63 10 1525 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/29/2689/Foto_Oficial_Nou_Govern_JB_16-5-06.jpeg ff60ac5277f23dc90d5bdb5ec836afd1 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.03. Acció i òrgans de govern (de la Generalitat de Catalunya) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Inclou la docmentació relacionada amb l'exercici de l'acció governamental. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital (jpeg) Dimensions físiques The actual physical size of the original image 2400x1599 px, 300 dpi, 596 kb Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Fotografia oficial del nou govern, després de la sortida d'ERC Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Type The nature or genre of the resource Imatge Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource jpeg Subject The topic of the resource Govern Consellers President de la Generalitat de Catalunya Generalitat de Catalunya Description An account of the resource D'esquerra a dreta: - a dalt: F. Baltasar, J. Valls, M. Geli, JM. del Pozo, F. Mascarell, JW. Carnes, P. Figueras, E. Maragall. - a baix: A. Castells, JM. Vallès, J. Nadal, P. Maragall, J. Saura, M. Tura, X. Sabaté. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Pati dels Tarongers, Palau de la Generalitat de Catalunya Rights Information about rights held in and over the resource Jordi Bedmar, Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-05-16 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1542/0000000607.pdf 3d91a2b42612d49b72d90871eac5e306 PDF Text Text FRAGMENTS DE L'ENTREVISTA DE PASQUAL MARAGALL Avui, 17/12/00 alia pagar el preu d´un acord amb el PP per fer el primer pas Gosaria dir que el pacte està en l´esperit del que deia Lluch Si no hi ha intermediaris, no es produirà el diàleg entre els governs de Madrid i Vitòria Els passos posteriors es faran amb el teló de fons d´una evolució de l´Estat autonòmic AVUI El PSOE ha firmat un pacte antiterrorista amb el PP que s´ha qualificat d´excloent per no comptar amb els nacionalistes bascos i ETA ha assassinat a Catalunya el regidor Francisco Cano. Abans va matar Ernest Lluch. ¿Creu que ell hauria firmat aquest acord, com li ha preguntat Carod-Rovira? P.M. A l´Ernest Lluch no se li hauria demanat que el firmés perquè no era aquest el seu paper. Si el que es vol dir és si aquest pacte ja estava en l´esperit del que deia Lluch, gosaria dir que sí. AVUI Hi ha una diferència clara entre la declaració que el PSC va fer a favor del diàleg, l´endemà de la mort de Lluch, i el que ha firmat el PSOE. P.M. El to és molt diferent. Però s´havia de fer un primer pas, que és el més complicat: un acord amb el PP. Penso que la urgència i el calendari hi tenen molt a veure. Era necessari que no passés molt de temps entre la mort de Lluch i l´acord, fins i tot pagant un preu. I l´encadenament entre la mort de Lluch i la inflexió que s´ha produït ara és molt clara. AVUI Vostè ha dit que aquest document és insuficient. P.M. Bé: la inflexió és insuficient, però clara. Ara ha de tenir un desplegament, una seqüència amb uns esdeveniments que ja s´han començat a produir. El PNB va enviar dimarts el seu document a Rodríguez Zapatero... AVUI La clàusula del preàmbul de l´acord que diu que el PNB ha de trencar amb Lizarra, ¿no invalida aquest desplegament? P.M. L´abandonament de Lizarra és una condició necessària. AVUI El PNB contínuament està reconeixent el fracàs d´aquell pacte. ¿Per què no en té prou el PSOE? P.M. Es parla d´un trencament formal de Lizarra. No n´hi ha prou amb el fet que no es convoqui la Udalbiltza i Ibarretxe no inclogui EH en els contactes. AVUI En això coincideix plenament amb el PP. P.M. I jo diria que amb Jordi Pujol també. Lizarra no serveix, ha fracassat. Hi ha hagut un intent dels partits democràtics fracassat [la mesa d´Ajuria Enea] i un intent dels nacionalistes també fracassat. AVUI I no creu que també fracassarà aquest nou pacte? P.M. No necessàriament. M´imagino que la història ensenya. Ningú té garanties ni les pot donar, però la gran majoria desitja que hi hagi un altre intent que sigui més savi. AVUI El document respecta el parer del PSC que defensava el diàleg entre el govern de Madrid i el de Vitòria? P.M. Aquest contacte entre els dos governs, el de Vitòria el vol i el de Madrid no. Per tant, si no hi ha intermediaris, aquest pas no es produirà. Després del pacte és més fàcil que es produeixi que abans. �AVUI Però el PP té una posició molt tancada... P.M. Sí, però s´ha d´obrir. El PP ha reconegut que la Constitució es pot canviar. AVUI És molt optimista. P.M. És un detall important, per això li donem suport. AVUI Des de Catalunya s´ha de continuar participant en aquest debat? P.M. Sí. Discretament perquè hi ha mals que no volen soroll. Un dels elements que pot impedir que hagi una pau definitiva al País Basc és la inexistència d´un model clar i diferent d´Espanya plural. I tinc la impressió que Catalunya és un element important per configurar-lo. Primer, pel valor del seu propi punt de vista. I segon, perquè pot haver-hi la impressió que una de les coses que encarcara les posicions té a veure amb el desenvolupament futur de l´Estat de les autonomies com a marc de l´evolució que s´ha de produir al País Basc. Ara no és el moment de dir-ho perquè el primer tema a resoldre és el de la llibertat i s´ha de restablir l´autoconfiança del País Basc. Però l´escenari o el teló de fons on s´hauran de produir passos posteriors serà aquesta evolució. I Catalunya hi ha de dir alguna cosa per interès propi, i per fer una Espanya estable i pacificada. Possiblement hem tancat tots els temes pendents des de finals del segle XIX tret d´aquest. La generació de Suárez i González va posar Espanya a Europa i va fer una democràcia i un Estat de les autonomies molt considerable. Però ha quedat un fil penjant que ve de la Guerra Civil i del decret del 38 d´abolició de l´Estatut basc. AVUI González deia que s´havia de comptar amb el PNB... P.M. Per descomptat. Però és que s´ha repetit tant i ha servit tan poc que si no es feien gestos com aquest... José Luis Rodríguez Zapatero ha tingut la intuïció encertada que la qüestió s´ha de desbloquejar primer amb el PP. AVUI Vostè ha dit que, en algun moment, el procés haurà d´acabar amb un diàleg amb els violents. P.M. No és aquest el moment. Primer s´han de fer altres passos. Els terroristes han de veure clarament que se´ls considera un grup de persones armades que parasiten una causa política. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Fragments de l'entrevista a Pasqual Maragall Source A related resource from which the described resource is derived Avui Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource País Basc Terrorisme Espanya Constitució Territoris Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2001-02-19 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1552/0000000726.pdf 3fc26fe1c96abcfab186daf780815918 PDF Text Text «Francesc Antich tindrà un segon mandat, que serà molt brillant» Maragall aposta per la continuïtat del projecte del president balear. Entrevista a Pasqual Maragall al Diari de Balears el 3-07-02 Maragall: «Francesc Antich tindrà un segon mandat, que serà molt brillant» Maragall aposta per la continuïtat del projecte del president balear J.M. Palma. Pasqual Maragall va participar en les jornades de parlamentaris de la Corona d´Aragó, que van concloure ahir en el Parcbit. El líder dels socialistes catalans va mostrar el seu entusiasme amb el projecte d´Antich, però va eludir concretar si ell també crearà una ecotaxa a Catalunya en cas que sigui president de la Generalitat. — El Govern de Balears és un model a seguir a Catalunya? — Cada un té el seu model, però sí que li puc dir que la millor notícia política dels últims anys va ser la victòria de Marcel·lí Iglesias i Francesc Antich. Són gent jove que té un sentit d´Espanya més ajustat al que diu la Constitució. — Com es veu des de Catalunya l´experiència del Pacte? -Positivament. Fou un regal de les eleccions passades i estic segur que tindran un segon mandat, que serà molt brillant. A Balears el PP ha aconseguit crear la sensació que aquest projecte era una interinitat, almenys els dos primers anys, i crec que la victòria d´Antich donarà lloc a una etapa d´una gran riquesa política. — Vós manteniu una fructífera relació amb Antich, us ha comentat el president els problemes interns que en ocasions es donen al Pacte? — No m´ha d´explicar res perquè jo vaig governar amb quatre partits a l´Ajuntament de Barcelona. Els governs de coalició són difícils al principi, però quan s´estabilitzen funcionen molt bé. — Què opinau de les relacions institucionals entre la Generalitat de Catalunya i el Govern? — Les relacions han estat positives, però han quedat curtes. Es pot fer molt més en el futur. Per exemple, el Patronat de l´Arxiu de la Corona d´Aragó i l´Institut Ramon Llull ha d´incloure la comunitat d´Aragó. En el terreny de les infraestructures també pot haver-hi una major relació entre tots dos governs. — Quins beneficis tindria una comunitat com Balears si es posàs en marxa el seu projecte d´una Espanya federal? -No ha de ser gaire difícil explicar-ho als habitants de les Illes perquè cada un de nosaltres i cada un dels pobles d´Espanya és una illa. La construcció de la societat consisteix a mantenir les individualitats i a ser capaços de posar coses en comú. Això és el federalisme. — Vós us heu manifestat a favor de l´ecotaxa, és viable un impost així a Catalunya? — Li repetesc allò d´abans: cada territori té la seva singularitat i no hi ha models copiables, però sí que crec que a Europa es crearan més imposts ecològics. — A les jornades del Parcbit es plantejà la necessitat que Madrid respecti l´Espanya plural. Creis que l´Estat maltracta les autonomies? — És una qüestió d´incapacitat i de falta de voluntat. — Doncs aquí es té la sensació que la CA menys maltractada és Catalunya... �— Des del punt de vista d´infraestructures no està en una bona situació. El triangle Catalunya, València i Madrid no és equilàter. A Balears ocorre el mateix amb el tema dels vols o amb el gasoducte. — I després de Pujol, què? — Una Catalunya més unida, menys acomplexada i que sigui més capaç de connectar amb els pobles d´Espanya. Apunt Semblança Davant de la pregunta de si hi havia qualque semblança política entre Artur Mas i Jaume Matas, el líder dels socialistes catalans afirmà que «alguna relació sí que hi ha. A Matas el conec des que era conseller. Va crear el Parcbit, que és molt positiu, i vaig tenir una bona relació amb ell, però li van carregar el mort del Pla hidrològic». També considerà que Matas «no es presentarà com a candidat del PP a Balears. Ho veig una mica complicat. La seva política no ha estat ben acceptada». � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Francesc Antich tindrà un segon mandat que serà molt brillant Source A related resource from which the described resource is derived Diari de Balears Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Illes Balears Partido Socialista Obrero Español Antich, Francesc, 1958- Catalunya Espanya plural Acció política Territoris Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2002-07-03 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/735/19980124_LV.pdf 853e39c6c638590a8b38f4340942ada9 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 24/01/1998 La Vanguardia, p.024, Opinión Frenesí. DESDE ROMA Autor: PASQUAL MARAGALL En las capitales, el significado, la nación, rompe al significante, la ciudad. Primero lo construye y luego lo rompe. Las naciones construyeron capitales y luego concentraron en ellas poder -y poder quiere decir significación y simbolismo- hasta que de algún modo el soporte ciudadano estalló. Por eso las capitales son a la vez las obras más sublimes de la humanidad y el mejor escenario de un desencuentro entre la función y la forma. Caos, desorden, ruido, inseguridad, congestión, desorientación y así sucesivamente. Todas las ciudades grandes están en eso pero las capitales, más. Porque en ellas el exceso en que consiste siempre la ciudad -el exceso de convención, el dominio de lo convencional o cultural sobre lo natural- se hace tan evidente que la gente, asustada de su propio atrevimiento, se dice algo así como: ¡ahí me las den todas!, ¡a vivir, que es por poco tiempo! Es emocionante entonces ver cómo el cromosoma pueblerino que todos llevamos dentro, también los capitalinos, lucha por dar un acento local, propio, datado y singular a esos paquebotes de transeúntes en que se convierten las capitales. Hay momentos en que lo consiguen. En el Madrid de Tierno y de Ana Belén, el París de Carné y de Edith Piaff, quizás el New York de Woody Allen -muy étnico, a pesar de todo-. La Roma del Trastevere. No sólo son momentos. Las capitales tienen que ser necesariamente comprensibles para el recién llegado. Un punto altivas o irónicas, sin duda, como cuando en Nueva York le venden el puente de Brooklyn al inmigrante. Pero finalmente abiertas, civilizadas, inteligibles. Es su oficio. Si no, ¿qué caramba iban a simbolizar? ¿Cómo iban a representar a los demás, dándoles siempre morcilla? No. Las capitales hacen sentir al provinciano su inferioridad pero luego le ofrecen un lugar. La nación da para mucho. Pase, recién llegado, pase. Hay un sitio para usted. Y así se va hinchando el globo hasta que de vez en cuando revienta. Como la Bruselas destrozada por el "Caprice des dieux" del Parlamento Europeo. (A Bruselas le ha caído en medio un meteorito llamado Europa que ha centrifugado su historia, sus costumbres, sus calles antiguas: demasiado significado.) Se implanta entonces un modo de vida llamado frenesí. Huir de lo trillado. La única manera de superar la diástole y la sístole en que consiste la vida es ir siempre más allá. Es Almodóvar y ese Amenábar magnífico al que, sin embargo, debe pedirse que opte por la fascinación de la violencia, que se filtra en su "Tesis", o por la inicial de la película, que es la contraria. ¿Qué película que se precie resiste hoy la tentación de poner una pistola enorme a la altura de los ojos de una persona con la que nos identificamos? Sigo pensando que Pilares Mirós hay pocas. Porque esta mujer vio de qué iba el juego del frenesí y lo ironizó. En película y en la vida. Porque se acercó con modestia a la periferia, fuera de la capital, y escuchó. Y miró. Con esos ojos. En un "strike", de un golpe, nos dio enlaces 119 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA terrestres para TV3, desconexión para TVE2 y torre de comunicaciones, de acuerdo con Luis Solana, para Barcelona. Lo que hacía falta. Sin personas como ella, las capitales acaban viéndose sólo a sí mismas. No oyen, no escuchan, no ven otra cosa. Autistas. 120 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 02. Activitat professional Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall. - Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) : com a economista. - Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968). - Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1197 Title A name given to the resource Frenesí. DESDE ROMA Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Identitat (Concepte filosòfic) Barcelona Capitals (Ciutats) Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1998-01-24 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Activitat professional Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/726/19971114_LV.pdf f44956af49f079643e0301a3f47fca36 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 14/11/1997 La Vanguardia, p.023, Opinión Galicia. DESDE ROMA Autor: PASQUAL MARAGALL Hablando de daños, mejor pronto y poco que tarde y mucho. El daño a la izquierda y centro izquierda en Galicia es reparable y puede ser incluso ejemplar. Sintiéndolo mucho, porque la derrota de unos compañeros siempre duele. Hace seis u ocho meses estuvimos en Madrid con Xerardo Estévez para explicar cómo veíamos que debía gobernarse una ciudad, cómo entenderla y transformarla. La sesión fue bien, como diría Aznar: todos los oyentes eran amigos de antiguo. Pero en la cena las cosas se torcieron. Mencionar el federalismo -el federalismo de una izquierda que tiene comités federales, congresos federales y ejecutivos federales- y enfriarse el ambiente fue todo uno. "España se nos escapa como el agua entre los dedos", dijo uno. No. España no se nos escapa. España no es una esencia vaporosa, ni es agua que se escurre. España es una construcción que hacemos, unos ladrillos que ponemos, uno detrás de otro. Y cada uno de nosotros, un obrero con su acento, el gallego con acento de Rosalía ("castellanos de Castilla que ficisteis con os galegos, cuando van, van como rosas, cuando vem, vem como negros"), los catalanes en catalán despacio, que se entiende ("escolta Espanya la veu d'un fill que et parla"). España o es eso o no es nada que interese realmente a la mayoría de los españoles: andaluces, valencianos, monoveros, menorquines, ibicencos o canarios. La mayoría somos periferia. Nuestros acentos son fuertes, nuestros idiomas propios. El flamenco es flamenco: un lenguaje. Federar todo esto, con sus diferencias, es tarea apasionante. Lo que Europa espera de nosotros. Todo lo demás no vale la pena. España bien vale una Galicia. 108 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 02. Activitat professional Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall. - Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) : com a economista. - Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968). - Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1188 Title A name given to the resource Galicia. DESDE ROMA Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Federalisme Territoris Espanya Galícia Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-11-14 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Activitat professional Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/24/2782/20010125_BalancPerspectives_PM.pdf e6f5a3070497efb2d5499b59adb762bd PDF Text Text GENER 2001: BALANÇ I PERSPECTIVES Conferència del Sr. Pasqual Maragall President del Grup Parlamentari Socialistes-Ciutadans pel Canvi Collegi de Periodistes Barcelona, 25 de gener 2001 0. Introducció Moltes gràcies Degà. Gràcies a tots per la vostra assistència. Ara fa un any, exactament el 26 de gener de l'any passat, el Collegi de Periodistes ens acollia per tal de presentar el balanç dels primers 100 dies de legislatura. Avui, fent ús de l'hospitalitat que caracteritza aquesta casa i al seu Degà, ens hi apleguem de nou per analitzar què ha passat de llavors ençà. Per fer balanç de la situació de la política catalana i també per plantejar quines són, a parer nostre, les perspectives per al futur immediat. 1 �En mirar endarrera i avaluar allò que aquest any ens ha deixat és inevitable, tanmateix, referir-se en primer lloc a la violència terrorista. Violència que té l'origen a la situació al País Basc i que ha colpit tot Espanya i, amb particular intensitat, Catalunya. En aquest any -en quatre mesos, de fet- aquí a Catalunya els terroristes han assassinat als regidors del PP Ruiz Casado i Francisco Cano, a Ernest Lluch i al guardia urbà Juan Miguel Gervilla. Amb aquestes morts, que s'afegeixen a la llista, escruixidorament llarga de les víctimes d'ETA, els terroristes han portat la tristesa i la inquietud a moltes llars. I han fet que les paraules de condemna, de tan dites, ens semblin gastades. Ara el que s'ha d'exigir és que els polítics facin (fem) menys declaracions i actuïn més, que els governs governin i que la societat es mobilitzi per tal d'establir vincles i contactes amb la societat basca. Hem de posar tot l'enginy i el coratge en l'objectiu d'obrir portes i finestres , de societat a societat. Perquè entorn del tema terrorista hi ha un excés de posicionaments polítics i una manca de d'activitat civil o social. No hi ha prou contactes socials, culturals, econòmics, entre Euskadi i la resta d'Espanya, al meu entendre, per a compensar i digerir l'impacte brutal i simplificador de la reiterada imatge "bascos maten/altres moren" i de l'etiqueta "constitucionalistes contra nacionalistes". Tot això està trastocant l'imaginari 2 �col·lectiu de la democràcia espanyola i de l'Estat de les autonomies. En certa manera, es tracta de respondre a la crida discreta i ja per sempre silenciada de l'Ernest Lluch: crear espais de diàleg (elkarri) entre bascos i no bascos. Fer com ell. I en aquest preàmbul de la conferència no vull deixar de referirme a la immigració. En la immigració sobra ideologia i falta efectivitat. S'ha de des-electoralitzar. José Luis Rodríguez Zapatero té raó quan demana un Pacte d'Estat per dos grans temes, el terrorisme i la immigració. La solució més efectiva, sense excloure polítiques de control de la demanda (quotes d'immigració) és la política d'oferta: barris segurs i condicions de treballs dignes. 1. Balanç: un any perdut Pel que fa pròpiament a la política catalana, el balanç de l'any 2000 és, dissortadament, prou senzill: un any perdut. El 2000 ens ha donat el pitjor any i el pitjor govern de la Catalunya autònoma. Mai, en la fràgil història de la Catalunya autònoma havíem tingut tan poc govern i tan mal govern. Ni les dones que volen treballar, ni els mestres, ni els professionals de la salut, ni la gent gran, ni els joves que busquen casa, ni els funcionaris, ni la gent de l'art i la cultura ... han rebut aquest any cap bona notícia del govern de la Generalitat. 3 �Ni una bona notícia. Cap illusió, a tot estirar les bones paraules de sempre, cada vegada més toves, cada vegada més sabudes, cada vegada més ensopides. I és així com hem perdut un altre any per a la resolució de les qüestions que afecten de manera més directa la vida de cada dia dels ciutadans. Si algun avenç s'ha produït ha estat en la modificació de les regles del joc institucional. Diguem-ho clar: sense els resultats, tan ajustats, de les eleccions d'octubre passat el nou marc de 1'audiovisual, l'enfortiment del Parlament i el projecte de regionalització no haurien estat possibles. I és innegable que una mica, tan tímidament com vulgueu, en cada un d'aquests camps s'ha avançat. Pel que fa a la regulació dels mitjans de comunicació, hem aconseguit la constitució del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, al qual cal exigir ara que compleixi les seves funcions de garantir la pluralitat i la imparcialitat en els mitjans públics i vetllar perquè els continguts siguin respectuosos amb els drets de les persones. Pel que fa al Parlament, hem aconseguit (amb la benevolència i eficàcia, cal dir-ho, del president Rigol) dotar-lo de més mitjans ( despatxos, portàtils, mòbils, senyal...) per complir les seves funcions. Segueix pendent, tanmateix, la reforma en profunditat del Reglament que permeti trencar les rigideses i les inèrcies que atenallen la institució, i que l'apropin als ciutadans. 4 �Finalment, pel que fa a la reforma de l'organització territorial, l'informe de la comissió d'experts suposa un pas endavant molt important. Un pas que assenyala el camí a seguir per tal de descentralitzar la Generalitat, enfortir els ajuntaments i retornar la veu als territoris. Cal continuar ara amb la constitució de la Ponència Conjunta al Parlament i amb la modificació d'alguns aspectes de la proposta, com per exemple, el reconeixement explícit del Pirineu i l'allargament a 20 ó 25 anys del procés d'agrupació -incentivada però voluntària- de petits municipis. Però l'avenç ha estat important. Potser és per això que des de Convergència mateix, s'han aixecat tantes veus desqualificant-lo. Val a dir també que seguint la tradició que ha caracteritzat l'executòria dels darrers governs, cada un dels consellers que han estat implicats en el diàleg sobre aquests temes, o ja és fora del govern o s'hi troba en situació ben difícil: ¿On és el conseller Trias, que va portar la negociació sobre 1'audiovisual? ¿On és el conseller Triadú que va continuar-la? ¿Quin futur espera al conseller Duran, que va iniciar les converses sobre la regionalització?. Per no parlar de l'ex - conseller del Pacte Cultural. Una cosa que em preocupa es la manca de reflexes del país en segons quins temes. L'assalt a què està sotmès un partit de llarga tradició democràtica com és Unió Democràtica de Catalunya, sense quasi reaccions fa pensar. No ho dic per ficar el dit a la nafra. El Govern de Jordi Pujol és un govern suspès per Europa. 5 �Un govern que s'inhibeix tant com pot de temes que l'afecten directament. Un govern que assisteix impàvid als problemes. Mancat de projecte, captiu del PP, havent triat malament les aliances parlamentàries a començament de legislatura, inefectiu a Madrid, aïllat de la societat i enredat en pugnes internes, el Govern ha acabat fent malbé el seu propi fonament, que és la coalició. Els resultats electorals mostraven clarament que l'única alternativa de govern viable aleshores a Catalunya era una gran coalició entre les dues forces centrals: Convergència i Unió i PSC-Ciutadans pel Canvi. Però va faltar ambició, generositat i reflexes i va sobrar inèrcia i egoisme. Ara ja és tard. Aquest govern és el de la retirada de Jordi Pujol i en tot cas el govern del candidat de CDC com a tal, presidit per l'oponent del Cap de l'oposició. Tot per la preparació d'una campanya electoral que en principi no hauria de tenir lloc fins d'aquí tres anys. Nosaltres, abans de la compareixença del president, havíem demanat que el govern se sotmetés a una moció de confiança. Però l'espectacle de cansament i de reiteració de lletanies sabudes que hi vàrem veure ens va acabar de convèncer que, si el govern no reacciona de manera immediata, ens veurem obligats a presentar una moció de censura. Així ho vaig anunciar abans d'ahir en el Parlament. 6 �Nosaltres emplacem el Govern a aconseguir avenços substancials i significatius en deu temes, i si en el termini de dos períodes de sessions aquests avenços no es materialitzen, el nostre Grup presentarà una moció de censura. Deu temes i dos períodes de sessions. Ho reitero. I evidentment, si el ritme del Govern (campanyes publicitàries a part, que ara en veurem unes quantes) s'encalla encara més; si el resultat del famós slogan "més poder i més diners" és el que em temo (pagar la sanitat endarrerida i poc més) aleshores haurem d'avançar la moció. Si la relectura promesa de l'Estatut i les lleis fonamentals no avança haurem igualment de dir "prou". No vull que mai es pugui dir: "Catalunya va perdre 4 anys i ningú no va cridar a l'alto" 7 �2. Perspectives: hem de reaccionar ¿Quins són aquests temes? Doncs aquells en els que Catalunya es juga el futur. 1. Educació: El Govern ha d'adoptar com a primera prioritat l'enfortiment del sistema educatiu. La primera prioritat. Això vol dir de manera immediata: la dotació de 300.000 pessetes per infant i any en el finançament de l'escola bressol i l'impuls de l'ensenyament públic de qualitat, en el marc de la realització de la Conferència General d'Educació, tot buscant acords i convenis de col·laboració entre l'empresa, el territori i les institucions educatives. 2. Immigració La immigració és una oportunitat, oportunitat plena de reptes que fan necessari un gran acord polític i institucional per tal de: a) Sostreure la immigració i les seves conseqüències del debat polític partidista, a tots els àmbits, i, en particular, en l'esfera local; b) Dotar els ajuntaments de les competències i els recursos necessaris en educació, ensenyament i benestar social per tal de fer front a la problemàtica que l'acollida de la immigració planteja; c) Assegurar a tots els immigrants establerts a Catalunya i a les seves famílies els mateixos drets assistencials i laborals que ja gaudeixen la resta dels treballadors. L'acollida del immigrants, que necessitem i apreciem, ha de ser un esforç de tots i no pot carregar-se precisament sobre els sectors autòctons més desafavorits, als quals després es 8 �demanarà el vot amb un missatge electoral ambigu. El cinisme d'aquestes actituds és infinit. 3. Seguretat i Violència : El Govern ha de fer front, de manera efectiva, als problemes de seguretat que inquieten la població catalana. La seguretat respecte el que mengem, la seguretat a les places i carrers, la seguretat a les carreteres, la seguretat de les dones davant la violència domèstica (ahir la consellera de Justícia va anunciar una sèrie de mesures en aquesta línia, benvingudes siguin), la seguretat respecte les calamitats naturals i ambientals. I fer front a la inseguretat vol dir: a) prevenir -com no s'ha fet prou, per exemple, en el tema de les inundacions: prevenir abans que plogui i abans que es cali foc; b) dotar-se dels mitjans necessaris, tot superant la situació difícil del desplegament dels mossos a l'àmbit metropolità de Barcelona i la manca d'efectius totals (hauríem de tenir 4,4 policies per 1000 habitants: 2,2/1000 de mossos i policia nacional, 1,2/1000 de policia local i 1,0/1000 de policia federal; i c) respondre eficientment si la calamitat arriba -tot evitant desastres com els derivats de la reforma del transport sanitari. A Catalunya falla la seguretat, falla la coordinació i fallen les xifres. 4. Infrastructures: El Govern ha de trencar el dogall que la migrades d'infrastructures de comunicació exterior representa per l'economia i la societat catalana. El Govern Pujol és incapaç de resoldre els problemes relatius a l'arribada del Tren d'Alta Velocitat des de Madrid i València ( que està comportant el desequilibri del triangle barcelona-València.Madrid); l'ampliació de l'aeroport i l'acompliment del pla Delta. I al mateix 9 �temps, no ha sabut resoldre les necessitats de comunicació interior: el metro, la xarxa de ferrocarril de rodalies, l'eix del Llobregat, l'eix de l'Ebre, l'eix Pirinenc...Cal connectar Catalunya interiorment i cal fer-la accessible des de l'exterior, i en un i altre tema s'acumula retard rera retard. L'any 2001 és absolutament decisiu per aquestes qüestions. Precisament abans d'ahir la Cambra Oficial de Contractistes de Catalunya donava a conèixer les dades de l'obra pública licitada a Catalunya durant el 2.000. ¿I quina és l'administració que va tenir una inversió més baixa?: la del Govern de la Generalitat. La realitat desmenteix els seus propis anuncis. No inverteixen ni tan sols allò que prometen i anuncien. Mentrestant l'Estat disminueix la inversió en rodalies i carreteres a compte de l'AVE de Madrid, i avui llegim al diari que el bitllet de rodalies de l'àrea de Barcelona ha pujat aquest any, per terme mig, el doble que a Madrid. 5. Estratègia econòmica: Al costat del retard en les infrastructures tenim alguns altres punts febles: el baix creixement de la productivitat (0,5% anual en front el 4% dels Estats Units i l'l,3% de la Unió Europea); el diferencial d'inflació (pèrdua de competitivitat d'entre 1,5 i 2 punts anuals) i les mancances en serveis públics (amb els més que discutibles efectes de la liberalització, en especial pel que fa al sector de les comunicacions i l'energia) Tots aquests són elements que juguen en contra nostra. Cal, com hem dit tantes vegades, una estratègia econòmica catalana que conjugui esperit empresarial,més capital - risc, capacitat investigadora, desenvolupament tecnològic, formació i serveis. Una estratègia que empresaris i 10 �sindicats reclamen, que algunes iniciatives privades (com el projecte Sabadell-La Caixa) ja estan desenvolupant i que el Govern és incapaç d'impulsar. 6. Tecnologies de la informació i la comunicació: Un aspecte fonamental d'aquesta estratègia és la nostra posició en el camp de les tecnologies de la comunicació. I això vol dir coses concretíssimes: augment de la inversió en matèria de R+D (que és ara d'un 0,9% del PIB, mentre a Madrid és ja 1*1,8% i la mitjana europea el 2%), política universitària, transferència tecnològica a les empreses. Els acords inicials de Localret sobre l'extensió del cable a tot Catalunya (que havia de complir-se el març d'aquest any) i el projecte "Barcelona, ciutat del coneixement" (amb l'àrea 22@ al Poblenou i l'impuls de l'operació 2004) són una bona base de partida. Estenguem-la i fem-la fructificar. 7. Habitatge, barris i transport públic: El Govern ha d'emprendre, així mateix, accions immediates per tal de fer front a les dificultats d'accés a l'habitatge que afecten sectors molt importants de la població catalana i, en particular, els joves. Les propostes contingudes en allò que tan pomposament han titulat "pla de xoc en sòl i habitatge" són gairebé un escarni: 1.865 unitats d'habitatge de lloguer per a joves en quatre anys per a tot Catalunya! I, de la mateixa manera, s'han de posar en peu programes d'actuacions integrades en els barris més necessitats, amb una inversió mínima per part de la Generalitat estimada pel nostre govern alternatiu en 62.500 milions de pessetes per als propers quatre anys (90.000 si s'inclou el finançament local). I en matèria 11 �de transport públic s'ha d'iniciar aquest any la construcció de la línia 9 del metro, connectar immediatament les dues fires i reclamar - com propugna l'alcalde Clos - la transferència del servei de rodalies de Renfe i dotar de serveis efectius les àrees urbanes de Tarragona, Lleida i Girona. 8. Finançament: Una qüestió, ho reitero, que només tindrà una sortida favorable per nosaltres si aconseguim dues coses: primer, elaborar una proposta coherent, a tres nivells i vàlida per tot Espanya i per un llarg termini; i segon, si aconseguim defensar-la junts totes les forces polítiques catalanes. A tots els països de la Unió Europea, quan els polítics actuen cara enfora donen una imatge d'unitat. A tot arreu s'entenen. Nosaltres també ho hem de fer. Catalunya ha de parlar amb una sola veu: potent, clara, rigorosa, solidària i exigent. Els 5 punts que nosaltres proposem respecte aquest tema són plenament coneguts. 9. Llei electoral i devolució: Una llei que cal fer per mandat estatutari: el govern de la Generalitat no pot renegar de les competències que ja té, i menys encara de les obligacions que l'Estatut li marca a l'article 31.1 i a la Disposició transitòria quarta, que s'estan vulnerant. Aquesta llei ha de ser fruit de l'acord de totes les forces polítiques catalanes i ha de conjuminar la representació dels territoris amb la proporcionalitat del vot. En una paraula, ha d'acabar amb el contrasentit de que el vot de un ciutadà de Saldes valgui la meitat que el vot d'un ciutadà de Gósol per al simple fet de pertànyer a circumscripcions electorals diferents tot i estar situats a menys de 10 quilòmetres de distància. 12 �Al costat de la reforma electoral cal abordar de manera inexcusable la devolució de competències i recursos als nostres ajuntaments. El Segon Congrés de Municipis de Catalunya, tantes vegades posposat, ha de permetre posar les bases d'aquest procés de devolució. 10.Reforma de l'Estatut: La reforma de l'Estatut pot concretar-se en els punts d'una Carta Autonòmica que possibiliti l'adaptació de la nostra norma bàsica a les transformacions socials i als requeriments del procés d'integració europea. Sobren lleis i falta agilitat. Avançarem així en la perspectiva del nou federalisme que hem reclamat per Espanya. I ens posarem en línia amb el nou federalisme europeu al que aconduirà, ben segur, el procés iniciat -amb tantes dificultats- a la cimera de Niça. El Govern català haurà de decidir si està en condicions d'afrontar aquest repte. O si finalment es produeix la paradoxa de que un partit que es diu catalanista no pot evitar l'envelliment de l'autogovern per raó de la seva dependència exterior. Aleshores si que haurà arribat el moment de canviar-lo. 3. Cloenda Aquests són els deu temes, el decàleg si ho voleu, respecte els quals emplacem al govern a aconseguir de manera immediata avenços significatius. El camí per aconseguir-ho existeix. L'apunta cada dues setmanes el Govern Alternatiu que hem constituït precisament per tal de fer-ho evident. Les propostes adoptades en els dos darrers mesos (sobre la Proposta 13 �Catalana de l'AVE, sobre el Programa Urban de suport als barris, sobre el Pacte Català de l'Aigua, sobre el Pla d'Immigració...) mostra amb rigor tècnic i amb voluntat d'acord la manera d'avançar. En les setmanes properes farem públics nous projectes en relació a la prevenció d'inundacions, el pla de port de Catalunya, agenda del camp català, la liberalització elèctrica, les telecomunicacions, l'educació infantil, la seguretat alimentària, el finançament local, l'administració de justícia, la ciència i tecnologia, la política de suport a les famílies, el pla de carreteres i el model policial. Per tal d'encarar els problemes plantejats, el nostre grup ofereix al govern actual el seu suport i col·laboració. Al govern correspon decidir si vol acceptar-lo. Però, i amb això acabo, si en termini d'un any no s'han produït avenços substancials en bona part dels deu temes plantejats, presentarem la moció de censura contra el govern de Convergència i Unió. Catalunya no es pot permetre l'estancament polític. Ja és hora de reaccionar. Hi haurà o no hi haurà majoria. Ja en parlarem. Però el que no faltarà és la voluntat, les converses, l'esforç, les gestions i la pressió -tota la que calgui- per canviar les coses. Res més. Moltes gràcies. 14 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.03. Parlament de Catalunya Description An account of the resource Agrupa la documentació generada al voltant de l'activitat de Pasqual Maragall com a diputat al Parlament de Catalunya, principalment a les legislatures 1999 a 2003 i després com a President de la Generalitat de 2003 a 2006. Però també del període que en va ser de 1988 a 1995. Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Gener 2001: Balanç i perspectives: Conferència del Sr. Pasqual Maragall President del Grup Parlamentari Socialistes-Ciutadans pel Canvi Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2001-01-25 Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Balanç Ciutadans pel Canvi Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Oposició Parlament de Catalunya Acció política Description An account of the resource 14 p. Conferència de balanç de l'activitat del Grup Parlamentari Socialistes-Ciutadans pel Canvi durant l'any 2000. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col·legi de Periodistes de Catalunya Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 23 Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/898/0000000668.pdf b941be4e593b61cf131d85de71d4e0d3 PDF Text Text INTERVENCIÓN “GOBERNAR EUROPA PARA GOBERNAR LA GLOBALIZACIÓN”, Pasqual Maragall 20/04/2007 | Egino (Euskadi) Introducción Es un placer acompañarles aquí en Euskadi, en este espacio de reflexión sobre las perspectivas de Europa. La hibernación del proyecto constitucional podría estar llegando a su fin [cross your fingers], pero los déficits de las instituciones comunitarias ponen de relieve las dificultades para que Europa se convierta en un agente global. Al mismo tiempo, existe el dilema sobre si la globalización puede ser una fuerza “federadora de Europa” y no sólo “inhibidora”, como sucedería si prosperaran actitudes de cerrazón nacional en los estados miembros. A mi modo de ver, se trata de dos dimensiones de un mismo problema: está en nuestras manos vencer las actitudes de cerrazón y construir una unión política más capacitada para asumir responsabilidades globales. Sin embargo, los términos en los que se plantea este debate demuestran que sufrimos un desequilibrio entre los mercados, la sociedad civil, y un espacio público e institucional que se construye muy lentamente. Encontrar el “círculo virtuoso” que los articule es la principal responsabilidad de la red de autoridades europeas. Debemos gobernar Europa, para tener más capacidad de gobernar la globalización. Por un lado, es fundamental que definamos la ambición europea de nuestras ciudades, regiones y naciones 1 �demostrando que “son Estado” y que “son también Unión Europea”. Y, por otro lado, debemos avanzar hacia un sistema político europeo compuesto por instituciones y partidos comunitarios. Ambas dimensiones del proceso de construcción europea son las que van a estructurar mi intervención de hoy. I. Nuestra ambición europea: el nuevo Estatuto de Autonomía de Cataluña y el impulso de la Euroregión Pirineos-Mediterráneo La ambición europea de España es una ambición compartida por el Estado y las Comunidades Autónomas. Y es una ambición con una clara dimensión federal. Esta es la orientación que marca el Estatuto de Autonomía de Cataluña aprobado el año pasado. Como ya dije el mismo día que entró en vigor, éste Estatuto nos convierte en la nación sin estado con más competencias del continente, fortalece al Estado y, al mismo tiempo, establece definitivamente Europa como nuestro espacio político y geográfico de referencia. El Estatuto de 1979, carecía casi por completo de esa vertiente europea, porqué a España le faltaban aún seis años para integrarse en las Comunidades Europeas. Sin embargo, desde aquel momento, la “institucionalización” de la dimensión europea del Estado de las Autonomías ha sido imparable. El Tribunal Constitucional convalidó la creación de oficinas autonómicas. 2 �Además, dictaminó que las comunidades autónomas pueden establecer relaciones exteriores, aunque fuese manteniendo la firma de tratados entre las competencias del Estado. Los líderes catalanes, juntamente con otros líderes autonómicos, nos implicamos en el regionalismo europeo. El Presidente Pujol presidió la Asamblea de Regiones y yo mismo me honré en presidir el Comité de las Regiones y Ciudades. El impulso descentralizador, simultáneo a los avances de la centralización o cesión de soberanías nacionales a la Unión, se incorporó a las sucesivas modificaciones del Tratado de Roma. Y finalmente se consagró el principio de subsidiariedad y de proximidad en la toma de decisiones. Cataluña además se comprometió a fondo en políticas comunitarias. Se creó una conferencia sectorial para que las autonomías participasen en la formación de la voluntad española ante la Unión Europea. Se estableció la participación autonómica en la representación permanente del Estado ante Bruselas. Y el Gobierno de José Luís Rodríguez Zapatero impulsó esa participación hasta las instituciones comunitarias, además de dar un paso decisivo para garantizar la presencia del catalán, el gallego y el euskera en ellas. A lo largo de estos años, Cataluña ha actuado como levadura del europeísmo español y del regionalismo europeo. Es lógico, pues, que el nuevo Estatuto de Cataluña haya recogido estos procesos; los haya proyectado en un horizonte más autonomista, y los haya incluido en el bloque de constitucionalidad: 3 �1. El texto garantiza la participación de la Generalitat en los asuntos europeos que afectan a “los intereses” de los catalanes. 2. Obliga al Gobierno de España a informar al de Cataluña de las iniciativas de revisión de los tratados. 3. Otorga a la postura catalana en ese proceso un carácter “determinante” si de las propuestas europeas se deriva un impacto financiero o administrativo para Cataluña. 4. Transfiere a la Generalitat la gestión de los fondos comunitarios territorializables. 5. Y plantea el acceso autonómico al Tribunal de Justicia de la UE, cuando la normativa comunitaria lo permita. Como sugestivamente ha dicho el eurodiputado Ignasi Guardans, este Estatuto, “que aparentemente exige mucho a España y a la UE, impone también obligaciones muy fuertes a la Generalitat”. Con él, los catalanes se autoimponen una larga lista de nuevos deberes de información, propuesta y participación de envergadura. Derechos y deberes que nos permiten expresar, como les decía, una ambición europea en términos de corresponsabilidad. Ahora que se ponen de manifiesto las limitaciones del planteamiento institucional de la “Europa de las Regiones”, se amplifica la acción de las “Regiones de Europa”. Y es fundamental que lo hagamos asumiendo en nuestra cultura política la necesidad de “europeizar” las políticas públicas, y desarrollando, externamente, iniciativas de cooperación regional. Las regiones colindantes con fronteras estatales abarcan casi la mitad del territorio europeo y un tercio de la población. 4 �Además, la cooperación transfronteriza demuestra que el proceso de integración económica y territorial es imparable. Actualmente existen más de 60 euroregiones en Europa situadas en torno a las fronteras entre Bélgica, Holanda y Luxemburgo, entre regiones y ciudades de los países escandinavos y, en particular, sobre las fronteras de Alemania. Desde territorio español se extienden ya tanto hacia Portugal como hacia Francia. Éste último es el objetivo de la Euroregión PirineosMediterráneo y también de la Comunidad de Trabajo de los Pirineos presidida por el Lehendakari y que Cataluña comparte con Euskadi. Y la Euroregión que impulsan Euskadi, la Comunidad Foral de Navarra y Aquitania constituirá un polo potente en el eje atlántico, como lo hace la Euroregión Oporto-Vigo. La Euroregión Pirineos-Mediterráneo suma más de 14 millones de habitantes y representa el 14% del PIB conjunto de España y Francia. A través de la misma, por ejemplo, se está construyendo el primer hospital transfronterizo de Europa. La Euroregión se ha dotado de un Portal de Cultura y un Observatorio Socioeconómico. Y además se han definido proyectos punteros como la EuroBioRegión en el sector de la biotecnología, a través de la colaboración entre las universidades, los gobiernos y las empresas. Las empresas biomédicas y farmacéuticas catalanas se han convertido en cabeceras de un sistema internacional de producción. 5 �Forman un sistema empresarial que hoy cuenta con la colaboración del polo de Tolouse y de infraestructuras científicas como el Instituto de Investigación Biomédica codirigido por el Dr Massagué o el Centro de Medicina Regenerativa del Dr Izpisúa. El que no va adaptando su conocimiento, su tecnología y su gama de productos y servicios está perdido. Las Euroregiones son una muestra de que sabemos adaptarnos tanto en la economía como en la política. Por eso, planificamos conectar en todos los sentidos de lado a lado de la cordillera y del mar. El aeropuerto de Barcelona ha empezado a captar vuelos intercontinentales y la adjudicación de la Terminal Sur nos servirá para configurar un hub potente. Es fundamental que la Euroregión cuente con un aeropuerto gestionado con autonomía. Como lo es también vertebrar una red de alta velocidad, que hasta hace dos días, no estaba prevista más que de Madrid a ciertas capitales de provincia. Los ejes Valencia/Barcelona o Barcelona/ Bilbao no existían en la mente del Gobierno de Aznar y la conexión con Europa era objeto de numerosos atrasos. Justamente por este motivo, la Euroregión PirineosMediterráneo se ha puesto en el centro de las relaciones hispano-francesas. De las hispano-francesas, y de las hispano-italianas para consolidar empresas euromediterráneas como AbertisAutostrade y Enel-Acciona-Endesa. 6 �Las tradicionales relaciones directas entre Estados se ven complementadas por relaciones entre naciones, regiones, ciudades y otras estructuras en red. La cooperación entre gobiernos regionales y locales por encima de las fronteras difumina un elemento crucial de la soberanía de los Estados. Además, el éxito de la UE y la globalización, los han convertido en pequeños para los asuntos grandes, y en excesivos para los problemas de proximidad. La clave está en dejar que las regiones y también las ciudades tejan, y que los estados confeccionen el vestido completo, es decir, nuestro proyecto europeo. Los Estados tienen que entender que las competencias que ceden “por debajo” las deben compensar con la soberanía europea que crean “por arriba”. Todos, regiones y estados, están llamados a jugar un papel más sustantivo en la liga superior porqué las responsabilidades que se divisan des de Europa son globales. Justamente por este motivo, es prioritario que la Europa comunitaria supere su crisis institucional. II. Avanzando hacia un sistema político europeo: las instituciones y los partidos Los que compartimos la idea de que los problemas de Europa se resuelven con más Europa, defendemos avanzar hacia un sistema político europeo compuesto por instituciones, políticas y partidos. La Unión va demasiado al ralentí en asuntos sustantivos como la seguridad interior, la política exterior o la energía. 7 �La agenda de Lisboa es más un catálogo de buenas intenciones que un programa comunitario. Además, los beneficios de la integración se reparten hoy asimétricamente. Y la política exterior ha quedado debilitada por la división de los Gobiernos ante conflictos como el de Irak. Sobretodo cuando se ha puesto de relieve que victorias tácticas no se han traducido ni en nuevas estrategias globales para el Próximo Oriente, ni en una profundización de las relaciones euromediterráneas. Estas estrategias vienen marcadas por el mero intergubernamentalismo y, en el mejor de los casos, se articulan sobre la comunitarización de los intereses estatales. Las reglas actuales no aseguran el funcionamiento efectivo de las instituciones de la Unión: es prioritario profundizar en la línea de la Constitución. Como ha dicho la propia Canciller Merkel, si de aquí a las próximas elecciones al Parlamento Europeo en el año 2009 no se ha logrado llevar a buen puerto la reforma constitucional iniciada, nos encontraríamos ante una omisión histórica. La UE necesita un nuevo documento de bases que respete la sustancia del proyecto aprobado por 18 de los 27 Estados. Y lo necesita por razones democráticas y funcionales. Me podrían decir como escribía hace pocas semanas JeanMarie Colombani en Le Monde, que hoy no existe ninguna mayoría que justifique ulteriores abandonos de soberanía. Y es parcialmente cierto. 8 �La ambición europea de diversos países es frecuentemente subsidiaria de unos intereses nacionales circunscritos al Estado. Sin embargo, la mayoría se inclina por encontrar un espacio de encuentro que intente conciliar la viabilidad del proceso constitucional por un lado, y la ambición del texto por el otro. Según el eurodiputado socialista Raimon Obiols, esto significa realizar un complejo ejercicio para sumar voluntades entre sus gobiernos y, al mismo tiempo, velar para que las aspiraciones de una Europa política no se vean disminuidas. Hasta el año 2009 el debate constitucional debe ocupar el centro de la política europea y debemos garantizar que el método escogido tenga una legitimidad reforzada. Para conseguirlo, a la lógica comunitaria le tenemos que añadir un nuevo contrato “con” y “entre” los ciudadanos. Sólo un nuevo debate europeo que incluya tanto a los ciudadanos de Europa como a sus instituciones puede combatir el altereuropeísmo de manera efectiva. Necesitamos que instituciones como el Parlamento Europeo adquieran un mayor protagonismo y empezar a vertebrar partidos que fortalezcan el vínculo representativo. Hoy no tenemos partidos políticos a escala europea. Y sé que no será fácil conseguirlo: también en este caso se deberán superar obstáculos como la visión instrumental de Europa, además de otros como el control de los aparatos de partido. Los mismos obstáculos que explican la necesidad de esta opción. 9 �El Parlamento Europeo ha forzado un proceso de agregación política entorno de los polos socialista y popular, pero paralelamente se ha producido una fractura que transciende el eje izquierda-derecha. Su manifestación más evidente ha sido el “no” francés y holandés al proyecto constitucional. Este nuevo eje político, que puede formularse a partir de la dicotomía supranacionalidad - intergubernamentalidad, configura nuevos alineamientos. Por ejemplo, el de los laboristas británicos con los populares españoles y polacos, o el de los democratacristianos alemanes con los demócratas de izquierda italianos y los postcomunistas checos. Podría decirse que cada eje es relevante a diferentes escalas. El eje identitario es relevante a nivel subestatal, el eje izquierda-derecha lo es a nivel estatal y el eje sobre el grado de integración política comunitaria lo es a nivel europeo. Esto justificaría unos partidos europeos más amplios y abiertos. Y más impuros también. Como les decía, no será fácil, pero trabajaré para que esta opción gane su momento. “Gobernar la globalización” es un candidato muy loable, pero el reto es gobernar Europa con instituciones y partidos comunitarios. Gobernando Europa, incrementaremos nuestra capacidad de gobernar la globalización. Muchas gracias. 10 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Gobernar Europa para gobernar la globalización Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Egino (Euskadi) Abstract A summary of the resource. Jornada “El futur d’Europa a l’era de la globalització”, organitzada pel think tank “Euskadi a l’era de la globalització” que impulsa el Lehendakari Juan José Ibarretxe. La jornada va comptar també amb les conferències de Manuel Maria Carrillo (filòsof, diputat portuguès, exministre de cultura de Portugal), Renaud Dehausse (professor de l’Institut d’Estudis Polítics Jean Monnet de París, expert en federalisme comparat i evolució de la UE) i Monique Canto-Sperber (experta en filosofia moral i política i directora de l’École Normale Supérieure de París). Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Europa Globalització Govern Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-04-20 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/917/0000000875.pdf e68f07f092b9ae129f5c6c206c4e41ef PDF Text Text Conferència-sopar a Montevideo (Associació d’Empresaris d’Ascendència Catalana a l’Uruguai - ASEACU). Gobiernos de progreso en la sociedad democràtica: presente y futuro 29/10/2007 - Complejo Riviera (Montevideo) Es un honor para mí volver a Montevideo invitado por los empresarios catalanes y acompañado por autoridades amigas de tantos años como: Rodolfo Nin Novoa, vicepresidente de la República, Reinaldo Gargano, ministro de Relaciones Exteriores, María Julia Muñoz, ministra de Sanidad y Mariano Arana, ministro de Vivienda. És un honor per mi ser convidat pels empresaris catalans de l’Uruguay i haver pogut respondre a la invitació en companyia de la meva esposa. He vingut a Argentina al casament de la meva filla, ella continua la saga que vostès o els seus avantpassats, com els Batlle de Sitges i tants altres, van encetar. Siendo Alcalde, el primer pedazo de tierra hispanoamericana que visité fue éste. Viajé acá con el jefe de la oposición del Ayuntamiento de Barcelona, Ramon Trías Fargas. Hacía poco que la democracia había vuelto acá, días tan sólo. De modo que al llegar al centro de la ciudad acompañado por las sirenas de la policía local del buen primer alcalde democrático de Montevideo, Aquiles Lanza, y nos acercamos al local de las Juventudes Socialistas, les encontramos a todos aterrorizados, casi debajo de las sillas, en una sala presidida por el busto de Lenin. “¡Que vuelven los milicos!”, debían pensar. El caso es que, después de visitar el monumento a Companys, con emoción considerable, pues en España la restauración de la democracia tras la muerte de Franco se hizo al precio del olvido –no sé si en Argentina y acá ocurrió parte de lo mismo- nos fuimos, fuera de programa, a ver un partido del Peñarol de Schiaffino contra Cerrito lo que nos dejó sin la conexión aérea prevista con Buenos Aires, nuestra etapa siguiente –el Buenos Aires del buen y corajazo Alfonsín-. Y tuvimos que alquilar una avioneta escueta en la que la pequeña tribu catalana casi no cabía. El pobre Ramon Trias, liberal, jefe de la oposición como dije, estallaba de indignación. Pero reconoció más tarde que el partido en el Centenario había sido un entrante positivo de nuestra visita. Trias conocía bien América Latina. De hecho vivió años exilado en Colombia antes de volver a la España ya democrática. Miren: esas idas y vueltas de España y América Latina, desde lo que nosotros llamamos el descubrimiento, hasta el siglo XX y sus guerras civiles y mundiales, de las que España y América del Sur fueron víctimas más que protagonistas, es una de las epopeyas más evidentes, a veces trágicas, a veces gloriosas y a veces grotescas, de la historia de la humanidad entera. Se hace difícil explicar a nuestros hijos y nietos, que nacieron en la paz, qué era lo que nuestros padres habían legado: un fardo de vivencias ora cultas, ora dramáticas, un mundo convulso y enfrentado. 1 �Pueden ustedes imaginar pues mi emoción cuando al llegar a mitad de los 80 acá, la mujer de Gargano y los Rodríguez Filippi nos dijeron aquello ya tan sabido de: “Ustedes descendían de los godos y los romanos, nosotros de los barcos”. Y la que ahora siento viendo como aquellos entonces opositores de una fértil democracia, gobiernan con mano sabia –y como no iba a serlo si a golpes es como se aprende, a golpes y a disgustos- en el Uruguay de hoy. No insisto en los recuerdos más recientes, entre otras cosas porqué a mi edad se olvidan más pronto que los más lejanos, curiosamente, como si al final volviéramos al principio. Pero hablemos ni que sea un poco de futuro, que no es siempre lo más conmovedor pero si lo más atractivo. En España y en Europa las cosas están cambiando. El nacimiento mismo de Europa como nueva realidad política, con bandera, moneda y ejército, y espero que muy pronto tribunales (la justicia siempre es lo más perezoso en el cambio), esa Europa, digo, es ya nuestra nueva patria grande, como MERCOSUR, y un día la América Latina entera lo será para ustedes. Globalización es una palabra que ha dejado, afortunadamente, de ser una technicality, una pedantería discursiva para convertirse en realidad cotidiana. Si me saludan en la calle en Montevideo y Messi es el ídolo de Barcelona; si aquí puedo ver diarios y televisiones españolas y allí las vuestras, ¿quién va a ser capaz de ponerle puertas al campo, a ese campo abierto? ¿Y además para qué? Profundicemos en ese camino, que no excluye rivalidades como la del Barça y el Real Madrid o la de Uruguay y Argentina: Dejemos los incidentes fronterizos para los políticos que no saben como crear sentimientos de identidad si no es por contraposición a otras identidades. En nuestro mundo las identidades y las razas están, afortunadamente, condenadas a mezclarse. ¡Ojo! No seamos ingenuos. Conseguir que la mezcla se haga con tino y eficacia y respeto por la singularidad de cada uno, de cada colectivo, y aún de cada ciudad o barrio, es una de las tareas más difíciles del político. La religión de la igualdad, sea la cristiana, sea el producto de la revolución francesa, no basta ni mucho menos. Es preciso el cálculo y el tino. Yo se que a partir de determinado umbral de predominancia de inmigrantes, como en la Barcelona o la Terrassa de los años 80, habrá problemas. Que la Barcelona vieja se deterioraba sin aparente remedio, que en barrios enteros de inmigrantes del sur de España, una vez conseguida una cierta dignidad en la vivienda y los servicios, en los parques y en los centros cívicos, la llegada de nuevas oleadas de una inmigración distinta, plantea problemas serios, que los antiguos inmigrantes, hoy ciudadanos a parte entera, viven como una pesadilla, como un retorno a una infancia o una juventud llena de carencias. 2 �Hace poco me reunía con inmigrantes antiguos del sur de España ya afincados en Barcelona. Y su verbo era una poesía entrañable. Nadie sabe tanto de la vida como estos que han tenido dos, una en el sur campesino y otra en la gran ciudad. Somos los exiliados del huerto me decía uno. Y otro contaba que habría hecho cientos de kilómetros en bicicleta para llegar de Extremadura a Barcelona. Le llevó treinta días -porqué paré en Lérida pa cosechá, dijo-. Me recordaban aquella maravillosa El viento se llevó lo que de la emigración argentina del Sur, y el Soy Roca, me perdonarán ustedes tantas referencias del país vecino. Pero es que las mías de Uruguay son más inconfesables. Mi tía abuela Milans tenia tierras en Uruguay. Para mi Uruguay son los cuadros que pintaba su hija, Ángeles Noble Milans, de un verde intenso y mullido, increíble, demasiado bello para ser verdad. Miremos al futuro. Subámonos al Cerrito, cerca de donde vivía Manolita Pina, la viuda de Torres García, y desde la altura que domina la bahía proyectemos un futuro hispanoamericano y catalano uruguayo, digno de nuestros antepasados pero sobretodo de nuestros nietos. Construyamos instrumentos políticos amplios, tanto territorialmente como ideológicamente. Se terminó el siglo de las ideologías políticas que yo llamo confesionales. Estamos en el siglo de los grandes conjuntos territoriales y también de los grandes marcos políticos, en los que caben muchas variantes, muchos matices y pocas intransigencias. En Europa van a haber dos partidos: el demócrata o progresista y el popular o conservador. Como en EEUU el republicano y el demócrata. Con matices internos, con elecciones primarias, con financiación transparente. Este último punto no es baladí. En espacios políticos más ideologizados suele haber menos transparencia, más transversalidad y conexiones entre partidos y medios de comunicación. El resultado no es bueno. El liberal progresista y el socialista no irán separados en el mundo que viene, en el mundo de los grandes conjuntos: norteamericano, europeo, sudamericano, índico, etc. Solo un entendimiento inteligente entre los representantes de esos grandes conjuntos puede acabar con las dos pesadillas de la humanidad a día de hoy: las guerras étnicas y la polución del planeta. Si Norteamérica, MERCOSUR y la Unión Europea se entienden con los grandes países asiáticos, ¿qué país puede sostener con éxito una aventura bélica contra sus vecinos? Es cierto que las guerras llamadas de religión son y serán difíciles de superar porqué llevan a sus combatientes a actitudes en las que el precio de la vida es cero y el suicidio se convierte en una estrategia imposible de combatir, como en el 11S de Nueva York o el 11M de Madrid. Es cierto que la armonía entre árabes y judíos en EEUU ha desaparecido. Es cierto que, como he dicho, la llegada de razas distintas de obreros en Europa no deja de provocar conflictos. La chica ecuatoriana agredida brutalmente por un ciudadano de un barrio de inmigración autóctona, y la tardía reacción de los jueces españoles a esa agresión, no son síntomas alentadores. 3 �Pero prefiero creer que la moderna reacción de la opinión pública en contra de esas vejaciones, muestra un avance cierto en lo más profundo de nuestras consciencias. El día en que eso sucedió y el asaltante fue dejado en libertad por el juez, puesto que la victima (posiblemente sin papeles) no había denunciado, llamé a un representante del poder judicial y le dije que si necesitaba denunciantes yo estaba dispuesto a serlo. Pero no hizo falta. Queridos amigos, estamos cerca de ir hallando soluciones a los grandes problemas contemporáneos: la polución del planeta, las guerras étnicas y el racismo urbano, la gobernación distante y la falta de justicia internacional, la impunidad de las grandes empresas - mayores que muchos estados, pero menores que las uniones de estados. Todavía falta, pero el mundo ha dejado de ser solamente una pesadilla. Hay muchos dramas, pero hay muchas soluciones. Ustedes en Uruguay, desde MERCOSUR, deben dar un empujón a las buenas prácticas, a la gobernación concertada y en definitiva a la esperanza. No nos fallen. Gracias. Pasqual Maragall 4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Gobiernos de progreso en la sociedad democrática: presente y futuro Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Montevideo (Uruguai) Abstract A summary of the resource. Conferència pronunciada en un acte organitzat per l’Associació d’Empresaris d’Ascendència Catalana a l’Uruguai (ASEACU). Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Democràcia Acció política Progressisme Socialisme Model social Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-10-29 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/26/564/Llibre_MTomas.png d25481d017f004b5554fe248b7478a46 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Governar la Barcelona real: Pasqual Maragall i el dret a la ciutat metropolitana. Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Àrea Metropolitana de Barcelona Barcelona Municipis Corporació Metropolitana de Barcelona Barcelona Description An account of the resource Monografia resultant del segon ajut a la recerca Llegat Pasqual Maragall. La doctora en estudis urbans, Mariona Tomàs analitza en aquesta recerca el pensament i l'acció política metropolitana de Pasqual Maragall des de finals de 1970 fins al 2006. El llibre és el número 2 de la Col·lecció Recerca - Llegat Pasqual Maragall. Creator An entity primarily responsible for making the resource Tomàs Fornés, Mariona Publisher An entity responsible for making the resource available Fundació Catalunya Europa Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2017 Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Monografia Abstract A summary of the resource. Text a la contracoberta: Aquesta recerca analitza el pensament i l'acció política de Pasqual Maragall en relació amb l'àrea metropolitana de Barcelona des de finals dels anys 1970 fins al 2006. Gràcies a una exhausitva anàlisi documental i la realització d'entrevistes, la recerca aprofundeix en la concepció política del que ell anomena la Barcelona real o la ciutat metropolitana. Com a alcalde de Barcelona i President de la Corporació Metropolitana de Barcelona (CMB), Maragall reivindica el dret a la ciutat metropolitana i la necessitat de comptar amb un govern metropolità fort. Tanmateix, la seva visió territorial xoca amb la del Govern de la Generalitat, liderat per Jordi Pujol, i tampoc és compartida pel conjunt d'alcaldes metropolitans. L'autora mostra també l'evolució del pensament metropolità de Maragall un cop dissolta la CMB l'any 1987 i posteriorment com a cap de l'oposició al Govern i com a President de la Generalitat. El seu discurs, adpatat al nou context, manté una línia de continuïtat respecte a les idees anteriors. El debat actual sobre com governar la Barcelona real no es pot entendre sense el llegat de Pasqual Maragall i la seva lluita pel dret a la ciutat metropolitana. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Accés al llibre en format digital: <br /><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/publicacions/29/governar-la-barcelona-real-pasqual-maragall-i-el-dret-a-la-ciutat-metropolitana.html">https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/publicacions/29/governar-la-barcelona-real-pasqual-maragall-i-el-dret-a-la-ciutat-metropolitana.html</a><br /><a href="http://www.catalunyaeuropa.net/ca/publicacio_fce/582/"></a> EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Recerca Sobre Pasqual Maragall https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/197/20050316.pdf 1c567fd8ecadd0aa961e9ee9dd9f67e9 PDF Text Text Governar per la competitivitat Cercle Financer. Barcelona | 16/03/2005 Les meves primeres paraules s’han de referir necessàriament a l’actualitat. Ha estat molt intens el soroll polític d’aquestes darreres setmanes. Ben segur que massa. Ara, quan el volum del soroll s’ha abaixat considerablement, és el moment de reprendre el fil de la feina de govern. Una feina que no s’ha vist interrompuda, de fet, en cap moment, però que pot haver passat desapercebuda enmig de les pertorbacions que públicament han esdevingut. El Govern governa. Aquest govern governa. Potser no hem sabut explicar prou bé que l’acció del govern no s’ha aturat ni un moment el darrer mes. Un mes en el que, entre altres coses, el Govern: - ha signat l’acord per a la internacionalització i la competitivitat de l’economia catalana; que va presentar el conseller Castells, que és la primera de les peces claus del nostre projecte - ha presentat el pla d’infraestructures de telecomunicacions; - ha fet públic el mapa de llars d’infants; - ha posat en marxa el nou pla d’acció i desenvolupament de les polítiques de dones; - ha acordat amb 10 municipis la construcció de 912 habitatges de protecció oficial; - ha donat llum verda al programa de diagnòstic ràpid del càncer; - ha aprovat 1.176 milions d’€ d’inversió en infraestructures i transports; - ha convocat la segona fase de la Llei de millora de Barris que se sumarà a les 13 primeres actuacions acordades; 400 milions d’euros en dues tongades. - ha portat al Parlament per a la seva tramitació cinc nous projectes de llei, entre els que destaquen el d’incompatibilitats dels alts càrrecs; el de reforma de la iniciativa legislativa popular; la Llei del paisatge ... Aquesta és una mostra dels compromisos del govern convertits en fets ja en marxa. Aquest és també el compromís del president que us parla. És el meu compromís. Vostès pensaran que això que els he dit no té un mèrit especial. És ben cert. Aquesta és l’obligació del Govern, del govern que sigui, i del seu President, del president que sigui. 1 �Però crec que avui és especialment obligat reiterar aquestes coses òbvies: - El Govern governa. No ha deixat de governar ni un minut. - El Govern és més estable que mai, potser per les dificultats està més viu que mai. - El Govern està compromès, i el President més que ningú, en crear el clima de confiança necessari per culminar amb èxit les reformes socials i institucionals que ens hem proposat. - I El Govern farà compatible aquestes reformes amb un compromís responsable amb la transparència de la nostra vida pública. En això hi posarem els set sentits. Per a que no hi hagi dubtes sobre les intencions del Govern en relació a la transparència, els reiteraré les paraules que vaig pronunciar el passat 10 de març al Parlament. Vaig dir aleshores i reitero ara que: “Vull ser el president d’un país que pugui sentir-se orgullós del seu respecte per la llei.” Miri’n, la transparència és exigible al sector públic, a les relacions entre el sector públic i el sector privat i també –com tots vostès saben millor que ningú- al mateix sector privat. La creixent preocupació pel bon govern de les empreses, que s’està escampant arreu, n’és una mostra evident. L’actuació del Govern en aquest àmbit es regeix per dues orientacions ben clares: - La recerca de l’eficiència de l’administració pública. - La definició d’unes regles del joc de l’economia que assegurin la lliure competència, que ha de ser-hi, i facin transparents les relacions entre el regulador públic i els mercats. Crec que podem estar d’acord que el creixement econòmic, el benestar social i la qualitat democràtica, totes tres coses, es beneficien d’un funcionament transparent de les institucions polítiques i econòmiques. Si compartim l’aspiració d’esdevenir una societat avançada, hem de compartir també l’aspiració a l’excel·lència en la nostra vida pública. I ja entenen de quina excel·lència els parlo. Governar la competitivitat: la Catalunya d’avui Dit això, passaré al nucli de la meva conferència d’avui que porta per títol: “Governar la competitivitat”. Començaré amb una afirmació que no per òbvia deixa de ser menys certa: El Govern treballa per la Catalunya d’avui, però també i sobretot, i per la Catalunya de demà, per la del 2008 i més enllà. Aquesta, entenem, és la nostra primera obligació; parteix d’un compromís profund i inequívoc amb la ciutadania: de garantir el màxim benestar a totes les persones d’aquest país. 2 �Aquest, jo crec, és el punt de partida real del nostre patriotisme. No em cansaré de repetirho. Un patriotisme civil, de deures i drets, d’obres, de fets dia a dia, de projectes de futur. Si treballéssim tan sols per la Catalunya d’avui, per la Catalunya d’ara, estaríem cometent un greu error. La contingència, la imprevisió, i el malbaratament del capital acumulat estan al pol oposat de la meva concepció de la política: de la política entesa com a projecte, com a aspiració col·lectiva. He vingut a parlar-los d’aquest projecte per a Catalunya. No he vingut a explicar-ho perquè només m’escoltin, perquè sàpiguen ‘per on van els trets’... Els explico quin és aquest projecte perquè tots vostès hi estan implicats. És que tinc la convicció que si no hi estem no ens en sortirem. El primer pas per definir un projecte és partir d’un bon anàlisi de la nostra realitat, d’un bon diagnòstic. Però que quedi clar, d’entrada, que aquí no valen idees preconcebudes, quadres fets en un despatx tancat. Els darrers anys, molt especialment els darrers cinc anys, he dedicat una part important del meu temps i dels meus esforços a recórrer Catalunya de punta a punta, de pam a pam, a escoltar alcaldes, empresaris, emprenedors joves, gent del món cultural i associatiu, a entendre aquesta gent. Molta de la gent que m’ha ajudat, que m’ha ensenyat què i com era Catalunya durant aquests anys els ho pot confirmar. He après molt de la gent. Ara podem afirmar, però, que fa mesos que li hem agafat el pols al país, que entenem la Catalunya real. Que n’hem copsat les necessitats i aspiracions. El Pla de Govern fins el 2007 és justament una resposta a aquestes necessitats. Un govern seriós és aquell que defineix les seves polítiques a partir d’un anàlisi rigorós de la realitat, sempre amb un horitzó ambiciós, això sí, però també sempre amb una actitud oberta, flexible ... Perquè, més enllà de les certeses que orienten l’acció de govern, el dubte responsable i uns valors sòlids són les úniques postures intel·lectuals que defenso i respecto. Així, pretenc que la meva intervenció d’avui serveixi per compartir amb vostès unes pinzellades sobre com és aquesta Catalunya i quines són les seves perspectives de futur. I també sobre quines són algunes les polítiques que el govern està duent a terme en aquest terreny. Catalunya és, com mai, una societat en ebullició i en ple procés de canvi. Una nova Catalunya està emergint davant nostre. Podem afirmar, sense pors, que, no només en termes numèrics, la Catalunya dels 6 milions ja no hi és. I amb ella bona part de l’imaginari col·lectiu amb el que ens sentíem interpretats i representats. Molt del que era vàlid fa 25 anys ara ja no ho és. 3 �La imatge d’una societat demogràficament estancada a la que, amb certa resignació, ens havíem acomodat, ha quedat, necessàriament, superada pels fets. No és veritat. Estem davant de la Catalunya dels 7 milions. I és, reconeguem-ho, una Catalunya diferent, no només en els números. Algú pot pensar que estic fent un exercici merament retòric. No. En cap moment. Estic intentant descriure un país que és i que està començant a ser diferent, diferent i sempre el mateix. No hem dissenyat les polítiques les polítiques que s’escauen per a aquesta situació. Probablement no hauria estat necessari si els darrers deu anys s’hagués entès que la realitat global i local anaven cap a una altra banda. Però no, se’ns seguia venent la mateixa Catalunya, la mateixa idea cultural, socioeconòmica i política que tant havia servit, i ho hem de reconèixer tots, per als primers anys de la Generalitat recuperada. Com a molt se’ns advertia dels riscos del que ens venia al damunt: en compte amb la globalització, en compte amb la immigració, en compte amb les noves tecnologies, en compte amb la post-política,... Però s’estava allargant excessivament un model. Per això en algun moment, ara, es dóna la sensació que s’està optant més per una ruptura que per una reforma. En molts sentits. Ja ens entenem. Però tornem al diagnòstic... El primer punt del nostre diagnòstic és, doncs, un notable creixement demogràfic, gairebé més d’un milió de persones des de mitjans dels anys noranta cap aquí. El gran factor de canvi demogràfic d’aquests últims anys ha estat la notable explosió de la immigració. La població estrangera a Catalunya representa gairebé el 10% de la població total (l’any 96 només era un 2%). Tot i així, encara estem molt per sota del que succeeix a d’altres països europeus, i probablement això seguirà. De manera que fóra miop no preveure que aquest fenomen, com a mínim els propers deu anys, seguirà la mateixa tendència. En els últims anys, a més, s’ha enregistrat una recuperació de les taxes de fecunditat –això és menys conegut- de la població que resideix a Catalunya i el creixement vegetatiu s’aproxima ja al 2%. Aquesta és una dada extraordinàriament positiva. La natalitat assenyala el futur del país. Invertir en educació per als nostres fills, invertir en polítiques de família, en millorar la integració,.. això són sempre diners ben gastats, perquè són beneficis pel país, per tots. D’això estem parlant quan aprovem la creació de 30.000 noves places de llars d’infants (6.000 aquest 2005) o quan parlem de la incorporació de nous perfils als centres docents (1.150 nous professionals, l’any 2004 i 2.450 nous professionals l’any 2005). Aquest és l’objectiu. D’això estem parlant quan augmentem la prestació universal per famílies per infants menors de 3 anys ( a 575€) i l’ampliem a 6 anys no tan sols per famílies nombroses, sinó també per a les monoparentals (a 650€) . Parlàvem del creixement demogràfic, de més natalitat, de la immigració com a variable clau. Tot canvi suposa un repte per la societat. 4 �El paisatge humà de Catalunya està canviant, amb nova gent, nous colors, noves parles, nous costums. I això és enormement positiu si sabem trobar-li la clau de volta, començant per les nostres escoles i pels nostres barris. Aquí és on es juga el futur de Catalunya, en aquesta qüestió. D’això és justament del que tracta la Llei de barris a la que m’he referit tantes vegades i que va ser la primera Llei que aquest govern va posar en marxa. És el primer que vam fer. La primera llei que vam aprovar. En sis mesos, tan sols, haurem aprovat vint-i-cinc intervencions arreu del país. Es tracta d’intervencions potents, no pas fàcils per als municipis i ciutats que cal transformar. Però els ben asseguro que d’aquí a pocs anys veurem la veritable força transformadora d’aquestes actuacions. A les escoles i a les escales d’una bona colla de barris i municipis de Catalunya és on ens juguem el futur del patriotisme tal com l’entenc. Entenguin-me, si Catalunya no pot tenir set milions de patriotes, és que el nostre patriotisme no s’ha entès o ha fracassat. L’escola i el barri són la clau de la cohesió. Sí. Però també ho són els centres socials i sanitaris, no ho oblidem. Catalunya té totes les condicions per mantenir i guanyar en cohesió. Però cal el coratge de plantejar-se les coses tal com són. Les generacions que conviuen a la nostra societat, avui ja no són tres, són quatre (els fills venen més tard, però la vida s’allarga encara més). Això vol dir que hem de caminar cap a una nova concepció dels serveis, de la implicació de cada grup en la societat. El segle XX ens va servir per transformar la concepció d’una societat estructurada en famílies (sobretot de classe mitjana) on el pare treballava i la mare estava a casa, tenint cura dels nens i els avis. En el segle XXI, això s’ha acabat. Hem de trencar un altre esquema, que encara preval, segons el qual l’aprenentatge és cosa d’infants i joves, el treball cosa d’adults i la jubilació cosa de vellesa. Aquestes fronteres han perdut el seu sentit. S’han d’acabar els discursos que equiparen el concepte “gent gran” només amb la viabilitat del sistema de pensions i l’atenció socio-sanitària. L’enfocament ha de ser integral. S’ha de reconèixer que la gent gran és la que en sap més. Aquesta és la orientació de la nova Llei de serveis socials de Catalunya, un dels projectes més ambiciosos i estratègics d’aquesta legislatura. Mentre, el govern treballa per a que aquest 2005 es creïn més de 1700 places en centres d’assistència a persones grans. He parlat de canvi demogràfic i he parlat de nens, i de gent gran. Però vull també parlar dels homes i dones, dels joves, dels que defineixen el present de Catalunya. Cal tenir present la forta creació d’ocupació que s’ha enregistrat a Catalunya en aquests últims anys. Més d’1 milió de persones des de l’any 1986. I aquest és un crèdit de l’anterior govern, i dels governs espanyols, i de la societat en el seu conjunt, empresaris, sindicats... La taxa d’ocupació se situa ja per sobre de l’enregistrada a la mitjana de la UE i la taxa d’atur es troba gairebé en nivells equivalents. Aquesta situació suposa donar-li la volta a la 5 �situació vigent a meitat dels noranta, amb una taxa d’atur que s’acosta perillosament al 20%. Una altra gran transformació: la progressiva i creixent incorporació de la dona al mercat de treball. La seva taxa de participació ha augmentat en gairebé vint punts des de meitat dels vuitanta fins l’actualitat. El repte avui és establir els mecanismes per garantir i facilitar aquesta activitat laboral. L’aprofundiment en les actuacions que garanteixin una millor conciliació de la vida laboral i familiar, i no només orientades a les dones, són un pas endavant en aquest sentit. Aquest trets, però, no ens han de fer pensar que no existeixen problemes en el mercat del treball a Catalunya. Continua havent-hi una incidència diferencial de l’atur en els diversos col·lectius, es manté una taxa de temporalitat, excessiva, molt elevada i, simultàniament, existeixen rigideses que impedeixen l’adaptació a les condicions canviants dels mercats. Un dels col·lectius que més afectat es veu per aquestes característiques és precisament el de la població més jove. La taxa d’atur dels joves de 16 a 24 anys continua estant en nivells superiors al 20%. (I això que ha millorat!) A mitjans dels vuitanta superava àmpliament el 40%. Però aquesta millora s’explica perquè hi ha menys joves que busquen feina. Els diré per què. Durant aquests anys s’ha ampliat considerablement l’accés de la població als estudis superiors i s’ha ampliat doncs el període de formació. Aquest és un punt fonamental en el que cal aprofundir i millorar: el del capital humà. Però pensem que una major proporció de població amb estudis superiors no implica que el nostre capital humà sigui superior. De fet, el sistema formatiu a Espanya i Catalunya presenta un greu problema en el nivell d’estudis mitjans i professionals. Podríem dir, per simplificar, que tenim més llicenciats universitaris que altres països, i també tenim més població amb estudis primaris que d’altres economies veïnes. En canvi, tenim un buit greu en el nivell intermedi. I això té una clara conseqüència negativa: una part gens menyspreable dels llicenciats universitaris acaba desenvolupant feines que no requereixen tanta formació com la que tenen. I d’altra banda, des de la vessant de l’empresa, existeixen dificultats per cobrir determinats llocs de treball que podríem relacionar amb estudis professionals. La Formació Professional és una assignatura pendent del nostre sistema educatiu. També ho és l’adaptació dels estudis superiors als requisits del mercat de treball. I això té a veure amb l’escassa implicació dels empresaris en la gestió de la FP. El sistema no està donant el que els empresaris necessiten. Ho he dit molts cops, però ho reitero un cop més, l’educació i la formació són la columna vertebral del projecte d’aquest govern. També la presència de contractes temporals, especialment en aquesta franja d’edat, és encara molt elevada. I aquest és un altre greu problema del mercat. Els contractes temporals, que es van introduir per dotar de més flexibilitat al mercat de treball s’han tornat en contra i han acabat generant una dualitat del mercat. Vet aquí la Una paradoxa: un mercat de treball tradicionalment més rígid que el d’altres països europeus ha mostrat des de mitjans dels vuitanta una taxa de temporalitat tres 6 �vegades superior a la mitjana europea. L’equilibri entre flexibilitat i seguretat és un repte important pel que fa al mercat de treball. A aquests elements se n’afegeix un altre: l’elevat preu de l’habitatge a Catalunya i a Espanya. Aquest és el misteri del segle. No he trobat ningú que m’expliqui perquè hi ha hagut un increment dels preus amb tanta intensitat i que està tan poc explicat. Una població juvenil que es troba amb inseguretat laboral, amb uns salaris relativament baixos en proporció a la formació que han obtingut i amb un cost d’accés a l’habitatge que ha mostrat una escalada notable. No és d’estranyar, doncs, que ens trobem amb una elevada proporció de joves d’entre 30 i 35 anys que resideixen amb els pares i retarden l’edat de constituir una família. I ara tanquem el cercle del que explicàvem al principi Aquest quadre que acabo d’apuntar mostra que tenim problemes simultanis i que no els sabrem solucionar si no tenim el context més general al cap. Però anem mica en mica. El govern ja està treballant en la millora de les condicions d’accés a una FP de qualitat, amb programes com la Formació Professional a distància i el foment dels convenis amb organitzacions empresarials per oferir una oferta més adequada al mercat laboral. Pel que respecta a l’habitatge, ja hem impulsat la modificació de la Llei d’Urbanisme que fomenta la disposició de sòl per a la construcció d’habitatge assequible. A través del Pla Català pel Dret a l’Habitatge hem establert incentius per estimular la construcció de 42.000 noves unitats d’habitatge protegit en els propers 4 anys –la meitat dels quals seran de lloguer. El govern espanyol està impulsant una iniciativa innovadora en aquest sentit, el seguirem ben a prop- rehabilitar-ne 40.000 i ajudar al pagament de rendes de lloguer a joves i altres ciutadans que no poden fer-hi front. Pel que fa al mercat de treball, una de les característiques claus d’aquest nou model és la flexibilitat, entesa com la gestió de l’ocupació de l’ocupació de manera flexible dintre d’un marc d’estabilitat i de seguretat. Ja tenim exemples d’èxit en els quals la flexibilitat ha aconseguit garantir l’estabilitat dels llocs de treball, incrementar l’ocupació, i demostrar que la deslocalització no és una qüestió tan sols de costos; per exemple, el conveni col·lectiu de SEAT que inclou acords en matèria de flexibilitat del temps de treball per gestionar les puntes i valls el la producció; i retorn del 10% de la producció del Ibiza des de Bratislava). Potser els sorprengui que hagi començat per fer un repàs de la realitat social de la Catalunya d’avui i d’algunes de les respostes que hi estem donant. Però vull que entenguin que sense una plena consciència d’aquesta realitat social és molt difícil fer una política econòmica eficaç per a les persones. Als polítics se’ns critica molt sovint –i força vegades amb raó- que ens interessem més per la política politiquera que per la política ciutadana. Governar la competitivitat: una política econòmica Anem ara, però, a veure com és el quadre macroeconòmic d’aquesta Catalunya dels 7 milions. 7 �El primer que voldria apuntar és el creixement del PIB, l’indicador més important perquè és el que marca el to del diagnòstic. Segons les darreres estimacions disponibles, l’any 2004 l’augment del PIB català es va situar en el 2,6%. És una xifra positiva, moderadament. Hem crescut més que l’any anterior. De fet, haurà estat el creixement més alt dels darrers quatre anys: 2,4% el 2001, 2,4% el 2002 i 2,2% el 2003. Hem ‘remuntat’ un xic. També cal remarcar que aquest creixement s’ha produït sobre unes bases relativament més sòlides que abans gràcies a dos vectors: la inversió i les exportacions. Pel que fa a la inversió, la formació bruta de capital ha crescut l’any 2004 el 4,4%, mentre que l’any passat va ser el 3,1%. I les exportacions, que van créixer el 3,7% l’any 2003, el 2004 ho han fet el 5,4%. Cal acompanyar aquestes dades d’un fet destacable: la desacceleració del sector de la construcció. L’any 2002 va créixer el 4,3%, l’any 2003 el 3,7%; i el 2004 el 3,2%. S’està produint doncs allò que alguns experts desitjaven que el sector de la construcció deixés de ser l’únic motor de creixement i que, això, no tingués unes conseqüències traumàtiques sobre el conjunt. Tot i així, un dels problemes que tenim és que el nostre diferencial d’inflació segueix sent excessivament alt. Tot i que el 3,8% d’inflació (dada d’aquest Febrer) és un percentatge baix comparat amb els que ens havien amoïnat tant i tant mesos enrere, cal no perdre de vista el problema que pot significar en el termini de deu o quinze anys una pèrdua de competitivitat d’entre quinze i vint punts. Tot plegat, és una de les qüestions més serioses que estem enfrontant, tant des del govern de Catalunya com en col·laboració amb altres instàncies governamentals. L’augment del PIB d’aquest darrer període expansiu s’ha situat per sobre del de la Unió Europa i això s’ha traduït en un clar procés de convergència real. El PIB per càpita de Catalunya supera ja clarament la mitjana de la UE-15. En aquest procés d’accentuació de la convergència ha tingut un paper fonamental l’augment del grau d’internacionalització de l’economia, que ja partia d’una base positiva. A més, aquest any hem superat lleugerament el creixement de l’economia espanyola, i això és important perquè tanquem un període ‘excepcional’, no en el sentit positiu, en el sentit de la seva raresa en què hem crescut per sota. La tradició i la constant havia estat que quan les coses anaven bé a Espanya, a Catalunya funcionaven millor. En canvi, durant els darrers vuit anys ha estat al revés. Del 1996 al 2003, una etapa francament bona des del punt de vista del creixement econòmic, nosaltres hem crescut per sota de la mitja espanyola. Si acumulem aquests anys, haurem crescut entre el 22% i el 23% de mitjana, quan a Espanya, en canvi, aquest percentatge s’ha situat entre el 26% i el 27%. Parlo d’Europa i parlo d’Espanya perquè al definir la seva estratègia, Catalunya no cometrà mai l’error de d’ignorar que Espanya i Europa també han canviat i molt. És més, Catalunya s’ha d’entendre i es vol entendre en el context d’una Espanya dinàmica i plural i d’una Europa oberta i diversa que conformen, en l’actualitat, el nostre espai econòmic, social i polític més immediat. 8 �És justament aquest motiu, el que dóna sentit: - a la nostra aposta per l’Espanya en xarxa, entesa no com un lloc que té una capital i un esquema radial sinó que s’organitza un sistema en xarxa - a les altres aliances regionals, com per exemple, l’aliança amb Lombardia, Rhône –Alpes i Baden-Württemberg - i a l’impuls de l’Euroregió Pirineus-Mediterrània ( i en el futur amb l’arc mediterrani de Catalunya a Andalusia). L’Euroregió Pirineus-Mediterrània té tot el que cal tenir per a esdevenir una regió europea de punta que connecti l’eix del sud d’Europa amb el dorsal Londres-París-Frankfurt-Milà. En un món obert, en una Europa cada cop més gran i amb menys fronteres, necessitem aliar-nos, necessitem fusionar-nos...com ho fan les empreses. Per nosaltres és de vital importància situar-nos en el context europeu. Quan Europa va bé, Catalunya també. Ho veiem en les dades...l’any 2004, el creixement de l’economia europea haurà estat del 2,1%, molt per sobre del 0,6% registrat l’any 2003. Tot i que és cert que l’europea continua essent la menys dinàmica de les grans economies mundials perquè els EUA situen el seu creixement en més del 4%; Japó entorn el 4%; Xina entre el 9% i el 9,5%; i la Índia entre el 6% i el 7%, aquest és un problema del que en depèn la bona marxa de la nostra pròpia economia i hi haurem de trobar una solució conjunta. El repte més important al que hem de fer front és a la transformació del nostre model de competitivitat. Aquest, senyors, és el nostre gran repte estratègic: avançar cap a un model de creixement basat en el coneixement i la innovació. I és exactament el mateix repte al que s’enfronta tota Europa en el seu conjunt. En això es basa l’estratègia de Lisboa i en això es basa també, a nivell de l’Estat espanyol, el Plan de dinamización de la economía, que el passat 25 de febrer va aprovar el govern central amb el mateix objectiu: l’augment de la productivitat i competitivitat de l’economia espanyola És cert que a Catalunya tenim empreses enormement competitives, relativament petites en dimensió, però que actuen en la primera línia mundial amb els seus productes. No obstant, encara tenim pendent una transformació profunda dels nostres factors de competitivitat: com som menys competitius en costos, hem de ser més productius en totes les altres vessants. I aquesta és justament la pretensió de l’Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana que es va signar el passat 16 de febrer, després d’un intens any de treball, gràcies a l’empenta i al rigor del Conseller Castells, un perfil de Conseller d’Economia que Catalunya necessitava fa temps amb el suport dels altres consellers. L’ acord treballa, com aquest govern, per un objectiu a mig i a llarg termini. Posant avui les bases necessàries per tenir demà la Catalunya que tots volem. 9 �Amb l’acord com a gran instrument de política econòmica, entesa en sentit ampli, el que volem és sacsejar les bases de la nostra economia. Sí, Catalunya anava fent, i podem afirmar que se’n sortia de manera bastant satisfactòria. Però hi havia uns colls d’ampolla als que s’havia de fer front si no volíem ofegar-nos a mig termini. Aquí vam fallar Crec que d’aquí partia el cert pessimisme que s’havia instaurat en el món econòmic català que considerava que Catalunya estava perdent pistonada. I no parlo del pessimisme d’ara fa tot just un any, quan es deia que les empreses fugien del país, que el govern era incapaç de gestionar l’economia. Allò era un alarmisme injustificat amb origen purament polític. Ho vaig dir molts cops aleshores, la deslocalització o multilocalització, millor, és un fenomen intrínsec del procés de desenvolupament econòmic i només és greu quan es descontextualitza. No voldria allargar-me en això, però em remeto a les dades: Les dades de creació d’empreses són molt satisfactòries: durant l’any 2004 es van crear 1.324 societats mercantils més que en l’any 2003, el que suposa un increment del 5,6%; el nombre de treballadors afectats per expedients de regulació d’ocupació, s’ha reduït en un 18,42% respecte l’any 2003, concretament en 1.859 treballadors menys. Pel que fa a les empreses multinacionals que han decidit instal·lar-se a Catalunya o ampliar la seva inversió són molt més nombroses i significatives que els de les empreses que se’n van o han tancat les seves fàbriques a casa nostra. Alguns exemples positius: CORPORATE ASSOCIATES, SEAT, NISSAN, SANOFI -AVENTIS , NOVARTIS, BASF, DOW CHEMICAL, o AUNA. La inversió estrangera bruta efectiva entre gener i juny del 2004 va ser de 2.103,40 milions d’Euros el que suposa un increment del 155,06% respecte el mateix període de l’any anterior! No crec que cal que insisteixi. Quan parlava de dificultats, no parlava de deslocalització, doncs: parlava de temes claus com són el nostre dèficit d’infraestructures, el paper fonamental de la R+D+i, l’impuls de la societat de la informació o la importància de la figura i de la cultura de l’emprenedor. I tot això és el que aborda l’acord. Com vostès saben, l’acord és un compendi de la política econòmica que es durà a terme en aquesta legislatura. Contempla, per a ser exactes, 86 mesures pensades i destinades a estimular des del govern la creació d’un entorn competitiu i favorable, per tal que les empreses puguin desenvolupar amb èxit la seva tasca. No puc, avui, per descomptat, desgranar, ni cal, en cadascuna de les 86 actuacions, però m’agradaria destacar un decàleg del que són els eixos prioritaris de l’Acord: 1. Millorar la mobilitat de les persones i millorar les infraestructures de transport que a Catalunya estan enormement per sota de les nostres necessitats. L’acord considera prioritàries les actuacions destinades a corregir el dèficit històric d’infraestructures que ha 10 �patit Catalunya. Així mateix, es destaca la necessitat de potenciar el transport per ferrocarril per fer front a la creixent demanda de transport, prioritzant: -la posada en funcionament de la línia R5 de RENFE, -l’impuls de la nova línia ferroviària orbital de la RMB -i l’impuls d’una nova línia d’ample internacional que permeti la connexió amb França, així com el desenvolupament del corredor transversal i les seves connexions fins a la frontera francesa. Aquest és un projecte a llarg termini. Destaca, en aquest primer capítol, la importància de les infraestructures nodals del Port i l’Aeroport de Barcelona, que són bàsiques per a donar suport al futur desenvolupament de l’economia catalana en el marc de l’Euroregió. L’actual aeroport de Barcelona no està gestionat amb l’ambició que caldria. Aquí mateix, fa anys i panys, vaig defensar que la privatització –amb una golden share, fora millor que res. 2. Impulsar les infraestructures energètiques i mediambientals. Cosa que farem en el nostre Nou Pla de l’Energia. 3. Millorar la dotació de capital humà, més educació i més formació. 4. Impulsar les infraestructures i la política de telecomunicacions. Executar el Pla Estratègic de Telecomunicacions, amb els objectius prioritaris d’evitar la fractura digital, desplegar les infraestructures de telecomunicacions en els polígons industrials i l’impuls de l’ús de les TIC’s tant en el sector públic com en el sector privat. De tot això n’hem sentit a parlar molt. Ara es tracta de veure-ho, no solament de sentir-ho. 5. El desenvolupament de la Recerca, el Desenvolupament i la Innovació com a eix clau. Aquest eix engloba un seguit d’actuacions destinades a assolir un nivell d’inversió en R+D+i sobre el PIB equiparable a la mitjana europea (2 % PIB en R+D i 5 % R+D+i al final de la legislatura) i sinó ho fem ens jutjaran els nostres electors. Es considera especialment rellevant intensificar la transferència de tecnologia a través de les Xarxes de Transferència de Tecnologia. 6. Millora del finançament de l’activitat empresarial. Amb una sèrie de mesures que comprenen figures com el capital risc, els microcrèdits o l’accés a avals de la Societat de Garantia Recíproca. 7. Atracció d’inversions. Hem creat l’Agència Catalana d’Inversions amb l’objectiu general de promoure i atraure inversions empresarials sòlides, que en calen. 8. Més internacionalització i projecció. Implementar el Pla d’Internacionalització de l’Empresa Catalana que vam aprovar ahir, crear l’Observatori de Mercats i llençar el Pla Estratègic del Turisme. 9. Foment de la cohesió social, amb tot un seguit de mesures com la millora dels serveis d’atenció a les persones en situació de dependència a les que ja m’he referit a l’inici de la meva intervenció. 10. Foment de les polítiques actives d’ocupació i millora del marc de relacions laborals. Parlem, per exemple de dotar al SOC d’un model de gestió descentralitzat, la creació d’un consell català de diàleg social i el Pla de Govern per la prevenció de riscos laborals 20052008, amb objectius i terminis específics. Aquest decàleg constitueix el full de ruta de la nostra política econòmica ... i el que el fa més valuós és que és un full de ruta compartit. 11 �Per això em vull referir breument a la manera en què s’ha arribat a l’acord. Perquè és prou significativa de l’estil de govern que ens anima. L’acord s’ha signat juntament amb sindicats i patronals, però hi han treballat i participat també una amplia representació dels agents econòmics i socials del país. I aquesta serà la nostre orientació sempre, la nostra manera de fer. El nostre sistema financer, i en particular les Caixes d’estalvi, tenen un paper protagonista de primer ordre en el futur del nostre país. Avui tenen un paper actiu, que no ha estat precisament habitual en la nostra història: tenim un sistema financer potent i entitats financeres que juguen a primera divisió. Els vull garantir el compromís del Govern per mantenir i potenciar el nostre sistema financer, des del més absolut respecte a la independència de les diferents entitats. El Govern considera que les Caixes d’Estalvi formen part de l’estructura bàsica del sistema financer amb un model de funcionament que s’ha anat perfilant els darrers 20 anys i que cal preservar. Les modificacions i reformes que s’hagin de fer hauran de ser, en tot cas, per consolidar i millorar l’actual model, i sempre per la via del consens. És el mètode que ens farà triomfar com a país: reconeixement i diàleg, feina ben feta, sentit estratègic i uns grams de passió col·lectiva. Aquest projecte, però, no es podrà realitzar plenament si no contempla una millora i un aprofundiment del nostre autogovern i el nostre sistema de finançament. No em voldria allargar, però més i millor autogovern volen dir, essencialment, un nou Estatut d’Autonomia per a Catalunya. Un nou Estatut al servei dels ciutadans. Un nou Estatut que es redactarà i s’aprovarà en aquesta legislatura. És el meu compromís amb tots vostès, amb tota la ciutadania. És el compromís de totes les forces polítiques catalanes a Miravet. I un nou sistema de finançament que millori tant els nostres recursos com la capacitat de decisió que tenim sobre ells. Aquest nou sistema de finançament incorporarà un nou disseny de la relació de solidaritat; la solidaritat que volem i hem de tenir amb els altres territoris d’Espanya, amb els quals compartim una comunitat política, una comunitat en la que existeixi una igualtat de drets i deures essencial. Com ja he dit en varies ocasions, aquests principis de suficiència, capacitat de gestió i solidaritat es concretaran en un model basat en els criteris següents:Segon: volem tenir una gran capacitat normativa sobre els impostos. Quart: hem d’establir un bon mecanisme de solidaritat, sobre la premissa de que les diferents comunitats puguin donar nivells similars de serveis davant del mateix l’esforç fiscal. Aquest és el principi fonamental que refina i millora el de pagar per renda i rebre per població. Això ens porta a un mecanisme de subvencions amb un nivell similar als existents en la majoria dels països federals, en els que aquestes transferències serveixen per reduir les diferencies entre comunitats, però sense arribar a eliminar-les del tot ni a invertir-les. Si nosaltres paguem més impostos, una part d’aquest gran esforç ha de repercutir en 12 �benefici del Govern autonòmic. Es el que passa en tots els països d’estructura federal. Els nostres experts, de totes les afinitats polítiques, han estimat en el 7,5% del PIB català la diferència entre el que paguem a totes les administracions i el que rebem de totes les administracions. Es pot reduir a un terç o a dos terços, aquesta és la discussió encara oberta, però no pot quedar en un 7,5%. És cert que proclamar això ara, quan Europa s’està tornant menys generosa i a 2 o 3 anys d’esdevenir “contribuents nets” a Europa no és ni simpàtic ni fàcil. Però el tema és sobre la taula. I si no l’abordem, es podrirà. Entenc que la nostra estratègia –en la línia de la millor tradició del catalanisme políticpassa per combinar la millora del nostre autogovern i la implicació en l’Estat espanyol per contribuir a la seva transformació. A vegades, estar al centre impedeix veure el tot. A Itàlia ho tenen molt clar: hi ha una capital política i una d’econòmica. Aquí, la capital política s’ha fet econòmica i forta i l’econòmica s’està fent política...no sense entrebancs, en part dictats per la inexperiència i en part pel rebuig que aquest nou rol provoca, lògicament -almenys en una fase com l’actual- a la resta de centres de decisió a Espanya. Però la realitat pura i dura és aquesta. En aquests 25 anys (si volen, en els darrers 30 o 40 anys) s’han produït canvis importants en aquest terreny. Cal assumir-ho. Ja els he parlat de quins plantejaments tenim en relació a la millora de l’autogovern. Deixin-me referir-me, ara, a la recíproca implicació de Catalunya a Espanya i d’Espanya a Catalunya. No havíem tingut en tota la història de la renovada democràcia espanyola un moment tant òptim per segellar amb l’Estat espanyol un pacte de lleialtat mútua i exigent. Deixo de banda les qüestions institucionals, que són molt importants. Són les polítiques pròpies d’un Estat compost, que consideri Catalunya –i amb Catalunya les diverses comunitats- com a Estat. La implicació de l’Estat a Catalunya i de Catalunya, com a part de l’Estat, com a Estat ella mateixa amb Espanya, passa per entendre que no es pot fer una política econòmica que perjudiqui el principal motor històric de l’economia espanyola. No es pot. Això vol dir una activitat inversora de l’Estat en les infraestructures catalanes diferent de la que hem tingut fins ara –amb l’excepció del període de 1.988-1.992 pels JJOO-. Els Pressupostos Generals de l’Estat marquen una tendència positiva, però encara insuficient. Tot això implica també una descentralització de les institucions i les agències estatals. Amb la decisió d’ubicar la seu de la “Comisión del Mercado de Telecomunicaciones”, el Govern del president Zapatero ha donat un pas històric, però un. Les resistències a donar compliment a aquesta decisió indiquen de nou les dificultats reals per avançar cap a l’Espanya plural. El país vist des del centre pot no ser el país real, pot acabar identificant el centre amb el país. Això vol dir una major co-decisió en certs temes econòmics que són de vital rellevància. I vol dir un pont aeri que no sigui volar “one way” sinó “both way”. Abans he mencionat molt breument el ‘Plan de dinamización de la economía española’. Un pla que, com ja he dit, té el mateix objectiu que té l’acord estratègic aprovat pel govern: la transformació de les condicions de competitivitat. 13 �Ara bé, hem de ser conscients que les reformes aprovades pel govern central, en línia amb els processos liberalitzadors dels mercats de bens i serveis marcats per la Unió Europea, tan sols seran positives aquí si les sabem aprofitar, si sabem fer-les revertir en una major competència real. Interdependència vol dir no tan sols entendre les regles del joc on estem tots immersos, sinó també saber-ne ésser un dels jugadors. Es tracta de jugar bé. Es tracta de guanyar. Els processos liberalitzadors dels que estava parlant no porten incorporat l’element ‘federal’. Són processos que no són neutres respecte a una estructura autonòmica com la del Estat espanyol. Per tant, no és indiferent com es resolguin. L’exemple de les competències en matèria d’energia elèctrica com també el cas del transport ferroviari o el sector aeronàutic. Ho hem de fer des de la política i des de les institucions. És la nostra responsabilitat. És la principal responsabilitat del president de la Generalitat. Responsabilitat que assumeixo amb més determinació que mai. Ara és l’hora de teixir aliances, d’assegurar projectes, de comprometre realitzacions. Però, aquesta implicació de Catalunya com a part activa de l’Estat necessita de més veus que les del Govern i els ajuntaments i de més presències. De més actors, en definitiva. Necessita d’uns empresaris i d’unes institucions econòmiques catalanes que comparteixin aquesta visió i aquesta estratègia. Ja fa temps que l’empresariat català, des d’un famós document de fa potser 20 anys del Cercle d’Economia, hi diu la seva en tot això. Ara cal parlar, sí, però també passar a l’acció, dissenyar projectes i invertir. Sé que ho entenen. Confio en la seva intel·ligència i la seva empenta. Els ho dic de debò. Hem d’invertir i hem de treballar junts. Bona nit i moltes gràcies. 14 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1679 Title A name given to the resource Governar per la competitivitat (Conferència al Cercle Financer) Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Cercle Financer. Barcelona Subject The topic of the resource Comerç Competitivitat Economia Model social Educació Federalisme Finançament Recerca i Desenvolupament Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-03-16 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències