60 10 1525 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1039/19860820d_00146.pdf 6a52d380063117adeadda093247f4e3f PDF Text Text Ajuntament de Barcelona PREG6 DE LES FESTES DE TORDERA Tordera, 20 d'agost de 1986 Exp. 705/84 °IMPREMTA MUNdLIPAL �AMICS DE TORDERA: AVUI COMENCEN L,ES FESTES D'AQUESTA VILA. I HEU VOLGUT QUE EL, PREGE E1, FACI L'ALCALDE DE BARCELONA. PER A MI, PERSONALMENT, I PER A LA CIUTAT DE BARCELONA ES UN HONOR QUE ENS FEU I US AGRAIM. AQUESTA VILA REPRESENTA MOLT BÉ EL QUE CATALUNYA ÉS I HA ESTAT A TOTA LA SEVA HISTòRIA. AQUESTA VILA ÉS A UN LLOC PRIVILEGIAT {, UNA CRUILLA DE CAMINS, UN PAS OBLIGAT ENTRE EL MAR I LA MUNTANYA. TAMBÉ CATALUNYA TOTA TÉ AQUEST CARáCTER DE LLOC D'ENCONTRES, DE ï'RàNSIT ENTRE LA MUNTANYA I EL MAR. PER AIXE NO ÉS ESTRANY QUE QUALSEVOL CATALà, I MÉS ENCARA SI ES BARCELONí, EN VISITAR AQUESTA VILA, EN LLEGIR LA SEVA HISTERIA S'HI RECONEIXI, HI TROBI PART DE LA SEVA PR6PIA IDENTITAT. PER AQUÍ, PER HORTSAVINYà, VA PASSAR LA VIA AUGUSTA ROMANA. COM M ,S TARD HO VA FER EL CAMi REAL, MÉS �TARD EL FERROCARRIL I DESPRÉS L'AUTOPISTA. AIXS HA FET QUE BARCELONA I TORDERA HAGIN ESTAT SEMPRE A PROP, TOT I CONSERVANT CADA UNA LA SEVA PERSONALITAT. LA VOSTRA SITUACI6, ELS VOSTRES RECURSOS NALTURALS, LA VOSTRA INGENIOSITAT HAN FET QUE ES MANTINGUÉS UN EQUILIBRI ENTRE LES ACTIVITATS TRADICIONALS I NOVES QUE US HAN PERMÉS SUPERAR ELS MALS TEMPS I ANAR SEMPRE A MILLOR. AIXS: HEU POGUT SER CENTRE COMERCIAL, GR1CIES AL VOSTRE MERCAT; HEU ACONSEGUIT SUPERAR EL DECAIMENT DE LA INDúSTRIA SURERA I US VAU ADAPTAR A NOVES INDIISTRIES. I AVUI HEU ACONSEGUIT SUPERAR LA CRISI ECONCSMICA I TENIU UN FUTUR OPTIMISTA PER DAVANT. I TOT AIXS SENSE HAVER ABANDONAT EL CAMP, L'AGRICULTURA. ELS BARCELONINS HEM D'APRENDRE MOLT D'AQUESTA MANERA D'ADAPTAR-SE ALS NOUS TEMPS SENSE RENUNCIAR A LES ARRELS. DE SET JA N'HEM APRÉS FORÇA, EN ELS GLTIMS TEMPS. PERS VA HAVER-HI ÉPOQUES QUE L'ENLLUERNAMENT PER ALL6 QUE SEMBLAVA MS NOU, MS MODERNS, ENS VA FER COMETRE DESTROCES EN EL NOSTRE PATRIMONI. �LA VOSTRA ESGLESIA PARROQUIAL, PER EXEMPLE, RECONEIX ELS ELEMENTS QUE SIMBOLITZEN EL RECORD DEL PASSAT I L'ADAPTACI6 AL PRESENT. LA VILA DE TORDERA, TAMBÉ COM BARCELONA, con TOTA CATALUNYA HA TINGUT TAMBÉ ELS SEUS TEMPS DIFiCILS. HEU CONEGUT CUEREES, HEU CONEGUT RIUADES QUE HAN DESTROÇAT ELS VOSTRES PONTS, HEU CONEGUT L'ESPECULACIó DE LES URBANITZACIONS QUE PODRIEN HAVER MALMÉS PER SEMPRE ELS VOSTRES HOSCOS. PER CS AQUESTES CALAMITATS NO US VAN TREURE ESMA PER CONTINUAR PROGRESSANT, COM HO FAREU SEMPRE. LA VITALITAT DE LES VOSTRES ENTITATS CULTURALS, DELS VOSTRES EQUIPS ESPORTIUS Sal UNA MOSTRA DE LA VOSTRA ENERGIA I DE L'ENTUSIASME DEL VOSTRE JOVENT. PER5 JA HE FET PROU RET5RICA. ARA ÉS MOMENT D'ENTREGAE-NOS A LA 1- ESTA, A L'ALEGRIA, AL RIURE, A HALLAR 1 JOGAR. �I SI ALGI ES TROBA QUE EN PERE BOTER DES D'ALGUN RAC6 LI BUFA A L'ORELLA ALGUN ENTREMALIADURA, QUE SANT BARTOMEU SIGUI BENèVOL I QUE NO HO TINGUI MASSA EN COMPTE. VISCA TORDERA! VISCA LES FESTES! � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3945 Title A name given to the resource Festa Major de Tordera / Pregó Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Tordera Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Tordera Festes majors Història Municipis Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-08-20 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1040/19860828d_00147.pdf 83b288cf16e9346d9700af38ec741084 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona PREG6 DE LES FESTES DE SANT JOAN DESPí PRONUNCIAT PER L'EXCM. SR. ALCALDE, PASQUAL MARAGALL Sant Joan Despí, 28 d'agost 1986 Exp. 705/84 - IMPREMTA MUNICIPAI. �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació AMICS DE ST. JOAN DESPí: EL VOSTRE ALCALDE M'HA INVITAT A ESTAR AMB VOSALTRES EN AQUESTES FESTES. I A MÉS M'HA FET L'HONOR DE DEMANAR-ME QUE EN FACI EL PREGó. AMB MOLT DE GUST HE VINGUT, COM HE FET ALTRES VEGADES. AVUI ÉS DIA DE FESTA, I EL QUE HE DE FER ÉS ENGRESCAR-VOS PER A QUE LA DISFRUTEU. PER TOT I AIX , EN AQUESTES OCASIONS SEMPRE ÉS úTIL RECORDAR ALGUNS FETS. M'AGRADARIA RECORDAR AMB VOSALTRES COM ST. JOAN DESPí, ABANS DE SER L'IMPORTANT NUCLI INDUSTRIAL QUE ÉS AVUI, ERA UN POBLE AGRíCOL. I VOLDRIA RECORDAR TAMBÉ COM LA SEVA VIDA HA ANAT MOLT LLIGADA AL RIU LLOBREGAT. EL RIU LLOBREGAT US HA DONAT DISGUSTOS MOLTES VEGADES. HA PRODUïT INUNDACIONS. PER AQUESTES MATEIXES Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació INUNDACIONS HAN ESTAT LA CAUSA DE LA FERTILITAT DE LES VOSTRES TERRES I, PER TANT, DE LA VOSTRA RIQUESA AGRÍCOLA. QUERIDOS AMIGOS, MUCHOS DE VOSOTROS HABÉIS NACIDO FUERA DE ST. JOAN, FUERA DE CATALUNYA. RECUERDO PERFECTAMENTE LA EMOCIóN CON QUE SEGUÍSTEIS EL HERMANAMIENTO DE ST. JOAN CON MONTILLA Y EL CARIÑO CON QUE ACOGíSTEIS AL ALCALDE DE ESTA CIUDAD ANDALUZA. NUESTROS HERMANOS QUE VIENEN DE MONTILLA, O DE PRIEGO, O DEL CARPIO, O DE ALCALá LA REAL, O DE ALCAUELETE, O DE LINARES, MARTOS, DE TODA ANDALUCIA, DE EXTREMADURA, DE GALICIA O DE CASTILLA, TODOS ESTOS MILES DE PERSONAS QUE NO PUDIERON ENCONTRAR EN LA TIERRA DE LOS PADRES UNA EXISTENCIA DIGNA HAN SIDO UNA APORTACIóN DECISIVA PARA CATALUÑA. TAN DECISIVA COMO LA DEL LLOBREGAT A LA FERTILIDAD DE ESTA COMARCA. COMO EL LLOBREGAT, HAN EMPAPADO ESTA TIERRA, LA HAN HECHO MáS FÉRTIL, LA HAN HECHO MáS RICA, MáS VARIADA, MáS COMPLETA. Exp. 82-86 -IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació ASÍ, ST. JOAN DESPÍ SE HA HECHO MáS GRANDE, MáS IMPORTANTE. AQUÍ SE DEPURA EL AGUA QUE BEBE LA MITAD DEL áREA METROPOLITANA. AQUÍ SE INSTALE UNA DE LAS INDUSTRIAS ALIMENTICIAS MáS IMPORTANTES DEL PAíS. Y AHORA TENÉIS LOS ESTUDIOS DE TV3, QUE ES LA INVERSIóN MáS IMPORTANTE QUE HA HECHO EL GOBIERNO DE LA GENERALITAT. TAMBIÉN QUIERO COMPARTIR CON VOSOTROS LA SATISFACCIóN QUE DA VER COMO SE VAN RECOMPONIENDO LOS DESASTRES QUE TANTOS AÑOS DE DESGOBIERNO MUNICIPAL OCASIONARON. GRACIAS A LA AVENIDA SABINA MITJAVILA VAIS A ESTAR MEJOR COMUNICADOS CON VUESTROS VECINOS DE LA COMARCA. PORQUE HASTA AHORA LAS GRANDES VIAS COMO LAS AUTOPISTAS Y LOS TRENES ATRAVESABAN VUESTRO TÉRMINO MUNICIPAL, MáS QUE COMUNICARLO. EL PASEO DEL CANAL, LA AVENIDA DE BARCELONA, EL PABELLóN POLIDEPORTIVO, SON OTRAS MUESTRAS DE LA RECUPERACIóN DE VUESTRO ENTORNO. ESTOS PROBLEMAS URBANÍSTICOS LOS TENEMOS EN TODA EL áREA METROPOLITANA. HEMOS DE REHACER NUESTROS PUEBLOS, Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL —4— Ref.: �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació NUESTROS BARRIOS DESTROZADOS POR AQUELLOS QUE SE ENRIQUECIERON APROVECHáNDOSE DE LA COMPLICIDAD DEL PODER Y DE LA NECESIDAD DE LOS QUE NO TENíAN DONDE IR. Y SON PROBLEMAS QUE SóLO PUEDEN SER RESUELTOS SI LOS AFRONTAMOS ENTRE TODOS, SI CONSEGUIMOS MANTENER LA FUERZA QUE NOS DA SER EL áREA METROPOLITANA MáS IMPORTANTE DE ESPAÑA. Y LOS MISMOS QUE ESTABAN DETRáS DE LA ESPECULACIóN SON LOS QUE AHORA QUIEREN ROMPER LOS MECANISMOS QUE TENEMOS PARA ORDENAR NUESTRO TERRITORIO. PERO, HOY ES FIESTA MAYOR. Y SABER DIVERTIRSE ES TAN IMPORTANTE COM SABER TRABAJAR, COMO SABER LUCHAR POR LO QUE ES DE UNO. Y NADA NOS HA DE QUITAR ESTA VIEJA SABIDURIA. AMIGOS DE ST. JOAN DESPu, VISCA LA FESTA, QUE COMENCI LA GRESCA, TOTS A DIVERTIR—SE, BALLAR, SALTAR, JUGAR. Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL • 15 (^A Ref.: �QZ y +IIIII. 110+ ^ Ajuntament de Barcelona Exp. 705/84 • IMPREMTA MUNICIPAL �I. Indicadors Bàsics (Font: Área Metropolitana de Barcelona,. datos básicos 1984) .St.Joan Despí CMBsense Barna Barna Total CMB 25,3 1.344 1.753 3.097 1,2 1,8 0,02 0,8 3. Nascuts fora Catalunya (% pob.total 1981) 53, 1 48,8 35,6 41,1 4. Joves <15 anys (% pob. total 1981) 31,0 29,4 21,4 24,9 5. Vells >65 anys . (% pob. total 1981) 6,1 7,0 13,3 10,6 6. Superficie (Ha) 603 37.769 10.031 47.800 1. Població 1981 (milers d'h.) 2. Creixement Població 1975 -1981 (% anyal ac .) 47 4.810 3.016 7.826 539 279 581 396 9. Superfí c ie ciutat jardí (% sòl urbà residencial)- 23,2 46,7 14,1 34,1 10. Superfície industrial en sòl urbà (% sòl urbà PGM) 34,7 15,8 14,9 15,5 11. Aturats amb ocupació anterior (% població activa 1981) 15,5 15,.2. 11,1 12,8 7. Sòl urbà residen. PGM-76 (Ha) 8. Densitat neta 1981 (hab/Ha sòl urbà résid.) �St.Jóan Despí CMB sense Barna Barna Total CMB 12. Busquen primera feina (% població activa 1981) 7,2 8,2 4,8 6,2 13. Sector primari (% població ocupada 1981) 1,5 1,0' 0,4 0,6 56,0 46,9 34,6 39,5 7,2 7,0 2,9 4,5 16. Sector secundari terciari (% població ocupada 1981) 35,3 45,1 62,1 55,4 17. Analfabets >10 anys (% població >10 anys 1981) 10,5 11,.6 5,5 8,1 18. Titulars mitjos-i superiors (% pob. > 25.anys 1981) 4,7 5,1 14,8 11,0 19. Empresaris que donen ocupació (% pob. activa 1981) 1,7 2,6 4,6 37,7 20. Renda per cápita 1979 (milers ptes. ) 291 277 368 330 14. Sector secundari: industria (% població ocupada 1981) 15..Sector secundari: construcció (%) població ocupada 1981) �II. Mercat . de Treball: segons CMB, Análisis comparativo de la movilidad obligada 1975-1981. St. Joan Despí és un dels pocs municipis de la CMB que és. receptor net de viatges per motiu de treball (els altres municipis són Barcelona, Gavà, St. Adrià i Sr._Just). Cal pensar que la implantació de TV3 al terme municipal haurà fet augmentar aquest caràcter. III. Notes d'actualitat 1. El pregó es .farà al barri Les Planes.2.. Realització de l'Avinguda Sabina Mitjavila. És tin exemple de . cooperació, Ajuntament- CMB, i una promesa feta a la campanya electoral que s'està complint.. 3. Passeig del cañal Canal. Urbanització d'un passeig sobre el cobert. Es farà sense cobrar contribucions especials 4. Alcalde de St. Joan. Despí: Eduardo Alonso Palacios va nèixer a Vigo, provincia de Pontevedra, el 16 novembre de 1936. Casat i pare d'un fill. És metge de professió (Medicina General, Medicina del Treball i especialista en Medicina Interna). És' alcalde des de les eleccions municipals de l'any 83. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3946 Title A name given to the resource Festa Major Sant Joan Despí / Pregó Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Plaça del Mercat, St. Joan Despí Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Sant Joan Despí Festes majors Història Municipis Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-08-28 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1041/19860904d_00148.pdf a2118a8fab0dd7fd29db27a5576fa6ab PDF Text Text 1. PARAULES D'OBERTURA A LA CONFERENCIA SOBRE INNOVACIO I CREACIO D'OCUPACIO (BARCELONA 8-9 SETEMBRE 1986) - En primer 'loe vull donar les gràcies a la OCDE per la seva valuosa aportació a l'organització d'aquesta Conferència, E l seu coneixement de les experiències de diferente paisos i la visió global que li és pròpia constitueixen la base del Programa d'Acció Conjunta d'Iniciatives Locals per a la Creació d'Ocupació, alguns de quins aspectes,relacionats amb l'innovació, es tractaran durant aquests dos dies. - Les experiències dels diferents països posen de manifest que la innovació o la creativitat empresarial contribueixen ¡ positivament a la creació d'ocupació, malgrat la persistència . ., de taxes d'atur elevades. El dinamisme econòmic d'un pais es podria mesurar en termes de creació d'empreses. Per això, la creativitat empresarial s'ha convertit, a mitjans d'aquesta década, en un punt clau del discurs p p lític deis paisos industrialitzats. - El ritme de creixement de les innovacions i la difussió de noves tecnologies ha provocat l'aparició de nous tipus Wempresaris, noves formes d'organització del treball i del. lleure, novas maneras de pensar i actuar. Al mateix temps que s'está creant un nou teixit industrial, és tata l'economia, la societat i la cultura que s'estan transformant. �2. - Una manifestació d'aquest nou model, és el nombre creixent de Pares Cientrfics e Pares Tecnològics -hi ha una gran varietat de noms per expresar el mateix fenòmen - que estan sorgint en els paísos industrialitzats. La idea básica és que per . fer front a la internacionalització i la competència creixent de l'economie(i la competéncia creixent de l'economia)s necessari no perdre el tren de la revolució tecnológica. Els Pares Tecnològics -rom nosaltres anomenem el nostre- constitueixen el tema central d'aquesta Conferéncia- - Seria erroni considerar els Pares Tecnològics com una panacea per tots els problemes econòmics actuals i en especial el més greu de tots: l'atur. Sovint la creació d'ocupació es produeix a mig o liarg termini. Pera si que tenen un valor exemplificador corn a expressió d'un 1:en5men més ampli: la necessitat d'un apropament i una interacció entre els mons de la recerca, l'ensenyament i la indústria en el nou model econbmic que s'está creant. Els Pares Tecnològics són l'expressió més visible d'aquest fenòmen, al concentrar en una. determinada àrea geográfica centres de recerca, d'ensenayment superior i d'empreses innovadores, que per una acció. crein efectes multiplicadors. sinergètica, '" �3. - Un factor determinant de l'èxit d'un Parc Tecnològic és que estigui ben arrelat en les necessitats i potencialitats de l'economica local i regional. Aquesta necessária articulació entre [es exígáncies internacionals i els requeriments locals queda ben expressada en la coneguda frase: "pensar globalment i actuar localment". - Els problemes econòmics d'avui dia són masses i massa variats per a fr ontar-los amb èxit des d'una Administració central allunyada de les necessitats i dels diferents actors econòmics i socials. La descentralització és una necessitat ampiament compartida per la majoria de països industrialitzats,entre ells el nostre. - Aixó no vol dir que el Govern central hagi d'adoptar una postura d'inhibició. Per contra, és necessari que recolzi aquelles iniciatives tendents a reforçar el procés descentralitzador i els Pares Tecnolágics en són una, al permetre una distribució territorial. adequada dels centres nacionals de recerca, d'ensenyament, d'indústries clau, etc. - Voldria l per ultim, fer referáncia al nostre Pare Tecnológic tot assenyalant el. fet casual que precisament avui, dia 8 de setembre, s'inicien les obres d'urbanització amb la construcció de la variant de la carretera BP-413. Aquesta primera etapa d'urbanització estará acabada a/ l'estiu de 1987 1 es preveu que el. Centre Emprearial i Tecnolòie entri en funcionament a principis de 1188. ■_) �4. Disposem ja, des de fa pocs dies, del Pla d'empresa del Centre Empresarial i Tecnològic, el Pla d'empresa de la Oficina Tecnològica un primer estudi de prioritats tecnològiques per a una possible especialització del'Parc. Durant aquest mes de setembre es redactará l'informe final sobre el programa d'execució del Parc Tecnològic juntament amb el pla financer per assegurar la seva viabilitat. - D'altra banda, la CMB t¿ ja redactats els Estatuts per a la creació de la Societat Anónima del Parc, que s'encarregarà de la gestió í execució del programa. Els Estatuts preveuen la incorporació al projecte de la resta d'institucions catalanes per la seva participació tant en el capital social com en el Patronat del Parc, que servirá d'organ assessor del. President i del. Consell d'Administració. Aprofitem dones aquesta ocasió per reiterar la nostra voluntad de cooperació amb les institucions del pals i en especial amb la Generalitat i la seva Conselleria d'indústria, a fi que assumeixin el protagonisme que els hi correspon. 4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3947 Title A name given to the resource Conferència Internacional sobre Innovació i Creació d'Ocupació Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Zona Franca, CMB Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Ocupació Competitivitat Economia Recerca i Desenvolupament Model social Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-09-08 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1042/19860910d_00149.pdf ee466d24b57b2cf5ceeb122485d6780f PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Discurs de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual.Maragall a la plaça Salvador Allende de Barcelona en homenatge , president xilé assasinat Barcelona, 10 de septiembre 1986 EXp. 705/84 - IMPREMTA MUNICIPAL al �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació QUERIDOS AMIGOS: EL ONCE DE SEPTIEMBRE DE 1973 LO CONDENAREMOS SIEMPRE: UN BRUTAL GOLPE MILITAR ACABE CON LA VIDA DE LA DEMOCRACIA CHILENA Y CON LA DEL PRESIDENTE ALLENDE. MIENTRAS EN CHILE HAYA DICTADURA CADA ONCE DE SEPTIEMBRE DEBE SER EL MOMENTO DE RENOVAR EL COMPROMISO EN FAVOR DEL PUEBLO CHILENO Y DE SU JUSTA LUCHA POR LA LIBERTAD. HOY, CUANDO DE NUEVO EL ESTADO DE SITIO Y LA REPRESIóN GENERALIZADA SE ABATEN SOBRE LOS CHILENOS, Y SIN QUE ELLO SIGNIFIQUE IDENTIFICARNOS O APOYAR INCONDICIONALMENTE TODOS LOS ACTOS QUE SE REALIZAN EN CHILE, SI DEBEMOS MANIFESTAR QUE LA CAUSA PRINCIPAL DE LA VIOLENCIA EN CHILE ES LA DICTADURA Y LA CERRADA E IRRACIONAL NEGATIVA DE LOS PRINCIPALES GOBERNANTES CHILENOS AL DIáLOGO Y A LA PUESTA EN MARCHA DE UN PROCESO QUE CONDUZCA RáPIDAMENTE AL RESTABLECIMIENTO PACÍFICO DE LA DEMOCRACIA. Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL Ref.: �-3- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: PERO EL ONCE DE SEPTIEMBRE, ES TAMBIÉN UNA FECHA QUE PODEMOS COt4MEMORAR CON ORGULLO. EL ONCE DE SEPTIEMBRE DE 1973 EL PRESIDENTE SALVADOR ALLENDE DIó AL MUNDO ENTERO LA PRUEBA DEFINITIVA QUE PUEDE DARSE EN DEFENSA DE LA LIBERTAD DE LOS PUEBLOS Y DEL RESPETO DEL ORDEN DEMOCRáTICO: LA PRUEBA DE SU VIDA. LA HISTORIA LO RECORDARá SIEMPRE, EN SU VIDA Y EN SU MUERTE, COMO UN EJEMPLO SUPREMO DE PATRIOTISMO Y DE COMPROMISO CON SU PUEBLO. CADA ONCE DE SEPTIEMBRE NOS RECUERDA TAMBIÉN LA DIGNIDAD Y EL VALOR DEL PUEBLO CHILENO QUE NO HA DEJADO EN NINGúN MOMENTO DE RECLAMAR SUS DERECHOS Y DE LUCHAR POR LA VIDA. POR DEBAJO DE LA CARA NEGRA DE LA REPRESIóN HAY QUE DESCUBRIR Y APOYAR LOS MILES DE ESFUERZOS CREADORES, DE INICIATIVAS SOLIDARIAS, DE ACTOS GENEROSOS EN DEFENSA DE LOS DERECHOS HUMANOS, DE CONSTRUCCION DE ORGANIZACIONES Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació -4- POPULARES EN TODOS LOS BARRIOS O POBLACIONES COMO LLAMAN EN CHILE. A PRINCIPIO DE 1987, CELEBRAREMOS EN MADRID Y EN BARCELONA UNA GRAN EXPOSICIóN SOBRE CHILE: CHILE VIVE. ENTONCES LOS CIUDADANOS DE BARCELONA PODRáN DESCUBRIR LA INMENSA VITALIDAD DE UN PUEBLO QUE NO ADMITE VIVIR BAJO LA DICTADURA DEL MIEDO Y DEL TERROR. DESDE BARCELONA, DESDE CATALUNYA, NO HAY QUE ESFORZARSE ESPECIALMENTE PARA SENTIRSE CERCA DE CHILE Y DE LOS CHILENOS. CHILE ACOGI6 GENEROSAMENTE A MUCHOS CATALANES EXILIADOS AL TERMINAR LA GUERRA CIVIL. ALLÍ ESTARáN ENTRE OTROS, AMIGOS COMO LA GRAN PINTORA ROSER BRU. CUYA OBRA SE EXPONE AHORA EN EL SAL6N DE LA VIRREINA Y CRISTIà AUADF,HIJO DEL QUE FUE ALCALDE REPUBLICANO DE BARCELONA. LUEGO YA EN LOS AÑOS SESENTA, LA VITALIDAD CULTURAL SOCIAL Y POLíTICA CHILENA ESTIMULA LOS CONTACTOS CON JóVENES QUE Exp. 82 - 86 - IMPREMTA MUNICIPAL Ref.: �Ajuntament de Barcelona -5- Gabinet de Comunicació Ref.: HABíAMOS FORMADO NUESTRA SENSIBILIDAD LEYENDO A NERUDA Y ESCUCHANDO A VIOLETA PARRA. ALGUNOS COMO JOSEP RIBERA, ACTUAL DIRECTOR DEL CIDOB, Y OTROS RELIGIOSOS SE INSTALARON EN CHILE Y ALGUNOS DIERON SU VIDA, COMO AI L SINA. OTROS COMPAÑEROS COMO EL HOY CONCEJAL DE CIU, ANTONI COMAS, COMO MANUEL ASTELLS, LUIS RAMALLO, JORDI BORJA, VISITARON Y TRABAJARON, EN EL CHILE DEMOCRáTICO, ANTES Y DURANTE EL PERIODO DE GOBIERNO DE LA UNIDAD POPULAR. A LO LARGO DE ESTOS INTERMINABLES AÑOS DE DICTADURA, BARCELONA HA ESTADO SIEMPRE AL LADO DEL PUEBLO Y DE LA RESISTENCIA CHILENA. HEMOS APOYADO LA ACTIVIDAD DE LA VICARíA DE SOLIDARIDAD DE LA IGLESIA Y DE LA COMISIóN DE DERECHOS HUMANOS. NOS HAN VISITADO LOS PRINCIPALES LíDERES DE LA OPOSICIóN, COMO EL PRESIDENTE DE LA DEMOCRACIA CRISTIANA, GABRIEL VALDÉS, CUYO HIJO, MAX VALDÉS, DIRIGIó A Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona -6- Gabinet de Comunicació LA ORQUESTA DEL LICEO EN LA INAUGURACIóN DE LA PASADA TEMPORADA. COMO ALMEYDA, ALVARADO Y TANTOS OTROS. QUIERO RECORDAR ESPECIALMENTE AL COMPAÑERO C RICARDO LAGO5,^ ACTUALMENTE DETENIDO EN SANTIAGO DE CHILE Y A TENCHA E ISABEL ALLENDE, QUE CON OTRAS PERSONALIDADES CHILENAS LUCHAN POR ALGO TAN ELEMENTAL COMO ES EL DERECHO DE VIVIR EN EL PROPIO PAíS. POR aLTIMO, HOY, EN ESTA PLAZA DEDICADA A LA MEMORIA DEL PRESIDENTE ALLENDE, DESEO RENOVAR LA EXPRESIóN DE NUESTRO APOYO Y AMISTAD CON EL PUEBLO CHILENO A TRAVÉS DE SUS REPRESENTANTES, A TRAVÉS DE TODOS USTEDES AQUí PRESENTES. LOS MILES DE CHILENOS QUE DURANTE ESTOS AÑOS HAN VIVIDO EN BARCELONA SABEMOS QUE, ESTÉN DONDE ESTÉN EN EL FUTURO ( Y DESEAMOS QUE PUEDAN REGRESAR MUY PRONTO A SU PAíS, SI ASí LO DESEAN) SERáN SIEMPRE AMIGOS ENTRAÑABLES DE BARCELONA. Y BARCELONA, ESTOY SEGURO, LES CORRESPONDERá SIEMPRE. EXP. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL Ref.: �-7- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: EL TERROR NO PUEDE DURAR MUCHO TIEMPO, DICTADURAS NO DURAN SIEMPRE. CHILE, LAS ESTOY CONVENCIDO, AMANECER. MUY PRONTO EN PAZ Y EN LIBERTAD. Y DE LA MISMA MANERA QUE HOY EN UNA CATALUÑA DEMCRáTICA CELEBRAMOS CON ORGULLO UN 11 DE SEPTIEMBRE QUE SIGNIFIC6 EL FIN DE NUESTRAS LIBERTADES, ESPERO QUE MUY PRONTO UN CHILE LIBRE PUEDA CONMEMORAR SU 11 DE SEPTIEMBRE. Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ref.: M 12 6 /b i s Data: 10.9.86 Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació MEMORÀNDUM Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet de Comunicació Inauguració Plaça de Salvador Allende S'adjunta el text del telegrama enviat pel Col.legi de Periodistes de Catalunya en protesta per l'assassinat del periodista xilè José Carrasco. Demanen a l'Alcalde , si li sembla pertinent, que en faci menció durant la seva intervenció, perque temen que la difussió de la notícia sigui molt limitada. Ha dit el Sr. Jordi Borja que li semblava que, tractan-se d'un barri de forta inmigració, era millor fer el discurs en castellà. No obstant, seria bo potser fer algun tros en català. Exp. 1.206-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �Col•legi de Periodistes de Catalunya Rambla de Catalunya, 10 08007 Barcelona Telèfon 317 19 20 Tèlex 93124 APB E Barcelona, 10 de setembre 1986 Nota de premsa a l'atenció del Director, amb prec de publicació, cursada en el dia d'avui, als mitjans informatius El Col.legi de Periodistes de Catalunya manifesta la seva indignació per l'assassinat del periodista José Carrasco per part d'agents al servei del régim del General Pinochet i considera que es tracta d'un gravíssim atac a la professió periodística í al dret fonamental de la llibertat d'expressió. En aquest sentit, el Col.legi de Periodistes de Catalunya ha enviat un telegrama de condol i solidaritat al Col.legi de Periodistes de Xile, a la Junta del qual pertanyia el periodista José Carrasco, i ha tramés també. sengles telegrames a l'Ambaixada xilena a Madrid i al Consolat xilé de Barcelona tot condemnant enérgicament aquest assassinat i fent vots pel restabliment de la democràcia a Xile. -. Col.legi de Periodistes de Catalunya �Col•legi de Periodistes de Catalunya Rambla de Catalunya, 10 08007 Barcelona Telèfon 317 19 20 Tèlex 93124 APB E 10 de setembre 1986 Text del telegrama enviat, avui, a: -AMBAIXADA DE XILE a Madrid i -CONSOLTAT GENERAL DE XILE a Barcelona Indignados por asesinato periodista José Carrasco, manifestamos nuestra más enérgica repulsa por este hecho que representa un gravísimo ataque a la profesión periodística y al derecho fundamental de la persona-a ex presarse en libertad. Manifestamos también nuestro deseo de un pronto restablecimiento de las libertades democráticas en Chile. Colegio de Periodistas de Cataluña Text del telegrama cursat avui a: IGNACIO GONZALEZ CAMUS Presidente Colegio Nacional de Periodistas SANTIAGO DE CHILE Indignados por asesinato vuestro compañero José Carrasco manifestamos nuestra condolencia y solidaridad con vuestro Colegio chilenos en su lucha por la libertad de expresión y y con periodistas por el retorno de la democracia a Chile. Colegio de Periodistas de Cataluña -Barcelona-España � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3948 Title A name given to the resource Discurs en homenatge al Sr. Allende, president xilè assassinat Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Plaça Salvador Allende, Barcelona Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Biografies Commemoracions Necrologies Democràcia Acció política Model social Xile Allende Gossens, Salvador, 1908-1973 Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-09-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1043/19860918d_00150.pdf 43fb46914f3deb2702b93e38ca484fda PDF Text Text LL71 Ajuntament de Barcelona Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall, a la cloenda del curs "La televisión por cable en la metrópolis del futuro" de la UIMP Saló de Cent, 18 de setembre 1986 �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació SENYORES, SENYORS:. AVUI TANQUEM EL CURS DE LA UNIVERSITAT INTERNACIONAL MENÉNDEZ Y PELAYO, QUE AQUEST ANY HA TINGUT PER LEMA "LA TELEVISI6 PER CABLE EN LA METR6POLIS DEL FUTUR, BMCELONA 1986 - 1992". PERMETEU—ME ABANS DE TOT QUE CELEBRI LES EONES RELACIONS D'AQUESTA CASA I DE TOTA LA CIUTAT DE BARCELONA AME, LA UNIVERSITAT INTERNACIONAL. VULL AGRAIR MOLT SINCERAMENT ALS RESPONSABLES DE LA UNIVERSITAT PEL SEU ENTUSIASME I PER LA CONFIANÇA QUE HAN DEPOSITAT EN BARCELONA. AQUESTA CORDIALITAT HA ESTAT UN ELEMENT FONAMENTAL EN L'EXIT DEL CURS, EL RESS¿ DEL QUAL HA ANAT MOLT MÉS ENLLÁ DELS CERCLES INTERESSATS PER LA TEMÁTICA DEL CURS S'HA EXT(1S A TOTS ELS CIUTADANS. CREC QUE ELS OBJECTIUS DEL CURS S'HAN ASSOLIT AMB SATISFACCI¿;, 1 LES CONSEQÜèNCIES SERAN BENEFICIOSES PER �Ainntarnent de Barcelona Gabinet de Comunicació TOTHM I . ENCARA QUEDA PER FER L'ANSLISI DE LES EXPERIINCIES QUE HEM VISCUT AQUESTS DIES A BARCELONA. PESO QUE POT DONAR ABUN)ANT MATERIA DE REFLEXI¿ PELS MESOS EL CURS TAMBÍ HA CONSOLIDAT LES PRETENSIONS DE BARCELONA CON A FSRUM DE DISCUSSICS, I, MIS ENDAVANT, COM A MARC IDEAL PER A LLENÇAR EL PROJECTE PILOT DEL CABLEJAMENT. L'AJUNTAMENT DE BARCELONA EST. MOLT SATISFET DE SEMINARI DE LA UIMP I ':'AMBÉ DE L'EXPERIèNCIA DE LA TRANSMISSIC; DE DOS CANALS ADDICIONALS. LES PROSPECCIONS REALITZADES CONSTATEN QUE L'AUDIINCIA HA ESTAT MOLT ELEVADA. ARA, EN AQUEST ACTE NOMÉS VULL RECORDAR BREUMENT LA POSICI6 DE L'AJUMTAMENT DE BARCELONA RESPECTE AL FUTUR DEL CABLE. HE DIT ALGUNES VEGADES QUE EL CABLE ÉS PER LES CIUTATS D'AVUI EL QUE VA SER EL GAS O ELE TRANVIES PER �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació LES CTUTATS DEL SEGLE XIX I COMENÇAMENTS DEL XX. 1,'S A DIR, UNA XARXA DE SERVEIS QUE HA DE PERMETRE LA MILLORA DE LES CONDICIONE DE VIDA I DE RELACIó DELS HABITANTS U R BAN S . D'AOUEETA MANERA, PER COHERe. NCIA AMB LA POLÍTICA DE RENOVACI6 I MODERNITZACI6 DE LA CIUTAT QUE ENS HEM PROPOSAT, L'AJUNTAMENT ;)E, BARCELONA NO RODIA DEIXAR DE PRENDRE PART EN EL REPTE DEL CABLE. I AQUEST PROPESIT 1S TAMBÉ COHERENT AMB LA NOSTRA HISTERIA. DE BARCELONA VA SORTIR EL PRIMER FERROCARRIL D'ESPANYA, BARCELONA VA SER LA PRIMERA CIUTAT D'ESPANYA AME GAS D'ENLLUMENAT, DE LES PRIMERES EN TENIR UNA XARXA DE TRANVIES I DES DE BARCELONA VA EMETRE LA PRIMERA EMISSORA COMERCIAL D'ESPANYA: EAJ-1 RADIO BARCELONA. ¿EN QUINA MIDA. PENSEM QUE EL FUTUR DE LA CIUTAT POT CANVIAR PER LA. PRESNCIA DEL CABLE? LA FICCI5 CIENTÍFICA, EL CINE I LA TELEVISICS ENS OFEREIXEN SOVIET DUES VISIONS EXTREMES DE LES CIUTATS �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicad() DEL FUTUR. SI HA UNA VISI6, OUE PODRIEM DIR "ECOLOGISTACATASTROFISTA', ENTRE COMETES, QUE VEU LES CIUTATS COM EXPRESSI6 DF L'APOCALIPSIS DE LES DEIXALLES, UN M5N DE CIUTATS TRISTES, VIOLENTES, CONTAMINADES. UN M6N ON ELS MITJANS AUDIOVISUALS S5N INSTRUMENTS D'ALIENACI6 O D'OPRESSI5 DE L'ESTAT POLICIAL. AQUEST ÉS EL M6N QUE DESCRIU MAGISTRALMENT EL FILM BLADE RUNNER O L'EPISODI INICIAL DE LA SERIE MAX HEADROOM, DE CHANNEL FOUR TV. L'EXTREM OPOSAT, LA VISI6 QUE PODRIEM DIR "D'UTOPISME AUDIOVISUAL" VATICINA EL FI DE LA CIUTAT TAL CON ARA LA CONEIXEM, COM A CENTRE DE RELACI6, PER SER SUBSTITUYDA PER UN M6N D'UNITATS FAMILIARS AILLADES QUE ES RELACIONEN AMB L'EXTERIOR AMB APARELLS DE TELEVISI5 I TERMINALS D'ORDINADOR. ÉS UNA VISI6 ENTRE IDíLICA I SINISTRA, FRUIT DE LES FANTASIES D'ALGUNS ENTUSIASTES BENINTENCIONATS DE LES NOVES TECNOLOGIES. JO PENSO QUE LA METR5POLIS DEL FUTUR NO SER S NI UNA COSA NI L'ALTRA. I QUE SEPA COM VOLEM QUE SIGUI. 1 CREC �—6— i\juntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: QUE LES NOVES TECNOLOGIES DE COMUNICACI6 ENS PODEN AJUDAR A CONVERTIR LA CIUTAT MODERNA EN SOCIETATS COM EREN L'ATENES DE PERICLES O LA CóRDOBA DELS CALIFES, SI EM PEPEETEN L'EXAGERACI(5. LES CIUTATS HAN ESTAT SEMPRE UN LLOC ON LA GENT ES TROBA I ES COMUNICA. LA CIUTAT IS MERCAT, ÉS CONTACTE, CONFRONTACI6, DEBAT, INTERCANVI, OPORTUNITATS, OFERTA DE SERVEIS. TOTES AQUESTES QUALITATS DE LA CIUTAT PODEN SER ENFORTIDES AMB LA IMPLANTACIS DEL CABLE. L'AUGHENT DF LA OJANTITAT I LA QUALITAT DE LA IMPORmACI5 SUPOS 7\P, j, UN CONFRONTACI¿S 1 ] . S RICA, CONTACTE MIS PRUIM, UN DEBAT MIS CREADOR, UNA UN INTERCANVI MÉS FRMSPARENT, UN MILLOR ACCIS ALS SERVEIS. PER AIH5 VULL REAFIRMAR LA VOLUNTAT POLÍTICA D'AQUES7 AJUNTAMENT DE P IRAR ENDEVANT EL PROJECTE DE CABLEJAR BARCFLO! A. VULL RENOVAR LA OFERTA DE BARCELONA DE SER LA CIUTAT PILOT DEL CABLE A ESPANYA. I ESTEM DISPOSATS A �Ajuntarnent de Barcelona Gabinet de Comunicació COMPARTIR L'EXPERINCIA AMB TOTES LES INSTITUCIONS INTERESSADES. BARCELONA S'OFEREIX COM A CIUTAT-PILOT, NO SOLAMENT PER RAONS TEkNIQUES. PER A PROVAR ESTRICTAMENT LA TECNOLOGIA SERVIRIA QUALSEVOL ALTRA CIUTAT I POTSER UNA CINTAT MIS PETITA. PER BARCELONA TÉ UNES ALTRES CONDICIONS ESPE FIOUES: f'S UN MERCAT IMPORTANT, ÉS UN MERCAT SENSIEILITZAT, Tí BONES POSSIBILITATS PER A LA RECEPCU¿'A SATE T ,.LIT. I BARCELONA SER S UN CENTRE D'ATENCI5 MUNDIAL Gnkus ALS JOCS, SI S'OBTENEN. PENSO TAMBf QUE EL PAPER DELS MUNICIPIS HA DE SER MOLT IMPORTANT. CON A ADMINISTRACIONS MS PRUIMES ALS CIUTADANS, EN ELS MILLORS CANALS PER COORDINAR AQNESTES EXPERINCIES. FINALMENT, MAIG DE FER ESMENT DE LA OPORTUNITAT 11NTCA QUE LA CANDIDATURA OLÍMPICA ENS OFEREIX PER ACCELERAR LA NOSTRA INCORPORACI6 A LA CARRERA PER LA IMPLANTACIC; DE LES NOVES TECNOLOGIES. �-8Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicad() Ref : EL PROJECTE BIT 92, QUE VOSTES CONEIXEN, ES LA CONCRECI1; PPkTICA DE LA NOSTRA PARTICIPACIó. BIT 92 TE COM. A OBJECTIUS PRIMORDIALS, D'UNA BANDA ASSEGURAR LES COMUNICACIONS DURANT LA CELEBRACI6 DELS JJ.00. D'ALTRA BANDA, DOTAR BARCELONA D'UNA INFRAESTRUCTURA DE SERVEIS PERMANENTS ADEQUATS A LES NECESSITATS DE LA CIUTAT I LA SEVA (IREA. Jo VULL ACABAR FENT UNA CRIDA A TOTHOM, IESTITUCIONS, COMPANYIES, PROFESSIONALS, INVESTIGADORS, ESTUDIANTS, PERQUE S'APUNTIN A AQUEST REPTE QUE TRANSFORMAR EL NOSTRE Ftr-UR. MOLTES GP51CIES. ,$) POT � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3949 Title A name given to the resource Curs de la UIMP "La televisió per cable en la metròpolis del futur" / Paraules cloenda Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Infraestructures Mitjans de comunicació Societat de la informació Telecomunicacions Barcelona Model social Ciutats Universidad Internacional Menéndez Pelayo (Barcelona, Catalunya) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-09-18 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1044/19860918d_00151.pdf c02b9828b8c4a8c5727f5e04f69968b8 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Alcaldía Gabinete de Comunicación Pia. s Jaime s/n. 08002 Barcelona Tel. m/mm Télex 54519 Laye Paraules de l'Ercm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall, a la ioauguraoi5 del "Second Catalan International Symposium on Statisos" Barcelona, 18 de setembre 1986 �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació SENYORES I SENYORS, LADIES AND GENTLEMEN: I AM VERY PLEASED TO GIVE YOU MY WARMEST WELCOME TO THIS SECOND CATALAN INTERNATIONAL SYMPOSIUM ON STATISTICS. 1 WIST1 YOU FEi:L HERE AT HOME AND HAVE A GOOD STAY. THIS SYMPOSIUM CONFIRMS BARCELONA'S LONG TRADITION OF INTEREST ON STATISTICS, I WOULD LIKE TO RECALL SUCH EARLY EXAMPLES AS ILDEFONSO CERDA'S "MONOGRAFÍA ESTADÍSTICA LOE LA CLASE OBRERA DE BARCELONA EN 1856", INCLUDED IN JIS TEORÍA DE LA URBANIZACIóN; OR PEDRO GARCÍA FARIAS STUDY ON THE MORTALITY IN BARCELONA'S HOUSEHOLDS IN THE 1880'S, INCLUDED IN HIS PROYECTO DE SANEAMIENTO DEL SUBSUELO DE BARCELONA. THE BARCELONA CITY COUNCIL, WAS ALSO ONE OF THE FIRST IN EUROPE TO PUBLISH A STATISTICAL YEARBOOK. I AM VERY PROUD, AS MAYOR, TO REMEMBER THE IMPORTANT ROLE THAT OUR CITY COUNCIL HAS PLAYED IN THE DEVELOPMENT OF STATISTICS IN BARCELONA �Ajuntarnent de Barcelona Gabinet de Comunicadó THUS A MUNICIPAL INSTITUTE OF STATISTICS WAS CREATED IN THE THIRD DECADE OF THIS CENTURY. AND IN THE SIXTIES, THE AjUNTAMENT HAD A LEADING PART IN THE CREATION OF TSE COMISSI6 MIXTA DE COORDINACI5 ESTADÍSTICA WHICH WAS TSE IMMEDIATE ANCESTOR OF THE CONSORCI D'INFORMACIS I DOCUMENTACI6 DE CATALUNYA THAT CO-ORGANIZES THIS SYMPOSIUM. SENYORES I SENYORS, ELS QUE TENIM RESPONSABILITATS PGP,LWUES CONEIXW1 MOLT B1 D' UNES ESTADÍSTWUES M I LA NECESSITAT DE DISPOSAR A INSTRUMENT PER A UNA GESTI6 EFICAC. SENSE SER EXPERTS EN ESTADÍSTICA, HEM POGUT CONTEMPLAR LA CRISI QUE VA POSAR EN DUBTE LES BASES DE DADES COM A ELEMENT ESSENCIAL DE LA PLANIFICACI6, PEL SEU COST FALTA D'ACTUALJTZACIó. PER CS TAMBÉ HEM VIST COM LA POTENCIACIS D'INSTRUMENTS INFORMATICS HA PERMAS REVALUAR EL CONCEPTE DE BASES DE DADES. FEO DESENVOLUPAMENTS DE L' ESTADÍSTICA TECSRICA ESTABLIRAN SENO DUBTE, ELS FONAMENTS PER CREAR NOVES FINES PRA" CTIOUES PEE GARANTIR L'EFICACIA DEL TREBALL DE �Ajuntanieni de Barcelona Gabinet de Comunicació GESTIo A LES ORGANITZACIONS PúBLIOUES 1 PRIVADES. PER AIX ESTIC CONVENCUT DE LA IMPORTANCIA DE SESSIONS COM LES QUE TINDRAN LLOC AQUÍ, FINALMENTE, QUISIERA HACER AEUSICSN AL INTERÉS ESPECIAL QUE DESPIERTA LAS SESIONES SOBRE ESTADÍSTICA EN LAS COMUNIDADES AUT5NOMAS, NOS ENCONTRAMOS ANTE EL DOBLE RETO DE ADAPTAR NUESTRAS ESTADÍSTICAS A LAS EXIGENCIAS DE LA EUROPA COMUNITARIA POR UN LADO, Y POR OTRO DOTAR A NUESTRAS ADMINISTRACIONES AUT6NOMAS DE APARATOS ESTADÍSTICOS, Y A LA VEZ ESTADÍSTICAS EFICACES, QUE TENGAN EN CUENTA LAS CARACTERÍSTICAS DIFERENCIALES DE CADA REGI6N O NACIONALIDAD Y QUE A LA VEZ TENGAN EL SUFICIENTE GRADO DE HOMOGENEIDAD. NO SE LE ESCAPA A NADIE LA IMPORTANCIA DEL PROBLEMA. MUCHAS DE LAS DIFICULTADES DE LOS SISTEMAS DE FINANCIACI6N DE LAS COMUNIDADES AUT6NOMAS PROCEDEN DE LA �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació CARENCIA DE ESTIMACIONES CORRECTAS DE LOS ASOCIADOS AL EJERCICIO COSTES DEL PODER DESCENTRALIZADO. Y NO S6L0 LAS COMUNIDADES AUT6NOMAS SON LAS AFECTADAS. LOS AYUNTAMIENTOS SUFREN AUN MáS ESTAS CARENCIAS. TODAVÍA NO CONOCEMOS CON EXACTITUD CUáL ES LA DISTRIBUCI6N DEL GASTO PCiBLICO ENTRE LOS SECTORES CENTRAL, AUT6NOMICO Y LOCAL. YO LES EXHORTO A QUE POEUNDICEN EN ELLO. ES ALGO QUE AFECTA MUY DIRECTAMENTE A LOS CIUDADANOS, A LA GESTIC;N DE SUS INTERESES MáS LIGADOS A SU VIDA COTIDIANA, AL BUEN EJERCICIO DE LAS ADMINISTRACIONES MáS PR5XIMAS A ELLOS. SEÑORES Y SEÑORAS, NADA MáS. LES DESEO UNA VEZ MáS QUE SU ESTANCIA AQUi SEA AGRADABLE. MUCHAS GRACIAS. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3950 Title A name given to the resource Second Catalan International Symposium on Statiscs / Inauguració Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. ESADE Language A language of the resource Català Castellà Anglès Subject The topic of the resource Gestió pública Recerca i Desenvolupament Societat de la informació Model social Consorci d'Informació i Documentació de Catalunya Congressos i conferències Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-09-18 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1045/19861001d_00153.pdf 60fe77ce0757605d197d81643ea346f1 PDF Text Text Speech of the Mayor of Barcelona , Mr. P. Maragall, delivered at the Congress "The City, the Engine behind Economic recovery" in Rotterdam , 30 Sept. - 2nd Oct. 1986. Mister Chairman, it is a real pleasure for me to be here in Rotterdam. Not for the first time, but to be here together with with ten other cities to, as I understand, talk about economic recovery. For me, cities have no borders, cities have no armies. They are simply different from each other. And they compete with each other peaceftil.ly on the basis of that difference and by means of wit, economy and effort. That is why a conference among cities tends to be a much more sincere framework for conversation than conferences between nations. Cities do not think in terms of survival, they do not act in terms of defense (this is not the role humanity has laid on them); so they intend to be comnpetitive by means of peaceful commpetition, imagination and creative factors. I tend to think about Europe which is, I understand, a framewark of this conference, as being mainly a system of cities. Two weeks ago I was in Vienna,in Austria, and I realized that we were about 300 km from Budapest and also 300 km or so from Prague and also 300 km fran Munich. And you can state, when you are there, or when you are in Ranstad in Rotterdam or when you are in the north of Italy or in the north of Spain, for that case, that there is no other continent that has such a structure of urban settings which makes it very particular. And I think this ís the best definition of Europe. That far more than being a system of nations or homelands or regions it ácts as a system of cities. Each of these cities is a jewel. But as poited out rightly, Mr. Chairman, they are very expensive to maintain. I think that we can ask ourselves if this fact is a liability or an asset. Of course I tend to think that assets are higher than liabilities. Let's reckon with the fact that cur agriculture in Europe is not productive in terms of comparison with agriculture of other continents. Let's reckon with the fact that we spend a lot of money to protect this agriculture. Around 50% of European Commnunity budget i s devoted to that purpose: protecting our food p roduction and raw material production. Why? Because, I think, and I hope that everybody will agree with me, there is a preconception dcxninating in Europe that food is safety. That in crisis one should take care of two basic things, that is, Load and armny. Of course this preconception can be discussed fresn an econcinid standpoint because armnies are not any longer those labour - intensive artifacts we were used to in history. It is not clear anymore that preconceptions made for the present political framework in Europe and in the wnrld are sound. Both in terms of a come -back to reality and in termns of priorities in public budgets. The fact i s that a lot could be said against reality where half of public funds are chanelled to protect agriculture. Why not protect cities? Why not admit that one of the assets of Europe is precisely the fact that we live in cities which have history, capacity to innovate, which are costly-of course-but can give back a lot. Why not admit that that in economnic thinking there is, of course, a school that says that basic production is first and agriculture is first and that humanity has gane forward every time there was an innovation in basic production. As a reference you can take such a thinker as J.Jacobs. He says that we should study the amount of influence that cities and urban concentration, people living together, have had precisely on agricultural revolution. She said that we should think about the agricultural revolution in the XVIII cent. which was responsible for our demx3raphical growth in a way. Being influenced isot only by the fact that some special discovery was made, say in Central Massive or in agriculture, but think of the influence of the fact that in Versailles some mixing of seeds was made that pernitted agricultural production to grow. Think also about Carl Kautíky at the turn of the century talking about "the agrarian question" which is not solved in Europe yet. �He also said at that tire, very optimistically, that new schools of agrarian technology in cities were going to provoke revolution in German agriculture. So we have plenty of examples of people who thought that cities and urban culture, urban technologies and urban assets should have more attehtion on the part of nations, on the part of humanity. Why not to think that Europe, I come back again to my main theme, should protect cities more than it does. Our constitutions and our electoral laws are biased in favour of the countryside. This is known to everybody. Therefore nobody should be surprised by the fact that our parliaments are more traditional than our people and vote laws which are more traditional than regular, popular thinking. That is due to the fact that fathers of our homeland have always thought, when writing constitutuins or basic laws, in terms of survival. Othsraise nations would not exist. Now the history id already there. In Europe they are established as nations. Why not to think of that factor as one influencing the amount of resources that voted to one side of the balance. Protection of agriculture, which I think has to be maintained, is probably going beyond the mark. I think, for example, of the fact that my city - Barcelonahas issued a small amount of 3 billion yen on the private market in Japan. That was the moment when dollar was going up and everybody was thinking of other sources of finance. Then Japanese market was offering fixed interest rates and even with the risk of a change that was convenient. And we tried. We did not go to the private market, to the samurai market, which is much more difficult to get in but we went into the public market for 3 billion yen which is not much. I was told by a Japanese agency that the nroney which was going to come up to this market to buy up my bons was the money from agrarian saving banks in Japan. The reason for that was that the price of rice was protected in Japan at that moment. Because there was no eminent quantity of crops that year those savings were devoted to finance, for exanple, highways in Barcelona or urban investment in Barcelona. I think that this is not a bad way. But I would like to stress that it is a long, cumbersome and conplicated way of financing which should not be forgottedn, which should exist, but should exist tcigether with more straightforward ones directing savings in the country to the cities . Some people think that there is a lot to be discussed in this sense in Europe. But sane of our friends, out of Europe, think the same. When I was in Niontevideo,one and a half year ago, to sister my city with Montevideo, President Sanginetti told me that I was entering the market which is discriminating them. Because European market is pioducing meat for about a hundred and fifty and Europe is selling meat in Urugway for ninety. So that we are ruining their agriculture and and we are ruining ourselves because we have to subsidize those agricultural producers selling to his country. So the agricultural protection in Europe is not only a problem for cities in Europe but also a problem for other countries as well. I am not sure if the fact that Europe should cease exporting those surpluses would be a solution for a while or a solution for the rest of the countries producing cheap food. It is not that . I think rather that this solution could not come out of export from countries with their present standard. It is not sensible that Argentina, Urugway, Mexico, for that matter, can export a lot of stuff to finance their industrial imports. Probably the solution is in another li.ne. In the line that the Baker plan or others have thought in terms of sending capitals to those count"ri.es to make real assets into production. I do not thil,k that we should suppress agricultural protection. ESpeciAlly when only main agricultures in Europe are already in, and I am thinking of Spain and Portugal as well.So now when we are together and no more of these camplicated questions have to be asked we could think about limiting the power or the dinension of those agricultures on European budget or else the European assets, our assets, will not be profitable as much as they could be. The come back to the role of cities and local governments in Europe in a more practical way will be, I guess, the subje^^ tter of your discussions frean now on. We know that the current mood, left and right, is that of the regulation and one of the free cotmpetition. Cities are midway between state and a citizen. Between general and particular. They are markets one way or the other. I would like to explain how I undrestand it. I do not agree with those who talk about the state as thé "bad one" and about individual initiative as the "good one". Initíative �is very important but one should not forget that between individ»al s and the state there are other things as well. It is not eniplty there. There are cities, other regional and local governments and this is not olear that all irka governmPnts share the same characteristics and that one can apply the same dictum to various states or cities. First of all, people buy and sell by moving and staying or coming back.I will always renrember my staying in the US for three years and studying urban econcanics there. I was learning about the traditional American problem which is of a central city being poor and suburb being rich - which is the cohtrary of my country in the origin. I came back and visited Rotterdam about 10 years ago and noticed that the American dilemna has arrived in Europe too. Then Rotterdam was facing the problem of people going away to the suburbs or even beyond the borders of the metropolitan area. I remeber ver well a survey made by two Dutch (?) in which they made a very specialists: Pieter de Vonk and Patrick good measurment what rretropolitan areas were. I think that we are now very poor '. in this kind of information. Ccxriparisons between cities on the international level are not developed. There is no statistics about it. It seems incredible but this is a fact. The reason for that is that political borders falsify all comparisons so that there is no cammon language to talk about these cities statistically and which were in a meaningful way. The Dutch specialists made a few attempts . very succesful. They compared metropolitan areas in central cities in the US and in Europe and they came to a conclusion that, also in Europe at that time, central cities were going down, metropolitan areas stagnating and outer rings growing. (Data were from the period 1970-1975). So already at that time. However not in all areas in Europe.Southern countries like France or Soain were not in that rriood. yet. They are now. Barcelona is losing population in the central city while the metropolitan are of 3 million people does not change.It is growing a little bit but not much. So 10 to 12 years ago we enteréd the American dilema. Even in Meditterranean countries where,as you can imagine, the centre has a tremendous attraction sociologically speaking. Everybody tends te go to the centre. Much more than in America. This is the problem with whi.ch we are faded. One of recoverïng cities. And there is another problem, which is the title of this conference, namely cities as a tool ofrecovery of the nation or of Europe if you want. And this is not impossible to tackle at the same time. The only thing we have to do, to begin with, is to reckon with problems wehave and the framework we are in. And one is a political franework about which I was talking at the beginning, the second is the lack of statistical tools of analysis. Fortunately enough at a conference held in Barcelona in May, and sponsored by the UN Fund for Population, the decision was made to conduct the world urban survey, which is being done now. It regards cities in three levels. "C" is centre or central city, "M" is strictly metropoiitan area in the sense of some existing political arrangements which ,nnre or less, exist at the planning or at the government level everywhere. The third level is "R" far region: broader metropolitan area With all the hinterland. This is being conducted right now. After the research we will be able to talk about cities in the world and of the meaningful phenomena like those of density and congestion cost. And, of course, benefits.We cannot taik meaningfully about these phenonena if we do not have the units of analysis well defined. And this is what we will achieve after this research. I think, to end, that in this conference we should claim for an increase in the share of cities and local governments in European public expenditure. As well at the national level as at the European level itself. That would be the first thing. The second proposal is to gain confidence and trust in cities acting as efficient innovators, helping economic recovery and acting as uniformity breakers as I would like to call them. It has been agreed that the good array of systems of local governments acting in this way has effects which can be compared to those of the amount of money growing. I believe that. I believe that local governments act on a level of consciousness which is that of expectations and real day-to-day �life. So they can create different psychological moods in a society. Not always, but they are able to do this. So I would emphasize again the idea Of gaining confidence and trust for cities acting as efficient innovators and uniformity breakers. In this sense they are acting like prívate firms. They are not big bureaucraciés and they can be campared with each other. The public sees the effect and the cost of the production of local goods, so they can act in the way of creating confidence. Third suggestion is that we should admit risk taking. Wé should admit that cities can take risks and should undertake them and participate along with private agents in risk taking ventures. This is the way we do it in Barcelona as you will know from the follow-up of this conference. We do it through an array of various devices, one of them being a private firm which is called Initiatives Inc. which capital is owned by the city. The firm mixes with private capitalists temporarily to help them to solve their uncertainty problems and the beginning problems and then to quit. This is going to be the role of the city in this sector. To do and to accomplish this cities, let's be frank, should create a lobby in Europe. Why not a cities'lobby in Europe?. Let's think of a lobby in very practical terms - in European Parliament in Brussels. Why not? Why should we allow the fact that half otEuropean budget goes to agriculture and then to social fund, which I am not against, decided by centre and by nation states. Then th regional policies decided by, again, national governments and the centre in Brussels. Why not let European cities do their 'lob? And have a little bit more of resources of that European budget. The lobby is possible. On the other hand we have more and more mayors being European Parliamentaries as the case in Milan. Tognoli is not here but others are coming probably so the voice of cities can be heard in European Parliament and in European bureaucracy if you want. Let's think about urban renewal and urban technology fund. Why not? It does not exist. Of course sane cities have got sane money out of Brussels, to speak that way, by knowing complexities of those lobbies and corridors. But this is not the kind of language I am taiking about. I am talking about the decision of Europe to take the advantage of the fact that it has the best system of cities in the world. So why not to talk about urban renewal and urban technology fund? That weuld be our proposal. Thank you Mr. Chairman. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3951 Title A name given to the resource Presentació de Barcelona en el congrés "The city, the engine behind economic recovery" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Mercat japonès. Arees metropolitanes. Tecnologia agraria. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Rotterdam, Holanda Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Barcelona Gestió pública Ciutats Congressos i conferències Relacions Internacionals Model social Economia Eurocities Europa Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-10-01 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1046/19861005d_00154.pdf ad144fcf62c437988cc283129463bde1 PDF Text Text PI: llll 1 Ajuntament de Barcelona PREG6N DE LAS FIESTAS DEL PILAR, PRONUNCIADO POR EL EXCMO. SR. ALCALDE, PASQUAL MARAGALL, EN EL CENTRO ARAGONÉS DE SARRIà BARCELONA, 5 D'OCTUBRE 1986 Exp. 705/84 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació SRES. PRESIDENTES, QUERIDOS CONCIUDADANOS: QUISIERA AGRADECER AL CENTRO ARAGONÉS DE BARCELONA, AL CENTRO CULTURAL Y RECREATIVO ARAGONÉS Y AL CENTRO ARAGONÉS DE SARRIà SU INVITACIóN PARA PRONUNCIAR EL PREGóN DE LAS FIESTAS EN HONOR DE LA VIRGEN DEL PILAR ORGANIZADAS CONJUNTAMENTE POR LOS TRES CENTROS. UNAS FIESTAS QUE ESTE AÑO TENDRáN COMO MARCO PRINCIPAL EL ANTIGUO MERCADO DEL BORNE. EL AYUNTAMIENTO SE SIENTE MUY SATISFECHO DE HABER APORTADO A ESTAS CELEBRACIONES ESTE ESPACIO QUE EN EL PASADO FUE LUGAR PRIVILEGIADO DE ENTRADA DE LOS FRUTOS QUE LOS ARAGONESES, CON SU ESFUERZO Y SU LUCHA POR EL AGUA, HABíAN SACADO DE SU HERMOSA, INMENSA, DIVERSA Y A LA VEZ DURA TIERRA. PARA EL. ALCALDE DE BARCELONA SIEMPRE ES AGRADABLE ESTAR EN CONTACTO DIRECTO CON SUS CONCIUDADANOS. Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació EN MIS VISITAS A LAS CASAS REGIONALES, ADEMES, ES MUY GRATO Y ENRIQUECEDOR COMPROBAR LA DIVERSIDAD DEL ORIGEN DE LOS BARCELONESES, SU APEGO A LAS TIERRAS Y COSTUMBRES QUE LES VEN NACER, A ELLOS O A SUS PADRES O ABUELOS. Y ESTE CONTACTO CON LOS CENTROS ARAGONESES ES DOBLEMENTE AGRADABLE POR LOS SIGLOS DE HISTORIA COMúN ENTRE ARAG6N Y CATALUÑA. EL PRESIDENTE DE LA DIPUTACIóN GENERAL DE ARAG6N, EXCMO. SR. SANTIAGO MARRACO SOLANA, RECORDABA EN LA CONFERENCIA QUE DIO EL PASADO MES DE ABRIL EN LA CASA DE LA CIUDAD CÓMO NUESTRA INSTITUCIóN DE GOBIERNO MáS ANTIGUA, EL CONSELL DE CENT, FUE CREADA POR EL REY JAIME I EN JACA Y TRAIDA POSTERIORMENTE A BARCELONA. ESTE NO ES MáS QUE UNO DE LOS HITOS QUE JALONAN NUESTRA HISTORIA COMPARTIDA. UNA HISTORIA QUE NO SE ACABA CON LOS DECRETOS DE NUEVA PLANTA DE FELIPE T , SINO QUE HA SEGUIDO BAJO OTRAS FORMAS. Exp. 82 - 86 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació LOS ARAGONESES, JUNTO CON LOS VALENCIANOS, FUERON LOS QUE INICIARON LA EMIGRACIóN A BARCELONA CUANDO ÉSTA SE CONVIRTIó EN LA PRIMERA CAPITAL INDUSTRIAL DE ESPAÑA. VOSOTROS SABÉIS MEJOR QUE YO QUE BARCELONA ES LA SEGUNDA CIUDAD ARAGONESA DE ESPAÑA: 110.000 ARAGONESES SóLO EN EL TÉRMINO MUNICIPAL, DOSCIENTOS MIL EN TODA EL áREA METROPOLITANA. Y DE LA MISMA MANERA QUE BAJO LA CORONA DE ARAGóN LOS REINOS Y EL PRINCIPADO DE CATALUÑA GOZABAN DE AUTONOMÍA Y RESPETO, BARCELONA, CIUDAD ABIERTA Y CRISOL DE CATALUÑA, RESPETA LOS ORÍGENES Y LA CULTURA DE TODOS SUS CIUDADANOS. A TODOS NOS UNE EL AMOR POR NUESTRA CIUDAD. EL RESPETO HACIA LAS RAÍCES, LA CONCIENCIA DE LA PROPIA IDENTIDAD, SIN EMBARGO, NO DEBE EXCLUIR LA INCORPORACIóN PROGRESIVA Y PLENA A LA CIUDAD, A LA SOCIEDAD EN LA QUE SE VIVE. ES MáS, CREO QUE ESTA INTEGRACIóN SóLO SE PRODUCIR. CUANDO ESE RESPETO ESTÉ GARANTIZADO. HEMOS DE TRABAJAR TODOS POR CONSTRUIR UNA EXP. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació BARCELONA, UNA CATALUÑA EN LAS QUE HAYA UNA DINáMICA CULTURAL BASADA EN LA TOLERANCIA, LA SOLIDARIDAD, EL ENTENDIMIENTO úNICO Y EL INTERCAMBIO. ESTA CIUDAD NO SERIA LO QUE ES SIN EL ESFUERZO DE TANTÍSIMOS ARAGONESES, VALENCIANOS, ANDALUCES, CASTELLANOS, GALLEGOS QUE HAN DEJADO AQUÍ LO MEJOR DE SU ESFUERZO Y DE SU CREATIVIDAD. EL PRESIDENTE DE LA DIPUTACIóN GENERAL, EN LA OCASIóN QUE ANTES HE CITADO, RECORDABA AL GRAN NaMERO DE ARAGONESES QUE LUCHARON POR SUS IDEALES EN CATALUÑA, C6MO BARCELONA LOS ACOGI6 Y LOS ECOS DE SUS OBRAS VOLVIERON A ARAG6N. RECORDABA EL PRESIDENTE MARRACO CÓMO LOS PRIMEROS MOVIMIENTOS ORGANIZADOS DEL ARAGONESISMO POLÍTICO CRECIERON EN LOS CÍRCULOS ARAGONESES DE BARCELONA. HOY ARAG6N, COMO CATALUÑA, TIENE SU ESTATUTO DE AUTONOMÍA. LA AUTONOMÍA DE ARAG6N PERMITIRá ADMINISTRAR MEJOR LOS RECURSOS DE ESAS TIERRAS. EL TENER LOS NIVELES DE DECISIóN MáS CERCA PERMITE GOBERNAR CON MEJOR Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació CONOCIMIENTO DE LA REALIDAD. EL ALCALDE DE BARCELONA ESTá A FAVOR DE LA AUTONOMíA DE LAS REGIONES Y NACIONALIDADES DE ESPAÑA. COMO TAMBIÉN DEFIENDE LA AUTONOMA DE LOS MUNICIPIOS. POR ESO QUISIERA RECORDAR AQUí AL QUE FUE ALCALDE DE ZARAGOZA, DON RAM6N SAINZ DE VARANDA, QUE FALLECI6 PREMATURAMENTE. SU MUERTE FUE UNA GRAN PÉRDIDA NO SóLO PARA SU CIUDAD, SINO PARA TODA ESPAÑA, QUE QUEDE PRIVADA DE SU LABOR FRENTE A LA FEDERACIóN ESPAÑOLA DE MUNCIPIOS Y PROVINCIAS. DESDE ESAS AUTONOM.AS GANADAS, LOS ESPAÑOLES QUE VIVEN EN LUGARES DISTINTOS AL DE SU NACIMIENTO, TIENEN UN MEJOR SOPORTE PARA EL FOMENTO DE LA CULTURA DE ORIGEN. Y ESTO HA DE SER MEJOR FUNDAMENTO PARA ENRAIZARSE EN LA TIERRA QUE VIVEN. LLENGUA CATALANA, JO VOLDRIA TERDIDWAR EN LA QUE ÉS LAP RòPIA ► _ • c _ ► e 1 --S. 10L ES PRòPIA D' ARAGo, PER SER LA LLENGUA DE MOLTS POBLES I COMARQUES D'AQUELLA TERRA. Exp. 82-86 - IMPIREMTA MUNICIPAL I ÉS PRóPIA DE VOSALTRES, PERQUE, COM A �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació BARCELONINS, SOU PLENAMENT CATALANS. COM DEIA JAUME VICENS VIVES L'íaNICA DIFERèNCIA ENTRE ELS CATALANS ÉS QUE UNS HAN VINGUT ABANS I ALTRES DESPRÉS. PER TOTS HEM VINGUT DE FORA. I EL TEMPS D'ARRIBADA NO DóNA CAP DRET D'UNS SOBRE ELS ALTRES. SENYORES, SENYORS, PERMETEU—ME QUE ACABI AMB EL MEU HOMENATGE A AQUESTES ENCANTADORES REINES DE LES FESTES I A LES SIMPáTIQUES REINES INFANTILS. RAMONITA, M. DEL CARME, CARMEN, ROSER, CRISTINA, MARTA: VOSALTRES REPRESENTEU LA JOVENTUT D'AQUESTA CIUTAT, D'AQUEST PAIS. VOSALTRES SOU L'EXEMPLE VIU DEL QUE HE ESTAT DIENT. HEU NASCUT A BARCELONA, SOU CATALANES. I AIXó NO US IMPEDEIX LA VOSTRA LEIALTAT A LES COSTUMS I AL FOLKLORE DELS VOSTRES PARES, DELS VOSTRES AVIS. VOSALTRES SOU L'ESPERANÇA D'UN FUTUR MILLOR, D'UNA BARCELONA I UNA CATALUNYA DE TOTS I PER A TOTS. I ARA QUE COMENCI LA FESTA. I QUE POGUEM DIR SEMPRE VISCA BARCELONA, VISCA CATALUNYA, VIVA LA VIRGEN DEL PILAR Y QUE VIVA ARAG6N. Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3952 Title A name given to the resource Fiestas del Pilar / Pregó Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Centre Aragonès de Sarrià Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Autonomia Espanya plural Territoris Acció política Aragó Festes Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-10-05 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1047/19861006d_00155.pdf 95d81f3b39d4e1615fad6eb7eac93d73 PDF Text Text Q. ?.25 ^,. Ajuntament de Barcelona PARAULES DE L'EXCM. SR. PASQUAL MARAGALL: PRESENTACI6 DE L'ACTIVITAT ECONòMICA Palauet Albéniz, 6 d'octubre de 1986 Exp. 705/84 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona à- ' Ref.: Gabinet de Comunicació PARLAREM, MOLT BREUMENT, DE CADA UNA DE LES PRINCIPALS INSTITUCIONS DE LA CIUTAT DES DEL PUNT DE VISTA ECONòMIC. PARLAREM DE L'AJUNTAMENT COM A ENTITAT FINANCERA I DEL SEU EQUILIBRI ECONòMIC, PER TAMBé PARLAREM DELS GRANS PROJECTES D'INFRASTRUCTURA QUE DEMANEN LA INTERVENCI6 D'ALTRES MUNICIPAL PúBLIQUES I, INSTITUCIONS MOLT PARTICULARMENT, PARLAREM DE LA XARXA VIàRIA DE AQUESTS PUNTS SERAN PRESENTATS PEL TINENT D'ALCALDE BARCELONA. D'HISENDA, JOAQUIM NADAL, I EL TINENT D'ALCALDE D'URBANISME I OBRES PúBLIQUES, JORDI PARPAL, DEL QUAL NO S'HAVIA PREVIST LA INTERVENCI6 PERQUè HAVIEM PENSAT CENTRAR — HO EN EL TEMA ECONòMIC FINANCER. PER L'EXPOSICI6 GRàFICA QUE ENS HA TANMATEIX PREPARAT L'AREA D'URBANISME I OBRES PúBLIQUES éS TAN IMPORTANT QUE VALDRà LA PENA QUE ENS EN FACI CINC CèNTIMS DEL QUE éS EL PROJECTE DE XARXA VIàRIA BàSICA. PARLAREM A CONTINUACI6 DE LES EMPRESES MUNICIPALS. ENS N'HAVIA DE PARLAR JOSEP MARIA SERRA, ^TINENT D'ALCALDE, QUE HA TINGUT UN PROBLEMA SERIóS DEL QUAL S'ESTà RECUPERANT, I SERà SUBSTITUïT PEL SENYOR RAFART QUE éS QUI COORDINA EL CONSELL D'EMPRESES MUNICIPALS. A CONTINUACI6 RAMON MAS, DELEGAT DE L'ESTAT EN EL CONSORCI DE LA ZONA FRANCA I PRESIDENT DEL SEU CONSELL EXECUTIU, ENS PARLAR DE LA PROMOCI6 DE L'AREA ECONòMICA DE BARCELONA I ALGUNES DE LES INICIATIVES, DESPRéS, Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL PARTICULARMENT EL PARC TECNOLòGIC DEL VALLèS. FRANCESC RAVENT6S ENS PARLAR DE L'EMPRESA PRIVADA �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: MUNICIPAL INICIATIVES S.A. Y A CONTINUACI6 JOSEP MIQUEL ABAD ENS PARLAR DE LA FIRA DE BARCELONA, I SEGUIDAMENT TENIM UNA ALTRA BAIXA, CARLES PONSà, TAMBé OPERAT, QUE HAVIA DE PARLAR DE LES PERSPECTIVES DEL PORT. JO MATEIX EL SUBSTITUIRé PER DONAR LES QUATRE DADES QUE ENS PERMETIN TENIR EL CONJUNT DE LES INSTITUCIONS. ES EVIDENT QUE AMB TOT AIXò NO EXHAURIM ALL QUE EN PODRIEM DIR L'ECONOMIA PúBLICA DE LA CIUTAT, NI MOLT MENYS, PER Sí QUE AQUí TENIM JUNTES UNA COLLA D'INSTITUCIONS QUE TENEN MOLT A VEURE AMB EL FUTUR DEL NOSTRE ENTORN. EL CONSELL ECONòMIC ASSESSOR DE L'ALCALDIA DE BARCELONA, QUE éS EL QUE HA PREPARAT AQUESTA SESSI6, EST FORMAT PER LES PERSONES QUE VEUEN AQUí. ES VA CONSTITUIR FA JUST UN ANY, L'ESTIU DE 1985, EN UNA REUNI6 A LLAGOSTERA EN LA QUAL ELS RESPONSABLES D'AQUESTAS INSTITUCIONS AMB L'ALCALDE ES VAN PREGUNTAR QUINS EREN ELS GRANS TEMES D'AQUESTA CIUTAT DES DEL PUNT DE VISTA ECONòMIC. I AQUESTS TEMES EN AQUELL MOMENT VAN SER, PER UNA SIMPLIFICACI6 MNEMOTèCNICA, ORGANITZATS ENTORN DE TRES XIFRES: ELS MIL MILIONS, ELS DEU MIL MILIONS I ELS CENT MIL MILIONS. EN AIXò NOSALTRES ENTENIEM, QUANT ALS MIL MILIONS, LA NECESSITAT QUE EN AQUELL MOMENT ES VEIA QUE PER PRIMER COP EN EL PRESSUPOST DE L'AJUNTAMENT, DE L'ANY SEGÜENT DE 1986, HI HAGUéS UN ESTALVI DESTINAT A DOTAR A UNA EMPRESA DE RISC, QUE POGUéS PARTICIPAR AMB ALTRES SOCIETATS EN LA PRODUCCIó DE BéNS Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: I SERVEIS PRIVATS PER INTERèS GENERAL. AQUEST éS L'àMBIT MéS CONEGUT PaBLICAMENT SOTA EL NOM D'INICIATIVES S.A. EN EL NIVELL DELS DEU MIL MILIONS NOSALTRES VEIEM, I SEGUIM VEIENT, ALL QUE éS EL PROBLEMA DEL PRESSUPOST MUNICIPAL. EL PRESSUPOST MUNICIPAL, QUE éS UN PRESSUPOST DE NORANTA MIL MILIONS I ESCAIG, I 150 MIL MILIONS SI EL CONSOLIDEM AMB TOTES LES EMPRESES, JA SABEN QUE DE FA UN ANY éS UN PRESSUPOST EQUILIBRAT. I EN AQUEST MOMENT Té UN DéFICIT DIGUEM MORAL: LA CIUTAT DE BARCELONA EQUILIBRA EL SEU PRESSUPOST, PER AIXò NO VOL DIR QUE L'AJUNTAMENT ESTIGUI FENT TOT EL QUE CREU QUE HAURIA DE FER. PER QUè ? PERQUè DINS D'AQUESTS 150 MIL MILIONS N'HI HA 10, COM A MíNIM, QUE ESTAN DESTINATS A FER TASQUES DE SUPLèNCIA DEL QUE EN PODRíEM DIR NIVELL ESTATAL. ENTENENT PER NIVELL ESTATAL, I AQUI Sí QUE NO HI HA POLITICA QUE JUGUI, éS TèCNICA, L'ESTAT I L'AUTONOMIA QUE, COM SABEN, éS L'ESTAT A CATALUNYA. HAVENT ESTAT L'HISTORIA COM HA ESTAT, AQUESTA CIUTAT HA ANAT FENT MUSEUS, ESCOLES, ALTA CULTURA, ¿PERA, UNA COLLA DE COSES QUE EN ALTRES CIUTATS I EN ALTRES PAïSOS PAGA L'ESTAT MENTRE QUE AQUI PAGA EL CIUTADà. I EN SANITAT PASSA EXACTAMENT IGUAL. HI HA QUATRE HOSPITALS GENERALS A BARCELONA QUE SóN PAGATS PER LA CIUTAT, 24 MUSEOS, 34 ESCOLES, GUARDERIES, UNA QUANTITAT DE SERVEIS QUE LA CIUTAT DE BARCELONA Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL ESTA FINANÇANT CONTRA EL QUE SUCCEEIX EN ALTRES �Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació CIUTATS ESPANYOLES, PER DESCOMPTAT, EN ALTRES MODELS ECONòMICS. AIXò HA ESTAT AVALUAT DE VEGADES, I CREC QUE D'UNA FORMA MOLT RIGOROSA, EN 10 MIL MILIONS PER ANY I éS AQUEST NIVELL EL QUE ENS PREOCUPA, QUE EST MAL DEFINIT EN ELS PRESSUPOSTOS PúBLICS. PER DIR—HO SENZILLAMENT: SóN SERVEIS TRANSFERITS IMPLÍCITAMENT A LA CIUTAT QUE NINGú NO HA VALORAT. I COM QUE NO S'HAN VALORAT, NO ES PAGUEN. ES A DIR, NO ES PAGUEN DES DEL NIVELL ESTATAL AL QUAL M'HE REFERIT I L'ESTEM PAGANT ELS CONTRIBUENTS D'AQUESTA CIUTAT. FINS I TOT A VEGADES DUPLICANT EL QUE PAGUEN D'UNA ALTRA BANDA, COM PODRIA SER EL CAS DELS HOSPITALS. TOTS ELS BARCELONINS ESTEM AFILIATS A LA SEGURETAT SOCIAL, O EN LA MATEIXA PROPORCI6 QUE LA RESTA D'ESPANYOLS, I MANTENIM ELS HOSPITALS. DESPRéS VENIA EL NIVELL DELS CENT MIL MILIONS. AQUEST éS EL NIVELL QUE ENS PREOCUPAVA MéS I POTSER AQUELL EN EL QUE VOSTéS TENEN MéS A DIR. I EN TOT CAS EL QUE MéS VOLEM QUE VOSTèS HI DIGUIN. PERQUè EL PRIMER éS UN PROBLEMA DE DECISIó POLÍTICA, MENTRE QUE EL SEGON éS UN TEMA PENDENT TAMBé DES D'UN PUNT DE VISTA POLÍTIC, DE DEFINICIó DELS DIFERENTS NIVELLS DE L'ESTAT. TOT AIX6 ANIRà TROBANT ACOMODO PERQUè ALTRES PROBLEMES MéS GROSSOS S'HAN ANAT SOLUCIONANT, PERQUè AL FINAL LA RACIONALITAT EN AQUESTS TEMES S'ACABA IMPOSANT. Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL EN CANVI, EL TEMA DELS CENT MIL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: MILIONS ENS PREOCUPA I ENS PREOCUPAVA EXTRAORDINàRIAMENT PERQUè AQUI ALL(7) QUE EST EN JóC éS LA DEFINICI6 DEL NIVELL DE CIUTAT, I L'AMBICI6 D'AQUESTA CIUTAT. ENTENíEM PEL NIVELL DELS CENT MIL AQUELLES GRANS INFRASTRUCTURES QUE EN AQUESTA CIUTAT HAVIEN ANAT QUEDANT ENDARRERIDES RESPECTE DEL QUE LA PRòPIA CIUTAT AMB LA SEVA VITALITAT NORMAL MUNICIPAL ESTAVA EXIGINT. I AQUí POSàVEM DES DE L'AEROPORT, I EL PORT EVIDENTMENT, FINS A LA FAMOSA XARXA VIàRIA QUE NOSALTRES ENTENEM QUE NO ESTAN A L'ALÇADA DE TOT ALL QUE LA NOSTRA CIUTAT NECESSITA. PER FER EL QUE SIGUI, PER FER JOCS OLíMPICS O PER NO FER — LOS, éS A DIR PER FUNCIONAR, QUE EL TRàFIC VAGI, QUE LA GENT ARRIBI I QUE ELS NIVELLS D'EXIGèNCIA QUE ACOSTUMEN A DEMANAR—SE A QUALSEVOL CIUTAT EUROPEA ES PUGUIN TENIR. AQUEST éS EL NIVELL DELS CENT MIL MILIONS. EN PARLAREM AMB LA IDEA QUE TAMBé EN AQUEST CAMP, ENCARA QUE Té MéS DIFICULTAT. QUE TOTHOM ENTENGUI QUE HI HA UN NIVELL D'AMBICI6 QUE S'HA DE MANTENIR I QUE ES POT ACONSEGUIR SENSE GRANS ESCARAFALLS. NOMéS QUE HO SEGUIM DEMANANT CARREGATS DE RA6 I CONVENÇUTS QUE PODEM DEMOSTRAR QUE SI AQUESTA CIUTAT FUNCIONA MILLOR AMB AQUESTES INFRASTRUCTURES, EL PAíS EN EL SEU CONJUNT CATALUNYA I TOT ESPANYA, FUNCIONARà MILLOR. I NOSALTRES COMPLIREM MILLOR LA FUNCIó QUE SE'NS DEMANA. EN Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL DEFINITIVA AQUESTS SóN ELS TRES NIVELLS. EVIDENTMENT, QUE HI �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: HA ALTRES QüESTIONS DIGUEM—NE MéS QUALITATIVES, QUE PREOCUPEN L'ALCALDE I L'AJUNTAMENT I QUE TENEN A VEURE D'UNA FORMA O UNA ALTRA AMB TOTES AQUESTES QUE HEM DIT. EVIDENTMENT QUE DES DE LA CIUTAT HI HA PREOCUPACI6 PER SABER QUé PASSA AMB LES NOSTRES UNIVERSITATS I, SI PODEM AJUDAR, AJUDAREM EN LA MESURA QUE ES PUGUI. I éS EVIDENT QUE ENS PREOCUPA QUE LA BORSA DE BARCELONA NO VAGI COM HAURíA D'ANAR, QUE HAGI BAIXAT EN PICAT LA SEVA PARTICIPACI6 EN EL MERCAT BURSàTIL ESPANYOL I QUE TINGUI EN AQUESTS MOMENTS UNS PERCENTATGES FRANCAMENT BAIXOS. I éS EVIDENT QUE EL TEMA DE LES CAIXES D'ESTALVI ENS PREOCUPA EN LA MESURA QUE PENSEM QUE CAMINEN CAP A UNA REGULACIó DIFERENT, D'UN ALTRE CARICTER, QUE S'ANIRà IMPOSANT, AMB PROBLEMES D'AJUST PER NO TRAUMàTICS, I EN CANVI EN EL NOSTRE ENTORN AIXò NO ACABA DE TENIR. Bé, AQUESTS PROBLEMES HI SóN. TAMBé HI HA SOLUCIONS I ALTRES VIES D'IL.LUSIó COM ARA SóN ELS JOCS OLíMPICS I ALTRES PROJECTES QUE PODEN ARRIBAR A FER QUE ALGUNS QUE ELS PROBLEMES QUE AQUí ES PLANTEGEN TINGUIN UNA SOLUCIó. EN TOT CAS, QUEDEM—NOS EN AQUESTS NIVELLS I ANEM DONANT LA PARAULA A CADA UN DELS INTERVINENTS. t Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: CLOENDA DE L'EXCM. SR. PASQUAL MARAGALL M'AGRADARIA QUE VOSTèS DONéSSIN PER REBUDA UNA INFORMACI6 MOLT ATAPEïDA, MOLT ACCELERADA QUE, EN TOT CAS, ALL QUE TRACTA éS DE FER—LOS ARRIBAR UN PRIMER SENTIMENT DEL QUE éS UNA DIVERSITAT DE SITUACIONS (LA MAJORIA POSITIVES). L'AJUNTAMENT JA NO HI PERD. LES EMPRESES MUNICIPALS, EXCEPTE TRANSPORTS, TAMPOC; HI GUANYEN, POC, UNA MIQUETA. TANSPORTS HI PERD, TENIM EL CONTRACTE PROGRAMA QUE SE SIGNAR. D'AQUí A TRENTA DIES EL CONSORCI DE LA ZONA FRANCA éS .POTSER EL MéS ESPECTACULAR. NO SOLAMENT PERDIA SINE QUE VA ARRIBAR A TENIR UN FORAT DE L'ORDRE DE SIS O SET MIL MILIONS I EN AQUEST MOMENT L'EST. RECUPERANT. INICIATIVES SA., QUE S'ESPERAVA QUE HI PERDéS EL PRIMER ANY, NO HA PERDUT PERQUè VA TENIR UNA VIDA DE TRES MESOS. PER¿ EN EL PRIMER EXERCICI COMPLET JA NO HI PERD. I POSSIBLEMENT EN EL TERCER Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: JA GENERARà BENEFICIS I, SOBRE TOT, ESTARà AJUDANT QUE HI HAGI EMPRESES QUE EN TINGUIN PER DESPRéS RETIRAR–SE. LA FIRA HI GUANYA, I NO GUANYAVA. NO NOMéS GUANYA SIN E) QUE INVERTEIX. LA FIRA NO HAVIA INVERTIT MAI. LA CIUTAT éS PROPIETàRIA I PER TANT S'ESPERAVA QUE, SI NO LA CIUTAT, L'ESTAT INVERTíS EN LA FàBRICA FíSICA DE LA FIRA. I ARA S'ESTà INVERTINT. PRIMER AQUESTES FONTS TAN MAQUES QUE VOSTèS HAN VIST; EN BONA PART LES PAGA L'AJUNTAMENT PE-Rò TAMBé LA FIRA EST AMORTITZANT UN CRèDIT. EL QUE PERD éS TRàFIC, PER EL PORT MAI NO HI HA PERDUT. DINERS NO. HA TINGUT SEMPRE UN EXCEDENT BRUT MOLT IMPORTANT,DE L'ORDRE DELS 500 MILIONS. I A MéS, PER LLEI S'HA DE REINVERTIR EN EL PORT PERQUè SI NO S'HI PERD. NO éS UNA SITUACI6 PREOCUPANT DES DEL PUNT DE VISTA DEL SEU EQUILIBRI, Sí QUE éS PREOCUPANT DES DEL PUNT DE VISTA DEL SEU FUTUR. HEM SANEJAT I ELS PODEM DIR TRANQUIL.LAMENT QUE HEM SANEJAT I QUE JA NO PATIM PER PAGAR LA NòMINA. ENS HA COSTAT SIS O SET ANYS, PERò ARA NO PATIM PER PAGAR LA NòMINA. I TANMATEIX PATIM PEL FUTUR, PATIM EN EL SENTIT QUE ENS PREOCUPEM QUE EL FUTUR SIGUI MéS PLé D'EXPECTATIVES POSITIVES. I AQUESTA éS LA QüESTI6 QUE ENS HA PORTAT A TENIR AQUESTA TROBADA AMB VOSTèS TOT I PARTICIPANT – ELS QUE ESTEM EN CONDICIONS D'ESCOLTAR, DE SER AJUDATS, D'AJUDAR A TOTS AQUELLS QUE VETLLIN PER EL FUTUR D'AQUESTA CIUTAT I DE COMENÇAR MODESTAMENT A AJUDAR, NO Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �. • Ajuntament de Barcelona • Gabinet de Comunicació Ref.: APRETANT MASSA PER LA BANDA DE LA PRESIó FISCAL (HEM ARRIBAT A ALLò QUE NOSALTRES ANOMENEN "DESCANSILLO"). NO. éS QUE ESTIGUEM A NIVELL EUROPEU PER SOM CONSCIENTS QUE HEM PUJAT MOLT DE PRESSA I QUE CONVé DESCANSAR. PER TANT NO APRETAREM MASSA MéS PER AQUí. TAMBé Sal CONSCIENTS QUE HI HA PROBLEMES POLITICS MéS VISTOSOS I POTSER MéS IMPORTANTS PEL FUTUR DEL PAíS, COM PUGUI SER EL FINANÇAMENT AUTONòMIC I QUE MENTRE NO ESTIGUI RESOLT, MALAMENT RAI. HI HA UNA COLLA DE TEMES PERò, EN QUé NO PERDONARAN PLAÇOS. EN EL TEMA DE LA FIRA NO PERDONAREM PLAÇOS, EN EL TEMA DE LA XARXA VIàRIA NO PERDONAREM PLAÇOS. PERQUè CONSIDEREM QUE AQUESTS Sal DOS TEMES EN ELS QUALS LA CIUTAT JA EST ARRISCANT. (...) ES TRACTA DE RESOLDRE UN PROBLEMA TAN SENZILL COM éS TROBAR ELS CAMINS PER CONDUIR ELS DINERS, QUE HI Sal, ALS PUNTS ON CALEN. I ELS PUNTS ON CALEN SóN BASTANT CLARS DES DEL PUNT DE VISTA DE L'ACTUALITAT SOCIAL. TAMBé PENSEM QUE EL TEMA DE LA BORSA NO VA Bé, NO VA GENS Bé I POT ANAR MOLT MALAMENT SI ES VA CAP A UNA CENTRALITZACIó. PER TANT NOSALTRES ALLòQUE TENIM D'ESBRINAR éS QUINES PODRIEN SER ALGUNES DE LES VIES DE REFLEXI6 SOBRE EL TEMA. EL COL.LEGI D'ECONOMISTES, NOSALTRES ALLò QUE TENIM D'ESBRINAR ES QUINES PODRIEN SER ALGUNES Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació DE LES VIES DE REFLEXI6 SOBRE EL TEMA. Ref.: EL COL.LEGI D'ECONOMISTES, I EN SANTACANA EN PARTICULAR, ESTANT ANIMANT UNA REFLEXI6 SOBRE EL TEMA. EL MéS IMPORTANT éS QUE LES EMPRESES GUANYIN DINERS. SI LES EMPRESES GUANYEN DINERS N'HI HAURà PER PAGAR I SI NO EN GUANYEN NO N'HI HAURà. VOLEM DIR QUE GUANYIN DINERS EN EL SENTIT FORT DE LA PARAULA, NO QUE FACIN BENEFICIS A CURT TERMINI, SINO QUE SIGUIN PRODUCTIVES PER L'ENTORN EN EL QUAL NOSALTRES HI SOM, LA SOCIETAT HI éS, LA BORSA HI éS. QUE TINGUIN UN ENTORN QUE SIGUI CONDUCTIU D'ACTIVITAT D'AQUESTA CIUTAT PERQUE ENS L'ESTIMEM. PERQUE MéS ENS AGRADARIA QUE ANéS ENDAVANT QUE NO QUE ANéS ENDARRERA. I ARA, SI TENEN.PREGUNTES... Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3953 Title A name given to the resource Presentació de l'activitat econòmica Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Area Urbanisme i Obres Públiques, Empreses municipals, Iniciatives SA, Empresa privada i Port. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palauet Albèniz Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Economia Infraestructures Gestió pública Competitivitat Barcelona Acció política Model social Urbanisme Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-10-06 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1048/19861009d_00158.pdf 73c1c8c6b39670ce284589284ca890c3 PDF Text Text R‘. 9' 7 M 11IIW Ájiiñtament de Barcelona Intervenció de l'Alcalde de Barcelona, Excm. Sr. Pasqual Maragall, amb motiu de l'exposició "Trésors Barcelone" Lausanne, 9 d'octubre 1986 Exp. 7O5/84 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació MESDAMES ET MESSIEURS: NOUS VOICI RÉUNIS POUR INAUGURER CETTE EXPOSITION TRÉSORS DE BARCELONE QUI M'OFFRE, EN TANT QUE MAIRE DE BARCELONE, ET AU NOM DE MES CONCITOYENS, LA SATISFACTION DE VOUS PRÉSENTER UN LARGE CHOIX DE CE QUE FUT LA CONTRIBUTION DE BARCELONE AU DÉVELOPPEMENT DES ARTS TOUT AU LONG DE NOTRE SIèCLE. JE N'AI BIEN SúR PAS L'INTENTION, NI IL M'INCOMBE, DE VOUS PARLER DE LA VALEUR ARTISTIQUE DES OEUVRES EXPOSÉES. PAR CONTRE, J'AIMERAIS VOUS FAIRE PART DE QUELQUES UNES DES RÉFLEXIONS QUE M'INSPIRE CE CHOIX SI PARTICULIER. EN PREMIER LIEU, CETTE EXPOSITION SE PROPOSE DE SITUER NOS ARTISTES LES PLUS CONNUS COMME LE SONT Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL Ref.: �—3— A}untament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: PICASSO ET MIRE, DANS LE CONTEXTE DE L'AMBIANCE CULTURELLE PROPRE à LA VILLE DE BARCELONE QUI LES A PUISSAMMENT INSPIRÉS. NOUS AVONS VOULU DÉMONTRER AINSI QUE CES ARTISTES, GÉNIES EXCEPTIONNELS, N'ONT PAS ÉVOLUÉ DANS UNE ATMOSPHèRE HOSTILE à LEUR CRÉATIVITÉ, BIEN AU CONTRAIRE. ENSUITE, IL M'IMPORTE DE VOUS DIRE QUE LA PLUPART DES OEUVRES EXPOSÉES PROVIENNENT DES MUSÉES MUNICIPAUX DE BARCELONE. CES FONDS, DANS LEUR GRANDE MAJORITÉ, SONT LE FRUIT D'UNE HEUREUSE RENCONTRE ENTRE LA GÉNÉROSITÉ DES COLLECTIONNEURS PRIVÉS ET LA PERSPICACITÉ ET LE SENS CIVIQUE DE LA MUNICIPALITÉ DE BARCELONE. LA TROISIèME RÉFLEXION QUE ME SUGGèRE CETTE EXPOSITION EST LIÉE à LA DÉCISION QUE PRENDRA D'ICI HUIT JOURS LE COMITÉ OLYMPIQUE INTERNATIONAL QUANT à LA TENUE DES JEUX OLYMPIQUES DE 1992. COMME VOUS LE SAVEZ, CETTE EXPOSITION N'Y EST PAS ÉTRANGèRE. EN EFFET, CE CHOIX, SON CATALOGUE, SOULIGNENT UN DES MEILLEURS ARGUMENTS QUE PEUT PRÉSENTER BARCELONE EN Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �—4— Atiuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref. : FAVEUR DE L'ATTRIBUTION DE L'ORGANISATION DES JEUX: LA VOLONTÉ UNANIME DE TOUS LES BARCELONAIS, DE TOUS LES CATALANS, DE TOUS LES ESPAGNOLS. DE LA MIME FAÇON QUE RÉCEMMENT AU "COMPTOIR SUISSE" LE GOUVERNEMENT AUTONOME DE LA CATALOGNE, LA GENERALITAT, A GÉNÉREUSEMENT CÉDÉ UNE PARTIE DE SON ESPACE POUR PRÉSENTER LES PROJECTS DE LA BARCELONE OLYMPIQUE, TRÉSORS DE BARCELONE COMPTE AVEC LA COLLABORATION ENTHOUSIASTE ET GÉNÉREUSE DE TOUTES LES INSTITUTIONS NON MUNICIPALES ET DE TOUS LES PARTICULIERS AUXQUELS NOUS AVONS FAIT APPEL. CITONS EN PARTICt R LA FONDATION MIRó, LE MUSÉE DALí à FIGUERAS, ET TOUT SPÉCIALEMENT LA MAISON CIVILE DE SA MAJESTÉ LE ROI. LES CRITIQUES D'ART, AVEC à LEUR TETE LEUR PRÉSIDENT, MONSIEUR CESáREO RODRíGUEZ AGUILERA, N,'ONT PAS MANQUÉ DE NOUS PRITER LEUR ASSISTANCE ET DE CONTRIBUER à L'ENTREPRISE COMMUNE AVEC LEURS TEXTES. ENFIN, J'AIMERAIS REMERCIER CHALEUREUSEMENT TOUS CEUX QUI ONT RENDU POSSIBLE CETTE EXPOSITION: LES Exp. 82 - 86 - IMPPEMTA MUNICIPAL l/v.- t.A¡1—' �,Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació RESPONSABLES DE LA FONDATION DE L'HERMITAGE ET EN PREMIER MONSIEUR.FRANÇOIS DAULTE; L'ÉQUIPE DE LA REVUE L'OEIL QUI, DANS SON MAGNIFIQUE NUMÉRO DE JUILLET-AOúT NOUS A DONNÉ UN AVANT -GOaT DE CE QUE SERA CETTE EXPOSITION; MADAME PILAR MUÑOZ, COMMISSAIRE DE CELLE-CI; ET TOUS CEUX QUE J'OUBLIE DE CITER. MAIS SURTOUT, JE NE VOUDRAIS PAS EXCLURE DE CET HOMMAGE LE CATALAN INQUIET QUE FUT JOSEP PIJOAN, DONT LE SOUVENIR ÉMOUVANT EST INTIMEMENT LIÉ à CES LIEUX QUI L'ONT HÉBERGÉ PENDANT LONGTEMPS. MERCI à EUX, MERCI à VOUS TOUS. Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3954 Title A name given to the resource Presentació de l'exposició "Trésors de Barcelona" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Fondation de l'Hermitage, Lausanne Language A language of the resource Francès Subject The topic of the resource Art Barcelona Cultura Model social Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-10-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències