59 10 1525 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1168/19880907d_00304.pdf 08730da7d61866d2fce217d04c2386f8 PDF Text Text EL SECRETARI PARTICULAR I)E L'ALCALDE DE BARCELONA INAUGURACIO DE L'EXPOSICIO DE SIS ARTISTES DE NICARAGUA, AL SALO DEL TINELL, EL DIMECRES DIA 7 DE SETEMBRE DE 1.988. Simplemente dar la bienvenida a todos los que estan aquí, las gracias a los pintores que ha venido de Nicaragua i de París, Armando Morales, Embajador de la Unesco i Carlos (?) Montenegro. Los otros tres pintores no han podido venir, pero también están aquí representados. Gracias a las Instituciones que han apoyado y gracias a las personas. Tendríamos que hacer una larguísima lista y no quiero olvidarme a nadie. Todos saben como han colaborado, como esto ha sido posible gracias al esfuerzo de todos. Pero quiero resaltar especialmente a un equipo, a unas personas, la Regiduria de Publicaciones del Ayuntamiento, que lo han hecho posible i como todo ha sido una dura batalla. No sé si porqué está marcado dentro del problema de Nicaragua ha sido como una guerra, pero aquí está, porqué esto se queda i como dicen en Nicaragua la guerra se va, pero la revolución se queda. esto es la expresión del arte, de la cultura �EI. SECRETARI PARTICULAR DE L'ALCALDE DE BARCELONA Paraules de l'Excm. senyor Pasqual Maragall, Alcalde de Barcelona. Senyor Embajador, senyors Tinents d'Alcalde, Regidors i amics. A mi me gustaria subrayar con agradecimiento al señor Embajador, a sus colegas y al pueblo de Nicaragua el hecho de que hayan sido capaces, en un momento duro de su país, en un momento difícil desde el punto de vista económico, desde el punto de vista político, que hayan sabido tener la tranquilidad de ánimo de saber crear, de saber, no sólo producir para la supervivencia, que es un imperativo fundamental, sinó al mismo tiempo tener esas reservas, ese excedente para poder crear artísticamente, que en definitiva es un alimento también para el alma y para el pueblo. Nicaragua está pasando una etapa histórica decisiva para su futuro. Saben los nicaragüenses, saben el señor Cónsul, saben estos amigos de Nicaragua que desde aquí se sigue, como muy bien ha olfateado el senyor Embajador y pintor en nuestras calles, desde aquí se sigue con curiosidad, con pasión a veces lo que allí ocurre, esperamos lo mejor de los cambios que sin duda se han de producir en el futuro en la política americana, en su conjunto. Estamos confiados de que las mejoras se tienen que suceder en todo caso a nivel más modesto de las relaciones entre ciudades, que es un nivel no de gran política, pero sí más cercano a la relación entre los pueblos. Sepan que igual como existe ahora una colaboración entre la Universidad de León y la Universidad de Barcelona, Barcelona está siempre dispuesta a ir ampliando esta colaboración en los campos Lo que nos impresiona saber es que en el continente americano, junto a situaciones de retraso, a situaciones de avance, y junto a gente pasiva y gente activa que mira por la transformación de la realidad social, nos van a tener a su lado siempre, esta es una ciudad, como ha dicho el Embajador, no solo partidaria sinó amante de la libertat, es una ciudad libertaria, lo ha sido históricamente, lo va a seguir siendo en el futuro, confien pues ustedes en que nuestra modestia, también, que no es el nivel de la gran política pero desde la modestia de lo que es una ciudad podran contar con nosotros, les felicito como artistas y les felicito como país. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4074 Title A name given to the resource Exposició "Sis artistes de Nicaragua" / Inauguració. Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló del Tinell Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Art Cultura Model social Nicaragua Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-09-07 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1116/19871101d_00234.pdf a93d179e5b60fc1b6625a6a8eaa12032 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació Plaça S. Jaume, sin. 08002 Barcelona Telèfon: 301 07 07 Tèlex: 54519 Laye e Palabras del Excmo. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall, en la inauguración de las exposiciones "Antoni Gaudí 18521926" "Barcelona: Espacios y Esculturas 1982-1986" Viena, 1 de setiembre de 1987 �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: EXCMO. SR. ALCALDE, EXCYO . SR. EMBAJADOR, SR. OR, SEnORAS Y SENORES: ES UN PLACER PODER PRESENTARLES HOY ESTAS DOS EXPOSICIONES, "ANTONI GAUDÍ, 1852-1926" Y "BARCELONA: ESPACIOS Y ESCULTURAS 1982-1986" QUE HAN SIDO POSIBLES GRACIAS LA COOPEPvACIóN DE LA KÜNSTLERHAUS, DEL MINISTRO :)E ASUNTOS EXTERIORES DE ESPAÑA, DE LA 'UNDACI6N DE LA CAJA DE PENSIONES Y DEL AYUNTAMIENTO DE BARCELONA. CIUDAD DE BARCELONA DA ASÍ UN PASO MáS PARA DARS CONOCER EN EL MUNDO. fUINRO FELICITAR A LOS ORGANIZADORES POR HABER ACEPTADO LA IDEA, NO EXENTA DE RIESGOS, DE MONTAR LAS DOS EXPOSICIONES CONJUNTAMENTE. �Ajuntament de Barcelona A Gabinet de Comunicació 'O 21 Ref.: SAUDi. àeEm }5 DE UN ARTISTA, DE UR ARQUITECTO GENIAL, ES UNA DE LAS FIGURAS N S IMPORTANTES 9UE BARCELONA HA TENIDO LIGADA A SU HISTORIA. SU OBRA ESL A. PRESENTE PE d ;ENTENENTE EN NUESTRA CIUDAD, LOS LARCELO 22S LA CONOCEN. SE 2@D2Ǫ DECIR 2O¿ mºDªVià ES UN VECINO 2» ¿ :CELOL , QUE VIVE ENTRE NOSOTROS. INTERESA SUBRAYAR, ¿D33/5, QUE LA GENIALIDAD DE Siu a/ »Ü S2 Dk99UJC EN =DIO DE UN DESIERTO CULTURAL. • C«rni ERA US GENIO, ES CIERTO, PERO VIVI/ .±z2SAT\ td UNA BARCELONA QUE ESTABA EN PLENA ?22A;SI/2. URBANA, INDUSTRIAL, CULTURAL. LA BARCELONA 9E2 D£k2IE5 LAS 29nAL tªK, QUE HIZO EL ENSANCHE. LA ª23C2tO¡A 25 LA QUE 22¿D2J6 GAUDí, PERO QUE TAMBIÉN PUIG I CA)AE2«CS. g w¡FS2E I SOn?2U32, RAmON CASAS Y R\S TARDE, PICAS , 2I2} Y TANTOS OTROS. �Ajuntament V de Barcelona Gabinet de Comunicació LA EXPOSICI5H "BARCELONA: ESPACIOS Y ESCOLTURàS" RESUM« »ISOALMENTD LA COUTRIBUCI\N DE UNOS PROFESIONALES AL ESFUERZO PARA RECOBRAR EL IMPULSO Y LA TL S13K VITAL DE UNA BARCELONA QUE PUDO ALBERGA! GENIOS COHO GAUD} Y PICASSO. CON RIBUCT6N HECHA A TRAVES DE UNA POLÍTICA URF A iS2IC& ATREVIDA, CREATIVA, ARRIESGADA PERO ÚÜ:2a^;23£«3«322 IRA LA QUE HABÍA QUE HACER. ¡ EÇ2 ?UN RECUPERAR EL CENTRO Y LOS NI1CLEOS 1IST & IU S Di ADAD0S. PERO TAMBI/3, Y SOBRE TODO, HABÍA 2O2 >22 DIS 2I ;AU URBANA A UNA PERIFERIA MISERABLE BERRDADA DRSTP22 D2 LUCROS AJOS DE GOBIERNOS 2O D2ECCE' P?COS. ¡ S IA QUE MUNICIPALES "MONUMENTALIZAR LA PERIFERIA", S2G}2 LA E<223SI\S o92 NUESTROS ARQUITECTOS AC .A :A NOSOTROS, BARCELONESES, CATALANES, EUROPEOS DEL ESPAÑOLES, 2 ES UNA ENORME SATISFACCI6N PODER OFRECER A L0S VIENESES ESTA VISI6N DE BARCELONA. �Ajuntament < f de Barcelona Gabinet de Comunicació PARA §OSOTROS VIENA ES EL CORAZ6N DE EUROP¿. HE CITADO MUCHAS VECES UNA FRASE QUE Oí AQUÍ, HACE JUSTO UN AM): _S RADIO DE 300 RU SE ENCUENTRAN MARAVILLAS URBAN AS COEM BUDARSST, PRAGA O MUNICH. ESTO S\L0 ES :POSIBLE SE EUROPA. VI ENA ES 2 A;SI 2 LA CIUDAD DE EUROPA DONDE MEJOR SE CONSERVA t¿ OBRA 17) 2 LO QUE AQUÍ SE ttAi/ LA SEZESSION Y NOSOTROS tlA:A 3ÚS SOD222IS:O. OU{ OTRAS CIUDADES ENCAJARÍA MEJOR UNA «&PO SIE13K 22ª2E GzUD{? BEFO VIENA ES TAUBIÉN PARA BARCELONA UN EJEMPLO DESDE LA PERSPECTIVA DE LO QUE RECOGE LA SEGUNDA E•POSIC1\§. LO QUE HEMOS E N ?EZADO A HACER EN LA PERIFERIA DE BARCELONA, VIENA YA LO TENÍA HECHO HACE MaS OE 22EIO SIGLO. �Ajuntament ir de Barcelona Gabinet de Comunicació POR ESTOS MOTIVOS ESTOY SEGURO QUE LA EXPERIENCIA SERA HOY FRUCTÍFERA PARA LAS DOS CIUDADES, Y QUE DESPERTARA EL INTERÉS DE LOS VIENESES POR BARCELONA. PIRIÍ.M"E, PL,R, ACABAR, REITERAR NI AGRADECIMIENTO A TODAS LAS INSTITUCIONES Y A TODAS LAS PERSONAS QUE HAN r TEC:0 POSIBLE LAS EXPOSICIONES. GRACIAS TAMBIÉN A USTEDES POR SU PRESENCIA AQUÍ. nucHAs � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4022 Title A name given to the resource Exposicions de "Antoni Gaudí 1852-1926" i "Barcelona: espacios y esculturas" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Kunstlerhaus, Viena Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Cultura Art Urbanisme Europa Barcelona Gaudí, Antoni, 1852-1926 Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-09-01 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/2841/23_13.pdf 838cfe888c87c10508cdc2d24cc39f93 PDF Text Text FACTORS THAT CONTRIBUTE TO A SUCCESSFUL AND PROSPEROUS REGION IN A GLOBAL WORLD Pasqual Maragall SUMMER 2000 My experience with Swedish cities Global village or a globe of cities From the system of cities to the single city A proposal. �À^M v J ., VU ! ' ^i, 1 i6r,H'" '" | V v - ^ ,. k,ví^' I want to express my gratitude to the City of Malmô, the Swedish Federation of Municipalities, and the Forenings Sparbanken and in particular to M.Sòren Andersen, Deputy Managing Director and M. Ulf Svensson, Head of the KOMMEK -committee. M. SVENSSON, who must have a first class data base, has been trying for a number of years to get me to this growingly important meeting on urban and regional policy. My life changed a bit in the last four years. I ceased to be Mayor of Barcelona after 15 years of office; immediately after I quitted the Presidency of the Committee of the Regions of the European Union and embarked in teaching at the 3 rd University of Rome a course of one semester about "A Closer Europe" . Back to Barcelona I engaged in candidating for the Presidency of the Government of Catalonia but even winning in popular vote I wasn't able to overcome the subtelties of the electoral law and the alliance of the Catalan nationalist coalition with M. Aznar's Popular Party: thanks God, this permits me to be here to-day. Nevertheless I promise to come back next time as President of Catalonia, if fortune helps. My wife and I feel always at home in Sweden. 2 �3 ÍMv expérience with Swedish Citicsl I have learnt a lot out of my stages in Stockholm, Goteborg and Malmoë with myfriendsMatts Huit, Lisbet Palme and Gunnar Ericson, the former member of the International Olympic Committee. Stockholm was bold enough to launch the so-called Bangemann Challenge, a project confronting a number of Eurocities in the implementation of the 10 recommendations of the Commission on the Information Society who wore the name of the then member of the European Commission. This initiative was a pioneer one. I want to stress here my belief in the European network of cities and regions as one of our main assets in global competition. Global companies are decissive. But global cities and their metropolitan regions are decisive as well. Externalities count. If global companies are able to understand to what extent their long term success depends on the existence of strong local and regional communities, we will approach a kind of welfare optimum. Otherwise we will not. Negative externalities, such as pollution, divided communities, and the new social divisions stemmingfromdifferent levels of iníòrmatization, will eat up the benefits of global competition. Europe has to show that this new equilibrium between markets and social cohesion is possible. I am no talking about theoretical concepts: I talk about real and specific regions and cities where global competition and the quality of local life do not hinder each other. The dialogue between these to main factors of modern Ufe, territory or community and economic exchanges, has to have strong and concerned actors. And you in Scandinavia are again one of our references in this field. I recall the strong impression obtained out of the the visit to the House of Science, at Chalmers University, in Goteborg, where close to a hundred firms were being created, and not only small ones. Indebo had been among them. Since my return to Barcelona I used some of the inputs I learnt at Chalmers in the implementation of Initiatives Inc., a capital risk company owned then by the municipality and to-day 75% private and 25 % public, and in the creation of Barcelona Activa, a municipal entreprise helping young professionals and women to establish small businesses. 3 �4 A lot of time has elapsed since then. But as I will stress later on there is still a long way to go in the cooperation between local goverment, business and universities. Universities have to change a lot their corporatist approach to social life and business. And cities have to understand to what extent they can help to welfare by creating links and both assuming resposibilities from higher levels of government and devolving them to citizens. Business can help a lot in teaching both governments and universities to increase efficiency. But at the same time they will certainly learn to deal with them in a more friendly way, because they themselves will depend on the efficiency of social overhead and the multiplication of knowledge in specific territories. Malmoë has produced a splendid example, along with Copenhaguen, in the strenghtenning of the the European network of cities and communications, with the new bridge. This is one of the best news of the year 2000 for all Europeans. I am a believer in Adam Smith's sentence that growth is bom out of the expansion of markets. One thing only has to de added: markets do not grow solely by long distance investment; markets grow of the deepenning of connections between more or less close by agglomerations of people otherwise barely related to each other. The Internet revolution hinges on this principle: it makes long distance exchanges cheaper and quicker, at the same time that it allows for the multiplication of closer contacts with close people, a factor which ends up being crucial. This is so much so that the great difficulty, as I recall, in the auction of the cable network in Stockholm by Telia was the related obligation for the winning company to extend a costly cable system far North in Sweden. Density is still a decissive factor in the networking business. Part of the talk about the coming changes in the pattern of locational decisions due to internet is unfortunately empty talk. Investments like the ones Malmoë has been experiencing in recent years are more strategic than certain very advertised year 2000 wonders. The bridge for one, but the recovery of the old entrepôts close to the harbour also (I very well recall the meeting there of the victorious ESParty after Jospin and Blair had arrived to government in 1997). A city with dead zones is an ill city. Citizenship requires elimination of nonsense spots. Remaking a city is a long process of giving sense and beauty - as Richard Rogers reaclls once and again - to every corner. 4 �5 The combination of a big event project with a fixed capital program of city improvements is the winning strategy. Some say this was the secret of the Barcelona "renaissance", related to the 1992 Olympic Games. They are right. Yet it is also true that the event alone does not necessarily help. The event provides for a certain climate which is very helpful in creating the synergies, private and public, which will change the city. And it gives coverage to a particular city image and name. You then are in the market. But you have to produce something more than a momentum. You have to produce something consistent and stable, for good. The improved city becomes then the product and the engine of new moves ahead. This is specially important for cities which are not capital cities. True cities so to speak. Capital cities enjoy the advantages of a critical mass of movements, both real and virtual, physical and financial. Cities as such do not. They have to create their own capitality in a sense or another. They have to produce their critical mass, which is not given by political density. This enterprise is one in which the wellbeing of the human adventure is at stake. Malmoë is one of these places. 5 �6 ¡Global village or a world of cities Cities, congestion, and diversity are at times the names of the issue that the world is more afraid of. Cities appear to be the real problem, because they are WHERE the problems appear. Let me explain a little bit what my experience of mayor has taught me in this connection. At times the quick rythm at which the process of massification and urbanization occurs in a given city or neighbourhood, overcomes initially the capacity of the altready established and of their buildings and social structures to absorb diversity, or the ability of the ethnic majorities to share social life, or of those whose wealth is not currently used to contribute to public spacefinancingto do it, or of grown ups with repect to young ones, or of local youngs with repect to young newcomers and even of old and established inmmigrants vis à vis the more recent ones. It is true that a well managed city is able to absorb incredible amounts of diversity. Cities act as a kidney able to purify an amazing amount of liters of the fluid in circulation But, as in the case of the kidney, given certain circumsances, a limit to this assimilation capacity appears. The limit can be improved or enlarged, thanks to robust democratic and c ommunity values but cannot be totally denied. It dependes a lot on the density of the phenomenon of diversity over space and time, and therefore on the ability to obtain good processes of integration in specific neighborhoods and over specific periods of time. This is why the robustness of neighborhoods, communities, cities and regions, as well as of local businesses, has a lot to do with a well accepted cultural plurality or, to use a name that does not satisfy me totally, with multicumiralism Left parties have been too slow in assuming the complexity of these processes as well as conservative parties have been playing the greedy but dangerous game of obtaining popular suport, namely working class support, against newcomers. This is going to be one of the political keys to the quality of life in cities, among other factors. We will need in Europe perhhaps not 100 million inniigrants in the next 50 years, as was predicted, but well around 50 million - a million a year -. This in case we suceed in aplying in general in Europe measures of the kind you in Scandinavia have been able to design some time ago in thefieldsof the increase in birth rates and in that of the ability of couples or singles to go on working while having young kids, which amounts to the same. Otherwise the problem will be only compounded at a larger scale. 6 �7 And we should even recall that Gosta Espin Andersen has showed the costs and problems of the Scandinavian welfare model, which is in many senses superior to the continental or the anglosaxon one, in case wages in the service sector follow the quick growth of those in the new economy. Up to here we have seen a reasonable sociopolitical approach to the growth of cities. But also an economic approach to the growing size of cities is possible. It can be helpful in obtaning some clues for the design of strategies of improvement at the local and regional level. You see in the present graph how the equilibrium size (Pe) of a city does not often coincide with the optimum size (P*) • P* P" Population OPTIMUM SIZE (P*) AND ACTUAL SIZE (P") OF CITIES 7 �Population growth does not stop at the minimum average costs per person, where the city size would obtain a so-called optimum (the cheapest town per person), but goes beyond towards an non-optimal or extra-optimal actual population perhaps because people, in moving or not to that particular city, perceive the predominant average cost rather than the actual marginal cost of the last arriving to it. perhaps because the relative prices countryside/city have changed in favor of the latter so that the countryside is not able any more to buy urban services, among them education, health and leisure. (In my country many aged people, not only the more mobile youngsters, move to bigger towns because of the health and pharmaceutical services) Should we be scared by that hypotetical tendency of cities to go beyond their better size ? No. It is a fact of life that people in general prefer to live together than alone, and for sound reasons. Let's disregard for the sake of the argument the case of third world megapolis which involves a much longer chain of resoning. We concentrate in the cities of the Northwestern hemisphere. Here and now we should find ways to compensate for congestion costs and other negative externalities as we experience them At any rate the psychology of people and social thinkers as to the amenities or threats involved in urban life and in general in a world of increasing population has proved in history a very cyclical one. Ricardo and Malthus foresaw global stagnation linked to the increase in population and to the extension of the margin of bad land being cultivated. They didn't count on America. Almost 2 centuries after (from 1815 to 1974) the Meadows Report told us about the same: in 1994, according to their MIT research, there would be no oil left ( not good land this time but oil). It is perhhaps not the best moment to comment on oil prices, but 25 years passed the deadline, it is hard to deny that stagnation is not precisely the rule of the day. �9 Let's take a recent example and we will realize both thefragilityof predictions, with their underlying doctrines, and the need to approach regional and urban strategies on sounder basis, which is the main purpose of KOMMEK 2000, as I understood it. One of the cultural vehicles that I respect most, the British weekly THE ECONOMIST, evolved in the last years in the following way: a cover story announced five or six years ago that "Hell is an American City". That cover portrayed a picture of a crippled, poor black person walking against the background of decaying housing units in, say, the Bronx. The very definition of hell was made to correspond to that image. Not much later, proving the candidness of their managers, the same magazine conducted a thorough reasearch showing in the end that the tide had turned around and that cities had become the place of knowledge creation and knowledge transmission. Two years and a half ago (1998, Jan 10th, p.15) THE ECONOMIST showed that ''America's cities can yet be resurrected". The period since the 1960's, when central cities began to loose populetion, has ended. This changing psychology about thefeteof cities permits us to think of the global world in a new manner. We can now think not in an abstract and inmaterial global village, which otherwise is not a true and practical reality, but in a world of cities, which is a more reasonable hypothesis. T4e best way to get to a real global village is therefore to build a world of cities That would function well Reasonably open And efficiently interconnected This is valid too not only at the world level but also at the national or regional level. An efficient nation and an efficient region will be those who have built an efficient system of cities. 9 �From the system of cities to the single city For any given city of the system we have to take into account three principles: 1 - The city does not admit internal islands or lack of communication 2 - Both misery and wealth tend to colonize their environment 3 - The city is an intermediate level between society and state and also between market and state. Out of these three principles stem three policy rules. But let's first explain better what mean by incommunication, colonization and the intermediate role of cities. 1 - The basis of the existence of cities is the existence of economies of scale or economies of agglomeration. Until a certain threshold, of which we talked before, living together in agglomerations is cheaper than living alone or in small population entities. But this implies the inexistence of obstacles to the interaction of those living together. A city with incommunicated or seggregated small neighborhoods would be the worse of the worlds, that of the lack of scale and that of the lack of access to services. 2 - The tendency of economically segregated cities is towards incomunication. Fear of those who have less (or are ethnically different) and price of land where those who have more live makes economic diversity very difficult in any given part of the city. 3 - The proximity of citizens to local goverment and local services makes cities more accountable than nation-states. The perception of what I get from and what I pay to local government is much more straightforward than in nations. The three policy rules emerging from this picture are the following: 1.- The city must prevent barriers of all kind from existing. Public space should provide all citizens with a sense of pride and with easy access to services. In Barcelona we talked about "monumentalizing" the working class periphery and "hygienizing" the old downtown. We meant to eliminate the urbanistic barriers of suurban or dwntown lack of quality . We spent a lot in the quality of the interventions in poor neigborhoods and even more in preventing internal ghettoes. 2.- Free riding must be prohibited. Wealthy metropolitan suburbs paying low taxes and making daily use of tax expensive and poorly equipped downtowns makes for a vicious circle of poverty and wealth. Metropolitan areas must be recognized not only for statistical purposes but also to produce a fair sharing of the costs of the real agglomeration. �3.- Cities should obtain a larger share of public responsibilities if we want to optimize the accountability of governments. The subsidiarity principle declared in the European Treaty should not be limited to the relationship between the nation-states and the Union. The last point deserves some comment. Cities could and should become the first level of a reorganization of government in the sense of competitivity and equivalence between price and service. Regions can become the place of devolution of government to cities and citizens, by defining the economic and overhead strategies needed to survive in an open world market. Cities can do more than just being perceived as more sensitive to local needs and costs. A proposal! Cities can create virtual markets by being audited on several counts by independent bodies. My proposal is that European cities and universities network to define a battery of common urban indicators on a regular time basis. The items to be measured could be initially the following: 1 - Pollution 2 - Noise 3 - Criminality 4 - Traffic accidents 5 - Housing prices 6 - Educationa levels 7 - Health 8 - Justice 9 - Public transport A tentative set of the correspoding indicators could be: 1 - CO 2 in the air (three points in tne city) 2 - The % of main streets with more than 60 decibels 3 - Victimation rate 4 - People killed in accident per 100.000 inhabitants 5 - The # of yearly wages to buy a new/used apartment �12 6 - Scool drop outs in % 7 - Life expectancy, infant mortality and basic health assistance cost 8 - Average time ofjudicial resolution for minor offences 9 - Commerial speed By regularly auditing efficiency in a number of urban services cities in credibility. The corresponding universities of these cities would provide for the needed relayability of the audits. It is not unlikely that the London School of Economics ( via theUrban Program, conducted by Richard Sennet and T. Burnett) can engage in a similar kind of project. In the last meeting of the Advisory Council of the program that I attended, mention was made of the fact that the LSE was analyzing the possibility of cooperation in a series of projects with a number of European universities (Humbolt in Berlin, the University of Milano and Sciences Politiques in La Sorbonne, to which I would like to add the University of Barcelona, via the Aula Barcelona program). Businness and in particular the financial sector would certainly welcome this kind of effort. The rankings of cities obtained by surveying businnessmen on a certain number of charecteristics of European cities are helpful (namely the Healey and Baker ranking survey). What I am proposing is a complementary kind of measure, not based on opinion but in objective measures conducted on common basis and similar protocols by a network of independent University departments. Local and regional finance, once the Euro is adopted, is going to become a booming sector. Perhapps the FòreningsSveriges Kommunalekonomer and the FôreningSparbanken, which is already operating in the Swedish local finance market, would be interested in obtaining good records of municipal efficiency in European cities. Certain mayors are not enthusistic about it. They probably don't know that they will be forced to give up if they want to be financed in the not so distant future. 12 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 02. Activitat professional Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall. - Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) : com a economista. - Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968). - Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Factors that contribute to a successful and prosperous region in a global world Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2000-07-18 Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Economia Ciutats Globalització Description An account of the resource Conferència organitzada per l'Ajuntament de Malmö, la Federació Sueca de Municipis i el Förenings Sparbanken. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Malmö (Suècia) Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital d'una còpia en paper custodiada a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/850/0000001551.pdf 7f5728ec406d5c8328bb560fd11370f8 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a 17/01/2000 (2397746) - Artículo de opinión EL PAÍS / Madrid / Base / Opinión, pág. 16 Faustino y los demás PASQUAL MARAGALL Hace un par de meses, pasadas las elecciones, estuvimos con mi esposa Diana en Madrid y visitamos a Faustino Cordón y María Vergara. Era una mañana soleada de otoño y el Retiro lucía procaz sus colores. A los catalanes nos pierde el Retiro: es algo así como si estuviésemos viendo la fageda (el bosque de hayas) de Olot, uno de nuestros escenarios naturales más clásicos, sentados ante una ventana de la calle Alcalá. Quién pudiera. Pero lo más seductor era lo que había dentro de esa casa de Alcalá; lo que había y lo que pasaba. El piso es ordenado y bello; los muebles, de otra época, perfectamente mantenidos y actuales; y los libros y los cuadros eran esa mañana una invitación a quedarse. La voz clara de María, la misma que me lanzó un "¡Te prohíbo que vengas!" lleno de cariño y de resolución cuando llamé el otro día al enterarme de la muerte de Faustino, esa misma voz remitió en aquella ocasión cuando Faustino empezó a desgranar en voz más baja pero suficiente la historia sencilla e increíble de su vida. Tengo que adelantar que esa historia la he oído a trozos más de una vez. Mis padres se fueron no mucho antes que Faustino, y tengo la sensación de que no podía haber sido de otro modo: no verlos juntos se me hace raro, tanta era la amistad que se guardaban y la perfección de la escena de los cuatro discurriendo ante una taza de té o paseando por Ribarroja en Vilanova i La Geltrù. Tantas y tantas horas de convivencia fueron tejiendo un completo conocimiento de las historias respectivas, que se transfirió a los hijos en alguna medida. El caso es que la historia de cabo a rabo, en síntesis, contada por Faustino esa mañana, superaba en amplitud y precisión a todo lo anterior. Desgraciadamente no soy un buen relator ni lo bastante curioso -mal que me pese- para poder transmitir los detalles. No me atrevo. He leído algunas cosas muy correctas en El PAÍS y El Mundo, juntos por una vez ante el encanto de la personalidad de Faustino Cordón. Y espero que otras versiones vendrán, con el tiempo, más completas, más historiadas. Él tenía claro que no iba a terminar personalmente su obra magna, su teoría completa de la evolución. Había dispuesto lo que hacía falta para que se terminara después de su marcha. Quiero creer que la obra se terminará. Y que quedará ahí como uno de los últimos esfuerzos del siglo XIX, por decirlo así, a la entrada del XXI. Faustino ha sido en realidad, a través de las tres grandes tragedias que sumergieron a este país y al mundo de nuestro entorno entre 1914 y 1945, un tardío representante de la optimista fe del Ottocento en la ciencia y en la humanidad. Y ha sido lo que ahora llamaríamos un autónomo o un todo terreno de la producción científica: él se lo hacía todo y no es que se lo comiera todo él mismo, pero me parece que no tenía un gran deseo de notoriedad. En eso sí era un adelantado. Un poco como el ecólogo y oceanógrafo Ramón Margalef. Sin embargo dudo que compartiera la ironía entre resignada y campechana de Margalef diciendo entre sonrisas de campesino pillo que el hombre es una especie muy limitada, capaz de transformar mucho más de lo que puede comprender y controlar. En todo caso es evidente que nos vamos quedando sin voz, sin una clase de voz irrepetible, porque las voces (y los escritos) de Faustino, de mis padres, de Pep Calsamiglia, de mi suegro Cristóbal Garrigosa, de Pepe Bergamín, de Joan 50 �Articles de Pasqual Maragall a Corominas, de Joan Oliver y su inseparable Arturo Soria, y en otro sentido la de Josep Tarradellas o la del mucho más joven Alfonso Comín, tenían una construcción y un ritmo que ahora no se estilan (con algunas excepciones como la de Antoni Puigverd). Casi habría que hablar de un lenguaje republicano. Nos quedan Santiago Carrillo, Carmen Zulueta, María Vergara, Heribert Barrera, los sermones del sacerdote Josep Maria Ballarín y algunos más, no muchos, que hablan como si escribieran y escriben como si hablaran. Imagino que algunos de los citados no estarán o no hubieran estado a gusto en compañía de algunos otros de los también citados. No obstante algo tienen en común. Quién sabe si ese hablar como un libro abierto no es una prueba de cierto tipo de humanismo y de radicalidad, que estaría presente en forma muy propia y singular en cada uno de estos personajes, y en Faustino en grado superlativo. Como si hablar de ese modo sólo estuviera permitido a seres sin defectos de fabricación, sin vicios ocultos, y con un consecuente grado elevado de buena conciencia. En ese tono y con esa estructura lingüística diáfana explicaba Faustino su vida aquella mañana junto a la ventana del Retiro. Hijo de extremeño y catalana, fue su abuelo materno, Bonet, profesor de la Universidad de Madrid, quien le metió en la ciencia y en los laboratorios. Pero la carrera la cursó por su cuenta, leyendo sin tregua en la finca extremeña de la familia paterna. Siendo químico acabó de responsable de armamento del V Regimiento que defendía Madrid, con éxito notable y en cierto modo sorprendente. (Como el de Cristóbal Garrigosa, ingeniero óptico, fabricando mirillas para escopetas y cañones en un taller junto a Valencia.) Fue a la cárcel y se salvó por un amigo médico que logró salir y le arrastró fuera. Convencido de que lo iban a matar en cualquier momento siguió en sus lecturas y en sus cosas y acabó en Galicia trabajando para los laboratorios Zeltia, y más tarde para los Huarte en Ibys. (Creo que estos laboratorios, al menos uno de ellos, formaron parte del holding Antibióticos que impulsó Federico Mayor Domingo, sobrino de Marcelino y de Pere Domingo, holding que terminó como el rosario de la aurora en manos de Mario Conde.) Claro, esta generación sabían mucho de la vida, mucho más que nosotros y que nuestros abuelos, sus padres, que vivieron en el limbo feliz y optimista de los 100 años de paz que transcurrieron entre 1815 y 1915, del fin de las guerras napoleónicas al inicio de las mundiales. Faustino, sin embargo, mantuvo de los abuelos, a diferencia de algunos de los de su generación, una innata propensión a lo positivo, un élan productivo y seductor. De la generación de Faustino, una de las cosas más amargas que he leído, en un escalón de edad algo anterior, son las cartas desde el exilio del lehendakari Aguirre a sus compatriotas con motivo de la Navidad -y lo traigo a cuento por el momento que vivimos-. Ya mediados los años 50, Aguirre, cuya elegancia en la escritura era pareja a la que he descrito, iba perdiendo la esperanza de retornar a una Euskadi democrática y autónoma, y escribía a los jóvenes de entonces que se rebelaran contra el olvido, incluso usando la violencia, para evitar que la verdadera historia y afanes del País Vasco desaparecieran por el sumidero del tiempo, que parecía ya, tras quince años de ausencia, un agujero insondable. Palabras que ahora hay que recordar para entender. Y entender para acertar en el camino de la paz. Un camino que Faustino Cordón y algunos de sus compañeros de generación, con su actitud casi tanto como con sus opiniones, trazaron claramente: el diálogo, la persuasión; la firmeza, sí, pero como principio más que como fin. En Bergamín, en cambio, el único de ellos que sufrió dos exilios, uno en el 39 y otro en el 64, la amargura pudo con todo. Él, que era el más genéticamente español de todos, si se me permite la expresión, murió en Euskadi negando sus huesos a España, según dijo. Probablemente porque Euskadi era el único lugar donde no se aceptaba el hecho consumado de una transición sin ruptura. En Barcelona se encontraba también mejor 51 �Articles de Pasqual Maragall a que en Madrid, su Madrid, el que aún ahora se equivoca con él, en un diario, en el pie de la foto del cuadro de Gutiérrez Solana. Su amigo Arturo Soria, igualmente incapaz de aceptar, no ya la legitimidad sino el hecho incuestionable de la existencia del franquismo, solía contestar "Que se vaya el enano miserable del Pardo" cuando en el café le preguntaban qué deseaba. Ni Pepe Bergamín ni Arturo Soria podían admitir la democracia sin vuelta al statu quo ante: la democracia sin más era una impostura. Vuelvo, para terminar, a la mañana soleada de Alcalá. Faustino, siempre en clave de recitación tersa e incontrovertible, nos explicó que no era cierto que con un solo ojo -a él le faltaba uno- no se pudiera percibir la profundidad. Era cuestión de una adaptación sencilla, decía. Yo me quedo con el pensamiento de que su ojo bueno nos sigue mirando en profundidad. Y de que la dificultad de sobrevivir no está en la carencia de seres queridos. Ésos nos siguen acompañando y según como más que nunca. Porque ya no los podemos rebatir. Ni ofender, en principio. Pero ¡ay!, si los ofendemos a toro pasado, no nos podremos excusar. Palabras que ya no se pueden corregir, insuficiencias que ya no pueden ser perdonadas, porque ya no están los correctores de esas faltas, los confesores de esos pecados. Eso es lo que nos hace envejecer. Sabernos responsables cada vez más solitarios de todo un mundo. De un tiempo de un país. De una determinada época y su significado. Nos consuela saber que la generación Faustino tiene herederos dignos. No es cierto, qué va, lo que a veces creemos que nuestros hijos piensan, lo de que no les ha quedado nada grandioso por hacer. Al contrario, les queda lo más grandioso. Habérselas con su mundo, como nosotros con el nuestro, con una diferencia: su mundo es el mundo, cada vez más. Nosotros, en parte a través de nuestros hijos, hemos estado en Bosnia, como los americanos y europeos progresistas estuvieron aquí en el 36-39. Nuestro mundo, a través de ellos, es ya tan amplio como el planeta. Pasqual Maragall es diputado del PSC en el Parlament de Cataluña. 52 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1094 Title A name given to the resource Faustino y los demás Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El País Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Necrologies Cordón, Faustino, 1909-1999 Republicanisme Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2000-01-17 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1140/19880219d_00268.pdf 9a8dd33ff7711ee370321e35709025f0 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació Alcalde de Barcelona, Sr. Confere' nci a de 1 'Excin. al Centre de Lectura de Reus, sobre Pascual Maragal 1 , oí srne í Muní cip a li sme Tr Fe er Reus, 19 de febrer de 1988 Plça. S. Jaume s/n. 08002 Barcelona Telèfon: 301 07 07 Tèlex: 54519 Laye e �Ajuntament Í' r+- de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: SENYORES I SENYORS, VULL AGRAIR AL CERCLE DE LECTURA LA SEVA CORDIAL INVITAC ICS . VENIR A REUS A PARLAR D E FE DERAL I SME I MUNICIPALISME ÉS REALMENT UN COMPROMÍS ESTIMULANT. EN EL SISTEMA DE CIUTATS DE CATALUNYA REUS',' OCUPA UN LLOC DESTACAT, PER LA SEVA ECONOMIA I PER LA SEVA TRADICIó POLÍTICA, OBRERA I INTEL.LECTUAL. UNA COMBI NAC Ió QUE SEMPRE HA DONAT BONS RESULTATS. I TAMPOC NO PODEM OBLIDAR QUE A REUS ES PRODUÍ UNA /1 DE LES FEDERALISME A. ESPANYA. NC IES HI STòRIQUES DEL ^ ,^ A 3V �'k~ Ajuntament W de Barcelona Gabinet de Comunicació ENGUANY L'APROBACI¿; EL DES è CELEBREN ANIVERSARI DE DE LA CONSTITUCI6 ESPANYOLA EL EN REFERNDUM DEL 6 DE DESEMBRE DE 1978. DEU ANYS NO ÉS MOLT EN LA LLARGA VIDA NORMAL DE LES CONSTITUCIONS DELS PAYSOS DEMOC4TICS. LA DELS ESTATS UNITS TÉ MS DE 200 ANYS I LES DELS PAYSOS DEL NOSTRE ENTORN EUROPEU TENEN 30 O 40 ANYS. PEP6 DEU ANYS JA PERMETEN UNA CERTA PERSPECTIVA. HAN ESTAT ANYS MOLT INTENSOS EN LA VIDA DEL PAÍS, I PODEM DIR QUE LA CONSTITUCI6 HA FUNCIONAT BÉ. EM SEMBLA QUE SOBRE AIX c.5 NO HI HAURIA DISCREPàNCIA ENTRE LES FORCES DEMOC4TIoUES. LA CONSTITUCI6 HA ESTABLERT UN MARC DE DRETS I LLIBERTATS QUE LA SITUEN SISTEMA ENTRE LES MÉS AVANOADES DEL DErOCRITIC MUNDIAL. �Eh'« Ajuntament "111 de Barcelona Gabinet de Comunicació I HA SERVIT PEP. REGULAR ALGUNS DELS PROBLEMES SECULARS D'ESPANYA: LES RELACIONS ENTRE L'ESTAT, L'ESGLèSIA I LES FORCES ARMADES, AIXÍ COM L'ARTICULACI6 POL íTICA LES I ADMINISTRATIVA DE DIFERENTS NACIONALITATS I REGIONS. TOTS AQUESTS ASPECTES - AQUESTS SERVEIS DE LA CONSTITUCI6 AL PAÍS TEòRICA I MEREIXEN LA MÉS ALTA CONSIDERACIE POLÍTICA. AVUI, PERò, RECLAMARÉ LA SEVA ATENCI6 NOMÉS SOBRE EL DARRER D'ELLS. SOBRE AQUESTA EXPERI è NCIA TAN EXTRAORI)INáRIA QUE ÉS LA RECREACIè DE L'ESTAT. NORMALS CAP ALTRE PAÍS EUROPEU HA TINGUT EN TEMPS EL CORATGE D'EMPRENDRE UNA REORGANITZACIE EN PROFUNDITAT DEL SEU SISTEMA TERRITORIAL UNA I POLÍTIC EN DIRECCI¿ CENTRÍFUGA. EL TÍTOL VUIT •DE LA CONSTITUCI6, L'OF,GANITZACI6 TERRITORIAL DE L'ESTAT, LABORIOSA REDACCI6 I - CAL DIR -HO- UN EL QUE VA TRACTA DE REQUERIR UNA GENERES CONSENS. �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació DONAR LA SOLUCI6 URGENT QUE REQUERIEN LES CIRCUMSTANCIES AL VELL PLET HISTCSRIC DE LA VERTEBRACI6 D'ESPANYA NO ERA GENS FkIL. A DIVERSOS LLOCS D'ESPANYA PER DEMOCRACIA S'ENTENIA, CONSUBSTANC IALMENT, LLIBERTATS INDIVIDUALS I LLIBERTAT NACIONAL. AIXi ERA CLARAMENT A CATALUNYA. PER TANT, PER INSTITUIR LA DEMOCRACIA S'HAVIA DE RESOLDRE NECESSARIAMENT I SP1ULTANIAMENT LA QUESTIC) DE LA LLIBERTAT NACIONAL. L'ESTAT DE LES AUTONOMIES FOU LA FaMULA EQUILIBRADA QUE FINALMENT S'ADOPTA. VENIA A SER UN HíBRID DE REGIONALISME ITALIA I DE FEDERALISME ALEMANY, QUE TENIA, EN QUALSEVOL CAS, LA VIPTUT DE PERMETRE UN DESENVOLUPAMENT DIVERSIFICAT I GRADUAL. I AIXCS ÉS EL QUE S'HA PRODUÏT DURANT ELS DEU ANYS DE VIGNCIA CONSTITUCIONAL DEL SISTEMA: UNA PROGRESSIVA ADAPTACI6 DE LES DIFERENTS PARTS DEL PAÍS A LES �- 6- Ajuntament V& Barcelona Gabinet de Comunicació VARIANTS D'AUTOGOVERN CONTEMPLADES A LA CONSTITUCI6. AVUI FUNCIONEN AMB PERFECTA NORMALITAT TOTES LES INSTITUCIONS AUTON6MIQUES DE LES DISSET COMUNITATS I, PRACTICAMENT, S'HAN CULMINAT LES TRANSFERèNCIES DELS SERVEI 5. CREC SINCERAMENT QUE ÉS TOT UN èXIT. LES COMPARACIONS SEMPRE S'HAN DE FER AMB PRUDNCIA I AMB RESPECTE PER LES DIFERèNCIES. PER¿ ITáLIA QUE VA COMENÇAR MOLT ABANS UNA AUTONOMITZACIó MENYS PROFUNDA QUE LA NOSTRA, ENCARA NO L'HA ACABADA. VULL RECORDAR LA DESTACADA INTERVENCI6 DELS CATALANS EN EL P p ors CONSTITUIENT. A LA PONi.?NCIA QUE ELABORA L'AVANTPROJECTE CONSTITUCIONAL Hl EREN EN ROCA JUNYENT I EN SOLÉ TURA, I EL PONENT SOCIALISTA PECES BARBA, COM DIU I SAP MOLT BÉ EN GONZáLEZ CASANOVA, VA ACTUAR SEMPRE AMB L'ASSESSORAMENT DELS SOCIALISTES Ref.: �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació CATALANS. A LA CONTI SS ICS CONSTITUCIONAL VA TENIR UN PAPER MOLT IMPORTANT EN MART I N TOVAL . AQUESTA PRES NCI A PROTAGONISTA DELS CATALAN S VA SERVIR PERQU ACONSSEGUISSIM UN MARC CONSTITUCIONAL EN OUè Hl CABIA PERFECTAMENT L'AUTONOMIA QUE, MAJORITIRI AMENT , VOISEM LLAVORS PER CATALUNYA. šI TOT HA SORTIT TAN ROD6 CON SEMBLA, PER QU¿,:. t DONCS AQUEST ENRENOU D'ARA S OBRE LES LECTURES FEDERALS DEL TÍTOL VUIT ¿. -. DE LA CONSTITUC DS? —... ------CREC QUE LES RAONS SON DIVERSES I SUFICIENTS. SEMPRE UI HA HAGUT UNA PRES el\TC IA IMPLÍC ITA DE L'ESPERIT FEDERAL EN LA CONCEPC le; AUTONOMI STA D'ESPANYA. EN TOT CAS, AIXeS ERA AIXÍ PER PART DE L ' ESQUERRA, , S OBRETOT , P EL QUE FA. ALS S OC I ALI ST ES QUE HAVIEN I NCORPORAT EL FE DERAL I SME EN EL SEU P ATRIMONI IDEOLC)GIC 1 ORGANITZATITJ. �Ajuntament NIF de Barcelona Gabinet de Comunicació PER CS NO S OLAMENT PER PART DE L ' ESQUERRA. PUJOL MATEI HA ES TAT UN DEFENSOR AI~Ohlik-T DE LA POSTURA FEDERAL. SABEN, A CATALUNYA HA EXI STIT UNA GRAN COM VOST èS . TRADI Creí FEDERALISTA. EL CATALAN I SME POL í TIC –QUE É S PLU RAL , QUE COMPREN DI FERENT OPC ION S ID EOL5G IQUESS HA MAN IFESTAT G AIRE Elf, SEM? E COM A FEDERALISTA. UNA _- MICA A LA NOSTRA MANERA, POT SER P ENSANT MS A RESOLDRE EL NOSTRE PROBLEMA QUE CON A SOLUC I5 GENERAL PER A ESP ANYA. AQUESTA INCLINA CIC; P ART I CULARI STA ESTá , PER¿ C ANVI ANT . JA Hl HA SECTORS DEL CATALANI SME POI, íTIC QUE CONSI EZL__ QUE LA MIL LOR SOLUC I6 PER A CATALUNYA ÉS LA SOLUCIÓ; QUE SIGUI BONA PER A ESPANYA. . 5, LA INICIATIVA ACTUAL DELS SOCIALISTES PER AIX ( CATALANS DE PROPOSAR UNA INTERPRETACI6 FEDERALITZANT DE L'ESTAT DE LES AUTONOMIES, HA TINGUT UN RES S6 TAN GRAN �Ajuntament 1111V de Barcelona Gabinet de Comunicació A CASA NO STRA . UN RES S6 EN UN SE NT I T PLURAL, ÉS CLAR : DE REBUI G P ELS Q UI PREFEREIXEN CONTINUAR AMB L ' ES SENC I ALI SME I EL P ARTI CULARI EME; DE C AUTELA E XP ECTANT P ELS QUI VOLDRIEN MS ACLARIMENTS I GARANTIES ; I D' ACCEPTACI6 PELS QUI CREIEM QUE LA TENDèNCIA FED ERAL IT ZANT SER á- LA GRAN OP O RT U N ITAT PER FER COINCIDIR UNA EVOL UC 15 P R OGR E S S IVA DE LES AUTONOMIES AMB UN PROJECTE GLOBAL D ESPANYA, EN ) EL MARC D ' UNA E U ROPA,,,,Q, UF, MAR XAR1 ,_.TAMBÉ_ ER., LA .VI A FEDERAL CAP A LA UN ITAT . QUE PUGUEM PLANTJAR—N OS ARA LA LECTURA FEDERAL DE LA CON ST ITUC I6 É S POS IT IU, FI N S 1 TOT FORÇA POS I T 1U HO VOL DIR MOLTES COSES : QUE LA CONSTITUÇI P ERMET ; QUE LA MADURESA DEL P AíS HO ACCEPTA; QUE EL N IVEL L AUTO No- mic AS SOL IT HO ACONSEL LA ELE SOCIALISTES CATALANS MAI NO HAJvH:54 DEIXAT DE REFERIR—SE AL FE DERAL I 91E COM UNA PO SS IBIL ITAT DE �omp Ajuntament VI: de Barcelona Gabinet de Comunicació PERFECCIONAMENT DE L'ESTAT DE LES AUTONOMIES. EN RAIMON ) 14-11 P+,e OF3IOLSEWT'ttrjXZ SOVINT. PER ò HA CALGUT. QUE EL DIFÍCIL PROCÉS DE L'ASSENTAMENT DE LES ESTRUCTURES AUTOWSMIQUES I DE LES TRANSFERèNCIES S'ACABÉS, I QUE LA GENT VEIS QUE AIX¿ FUNCIONAVA, PERMA ES PRODUÍS UNA RECEPTIVITAT SUFICIENT CAP A LES TES IS DE LA FEDERALITZACI6 UN CONCEPTE COMPLEX. NO ns UNA . EL FEDERALISME ÉS F6RMUW SIMPLE NI UNA T(kNICA SENZILLA, SIN6 NO HAGUS AIXECAT TANTES ESPERANCES I ALHORA TANTA POLMICA. DELS SEUS MGLTIPLES ELEMENTS HE OPTAT PER. DESTACAR—NE AVUI ALGUNS ASPECTES QUE EM PERMETRAN ENLLAÇAR AMB EL MUN I C IP AL I SMt. EN TOT ESTAT COMPOST —1 EL NOSTRE HO ÉS - CAL QUE �ION Ajuntament 1W de Barcelona Gabinet de Comunicació HI HAGI UNA RELACI6 CONSTRUCTIVA I FINALISTA ENTRE LES SEVES PAPTS , AQUESTA EXIGèNCIA GENERAL TÉ DIFERENTS EXPRESSIONS EN FUNCIó DE LES DIVERSES ESTRUCTURES I TRADICIONS CONSTITUC IONALS. LA MÉS CONEGUDA ÉS LA FORMULACIó ALEMANYA DE LA C úiA ':- BUNDESTREUE, O PRINCIPI DE l' IVILYTÁYT' FEDERAL, "CONCEBUT COM EL DEURE RECÍPROC DE CADA PART DE TENIR EN COMPTE ELS INTERESSOS VITALS DEL CONJUNT 1 DE LES ALTRES PARTS EN L'EXERCICI DE LES SEVES PR¿PIES COMPETNCIES”. LA BUNDESTREUE NO FIGURA COM A TAL PRINCIPI A LA LLEI FONAMENTAL O CONSTITUCICS ALEMANYA. HA ESTAT „c. CREAT PER LA DOCTRINA 1 PER LA JURISPRUDNCIA CONSTITUCIONAL A PARTIR DE LES EXPERINCIES I LES NECESSITATS DEL FUNCIONAMENT DE L'ESTAT ALEMANY FEDERAL. CREC QUE NOSALTRES HEM D'ANAR TAMBÉ PER AQUÍ. �"í —12— Ajuntament V de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: AQUEST 1S UN PRINCIPI DE SENTIT COM. QUE INTEGRA RACIONALITAT I COOPERACI6. EN EL NOSTRE CAS H1 HA BASE SUFICIENT PER TREBALLAR EN DIVERSES DIRECCIONS QUE CONVERGIRIEN EN LA INTERPRETACI6 FEDERALITZANT QUE PROPOSEM. EN PRIMER LLOC, LA CONCRECIó CLARA I PRECISA, AMB L'AJUDA DE LA JURISPRUDNCIA CONSTITUCIONAL, DE LES COMPETNCIES LEGISLATIVES DE L'ESTAT I DE LES AUTONCMIES QUE HAN DE SER TAXADES, AMB NUMERUS CLAUSUS, I DE LES COMPETNCIES LOCALS QUE HAN DE SER RESIDUALS, 1S A DIR OBERTES. EN SEGON LLOC, LA CORRESPONSABILITZACI¿ DE LES COMUNITATS AUTUOMES EN LES POLiTIQUES DE L'ESTAT. EN TERCER LLOC, LA CONCRECIó D'UN SISTEMA CLAR DE RELACIONS ENTRE LES ADMINISTRACIONS LOCALS 1 LES ADMINISTRACIONS AUTON¿MIQUES. y` �Ajuntament iIUFde Barcelona Gabinet de Comunicació 1S TAMBft FONAMENTAL ESTABLIR UN MARC SEGUR DE FINANÇAMENT PER ALS TRES NIVELLS DE GOVERN, QUE COMPORTI FóRMULES EQUILIBRADES DE CORRESPONSABILITZACI6 FISCAL I D'AUTONOMIA FINANCERA. VAN SER DELS PRIMERS A PROPOSAR UN REPARTIMENT D'UN 50 PER CENT PER L'ESTAT, UN 25 PER CENT PER LES AUTONOMIES I UN 25 PER CENT PER L'ADMINISTRACIó LOCAL. ESTIC CONVENÇUT QUE AQUEST REPARTIMENT ES TRADUIR1 EN UN MILLOR APROFITAMENT DELS RECURSOS, SOBRETOT EN EL PLA DE L'EFIC1CIA 1 DE LA REDISTRIBUCI6. AQUEST "PROGRAMA FEDFRALITZANT" REQUEREIX PER ENDEGAR—LO QUE ELS TRES NIVELLS FACIN PRESIDIR LES SEVES RELACIONS, EN TOTS ELS 1MBITS I ORDRES, PEL "PRINCIPI DE COL.LNBORACIJ)". EL NOSTRE TRIBUNAL CONSTITUCIONAL HA RECONEGUT EXPLíCITAMENT L'EXISTNCIA D'AQUEST PRINCIPI. EL �Ajuntament Vde Barcelona Gabinet de Comunicació CONSIDERA UN DEURE GENERAL I RECÍPROC INHERENT A LA PR (S. R IA EXISTèNCIA DE L'ESTAT DE LES AUTONOMIES. EL "PRINCIPI DE COL.LABORACT6" ÉS UNA SíNTESI DE COOPERACIó, PARTICIPACI6 I SQLIDARITAT; ES A DIR, UNA SíNTESI DEL MILLOR ESPERIT FEDERAL. DIGUEM-HO CLARAMENT: CONFRONTAMENT RELACIONS I ENTRE SUBSTITUIR-SE CONFLICTE, EL CLIMA DE RECELE SOVINT PRESENT EN LES ELS DIFERENTS NIVELLS, HA DE PER UNA ACTITUD LLEIAL I POSITIVA, PERQYA, AL CAPDAVALL, EL BON FUNCIONAMENT DE LES PARTS ES INDISPENSABLE PER AL BON FUNCIONAMENT DEL CONJUNT, QUE ÉS L'OBJECTIU AL QUE HEM DE TENDIR TOTS EN BENEFICI DELS CIUTADANS. CREC QUE EL "PRINCIPI DE COL.LABORACIó" ÉS UNA PEÇA ESSENCIAL EN EL PROJECTE DE PERFECCIONAMENT DE L'ARTICULACIo DE L'ESTAT QUE ESTEM PROPOSANT. �Ajuntament Ide Barcelona Gabinet de Comunicació ESTEM DISPOSATS, NATURALMENT, A PARLAR — NE AMB TOTHOM. I SEGUR QUE ACABAREN FENT—HO, PEROU FINS ARA NOMÉS HEM SENTIT EL REBUIG INTERESSAT PER5 CAP ALTERNATIVA A LES NOSTRES PROPOSTES. VINC DIENT AMB FREONk4CIA QUE ARA ÉS L'HORA DELS AJUNTAMENTS. LA CONSTRUCCI6 DE L'ESTAT DE LES AUTONOMIES VA COMPORTAR UN CERT SACRIFICI DELS AJUNTAMENTS. CONSIDERANT L'ENORME ESFORÇ QUE S'HA HAGUT DE FER PER PASSAR D'UN ESTAT CENTRALISTA A UN GENERALITZAT DE DESCENTRALITZACIÓ ADMINISTRATIVA, POT • FOU MODEL LEGISLATIVA INEVITABLE QUE I ELS AJUNTAMENTS EN SORTISSIN INICIALMENT MARGINATS. PEP(5 ARA ÉS DIFERENT. SERIA UN GREU ERROR QUE CONTINUÉS UN ESTAT DE COSES QUE JA NO TÉ CAP �- 16 - Ajuntament 111101 de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: JUSTIFICAC i6. CREC QUE EL PROTAGONI SME DEL PODER LOCAL DEURá PASSAR ARA AL PRIMER PLA DE LA VIDA POL ÍTIC A . H O EXI GEIXL'XIT MATEIX DE L 'AUTONOMITZACI6 DEL PAÍS. ¿ L' IMPULS DESCENT_RALIZZADOE_NO NIVELL AUTO NaMI C OT _.11,T.URAR EN _ EL D CONTINUAR AVALL, CAP AL C IUTAD1 N INGii NO AS C APAC. DE NEGAR OB ERTAMENT QUE L 'ADMINI STRAC I6 LOCAL É S LA MS BEN SITUADA PER A CONEkXF,R MILLOR ELS PR OBLEMES DEL S C IUTADAN S 1 DONAR-Hl LES RES PO ST ES MIS AD EO UAD ES . S HA QUALIFICAT ALS AJUNTAMENTS , AMB UNA EXPRES SI6 RE S: X IDA, DE " TERMI NALS I NTEL . LI GENT S" QUE CONNECTEN LES SEVES POLÍ TIOUES A LES ES TATALS 1 AUTONZSMIOUES PER �Ajuntament iWde Barcelona Gabinet de Comunicació QUE LA SEVA ACTUACI6 ES DESENVOLUPA DES DE LA PRe.)PIA CAPACITAT D'AUTOGOVERN. AIXe5 VOL DIR — SI NO ES VOL GOVERNAR D'ESQUENA ALS CIUTADANS— QUE ELS AJUNTAMENTS S'HAN DE FER CáRREC DE TOTES LES COMPETNCIES, AMB ELS SERVEIS I RECURSOS CORRESPONENTS, ( QUE JURÍDICAMENT I OPERACIONALMENT PUGUIN ASSUMIR , UN BON FONAMENT D'AQUESTA ASSIGNACI6 O DELEGACIE DE COMPETNCIES EL TENIM EN EL PRINCIPI QUE DIU QUE ELS RECURSOS PúBLICS NO SEN PRIVATIUS DE L'ADMINISTRACIE .QUE ELS RECAPTA, SINE QUE SEN DESTINATS A LA DESPESA EN EL NIVELL ADMINISTRATIU MÉS ADEQUAT. NO TI SENTIT EL REGATEIG EN AIX¿. ES TRACTA DE RECURSOS QUE SURTEN DEL MATEIX LLOC PER COBRIR UNES NECESSITATS QUE TENEN EL MATEIX ORIGEN. EN UN ESTAT COMPOST LA DIVISIE COMPETENCIAL I FUNCIONAL IS PROU AMPLA 1 DIVERSIFICADA COM PERQU CADA �¡11x1 Ajuntament I" de Barcelona Gabinet de Comunicació PART TINGUI LA SEVA PARCEL.LA ASSEGURADA DE RESPONSAF3ILITAT I PARTICIPACIa. ÉS TAN ABSURD QUE L'ESTAT VULGUI FER D'AUTONOMIA COM QUE L'AUTONOMIA FACI D'AJUNTAMENT. EN CANVI A L' AJUNTAMENT NO SE LI ACUD MAI FER D'ESTAT NI D'AUTONOMIA. ACABA PAGANT SOVINT, AIXe; S1, UNS SERVEIS QUE PRESTA SENSE QUE LI HAGIN TRANSFERIT t LES DOTACIONS. k:{A;^yt,(^ií2 SOBRE LES DESPESES DE CAPITALITAT DE BARCELONA, SENSE CONTRAPARTIDA, ELS EN PODRIA PARLAR LLARGA ESTONA. ( COM LLIGUEM FEDERAL SME I MUNICIPALI SME? ,i EL MUNICIPALISME NO SOLAMENT FS UNA ESCOLA DE DEMOCRàCIA I UNA ESCOLA DE POLÍTICA, FS TAMBÉ UN è SEGMENT DE LA IDEOLOGIA I DE LA T CNICA FEDERAL. �—19— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: EL M[JNICIPALISME EST& CONTINGUT EN EL FEDERALISME. BONA PART DELE PRINCIPIE APLICABLES A LES RELACIONS ENTRE L'ESTAT I LES COMUNITATS AUT¿NOMES A QU (. 71 M'HE REFERIT ABANS ScSN EXTENSIBLES AL NIVELL LOCAL, PERCS CREC QUE ES PRODUIRA, A MÉS, UN EFECTE INDIRECTE IMPORTANT QUE BENEFICIAR A ALE AJUNTAMENTS. EN LA MESURA QUE LA INTERPRETACI6 FEDERALITZANT AFLUIXI LES TENSIONS ENTRE ELS DOS NIVELLS SUPERIORS, ES REDUYRA LA PRESSICS DE LES AUTONOMIES SOBRE ELS GOVERNS LOCALS. I PERMETINT — ME QUE ACABI AMB UNA AFIRMACI6 QUE NO TEMO GENS QUE SIGUI CONTRASTADA: TOT ALLCS QUE BENEFICIA ALS AJUNTAMENTS BENEFICIARA ALS CIUTADANS. MOLTES GRACIES. i / COM HE ANAT APUNTANT. �y^ .. r• Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació Plça. S. Jaume s/n. 08002 Barcelona Telèfon: 301 07 07 Tèlex: 54519 Laye e CENTRE DE LECTURA DE REUS El Centre de Lectura de Reus és una entitat creada l'any 1859 amb una clara vocació de tipus pedagógic i formatiu i que incidia sobretot en les classes populars. Actualment, el Centre de Lectura té entre 3.200 i 3.300 socis i está organitzat en 12 seccions (T4íisica, Cie-ncies Socials i Polítiques, Llengua, Excursionisme, Art, etc.) . Entre els anys 1975 i 1978 va acollir les Conferències de les Terceres Vies, on van participar tots els grups polítics d'aleshores. El Centre té una Biblioteca de 45.000 volums, la segona de Catalunya. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4046 Title A name given to the resource Federalisme i Municipalisme / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Sistema de ciutats de Catalunya: Reus, Tàrrega, Mollerusa, etc. Catalanisme polític. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Centre de Lectura de Reus Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Federalisme Municipis Democràcia Constitucions Dret constitucional Autonomia Territoris Acció política Catalunya Espanya Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-02-19 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1531/19970831_DiariGirona_Federalisme_PM.pdf 8507e2b62d1bd77926fe2c6104724045 PDF Text Text Q Q / Diari de Girona OPINIÓ Z-Z- I Diumenge, 31 d'agost de 1997 L'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, reflexiona en aquest article a l'entorn del federalisme i de la proximitat del poder vers els administrats. Defensa la subsidiaritat i el federalisme com una possibilitat real que «es farà amb liberals o socialdemòcrates i nacio- nalistes federalitzants». Maragall advoca per un federalisme diferenciador per dur Espanya a l'estat plurinacional. Federalisme: poder proper o distant? per Pasqual Maragall (V H e vist que n'hi ha que creuen que federalisme i proximitat del poder no són compatibles. S'equivo^ quen. S'equivoquen al menys amti algunes de les versions del federalisme, concretament amb bona part del federalisme europeu i en general amb el federalisme devolucionista o descentralitzador, per referència al federalisme unificador. Que quedi clar que no m'interessa el debat pel debat, sinó més aviat extreure'n un dels resultats possibles: l'enteniment o acord, i que per tant estic disposat a concedir jo també les equivocacions que estic segur que cometré en un tema tan relliscós com. aquest. No sóc un teòric, sinó un polític, interessat per la teoria, sí, però sobretot interessat a convèncer més que no pas a trobar la pura veritat, si és que existeix. En aquest cas es tracta d'un debat amb idees i persones que provenen d'un sector que no vull alienar, perquè entenc que és a l'altra banda d'un pont curt, no fàcil, però transitable (crec) i tanmateix decisiu per a la bona marxa de les coses aquí a Catalunya, i de retruc a Espanya. El pont que va del federalisme de l'esquerra catalanista al nacionalisme federalitzant de centreesquerre. Si aquest pont es fa ben passador, el país anirà bé i si no, no anirà tan bé, s'empantanegarà. Mesuraré doncs les paraules. No diré que s'equivoquen del tot els que separen federalisme i subsidiarietat ni sostindré (no ho he fet mai) que subsidiarietat vol dir només proximitat del poder. Quant això segon, «proximitat» és solament una manera simple i entenedora, un xic abusiva, de dir el mateix que es vol dir quan es fa servir aquest nom tan estrany, tan poc pròxim: subsidiarietat. Subsidiarietat és un nom molt estrany per a una idea molt senzilla: el poder, com més a prop, millor. No que sempre pugui o hagi d'estar a prop, sinó que a igualtat de circumstàncies (eficàcia i equitat) com més a prop millor. No és per tant un principi que s'ocupi solament de l'eficàcia —idea aquesta que sí que com la proximitat possible i Jacques Santer com a adequació: «fer les coses en el nivell adequat». Kinkel l'encertava més. Conec bé les seves opinions, que són les del govern de la RFA, a través del secretari d'Estat d'Afers Europeus, Hoyer. Subsidiarietat no vol dir solament adequació, no és un concepte neutre, tecnocràtic, fred -com es pot sentir de vegades— que permetria l'ordenació científica dels serveis públics per nivells. Té quelcom d'això però no és L'íiniclo 2 df la lloi iUiliariti del 1") úv nvMV dv 19f)7 diu qiu' t'l municipi i la n'iiió podon realií/.ar loto.·^ aquollo-^ func'itmH que .-diguin do l'inicròs ii(>noral dels seu>< habitaiils. inclosts aqüoJlc-^ rcalitzatlc.-; fins al juomont p(;r k'.s dc'pc'ndínicie.-í cslataL-^ ubicades en cl niunicipi o n'.dc). J.'artick' -i do la lloi dc.'l 1-") do iiiaT-ç do 1997 o.^jK'oilíca quines .stín lo.s funcions piíbliquos c^uo realnionl por fÍL;r l'Kslal. La dàuhula ro.sidual —lot allò quo uo s'cspirifícaafav'oroix df)ncs als podois toíT-ilorial^. L'n doU prqjoctos do rotbrma dol Sonat ilalia])ro\ou la sova composició (almi'tns parcial i on base a circumscripl'ions rt'ifionals quo i·logiviíMi roprosi-ntaiUs tlo la ri'^io si-ufCM-a i ri'pr'o.-^ontains dc^l^ niimici])is do la ro.do. aquosH on una assombioa di' tots oU alcaldes úv la ro^io a l'inici di'lalou'islatut·a. essencialment això. És un principi o concepte que pren partit, un indicador intencionat, un principi de justícia política: la societat és primer que l'Estat; l'Estat n'és subsidiari, ve't aquí. «Subsidiaritat és un nom molt estrany per a una idea molt senzilla: elpoder com a més aprop millor» probablement és del tot errònia-, és un principi que s'ocupa de la distància, de la participació, de l'apropiació de la política pels ciutadans com a mesura de la seva qualitat. Ni tan sols és correcta la idea menjs grollera i molt més estesa que la subsidiarietat s'ocupa de l'adequació, de trobar la distància adequada, el nivell de govern adient per a cada competència pública. En un intercanyi recent -o potser va ser més aviat una coincidència en el temps de dues opinions- Klaus Kinkel, el ministre alemany d'Afers, Exteriors, definia la subsidiarietat parcial, partidari, un parti pris en favor de la proximitat, tota la proximitat possible donades les restriccions d'equitat i eficàcia, i analitzades aquestes amb tot rigor (massa hem empassat per culpa dels economistes - i jo en sóc— economies d'escala que no ho eren, és a dir, avantatges o economies de gran mida, que al capdavall, descomptats els seus efectes negatius, esdevenen el que els economistes anomenen diseconomies netes o avantatges negatius). • • Només en la mesura que la societat no és capaç de resoldre els seus problemes l'Estat esdevé necessari, just, justificat. I com entre el blanc i el negre de l'Estat i la societat hi ha tots els grisos i les transicions imaginables, per extensió diem que en general el poder ha d'estar com m é s a prop millor. És una manera prudent de sostenir el principi de la primacia de la societat sobre l'Estat en què es basa tot l'argument subsidiari. Una • manera prudent i condicional. «Tan a prop com sigui possible» equival a dir «tan a prop com sigui compatible amb els dos objectius de la política, que són l'eficàcia i l'equitat». No voldríem un poder a sota de casa, totalment proper, que fos ineficaç i per tant car, o que fos incapaç de realitzar les transaccions en què consisteix l'equitat, les redistribucions de recursos que garanteixen la cohesió social i la tranquil·litat dels esperits. En aquest sentit, sí que el principi exposat esdevé un criteri que permet analitzar l'adequació dels nivells de govern per a les diverses funcions que se li suposen. Però no és un principi neutral, insisteixo, sinó un principi Arxiu Municipal de Girona. Diari de Girona. 31/8/1997. Pàgina 22 Aquí rau justament el caràcter revolucionari, o si es vol més modestament innovador o radical, del principi esmentat, que podem anomenar, a partir d'ara, fets els aclariments que calien, principi de proximitat. En primer lloc és innovador perquè situa amunt la càrrega de la prova de la distància a la qual ha d'àctuar el govern. La distància s'ha de justificar (tal com expressen els exemples italians i britànics requadrats), no és un valor en si mateix. La proximitat no cal justificar-la perquè és un valor en' si mateixa, en principi. La por a la colisió o excés d'intimitat local entre administrador i administrat, més ben dit, entre l'administrador i alguns dels administrats més influents, ha passat a ser massivament substituïda • per la por a l'excés d'intimitat global entre l'administrador nacional o supranacional i el fabricant d'armes o narcotràficant de torn. L'administrador local corrupte ja el faran fora els , votants que el coneixen de prop. No calen tantes tuteles a la proximitat com a la distància. En segon lloc, e l principi de proximitat és radical en el sentit que és del tipus que Geremek i Dahrendorf (en un famós intercanvi de fa uns anys) anomenarien calent, no fred com la democràcia en general o el mercat, que són sistemes per processar la producció de resultats polítics o econò- mics respectivament, sistemes que percebem com a maquinàries fredes per bé que ens hi juguem molt (o així ho hem cregut fins ara) en el seu bon funcionament. Per explicar el perquè de la innovació radical que entra en escena amb aquest principi i la seva compatibilitat amb el federalisme, encara més la coherència entre tots dos principis, haurem de fer esment de la globalització (ho lamento) i haurem de distingir dos tipus de federalisme, el separador de poders prèviament concentrats i l'unificador de poders independents. El xarampió de la proximitat, que té pinta de durar i de deixar traça, es produeix ara perquè la globalització de l'economia, i encara que més lentament la de la política, està desvetllant un sentiment d'urgència per la devolució de les competències que la història va endur-se dels poders pròxims: distància sí però cum grano salis i a canvi de més proximitat per a les coses que no cal fer lluny. Per això és diu -exageradament- que els estats són massa petits per a segons què i massa grans per a tota la resta. El federalisme apareix aleshores, o reapareix, com el millor sistema per organitzar aquesta nova situació que esquinça els estats per dalt i per baix. I la lleialtat federal a l'interès general com el principi de coherència que complementa perfectament el de proximitat. Federalisme ve de pacte (foedus). És el pacte que uneix estats prèviament independents (els Estats Units, potser algun dia la Unió Europea) per contraposició a la Confederació que es volia mantenir en una relació d'interdependència molt més feble, però també el pacte que autonomitza les parts prèviament diluïdép en un estat centralista (la RF alemanya i l'estat de les autonomies espanyol). En ambdós casos hi ha coexistència del moment unitari i el moment autònom, moment autònom que no sempre s'identifica amb l'existència de fets nacionals i diferents dins la federació (no és així i als USA ni a la RFA, sí en canvi a Espanya i potser demà, com temps enrere, al Regne «L'ideal federal no és una religió, sinó unapossibilitat real i que es farà amb liberals i socialdemòcrates i nacionalistes federalitzants» Unit). A Itàlia l'apel·latiu «federal» va caure el 17 de juny de la Comissió constitucional bicameral, presidida per D'Alema, crec que per pressions de la dreta, i així en comptes de dir: «la República Federal d'Itàlia està composta per municipis, províncies, regions i l'estat» (sic), la Constitució dirà: «la república d'Itàlia e t c » . Però ja em diran! On trobarem una constitució més federal que aquesta que posa municipis i estat en una mateixa sentència? Doncs bé, el mateix dia i en el mateix lloc s'aprovava també que l'ad- �Diari de Girona / Diumenge, 31 d'agost de 1997 / OPINIÓ ;t^Ji.!'Í;!SÍMí «Determinats socialdemòcrates (Helmut Schmidt, per exemple) són francament menys intervencionistes que els nostres nacionalistes de dreta» ministració pública no farà m é s que el que els privats o la societat no pugui fer, i això —es diu— en virtut del principi de subsidiarietat. Es solament en les constitucions americanes (EUA i Canadà), on el federalisme apareix amb una dominant unitària (quan se sent «federal» als EUA s'entén que s'està parlant de Washington i del govern central), que la subsidiarietat pot aparèixer com a contrària al federalisme. (I encara: quan és parla de «federalisme fiscal» als EUA s'entén sempre a tres nivells, no com aquí). El terme «federal» és també als EUA la pàtria conceptual dels liberals, i els liberals allí són progressistes, intervencionistes i poc amants del mercat lliure, relativament el promig cultural nord-americà. Entre nosaltres, sense ser exactament al contrari, poc ens falta. Determinats socialdemòcrates (Helmut Schmidt, per exemple) són francament menys intervencionistes que els liostres nacionalistes de dreta, per als quals la intervenció, la nacionalització i la normalització, paraules totes elles que provoquen terror als liberals europeus de bona llei, no són una qüestió de dreta o esquerra, sinó d'interès general. 1 a fe que els socialistes catalans han respectat aquestes raons fins ara. Tots som conscients que no és el mateix el nacionalisme de les nacions oblidades que el de les ^ANGi)t)NG íXararnàh Vegi'l a: QQ ^ O ll^Y^ «la pn)pc)sta actual (...) garanteix fin.s i tot la pre.sència dels responsables escocesos en els conscíUs de ministres europeus». «El parlament d'EscÍHíia, amb 329 representants, tindrà poders legislatius i si s'aprova ima segona qüestió en el referèndum, fruirà d'un limitat marge d'acció en el terreny fiscal·\ •<La transferència de competències s'estima tan ample quo el dociunent nomiés detalla aquelles que seguiran sota la lutel·la de Westminstor: economia, defensa, ocupació, qüestions constitucionals i embrioiogia i avortament, dependran de Londres. La nova cambra (escocesa) legislarà sobre educació, desenvolupament econòmic, salut, llei i ordre. etc...». El País, 28 de juliol de 1997. Pàg. 4 dominants, mentre dura l'oblit sinó de la identitat com a factor i la dominació. Tots som naciode cohesió de l'individu social, la nalistes mentre això no s'acaciutat, el país, i que l'explicitin ba. Però hem de començar a com aquell cas particular en què «Si el pont que va del federalisme de ésser alguna cosa més en el la proximitat no seria física, ni trànsit cap a la fi de la dominaa la mida del col·lectiu Fesquerra catalanista al nacionalisme referida ció i l'oblit. És lògic que la sub(encara que per als nacionalistes sidiarietat esveri alguns naciocatalans es pot pensar que la federalitzant de centreesquerra es fa nalistes de dreta (no tots) tant mida petita és una raó més per o més que el federalisme. Però basar el seu pensament), sinó bon passador, el país anirà bé» no hauria d'espantar els fedeafectiva, cultural, una proximiralistes d'esquerra, llevat del tat dels esperits, per lluny que meu vell amic Umberto Serafiestiguin els uns dels altres, per ni, socialista i federal, europeista spil'Espanya tranquil·lament plurinacio- tal com participen d'un mateix sentinellià, per a qui les meves veleïtats ment nacional o cultural. nal. Altres vies d'anar-hi estan per liberal-Uibertàries i subsidiàries inventar. I el propi federalisme difePerò també poden els nacionalistes tenen un insuportable «tuf» democrarencial està per definir amb rigor. demanar-nos als federals de tota la tacristià. No ha entès, aquest nou i Posem-nos-hi. vida i especialment als partidaris de magnífic Settembrini, que l'ideal fede la proximitat que entenguem el nosQuè podem denotanar els federalisral no és una religió, sinó una possibitre cas com un cas particular de la tes subsidiaris als nacionalistes en litat real i que es farà amb liberals i teoria de la identitat com a base de la aquesta connexió; en aquest punt i socialdemòcrates i nacionalistes fedecohesió, cas en el qual la proximitat hora? J a la inversa, què ens poden ralitzants. De Catalunya estant ho fóra factor d'identitat i no a l'inrevés. demanar els nacionalistes? tenim'més fàcil d'entendre. Som a un Tot és possible. Se m'acut que podem demanar als pas d'arribar-hi. El federalisme difenacionalistes que explicitin el seu rencial, no uniformista, ens pot dur a perjudici en favor no de la proximitat. (*) Alcalde de Barcelona ^^" Ssang Young Korando KJ: Una mecànica indestructible Els nous models Korando KJ2.3D i KJ2.9D es diferencien bàsicament per la seva mecànica. El primer munta un motor dièsel Mercedes Benz de 2,3 litres i 4 cilindres en líiüa que desenvolupa 80 CV i el segon, un 5 cilindres de 2,9 litres que eleva la potència a 100 GV. En ambdós casos, es tracta de motors atmosfèrics, pensats per un manteniment molt senzill i una major longevitat, i això ho confirma el fet que el Ssang Yong Korando KJ és un vehicle amb una mecànica indestmctible, imponent, amb la força d'un rinoceront. Es presenta així mateix una versió 2.9 D «Lux», dotada de sèrie amb un equipament especialment complet i luxós. La longitud total del vehicle, 4,33 metres, ja el situa per sobre de berlinès de cinc places molt espaioses i supera els altres tot terrenys de la seva categoria; el Korando KJ és el Tot terreny de batalla curta que posseeix la major capacitat interior sense perjudicar amb això la seva maniobrabilitat per ciutat. La seva vocació és clarament la d'una tracció total, i a això contribueix no només la robustesa i agilitat del seu motor, sinó també un repartiment de pesos molt equilibrat, el qual pot admetre fins un màxim de càrrega de 1.250 kg sobre l'eix davanter i 1.470 sobre el posterior. D e s de 2.950.000 PTA. Ctra. Nacional 11, km. 719 - Tel. (972) 17 08 88 - FAX (972) 17 06 59 - SARRIÀ DE TER (Girona) AUTO RECORD FIGUERES NOU, 178 FIGUERES 50 2012 AUTO PALAFRUGELL S.A. AV. LES CORTS CATALANES, 20 PALAFRUGELL 6113 00 TECNIMOTORS MALATOSQUERs/n OLOT 26 72 35 SUBIROS IMPORT MOTOR S.L. CAMÍ ST. PERE DEL BOSC, 11 BLANES 35 30 50 Arxiu Municipal de Girona. Diari de Girona. 31/8/1997. Pàgina 23 � https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1531/19970819_Federalisme_ElTemps_anon.pdf 1bc9b699d88497c72a8b001f085ab552 PDF Text Text Ajuntament / de Barcelona Departament de Premsa Data/Fecha 7-8-97 De/From Nom/Nombre Caries Puig. Departament de prelnsa Nom/Name A/TO Nom/Nombre Jordi Sebastià Nom/Name Entitat/Entidad EL TEMPS Fax Núm: Nombre de pàgines (inclós aquest full) Número de páginas (incluida esta portada) Nombre de pages (celle-ci y compris) Number of pages (including this one) Jordi: T'envio l'article de l'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, sobre federalisme, per ser publicat a la vostra revista la setmana del 18 al 24 d'agost, si és possible. Si tens algun dubte, em podràs trobar fins demà divendres (dilluns començo vacances). A partir de dilluns pots parlar amb 1'A nna Dionis (al mateix telèfon). Moltes gràcies. Caries Puig. Si no us arriba bé el missatge, poseu -vos en contacte amb nosaltres. Si no reciben bien el mensaje, rogamos nos contacten. Nous vous prions de nous contacter si vous ne recevez pas bien le messpge. If you do not rcceivc the message eleary, picase contact us. Placa Sant .laume. 1 08002 Barcelor a ' �FEDERALISME: PODER PROPER O DISTANT? He vist que n'hi ha que creuen que federalisme i proximitat del poder no són compatibles. S'equivoquen. S'equivoquen al menys amb algunes de les versions del federalisme, concretament amb bona part del federalisme europeu i en general amb el federalisme devolucionista o descentralitzador, per referència al federalisme unificador. Que quedi clar que no m'interessa el debat pel debat sino més aviat extreure'n un dels resultats possibles: l'enteniment o acord, i que per tant estic disposat a concedir jo també les equivocacions que estic segur que cometré en un tema tan relliscós com aquest. No soc un teòric sinó un polític, interessat per la teoria, sí, però sobretot interessat en convèncer més que no pas en trobar la pura veritat, si és que existeix. En aquest cas es tracta d'un debat amb idees i persones que provenen d'un sector que no vull alienar, perquè entenc que és a l'altra banda d'un port curt, no fàcil, però transitable (crec) i tanmateix decisiu per a la bona marxa de les coses aquí a Catalunya, i de retruc a Espanya. El pont que va del federalisme de l'esquerra catalanista al nacionalisme federalitzant de centre-esquerre. Si aquest pon- es fa ben passador, el país anirà bé i si no, no anirà tan bé, s'empantanarà. Mesuraré doncs les paraules. No diré que s'equivoquen del tot els que separen federalisme i subsidiarietat ni sostindré (no hb he fet mai) que subsidiarietat vol dir només proximitat del poder. Quant això segon, "proximitat" és solament tjna manera simple i entenedora, un xic abusiva, de dir el mateix que es vol dir quan es fa servir aquest nom tan estrany, tan poc pròxim: subsidiarietat. Subsidiarietat és un rlom molt estrany per a una idea molt senzilla: el poder, com més a prop, millor. No que sempre pugui o hagi d'estar a prop, sinó que a igualtat de circumstàncies (eficàcia equitat) com més a prop millor. No és per tant un principi que s'ocupi solament 4e l'eficàcia -idea aquesta que sí que probablement és del tot errònia-, és un principi que s'ocupa de la distància, de la participació, de l'apropiació de la política pels ciutadans com a mesura de la seva qualitat. Ni tan sols és correcta l'idea menys grollera molt més estesa que la subsidiarietat s'ocupa de l'adequació, de trobar la distància adequada, el nivell de govern adient per a cada competència pública. En un intercanvi recent -o potser va ser més aviat una coincidència en el temps de dues opinions- Klaus Kinkel, el ministre alemany d'Afers Exteriors, definia la subsidiarietat com la proximitat possible i Jacques Santer com adequació: "fer les coses en el nivell adequat". Kinkel l'encertava més. Conec bé les seves opinions. que són les del govern de la RFA, a través del Secretari d'Estat d'Afers Europeus, Hoyer. Subsidiarietat no vol dir solament adequació, nof és un concepte neutre, tecnocràtic, fred -com es pot sentir de vegades- que permetria l'drdenació cientí fica dels serveis públics per nivells. Té quelcom d'això però no és essenbialment això. És un principi o concepte que pren partit, un indicador intencionat, un principi de justícia política: la societat és primer que l'Estat; l'Estat n'és subsidiari, ve't aquí. �Només en la mesura que la societat no és capaç de resoldre els seus problemes l'Estat esdevé necessari, just, justificat. 1 com entre el blanc i el negre de l'Estat i la societat hi ha tot els grisos i les transicions imaginables, ;per extensió diem que en general el poder ha d'estar com més a prop millor. És una manera prudent de sostenir el principi de la primacia de la societat sobre l'Estat en que es basa tot l'argument subsidiari. Una manera prudent i condicional. "Tan a prop com sigui possible" equival a dir "tan a prop com sigui compatible amb els dos objectius de la política, que són l'eficàcia i l'equitat". No voldríem un poder a sota de casa, totalment proper, que fos ineficaç i per tant car, o que fos incapaç de realitzar les transaccions en quq consisteix l'equitat, les redistribucions de recursos que garanteixen la cohesió social i la tranquil.litat dels esperits. En aquest sentit, sí que el principi exposats esdevé un criteri que permet analitzar l'adequació dels nivells de govern per a les diverses funcions que se li suposen. Però no és un principi neutral, insisteixo, sinó un principi parcial, partidari, un parti pris en favor de la proximitat, tota la proximitat possible donades les restriccions d'equitat i eficàcia, i analitzades aquestes amb tot rigor (massa hem empassat per culpa dels economistes -i jo en sóc- economies d'escal4 que no ho eren, és a dir, avantatges o economies del gran tamany, que al capdavall, descomptats els seus efectes negatius, esdevenen el que els economistes anomenen diseconomies netes o avantatges negatius). Aquí rau justament el caràcter revolucionari, 4 si es vol més modestament innovador o radical, del principi esmentat, que podem anomenar, a partir d'ara, fets els aclariments que calien, principi de proximitat. En primer lloc és innovador perque situa amunt la càrrega de la prova de la distància a la qual ha d'actuar el govern. La distància s'ha de justi fi car (tal com expressen els exemples italians i britànics requadrats), no és un vapor en sí mateix. La proximitat no cal justificar-la perque és un valor en sí mateixa,( en principi. La por a la colusió o excés d'intimitat local entre administrador i adminiltrat, més bén dit, entre l'administrador i alguns dels administrats més influents, ha passat a ser massivament substituïda per la por a l'excés d'intimitat glob al entre l'administrador nacional o supranacional i el fabricant d'armes o narcotraficant de torn. L'administrador local corrupte ja el faran fora els votants que el coneixen de prop. No caler tantes tutel.les a la proximitat com a la distància. En segon lloc, el principi de proximitat és radical en el sentit que és del tipus que Geremek i Dahrendorf (en un famós intercanvi de fa uns anys) anomenarien calent, no fred com la democràcia en general o el mercat , que són sistemes per a processar la producció de resultats polítics o econòmics respectivament, sistemes que percebem com a maquinàries fredes per bé que ens hi juguem molt (o així ho hem cregut fins ara) en el seu bon funcionament. Per explicar el perquè de la innovació radical que entra en escena amb aquest principi i la seva compatibilitat amb el federalisme, e cara més, la coherència entre tots dos principis, haurem de fer esment de la globalitació (ho lamento) i haurem de distingir dos tipus de federalisme, el separador de poder prèviament concentrats ï l'unificador de poders independents. �El xarampió de la proximitat, que té pinta de durar i de deixar traça, es produeix ara perquè la globalització de l'economia, i encara que més lentament la de la política, està desvetllant un sentiment d'urgència per la devolució de les competències que la història va endur-se dels poders pròxims: distància sià però clan grano salis i a canvi de més proximitat per a les coses que no cal fer lluny; Per això es diu -exageradament- que els estats són massa petits per a segons qué i massa gran per a tot el demés. El federalisme apareix aleshores, o reaparei*, corn el millor sistema per organitzar aquesta nova situació que esquinça els estats per dalt i per baix. I la lleialtat federal a l'interés general com el principi de coherència que complementa perfectament el de proximitat. Federalisme vé de pacte (foedus).És el pacte que uneix estats prèviament independents (els Estats Units, potser algun div. la Unió Europea) per contraposició a la Confederació que es volia mantenir en una relució de interdependència molt més feble, però també el pacte que autonomitza les parts previàment diluïdes en un estat centralista (la RF alemanya i l'estat de les autonomils espanyol). En ambdós casos hi ha coexistència del moment unitari i el moment autònom, moment autònom que no sempre s'identifica amb l'existència de fets nacionals dkferents dins la federació (no és així ni als USA ni a la RFA, sí en canvi a Espanya i potser demà, com temps enrera, al Regne Unit). A Itàlia l'apel.latiu "federal" va caure el 17 de juny de la Comissio Constitucional Bicameral, presidida per D'Alema, crec que pek pressions de la dreta, i així en comptes de dir: "la República Federal d'Itàlia està comp►sada per municipis, províncies, regions i l'estat" (sic), la Constitució dirà: "la república d'ltalia etc " Però ja em diran! On trobarem una constitució més federal que aquesta que posa municipis i estat en una mateixa sentència? Doncs bé, el mateix dia i en el mateix lloc s'aprovava també que l'administració pública no farà més que el que els privats o la societat ao pugui fer, i això -es diu- en virtut del principi de subsidiarietat. És solament en les constitucions americanes (EUA i Canadà), on el federalisme apareix amb una dominant unitària (quan se sent "federal" als EUA s'entén que s'està parlant de Washington i del govern central), que la subsidiarietat pot aparèixer com a contrària al federalisme. (I encara: quan es parla de "federalisme fiscal" als s'entén sempre a tres nivells, no com aquí). El terme "federal" és també als EUA la pàtria conceptual dels liberals, i els liberals allí son progressistes, intervencionistes i poc amants del mercat lliure, relatitvament al promig cultural nordamericà. Entre nosaltres, sense ser exactament al ontrari, poc ens falta. Determinats socialdemòcrates (Helmut Schmidt, per exemple) són francament menys intervencionistes que els nostres nacionalistes e dreta, per als quals la intervenció, la nacionalització i la normalització, paraules totes elles que provoquen terror als liberals europeus de bona llei, no són una qüestió de dreta o esquerra sinó d'interés general. 1 a fe que els socialistes catalans han respectat aquestes raons fins ara. Tots som conscients que no és el mateix el nacionalisme de les naci*nes oblidades que el de les dominants, mentre dura l'oblit i la dominació. Tots som nacionalistes mentre això no s'acaba. Però hem de començar a ésser alguna cosa més en 01 trànsit cap a la fi de la dominació i l'oblit. �És lògic que la subsidiarietat esveri alguns nacionalistes de dreta (no tots) tant o més que el federalisme. Però no hauria d'espantar éls federalistes d'esquerra, llevat del meu vell amic Umberto Serafini, socialista i federar europeïsta spinellià, per a qui les meves veleïtats liberal-llibertàries i subsidiàries tenenun insopo rt able "tuf" democristià. No ha entés, aquest nou i magnífic Settembrini, que l'ideal federal no és una religió sinó una possibilitat real i que es Farà amb liberáis i socialdemòcrates i nacionalistes federalitzants. De Catalunya estant ho tenim més fàcil d'entendre. Som a un pas d'arribar-hi. El federalisme diferencial, no uniformista, en pot dur a l'Espanya tranquil.lament plurinacional. Altres vies d'anar-hi estan per ir>éventar. I el propi federalisme diferencial està per definir amb rigor. Posem-nos-hi. Què podem demanar els federalistes subsidiaris als nacionalistes en aquesta connexió, en aquest punt i hora? I a la inversa, què ens poden demanar els nacionalistes? Se m'acut que podem demanar als nacionalistes; que explicitin el seu perjudici en favor no de la proximitat sinó de la identitat com a factor de cohesió de l'individu social, la ciutat, el país, i que l'explicitin com aquell cas1 pa rt icular en què la proximitat no seria física, ni referida al tamany del col.lectiu (encára que per als nacionalistes catalans es pot pensar que el petit tamany és una raó més pér basar el seu pensament), sinó afectiva, cultural, una proximitat dels esperits, per Lluny, que estinguin els uns dels altres, per tal corn part icipen d'un mateix sentiment nacional ó cultura. Però també poden els nacionalistes demanar-nos als federals de tota la vida i especialment als partidaris de la proximitat que entenguem el nostre cas com un cas particular de la teoria de la identitat en tant que base de la cohesió, cas en el qual la proximitat fora factor d'identitat i no a l'inrevés. Tot és possible. Pasqual Maragail. Alcalde de Barcelona �Requadres ITÀLIA Llei del 15/3/97 i proposta de reforma del Senat L'article 2 de la llei italiana del 15 de març de 11997 diu que el municipi i la regió poden realitzar totes aquelles funcions que siguin 4e l'interés general dels seus habitants, incloses aquelles realitzades fins al moment perj les dependències estatals ubicades en el municipi o regió. L'article 3 de la llei del 15 de març de 1997 espeifica quines són les funcions públiques que realment pot fer l'Estat. La clàusula residual -tot allò que no s'especifica- afavoreix doncs als poders territorials. Un dels projectes de reforma del Senat itali preveu la seva composició (almenys parcial) en base a circumscripcions regionals ^li que elegirien representants de la regió sencera i representants dels municipis de la regó, aquests en una assemblea de tots els alcaldes de la regió a l'inici de la legislatura. GRAN BRETANYA Proposta laborista per a Escòcia "la proposta actual (...) garanteix fins i tot la p1 .esència dels responsables escocesos en els consells de ministres europeus". "El Parlament d'Escòcia, amb 129 representants, tindrà poders legislatius i si s'aprova una segona qüestió en el referèndum, fruïrà d"un limitat marge d'acció en el terreny fiscal". "La transferència de competències s'estima tan ample que el document només detalla aquelles que seguiran sota la tutel.la de Wes minster: economia, defensa. ocupació, qüestions constitucionals i embriologia i avortament, dependran de Londres. La nova cambra (escocesa) legislarà sobre educació, desenvolupament econòmic, salut. llei i ordre, etc..." El País, 28 de juliol de 1997. Pàg.4 ��L'ALCALDE I)E BARCELONA ^ ^^ t»r r A L 'tA4 ^ 04- i "(f. 1 S �off „% 57 I14A1) L'ALCALDE DE BARCELONA PRtnn. t E IwkAt)stkie- kit .^^ ^ ^ S v^►.^, y ^^ ^ cfil, lst, , ^ ^ 14,3X, HM hl. dkj, kijW14, ~) r ykSti, A-4.4. ,í' C , f rÁ ^ ^ ai ^ t umac., 0(.4 ^ ^ d^^:, wce ^ cr^ c^kca,^,^ ^,^^cC ,, ^ r^ 7° ^ sT70,57? .^1 ►'v v ^^ . ^ MA. MA. ^; uv, . 14.4e at.t vitG int.zdk JA.6~^. «O: tA~be N 4S" ch->thidN-144ruarr 5 t.cut 2avéfor, fi-‘ ,t) betet. 71.AA52_,; ctj e, , iy ~. uivickw..„)k- • I-coNAP Umi ^ ,^ 1,4)4e.t Ant‹.. Lvi ,M uA., $(01, kt~litt/C ^^^ j ' c-s ^ 15k 1:41)" r .^^ ^.^.,,.^^- A CM0 ^^^ ^ ..,^1C: wr 1i GU Y ¿f;)^^ 4t,uu^,^ ^ pp .' .^.^.,, Lit" • ^ *S' ^2..^ /1/4144 (,^► t,^ ^4,t ^; AJÁ ^ ^ ^f.^,G) ' ^, ^^ r' ^` ^ ^ fi.► w^c ^^ va agu ur",'q ^ C,r, a,., b^^ o u,. , ^c^ . ^ /f fMI ^ ^at^fi^. a^ r^ ,^re^,da .e i^ 11.4)",-U^n^C, a .çw^ , J ' cJit.ua ^`^ ^_ ^ ^ ^^1^ «t ^ 00„kA -f ^ xt,,,x ,' ^ .rt ^U^t,n•• OA^ r X.4.44•; K . r ^- v J n. ^„ fCòr1 Z J^'4.• C^ ^^.^ r, %U • 3 , ^ ^ ,^ ^^ ^ ^ ^ 4^^ 1 tu,i(WIN'tf /^^^°.^ r V its. ,4.1^ 44 t^^ 11 4.- \WI;FIIMAA ) r—¿") ^c. d/A...0 +I i ^ t ^ l' . C^^ < ^ri^ ^..^^^y ^ ~ .. ►' di UU.«, t"1-4.,g,^,e.i, 14/44054, / �L'ALCALDE DE BARCELONA ett -Ze 0110 M.A.r c4.1.t.dta, , 1).4 out-te Irtm At4.-- ' ¿pía, 0414.)- e, i ./11 14' VL 1-4~ 'te 0,444',-1` thit-4.; 14450.442.,r, if J." (cut-tim-ta, kum,~ otArm, Atkimim /id( :0r frAk t f' toU ,t ` J41 11 11' Uf, is rwol•wttlAti Ltir vi< t 1.1"4.5- f)o•-11§4í : ri 40 1.41, fx f 0A,1 1~4~f' o fttm0.1.444.tyr,o, A.9141,1 4■* IttrIm3/"4,1,044 tát4" rt, di> 1,0., ev,41./.,14thr v vite 14.4.4,0 t í, t e 9,, 0(,( oeu s. • //4. : 144.: celb"(/ t‘ili 41444. b 171.4.1- tir (.411 ka fa. 'f r) c4t4 tm4, 1040.44 thI 1 4" 19)- t 11,4) feirty,t:ki d / A 5,14, n)01.4„,,,,t.. d.) 1.4, CIA.;(2, ,kfrVévto, 1.4444. "</ret 1"'' ah) '14 :44 i,or «.4. - • 1 l s 4 4: 40 ohlt- tri• itsk. rd~--t 6-1 Pr4P,& ti-4;tieg./1 Gtui i 17u.G.LVÑI-CMM No iL 4,1rum." eijtlst/ die4lt EA.4.• ctA G (pu o ¿,0 4 tiL, 444. 1- 01 • IZO • �L'ALCALDE DE BARCELONA IfttItt uM t. ^ /(4t J^ l^ '^'^ ^ 1.4"4 , cxa ^ (A#4. i4 pire14414 °14,4 %^^ , ^ ^r^.^, ^, "4'4 P4 ^ .9"y! i'v ^° G^ %^ ^ ^^^^^ K ^.^ p // ^ 41^-^^„r /L^K^ ^'^.` • tnn ¿, ' 1,t' ^ ^ti^1AN^ a wt, ^4 cdt",v es ^ 4 ^ ^ .^ ip a ^ ^, ... o or-La. t,.1 4449 d a^1'if" 4,4:10^ uM► M►^►t.. ^1^ ^^, ^t frM •-ff ,d< (M% !o 11"( c,<M1 P^ ) uNtc. tf• +01, i d^ ^^ , ^ ^^j , ^ t','" ~V ► I l444„0"( ,^-^^ R` ,^t,^ vr e A1" ^ ^ ^ c^Mn^h GIN, ► u! ``11 (s . ( ^b ^ ; ^) ^ ^ ^ lA;7■■■ o ut^ a ^,^^ , V/^il ^_ ^ l^L. ^ ÍC V ItMA1 ^ ^ ^ ^ ^ 3 .^r rf)a ot„ LR+ u, vfit+ i,u(mAdmi. ik orzatA*-4;; ^,, 44.o ti C4,40Gt./^ ^ w VP A 0 ■14." ^ ^..G 44 ^ ,t44440 ‘,;41144.4.4 l^ ^^ . .4 ^u ^ cu V ^ ^ r444 I à LG V ,t) ^^` ^ (),,st,,'bfisi Nw ^►.^ ^o^ . ^,r. C9r4/4 ti / tleIor ^ ;,.,fi°/ ^ ^-.¡^ ,w " . Wa-24-td1 ~t) .eis i44.44 4/4,40.~4 1'd, t4519 1, tt, ^ ^ (^^ ^ ^'o^r' ^ w! otu (ir Rd,t,,,-^ ^ �^`{- ^ 4')(I(4 ' W►:►t4vwy ^ t •^ C^. ^,U^ c ^^^^ pfi ^ P^ ^ ^^ ^^.t,.^►,`+^` t .^ ^^ ^y. ^^ Y C-14 LCA I.1)},, ;l)E BARCF. „v ï fo►' ^^^ - im .1!Y^ ^; ^' (q , ` _ /^{a'^t^ ^ ^.I^ I ('^.^i"^ fp-dor+ 1, UG .^ ^ : ^ 4 (,0+141,c,.31.441 ^R AA, h d+ 1-kr f o~ 1 c ü►M 1/) ^^.^► ^' 1.4"■^ ^ I ^ o ^ ^^. 'Nert",410 ,* °t.^ ^ G^' G ^ ^^ 4;-.0 a'Ach p..evviVi{ VM ^ /1{[ 1• 1 ^11lI 1-4-;)t» !) ^ e): tiw (w4 ee` e, pnikU ^^ f^ ^ !^-^7^`'t ^t1i+^.‹ ut„b' t".�4/...4 oh , -/ Lt wirIvA,t 6 ñ ú Gt!/`'^ éld ^ tGt n t'a iNt-ftm (444 \ 1, l tt^ po'sts t...; ^L1 ^ i+^ ^r ( t^'1^-,r ^ i ^ i*4 14,4 /C441 1' ^,0, a,ftA ce ^ ^ /Y"'^ ^ ^1 A f / ^'I UVV ^j'P.^,^ ► ^/" t\ 1444," frr 0(4 ^ It#'4 1la G44.4 .0.49414-#401 ¡^ tyo ».1 L .44,4 t.►^tA,► ^^. 141►^ L^ 01,1 fr o.r 4.0 / G ^l ^ 7\11444dep 0,..) , Id +ti 11n tk ^^. )..di re s ^ /4"11,4/1 t.M . a 'wsN ^l 1? 'v Uf." , ^ N o Vr? b¿i4 Itt, u.t.®. 1 -fv fx-ttit,w-.G ‘,-41 e-i , u.Ad Il rok x. ,? i,R , %^ ^ jorak• tr#:)um /1,# ► ` r ^ ,^ ^ CG+.r y^j c././N trtli c 4441 t. 1 t *^ q^, ^ ^iÍ^ A^ ^ ^ ^ I^ ^ W D I% ^^ pt r^ 1 4 +\ ^ t,-119il^ ^ ^^‘ t14^ ^ ^ , . ' (-11 C0+1.0 +^ !r ^ 1 i ^- 1^M 4.44. er g ^ l, 4.t., r trt.l. pu frTM.1 ^u- K.~.4.4.t 44.4+a1414. \ Tom • ^ / o ^ rtt,! ^r•^ NMI- ^rt^1IMG^fL tt 1114` 144# h4 Q ti,`^^I`^^ ^^G^ ^ '^/. _ `'^ 4 f ,444101. ^ k` ^ atA/AMA4,4-.fr \ ^ y2 ^ ¡-^ -' 3r. '^,^+^ 1 } ^ ^ ^ Q.N ,G1^.N^.^ a..' ^ 02,4..‹tr+^►- ^ 41,5G1^.MA µ„,; It r ,^ ^ t/ ~ ti14' il.ip^w ^ 1, l .,h ^ (c,,,ar`Gi C u 0C,451‘414.44.:8 d �L'ALCALDE DE BARCELONA o t edlt~ tI)-.„, ot«?9,,,tu,, na4,0,0 2,,1Á (Aflu,v-z, te) wwfriat, 4 1.-}-'01411411 chte,t514-4—~ ,J9 f3tu - c144-t 14. 1;¿;.r t a/(4.44# 44,05 rt;ta ti,(5, — t .J41.'4144/444:41 V•t•bk r 4)1, , pJ Uu ka 1(bt- 1/04 4~4: I ati.P mi., wo (:17 r,tAA,432-0, wd-44"f d 054.4z, 0.4.4~14"0,4 a iptévt", Irlksud, ttaa"k çi."10 ;-t*. 04d (fr./.11" 144X4 !t ct, 1 de, Gcm, „tv 1. 1<-km A 7 t)".4 d., 1.:1,04,:t 1. LA4 Piff"; r<C4 r La b 14°' ~116■5/4, vp..4( �e triLit;p;. o¿A k‘ \fitIAA.U) rL to,,,w,m„.,tzt,.‘,1..., db 14-0, UA74 ta1.04.144.°1S0,4%1 ■• " t4 I dAm 1.41.4;14N1-4-1 J iqJ ("5.4 clv a (Pu V LL ar¿44('■¿4Ã' kttf°4- 4:( ( /e o f> 1.4r-44114 (,:wu:Aa 4,t.1 bid-No iNtrw •'4104 41" MAJO4 wofesmt.5 tr(4,44 4.14-- -114 l '444 p 1.A4y, o t'In)", 1-h-L‹ gapp;ttr (tul, t dowttt-4,1440 tA-4-15 1,4;p4a4t1 444#44. tAii SIS 0.4„4:r KA timAlCi'voi.vo4r tftutio frf 1.5";inti, h d4) l's-r u-u 4, t., dy.....9¿t4Lti... 30.LAA.:111 e, j DuLk ç(tx#5 t HAMt Å tber 14• 44 17") �L'ALCALDE DE BARCELONA p t`t; rl ^ Va ;,GJ ^` I d"; »itrz) CwAiv . . a.0 ~ ^ 0.444 - , :_ ^w^ r^ ^` ,e^ r_ a.^^ .^:.^ ^ /ALA/644M" 1.4 "Nll Q 0.071,4 .t^ ^^ h^ , ^` !.i tmudf 44,44.4"4 ^ .(r .€► t r2.1."--N ^., ^ `^`^^`^`"^ . ^ itooit4,31-17 ; á^ f:^ ^.,.eR,w,, ^ ^^ 1 ^ ILIPL4.414' ^^ t7i p 4 COAA As U4., —l^ tx+ ^ ^ ^ ^^ ^ ^ ^ — ^(,,^ .44A~ ^^ ^ : Gt^^ ^^ ,^ ^ , ,:.^ ^ / 1 c ^ r^,,^;^!,..^.^.,1, ^ ¡'^,,, , ..^. , „ a!- I I AA,,,r w►• d 64 (.$1 G>w+ U4 1 ^ 41*-1 014;Ñ Gti .il ^ . R'l ¡, ^^^ ^ „,cc. UMA4 ~a 16+fi( �Z I 1lecd+,4 t «,u,- -Q a r^,^„t.-;‘2 t,n., e2 1,k;a tih 1' ww)t444.4tiN, .Lc wrkyi °l` Ift,,,x, ".,,r. 141,4i14. L'ALCALDE DE BARCELONA ^ 1.4#44 X Grt ^; ^ ^ ^ ^)^^^ 4^ ^ R^ ^ ^ ^,,, ^ 44.-#9 ^ ^ ^ p•L i .: . 1,41kA^,^^`^^ aeatvt ^, ^, ^ ^^ w^^ ^ . /4:91.14. (A-4,^, ^ !'.a u ^ 1 ^. C ^ ^ ^^ #^^ ^ l f , P-4 U ^ A ^, '' re" , ci1,0 o ^ t ^-^ ^tr~ )' ^ ^ th ^^ . o• 14-0 c ^r (;4.,1-4);4+i MO (;4.,1-4); U S ^1 ,Am A^X t % ^ ^^^^ G^ ^ ^ ^,^ ^ E ^ IKE'ut444 _ „,./ rt ^ << .& ^ ^,; ^. TT^- ^ .41 c4149 .w4t a^ ^ 1^ (.^.+' aL ^ eQedt``^ t^^ ^ ^t/ , 1^ ►' 2 4-4,:a, Utirt ^t ^ " % 's 44" */://:‘% !^ (A„A /,/ oLtt g..1 ^r``'' 7" C441 �L'ALCALDE 1)E BARCELONA (AL 124.. usitv't; 114^ fr 094 I" PA (44AX DnitiN 114 etA ItA441,1‘116‘ cto /1141. '1( 4-0#14Arti ç k,A,1 j e* r th 6:11 - e» I' 411.4 . (4, ivicvmwt LupvIt. 4 al 9.m.A' • Mi4ole', «l b 4e IN /7 u-, I ■ usk> imry4Ñ 44/41m44) ctu fflAtt 9 ,'w tm.-~Litiv.> --ve.m44 pele, Ált.4 ~-4 4,1 ¿* i 4444vt 4í1/4 (14 11 " 4"/ ret4h.,4fr 1AA■1441 ¡t i r 0'411'4 4441t404444 11"c-ti, Á 4/A(Alo'hY44,b '24 lk.41' ç 4 44" trInivtly(4.3-e,riv-1 11144.1 Vfm o'. tis L 9.A? Gorf. A 1 0/4.4.4 trYtrug <11.41 �-. - . , . -... L. L'A .............................-' - - . -''''' LCALDE DE BARCELONA PA-4) 1 Jr 1 /. t.hto&-e I Z/4„/d1:4i 4 14 ,44"4"4.1., 3 0 0 ' (00.4 L) lac44.1"., t/19 t./Uf/1011~41 1#'"4"/ -155/4 °'/,2 ,,,,....t.: 1*. x .,, ti 14-44-k li lí, 1 )el{""f 14.00tIbtre, , 4:41-141:4.,,t14L4:11441:.Tri~ P. 2sviiew(14-0 Erj :L‘ -^):11t..:''114::tutt r4.4 .. 1"144. oto c„.~4 141tort Ils* r ".-olt 04 P *14 41 ii 1 &t.ti<14,10.4 r,,,..4 u.--1 t&4144/14i, 1 A iÅ f 4", tit ,1 F-1--044)»'w 7 1,-t 14, a erws rv„, 11 “1-4-1. 44*, 144.11 4414,4, r 44141 PRil kv; 111-f4r juor. ct 't'Y. 411.-t1 ti./.1(4.0tv 4ett44t 1 t 4 . travilivicouchr 4 *Ottl-44"4/7 44 11,144^1. >14 z 7 t,1 tvwfy,,„: ),., ,t.. 4 , 4, ..t,,, ,t,,, vts ot 04411,An .' L '' Otkv4 V 1‘ 1 It4.0",' , at.'1.1.^»"- tA-L1k A!tt4 094-4 hl 1 (/ ~t. 44,,t¿ tt., o u, p..c,,,t1-5 di,pi1/444 4„ / r t A A.44.14, Aypd - 14-4- / SUR' f inMALAA ‘4-12,4,,,~4' j,t.)-, (-4-°4-1A4-Lii"S AA,* cs, ' >04,0N (J41 9-4" 0 144.a. 7 1 a La ÁLA nAk4ni ' th‘h-t, Ñ t, cm 1:4' - 4 " 1/ A zlr tAm !"2, itso A. f X.« iétup,(4.Ál.tif4J ItA.0 çttt (.14 'rfe ~tAw (90,1 s 1.4,1-11 P.4,14/v-rmi,r) rolnil-ot tlt or 4r‘ y ti! 44kb c 09 twtr ';A` 1;t4 1,4 ri,s" Ltts(4 i .1 4, Sto.:, t Ils'A Imj 91,4 41/1,<1 A% 14, ?),, 114, vil It -,44,41/410 él-144"1. V ( 1 400 OA6,1,1„0 j2teitiA-9-: 4 070, t k5-kr )2,0. fi.yti/dwok o tror )4 14,141 p 13 A > 1, l :Ýti 1-P-d t4o.1 rots" 1~ t 1 ili4147^1 clat4 ctiltv». 19) (1 4" Ç t „..4 01 ,Inousww, xívt o ki:Ikti f o °....,,,..A-tie: ti.1 4, ,--/ ' t',,, los_ ".04 t>t^ t /". 11.4~111 1~4' I y» t‘k^, I v-Álu #01-1Amtt-1-0,-, �L'ALCALDE DE BARCELONA .tti NTI(4,44., é: 4.44,4 5 44.4 * 4 ‘4.< e. )ebtA /.14,1. ..)2,4‘? ,,--;:u. Hl 6444, ' zi. (ohvys9. er_fr tx , i1144,C;./z-ij A 17."L'"' I hl 9-4,+ 17 ,11., c. u \„,,,,(11° 1 t) ■ / C‘ ...: f ;)h4-71-r .jff ) I r— l' I) ti,l,„ 0.1,2.11.2 7 •, , . iy.. m,„t,. Ai t,ox4 41 / 4 01,,,:" 00 t 44 .01 1.41 4.,-.1j' ,I 1:a 4.4.45 ' 4 V /14-4 4./.# C., p.,, e4/' 't e c,rfri c,:,>t.„. 1 "A t t )144,,,td I4 Li . 4,/,A.44. /1/44,4 t., t 14 ay." /4:1#k/ AKIÁ:fi, 44 Li e G./tiA tom, 4*,:, <IIM*Cw4A1 ole (A t' It 1-11°1;0 i ),14...UI.,A.4:), 144-1 1.t.)--1 p.A..s1 t. „it...0-; f> 11144 4 I/ A O 4- ! 144, W LO; 4) ,(t" 1 4-W - ir , ' «Ni ltivv , L,. /y*/ atkaitA/fr ) rtA el 111,405k ti, 'A j1/4"lur ct‘f k. ils Ir 1 C1441" 4 ~ d-, ut.43.1. ,›Lt_ r I VI It t:;¿514 étv1W4n. 1 ! I rtt, 4umn, lt QJ- t,e4 t V _ up-4/44.44,A,, t.t 'te js 9 4101A ti, 4 .t) .3e, It 04.. t t‹, • I h l. ‘1` • í 44,A ;L )4111 t - "(41-1:$ 45 4. (.$444 4«..fruAt omI t .4,, :AA t I j( ,A144. h '4414" 1 C ttA\ 1 . 1P , t 01 1 iMA'fit-A/1 t' "tul t. Me4 'La' : '1 hz,:.,.. 41.1 4.fl• tsy #44., tá �L'ALCALDE DE BARCELONA r.(4 AB- tiff • 112.. CP. ,44.1;ik 1 k ' 44,00 01, 94W/ti 4!„, odvtát,L4 ko,„. _ al 14,4 oi4,t/4„ w4.404.-;t9:4 ` eit' 11 14'14 ' 5 ott h a%4 1447 (4, «u " 1 tf,-) tt *Cc I 'en 1149 otitt. (.4 4A,I, tNUAl' z +t'AM O), CiAl Vve,. <0, I nuíç tç67- cL;t4 CykA1 11-4 $4cutf '15 c‘ d...1 ,/~-> /I 14 V !S' al 4‘1.1 CIÁ,V1,44 oti) t m„4„, te. 11,(A, Kkatto 12,40,‘ kqoívtxt TP te l ot utl-tu 4.4? r 14114 Vt>1..4 . kC,Nr Th+t, ét,14/a 110,, 1 eti r\A) i^ rt,t4/ /1 4 ■frvf,l'aikc 01U 1,9 .111~11;141 t‘ t.kp to 1 -44 ‘21 winmkii ckall 1"1"- v.: 004) 4 r (-11,1 Pi t,/ 1-C44/1.4001./.-4. t•h re1 4 'D tbit. ~ ii€1,0it-JAZ44vt, 41-4 ..,14,,,,,,14, , 4444e íttéj ) , r . 1 4 ei • , La% * 4 ' I 45, ni...~ /1 ' (...,1,4)„,y1/4... 2 41 i l (..10,11". 1y a; 4 Oh, c. d• 14 (ai ditit 444 (4. 4,1c , ›,12 la( 0:5 ta, +107, , t, t i.?..-,ky L 'e// (Grq ,4 11,0- A-14 t aÅ ¿4-¿„t, r t# 9hro S171 iiike01151 LASokta T NY‘ Mi> Va gig em/(CLAAkttj "oetkli. tittAti* cum,),",11„ t e „1-44, ¡Tm 'çy /44." ült.:» táll.i#Ne f\ 1#1.*YJ 14k calt C u-1411---~41V2,4" á. 31,-j P.) ta,01-vN re4141. try,e1 o it: . .....- 9,44,Ait, “, U.A.A" ne-i ora. -y,' I 4itok4-1,44,14. , r c4;i-k 4fc,4„4-1 wole 4-errell, ,1.4 (su . U444 1-4 (44,.. oto ellitvid 1.14 hiA0 •^14-1. ~ el. ni^ '411clare-tAAmb•sk eikg.4 t ; 0e-4 t ‘c,1.4rvt4,;e., , d4 etk14 • 1U4/ ti..; 51.441, ºA.1,14,2r Ick j¿«.4"7.( k selemd,,Dis ate 4A.49.4." 4'4 et« ro o" hm" r ítm't 44 re-, e • ) (t( .c " WIJ 444 (4131k dAt.,,trtqueueizt Ros I Zsistm 4-› .c±1 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4437 Title A name given to the resource Federalisme: poder proper o distant? Type The nature or genre of the resource Article Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Federalisme Història Govern Política Acció política Subsidiarietat Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-08-31 Description An account of the resource Comunicació del gabinet de premsa amb la revista enviant l'article per publicar. Inclou la versió manuscrita de Pasqual Maragall. Finalment es va publicar a el Diari de Girona el 31/08/1997. Source A related resource from which the described resource is derived El Temps Diari de Girona Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/725/19970711_LV.pdf d65782690c770ea9ff1cea74bb2ec387 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 11/07/1997 La Vanguardia, p.021, Opinión Federalismo y diferencia Autor: PASQUAL MARAGALL La ocasión histórica para proponer avances políticos en la línea del federalismo, avances que el país necesita, la brinda el hecho de que no hay peligro alguno de reacción ultramontana al cóctel autonomía-izquierda, que históricamente ha provocado iras sin medida. ¿Por qué? Porque la derecha española, atenazada por los hechos (sentencias "federales" del Tribunal Constitucional) y por los votos (alianza imprescindible con las derechas nacionalistas), ha tenido que cambiar. Y porque las derechas nacionalistas sin mayorías absolutas necesitan de algún modo la ayuda de la derecha española, y por tanto el pacto es estable: tenemos una derecha que está obligada a ser autonomista. Es más. No hay posibilidad de Loapa. El autonomismo de la derecha española debe ser diferencial porque se basa en un pacto no con todas las autonomías, sino justamente con las que tienen hecho diferencial detrás. El uniformismo autonómico (¡por fin!) ya no puede ser la escapatoria y el alivio de los regionalistas menos convencidos. La izquierda y el centroizquierda pueden tener la tentación de un escepticismo autonómico razonable. En efecto, el pacto autonómico de las derechas se ha hecho deprisa y mal. Mal incluso para los nacionalistas, que no han calculado bien el valor efectivo de lo que se les daba. Pero mal también para el centro, que aparece a pesar de todo como "timado" por la periferia diferencial. La tentación, pues, para una solución racional, progresista, española, articulada, a todo este lío es considerable. Pero esa "solución" no es solución en sí misma. Lo sería sólo si fuera diferencial, además de articulada y sostenible. ¿Diferencial o asimétrica? Da lo mismo, pero quizá mejor lo primero porque la diferencia se reconoce hoy como un valor y la asimetría más bien como un defecto. ¿Qué se puede hacer? Proponer una articulación federal o federalizante avanzada. Consistiría en: 1. Reconocer la "diferencialidad" histórica de algunas comunidades (lingüística, cultural, política). 2. Respetar el derecho de todos a una prestación igual (igualdad en cantidad y coste de los servicios; igualdad también, en principio, en cuanto a la distancia desde la cual se prestan estos servicios). 3. Opcionalidad como única solución para reconciliar los puntos (1) y (2). Tomemos por ejemplo dos servicios públicos: educación y policía. Cataluña prestaría los dos servicios. Extremadura sólo educación, por voluntad propia. ¿Garantizaría todo ello la "libertad y unión" que es la definición clásica de federación? ¿Garantizaría el trato distinto a los distintos e igual en derechos a todos? Veamos bien lo que los puntos anteriores implican: 1. El más rico paga más (progresividad) no por catalán o madrileño o vasco, sino por rico. 106 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 2. Todos, extremeños, manchegos y catalanes y vascos reciben igual servicio por habitante. Es decir, hay una transferencia neta de fondos de ricos a menos ricos. No por mayor prestación a las regiones pobres, sino por mayor pago de los primeros, que cubren el menor de los segundos. 3. La "fatiga fiscal" es posible pero no exorbitante: se paga más pero no se recibe menos y además se obtiene mercado único. Dos o tres observaciones: -La distinción entre régimen foral y régimen común no debería ser problema. Autonomismo o federalismo diferencial debe querer decir precisamente eso: llegar a la igualdad de derechos por caminos distintos (cada uno el suyo) y tener por diferentes a los distintos para garantizar la equidad. Equidad que consistiría en que los servicios básicos se cubrieran igual y al mismo coste para todos, cosa que dicen que el cálculo actual del cupo vasco puede hacer imposible. -Precisamente la ventaja que obtienen las regiones o nacionalidades ricas, el mercado único, vista a lo largo del tiempo, y no en un momento dado, puede ser argumentada por las regiones pobres como causa de transferencias para obtener una equidad histórica: como históricamente han perdido población por la falta de servicios -entre otras cosas-, lo menos que pueden esperar es que los que tuvieron que marcharse y sus hijos, y los demás ciudadanos de las regiones de destino o nacionalidades, contribuyan de algún modo a que la sangría no siga. (Pero esto no justificaría que los que viven en regiones ricas, además de pagar más, tuvieran que recibir menos.) -Contra lo que se dice ahora, el sistema autonómico que tenemos no ha sido malo en sí, porque ha permitido llegar hasta donde se ha llegado sin que las regiones menos avanzadas se sientan discriminadas. Su limitación consiste en que ahora son los más avanzados los que se sienten perjudicados y los más diferenciales los que se sienten excesivamente constreñidos. Eso es lo que hay que resolver. Y ahora se puede, precisamente, gracias al crédito ganado por las autonomías que han hecho una aportación mayor a la solidaridad, como indicaba hace poco Felipe González. -Todo esto no cuadraría si no se reconociera por parte de las autonomías que el sistema no sólo debe progresar en calidad -como estoy proponiendo-, sino también en profundidad. Los municipios están esperando el primer gesto de las autonomías en este sentido. Esta no es una cuestión menor. En realidad, toda la credibilidad del sistema autonómico-local depende de que las autonomías reconozcan a los gobiernos locales como auténticos gobiernos, según el modelo anglosajón. PASQUAL MARAGALL, alcalde de Barcelona 107 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1187 Title A name given to the resource Federalismo y diferencia Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Federalisme Acció política Espanya Catalunya Territoris Finances públiques Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-07-11 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/941/federalismoyestadoautonomias.jpg 07a8c8caf7f6ffaf535c62123e83ec76 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Federalismo y gobierno local Subject The topic of the resource Federalisme Autonomia Espanya Acció política Territoris Description An account of the resource 202 p. Publisher An entity responsible for making the resource available Planeta Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988 Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Type The nature or genre of the resource Monografia Abstract A summary of the resource. Capítol de Pasqual Maragall: Federalismo y gobierno local. Autors: Armet, Lluís; Molas, Isidre; González Casanova, José; Antonio Sobrequés, Jaume; Prats i Català, Joan; Carretero, Anselmo; Maragall, Jordi; Termes, Josep; Arbós, Xavier; Lorés, Jaume; Marcet, Joan; Solé Tura, Jordi; Aja, Eliseo; Castells, Antoni; Maragall i Mira, Pasqual; Obiols, Raimon. Is Part Of A related resource in which the described resource is physically or logically included. Federalismo y estado de las autonomías. Bibliographic Citation A bibliographic reference for the resource. Recommended practice is to include sufficient bibliographic detail to identify the resource as unambiguously as possible. ISBN: 8432044164 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Llibres de Pasqual Maragall https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2839/19970831_Federalismo_Poder_cercano_o_distante_PM.pdf 6530b4e38af1f2a6dbc9a645cb6d55d4 PDF Text Text Federalismo: ¿poder cercano o distante? Pasqual Maragall H e visto que hay quienes creen que federalismo y proximidad del poder no son compatibles. Se equivocan. Se equivocan al menos con algunas de las versiones del federalismo, concretamente con buena parte del federalismo europeo y, en general, con el federalismo devolucionista o descentralizador, por referencia al federalismo unificador. Que quede claro que no me interesa el debate por el debate, sino más bien extraer uno de los resultados posibles: el entendimiento o acuerdo y que, por tanto, estoy dispuesto a conceder yo también las equivocaciones que estoy seguro que cometeré en un tema tan resbaladizo como éste. No soy un teórico, sino un político, interesado en convencer mas que en hallar la pura verdad, si es que existe. En este caso se trata de un debate con ideas y personas que provienen de un sector que no quiero apartar, porque entiendo que está al otro lado de un puente corto, que no es fácil, pero es transitable (creo) y decisivo para la buena marcha de las cosas aquí en Cataluña, y de paso en España. El puente que va del federalismo de la izquierda catalanista al nacionalismo federalizante de centroizquierda. Si este puente se hace bien transitable, el país irá bien y si no, no irá tan bien, se estancará. Mediré, por tanto, las palabras. No diré que se equivocan totalmente los que separan federalismo y subsidiariedad ni sostendré (no lo he hecho nunca) que subsidiariedad significa únicamente proximidad del poder. El principio de proximidad En cuanto a esto último, proximidad es sólo una forma simple, algo abusiva, de decir lo mismo que se quiere decir cuando se utiliza un nombre tan extraño, tan poco próximo: subsidiariedad. Subsidiariedad es un nombre muy extraño para una idea muy sencilla: el poder, cuanto más cerca, mejor. No es que siempre pueda o tenga que estar cerca, sino que en iguales circunstancias (eficacia y equidad) cuanto más cerca, mejor. No es, por tanto, un principio que se ocupe solamente de la eficacia -idea ésta que sí que probablemente es errónea- es un principio que se ocupa de la distancia, de la participación, de la apropiación de la política por parte de los ciudadanos como medida de su calidad. �Ni tan sólo es correcta la idea menos grosera y mucho más extendida que la subsidiariedad se ocupa de la adecuación, de hallar la distancia adecuada, el nivel de gobierno adecuado para cada competencia pública. En un intercambio reciente -o quizás fue más bien una coincidencia en el tiempo de dos opiniones- Klaus Kinkel, el ministro alemán de Asuntos Exteriores, definía la subsidiariedad como la proximidad posible y Jacques Santer como adecuación: hacer las cosas en el nivel adecuado. Kinkel la acertaba más. Conozco bien sus opiniones, que son las del gobierno de la RFA, a través del secretario de Estado de Asuntos Exteriores Europeos, Hoyer. Subsidiariedad no quiere decir únicamente adecuación, no es un concepto neutro, tecnocrático, frío -como puede oírse a veces- que permitiría la ordenación científica de los servicios públicos por niveles. Tiene algo de ésto, pero no es parcial, partidario, un parti pris a favor de la proximidad, toda la proximidad posible dadas las restricciones de equidad y eficacia, y analizadas éstas con todo rigor (demasiado hemos tragado por culpa de los economistas -y yo lo soyeconomías de escala que no lo eran, es decir, ventajas o economías de gran medida que, al fin y al cabo, descontados sus efectos negativos, se convierten en lo que los economistas llaman diseconomías netas o ventajas negativas). Aquí está precisamente el carácter revolucionario o, si se quiere, más modestamente innovador o radical del principio mencionado, que podemos denominar, a partir de ahora, hechos los esclarecimientos que hacían falta, principio de proximidad. En primer lugar es innovador porque sitúa arriba la carga de la prueba de la distancia a la que debe actuar el gobierno. La distancia se tiene que justificar (tal como expresan los ejemplos italianos y británicos adjuntados al final de este artículo), no es un valor en sí mismo. La proximidad no hace falta justificarla porque es un valor en sí misma, en principio. El miedo a la colisión o al exceso de intimidad local entre administrador y administrado, más bien dicho, entre el administrador y algunos de los administrados más influyentes, ha pasado a ser masivamente sustituida por el miedo al exceso de intimidad global entre el administrador nacional o supranacional y el fabricante de armas o narcotraficante de turno. Al administrador local corrupto ya lo echarán los votantes que lo conocen de cerca. No hacen falta tantas tutelas a la proximidad como a la distancia. En segundo lugar, el principio de proximidad es radical en el sentido que es del tipo que Geremek y Dahrendorf (en un famoso intercambio de hace unos años) llamarían caliente, no frío como la democracia en general o el mercado, que son sistemas para procesar la producción de resultados políticos o económicos respectivamente, sistemas que percibimos como maquinarias frías por bien que nos jugamos mucho (o así lo hemos creído hasta ahora) en su buen funcionamiento. Para explicar el porqué de la innovación radical que entra en escena con este principio y su compatibilidad con el federalismo, todavía más la coherencia entre ambos principios, deberemos referirnos a la globalización (lo lamento) y tendremos que diferenciar dos tipos de federalismo, el separador de poderes previamente concentrados y el unificador de poderes independientes. El sarampión de la proximidad, que tiene pinta de durar y de dejar marca, se produce ahora porque la globalización de la economía y, aunque más lentamente también la de la política, está desvelando un sentimiento de urgencia para la devolución de las competencias que la historia se llevó de los poderes próximos: distancia sí pero "cum grano salis" y, a cambio de más proximidad para las cosas que no hay necesidad de hacerlas lejos. Por eso se dice -exageradamente- que los Estados son demasiado pequeños para según qué y demasiado grandes para todo el resto. La lealtad federal �El federalismo aparece entonces, o reaparece, como el mejor sistema para organizar esta nueva situación que rasga los Estados por arriba y por abajo. Y la lealtad federal al interés general como el principio de la coherencia que complementa perfectamente el de proximidad. Federalismo viene de pacto (foedus). Es el pacto que une los Estados previamente independientes (los Estados Unidos, quizás algún día la Unión Europea) por contraposición a la Confederación que se quería mantener en una relación de interdependencia más blanda, pero también el pacto que autonomiza las partes previamente diluidas en un Estado centralista (la RF alemana y el Estado de las autonomías español). En ambos casos hay coexistencia del momento unitario y del momento autónomo, momento autónomo que no parece que se identifique con la existencia de hechos nacionales y diferentes dentro de la federación (no es así ni en los Estados Unidos ni en la RFA; sí en cambio en España y, quizás mañana, como tiempo atrás, en el Reino Unido). En Italia el apelativo federal cayó el 17 de junio de la Comisión constitucional bicameral, presidida por D'Alema, creo que por presiones de la derecha, y así en vez de decir: la República Federal de Italia está compuesta por municipios, provincias, regiones y el estado (sic), la Constitución dirá: la república de Italia, etc.... ¡Pero ya me dirán! ¿Dónde encontraremos una constitución más federal que esta que pone municipios y Estado en una misma sentencia?. Pues bien, el mismo día y en el mismo lugar se aprobaba también que la administración pública no hará sino lo que los privados o la sociedad no pueda hacer, y eso -se dice- en virtud del principio de subsidiariedad. Solamente en las constituciones americanas (EUA y Canadá), el federalismo aparece con una dominante unitaria (cuando se escucha federal en los EUA se entiende que se está hablando de Washington y del gobierno central), que la subsidiariedad puede aparecer como contraria al federalismo. (Y aún: cuando se habla de federalismo fiscal en los EUA se entiende siempre en tres niveles, no como aquí). El término federal es también en los EUA la patria conceptual de los liberales, y los liberales allí son progresistas, intervencionistas y poco amantes del mercado libre, relativamente el promedio cultural norteamericano. Un federalismo diferencial Entre nosotros, sin ser exactamente lo contrario, poco nos falta. Determinados socialdemócratas (Helmut Schmid, por ejemplo) son francamente menos intervencionistas que nuestros nacionalistas de derechas, para quienes la intervención, la nacionalización y la normalización, todas ellas palabras que provocan terror a los liberales europeos de buena ley, no son una cuestión de derecha o izquierda, sinó de interés general. Y a fe que los socialistas catalanes han respetado estas razones hasta ahora. Todos somos conscientes que no es lo mismo el nacionalismo de las naciones olvidadas que el de las dominantes, mientras dura el olvido y la dominación. Todos somos nacionalistas mientras esto no se acaba. Pero tenemos que empezar a ser algo más en el tránsito hacia el fin de la dominación y el olvido. Es lógico que la subsidiariedad altere algunos nacionalistas de derecha (no a todos) tanto o más que el federalismo. Pero no tendría que asustar a los federalistas de izquierda, a excepción de a mi viejo amigo Umberto Serafini, socialista y federal, europeísta spinelliano, para quien mis veleidades liberal-libertarias y subsidiarias tienen un insoportable olor democristiano. No ha entendido, este nuevo y magnífico Settembrini, que el ideal federal no es una religión, sino una posibilidad real que se hará con liberales y socialdemócratas y nacionalistas federalizantes. En Cataluña es más fácil entenderlo. Estamos a un paso de llegar a ello. El federalismo diferencial, no uniformista, nos puede llevar a la España tranquilamente plurinacional. Otras vías de acceso están por inventar. Y el propio federalismo diferencial está por definir con rigor. Pongámonos a ello. ¿Qué podemos pedir los federalistas subsidiarios a los nacionalistas en esta conexión, en este punto y hora? Y al revés, ¿qué nos pueden pedir los nacionalistas?. Pienso que podemos pedir a los nacionalistas que expliciten su perjuicio a favor, no de la proximidad, sinó de la identidad como factor de cohesión del individuo social, la ciudad, el país, y que expliciten como ese caso particular en que la proximidad no sería física, ni referida a la medida del colectivo (aunque para los nacionalistas catalanes se pueda pensar que la medida pequeña es una razón más para basar su pensamiento), sinó afectiva, cultural, una proximidad de los espíritus, por lejos que estén los unos de los otros, por tal como participan de un mismo sentimiento nacional o cultural. �Pero también pueden los nacionalistas preguntarnos a los federales de toda la vida y, especialmente a los partidarios de la proximidad, que entendamos nuestro caso como un caso particular de la teoría de la identidad como base de la cohesión, caso en el que la proximidad fuera factor de identidad y no al revés. Todo es posible. Pasqual Maragall Alcalde de Barcelona Este artículo fue publicado en el Diari de Girona el domingo, 31 de agosto de 1997, en las páginas 22 y 23. Italia. Ley del 15/3/97 y propuesta de reforma del Senado El artículo 2 de la ley italiana del 15 de marzo de 1997 dice que el municipio y la región pueden realizar todas aquellas funciones que sean del interés general de sus habitantes, incluidas aquellas realizadas hasta el momento por las dependencias estatales ubicadas en el municipio o región. El artículo 3 de la ley del 15 de marzo de 1997 especifica cuáles son las funciones públicas que realmente puede hacer el Estado. La cláusula residual -todo aquello que no se especifica- favorece a los poderes territoriales. Uno de los proyectos de reforma del Senado italiano prevé su composición (al menos parcial) en base a circunscripciones regionales que elegirían representantes de la región entera y representantes de los municipios de la región, éstos en una asamblea de todos los alcaldes de la región al inicio de la legislatura. Reino Unido. Propuesta laborista para Escocia "La propuesta actual (...) garantiza incluso la presencia de los responsables escoceses en los consejos de ministros europeos". "El Parlamento de Escocia, con 129 representantes, tendrá poderes legislativos y si se aprueba una segunda cuestión en el referéndum, gozará de un limitado margen de acción en el terreno fiscal". "La transferencia de competencias se estima tan amplia que el documento sólo detalla aquellas que seguirán bajo la tutela de Westminster: economía, defensa, ocupación, cuestiones constitucionales y embriología y aborto, dependerán de Londres. La nueva cámara (escocesa) legislará sobre la educación, el desarrollo económico, la salud, la ley y el orden, etc...." � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Federalismo: ¿poder cercano o distante? Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 15/10/1997 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Federalisme Subsidiarietat Divisions administratives i polítiques Espanya Europa Description An account of the resource Publicat a el n. 4, octubre de 1997. Source A related resource from which the described resource is derived La Factoría Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital d'una còpia en paper custodiada a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/852/0000001553.pdf 899d21ced1952f14bd8df7d7a948cefc PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a 04/08/2000 (2781304) - Cartas EL PAÍS / Madrid / Base / Opinión, pág. 11 Federalismo: unión y libertad PASQUAL MARAGALL José Ramón Recalde habla de "federación y comunidad" en un artículo publicado en estas páginas hace pocas semanas. He reflexionado sobre las conclusiones a las que llega José Ramón sobre la necesidad de lealtad en los dos sentidos. Lo resumiré muy brevemente en cuatro puntos: 1. Cada estado federal es distinto de los demás. Porque la pluralidad o diversidad de sus componentes no es semejante. Hay federalismos unionistas que parten de la confederación o de la mutua independencia, como los Estados Unidos de Norteamérica. Y hay federalismos que partiendo de la unidad van hacia la autonomía, como el Estado de las Autonomías español. Sin embargo, en todos los casos federación equivale a unión y autonomía. 2. Somos distintos y queremos ir juntos. Ésta es la realidad de España. Ése, y no otro, es el sentimiento de comunidad, la identidad compartida que nos define. No es "ser una cosa, pero querer otra". No es "unión, pero autonomía". Es "unión-libertad", como decía Joan Maragall, "unión-diferencia", o "unión-autonomía". 3. No es sólo que España sea federal o deba ser federal porque estando compuesta por pueblos singulares (los "pueblos de España" de la Constitución) tenga intereses comunes -siendo los intereses comunes muy importantes-, sino que más allá de esos intereses comunes hay un deseo compartido de ir juntos. Hay un sentimiento común a unos y otros que se sobrepone a la natural rivalidad y que sólo parece no existir cuando el deseo y el sentimiento son establecidos por decreto, como obligación. 4. Que conste que la Constitución no es decreto que obliga a acatar, sino pacto que refleja aquel sentir común. La lealtad de la que habla Recalde es una obligación asumida libremente. De otro modo sería, o vasallaje de la parte o falta de autoridad del todo. Es obligación de la parte con el todo y del todo con la parte. Obligación gratuita que los nacionalismos -los de la parte y los del todo- nunca admiten de buen grado. Pasqual Maragall. Presidente del Partido Socialista de Catalunya y presidente del Grupo Parlamentario Socialistas-Ciudadanos por el Cambio del Parlamento de Catalunya. Barcelona. 55 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1096 Title A name given to the resource Federalismo: unión y libertad Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El País Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Federalisme Espanya Catalunya Acció política Territoris Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2000-08-04 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles