<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<itemContainer xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/items/browse?output=omeka-xml&amp;page=63&amp;sort_field=Dublin+Core%2CCreator" accessDate="2026-04-06T23:29:57+02:00">
  <miscellaneousContainer>
    <pagination>
      <pageNumber>63</pageNumber>
      <perPage>10</perPage>
      <totalResults>1525</totalResults>
    </pagination>
  </miscellaneousContainer>
  <item itemId="1069" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="604">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/31/1069/19870102d_00185.pdf</src>
        <authentication>04a058df1cf18437cff8aedf632569cc</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42277">
                    <text>,
.
.^..,^^^

*,a^►

Ajuntament de Barcelona

MENSAJE DEL ALCALDE DE BARCELONA, EXCMO. SR. PASQUAL MARAGALL AL
EXCMO. SRL ETSUZO TSUJI, ALCALDE DE AZUCHI

Excmo. Sr. Alcalde:

Con-motivo de la inauguración de la nueva plaza de Azuchi me
es

muy grato enviarle a Vd. y a todos sus conciudadanos un

mensaje de felicitación en mi nombre y en

el

de toda la ciudad de

Barcelona.

Barcelona se une a la conmemoración de la misión de los
Jóvenes Legados de Tensho, cuya gesta histórica será perpetuada
en el mural de la plaza.

En esta ocasión en que recordamos el Renacimiento japonés
que tuvo lugar hace más de cuatrocientos años gracias al
intercambio entre Oriente y Occidente, quiero expresar mis votos
el intercambio entre nuestros países, entre

para

nuestras sociedades.

En este intercambio el papel de las ciudades ha de ser cada
vez más import ante.

Exp. 1.780/86 - IMPREMTA MUNICIPAL

�Barcelona y Azuchi pueden dar ejemplo estableciendo una
fructífera cooperación cultural.

Con el deseo de poder visitarles personalmente envío mi más
cordial felicitación a la ciudad de Azuchi y a Vd., Sr. Alcalde.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="31">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39359">
                  <text>09.02. Relacions externes (correspondència com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39360">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43846">
                  <text>Sèrie que recull els documents sorgits de la pràctica de les relacions externes de l'Alcalde de Barcelona (correspondència fonamentalment).</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15900">
                <text>3975</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15901">
                <text>Mensaje del Alcalde de Barcelona, Excm. Sr. Pasqual Maragall al Excm. Sr. Etsuzo Tsuji, Alcalde de Azuchi</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15902">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15903">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15904">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15906">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="22222">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24119">
                <text>Relacions Internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24120">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24121">
                <text>Azuchi</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24122">
                <text>Ciutats</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24123">
                <text>Alcaldes</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40682">
                <text>1987-01-02</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43306">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15908">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="8">
        <name>Correspondència</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1070" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="605">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1070/19870103d_00184.pdf</src>
        <authentication>cbd9cb46f6fcb8d1ef9f3df63c586a3e</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42278">
                    <text>EL ALCALDE DE BARCELONA

Mensaje del Alcalde de Barcelona al Alcalde de Berlín
Con motivo de la commemoración del 750 Aniversario de Berlín
quiero hacerle llegar la felicitación de la Ciudad de Barcelona
asi como mi más cordial y amistoso saludo personal.

Barcelona es y se siente parte de Europa. Berlín, situada en
el corazón de Europa, ciudad cuya historia es parte fundamental
de la historia europea y mundial, es un punto de referencia
obligado para Barcelona.

Barcelona ha conocido también épocas de tiranía, guerras y
destrucciones. Los barceloneses, como los berlineses, aman la paz
y la libertad.

Todo ello hace que nuestras ciudades se sientan atraidas una
por la otra, y que esta atracción haya dado sus frutos.

La presentación de la candidatura de Barcelona para los
Juegos Olímpicos de 1992 en la reunión celebrada en Berlín por el
Comité Olímpico Internacional, en junio de 1985 fue una fecha
significativa. La participación de la Orquesta Sinfónica de
Berlín en la Jornada Olímpica en Barcelona, en setiembre de 1986

�HOJA N.°

EL ALCALDE DE BARCELONA

y la visita del Berliner Ensemble son otros hitos de nuestras
relaciones.

En estos días en que Berlín cumple 750 años yo expreso mi
deseo de que la colaboración entre Berlín y Barcelona vaya en
aumento y conjuntamente podamos trabajar por la paz y el
entendimiento de todos los pueblos del mundo.

Reciba pues, señor alcalde, mi sincera felicitación y la de
la ciudad de Barcelona, y le ruego que la haga extensiva a todos
los miembros de la Asamblea Municipal, al Ayuntamiento de Berlín
y a todos sus conciudadanos.

Pasqual Maragall i Mira

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15909">
                <text>3976</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15910">
                <text>Mensaje del Alcalde de Barcelona al Alcalde de Berlín</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15911">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15912">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15913">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15915">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="22223">
                <text>Relacions Internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24114">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24115">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24116">
                <text>Berlín</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24117">
                <text>Ciutats</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24118">
                <text>Alcaldes</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40683">
                <text>1987-01-03</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43307">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15917">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1071" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="606">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1071/19870106d_00186.pdf</src>
        <authentication>69b3c514890b0f7d98331ea44f91283d</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42279">
                    <text>^
(“4174.441:

^c^Ïous), 54c,
lu^^^

^cr^

l3 CC^

^9

/'G`

BARCELONA

Conferencia pronunciada por el Alcalde de Barcelona en la clausura
del ciclo «Barcelona Solidària», Excmo. Sr. D. Pasqual Maragall i Mira
utoridades, autoridades representantes
de otras comunidades autónomas, señores diputados, señores miembros de la
corporación municipal, amigos:
Clausuramos hoy, y lo haré en catalán, pero
en un catalán que trataré de que sea comprensible, el ciclo de conferencias «Barcelona Solidaria». Por este Salón de Ciento han pasado e
intervenido todos y cada uno de los presidentes
de las; diecisiete comunidades autónomas que
conforman el mapa autonómico español.
Han sido, por lo tanto, diecisiete semanas
intensas que han servido, entre otras cosas, para
conocer en profundidad la España –o mejor
dicho– las Españas diversas. De esta manera
hemos podido asistir, semana tras semana, a la
elaboración de un cuadro, ahora ya completo,
del cual destacan la diferencia de los problemas
que tienen que ver con las desiguales situaciones, así como el tono que es común en lo que se

A

refiere a la ilusión y esperanza para resolver
estos problemas.
La gran asistencia de público a lo largo de
todas estas semanas ha puesto de manifiesto que
nuestra ciudad continúa siendo una ciudad
abierta.
Y es que, como decía uno de nuestros visitantes, la personalidad de un pueblo sólido no se
define sobre la negación del resto de pueblos,
sino justamente al contrario, a partir del reconocimiento de los otros. Y más allá cuando, como
en este caso, este reconocimiento viene acompañado de curiosidad, interés y respeto por los
problemas comunes y diferentes, y ante las diversas maneras de concebir las soluciones. Ésta
es una de las bases de la solidaridad, que ha
tenido aquí, en el Salón de Ciento, su manifestación.
Vale la pena recordar las palabras del presidente de la comunidad autónoma de Asturias,

DAjtCELQN

�don Pedro de Silva Cienfuegos Jovellanos, quien
dijo que el ciclo ha sido una buena oportunidad
para que las diferentes comunidades autónomas
interpambien sus experiencias sin necesidad de
recurrir a contactos a través de la capital.
Hemos asistido también a la buena disposición .de las comunidades autónomas afectadas
por la regulación de problemas tan graves como
son los problemas del agua, en el caso de los ríos
Ebro y Tajo, como subrayaron el presidente de
la Rioja, señor de Miguel, y el presidente de la
Diputación General de Aragón, señor Santiago
Marraco. Ha quedado claro que consistía en un
problema técnico más que político. Es decir, que
consistía en decidir con precisión el precio del
agua en función de su uso industrial, agrícola o
urbano.
Aquí tuvimos una primera impresión, una
primera gran impresión, al ver como un tema
que tiene todo este historial a sus espaldas, todo
este sentimiento, en el fondo, en el Salón de
Ciento, hablando claro, dejándose oír voces diferentes, se puede enfocar y darle un camino de
futuro, encontrarle una salida.
No puedo dejar de mencionar tampoco el
respeto con que nos han visitado todos y cada
uno de los presidentes autonómicos. Respeto
que se puede simbolizar en el homenaje que han
hecho a Cataluña mediante la visita y ofrenda
floral a la tumba del Presidente Companys en el
Fossar de la Pedrera.
También he de citar la clara conciencia que
los presidentes que nos han visitado tienen del
alcance de su autonomía. Tanto el presidente de
la comunidad autónoma de Madrid, como el de
la Rioja, el de Cantabria o el de Murcia, todos
han mencionado el hecho de que sus comunidades no pueden, ni pretenden, compararse a la de
Cataluña en cuanto a legitimidad histórica. Y en
este sentido quiero destacar las palabras muy
claras, muy rotundas, del presidente de la comunidad de Castilla-La Mancha, señor Bonc, quien
nos habló de la legitimidad autonómica creada a
partir de la Constitución de 1978, así como de la
ventaja que supone el autogobierno autonómico,
y perdonen la redundancia, que es el mejor en
tanto en cuanto está más cerca de los ciudadanos. Pero añadió que esta ventaja teórica se debe
demostrar día a día mediante la eficacia.
Ha habido, pues, un aumento del conocimiento mutuo que, por otra parte, me reafirma
en mi apuesta.mo catalanista. Y entiendo por
catalanista una manera positiva de ser nacionalista. Porque para mí el catalanismo representa
la adhesión a la identidad de una patria concreta, ésta, que es la mía, que es la nuestra.
España ha sido, históricamente, una realidad
difícil y contradictoria para todos sus pueblos y
regiones. No hay, no ha existido nunca, por una
parte Cataluña y por otra, enfrente, España.
España ha sido la relación entre las comunidades que la componían. Esta relación ha generado, sin embargo, un poder que a menudo ha sido
desfavorable para Cataluña, y ha creado una
incomprensión y una confrontación ficticias entre los pueblos. Porque el conflicto no consiste
ni ha consistido en una confrontación España-

Cataluña, digámoslo claro, sino entre el poder
político central y las aspiraciones democráticas,
progresistas y autonómicas que a lo largo de la
historia se han manifestado en los pueblos de
España, y muy particularmente en Cataluña.
Hay que reconocer que la unidad española
iniciada hace casi quinientos años, quizá por la
época en que se hizo y por las fuerzas y las
ideologías que hasta una época reciente la han
hegemonizado, no ha sido un factor de progreso
e integración como lo significaron por ejemplo
la monarquía y la revolución en Francia, o posteriormente el rissorgimento italiano o 11. Zollverein alemana de 1871. Y menos todavía, a diferencia de otros países, de lo que sucede en otros
países de Europa y América, tampoco la unidad
representó el logro de un nivel superior de libertad.
Hoy, sin embargo, en España vivimos una
oportunidad histórica singular: la construcción
de un estado plurinacional y democrático que
reconoce como entidades políticas a las colectividades que lo constituyen. Por eso pude decir
yo el día 17 de octubre en Lausana: Nosotros,
Cataluña, nacionalidad constitucional. Y lo que
estaba diciendo era algo que nadie podía rebatir.
En esta situación es aún menos válido -pienso- oponer Cataluña y España. No nos preocupamos de España desde el exterior, sino que
queremos intervenir activamente en la construcción de una nueva España democrática y
diversa. La España de la diversidad, como decía
la semana última el presidente de la Xunta de
Galicia, donde Cataluña y Barcelona tengan el
protagonismo que les corresponde.
Y somos conscientes de que este proceso es
difícil. Es, hasta cierto punto, incluso conflictivo, pues se trata de repartir poder político y
recursos económicos. De la misma manera que
no es suficiente la democracia política si no hay
democracia económica y social, hoy la democracia se debe basar no solamente en el pluralismo
político que se expresa en las elecciones y en los
partidos, sino también en la pluralidad de poderes en el territorio del Estado. Tenemos que
desarrollar la democracia territorial.
Pero éste no es un problema catalán exclusivamente. Es un problema de todas las comunidades que componen el Estado. Y desde Cataluña no nos hemos de limitar a actitudes de
agravio y de reivindicación específica, sino que
tenemos que hacer propuestas válidas para la
construcción de un Estado más descentralizado
y más autonomizado y más eficiente, basado en
unas comunidades autónomas y en unos municipios más fuertes que los de ahora.
Nuestra fuerza y nuestra razón, desde Barcelona, desde Cataluña, serán apreciadas en España, no por nuestra persistencia en declarar nuestro agravio, sino por nuestra capacidad de hacer
propuestas que, siendo válidas para nosotros,
valgan también para los ciudadanos de Andalucía, y de Aragón, de Galicia y del País Vasco, de
Madrid y de Valencia, para todos.
No vayan a pensar que no somos conscientes
de que hoy en Cataluña y en Barcelona no

�recibimos del Estado todo lo que necesitamos.
No recibimos el dinero que corresponden a funciones que ejercemos y a los servicios que prestamos. Barcelona, doblemente penalizada por la
importancia y el coste de los servicios no obligatorios que presta y también por la fragmentación
política metropolitana, lo sabe de sobra. Y tenemos que reclamar, no solamente porque es de
justicia, sino también porque España necesita
que Barcelona y Cataluña progresen porque a la
sociedad española le conviene que este motor
funcione, porque todo el país irá mal si a uno de
sus principales pulmones le falta el aire.
Hoy, sin embargo, Barcelona y Cataluña no
se pueden sentir discriminadas en España. Si
alguna duda queda, el apoyo recibido, el entusiasmo que en toda España ha suscitado la candidatura de Barcelona a los Juegos Olímpicos,
tiene que damos confianza en nuestro papel. Y
nos da, nos ha dado también un sentimiento de
responsabilidad.
El proyecto de Barcelona para 1992 es un
proyecto para toda la ciudad, para todos los
ciudadanos de Barcelona y del área metropolitana, que es su escenario natural (los Juegos no
caben en 90 km 2). Pero también es un proyecto
para toda Cataluña y para toda España. Ya
hemos superado la época de vernos a nosotros
mismos como derrotados y resistentes, asediados siempre por el enemigo exterior.
Ni Barcelona ni los Juegos Olímpicos representan ninguna amenaza para Cataluña ni para
la catalanidad, antes al contrario. Barcelona,
una vez más, se coloca delante de un proyecto
que ha de servir a toda Cataluña. Nunca habían
estado tan presentes en el mundo Barcelona y
Cataluña, nuestra lengua, nuestra cultura y tecnología, como lo van a estar los próximos años.
Y nunca habremos encontrado, en España, un
ambiente tan favorable, tan predispuesto a trabajar con nosotros, a entusiasmarse con nosotros.
Si buscamos enemigos exteriores acabaremos
convirtiendo los fantasmas en realidades, pero si
sabemos ver los amigos que esperan nuestra
mano; si sabemos mirar a los ojos de los que hoy
nos miran con cordialidad y con una pizca de
admiración; si sabemos responder positivamente a las esperanzas que en toda España depositan
en nosotros, entonces quizá por primera vez en
la historia moderna de España recibiremos la
solidaridad de todos los pueblos de España.
No se puede confundir el poco éxito de determinadas operaciones políticas con el fracaso de
Cataluña. Como tampoco sería justo atribuir la
victoria de Barcelona a una opción o incluso a
una institución política determinada. Es una
victoria de todos, de los barceloneses, de los
catalanes. Y es también un hecho positivo para
España y que nos permite afirmar los vínculos
entre unos pueblos que han vivido siglos de
relaciones difíciles, y a menudo injustas para todos.
Barcelona hace hoy, con confianza y esperanza, una oferta solidaria a toda España, a toda
Cataluña. Una oferta basada en la confianza
de que será bien recibida y en la esperanza de

que tenemos proyectos de futuro comunes.
Barcelona ha de ser solidaria también, y quizá antes que nada, con sus ciudadanos, con los
que en ella viven, con los que sufren la ciudad y
la construyen cada día con su trabajo y sus
ilusiones. Y no siempre lo ha sabido ser.
A veces se ha hablado de la inmigración
como de un hecho patógeno, doblemente patógeno. Problema en el origen, es decir, la pobreza,
la marginación, la represión social y política que
obligava a la gente a marchar. Y problema en el
país receptor, que se veía afectado en su cohesión interna, en sus equilibrios, en su cultura,
por el alud de los que llegaban. •
Con el primer aspecto estamos de acuerdo.
La emigración de andaluces, extremeños y murcianos, de aragoneses y castellanos, de gallegos y
asturianos, y otros, es un indicador de gravísimos problemas y de grandes injusticias en los
países de origen. La emigración obligada es un
fenómeno muy general que han conocido todas
las épocas y todos los países. Pero no es justa.
No es una expresión de libertad, pues la libertad
sería tener la posibilidad de quedarse o irse.
Cuando la emigración se convierte en necesidad
no hay libertad ní justicia.
No queremos tampoco negar los problemas
generados por la inmigración en las tierras de
llegada. Mal podríamos hacerlo desde el ayuntamiento de una ciudad que debe el 90 % de su
crecimiento a la inmigración.
Una ciudad que durante los años sesenta
recibió 100.000 inmigrantes cada año, sin planificación urbana ni recursos económicos suficientes para construir la ciudad que los recién llegados necesitaban. Una ciudad que está rodeada
de pueblos que han visto cómo su población se
doblaba o triplicaba en pocos años sin que pudieran hacer frente a las necesidades de vivienda, de equipamientos, de servicios, etc. Piensen
que Cornellà de Llobregat tenía unos 10.000
habitantes en 1950 y que en estos treinta años ha
pasado a tener 100.000, o sea que no se ha
multiplicado por dos ni por tres, sino por diez.
También faltaba, en aquella época, la voluntad política de las instituciones públicas para
enfrentarse a estos problemas. La voluntad política que nace de la legitimidad y de la representatividad, de sentirse voz e instrumento de unos
ciudadanos libres y responsables. No era éste el
caso hace unos años, cuando Barcelona, su entorno y, menos, pera también de manera importante, toda Cataluña, recibieron el alud inmigratorio. Los nuevos ayuntamientos, democráticos,
han habido de afrontar en este sentido una
herencia dificil.
Cierto es que la población que acababa de
llegar no hablaba catalán, ni conocía nuestra
cultura. Venía con su lengua, que también es
nuestra, y con su cultura, que hoy también es
nuestra. Claro que hubiera sido mejor que entonces, como hay ahora, hubiese encontrado
escuelas en catalán, y televisión y prensa. Habría
sido mejor, sobre todo para ellos, para los recién
llegados, que han tenido que pagar un precio
doble: tener que abandonar su tierra y muchos
elementos de su cultura, los más ligados a su

�W.1!11:2,.

país de origen, y el de encontrarse en un país que
le acogía, pero con trabajos mal pagados, en
periferias urbanas marginales y que hablaba en
otra lengua.
Los que llegaron como inmigrantes, sin embargo, pronto se convirtieron en ciudadanos de
Cataluña, trabajando, viviendo e incluso aprendiendo la lengua, o haciendo que la aprendiesen
sus hijos. Hoy, en el área metropolitana de.
Barcelona un 50 % de las familias son de habla
castellana, un 25 % mixtas y un 25 % de habla
catalana. Pero sólo un 7 % de los ciudadanos de
Barcelona y su entorno, es decir, el ámbito de la
CMB, declara no entender el catalán. Es el resultado de un esfuerzo de todos, y muy especialmente, me parece a mí, en estos últimos años, de
los ayuntamientos y de la Generalidad, de la
escuela, de los medios de comunicación, pero
sobre todo es un esfuerzo de los ciudadanos de
Cataluña nacidos en otras tierras.
Este esfuerzo se ha hecho viviendo y trabajando en Cataluña, os decía hace un momento, y
luchando en Cataluña. No ha sido fácil adquirir
la ciudadanía. Hubo que luchar para construirse
una casa, para tener escuelas y transportes, para
urbanizar el barrio, para lograr espacios colectivos. Y se dieron cuenta, todos nos dimos cuenta,
de que todo era muy difícil, más difícil porque
nos faltaban derechos que nos protegieran y
libertad para actuar. Y no encontrábamos ante
nosotros unas autoridades políticas que nos representasen. Incluso el afán, plenamente justificado, de reunirse para hacer revivir la cultura de
origen por parte de andaluces, asturianos o gallegos, tropezaba con prohibiciones constantes.
Entendimos que muchos de sus problemas
tenían causas políticas, o mejor dicho, que sin
un sistema político y democrático no se podían
integrar plenamente en Cataluña, ni tampoco
conservar lo que deseaban conservar de su identidad original. Y se encontraron, y nos encontramos, con los catalanes nacidos aquí, que queríamos lo mismo.
También de alguna forma nosotros, algunos
de nosotros, fuimos a Andalucía, y a Castilla, a
conocer de cerca lo que pasaba en la España
profunda que se empobrecía enviando a su gente
más joven y emprendedora. Así hablaba aquí el
presidente de nuestra comunidad el día que se
inauguró este ciclo de conferencias y que algunos recordaréis. Pero, sobre todo, nos acercamos
a los que habían venido aquí, para ayudarnos
mutuamente a construir un país más solidario,
tolerante y libre.
El Once de Setiembre o el día de San Jorge
han sido y son fiestas de todos, de los que hemos
nacido en Cataluña y de los que han venido de
fuera, jóvenes y mayores. Pero si hoy podemos
vivir estas fiestas en libertad, con autonomía y
con un grado de civilidad superior al pasado, lo
debemos también y mucho a los que han trabajado y luchado en Cataluña, aunque no hayan
nacido en ella y, hayan llegado sin conocer su
lengua.
Cataluña, Barcelona, no están, ni han sido
nunca amenazadas por la llegada e instalación
en nuestro país de aquellos que han venido a

vivir y a trabajar aquí. No hay una cultura
catalana eterna a la que tiene que integrarse el
inmigrante, si no quiere quedar marginado. La
cultura de nuestro país, como la realidad de
nuestras ciudades, es abierta y es dinámica. Se
va haciendo con las aportaciones de todos en
dos lenguas, aunque consideremos nosotros que
la lengua propia de Cataluña, no la más propia,
la lengua propia de Cataluña, es el catalán, y
también incorporando algunos rasgos culturales
que vienen de fuera y que nos enriquecen a todos.
Igualmente, los que quieran venir a Cataluña
tienen que saber que el catalán no es una amenaza para ellos. Pienso que toda normalización
lingüística se tendría que remachar con una
campaña valiente contra los temores que nuestra
particularidad engendra fuera de nuestra tierra,
por la dificultad que puede entrañar el aprendizaje de la lengua catalana. El catalán se aprende
fácilmente, pero no basta que lo sepamos nosotros, tenemos que explicarlo, tenemos que convencer de ello a todo el mundo. Tenemos pues,
que combatir la falacia de que el catalán es una
barrera. No lo es.
Me gustaría dirigirme, aunque fuera idealmente, a los emigrantes para decirles: Vosotros,
ciudadanos de Barcelona, que no habéis nacido
en ella, sois doblemente barceloneses, doblemente catalanes. Lo sois porque vivís aquí y lo
sois porque os ha costado mucho llegar hasta
aquí, hasta ser y sentiros plenamente barceloneses, con el mismo derecho y con las mismas
posibilidades que los catalanes de nacimiento.
Pero sois barceloneses, sois catalanes, de una
manera especial. Sin renunciar del todo a ser
castellanos, andaluces, gallegos, aragoneses o asturianos o vascos. Y está bien que sea así. Os
hace más completos a vosotros y nos enriquece a
nosotros. Y nos ayuda a ser más solidarios y a
recibir la solidaridad de los pueblos de España.
Ésta es la realidad.
Quisiera hacer un recordatorio de lo que me
ha parecido que ha sido una ruptura de tópicos,
como un resultado, también importante, de este
ciclo de conferencias. Me he referido antes a lo
que considero un enfoque equivocado por lo que
se refiere a aquel sentimiento nacional que se
define en base a un agravio. En este sentido, este
ciclo de conferencias ha servido para explicitar
que las diferentes comunidades autónomas se
enfrentan a un problema grave en lo que se
refiere a la financiación que proviene del gobierno central.
Y aquí lo decía, hace poco, dos semanas, el
presidente de Extremadura, quien decía a sus
propios ciudadanos: «No basamos, decía él,
nuestra identidad, la vuestra, puramente en la
referencia al exterior, al enemigo exterior, en los
obstáculos que se nos han puesto como país.
Veamos nosotros mismos dónde tenemos los
errores y tratemos de, a partir de aquí, progresar
y crecer.» Esto es lo que decimos nosotros también.
Como Vds. saben, el sistema de financiación
de las comunidades autónomas se reguló por la
LOFCA o Ley Orgánica de Financiación de las

�Comunidades Autónomas, que estableció, ahora
se cumplen cinco años, un sistema transitorio.
La diferencia fundamental entre este sistema
transitorio y el proyecto o el proyectado sistema
definitivo, consiste en que los recursos se calculaban anteriormente mediante el costo efectivo
de los servicios traspasados. En cambio, ahora
se calcularán aplicando criterios como la población, el coeficiente de esfuerzo fiscal en el impuesto sobre la renta, así como la relación inversa de la renta-real por habitante de la comunidad
autónoma en relación con el resto de España, es
decir, lo que se conoce como pobreza relativa.
En el fondo de las diversas propuestas no
solamente se debate hasta qué punto se descentralizan los recursos del gobierno central, sino
también de qué capacidad de gestión sobre tales
recursos gozarán los gobiernos autónomos.
La financiación autonómica presenta, actualmente, dos problemas básicos ligados a la desigualdad de recursos entre comunidades autónomas que tienen las mismas competencias y a ta
dependencia financiera respecto al gobierno central.
La solución a la desigualdad de los recursos
tendrá que pasar por un incremento de la financiación y por el reparto discriminado a favor de las
regiones y nacionalidades con un nivel más bajo.
Para eliminar la excesiva dependencia financiera del Gobierno central habrá que tener en
cuenta las aportaciones de los ciudadanos de los
territorios respectivos, especialmente a través de
los impuestos de mayor rendimiento: IRPF e
IVA. Por otra parte es inevitable la articulación
de subvenciones generales a través de un fondo
de subvenciones.
También es ineludible considerar la revisión
del sistema de financiación autonómico conjuntamente con el sistema de financiación de los
ayuntamientos. Los ayuntamientos de aquí somos conscientes de que no hace ni siquiera dos
años tuvimos la garantía de que una vez que se
hubiera llegado a un sistema de financiación
definitivo de las comunidades autónomas, seria
posible, por parte del Estado, ir hacia una revisión también definitiva del sistema de financiación municipal. Y por la parte de nuestra comunidad autónoma, al establecimiento de un fondo
autonómico de cooperación local. Y en aquel
momento se hizo depender precisamente de
esto, de la solución del sistema de financiación
autonómico. Pues muy bien, estamos todos es:
perando remachar el clavo de lo que es la auto`
nomía de nuestro sistema administrativo público, a través repito, del sistema definitivo de
financiación autonómica, y también de la aparición, entonces, de un sistema de subvenciones
desde el Estado y desde las comunidades autónomas a los ayuntamientos.
En definitiva, la cuestión de la financiación
autonómica va más allá de los problemas estrictamente técnicos y nos sitúa ante los grandes
problemas políticos que tenemos planteados.
Nos sitúan ante un reto de estado que pondrá de
manifiesto nuestra capacidad para transformar
un estado tradicionalmente centralista en un
estado autonómico.

Barcelona tiene que ser solidaria con los ciudadanos que la hacen cada día, que viven en
élla, que trabajan en élla, que a élla vienen cada
día o muy a menudo porque es la ciudad-capital
del área metropolitana y de Cataluña.
Hoy, a medio camino entre un pasado recien. te y un presente todavía dificil, con una democracia joven, una crisis económica larga y un
futuro esperanzador, definido ya por proyectos e
ilusiones que movilizan recursos y esfuerzos,
estamos obligados, pero también preparados,
para establecer unos acuerdos de solidaridad
con el conjunto de Cataluña, con el entorno
metropolitano y con los barrios de Barcelona.
Un compromiso de solidaridad con Cataluña:
institucional y político, pero también cultural y
moral. Barcelona asume su capitalidad y es plenamente consciente de que, si bien es una fuerza
decisiva para Cataluña, no tendría sentido ni
viabilidad, si no se mantiene firmemente integrada en Cataluña.
En esta ocasión, y una vez más, quiero afirmar nuestra voluntad sincera de cooperar con
todas las instituciones catalanas, con la Generalidad, con los ayuntamientos y las diputaciones.
Y lo hago con la convicción de que tenemos que
construir el país entre todos y que podemos
definir y realizar conjuntamente los grandes proyectos comunes. Y eso vale para los Juegos
Olímpicos y para la lengua, para la convivencia
libre y segura y para la reconstrucción y modernización de la economía y la tecnología. Los
valores de progreso, de libertad y tolerancia, de
integración, de solidaridad, una vez más tienen
que ser valores comunes.
Un acuerdo de solidaridad con la ciudad
metropolitana, extramuros municipales, con los
municipios vecinos, ayer víctimas de Barcelona
y hoy hermanos que conviven libremente en la
misma casa. No hace falta dar garantías, la
práctica de estos años es aleccionadora.
Barcelona ha defendido, en la Corporación
Metropolitana de Barcelona, la existencia y la
presencia de todos los municipios, de todos los
alcaldes. Y la aplicación de una política de reequilibrio territorial y de redistribución social.
Nos sentimos, por lo tanto, solidarios del déficit
de Badalona, de Sant Adrià o de l'Hospitalet, de
Montcada, Ripollet o Cerdanyola. Y sabemos
que los problemas del Baix Llobregat son también nuestros problemas. Y nos sentimos solidarios porque los hemos creado entre todos, estos
problemas. Sabemos que el crecimiento que antes he citado, galopante, de la zona del contorno
de nuestra ciudad, de nuestra ciudad central, se
ha debido justamente a la capacidad de crecimiento que esta ciudad central provocó sobre su
territorio circunvecino. Hoy no nos podemos
desentender de este tipo de situaciones, ni de la
solución de los problemas creados.
Hemos crecido juntos, aunque los costes y los
beneficios no se han repartido igualmente, ni
entre grupos sociales ni en su territorio. Hoy
somos una unidad de trabajo, de consumo, de
vida social hasta cierto punto. Somos una ciudad de muchos municipios, una realidad pluri-

municipal y por lo tanto descentralizada. Tene-

�mos que mantener esta diversidad municipal e
incluso descentralizar más el municipio central,
que es Barcelona. Y ya lo estamos haciendo.
Pero no podemos ni debemos renunciar a la
posibilidad de planificar conjuntamente, de redistribuir mejor las actividades y recursos, de
ayudar a las zonas más problemáticas. Y esta
posibilidad, en un marco democrático, requiere
una institución política representativa de una
entidad local que represente a los municipios y
los ciudadanos que son el sustrato comunitario y
la razón de ser de la institución.
Y un compromiso de solidaridad, una vez
más, con nosotros mismos, con Barcelona, con
todos los barrios. El proyecto de la Barcelona de
1992 sólo se hará con la ilusión, con la participación activa y consciente de todos los ciudadanos. Y para que esto sea posible es necesario
dirigirse a todos y cada uno de los ciudadanos,
es preciso relacionarse, como ayuntamiento, con
todas las entidades y todos los grupos, y promover que se hagan otros nuevos.
Y esto no se puede hacer únicamente desde el
Ayuntamiento, desde un organismo central. la
Barcelona solidaria tiene que ser necesariamente
una Barcelona descentralizada, próxima a todos
los ciudadanos. Es una labor iniciada, y más
aún, ya muy consolidada, aunque no esté acabada del todo. La Barcelona de 1992 se hará con
diez distritos, representativos, eficientes y abiertos a la participación de todos.
Esta Barcelona, en la medida que es solidaria
con Cataluña, con su entorno metropolitano,
con sus barrios y todos sus ciudadanos, puede y
debe serlo también con el conjunto de los pueblos de España. La solidaridad, como la libertad
y la tolerancia, es ilimitada, no se puede tener
para con unos cuantos solamente. Y cuando se
niega a alguien se acaba negándola a todos.
Si somos y sabemos ser solidarios entre nosotros, abiertos y tolerantes, lo seremos también
con los demás. Creo que a lo largo de la historia
hemos aprendido a serlo y ahora estamos demostrando que somos una ciudad y un país
abiertos y solidarios con el mundo, con Europa,
con el Mediterráneo y con América, y muy
especialmente con España. Y también hemos
aprendido que cuando existen circunstancias
políticas que lo hacen posible, como ahora. es
decir, cuando hay libertad, democracia y autonomía, desde España también se sabe ser solidario con nosotros.
— Yo espero, quiero esperar, que se hayan acabado las tentaciones fratricidas, los fantasmas de
los enemigos exteriores, los falsos enfrentamientos entre pueblos, entre ciudades. No ha y, no
debe haber, conflictos entre España, o Castilla,
o Andalucía, y Cataluña. Y tampoco, que nadie lo piense, entre Cataluña y Barcelona, o
entre la Barcelona del centro y la Barcelona de
la periferia. La política, la cultura de la solidaridad es para unirnos. Que es lo que estamos
haciendo.
Mientras otros se pueden preguntar y se han
preguntado, históricamente, por qué tantos forasteros habían venido a Cataluña e incluso si
eso era bueno o no lo era, si era intencionado o

no lo era; mientras algunos viajaban por España
para despejar esas incógnitas, otros aquí, juntamente con esos forasteros que ya habían llegado,
construíamos -me atrevo a decir- las bases del
edificio de la democracia y de la autonomía.
Y eso, evidentemente, se hacía en la calle, se
hacía en la clandestinidad, se hacía en la universidad y en las fábricas, y en el exilio.
Todos fuimos necesarios, seguramente, seguramente, unos y otros. Los que viajaban y se
preguntaban y los que aquí trabajaban, y que a
veces con acento, que no era un acento de la
tierra, el Once de Setiembre, cuando era difícil,
cuando la polícia obligaba a correr, estaban en la
calle de Alí Bey, delante del monumento a Casanova.
Pero hemos llegado a 1986 y estamos pensando en 1992, estamos pensando en el futuro y
tenemos que hacer una composición de lugar.
Ayer mismo, en Sevilla, capté en algún momento los límites y la fragilidad del empuje solidario.
Asistí a una encuesta de la TV en la que se
preguntaba a los jóvenes por lo de Sevilla en
1992, si sería bueno. Todos contestaban que sí.
Les preguntaban por lo de Barcelona y también
respondían todos que sí, que era bueno. En
cambio, entre los mayores ya no había tanta
mayoría. Por qué? Porque tenían más presente
el peso, la losa de un pasado que no ha sido un
pasado de solidaridad, que no ha sido un pasado
de amabilidad de unos con otros, que no ha sido
un pasado, digo, de coherencia. En Sevilla, unos
decían: «Los catalanes sí que lo saben hacer
bien, nosotros no.» Animados además, por una
cierta prensa que unos días antes había publicado, no sin una sutil intención que no comparto
-y que creo que se debe criticar- el titular
«Barcelona'92 - Sevilla O».
Venía a decir sutilmente que esta incapacidad
local se enfrentaba a una teórica omnipotencia
de los catalanes, y seguramente indicaba con
sutileza que en el futuro eso requería una respuesta, una respuesta de enfrentamiento, una
respuesta -una vez más- de agravio, en este caso
de allí para acá. Y esto pesa. Este tipo de pensamiento pesa todavía.
Otro factor que pesaba sobre esta generación
mayor es que en 1929 no fue un éxito la exposición de Sevilla. Y yo fui ayer a esa ciudad
creyendo que de alguna forma tenía que explicar
que si bien en L929 un dictador nos había
arrebatado una parte d. nuestra exposición universal para llevarla por decreto a Sevilla, esta
vez no ocurriría así. También tenía que decir
que estábamos dispuestos incluso a perdonar un
error histórico. Pues bien, yo estaba equivocado.
Porque el error no fue ése, justamente. Las cosas
no fueron así. En Sevilla la exposición de 1929
fue un fracaso, y lo fue, como decía alguno de
aquellos señores, porque seguramente no hubo
capacidad de organización, pero también porque Barcelona atrajo mucha más atención. Incluso me decían hoy que los catalanes tenemos
siempre la idea de que Barcelona fue la primera
ciudad que trajo al arquitecto francés Forestier
para diseñar jardines, junto con Nicolau Rubió,

�en Montjuïc, y que luego ambos proyectaron el
Parque de María Luisa de Sevilla. Me decían
también que nosotros interpretábamos que habíamos permitido que los arquitectos trabajasen
en Sevilla después de haberlo hecho en Barcelona. Pues bien, fue al revés. Primeramente trabajaron en Sevilla y luego fueron atraídos a Barcelona para que proyectasen los jardines de
Montjuïc, o su mitad, porque la otra mitad la
estamos apenas comenzando ahora nosotros.
Y estas cosas del pasado pesan y se deben
tener en cuenta. Y yo creo que la composición
de lugar que nos tenemos que hacer hoy, en
1986, después de este ciclo, después de haber
oído a los diecisiete presidentes de comunidades
autónomas, todos, sin que haya faltado ni uno,
es, repasar lo que cada uno dijo y preguntarnos:
¿Qué dijo Cataluña? Cataluña dijo sí, pero solidaridad hacia nosotros también. Cataluña pidió
solidaridad, y también dijo que nosotros fuimos
los que indicamos primero a España cual había
de ser el camino del desarrollo económico a
finales del siglo XIX.
Y ¿qué dijo Euzkadi? Euzkadi dijo: «Queremos un pacto de estado», que se anunció en esta
sala. Fue aquí, en el Salón de Ciento, donde el
presidente Ardanza anunció su oferta de un
pacto de estado. Y dijo claramente que Euzkadi
no había votado la Constitución, que se había
abstenido. Y dijo claramente también que el
Estatuto de Euzkadi sí que había sido votado y
aprobado y que además era un estatuto ilimitado, con una cláusula que decía que la letra del
estatuto no agotaba toda la virtualidad de los
derechos históricos del pueblo vasco. Y eso está
escrito. Lo que hace que con un estatuto todo lo
que se consigue —decía él— sea siempre algo que
ya estaba en el estatuto y no constitu' a ninguna
victoria ante una cierta opinión en el País Vasco. Y también que todo lo que no se consigue es
algo –dice la opinión, una cierta opinión importante en el País Vasco– que en Euzkadi ya se
espera de fuera.
Y hemos oído a Galicia, hace muy poco. El
presidente de la Xunta explicaba cómo no solamente cl inicio del galleguismo se produce en
Cataluña, sino que incluso hay una relación
entre el catalanismo, una parte del catalanismo
histórico y este galleguismo. Y citó unas frases
de Cambó en las que este político confiesa su
catalanismo a partir de haber escuchado no sé si
a Castelao o a Otero Pedravo. Por lo tanto. Lon
una coincidencia incluso física. en Barcelona se
produce una alimentación mutua entre regionalismos, en este caso, o entre nacionalismos. Y
como que el estatuto de Galicia se redactó en
Montserrat, se llama Estatuto de Montserrat.
Hubo un momento en que Cataluña era la capital de las tres comunidades autónomas, en plena
guerra civil.
Hoy me atrevería a decir que Cataluña es,
moralmente, un poco la capital de las comunidades autónomas. Los presidentes han venido aquí
con humildad, pero con su orgullo, para pasar su
examen de autonomía, y perdonadme el juego
de palabras. Han venido con este espíritu. Tarradellas primero y Pujol después, son para to-

dos ellos una referencias inevitables, obligadas,
de respeto, de autoridad como se dice en derecho y en literatura. Son autoridades que hay que
citar y respetar.
Pasemos a otras comunidades, aunque rápidamente y sin citarlas a todas.
Cuando el presidente de Andalucía se presenta aquí, habla en un Salón de Ciento absolutamente lleno, más que hoy. El nombre de Andalucía comunica electricidad en esta sala y todo el
público se identifica con aquel nombre. Hay
algo más que una mera descentralización regional provincial, producida por una ley. Hay un
sentimiento.
Lo que seguramente es cierto es que en Andalucía, como alguien decía ayer en Sevilla, se
puede ser no autonomista sin que pase nada. Se
puede ser andaluz, andalucista, por decirlo de
alguna manera, y no ser autonomista, y no pasa
nada. ¿Por qué? Porque en la tradición histórica
de Andalucía su relación con lo que llamamos
España no es conflictiva, sino que justamente
España es la prolongación natural política de
aquella Andalucía.
Y hemos oído a Valencia hablar con vigor y
con una gran corrección. No se puede decir que
Valencia sea un fenómeno sencillo, ni mucho
menos. Ni que sea reducible a una categoría de
clasificación.
Y hemos oído a las Islas Baleares y las Canarias con toda su singularidad. Y Navarra con sus
derechos forales. Y Madrid con su acento de
distrito federal, que pide perdón pero que ya se
afirma cono ciudad orgullosa que es sede de la
democracia y que lo demuestra con hechos.
Y hemos oído a Asturias y Aragón, y a Cantabria y Castilla-León. Castilla-León, la nacionalidad castellana, que dirían tantos y tantos, como
Anselmo Carretero, por ejemplo, comunidad
que en cierta manera ha sido devorada por la
propia nacionalidad mayor, la española.
El presidente de Castilla-La Mancha nos dijo:
«Somos hijos de la razón, somos hijos de la
Constitución. no del sentimiento», pero también
dijo: «Cuando yo he ido a tal pueblo, los ciudadanos me han dicho que yo era el primer político que se acercaba por allí desde Romanones.»
,Qué significa esto? Significa que, efectivamente. el ejercicio legitima esa autonomía, aunque
sea el fruto de un cálculo jurídico o político, hijo
de la razón, hijo de la Constitución.
Hemos oído como el presidente de la comunidad autónoma de Extremadura decía a sus conciudadanos: «No dependáis, no estéis pendientes de lo que dicen de vosotros o del exterior.
Mirad hacia dentro y ved lo que podéis hacer
hacia afuera.»
Hemos oído palabras similares al presidente
de la Rioja y al de Murcia, a todos.
Y yo pregunto: ¿No podemos construir entre
todos la España de la diversidad, como decía el
presidente de la Xunta de Galicia? ¿No es Barcelona la referencia ciudadana de esta España de
las Españas? ¿Es que esto no nos da primero un
atractivo y un derecho, pero también un compromiso y una obligación para con los pueblos
de España que tenemos que saber desarrollar?

�Muchos dicen: «Cataluña adentró. Catalanes,
Cataluña, seamos nosotros mismos.» Y yo estoy
de acuerdo. Creo que nuestro amor por la patria,
por la nuestra, es físico, como lo es el de cada
uno por la suya. Lo llevamos dentro. Está programado con nuestro cuerpo y quedará en nuestros huesos, en nuestras cenizas, en nuestra tierra, en nuestro mar. Lo llevamos dentro. La luz,
los olores, los contornos, los vientos, los colores,
hasta los alimentos que comemos, son los nuestros.
La luz del Penedès; la luz de Tarragona por la
tarde, en invierno, sólo puede ser la luz de
Tarragona; es incomparable, y cuando una lo ve,
cuando uno la siente, sabe que está en su casa,
porque ve aquella luz.
Y de los olores se podría decir lo mismo.
Cuando uno percibe la alfalfa del Ampurdán o
los viñedos del Penedès, sabe que está en casa.
Con los ojos cerrados, sin oír –si uno es sordo–,
también sabe que está en casa.
Y con los contornos se diría lo mismo. Unos
son quebrados y otros son suaves, como los del
Ampurdán, la Selva y otras muchas comarcas.
Otros contornos son duros, pero cuando uno los
ve, sabe que está en su casa.
Y con la música de la palabra pasa lo mismo.
Aun sin entender las palabras, oímos su música
de la palabra de Cataluña. Y sabemos que estamos en casa.
Y lo mismo con la música de los instrumentos y con los vientos. Los vientos que hay aquí
son los que aquí. No son exactamente los que
hay en otro lugar. Levante, lebeche, mediodía,
jaloque, tramontana, poniente, gregal, son nuestros vientos.
Pero justamente somos un pueblo demasiado
sensible para amar solamente nuestros vientos;
demasiado exigente para beber sólo nuestra
agua, que además es poca. No somos un pueblo
conformado con lo que da de sí un país tan
pequeño como es el nuestro. No nos conformamos. Se equivocará quien piense que esto es un
factor puramente estético, o poético, y políticamente poco relevante. Se equivocará.
Cataluña se despertará una y otra vez, osadamente, queriendo más.
Pero no más independencia, sino más interdependencia. Más dominio, más cado, más
ayuda, más amistad, más riqueza. Más libertad
real, tangible, diaria.

La grandeza de nuestro pueblo, decía ayer, proviene de vivir desnudos de estado. Pero eso no
nos hace menos ambiciosos, sino más.
Yo creo que Barcelona ha demostrado que
suspira por representar el conjunto, por representar Cataluña, por representar España, y durante estos días lo hemos vivido. Yo digo que
nos dejen representar y se sentirán pagados. Que
confíen en nosotros, que no desconfien tanto
unos y otros, Que no nos tutelen en nombre de
otros, digamos «menos afortunados», que teóricamente «no nos podrían seguir» en nuestro
camino hacia adelante.
Ya nos seguirán, pues tienen autonomía para
hacerlo. Ya les esperaremos, si es preciso.
Ayer fui a Sevilla justamente para decir esto.
Y también a ver que no haya ningún tutelador
más, que quede claro, que sobrecompense, que
sobredimensione lo que teóricamente nosotros
mismos nos tomamos de nuestra parte.
Y nosotros mismos también tendríamos que
ser exigentes con nosotros, y dejar de pensar que
nosotros, solos, nos podemos salvar. Nosotros
solos no vamos a ninguna parte. Ningún país del
mundo de nuestro tamaño puede hoy ir a ninguna parte, a no ser, claro está, que se prefiera una
vida pastoril, a no ser que se prefiera una vida
que no es la vida que nuestros conciudadanos
quieren.
Ahora tenemos una gran oportunidad de cara
al futuro. Veremos si esa oportunidad no resulta
ahogada por el espíritu del negocio; veremos si
nos anima el espíritu de empresa en el sentido
más amplio. El deseo de arriesgarse colectivamente, en grupo. de pensar con ambición y al
mismo tiempo con rigor, corriendo un riesgo
calculado. Si lo sabemos hacer, podremos seguir
hablando de solidaridad.
Si no lo sabemos hacer, no habrá nada para
repartir. No habrá nada más que nostalgia, y los
restos de nuestro patrimonio histórico, que es
mucho y muy importante. Y con este patrimonio podemos ir tirando durante muchos años.
Pero en este país, ¿quién se contorma con sólo ir
tirando? Afortunadamente, sólo una minoría, a
pesar del paro.
La mayoría de los barceloneses quieren ganar
más y quieren ser más solidarios. Es nuestro
destino, ¿no?
Pues asumámoslo. asumámoslo.
Muchas gracias.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15918">
                <text>3977</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15919">
                <text>Conferencia pronunciada por el Alcalde de Barcelona en la clausura del ciclo "Barcelona Solidària", Excm. Sr. D. Pasqual Maragall i Mira</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15921">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15922">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15923">
                <text>Saló de Cent</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15925">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15926">
                <text>Catalanisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24107">
                <text>Espanya plural</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24108">
                <text>Autonomia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24109">
                <text>Nacionalisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24110">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24111">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24112">
                <text>Espanya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24113">
                <text>Solidaritat</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24379">
                <text>Congressos i conferències</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="28272">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40684">
                <text>1987-01-06</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43308">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15927">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1072" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1119">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1072/19880113d_00258.pdf</src>
        <authentication>4e49ffc92a335f2fb75e684ccd410ae1</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42737">
                    <text>Ar o
r)-(J)

g/i-e
/taii4

-t/ 44,-~
sr^

Cloenda de l'Excm. Sr. Pasqual Maragall, Alcalde de Barcelona a
la Conferencia del Dr. +Bruno Kreisky, al Salo de Cent.

Barcelona, 13 de gener de 1988

�-2-

CatalA.

ÉS PER A NOSALTRES UNA GRAN SATISFACCI6 TENIR AVUI
AQUÍ A BRUNO KREISKY.

LA CIUTAT DE BARCELONA. SE SENT

SEMPRE COMPLAGUDA I HONORADA DE PODER MOSTRAR LA SEVA
HOSPITALITAT

A PERSONALITATS

IL.LUSTRES.

1

LA

PERSONALITAT DE BRUNO KREI SKY ES EXEPCIONAL .

ES UNA PERSONALIDAD QUE HA MARCADO UNA ÉPOCA.

FUCS A LO LARGO DE UN PERÍODO DE 30 AÑOS SECRETARIO
DE ESTADO Y MINISTRO DE ASUNTOS EXTERIORES PRIMERO Y
CANCILLER DESPUÉS DE AUSTRIA, EN LOS MOMENTOS MáS
CRUCIALES DE SU HISTORIA

CONTEMPORáNEA.

SU MANERA DE INTERVENIR E INFLUIR EN LOS
ACONTECIMIENTOS DE ESA 9POCA, HA TRASCENDIDO SU PAíS Y
HA HECHO DE ÍL UN POLÍTICO DE ALCANCE MUNDIAL.

SU SENSIBILIDAD PERMANENTE POR LAS CAUSAS DE LOS
OPRIMIDOS, HA HECHO DE ÉL UN HOMBRE COMPROMETIDO CON

CastellI

�-3-

LOS PROBLEMAS DE SU TIEMPO.

SU ALINEACICSN A FAVOR DE LA CAUSA DE LA PAZ Y DEL
DESARME HA HECHO DE j

1,

UN MILITANTE DEL PACIFISMO.

SU VIVENCIA PERSONAL DEL DESGARRO DE EUROPA BAJO
EL NAZISMO Y LA GUERRA LO CON\TIRTI6 EN UN EUROPEISTA
CONVENCIDO.

POR TODAS ESTAS RAZONES, SR. KREISKY, SEA USTED
CORDIALMENTE BIENVENIDO A ESTA CASA, QUE ES LA CASA DE
LA CIUDAD. A ESTE SALEN, QUE ACOGI6 EL PRIMER CONSEJO
MUNICIPAL DEMOCRáTICO DE EUROPA.

AncT1j,:s

THANK YOU VERY MUCH DR. KREISKY FOR YOUR VERY
INTERESTINC CONTRIBUTION 10 THE ANALYSIS OF THE PRESENT
UORLD POLITICS' SITUATION.

MOLTES GRACIES.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15928">
                <text>3978</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15929">
                <text>Cloenda de l'Excm. Sr. Pasqual Maragall, Alcalde de Barcelona a la Conferència del Doctor Bruno Kreisky, al Saló de Cent</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15931">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15932">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15933">
                <text>Saló de Cent</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15935">
                <text>Català</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22563">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22564">
                <text>Anglès</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15936">
                <text>Biografies</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22560">
                <text>Política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22561">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22562">
                <text>Kreisky, Bruno</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="28273">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40685">
                <text>1988-01-13</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43309">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15937">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1073" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="607">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1073/19870116d_00187.pdf</src>
        <authentication>5c1a37ed869bb65f6c575a5f547fd70b</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42280">
                    <text>Ajuntament de Barcelona

Notes per

Conferència de l'Excm.

Sr.

Alcalde,

"Catalun y a i els Jocs Olímpics" a la seu social del Col.legi
d'Economistes de Lleida
Al f avel l cr ciPe Vidre.

cels

Ca v r‘P s U tA' Çn s

Lleida, 16 de gener de 198.7

Exp. 705/84 IMPREMTA MUNICIPAL

�Ajuntament de Barcelona
Ref.:

Gabinet de Comunicació

INDEX

Exp. 1.207-85 -

IMPREMTA MUNICIPAL

- RAONS D'UN ÉXIT

pàg. 1

- ELS JJ.00., CATALITZADORS

pàg. 5

- ELS JJ.00., MOBILITZADORS PACíFICS

pàg. 7

- REFERèNCIA A PROBES DE PIRAGÜISME

pàg. 8

- CATALUNYA NECESSITA BARCELONA

pàg. 9

- CATALUNYA, SISTEMA DE CIUTATS

pàg. 11

- REFERèNCIA A L'ORDENACIè TERRITORIAL

pàg. 13

�• 9

Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

RAONS D'UN ÉXIT

DES DEL NOSTRE PUNT DE VISTA, QUE BARCELONA ORGANITZI
ELS JOCS OLíMPICS D'ESTIU DE 1.992, ÉS, GAIRABÉ, UNA QUESTI6
DE JUSTíCIA HISTòRICÀ.

ABANS D'ARA, BARCELONA JA HA ESTAT CANDIDATA EN UNES
ALTRES TRES OCASIONS A ACOLLIR UNS JOCS. AIXò VA SER ELS
ANYS 1.924, 1.936 I 1.972.

CADASCUNA D'AQUESTES CANDIDATURES, MALGRAT NO HAVER
ARRIBAT AL SEU OBJECTIU, HAN DEIXAT LLEGATS POSITIUS PER A
LA CIUTAT. LA CANDIDATURA ALS JOCS OLÍMPICS DE 1.924 ENS VA
DEIXAR L'ESTADI DE LA FUXARDA; LA DE 1.936, L'ESTADI DE
MONTJUïC, I LA DE 1.972, LES PISCINES BERNAT PICORNELL.

HI HA D'ALTRES RAONS, NO ESTRICTAMENT ESPORTIVES PER
NO PER AIXò MENYS SóLIDES, QUE JUSTIFIQUEN UNA DECISI6
FAVORABLE A LA NOSTRA CANDIDATURA. D'UNA BANDA, BARCELONA
ARRIBARà, TOT COINCIDINT AMB LA FI D'AQUEST SEGLE, AL SEGòN

Exp. 1.207-85 -

IMPREMTA MUNICIPAL

Ref.:

�Ajuntament de Barcelona
—3

Gabinet de Comunicació

—

Ref.:

DE LA SEVA &gt;EYISTéNCIA, I, D'ALTRE BANDA, EN 1.992
ES CUMPLIRà EL CI QUé CENTS ARI DEL DESCOBRIMENT D'AMèRICA.
PERO TAMBÉ HAN JUGAT

OR DE LA CANDIDATURA OLíMPICA DE

BARCELONA LA REALITAT ESPORTIVA EXISTENT AVUI EN LA NOSTRA
CIUTAT I A TOT CATALUNYA.

GRàCIES A LA NOSTRA CONSOLIDADA TRADICI6 ASSOCIATIVA I
A L'EXEMPLAR COL.LABORACI6 MUTUA ENTRE LES ENTITATS I ELS
CLUBS ESPORTIUS PRIVATS AMB LA INICIATIVA MUNICIPAL I
PúBLICA, BARCELONA POT ARA GAUDIR D'UNA àMPLIA XARXA
D'INSTAL.LACIONS ESPORTIVES —TANT PúBLIQUES COM PRIVADES— O
BARCELONA NO HA DE PARTIR DES DE ZERO CAP A LA META DEL 92.
L'ANELLA OLíMPICA DE M.ONTJUïC I LES

REES ESPORTIVES DE LA

DIAGONAL I LA VALL D'HEBR6N SON BONS EXEMPLES D'AIX¿ QUE
DIC.

DE POCA COSA HAURIA SERVIT, TANMATEIX, TOTS ELS NOSTRES
ARGUMENTS I LA DISPONIBILITAT D'UNA INFRAESTRUCTURA
ESPORTIVA CAPAÇ, SI BARCELONA NO TINGUèS DOS ELEMENTS
ESENCIALS PER A SER MEREIXEDORA D'UNS JOCS OLíMPICS. AQUESTS
DOS ELEMENTS ALS QUALS M'ESTIC REFERINT SON LA UNANIMITAT

Exp. 1.207-85 - IMPREMTA

MUNICIPAL

4

�Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

POLíTICA QUE HA ABONAT LA CANDIDATURA I LA FERM VOCACIó
OLÍMPICA DELS SEUS CIUTADANS, UNA VOCACI6 QUE ES VEU AVALADA
PER LA RICA I ININTERRUMPUDA TRADICI6 ESPORTIVA DE QUATRE
GENERACIONS DE BARCELONINS. I AIXò NO SOLS ES IMPORTANT,
SINO GAIREBÉ DECISIU I CONCLOENT.

EXP. 1.207-85 -

IMPREMTA MUNICIPAL

—47

Ref.:

�Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

—5 —

Ref.:

ELS JJ.00., CATALITZADORS

LA PREPARACI6 DELS JOCS FS DE TRANSCENDENTAL
IMPORTàNCIA PER A LA CIUTAT DE BARCELONA I, EN TANT QUE
CAPITAL DE CATALUNYA, PER AL CONJUNT DEL NOSTRE PAIS. AQUEST
ASPECTE FONAMENTAL AL QUAL M'ESTIC REFERINT ES QUE ELS JOCS
OLíMPICS NO CONSTITUEIXEN EL OBJECTIU aLTIM DELS NOSTRES
ESFORÇOS.

PER A BARCELONA, PER A CATALUNYA, ELS JOCS DEL 92
REPRESENTEN UN VERITABLE CATALITZADOR CAPAÇ DE DINAMITZAR

T

INICIATIVES DE DESENVOLUPAMENT QUE

LA NOSTRA

SOCIETAT TÉ PLANTEJADES CARA A UN FUTUR PROPER.

VA SER PRECISAMENT AL COL.LEGI D'ECONOMISTES DE
BARCELONA, EL JUNY DE 1985, ON VAIG EXPOSAR PER PRIMER COP
EL MEU CONVENCIMENT DE QUE EL PRESENT DEPEN MOLT DEL FUTUR,
NO NOMÉS DEL PASSAT; NO NOMÉS DEL QUE SóN LES ARRELS.

SI EL PASSAT FOS SEMPRE I4 óN

Exp. 1.207-85 -

IMPREMTA MUNICIPAL

I

DETERMINANT DEL QUE ESTA

GN i

CvL:kva

�Ajuntament de Barcelona
—6—

Gabinet de Comunicació

PASSANT EN EL PRESENT, VAIG DIR EN/ÁQUEL OCASI6, NO HI
HAURIAN HAGUT ELS GRANS CANVIS/QUE

'HAN PRODUIT A LA

HISTòRIA, A NO SER AQUELLS QUE S'ESPrRAVEN, AQUELLS QUE EREN
PREVISIBLES; PERO NO AQUELL QUE V

SER IMPREVISIBLES I QUE

CONSTITUEIXEN LA MAJOR A DEL GRANS CANVIS QUE S'HAN
PRODUIT.

í

QUAN EN EL SI D'UNA SOCIETAT DETERMINADA HI HA
OBJECTIUS CONEGUTS O RELATIVAMENT CONEGUTS I, EN TOT CAS,
ASSUMIBLES, L'OBJECTIU MARCAT ACTUA UNA MICA COM A MOTOR
IMPULSOR DEL MOVIMENT DEL SISTEMA.

I AIXò HA ESTAT, ÉS, LA FUNCI6 DE L'OBJECTIU OLIMPIC.

A NINGú NO SE LI ESCAPA QUE AL DARRERA DE LA
CANDIDATURA OLIMPICA HI HA UNA TENSI6 SOCIAL PRéVIA, UNA
TENSI6 CULTURAL PRèVIA, UNA TENSIó ANIMICA PRèVIA, D'UNA
SOCIETAT QUE ESTA CERCANT EL MILLOR CATALITZADOR POSSIBLE
PER A REALITZAR LA SEVA PROJECCIó, EL MILLOR PROJECTE QUE
PUGUI VESTIR, ARTICULAR I VEHICULAR LES SEVES ASPIRACIONS.

Exp. 1.207-85 - IMPREMTA

MUNICIPAL

Ref.:

�Ajuntament de Barcelona

—

Gabinet de Comunicació

7—

Ref.:

ELS JOCS, MOBILITZADORS PACíFICS

HI HA ALTRES ASPECTES DEL PROJECTE OLiMPIC DE BARCELONA
QUE CAL REMARCAR. ELS JOCS DEL 92 CONSTITUEIXEN, SENSE
CAP DUBTE, UNA EINA DE PRIMER ORDRE PER A INCENTIVAR LA
MOBILITZACIO PACíFICA DE LA JOVENTUT; UNA EINA QUE HA DE
SERVIR PER A ESTIMULAR LA PARTICIPACIO DELS CIUTADANS EN LES
ACTIVITATS ESPORTIVES I PER ANIMAR A LA JOVENTUT DE TOT EL
MóN A COMPETIR I A SUPERAR—SE.

UNA EINA, AL CAP I A LA FI. , CAPAÇ DE DESENCADENAR UNA
OLIMPIADA CULTURAL A LA QUE BARCELONA ESTA EN CONDICIONS
D'APORTAR, DURANT QUATRE ANYS, EL SEU LLEGAT HISTORIC
BIMIL.LENARI, LES SEVES ARTS PLASTIQUES, LA SEVA MUSICA, EL
SEU TEATRE... EL SEU PASSAT I EL SEU PRESENT..

ÉS

L'OCASI6 PER FER CONèIXER AL M6N LA CULTURA

CATALANA, LA NOSTRA. PRòPIA ESPECIFITAT DINS DELS POBLES
HISPáNICS.
q-Zr 1A 1A1\3 frke'dtik

9

S,

Exp. 1.207.85 - IMPREMTA

MUNICIPAL

1Le r Q-7

be c_o4e-GÇ

P-(4,,,

�Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

REFERèNCIA A PROBES DE PIRAGÜISME.
IMPACTE SOBRE LES COMARQUES LLEIDETANES.
MILLORA COMUNICACIONS BARCELONA-LLEIDA-PIRINEU-FRANÇA.
¿AEROPORT DE LA SEU?

Exp. 1.207-85 •

IMPREMTA MUNICIPAL

-

8-

Ref.:

�Ajuntament de Barcelona
—9—

Gabinet de Comunicació

CATALUNYA NECESSITA BARCELONA

LA CIUTAT QUE VOLEM QUE SIGUI BARCELONA ES LA CIUTAT
QUE CATALUNYA NECESSITA COM A CAPITAL PER A PROJECTAR —SE

AL

MóN, ES LA CAPITAL . QUE ESPANYA NO PODRà PERMETRE'S EL LUXE
DE DEIXAR DE BANDA SI VOL TENIR UNA PLATAFORMA INTERNACIONAL
SOLVENT EN UNA SèRIE DE TERRENYS BEN CONCRETS I
IDENTIFICABLES. ÉS, EN DEFINITIVA, LA CIUTAT QUE MILLOR
PODRIA LIDERAR EL QUE HEM ANOMENAT "NORD DEL SUD".

HEM INTENTAT QUE AQUEST PROJECTE TINGUI EL SUPORT
D'UNES POLíTIQUES COHERENTS I CONSISTENTS.EN L'àMBIT CATALà,
ESPANYOL I INTERNACIONAL. HEM INSISTIT EN AQUEST MISSATGE I
HEM PROCURAT DE MANTENIR LA DIRECCI6. AIXO S'HA TRADUIT, EN
EL TERRENY DE LA PRàCTICA, EN LA GRADUAL DEFINICIó D'UNA
POLíTICA DE PRESèNCIA EXTERIOR ENCAMINADA A PROPICIAR LA
CIUTAT QUE PENSEM PER AL . FUTUR IMMEDIAT.

CONSEQUENTMENT,

HEM FET UNA POLíTICA DE PP.OMOCIó DE LA

CIUTAT I DEL SEU PORT COM A PORTA D'ENTRADA A EUROPA, I HEM

Exp. 1.207-85 - IMPREMTA

MUNICIPAL

Ref..

�Ajuntament de Barcelona

–10–

Gabinet de Comunicació

ABONAT

TOTES.

Ref.:

LES PROPOSTES DE COMUNICACI6 INTERIOR EN L'AREA

TRANSPIRINENCA. L'AJUNTAMENT DE BARCELONA HA ESTAT, EN
AQUEST SENTIT., UN-DECIDIT IMPULSOR DE LA INICIATIVA ADOPTADA
PER L'AJUNTAMENT DE LA
MILLOR COMUNICACIó

I

SEU

D'URGELL DE TIRAR ENDAVANT UNA

UN MILLOR INTERCANVI D'IDEES ENTRE LES

PRINCIPALS CIUTATS DE LES DUES VESSANTS DEL PIRINEU.

QUAN ES . PARLA DEL DESENVOLUPAMENT DE BARCELONA, DE LA
PROSPERITAT DE BARCELONA,

COM

EN AQUEST CAS, CAL TENIR

SEMPRE PRESENT L'OBRA DEL PROFESSOR PIERRE VILAR. EL
PROFESSOR VILAR ENS

MOSTRA COM

COINCIDEIX HISTòRICAMENT
DE BARCELONA

I COM

QUAN HAN FUNCIONAT

AMB

LA PROSPERITAT DE CATALUNYA

LES FASES DE L'EXPANSI6 URBANA

LES INSTITUCIONS CATALANES HAN FUNCIONAT
LES

BARCELONINES.

r

c7

p^^ ^

Cp.rs
^

G.)

Exp. 1.207.85 •

IMPREMTA MUNICIPAL

-7 CL^

�Ajuntament de Barcelona
-11- Ref.:

Gabinet de Comunicació

CATALUNYA, SISTEMA DE CIUTATS

CATALUNYA ES UN CONJUNT DE CIUTATS QUE ARTICULEN UN
SISTEMA, EL CENTRE DEL QUAL ES BARCELONA I LA SEVA

REA

METROPOLITANA. TANMATEIX, LA REALITAT DEL SISTEMA DE CIUTATS
CATALà S'OPOSA A LA IMATGE D'UNA BARCELONA QUE S'EXTÉN COM
UNA TACA D'OLI OCUPANT-HO TOT. CATALUNYA COMPTA AMB UNA
XARXA DE CIUTATS QUE, SI FUNCIONA BÉ, SI ES EFICIENT, POT
MANTENIR L'EQUILIBRI DEL TERRITORI. PER TOT AQUEST CONJUNT
DEPÉN TAMBÉ DE QUE BARCELONA FUNCIONI.

LA CATALUNYA DEL FUTUR HA D'ACONSEGUIR INTEGRAR-SE A LA
XARXA URBANA EUROPEA. EL SISTEMA EUROPEU DE CIUTATS
S'ESTRUCTURA ENTORN D'UNA LiNIA QUE LLIGA LONDRES AMB LA
CONCA DEL RHUR, PASSANT PER AMSTERDAM I PARIS, I QUE PEP. LA
VALL DEL ROINA ENLLAÇA AMB LA VALL DEL PO, A ITALIA.
L'AUTOPISTA I EL SISTEMA FERROVIARI CATALA LLIGA BARCELONA
AMB EL QUE ES PODRIA QUALIFICAR DE "CARRER MAJOR D'EUROPA".

ALGú PODRIA PREGUNTAR-SE QUE TÉ A VEURE TOT AIXò AMB
ELS JOCS OLíMPICS DE 1.992. DONCS SI, LA CONSOLIDACI6 DE

Exp. 1.207.85 -

IMPREMTA MUNICIPAL

�Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

BARCELONA I LA SEVA

—12 —

REA METROPOLITANA COM A CAPITAL DEL

SISTEMA DE CIUTATS DE CATALUNYA SI TÉ A VEURE AMB LA
CANDIDATURA OLíMPICA, SI ABANS HEM DEJAT CLAR QUE ELS JOCS
DEL 92 REPRESENTARAN PER A BARCELONA UNA OPORTUNITAT IDòNEA
PER A CATALITZAR I DINAMITZAR LES SEVES INICIATIVES DE
DESENVOLUPAMENT, A NINGú NO SE LI POT ESCAPAR QUE UNA CIUTAT
MODERNA, AMB UNA ECONOMIA DINàMICA I UNA INDUSTRIA
TECNOLòGICA CREIXENT FAR MILLOR EL SEU PAPER DE MOTOR DEL
PAIS, DE CAPITAL CONSOLIDADA DE CATALUNYA.

Exp. 1.207-85 -

IMPREMTA MUNICIPAL

Ref.:

�rv

Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

—137 Ref.:

REFERèNCIA A L'ORDENACIó TERRITORIAL (?)

ceib\A-C__

i

(I

diet/.7 (r)(/),-N
(i&gt; C,

ck

Irrio,

(9,

t)-?-Z . tPt M21)

‘

(AA t&amp;

Cuç(S).— 9L,

crb

4;fT),QA.

c&gt;.,,&amp;,A,,_4.,z)

.f&amp;,,

A) "1-

(kAA

()ÁAÍ

,/(-4

e)
(i)-)

Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL.

C

IÁRAA 'j

~hfkA---X

¿26s

2

�Ajuntament
de Barcelona

Data:

Gabinet de Comunicació

Alcaldia

23/1/87

Comunicat
De

Xavier ROIG

A

Assumpte:

Julián .DELGADO

Visita del Alcalde a Lleida
Te adjunto un programa de la visita que

el Alcalde de Barcelona realizará a Lleida el
próximo lunes dia 26, por la tarde.

�CoLlegi d'Economistes
.
^

de Catalaanye
—....vew.,:

Lleida, 20 Gener 1987

Excm Sr.
Pasqual Maragall
Alcalde-President Ajuntament
Barcelona.Distingit Sr.:
Em plau traslladar-li programa definitu dels actes
programats amb motiu de la inauguració de la seu
social del Col.legi d'Economistes de Catalunya á
Lleida, que comptaran amb la seva presència i, a
1'ensems, presidència.
7,15 hores tarda inauguració seu social,
carrer Villa de Foix núm. 2-4rt.-2ona.Z6 ?O 9
8,-- hores tarda conferència sota el títol.
"Catalunya i els Jocs Olímpics 92" al
Pavelló de vidre dels Camps Elisis
9,30 hores vespre sopar col.legial al
\e \--:.ba-, ''
Restaurant Sheyton. ej q^

a

A la inauguració del local social i sopar final,
es compta amb la presència de:
Alcalde ciutat de Lleida
President Diputació Provincial
Governador Civil de la provincia
Delegat del Govern de la Generalitat.
Tots dos actes, inauguració local i sopar col.legial
estan reservats als membres del col.lectiu i a les
autoritats esmentades, essent només acte obert al
püblic la conferència.
Reiterem el nostre agrament per la seva amable
disposició a l'acompanyar-nos en jorn tan assenyala.
Ben cordialment.

gr át ° "Ràmo'n°`-Mc'é r-:'i ' t a°s-e•

Presidért

N

o

R^I

Corni ssió__Lle__c^.^.

, ;

,
^.! ^1
...i.,:9'
'__-^:...._._......_^._..._.,_.._._.__ ..
_^.,....,. n ^...y .-...^,. m....,..,^.^,«.,.._......,.w

S7CC!O DE LLEIDA — Anselm Clavé, 2 -- Tels. 23 73 49 - 23 68 22

L!EIÇ( ,!

leci

�4

Ajuntament
de Barcelona

Alcaldía
Gabinete de
Comunicación

Pza. S. Jaime s/n.
08002 Barcelona
Tel. 301 07 07
Télex 54519 Laye

PROGRAMA DE LA VISITA DE L'EXCM. SR. ALCALDE A LLEIDA

18:00 H.

Sortida de Barcelona

19:15 H.

social
Inauguració
de
la seu
d'Economistes.
Carrer Villa de Foix, 2 4art 2a.
Tel. (973) 26.80.89

20:00 H.

Confer è ncia "Catalunya i els Jocs Olímpics 92"
al Pavelló de vidre dels Camps Elisis

21:30 H.

Sopar col.legial al Restaurant Sheyton
c/ Avgda. Prat de la Riba, 49
Tel. (972) 24.00.33

Col.legi

A la inauguració del local social i sopar final, es compta amb
la presència de:
Alcalde de Lleida
President de la Diputació Provincial
Governador Civil de la provincia
Delegat del Govern de la Generalitat
Tots dos actes, inauguració local i sopar col.legial, estan
reservats als membres del col.lectiu i a les autoritats
esmentades, essent només acte obert al públic la conferència.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15938">
                <text>3979</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15939">
                <text>Catalunya i els Jocs Olímpics / Conferència, organitzada pel Col.legi d'Economistes de Lleida</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15941">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15942">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15943">
                <text>Estructura de la conferència: - JJ.OO catalitzadors. - JJ.OO mobilitzadors pacífics. - Referència a proves de piragüisme. - Catalunya necessita Barcelona. - Catalunya sistema de ciutats. - Referència a l'ordenació territorial.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15944">
                <text>Pavelló de Vidre dels Camps Elisis, Lleida</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15946">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="22224">
                <text>Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24101">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24102">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24103">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24104">
                <text>Lleida</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24105">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24106">
                <text>Conté notes manuscrites de PM.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="28274">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40686">
                <text>1987-01-16</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43310">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15948">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1074" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="608">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1074/19870119d_00189.pdf</src>
        <authentication>e71fe10fd674b8b7ef6387d78511f3ed</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42281">
                    <text>^^.

"A

juntament de Barcelona

LA REVISION DEL SISTEMA DE FINANCIACION LOCAL.

Conferencia pronunciada_ p or el Excelentísimo Sr. Pasqual
Maragall i Mira, Alcalde de Barcelona.

Madrid, Club "Siglo XXI", 19 de Enero de 1987

Exp. 705/84 - IMPREMTA MUNICIPAL

�y-

Ajuntament de Barcelona
zp

Gabinet de Comunicació

GRACIAS ADRIáN.

SEÑORAS, SEÑORES, AMIGOS

HACE EXACTAMENTE UN AÑO Y ONCE MESES QUE OCUPE ESTA TRIBUNA
POR PRIMERA. VEZ. EN AQUELLA OCASIÓN CONSERVABA AúN LA EMOCIóN
QUE ME'HABíA PRODUCIDO MI C:ONVERSACIÓN CON EL PROFESOR TIERNO
GALVáN EN LA CLíNICA DONDE ACABABAN DE OPERARLE. HOY, ADEMáS,
SE CUMPLE EL AÑO EXACTO DE SU MUERTE. ES DE JUSTICIA, PUES,
QUE MIS PRIMERAS PALABRAS SEAN DE RECUERDO PARA EL VIEJO
PROFESOR.

LO QUE 'DIJE HACE DOS AÑOS.

EN FEBRERO DEL 85 LES EXPUSE A USTEDES ALGUNAS IDEAS SOBRE
CUAL IIABRIA DE SER LA PARTICIPACIóN DE LOS AYUNTAMIENTOS, DEL
SECTOR LOCAL, EN EL CONJUNTO DEL SECTOR PúB LICO.

Exp.

1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL

—2
•

Ref..

�i

Ájuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

— —

INTENTÉ CONVENCERLES DE

QUE

EL SECTOR

LOCAL

ES EL SECTO R

GESTOR POR EXCELENCIA. QUE LOS AYUNTAMIENTOS TENÍAN MáS
CAPACIDAD QUE OTRAS ADMINISTRACIONES PARA RESPONDER A LAS
DEMANDAS DEL CIUDADANO. QUE ESTA • CUALIDAD SE HABÍA PUESTO A
PRUEBA EN UN PERÍODO EN EL QUE LA SOCIEDAD ESPAÑOLA ESTABA
EXPERIMENTANDO ENORMES CAMBIOS POLÍTICOS, SOCIALES,
ECON6MÍCOS, DE VALORES. QUE ESTA PRUEBA HABÍA SIDO SUPERADA.

DESDE ESTE CONVENCIMIENTO RECLAMABA UNA MAYOR PARTICIPACIóN
DE LOS AYUNTAMIENTOS Y DE LAS CORPORACIONES LOCALES EN LOS
INGRESOS Y LOS GASTOS PúBLICOS. LOS AYUNTAMIENTOS ESPAÑOLES,
LES DECÍA, NO PODÍAN SEGUIR SIENDO LA "CENICIENTA" DEL
SUBSECTOR LOCAL EUROPEO.

EN LOS DOS

ANOS

QUE HAN. PASADO DESDE MI ANTERIOR

COMPARECENCIA HAN SUCEDIDO MUCHAS COSAS, BASTANTES COSAS. EN
EL MUNDO, EN ESPAÑA, EN CATALUÑA, EN BARCELONA.

Exp. 1.207.85 -

IMPREMTA MUNICIPAL

Ref.:

�Ájuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

PERO LA PARTE SUBSTANCIAL DEL MENSAJE DE ENTONCES SIGUE
SIENDO VáLIDA. LA SITUACI6N DEL SECTOR LOCAL EN ESPAÑA SIGUE
ESTANDO LEJOS DE LO QUE LA PROPIA REALIDAD ACONSEJA. LOS
AYUNTAMIENTOS NO TIENEN NI LOS RECURSOS ECONóMICOS NI LOS
MEDIOS POLÍTICOS Y LEGALES QUE NECESITAN.

A LO LARGO DE LA CHARLA DE HOY LES DARÉ LAS RAZONES QUE A MI
ENTENDER JUSTIFICAN ESTA A_FIRMACIóN.

Exp. 1.207-85

• IMPREMTA MUNICIPAL

—4

Ref..

�Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

CONSTITUCION Y SUFICIENCIA FINANCIERA

04.

LA REFORMA DE LA HACÍENDA LOCAL ES NECESARIAY URGENTE

BáSÍCAMENTE POR DOS MOTIVOS : LA ENTRADA EN VIGOR DE LA
•
CONSTITUCIóN DE 1978 Y LA INCAPAÇÏDAD DEL ACTUAL SISTEMA PARA
SATISFACER LAS NECESIDADES DEL SECTOR LOCAL.
LA CONSTITUCIóN PRESENTA TRES ASPECTOS DE FUNDAMENTAL IMPORTANCIA. EL PRIMERO ES QUE ESTABLECE UNA NUEVA ORGANIZACIóN
TERRITORIAL QUE REQUIERE LA COORDINACIóN DE LA ACTIVIDAD
FINANCIERA ESTATAL, AUTON6M:ICA Y LOCAL.

EN SEGUNDO LUGAR, LA CONSTITUCIóN CONSAGRA EL PRINCIPIO
DE AUTONOMÍA DE LAS ENTIDADES LOCALES PARA LA GESTI6N DE SUS
RECURSOS FINANCIEROS Y LA ORDENACIóN DE SU GASTO. Y,
FINALMENTE, PROCLAMA EL PRINCIPIO DE SUFICIENCIA FINANCIERA
PARA ESTE SECTOR, SUFICIENCIA QUE DEBEN PROPORCIONAR LOS TRIBUTOS PROPIOS Y LA PARTICIPACIóN EN LOS INGRESOS DE LOS OTROS
DOS NIVELES DE GOBIERNO.

Exp. 1.207 -85 - IMPREMTA MUN ICIPAL

-5Ref..

�Ajuntament de Barcelona
Ref.:

Gabinet de Comunicació

ESTE PRINCIPIO DE SUFICIENCIA FINANCIERA NO SE PUEDE CUMPLIR
CON

LA NORMATIVA

AUN

VIGENTE.

EN FIN-, LA NECESIDAD DE UN NUEVO SISTEMA DE FINANCIACIóN
PROCEDE DE LA EXIGENCIA DE UNA MAYOR PARTICIPACIóN DEL SECTOR
LOCAL EM EL CONJUNTO DEL

SECTOR

POLíTICO QUE ANTES HE

MENCIONADO.

PARTICIPACIóN

QUE,

NATURALMENTE, ESTá LIGADA A LA ACEPTACIóN

DEL PAPEL DE LAS ADMINISTRACIONES LOCALES EN LA VIDA SOCIAL

Y

ECON6 ICA QUE PROPUGNO REITERADAMENTE.

EL SISTEMA ACTUAL DE TRIBUTOS, ADEMAS DE COMPLEJO, ES
INADECUADO PARA ADAPTARSE

CON

FLEXIBILIDAD A LA COYUNTURA

ECONóMICA. Y LA PARTICIPACIóN EN LOS INGRESOS DE LAS OTRAS
ADMINISTRACIONES

Esp. 1.207-85 -

IMPREMTA MUNICIPAL

O

ES

INSUFICIINTE. O ES

INEXISTENTE.

�Ajuntament de Barcelona

—7

Gabinet de Comunicació

Ref..

INSUFICIENTE EN EL CASO DE LA ADMiINISTRACIóN CENTRAL, COMO
EXPLICARÉ DESPUÉS CON ALGúN DETALLE, O INEXISTENTE EN EL CASO
DE ALGUNAS COMUNIDADES AUTóNOMAS . ESTE ES EL CASO, - POR
EJEMPLO, DE CATALUÑA, A PESAR DE LA . PROMESA DEL "CONSELLER"
DE ECONOMíA DE QUE SE CONSTITUIRíA UN FONDO MUNICIPAL CUANDO
LA FINANCIACIóN DE LAS COPIUNIDADES AUTÓNOMAS ALCANZASE UNA
SOLUCIóN SATISFACTORIA.

.

ESTA SITUACIóN PER .IENENTE CONDUCE AL ENDEUDAMIENTO, OUE YA:
DEBI6 DE SOLUCIONARSE CON UNA LEY DE SANEAMIENTO, Y QUE ES
PRECISO ATAJAR.

Exp. 1.207-85 - IMPREMTA

MUNICIPAL

�-8

Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

ADMINISTRACIóN

OTRO

ASPECTO

Y

REGLAMENTACIóN,OBSOLETAS

QUE

CONFIGURA LA REALIDAD ECON6MICA DE

NUESTROS AYUNTAMIENTOS ES UN
DICCIONES

QUE

MAGNíFICO

EJEMPLO DE LAS CONTRA-

PUEDE HABER ENTRE LA BONDAD DE LOS PRINCIPIOS

Y

SU APLICACI6N REGLAMENTARIA Y ADMINISTRATIVA.
LA

ADMINISTRACIóN FCON6MICA DE LAS CORPORACIONES LOCALES SE

RIGE POR UN
Y DECRETOS

CONJUNTO DE
QUE SON

NORMAS, RETAZOS DE LEYES, REGLAMENTOS

UNA VERDADERA ANTIGUALLA. ESTE ENTRAMADO

ARCAICO QUE ENTORPECE LA EFICACIA DE
FRENA

SU

PROGRESO

Y QUE

LOS

AYUNTAMMIENTOS, QUE

ABSORBE ENERGíAS Y ESFUERZOS QUE.

PODRÍAN EMPLEARSE EN r.E JORE S CAMPOS

QUE EN

LA SUPERACIóN DE

ASPECTOS

SE HA MEJORADO.

TRAPAS Y DISFUNCIONALIDADES.

-DEBEMOS RECONOCER QUE

ESPECIALMENTE EN LA

EN ALGUNOS.

SUPRESI6N

DE LA APROBACIóN PREVIA DE LOS

PRESUPUESTOS POR .LA ADMINISTRACIóN CENTRAL Y EN EL RECONOCI MIENTO Y APLICACIóN DE LOS PRINCIPIOS DE UNIDAD

Exp. 1.207-85 •

IMPREMTA MUNICIPAL

Y

UNIVERSALI

Ref.:

�Ajuntament de Barcelona

—9—

Gabinet de Comunicació

Ref.:

DAD DEL PRESUPUESTO.

PERO EL NO RECONOCIMIENTO TE6RICO Y PRáCTICO DE LA UNIDAD DE
CAJA, LA CONFUSIóN SOBRE LAS FUNCIONES INTERVENTORA, DE
CONTROL FINANCIERO Y

DE

EFICACIA, INVALIDAN EN GRAN PARTE LOS

ANTERIORES PRINCIPIOS.

POR EJEMPLO.LA INEXISTENCIA DEL PRINCIPIO DE UNIDAD DE CAJA
TIENE LA CONSECUENCIA, QUE MáS TARDE CUANTIFICARÉ, DE QUE
COEXISTAN FUERTES ENDEUDAMIENTOS CON ALTOS NIVELES DE
EXISTENCIAS LíQUIDAS, EN EFECTIVO, COMO YA DETECTE CON EXTRAÑEZA EL BANCO DE ESPADA EN 1983 Y 1984.
TAMBIÉN FALTA UN CORRECTO PLAN DE CONTABILIDAD PUBLICA LOCAL,
CON LA SUFICIENTE FLEXIBILIDAD COMO PARA ADMITIR DISTINTOS
NIVELES DE COMPLEJIDAD.SEGúN LAS DIMENSIONES Y COMPLEJIDADES
DE LOS AYUNTAMIENTOS. NO HAY. UNOS PRINCIPIOS GENERALES
DE ORDENACI6N DE LA Gf_STIóN PRESUPUESTARIA Y DEL GASTO, QUE

Exp. 1.207$5 • IMPREMTA

MUNICIPAL

�Ajuntament de Barcelona

—loRef..

Gabinet de Comunicació

CUMPLAN PARA LAS CORPORACIONES LOCALES LA MISIóN QUE
CUMPLE LA LEY GENERAL PRESUPUESTARIA PARA LA ADMINISTRACIÓN
CENTRAL.

TODAS ESTAS CARENCIAS SON OBSTáCULOS nUE ENTORPECEN LA
4ODERNIZACIóN DE NUESTROS AYUNTAMIENTOS, Y NO NOS IMPIDEN
PONERLOS LLEVAR AL NIVEL DF EFICACIA OUE CARACTERIZA A LA
MAYOR PARTE DE LOS PAISES OCCIDENTALES AVANZADOS.

LA GESTIóN PRESUPUESTARIA, LA DE LA TESORERíA, LA CONTABILIDAD, DEBE? ORDENARSE CON IMAGINACIóN Y CON RIGOR PARA POSIBILITAR LA EFICACIA Y HACERLA COMPATIBLE, COMO DIREMOS DESPUÉS,
Y COMO DEFENDEREMOS,

CON

LA NECESARIA UNIDAD Y COHERENCIA QUE

DEBE PRESIDIR LA POLíTICA ECON&amp;-.ICA Y FINANCIERA DEL.PAIS.

Exp. 1.207-85 - IMPREMTA

MUNICIPAL

�Ajuntament de Barcelona

-11

Gabinet de Comunicació

Ref..

EL GASTO DEL SECTOR LOCAL

CUANDO HACE UNOS AÑOS UTILICÉ LA EXPRESIóN "CENICIENTA DEL
SUBSECTOR LOCAL EUROPEO" REFERIDO AL GASTO DEL NUESTRO SECTOR
LOCAL, ÉSTE NO ALCANZABA EL 15 POR CIENTO DEL GASTO DEL
SECTOR PúBLICO SIN SEGURIDAD SOCIAL.

- HOY LA PARTICIPACIÓN ES ALGO MAYOR, EN TORNO AL 18 POR
CIENTO..

(v

DE MANERA

ESTAMOS AUN LEJOS DEL 25 POR CIENTO QUE HEMOS

VENIDOS PROPUGNANDO.
50

ESTADO, 25% COMUNIDADES AUTóNOMAS Y 25% CORPORACIONES

LOCALES.

Exp. 1.207-85 - IMPREMTA

RECUERDEN QUE EL OBJETIVO ERA -Y ES-

MUNICIPAL

�Ajuntament de Barcelona

—12

Gabinet de Comunicació

Ref.:

DEFICIT Y ENDEUDAMIENTO DEL SECTOR LOCAL

VEAMOS AHORA QUE OCURRE CON EL DÉFICIT.

INDEPENDIENTEMENTE DEL CONCEPTO DE DÉFICIT QUE UTILICEMOS, EL
ESTADO PARECE ABSORBER CASI TODO EL VOLUMEN DEL DÉFICIT
PúBLICO.

(CUADROS 2 Y 3) (C

Sit ^ Z
"A

^

SIN EMBARGO, SI LOS ENTES AUTONóMICOS Y LAS CORPORACIONES
LOCALES PRESENTAN DESEQUILIBRIOS MENORES, E INCLUSO EN ALGúN
PIJO

SUPERAVITS,

TRANSFERENCIAS
ADMINISTRACIONES:

SE DEBE A QUE EXISTE UN CUMULO
QUE

REALIZA

CORRIENTES,

EL ESTADO

A

DE
ESTAS

DE CAPITAL, SUBVENCIONES,

ASUNCIONES DE DEUDA, ETC...

EN EL CASO DE LAS CORPORACIONES LOCALES QUE RABIAN ALCANZADO

Exp. 1.207-85 - IMPREMTA

MUNICIPAL

�Ajuntament de Barcelona

—13—
Ref.

Gabinet de Comunicació

DÉFICITS IMPORTANTES EN 1982, LOS AÑOS 83 Y 84 FUERON DE
SUPERAVIT DEBIDO A LAS LEYES DE SANEAMIENTO DE LA HACIENDA
LOCAL. SIN EMBARGO ESTA TENDENCIA SE HA TNVERTIDO Y EN LOS
DOS úLTIMOS EJERCICIOS LAS CORPORACIONES LOCALES HAN EMPEZADO
A PRESENTAR DÉFICITS PROPIOS CADA VEZ MáS ELEVADOS. EN SUS
PASIVOS FINANCIEROS FIGURAN CANTIDADES CADA VEZ MáS
IMPORTANTES DE
OBLIGACIONES

CRÉDITOS,

(DEUDA).

ALGUNOS

INTERNACIONALES,

OTRO TANTO OCURRE CON

Y

LAS

ADMINISTRACIONES AUT6NOMAS.

EN 1986

EL TOTAL DE PASIVOS DE LAS CORPORACIONES LOCALES SE

ACERCABAN AL BILLóN DE PTAS. , DE LOS QUE CASI LA MITAD
CORRESPONDÍAN A CRÉDITOS CONCEDIDOS POR LA BANCA, OFICIAL Y
ALREDEDOR DE 150 MIL MILLONES A TÍTULOS DE RENTA FIJA NEGOCIABLE (MIENTRAS QUE LOS CRÉDITOS CON EL EXTERIOR HAN IDO
DISMINUYENDO).

Exp. 1.207$5

- IMPREMTA MUNICIPAL

�Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

Y ES AQ_Uí DONDE APARECE UNO DE LOS EFECTOS DE LA
REGLAMENTACIóN QUE IMPIDE_ LA APLICACIóN DEL PRINCIPIO DE LA
UNIDAD DE. CAJA.

FRENTE A ESE VOLUMEN DE PASIVOS, EL TOTAL DE ACTIVOS
FINANCIEROS SE ACERCA AL MEDIO BILLóN, EN SU MAYOR PARTE EN
LA FORMA DE EFECTIVO Y OTROS DEP6SITOS A CORTO PLAZO SIN
EMBARGO, ESTOS ACTIVOS NO PUEDEN UTILIZARSE LIBREMENTE PARA
HACER FRENTE A LOS PAGOS NECESARIOS PORQUE CADA UNO DE LOS
CRÉDITOS Y EMPR É STITOS SóLO PUEDEN UTILIZARSE PARA FINANCIAR
PROYECTOS ESPECÍFICOS.

PARECE EVIDENTE, POR RACIONAL., QUE LA REFORMA DEL SLSTEMA DE
FIJANCIACIóN LOCAL REQUIERE LA LIBERALIZACIóN ADECUADA DEL
USO DE ESOS FONDOS "ATADOS".

Exp.

1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL

—14Ref.:

�Àjuntament de Barcelona
, Gabinet de Comunicació

EN CUANTO A LAS COMUNIDADES AUTÓNOMAS EL RITO : DE CRECIMIENTO
DE LOS DÉFICITS Y LA ACUMULACIÓN DE PASIVOS IIA SIDO CONTINUADO DESDE SU CREACIóN, SIT[.JACIóN QUE PUEDE REVERTIRSE, EN
ESPECIAL DESPUÉS DE LA REFORMA DEL SISTEMA DE FINANCIACIóN
AUTON6MICO.

Exp.

1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL

—15—
Ref.:

�Ajuntament de Barcelona

—16—
Ref.:

Gabinet de Comunicació

3. LOS

INGRESOS LOCALES, EL FNCM

Y

LOS TRIBUTOS

PROPIOS

EL FONDO NACIONAL DE COOPERACIóN MUNICIPAL ASCENDíA EN
275.044
30%

1986

A

MILLONES DE PESETAS, LO CUAL REPRESENTA ALREDEDOR DEL

DE INGRESOS DE LOS AYUNTAMIENTOS.

LA CONGELACIóN QUE EL FONDO NACIONAL DE COOPERACIóN MUNICIPAL
EXPERIMENTó EN

1985

IMPIDIó QUE LOS AYUNTAMIENTOS AUMENTARAN

SUS GASTOS EN M A' ' S DEL 11 POR CIENTO. ESTE ERA EL AUMENTO
PREVISTO ANTES DE LA COTA?GELACIÓN.

EL AUMENTO FRUSTRADO REPRESENTA MENOS DE LA CENTÉSIMA PARTE
DE LOS GASTOS DE LAS ADMINISTRACIONES PúBLICAS. Y EN EL CASO
DE NO PRODUCIRSE UN AUMENTO EN LOS INGRESOS DEL ESTADO O UNA
REDUCCIÓN DEL

nano

VOLUMEN DEL GASTO ESTATAL, EL INCREMENTO

DEL FONDO AUMENTARÁA LA NECESIDAD DE FINANCIACIÓN DEL ESTADO
EN

Exp.

TAN SOLO

1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL

3

DÉCIMAS DEL PRODUCTO INTERIOR BRUTO.

�Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

EN CUALQUIER CASO, ESOS INCREMENTOS DEL GASTO LOCAL, NO
HARíAN MáS QUE AUMENTAR LIGERAMENTE SU PARTICIPACIóN SOBRE EL
TOTAL DEL GASTO DE LAS ADMINISTRACIONES PúBLICAS.

FíJENSE QUE I'CLUSO CON UN FONDDO NO CONGELADO LA
PARTICIPACIóN DEL GASTO LOCAL EN EL CONJUNTO DEL SECTOR.
PUBLICO, EXCLUíDA LA SEGURIDAD SOCIAL, ALCANZARíA SóLAMENTE
19 POR CIENTO.

EL 11 POR CIENTO PROPUESTO REPRESENTARíA 100.000 MILLONES DE
PESETAS.

HAY QUE TENER PRESENTE QUE EL ESTADO HA GASTADO CIENTOS DE
MILES DE MILLONES DE PTAS. EN LA RECONVERSIÓN Y SANEAMIENTO
TANTO DEL SECTOR PúBLICO, ESPECIALMENTE EMPRESARIAL, COMO DEL
SECTOR PRIVADO. RECUERDEN LOS 440.000 MILLONES DE RUMASA, LOS
;IáS DE 200.000 DE SEAT, LAS SUBVENCIONES Y CRÉDITOS A RENFE,
EMPRESAS DEL INI, Y LAS TRANSFERENCIAS A LA SEGURIDAD SOCIAL,

Exp. 1.207.85 - IMPREMTA

MUNICIPAL

—17
Ref..

�Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

SIN QUE POR ELLO OLVIDEMOS LOS 170.000 MILLONES QUE HA
SIGNIFICADO LA LEY DE SANEAMIENTO DE LAS HACIENDAS LOCALES.

EN ESTE MISMO ORDEN DE COSAS DEBO RECORDAR EL AHORRO QUE HA
OBTENIDO EL ESTADO POR LA CAíDA DEL TIPO DE INTERÉS Y EL TIPO
•
R, LO QUE HA PERMITIDO DISMINUIR SU
DÓLA
DE CAMBIO DEL
ENDEUDAMIENTO SIN QUE POR ELLO SE HAYAN VISTO BENEFICIADOS
OTROS SECTORES DE LAS ADMIvT ISTRACIONES PúBLICAS.

Exp. 1.207-85 -

IMPREMTA MUNICIPAL

—1
Ref..

�Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

LOS GRANDES PRINCIPIOS DE LA FINANCIACION LOCAL

ANTES DE ENTRAR EN PROPUESTA CONCRETA LES DIR É , A MODO DE
RECAPITULACIóN, LOS PRINCIPIOS QUE A MI JUICIO DEBEN INSPIRAR
LA REFORMA DE LA FINANCIACIóN LOCAL.
1)

EN PRIMER LUGAR TIE?E QUE RESPETAR LOS PRINCIPIOS GENE -

RALES ENUNCIADOS EN LA CONSTITUACIóN : AUTONOMÍA LOCAL Y
SUFICIENCIA FINANCIERA.

2) EL SISTEMA DE FINANCIACIóN LOCAL DEBE SER COHERENTE CON EL
MODELO DE FINANCIACIóN AUTONóMICO Y CENTRAL Y HACER COMPATI BLE LA ACTUACIÓN DE LOS ENTES LOCALES CON LOS OBJETIVOS DE
POLíTICA MACROECON6MICA DEL GOBIERNO. NO DEBE EXISTIR CONTRA—
DICCI6N ENTRE LA POLíTICA ECONOMICA ESTATAL Y EL
COMPORTAMIENTO DEL SECTOR LOCAL.

3) LA REFORMA DEL SISTEMA DEBE TENER EN CUENTA LA EXPERIENCIA

Exp. 1.207-85 - IMPREMTA

MUNICIPAL

—19Ref.:

�Ajuntament de Barcelona

—2OR'ef..

Gabinet de Comunicació

RECIENTE DE LA HACIENDA LOCAL Y LA INSUFICIENCIA DEL MODELO
DE FINANCIACIóN VIGENTE. EL MODELO DISEÑADO PRETENDE, SIN
EMBARGO, NO PRODUCIR UN CORTE DRAMáTICO CON EL SISTEMA VIGENTE.

4)

EL MODELO DEBE TENER EN CUENTA NO SOLO LA INSUFICIENCIA

DEL SISTEMA DE FINANCIACION VIGENTE, SINO TAMBIÉN LA INSUFICIENCIA DEL PESO DEL SECTOR LOCAL EN EL TOTAL ESTATAL.
5) LA REFORMA Di LA HACIENDA LOCAL DEBE SER COMPATIBLE CON UN
MODELO DE ELECCION SOCIAL, QUE. SE RESOLVER EN EL PROCESO
ELECTORAL; EN EL QUE LOS CIUDADANOS PUEDAN ESCOGER SOBRE
DIFERENTES COMBINACIONES DE BIENES Y SERVICIOS PúBLICOS LO
CALES Y DE CARGAS FISCALES ASOCIADAS.

Exp. I.207 .85 - IMPREMTA

MUNICIPAL.

-

�Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

POR UN MODELO
EL

MODELO

ALTERNATIVO

-21-Ref.:

DE FINANCIACION LOCAL

BESICO DE FI?ANCIACI6N LOCAL IMPLICA

QUE

LAS

FUENTES DE FINANCIACIóN DEL GASTO LOCAL SON TRES:

LOS INGRESOS PROPIOS.

ES DECIR,

IMPUESTOS,

TASAS,

CONTRIBUCIONES ESPECIALES Ó PRECIOS PúBLICOS;

LAS SUBVENCIONES ESTATALES.-EN ESTE CASO LA PRINCIPAL ES LA
SE DISTRIBUYE A PARTIR DEL FONDO DE COOPERACIóN

QUE
r'IUN

IC IP AL;

EL

ENDELIDAt1IEï•wTO.

SI SE PREFIJARA EL GASTO PúBLICO LOCAL COMO UN PORCENTAJE DEL
GASTO TOTAL DEL SECTOR PúBLICO Y SE ASEGURARAN AUTOMETICAMENTE UNAS FINANZAS SUFICIENTES, PODRíAN PRODUCIRSE DOS FEN6MENOS NO DESEABLES,

Exp. 1.207-85 - IMPREMTA

MUNICIPAL

�Àjuntament.de Barcelona
Gabinet de Comunicació

EN PRIMER LUGAR EXISTIRÍA UN INCENTIVO A NO ESFORZARSE
FISCALMENTE EN EL SECTOR LOCAL, Y EN SEGUNDO LUGAR SE
ESTARÍAN ELIMINANDO INCENTIVOS Y LA CAPACIDAD DE COMPETENCIA
MUNICIPAL.

LA úNICA POSIBILIDAD DIFERENCIADORA DE LA POLÍTICA FISCAL
MUNICIPAL SERÍA LA COMPOSICI6N DEL GASTO LOCAL, NO SU
VOLUMEN.

EL SISTEMA DE FINANCIACIÓN LOCAL QUE PROPONEMOS PRETENDE
EVITAR ESTOS PROBLEMAS Y MANTENERSE COHERENTE CON LOS PRINCI PIOS ENUNCIADOS ANTERIORMENTE.
NUESTRA PROPUESTA CONSISTE BáSICAMENTE EN ESTABLECER
DOS. CANALES BáSICOS DE DOTACI6N REGULAR DE RECURSOS A LOS
ENTES LOCALES.

Exp. 1.207.85 •

IMPREMTA MUNICIPAL

—22 itef.:

�•

Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

EL MODELO:1) SUBVENCIONES

EN PRIMER LUGAR, UNA SUBVENCIóN SUFICIENTE PARA CUBRIR LOS
SERVICIOS MíNIMOS OBLIGATORIOS, Y PERMITIR QUE CADA MUNICIPIO
(O ENTE LOCAL) ADECUE SU PRESIóN FISCAL AL VOLUMEN Y CLASE DE
BIENES Y SERVICIOS PúBLICOS QUE QUIERE SUMINISTRAR.

EXISTEN LAS ALTERNATIVAS DE FIJAR LA SUBVENCIóN COMO PORCEN TAJE DEL GASTO DEL ESTADO O AUMENTAR SU VOLUMEN Y LIGAR SU
INCREMENTO A LA EVOLUCIóN DEL GASTO ESTATAL. ES LO QUE HA
PROPUESTO EN ALGUNAS OCASIONES EL MINISTERIO DE ECONOMIA Y
HACIENDA.

EN CUALQUIER,CASO EN LA MEDIDA EN QUE LOS GASTOS Y LOS
INGRESOS PROPIOS DEL ESTADO EVOLUCIONEN EN LA MISMA
DIRECCIóN, EL MODELO TENDRíA LAS MISMAS PROPIEDADES QUE EN EL
CASO ENQUE LA SUBVENCIóN SE LIGA A LOS INGRESOS DEL ESTADO.

Exp. 1.2117.85 • IMPREMTA

MUNICIPAL

–23 -Ref.:

�,
•

Ajunrament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

SI

LA SUBVENCIóN SE FIJA COMO UNA PROPORCIóN FIJA DE LOS

INGRESOS PROPIOS DEL ESTADO SE PUEDE ASEGURAR LA COHERENCIA
ENTRE EL COMPORTAMIENTO DE LOS SECTORES LOCAL Y ESTATAL. EN
LA MEDIDA, NATURALMENTE, EN QUE LA ACTUACIóN FISCAL DE LAS
COMUNIDADES LOCALES A TRAVÉS DE SUS INGRESOS PROPIOS (Y SU
GASTO) no SEA ABSOLUTAMENTE CONTRADICTORIA CON LA POLíTICA
DEL GOBIERNO CENTRAL.
SI SE

QUIERE ASEGURAR UNA MAYOR COHERENCIA DE LAS POLíTICAS

ECONóMICAS,
TIPOS

ENTONCES SE PUEDE AÑADIR AL MODELO UN SISTEMA DE

MáXIMOS A LOS IMPUESTOS Y TASAS LOCALES QUE ASEGURE QUE

LA PRESI6N FISCAL NO EXCEDERá UN LíMITE DETERMINADO.

HAY QUE TENER PRESENTE QUE LOS GRANDES AYUNTAMIENTOS HAN
LLEGADO A UN CIERTO TECHO EN SU PRESIóN FISCAL, DADA LA
SENSIBILIDAD SOCIAL Y ECONÓMICA AL RESPECTO. AUNQUE LA
SUBVENCI6N NO CONSTITUYE EL TOTAL DE LA FINANCIACIóN LOCAL

SIEMPRE SE PODRá MANIPULAR DE FORMA QUE SE ASEGURE UN NIVEL

Exp. 1.207-e5 • IMPREMTA MUNICIPAL

—24-Ref.:

�Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

MÍNIMO DE SERVICIOS. (TAMBIÉN SE PUEDEN UTILIZAR SUBVENCIONES
ESPECíFICAS O CONDICIONADAS CON ESE FIN).

SI SE TUVIERA EN CUENTA LA CAPACIDAD DE RECAUDACIóN LOCAL Y
SE FIJASE UNA SUBVENCIóN SUFICIENTE NOS ACERCARíAMOS A LOS
NIVELES DESEADOS DE PARTICIPACIóN DEL SECTOR LOCAL EN EL
GASTO PúBLICO TOTAL.
LO IMPORTANTE NO ES TANTO EL ?'-MECANISMO PRECISO QUE SE ADOPTE
YA imnoS VISTO QUE SON MUCHOS Y NO CONTRADICTORIOS, SINO EL
DOTAR A LAS CORPORACIONES LOCALES A TRAVÉS DE LAS TRANSFEREN CIAS ESTATALES, EN PARTICULAR DEL FONDO, DE UNOS INGRESOS
SUFICIENTES QUE LES PERMITAN SALIR DE SU SITUACION DE AHOGO.

LOS MECANISMOS DE DISTRIBUCIóN DE ESA SUBVENCIóN QUE ASIGNAN
UN PESO PREPONDERANTE A LA POBLACIóN Y AL ESFUERZO FISCAL
CONSTITUYEN UN PUNTO DE PARTIDA ?ACEPTABLE. PERO DEBERíA
COMPLEMENTARSE CON UN SISTEMA REDISTRIBUIDOR QUE TUVIESE EN

Exp. 1.207-85 •

IMPREMTA MUNICIPAL

–2

5-Ref.:

�Àjuntament de Barcelona
, Gabinet de Comunicació

CUENTA LA EXISTENCIA DE NECESIDADES Y SERVICIOS
METROPOLITANOS. Y EN EL CASÓ DE BARCELONA, AQUELLOS COSTES
QUE IMPLICAN LAS FUNCIONES DE CAPITALIDAD A QUE ME REFERÍ EN
DETALLE HACE DOS AROS.

Exp. 1.207.85.

IMPREMTA MUNICIPAL

-2 6-Ref.:

�':Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

EL

MODELO: 2) LIBERTAD DE ELECCIóN DE INGRESOS PROPIOS

EL .OTRO ELEMENTO CENTRAL DE NUESTRA PROPUESTA ES EL RESPETO
A. LA LIBERTAD DE AQUELLOS AYUNTAMIENTOS QUE QUIERAN MEJORAR
SU

OFERTA DE BIENES Y SERVICIOS.PúBLICOS A TRAVES DE LA

VARIABILIDAD O LIBERTAD DE ELECCIóN DE LOS INGRESOS PROPIOS.

ESTA. LIBERTAD ASEGURA LA "COMPETITIVIDAD FISCAL" A NIVEL
LOCAL (COMPETENCIA EN EL MARGEN) . CADA AYUNTAMIENTO DEBE SER
CAPAZ DE OFRECER DIFERENTES COMBINACIONES DE BIENES Y SERVI CIOS

PúBLICOS LOCALES, Y CARGAS FISCALES ASOCIADAS, EN

FUNCIóN DE LAS DEMANDAS DE SUS CIUDADANOS. ASÍ PUES NO ES
SOLO LA COMPOSICIóN DEL GASTO PúBLICO LOCAL (AUNQUE ELLO
TAIIBIFN

SEA IMPORTANTE) SINO EL VOLUMEN DE DICHO GASTO LO QUE

DEBERÍA QUEDAR EN MANOS DE LA CAPACIDAD DE DECISIÓN DE LOS
REPRESENTANTES MUNICIPALES.

ES

Exp. 1.20%-85 -

EVIDENTE QUE CADA GRUPO POLÍTICO OFRECER UNA COMBINACIóN

IMPREMTA MUNICIPAL

—2

7itef.:

�--Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

DIFERENTE DE GASTOS E IMPUESTOS AL NIVEL LOCAL. EL MECANISMO
PROPUESTO A TRAVÉS DEL PROCESO ELECTORAL ASEGURA UNA RESOLUCIóN 6PTIMA, O AL MENOS SATISFACTORIA PARA UNA MAYORíA DE
CIUDADANOS.

Exp. t.207•85 •

IMPREMTA MUNICIPAL

–2 8-Ref.:

�«Ajuntament de Barcelona
ss

Gabinet de Comunicació

—29Ref.:

LA CONTRIBUCIóN TERRITORIAL URBANA

PARECE CLARO QUE LA ACTUAL C.T.U., EL IMPUESTO LOCAL SOBRE LA
PROPIEDAD, DIW SER LA PIEZA CENTRAL EN EL CONJUNTO DE RECURSOS PROPIOS DE LOS AYUNTAMIENTOS. ESTA CONVICCIÓN, COMPARTIDA Pon TODOS, ESTA LEJOS DE SER UNA REALIDAD CONSOLIDADA.

EN LOS aTIHOS ANOS, VISTAS LAS DIFICULTADES HALLADAS PARA
COMPLETAR EL PROPÓSITO DE REVISAR LOS CATASTROS DE TODOS LOS
MUNICIPIOS DE ESPA ;A, SE HA OPTADO POR INCIDIR DIRECTAMENTE
EN LOS DOS EXTREMOSDFL TRIBUTO. DE UN LADO SE HAN AUMENTADO

LOS VALORES CATASTRALES EN CUATRO OCASIONES CON CARáCTER
GENERAL POR :TEDIO DF LA LEY DE PRESUPUESTOS. DE OTRO, SE
INTRODUJO EN LA LEY DE SANEAMIENTO

DE

LAS HACIENDAS LOCALES

LA LIBERTAD DE FIJACIÓN DE TIPOS FISCALES POR LOS AYUNTAMIENTOS.
ESTA POLÍTICA PARECE HABER ALCANZADO SU LÍMITE EN AMBOS
SENTIDOS. LOS AUMENTOS GENERALIZADOS DE VALORES, AUNQUE

Exp. 1.207 - 85 • IMPRENTA MUNICIPAL

�Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

t1TILES PARA MANTENER ACTUALIZADO EL RENDIMIENTO GLOBAL DEL

IMPUESTO, NO HACEN MáS QUE AGRAVAR LOS DESAJUSTES INTERNOS
DEL SISTEíMA . . LA LIBRE FIJACIóN DE TIPOS FISCALES, -POR SU
PARTE, QUE PARECI6 EN SU MOMENTO UNA CONQUISTA FUNDAMENTAL
PARA HACER EFECTIVA LA AUTONOMíA MUNICIPAL Y QUE NOS EQUIPARABA A LA SITUACIóN DOMINANTE EN EUROPA, SE VE AHORA CTJESTIONADA POR SU TEóRICA INCONSTITUCIONALIDAD,. A PARTIR DE. LA
DISCUSIÓN SOBRE CUALES SON LOS ELEMENTOS ESENCIALES DEL TRIBUTO, SU OBLIGADA DETERMINACIóN POR LEY Y LA INCAPACIDAD
LEGISLATIVA DE LOS AYUNTAMIENTOS.

ESTA SITUACIóN COMPORTA AL MENOS UNA VENTAJA LA EVIDENCIA
DE LAS CONTRADICCIONES E INSUFICIENCIAS DEL MODELO ACTUAL,
PERMITE PLANTEAR CLARAMENTE LAS LINEAS DE SOLUCIóN Y MEJORA
QUI?

DEBEN EMPRENDERSE Y QUE, EN SU MAYOR PARTE, ' HABRáN DE

REFLEJARSE EN LA LEY DE FINANCIACIóN DE LAS CORPORACIONES
LOCALES.

Exp. 1.207$5 - IMPRENTA MUNICIPAL

-30itef.:

�— Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

LA SOLUCIóN QUE SE ADOPTE REQUIERE NUEVAS CONCEPCIONES EN
CUANTO A LAS MODALIDADES DE GESTIóN Y DISTRIBUCIóN DE
FUNCIONES ENTRE LOS TRES NIVELES DE ADMINISTRACIóN.

UN ESQUEMA POSIBLE SERíA EL DE RESERVAR -A LA ADMINISTRACIóN
CENTRAL LA TITULARIDAD Y LA FIJACIóN DE LOS CONTENIDOS
MíNIMOS DEL CATASTRO Y LA DETERMINACIÓN DE LAS REGLAS DEL
JUEGO BáSICAS PARA LA VALORACIÓN..

A LAS COMUNIDADES AUTóNOMAS SE LES DEJARíA LA POSIBILIDAD DE
ESTABLECER- SUS PROPIAS NECESIDADES INFORMATIVAS Y DE APLICAR
FN SU

ái"-'ARITO LOS CRITERIOS Y iMFTODOS DE VALORACIÓN QUE

CONSIDEREN OPORTUNOS.

LOS AYUNTAMIENTOS RETENDRIAN TODA LA CAPACIDAD DE GESTIÓN Y
ACTUALIZACIÓN TANTO DEL CATASTRO COMO DEL TRIBUTO SOBRE LA
PROPIEDAD Y LA ELABORACIÓN DE LAS PONENCIAS DE VALORACIÓN.

Exp.

1.2117-85 - IMPREMTA MUNICIPAL

-31

itef.:

�"Àjuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

-32 -Ref.:

NATURALMENTE ELLO COMPORTARÍA OBLIGACIONES RECÍPROCAS DE
SUMINISTRO DE INFORMACI6N Y DE CUMPLIMIENTO DE NORMAS BáSICAS
EN LOS SUCESIVOS NIVELES DE COMPETENCIA..

LA CUESTIÓN DE LA FIJACIóN DE TIPOS FISCALES, DEBE
PLANTEARSE CON TODO RESPETO A LO . QUE ESTABLECE LA CONSTI–
TUC.I6N, PERO TENDIENDO A CONCEDER EL MáXIMO DE AUTONOMÍA A
LOS AYUNTAMIENTOS. SóLO ASÍ PODRá GARANTIZARSE LA POSIBILIDAD
DE DESARROLLAR POLÍTICAS PROPIAS

EN

CUANTO AL VOLUMEN. Y

CALIDAD. DE LOS SERVICIOS MUNICIPALES.

EN CUANTO AL ENDEUDAMIENTO, LOS MECANISMOS VIGENTES, - O ALGUNO
SIMILAR QUE FIJASE UNOS LÍMITES A LA ACTUACIóN MUNICIPAL,
SERÍAN ACEPTABLES SIEMPRE QUE SE RESPETE LA FLEXIBILIDAD DE
LA POLÍTICA CREDITICIA MUNICIPAL.

Exp. 1.207-85 - IMPREMTA

MUNICIPAL

�Àjuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

–

LA ECONOMÍA DE LOS AYUNTAMIENTOS EN EL ESTADO DE LAS
AUTONOMÍAS

LA GESTIóN ECONóMICA DE LOS AYUNTAMIENTOS, LA FINANCIACIóN DE
SUS GASTOS, ES UNA CUESTIóN TÉCNICA SóLO EN APARIENCIA. ESTO
ES ASí PORQUE SINO SE CREAN LOS INSTRUMENTOS LEGALES. Y
ECONóMICOS ADECUADOS, EL PRINCIPIO CONSTITUCIONAL DE LA
AUTONOMÍA DE LAS CORPORACIONES LOCALES PUEDE QUEDARSE VACIO
DE CONTENIDO.

PEOR AúN: NO SóLO QUEDARÍA VACÍO UN PRINCIPIO, ES QUE SE
MUTILARÍA UN PILAR BáSICO DE UNA SOCIEDAD DEMOCRáTICA AVANZA-DA. AQUEL QUE

POSIBILITA

- INMEDIATO Y TANGIBLE DE

EL CONTROL,

LA

MEJORA, DEL MARCO

LA VIDA COTIDIANA Y

EL TRABAJO. DE

TODOS LOS CIUDADANOS, (DE LA GENTE, DEL PUEBLO).

PUEDE DECIRSE TAMBIÉN DE. MANERA MáS CONTUNDENTE Y RETóRICA
QUE ES PRECISO DOTAR A LOS AYUNTAMIENTOS DE LOS MEDIOS

Exp. 1..07$$ -

IMPREMTA MUNICIPAL

3

3 itef.:

�Ajuntament de Barcelona
. Gabinet de Comunicació

SUFICIENTES, Y DE LA POSIBILIDAD DE ADOPTAR LOS MÉTODOS DE
GESTIóN ADECUADOS, COMO PARA ASEGURAR SU EFICACIA, AL TIEMPO
QUE SE POSIBILITA UNA GESTIóN COHERENTE DEL CONJUNTO•DE LAS
ADMINISTRACIONES PúBLICAS DE UN PAíS.

ESTE PRINCIPIO Y ESTA NECESIDAD, ADEMáS, Y EN NUESTRA SINGULAR COYUNTURA HISTóRICA, SON PERENTORIAS Y URGENTES DESPIJFS DE LA SOLUCIóN A QUE SE HA LLEGADO EN EL CASO DE LA
FINANCIACI6N DE LAS COMUNIDADES AIJTóNOMAS.
NO PUEDO EVITAR LA NECESIDAD DE SE TALAR UN PELIGRO QUE PUEDE
ACECHAR, QUE ACECHA, NUESTRO PROGRESO POLíTICO Y SOCIAL.
AQUEL QUE CONSISTE EN LA TRADUCCIóN DE LOS GRANDES
PRINCIPIOS, EN TEXTOS LEGALES Y REGLAMENTARIOS QUE LOS
APLICAN. QUE LOS TRADUCEN EN ORGANIZACIONES Y PROCEDIMIENTOS
CONCRETOS.

NO HACE FALTA RECORDAR LA LADINA FILOSOFíA "ROMANONESCA" - Y

Exp. 1.287-85-

IMPREMTA MUNICIPAL.

-34

Ref.:

�Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

EXCúSENME POR EL ADJETIVO– DE QUE "HAGA UD. LA LEY, QUE YO
YA HARÉ EL REGLAMENTO". PASTA CON SEÑALAR OUE TODA UNA
CULTURA 'JURÍDICA Y ADMINISTRATIVA, ENCARNADA EN UN CUERPO
LEGAL Y PERSONIFICADA POR POLÍTICOS, FUNCIONARIOS Y JURISTAS,
NO SE CAMBIA

DE

LA NOCHE A LA MAÑANA-. NO SE SUSTITUYE CON

FACILIDAD. DE MODO QUE QUERER DESARROLLAR PRINCIPIOS CON LOS
RECURSOS LEGALES EXISTENTES Y DISPONIBLES PUEDE LLEVAR A
FALSEARLOS, A MERMARLOS, O A DESFIGURARLOS.

I L

CASO QUE . DIOS OCUPA SE ENMARCA PLENAMENTE EN ESTE CONTEXTO.

ES PRECISO UNA BUENA DOSIS DE IMAGINACIóN Y VALENTÍA PARA
PMMODERNIZAR. REALMENTE UNA PIEZA IMPORTANTE DE LAS
ADMINISTRACIONES P11BLICAS DEL PAÍS. PARA QUE NO SE AMPUTEN Y
DESFIGURE, UNO DE LOS HERMOSOS PRINCIPIOS, POR QUÉ NO DECIR LO, DE NUESTRO ORDENAMIENTO CONSTITUCIONAL: FL DE LA DEMOCRACIA Y AUTONOMÍA DE LOS ENTES LOCALES.

Exp. 1.207-85 - IMPREMTA

MUNICIPAL

—35^Ref.:

�'''Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

-3 6 Ref.:

ES EL MOMENTO DE LOS AYUNTAMIENTOS
AHORA ES EL MOMENTO. EL MOMENTO DE LOS AYUNTAMIENTOS.

ES EL MOMENTO DE QUE EL ESTADO Y LAS COMUNIDADES
AUTóNOMAS SE PLANTEEN SERIAMENTE CóMO HACER FRENTE AL
PROBLEMA DE LA "RECONVERSIóN" DEL SECTOR LOCAL. UN PROBLEMA
QUE EN REALIDAD NO ES TAL,

SINO MáS BIEN UNA OPCI6N.

HASTA AHORA, LOS ALCALDES Y CONCEJALES HEMOS CONTENIDO
NUESTRA INSATISFACCIóN. ACEPTáBAMOS QUE EN EL ORDEN LóGICO DE
PREOCUPACIONES DEL PAíS NO HABíA LLEGADO LA VEZ DE LOS
AYUNTAMIENTOS.

LOS nUE HEMOS TRABAJADO BAJO ESTAS RESTRICCIONES HEMOS
AGUANTADO UN SINFíN DE SITUACIONES DIFíCILES. LAS HEMOS
AGUANTADO PORQUE NUESTRA CREENCIA DE nUE ESTAMOS EN UN
SISTEMA VáLIDO NOS HACÍA VER QUE TODAVíA TENíAMOS QUE ESPERAR
TIEMPOS MEJORES. QUE LLEGARA NUESTRO TURNO.

Exp. 1.21)7.85 • IMPREMTA

MUNICIPAL

�...Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

—3

AHORA YA NO HAY MOTIVOS PARA ESPERAR MAS.

NO HAY

rMOTIVOS PORQUE,

PRIMERO, SE HA ESTABILIZADO LA

ECONOMíA: LOS MACROEQUILIBRIOS YA NO SON EXCUSA PARA QUE
DESDE EL MINISTERIO DE ECONO_IíA SE NOS DIGA (EJE NO SE PUEDEN
MEJORAR LOS RECURSOS DE LOS AYUNTAMIENTOS.
EL OBJETIVO DE REBAJAR

-LA

PROPORCIóN DEL DÉFICIT

RESPECTO AL PRODUCTO INTERIOR BRUTO YA SE EST. CONSIGUIENDO-.
LA INFLACIóN YA ESTá BAJANDO. LOS TIPOS DE INTERÉS YA HAN
L'AJADO. LA ECONOMíA SE ESTá REHABILITANDO.

LOS ARGUMENTOS QUE NOS DABAN CUANDO TODO ELLO NO ERA
ASí, POR LO TANTO, YA UO SIRVEN.

Y EN SEGUNDO LUGAR, YA NO HAY MOTIVOS PARA ESPERAR MáS
POROUE TAMBIÉN HA DESAPARECIDO EL OTRO GRAN ARGUMENTO: QUE EL

Exp. 1.207-85 - IMPREMTA

MUNICIPAL -

í Ref.:

�Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

ESTADO Y LAS COMUNIDADES AUTóNOMAS TODAVíA NO SE HABíAN
PUESTO DE ACUERDO.

ES YA HORA DE QUE EL ESTADO — Y POR "ESTADO" ENTIENDO
TODOS LOS PODERES NACIONALES, LOS QUE TIENEN BANDERA :ESTADO
Y COMUNIDADES AUT6NOMAS— ES HORA PUES QUE EL ESTADO SE
PLANTEE LA NECESIDAD DE VITALIZAR ESTA ADMINISTRACIóN: LA
ADMINISTRACIóN LOCAL, QUE ES LA QUE A LA LARGA PUEDE
CONSEGUIR LA ADHESIóN REAL DE LA POnLACIóN.
HASTA AHORA ESTE PAIS HA SOLUCIONADO PROBLEMAS MUY
IMPORTANTES. PROBLEMAS DE "GRAN POLíTICA ECONóMICA" Y "GRAN
POLíTICA", A SECAS.

PERO SOLUCIONADOS ESTOS GRANDES PROBLEMAS QUE TIENEN EL
HECHIZO DE LOS PROBLEMAS NACIONALES DE LOS PROBLEMAS DE
BANDERA, DEL APASIONAMIENTO, SI AHORA NO 'SE SOLUCIONASE LOS
PROBLEMAS DEL SECTOR LOCAL, HABRíAMOS CREADO UN MARCO
iMAGNíFICO PARA UN PAíS EN EL QUE SIN EMBARGO NO VALDRíA LA

Exp. 1.207 - 85 - IMPRENTA MUNICIPAL

—38

Ref.:

�- •Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

–39 -Ref.:

PENA VIVIR DESDE FL PUNTO DE VISTA DE LA VIDA COTIDIANA.

PODRÍAMOS SER UN PAÍS RECONCILIADO CONSIGO MISMO DESDE
EL PUNTO. DE VISTA DE LAS GRANDES OPCIONES POLÍTICAS. EN UNA
HIPÓTESIS EXTREMA PODRÍAMOS HABER SOLUCIONADO LOS PROBLEMAS
DE CULTURA, DEL TERRORISMO. SIN EMBARGO, ESTE PAÍS IDEAL,
HIPOTÉTICO NO SERÍA FELIZ PORQUE EN

Éi,.

SUS HABITANTES NO LE

VERÍAN LA GRACIA A UNA VIDA DE CADA PIA EN LA QUE. LA CALLE
QUE NECESITABAN NO LA PODRÍAN HACER, EN LA QUE UN TRáMITE QUE
?ECESITABAN NO SE ACABADA NUNCA, EN LA QUE AQUELLA DEMANDA
QUE HABÍAN INTERPUESTO -In SE RESOLVÍA. TANTAS Y TANTAS COSAS
QUE HAY Y QUE FORMAN LA VIDA DE CADA DIA Y QUE MUCHAS DE
ELLAS PASAN POR ESTE ESCALEN MáS PEQUEIO, MáS MODESTO, PERO
" áS DIARIO, MáS PERSISTENTE Y MáS PRESENTE EN TODAS PARTES
QUE ES JU S TAMENTE LA ADMINISTRACI6N LOCAL.

ESTAMOS

EN

•

UN

EMPEÑO EN UNA

Exp. 1.207-85 - IMPREMTA

MUNICIPAL

MOMENTO
•

SIMBóLICO

-PARA DERROCHAR

TAREA DE PROGRESO:

NO

SÓLO

NOS

ENTUSIASMO

Y

ACERCAMOS AL

�+Àjuntament de Barcelona
-4 0-R ef.:

Gabinet de Comunicació

QUINTO CENTENARIO DE LO QUE PUDIÉRAMOS LLAMAR LA IRRUPCIóJ

MUNDIAL DF LAS ESPAÑAS. TAMBIÉN N OS ACERCAMOS A 1998, AL
CE N TENARIO DE LA PFRDIDA DE LOS .t.1LTIiíOS DESTELLOS DE AQUELLA
ÍRP.UPCIóN.

AL CENTENARIO DEL REPLIEGUE DEFINITIVO DE ESPAï-IA SOBRE ELLA
MISMA, DEFINITORIO DE LAS GENERACIONES QUE RECOMENZARON UNA
NUEVA REFLEXIÓN ENSIMTSNADA SOBRE ESTE PAIS. Y ESE CENTENARIO
COGE A ESPAÑA DE NUEVO INSERTADA EN EL CONCIERTO MUNDIAL,
TANTO E r

LO ECO 6MICO

COMO EN LO POLÍTICO, EMPEÑADA EN LA

TAREA DE SU RECONSTITUCIó"•i Y MODERNIZACIÓN, ACUCIADA POR EL
DESEO DE SUPERAR PROBLEMAS Y RECUPERAR TANTOS ATRASOS
ACU?ULADOS .

sE' IA UN GRAVE ERROR QUE EN ESTA EXCEPCIONAL COYUNTURA HIST6-

RICA SE OLVIDASE

EI.

PROGRESO, LA MODERNIZACIÓN Y LA AUTONOMÍA

DE LA E NCARNADURA POLÍTICA Y ADMINISTRATIVA MáS INMEDIATA Y
VIVA DE UNA SOCIEDAD : SUS AYUNTAMIENTOS, SUS ENTIDADES

Exp. 1.107.85 - IMPREMTA

MUNICIPAL

�'tjunfament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

LOCALES, LA ORGANIZACI6N

—41—Ref.:

Y FUNCIONAMIENTO DE SUS PUEBLOS, SUS

CIUDADES Y SUS áREAS r-ETROPOLITANAS.

MUCHAS GRACIAS.

Exp.

1.207-85 -

IMPREMTA

MUNICIPAL

�juntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

Ref.:

Sumario

Páginas 2 -4
5-7

Constitución y suficiencia financiera

8-10

Admón. y Reglamentación obsoletas
El gasto del sector local -

11

11

Exp. 1.207. 85 • IMPREMTA

MUNICIPAL

Lo que dije hace dos años

-

-

12-15

Déficit v endeudamiento del sector local

16-18

Los ingresos locales, el FNCM.

19-20

Los grandes principios..."

21-22

Por un modelo...

23-26

El modelo."Suvbenciones

27-28

El Modelo. Libertad de elección

29-32

La CTU

33-35

La economía...

36-41

Es

el

momento...

�...

.^
•
^-

r
I^í

rJ

`+_I

0)

iJl

►^

Cq

',u

Cxl
•

'LI

•

►^

h.}
Ch.

I •-•
I •.,,

1
1

CI)

I
I
I
1

r+
'•ú
CQ
h)

1
1
1

'•+j

F-•

CO
W

1 ^I .•+]
I C11
I .f-u

I ^

1
1
1

.r

.-

•

•

Ut
:+^

:+:
..

v]
u7
CJ1

I •1 •il
I 0)
Cr.
_

�^

^

-13

n

a
a
5a/

(
w
O•

o

r

I

▪
O%

I
I

zm

`0
O7
r

n
m
N

aa
a
a

Úl
(J1
.p

m

I '-'
►1 `0
I W
▪O1 N

`10

-n
z
9

o
r

1
.A

v w
;...

".15

I r
I `0
I OD
I w

N
a
m

▪
m
N

rF

P.1
N
v

•A
on

▪

`0

I
I
I
I

`o
0.?
1^

Iv
^

n
n

51.•

o

�a
a
Ai

Rl
w

It)
üi

tR)

I

I
I
I

■-•
•0
W

.-

o
^

m`

n
o

o

a

o

a
a
A^

r
40

N

W

I

...

I

`4
Cl?

I
I

N

-11
3
A+

n
a

ro

1
I

.r

r.•

I

1

►'o

1 CO

IW

1 ►J
I ^o
1 Co
I

.A

D

Co

�I. 1. PRESUPUESTO CONSOLIDADO
DE LAS AD MINISTRACIONES PUBLICAS
(En términos de estructura presupuestaria)
1986

(Millones de pesetas)

GASTOS
CAPITULOS

Gastos de personal
Gastos en bienes corrientes y servicios
Gastos financieros

TOTAL

3.306.889
1.067.456
1.002.229

Total operaciones corrientes

Inversiones reales

CAPmJLOS

Impuestos directos
Cuotas de la Seguridad Social
Impuestos indirectos
Tasas y otros ingresos

TOTAL

3.271.883
2.940.019
2.691.445
841.852

Transferencias corrientes:

Transferencias corrientes:
A otros sectores (empresas, familias e instituciones sin fines de lucro)

•

INGRESOS

4.829.091
10.205.665
1.115.145

De otros sectores (empresas, familias e iristituciones sin fines de lucro)
Ingresos patrimoniales

Total operaciones corrientes
Enajenación de inversiones reales

316.453
274.913
10.336.565
17.995

Transferencias de capital:

Transferencias de capital:

64.533

A otros sectores (empresas)

665.354

De otros sectores (empresas)

Activos financieros
Pasivos financieros

95.066
230.862

Activos financieros
Pasivos financieros

59.440
1.695.660

Total operaciones de capital

1.837.628

Total operaciones de capital
TOTAL GENERAL

2.106.427
12.312.092

TOTAL GENERAL

12.174.193

�1.986
PRESUPUESTOS CONSOLIDADOS ENTES TERRITORIALES
(Millones de pesetas)
GASTOS

INGRESOS
CAPITULOS

Comunid.
Autónomas

67.539
1. Impuestos directos
172.151
2. Impuestos indirectos
3: Tasas y otros impues146.850
tos
4. Transferencias corrien1.150.028
tes
10.549
5. Ingresos patrimoniales
6. Enajenación de inver2.065
siones
7. Transferencias de capi240.250
tal

Corporac.
Locales

356.780
118.194
269.161
508.713
38.545
8.610
78.369

Total
consolidado

CAPITULOS

424.319 1. Gastos de personal ....
290.345 2. Gastos en bienes corrientes y servicios ....
416.011 3. Gastos financieros ....
4. Transferencias corrien1.492.867
tes
49.094 6. Inversiones reales .:
7. Transferencias de capi10.675
tal

Comunid.
Autónomas

Corporac.
Locales

Total
consolidado

727.677

486.111 1.213.788

219.491
22.071

310.383
79.945

416.509
345.892

179.222 429.857
225.902 +571.794

137.398

154.805

529.874
102.016

242.203

268.619

TOTAL OPERACIONES NO
TOTAL OPERACIONES NO
1.869.038 1.436.368 3.089.532
FINANCIERAS
1.789:432 1.378.372 2.951.930
FINANCIERAS

ÚLQ_

LA,ZL

�ro

b

,2

b

ro

,8

I--

1grt

'el

M.

Pi

p
O

o
U)

Ñ UOi
a •

^

'-&lt;

^

in

b1-1

^

H-

~

2

Ñ•b
r

Ó

(n

O

Ó

ri

^

H-

^ 1-1-

n

ñ
G O+
Ól ^ G
^
G

•

N

-4

-a

-1

pp

_a.

•W

Ol

1^

01

J

W

O

^ -1

4.

01
1.0 _...

•

OO 4.
^ W
O

....

^

N Ni
^
N

�

^ Ul

N
O

_á
Ul

N
Ni
W
Ul
4. CD

O

00

O

_a

^

_a
LO
0O
W

..-..

-4

J
N
J
▪
U1

J

J
--a

O
`

CD

OO
CD
O

a

11

O

1
t3

F--'

_á

O

4.

Ul

^
QO

(D

(Drr

- a•
U1

O

eT
▪

W
-a
.^

N
DD
J
CD J

a

IV

Ul
_á
l0
00
01

-á
61

01 CO

--a

J 4=.
1/ 1 Ni

_a

CD

0O

--a

4.

-a

rf•

9

_

Ni

(n

OW
Mi(D
.^
Ul

CO

---1

N

¢
F-,

O ■A
N--a
W
Ol
O Ol

W.

1^
(D

4.

O

Ó
u)

-1pl
lD
F--'
OO
(DUl
N

. .

Uo

CD
J

^

Ñ

J
--I
al
---1
.^

J
W
CD .....1
N

11:2

4.

00
W

A 01

tD

Ol

�D

-o
Ó

r
a

v

7

O

m

7

a
n

m

N

r•

.•
O

a
a

N

a

7
m

r

a

o
Di

m

-e.

ro

N

a

D
^

Ó
^

n
^.

a
a
a

D

oz
z
(11

D
tl

m

"O

D

w
.....

7
f,.

m
N

D
rr
o•

7

Ó
v

o

n

n
r•

H

o

7

z

m

D

O

N

r

o
n

a

a
N

m
N

c

n
►..•

o.

U)
11
i-i

N

Z

n

^.

tu

m

D

o
-1
p-^

11
r-{

z"
D'
Z

n

n
►-e
m
33
0
U)

Fi

m

X/
0

U)

no

m

U)

z
D

ta
l

z

&lt;
0

0

a

D

^

a

o

B

&lt;

M7

7
a

Q

r•
M•

a

aa
za

O

n

w
■•
+
O

W
N

O

7

A

a

1

r

•A

I r
I ■0
I OD
I O

^
m
^

n
H
0

z

m
U)
/-i
O.

r

^

O

OD

N

1

w
O-

1

r
-A
U

1

l r

03

I w
1 F-

r

IN

I

-0

z
z

n

^
m
73

U)

*
1
(.wll

^

Ú
•A

r

Ó
OD

J w W
•r
•A
•.1

r

.I

r

O

r

N O

A O

r
r

w

m

r
O O
r

r •4
.:12•

1

1

I

O` .A r.
Oh •A

r
•
G r

r

00 .1 IA '
L`

O

-41

J .1 UI
`O O O

J

^

1
r

3

UI

O r

I

?•

m
•O7

I
I
Í

►+
`O
IJ
^

I r
Í. ^

I G.)

1r
1 `0
I w
I A

O] 0 .0

1
I
I
J IsJ O
J 0 J

N G

IJ •

r

1 40
I 00
I UI

�r

1

1
^0

r

W

UI J

N

N

J

r
tJ

.0

0

I

-J

1
1

F+
-O

N
O'
•A

UI

UI

N
r_g
0"
^0

W
UI
W
Q•

W
UI
.43
O.

I
I

W

I

•
^

O

^

I-.

N
O'
O

Ol

-0
O'

I W
I O

W

µ

UI

I ^•'

^
f`

W

J

^0
A

.A

-II

Ñ

-11.

Ó
N .

-O

00

Ó

W
UI
00 •0 O

r-

J

UI

W G1 0• UI

DO

µ

1

I ►I- 0
I O7
I tJ

.•
43
i^

,-•
Í 0^0
I -it,

I
I
^ m

,0

�-o

-n
n
o
'3

o m
x
o
1 fi
U
ro
O
-7
r•
o
al
n

r•

0
7

n

1

r•

O
7
ro
^

0

7
ro

UI

r

r
o

o

n

v
ro

ro

N

N

W
N
O

41.

•P
O

W W
W W
o•
J J

O

W
cn
N
?

ñ
W

W
^
UI

^

W
-4

W
tY.

µ

UI

UI UI

o o

■-•

UI

J o
'•-

►+

IV

J

J
^

,o

µ

OJ

o^ r

■•

ji
-0

cn

•

p

ñ
O
W

•
■•

ñ

O
W

Ctl

I •1
-0
1 00

O
W

07
O O'

r f•
UI
N
t-J
m •- O
■0 J o•

1'

o,
-O

r

0"
p

N
03
0•

N
03

4
U

-4

W

N

0•

r

r
UI

^

CJ

r

UI

A

N

■0

r

03
W
r

N
N
W

W
.I
-4

41
W
11.1

UI

03

O

42.

00

UI

41,
03

J

0

Q`
W
03

►'

?

J

0`
.P
0•

0
N
CJ

U
W
,p

•P N J
cn cn O
03 O 0l

1-

0
03
0

►-N
-4
o"

N
0
N
►•`

1.-

N

W

0'
,0

1-

I s1J
I m
I tJ

J

1 ^-

�
tJ

I W

03

. I F-I^0
i^

CO

f--

J

03

03

-12.

O]

03
N

.0

,0

-A

A

I

0•

41.
0.
O

N m

CJ
CJ

Iµ
I 03
10

W

CJ
r_n
tJ

UI

W
O
-0

f-

W

•P

►.
O
0
0]
W

I r`
1 -0
I m
I U1

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15949">
                <text>3980</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15950">
                <text>La revisión del sistema de financiación local / Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15952">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15953">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15954">
                <text>Nova organització territorial. Principi d'Autonomia de les entitats locals. Principi de suficiència financera. Ingressos propis, subvencions estatals i endeutament.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15955">
                <text>Club Siglo XXI (Madrid)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15957">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15958">
                <text>Administració local</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24095">
                <text>Municipis</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24096">
                <text>Finançament</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24097">
                <text>Autonomia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24098">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24099">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="28275">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40687">
                <text>1987-01-19</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43311">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15959">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1075" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="609">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1075/19870129d_00190.pdf</src>
        <authentication>fc6b4c4cd68f8827930725dbc0ed7403</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42282">
                    <text>Josep Vicenç Foix *
Amb Josep Vicenç Foix hem perdut un gran barceloní que era,
alhora, un sarrianenc de sempre. Era sarrianenc i era barceloní a
fons. A casa seva, a Sarrià en un aniversari m'ensenyava articles
seus sobre Barcelona. N'hi havia un de molt bonic, de molt
crític, de molt punyent sobre el que ell en deia la
"Barcelonota". Havia estat publicat amb seudònim en una revista
de Sarrià.
Tant em va agradar que vam parlar amb ell i amb el seu
col.laborador literari de fer una edició d'articles de Foix sobre
Barcelona en diverses époques, en diversos moments. Això ha
quedat sense fer, però penso que hauriem de posar-ho en marxa com
a homenatge a Josep Vicenç Foix, el pastisser-poeta o el poetapastisser, com també s'ha dit. Barceloní també perquè tenia no
un, sinò dos oficis, d'aquesta ciutat, que aquesta ciutat ha
desenvolupat a fons a la seva història.
Amb ell he fet tantes coses! Plantar un arbre l'any passat,
ara fa un any tot just, al Carmel. Amb tot de nens d'escoles que
vam fer pujar als Tres Turons de Barcelona: El Carmel, el Turó de
la Peira i el Coll, perquè aquests tres turons bastant pelats
deixessin de ser-ho. Ell va entendre de seguida que això era
important i vam anar a fer aquestes plantacions que no donaran
fruit fins d'aquí a un temps. Però aquí tindrem també en Foíx
present.
Vam anar amb ell als barris. Es va fer aquest muntatge
teatral que va tenir tant d'éxit i a ell li agradava de veure.
Ell hi anava de tant en tant, a veure l'escenificació de la seva
obra. Però potser el dia que recordo més a en Foix va ser el dia
de la inauguració del monument a Picasso al passeig Picasso.
Aquest monument d'en Tàpies, innovador i surrealista, quasi.
Aquest dia jo acabava d'esser anomenat Alcalde i no sabia ben bé
que dir, fins que vaig veure el barret marron d'en Foix que
s'atansava per l'avinguda. Vaig pensar: estem salvats perquè
aquest em dóna la idea del que això és. Ell havia estat un
surrealista, ell havia estat un vanguardista, més concretament.
Un innovador, un home que no s'atenia pas a les regles del seu
moment, sino que les superava. Em va fer pensar que estava molt
bé aquest homenatge que es feia a en Picasso, que era tan poc
Picassià i que era tan poc del Tapies, i que no era de ningü,
sino que era una cosa nova.
En Foix va ser sempre això. Va ser sempre això i espero que
se'l recordarà per aquesta espurna d'innovació, per aquesta
capacitat de somniar els seus somnis, que és inesgotable, que es
tant nostre i que és de vegades tan contradictori amb l'ofici
manual i amb l'ofici de pastisser i amb l'ofici literari de
poeta. I tanmateix ell en tenia. Tenia ofici, , però també tenia
imaginació. En aquest sentit és un gran barceloní.

* Declaració a les emissores catalanes. 29 de Gener de 1987

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15960">
                <text>3981</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15961">
                <text>“Josep Vicenç Foix” declaració emissores amb motiu de la seva mort</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15962">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15963">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15964">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15966">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15967">
                <text>Biografies</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24090">
                <text>Missatges institucionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24091">
                <text>Literatura</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24092">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24093">
                <text>Foix, J. V., 1893-1987</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24094">
                <text>Necrologies</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40688">
                <text>1987-01-29</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43312">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15968">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1076" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="610">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1076/19870313d_00192.pdf</src>
        <authentication>c6ba2f888b6ca4dadf2ff3de10e24e68</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42283">
                    <text>untarn.ent de Barcelona
Ref.:

Gabinet de Comunicació

Paraules de l'Alcalde al Consell de Suport Barcelona 92

Barcelona, 13 de

març 1987

�MOLT HONORABLE SENYOR PRESIDENT (...)

QUAN

EL 19 DE SETEMBRE DE L'ANY PASSAT VA

CONSTITUIR-SE AQUEST CONSELL DE SUPORT VAIG DIR QUE SI
L'ENCERT I LA SORT ENS ACOMPANYAVEN I BARCELONA
ACONSECUíS EL QUE TANT FERVENTMENT DESITJAVA, EL CONSELL
DE SUPORT ES CONVERTIRIA EN EL GRAN SENAT QUE REUNIRIEM
ANUALMENT, O QUAN L"OCASI6 HO ACONSELLÉS, PER A DONAR
COMPTE DE L'AVENÇ D1L NOSTRE PROJECTE.

TAMBÉ VAIG DIR QUE SI NO ACONSEGUIEM EL QUE VOLIEM
AQUELLA SERIA LA PRIMERA I üLTIMA REUNIó I LA MàXIMA
EXPRESSI6 D'UN ESFORÇ SOLIDARI PER LLENÇAR AQUESTA
CIUTAT I AQUEST PAIS CAP ENDAVANT.

�AVUI, SIS MESOS DESPRÉS, ENS PODEM FELICITAR DE
QUE NO FOS AQUELLA LA PRIMERA I üLTIMA VEGADA.

AVUI ENS REUNIM PER DONAR COMPTE DE LA CONSTITUCIó
DEL COOB, L'INSTRUMENT QUE ENS PERMETRà TREBALLAR AMB
TOTA EFICàCIA PER CELEBRAR UNS JOCS COM TOTS VOLEM.

PERD TAMBÉ VULL APROFITAR PER INSISTIR EN ALGUNES
DE LES COSES QUE VAIG DIR A LA REUNI5 DE SETEMBRE,

LLAVORS VAIG AGRAIR ALS EMPRESARIS, ALS
ESPORTISTES I ALS REPRESENTANTS CIVICS EL SUPORT QUE ENS
HAVIEN DONAT I TOT EL QUE HAVIEM APRÉS AMB ELLS.

ARA VULL REBLAR AQUELL MISSATGE, PROJECTANT-LO MÉS
CAP AL FUTUR. JO VULL DEMANAR ALS EMPRESARIS QUE
AFRONTIN LA CONSTRUCCI6 DE LA BARCELONA DEL DEM AMB
ESPERIT D'EMPRESA MÉS QUE DE NEGOCI.

�AMB MENTALITAT DE CONSTRUCTOR, DE FER COSES, DE
CREAR, D'EMPRENDRE, MÉS QUE DE TREURE UN PROFIT
IMMEDIAT.

NECESSITEM UNA BARCELONA RICA EN INICIATIVES, EN
IDEES, QUE ARROSEGUI TOT CATALUNYA DE LA QUE ÉS CAPITAL
EN LA CONSECUCI6 D'UNA SOCIETAT MÉS MODERNA, MÉS
CREADORA, MÉS FELIÇ.

VOLEM QUE AQUESTA EMPENTA AJUDI A FER DESAPAREIXER
DEL NOSTRE PAIS L'ESPECTRE DE L'ATUR, DE LA CRISI, DE LA
POBRESA.

�VOLEM QUE ELS NOSTRES JOVES TINGUIN L'OPORTUNITAT
DE PRACTICAR L'ESPORT, QUE LA NOSTRA SOCIETAT VEGI
L'ESPORT COM UNA PART DE LA CULTURA.

VOLEM QUE BARCELONA TINGUI EL NIVELL DE QUALITAT
URBANA I FUNCIONAL QUE NECESSITA I MEREIX COM A CAPITAL
DE CATALUNYA 1 CAPITAL D'ESPANYA QUE TAMBÉ ÉS.

�AQUESTA CIUTAT I AQUESTA CASA TENEN UNA LLARGA
TRADICI6 DE BONS GESTORS DE TèCNICS COMPETENTS QUE
SABRAN EXTREURE DELS RECURSOS ATORGATS LA MILLOR
UTILITZACIó .

VOLEM UNA CIUTAT OBERTA AL MAR. FAREM QUE LA VILA
OLÍMPICA SIGUI EL CATALITZADOR DE LA GRAN RENOVACI6
URBANA QUE ENS FARà ASSOLIR AQUEST OBJECTIU.

I VOLEM QUE ELS MUNICIPIS DE LA NOSTRA

REA

METROPOLITANA, DE TOT CATALUNYA TINGUIN L'AUTONOMIA I

�ELS MITJANS SUFICIENTS PERQUE TOTES LES FORCES
DINAMITZADORES QUE EL PROJECTE OLÍMPIC DESPERTA PUGUIN
SER CONDUïDES A BON FI.

SEÑORAS Y SEÑORES, MIEMBROS DEL CONSEJO DE APOYO:
HACE SEIS MESES LES PEDí QUE DEJARAN QUE BARCELONA
REPRESENTARA A CATALUÑA Y A ESPAÑA.

HOY REITERO ESTA PETICIóN.

ESTA VIEJA NACIóN QUE ES CATALUÑA QUIERE
PARTICIPAR PLENAMENTE EN EL PROYECTO DE UNA ESPAÑA
NUEVA, DEMOCRÁTICA, PLURAL Y DIVERSA. UNA ESPAÑA
ORGULLOSA DE SU DIVERSIDAD, QUE NO NECESITE REAFIRMAR
CONTINUAMENTE SU UNIDAD, QUE HA DE DARSE POR SUPUESTA
PARA QUE ARRAIGUE SIN PRODUCIR RECELOS.

�BARCELONA SE SIENTE PROFUNDAMENTE SOLIDARIA CON
TODOS LOS PUEBLOS DE ESPAÑA.

Y MUY ESPECIALMENTE CON SEVILLA, QUE TAMBIÉN HA
FIJADO EL 92 COMO HITO PARA SU RENOVACIóN.

BARCELONA QUIERE COMPARTIR CON SEVILLA LA
AQNDADURA DE ESTOS CINCO AÑOS.

QUIERE AUNAR ESFUERZOS, INTERCAMBIAR EXPERIENCIAS,
COLABORAR EN PROYECTOS COMUNES.

AMIGOS MïOS, EN 1992 SE CUMPLE EL QUINTO
CENTENARIO DE LO QUE HE LLAMADO EN OTRA OCASIóN LA
IRRUPCIóN MUNDIAL DE LAS ESPAÑAS.

PERO, EN LA MISMA DÉCADA, EN 1998, SE CUMPLIRÁ EL
CENTENARIO DE LA PÉRDIDA DE LOS úLTIMOS DESTELLOS DE
AQUELLA IRRUPCI6N.

�EL CENTENARIO DE UNA GENERACI6N MARCADA POR LA
REFLEXIóN ENSIMISMADA SOBRE ESTE PAÍS.

EN ESTE CENTENARIO ESPAÑA ESTARÁ PLENAMENTE
INSERTADA EN EUROPA Y EN EL CONCIERTO MUNDIAL.

Y DEBERÁ ESTAR CULMINADA SU TAREA DE
RECONSTRUCCI6N Y MODERNIZACIóN, ESPOLEADA POR EL DESEO
DE SUPERAR PROBLEMAS Y RECUPERAR RETRASOS ACUMULADOS.

BARCELONA QUIERE SER LÍDER DE LA TRANSFORMACIóN DE
ESPAÑA.

CREO QUE ESPAÑA NO PUEDE PERMITIRSE DESAPROVECHAR
ESTA VOLUNTAD.

MUCHAS GRACIAS.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15969">
                <text>3982</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15970">
                <text>Paraules al Consell de Suport Barcelona'92</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15971">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15972">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15973">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15974">
                <text>Saló de Cròniques</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15976">
                <text>Català</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22559">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15977">
                <text>Jocs Olímpics</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22554">
                <text>Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22555">
                <text>Competitivitat</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22556">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22557">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22558">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40689">
                <text>1987-03-13</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43313">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15978">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1077" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="611">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1077/19870314d_00193.pdf</src>
        <authentication>1f5437b8eec750aecc743b4ff120d0f3</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42284">
                    <text>Ajuntament
de Barcelona

Alcaldia
Gabinet de
Comunicació

Plça. S. Jaume s/n.
08002 Barcelona
Telèfon: 301 07 07
Tèlex: 54519 Laye e

ELS JOCS OLíMPICS I LA CATALUNYA DE LES CIUTATS. CONFERENCIA DE
L' EXCr . SR. PASQUAL . 11ARAGALL AL COL.LEGI

DE' PERIODISTES DE

GIRONA.,

Girona; 14 de març

de 1987

�+uui
•Ajuntament "1II +' de Barcelona

Gabinet de Comunicació

Ref.:

NADAL, FIDEL INTERPRI T Dr LES I- QUIETUDS DE GIRONA.

• AVïJI PRECISAN ELiT

I CO N JA SAT?EIJ, ''Ei"? FIRNAT ELS DOS-

COVEI
-DE BARCELONA; UN CONVENI
-------"
PEL • QUAL, E N TRE ALTRES COSES, L I AJUNTAMENT DE .GIRONA

AJUNTAMENTS, EL DE GIRONA I

.

_

OFEREIX 9^?.L•

i.?

:

Sr _U SUPORT PER RE0RGA1VIT%iAr L' AWïIU HISTòRIC••

DEL DE DARCELO;:JA. L'AJT1;`1i'A'=:r2:iT Dz_:. P.,ARC%LO'vA, .PER .LA.SEVA.
PART,

PRESTARA PART DELS FOïdS DEL MUSEU D'ART DE

CATALUNYA PER. M'POSICIONS A GIRONA.33 JJ^^^^

^(//

^.. .

^

( (/¿/1'nJ^VIÍ/

3^VV'

V

^^ ^^ . ' ^ . 1;=/^' ^ .^
^ 1 U- /VI` /^L^.n•

-

."'^

¡'^ /^^J.({
Y
,

•^

^ ,^ ^^^

o

/1^

..

^' ^ • . ^^^^Li^^^ .

^ ^^

.

.

�-4-

Ajuntament
Gabinet

de Barcelona
de Comunicació..

Ref.:

LA IMPORTANCIA DELS CONTACTES \PERSONALS. CATALUNYA,
RE AL ITAT URBANA.

OÑ\ .CO§&amp;z 22I COM AQUEST TIA . ESTA? POSSIBLE, EN GRAN
PART, /2}C}2S A LA FLUIDA 23t&amp;C13 . \O« ÑI9a .ENTRE AMB DO\
ªJ g 22AJ2rfSZ

I

%

`

^

&lt;

&lt;

\

NO EM REFEREIXO .T !&lt; SOLS A •LES

« .

RELACIONS

INSTITUCIONALS, SINO TALL A LES.RELA /IONS PERSONALS,
UNS CONTACTES DIRECTES _PERSONA &amp;- PERSONA O22 ES PODEN z22 2a2ItS32ç.

.AQUESTA\

2£O2I\I2^^

JERSONA«, AQUESTA f /3\IS2OSI\I5

¿L - CONTACTE, ¿SOFRE QUINA - REALITAT £ÇSIC2 S'ESTABLEIX?

S'ESTABLEIX SOBRE LA REALITAT DE DUES CIUTATS,

GI2GA. I BARCELONA, QUE S6z 25D95S I2fO2ÇF¡?iSSÏGa DE LA
22RX«`OS CIUTATS DE. CATALUNYA.

UNA 2&amp;223 QUE . FUNCIONA, QUE \S EFICIENT,. QUE PERMET
\JE LA POSSIBILITAT DE CONTACTE DI2«CTE S'ESTENGUI A TOT

�-^

—5—

fIIIÍ(

de Barcelona

Ajuntament

Gabinet de Comunicació

Ref.:

CATALUNYA.

I

AIXò ÉS UNA , L:-,S

CAP.ACTERíSTIQU),S FONAMENTALS

DE LA VIDA . URBA'i;A, Ui'•i DELS ?".OTIUS PELS QUALS' LA GENT
TF,NDEIX • A FOReI11.R CIUTATS:

^
SOVINT

HE COI ";J,?Tc ' L' AVANT

r„ Dr' i'áADI?I1
ALCALDE

BAi.RT._:CO,
NOSALTRES

r

,

,:'^I• c,
Uï-J,^

n .-

.;?;.)3

':OLTA

ci [. PE

DEPENEN

'

..^

S O,

CI 1L '..L ^T,

SINO •

CIUTAT. TOT . _ rlDr:' C` T .';, Di; VEGADES, UNA
r ^^^ %r
_.__
_^^S
C^,

NEGUCIACIOriS
` T
.i 7 ..,rt .
^^:: ^'i. .;t±.Lï^^,_ ;"

AME

ATS . ',:L FET DE VIURE

I:,, EH ENCodTP E S INFO N\LS
'ATFI"A

SOBRE MOLTS DE

MADRID.

NO VULL DIP. TAT,? SOLS V EUP

r\ L A

n
DELS

D'ESTA
.: '

±m -T^-^r^^ DI?
1
-^ T?r.^
D
Dr L ??.,T,:,;_-1^J:_,,
Pï^.O!,L_,..:'S

n T =

COL.LEGA

DE L' ADI:I;-IISTRACIó CENTRAL —

,
.
{
APIS
C
SE
',.,^ _.._..7.^

`,
"i.I?'dI,^1R'.,5,

Tr7,

.iEU

DE PODER VEURE

ALCALDES, PET

FACILITAT R;:'SPO;::SMLi? .

EL

TC-}i, QUE

I?r?_rO'R C&gt;U,?.

L

i^-

T^.I^^.ò

1 Oc:.
n - ;,,i Ii,:[,_
i`^

,.E.

..

^

•P Ç'•^
."^ .

DESENCALLAR

TOTA U';A REUt`IIó DE T REBALL-

i

VULL TT1.L[IS^ ..&lt;&lt; -.,
rnr^

- ^-)

^

^ r• i
^m
^.t^
^;;•:,_,CI-)o^ICt^.,
i?^ SI VOLF[J,

çnkiit-uln

�Ajuntament

de Barcelona

Gabinet de Comunicació

Ref.:

2Lt6 QUE . Ix2sezSSa SOL? ALS QUE
PROFESSIONALMEN T

Sl2Ai!

O991Ca2

E'SS2On7 DE. LES , AVANTATGES DE LA

U m3^IIÇ^&amp;C13,. CO2 }S EL =U CAS.

IS BEN
EL .\02E2223 DE SISTEMA DE CIUTATS
.
..
^ .
.
{^lls}\2£^ \ sQ 2aIÉ&lt;222 ¿2^2\ &amp;22 ¡ za\^; A \}2\O&amp;
^

2&amp;T2IK,

\

\

AL CICLE

Ç \^

«S222S DE LA CATALUNYA

DEL FUTUR"-.r

A GIRONA,

DEBAT ª

DEL 8

DURANT EL

E CRó2NA± If.TERRITORIAL.

CATALUNYA

APAREIX AVUI AL S ULLS DE L'OBSERVADOR, r¡'

LA TACA OÇ't« NOVA c223o/ k y Ià PER S22\.tT? \ •22 . ƒa

7s25I2&amp;2 DELS S293 S.J20S Sc02ò:ICS I SOCIALS, COM UNA

^. \ZA DE CIOW,_ S6 202 O2 CONJUNT D'AGLOMERACIONS
cI2T¿PAUS,

PETITES

I\0 2A\2 PETITES, • 2ITJAN£ R

ACUESTA' . 22 a :_. O22 m%CICa C£ /¿D A

MIS

PER LA

2\SSRI2;2\\DOC?2 • D\aS FACTORS NATURALS ƒ A VOLTES

�Ajuntament "11W de Barcelona

Gabinet de Comunicació

Ref.:

TA1:E%. -

RESULTAT

ENCERTADES

• POLíTIQUES,

O NO.

MORES

I,

D' UPES .• D^TE P.HINADFS.

D' -ORDT;ïdACIo

UNA • POLÍTICA

D' A.ï?.A,

T
) •^t T
n
'r
\Tn
tT ' ¿^ f'1 ! l
. HAURIA_
PRIMER,
T ,l
D;;' ^!^
1T;^^L
C_:^
A O,_:JLClIU:
TERRITORIAL
OETENIR .
VIDA_

EL P,'iàlUM :r:^UILI_. REo gl I LA MES GRAN OUALIT AT .DE

T C(^-:-,;J•.J^.,^
P^=^í.^,
: AME EL
r ^ DEL
`'
"
??OSSI:I,ï ?S PER A__,

^
SACRIFICIS

PERi A.

I SEGOi',

^fir; 'T'' DE Cr_.:ALUi:ïYA,
r,
ENTESA
LA CORRECTA
CO_ _^.,^C_A C,^^a:^ïi:`._^o
L,,
' AGLO[iERACIO' 4 _-1U11ANES , AtHB

J ^^^ ?.,
CIUTATS
._1
GRAN DE CIIi_
nii^^.'.SG°^%\^

r-^^-'r
_.-^TO
r-' O.ï )T
._.
,L • TERRI

I

SOCIAL;)

'ï;`'Lii;^^U&lt;&lt;.:-^.T
?T
T
C e^^ï.._I;

O ^_^^.P^r

_d :Ii'í

POSSIDT

.
PEP.
EUROPEA:,
DE

RESULTATS

HABITATS, •I-i.A D' EST.AR
PER ALS SEUS tl.'
^`A`11:I1.

IMEE LLIGAT AME . LL'ENTORN

.:_^:._^.

i^:7r-^

^--^

^^A
EUROP

*UN

EN

-EL

:U;.OP
'-^
,

'.)T^
'
,,GIo

D'UNA_

EL

T
TAL
• ;'C( l'•;o1.;ICS

n
D^,

m
^
ïl_ DE
or' SEVES
^C
PARTS.
C,7-._n 1.._^CU''.^
&gt;. ^, L1:,.

CO[':. AOUEST CONJUNT
SI°"^T^.....
^^..

a;
C-ili I'' .I

n

ird ';:^ ._. [Ji

CONCENTRADA
T__^Cr^ •^..^^ADA
^^ 7^I._,._,.
r"' ^( ..._r_i:`
^^m,'^^^ .:v
-* -T . CO
^^ SEVA
)^'^^^_-_ :;C_I^^
' L,,..
r"•.E
L.;T

�–8-

Ajuntament ' 1 111+ de Barcelona
Gabinet de Comunicació

LA.
A.nUEST

BONA

Ref.:

CONNEXIo DEL

DE

CIUTATS CATALd AMB

TEIXIT UP.P7'1-INDUSTRIAL I DE SERVr;IS DEPP3, .r1QU1
L ' A,P.:?A M f''TROPOLITAivA I

Sí CRUCIAL^I`r-. ?'?T, .DE
LA
JA

SISTEMA

r^'^^)PnI
J IT^;'?.
J_!
^
r f- TJ_ Cl ^^)_..
1\!..

FInS

.I

TOT

DÉ:

I:^,A^`C")•
L J O'. '^^ .

DE

P c-YW c:~1,143–,
¿k

LA. CAPIT?^,I,

PEROU

;^''TOI:
DE
T^ n ï:;'^^
P

,^L . ^

¡.
Dj Ui'i

DEL SEU

PL'!^1:=^

.I,
TERRITORI,

f
A.RTICULACIÓ D E ',Or^OI:S AJi,`P1;R_i T:TIUS
m ..^ .;."

,.

=, L

^ ^',

i^tJ i^_

m
1

n',._.

n

I

NO

SOLENT

ENTeS
I`:TCOM
CO

COIIP?J.i,iïENTAi

VERS
n IOP..
IJ °`^r
E^,
^.
E . ^
^j

w

JUGA

(rn.

/j-1-T

cz-In

EL

UNA

IS, SIN6

CZ

í~ i

u n/! tit-c.t5^ ,
- ^-^
t,,_

^

�1

-9IEIIIII

de Barcelona

Ajuntament

Gabinet de Comunicació

LA FAL.LACIA DE LA OP0áICI6 BARCELONA -CATALUNYA

.NO

^r,

CERT (7U7 CATALUNYA B' HAGI DE PLANTEJAR LA'

CONTRAPOSICIC;

9

L'OPCSICI5 ENTRE DUES CONCEPCIONS: UNA,
L' ALTEA,

'"BARCELCHINA"

ANTIBARCELONINA,

CeMAPCALISTA O SENZILLANENT'CATALA'HA.-

N o .S'ENT1N QT.11. VOL DiR EZACTAMENT•QUAN ES BATEJA LA

PETERA DE LES n p cioms ..CM LA. DE- LA CATALUNYA-HANSEaTICA

jA

SE.00- 1' CON. LA DE LA CATAWNYA-CIUTAT. MAI AQUESTES

DUNS COHCEPCIONS . ,

SI

ES -QUE SE'NPOT PARLAR CON DE

C07,7CEPCIONS • EN EL l'1.ATEI SENTIT L'UNA I L'ALTRA, NO HAN
ESTAT ()POSAD:ES. NI ns no QUE HO ESTIGUIN. ARA.

•

UNÌ

1S CERT,

En CANVI, QUE HI HA HAGUT HISTòRICAMHNT

CONTRAROS T CT5 ENTRE UNA CONCEPCI5 ;S

'INDUSTRIAL, MnS ÉNPREWMORA,
COCEPCIó

•

URBANA, MÉS

DE . CATALUNYA I UNA. ALTRA

M1B. TRADICIONAL,

PAIRALISTA, .11.1S
•

CONSERVADORA. .

.ACUESTA CONTRAPOSICIC)-1S . L7. níTIMA EN EL TÉRRENY DE

�—l UAjuntament '' iiI de Barcelona

Gabinet de Comunicació

Ref.:

DE L'

.-LES IDEI;S, EN EL TER REPdY

POTSER,

.HISTòR ICA

EL
.^.,

GOJ
°

SIGNE.

DE LA
..JA

rUP

SIGUI,
J?N

. ITICi

PER

A

CATALUNYA..

QUE

MENYS

CATALUNYA,
^
^ ^

i?IiIGíI

SIGUI DEL

LA SEVA FILOSOFIA

POT

UPA O:PCS•ICI&amp;, O DUES OPOSICIONS.

FILS- CONCI;PTES •
„'
T
C:;^"Ci^T?^
:.`i

DF

c:T^. .t;,,T.?., I` `^`"
i

•

TERRI T ORIAL

DE

A RA NO HO `AVIA ? 7 ' Pn ,S

L R.1:
-,,

Ai?1LISI

PERò •. AI COM A T A SE FILOSóFICA

EMPRENDRE •L'ORDF,NACIÓ T E R7.iITORIAL

TII'.TGL FINS

EN L'

ESPECULACIo,

DE "i P_.P.:PAíS ." I

i i.'.

.^•

CONTRAPOSATS,

DE

MOLT
:í0.^^

"('IUTAT " COM

T

n_ U E

LïJ,
T `"''
it ^,
^

DESAPAREGUT . DE L?. •LI`:„RA`nL':'•.A CIP.NTí;FIÇA

I FIES

I

- TOT

HAN
DE -

LA POL1TICA.
•

LES
i-&gt; -^ r.
^_^
_,T1T1,^: .

;,,Ói?

r; T1•l.^
T,.1.J.)

-.

(^ T ¡^T.ir
^-' (+
' ^^^..1^^'Cc;PC1`:'1.'.l
7

-^
LES PARTE,
^:, L...,.-.

lil UNA
^ I EN
;`-''"^..'
J ?^i^^.i
'' " l. 7
QUEE POSEN
_

n
m^
CAPITAL—PA1.^

1n
^•'
c
r ,; 7^
1ï.ç._^—CATALUNYA,
i T.
^O_s^,i..^_^,LC

.
F
.
.rV 1-.TSI
3LL,,_^
I

r7 m-,rí -rr^
n'T
- -^1:•-F^^C.L:-.:=!T'•

O

'II:.._^
FINS

I

1^ .^
TOT

7 1^l

VEC^ADES

,EQUIVALENTS.

¡¡
DIT rnVl
FoPT,

UNA
l l -i :^).

1- I. ^l. I ^i
'
':^

t

nrr

^^

C 'T^ IJ .

;T:uS^

CC

BARCELONA,

.CATALUNYA 1`1O '

P:'`.PACIc P5-1,13 REGIONS EUROPEES .

�Ajuntament '1111+ de Barcelona

Ref.:

Gabinet de Comunicació

. DE CULTURA P'ROPIA (BRETANYA, Coi:SF:GA, OCCITaNIA, ETC.')

CORRESPON -

AGLOMERACIó URBANA

DE

GRAN

D'UNA

'I? LA INEXI.:;TiNIA

MOSTO: . CLARAMENT

•

ARE LA

FET

I:'i XI^TètICIA D' UN PROJECTE i:ïJ`.CIOP'AL :; TA;,Li_

^

tT •'}1-'v.•T
Ct^^.^^C^!
,,,
CORRECTE,
. ^,^
^. ^&gt;r^;^_^,.,;
.^; :l

I AI`{ó P`1C`^n

DIR,

AME

r"
Pt,^'
^.^.oTAMBÉ ES POL

i D'- ENCERTAR,
Li^, .1-. ^.^. I^.^^ p nC,ï.'.. ^^^'.•ILITF^ rn
.• y,--t -,

Ç)U,F. . SI

i* T,

BARCELONA E "I STE T" .` T,T, CAP I A LA FI P EP.ntJè CATALUNYA
PROU J:; ACIó CON PER HAVER-SE PROPOSAT I HAVER
,"
QUE
:E`? • DIr.''•r-^ï
^^' T,^'_o
t,._EN
ACONSEGUIT LA
F Or ._:,cl^
^ _^

CAPIT?.L, .

_

Y-)Vaul,

ï";S 1\ ' DI:'.,
• SOCIALS

UNA GRAN

^, DE

Jï ='.

^T
D

.CONJUNT

ÇL?S:'t^^„S I DE

:10 R.T:%,AC:IO?.-.TS AME' LA PRODUCCI6

GRUPS

PRIMàRIA

R' ALWr,NTS T ' DE '°PmÉi Ii?S PP.IM1'',P.ES I APLEGATS. EN

•Uid

AMB FU;NCIO_:._. D, • DIRECCIó

I

T_,? RT T O'?I

-.

"7

.-i

-i-•

i,.El UZ`.i'

I

';F

'S,

I .

Da?L ...
r' ^

n-^^?r'';

T•?`.RCrLO 'A

Z :OLT

COMSCIï::NT

QUE

T
n-^
^r .Ió ^:.I
* : S _'o
SER- LA PLATAFORMA
-:
^ ;^-(,
._^. ^ . ^^`
,;-rr^ra I ^:^ IC^.
J.. ..

LA. SENA
D' i:,XP'r.E.S SIO
^

^

DE CATALUNYA,• - L' I.-S;'";iMi,NT QUE CATALUNYA HA . .COi'STRUIT

•

-

�—12—

Ajuntament 'I!II +' de Barcelona
Gabinet de Comunicació

PER EXPRESSAR — SE I i:ELACIO: ?AI: = SE AME L'EXTERIOR..

!UI; ES

EL

BEN . EVIDF%?T

EN TOT

CAS F,S,.

COI`dTl APOSICIó ENTRE: Ucl EXTREM .I L'ALTRE

-QUE . DE LA

NO

SE'N

` POT

TREURE CAP ORIEï'T:\CIó P.?kTICI; I ltTIL PER . A E' E LAEORACIó
D' U??A -POLíTIC A`I'PPI.I"..'Oh.IAI_, ADAPTADA A LES rd.?CESSITATS DE

n
SORGEIXEN
.E SOP.CEI
Ei — DE
.^. QUE
I LS SóN L^"
'^C`
^ ^_íi'
0,. t_!,__
iC T,•
^ vL•.

,^

LES

DE_:

:i3í.
-.I`',.,

LA

^
I r, t^_.
"= .. S^_'
:oi.d CONSIDERADES i',^id- LA SEVA - REAL

1
i r,a. R
MAGNITUD I NO PAS EXTRAPOLADES COM.. NORMA D ACCIó.

PER •

i^i'.? _1PL:-; ,

LA. CO?'Tn.APOSICIó nUi', H I PUGUI HAVER

" n `^ ..^.
T'
,.rZ:^r, r n^_:,..:
T ^II
O .L:',
T,TERRA
^^.:
^ i..^.
"'C71
ç

UTA

CONCEPTE úTIL

I

PER

..,
, .«CELOivA
ENTRE T^^
;i;

O

LA

NDR.=; DETEP.`'III-?ADES
ENTENDRE

i

..•.CTITUD_,

I

I
.•. ^
'I"^

CANVI,.

^; C&gt;T

O D'UN

L' ?l

ACTUAR
^.
- A PARTIR D'ELLES. NO

U l CONCEPTE

A.'IPÜLA - DES • D,E _IiALT
I';CO''IC

TD

uTIL, :1N5 DANYóS, QUAN ES

P E;', TAL D TREURE PROFIT. POLITIC,

ALTñE TIPUS, D'AQUEST I:.: sFP.ONTAiIE'iIT .

UI; L A OOL.L:•.J,OR.ACIo _uTIL

I

�-13-

es
■

^

Ajuntament 1111W de

Barcel

Sa

Gabinet de Comunicació

PRACTICA { j LA QUE S'\SI\ba3Mf SS O2 &lt; talK ¡
:PUNT /2s © TERRITORI, / NO 22\
S'IMPOSA \2S. DE DALT.. \Ix3 • 20

DE PUNT A

g 2C23S32IA2222 LA ÜUS
HA D'IMPEDIR, •y\&amp;Ç,

t'ZSIS2IC I2- D'ARBITRATGES DES DE DALT, ºeA¡ LES

\

CONTRAPOSICIONS 0 CO«za \SCis§ ENTRE ELS ELEMENTS -

DEL

SISTEMA TERRITORIAL NO S3\ PROU EFICAÇOS PER A t ©\ÑIj#3S
•

22U2&amp;AL.

2o :f S

&lt;

LIa

.

-

.

RECONEIXEMENT - I PERFECCIONAMENT

DEL

Cas}CT \2 922} OS CA T ALUNYA o0D23 2s03ae .g S&amp; I§CO2202AC13
EUROPA QUE 22S PERMETI, AL M K2zI2 7 Fi2 S,

JUGAR « UN

: 22222 C&amp;2OAzzEÇ22 I : ÇÇƒGII 1 A a ! fƒ UNA 2}/; AQUESTA, QUE
-\\
RABLES
DE
LA
CULTURA
RECL A MA ACTITUDS QUE 35H2 INSEP A

/

URBANA;
-

. .

.

c02 ARA \t'cOS? 22t

DEBAT,

»`§SÇIgªGI5 DE LA

)tE22tI2a2, t'IQ ?2R2 9 22 s£5 AVANT-GUARDES I EL RIGOR,
7`,T, 2«2zI2 Y2 22S/ 23 S'2n2IS}322ac13,

�—14—

:ER111I1

Ajuntament 1111* de Barcelona
Gabinet de 'Comunicació

PER UNA SOCIETAT SENSE DIFERèNCIES CAMP—CIUTAT

no VOLDFI.;

ESTIC DIENT S'INTERPRETES CON

(

'., ^^' T S_s ^?
^.: ^•
Sz P..TU ^Jrr _.

U;.? . . :

^_T^

C ^ `', ^ i.
^

.

Aï:^SOLU7.' .

r;:

.

.

"`,13154;

JO

CREC

°

UT?

LI—IDEAT

DE

SOCIETAT :d' E S UNEN -EL-QUAL

L A FRONTERA ÉïvTPE - CIUTAT I • C AI` 1P .
I
^`•.IXO T O ï,L^_'T P, I T '^ , íOLTS. HO HA
Ic0 - .:`A
•

DIT,

NO

EXISTEIX TANT.

P E i. EXEMPLE, MARX, I

UNA COSA QUE JIEM • DE

^?IT .`OLTA

- -"..
SL'.T,^.^_,^

QUE E S LA CIUTAT DEL FUTUR ID:°, A L? Ç_'UIiT ÉS L' ÒPTIM? .

^;^

TJ' oPTI'

.t J r.
,_
I ^MOLT

.iT
^
&lt;^ i-`:; I T^T.
Ui:T
^ ^
iJ^ r,;^à:.^,

_

S
D p i? r..- QUIN EL - CA5'.P ., , S T à MOLT 'MES
;-`

i,
T ;, ^ SERVEIS-.QUE
n T '.,^

EN
. EL S; I^T`^IT D ; LA. COMODITAT
,
t.T^;jf.l ,, T^I^:.T
.^--

POSSI;3ILITAT •

r)

UN

D Tr MIi•;FAT

DE C`.? EI &gt; i^^ .. '"-,.;r DE LO^- :^'^ ^^
7.-),
T^^',ITT._`^,

ALTRA

ARA EN

PA D

E° ,

COSTOS .DE CO N ( :

.,

,

DIFP•1:
D,. LA

i:IVELL DE

t;::IP1`1S..

I PER -

_.SOLA EIJ ^
(' -lA.TOTA
I ^^`^. ^ T ^^ , i. NO t? &lt; DE PAGAR
QUE EST PATINT EN AQUEST MOMENT.

�-15Ajuntament 1 9I+' de Barcelona
Gabinet de Comunicació

^l
'
T ^ U='OP

Li^.

^^iT

\^
QUAL

r-_i 1

\nrnr.._:
^^... ^

7r:, , I)^ `S T =^ICi:T
.t,T C.n
T.
._ .r,
^iI:- - _-,.
._EF^ ..'ICIo _ -,

.'.m
LP1
^^
r

.
T'`
_^.^ P ER.

^ :F^: Gi^,T DE CIUTATS.

^ QUE :JOSAL TRES
^ U . I'.'.lV ,iI^ ^ U ^' nP_^U. EL
T
^ CIUTAT ATJ'Ir^A ^,`^
^_-^
- ,;r "
-. r
. _i..a,T,c.
^_

?
P –.
r._-

CIUTAT

ES UN I _.V

TM

TJ:`.1

C.
r^ n
^_,C10^.,

T `^.
TROS
ti.
O^

EUROPA

D'AQUESTA

^ iT
m:1`,1
T
n ;^
Y, S,
PROBLEMES,
AD&lt; D'
I_G^T^:IA 1 DE Pk:OBL
UZs^?i.,;,
I .^ CARREGADA

?% t-: POSSIP.ILITATS.

'L

^^_ ^^ ;
R EORI^^,

LA
T_'ADICIO i"AW: : ",

L . cw77f(1-3

- 1,CI?, ,
t;UPF.`VIV ce

',.:S

F A PENSAR E..

ÉS

QUE

DINTRE

AQUEST
_^S T ESPERIT -DE

ELS

f?

w

Ts DE

:

S
FER-LES

F 'P . LES LLEIS, DE DECIDIR

T^.r S ^ •i! ^i Li•.
^^•m
ï^ r,
REPRESENTAT
ESTIGUI ^EP
^ E^^^.I-O^?I
QUEEL TERRITORI

^ r•Tr. ^m^_ ^. .I .__
-^^i Rl?Pr;'-ST,^;r^,r1^
.
_.
^ P,^`^T
1 ^^içu^^
ï_?L^

_,, I :&gt; é
C RITICO.

mr
_ _.:

_ I,^.T
,^^r^,` ^ - i..GUi'. ..^`l'J - A ^ i. ''^:^.^CJ^^^.,

EL QUE DIC f ;'.UF TE 'I

'

L z4 .SUb-l^
^ ^^^,^l

l/
AnUEST rSPrP.IT nU:? TOTS TEï1IM A

CONSTITUCIO^_d S, EN EL '' - ?Oi'-Eï i DE
L E S )POLI T IO U iT S,

L^

IDEA

' JVA

LA

' QUE Y_S ^lOS`?'Ri::, ,
LI^O
A

•

7:^SPRi;S

ï-;= é:IC1?'' _TT .?UROPi?,U..

ROi , '.c. P ;'R_O f? ?'i TOT CAS

T-m -,T
^
° ^,O?:,
,0^.^_^l
,^.^
?JOS
ALTRES

GRECS,

;^LVT DELS

COSA QUE
COSA

TOT EUROPA,

^.
NO

d^^tS'

�–16–

Ajuntament ' V III'+ de Barcelona
Gabinet de Comunicació

EL

A ..TOT

SEGtJRAi:?.E% T

VFGADE

Ref.:

S • MIS

r'ó1 ,,

1. •' TZ ^A;^íEi^dTS

nu.,

S ó ';:

;,

UN

TRADI.CIO:'l-•.LIST_;S, L''.FiS

CONSERVADORS QUE

LA

POP,LACIó QUE HI-VIU...
• C._

LES
^S

LLEIS

•

QUE . SURTEN .Són - • GENERALENT

l'

i'ï`t
GENERAL,
171.!!
1 C ^^

`•f^`c•^`"`
GENT,
/.11^
LA L..i
` 1 3T•nn,.-^r,.
O1&lt; .7 QUECa^T" T_^o QUE
CONSERVADORES

L'IEs

PENSA.
•
v

PER. Que?

-,
^j,.Jl\

iJ

e

ELS PA,RLA.NNITS O LES LLEIS

DE -

FETS
TANT,
1[':.11 ,

D

F OF`::A

Eï?

ctln EL P:;S DEL TEI'.RI T ORI, i PER

;^-;?^
r U ;;?
`^, .'.1
^ ^.
DE
':^,I
..
` ^^Ei FORA
_ J.7

riPOP.TA`" QU E EL P;^S- DEL

.

&lt;.,IXó

ÉS

ELECTORALS ESTAN

.

;'
..FAi-i,.:.
F

AIXí _T_ TS QUELCOi-i QUE. CADA • VEGADA

`_n '.

'^' . ^T'
CC •; ..,.I ,.0 _o,

,
^-,_..A
F,E,
^r , U x- T

O UNA

^

_E._.."

TORNA

LLEI

A CATALUNYA.-

un

.
• QUE1IIAGI
t^UE i_; S If LP ^_ .'`^
''.T
•,
JO PL,. -^(;
TEN

I•

CADA VEGADA QUE

T „I T ;:rT r^ n
r 7
-,_ cJ
ii,
H I^_
UNA

T;s 12±1 AQUEST. ,1O

FI ^i. I^,ORsAL,

' FS

1'ACTOlc URii!?.•

TORNA, CADA VEGADA ^UE ES FA UNA LLET,
i

ICIó
^nR.AD,

Iï•^iRCIA .P." LA.

^-^m
AQUES T A REALITAT.

.'C!.&lt;

(Y-1

(7Jl

tc-

7DL,'V

'_' l^"

1›,,t—o t
k

StrI/J› f' ‘ mhA

b2-15(‘-

_

l

�—17—

.~.,
Ajuntament 1117 de Barcelona
Gabinet de Comunicació

LA IMPORTANCIA DELS MUNICIPIS

PENSO QUE f:S EL 10hFMT QUE. EME ADONEM DEL PAPE

I

DE LA IMPORTNC T AUE TEMEN LES CIUTATS- I ELS POBLES, EL
covran

DE. LES CIUTATS I ELE covERms LOCALS, 'EN.

L'ADUIMISTRACI DE LA COSA

PER COMTRE, TOTES. LES . LLEIE QUE DARRERAMENT HAN
SORTIT . EN W. UEST PA1S,

A CATALUNYA,- SóN LLEIS

• I-NTEnvEucToNis iTÉs, NO P AS . LLIBERALS,.
DESCOMFIAMCA •

I

TRASPUEN. .UNA

TiTms TOT EL . QUEJ5.1 HA—A SOTA DEL GOVERN

AUTW-Zfl,' .I•QUE

És, EM..PRIMER.LLOC,. ELS AJUNTAMENTS..

T,A LLEI DE CAIXES, LA LLEI DE FIRES, LA LLEI -DE

- RIESCAMERES DE .couimc, LA LLEI DE CAMERES AGR á

I

LA LLEI.

DE COMAROUES SISN LLEIS • DE — DESCONFIAMCA CONTRA EL
TERRITORI T LA PO5LACIE; DE CATAL6MvA:, QUE . EN DEFINITIVA
EST .7:1 AGRUPADA LE

Po r )I;";7. -zs

:.TJNICIPALS„ ES TRACTA, EN

AOUESTES LLETS . , QUE ELE AJUMTMEMTS REPRESENTIN
ALGUNA .COSA

�— V( —

Ajuntament ''i0+' de Barcelona
Gabinet de Comunicació

P ER

QUE

OUPg . PPROU2 T_'ES CONFIA EN EL FONS —CONTRA EL

.7 C' DIU,
S 1T
i^ï^

T.
?^
^ . r • r-^
L'ESTA_,.
i^d1F:^E
EN I?L CONTACTE DI:.I^C1F^•^

PETIT ESTAT SI ES • VOL , IP,_';.c).PS`I'a.T, I . CIUTADà.

rS

COT-JEIA ...... • LA.. POSSI':ILI'TAT DE QUE AQUESTA

R.ELACIó CRJ_.I UNs-. CERTA DEPENDENCIA -'.L CILJTADà . RESPECTI.
DE •L' :i.'STAT , ' CONTRA EL

pUF.

S' I. T ct DIENT,. CONTRA EL

_ .,^_,
^^^
T_ ....,.
A^
QUE
I, ^_:_^
ES ^^^i
IS?'l. ^.iJ
LI ^_,_..^-^L
^ r '^

.^.•.0.^
` ,T
P^.ln

_ .. ^ ',,^ ..._^.'^._
- ^^ I Tr^_
_'•

l/

^

^
T^^^,

m^•I^
^_L ^ S - J. 1`T
` (1 ?
_OLl
MOLT
CENT
rr^;^._ ^..^i.FIÁ

EL PODER ,.iUt,:ICIPL-.L QUE E N ELS PODERS Q UE

HI

tiA MÉS

Ai aJ1:?T, I ÑI:io L E S ENQUESTES Li0 ï)'i__:OST`'EN..

I

QUAN ï.•?O ns AIXí "S P. I QUI. ELS VALORS SIT•:BòLICS

^ LE Pn1&gt;&gt;'ER,..,

QUE ESTA — .. IÉS c:MUMT n0?',' TAN ATRACTIUS

PRiECIS..-"?i,'.,MT COM A Síï-ïOLt;, ÑO COP` A GOVERNS - QUE TOTS 'HI
T^r,-"`.nIïE
_. ^lr,

^

^?;S
`"O m; ,

FAVOR..
A hAVO

_^
EL^

r. ^
^...1:._..i.T_^ .^;T^=^
... í^^,'i'7.,T
CAS
C^
..._=, D^^

T)EfiP"°1;`ï D`r,•250

.
Pï^L

COV^'r:;''
.._

.

CATAI c^
^ .I

(?UF•

DE NO_ TENIR " AiJTOï;OMIA,-.

�4

–19–.

+iiü

Ajuntament 1117 de Barcelona
Gabinet de Comunicació

,CONSIDEREM
FACI

EL OUE

EL

GOVERN AUTòPdW± CAT1Là CO 'í UídA. PRIORITAT,
^

FACI,

GOVERN O ido NO SIGUI.

SIGUI- UN NON

1n^:^
^.Tmn
'7C,
DECLARAREM
.^ ^7''^,^•"'^
_. _,...,•
Jt.
^^,; ^-:n^.
^. ,^l 'O"'],%•:
.._. rQUE
. EN
CLAR
ES_Lr
M1

'

A.F„^ISSATS PAR`;?IDAJ'_I:,

D'UNA .

AUTOT''O'''.IA. PF.Rò DESCOMPT.=1P? T

A.',`UE`TT EFECTE SI'_TO? IC, SI PREGUNTEN ALS CIUTADANS PEL
.

GOVERN, PER E' A.DT:INI ST T '-'' CIo, QUE ES ALLo OUL I; ,TTt:,RESSA .) ,

Q UE

^^T.Ló

1,S

/\

ni ^
T QUE
;L^, 1_,S.La
'
^.%T^,1' t''Im^ IV.^

^r
,_..,

t

T '

COTïT7OL7,:;
GO`'yT T=RT',

'íILLOi•'•...

r
QUE

^ (^&gt; -: i^S EF•.L,C±
^ .T.^ rn It.i,
LíE ._,

^^ ,-^LLO
T

PROP, CUr1 ES ALLo

I ELE

i'I'

I-Tm,AT:= O.'v

í,,-?

D' L1 iLíl`%IS"'; ? '.:'IÓ,

EL

"S

EL

C UAL

QUE ES

EN

POT

NIVELL Di,

VOLDRIET-'I

ELS

Pu'3LICS ANESSIN
Í^T ^r
?,._.,i
' nT
_. I..^.
. . .__
DELS-,RECURSOS
^CU
1 ,_ ^P
è^ J.F',
_ L A:. _ r ^JOn
CIUTADANS
i'1\T:A'r:, LA , i AJOT&lt;I A CON TESTA IP D1_Fi CTI3LEKEï'dT 0UE
.

Pï I_
,...,J,JS'L('rC.',T^S.
`^^T
T

•P

,';'nUè :MÜEST NIVELL
AQUEST NIVELL

- _ ,.
T,.^OD^^

I

SI

T rn
^1
. CPITICAR,
.r^___IC::.F.,

NO .

¡'.T

]

NO

PS AQUELL ESTAT L LUTTYà;

ADET OSTENTACIONS EXCESSIVES

T-? 1 T^TI i-i&lt;, ES

^,^.,'rr'.;-,^,7
,.
:.)..^.i. •.U i„ .L_^._&lt; D__. SEGUIDA_
DE

A

J;
_. ^

?r ^?Uj:CIE &lt;

Ii ^. ï T^IATA^^:F^T^•TT,
'

-

T m 1 c•.
? CITJ,
:OJ._

1 r a. r i .^ ;_'.
^ SE'LS
ELSFiJL^^..,
"' r ^._.^.

°*^^
.`.T,
^. r'(?*_...'^^^
_ .•,
EL
CIT3 T
C.,., `'^_^'- -U^, ;?L

uns.^.

r.i r^

,-

_

DE

ES--

íC)TJr 1'
. %IÍ,J r^aCIL DE

r, ^. ^

r
^ JNA
j'
PROP.
i:S

�r

–20–

Ajuntament 'VIII+ de Barcelona
Gabinet de Comunicació

Pr^ ^^
T
* A
i^
^,zl- i–r'.E
^ LA
z. _,. O^Ta,'::I
A
TORNAR
VULL1- I,rJ_

P,,P.

c1

. .
T J T1'-'^^^^
CAT^..J^

• PERSCITATJP"'•FNT
rUNCIO

.'1i

LA

CAPITALITAT- .

DE

T 'LO,;A .
LAl L;;

I D'APARADOR –COM
ES :'.LT:':_CT'A DE _'OTOR

P&lt;&lt;IS.

.,
LA
A '-7IPOTTIC
e

.ü.T;,.ÓPOLT c'.^.TCELO':-IINA

T
COï i^'
^'.C^'^r"T-:'.CIo

GENT

DEL

ENTRE LA'.

I UNA IDILIC:1 C;:ïALUM ^ A. COMARCAL

.
r -;r, T -^ c ,
n -Cr.
BASE
^J
T )__ C ^'^
1. ??A^',
L'1-n, 1J..
UNA
V 1^' ï^, .I=,TJí ^^.;':O?^1;,.CT.^ )_ .":.^'•. . ^ i .I .mCATAW;:,..'

TE

TINGUT OC ASIC7 D'_' J COuPROVAR CO?'í AQUESTA

c7^UTILS.EVOL .AT,7.'Ri?: CAPITA L – T,S - COi-;P":^,^„'1 PI.I ? L1`^,
7.'OSi^_ :^ -

Q UJ,

REAL.
^1^:'1IJ .

ELS^

TAN ORGULLOSOS DT' TT??'ZR UNA CAPITAL AME: UUNA

. UNA CAPITAL QUE
.
P."S[dCI,,. AL _`.C)r. C ADA CCP I' f::S AFIR.PLT.D A
PUGUI
P,^'.1^?

^.,^ .'^,._
^ T,–,,};
? T'C`T'

' r^ n
I .:^, r^
.i11
_ ^ Or

r» 0..CIA
r^r^
;^ ^

j. ^A].

r I:o I,,.

r-i ^^
T'
^ ^ JOC ^ %TJ
^ 1, P IC 7 .
_^.L
.^'?-^_.1..,-^?

�-21+mii

Ajuntament 1 111W de Barcelona
Gabinet de Comunicació

Ref.:

ELS JJ.00. I CATALUNYA

MES

ELS JOCS- SoTd, A1•. - S D'UN FE;'WFid ESPORTIU DEL.

ALT .HIVELL, U;'! PRETEXTE PER A DEFINIR, I. I FULS A R I DATAR

0,-

GnC`.^.'1 j

`

T f^I^
CGL.L.c,C.^
lti ç._ .•-1i_^L-?

T
f^
JEC ^.IIJ,

DE.

T'l
:. GR.REiIv

7,
,-L

E ï&gt;i rL • D2?. L' ECOidWIA, 'EN - .3L DE . LA CULTURA,

L' Ur:};A,NI S:'ir,

^)
DEFI'?ICIó
F_L • D E . LA.

^'

•

T'T^^,^'^C'I"S
_ P.. 7 i^
i-^^7

I

INDUSTRIALS
^

T T CUOLek10UES .

DES

r^r•T
1 ^1
D ^.niT,-,,,
_i_

T
r; F ;.
PUNT

Ii:?TPn.PP:FTACIó DELS.

--

^,-:n
EXCEL.LENT
m REi._iC T R

T

A

T
t
D'AQUESTA
D

DES

JOCS OLí'i^-_PICS COi`'? . UNA •. OPORTUNITAT.

L I:) AK –EXPECTATIVES
OPTIMISTES
_
.,
COi: ^;^•
CONSOLIDAR
__

COL.LECTIU,

PESSIMISME

L'EXCESSIU

SIGNIFICATIU OUP FORA DE
COr"1,

r;T
L I.,TA,

BARCELONA

I

ES

,SCRÇ'-,i::IXÍN INICIATIVES

•^
P
^ POC'RAï:,A
7
Tn
• Ci L'ATRACTIU
i^.';1^t
fV OL^_.^
'T C' ^
I'S
DE ^^^\
:^ D:,
._i,.CJ'r;CT
T:.^:,

DE

-I^^&gt;. S^U
: ;_:
'''&gt;,?_ .•

T
1 T -^l^.Tw. D.i^_^^,_...:I•.?^C^Ó
. TTTlT..S T^
&lt;^^,:Li,^_,lt-,
T

•

SER,

r^T T':'T
^.F^S L;PO^.^..^t'!.^.

QUE

DE

T 1 T

i,

^':Tf^ln
^
DEL
^^r,0 DEL

ïl(^^

2

É

O POT

S,

^ ') I FET D'ORGANITZAR
F_:(J,

EL

V^.
-.T,;T-'nT,CIO
P'; . ^:^. PROVES
^iT,iP1
T^Tc'r
- 'J _'-'S
-;^'.TJ
,.._...

ri ^:

9

O

:Di:.S.
DETERMINADES.
Iï'.
^^^

;., O
^T

'LA '

LES

�Ajuntament 1117 de Barcelona
Gabinet de.Cómunicacib

POSSIBILITATS Di, DIL;A,•1ITZACI6 . PCOT^.ióï-:ICA T CULTURAL . QUE

CREARAN ELS JOCS SUPEREN . -LES DERIVADES DEL F'E'?' QUÉ EN

•
•

UNA

UNES • QUANTES

POBL?`.0 io .. COï:vC r ET T, • S';_I CTLEERIi.

COMPETICIO:'?S ESPORTIVES,

Pi 1

in

' /^ -,m_
T T '^llü1
H..
'TT
^_

T,^

yllo

('iL.^

uLTI; PUGUI SER.

LA

•

CONCENTRA CIó

TERRITORIAL DELS

•

r SCEr~?ARIS D.E

CO'i:íP ETICIó . ERA 'U NA C:?CIó OBLIGADA P;;r ' A LA CANDIDATURA
•.

OLÍMPICA DE BARCr?,ONA. AQUEST F,S, TRADICIC'irdAL_IE dT, UN
DELS ELEMENTS ..irS V,.r,O7,ATS PEL CONJUNT-DELS 11, -`BRES DEL
C OI

L' H ORA DE. D'CIDIR—SP PER- UN;•. CIUTAT O - UNA ALTRA

PEr, A A D JUDIC A R I.1'O1G,ANITZACI6 D'UNS JOCS OLí,,PICS.

ELS JOCS S '?.._TOR GUJ,r\ A UNA. CIUTAT, NO A UN PA IS NI A
m^
.,.__,
•,.^r;rm

C`
^ h^
P_.1
^ Ti' ..^

.CAPACITAT :!S'., DIcT
nJJ'.;

DEPA.SSE.3 T,'

*.1
EVIDENT
^^U^,
QUE

_''IT::AR

-.. :?-',IT

^ .UNS EFECTES
TIENEN

IrdICIATIVES DE

I

UNA
Ur^

DiSErVOLUPAMENT

ESTRICTE • DEL íIJ::ICIPI . E SCOLLIT. .

il ' PERFECTAMENT
I ;ò S'HA
. ^11 ,T,_.

t CC^'i^`..F'.

:^ ;

T"'
+
C IIJmAT
1
LA

NO .

EA ..CA CUT. QUE E S PREDIQUI DES- D E BARCPLOI:,TA. - DES DE TOT
C ATALL'i;7A S'HA RT PIJ:i' UNA GRAN OUi+:?TITAT D'OFERTES DE

�-23Ajuntament

de Barcelona

Gabinet de Comunicació

PARTICIPACIó I COL.LABOPACIó AME LA CANDIDATURA OLíMPICA

DE BARCELONA.

-DE BARCELONA
L'EXCEPCIONAL PPOJECCIó I NTERNACIONAL
T
.CT'
ACONSEGUIDA

PER
_,^

HA DI?
L^Ti^ C,«iDÍ..r.lU
^^^•
^^ rn -^,
n ^ OL1ï':t
' ^ ^
I,A r^
-

_ r R ^ U_^^d

FACTOR DE PRIMER OORDRE PER LA CAPTACIo DE NOVES
INVERSIONS
'TOTS

E C OidòmlnUTss

NDUSTRIALS A

I IMPLANTACIONS

ELS MUI;ICIPIS -DE-L' aREA __ETROPOLIT d1A DE BARCELONA,-

D'IGUAL

.:?Pv,TiE '.'..,

?.^
r w Tl
PER
^'r .. ^^APOSAR
Iti^,C-'S,_.^-..,•.I•

TI:LF,COt:UISICACIO; ?S

L'IMPACTE D E L.) JOCS DONARA L'IMPULS
-^ T r T T
t=:&lt;^.1.C:.^^Oï:_&gt;
AL DIA

r -.-

EL CAMP DE LES

T LES NCVVS .TECNOLOGIES; U N IMPULS
/

•

.

XXI .DE-LA-MA DF, LES
AL SEGLE ^.^^

m1^

I M PR:ESCI N DIBL E P E R- A.

CIUTATS. I rLS PA1SO'; D SENVOLUPAT S 'QUE FORMEN PART.. DEL

T URAL.
_ :^TUi,:AL.
r:ÒSTRE . :AI,c
;_,,,a,l^c_ NAL NA
MARC?^^ ,'mT^n'.TT
MOSTEE
T

PEL QUE? •

F;^ A LA CULTURA, ELS

JOCS DONARAN. A LA

^^,-,*^
^^
m DE DONAR-.SE
r
.^r. DE
A CO!^I^_+
7 dOSTP.F. CÚI_r-TUP ^L' OPC^?TiJï^iIlA1.
+.

m

• FORMA. P:ISIUC;
^, INDi:A
1.997 '

y.tRLU

DEL i .'.ói`. L'OLI: '.PIADA CULTURAL QUE

,C AL NOSTRE

»IS. DTTR¡,N`.ï E L OUADI:IE t ' ïI 1 .989-

DE SIGNIFICAR .EL

DEFI:'.I?IU

RECCNEIXEE 1T

�—24—
Ajuntament 'IIII+ de Barcelona

Gabinet de Comunicació

I N `:CER NACIOPTAL DE LA CULTURP. - CATALA N A.

AL MATr;.Ix Tl:MPS, L'ENERGIA COL.LECTIVA GEN-:R:iDA..PE,&gt;
L!A DESIGNACIo OL1'tPICA JA Es`c`1
T
PEL

nC.

y n, ELS SEUS i ESt.JLTATS•

,r.^^
'If_. rUALIT^ITÍU DL LES
c^UE FA A 1.' I T?r?E i:i:'^i i T. 1^^t1;^,i^iTITF.IU
,.,
^

CATALANES..

PiZODUCCIOï.'S CULTURALS

^

/.

T-+
T^
nn n' ^ L^;..._^:-.^
^ ^T)
' ^^T/T?^-.-.E'3.1
li1`^
n ^^P^^
, r., ^.^-.
^ , DEPOSAR
JOCS ^OL,i:,:
i.. _ .^o?
/%
!
r^
l .,r,)r•,
.-rn,
ñ ^^-^
¡ --) ^nt
1^
C ' ^;^T
`&lt;^^ '.;^
nn r^C,^s
CL:__!E,
Pt^^Ó,
,.,,C^LLi,.i'Ei:l.
_-^i
...
•' Af ^^.^-.
!U^n^m
' ,.^.L r
ELS
^Lc^

i

.^^[.
^ ) r{r+.,
^T,^ T , T_.i r ,.T..F
.^,1T.1.,
JOCS NO PODEN SER
r
^• .^Or,• r.:,
. ^I
ç''t?_^,F._.,
PER
.SI

LLUNY

n. UNA STz^P-:^lA
VARETA MàGICA
COM

r^ TOTS
^ -PROBLEMAS..
i^
;:PGLF^^•.
^C; ; ^^ ELS
. On,
; ^ , ,^^'
•
Í

Dt, Lr:, t EI.,IT1`:

R ES

T.
^
^

,/
1^IP1=^''ITZ'\DO,:
: nTT^ '-T, p,''',i^i_.::
P r^^ A -`T;
^

I .CATALITZADOR

DE

f

LES
^

iJ.^ICIc:.`.iIV^S

l: t - J t.:i T^n-,;r^i^:

QT. T,
..

D1?;F rU':.'UR I DE LA VOLUNTAT DE • P;:OGRES

_ IU .
^IGUI '
't^i L,C rn
ELS ^JOCS SIGUI
-""^,^
r'
;.,_:.,,:,,^,,I^,^.1.
. T ,,.^..,
, `&lt;¡^^

°.C^liT;STa^;' II?ICIATTVES
P'?J^,IT,-.. "'^1`n
_
._.,:- •r,!'ISTt.I^:I;.
_
^
VOLUNTAT P,13 E L T:?I:^IT SOCI A L.

I

CAL

qUT^

AQUESTA

DIG:Jr7:1 !.dr, . QUE ' T.,S• JOCS ^M.r''i U NA- EMPENTA. Dt. CAIRE
:c',^CIC`^.'AL,
,
..
^PF:_:
,^ .

PER
ò CAL ('_ .T^;. J?`'^.VI , _ ..,`^' HI HAGI QUELCOM
-

�-25—

Ajuntament ' 1Itt de Barcelona
Gabinet de Comunicació

A

SER

EiiPENYAT .

JOCS

ELS

COP:'TE^IPLA1'S COM

!-,C,¡-^

( 1p.'TpTm
^i
7
DDESENVOLUPA=NT

UNA

0
SIT'tPL^,.
I^['C''SA

/^ r r^ 1 n^,
'ELS
D'UNA . CIUTAT.

r
r + Tr^T:,]r..-+^,.-..,..mr^\T
,-,.^_.:..,. ..._,_
OBLIDAR — I10,

SER

-

r^ EL.
^•
'PER A L.iaÇi,T^^R

r^
JOC..,

pT i - T.
HIN,
- ^d0^ POT

=,n.,
_..,S

T
.,I,

^^VUI

P O DE''

NO

`^i-ï:_ïPOC

PER tò,

OLíP=:PI0 0 ^^,

,

r

I^ ^POP ^^
:^^dT

.I;SDFVFNIï TE'. IT ESPORTIU - 7i' CAIRE I NT r.i:i,'T CIO ?[

EL

EN

r^^ri•,, . CAS,
;iGr_..L,^.ï^^

¡,
;:,L.^ JJ.00.

r.^
. - ,.^ ^
_:^.C_..,;,^t.xI
^' ^ ,,,•
EL

^^ . ASSOLIR
Pi:,..
PER , A

-

.,
.^:,_iJ
GRAU

ESPORTIU • OUE I:ECL-?x2G'1 EL i'?OSTEE PAI á
DIGi.dIPICAR

EL

?^
7 .
DE S^.,l^VII.
SERVIR
r
r_Ai' D}s
C^1^IEI,
,*1

p. ^
7;^_, n--.^,ilVOI^ UPAP'I7`
,..^
1
d

,'t''

PER. A.•ELEVAR

dIVELL D;-, L'ESPORT 9.T&lt;•.Là

I

DE

L'ESPORT

-^,
^.,;-^i^
^,:. ^^T._OL
.

1
_

N

•

SIS

^
'yPUGUIN
i
,°
L^7PP.

ANYS 'O ASNOLIRENl NIVELLS ESPORTIUS QUE

CC`í-^PT:TNCIA 1`

LA

LES P^.i'rïE .^.ES POTèNCIES

ESPORTIVES 11U':7IAT,S CÒM ELS L.;;TATS -1 1 7JITS :-`' A'_:TRICA,
jJj,jT O SOVTó^.,'Iíl:'_

{%•

LA . .

1 EPu;'-LIC:?. J, .00RA rí'IC,T, ALWANYT:.
1

/

•

^

AlX

^

^

POT ACONSEGUIR,

INCLEME dTAR EL VALOR DEL

�-26-

^■

Ajuntament 'II de Barcelona
Gabinet de Comunicaóó

Ref.:

.NOSTRE ESPORT FINS A DIGNIFICAR-LO £ FER -LO RA TABLEMENT
COMPETITIU EN EL MERCAT ESPORTIU. INTERN, CIORAL,

ESTABLINT LES S2S3S « 2lOºA . CO&amp;Jzesa JRI,f?I!a

TOT

DE )2020 §{Ç

I TECNIFICACI DE L'ESPORT QUE PUGUI P,s\2.2tROS222S MÉS AM\ICIOSOS A UN %{\\INI 2}S LLARG.

222. LA

AQUEST OBJECTIU 7a/SA I/22c9§asts/2«2

202\SCI\c13. DE t'SS90\2 ESCOLAR. \'2\ D'ACONSEGUIR ºe2
.L'ESPORT

DEIXI DÉ
ESCOLAR
. ..
.. COS UNA
/ \S22. cOU3ID32&amp;?
..

"ASIGNATURA MARIA" PEE A INCORPORAR-SE
AIS DLA S D'ESTUDI AME

LES

DEFINITIVAMENT

MATEIXES , CONDICIONS DE -LES

o2SfS DISCIPLINES &amp;C»D3 ^Ï0b3S

A BARCELONA JA; ESTEM TREBALLANT 3052 SERIAMENT EN
SO
&amp;t QUE, SOS
AQUEST TEMA, SIIJANC A:2 UNA CAMPANYA MUNICIPAL
TA
^
EL 23:A "A L'ESCOLA,. 1E1.7,13 - ESPORT QUE 112I" S`SwD2Ç1 EL
^

TERCER 2RI y \\22j DEL CURS 1\985/SG.

^

�–27–
E 11111

Ajuntament . 1 1II +'. de Barcelona
Gabinet de Comunicació

Ref.:

ADMETEM . EL PAIS TAL COM ÉS

I.,;ïS AVANTATGES OUE EL S JOCS R,PRESE N TE ?, PERO, • ES
PODEN MALBARATAR\ SI EL PL*.IS NO ES PREPARA PER AFAVORIR– .
I.?E LA DIFUSIó.

I

r.I.'ò ÉS

EL QUE POT PASSAR SI S'IMPEDEIX

QUE EL SISTE MA Dl. CIUTATS CATALà CONTINUI FUNCIONANT BÉ.

T.S MOLT Ii'`PO:RTR''IT OUI? • F.S FACI UN ESFORÇ

PER ADMETRE - •

QUE-- EL . Pc_í.S- • PS CON ÉS- I ES REBIJTGI LA TEMPTACIó

.D'INTENTAR Q UE LA HISTERIA_ F-iCI MARXA- ENRERA.

UN CERT

VOLUNTARISME IIiPORTANT EN •LA VIDA DELS

?, OBLr,S I ES ' EVIDEUT OUE EN Et CAS t:E LES COMARQUES . S'HA.
DEMOSTRAT COM L;,.A VOLUNTAT COL.LECTIVA DE RECUPERAR–LES
PODIA

r FER – SE DE
r,
ARRIBARA

^T
ELS SENTIMENTS
i'OP.^^:,
^.I? ^TL,^

D EL S

NOSTRES . C IUTADA:dS. TOT AI::O ES CERT 1, PROBABLEI`-iENT, . ES

`nAP':tT? POSITILJ.

LA NOVA DIVISI6 TERRITORIAL DE CATALUNYA, PERÒ,
r7
CONFIGUPAR .^SOBRE
^,rDE CO:,:FI^Ti,^
C_t rtP.

.T ^A BASE

P
REALITATS
DE LES

�—28—
Ajuntament ''VII +' de Barcelona
Gabinet de Comunicació

D'AVUI .

ALGUNES D'AQUESTES REALITATS COINCIDEIXEïJ

•

AT 1Fi

LES QUE VAN COMDUIR.. A L :'? A PA DE PAU VILA, PEi:ò N'HI HA
D'ALTRES QUE NO. EL F%PdÒYEiT TiETROPOLITz DE ^ . BARCELONA,

PER EXEMPLE,
TF .

NO

T.Ei:IA EL 1936 LES CARACTERISTIQUES . QUE.

ARA, CIi;QUANTA ANYS DE SPRES .

LES COMARQUES COSTANERES TAMPOC. TOT EL QUE- • HA
PASSF.TAi •".B L A

DISTL I13UCIó D1, LA POBLACIó, BUIDAITT —SE

i
Oi'^:CJ'i:;,.i..;:,_.
E^1 DIEM
DIii•^ EL CARRER
n T _^^. EL QUEEN
m^;^ `^ m — r r P^"_
L'INTERIOR I .^.,

MAJOR D E CATALUNYA, DES DE FIGUERES FINS A SANT CARLES

DE LA R.^ PITA ( I

?-DÉS

AVALL), S UN

FET NOU QUE

ALESHORES

TOT JUST CONENÇAVA A EXISTIR. AQUESTS FETS OBLIGUEN A
PENSAR EN UNA DIVISI6 TERRITORIAL DIFERENT.

^ C-i 2o/yp .
,^:1-',
6 ^

DEBAT OL'F' VAM TENIR L'ABRIL. DEL
•

QUE

ES DEIA !._ UNA FR A SE MOLT TèC.aICA,

un S'AC A BA D' i"'i`":._,.':DRE

LA DISTRIBU o

DJ',

U

PERÒ QUE US POT EXPLICAR, QUE

LES COMARQUES DE CATALUNYA JA :,O

POT

.

SET: I.C[ OGèNIA .

J.T. LIO POT SER EL MATIEIX EL SOLSONS QUE EL GIRONèS;

�-29+IIIII

Ajuntament 11111 de Barcelona
Gabinet de Comunicació

Ref.:

O NO POT SER EL MATEIX EL PALLARS QUE

U N ES ;=SN UNES

COMARQUES CADA. VEGADA MI?S GRANS

T

^^.
rJiD:_,._,

CP^h
CADA VEGADA

IUL I3AIl Ex-"tPOi-2Dà.

" `- .PLENES
PL?'i^,;:^ ^
^ VEGADA MIS
C^';Dr.•

COMARQUES
:
góI:L?
T .? ;;.5
LES
L
^ AL_^r
^-+^ I'_'S.
c

r, I^i.F.S .•
i_;t^%^.D?. MIS PI•,.1
I . C:i^^.
CADA: ^VEGADA

TJ E 111?A: 'S EREN
D'UN PART IT
r^E;^^.PETITS
P __ I &gt;POBLES
'
PO^-: ^'
ENTORN
EL QUE

JUDICIAL.

HAN ANAT A.i:."UIF:Ii:dT LA S E VA PROPIA AUTONOr:IA,

LA SEVA. PRòPIA FUNCIONALITAT-

RECORDEM

E L CAS D E L A P I SBAL , QUE E N EL

MOMENT

LES COMARQUES D'EN PAU VILA ES VA CONVERTIR
C A PIT A L

DE
LA

EIvT

DEL I'AIiR: EI:`PORDà PERQUé HI tïAVIA i:LS JUTJATS.

T,I,`.: p S ' IIT.

DE

TEN

IR EN COMPTE

.EN L A DIVISIÓ

COMARCAL

. -QUE .AVUI_ S' ADOPTI, AMB LA CONVICCIo iiECESSdRIE? D E TOTS . I.
^ TtiTnr
m r."_.:^..^.
DFI, ^ ^. .,U
T :_A
.CADASCUNDELS

NO- ES POT. A.R R I T ^i I? I DIR DES DE

.

DALT QUE ARA

S'APLICA AQUESTA DIVISI6 COMARCAL A LLAPIS I
AJUNTAMENTS QUE QUEDIN DI' TR` S6N ELS QUE SOS?,

.ELS

I LES

�-30-.
+ilill

+' de Barcelona

Ajuntament 11II'

Gabinet de Comunicació

COMARQUES S6N LES-QUE SE .

I

TANPOC N O. PODEN AN AR A UM SISTE MA DEL OUE EN

PODRIEN DIR ,_:L CAMPI

QUI

PUGUI.

rT QUE S'HA
i;
DE r OVL^iZ&gt;&lt;.
CAS,^T'•.TTC'T.;
_ .h.I2I
EN TOT
^Ol C.+.^
;-. ^ NECESSARICRITERI
DE 'l';^N IR EN COMPTE LA VOLUNTAT DELS

D'APLICAR H A

AJUNTAMENTS I EL QUE HA PASSAT DES DEL 1936.

I
/_;,
•._^
AMAT

"L QUE _;.:.? PASSAT i;NS DEMOSTRA QUE CATALUNYA S'HA

T ^ ^rn_,..- UNA
i^li_L ic.^^Ii,._DA
I_ &lt;&lt;_DETERMINADA
•CCI^.?^TÍitr.,i:`d

AME
A.•iE
• UN

Rr.^LITAT^

-ESQTTELET, riÍ "i&gt; U,''&gt;1 COS '•:UM,?=:. SI VOLEU,: EN EL QUE IiI HA. UNES
Di':Ti.i.AIIHAA;?S TUI`CIONS, UNES A:'TICUL:?CIONS, UN S ROLS I.
m^ DIFERENCIATS
r_^`II: ,.^Lh
QUE
UE
n'l'^T'^
, ^rn ^^AQUESTA
MOLT

^. 'PAPERS
UNS
^,._..,:I
^'? T. z,
^,.-•^^
r, rnlc_.I

I

^ï'^

l
I-r&gt;

^
lm
_ ^-,.
^ ^ I NO
DE ^\• ^cc^.- ._I^.&gt; ^.,
^,,_

DIVISIó

,.:^I^^^AR.
.

(^^^`' T

i'Zr S,

AGRADEN
QUE " A TOTS EME AGRADEN
CONCEPCIONS
L^
•

AL T RUISTES, PO?TIQUES I NíTIOJES DE LA ?1ACIONALITAT
CATALANA
,.^;,,,
;,
r,,.i TI:i _,_i^ rni^^
7\
,J,
.. ,. ..^.I,.L^•L&lt;.

Sol'i .:OLT ATRACTIVES,
P7ry:^^
,,
'rr,^ ^ ,.,
^r

r:(`'

^•T'-,
,r "-T
•^.'.,1t^i;.Ii&gt;1,_•;

.CUEA? ELS
^-^
t !:.•.

A
r.

NOSTRES
^.L
RES

SI,

DD'UNA
Ui^.ï1
^^n^ PAIo
PAIS
^ ^=^:^_
T ^' TmnT
^ r•aT ^ _.0^,_^.!,
^ .,,^
, .^^,
^ r.^ C^^,

�»HM
I!* de Barcelona

Ajuntament

Gabinet de Comunicació

Re C

#22SSN$aC13-

EL COL.LEGI DE PERIODISTES DE- GIRONA HA VOLGUT QUE
US PARLI AQUEST VESPRE 50Ç2£ ELS JJ.00.

I

LA CATALUNYA

DE-LES CIUTATS.:

MES D'AGRAIR LA INz}2ac13 HAIG DE MANIFESTAR LA
H\7&amp; SAT/SFACCƒ/ PER PODER TRACTAR D\ DOS IDE

-REALITATS, O DOS cC2J9E2S D'IDEES

°

0 DUES

REALITATS- g§3.

222SONAL 23Nf.3là2¿SSIOSSPz

«ÇISFACCI6 T EG2 . PER. PODER DEBATRE'LS - EN »UNA
CIUTAT QUE HA DONAT TAN PES PROVES DE VITALITAT, O£§
CULTURAL,

ElPUDS2

1 ./'I2Ç32} • PERS PROBLEMES

DE

c&amp;225oe7A.

TOTES LES QUALS COSES 2E TINGUT OCASI6 DE COMPROVAR-

PERSONALMENT, EN LES DIVERSES VEGADES QUE es VINGUT aOEi
COM

- y 32 DEBATS, :
-ALCALDE &amp;-/aRJlcIe A

- O/2Ñ}\2\ 09Ç-

£2 •\\S MOLIES

2,TÇT A G I2Ò22 A 2Ç %Ot PARTICULAR 2£x.

EL SOVT wsJa2-292C22.º\2 \1 \O2I2/ AME \`¿tE&amp;tOS JOaºQIm

�—31—
X311111

Ajuntament 1 1II +' de Barcelona
Gabinet de Comunicació

FORMA EFICIF.:MT.

iX) SABR T.M FER?

• AQUESTA

LS LA REFLEXXI6 QUE . US VOLIA PROPOSAT AVUI .

^ïOLTEil GRàCIF S..

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15979">
                <text>3983</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15980">
                <text>Els Jocs Olímpics i la Catalunya de les ciutats / Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15982">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15983">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15984">
                <text>Índex de la conferència: - La importància dels contactes personals.Catalunya realitat urbana. - La fal·làcia de la oposició Barcelona - Catalunya. - Per una societat sense diferències camp - ciutat. - La importància dels municipis. - Els JJ.OO i Catalunya. - Admetem els país tal com és. Política d'ordenació territorial: màxim equilibri i la més gran qualitat de vida i la correcta connexió de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15985">
                <text>Col·legi de Periodistes de Girona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15987">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="22225">
                <text>Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24082">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24083">
                <text>Sociologia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24084">
                <text>Municipis</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24085">
                <text>Administració local</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24086">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24087">
                <text>Girona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24088">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24089">
                <text>Ciutats</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="28276">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40690">
                <text>1987-03-14</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43314">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15989">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1078" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="612">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1078/19870315d-00195.pdf</src>
        <authentication>511cc82ebff37bb3f2128d3fedee3c0d</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42285">
                    <text>Presentació Programa Municipal Socialista. Conferéncia de l'Excm.

Sr. Alcalde, Pasqual Maragall a les Cotxeres de Sants.

Barcelona, 15 de març de 1987

�Aquest matí quan baixava de Rupia, i veia el Canigó nevat,
el Canigó blanc, i al davant la Mare de Deu del Mont fosca, allà
on hi va estar en Verdaguer per escriure el seu cant del Canigó,
pensava, estimats companys i companyes, amics, pensava:

Quin

país tan ben estimat el nostre! Quin pais tan petit, tan dens tan
caminat, tan garbellat, tan cantat en odes i poemes i cançons!
Per cada racó, per cada serra, per cada vall, per cada bosc,
quasi diria per cada dia del calendari. Quin país tan estimat,
quin pais tan mal servit, tanmateix, tan insuficientment
administrat! Potser serà l'excés d'estimació, potser la manca de
tradició d'autogovern que ens fa ésser massa possessius, potser
serà afixo.

En tot cas es aquí avui amb vosaltres, quan veig en Ganyet i
en Cornet i en Nadal i en Ciurana, la Dolors Homs i la Rosa Martí
que està perduda per enllà, la Berta Bada i la Núria Alba... No,
la Núria Alba no ha vingut que tenia una inauguració avui. La
Núria Albó a la Garriga, i en Pau Nuet i en Jaume Antich, quan
veig els alcaldes de la Seu i de Manresa, de Girona i de Lleida,
de Blanes i Parets, de Camprodón, de Can Bordon com diuen ells; i
La Garriga; també Palafrugell, en diuen Palafrrgell, i també a
Ultramort en diuen de vegades Altramon... Jo no sé si és perquè
les ciutats de Catalunya com no han tingut durant un temps un
idioma escrit i codificat ens agrada a vegades fins i tot de
canviar el nom, perquè potser els veïns no ens entenguin, pera,

�-3-

s una forma d'estimar cadascún dels nostres pobles. Quan us veig
aquí és aleshores que entenc que són diversos els homes i les
dones; que convenen diversos noms a un sols amor. Perqué la Seu i
Manresa, Blanes i Parets i tots els altres són els noms diversos
d'una sola cosa, els noms diversos de Catalunya, de la Catalunya
que tots estimem.

Avui hem vingut, per diverses raons. Per afirmar la vigéncia
del municipalisme socialista català, que és un dels moviments més
sólids, més interesants, més rics i més característics de
Catalunya, i per començar a escatir i a esbrinar, a "dilucidar"
diriem en castellà, i a precisar quin es el futur que volem pel
nostre país, pels nostres pobles ï ciutats.

Avui a Catalunya hi ha un catalanisme oficial. I a Catalunya
hi ha també un catalanisme fàctic, de base, amb minúscules si
voleu, pera que està estés per tot arreu, que és la llavor no
del catalanisme oficial, sino del catalanisme esclatant,
dominant, obert, fraternal, de demà o de demà passat. El
catalanisme que tots hem somniat a casa nostra, al nostre
Ajuntament i a la nostra feina, aquell en el que coincidirien els
grans sentiments, els dos grans sentiments: el de pàtria i el de
fraternitat, el de identitat i el de risc, el de tradició i el de
aventura, el de l'idioma propi i el de l'idioma coma, el dels qui
hem estat fets per aquesta terra i el dels qui l'han feta amb les
seves mans vingudes de fora a enriquir amb nova saba el vell

�-4-

arbre.

El catalanisme oficial, no ens enganyem, té una base forta,
a la gran ciutat, els diners; els pobles petits, el poder. Aquell
senyor, aquell constructor o de vegades aquell capellà, aquell
propietari i a tot arreu la por, la desconfiança, envers la
novetat i envers el nou vingut. L'arrapar-se al terreny i
dominar-lo. El catalanisme no oficial, el catalanisme de fet és
el del poble, dividit de vegades pels de dalt, esporoguit de
vegades i poc conscient de la seva força, a voltes fins i tot
obligat pel mercat de treball a ésser cruel amb els altres, i a

un pas d'arrenglerar -se sota les banderes que porten els més
poderosos. El catalanisme oficial és el que té oficialment
aquella bandera. El catalanisme real i de base la porta en el seu
cor, a voltes calladament, a voltes amb vergonya i fins i tot.
amb la santa indignació que provoquen els usos oficials de la
bandera, pera sempre, en tot cas, ben endins, ben endins.

El catalanisme oficial, quasi diria entre cometes nacional,
és, no ens enganyem, el de la "zona nacional". Allà on abans hi
campaven banderes espanyoles i de Fuerza Nueva hi ha ara, hi
campa, la catalana, en mans dels de sempre, dels mateixos, que
agafen sempre la bandera que millor serveix els seus interessos
d'arrenglerar al poble sota el seu domini.

Aquests sempre són "zona nacional", sempre

utilitzen la

�-5-

nació contra el poble, sempre utilitzen la nació ideal, contra el
poble real i concret. La nació que sigui, la bandera que sigui,
però sempre la nació, sempre zona nacional, sempre. El
catalanisme oficial, té al darrera, ben segur, alguns serveis
a

Catalunya,

fins i tot,

admetem-ho, molts

serveis a

Catalunya, pero aixó no ens ha de fer oblidar que el catalanisme
real í de base en te molts més. I ara us diria exemples, ben
concrets i. ben petits i ben menuts. Qui va mantenir la Ràdio
Associació, la Radio Associació de Catalunya? Qui forma i qui
porta la Lliga dels Mutilats de Catalunya? On estan avui
majorment aquells Minyons de Muntanya d'ahir? Qui porta les
colles i els aplecs sardanistes? Fins i tot us diria, qui balla
millor la sardana, qui ballen millor les sardanes? Els que manen
més o els alcaldes que tenim aquí? I us asseguro que us portarieu
una sorpresa, si repassessim noms, quines sorpreses no tindriem.
Qui entén més de castells i de castellers? Tothom ho sap, ja no
ho dic. Qui ha mantingut i ha refet la premsa comarcal catalana,
a La Garriqa, a Figueres, a l'Empordà Federal des de fa poc i a
les comarques de la Catalunya nova? En fi, qui ha refet el Brusi
en català? Qui porta la Coral Sant Jordi, qui porta o l'Esquitx o
l'Arc? Qui els senders de llarg recorregut? Qui Rosa Sensat, i
les escoles d'estiu, abans d'esdevenir oficials?

No segueixo perqué, a més, no voldria perjudicar

ningú.

Tots aquests no són instruments d'una part de Catalunya, són
instruments

de tots, i tothom ho sap. Jo només dic d'on van

�-6-

venir, d'on van néixer. Van

néixer en el

catalanisme del

carrer, en el catalanisme de la base. Vosaltres no em voleu
creure, però, això us ho torno a dir, Catalunya sou vosaltres.
Compte! I els altres també, els altres també.

El catalanisme real, Alcaldes, sou sobretot vosaltres.
Potser no sou els fiscals del catalanisme, ni potser els fiscals
de res. Potser no sou els sacerdots del catalanisme, potser no
sou d'aquells que tenien el catalanisme al cor, temps fa, i
cap altre lluita durant la dictadura. Perquè vosaltres lluitàveu,
lluitàveu pe r la llibertat, per l'amnistia, pel dret de vaga,
pels sindicats, perquè tornés a exitir aquí la Unió General de
Treballadors, per la protesta, per totes les causes justes. Pera
jo us dic qe heu fet tant o més per Catalunya que els fiscals
del catalanisme, avui rodejats i barrejats amb tanta gent
procedent d'altra banda, i en bona hora.

L'element dominant avui, en el catalanisme oficial, es

1"'anti".

L'anti- socialisme,

l'antimunicipalisme,

l'anti

Corporació Metropolitana, l'anti Govern de Madrid evidentment.
Que es fàcil; nosaltres també hi tenim coses a dir del Govern de
Madrid. Nosaltres, per exemple, parlo personalment, no entenem
ben bé del tot la no desconnexió de Radio Televisió de Sant
Cugat. No ho entenem, no entenem el perquè. I que consti que
l'han votada consellers de tots els partits, també d'aquells que
están al.liats amb el catalanisme oficial, i que consti que hi ha

�-7-

arguments, segurament, hi ha el perill de desmuntar tota la
cadena si tothom volgués fer el mateix, etc. Pera no ho entenem i
veureu com el catalanisme oficial no en parlarà massa d'aquest
tema en el futur, perquè la competéncia no és necessàriament
desitjada. I altres exemples, altres exemples hi ha, de coses que
no

entenem del Govern de Madrid, pera que n'és de fàcil, que

n'és de fàcil arrenglerar-se només darrera d'una crítica del
Govern llunyà. Pera també hi ha l'anti Barcelona, encara que ho
neguin.

Mireu, no fa massa dies em vaig assabentar que el Cap de
l'Oposició a l'Ajuntament de Barcelona havia fet gestions a
Madrid, entorn al Tribunal de Comptes de Madrid, que és qui té la
competència per auditar i jutjar els comptes dels Ajuntaments,
també dels Ajuntaments de Catalunya, per tal que es canviés el
dictamen que la Sindicatura de Comptes de Catalunya havia fet
sobre els comptes de l'Ajuntament auditats per una denúncia
presentada per l'oposició. La Sindicatura de Comptes no té
competéncia, la de Catalunya, per auditar, per sentenciar,
diguem. Pera té, aixó sí, una delegació perque es va arribar en
el seu temps a l'acord
la

que el Tribunal de Comptes delegava en

Sindicatura de Comptes la instrucció dels expedients

d'auditoria dels comptes dels Ajuntaments de Catalunya. I la
Sindicatura de Comptes, formada per tots els partits, va decidir
unànimament que els comptes de l'Ajuntament de l'any 1983, que
eran els que s'estaven analitzant estaren bé. Ho va decidir

�unànimament amb els vots de tothom, fins i tot, doncs, dels
membres components d'aquesta Sindicatura procedents del partit
del qual forma part. també el Cap de l'Oposició de l'Ajuntament
de Barcelona . T doncs bé, un cop aixó va ser decidit i enviat a
Madrid com a proposta de resolució, perqué legalment és el
Tribunal de Comptes qui ha de decidir, aquí és quan el Cap de
l'Oposició de Barcelona s'adreça a Madrid, al Tribunal de
Comptes, per tractar d'aconseguir que es torni a obrir un
expedient que estava tancat, i que estava gloriosament tancat per
l'Ajuntament de Barcelona.

Anti-barcelonisme, recorreguent alló que sigui. A Barcelona
Vella . Sabeu, a la Barcelona Vella,
assocïacïó

d'una

hi ha hagut una campanya

de veïns del Casc Antic,

que te

una

justificació. I que a més vull dir aqui ben clarament , per si no
s'ha m'havia entes anteriorment, que

jo no li he atribuït

mai directament, ni molt menys una intencionalitat política
anti-equip de govern municipal. Es una campanya que va sortir
del cor d'aquestes associacions de veins, i aixó independentment
de que després hagi estat utilitzada per uns altres, doncs ho ha
estat, ha estat utilitzada per uns altres. Pera aquests altres,
heu de saber, que ens han tingut parat durant dos anys i mig la
formació de l'instrument jurídic í urbanístic que ens permetría
de començar a actuar a massivament a la Barcelona Vella, que és
el

que

Integrada).

es diu técnicament l'ARI (Area de

Rehabilitació

Aixa també està transferit, aix6 sí, i el Conse"

�-9-

Executiu de la Generalitat de Catalunya té poder per declarar una
zona ARI o no ARI. Doncs aquesta zona ARI, ha estat dos anys i
mig parada, sense aprovar-se, i aixa és el que ha impedit que els
crèdits en bones condicions d'interés, poguessin ser oferts per
un

programa de l'Ajuntament de Barcelona

als

habitants,

propietaris llogaters de la Barcelona Vella perquè comences
efectivament la renovació massiva. No dic que no hagi començat un
procés de redreçament, que en molts casos hi és, ja us ho dirà,
en tot cas ens ha faltat la col.laboració que esperavem del
Govern de Catalunya. I aniriem sequint.

En matèria de Serveis Socials i Comunitaris, l'Ajuntament de
Barcelona ha anat incrementant la quantitat que ha destinat a
Serveis Socials, i la Generalitat de Catalunya ha anat disminuint
la quantitat de subvencions que cada any ens va donant. I abans.
ho deia l'Alcalde de Terrassa, s'ha s'acabat l'ocupació
comunitària, un programa interessant, intel.ligent i compartit,
complexe, amb les seves falles, en tot cas que va arribar a tots
els racons de Catalunya, en virtud del qual els fons aprovats en
el Pressupost de l'Estat transferits a la Generalitat de
Catalunya eren redistribuïts en els Ajuntaments meitat per
meitat, perquè el programa de Catalunya pagava la mà d'obra i els
Ajuntaments hi posaven els matèrials pràcticament amb les
mateixes proporcions. Era un programa interessant, pera no era
un programa electoralment interessant per al Govern de Catalunya
i es va suprimir. I ens deia ara l'Alcalde de Terrassa que hi

�-10-

havia

coses que quedaven afectades per

aixó.

L'ocupació

comunitaria es va suprimir.

Ahír vaig estar o abans d'ahir, a un jardí de l'Eixample, a
un pati interior de 1'Eixample, més concretament al de la Torre
de les Aigües, Diputació-Consell de Cent, Lauria-Bruc, que estem
recuperant. Perquè aquesta és la nova frontera de l'urbanisme de
Barcelona, recuperar aquests interiors. Que ja és l'únic que ens
queda per posar-hi verd i per posar-hi qualitat de vida. Doncs
molt bé,

s'està

acabant l'obra, pero s'esta acabant molt

lentament, perqué va caient la finalització dels contractes
d'ocupació comunitària que encara quedaven i estan quedant cada
cop menys treballadors i ens hem de plantejar que fem. L'ocupació
comunitaria s'ha acabat i s'ha acabat perque predomina a
Catalunya una actitud que no és una actitud de compartir
problemes i de compatir programes . Es una actitud d'anti, es una
actitud d'enfrontaments.

Jo crec que el catalanisme real des d'abaix ha creat, ha
promogut, ha conservat i ha callat moltes vegades. El catalanisme
oficial ben sovint, com diu l'Armet, no ha fet altra cosa que
esquitxar, esquitxar avals, subvencions, beques, pera aixó sí,
sempre sabent quin rendiment polític té cada una d'aquestes
qüestions. Algú de vosaltres haura llegit abans d'ahir al diari,
o ahir amb penso que va ser, com un anunci publicat a la premsa

de Barcelona, una carta adreçada a l'Alcalde de Barcelona

�referent a aquest tema que deia abans, havia estat signada per
una colla d'entitats, una d'elles una entitat de Nou Barris,
entitat q ue declara a continuació que el dia que se li va pasar
a la signatura, aquesta signatura d'aquesta carta, havia rebut
en el mateix moment, tres subvencions de la Generalitat de
Catalunya. En el mateix moment i en el mateix acte. Tres
subvencions, signatura. Avals, subvencions, beques, alcaldes
d'abans, molts alcaldes d'abans i molts regidors d'abans, 60.000
funcionaris ,avui, té el catalanisme oficial. Escoles, moltes
escales, 250 escales a Barcelona, Oficines de Benestar Social,
cambres agràries.

Aquest és el catalanisme oficial. Nosaltres no, nosaltres
hem anat esgarrapant una a una, a costos altissims de vegades,
amb retrocessos ï per la via dels fets, de les obres, les
adhesions d'aquells que volen realment la Catalunya lliure i
fraternal, dins d'una Espanya nova, democràtica i diversa, d'una
Espanya no espantada de la seva pluralitat, no obssessionada per
la seva unitat, igual com volem una Catalunya de cada poble de
cada vila, on en el nom de cada poble, de cada vila, s'hi
reconegui també el dring de la patria.

En la Ponéncia sobre Organització Territorial, veiem que
volen burocratitzar les comarques, quasi diria entre cometes
"nacionalitzar° en el sentit antic. En Joan Blanch, l'Alcalde de
Badalona va dir un dia:

"el dia que a Catalunya s'aprovi per

�consens una llei d'Ordenació Territorial, com Déu mana, el govern
que haurà conseguit aquest consens, el tindrem per una década o
una decada i mitja". I tenia raó. I la Mercè Sala va dir l'altre
dia en el Consell Metropolità, quan es va a p rovar per unanimitat
la Mancomunitat Metropolitana, que ha de mirar de solucionar alio
que es molt difícil de solucionar, pera tirarem endavant, no
tingueu por, va dir unes paraules plenes de sentit coma, va dir:
"nomès hi ha consens quan la majoria vol".

Quan la majoria vol, hi ha consens, perquè la majoria sap
que ha d'esser generosa. I pot ser generosa perque té el poder
justament, i sap fer els sacrificis que cal fer, perquè s'arribi
a un enteniment. Aix6 es el que a Catalunya no hem aconseguit.
El Consell Consultiu, sí, !el Consell Consultiu! ha hagut de
cridar l'alto en tres o quatre ocasions i més al govern que va
enviar les lleis al Parlament. I, de fet, veiem com les comarques
es converteixen, en aquests pojectes de llei, en un sistema
d'envoltar pràcticament els municipis diguem-ne no addictes, de
desmuntar la temuda Corporació Metropolitana i de passada
carregar-se també molts Ajuntaments petits. Mireu, a
Empordà,

sobre seixanta Ajuntaments, noms

de

l'Alt

vint quedarien

representats directament a la comarca. I per cert, que parlant
del Consell Consultiu, va sortir el seu dictamen fa molt poc i va

dir "aquesta llei es constitucional, excepte aixó, i aix6" pera
també va dir

"l'esmena de l'Armet es constitucional", que és

una esmena a la totalitat,

que diu:

"pensem-nos-ho més,

�entenem-nos, estudiem-ho, donem-nos un any, i d'aquí a un any
arribarem a una solució". I normalment que ho va fer-ho el
Consell Consultiu, perquè l'esmena de l'Armet, a diferència del
projecte de llei, va ser aprovada per unanimitat de tots el grups
excepte Convergencia i Unió.

Hi ha en aquest moment sobre la taula del Parlament, esmenes
presentades també per Aliança Popular, també per Esquerra
Republicana, que ha presentat una esmena transanccional, demanant
que l'urbanisme es quedi a nivell metropolità. Perquè Esquerra
Republicana encara té un reflex aquí, popular, un reflex, de
tenir en compte que el que hi ha darrera de la desaparició de
l'urbanisme metropolità
que

aquí

repetidament

és la possibilitat d'un nou urbanisme
hem denunciat

com possiblement

especulatiu. Els de la situació, els de sempre, que no hi creuen
en les comarques, que no hi creuen en els municipis, faran unes
comarques

sense

anima,

sense

il.lusió,

unes

entitats

metropolitanes sense sentit, cares i complicades, encara que ja
ho arreglarem, no tingueu por.

Nosaltres som aquí, en canvi, per una altra cosa. Som aquí
per a construir el futur, des de baix, des de la base, des de
la multiplicitat de les nostres viles i ciutats. Per millorar els
nostres museus, malgrat les lleis de museus, per construir les
seves comarques, malgrat potser, la llei de comarques, per
mancomunar els Ajuntaments metropolitans, malgrat el projecte de

�-14-

s11preS SIo

llei
nostres
mols

r

p er unir les nostres radios locals, les

jáá.ios municipals, malgrat el conseller de torn i el
(-'esquadra. „n Pau Nuet cue ho díqui . On ós en Pau Nuet?

ha vin g ut? (anlaudiments) Pau! Pau Nuet. Ja us l'explicarè
1'hist6ria d'en Pau Nuet, en Pau Nuet que era del POUM

ja el

van ensarronar una versada a l'any 1939. Ja el van tancar una
ve g ada. 1 l'altre dia, quan li van anar a tancar l'emissora, em
va trucar, varem p arlar i em va dir: "jo estic dis p osat a tornar
a la presó, perquè ós per la llibertat de comunicació". En Pau
Nuet, els alcaldes de Catalunya, el q ue volen Ps tenir llibertat
de comunicació, tenir capacitat per col.laborar. Per exemple, en
el desenvolupament de les Caixes d'Estalvi, com a Alemanya, com
a altres comunitats autónomes espanyoles, malgrat les lleis de
Caixes.

Llibertat també per fer Serveis Socials, malqrat la
disminució de les subvencions que venen de dalt, com ho fan la
Francesca Masgoret, i la Rosa Barenys i la Pilar Ferran, malqrat
la divisió de la p olítica social de la Generalitat, que està
divida en dos. Els joves, la Generalitat els tracta, segons la
categoria, joves pobres i joves del.linqüents, els joves pobres
són de Sanitat, Convergència Democràtica, els joves del.linqüents
son de Justicia, Unió Democràtica. I no s'entenen, no s'entenen
mai, nomès quan la Masgoret els crida a capítol a tot dos
junts, aleshores s'entenen, si no no, no, aixó es així. Volem
llibertat per tirar endavant les nostres fires. Aqui han sortit

�-15-

dues o tres vegades, a Bossost, em penso també, i a LLeida i per
tot arreu, malgrat el Decret de Fires que està suspès per
l'Audiència Territorial. I està suspès perquè no és legal, perquè
es contra-lleï.

Llíbertat per fer Serveis Municipals, malgrat l'incompliment
del compromís i la obligació contrets de crear un fons autonòmic
de cooperació local, recordeu-ho. Avui el sis o el set per cent
dels impostos de l'Estat van directament als Ajuntaments, i el
zero per cent dels impostos cedits a la Generalitat de Catalunya
van directament als Ajuntaments. Jo us dic, que a els altres
països això no passa, i a les altres comunitats autònomes tampoc.
Catalunya és l'única comunitat autònoma on no hi ha la
preocupació de pensar que si els imposos cedits de l'Estat no
van repartits després als Ajuntaments, la gent pensarà que els
impostos no han estat ben gastats. Es l'única.

Nosaltres estem aquí per anar obtenint,

i acabo, aquesta

petita Florència catalana d'en Quim Nadal, aquesta maravella que
ahir vaig poder recórrer amb ell passejant pels carrers de
Girona. En la qual, a més, hem tingut el goig de poguer signar
un acord en virtut del qual, el Museu d'Art de Catalunya, el
Museu d'Art Modern, seran a Girona durant vuit mesos, aquest any
i l'altre també, mentre es fan les obres.

Estem aquí per anar decantant l'estimat Empordà cap a una

�Toscana
I

i no cap a un Benidorm, com deia l'Armangué de Figueres.

estem aquí, perqué justament obres com aquesta tinguin futur, i

el tenen, l'Empordà Federal, la tradició federal lliurepensadora, com deien, llibertària en el bon sentit, en el més bon
sentit.

I estem aquí per anar assistint a aquest procés meravellós
de transformació de l'Hospitalet de LLobregat, en una ciutat amb
personalitat, sense complexes. Aneu, aneu a l'Hospitalet avui.
Aneu a Fira-ciutat, aneu a les discoteques, aneu a l'EPI, a l'Eix
de Promoció Industrial de l'Hospitalet de la Carretera del Mig!
Aneu a Bellvitge fins i tot i veureu que és activitat!

I estem aquí per veure com la Sénia explica la història i el
futur de la seva fusta i de les seves carreres de cavalls.

I com la Blanes de l'intel.ligencia artificial i del nou
Hospital serán una realitat i com la Tarragona de la recuperació
arqueológïca i

del medi ambient i de l'aigua, que ja ha

d'arribar, el dia que hi hagi un govern de Catalunya amb ulls a
la cara, va tirant endavant. I el Bossost del turisme i de la
política contra la marginació. I la Manresa esclatant de la Fira
i

de l'Esport i del Centre Cívic que relliga el centre urbà i

el nou mercat. Hi ha a Manresa un nou somriure, us ho asseguro;
jo hi he estat fa tres anys amb en Cornet i hi he tornat ara i
Manresa és una altra cosa. És una altra cosa al carrer, es una

�-17--

altra cosa a les cares de la gent, la Manresa de les bases del 92
que cel.lebrarem d'aquí a cinc anys .

Estem aquí per veure com la Paeria potent i orgullosa, d'una
terra ferma, cada cop més ferma, fa costat amb Barcelona quan
s'ataca Barcelona.

Estem aquí per veure la Terrassa del rellançament econòmic i
industrial. La Terrassa del hoquei olímpic, pero també la
Terrassa, i aix6 no s'ha dit, i aquí està el secret segurament
de tot, la Terrassa de Can Anglada i la Terrassa de Sant LLorenç
i de Can Agut i de l'AEG; la Terrassa de les lluites de l'any 67
a la Rambla, alguns recordaran, uns altres potser ni ho saben,
d'un alcalde que ha sabut construir en vint i cinc anys, aixó no
s'inventà, des de aquell llunyà 1962, pam a pam la solidaritat i
el respecte de tots pels objectius comuns. No es crea un Manuel
Royes per decret i no es crea un Quim Nadal per decret i no es
crea un Toni Dalmau per decret. Es fan amb el treball de cada
día.

Nosaltres som aquí perquè ens estimem tot aixó com ningú i
perquè som socialistes, és a dir, promotors de la igualtat i de
la fraternitat entre les persones i entre els pobles, i per tant
convençuts de que si nosaltres ho volem i la nostra veu és
escoltada, el futur de Catalunya, d'una Catalunya esplendorosa
pam a pam, és un futur possible i no inventat.

�-18-

Estem convençuts del futur de Catalunya per la nostre
experiència que no és cansament sino una fatiga il.lusionada i
sempre disposada, com la de la Ma. Dolors Oms a seguir endavant.
Recordem que del 79 al 83, vam sanejar i reformar els
Ajuntaments, vam crear un nou concepte, els Serveis Socials, els
Serveis Personals, aquests no existien, nomès hi havia una cosa
que deien Beneficència. Vam pasar de zero a existir. Existeixen
avui a tot Catalunya, Serveis de Joventut, Casals de Joves,
Serveis d'Assistència Social, Programes Anti-Droga, Serveis de
Planificació Familiar, atenció a la infançia, a la tercera edat,
Serveis de Medi Ambient. I aixó abans no existia, en absolut, i
aix6 va ser al primer mandat.

I del 83 al 87, hem fet ciutat, hem fet gestió, hem fet
cultura,

cultura de categoria i hem fet, a mes, serveis

eficients. I hem fet foment, ens hem ficat en el foment econòmic
per lluitar contra l'atur. Hem anat mé enllá del que estava
suposat que haviem de fer.

Aquí és

on els cou, quan hem fet

I del 87 al 91, que hem de fer? Tot just començar-ne a
parlar. Hem de posar, crec, el ciutadà en primer terme. Hem
d'estar al servei del poble i entendre que això vol dir estar al
servei del públic, que és una cosa molt concreta. Ens hem de
posar en el seu lloc, en el lloc del públic, amb la seva cua.

�-19-

Revent6s m'ho diu sempre, en Joan. En la seva dificultat
burocràtica, en el seu embüs de trànsit, o en el seu mal humor
del dilluns al matí, en el seu desig de qualitat i en el seu
desig, sobretot, d'explicacions.

És l'hora dels Ajuntaments. És l'hora d'una millora
llargament esperada del finançament local. És l'hora que els
poders nacionals se n'adonin que estem disposats a entomar
problemes. Que ja els entomem, però que exigim els recursos per
fer-los-hi front. I recursos vol dir diners, vol dir diners
lliures, per gastar, vol dir també programes compartits, pera
programes àgils, no com aquests de la Ciutat Vella, que hem
d'estar esperant dos anys i mig mentre no es fa res.

I a la Ciutat Vella s'hi fan coses, i us haig de dir abans
d'acabar, que s'hi fan coses. El President del Districte de
Ciutat Vella, en Pau Cernuda, ha aconseguit que un grup estranger
inverteixi 1.000 milions a l'Hotel Manila, en comptes de tancarse, que és el que va haver el perill

que succeís. I al Born

hi portarem una nova vida comercial. I a la Casa de la Caritat
està naixent el futur Museu d'Art Contemporani de Catalunya, que
serà admiració de propis i estranys. I al carrer Pelai,
l'empressa municipal Iniciatives, que porta en Raventós, ha
adjudicat ja a un grup de comerciants, justament de la Barcelona
Vella, la concessió, per resoldre aquella mansana de la dicordia
de tants anys, i per fer-hi un aparcament i per fer-hi un hotel,

�-20-

per fer-hi comerç de qualitat. I el Moll de la Fusta, no cal
que expliqui el Moll de la Fusta. I a la Plaça Reial, també hi
farem

més coses a la Plaça Reial, no només més urbanisme sino

més vida, i més vida cultural i més vida artística.

Som aquí per tot aixó, per obtenir més franquesa, per
obtenir més recursos, per obtenir programes compartits,
repeteixo, més francs, mes àgils, per obtenir llibertat de
comunicació, des de les nostres ràdios, fins í tot des de les
televisions locals. A Milà l'altre dia, vaig posar de l'u al nou,
que es tot el que sabia marcar, potser hi havia vint-i-cinc
opcions, de l'u al nou, tot eren canals diferents, n'hi havia
de locals...

Volem també, quan diem que volem recursos, poders en
matèries tan delicades pero tan necessitades d'una planificació
com són la seguretat. Nosaltres entomem el problema de la
seguretat. En bona mesura, no és nostra, però l'entomem, i les
seves conseqüències. Nosaltres hi som, i donem la cara. A canvi,
volem també el poder de formar el que la llei preveu, i la llei
preveu unes Juntes locals. Unes Juntes locals, a les quals
l'alcalde hi sigui aquell que coordina, no aquell que mana a la
força d'una manera constant. Però si les situacions, si els
moments difícils, corn els incendis. Igual en els problemes de
seguretat.

�Es l'hora de la Catalunya dels Ajuntaments. No us deixeu
enredar, el dilema no és, la nació o les clavegueres. El dilema
es escollir entre aquells que volen parlar de nació per amagar
que les clavegueres no van, i els qui volem parlar de nació i fer
clavegueres, fer parcs, fer Serveis Socials, fer places, fer
Museus, fer Exposicions, fer esport a l'escola i tenir
ordinadors per solucionar els problemes del trànsit.

En resum: nosaltres volem nació i volem serveis. Volem
oferir una nació al servei del poble. Uns Ajuntaments al servei
del pü lic. Quan ho aconseguim, que ja hi som, aleshores sí que
al .amunt dels nostres cants, alçarem una senyera que ens farà
més triomfants.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15990">
                <text>3984</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15991">
                <text>Programa Municipal Socialista / Conferència presentació</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15993">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15994">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15995">
                <text>COTXERES DE SANTS</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15997">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15998">
                <text>Municipis</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24075">
                <text>Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24076">
                <text>Socialisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24077">
                <text>Catalanisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24078">
                <text>Nacionalisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24079">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24080">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24081">
                <text>Campanyes</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="28277">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40691">
                <text>1987-03-15</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43315">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15999">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
</itemContainer>
