60 10 1525 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1356/19931008d_00589.pdf 10cb824c41d8bb79115f5ae3c40fb579 PDF Text Text B a rcelona * 4 Reunión del día n ft ,U(A o ¡La__ ubv 15 L.j\ k UÀ2( rtt P-e/i/oft.41 11148 t k urh kr-CW1i . 1AM It4L4 1 ai" )1, 1 rklic ti 10,4 4 014 \re4A1A-1, Ctlit 4 04/4~ k, 1-3 / Y en su tiempo libre... Restaurante Artemis Snack Dit i Fet Me/id Hoteles �-ntibl -Me/ui rm a Reunión ael día an, 17t t/t„,) Ovtia \A.? 'C'LQ Y en su tiempo libre... Restaurante Artemis Snack Dit i Fet Me/id Hoteles �koll Mella Barcelona Reunión del día -0°00.11a~5955111(1.441~1112~51 Y en su tiempo libre... Restaurante Artemis Snack Dit Fet Mella Hoteles �Met[cí Barcelona ..... .••.. Reunión del día Y en su tiempo libre... Restaurante Artemis Snack Dit i Fet __ ce cara 08025 Barcelona España Teléf.: (34) (3) 410 60 60 Reservas: Teléf. directo: (34) f3¡ 439 11 01. He: 321 51 79 Télex: 51638 Conserjería: Fax: 34) (3)i 4 10 77 44 Mete Hoteles : alto ïllvk`e � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4262 Title A name given to the resource Obertura de la Delegació de Perpinyà a Catalunya Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Oficina de Perpinyà Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Catalanisme Acció política Territoris Perpinyà Description An account of the resource Text manuscrit de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-10-08 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1357/19931013d_00590.pdf da9bdebd59462da13794e5ace82b9f50 PDF Text Text Transcripció de l'enregistrament de les paraules de l'Alcalde en la Presentació del Premis Barcelona-Economia. Saló de Cent. 13.10.93 t és, abans que res i abans de tot, un gran amic Andreu Mas Cu-11G4-1 de molts dels que estem en aquesta sala - entre els quals m'hi compto- i que considero que som priviligiats per aquest tipus d'amistat. Es tracta d'una persona que, en temps diferents d'aquests, va fer el que en aquell moment s'havia de fer -i que no tots van saber-ne- que era, evidentment, alguna altra cosa a més a més d'estudiar economia. Hem de confessar, modestament -i no sé si e11 estarà d'acord amb mi- que, de vegades, fins i tot aquestes obligacions es van sobreposar a les estrictes de l'estudi. Va ser bastant derprés, en molts casos, que vam començara aprendre autèntica economia. I no perquè la nostra facultat- fundada per l'estimadíssim Fabià Estapé- no fas una gran facultat -que ho era- sinó perquè en aquella facultat se'ns va inculcar un interès que després es va poder desenvolupar, en el seu cas, d'una forma molt brillant, brillantísima. I tot això, però, convivint en unes altres circumstàncies que no feien la vida senzilla des del punt de vista polític ï social. L'Andreu Mas va ser una persona responsable des d'aquest punt de vista polític i social. Això=li va portar unes determinades conseqüències, no agradables en aquell moment. Després va fer una cosa que molts d'altres, després d'ell, també vam fer: Andreu Mas va estar a' Es un dels primers, junt amb Joaquim Sivestre i alguns d'altres, del que després ha estat un nucli de pensament econòmic català important, des d'Amerïca i des d'aquí estant, i que va deixar petjada a més d'una universitat- i no vull donar noms, perquè tothom les coneix- de les quatre que tenim en aquest moment. Estic segur que aquestes universitats seran , que són, el ferment d'una escola potent de pensament econòmic que no m'atreveixo a nomenar nacional ni catalana ni espanyola , perquè en economia difícilment es pot ser massa nacional. Es justament la branca del saber en què, precisament, la internacionalitat està imposant-se amb més força i, de vegades, amb=gran sacrifici per part de molts dels actors en aquest joc. Andreu Mas era per mi , us ho dic amb tota sinceritat, l'equilibri general. Representava, d'alguna forma, una escola i era, a més, una persona equilibrada, és una persona equilibrada. Quan li he preguntat sobre realment què valorava, què pensava que jo havia de dir d'ell -de tantes coses com puc dir i que faria aquesta sessió enormament llarga, inecessàriament llargaevidentment m'ha dit: 1'equilibrií general. �Andreu Mas Cullell és un especialista d'explicar el si i el no de l'equilibri general. E11 ho explicarà millor que jo, però en tot cas, és un especilaista en explicar per què la competencia és un model perfecte en determinades circumstàncies i justament per què les coses no són perfectes quan aquestes circumstàncies no es donen i la competència aleshores no va. Per tant, equilibri general com a model de referència. Recordo molt be que quan jo estava a Nova York, una ciutat més prosaica que Minnesota i, segurament, més carregada en aquell moment d'altres interessos que no pas 1'estrictament acadèmic, ell em va dir un dia "per mi l'economia té més de semblança amb els escacs, segurament, que amb algunes d'altres ciències socials que es preocupen de la significació, d'allò que és relevant. La història l'ha desmentit, perquè ell ha acabat dient coses enormement relevants. I coses enormement relevants des d'una base teòrica enormement sòlida, que és aquella que s'obté només quan es renuncia inicialment a la relevància i a les ganes d'influir per endinsar-se en l'estructura de la lògica , en aquest cas econòmica, i després ser capaç, des de la mesura de la distància entre la lògica i la realitat, de dir coses significatives per la realitat. L'Andreu Mas ha dit coses enormement significatives. Algunes doloroses com, recentment, en algun article en rotatius locals, respecte als aventatges i perills i les debilitats i les fragilitats de la nostra situació econòmica.I tots ho tenim present perquè, d'alguna forma,; algunes de les coses que ha dit han tingut confirmacions que no són precisament optimistes però que confirmen les coses que ell havia dit. Per altra banda, Andreu Mas és també teoria dels jocs. Ell em diu "la competència no és només la competència en senyores que van a comprar patates al mercat; No és el mateix la Volkswagen que aquella senyora que compra en el marcat de la Vall d'Hebron ,no és exactament igual". Per tant, segurament fa falta alguna altra teoria, i aquesta és la teoria dels jocs en la qual ell s'ha endinsat d'una forma important. La teoria dels actors grans, la teoria d'aquells actors que no es poden passar pel sedàs de la hipòtesi inicial de l'economia, de la interdepèndencia de les funcions de cada un dels que juguen . En aquest cas són persones que influeixen, segurament, en el joc dels demés. Andreu Mas és premi Juan Carlos:, i jo crec que en aquest país, tots esperem que tindrà, no només aquest, sinó alguns d'altres premis així com d'altres de caràcter internacional. Andreu Mas té la Paraula. (Conferència Sr Andreu Mas Cullel. "L'economia de les Ciutats ") �Moltes gràcies Andreu Mas. No em resisteixo a fer un molt breu comentari en el sentit que l'interessant de la conferència que hem sentit és tan evident i és tan obvi que si considerem que el campus universitari pot ser una de les formes del gènere que Andreu Mas ha citat al principi de la seva conferència de concentracions no urbanes, - ha dit ell militars, camps de concentració etc,- l'interès de la conferència seria una prova de què potser les ciutats no són tan útils. Perquè l'Alcalde que us parla, tot i ser economista, sap menys coses de la ciutat que el conferenciant que acaba de parlar. Es a dir, que en un campus universitari americà es pot saber més de Barcelona que no pas governant Barcelona durant una colla d'anys.I això ho dic amb la convicció que, evidentment, un campus universitari - com ell ha dit al final- no és un artefacte no urbà sinó fonamentalment urbà. Quantes coses més no podríem dir respecte de les mil idees suggerents de la conferència que, acabem, de sentir?. Les pairem, les llegirem, li demanarem al seu autor que en faci dos o tres articles per ser publicats en els rotatius de la nostra ciutat i, a més, li publicarem i el distribuirem profusament en aquesta ciutat. Penso que és una de les xerrades més interessants que s'han sentit en aquesta sala en molts mesos. Moltes gràcies Andreu Mas. (Lectura de la resolució del jurat i proclamació de l'empresa premiada a càrrec del Tinent d'Alcalde) ( Discurs del Sr. Josep Esteve, President de Laboratoris Esteve) ( Discurs del Sr. Joan Molins, President del Cercle d'Economia) Estimats amics, hem arribat al final d'aquest acte. Crec que és una magnífica il.lustració del triangle que regeix la nostra societat - quan va bé-, que és el triangle empresa-universitatciutat. M'he cansat de repetir, però penso que avui en tenim una prova fefaent, què és aquest triangle la base de l'èxit o el fracàs de les nacions i dels països. Sense un sistema de ciutats que impulsi, un país no va. Un sistema de ciutats es basa en el saber i en la producció; ho hem sentit abastament i d'una forma intel.ligent, equànime i modesta -com és l'aproximació que els autèntics científics fan de la realitat- en les paraules d'Andreu Mas. Mentre nosaltres tinguem assegurada l'existència d'una classe empresarial -no sé si la paraula classe és estrictament la que �hauria de ser en aquest cas i-, d'empresaris que ho siguin autènticament, per sobre de tot, mentre tinguem assegurat que hi ha universitats vives i que no només promouen la recerca sinó que s'impliquen amb la societat d'una forma progressiva, mantenint aquella distancia que és la condició de la ciència que deiem però implicant-se d'alguna forma amb la relevancia abans, práctica, mentre les ciutats siguin respectades en tant que tals i no es considerin poders menors -que no ho són-, sinó l'autèntica base de l'existència de les nacions, tindrem el futur assegurat, passi el que passi, en els sectors inclús més claus, i aquells en els quals d'una forma temporal o permanent , una ciutat s'hagi especialitzat. Vull dir un parell de paraules sobre aquest tema, abans d'acabar, perqué em sembla que és de rigor. En primer lloc i sobre el sector farmacèutic, aquí s'han dit paraules enormement significatives per part de persones també enormement significatives com són el Dr. Esteve , la seva familia i, en definitiva, tota una indústria que ell representa en aquest moment dignament i que ell ha sabut citar. La indústria farmacéutica va viure anys difícils. Jo haig de recordar altra vegada, i perdonin les al.lusions personals constants,una revista, publicada en una época que no n'hi havia massa de revistes que realment es poguessin llegir o que tinguessin un gram de llibertat, que es deia, Industria Farmacéutica. Aquesta revista era dirigida, si no recordo malament, alternativament per l'Esteve i l'Oriach i tenia un director que es deja Jordi Maragall i Noble, que avui és senador i és el meu pare i un, si no cap de redacció sí un redactor important, que es de j a Jordi Pujol i Soley. Aquesta revista va ser un sistema modest d'anar produint idees que, finalment, com un filet primíssim, es van convertir en un teixit important , tan important que segurament és el teixit, la malla básica, d!'aquest país. Que tingui la seguretat la indústria farmacéutica que l'Ajuntament de Barcelona , la Generalitat de Catalunya i el Govern Espanyol, perqué cm consta , estem totalment darrera la petició de l'Agència Europea d'Avaluació deis medicaments per a la nostra ciutat. Hl ha moitesç raons que ens avalen i l'esforç que s'ha fet és importantíssim. No haig d'amagar que hi ha factors que se'ns escapen en aquest joc enormement complexe, que ni una teoria de jocs desenvolupada a fons per l'Andreu Mas permetria de preveure'n exactament, creo, el resultat que ha de tenir. Són dotze països, és una joc de combinacions enormement complexes les que es produiran i no podem tenir la certesa que els esforços que s'han fet donaran fruit, però, els hi ben asseguro, que si alguna vegada un premi té un esforç al darrera aquest será el cas. I hi ha hagut l'esforç. 4 �Vull parlar també del Cercle d'Economia, que representa una mica tots els sectors. Torno als records. En aquest cas no tant personals, però en tot cas significatius per a molts de nosaltres, jo creo que per a la majoria. Recordo aquella gestió en el caos, aquell ... (cinta en mal estat) ... en la qual es plantejava, amb serietat, quin era el problema real del nostre sistema de ciutats, i de la capçalera del nostre sistema de ciutats que és la ciutat de Barcelona. En aquesta publicació que vostès tenen a les mans es parla de l'evolució de la ciutat des d'un, punt de vista económic i de la població. Algun mitjà de comunicació d'aquesta ciutat ha titulat, amb gran profusió del tipografia, inclús en primera página si no recordo malament, 'el fet que la ciutat ha perdut disset mil habitants - em penso que la xifra exacta és de 17.159 - en l'any 1992. Bastaria llegir, tornar enrera vint o vint-i-cinc anys, potser ja, -el Sr. Gueli, el Sr.O1ler, el Sr. Molins o el Sr. Coromines, que també está present, ens podrien dir exactament la data- aquella primera publicaci& pionera, per saber que la ciutat real de Barcelona no és el municipi. Aixó ho sap tothom. Barcelona no és una ciutat "mono-municipal". Hi ha ciutats que ho són. Madrid té 600 Km2 i 3.000'1.000 d'hab. Nosaltres tenim 3,1 millions d'hab. en 470 Km2. Som més ciutat que el municipi de Madrid, d'alguna forma. Però somi vint-i-set municipis. Aquesta és la realitat. S'han perdut els habitants?. No O'han perdut. Els habitants estan a la ciutat real. En aquesta c4itat real que és més xica, tot i tenir els mateixos habitants que, el municipi de Madrid . A veure si d'un cop ho expliquem clarament, i som capaços d'entendre que no es pot fer d'una frontera municipal-administrativa, més o menys arbitrària, per comengar la frontera de Sant Adrià del Besòs, que com vostès saben Salta el Besòs i el barri de la Mina, que és de la part d'aquí del Besòs, forma part del municipi del costat - que havia de ser annexionada durant la República, però durant el franquisme es va probibir aquesta annexió- . Cosa que, per altra banda,no té! major importància si som capaços de donar a la ciutat real un contingut que nosaltres no demanem que sigui polític. Demanem que sigui social, econòmic, tècnic, que no tingui cap mena de paper de contra-poder, però que tingui un paper real de direcció económica, d'una ciutat real que s'ha d'estudiar com a tal. L'altre dia amb el Sr. Joan Clo$ vam rebre els representants de Wolkswagen i Seat. I em preguntar en per les preferències respecte de Martorell i la Zona Franca. Jo els vaig dir que, evidentment, nosaltres lluitarem fortament per la Zona Franca. En primer lloc, perquè la ciutat de Barcelona, l'Ajuntament, és propietària, en darrera instància, d'aquets terr$nys valuosíssims i, per tant, és un tema que ens interessa des deA, punt de vista patrimonial. Però �ens interessa sobretot des del punt de vista social. Ara, no tinc cap mena de dubte que la nostra, preocupació serà pel conjunt de l'actuació dintre del que nosaltres en podríem anomenar la regió de Barcelona. L'altre dia, no fa pas massa dies, va venir l'Alcalde de Perpinyà a Barcelona, per dir que aquesta ciutat formava part de l'àrea metropolitana de Barcelona Li vam dir que sí, que ,efectivament, era benvingut, Potser àrea metropolitana és un xic exagerat. Però segurament del que estava parlant és d'una regió econòmica més gran -del C6, d' Euroregions etc-. Però en tot cas és evident, tornant al que és realment la nostra ciutat real, que a nosaltres el que ens preocupa i ens preocuparà sempre no és només el nostre municipi -que hem de regir, que hem de governar i ens hem de limitar en ell-, sinó també tots aquells fenòmens que es produeixen més enllà dels seus límits municipals - com les pròpies rondes que passaran, finalment, per nou municipis però que formen part de la nostre vida quotidiana-. Per tant, estimants amics, Barcelona no ha perdut ni un sol habitant. Diguem-ho clarament. Senzillament hi ha més mobilitat, no la mobilitat americana - que és d'una mitjana de 2 anys i mig per cada canvi de domicili, inclús canvis de ciutats freqüents, i que estan a la base, jo crec, del sistema de ciutats americanes especialitzades: justament perquè la gent es mou tant, les ciutats es poden especialitzar; justament perquè la gent té tan poques arrels, en el sistema americà és possible que tots aquells que hagin d'estar a la indústria de l'automòbil estiguin a Detroit, tant si han nascut a Nova York com si han nascut a Pensylvania-. Però en aquest país, Europa ,com ell ha dit molt bé, no evolucionarà cap al model americà, estic absolutament d'acord amb ell. En aquest continent , i en aquest país sobretot, en els països mediterranis, la centralitat té un importància, i les arrels també. Es valora enormement aquesta inèrcia, que té defectes -des del punt de vista de la productivitat-, però que té altres virtuts des del punt de vista de la permanència. La setmana passada vaig estar a Praga. Es una ciutat que l'any 1940 tenia un nivell de vida dues vegades el de Viena. Txecoslovàquia era la vuitena potència industrial del món en aquell moment. Avui no figura en la classificació, i Praga té un nivell de vida que és la tercera part, segurament, com a màxim, de la que té Viena. I, tanmateix, quan hom arriba a Praga , té una certesa immediata en veure els immobles, en veure, quasi diria, l'atmosfera de la ciutat;, l'aire de la ciutat. I és que Praga serà l'àncora sobre la qual, no diguem Txecolslovàquia perquè ja no existeix, la República Txeca tirarà endavant.I aixó s'evidencia d'una forma palmària,total, en el moment en què un entra en alguna d'aquestes ciutats en les quals la història , el �d'alguna forma les ciutats, es fa evident en els ulls d'aquell que hi arriba. Nosaltres hem de mirar d'anai. per aquest camí i seguirem intentant-ho. I mirarem de ser fidels a una frase d'Alfred Marshall,i que Andreu Mas ha citat profusament, i que també el doctor Fabia Estapè va citar una vegada -o potser més d'una, inclús, però una vegada, en tot cas, en aquesta sala. I és una frase alemanya que deu ser molt¡anterior a Alfred Marshall i que es refereix, segurament, al final de l'edat mitjana, al moment en què els serfs feudals es volien alliberar dels senyors i buscaven en les ciutats, justament, la seva llibertat. Com a Barcelona, al segle XIV, ara fa sis-cents anys exactament, quan moltes ciutats catalanes hi buscaven una solució per la via de ser vila real -és a dir, de pagar al rei la seva llibertat del senyor feudal, per no tenir que dependre d'aquell sényor, bisbe noble o guerrer, i dependre només d'ells, de la seva burgesia o de la seva manufactura, de la seva pròpia creativitat o dels seus artesans. I així moltes ciutats van aconseguir la seva llibertat; però es van trobar que els reis, a vegades, es tornaven a vendre les ciutats perquè havien de fer més guerres. I Jaume I després de València havia de conquerir Mallorca, o a l'inrevés. Un altre sistema que van trobar les ciutats per ser lliures va ser demanar al Consell de Cent -que aquí es reunia, en aquesta sala, que era exactament igual com aquesta - i, per cert, amb aquell escut que es veu allà, que té quatre barres i no vuit, us ho dic de passada- venien les ciutats a demanar ser carrers de Barcelona. Aixï ho van ser Mataró, Moià, Igualada i tantes i tantes ciutats que si ho mireu en el seu escut tenen l'escut de Barcelona més algun element característic de la pròpia ciutat. I per què? Perquè sabien que sent carrers ficticis de Barcelona tenien els drets i les obligacions del Consell de Cent. I bé, aquesta frase, i ara hi torno, que tant s'adiu a 1' esperit del carreratge de les ciutats catalanes del segle XIV, que volien ser lliures , volien ser burgeses en aquell moment perquè era la paraula , aquesta frase és una frase que els que volien ser lliures en el mateix moment a Alemania deien en Alemany i deien "..." l'aire de la ciutat ens fa lliures". Aquest és el nostre desig. Moltes gràcies Ordenador Docu/Marta r ��19.97,-1n-i7 13:50 0++ ÑREH ECO-10111111 1 EMP f 1 AJunl31r1C`I11 de Barcelona Área d'Economia I Empreses Idees per a la intervenció del Sr. Alcalde en l"entrega dels Premis Barcelona Economia 1. Sobre la Revista "Barcelona Economil" Expressa la voluntat de l'Ajuntament: De fer un seguiment atent i detallat de la conjuntura econònric.i empresarial de la ciutat. b) Analitzar en profunditat aspectes específics de l economia urbana i projectes de promoció econòmica de la d,iutat . Vull reconèixer aquí el rnacnïfic treball desenvolupat els darrers 3/4 anys per Xavier,, Güell, Ma. Jesús Calvo i Lluís Hansen. 1 2. Sobre els premiats l) %aboratoris del Dr. Bsteve Aspectes a destacar: (1) (2) (3) Esforç de recerca continuat. Internacionalització constant, sense perdre el carácter català del capital. Arrelament al pair. (Veure nota Permanyer) 3. Sobre els premiats j2): Cercle c_ Economia Aspectes a destacar: (1) (2) (3) (4) Oberts al diàlegIde tots els rectors socials: foro democràtic, per la democràcia. Acció per la 11i1?ertat econòmica, en el sentit més noble del teisme, contra el proteccionisme competidor de 1-autarquia. abans moment, Acció en tot europeista (dificultats ara (franquisme), durant, i Maastrich). Acció per la çompetitivitat de les empreses, en base a la millor gestió í. eficàcia empresarial. Z:30C2 barcelona Plau Sant Miquel 4. 17a. ;1 Tels. 402 72 34 - 402 7? 33 Fax 409 77 25 �1993-10-13 12:51 AREA ECUNUM1H 1 t1r1r-'. Ajuntament de Barcelona Área 4. Sobre d'Economia i Empreses els Pre m í s en general Exemples de trajectòria, individual o col.lectiva, feta a base d'esforç, de vigor, d'empenta, de voluntat creadora,"' d'il.lusió i de paciéncia. Un bon exemple per a tots en aquests moments econÒmics. ALCALDIA Ragistrw d'l,r+erada 1 h0ti'i333 N4 c\ Plaça Sant Miquel, 4. 12a W. 08002 lian;elana Tels. 402 72 34 • 402 12 33 Fax 402 72 25 ��Premis "Barcelona Economia" Intervenció del Sr. Joan Clos 1. Benvinguts a l'acte de lliu ament deis Premis "Barcelona Economía". Gràcies per estar avui amb nosaltres. 2. La Revista Barcelona Econom4.a segueix, des de fa 4 anys, la conjuntura económica de la nostra ciutat i reflexiona sobre aspectes específics de la realitat económica urbana i de la promoció de Barcelona. "Barcelona Economia" ha esdevingut ja un "clàssic" a la ciutat, ben conegut per tots el qui s'interessenl per aquests temes. Vull reconèixer el bon treball realitzat per Xavier Güell, Ma. Jesus Calvo i Lluís Hansen, en tot aquest període. 3. No és aquesta la única publicació periódica dedicada a la promoció económica de la ciutat. Ens plau presentar aquí avui, també, la Revista Barcelona Bones Noticies adreçada a la comunitat empresarial c4talana, espanyola i europea. En moments on sovintejen les "males noticies", nosaltres volem fer arribar cada tres mesos les millors noticies econòmiques de la ciutat. Q e n'hi han. 1 forces. �4. Finalment, avui inaugurem els Premis Barcelona Economia, adreçats a reconèixer persones, empreses o institucions que han treballat amb en9ert pel desenvolupament i la promoció de l'àrea econòmica de Barcelona. 5. Peró, abans de fer públics els guardonats d'enguany, tindrem l'ocasió de-sentir un conferenciant de primer nivell, Es l'economista barceloní Andreu Mas Colell, x professor de la Universitat nordamericana de Harvard. El professor Mas Colell ens parlarà ara mateix d'un tema íntimament relacionat amb el que ens reuneix avui aqeusta tarda: "Algunes idees Sr. Mas Colell .. sobre l'economia de les ciutats". � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4263 Title A name given to the resource Lliurament Premis Barcelona Economia / Paraules Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Economia Biografies Acció política Barcelona Mas-Colell, Andreu Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-10-13 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1358/19931015d_00591.pdf 0353e742e29df06a83d8309450095720 PDF Text Text Conferencia inaugural de la re nió de la Comissió Trilateral i recepció Divendres 15.10.93. Gran Saló del Palau Nacional. 20:30 hores Guió per a les paraules de l'Excm. Sr. Alcalde - Salutació de benvinguda a tots els assistents a l'assemblea anual de la Secció Europea de lai Comissió Trilateral. Agraïment per haver triat Barcelona com a seu d'aquesta reunió. La ciutat s'ha esforçat mol en aquests darrers anys per a poder acoliir reunions d'aquestes característiques. La ciutat comenca a sentir reconegut el seu esforç. - Després deis Jocs Olímpics, que han consagrat internacionalment el renaixement de Barcelona, glie avui és reconeguda com una de les ciutats mes dinàmiques d'Európa, ens hem marcat un nou objectiu. La Barcelona de 1993 es proposa ser un pol económic i estratègic important de la nova Europa, 1 la Porta del Sud d'Europa. En la situació general de criSi de l'economia internacional, Barcelona no ha deixat de banda el llenguatge de l'optimisme. No volem ser pessimistes. babem que per anar endavant cal començar per proclamar-ne la confiança. - Jo creo que aquest és l'espeirit actual de les ciutats i les regions d'Europa, que els dies 20-23 d'octubre, la setmana en; �trant, celebrarem a Estrasburg els XIX Estats Generals deis Municipis i les Regions d'Europa. Barcelona, a través del seu alcalde, presideix el CMRE i nosaltres ho interpretem com un reconeixement de l'impuls que la nostra ciutat ha donat al projecte europeu de les ciutats. El lobby de les ciutats és important avui a Europa: el grup Eurociutats, la col.laboració entre Ciutats i Empreses, la col- / y.,s2, vgr)( r \*k P a,,k,...)k-eij - Deis XIX Estats Generals dels Municipis i les Regions d'Europa, que celebrarem ciutats regions la setmana que ve a Estrasburg, n'ha de sortir, ben probablement, un nou impuls per la unió d'Europa. Els meus predecessors a la presidencia del CMRE solen recordar, sovint, com la col.laboració entre les ciutats i les col.lectivitats locals var ser en l'origen de l'esperit europeista. A mi m'agrada dir que l'Europa de les ciutats és la xarxa de seguretat de la unió europea. Europa és una xarxa de ciutats, antiga i potent, decisiva en la formació de la nostra civilització, del nostre sistema polític i de la revolució económica que és en l'origen de l'Edat Contemporánia. 1 Les ciutats s'ofereixen als Governs i a les empreses per a posar-se a col.laborar en el procés de ressorgiment econòmic. 2 �Les ciutats també poden fer una certa política económica i in dustrial, poden ser motors morals i materials de la reactivació i de la renovació. Amb el Tractat de la Unió Europea, que incorpora el principi de la subsidiarietat, les ciutats 1 les regions han vist reconegut el seu rol en la construcció europea. - Els reitero la benvinguda, l'agraïment i l'interés de la ciutat per la seva presència a Barcelona. Celebero especialment poder-me adreçar a vostès en el lloc on som. Aquest Gran Saló Oval del Palau Nacional que avui ens acull és un símbol de l'esperit de Barcelona. Hem convertit el Palau Macional, que és una herència de l'Exposició Universal de 1929, en una de les peces importants de la ciutat postolimpica, com a seu del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Aquest edifici alberga mostres excepcionals de l'art románic i gótic, que constitueixen una de les nostres aportacions més significatives a la història de la cultura europea. - Els Jocs Olímpics varen ser el nostre gran pretext per encarar ! el futur. D'aquell éxit en feM una carta de presentació a les institucions internacionals, als governs i a les empreses. 1 Després dels Jocs Olímpics, Barcelona ha mantingut un alt nivell d'activitat económica i han continuat endavant la majoria �de projectes d'inversió pública i privada, malgrat que alguns problemes aguts ens preocupen de manera important (al.lusió a la crisi de Seat) Creiem que Barcelona està en condicions d'ajudar a empènyer la sortida de la crisis. La Barcelona de 1993, encarant el canvi de segle, continua sent una ciutat bolcada en un treball de superació i de millora, - Fa set anys, quan varen obtenir la organització dels JJOO, vàrem demanar al món que confiés en Barcelona. I Barcelona no va defraudar aquesta confiança. Crec que avui podem tornar a demanar confiança i suport per als nous objectius de la ciutat. �nivell d'activitat econòmica i han continuat endavant la majoria de projectes d'inversió pública i privada, malgrat que alguns problemes aguts ens preocupen de manera important (al.lusió a la crisi de Seat) Creiem que Barcelona està en condicions d'ajudar a empènyer la sortida de la crisis. La Barcelona de 1993, encarant el canvi de segle, continua sent una ciutat bolcada en un treball de superació i de millora. - Fa set anys, quan varen obtenir la organització dels JJOO, vàrem demanar al món que confiés en Barcelona. I Barcelona no va defraudar aquesta confiança. Crec que avui podem tornar a demanar confiança ï suport per als nous objectius de la ciutat. ord. tandon #7# trilat.txt ��l L^¡^ , 1/1 ^;^t E t ^ ^^ r^+ ^ ^4^/ ¡W/1 j i,-/c_.^ úUL-t e-e. ^^ ^,,^r^.^.,vL -... t^ 11 ^ Heu ^ , l, C,4-1 ry Ct,ri ^ N41 L 1 ,\J . -1 (V Ck:.t--`-e..1 1 1\ 1 f ^^`1,^^ti2-^ km/ 1, i .-- ^ -1 ^ ^^y^s ( /11 O ri.rb (ril, -i..fC 1 tt.7 v v ` y ^* ,ir/ V ^ ,^.Z^ G 't^^,2r l i- zi zti vl.t ^ Inaugural address of the meeting of the Trilateral Commission and reception Friday 15.10.93, Gran Saló of the Palau Nacional 20.30 hours 2 Outline of the speech by the Mayor of Barcelona r ^ n 1/1 i V% (11-1-/) :1^i-t/-/Ç r/10-ell kdi01`: l Si .1/) ^w3y`^ I c ( f ^ ^^lG=v^..^^ A WARM WELCOME TO ALL THOSE ATTENDING TH^ ANNITAL ASSEMBLY OF o THE EUROPEAN SECTION OF THEtTRILATERAL COMMISSION. I WOULD LIKE TO EXPRESS MY GRATITUDE FOR HAVING CHOSEN BARCELONA AS THE LOCATION FOR THIS MEETING. ext,,, ^^ ?/j,.1_ ^^,, ^ »AD, I^^ ^ ^^ ^ ^^ ^( u ^^ ^^^ THE CITY HAS MADE GREAT EFFORTS IN RECENT YEARS TO BE ABLE ,-^ TO WELCOME GATHERINGS OF THIS NATURE. THE CITY IS NOW ---^ BEGINNING TO FEEL RECOGNIZED FOR THESE EFFORTS. ^G'( ^ j , Ca FOLLOWING THE T1 (T -- V eY1 1992 OLYMPIC GAMES, >Iit/I f WHICH SERVED TO CONSOLIDATE AT THE INTERNATIONAL LEVEL THE RENAISSANCE OF ^. BARCELONA, WHICH IS RECOGNIZED TODAY AS ONE OF THE MOST DYNAMIC CITIES IN EUROPE, WE HAVE NOW SET FOR OURSELVES A i" ^ NEW GOAL. - ^ ^^ ^zJ ^ v- Z ^ ^ _ --__ ^t,^s^ti,._.. �THE BARCELONA OF 1993 ASPIRES TO BECOME A MAJOR ECONOMIC AND STRATEGIC CENTRE OF THE NEW EUROPE, THE GATEWAY TO SOUTHERN EUROPE. IN THE GENERAL SITUATION OF;INTERNATIONAL ECONOMIC CRISIS, BARCELONA HAS NOT ABANDONED ['HE LANGUAGE OF OPTIMISM. i s ho--t-(cZw, A E, n¿Ç ( WE-4{A-V-E---NO —DESIRE -40 BEESSIMISTS". WE ARE 00-NSCIDUS THAT IN ORDER TO MOVE FORWARD, WE MUST BEGIN BY DECLARING OUR SPIRIT OF CONFIDENCE. I BELIEVE THAT THIS IS THE PRESENT SPIRIT OF THE CITIES AND REGIONS .5~E, CIF.47.1 WHO S COMING WEEK WILL CELEBRATE IN STRASBOURG THE XIX GENERAL ASSEMBLY OF THE COUNCIL OF MUNICIPALITIES AND REGIONS OF EUROPE. BARCELONA, IN THE PERSON ÓF ITS MAYOR, WILL CHAIR THIS GENERAL ASSEMBLY OF THE CMRE, AND WE INTERPRET THIS AS FURTHER RECOGNITION OF THE IMPETUS THAT OUR CITY HAS GIVEN TO THE EUROPEAN PROJECT FOR 4HE CITIES. THE CITIES LOBBY IS TODAY A MAJOR FORCE IN EUROPE: THE EUROCITIES GROUP, THE COLfABORATION BETWEEN CITIES AND �^^^ ^ 1.__. COMPANIES, ,, THE . COLLABORATION BETWEEN C TIES AND UNIVERSITIES. FROM THIS ASSEMBLY OF THE EUROPEAN MUNICIPALITIES AND REGIONS, THERE WILL IN ALL PROBABILITY EMERGE A NEW IMPETUS FOR EUROPEAN UNION. MY PREDECESSORS RECALL IN THE PRE$IDENCY OF THE HOW THE COLLABORATION COMMUNITIES WAS IN BETWEEN CMRE CITIES ITS DAV THE ORIGIN OF THE FREQUENTLY AND LOCAL SPIRIT OF EUROPEAN INTEGRATION. I MYSELF AM FOND OF SAYINGÉTHAT THE EUROPE OF THE CITIES CONSTITUTES THE SAFETY NET FOR EUROPEAN UNION. EUROPE IS A NETWORK OF CITIES, ANCIENT AND POTENT, DECISIVE FOR THE MAKING OF OUR CIVILIZATION, OF OUR POLITICAL SYSTEM, AND OF THE ECONOMIC REVOLUTION THAT LIES AT THE ORIGIN OF THE CONTEMPORARY AGE. ^L t^ THE CITIES 1514, .THEM,S.IW7.5B- AT THE DISPOSAL OF GOVERNMENTS AND COMPANIES, TO COLLABORATE IN THE PROCESS OF ECONOMIC RESURGENCE. (( ^^ ` �THE CITIES CAN ALSO CONTRIBUTE IN TERMS OF ECONOMIC AND INDUSTRIAL POLICY, AND AS THE MORAL AND MATERIAL DRIVING FORCE BEHIND REACTIVATION AND RENOVATION. WITH THE TREATY OF THE EUROPEAN UNION, WHICH INCORPORATES THE PRINCIPLE OF SUBSIDIARITY, Tpc CITIES AND REGIONS HAVE SEEN EFFECTIVE RECOGNITION OP THEIR ROLE IN THE CONSTRUCTION OF EUROPE. U' '1 ^(7-■..)V\. LET ME EXPRESS ONCE AGAIN TI4E WELCOME, Ta7E-4~ AND TH'E C511 INTEREST 01-=^^`^Y F-Aft- YOUR PRESENCE HERE IN BARCELONA. IT IS A PARTICULAR PLEASURE FOR ME TO BE ABLE TO ADDRESS YOU HERE, IN THIS PLACE. THIS GRAN SALó OVAL, THE`GREAT OVAL ROOM OF THE PALAU NACIONAL IN WHICH WE MEET TODAY, IS A SYMBOL OF THE SPIRIT OF BARCELONA. WE HAVE CONVERTED THE PALAU NACIONAL, A LEGACY OF THE UNIVERSAL EXHIBITION OF 1929 INTO ONE OF THE MOST IMPORTANT ELEMENTS OF THE POST-OLYMPIC CITY, AS THE HOME OF THE MUSEU NACIONAL D'ART DE CATALUNYA, OUR NATIONAL ART MUSEUM. THIS BUILDING HOUSES MANY EXCEPTIONAL WORKS OF ROMANESQUE �AND GOTHIC ART, WHICH CONSTITUTE ONE OF THE MOST SIGNIFICANT CONTRIBUTIONS TO THE HISTORY OF EUROPEAN CULTURE. u(\ -^ÉS - WEFLE TUE-6LYÑiPÏC AM OUR GREAT OPPORTUNITY TO LOOK TO THE FUTURE. THE SUCCESS OF THÉ GAMES HAS BEEN OUR LETTER OF RECOMMENDATION TO INTERNATIONAL INSTITUTIONS, TO GOVERNMENTS AND TO COMPANIES. SINCE THE OLYMPIC GAMES, BARCELONA HAS 1NTAINED A HIGH LEVEL OF ECONOMIC ACTIVITY, AND HAS ^ AHEAD WITH THE MAJORITY OF ITS PROJECTS FOR;PUBLIC AND PRIVATE INVESTMENT, EVEN IF wit115^^-SOME ACUTE PROBLEMS larH CONCERN US DEEPLY (AI.j/~W Te--THE-SEAT CRISIS). WE BELIEVE THAT BARCELONA HAS THE CAPABILITY TO ASSIST IN BRINGING ABOUT A SOLUTION TO THE CRISIS. THE BARCELONA OF 1993, AS IT LOOKS FORWARD TO THE START OF A NEW CENTURY, CONTINUES TO BE A CITY ENGAGED IN THE TASK OF PROGRESS AND IMPROVEMENT. �SEVEN YEARS AGO, WHEN WE WERE ENTRUSTED WITH THE ORGANIZATION OF THE OLYMPIC GANES, WE ASKED THE WORLD TO PLACE ITS TRUST IN BARCELONA. AND BARCELONA DID NOT BETRAY THAT TRUST. I BELIEVE THAT TODAY WE Cfk/ si ONCE AGAIN ASK FOR TRUST AND SUPPORT FOR THE CITY IN WORKING TO ACHIEVE ITS NEW GOALS. /1 U11,- L ( -C-ktt: A itvl L-714,7 frw t _ fut 1 .-h) u bi ,u7 90, d,; Ihs' b4t 7f Hl; rk(rt: r T 'TY\ y 57 7 dt-wl L Y•J s C.--3X - t'Y) L(177 JJr 11-112/.1 1.4-77tr &J rr ord. 1 #7# trilater.txt --r14 pv»,írs 41/ c C.) Lk,) /14/iu � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4264 Title A name given to the resource Recepció i Conferència inaugural de la reunió de la Comissió Trilateral Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau Nacional de Montjuïc Language A language of the resource Català Anglès Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Competitivitat Economia Euroregió Acció política Barcelona Europa Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-10-15 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1359/19931019d_00592.pdf 4f8867da57e0362ae654ab725f715f16 PDF Text Text Inau g uració dels salons Expoouimia/Equiplast (19 d'octubre de 1993) AUTORITATS, SENYORES I SENYORS, ES PER A MI UNA SATISFACCIO, COM A ALCALDE DE LA CIUTAT I PRESIDENT DE LA FIRA, INAUGURAR AQUESTS SALONS D'EXPOQUíMIA I EQUIPLAST. UN SALONS QUE JA HAN ASSOLIT UN LLOC I UNA PREEMINèNCIA CONSOLIDADES ENTRE ELS PROFESSIONALS I LES EMPRESES DEL SECTOR QUíMIC ESPANYOL, COM LA NOMBROSA PRESèNCIA D'EXPOSITORS DEMOSTRA. BARCELONA ÉS UNA CIUTAT bE LLARGA TRADICIó INDUSTRIAL. LA CIUTAT MODERNA S'HA FET SOBRE LA INDÚSTRIA, L'HA FORJAT LA SEVA INDÚSTRIA, ELS SEUS EMPRESARIS I ELS SEUS TREBALLADORS. DES DE LA SEVA BASE TèXT ]IL TRADICIONAL, S'HA OBERT CAP A D'ALTRES SECTORS, QUíMIC, QUE ES EN QUè DESTACA SIGNIFICATIVAMENT EL AVUI, TOT I LES DIFICULTATS PRESENTS, UN DELS SECTORS EMPRESARIALS PUNTERS DE CATALUNYA. ARA LA CIUTAT ESTá EVOLUCIONANT RàPIDAMENT CAP A UNA CIUTAT DE SERVEIS. EL TERCIARI OCUPA JA EL PERCENTATGE MÉS ELEVAT �DE LA NOSTRA Mà D'OBRA. ENTRE EL 1960 I EL 1986, LA POBLACIó OCUPADA EN EL SECTOR SECUNDARI VA PASSAR DE LA MEITAT A LA QUARTA PART DEL TOTAL. I AQUESTA ÉS UNA EVOLUCIÓ QUE ENCARA NO S'HA ATURAT. BARCELONA, I AIXí HO DEFINIT EL SEU PLA ESTRATèGIC EN QUè ES DIBUIXA LA CIUTAT DE L'ANY 2000, VOL SER, ENTRE ALTRES COSES, UN CENTRE DE SERVEIS AVANÇATS A LES EMPRESES, SENSE RENUNCIAR PERÒ DEL TOT i PERQUé L'EQUILIBRI ENTRE ELS DIVERSOS SECTORS ECONòMICS ES UN VALOR PER A LA CIUTAT I UN FACTOR D'EQUILIBRI SOCIAL- A LA SEVA BASE INDUSTRIAL. BARCELONA ÉS LA QUE ÉS GRACIES A LA SEVA PECULIAR BARREJA D'ACTIVITATS INDUSTRIALS; TERCIARIES I RESIDENCIALS. AVUI ENS PREOCUPA LA SITUACIó D'UNA GRAN EMPRESA, QUE HA ESTAT CABDAL PER AL CREIXEMENT I LA CONFORMACIó DE LA BARCELONA ?ODERNA. D'UNA FORMA O ALTRA, ENTRE TOTES LES INSTITUCIONS I ELS ESTAMENTS IMPLICATS, HEM DE TROBAR-HI UNA SOLUCIo, QUE HA DE PASSAR PEL MANTENIMENT DE L'ACTIVITAT INDUSTRIAL. 2 �LA INAUGURACIóN DE LOS SALONES EXPOQUiMIA/EQUIPLAST ES PUES UNA BUENA OCASIÓN PARA REAFIRMAR NUESTRA VOCACIÓN INDUSTRIAL, Y MAS CUANDO COINCIDE CON UN MOMENTO DE INCERTIDUMBRE Y DE PREOCUPACION ECONOMICA (AUNQUE QUIZA LOS PRIMEROS PASOS HACIA LA RECUPERACION ESTEN YA DANDOSE). UNA VOCACION INDUSTRIAL QUE HAY QUE HACER COMPATIBLE CON EL RESPETO AL MEDIO AMBIENTE 1 LA PROTECCIÓN MEDIOAMBIENIrAL, AUNQUE SE ASOCIE TRADICIONALMENTE AL RESPETO POR LA NATURALEZA, ES TAMBIEN UN ASPECTO DE GRAN INTERES POR LAS CIUDADES. HAY TAMBIEN UN MEDIO AMBIENTE URBANO A PROTEGER, Y A COMPATIBILIZAR CON EL MANTENIMIENTO DE CIERTAS ACTIVIDADES INDUSTRIALES. BARCELONA CUENTA YA CON UNA EXPERIENCIA SIGNIFICATIVA EN EL TRATAMIENTO DE AGUAS, LA ELIMINACIÓN DE RESIDUOS, LA LUCHA CONTRA LA CONTAMINACIÓN DE HUMOS Y OLORES, QUE ABRE POSIBILIDADES DE COOPERACION CON LA INDUSTRIA QUE ENTRE TODOS DEBEMOS EXPLORAR. EXPOQUIMIA/EQUIPLAST ES TAMBIEN UNA BUENA OCASIÓN PARA PONER DE MANIFIESTO ANTE LOS EMPRESARIOS Y LOS PROFESIONALES DEL SECTOR QUÍMICO LA DECIDIDA VOLUNTAD DE BARCELONA DE CONSOLIDAR SU REPUTADA rRADICIóN COMO CIUDAD DE FERIAS Y CONGRESOS, COMO CIUDAD DE CONVENCIONES, COMO CIUDAD DE SERVICIOS. 3 �LOS JUEGOS OLíMPICOS DEL PASADO AÑO NOS DEMOSTRARON, Y DEMOSTRARON AL MUNDO, QUE NUESTRA CAPACIDAD DE ORGANIZACIÓN NO OFRECE DUDAS. HOY ASPIRAMOS A NUEVAS METAS -LA MáS INMEDIATA, PUES DEBERá DECIDIRSE EN EL PLAZO DE DIEZ DíAS, ES LA SEDE DE LA AGENCIA EUROPEA DE EVALUACIÓN DEL MEDICAMENTO. 1 LA CANDIDATURA DE BARCE1LONA, BASADA EN LA FUERZA DE LA INDUSTRIA QUíMICA Y `ESPECíFICAMENTE FARMACÉUTICA DE CATALUÑA, TIENE GRANDES POSIBILIDADES, SEGúN AFIRMABA LA MINISTRA DE SANIDAD EN VISITA RECIENTE A LAS INSTALACIONES QUE OFRECEMOS COMO SEDE A LA AGENCIA. DADAS LAS VINCULACIONES EUROPEAS DE LA INDUSTRIA QUíMICA CATALANA Y ESPAÑOLA, NUESTRA CANDIDATURA ADQUIERE UN MAYOR RELIEVE. PERO MáS ALLá DE ESTA APUESTA POR UNA SEDE COMUNITARIA, BARCELONA, RENOVADA URBANiSTICAMENTE, CONSOLIDADA SU PRESENft CIA EN EL SISTEMA DE CIUDADES EUROPEAS -UN SISTEMA DONDE LA COMPETENCIA POR OBTENER LOCALIZACIONES, ES DECIR, INVERSIONES, ES BASTANTE ARDUA-, MEJORADAS SIGNIFICATIVAMENTE SUS COMUNICACIONES Y SUS TELECOMUNICACIONES, ES AHORA UNA CIUDAD PROYECTADA HACIA EL FUTURO. 4 �EL SIGNIFICATIVO AUMENTO DE LA OFERTA HOTELERA PRODUCIDO EN LOS ÚLTIMOS MESES, Y LA bUPLICACIÓN DEL ESPACIO DE LA FIRA DE BARCELONA, CON SU NUEVO RECINTO DE PEDROSA, SON BUENOS EJEMPLOS DE ESA CONFIANZA CON LA QUE BARCELONA AFRONTA SU FUTURO. POR ELLO DOY LAS GRACIAS A TODAS LAS EMPRESAS Y A TODOS LOS PROFESIONALES QUE EXPOQUIMIA/EQUIPLAST ACODEN A ESTA NUEVA EDICIóN DE POR SU CONFIANZA EN LA FIRA DE BARCELONA. MUCHAS GRACIAS. ord. JMM =7r expoquim.txt 5 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4265 Title A name given to the resource Inauguració dels Salons Expoquimia i Equiplast Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Congressos Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Ciència Indústria Barcelona Acció política Model social Expoquimia Equiplast Salons professionals Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-10-19 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/19/1360/19931020d_00594.pdf 18725a3e0083a532c9d415e66f90110c PDF Text Text XIX ESTADOS GENERALES DE LOS MUNICIPIOS Y REGIONES DE EUROPA Estrasburgo, 20-23 octubre de 1993. Discurso inaugural del Presidente del CMRE, Excmo. Sr. Pasqual Maragal1 SEÑOR PRESIDENTE DE LA REPÚBLICA, SEÑORA ALCALDESA DE ESTRASBURGO, SRA. VICE-PRESIDENTA DEL PARLAMENTO EUROPEO, SEÑOR MINISTRO, SEÑORES EMBAJADORES, SEÑOR PREFECTO, SEÑOR SENADOR, SEÑORES DIPUTADOS, SEÑORES CONSEJEROS GENERALES Y REGIONALES, SEÑORA SECRETARIA GENERAL, SEÑORAS Y SEÑORES, ESTIMADOS COLEGAS, ESTIMADOS AMIGOS, ESTOS SON LOS PRIMEROS ESTADOS GENERALES QUE TENGO EL HONOR DE PRESIDIR. SÉ QUE CONSTITUYEN EL MOMENTO CUMBRE DE REFLEXIÓN Y ENRIQUECIMIENTO DEL CONSEJO DE MUNICIPIOS Y REGIONES DE EUROPA, Y SÉ, TAMBIÉN, EL ENORME ESFUERZO DE ORGANIZACIÓN QUE CONLLEVAN. CREO QUE LA LABOR DESARROLLADA POR NUESTRA SECCIÓN FRANCESA, ENCABEZADA POR SU PRESIDENTE, ! SR. CHABAN DELMAS, HA SIDO 1 EXTRAORDINARIA, ASÍ COMO LO HAN SIDO LOS ESFUERZOS DE TODAS NUESTRAS SECCIONES Y CIUDADES QUE HAN HECHO POSIBLE QUE NUESTRO ENCUENTRO HAYA LLEGADO A SU DECIMONOVENA EDICIÓN. GRACIAS, PUES, A TODOS USTEDES, MIEMBROS DE LOS ÓRGANOS DIRECTIVOS Y DEL SECRETARIADO1DEL CONSEJO DE MUNICIPIOS Y REGIONES DE EUROPA, DELEGADOS, PARTICIPANTES Y COLABORADORES. LA REUNIFICACIÓN DE EUROPA NUESTRA ANTERIOR REUNIÓN SE CELEBRÓ EN OCTUBRE DE 1990 EN LISBOA, �CUYO ALCALDE, JORGE SAMPAIO, PRESIDENTE DE EUROCIUDADES Y DE LA FEDERACIÓN MUNDIAL DE CIUDADES UNiDAS, NOS ACOMPAÑA HOY. COMO MUCHOS DE USTEDES RECORDARáN, AQUELLAS FECHAS COINCIDIERON CON EL PRIMER ANIVERSARIO DE LA CAÍDA DEL MURO DE BERLÍN, QUE LOS 3000 DELEGADOS PRESENTES OVAC ONARON EN UN IMPULSO CARGADO DE EMOCIÓN. DENTRO DE TRES SEMANAS EL MUNDO PODRá CELEBRAR EL CUARTO ANIVERSARIO DE LA CAÍDA DEL MURO DE BERLIN. UN HECHO OCURRIDO EN EL CORAZÓN DE EUROPA HA DEJADO SENTIR SUS EFECTOS HASTA EL ÚLTIMO RINCÓN DEL PLANETA, Y EL BALANCE, NO LO DUDEMOS, ES ENORMEMENTE POSITIVO. CON LA REUNIFICACIÓN DE ALEMANIA HA TERMINADO LA MáS LARGA POSGUERRA DE LOS TIEMPOS MODERNOS. LOS CONFLICTOS DOLOROSOS Y LOS PROBLEMAS INQUIETANTES QUE SALPICAN LA GEOGRAFÍA DEL ESTE Y LA DEL SUR NO DEBEN OCULTAR NI DESMERECER EL HECHO EXTRAORDINARIO DE QUE, POR PRIMERA VEZ DESDE HACE CUATRO DÉCADAS, LA HUMANIDAD ENTERA, Y EUROPA CON ELLA, HA CAMBIADO MIEDO POR ESPERANZA. HOY, LAS GENERACIONES DE JÓVENES DEL ESTE Y DEL OESTE DE EUROPA VIVEN, POR FIN, LA MISMA EXPERIENCIA LIBERADORA QUE VIVIERON LOS JÓVENES FRANCESES Y ALEMANES AL DESCUBRIR QUE CON SU RECONCILIACIÓN NO HABRÍA YA MáS GUERRAS ENTRE ELLOS. AHORA, LA TAREA PRINCIPAL ES APAGAR LOS FUEGOS PROVOCADOS POR LA VIOLENCIA DE ALGUNOS NACIONALISMO Y LA LOCURA DE LOS SEPARADORES �EN EL SUELO DE LA ANTIGUA YUGOSLAVIA. SARAJEVO NI ÉS LA ÚNICA NI LA MáS DESTRUIDA DE LAS CIUDADES DE ESAS TORTURADAS TIERRAS, Y, SIN EMBARGO, SARAJEVO SE HA CONVERTIDO EN UN SÍMBOLO DEL SUFRIMIENTO DE LAS CIUDADES BAJO LA GUERRA, COMO ANTAÑO LO FUERON GUERNICA, VARSOVIA, COVENTRY O DRESDEN. HAGAMOS DE LA RECONSTRUCCIÓN COLECTIVA DE SARAJEVO EL SÍMBOLO DE LA SOLIDARIDAD DE LAS CIUDADES PARA CON LAS CIUDADES. SOBRE EUROPA 1993 NO SERá HASTA EL PRÓXIMO PRIMERO DE NOVIEMBRE EL AÑO DE LA ENTRADA EN VIGOR DEL TRATADO DE LA UNIÓN EUROPEA, Y EN ESTE SENTIDO DEBEMOS CONSIDERAR QUE VAMOS CON RETRASO SOBRE NUESTRAS AMBICIONES. PERO 1993 HA SIDO EL AÑO DE LA ENTRADA EN FUNCIONAMIENTO DEL MERCADO ÚNICO DE LA COMUNIDAD EUROPEA, EL MAYOR ESPACIO INTERNACIONAL SIN FRONTERAS INTERIORES. JAMáS EN LA HISTORIA CONTEMPORáNEA TANTOS PUEBLOS PUDIERON INTERCAMBIAR LIBREMENTE SUS MERCANCÍAS, SUS CAPITALES Y SUS SERVICIOS, NI TANTOS CIUDADANOS PUDIERON ESTABLECERSE LIBREMENTE EN CUALQUIER LUGAR DEL ESPACIO COMÚN, COMO EN LA EUROPA DEL MERCADO INTERIOR. Y, NO OBSTANTE, LA COMUNIDA0 EUROPEA ES ALGO MáS QUE UN MECANISMO DE MULTIPLICACIÓN DE LA RIQUEZA. ES ANTE TODO UN �SISTEMA INSTITUCIONAL DE SALVAGUARDA DE LA PAZ Y UN NUEVO MODELO DE CONVIVENCIA DE LOS PUEBLOS. SI EUROPA HA CONSEGUIDO EN EL PLAZO PREVISTO LO QUE HACE 15 0 10 AÑOS PARECÍA IMPOSIBLE, ¿POR 01JÉ NO HA DE ALCANZAR SUS OTROS OBJETIVOS, MáS POLÍTICOS, NO MáS DIFÍCILES Y NO MENOS IMPORTANTES? HOY EUROPA, NUESTRAS CIUDADES, NUESTRAS PROVINCIAS, NUESTROS CONDADOS Y NUESTRAS REGIONES SUFREN UNA CRISIS ECONÓMICA, Y MILLONES DE PARADOS COMPRUEBAN 1CON SU DESESPERADA BÚSQUEDA DE TRABAJO QUE LA CRISIS EXISTE REA4MENTE. LA RECESIÓN MUNDIAL AFECTA CON DUREZA A NUESTRAS SOCIEDADES INDUSTRIALIZADAS ENCARADAS A UN ElOBLE DESAFIO: LA COMPETENCIA DE LAS AVANZADAS SOCIEDADES DE ESTADOS UNIDOS Y EL JAPÓN. NUESTRA RESPUESTA A EST DESAFIO NO PUEDE SER OTRA QUE REFORZAR LA UNIÓN EUROPEA Y MEJORAR LA EFICIENCIA DE NUESTROS PROGRAMAS Y POLÍTICAS COMUNES. Y LA COMPETENCIA DE LOS LLAMADOS NUEVOS PAÍSES INDUSTRIALES QUE, HOY POR HOY, PRESCINDEN DE LOS COSTES DE LA PROTECCIÓN SOCIAL Y DEL RESPETO AL MEDIO AMBIENTE, DOS CONQUISTAS A LAS QUE EUROPA NO PUEDE RENUNCIAR, Y OTROS PUEBLOS ¡MERECEN Y DEBEN ALCANZAR. �EL RELANZAMIENTO DE LA UNIóN EUROPEA LA DE AHORA NO HA SIDO LA úNICA VACILACIóN EN LA CONSTRUCCIÓN EUROPEA, NI HA SIDO LA MáS GRAVE, NI SERá LA ÚLTIMA. Y CADA VEZ QUE LAS DIFICULTADES HAN RALENTIZADO NUESTRA UNIÓN TEMPORALMENTE, HA HABIDO DESPUÉS UN FUERTE IMPULSO QUE HA COMPENSADO CON CRECES EL TIEMPO NO APROVECHADO. HAGAMOS LLEGAR A LOS JEFES DE ESTADO Y DE GOBIERNO, CONSTITUIDOS EN CONSEJO EUROPEO, NUESTRA CONVICCIÓN DE QUE EL RELANZAMIENTO DE LA UNIÓN EUROPEA ES LA úNICA SALIDA RESPONSABLE Y CREATIVA QUE MERECEN NUESTROS PUEBLOS. DENTRO DE POCOS DÍAS, EL TRATADO DE LA UNIóN EUROPEA ENTRARá EN VIGOR. DENTRO DE POCOS DÍAS, LOS JEFES DE ESTADO Y DE GOBIERNO DE LOS DOCE SE REUNIRáN EN BRUSELAS.i QUE SEPAN QUE EN NUESTRAS CIUDADES, EN NUESTRAS REGIONES, QUISIÉRAMOS PODER DECIR, IGUAL COMO EL GRAN EUROPEISTA PAUL ENRI SPAAK DIJO EN OCASIÓN DE LA FIRMA DE LOS TRATADOS DE ROMA, QUE: "CETTE FOIS, LES HOMMES D'OCCIDENT N'ONT PAS MANQUÉ D'AUDACE ET N'ONT PAS AGI TROP TARD". UNA NUEVA SACUDIDA POLÍTICA SE IMPONE: LOS CIUDADANOS EUROPEOS, CON FRECUENCIA DESANIMADOS POR LA1CRISIS, LA ESPERAN. 5 �QUE SEPAN QUE NUESTRAS CIUDADES, ESA GRAN CREACIÓN DE EUROPA, QUE DA A NUESTRO CONTINENTE DINAMISMO;Y SINGULARIDAD, Y LAS REGIONES, ESA EXPRESIÓN DE COHESIÓN EN LA DIVERSIDAD, SE HALLAN PRESTAS A PARTICIPAR EN LA CONSTRUCCIÓN COMUNITARIA. LAS CIUDADES Y LAS REGIONES SE OFRECEN PARA AYUDAR A REDUCIR EL DÉFICIT DE EXPLICACIÓN DE EUROPA. UNA EUROPA MAL COMPRENDIDA SERá UNA EUROPA NO DESEADA. Y LAS INSTITUCIONES EUROPEAS DEBEN SABER QUE EL CONSEJO DE MUNICIPIOS Y REGIONES DE EUROPA, CON SU VASTA RED DE MáS DE 100.000 COLECTIVIDADES TERRITORIALES EN 24 PAíSES EUROPEOS, REPRESENTA UN MULTIPLICADOR DE OPINIÓN ÚNICO, Y QUE NO ENCONTRARáN MEJOR ALIADO PARA HACERSE COMPRENDER POR LOS CIUDADANOS. NO PUEDE HABER CONTRADICCIÓN ENTRE EFICACIA Y AMPLIACIÓN UNA VEZ MáS HEMOS DE ADMIRAR LA BONDAD DE LA ESTRUCTURA Y LOS MECANISMOS QUE TUVIERON SU ORIGEN EN LA COMUNIDAD DEL CARBÓN Y EL ACERO. DE SERVIR PARA ORDENAR Y REGULAR DOS ÚNICOS PRODUCTOS, CON POCOS CAMBIOS HAN SERVIDO PARA LLEVARNOS AL PRIMER MERCADO MUNDIAL. DE SER UTILIZADOS POR SEIS ESTADOS, HAN PASADO A SERLO POR NUEVE, DIEZ Y DOCE ESTADOS. LA EFICACIA DE LA COMUNIDAD NO ES LA MENOR DE SUS VIRTUDES, Y, PROBABLEMENTE, ES LA QUE MáS ATRAE A LOS CANDIDATOS A LA ADHESIÓN. �NADIE QUISIERA ENTRAR, NI QUEDAR M E, EN UNA COMUNIDAD INEFICAZ. POR ESO LA EFICACIA HA DE SER PRESERVADA COM EL MEJOR PATRIMONIO ^ E DENTRO COMO A LOS QUE ASPIRAN COMÚN, QUE INTERESA TANTO A LOS D AL INGRESO. ES EN ESTE SENTIDO QUE EL CONSEJO DE MUNICIPIOS Y REGIONES DE EUROPA APRUEBA, CONVENCIDO, LA POSICIóN DEL PARLAMENTO EUROPEO SOBRE LA AMPLIACIÓN, NOTABLEMENTE BIEN EXPUESTA EN EL INFORME HAENSCH. LA SUBSIDIARIEDAD MEJORA LA EFICACIA LA APARICIÓN DEL PRINCIPIO DE SUBSIDIARIEDAD EN NUESTRO HORIZONTE POLÍTICO HA REACTIVADO EL DEBATE DE IDEAS SOBRE LA ATRIBUCIÓN DE RESPONSABILIDADES Y COMPETENCIAS, DESBORDANDO EL ESTRICTO MARCO COMUNITARIO E INTERESANDO NO SÓLO A LAS ADMINISTRACIONES ESTATALES Y A LAS COLECTIVIDADES TERRITORIALES, SINO A LOS MáS DIVERSOS ESCALONES DE LA SOCIEDAD. EL PRINCIPIO, DE NOMBRE POCO ATRACTIVO, QUE PERSONALMENTE ME GUSTARÍA VER SUSTITUIDO POR EL DE PROXIMIDAD, MáS DESCRIPTIVO Y FáCIL DE RETENER, NO HAY QUE ENTENDERLO COMO UNA DESCONFIANZA DE LA PERIFERIA RESPECTO DEL CENTRO, SINO COMO UNA VOLUNTAD DE PARTICIPAR EN EL EJERCICIO, DE LAS RESPONSABILIDADES Y COMPETENCIAS DESDE LA EFICACIA Y LA LEALTAD. QUISIERA RECORDAR, EN ESTE PUNTO, QUE PARA EL CONSEJO DE MUNICIPIOS Y REGIONES DE EUROPA: �- LA PROXIMIDAD AL CIUDADANO ES EL FUNDAMENTO DEL PRINCIPIO DE SUBSIDIARIEDAD. - EL PRINCIPIO IMPLICA IGUAL DIGNIDAD DE LOS DIFERENTES PODERES, LOCALES, REGIONALES, ESTATAL Y EUROPEO. - EN SU APLICACIÓN TERRITORIAL EL PRINCIPIO DE SUBSIDIARIEDAD/PROXIMIDAD CONCIERNE A CADA UNO DE LOS NIVELES Y EXIGE QUE SE CONFIE A LOS NIVELES MáS ALEJADOS DEL CIUDADANO SÓLO LO QUE NO PUEDE SER EFICAZMENTE REALIZADO AL NIVEL LOCAL O REGIONAL. INCLUSO SI EL REPARTO DE COMPETENCIAS ENTRE LOS ESTADOS Y LAS COLECTIVIDADES TERRITORIALES RESULTA DETERMINADO, A NIVEL ESTATAL, POR LAS TRADICIONES Y I LAS CONSTITUCIONES DE LOS PAÍSES MIEMBROS, EL PRINCIPIO DE SUBSIDIARIEDAD COMPORTA UNA AUTÉNTICA COLABORACIÓN ENTRE LAS COLECTIV DADES LOCALES Y REGIONALES, LOS ESTADOS Y LA UNIóN EUROPEA. LA SUBSIDIARIEDAD HA VENIDO TRADICIONALMENTE LIGADA AL ESPÍRITU FEDERAL, QUE DEBE ORIENTAR LA INTERPRETACIÓN DE SU ALCANCE. NO PONGAMOS FRONTERAS AL PRINCIPIO DE SUBSIDIARIEDAD. 1 DEJEMOS QUE LA PROXIMIDAD Y LA EFICACIA QUE LO DEFINEN SE VIERTAN EN CASCADA HASTA LA ÚLTIMA COMPETENCIA, HASTA EL ULTIMO áMBITO DE ACTIVIDAD. �EL PREáMBULO DEL TRATADO DE LA UNIÓN EUROPEA AFIRMA QUE LOS JEFES DE ESTADO SE DECLARAN "RESUELTOS A CONTINUAR EL PROCESO DE CREACIÓN DE UNA UNIÓN CADA VEZ MáS ESTRECHA ENTRE LOS PUEBLOS DE EUROPA, EN LA QUE LAS DECISIONES SE TOMEN DE LA FORMA MáS PRÓXIMA POSIBLE A LOS CIUDADANOS, DE ACUERDO CON EL PRINCIPIO DE SUBSIDIARIEDAD". 1 NOSOTROS, REPRESENTANTES DE LAS COLECTIVIDADES LOCALES Y REGIONALES DE LA UNIÓN EUROPEA, , TENEMOS PROPUESTAS CONCRETAS Y PRECISAS PARA ENCARNAR ESA DECLARACIÓN SOLEMNE SUSCRITA POR LOS JEFES DE ESTADO Y RATIFICAD POR NUESTROS PUEBLOS O SUS REPRESENTANTES PARLAMENTARIOS. TRATAREMOS DE TODO ELLO EN LA MAÑANA DEL VIERNES, EN EL MARCO DE LA COMISIÓN POLÍTICA QUE PRESIDIRá UMBERTO SERAFINI Y EN NUESTRA RESOLUCIÓN FINAL. EL COMITÉ DE LAS REGIONES EL TRATADO DE ROMA SóLO ADMITÍA 4 LOS ESTADOS COMO AGENTES DE LA CONSTRUCCIÓN EUROPEA. LA DIVERSIDAD TERRITORIAL DE EUROPA HA SIDO, FINALMENTE, RECONOCIDA EN EL TRATADO DE MAASTRICHT. TENDRá SU EXPRESIÓN ORGáNICA EN EL COMITÉ DE LAS REGIONES EN EL QUE COLABORARáN LOS REPRESENTANTES DE LOS ENTES REGIONALES Y LOCALES PARA HACER LLEGAR A LAS INSTITUCIONES COMUNITARIAS LA VISIóN TERRITORIAL DE LA MARCHA DE LA CONSTRUCCIÓN EUROPEA. �PARALELAMENTE, EL ARTÍCULO 146 DEL TRATADO DE LA UNIóN EUROPEA ABRE LA PUERTA A LA COPRESENCIA 4N EL CONSEJO DE MINISTROS DE LAS REGIONES CON COMPETENCIAS DE ESTADO. QUEREMOS UN COMITÉ DE LAS REGIONES, CIUDADES Y ENTES LOCALES EN EL QUE PARTICIPEN LAS AUTORIDADES MáS EMINENTES DE LOS GOBIERNOS TERRITORIALES. ESTE COMITÉ DEBERá DEBATIR Y TOMAR POSTURA SOBRE LAS GRANDES CUESTIONES QUE NOS AFECTEN DE MANERA DIRECTA. LA COMPOSICIóN DEL COMITÉ SERá NECESARIAMENTE EQUILIBRADA, SIN PERJUICIO QUE DESPUÉS DE 1996 SE ,ARBITRE UNA SOLUCIÓN QUE PERMITA DISTINGUIR LA ACTUACIÓN DE LAS REGIONES Y DE LAS CIUDADES. SEPAMOS APROVECHAR, CIUDADES Y REGIONES, UNIDAS POR EL MISMO EMPEÑO, NUESTRA PRIMERA PRESENCIA EN LA COMUNIDAD PARA GANARNOS EN ELLA Y EN LA CONSTRUCCION EUROPEA EL LUGAR QUE NOS CORRESPONDE. Y DEBEMOS CONGRATULARNOS POR LAS CONCLUSIONES DE LA RECIENTE CUMBRE DE JEFES DE ESTADO Y DE GOBIERNO DE LOS PAÍSES DEL CONSEJO DE EUROPA, CELEBRADA EN VIENA, QUE HAN RECONOCIDO LA IMPORTANCIA DE LAS COLECTIVIDADES TERRITORIALES EN EUROPA, AL REVALORIZAR LA POSICIóN ESTATUTARIA DE LOS PODERES LOCALES Y REGIONALES EN EL SENO DE LA ORGANIZACIÓN. �UN ORDEN GLOBAL A ESCALA EUROPEA LA UNIóN EUROPEA NO LO PUEDE ABARCAR TODO, NI SU AMBICIóN DEBE DESBORDAR SU CAPACIDAD DE INTEGRACIÓN. EUROPA SERá POR MUCHO TIEMPO MáS QUE LA UNIÓN EUROPEA. SUPLAMOS DESDE ABAJO LO QUE LA COMUNIDAD NO PUEDA INTEGRAR INMEDIATAMENTE, CONSTRUYAMOS LOS PUENTES Y LAS REDES QUE UNAN A LOS CIUDADANOS EUROPEOS EN UN ESPACIO FORJADO P R LA COOPERACIÓN ENTRE CIUDADES, REGIONES, AGRUPACIONES EMPRESARIALES, SINDICATOS, UNIVERSIDADES Y ASOCIACIONES PROFESIONALES, DEPORTIVAS Y CIUDADANAS, ASÍ COMO POR EL GRAN MOVIMIENTO DE LOS HERMANAMIENTOS Y COLABORACIONES QUE ES, RECORDÉMOSLO, UNA TRADICIÓN EUROPEA SIN EQUIVALENTE EN EL RESTO DEL MUNDO. Y NO OLVIDEMOS QUE EL CONSEJO DE MUNICIPIOS Y REGIONES DE EUROPA SE HALLA EN EL ORIGEN DE ESE VASTO MOVIMIENTO. MáS DE 7.000 MUNICIPIOS HERMANADOS EN EUROPA A LOS QUE SE AÑADEN LAS REDES, CADA VEZ MáS NUMEROSAS, DE COLABORACIONES Y DE INTERCAMBIOS DE EXPERIENCIAS, QUE LA COMISIóN DE LAS COMUNIDADES NOS AYUDA A FINANCIAR. QUISIERA APROVECHAR LA OCASIÓN PARA RECORDAR TAMBIÉN QUE LA AYUDA COMUNITARIA A LOS HERMANAMIENTO, UNA PARTIDA DE 3 MECU ANUALES HASTA 1992, APROVADA POR PRIMERA VEZ EN 1988 POR EL PARLAMENTO EUROPEO, HA SIDO UN ÉXITO QUE DEBEMOS A LA SEÑORA NICOLE FONTAINE, VICEPRESIDENTA DEL PARLAMENTO, QUE HOY SE ENCUENTRA �ENTRE NOSOTROS Y A LA QUE SALUDO CORDIALMENTE. EL FIN DE LA BIPOLARIZACIóN DEL MUNDO, AL PONER DE RELIEVE LA DIMENSIÓN UNIVERSAL DE LAS CRECIENTES DESIGUALDADES, HA FAVORECIDO LA EMERGENCIA DE UNA CONCIENCIA UNIVERSAL. MáS QUE NUNCA SE VE REAFIRMADA LA NECESIDAD DE UNA REGULACIÓN DE LOS PROBLEMAS A ESCALA MUNDIAL, Y ELLO HA PERMITIDO EL RESURGIMIENTO DE LAS NACIONES UNIDAS. SU RECONOCIMIENTO COLECTIVO ES AHORA TAN AMPLIO COMO LO SON LOS ÉXITOS DE SU MISIÓN, EL áMBITO DE SUS OBLIGACIONES, E, INEVITABLEMENTE, LA EXTENSIÓN DE SUS DIFICULTADES. LOS PROGRESOS DE LOS úLTIMOS MEES EN LA APROXIMACIÓN DE IULA A LA FEDERACIÓN MUNDIAL DE CIUDADES UNIDAS SUPONEN, ES NUESTRA PROFUNDA CONVICCIÓN, QUE LAS CIUDADES DEBEN PARTICIPAR COM UNA VOZ UNITARIA EN LOS INTERCAMBIOS INTERNACIONALES: NACIONES UNIDAS/CIUDADES UNIDAS, ESTE ES NUESTRO "MOT D'ORDRE". HAGAMOS DE LA COOPERACIÓN MáS DIVERSA LA BASE MáS SÓLIDA DE UN ORDEN GLOBAL A ESCALA EUROPEA, QUE CONSTITUYA, EN ESTE CONTINENTE TAN CREATIVO, LA INNOVACIÓN DE CONFEDERAR LAS SOCIEDADES COMO PASO PREVIO PARA CONFEDERAR LOS ESTADOS. LA CIUDADANíA EUROPEA CON EL APOYO DE TODOS USTEDES, SEREMOS CAPACES DE ASUMIR TODAS ESAS RESPONSABILIDADES. PERO NUESTRA RESPONSABILIDAD PRINCIPAL ES LA QUE TENEMOS ANTE NUESTROSICIUDADANOS 1 TRABAJAR POR EL �PROGRESO DE LA CIUDADANÍA EUROPEA. CONTRARIAMENTE A NUESTRA TRADIC óN EN LOS ESTADOS GENERALES, EN ESTA OCASIÓN, SOMETEREMOS A Si 7 APROBACIÓN UN TEXTO ÚNICO DE CARáCTER GLOBAL Y POLÍTICO QUE SERá EL "MANIFIESTO DEL CMRE". ESTE MANIFIESTO CONSTITUIRá LA BASE DE UNA CAMPAÑA DE RECOGIDA DE FIRMAS QUE DIFUNDIREMOS ENTRE EL MáXIMO NÚMERO DE ELEGIDOS LOCALES Y REGIONALES DE TODA EUROPA, ANTES DE LA CELEBRACIÓN DE LAS PRÓXIMAS ELECCIONES AL PARLAMENTO EUROPEO. SU TRABAJO DURANTE ESTOS DIAS „ EN LAS DIFERENTES COMISIONES, CONTRIBUIRá A ENRIQUECER NUESTRA REFLEXIÓN. NUESTRO PRÓXIMO ENCUENTRO, EN FEBRERO DE 1994, DEBEMOS AGRADECÉRSELO A LA INICIATIVADEL PARLAMENTO EUROPEO QUE HA CONVOCADO LA PRIMERA CONFERENCIA PARLAMENTO EUROPEO/PODERES LOCALES DE LA COMUNIDAD. ESTAMOS SEGUROS DE QUE ESTA IMPORTANTE REUNIÓN SUPONDRá UN AVANCE SIGNIFICATIVO EN LA COLABORACIÓN DE LAS INSTITUCIONES DE LA UNIÓN EUROPEA Y LAS COLECTIVIDADES LOCALES. DESDE NUESTRA CULTURA FEDERALISTA, CONSIDERAMOS QUE EL FUTURO DE EUROPA Y DEL MUNDO NO PUEDE DEPENDER EXCLUSIVAMENTE DE LAS DECISIONES DE LOS GOBIERNOS NACIONALES Y DE LOS ESTADOS. CIUDADES Y REGIONES RECLAMAMOS UNA CUOTA DE RESPONSABILIDAD EN EL GOBIERNO DE EUROPA Y EN LA CONSTRUCCIÓN DE UN NUEVO SISTEMA DE RELACIONES INTERNACIONALES. 13 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 11. Consell de Municipis i Regions d'Europa (CMRE) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-1997 Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Aquesta sèrie recull els documents generats a partir de l'activitat de Pasqual Maragall al Consell de Municipis i Regions d'Europa, del que en va ser president entre 1991 i 1995, i nomenat president honorífic el 1997. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4266 Title A name given to the resource XIX Estats Generals dels Municipis i Regions d'Europa / Discurs Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Art. 146 del Tractat de Maastricht. Les ciutats han de participar com una veu unívoca en els intercanvis internacionals. Nacions Unides - Ciutats Unides. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Estrasburg Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Municipis Euroregió Unió Europea Competitivitat Regions Territoris Acció política Europa CMRE Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-10-20 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/705/19931024_LV.pdf 1b4471052c7a4ee1a0584165cacdbff7 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 24/10/1993 La Vanguardia, p.021, Opinión Ramón Trias, Cataluña y libertad PASQUAL MARAGALL Si no recuerdo mal, estas palabras, Cataluña y libertad, fueron las que utilizó Ramón Trias Fargas para construir su parlamento la noche que el Grup de Set Dones Empresáries le rindió homenaje como ciudadano, días antes de su súbito fallecimiento. Éstos eran sus dos "leit motiv", la libertad y el país, que es tanto como decir: los.otros y nosotros. El respeto a los otros y la autoestima responsable. A veces, hay que haber sido contrincante del otro para conocerle mejor. Creo haber entendido a Ramón Trias Fargas al menos tan bien como muchos de los suyos. Es más: de nuestro debate fue naciendo el respeto mutuo y un cierto clima de diálogo exigente y al mismo tiempo respetuoso, que el país después ha perdido. Me ha complacido de verdad leer en los artículos que el pasado día 22 le dedicaron Miquel Roca y Pere Esteve, secretario general y responsable de información de CDC respectivamente, algunas citas literales y una comparación con Vaclav Havel. "Estamos en la causa de España -dijo Trias Fargas en el Senado el 1 de octubre de 1987- pero de una España auténticamente libre y moderna. Esto es lo que Cataluña pide, más que la defensa de sus intereses más directos." Las palabras de Havel que cita Pere Esteve se refieren a la necesidad de luchar contra la arrogancia de las palabras, incluso las más inocentes o indiscutibles: libertad, justicia, cristianismo, socialismo, etc. La cita proviene de un discurso, convertido después en el libro "Paraules sobre la paraula", que considero una pieza clave en el desmantelamiento responsable de las ideologías antiguas, no por el hecho de abandonarlas, sino para construir otras nuevas, y sobre todo para poner las bases de una nueva moral política o pública. En Ramón Trias Fargas, a pesar de que su tono inspirativo traicionaba normalmente su generosidad, hemos de buscar elementos útiles en esta línea. Citaré algunos ejemplos de lo que quiero decir. Es famoso su abandono de la sala el día que el público del partido al que pertenecía -y que presidía- empezó a corear el nombre del líder: no era seguramente el rencor lo que le dominaba -preguntad a los que le conocían-, era más bien el sentido del ridículo, y era la ofensa a un espíritu elegante. Le disgustaba profundamente, como a Raimon Obiols, en los debates parlamentarios de cada otoño, el estilo autoproclamatorio, "pleurnichard", como dicen los franceses, "ploramiques", y también la "barbagália", como dicen en el Empordá, de cierto nacionalismo. A ambos les enseñaron en casa que se es catalán o no se es, pero que no se habla continuamente de ello; quizás porque la "xerrameca" es la caricatura que a los catalanes nos gusta hacer de nuestros vecinos del norte y del sur. 64 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA De la catalanidad hay que hablar. No es caer en el juego del catalanismo oficialista, como decía hace poco Josep Ramoneda. Pero hay que hacerlo como Ramón Trias Fargas, demostrando siempre que el patriotismo es la base de un humanismo, que la autoestima es el punto de partida del respeto a los demás, que no hay patria (en Europa) si no es pequeña u homogénea y, asimismo, no hay Estado, si no es grande, y más elevado que nuestros sentimientos. Que, por tanto, Estado y nación no tienen por qué ser identificados, en una búsqueda obstinada e inútil, que hace de Europa, otra vez, el teatro de los más crueles enfrentamientos. Más ejemplos. Ramón Trias Fargas escribió sobre la autosuficiencia económica de Cataluña. Pero de este ideal -que si no recuerdo mal le discutió el catedrático Jacint Ros Hombravellanunca dedujo otra cosa que esta conclusión tan decimonónica, tan del cambio de siglo, tan maragalliana: "podemos, pero no queremos". Es decir, podríamos vivir solos, pero no queremos vivir solos. Preferimos vivir juntos. Aunque sea predicando eternamente que nuestro amor por Cataluña no es menosprecio de nadie ni deseo de separación, ni tampoco negación de otra estimación más amplia, menos intensa por tanto, pero más humanista, de una pertenencia más grande: ibérica en Joan Maragall, iberoamericana en Ramón Trias Fargas. PASQUAL MARAGALL, alcalde de Barcelona 65 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1167 Title A name given to the resource Ramon Trias, Cataluña y libertad Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Trias Fargas, Ramon, 1923-1989 Catalunya Espanya Territoris Acció política Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-10-24 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1361/19931026d_00593.pdf f587c9bb6b25088ddceb0387e1bf9d26 PDF Text Text 4Proposta de parlament de l'Alcalde. VISITA DEL PRINCEP FELIP DE BELGICA, ACOMPANYAT DE REPRESENTANTS DEL MON EMPRESARIAL I ECONOMIC BELGA. 26.10.93. Mons neur, Señor Ministro, Señor Presidente de la Federation des Enterprises de Belgique, Sr. Cónsul General, Señoras y Señores, Salutación Sean bienvenidos a Barcelona. Es para mi una satisfacción acogerles en el Saló de Cent del Ayuntamiento, que en su histórica función de sala de reunión del Gobierno de la ciudad estuvo estrechamente ligado a las actividads productivas y comerciales. Quiero saludar especialmente a Su Alteza el Príncipe Felipe, a quien tuve el honor de conocer en ocasión de los Juegos Olímpicos, cuando encabezó la representación de Bélgica. Presentación de Barcelona - Una ciudad transformada, que une a su rico pasado histórico su ambición de futuro apoyada en su dinamismo del presente. - El bilión (español) de pesetas de inversiones directas con motivo de la preparación de la ciudad para los Juegos Olímpicos �2- nos ha dejado una ciudad con infraestructuras competitivas. A ello hay que añadir la movilización de las energías de amplios sectores de la ciudad así como la experiencia adquirida en el campo de la organización. La ciudad ha crecido en cantidad i ha mejorado en calidad. Els nous projectes de Barcelona Però Barcelona no s'ha aturat amb els Jocs. Barcelona està transformant avui 1000 hectàrees de sol en una vintena de zones de la ciutat, en una estreta col.laboració entre l'Ajuntament i els promotors privats. Vostés tenen una publicació a les mans, anomenada "Barcelona New Projects", que els informa del que són aquests projectes i de les oportunitats de negoci que s'obren, en cada cas, per a la iniciativa privada. Amb molt de gust els ampliarem la informació en tot allò que sigui del seu interés. �3- La candidatura de Barcelona persa ser Seu de l'Agència Europea d'Avaluació dels Medicaments Però els projectes de Barcelona no es limiten, com és natural, al desenvolupament urbanístic. Tradicionalment, Barcelona ha estat un centre internacional de negocis de tota mena. Centenars d'empreses belgues operen des de fa molts anys entre nosaltres, algunes tan importants com Solvay, AGFA Gevaert, Glaverbel, Generale Bank o la Banque Bruxelles Lambert. Una prova de la vocació internacional i europea de Barcelona és la nostra candidatura per acollir la seu de l' Agència Europea d'Avaluació dels Medicaments. Des de fa més de dos anys i mig, el Govern Espanyol, la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona, tota la industria farmacèutica installada a Espanya, aplegada a Farmaindústria, i la Cambra de Comerç estem fent una activa campanya per aconseguir-ho. Vostés tenen en la documentació que els hem facilitat el llibre de presentació de la notra candidatura, de la que voldria destacar alguns punts: * Un magnífic edifici, ubicat al cor de la Vil.la Olímpica, a prop del mar, a quinze minuts de l'aeroport pel cinturó, que la ciutat de Barcelona ofereix perfectament equipat a la Comunitat �4 Europea. * La concentració del 60o de la industria farmacèutica instal.lada a Espanya està localitzada a Barcelona. * Barcelona té cinc Universitats de gran prestigi (130.000 estudiants), amb facultats de medecina, de biologia i de farmàcia molt reconegudes. * Barcelona compta amb un bon sistema sanitari públic, que ha estat recentment citat com a exemple per la OMS. * Algunes de les clíniques privades i centres de diagnòstic més prestigiosos d'Europa estaninstal.lats a Barcelona i acullen pacients de tot el món: Barraquer, Puigvert, Planas, Dexeus, Quirón, Corachán, etc. * El suport entusiasta de totes les institucions i empreses españoles, catalanes i barcelonines. També hi ha moltes empreses no espanyoles, de diferents països d'Europa que ens donen suport, així com diversos governs veuen amb simpatía la nostra candidatura, com és el cas d'Alemanya, Itàlia i França. El proper dia 29 es decidirà el repartiment de les seus europees. Bèlgica exerceix en aquest moment la presidència del Consell de Ministres de la Comunitat. Que vostès veiessin també amb simpatia �s,la nostra candidatura ens podria ajudar molt. Els desitjo una bona i profitosa estada a Barcelona. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4267 Title A name given to the resource Visita del Príncep Felip de Bèlgica, acompanyat dels representants del món empresarial i econòmic belga Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Competitivitat Relacions Internacionals Barcelona Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-10-26 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1362/19931028d_00595.pdf 64042719da883afad6152d013ab16d92 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Jcrdi Borja i Sebastià Delegat de Relacions Exteriors NOTA PER DISCURS DE P. MARAG LL A CONFERENCIA EUROCIUTATS PRIMERA PART (5-6 minuts) COM PRESIDENT DE C.M.R.E. REPRENDRE GRANS TEMES ESTATS GENERALS ESTRASBURG (nota redactada per J.G.P.). SEGONA PART (5 -6 minuts) COM A EUROCIUTATS, ALCALDE D'UNA DE LES CIUTATS PROMOTORES D'EUROCIUTATS. INSISTIR EN LA NECESSITAT D'UNA IMPLICACIO DIRECTA DELS ALCALDES EN UNS MOMENTS QUE CAL MAXIMITZAR LA INFLUENCIA DE LES CIUTATS PER IFER AVANÇAR LA UNIO EUROPEA. i VEURE NOTA ADJUNTA A MODULAF1 SEGONS SOPAR AMB ALCALDESCOMITE EXECUTIU E.C. DEL 27 A LISBOA. TERCERA PART (2-3 minuts) PERSPECTIVA MUNDIAL: ASSEMBLEA DE CIUTATS UNIDES ABANS DEL 96. NOTA ADJUNTA. Plaça Sant Jaume. s n. 08002 Barcelona Tels 402 74 43 402 74 40 Fax 402 74 53 Telex 54519 Laye E �VI CONFERENCIA [ E EUROCIUDADES EUROPA - LOS DESAFIOS DE LA DEMOCRACIA URBANA LISBOA 28-30 DE OCTUBRE DE 1993. CEREMONIA DE INAUGURACION INTERVENCION DEL PRESIDENTE INTERNACIONAL DEL C.M.R.E., SR. PASQUAL MARAGALL INTRODUCCION (SALUTACION A LAS AUTORIDADES PRESENTES. EXPRESION DE LA COMPLACENCIA POR PARTICIPAR EN LA CONFERENCIA. REFERENCIAS A LISBOA Y A J. SAMPA10) PRIMERA PART PERMITANME QUE EMPIECE MI INTERVENCION REFIRIENDOME A LA IMPORTANTE REUNION DE REPRESENTANTES DE ENTIDADES LOCALES Y REGIONALES QUE HA TENIDO LUGAR EN ESTRASBURGO HACE UNA SEMANA. LOS XIX ESTADOS GENERALES DEL CONSEJO DE MUNICIPIOS Y REGIONES DE EUROPA HAN REUNIDO, DURANTE 3 DIAS DE TRABAJO �INTENSO Y DE REFLEXION SERIA CERCA DE 2.000 DELEGADOS PROCEDENTES DE TODO EL CONT NENTE. HA SIDO UNA VEZ MAS LA MAYOR CONCENTRACION DE ELEGIDOS EN LA EUROPA DE LA REPRESENTACION DEMOCRATICA. TAMBIEN, UNA VEZ MAS, SUS VOCES DIVERSAS PROCEDENTES DE -Ye DISTINTAS SENSIBILIDADES PQLITICAS Y NACIONALES, SE FUNDIERON EN UNA SOLA PREOCUPACION: LA EUROPA DE LA CIUDADANIA. LA PROXIMIDAD A LOS CIUDADANOS FUE LA IDEA CENTRAL QUE ‘7_\ PRESIDIO NUESTRA REFLEXION EN ESTRASBURGO, Y CREO QUE ES PERFECTAMENTE VALIDA PARA ORIENTAR TAMBIEN NUESTRA REFLEXION DE AHORA, AQUI EN LISBOA, COMO EUROCIUDADES. ) PORQUE DE LA IDEA DE PIROXMIDAD AL CIUDADANO DERIVAN LDESDE ; EL FORTALECIMIENTO DE LA DEMOCRACIA, PILAR BASICO DE LA CONSTRUCCION EUROPEA, )-5 LHASTA1 NUESTRA LEGITIMACION PARA OFRECER Y EXIGIR NUESTRA PARTICIPACION INSTITUCIONAL EN LA CONSTRUCCION EUROPEA. PRESIDIDOS POR ESA IDEA, EN ESTRASBURGO APROBAMOS UNA RESOLUCION, BAJO EL TITULO "LA EUROPA QUE QUEREMOS", QUE ES A LA VEZ EL MANIFIESTO DEL C.M.R.E. DIRIGIDO A LA OPINION PUBLICA, A LAS INSTITUCIONES EUROPEAS Y COMUNITARIAS, A LAS INSTITUCIONES ESTATALES, LOCALES Y REGIONALES. �PARA NOSOTROS, EL C.M.R.E., Y ESTOY SEGURO QUE USTEDES SE SIENTEN COMPRENDIDOS EN LA ' REPRESENTACION Y SE SIENTEN PARTICIPES DE LA MISMA CONVICCION, LA EUROPA QUE QUEREMOS ES LA EUROPA DE LOS CIUDADANOS, ES DECIR, LA EUROPA DEL RESPETO A LOS DERECHOS FUNDAMENTALES, FRENTE A LOS FENOMENOS DE EXCLUSION Y DE SEGREGACION, FRENTE AL RESURGIMIENTO DE LOS EXTREMISMOS NACIONALISTAS Y EL RACISMO. PARA NOSOTROS LA EUROPA QUE QUEREMOS ES LA EUROPA DE LA SUBSIDIARIEDAD, ES DECIR, LA ,EUROPA DE LA PROXIMIDAD AL CIUDA15/VN-0 EN EL ORDEN DE LA TOMA DE DECISIONES Y DE LA GESTION DE LOS ASUNTOS PUBLICOS, FRENTE A LA DINAMICA CENTRALIZADORA Y TECNOCRATICA, FRENTE A LA SOBERBIA DEL , {k PODER Y A LA LEJANIA DEL CIUDADANO. ----- PARA NOSOTROS, LA EUROPA QUE QUEREMOS ES LA EUROPA DE LA SOLIDARIDAD Y DE LA JUS,T"í', ES DECIR, LA EUROPA QUE RESUELVE SUS DIFERENCIAS SOCIAL S Y TERRITORIALES MEDIANTE EL DIALOGO Y LA PARTICIPACION, FRENLA EXCLUSION SOCIA Y LA MARGINACION, FRENTE A LOS DESEQ1IBRIOS LOCALES Y REGIONALES, TAMBIEN EN ESTRASBURGO TUVIMOS CLARO, COMO ESTOY SEGURO QUE LO TIENEN USTEDES, CUAL ESLA EUROPA QUE NO QUEREMOS. �ESA EUROPA SE PUEDE RESUMIR EN UNA IMAGEN QUE SIMBOLIZA TODO LO QUE RECHAZAMOS: LA PERDIDA DE VIDAS HUMANAS, LA DESTRUCCION DEL PATRIMONIO NMOBILIARIO Y LA DESTRUCCION DE LA ECONOMIA, EL ODIO ENTRELAS COMUNIDADES Y EL FIN DE LA CONVIVENCIA URBANA, ESA IMAGEN QUE RECHAZAMOS ES SARAJEVO, BAJO EL HORROR DE LAS BOMBAS. POR ESO EN ESTRASBURGO, IGUAL COMO ESTOY CONVENCIDO QUE DECIDIRAN USTEDES AQUI EN LISBOA, NOS COMPROMETIMOS CON SARAJEVO, EN INTENSIFICAR LA AYUDA HUMANITARIA Y EN RECLAMAR PARA ESTA CIUDAD IAdt'AliçTIR 't\\SU MOMENTO AHORA DE CAPITALIDAD CULTURAL, PARA ¿S)liJE TODOS SEPAMOS LO QUE ALLI SUCEDE Y SEAMOS CAPACES ASI DE CONTRIBUIR A QUE EL HORROR TERMINE Y LA RECONSTRUCCION EVPIECE, rt„,,.111'41- LP �Lcf.uk o SEGONA PART COMO ALCALDE DE BARCELONA DEBO RECONOCER LA IMPORTANCIA ADQUIRIDA POR EL MOVIMIENTO DE LAS EUROCIUDADES. )ESTE MOVIMIENTO QUE SE ALUMBRO EN ROTTERDAM EN 1986 Y QUE ¡SE FORMALIZO EN BARCELONA EN ABRIL DE 1889 ES HOY UNA REALIDAD INFLUYENTE EN LA VIDA EUROPEA. PERO NO DEBEMOS CONFORMARNOS CON NUESTRO EXITO INICIAL. UNAS 50 CIUDADES EUROPEA, PRACTICAMENTE TODAS LAS IMPORTANTES (CON LA EXCEPCION DE 1AS 3CIUDADES MUNDIALES, ákssv,\ v-wk PARIS--,---RERLIDJ-'7TO-ISID-HES, QUE POR CIERTO NO TIENE GOBIERNO PROPIO) PARTICIPAN EN NUESTRO MOVIMIENTO. ASIMISMO FUNCIONAN DIVERSAS COMISIONES '1 QUE NOS AYUDAN A INTERCAMBIAR NUESTRAS -EXPEPTIETTCIAS Y A DEFINIR POLITICAS SIMILARES. EUROCIUDADES HA PRpPl¿IADO O HA A14A10 TAMBIEN LA CONSTITUCION DE REDES pE COOPERACION TECNICA, QUE TIENDEN A FUNCIONAR AUTONOMAMENTE, LO CUAL ES POSITIVO Y QUE, EN GENERAL, HAN CONSEGUIDO EL APOYO DE LA COMUNIDAD EUROPEA, (f,„\AAkyg-x-e \■) 1,) SIN EMBARG CREO SINCERAMENTE QUE SERIA UN ERROR NO TENER HOY1V1AS OCIATIV1. EL A TUAL MOMENTO EUROPEO NOS LO EXIGE Y NUESTRA CAPACIDAD DE ACTUACION ES SUPERIOR A LO QUE HASTA AHORA HEMOS HECHO COMO EUROCIUDADES. 1/V2,&-vD Uc_/• u•-.4kid �QUIERO PROPONERLES QUE EUROCIUDADES ASUMA UN PAPEL MAS AMBICIOSO EN LA CONSTRUCCIOÑ EUROPEA Y HAGA OIR CON MAS FUERZA LA VOZ DE LAS CIUDADES EN, LA VIDA COMUNITARIA. ¿PORQUE? PORQUE HAY UN DEFICIT DE 'CONFIANZA EN LA UNION EUROPEA Y PORQUE HAY UN GAP O RETRASO EN LA. ASUNCION DE LA CIUDADANÍA EUROPEA POR PARTE TANTO DE NUESTROS GOBIERNOS COMO DE NUESTROS CONCIUDADANOS. PORQUE LAS CIUDADES PODEMOS "EXPLICAR" EUROP PODEMOS REFORZAR LAS RELACIONES' ENTRE-TOS ACTORES DE LA SOCIEDAD CIVIL DE LA -+COMUNIDAD EUROPEA, PODEMOS TENDER LAZOS DE AMISTAD E INTERCAMBIO CON LAS CIUDADES EUROPEAS NO COMUNITARIAS. ( ¿COMO? ' EUROCIUDADES DE EN SER 1 PROTAGONISTAS, SI ME f"E-FIMITÉN LA. EXPRESION, MEDIAiTICAS DE LA- CONSTRUCCION DE --EUROPA. ES POSITIVO) ELINTEAMBI SON NECESARIAS LAS REDES DE COOPERACION TECNI A, YA O HACEMOS, DEBEMOS MANTENERLO. PERO NO CREO QUE ESTE SEA EL DESAFIO ACTUAL. NO QUEREMOS SER UNA ASOCIACION MAS, UNA REUNION MAS DE LAS MUCHAS QUE SE HACEN HOY EN EUROPA. DEBEMOS UTILIZAR NUESTRA FUERZA Y NUESTRA INFLUENCIA PARA HACER OIR NUESTRA VOZ CONJUNTA EN LA EpCENA EUROPEA. POR ESTO LES PROPONGO~ F RMAS DE ACTUACION ORDINARIA: Primero: LA CONFERENCIA ANUAL DE EUROCIUDADES DEBE SER LA CONFERENCIA DE ALCALDES DE LAS GRANDES CIUDADES �EUROPEAS. LOS ALCALDES DEBEN PONER SU VOZ Y SU LEGITIMIDAD AL SERVICIO DE EUROPA Y DEL INTERES COMUN DE LAS CIUDADES c EUROPEAS. Segundo: c\---te) EL COMITE EJECUTIVO DEBE ESTAR FORMADO ASIMISMO POR ALCALDES Y SE REUNIRA DOS-VEGE-S-AL AÑO (UNA DE -LAS_DOS ECES -GO-INGID-VENDO_ LA-CONFERENCIA). EL COMITE TOMARA POSICION Y HARA PROPUESTAS SOBRE LOS GRANDES TEMAS EUROPEOS DE INTERES DE LAS CIUDADES FCADA UNO DE SUS MIEMBROS SERA RESPONSABLE DE UNA GRAN AREA Y NUESTRO PORTAVOZ ANTE EL CONSEJO EUROPEO Y LOS COMISARIOS CORRESPONDIENTES. Tercero: LAS COMISIONES TENDRAN COMO OBJETIVO PRINCIPAL PREPARAR LAS REUNIONES DE COIvIlfE EJECUTIVO Y ESTARAN PRESIDIDAS POR LA CIUDAD CUY 11) ALCALDE SEA EL RESPONSABLE DEL AREA CORRESPONDIENTE. ASIMISMO ESTAS COMISIONES SEGUIRAN, IMPULSARANrY UTILIZARAN EL TRABAJO DE LAS REDES DE COOPERACION TECNICA, LIGADAS A PROGRAMAS EUROPEOS, QUE SABEMOS / /POR EXPERIENCIA QUE REQUIEREN DE UN FUNGIONAMIENTO AUTONOMO. ADEMAS DE ESTA ACTIVIDAD ORD NARIA CONVIENE QUE TENGAMOS INICIATIVAS EXTRAORDINARIAS O ESPECIFICAS. DESEO CITARLES LA INICIATIVA DE LA CIUDAD DE RARCELONA DE CONVOCAR UNA �CONFERENCIA DE CIUDADE EURQPEAS Y GRANDES EMPRESAS. EL OBJETIVO ES CREAR UN MARCO DE DIALOGO QUE NOS SIRVA A UNOS Y OTROS PARA CONFIGURAR EL PUTURO DE NUESTRAS CIUDADES. ¿QUE CIUDADES ESTAMOS IMPULSANDO DESDE LOS AYUNTAMIENTOS, DESDE LOS GOBIERNOS LOCALES? ¿QUE CIUDADES- DETERMINAN CON SUS ACTUACIONES O REQUIEREN LOS PRINCIPALES AGNTES EC9VIDMICOS? ¿PODEMOS DEFINIR OBJETIVOS COMUNES"QUIRIR COMPROMISOS MUTUOS? UNA CONFERENCIA DE ESTE TIPO NO PUEDE EXCLUIR A PERSONALIDADES QUE APORTEN LA VOZ DE LOS ORGANISMOS INTERNACIONALES, DE LA CIENCIA O SIMPLEMENTE DE LOS CIUDADANOS-USUARIOS. POR ESTA RAZON, JUNTO A REPRESENTANTES DE 50 GRANDES CIUDADES EUROPEAS Y DE 50 GRANDES EMPRESAS, APROXIMADAMENTE, INVITAREMOS A 50 PERSONALIDADES DE LA POLITICA (ENTRE ELLOS EL VICEPRESIDENTE DE EE.UU.) DE LA UNIVERSIDAD, DE LOS SINDICATOS Y ORGANIZACIONES DE CONSUMIDORES, ETC.. ESPERAMOS PODER REALIZAR ESTA PRIMERA CONFERENCIA, QUE DESEAMOS QUE TENGA CONTINUOAD BIANUAL SI ES POSIBLE, EN JUNIO DE 1994. Y LES RUEGO QU LA ASAMBLEA DE E.C. CONFIRME MAÑANA EL APOYO A ESTA INICIATIVA QUE YA EXPRESO EL COMITE EJECUTIVO. �TERCERA PART: REFLEXIO MUNDIAL POR ULTIMO, PERMITANME QUE VUELVA A MI CONDICION DE ALCALDE COMPROMETIDO CON LA ACTUACION INTERNACIONAL DE LAS CIUDADES, MAS ALLA DE LA EUROPA COMUNITARIA. ME SIENTO ORGULLOSO DE SER UNO DE LOS ,PRESIDENTES-DELEGADOS DE LA FEDERACION MUNDIAL DE CIUDADES UNIDAS QUE PRESIDE EL ADMIRADO AMIGO JORGE SAMPAlb, ALCALDE DE LISBOA. Y TAMBIEN DE FORMAR PARTE DEL COMITE EJECUTIVO DE IULA POR MI CONDICION DE PRESIDENTE DEL C.M.R.E. HACE CASI UN AÑO, CONJUNTAMENTE CON EL ALCALDE DE RIO, HICIMOS UN LLAMAMIENTO A LA UNION DE CIUDADES A NIVEL MUNDIAL. ESTE LLAMAMIENTO RESPONDIA A UN ESTADO DE ESPIRITU QUE PREDOMINA HOY EN EL MUNDO DE LAS CIUDADES Y ES PRUEBA DE ELLO QUÉ IULA Y FMCU \I-IAN INICIADO UN CAMINO DE DIALOGO Y COLABORACI6NJJE DEBE DESE1ABOCAR EN ALGUNA FORMA DE UNION. Ì ESTOY CONVENCIDO QUE HAY UNA DEMANDA LATENTE EN NUESTRAS CIUDADES DE POSEER UN INSTRUMENTO DOTADO DE REPRESENTATIVIDAD, DE INFLUENCIA POLITICA Y DE IMPACTO EN LA OPINION PUBLICA. NECESITAMOS UNAS CIUDADES UNIDAS RECONOCIDAS POR NACIONES UNIDAS Y OTROS ORGANISMOS INTERNACIONALES, CAPACES DE GENERAR COMITTESIDE CRISIS') QUE PUEDAN RESPONDER CON EFICACIA A SITUACIONES QUE CONMUEVEN 9 �/i NUESTRA CONCIENCIA COMO LA Q E SE VIVE HOY EN SARAJEVO. UNAS CIUDADES UNIDAS QUE LEGITIMEN Y HAGAN POSIBLE NUESTRO DERECHO DE INGERENCIA - EN AQUELLAS SITUACIONES EN QUE LA VIDA DE LAS GENTES Y LOS DERECHOS HUMANOS BASICOS ESTAN EN JUEGO. UNAS CIUDADES UNIDAS QUE SEAN EL BALUARTE DE LA DEFENSA Y DESARROLLO DE LAS LIBERTADES Y DE LAS AUTONOMIAS LOCALES, COMO SE EXPRESA EN LA CARTA DE LA AUTONOMIA LOCAL DEL CONSEJO DE EUROPA QUE PROMOVIO EN SU DIA EL C.M.R.E. UNAS CIUDADES UNIDAS QUÉ IMPULSEN LA COOPERACION INTERNACIONAL POR MEDIO DE CAMPAÑAS COMO LA DEL 0'7% DEL P.I.B. O DE LOS PRESUPUESTOS. ;UNAS CIUDADES UNIDAS, EN FIN, QUE EXPRESEN NUESTRA VOLUNTAD DE CONTRIBUIR A ENCONTRAR SOLUCIONES Y PONERLAS EN PRACTICA EN NUESTROS AMBÍTOS r, TERRITORIALES A LOS GRANDES PROBLEMAS Y RETOS DE NUESTRA EPOCA: EL EQUILIBRIO ENTRE DESARROLLO ECONOMICO Y MEDIO AMBIENTE, LA LUCHA CONTRA LA POBREZA, Y LA DEMOCRATIZACION POLITICA Y LA PARTICIPACION SOCIAL EN LA VIDA PUBLICA. POR ESTAS RAZONES NO PUEDO 'SINO MANIFESTAR MI APOYO A LA INICIATIVA QUE PROPONE JORGE SAMPAIO COMO PRESIDENTE DE LA FMCU Y QUE COINCIDE CON LAS POSICIONES APROBADAS POR EL C.M.R.E. Y IULA DE IR HACIA UNA; ASAMBLEA DE CIUDADES UNIDAS COMO BASE DE LA UNION DE LAS CIUDADES A NIVEL MUNDIAL. 0 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4268 Title A name given to the resource Europa: los desafios de la democracia urbana. Dins la VI Conferència de Eurociutats Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Eurociutats ha recolzat la constitució de les Xarxes de Cooperació Tècnica que funcionen autonomament. Proposta d'actuació ordinària: que la Conferència Anual d'Eurociutats sigui la conferèncica d'alcaldes de les grans ciutats, el comité executiu format per alcaldes i convocar una conferència de Ciutats Europees i Grans Empreses. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Lisboa, Portugal Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Municipis Euroregió Unió Europea Competitivitat Barcelona Ciutats Acció política Eurociutats Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-10-28 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/706/19931029_LV.pdf 33f34996f9a5e58c83000a5ee5f4d15a PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 29/10/1993 La Vanguardia, p.019, Opinión El ejemplo del abad Escarré PASQUAL MARAGALL Con la perspectiva de los años y los hechos se enriquece el recuerdo de la figura del abad de Montserrat, Aureli Escarré. Si los aniversarios son una buena ocasión para profundizar en el conocimiento y la apreciación de las personas, y no sólo para el cultivo del mito, el catalanismo de Escarré nos enriquece más en su ejemplo si acertamos a aceptarlo y sopesarlo en toda su dimensión. Quizá lo esencial en Escarré -a los veinticinco años de su muerte- esté, precisamente, en este cambio de página desde su pasividad inicial ante el régimen de Franco hasta su posterior repulsa de éste y su apoyo a los movimientos democráticos y catalanistas. En lugar de excusar, como se hace a veces, la primera parte de su biografía en aras de la segunda, esa doble dimensión debería acercarnos a una mejor comprensión del drama histórico de la Guerra Civil y de su repercusión en la evolución de destacadas personalidades contemporáneas y del propio catalanismo. Con el paso de los años, el mismo abad Escarré, que había recibido a Franco bajo palio en el monasterio, se daría cuenta de que el régimen en que se habían refugiado los católicos tras las persecuciones de la Guerra Civil -en las que también fueron asesinados muchos monjes- no se comportaba como un régimen católico y que los años transcurridos desde 1939 no eran de paz, sino de victoria, como diría en la famosa entrevista de "Le Monde", en 1963. En vísperas de la celebración de los mal llamados "25 años de paz", la siembra de Escarré entre los jóvenes catalanes crecidos en la posguerra ya había producido sus frutos. Muchos dirigentes universitarios de los años 60 habíamos encontrado en Montserrat un lugar de acogida para nuestras preocupaciones e ideales. Agustí y Plácid Vila-Abadal, Marc Teixonera, el pare Basili, etcétera, eran los "aduaneros" discretos de una isla de libertad. El abad Escarré inspiraba y bendecía aquellas rutas universitarias que, a finales de los 50, llegaban a reunir, en ocasiones, hasta doscientos participantes. Tras ir a pie, a veces, desde Barcelona hasta Monistrol y subir en el aéreo, las reuniones comenzaban con un tema previamente fijado y acababan en debates entusiastas sobre los problemas del país. Las rutas universitarias tenían un claro espíritu confesional, pero la acogida en su seno de todo tipo de ideas e inquietudes revelaba el espíritu abierto y pluralista que ha caracterizado a Montserrat en la Cataluña de hoy. Y si no recuerdo mal, Ramón Garrabou, Xavier Rubert y yo mismo presentamos una ponencia sobre el movimiento universitario y el movimiento obrero. No olvido tampoco una magistral conferencia de Miquel Coll i Alentorn -que a mí me abrió los ojos- sobre la historia de Cataluña. La actitud crítica del abad Escarré con el régimen de Franco, su acogida a los discrepantes y su protección a los perseguidos tienen un especial significado como primer desencuentro entre el catalanismo católico y conservador que había aceptado el franquismo bajo la presión de la Guerra Civil y un régimen que negaba los derechos humanos y se alejaba de la propia evolución de la Iglesia católica después del Concilio Vaticano II. 66 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA La actitud valiente y ejemplar del abad Escarré, cuestionando los principios autoritarios del régimen y afirmando la identidad diferenciada de los catalanes en España -"nosotros somos españoles, pero no castellanos", según diría en "Le Monde"-hizo algo más que sentar un precedente. En torno a su figura pudo simbolizarse un reencuentro de los catalanes en torno a un ideal común de libertad y de superación de la división entre vencedores y vencidos heredada de la Guerra Civil. Fuera de Cataluña, su mensaje de un diálogo federativo para la democracia en España tuvo una gran resonancia, cuando apelaba por la aplicación y el respeto del Estatuto de Autonomía de la República, en una entrevista en una clandestina "tribuna democrática española" titulada "Mañana". Su marcha forzada del monasterio en 1965, pese a que tuviera relación con problemas internos de la comunidad, le convirtió en una figura mítica. Su entierro en 1968 en Montserrat, donde por primera vez se cantó públicamente "Els Segadors", fue un signo claro de que se acercaban tiempos nuevos. El ejemplo del abad Escarré es su apuesta decidida por la libertad y por la convivencia, pero sobre todo por la superación de las divisiones que su generación vivió dolorosamente durante la Guerra Civil. La ocasión del 25 aniversario de su muerte nos invita, precisamente, a recordar este ejemplo. Los años y los hechos nos permiten hoy abrigar una fundada confianza sobre el porvenir de la democracia en nuestro país, pero el mensaje de concordia y de unidad que hay en la figura de Escarré siempre será necesario. Los pequeños incidentes que rodearon el paso de la antorcha olímpica por Montserrat fueron una muestra de la intolerancia que aún puede anidar en algunas mentalidades. Pero la presencia del fuego olímpico en Montserrat era un símbolo imprescindible del matrimonio entre el universalismo humanista de la llama y la radical singularidad del país que la recibía en uno de sus recintos más inequívocamente propios. PASQUAL MARAGALL, alcalde de Barcelona 67 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1168 Title A name given to the resource El ejemplo del abad Escarré Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Escarré, Aureli M. (Aureli Maria), 1908-1968 Catalunya Model social Acció política Montserrat (Monestir) Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-10-29 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/22/2713/19931102_DocCatSegXXI_Reflexions_i_propostes_OCR.pdf 363e50251f98f641c14553752bbe782b PDF Text Text 2. 11.93 CATALUNYA SEGLE XXI "REFLEXIONS I PROPOSTES PER A LA CATALUNYA DEL PROPER SEGLE" . OBJECTIU: Impulsar un moviment ciutadà de debat i de propostes sobre el futur de Catalunya. Posar les bases per disposar d'un element comú de consens sobre Catalunya i els objectius que s'han d'assolir. Qu-(UA t{ c..· vt S\lttQ_ [µ ~- f1M r ( DECLARACIO: ~,~ ~ O_ j Catalunya afronta els últims anys del segle :XX en unes condicions alhora bones i i-~1 (/r~ Jr:r difícils. Mirant enrera, contemplen el progrés democràtic que ha experimentat en J. ~ l'afirmació i el reconeixement de la seva identitat nacional i en la seva capacitat &J\,.,__ 'autogovern; en la millora del nivell de vida dels ciutadans; en la modernització de es empreses; en la producció científica, cultural i artística; en l'extensió dels serveis públics d'ensenyament, de sanitat i d'assistència social; en les infrastructures de transport; en els equipament urbans, la renovació de les ciutats i en molts altres aspectes de les condicions de vida, individuals i col.lectives. Aquest progrés, però, no pot amagar mancances serioses que afecten el benestar dels habitants de Catalunya en àmbits diversos. Tampoc ha d'amagar els dèficits de reflexió sobre el futur i la falta de projectes de llarg abast. Nous i complexos problemes, en una etapa d'acceleració històrica, s'afegeixen a d'altres que no han estat degudament atesos. Aquest últims anys han viscut l'enfonsament d'ideologies que havien fonamentat el segle XX. La precipitació de fets històrics de gran transcendència ha modificat profundament els equilibris, en un context de canvi de valors. La desaparició dels blocs, la indefinició d'una Europa organitzada en un mapa que ja no és vigent, la �proliferació de nacionalismes agressius, la globalització de l'economia, la consolidació d'aturs estructurals a nivells insuportables, la interçlependència creixent, els problemes de supervivència de cultures i llengües, el desenvolupament de noves formes de desigualtat, la crisi ecològica i l'allunyament dels ciutadans de la vida política són, entre altres, factors que obliguen a reformar aspectes bàsics del funcionament de les societats europees avançades. Sense aquestes reformes el camí de progrés pot veure's amenaçat, mentre el pessimisme i la intolerència més o menys r .· organitzada s'iri'taI.len entre nosaltres. Des de Catahinya Segle XXI proposem que tot plegat sigui d'una altra manera i que el pensament catalanista incorpori els canvis recents per tal de continuar sent una resposta vàlida, integradora i creadora. de consens per la nostra societat i la dels nostres fills. Lliure de prejudicis esteri~dors, amb imaginació r-distingint les idees /l de les creences. L'avenç capa la unitat europea pot oferir-nos un escenari més favorable en el qual afrontar, amb noves actituds, els problemes propis i participar en la resposta als interrogants que la Humanitat té plantejats en aquest tombant de segle. Les noves actituds han de comportar un millor aprofitament de la capacitat d'iniciativa de la societat catalana, l'estímul a l'acció dels seus agents més dinàmics i l'enfortiment de la cohesió social. Volem contribuir, amb un ampli moviment ciutadà de debat, a la necessària reflexió col.lectiva entorn d'un gran nombre de qüestions, des de l'obertura i la conti~ en el futur. Ho volem fer cridant tothom a participar-hi: aporteu elements d'estudi ' realitzeu propostes i doneu suport i difusió a aquest projecte cívic. La història del nostre país és rica en experiències semblants, que han tingut, en alguns casos, influències molt positives sobre la vida catalana. La situació actual i els reptes dels propers anys exigeixen a la Catalunya avançada, lliure i democràtica en què vivim, a punt d'entrar en el segle XXI, que generi, en la recuperació d'aquest tradició de reflexió i de compromís dels ciutadans amb el país, un impuls nou. �AMBIT: Tot Catalunya. PARTICIPANTS: L'objectiu és crear una plataforma àmplia, oberta a tots els ciutadans de Catalunya, interessada en aquesta proposta. Les dos uniques limitacions estàn condicionades a la voluntat de que tots els seus participants siguin demòcrates i estiguin sensibilitzats per Catalunya i pel paper que aquesta ha de jugar en el futur. METODOLOGIA: Es tracta d'endegar un procès de reflexió i propostes a partir d'una àmplia participació ciutadana amb comissions de treball, sectorials i territorials i sessions plenàries que han d'aprovar les propostes. La metodologia que es vol seguir d'alguna manera es pot SeJ!!blar a la que es va utilitzar en el seu dia pel Congrès de Cultura Catalana, que va mobilitzar un nombre important de catalans interessats en reflexionar sobre el present i futur de Catalunya. TEMES A TRACTAR: Els temes poden ser basicament: l) L'ENFORTIMENT DE LA DEMOCRACIA, EN UN ENTORN I PERSPECTIVA DE CRISI DE VALORS. 2) L'ECONOMIA CATALANA EN UN MERCAT GLOBAL: COMPETITIVITAT I CREIXEMENT. 3) SOCIETAT: INMIGRACIO, NOVES MODEL TENDENCIES: DE ATUR BENESTAR, ESTRUCTURAL, COHESIO SOCIAL, ORGANITZACIO I REPRESENTACIO, ETC. 4) PER UN ENTORN AMB QUALITAT DE VIDA (territori, urbanisme, medi ambient i planificació estratègica). 5) IDENTITAT NACIONAL: cultura, llengua, rol geopolític intercultural. 1 diàleg �ORGANITZACIO: Es tractaria de crear un consell ampli, c·onformat per persones d'elevat prestigi arreu de Catalunya. Hi hauria un comitè executi.u conformat per 10 6 15 persones que portarien les tasques més de direcció del procès. ACTIVITATS: S'iniciaria amb una Secció Constitutiva i el posterior endegament de Grups de Treball, que poden tenir les Comissions que considerin adients. Cada Grup de Treball organitzarà de forma coordinada act~, jornades, estudis, simposis, trobades internacionals, etc. per aprofundir i avançar en les diferents propostes. Periodicament es reunirà l' Assamblea General de tot:S els membres per evaluar i aprovar els avanços que es vagin realitzan. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.01. Activitat associativa Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Agrupa la documentació generada en relació a les activitats de caire associatiu de Pasqual Maragall. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Catalunya Segle XXI "Reflexions i propostes per a la Catalunya del proper Segle" Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-11-02 Type The nature or genre of the resource Informe Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Catalunya Segle XXI Catalunya Política Model social Description An account of the resource Document de treball amb la proposta definitòria i organitzativa de Catalunya Segle XXI. Conté notes manuscrites de Pasqual Maragall. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Informes