64 10 1525 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/708/19940529_LV.pdf bdbcd38c20e5be0ccfd37eb4591563aa PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 29/05/1994 La Vanguardia, p.029, Opinión Los cinco puntos de Barcelona Subtítulo: EL LARGO Y PACIENTE esfuerzo de diálogo entre las fuerzas políticas ha fructificado por fin en una propuesta de Carta Municipal. LA CIUDAD QUE SE consagró ante el mundo por los Juegos Olímpicos está aprovechando todas sus oportunidades. Autor: PASQUAL MARAGALL Con los primeros meses de 1994 se hace visible el esperado proceso de reactivación económica y Barcelona destaca en el conjunto del país con el impulso de nuevos proyectos, así como la recuperación de algunos que estaban pendientes. Barcelona no ha tocado techo. Bien al contrario, la ciudad sigue proponiéndose nuevas metas. En las últimas semanas hemos asistido a una serie de acontecimientos reveladores de ese impulso ciudadano que alcanza a todas sus instituciones y entidades. Hace pocas semanas, ha sido la inauguración de la nueva sede de la Bolsa de Barcelona, en un paseo de Gràcia que va a revitalizarse como centro de negocios. Pocos días antes había sido la firma del plan del Delta del Llobregat, nuestra gran baza estratégica como ciudad y como país. Podríamos seguir con numerosos y muy diversos ejemplos. No quiero dejar de señalar que, tras la demolición del último chiringuito de la playa de la Barceloneta, el gran paseo marítimo de Barcelona, desde la Vila Olímpica hasta el Port Vell, podrá ser por fin una realidad. Cuando la Business School de la Universidad de Chicago, con cuatro premios Nobel entre su profesorado, decidió ubicar su sede europea en Barcelona, nos pareció una gran noticia. Ahora que las obras están muy avanzadas y hemos visto en las páginas del londinense "The Economist" los anuncios de su sede de la calle Aragó, junto al paseo de Gràcia -muy cerca, por tanto, de la nueva bolsa-, tenemos la satisfacción de comprobar cómo las mejores previsiones se van cumpliendo. Barcelona se va configurando como una gran plaza europea. Lo importante es que Barcelona tiene un programa de futuro, con cinco objetivos perfectamente descriptibles que expresan la fuerza y las posibilidades únicas de este momento. La Barcelona consagrada ante el mundo por los Juegos Olímpicos, con su transformación urbana y su prestigio organizativo, no está dejando pasar su gran ocasión. Está aprovechando todas sus oportunidades. Europa es la más firme oportunidad de Barcelona, el punto número uno de su programa de futuro. En el aspecto institucional, la presencia organizada de las ciudades en Europa significa un cambio cualitativo. El grupo de Eurociudades, las redes de cooperación al estilo del grupo C-6, y la fuerza de las organizaciones de poderes locales, como el CMRE hoy presidido por Barcelona, muestran la importancia creciente de las ciudades. Ello ha que- dado patente en la constitución del Comité de Regiones de la Unión Europea. Barcelona está en las instituciones comunitarias no sólo por vocación, sino también por interés. Hay que estar en Bruselas, de la misma forma que hay que estar en Madrid. El Comité de Regiones va a tener una gran influencia en la distribución de ayudas muy elevadas para el desarrollo regional y municipal, gran parte de las cuales están destinadas a España. El doble puente aéreo con Madrid y Bruselas ya no dejará de marcar en el futuro nuestras agendas. 70 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA Cada vez más, viajar por Europa deja de ser sinónimo de viajar al extranjero. Europa es el marco común de trabajo con nuestros socios en la Unión y con las ciudades amigas. De esta Europa, Barcelona aspira a ser su puerta sur. Este segundo punto del programa de futuro de la ciudad está ya en marcha desde la firma reciente del plan del Delta del Llobregat que, a efectos de inversión y de repercusión económica, es casi como otros Juegos Olímpicos: a medio plazo 400.000 millones de pesetas de inversión y generación directa e indirecta de 100.000 puestos de trabajo. El plan del Delta es un instrumento para el desarrollo estratégico de Barcelona que llega en un momento crucial. Para convertir nuestra área en la puerta de entrada a Europa de los productos de los pujantes mercados asiáticos, nuestro puerto está hoy en mejores condiciones que nunca para aprovechar la ventaja de la ruta mediterránea por el canal de Suez frente a las rutas atlánticas que arriban a los puertos alemanes y de Rotterdam. Nunca Barcelona había estado tan a punto de acercarse a este objetivo, ni había contado con una estrategia de tal alcance, con el apoyo del Gobierno, de la Generalitat, de los poderes locales del Baix Llobregat y del Area Metropolitana. Del Llobregat al Besòs, el programa del futuro de Barcelona tiene su tercer punto en las transformaciones del área Sagrera-Sant AdriàBesòs. En torno a la vieja estación de la Sagrera está en marcha un gran proyecto de renovación ferroviaria y ciudadana que descansa en la construcción de la estación del tren de alta velocidad (AVE) y de la segunda estación central de Barcelona. Siempre el referente de Europa: la Unión Europea ha escogido el tren de alta velocidad Madrid-Barcelona- Montpellier entre las diez grandes prioridades continentales de transporte. El área de Sant Andreu-Sagrera es un inmenso espacio urbano, al nordeste de la ciudad, lindante al norte con los distritos de Nou Barris y Sant Andreu y a levante-sur con la Vila Olímpica, áreas que han sufrido una enorme transformación urbana. Hacia el mar las operaciones urbanísticas del final de la Diagonal, como otra nueva villa olímpica, y hacia el río los proyectos de recuperación de éste como parque urbano dibujan un nuevo horizonte para esta parte de la ciudad y un gran impulso para Barcelona entera y para el norte del área metropolitana. El año 2001 es un horizonte razonable para la comprobación de los resultados de la segunda gran transformación de Barcelona. Este es el año en el que Barcelona, como punto número cuatro de su programa de futuro, aspira a ejercer como capital cultural de Europa. En este plazo, Barcelona habrá completado sus grandes proyectos culturales, sus museos, su auditorio de música, su Teatro Nacional y su Liceu reconstruido. Para la cita del 2001, la red de cable de fibra óptica toma un especial protagonismo. El antiguo proyecto de Barcelona Cable, formulado en los ochenta por la empresa municipal Iniciativas, SA en una muestra de anticipación, se halla en vísperas de reactivación, ahora que el Gobierno finalmente se propone legislar sobre la televisión por cable y los otros servicios que por este medio se pueden transmitir. Poner el cable en la cita de la capitalidad cultural europea no es una mera cuestión de oportunidad, ya que el cable es una gran apuesta de futuro en Europa. Barcelona está presente en la comisión Bangemann, así conocida por el nombre del comisario europeo de Tecnologías de la Información y Telecomunicaciones que la preside. Como ciudad, nos importa estar en este grupo de trabajo que ha de unir las tres grandes tecnologías de este siglo: la telefónica, la televisiva y la informática. 71 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA El cableado de las ciudades va a hacer de cada ciudadano y de cada empresa un consumidor potencial de servicios comunicacionales de alta calidad, convirtiendo los televisores, los ordenadores personales y los fax en una fuente de riqueza informativa y de libertad de elección. La nuestra es una de las ciudades más densas de Europa y puede aprovechar esta densidad urbana para hacer más rentables los nuevos sistemas de información. Europa, plan del Delta, Sagrera-Sant Adrià-Besòs, 2001 cultural y, como quinto punto, la aprobación y aplicación de la Carta Municipal de Barcelona, a modo de constitución o estatuto interno de la gran ciudad. El largo, paciente, prolongado y realista esfuerzo de diálogo entre las fuerzas políticas ha fructificado por fin en una propuesta de Carta Municipal que la ciudad ha de elevar al Parlament de Catalunya y al Congreso de los Diputados. No es la carta óptima. Es la posible, la mejor posible. Lo importante es que Barcelona haya podido finalmente dotarse de ese instrumento necesario para su buen gobierno y desarrollo. Calidad de vida, ejercicio pleno de la autoridad en la vía pública y en todo lo que afecta a la seguridad y bienestar de los barceloneses, justicia municipal, urbanismo autorregulado, y, sobre todo, civismo. Con una atención especial a todo tipo de delegaciones de los poderes superiores a favor del Ayuntamiento, el poder más cercano al ciudadano. Otra vez la referencia europea: a eso se llama, desde que se elaboró el tratado de Maastricht, subsidiariedad. Que los problemas se resuelvan en su gran mayoría en el nivel de administración más cercano, siempre que no sea menos eficaz, y se está demostrando que casi siempre es más eficaz y, en todo caso, más participativo y controlable. 72 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1170 Title A name given to the resource Los cinco puntos de Barcelona Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Subsidiarietat Acció política Barcelona Carta Municipal Europa Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-05-29 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1389/19940601d_00626.pdf 6ff24fd9390f77a29ae06ef4c5702380 PDF Text Text PROPOSTA D'INTERVENCIÓ DE L'ALCALDE AL CONSELL GENERAL DE FIRA DE BARCELONA (1/6/94) LIQUIDACIÓ DE L'EXERCICI 1993 DAVANT ELS RESULTATS CORRESPONENTS A 1993, CAL QUE TOTS ENS FELICITEM PEL QUè HA ESTAT UN BRILLANT EXERCICI DES DE LA VESSANT ECONÒMICA, PERÒ, SOBRETOT, DES DE L'ACTIVITAT FIRAL I CONGRESSUAL. L'ACTIVITAT FIRAL REALITZADA HA ESTAT INTENSíSSIMA: 38 SALONS AMB MÉS DE 20.000 EMPRES EXPOSITORES I UNA AFLUèNCIA SUPERIOR ALS J./ 2 MILIONS DE VISITANT S. ELS SEUS EFECTES EN L'ECONOMIA LOCAL HAN ESTAT D'UNA GRAN IMPORTàNCIA, AMB UNA OCUPACIÓ HOTELERA DEL 90% EN ALGUNS CASSOS I L'INCREMENT DE L'ACTIVITAT EN ELS SERVEIS, LES EMPRESES I EL COMERÇ. AIXÒ NO OBSTANT, HEM DE SEGUIR VETLLANT PER LA RENDIBILITAT QUE CADA EXPOSITOR HA DE REBRE DE LA SEVA PARTICIPACIÓ ALS NOSTRES CERTàMENS, QUE ÉS LA MILLOR GARANTIA DE FUTUR. EM COMPLAU OBSERVAR, EN AQUEST SENTIT, QUE LES NOVES INICIATIVES QUE S'ESTAN DUENT A TERME DONEN RESULTATS POSITIUS. 1 �AQUESTES INICIATIVES S'ORIENTEN A COMPTAR AMB UNA PARTICIPACIÓ MéS ACTIVA DE LES EMPRESES I PER INTERNACIONALITZAR LA INSTITUCIó; PER PRENDRE CONTACTE I FER NEGOQIS AMB EMPRESES D'ARREU DEL MÓN. AMB AQUEST OBJECTIU ES VAN POSAR EN MARXA ELS PROGRAMES DE COOPERACIÓ EMPRESARIAL QUE ES FAN PER ENCàRREC DE LA COMUNITAT EUROPEA I QUE, DES DE 1991, CADA COP TENEN MéS èXIT. ESTIC CONVENÇUT QUE AQUEST ÉS EL CAMí ADEQUAT PER A CONTINUAR POSICIONANT-NOS COM LA PRIMERA INSTITUCIó FIRAL DE LA MEDITERRàNIA. FIRA DE BARCELONA SEMPRE HA MANTINGUT EL LIDERATGE EN EL CONJUNT DE L'ESTAT ESPANYOL I BONA PART DE LES NOSTRES FIRES OCUPEN TAMBÉ UN LLOC DESTACAT EN ELS CIRCUITS INTERNACIONALS. PERÒ HEM DE CONTINUAR CREIXENT. D'ALTRA BANDA, EL FET QUE BARCELONA HAGI ASSOLIT LA SETENA POSICIÓ EN EL RANKING INTERNACIONAL DE CIUTATS ORGANITZADORES DE CONGRESSOS ÉS UN FET QUE ENS ENORGULLEIX, PERò QUE REQUEREIX UN ESFORÇ CONTINUAT PER CONSOLIDAR I AUGMENTAR EL LIDERATGE I EL PRESTIGI QUE AIXò COMPORTA. 2 �LA REALITAT DE L'ACTIVITAT FIRAL A BARCELONA CONTRASTA AMB ALGUNES MANIFESTACIONS PÚBLIQUES QUE DE VEGADES ES FAN I QUE, SENSE CAP MENA DE DUBTE, LESIONEN GREUMENT LA IMATGE I LA MARCA DE FIRA DE BARCELONA, QUE ÉS UN DELS ACTIUS MÉS IMPORTANTS QUE TENIM. NO PODEM PPERMETRE QUE S'ATEMPTI CONTRA UNA INSTITUCIó QUE GENERA TANTA ACTIVITAT ECONÒMICA PER A LA CIUTAT I QUE ASSUMEIX UNA RESPONSABILITAT DE PRIMER ORDRE DAVANT UN NOMBRE MOLT IMPORTANT D'EMPRESES I SECTORS ECONÒMICS. DE PORTES ENDINS HEM DE SER CAPAÇOS DE GENERAR TOTES LES CRíTIQUES CONSTRUCTIVES AMB LA FINALITAT DE MILLORAR CONSTANTMENT LA NOSTRA GESTIÓ I ELS NOSTRES RESULTATS; PERÒ CAP ENFORA, ÉS NECESSARI EL COMPROMíS DE VETLLAR PER CREAR UNA OPINIÓ PÚBLICA SEMPRE RESPECTUOSA AMB LA FIRA I POSITIVA EN RELACIÓ AMB LA SEVA ACTIVITAT. EN RELACIÓ ALS RESULTATS ECONóMICS1 CREC QUE ÉS MOLT IMPORTANT MANTENIR L'èMFASI EN EL PAPER DE LA FIRA COM A GENERADORA D'ACTIVITAT ECONÒMICA I PROMOTORA DEL CREIXEMENT I DE LA INTERNACIONALITZACIÓ DEL NOSTRE TEIXIT EMPRESARIAL. PER TOT AIXÒ ÉS EVIDENT QUE L'ENTESA INSTITUCIONAL ÉS UN FACTOR DETERMINANT PER APLICAR COHERèNCIA, SINèRGIES, PRAGMATISME I RIGOR A LA GESTIÓ I AL DESENVOLUPAMENT DE LA NOSTRA ACTIVITAT. 3 �AFRONTEM 1994 AMB UNA RENOVADA IL.LUSIó I NOUS REPTES. AMB UNA CONJUNTURA ECONÒMICA QUE COMENÇA A DONAR SIGNES DE RECUPERACIÓ. FIRA DE BARCELONA HA D'ESTAR PREPARADA PER A UNA NOVA EMBRANZIDA EN EL CONTEXT D'UNA OBERTURA EXTERIOR I UNA COMPETèNCIA CADA COP 1 MÉS GRAN A TOTS ELS NIVELLS. PER AIXÒ ENS ESTEM PREPARANT, AMB UN PALAU DE CONGRESSOS RENOVAT I AMB LES NOVES INSTAL.LACIONS A MONTJUïC -2, QUE BEN AVIAT SERAN OPERATIVES. VULL CONCLOURE RENOVANT LA MEVA FELICITACIó AL COMITè EXECUTIU PEL TREBALL REALITZAT EL 1993. irp/fira.txt 4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4295 Title A name given to the resource Consell General de la Fira de Barcelona: Liquidació de l'exercici 1993 Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Programes de cooperació empresarial. Bcn setena posició en el ranking internacional de ciutats organitzadores de congressos. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Sala de l'Hemicicle, Palau núm. 1 Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Congressos i conferències Indústria Competitivitat Relacions Internacionals Acció política Fira de Barcelona Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-06-01 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1390/19940601d_00627.pdf 81af58d45593e780ca39c81945a7f841 PDF Text Text 1. Intervenció de l'Alcalde Vine a parlar-vos de Barcelona, que és la me y a feina, del moment que viu la nostra ciutat i que vivim els barcelonins i les barcelonines, per() voldria parlar primer una mica del context nacional i internaciOnal en qué ens trobem. a) Els canvis a nivell internacional i en la nostra societat. En els últims anys, i encara avui, han canviat i estan canviant moltes coses. Hi ha qui diu que al 1989 van passar tantes coses a tot el món -una de fonamental: va caure el mur de Berlín-, que aleshores va comenear el segle XXI. Els règims comunistes han desaparegut d'Europa, i han donat lloc a una situació de més llibertat i de més inestabilitat alhora. Han aparegut naves incerteses, perquè ara el món no ens sembla tan segur. S'han anat donant passos ferMs cap a la unitat política de la Unió Europea, en un clima de tensions creixents, tensions que neixen de la importància deis efectes d'aquesta unificació. - Des de l'any passat ha entrat en vigència el mercat únic europeu i, des del punt de vista institucional i polític, ha nascut la Unió Europea. �- L'any que ve s'ampliarà la Unió Europea amb la incorporació d'Austria, Suecia i Finlàndia i Noruega. Cal que el països del Sud fem sentir la nostra veu, - Fa pocs mesas es va constituir el Comité de les Regions Municipis d'Europa. Importancia que l'Alcalde de Barcelona, en representació de tots els municipis d'Europa, en sigui el vice-president. En l'Europa i en el món d'avui som més interdependents els uns amb els altres i está menys clar que abans qué és el que pot passar. Malauradament, la guerra encara no ha acabat a l'antiga Iugoslàvia, malgrat la intervenció de les NNUU i l'OTAN. Perb la pau que es viu a Sarajevo i que es va estenent per d'altres ciutats de Bòsnia és una esperança: el dia que vam tornar a veure circular tramvies pels carrers de Sarajevo vam comprendre que la pau era més aprop. Vosaltres, que segur que esteu pendents de les noticies i que llegiu els diaris -s'han de llegir diaris!-, sabeu que el món está molt canviat i molt trasbalsat alhora. Perà ningu no dubta que el nostre futur és Europa. Una Europa on s'expressin tots els seus pobles amb veu pròpia on es configuri un maro de relació i de solidaritat entre els ciutadans. Una Europa multiracial i multicultural, on les minories siguin respectades 1 protegides. �poq o ;7,,,v,J,, ..liVZ:.7\7.)S: o vi'VZWL1 A o P Obb I per construir aquesta Europa ara tenim una oportunitat ben clara de participad() directa, amb les eleccions del proper día 12 de juny. Jo us vull fer una invitació explícita a votar (encara que la major» ia de vosaltres no hi tingueu l'edat de 18 anys), o, almenys, a seguir amb atenció aquestes eleccions i traslladar l'interés als pares o germans grans que tingueu. Els heu de dir que no s'abstinguin, perquè a Europa ens hi juguem molt. El nostre futur és també un filtre de molt important, el de la cultura. Vosaltres, els joves, hi heu de jugar un paper molt destacat. El Consell Plenari de l'Ajuntament va aprovar fa ben poc presentar la candidatura de Barcelona a la capitalitat cultural europea per a l'any 2001. La ciutat torna a afrontar amb entusiasme un nou repte. b) El canvi de Barcelona. Els 90 han començat amb una crisi económica molt forta. Aquesta crisi ens ha afectat un any després deis Jocs Olímpics, en un moment que la ciutat havia fet l'esforç més important. L'organització deis Jocs Olímpics va ser la gran excusa per dur a terme .4na transformad() profunda de Barcelona en pocs anys, que resolgués molts deis problemes i mancances que arrossegava lá ciutat. Alguns deis principals �déficits han estat superat , i avui podem dir -de fet ho diuen els principals diaris 4e1 món- que Barcelona és una de les ciutats amb més perspectives de futur. La ciutat, per tant, ha fat front a la recessió perquè ha estat situada en una millor posició de partida i ha refermat la seva presència en el món. El 92 va justificar l'impulá que aquesta ciutat necessitava, que tots necessitàvem per encarar el canvi de segle. Hem aconseguit abrir Barcelona al mar (gairebé 5 Km de platges 1 nous passeigs marítims), connectar tots els racons de la ciutat i millorar el trànsit amb les rondes, tenir més instal.lacions esportives que cap altra ciutat, tenir més places, pares, jardins i eápais públics que ningú, i tenir àrees modernes de la ciutat on abans hi havia deixadesa i marginació, com és el cas dé Sant Martí i la Vall d'Hebron. Però el més significatiu és que la ciutat ha après una nova manera de gaudir de la ciutat, i aixó és molt important. De tot aquest canvi de Barcelona hi ha tres coses que jo crec que són molt importants per a vosaltres, per a la gent jove. - Barcelona té més espais lliures i més espais püblics: sobretot instal.lacions esportives, però també places, parcs, pistes de patinatge, centres cívics. �Com us deia abans, la situació económica a Barcelona és millor. Avui hi ha més oportunitats de feina i de futur pels joves, en comparació amb el passat i en comparació amb altres ciutats, que tenen més dificultats que nosaltres. Els joves a Barcelona participen activament en la vida i millora de Barcelona. Molts deis voluntaris olímpics han decidit de continuar treballant per la ciutat i la seva gent a través de Voluntaris 2000, de la Creu Roja, o d'altres associacions juvenils. 1 c) La promoció de la ciutat, els preus i les oportunitats per als ¡oyes. 1 En els darrers anys, la ciutat -i el país- s'han encarit. S'han encarit perquè valen més, perquè ofereixen més, perquè són més atractives. Això té, però, els seus efectes negatius, sobretot per als joves. Durant els darrers anys els preus de l'habitatge a la ciutat han anat pujant. L'actuaciió municipal, tant la que fa directament l'Ajuntament com en col.laboració amb altres administracions, ha estat encaminada a posar més oferta al mercat per tal de fer-los b4ixar tot i que Barcelona és una ciutat molt densa, amb poc sól lliure disponible. Això és el �que hem fet i estem fent: fer el sòl més accessible amb les rondes (més oferta de sòl i d'habitatges), fer un pla d'hotels, fer un pla de pàrquings. Ara els preus en el centre de la ciutat estan baixant relativament. I ara que la pressió de les oficines está baixant, ens podem començar a plantejar destinar trossos més grans de la ciutat per a la residencia. El municipi, doncs, per aturar l'escalada dels preus - cosa que ja s'ha produït -, el que fa és incentivar l'increment de l'oferta i també fer algunes operacions del que en diem habitatge assequible. El que passa és que la legislació no está en les nostres mans. Els grans plans d'habitatge estan en mans de la Generalitat. El mes cert és que els plans que han fet fins ara no han afavorit gaire la ciutat de Barcelona. La llei d'arrendaments urbans, però, afavorirá l'habitatge de lloguer, que és la fórmula que haurien d'utilitzar els joves mentre no estabilitzen la seva situació. I pe] que fa a l'ocupació, ¡ está ciar que trobar una bona feina no és fácil. Però el problema de l'atur juvenil a Barcelona no és tan greu com ho era abans. �Tenint en compte que la vostra és una generació molt nombrosa, tot i que cada vegada en sou menys, heu de competir per un nombre limitat de llocs de treball qualificats. Però jo confio que la millor de la situació económica de la ciutat i els canvis que 'estan produint en el sistema educatiu contríbuiran a faciiiitar la vostra inserció gradual en el mercat laboral. Aquesta inserció ja s'està veient afavorida per les noves modalitats de contractació, que precisament serveixen per iniciar determinats col.lectius de joves en el món laboral. Aquestes mesures coincideixen amb una millora paulatina, lenta però que s'está produint, de la situació económica. Un bon sistema d'informació de les oportunitats que hi ha per als joves, com el que posem al vostre servei des de l'Ajunta- ment, també és important en aquest sentit. Cal utilitzar aquests serveis. També hi ha una possibilit t que s'utilitza poc i que sol donar bons resultats: em refereixo a l'autoocupació, a establir-se pel seu compte, pel vostre compte. La ciutat ajuda els qui valen muntar pltites empreses. �d) Els reptes de la Barcelona deis noranta. De cara al futur mes immediat, tenim el desafiament -i la gran oportunitat- de gaudir de la ciutat que hem transformat. Molta gent encara no es fa cárrec de les coses que Barcelona ha aconseguit. Sha demostrat que els problemes de les grans ciutats poden tenir remei. Si es dóna poder - i això vol dir recursos- a la ciutat, la ciutat, que coneix els problemes perquè 11 són pròxims, sap cm resoldre'ls. Queden molts problemes, encari a, sens dubte. Però és important fixar-se en els que s'han reáolt i en les oportunitats que hi ha, de debò. És per això que els reptes de futur que la ciutat s'ha plantejat i que afecten més la nostra vida de cada dia són, entre d'altres, els següents: - Qualitat de vida: i4enys soroll, més espais verds platges, mes transport públic, mes carril bici). - Manteniment: mantenir la ciutat transformada. - Més neteja: estem mWor que no estàvem i millor que altres ciutats, però encara estem lluny de la implicació més directa dels ciutadans. �- Més cultura. Com ja he dit al començament, la cultura segueix sent una de les nostres prioritats. Hem inaugurat el Centre de Cultura Contemporánia de Barcelona a la Cada de la Caritat, l'any vinent inaugurarem el MA.BA i les sales destinades al Románic del MNAC, el Monestir de Pedralbes acollirà en el futur noves cól.leccions, el Liceu tornará a ser un deis principals centres d'òpera d'Europa, l'Auditori será d'aquí a pocs anys un actiu centre musical. Per fer possible tot això cal que les administracions treballem conjuntament. La capitalitat cultural ens ha d'ajudar a fer tot això possible 1 vosaltres també. Perquè els joves sou l'actiu més important que tenim les ciutats i els pobles i perquè la 9ultura ens fa més lliures. �2. Intervencions deis estudiante: a) Estimular l'exposició pública d'idees i d'opinions personal s. b) Respondre a les preguntes1 3. Intervenció final de l'Alcalde: a) Agrair l'acollida i l'atenció. Estimular l'interès i la passió per Barcelona. b) Reiterar la invitació a pensar i a discutir, a assumir la responsabilitat com a generació. c) El partit de la confianca, el diàleg i la tolerància. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4296 Title A name given to the resource Visita - Col.loqui a l'Institut de Batxillerat Fort Pius Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. I.B. Fort Pius Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Benestar Social Ocupació Competitivitat Euroregió Acció política Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-06-01 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1391/19940606d_00628.pdf 64cd3badbcc178f8f8dc29e57e06d514 PDF Text Text Intervenció de l'Excm. Sr. Alcalde en l'acte de lliurament de la Medalla al Mèrit Científic al Dr. Fabiá Estapé i dels Premis Barcelona Economia (Saló de Cent, 6 de juny de 1994) REGIDORS, AUTORITATS, AMICS, VULL FELICITAR BEN CORDIALMENT ELS GUARDONATS AMB ELS PREMIS BARCELONA ECONOMIA, UNS PREMIS QUE ARRIBEN TOT JUST A LA SEVA SEGONA EDICIó PERò QUE JA ES VAN CONSOLIDANT COM UNA REFERèNCIA DINS LA VIDA ECONòMICA DE LA CIUTAT. EN PRIMER LLOC, HE DE FELICITAR LA FAMÍLIA CARULLA, AMB QUI AQUEST AJUNTAMENT MANTÉ UNS CORDIALS LLIGAMS QUE ES RENOVEN CADA ANY ARRAN DE LA CONCESSIó, EN AQUEST MATEIX SALó DE CENT, DELS PREMIS DE LA FUNDACIÓ JAUME I. EL MEU AGRAÏMENT ÉS TAMBÉ PER A SOGO, UNA EMPRESA JAPONESA QUE VA ASSUMIR AMB DETERMINACIÓ ELS SEUS COMPROMISOS INVERSORS I DE GESTIÓ I QUE, D'AQUESTA MANERA, VA DUR A BON PORT LA CONSTRUCCIÓ DE L'HOTEL ARTS, TOT I ELS MOMENTS D'INCERTESA ECONòMICA QUE VAN PRESIDIR LA CONJUNTURA POST'92. �FINALMENT, HE DE DESTACAR TAMBÉ EL PREMI A MEFF S.A. I AL SEU PRESIDENT, JOSEP MANUEL BASáÑEZ, COM UN TESTIMONI A LA SEVA CONTRIBUCIÓ A LA CONSOLIDACIÓ DE LA CIUTAT COM A PLAÇA FINANCERA. PERó NINGÚ NO S'HA DE SENTIR MOLEST NI S'ESTRANYARá SI LA MEVA FELICITACIó MÉS ESPECIAL I EFUSIVA D'AQUEST VESPRE ÉS PER AL DR. FABIà (O FABIAN, COM PREFEREIX DIR-SE ELL, PERQUè AIXò L'ACOSTA ALS FABIANS BRITàNICS) ESTAFÉ. EL DR. ESTAFÉ HA ESTAT I ÉS, AMB TOTA LA SEVA HUMANITAT, LA SEVA SAVIESA I LA SEVA EXPRESSIVITAT -NO EXEMPTA D'ALGUN ESTIRABOT MÉS O MENYS OCASIONAL-, EL GRAN MESTRE DE MOLTS DELS ECONOMISTES CATALANS I ESPANYOLS QUE AVUI OCUPEN LLOCS DE RESPONSABILITAT A L'EMPRESA, A LA UNIVERSITAT O A L'ADMINISTRACIó. AL COSTAT DE MESTRES COM JAUME yícENs I VIVES O JORDI NADAL, INCORPORATS A LA FACULTAT p/'ECONóMIQUES DES DE LA SEVA CREACIÓ EL 1954, ESTAFÉ HA ESTAT MESTRE D'ECONOMISTES COM ERNEST LLUCH, NARCIS SERRA /- I TANTS D'ALTRES, ENTRE ELS QUALS 1 M'HI COMPTO JO MATEIX. LES1SEVES CLASSES 1, SOBRETOT, ALLI, QUE APRENiEM D'ELL FORA DE LES AULES, SóN UN EXEMPLE DE LA SEVA GRAN CURIOSITAT INTEL . LECTUAL I DE LA SEVA CAPACITAT ENORME DE TREBALL. �FORMAT ENCARA A LA FACULTAT DE DRET -COM SARDà DEXEUS I TANTS D'ALTRES ECONOMISTESIdiTERIORS-, PERQUè A L'èPOCA NO HI HAVIA UNS ESTUDIS D'ECONQMIA COM A TALS, ESTAPÉ HA ESTAT L'INTRODUCTOR AL NOSTRE PAIIS D'ECONOMISTES TAN FONAMENTALS PER AL PENSAMENT CONTEMPORANI COM SCHUMPETER, AUTOR DE CAPITALISME, SOCIALISME 1 DEMOCRáCIA I DE LA FONAMENTAL /.V4-HISTóRIA DE L'ANáLISI ECONÒMICA, O EL MATEIX GALBRAITH. EN PERTOCA A MI -JA HO HA FET AMB COMPETèNCIA I CONEIXEMENT DE CAUSA ERNEST LLUCH-1GLOSSAR LA PERSONALITAT DEL DR. ESTAPÉ. PERÒ Si QUE VULL REFERIR-ME AL SEU INTERèS PIONER PER (CERDà, UN INTERèS QUE, A MESURA QUE VAN PASSANT ELS ANYS, NO FA MÉS QUE AUGD1ENTAR ENTRE ELS ARQUITECTES I URBANISTES -COM HO PROVA EL iVOLUM QUE VAN EDITAR, COORDINAT PER JOAN BUSQUETS, ARA FA UN PARELL D'ANYS L'AJUNTAMENT I EL MOPU, O ELS VOLUMS QUE MÉS1RECENTMENT HAN APAREGUT AMB NOUS MATERIALS DE CERDà SOBRE1L'EIXAMPLE DE BARCELONA I DE MADRID. e, If¿ /A. • \o").A.,bk.` ESTAPÉ ES TAMBÉ UN HOME CONTRADICTORI. COMPRO NŠ AMB ELS DES DE LA UNIVERSITAT -I DES DE TANTS ALTRES LLOCS- MALDáVEM PER CONQUERIR LA LLIBERTAT I L'AUTONOMIA, AIXò NO LI HA IMPEDIT D'OCUPAR RESPONSABILITATS CONCRETES -BÉ QUE PER UN PERiODE CURT- A LA COMISSARIA DEL PLA DE DESENVOLUPAMENT, DURANT ALGUNS ANYS MÉS, COM A RECTOR DE LA ?? UNIVERSITAT DE BARCELONA. use 1n4„0 Le C ov ,61 Ij-J2(m)f,,vuu„,./ �E_JL NO HA ESTAT, DONCS, UN ECONOMISTA DE GABINET, UN PROFESSOR TANCAT ENTRE ELS SEUS LLIBRES. HA ESTAT UN HOME ACTIU, HA ESCRIT A LA PREMSA, HA INTERVINGUT EN ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ, HA INFLUïT PODEROSAMENT »?N EIS SEUS ALUMNES ï EN MOLTS DELS QUI NO VAN TENIR LA SORT DE SER-NE. SEMPRE HA TINGUT A PUNT LA SEVA OPINIÓ CONTUNDEVT, DITA AMB SORNEGUERIA EMPORDANESA I AMB LA SEGURETAT DEL QUI HA VISCUT MOLT. NO VOLDRIA ACABAR LA MEVA INTERVENCIÓ SENSE UNA REFERèNCIA AL DIA D'AVUI, EN QUè TOT EUROPA CELEBRA EL CINQUANTè ANIVERSARI DEL DESEMBARCAMENT DE NORMANDIA, QUE SIGNIFICà EL PRINCIPI DE LA VICTÒRIA SOBRE EL FEIXISME AL VELL CONTINENT. AVUI, EN UNS MOMENTS EN QUè ASSISTIM ALS INTENTS DE REVISIONISME HISTòRIC SOBRE EL SIGNIFICAT QUE VA TENIR PER A EUROPA L'ETAPA NAZI-FEIXISTA (I HEM SENTIT VEUS PREOCUPANTS EN AQUEST SENTIT, A ROMA "PERò TAMBÉ A MADRID), CAL FER FRONT, AMB RIGOR HISTòRIC PERÒ AMB FERMESA DEMOCRàTICA, A TOTS AQUELLS QUI NEGUEN ELS VALORS QUE -AMB TANT D'ESFORÇLES FORCES DEMOCRàTIQUES D'EUROPA HEM ACONSEGUIT DE FER NOSTRES: LA LLIBERTAT, LA TOLERàNCIA, EL RESPECTE A L'ALTRE, LA SOLIDARITAT I EL BENESTAR. MOLTES GRàCIES, DR. ESTAPÉ, PER TOT ALLÒ QUE ENS HEU ENSENYAT, PER TOT EL QUE;HEU VISCUT -I EL QUE ENCARA US/ QUEDA 7ER VIURE - AMB PASSIÓ I INTEL • LIGèNCIA. GRàCIES. ^-----..._ ALCALDIA Ragixlra d'Enersala 1 JJN 1 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4297 Title A name given to the resource Acte de lliurament de la Medalla d'Or al Mèrit Científic i dels Premis Barcelona Economia Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Economia Ciència Model social Estapé, Fabià, 1923-2012 Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-06-06 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1392/19940610d_00629.pdf 83d349a36b97e63c8c3cffe278e7fd7d PDF Text Text Míting final de campanya a Badia Avinguda Burgos Divendres 10 de juny de 1994.,20:30h. - Intervinents: Loli Martínez Pasqual Maragall (Presentará l'acte: T. Lor t ) - AQUESTES SON UNES ELECCIONS+ EUROPEES. ESCOLLIM ELS NOSTRES REPRESENTANTS AL PARLAMENT EUROPEU. - PERO AIXO NO VOL DIR QUE SIGUIN UNES ELECCIONS POC IMPORTANTS. SON MOLT IMPORTANTS PERQUE EUROPA ES IMPORTANT PER A NOSALTRES. PER A NOSALTRES COM A CIUTADANS DE BADIA O COM A CIUTADANS DE LA BARCELONA METROPOLITANA. - PERO TAMBE SON IMPORTANTS PERQUE HEM DE PARAR LA MANIOBRA DE LA DRETA QUE ESTA INTENTANT CONVERTIR AQUESTES ELECCIONS EN UNA PROVA DE FORÇA PER A LA DESESTABILITZACIO DEL GOVERN D'ESQUERRES QUE TENIM A ESPANYA. i AIXO NO HO HEM DE PERMETRE. i MENYS EN EL NOM D'EUROPA! - HE DIT PRIMER QUE EUROPA ESQ IMPORTANT. i - HO ES PERQUE DES D'EUROPA ;ESTEM CONSOLIDANT POC A POC UN GRAN ESPAI DEMOCRATIC, QUE HA DE SER UN GRAN ESPAI ESTABLE, UNA GARANTIA PER A LA PAU, UNA REFERENCIA MORAL I UN ESTIMUL PER AL RESPECTE ALS DRETS HU$ANS. - AQUESTA EUROPA QUE ESTEM CREANT POC A POC ES L'EUROPA QUE FARA IMPOSSIBLE QUE ES TORNIl A PRODUIR GRANS TRAGEDIES COM LES QUE ARA ENS HAN TORNAT A LA MEMORIA AMB L'EVOCACIO DELS CINQUANTA ANYS DEL DESEMBARCAMENT A NORMANDIA. - ES CERT QUE, MOLT A PROP D'AQUI, NOMES A DUES HORES D'AVIO DE BARCELONA, TENIM ENCARA LA TERRIBLE GUERRA DE L'EX-IUGOSLAVIA. PERO TAMBE HEM D'ADMETRE QUE EUROPA HA COMENÇAT A MARCAR UN CAMI DE PRESENCIA, AMB DIFICULTATS, AMB PROBLEMES, AMB MOLTS PROBLEMES PERO LA REALITAT ES QUE EUROPA NO S'HA DESENTES DEL DRAMA. - PER RESOLDRE PROBLEMES COM MES EUROPA. 4L DE L'EX-IUGOSLAVIA NECESSITEM PER GARANTIR LA PAU, NECESSITEM MES EUROPA. �- I NECESSITEM MES EUROPA - CONTRA EL QUE DIU LA DRETA - PER MILLORAR LA NOSTRA SITUACIO EN?PRACTICAMENT TOTS ELS TERRENYS. PERQUE JA NO SOM UNA ILLA I NOMES CONJUNTAMENT PODREM AFRONTAR ELS NOSTRES PROBLEMES: LES COMUNICACIONS, EL MEDI AMBIENT, L'ENSENYAMENT DELS NOSTRES FILLS, LA SALUT PUBLICA, EL QUE VULGUEU... - EN AQUESTES ELECCIONS NO ENS HEM D'EQUIVOCAR. t - NO ENS EQUIVOQUEM: LA DRETA I L'ESQUERRA NO VOLEM LA MATEIXA EUROPA. NOSALTRES VOLEM UNA 'EUROPA DIFERENT: PROGRESSISTA, TOLERANT, SOLIDARIA. L'EUROPA'DELS VALORS COMUNS, DE LA CARTA SOCIAL I DELS DRETS DELS HOMES. - ELS NACIONALISTES VOLEN EUROPA PER AFIRMAR IDENTITATS NACIONALS I AIXO ES CONTRADICTORI AMB L'IDEAL D'EUROPA. ES CONTRADICTORI DIR QUE ES VOL FER EUROPA I NO PARAR DE PARLAR I EXALTAR EL PROPI PAIS, COM PA LA DRETA AQUI A CATALUNYA, A FRANÇA, A ESPANYA O A ANGLATERRA. I D'AQUESTS TIPUS DE NACIONALISMES JA EN CONEIXEM ELS RESULTATS. - QUE NO ES PREOCUPIN QUE NO ENS ENGANYARAN. I SI NO QUE ENS EXPLIQUIN PERQUE EL MATEIX QISCARD D'ESTAIGN QUE ARA VE A DONAR SUPORT A LA CANDIDATURADEL PP, FA DOS ANYS VA COMPTAR AMB EL SUPORT I LA PRESENCIA PERSONAL DE JORDI PUJOL, DURANT LA CAMPANYA DE LES ELECCIONS REGIONALS FRANCESES. ES - L'EUROPA DELS SOCIALISTES UNA EUROPA QUE ES CONSTRUEIX, S'APROFUNDEIX, OLIDA. UNA EUROPA QUE ASPIRA ,A QUE ES CON QUE TENIR UNES INSTITUCIONS MES PORTES I, AL MATEIX TEMPS, MES DEMOCRATIQUES. UNA EUROPA QUE SIGUI PUNT DE REFERENCIA. LA DRETA VOL UNA EUROPA QUE SIGUI, FONAMENTALMENT, UN MERCAT -QUE JA ESTA BE, PERO NO N'HI HA PROU. NO N'HI HA PROU AMB L'EUROPA DELS MERCADERS. VOLEM, PER OBRE DE TOT, UNA EUROPA DELS CIUTADANS. - I AIXO ES MOLT PROPI DE LA RETA. APARTAR-SE I MOURE'S CAP A ON TOQUI. PERO ENS IL.LUSTRA MOLT SOBRE LA REALITAT DE LA VIDA. CONVERGENCIA FA ARA LA COMEDIA D'ATACAR EL PP. PERO SEMPRE HI TROBAREU LA CONNEXIO. VIA GISCARD O VIA PARLAMENT EUROPEU. TOTS FORMEN LA MATEIXA GRAN FAMILIA. - FIXEU-VOS TAMBE EN AIXO QUE ps DIRE ARA: SABEU AMB QUIN GRUP SEURA CONCEPCIO FERRER, D'UN O DEMOCRATICA, ES A DIR DE LA COALICIO CONVERGENCIA I UNIO? SEURA A EUROPA AL MATEIX GRUP DE MERCEDES DE LA MERCED. POTSER AL SEU COSTAT I TOT! - I CARLES GASOLIBA, L'AVORRIt D'EN GASOLIBA, SEURA A EUROPA AL MATEIX GRUP, AL COSTAT DE ERLUSCONI. �- ELS SOCIALISTES SABEM QUE TEA DEMOCRACIA S'HA DE CONQUERIR CADA DIA. I PER FER-HO CAL VOTAR SOCIALISTA, PERQUE VOTAR SOCIALISTA ES VOTAR LA MAJORIÀ QUE CONSTRUEIX EUROPA. (PSE 198 ESCONS, CONTRA 162 EL PPE i 46, ELS LIBERALS). - PER CONSTRUIR EUROPA AMA LA MAJORIA, S'HA DE VOTAR SOCIALISTA!!! � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4298 Title A name given to the resource Campanya PSC eleccions europees 1994. Intervencions de Pasqual Maragall en mítings finals de campanya Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Granollers Badia Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Eleccions Política Unió Europea Acció política Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-06-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1393/19940621d_00631.pdf 777eba5b0009e0caf8f4a17ad18e44d0 PDF Text Text Per a: Excm. Sr. Alcalde De: Xavier Roig Assumpte: Conferència sobre la Carta Municipal Se suggereix a l'Alcalde que, en la conferència que ha de pronunciar al Col.legi de Periodistes, tingui en compte els elements següents: - La conferència no ha despertat un gran interès, segons la informació que s'ha obtingut del propi Col.legi de Periodistes. (N.B. S'ha fet el mailing habitual del Col.legi, reforçat amb trucades telefòniques). - De tota manera, Presidència i el Gabinet han fet un mailing específic, de 61 persones relacionades al llarg dels anys amb l'elaboració de la Carta, i que sí que ha obtingut un nivell de resposta satisfactori. - En el context de pre-campanya que es comença a dibuixar són més importants les connotacions de l'acte que el propi contingut de la conferència. - Es fonamental de cara al públic de periodistes que constituirà una part substancial de l'audiència que es doni una imatge adequada a les circumstàncies. - Il.lusió i combativitat, que s'han de reflectir en la manera de moure's, de seure, de llegir i de relacionarse amb els altres integrants de la mesa i amb l'audiència. - L'exposició del missatge ha de suscitar les idees de renovació i projecció al futur (La Barcelona del 2.000). - El to ha de ser afirmatiu i programàtic. (N.B. Es podria imaginar com a referència el discurs de presa de possessió de juny de l'any que ve). - Pel que fa al contingut, cal evitar referències als adversaris polítics i a condicionaments de l'activitat pròpia. No s'han de fer referències tampoc ni al grup de CiU, ni a J. Caminal, ni a la consellera de Governació. No s'ha de desprendre de la conferència que s'entra en un camí sobre el que són uns altres els que hauran de decidir. �- Si hi ha preguntes de periodistes, abans o després de l'acte formal, s'ha d'intentar que les respostes siguin redundants amb les posicions expressades en la mateixa conferència. Només així s'evitaran títols no controlats® �"LA NOVA CARTA MUNICIPAL, UNA CONSTITUCIÓ PER A BARCELONA" CONFERENCIA DE L'EXCM. SR. ALCALDE Data: 21 de juny del 1994 Lloc: Collegi de Periodistes Hora: 19,00 Sr. President del Col.legi, autoritats i amics, Durant 10 anys, cree que amb un costum que es va establir justament en ocasió del meu primer any de mandat, i que altres institucions, també després, han continuat i han vingut aquí a parlar cada any del Balanç de l'any, és a dir, a fer balanç del que havia passat en l'any transcorregut, i explicar algunes de les línies de l'any que s'encetava. Avui, tinc la satisfacció de fer una compareixença que és diferent, més sobtada, de carácter extraordinari, sobre un tema només, no sobre un any, ni de l'any passat, ni de l'any que vindrá, sinó sobre un aconteixement, sobre un esdeveniment, sobre un document, sobre un projecte, no sobre un any, sinó, esperem, sobre una futura Llei basada en un document, que ha estat ja aprovat en el Consell Plenari Municipal de l'Ajuntament. La Ciutat compta, finalment, amb un nou text de regulació de la seva pròpia vida que és adequat a les circumstàncies que estem vivim. La nova Carta, ha estat el resultat d'un Ilarg procés d'elaboració iniciat l'any 1980, i ja en temps de l'Alcalde Serra i del Tinent ,d'Alcalde Maragall que s'en cuidava, perquè s'en cuidava de la reforma administrativa i un deis objectius de la reforma administrativa, a més deis objectius a curt termini, era justament, el de dissenyar el que seria un horitzó diferent, més a Ilarg termini -que ha sigut molt Ilarg, efectivament- de la governació d'aquesta ciutat . No és cert que després no s'hagi fer res, tampoc seria correcte dir que des d'aquell moment, dones, això va convertir-se en un desig fiador ì poca cosa més. No és cert!. Es va avançar, perquè en la práctica, tot i que no es va fer la Carta, en tan que tal sencera, sí que es van fer trossos de la Carta, i trossos molt importants, es van fer decisions enormement importants, només en el terreny de la governació de la ciutat, que es va reformar efectivamert i d'una manera molt profunda, sinó també, en el terreny de l'ordenació legal de la Ciutat pels seus propis reglaments. I així doncs, a l'any 85 vam arribar amb un acord amb el que aleshores era el Cap de l'oposició, Ramon Trias Fargas, i va ser aprovat per unanimitat, un text enormement decisiu que era el de la nova divisió de la ciutat en Districtes. 1 �Es van fer 10 distr ctes, abans hi havien 12, alguns ha recordeu í quan déiem el Districte Vè, volíem dir el "Barrio Chino" i ara no, el Districte Vè. és Sarrià-Sant Gervasi , i el Districte I és la Ciutat Vella. justament. Són Districtes més grans, n'hi ha 10 no 12. Va costar d'arribar-hi perquè en la nostra intenció hi havien dos objectius conflictius: l'un, era la participació per tant, la proximitat, la governació aprop -que és jo diria el "fat" quasi inexorable del govern municipal- d'altra banda, el tenir aquell tamany mínim que permetés que aquell govern pròxim tingués contingut, tingués substancia i tingués carn i sang. Llavors es va arribar a una ponencia que dirigia En Jordi Borja, En Joaquim Clusa i En Lluís Cassasas, (el malaguanyat Cassasas) geògraf, potser el que millor coneix, ha conegut i ha estudiat la plana de Barcelona, ell va arribar a la conclusió que calia unes administracions que arribessin al voltant de 150.000 cada una, per poder tenir cos i pes, va coincidir, a més a més, amb la preexistencia d'Ajuntaments que havien sigut Ajuntaments en el terme d'aquesta ciutat, com havia sigut el cas de Sarria, Sant Martí, Les Corts, Sant Andreu, etc. Per tant, va haver-hi un casament de les necessitats, de les oportunitats de govern econòmic, tecnològiques i de la história i es va anar a una nova divisió que dura i que durará -que jo crec que está aquí per durar 30,40 ó 50 anys- que va ser acompanyada d'una Reglamentació de Descentralització i de Participació, en virtut de la qual es va començar a governar aquesta ciutat d'una manera diferent i en virtut de la qual passa en aquesta ciutat una cosa que no passa en lloc més de la resta d'Espanya, i és que hi ha Districtes que estan governats pel partit de l'oposició que nosaltres considerem, partit de govern -en aquell districte per descomptat- i vostès saben molt bé, que ha sigut una oferta reiterada del meu equip de govern, que aquests Regidors de l'oposició que governen Districtes, passin a formar part de la Comissió de Govern; només que no han volgut, -no han volgut ells!- però, és intenció í crec que finalment algun dia s'acomplirà, que en la Comissió de Govern de la Ciutat hi hagi també aquells Regidors directa o indirectament representatius del que és la realitat sociológica i política del Districte que regeixen, i que són govern, i que són gent que manen a la Ciutat i que tenen alguna responsabilitat. Algunes de les coses que han passat darrerament, no haguessin passat, si això hagués estat així, perquè a vegades, la comunicació entre aquesta governació del Districte i la governació de la ciutat es fa complicada pel fet de la inexistencia o la no presencia d'aquests Presidents de Districte en la Comissió de Govern. En tot cas, mireu que les coses no s'han quedat parades, així s'ha anat fent i s'ha fet molt més del que sta fet en qualsevol altre ciutat en aquesta materia. A Madrid això no passa, la majoria del Plenarí a Madrid nomena els seus Presidents de Districte i s'ha acabat. Em direu, "Home! hi han altres ciutats d'Europa que si que ho fan". Sí, inclús que elegeixen els seus Presidents, sí. El cas de París. per exemple, Paris té Presidents de districtes i a més a més els té electes, peró, els "arrondissements" que n'hi ha més de 20 com sabeu i amb una ciutat que té aproximadament la mateixa població i territori que Barcelona, i per 2 �tant, amb menys pes cada un, jo diria amb menys competències, amb menys importància política també. En tot cas, les coses van avançant í les prometien feliços, perquè en el moment 8586, nosaltres estàvem convençuts que en aquest primer enlaire, en aquesta primera empenta de reforma de la nostra pròpia governació. hi seguiria una altra que seria el desenvolupament metropolità, que de fet el que faria, seria reconèixer l'existència de dos nivells de ciutat, si valeu, la ciutat gran, la Barcelona gran, la ciutat metro politana, mantenint els municipis, perquè al final vam arribar a la conclusió que hi fossin, que no pas que s'haguessin d'inventar. Com en els voltants de Londres, les "New town" de després de la guerra o aquests "grand ensemble" francesos que no tenen personalitat i que han tingut un problema d'anodínia, de falta de personalitat, etc,. Nosaltres sí, nosaltres tenien els municipis de la plana barcelonesa en el sentit més ample, -des del "Montecato" fins al "Castrofelix"; des del Montgat fins a Castelldefels- aquests tenien noms i cognoms, hi tenien història, hi tenien el seu propi edifici: tot i que tots havien sigut Consell de Cent, -al tanto!-. Tots aquest municipis són fills del 1714, ho són, perquè abans del 1714 eren parròquies, sufragánies, moltes vegades, d'algunes parròquies de l'interior de les muralles de Barcelona i després amb el decret de la Nova Planta es van constituir en una cosa nava que no existia a Catalunya que eren ' Ayuntamientos". És a dir el règim borbònic absolutista i modern, el que va fer, va ser uniformitzar, crear un nou tipus d'administració local que era l'Ajuntament, inexistent aquí la tradició castellana. dintre del territori del Consell de cent, i així doncs, la prova d'això que us estic dient, és que tots els noms deis Ajuntaments de la plana del barcelonès, que avui són termes de Barcelona i d'aquells que no ho són, tenen nom de sant o de verge, pràcticament tots, des de Sant Boi fins a Sant Cugat passant per Sant Martí de Provençals. Per què? perquè eren parròquies en torn deis quals hi havien algunes masies, alguns casalots, alguna aglomeració humana que es van convertir aleshores en municipi. Molt bé, doncs, nosaltres pensàvem als envoltes del 1985-86, que el nostre moviment de reforma interior aniria acompanyat d'un moviment de reforma exterior més ample, en el qual l'Area Metropolitana seria reconeguda com a tal i en el que d'alguna forma el President del Districte i l'Alcalde del Municipi Metropolità, sense arribar a ser el mateix, s'arribaria d'alguna manera a trobar en una situació similar, i que per tant, el sacrifici polític o la concessió política que s'havia fet dins de la ciutat, dins del terme municipal, tindria la seva recompensa, el seu equilibri o la seva compensació, en el reconeixement exterior de l'existència d'una Barcelona gran Això no va ser així, sinó que després de la nominació de la Barcelona olímpica, famosa, de l'octubre del 86 vam veure, molt poc després -si això va ser a l'octubre pues, al març de l'any després de l'any 87- van arribar les famoses LLOT'S (Lleis d'Ordenació Territorial de Catalunya) que no van satisfer a ningú, i menys que ningú, la ciutat de Barcelona perquè la van deixar afillada de la resta, d'alguna 3 �manera, suprimint l'Area Metropolitana i creant aquestes entitats, que ara estan funcionant corn poden, amb uns àmbits diferents: les de transports és diferent que la de les aigües, totes aquelles diferents que la pròpia Mancomunitat, que és una entitat voluntária que s'ha creat per mantenir pràcticament, jo us diria, l'edifici, els serveis generals que existien i que han seguit tirant amb molt de mèrit, amb molt de mèrit, jo diría amb molt entusiasme, amb un ambient en un entorn polític que no ha sigut pas el més favorable, però no hem vingut a parlar d'això. En tot cas, perqué quedi ben ciar, va haver-hi un camí de la Carta que es va truncar en un moment determinat, que va ser aleshores seguit d'un període de perplexitat, en el qual d'alguna forma, vam quedar una mica atenallats per la situació, sense saber exactament com havíem de tirar endavant, perquè finalment va ser superat de la forma que ara diré. Concretament, jo situaría el final d'aquest període, ja després del 87, quan sota la Presidencia del Primer Tinent d'Alcalde Lluis Armet, en la ponencia que va redactant, un text d'intent d'acord, sobre la Carta Municipal amb el recolzament de l'equip , al qual m'havia referït abans, dirigit pel Jordi Borja, arriba prácticament amb un text de consens, però que no és de consens, que no té el consens de tots els equips municipals, malgrat els esforços que es van fer en aquell moment. Recordo que estem a l'any 90, estem probablement aprop de les eleccions del 91, hi ha aquest comentan que jo he agrait sempre, precisament per la seva franquesa, del Cap de l'oposició que diu " . en el Maragall no Ji donarem pas aquesta foto" doncs molt be!. És aquesta manera de parlar que tenen els polítics, que tenim els polítics de vegades ; que no agrada gens a la gent o que si agrada, perquè la gent hi riu, peró en el fons condemna moralment; no es va produir la foto però lo important no era la foto, sinó lo important és que no es va produir el consens i per tant, no va haver-hi Carta, i aquest és el punt segurament més greu. Aquesta Carta es va arxivar momentàniament aleshores, passades les naves eleccions, passada l'ocasió també, i arribat el moment, el clima deis Jocs Olímpics, a l'estiu deis Jocs, vaig demanar al Regidor de la Presidencia, el Sr. Ruiz Pena, que es posés en contacte amb Convergencia i Unió, per veure si no hi hauria forma en aquell moment, -en que altres coses dominaven l'escenari polític- de trobar la discreció, el silenci i la tranquil.litat suficient per trobar un nou camí. Partint del text en el qual la ponéncia Armet havia arribat i tractant -no d'incrementar-la, sinó de despullar-la, precisament- de tot alió que la podia fer conflictiva des del punt de vista del consens. 1 així es va començar a procedir, casi per despullament en comptes per desvestiment, diguem-ne, de l'avantprojecte en el qual s'havia arribat al 1990-91. Estem a l'estiu del 92, comença el treball, i aviat, es va arribar en una situació en la qual els que hi treballaven, van veure que ells no hí temen de problemes, en fi, que ells podien arribar a uns acords tecnics que necessitaven de benedicció, i bé, aquestes benediccions polítiques d'alt nivell, es van produir en un parell d'ocasions, en un període que ha durat pràcticament dos!anys, perquè ara ja fará dos anys deis Jocs Olímpics, no?. 1 bé en un parell d'ocasions que aquestes benediccions van haver d'arribar, a banda i banda de la Plaça Sant Jaume, doncs, les benediccions es van produir, es a dir que se l ls hi va dir en aquells senyors que treballaven. 4 �Treballeu!. Bé, van anar treballant, fins que van arribar a un text pràcticament acordat. Sempre amb aquesta sensació nostra d'anar apretant, de ser pesats, de ser incordiants, de ser un grup que sembla que vulgui coses que la gent no vol o que té , com una mena de mania d'arribar a una situació que potser, la gent no vol. I creiem, que no ens falta la raó, nosaltres creiem que aquesta mania, aquesta obsessió, aquesta obstinació, si voteu, té unes arrels en la història. que ara explicaré breument, i que la justifiquen. Finalment doncs, hem arribat a un text despullat, com dic, que no vol dir un text dolent, ara ho explicaré també, succintament, però en tot cas, modest, realista , ambiciós 1 realista, com hem dit alguna vegada, i crec que mereixerà l'aprovació del Parlament de Catalunya i, per descomptat, de tots els barcelonins. L'Ajuntament ja s'ha pronunciat, és a dir, el propi Ajuntament ja s'ha pronunciat. és ben cert, per la iniciativa del nostre Grup, que ha sigut el que la mantingut. I jo, com que la meva experiència em diu, que quan hem deixat de tirar endavant coses, en les quals ens havíem quedat sois, després la història, ens ha condemnat més, que no pas si ens haguéssim creuat de braços. Cas del Liceu, al desembre del 90 i en una circumstància similar, ens vam trobar que els Grups que havien votat a favor a l'aprovació inicial del Pla del Liceu, de la reforma urbanística, (no el projecte), sinó les reformes de les afectacíons urbanístiques del Pla del Liceu, doncs, ens abandonaven perquè efectivament estàvem també a prop de les eleccions, í per tant, aquella foto tampoc convenia , en el sentit, en aquest cas, que podien haver-hi uns afectats que podien votar en contra i eren vots que perdien. per dir-ho d'alguna forma. I molt bé, ens vam trobar, que en el grup que tenim aliat en el govern de la ciutat, que sempre havia dit que no va seguir dient que no, perquè considerava que les expropiacions, no es feien amo prou generositat de cara als expropiats, -aquesta és la veritat-, i que els grups que havien votat a favor, en tot cas, un d'ells, perquè consideraven que era positiu, (hi havien votat a favor al mes juny), doncs al mes de desembre del 90, 1 prop a les eleccions del maig del 91, vam trobar que allò era millor no votar-ho, i per tant, doncs, no van votar, i la reacció nostra va ser dir, "doncs, no podem fer res i esperem el mandat següent". Malament!. Il.lusos!. Esperem al mandat següent, el mandat següent va arribar, es va començar a discutir si era primer el passat o el futur, es va imposar l'argument que és irreprotxable, però inútil, de que el passat, és primer que el futur, ï finalment el que va passar, és que el futur es va menjar el passat, és a dir, la falta de futur, les no obres, el fet de no haver fet, les obres de reforma perquè es va dir; "això és de futur!. Primer, mirem el dèficit del passat, 1 quan haguem arreglat el dèficit del passat, ja veurem el futur". Doncs molt bé, com que no ha estat pel futur, el futur es va menjar el passat, es va cremar el Liceu. De la mateixa manera, us dic ara, que la nostra convicció és que en la Carta, això, no ens passarà. Nosaltres tirarem endavant aquest projecte, sense desafiar a ningú, però amb la convicció que ens ve reiterada, pel fet que ningú l'ha votat en 5 �contra. gossa votar en contra de la Carta Municipal, perquè lògicament és una millora per la ciutat. Quí la vota en cóntra? amb o sense eleccions. Potser menys, inclús, abans de les eleccions. No?.i Ningú voldria tampoc que fos un gran clam. i això ho entenc, i ho entenem tots perfectament. Nosaltres interpretem aquesta abstenció del Grup (que no són el Grup nostre, el Grup majoritari, el Grup socialista) en clau de significació política, noten clau d'oposició, perquè no hi és. Una reparació histórica Tenim un text que en un acte de diferenciació política -podríem dir-ho així- no tothom ha votat a favor, que ningú a combatut. Jo crec que d'aquesta forma es produeix una reparació històrica, perquè Barcelona històricament ha tingut sempre un règim especial, ha tingut des de Pere II o des de Jaume I. segura ment. En Font i Rius deia sempre que el "Recognoverunt proceres" era "la font més destacada de !'específic dret local C3 la capital catalana ". Sempre en la història i des d'aquell momenti ha hagut un règim, ha hagut una Llei d'aquesta Ciutat reconeguda pel Rei, per l'autoritat, per l'estat en definitiva. Aquesta ciutat era massa important com per passar pel "reset" de la Llei General, la Llei General no iï era suficient i necessitava unal Llei Especial, un Règim Especial, una Carta. Abans estàvem discutim, si era una Carta de població o de despoblament, en tot cas un Règim Especial, no seria en aquest cas de despoblament sinó de poblament metropolità o de descongestió si voleu, en tota cas, una Carta de governació pròpia. I això, ha sigut així sempre, potser amb la salvetat del període que ve després de la Nova Planta, i encara que dura poc. perquè al S. XIX, primer per la realitat i després per la pròpia Llei, ja en el XX, es torna a guanyar el que en el XIV s'ha perdut. Hi ha qui diu que la guerra i el sesgue de Barcelona es produeix, sobre tot, justament pel Consell de Cent, és a dir que havent-hi un acord bastant generalitzat en l'acceptació per part de Felip V, lo que es diu les constitucions catalanes en general, que estaven compostes de moltes regulacions, en canvi els temes referents als Consell de Cent, a eleccions dels consellers i del Conseller Primer, qui manava en el Consell de Cent. Tot això va ser motiu, que un Rei absolutista que no volia deixar coses a l'atzar, coses a l'arbitri d'una població, tan orgullosa, tan canviant, de vegades llibertaria, imprevisible com era Barcelona, doncs això, no va acceptar-ho. I el procés progressiu, en virtut del qual, els consellers i els Consellers Primers eren elegits d'una forma progressivament democràtica pel sistema, d'aquest nom tant lleig que se'n diu "la insaculació", d'uns noms de consellers dins un petit sac, que aleshores una mà innocent treia la bola del nom que seria ai Conseller Primer, però això, havia estat sempre intermediat pels poders superiors i concretament pel Rei, i 6 �un Rei com Felip V, no podia acceptar que això no fos així, aquesta és la veritat i va voler anar enrera d'un cert procés de progressiva democratització, és a dir, la bossa cada vegada era més gran, per dir-ho més clarament, cada vegada hi havia més noms. Mireu. hi ha un llibre molt "maco" que és "El govern de la Ciutat" des del 1230 fins avui, que hi han tots eis Alcaldes que han hagut, i veieu que en els primers 300 anys, eis noms es repeteixen de 15 en 15 o de 20 en 20, no hi han més, hi han 30 noms sobre 30 famílies, després això s'amplia a cent noms, i finalment, es distribueix en un anonimat, són noms ja imprevisibles sempre perquè representen la democràcia que a última hora no té res que veure amb un grup de famílies concret, molt bé doncs, tot i que encara tenim En Joaquim de Nadal que si no és net deu ser besnét d'Alcalde, alguna referència té, bé però això seria filar molt prim. El fet és que 1714 representa un tall, d'una autoregulació, que després amb el temps torna a revifar, í que revifa en qualsevol règim i en qualsevol ideologia. Tenim el Cambó, Regidor, que se'n va a Vallvidrera a buscar a Mossèn Cinto, mort, i el porta al Saló de Cent, perquè s'ha n'adona (Ull!, Vallvidrera, és Sarrià aleshores, és un altre . ojuntament, estem abans del 1921) i per tant, En Cambó amb visió política, veu el que hagués pogut representar que un Mossèn Cinto mort fora del terme municipal, adorat pel poble, no reconegut per les institucions, i se'n va, doncs. en un cotxe de cavalls, diuen, en una nit de llamps i trons, a buscar a Vallvidrera el fèretre, el porta al Saló de Cent, i el fa heroi nacional de la ciutat, per dir-ho així, era un heroi de i ciutat en Mossèn Cinto, i així s'arriba en aquesta comunió amb Mossèn Cinto, com un ídol de les classes més potentades, a més de ser-ho del poble, de qui era el gran ídol . Hi ha el gran enterrament, pot ser el més important amb el d'En Macià, que ha hagut en aquest país. Bé, Cambó que fa això, també és el Cambó , que demana la Llei per la ciutat, fa el famós discurs l'any 4, l'any 5 ó 6, en que demana al Rei una Llei per aquesta Ciutat, aquesta ciutat està creixent, està movent-se, no s'adapta a la Llei. la Llei que hi ha no és suficient, no hi cap la Ciutat, trenca els coixins, no? I li diu, "necessitem Majestat una Llei" I aquesta, ha sigut una permanent del catalanisme polític, del regionalisme i del catalanisme d'esquerra. Després arriba la república, i arriba la Llei Municipal, i en el seu article, penso que és el 149, reconeix l'especifitat del règim del municipi de Barcelona amb una predominància d'esquerra, perquè llavors estem a l'any 34 i és l'Esquerra Republicana qui està dictant des de la majoria, per dir-ho d'alguna 'arma, encara que hi ha un consens en la progressió d'aquesta Llei, però des la majoria parlamentaria, està dictant la Llei Municipal Catalana, en la qual, els repeteixo, es reconeix l'especificitat del règim municipal de Barcelona. Doncs bé, jo dic, que en molt poques excepcions o moments històrics excepcionals, en els quals no hi ha Llei de Barcelona, no hi ha règim, no hi ha reconeixement d'això, Barcelona ha tingut sempre, una regulació pròpia per les seves pròpies necessitats. 7 �Tant és així, que arriba el franquisme i no ho pot evitar, passant els anys 30, 40 i 50 sense que això pugui ser recuperat, però, arriba els 60, i torna haver-hi el que se'n diu la "Ley de Régimen Especial del Ayuntamiento de Barcelona", en la qual i sota la mà d'En Vallvé del gran administrativista l'ajuda d'En Pi i Sunyer, es dibuixa el que será l'inici: Primer, una adaptació de que la pràctica governació de Caries Pi i Sunyer, el gran Alcalde de la República a Barcelona, havia inaugurat a Barcelona; els delegats de serveïs, alguna administració més moderna; més executiva, etc, s'ha convertit en Llei. I per altra banda, la dotació a la ciutat de nous recursos que no tenia i que cap Ajuntament no tenia, i que després en canvi, els demés Ajuntaments van acabar tenint, per extensió del règim barceloní al règim general, va ser el cas del famós import de radicació, i pot ser, de la taxa d'estacionament o de l'impost de vehicles. És a dir recursos, és a dir cornpetències, és a dir executivitat i modernitat, Gabinet Tècnic de Programació, transformació de la Comarca del 53, que depenia del Ministeri de la Vivenda. en Comissió d'Urbanisme i serveis comuns de Barcelona i altres municipis, estem parlant de l'any 60. Per tant, primer dibuix del que és l'Àrea Metropolitana dels 27 municipis, si no recordo malament, 1 sota aquesta Ca rta es produeixen situacions econòmiques i socials tan contradictòries, com l'especulació i autodestrucció del teixit urbà dels anys 60-70, com el ressorgiment de l'urbanisme i la vida local de Barcelona i la seva àrea, en els anys 70-80, sota la mateixa Ca rta. La democràcia va permetre millores, en el nivell metropolità i en la pròpia governació municipal, com ja he dit, i en definitiva sota aquesta Ca rta la gran projecció econòmica de Barcelona i l'execució del projecte olímpic de l'any 92, i per tant, la projecció internacional de la ciutat, la seva oclusió com a gran metròpolis, com a metròpolis de tamany mig europeu amb una influència certa. Es veritat que. entretant, hi han hagut noves ;Lleis generals: la Llei de Bases del 75, les Lleis catalanes del 87 i que Barcelona d'alguna forma se n'ha gaudit, tot i que cap de les dues Lleis són perfectament adients a les necessitats d'aquesta ciutat. En la Llei de Règim Local del 85, hi ha un pacte en virtut del qual, les àrees metropolitanes es poden crear -o suprimir (s'afegeix)- per pa rt de l'autonomia, que va ser un pacte, com després es va demostrar, no massa positiu, però en definitiva un pacte que reconeixia una competència autonòmica a Catalunya, i per tant, des d'aquest punt de vista difícil d'obstar. Aquest pacte es va produir entre socialistes i'convergents, ja en aquell moment. I després hi ha una disposició addicional catalana, molt curiosa i una mica per la nostra vergonya, perquè en aquesta es tira a mà, de l'existència d'una tradició comarcal a Catalunya, per dir que si determinats numero de municipis a Catalunya, no volen una comarca, tot això es pot fer, en fi, no m'estenc perquè és una mica 8 �mes complicat que això ; però a Catalunya, de tots els aaas i uus, que es necessiten en una Comunitat Autònoma, per modificar els límits d'una comarca, pel fet de l'existència d'una tradició comarcal més forta, en definitiva, això va donar lloc a una colla de recursos, que em penso que algun d'ells encara deu està ballant, perquè la vida judicial d'aquest país es tan lenta que segurament, algun dels recursos que en aquell moments es van produir, encara un dia el veurem caure i ens diran que allò no era ferm. En tot cas, aquestes Lleis no van satisfer del tot, Barcelona les va acceptar, es van produir les eleccions, es van reproduir les majories parlamentàries que hi havien, tan a nivell espanyol o a nivell català, i per tant, l'Ajuntament de Barcelona es va adaptar i va dir, ens hem d'adaptar a les Lleis que existeixen, que han sigut votades per unes majories no transitòries, sinó reiterades, per tant, endavant, hem de continuar i el que hem d'anar a buscar, és una Llei que tracti de passar aquest camí difícil del que és l'interès de la ciutat del que és l'interès general, convencent en els dos parlaments, el català i l'espanyol, i prèviament, com és obvi en la pròpia diversitat del Grup Municipal, de que això és , necessari. La realitat social, mentrestant, anava creant una ciutat diferent, ja ho he dit abans, des de les Rondes fins a tantes altres coses que han succeit en aquesta ciutat, ha canviat no ja la governació sinó la vivència d'aquesta ciutat i fins a on el lloc on admetríem, com dèiem abans d'entrar que som a Barcelona, som ciutadans que treballem a Barcelona, el mercat de treball s'ha anat ampliant, aquesta ciutat s'ha fet més gran, no és que se'n vagi la gent, al revés el que passa és que la gent considera que està més lluny i continua vivint aquí, i el terme municipal s'ha quedat petit i per tant no dona raó de la ciutat real, aquesta és la veritat del que ha anat succeint molt acceleradament en els darrers anys per les noves infrastructures que s'han creat, però no només les de caràcter de mobilitat, sinó també les culturals etc. Per què la Carta Municipal ? També es pot preguntar, en definitiva i resumint. Per què la Carta Municipal ?. Primer, perqué és necessària per la pròpia tradició d'autogovern de la ciutat. En segon lloc, pel fet de ser capital de Catalunya, Barcelona. Es podria justificar la Carta només pel fet de ser la Llei de la capitalitat de Catalunya, com és el cas de Madrid. Madrid, també té Llei Especial, només hi han dos Lleis Especials previstes per la legislació general espanyola, la de Madrid i ' la de Barcelona, la de Madrid per Llei de capitalitat, és la capital del regne i la de Barcelona perquè sempre l'ha tingut, en part i bona part, perqué és la capital d'una nació, d'una cultura d'un petit país enquadrat dins de l'estat que és diu Catalunya. La Carta ha de regular en aquest sentit la participació de la Generalitat de Catalunya en la vida de Barcelona i en la seva promoció i la participació de Barcelona en l'acció de govern de Catalunya. Tema aquest enormement important, jo diria que decisiu, no pas fàcil de tractar, però no impossible de tractar com a 9 �vegades es diu, és millor no tractar-l'ho perquè ens enredaríem. És un tema que s'ha de tractar, ja portem prou anys 'le governació democràtica i autònoma per no eludir i l'hem d'enfrontar. Barcelona, a més. és una capital important a Espanya i és una ciutat de referència en el sistema europeu, i això no s'ha d'oblidar en el moment de redactar la Ca rta de Barcelona. Barcelona és la capital de Catalunya i és una referència enormement important pel conjunt d'Espanya i una ciutat que té un rol europeu que vol jugar. En tercer Lloc, Carta per i' aprofundiment` de l'autonomia local, que ha estat proclamada per la Carta Europea de 1992, és a dir, pel Tractat de la Unió també i refermada pel principi de subsidiarietat, que el que diu, justament, que són pels poders locals, els poders petits i pròxims, aquells que han de fer la majoria de les coses que es puguin fer, i que aquelles coses que no es fan en aquell nivell, s'han de justificar. Aquest és el principi que està dominant, que domina per una banda la interpretació de la relació entre societat i estat o administració en el seu conjunt, la societat que faci tot el que pugui, l'estat tot allò que sigui necessari, aquesta és la domináncia de la filosofia política a dreta i a esquerra, jo em nego a acceptar, (és un pensament meu) que això sigui un punt en el qual la dreta i l'esquerra es diferenciïn, una certa dreta portat això en uns extrems que cap esquerra acceptaria i que moltes dretes tan poc accepten, però una certa esquerra ha anat també molt Iluny en aquest camí, justament l'esquerra llibertària per descomptat, però les altres esquerres més moderades també. En quart lloc, pel rebuig de l'uniformisme i la necessitat de trobar les solucions especifiques que la realitat i el govern de Barcelona necessiten. En cinquè, per la pròpia capacitat institucional que té Barcelona per gestionar competències, és a dir, Barcelona té una tradició, l'Administració de Barcelona té una confiança en ella mateixa, en el :terreny del Patronat Escolar o de l'ensenyament, en el terreny del Laboratori municipal històricament el del Dr. Ferran, i el del Dr. Turró i el del Pere Domingo, etc, que han fet tantes coses, que han sigut tan importants per la història de la ciència mèdica d'aquest país, ha sigut el Laboratori de referència de Catalunya i ha sigut una mica el viver on s'han format, aquest Laboratori. Però també, el Patronat Escolar, i també els hospitals municipals, i també l'Orquestra Municipal i també aniríem seguint amb les institucions de caràcter cultural i les de' tecnològic, com el Centre d'Ordinador Municipal, va ser el primer o un deis primers centres que hí va haver en aquesta Ciutat. Què vol dir, això?. Que la ciutat, ella mateixa, té confiança en la capacitat de gestionar, millor que no pas altres administracions, que s'ho miren de més Iluny i que poden tenir més mitjans pel fet de ser més grans, però menys eficàcia pel fet de ser llunyanes. En sisè lloc, per la innovació i la millora dels serveis públics, que cal en aquest moment, que se'ns exigeix, que és una mica la base, segurament, de la crisi política que estem vivim, una crisi que consisteix en demanar-se'ns, si, sí o no, hem de 10 �canviar el sistema de producció de serveis. i de quina manera l'hem de fer arribar als ciutadans. Aquí, nosaltres creiem, que la ciutat hi té molt a dir. i, setè. englobant els anteriors motius, per l'acostament de l'Administració al ciutadà que tot això representa, la Carta doncs, a vora de tots aquests problemes inclosos el del caràcter de la governació, tracta de resoldre la síntesi de parlament executiu que és el Plenari municipal. En els parlaments, es debat i es voten lleis i en els governs s'executen decrets, -. se'n mana-, en l'Ajuntament, això no és així, en el Plenari municipal és un òrgan de debat i d'execució, perquè té que comprar i vendre a determinades quantitats, coses de menor quantia no, però una certa quantia, només es poden aprovar en el Plenari. Això, dóna lloc a problemes que la Ca rta tracta de resoldre, incrementant alhora, el caràcter d'òrgan de debat del Consell Municipal, i per tant, d'òrgan executiu de la Comissió de Govern i de l'Alcalde, però també, incrementant el control polític de l'executiva per part del Consell Plenari, de manera que en aquest sentít, hi ha una certa "pariamentarització" de la vida de la ciutat, des del punt de vista, no de fer-la més ineficaç, sinó de fer-la més participativa. Pa rt icipació i iniciativa Nosaltres voldríem que continués el procés d'acostament de la governació en els ciutadans a través dels Districtes. Nosaltres voldríem, i així està recollit en aquest text que vostès tenen, que els consellers de districtes fossin elegits per la gent en el districte. Hi havien varies possibilitats, s'hagués pogut optar per una solució "Parisenca" del tipus d'elecció directa del President del Districte, però, n'oblidem mai la petita trampa que representa el fet deis "arrondissements", el fet que són administracions, molt i molt administratives Nosaltres creiem, per altra banda, que mentre no estigui solucionat el tema metropolità, és difícil d'imaginar que no sigui un risc per Barcelona, el esquarterà excessivament la seva pròpia entitat i el seu propi poder local, en el moment que la ciutat real no acaba de tenir el reconeixement que hauria de tenir, per tant, per un motiu de prudència histórica i de cautela política he pensat que fóra bo que continués la línia, que els Presidents de Districte, siguin Regidors elegits per la ciutat i anomenats per l'Alcalde i ratificats pei,Plenari, per majoria, que és la situació en la qual estem ara, però, acompanyats per uns consellers, quinze o no quinze, que són els que hi ha ara, potser en número' proporcional segons la població, això és un tema obert, però en tot cas, aquests sí, elegits, en la forma que es reglamentarà en la Ca rt a, per la ciutadania del districte, el qual donarà a aquests consellers i al districte una potència molt més gran, de relació i connexió amb el ciutadà. Per altra banda, mantenim i desenvolupem: - La consulta ciutadana 11 �- Audiència pública - Iniciativa ciutadana Gestió cívica i de serveis, que tot just ha fet les primeres armes en aquests anys però que s'han d'enfortir. Es creen consells sectorials, alguns ja existeixen, el Consell de Seguretat Urbana, el Consell Econòmic i Social, el de Benestar social, peró se'n creen d'altres com el Consell de Justícia Municipal o el Consell de Ciutat, previst per la Ca rta com un gran òrgan de debat del Programa d'Actuació dels Pressupostos Municipals i els grans projectes de ciutat, que reuniria tots aquests Consells que he dit abans. Drets deis ciutadans Es regulen els drets dels ciutadans: - el dret a la informació, - el dret de pet ció, el dret a la intimitat i privacitat per l'ús de la informàtica (tema aquest enormement actual) la protecció deis usuaris dels consumidors davant les companyies de serveis el dret a la informació mediambiental el dret a contreure matrimoni civil a la Casa de la Ciutat - el dret a no tenir que presentar en el Registre municipal cap document que ja hagi presentat en qualsevol altra Administració. , Per tant, un dret de "finestreta única" que si un ha presentat una pa rtida de naixement, a nivell del Departament d'Ensenyament a la Generalitat, per la matriculació del nens o el que sigui, ha de poder dir-li, al districte municipal on es fa la matriculació, que aquell document ja ha estat lliurat al Departament, i que per tant, no porta un altra. L'Ajuntament s'ha d'espavilar, i les Administracions s'han d'espavilar, d'entendre'ns entre si, aquesta és una de les preocupacions, justament, d'aquests programes informàtics europeus que tracten a través de la informàtica lligar, totes les administracions. 12 �Justicia municipal i seguretat Senyor President del Collegi, aquest és un punt, pot ser, el més decisiu. Nosaltres, hem tractat de millorar la situació de la seguretat d'aquesta Ciutat i, ha millorat. L'any 1984 va haver-hi un dalt a baix, una situació d'una gran sensibilitat sobre aquesta qüestió, inclús una campanya pública deis comerciants contra la inseguretat. Vam ter una enquesta, ens vam passar la píndola amarga de saber quina era la víctima, era altíssima, el 27% dels ciutadans declaraven que en els 15 mesos anteriors, havien sigut o algú de la seva família, víctimes d'una atracament o algun tipus d'acte delictiu, era molt fort empassar-se això, però, ens vam passar aquesta medicina i a partir d'aquí vam millorar, perquè el Consell de Seguretat Urbana que va, justament, fer aquesta primera enquesta, la va reiterar cada any, i no només la va reiterar cada anys, sinó que la va controlar, que anessin millorant els sistemes de seguretat i els sistemes de justícia. Aquest Consell de Seguretat, cosa nova, que al principi va costar perquè aquest sentiment de Montesquieu, que no poden seure en una mateixa taula, un governant i un jutge, o un fiscal i un policia, doncs, en el Consell de Seguretat Urbana de Barcelona, (perquè això correspon al model Montesquieu, que s'hauria de reconèixer això) hi han de seure el jutge, el fiscal, el policia, l'Associació de Veïns, els sindicats, la patronal, els comerciants i la Guàrdia Urbana. Hi són tots ells. Presidits pel Governador Civil i l'Alcalde, que en definitiva són eis que animen aquest Conseil. Primer, ha servit per explicar situacions inexplicables, o dures, o difícils, 1 això ja és molt, Segon lloc, ha servit per corregir, ha servit per informar, perquè hi ha la justícia rápida, els famosos judicis ràpids es creen a Barcelona i a Sevilla amb l'excusa, diguem-ho clarament, amb l'argument deis JJ.00. i amb la secreta intenció de ferias durar després, que és el que ha passat. Es creen quatre jutjats, tres de guàrdia i un clfincidéncies, que permanentment hem d'anar defensant, perquè sempre hi ha algun cos judicial o extrajudicial que diu: "això s'hauria de suprimir, ja no cal, etc.", per tornar una mica a la situació anterior. I bé, les estadístiques, ens diuen que aquells jutjats de justícia rápida estan complint, estan cobrint una part importantíssima de la tasca judicial, ho fan a satisfacció, hi ha una ratio, una tassa de sOspensió de judicis, molt superior a la mitja. Lo qual vol dir que havent-hi les proves molt més vives i recents, molt més fácil de substanciar les causes, no s'obliden els records, en definitiva, no costa tant de trobar aqueli policia, aqueli guàrdia que hi ha, al cap de tres anys, quan se'l demana el testimoni d'un homicidi que es va produir fa tant de temps que ni el 13 �recorda. Aquesta virtut de la immediatesa de la justícia que a vegades a sigut mal interpretada en aquest país, i en altres, en,que es pensa que la distància és una condició d'equitat 1 ho és, des d'un cert puny de vista, però, no ho és des d'un altre, perquè des del punt de vista de la pràctica, tots sabem que la distància en el temps o la falta d'immediatesa, ha provocat les pitjors injustícies del món. En aquesta Ciutat, dones, tenim una justícia ràpida, en permanent perill, que la volem consagrar, que volem que la Ca rt a I consagri com a Llei, i voldríem, i hem trobat amb el Consell del Poder Judicial, un acord, (representats en aquell moment per membres del Consell que ara són personatges molt rellevants de la política d'aquest país, algun d'ells Ministre), vam arribar a l'acord que una Justícia de Pau de grans ciutats seria constitucional, és a dir, que així com la Constitució diu que hi haurà una sola justícia per tots els espanyols, i a les Lleis Orgàniques del Poder Judicial, en el fons es creen dos justícies, una de professional a la ciutat i una de no professional en el camp, que és el Jutge de Pau, es podria crear un Jutge de Pau de gran ciutat. Nosaltres, ens hem trobat que hem aprovat] una Ordenança, que fa als propietaris dels locals de concurrència pública, responsables del que succeeix en la vorera del seu local, en el moment de sortir la gent del local, és l'única forma de fer que el sistema públic funcioni, és involucrant en el sistema molta més gent de la que hi ha, corresponsabiiitzar-nos tots, perquè sinó, és impossible, que un cos policial amb tres mil urbans que vol dir 60 o 70 al carrer ' nit, a cada Districte, es pugui fer càrrec d'un Districte que tenen 600, 700 ó 800 locals de concurrència pública, cada nit amb milers de persones que hi van sobre tot al cap de setmana. Ens hem trobat que en aplicació d'aquesta Ordenança que vam aprovar, hem posat sancions a locals, que van ser recorregudes; i els jutges van tenir de donar la raó al local, no a l'Ajuntament. Per què?. Perquè ho recordo exactament, quin article de quina Llei General, és el que en aquell cas quedava vulnerat, però vulnerava un, i el que tractem de fer és que aquesta Llei Especial, declari que en les ciutats com aquesta, o millor en la nostra per començar, aquest tipus d'actituds, per part dels propietaris de locals concurrència pública, es pugui exigir legalment. i Quasi tots eis punts que nosaltres hem anat posant en això, en aquest petit document, tan ric, són resultats d'experiències viscudes, són pàgines viscudes, és una mica com el Folch i Torres, tot això són :,coses, que l'experiència ens ha dit que falla la Llei i com que portem tant temps, i com que ha hagut tanta dificultat a fer-ho, sabem més, i lo curiós és que cada día que, passa, afegiríem d'articles, així que, lo millor és que ens ho aprovin ara o encara ho farem més llarg, cada dia que passa su rt en noves coses. La Llei de Fires, s'aprova una Llei de Fires, cada Llei que s'aprova és una amenaça a totes les demés Lleis, per descomptat, i és un benefici pel ciutadà, però al mateix temps un perill o al menys un interrogant. Quan em diuen "hi ha una nova Llei", penso, "magnífic!, deu tenir coses bones", però, com Alcalde i com a representant dels ciutadans, comença a tremolar una part de mi. Llei del model policial, suposo que serà per millorar, perquè si ara hem baixat del 27% al 14%, que us deia abans que hem aconseguit, jo suposo que aquesta Llei 14 �nova que sortirà, serà per baixar del 14 al 10, no serà per pujar del 14 al 28, un altra vegada. Perqué veig, que es discuteiX el color dels uniformes que s'han de portar, però no em pregunten el que jo sé: Que és la causa de la millora?. Que són els Consells de Prevenció de cada districte i les Taules de Coordinació?, que hi ha ara, entre els Oficials dels Districte de la Guàrdia Urbana i els Comissaris de les Comissaries que corresponen al districte. Si això continuarà o no, això, no m'ho pregunten, i com que no ho fan. Voleu dir que aquesta Llei anirà a fi de bé?. Esperem que sí, que a última hora, a lo millor perdrem un parell d'anys i després tornarem a la situació d'un 14%, però a lo millor hem de passar per un període del 16 o del 18. perquè tot canvia i necessita unes adaptacions. Dic això, perquè insisteixo, aquí hi ha una experiència conve rtida rigorosament en forma, no amb emoció, abans de l'emoció ¡ hi ha la passió, si voleu, però hi ha, després, el rigor del cap i dels equips que han convertit això, en un pacte polític dífícil d'aconseguir. Per això quan em diuen "això és un pacte devaluat". Escolteu, això és una joia!. Una cosa, que recollint l'experiència de catorze anys de govern d'un Ajuntament democràtic, té l'abstenció dels Grups que nb l'han fet, per entendre'ns, l'abstenció per altra banda, que a més a més, s'anuncia com a tal, inclús en el Grup majoritari de l'oposició. No estan en contra i no poden estar, perquè és que l'han corredactat entre els dos Grups majoritaris, un a cada banda de l'aspecte polític. Doncs molt bé, aquesta petita joia, té la virtut de l'experiència i té el rigor de la forma. suficient, jo crec, perquè el Parlament de Catalunya, (en definitiva és el que s'haurà de pronunciar' ho faci amb urgència cordial, amb la sensació que té a les mans un projecte que pot canviar la qualitat de vida dels ciutadans de Barcelona, i per tant, no té dret a retardar per raons que no siguin de la màxima impo rtància. Eixamplar les competències En urbanisme s'intueix una cosa tan senzilla com que les expropiacions urgents les declara l'Ajuntament, ara paradoxalment, una expropiació urgent no l'aclara qui la fa, i per tant, ja no és urgent, s'ha de demanar a una autoritat superior. Jo he vist algun argument jurídic en aquest sentit a favor de la remissió a una autoritat superior de la declaració d'urgència, superior a la de l'autoritat que la gestiona, i crec que té un principi que es pot^admetre, de no excessiva concentració de poder. Però, quí no em diu a mi que els danys que es deriven, torno a dir, de la manca de rapidesa, no són més grans que els beneficis que s'obtenen, en tot cas ens ho haurien de demostrar. L'aprovació dels plans especials per part del propi l'Ajuntament, sense haver de passar per l'autoritat única, i quasi diria una persona, que és el Director General, que és el que aprova tots els plans especials que passen per Catalunya, sense que siguin materialment possible que aquesta persona es faci el càrrec de tots els detalls d'un país, sembla mentida que sigui així però ho és en aquest moment. 15 �L'aprovació de les modificacions del Pla General, en això hi guanyarien mesos, en cada Pla Especial, totes aquestes baralles clue tenim amb l'antiga Maquinista, etc, la meitat provenen, no de desacords substantius, sinó formals, és a dir, de l'extraordinària complexitat del procediment que ens hem creat històricament, i per tant haurien d'anar, a través de la Carta, a un sistema més senzill. El Pla General és evident que la ciutat no s'ho pot autoaprovar, sense que algú faci el control de la coherència entre aquest iPla General i el conjunt dels Plans Generals del país. És com si a mi em diguessin ara, que s'aprova un pla del baix Llobregat, en carreteres, en línies ferroviàries, etc., que s'aturen en el terme municipal de Barcelona, com acaba de passar ara, la setmana passada que s'acaba d'aprovar pel Director General d'Urbanisme un Pla de Transports del Baix Llobregat, que quan arriba a qui dalt a Esplugues, es para, com que no entra dins el terme municipal de Barcelona que és Comarca del Barcelonés, doncs, no se sap com continua. De la mateixa forma que això és absurd, ho fóra, que Barcelona s'aprovés ella mateixa un Pia que passés al revés, i que la Diagonal es multipliqués per dos i en el moment d'arribar a Esplugues, continués exactament com és ara," malament rai". Per tant, ha d'haver algú que controli això, i és per això, que es crea una Comissió paritària entre la Generalitat i l'Ajuntament . 1 Ara tenim dos representants en una Comissió de quinze, vint o trenta, que pobres aixequen la mà quan poden, però en definitiva, no tenen cap poder davant d'una situació que està cantada sempre, i en la qual, pràcticament, les actes es redacten ál sortir de la reunió sense que es tingui massa en compte, normalment, quines són les opinions de l'Ajuntament. I això, que consti, no és cap acusació, jo tinc una gran admiració per les persones que han portat responsabilitats en la governació de la Generalitat de Catalunya en aquests anys, començant pel Sr. Armet, que va ser un d'ells i un dels primers, i que per cert, es va rodejar de tècnics eminents, que després han fet bona carrera dins la Generalitat, com ara el Sr. Vilalta i altres. Jo tinc una gran admiració, però sé que hem arribat a un punt, en que les coses són manifestament millorables, si a nivell local i a nivell autonòmic, hi hagués una més bona repartició de les tasques de cadascú, i crec que aquesta Llei ho permet. En aquesta Llei, Barcelona està representada en el govern de l'Aeroport, proposa el President del Port, que per cert, si aquesta Llei s'aprovés avui, segurament, proposaríem el mateix que hí ha, que consti, però és la ciutat de Barcelona qui proposa. Em digueu "a Rotterdam, l'Alcalde és el President del Port i d'Anvers, també". Nosaltres no demanem tant, però Si que demanem que la ciutat estigui representada en el Port i que, a més a mas, tingui facultat de proposta, sembla raonable. Representació en: - Les empreses de servei públic. - El Control de costes, platges i conques hidrogràfiques. 16 �- Les entitats firals, per descomptat, encara que la Fira de Barcelona és apart de la Llei Firal de Catalunya. - Les caixes d'estalvi. - Les entitats concessionàries de serveis bàsics, com ara les aigües, electricitat, gas natural. telèfon, hi hauríem de ser d'alguna forma. I tantes altres petites coses, que milloraran{ la qualitat de vida d'aquesta ciutat, el dia que això s'aprovi, com aquelles que fan que la disciplina augmenti i la urbanitat no hagi de passar per aquest complexíssitfi sistema sancionador, que passa per una triple notificació, primer per la infracció després per la sanció, després, en el seu cas, de l'apressament i finalment de I'émbargament, que ja és una cosa que ningú voldria que existís, perquè és com una mena d'intromisió en la vida privada de cadascú, que et vinguin a buscar en el t;u compte corrent. En tot això, no hem trobat una sistema millor per evitar-ho i In'hi ha, a la Carta, sistemes antics relativament senzills que farien que la gerlt en el moment de pagar l'impost de circulació, cada any, pagués les multes que'té atraçades i s'ha acabat, i el número de multes baixaria en picat, la disciplina pujaria i els embargaments desapareixerien, és tan senzill com això. Es creen, per descomptat, com una comissió tripartita Estat-Generalitat-Ajuntament, per finançar el serveis de capitalitat de l'Ajuntament i s'acaba amb aquesta situació actual, en la que molts deis serveis estan sent pagats dos vegades pel barceloní, el paga pel IRPF, p?rquè són serveis de caràcter estatal o autonòmic, i el torna a pagar per l'IBI, perquè tot servei d'aquest caràcter el gestiona l'Ajuntament, i per tant, s'han de pagar per l'IBI o I'IAE, l'han pagat dos vegades, això no pot ser, i la Carta acaba amb aquesta situació, Es preveu una millor col.laboració entre empreses públiques i privades, vam tenir molts problemes amb el Tribunal Suprem, inclús, quan vam crear una empresa de capital risc, que es deia Iniciatives, el tribunal ens va donar la raó, sobre el fons, ens va dir 'Vostès poden crear una empresa de capital risc i el Foment de Treball Nacional que havia recorregut en contra, no té raó ". Ara, i mirant els papers, per iniciativa del jutge, no de la part demandant,"hem trobat que hi ha un error procedimental en l'acta de creació, i per tant, l'anul.lem". Ens vam tenir dos anys penjats, que la societat existia, que els sets actes eren vàlids, però, s'havia de tornar a crear 1 Hauríem de deixar ben clar, que aquestes fronteres de grisor que hi ha a les Lleis, desapareguessin de forma que quedés claríssim, que les entitats públiques locals, al menys la nostra en aquest cas, pot crear empreses i pot crear empreses mixtes juntament amb el sector privat, per perseguir, l'interès privat i l'interès general. Conclusió Nosaltres esperem dels membres del Parlament de Catalunya i del Congrés de Diputats, davant deis quals el text de la ; Ca rta que ja ha estat aprovada per 17 �l'Ajuntament, ha de seguir el tràmit preceptiu fins a .onvertir-se en Llei, la sensibilitat i l'ïnteràs que, de ben segur, sabran demostrar en l'estudi i aprovació d'aquesta Llei singular i que ha de ser la Carta Municipal de Barcelona Hem dit, sovint, que la Carta és com la constitució o l'estatut que ha de regir la vida de la ciutat. Doncs, per damunt de tot, la Carta serà l'instrument fonamental de govern de la ciutat en aquest llindar del segle XXI i esperem que ho sigui ben aviat. Moltes gràcies. 18 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4299 Title A name given to the resource La Nova Carta Municipal, una constitució per a Barcelona / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Pla del Liceu. Drets dels ciutadans. Llei del model policial, Llei de Fires. Urbanisme i expropiacions. Representació de l'Ajuntament en: empreses de servei públic, control de costes, platges i conques hidrogràfiques, entitats firals, caixes d'estalvi, entitats concessionaries de serveis bàsics (aigua, gas, etc.). IRPF, IBI. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col·legi de Periodistes de Catalunya Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Municipis Administració local Acció política Carta Municipal Barcelona Ciutats Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-06-21 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1394/19940622d_00630.pdf 76eae415dab5b4284c49b7b51e06b8e9 PDF Text Text (j l c bri4 oi( CIA4 dcMc( bi( t /diuLtun, NaAr,_& CONFERENCIA EUROCIUTATS - EUROEMPRESES _...------ INTRODUCCIÓ DE EXCM. SR. ALCALDE vvt&VL,' CC C C (7,75 INCERTIDUMBRE ECONóMICA Y POLíTICA. t'^^ f' ^- ECONóMICA: MEJORA ECONÓMICA MODESTA A MEDIO PLAZO "HORROR A LA INFLACIÓN": A LARGO PLAZO. ›- --^ i Sç ^ ^ PRIMARIAS T/FI$DALES„j POLíTICA: ELECCIONES EUROPEAS = ULTIMA VEZ: 98/99: ELEGIR UN GOBIERNO O UN PRESIDENTE. PARLAMENTO EUROPEO NO DEBE SERVIR PARA REPRESENTAR A PEQUEÑAS CIRCUNSCRIPCIONES EN BRUSELAS O ESTRASBURGO: PARA FORMAR UN GOBIERNO. JACQUES DELORS: CRECIMIENTO Y EMPLEO. ATENCIÓN AL NIVEL REGIONAL Y LOCAL. "ROTACIÓN” (COMO EN LA ESPAÑA DE FINAL DEL XIX): LUBBE 2S / DEHAENE. PERO NO HEMOS VENIDO A HABLAR DE POLÍTICA. HEMOS VENIDO A HABLAR DE LA POLIS, DE LA VIDA SOCIAL, DE 15 . kt:VM C1 ^ @S Y LOS SERVICIOS QUE HACEN LA VIDA COTIDIANA: DE LA MEZCLA DE MERCADO Y CIUDADANÍA QUE YA PREOCUPÓ A ARISTÓTELES A EFECTOS MUY PRáCTICOS. USTEDES SON ALCALDES Y RESPONSABLES MUNICIPALES QUE FABRICAN CALLES, ABREN ZANJAS EN EL SUBSUELO Y RECOu:-PA c-Lb? GEN Y ELIMINAN RESIDUOS EN LA CALLE. 1 ^ ^, y^1 ti,L �USTEDES SON EMPRESARIOS QUE FABRICAN VEHÍCULOS PARA LilfsLU IR POR LA CALLE, TIENDEN çAIIEs DE FIBRA ÓPTICA PARA TELEFONÍA Y TELEVISIÓN (TELE—TRABAJO, TELE—COMPRA, TELE—BANKING, ETC.) Y FABRICAN ENVASES Y MERCANCÍAS QUE HAY QUE DESCARTAR. ¿CÓMO DEBEN SER LAS CALLES Y LOS COCHES PARA QUE CASEN BIEN? ¿QUIÉN PAGA LOS COSTES DE UNOS Y OTROS? NO PODEMOS HACER CALLES ESTRECHAS Y COCHES ANCHOS. O QUIZáS HAY QUE DIFERENCIAR EL PRODUCTO: COCHE ESTRECHO, CORTO Y SILENCIOSO PARA CALLE ESTRECHA Y CONGESTIONADA, Y COCHE ANCHO Y RáPIDO PARA AUTOPISTA. ¿DEBEMOS LEVANTAR TODAS NUESTRAS CALLES PARA EXTENDER CABLES DE FIBRA óPTICA? ¿CóMO LLEGAMOS DE LA CALLE A LOS DOMICILIOS? ¿QUIÉN PAGA LOS ' TRANSFORMADORES? ¿QUÉ ESPACIO OCUPAN: PÚBLICO, PRIVADO, COMÚN? ¿PUEDE LA UNIÓN EUROPEA INCENTIVAR A LAS CIUDADES Y EMPRESAS QUE INSTALEN "TRANSFORMADORES" PRONTO EN CADA MANZANA? BARCELONA TIENE YA 40 KM. DE GALERÍAS DE SERVICIOS RODEANDO EL CENTRO, CON SUS ESTANTERÍAS PARA CABLES ÓPTICOS, ELÉCTRICOS, DE COBRE, TUBERÍAS DE AGUA Y SI �CONVIENE DE GAS. ¿CÓMO REGULAR EL SUBSUELO? ¿DEBEMOS, COMO EN TOKYO, METROPOLITANIZAR A LA COTA -12 0 -20? POR ÚLTIMO, EMPRESARIOS Y ALCALDES DEBEMOS DECIRLES A LOS ESTADOS, A LAS REGIONES Y AL NIVEL EUROPEO, COMO VEMOS POSIBLE QUE ELIMINEMOS LOS RESIDUOS QUE PRODUCE NUESTRA VIDA EN COMÚN. COMO EN PRECIO, COMO EN TECNOLOGIA, DÓNDE Y DE QUE MANERA, Y QUIEN PAGA. ¿EL CONSUMIDOR EN EL PRECIO? ¿EL CONSUMIDOR VIA IMPUESTOS? ¿EL PRODUCTO VIA IMPUESTOS REPERCUTIBLES O NO EN EL PRECIO? (SIEMPRE ESTO DEPENDE ENORMEMENTE DE LA RIGIDEZ DE LA DEMANDA, COMO SABEN). ¿QUE PROPORCIONES DE RECICLAJE, "DUMPING" E INCINERARACIÓN SON PREVISIBLES EN LOS DISTINTOS CONTEXTOS EUROPEOS, EN LAS DIVERSAS EUROPAS? ¿COMO COMBINAR ELIMINACIÓN DE RESIDUOS Y PRODUCCIÓN DE ENERGA? ¿COMO IMPLICAR AL CIUDADANO EN UNA SELECTIVIDAD CASI GRATUITA PARA EL PRODUCTOR Y LA CIUDAD? QUIZáS PRODRAN DARSE ALGUNOS EJEMPLOS O COMBINACIONES DE EJEMPLOS EN DISTINTOS ESCENARIOS. HAY QUE DARLE AL CIUDADANO PEDAGOGÍA Y PRUEBAS FáCILES DE ENTENDER DE QUE SU VIDA VA A CAMBIAR EN LA 3 �SOCIEDAD DE LA INFORMACIÓN, DE LAS AUTOPISTAS (Y DE LAS CALLEJUELAS) DE LA INFORMACIÓN. Él -&-\_ PARA ESTO TAMBIÉN DEBERÍAN SERVIR ESTAS JORNADAS DE LOS DOS CONJUNTOS DE PROTAGONISTAS DE LA VIDA COTIDIANA. PARA CONCRETAR. PARA ESCOGER EJEMPLOS Y PROYECTOS QUE DEN PISTAS AL GRAN PÚBLICA SOBRE EL GRAN TEMA: ¿ COMO SERá LA CIUDAD DEL 2.000 ? BLADE RUNNER O HAMPTEAD ? ¿ MILTON KEYNES O MALAKOFF? ¿BAD GODESBERG O PIAllA DEL POPOLO ? P-1-'4/41 o SEGURAMENTE NINGUNO DE ESTOS EJEMPLOS ES VáLIDO. ¿QUÉ PODEMOS PUES IMAGINAR? ¿HACIA DÓNDE DEBEMOS IR? ¿CóMO CREAR UN ESCENARIO EN COMÚN PARA INGENIEROS, ARQUITECTOS, ECONOMISTAS, ABOGADOS, ASOCIACIONES DE VECINOS Y COMERCIANTES, DIPUTADOS DEL PARLAMENTO, MINISTROS ESTATALES, QUE LES AYUDE A DICTAMINAR Y A DECIDIR ? CREO QUE EMPRESARIOS Y ALCALDES, Y NUESTROS COLABORADORES DEBEMOS CONVENCER A TODOS DE QUE EL TERRITORIO URBANO NECESITA DE UN NUEVO CONTRATO SOCIAL, BASADO NO EN GRANDES PRINCIPIOS, SINO EN GRANDES Y PEQUEÑOS PROYECTOS Y EN UNAS NORMAS DE CONVIVENCIA Y CIUDADANÍA. 4 �r ALGO DE ESO DECÍA RAVI DAHRENDORF EL DOMINGO PASADO: LA COMBINACIÓN DE SEGURIDAD Y LIBERTAD, PERO CONCRETANDO. NO EN ABSTRACTO SINO EN ESCENARIOS CONCRETOS( CON LOS DATOS REALES. EN TIEMPO REAL. HE AQUÍ EL RETO DE ESTAS JORNADAS, A LAS QUE AGRADEZCO SU ASISTENCIA Y PARA LAS QUE PIDO MODESTIA, OBSTINACIóN Y AMBICIóN AL MISMO TIEMPO. PASQUAL MARAGALL 5 ��22 ce6- o L'ALCALDE DE BARCELONA ,�^, »tpi'vt,„.„-e 4—twcLA--1 A cv\-.4./k 2ukr,9 /AA„, ,1 -5( \AA") veim í, e 6L, „xko4 Ý 42..) r- L LA;¿k („t1 a– 1.7 c--(-4?) elo4 (c.“_e_f Jute, 1-? tL (A11-17 LA, ytn..) (--) A-11-h 11-19 -Y11 1 1-4111 41 t( 7 c.--) k (-91 , (t)2-41;j12 �- L'ALCALDE DE BARCELONA ,k3uLe, 1".r (A-9 ca..; tog d(p Ltsz-) )2-' 6\1 cL---5 LAtiLL-f 61-4,N „tt vk_An LC 1 PLI 1 /./ o c'(.7 7 cl utul-sr- cz.,_11.9) (j> CLCL-4"1 -‘ kiA) A c/f cm,/ VI' el (Así-) —7, ,)cì- I, cf2,ej_ cÀ1c vv)' 0(2.4 ctite, • �L'ALCALDE DE BARCELONA c.,4-22) tL (3 /U- ¿c- z ÁÁ\ A 4 ‘` ( b),„, ‘.; 14/1,› ívtg v (V- — ¿AM", ivre 2-e --Ut.,1.--tí: . JL&t-•tivtp--1 1-1A--.4-) 2fi. ti ? -1)-4) f C-b rtA-4." ' litl',LLAIrry) NI( ‘.j15" f)-0 < 1;6, 1 tz_ ki,s1,‘ /LIÁ, '7 �L'ALCALDE DE BARCELONA. o o O <1-daL, cletA--e( oý ("_15 Lk a-A te,t4,-- eC,( C\ (C2, ( n! (1ce.? k\ç, cj ,, LA), A--) am-Q- V7ÁŠ • 1 `'Qrs- Ctik--‘ a-2 a-u IQ -LeAvto (vc) Oa Ir '7 1('aZ 1 (ft-, ? t7 1- um-V—r) (11 UL,"-Azu. tpLUA-4-4) 1,H ¿4UA4-,9 7 c-, tÁveu,c,-, L CAN-e Crtj-Dt---( L.A.AA CA.7.1,(J7/(9,-) oul dcfr-Gtva--11--‘` ,.-b ve c4.4,-; ("7 Art. i-?-1-4-1 c.- cy~ G-Le c, 0Ld_9› L7 2 �L'ALCALDE DE BARCELONA ,. \ Va 1' Lit,-,) 1 CÁ, titiv•-0-- IA.As-vt"--‘.9---) , 1 CienA) k-rf --) t:L{'/\A–st--0 , pm. , &ti atr k pi-g fr ef\v9i-` ( Ls ,..1 ,/, (ir-a, p., 6tit'Al c'.7 7)c.,t0-1-A- ‘)1-- ..cb LA--e.A,v-„e"-- J ml vtit- ,,,t)..4 ,I c-,t1--, i,ii^:" vzfr- .1'i'd:' i-rvy ,AL0--, . ‘1-4 N-1 - ( � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4300 Title A name given to the resource Conferència Eurociutats - Euroempreses / Conferència a la Sessió inaugural Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Euroregió Municipis Indústria Acció política Territoris Empreses Barcelona Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-06-22 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1395/19940701d_00631_LD.pdf 2f4329a3e12923bc65a80ed8b0993ab6 PDF Text Text Intervenció de !'Alcalde a l'acte de presentació del Pla de Futur del Clot-Camp de l'Arpa (IQ). Divendres, 1 de juliol de 1994. Sala de Plens del districte de Sant Marti. 20:00 hores. BENVOLGUT REGIDOR, BENVOLGUTS VE1NS I AMICS, ES UNA SATISFACCió PER A MI SER AVUI AMB TOTS VOSALTRES EN AQUEST ACTE EN EL QUAL ESTEM PRESENTANT UN TREBALL VENCió EN EL TERRITORI MOLT SERióS D'INTER- QUE HA IMPULSAT L 1 AJUNTAMENT DEL DISTRIC- TE DE SANT MARTi EN COL.LABORACió AMB LES ENTITATS I ASSOCIACIONS DE VE1NS DELS BARRIS DEL CLOT I DEL CAMP DE L 1 ARPA. ELS DEL BARRIS DARRERS CLOT I DEL CAMP DE L'ARPA HAN ANYS UN PROCÉS DE CANVI NOTABLE. VISCUT LES GRANS EN ELS TRANSFORMA- CIONS ECONoMIQUES, URBANiSTIQUES I SOCIALS QUE S'HAN OUT A TERME AL QUE AVUI POGUEM PARLAR DISTRICTE FAN DE LES EXPECTATIVES FAVORABLES DE FUTUR D 1 UNS BARRIS AMB GRAN TRADICió. ESTIC ENORMEMENT SATISFET DEL RESULTAT D'AQUEST DARRER ANY HEU OUT A TERME ELS VE1NS, RESPONSABLES MUNICIPALS. LLOC PERQUe HEM DEMOSTRAT, ESFOR~ ELS TeCNICS DE TUBSA I ELS I HO ESTIC PER UNA DOBLE RAó: EN PRIMER UNA VEGADA MÉS, QUE EL TREBALL PARTI- CIPATIU ÉS D'UNA EXTRAORDINaRIA RIQUESA I QUE SENSE LA RACió DEL TOTS QUE EN EL ELS QUE AVUI SOU AQUi -REPRESENTANTS COL.LABODEL MóN VE1NAL, CULTURAL, ASSOCIATIU I COMERCIAL- AQUEST PLA DE FUTUR NO TINDRIA CAP SENTIT. I EN SEGON LLOC PERQUe HEU DEMOSTRAT, UNA �VEGADA COM MÉS, QUE BARCELONA VOSALTRES, AVAN~A GRaCIES ALS HOMES I DONES QUE, TENIU EL PASSAT ¡MÉS IMMEDIAT ENCARA FRESC A LA MEMoRIA I LLUITEU INCANSABLEMENT PER UN FUTUR MILLOR. PIA ESTRATeGIC DEL CLOT-~AMP DE L'ARPA ÉS UN REPTE PER AQUEST TOTS. COM EN TOT PLA ESTRATeGI~ A ES DIBUIXEN LES LiNIES DE FUTUR QUE HAN DE FER POSSIBLE LA MILLORA DELS DOS BARRIS. EL CLOT I EL ! CAMP DE L'ARPA SON UNS ATRAIENT MÉS POBLACió JOVE, AMB IL.LUSió. QUE DELS BARRIS QUE ESTAN SON BARRIS QUE CREIXEN I QUE HO FAN SÉ QUE HI HA PROBLEMES PER RESOLDRE . PERo TAMBÉ SÉ HEM AVAN~AT MOLT. PER AIXo ÉS TAN IMPORTANT TENIR CLAR QUIN ÉS EL NOSTRE MODEL DE BARRI I DE CIUTAT I TREBALLAR PER FER-LO POSSIBLE. CONJUNTAMENT AQUEST PLA QUE AVUI S'HA PRESENTANT N'ÉS LA MILLOR MOSTRA. EL DINAMISME DELS BARRIS DEL CLOT I DEL CAMP DE L'ARPA HA DE FER POSSIBLE QUE LA SEVA ACTIVITAT HEM DE SER CAPA~OS E~ONoMICA D'ACTIVAR EL1 COMER~ ES POTENCI1 ENCARA MÉS. D'AQUESTS FENT BARRIS, ILLES DE VIANANTS ALS CARRERS COMERCIALS MÉS CeNTRICS -COM ES A LES PRINCIPALS CIUTATS EUROPEES-, DINAMITZANT LA RAMBLA FA DEL CLOT, AMPLIANT LES VORERES I PLANTANT ARBRES AL CARRER DEL CLOT I ALS VOLTANTS DEL MERCAT, MILLORANT L'APARCAMENT A LA ZONA I ELS SEUS ACCESSOS. TINC A Ma UN RESUM DE LES ACTUACIONS QUE IMPULSARa EL PLA. LLISTAT QUE DEMOSTRA MOLT BÉ COM S'HA TREBALLAT EL DETALL t ÉS UN DELS �PROBLEMES. DES DE LA NECESSITAT DE TIRAR ENDAVANT EL PERI DEL CLOT DE LA MEL FINS A LA MILLORA 1 DE LA NETEJA I IL . LUMINACió DELS 1 DOS BARRIS, CLOT PASSANT PER LA REMODELACió DEL FRONT DEL PARC DEL O L'UTILITZACió DE L'APARCAMENT DE LA RENFE. TOTES AQUESTES ACTUACIONS LES HEM DE DUR A TERME. I HO HEM DE FER AL MÉS AVIAT POSSIBLE. CAP BARRI DE LA CIUTAT HA DE QUEDAR LA TRANSFORMACió TAN IMPRESSIONANT QUE HA VISCUT ENDARRERA DE BARCELONA EN ELS DARRERS ANYS. DEIXO I ÉS EN AQUEST SENTIT QUE APLAU- I FELICITO TOTS ELS QUI HEU IMPULSAT AQUEST PLA DE FUTUR. AQUEST INSTRUMENT QUE HA D'AJUDAR AL CLOT I AL CAMP DE L'ARPA 1 SER UNS BARRIS MÉS SOLIDARIS, PATS. MOLTES GRaCIES. HA AMB UN ENTORN MÉS HUMa I MÉS EQUI- �13:15 'B9J DIE. SANT MARTI JOO 99 15 ++-+ 141012/012 ALCALDIA ~-~ l~ ({V~ ~ ~j;~ ~ Uf' Nt tr- .t ~ ll I.Y'-OBJECTIUS PRIORITAT - **** *** *** ** ** ** * J o.~ e& 3.1 Millorar comunicació amb els velns 2.1 Convertir en peatonals les zones comE!rcials ~ 1.3 PERI Clot de la Mel 3.2 Sensibilitzar sobre pertinen~a barri 1.10 Utilització parking RENFE 3.5 Convertir Farinera en Centre d'activitats perles entitats 3.1 O Crear residencia assistida i centre de!dia per la gent gran 3.1 1 Dotar lnstal.lacions esportives públiq~es. 2.4 Mi llorar neteja i il.luminació del barrí ' 3.7 Coneixer situació real necessitats soci~s del barri 2.71ncentivar amb credits baix interés mqdernització comen~ 3.8 Sensibilitzar va·ins sobre marginacionSI i donar resposta 2.8 Formar coord. associacions comercials 3.9 Ampliar servei d'ajut a domicili 1 3.3 Millorar coneixement, relació i coop. entitats del barrí. 1.14 Dinamització Rambla clot 2.5 Adaptar formació personal deis comer~os i. 15 Ampliacíó voreres i plantar arbres e/ clot 1.7 Nous passos vianants G.Via 1 1.4 PERI C/ St. Antoni. fressers. navas i guinardó 1.9 Augmentar el .número d' aparcament~. 1 1 Remodelar front pare clot 1 2.6 Targetes aparcament gratu.lt en zone~ comercials 1.11 Estudiar llocs on manca semaforitzaeió 1.2 Desafectar c/clot 2.2 Canvi sentit circulació c/clot 1 1.16 Pare can Mira/les 3 6 Optimitzar rendibilitat social deis espais del barrí 3.4 Aconseguir Material perles entittats .. 1 2.3 Augmentar oferta aparcaments 1 1 1.12 Pla pacificació transit • 1 1.13 Establir carril bici 1 i .5 Apertura e/ Concili i. 17 Suprimir retranqueix magatzem de tarines 1.18 Finalització plantació arbres c/nació 0 bvFi~V) ~~ L-J ~ 4 \]~·){ ¡¿~l 0- f ¡.--- . * * ~Yl\rJWMA ~ A ~. \C,-vrv- V.,~ ~ ~Q~' ~ [MAl.. H' / ~ ~ . u VV1/I....-I Le ./'u vJ,Ap ~W;:- 1 * W.w't[ Tc-e J_. u.-Ó /'·ti.~ CUADRE RESUM PRIORITZACIÓ DELS OBJECTIUS - ~k; [.~ : t~~ -\_2_d '/t{ v{,Ul ®~ ~Q ~ fvth·~~ 1' .~ ~ \ri'~WAJvLM) e QVA'?..~!~_.¿ ) ~ ~ ~ llo.' t"' ~k ,-<'- 1 t ��Pla de futur del I'Arpa lot- Camp de �Presentació Ara fa un any, s'iniciava el procé d'elaboració del Pla de Futur del Clot- Camp de I'Arpa, amb la va ntat de promoure ordenar una reflexió col.lectiva sobre el barrí i el La oportunitat de realitzar un pro d'aquestes característi ques era era evident. El barrí del Clot-Cam de I'Arpa, com a conseqüencia de les importants transformacions e iques, urbanístiques i socials que s'han produn a Barcelona en s últims anys esta vivint un procés de Ganvi notable, tant en la seva nfiguració urbana, ·com en la seva dinamica social. El Pla es concebía des del participatiu per a orientar decisio un procés dinamic i , consensuar objectius i coordinar esfor9os per a elaborar projur·r'"''" que, en el rilare de la cooperació públic-privada, facin possible l'evol del barrí en el sentit desitjat. La participació, en aquest cas, no . només un fonament metodologic, sinó que formava part de la mpteixa essencia del pla, des del convenciment que el barrí no és n més un territori, sinó sobre tot, un conjunt d'entitats i activitats que dar n sentit a un territori. Era necessari dones, definir de forma consensuada, les línies prioritaries per al desenvolupamen del barrí, de manera que cadascú, des de les serves competencies, des de la informació de la que disposa, des de la seva capacitat d'acció, ajudi a definir i a realitzar aquel les accions oprojectes son nE. cessaris per fer-ho possible. A partir d'aquest convenciment s van constituir els organs que • articularien la participació en el ~la. lnicialment es va constituir la Comissió Permanent, nucli impulf or del Pla, integrada per setze persones representants del mon vehnal, cultural, associatiu i comercial 1 �del barri, i posteriorment, el Con General, integrat per tates les persones i entitats que van man· la voluntat de participar en el PI a. En una primera fase, els treballs ' elaboració del pla, tenien com objectiu elaborar una reflexió sensuada sobre els principals aspectes que poden determinar 1' ' alució del barri, i l~s debilitats i ---- potencialitats del barri front aquesta Es va elaborar un estudi de les d territorials, i a partir de les es economiques, demografiques, entrevist~s ¡ amb més de vint-i-cinc persones que van aportar la seva visió del ¡barri, del seu present i les seves i perspectives de futur, es va elaborar el diagnostic. S'analitzaven les tendenciés, els canvis urbanístics, economics socials que s'han produH a Sarce ona en els últims anys, i que son 1 cabdals tant per a comprendre l'e lució del barrí com per a orientar els seu futur. 1 s'analitzava també 1 situació interna del barri, la seva ~omercial, configuració urbana, !'estructura la dinamica social, el moviment associatiu. · A partir de les reflexions del diagno¡stic i la seva presentació al Consell General es constitueixen tres comislsions de treball al voltant deis eixos ! que la Comissió Permanent va fOn siderar fonamentals : Comer9, Cohesió social i identitat; i urbanis~e. Les comissions, integrades per tot1 s aquelles persones que van valer participar-hi, van aprofundir, en ' n procés de debat i reflexió, en l'analisi de cada una de les línies i posteriorment van propasar aquells objectius i propostes d'actuació quE van considerar necessaris. • Posteriorment, la Comissió Permqment, va prioritzar els objectius propostes recollides, per tal de defihir la proposta definitiva. 2 �- ~ - .- - ~ -~ ...._ . ~ - - . ~ ~ - ~ En aquest document es presenta el resultat d'aquest treball. La justificació de cada una de les líni . s en funció de la diagnosi, i els [ objectius i propostes d'actuació que an estat prioritzades. / 3 �- • ••• 'L 0 .,. .... • ,...:t ...; • ' #" ~. • ~-~ • ,. •:\__ .._ • Línies de futur ·· • 4 �Comer~ Justificació de la línia El comen; tradicional és icament el centre de l'activitat económica del principals elements vertebradors d'aquest. El caracter social i per tant en els hab ·, els canvis en la composició de compra i el tipus de demanda, fan necessari la renovació modernització del comen;, que mantingui el consum al barrí i iti la fugida de clients potencials, no només per donar servei a una població que ha canviat (amb un poder adquisitiu més gm consum), sinó també per fer pero també amb nous. habits de al repte que suposa la posada en marxa d'un gran centre "'"''ncr·r•al, amb un concepte diferent de comen; en el seu capacitat d'atracció en una més proper i convertir la seva nitat pel comen; del barrí. Des de la perspectiva del men; tradicional, amb voluntat de consolidar-se, cal apostar per la concentració tant la consolidació deis comercials existents, i en una serie de mesures que sens potenciar la seva atracció i per dubte exigeixen una estreta col.laboració entre els botiguers i amb les instituciohs. La seva operqtivitat vindra determinada pels serveis que s' ofereixin a la clientela p 1(i adequació per tant a la clientela • que es vulgui oraris, gamma de productes, especialització); i 1' atracció aquestes areés, es a dir, que els ls es converteixin en vertaders 5 �centres de serveis de forma puguin ser complementaris de les noves formes comercials . Aquest tipus d'actuacions, direcció: la intervenció del se • ixen intervencions en una doble r públic en la millora de 1' entorn i el paisatge urba (obra urbana, ordena ció de la circulació, crea ció d' arees de transit restring· , i del sector privat, que li cal ies empreses i establiments intervenir sobre les comercials, millorant les e adaptant la seva oferta ctures comercials, els locals, demandes, realitzant activitats promocionals co 1. Objectius: A. Millorar l'entorn de 1 B. Adequar l'oferta co activitats comercials rcial a les noves condicions de competitivitat c. Potenciar l'organi • ó deis comerciants # 6 �2. Actuacions prioritzades a. Mil/orar l'entorn de les activit : • Convertir en peato comercials s les zones comercials. En especial: PI. Font i Sague, Rogent. Carrer Muntanya, entre • Connectar la zona co Glories: Ponte Llacuna • Millorar substanciosa ia Comtal, Avda. Meridiana, alencia i Clot. rcial del Clot amb BarcelonJ ran Via, neteja enllumenat del barrí b) Adequar el comerc; a les • condicions de competitivitat Adaptar la formació de comerc a les noves exigencies del mercat. • Incentivar fiscalment credits de baix interés la modernització del com · e) Potenciar l'organització • Constituir una coordi comerciants ora d'associacions comercials . • 7 �Cooperació i benestar social Justificació de la línia estat important~ El barrí del Clot La renovació social del barrí és un deis pocs barris de ciutat que augmenten la seva població, coma conseqüencia de !'arribada de pe!sones adultes, tecnics i professionals que fi la seva residencia al barrí. Aixo " suposa la consolidació d'un se · tor social nou al barrí. ves situacions en . quant a la Aquesta evolució planteja identificació de la gent amb el seu entorn urbá Les noves generacions traben dificultats l'hora d'identificar-se amb el barri. Els nous habits d'oci i te consum cultural, les noves comunicacions i la integració mb la resta de la ciutat, exigeixen noves pautes i ofertes per a rganitzar la vida al barrí social i cultural del barri. El Clot compta amb una x rxa d'associacions i entitats molt important. Es manté una cul ura associativa que es patrimoni historie del .barri. Pero és ne~ssari que aquestes que vagin més enlla del desenvolupament d'activitats pels seus socis. En aquest sentit destaca la necessitat id'infrastructures que serveixin de suport a la seva activitat, i ~e millorar la informació als ve·ins sobre les activitats que es rea litzen. D'altra banda, es detecta t creixement important del grup d'edats de 60 a 64 anys, sec~or social de gent gran, que sempre • ha viscut al barrí, amb baixos nivells de renda, i que plantegen la necessitat d'augmentar els re ursos i equipaments per a aquesta població, de !loes de trabada, li equipaments específícs. 8 �Objectius: A. Potenciar el sentit de C. Clot. Millorar la qualitat al barrí prestacions socials al Facilitar la Actuacions prioritzades: Potenciar el sentit de • els ve"ins i donar a coneixer les activitats que actualment es n les següents mesures de totes les entitats del barrí: Dades, tipus d' itats, característiques, serveis que ofereixen. + Crear un sistema il i senzill d'informació (pannells expositius situats llocs estratégics: sortides de les escales, mercat, ... . + Potenciar l'activit t de televisió i radio Clot, per tal que sigui un vin~le d'unió entre tots els ve'ins del ! barrí: infrastructur¡a adequades, suport de botig\Jers i ' Ajuntament. + Millorar les publi~cions actuals del barrí. 9 �nen~a Sensibilitzar sobre la • a un barri a partir deis ambits escolars i B. Potenciar les entitats • Millorar el coneixeme relació i cooperació entre tates de la federació d'entitats del les entitats del barrí barri. · ~ centre d'activitats artístiques, Convertir la recreatives i de lleure gestionat per les entitats del barrí ; que puguin utilitzar pe1 . les seves activitats o per actes comuns C. Mil/orar la qualitat deis SE rveis i prestacions socials al Clot. • Coneixer' quina és la situació real de les necessitats socials al barrí per tal 'e cercar solucions adients. • Sensibilitzar els ve"insl sobre les marginacions que es donen en el barri (anci; ns, aturats, immigrants ... )i donar les respostes adequad~s amb una coordinació efica~. 1 • Ampliar el servei d'aj4t a domicili i crear un servei de 1 bugaderia i menjars a Giomicili. 1, • Crear una residencia a· istida i un centre de dia per a la gent gran. D. facilitar la 'practica esp9rtiva al barrí ¡ • • Dotar al barrí d'instadlacions esportives públiques i en especial, realitzar la pi~cina ~oberta al Passatge Vintró~ ~- 10 �Urbanisme La millora fí~ica i urbanística del evident. S'han recuperat espais espais residencials, d'equipam urbanístíc del barrí, reequipant se i en els últims anys ha estat simbolics, consolidat nous serveis, i s'ha redrec;at l'ordre i configurant nous espais d'ús públic. La nova funció urbana del barrí estor<; de canvis puntuals i públics més recents per tal que es context barceloní exigeixen un millares en alguns deis espais realment espais cívics. . D'altra banda es destaquen: • Una part important del pare d'h es pateix un fort envelliment i una manca de renovació. • La situació d'abandonament ístic del carrer del Clot i la zona del mercat. • El déficit de noves plac;es de parking que descongestionin l'ocupació deis carrers pels \IOin..,_,.., • La necessítat d' impulsíó í en marxa de les actuacíons urbanístíques programadas: Objectius: A. Millorar l'entorn urba alitat 11 �Actuacions prioritzades: • Ampliar de les voreres i voltants del Mercat. plantar arbres al carrer del Cl:-l • Impulsar el PERI del de la • Dinamitzar la Rambla del Clot, obrint-la en els seus extrems. • Utilitzar el Parking de 1 Rente. :_j Me~ ' 12 �Ajuntament de Barcelona ~ Distri cte de Sant Martí , Ordre d'lntervencions: Sr. Joaquím de Nada!. Regidor del Dist · de Sant Martí. Presentació i obertura de la sessió Sr. Josep Ma. Pascual. Tecnic de TUBSA. Exposició de la metodología de treball del Sr. Joan Alentorn (A VV Clot-Camp de 1' Membre del la Comissió Permanent Exposicio del treball de la Comissió de V Pública i Circulació Sr. Jaume Paloma (Associació de Membre de la Comissió Permanent. Exposició del treball de la Comissió de """'"'"'' Sr. Jordi Gras (Federació d'Entitats del ""''"" . ., ...... .., de I'Arpa). Membre de la Comissió Permanent. Exposició del treball de la Comissió de Sr. Joaquím de Nada!. Regidor del Di · Recull i conclusions del treball realitzat. · i Benestar. de Sant Martí. Excm. Sr. Pasqual Maragall. Alcalde de Cloenda de l'acte de presentació d'object si conclusions del Pla de Futur del Clot-Camp de !'Arpa � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4301 Title A name given to the resource Pla Estratègic de Futur del Clot - Camp de l'Arpa / Cloenda de l'acte Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Urbanisme: millorar entorn, millorar comunicacions. Comerç: organitzar comerciants. Benestar Social: potenciar entitats, prestacions socials, pràctica esportiva. Recollir el vidre. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Sala de Plens del Districte de Sant Martí Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Urbanisme Infraestructures Economia Acció política Barcelona El Clot Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-07-01 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1396/19940702d_00632.pdf 140c46c55a9760ef5ce017ff0758cc95 PDF Text Text Conferència de l'Excm. Sr. Alcalde. Dissabte, 02.07.94. Centre de Cultura Contemporánea. 2 Congreso de la Asociación de Historia Contemporánea. 10:30 hores. "LA CIUDAD EUROPEA DEL SIGLO XXI" INTRODUCCION AGRADECIMIENTO DE LA INVITACIóN. COMO ECONOMISTA Y COMO ALCALDE, SIENTO UNA INCLINA- CIóN ESPECIAL POR LA REFLEXIÓN HISTóRICA. ES CASI IMPOSIBLE GOBERNAR UNA CIUDAD COMO BARCELONA SIN TENER EN CUENTA SUS DOS MILÉAÑOS DE HISTORIA. INTERÉS POR EL TEMA DEL CONGRESO -"LA SOCIEDAD URBANA EN LA ESPAÑA CONTEMPORáNEA"-, CUYAS CONCLUSIONES VAMOS A ESTUDIAR CON ATENCIÓN. LA SOCIEDAD URBANA ES PRECISAMENTE NUESTRO OBJETO DE DEDICACIÓN DIARIA Y LA ADAPTACIÓN DE LOS GOBIERNOS MUNICIPALES A SUS CAMBIOS Y NUEVAS EXIGENCIAS NUESTRA MAYOR PREOCUPACIÓN. �LAS CIUDADES DE HOY LA CIUDAD EUROPEA DEL SIGLO XXI ¿VA A SER MUY DISTINTA DE LA DE LA DE HOY? EL RETO ACTUAL DE LOS ALCALDES Y REGIDORES DE LA MAYORÍA DE LAS CIUDADES ES PREPARARNOS PARA ENTRAR EN EL SIGLO XX CON LOS INSTRUMENTOS APROPIADOS PARA EL GOBIERNO DE UNAS CIUDADES bUE NO VAN A SER, REALMENTE, NI MUY DISTINTAS NI MUY IGUALES DE LAS QUE HEMOS CONOCIDO EN LA SEGUNDA MITAD DEL PRESENTE. - CIUDADES SOMETIDAS A LA LEY DEL AUTOMÓVIL (EN LA CONFIGURACIÓN DE LAS CALLE Y DE LOS EDIFICIOS) - CIUDADES EXTENSIVAS QUE ABARCAN AMPLIAS áREAS DE INFLUENCIA GRACIAS A LA MOVILIDAD Y A LAS TELECOMUNICACIONES. - CIUDADES AFECTADAS POR UN ' CRECIMIENTOURBANO Y DEMOGRáFICO QUE HA PRODUCIDO FUERTES DESEQUILIBRIOS ENTRE CENTRO Y PERIFERIA Y BOLSAS INTERNAS DE POBREZA. EN CIUDADES ANTIGUAS Y DOTADAS E SÓLIDAS ESTRUCTURAS URBANAS Y SOCIALES COMO LAS DE EUROPEA, ESTOS NUEVOS PROBLEMAS URBANOS DE LA SEGUNDA MITAD DE ESTE SIGLO �NO HAN CREADO SITUACIONES DE L GRAVEDAD E INSOLUBILIDAD QUE VEMOS EN OTROS CONTINENTES, INCLUIDOS LOS ESTADOS UNIDOS. DESPUÉS DE LA SEGUNDA GUERRA MUNDIAL, LAS CIUDADES DE 1 EUROPA DEDICARON SUS MAYORES ESFUERZOS A LA RECONSTRUCCIÓN. EN LOS AÑOS 80 LOS HAN DEDICADO A ADAPTAR SUS ESTRUCTURAS DE GOBIERNO Y DE SERVICIOS A LAS NUEVAS NECESIDADES DERIVADAS DE LA EXPANSIÓN URBANA, DE LA CRISIS INDUSTRIAL Y DE LAS NUEVhS MIGRACIONES. COLABORACION ENTRE CIUDADES LA GRAN NOVEDAD HA SIDO LA COLABORACIÓN ENTRE CIUDADES DE TODO EL CONTINENTE PRIMERO LIMITADA AL áMBITO DE LA COMUNIDAD EUROPEA,IPERO HOY YA EXTENDIDA TAMBIÉN A LOS ANTIGUOS PAÍSES COUNISTAS DEL ESTE. EUROPA ES EL CONTINENTE DE LAS CIUDADES: CADA 300 KILÓMETROS HAY UNA GRAN CIUDAD DE REFERENCIA. LAS CIUDADES ORGANIZADAS CONSTITUYEN HOY LA. RED DE SEGURIDAD DE LA UNIóN EUROPEA. - POR LA TRADICIóN DE SUS OR(OINIZACIONES. �- POR SU CAPACIDAD DE RESOLVER LOS PROBLEMAS COTIDIANOS DE LA POBLACIÓN EN ESTOS MOMENTOS DE CAMBIOS Y CRISIS. EL ESPÍRITU DE COLABORACIÓN ENTRE LAS CIUDADES MANIFESTADO EN LA PUESTA EN MARCHA DE ORGANIZACIONES INTERNACIONALES TRAS LA SEGUNDA GUERRA MUNDIAL CONTRIBUYÓ A FORTALECER EL ESPÍRITU EUROPEÍSTA FUNDACIONAL QUE ALIMENTÓ LA CREACIÓN DE LAS INSTITUCIONES COMUNITARIAS. EL CONSEJO DE MUNICIPIOS Y DE REGIONES DE EUROPA, CUYA PRESIDENCIA OSTENTA HOY LA CIUDAD DE BARCELONA, HA TENIDO UN PAPEL MUY RELEVANTE. JACQUES DELORS DIJO EN MAYO DE 1992 EN BARCELONA QUE LAS CIUDADES Y EL MUNICIPALISMO HAN SIDO EL CEMENTO CON QUE SE HA CONSTRUIDO LA UNIÓN DE EUROPA. EL CMRE HA SIDO EL INSTRUMENTO pE PROMOCIóN Y DEFENSA DE LOS INTERESES GENERALES DE LOS PODERES LOCALES ANTE LA COMISIóN EUROPEA. LA CONSTITUCIÓN DEL COMITÉ DE REGIONES DE EUROPA, CREADO POR EL TRATADO DE MAASTRECHT, CON PRESENCIA DE CIUDADES Y PODERES LOCALES, HA SIDO LA CULMINACIÓN DE LA TAREA DEL MUNICIPALISMO EUROPEO. �LA CIUDAD DE BARCELONA OCUPA L VICEPRESIDENCIA DEL ORGANISMO, COMBINADA CON LA P ESIDENCIA QUE AHORA OCUPA LA REGIÓN FRANCESA DE LANOUEDOC-ROSELLóN. LAS CIUDADES EUROPEAS HAN CREADO, ADEMáS, ORGANISMOS Y REDES ESPECIFICAS PARA LA COLABORACIÓN EN EL ESTUDIO Y SOLUCIÓN DE SUS PROBLEMAS EN DISTINTOS áMBITOS: - EUROCIUDADES, COMO GRUPO DE ESTUDIOS Y LOBBY ANTE LA COMISIÓN. - GRUPOS SECTORIALES COMO UNIVERSIDADES-CIUDADES, CIUDADES DE INDUSTRIA AUTOrVILíSTICA, CIUDADES PERIFÉRICAS, ETCÉTERA. - REDES TERRITORIALES COMO L GRUPO C-6 QUE REÚNE 1 A TOULOUSE, MONTPELLIER,F ZARAGOZA, VALENCIA, PALMA Y BARCELONA CON OBJETIVOS DE COLABORACIÓN ESTRATÉGICA O EL GRUPO JDE GRANDES CIUDADES ESPAÑOLAS PARA LA NEGOCIACIÓN CON EL GOBIERNO DE LEYES ESPECIFICAS. OBJETIVOS DE FUTURO ¿CUáLES SON LOS OBJETIVOS PARA LOS QUE LAS CIUDADES EUROPEAS NOS PREPARAMOS A LA VISTA DEL SIGLO XXI? �* REACTIVACIÓN ECONóMICA: LA CONVERSIÓN DE LOS PODERES LOCALES EN AGENTES DE PROMOCIÓN ECONÓMICA, POR MEDIO DE LA CONCERTACIÓN PgBLICO-PRIVADO Y DE LA PLANIFICACIóN ESTRATÉGICA. LA MUNDIALIZACIóN DE LA ECONOMÍA EXIGE NUEVOS ESFUERZOS DE DEFINICIÓN DE OBJETIVOS A MEDIO Y LARGO PLAZO Y DE PROYECCIÓN EXTERIOR pE LAS CIUDADES. * COMUNICACIONES: AVANZAMOS HACIA UNA "EUROPA DE PUENTE AÉREO" O DE TGV, COMO SE PREFIERA, CON UNA INTENSA MOVILIDAD INTERNA. PARA CUALQUIER CIUDAD CON ASPIRACIONES VA A SER FUNAMENTAL ESTAR INTEGRADO EN LA TRIPLE RED AÉREA, FERROVIARI Y DE AUTOPISTAS. * TELECOMUNICACIONES: LAS "AUTOpISTAS DE LA COMUNICACIóN", A TRAVÉS DEL CABLE COMO SISTEMA DE TELEVISIÓN Y DE TODO TIPO DE SERVICIOS, VAN A CONSUMAR EN POCOS AÑOS UN CAMBIO DE CIVILIZACIóN. JUNTO A LA MOVILIDAD EXTERNA DEL AUTOMÓVIL Y LAS COMUNICACIONES DE PERSONAS Y BIENES, EL CABLE VA A IMPLANTAR LA MOVILIDAD INTERNA, DE LA INSTANTANEIDAD DE LA INTERCOMUNICACION TELEMáTICA DE DATOS E IMáGENES. �LAS CIUDADES SON EL ESPACIO óP IMO DE ESTA INTERCOMUNICACIóN Y DISPONER DE SISTEMAS DE CABLE VA A SER CONDICIóN NECESARIA DEL DESARROLLO ECONÓMICO Y LA CALIDAD DE VIDA. * CULTURA Y TURISMO: LA OFERTA ULTURAL SE HA CONVERTIDO NO SÓLO EN UN FACTOR DE ! CALIDAD DE LA VIDA CIUDADADANA, SINO TAMBIÉN Y DE MANERA CRECIENTE EN UN SEÑUELO DE LA PROYECCIÓN EXTRIOR, DEL ATRACTIVO TURÍSTICO Y DE LA PROPIA COMPET E TIVIDAD INTERNACIONAL DE CADA CIUDAD. LA POSICIÓN TURÍSTICA HA DEJADO DE SER UNA ESPECIALIZACIóN PARA CONVERTIRSE EN UN FACTOR BáSICO DE LA OFERTA DE LAS CIUDADES. * CONVIVENCIA, CIVISMO Y TOLERANCIA: LA CIUDAD ES EL áMBITO NATURAL DESDE DONDE PROYECTAR Y PROFUNDIZAR LOS VALORES ESENCIALES DEL SIS'EMA DEMOCRáTICO ANTE AMENAZAS COMO LA XENOFOBIA, LA INTOLERANCIA, EL RACISMO Y EL RESURGIR DE TENDENOIAS AUTORITARIAS. LA REACCIÓN DE SOLIDARIDAD COOPERATIVA DEL MUNICIPALISMO EUROPEO CON SARAJEVO Y TRAS CIUDADES DE LA ANTIGUA YUGOESLAVIA ES UN BUEN EJEMPLO DE ELLO. �LA SUBSIDIARIEDAD HAY EN LA VIDA EUROPEA DE ESTOS AÑOS UNA IDEA QUE CONTRIBUYE A SITUAR EN LAS CIUDADES EL NIVEL DE RENOVACIÓN DEL DISCURSO DEMOCRá ICO: LA SUBSIDIARIEDAD COMO PRINCIPIO PROCLAMADO POR EL TRATADO DE MAASTRICHT SEGÚN EL CUAL LOS PROOJEMAS DEBEN TRATARSE SIEMPRE EN EL NIVEL DE LA ADMINISTRACIÓN QUE ESTÉ MáS CERCA DE LA REALIDAD Y QUE SÓLO EN CASO DE NECESIDAD DEBEN INTERVENIR EN SU AUXILIO! LAS ADMINISTRACIONES SUPERIORES. EN EL áMBITO DE LOS HISTORIADORES, LA VINCULACIÓN DE LAS CIUDADES AL ORIGEN DE LA DEMOCRACIA CON LAS ASAMBLEA URBANAS QUE SURGEN POR TODA EUROPA A LO LARGO DE LA EDAD MEDIA ES UN DATO QUE APENAS MERECE SER SEÑALADO. EN EL SIGLO XXI, LA POLÍTICA VA A TENER DOS áMBITOS PRIVILEGIADOS: EUROPA, DONDE $E TOMARáN LAS GRANDES DECISIONES, Y LA VIDA LOCAL DONDE SE ATENDERáN LOS PROBLEMAS COTIDIANOS. BARCELONA ANTE EL SIGLO XXI TODO LO QUE HE DICHO HASTA AHORA PUEDE INTERPRETARSE, SIN DUDA, EN CLAVE BARCELONESA. �BARCELONA ESTá EN CABEZA ENTRE LAS CIUDADES EUROPEAS EN VARIOS ASPECTOS. - PRESENCIA Y PARTICIPACIóN EN LAS ORGANIZACIONES DE PODERES LOCALES Y REDES DE CIUDADES. - EXPECTATIVAS DE CRECIMIENT9 ECONÓMICO (HORIZONTE 1997) . - AUMENTO DEL TRáFICO AÉREO IN VUELOS INTERNACIONALES. - AUMENTO DEL TRáFICO PORTUARIO EN MERCANCÍAS QUE 1 GENERAN ACTIVIDAD A SU PASO. - AUMENTO DEL NÚMERO DE CONGRESOS Y DE VISITANTES POR TURISMO. - INVERSIóN PÚBLICA EN INFRAESTRUCTURAS URBANAS (BARCELONA'92) Y DE INFRAESTRUCTURAS LOGÍSTICAS (PLAN DELTA). - INVERSIONES EN INFRAESTRUCTURAS CULTURALES Y ARTLSTICAS. BARCELONA SE ENCUENTRA EN UNA OPTIMA SITUACIóN PARA RENTABILIZAR EL ESFUERZO DEL PROTECTO OLÍMPICO: DE HECHO LO ESTá RENTABILIZANDO. 9 �HEMOS MANTENIDO DURANTE LOS PEORES MOMENTOS RECESIVOS DE 1993 LOS MISMOS ESTáNDAREB ECONÓMICOS (PARO Y CRECIMIENTO) QUE LA MEDIA EUROPEA. LA SALIDA DE LA CRISIS HA SIDO EVIDENTE DE MANERA MáS INMEDIATA EN BARCELONA QUE EN EL RESTO DE CATALUÑA Y ESPAÑA, DE MODO QUE LA CIUDAD A9TúA COMO MOTOR ECONóMICO DE SU áREA DE INFLUENCIA. EN LOS MOMENTOS MáS BAJOS DE Lk RECESIÓN, LA CIUDAD HA MANTENIDO EN PIE SUS PROYECTOS Y NO HA DEJADO DE CUMPLIR EL CALENDARIO PREVISTO QE INAUGURACIONES. k NUESTROS OBJETIVOS PRINCIPALES PARA LOS PRÓXIMOS AÑOS SON: - CONVERTIR BARCELONA EN LA DUERTA SUR DE EUROPA, COMO POLO ESTRATÉGICO DE COMUNICACIONES Y DE DESARROLLO EN EL MEDITERRáNEO (PLAN DELTA DEL LLOBREGAT). 1 - CONVERTIR BARCELONA EN LA CIUDAD PIONERA DEL CABLE Y DE LAS "AUTOPISTA DE LAS INFORMACIÓN" EN ESPAÑA (CABLE Y TELEVISIÓN DE EUROPA S.A.). - APROBACIÓN DE LA CARTA MUNCIPAL, COMO ESTATUTO INTERIOR DE LA CIUDAD, PARA LA PUESTA EN MARCHA DE NUEVAS FÓRMULAS DE GOBIERNO DESCENTRALIZADO 10 �Y PARTICIPATIVO ADECUADAS A LAS NECESIDADES DE UNA GRAN CIUDAD. - COLABORACIÓN ENTRE EL AYUNTAMIENTO DE BARCELONA Y LA GENERALITAT DE CATALUNYA, CAPITALIDAD DE BARCELONA Y DEL EN APOYO DE LA DESARROLLO DE CULTURAL DE BARCELONA EN EUROPA EN TODO EL PAíS. CAPITALIDAD 2001 Y CONSOLIDACIÓN DEL 'PURISMO CULTURAL. UNA CIUDAD CELOSA DE SU HISTORIA EN ALGUNOS MOMENTOS, EN ESTOSIULTIMOS AÑOS, HEMOS TENIDO LA SENSACIÓN DE QU4 LA CIUDAD ESTABA ESCRIBIENDO UNA PáGINA NUEVA EN LA HISTORIA. SERáN USTEDES, SIN DUDA, QUIENES HABRáN DE ESTUDIAR Y ESTABLECER HASTA QUE PUNTO HA SIDO ASí Y CON QUÉ CONSECUENCIAS. NO SÉ SI TIENE ALGúN VALOR LO QUE VOY A DECIRLES, PERO QUIERO QUE SEPAN QUE EN ESTOS AÑOS HEMOS TENIDO MUY PRESENTE EN TODAS LAS DECISIONES QUE HEMOS TOMADO UNA CIERTA LÍNEA DE FIDELIDAD A1LA LARGA, COMPLEJA Y APASIONANTE HISTORIA DE BARCELONA Y DE SUS RICAS Y DIVERSAS TRADICIONES. 11 �ESTE EDIFICIO EN EL QUE CELEBRAMOS EL ACTO DE CLAUSURA DEL CONGRESO ES UNA ANTIGUA CASA DE CARIDAD OCHOCENTISTA RECONVERTIDA HOY EN CENTRO DE CULTURA CONTEMPORáNEA. A ESTE MISMO BARRIO, ANTIGUO ARRABAL MEDIEVAL, VOLVERá DENTRO DE POCO LA FACULTAT DE GEOGRAFíA E HISTORIA DE LA UNIVERSIDAD DE BARCELONA. LOS ESTUDIANTES CONTRIBUIRáN CON SU PRESENCIA COTIDIANA AL ESFUERZO COLECTIVO DE REHABILITACIÓN DE DE CIUTAT VELLA DONDE Y SE EXPANDIÓ HASTA LA CIUDAD VIEJA, ESTE DISTRITO BARCELONA NACIó, CRECIÓ LA SEGUNDA PARTE DEL SIGLO XIX EN UE LA CIUDAD POR FIN DERRIBó LAS MURALLAS. BARCELONA ES UNA CIUDAD CELOSA DE SU HISTORIA. SI ALGO PUEDO PEDIRLES, SI USTEDES ME LO PERMITEN, ES QUE NOS AYUDEN A CONOCER MEJOR UNA ÉPOCA FUNDAMENTAL DE LA HISTORIA CONTEMPORáNEA DE#NUESTRO PAíS COMO ES LA PARTE CENTRAL DEL SIGLO XIX. CREO QUE ES UN MOMENTO DECIS VO PARA EXPLICARNOS NUESTRO PROPIO PRESENTE. TAMBIÉN LO ES PARA BARCELONA. 12 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4302 Title A name given to the resource La ciutat europea del segle XXI / Conferència dins el 2º Congreso de Historia Contemporánea Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Ciutats sotmeses a la llei de l'automòbil, afectades per un creixement urbà i demogràfic (centre - perifèria), abarcaran grans arees de influència gràcies a la mobilitat i les telecomunicacions. Les ciutats europees han creat organismes i xarxes: Eurociutats, grups sectorials (Universitats) i xarxes territorials (C-6). Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. CCCB Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Història Euroregió Relacions Internacionals Urbanisme Competitivitat Acció política Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-07-02 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1397/19940707d_00633.pdf 9f9ec226e6403bcbaa8747080f5a135f PDF Text Text Intervenció de l'Alcalde a 'acte de lliurament de galons a Sergents i Caporals del Cos de Bombers de Barcelona (IQ) Dijous, 7 de juliol de 1994.E BENVOLGUT REGIDOR, BENVOLGUTl DIRECTOR, BENVOLGUTS AMICS, ABANS QUE RES VULL FELICITAR TOTS ELS MEMBRES DEL COS DE BOMBERS QUE AVUI HA ESTAT HOMENATJATS PEL SEU SERVEI AL COS AIX1 COM FELICITAR ELS NOUS SERGENTS I CAPORALS. MALAURADAMENT AQUESTA SETMANA HA ESTAT DEVASTADORA PER ALS BOSCOS DE CATALUNYA. A LES COMARQUES DEL BERGUEDà, EL SOLSONÉS, ELS BAGES, EL VALLèS I OSONA HAN CREMAT MÉS DE 19.000 HECTàREES. EL COS DE BOMBERS DE BARCELONA HA COL.LABORAT POSANT A DISPOSICIó DE LA GENERALITAT ELS SEUS EFECTIUS I HAN AJUDAT EN L'EXTENCIÓ D(E L'INCENDI DECLARAT A BIGUESRIELLS, A L'INCENDI QUE EiS VA PRODUIR A SANTA COLOMA DE GRAMENET, EL QUE ES VA DECLARAR AL MUNICIPI DE CERVELLÓ I ALS DE LA COMARCA DEL BERGUIEDà. TAMBÉ S'HAN REFORÇAT ELS SERVEIS ENVIANT VEHICLES AI1 PARC DE SABADELL I AL DE RUBÍ. BARCELONA HA POSAT LA SEVA EXPERIèNCIA AL SERVEI DE TOT CATALUNYA. AVUI, PERÒ, I COM US DEIA VULL AGRAIR ESPECIALMENT LA FEINA QUE HAN DUT A TERME UN GRUP D'HOMES DEL COS DE BOMBERS DE BARCELONA QUE HAN DEDICAT LA CIUTAT 25 ANYS DE LA SEVA �VIDA. HA ESTAT UN TREBALL INCANSABLE, UN TREBALL BEN FET QUE HA POSAT DE MANIFEST, UNA VEGADA MÉS, LA VOLUNTAT DE SERVEI I L'ENORME PROFESSIONALITATDEL COS DE BOMBERS DE BARCELONA. VULL FELICITAR TAMBÉ ELS NOUS SERGENTS I CAPORALS I ENCORATJAR-LOS A CONTINUAR TREBAL T DE VALENT PER BARCELONA. A TOTS US DEMANO QUE ENS AJUDEU A FER UNA CIUTAT CADA VEGADA MÉS SEGURA. I, EN AQUEST SENTIT, LA FEINA DE CADA DIA, LA VOSTRA PARTICIPACIó EN INCENDIS DE GRAN( ABAST, LA FEINA QUE ESTEU FENT DE PREVENCIÓ ÉS MOLT IMPORTANT. COM TAMBÉ HO ÉS LA VOSTRA PARTICIPACIÓ EN SIMULACRES D'ACCIDENTS COM ELS QUE S'HAN DUT A TERME EN ELS DARRERS MESOS (METRO, TúNELS DE VALLVIDRERA I QUESTES ACTUACIONS SÓN DEFINI- MOLL D'INFLAMABLES). TOTES TIVES PER GARANTIR LA SEGURETAT DE LA CIUTAT. ÉS PER AIXò QUE HEM DE SEGUIR FENT UN ESFORÇ PER MANTENIR EL MATEIX NIVELL D'EXIGèNCIA I QUALITAT. HEM DE CONTINUAR OFERINT EL MILLOR SERVEI. ÉS IMPRESCINDIBLE RENOVAR ELS PARCS I EL MATERIAL -COM PREVEU EL PLA DIRECTOR RECENENT ELABORAT- I CAL QUE MILLORI LA COL.LABORACIÓ INSTITUÇIONAL EN EL MARC DE LA LLEI DE BOMBERS QUE VA APROVAR EL PARLAMENT EL 20 D'ABRIL PASSAT. 4 �TANMATEIX, HEM DE CONTINi.AR EXIGINT LA COL.LABORACIÓ DE TOTHOM, PERQUè LA PREVENCIÓ ÉS ESSENCIAL. EN AQUESTS ÚLTIMS DIES, HE DICTAT UN BAN SOBRE PREVENCIÓ D'INCENDIS FORESTALS QUE S'HA COMENÇAT A FER ARRIBAR A TOTES LES FAMÍLIES DELS DISTRICTES DE BARCELONA QUE LLINDEN AMB EL PARC DE COLLSEROLA. NO PODEM COMETRE MASSA ERRORS. ENS HI JUGUEM MOLT. US VULL DIR FINALMENT QUE I.4A CIUTAT COMPTA AMB VOSALTRES. ELS BOMBERS DE BARCELONA SCU UN COS MOLT ESTIMAT. GRàCIES PEL VOSTRE ESFORÇ. 5 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4303 Title A name given to the resource Acte de lliurament de galons a Sargents i Caporals del Cos de Bombers de Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Simulacres d'accidents. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Seu Bombers, carrer Provença Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Seguretat ciutadana Model social Bombers de Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-07-07 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències