim tendència a veure en la ciutat el rastre d'algun perill, o de tots els perills. Fa uns anys, el setmanari The Economist deia que "heli is an American city", que l'infern és una ciutat, una ciutat americana, però una ciutat. No direm, a la inversa, que la ciutat sigui un paradís, però sí que podem afirmar, i reivindicar amb totes les de la llei, que la ciutat haurà de ser el marc de solució i no l'infern que ens espanta. Ciutats amb les dimensions humanes, ciutats en les quals s'aposti per la qualitat. A les ciutats podem i hem de trobar les solucions a l'habitatge, al trànsit, a la contaminació, a la seguretat, a l'urbanisme, i fins i tot a molts afers relacionats amb la salut pública. Les ciutats han de ser el punt de trobada entre el ciutadà i l'Estat. Les ciutats tenen la capacitat de resoldre el que es perd a dalt, per llunyà. La distància ha de ser l'excepció, i la proximitat la marca que ens distingeix. Europa com a sistema de ciutats Podria dir-se que reivindicar el poder i la capacitat local no és precisament innovador. En els seus orígens, Europa, els països europeus i el conjunt del continent, van sorgir com un conglomerat de ciutats. "Tomem als orígens", però no com a retorn al passat sinó com a un retorn al futur possible i recomanable. Un futur on la força vindrà de la unió, entesa com a com coordinació de voluntats expresses i en cap cas com una juxtaposició "pura i dura". I quin nom rep aquest model ? Xarxes, o sistemes de ciutats. És un axioma que l'intercanvi enriqueix. Doncs bé, basem-nos en les xarxes de ciutats perquè les ciutats aprenguin d'elles, aprenguin d'altres ciutats i intercanviïn valors, experiències, dades i coneixements. D'aquesta manera aconseguirem més força, per a la vegada generarem equilibris. Perquè mentre unes ciutats poden ser líders en algunes matèries Barcelona vol ser-ho en urbanisme, en recuperació dels centres històrics, en habitatge, en cultura- d'altres ho seran o destacaran en matèries diferents. sed\text\teveran2.doc 3 �La Unió Europea va precisament en aquesta direcció. Les ciutats i les regions europees es troben davant una ocasió única per reivindicar i obtenir un paper més important en el procés de decisió comunitari i en l'aplicació de les polítiques europees. Des dels poders locals i regionals hem d'anar confiats a la construcció europea sobre la base del reconeixement que Europa està fent del principi de proximitat. Un principi polític més que una norma legislativa, el principi en què s'ha de fonamentar la lleialtat europea (Bundestreue, principi de lleialtat federal). Si la introducció de la subsidiarietat en el Tractat de la Unió Europea com un principi fonamental ja va ser un avanç crucial, ara aquest principi ha de ser aplicat de forma integral. Si la revisió del Tractat reconeix el lloc i la participació dels ens locals i regionals en l'arquitectura institucional de la Unió, amb igual dignitat que els Estats, s'aconseguirà un progrés formidable en la democratització del sistema europeu. Europa està reconeixent un fet indefugible: les ciutats estan sent admeses com punts de decisió, cada vegada són tingudes més en compte, ocupen un espai en allò que es diu el concert internacional. 1 les ciutats no es queden a Europa. El valor de les ciutats, la seva capacitat, ha de sobrepassar fronteres i extendre el seu esperit cívic i democràtic. Això va començar a manifestar-se a Rio de Janeiro, i fa pocs mesos a Istambul. Les ciutat són objecte de reflexió, les ciutats són punt de decisió i de solució. Vist el procés en què ens trobem, comencem per construir l'Europa de les ciutats i les regions, i continuem fins arribar a un món de ciutats i regions, al concepte i a la realitat de Ciutats Unides. Ciutats: competitivitat i cooperació. Aquestes reflexions no han d'ocultar una realitat evident: les ciutats mantenen una doble relació de competència / col.laboració. Les ciutats competeixen entre elles, doncs les que disposin de hinterlands més poderosos, o més clars com a mercat, seran més competitives, així com aquelles que disposin de més recursos logístics, de més atractius per a les grans empreses, per al comerç a gran escala. sed\text\teveran2.doc 4 �No estem parlant de ciutats-Estat, ni de ciutats hanseáticas. Parlem, perquè és una evolució irreversible i perquè en certa manera ho necessitem, de ciutats amb prou massa crítica per assumir els reptes immediats en matèria de comerç, serveis, cultura. Aquest és el cas de Barcelona. Barcelona no serà tot el que pugui ser com a ciutat si no és capaç de fer arribar els seus serveis fins a la porta del consumidor. I el nostre consumidor és la península ibèrica en el seu conjunt, però també el cor d'Europa. Rotterdam en aquest moment és el port de Milà; no és Gènova, és bàsicament Rotterdam. Rotterdam avança pel Rhin i s'està preocupant per anar més enllà, enllaçar amb el Danubi i fer arribar les seves mercaderies, en la línia d'anar cap a Budapest, perquè no tinguin una frontera. Rotterdam ha sabut des de sempre crear-se els punts d'arribada, buscar la demanda; els holandesos fa molts segles que viuen d'una bona logística, i són la gent que viuen millor d'Europa. Les tendències sobre localització d'activitats productives a la Unió Europea situen una gran àrea de producció a l'Europa central i tres centres logístics que, per raons econòmiques i geopolítiques, haurien de situar-se a l'Europa de l'Est, al Nord d'Europa i al Sud o àrea del Mediterrani. Barcelona ha de ser el punt clau de l'àrea logística del sud d'Europa. Un exemple que serveis de referència és Copenhaguen, una ciutat que s'ha d'analitzar detingudament perquè, així com nosaltres som el nord del sud, ells són el sud del nord. Ells són el punt d'entrada de tot l'espai escandinau. Ara construiran un pont sobre l'estret que separa Copenhaguen de Malmoe, al sud de Suècia. Pocs quilòmetres, en 30 minuts s'hi podrà arribar en cotxe. Això crearà un espai nou, molt més gran que el de cadascun d'aquests països. Per això estan utilitzant una filosofia que és força semblant a la nostra, potenciant Copenhaguen com a punt de trobada, com a punt de ruptura, un punt de gran qualitat cultural, d'ofe rtes de serveis tecnològics sofisti cats. L'àrea de Barcelona té un perfil sectorial i territorial que li atorga avantatges de sortida. Són els avantatges derivats del fet de reunir, en un espai territorial delimitat, el port, l'aeroport i l'activitat logística -cosa que no succeeix pràcticament enlloc-, una xarxa de transports i comunicacions ja existent i un conglomerat econòmic i urbà dinàmic i actiu. sed\text\teveran2.doc 5 �Hamburg i Rotterdam, per exemple, disposen d'un port molt potent però no d'un aeroport al mateix nivell. Marsella disposa d'un port actiu, però també té mancances en aeroport i li falta "massa crítica". Nosaltres tenim un aeroport i un port directament connectats a les línies viàries i ferroviàries i a menys d'un quart d'hora del centre de Barcelona, i a Japó, per tenir una cosa semblar, han hagut de fer una illa artificial. Barcelona ha de desenvolupar, equilibrar i apro fitar les seves condicions i arribar a constituir-se en un veritable i equilibrat "hub" logístic, una plataforma integrada d'escala europea i amb voluntat intercontinental. Barcelona ha de convertir-se, juntamerrt amb Madrid, en el gran pol logístic del país. I per aconseguir-ho apostem per un model que s'ha demostrat eficaç, eficaç per ser precisament "proper". Pot dir-se que tothom sap el que s'ha de fer per organitzar uns Jocs Olímpics, però segurament el que no sabíem era com s'havia de fer. Hem d'estendre la reflexió a com fer les coses. Es tracta d'incorporar criteris qualitatius des de l'inici de la plani fi cació i des de la gestió dels projectes. Si no hi ha un model de gestió adequat (i sobre això vam aprendre molt en l'experiència olímpica), és impossible exigir qualitat. Això es pot fer de moltes maneres. Barcelona proposa un model de clau única, que gestioni els interessos legítims de les administracions públiques i de les empreses privades implicades, per() que no permeti fuites o interpretacions alienes a l'interès del model provat inicialment. La grandesa de l'organització dels Jocs Olímpics de 1992, i de l'espectacular transformació de Barcelona, va consistir en qué les "grans administracions" van adinetre que la petita administració, la de la ciutat, presidís el procés. 1 aquest exercici d'humilitat -que no hagués estat possible si no hi hagués hagut aleshores al Govern espanyol uns components de catalanitat importants- va permetre que els Jocs es convertissin, no només en un gran èxit esportiu i organitzatiu, sinó en un gran èxit de transformació de la ciutat. 1 tot això, gràcies en gran mesura a que aquella ocasió histórica la va coordinar, la va dirigir el poder més petit i més proper. sed\text\teveran2.doc 6 �Aquest és l'exemple de Barcelona, que serveix corn mostra de competitivitat i de manera d'actuar. Els exemples serien nombrosos, però tots coincidirien en un punt: la competitivitat. Ara bé, sense oblidar la necessitat de competir, les ciutats també poden col.laborar entre elles, establir xarxes de col.laboració per a afers concrets, traspassant unes fronteres que sovint als Estats els costa molt més de creuar. Podríem fer servir ara exemples molt diversos, però n'esmentaré un de sol que permet veure-ho molt clarament; és un exemple que ens ha donat experiéncia sobretot, satisfaccions. Quan els Estats, per la seva pròpia condició, no trobaven manera d'ajudar a Bòsnia, les ciutats sí vam saber veure la manera de col.laborar amb una altra ciutat, amb Sarajevo. Amb solidaritat, amb trameses de material, amb ajut econòmic i, ara, quan ve la pau, una pau de postguerra que té moltes dificultats, també les ciutats hem demostrat la nostra capacitat de col.laboració per a la reconstrucció. Participem en programes d'ajut amb materials, amb recursos humans, amb técnics... I, alguna cosa més: traslladem a Sarajevo les nostres conviccions sobre la ciutat, sobre la necessitat de participació democrática, sobre civisme i ciutadania... Tot alió que els Estats podrien fer amb més dificultats está a l'abast de ciutats organitzades, que col.laboren. L'experiéncia ens demostra que funciona, que les ciutats tenen la capacitat per resoldre qüestions que d'altres no poden a vegades ni tan sois conèixer de veritat, Que les ciutats es poden posar d'acord i, a vegades, superar qualsevol distància ideológica, perquè del que es tracta no és d'afavorir a uns o d'altres partits sinó de donar solucions ais ciutadans. Aquest esforç és fonamental perquè les ciutats són el camí pel qual haurem d'arribar a una més gran proximitat entre política i ciutadania. O trenquem aquesta distáncia o aquesta distància será l'oblit. I la política corre el risc de quedar apartada de la realitat, deis problemes certs, deis afers que preocupen els ciutadans. La política té sentit quan está a prop, quan aporta solucions. Contràriament, una política vista com un nucli allunyat, sord a les peticions, mut a l'hora d'aportar solucions, cec davant la pèrdua de confiança, ens portaria a una situació molt complicada, amb una participació menor, per tant amb una legitimitat menor i, corn a conseqüència, com porta oberta a d'altres possibilitats que no hauríem tan sois de contemplar. sed\text\teveran2.doc 7 �Per això volem parlar de civisme, de civilitat. De participació ciutadana, de complicitat, però sobretot de sentit de pertinença. Els ciutadans individus sabem que pertanyem a una comunitat i que això ens exigeix participar de les solucions, apo rt ar el nostre esforç. Ciutadans allunyats d'aquest sentit de col.lectivitat, ciutadans individus que no se senten compromesos amb el que és públic, amb el que és comú, amb el que és global, no són ciutadans del tot, són individus, certament, però els faltaria la civilitat, per arribar al grau de ciutadania. Pertànyer a la ciutadania és un acte voluntari, de compromís. Els compromisos han de ser de tots, dels ciutadans cap a la seva ciutat, el seu país, i dels que ostenten la representació dels ciutadans -els políticsamb aquests ciutadans als que representen. Un compromís per i per a la qualitat. La qualitat de vida, la qualitat dels serveis, la qualitat de l'educació, de L'ensenyament, de la sanitat, de les prestacions socials, de la vida cultural. I això s'aconsegueix a les ciutats. Les ciutats d'Europa tenen sentits molt diferents. No es veuen igual les coses a Barcelona, a Sevilla o a Gròningen. Però compartim alguna cosa, compartim molts de problemes i podem compa rt ir moltes solucions. A més, estem construint quelcom nou, un nou codi, un llenguatge europeu comú, sense que això signifiqui que haguem d'oblidar els llenguatges propis de cadascun dels codis culturals concrets, de cadascuna de les identitats. Tot el contrari, perquè ciutat és sinònim de cultura, d'expressió plural. 1 en aquest context, Barcelona aspira a ser un dels escenaris. Sense menyscabar aquestes identitats, volem construir un nou llenguatge comú europeu, que passi per ser el llenguatge de les ciutats, o sigui, el llenguatge dels ciutadans. sed\text\teveran2.doc 8 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4401 Title A name given to the resource Intervenció de l'alcalde a la Universitat Catalana d'Estiu Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Prada de Conflent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Competitivitat Cooperativisme Relacions Internacionals Acció política Model social Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-08-18 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/719/19960825_LV.pdf 69cd6fbd2a9eaecfcfceed4712f384b4 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 25/08/1996 La Vanguardia, p.038 Sin Oriol, ¿sabríamos cantar igual? Autor : PASQUAL MARAGALL En estas esquinas traidoras del verano, cuando no estamos todos, se nos han muerto Josep Pinyol, la madre Assumpta Flaquer, antigua abadesa de Pedralbes, la viuda del doctor Vilanova y ahora Oriol Martorell. Parece como si el camino de la vida se hiciera más cuesta arriba y más estrecho. Sin Oriol, ¿sabríamos cantar igual? ¿Tendría el mismo significado "Els segadors"? ¿La misma mezcla de sentimiento de país y deseo de fraternidad con todos los países? ¿Serán igual los sobreentendidos si no nos podemos mirar de improviso y ver un "dring" especial en los ojos y la voz de Oriol que nos invita a creer que la canción dice más de lo que dice, que es más nuestra, más cierta, más viva? Son los muertos del agosto, que nos preparan un curso nuevo dolorosamente más sabio, porque tendremos que componer nosotros mismos las ausencias. En realidad, éste es el terrible juego del progreso. Incorporar nosotros mismos más roles, más papeles, más mensajes. Más fidelidades, como dice mi padre. Enriquecernos con el peso que nos pasan Oriol, la señora Vilanova, la madre Assumpta, Pinyol. Cada uno de ellos es como mínimo un lugar, un acento, de los muchos que configuran nuestra vida. Cala Mongó, el monasterio de Pedralbes, el Vaticano y mucho de los cantos que hemos sentido y que nos han hecho como somos. Ellos no verán la ciudad lejana que queremos terminar de hacer. Pero la haremos con su acento. Y quizá se han marchado porque ya la han sentido. La ciudad lejana es la nuestra, la que tenemos, proyectada un poco más hacia su destino: más libre, más limpia, más amiga. PASQUAL MARAGALL Alcalde de Barcelona 96 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1181 Title A name given to the resource Sin Oriol, ¿sabríamos cantar igual? Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Martorell, Oriol, 1927-1996 Necrologies Música Model social Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-08-25 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/18/1496/19960826d_00736.pdf bf79fb3dcafcf45d836831c5183edf2f PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Gabinet d AÇ) - SSb q vti : cs, t Q 4 o ` L 141 4 ¿r¿, f..l^t ^.^ ^-1^^+^ -Q G Ñ5 112 4 r(L / /llll,l7l7'l'7" t^2 ^;^ V\-)I - (3a.^ ^ 5 c^•^ ^T-^.^,. 4 ^ ^ ^^! "L S : ^^ C (ni bk.t„ ^ (-1-1¿Ncc Al =zN uu.0 1-e tLc cc ^ IRcu m, , ^^f42 G•^.es ^.c.c ^,^ ' ^` ^ ^ cx.r 2S -2 ?. J4,11. Uu..'c ^►► Sej 29-L1 ^ w o /1.4 ^. Gr-‘9‘)‘"5 IdtA \•ÇRÍP -'^--^^ —ror ^- /1)A- vrowti,^ ^c►.^ u x c: m „ In t Ez r v c-• Tl ,:, i ' spo Ec f-1 1 c a 1 d c5 ra 1' e E_ s c c3 1 ci ' G` st i l_«j e .2610W QP im..ctt-ule (,24-kyz, ¿t se 'y* Fe)\sL-41-kkb t\S —vC 114 ft . 1. -1;, 1-1r c �Ajuntament •I\ de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia Data: 26/8/96 GUIÓ Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (NB) Intervenció a la sessió inaugural de l'Escola d'Estiu del Partit Socialista d'Àustria, SP(. De cara a la intervenció de l'Alcalde a la sessió inagural de l'Escola d'Estiu de 1'SPÓ, es fan avinents els aspectes següents: - La intervenció de l'Alcalde, prevista amb el títol Social Democratic Concepts for European Cities", ha de ser d'uns 45 minuts aproximadament. De cara a la intervenció de l'Alcalde se suggereix de tenir en compte els elements següents: 1. Claiming in favour of cities. The revision of the Maastricht Treaty tend to keep away the European decisions from the citizens. Citizens from Grónïngen in the Netherlands or citizens from Italy have probably few common interests. Basically with reference to their attitude to States and also in front of the European Union existence. We, the socialists, believe in the basic role of cities in the democratisation of the European processes and as key agents to approach European decisions to the citizens. [N.B.Reference to the Declaration of Bologna (January, 1995). The points 2 refers to that the city as an expression of democracy.] 2. The European Union of Subsidiariety. VIENA.NBB �Ajuntament 41 de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia The Europe of subsidiariety is the Euro_p_e_óf closest authorities.C,TheR -r-principie of subsidiariety must be understood as a European constitut^onal principie. ^p ^? _._.---- --- Subsidiariety must be understood also as an organizational principie in which the European construction must be based upon. From the local and regional authorities we have to trust in that the European construction will be done taking into account the recognition of the principie. Reference to the European loyalty principie or Bundestreue. One of the main objectives of the CoR nowadays is to pass the revision of the European Union Treaty obtaining a better definition of subsidiariety. But from the CoR we are claiming also for our recognition as a EU's Institution, right of appeal to the European Court of Justice or to mercase the number matters upon which the CoR must be consulted. UP _ If the iñtrodúction of the subsidi^y ñ the Europeáñ Union Tre aty was an important advance, now we think that it shouid be implemented in a complete way. r ,.^ The CoR proposats are based on two main ideas: our diversity is our force but also the factor which make us vulnerable (we are a group of 222 European local and regional representatives from differen cultures and political parties); and we are not civil servants working full time for Europe, our main professional interest is in our regions and cities. 3. Europe as a system of cities. T European citizenship. ').) ^ .`^ ^. __ Europe is an old system of citiá. Claiming more power for local `^kY3 authorities is"ñatvetrinrrovatirig:in its origins Europe, the European ^113' countries and the whole continent emerged as a conglomer te of cities. ^v ` ,p ,^_^, ^I!/1 \s' ^ ^ ^ . y ^ -^ [3 [313 ^ ^r �Ajuntament 41) de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia When claiming for cities we are not trying to come back to the origins but °in to a better futt_ ire_ . To a network of cities. This network will exchange experiences, information, policies and act as a single volee within the European institutions. V [Reference to Sarajevo.] 430-434,t4o ,4.1)hub 4. Cities and regions facing the Revision of the European Union Treaty Cities and regions are facing a unique occasion to claim a more important role in the European decisiOn making process as well as in the implementation of European policies. Facing this challenge, from the CoR, we defend a better position of cities and regions based in a main objective: to narrow the gap between Public Administration and citizens. We are convinced that problems_musthe solved_at a clpser Lii1Drieto be more effective. Distance should be the exception, proximity the sigir. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 10. Comitè de les Regions (CdR) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-1998 Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Conté la documentació generada per Pasqual Maragall o els seus col·laboradors, en relació al Comitè de les Regions, que va presidir del 1996 al 1998. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4402 Title A name given to the resource Escola d'estiu de l'SPO (Partit Socialista d'Àustria). Guió. Paraules de l'alcalde Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Viena Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Acció política Socialisme Àustria Europa Comitè de les Regions Barcelona Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-08-26 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/7095/19960902_RudolphGuiliani_AlcaldeNY_PM.jpg 6b4c6a9025eea0867d87d514ae5f6c88 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09. Alcalde de Barcelona Temporal Coverage Temporal characteristics of the resource. 1982-1997 Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona. Type The nature or genre of the resource Sèrie Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data B/N, paper revelat Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Pasqual Maragall amb Rudolph Giuliani, alcalde de Nova York Creator An entity primarily responsible for making the resource Desconegut Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-09-02 Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Giuliani, Rudolph, 1944- Nova York Alcaldes Relacions internacionals Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1497/19960911d_00737.pdf 4b8c209fffe67f8cd1f61dd1951c4e68 PDF Text Text DECLARACIÓ INSTITUCIONAL DE L'ALCALDE DE BARCELONA AMB MOTIU DE L'ONZE DE SETEMBRE Un altre any, i amb motiu de la celebració de l'Onze de Setembre, Diada Nacional, m'adreço a tots els ciutadans i ciutadanes de la capital de Catalunya per convidar-vos a reflexionar, a partir d'aquest record històric, sobre el nostre present i futur corn a país. Després d'un període de convulsions, i superada en aparença una etapa en què el conjunt d'Espanya es va veure sotmesa a les tensions provocades per Fus d'estratègies polítiques que s'han demostrat improcedents, des de Catalunya ens toca d'impulsar una actitud serena i madura. Molt més perquè, com va quedar expressat en les urnes, Catalunya s'ha manifestat a favor d'una opció de progrés i de tolerància. És per això que, Barcelona --Cap i Casal-- té l'obligació de situar-se al capdavant del país en la defensa dels interessos nacionals però també, corn pertoca a la tradició d'una ciutat que des de sempre ha apostat per la llibertat i el respecte, tenim el deure de liderar l'aprofundiment d'un catalanisme que es distingeixi per la tolerància, per l'esperit obert, per les conviccions municipalistes i per la voluntat d'acollir expressions polítiques diverses. Barcelona no vol ni pot renunciar a les seves responsabilitats com a capital i és per aquesta raó que, quan s'escau la commemoració dels fets de l'Onze de Setembre, us invito a un esforç per oferir al país el millor de nosaltres, i a treballar a favor de la justícia, del progrés, del benestar social i del civisme. Perquè sols una Catalunya de les persones, amb institucions fortes i al servei dels ciutadans i ciutadanes, esdevindrà el país pròsper i alhora exemple de convivència que tots desitgem. A més, aquest any en fa vint de la primera celebració autoritzada de l'Onze de Setembre, que va nmr lloc a Sant Boi de Llobregat en un clima que anunciava Ìie–s-Tribertats democràtiques poc després assolides. La unitat de les forces polítiques que l'any 1976 va presidir aquell acte, alhora que es mantenien amb tota legitimitat les posicions pròpies de cadascuna d'elles, ens hauria de recordar que el respecte a totes les idees, també per aquelles que ens són més distants, és la norma fonamental de la vida democràtica. �Que ningú pugui dir que a Catalunya no es poden expressar amb plena llibertat totes les opinions polítiques sense el risc de ser objecte de campanyes agressives, ha de ser un principi indiscutible de la nostra vida política. Malauradament, hi ha hagut ocasions en què, sota el paraigua del patriotisme, s'han obert escletxes a l'esperit tolerant i lliure que sempre ha caracteritzat el país. Per això, en una data com aquesta, em sembla oportú de recordar que el catalanisme té diverses expressions i que aquesta riquesa d'idees ens aporta saviesa i tolerància i ens acosta al ple exercici de l'autèntica democràcia. El catalanisme obert, plural, que accepta el debat i que vol aprendre del present més que no pas dels somnis alçats sobre una història que a voltes ens arriba desdibuixada, ha de contribuir al desenvolupament de valors com el respecte i la llibertat, la participació i la democràcia. Crec interpretar els sentiments d'una majoria de barcelonins i de barcelonines quan afirmo que la nostra Diada no és l'ocasió per la recerca dels enfrontaments estèrils, les injerències inoportunes o les queixes victimistes. Tot al contrari, és una data magnífica per refermar la nostra voluntat de treballar pel progrés de Catalunya, sense actituds excloents, amb la convicció que estimar el país signi fi ca voler-lo no sols més pròsper sinó i també més just, més tolerant, més lliure. Des de Barcelona volem transmetre aquest missatge, que vol ser de confiança en les nostres possibilitats com a país í alhora d'impuls dels principis democràtics, al conjunt de Catalunya, perquè l'esdevenidor nacional i el de la seva capital són el mateix horitzó. Que la celebració de la Diada ens faci més oberts i que l'afirmació de la nostra catalanitat se sostingui en el respecte i la llibertat. Us convido a penjar banderes i domassos als balcons i finestres i a commemmorar pacíficament, amb l'esperit positiu que s'escau, l'Onze de Setembre d'enguany. Pasqual Maragall Alcalde de Barcelona � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4403 Title A name given to the resource Declaració institucional de l'alcalde de Barcelona en motiu de l’11 de setembre Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Missatges institucionals Competitivitat Acció política Model social Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-09-11 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1498/19960926d_00738.pdf 4decc005a6a177571d99c6e9503f3889 PDF Text Text PALABRAS DEL ALCALDE DE BARCELONA, DON PASQUAL MARAGALL, EN EL ACTO DE DEVELACION DE LA ESTATUA DEL LIBERTADOR SIMON BOLIVAR PASEO MARÍTIMO B ARCELONA, 26 DE SEPTIEMBRE DE 1996 Hay tantos motivos, tan diversos y cada uno de ellos tan poderosos, para hacer de este acto un acto entrañable de la historia de nuestra ciudad y de las relaciones entre nuestra ciudad y su país, que uno no sabe por donde empezar para terminar enseguida, puesto que esto no es un acto de grandes discursos. En fin, frente al Mediterráneo, el Libertador. Con nosotros el Presidente de la República que acogió con los brazos abiertos a tantos y tantos , como tuvieran que irse cuando este país, cuando esta ciudad, cuando Cataluña sufrieron la vejación y el oprobio que sufrieron y que todos conocemos. Por tanto, de alguna forma devolviendo amistad por amistad, cuando anteriormente tuvo que existir lo contrario, tuvo que existir liberación y por tanto ruptura. Liberación que protagonizó un militar de origen vasco, un militar revolu- 61 �cionario, el Libertador precisamente, que lo fue no solamente de Venezuela sino de buena parte de la América Latina, de la América Hispana. Para nosotros en Cataluña, para nosotros en Barcelona, Bolívar ha sido siempre una figura admirada, porque comprendíamos perfectamente desde este rincón de la piel de todos, lo que estaba sucediendo en el Continente hermano, y lo comprendíamos quizás mejor por nuestra posición un poco periférica en la piel de todos. Y por tanto, le dedicamos a Bolívar más de una calle. Tiene un pasaje y tiene hasta un pequeño Busto. Pero necesitaba Bolívar un homenaje mayor para que quedara claro cuáles eran los sentimientos de nuestra ciudad, respecto de su país, y del creador de su país allá, cuando la declaración de Independencia en 1811. Y tuvimos la suerte de tropezar con un grupo de ciudadanos, y esta es la gran riqueza de cada ciudad que se empeñaron en conseguirlo, y entre ellos y en primer lugar quiero citar a Pedro Grases, que hoy no ha podido estar con nosotros, porque esta precisamente en Caracas, pero también aquellos que formando parte de la Fundación Bolívar en Barcelona y en Venezuela hicieron tanto por conseguir que finalmente, esa pieza magnifica del escultor Julio Maragall este hoy entre nosotros. Sabemos gi.ae esta también en el corazón de Caracas y por tanto alli hay un punto de identidad que nos une y nos unirá de ahora en adelante y para siempre. Quiero agradecer muy en particular a Don Andrés Caldera y a Don Fernando Egaña que tanto hicieron también para que las cosas fueran adelante. Y al Sr. Fernando Mejias que, desde la Fundación, empujo también este proyecto nos lo fue anunciado, al Presidente Pujol y a mí mismo, hará ya ocho años, cuando su predecesor, Sr. Presidente estuvo en una rápida visita a Barcelona, y nos anunció ese deseo, que a partir de entonces fue una quimera que no se acababa de cumplir nunca. Pero que ha tenido su realización. Gracias, Sr. Presidente por su visita. Nos enaltece el hecho de que esa 62 �e Ven ezuela visita deje piedra puesta. Esto quiere, decir mucho respecto al futuro de nuesas relaciones. Le prometernos que Barcelona está siempre, como ha estado iívar ha sido siempre, pero más todavía, tendrá en el corazón la presencia de Venezuela y la ;ente desde presencia del Libertador. Y que, en adelante, bien seguro tiempo habrá en el 'mente h er-"tiempo de hoy para hablarlo. Vamos a estrechar más y más los lazos económicos, >co p eriféri- políticos y culturales que nos unen, y vamos a hacerlo bajo la imagen caminante, porque esa es la imagen que tenernos aqui del Libertador. Muchas gra- un pasaje y cias, Sr. Presidente, sea usted bienvenido a la ciudad. g aje mayor 1, respecto pendencia esta es la :re ellos y PALABRAS DEL PRESIDENTE DE LA GENERALITAT estar con DE CATALUÑA, DON JORDI PUJOL, s que for- EN EL ACTO DE DEVELACION DE LA hicieron ESTATUA DEL LIBERTADOR SIMON BOCINAR cor Julio PASEO MARÍTIMO BARCELONA, 26 DE SEPTIEMBRE DE 1996 alli hay y para on Fer Como muy bien acaba de decirlo el señor Alcalde de la ciudad. son mu-ante.Y >royecaños, lona, no se chos los motivos por los cuales nos complace y nos honra el tener, a partir de hoy, esta estatua de Simón Bolívar aquí en Barcelona, la capital de Cataluña. Este personaje que puede ser contemplado desde diversos puntos de vista, pero desde cualquiera de ellos resalta el hecho de que fue lo que, en realidad ha sido su sobrenombre, un Libertador. Lo fue como militar, lo fue como caudillo. Pero no como caudillo en el sentido más peyorativo que en la tradición le esa española y en la tradición hispanoamericana puede tener esta palabra, sino en 63 ��PALABRAS DEL ALCALDE DE BARCELONA, DON PASQUAL MARAGALL, EN EL AYUNTAMIENTO DE BARCELONA BARCELONA, 26 DE SEPTIEMBRE DE 1996 Excelentisimo señor Presidente de la República de Venezuela, regimiento de dores, autoridades, amigos. Es para mi la mayor satisfacción dar la bienvenida al presidente de venezuela en su primera visita oficial a Barcelona. Le agradezco su presencia en la ciudad, y muy especialmente en este marco del saló de cent, sede del que fue, en el siglo XIV, el primer gobierno municipal de la ciudad de Barcelona y cuna de la democracia en cataluña. Su estancia entre nosotros nos ofrece la posibilidad de subrayar las relaciones que Barcelona mantiene con muchas ciudades latinoamericanas, con sus gobiernos, y con las más activas entre las organizaciones internacionales de la región. Si miramos por un momento al pasado hemos de recordar y agradecer otra vez, con la mayor solemnidad, la acogida que su país ofreció a los políticos, 71 �artistas y pensadores, a los ciudadanos que se vieron obligados a dejar nuestro país tras la contienda civil. Algunos de esos ciudadanos - y me permitirán que cite únicamen t e al profesor Pedro Grases, que tan bien les representa - llegaron a ser personalidades relevantes de la vida civil venezolana. Barcelona, ciudad solidaria y abierta al mundo, se siente legitimada como interlocutora entre Latinoamerica y Europa. Europa debe mirar cada vez más hacia el área Latinoamericana, y es por ello que nos ofrecemos como ial plataforma para el diálogo y la cooperación. Este puente trasatlántico de civili- fa dad y de cultura nos emociona y nos estimula. Nos corresponde ahora nutrir esa cu2 relación con nuevas iniciativas de cooperación. d brc Desde Barcelona hemos iniciado este camino y estamos convencidos de las posibilidades que encierra. Porque Barcelona se enorgullece de su dimensión latinoamericana; de que desde más allá del Atlántico se le reconozca como d^ una referencia de modernidad e innovación. Nuestra voluntad es potenciar las c: relaciones con América Latina. Por ello, en el marco del CIDEU - el Centro p Iberoamericano de Desarrollo Estratégico Urbano - que este año me honro en r presidir, estamos impulsando programas de cooperación y asesoramiento técnico. Y esperamos con ilusión la próxima asamblea del Banco Interamenicano de Desarrollo, que tendrá lugar en Barcelona el mes de marzo de 1997. Barcelona quiere asumir un papel relevante a la hora de compartir experiencias en planificación estratégica, desarrollo urbano, preservación del medio ambiente y equilibrio ecológico, áreas a las que su gobierno presta también especial atención. Estoy seguro de que su visita a la ciudad contribuirá a consolidar las relaciones entre nuestros países, un objetivo para el que la VII Cumbre Iberoamericana de Jefes de Estado y de Gobierno que se ha de celebrar próximamente en Venezuela debe suponer un paso adelante. Señor Presidente, bienvenido a Barcelona. Gracias. 72 ��t ejar nuestro ai camente al PALABRAS DEL PRESIDENTE RAFAEL CALDERA, EN EL AYUNTAMIENTO DE BARCELONA BARCELONA, 26 PE SEPTIEMBRE DE 1996 personalilegitimada vez Me siento especialmente privilegiado al realizar una primera visita ofi- cmos como cial a esta ciudad que tanto he admirado siempre, por su propia índole, la mane- co de civili- ra de ser de sus habitantes, su proyección en el mundo, y hacerlo en el día en el ra nutrir esa cual Barcelona inaugura la escultura que representa al más grande de los hom- firar cada bres de América Simón Bolívar, obra de un gran artista catalán - venezolano. eneldos de Sé que el Alcalde puso bastante interés en la elección de este monu- su dimen- mento, y que, al mismo tiempo, lo Vincula por tratarse de un familiar cercano .ozca como del autor de la obra. Igualmente un grupo de catalanes residenciados en Cara- 'tenciar las cas tomó a pecho la iniciativa v con el apoyo y la colaboración del Gobierno que el Centro presido, pudimos tener la satisfacción de ver ya al Libertador frente a este mar, honro en reviviendo sus preocupaciones y en'busca de horizontes para un destino común nto técni- de los pueblos iberoamericanos. nicano de Es también esta ocasión, en la cual ° se ha recordado que la primera edición de "Doña Bárbara" se realizó en Barcelona por la Editorial Aral use. Esto tiene un tir expe- significado especial para nosotros los venezolanos. ïel medio Los críticos literarios disputan acerca de cuál ha sido la mejor novela de nbién es- Rómulo Gallegos. Para algunos es "Cantaclaro", por su descripción del llano. Para otros, es "Canaima", por la fuerza de su drama, para otros es "Sobre la r las rela- misma Tierra", que es como la obra última del gran novelista venezolano. Para eroame- mi "Doña Bárbara" es la obra fundamental. No sólo por su Perfección literaria, l amente sino también por su contenido éticay social. "Doña Bárbara" es un programa de renovación del país. Es la lucha de la civilización v de la cultura personificadas en la un profesional educado en la universidad contra la fuerza de la tierra inculta, encarnada en el personaje femenino de la novela, que por cierto, representó 73 �la famosa artista mexicana María Félix, en una película que dirigió el propio Rómulo Gallegos. Esto significa, pues, una vinculación muy especial en lo cultural y en lo social, y por eso me atrevo a referir un hecho, también de carácter cultural. Cuando se conmemoró en el Centro Catalán de Caracas el centenario del gran artista Pablo Casals, me pidieron que prestara la batuta de Casals que me hizo como un gran regalo cuando estuvo en Caracas en el Festival en su homenaje y yo ejercía la Presidencia de la República. De manera que esa batuta de Casals significa una orientación, una marca, una señal de los amplios horizontes de la cultura y del arte en los cuales Cataluña ha tenido una participación tan privilegiada. En este momento, mi esposa y yo, corno también los acompañantes de mi comitiva, nos sentimos abrumados por la hospitalidad catalana y tenemos que formular votos por todas las atenciones que nos ha hecho el señor Alcalde. En América Latina ven el restó del mundo quizá, casi todas las ciudades nuevas y viejas han crecido en una forma vertiginosa y desordenada. Los problemas creados por la delincuencia, por las incomodidades, por la falta de servicios adecuados para esas poblaciones: toda esas serie de problemas constituyen para el urbanista moderno, verdaderos quebrantos de cabeza. La experiencia, el estudio, el análisis de urbes como Barcelona significa una gran colaboración y esperamos que ésta, nos siga a y udando para enfrentar estos problemas existentes, no sólo en Caracas sino en toda una serie de ciudades que han surgido en Venezuela en el último medio siglo. Por otra parte, sabemos del empuje, de la fuerza y de la visión del empresario catalán. Venezuela es un paísFabierto a las inversiones. Buenos analistas han dicho que es un país ideal para invertir. Allá les aseguramos libertad, amplitud, seguridad y si llegan a tener alguna duda. Pregúntele a los catalanes que, en un momento difícil para este país, se fueron a Venezuela y han hecho allá su vida, desarrollado sus empresas, y que han dado su contribución muy valiosa para el progreso de nuestro país. 74 �propio Ró_ Reciban todos pues, la expresión de nuestro agradecimiento de nuestra tisfacción por este vínculo que estamos contrayendo hoy. Un vínculo muy eral ven lo recioso con la presencia de Simón Bolívar, que es el compromiso de usted y 1 cultural. uestro, de trabajar juntos, de luchar por los ideales que inspiraron la vida y la del gran e me hizo )menaje y de Casals ates de la tción tan Tantes de tenernos \calde. :iudades Los prole servi -ltiuVen ign i rica ;trenzar de ciu- !el emanalis)ertad. Ames hecho muyy visión del Libertador. Muchas gracias. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4404 Title A name given to the resource Paraules de l'alcalde en la inauguració del monument a Simón Bolívar (publicades dins del llibre sobre la visita del president de Venezuela a Espanya) Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Passeig Marítim de Barcelona Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Història Relacions Internacionals Acció política Venezuela Bolívar, Simón, 1783-1830 Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-09-26 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1499/19960927d_00739_LD.pdf e6e5d3d7b441ee68bfcba7b3bb94afc4 PDF Text Text CONFERENCIA "EL MOMENT DE BARCELONA". ' Divendres, 27 de setembre a les! 12 h. Col.legi de Periodistes de Catalunya. BENVOLGUTS AMICS 1AMIGUES, 1 EL PRIMER ANY DE MANDAT lAL FRONT D'UN GOVERN : ACOSTUMA A SER UNA DATA SIGNIFICATIVA PER A FER BALANc; . EN EL MEU CAS, CADA ANY :-DES DE EN FA TRETZE1 EL MES DE GENER I,EN AQU~STA MATEIXA SALA FAIG BALAN9 DE L'ACCIO DEL G4'VERN MUNICIPAL, DE LA SITUACIÓ EN QUE ES TROB~ LA CIUTAT 1 EXPOSO LES PRIORITATS AMBLES QUJALS AFRONTEM EL NOU ANY . AVUI, PERO, HE VOLGUT $ER AMB TOTS VOSTES TRENCANT EL CALENDAR! H~BITUAL, PERQUE JA FA UN ANY QUE BARCELONA ÉS GOVERNADA PER UN , 1 PACTE DE PROGRES qNTRE TRES FORCES POLÍTIQUES D'ESQUERRA. 1 ' 1 CONFANYIQP �1. UN GOVERN DE PROGRÉS. BARCELONA MODEL POLÍTIC. BARCELONA ÉS AVUI UÚNIC GRAN MUNICIPI QUE SEGUEIX GOVERNAT PER D'ESPANYA HA ESDEVINGUT L'ESQUERRA. BARCELONA L'ESCENARI PRIMER DE COMPLICITAT. 1 ELS VULL PARLAR D'AQUESTA EXPERIENCIA QUE, JA D'ENTRADA ELS HAIG DE DIR QUE QUALIFICO COM A MOLT POSITIVA, PERQUE NO NOMÉS REPRESENTA UN ACOSTAMENT POLÍTIC' ENTRE LES FORCES D'ESQUERRA A CATALUN!YA QUE ES PODRIA REPRODUIR EN D'ALTRES !ESCENARIS DE FUTUR, SINÓ PERQUE TÉ UNA TRADUCCIÓ IMMEDIATA EN ELS FETS. PER PARLAR DE COM AQUEST PACTE S'HA CONCRETAT EN FETS, ÉS OBLIGAT FER UNA REFERENCIA A LA MODIFICACIÓ DE LA CORRELACIÓ DE FORCES POLÍTIQUES EN D'ALTRES ESCENARIS. A CATALUNYA, CONVERGENCIA 1 UNIÓ GOVERNA EN MINORIA. A MADRID, EL PARTIT POPULAR TAMPOC NO COMPTA AMB EL SUPORT NECESSARI PER GOVERNAR EN SOLITARI 1 HA PACTAT AMB ELS PARTITS NACIONALISTES. 2 CONFANYIQP �AQUEST NOU ESCENARI POLÍTICA CATALUNYA 1 AL CONJUNT DE L'ESTAT ESTA !rENINT UNA INFLUENCIA DECISIVA EN LES POlÍTIQUES QUE IMPULSA LA CIUTAT. ELS POSARÉ EXEMPLES AL LLARG DE LA MEVA INTERVENCIÓ. FA POC MÉS D'UN ANY PUE ELS CIUTADANS 1 DE BARCELONA VAN DONAR CIUTADANES MAJORr:ARIAMENT EL SE~ ~UPORT A UNA o:c1ó DE PROGRES 1, MAJORITARIAMENT TAMBE, VAN EXPRESSAR LA VOLUNTAT QUE EL GOVERN DE LA CIUTAT FOS ENCARA MÉS PLLURAL, 1 FOS FRUIT DELS ACORDS 1 DE L'ENTESA j ENTRE LES FORCES POLÍTIQUES D'ESQUERRA. EL MANDAT POPULAR ERA PROU EXPLÍCIT 1 LA VOLUNTAT DELS CIUTADANS ES VA TRASLLADAR A 1 UN GOVERN DE PACTE. EL FET QUE LA CIUTAT FOS GOVERNADA PER UN GOVERN DE PACTE NO ERfoJ UNA NOVETAT. DES DE i FA TRETZE ANYS EL PARTjiT DELS SOCIALISTES 1 INICIATIVA PER CATALUNYA HAN ESTATAL FRONT DE L'AJUNTAMENT. LA NOVETAT ERA, SENS d>UBTE, QUE A AQUEST PACTE -QUE S'HA DEMOSTRAT AL LLARG DELS ANYS QUE GAUDEIX DE MOLT BONA SALUT- S'HI VA AFEGIR UNA AL TRA FOR<;A POLÍTICA QUE NO TENIA 1 3 CONFANYJQP �REPRESENTACIÓ A L'AJUNTrAMENT DES DE FEIA TRETZE ANYS: ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA. 1ELS HAIG DE DIR, ABANS Qll.JE RES, QUE AQUEST ÉS UN PACTE SQLID . QUE ÉS WN PACTE QUE PARTE IX D'UNA BASE POLÍTICA 1 D'UNS ACORDS SUBSCRITS EN BASE A PROGRAMES. NO HEM D'AMAGAR QUE UN ! PACTE A TRES BANDES ÉS MÉS COMPLICAT, SI VOLEN, PERO ÉS SENS ' DUBTE, MÉS EFICAC. AL LLARG D'AQUEST ANY Hl HA HAGUT SINTONIA EN LES GRANS QÜESTIONS. Hl HAGUT, TAMBÉ, SITUAC IONS D'IMPREVISIBILITAT PERO, SENS DUBTE, UN MAJOR EQUILIBRI. AQUEST ÉS EL GOVERN MÉS RIC 1 MÉS EXPRESSIU DELS SENTIMENTS DIVERSO$ DE LA CIUTAT. 2. LA CIUTAT HA GUANYAT AjMB EL PACTE. ÉS PER AIXO QUE ESTIC CO~VENCUT QUELA CIUTAT HA GUANYAT AMB EL PACTE. COM NO PODIA SER DE CAP AL TRA MANERA. PERQUE Hl HA MÉS CONSENS 1 MÉS DIÁLEG 1PERQUE ELS PROJECTES DE FUTUR DE 4 CONFANYIQP �BARCELONA TENEN ARA UN4 BASE MÉS PLURAL 1 UN SUPORT POLÍTIC MÉS GRAN. ! ! LA VARIETAT D'INTEREss;o s POLÍTICS NO HA D'ESPANTAR NINGÚ, FORfvlA PART DEL SISTEMA D'ENRIQUIMENT D'IDEES DE~ MATEIX GOVERN. ELS VULL POSAR DOS EXEMPLI;S CONCRETS DEL QUE ELS ACABO DE DIR. UN EXEMPLE ESTA REFERIT A L'INICI DEL MANDAT, LA NOVA ORGANITZACIÓ MUNICIPAL. L'ALTRE ENS SITUA EN UN MOMENT j BEN RECENT, 1 ÉS L'APROVACIÓ DE L'ESCUT, EÍL SEGELL 1 LA BANDERA 1 DE LA CIUTAT. VULL REFERIR-ME A LA NOVA ORGANITZACIÓ MUNICIPAL PERQUE AQUEST ANY S'HA FET UN ESFOR9 IMPORTANTÍSSIM !PER REORGANITZAR EL FUNCIONAMENT INTERN DE ~'AJUNTAMENT . HEM DOTAT L'AJUNTAMENf D'UNA ORGANITZACIÓ ADMINISTRATIVA TECNIOA, DE CARÁCTER GERENCIAL, ÁGIL 1 NO SOBRECARREGADA. NO EXCESSIVAMENT POLITITZA~A NI PRESIDENCIALISTA PERO SOTA EL CONTROL DE L'ALCALDE 1 ELS REGIDORS ELEGITS DEMOCRATICAMENT. HEM DOTAT LES REGIDORIE:S D'UNA VOLUNTAT MÉS POLÍTICA 1S'HAN POSAT EN MARXA LES COMISSIONS : DEL PLENARI ON ES DEBAT~N LES QÜESTIONS QUE 5 CONFANY.IQP �ÉS PROBABLE QUE L'ESCUT ESCOLLIT NO SATISFACI ELS DOGMÁTICS DE LES QUATRE BARRES NI AQUELLS QUI DEMANAVEN QUE NO CEDISSIM NI UN PAM. PERO ÉS UNA SO~UCIÓ MODERNA, QUE MILLORA GRÁFICAMENT L'E~CUT ANTERIOR . SI ELS SÍMBOLS HAN DE TENIR ELS VALORS DE LA D'UNA REPRESENTACIÓ 1 LA . IDENTIFICACIÓ COMUNITAT, EN AQUEST 1 CAS LA CIUTAT DE BARCELONA, 1 SI A MÉS NO HAN D'OBLIDAR ELS REFERENTS DE LA TRADI<¡;Ió 1 LA HISTORIA, ÉS EVIDENT QUE L'ESCUT, EL ·. SEGELL 1 LA BANDERA QUE ARA TENIM COMPLEIXEN AMB ESCREIX AQUESTS REQUISITS. 1 AQUESTS SÓN DOS EXEMPLES CONCRETS QUE POSEN DE MANIFEST LA VOLUNTAT DE CONSENS, UNA VOLUNTAT NO EXEMfPTA DE DIFICULTATS A L'HORA DE TROBAR SOLUCIONS CONCRETES PERO QUE TÉ UNA CONSEQÜENC!A BEN RELLEVANT: ELS PROJECTES DE BARCELONA! TEN EN ARA UN SUPORT POLÍTIC MÉS AMPLI. 1 EN EL DECURS DE LA CAMPANYA ELECTORAL VAM DIR QUE TRES EREN LES PRifORITATS INEXCUSABLES DE BARCELONA: OCUPACIÓ, HABITATGE 1 TRANSPORT PÚBLIC. 7 CONFANYIQP �PER COHERENCIA, 1 TENINT EN COMPTE QUE MANTENEN UN CARÁCTER PRIORITARI, UN BALAN9 D'ANY DE GOVERN DEMANA FER-HI REFERENCIA. ELS AVAN90 QUE EN AQUEST CAPÍTOL Hl AFEGIRÉ UNS COMENTARIS SOBRE LES INFRASTRUCTURES 1 LA LOG ÍSTICA. ! FENT UNA VALORACIÓ SINT~TICA, PODRÍEM DIR QUE EN HABITATGE ANEM BÉ, QUE EN OCUPACIÓ PROU BÉ 1QUE EN TRANSPORT NO!GAIRE BÉ. EN HABITATGE, EL PLANEJAMENT QUE VAM ENDEGAR ELS DARRERS ANYS S'ESTÁ CONCRETANT DE MANERA EVIDENT. LES :DIVERSES OPERACIONS EN MARXA EVOLUCIONEN FAVORABLEMENT, 1 TOT 1 QUE EN ALGUNS CASOS TROBEM DIFICULTATS, SEGUIM EN CONDICIONS \QUE AQUEST MANDAT PUGUI SER QUALIFICAT ?COM "L'OLIMPÍADA DE 1 L'HABITATGE". ( ¡ AQUEST ÉS UN TERRENYf QUE PROBABLEMENT EXIGEIX UN BALAN9 A MIG TERMINI, 1 NO HEM PERDUT CAP DE LES EXPECTATIVE$ PREVISTES. A HORES D'ARA, EL QUE SÍ PODEM AFIRMAR ÉS QUE OPERACIONS COM LES VORES DEL CINTURONS, LA PROLONGACIÓ DE LA DIAGONAL, EL FRONT MARÍTIM O SANT ANDREU-SAGRERA ! (LES DUES DARRERES AMB INCIDENCIES QUE S'ESTAN RESOLENT) ENS DE PERMETRAN COMPLIR AMB L'OBJECTIU 8 CONFANYIQP �CONSTRUIR 20.000 CONSTRUCCIÓ. HABITATGES DE NOVA PARAL.LELAMENT, SEGUIM DESENVOLUPANT ELS PROCESSOS DE REHABILIT~CIÓ A LA CIUTAT VELLA, HEM INICIAT AMB FOR<;A aL CAMÍ DE L'EIXAMPLE 1 COMENCEM A LA ZONA NORD DE LA CIUTAT (NOU OBLIDAR L'ACTUACIÓ BARRIS). TOT PLEGAT, SENSE ¡ EN ELS BARRIS AFECTATS !PER LES ANOMENADES (UN GOVERN ESTRUCTURALS PATOLOGIES MUNICIPAL DE PROGRÉS ÉS EL MÉS CAPA<; PER ABORDAR L'ARRANJAMENff DELS MALS DE L'ESPECULACIÓ, NO HEM D'OBLIDAR-HO), NI PLANTEJAMENTS QUE HAN DE GARANTIR UN PRINCIPI QUE NO ABANDONEM: L'ACCESSIBILITAT A L'HABITATGE COM UN DRET ADQUIRIT. CAL DIR, PERO, QUE EN AQUEST CAMP ESDEVÉ ESPECIALMENT CRUCIAL EL! PAPER DE LES AL TRES ADMINISTRACIONS. TOT 1:i QUE AMB ALGUNES RESERVES, LA GENERAILITAT S'HA MOSTRAT RECEPTIVA A LES EXIGEN~IES DE BARCELONA, 1 SEGUIM INSISTINT PERQ~E, ENTRE D'ALTRES ASPECTES, EL CONVENIS 1 PLANS D'HABITATGE CONTEMPLIN CADA VEGADA AMB MÉS CLAREDAT LES NECESSITAT DE LA CIUT}f\T. CREIEM QUE EL NOSTRE POSICIONAMENT ÉS TANT JUST COM ENCERTAT, 1 HA DE COMPORTAR UNA CONTINU.iTAT EN L'EVOL~CIÓ DELS PREUS 1 ¡ 9 CONFANYIQP �L'OFERTA DEL MERCAT DE L1HABITATGE. UN MERCAT i QUE, RECORDEM-HO, EN l:tL CAS DE BARCELONA S'HA D'ENTENDRE MÉS ENLL~ DEL TERME MUNICIPAL ESTRICTE 1 HA DE CONTEMPLAR LA REALITAT METROPOLITANA. j PEL QUE FA A L'OCUPACIÓ, LES DARRERES ESTADÍSTIQUES ENS DONEN LA MILLOR REFERENCIA. LA TAXA D'ATUR REGISTRAT A BARCELONA EL MES D'AGOST S'HA SITUAT EN EL 9'4°/o, ENFRONT DEL 10'7°/o D~ LA PROVÍNCIA, EL 10'1 °/o AL CONJUNT DE CATALUNYAII EL 13'5o/o DE L'ESTAT. 1 ! 1 AQUESTA DADA NO ÉS EN <f;AP CAS CONJUNTURAL, PERQUE LA TAXA D'ATUR O~ BARCELONA ESTA PER SOTA DE LA MITJANA EUROPEA DES DE JULIOL DE 1995 (1 LA DIFERENCIA S'E~TA AMPLIANT AL LLARG D'AQUEST ANY), PERQUE E~TRE 1994 1 1995 L'ATUR JUVENIL S'HA REDU"iT DE 5 : PUNTS EN RELACIÓ AL TOTAL, 1 PERQUE EL NOMBRE DE DONES ATURADES HA ANAT DECREIXENT AL L4ARG DEL DARRER ANY 1 MIG. LA NOSTRA FEINA ESTA ORiENTADA A CONSOLIDAR AQUESTA TENDENCIA POSITIVA 1 FER-LA IRREVERSIBLE. 1 PER FER-HO TENIM NO POQUES INICIATIVES 1, PERMETIM-HiO DIR, UNA TINENTA D'ALCALDE, LA MARAVILLAS !ROJO, QUE SENS DUBTE , ' ¡ DONA COHERENCIA 1GARANtriES D'EFECTIVITAT. 1 1 lO i ¡ CONFANY.IQP �LES NOSTRES PROPOSTE;S PASSEN PER UNA COORDINACIÓ EFICA9 AMB ¡L'INEM 1 LA GENERAITAT, PEL REFOR9AMENT DEL PAPER DELS DISTRICTES, PER LA COOPERACIÓ EMPRESARIAL O PEL FOMENT DE NOVES EMPRESES, UN ~PARTAT AQUEST ÚLTIM EN EL QUAL APOSTEM DEG¡IDIDAMENT PER L'AUTOOCUPACIÓ. ¡ UN ELEMENT, PERO, ESDEVÉ ESPECIALMENT NECESSARI PER GARANTIR l'EXIT EN AQUEST CAMP: LA DIMENSIÓ METROPOLI1f"ANA DE BARCELONA, TAMBÉ EN MATERIA D'OCUPACIÓ 1 DESENVOLUPAMENT ECONÓMIC. 1 PERQUE SOM CONSCIE~TS D'AQUEST FACTOR ESTEM TREBALLANT A TRAVÉS DEL PLA ESTRATEGIC INDUSTRIAL 1 ESTEM IMPULSANT E~ PACTE METROPOLITA. UN PACTE QUE TREBALLEM PLEGATS AMB EL CONJUNT DE MUNICIPIS METROPOLITANS 1 QUE ENTENEM COM IMPRESCINDIBLE. L'OBJECTIU ÉS EL MANTENIMENT 1, SI ÉS POSSIBLE, L'INCREMENT DEL PES ~CTUAL DEL SECTOR INDUSTRIAL DINS L'ÁMBIT M~TROPOLITA, MITJAN9ANT ACTUACIONS QUE MILLORIN LA COMPETITIVITAT EMPRESARIAL 1 AJUDIN A ; LA CREACIÓ DE NOUS LLOCS DE TREBALL. LA PROPOSTA COMPREN LES COMARQUES DE L'ALT PENEDES, BARCELONES, BAIX LLOBREGAT, GARRAF, : MARESME, VALLES OCCIDENTAL 1VALLES ORIEt{JTAL. 11 CONFANYJQP �EL PACTE PROPOSA lABORDAR QÜESTIONS CONCRETES RELACIONADE~ AMB 6 GRANS BLOCS: 1 ! ' - ACCESSIBILITAT EN EL CONJUNT DEL TERRITORI. - SOSTENIBILITAT. . FORMACIÓ 1QUALIFICACIQ PROFESSIONAL. ENFORTIMENT DE L'ECCDNOMIA PRODUCTIVA 1 MESURES DE CLARIFICAC.IÓ DE LES "REGLES DEL JOC" 1 DE SEGURETAT JURIDICA EN LES RELACIONS COMERCIALS. SIMPLIFICACIÓ ADMINISTRATIVA 1 COORDINACIÓ DE LES POLÍTIQUES DE ! LES ADMINISTRACIONS LOCALS . RELACIONS SINDICATS-PAfrRONALS. FOMENT DE LA INICIATIVA ;EMPRESARIAL. í. , ENS TROBEM EN UNA FASE AVAN<;ADA PERA AQUEST ' , , ACORD, PERO ENCARA QUEDA CAMI PER FER. ES EL CAMÍ DE L'AGLUTINACIÓ [DE VOLUNTATS, DE LA RECERCA DE COL.LABORACibNS 1, EN DEFINITIVA, DE 1 LA COORDINACIÓ D'ESFOR(;OS QUE DEMANA TOTA GRAN OPERACIÓ. ~ ELS CONTACTES QUE ~EM MANTINGUT ENS PERMETEN SER CONFIATq. PER COMEN<;AR, HEM OFERT A LA COMISSIÓ ; EUROPEA 1 AL SEU PRESIDENT, JACQUES SANT~R, LA POSSIBILITAT QUE BARCELONA SIGUI UNA DE LES ZONES PILOT ON APLICAR EL PACTE EUROPEU DE CONFIAN<;A PER L'OCUPACIÓ. AMB AIXO, PERO, NO N'HI HA PROU, 1 12 CONFANY.JQP �CAL COMPTAR ESPANYOL. AMB EL ¡SUPORT DEL GOVERN AIXÍ, TOT 1 QUE SABEM QUE EL PLAN DE EMPLEO '· RURAL (EL PER) TÉ MOLTES! PROBABILITATS DE SER ! EL PRIMER PROJECTE PRES~NTAT PEL MINISTERI DE TREBALL A LA UE, ELS HEM EXPLICAT EL PACTE INDUSTRIAL METROPOLITA, :SE'NS HAN ESCOLTAT 1 CONFIEM QUE, VISTES : LES POSSIBILITATS 1 TROBADES LES INICIATIVES CONCRETES, ENS FARAN COSTAT. 1 ' 1 , NO SE'NS AMAGA QUE, UNA !VEGADA MES, 1 ENCARA QUE SEMBLI MENTIDA, L'ABAST METROPOLITA POT ALENTIR EL PROCES PE~ A LA CONSECUCIÓ, CONCRECIÓ 1 ACCEPTACIO DEL PACTE, PERO ÉS EVIDENT QUE ENS SITUEMI EN UNA PERSPECTIVA TERRITORIAL (LOCAL-METRbPOLITANA) QUE JUGA COMA ELEMENT DIFERENCIAL POSITIU. EN EL CAMP DEL TRANSPORT, EL "DIFERENCIAL METROPOLITÁ" SEGUEIX f;SSENT UNA REALITAT i , TANT EVIDENT COM DE VEGADES DIFICIL D'ASSUMIR PER AQUELLS QUE DEL FEiT DE RESISTIR-S'HI HAN FET UNA MENA DE DOGMA. 1 ¡ , ' EN TRANSPORT 1 MOBILITAT PODRIEM DIR ALLO DE "UNA DE CAL Y OTRA DE ARENA", ALGUNS PASSOS ENDAVANT 1 ALTRES ENRBRA. 1 HO DIEM AMB LA 13 CONFANY.IQP �SENSACIÓ QUE SOVINT NOMÉS S'AVANQA QUAN BARCELONA PREN LA INICIA~ IVA 1 QUE RETROCEDIM QUAN ELS QUE HAN DE DONAR SUPORT A BARCELONA SÓN ELS QUE TEN EN L'ÚL TIMA PARAULA. 1 ¿ PER QUE HO DIEM, AIXd ? REMETEM-NOS ALS ' FETS . , MENTRE BARCELONA IMPUL¡SA UNA PROVA PILOTA LA DIAGONAL PER VEURE ttL FUNCIONAMENT 1 LES POSSIBILITATS DEL QUE HA~RA DE SER EL TRAMVIA LLEUGER DEL BAIX LLOBREGAT, ENCARA ESPEREM UNA PROPOSTA CONCRETA,., UN CALENDAR! 1 UNA DOTACIÓ PRESSUPOSTÁRIA! PERA L'AMPLIACIÓ DEL METRO. 1 MENTRE BARCELONA APRO'VA UN PLA DE MOBILITAT INTEGRAL, EL QUE HEM BA11EJAT COMA PROGRAMA 1 PICASSO, LA CIUTAT SE S,ENT PREOCUPADA PER , L'EXCESSIU ALENTIMENT ¡ EN EL PROCES DE CONSTITUCIÓ DE L'AUTORITAT ÚNICA DEL TRANSPORTO EN LA INTEGRACIO TARIFARIA. ; 1 , ' i 1 MENTRE BARCELONA, ! PASSATS ELS ESDEVENIMENTS QUE TOTS CONEIXEM, TORNA A PENSAR EN ALTERNATIV~S VIABLES PER AL TRANSPORT PÚBLIC A MONTJU"iC 1 A LA ZONA FRANCA, LA CIUTAT VEU · OM EL NOU CONVENI D'INFRASTRUCTURES NO ES 1CONCRETA. c 1 14 CONFANYIQP �1 MENTRE BARCELONA DESENVOLUPA UN PLA ESPECÍFIC PER ALS AUTcPBUSOS, QUE MILLORA OSTENSIBLEMENT L'EFICÁCI~ 1 N'AMPLIA LES lÍNIES EN GAIREBE CENT QUI40METRES, LA CIUTAT OBSERVA COM ES DEDIQU~N GRANS ESFORCOS ALS FERROCARRILS DE LA GENERALITAT; ESFORCOS SEGURAMENT JUSTIFICATSI 1 QUE NO POSEM EN QÜESTIÓ PERO QUE DIFÍC~LMENT SUPORTEN UNA COMPARACIÓ AMB EL GRAU DE COMPROMÍS DEL ' 1 , GOVERN AUTONOMIC AMB E~ METRO O L'AUTOBUS. , 1 ' 1 1 TOT AIXO ENS PORTA A fFE R DUES REFLEXIONS: l D'UNA BANDA, CONSTATAR¡ QUE L'ENTUSIASME DE BARCELONA PELS PROJECljES QUE NECESSITA, EN AQUEST CAS EN MATERIA bE TRANSPORT PÚBLIC, j EN L'ADMINISTRACIÓ NO TROBA RESSÓ AUTONÓMICA, QUE TENDEIX A PASSAR LA PILOTA AMB MASSA FACILITAT; D'AL TRA BANDA, LA CIUTAT CONFIRMA QUE ÉS LA .MÉS PREPARADA PER PROMOURE, DIRIGIR 1 c<boRDINAR LES GRANS 1 OPERACIONS QUE L'AFECTEt'J. 1 , PROMOURE , DIRIGIR 1COORDINAR. AQUESTA ES UNA AFIRMACIÓ PERFECTAMENTI TRASLLADABLE --1 ARA ENTREM EN EL CAPÍTOLI QUE ELS DEIA QUE AFEGIRÍEM-- AL CAMP DE L~ LOGÍSTICA 1 EL DE LES GRANS INFRASTRUCTURES. j 15 1 CONFANYIQP �GRANS PROJECTES-LÜ¡GÍSTICA-AMB COLLSEROLA) + PTMB. (... ) (REF. 16 CONFANY.IQP ��UN ANY DE GOVERN (7 DE PROGRÉS A BARCELONA 1-\..o ~h , _ {AIIfere-'v\_y_1.._ d 'u( cuy 11 (,~ ~~ 1 ~ fvlf'C+.- 1-. r ( k ~dg S/. Ba~·~ - /t"-fE11?v/s "Ji,¿ et Vh-tl Vtí¿-~-- fV ~IAA~h ~. ..•__..,¡;;::¡~Ió;J P \{]J.r¡ _____ ' -w ,_.,.~= 1-Q. 1 1 ~ 3o/i:l'l0 --- -----1-------·- j-~ . 1. "vwhí"~ tJ �UN ANY DE GOVERN DE PROGRÉS A BARCELONA QUE HA SIGNIFICAT EL PRIMER ANY DEL MANDAT • • • • • • Un any després Període de sembra Un pacte de govern, un pacte de progrés L'any de la reorganització Proximitat i transparencia 1 Els compromisos per quatrd anys LA CIUTAT UN ANY DESPRÉS • Algunes dades sobre la cíutat • Exemples de qué s'ha fet en un any • Unes quantes mancances ANNEXOS • • • • • • • • • • lndicadors del pols económic de Barcelona (1995-96) Aco rd de govern Pacte pels Consells de Districte Les Comissions del Plenari Decret de desdoblament del Comité de Govern Fun cions del President del Consell de Districte Funcions del Regidor de Districte Funcions del Regidor Adscrit al Districte Funcions del Conseller de Districte El Consell de Districte �QUE HA SIGNIFICAT EL PRIMER ANY DEL MANDAT Un any després Un any després de les eleccions municipals, I'Ajuntament de Barcelona ha dut a terme una notable transformació de les seves estructures organitzatives i polítiques i s'han posat en funcionament tates les línies polítiques fruit de l'acord entre les tres torces que van arribar a un pacte per governar la ciutat. Ara, quan s'escau el primer aniversari d'aquelles eleccions, sembla correcte de recordar-ne els resultats i explicar-ne els primers efectes. - El 28 de ma1g els ciutadans de Barcelona van participar activament a les eleccions municipals. electors votants 1.346.638 906.161 67,3 - Els resu ltats electorals de fa un any van ser els següents. Partit polític PSC CiU pp IC-Eis Verds ERC Nombre de vots LQercentatge de V_Qt 347.449 (38.3%) 276.141 (30.5%) 150.403 (16.6%) 68.838 (7.6%) 46.309 ($.1%) Nombre de regidors. 16 13 7 3 2 (*) Els percentatges no sumen 100% perqué hi ha vots cap a altres forces polítiques que no van obtenir reprsentació. �- On queda ciar que les forces progressistes van obteni r un suport majoritari a la ciutat. Vots L% Regidors Forces progressistes (PSC + IC-Eis Verds + ERC) 462.596 (51%) 21 426.544 (47.1 %) 20 Grups de la dreta. (CiU + PP) (*) Els percentatges no su men 100% perqué hí ha vots ¡cap a altres forces politíque s que no van obten ir 1 reprsenta cíó. · Era raonable , dones, que les forces progressistes arribessin a un acord que respongués a aquesta voluntat deis ciutadans, una voluntat que s'expressava en una 1 clara majaría de votants i de regidors electes . El pacte de govern deis grups de pr9grés era fruit d'aquella voluntat majoritaria i l'acció de govern durant aquest mandat, com en aquest primer any ja s'ha pogut comprovar, segueix les línies polítiques marcades en aquell pacte de govern, en funció d'uns programes electorals netament progressistes. : 1 Com és evident, el fet que durant els anteriors mandats municipals ja existís un govern d'esquerres a la ciutat, i la mateixa continu'ltat de la persona de !'alcalde, Pasqual Maragall, donen un caracter en part continuador de tota la feina inicjada ja el 1979, quan les forces d'esquerres van guanyar les primeres eleccions municipals. Peró, tal i com s'havia anunciat en la campanya electoral, i promés en els programes electorals, aquest :mandat té un caracter específic que posteriorment es va veure conf~rmat per !'existencia d'un acord ! que passava a ser tripartit. �La novetat residía, sobretot, en la voluntat transformadora que impulsava una reforma organitzativa de I'Ajuntament, tant pel que fa als ambits com pel que fa al territori. La feina de tot un mandat té diverses etapes. Durant el primer any és difícil que tates les accions dutes a termes es tradueixin en accions clarament visibles. Normalnjlent, molt més quan el pacte de govern era nou ja que es comptava amb grups polítics que en mandats anteriors no n'havien format part, el primer període és sobretot de preparació del terreny, per a obtenir més endavant els resultats de forma molt més concr~ta. Tot i aixo, en sois un any, com es veura més endavant, s'han produrt avenc;os molt notables. 1 Període de sembra Aixo vol dir que en aquest primer any, sobretot, s'han assenyalat les grans direccions a seguir i s'han dut a terme els primers comprom isos. Com és evident, moltes de les m¡psu res de govern previstes en aquest pacte no seran del tot visibles fins més endavant, pero ja s'han donat els pnmers passos 41ue permetran tot seguit una concreció major. l Hi ha un exemple que ho explica amb molta claredat. En política d'habitatge, en primer lloc cal alliberar sol i adoptar les mesures d'acció sobre el planejament. És amb posteritat, quan comencen les obres de construcció, que la política d'habitatge es fa molt visible, pero el període anterior és necepsari i, encara que costa de percebre per part de la ciutadania, sense aquest treball previ no fóra possible la consegüent manifestació concreta de les polítiques. Amb aquest exemple queda molt ciar que un període que es pot qualificar de "temps de sembra" potser no és tan perceptible com els períodes posteriors, que podríertl anomenar de collita, pero que és imprescindible pera la consecucip deis objectius que s'han fixat. 1 1 �Vist així, aquest primer any ha estat un excel·lent període de sembra, amb éxits molt destacables. Pero hi ha, a més d'aquest element algunes qüestions que un any després de les elecc1ons municipals, cal posar molt de relleu. Almenys, dues d'aquestes qüestions apareixen amb una torga 1 singular per damunt de qualsevol altra consideracíó: les reformes de l'organització política i !'experiencia d'un acord tripartit. Tot seguit, es valoren ambdues qüestions. Un pacte de govern, un pacte de progrés En efecte, els resultats del 28 de maig de 1995 feien necessari un acord de govern entre diverses torces polítiques. Així va ser com el 21 de julio! de 1995, en representació deis grups municipals del PSC ( 16 regidors ), IC-Eis Verds (3 regidors) i ERC (2 regidors ), Pasqual Maragall, Eulalia Vintró i Pjlar Rahola van firmar un acord de govern. Aquest pacte mereix, abans d'entrar en altres detalls, algunes consideracions globals Es tracta d'un acord entre torces polítiques progressistes, per dur a terme una política de progrés a la ciutat de Barcelona. Es tracta d'un acord entre force~ polítiques que han establert acords similars en d'altres poblacions de Catalunya. Com es deia en el text de l'acord de govern, ~acte és possible perqué es constata amb els resultatls electorals que a Barcelona hi ha una majoria de votants i de regidores i regidors electes que s'identitiquen amb les diverses forces polítiques de progrés, d'esquerra transformadora i nacional. O' aquí, per tant, que s'hi hagi vist, i que aixó sigui comprensible, un caracter d'experiéncia molt interessant de cara al futur, perqué confirma la disposició d'aquestes tres forces a treballar en comú, si �més no en l'ambit municipal i, com q mínim, en l'ambit estricte de la ciutat de Barcelona. Aixo significa que aquestes tres fardes polítiques queden obligades a fer evident el caire positiu d'aquest acord i que comparteixin un interés per demostrar als ciutadan~ com les forces progressistes tenen la capacitat de posar-se d'acord i governar a favor deis interessos deis ciutadans. Pero més enlla d'aquestes consideracions generals, n'hi ha d'altres que mereixen ser posades de relleu¡. Perqué el pacte de govern ha estat precisament la base de tota la política municipal posterior. i En efecte, totes les mesures aproyades al Pla d'Acció Municipal (PAM) per aquest quatrienni provenen de les línies marcades al pacte. 1 pot dir-se sense exagerar que les accions posteriors de l'equip de govern municipal no han fet altra cosa que seguir el camí indicat en aquell pacte de juliol. Els programes de les tres forces :van ser aleshores tinguts en compte i tota la política municipal d'aquest primer any de mandat, i 1 la deis propers anys, se sosté en ¡les línies marcades en aquell pacte, és a dir: ~'estan complint escrupulosament i amb tot el rigor els programes electorals que els ciutadans van avalar amb els seus vots. 1 L'any de la reorganització Si déiem més amunt que aquest ha estat un període de sembra, cal dir també que ha estat un període dE , reorganització. En efecte, s'ha dotat les regidori Js d'una voluntat més política alhora que els aspectes gerencials ~ren millorats substancialment i s'endrec;ava l'acció municipal. Així, en aquest primer any ja s'han posat en funcionament les 1 diverses Comissions del Plenari, qye ja són els organismes on es �debaten els assumptes que pertoquen als diversos ambits de l'acció de govern. D'una banda, s'han posat a treballar les diverses Comissions del Plenari. D'una altra (després d'un decret d'alcaldia de 14 de novembre ), s'ha desdoblat el Comité de Govern en un Comité de Govern del Territori i un altre Comité de Govern de les Comissions 1 del Plenari. El segon, com es veu, marca les línies, i en comprova el seguiment, que tenen a veure amb les Comissions i amb les Ponéncies. Mentre que el primer marca les directrius polítiques que tenen a veure amb els Districtes . r Proximitat i transparencia Alhora, com se sap, els mateixos districtes han estat reorganitzats, amb la presencia d'un Regidor de Districte i alhora d'un President del Consell de Districte. A més, els districtes han guanyat capacitat de decisió i veuen incrementats els recursos disponibles per dur a termes els seus projectes al territori, que pot dir-se q~e en el volum deis quatre anys arribara a ser el doble que en mandats anteriors. Gracies a l'esfor9 de planificació i al Pla d'lnversions Municipals, és possible que els ciutadans conegu\n amb tota l'antel·lació quines seran les inversions al se u districte¡ en els propers quatre anys. A banda que puguin sorgir noves necessitats o projectes, el cert és que la priorització de les inversions ~a esta feta per tot el mandat i, per tant, s'ha assolit l'objectiu d'un ~ planificació molt acurada que 1 permet conéixer --i fer conéixer-- quf3 passara a cadascun deis deu districtes en aquests quatre anys. · ¡ Aquesta actitud prové de la voluntat del govern municipal de dur a terme una política que s'ajusti al m~xim a la línia de la proximitat, per acostar a la ciutadania l'acci~ política. Aquest valor de la proximitat, defensat des de fa molts lanys com un element específic , �de les torces polítiques progressistes, va acompanyat del valor de la transparencia . ' És així, per exemple, que s'ha aprovat de donar regular informació f sobre els indicadors de l'estat de la ¡ciutat o sobre els resultats deis sondejos que pugui ter I'Ajuntament¡ per "prendre la temperatura" a la ciutat. 1 Els compromisos per quatre anys Els compromisos per aquests quatre anys han estat assenyalats de manera general al Pacte de Govern signat entre les tres torces polítiques que sostenen el govern municipal i, amb més concreció, en el PAM i en el Pla d'lnversions. ; Segons la informació de qué es disposa, provinent de les diverses presidéncies de les Comissions de 1Pienari, el grau de compliment del PAM es traba ara com ara en un, nivel! óptim, jaque en diverses matéries supera el 25%. 1 Tenint en compte que som al primer any i que aquest primer any també ha hagut de veure la nholts estorr;os dedicats a la reorganització i a la tasca de sem~ra (planejaments, aprovacions prévies, etc., pot dir-se que els P,rincipals compromisos polítics adquirits es tradueixen en mesures concretes que es van duent a terme sense cap dil·lació. A més, el grau de coincidencia entr¡e els tres grups polítics també ha estat molt elevat i tora d'algun$ casos molt concrets, en qué algun grup ha manitestat un divergencia puntual, l'acció de conjunt ha estat indiscutible. A més, aquestes divergéncies puntuals han estat sobretot preses de posició, q~e no han atectat la feina del govern municipal ni han endarrerit ~ ignificativament cap assumpte important. Alhora que s'acomplia el Pacte de Govern i la seva concreció expressada en el PAM, s'han sati~et demandes especítiques de cadascun deis grups que formen l'ali.~nr;a post-electoral. �D'entre aquests qüestions, pot esm~ntar-se per la seva significació 1 J'aprovació d'un nou símbol de la ciutat i d'un nou_segell municipal. LA CIUTAT UN ANY DESPRÉS Algunes dades sobre la ciutat En aquest període de temps, la lciutat de Barcelona ha viscut avenc;os destacables. No és aquest el lloc on recollir tots els indicadors de qualitat de vida ni tot~s les dades de qué es disposa. Pero sí sera bo d'aportar-ne unes quantes que permeten observar l'evolució de Barcelona en tan sol$ 12 mesos. Una evolució que resulta francament positiva i espera;nc;adora, com pot veure's en el següent resum del "pols economic d~ la ciutat". 1 Baixa l'atur Fa un any, l'atur registrat a Barcelona era de 1'11 ,5% de la població activa . Les últimes dad es el situen entorn de11Q, 1%. ¡ En un any, a Barcelona el nombre ld'aturats ha viscut un descens del 12,5% , mentre que al conjunt de Catalunya era del 8,8% i al , conjunt d'Espanya del 6,6o/o. Expansió de la_Fira El 1996 sera el primer any parell en qué l'activitat firal a la ciutat superara la de l'any anterior. Aix6 é& especialment rellevant si es té en compte que s'escau en els anys !¡ senars la celebració de salons tan importants com Construmat o el Saló de I'Automobil. ! Durant 1995 la Fira va crear cinc nous salons i quan acabi l'any 1996 se n'hauran organitzat set mési �Récord a l'aeroport L'any 1995 ja es va observar un ré¡:ord de passatgers a l'aeroport de Barcelona (en relació al 1994, 8.s va produir un creixement del nombre de passatgers del 10% i del¡ 17% en mercaderies ). 1 Dones bé , el 1996 promet dades e~cara més bones . En el període gener-febrer s'ha comprovat un c~eixement respecte del mateix període de l'any 1995. Els incremen~ han estat els següents: i Passatgers Aeronaus 1 G Merladeries + ~ 3 , 7% ! + ~ 0,7% + ~2,4% A més, cal fer constar un nou servei amb Brasil, servit per VASP, amb un gran vetall de connexions qmb Sudamérica , la contribució 1 d'Eurobelgian Air per augmentar les connexions amb Brussel·les, els nous serveis d'Adria (Liublia~a), Air Ukranie (Kíev) i les ampliacions de Malév (Budapest). l A més , s'ha obert el vol directe Barc~lona-Moscou-Tóquio . 1 Exits del Port El Port també ha continuat la seva llínia expansiva i han continuat augmentant els volums de carregq general , de contenidors i de nombre de va ixells. De tota manera , la novetat més rellevant de 1996 és la consolidació del port barceloní com el segon de ji'Europa occidental , darrera de Génova, en transit de creuers. Aixó es va posar especialment de manifest el passat 14 d'abril quan van coincidir a la ciutat tres deis més luxosos i famosos vaixells de creuer que hi ha al món: "The Splendour of the Seas", "Crystal Simphony" i "Asuka". El pnmer d'aquests tres té Barcelona de cap9alera d'operacions . 1 �Altres Aquests han estat sois uns quants exemples , encara que n'hi ha molts d'altres (indicadors de congre~sos i convencions , de l'activitat turística , d'inversions entrangere$, de construcció mercat immobilia ri... ) que donen resultats igualment satisfactoris. Pero no és aquest document l'espai ¡on fer aquest repas de manera ' completa. En un annex s'adjunta !un document que aplega els principals indicadors d'aquest "pols economic". Exemples de que s'ha fet en un a~y Tot seguit es relacionen algunes de les accions més destacades del govern municipal en aquest períod~ del primer any de mandat. No cal dir que no es tracta en absolut ~'un recull exhaustiu , ja que no ; n'és aquesta la intenció. El balan<; del grau de compliment ~el PAM és una feína que les a terme regularment i en presidéncies de les Comissions d~en ¡ aquest moment disposen deis seus propis estudis per conéixer quin és aquest gra u de compliment. Aquí es relacionen tan sois aquel ~es mesures que mereixen un majar interés i que d'una forma més clara demostren com tan sois en un any el govern de la ciutat ha irhpulsat amb malta determinació les principals línies polítiques incloses en el Pacte de Govern i ha avan<;at substancialment en molts : assumptes amb l'adopció de mesures concretes que sumade~ a l'esfor<; per reorganitzar I'Ajuntament (com s'ha esmentat mé~ amunt) i a la descentralització (amb tates les mesures que aixó comporta) donen una visió prou ! notable de la feina de govern. !1 Tenint en compte que es tracta tan sois del primer any i si es pensa que tot i que les eleccions van ser ejl 28 de maig el pacte no va ser formalitzat fins a finals de julio!, d31 posar de relleu que en 1O mesas s'ha treballat de tal manera c¡1ue es pot afirmar sense caure en el cofo"lsme que s'ha fet malta fei~a i prou ben feta . 1 �Unes guantes accions del govern municipal • S'ha posat en funcionament un nou model de relació entre !'estructura política í !'estructura executiva, basat en la divisió de funcions. • S'ha desenvolupat el procés de desconcentració de l'organització municipal, dotant els gerents de sector i de districte deis instruments de gestió descentralitzada necessaris per exercir la seva tasca. • S'ha desenvolupat el traspas de competéncies als districtes: expropiacions, llicéncies d'obres majors, guardia urbana i policía comunitaria, manteniment (vialitat, enllumenat, neteja ). • S'han aprovat al Consell Plenari els nous símbol i segell de la ciutat. • S'ha incrementat i millorat la presencia institucional de la ciutat a Europa en assolir !'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, la presidencia del Comité de Regions, organisme de la UE. • Es demanara la modificació de la Llei d'hisendes locals per mi llorar el nivel! de finan<;ament local. • Es treballa de cara a aconsegUir un acord amb el govern autonómic que permeti: • La creació d'un régim especial de finan<;ament, dins la Carta Municipal • Obtenir la participació en el Fans de Cooperació Local de la Genera ~itat de Catalunya . • Red uir la pressió fiscal disminuint un 10% sobre el PIB la part impositiva deis ingressos municipals al llarg del període. ' • Promoure la millora, de la normativa de I'IAE. • Reclamar l'increment cooperació. del Fons catala de �• S'han iniciat els passos per reclamar el financ;ament deis serveis de capitalitat, tant per part de I'Estat com de la Generalitat (es fara properament un Consell l Plenari dedicat de manera extraordinaria a les qüestions de financ;ament) . ' • S'ha firmat el Contracte Programa del Transport. • Es treballa amb fermesa de cara a aconseguir els acords necessaris amb els ministeris di~ersos i amb la Generalitat per completar les diverses depuradores de les conques del Besos i Llobregat. i • L'Ajuntament insisteix amb fermesa per aconsegutr el compliment del Pla del Delta del Llobregat, segons el conveni MOPTMA-Generalitat-Ajuntaments. • De cara a la rehabilitació de deterrminades zones, s'han constitun les empreses mixtes Proeixample (que actua a I'Eixample) Pronoba (que actua a No u Barris ~ a la zona nord de la ciutat). • S'ha signat el conveni que ~ignifica el compromís per a l'ampliació del Port i de la Zona d'~ctivitats Logístiques . ' • S'ha reduH d'un 10% el nivell d'erldeutament de 1994. • S'ha seguit la política d'increme11tar la despesa corrent en un percentatge igual al del creixeme~t de I'IPC. i' • S'ha procedit a doblar la inversió ~irecta als districtes. ! 1 • S'ha millorat l'eficiéncia deis ser~eis amb la posada en practica d'un extens programa d'auditoria organitzativa, amb auditories de qualitat als districtes i a les diyerses arees, alhora que s'ha comenc;at a disposar de les primeres Cartes de Serveis. • S'ha reduH progressivament, i ~s continua en aquesta línia, !'estructura de l'organització munibipal, en disminuir el nombre de nivells directius i de llocs de com~ndament. i �• Es prepara un conveni per firmar-lo en un curt termini per potenciar la col·laboració entr~ els serveis de formació de I'Ajuntament i I'Escola d'Administ~pció Pública de Catalunya. • S'ha posat en marxa el Pla de Q~alitat. • S'estan fent els esforc;os previs per a la creació , en un termini ' molt breu , de dos nous cqnsells: el Consell Municipal d'Associacions de Voluntariat i el! Consell Assessor d'lmmigrants Estrangers. • S'ha desenvolupat el Pla d'Atenció Primaria, millorant la dotació de personal i recursos económics, la formació deis professionals i les metodologies de treball. • Es promou el traspas a I'Are9 de Benestar deis serve1s equipaments d'atenció primaria de I'ICASS. • S'aplica a tota la ciutat el nou model del Servei d'Atenció Domici liaria , consolidant una xarxa única i endegant una col ·laboració ambla xarxa sanitarja. 1 • S'estudien avantatges fiscals i preus públics per a persones jubilades amb ingressos inferiors al salari mínim. • Sito Pons lidera el projecte "Barqelona Ccapital Internacional de I'Esport". Ja s'han celebrat !les primeres reunions amb destacades personalitats del món de l'esport internacional i s'avanc;a a un molt bon ritme . 1 ~ 1L • Hi ha els diners consignats per a. la reconstrucció d'un p)lis portiu a Sarajevo. • S'ha homologat un model de "taxil per a tothom" i es negocia amb ' els serveis corresponents la implantació d'un "bonus taxi" . r • El Comité Executiu ja ha aprovat¡ la constitució de I'Agéncia de Salut Pública de Barcelona , que! posteriorment sera adscrita al Consorci San itari de Barcelona . : • S'han incrementat els recursos ; humans Contra les Drogodependéncies . económics del Pla �• Ja hi ha acords amb les diverses propietats per procedir a les expropiacions que permetran disposar de sol on concedír el dret de superfície al govern autonomi<:; perqué puguin construir-se les instal·lacions d'ensenyament previstes al Mapa Escolar. • S'han fet les aportacions pactades en el conveni-marc amb la Generalitat per realitzar les obres de reforma, ampliació i millora d'escoles (RAM). 1 • En la línia de crear els serveis de suport que permetin acompanyar prop de 5.000 noup ciutadans emprenedors amb projectes empresarials en aquests quatre anys, ja s'han acompanyat en aquests deu mesos un total de 1.400 persones en diversos projectes empresarials . El projecte relatiu a l'acompanyament de 1.000 dones emprenedores, compta amb un bon grau de compliment que se situa prop del 40% (més de 380 projectes ). • S'ha posat en funcionament la xarxa d'oficines municipals als districtes per apropar les ofertes relatives a incrementar 1 l'ocupació. • Prop de 2.500 persones han participat en cursos de formació ocupacional i continua. • De cara a la promoció de la difusió de l'ús de les noves tecnologies de telecomunicacion~ en el camp de les petites i mitjanes empreses I'Ajuntamertlt ha presentat el projecte lnfopyme a la UE. 1 • De cara a la promoció exterior de la ciutat per generar noves activitats economiques s'han celebrat seminaris d'inversors a Toulouse, Manchester i Nova York i hi ha previstos, per aquest mateix 1996, seminaris a Düssel~orf, Rotterdam, París i Toquio. • El juny se signara el conveni amb, les universitats en el programa "Barcelona Centre Universitari", promovent l'acolida d'estudiants i altres elements. • De cara a l'impuls d'un Pacte Industrial local que defineixi una estrategia de cooperació deis agents socials i económics per a �l'area metropolitana de Barcelorna ja es treballa en el segon document i s'han celebrat diver,ses jornades amb participació d'organitzacions empresarials, sindicals i universitaries per anar concretant els elements d'acord. ' • S'han ampliat les reiacions de I'Ajuntament amb 28 gremis i amb ' totes les patronals, amb projectes concrets d'anar col.laborant i s'ha avanc;at significativament ! en matéries com la venda ambulant de productes de confeqció, el repartiment de menjar a domicili, el disseny ... • Aprovació del trasllat provisional pe Mercat de la Concepció per dur a terme ies obres de millora efl aquest espai. • S'ha elaborat l'avantprojecte de la nova ordenanc;a de protecció de l'atmosfera. • S'ha treballat en les obres corr¡esponents a 38 jardins de la ciutat. 1 l • S'ha aconseguit !'obertura deis Uardins de la Unviersitat 1, en part, deis del Palau Robert. • S'han trac;at els camins i vallat el contorn del Jardí Botanic. Ara calen els murs de contenció. A més, s'ha creat l'associació d'Amics del Jardí Botanic i s'han !adquirit o rebut més de 22.000 1 plantes vives. • S'han realitzat 304 mesuracions "In situ" de cara a la reducció de sorolls. S'ha acabat l'actualització del mapa sanie del districte de Gracia (que fa evident la reducció en un decibel·li en relació al mapa de 1990) i es treballa en e,ls mapes sanies de I'Eixample, Les Corts, Nou Barris i Sant Andreu. • S'ha constitun el consell d'administració de Barcelona Televisió, que acabara de definir el model¡ de televisió que es vol per a Barcelona. • S'ha posat en marxa, en període ¡de proves, l'emissora municipal I "Freqüéncia Barcelona". l ! �• S'ha constitun l'lnstitut de Cultuqa de Barcelona (ICUB) i s'han aprovat els seus plans d'actuació j i • S'ha creat ei"Senat de les Tradicjons", que aplega les entitats de cultura popular i tadicional. • S'ha impulsat el projecte de re1 ovació Picasso. • S'ha impulsat el projecte "Barcelqna Plató", per atreure rodatges de pel·lícules a la c1utat, els frui$ del qual seran visibles en un ¡ termini no pas llarg. ampliació del Museu • Avan9a la construcció de la biblioteca municipal del districte de No u Barris (estructures acabad~s, sois falten els serveis) i la d'Horta-Guinardó (a punt d'iniciarise les obres). • Suport important a les sales dé teatre i especial suport a la dansa contemporania. j • Programes d'exposicions, actua~1ons i Festival Grec'96, que amplia el seu ambit per esdevenilr metropolita i guanyar un milió potencial d'espectadors. 1 • J • Tot aixo, mentre els grans projectes d'infrastuctures culturals de la ciutat (MNAC, Auditori, Liceu, ~te.) avancen al ritme que cal i segons les previsions. ¡ • Es consolida la dedicació del 0,~% del pressupost d'ingressos locals a la cooperació internacipnal i l'ajut humanitari dins el Programa de cooperació inter~acional i acció humanitaria, "Barcelona Solidaria". El proper 9ia 6 de juny finalitza el termini de presentació de projectes : per part de les diverses organitzacions no governamental~. ¡ • S'ha dut a terme una campanya d'ajuda al poble sahariá • S'ha designat, tal com era previst, la ciutat de Sarajevo com a i Districte 11 . Hi ha més de 90 programes en marxa i a més s'ha obert I'Ambaixada per la Democracia Local. 1 �• S'ha constiturt el Consell del Voluntariat i aviat s'estara en condicions de constituir el Consell d'lmmigrants. • S'han constitu'lt les comissions ¡d'atenció ciutadana pels drets civils als districtes. • En diversos projectes s'ha procedit ja , de manera experimental (pilot) la incorporació d'una memoria participativa que permet als ve"fns una participació molt directa en l'aprovació d'aquests projectes . Així ha estat, per ara, en aquells que atenyen la pla9a Lesseps i els Jardinets. 1 ) • Al districte de Gracia s'ha endegé1t una prava pilot per aconseguir un "paquet de tramitació conjunta". • S'estan acordant les expropiacions per la zona de Diagonal~ Poble Nou. • S'ha elaborat el projecte del Front Marítim, que significara la construcció d'un total de 4. 000 ha¡bitatges. • Planejament en curs per la transformació de la fa9ana marítima (Diagonal-Mar, passeig Marítim ,: Diagonai-Poble Nou, on han comen9at les expropiacions ). • Esta pendent de l'aprovació definitiva el planejament del nou ! Hospital de Sant Pau. • S'ha aprovat el Pla Especial de La Clota. • Ja hi ha les dues primeres zones pilot on disposen deis serveis propis de les comunicacions per cable. Properament s'estendran aquests serveis fins atendre, en període pilot, uns 40.000 ciutadans. • S'ha acabat la primera fase de I'Avinguda Mistral i la segona es traba en un 65% de l'execució. • S'ha j in ~ c!at la pavimentació del c~rrer Sant Pere Més Alt. �• S'ha fet el cobriment de la Ronda del Mig al carrer Brasil i queda pendent l'adjudicació la urbanització de la superficie . ¡ 1 • S'ha executat en un 90% la connexió deis carrers Capella i Llic;a (Can Caralleu). • S'ha iniciat la primera fase d'obres deis Jardins del solar Hurtado-Espinoy-República Arge~tina. 1 ¡ i les • S'han executat en un 80% accessibilitat del Pare Güell. obres de restauració • S'esta al 85°/o de l'execució d'obr~ del Pare de Canyelles . ¡ • S'han iniciat les obres de les escales mecaniques de Rasos de Peguera . • S'esta al 75% d'execució de les obres d'urbanització del sectro compres entre els carrers Guipúscoa , Esprocenda i Concili. Al carrer Guipúscoa hi ha un acord ¡amb la Generalitat per financ;ar la urbanització de la Rambla i hi ~a el projecte fínalitzat. • La urbanitzacíó del PERI de la del 55% . • S'esta urbanítzant la superficie deis aparcaments recentment constru"its de Plac;a del Sortidor (40%), Ronda del Mig (inici d'obres de la urbanítzació), Carqenal Reig (acabades), SiíciliaCórsega ( 10% de la urbanització de superficie) , Mina-Ciutat 1 (97%) i Guineueta (recentment cqmenc;ades). ~aperera ésta en una execució ! ! • A més, s'estan constru"lnt 5 aparcaments més (total: 1.205 places ) a Joan Güell (obres al 90flo ), Zona Franca (inici d'obres ), Plac;a del Guinardó (90% ), Assemblea de Catalu nya (98% ), Plaga de la Palmera (85% ). • La construcció del pavelló esportliu del Guinardó es tro ba en un 45% de la seva execució. �• Hi ha sis escales en construcció, a banda de les obres de rehabilitació incloses en els RAM!: Tabor, Barrufet, Mossén Cinto Verdaguer, Pau Romeva, Turó del Cargol i Pau Casa ls. 1 Unes quantes mancances A més d'aquests exemples, en aquest mateix període del primer any de mandat cal fer constar que ihi ha algunes mancances molt importants que es deuen en bona mesura a una falta de resposta positiva per part del govern autonórr~ ic. Entre aquests assumptes, i sense ari m de furgar més en aquestes qüestions, pero amb la voluntat de deixar-ne consta ncia en un document que vol fer un repas a aquest primer any de mandat, cal esmentar: Transport Tot i les paraules que es van pronunciar durant la passada campanya electoral --i tot i el td¡ que es va usar-- , el govern autonómic no ha adquirit els compromisos que aleshores va anunciar per garantir les inversions ~irigides a l'extensió de la xarxa de metro a la ciutat de Barcelona. És difícil, en aquest context, i tenint en compte les experi éncies de 1987, 1991 i 1995 no témer que aq1..1est assumpte pugu i ser emprat , novament en una propera campan:ya electoral sense que abans s'hagi resolt degudament. O' aquí : que la ciutat visqui aquest assumpte amb una lógica preocupació de la qual el govern municipal no pot deixar de fer-se ressó . Sant Andreu-Sagrera L'endarreriment de la tramitacíól respecte d'aquest pla és preocupant per la ciutat, molt més quan és un requeriment imprescindible per resoldre les instal·lacions de la futura estació del Tren d'Aita Velocitat. ��INTRODQCCIÓ ¡ Els grups munici pals Jcl PSC, Iniciativa- b s YcrLis i ERC, dcsprés J 'analitzar conjuntamcnt cls rcsultats Jc les Elcccions iV~nicipals del 2X de maig Jc 1995. han arribat a un acorJ sobre les segücnts bases: l. Hi ha una majoria Je votants i de regidores i regiLiors clcctes que s'identifiqucn amb les Jiverses forces polítiqucs de progrés, d'csque rra transformadora i nacional a Barcelona. 2. Els rcsultats clectorals h;m val idar cls trets f1 namentals Licl modcl de CJU tat en el qua! PSC i IC han vingut trchal b nt en els Jarrcr~ malllbts, pero alhora han apostar per un més gran plurali smc Jins l'es(_jucrra, amp la incorporació d'ERC pcr l'cspcrit catalanista i crit ic. pc r L1 conscicnciacit> me ~ i;1mhienta l, pcr la voluntat Li'innovació i per la sol iLiari ra t. 3. Les tres forccs. J es de la satisfacci6 pcr lal fcina fcta i el compromís d'iniciar una nova etJpa en el govem municipal, coinciJ ~ixen en cls eixos programátics Je l'acció Je govern del quaLiri cnni l ll95 - l9 1N 4. L'organització municipal cstara compos;~Ja pcr I'Alcaldia, quatrc Tinencies 1 d'Alcaldia, pcr Cornissions infom1atives i dejegades i els deu Districtes. 5. Els órgans Je g.ovcrn dds Districtcs rct1cctiry-m l'acord entre les tres formac íons, com a punt Je p:1rtiJa d'un acord consistorial pcr ~ l'cnfortimcnt de la desccntralització, en coherencia amb el principi de subsiJiarictat. , 6. La composició plural del govcrn munid pal sera prcsent en la projecció de l'Ajuntamcnt; així mateix les Jelcgacions l~stitucionals i Intcmacionals tindran en compte la composicíó plural de la Corporaci ~. 1 �PROGIU~ ACORD DE G0 VERN Els cixos programütics sobre els que basem el pr~se nr acord són: l. La Carta Municipal és un objectíu políti q que expressa la voluntat de Barcelona d'obtcnir el rcconeixemen t LJUe rner-crx el fetJ d'ésser capital de Catalun ya i ésser una gran metrüpoli meditcrrünia en la porta Sud ~'ay ucsta. 1 També és el mitjá per assolir el grau nom1aqiu adequat pcr poder atendre, des de les funcions de l'Ajuntament, les necessitats i re~uenments de Barcelon<..t, í en especial el rcconeixement de l'Autoritat Local, !:1 ~us rícia Local, i la capacitar d'auto organirzació. • 1 2. Potenciació de la descentralització i la pafticipació. Ens proposem donar un altrc impuls a la descentralització, amb l'object ~ u d'apropar el gl)vern als cíutadans i míllorar la participació ciutadana. Ens pro ~ osem augmentar el re lleu polític dcls órgans de Participació i govem deis districte!>aixr com incrementar les transferencies en urbanisme, serveis urhans i scg.urctat. 3. El fomen t de I'Ocupació. Ens proposem repovar l'acció de l'Ajuntament en aquest camp. Promoure una actitud positiva i cmp{enedora davant els reptes de les noves realitats económiques, a fique en rcsulti un rnés alt nivel! d'ocupació de la població barcelonina . .t. La promoció de l'habitatge assequible é~ també un objectiu comú de !'actual mandat. Ens proposem incrementar suhstandalment la disposició de sól edificable, i la potenciació del lloguer asscq uible com ura estrategia de millnrar l'accessibilitat dels joves a l'habitatgc. 5. La mobilitat i el transport públic metropo,ita. El gran impuls de Barcelona en cls darrers anys s'ha ccntrat en donar suporta la mohilitat i accessibilitat de tot el territori metropolita. En aquest mandat ens propo~em impulsar l'extensió i qualitat del transport públic, eix fonamental per garantir el fut ur cconómic i ambiental de Barcelona i !'arca metropolitana. �Aquests eix os es plantegcn en el marc d'una Ciutat ecológicament sostenible i conjuntament arn b un Programa cconomic en el qua! ens proposem la millora del finam;:ament local. a l'hora que expressem 1 ~ voluntat de gestionar, per conveni o dclegaci ó, més recursos públic'>, en la línia d'u¡~ major pes rclatiu deis Ajuntaments en la despesa pú bl ica. lgualment, donarem un impuls decidit al principi de coopcració metropolitana pcr aco nscguir resultats tangible~ en la millora de la qualitat de vida deis ciutadans qu e viuen i trehall cn en aqucst entprn, així com en l'ús més eficient deis recursos pú blics. En el marc cconómic actuaL cns proposem re ~ uir un 10% la pressi ó fiscal (ingrcssos tri butaris) sobre el PIB de la ciutat, i reduir l'endcutament un 10%. Ens proposem incremen tar el nivel! d'inversió de la ciutat i en, conjuiJt, doblar la dotació als Districtes. A fi d'assolir aquests obj ect ius, és imprescinUihlc cercar l'adequat finan<;ament deis servc is substit utoris . 1 En l'apartat PRIOIUTATS PERA UN ACOI~D DE GOVERN A BARCELONA, es prec isen i am plíen aquests objcctiu s conjuntamFnt amb el desenvo lupam ent deis acords sobre medí amh ient, promoci (} eco nómi ca, motp it:.tt. cultura, infrastructurcs, qualitat de serveis i senTÍS personals qu e ju ntarncnt am b! el s abans esmentats con figuren l'acord entre els tres partits. �PRIORITATS PERA UN ACO RD IDE GOVERN A BARCELONA ' Planejamcnt í nova oferta d'ha hítat ges _ Impulsa la gcst ió de sól pc r a hahit:1t~c. Construcció de 19.565 hahitatgcs en ks á ~ces de I1llU plancjamcnt (Sant AnJrcu Sagrcra, Dial!.onal-Pohlc Nou, Catal:ln:J, Frbnt l\bntirn, Vorcs Jcls cinturons, Prim, Ci~tat Vclla)~ deis c¡uals 7.425 ser:lll protegijts. Reserva del 25% de sól pcr a pnHnocioni públiques o taxaJcs en el nous plans J'ordenació urbanística. J.:nm1oció púhl ica Construcció pcr part del Patronal Municipa ~ de l'l-bbitatge de 2.000 habitatges, 350 Jels quals scran habitatges adaptats als Jismjnuüs. Ccssió de sól a cmprescs puhlic¡ues, coopcraÜves i cntitats scnse ~mim de lucre. Rehabílitació d'h:tbitatl!.es i renovació urh:ma - Construir 4.600 pisos nous a les zoncs ; amb hahitatges ohsolets patologics estructurals, 4.200 deis c¡uals scran protcgits . Accelerar la rchabilitació de la Ciutat Vella, 1amb adequació del PERI. Creació d'emprescs públi4ues o mixtes am~ majoria pública per la rchabilitació de l'Eixamplc i de renovació urbana a la Zona Mord. Aplicació rigorosa de la nova ordcnatH_;a Je HEixample. 1 Política de lloguers Garantir una oferta de 5.000 habítatges de protecció pública en rcgim de lloguer, 2.000 deis quals es destinaran a joves menor~ de 30 anys. Pla d'habitatge jove. �2. ME_Dj_,_~MBIENT Desenvolupar el compromis de la ciutat amt~ les grans Jirectives supranacionals pera la conscrvació del medí ambicnt global. (Barcelona participa a la campanya Ciutats pera la Protecció del Clima des que es va a~hcrir a la Dcclaració d'Amsterdam l'any 1993 i ha presenta! b scva primera ada ptac~ó a nivel! local Je !'Agenda 21, seguint les recomanacions dt: les NNUU fctes a Río ~e Janeiro el 1992). A Jesemhrc del 96 aprovació Agcnd:t 21 locbi. Efic ¡encia encrgcticJ i energies renovables Elaboració d'un pb cncrgctic Loc:.1l. Concixdment deis fluxos encrgctics de la ciutat. Impulsar programes d'cficiéncia cncrgctica j i Jescnvolupamcnt i difusió d'energies renovables ( introducció de !'energía solar a qscoks, inst al.laci ons esportivcs, mercats municipa ls i auditoría energética Jcls cdifici$ municipals). Afavorir un Lis mixt de les arces urhanes i potenciar un Jesenvolupament urbanístic que incorpori critcris amhicntals (cstalvi, cfi~icncia energctic.1 i Jesenvolupament de noves tccnologies) . lnici d'cxperic nu cs pilot jen eJificacions. Impulsar l 'aprofit~uncnt de les aigües sub tcrr~ nics i esta! vi J'aigua de rcg. RcJuir progressivament el volum de rcsidu$, impulsar la scva selccció, rcciclatge i rcmtegració al cicle prod uc tiu. M!llorar L:l tJUal itat de l'atmosfera, de les algües de consum i Jcl nivcll de sorolls (:.1ctu ~:llització del cens industriaL dcls mapesld'cmissions de contaminants i del mapa 1 Je sorolls). Millorar el litoral i les seves aigücs. Potenciar el verd urba, garantint la Jiversitat i la plantació d'espccies autóctones. Reforestació Col!serola. ArribJr a lHO.OOO a~brcs. Promoure la invcrsió municipal i <..l'altres agchts en pares eólics. Rcplanteig de la campanya Je "Brossa neta" .: Aprofitament de b biomassa. Millorar l'educació i la cultura en mcdi ambi<fnt deis ciutadans. �3. OCUPACIÓ 1 PROMOCIÓ ECONÓMICA Concertar estrategies coordinades amb cls n1unicipís de la Barcelona metropolitana. Impulsar programes i activítats implícant uJia major participació municipal en cls ens estatals, autonómics i centr:. tls. Promoció del Pacte Industrial. Aplicació de la cooper:.~ció empresarial. Noves empreses Potenciar la creaciú de 5.000 noves emprc'ses, oferint serveis d'assessorament a la creació d'empreses i ajuts a la posada en m ~rxa del p!J de vi:.~hilitat. Optimitzar els vivers J'emprcscs municipalsi. Desenvolupament de programes per ;¡ Jond emprenedores, Je forma que s'ampli"i la seva presencia en el teixit empresarial. Destinar 400 M. ue ptes. a la pnlmoció,1 económica, en el marc del Programa Barcelona més que mai. Ampliar el progr:1~1a actu~d amh dues actuacions més, una ¡ B:1rcclona Capital de I'Esport i una altra en c1l camp ue la producció cultural. Ocupació Fomentar el Servci Local d'Ocupacio als di~trictes, amb l'adequada coordi nació amb l'INEM i la Gener~llitat i sense duplicar cst~cturcs. ¡' Cooperació empresarial - Ampliació dcls ambits de concertacití publico privada i la coopcració empresarial especíalment amb les pymes. Organització de fórums de relació í trobada ¡entre emprcses, intercanvis tecnológics i organitzatius que afavoreixin l'associació i 14 competitivitat. Identificació d'activitats económiqucs de la ~iutat que comportin ocupació emergent. i Eixos comercials ! Convertir Barcelona en el millor centre com ~ rcial Jcl sud d'Europa. Potenciar el Fórum Ciutat i Comen;. 1 Agilitar la tramitació aumínistrativa posa~t en marxa una Finestreta Única per ! Districte. Afavorir les iniciatives de cooperació comercial als barris i entre el comen; tradicional i les grans superfícics, així com ~ntrc el comen; tradicional i cls Mercats Municipals. ¡ Mercats Municipals: Pla d'Invcrsions (6.0(~0 M. en 4 anys)(l/3 Ajuntament, 1/3 Generalitat, 1/3 Comerciants). Nova urdcnaii91· ' �Crear un Pla Estratcgic de Modemització i :Ordenament de l'Equipament Comercial de Barcelona. Portar !'Oficina Municipal d'Informació al Consumidor als districtes i potenciar la Junta Arbitral de Consurn. Creació del Conscll Local de Consum, en el¡si del Fórum Ciutat i Comen;. Zones turístíques Fer de Barcelona la "Ciutat Liel Turisme". Promoció de Barcelona coma primera ciutat de fircs i congressos d'Europa. Incrementar el nombre de visitants. de la scva dcspesa i !'estada mitjana, i assolir la plena ocupació de !'oferta. Fomentar la inclusiú de Barcelona en cls órcuits deis principals Tours Operadors cspecialitzats. Estudi:1r viahili tat PJ!au Congrcssos. 4. MOBILITAT- TRANSPORT PUBLIC En coherencia arnh l'acord aprova t al Plcnari del mes Lk marc;: del 95, rcite rem cls punts següents: _Contracte Program a Signar per I'EMT. Estat i Gcneralitat. Data: 1-1-1994 a 31-12-1997 Aut(!.Iil<lt _Únjc::ª del Transport Crcació amb la Gencralitat, l'Estat financ;:amcnt. cls tv1unicipis pcr a la planificació, gcstió Intcgració tarifil_dª De tot el transport públic. Sistema únic de pagament amb targcta xip. ~onveni - infrastructurcs Instar la scva signatura entre Estat, Gcncralit<H i EMT. �Metro Baix Llohregat Diagonal Mar - Metro lleuger Transport ptihlic a la Zona Franca- Pedrosa Estut.liar dues variants: metro suhtcrram metro lleugcr de superfície Mohil1tat rnunt:mva Montju1c - Estudiar instal.l ació tren lkuger de superfíqie que surtí de l'estació de Sants o pla<;a Espanya. Targeta Rosa - Creació t.le la comissió d'estudi Millorar la gestió. Extensió a 60 anys (ordenan<;a metropolitanJ). Associar a d'altrcs servcis municipals (Muse ps, Pare Zoológic, etc). Xarxa metro ( 13 parades) Estació Paral.lcl origen i final de línía 2 i enl~a<; amb línia 3 (en comptes Pohle Sec). Pcrllongar: Línia 2: de Pep Ventura a Bat.laloqa Centre. Línia 4: de Roquetes a Trinitat Nova. Estudiar un sistema de transport ¡l>úhlie d'alta capacitar pcr a Torre Baró i Ciutat Meridiana . , Línia 3: de Montbau a Llars Mundet. Canyelles, Vallt.laura i harri de Roquetcs.(correspont.lcncia amb línia 4 Trinitat Nova). Línia 4: de La Pau pcr trianglc Ferroviari, Sant Andrcu fins a Bon Pastor. Línia 5: J'Horta a Val! d'Hcbron pcl Carmcl. Pla integral de peatonalització i xarxa basica¡d'intincraris. Afavorir mobilitat a pcu pe! case antic o zoncs centre de barris. Implantar zoncs de pacificació del transit. Desenvolupar projectc Gaudí en zones Jeterminadcs. �Regulació e<'mega-Jescarrcga. Xarxa basica de bicicleta no contlictiva amb la peatonalització i accés de la bici al metro. Potenciar ús vchicles 2 rodes. Potenciar l'acccssibilítat dismi nu1ts físics id~ la gcnt gran . Carrers d'ús preferencial per al transport ipúblic (McriJiana, Vía Llictana ... ) conversió en vies cíviqucs. Transport púh!ic Augmentar n11 vchicles Jmh combustible ecológic i de pis baix . Incrementar espaí rescrva t J transpon col.lectiu als accessos a la ciutat (carril VAO). Ampliar xarxJ Nit-Bus i pot enciar el "tax i comparti r". HorJris metro nit. Caps de sctman:t. Regulació semafórica. Promoció de b mobilitJt dcmocr;lric:t: Trans¡bort púhlic, biciclet a i peatonJlització. Aparcamcnt Incrementar !'oferta pcr a residents. Incrementar construcció apJrcamcnt en rcgim de concessió administrat i\·a. Regular estacionamc nt noct urn a zoncs Jetcr~1inaJes. RecupcrJr espai de la calc;ada pera bicis. Rondes Racionalitzar l'ús Je les Rondes i deis eixos J~ connectivitat. Construcció d'infrastructurcs yuc r;.ICionalit:lin l'ús de les Rondes com a via de connect ivitat urbana, co m lJ gratuüat de l'A-il o climinació de semafors de la B-30. Regular transpo11 pcsant. Potenciar cal<;adcs latcrals de les Rondes aml'l control de rampes . Potenciar cxplotació conjun tad~ lliccncics, n¡antcnint !'actual sistema Jc lliccncies. [mpulsar noves dc manJcs (taxi de 7 place~) i noves ofertes (taxi compartit per Jeterminats trajectcs ). Ampliació del nombre de paradcs . �S. FISCALITAT -FINAN(:AMENT Instar la modificació de la Llei d'Hisendes Locals pera millorar el model de finan<;:ament Local. ' Pressió fiscal i altres recursos municipals Recluir un 10% la pressió fiscal sobre PIB (part impositiva), amb atenció especial al petit comer<;: i a la gent amb pocs recursos. : Promoure la millora de la normativa de l'IAIE, en sintonía amb el punt anterior. Reclamar l'incrernent del Fons Catalá de Cooperació en la mateixa taxa que el PIB. Optimització del patrimoni i deis actius i emprcscs municipals. E5tudi de b possible aplicació d'ccotaxes. - Recluir un 10% el nivel! d'endcutamcnt. Finan<;:ament deis serveis suhst i!utoris - Promoure una cimera institucional, per tractar el tema. Finan<;ament deis serveis de capitalitat, tant ¡per pa11 de l'Estat com de la Gcneralitat. Regularitzar en un pnmer tram, com a míiiirn en 10.000 rnilions de pessetes cada any, les despeses de serveis substitutoris. Des peses Les dcspescs corrcnts augmcntaran igual que¡ l'IPC. Doblar la inversió directa als barris. Augmentar en 2.000 milions de pessetcs la lnvcrsió de rcposició i matcniment de la ciutat. 6. C!JLTJL&A Barcelona Capital Cultural Europea 2001 Adaptar el dossier a les noves regles de nominació de la UE. Barcelona capital teatral europea. �Infrastructurcs culturals En general ens piantcgem una rcvisió de la participació municipal en cls consorcis culturals a fi d'adcquar-la al nivell qompetencial que sigui adient. i 1 Finalitzaciú deis següents equipamcnts culturals: Pla de Biblioteques: una a cada Districtc. Liceu: rcohcrtura la temporada 1097-1 CJlJ8. Redistribuir panicipació. MNAC: obertura el 1996. Acord entre la Conscllcria de Cultura de la 1 Gcncralitat id Ministcri <t Cultura per resoldrc el seu finan<;ament. MACB: constitució de la ~ol.lccció pcrmancnt. 1 ,.., Museu Picasso: Ampliacit) (1.000 m~) i noves fonncs de gcstió. Instilut Municipal d' História: Arnpliació. Teatre Lliure: 1lJl)8 Audilori: 1lJlJ7-<JS P!a d'utilització dcls 200 tcatrcs llc harri. Coopcració e u! tural 1 Constitució de l Conscll de Cultt.jra de Barcelona. Crcació cspais d'ass:1ig i invcsti gació cogcstionats. en els úmhits del tcatrc, la música, la d:1nsa i les arts plústiljucs. Pla de pote nci:tció de Lt Cultura ¡popular. 1 Desccnrr:dització culttn:tl Acostar territorialmcnt cls projqctes culturals als ciutadans ohrint els centres cívics i cspais associat1us a través de prdgramcs singulars. Donar suporta les activitats loc:Ils de grups i associacions professionals. Obrir nous camls d'cxpressió pc:r als joves talcnts. Patrimoni cultural Gestió acurada i millor aprofitaq1ent del patrimoni ¡ 1 1 • Dintre dcls paramctrcs cconómics afordats en aqucst matcix documcnt pel quadrienm: ¡ Promoure Barcelona com a capital intemacional de la producció cultural (llibres, comunicació audiovisual, cincn1a, música, produccions teatrals i disseny. Creació de !'Agencia Barcelona :peral desenvolupamcnt de les indústries culturals. -- Barcelona. ciutat plató de la indústria cincmatografica. �Estimular la formació de mercats culturals. ' Refon;ament del Festival Grec, Campany~ ·'El teatre a les cscoles", creació d'un programa de Jifusió de !J dansa contempor~lnia ... Reduir aportació municipal al MNAC i (al CCCB, en general, tcndint al 20%, destinant l'estal vi a programes Jc cultura haSica. Potcnciació del Consorci de Normalització Lingüística. 7. DESCENTRALITZACIÓ I PARTICIPA(j¡ó Fnns d'lnvcrsió dei s Districtes ( FID) Duplicar la invcrsió directa als h:mis, a passant- lo a().()()() milions l'anv . tr~ vés del Fons d'Inversió Jcls Districtcs. Arnpli:!Ció de compctcncics Potenci:Jr la mi ll ora dcls barris de l:.t ciutat , exccutan t i revisant. en el scu cas, les propostes deis PERI inici ats el <.J 1-95. Co ~!J rdinar la gcsrió Je súl amh projectcs i obres. Inici d'act uaclOns a la Bordcta i Trinitat Vclla. Dotaciú pressupostaria pcr al deutc pcndcnt i pcr a les actuaciuns prev iste:;;. Dcscnvolupar 20 plans urhanístics i de dinamització económica al s harris. Preservació de se)! inJustrial i t:ls scus scrvCI$. Eliminació Je barrercs arquitcctóniqucs. Irnplantació d'un moJel Je policía municipal estrctament relacionada amb el te1x1t social Je cada barrí i amb la justícia local: ¡la pol icia comunitúria, com a agcnt de prevcnció dctccció i resolució de cont1ictcs. : Destinar 2.000 milions més a l'any per a donservar i mantenir cls Jistrictcs de la ciutat: paviment antisoroll, millora de l'enllumenat, ampliació de 1.300 punts de brossa neta i instal.lació de noves dcixallcries. Reequilibri g loh ~d de l'organització municippl amb uns servcis centrals professionals i especial itzats sectori;Ji ment i uns districtes (rcfon:;ats política i compctencialment en Urbanismc, Scrvcis Municipals, Bcnestar ~ocia!. Disciplina Viaria i Segurctat i Cultura. Refon;ament de la luncw gerencial ais Distr~lctc s amb més atribucions en la gestió de recursos humans i económics. Participació Potenciació deis Consclls de ciutat i de dist~ctc ja cxistents i crear cls d'estrangers i immigran ts i de voluntariat. �Estimular l'ús, per part del movimcnt assqciatiu, deis mecanismes de participació previstos a les Normcs Reguladores de la Participació Ciutadana i, en el futur, per la Llei Especial de Barcelona. Propiciar l'ús, per part de les cntitats, de l':IUdiencia pública, la iniciativa ciutadana, la informació pública, el referendum i la consuata ciutadana. Impulsar cls mecanismcs de participació ci~tadana amb la finalitat de fomentar cls valors comunitaris (facilitar la consulta popylar als Jistrictes sobre qüestions d'interes general, multiplicar cls canals de comunücació amb cls ciutadans mitjan<;ant la utilització de noves tecnologies, crcació de la figura Jcl Responsable de Participació Ciutadana, un per a caJa districte, com a canalitzaJor de les propostes deis ciutadans). Fomentar el dialcg i la col.laboració amh cls sindicats i la FcJeració d'Associacions de Vc'ins de Barcelona. Estimular el voluntaria! associatiu, la Crf ació J'associacions de segon grau fedcracions, coordinaJores J'entitats o unibns J'associacions- pcr contribuir a la potenc iac ió i vertcbració del tcixit associatiu. Potenciar la gcsti ó d'alguncs competcncif S municipals (serveis. cquip:m1ents o infrastructures) de legada i compartida ~1 mb institucions ciutaJanes. Impulsar experiencies innovadores Je gestió en Centres Cívics i altrcs cquiparnents municipa ls. Plena util ització Jcls edific1s púhlics pera aqtivitats cíviques. Fomcnt d'iniciativ cs :.1 favor de la tolerancia 1 la conscienciació contra el racisme. ~ 1 8. AUTORITAT VIAL 1 JJJSTÍ_CIA_l-"_QCAL Justícia de Rcparaciú Creació d'cstmcturcs de rnediació, conci iació conf1ictes . 1 reparació per resoldre pctits Policía Local Judici al Policía Comunitaria. Actuació Je la Guárdi:.1 Urh::ma com a polici<:~ judicial. Disciplina Vi ¿Ü Reclamar per I'Autoritat Municipal les següents: mesures, encaminades a la defensa dels vianants: Introducció d'adhesiu que acrediti el pagament de l'impost de circulació i les multes. Embargament de vehicles per impagaments de multes i impostos. Dotar el agents de zon:.1 blava de prcsumpcióide vcracitat. �Sistema personalitzat d'imposició de sancions d'aparcament que ponderi la molestia de la infracció, el moment i cllloc i l'expedicnt de !'infractor. Us d'instmments d'immobilització de vchiclfS ' 9. .INFRASTRUCTUR ES Tren d'Alta Velocitat- Estació de La Sagrera - Promocionar la construcció del TAV fent de Ll Sagrera l'estació central. Noves dispo nibilitats de sól. Creació d'un gran pare lineal. Creació d'un centre intcrmodal de viatgers i hansports Riu Besús Guan yar tcneny s al mar. Rccupcració dcls cntorns. Supressió Je les torres d'a lta tensió. Intcgració urbana Llcl riu. Valor com elemcnt de paisatge 1 lleure col.lcb1 iu. Pla del Congosr. ' ~ Llohrcgat Fer avan<;ar el Pla del Delta del Llobrdgat cumplint el convem MOPTMAGeneral itat-Aj untaments. Infrastmctures víaries, ferroviaries i mediam bi entals. Ampliació del Port i ZAL. Preservació d'espais humits . Aeroport Participació de l'Aj untament en la gestió Je t'Aeroport juntament amb la Generalitat, altres municipis i entitats suprarnunicipals af'cctades perla seva activitat. .._ Transformar Barcelona en un gran centre de tr?msit de mercadcrics per via aeria, aprofitant les possibilitats d'intermodalitat de la plataforma logística del Delta del Llobregat. Accelerar al maxim la construcció de la nova zona de carrega i crear instruments agils de gestió. Estació delTA V a l'aeroport. �Reclamar la nova bocana 10. QU;\LITA'l' Pla Je Millora de la Oualitat. Aprovar l' Estatut del Ciutad~1 Publicar un Estatut de l'usu :tri Je scrve is Publicar cls indicadors ue qu:ditat deis se rv~i s Crear el Consell Municipal Jc la Oualitat RcsponJrc amb r:1pidcsa i cfic:·Jcia :t les pcti d:i ons i tra mits Jcls ciu tadans Programes de col.lahoracitl arnh altrcs Adn1inisrracions pcr :1 un:1 oferta conj unta Jc tramitació i sc rv'C is als ciutadans . Continuar cls programes de formacití del pe rsonal muni eipal. prioritz:mt la promoció interna i rcd uir els citrrccs de C l lnfi:m~a. Fixar les pautes i prioritats de !'oferta pú hlic ~ d'ocupació. 11. SERVElS Pli_I_{SONALS - P!J J'cc¡u 1parncnts munic ipals i de ccssió de ¡;úl a 1:.1 Cicneralitat. Educ:1ció Restauració del Patronat Escob r Jc Barcc!OJ~a conjuntament amh la Generalitat, com a pas preví a la delcgació . Seguiment de l'apli cació Jcl nou Mapa Esto lar per part deis Consclls Escolars de Districte i el Conscl l Escob r Municip:.J!, i rdisiú del Mapa escolar. Sanitat i Salu t Constitució de !'Agencia de Salut Pública de Barcelona i revisió del Pla de Salut a la Ciutat. Aconseguir una major aportació de !'Esta( i la Gcneralitat a l'IMAS i impulsar l'actu ació del Consorci San itaria Barcelona. , Actualitzar el Pla d'Ordcnació Urb:mística¡ dels cquipamcnts sanitaris a la ciutat (reserva de sól pera ec¡uiparnents futurs). Passar al XO% la cobertu ra dcls centres reforrhats J 'assistcncía primaria . �Scrveis socials Aplicació del Pla Integral de Desenvolupament deis Serveis Socials. Consideració de Barcelona com a Regió als ¡efectes de !a Llei de Descentralització de ! Serveis Socials. Principi de subsidiarietat Completar el Pla d'Atenció Primaria. Actualització del mapa de IJ pobresa. Atenció i seguimcnt personalitzat deis indigents des deis Districtes (Pla de Comunicació Social). Joventut Fomentar la creació de places de prestació spcial. ONG's i entitats cívi<iucs i socials. Reduir progressivament el nombre d'objectors a l'Ajuntament. Potenciar cls punts d'informació i assessoran~cnt Promoure l'habitatgc pera joves Serveis per acompanyar la primera ocupació Pacte per la ni l Dones Prioritzar les polítiques que promoguin la igwaltat d'oportunitats en tots els camps. Obtcnir de lJ Generaiitat, per delegaciú, !J gcstió de servcis espccialitzats dcstinats a les dones. El tcmps de la ciutat. Rcplantejar treball pro<Juctiu i reproductiu. Els horaris . .Civisme i voluntaria! Creació de la figura deis Agents Cívics. Incorporació de critcris de civisme i urbanitat en la normativa municipals. Cooperació Coordinació i suporta ONG's. ¡ Consolidar la dedicació del 0'7% del Pressu!JPst d'ingrcssos Iocals. Promoure l'extcnsu) del 0'7% a d'altres cntita~s públiqucs i privades. · Sarajevo, Districte 11 Programa Barcelona Solidaria Prioritat d'actuacions a la Mcditerrania i Am4rica Llatina. ordenan ces �12. AREA METROPOLITANA Reconcixcment i articulació de la rcalitat m ~tt ropolitana. Incidencia en: PGM i ordcnació urbanísricd, Aigües, Residus, transpo rt i circulació, habitatgc, front maritim, front de muntanya, rius i pares. Rehut de l'aig,ua Coordinació i gestÍ(Í del mctropolitú. submiilistr~mlent J ':ligua i de la polaica tarifaría en el marc Atcnció al ciutacEl Servcis J 'informació i tramit:.~ciú comuns pq als ajuntamcnts metropoliuns. Programa d'ús com p:1rtit de recursos tccnics .1 d'infornütica i de tclccomunicacions. Pares mctropolitans Ordenació i :.~Jeyuació Jc ls grans pares n' ctropol itans juntament amh Collserola, scrralada de Marina i Turó de Montead:.~. Impulsar la gcstió per a la rcalització i n¡antc111mcnt deis pares i jan.lins J'abast metropolita. Pare de Co!lscrola Conversio en el gran p~uc i pllblic mctropoliet. 13. QÜESTI_Q_NS ESPECÍFJQUES Assignació acurada deis recursos dcstin:.tts a la informació i imatge institucionals: publicacions, revistes, campanycs, mil]ans a~diovisuals, exposicions, etc. . ' lmpuls al Congrés municipalista. i TV Local lmpuls de la TV local i de districtc pcr coneygurar un nou estil Jc comunicació basat en la infonnació ohjcctiva, el scrvci i la pcddgogia cívica útil als ciutadans. �Rádio local Suport al CLC. Posta a marxa de la rádio loqal de Barcelona. 1 Pla Especial d'ú s del domini públic pcr a infrastructurcs Jc comunicació. Extensió del cable de fibra optica a tota [¿¡ ci!utat. El primer any: 40.000 barcclomns. Pntenciació Je la xarx:.L Concurs públic i obcrt i dcmarcació J'ambit ¡local. Promoció Jc scrvcis propis d'alta rendibilitat social. Us noves autopistcs Je la informaci<'>. Coordinaciú amh altres aJuntaments metroP';1litans. Relacions exterior~ Potenciació de la xarxa C-6 i Je l g.rup d'Eurf>Ciutats. Participació activa en el CMRE i el CJR. Descnvolupamcnt de les Jifcrents i::iciativc~ de coopcració entre ciutats. Actuació Jcl municipalismc a nivcllmundia~ (Asscmblea Mundial Je Ciutats). Ser pcm1 anent del Sccrctariat de la Confercqcia Euromediterdnia. �ORGANIGRAMA COMISSIONS DE PLENARI l. HisenJa i lnfrastructures 2. Benestar Social i Educació 3. Ocupació i Prnmoció Econom ica 4. Comer<~ i Consum 5. Mcdi Amhicnt i Scr\'Cis Urhans 6. Mobilitat i Scgurctat 7. Ciu tat Amiga 1 Jovcntut 8. Políti ca Lk Sól i fbhitatgc 9. Pres idl:nc ia i Po líti ca Cultural 10. Equilibri Terr it orial i Planc¡arncnt ~ oan Clos Matheu ~ul i1lia Vintn) C1stclls M:uavillas Rojo Torreci lla Pilar Rahola Martínez Josep Mª \legara Carrió 1 ~ªCa rmen San Miguel Ru¡lJ;.¡[ crcsa Sandoval Rc;ig .~ntonio Sant ihurcio Moreno ~oa<..¡uim de Nadal Capará f ranccsc Xavier Casas Masjoan ~ r Urh~1 ¡ PONENCIES l. 2. 3. 4. Funció Pública i Oual itJt Relacions Ciutadancs i Esports Educació i Turismc Cultu ra 5. Jovcntut i Dona ó. P:1rticipació Cívica 7. Mobilit:1t 8. Drets Civils 9. Ci utat Sostenible 10. Habit:1tge 11. Salut Pública Ifrncst Maragall Mira ;j\lbcrt Batlle Bastardas IEnric Trui1ó Lauares 1 b Jloan Fustcr Sobrcpcrc ¡ Mª Immaculada Moraleda Perez 1 rrere Alcober Solanas Ifranccsc Narvacz Pazos A,gustí Soler Regas J~sep Puig Boix $ugeni Forradcllas Bombarda Fhancesc Xavicr Casas Masjoan �SEGUIMENT DE L'ACpRD DE GOVERN l. El present acordes concretara en el Progrania J'Actuació municipal (jUe sera aprovat dins l'any 95 i scrvirü Je base pcls prcssupostos municipals. ! 1 2. Les tres forces polítiques es co-responsabilitzen Je les decisions prcses en els organismcs de govern. 3. CaJa for<;a política podrá explicar cls posic ~onamcnts prcvis en els temes de govcm municipal i fer una expl icació de vot difcrcnbaJa. -t. En matcries cxtcmes a la competencia municipal, caJa for<;a política m:mté la scva inJcpendcncia de critcri i posicionamcnt d'adord amh la seva própia visió política. 5. A més deis canals normals de rclació LJUC im plitjui l'acció quotiJiana de govcm i d'un contacte mensual pcr sistcmatitzar l'cx ccuctió del programa d'actuació municipal, cada sis mcsos una comissió Je scguimcnt avaluara el complimcnt deis cixos programatics, el funcion ament dcls acords i resoldra les diferencies que hi puguí ha ver. Ll comissió de seguiment també es rcunlra, a pctició Jc yualsevol de les tres formacions. quJn sorgcix in discrepüncics Jc critcrís o prohlcmcs de funcionament municipal. Barcelona, 21 de jul io! de 19tJ5 Partit deis Socialistcs de Catalunya [niciativa per Catalunya-Els Verds Pasqual Maragall Mira Eulalia Vintró Castclls Esquerra Republicana de Catalunya Pilar Rahola Martínez ��AJUNT AMENT DE BARCELO NA ALCALDIA - PRESIDÉ: NCIA DECRE(f Per Decret de 22 de julio! de 1988, es va crear el Comitc de Govern amb funcions d'analisi i decisió política sobre ternes d'eSpecial rellevancia que requerissin un tractament específic. Després d'un període de i funcionament i vist el paper clau que desenvolupa en la direcció política de l'Ajuntarbent, les seves funcions es van concretar detalladament al Dccret de 12 de julio! de 1993.¡¡ 1 ! En el present manda!, un cop el Cartipas ha estat desenvolupat amb la creació de les Comissions Inforrnatives del Consell Plenarj i arnb l'emfasització del procés de descentralització, cal adequar la cornposició i i funcionarnent del Comite de Govern a aquests dos nivells di ferenciats: el territorial i el 1de les Cornissions del Plenari. Per aixo, fen t ús de les atribucions que em confereixen els arts. 21 de la Llei Reguladora de les Bases de Regim Local i 7 de la Llei de Regirn Especial de Barcelona, DISPOSO DESDOBLAR el Comite de Govem en dues[ instancies diferenciades : el Comite de Govern del Territori i el Comite de Goverp de les Comissions del Plenari, que tindran les funcions i composició que s'especifiquen a continuació: Funcions 1 El Comía~ de Govem del Territori i el ComW~ de Govern de les Comissions del Plenari assum eixen l'analisi i decisió polítiques sobre materies que requereixin una definició previa a la scva consideració per part de la Comissió de Govem i del Consell Plenari . La del imitació deis assumptes que pertoq1¡1en a cada Comite es realitzara en funció del caracter preferentment territorial o de 'Oistricte o del caracter global o de ciutat de cada tema En l'exercici de les esmentades tasques, s~ran necessariament informats pel Comite de Govern que correspongui els següents Ássumptes: comite.doc �F ' ,, .... ,~ n. ~ AJUNTAMENT DE BARCELONA ALCALDIA · PRESIDÉN CIA L'aprovació de les línies basáques de la política d'inversions subvencions. de - L'examen i informe deis projectes d'inversions. 1 L'examen i informe sobre les subvcncions, quan la seva quantia ultrapassi els 5 milions de ptes .. - La s upervisió de la gestíó municipal. L'analisi deis assumptes rellevants que facin referencia als critcris generals d 'actuació. El seguiment de les actuacions Jincloses al PAM i de 1'execució de les mesures de govern exposades al Consell Plenarí. Composició: Comite de Govern del Tcrritori President: Excm. scnyor Pasqual MARAGALL i MIRA Membres: Il.lms. senyors/ll.lmes. senyorcs: Joan CLOS i MATHEU Eulalia VINTRÓ i CASTELLS Maravillas ROJO i TORRECILLA Pilar RAHOLA i MARTÍNEZ Joan FUSTER i SOBREPERE Pere ALCOBER i SOLANAS Carme SAN MIGUEL í RUIBAL Josep M. VEGARA i CARRIÓ Teresa SANDOVAL i ROIG Albert BATLLE i BASTARDAS Antoni SANTIBURCIO i MORENO Eugeni FORRADELLAS i BOMBARDÓ Franccsc NARV ÁEZ i PAZOS Ernest MARAGALL i MIRA Ponent: Xavíer CASAS i MASJOAN Secretaria: Irene PAGES i PERARNAU comite.doc �• AJUNTAMENT DE BARCELONA ALCALDIA - PRESIDÉNCIA Comite de Govern de les Comissions del Plen, ri 1 President: Excm. scnyor Pasqual MARAqALL i MIRA ' 1 Membres: ll.lms. senyors/Il.lmes. senyores: ¡ Joan CLOS i MATHEU Eulalia VINTRÓ i CASTELLS Maravillas ROJO i TORRECILLA Pilar RAHOLA i MARTÍNEZ Teresa SANDOV AL i ROIG Xavier CASAS i MASJOAN Josep M. VEGARA i CARRIÓ Carme SAN MIGUEL i RUIBAL Antoni SANTIBURCIO i MORENO Joaquim DE NADAL i CAPARÁ Emest MARAGALL i MIRA 1 Ponent : Joan CLOS i MATHEU Secretaría: Irene PAGES i PERARNAU Barcelona, 14 de novembre de 199 S L'AlCALDE, f Pashual MARAGALL i MIRA comitc.doc �Aiuntament de Ba~rc:::.::::e~lo~n~'a: !,______--:- - - - -- - -- - - -- - - - - FUNCIONS DEL PRESIDENT DEL CONSELL DE DISTRICTE El President del Consell de Districte és Consell Plenari de Districte. ~wmenat per !'Alcalde a proposta del Correspon al President del Consell de D[stricte: a) Representar a l'Ajuntament en la demnrcació del Districte, sense perjudici de la funció representativa general de l'P¡Jcalde. b) Convocar, establir l'ordre del di a i presidir les sessions del Consell Plenari de Districte i deis altres organs col.legiats de participació del Districte. ! e) Sotmetre al Consell Plenari de Districte el projecte de Reglament de funcionament intem del Consell. d) Elevar als órgans municipals les ,propostes del Consell Plenari de Distrícte. e) Fomentar les relacions de l'Ajuntq.ment amb les entitats cíviques i culturals del Districte i infom1ar als ~dministrats de l'activitat municipal mitjan¡;:ant els corresponents órgans de ~articipació. ' f) Convocar i presidir les sessions del Consell d'Entitats i Associacíons del Districte i els Consells de Participaci6 del Districte en el suposits que estableixi el Reglament Org<'mic Municicl,al. �.,.\.juntament de Barcelona g) El President del Consell de Districte, per absencia o malaltia, podra delegar les seves funcions en el Regidor de Districte, un deis Regidors Adscrits o en els Consellers de Districte. h) Les demés que li delegui expressament !'Alcalde. �,, ~, Ajuntamcnt de Barcelona FUNCIONS DEL REGIDOR DE DISTRICTE El Regidor de Districte és nomenat directament per l'Alcalde. Correspon al Regidor de Districte: a) Representar a !'Alcalde en les funcions que aquest li delegui en la demarcació del Districte, sense perjudi~i de la funció representativa general de l'Alcalde. b) Atendre a la direcció dels serveis municipals del Districte pel que fa a la tinna, les resolucions, actes administratius i atribucions relatives a les funcions delegades directament per l'Alcalde i exclusívament en el seu ambit territorial, e) Convocar i presidir la Comissió de Govem del Districte. d) Direcció deis órgans municipals de govem (Comisió de Govem, Comissions de Treball, ... ) quin ambit territorial d'actuació sigui el del Districte. e) Assist1r al President del Consell de Districte en totes les qüestions relacionades a l'infonnació deis assumptes a tractar en els diferents órgans col.legiats del Districte. t) Convocar i presidir les reunions d~ les Comissions de Treball i altres órgans executius en els supósits que estableixi el Reglament Organic Municipal. g) Presentar al Consell Plenari de Districte la proposta del Pla i Pro!:,rrama d'Actuació que aquest haura d'elevar, pera la seva aprovació, al Consell Plenari Municipal. �~~r ~ .-\juntament de Barcelona h) Traslladar al President del Consell Municipal de Districte una proposta del Pla i Programa d'Actuació del Districte. El President del Consell de Districte la sometera a l'aprovació del Consell Plenari de Districte. i) Propasar al President del Consell de Districte la inclusió, a l'ordre del día de les reunions deis diferents organs col.legiats de participació del Districte, d'assumptes i propostes d'acord que competin a aquests organs . j) Elaborar estudis sobre les necessitats del Districte. k) Fomentar les relacions de I'Ajuntament amb les entitats ctvtques i culturals del Districte i infonnar als administrats de l'activitat municipal mítjanyant els corresponents organs de participació. 1) Representar els interessos del Distripte en els organs nmnicipals als que assisteixi en la seva qual itat de Regidor de Districte. m) Substituir en les seves funcions al President del Consell de Districte en cas d'absencia, malaltia o a petició d'aquest. n) El Regidor de Districte, per absencia o malaltia, podra delegar les seves funcions propies, i no les directament qelegades per !'Alcalde, en qualsevol deis altres Regidors vincufats al seu D~stricte, en els Consellers de Districte o en el Gerent. o) Les demés que lí delegui !'Alcalde o el President del Consell de Districte. �~ ' 7 ~ ~ ~~ :\iuntament de Barcelona FUNCIONS DEL REGIDOR ADSC.RIT AL DISTRICTE El Regidor Adscrit al Districte és nomenat per l'Alcalde a proposta del Gmp Municipal conesponent. Correspon al Regidor Adscrit al Distride: a) Assistir als Actes públics convocats pel Districte o l'Ajuntament en el seu ambit territorial. b) Assistir als Consells Plenaris de Districte i altres órgans col.legiats de Districte que tinguin cankter públic. e) Col.laborar amb els Consellers de! Districte desif,Ttlats pels respectius Gmps Polítics Municipals en la prep*ació, seguiment i valoració de les qüestions a tractar en les diferents reunipns i Consells del Districte. d) Intervenir amb canicter institucional!en les reunions públiques, afavorint el düileg amb el ciutada. e) Fomentar les relacions de I'Ajuntament amb les entitats ClVIques i culturals del Districte i infonnar als administrats de l'activitat municipal mitjanyant els corresponents órgans de rarticipació. t) Mantenir-se infonnat deis temes relacionats amb el seu Districte per tal de defensar els interessos d'aquest en els diferents órgans de l'Ajuntament. g) Les funcions que li delegui expressament el Regidor de Districte, el President del Consell de Districte o !'Alcalde. �~~ ~ Aiuntament de Barcelona FUNCIONS DEL CONSELLER DE DISTRICTE El Conseller de Districte és nomenat per !'Alcalde a proposta del Grup Polític Municipal corresponent. Correspon al Conseller de Districte: a) Assistir als Actes públics convocats pel Districte o l'Ajuntament en el seu ambit territorial. b) Assistir als Consells Plenaris de Districte i al tres organs col.legiats de Districte que tinguin carácter públic. e) Assistir a les reunions de les Cornissions de Treball executius del Dístricte que li correspogui. altres organs d) Proposar al President del Consell de Districte, a través del Regidor de Districte, la inclusió a l'ordre del dia de les reunions deis diferents organs col.legiats de participació del Districte,; d'assumptes i propostes d'acord que competin a aquests órgans. e) Proposar al Regidor qe Districte la inclusió, a l'ordre del dia de les reunions deis diferents órgans de govem i Comissions de Treball del Districte, d'assumptes i propostes d'acord que competin a aquests órgans. f) Defensar els interessos deis ciutadans del districte en els diferents órgans en els que tingui algun tipus de responsabilitat. Per aquest motiu és funció del Conseller de Districte mantenir-se en contacte amb els ciutadans i les entitats del se u di stricte. g) Elaborar infonnes sobre necessitat~, propostes, activitats, problemes o qualsevol altre assum ptc que al seu parer sigui sit,'11ificatiu per al seu districte. Aquests els presentara al Regidor de Districte qui, si ho estima oportú, els elevara a l'órgan competent. . h) Mantenir-se infonnat deis temes relacionats amb el seu districte per tal de defensar els interessos d'aquest en els diferents órgans de l'Ajuntament. �,~. ¡gm¡· '~LUY .1juntament de Barcelona i) Representar quan deleguin en la seva persona al President del Consell de Districte o al Regidor de Districte en cas d'absencia, malaltia o a petició d'aquests. j) CoLlaborar amb els altres Consellers ide Districte designats pels respectius Gmps Polítics Municipals en la preparació, set,ruiment i valoració de les qüestions a tractar en les diferents reunions i Consells del Distrícte. k) Intervenir amb caracter institucional¡ en les reunions públiques, afavorint el dialeg amb el ciutada. l) Fomentar les relacions de I'Ajuntament amb les entitats cíviques i culh1rals del districte i infonnar als administrats de l'activitat municipal mitjanyant els corresponents órgans de pmiicipació. m) Les funcions que li delegui expressament el Regidor de Districte, el President del Consell de Districte o l'Alcalde. �~ ~· ~ Ajuntament de Barcelona CONSELL PLENARI DE DISTRICTE PROTOCOL Taula Presidencial Els Regidors, com a representants del Municipi, ocuparan lloc a la Taula Presidencial durant la celebració del Consell Plenari de Districte. La Taula Presidencial estara fonnada pel President del Consell de Districte, el Regidor de Districte, el Regidor Vice-President de Districte en els casos que aquesta figura existeixi, els Regidors Adscrits al Districte i el Vice-President Conseller. Podran ocupar un espa1 a la Taula Presidencial, a més del Secretari del Consell Plenari de Distncte, les persones que, ocasionalment i per motiu de la seva responsabilitat envers al Consell Plenari de Districte, el President del Consell de Districte estimi oportú que així ho facin. L'ordre protocolari de la Taula Presidencial sera al següent. Centre: President del Consell de Districte. A una banda, per ordre: El Regidor del Districte, el Secretari del Consell, i les persones que ocasionalment decideixi el President. A l'altre banda, per ordre: El Regidor Vice-President de Districte en els casos que aquesta ti,gura existeixi, el Vice-President Conseller i els Regidors Adscrits al Districte per ordre protocolari de la Corporació Municipal. Disposició del Consell Els Consellers es disposaran segons la distribució que cada Consell Plenari de Districte decideixi en el seu Reglament Intem i en el lloc que previament es detennini. L'única restricció per l'accés al púbhc sera la propia cabuda de la sala i la contemplació de les basiques nonnes de comportament. �-~· ~·-='~ ~1 ·~- - -~ / , .... Ajuntament de Barcelona lntervencions Les intervencions al Consell Plenari de IDistricte es correspondran al següent ¡ esquema. ' - El President del Consell de District~ obrin1 la sessió amb la lectura de l'ordre del día . - El President del Consell de Dístricte donara la paraula en cada punt a la persona o persones que cregui oportunes per presentar cada tema. - Al final de cada punt s'otorgani un torn de paraules tancat als Consellers i als Regidors Adscrits al Districte. El temps de cada intervenci ó el marcara el President del Consell de Districte i sera un i igual per a cada grup de Consellers desit,'11at per cada Grup ?olític Municipal, podent-se dividir aquest temps entre varis Consellers.¡ En aquests torns intervindran els Consellers del Districte i les respost~s seran a carrec de qui disposi el President del Consell de Districte qt}e, excepcionalment podra donar la paraula a altres persones del públic ~ Regidors sí el motiu ho justifica i sempre sota el seu criteri. El Regidor de Distrícte podra íntervindre sempre que ho sol.liciti . - Les intervencions en el punt de Precs i preguntes estaran regulades pel reglament de pm1icipació deis Consell$ de Districte i les respostes seran a carrec de les persones que per a cada iema disposi el President del Consell de Districte, podent remetre-les per escbt o per a ser contestades en un altre sessió del Consell Plenari de Distric~e o d'un órgan col.legiat del propi Consell de Districte. Tanmateix, el R~gidor de Distrícte podra intervindre sempre que així ho sol.liciti. 1 NOTA- La ponencia de Participació Oívica elaborara un reglament per tal d'unificar els processos i les fonnes !de participació en els Consells de Districte on quedaran retlexades aquestes disposicions. ' ��"P.-\CTE PER .-\LS CO:\'SE LS DE DISTRICTE" .. - rl~CIQ\'S DEI..S CC~~<SEI..I..E?.S I ~SELLERES C - Cul.laborar amo ci regtcior. a en ies tJsque de - ?romoure i...ruci~m\·es ~overn.del DE DISTRICTE. dismcre. que ,;arrespongmn Ji sc:u amb ir de gesnó. - Seguiment cie ¡·-:xe:ucró oress uoostárü. - ?rooosra de suovencwns c:1 el conseil ole . . an, - .--\nirnació políricJ deis conseils. - ~mpuls a la pl111cipactó cn.itadana. -:rean si..nó exísteix el Conseil Consulriu J'Entitars. aixi com fo mentar els mecanistnes d'inforrnació i ..:onsuita en els pressupostos. pims ci'actu:lClO. etc. - Altres funcwns mculacies a Ll seva acrivi ar. "'. - ?l~.TION.-\\íE\'T Els 0rga.ns_ de ~o \ ·em -.:ds Districres r t1ectiran· l'acord enrre cls grups municipaís del PSC. IC -E\. i ERC a nivel! e ciurar. . 1 S'han ci'acordar les responsaotlir:ns deis merh.bres Lie la Cum1ssió de Govern així com les deis consellers Je la rna10na. tenmr en compre ·!'actual organigrama mumc1oal. Tores les conseileres t ..:,.mseilers· scr::m c'-)m·oc:us a les sesswns de les Comissions de Treb:1 ll. podenr Jsstsrir-hi el qui no són membres nxals corn a obser;adors . També podqn ser membres de !es com issí4ns. en representactó del conseller/a J!tres persones Jel scu ~rup muntcipal. prcv[t acord de la Cumtssió de Govem. 1 Tots els consell~rs disposaran di! la j,)cum~ntació i informació necessaries per al desenvolupamenr ,Je ies -.; eves tünc ~ons. S'establiran els mecanismes necessaris per garantir d poder Jesparxar ~ obre els assurnptes del seu interes amb el Regidor1:1. ds responsables tk¡' distri~ te i altres consellers. �J:snos:1r:1n lieis . ~~:: :-e~:ma . .:~o:1r. ~:;::.rrsos ·~irusio :::.rm::ms r .:dmmJSITJ.tlU:S oer a un Don runcwnament: r ..:::::nunrc:J.clO. :r . ::! ;·.)\·ern :, umc:::::J.i ~ha ue rrasiladar ::n d :":lncwnament 1 :::;mr::os.tcro 2-::s ~ismcres C.::·mtsswns de TrebaiL ere. i en b ::e\·a presenciar ;;ro_1eccro ~l :.::~s .:is n:\·eds _;e re~resentacto. ::..:1 :::mr:1iirar ::,::srem ~ .- =~ JfET]:'S oer ~lSSiste!1C lJ :ü eJnseil Plen ::...ruiis oer :1 rors e!s Conseilers a rors eis Di ~es ~.Heres ·::¡ la Cornissió de Govem seran S'est:1blirm pets ::-:.emores ..:e t:;. (_Jmtssi ce uovem peís Consellers amb . :·esponsaoiiiwt L~ue requere ~ xm un:1 uedic:J. io especial ks dieres adequades a la Se\':1 :lCtlYlt:lL ·-·J\fiSSIO nE - .:._;. ~ -···-· z._· na c¡:"':~·:'!E"'T Q.· --~l...;\,_1 .... ~ Eí ~1 ~LS _.. ..,T'-' "'-..1..->.. _ ... __ DISTRTC..,...EC: 1 .....; .l. eQmisstó ée Segu1ment :orrnacia per teg1dors i/o representants dels grups. :nurucio:1is Yeti!Jr:r Dei ccmoiimenr de L1.cotd de -f!Ovem ais districtes. . . . 1 f S'J..:ordJra par:1i.ldamem a iJ consnr...!ciO cif!is disrricres ies responsaoilitats dels .:cnseilers i l-:s r;nom:1rs ;:-rogram:moues que nerrnetin l'elaboració del Pla i'.J...cruacró \ funrcioal. J':.h.:oni amo c:i prog ama úcl pacte de govem a nivel! de -: l utJt. L.1 -:orrussió r'onnacwns. ~~r:.:::wnamem 11~ ::c~mme:.. ;::s reunira a ¡::etició 'de qualsevol de les tres . . -~um _ ::orge:xm Jiscren:mci -s u~ cnrens probiemes de nrunrcioal. 1 . / e/ 1 1 . \! ben '1i \..; \_. '\ \ .· ' ~ jRl3,J.·J-.:SJ~r~;¡~reái'.a~3r-~--~ ::ugem Forradelbs i Bombarda !nicia[lva-Eis \'erds r.s.c.~ \gusu Sukr 1 . [' !)\ .(.'. ~. ' '- ~ gas �;:i C:lS de!s CJnseiiers ceiits :1 c..?•. C.. ,: l ds ciismcteS de govern amb majoria iei ?.S.C.. aauesrs pcnm est::ü:Jleixen r;:unb ::is segtients compromisos: ::::::-1 l.- .-\ssistencia :Jls Plenaris del Consetl dt: 1Districte. !-ia ci'ésser inexcusable ¡·;.:ssisrencia :lis P! en;J.r.s deis consellers que han estat cedits oel P.S.C . ;::.:-1 c::s rorp m:1_1or. : .::: i:o possibilita d Reglament de Descenrraiitzacrc. :s --:e!e:..:Jra ei _¡ ::onanveu del Grup ;'vfunicípal Soc::üista. :.- A.ssumpció d•;l' nH de i:.r Comissíó de G S'hJurá de respecr:J.r oblig:nonarnent ia deci i o pressa a la Comissió de Govern en ·.:1 -:as deis conseilers ·. : eciirs en els Disrric t s on eis imegrants del pacte siguin Go\·em. El \'Ot h:mra ,i ::sser en aquest c::1s tdentic al del Grup J\funicipal Soc::üisttl en ei momer:r cue es re::1lirzm en ejls .::nsell Plenari ies \'Otacions sobre ds se\!lients temes . e - Pressupost 1 dismbucw del F.I.D. ¡ - Grans temes urinmsrícs i d'in:fraesrrtcmres. 1 . - .-\díudicacions d'obres 1 Sen·eis. - Ordenances 1 Preus Públics. - \focions. En .:.quesres qüesnons. ..::s consellers ciits ::el P.S.C. podran expressar Iliuremem el seu posicionamenr pero h:lUr~n 1.2e respectar el vot decidit a la e OffilSSÍÓ de Govem. 3.- Presenració d~ :\locions. Les mocions s'hauran de pres entar en e! m are de b -L- eumissió de Govem. e U'TIÍssió de Seguiment Per e!s remes oue ~1t'ecnn :1 I'Jddenda Je enrre ERC i PSC. ., !\¡( ord es reunira la comí~sió bilateral. 1 · / / ' i · J. 1 ,./ ¡' \ '\ 1 (_ ·1wn Bat ~ .. ~.-· E.RC. ,\J ,/ /f-· , / ·' )'' ·-~---- :-\uust1 Soler i Re!!as -- ¡J 1 ~v L.,L. ; t,t/ ~~·rlT.:rst"m1rs--"­ P.S.C. �1 1 Aiuntament de Barcelona 1 COMISSIONS SECr R ECONÓMIC l. 1 HISENDA 1 INFRASTRUCTURES 1 i Preslident: Joan Clos i Matheu l t Merrlbres: i ¡ Erne~t Maragall i Mira Fran4;ese Homs i Ferret Joan!Puigdollers i Fargas Emi~ Álvarez Perez Jordi ¡cornet i Serra Eugehi Forradellas i Bombardó Agustí Soler i Regas 1 ' - l OCUPACIÓ 1 PROMOCIÓ ECONÓMICA Pfesi~enta: Maravillas Rojo i Torrecilla " Mem~res: Albe]Batlle i Bastardas Enrie ruñó i Lagarés Manu 1J. Silva Sanehez A.nton~· Miquel i Cerveró Anton o Ainoza Cirera Jordi . omet i Serra Eugerii Forradellas i Bombardó Pilar ~ahola í Martínez 1 COMERC 1 CONSUM ! Presidenta: Pilar Rahola i Martínez 1 ' Membres: ~ruñó Enrie i Lagarés Pe re ~caber i Solanas M8 Cartnen Servitje i Mauri . Antom ~íquel i Cerveró AntoniQ Ainoza Cirera Emilio Alvarez Perez Josep ~uig i Boix Ciutat, 4, 2a. pi Tel. 402 31 67 08002 Barcelona Fax 402 71 87 �1 1 Nunrn~mdeB~_rr_e_lo~n_a_____ _ _ ~---------------- 1 1 1 1 COMISSIONS DE POLÍTICA DE SÓL 1 HABITATGE 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 TERRITORI Pr~ident: Antoni Santiburcio i Moreno 1 Me~bres: · Xavi~r Casas i Masjoan Dani· 1Fabregat i Llorente Vice 9 Gavalda i Casat Jos· A. Fernández Díaz Mart Vila i Florensa Eugani Forradellas i Bombardó. Agu1tí Soler i R~ás EQUILIBRI TERRITORIAL 1 PLANEJAMENT URBÁ Pres dent: Xavier Casas i Masjoan Me bres: JoantFuster í Sobrepere Pere Alcober i Solanas Albe Batlle i Bastardas Fran~ · se Narvaez i Pazos Joan Puigdollers i Fargas Dani 1 Fabregat i Llorente José lA- Femández Díaz Mart~ Vila i Florensa Eugef1i Forradellas i Bombardó Agustí Soler i Regas í 1 *T a~bé són membres els Regidors de Distrifte amb competéncies delegades per ___________________L,I. . :. ._'A-=-Ica=..: :t-Jd=i=a_ _ __ ____________ __._ _ _ _ _ _____, 1 1 ] Ciutat. 4, 2a. pi. 08002 Barcelona Te l. 402 31 67 Fax 402 71 87 �~ 1 1 1 . :\juntament de Barcelona COMISSIONS DELS S ~RVEIS PERSONALS 1 i 1POLÍTICA CULTURAL 1 PRESIDÉNCIA Pr~sident: Joaquim de Nadal i Capara 1 Membres: 1 Albbrt Batlle i Bastardas Jodn Fuster i._ Sobrepere Erriest Maragall i Mira Joslep M8 Samaranch i Kirner Miquel M. Llongueras i Campaña En~que Lacalle Coll Jos~ R T obia Galilea Eul~lia Vintró i Castells Pilar) Rahola i Martínez · l í BENESTAR SOCIAL 1 EDUCACIÓ Prebidenta: Eulalia Vintró i Castells ' Me~bres: Xav¡er Casas i Masjoan ! Enrif; Truñó i Lagarés lmn;aculada Moraleda i Perez Alb~rt Batlle i Bastardas Anal M8 Paredes Rodríguez Vicanc; Gavalda i Casat Marta Vila i Florensa Jos4 R. Tobia Galilea Agu f tí Soler i Regas ! l CIUTAT AMIGA 1 JOVENTUT PreJidenta: Teresa Sandoval i Roig ! Menpbres: lmm~culada Moraleda i Pérez Per~ Alcober i Solanas L-- ----·-----~-------- Ernelst Maragall i Mira Enriq Truñó i Lagarés Ciurana i Llevadot Jaunhe ¡ Antopi Miquel i Cerveró Jordij Cornet i Serra José~I.Ramon Tobia Galilea Eular a Vintró i Castells Agu í Soler i Regas - - - -····t .. -. -- -· Ciutat, 4, 2a. pi. 08002 Barcelon Tel. 402 31 67 Fax 402 71 87 �~ ~ Ajuntament de Barcelona \ COMISSIONS SOBRE - -- ·- - -- ---- L'~STAT DEL CARRER í -------~---,------;--,----------------, ¡ ! MOBILITAT 1 SEGURETAT Presi~enta: Carme San Miguel i Ruibal • \ Mem,res: Fran<*sc Narvaez i Pazos Marcet i Rocabert Manu~l J. Silva Sánchez Femández Díaz José José R. Tobia Galilea Josep IPuig i Boix Pilar ~ahola i Martínez Anton~ A 1 • MEDI AMBIENT 1 SERVEIS URBANS 1 ¡ Pres•drnt: Josep M3 Vegara i Carrió Memb~es: i' Francesc Narvaez i Pazos Joan P!'igdollers i Fargas Josep . a Samaranch i Kirner José A Fernández Díaz Jordi C rnet i Serra Josep Ruig i Boix L ~-----~--------------'-A-g_u_s~tí-$+-:o-l~er~i-R~e~g-as----,-----------~-~ Ciutat, 4, 2a. pi Tr.l 40? :\1 fi7 08002 Barcelona f;¡x 40? 71 117 ��INDICADORS DEL POLS ECdNOMIC DE BARCELONA EL 19951 ALGUNS RESULTATS PERA 1996 1 Atur El mes de febrer ha posat de manifest de nou que l'atur a Barcelona té un comportament més favorable que als iuttbits de Catalunya i Espanya. El febrer de 1996, Barcelona té gairebé 11.000 aturats menys que en el febrer de 1995, la qual cos aha significat una reducCió de I'ordre del 11, 7%. Des de principis de 1993 Barcelona no registrava un nombre d'aturats tant baix. A TUR REGISTRA T FEBRER 1996 -- Barcelona Pro-vincia -Catalunya __§~Q_~ - Nombre d'aturats ; 75.983 239.127 300.876 ¡ 2.427.015 ; Variació mes anterior -0,73% -0,57% -0,54% +0,21% Font: INEM Aquest comportament més favorable tamqé es va posar de manifest en el mes de 1 gener de 1996, en el que es va produi"r ¡un cert repunt en el nombre d'aturats registrats, fenómen habitual per diverses raons d'estacionalitat i per la finalització de molts contractes amb I'any. Aquest rept nt va ser a barcelona només del 0,6%, mentre que el que es experimentar a Catal¿nya i Espanya va ser quasi del 2%. L'amllisi de l'any 1995 remarca, de nou com l'atur a Barcelona es redueix més intensament. Així, l'atur registrat de d<tsembre a desembre es va recluir a Barcelona en un 12,5%, a catalunya en un !10,2% i a Espanya en un 7%. 1 �L'EVOLUCIÓ DE L'ATUR + BARCELONA EN EL 1995 1 ·- Barcelona Catalunva Espanya -10.850 -33.627 - 198.878 -10,2% -7,0% Variació número d'aturats Des 95-Des 94 Variació percentual Des 95-Des 94 -12,5% ¡ ¡ -· '--- Font: INEM Aquestes dades es poden complementar ~mb la de les contractacions en el 1995. 1 El total de contractacions registrarles e~ 1995 va ser de 893.830, la qual cosa suposa un increment del 29% respecte l l'any anterior. L'evolució per tipus de 1 contractes va ser la següent: ANÁLISI DE LA CONTRACTACIÓ LABORAL 1995 SEGONS TIPUS DE CONTRACTES (I>rovíncia de Barcelona) 1 ---·------- -·---·-----· ,-· Nombre de bontractes Variació respecte 1994 t---· Contractes ordinaris (RD 2546/94) Contractes temps parcial de duració detenninada l 612.727 39,5% 171.598 40% 1 54.769 30% 1 14.999 42% 24.813 -10,8% 893.830 28,7% l 1 ¡ 1 Contractes indefinits Contractes en practiques T ; Contractes aprenentatge TOTAL CONTRACTES ~- 1 1 ¡ l (*) El total de contractcs inclou la suma dcls cit1c tipus de contractcs espccificats més la d'altres 1 contractes d'incidcncia menor. Font: lNEM. �Mercats financers La Borsa de Barcelona va assolir un vt.:.lum de contractació d'un bilió de pts. l'any 1995. La Borsa ha continuat la línia ascenden¡, assolint un volum de negociació de 260.088 milions de pts. en el mes de gen:e r de 1996. Aixo significa un augment del480% respecte els 44.280 rnilions que ¡es van negociat en el gener de 1995. i Així rnateix, la Borsa de Barcelona continua arnb !'experiencia pionera de col.laboració amb les petites i mitjanes empreses per facilitar el seu accés a fonts de capitalització. El Mercat d'Opcions i Futurs Financer~ (MEFFSA) va assolir un augrnent en 1 el volum d'activítat del 14% durant el 19~5. El 1995 el rnoviment total en termes nominals va ser de 225 bilions de pts, coniparats amb 197 bilions el 1994. La vitalitat del mercat de futurs i opcions: de Barcelona durant el 1995 contrasta amb una evolució general relativament feble en els rnercats de derivats financers arreu del món . .Fira de Barcelona 1995 ha estat un exercici d'excel.lents res4ltats pera la Fira de Barcelona: - Visitants: 2,2 rnilions. 27% més que en 1994. - Ingressos : 7.458 milions. 10%més que en 1994. ! - Expositors: 19.000. -Superficie ocupada: 510.000 m2. ' t 1 Les pemoctacions a Barcelona arnb motiu¡de visites a la Fira ha augrnentat en un 85%. 1 Les activitats de la fira de Barcelona de pts. en l'economia de la ciutat. ' du~·ant 3, ; 1995 han injectat 90.000 rnilions �1 I les perspectives per a 1996 són molt opti~istes. 1996 sera el primer any pa rell en que l'activitat firal a Barcelona supeyara la de l'any anterior (ates que els anys senars són els que concentren gran~ salons com Construmat i el Saló de l'Automobil). Aixo és possible perque la Fira de Barcelpna ha fet un gran esfory per dissenyar nous productes firals ínnovadors. El 1995 Fira de Barcelona ha creat cinc qous salons: Expoanalítica + Biociencia (organitzada per Fira de Barcelona a Madrid), Mediterráneo Jeans, In ti baño, Firelectric i Mi Boda. El 1996 Fira de Barcelona organitzanl seq nous salons als recintes de Barcelona: Graphintro, Stop-Fuego, Fipap, At1expo, Maquitec, Exporecycling i Intitext. Així mateix s'espera que Alimentaria ~ugmentara el 1996 un 20% i que esdevindra la platafonna de diverses actac~ons conjuntes de promoció de la Dieta Mediterrania. Fira de Barcelona també expor1a els iseus productes a l'esterior: el 1996 organitzara un saló similar a Aliemantaria a Mexic i el 1997 un altre similar a Construmat també a Mexic i un Saló de la¡Piscina a Buenos Aires. t Aeroport de Barcelona L'aeroport de Barcelona va pulveritzar el$ records de transit el 1995. En els set mesos d'abril a octubre, el transit de l'aer~port va superar el record olímpic d'un milió de passatgers. El transit de passatgers ha estat d' 11,7 10%. mi~ons, amb un creixement de l'ordre del l ' 1 TRANSITA L'AEROPO¡RT DE BARCELONA , - -- ¡ 1994 ¡ i ' i f-· Passatgers Aeronaus Mercaderies (Tm) '---·· 10.647.281 145.580 58.883 ' Font: AENA. Aeropm1 de Barcelona. 4 1995 11.727.814 155.803 68.285 Variació% 10,1 7,0 16,0 �L'Aeroport de Barcelona ha experimentat en el 1995 un deis creixements més forts entre el cor1junt d'aeropmts espanyol$. CREIXEMENT DE L'AEROPORT¡DE BARCELONA 1994/1995 (*) 1 r---· Barcelona Madrid Conjunt de tots els aeropo11s Espanya Passatgers Mercaderies lüo/d 7%j 17% 9% 6,4% 9,5% 1 (*) En base a dades acumulades gener-noV¡embre Font: Direcció General d'Aviació Civil. 1995 ha estat l'any d'eclosíó de la competencia en el mercat espanyol, amb ]'espectacular implantació de nous ser-v~is per part de companyies com Air Europa, Spanair, Air Nostmm, Líneas Aéreas de Navana, etc, que han fet augmentar molt considerablement l'ofe'rta de serveis de connexions amb Barcelona. En materia intemacional ha estat molt significativa la implantació d'un nou servei amb Brasil servit per V ASP que ofereix un gran ventall de noves connexions amb America Llatina. Per la seva banda Eurobelgian Air ha contribult a augmentar notablement les 1 connexions amb Bmssel.les. L'Est d'Europa també es més a prop gnlcies als nous serveis d'Adria (Liubliana), Air Ukranie a Kiev i les ampliacions de Mhlév (Budapest). 1 Finalment, en l'ambit de la C-6 mereix Ila pena resaltar els nous serveis d'Air Nostrum amb Toulouse, Valencia i les Illes Balears. Avui Barcelona és observada amb molt ! interes com a possible nou des tí de companyies asiatiques i nord-americanesl Als atractisu propis de la ciutat cal afegir-hí el fet que I'Aeroport de Barcel~ma hagi estat valorat com el millor d'Europa per l'atractiu global, d'acord am* un estudi de Air Travel Surveys. ! 5 �1 1996 comen~a amb uns resultats exce~ionals: i TRÁNSIT A L 'AEROPORT bE BARCELONA EL 1996 (Gener i febrer) r - --- - - Variació gener 1995 Nomqre l l. 727.778 25.836 11.542 ' Passatgers Aeronaus Mercaderies (Tm) 13,7% 10,7% 22,4% --'---- Font: Aena, Aeroport de Barcelona. Gener, i especialment febrer, han estat mesos de gran creixement en el transit a l'aeroport. El creixement en passatgers ¡-quasi un 14%,- és el doble del que s'estima que sera el creixement mitja del sector a Europa el 1996 -de l'ordre del6-7%,. La taxa de creixement del mes de febrbr és una de les taxes mensuals més altres de les que s'han experimentat en els darrers anys. 1 Així mateix és espccialment remarcablc ~~ creixement en l'activitat de carrga, superior al 22%. Solament en el mes de lfebrer, l'augment en carrega gairebé va assolir el 30'V<,. Port de Barcelona L'activitat al P01t de Barcelona segueix¡ la línia ascendent en quantitat r qualítat deis daners anys. ' en 1 TRANSIT AL PORT 1DE BARCELONA 1 - ~'"" 1--· Carrega DM) Contenidors (TEUS) Vaixells _(TRB} ' 1 1995 1994 Variació% ! general 22.731.561 11 20.389.845 11,5% 605.356 13,9% 61.403.041 34,9% ' 689.324 1 ¡ 82.833.280 ¡ Font: Autoritat Portuaria de Barcelona 6 �El record deis 20 M. de Tm de carrega que es va assolir el 1994 ha estat ampliament superat el 1995 amb un iaacrement del 11,5% que ha situat el total de carrega en 22,7 milions de Tm. i Pel que fa a contenidors, l' evolució eqcara ha estat més positiva, amb un creixement de l'ordre del 13,9%, consplidant el lideratge de Barcelona en aquest tipus de carrega. 1 Així mateix ha estat molt significatiu ll'augment del moviment de vaixells mesurada en tennes de tonelades de regi ~tre bmt. Amb aquesta dada es posa de manifest com el Port de Barcelona reri cada cop vaixells de capacitat més i 1 gran. Pero no només hi ha hagut avan~os quanti~atius en el port. La implantació del Pla de Qualitat ha pe1mes que cada cop en mdviment de mercaderies sigui més n\pid, eficav i segur. , Pel que fa al moviment de creuers, Bar,pelona es consolida com una base de creuers pera la Mediterdnia. 1 TRANSIT DE CREUERS A~ PORT DE BARCELONA r---· ! 1993 r--· Creuers Passatgers ¡ 250 152.082 ! 1994 289 174.008 1995 323 215.341 1 Font Turisme de Barcelona 1 S'observa com el nombre de creuers el 19.95 ha augmentat en un 11,7% respecte 1994 i el nombre de passatgers en un 23, 1%. Aquesta diferencia entre el nombre de vaixells i el de passatgers apunta al fe~ que Barcelona acull cada cop vaixells amb més capacitat. Algunes de les companycs de creuers ~és importants del món aposten per Barcelona com a la seva base per a la !Mediterrimia. Aquest és el cas de la companyia americana Royal Caribbean, !un deis líders mundials del sector. Un deis creuers més grans i més luxosos del d,lón, l"'Splendour of the Seas", tindn1 el port de Barcelona com a cap~alera de le~ seves operacions. 1 7 ¡' ¡ ¡ �Un exemple de l'atractiu de Barcelona pef aquest sector sera el proper 14 d'abril, quan coincidiran al Port tres deis deis m~s famosos i luxosos vaíxells de creuer que naveguen pels mars: J'Splendour ofth~ Seas, el Ctystal Simphony i I'Asuka. El turisme a Barcelona 1994 va ser un any de consolidació de Barcelona com a destí turístic atractiu i es van rebre 2.664.887 visitants en un dcercici turístic especialment positiu a Es panya. 1 1995 ha estat l'any de l'eclosió del turisme a Barcelona, en que s'han superat els 3 milions de visitants (3.037.000). i Aquest comportament tant positiu és especialment significatiu en un exercici e~ que algunes previsions excessivament optimistes a nivell nacional s'han víst defr~udades. Pero no només han vingut més visita~ts, sinó que també s'han estat més temps a Barcelona. Així, mentre que el pombre de visitants ha augmentat un 14%, el nombre de pernoctacions gaire~é ho ha fet en un zo•x). L'ocupació hotel era a la ciutat s'ha sítuat en el 60% de les habitacions. És a dir ha pujat 5,5 punts respecte l'ocupació de 1~94. I s'han aconseguit situacions del lOO% d'ocupaci ó en al menys quatre períodes: Construmat, Saló de I'Automóbil, segona setmana de setembre i Conferencia Euromediteminia. 1 ACTIVITAT TURÍSTICA A BARCELONA - -- 1995 1994 Variació 1 1 --- Visitants Pemoctacions Ocupaciólhabitac. Ocupació/places r-- ¡ 2.663.887 4.704.681 54,5% 46,4% f ' t 3.037.000 5.627.000 60% 54,3% 14% 19,6% 5,5 7,9 Font: Turisme de Barcelona. El turisme és un deis sectors económics lamb més possibílitats d'expansió. Una proporció cada cop més gran de visitants ja Barcelona venen per motius turístics en caps de setmana i periodes vacaciona~s -els períodes en que tradicionalment els hotels de Barcelona tenien ocupacions¡menors . És ben evident que el turisme és una de les activitats económiques ¡ amb més possibi1itats d'expansió a 1 Barcelona. 8 �Congressos i convencions 1995 també ha estat un any excel.lent e'- relació al nombre i la qualitat de les reunions intemacionals, congressos i convencions que s'han celebrat. El moment estelar va ser la celebració de la Conferencia Ministerial EuroMediterrania, juntament amb les altres conferencies vincularles: Conferencia de Ciutats Euromediterninies, Fórum Civil Euromed i Conferencia d'ONGs. ! Pero al marge d'aquests esdeveniments qu~ van posar de nou el nom i les imatges de Barcelona a totes les televisions del món, l'activitat congressual a la ciutat el 1995 ha gairebé duplicat la de 1994. ¡ CONGRESSOS CONVENCIONS ~ INCENTIUS A BARCELONA --- ··---------- r---- 1993 1994 - Grups confim1ats Delegats Pemoctacions Repercusió económica {M 2ts) 1995 ¡ 71 1! 60.765 ¡ 176.141 ¡ 7.198 127 55.775 163.194 6.656 - 185 98.202 300.825 13.357 ! Font: Barcelona Convention Bureau. Es pot observar com el nombre d'esdeven~ments celebrats a Barcelona el 1995 ha augmentat en un 45% respecte l'any anteripr. El nombre de delegats ha augmentat en un 76%. Les pemoctacions en un 84%. \1 la repercusió económica a la ciutat en un 100%. ' 1 Les perspectives d'activitat congressual sóp molt positives: - EJ mes d'abril de 1996 -coincidint amb Sant Jordi-, Barcelona acollín\ el congrés de la Unió Internacional d'Editors (1.500 persones). 1 - E1 juny se celebrara el Forum Qlobal Fortune, autentica cimera de les 1 empreses més importants del món. ¡ f 9 �- El julio} tindni lloc el Congrés (4.000 par1icipants). ~e la Unió Internacional d'Arquitectes 1 1 - El mes d'agost tindra lloc el ~ongrés de la Unió Internacional de 1 Transplantaments. - El 1997 Barcelona acollira l'Ajssemblea de Governadors del Banco Interamericano de Desarrollo. Unj Cop més Barcelona sera el punt de trobada per a la cooperació i els intercanvis económics entre Europa i 1 America Llatina. - El 1998 Barcelona rebra el Congr~s de la Federació Dental Internacional, · amb més de 6.000 delegats. j - I el 1999 serem amfitrions per segon cop -el pnme rva ser immediatament d'haver finalitza els Jocs Olímpics- del Congrés Internacional de Cardiología amb n).és de 17.000 delegats. No és extrany que Barcelona aculli cadh cop més reunions internacionals. A l'excepcional oferta d'hotels, equipame4ts, compres i lleure cal afegir que Barcelona és la ciutat més barata d'Eutopa per viatges de negocis, tal i com demostra un estudi recent del Centre Europeu per a les Comparacions del Cost de la Vida M un dial (Eurocost). Construcció i mercat immobiliari 1995 ha estat per Barcelona un períod~ d' activitat constructiva desconegut en els darrers anys, si s'exceptua el ¡període de construcció de les viles olímpiques. En el període setembre 94 - setembre 95 Fs van iniciar 3.200 habítatges, la qual cosa suposa un 65% més que en el períde mterior. No es preveu que aquest ritme construc~u s'aturi el 1996. Considerant que el 1995 es van concedir 3.978 llicencies d'obra per habitatges (un 60% més que el 1994), tot apunta que l'activitat construc~iva en els propers mesos seguira sent 1 molt intensa. Pel que fa als preus, durant el 1995 el vtntall de preus del mercat immobiliari s'ha mantingut estabilitzat en termes reals ~n el segment residencia i s'ha redult a 1 la resta. IO j �Inversions estrangeres a l'area de Barcelona Les empreses estrangeres radicades a B~celona i la seva area d'influencia han invertit al voltant de 100.000 milion' de pts. en noves instal.lacions o ampliacions de les ja existents, des de la primavera de 1993. i 1 L'analisi d'aquestes inversions posa de manifest que es tracta en la majoria de caos d'ampliacions, més que noves plant~s. Aixo indica que les multinacionals apasten per la consolidació de les plantes productives ja estableries. 1 PROCEDENCIA GEOGRÁFICA DE L..ES INVERSIONS ESTRANGERES ¡' 1 PROCEDENCIA ' 1 i VOLUM INVERSIONS MPTA. % 1 . i .. 1 EUROPA 1 67.300 71'90 5.400 5'76 7.500 8'0 1 13.400 14'31 93.600 100 ! ¡ --- -· USA l 1 -· JAPÓ : 1 i -- ! COREA 1 ¡ ¡ TOTAL 1 Font: Ajuntament de Barcelona. Els sectors, els que han rebut més inversiqns són el sector químic i farmaceutic i el de !'electrónica i la informatica. Aquesta és una mostra de la creixent especialització de l'area de Barcelona en els sectors més dinamics i competitius. Entre aquests sectors, més la logística, els transpm1s i els serveis, s'agrupa el 70% de les inversions estrangeres que ha rebt1¡t l'area de Barcelona. El 30% restant amria a altres sectors industrials més tradicionals i al sector de l'automoció i el material de transport. 11 �¡ , 1 DISTRIBUCIO PER SECTORS DE ~ES INVERSIONS ESTRANGERES l i • SECTOR 1 ¡ 1 ' ' AUTOMOCIÓ I MATERIAL DE TRANSP;ORT VOLUM INVERSIONS MPTA. o¡o 18.100 19'33 27.600 29'48 28.000 29'91 10.300 11'00 9.600 10'25 93.600 lOO 1 ELECTRÓNICA 1 INFORMÁTICA 1 1--- f ¡ QUÍMICA 1 F ARMÁCIA 1 ¡ AL TRE INDÚSTRIA ' 1 SERVEIS, TRANSPORT 1 LOGÍSTICA 1 j \ ' l TOTAL '' Font: Ajuntament de Barcelona. D'acord amb les dades que disposa l'Ajuntament, les principals inversions en 1 aquest període són la nova factoría de Ci~a Geygi a Barbera del Valles (10.500 milions), GEC-Alsthom a Barcelona i Sánta Perpetua de Mogoda (9.000 M.), 1 Samsung a Palau de Plegamans (13.000 M¡-) i Boehringer Ingelheim a Sant Cugat (12 000 M .). L'evolució favorable de l'economia en els darrers mesos ha estimulat de nou les empreses multinacionals per invertir en n . us projectes que s'han anat coneixent darrerament. ' Alguns exemples: 12 �- Samsung ha escollit Barcelona com a P!lataforma per al mercat europeu, obrint un nou centre logístic de distribució pera~ Sud d'Europa a Pedrosa (L'Hospitalet), en el qua! hi ha inve1tit 2.000 milions dejpts. 1 El pla de Samsung és convertir l'area ~e Barcelona en la platafonna per al desenvolupament a Europa en electr~domestics, vídeo i telefonía mobil. L'empresa preve u invertir en total 1O. 000 imilions de pts. entre 1996 i l'any 2000. Aquestes noves instal.lacions ocuparan IQO.OOO m2. Entre aquests plans hi ha la posta en mat¡xa d'una planta de producció d'aparells d'aire condicionat a Palau de Plegamans,! que entrara en activitat el 1997 i que generara 400 llocs de treball. Hi invertira $.000 milions de pts. \ -Un gegant de la logística mundial com ~ühne & Na gel, també ha apostat perla ZAL del Port de Barcelona per a instal.l~r la seva base logística per al sud de la MediteiTania. L'empresa escull Barceloni tot i reconeixer la competencia molt forta de Genova i Marsella. Kühne & Nag~l ocupa 6.000 m2 de la ZAL. - Basf situa a Barcelona el seu centre de d~cisions peral Sud d'Europa. L'empresa dirigira des de Barcelona les seves activit~ts a Espanya, Pmtugal, Italia i Grecia. La companyia té previst inve1tir 30.000 rrtilions entre la seva seu de Barcelona i les plantes petroquímiques del camp de T~ITagona. i - Phillips inve1tira 8.400 milions a Barcelpna. Phillips ha anunciat una inversió a la seva filial Miniwatt de Barcelona de 5.400 milions de pts entre 1996 i 1997 i 1 de 3.000 milions entre 1998 i 1999. Amb aquesta inversió, Phillips ampliara molt substanciosament la capacitat de la seva planta a Barcelona i potenciara el centre d'investigació de nous productes. D'aquesta manera, !'empresa vol ampliar en un 50% la seva producció actual de tubs de r*gs catodics per a aparells de televisió. 1 l Un altre indici de l'interes de les empreseslestrangeres per Barcelona és la decisió de la revista "Fmtune" de celebrar el Foru~ Global Fortune a Barcelona entre el 5 i el 7 dejuny de 1996. ¡ 1 1 El Fórum Global Fortune és una cimera d~ les grans empreses mundials que vol ser una replica del Forum Economic Mundial de Davos. Entre els ponents destaca l'ex-president nord-america George Bush, k1 president executiu de Nestlé, Helmut Maucher i el director de l'lnstitut Harvard lper al Desenvolupament Internacional, Jeffrey Sachs. 13 �Barcelona esta de moda Seguint l'exempl e de Bmce Willis i ~ilvester Stallone amb }'obertura del restaurant "Plantet Hollywood" a la Vila Olímpica, Steven Spielberg esta construint el nou submarí-restaurant "Divct" al Port Vell . I les reines de la passarel.la, Claudia Schi(fer, Naomí Cambdell i Elle McPherson obriran aviat el primer "Fashion Cafe" d'Epropa al Passeig de Gracia. Barcelona, 18 de marry de 1996 irplbalanc 14 �IMPORTANT DESCENS DE D'AGOST L'ATU~ A BARCELONA EN EL MES j L'atur registrat a les oficines de l'Inem a Barcelona en el mes d'agost va baixar en gairebé 1.500 persones en el mes d'agost. lcl nombre d'aturats és de 68.152, que situa la taxa d'atur en el 9,4%. En comparació a altres ambits geognifics 1~ disminució de l'atur a Barcelona va ser notablement més acusada, en contras~ especialment amb els ambits de la província de Barcelona i de Catalunya. j 1 1 L'analisi de les xifres demostra que en el mes d'agost, tres de cada quatre aturats catalans que van trobar feina eren de Barcelona, malgrat que només un de cada quatre aturats esta registrat a la ciutat. Evolució de l'atur registrat en el mes d'agost de 1996 ~- Nombre d'aturats Var. mes anterior Barcelona Prov. Barcelona Catalunya Espanya 68.152 217.713 265.344 2.143.783 Font: lNEM Barcelona 16 de setembre de 1996 .... i¡ ¡ ! -2,06% -0,73% -0,74% -1,24% Taxa d'atur 9,4% 10,7% 10,1% 13,5% �·, fJ ARGENTARlA Luis Escauriaza lbái'iez Consejero Delegado BANCO CRfDITO LOCAL Sr. D. Pascual Maragall Mira Alcalde del EXCMO. Ayuntamiento de Barcelona Madrid, 12 de septiembre de 1.996 Querido A lcalde: Te acompaño, para tu información, 4nos comentarios de nuestro Departamento de Inversiones sobre la llamativa noticia p ~blicada en el ABC el pasado día 9 de los corrientes en torno al endeudamiento del Ayqntamiento de Barcelona. Recibe un cordia l saludo, Luis Escauriaza lbañez ~~•Jtiatro LCAJ,.D• ~ ,EJn ,t ra 'a - 1 8 SET. 1995 N.º ....~J~S .... ' .. !!'4, . . . 1 .. , , . �~~ARGENTARlA BANCO C:RfDITO LOCAL COMENTARIOS A LA NOTICIA J>UBLICADA EN EL DIARIO ABC DE FECIIA 9/9//96 El primer comentario que surge de la ~ectura del artículo en cuestión es la confusión l de conceptos entre carga financiera y deuda! municipal, así como lo que sobre el crédito municipal regula la "Ley 39/1988, de 28 .de diciembre, reguladora de las Haciendas Locales", única normativa legal con referenci~ al crédito municipal. ¡ Así cuando el artículo de ABC dice:" La Ley de Haciendas Locales marca un límite del 25 % de endeudamiento para las corporacfones locales ... ", hay que matizar en el sentido de que el crédito municipal sólo está limitado en la concertación de las operaciones de tesorería, por plazo no superior a un año y es~ limitación es la imposibilidad de concertar tUl volumen total de operaciones de estas caract~rísticas por encima del 3 5 % de los ingresos liquidados por operaciones corrientes en el último ejercicio liquidado (articulo 52 ). El artículo se refiere a información ~el ejercicio de l. 994, en ese momento las operaciones de tes orería de este ayw1tamiento totalizaban tUl volumen de 6282 mili ptas, según nuestros datos, 6.217 según el artículo, 'p or tanto el ratio se sitúa en el 3 %, pudiendo alcanzar hasta ese 3 5 %, es decir, hasta 71. 10q milis ptas. La Ley 39/88 ya no fija más limitaciqnes al crédito, especifica que la apelación al crédito será para la financiación de sus inversi~nes ( artículo 50 ) y para atender necesidades transitorias de tesoreria podrá concertar ol>eraciones de tesorería con las limitaciones descritas en párrafos precedentes. · 1 Si especifica la Ley en su artículo 54 ( y, probablemente de ahí la confusión del articulo de ABC) que " la concertación de !créditos y concesión de avales, en general, exigirá autorización del Ministerio de Economía y Hacienda, salvo que la ComtUlidad Autónoma a que aquella pertenezca tenga atHbnciones en su Estatuto competencia en la materia, en cuyo caso corresponderá a la misma." La Ley prosigue, " Las Entidades Locales no precisarán autorización ... , en los siguientes apartados: ¡ • - Cuando la cuantía d~ la operación proyectada no rebase el 5 % de los recursos liquidad~s por operaciones corrientes, deducidos de la última liquidación prdsupuestaria practicada. • Cuando el crédito se destine a financiar planes provmc1as y programas de cooperación económica .... " Y, a continuación hace referencia a ese porceútaje del 25 %: " Para que la autorización no sea necesaria se precisará, en todo caso, que 1a carga financiera anual derivada de la suma de operaciones vigentes concertadas por la Enltidad local y de la proyectada, no exceda del 25 por lOO de los recursos de la misma a que en este apartado se ha hecho referencia". 1 En síntesis la Ley sólo limita el crédit~ en cuanto a operaciones de tesorería y, lo limita al 35 % de los ingresos liquidados por operaciones corrientes, según la última B.uh. n dr ( :rt·Jno l.uL".ll Jc r . . p.tlu, "'.:\ . • ( .. trrn,¡ dt' S.lll Jru"mllllO. 4fJ • nw 1-1 .\ Lt d nJ • )OI,.It' li.ld '>A ilh-.1\,\1 de,\LHind ,T 2XI·-.( ,¡ .d .1 1411.S. \'.1.\ .. F ¡·. 11! 1 ~\ 2 - .1 "". 1' ( 11 \ l_lnqwr . . on,ll 'XIIi lll - '1 �liquidación practicada. Hemos visto que el ~ymltamiento de Barcelona casi no utiliza en l. 994 esta modalidad. El ratio del 2 S % se! refiere a las cantidades que por intereses y amortizaciones deban pagar las Entidades loc~les en cada ejercicio y, este ratio no limita el acceso al uédito, sino que es una referendia a partir de la cual para concertar nuevas operaciones de crédito debe solicitar autorización al M 0 Economía y Hacienda o, en su caso, a la Comunidad Autónoma. ¡ En el caso del Ayuntamiento de Barqelona, según la liquidación presupuestaiia de 1.994, los importes reflejados por intereses y 4mortizaciones de deuda financiera son 96.060 milis ptas, tal y como se refleja en el artículo ~el diario mencionado . Ahora bien, al analizar estas cifras hay que tener en cuenta que el ! ayuntamiento ha cancelado anticipadamente deuda a largo plazo por 40.273 milis ptas ( información recogida en la memoria pública de l. 994, pagina 76, así como en los estadillos ttunestrales que elabora el ayuntamiento sobre su deuda financiera). Lógicamente este impprte que amortiza anticipadamente no debe tenerse en cuenta como obligación de pago ~el ejercicio, ya que de no haberse realizado esta operación la obligación de pago sería mucho menor dado el dilatado plazo de amortización normal. Ajustado este punto l~ carga financiera del ayuntamiento sería de 55.787 milis ptas, es1o representa sobre los iitgresos liquidados por operaciones corrientes de 1.994 un 27,09% y no el46,7% que refie* ABC. Sin embargo con este ratio se debe tener cuidado a la hora de valorar su significado económico, ya que con la sofisticación del ~rédito en la oferta que el sector financiero realiza al sector público lo cal, se pueden r~alizar operaciones que dio~mi nuyan la carga financiera, con solo posponer la amortizacÍÓil de los préstamos durante su vida, es decir, ampliando los plazos de carencia de ammtizac!ón de esos préstamos. Por tanto para valorar la viabilidad fiqanciera de absorción de esa carga financiera hay que comparar ésta con el excedente que ¡se produce al utilizar los ingresos conientes para pagar los gastos coriientes de funciortanúento. En el caso del Ayuntamiento de Barcelona la serie desarrollada durante los últimos ejercicios es: Excedente Carga fin. Ratio - 1.990 41.264 35.143 1, 17 1.991 43.193 49.677 0,87 1.992 71.357 52.850 1,35 1.993 79.751 60.941 1,31 1.994 80. 186 55.565 1,44 ¡ La evolución no solamente no es negativa, sino que se puede clasificar de muy positiva, ya que en l . 994 con el excedente generado se pu¡ede pagar y se paga casi una vez y media la carga financiera contratada, cuando en l. 991 1ni siquiera podía hacer frente al total de la misma . Esto está siendo posible por acertada gestión realizada por los equipos económicos de sus pasivos financieros. El artículo mencionado, también dice: '1La deuda municipal de Barcelona ha crecido inintemunpidamente desde l. 992, cuando ya Sif situaba en el 25, l por ciento." De nuevo se �confunde ratios y deuda con carga, pero es quk además la deuda municipal del ayuntamiento ha seguido la siguiente evolución : 1 Emisiones Ctos. ptas. Ctos. divisas Otros To_taUleuda 1.991 55 .153 166.271 19.319 3.658 244.401 1.993 50.352 126.234 101.643 1.962 280.191 1.992 44.092 166.918 57.407 2.986 271.403 1.994 61.713 92.258 119.619 1.305 274.895 1.995 48.408 73.674 145.439 870 268.391 Es decir, la deuda financiera desde 1.9~2 a 1.994 sólo se ha incrementado en un 1,29 % y, con respecto a l. 995 ha disminuido enj 1,11 %, mantenido un perfil descendiente de carga financiera como ya hemos visto. Por último ABC en su artículo ~omenta : "el "agujero" de las arcas del Ayuntamiento de Barcelona no hace más qu~ aumentar , según el estudio realizado por Analistas Financieros Internaciones (AFI) qub1 abarca los años l. 992, l. 993 y l. 994". En primer lugar habría que clarificar que llaman ¡'agujero", pues tal sustantivo no existe en la contabilidad presupuestaria. Si se refiere al Refnanente de Tesorería (Calculo que determina la diferencia de los ingresos pendientes de co.,rar y de los pagos pendientes de realizar, de fonna sintética, si a este calculo se refiere, qu~ es el que pensamos y defendemos como más ;¡propiado para valorar la situación financie~¡a1 de un municipio, la seii e seguida en los últimos cuatro afios es : ¡ Remanente tesorería para gtos. grales. 1.991 -46.988 1.992 -45.603 1.993 -19.224 1.994 -11.145 La evolución de las cifras no dejan !lugar a dudas de la gran mejoría de este parámetro. Pero además para llegar a estos r~sultados, este ayuntamiento está realizando w1as provisiones de dudoso cobro sobre lo~ ingresos pendientes, que en el año l. 994 significan un 44,78% del total de los ingresos pendientes y con la siguiente evolución: ~ov. Dudoso Cobro 1.991 32.317 1.992 30.313 1 1.993 41.475 1.994 51.399 �A ll L )n ~ r' • 'fa J El Aylllltarniento de Barcelona~ en manos del socia1ista íVIaragali incumplió la ley al endeuda$e casi el doble de lo autorizado El erHieudam iento del Consistorio de Madrid. en cambio , se encontraba en el 12,8 por ciento :VIadrid . Adolfo Garn ' El .ilcalde de Barce lo na. el soc 1a li s ta Pas cual :'r1aragall. ha c~lo­ al que ha tf•nido acceso A BC. La deuda municipal de Barcelo• cado al Ayuntamiento que pr es1de en su peor situación eco nóha creci do ininterrumpidamente desde 1992, cuando ya se . mica. Su carga financiera con solidada en 1994 er a de un ·16.7 tuaba en el 25.1 por Ciento. El estudi o es tablece una campa r por ciento. casi el doble del tope fijado legalmente . segti n un reció n con el Ayuntamiento de Madrid, que se situó en el 12.8 P' ciente 1nforme de Analistas finanCie r os Internacionales (Afl) cie nto en 1994. lo que suponia una deuda de 165.498 millo m· ....... ·--· -·-.L La Ley de Hac tendas 1 mversión pr ev1 s · A'I1JNTAUIEKTO DE IIAORIO AYUNTA.WIENTO DE B.UICELONA INFOR WE DE ANAUSTAS Loc ale s marca un li · para 1996 es de 51 ::· FINANCIEROS INTE.RNA.ClOHALES 1992 1993 1 1994 1992 1 1993 1994 m1te del 25 por c1ent o millones de peset :, 148.!l64 271 .4C3 l 280.190 1 274.&30 155.8.35 i 165.4~ de endeudamiento para Deuda vron r En Barcelona. sólú De Tewre na 020 6.217 2• .3.30 19 178 1 56 296 1 232901 las co rporaciones locadestmaran 13.i50 ;: De F<nanoacron 160 T78 124638 1 136 657 215 .107 256 900 668 613 les . El Ayuntam te nt o llones. lo que aderr. 13J,7 T7,9 122.9 129.0 1 de Barcel C· !":3 . c:r. e,n · 1~ sobrt rnqrHOI c~tu ('Y.) supone una red t.: 74~ 1 9.1 De Tewrena ("'•) j13.0 10.2 2.2 26.8 1 J.O bargo . s up e ra ba e n ción co n respec tú 65.1 75.7 112.7 130.7 De F<naroaoOn ("'•) 102.3 1 ~.8 1994 e l 46 por cie nt o. 1995. año en el que 17.002 i 8.7!7 ·5..360 segu n el es tudw ela bo- Vanx 1on atlsolvú óe 11 o.vda viva 1 ~42 In vi rtieron 13.961 :: a.w 1 9,663 12 204 i 18 ·5.152 ·14458 ·17073 De Te$0rena ("'·1 3.1006 rad o por .-\ fi. el n ive l llones de pesetas . 11 713 24 .121 39 206 1 11¡660 1 14019 1 41.?;1J i rc Laoon !"• l mas ele vad o de to das ~n.a --·---------·---. - - -- ---- --·- · 4.5 12.8 1 ·2.6 16.0 1 3.9/ las capi tal es de pro•.nn· Van.W:<OO ~ VIY.I SOOI'l! <ngfl!SOS CO(T. ('r,) lnversiones ·~ 1 Oe Tesoreoa ·2.5 ~.8 ~.3 5.8 1 1-{).2 ·14.5 1 Cia de España 1 6.7 ! 11.4 , Ue Finar-.:t.acK>n 6.3 18.3 5.7 18.6 ' Pe ro el .-\ vu nt a· Un dato altame~ 26.072 1 17.843 : 17.236 52.851 : 60.94J 1 96.060 miento de Barcelona no • Garc¡a financien signtficam·o es qu e 14,0 13,3 25.1 l 12.8 26.7 4<>.7 mcremento del ca ; so lo In cumple sistem a· l ~~"CJ.! n_n~n~ren sob"' rngresos cotnfl1tes ('Y•) tulo de 1nvers ior. uca mente la lev. sm o 500 .000 mil lo nes de pesetas y una plo . en el caso del Imp uesto soque el ·•aguj ero" d e sus Jrcas no en los Ayuntamientos en los G de uda a prov eed ore s de 1~0 .0 00 bre .-\ctlvtdades Económic a s gobierna el Partido Popula r hace mas que Jumentar. >eg'Jn ha mantenido po r encima de i . el est udio . cu\·o Jnalisls abarca mlilones de pesetas no conslgfla · ([ .-\ El. Barcelon a ti ene el coefi · c1ente mas alt o de España. un 1.9 das en ios Pr esu p u es to s . u¡na di ce de Precios al Consumo t IF !os ú1os t99:!. ~ 99:3 v 199~ ~an parte de esa deuda .::s res· po:- c1en Lc. se i"ü idc .-:.2 Hc s;J :t.1· :' . e!! n!ngtin caso . ha sido 1".: Iet. con el l.786 por Cie n to En n or a l diez ppr ciento A s: ¡:¡o n sa bli1dad. si n dud3 . 1 el Números rojos .-\ vurJtam¡e nt o de Ba rce lona . po ne de mam1íesto en van os '.ladnd. por el co nt rano. ha pasado del l.65 all.6. En este uitlrno año. lo:; ja rce· Es ta snuacwn Impedía a fr -.m · formes internos del PP . Por otra parte . no se ha de:· tar ¡:¡ollt tcas de Inversi ón. d~ d o !on¿;es so portJban una oeuda Por lo que s e r efie r e al !m · tado ntm,'1.In caso de corru pc: puesto sobre Bien es Inm ueb le s m ·a de 27 ~.830 m1 llones de pese· que en numerosos casos se !?S· (!Bfl. Barcelona tt ene un 0.39 por en el Ayuntamie nto de \ladr: c ras de los cuale s 6 ~ l í co rres ta ba al limite o se sobrepasab~ el Ciento. mientras qu e :0.1 adnd h3 25 po r cw nto del end eudam1elitto ante algunas sos pechas . se ha , po nd1an a te so re n a y 268 .ti l 3 a ruado en consecue nCia. En ca: permitido por la Ley de Bases 'de pasado del 0.506 a l 0. 5 1~ po r deu da de t1 nanctac1o n. ciento. En cuanto a las po!it tcas bi o en Barcelon a aun no se La cteuda so bre los 1ngresos co· Reg1m en Local. hecho nada por tratar de le1·.1 de mvers1ón. la fuerte deuda de Ya fu e ra del info rme elabo· r nente s s uponia un 133 . 7 por tar la sospecha de financiac t los Ayuntamient os soclal ist3 s rada por .-\nalistas . la compa ~a· Cient o. De este porce nta je. un 3 Irregular y ennquecimiento . había bloqueado su reacti vació n. Clón ent re las ctfras económuias por ciento es at n bu1 ble a teso· cito de soCialistas por el den or: Según las ultimas cúras ofi Ciales de ambas Corporacwnes arroja rena. v el lJO.i restante a t1 nan · nado «caso :Vto~1lmau dat os signi ficativos . Por eje~ de que se disponen . en :V1adn d la CtaCIOn. Elmforme tija la cu3ntta de la deuda finanCiera del .-\v unta· mi e nto de \ladnd en ! 99~ en l65 .i98 millones de peset as. es deCir. 109.332 rmllones de pesetas menor que la que soporta la Corporación barcelonesa . La deuda del Cons tstono que preside el popular J osé Man a Al· varez e": Manzano se reparte en: ~ 7~0 millones de deuda de resorer ia y 160.718 de t1nan c1acwn . La carga t1nanCiera del .-'\ 1 un· tam1ento de '.!adnd se ha 1do re· du c1endo como consecuenCia de la poiitlca de 3ustendad v con· ten cwn del gasto tmpulsada po r el PP En este moment o. se s1 ttia en el l ~ . 3 por crenro. 2.8 pu n tos por debaj o de la ext s tent e en -- ----- ¡n,a 1 199~ Barcel ona es quiz as e l C3 S O mas representati vo cie la gest ión soc1alista t' n corporaciO nes locales . :-.:o hay qut• oiVJdar que la he· re nCI;I que lus ;onal Jstas depron ,1 lo,; popu!Jres >upnnt> u na · - - -· - .. • • l •• 1 ��BARCELONA CONVEN110~ BUREAU alNGRESSOS DE MÉS DE 1.000 PEJtSONES 1996 Internacional Endocrinología Ginecologica DECUS Nacional d'Optica, Optomoetria i Contactologia European Partid e Accelerator Conference (EPLj\C'96) Europeu Contracepció ; Internacional Dones, Treball y Salut Internacional d'Editors Europeu d'Autisme Europeu d'Obesitat Nacional de Dermatología Panamerica de Flebologia Mundial del CESIO Internacional Fibrinolisi Mundial d'Arquitectes Europeu de Bioquímica Internacional de Transplantament~ Internacional "Free Radical Research" Europeu d'Analistes Financers 1.000 2.000 1.000 1.000 1.100 1.000 1.500 1.500 1.000 1.500 1.000 2.000 1.200 9.000 1.500 3.000 1.500 1.000 1997 BID Europeu d'Ortopedia i Traumatología Mediforum Internacional de Psicoanruisis Nacional Hematologia i Hemoterapia European Association for Intemational Catah1 d'Odontoestomatologia Mediterdmi d'Urologia Europeu del Dolor Europeo Terapia Familiar Educati~ - 3.000 7.000 10.000 3.000 1.500 1.600 1.500 1.000 1.700 1.500 1998 Europeu d'Anestesia Europeu d'Urologia Mundial de Dentistes Europeu de Diabetis Meat Science and Technology 1 Europeu Jnfermeres de Dialisis i transplantamer1-ts 2.000 4.000 6.000/8.000 8.000 1.000 2.000 �··~· BARCELONA CONVFNTION tBUREA U 1999 17.000 2.000 1.300 3.000 12.000 3.000 7.000 1.000 1.000 1.200 1.000 1.000 1.000 Europeu de Cardiologia Symposium de Cromat.ografia Europeu de Patologia lnternational Bar Association Europeu de Radiologia Europeu de Medicina Nuclear Audio Engineering Society Internacional Tecniques Neurocirugia Intemational Police Association International Solvent Extraction Conference International Headache Society Espanyol de Pneumologia i Cirugia Toracica Metropolis 2000 Internacional d'Espectrometria Europeo Cirugía de la Ma Mundial de Ferreteria 1.500 1.500 2.000 2001 American Assn. of Petroleum Geologists - AAP0'97 Heart Failure of the European Society of Cardiology 1 1.500 1.500 2002 Intl. Federation Automatic Control ·- IFAC , Intl. Federation for Cervical Pathology & Colostopy 1 l - 2.000 2.000 �·:· Jnfo_1udame 12/7/96 •:• M_ultitudinari conerés d'_Audi a Barcelona "---....1.-PI~......gr-esses-massius a'aques pnmer seme , eg amb la convenció que la companyia automobilística Audi acaba d'obrir aquests dies a Barcelona i per a la qua! hom espera una assistencia d'uns 8.500 professionals del sector procedents de 65 palsos. 1 Segons estimacions de Fira de Barcelona, aquesta convenció suposani per a la ciutat un impacte econórnic positiu de més de 5.000 rnilions de pessetes. Aixó suposa complir un deis reptes de Turisme de Barcelona com és aconseguir captar per a la ciutat reunions amb participants d'alt poder adquisitiu, i que després puguin tomar a visitar la ciutat. La convenció es desenvolupani alllarg de la segona quinzena de julio!, a un ritme de 600 participants diaris diferents que assistiran per coneixer el nou cotxe Audi 3, un vehicle de la gamma rnitjana-alta que competini amb els nous models de Mercedes i BMW. Entre els assistents s'hi compta a Ferdinand Piech, presi9 ~~~- ci~_l Grup Volkswagen . •:• La Cambra de Comerc gualifica de positives les expectatives del sector hoteler La Cambra de Comen; acaba de fer públic el seu butlletí d'estadística i conjuntura del segon bimestre de l'any, Perspectiva Economiba de Catalunya, en el qual fa una valoració del moment turístic tot considerant-lo ~lt positiu peral sector hoteler. L'informe esmenta especialment el bon nivell d'ocupació hotelera de Barcelona, que situa d'un 64,1% de mitjana pels passats mesos d'abril i ¡maig, enfront d'un 56,8% de la mitjana de les restants zones turístiques de Catalunya. 1 (S'adjunta copia de /'informe) 1 •:• El Port de Barcelona euan_ya al_ge _Geno a en creuers El Port de Barcelona es troba en aquests moments en un moment de franca expansió pe! que es refereix a creuers marítims. Segons les agencies catalanes, el nostre port avantatja per primera vegada al de Genova en el nombre d'escales de barcos (300 per 356 a Barcelona), tot i que en passatgers de creuer~ la ciutat italiana encara manté les distancies: 343 .000 front als 233.000 de Barcelon~. La raó fonamental d'aquest canvi que s'esta produint és per causa del rnillorament en l'Aeroport i les auto pistes, que fa Barcelona més accessible per als europeus i nord-americans, a banda de l'oferta turística i cultural de Barcelona, ponderada per les agencie~ com superior. En aquest sentit hom pensa que enguany hi pot haver un "boom" en creuers. ' Tanmateix, a banda de les millores operarles a1!Port (tot i que encara estiguin per acabar), va ser decisiu per l'impuls per !'actual vinguda de creuers l'assistencia durant els . Jocs deis millors vaixells, acció que va permede donar a coneixer a les príncipals navilieres i operadors les possibilitats del Port de Bhrcelona. .../. 3 . 1 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4405 Title A name given to the resource Conferència "El moment de Barcelona" Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col·legi de Periodistes de Catalunya Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Política Competitivitat Lideratge Govern Infraestructures Acció política Barcelona Campanyes Tripartit Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Esquerres Iniciativa per Catalunya Esquerra Republicana de Catalunya Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-09-27 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1500/19961007d_00740.pdf f01f3cd57c0e3028b245bd6ead67652f PDF Text Text f _ > 7 c:17i dr e (^ ^ EADA 39 ANYS VULL AGRAIR LA INVITACIÓ A DIRIGIR—ME A VOSTÈS EN L'INICI DEL 39È CURS ACADÈMIC D'EADA. EADA S'HA CONSOLIDAT, COM MOSTRA AQUESTA SALA, COM UNA DE LES GRANS INSTITUCIONS DOCENTS EN EL CAMP DE LA FORMACIÓ PER A LA DIRECCIÓ I ADMINISTRACIÓ A'BARCELONA. JO PERSONALMENT HE POGUT VEURE CRÉIXER I AFERMAR— SE LA SEVA EMPENTA FORMADORA EN DOS CAMPS QUE EM SÓN PROPERS; L'EMPRESA PÚBLICA 1 LES INSTITUCIONS SANITÀRIES. I JA TENIM AQUÍ ALGUNA DE LES PARAULES CLAUS QUE TROBEM ASSOCIADES A FADA, BARCELONA, FORMACIÓ D'EMPRESARIS I DIRECTIUS, TAMBÉ DE L'EMPRESA PÚBLICA I INSTITUCIONS SANITÀRIES. JA QUE HAN TINGUT L'AMABILITAT DE CONVIDAR—ME A MI EM PERMETRAN DONCS QUE ELS PARLI D'AIXÒ QUE CONEC: DE BARCELONA, D'EMPRESA PÚBLICA I PER DESTILACIÓ, DE POLÍTICA, DE POLÍTICA LOCAL. COMENÇARÉ PER BARCELONA, ON S'HA PLASMAT LA MAJOR PART DE L'ACTIVITAT DOCENT D'EADA. DES DE 1957 ANY DE LA SEVA FUNDACIÓ FINS AVUI,I HEM ASSISTIT JUNTS A LA TRANSFORMACIÓ MÉS GRAN D'AQUESTA CIUTAT. _ �PER DESTACAR ALGUNES FITES DEL CALENDARI; 1959 PLA D'ESTABILITZACIÓ (1) 1959 -- 1968 CREIXEMENT ECONÒMIC HIPER—ACCELERAT. GRANS MIGRACIONS, "DESARROLLISME", BARRIS PERIFÈRICS. (2) 1968 — 1982 CRISI ECONÒMICA CRISI INDUSTRIAL ESCLAT POLÍTIC TRANSICIÓ DEMOCRÀCIA LA NOVA CONSTITUCIÓ LA DESCENTRALITZACIÓ DE L'ESTAT. LES AUTONOMIES (3) 1982 — 1992 CREIXEMENT DE L'ESTAT DEL BENESTAR, INTEGRACIÓ PLENA A EUROPA. RECONEIXEMENT INTERNACIONAL. JOCS OLÍMPICS. GRAN 1aRANSFORMACIÓ DE BARCELONA. CONSOLIDACIÓ DE LA DEMOCRÀCIA (4) 1992 — [2000]TRANSFORMACIÓfECONÒMICA FINAL DE L'ESTRATÈGIA DE LA INFLACIÓ INTERNACIONALITZACIÓ DE LA NOSTRA ECONOMIA. MAASTRICHT EURO �BARCELONA EN AQUEST PERÍODE HA PASSAT D'ÉSSER UNA CIUTAT INDUSTRIAL, GRIS, I OFEGADA PEL DESARROLLISME DE BAIXA QUALITAT A LA 1 CIUTAT TRANSFORMADA, LLUMINOSA, EDUCATIVA I CULTURAL. HA PATIT LA RECONVERSIÓ' INDUSTRIAL DE FORMA DURÍSSIMA I A LA VEGADA S'HA SABUT ADAPTAR I RECOMPOSAR PER TORNAR-Hl DE NOU. LES ANTIGUES FABRIQUES QUE VAREN CAURE SÓN ARA PARCS I PLACES. EL PARC DE LA PEGASO A ST. ANDREU, LA MAQUINISTA A LA BARCELONETA, L'ESPANYA INDUSTRIAL , v A SANTS ....L'EXEMPLE MÉS GRÀFIC DE LA TRANSFORMACIÓ. A LA VEGADA AQUESTA TRANSFORMACIÓ DE LA "FÀBRICA" DE L'ESTRUCTURA FÍSICA, NO HQ EXPLICA TOT; DURANT LA SEGONA PART DELS ANYS 80 L'INCREMENT DELS SERVEIS DE L'ESTAT DEL BENESTAR [(PENSIONS, INCLÒS L'ATUR), UNIVERSALITZACIÓ DE LA SANITAT, EDUCACIÓ PÚBLICA I GRATUÏTA, I SUPORT PÚBLIC AL FINANÇAMENT DE L'HABITATGE] HA ESTAT EN EL 1NOSTRE PAÍS EL MÉS ALT D'EUROPA. PERÒ PER COPSAR SOLS EN UNA D'AQUESTES VARIABLES LA MAGNITUD DEL CANVI, VAL A DIR QUE EN PENSIONS EL TERRITORI DE BARCELONA EN REP AVUI EL DOBLE QUE FA DEU ANYS, PER DAMUNT DELS 270.000 M. DE PTES. ANY, BASTANT MÉS DE TOT EL PRESSUPOST MUNICIPAL, QUE DE PER SÍ TAMBÉ ÉS EL DOBLE DE PRESSUPOST PER HABITANT QUEI EN LA RESTA D'ESPANYA. (1. Pag. 3)TRANSFORMACIÓ INDUSTRIAL DONCS I (2 Pag. 3) TRANSFORMACIÓ DE LA FUNCIÓ ECONÒMICA DE L'ESTAT AMB LA RECUPERACIÓ EN POC TEMPS DE NIVELLS QUASI EUROPEUS EN ELS SERVEIS DE BENESTAR... ENCARA EM QUEDA UNA 14LTRA BASANT DE LA TRANSFORMACIÓ DE BARCELONA I EM REFEREIXO A LA SEVA �TRANSFORMACIÓ TERRITORIAL (3 Pag. 4) A L'ENDERROC DE LA SEGONA MURALLA 1 AL SEGON GRAN ALLIBERAMENT DE LES SEVES FORCES. ELS HIGIENISTES VAREN PENSAR EN L'ENDERROC DE LA MURALLA A L'ENTORN DEL 1850. LA INSALUBRITAT, LES EPIDÈMIES HO ACONSELLAREN. LA CONGESTIÓ DE BARCELONA HAVIA ARRIBAT AL LÍMIT. PERE FELIP MONTLAU (ABAJO LAS MURALLAS) IMAGINA UN FUTUR PER BARCELONA COM EL DE LONDRES O PARIS. A LONDRES EL DR. SOW (FUNDADOR DE L'EPIDMIOLOGIA) DESCOBREIX QUE EL CÒLERA ÉS PRODUÏT PER L'AIGUA BRUTA (TRENTA ANYS ABANS QUE ES DESCOBREIXIN ELS MICROBIS), 1 ES PRENEN MESURES ADEQUADES (CANALITZACIÓ DE L'AIGUA) SENSE NECESSITAT DE ['ÚLTIMA TEORIA ETIOLÒGICA. A BARCELONA DONCS IGUAL. "ABAJO LAS MURALLAS". �EN ILDEFONS CERDÀ, HO VA PREVEURE I VA PROPOSAR UNA REVOLUCIÓ HIGIÉNICA, RACIONAL I IGUALITÀRIA; CARRERS RECTES DE 20 METRES (10 METRES DE CARRERS PELS CARRUATGES I 10 METRES DE VORERES), CLAVEGUERES, AIGUA CORRENT, PATIS INTERIORS; I LAST BUT NOT LEAST PER VIURE-HI RICS I POBRES JUNTS; A CADA CRUÏLLA ELS XAMFRANS QUE CREEN UNA PLAÇA QUADRADA ON LA GENT ES POT TROBAR I PARLAR - I DIGERIR, PAÏR, EL CONFLICTE SOCIAL á I LA CIUTAT SHI EXPANDÍ AM ABSOLUTA ROTUNDITAT I CELERITAT. AQUELL ESPAI OBERT ENTRE LA VELLA BARCELONA I LES VILES DE GRÀCIA, SANS, ST. ANDREU I ST. MARTÍ, DEIXADA SEMPRE SENSE EDIFICAR SEGONS L'ORDENANÇA REAL, DEL TIR DE GANÓ, L'ORDENANÇA QUE HAVIA PROHIBIT CONSTRUIR FORA DE LA MURALLA A LA DISTÀNCIA DEL TIR DEL GANÓ (NO SE SAP SI PER MILLOR DEFENSAR BARCELONA O MILLOE1 ASSL I JAR-LA). I EL PLA DE BARCELONA S'OMPLÍ DE L'ESPERIT RACIONAL, CIENTÍFIC, UTÒPIC, CREANT LA MERAVELLA IMPERFECTE QUE ARA ADMIREM A L'EIXAMPLE. VAL A DIR QUE AQUESTA RACIONALITAT VA QUEDAR MERAVELLOSAMENT TRUFADA DE LES OBRES IRRACIONALS DEL MODERNISME; GAUDÍ, DOMENECH I MONTANER, PUIG I CADAFALCH I D'ALTRES. 1 1 VET AQUÍ CENT VINT ANYS DESPRÉS TOT (TAPONAT) COLMETAT DE NOU (UNA DE LES CIUTATS MÉS DENSES D'EUROPA 18.000 HB/KM2 I DE NOU BARCELONA ES PLANTEJA UN SALT CAP EL BARCELONÉS . , EL BAIX LLOBREGAT, EL MARESME I ELS VALLESOS. EL PLA GENERAL METROPOLIT , QUE ARA COMPLEIX 20 ANYS, ÉS EL GRAN INSTRUMENT D'ORDENACIÓ D'AQUEST SEGON ESCLAT DE BARCELONA, EN L'ÈPOCA MODERNA, I EL SISTEMA DE TRANSPORT PÚBLIC11 LES RONDES EN SÓN LES SEVES BASANTS FÍSIQUES, ELS INSTRUMENTS DE �L'ENDERROC DE LA SEGONA MURALLA DE BARCELONA; AQUESTA VEGADA UNA MURALLA VIRTUAL, CONSTITUÏDA PER LA LIMITADA OPCIÓ DE BARCELONA DE RELACIONAR-SE AMB EL SEU ENTORN. VET AQUÍ QUE ELS JOCS OLÍMPICS SÓN L'INSTRUMENT DEL NOU PAS ENDAVANT DE BARCELONA, JA QUE S'APROFITEN PER IMPULAR-SE DE NOU MÉS ENLLÀ. ARA A LA PRIMERA CORONA ' DE BARCELONA TENIM 30 MUNICIPIS PERÒ ENCARA AMB UNA SUPERFÍCIE MENOR QUE EL MUNICIPI DE MADRID (460 KM2 A L'ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA 1600 KM2 AL MUNICIPI DE MADRID) AMB UNA POBLACIÓ CADA UNA DE 3,1 M. D'HABITANTS. PERÒ NO ESTEM AQUÍ AVUI P d R QUEIXAR-NOS SINÓ PER VEURE QUE CAL FER PEL FUTUR.y DEIA FA UNA ESTONA QUE LA FASE ACTUAL DE LA VIDA DE BARCELONA ESTÀ EMMARCADA IPELS NOUS REPTES DE LA REAL INTEGRACIÓ ECONÒMICA EUROPEA; MAASTRICHT, L'EURO, I LA POLÍTICA ANTI-INFLACIONISTA PER UNA BANDA, I PER L'ALTRA, LA NECESSITAT D'ADAPTAR-SE A AQUEST ENTORN AMB CELERITAT, EFICÀCIA, INTERNACIONALITZACIÓ, COMPETITIVITAT I QUALITAT, I SI POT SER AMB BON HUMOR. LES FÀBRIQUES ANTIGUES HAN MARXAT I HAN DEIXAT ELS PARCS; LES INDÚSTRIES OBSOLTES DEL POBLE NOU ENS HAN PERMÈS OBRIR BARCELONA AL MAR. LA NOVA CIUTAT ÉS CAPITAL TURÍSTICA I CULTURAL EN UN NOU MARC DE RELACIONS EUROPEES. ELS SERVEIS GUANYEN PES A L'ESTRUCTURA MANUFACTURERA DE LA CIUTAT. �BARCELONA A DIFERENCIA D'ALTRES CIUTATS EUROPEES, TÉ UNA TAXA D'ATUR MÉS BAIXA QUE LA SEVA REGIÓ METROPOLITANA I QUE LA RESTA DEL SEU PAÍS. BARCELONA HA SABUT TRANSFORMAR-SE EN UN MON ACCELERAT ,1 NO TANT SOLS NO PERDRE FORÇA EN LA TRANSFORMACIÓ, SINÓ CAVALCAR-LA, PUJAR-S'HI AL DAMUNT I GUANYAR LLOCS EN EL RANKING DE CIUTATS EUROPEES. ARA CAL PLANTEJAR-SE QUÉ FER PER CONTINUAR EN AQUESTA LÍNIA. NO VOLDRIA ARA AVORRIR-LOS AMB L'EXPOSICIÓ DE TOT UN PROGRAMA COL.LECTIU DE DISSENY DEL FUTUR, PERÒ SI QUE VOLDRIA DESTACAR DOS ASPECTES DE LA CLASSE DE REPTES ALS QUALS HEM FET I I FAREM FRONT EN AQUEST NOU MARC. UN ÉS L'ALLIBERAMENT D'ALGUNES RESTRICCIONS DELS MERCATS I L'ALTRE ÉS L'ESPECIALITZACIÓ DEL CENTRE. PEL QUE FA A LA ALLIBERAMENT bE LES RESTRICCIONS DELS MERCATS VOLDRIA POSAR ELS EXEMPLES DEL PLA D'HOTELS, EL PLA D'APARCAMENTS I EL MERCAT DEL SOL. EL PLA D'HOTELS POTSER ÉS 1 EL MÉS VISTÓS PERQUÈ SEMBLA DE MANUAL DE CLASSE O'EADA. ABANS DELS JOCS ELS HOTELS DE BARCELONA EREN CARS (UNS DELS MÉS CARS D'EUROPA) I ANTIQUATS. EL PLA D'HOTELS VA PROPOSAR EL DOBLEMENT DE LA CAPACITAT DE LES HABITACIONS DE 3, 4 1 5 ESTRELLES. �LA REACCIÓ DEL SECTOR VA ÉSSER MEDIATA: NO. PERÒ HO VAREM FER I AVUI PODEM DIR QUE TENIM UNA DE LES OFERTES HOTELERES minqRs D'EUROPA EN QUALITAT I PREU I ÉS AQUEST UN DEL.S ELEMENTS CLAUS PER ENTENDRE LA NOVA VOCACIÓ TURÍSTICA DE LA CIUTAT. PLA D'APARCAMENTS. UN APARCAMENT FA CINC ANYS COSTAVA A MOLTS INDRETS 5M. DE PTES., AVUI EN COSTA ENTRE 2 I 2,5M. ELS 42 NOUS EMPLAÇAMENTS D'APARCAMENTS A LA CIUTAT, JUNT AMB EL CANVI DE L'ORDENANÇA D'EDIFICACIÓ 1 . HAN ESTAT ELS INSTRUMENTS PER DOBLAR L'OFERTA. -I 1 MERCAT DEL SOL; LES NOVES ¡RONDES I LA INVERSIÓ EN TRANSPORT PÚBLIC HA FET QUE I S'HAGI POSAT A L'ABAST UN MERCAT DEL SOL MOLT MÉá GRAN (TOTA LA REGIO METROPOLITANA) I AJUDEN A LA DISTRIBUCIÓ MÉS RACIONAL DE LA POBLACIÓ SOBRE EL TERRITORI (I ABARATINT EL PREU RELATIU DEL SOL). DE FET EL PREU DE L'INTERIOR DEL CERCLE INTERIOR DE LES RONDES HA DISMINUÏT I EL PREU DE FORA S'HA INCREMENTAT EN TERMES RELATIUS, PRODUINT UN NOU EQUILIBRI TERRITORIAL. I LA CIUTAT CENTRAL QUÉ? ITENIM EL PERILL DE LA DESERTITZACIÓ (AMERICANA DE( CENTRE DE LA CIUTAT) SI. EL TENIM; NO ÉS LA PRIMERA VEGADA. CIUTAT VELLA TENIA 260.000 HABITANTS QUAN ES 1 VAREN ENDERROCAR LES MURALLES (EL PORTAL DE L'ÀNGEL, A SANT PERE DE LES FUELLES, LA CIUTADELLA, LES DRASSANES I SANT ANTONI). AVUI, ENDERROCADES LES MURALLES I OCUPAT EL PLA DE BARCELONA, EN TÉ 84.000, I HEM!ESTAT A PUNT DE PERDRELA EN UN FORAT NEGRE SENSE FETORN. LA CIUTAT CENTRAL, TOTA LA BARCELONA D'AVUI TE AQUEST RISC, PERÒ TAMBÉ TÉ MECANISMES DE PREVENCIÓ. L'ESPECIALITZACIÓ EN SERVEIS 1 EDUCATIUS I CULTURALS (UNIVERSITATS ... CAMPUS CENTRALS ...) 1 EL MANTENIMENT �D'UN ALT GRAU D'INVERSIÓ PÚBLICA PER PRESERVAR EL VALOR ECONÒMIC DEL CENTRE; A UNS INDRETS Hl HEM HAGUT D'ANAR A APAGAR EL FOC (CIUTAT VELLA) I DESPRÉS D'UN GRAN ESFORÇ TORNA A ÉSSER LA JOIA DE BARCELONA, HEM APRÉS LA LLIÇÓ I A ALGUNS ALTRES INDRETS ESTEM ANANT AMB MEDECINA PREVENTIVA. NO SÉ SI TOT AIXÒ QUE ELS EXPLICO (PER ANAR ACABANT) TÉ A VEURE AMB L'INICI DEL OLAS ACADÈMIC, PERÒ M'HA SEMBLAT QUE, JA QUE LA DIRECCIÓ I LA GESTIÓ CONSISTEIX EN ORDENAR ELS RECURSO$ PER ACONSEGUIR ELS OBJECTIUS DESITJATS, SERIA DEL SEU INTERÉS VEURE COM ENS MIREM NOSALTRES ELS NOStrIRES PROBLEMES, COM ELS DEFINIM, COM POSEM ELS MITJANS PER ORDENAR EL FUTUR. PERÒ COM ES EL FUTUR D'AVUI ; POTSER AQUESTA ÉS UNA DE LES PREGUNTES MÉS ENGRESCADORES D'ARA MATEIX. DURANT EL VELL MON, LA SOCIETAT ANTIGA, LA DIVINITAT, DECIDIA EL FUTUR, OSTEN1IAVA L'AUTORITAT, SOLS DELEGADA ALS REIS. LES LLÚMS I LA MODERNITAT A EUROPA, PORTARAN ELS SEGLES XVII I XVIII LA FE EN LA CIÈNCIA I L'HOME ES FA EL NOU DÉU. AL SEGLE XX HA TRENCAT EL MIRALL, DOS GUERRES MUNDIALS, I LA GUERRA NUCLEAR HAN PARAT DE COF' EL SOMNI CIÈNTIFIC I ROMÀNTIC, D'UN SOL CAMÍ CAP AILA FELICITAT DE TOTS. PER CONTRA EL FUTUR D'AVUI NÓ ÉS TELEOLÒGIC NI DEFINIT AMB TOTS ELS SEUS EXTREMS, SINO UN FUTUR OBERT. REMARCO LA PARAULA OBERT PERQUÈ EM SEMBLA A FINALS DEL SEGLE XX UN DELS ELEMENTS MÉS NOUS DE LA TEORIA POLÍTICA I BEN PENSANT DE LA GÉSTIÓ. SI ELS RACIONALISTES COM bERDÀ VAREN TENIR LA GOSADIA, JUNT AMB EL SEU TEMPS, D'IMAGINAR UNA UTOPIA CIENTÍFICA I IGUALITÀRIA, AVUI ENS PERTOCA ASSUMIR EL QUE LA CIÈNCIA VA ALBIRAR EN EL PRINCIPI DEL NOSTRE SEGLE. MAX PLANK, EINSTEIN, I HEISENBERG AMB LA TEORIA QUÀNTICA 1 LA RELATIVITAT VAFEN SEMBRAR EL QUE ARA �SEGLE,^""^QUE DE .RECOLLIM ^.-...~^^^.,. . A ` . FINALS ,' -.~ ^.^-DE ^~^_~~^^^' ^^^' LA ^^ ` TEORIA . ^_^^. ' ^ ^^._ ^-'^'^~" ^-^-^^".^`^ ^-^-' `^-^^^EL CAOS |' EL FINAL DEL_ DETERMINISME ^^^-'^-'^".^~'^'^-(FINS v ~`^| TY^T' ' '~^' DEL SOCIAL). ^^^ ^^^^ ``. ' LES i ^~-_ DE LA COM^~. l^ _--_ 0 NOVESTECNOLOGIES, .--_'____-__' __' -_' INFORMACIÓ .~'-'..~..~ ...~.. MÉS ..INFLUENT EN. ^~ | ^ `VIDA ..^-`, ^-`'^-. , . `_. " .^.' ` QUOTIDIANA, `^`^`^ . .^^., " ° `. HAN" ~CANVIAT " ` " ° ` . EL ^_^_ [^|E'F|[^ y^ PARADIGMA PER SORPRESA PRIMERA VEGADA ESTEM TOTS PARLANT SERIOSAMENT DE UN~.,_ | ^ PRESERVACIÓ DEL MEDI, PLANETA, ENUN SOL --' ' "-----""_'- ---- "_-^' --" UN^ .UN --'.___._, __._ 'PLANETA, -- '^ '-- ^' ` --EL' _~_ NOSTRE. . . .__. NOUS RISCOS.^-..`.'.~`~`_..`'. | TEMORS S'ENS P ",.^-~~^-..^^'`.'`... T^(^^N DAVANT..^^`^...^_ NOSTRE, ...~`~.~.`'`'`.`'. |/^^^'[^|/^^^|y^|' Fl[^K^[l[^[^"`^^|(^/1. EL DUPING SOCIAL | EL ^^[^|[l^NT .| EN EL F1'^U^^(^P^ P^^^ RETROCÉS_[l'[l ..--...__-__ ___^__.^` __^'ESPECIAL __ __.._ --_ _--_.._^ .` . !PER TANT POTSER,' EL DE BARCELONA Á' COM---'—'— SEMPRE ". Hl ".' HA---__ DUES._...___ ACTITUDS DAVANT "^" _--' ^-~". ARA __._..^_. Fl ^Q U ES T ES EVIDENCIES [lUE` FINALMENT S'ENS FAN ENTENEDORES; L'ACTITUD --.''--.'-___.'__. _'_...__ .PESSIMISTA --__—_...| . CATASTROFISTA _ ..._..._. ._... .I | ^L[^-F|-F| |[l [1PT|K8|c^Tll. BEN MIRAT OPTIMISTA, ÉS ^~^-., ..`. |.DECANTANT-ME ^.^_.''..'.. .,.^-PER . ^_.`L'OPCIÓ ^_^^. ^^.`^ `^. ...^^.'`' `-^^ (lA ^(^ N l U 0[lE°,,`,ES[^R|T^^[lK^ E [^RESCA[ SABR E . |KÚ^|0^V^N^|^^^^^^K^|N|^T^^^^^^N^^^^^^^^D^^^^^^ .,.^^.,,_.. ,_._`^^,^_.,_...".^^.,_`,_,_^^^_..^^.`^_^^~^,,^^^^.. ^".^^^_.. T' JA `^`'`- POT INFLUIR QUE `^^'^- LA ^^`~~^-`^..`^ .`_.PER . ^-.` TANT,SENTIT, ^'`_...... "°` EL EL MATEIX ' ^~ DIR ^ DE LA ` POLÍTICA. SÍ ^-^-FUTUR. ' ~^ ' `~' "TAMBÉ ' ' `'^'^- ^-^'^ ^ ' ^-'^^ ES ' '`° `' ^'' .^_. .`' ` ^-. ENTRE . . . .^_ UNES `^. ^^.`^. ,`^ .|' ALTRES; `^- . . .^-`'. `^. SÍ `"^'^_ . ..HA . ` DIFERENCIA QUE q PODEM INFLUIR EL QUEHl -`--- ' .HA . -'OPCIONS, -'-' '-' ' --' PER ' " .' TANT, ' ' ' - -`--- ^lU^ ' ____. .. __.. _ __. EN _ ___ FUTUR. MÉS ENAQUEST ARRISCAT ..^-.~ OBERT,. . ..^-.. . ' `.~=._^^ MON . ..^.. MÉS . ..^-`^ ' ^. .~ . . MÉS NT |^^ | |^ N ^^^^^ ` |^|^'AT|^|P^T| UN ` ^^ NOU^...^_. ^_...^_..`"^-°~ ^~^_..^..^.`..`~ 1 MÉS ..^_^^ . ....`^ '`..^^. ~., ..`^`^ ^DRETEMERGEI �AMB FORÇA: EL DRET A L'EDUCACIÓ I EL DRET A LA FORMACIÓ. PER AIXÒ ÉS TANT HONORABLE L'ESFORÇ DE FORMAR, I A MÉS FORMAR EN LA DIFÍCIL DISCIPLINA DE PENSAR LLIURAMENT, OBERTAMENT; I AMB AIXÒ EN EADA TENIM UN EXEMPLE SENYER. APROFITEU-HO. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4406 Title A name given to the resource Inauguració del curs acadèmic d'EADA Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Música Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Competitivitat Educació Acció política EADA Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-10-07 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1501/19961007d_00741.pdf eca5fb42fd00106780e171761198b95b PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia Data: 7.10.96 GUIÓ Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (JM) Cerimònia inaugural de la conferència «pies an al Regions Info Way to Europe. De cara a la inauguració de la conferència Citie.i' ami Regions I/?fi) Wat : lo Europe, es fan avinents els aspectes següents: La ciutat d'Estocolm va llençar el desembre de 1995 una iniciativa denominada The Bangemann Challenge, destinada a incentivar l'aplicació de les noves tecnologies de la informació. Totes les ciutats i regions europeu de més de 400.000 habitants han estat convocades a aquest repte. que conclourà a finals de 1996 amb l'elecció de la ciutat o regió guanyadora. L'acte de lliurament dels premis tindrà lloc el proper 22 de gener de 1997 en el Saló Blau de l'Ajuntament d'Estocolm. Els premis seran lliurats pel rei de Suècia. Les ciutats participants són: Amsterdam, Anveifs, Barcelona, Berlín, Bolonya, Bradfrod, Bremen, Brusselles_ Budapest, Edimburgh, Eindhoven, Estocolm. Gothemburgh, Hamburg, Hannover, Hèlsinki, La Haia, Londres, Lió , Manchester, Modena, París. Ro tt erdam, Utrecht i Viena. Les que més projectes presenten són Estocolm (17) i Barcelona (12). S'adjunta en annex 1 el llistat de projectes presentats per Barcelona. Tot i que en un principi s'havia considerat la possibilitat que el premi per la ciutat guanyadora fos un espai gratuït a l'exposició sobre tecnologies de la informació que tindrà lloc l'any que ve a Estocolm. els organitzadors han decidit cedir ten stand a totes les ciutats participants. La reunió compta amb el suport de la Unió Europea i la participació de les ciutats es basa en els deu punts de l'informe Bangemann. La finalitat del Bangemann Challenge és l'intercanvi d'experiències entre ciutats i regions per fomentar la comunicació telemàtica entre ciutats i implementar els millors projectes existents a la societat de la informació. La conferència de Barcelona s'estructura 4 grups de treball i una taula rodona oberta al públic, on es debatrà el present i el futur de les telecomunicacions. ï S'adjunta en annex 2 la composició del jurat del Ba ngemann Challenge. r9.,I ^^^ S'adjunta en annex 3 una proposta d'intervenció de ,l'Alcalde. ^ N e♦^ „ 8 OCT. CT. 14gR ' .Y...... BANGBANG.JMs �SEÑORAS, SEÑORES, COMO USTEDES YA SABEN, EN DICIEMBRE DEL AÑO PASADO ESTOCOLMO SE ATREVIÓ A LANZAR UN DESAFÍO A TODAS LAS CIUDADES EUROPEAS DE MÁS DE 400.000 HABITANTES. LES RETABA A OFRECER MEJORES SERVICIOS Y MEJORES PRODUCTOS QUE ELLA EN LOS DIEZ CAPÍTULOS DESARROLLADOS POR LA COMISIÓN BANGEMANN. . J\ UN RETO PACÍFICO, EN EL QUE SIN DUDA GANARÁN TODOS LOS PARTICIPANTES, PORQUE A TODAS LAS CIUDADES NOS MUEVE UN MISMO INTERÉS: EL DE ESTABLECER UNA POTENTE INFRAESTRUCTURA DE COMUNICACIÓN QUE PERMITA A LOS CIUDADANOS ALCANZAR MEJORAS RADICALES EN SU CALIDAD DE VIDA, OFRECIÉNDOLES MAYOR INFORMACIÓN Y MÁS POSIBILIDADES DE ACCEDER A NUEVOS SERVICIOS. BARCELONA SIGNIFICADO SE HA si TRADICIONALMENTE POR SU CURIOSIDAD POR LOS AVANCES TÉCNICOS, NO EN VANO FUE AQUÍ DONDE A PRINCIPIOS DE ESTE SIGLO SE TOMÓ LA PRIMERA FOTOGRAFÍA DE ESPAÑA, DONDE SE REALIZÓ LA PRIMERA LLAMADA TELEFÓNICA Y DONDE SE EMITIÓ EL PRIMER PROGRAMA DE RADIO. CONFE2.JMS �HAY QUE RECONOCER QUE NO SE TRATA DE UNA CURIOSIDAD DESINTERESADA. LOS AVANCES TECNOLÓGICOS DE LAS PRIMERAS DÉCADAS DEL SIGLO COINCIDEN CON UN MOMENTO DE EXPANSIÓN DE LA CIUDAD Y CON LA CONSOLIDACIÓN DE UNA BURGUESÍA INDUSTRIAL QUE BUSCABA FÓRMULAS QUE PERMITIERAN AUMENTAR LA PRODUCTIVIDAD DE SUS EMPRESAS. BARCELONA ES UN EJEMPLO DE CÓMO LOS PERIODOS DE EXPANSIÓN INFLUYEN EN LA IMPLANTACIÓN DE LAS NUEVAS TECNOLOGÍAS. CON MOTIVO DE LOS JUEGOS OLÍMPICOS LA CIUDAD AFRONTÓ UNA GRAN RENOVACIÓN TECNOLÓGICA, ESPECIALMENTE EN EL TERRENO DE LAS COMUNICACIONES. TELEFÓNICA, POR EJEMPLO, INVIRTIÓ CERCA DE 250.000 MILLONES DE PESETAS, BASTANTE MÁS DE LO QUE HABRÍA SIDO NORMAL DE NO MEDIAR LA APUESTA OLÍMPICA. ESTO PERMITIÓ AVANZAR EN LO QUE SE LLAMÓ "PLAN FOTÓN", UN PROYECTO QUE PREVEÍA QUE TODAS LAS MANZANAS DE CASAS DE BARCELONA Y MADRID QUE CONTARAN CON UNA OFICINA BANCARIA TUVIESEN CONEXIÓN A TRAVÉS DE LA FIBRA ÓPTICA. ACTUALMENTE ESTA CONEXIÓN YA EXISTE. LOS OBJETIVOS DEL "PLAN FOTÓN" SE ALCANZARON Y SI 2 CONFE2.JMS �ACTUALMENTE TODAS LAS GRANDES EMPRESAS EN ESTA CIUDAD PUEDEN ACCEDER A LA RED DIGITAL DE SERVICIOS INTEGRADOS. LA REVOLUCIÓN DE LA INFORMACIÓN QUE AHORA EMPEZAMOS A VIVIR ¡TIENE RIESGOS TAN SIGNIFICATIVOS COMO SUS'RECOMPENSAS. UNO DE ELLOS ES LA POSIBILIDAD DE CREAR UNA NUEVA FRACTURA SOCIAL ENTRE AQUELLOS QUE PUEDEN ACCEDER A LA INFORMACIÓN Y AQUELLOS QUE NO. POR ESTA RAZÓN TODOS LOS NIVELES DE LA ADMINISTRACIÓN TENEMOS EL DEBER DE CONJURARNOS PARA LOGRAR QUE TODOS LOS CIUDADANOS PUEDAN ACCEDER A ESTAS NUEVAS TECNOLOGÍAS PARA SATISFACER SUS NECESIDADES DE INFORMACIÓN DE UNA FORMA FÁCIL. BARCELONA NO PODÍA DEJAR EN EL AIRE EL RETO LANZADO POR ESTOCOLMO. HABRÍA SIGNIFICADO CUESTIONAR NUESTRA TRADICIÓN, Y, POR ELLO, NOS COMPROMETIMOS A ORGANIZAR ESTA REUNIÓN DE SEGUIMIENTO DE LOS MÁS DE 100 PROYECTOS CON LOS QUE 25 CIUDADES DE TODA EUROPA PARTICIPAN EN EL BANGEMANN CHALLENGE ESTA CIUDAD MANTIENE EL INTERÉS POR LOS AVANCES TECNOLÓGICOS QUE LE PERMITIÓ CRECER A PRINCIPIOS DE ESTE SIGLO. UNA PRUEBA ES QUE BARCELONA ES LA PRIMERA CIUDAD DE 3 CONFE2.JMS �ESPAÑA, Y DE MUCHOS PAÍSES EUROPEOS, QUE TIENE DOS OPERADORES, NO SÓLO DE TELEFONÍA MÓVIL, SINO TAMBIÉN DE TELEFONÍA POR CABLE DE FIBRA ÓPTICA. DENTRO DE MUY POCO TIEMPO TENDREMOS EN FUNCIONAMIENTO DOS COMPAÑÍAS OFRECIENDO A CERCA DE 10.000 ABONADOS, AMPLIABLES HASTA 20.000, TODOS LOS SERVICIOS DE TELEVISIÓN QUE SE PUEDAN DAR POR FIBRA ÓPTICA. ESTAS MISMAS COMPAÑÍAS OFRECERÁN TAMBIÉN A PARTIR DEL 1 DE ENERO DE 1998, SI NO ANTES POR QUE LAS PRESIONES DE LA UNIÓN EUROPEA VAN EN ESTE SENTIDO, SERVICIOS DE TELEFONÍA POR FIBRA ÓPTICA. CUANDO EN DICIEMBRE DEL AÑO PASADO EXPLICABA ESTO EN LA PRIMERA REUNIÓN DEL BANGEMANN CHALLENGE, MI AMIGO EL ALCALDE MATS HULTH ME SEÑALÓ QUE EN ESTOCOLMO YA EXISTÍAN 25 OPERADORES POR CABLE. EVIDENTEMENTE, ESTOCOLMO ES LA CIUDAD ESTRELLA DE LAS TELECOMUNICACIONES EN EL NORTE DE EUROPA, PERO NOSOTROS QUEREMOS SER, VAMOS A SER, LA CIUDAD ESTRELLA DEL SUR. SABIDO LO SEREMOS PORQUE HEMOS COMPRENDER A TIEMPO QUE LA DENSIDAD QUE �TIENE BARCELONA, Y QUE PAGAMOS EN FORMA DE CONGESTIÓN Y EN ALGUNAS f ^ MOLESTIAS, TAMBIÉN TIENE SUS VENTAJAS. AS Í, POR EJEMPLO, LA EXTENSIÓN DE LAS REDES DE TELECOMUNICACIONES POR CÁPITA O POR FAMILIA SON MÁS BARATAS. ESTO NOS PERMITE IR UN POCO MÁS ADELANTE QUE LOS DEMÁS EN ESTA LINEA. EL AYUNTAMIENTO DE BARCELONA REDACTÓ EN SU MOMENTO UN PLAN URBANÍSTICO QUE REGULA LOS USOS DE LOS ESPACIOS P U BLICOS Y PROPONE EL APROVECHAMIENTO DE LAS INFRAESTRUCTURAS DE LA CIUDAD, COMO PUEDEN SER LAS LÍNEAS DE METRO, LA RED DE ALCANTARILLADO O LAS GALERÍAS DE SERVICIOS, CON EL DOBLE OBJETIVO DE REDUCIR EL IMPACTO DEL DESPLIEGUE DE LAS NUEVAS REDES DE TELECOMUNICACIÓN EN LA CALLE Y DE REDUCIR DRÁSTICAMENTE LOS COSTES DE LA OBRA CIVIL, EL RETO DE LAS TELECOMUNICACIONES, SIN EMBARGO, NO TIENE ÚNICAMENTE UNA VERTIENTE ECONÓMICA O URBANA. TIENE UNA DIMENSIÓN SOCIAL QUE NOS OBLIGA A APROVECHARLAS PARA CONSEGUIR UNAS ADMINISTRACIONES MÁS TRANSPARENTES Y EFICACES, Y A TRABAJAR PARA QUE INCIDAN EN UNA MAYOR CALIDAD DE VIDA EN LAS CIUDADES. �LA CREATIVIDAD SE DESARROLLA PRINCIPALMENTE EN LAS CIUDADES. ANTES DE FINALIZAR QUISIERA HACER UN ÚLTIMO APUNTE. LAS NUEVAS TECNOLOGÍAS DE LA INFORMACIÓN SON TAMBIÉN UN INSTRUMENTO PARA FORTALECER EL PROCESO DE UNIÓN EUROPEA. LAS NUEVAS TECNOLOGÍAS DE 4A INFORMACIÓN HAN DE GENERAR LA APARICIÓN , DE UNA SERIE DE PRÁCTICAS CULTURALES Y SOCIALES QUE FORTALEZCAN UNA IDENTIDAD COMÚN ENTRE LOS CIUDADANOS DE TODOS LOS PAÍSES MIEMBROS DE LA UNION EUROPEA. EL SALTO TECNOLÓGICO QUE SE PRODUJO A PRINCIPIOS DE ESTE SIGLO YA TRAJO CONSIGO ALGÚN FENÓMENO SIMILAR. PIENSO EN EL FUTURISMO Y EN LA FASCINACIÓN QUE VLADIMIR MAJAKOVSKY SINTIÓ AL LLEGAR A MOSCÚ Y VER POR PRIMERA VEZ LA LUZ DE LA CIUDAD. DESEO FERVIENTEMENTE QUE USTEDES TAMBIÉN SIENTAN ESTA FASCINACIÓN POR LA COMUNICACIÓN Y POR BARCELONA. ESTOY CONVENCIDO DE QUE ESTA CIUDAD SABRÁ OFRECERLES LA HOSPITALIDAD QUE USTEDES MERECEN. LES DESEO UNA FELIZ ESTANCIA EN BARCELONA, CON LA SATISFACCIÓN DE SABER QUE, GRACIAS A ESTA CONFERENCIA LA CIUDAD PASA A 7 �LA GENERALIZACIÓN DE LAS TELECOMUNICACIONES, CON PRODUCTOS COMO INTERNET Y OTORS, GENERÓ EN SU MOMENTO UN GRAN TEMOR EN LAS CIUDADES. LAS POSIBILIDADES QUE OFRECÍAN HACÍAN CREER QUE LAS EMPRESAS DE SERVICIOS RECHAZARÍAN LAS CIUDADES, QUE HUIRÍAN DE ELLAS PORQUE LES SERÍAS MÁS RETABLE CRECER EN UN DESIERTO SI ESTABAIsJ BIEN COMUNICADAS. LA EXPERIENCIA NOS HA DEMOSTRADO QUE ÉSTE ES UN TEMOR INFUNDADO.; LA EXTENSIÓN DE LAS REDES DE TELECOMUNICACIONES HA CONFIRMADO EL PROTAGONISMO Y EL PAPEL CRUCIAL QUE TIENEN LAS CIUDADES. ASÍ SE ESTÁ CONSTATANDO EN ESTADOS UNIDOS, Y ESTO NOS DEMUESTRA QUE NO EXISTE UNA ALTERNATIVA A LAS CIUDADES. ES CIERTO QUE ALGUNAS CIUDADES ESTÁN MEJOR POSICIONADAS QUE OTRAS, Y ESTO TIENE UNA TRADUCCIÓN EN LA ACTIVIDAD ECONÓMICA, PERO LAS CIUDADES NO HAN DEJADO DE SER LOS POLOS DE ATRACCIÓN PARA EL. DESARROLLO DE LA POTENCIALIDADES ECONÓMICAS DE LAS REDES DE TELECOMUNICACIONES. ÉSTE ES EL AUTÉNTICO RETO QUE LAS CIUDADES DEBEN GANAR. PORQUE LA ACTIVIDAD ECONÓMICA ES TAMBIÉN EL RESULTADO DE LA CREATIVIDAD, Y �FORMAR PARTE DE LA HISTORIA DE UNA REVOLUCIÓN SOCIAL, ECONÓMICA Y CULTURAL QUE NOS ABRE DEFINITIVAMENTE LAS PUERTAS DEL SIGLO XXI. MUCHAS GRACIAS. �PROPOSTA D'INTERVENCIÓ DE L'ALCALDE (VERSIÓ EN ANGLÈS) �LADIES AND GENTLEMEN, YOU ALREADY KNOW. IN DECEMBER LAST YEAR STOCKHOLM THREW OUT A CHALLENGE TO ALL EUROPEAN CITIES OF MORE THAN 400,000 INHABITANTS. AS THIS CHALLENGE WAS TO OFFER BETTER SERVICES AND PRODUCTS THAN STOCKHOLM ITSELF IN EACH OF THE TEN AREAS SET OUT BY THE BANGEMANN COMMISSION. THIS IS A PEACEFUL CHALLENGE AND, INDEED, ALL THOSE TAKING PART WILL WIN, SINCE AMONG OUR CITIES WE ALL HAVE THE SAME AM: TO SET UP A POWERFUL COMMUNICATIONS INFRAST F^ UCTURE THAT WILL BRING PEOPLE RADICAL IMPROVEMENTS IN THEIR QUALITY OF LIFE, OFFERING GREATER INFORMATION AND MORE WAYS TO ACCESS OUR SERVICES. TRADITIONALLY, BARCELONA{HAS SHOWN CURIOSITY FOR TECHNOLOGICAL ADVANCE$. SO IT SHOULD BE NO SURPRISE FOR YOU TO LEAF0• THAT IT WAS HERE THAT, AT THE TURN OF THE CENTURY, THE FIRST MOVINGPICTURE FILM WAS MADE IÑ SPAIN: THAT IT WAS HERE THAT THE FIRST TELEPHONÉ CALL WAS MADE IN SPAIN; AND THAT IT WAS HERE THAT THE FIRST SPANISH RADIO PROGRAMME WAS BROADCAST. { �WE MUST RECOGNISE THIS AS NO DISINTERESTED CURIOSITY. THE TECHNOLOGICAL ADVANCES OF THE FIRST DECADES OF THIS CENTURY COINCIDED WITH A PERIOD OF GROWTH FOR THE CITY AND THE CONSOLIDATION OF AN INDUSTRIALIST CLASS SEEKING WAYS TO INCREASE THE1 PRODUCTIVITY OF ITS COMPANIES. BARCELONA IS AN EXAMPLE OF HOW PERIODS OF GROWTH CAN AFFECT THE INTRODUCTION OF NEW TECHNOLOGIES. FOR THE OLYMPIC GAMES ' THE CITY HAD TO PUT IN MOTION AN AMBITIOUS PROGRAME OF TECHNOLOGICAL MODERNISATION, PARTICULARLY IN COMMUNICATIONS. THE TELEPHONE COMPANY TELEFÓNICA, FOR INSTANCE, INVESTED ABOUT 250,000 MILLION PESETAS ($2 BILLION APPROX.), WHICH IS SUBSTANTIALLY GREATER THAN THE INVESTMENT WE COULD HAVE EXPECTED WITHOUT THE OLYMPICS. THIS INVESTMENT LED TO ' PROGRESS IN WHAT WAS CALLED THE "PHOTON PLAN", A PROJECT FOR THE CONNECTION VIA OPTIC FIBRE OF ALL THE CITY BLOCKS IN BARCELONA AND MADRID WITH BANK BRANCHES. i( (1 THESE CONNECTIONS ARE NOW IN PLACE. THE AIMS OF �THE "PHOTON PLAN" NAVE BEEN ACCOMPLISHED AND NOW ALL THE MAJOR COMPANIES OF THIS CITY CAN ACCESS THE DIGITAL NETWORK OF INTEGRATED SERVICES. BUT THE INFORMATION TECHNOLOGY REVOLUTION THAT WE ARE NOW BEGINNING TO EXPERIENCE BEARS RISKS THAT ARE JUST AS IMPORTA9T AS THE BENEFITS. ONE OF THESE RISKS IS THE CREATION OF A NEW SOCIAL DIVIDE BETWEEN THOSE WITH ACCESS TO INFORMATION AND 1 THOSE WITHOUT. THEREFORE, AT ALL LEVELS 1OF GOVERNMENT WE MUST WORK TOGETHER TO ENSURE THAT EVERYBODY CAN GAIN ACCESS TO THESE NEW TECHNOLOGIES TO MEET THEIR INFORMATION NEEDS MORE EASILY. 1 BARCELONA COULD NOT LET THE CHALLENGE FROM STOCKHOLM PASS OFF WITHOUT A RESPONSE. THAT WOULD HAVE GONE AGAINST OUR TRADITION. SO WE UNDERTOOK TO ORGANISE THIS MEETING TO MONITOR THE MORE THAN ONE HUNDRED PROJECTS WITH WHICH TWENTY-FIVE CITIES FROM! ALL OVER EUROPE ARE TAKING PART IN THE BANGEMANN CHALLENGE. OUR CITY HAS MAINTAINED THE INTEREST IN TECHNOLOGICAL ADVANCES WHICH PROMOTED ITS �GROWTH AT THE BEGINNING OF THIS CENTURY. ONE INDICATION OF THIS THAT BARCELONA IS THE FIRST CITY IN SPAIN. AND ONE OF THE FIRST IN EUROPE, TO HAVE TWO SERVICE PROVIDERS NOT ONLY FOR MOBILE TELEPHONES BUT ALSO FOR OPTIC FIBRE CABLE TELEPHONING. SOON WE WILL HAVE TWO COMPANIES IN OPERATION OFFERING ALMOST 10,0001 SUBSCRIBERS, WITH A POSSIBLE EVENTUAL EXPANSION TO 20,000, A COMPLETE OPTIC FIBRE TELEVISION SER/0CE. FROM 1ST JANUARY 1998, AND PERHAPS EARLIER BECAUSE THE EUROPEAN UMON IS NOW PUSHING FOR THIS, THE SAME COMPANIES WILL OFFER TELEPHONE SERVICES VIA OPTIC FIBRE. WHEN LAST DECEMBER I 1SAID THIS AT THE FIRST MEETING OF THE BANGEMANN CHALLENGE, MY FRIEND MAYOR MATS HULTH TOLD! ME THAT IN STOCKHOLM THERE WERE ALREADY TWENTY-FIVE CABLE SERVICE PROVIDERS. CLEARLY, STOCKHOLM IS THE LEADING CITY FOR TELECOMMUNICATIONS IN NORTHERN EUROPE. BUT WE WISH TO BE. AND WILL BE, THE LEADING CITY FOR SOUTHERN EUROPE. �WE WILL BE ABLE TO DO THIS BECAUSE WE HAVE REALISED THAT BARCELONA'S DENSITY, THE CAUSE OF SO MUCH CONGESTION ANID OTHER INCONVENIENCES, ALSO HAS ITS POSITIVE SIDE. FOR INSTANCE, THE COST PER CAPITA OR PER FAMILY OF EXPANDING THE TELECOMMUNICATIONS NETWORK IS LOWER, WHICH HAS ALLOWED US TO ADVANCE FURTHER THAN OTHERS IN THIS PROCESS. SOME TIME AGO THE BARCELIONA CITY COUNCIL DREW UF A DEVELOPMENT PLAN TO REGULATE THE USE OF PUBLIC SPACES AND APPROVING TjHE USE OF EXISTING CITY INFRASTRUCTURES, SUCH 1AS UNDERGROUND TRAIN LINES, THE SEWER SYSTEM 'AND SERVICE DUCTS, WITH THE TWIN OBJECTIVES OF REDUCING THE IMPACT OF THE INSTALLATION OF THE NEW TELECOMMUNICATIONS NETWORKS IN THE STREÉTS AND OF DRASTICALLY REDUCING THE OVERALL COSTS OF CIVIL ENGINEERING WORKS. THE TELECOMMUNICATIONS CHALLENGE, HOWEVER, DOES NOT JUST HAVE ECONOMIC AND URBAN ASPECTS. THERE 1S ALSO A SOCIAL! SIDE, MEANING THAT WE SHOULD EXPLOIT ADVANCEŠ IN TELECOMMUNICATIONS TO ACHIEVE MORE TRASPARENT AND EFFICIENT GOVERNMENT AND WORK TOWARDS A GREATER QUALITY 1 �OF LIFE IN THE CITY THE GREATER USE OF T1LECOMMUNICATIONS, WITH PRODUCTS SUCH AS THE INTERNET AND OTHERS, Al ONE TIME PROVOKED A CLIMATE1OF GREAT ANXIETY IN THE CITIES. THE POSSIBILITIES OFFERED BY THESE PRODUCTS LED TO THE BELIEF THAT SERVICE COMPANIES WOULD TURN THEIR BACKS ON THE ITIES, FLEEING FROM THEM, SINCE IT WOULD BE MORE PROFITABLE FOR THEM TO FLOURISH IN DESERTS PROVIDED THEY HAD GOOD COMMUNICATIONS TECHNOLOGY. EXPERIENCE HAS SHOWNi THAT THIS FEAR WAS UNFOUNDED. THE EXPANSION OF TELECOMMUNICATIONS NETWORKS HAS, IN FACT, (ONFIRMED THE DOMINANT POSITION AND KEY ROLE OF THIS HAS BECOME EVIDEN 1T IN THE UNITED STATES, WHERE IT HAS BECOME EVIDENT THAT THERE IS NO ALTERNATIVE TO THE CITIES. IT IS TRUE THAT SOME CITIES ARE BETTER PLACED THAN OTHERS, AND THIS IS REFLÉCTED IN THEIR LEVELS OF ECONOMIC ACTIVITY, BUT THE CITIES ARE STILL THE POLES OF ATTRACTION FOR THE DEVELOPMENT OF THE ECONOMIC POTENTIAL OF THE TELECOMMUNICATIONS NETWORKS. �THIS IS THE TRUE CHALLENGE THAT THE CITIES MUST FACE UF TO, BECAUSE ECONÓMIC ACTIVITY IS ALSO THE RESULT OF CREATIVITY AND CREATIVITY HAPPENS PRINCIPALLY IN THE CITIES. AND ANOTHER FEAR IS THAT WE PEOPLE WILL LOSE CONTROLL OVER ALL THIS TIECHNOLOGY AND THAT WE WILL END UF BEING ENSLAVED BY IT. ONLY BY MAKING SURE THAT IS AVAILABLE TC1) THE GREATEST POSSIBLE NUMBER OF PEOPLE CAN WE GUARANTEE AGANINST THIS HAPPENING. BEFORE FINISHING I WOULD LIKE TO MAKE ONE MORE POINT. NEW INFORMATION tECHNOLOGY IS ALSO AN INSTRUMENT FOR STRENGTHENING UNION IN EUROPE. INFORMATION TECHNOLOGY MUST HELP TO ESTABLISH A SERIES OF CULTURAL AND 1SOCIAL BEHAVIOURS THAT STRENGTHEN A COMMON AMONG THE PEOPLES OF ALL THE COUNTRIES OF THE EUROPEAN UNION. THE TECHNOLOGICAL LEAP FORWARD OF THE BEGINNING OF THIS CENTURY HAD A SIMILAR EFFECT. 1 AM THINKING OF FUTURISM IN THE ARTS 41\1D THE FASCINATION THAT VLADIMIR MAYAKOVSKY EXPERIENCED ON ARRIVING IN MOSCOW AND SEEING THE gITY LIGHTS FOR THE FIRST TIME. �FERVENTLY HOPE THAY YOU ALSO FEEL THIS FASCINATION FOR COMMUNICATION AND FOR I BARCELONA. ; I AM SURE THAT THIS CIrTY WILL SHOW YOU THE HOSPITALITY THAT YOU DESERVE. AND I WISH YOU A PLEASANT STAY IN BARCELONA, WITH THE SATISFACTION OF KNOWING THAT WITH THIS CONFERENCE THE CITY WILL BECOME PART OF THE HISTORY OF A SOCIAL, ECONOMIC AND CULTURAL REVOLUTION THAT DEFINITIVELY OPENS TO US THE DOORS OF THE 21ST CENTURY. THANK YOU VERY MUCH. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4407 Title A name given to the resource Proposta de paraules. Cerimònia inaugural de la conferència “Cities and Regions info way to Europe; the Bangemann Challenge mid-term review in Barcelona” Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Salo de Cent Language A language of the resource Castellà Anglès Subject The topic of the resource Municipis Relacions Internacionals Europa Acció política Telecomunicacions Regions Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-10-07 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1502/19961014d_00743.pdf 9b38b57a4ebef836616467ae600095e8 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia Data: 14.10.96 GUI R.p iÇ A ch.in^tródá Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (JM/NB) Cloenda de la jornada Barcelona d ns d'Europa. 1 6 OCT. 1996 NQ /1?r.1 1 9 ' De cara a la intervenció de l'Alcalde a la cloenda e la jornada Barcelona dins d'Europa es fan avinents els aspectes següents: • L'objectiu de la jornada és apropar el debat sobre la integració i construcció de la Unió Europea als ciutadans i ciutadanes de Barcelona. La jornada ha estat organitzada pel Consell Econòmic i Social de Barcelona. • El Consell Econòmic i Social de Barcelona s un òrgan de consulta i participació per a l'anàlisi i orientació dels entorns i polítiges sòcio-econòmiques a nivell local. Hi participen els sindicats Comissions Obrerel i UGT, les organitzacions empresarials Foment del Treball i l'Ajuntament de Barcelona. El CESB es va constituir l'any 1992 i va ser el pioner en el desenvolupament d'un diàleg permanent i estable entre els agents econòmics i socials i l'Administració local. • La jornada té corn a onjectiu impulsar el debat sobre els reptes i les oportunitats que ofereix a Barcelona la plena integració d'Espanya a la Unió Europea. • En el debat participen. entre d'altres, diversos representants de les Pimes, sector financer, experts universitaris i experts en els nous sect rs emergents de les telecomunicacions i de la logística. Àrees temàtiques desenvolupades durant la jornada • Marc global de la integració europea.- Fases i calendari previst per a la definitiva construcció de la Unió Europea. • Dimensió ciutadana de la Unió Europea davant la lliure circulació de persones.Polítiques contra l'exclusió social i a favor de la inserció. • Infrastructures i xarxes de comunicació.- Barcelona davant el desenvolupament de les infrastructures i xarxes de telecomunicacions transeuropees. • Projecció i paper de Barcelona.- Articulació¡ dels nous espais europeus i mediterranis. Lideratge de Barcelona en l'entorn de la Mediterrània. • La moneda única.- Costos i beneficis per a la ciutat, les empreses i les persones. Conseqüències per a Barcelona com a centre financer. CES.JMS �Ajuntament • de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia • Polítiques d'ocupació, concertació i diàleg social.- Reptes, oportunitats i noves perspectives de les polítiques d'ocupació. Nous models de concertació i diàleg social. CES.JMS �BARCELONA DINS D'EUROPA. LA DIMENSIÓ CIUTADANA DE LA UNIÓ EUROPEA. (14/10/96) BENVOLGUTS AMICS I AMIG ES, VULL AGRAIR, EN PRIMER LLOC, LA INVITACIÓ DEL CONSELL ECONÒMIC I SOCIAL DE BARCELONA A CLOURE AQUESTA JORNADA DE REFLEXIÓ SOBRE EL PAPER DE BARCELONA DINS D'EUROPA. HA ESTAT UN ENCERT CONVOCAR REPRESENTANTS DEL MÓN ECONÒMIC DE LA CIUTAT PER PARLAR DE BARCELONA I DE LES PERSFECTIVES INMEDIATES EN LA UNIÓ EUROPEA. JO ELS VULL PARLAR DE LA DIMENSIÓ CIUTADANA DE LA UNIÓ EUROPEA. UNA QÜESTIÓ ESSENCIAL EN EL DESENVOLUPAMENT FUTUR D'EUROPA. I VULL APROFITAR, DONCS, AQUESTA OPORTUNITAT PER EXPLICAR-LOS QUIN ÉS EL PUNT DE VISTA DE LES CIUTATS I DE LES REGIONS EN UN MOMENT QUE PODEM CONSIDERAR CLAU PER A LA REVISIÓ DEL TRACTAT DE MAASTRICHT (O DE LA UNIÓ EUROPEA, SEGONS EL SEU NOM OFICIAL). �PERÒ ABANS QUE RES ELS VOLDRIA FER UNA REFLEXIÓ. PER QUÈ VOLEM MÉS EUROPA? MÉS EUROPA ÉS NECESSÀRIA, PER EXEMPLE, PER COORDINAR LES POLÍT IQUES MEDIAMBIENTALS O PER IMPULSAR LES POLÍTIQUES DE DESENVOLUPAMENT LOCAL I REGIONAL A PARTIR DE LA CREACIÓ DE GRANS XARXES TRANSEUROPEES DE TRANSPORT I TELECOMUNICACIONS, DE COHESIÓ ECONÒMICA I SOCIAL . VOLEM MÉS EUROPA, EN DEFINITIVA, PER FER POSSIBLE QUE TOTS AQUESTS MACRO-PROJECTES D'UNA UNIÓ D'ESTATS ARRIBIN ALS NOSTRES CIUTADANS. PERÒ NO VOLEM L'EUROPA QUE ENS HA DE DIR COM HEM D'ORDENAR EL NOSTRE TERRITORI, COM HEM DE RESOLDRE ELS PROBLEMES DELS CIUTADANS, O COM S'HAN D'APLICAR LES POLÍTIQUES COMUNITÀRIES. PERQUÈ ;.AQUESTES DECISIONS CORRESPONEN ALS NIVELLS D'ADMINISTRACIÓ MÉS PROPERS ALS CIUTADANS. MAASTRICHT VA SUPOSAR UN PAS IMPORTANT EN EL PROCÉS DE CONSTRUCCIÓ EUROPEA . AMB LA CREACIÓ DEL COMITÈ DE LES REGIONS LES COL LECTIVITATS TERRITORIALS ES VAN INCORPORAR A L'ESTRUCTURA POLÍTICA DE LA UNIÓ EUROPEA . ARA PODEN DONAR LA SEVA OPINIÓ EN �ALGUNES DE LES QÜESTIONS SOBRE LES QUALS ES LEGISLA DES DE BRUSSEL LES. PERÒ ARA CAL ANAR MÉS ENLLÀ . NO N'HI HA PROU AMB QUÈ REGIONS I CIUTATS Hl PUGUIN DIR LA SEVA SI A LA PRÀCTICA, SI A L'HORA DE PRENDRE DECISIONS I APLICAR LES POLÍTIQUES EUROPEES NO CONFIEM EN LES CIUTATS I EN LES REGIONS, NO CONFIEM EN L'ADMINISTRACIÓ QUE ÉS MÉS PROPERA AL CIUTADÀ I QUE MILLOR I MÉS EFICAÇMENT GESTIONA ELS RECURSOS. LES CIUTATS I LES REGIONS SOM QUI MILLOR PODEM TRANSMETRE I DONAR A CONÈIXER EL QUE ES FA A EUROPA . I VICEVERSA, SOM TAMBÉ QUI MILLOR CONEIXEM ELS PROBLEMESREALS DELS CIUTADANS I, PER TANT, QUI ELS PODEM TRASLLADAR A LES INSTITUCIONS DE LA UNIÓ PERQUÈ SIGUIN TINGUTS EN COMPTE A L'HORA D'ELABORAR UNA DETERMINADA POLÍTICA. ÉS PER AIXÒ QUE ARA, EN EL MARC DE LA CONFERÈNCIA INTERGOVERNAMENTAL QUE FINALITZARÀ EL PROPER MES DE JUNY, VOLEM ANAR MÉS ENLLÀ I VOLEM QUE LA UNIÓ EUROPEA ADOPTI EL PRINCIPI DE SUBSIDIARIETAT COM A PRINCIPI POLÍTIC QUE REGEIXI EN L'ORGANITZACIÓ I DISTRIBUCIÓ DE COMPETNCIES AL NIVELL MÉS PRÒXIM AL CIUTADÀ. �ÉS PER AIXÓ QUE EL COMITÈ DE LES REGIONS COM A ÒRGAN CONSULTIU FORMAT PER REPRESENTANTS LOCALS I REGIONALS, HA D'OBTENIR EL RANG D'INSTITUCIÓ 1 HA DE PODER RECÓRRER AL TRIBUNAL DE JUSTÍCIA DE LA UNIÓ EUROPEA EN CAS QUE NO S'APLIQUI AQUEST PRINCIPI. DEFENSEM, EN DEFINITIVA, EL RESPECTE PER L'AUTONOMIA LOCAL I ° REGIONAL . EL DESENVOLUPAMENT, PER TANT, D'UNA EUROPA REALMENT SUBSIDIÀRIA, D'UNA EUROPA NECESSÀRIA. DES DE BARCELONA ESTEM CONTRIBUINT EN BONA MESURA A LA CONSECUCIÓ DE TOTS AQUESTS OBJECTIUS . ACTUALMENT, PRESIDEIXO DOS ORGANISMES QUE AGLUTINEN BONA PART DE LES AUTORITATS LOCALS I REGIONALS D'EUROPA . EL CONSELL DE MUNICIPIS I REGIONS D'EUROPA - QUE AGRUPA MÉS DE 100.00d MUNICIPIS DE TOTA EUROPA- I EL COMITÈ DE LES REGIONS. TINC LA INTENCIÓ DES D'AQUESTS CÀRRECS, DE FER QUE LA CIUTADANIA EUROPEA, SOTA EL PARAIGÜES DEL CONSELL DE MUNICIPIS` I REGIONS D'EUROPA O DEL COMITÈ DE LES REGIONS, CONTRIBUEIXI EN L'ELABORACIÓ DE MESURES EN QÜESTIONS DE VITAL IMPORTÀNCIA . f �EN AQUEST SENTIT, UN EXEMPLE CONCRET DEL QUE ELS DIC ÉS QUE DES DEL QOMITÈ DE LES REGIONS JA ESTEM CONTRIBUINT A ELABORAR MESURES PER PROMOCIONAR L'OCUPACIÓA LA UNIÓ EUROPEA. SI CIUTATS I REGIONS PARTICIPEN EN LA CONCEPCIÓ D'ESTRATÈGIES EUROPEES JA ESTEM FENT EFECTIU EL PRINCIPI JE SUBSIDIARIETAT . DE BEN SEGUR, LA SEVA PARTICIPACIÓ IMPLICARÀ UNA MAJOR EFICÀCIA EN EL CREIXEMENT I LA CREACIÓ DE LLOCS DE TREBALL. EN CONSEQÜÈNCIA, ÉS LÒGIC, FINS I TOT UN DEURE INSTITUCIONAL, QUE EN EL MOMENT QUE LES INSTITUCIONS EUROPEES ES COMPROMETEN EN LA LLUITA CONTRA L'ATUR, EL 9OMITÈ DE LES REGIONS Hl SIGUI PRESENT AMB EL CONVENCIMENT QUE L'APORTACIÓ DE LES CIUTÁTS I LES REGIONS ÉS ESSENCIAL EN L'ESFORÇ GENERAL PER POSAR EN MARXA UNA NOVA FASE DE CREIXEMENT I DE CREACIÓ DE LLOCS DE TREBALL. f EL COMITÈ DE LES REGIQNS HA OBTINGUT UNA PRIMERA VICTÒRIA EN AQUESTA LLUITA . EL PRESIDENT DE LA COMISSIÓ EUROPEA, JACQUES SANTER, ENS HA DEMANATIQUE PARTICIPEM EN EL D'ELABORACIÓ PACTES PROCÉS DELS TERRITORIALS PER A L'OCUPACIÓ. �EN QUÈ CONSISTEIXEN AQUESTS PACTES? QUÈ VOLEN DIR? A QUÍ AFECTEN ? EL MES DE JUNY PASSAT, EL PRESIDENT DE LA COMISSIÓ EUROPEA, JACQUES SANTER, VA PRESENTAR UNA PROPOSTA ORIENTADA A AFAVORIR UN CLIMA MACROECONÒMIC ESTABLE, COMPLETAR EL MERCAT ÚNIC, AUGMENTAR LA COMPETITIVITAT DE LES EMPRESES DE LA UE I ACCELERAR LA REFORMA DELS SISTEMES D'OCUPACIÓ. LA PROPOSTA DE SANTER ES BASAVA EN LA NECESSITAT DE CONFIAR EN LES AUTORITATS LOCALS I REGIONALS COM A GRANS CREADORS D'OCUPACIÓ PERQUÉ ERA EN AQUEST SECTOR ON S'HAVIEN LLENÇAT ELS PROJECTES MÉS INNOVADORS. EL PACTE PRESENTAT PER SANTER RECOMANA L'ELECCIÓ D'UN NOMBRE SIGNIFICATIU DE REGIONS I PER PARTICIPAR EN PACTES CIUTATS PILOT TERRITORIALS AMB LA ÉINALITAT DE TROBAR FORMES INNOVADORES DE FOMENTAR L'OCUPACIÓ EL COMITÈ DE LES REGIONS HA DONAT ELS SEU PLE SUPORT A AQUESTA INICIATIVA I HA MANIFESTAT EL �DESIG DE CONTRIBUIR-HI DE FORMA ACTIVA, JUNT A LA COMISSIÓ I ELS ESTATS MEMBRES. BARCELONA JA ESTÀ TREBALLANT EN LA LÍNIA QUE PROPOSA LA UNIÓ EUROPEA . L'ASSOCIACIÓ PLA ESTRATÈGIC BARCELONA 2000, COMISSIONS OBRERES, UGT, PIMEC 1 SEFES I UN CONJUNT IMPORTANT D'AJUNTAMENTS DE L'ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA, HAN FIRMAT FA POCS DIES EL PACTE INDUSTRIAL DE LA REGIÓ METROPOLITANA DE BARCELONA : UNA ALIANÇA ESTRATÈGICA PER A LA COMPETITIVITAT, LA SOSTENIBILITAT I LA COHESIÓ SOCIAL. LA FINALITAT D'AQUEST ACORD, QUE ES TROBA EN PERIODE DE RATIFICACIÓ PER PART DE LES ADHERIDES, DIFERENTS INSTITUCIONS ÉS CONSOLIDAR LES POTENCIALITATS DE LA REGIÓ METROPOLITANA DE BARCELONA QUE, PER LES SEVES MAGNITUDS, REPRESENTA LA CINQUENA CONCENTRACIÓ INDUSTRIAL' DE LA UNIÓ EUROPEA. SEGUINT EL MODEL QUE S'HA CONSOLIDAT EN LA I DEFINICIÓ DELS PROJECTES MESURES ECONÒMIQUES QUE AFECTEN LA CIUTAT, HEM VOLGUT QUE, UNA VEGADA MÉS, I DAVANT EL GREU PROBLEMA DE L'ATUR, TOTS ELS AGENTS SOCIALS I ECONÒMICS DE L'ÀREA METROPOLITANA �S'INVOLUCRIN EN UN PROCÉS QUE TÉ COM A OBJECTIU EL MANTENIMENT I, SI ÉS POSSIBLE, L'INCREMENT DEL PES ACTUAL DEL SECTOR INDUSTRIAL DINS L'ÀMBIT METROPOLITÀ, MITJANÇANT ACTUACIONS QUE MILLORIN LA COMPETITIVITAT EMPRESARIAL I AJUDIN A LA CREACIÓ DE NOUS LLOCS DE TREBALL . LA PROPOSTA COMPRÈN LS COMARQUES DE L'ALT PENEDES, BARCELONÉS, BAIX LLOBREGAT, GARRAF, MARESME, VALLES OCCIDENTAL I VALLES ORIENTAL. EL PACTE PROPOSA ABORDAR QÜESTIONS CONCRETES RELACIONADE AMB 6 GRANS BLOCS: ACCESSIBILITAT EN EL CONJUNT DEL TERRITORI. SOSTENIBILITAT. FORMACIÓ I QUALIFICACId PROFESSIONAL. ENFORTIMENT DE L'ECPNOMIA PRODUCTIVA I MESURES DE CLARIFICACIÓ DE LES "REGLES DEL JOC" I DE SEGURETAT JURÍDICA EN LES RELACIONS COMERCIALS. SIMPLIFICACIÓ ADMINISTRATIVA I COORDINACIÓ DE LES POLÍTIQUES DE LES ADMINISTRACIONS LOCALS. RELACIONS SINDICATS-PATRONALS. FOMENT DE LA INICIATIVA EMPRESARIAL. �A MÉS D'AQUEST PACTE, PERÒ, Hl HA D'ALTRES INICIATIVES IMPULSADES DES DE L'AJUNTAMENT PER COMBATRE L'ATUR I MILLORAR LA COMPETITIVITAT DE LA CIUTAT COM ÉS LA COORDINACIÓ EFICAÇ AMB L'INEM I LA GENERALITAT, EL REFORÇAMENT DEL PAPER DELS DISTRICTES, LA COOPERACIÓ EMPRESARIAL O PEL FOMENT DE NOVES EMPRESES, UN APÁRTAT AQUEST CJLTIM EN EL QUAL APOSTEM DECIDIDAMENT PER L'AUTOOCUPACIÓ. INICIATIVES COM AQUESTES DESTINADES A FER REDUIR LA TAXA D'ATUR S'ESTAN ESTUDIANT A TOTA EUROPA. MICHEL ROCARD, QUE ACTUALMENT ÉS EURODIPUTAT, VA PROPOSAR FA UNS MESOS DAVANT DEL. PARLAMENT EUROPEU UNA INICIATIVA BASADA EN LA REDUCCIÓ DE LA JORNADA LABORAL. EL GOVERN BASC HA APROVAT FA POC UNES MESURES PER AL FOMENT DE L'OCUPACIÓ BASADES EN UN PACTE ENTRE EL SECTOR INDUSTRIAL BASC I EL GOVERN AUTÒNOM. DE TOTES MANERES, L'ÀREA DE BARCELONA I TOTS ELS AGENTS I INSTITUCIONS QUE FORMEN PART D'AQUESTA ALIANÇA ESTRATÈGICA REUNEIXEN MOLT BONES CONDICIONS PER A SER UNA ÀREA PILOT EN L'APLICACIÓ DELS PACTES TERRITORIALS DE LA UNIÓ EUROPEA I AIXÍ HO HE EXPOSAT AL VICE- �PRESIDENT DEL GOVERN I MINISTRE D'ECONOMIA, RODRIGO RATO. TINC LA COMPLETA SEGURETAT QUE BARCELONA SERÀ ESCOLLIDA COM A ÀREA PILOT PER A L'APLICACIÓ DELS PACTES TERRITORIALS DE LA UNIÓ EUROPEA. ELS CONVIDO DES D'AQUÍ A SUBSCRIURE AQUESTA INICIATIVA COLLECTIVA I A FER EFECTIVA LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA EN AQUESTA UNIÓ EUROPEA QUE ESTEM CONSTRUINT. MOLTES GRÀCIES. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4408 Title A name given to the resource Cloenda de la jornada Barcelona dins d'Europa. Consell econòmic i social de Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. La Pedrera Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Euroregió Relacions Internacionals Competitivitat Acció política Model social Europa Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-10-14 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1503/19961017d_00744.pdf c8c07c9dab0ce5f306abffe6f1c5189e PDF Text Text Ajuntament 411 ► de Barcelona Gabinet de I'Alcaldía PARAULES DE BENVINGUDA DE L'ALCALDE: EXCM. PRESIDENT INTERNACIONAL, DEL COMITÈ OLÍMPIC EXCM. SR. FELIPE GONZÁLEZ, MOLT HBLE. PRESIDENT DE LA GENERALITAT AUTORITATS, SENYORES I SENYORS, BENVINGUTS A BARCELON,11 I A AQUEST ACTE INSTITUCIONAL DE COMMEMORACIÓ DEL DESÈ ANIVERSARI DE LA NOMINACIÓ OLÍMPICA. UN DIA COM AVUI, A LAU SANNE, BARCELONA ES LLENÇAVA A PARTICIPAR EN UNA CURSA QUE CANVIARIA DEFINITIVAMENT EL RUMB DE dA SEVA HISTÒRIA. R . SI-►94 $' .9Cr ádá ti' OCT. 1996 N ,4- ... -1 rab.v-.^- �Ajuntament de Barcelona UNA CURSA QUE VA COMENÇAR CINC ANYS ABANS. TOTS RECORDEM AQUELL 30 DE , MAIG DE 1981, EN QUÈ NARCÍS SERRA, COM A ALCALDE DE BARCELONA, VA DEMANAR SOLEMNEMENT EL SUPORT DE SA MAJESTAT EL REI A LA CANDIDATURA1 QUE BARCELONA VOLIA PRESENTAR PER ALS JOCS OLÍMPICS DE 1992. LES PARAULES PRONUNCIADES PEL PRESIDENT DEL COMITÈ INTERNACIONAL OLÍMPIC, JOAN ANTONI SAMARANCH, EL 17 D'OCTUBRE DE 1986 VAN CONFIRMAR QUE EL PROJECTE DE BARCELONA ERA EL MILLOR. AQUELL TRET DE SORTIDA ENS VA MARCAR UNA FITA, EL 92, PERÒ TAMBÉ ENS VA DONAR L'OPORTUNITAT D'IMPULSAR UN PROJECTE AMBICIÓS DE CIUTAT: POSAR BARCELONA AL MÓN I PREPARAR LA CIUTAT PER AL SEGLE XXI. AHIR LA CIUTAT VA DEMOSTRA R , UNA VEGADA MÉS, QUE RECORDA AMB ORGULL -SENSE NOSTÀLGIA- ELS DARRERS DEU ANYS. QUE SE SENT CONFIADA IL.LUSIONADA PEL FUTUR. �Ajuntament • de Barcelona AVUI LA CIUTAT VOL AGRAIR EL SUPORT DE DUES PERSONES QUE VAN CONTRIBUIR DECISIVAMENT A L'ÈXIT DELS JOCS OLÍMPICS. ESPANYA I CATALUNYA A TRAVÉS DEL SEUS GOVERNS VAN DIR A BARCELONA: REPF ESENTE'NS. I NO ES VAN EQUIVOCAR. EL SETEMBRE DE 1992, POC pESPRÉS D'ACABATS ELS JOCS, EL CONSELL PLENMI DE L'AJUNTAMENT ATORGAVA LES MEDALLES D'OR DE LA CIUTAT A FELIPE GONZÁLEZ, ALESHORES PRESIDENT DEL GOVERN, I A JORDI PUJOL, PRESIDENT DE LA GENERALITAT. AVUI, AMB LA IMPOSICIÓ D'AQUESTES MEDALLES EN EL MARC DEL DESÈ ANIVERSARI DE LA NOMINACIÓ OLÍMPICA, BARCELONA AGRAEIX LA CONFIANÇA I LA COL.LABORACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA I DEL GOVERN DE L'ESTAT. 3 170CT2.IQP ��Ajuntament de Barcelona PARAULES DE CLOENDA DE L'ALCALDE: BARCELONA. A LA CIUTAT DE BARCELONA. FA DEU ANYS QUE ELS BARCELONINS, QUAN VAN SENTIR EL NOM DE LA CIUTAT PRONUNCIAT A LAUSANNE, VAN SORTIR AL CARRER PER EXPRESSAR EL SEU ENTUSIASME I LA SEVA CONFIANÇA. AQUELL SENTIMENT COL.LkTIU ERA ESPONTANI 1 APASSIONAT, COM LES HISTÒRIES D'AMOR DE VERITAT. PERQUÈ ELS DARRERS DEU ANYS HAN ESTAT AIXÒ, UNA HISiÓRIA D'AMOR ENTRE BARCELONA I ELS BARCELONINS. PER A LA CIUTAT I PER ALS SEUS CIUTADANS AQUESTS ANYS VALEN TANT COM UN SEGLE. PERQUÈ LA CIUTAT HA C4/VIAT DE DALT A BAIX 1 ESTÁ LLENÇADA CAP AL FUTUR. Va-19 ITE2triall 2 1 OCT. 1996 �Ajuntament • de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia ÉS UNA BARCELONA NOVA, QUE HA DEIXAT DEFINITIVAMENT ENRERA 'LES PORS I ELS DUBTES. ÉS UNA BARCELONA QUE -PERMETIN-ME LA LLICÈNCIA- PENSA EN D'AL RES COSES. MOLTS DELS VELLS PROBLEMES HAN DEIXAT DE TENIR LA CENTRALITAT QUE ENS ACLAPARAVA: GRISOR, MANCA D'ESPAISi PÚBLICS, INUNDACIONS, ACCESSOS... LES PREOCUPACIONS I IL.LUSIONS SÓN ARA UNES ALTRES: CIVISME, CULTION, NOVES TECNOLOGIES, L'EQUILIBRI AMBIENTAL, EL PRESTIGI INTERNACIONAL I, TAMBÉ, LA SOLIDARITAT, EL VOLUNTARIAT... BARCELONA ÉS AVUI UNA qIUTAT MÉS JOVE. ELS ESCOLARS DE FA DEU ANYS JA SÓN LLICENCIATS (SÓN UNA GEOERACIÓ OLÍMPICA). ELS ADOLESCENTS D'AVUI JA NO HAN CONEGUT LA BARCELONA D'ABANS. �Ajuntament • de Barcelona ELS JOVES HAN FET SEVA LA NOVA CIUTAT I SÓN L'AVANTGUARDA DE LA RECUPERACIÓ DE LA CIUTAT VELLA. LA PROJECCIÓ CAP AL FUTUR HA ESTAT UNA CONSTANT EN AQUESTS DEU ANYS. NO HAVÍEM COMENÇAT EL 92 I APUNTÀVEM JA A UN HORITZÓ QUE ERA EL DE LA BARCELONA JEL 93. VENÍEM D'UNS MOMENTS DE LA HISTÒRIA QUE PROCLAMÀVEM COM A REFERENCIA -EL 1888, EL 1929- PER TENIR LA SEGU ETAT D'UNS FONAMENTS SÒLIDS. HO VAM DIR DES DEL COMENÇAMENT: ELS JOCS NO PODIEN SER NOMÉS QyINZE DIES DE GLÒRIA. HAVIEN DE SER LA BASE DEL FUTUR DE LA CIUTAT. ALGUNS ELEMENTS CA DALS DEL PROJECTE OLÍMPIC BARCELONÍ, EXPLIQUEN EL SEU ÉXIT I QUE EL 92 NO FOS UN PUNT ['ARRIBADA SINO LA MES ESTIMULANT PLATAFORMA DE LLANÇAMENT. I 70CTIXRG �Ajuntament de Barcelona - BARCELONA SABIA QUP VOLIA. - ES VA CREAR UN CONSENS MOLT AMPLI. -- ES VA FER CONFIANÇA A LA CIUTAT. MOLT A PROP D'AQUI AL CAPDAMUNT DE L'AVINGUDA DE MARIA CF1ZISTINA, VAIG DIR EL 17 D'OCTUBRE DE 1986, QUE EL QUE ERA BO PER A BARCELONA ERA BO PER A CATALUNYA, 1 QUE EL QUE ERA BO PER A CATALUNYA ERA BO PER A ESPANYA. PODEM DIR ARA AMB UNA SATISFACCIÓ ENORME QUE L'EQUACIÓ HA FUNCIONAT. ÉS PER AIXÒ QUE RECORDEM EL MOMENT DE LA NOMINACIÓ, PERQUÈ SIGNiFICAVA QUE BARCELONA HAVIA CONVENÇUT TOTHOM DE LES SEVES POSSIBILITATS. BARCELONA VA DEMANAR QUE SE LI FES CONFIANÇA, I ARA POT FER AMB TOT L'ORGULL ELS COMPTES. L'APOSTA NO VA SER NOMÉS FANTÁSTICA PER A BARCELONA. ELS RESULTATS VAN SER EXCEL.LENTS PER A CATALUNYA I PER A 1SPANYA. I 70CT2 X RG �Ajuntament \ de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia QUAN FEIA UNA PRIMERA REVISIÓ DELS JOCS, NOMÉS DOS DIES DESPRÉS DE LA SEVA CLAUSURA, TENIA LA IMPRESSIÓ QUE NAVIA "EMERGIT UN PAÍS MÉS CIVIL EN EL QUAL LA TOLERÀNCIA, LA SERIETAT, LA PRECISIÓ, L'EDUCACIÓ, LA URBANITAT, EL PLURALISME, VALORS QUE SEMPRE HAVÍEM CREGUT PREDOMINANTS, S'HAVIEN IPET EVIDENTS". I VAIG PARLAR D'UNA ESPANYA QUE NEIXIA DE LA PERIFÈRIA I D'UNA CIUTAT QUE EXERCIA COM A CAPITAL DE CATALUNYA AMB NATURALITAT. MOMENT PER RECORDAR-HO. I PER POSAR DE RELLEU FINS A CUIN PUNT LA PROJECCIÓ DE BARCELONA VA SEF; DECISIVA PER A LA PROJECCIÓ DE CATALUNYA`. ÉS UN BON LA CATALANITAT DELS JOCS LA VAN GARANTIR ELS HOMES I DONES COMPROMESOS AMB L'ORGANITZACIÓ, AQUÍ I FORA D'AQUÍ, A BARCELONA I ARREU DE CATALUNYA. �4I Ajuntament 11 de Barcelona ELS XIULETS, DETERMINARES ACCIONS D'AGITACIÓ MÉS ADOLESCENTS QUE MADURES -ENS VAN POSAR A TOTS MOLT A LA VORA D'I JN RIDÍCUL HISTÒRIC. AVUI, A 1996, DESPRÉS DELS GRANS JOCS D'ATLANTA EL PRESTIGI DE BARCELONA ÉS MÉS ALT QUE MAI. VAIG TENIR, COM A ALCA1_DE DE BARCELONA, EL PRIVILEGI DE PODER-ME ADREÇAR ALS MEMBRES DEL COMITÈ INTERNACIONAL OLÍMPIC REUNITS A ATLANTA. EM PREOCUPAVA DONAR LA IMATGE D'UNA SATISFACCIÓ NOSTÀLGICA I VAIG VOLER QUE REBESSIN DE BARCELONA UN MISSATGE ENCARAT AL FUTUR. ELS VAIG DIR: Hl HA VIDA DESPRÉS DELS JOCS. I, PER CERT, UNA VIDA MILLOR. �Ajuntament de Barcelona I VAIG AFEGIR UNA REIFERÈNCIA A LA NOVA DIMENSIÓ QUE EL LLEGAT DE BARCELONA HA VOLGUT ATENDRE: LA SOLIOARITAT QUE ES POSA DE RELLEU EN EL PROJECTE IL.LUSIONAT QUE EL COMITÉ INTERNACIONAL 01_,ÍMPIC, LA UNIÓ EUROPEA I L'AJUNTAMENT DE BARCELONA HAN POSAT EN MARXA PER AJUDAR SARAJEVO. ELS PRÒXIMS DEU ANYS ES HEM D'ENCARAR AMB UNA SEGURETAT ENCARA MÉS CONFIADA. LA BARCELONA D'AQUÍ A DE ANYS SERÁ: -- UNA REALITAT METROPOLITANA RECONEGUDA, - UNA CIUTAT QUE TINDRÀ UNES EINES DE GOVERN ADEQUADES, - UNA GRAN CAPITAL CULTURAL EUROPEA BASADA EN DOS GRANS PILARS: LES INDUSTRIES DE LA CULTURA I LA IMPLICACIÓ DE LA SOCIETAT CIVIL, - SERÁ LA CIUTAT PARADIGMA DE LES PROPORCIONS HUMANES - UNA CIUTAT MES EQUILIBRADA, - UN MODEL DE CIUTAT SOSTENIBLE 1 �Ajuntament - de Barcelona UN MODEL DE CIUTAT SOLIDARIA, CAPDAVANTERA EN EL COMPROMÍS DE LES CIUTATS AMB LES CIUTATS. TOT ESTA A PUNT PE QUÉ ES COMPLETI LA TRANSFORMACIÓ URBANÍStICA DE LA CIUTAT, DE LA CIUTAT CENTRAL, ACABAR1EM LA FAÇANA MARÍTIMA CONJUNTAMENT AMB SAN11 ADRIÀ I BADALONA. AMB AQUESTS MUNICIPIS I AMB SANTA COLOMA REGENERAREM EL BESÒS. RECUPERAREM ELS BARRIS I ESPAIS NATURALS DEL FRONT DE MUNTANYA. I A LA BANDA DEL LLOBR GAT COMPAGINAREM LA REGENERACIÓ DEL RIU AMB LA CONSOLIDACIÓ D'UNA DE LES PLATAFORMES LOGÍSTIQUES MÉS POTENTS D'EUROPA. VOLEM QUE L'ANY 2001, LA CIUTAT SIGUI LA CAPITAL DE LA CULTURA A EUROPA. TENIM LA MILLOR PROPOSTA, LES IDEES, ELS EQUIPAMENTS I UN ESCENARI ÚNIC. 8 1 70CT2 XRG �Ajuntament .4.1> de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia BARCELONA ÉS, HA DE SEGUIR ESSENT, UN COMPROMÍS DE PAÍS I D'ESTAT, BARCELONA, PERÒ, NO HSTÁ SATISFETA AMB EL RITME QUE PORTEN ELS GRANS PROJECTES D'INFRASTRUCTURES, QUÉ AVANCEN AMB UNA LENTITUD EXASPERANT. NO ÉS GENS SATISONCTÓRIA TAMPOC LA INTERPRETACIÓ DEL ROL DE BARCELONA QUE ES DESPRÈN DE LES PRIORITATS INVERSORES EN MATERIA DE PORTS, AEROPORTS, FERROCARRILS O CARRETERES, O EN MATERIA D'INSTAL.LACIONS CULTURALS. PERÒ LA CIUTAT NO VOL EXPRESSAR LES SEVES AMBICIONS AMB QUEIXES SINÓ AMB PROPOSTES MOBILITZADORES. IMAGINEM EL 2006, D'AQUÍ A DEU ANYS, AMB UNA BARCELONA SITUADA PLENAMENT EN LA DIVISIÓ SUPERIOR DE LES GRANS CIUTATS EUROPEES. �Ajuntament • de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia I ASSEGUREM-HO, UN COP MÉS, PROPOSANT ALS CIUTADANS DE BARCELONA UN OBJECTIU ESTIMULANT. PROPOSO QUE APUNTEM A LA FITA DEL 2006 AMB UN NOU PROJECTE DE LA MÀXIMA AMBICIÓ. HE ENCARREGAT ESTUDIAR LA MILLOR MANERA DE COMMEMORAR L'ANY 2004# EL 75è ANIVERSARI DE L'EXPOSICIÓ UNIVERSAL Dp 1929 -QUE VA FER LA MUNTANYA, EL PARC I ELSI PALAUS ON SOM- I FER D'AQUESTA OCASIÓ L'ESQUER PER ACABAR DE DUR LA CIUTAT CAP A LLEVANT DOTAR EL BESÒS DE LA DIGNITAT MAGNÍFICA QUE A TEMPS IMAGINEM, DES DE DALT DEL CONGOST FIN AL MAR I MAR ENDINS. VE'T AQUÍ QUE EL 2004 PODRIA SER L'OCASIÓ DE DONAR AL MARC DE BARCELONA ELS BRAÇOS QUE LI MANQUEN I QUE EL POETA JA HAVIA CANTAT "DE RIU A RIU ESTESA". VE'T AQUI QUE BARCELONA I SEVILLA PODRIEN TORNAR A COINCIDIR, CANV ANT-NOS ELS PAPERS. �Ajuntament • de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia ESPERO QUE EL DEBAT CIUTADÀ QUE ES GENERI AL VOLTANT D'AQUESTA PROPOSTA AFIRMI, NOVAMENT, L'AMBICIÓ DE LA CIUTAT. VULL FER, PER ACABAfk, UNA MENCIÓ MOLT ESPECIAL A SEVILLA. BARCELONA NO POT OBLIDAR EL SUPORT GENERÓS QUE LA SEVA CANDIDATUFA VA SUSCITAR EN TOT ESPANYA. I LA CIUTAT 1VOL TORNAR AQUELLA SOLIDARITAT AMB L'EXPRESSIÓ EXPLÍCITA DEL SEU SUPORT A LES ASPIRACIONS DE SEVILLA. SEVILLA SIGUES AMBICIOSA, PERÒ SIGUES RIGOROSA. PENSA EN EL DIA DELS JOCS I TREBALLA SOBRETOT PER AL DIA DE DESPRÉS. NO PENSIS NOMÉS EN LA FESTA. PENS,p, EN LA CIUTAT QUE ELS SEVILLANS ES TROBARAN L'ENDEMÀ. AVUI VOLEM RECONÈIXER DUES INSTITUCIONS, I ESPECIALMENT DUES PERSONES, QUE VAN SER CÒMPLICES I VAN FER COSTAT A BARCELONA. BARCELONA SAP SER AGRADA, I LA CELEBRACIÓ DE L'ANIVERSARI ERA UNA EXEL.LENT OPORTUNITAT PER TORNAR-HO A DEMOSTRAR. �Ajuntament de Barcelona BARCELONA SAP QUE ELS NOMS DE FELIPE GONZÁLEZ I DE JORDI PUJ L HAN DE QUEDAR PER SEMPRE VINCULATS A LA f^IISTÒRIA OLÍMPICA, A LA HISTÒRIA AMB MAJÚSCULES DE LA CIUTAT. AMB AQUEST ACTE, BARCELONA FA HONOR A UN ESTIL I A UNA TRADICIÓ D'AGRAÏMENT I D'ORGULL, PER AIXÒ AVUI SE SENT SiTISFETA DE LLIURAR LA MEDALLA DE LA CIUTAT A DUES PERSONES QUE BEN ï MERESCUDAMENT S'HO HAGI GUANYAT. MOLTES GRÀCIES. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4409 Title A name given to the resource Acte institucional de commemoració de l'aniversari de la designació olímpica. Paraules de benvinguda i paraules de cloenda de l'Alcalde Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Museu Nacional d'Art de Catalunya Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Jocs Olímpics Relacions Internacionals Commemoracions Acció política Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-10-17 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/18/7033/19961018_Dublin_BureauExtraordinariCdR.jpg c4fa49a6a5b4f95b60c1f4cb747d72ec Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 10. Comitè de les Regions (CdR) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-1998 Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Conté la documentació generada per Pasqual Maragall o els seus col·laboradors, en relació al Comitè de les Regions, que va presidir del 1996 al 1998. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Color, paper revelat Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Bureau Extraordinari del Comitè de les Regions, sota la presidència de Pasqual Maragall, Dublín 1996. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-10-18 Subject The topic of the resource Dublín Comitè de les Regions Persident Alcalde Bureau Maragall Mira, Pasqual, 1941- Creator An entity primarily responsible for making the resource Desconegut Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Dublín, Irlanda Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/18/7034/19961018_Dublin_BureauExtraordinariCdR_2.jpg 072d86ba48524c67a7337dbc80d46daa Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 10. Comitè de les Regions (CdR) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-1998 Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Conté la documentació generada per Pasqual Maragall o els seus col·laboradors, en relació al Comitè de les Regions, que va presidir del 1996 al 1998. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Color, paper revelat Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Foto de grup del Bureau Extraordinari del Comitè de les Regions, sota la presidència de Pasqual Maragall, Dublín 1996. Creator An entity primarily responsible for making the resource Desconegut Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-10-18 Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Dublín Comitè de les Regions Persident Alcalde Bureau Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Dublín, Irlanda Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2807/19961020_ElPeriodico_TomemosDecisionesFuturo_PM.pdf 8449699d075ad17bea389548a55818f7 PDF Text Text qr «{Periódico • 9 1 0 OCT. Ootmn)0.20cíiocUX8d»1996 aArmcuDDELOiA •3& Tomemos decisiones de futuro El entusiasmo colectivo del 92 perdura en la memona ciudadana. Diez años después podemos aear una nueva ilusión que nos dé ei impulso necesano pa^a que ias inversiones comprometioas no íalten larie solo un cumproiirao mas caro oa moneno en ía caoitaaaad cultural europea, v aao cara a o t oroyactoe un rano mas aooroe con os neceeoaaes A petar oe esta maatafacrion. ía cwaao. v su alcalde- no ouwren emresar amooonat con autos No es nuestro estila Guaramos exoreear nuestras ambeonee con oroouasias movaaaoeras Ei pasaoo ueves. a a Que se cumonan os die: anos oa H nomneoon campea, me carece una ocasión excawme cara lanzar * tosa oue Barcelona e « poce a estuoev on poaaoaaaoes oe órgano» \r evento ntorraoonei con motivo de! 75 ; aniversario de la Expaadon Unversai Oel 29. cue se cumpa ai ano 2004. Este noraoma ouede s r » excusa at eerx> para acaoar oa consoHar ía ouoao naca uavame y dotar al rio Canina da la agrioso maanrtea que nace «ampo r^ajojnamos. ova nace*emco sonemos. Oasde k> arto del congo*» hasta el mar. Puede ser la ocasión da dar ai marco os 8arcaona los oraros que le M a n y oue ei poeta va heon eamaoo oenuaw atiesa Si 1992 tue e> oraantto para materializar a gran tranaiorrnaaon de Baroanne en la decaoa œ loa 80 y 90. enera » «etoao nos demuestra Que oabamoa tener otros pretextos pare conagur « cctaooraoon oa todas tas canas mpaca- 11* Baratara hay un proyecto de Muro que no w n a naca da recome. Sa trate o» o»<>, yac» qua tenemos Otada haca años • malvarla da ouoadaroa dar «Ma oarcaieneea en lalación a nuseaut nos -al Besos v at Uooragat- v a su vanstannacion on zonas pam ai ooo. « ata*a > latogejtca. LOS oroyactoa mpuMadas oaaoa ios avuntam*tos o v a la lacuDamcÉon y aproveonarnanio oudaOAno oa loa margenes y la CMemboeaoura de loe nos -al Pan del Baaba y al al Plan del Data del Uonraoalampoco aon recomes, aunqua aaan ooetenores a o ceaorerion da toa Juegos, una penaamos y eopcramc* oaaouea dal 82 pradeamerae cara commuer nevando ía dudad haca adelante. Rara ova ai osaarroio de Barcatana y au entomo no ae parara y tintara atoa coreMoo da aanakmnadòn. Loa planea Nevareta al Baaba han oa parmi* ia lacuparación da acta a r a dal laorai como eaoaoo de áseute para tot cüJadanot -de • mama torma qua o a» el tama rrartrno-meiaariiJo t > vez la eange•Mpatf anua ambas ftiaraa dal no y parando oen nectareas al mar. B Plan da) OaMa dal uooregat bane como objetivos la erraaajoon del puerto y del aeropuerto y ^ a e m e r a e con la oora«onlerTov»ia dealH valoadíb- convertir a Barcelona an la gran pana•orna togjrtcs y da comurtoaoonee dat aur oa Euo3a qua todos deeatmoa. Faha. ain embargo, una snpeseoon mas contunaanttdalrwoaaaadiiaaüjaUüriaa-eaujooyGane"aJttat-. qua terrajlen han asqueólo comutornsos con oa proyecto» caaoJoa. Baaoapna no eatá aatetacna xjn al nano que levan aaioa grendaa proyaotoa oe neeastructuras. Lee evaaetonee prevotas avanzan son u m larajiua aMaparama y tendría qua oraaraa un aa^rimdawüitfnac*6iiyaByjné»nto.iaioornohicinoa duran» el panado preoarpioo. que tan buenos aaulbtopt nos d o afeados. Tampoco ae aajManorta la eaan^neeoon del toé laBinaior«quaaadaapMndBoaaspnc>idaaaMiv areorat en m e l l a d a puartos, aeropuerto», t r o c a - E amanta, en al puano aatamoe bien omwttedo» {Tra•Camar, nueva boo» o. dquoaur numero 1. muele e teawdfcam y. etparamoa. • majora defeastona» el tildando, qua dependan del Depenem» ao oa otase Tanaone). En ovflbo. la escara pata dat aropuarto no proapara y la termn* de carga no per« a aún grano*» aaotniaraoe. Por to qua ea near» a loa faraarrtea. el rnrérto aaneaa el tren Oaro»anaivatookaaJpemro» aspada a » * o n - Y oue nade se teva a engaf». No se trate de avanzar so» a trompearles, a peni oa granees aconteamaMos. como tverroe en el catado. Barcelona ha adqjnuo vetoadad o» crucero oeapuni del 92. paro preosamaraa para oue asta vencraad oa crucero no damruya. sino todo lo oonrano. nay qua perv aar en un nuevo impulso. Ahora haca o « anos, aquel t 7 oa octubre de ige&aurgio una oudad an la que tocos toa amores tera y «J corredor MerJtarraneo se pospone. En cuanto a caneen», el cuarto comí entra Sant Fatu da Llobregat y Mear» da Rat xe lamo: tas calzadas leraratas da la B-30 aa paran: Aceta no encara el lama da loe a rondas no aman oroarttajmo En twatuoones cuftjeles vamos ano mejor. Fá- aaa- se uusauíseron. ae rscaran comcacas para M r adataría un proyecto ye no seno osporsvo. e r o d e troratorrnaclon urbana que impico un cárabo de mentalidad y da ovranarjn da asta cudad. B antuaaamo orjacavo oaapertaoo con moavo dal 92 perdura en la memoria da os audederos. ¿Como, » no. es poeoie reunir a oaoenaa de mass de pareonaa en la avertdt Mar» Creane. al pajado miércoles, para conrnerrorar juraos al arivtrsano de ltnon*ajafln oknptca? Onz anos rtsenuaa podemos y debemos crear una nuava ejebn qua nos permnt el rnouao nanaano para que lea «tveraonaa oompnjmaaoas no aa Alarmen. Y eaparo que al débete oudaoano qua aa genere atedador da aete propuatta efema. fuaaimante, la ambición da aj ouoad. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Tomemos decisiones de futuro Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-10-20 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Planificació Infraestructures Model social Economia Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de la còpia en paper custodiada a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 527 Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/19/1504/19961030d_00746.pdf 49675e8678f0d65407de3e770165f774 PDF Text Text de Barcelona Ajuntament Gabinet de l'Alcaldia 4 ictlau ect DISCURSO DEL SR. ALCALDE, PASQUAL MARAGALL, EN LA INAUGURACIÓN DEL CENTRO EUROPEO DE REGIONES ► Gràcies Sr. President, presidente Gil Carlos Rodríguez Iglesias, Sr. Roberto Speciale, presidente de la Comisión de Política Regional, Sr. Peter Sutherland, mi buen amigo, presidente del Consejo de Administración del Instituto Europeo de Administración Pública de Maastricht, presidente Manuel Fraga. És una ocasió molt especial aquesta, en la Igual el president de la. Generalitat i el president Sutherland ens convoquen, a mi, evi4entment com a alcalde però també com a president del Comitè de les Regions i del Consell de Municipis i Regions d'Europa, al president Fraga, que ens parlarà avui del les seves idees sobre les regions i l'Administració Pública -que esperem tots àvdament-, i els directius dels programes europeus d'investigació, i no només d'investigació sinó també de treball, de millora de l'Administració Pública, es un ocasió, deia, per escoltar efectivament aquest programa que per a nosaltres, regions, ciutats d'Europa, é absolutament fonamental. No hi ha encara, desgraciadament no hi és proa, un intercanvi de pràctiques europees en l'àmbit de l'Administració Pública, regional i local. Hi comença a haver, però no hi és del tot... Moments com els que hem viscut a Brussel.les recentment, amb el Parlament, i concretament amb la Comissió de Política Regional, ens acosten, ens aproximen a aquesta situació, però encara no hi som. Estem en una fase de discurs europeu, de discurs regional europeu i regionalista europeu, però no encara de pràctica europea regional i ciutadana, d'intercanvis que facin mllor la vida real dels ciutadans europeus cada dia. 1 no només per l'acció de la Unió i de les instittIcions de la Unió, sinó per l'acció europea dels estats, i també de les regions i les ciutats. A l'institut Universitari Europeu de Fiesole, que treballa més en el camp de la recçrca, el Col.legi d'Europa de Bruges, que ^^ Jllua tal-1111é. 1,11 aijU _ _^. ♦'-_. L 111 tLJ, .. 1____._._._1 1 1 ,Ç _ '------piüuavicu cui. ui jJuut,ii ici, }J IU cD ï ^ i z iï% __..- _--- E l'Institut de Maastricht és el que ha de prendile la iniciativa en aquest terreny. És una gran notícia que l'hagi pres, i que l'hagí pres, a inés, instal.lant, en aquest cas, una antena a Luxemburg i una altra, la segona, a Barcelona. Moltes gràcies president Sutherland, però, els vull dir, aprofitant aquesta ocasió tan singular, molt breument, quin és el pensament del Comitè de les Regions en aquest moment. Nosaltres som partidaris de més Europa. I ho som tots. Dos-cents vint-i-do membres som partidaris de més Europa. Som partidaris de més Europa i de més regió, de més lluny però també de més proximitat, fins i tot diria més, de més Iluny a canvi de més proximitat. Som partidaris de situar a més distància alguns poders però a) mateix temps de situar-ne d'altres més a prop. Es a dir, construir més Europa, sí, però'ràcies a Europa, gràcies a Maastricht 2, obtenir un retorn a la societat, a la ciutat, a la regió, quasi diria per aquest ordre, en l'ordre de la subsidiarietat. Obtenir un retorn de coses que històricament es van perdre, es van allunyar, i que ara, podríem fer millor més aviat de prop que més aviat més lluny: habitatge, petita justícia o restabliment de la confiança per a la creació d'inversions i, per tant, d'ocupació. DISCIJRS.CER �Ajuntament •\ de Barcelona Gabinet de !'Alcaldia El Pacte Industrial de Barcelona, de l'Àrea Metiopolitana de Barcelona, podria ser-ne un exemple, com d'altres pactes territorials per a I ocupació ja en són una prova en general. He proposat al Comitè de les Regions que cpnvoqui una conferència de les regions d'Europa. Ho saben els presidents Pujol i Frap. Una conferència amb presència de les ciutats, just abans de l'acabament de la Conferència Intergovernamental, en el país de la presidència, prop de Maastricht, per tal de fer entir la nostra veu als estats de la Unió, perquè sàpiguen que a l'Europa d'avui hi ha una desconfiança, sí, però una desconfiança vencible. És la desconfiança que prové, en part, de la ig n orància, en part, de la distància a voltes excessiva entre decisions i efectes de les decisions. La que prové del poc ús que es fa dels millors propagandistes i explicadors d'Europa, que jo diria que són els dos-cents cinquanta presidents regionals i grans alcaldes o presidents de federacions de municipis que coneixen Europa, tot i l'amenaça, més teòrica que real, de l'existència d'una excessiva burocràcia europea. Pensin que la Comissió Europea té menys fut ionaris que l'Ajuntament de Barcelona. Vagi això per davant. Per tant, deixant de banga aquests fantasmes, que hi són, hem de demanar també a Barcelona, a les altres ciutats, a les regions d'Europa, que expliquin als ciutadans europeus, des de la proximitat, Europa. Jo crec que aquest escepticisme és vencible, si bé és cert que n'hi ha un altre que prové, diguem-ho francament, -i aquest és potser el punt més delicat- del cansament, d'una certa fatiga. La fatiga de les regions transferidores netes de recursos; Lombardia, Brandenburg, Catalunya o Flandes, poden demostrar en aquest moment una certa fatiga. I aquesta fatiga és també vencible, tot i que la futura ampliació actua d'alguna forma colin una expectativa agreujant. És vencible aquesta fatiga si entre les regions es produeix u la complicitat natural, que ja existeix, en favor de la proximitat, de l'autogovern, de la devolució de poder i de competències, a canvi del manteniment de l'objectiu que fa d'Europa un fet singular, que és la cohesió social i la cohesió interregional. Si el Centre de les Regions, amb l'Institut de l laastricht, i amb els de Fiesole i Bruges, cvA.iuvUicti a.ii iu pcuugv biu yuc uclüi YivYvsu, a ^..^v^.^ivi.^aiiv Jvv.vwt l'escepticisme raonable, no parlem de l'escepticisme més fonamentalista- serà vençut. 1 l'Europa possible, projecte que ha estat mobilit,ador i avui pot semblar una pura il.lusió, estarà més a prop. Més Europa i més regia. Si tots dos objectius van junts, els obtindrem. Els Estats, que són en definitiva els Constructors í els garants de la Unió, han d'acabar per entendre que les regions, la descentralització política i el reconeixement sensat de la diversitat europea, el que jo anomenaria el federalisme diferencial europeu, són el camí més curt per a l'acceptació generalitzada de la Unió. Moltes gràcies. DISCURS.CER � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 11. Consell de Municipis i Regions d'Europa (CMRE) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-1997 Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Aquesta sèrie recull els documents generats a partir de l'activitat de Pasqual Maragall al Consell de Municipis i Regions d'Europa, del que en va ser president entre 1991 i 1995, i nomenat president honorífic el 1997. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4410 Title A name given to the resource Discurs de l'alcalde Pasqual Maragall en la inauguració del Centre Europeu de Regions Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Municipis Acció política Territoris CMRE Europa Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-10-30 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) de Catalunya EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1505/19961031d_00745.pdf cabf35a7c825c88f0008cf8c1e0f097a PDF Text Text Ajuntament \ de Barcelona Gabinet de l'Alcaidia Transcripció de la Conferència de l'Alcalde: "La Europa de las Regiones y de las Ciudades en el Proceso de la Cons ucción Europea". Córdoba, 31 d'octubre de 1996. Muchas gracias, Herminio Trigo. Gracias, cn primer lugar, a la Fundación para el Progreso de Andalucía. Gracias, también 1 a la Diputación Provincial por su hospitalidad de hoy y por permitirme volver a la ciudad con la que hace dos años trabé conocimiento que se llenó enseguida de afecto. No son muchos los que saben que tengo sangre andaluza en mis venas y, por tanto, empezaré por decirles que mi abuela era andaluza, aunque hija de un inglés. Sepan ustedes que aquí me encuentro yo como en casa. Y más todavía si la iniciativa de este encuentro es de la mano de una intención política que yo comparto, la de abrirse desde la izquierda hacia el centro o viceversa, para conseguir la revisión de la política que yo creo que se impone en este país después de unos buenos años de democracia. Y hacerlo bajo un título y un tema que enormemente sugestivo, podríamos incluso perdernos en el camino, corno es el tema de Europa, de las regiones y de las ciudades. Yo ya les resumo muy rápidamente cuál es mi lema, cuál es mi objetivo, y creo que ustedes lo pueden compartir: más Europa y más región, más Europa y más ciudad. ¿Qué quiere decir eso? Quiere decir que Tivimos en un mundo en el cual sin Europa no seríamos nadie, y voy a tratar do explicarlo brevemente, pero también en un mundo en el cual la creación de una nueva patria, más lejana, más amplia, no tiene que dejarnos sin identidad, ni sin referencias, ni sin dominio sobre nuestro entorno. Por tanto, repito, un murído en el cual más Europa tiene que significar también más identidad, más región, más ciudad, más capacidad de que se nos devuelvan al lugar de donde salieron muchos de los poderes que la historia llevó lejos. Hoy, desde Medina Azahara, me contaban toda la historia del papel que jugó el Concejo en el s.XIV, s.XV. Ya era un papel muy importante. Luego la historia llevó las cosas por otro camino y, en el siglo XVIII, primero, con la Ilustración, y en el XIX, con la Revolución Industrial, s creó otra cosa que antes no existía: una nación, una nación-estado, potente, (grande, racionalizadora, que con el tiempo, además, se convirtió en democática. Y que, por tanto, desde esa democracia dictaba como debían ser cada uno de los elementos componentes: las ReL i2b. dTR°radi 2 1 Nnv 19gF . 1`517,4-- CORDOVA.PMM �Ajuntament I ► de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia ciudades, las regiones, las provincias, el papel de cada uno. Y luego también, dictaba como debían ser las relaciones internacionales, que eran vistas corno un capítulo más y, casi diría, lo último, un anexo de la teoría política y de la realidad política. Pero el mundo ha cambiado. En el sentido de que si ustedes miran las cartas de población, los gráficos, la población pegó un salto enorme en el siglo XVIII, siguió pegándolo en el siglo XIX y lo ha acelerado en el siglo XX. Y lo que hace todavía 250 años eran unos pocos mili?nes de habitantes ahora son 6.000 millones y serán 10.000 dentro de poco. Ice modo que si lo que antes era una curva que subía con lentitud ahora es una curva que se está subiendo por la pared. Así que, el mundo, que antes era una realidad desconocida, se con vierte en una pequeña aldea. Esto hace que estemos tocando los límites de nuestra capacidad de crecimiento, tema que, como ustedes saben !muy bien, se puso de moda a partir de 1974, con la crisis del petróleo. Nos pareció, por primera vez, que el mundo se nos quedaba chico, que no iban a haber Imás materias primas, que realmente nuestro crecimiento no iba a poder seguir físicamente por falta de materiales. La realidad luego demostró que las cosas no son ni tan buenas siempre cuando se piensa en buenas, ni tan malas como entonces se pensó, y el crecimiento puede proseguir. Pero, sin embargo, hemos tenido un aviso, y es un aviso muy serio. "Están ustedes", nos dice una voz, "tocando los límites del globo terráqueo, los límites de su propio crecimiento. La economía no va a crecer muchísimo más, por tanto, si ustedes están acostumbrados a resolver sus problemas sociales sobre la base de redistribuir una cuota siempre creciente de riqueza, olvídense. La cuota creciente de riqueza va a crecer, pero poquito, ya no a las tasas del 5%, del 6%, del 7%, 8%, 10% o del 12%, como están creciendo actualmente en China. Pues no. Va a crecer a unas tasas del 1%, de1l 2%, o del 3%, cuando la población mundial está todavía creciendo a una velocidad muy considerable. Ante esta situación debemos agruparnos, integrarnos en unidades más amplias. Debemos de ser capaces, por razones políticas, incluso militares o de seguridad, por razones de competencia económica con otras zonas del mundo que están creciendo, como en el Pacífico, a tasas ,rucho más altas. Conviene que nos agrupemos y que hagamos una unidad y comunidad política mayor. Eso es Europa. Necesitamos más Europa para competir cOn las industrias del sureste asiático, necesitamos más Europa para sentarnos en la mesa de negociación de los tratados internacionales de comercio y les podamos decir algún día, como pedía el Secretario General de la UGT de Cataluña -Pepe Álvarez- este verano, nos podamos sentar en la mesa para discutirá de aranceles y comercio mundial y decirles a los países que nos están exportando mercancías tan baratas, que no lo hagan explotando a los niños, o que no lo hagan con jornadas de trabajo de 16 o CORDOVA.PMM �Ajuntament • de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia 18 horas, como sucedía en nuestro siglo X. ¿Se lo vamos a poder imponer? Pues probablemente no. Probablemente nos digan: también pasarán ustedes por eso, que para nosotros el crecimiento es seguirles a ustedes a la distancia de un siglo. Pero en todo caso, si no somos Europa, pi sólo somos España, o sólo somos Francia, o Alemania, o no digamos Bélgica, Holanda o Luxemburgo, probablemente no se nos va a escuchar. Ni en el aceite europeo, ni en la fabricación de camisas, contra el sureste asiático. Tenernos que ser europeos. Necesitamos más Europa en Bosnia, para no tener que pasar la vergüenza de ver como al lado mismo de donde estarnos viviendo, aquí en el Mediterráneo, a tres o cuatro horas de avión, si existiera el vuelos directo a Sarajevo, están sucediendo atrocidades corno no habíamos leído desde la Biblia. Auténticas atrocidades fraticidas, entre hermanos, como este país' desgraciadamente vivió, pero quizás incluso en algún punto nos parecen ahora sÚperiores. Y Europa está viendo esto en su patio trasero y no puede intervenir porque no es una, porque no tiene un ejército, una defensa, una política exterior. Tiene que recurrir a otra unión que es la unión de los `estados de Norteamérica, que éstos sí están unidos, tienen un ejército correspondiente a sus 250 millones de habitantes y su tecnología, que nosotros podríamos tener para intervenir pacíficamente en esta situación, en la cual ahora somos espectadores indefensos o incapaces de intervenir. Hace poco visitó Barcelona Enrique Iglesias, un asturiano-uruguayo, hijo de Asturias, razón por la cual no puede ser I presidente de Uruguay, porque sino seguro que lo sería. Y Enrique Iglesias, que es presidente del Banco Interamericano de Desarrollo, me decía "Mira amigo. Desde Estados Unidos -él vive ahora en Washington-, Europa se ve como una selva, Europa es el caos. En Estados Unidos hay una bandera, un idioma, un ejército, una nación. Ustedes tienen quince, para empezar. Quince banderas, otros tantos idiomas, otros tantos ejércitos y, además, nos cuentan que en cada uno de esos países tienen varios idiomas, regiones, banderas y banderíos. Por tanto, en Estados Unidos no se comprende Europa. Europa no podrá existit . Europa no es viable. Europa es muy simpática, es la historia, es el pasado, es la diversidad, muy interesante para los turistas americanos. Pero desde el punto d, vista económico, científico, militar, cultural, en el sentido potente de la palabra,; ustedes no tienen nada que decir." Y no lo decía él, porque él no cree eso. Él es un ferviente pro-europeo. Me decía "éste es el ambiente que se vive en los Estados Unidos de Norteamérica". ¿Qué tienes tú que decir? Y claro, yo eché mano de los grandes argumentos, que son los argumentos que salen ya directamente lel corazón, y le dije "Mire usted. Mi hija mayor, que es estudiante de arquitectura, ha estudiado un año en Oporto, con una beca de la Unión Europea, una beca Erasmus. Se ha vuelto de Oporto con un novio portugués que vive ahora en Barcelona y trabajan juntos en Barcelona. Mi CORDOVA.PMM �Ajuntament I ► de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia hija menor, está viviendo en Sarajevo durante nueve meses. Ahora ya ha vuelto, hace un mes. Y está trabajando para una organización no gubernamental francesa, que se llama Dia, para crear un Club de Juventud en Sarajevo, que tiene ya 1.200 afiliados. Al final de la cena, este hombre me dijo "Quizás sí que Europa sea posible". Esta Europa no nos la inventarnos. Es la Europa de nuestros hijos. Ellos han nacido ya, están naciendo europeos. Sus amigos lo son. El fútbol que ven es la Copa de Europa, ya no sólo la Liga española. Los viajes que hacen, los libros que leen, la moda, la música que consumen, todo esto, nos supera mucho. Seguimos siendo un país, pero es un país que a parte de la diversidad interior, tiene esa dependencia exterior progresiva. Por tanto, vamos a tener que hacer "el cop 4e cap", como decimos en Cataluña, la decisión firme de ser efectivamente alguien? en Europa. Una de las varias virtudes que ha tenido el período político de quince años que acabamos de vivir y que terminamos en el mes de marzo ha sido pre isarnente la de ser alguien en Europa. Dentro de poco se va a celebrar el centenario del 98, que fue el año del siglo pasado en que perdimos las últimas colonias, que fue cuando en España empezamos a pensar en términos autocrítieos, porque hasta entonces el imperio nos impedía pensar. Lo mismo ha pasado en Roma, en Atenas, en Gran Bretaña, ... no se daban cuenta de que iban a dejar ele ser lo que eran. Cuesta muchísimo darse cuenta y aceptarlo. Y España más. E laña es de los imperios que más duró y que antes había empezado. De modo que tuvimos, desde el XVIII para acá, una crisis de lucidez. Pues bien, cuando en el 98 nos despertamds a la dura realidad, ¿qué nos dijeron nuestros pensadores? ¿Qué nos dijo Bar*, qué nos dijeron Azorín, Maeztu, Machado? Nos dijeron "Europa. Hay que mirar al norte. Hay que mirar donde las cosas se hacen bien. Y hay que tratar ser como ellos, sin dejar de ser, porque todos ellos fueron muy españolistas en el buen sentido de la palabra". Y no ha sido hasta estos últimos quince años cuando Europa, por fin, ha reconocido que este país era alguien en Europa. Pero claro, yo no voy a hacer aquí una defensa del nacionalismo español. En nombre del nacionalismo español se han cometido enormes barbaridades, y no sólo en Cataluña. También en Andalucía. ,De qué murió, sino, Federico García Lorca? ¿En nombre de qué y contra quién? ¿Qué se le reprochaba? ¿Qué es, en último término, cuando analizamos lo que ástá sucediendo en Euskadi y el drama tremendo de ETA, de la juventud y de la constante violencia en la calle, qué sucedió que no podamos explicar? El decreto del general Franco del año 1938 de abolición del Estatuto Vasco, no así el catalán ni el gallego -que no llegó casi ni a existir-, ese decreto dice textualmente en e41 boletín oficial, no en un discurso ni en un momento inflamado del general, sipo escrito y firmado con tinta negra CORDOVA.PMM �Ajuntament •I\ de Barcelona Gabinet de l'Alcaidia sobre papel blanco "provincias traidoras de Guipúzcoa y Vizcaya". No habla de Vitoria y Navarra, en las cuales se mantienen los fueros. "Quedan derogados y abolidos los fueros de las provincias traidoras de Guipúzcoa y Vizcaya". Con lo cual, los funcionarios públicos de ese estaldo, tenían la obligación de odiar, de pensar mal de ese territorio y de esa población. ¿Cómo, sino, se explica la perseverancia en el odio, las raíces de esa violencia enorme que ahora nos toca aguantar, soportar y analizar, antes de resolver? En nombre del nacionalismo español, ,pues, se han cometido enormes barbaridades. Por tanto, no voy a hacer una defensa de ningún nacionalismo, ni siquiera de éste. Pero decirles que sí és cierto que Europa no existirá si no existen estados fuertes, no gruesos en el sentido gtÍe lo hagan todo, que lo decidan todo, que presten todos los servicios, que esté4 presentes en cada momento en el sentido paternalista, protector. Estados fuertes en el sentido de la fortaleza política. Que sean garantía de que se construye una patria superior a ellos, bien construída. Que nosotros sepamos que, a! través de ese estado, estamos bien representados. Y es más. Que de ese estado no vamos a recibir, a cambio, la obligación o la exigencia de renunciar una serie de libertades locales y regionales que parecen lógicas. Éste es el Estado español que queremos. Éste es el país, la nación, la España que querernos. La España de la diversidad, respetuosa de su diversidad anterior y al mismo tiempo capaz de construir una Europa común, una Europa que sea alguien en el mundo. Me voy acercando, pues, al último término de la ecuación que he dicho al principio. Más Europa y más región. Más !Europa y más ciudad. Más distancia para algunas cosas, pero más proximidad pea otras. Al mismo tiempo que nacía Europa y ! se desarrollaba esta necesidad de globalización, los estados iban absorviend ► competencias de los concejos, de las provincias, iban aboliendo derechos forales, etc. Y todo esto hay que revisarlo. Porque en muchos casos no es preciso, ya. $.a racionalidad que en el siglo XVIII, en el XIX y en buena parte del XX, requirió de un estado que velara por ella, en muchos casos hoy no hace falta que el estado lo haga puesto que a nivel regional, local, provincial, podemos hacerlo. F La Europa de las regiones y de las ciudades es eso. Es decirles a los ciudadanos europeos "Miren ustedes. Europa tiene que existir. Sin Europa ustedes están perdidos -por las razones que he dicho antes- y, sin embargo. Europa va a inscribir en su constitución, en el nuevo Tratado de Maastricht, un principio en virtud del cual todas las cosas se harán con la mayor proximidad posible, a no ser que razones de eficacia o de equidad req ieran lo contrario. Es decir, invertir totalmente el orden de los factores en la ecuación política para decir "todo se tiene que hacer lo más cerca posible del ciudadano, a nivel de la ciudad, del CORDOVA.PMM �Ajuntament I) de Barcelona Gabinet de l'Alcaldía barrio, si es posible". Yo a veces diría "más Europa y más barrio" o "Europa y mi barrio". Ésta sería mi bandera. Porque esto no es incompatible y esto no es imposible. Hay mucha gente simple, o que hace ver que lo es, que dice "eso no puede ser, porque, una de dos: o enviamos el poder a Europa o nos lo quedamos aquí, pero las dos cosas al mismo tiempo no". Y yo os digo que estamos viviendo en un mundo en el que esto no es sólo posible bino que es necesario, preciso y casi imprescindible. Que seamos capaces al mismo tiempo de aceptar que Europa es necesaria y es útil y que sin embargo tiene que ser Europa, y los estados, por tanto, porque Europa no es nada más que una unión de estados, la que nos garantice que todo aquello que pueda devolverse a los ciudadanos, a la proximidad, a la sociedad civil, se devuglva. Que no es ya el estado el que garantiza, sino la propia sociedad la que es capaz de construir la eficacia y la solidaridad. Hemos vívido quince años con una gran transformación de las ciudades, no sólo de Barcelona, también de Córdoba, de Sevilla. Vayan ustedes a Almería o a Logroño. Verán ustedes un Logroño con unayuntamiento nuevo de la época de la transición, diseñado por Rafael Moneo, urja maravilla, con un parque nuevo. Y han recuperado el río, el Ebro. Lo que erap más o menos huertas abandonadas, "cutres" como dicen ahora, lo que era un 4spacio urbanísticamente pobre, se ha convertido en un parque espléndido. Y es una ciudad con dos Facultades universitarias importantes, Ciencias de la Agricultura y Matemáticas Avanzadas. Y en Almería pasa lo mismo. Almería tenia una avenida, una rambla, una riera. La cubrieron. Antes no tenía Facultades. ;Ahora las tiene. No tenía auditorio. Ahora lo tiene y doble. Por un lado se puedan hacer conciertos de ópera y música clásica, y por detrás albergar conciertos de Ock para miles y miles de jóvenes que se puedan juntar allí. No hay casi ninguna ciudad española que no haya sufrido una transformación para bien muy considerable. Y sin embargo, es mi impresión que a partir de 1987-90 nos empezamos a equivocar como país. En el sentido de que lo fiarnos todo a esa transformación, a que cada ciudad tuviera su gran o pequeño broyecto, o conjunto de proyectos, que tuviera su mejoría física. Pero no les dijimos a las ciudades, tengan ustedes además de la transformación, el poder de hacerlo. Tengan ustedes, además del cambio, la libertad de seguirlo formulando, tengan ustedes la devolución de poder, su carta, su pacto local, sus re rsos, no sólo económicos sino la autoridad. Tengan ustedes la autoridad qu se requiere para poner orden en las calles, en el tráfico, en la suciedad, en la pequeña delincuencia, en el vandalismo, en el respeto al mobiliario urbano. Tengan 1istedes justicia local. Justicia, no sólo inmediata en el tiempo -en Barcelona está funcionando muy bien-, sino también COKDOVA.PMM �Ajuntament I ► de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia inmediata en el espacio, que cada distrito tenga su juez, y que ese juez pueda decirle al chaval que pinta el graffitti "bórralo", y al que rompe un farol "págalo", y al que ensucia el autobús "límpialo". Es sencillo. La justica nacional no lo puede ni debe hacer. Tiene cosas más importantes que hacer. La justicia nacional tiene sus grandes temas sobre los cuales querríamos que hubiera más rapidez, que también tuviera manos libres para actuar con rapidez. Quizás eso es una quimera. Shakespeare ya decía, entre otras cosas, en el famoso discurso de Hamlet sobre la vida y la muerte,"the slowness of justice and the insolente of Office", la lentitud de la justicia y la insolencia de la función pública. Ya en ese momento, y de eso hace ya muchos siglos, nos quejábamos la humanidad, a través de Shakespeare en es caso, de lo lenta que era la justicia. Por lo tanto, no pretendamos hallar solució para un problema que es eterno. Pero sin embargo, digamos la verdad. Desde el 87, desde el 90, no se dio el giro local que muchos esperábamos. No se tuvq la sensibilidad de ver que la fórmula que era buena para la primera parte de los quince años progresistas, no lo sería para la segunda. Y que en esa segunda, debE ría haber una mayor humildad. Decir, los grandes problemas están resueltos: la r forma militar, las relaciones estadoiglesia, la entrada en Europa, el prestigio internacional, la estabilización de la economía... Todo eso estaba ya en marcha en el 87. Debíamos haber dicho, volquémonos en lo pequeño, no sobre lo grande. Miremos lo próximo, no lo lejano. Sigamos construyendo una política latinoamericana, que es básico y fundamental. Sigamos siendo alguien en Europa, pero, sin embargo, miremos lo que está ocurriendo en nuestras calles, miremos lo que le está sucediendo a nuestra juventud, no sólo la gran delincuencia, también a la pequeña. Entonces se puso muy de moda, porque hubo esa ingeniería financiera delictiva, que acabó haciendo hace dos años un enorme pulso al estado, que eso era en gran tema a resolver. Se puso de moca que eso había que denunciarlo, y se denunció. Y ese gobierno que denuncia a gran ingeniería financiera delictiva, cayó finalmente. De modo, que yo no les estoy diciendo a ustedes que todo eso no era importante. Era importantísimo. Cayó por poco. Pero cayó porque se atrevió con ello y porque hizo otros errores en los cuales yo no voy a entrar hoy. Pero hizo uno en el que sí que yo creo que} nosotros tenemos derecho a entrar, y la Fundación por el Progreso de Andalucía ¡tiene derecho a entrar, así como otras similares que se puedan crear en el resto de España, que es la falta de atención por lo pequeño, próximo, immediato y cotidiano. Que también es importante. Que es a la larga mucho más importante. Que es lo que crea opinión. ¿Por qué el socialismo perdió en las grandes ciudades? ¿Dónde eran fuertes las izquierdas en este país? ¿Quién trajo la República? La I[onarquía no perdió las elecciones en España en el 14 abril del 31. La Monarquía perdió las elecciones en algunas grandes ciudades del país, y eso fue suficiente para que el Rey se fuera. ¿Qué estaba ocurriendo entonces? Lo que siempre ha ocurrido en la historia, que normalmente las grandes ciudades, las iudades con tradición urbana, con CORDOVA.PMM �Ajuntament 1 de Barcelona Gabinet de I'Alcaldía vocación cultural potente, con diversidad de funciones, marcaban el paso del país políticamente hablando, en el sentido de la vanguardia, del progreso. Y, sin embargo, en las últimas elecciones, salvando tres o cuatro ciudades, eso no ha sido así. Y no ha sido así porque tuvimos algún error antes. Y ese error yo lo sitúo en el momento en que yo les he dicho y en las características que les he dado. Me puedo equivocar. Pero, en fin, estoy dispuesto a defenderlo a capa y espada. Es un poco la intuición, la experiencia que yo tengo y que, desde el Comité de las Regiones de la Unión Europea, tengo la obligación de plantear muy seriamente que Europa reconozca también esta realidad. Si Europa, repito, es capaz de inscribir, a través de la Conferencia Intergubernamental, revisando el Tratado de Maá.stricht, y hacer ese ejercicio de humildad para decir "somos subsidiarios", que quiere decir que no somos los más importantes, Europa será entendida por los europeos. Y sino será una planta extraña, que ni en Córdoba, ni en Barcelona, ni en Hamburgo, ni en Baviera, ni en ningún lado será bien aceptada. Será en todo caso admitida, pero no bien aceptada. Bien, las regiones ricas en este momento están pasando por un período de fatiga moral e intelectual. Hay una región española que está por encima de la media europea, Baleares. Luego viene Madrid, después Cataluña, y el País Vasco. Las regiones ricas, que transfieren recursos públicos netos, que consumen menos impuestos de los que pagan, están en proceso de una cierta fatiga. Esto hay que reconocerlo. Porque si se quiere ocultar ano { le encontraremos solución a ese problema que tanto nos agobia hoy en día Yr que aparece en los periódicos, en los medios de comunicación, y que tantos debaltes acalorados da. Nos empeñamos en encontrarle solución a un problema que nà la tiene. El problema que querernos solucionar es la diferencia entre comunidades y este problema en sí mismo no tiene solución, porque las comunidades son diferentes. Y si se las quiere hacer iguales se cometerá una injusticia. Y si sóld se les quiere reconocer la diversidad, también. Yo creo que debemos ser capaces de darle la vuelta a ese problema, reconocer que el problema empezó antes. Si no lo hacemos volvemos a olvidarnos de las comunidades y los municipios, que es lo que a la gente le interesa. Y para mí, el escándalo de la situación y del debate actual es que es un debate que no toca lo fundamental. Toca los sentimientos fundamentales, que son los de pertenencia de cada uno, y toca la cartera de cada uno. Esto puede movilizar pasiones e incluso crear enfrentamientos. Pero no toca los problemas fundamentales que son si en este( país estamos haciendo las cosas en el nivel que toca y al coste que toca y bien hechas. Y para eso hay que analizar desapasionadamente uno de los servicios públicos de este país, ver quien los CORDOVA.PMM �Ajuntament \/ I ► de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia puede hacer mejor. En general, devolverlos más cerca: vivienda, justicia, tráfico, educación, e incluso, sanidad, en buena Medida. Todas estas cosas se pueden hacer seguramente mejor más cerca de la gente que lejos. Lo que sí tiene que haber es una caja de transferencias donde se produzcan las que hagan falta para que los derechos fundamentales se equilibren y los servicios mínimos se garanticen. Pero la gestión, las decisiones, la calidad, la corrección de los desequilibrios, la corrección de las inefiçacias, todo eso deberá hacerse cerca. La derecha de este país nos aventaja en esto. Que cuando predican la libertad de mercado, están predicando un dogma más. Pero están dándole a un punto sensible de nuestra ciudadanía que es la sensación que tiene la ciudadanía de que muchas veces las cosas hechas desde el Estado, desde lejos, desde una burocracia, no salen del todo bien, o no tan bien como podrían ser. Y ante eso, nosotros debernos decir, ¿es que existe sólo el estado y la sociedad? ¿Es que todo lo que hay, cuando se hablo de sector público y privado es o la empresa privada o el ministerio? No es asís Entre uno y otro, entre ese blanco y negro, hay los mil grises de la autonomía, de la provincia, de la ciudad, del barrio, de la ONGs, de las cooperativas, de las mil maneras que tiene la sociedad de cooperar o asociarse políticamente. Ayuntamiento es una palabra muy expresiva. Es un "ajuntamiento" de perso4as para gobernarse en democracia ahora en la democracia-. Y bien. Seamos capaces de hacer lo que rho hicimos en el 87, 88 o 90. Seamos capaces de devolver a esos niveles toda su capacidad de acción. Seamos capaces de decirles a las regiones que pagan, "hagan ustedes el favor de seguir pagando lo que pagan, porque la cohesión social es la singularidad europea". Lo que yo le dije al señor Enrique Iglesias, seguramente no se lo hubiera podido decir en una Europa en que no existiera cohesión social. Eso sobre la base de la cohesión social, sobre la base de unos mínimos de bienestar social irrenunciables que Europa se reconoce como tal y que el ciudadano europeo se puede seguir sintiendo ciudadano aquí como en otro país que no es el suyo de nacimiento. Seamos capaces de decirles a las regiones ricas de Europa "sigan ustedes pagando su cuota de cohesión social, pero sepan, primero, que estas cuotas que ustedes pagan se les van a justificar. Es decir, que sp va a exigir de los que son receptores netos de esas ayudas una buena explicación de lo que hacen con ello. Y en segundo lugar, y sobretodo, que se les devuelva a ustedes todo aquello que podrían hacer ustedes mismos y no tiene porqué hacer Europa". Se me quejan los bávaros en el Comité de las Regiones de que ellos que pagan y que reciben, porque Alemania recibe mochos fondos estructurales -más que Italia, por ejemplo-, es cierto que ellos son contribuyentes netos mayores. O sea, CORDOVA.PMM �Ajuntament (► de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia la diferencia entre lo que pagan y lo que reciben es mucho mayor que la diferencia que hay en Italia entre lo que seipaga y lo que se recibe. Pero reciben más que Italia. Y, sin embargo, ellos se quejan de que muchas de estas ayudas que se reciben en la propia Alemania noir se pueden aplicar. Tiene que ser la Comisión Europea la que les diga como hacerlo en cada caso y en cada lugar. Y esto, seguramente, es absurdo. Seguramente, sería bueno que les dijéramos a estas regiones y a todas las demás "sean Ustedes mismas las que se monten su distribución de subvenciones agrícolas, las clue les toquen". Lo mismo que yo digo al Ministerio de Vivienda, o al Ministerio de Obras Públicas. En Barcelona no se puede aplicar el Plan de Vivienda porque los baremos mínimos para las ayudas no se dar. Antes eran 130.000 pts/m2, ahora se dan 150.000 para las ciudades grandes y,t sin embargo, en Barcelona, esto es prácticamente imposible. Dado el precio del mercado y lo que se está pagando por expropiación, y lo que hay que pagar por indemnizar a los que estaban ocupando esos locales o esas viviendas, esi imposible, a no ser por un coste por habitante enorme en términos impositivos, ' fiscales, es imposible que Barcelona ponga el suelo a disposición de una política1de precio tasado. Y yo les digo, "hagan ustedes el favor de calcular cuántas subvenciones me tendrían que pagar por las viviendas que se han de construir en Barcelona, y una vez calculado, no apliquen la ley, que n sirve para nada, sino denlo a una sociedad mixta con gestión local -no digo que no haya de tener un control estatal o autonómico-, y que esta sociedad sea capaz de hacer con este dinero lo que le parezca más oportuno para crear vivienda yjbajar los precios. Muchas veces expropiar no es para construir sino para hacer una plaza en un barrio congestionado, donde lo que no hay és sol y aire, donde lo que no hay son jardines para jugar. O que se lo pueda gastar en alcantarillas, en crear un centro cívico, y con eso estaremos creando barrio y creando barrio creamos vivienda. Y, sino, no hay política de vivienda. Yo estoy convencido de que la política dé vivienda es una quimera. Existe la política de ciudad o de barrio. Sino, no existe ninguna. Crear viviendas no es posible sino fabricamos, además, las calles ¡donde tienen que estar. ¿De qué sirve una vivienda si cuando sale a la calle le atracan cada día? ¿De qué sirve sino tiene los mínimos en escuelas, o en sanidad, oi en cultura? Esa casa, ese barrio, se convertirá en un ghetto. Esa es una viviendo para una futura rehabilitación, que se tendrá que comprar para hacer otra nueva. ¿Por qué me entretengo en esto? Porque estay convencido de que es verdad que a las regiones ricas se les puede pedir y se les puede dar. Se les puede pedir que sigan pagando y decirles que manden más respecto de la aplicación de las políticas europeas o de las políticas nacionales. Y a las ciudades, lo mismo. CORDOVA.PMM �Ajuntament 41 de Barcelona Gabinet de l' Alcaldia Si no es así yo veo muy dificil que Europa salga adelante. Y si Europa no va adelante, nosotros tampoco iremos. Si nos empeñarnos en discutir vascos y catalanes, catalanes y gallegos, gallegos y castellanos, andaluces y catalanes, volvernos a los orígenes, que es al lugar donde nunca deberíamos volver. Tenemos que ir hacia adelante, hacia una Europa de las Regiones, con unos baremos claros de retribución, con unos mínimos de cohesión social siempre justificados. Mis últimas palabras son para decir que la política en este país esta esperando una reforma. Que esta reforma tiene muchísimos que ver con el ámbito territorial. Que tiene que haber un principio claro, aceptado por todos. Y ese principio debe ser el de proximidad, acompañada de lealtad federal -le llamamos los federalistas-, que quiere decir ser capaces de entender no sólo el interés propio sino el interés general. Sino, la proximidad sola, el localismo solo, tampoco nos lleva a donde debemos ir. Por otra parte, hay otras cosas, como son las que se relacionan con la justicia, el papel del dinero en la política, los medios de comunicación y la política, que habrá que revisar. Que este es un tema en el cual la Fundación para el Progreso de Andalucía y todas las demás asociaciones de este tipo que se vayan creando, deberán considerar: hace falta un nuevo Montesquieu, que nos diga exactamente cuales son los poderes reales, no sólo el ejebutivo, el legislativo y el judicial, sino el judicial, en tanto que corporación, el mediático y el económico, puesto que estos están interviniendo en la política, no sólo en la producción de noticias, o en la producción de mercancías. Y las relaciones de esos poderes con los tradicionales de Montesquieu son los que nys darán el nuevo Montesquieu. Y por último, la reforma económica y social. Si la reforma política nos tiene que evitar los desastres que estamos viviendo In la política nacional, los problemas que hemos vivido y los que nos tocará vivir, si no lo solucionamos, la reforma económica y social debe evitarnos el desastre del no trabajo. No trabajo que en el siglo XIX era visto conco un cielo, como un, paraíso, era lo que se perseguía y que hoy es una amenaza. Debemos ser capace de solucionar esto, la sociedad de la información y los problemas ecológicos. Por tanto, reforma política y de los elenlentos que inciden en ella. Reforma, también, de la política económica y social. y reforma, sobretodo, que a eso me he dedicado hoy, de los niveles territoriales en los cuales la política se hace. Buscar la proximidad, la identidad co respeto de lo común. Buscar la subsidiariedad con lealtad federal. CORDOVA.PMM �Ajuntament 4 j► de Barcelona Gabinet de l'Alcaldía Estos son los caminos, los criterios, las líneas de reflexión que yo creo que pueden ayudar, desde la izquierda, desde el centro abierto. Y debernos decir a la gente de centro-derecha que se den cuenta de que la pura autoafirmación, "el laissez faire", la pura conservación, no incluyen lo que es más genuinamente político, que es el deseo de mejorar. Por tanto, a la gente que desde el centro reconocen que ese deseo de mejorar es algo inherente a la política, que no basta con observar, con describir y conservar, a éstos debemos llamarles a esta reflexión. Porque, es evidente que nosotros hemos cometido errores de concepto, importantes, y que una parte de las correcciones que debemos hacer, a lo mejor provienen de este sector. Que esta reflexión que iniciamos ahora pueda concluir cuanto antes mejor. Que pueda llevamos a un siglo XXI en el que realmente, lo que pasó en el XVIII y en el XIX, que fueron los siglos de la esperanza y del progreso, y lo que el XX ha desmentido -el siglo de las guerras, sea realidad. Pero para hacerlo vamos a tener que, humildemente, regresar a los conceptos elementales que es lo que yo, esta noche, he tratado de hacer. Muchas gracias. CORDOVA.PMM � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4411 Title A name given to the resource Transcripció conferència "La Europa de las regiones y de las ciudades en el proceso de la construcción europea" Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Córdoba Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Municipis Unió Europea Acció política Territoris Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-10-31 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1506/19961110d_00747.pdf 32e5f37f970a363f5427d7453855d2e0 PDF Text Text Ajuntament / de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia PARAULES DEL SR. ALCALDE A LACTE COMMEMORATIU DEL 60è. ANIVERSARI DE LA CREACIÓ DE LES BREGADES INTERNACIONALS. Barcelona, 10 de novembre de 1996 Palau del Parlament de Catalunya Estimats amics, queridos amigos, Vull agrair en primer lloc, en català, estic segur que molts de vosaltres, muchos de ustedes, aprendieron el castellano, el español, durante la guerra i por tanto nos entienden en nuestro idioma común, pero algunos que estuvieron seguramente más tiempo en Catalunya, o que al menos la tuvieron que atravesar en el momento de la huida hacia Francia,en el lmomento de la marcha, seguramente entienden también nuestro idioma catalán, por eso les voy a decir unas palabras primero en catalán: y El dissabte 29 d'octubre de 1938 mil.lers de brigadistes van desfilar pels carrers de Barcelona, va fer la desfilada de comiat la despedida. Aquest matí jo venia de l'Empordà, més al nord, més a prop de la frontera, i em deien que quan van passar els brigadistes per allà, eren tants `que van traçar un camí pels camps, hicieron un camino por los campos, de tantos como eran dejaron una huella en su paso, van deixar una petjada que potser encara, ves a saber si encara no dura per aquells indrets de l'Empordà, deu passar per Agullana, on hi ha un monument que rememora el vostre pas per aquell indret. Vull agrair l'esforç que heu fet per visitar Espanya i ser avui a Barcelona. Ja era hora que Espanya retés un homenatge als homes i dones que van formar part de les Brigades Internacionals, dels voluntaris de la Llibertat i vosal tres els supervivents, els que sou aquí i els que no han pogut venir, merexieu aquest homenatge, i també aquells que van deixar la seva vida en terres espanyoles. S'ha dit de vosaltres, se ha dicho de ustedes quin tuvieron tres patrias, la de cada uno de ustedes, la española y la libertat. Yo creo que nosotros los catalanes podemos decir también que tuvieron una cuarta patria que es Catalunya. La ciudad de Barcelona acogió con afecto la propuesta de la Asociación de los Amigos de las Brigadas Interiacionales, y ha hecho un esfuerzo a través de la Regidoria de Relacions Ciutadanes para Coordinar con las demás instituciones catalanas su presencia hoy aquí. Queríamos que ustedes presentes hoy en este acto se sintieran bien acogidos entre nosotros. BRIGAD.PMM �Ajuntament 4J de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia El paso del tiempo no ha hecho olvidar las consecuencias dramáticas de la guerra. Y estoy seguro que ustedes han educado a sus hijos y a sus nietos en la paz, la comprensión y el diálogo como única vía para evitar el enfrentamiento entre ciudadanos. Barcelona es una ciudad que se considera espacio para el diálogo, la paz y la reconciliación, y ustedes que están hoy aquí nos ayudan a hacer estos llamamientos al diálogo y la tolerancia desde la indeclinable legitimidad de las instituciones democráticas elegidas. Es desde ellas, desde de las que hay que enmarcar las reglas del juego del diálogo y cuando ustedes vinieron aquí vinieron a defender una legitimidad que hoy nosotros representamos con orgullo. A la salida del túnel de la Rovira, corno ustedes saben, hay un monumento de Spriffin que inauguramos hace ya unos años a las Brigadas Internacionales y que hoy sigue siendo una piedra muy respetada, en esta ciudad, que les recuerda a Ustedes. Uds. saben que en el año 36 vinieron a Barcelona los hermanos Rosselli, los hermanos Rosselli se dieron cuenta de lo que estaba sucediendo, como Ustedes. se dieron cuenta. Ustedes han sido los primeros en el siglo XX que han hablado el lenguaje que las futuras generaciones hablarían. El siglo XIX nos había dado muchas esperanzas, las ideologias de progreso, de revolución, de mejora humana. Incluso el siglo XVIII, con la Ilustración, nos hablaban de un futuro mejor y sin embargo el XX empezó muy mal y continuó muy mal y ha seguido muy mal hasta hoy , pero Uds. fueron los primeros eh 1936 en darse cuenta que algo había que hacer contra este siglo XX que iba ' Cuando los hermanos Rosselli vinieron aquí dijeron cuatro palabras muy simples " HOY E LA ESPAÑA DOMANI LA ITALIA" lo dijeron claro y la gente no lo oyó y sucedió lo que sucedió primero en España, después en Italia y después en toda Europa y de hecho en todo el mundo, una Guerra Mundial. Los hermanos Rosselli se fueron luego, como todos uds. tuvieron que irse, pasaron a Francia la "Cayul" los detuvó y los asesinó friamente en un amanecer de noviembre de 1936. Vamos a celebrar dentro de unos dias también un homenaje a los hermanos Rosselli, porque ellos fueron los primeros que dijeron la verdad y pagaron con su vida. Van a venir compañeros italianos, amigos italianos, que van a rememorar, corno hoy que estamos rememorando, la gran ` intuición que uds tuvieron y que el mundo no escuchó. Si hoy hay una crisis, es una crisis de esperanza; si hoy hay una crisis, es una crisis que no nos habla de miedo, sino de la seguridad que el camino que Ud.s empezaron, muchos otros jovenes lo van , a seguir, esta todavía andando en las "palpentas", como decirnos aquí, andando ,<In fin ,buscando el camino que no han encontrado y seguramente cometeran errores y grandes aciertos, pero es seguro que van a construir el camino que uds. indicaron_ RPT(:All PTAA4 �Ajuntament •\ de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia Esta ciudad Barcelona se siente orgulloso de tenerlos hoy aquí a Uds. Esta ciudad que hizo unos Juegos Olímpicos y no se olvidó en el momento de empezarlos de que el Presidente del Comité Organizador de la Olimpíada Popular de 1936, para la cual algunos de Uds. vinieron aquí, a este país. Fué, Lluís Companys, y por lo tanto le dedico un homenaje a aquel día, el día de la inauguración de los Juegos Olimpicos que tres mil millones de personas oyeron, que ha dejado, además, una inscripción de recordatorio a Lluís Companys en la entrada de la puerta de la maratón antigua, esta ciudad ,que va explicando a todo el mundo que Companys fué asesinado tras un juicio sumarisimo en 1940. Cuando por motivos de su fidelidad a su propia familia, tenía un hijo enfermo en París, uds lo saben, fue detenido por la. Gestapo y traido a España por un Embajador de Franco para ser juzgado de forma muy irregular y ejecutado enfrente del Castillo de Montjüic. Esta ciudad, va explicando al mundo esto, porque el mundo tiene que saberlo, el mundo olvida. Hace muy poco estuve en Dublin, me decian en el Castillo de Dublin, esa habitación que Ud. ve, es la habitación de Konali, que se levantó por la Independencia en 1916 y fue ejecutado. Yo les decía, Uds. tienen libertades desde 1916, pero nosotros tuvimos un Presidente de la Generalitat ejecutado en 1940 y Dublin no lo sabía los irlandeses lo ignoraban, es bueno que estas cosas se sepan y es bueno también que todos sepamos no olvidar, pero si perdonar, corno se ha dicho recientemente. Y les pedimos a Uds. que nos ayuden a perdonar, pero también a indicar, a seguir indicando el camino que Uds. empezaron a trazar. El que Uds. trazaron es el que finalmente se va a imponer. Les invito a Uds. a disfrutar de su estancia en Barcelona, encontraran una ciudad nueva, abierta, tolerante, una ciudad que hoy les rinde homenaje y que reconoce su lucha por la libertad, una ciudad que sabe que Uds. fueron los primeros voluntarios, la primera ONG, el primer ejército de intervención pacifica como los que habíamos de tener en Bosnia y deberíamos tener en Ruanda, Uds. trazaron el camino, él Inundo les seguirá. Muchas gracias. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4412 Title A name given to the resource Acte commemoratiu del 60è aniversari de la creació de les Brigades Internacionals Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parlament de Catalunya Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Commemoracions Història Acció política Territoris Brigades internacionals Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-11-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1507/19961111d_00748.pdf 9af73cf675296f5ea4c34f567e434a56 PDF Text Text REPERCUSSIONS ECONÒMIQUES DELS GRANS PROJECTES DE BARCELONA 111.5i9trillralP 1 8 Nny asgs 1 N.I.L.,„zi2S �SENYORES, SENYORS, ÉS PER A MI UN GRAN PLAER PODER ESTAR AVUI AMB VOSTÈS EN AQUESTA MAGNÍFICA NOVA SEU DELCOL.:_l FGLDE CENS~ALSDECOMPTES DE CATALUNYA. CREO QUE AQUESTA ÉS UNA MOLT BONA OPORTUNITAT PER PARLAR D'ALLÒ QUE PRELÉN BARCELO A. DE SEGUIR ENGRESCANT-NOS AMB LA T I PER AIXÓ EL QUE HEM DE FER ÉS PARLAR DE FUTUR, PERQUÈ EL FUTUR DE BARCELONA ÉS MOLT I MOLT BO, SI ES quEASOM CA?,A9S DE PRENDRE A TEMPS TOT UN SEGUIT DE DECISIONS ESTRAGIQUES. BARCELONA ÉS UNA CIUTAT QUE NO S'HA FET AMI PROMESES, SINO PROPOSANT-SE I SUPERANT ELS SEUS PROPIS REPTES. QUINS SÓN ELS REPTES QUE AVUI TÉ LA CIUTAT? EN PRIMER LLOC TENIM EUROPA, UNA EUROPA QUE S'ENTÉN COM UNA REALITAT QUE S'ESTÀ DEFININT, PER() QUE ÉS IRREVERSIBL. LA UNIÓ EUROPEA ÉS UNA UNIÓ DELS ESTATS/ I DE LES REGIONS, PER TAMB HO ÉS DE LES CIUTÁTS. �Ajuntament 411 de Barcelona ( 7'(_)V-1)-77. Gabinet de l'Aicaldia L'EUROPA QUE S'ACOSTA ES LA yONSAGRACIÓ DEL PRINCIPI __- _D_E_SUBSISIARIETÁT I( DE L'ALITONWIA LOCAL. HEM — DE COMENÇAR A APLICAR AQUESTA UBSIDIARIETAT A CASA NÓSTRA. AQUESTA ÉS LA CLAU—PER ARRIBAR A ACONSEGUIR ELS GRAN OBJECTIU, PER FER-NOS SENTIR I SER TINGUTS EN COMPTE EN L'EUROPA QUE ENS INTERPELLA, LA QUE VOLEM CONSTRUIR I EN LA QUAL HEM D'ESTAR BEN SITUATS. EN AQUEST SENTIT, PER BARCELONA EL REPTE D'EUROPA NO SUPOSA NOMÉS AFRONTAR ELS LÒGICS CANVIS ECONÒMICS QUE LA CIUTAT I LES SEVES EMPRESES HAN DE FER PER ADAPTAR-SE A LA MONEDA ÚNICA, CAL AFRONTAR UNA NOVA TRANSFORMACIÓ PER A LA QUAL ES NECESSARI ÁGILJTAR LA CONSTRUCCIÓ I POSADA EN MARXA D TOTES AQUELLES INWRASTRUCTURES LOGISTIQUES QUE ENS HAN DE CONVERTIR EN 1_,A7TORTA ,SUD D'EUROPA, EN EL LLOC DES DEL QUALLÉ(11 W /-< - --AcIL-URÓPA TOTES LES MERCADERIES PROVINENTS ID'ÁSIA I NORD-AMÉRICA. LA REGIO METROPOLITANA DE BARCELONA AGLUTINA 4 MILIONS D'HABITANTS. ÉS EL LLOC ON �Ajuntament 41) de Barcelona -ES-CONCENTREN 1.600.000 'LLOCS DE TREBALL, EL 70% DELS DISPONIBLES A CATALUNYA, DELS QUALS TRE-BALL-INDUSTRIALS,__ AQUESTA REGIÓ METROPOLITANA REPRESENTA, EN DEFINITIVA, LA CINQUENA__ CONCENTRACIÓ INDUSTRIAL EN IMPORTÀNCIA DE LA UNIÓ EUROPEA. EXISTEIX, EN CONSEQÜENCIA, UN TEIXIT INDUSTRIAL IMPORTANT 1 UNA ECONOMIA PRODUCTIVA FORÇA SÓLIDA, PERO TAMBÉ UNA POTENCIALITAT LATENT, ENCARA NO EXPLOTADA. CAL SABER APROFITAR AQUESTES POTENCIALITATS PER CONTRIBUIR AL PROCÉS D'ENFORTIMENT NECESSARI I AFRONTAR ELS NOUS CANVIS EN LES RELACIONS ECONÒMIQUES QUE ES DIBUIXEN AL LLINDAR DEL NOU SEGLE. UNS CANVIS QUE MODIFICARAN TANT LES RELACIONS DE PRODUCCIÓ COM LES LABORALS. BARCELONA VIU UN MOMENT EXCEPCIONAL, NO ENS PODEM ADORMIR. PERÒ LA COL•LABORACIÓ I LLEIALTAT INSTITUCIONAL I LA COMPLIQLTAT--ENTRE ELS SÚCTORS PÚBLIC 1 PRIVAT HAN DE SER, UN COP MES, ELS krÓTC):4 QUE HAKIDE FER POSSIBLE QUE NOSALTRES ASSOLIM ELS NOSTRES REPTES. 1 3 �Ajuntament 41> de Barcelona Gabinet de Vdca}dia -Ñ NOM D'AQUESTA LLEIALAT INSTITUCIONAL, LE--;--) ADMINISTRACIONS AUTONÓMICA I CENTRAL HAN D'ASSUMIR LA PART QUE ELS Hl PERTOCA. .1É CUALUNYA N T VIURE SENSE AQUESTA R AT QUE ES BARCELONA SI VOL SUPERAR EL REPTE D'UNA ECONOMIA CADA COP MÉS GLOBALITZADA, I AFRONTAR ELS DESEQUILIBRIS SOCIALS I LES MANCANCES QUE ENCARA TENIM EN CIJ EL TERRENY DE LES INFRASTRUCTURE Lki,Á-i-e ,(A4z, L5)/,t,PL4 (L I A, Á 'AMPLIACI0 DE "•" A EL DESENVOLUPAMENT DE LA PLA -A-FORMÁ LOGÍ ICA DEL LLOBREGAT, LES 1 UCTURES M • IAMB-1 -ÉÑTLS, EL Suyyjfflusi~ENT _pELS/ SR S S, LA RE CIÓ DEL BESOS L'ARADA -6EL T EN D AL A V-Ei0--ÚlTAT S FACTO RS CRUCIALSÉistEt-F-UTUR-IVÍM E D IAT. EÑ AQUEST SENTIT, L'ANUÑCI FET DIJOUS PASSAT PEL SECRETAR! D'ESTAT D'INFRASTRUCTURES I TRANSPORTS, JOAQUIN ABRIL MARTORELL, QUE EL MINISTERI DE FOITIÉNT DESTINA DESTINAIAGA1REBE 12_000 MILIONS DE PESSETES PER IMPULSAR PLA DEL DELTA-ES-UNA SONA-ÑOTÍCÍA, PERQUE BARCELONA 1■10 SERÁ - TOT EL bUE POT SER ECONÓMICA I LOGÍSTICAMENT SI NO ÉS CAPAÇ DE FER ARRIBAR EL_ 4 �Ajuntament 41) de Barcelona Gabinet t5 'Alealtha ELS SEUS SERVEIS FINS A LA PORTA DEL CONSUMIDOR. TOT 1 AIXÒ, PERÒ, HEM D'ESTAR ATENTS. EL PLA DEL DELTA, ÉS LA GRAN APOSTA DE FUTUR DE BARCELONA. ÉS EL QUE ENS HA DE PERMETRE CONVERTIR-NOS EN LA PORTA D'ENTRADA I DE SORTIDA DE LES MERCADERIES DE LA UNIÓ EUROPEA AMB ORIGEN O DESTÍ A ÀSIA I NORDAMÉRICA. LA PORTA SUD D'EVROPA. ÉS UN PLA QUE VA COMENÇAR AMB UNA GRAN EMPENTA, QUE VA OBRIR UN GRAN DEBAT PER LA POSSIBLE DESVIACIÓ DEL DESEMBOCAMENT DEL LLOBREGAT, PERÒ QUE, MALGRAT LES DARRERES DECISIONS DE GOVERN CENTRAL, NO AVANÇA A LA VELOCITAT QUE CALDRIA. EN AQUEST ASPECTE, PopyllÉm PLANTEJAR-NOS LA CONSTITUCIÓ D'ALGUN 0;"1.er--4.:::::1 QUE VAGI MÉS ENLLÀ DE LA COMISSIÓ DE SEGUIMENT. UN "PERSONALITfrAr J QUE TINGUI CAPACITAT PER RESOLDRE DEMORES COM---LESQUE HEM VISCUT EN AQUEST DARRER ANY I MIG. 1 ÉS IECIEŠŠÄRI PERQUE BARCELONA NO POTPERDRE MÉS TEMPS �Ajuntament * de Barcelona Gabinet de l'Alcaidia ÉS IMPRESCINDIBLE ACONSEGUIR EN EL PERÍODE MÉS BREU POSSIBLE UN ACORD QUE PERMETI LA CONSTRUCCIÓ D'UN CORREDOR MEDITERRANI QUE RESOLGUI ELS PROBLEMES DE C.ONGESTIO FERROVIÀRIA AMB ELS QUE ENS COMENCEM A TROBAR. PODRÍN/1, FER UNA LLARGA LLISTAJDE-~JECTES RELACIOÑ~yIB EL 1:1~0- RT FERROVIARI, COM EL CORREDANI QUE RESOLGUI ELS PR9L-E11 E-- S DE 00NdÉSTK5 QUE ENS COMENCEM A TROBAR, ESPECIALMENT EN EL TRAM COMPRES ENTRE EL PAP1OL I EL PRAT, O LA CÓ-IISTRUCCIÓ ÖÊNOVES TES D'AMPLE EUROPEU QUE SEGUEIXIN L'EIX DEL LLOBREGAT. PER CERT, NO HEM REBUT AMB SATISFACCIÓ, BEN AL CONTRARI, AMB MALESTAR, LA DECISIÓ D'AJORNAR L'ENTRADA EN FUNCIONAMENT DE LA LÍNIA DE TREN DE VELOCITAT ALTA ENTRE VALENCIA I BARCELONA. ES UN PROJECTE QUE L'ANTERIOR GOVERN, AMB EL MINISTRE BORRELL, VA DEIMR ENLLESTIT, I NOMÉS DEPÈN DE LA VOLUNTAT POLÍTICA QUE S'HI PUGUI POSAR. ' a- �Ajuntament de Barcelona SÓN MOLTS ELS PROJECTES QUE ESTAN EN MARXA. PERÒ ALTRES MOLTS, ENTRE ELLS ALGUNS DELS DE L'ESTRATEGIA PER VITALS MÉS DESENVOLUPAYIENT DE LA ■./.111JTAT E_STAN ATURATS erCÉS—PERLLONGUEN EN 1..1N TEMPá \ QUE SE'NS ACABA. PENSO CONCRETAMENT EN L'ESTACIÓ DEL ) TREN D'ALTA VELOCITAT, ON UN CERT EXCÉS LA GENERALITAT, QUE ELS INTERVENCIONISTÁ TRIBUNALS~OIVSIDERAT_EN-OLTES OCASIONS ; MUNICIPAL, FA QUE, A CONTR/ARI A L'WTONOMIA ---- - - -----,-.„ ,----------_- -HORES- D'ARA, SIGUI1ErA,141 QUE AQUESTA ESTACIÓ PUGUI SER UNA REAL fAT LÁNY 2004, TAL I COM ---~ PREVIST.oy CAL PRENDRE UNA DECISIÓ EN AQUEST SENTIT, UNA DECISIÓ QUE ARA, UN COP 45tSSOLIT EL COMPROMÍS PER QUE EL GOVERN FRANCÈS TINGUI ENLLESTIDA LA SEVA VIA FINS A FIGUEFIES PER L'ANY 2004, ÉS MÉS URGENT QUE MAI. ES FÁCIL SABER c_CAC A ON APUNTEN GEOGRÁFICAMENT PROJECTES D'INFRASTRUCTURES: CAP A A LA POTENCIACIÓ DE LA ZONA DEL DELTA DEL lh_OBREGAT COM A UNA GRAN ÁREA LOGÍSTICA I D'INTERCOMUNICACIÓ MODAL QUE ENS PERME-h SER LA PORTA SUD D'EUROPA I, PER TANT, PODER CONTINUAR COMPETINT D'IGUAL A IGUÁL AMB LES~LS �Ajuntament de Barcelona Gabinet de PA3ca)dia CIUTATS EUROPEES, I CAP A LA RECUPERACIÓ D'AQUEST GRAN BUIT URBÀ QUE ÉS AETUALMENT EL CONGOST DEL RIU BESÓS. EN ELS DARRERS ANYS, MITJANÇANT CONVENIS ENTRE ADMINISTRACIONS I ACORDS ENTRE ELS AJUNTAMENTS IMPLICATS, S'HAN POSAT LES BASES POLÍTIQUES D'UNA ACTUACIÓ QUE HA DE PERMETRE RECUPERAR LA LLERA DEL RILL MILLORAR LES COMUNICACIONS I INFRASTRUCTURES D'UNA ZONA ON Hl VIUÉN MÉS D'UN MILI() DE PERSONES, EL 17% DÉLA POBLACIÓ CATALANA. EL PLA DEL BESÓS ACTUARIA BÀSICAMENT EN EL TRAM DEL RIU QUE PASSA ACANALAT ENTRE SANT JÓAN DE MONitAáA I LES TRINITATS. UN TRAM ON PODEM TROBAR UNA GRAN PART DELS FENÒMENS PROBLEMÀTICS QUE TENIM A BARCELONA. it-9 , ÉS UN PLA DE 4.500 R/iILIONS DE PESSETES, S U FINANÇATS BÁSICAMÉNT AM -QUE A (.M` TRAMA PRETÉN RECONSTITUIR L'EXIST URBANA SOBRE LA BASE DE, PONTS PEL DAMUNT DE LES AUTOPISTES ENTRE ELS BARRIS DE TORRE BARÓ, CIUTAT MERIDIANA 1 VALLBONA, I DES DE VALLBONA FINS A L'ALTRE BANDA DEL RIU, A SANTA COLOMA 1 LA PART BAIXA DE MONTCADA. (114 �Ajuntament • de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia EL PROCÉS DE REGENERACIÓ DEL BESÒS S'HAURÀ DE COMPLETAR AMB EL TRACTAMENT DE LA XARXA QI ALTA TENSIÓ, LA DOTACIÓ DE SERVEIS 1 HABITATGES I UNA ACTUACIÓ DECIDIDA ALS BARRIS IMPLICATS, ALGUNS DELS QUALS, COM ÉS EL CAS DE LA MINA, HAN PAGAT, ENCARA PAGUEN, MOLT CARA AQUESTA MARGINALITAT QUE ENCARA PATEIX EL BESÒS I QUE HAN ESTAT SOTMESOS A DURSSIMS PROCESSOS DE DEGRADACIÓ. VEIENT LA DIMENSIÓ D'AQUESTS PROJECTES ES POT COMPROVAR FÀCILMENT LA PREOCUPACIÓ, NO RAS SECUNDARIA PER L'ARTICULACIÓ DEFINITIVA DE BARCELONA EN LA SEVAbilViENSIÓ METROPOLITANA. LES RONDES VAN SER\UN PRIME_B_PAS EN AQUEST SENTI ,VAN SER UN PROJECTE FORÇA AMBICIÓS DE CARA A POSAR AL DIA L'ENTRAMAT URBÀ DE BARCELONA, PERO QUE NOMÉS SUPOSA UN PRIMER PAS EN LA VERTEBRACIÓ DE LA VERITABLE CIUTAT, DEL "CONTINUUM" URBÀ DE BARCELONA7 AQUESTA REI.TrÁT METROPOLITANA NO HA ESTAT SOVINT PROU RECONEGUDA I SI EXCESSIVAMENT MALMESA. L'ESTATUT DE CATALUNYA JA VA RECONÈIXER EL FET METROPOLITÀ, PERÒ TOT EL QUE HA VINGUT AL �Ajuntament 417) de Barcelona DARRERA DE L'ESTATUT NO HO HA FET PROU, SOBRETOT DESPRÉS DEL 1987. SEMBLA QUE NO ES PUGUI PARLAR S DE LA SUPRESSIÓ DE LA CORPORACIÓ ME OPOLITANA DE BARCELONA. SEMPRE QUE S SUSCITA AQUEST DEBAT SE'N FA UNA INTE ETACIÓ NEGATIVA, O FINS I TOT, UNA QÜEST DE FORÇA COM, DE FET, HO VA SER L'APROVdC5 DE LES LLEIS D'ORDENACIÓ TERRITORIAL. / PERÒ EL ET METROPOLITÀ ÉS UNA REALITAT INQÜES ONABLE I AIXÒ ÉS EL QUE CAL TENIR EN COMPtE, `-rt- POT SER AL DARRERA DE LA POR A AQUEST DEBAT Hl HA UNA VOLUNTAT DE NO RECONÈIXER EL PAPER /1 QUE HAN JUGAT ELS MUNICIPIS EN EL DÉSENNOMPÁMÉNT1 CREIXEMENT DE CATALUNYA. TANCAR ELS ULLS DAVANT L'EVIDENCIA QUE EL PAÍS HA PROGRESSAT EN ELS DARRERS VINT ANYS GRÀCIES EN GRAN PART A L'EMPENTA, EL DINAMISME I L'ACCIÓ DECIDIDA DELS AJUNTAMENTS I DEL CONJUNT DELS ENS LOCALS. I AIXÒ SENSE COMPTAR SOVINT AMB LES COMPETÈNCIES I ELS RECURSOS NECESSARIS. DE /"Cfq 71t," cy\ lo �Ajuntament • de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia LA CONCRECIÓ DE TOTS AQUESTS PROJECTES LOGÍSTICS I D'INFRASTRUCTURES QUE HAN D'ENFORTIR AQUESTA DIMENSIÓ METROPOLITANA, SÓN CRUCIALS EN UN MOMENT EN QUE ES DIBUIXA, CADA COP MES, UN FUTUR DE COMERÇ MUNDIALITZAT I AMB UNA FORTA COMPETÈNCIA DELS NOUS MERCATS EMERGENTS, QUE OFEREIXEN SIGNIFICATIUS AVANTATGES EN QUANT A COSTOS. DAVANT D'AIXÒ, ELS PASOS QUE, COM EL NOSTRE, PROVENEN DE LANTIGA TRADICIÓ INDUSTRIAL I -ASPIREN A MANTENIR I MILLORAR EL GRAU DE PROTECCIÓ SOCIAL ASSOLIT, HAN DE COMPETIR AMB LES ARMES DE LA QUALITAT, ES A DIR, AMI1-ÉL VALOR AFEGIT QUE ELS Hl POT DONAR LA MILLOR FORMACIÓ DE L'ELEMENT HUMÁ, LA DISPONIBILITAT DE MILLORS XARXES D'INFRASTRUCTURES, EL CLIMA DE SUPORT A L'ACTIVITAT EMPRESARIAL LA ÍÑVESTIGACIÓ I LA INNOVACIÓ TECNOLÓGICA I EL PODER COMPTAR A1\41_0 ENTRAMAT SOCIAL F O RTAMEW-COHE SI O NAT EN PARAL . LEL, I COM A MIDA DE FORÇA PER EVITAR SITUACIONS DE "DUMPING" SOCIAL, CALDRIA FER ACOMPLIR CARTA DELS DRETS SOCIALS ALS PAÏSOS EXPORTADORS. �Ajuntament • de Barcelona CAL, PER TANT, ARRIBAR A ALIANCES ESTRATÈGIQUES DESUEORT AL TEIXIT INDUSTRIAL PERAL MANTENIMENT , I L'INCREMENT DE L'OCUPACIÓ I DE LES RENDES ENTRE TOTS ELS AGENTS SOCIALS: ADMINISTRACIONS, SINDICATS I PATRONALS. EN AQUEST ASPECTE, I AMB COOPER-ACIÓ AMB EL CONJUNT DE MUNICIPIS QUE CONFORMEN LA REGIÓ METROPOLITANA DE BARCELONA LA CLUTAT TREBALLA EN LA REDACCIÓ D'UN PACTE INDUSTRIAL METROPOJJTÀ, DEL QUAL COMENCÉWA-TENTWELS PIMERS ESBORRANYS, I QUE S'HA DE CONCRETAR EN EL POTENCIAMENT DEL TEIXIT INDUSTRIAL I DE SERVEIS EXISTENT A LA REGIÓ METROPOLITANA DE BARCELONA. AQUEST PACTE HA DE TENIR EN CONSIDERACIÓ DOS MARCS DE REFERÈNCIA DIFERENCIATS. L'UN GENÈRIC, QUE ÉS EL MERCAT MUNDIAL I LA SEVA PROGRESSIVA GLOBALITZACIÓ, I UN ALTRE PROPI, EL DE LA UNIÓ EUROPEA, QUE ACTUALMENT ES TROBA IMMERS EN UN PROQÉS D'UNIFICACIÓ DE LES ESTRUCTURES MONETÀRIES DELS PASOS MEMBRES, LES REPERCUSSIONS DE LES QUALS CAL PODER PREVEURE I COMPENSAR. AIXÍ, PER EXEMPLE, A PARTIR DE L'1 DE GENER DE 1999, UN COP ARRIBATS A LA FASE D'IMPLANTACIÓ DE LA MONEDA ÚNICA EN AQUELLS PASOS QUE Hl �Ajuntament \ de Barcelona ACCEDEIXIN, DESAPAREIX LA POSSIBILITAT DE RECÓRRER A LA DEVALUACIÓ COM A INSTRUMENT PER AUGMENTAR LA COMPETITIVITAT DE LES EMPRESES. EN CONSEQÜÈNCIA, AQUESTA DATA ENS MARCA UN ÀMBIT TEMPORAL CLAR. DISPOSEM DE NOMÉS AQUEST TEMPS PER PODER DISSENYAR I IMPLANTAR ESTRATÈGIES ECONÒMIQUES QUE PUGUIN ESDEVENIR ELEMENTS DE POTENCIACIÓ, UNES ESTRATÈGIES ECONÒMIQUES QUE DIFÍCILMENT PODRAN DUR-SE A TERME SI NO EXISTEIXEN LES INFRASTRUCTURES ADEQUADES. CAL, PER TANT, FER UNA GRAN ESFORÇ DE POLÍTIQUES DE LES COORDINACIÓ DESENVOLUPAnEaT_MI.LPER I FS.ADM..I..N..I-ST-.RAC.IONS E ► ' ' .IAM.BÉ, LOCALS, COM L'AUTO i u L'EUROPEA. UN ESFORÇ QUE HA DE FER UN r ESPECIAL INCIDÈNCIA EN LA PLANIFICACIÓ TERRITORIAL, LA PROFESOIONALITZACIÓ DE LA GESTIÓ PÚBLICA, LA SIMPLIFICACIÓ ADMINISTRATIVA I L'IMPULS D'ACTUACIONS ESPECÍFIQUES DE SUPORT A L'ACTIVITAT EMPRESARIAL. ÉS TRACTARIA, DONCS, D'APLICAR EL QUE DIU EL PREÀMBUL DEL TRACTAT DE MAASTRICHT, AQUESTA MENA DE PRE- CONSTITUCIÓ EUROPEA, QUE �Ajuntament 41) de Barcelona CONSAGRA, ENTRE ALTRES ,MOLTES 9,1;YESTIONS, EL PRINCIPI DE SUBSIDIARIETAT, SEQÓNS ELS QUAL TOTES LES ACTUACIONS PÚBLIQ?JJES ES FARAN DES D'AQUELL NIVELL DE L'ADMINISTRACIÓ MÉS PROPER AL CIUTADÀ QUE SIGUI POSS1'3LE. L'ALTRA POTA SERIA/EL REFORÇ DE LA CULTURA DEL DIÀLEG SOCIAL AMB EL PROPÒSIT D'ENFORTIR EL TEIXIT INDUSTRIAL QUE SIGUI ENTÈS COM UNA RESPONSABAT COMPARTIDA ENTRE EMPRESAMá, SINDICATS I ADMINISTRACIONS I QUE ES SIT/kil DINS D'UN MARC DE DEFENSA DE LA CO SIÓ SOCIAL. _eÁ,,uryLe (` , ‚4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4413 Title A name given to the resource Repercussions econòmiques dels grans projectes de Barcelona. Conferència Col.legi Censors Jurats de Comptes de Catalunya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Economia Competitivitat Comerç Indústria Acció política Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-11-11 Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1508/19961123d_00749.pdf f65b0ec400f5add3fa051da9f5606459 PDF Text Text Paraules Sr. Pasqual Maragall a la cloenda Congrés Federació de Barcelona del PSC Setembre 94: Inici de la precampanya electoral. 1000 persones. Hotel Sants. 11 punts, referències o principis: Europa. Catalunya. Cultura. Civisme. Qualitat. Honestedat. Autoritat. Economia. Llibertat. Servei al Públic i Proximitat (això que els tècnics jurídics en diuen Subsidiaritat). Si ara fessim un repàs de l'acompliment d'aquests principis crec que en tots hem avançat. Expectatives actuals: velocitat de creuer, millores possibles en l'equip, retirada del contrincant principal, una certa fatiga en lis relacions mitjans -equip, incertesa controlada respecte al lideratge futur, que avui espero que podrem aclarir una mica: trunfos a la mà: 70.000 M. d'inversió, projectes mobilitzadors, sistema de gestió i descentralització, prestigi immens i calendári guanyador (Cimera de les Regions i Ciutats 1997, Bid 97, Congrés esport per a tothom 1988, unificació de les organitzacions mundials de ciutats a BCN 1999, tres/quatre mesos abans de les eleccions). Guanyarem aquestes eleccions! Per si faltava poc els candidats adversos possibles ho tenen pelut (uns perquè tenen càrrecs que els obliguen amb BCN i no podran complir, altres perquè són poc coneguts). Guanyarem! Ara ens hem d'obrir i ficar els nostres votants a dins del partit. O el que és el mateix: des del partit anar-los a buscar i oferir-los més oportunitats interessants de part icipar. No es tracta de ficar els 350.000 votants a dins, un per un; no ens hi cabrien. Es un objectiu qualitatiu: tenir un perfil més semblant al seu, un projecte capaç de fer-ne la síntesi estable, uns principis i unes fites en les que s'identifiquin el votant socialista "de tota la vida" amb el punyetero que ens vota "malgrat el partit". Cal que siguem antropològics, cal que imitem les seves formes de viure, d'expressarse, que compartim les seves aficions? O cal simplement adreçar-se al més profund de la seva intelligència i al més pur de la seva il.lusió per oferir-los la idea perfecta? Totes dues coses i cap en pa rt icular, cap per separat. La política està canviant i haurem d'anar trobant el desllorigador. No oblidem mai -això és el més importantque esquerres vol dir desig de millorar i dreta vol dir "deixar fer", conservar. Val a adir que algunes de les coses que han passat en la història recent ens obliguen �a re fl exionar. Les esquerres de vegades han "intervingut" massa, no han "deixat fer" prou; en segon lloc els ecologistes ens demanen conservació; en tercer lloc i sobretot al final del segle XX, tomen a renéixer les identitats i els nacionalismes del XIX. I nosaltres no ho hem tingut prou en compte. (A vegades penso que la dreta és el partit que apareix quan les esquerres s'equivoquen. Es el partit de les nostres equivocacions). Per nosaltres la ciutat i la humanitat són perfectibles, per molt ingenu que pugui semblar. Per la dreta el millor és no ficar-s'hi: res no canviarà mai del tot. Barcelona ha canviat. Catalunya ha canviat. Espanya ha canviat. Barcelona ha canviat d'una altra m an era. Percebem els seus canvis d'una m an era més pròxima: els veiem, els toquem. I els que no toquem encara, els imaginem, els volem i sabem que els tindrem tard o d'hora Aquesta és la nostra gran força. Hem aconseguit amb penes i treballs, a través d'alegries i decepcions compartides, massivament compartides, crear un argument, tenir un relat, explicar una història i amés realitzar-la, reflectir una imatge que tothom veu i creu. Barcelona és un nom que té una determinada ressonància que nosaltres hem estat capaços d'interpretar. Però aquesta ressonància no ens pertany. Justament la gràcia està en què hem sabut obtenir-la escoltant els ciutadans i modificant la música que tocàvem a la mesura que ells i elles ens ho indicaven: ara hem d'innovar i estar molt atents a llur reacció. Hem d'innovar perquè la fatiga, l'oxidació, el pas del temps i el conformisme f an malbé el millor projecte. I si no ja ho veureu ambel que passarà a la dreta catal an a, que pot ser apoteòsic. A base de repetir una i altra vegada "som, som, som", en comptes de desaparèixer lentament per l'horitzó, faran un pet com un aglà. La joventut. Es cert que són pragmàtics i que el pragmatisme és llei. Es cert que la joventut d'esquerra no ha trobat una música política pròpia i que si la troba, la troba fora dels partits, en les ONGs, en el professionalisme dedicat, en el treball d'inventar-se feina. al cap i a la fi els nostres partits esquerrans són els del poder en una bona part. Amb les seves servituds... de moment, mentre no canviem també la política. D'això es tracta. De moment tenim un bon punt de pa rt ida. Es diu Barcelona. Un projecte compartit per joves i grans. Una magnífica ca rt a de presentació. �Els desapareguts: Ramos, F. Jurado. Pep Jai.. Adroher Gironella. Flora. Pané. Quico Vila. Xavier Soto (desaparegut i jove). Cigarrán, i la Paulina ("baixa que em moro"), i en Joaquim Garri ga ("no vaig al cel, que ha estat aquí amb vosaltres "). Nosaltres no som socialistes que hem baixat del cel per aplicar a Catalunya la fórmula màgica de la revolució, amb lleugeres adaptacions. Nosaltres som un grup de catalans i catal an es, d'o ri gen i de destí, per atzar o per valuntat o per necessitat, que hem decidit que la saga socialista, la història dels socialistes, les seves virtuts i les seves misèries, gràcies als seus innombrables herois i malgrat les nombroses patinades -i m'estic referint als socialistes catalans i també als germans espanyols i a tots els socialistes internacionals - són la millor familia politica, la més capaç de nevegar amb encert cap al segle XXI, la més capaç de tr an sformar Barcelona i Catalunya en la ciutat i la terra que volem nosaltres i que h an volgut en Pep Jai i la Paulina. La més capaç de trobar un llenguatge no prostituït que els joves acceptin o, millor, d'entendre i d'acceptar -corregint-lo- el mot del joves. (Un cop amb Xesco...etc..) Fa vint anys, el Secretariat del PSC-C de BCN el formàvem entre altres, l'Adroher, en Garcia Petit, Sala, Pere Jover, Peiró, Maria Torrent, A. Batlle, Ferreiro, Joan Laporta i jo mateix. Vam convocar el primer Congrés de BCN al Col.legi d'advocats (1976). Aquest era el meu partit i és el meu partit. Però us haig de dir amb tota franquesa que la direcció d'aquest partit a Barcelona no és la que jo hauria triat. La respecto perquè sóc socialista i perquè ha estat elegida democràticament. Es més, respecto tots i cadascun dels companys i companyes elegits. Però ni la composició ni la manera com s'ha elegit m'han semblat adients. La ciutat de Barcelona no s'ha cansat de nosaltres, però no estic t an segur que el partit de BCN no s'hagi cansat de mi -és un dilema que haurem de resoldre. Hi ha una cosa de la ponència d'estratègia -que en general està molt bé- que m'ha dolgut. Quan compara els dos models de partit, l'un electoral i liderista, basat en el protagonisme dels electes i un altre de transformador de la realitat. Ens hem de començar a adonar que amb el partit que tenim i el model que tenim HEM transformat la realitat de Barcelona i del país. Hem de deixar la idea de quan érem petits que la transformació sociali sta és la negació de la realitat, el negatiu del que hi ha. La transformació socialista és la que hem fet, la que hem començat a fer. �Una cosa que no va del tot és la relació equip de govern de BCN - medis de Comunicació. Exemples: "els preus de la vivenda a BCN baixen però la carestia no s'arregla" (!?)• El Ple de l'Ajuntament d'ahir (22-11-96), id: el deute baixa però no es resol el problema del deute: i som l'única Administració pública espanyola de gran tamany que torna deute i contribueix a rebaixar el tipus d'interès, en comptes d'endeutar-se! - O aquell diari que confonia una noia que anava en una de les moltes llistes, amb el seu pare, afirmant que l'alcalde el volia ficar en la direcció, etc. etc... En els períodes de Congressos, ja se sap. Però haurem de fer un pensament. Les pròximes eleccions les guanyarem, les de Maig del 99 i les de Novembre. Les dues. Tenim la direcció que convé a BCN (Clos, Santiburcio, Ferran i Cases) i Catalunya. El President que es mereix el partit i el lr Secretari que millor pot dur endavant tot. Encara que el President ha de tenir el tractament que es mereix. Es, doncs, el moment de prendre decisions. L'estiu que ve, la propera Mercè, tindrem nou Alcalde que espero i confio que serà Joan Clos. Després, més endavant, decidirem el candidat del 99. Joan Clos sap el que vol i com aconseguir-ho. I el que ell vol, us ho ben asseguro, és el que jo vull i el que vosaltres voleu. Jo tinc un compromís amb la ciutat i un compromís amb Europa, amb el Comitè de les Regions de la Unió Europea. Tots dos els acompliré. El compromís amb la ciutat és deixar el mandat encarrilat, la ciutat en el màxim del seu prestigi i ben o ri entada cap al futur. Amb Europa haig de presidir fins al final del 97. La sessió de desembre podria ser la de l'elecció del nou President. El Reglament ho permet. Visca Catalunya! Visca l'Espanya que en tre tots anem fent! Visca Catalunya un altre cop! Visca Barcelona que és el nom de la nostra esperança!. No la defraudem!. 23-XI-99 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4414 Title A name given to the resource Paraules de Pasqual Maragall a la cloenda del congrés de la Federació de Barcelona del PSC Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Barceló Sants Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Política Acció política Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-11-23 Description An account of the resource Discurs on Maragall va comunicar que deixaria de ser alcalde al setembre de 1997. Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/18/1509/19961126d_00750.pdf 1aed43010ba0442e035cd6397ce661c3 PDF Text Text UNION EUROPEENNE Comité des regions Le président Brussel.les, 26 novembre 1996 Discours du Président sur Temps previst : +/- 30 minuts "Le róle du Comité des Régions dans le processus de construction européenne" Gràcies Sr. Gasóliba, Benvolguts amics i amigues, Abans de començar volia agraïr al Patronat Català Pro Europa per aquesta invitació a compa rt ir amb tots vosaltres una estona parlant del Comité de les Regions que tinc l'honor de presidir, i parlant de les regions, de les ciutats, dels ciutadans i de la Rue Belliard 79 - 1040 Bruxelles Tél. +32 2/282 22 11 - Fax +32 2/282 23 18 �nostra estimada Europa. Un intercanvi d'idees amb un públic especialista en la matèria, ja que normalment quan parlo del Comitè a Barcelona, a Paris o a Bonn, una gran part del públic es troba lluny de 1'Unió Europea, les seves institucions i molt més del Comitè de les Regions. Avui, els experts sou vosaltres. Je vais maintenant parler en français, puisque je crois que la langue de Molière peut nous servir aujourd'hui de "lingua franca", or je vois parmi nous, des tetes bien connues et appréciées mais pas trop catalanes... Chères amies et amis, voici le premier des exemples que je voulais mentionner aujourd'hui: la langue. La langue, forme d'expression et de communication entre les peuples, forme de richesse, expression-méme des milliers d'années de culture. La langue, un des grands problèmes de notre Europe. Comment faire communiquer ces millions d'habitants de cette union des pays qui forment l'Europe? Comment transmettre les mémes idées à un citoyen de Tampere et un autre de Siracusa? La langue comme richesse et la langue comme problématique. Et comme cela, tant d'autres exemples d'éléments qui nous rendent différents les uns des autres, tans d'éléments qui 2 �rendent difficile cette union des états dont les précédents créateurs de cette idée européenne ont revé un jour, il n'y a pas si longtemps. L'Europe unie existe-t-elle? I1 y a seulement quelques jours, mon ami Enrique Iglesias, uruguayen d'origine asturienne, Président de la Banque Iberoaméricaïne pour le Développement, m'expliquait comment l'on voyait l'Europe depuis les États-Unis: "les Américains voient l'Europe comme une jungle. Aux États-Unis, il y a un seul drapeau, une seule langue, une seule armée, une seule nation. Vous, les européens, vous avez 15 armées, drapeaux, langues.... Ou encore pire, dans chaque pays il existe plusieurs ats-Unis ne comprennent pas l'Europe. langues... Les Ét L'Europe est sympathique pour les Américains, sympathique parce qu'elle symbolise l'histoire, le passé, la diversité,..., c'est très intéressant pour les touristes américains. Mais du point de vue économique, scientifique, militaire, vous n'avez rien a dire". Chers amis, devant ce qui risgue d'étre vérité, il faut que nous réagissions. Et nous le faisons déjà, d'une façon très passionnée, 3 �normalement. Je l'ai fait, devant mon ami Iglesias, de façon passionnelle, en lui parlant de l'Europe comme réalité, telle que je la sens, en disant "vous savez, nous, nous révons plus d'une Europe, cette Europe existe déjà, c'est l'Europe de nos fi ls. Ma filie ainée, étudiante en architecture, vient d'achever une année à l'Université de Porto, gráce à une bourse de 1'Union européenne, une bourse Erasme. Elle est rentrée de Porto avec un copain portugais. Maintenant ils habitent à Barcelone. Mon autre filie vit à Sarajevo oi). elle travaille pour une ONG française.... C'est ça l'Europe. Et c'est comme ça que nous construisons l'Europe: de bas vers le haut. Le temps des groupes élitistes, qui décident ce que l'Europe sera, est fini. Aujourd'hui les citoyens veulent étre informés. Veulent et ont tous les droits d'étre informés. Je viens juste de participer, aux ceités des autres 4 présidents des institutions européennes, au lancement du premier programme d'information aux citoyens sur ses droits comme citoyens de l'Europe (Citizens' First). Le moment est arrivé de parler clairement, de façon ouverte et transparente du pourquoi de cette Europe. Le schéma qui en anglais s'appelle "top down" est définitivement supplanté par 4 �celui de "bottom -up ". Dans ce processus, le Comité des Régions a beaucoup à dire. Effectivement, que pourrais-je vous dire de notre Comité des Regions que vous ne sachiez pas encore? L'instauration du Comité des régions par le Traité de Maastricht officialise la représentativité des pouvoirs locaux et régionaux au sein de l'U nion européenne. Ainsi les régions, villes et collectivités intermédiaires peuventelles intervenir, par la voie de leurs représentants et de manière consultative, dans le processus de décision communautaire aux cótés des autres institutions de l'Union. Le Comité des régions a un ! role important à jouer dans la construction européenne dont l'un des objectifs principaux est le renforcement de la cohésion économique et sociale entre les États membres. Par ailleurs, la mise en place du Comité des régions est une étape significative vers la volonté manifestée dès le préambule du Traité sur l'Union européenne de poursuivre "le processus créant une union sans cesse plus étroite entre les peuples de 1'Europe, 5 �dans laquelle les décisions sont prises le plus près possible des citoyens, conformément au principe de subsidiarité". Le Comité des régions est composé de 222 membres et d'un nombre égal de suppléants nommés pour quatre ans par le Conseil statuant à l'unanimité (sur proposition des États membres respectifs). Leur mandat est renouvelable. En leur qualité d'élus ou de responsables de collectivités locales, intermédiaires et régionales, les 222 membres du Comité des régions jouent un double role auprès des citoyens : d'une part, ils prennent en compte leurs intéréts directs dans le processus d'élaboration des polítiques communautaires; d'autre part, ils leur transmettent régulièrement tous les actes relatifs à 1'Union européenne. Le Traité sur 1'Union européenne prévoit la consultation obligatoire du Comité des régions par le Conseil ou la Commission dans les domaines suivants : - Éducation et jeunesse 6 �Culture Santé publique Réseaux transeuropéens dans les secteurs des infrastructures du transpo rt, des télécommunications et de l'énergie Cohésion économique et sociale y compris les fonds structurels. En outre, le Comité peut étre consulté dans tous les cas oú le Conseil ou la Commission le jugent opportun. Lorsque le Comité économique et social est consulté en application de l'article 198, le Comité des régions est informé et peut, lorsqu'il estime que des intéréts régionaux spécifiques sont en jeu, émettre un avis ce sujet. Par ailleurs, il peut émettre un avis de sa propre initiative dans les cas oú il le juge utile ce qui lui permettra de suivre de près la mise en oeuvre des politiques communautaires ayant des répercussions sur les collectivités régionales et locales. Les avis du Comité des régions sont transmis au Conseil et à la Commission. 7 �Le CdR est né avec le traité de Maastricht comme point final d'un long parcours dans lequel l'Union européenne s'est intéressée, de taçon progressive, par les régions et le phénomène de régionalisation de nos pays. Ce n'est qu' en 1972 que la Communauté commence à se doter d'un certain nombre des compétences qui nous permettent de dire que nous parlons d'une politique régionale. De façon progressive, la Communauté augmente ses compétences et cherche, non seulement à examiner l'impact de ses politiques au niveau régional mais également les différences entre régions au niveau du développement. C'est la naissance des fonds structurels. Europe est divisée en "régions" ou plutót, en objectifs liés à son niveau de développement. A partir d'ici, et toujours dans le principe "top-down", la Commission, en accord avec les états membres (gouvernements nationaux) commence à repartir les fonds communautaires suivant les critères que eux-mémes négocient avec les gouvernements nationaux. C'est sa façon de contribuer á la diminution des diversités de développement, réduire les différences entre régions, á contribuer à une meilleure cohésion économique et sociale, comme l'on dirait dans des termes plus actuels. 8 �Un approche assez centraliste ou centralisatrice, si vous me permettez. Ce n'est que gráce à la pression des organismes "non-off riels" ou communautaires tels que le Conseil des Communes et Régions d'Europe (CCRE) que je préside, ou l'Assemblée des Régions d'Europe (ARE), plus tard, présidé par Jordi Pujol, que l'on voit naitre une première défense des entités régionales et locales comme des pouvoirs politiques plus proches des citoyens, done, probablement mieux connaisseurs des erais "besoins" ou problématiques dans les régions d'Europe, sans tenir compte du fait qu'il s'agit d'une région objectif 1 or 2.... I1 aura fallu que ses formes d'administration ou de pouvoir décentralisé se groupent pour faire valoir son droit à participer aux prises de décision qui auront, au moment de sa mise en application, une incidence directe sur eux et les citoyens qu'ils représentent. En forme de "lobby" d'abord ou de façon plus reconnue plus tard, dans le Conseil consultatif des collectivités locales et régionales auprès de la Commission européenne à la DG XVI et dans le Congrés des Pouvoirs locaux et régionaux du Conseil de l'Europe, plus tard, les villes et les régions d'Europe essaient de s'exprimer de façon organisée devant les 9 �institutions communautaires crées par - et alliés des gouvernements nationaux. Ils essayent, finalement, d'obtenir quelque chose qui existe déjà dans certains pays de cette communauté : une participation de toutes les formes de gouvernements dans le processus de prise de décisions. C'est le cas des pays scandinaves, par exemple, oil le niveau de décentralisation est tel que l'on ne peut plus s'imaginer une loi du parlement danois, par exemple, sans qu'elle n'ait pas été élaborée ou débattue avec l'association des pouvoirs locaux et régionaux d'abord. Dans ce pays-là, le concept de partenariat est appliqué dans sa totalité. Par contre, dans des autres pays que l'on pourrait croire plus décentralisés pour son grand niveau de régionalisation (comme l'Allemagne ou le nótre), la participation régionale et surtout locale n'est pas toujours si forte. Le concept de subsidiarité n'est pas conçu de la méme façon. Ce concept reste nouveau pour tous les pays sauf les pays scandinaves. Ii s'agit donc d'introduire au niveau européen (et par conséquence, peut-étre aussi au niveau national dans certains cas) une pratique qui est déjà courante dans certains pays. 10 �C'est avec cet esprit que le Comité des Régions est né. Méme si de forme très confuse et forcée, les chefs d'État et de gouvernement ont finalement cédé aux demandes défendues par l'Allemagne principalement et l'Espagne à un certain degré, d'inclure dans le Traité la création d'une nouvelle institution (ou organe) qui représentait toutes les autres formes de gouvernement non-nationales. Le Comité est done né avec un nom restrictif (Comité des Régions, pas des régions et villes) avec un schéma copié du Comité Économique et Social (y inclus la méme répartition des sièges par gays) et partageant une structure organisationnelle avec, justement, ce Comité Économique et Social. Mis en place de manière très rapide (et consécutivement avec les erreurs que cela peut comporter, mais ü a le mérite d'étre en fonctionnement), le Comité est présidé par Jacques Blanc (Président de la région du Languedoc-Roussillon) pendant les deux premières années de son existence. Pendant ces deux années, le Comité a apporté sa contribution à la définition de nombreuses politiques communautaires 1 1 �majeures telles que la cohésion économique et sociale, les réseaux transeuropéens, la Politique Agricole Commune, la politique structurelle, l'environnement, la société de l'information, etc. Deux ans après, je suis élu en tant que deuxième président, en mars 1996. Dès le début de mon mandat je me fixe deux objectifs prioritaires: * améliorer l'administration et convertir le CdR en un organe efficace, flexible et transparent, et * augmenter son poids politique, en renforçant sa présence sur la scène communautaire. C'est dans ce deuxième point que j'encadre cet horizon du role du CdR dans le processus de construction européenne. Pendant ces derniers moins nous avons essayé d'améliorer les relations entre le CdR et les autres institutions, notamment le Pariement Européen avec qui on pourrait étre accusé d'avoir une relation de concurrence. Personnellement je suis convaincu que cela n'est absolument pas vrai. J'ai insisté dés le premier jour, devant le Président Hánsch, devant mon ami Roberto Speciale, Président de la Commission de politique régionale du PE, que 12 �nous ne sommes pas le Parlement ni ne voulons l'étre. Sur la scène européenne, il y a bien la place pour les deux institutions qui, de plus, sont complémentaires. Le Parlement européen est le symbole de l'unité européenne, de la citoyenneté européenne; le Comité des Régions est la preuve de la diversité européenne. Le Parlement est formé des représentants des citoyens élus pour le représenter au niveau européen, le Comité est aussi formé par des élus mais qui sont élus pour gouverner ces citoyens chez eux, pas au niveau européen; au niveau européen, on leur demande seulement d'apporter leur expérience locale et régionale, d'étre consultés, mais pas de gouverner. Lorsque, comme citoyen de Barcelone, je pense à ceux qui me représentent à Bruxelles, je pense aux euro-deputés. Avec ce Parlement ami, nous avons déjà commencé à travailler ensemble. Nous avons, notamment, organisé une conférence conjointe les 1-3 octobre derniers ou nous avons approuvé une déclaration ensemble contenant nos exigences à la CIG. Une déclaration avec laquelle, le Parlement a pris la défense de nos demandes aux gouvernements nationaux. 13 �En méme temps, nous avons également beaucoup avancé avec la Commission européenne. Je peux dire que nous avons une relation privilégiée avec la Commissaire Monika Wulf-Mathies, "notre" commissaire avec qui je partage une bonne amitié et avec qui nous avons discuté à plusieurs reprises sur le role que les régions doivent jouer dans la construction de cette Union européenne. J'ai entamé aussi une étroite relation avec le Président Santer, notamment à partir de son initiative pour l'emploi, les "pactes de confiance pour l'emploi". Ensemble, nous avons discuté sur la nécessité d'établir ces pactes au niveau local. Nous sommes convaincus que les pactes entre le patronat et les syndicats sont presque inimaginables au niveau européen, très difficiles aussi au niveau national. Par contre au niveau régional et local, la possibilité de réussite est majeure. Au niveau régional ou local, il existe une confiance entre les acteurs; les acteurs locaux et régionaux se connaissent entre eux:, ils savent qui ils sont, ce qu'ils font, quels sont ses vrais besoins.... ils se font confiance. Nous avons done, tout de suite, repris cette initiative et nous avons adopté une Résolution politique, un document plus 14 �détaillé avec notre point de vue et nous avons organisé aussi le premier forum des pactes territoriaux pour l'emploi, oú nous avons présenté les cas d'une quarantaine de villes et régions qui ont déjà réussi á créer ces pactes. Villes et régions oil les syndicats et le patronat se sont déjà mis d'accord dans un pacte qui favorise la création des nouveaux emplois. Tel est le cas de 1'Area Metropolitana de Barcelone. Voici quelques exemples de ce que le CdR fait. Notre role est de "faire". Justement, nous devons étre ('exemple de la mise en pratique de "tout ce que l'on décide à Bruxelles". Nous devons étre l'exemple de la subsidiarité en pratique. Ce que nous défendons, ce pourquoi nous luttons, la reconnaissance du principe de la subsidiarité ou proximité, comme je préfère l'appeler, nous devons montrer comment cela peut marcher, peut fonctionner, et peut le faire d'une façon plus efficace que si c'était établi seulement au niveau national. Comme je vous disais tout-à-l'heure, le temps des grandes théories est firi; il s'agit maintenant de mettre en pratique tous ces grands principes. Nous ne pouvons éternellement défendre des beaux principes, il faut que nous puissions montrer 15 �comment cela fonctionne dans la pratique de façon à ce que le citoyen puisse comprendre de quoi nous parlons. Voilà le modus vivendi et le role du Comité des Régions: faire que le citoyen comprenne ce que vous, les amis de Bruxelles, les collègues de la Commission, le Parlement, le Conseil, faites pour eux. I1 faut que le citoyen comprenne pourquoi plus d'Europe est mieux que moins d'Europe; pourquoi il est nécessaire que les pays (ou les régions) plus développés continuent à payer au profit de ces régions qui sont les moins favorisées. Chers amis, nous sommes dans un moment de "fatigue" au niveau européen. Un moment oú, pas seulement le mot Maastricht et critères de convergence font peur aux citoyens qui n'en comprennent toujours pas le sens, rnais un moment oú tout cela s'ajoute à une certaine fatigue de cette Europe lointaine et inconnue. Tout cela dans un moment oú les gouvemements nationaux discutent dans le cadre de la conférence intergouvernementale la révision d'un Traité qui n'a pas encore été compris par les 16 �citoyens qui devront, dans certains cas, voter un nouveau texte lors du referendum dans les mois à venir. Moment donc, très délicat, oú seul le Comité des Régions peut intervenir pour essayer de rapprocher cette Europe puissante à sa citoyenneté en pleine fatigue. Un Comité pour apporter à Bruxelles les inquiétudes des citoyens qui, pendant des années, ont été totalement exclus de son processus de construction. Et un Comité pour apporter à ces mémes citoyens des explications de ce qui est fait au niveau européen et ses incidences dans la vie quotidienne de chacun d'entre-nous. Un Comité donc, traducteur d' une réalité locale et régionale au niveau européen et traducteur d'une réalité européenne aux niveaux locaux et régionaux. Finalement, 1'introduction du concept de "citoyenneté européenne" dans le Traité de Maastricht (gráce, en grande partie à notre ancien premier ministre) correspond à l'introduction dans le méme traité du Comité des Régions. Ce citoyen européen se demande ce qu'est cette Europe. Devant cette question pour laquelle, comme l'a dit Catherine 17 �Lalumière ii y a quelque temps, "nous ne trouvons plus une réponse dans la description géographique, mais dans l'expression d'un sentiment, d'un désir. Nous nous sentons européens, nous voulons étre européens et nous avons une certaine vision commune de l'Europe". Dans ce moment de fatigue, la pratique de cette citoyenneté européenne nous apporte une méthode d'inclusion sociale et économique, nous aide à légïtimer la création de ce nouvel "état" qui est l'Europe. Pour tout cela, le Comité des Régions a un role clé, fondamental, dans le processus de création de l'Europe. Nous sommes là pour rappeler à nos représentants au sein des institutions européennes (à vous tous) que dans tous les coins de cette belle Europe il y a des millions de citoyens qui attendent beaucoup d'eux, qui espèrent qu'on leur trouve au niveau européen des solutions à ces problèmes. Nous sommes là pour leur rappeler qu'il faut compter avec les inquiétudes des pouvoirs locaux et régionaux (ceux qui sont plus proches des citoyens) dans le processus de prise de décision à niveau européen. Mais nous sommes aussi là pour les aider à transmettre tout ce qu'ils font pour les citoyens, pour l'Europe, 18 �à ces citoyens dans tous les coins de l'Europe, à tous ces citoyens qui nous ont élu pour les gouverner à niveau local et régional. Nous sommes là pour les aider à informer ces citoyens de l'implication de toute politique communautaire dans leur vie de tous les jours. Nous sommes là pour aider à construire cette Europe. C'est dans ce sens que j'ai convoqué le Sommet des Régions et Villes à Amsterdam les 15-16 mai 1997. Un Sommet pour regrouper, pour la première fois, tous les Présidents des Régions de l'Union et les Maires des plus grands villes, pour parler, juste un mois avant le Sommet des Chefs d'États dans la méme ville. Tous ces Présidents et Maires vont parler de l'Europe, mais toujours l'Europe liée à ses citoyens, pour leur expliquer pourquoi nous voulons plus d'Europe, mais aussi plus de proximité. Voilà done, comment et pourquoi, le Comité des Régions continuera a donner des avis dans tout domaine pour lequel nous avons les compétences. Le Comité des Régions continuera à s'exprimer sur 1'emploi, la cohésion, les droits des citoyens, tout ce qui est cher aux citoyens de l'Europe. Le Comité des 19 �Régions veillera pour que le citoyen ne soit pas oublié dans ce processus de construction européenne. 20 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 10. Comitè de les Regions (CdR) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-1998 Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Conté la documentació generada per Pasqual Maragall o els seus col·laboradors, en relació al Comitè de les Regions, que va presidir del 1996 al 1998. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4415 Title A name given to the resource Le role du Comite des Regions dans le processus de construction europeenne Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Brussel·les Language A language of the resource Francès Subject The topic of the resource Municipis Relacions Internacionals Acció política Territoris Comitè de les Regions Europa Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-11-26 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/7096/19961129_JohannesRau_PRhein_MandfredDammeyer_MAfersExteriors.jpg 8518ba354a771b4231609dcdce8e3b27 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09. Alcalde de Barcelona Temporal Coverage Temporal characteristics of the resource. 1982-1997 Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona. Type The nature or genre of the resource Sèrie Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data B/N, paper revelat Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Pasqual Maragall amb Johansen Rua i Manfred Dammeyer Creator An entity primarily responsible for making the resource Desconegut Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-11-29 Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Rau, Johannes, 1931-2006 Dammeyer, Manfred, 1939 Comitè de les Regions Alcalde Cooperació internacional Socialdemocràcia Relacions institucionals Política europea Alemanya Description An account of the resource En el context de la cooperació regional europea i de l’activitat del Comitè de les Regions, Pasqual Maragall va mantenir contactes institucionals amb diversos representants del Rin del Nord-Westfàlia, entre els quals hi havia Johannes Rau i Manfred Dammeyer. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Desconegut Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1510/19961130d_00751.pdf 1b5c7f8b1ae01d3071ac46ff7892c438 PDF Text Text Ajuntament ► de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia Transcripció de les paraules de l'Alcalde a Pacte de lliurament del Kulturpreis Europa 1996. 30 de novembre de 1996. Querido Alcalde de Colonia, querido Embajador, ministro Manfred Dammeyer, Sr. Dieter Topp del Kulturforum Europa, Sr. Tatsis: Muchas gracias a todos ustedes y muchas gracias a todos los asistentes, en primer lugar. Esta distinción es un honor para mi como Alcalde de Barcelona y Presidente del Comité de las Regiones, así corno en mi papel corno Presidente del Consejo de Municipios y Regiones de Europa. Mi aportación a la construcción europea es modesta, pero nuestros amigos alemanes habrán visto quizás en ella el entusiasmo, la insistencia, la ilusión, la confianza, algunas ideas nuevas... En definitiva, lo que ha caracterizado la plena incorporación de mi país, España, a Europa. Deseo subrayar, igualmente, la especial emoción que me produce este marco tan entrañable y emblemático presidido por xxxxxx xxxxx, por este segundo Guernica, corno es el Ayuntamiento de Colonia, donde hace ya doce años tuve el honor de firmar con mi amigo el Alcalde Burger, el hermanamiento entre nuestras dos ciudades. Hablamos de xxxxx xxxx y de otros elementos comunes de nuestra historia, que se relacionaban con nuestro papel, Colonia y Barcelona, en el paso de la Edad Media al Renacimiento. El futuro de Europa es un futuro de soluciones y de proyectos. Las decepciones, los fracasos, y los altos en el camino, provocan momentos de duda, pero siempre la ilusión resurge. Más allá del aparato político y administrativo que hemos construido, estamos descubriendo que Europa tiene, efectivamente, un alma, un espíritu. Estamos avanzando hacia aquella Europa que un día pensaron Adenhauer, Schumann, Monet, Brandt, y también Delors o Mitterrand, o la que concibe Václav Havel. Es un largo viaje, pero les digo con enorme convicción que es un viaje apasionante. La imagen de Europa que nosotros teníamos, cuando no estábamos integrados en ella, es la imagen mítica que proyectaba sobre las regiones KIJLTUR.PMM �Ajuntament 1) de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia más inestables del este y del sur. Pero ahora que estamos integrados, ya no somos regiones inestables. Europa representa para el mundo no sólo un determinado nivel de bienestar. Representa un ámbito de democracia estable, de libertad, de pluralidad cultural y de tolerancia. Esta es la Europa que estimula la imaginación del mundo menos favorecido que la rodea. También en países más lejanos que han hecho enormes progresos económicos, pero carecen todavía de la seguridad jurídica, la protección social y de la estabilidad, que son la riqueza más decisiva de los ciudadanos de Europa. Esta que es la fuerza más evidente de Europa puede ser, no obstante, el origen de una debilidad futura si no hacemos frente con decisión al reto de asumir nuestra responsabilidad en un mundo que ha cambiado radicalmente. El desarrollo cultural y económico, el bienestar social de los ciudadanos de Europa, se beneficiaron enormemente de la estabilidad de un mundo bipolar. Pero esta estabilidad generó en Europa una confortable instalación en una cierta irresponsabilidad internacional. (canvi cara cassette) inevitable para conservar los beneficios que hacen de Europa una sociedad tan atractiva. Como Alcalde de Barcelona y Presidente del Comité de las Regiones estoy y estamos trabajando con Norbert, con Manfred, con tantos amigos, por la construcción europea desde una escala más modesta. Lo estamos haciendo desde la seguridad de que hay que completar esa visión de una Europa activa en la escena internacional con una forma de institucionalización que cuente con las ciudades y con las regiones, que permita construir una Europa próxima, atenta a las preocupaciones de sus ciudades. Si nosostros tuviéramos que levantar una bandera, esa bandera diría "más Europa y más región". Diría "más Europa y más ciudad". "Más Europa y más proximidad". Eso es lo que vamos a decir las regiones y las ciudades de Europa el 15 y 16 de mayo en la Cumbre de Amsterdam. KUL EUR.YMM �Ajuntament 41) de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia Desde un marco como este Ayuntamiento de Colonia, me es muy fácil decir con fuerza que Europa es un conjunto de ciudades y regiones con rostro propio, con personalidad propia. Ciudades y regiones distintas, pero próximas, cercanas. Esta es la Europa en que yo creo, la de los poderes próximos, la de la subsidiariedad. Yo le llamo proximidad, así todo el mundo lo entiende. Aunque subsidiariedad seguramente es mucho más que proximidad. Esta es la Europa en la que creernos Manfred, Norbert y yo. La de los poderes próximos, la de la proximidad, la de la participación ciudadana, la que se apresta a asumir sus responsabilidades en el mundo. Una unión política y monetaria pero que respeta, al mismo tiempo, su tejido rico y complejo. La Europa de la libertad, la diversidad y, al mismo tiempo, la amistad y la solidaridad. La Europa que llevo en el corazón. Manfred Dammeyer ha dicho que cuando Thomas Mann volvió de América después de la guerra dijo que quería una Alemania europea. Yo tengo que decir que hoy Alemania es europea, que hoy los españoles creemos en Alemania como un país hermano, que todos los demás países de Europa también lo creen y que el sueño de Thomas Mann es verdad. Y les voy a decir por qué creo que Alemania no es sólo un país europeo sino el corazón de Europa. Porque Alemania es capaz en este momento, no sólo de influir, sino también de honrar. Y esto sólo lo puede hacer un país muy maduro. Yo hoy me siento honrado por Colonia, por North Rhein Westfalia y por Alemania. Muchas gracias. KULTUR.PMM � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4416 Title A name given to the resource Transcripció de les paraules de l'alcalde a l'acte de lliurament del Kulturpreis Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ajuntament de Colonia, Alemanya Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Benestar Social Cooperativisme Municipis Relacions Internacionals Acció política Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-11-30 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1511/19961203d_00752.pdf ea946c34bd4ca80dc2fd87015cc88cea PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia Data: 3/12/96 GUIü Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (NB) Conferència a l'Escola Diplomàtica. De cara a la conferència de l'Alcalde a l'Escola Diplomàtica, es fa avinent la informació següent: El director adjunt de l'Escola Diplomàtica i ex-ambaixador representant espanyol a les Nacions Unides, Juan Antonio Yáñez-Barnuevo, va convidar l'Alcalde, en data 14 d'octubre, a pronunciar una conferència a l'Escola Diplomàtica en el marc del cicle "Tribuna de l'Escola Diplomàtica" que enguany es titula "Espanyols en el món" en què hi participen personalitats espanyoles destacades en organitzacions i institucions internacionals. Fins al moment han participat en aquest cicle 1'ex-president de Colòmbia, César Gaviria, i el proper convidat és Santiago Torres Bernáldez, jutge del Tribunal Internacional de Justicia de La Haia. L'Escola té en projecte convidar l'any que ve Adolfo Suárez i Marcelino Oreja. El públic assistent, unes 100 persones aproximadament, estarà format per professors i alumnes d'aquesta escola i altres persones interessades en les Relacions Internacionals com alts càrrecs de l'administració, membres del cos diplomàtic acreditats a Madrid o representants dels mitjans de comunicació. - El programa de l'acte és el següent: 18:3Oh Inici de l'acte i presentació per part del subsecretari del Minsiteri d'Afers Exteriors, José de Carvajal. Conferència de l'Alcalde "Europa: una perspectiva urbana y regional" (de 30 a 45 minuts). Cobloqui. Cóctel. 20:OOh Fi de l'acte. [N.B. Juan Antonio Yáñez-Barnuevo no podrá assistir a l'acte atès que està malalt de grip.] ALCA*D lá4a R •_g t ^f^ .^.^,..-5?^r^ °- 9 DES. 1ggR ^ N.í . ... . l.^. EDIPLOMA.NBB �Ajuntament f If̀ \\/ de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia - S'adjunta en annex l'entrevista al director de l'Escola Diplomática, Josep Coderch, publicada a El País diumenge passat. - De cara a la intervenció de l'Alcalde, se suggereix de tenir en compte els elements següents: AGRADECER LA INVITACIÓN DE LA ESCUELA DIPLOMÁTICA Y, ESPECIALMENTE, A SU DIRECTOR ADJUNTO Y BUEN AMIGO JUAN ANTONIO YÁÑEZBARNUEVO A PESAR DE NO ESTAR PRESENTE, LA POSIBILIDAD DE DIRIGIRME A USTEDES PARA TRATAR DEL PROCESO DE LA CONSTRUCCIÓN EUROPEA DESDE LA PERSPECTIVA DE LAS CIUDADES Y LAS REGIONES, CONCRETAMENTE DESDE EL COMITÉ DE LAS REGIONES. - EUROPA COMO UN SISTEMA DE CIUDADES. DESDE LAS CIUDADES DEFENDEMOS QUE LOS PROBLEMAS DEBEN RESOLVERSE AL NIVEL MÁS PRÓXIMO AL CIUDADANO PORQUÉ ES DONDE SE PUEDE SER MÁS EFECTIVO. ACERCAR LA ADMINISTRACIÓN AL CIUDADANO. DESDE EL COMITÉ ESTAMOS TRABAJANDO PARA LA CREACIÓN DE UNA EUROPA SOLIDARIA, PRÓXIMA, QUE CUENTE CON LA PARTICIPACIÓN DE SUS CIUDADANOS Y QUE, A LA VEZ, ATIENDA SUS PREOCUPACIONES. 2 EDIPLOMA.NBB �Ajuntament 4IJ de Barcelona LA ECUACIÓN EUROP Y )JIÁS REGIÓN, MÁS EUROPA Y MA CIUDAD DEFI -LA NECESIDAD DE LA DISTANCIA PA ALGUNAS CUESTIONES Y PARA ALGUNAS COMPETENCIAS . PERO LA PROXIMIDAD ES NECESARIA PARA RESOLVER BUENA PARTE DE LAS CUESTIONES QUE AFECTAN A LOS CIUDADANOS DIRECTAMENTE . ES DECIR, SOLUCIONAR LAS COSAS LO MÁS CERCA POSIBLE DEL CIUDADANO A NO SER QUE RAZONES DE EFICACIA REQUIERAN LO CONTRARIO. LA EUROPA DE LA SUBSIDIARIEDAD ENTENDIDA ESTA COMO UN PRINCIPIO POLÍTICO DE ORGANIZACIÓN DE LAS INSTITUCIONES EUROPEAS, COMO UN PRINCIPIO CONSTITUCIONAL EUROPEO LA EUROPA DE LAS REGIONES Y LA EUROPA DE LAS CIUDADES DEBERÍA SUPERAR Y INTEGRAR LA EUROPA DE LOS ESTADOS QUE HASTA AHOR GARANTIZABA ESTE PROCESO. té. QUÉ ES EL COMITÉ DE LAS REGIONES? - EUROPA ES UN CONJUNTO DE CIUDADES Y REGIONES CON ACENTO PROPIO, CON ROSTRO PROPIO, ENORMEMENTE DISTINTAS PERO CERCANAS QUE CON LA INSTAURACIÓN DEL COMITÉ DE LAS REGIONES POR EL TRATADO DE LA UNIÓN EUROPEA -CONOCIDO COMO EL TRATADO DE MAASTRICHT- OFICIALIZÓ EDIPLOMAÇB �Ajuntament de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia NUESTRA REPRESENTATIVIDAD EN EL SENO DE LA UNIÓN EUROPEA. - A TRAVÉS DEL COMITÉ, LAS REGIONES, LAS CIUDADES Y LAS COLECTIVIDADES INTERMEDIARIAS PUEDEN INTERVENIR POR LA VÍA DE SUS REPRESENTANTES Y DE FORMA CONSULTIVA EN EL PROCESO DE DECISIÓN COMUNITARIA JUNTO A LAS OTRAS INSTITUCIONES DE LA UNIÓN EUROPEA. POR OTRA PARTE, LA PUESTA EN MARCHA DEL COMITÉ DE LAS REGIONES ES UNA ETAPA SIGNIFICATIVA HACIA LA VOLUNTAD EXPRESADA EN EL PREÁMBULO DEL TRATADO DE LA UNIÓN EUROPEA DE SEGUIR "EL PROCESO CREANDO UNA UNIÓN MÁS ESTRECHA ENTRE LOS _PUEBLOSDE_EUROPA EN LA CUAL_ LAS DECISIONES SE TOMEN LO MÁS CERCA_, POSIBLE DE LOS CIUDADANOS, CONFORME AL PRINCIPIO DE SUBSIDIARIEDAD". EL COMITÉ DE LAS REGIONES ESTÁ COMPUESTA POR 222 MIEMBROS Y UN NÚMERO IGUAL DE SUPLENTES NOMBRADOS POR CUATRO AÑOS POR EL CONSEJO A PROPUESTA DE LOS ESTADOS MIEMBROS . SU MANDATO ES RENOVABLE. .íg-f 2.6 b,e \u,s1N,) 1 �Ajuntament <O de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia EN NUESTRA CALIDAD DE ELECTOS O DE COLECTIVIDADES DE RESPONSABLES TERRITORIALES, LOS 222 MIEMBROS JUGAMOS UN DOBLE PAPEL DE REPRESENTARY DEFENDER LOS INTERESES DE LOS CIUDADANOS EN EL PROCESO DE ELABORACIÓN DE LAS POLÍTICAS EUROPEAS Y, POR OTRO LADO, LES INFORMAMOS DE TODA ACTIVIDAD DE LA UNIÓN EUROPEA QUE LES AFECTE. EL TRATADO DE MAASTRICHT PREVÉ LA CONSULTA OBLIGATORIA DEL COMITÉ POR EL CONSEJO O LA COMISIÓN EUROPEA EN LOS SIGUIENTES CAMPOS : EDUCACIÓN Y JUVENTUD,_ CULTURA,_SALUD PÚBLICA, REDES TRANSEUROPEAS Y COHESIÓNECONÓMIÇA_Y SOCIAL, INCLUYENDO LOS FONDOS ESTRUCTURALES. .\\&, - ADEMÁS, EL COMITÉ PUEDE SER CONSULTADO EN TODOS LOS CASOS EN QUE EL CONSEJO O LA COMISIÓN LO CONSIDEREN OPORTUNO. EL COMITÉ EMITE DICTÁMENES EN LOS QUE EXPRESA SU OPINIÓN CON RESPECTO A LAS CUESTIONES SOBRE LAS QUE ES CONSULTADO PERO TAMBIÉN ESTÁ CAPACITADO PARA EMITIR DICTÁMENES DE INICIATIVA PROPIA SOBRE CUESTIONES QUE CONSIDERE QUE PUEDEN AFECTAR A LAS COLECTIVIDADES LOCALES Y REGIONALES. �Ajuntament41 de Barcelona _ - ESTOS DICTÁMENES SE TRANSMITEN AL CONSEJO Y A LA COMISIÓN. - EL COMITÉ NACIÓ CON EL TRATADO DE MAASTRICHT COMO PUNTO FINAL DE UN LARGO PROCESO EN QUE LA UNIÓN EUROPEA HA IDO TOMANDO GONCIENCIA PROGRESJVÁMENTE DE LA EGIONALIOCIÓN DE SUS PAÍSES MIEMBROS. - LA UNIÓN EUROPEA SE HA PREOCUPADO DE MtJRR LAS DIFERENCIAS ENTREREGION_ES Y DE EXAMINAR EL IMPACTO DE SUS POLÍTICAS A NIVEL REGIONAL . FUE ESTE EL ORIGEN DE LOS FONDOS ESTRUCTURALES DISTRIBUIDOS EN FUNCIÓN DE UNA DIVISIÓN DE LA UNIÓN EN "REGIONES" RELACIONADAS CON SU NIVEL DE DESARROLLO TE CONCEPTO "TOINN" DE LA GESTIÓN DE LA POLÍTICA ZOMUNIT/4IA, ES DECIR, DESDE LAS INSTITUCIONES EUROPEAS, DE ACUERDO CON LOS ESTADOS MIEMBROS, HACIA LOS DESTINATARIOS, EN ESTE CASO LAS COLECTIVIDADES TERRITORIALES, SE HA IDO MODIFICANDO GRACIAS A LA PRESIÓN DE ORGANISMOS COMO EL CONSEJO DE MUNICIPIOS Y REGIONES DE EUROPA, QUE ME HONRO EN PRESIDIR, �Ajuntament • de Barcelona 1Ca V'.\ \1•9' ' /7 O COMO LA/ASAMBLEA DE REGIONES DE EUROPA, PRESIDIDA/POR JORDI PUJOL. - DESDE DICHOS ORGANISMOS Y, ACTUALMENTE DESDE EL COMITÉ DE LAS REGIONES, HEMOS DEFENDIDO QUE LOS PODERES POLÍTICOS MÁS CERCANOS A LOS CIUDADANOS SON LOS QUE MEJOR CONOCEN LOS PROBLEMAS Y LAS NECESIDADES DE SUS CONCIUDADANOS MÁS ALLÁ DE PERTENECER A UNA REGIÓN OBJETIVO 1 Ó 2. - EL OBJETIVO ERA CONSEGUIR UNA PARTICIPACIÓN DE TODAS LAS FORMAS DE GOBIERNO EN EL PROCESO DE TOMA DE DECISIÓN DE LA UNIÓN EUROPEA. - UN PRIMER RESULTADO ES LA CREACIÓN DEL COMITÉ DE LAS REGIONES BASADO EN LAS DEMANDAS DEFENDIDAS PRINCIPALMENTE POR ALEMANIA Y POR ESPAÑA, EN CIERTO MODO. - EL COMITÉ NACIÓ CON UN NOMBRE RESTRICTIVO CON LIN (SÓLO HACE REFERENCIA A LAS / ESQUEMA COPIADO DEL COMITÉ ECONÓMICO Y / SOCIAL CONQUIÉN COMPARTE LA ESTRUCTURA ORGANIZACIONAL. cpm„, ¿,,,J �Ajuntament 41) de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia EN SUS DOS PRIMEROS AÑOS DE EXISTENCIA, EL COMITÉ DE LAS REGIONES HA SIDO PRESIDIDO POR EL PRESIDENTE DE LA REGIÓN FRANCESA DEL LANGUEDOC-ROUSSILLON, JACQUES BLANC, Y DESDE EL MÉ S DE MARZO OCUPO LA PRESIDENCIA SEGÚN UN SISTEMA DE ALTERNANCIA ÍJE LA PRESIDENCIA POR PARTE DE UN REPRESENTANTE REGIONAL Y UNO LOCAL, PACTADO EN SU INICIO. – 7 DURANTE MI MANDATO ME HE FIJADO ALGUNOS OBJETIVOS PRIORITARIOS DESTINADOS A MEJORAR SU FUNCIONAMI61T0)0ERNO%-lACER DEL COMITÉ UN ÓRGANO TRANSPAREeE ICAZ EN EL ÁMBITO POLÍTICO ME PROPONGO APROVECHAR LA INTERGUBERNAMENTAL PARA CONFERENCIA REFORZAR NUESTRO PAPEL EN LA ARQUITECTURA INSTITUCIONAL EUROPEA . j),sr--1 11,41\--. I r )-11(vs'°'- / EL RETO DE L ONFERENCIA INTERGUBERNAMENTAL P o 1,) 1-unp: OAÁ4 -Ityr .,-2c5z, It,c J id ' ,791 5 r\-9-1)`4 ‘'‘ 2 t\fp : KP o, , A-1 e,f. c7\-.1-buA A CONFERENCIA INTERGUBERNAMENTAL ES EL GRAN RETO A QUE SE ENFRENTA LA UNIÓN EUROPEA U-tyY YRWN OPORTUNIDAD HISTÓRICA PARA EL COMITÉ DE LAS REGIONES PARA RECLAMAR UN MAYOR PESO EN EL PROCESO DE DECISIÓN EUROPEO. ( L. N L5 -'ii.ti aALI.4A; k i_.t.ç ; 'Ica, ID _ _ is, - - AA,_ ___ br›,<- 7: 2 8 EDIPLOMA NBB �Ajuntament • de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia - LAS REIVINDICACIONES DEL COMITÉ DE LAS REGIONES A LA CONFERENCIA INTERGUBERNAMENTAL ESTÁN RESUMIDAS EN EL DICTÁMEN SOBRE LA REFORMA INSTITUCIONAL QUE SE APROBÓ EL 21 DE ABRIL DE 1995 CASI POR UNANIMIDAD EN BRUSELAS. - LA CUESTIÓN CENTRAL DEL DICTAMEN ES LA DEFINICIÓN DEL PRINCIPIO DE SUBSIDIARIEDAD O DE PROXIMIDAD DE MANERA QUE INCLUYE UNA REFERENCIA EXPLÍCITA AL PAPEL DE LOS ENTES REGIONALES Y LOCALES. - SI LA INTRODUCCIÓN EN EL TRATADO DE LA UNIÓN EUROPEA DEL PRINCIPIO DE SUBSIDIARIEDAD COMO UNO DE LOS PRINCIPIOS FUNDAMENTALES DE LA UNIÓN FUE UN CONSIDERABLE PROGRESO, AHORA CREEMOS QUE ESTE DEBE SER APLICADO DE FORMA INTEGRAL. - SI COMO PIDE EL COMITÉ, EL NUEVO TRATAD RESULTANTE DE LA REVISIÓN RECONOCE EL LUGAR Y LA PARTICIPACIÓN, CON IGUAL DIGNIDAD, DE LOS ENTES REGIONALES Y LOCALES EN LA \ ARQUITECTURA INSTITUCIONAL DE LA UNIÓN, IGNIFICARÁ UN PROGRESO FORMIDABLE EN LA �Ajuntament 414 de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia DEMOCRATIZACIÓN DEL SISTEMA INSTITUCIONAL EUROPEO, ASOCIÁNDOLE LOS NIVELES MÁS PRÓXIMOS A LOS CIUDADANOS. - LAS PROPUESTAS DEL COMITÉ DE LAS REGIONES DE CARA A LA CONFERENCIA INTERGUBERNAMENTAL SE BASAN EN DOS IDEAS ESENCIALES QUE AYUDAN A COMPRENDER NUESTRA POSICIÓN EN LAS INSTITUCIONES EUROPEAS. NUESTRA DIVERSIDAD ES NUESTRA FOOZA Y ES TAMBIÉN EL FACTOR QUE NOS HACE MÁS VULNE93LES. SOMOS UN CONJUNTO DE 222 REPRESENTANTES LOCALES Y REGIONALES DE EUROPA, ELECTOS, DE DERECHA O DE IZQUIERDA Y DE CULTURAS ANGLOSAJONA, ESCANDINAVA Y MEDITERRÁNEA. PROFESIONALMENTE SOMOS NI - NO REPRESENTANTES DE EUROPA, COMO LOS EUROPEOS, NI PARLAMENTARIOS PROFESIONALMENTE TRABAJADORES DE EUROPA, COMO LOS FUNCIONARIOS Y OTROS TRABAJADORES SOMOS DE LAS I NSITT-UCIONES --EUROPEAS PERSONAS QUE EJERCEMOS COMO GOBERNANTES (\LOCALES Y REGIONALES EN LOS 15 ESTADOS DE LA UNIÓN EUROPEA. 10 EDIPLOMA NBB �Ajuntament h de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia CUMBRE EUROPEA DE REGIONES Y CIUDADES ANTES DEL FIN DE LA CONFERENCIA INTERGUBERNAMENTAL DE REVISIÓN DEL TRATADO DE LA UNIÓN EUROPEA, EL COMITÉ DE LAS REGIONES HA PREVISTO ORGANIZAR UNA GRAN REUNIÓN DE TODAS LAS REGIONES Y DE LAS GRANDES CIUDADES EUROPEAS UN MES ANTES DE LA CUMBRE DE AMSTERDAM. - EL OBJETIVO ES REUNIR LOS MÁXIMOS REPRESENTANTES DE LAS COLECTIVIDADES TERRITORIALES EUROPEAS, MÁS ALLÁ DEL ÁMBITO RESTRINGIDO DEL COMITÉ DE LAS REGIONES, Y DEBATIR ACERCA DE LAS PROPUESTAS COMUNES A PRESENTAR ANTE LA CONFERENCIA INTERGUBERNAMENTAL. ESTA CUMBRE DEBE SER ENTENDIDA COMO COMPLEMENTARIA A LA CUMBRE DE JEFES DE ESDE GOBIERNO -0-13E-TENDRÁ-tuGARuÑ MES DESPUÉS EN LA MISMA CIUDAD DE AMSTERDAM. ,e C,Alks1);41,'‘' • I), \y>, Q, EDIPLOMA NBB �Ajuntament - de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia TENEMOS LA COMPLETA SEGURIDAD DE QUE SÓLO EN EL MARCO DE UNA REFORMA AMBICIOSA DEL TRATADO DE LA UNIÓN EUROPEA EL COMITÉ DE LAS REGIONES PODRÁ ESPERAR QUE SU PAPEL Y SU INFLUENCIA RESULTEN REFORZADOS. MUCHAS GRACIAS. 12 EDIPLOMA.NBB � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4417 Title A name given to the resource Conferència a l'Escola Diplomàtica Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Escuela Diplomática, Madrid Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Municipis Unió Europea Relacions Internacionals Política Acció política Territoris CEMRE Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-12-03 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7011/12_Butros_Gali_PM_ONU.jpg fd2e987c7a15c751fcfc104b48f6d2b0 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Color, paper revelat Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Pasqual Maragall amb el secretari general de la ONU, Boutros Ghali Creator An entity primarily responsible for making the resource Barcelona (Catalunya). Ajuntament Subject The topic of the resource Nova York, EUA Boutros-Ghali, Boutros, 1922-2016 Assemblea Mundial de Ciutats i Autoritats Locals (AMCAL) Nacions Unides, ONU Relacions internacionals Maragall Mira, Pasqual, 1941- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996, Febrer EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/22/2712/1998_CCC_document_programa_OCR.pdf 73c6d426fe126707f76520e1291e5bde PDF Text Text •· Catalunya Segle XXI CONVENCIÓ CÍVICA CATALANA PER A LA RENOVACIÓ DE LA CULTURA POLÍTICA Barcelona, 1997-1998 El punt de partida Catalunya Segle XX! ha congregat en els seus tres anys de vida a més de tres cents socis i a gairebé un miler d' amics, procedents de medis professionals, acadèmics o socioeconòmics molt diversos. Ha desenvolupat una sèrie de debats -tant interns com públics-, que malgrat la seva modèstia, han situat a Catalunya Segle XX! entre els punts de referència dels qui aspiren a una renovació de la cultura política, econòmica i social del nostre temps. Un pas més: la CONVENCIÓ CÍVICA En aquest moment, Catalunya Segle XX! vol donar un pas més. Considera que és necessari prosseguir la seva reflexió col·lectiva sobre bases més sistemàtiques i en un procés orientat a un resultat concret. Amb aquest motiu, ha posat en marxa la Convenció Cívica Catalana per a la Renovació de la Cultura Política. Els treballs preparatoris, iniciats el març de 1997, es desplegaran fins a la tardor de 1998. l �Des de Catalunya i més enllà Som conscients de que aquesta tasca i aquest procés tenen un horitzó que va molt més enllà de Catalunya i d'Espanya. Però arrenquem d'un punt de partida i d'una experiència històrica col·lectiva, d'un territori i d'una societat, que han tingut i tenen la vocació de lloc de trobada. La Convenció, doncs, s'ha de celebrar en una Catalunya que entenem com a àgora oberta i no com a temple enclaustrat. Una convocatòria oberta Catalunya Segle XXI entén que la Convenció és, per vocació, un procés obert a la participació dels ciutadans i col·lectius que -situats en diferents latituds del paisatge polític- comparteixen la preocupació per a renovar alguns elements caducats de la cultura democràtica, en les seves dimensions social, econòmica i política. Catalanisme obert, afirmació de les llibertats polítiques i reivindicació de les solidaritats socials constitueixen les seves referències inexcusables. Per aquestes raons, Catalunya Segle XXI està disposada a compartir el seu treball amb altres entitats -fundacions, organitzacions no governamentals, departaments universitaris, associacions professionals i socioeconòmiques, empreses i entitats del camp cultural o informatiu- en la forma més adequada a la seva naturalesa i voluntat, ja sigui en la fase preparatòria, ja sigui en la fase plenària final. Un esforç d'interpretació polític reflexió. Però no un programa El producte de la reflexió generada per la Convenció no ha de ser un conjunt de polítiques públiques sectorials, pròpies dels programes de partit. Però sí té l'ambició de que els partits -igual que altres actors socials, econòmics o políticspuguin comptar amb la nostra reflexió quan portin a terme les seves tasques específiques. Per això, Catalunya Segle XXI considera que la Convenció -com a procés en marxa i com a material documental produït- pot ser útil a les forces polítiques, contribuïnt a la tasca comuna de repensar les maneres d'analitzar la política democràtica i d'intervenir en ella. Recíprocament, Catalunya Segle XXI accepta i acull els comentaris i observacions que sorgeixin dels partits i d'altres actors col.lectius, en la mesura en que encaixin en la naturalesa del seu projecte. 2 �Tres eixos de reflexió per a tres Àmbits Temàtics La Convenció pretén contribuir a l'elaboració de noves formes d'interpretar la realitat política democràtica i a la definició de noves maneres d'actuar eficaçment sobre la mateixa. Amb aquest objectiu s'han delimitat tres grans àmbits temàtics: Àmbit 1. Ciutadania, comunitat, territori.Una cultura política renovada ha de replantejar les relacions entre espai (territori), comunitat i ciutadania. Es perfila una nova concepció de la proximitat i de la distància com a eixos de participació: globalització vs. identitat. En aquest marc, les ciutats emergeixen com a ferment, els Estats com a garants i guardians del trànsit cap a una nova distribució de la ciutadania, i no necessàriament com a productors de serveis. La subsidiarietat apareix com a fil conductor. Quina aportació es pot fer des de Catalunya? Àmbit 2. Una economia al servei de la societat: els nous reptes.Són clars els signes d'esgotament de les formes socials i econòmiques que hem conegut, basades en el ple treball, el consum, el benestar. Amenacen els riscos del no-treball, del desastre ecològic o de la dualització de l'accés a la informació i al coneixement. Com fer compatible la creació de riquesa, la conservació del medi i una cohesió social, basada en l'equitat? Com donar a aquesta tasca la dimensió global, que tenen ja els intercanvis econòmics o mediàtics? Quins límits i quines potencialitats presenta la societat catalana? Àmbit 3. Poder i participació ciutadana: noves regles de joc.La complexitat i l'escala dels problemes han debilitat -a vegades han anul.lat-l'efectivitat de l'acció política tradicional. Algunes pretensions polítiques reequilibradores o igualitàries són titllades d'inútils i fins i tot contraproduents. S'ha de confiar només en l'intercanvi mercantil o en la cooperació voluntària? Quin paper pot reservar-se a les institucions polítiques formals? Com es relacionen i equilibren aquestes institucions amb els nous -i no tan nous- poders fàctics locals i globals, dels diners i de la informació? S'ha de pensar en un nou Montesquieu per a compensar determinats desequilibris? Cada Àmbit Temàtic compta amb un Comité Assessor. La seva tasca consisteix en definir el contingut dels Àmbits, l'estructura dels Grups de Treball i la seva supervisió dels textos elaborats. 3 �Els Grups de Treball de cada Àmbit Correspón a una vintena de Grups de Treball -que consten en la relació adjunta- el tractament dels interrogants i problemes que s'enquadren en els Àmbits Temàtics descrits. A partir d'un document inicial, cada Grup ha de formular -amb el concurs d'experts o testimonis qualificats, espanyols i estrangersun text o document, que serà considerat en la fase plenària final de la Convenció. El calendari El procés es desenvolupa en dues fases. En la fase preparatòria (febrer 1997-setembre 1998), els Grups de Treball examinen els documents inicials i el sotmeten a revisió, fins a produir un text final cada Grup. En la fase plenària (octubre-novembre 1998), es produirà la discussió dels textos anteriors i la seva elaboració final. El resultat final de la Convenció La Convenció, per tant, ha de concloure amb l'examen i l'aprovació eventual de la Col.lecció de Textos preparats pels Grups de Treball. Aquests textos -i tot el material complementari generat durant el procés- seran editats i difosos, després de la corresponent selecció i integració. 4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.01. Activitat associativa Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Agrupa la documentació generada en relació a les activitats de caire associatiu de Pasqual Maragall. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Convenció Cívica Catalana per a la renovació de la cultura política Creator An entity primarily responsible for making the resource Catalunya Segle XXI Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997 Type The nature or genre of the resource Informe Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Catalunya Segle XXI Convenció Cívica Catalana Catalunya Catalanisme Política Congressos i conferències Description An account of the resource Document que defineix i estableix el platejament de la Convenció Cívica Catalana. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Publisher An entity responsible for making the resource available Catalunya Segle XXI EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Informes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/25/7098/42_PMaRoma.jpg cc774bb702343964ec634ece8703ff9b Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 02.01. Activitat docent Description An account of the resource Agrupa documentació relacionada amb la tasca de docent, de Pasqual Maragall, en les diferents etapes com a tal. - Professor adjunt o auxiliar a la Universitat Autònoma de Barcelona. (Setembre 1970-Juny 1971 i Setembre 1973-Juny 1975). Classes d’Economia Urbana i Economia Internacional a la Facultat d’Econòmiques. - Centre for Metropolitan Studies de la Johns Hopkins University de Baltimore (Tardor 1978-15/01/1979). Investigador i professor convidat. Dirigeix un seminari sobre economia urbana al departament de Geografia i Enginyeria mediambiental. - Durant el curs acadèmic 97-98 es dedica a la docència universitària a Roma (Roma Tre) i New York (King Juan Carlos). També dona un máster a la UPF sobre Polítiques Públiques i Socials. Type The nature or genre of the resource Sèrie Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Color, paper revelat Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Pasqual a Roma, a la plaça de la Rotonda, amb el Panteó de fons Creator An entity primarily responsible for making the resource Desconegut Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997 Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Roma Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Plaça de la Rotonda, Roma Relation A related resource Article <em>'Il professore' Maragall</em> d'Enric González a El País: <a href="https://elpais.com/diario/1997/12/11/ultima/881794801_850215.html" target="_blank" rel="noopener">https://elpais.com/diario/1997/12/11/ultima/881794801_850215.html</a> EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/720/19970104_LV.pdf 871b4801a976496f46d26d2195f660df PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 04/01/1997 La Vanguardia, p.037, Cultura El filólogo y Barcelona Autor: PASQUAL MARAGALL “Jo crec que tots els catalans haurien de tenir a Barcelona dret de ciutadania. Heus aqui allò que fa i que farà de Barcelona una metròpoli. 'Barcino communis nostra patria est'.” En estos términos se expresaba Pere Coromines en el Cercle Artistic de Sant Lluc en 1931, en una conferencia con el significativo titulo de "Apologia de Barcelona". Pere Coromines fue un barcelonés importante y apasionado, agitador político en su juventud, hombre de gobierno y escritor en su madurez. De él y de Cambó se dijo que constituían el brazo derecho e izquierdo de la política catalana. No debe extrañar que este barcelonismo de Pere Coromines, que era su manera de ser catalanista, dejara huella en su hijo, el eminente filólogo Joan Coromines. Ahora, Joan Coromines nos ha dejado. Nos ha legado, sin embargo, la obra monumental de una vida plagada de talento. Acabar su obra se convirtió durante estos últimos años en una obsesión, un mandato. Por ello y para ello vivía. Por esta razón declinaba invitaciones, conferencias u honores. Sólo cuando, a través de una discreta gestión del amigo Jordi Sales y de su hermana Julia, le hablamos a principios de 1995 de dar el nombre de su padre a una plaza, un nuevo espacio nacido de la reforma de Ciutat Vella, Coromines aceptó. Nada podía distraerle de su tarea salvo este reencuentro entre Barcelona y su padre. Fue un día de primavera de 1995. El sol brillaba sobre los nuevos edificios de vivienda social que renuevan y dignifican el Raval. Nos reunimos un grupo de barceloneses: gente del barrio, el concejal Casas, Pep García, y también personalidades de la cultura y la política, como Badia Margarit, Max Cahner, mi padre Jordi Maragall, y todos los hermanos Coromines. Sentados en unos bancos, dos ciudadanos de origen magrebí nos miraban atentamente. Posteriormente, el consejo plenario del Ayuntamiento, en diciembre del mismo año, concedió a Joan Coromines la medalla de oro de la ciudad, el máximo galardón que la ciudad otorga y que en otras ocasiones ha distinguido a personalidades como Miró, Sert, Tàpies, Vilar, Dalí o Espriu. En marzo me eligieron presidente del Comité de las Regiones de la Unión Europea. Pocos días después, junto al concejal de Cultura Joan Fuster, fuimos a Pineda de Mar a entregarle la medalla. Hacia poco menos de un año del imborrable momento del Raval. Nos recibió en su casa, era también un mediodía soleado de primavera, la charla fue larga, un poco de todo, toponimia, onomástica... Su agilidad, su precisión, su brillantez eran impresionantes. Después, habló de Estados Unidos, de su querido Chicago, de su preferencia por las universidades americanas. Creo que también hablamos de Pijoan. Fue él quien me habló de política; dijo algo así como: "Ahora lo más importante es que Cataluña tenga voz en Europa". Fue una recomendación, un estimulo... 97 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA Salimos impresionados, cuando nos dirigíamos hacia el coche le vimos aparecer en el umbral de la puerta para saludarnos con la mano, a pesar de su espalda completamente curvada, vencida por los años, y un ligero temblor. Pero lo más grande, el momento impagable, fue ese día de abril en la plaza Pere Coromines cuando "el más pequeño de los Coromines" -como él dijo- se levantó de una silla y levantando la mano al aire, sin temblarle la voz, recitó la última estrofa de "L'oda nova a Barcelona". Alcalde de Barcelona 98 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1182 Title A name given to the resource El filólogo y Barcelona Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Coromines, Joan, 1905-1997 Necrologies Català Catalunya Model social Cultura Filologia Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-01-04 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1512/19970105d_00753.pdf cb31718cf38123a8e14929b7b93ff162 PDF Text Text Ajuntament • de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia Discurs de l'Excm. Sr. Alcalde de benvinguda als'Reis d'Orient (PORTAL DE LA PAU, 5 de gener de 1997. 18 h) MAJESTATS, US AGRAÏM, UN ANY MÉS, LA VOSTRA ARRIBADA A BARCELONA PER SALUDAR PERSONALMENT LES NENES I ELS NENS DE LA NOSTRA CIUTAT, I PER L'ESFORÇ QUE FAREU AQUESTA NIT PER COMPLAURE LES SEVES PETICIONS. BARCELONA US REP DESPRÉS D'UN LLARG CAMÍ PER MAR, PERÒ QUE SENS DUBÏE VAL LA PENA DE FER. ESTEM SEGURS QUE /VUI TROBAREU UNA BARCELONA QUE ESTÀ MILLOR QUE MAI. QUE S'HA GUANYAT EL PRESENT I ESTÁ PREPARANT EL FUTUR. QUE SAP EL QUE TÉ I EL QUE VOL, PER A ELLA I PER A LA RESTA DEL MÓN. MAJESTATS, DURANT ELS VOSTRES VIATGES COM A AMBAIXADORS DE LA PAU I DE LA FRATERNITAT, HEU POGUT COMPROVAR QUE,É MALAURADAMENT, NO TOTHOM ESCOLTA EL VOSTRE MISSATGE DE CONVIVÈNCIA I CIVISME, QUE NO TOTS ELS HABITANTS DEL PLANETA CONVIUEN EN UN CLIMA DE RESPECTE I DE CONFIANÇA MUTUS. A* L 1,.9.tráüà L i...3 GEN..Vr Ng 1997 1 S REIS.EQB �Ajuntament de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia ELS CONFLICTES ENTRE TERRES I CULTURES VEÏNES ESCLATEN ARREU O S'AGREUGEN (A LA ZONA DELS GRANS LLACS, A TXETXÈNIA, A LES VOSTRES TERRES DE L'ORIENT). SOU TESTIMONIS QUE A MOLTS INDRETS ENCARA NO ES RESPECTEN ELS DRETS HUMANS, NI DELS MÉS JOVES NI DELS ADULTS, SIGUIN HOMES O DONES. AVUI VOLEM APROFITAR AQPESTA OCASIÓ TAN ESPECIAL I LA VOSTRA PRESÈNCIA A BARCELONA PER REFORÇAR LA NOSTRA SOLIDARITAT AMB TOTS ELS INFANTS DEL MÓN, ESPECIALMENT AQUELLS QUE PASSEN GANA, QUE SÓN EXPLOTATS Ó QUE NO GAUDEIXEN D'UNS MÍNIMS 'RECURSOS PER VIURE AMB DIGNITAT. DAVANT D IAQUESTA REALITAT, S'HA DECLARAT QUE L'ANY QUE ACABEM D'ESTRENAR SIGUI L'ANY EUROPEU CONTRA EL RACISME. ENCARA Hl HA MOLTES PERSONES AL MÓN QUE PATEIXEN EL MENYSPREU I LA MARGINÁCIó PER CULPA DEL COLOR DE LA SEVA PELL O DEL SEUS COSTUMS I QUE, PER AQUESTES RAONS, VIUEN EN CONDICIONS QUE CAP DE NOSALTRES NO'DEITJARÍEM A NINGÚ. REI BLANC, REI ROS I REI NEGRE, AQUESTA NIT REPARTIREU IL.LUSIÓ I FELICITAT. JO SÉ QUE LES NENES 1 ELS NENS DE BARCELONA TAMBÉ US FARAN �Ajuntament • de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia UN REGAL: DEMOSTRARAN QUE SABEN SER TOLERANTS. QUE BARCELONA ÉS UNA CIUTAT OBERTA AL DIÀLEG, A LA DIFERÈNCIA I A LA SOLIDARITAT. I QUE DES DE BARCELONA TOTS TREBALLEM PER ACONSEGUIR QUE LES PERSONES PUGUIN VIURE EN PAU I AMB JUSTICIA ARREU DEL MÓN. REIS MAGS DE L'ORIENT, SIGUEU BENVINGUTS A BARCELONA. ��31 1 12 "96 10:36 $9 3 301 61 00 IN¡ST.DE CULTURA Missatge del rei ^elcior En primer lloc, voldria agrair les paraules de benvinguda de l'alcalde, _ a tots vosaltres, barcelonins i barcelonines, aquesta càlida rebuda que ens oferiu. I, molt especialment, volem fer constar la nostra alegria per retrobar-nos un any més amb els nens i nenes de Barcelona, que sabem que aquest any s'han bor tat molt bé 1 han estat molt bons minyons. Venim de molt lluny, d'un racó del món on regna la pau í l' alegria, on viu gent amb el cor innocent i l'anima plena de bons sentiments. I avui, aquesta nit, volem portar a totes les llars de Barcelona aquesta pau, aquesta alegria, la màgia del Nad al í el goig de ser infant. 'in any més hem volgut venir a Barcelona per portar-vos un missatge d°__-fusió. Porters sacs, caixes i camions plens de regals, plens de joguines, plens de somnis i plens de desitjos que, demà al mati., quan us lleveu] s'hauran fet realitat. Els més petits erts heu fet arriba les vostres comandes. 1 les portem totes. Ens espera una nit de molta feina. Anirem casa per casa a deixar aquests regals, aquests presents amb els q uals volem fer-vos feliços. 1 si amb les presses ens n'oblidem algun, no patiu, l'any yy inent us el portarem. F i Saben que heu estat bons nens, ;s abem que us heu portat bé. També saber, que algun dia heu fet alguna entremaliadura. Això ens entristeix una mica perquè `de vegades feu empipar eis vostres pares, o els vostres avi ' o els vostres mestres. Elis us estimen molt 1 no els heu de fr enfadar. Però, en general, us heu por tat molt bé. I nosaltres n'estela molt orgullosos. I per aixà volem compartir ainb vosaltres la nostra alegria. També estem contents perquè aquest any és l'Any Contra el Racisme. Sabeu què vol dir aixà?; Vol dir que els homes i les dones, que els nens 1 les nenes, s'han d'ajudar els uns als altres i s'han d'estimar sense ténir en compte el color de la seva pell, el seu país d'origen oels seus costums. Nosaltres, tete tres, hem nascut en països diferents i ja fa Tolts i molts anys que vivim junts, i ens oferim mútuament la nostra amistat - comp anyia. Nosaltres no fem diferències a l'hora de repartir regals. Ens és igual a quin país v-squin o de quin color sigui la pell dels¡ nens i nenes. Nosaltres eis valorem pel que són i pel que fan. I això és el que heu de fer vosaltres. Tots vivlm en el mateix món i això ens fa iguals. Abans d'acomiadar-me voldria adreçar unes paraules a l'alcalde Maragail. Fa unes setmanes els nostres serveis d'informació ens van comunicar que aquest seria el darrer any de la seva alcaldia. Han estat molts anys de coneixença i amistat. 3 avui és l'últim cop que ens rep com a alcalde. Doncs bé, només ens resta dir-li que ha estat un plaer conèixe'l i tractar-lo, alhora qu e 11 volem desitjar molta solt en el seu nou destí. Z002i003 �31/12 '96 10:36 $ 93 301 61 00 Y ^ ST. DE CULTURA Doncs bé, ja está bé de xerrameca. Ara m'agradaria que ens acompanyéssiu en la Cavalcada que farem per la ciutat per saludar tots els nens i nenes de Barcelona. Potser en alguna de les carrosses hl veureu el regal que ens heu demanat. 1 no ho oblideu: us heu de portar bé, no heu de fer enfadar els vostres pares i heu de ser amiguets i amiguetes de tots els nens i nenes, sigui quin sigui el color de la seva pell. Fins l'any vinent. 111003/003 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4418 Title A name given to the resource Paraules de benvinguda a SSAA Reis d'Orient Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Portal de la Pau, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Benestar Social Joventut Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-01-05 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2809/19960107_ElPeriodico_QueridosAmigos_PM.pdf 2c006064bb42f86346f6ab64529ac77a PDF Text Text 7 GEN. n% ELPERfóOtCO Alcalde de Barcelona • ^ ''Queridos amigos" Creo preferible la amistad que reina en la cúpula del PSC, aun con su connotación negativa de una cierta falta de reflejos, a la ceremonia de los políticos de sonrisa dentífrica y aviesas intenciones A gradezco sinceramente y sin retintín ios Dueños deseos poíticos que estos días se prodigan, a pesar de que a menudo vayan acompañados de reproches a la falta de voluntad para vencer o para luchar que a algunos se nos atribuye o supone. Que bs medios ae comunicación tomen posición me parece digno de elogio, incluso cuando no estemos de acuerdo con estas posiciones. Quiero creer que se trata de un estilo valiente que-quizá de ahora en adelante observaremos de un modo más generalizado. Pero quiero señalar que el tono empleado no siempre me ha parecido jusio. Se ha hablado de la suouesta incapacioao cal partido al que pertenezco, el PSC-PSOfc. para dar con el "destino manifiesto" al que dicen que estamos temados y se ha atribuido esa supuesta incapacidad al, carácter excesivamente famiter y amistoso de las relaciones que reinan entre nosotros; relacones que. como es notorio, no excluyen algun aesencuentro, como sucede en las mejores familias, pero que básicamente son y han sido de respeto y alecto. Defiendo esas relaciones" amistosas. Las creo preferibles, aun con su connotación negativa de una cierta falta de reflejos, a la ceremonia habitual de ios políticos de sonrisa dentífrica y aviesas intenciones. LO nuestro tiene sus ventajas. En primer lugar: ganamos todas las elecciones, ocasi todas, desde 1977. y deben ser ya una quincena larga. Hemos perdido' sólo las autonómicas y unas europeas, las del 94. Las últimas municipales fueron espléndidas y las últimas autonómicas, dadas las circunstancias, no nos han ido nada mal. Es más: tenemos motivos para confiar en nuestras posibilidades. No voy a decir asi. sin más, que ganaremos las próximas elecciones autonómicas, pero parece lógico creer que tenemos muchas posibiSdades. Sobre todo si no corhetemos grandes errores. Y estoy convenado de que el PSC ganará las elecciones de marzo. En segundo lugar: nuestra capacidad para tos relevos está más que demostrada. La sucesión de Revemos a Obiols se produjo de forma ejemptar y ta sucesión de Oblóte a quien sea, cuando así se decid a si es que se decide, ocurrirá con mucha más dignidad y eficacia de lo que podemos ver en otros partidos políticos. ¿Gradas a las relaciones personales? Pues' en parte Si, y eso me parece un mórito, no un problema. Suarvz, simplemente, no tuvo sucesor, no podía tenerlo, y el partido se deshizo. A Felipe va a costar encontrarle un sucesor, cuando haga falta buscarlo, porque se trata, sin duda, de una figura con una enorme potencia política que difícilmente podra comparar- se. De momento no es ése el asumo y Felipe pone de nuevo su prestigio, su experiencia y su solidez politica, apreciada en España y muy querida por la mayoría de los dirigentes europeos, al servicio de un proyecto para Escaria, del proyecto del socialismo democrático. La sucesión de Pujol simplemente no se concibe: en un esquema de corte tan personalizado no parece que haya saldas «ates. En el PSC, de momento, ya hemos presentado en las recientes autonómicas a un nuevo candidato, Joaquim Nadal, que ha demostrado su capacidad politica sobradamente. Parece, pues, que nosotros estamos mejor preparados para los cambias. Y aunque el tiempo b dirá, creo que tenemos todos los motivos para confiar en nuestras capacidades. La «gura enaltecida de noventa» prestdando el Parlament, la seriedad política de Obiols y su creciente rol en el socialismo internacional, la magrtfca pres- tación de Nadal en el dia a de. en fin. la vuelta de Narcís Serra y su prestigio en realidad mtocado de alcalde democrático y de gobernante sólido, ei más solido quizá de b s 15 años de la España democrática y constitucional, más la influencia considerable, en momentos decisivos, de laidra Molas y de Pepa Alvarez, la capackjad y dedicación a ios minantes de Josep Maria Sala y b s valores en alza, como José MontiHa o Joan Clos -y tantos otros formados en la politica local- constituyen bs mimbres con que contamos para explicar a nuestra militància y a nuestros votantes tos cambios que habrá aue ir naciendo Y tamoien con la iriiimta paciencia y oersuicacia oe nuestros compañeros de penas, fatigas y alegrías, compañeros de partido y de campaña electora, que en nuestro caso se multiplican activisimamente en cada elección y que. a menudo, no son militantes pero desean contribuir al logro de buenos resuitaaos. En cuanto a mi -el fin y al cabo estoy respondiendo directamente a llamadas personales que desde algunos medios de comunicación se nan hecho públicamente-, ya he dicho que cuando lermine este mandato en la alcaldía de Barcelona no volveré a presentarme. Se me hace difícil decirlo, porque mi cargo es e mas agradecido, el mas tenso y Í:I T,X. CXISÍ ceda que pueda encontrar en la política \po digo que se pueda encontrar, digo el que yo pueda encontrar). S en algún momento he dudado de eto, bs argumentos a favor han acabado pesando siempre más que tos otros. Ahora me mueven dos ilusiones: la do comriDuir a poner a Barcelona y a Catalunya al frente del sistema de ciudades y regiones de Europa y la de contribuir a la renovación de la politica que se aproxima vertiginosamente con el cambio de siglo (y que. entre otras cosas, va a imponer con toda seguridad un Smite al número de mandatos electorales asumibles por una persona). Ha sido quizá necesario un cierto personalismo en el n a o de nuestra democracia y de nuestra autonomía, pero es obvio que ahora es ya más un inconveniente que una ventaja. Sólo me queda vaticinar, en este comienzo del 96, que la renovación política que se avecina no va a ser la obra de un parado; j i i quizá de todos los partidos tal como hoy están constituidos. Se abre un periodo en cierto modo constituyente -como b fueron bs años 7 0 - de una nueva cultura politica. en aue la politica clásica tendrá un papel y uns dimensiones distintas -probablemente menores- y en que Catalunya y Barcelona. Europa y España, deberán ajustar sus significados. Los amigos del PSC vamos a contribuir a ello. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Queridos amigos Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-01-07 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Comiat Ajuntament de Barcelona Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de la còpia en paper custodiada a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 527 Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2724/19970109_EstatCiutat_PM_bd.pdf 50e7b228fb1d8073b5a80d45c92c2329 PDF Text Text el que en certa manera constitueix la historia de la ciutat. Els problemes que hi havia, els anhels centrats en els Jocs Olímpics, la gran trajectoria des de la nominació olímpica fins que es van complir tots els objectius, les obres; tot aixo ha quedat reflectit en aquestes conferencies. Si algun dia s'ha de fer la historia de Barcelona -i obviament es fara- s'haura de recórrer a aquestes conferencies, a les compareixences de Pasqual Maragall al Col-legi. La conferencia d' avui sera un resum, pero, alhora, més que un resum. Jo cree que ha de ser un avans;: del que l' alcalde creu que pot ser la ciutat i del paper que ha de jugar encara en el futur de Barcelona i de Catalunya. Perla meva part no tinc res més adir. Vull donar-lila paraula amb l'esperans;:a que no ens defraudara. Estic segur que no sera així i que l' alcalde avui ens dira coses molt interessants. Endavant. 10 Conferencia de l'Excm. Sr. Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona. "BALAN~ DEL' ANY 1996. L'ESTAT DE LA CIUTAT" �Benvolgudes amigues, benvolguts amics, L' amic Pernau ho ha dit. És, efectivament, la darrera vegada que en qualitat d'alcalde de Barcelona compareixo davant de vosaltres, aquí al Col·legi de Periodistes. Ja són tretze anys, aquesta és la catorzena vegada i no hi haura quinzena. Com us podeu imaginar, d' una banda tinc una certa sensació de nostalgia anticipada, pero per altra banda no m'agradaria accentuar-la perque si ens hem d'estar nou mesos amb nostalgia accentuada i previa, penseu el que sera després. Ahir vaig tenir un esmorzar amb un grup d' empresaries d' aquesta ciutat i em van recordar que, en un homenatge que em van fer abans de l'estiu, jo vaig dir que no em jubilaría, i ara em diuen que les he trait una mica. 1 la veritat és que, com acostuma a passar en aquesta vida, tot era veritat: tenien raó elles i tenia raó jo, perque les coses volen el seu moment i el seu ritme. 13 �És ben evident que si jo havia dit abans de les eleccions que era !'última vegada que em presentava, i que un cop hi hagués la Carta Municipal de Barcelona jo em retiraria, i si ara puc afegir que espero que la tindrem aquest any i que si no la tenim millor que plegui, aquesta és la manera més clara de dir que jo també tenia raó. Es podia dir que em jubilava, pero no ho die, ni tan sols avui, perque ens queda un any de molta feina. Repassant les notes, no sé si pesa més el que s'ha fet o el que ha de venir, que és realment important. De vegades tinc la impressió de reiterar-me, dient que l'any vinent sera molt important, pero cree que es així i tractaré de demostrar-ho. Pero haurem de comen9ar pel principi, i no ens podem estar de fer-ho -perque no és la primera vegada que em passa- esmentant l'atemptat d'ahir. Una altra vegada el terrorisme ens ha colpejat. Mentre així sigui, haurem de comen9ar sempre dient que hi estem, no només radicalment en contra, sinó radicalment conven9uts que és inútil, que és gratult. 1 aixo és el que ens revolta més a tots. L' etapa 1983-1995 He repassat les compareixences de tots aquest anys, i us en parlaré telegraficament. la necessitat que hi hagués una llei especial de Barcelona. L' any 1984 havíem empres de debo la monumentalització de la periferia. Havíem obert l' illa de la Torre de les Aigües, estavem fent les obres de la Vía Júlia, havíem fet ja l'avinguda de Maria Cristina amb la Pira i havíem constitult la que va ser la base de tota l'acció que després s'ha portat en materia de promoció economica i ocupació, la Ponencia de Desenvolupament Economic i Social. També havíem creat la Comissió Tecnica de Seguretat Urbana; ja ens preocupava la seguretat, ja havíem comen9at a construir el que després ha estat el "model Barcelona" de seguretat, que ha funcionat bé, perque a partir d'aquell any la delinqüencia va anar baixant, amb algun saltiró pero sempre amb tendencia a la baixa. Aquell any la Corporació Metropolitana havia estat reconeguda en els pressupostos de l'Estat, gracies a la tossuderia de Joan Blanch i, en tot cas, gracies també a la generositat d'Enrique Tierno, alcalde de Madrid, que d'alguna forma hi perdía. La primera vegada que en vam parlar s'hi va posar molt en contra perque era molt tard, era molt a última hora, pero aquell any va ser ell mateix qui ens va ajudar a aconseguir que l' Área Metropolitana de Barcelona, i de retruc la de Madrid, tinguessin una presencia en el pressupost de l'Estat. L' any 1983 havíem inaugurat la pla9a Reial, que va ser potser una de les primeres inauguracions importants d' aquesta ciutat. Vaig dir que Barcelona necessitava més pactar que no pas legislar. Pero ja aleshores parfavem de El 1985 va ser l'any del Pacte Cultural i un any de gran ofensiva en la promoció de la ciutat. Recordeu, per 14 15 �exemple, l'exposició "Homage to Barcelona" a Londres, que va representar el punt culminant. Aquell any vam aprovar l'Ordenanc;a de l'Eixample, el Pla de la Neteja i les arees de nova centralitat, que ara són una realitat i que encara s'estan descabdellant avui; una d'elles era a l' extrem de la Diagonal, on ara hi ha un hotel i aleshores hi havia un barranc ple de ferreters més o menys marginals, jo diría que il-legals; una altra era el que és ara la Vila Olímpica i una altra el cantó esquerre del carrer Marina. Les arees de nova centralitat havien estat una proposta de Joan Busquets, Director d'Urbanisme, i aquell any es va tirar endavant. 1986. La nominació olímpica era recent i jo vaig dir que la balanc;a entre les expectatives pessimistes i les expectatives optimistes es decantava decididament cap a l' optimisme. No va ser fins aquest any que ens vam veure ben bé les orelles del que havia de ser el futur. En aquesta fase teníem un atur altíssim, feiem visites a barris molt drama.tiques, teníem una capacitat de resposta molt feble en el terreny economic, en el terreny social, en el terreny de la descentralització. posava la sensació de ciutat creixent que es copsava entre la ciutadania. Deixeu-me dir també de l'any 1986 que el Pacte Cultural se'n va anar en orris. Tot i que s'havia aprovat l'any anterior, el 1986 es va oblidar. 1987. Va ser l'any de les Lleis d'Ordenació Territorial. Va ser com un moment de desvetllar-se, desagradable, després d'un moment d'il-lusió; un moment de veure que la ciutat en l' ambit internacional es podia projectar i, en canvi, en el nivell nacional de Catalunya tenia dificultats per fer-se reconeixer coma ciutat real, coma ciutat formada pels trenta municipis metropolitans. Eren unes lleis que, encara avui, pensem que no van ser encertades i esperem que es podran modificar entre tots. Va ser també l'any del Moll de la Fusta, del pont de Calatrava entre Felip II i Bac de Roda, de l'acabament de la Via Júlia, dels pares de la Pegaso, del Clot, de la Casa Groga, de la Creueta del Coll. Va ser un any tot ell farcit, no en el terreny legal pero sí en el real, de sorpre. . ses 1 emoc10ns. Pero teníem una fidelitat impressionant per part de la gent. Aixo ens va captivar des del primer moment: veure com la gent entenia que tot i que el que demanaven encara no s'estava fent, algun dia es faria. Es fiaven d'aquella gent, de nosaltres, per les raons que fossin, pero segurament perque la manera d' explicar-ho era la que havia ser. El cas és que el 1986, encara que no tenien proves que allo aniria endavant, la gent va apostar en favor del que estavem fent. No die que no hi hagués moments dramatics. N'hi va haver. Pero a tot se sobre- Alguna vegada ja us he explicat l'emoció de l'escultor america que va instal·lar una obra a la plac;a del general Moragas, Ellsworth Kelly, quan va pujar a una tarima, el vaig presentar i el van aplaudir entusiasticament milers de ciutadans; va dir aleshores que era la primera vegada que un escultor era aplaudit. Els músics, se'ls aplaudeix, pero els escultors mai. Aquesta era la Barcelona del 1987, que comenc;ava a prendre forc;a i a tenir confianc;a en ella mateixa. 16 17 �1988. Va ser el gran xoc. Tomem de Seül i ens trobem que som enmig de l'escenari, que Seül s'ha acabat, que ja no hi ha res entre nosaltres i l' any 1992, que no podem fallar, que els Jocs de Seül han estat extraordinariament ben fets i ens semblen impossibles de repetir (aquell bany de masses, aquella capacitat organitzativa -quasi militar- en un paí que venia d una dictadura). Hi ha un sotrac important. És un moment en que es posa a prova la nostra capacitat de confiar en nosaltres mateixos. I la resposta va ser el Pla Estrategic. Vam comern;;ar a fer el Pla. I també vam constituir Procivesa. Per que? Vam veure que havíem de tenir cura de dues coses. Una, del futur després dels Jocs, i l'altra, del cor de la ciutat. Vam veure que no podíem anar a un gran esdeveniment que netegés la cara de la ciutat a determinats llocs i que deixés el cor abandonat i castigat per la historia. Mai agrairem prou aquella decisió de gastar tant a la Ciutat Vella com en els Jocs. Des del primer moment era un projecte d'inversió que va aconseguir, ho vam saber després, el tomb de la Ciutat Vella. Any 1989. La ciutat esdevenia cada vegada més logica, gracies als guanys urbanístics. Barcelona necessitava combinar, deiem, dos sentiments: el progressisme i el catalanisme. Hi va haver un primer pas no exempt de tensió, la inauguració de l'Estadi, i el diluvi corresponent, el 8 de setembre. que aquells quatre quilometres es guanyarien per a la ciutat. Va ser també l' any que van morir Ramon Trias Fargas, en una campanya electoral, Gil de Biedma i d' altres. L' any 1990 va ser el de la nova Rambla de Catalunya, la de Serra Martí. Quan va venir Mitterrand i em va demanar d' anar a la Rambla el vaig dur "enganyat" a la rambla dels senyors, perque vaig pensar que no podria caminar molt i si hi havia massa gent podía ser perillós. El vaig portar des d' Aragó fins a la Gran Via, i quan vam arribar alfa em va preguntar "I la Rambla del poble, on és?". Vam travessar i vam anar, efectivament, fins a la Rambla, gracies al fet que la Rambla de Serra Martí estava feta. Va ser l' any del Fossar de les Moreres rehabilitat, de Sant Pau del Camp, de l'Estació del Nord, pero també l'any de les clavegueres, dels col-lectors i de les torres de telecomunicacions. Un cap de setmana de setembre, 200.000 persones van anar a veure el Palau de Sant Jordi tot just acabat. Allo va ser la toma de la inauguració de l'Estadi. Tinc anotat que Merce Sala havia d'anar, aquella mateixa setmana de la conferencia, a signar el conveni de la Línia 2 i del Metro de Montju"ic. Malaguanyat. També va ser l'any de l'aixecament de la via del tren de la costa. El 30 de maig vam treure el primer cargol de la via que anava cap al Poblenou i vam tenir la certesa Va venir Havel. Havel, que va fer la seva visita protocol-laria, va ser condu"it després, d'una manera una mica clandestina, saltant-nos el protocol, des de l'avinguda Cambó fins a l' Ajuntament, en un moment en que hi havia obres. Era el dia de Santa Llúcia -per tant, encara 18 19 �més complicació- i a més, quan vam arribar a la plac;a de Sant Jaume, hi havia una manifestació de miners que ell va interpretar erroniament, perque li va semblar que l' aplaudien, i li vaig explicar que era una manifestació i que protestaven per alguna cosa. 1 l'home, que ja sabem que té molta capacitat de recuperació -ho ha demostrat aquests dies- , va entrar a l' Ajuntament, i un cop dins va dir que "Europa és un sistema de ciutats i de catedrals". Com aleshores, segueixo pensant que aquesta intui"ció rapida i brillant és correcta, que Europa és, efecti vament, la xarxa d'aquestes ciutats i d'aquestes catedrals que d'alguna manera la indiquen, que són la seva senyalització. L' any 1991 va ser any electoral, pero sobretot va ser un any d'un esfor<; ja confiat. Coneixíem les nostres capacitats i les foiem valer. Ens trobavem que la gent venia de fora dient, "Ho feu bé". L'Eulalia Vintró recordara el día que James P. Grant va venir al Saló de Cent per fer, cree recordar, un discurs sobre l' Any de la Infancia i, com a bon america, es va treure de la butxaca un exemplar del Newsweek o del Time, no ho recordo exactament, el va ensenyar i el va llegir. 1 alfa es deia que Barcelona era la ciutat més dinamica d'Europa. Van ser els primers moments en que vam tenir la sensació que ens deien que ho foiem bé. Jacques Delors. 1 ja aleshores plantejavem en el discurs de balan<; les prioritats del futur immediat: Europa, cultura i urbanitat. En aquell moment, quan érem a punt de tancar l'epoca extraordinaria de transformacions, demanavem que la col·laboració institucional esdevingués un fet ordinari. Va ser un any titanic de treball. Titanic i tragic. Va haver-hi gent que hi van deixar la vida: en Serra Martí, la M. Aurelia Capmany, la Montserrat Roig, en Fabia Puigserver... Tot aquell esfor<; va culminar, felic;ment, el 1992. Ho havíem fet bé i amb naturalitat. En el balan<; vam dir que havíem posat "l' oportunitat per damunt de l' oportunisme". Del millor any de la historia de Barcelona, en treiem una llic;ó etica: "No hi ha hagut marro", vam constatar. 1 n'extreiem una lli<;ó política, que resumíem en la convivencia constitucional iJ.lusionada de banderes, himnes i llengües i en l'assumpció de la memoria republicana en la figura de Lluís Companys que es va produir durant la inauguració deis Jocs. Va ser el moment en que s'iniciava la nostra aventura d'amistat profunda amb Sarajevo. Sarajevo va comenc;ar a ser bombardejada el dia 2 de maig d'aquell any. En el moment d'inaugurar-se els Jocs vam demanar la treva olímpica, i vam comenc;ar a posar en practica la solidaritat amb aquesta ciutat. Va ser l'any del Premí Príncep de Gal·les de Harvard. 1 l'any que la Comunitat Europea ens donava el Premia la Planificació Estrategica. Va ser l' any en que vam obtenir la presidencia del Consell deis Municipis i de les Regions d'Europa. La presa de possessió formal havia de ser després, el maig del 1992, amb presencia de Any 1993. Vam evidenciar la necessitat d'establir un dialeg a tres bandes -local, autonomic i central- per fer front al futur. Vam parlar de l'anomenat "Pla Borrell", 20 21 �que era el Pla del Delta del Llobregat que aleshores ja perfilavem. Vam obrir l' esperan9a de la Capitalitat Cultural del 2001 i vam demanar que es dotés el municipi de més autoritat. Reivindicavem la fe en les ciutats. Pertoca a les ciutats jugar el rol d'animadors d'una política basada en la subsidiarietat i el federalisme, que funcioni de baix a dalt, vam afirmar. l'Europa proxima i no arrogant. Vaig dir que no érem una capital d' Estat ni tampoc una ciutat de províncies. I que, per tant, no ens podíem permetre ni la rutina del domini ni la de la dominació acceptada. Per aquesta raó havíem de construir les bases logístiques, havíem d'explotar la capitalitat cultural, reconvertir la indústria i garantir la qualitat. Va ser l'any, entre d'altres coses, de la col·lecció Thyssen al Monestir de Pedralbes i del Pare del Nus de la Trinitat. Apostavem per una Carta que tingués un article com aquest: "A Barcelona, les competencies concurrents delegables s'entendran atribu'ides al nivell més proper". Volíem que tothom ho reconegués, no només com a possible, sinó també com a necessari. Any 1994. És l'any de la signatura del Conveni d'Infrastructures del Delta del Llobregat. I es posen en marxa, ja en aquell moment, projectes com la regeneració del Besos, el tren d' alta velocitat i el Quart Cinturó. Us ho die perque veieu com hem perdut gas des d'aquell moment, perque hi ha projectes que apareixen en aquella fase i deis quals després se n'ha parlat molt, pero s'hi ha avan9at poc. Vam inaugurar el Centre de Cultura Contemporania. El centre de la ciutat continuava trepitjant l' accelerador, especialment en el camp cultural. Aquell any, el desembre, vam estar a Estocolm, al Bangemann Challenge. I us he de dir que hem guanyat alguns deis reptes que plantejava la Comissió Bangemann, que és la comissió de la societat de la informació a Europa i que inclou l' educació a distancia, la sanitat, la rnillora de l' administració publica, etc. Aixo té molt merit i és molt important per a nosaltres, que ens hem convertit una mica en l' Estocolm del Sud, en !'estrella del Sud del sistema telematic. 1995. Any de crisi política. Vaig parlar de dos perills: la síndrome de la incertesa i el perill del cofoisme. Volíem posar-nos, amb altres ciutats, al front de Aquell 1995 vam tomar a viure eleccions municipals, que van derivar en un nou equip de govem. S'acabava una etapa i se n' obria una altra, amb una reorganització de l' Ajuntament clarament positiva, més agil, amb una divisió més gran entre polítics i gestors. Era l'inici del que ara ja tothom sap, la divisió de funcions al capdamunt de l' Ajuntament, amb comissions públiques del Plenari, amb poders importants per als gerents, amb un rol d' animació política per als regidors. 22 23 És l' any en que l' alcalde de Barcelona passa de ser president d'un sindicat de ciutats, com és el Consell de Municipis i Regions, a ser vicepresident del Cornite de Regions de la Unió Europea, un organisme institucional. �El govern de la ciutat és ara un govern més plural, més poliedric, pero al mateix temps segurament més equilibrat. El1996 El resultat és que l'any 1996 -i entrem ara en el balan<; de l'últim any-, amb un Ajuntament políticament enfortit, amb uns fonaments consolidats els darrers quinze anys i amb un projecte de ciutat definit, Barcelona no ha perdut gens de !'ambició, el dinamisme i la iniciativa que la caracteritzen. Barcelona esta vivint un moment molt considerable, per dir-ho a la manera de Josep Pla, per no dir magnífic, que seria més convencional. Barcelona és ara una ciutat amb una cohesió social envejada, amb un grau extraordinari de confianc;a i de col·laboració entre l'administració municipal i els ciutadans, les entitats i les associacions i la societat civil. Augments, disminucions i consolidacions El 1996 ha estat el que podríem dir-ne any deis dos dígits, perque molts augments s'han prodult per sobre del 10%. Així ha succelt a l'aeroport, al port, al turisme, etc. Us estalvio les xifres, de les quals els mitjans de comunicació ja han parlat durant les últimes setmanes. Pero també hi ha disminucions; disminucions positives, és ciar. En l' atur ens hem situat en una taxa del 9,4%. Continuem estant al nivell de la mitjana europea; estero millor que, per exemple, Colünia. Quan veig els meus col· legues, sempre els pregunto coro estan, i en el cas de Colonia estan en el 13%. Nosaltres estero una mica millor. Els preus deis habitatges han baixat un 2,7% en els pisos nous en termes reals (des del 1989, en un 12%), els de segona ma han baixat una mica menys i hi ha hagut una disminució important, del 4%, en els lloguers (encara que el mercat deis lloguers és un mercat molt prim). En les oficines, el preu havia caigut molt en anys anteriors i el 1996 ha baixat al voltant d'un 1%. Potser massa i tot, diuen els promotors, i per aixo hem de comenc;ar a acceptar la cultura de mirar les dues cares de la moneda. El preu baix és el que perseguim, i la política de l' Ajuntament és tenir sensibilitat per tal que no ens puguin dir que la gent marxa o no pot anar a viure al seu barri de Barcelona perque és massa car. Pero al mateix temps hem de saber que, si no hi ha un preu remuneratiu, la inversió se'n pot ressentir i el bon moment que vivim s'esgotara. Hem de saber navegar entre aquestes dues aigües. Sí que us diré que ahir em van venir a visitar en Josep Manuel Basáñez i en Josep Lluís Oller, del Mercat de Futurs, i quan els vaig preguntar si tenien cap dada de creixement de dos dígits, de més d'un 10%, em van dir que sí, que el seu volum de negoci havia crescut més del 50%. Passa el mateix amb el preu deis aparcaments. Els darrers quatre anys hem constrult més de 40 aparcaments nous i aixo ha estat un exit, encara que no hagim aconseguit la xifra que havíem previst per al 1997, que era ben bé el doble. Els preus de l' aparcament, en tot cas, han caigut d'una manera important. El 1992 es 24 25 �pagaven 25.000 pessetes per una pla<;a de pupilatge i 4 o 5 milions per comprar-la; ara estem per sota de les 15.000 pessetes mensuals en equivalencia de localitzacions i de 2 milions i mig en preu de venda. Aixo vol dir que el mercat s'ha revolucionat i que és més accessible. Pero també que d' alguna manera és menys interessant posar-s'hi i que alguns s'han enganxat els dits, de manera que algunes de les iniciatives que hem tingut en aquest camp no han acabat o no s 'han acabat prou bé. cacions. Per aixo els grans mots i els grans sentiments no haurien de ·militar en contra dels petits. Efectivament, hem de parlar de les transferencies, de guanyar poder i de no cedir, de pactar i de no pactar, de mantenir la calma, pero al mateix temps hem de ser capac;os de demostrar que tot aixo va a fi d' alguna cosa i que la gent del carrer ho nota . Si la gent del carrer no ho nota, acabara passant que els vots i el carrer aniran cadascú per la seva banda, seran coses que s' ignoren. Ens preocupa, al primer tinent d' alcalde i a mi i a la regidora Carme San Miguel, ens preocupa que baixi la inversió en aquest camp. Ens preocupa d'altra banda que, com no tenim llei de Barcelona (no sera l'última vegada que us ho diré, pero aquí us ho die en un context d'exemple que pot ajudar a entendre el perque de la meva insistencia, que no és psicologica ni caracterologica, sinó necessaria), es produeixen situacions com, per exemple, que l' aparcament de l' avinguda Pau Casals té un pis tancat, i si passa aixo vol dir que en aquesta ciutat alguna cosa va malament. Una ciutat que no té l'autoritat per obligar a utilitzar un forat costosíssim que s'ha fet en un lloc car i centric és una ciutat que no esta ben govemada, que no es pot governar bé. Aixo s' arregla amb una llei que ens permeti tenir l'autoritat per exercir aquelles coses que la gent considera obvies i mínimes; altrament, no aconseguirem reconciliar la ciutadania amb la política, la ciutat amb la polis. En aquest país tenim una sobredosi de temes nacionals, espanyols i catalans, de temes de país. Són temes que a tots ens interessen moltíssim des del punt de vista polític, historie, moral i fins i tot sentimental, que són molt importants, pero després ens preguntaran com és que la gent no s'interessa perla política. Perque tot i la importancia d' aquests temes, si al final preguntem que interessa més, acaben dient la música o les telecomuni- D'altra banda hi ha coses que no pugen ni baixen sinó que s'e tabilitzen. No les detallaré pero ón la confirmació de Barcelona com una ciutat que e ta funcionant bé en molts terrenys. Tenim més congressos que mai. En el terreny de la influencia internacional, Barcelona presideix el Comite de les Regions de la Unió Europea, el 1996 i tot aquest any. I els Jocs d' Atlanta han representat una confirmació a posteriori del nostre encert; no és 26 27 Continuem amb les coses que baixen. Disminueix el deute. Havia pujat el 1991, 1992 i 1993 de 244.000 milions a 280.000, pero a finals del 1995 ja havíem baixat a 268.000. El balan<; del 1996 el tanquem havent redui:t 10.500 milions més. És una xifra provi ional i que esta subjecta a les últimes cornprovacions, pero egurament no 'allunyara de la rea1itat. I seguirem, perque esta previst baixar en 5.900 milions l'any 1997, 6.400 el 1998 i 7.500 el 1999. �fins al cap de quatre anys d'un esdeveniment tan espectacular com els Jocs que se sap segur que !'anterior es va fer bé, que es podia fer bé i sense estirar més el bra9 que la maniga, i que els altres no t' igualen i, per tant, no són millors. Atlanta ha estat una prova que la base que portavem era la bona. Aixo és el que van sentir els 200.000 ciutadans que van anar el 17 d' octubre passat a l' avinguda Maria Cristina; perque van anar a celebrar el dia en que deu anys abans ens havien donat aquesta possibilitat de demostrar-nos bons. El dia següent vaig anunciar el que ara em sembla evident i que és compartit per més institucions: Barcelona necessita estímuls. Barcelona no és una capitalino té un Estatal damunt. Així, d'una banda pot dir que no esta xafada pel pes de l'Estat, pero aixo li impedeix comparar-se amb les capitals europees, que s'han independitzat del ritme dels seus objectius urbans i és la demanda estatal el que els va donant vida. Barcelona necessita objectius que facin que aquesta demanda de rutina positiva, de despesa pública garantida, sigui substituida per una altra que és mig despesa pública incentivada, arrancada amb il-lusió, i mig despesa privada o inversió que s'afegeix pels beneficis que pugui obtenir. Som la sisena ciutat europea per fer inversions i negocis. No hem passat a ser cinquena com ens hagués . agradat perque hauríem sobrepassat l'única ciutat que és ciutat-ciutat, Amsterdam; totes les altres ja són les grans capitals: París, Londres, Frankfurt -que és la capital financera d'Europa-, i Brussel·les, la capital política. Només ens queda per davant, dones, una ciutat d'Europa, Amsterdam, que no és tot aixo pero esta situada al mig d'Europa i per la qual hi passa tot. Tenen l'habilitat d'enganxar-ho, són els grans intermediaris. Aquests els voldríem guanyar i encara no ho hem aconseguit; aquest és un objectiu a mantenir. Altres classificacions ens posen també bé, com ara la Universitat de Cambridge i l'IFO (lnstitut d'Estudis Economics) de Munic. Les prioritats: ocupació, habitatge i transport Pero hi ha coses que no van tan bé. Són les coses més complicades i les repasso en tres capítols: l'ocupació, l'habitatge i el transport. No vull dir exactament que aquestes tres coses no vagin bé, pero sota aquests epígrafs que ens vam marcar com a prioritat del mandat hi ha alguna cosa que no va. Els llocs de treball de Nou Barris ens els juguem a l'aeroport, ens els juguem a la tercera pista. Cap al final de les meves paraules us explicaré en que estem d'acord una colla de persones i una colla d'institucions, quin objectiu ens hem de proposar per al futur. Ara us die que mantenim una molt bona valoració. Avui estava amb la Unió de Pagesos i ells estan proposant un pla per a una zona agraria important a la ma dreta del Llobregat. M'han dit que han conven9ut en Serratosa -que és una caixa de misteris que no sap ningú 28 29 �ben bé que fa- amb un programa rural magnífic, que em sembla que no afecta la tercera pista de l' aeroport. Jo els he dit que en aquesta zona ens juguem les faves, i que no és qüestió que ens agradi rebre turistes sinó que ens hi juguem la feina de Nou Barris, de Sant Martí, del Carmel, de tot Barcelona, i la de Terrassa, i Granollers. Si aixo funciona, tindrem més feina, si no funciona, no. Si hi afegim la Fira i el Besos, tenim els tres indicadors deis llocs on ens juguem l'ocupació. L'aeroport, perque és per on entrara la major part de la riquesa. La Fira, perque és el motor comercial i industrial a nivell peninsular. El Besos, perque és el lloc on es demostrara si tenim capacitat de generar nous projectes. Per garantir l' exit és especialment necessari prendre una dimensió metropolitana, i és per aixo que estem impulsant el Pacte Industrial Metropolita. Esta a punt de ser signat, i el signarem ara que ens diuen que els pactes socials a Europa no se signen. No s' ha signat a Alemanya, ni a Italia, ni a Frarn;a: a Espanya tampoc i a Catalunya gairebé tampoc. I no se signen perque no hi ha confiarn;a. Per aixo, Jacques Santer té molta raó quan proposa el pacte per la confian\:a de l' ocupació. Si no hi ha confian\:a, no hi ha pacte i no hi ha inversió. La confian\:a només es demostra a nivell proxim, ambla proximitat de mercats reals com la regió metropolitana. Regions qui més ha insistit perque s' aprovessin. Un afront o una ironia del destí: Barcelona ha tirat endavant aquesta iniciativa -jo vaig anar el dia 14 de juny a Roma amb el Sr. Prodi i el Sr. Santer per presentar, amb el Sr. Ferrer Salat, que aleshores era president del Consell Economic i Social, el programa de pactes territorials europeus-, i, tanmateix, el Pacte Industrial Metropolita de l' area de Barcelona no ha estat tingut en compte pel Govern espanyol. Esperem, pero, que es tracti d'un error i que el tirarem endavant tant sí com no. Pel que fa a l'habitatge, hi ha projectes i hi ha resultats. Les vores deis cinturons, la prolongació de la Diagonal, el front marítim, Sant Andreu-Sagrera i la promoció de la immobiliaria Hines a Diagonal-Mar. La continultat de la rehabilitació de la Ciutat Vella, el camí iniciat amb fon;a a l'Eixample i al Poble Sec i la modificació de la qualificació urbanística del Poblenou, on les antigues naus industrials podran tenir tres usos, industrial, residencial i mixt; sera la primera vegada que fem una qualificació de barreja; aixo vol dir que anirem endavant. I aquest any s'ha venut l'últim pis de la Vila Olímpica. Si bé no vam aconseguir en aquell moment que una Vila Olímpica de gran nivell, que no impliqués una subvenció estatal molt gran, anés acompanyada d'una oferta d'habitatges assequibles, ara ho estem fent. L' objectiu que ens vam marcar l' estem complint, tot i que molt lentament. Dones bé, cosa curiosa, el Pacte Industrial Metropolita de Barcelona no ha entrat a la llista que el Govern espanyol ha enviat a Brussel ·les per tal que sigui considerat entre els pactes territorials que la propia Unió Europea ha creat, pactes que ha estat el Comite de les Torno a dir: la solució és que ens deixin fer, perque nosaltres hem demostrat que a la Ciutat Vella sabem transformar un barrí amb moltes dificultats, i perque a 30 31 �Barcelona no es pot construir habitatge protegit segons la llei general. La llei general es basa en les cessions de sol urbanitzable, i aixo permet que l'habitatge surti a preu més baix, perque en els plans parcials els propietaris estan obligats a donar un 10% al sector públic. Aixo a Barcelona no passa perque no hi ha un pam quadrat de sol urbanitzable si no enderroquem un edifici, i per tant hem de comprar la casa i a més indemnitzar-ne els ocupants. Ho he dit mil ve$ades i ho repeteixo, la llei no esta pensada per aixo. Es com si la llei no contemplés una ciutat on no hi ha sol urbanitzable i només hi ha sol urba. I a més, sol urba constru'it els segles XVIII i XIX i, per tant, molt degradat i que s'ha de refer. Es tracta que ens ho deixin fer, que calculin el que correspondria a Barcelona, que ens diguin, "vostes tenen tants habitants i tants problemes i per tant haurien de fer tants habitatges assequibles o de protecció oficial", i que ens diguin que la suma de tot aixo són tants diners; aleshores nosaltres ho gestionarem. Hi ha altres qüestions, de qualitat de vida i de polemica ciutadana, que volia comentar, pero em temo que no em quedara temps. Tot i així, en parlaré breument. Hi ha problemes de soroll, de pol ·lució, en el terreny de la desigualtat, en el terreny de l'habitatge, hi ha el fenomen "okupa", hi ha problemes en el terreny de la eficacia de la conducció del transit. 1 hi ha algunes coses concretes que no vull obviar. La bandera. S'ha aprovat per unanimitat i consens, que és com s'han de fer les coses. Una ciutat madura és la que sap que una guerra de banderes no s'ha de fer. Ens ha costat una mica pero al final ho hem aconseguit. Jo vaig enviar una carta a cadascun dels presidents i secretaris generals dels partits que estan representats a l'Ajuntament, de la majoria i de l'oposició, per agrairlos que hagin tingut la saviesa d'entendre que aquest no és un país que es baralla perles banderes. És un assumpte que va comern;ar l' any 1991 i ara s' ha tancat. De vegades, quan aquestes capses de Pandora s' obren, després costa tancar-les. Passem al transport públic. No ha estat l'any de la Línia 2. La Línia 2 s'hauria d'haver acabat l'any 1995, segons el conveni que va signar Merce Sala. No ha estat així, i ja sabem que un tros d' aquella línia va saltar pel camí amb l' argument que hi havi a uns al tres projectes més importants. Jo m'ho vaig creure, ens ho vam creure, i vam renunciar-hi. Pero aixo no vol dir que Montju'ic es quedi sense accés, quan cada vegada el necessita més. Perque cada vegada hi ha més gent que hi va i que vol anar-hi, i més si hi és l'Espanyol, i més amb els visitants que té i tindra el MNAC. Les Rondes. A les Rondes hem decidit restringir el transit, en part perque ens havíem equivocat. Igual que es va fer en el túnel de Vallvidrera, on des del primer dia es van prohibir els camions de més de 20 tones, hauríem d'haver actuat en la mateixa direcció. Pero no hi vam pensar, no vam preveure que els camions que passaven per la B-30 o per les seves cal<;ades laterals i que pesen 30, 40; 50 tones, poguessin venir a Barcelona i passar per les Rondes per no pagar els peatges o haver-se d'aturar en els semafors. 1 efectiva- 32 33 �ment, ho han fet i hem hagut de prendre una decisió costosa desviant els camions que no haurien d'haver entrat mai. Movilma. Irregularitats, n'hi ha hagut i s'han corregit. Ara a ningú se li acudira tomar-ho a fer. Jo sé que a totes les administracions es fa i que es pot mirar amb més o menys comprensió; ho fan a fi de bé, perque una escola s'ha d'acabar a temps o perque un aparcament fa falta. Pero bé, ens ha tocat corregir perque de vegades aquestes qüestions es converteixen en temes de pública curiositat i no hi ha més remei que reconeixer que, efecti vament, allü és irregular i no s'ha de fer. Jo us ben asseguro que ara l' Ajuntament de Barcelona s'hi mirara molt abans de cometre la més mínima irregularitat, pero probablement moltes administracions encara tardaran algun temps a corregir-ho. hem de dir clarament que hem d' abaixar el rebut si podem, pero no hem d'enganyar ningú. Els impostos no són impostos; el que recullen és un cost més real que no pas el que alguns anomenen preu de l' aigua. Quin és el preu de l' aigua? El cost de la distribució? Suposem que sí; pero en el fons també hi ha una part important de la captació d'una concessió pública de l'Estat. Aquest sí que és un aspecte una mica virtual. En canvi, el canon de sanejament, el de clavegueram i fins i tot el de tractament de residus de l' area metropolitana, equivalen a una ecotaxa. Aquesta és exactament l' ecotaxa que anem buscant. Si volem més verd i hem de ser més progressistes i més ecologistes, l'hem de posar. Ara hem d'aconseguir que els preus no s'apugin com ha passat desgraciadament aquest any, perque fóra una flaquesa davant la companyia. Se'ls ha apujat el preu més enlla del que l'Entitat Metropolitana havia demanat; ho hem recorregut perque estem en contra que s' apugin els preus. Les responsabilitats polítiques, ja ho vaig dir aquí una vegada, estan molt repartide estan enormement repartides. És un problema dint:re del nostre partit era un problema dintre del nostre partit; jo cree que l'hem assumit, l'hem assumit internament. Probablement hauríem d'haver vist que un tema d' aquest calibre i mesura es podía convertir en font de sospita, encara que darrera d'aquesta sospita només hi hagués una il·lusió d'existencia d'un malversament o d'alguna corrupció, que no ha existit. Per tant, políticament ha estat un error, una imprudencia de la qual jo em faig responsable primer, perque cree que em toca fer-me'n. La cosa és molt escandalosa, perque hi ha altres ciutats que efectivament paguen molt menys, pero que no tenen aigua, com és el cas de Sevilla. Barcelona, per exemple, paga 250 ptes/metre cúbic, tot inclos; dones alla potser paguen 100 ptes, pero no tenen aigua. Aixo és pitjor pera ells, que no tenen aigua i han de fer un esfon; per tenir-ne. I per aconseguir-ho, han de buscar finarn;ament i, per tant, apujar els preus; alfa sí que s'apujaran. Rebut de l'aigua. En el rebut de l'aigua ens vam equivocar les administracions. Ens hem equivocat perque I una altra cosa que també m'escandalitza. Hi ha una entitat financera -que no diré quina és- que ha creat un 34 35 �impres en que diu, "Dipositi aquí la quantia del preu pero no els impostas; els impostas dipositi'ls al compte corrent de tal associació", que és la que esta animant la campanya contra el rebut de l' aigua. Aixo és un principi de falta d' autoritat que no es pot admetre i un error molt gran. Residus. Anem bé perque el programa metropolita s'ha aprovat i no ens passara com amb el rebut de l' aigua. Si no hagués estat així, hauríem pogut arribar a una situació falsa com la que tenim amb l' aigua. Seguretat. També anem bé. No anem bé, pero, en la seguretat turística. Ho hem de dir amb la boca petita i sense que se n'assabentin els mitjans de comunicació, perque si aixo se'ns escapa, podem sortir-hi perdent. A Los Angeles Times de la setmana passada sortia una carta queixant-se de la inseguretat a Barcelona i jo l'he enviat al Govemador Civil perque aquesta és una qüestió que ens preocupa. Política a Espanya i a Catalunya Fet el balan9 del 1996 a la ciutat, anirem una mica pels temes més polítics i també us parlaré de quins són els projectes d' aquesta ciutat. Parlarem, dones, de futur. prudent que estaran governant i potser ara encara els falta temps; esperem que acabin l' any, o un any i una mica més, i veurem. Per que die un any i una mica més? Dones perque el finarn;ament autonomic ha caigut en aquest moment, la LOFCA ha ven9ut el seu termini de cinc anys i hem tornat a la situació de discutir sobre el paper de l'Estat de les autonomies, sobre si en aquest país s'ha de fer igual per a tates les autonomies o només per a algunes. Nosaltres, com som catalans, ho entenem; els altres ho entenen menys o bé reaccionen, des del meu punt de vista, malament. Perque no se n'adonen que en tot aixo a Catalunya hi ha una base diferencial real. Ara bé, el que cree que no és bo és que aquesta discussió es repeteixi de manera tan imponent que tot cedeixi davant aquest debat. A última hora, es tracta de saber qui fa que i quins costos suposa. Nosaltres continuem dient, com diu el Tractat de la Unió Europea, que les coses s'han de fer com més a prop de la gent millar. Ens estalviaríem molts problemes de sentiments si aquesta guerra la fem sota la bandera de la subsidiarietat i la proximitat, perque és una bandera que val igual per a tothom. Ha pujat la dreta a Espanya, coma Fran9a una mica abans. Aquest és un fet polític que a mi, en certa manera, no em tocaría comentar, perque la dreta potser tornara a baixar i fins i tot sembla que a Espanya ja baixa una mica, pero és una qüestió que ens afecta. I que n' hem de dir des de la ciutat de Barcelona? Només hem de dir que els donem un any, perque ja fara un temps Si la fem amb la llengua, no ens en sortirem, i amb els símbols, tampoc. Com deia fa molt poc Narcís Comadira parlant de Joan Coromines, la llengua propia de Catalunya, segons l'Estatut i segons la realitat, és el catala, i el castella és la llengua propia de molts catalans pero no de tot el territori de Catalunya. 36 37 �El dia que el castella sigui utilitzat a Catalunya d'una manera específicament propia, aquell dia, el castella sera una llengua territorial de Catalunya. Pero fins ara no ha estat així, o no ha estat del tot així. Jo potser contestaria a Comadira que si bé aixo no s'ha codificat, sí que s'ha fet. Hi ha una literatura catalana en castella molt important, i ell diu que si utilitzessin més el "Coromines", aquests escriptors probablement arribarien a produir un castella com a llengua propia de Catalunya, amb modismes catalans, una influencia que ja tenim. Nosaltres hem de fer aquesta guerra, per dir-ho d'alguna manera, de la propietat i la singularitat, pero no l'hem d'estendre a aquelles coses que no són propiament materia de singularitat. En la llengua, sí, en cultura, també, en el dret civil, també, i en moltes altres coses de sentiment. Pero en la despesa, no. En el terreny de les competencies, qui li pot negar al Sr. Bono de CastellaLa Manxa que reclami la transferencia de l' educació o la sanitat? Per que no pot fer-ho? Hi ha una diferencia de ritmes. Nosaltres ja vam tenir un Estatut durant la República, nosaltres vam comern;ar abans i ja en sabem una mica més. Pero a part d' aixo, no hi ha més fet diferencial en aquesta qüestió. I que li toca fer a l' esquerra? Ara som nosaltres els que hem de fer un pas rné . Ara ja no tenirn 1'excu a que de de 1 e guerra no podem fer egons que perque la dreta aixecara en armes -i perdoni el Capita General, pero no em refereixo a les anne com a tal . Si aquesta excusa ja no hi é !'esquerra catalana hauria de fer un pas més. Jo no sóc independentista com la Pilar Rahola, pero un pas més sí que el podem fer. Aquesta és la situació en que estem. Aquí, a Catalunya, com s'ha creat un pacte de dreta, s'ha aixecat una expectativa impressionant, potser excessiva. Exce siva perque per respondre calen fets i no paraules ni fórmule . Si anem donant fórmule per sati fer aquesta curio itat, e gotara l 'expectativa. D'altra banda, a Espanya s'acaba l'any amb bons símptomes des del punt de vista d'alguns escandols. I deixeu-m'ho dir perque aixo també ens afecta -al cap i a la fi, tots obrim cada dia el diari. Filesa, Gal, Banesto, tots aquests ca os van a judici aquest any. És la millor notícia del final del 1996: que el 1997 sera l'any que aquest casos es veuran i per tant es jutjaran i se sentenciaran. Per que ho die, tot aixo? Ho die perque, finalment, amb l'ascens de la dreta s'ha produ!t un fet molt important, que jo cree que l' alcalde de Barcelona i els barcelonins han de constatar perque els afecta: la dreta espanyola, que ha estat sempre la que menys simpatía ha tingut pels sistemes de descentralització i la que més recanc;a hi ha tingut, ara no té aquesta recanc;a, o si més no, diu que no la té. A Barcelona s'han mort dues persones durant el fred. N osaltres tenim una campanya contra el fred i quan baixen les temperatures per sota dels O graus anem a buscar les persones que viuen al carrer, pero se n 'han mort dues. L'Eulalia Vintró i jo, juntament amb la Carme San 38 39 Si em permeteu faré una comparació, en e que hi veieu frivolitat, que no hi és perque hi ha morts entre mig. �Miguel, hem estat seguint aquest assumpte, i fins avui no hem conegut quines han pogut ser les causes de la mort. I les dades encara són insuficients des del punt de vista medie per dir amb total certesa si han mort de fred; sembla que un cas té un motiu cardiovascular i l' altre és una pneumonia. Per que us ho die, aixo? Perque no anem bé. No pot ser que tardem quinze dies a saber de que s'ha mort una persona al carrer. El que nosaltres estem demanant és un país tranquil·litzat, on els grans temes s'hagin jutjat i no s'hagi d'esperar tants anys mantenint el dubte respecte de persones que amb tota probabilitat -després s'ha de reconeixer tard- no tenien culpa. I d' altra banda, demanem la intel·ligencia per part dels polítics i les institucions per saber que hi ha coses que no haurien de fer. En política el més difícil no és fer, sinó deixar de fer. Ja ho he explicat moltes vegades, i ho he explicat a Felipe González i n'he parlat amb Aznar: hi ha coses que no és necessari que facin perque ja les fa la realitat sola, les fa la societat, les fan els ajuntaments i les fan les autonomies moltes vegades, i no s'han d'entossudir a voler-ho resoldre perque es resoldra millor si no s'hi fiquen. S'ha de decidir que hi hagi sistemes de solució més autonoms. Reflexionar sobre les regles del joc I aquí és on jo vaig, perque penso que tinc la possibilitat, i gairebé <liria l' obligació, de contribuir-hi com a persona que ha tingut el privilegi d' estar al front d'una ciutat com Barcelona durant tots aquest anys. Les regles de joc, no el joc, tomo a dir. He llegit en alguns diaris que es prepara una gran convenció política per a l'any 1998. No. El que jo estic proposant aquí, amb Catalunya Segle XXI, que és una entitat a la qual jo pertanyo i de la qual no sóc el president, i ho faig amb coneixement del meu partit perque sempre he explicat les coses que jo feia ... el que vol Catalunya Segle XXI, die, és convocar, juntament amb altres fundacions i grups de reflexió del mateix estil, un període llarg -tenim dos anys, 1997 i 1998- de reflexió sobre les regles del joc. No sobre les polítiques que s'han de fer, no sobre quina política economica o financera s'ha de seguir o sobre l'evolució d'impostos, perque són els partits els que han de parlar d' aixo. El que esta en qüestió és saber si la cultura política que tenim és la que convé, i sembla que no. Ja ho hem dit, hi ha hagut símptomes que han sortit en el curs de la xerrada d' aquesta nit, i altres que no han sortit pero que ja coneixeu. Sembla que la cultura política s' esta renovant, i que els poders formals no són tots els que hi ha, que n'hi ha uns altres que no són formals pero són poders, com el diner, com els mitjans de comunicació. I dir aixo no significa assenyalar ningú, perque ho sap tothom, ho sap fins i tot l' estudiant de segon de Dret Polític. En aquest context, ens trobem davant d'un escenari interessant, amb un horitzó sense cap elecció fins d' aquí a uns anys. En el marc d'aquesta tranquil·litat de país s'ha d'analitzar, no eljoc, pero sí les regles deljoc. Sembla que la societat de consum, la societat de benestar i la societat de la informació porten molt de 40 41 �bé, pero també comporten alguns mals. Porten, per exemple, que si consumim en excés tindrem un final ecologic molt perjudicial. I també sembla ser que la societat del benestar pot acabar no finan9ant les pensions i que no hi haura treball per a tothom perque els sistemes d'incentivació i distribució no són bons; i no perque no hi hagi aliments. El problema ara és que els aliments hi són i l' energia també, pero no arriben. I per tant es produeix un problema de comportament del sistema social. 1 en el camp de la societat de la informació estem igual. Estem en una situació en que tot és possible. La crisi que hi ha és una crisi d' ansietat i esperan9a. Ho estava parlant avui amb el president del Congrés Mundial de la Sida, que sembla que pot venir a Barcelona l' any 2000: ja sabem que hi ha malalties, i que de vegades produeixen terror i ansietat, i aixo passa no tant per l' amena9a real que representen sinó per la impressió que tenim que han de ser vencibles i seran ven9udes tardo d'hora. Les regles del joc economic i social han de canviar i per aixo hi ha varies solucions. Aquesta reflexió és la que tenim davant i no afecta el que entenem per les polítiques públiques, ni els plans estrategics, ni els pactes culturals, ni els congressos municipalistes, que són les coses que hauríem de fer i que estem fent els polítics. L'altre dia vaig estar parlant amb dotze nois de vint-idos anys i em preguntaven que podien fer, perque consideraven que ells no eren idealistes i que la nostra generació sí, i perque a més de no tenir coses per les quals lluitar, no tenien feina. Jo els vaig dir: "Vosaltres sí que teniu ideals, perque nosaltres feiem la revolució en un bar d'Horta o a casa dels amics i allo, tot i que era mitjanament hernie, moltes vegades no ho era. En canvi, una persona ara se' n pot anar al Zaire, perque el món li ha acostat fins a casa seva els problemes més llunyans, i aquesta persona té un idealisme i un realisme impressionants. 1 si busqueu feina, aneu a buscar-la alfa on n'hi ha, perque en aquests pai."sos n'hi ha; i si no, busqueu-la en la vostra ciutat, alla on cal, perque cal; poseu-vos d'empresaris de vosaltres mateixos, no espereu que vingui un empresari a donar-vos un salari, perque encara que salaris no n'hi ha sempre, el que sí hi ha són necessitats que tenen una demanda efectiva al darrere i de vegades s'han de saber suggerir". Un programa, d' altra banda, finan9at per empreses, perque les empreses no financen campanyes electorals d'un senyor determinat; les empreses volen saber que hi ha una cosa interessant i prestigiosa per a elles; aleshores s'hi impliquen. 1 estem trobant empreses que estan disposades a col-laborar, pero ha de quedar dar que es 42 43 Hem de donar un temps als polítics i als no polítics per reflexionar conjuntament sobre quines són les regles del joc de la política, quina és la relació de la política amb la societat, amb l' economia, amb els diners, amb els mitjans, amb els seus límits ecologics, socials i morals o informatics. Aquest és el nucli de la reflexió que Catalunya Segle XXI esta proposant a d' altres entitats de les mateixes característiques per elaborar un programa de dos anys. �tracta d'un esfor9, si no neutral, perque no hi ha res neutral en aquesta vida, sí obert a tothom. tot aixo cap pretensió de caracter personal o electoral, perque no hi és en absolut. Des del progressisme, molt bé, pero no només des del progressisme. Perque el progressisme, per comen9ar, és el primer que probablement esta en crisi. La idea que tot el progrés és bo, s'ha acabat. El progrés ens pot portar, per exemple, a la destrucció nuclear. No es pot dir que el progrés és una cosa garantida, i com no ho sabem, ens podem fer els progressistes pero hem d'admetre que algú de fora del progressisme ens digui, compte !, que segons com vagi aquest progrés aneu directament al precipici. L'Europa de les ciutats i les regions Per tant, aquesta convenció, o congrés, o procés, o com se n'hagi de dir, que Catalunya Segle XXI esta proposant de fer els propers dos anys, no es referira directament al terreny de la política i no té res a veure amb cap campanya electoral de ningú. L' altre objectiu important per a mi és la Cimera de les Regions d'Europa que es fara els propers 15 i 16 de maig a Amsterdam. De regions i ciutats. No és una sessió del Comite de les Regions, sinó una convocatoria als 190 presidents de la regions europees. Entre d' altres, al Sr. Pujol, el Sr. Luc van den Brande de Flandes i el Sr. Stoiber de Baviera, que sera un dels ponents. Un ponent de regió rica amb "fatiga fiscal", que die jo, i amb poca voluntat de mantenir la seva contribució perque considera que ja ha pagat massa. Si mireu les transferencies europees i qui paga i qui rep, veureu que tots els fons estructurals i tots els fons de cohesió s'acaben en que Alemanya paga, que les regions riques d' Alemanya paguen a les regions pobres d' Alemanya i Espanya. Quan s' acabi aquest curs, per la Merce, el dia abans o el dia després -aixo s'ha d'acabar de decidir-, quan s'acabi aquesta etapa de la governació de Barcelona, encara em quedara una cosa per fer: anar a Brussel ·les el mes de novembre a presidir l'última sessió del meu mandat com a president del Comite de Regions, un mandat que no penso escur9ar perque s' acaba el 31 de desembre. 1 quan hagi fet aixo, i us ho die perque cree que tinc l' obligació de fer-ho, probablement marxaré un temps. Marxaré perque vull reposar les meves idees i les meves lectures i les meves escriptures; són quinze anys d' anar rebent sensacions cada dia i molt poc temps per processar-les. Cree que convé un període de reflexió en algunes persones i jo en sóc una. Per tant, no veieu en 1 la Unió Monetaria? Vindra i fara un gran bé a Europa, jo n' estic conven9ut. Pero els ciutadans europeus volem saber, ja que d'alguna manera perdem la 44 45 Aixo és així, aixo és Europa. Es pot amagar, potser no s'hauria de dir, pero val més dir-ho perque ho saben els que paguen i se n'estan cansant, i hi ha una certa fatiga fiscal. La fatiga fiscal també hi és a Catalunya, no ens enganyem; no podem dir que sigui al País Base perque no paguen tant, pero hi és a Catalunya, i a Normandia i a Flandes i a Baviera. �moneda i perdem la proximitat del control de moltes decisions que s' aniran més lluny, si almenys to tes aquelles coses que podem fer millor nosaltres que no pas Brussel ·les ens les tomaran. Són els escocesas que volen més Europa i més Escocia i els catalans que volen més Europa i més Catalunya. · Aixo no és tan difícil d' entendre i aixo és el que pretenem que es discuteixi en la Cimera de les Regions. Regions i grans ciutats, perque també hi seran els setanta alcaldes de les ciutats europees de més de mig milió d'habitants. El Sr. Rutelli de Roma, el Sr. Soares de Lisboa, el Sr. Fernando Gomes d'Oporto -que sera l'altre ponent, perque ha d'haver-hi un ponent del Sud. La pretensió, dones, és fer una reunió, a Amsterdam, en la qual la gent pugui veure, per dir-ho així, aquella fotografia, tan important en aquestes ocasions, d'una Europa que no són només els quinze, sinó la seva Europa, el seu alcalde, el seu president regional. Una Europa més real. Una Europa que vol Europa i que la vol en canvi d' alguna cosa, i aquesta cosa és la subsidiarietat, la proximitat. Europa ha de declarar coma principi propi que la proximitat és bona. Aixo ara esta declarat en el preambul del Tractat, pero no en l' articulat. Comite Olímpic Internacional, el president de la Oeneralitat, l' exvicepresident del Govem, N arcís Serra, en Pere Duran i en Joan Clos i jo, i els vam explicar el nostre projecte per al 2004. Alguns d'ells ja el coneixien personalment: el president de la Generalitat, perque jo li ho havia explicat en el seu despatx en una reunió que varem tenir unes setmanes abans, i el director general de la UNESCO, perque vaig anar a París a explicar-l'hi. 1 us he de dir que la idea ha estat rebuda positivament. La idea és que l'any 2004, coincidint amb els 75 anys de l'Expo ició Universal, a Barcelona es reunira el primer Forum Universal de les Cultures. És a dir que les cultures del món s'aplegaran a Barcelona sota el patrocini de la UNESCO. La cultura de la pau és en aquest moment un objectiu, un lema de la UNESCO, i aquest organisme veura probablement amb bons ulls la iniciativa. No ho sabrem del cert, pero, fins a l' octubre. Perque a !'octubre la conferencia general de la UNESCO debatra la proposta. El dia de Sant Esteve ens vam reunir informalment el director general de la UNESCO, el president del Haura de ser, en tot cas, un fürum en un sentit molt ampli, que abasti des de la tecnología i la ciencia fins a l'art i l'ecumenisme o l'interconfessionalisme. El subtítol d' aquest fürum, que l' Enrie Truñó i el Sr. Vidal Beneyto per compte de la UNESCO estan preparant des de fa unes setmanes amb un grup de persones per desenvolupar el projecte ... el subtítol, die, seria, en la versió més emfatica, "les nacions, les regions, les ciutats, les arts, les ciencies, les religions, declaren la Pau", o en una opció menys retorica, "busquen les condicions per a la Pau". 46 47 Barcelona 2004 1 anem per l' altra cosa important que us volia dir: el 2004. �Barcelona 2004 vol dir també un esdeveniment físic, en el qual hi haura una presencia de les nacions, de les regions europees, de les ideologies, de les creences, exposant-se, debatent pacíficament, per dir-ho així, les seves diferencies. És un gran projecte, és un projecte difícil. Pero és un projecte a l' al9ada de les possibilitats de Barcelona avui. No die de la Barcelona de fa deu anys ni de la Barcelona del 2006. La Barcelona d'avui pot demanar-ho. I se'ns pren seriosament. A l' octubre sabrem si definitivament la UNESCO ho aprova o no. I no vull dir que si aixo no es converteix en un esdeveniment aprovat per la UNESCO no es pugui fer, pero creiem que és important obtenir aquesta benedicció. Si aquest és !'alcalde exterior, Barcelona té un alcalde interior, que és Joan Clos, que en aquest moment porta la maquinaria del' Ajuntament. La porta amb ma ferma des de fa ja molt temps, i no estic descobrint cap cosa nova. I té un equip amb tres grans tinents d'alcalde, encara qu~ no m e tendré a fer elogis a per ones que són pre ents. Es un equip que, tot i la seva complexitat i la seva diversitat de dirigents, esta funcionant enormement bé; "la nave va", com diríem ara. La base és molt considerable. Per tant, ara és el moment d'intentar el canvi. D'aquí a nou mesos portaré quinze anys a l' Alcaldía i trenta a l' Ajuntament, perque jo sóc funcionari -ara excedent- des de l'any 1965. Espero que aquest any tindrem la Llei, la Carta. Espero també que aconseguirem un objectiu raonable de futur per organitzar les nostres energies, que ho necessitem. El relleu a l 'Alcaldía Aquestes són basicament les coses de les quals us volia parlar. Deixeu-me afegir, pero, uns comentaris per acabar. Nosaltres tenim un sistema en el qual !'alcalde és un ambaixador, és un venedor de la ciutat, és un instigador, tot i que mira de no perdre mai el contacte amb la base del sistema. Per exemple, jo vaig a veure els "okupes", encara que no us ho expliqui massa, pero ho faig; vaig a viure als barris i ho continuaré fent fins al final. I espero, i en aixo sóc una mica més prudent, que a Europa sigui possible que la subsidiarietat avanci; el mes de juny ho sabrem a Amsterdam (no cree que els anglesos aconsegueixin retardar-ho fins al' octubre, i em refereixo als laboristes, per poder ser presents en la definició del nou Tractat de la Unió). Ho sabrem quan s' a pro vi Maastricht-2. Sabrem si es fa la Unió Monetaria, i si s'han posat els pilars pera l'ampliació i per a la reforma institucional. I aleshores haurem de reconeixer, com de fet ja sabem ara, que cal explicar-se millor des de Brussel ·les, que cal més pedagogía i més publicitat i més deficit democratic ven9ut; que cal tenir la generositat de saber que la base del sistema vol més poder i més participació, que se li ha de donar. 48 49 Barcelona, i diría que només Barcelona, esta preparada per a un relleu sense traumes. La ciutat esta en el millor moment. Hem desenvolupat una cosa molt efectiva, i ara ho podem dir perque tothom ho sap, com és tenir una Alcaldía "exterior" i una Alcaldía "interior". �Ofereixo al Govern catala un acord important; seriosament, en nom de Barcelona. Més autoritat i una mica de reconeixement. No ens fa res donar un immoble o un palau pero volem reconeixement, és a dir, que no es faci d' amagat, que no sigui vergonyant. Barcelona ho ha pagat, els ciutadans ho han pagat amb els seus impostos i per tant s'ha de tenir reconeixement. Reconeixement vol dir col·laboració, col·laboració que és fücil de trobar quan hi ha generositat. I demanem ambició. Volem entrar en una fase en la qual, si fins ara hem anat molt bé, tinguem motius per dir que d'aquí a deu anys continuarem anant molt bé. Sabem que la ciutat s'hi juga molt. Oferim aquest acord també al Govern espanyol. El Govern espanyol hité molt a guanyar, perque si és capa9 d' entomar el tema de les grans ciutats, i en particular els temes de Barcelona, haura demostrat que no és un Govern dominat pel finarn;ament autonomic i, des del punt de vista més estrictament economic, per la liberalització o la privatització. Ha de demostrar que és alguna cosa més que aixo, que és una cosa més que el pacte que l'aguanta i que el dogma que el sustenta interiorment, la privatització. Que és capa9 de governar. Si entén Barcelona, ho sera. Pero ha de fer-ho aviat perque en poc temps, el mes de mar9, haura passat un any. Nosaltres ens oferim amb tota franquesa. No hi ha vel-le'itat de cap mena, i menys per part d'un alcalde que diu que se'n va. I que no es pensa tornar a presentar i que no busca cap mena de reconeixement. 50 Volem la Barcelona de riu a riu. Volem reivindicar el passat amb la Mina i el futur amb el Congost i el Besos, la nova frontera que tenim. Ho podem fer. Fa dotze anys, quan vaig anunciar que un día aniríem caminant en vint-i-cinc minuts des de la Sagrada Família fins al mar, malta gent va riure. I aixo es va fer. Ara us die que d'aquí a vuit anys anirem al Llobregat i al Besos el cap de setmana a gaudir en un entorn de lleure i de natura. I us die que el TGV arribara a la Sagrera - ja ho van dir Chirac i Aznar i van dir-ho González i Mitterrand, no és que ho digui jo-, que estara en marxa la connexió fins a l'aeroport i que l' aeroport tindra tres pistes i que Barcelona sera la Porta del Sud d'Europa. La diferencia és que en aquell moment, quan jo deia tot aixo, estava tot escrit, tot dibuixat, perque havíem tingut quaranta anys per pensar-hi. No ho sabíem, pero el més difícil estava fet. Ara no. Ara ho estem dibuixant. Tenim molt dibuixat -el llapis de l' Acebillo és incansable-, pero ara hem de pensar i fer alhora. Aquest és el repte que nosaltres tenim. Tenim un calendari guanyador. L' any 1997 tenim uns grans congressos, el 1998 també i el 1999 tindrem el congrés de IULA i de Metropolis, les organitzacions que agrupen totes les ciutats i arees metropolitanes del món. Mirarem que sigui possible que el 1999 a Barcelona neixin les Ciutats Unides; les Ciutats Unides d' acord amb les Nacions Unides. Tenim un calendari guanyador i el seguirem. La ciutat segur que el seguira. A mi em toca llan9ar-lo i aquest és 51 �l'any crucial. Jo hi dedicaré tot el meu esfor9 sense perdre, com he dit, contacte amb el dia a dia, amb el present i amb la ciutat. ,, Index onomastic Moltes gracies. ..: 52 Acebillo, Josep Antoni, 51 Aznar, José M., 40, 51 Basáñez, Josep Manuel, 24 Blanch,Joan, 15 Bono, José, 38 Brande, Luc van der, 45 Busquets, Joan, 16 Capmany, M. Aurelia, 21 Chirac, Jacques, 51 Clos, Joan, 47, 49 Comadira, Narcís, 37, 38 Companys, Lluís, 21 Coromines, Joan, 37 Delors, Jacques, 21 Duran, Pere, 4 7 Ferrer Salat, Caries, 31 Gil de Biedma, Jaime, 19 53 �Col·lecció Alcaldia Gomes, Femando, 46 González, Felipe, 40, 51 Grant, James P., 20 Havel, Vaclav, 19 Kelly, Ellsworth, 17 Mitterrand, Frarn;:ois, 19, 51 Oller, Josep Lluís, 24 Pla, Josep, 24 Prodi, Romano, 31 Puigserver, Fabia, 21 Pujol, Jordi, 45 Rahola, Pilar, 39 Roig, Montserrat, 21 Rutelli, Francesco, 46 Sala, Merce, 19, 32 San Miguel, Carme, 26, 39 Santer, Jacques, 30, 31 Serra N arcís, 47 Serra Martí, Josep M., 19, 21 Serratosa, Albert, 29 Soares, Joao, 46 Stoiber, Edmund, 45 Tierno Galván, Enrique, 15 Trias Fargas, Ramon, 19 Truñó, Enrie, 4 7 Vidal Beneyto, José, 4 7 Vintró, Eulalia, 20, 39 l. L'estat de la ciutat, 1983-1990 2. La ciutat i els Comtes de Barcelona 3. Balan9 de l'any 1991. L'estat de la ciutat 4. Ciutats per Europa. Discursos de Josef Hofmann, Pasqual Maragall i J acques Delors 5. Balan9 de l' any 1992. L' estat de la ciutat 6. Declaració Rio-Barcelona, 1992. 7. Balan9 de l'any 1993. L'estat de la ciutat 8. Balan9 de l'any 1994. L'estat de la ciutat 9. Balan9 de l'any 1995. L'estat de la ciutat. Barcelona i el repte europeu 10. Balan9 de l'any 1996. L'estat de la ciutat 54 55 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource L'estat de la ciutat: balanç de l'any 1996 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-01-09 Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Barcelona Govern Alcaldes Acció política Model social Balanç Europa Description An account of the resource Conferència que repassa l'actuació municipal de l'any 1996 i és la última de Maragall com a alcalde. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col·legi de Periodistes de Catalunya Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1513/19970204d_00754.pdf 334cc6e593cc0cb87e87a70f80ce1a69 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Gabinet de Relacions Internacionals Plaça Sant Jaume 2 08002 Barcelona Telèfons 402 74 45 / 402 78 82 402 73 05 Fax 402 74 53 / 402 78 77 402 73 08 SPEECH BY PASQUAL MARAGALL MAYOR OF BARCELONA PUBLIC SESSION ON "URBAN EVOLUTION: CITIES OF THE FUTURE" DAVOS 4th of February 199- �LADIES AND GENTLEMEN, FELLOW PANELISTS, IT IS A GREAT HONOUR TO BE ABLE TO PARTICIPATE IN THIS FORUM TO DEBATE ON TOPICS OF SUCH CURRENT IMPORTANCE AS THE TRANSFORMATIONS TAKING PLACE IN OUR CITIES THROUGH THE NEW INFORMATION TECHNOLOGIES. OVER THE LAST FEW YEARS I HAVE BEEN PRIVILEGED TO PARTICIPATE IN SOME OF THE PRINCIPAL FORUMS OF DEBATE - THE HIGH LEVEL GROUP OF INFORMATION SOCIETY (BANGEMANN COMMISSION) AND THE FORUM INFORMATION SOCIETY, BOTH PROMOTED BY THE EUROPEAN UNION - WHERE THE EUROPEAN GUIDELINES ON INFORMATION SOCIETY HAVE BEEN ELABORATED. DURING THE COURSE OF THE COMMISSION'S WORK, WE MET WITH THE U.S. COMMITTEE CREATED BY VICE- PRESIDENT AL GORE, INSPIRED BY THE CONCEPT OF THE INFORMATION HIGHWAYS AND WAS DEVELOPED INTO SOMETHING MORE SPECIFIC: THE INFORMATION SOCIETY. �THE COMMITTEE OF THE REGIONS, A BODY OF THE EUROPEAN UNION 1 HAVE PRESIDED SINCE MARCH 1996, ALSO PARTICIPATES BY BRINGING THIS ISSUE CLOSER TO THE CITIZENS, WHO ARE UNQUESTIONABLY THE CHIEF ARCHITECTS OF THIS TECHNOLOGICAL REVOLUTION ALONGSIDE THEIR MOST IMMEDIATE REPRESENTATIVES, THE LOCAL AND REGIONAL GOVERNMENTS. BOTH IN AMERICA AS WELL AS IN EUROPE, THE GLOBALISATION OF THE ECONOMY, SUSTAINABLE ECONOMIC GROWTH AND THE EMERGENT INFORMATION SOCIETY, bONSTITUTE THE NEW REALITIES REQUIRING AN ENORMOUS CAPACITY FOR ADAPTATION AND REACTION BY THE CITIES. THE CITY'S NEW MODEL OF ECONOMIC DEVELOPMENT, MEANS TURNING AROUND THE RELATION, A CURRENTLY NEGATIVE FACTOR, BETWEEN ENVIRONMENTAL QUALITY OF LIFE ON THE ONE HAND AND ECONOMIC PROSPERITY ON THE OTHER. 1T IS VITAL TO OPT FOR A SUSTAINABLE ECONOMIC GROWTH WHICH MAY CONTRIBUTE TO INCREASING EMPLOYMENT THEREBY REDUCING ENERGY CONSUMPTION AND AS A CONSEQUENCE NATURAL RESOURCES. , THE USE OF CLEAN TECHNOLOGIES WILL BE THE KEY TO OUR FUTURE. �SOCIETY THEREFORE INFORMATION THE REPRESENTS A MAJOR CHANGE OF DIRECTION FOR THE WORLD OF TODAY AND SERVES AS A FUNDAMENTAL NUCLEUS FOR THE MODEL OF DEVELOPMENT OF THE 21ST CENTURY. IT ALSO PROVIDES THE POSSIBILITY OF RESPONDING TO COMMUNICATION NEEDS: NEW SOCIETIES NETWORKS, GENERALISED ACCESS TO SCIENTIFIC TELEWORK DATABASES, LEISURE AND IMPLEMENTATION,... WE THEREFORE CONFIRM THAT GIANT STEPS ARE BEING MADE TO CONSTRUCT THE INFORMATION SOCIETY FROM THE POST-INDUSTRIAL REVOLUTION. THE ROLE OF EUROPE IN . THE FUTURE (AS COMMISSIONER MARTIN BANGEMANN INTUITIVELY REMARKED) DEPENDS TO A LARGE EXTENT ON HOW IT POSITIONS ITSELF IN THE FIELD OF IT IS IMPORTANT FOR TELECOMMUNICATIONS. EUROPE'S VERY DEVELOPMENT FOR US TO BE CAPABLE OF SHARING 11-HE KNOWLEDGE AND EXPERIENCE ACQUIRED EY OTHER CITIES AND REGIONS WHO HAVE MADE MORE PROGRESS IN THIS AREA. 3 �IN BARCELONA, AFTER THË OLYMPIC GAMES WHICH CONSTITUTED A MOMENT OF INFLEXION FOR THE CITY'S TRANSFORMATION, WE BEGAN TO INCORPORATE OURSELVES INTO NEW TECHNOLOGICAL CHALLENGES WHICH ARE NOW CHANGING THE HABITS OF TODAYS SOCIETY. IN THE RACE TOWARDS CITIZEN DIGITALISATION, WITH THE PARTICIPATION OF INSTITUTIONS AND ENTERPRISES, THE CITY HAS MADE A STRONG BID IN THIS DIRECTION. PROOF OF THIS ARE THE EXCELLENT PROJECTS RECENTLY PRESENTED IN THE CHALLENGE LAUNCHED BY THE CITY OF STOCKHOLM WHERE AWARDS WERE GIVEN TO "CAMPUS VIRTUAL VIA INFOVIA" OF THE OPEN UNIVERSITY OF CATALONIA OR "TELEMATIC CITIZEN SERVICES" BY THE 010 MUNICIPAL INFORMATION SERVICE, BOTH CONSTITUTING THE MOST PROGRESSIVE EUROPEAN EXPERIENCES IN THESE AREAS. ONE OF THE INSTRUMENTS BARCELONA HAS ENDOWED ITSELF WITH, IN ORDER TO MEASURE-UP TO COMPETING IN THIS NEW MILLENNIUM, IS THE STRATEGIC PLAN, A TOOL OF CONSENSUS WHICH GATHERS TOGETHER ALL THE ECONOMIC AND SOCIAL AGENTS ACTING IN OUR CITY. 4 �IN THE FIELD OF TELECOMMUNICATIONS, INFORMATION AND COMMUNICATION TECHNOLOGIES, THE STRATEGIC PLAN HAS BEEN STRUCTURED ALONG FIVE LINES OF ACTION: INFRASTRUCTURES. APPLYING THE NORMATIVE CAPACITY OF LOCAL ADMINISTRATION IN ORDER TO REDUCE THE ENVIRONMENTAL IMPACT AND COSTS OF THE CONSTRUCTION OF TELECOMMUNICATION NETWORKS. NETWORKS. IN THE MEASURE THAT THE TELECOMMUNICATION NETWORKS MAKE THE EXCHANGE, ACCESS AND USE OF INFORMATION POSSIBLE FOR THEIR USERS, THEY ARE ALSO AN INDISPENSABLE MEANS TO INCREASE PRODUCTIVITY, EFFICIENCY AND QUALITY IN DIFFERENT SERVICES AND PUBLIC LEVELS INTERVENING IN THE CITY. IT IS THEREFORE ADVISABLE TO PROMOTE AND CREATE SHARED AND SPECIALISED NETWORKS FOR HOSPITALS, SCHOOLS, UNIVERSITIES AND THE ADMINISTRATION ITSELF. FOR THE CONSTRUCTION OF THESE NETWORKS WE SHOULD LIKE TO HAVE OUR OWN PARTICULAR MEANS, WITH OPERATOR S RVICES AND WITH MIXED SYSTEMS. �SERVICES. THE APPLICATIONS AT THE DISPOSAL OF THE CITIZEN VIA THE NETWORK, ARE ESSENTIAL ELEMENTS WHICH WILL INFLUENCE THE USE OF THE INFORMATION TECHNOLOGIES AND COMMUNICATIONS. THESE SERVICES SHOULD BE OF THE HIGHEST QUALITY IN ORDER TO GUARANTEE COPING WITH A HIGH DEMAND TO KEEP THE COST OF SUPPLY TO A LOW. THE USER'S ACCESS TO DIFFERENT SERVICES SHOULD BE EASY AND UNIVERSAL IMPLYING THAT IT MUST NOT BE SUBJECT TO ANY MONOPOLY, BARCELONA OPTS FOR ADVANCED TERTIARY SERVICES, DEVELOPING THOSE OF TELESHOPPING, TELECONFERENCING, TELETRAINING, TELETRAFFIC, TELEWORKING AND TELEMEDICINE, AMONGST OTHERS CONTENTS. THESE ARE THE ESSENCE OF THE INFORMATION BASE. ADMINISTRATIONS AND SPECIALISED COMPANIES ARE AS SUCH THE PRINCIPAL SUPPLIERS OF THESE CONTENTS. OUR PRIORITY MUST BE TO STRENGTHEN THE CONTENTS INDUSTRY AND PROMOTE A NEW INDUSTRIAL SECTOR DERIVED FROM INTERACTIVITY. 6 �SOCIETY. THE SUPPLY AND GENERALISATION OF THE USE OF NEW TECHNOLOGIES WILL PRODUCE AN UNAVOIDABLE IMPACT ON SOCIETY: DAILY HABITS, WORK RELATIONS, PERSONAL RELATIONS, ETC...WE BELIEVE THAT IT IS OUR OBLIGATION TO EQUIP THE CITIZEN-USER WITH AID 1AND SELF-PROTECTION MECHAN ISMS. THE REALISATION OF NUMEROUS PROJECTS IN COLLABORATION WITH THE EUROPEAN COMMISSION ON THEMES OF PUEILIC ADMINISTRATION (INFORMATION AND CITIZEN SERVICES), MOBILITY AND TRAFFIC MANAGEMENT, PUBLIC HEALTH AND TELEMATICS FOR SMEs, HAVE MADE BARCELONA A EUROPEAN REFERENCE POINT (s'annexen resums deis projectes). I AM PROFOUNDLY CONVINCED THAT THE EVOLUTION OF THE EUROPEAN CITY UNQUESTIONABLY LEADS TO A TECHNOLOGICAL REVOLUTION. POLITICAL LEADERS SHOULD BE ATTENTIVE IN GUARANTEEING THAT THIS CHANGE RESPECTS SUSTAINABLE DEVELOPMENT AND CITIZEN RIGHTS. 7 �THE STRATEGY OF LEADERSHIP AND COMPLICITY OF THE LAST FEW YEARS HAS BEEN THE KEY TO THE BARCELONA MODEL, WHICH HAS CONSOLIDATED INTERNATIONAL RECOGNITION FOR ITS URBAN POLICY. AT THIS MOMENT IN TIME WE ARE THE CENTRE OF A EURO-REGION WITH A POPULATION OF 16 MILLION AND WE ASPIn TO RANK AS THE FIRST LOGISTICAL CENTRE OF SOÚTHERN EUROPE. IN A GLOBALISED WORLD! WHERE THE LEVEL OF URBANISATION GROWS DRAMATICALLY, THE CITY OF THE FUTURE WILL BE CAPABLE OF CREATING SOLUTIONS AND NOT CREATING PROBLEMS AS WE BECOME MORE AND MORE APABLE OF BASING OUR RELATIONS ON COOPERATION AND COMPETITIVITY. BOTH THESE OPTIONS 11/iAY BE SUBSTANTIALLY REINFORCED BY STRONGER AND MORE INTELLIGENT USE OF THE NEW TECHNOLOGIES. THE IDENTIFICATION AND SENSE OF BELONGING WILL BE THE REFERENCE POINTS OF THIS GLOBAL VILLAGE WHICH WE ARE N9W CONSTRUCTING. THE NEIGHBOURHOOD AND THE:CITY ARE OUR SIGNS OF IDENTITY. ONLY BY THINKING LOCALLY CAN WE ACT GLOBALL Y. 8 �LOCAL GOVERNORS SHOULD CELEBRATE THE FACT THAT A FORUM OF SUCH WORLD SIGNIFICANCE AS DAVOS DEDICATES ITS ATTENTION TO DEBATING OUR ROLE IN THE SOCIETY OF THE NEW MILLENNIUM. THE TIME HAS COME FOR OUR CITIES TO TAKE THEIR PART ON THE STAGE OF INTERNATIONAL DIALOGUE. IT IS AN ENORMOUS RESPONSIBILITY IN WHICH WE ALL HAVE A PART TO PLAY. THANK YOU. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4419 Title A name given to the resource Urban evolution: cities of the future Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Davos Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Urbanisme Relacions Internacionals Acció política Model social Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-02-04 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/18/7070/19970224_EdmundStoiber_Munich_AfersInstitucionalsCdR.jpg e90a20489e5f0cbf44ba71c5f0f5699b Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 10. Comitè de les Regions (CdR) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-1998 Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Conté la documentació generada per Pasqual Maragall o els seus col·laboradors, en relació al Comitè de les Regions, que va presidir del 1996 al 1998. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Color, paper revelat Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Pasqual Maragall, president del Comitè de les Regions, conversa amb Edmund Stoiber, ministre-president de Baviera i membre del Comitè de les Regions, durant una reunió institucional Creator An entity primarily responsible for making the resource Desconegut Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-02-24 Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Stoiber, Edmund Ministre-president de Baviera Comitè de les Regions Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Desconegut Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies