65 10 1525 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1089/19870515d_00210.pdf 4bedfe3b451aaa2b1463bee4b4fa16b6 PDF Text Text DISCURS DE PRESENTACI6 - DE PASQUAL LA MARAGALL A LA CANDIDATURA DE BARCELONA A LES ELECCIONS MUNICIPALS 87" Hotel Colón, Barcelona, 15 de maig de 1987 �PASCUAL MARAGALL Fa de bon estar en un Partit en el que aquells que tenim representació pública, perqué hem estat primer de tot elegits pel Partit abans que per els cíutadans com a candidats í aquells que no la tenen í estan en front del Partit en si mateix, és a dir, al front de l'ànima d'allò que nosaltres fem, al front del cor . i del bateo d'alló que nosaltres perseguim situats allá on estem situats, aquests dos fronts es comuniquen amb tanta fertilitat, amb tanta fecunditat, són diálegs diferents, són papera diferents, són rols diferents í, jo us asseguro, us ben asseguro, que poques vegades cm sento tan a mi mateix, com quan sento a en Raimon Obiols explicar el que estem fent. Eh l té la distancia i nosaltres la proximitat, ell té la distancia del temps, representa una tradició de més de cent amys. ' Aquí es va fundar el socialisme, no només català, sinó el socialisme espanyol i el síndicalisme espanyol Raimon Obiols, representa per a mi, sempre, justament aquesta tradició justament, aquesta continuitat de les idees que ens belluguen. Venim, avui, a presentar una llista, no encara a fer campanya. Vením a presentar un equip de persones que esperen l'honor de ser elegita pels ciutadans í ciutadanes de Barcelona per portar aquesta ciutat, en els propers quatre anys. Haig de dir, en primer lloc, que és una llista de continuYtat, que d'alguna manera hereda una heréncía, hereda un llegat de professionalitat, de gestió i d'aprenentatge í d'eficàcia que no cal provar, que está provada ja. Vosaltres sabeu que els quatre 12 �primers anys d'estar a l'Ajuntament, l'Ajuntament socialista va haver de sanejar í va haver de reformar. Es va sanejar financerament l'Ajuntment contra allò que alguna encara diuen. L'Ajuntament está, avuí, sanejat í és una maquínáría, des del punt de vista financer, que está a zero, que está en condicions de tirar endavant i té unes empreses, que moltes d'elles estaven quebradas, una consorcis, com el de la Zona Franca, L unes altres empreses mixtes, 1 tantas i tantes partícipacions en les quals hem hagut, sobretot en els primera anys, de posar ordre que, avui, llueix d'això que els empresaris en diuen "números negres" en comptes de "vermells", que catan al dia. Tenim una experiencia provada al camp de l'urbanisme, no cal que m'hi extenguí, • perque només cal treure el nas per la finestra per a saber-ho. en el camp de • la dinamització cultural, us convido a tots els que sou aquí a que us doneu una volta per aquesta exposició de la Ma.Aurelia Capmany, abans d'entrar a l'Hospital del Mar (está bé, ja l'han operat, está molt bé, mirarem d'enganxar-la per a la campanya, perque una campanya sense la Ma.Aurèlía Capmany no és una campanya municipal de Barcelona) la Ma.Aurelia Capmany, abans d'entrar a l'hospital, va muntar una exposició a la Virreina, que us recomano que veieu, és aclapadora amb la Larga deis fets i, és aclaparadora també, amb la forga deis projectes. parlariem de neteja, de la neteja d'aquesta ciutat una-, mica bruta, com a oiutat mediterrània. I parlariem de sanitat. Aquí ens tornariem uha mica més 13 �técnics i hauriem de comparar els costos d'alió que en diuen les UBAS (les Unítats Basiques d'Actuació) els llits/dies dels malalts, comparariem amb els hospitals de l'INSALUD i de l'Institut Catalá de la Salut í veurieu qué és eficacia. I parlariem, inclús, de tránsit i de tráfic, aquesta ciutat tan, atapeïda. La llés densa d'Europa, que té més de 18.000 habitants per quilàmetre quadrat, contant inclòs els de Colicerola i els de Montjuïc (que si els treguessim hauriem de multiplicar la densitat per 1,5 segurament). I aquesta ciutat, que és la més atapeida d'Europa •tanmateix, no és la pitjor d'Europa en matéria de trànsit, tot í que está en els darrers anys í mesos, suportant una càrrega creixent preocupant de tráfic, que haure m . de plantejar des del punt de vista de les seves salucions, però moltes se n° han plantejat vostès ho saben, vosaltres ho sabeu. En el camp tecnològic de la informatitzaciá, del seguíment per pantallas s'ha fet, ‘-'esta al límit del que la tecnologia permet en aquesta matèria. I parlariem de descentralització i de com aquesta cíutat va fer 10 districtes per unanímítat, vull recordar que no és tan dificil quan un és generós í está al govern i sap utilitzar , al mateix temps, el govern í la generositat, no és tan impossible dividir el territori amb una mica de "senderi n justament amb una mica de sentit comú, comú a tothom, el que- permet els consensos, la unanimitat i la descentralització. Cada un heu d'anar al vostre districte, que és el vostre ajuntament, í ara ja us ho puc dir, fa una mesos no us ho podía dir. Peró, ara, si us convoco a anar a Sarria, está en obres, a Santa i a Sant Martí, 14 �fa molts anys í no només la familia socialista, doncs aquí la tindreu. I el company Santiburcio que ha representat durant aquests anys ja, des de la seva primera secretaria de Barcelona, el lligam entre Partit i ciutat, entre Partit í Ajuntament, entre Partit i•Grup Municipal i que, avui, per la força natural de leá coses, rep, per dir-ho la sanció formal d'allò que prácticament ja estava fet. Ha sigut l'enllag entre una idea socialista i aquells que estavem destadats a la casa de la ciutat. I encara hauria d'afegir, iaqui no m'estendré, els nous companys amics que han volgut estar •a la llista ni que sigui, no per tenir responsabilitats de govern, sínó per declarar' clarament quina és la seva postura política en aquest moment i en aquesta hora, i que quedi ben ciar que això és un dret constitucional que no se li pot negar a ningú. Vosté com que fa aquella feina millor que no estigui en cap llista; és com si li diguessim: "vosté com que está en aquesta feina val més que no digui el que pensa". Doncs això no és possible acuesta gent no ho ha volgut. Aquí tenim a Caries Ponsa, ex-president del Port, i l'Abad, ex-director general de la Fira actualment, conseller .delegat dels Jocs Olímpica. I el Xavier Rubert de Ventás, que és parlamentan i europeu i que ho seguirá essent. En Joan Majó, que va ser alcalde de Matará í ha estat, també, ministre d'indústría, havent passat per la Direcció General d'Electrónica des de la qual tantes coses va fer per la ciutat de Barcelona, només cal que citi el projecte Barcelona Informática i Telecomunicacions, potser la part més important del nostre projecte °limpio al capdavall, el que quedará més al final i, també, la Barcelona Activa, el fet de que Olivetti decidís deixar el seu edifici a la 16 �Gran Vía, a la ciutat, •i adquirir une nous terrenys de la Corporació Metropolitana en els sOlars del Parc Tecnològic del Valles, per a installar-se en una nava fábrica que será l'enveja de la informática europea. Aquesta és la nostra carta de presentacíó aixó'és el que, realment, hem vingut a fer aquí. Som aquells que hem fet aixà, mes aquests, i tots plegats tirarem endavant la tasca que ens hem fixat. Quina és 7 Avui només és una pinzellada del que hem de fer, ja hi haurà temps, durant la campanya electoral, per explicar amb més detall i no és qüestió d'avangar-ho. Us he de dir que nosaltres volem anar Barcelona enllá, no volem quedar-nos aquí. Ene ho varem proposar fa un parell d'anys en el pas de l'ecuador de l'equip municipal. El 1985 varem dir que en materia d'atur no ene volem quedar aquí, perquè la crisi est à durant mes del que tots ens pensavem, no n'hi ha prou amb lluitar contra les conseqüències de l'atur, s'ha de lluitar contra les causes de l'atur amb la modestia que representa lluitar des d'una ciutat on no es tenen les grane variables, ni les grane palanquee, ni els grans plans d'ocupació, no les tenim. Però tanmateix, amb la voluntat de saber que si ve una onada de prosperitat, com sembla que está venint, Barcelona havia d'estar al capdavant, no perdre aquell tren i, si pogués ser, anar ale vagons de davant d'aquest tren. Això eres cm proposat. amb Barcelona Enllá. Emprendre, com ha dit Raimon Obiols, una política de promoció de la ciutat que tantee altres ciutats en el • món han pres. Volia dir, també, no aturar-se davant de les fronteres que la nostra pròpia rutina, el nostre propi hàbit 17 �podia haver anat creant. Nosaltres quan vàrem entrar a l'Ajuntament, varem veure desseguida, al cap d'uns mesos, que hi havia coses contra les quals ens estrellavem, que nio podiem realment traspassar, hi havia barreres que no podiem realment traspassar des del punt de vista de la nostra acció. Hi havia coses que el primer dia ens havien indignat i el segon dia també, el tercer menys, i el quart ja no sabiem com fer-ho i el cinquè tendiem a oblidar--ho. I, aquestes coses, potser no eren importants, eren brutícies determinades o desarreglos urbanístics molt petits, però a lo millor eren Serveis Socials en els quals ens semblava que hi havíem d'anar, però que no ens hi podiem acostar, perquè estaven massa lluny, i Barcelona Enllà va voler dir, en aquell moment, i vol dir avui no conformar--se davant de la dictadura de la rutina, no conformar-se davant de l'obligació i els compromisos, que la nostra propia acció va adquirir, per la força dels fets. No conformar-se. Anar més enllà. Anar més endins. No només anar més enllà en els entít. de les fronteres, en el sentit de la promoció internacional, que ja sabeu que ho hem fet, valia dir, també, anar més endins de Barcelona, més endins de la seva ànima, més endins dels seus detalls, no hem de permetre, tampoc, a la llarga que s'oris escapin els detalls. I volem tenir la Barcelona gran, no la Gran Barcelona, perquè es confon, amb projectes anteriors amb els que no hi estem d'acord els socialistes, però lli la Barcelona gran, sí la Barcelona de la Carta [Municipal, sí la Barcelona que és germana dels Ajuntaments Metropolitans És una cosa que vàrem conquistar amb prou feina i prou dificultat. Recordeu tots el que era la Barcelona del franquisme, aquella Barcelona en la qual hi havia un alcal.de pér. 18 �a barallar-se amb el del cantó, amb un España Montadas a l'Hospitalet i un Antoja a Badalona i uh - altre que es deia Blas Mu?oz a Santa Coloma, que tots ella eren enemics declarats de Barcelona. Per qué?, perquè a Madrid, en el fons, els interessava que hi hagués aquesta divisió dintre del que és la nostra Area Metropolitana. Dones, ara, no entraré en qué és el que hem de fer, no avui, encara, en el futur respecte de l'Àrea ,Metropolitana. Només us vull dir una cosa: en els quatre anys que hem passat hem fet alió més dificil, í la. resta cm preocupa menys, plantar la llavor de la solidaritat i de la concòrdia. Avui en día a Badalona hí ha respecte per a Barcelona, a l'Hospitalet hí ha germandat amb Barcelona i a Santa Coloma s'entenen amb Badalona i tots els 27 municipis de l'Area Metropolitana han aprés amb dificultat, perque fa quatre, sis anys que encara no eren així, a respectar a la seva germana gran. Aquesta és la realitat i aquesta és la Barcelona gran que nosaltres, pesi a qui pesi, seguirem construint per la via de la fraternitat i per la vis de la col.laboració. És l'hora dele, Ajuntaments. Tenim una mica la impressió, tots plegats, que.a Catalunya també, a Espanya, els grane problemes política s'han anat resolent. No dic que estiguin del tot resolts. No és cert. Però, sí que és veritat que els grans problemes política, amb majúscula, el de la tradició política espanyola, catalana, la qüestió nacional, la qüestió catalana, la reforma agrària, els grane problemes de reforma fiscal, tot aquests problemes que una colla d'anys, l'entrada a fa Europa, la relació internacional, el rol del nostre país en el 19 �món, tot això té un camí, ja, per anar avançant, té un principi de solució. No dic que estigui solventat. No dic que no hi hagin coses per anar lluitant. N'hi hauran. Però, no ene enganyem, en cap moment de la nostra história, com avui, hem podgut dir des de Catalunya, des de Barcelona, amb orgull, que els grane temes de la política del nostre país estan ben enfocats. Mai de mai havia tingut aquesta situació i, és l'hora ara de que el país es torni una mica cap a la política menuda, cap a la política de cada día, cap a la política deis detalls, cap a la política municipal, cap a la política deis Ajuntaments, parqué sinó ens trobarem a l'arribada de l'any 90-92, que el país haurà entrat a Europa, que hi haurà l'Acta única i que estarem, una altra vegada, amistangats inclús amb América, que no ho estavem, que farem els Jocs Olímpics, que 13 farem la Gran' Exposició Universal, que Catalunya tindrà l'autonomia que havia volgut í la riquesa que havia desitjat tanmateix, que el jovent está al carter,. que la gent no está contenta, que la Seguretat Social no acaba de funcionar, que l'ensenyament no de prou. gratificant, que la innovació no és suficient, per, realment fer competencia amb els altres països, que pares i fills s'entenen, peró evidentment hi ha encara problemes socials, no vull entrar en ele individuals familiars, que encara no estan prou ben resolts com perque aquesta entesa dongui tots els seus fruits. 1 aixó de la política de- cada dia. Aixà és la vida quotidiana. Aquella que ene ha de preocupar i, per la qual, hem de cridar l'atenció de tothom, de l'Estat en primer lloc, de la Generalitat deis ciutadans. És l'hora dels Ajuntaments i, per tant, és l'hora de 20 �Barcelona, 'ha de ser l'hora de Barcelona, ja ho és l'hora de Barcelona. Tirem endavant per aquest camí. Qui? Com? De quina manera? Això és molt senzill: qui?, nosaltres ho intentarem; com?, seguint la trajectòria socialista de sempre. Nosaltres farem la Barcelona de sempre, aquella Barcelona somniada, coneguda, llegida, aquella Barcelona de la Ma. Aurélía Capmany en. els seus escrits, aquella Barcelona que els pares ens han explicat, aquella Barcelona que l'históría ens explica plena de problemes, plena d'angoixes, d'ambicions, d'exigéncies, plena de si mateixa. Però també aquella Barcelona que ha sapigut entusiasmar--se en moments del temps, fantàsticament per objectius comuna. Per aconseguir aquesta Barcelona de sempre nosaltres proposem una recepta ben senzilla: el socialisme de sempre, el que va néixer molt modestament, amb gran dificultat en aquesta ciutat i que, tanmateix, va passar períodes d'una enorme dificultat fins arribar al final deis anys 70, en aquests prometedora anys BO, amb una maduració que creiem que albira futurs de gran il.lusió, una ciutat llunyana, que diria l'Isidre Molas, de gran il.lusió. El socialisme (els hí deia avui ala 25 companys perimers de la llista) no és una moral de l'éxit, els hi deja, nosaltres volem guanyar i hem de voler guanyar, cosa que a 'vegades els socialístes oblidem un xic, nosaltres no podem tenir cap mena d',exces de confiança, això no és bo per a ningú,ni da bo electoralment; ni al ciutadà u agrada la gent excessivament confiada. S'ha de lluitar, s'ha de tenir un punt de rabia entenem be aquest punt de rabia no es refereix a la ràbia envers ala adversariá, No és aixó. Un punt de rábía en la defensa de la raó de cadascú, de la nostra raó, de la raó socialista, que la 21 �tením i de la nostra trajectòria, que hem demostrat. Ara bé, nosaltres sabem que si les coses no anessin bé, que aníran bé, però sí les• coses no anessin be, això és molt important, justament perque vagin bé, sabem que no passaria , res, absolutament res, patiriem i ens hauríem de resítuar amb una situació més difícil, però la nostra no és una moral de l'èxit, no és una moral que digui que només el que guanya és bo, això ho deixem per la dreta,.que no té més remei que acollir-se en aquest • tipus de moral. Aquesta no és la nostra moral. La riostra moral és una en la qual hem de tenir l'orgull de demostrar, l'orgull sincer, que es potrgestionar i guanyar sense pagar el peatge 3 d'abraçar una ideología de desconfiança i d'individualisme. No cal. No és necessari. I és per això, que nosaltres afrontem les setmanes que vindran amb aquest punt de ràbia, amb aquest punt de sá orgull del que és el nostre missatge, creo que aquest és necessari perque us asseguro que la ciutat de Barcelona, sinó no s'hí engrescará tant com es podía engrescar•amb el missatge que nosaltres portem. Hi ha una il.lusió de futur molt gran, però que avui m'agradaría comengar a transmetre. Hi ha una il.lusió de futur, nosaltres no ens hem cansat de governar. No ens hem cansat d' imaginar; nosaltres contínuem imaginant í pensant que hi ha coses noves per oferir i que la ciutat, realment, s'anirà acostant cada vegada més a elles. Us donaré un exemple del que pot ser tot això, un exemple per les deu petites Barcelones que hí ha a Barcelona: a la Ciutat Vella volem fer la Casa de la Caritat í la Casa de la Misericórdia en el convent deis Angels í convertir --ho en un gran centre de 22 �cultura, en un gran centre de rehabilitació de tota la Ciutat Vella. A r'Eixample volem fer les illes interiors, aquesta tarda hem inaugurat l'illa de la Torre de les Aigües, entre Consell de Cent i Diputació. Quina meravella veure el que pot ser, realment, [la nava frontera de Barcelona en aquesta ciutat que ja té totes les fronteres esgotades i tots els límits recorreguts í que, tanmateix 'a dintre seu, Barcelona Endíns, dintre del seu d cor, encara té una frontera per conquerir, que són les illes interiors de l'Eixampie, aquí hi ha una de les nostres il.lusions • més estimades, he vist l'illa de l'Eixample oberta, plena de gent, de "nanas°, de gent gran que veía com els "nanas" tindrien una cosa que ella no van tenír, de veure tota els balcon s plena de gent, gran i jove, amb totes les banderes catalanes posades allá, he pensat, realment, estem posant la bandera. catalana al cor de Barcelona, que és 92 22 .una. Aquest és el nostre objectiu a 1'Eixample. A Sants-Montjulc volem fer el Pare del Migdia; és a dir, acabar el Monjuïc que a l'any 29 va començar, peró que ens va deíxar mig per acabar amb edificis que tremolaven una mica. Dones els consolídarem, com ara el. Palau. Nacional, í a més des de l'Anella fins a dalt al Cementiri abaix a Can Clos acabarem per convertir realment Montjuïc, tot ell, en un Pare. A Les Corta hi veurem nèixer Sant Joan de Déu com un gran nou centre tercian, enorme, de gran qualitat arquitectóníca, dissenyat pels arquitectes, potser els minora, Rafael Moneo i Manuel Sdià Morales. aquella Veurem un renaixement del que va ser Diagonal que va créixer i significar alguna cosa i que, després,es va aturar. A Sarriá-Sant Gervasi hi veureu, un día d'aquests, com s'obre La Tamarita, al capdemunt del carrer 23 �Balmes, aquell gran jardí que tantes vegades hem vist darrera de les reixes i que mai hem pogut visitar per dintre, allá estará, obert a la ciutat de Barcelona ben aviat. Recuperarem el Passeig de la Bonanova, que será passeig, si ens fan cas tots plegats, i signen el conveni deis Cinturons de Ronda que 'ha d'arreglar el: problema del tràfic d'aquesta ciutat, que el signarem!. I recuperar per la ciutat el que havien sigut passejos i que, avui dia, només són vies de gran tràfic. A Gracia vetareu la Gracia del PERI, que s'ha aprovat amb tota la satisfacció dels ciutadana. Una Gracia renovada, una Gracia vella i nova al mateix temps, que está demostrant avui dia que pot ser aquest petit cor que Barcelona necessita• per anar tirant endavant. A Horta-Guinardó veureu el Túnel de la Rovira, que ja un dia d'aquests s'obrirà i que no es podrá, del tot, atravessar fina l'altra banda perque encara falta un trog, que no estem fent nosaltres des de l'Ajuntament, però que s'acabarà perque els altres també sempre acaben les obres i que saltará des de la Rambla del Carmel, a la sortida de darrera del Túnel de la Rovira fina al carrer Dante., í saltará aleshores aquella mena de penyasegat que hi ha per arribar fins baix i continuar amunt fina el Segon Cinturó. , Aixà será molt aviat i ho veurem tata. A Nou Sarria tindrem el centre Monturiol, a l'antic Manicomi que queia a terra, que és evident que hi havia gent que lí tenia estimació, perque hi havia estat molts anys, peró no servía a la fínalitat a la qual havia de servir. Allá hem pensat que pot plantar-s'hi, realment, la llavor de la cultura en el barri obrer, en el barri proletari. No n'hi ha prou només en que 24 �l'Eixample estigui bé í que Montjulc estigui bé. Hem de fer, hem d'aconseguir (i aquesta és la nostra il.lusió) que la cultura mes aVangada, la tecnología, la de les noves técniques estigui, justament, "en el cor del barrí treballador i, a més, al costat de la plaga Llucmajor, on veureu neixer, una altra vegada, l'estatua, aquell monument a la República de Pi í Margall que, temps enrera, havia coronat el llapis del Cinc d'Oros, tornará a ser-hi, peró será a la plaga Llucmajor, que és el cor de la classe obrera de Barcelona. A Sant Martí, qué cal que digui, a Sant MArtí i al Poblenou hi veureu la Vila Olímpica. Míreu, abans us he parlat dels fets del passat, deis fets que són la nostra credencial, ara us acabo de parlar dels fets del demà, peró . el demà desseguida. No del demà, alió que es diu, el demà que será d'aquí a uns anys, no.' Aquesta és la nostra credencial de futur. 25 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3995 Title A name given to the resource Presentació de la Candidatura de Barcelona a les Eleccions Municipals 1987 Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. La Tamarita. Casa de la Caritat. Ciutat Vella. Casa de la Misericòrdia. Parc Sot del Migdia. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Colon, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Eleccions Campanyes Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Socialisme Administració local Acció política Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-05-15 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1090/19870518d_00212.pdf b362ea965f6a58dcdfbb19cb1c5f1353 PDF Text Text l'OJO Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació Plaça S. Jaume, s/n. 08002 Barcelona Telèfon: 301 07 07 Télex: 54519 Laye e Tercera confer e. . ncia cicle "Europa 92". Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde, Paspual Maragall Barcelona, 18 de maiq de 1987 �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: SENYORES, SENYORS: CELEBREN AVUI LA TERCERA CONFERNCIA DEL CICLE TOPA 92. AQUEST VESPRE ENS HONRRA AME LA SEVA PRESENCIA EL COMISAR' EUROPEU, EX SENADOR 1 EX DIPUTAT EXCM. SR. ABEL ATUTES I JUAN. EL SENYOR MATUTES, CONEIX Bn AQUESTA CIUTAT. MÉS DE LA PROXIMITAT QUE SEMPRE NI HA ENTRE ELS EIVISSENCS I CATALANS, EL SENYOR MATUTES HA ESTUDIAT I HA VISCUT A BARCELONA. ENS COMPLAU DONCS DONAR LA BENVINGUDA A BARCELONA AL COMISSARI ABEL MATUTES, UNA BENVINGUDA QUE S UNA RETORNADA A CASA. NO CALDR1 TAMPOC QUE ENS EXTENEM PER EXPLICAR AL �—3— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Cornunicació Ref.: SENYOR MATUTES LA VOLUNTAT EUROPEA DE BARCELONA. EL SENYOR MATUTES DEI! RECORDAR PROU 15 COM ELS EMPRESARIS CATALANS FA MOLTS ANYS ES VAN MANIFESTAR PER LA IN1EGRACI6 AL MERCAT COM. DEU RECORDAR TAMBÉ EL TARANN1 EUROPEISTA DE TOTS ELS BARCLLONINS. AVUI EL SENYOR MATUTES OCUPA UNA ALTA ISPONSAPILITAT AL SI DE LA COMISSI6 DE LES COMUNITATS EUROPEES. I S'OCUPA, PRECISAMENT, D'UNA CARTERA CLAU PER A UN SECTOR IMPORTANTLSSIM DE LA NOSTRA ECONOMIA. EFECTIVAMENT, LES PETITES I MITJANES EMPRESES S' HAN DESTACAT PER LA SEVA CAPACITAT DE REACCIONAR DAVANT LA CRISI ECON(75MICA. TOTHOM ACCEPTA HORES D'ARA EL DECISIU PAPER DE LES �—4 — Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació PETITES I MITJANES EMPRESES EN LA GENERACI(; D'OCUPACI(5. L'AJUMTAMENT DE BARCELONA PARTICIPA ACTIVAMENT EN E'AJUT A LA CREACI5 D'EMPRESES, MOLT ESPECIALMENT A TRAV1S DE BARCELONA ACTIVA, S.A. 1 INICIATIVES, S.A. 1S PER AIX¿ QUE ENS FELICITEN DE QUE EL SENYOR MATUTES HAG1 ACCEPTM DE PARTICIPAR EN AQUEST CICLE, I ESPEREN AME IMTERiS LES SEVES PARAULES. T1 LA PARAULA L'EXCUl. SR. ABEL MATUTES 1 JUAN. Ref.: � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3996 Title A name given to the resource Presentació 3ª conferència del Cicle Europa 92 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Europa Economia Ocupació Acció política Barcelona Matutes, Abel, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-05-18 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1091/19870522d_00211.pdf 43765b3eff1684bc23d43ffb63bbff45 PDF Text Text DISCURS DE PASQUAL MARAGALL A L'ACTE D'INICI DE CAMPANYA MUNICIPALS 87" Saló Cibeles, Barcelona, 22 de maig 1987 26 �ACTE INICI CAMPANYA -Bona niti. Ha arribat el moment tan esperat de poder començar a treballar per demostrar alió que hem fet 7a més, será ben explícat. Aquesta campanya no será personal, aquesta campanya té al darrera moltes horca, molts dies, molts mesos, molts anys. Vuit anys, ja. En definitiva, 8 anys de treball deis socialistes a l'Ajuntament. Però, teniem ganes de saber que podiem explicar tot alió que hem fet, que ens havia d'arribar el moment de convéncera la gent, no només pel que s'havia fet, sinó per com deiem que ho haviem fet. Perque, a la gent de Barcelona no li agrada veure les coses, la força deis fets, hi ha. de veure aixó; però també la força de les paraules. Paraules n'hi hauran en aquesta campanya, que per això sóri. les campanyes. Les pre-campanyes són una cosa més dificil, més complicada, en la qual, a vegades, hi ha joc subterrani í jo us ben asseguro que, durant aquests deu mesos, vuit mesos, set meses, ho he passat malament, a vegades. Tots a l'Ajuntament hem hagut de passar per gripaus, hem hagut de sentir com nosaltres estàvem tenint un to que no era, posant bastons a les rodes, posant pegues, que no tenim respectes que, efectivament, teniem. Respectes que teniem i tenim. Nosaltres hem treballat, hem mirat de treballar tot el possible. No sempre, perqué no sempre es pot treballar; peró, hem mirat de treballar, de fer aquests fets que ara recollim, que catan a les llisteá i que es poden lIegir i que mirarem d'explicar. Hem mírat de treballar us asseguro, us ben asseguro que, día a cha, el que cm mantenía era pensar que el día que comenci la campanya, 27 �aquest día, no et lliuraràs. 1 és avui, aquesta nit. Tots, avui, començarem a treballar per convèncer a la gent un. a un ( que ja sabeu que aquestes coses s'han de treballar un a. un) que no només les coses que s'han fet, s'han fet, que no només els defectes que ja ens els sabem i els corregirem, sinó que, a més a més, hi ha un futur per aquesta ciutat aquest futur no és només, us ben asseguro, una il.lusió del moment, no és només la il.lusió d'una nit. No és només, com ha sigut altres vegades ' de la seva història, un moment feliç. Mireu, ara ens toca, encara ens toca tornar a fer les coses i les construccions que van fer el 29 perque ballaven (que no s'havien fet prou ben fetes). Aquesta vegada no, aquesta vegada no será així. Aquesta ciutat s'ha de fer sòlidament. Fer ben fet el que haurà d'existir.... Però no será un somni, será una realitat que hem de construir sólidament, establement, per durar no solament un día, un any, dos anys, sinò per tot un període de la vida d'aquesta ciutat, que ha de ser llarg constructiu 1 podem fer-ho. Nosaltres sabem que tot no ho hem aonseguit, ni molt menys, però sabem, una mica, els límits en els quals podem arribar, sabem quins són els problemes que nosaltres sois no resoldrem, sabem, segurament, que ens haureu d'ajudar per cada un d'aquests programes, i tenim quasi tots els elements que s'han de tenir, perquè aquesta sigui, no només una ciutat eufórica, entusiasta. il.lusionada, sinó revitalitzada. 28 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3997 Title A name given to the resource Inici de la campanya Eleccions Municipals 1987 / Discurs Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló Cibeles, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Eleccions Campanyes Acció política Barcelona Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-05-22 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1092/19870523d_00213.pdf 291b4982c4375be402681f15004ea5f3 PDF Text Text SANTS-ESPANYA INDUSTRIAL Bones tardes, bones tardes (Bones tardes) que eón molt • bones, aquí a l'Espanya Industrial, aquí en. el nou. Aíxo era una fábrica, aixtb era un fábrica pele trebailadore de Barcelona. Ele treballadors deL, 161 textil. Ele treballadors del �textil. Les treballadores i els treballadors, que n'hi, aquí hi havien molts i potser encara queda alguna per aquí, perque hi ha. una senyora, aquí davant que té 93 anys, que ha estat ballant amb mí en aquesta Doncs aquí una fábrica com la Sedeta que .• tambè hi havia un altra fábrica, allá a dalt a sobre la Sagrada Familia i ara hi ha un Centre Civic. Jo m'en recordo el dia que el van inagurar quehí havia unes velletes també en allá i en el Centre cívic, al costat del Centre cívic hi ha un institut, hi ha una escola. El que era fábrica, s'ha convertit en institut, en escola de primaria i en Centre civic. I les velletes anaven mirant el cha que s'inagurava y anven mirant rient, rient i anven mirant a les :"alcalde, finestres. I jo els deia:"De que rieu ?" I van, dir veu aquelles finestres d'allá a dalt ? N'hi hem treballat 40 anys nosaltres dues, 40 anys ". I aquella fabrica es va convertir en lo que elles volien. Perque per elles allá que havia sigut seu, perque era el seu lloc de treball, però tambè el seu lloc de sufriment s'hauria convertiti en el lloc on els seus nets estaven estudiant per ser una cosa diferent del que elles havien sigut. I aquesta es l'ambició de la classe treballadora. Conseguir pela fila, - aconseguir pels néts, aconseguir pels ciutadans más joves una situació millor que aquella que van heredar aquella quer ella van tenir. I a més acabar tambè, a través del seu treball i a través de les guerres i de les lluites i del sufriment de cadascú una situació molt millor que no pas aquella que van viure. I ara, si hi ha gent gran de la barriada de Santa, en aquí, s'en recordarán dre que aixà va ser una 162 �fábrica, després no va ser res, després es va reivindicar, després que no eran sindicats obrero. - ni les associacions de teixidors sinò lo que en diuen, lo que en diuen en aquell moment, en diuen les avui associacions de veïns. Un fet nou. I aquestes associacions de veïns van guardar la memoria hist'torica d4e les classes treballadores no ja com a treballadors, con a veïns de Sants i con a veïns d' Hospitalet í van reclamar per Sants i per Hostafrancs que aquélla vella fábrica tornes a ser del poble o que Los constituida una altra vegada però no con a fábrica, sinò con a paro, no com a lloc de treball, sinò con a lloc de lleure. I ara ha vejen. Mireu cap allá veieu l'aigua ola nens jugant, i veieu l'estatua d'un esculptor angles que es diu Antohny Caro, que está allá baix, que és un deis millors del món. Mireu això que será escala també i mireu cap allá perque alli'hi haurá un , poliesportiu el día que vulguin aquests que poden, que ho pudeu decidir. A veure si es deixideixen alguna vegada, oi Donas el dia que ha deicideixin allá. Un día vaig Lar un miting que jo vaig din lo mateix aquí. El día de la ínaguració que gloria, per cert. ara 1 l'Espanya Industrial inaguració Plovía plovía, plovía í malta gent no va poder venir. Doncs aquell dia ja ha vaig din :" a veure quan fan aquest poliesportiu d'aquí". Aixcb és lo que feia classe treballadora unida. Mireu, Barcelona no l'entendrá mai. No la podrá governar mai, , de debò, (governar a sang i foc quan vulguin vulgui governar governar força política que aquesta ciutat s'ha d'entendre 163 amb els �treballadors i s'ha d'entendre també amb aquestes classes mítjeá emprenadores. 1 no s'ha de dir a les classes mitjes emprenedores segons que com per exemple:" vostés desconfífin de l'Estat, vostés desconfifin dels de fóra, vostés vagin a la seva, vostés siguin individualistes, no es preocupin dels demés, el mercat ho arregla tot". Això no cal que els hi diguin, no cal que els hi diguin. Però això ja ho sap prou, que les coses són aixi, desgraciadament. Lo que cal conseguir es dír : fl escolti, vosté, que és un profesional, que és un arquitecte, que és un pintor, . que és un home que té una conversa o que 'es un treballador o un quadre o que és un petit empresarí o que és un barber o una persona. d'oficí, vosté miri's en el miran, del poble, miri's en el mirall deis treballadors, pensi ara que pot fer -per aquesta ciutat i ademes de guanyar-se la seva 'vida que té el dret de guanyar-se-la creí ríquessa per tots els demés, per la ciutat". Això es lo que ha de dír una força política que vulgui governar Barcelona, a aquestes classes mitjes i si els dien això es trobará que aquestes classes mitjes lí torneu una resposta afirmativa. Les dretes sempre pensen que a les classes mitjes sel's hi ha de dir:"tingueu por, vigileu, no pagueu impostos, aneu al tanto, ojo, seguretat, cuidado, que no us atraquin, vígileu, cuidado, carrer que plou que plou, no sortiu al ....vigileu que hi ha una manifestació, al tanto amb aquella treballadors, cuidado que hi ha una vaga, ojo que no es pot caminar". Aquest és el discurs de la dreta. 1 el discurs de l'esquerra, el discurs de l'esqüerra progresista. oberta í tolerant i democrática, que ho som molt de tolerants,' 164 �molt, es el de dir tot el contrari :"escolteu, arrisqueu una mica. Eh que voleu ademés que la f;Iostra cíutat visqui bé ? Eh que ademés d'aconseguir a casa vostra també ho podria aconseguir una també mica la ciutat? Eh que com ele Vostres filia, una mica. Eh, que els carrera són . una mica com ele passadissos grane de casa vostra? No es aixi? Dones arrisqueu. Feu alguna cosa mes que guanyar-vos la vida, si podeu. Intenteu treballar amb els demés, arrisqueu per treballar primer, els . joves que no tenen treball. No espereu que us el donguín. No espereu que us el donarán pel sistema educatiu, amb un títol quansevol fer un quansevol. No. Lluitem. Intenteu. Agrupeu -voa amb una altres Demaneu dinera, donarem crédíts. Míreu una formació. Busqueu una formació. Veieu la mes especialitzada que puguín trobar una sortida en la ciutat. Arrisqueu tots í els demés també. Les classes mitjes també. Arrisqueu. Invertiu. Aquella que teniu una mica de diners no els 'guardeu al calaix. Invertiu. Perque si desprès trobem que hi ha joves que no tenen feina, per qué és ? Es peque hi ha gent que té els quartos al calaix, son aquella quartos dormint al calaix els que fan que hagi nanos que no tinguin feina. Perque si aquells quartos que s'han guanyat no es guardesin al mitjó o al compte corrent per no fer res sinò que s'invertíssin arriscant una mica. Invertir, qué vol dir ? Crear feina, crear noca de treball, crear empleo, crear negoci, crear tiquessa í aquest negoci, aquesta riquessa í els llocs de treball és lo que necessita el nostre jovent per trobar la feina que esta buscant. i65 �De manera que l'hem d'edxígir a la gent que te els quartos: els recursos. (Inclús a la classe mitja tambè, no nomès al risc, río, ric, ' ric tambè a la classe mitja), que arrisquin, que pensin que els projectes en aquests moment, en aquesta ciutat c=van endevant. Jo m'en recordo, fa, fa una colla d'anys que quansevol projecte era perillós i un pensava :" el tipus d'interés de més. alt, hi ha crisis, no sabem que passarà, val més que no ínvertim, val mes que aquest 1 jo tinguem un compte a plag per veure 'si dona una mica més amb aqueátes llibretes que anuncien, danos a la T.V.". jo penso que es millor, sempre que es pugui, sempre que es tingui l'edat o l'esma( perque hi ha persones de 93 anys que ballen, que balen míllor que jo ). De manera que sempre que es tíngui l'esma, índependienment de l'edat que es tingui s'ha de mirar d'invertir, s'ha de mirar d'ajuntar-se un amb els demés per invertir. Invertir vol dir, invertir en diners í invertir en energies,k amb la generositat i les ganes de cadascú. Poseu-los en comú. al presídent d'Hostafrancs. Per qué ? Per apendre amb eis demés, per mirar inclús alguna vegada de montar un petit negoci o una petita activitat col.lectiva o pública. Per qué ? perque la ciutat en aquest moment ho necessita. Primera. I segona. Perque la nostra ciutat en aquet moment hí ha moltes possibílitats de trobar sortida amb aquests tipus de projectes que no pas fa una colla d'anys. I això es el que nosaltres volem dir quan diem que ara vull crear, sóc Barcelona. Aquesta és la situació que tenim ara. Que voldriem els baroelonins? Que hauriem de volguer ? Que aixó no duri poo. Que aixó no passi com en altres moments de la nostra história, que va durar un any o dos 166 �anys o tres anys. Inclús es va fer una gran exposició al 29 després es va acabar. I èls monuments que es van fer al 29 ara encara belluguen perque el Palau Nacional es va fer cinc anys, només i ara l'estem refent: I el primer que em van dir quan vam entrar a l'Ajuntament vam dir hem qüe de fer per mantenir aquest palau?". Em van di8r :tirar--lo a terra", vaig dir : No. pot ser perque és un logotip de Barcelona. Es un símbol de Barcelona. El Palau Nacional i el jocs de llum del 29 i les fonts, no es poden. perdre. S'han de mantenir". "Dones, buidí allá de quadros, possi sorra a dintre i s'aguantará, porque aquell edifici no s'aguanta". I després afortunadament els representants d'aquestes classes mitjes creatives que té Barcelona, el catedràtic d'estructura de l'esoola d'Arquitectura va estudiar i va decidir que es podía aguantar el Palau Nacional si se li possava una sivella de ciment armat en la gran sala oval, en el templet de la sala oval, porque aíxi, amb aquesta sivella, amb aquest cinturó, el conjunt es mantenía. I es manté. I ho vam fer. I ha costat molts mílions, centenars de milions. Pero el Palau Nacional. es allá í es l'orgull de Barcelona. Això per qué us ho. die?. lis ho dic, perque, qué voldriem ara ? Voldriem que el 92 no fós el 29. Que el 92 no Los ni tan sois el 88 del segle pasat que va estar molt bé però no va ser prou. Voldriem que aquesta ciutat deixés de viure a estrebades, a cops d'il.lusió, a cops de • ja veurem.No pot ser aixe>. Hem de tenir un bon equip sempre. Hem de tenir una ciutat europea, sempre. Tant si aquell es l'any bó 167 �com si és l'any dolent. Hem de ser bons també en els anys doIents. Hem de tenir força per soportar ala nostres vells í els nostres parats i els nostres margínate, í això vol dir, no nomee tenir un moment d'euforia, guanyar la lliga una any. Fer una gran expossició, fer- una JJ.00 vol dir aprofitar aquest moment d'alegría, de gosadia, d'euforia, si voleu d'entusiasme, tate junte, per crear una Barcelona que s'aguenti en tots -da moments, els bone í ele dolents. 1 per fe aíxó jo nomes us die una cosa l'únic que necessitem, l'únic, dintre de la democrácía, no estrictre ? per quells que no hi creuen en tot això, amb tolerancia per tot el que diuen, amb tranquil.litat per tot el que s'inventen, que és molt, l'únic que necessitem es dei ar de. banda tot aixó, mirar el futur, mirar els demés, sis demés companys, ala demés conciutadans dir : colaborant tots a fer aquesta Barcelona- del futur perque aquesta Barcelona del futur 11 ja ha nascut, encara que no vulguin ja ha nascut, ja existeix,ja hi és. Hornee l'hem d'acompanyar entre tete perque hi creixi) 1 ara cm dirán. Bueno, qué vol dir l'alcalde amb tot aixó. Qué hem de fer en concret ? A qué ens hem de dedicar ? Jo us dic: "Us ho heu d'inventar voealtres el que heu de fe ". Jo us die, cada. vegada que paseo per devant, l'altra día a la Plaga Borras al capdamunt de Sarria, a un quartelet de bombera que hi ha, petit, que ha aprofitat un raed, que deu estar,expropiat perque aqlgUn día a lo millor per allí passará el segón cínturó. Dones, molt be tan En aquest quarteiet de bombera' d'abans hi ha une famosos com pero aqueste ben grans 1 í une.. ........ .........al tenen 168 ��< 4,.c.444h,, Av, " 4.14"4+ 9-(-• t oe . Cc (c-r ief t, Cec, "41 '144,N << 4t,. t3 I.t~ 1iv< < 1 k r ,,,,. e ^-L► G !k., g -^ PA" UVI ^ -C (eg fec. ► t7.iu.Cw► c . .zL' 7 `i<>/-4'–v c.vck. r 02A. 67-f ,C 5 ^ ^ r ^ ^ ^e ^„^,,.y , ^ V^ ^ l v(pyt d e.t L/{Mh 1111.7*^ . 4,„ c. (^.GG^ (•t-i w^; ¡W 1 otcrc: ", c< n r(kfln 4 C .,.e.,T re- c"...+.. f1 091:•■ I1.1r L,Uaagl p s+L r . ..^ s ^^ 14, cih i 5^^ N WYkw^ c,4-4 4-ek-c,w k I. hfr.: a" ti. " cy.,(1 fiz,14cAA.4 ( L w.c 154r~-` wi "f”) l `• 4 S. G 14- t»I w-` t(w\ 4 19(tt bv od` -4--4._ < 1.4". 10) t (` %w„ (1r^i 1R^rQ, ti^ ^ "*".‘ 54 (1^ (J^ úc^.^u^^ ^ (Je Vukl am4r {eiv 1,4 (AA • „t y s l frk ^ -r �ls° I /^^Gfi^S l.^-c'wu^ ^ t brw(.AA,( t/ eS ^,o, ^ (0, ^`` U-^ C-^ ^ y 1 ^..3 .eiQ /y^t^ ^ 1 ' ^ !^/} e.1^% r at..f ^^,u„ `<wr CALIA~ ??-45, 1~ ^ ... con—L4^ v~" w Iftvt" .9.41 ^ ^e^ ^ CI.WA ^ r( vrca(i./r i'l` re-) ',,lat.^ ("rc,u.ctP( e-i/ (r^:th 64, a (1 k‹, (0441k-fei ^ twEit" (9.< lu.,,vNA~Aws.A.Si (ZvU ^~^ ^. ir,w. ^- v( L-zst) ^^ eAé• "r"( c•v¢t tt.t mA RT' fuvt-r (p,+ t,w („e-c 4 ^ wc04.4„ e o 1rM `c-QtA lt a.t I `,, cr`- 6K-0-4Ad• su-t_ si ^rW tdutOntuilt ^ al& Py` 1mAtlK % -t% 3 M% rvr u e-A•••■ )Á ,w. .eit wv-( (..t..,' (c-e ` eFtg Nw~0*'•A (`) 14 ' .e),( Kr►1^5 m i_c4 pe- ,-5 ,,^ ^ ..^.^.t ^ (.3 i An..A ^^^►zr1. dcr 5, ,u4( a eAluou-GIÁÁ Ñ ^ l ..w 4,1 Afr cif Iwt 1"60, i . ^^.rc Ifik r ^, ,.e.,( G, twr c»3 6.1 1M/t„ Y .1?/( ivuu... ^ ^ tly6` w ce,<"• ^s du , Sk r tettvic- C4 v wut , w:f ral '1n1 1)1' L" 410 i CL át,Vt at"".h`uy' f`,1 . ,1(^, ^tt eui ^ ktim" vuw.Ce-S ^ me, ee^ ^^ �^^,rc ,P/( t» %v f_ ' L‘ %\1,4.1 B`^^ ` w Cu I 4.0-../ (.e^-•r. ^ ^•^ c ;-(t-- ^C.ti t' le-1m ^Ir f olc< I ^ L1 ^-r K-r •, G,, 1vc (,vs 1A41.-.0 rl p,,. „^ 0 k ( ao De( rl ^ ^ ^ ^^7^1. / rrt 1A-c Lre ^c<<c C' u ^,( s Í^ C^ v^ V ^ 6lef .(12, k+m. b f3 wc cl•••• ^ (,,,s Z ^, fi /AA f.a,.V r f 2^ Le-1 Cclàt^ ^` `^ ivx,,M,st<A ., c~,^u T -e.ef ^,,¿w< ^ e,frál j4. ,^.cr^ T (I ^ • ^a fi r ^ `^ ^ ivv*cf 1 rve+r_ ^o 4,( t^ t^. ^^ ^ s k ,y), (.wn)„a(i► c ct- ce-i fi 4(111-5 ht. ( v^ '1 r emat,"1- r w` ((`Jt^ („),^ ^ ^ p luvs.t GUokv44,7 li fi ( v^ ^,, ^,, y t Át4 wi 4 ^ ^ ^^ t • ^.,1 /46- (1,5„.,,fi a km, • 6Ukcmy dt 6,1pi i ^^..^ 024. ^^• t^ ^^ ^ ( 4u0ax- a24. ` Nky5ç (y( L` (^^^ ^, , _ 1u, 4.. 4 n ui 1(4'4;/ (-rd i Coys, tAt (-s ^ww^^; eq u,, r 40U ,‹-t. k,v^ 1 ^ OW^ / I Cc Ct (172 ca, ^. ., I ^^.. tW 175 .4,94 A -4b "4-4-11. 1r,rw4 *. ^ �C ^. ji,( gti,.fr,cR,,,.c— c `- kor ( u 40 y E ‹ 4 (I `r„ 0.4.1,,., G<- Co`,,`c C` /3~ ... cu„ c r cs ^ l (_' c G^it 1>e ^ o/-e_ rt.ff^ cv WAi.tc.B-C 4t n,C<,c,,,, / n oz---4444, a. e 9 41 ( t -~ - J a4641 ( G t (4-, c. t ni~c"..t ^h v e-ex. c,t .4 .u ) 14ó4se4,--r-4 r ^\ l ^^"^' ^ ¡^ ^`y/(ie^-. ^^^ •G^ 1ye/t..3t.1 4 ^/^, bet G, h,v ►^ ,^ c' (c. <,,,, i h PLAA 13.4-‹ ¡^ ^ 111r- J^ -t/( yut 4 `i -^ l- ^^t e-t-zAk va ,44‘ 1P( k 45,411 Ihtti «^ VA ^ C4 1,1 Y'1„ ►"/ ( w^^,(1-►K, a r S,^ p tv< — i~n't Ir C.)2-4.. u ^L^ � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3998 Title A name given to the resource Inauguració del Parc de la Espanya Industrial Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parc de l'Espanya Industrial Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Infraestructures Ocupació Història Socialisme Benestar Social Model social Campanyes Barcelona Eleccions Parcs urbans Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-05-23 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1093/19870524d_00215.pdf a83a42b3fa22ca30b356bf129e1b9071 PDF Text Text CASTELLAR DEL VALLES 1.25 �Estimats companyes companys. Avuí aquí a Castellar del Valles, en un altre poble que també será socialista com. ha serán altres que la gent nó s'espera com ha será Castellgalí...? a lo millar, si o no 7. 1 altres pobles de la Catalunya Anterior, Ho 1 26 �seran d'altres pobles que la gent no es pensa i que no s'ha dit que ho haguessim de fer perteyen a això que tan desafortunadament una, vegada s'en va dir, no ho dio, però ja sabeu el que vull dir, perque Cataluny& . es catalana, tot Catalunya es catalana començant per Barcelona i seguint per Castellgali que va per Castellar, que quedi ben ciar això, tot Catalunya. Bé está pasant una cosa important en aquesta campanya, que és una campanya que m'ha dit el Raimon l'hem de sentir, i l'hem de seguir perque parla la. veu de l'experiencia del socialista que ell encarna, no perque ell sigui gran, ja sabeu -que n'hi ha que són mes vells que ell, ell és mes jove que d'altres, sino perque a través d'ell repeteixo parla la veu histórica del socialisme) ell ha dit que aquesta campanya hauria de ser una cmpanya a la que parlessim de les coses concretes, deis problemes concreta, masa concrets no, per això, . en que parlessím de coses concretes sense barellarnos oi de coses concretes, de problemes concreta i de solucions concretes a aquets problemes. La campanya electoral municipal . está feta justament per això i jo creec que a cada poble que nosaltres hem estat presenta s'ha tendit a explicar i a dir a la població quina són el nostres projectes de futur, quina és la nostra evaluació del passat i del present i guinea son les coses que han anat bé i aquelles altres que convindria canviar i que fleten per encertar inclús i que•en el mandat que tenim per devant s'han de comengar a atacar. Això és el que nosaltres hem de . comengar hem de començar a fer i hem fet jo creec que a tots els pobles i viles de Catalunya on ens cm présentat. 1 tan mateix hi va -haver-hi un partit que va - dir abans de començar la 127 �campanya no és per parlar de clavegueres, aquesta campanya és per parlar de Catalunya i aquí ja ens posaveu la línea del que no havia de ser pero treieu jo creec i explicaven ben clarament quina és la equació i quina és la concepció que d'aquest país s'en té desde la dreta nacionalista. Catalunya es l'esquerra, més ben dit, Catalunya es lajntament, l'excusa per no parlar de- res, Catalunya és la bandera, és el nom, és l'argument amb el qual amagarem, amaguem, totes les demés coses concrets, les solucions o les - els interesos no solucions concretes als problemes concrets. Que feliços que éstan sempre que poden oneja r . aquesta bandera i poden estalviar-se amb ella utilitzant-la com s'utílítza- el nom de Catalunya per tapar la manca de solucions deis problemas que realment tenim. Mireu que hi ha una apropiació indeguda del nom de Catalunya, indeguda en aquest cas no tant perque estígui utilitzada per ningú en particular sinó perque s'utilitzi indegudament per no parlar deis temes que cal parlar, per no discutir els temes que realment s'han de discutir. I aquesta gent passen, jo diría que d'una forma fatal, d'una forma activa del món de les grana abstraccions í del món deis grans sagrats al món del l'atac personal, al món de la absénoia total de fcontinguts programatics, al món de rebaixar la política a una contesa en la qual lo que es tracta es•enfonsa la persona de k'adversari jo us diré perque això está pasant i els joves això ho enteneu molt millor. Això está pasant per una sencilla raó : aquesta campanya, ells he dejen i ja amb aixó estic d'accord es mes que una oampanya en aquest sentit, perque ademes de parlar ala Municipis de Catalunya, com que el resultat pot ser el que pot ser i ella s'ho imaginen í començan a calcular com hi haurán 128 �de reaccionar tracten d'evitar, primer, un resultat dificil, pero no se n'adoreu, segón de que se están posant en un i en una situació enormement complexa per ells després d'interpretar que és el següent : si efectivament, que no ho és, però si com ells clluen, aquesta campanya Los una campanya per veure qui és més nacionalita, quí s'estima més Catalunya, que és més capital per Catalunya, oi ? si efectivament aquesta campanya Los això, qué passaria ? ! que hauriem d'interpretrar en cas, com será de que les candidatures del socialisme on deia, abans el Raimon, s'imposin a la major part deis pobles importants i viles de Catalunya ? Com hauriem d'interpretar, a leshores el fet que es pot produir i jo creec que es produirá de que el 60, el 70, EL 75 % de la població de Catalunya hagi votat opcions socialistes. Qué hauriem d'interpretar en aquell moment ? Qué hauriem de considerar si en aquell moment, cosa que ningú no fa, efectivament, després de cap elecció, agafessin les paraules d'abans de la campanya i diguessim i interpretessim els resultats en els termes en que les candidatures deis nacionalistes de dretes ens han volgut posar aquesta campanya. Qué hauriem d'interpretar ? Hauriem d' . interpretar evidenment que el poble de Catalunya, fidel al mandat que desde la dreta se l'hi dona, fa una lectura política d'aquestes eleccions mira a veure quin és mes capital per Catalunya, qui és més decisiu per Catalunya i decídeix que es el socialisme és més Capital í mes decisiu per Catalunya que no pas el nacionalísme de la dreta. Pero dit això, deixem-ho correr, dit aíxó deixem-ho correr perque això només es un parany en el qual ells mateíxos s'han posat í que el día 11 de Juny ja tindrem. 129 �ocasió de comentar-i ara anem a lo que realment hem de fer en aquesta campanya í concretament en el día d'avui í que de parlar de quines eón les lineas de projecte, de que es el que nosaltres hem de fer í concretament que esperem de la joventut en el futur. Míreu jo crees que l'experiencia d'aquests anys ene ha dit varice coses importante. Ens ha dit que en aquet país el fantasma de l'atur, el fantasma de la inactivitat, el fantasma de la imposíbilitat de fer front a una situació que diuen té causes que eón internacionals í que van molt enllá, e'está començant a esvair s'está començant a esvair, que no és veritat que els ajuntaments no puguin fer res devant d'aquesta situació, que noes veritat que els Ajuntaments només puguin atacar les consequencies no les causes d'aquesta situació. Hem víst com la joventut de l'Ajuntament de Barcelona í de molts ajuntaments socialistas es plantejaven programes que anaven Mé2 enllà de la pura terapeutica assitencial. ...Només curar-se les ferides que la situació económica estava provocant i anant mes enlla'en el seritit seguent: - primer -explicar clarament al jovent, sobretot a aquell que está en una situció marginal, que es una part important d'ell mateix marginal en els sentit que no entra normalment en els circuts que el sistema mercantil o funcionals ténen establerts per entrar en activitat productiva ), explicar en aquest jovent que hi ha maneres, que s'han de poder trobar maneres d'entrar al mercat productiu, d'entrar en el món del treball desde la situació de originilitat. Que no hí ha un abísm, que no hi ha una separaci ó . fatal, que no es veritable literatura la que ene diu desde la dreta que aquestes sòn situacions separades totalment l'una de 130 �l'altra, la de l'estudiant sense feina,. la del jove que no pot accedir-hi i en cami el món de la gran empresa, on hi han, a través de revistes semblants a aquelles abans deja el Raimon, ens expliquen que els líders, que les grans figures de la societat moderna haurien de ser aquests managers que han triunfat per tot arreu. Un altre món, un món que cada vegada s'eus aparexeria com una cosa imposible d'assolir, en una auténtica religió moderna en la qual per entrar-hi s'ha d'estar iniciat i per iniciar-se s'ha d'haver passat un curriculum que cap de nosaltres podrá mai tenir. Doncs bé, aixó no és veritat, aixó no és cert. Les árees de joventut deis ajuntaments han començat a demostrar que hí ha possibilitats, desde el món del programes d'ocupació.' juvenil, desde • el món deis IV d'autoocupació, de cooperativisme, diviciació empresarial, d'educació, desde el món que el que es preten es perdreli el respecte al món aquest mes sagrat de l'empresa dificil, al món de la producció. Per aquestes vies s'ha demostrat que es poden aconseguir modestament encara, alerta, guanys importants, que es pot animar a la joventut i que hi ha alguna d'aquests joves el camí que va desde la marginitat fina a la producció. I aixió és el más important. I aixd) es allá que hem de desarrotlar, i jo creec que hem de fer-ho no només desde el punt de vista de pogrames concrets, que els estem fent í que els anem millorant, sino també, i aix6 creec que és la gran. lliço que hem aprés anant cap a un camí de mentalitats; predicant també un cami de mentalitats entre nosaltres, ' entre l'esquerra i sobretot entre la joventut 131 �d'esquerres. Jo nlhe trobat en aquestes exposicions que fan les árees de jàventut en les que expreseen, al cap deis anys, suposen, que ée el que s'ha fet en. aquests programes d'ocupació juvenil i de cooperativisme, que és el que s'ha fet, quins eón inclús el productes que ja s'están produint, ni que sigui - transitoriament grácies a aquests programes. M'he trobat normalment que molts deis joves que estaven allá exposant les coses que habían arribat a fer hem demanaven que aquest programe d'ayudes durés mes. Allá que demanaven primer és que la subvenció, l'ayuda, la partícipació del .Ajuntament en la s4áv a posibilitat d'anar fent aquella ocupació temporal o aquell experiment temporal dures más temps, que, en definitive, dures la situació de provisionalítat en la qual estaven segurament, en molts casos tenien raó practicament. Els hi he hagut de dir í hem penco que els hi em de dir "Mireu que el más important no és tant el que es prolongui una situació en la qual l'experiencia • productiva es faci amb l'ayuda del sector públic, mireu que el mes important éa que a través d'aquestes experiencies s'hagi entrat realment en contacte amb les exígenpies de la producció s'els hagi perdut el respecte, per dir-ho així, perque cada ú de vosaltres o agrupats pugueu realment entrar a produir i entrar a Vendra al mercat dificil de la producció privada, bé en el mercat dificilisim del treball en mans del capital prívat. Mireu que això és el mes important í no ho és perpetuan situacions transitories que el que ferien seria crear una petita nova clase de jovent que en contacte amb les noves institucions que hanirien fent la " viu-viu ", per di'-ho d'aquesta manera, evitant el mes dificil de la situació de crisi que estem vivín 132 �pero cense aconseguir arrancar el gros del jovent realment d'aquesta situació. De manera que nosaltres hem dárriscar, hem de probar, hem d'anar experimentant í a més hem de predicar que tete plegats hem d'arriscar, tots. 1 arriscar vol dir, arriscar vol dir, sobretot, ser jove perque es en aquesta edat quan això es pot fer. Arriscar vol dir i ho die amb totes les lletres intentar ser emprenedor en aquells casos en que aix6 sigui posible. Mirar en quines condicione això es posible fer els cálculs els números sumar les voluntats que calen per mirar a veure si aíxó es posible. Peró també evidenment altres alternatíves que eón igualment arríscades i no entren dintres del món de l'empresa iniciativas en el camp cultural, hi ha malta gent que ferá laseva vida i la pot fer inclús molt bríllanment no per la via empresarial, - no per la vía de la producció en el mercat capitalista dele bens i serveis corr4ents, de mercaderies, sino per la vía de la creativitat. Ah I pero de la creativitat que tingui un públic, de la creativitat que busqui no només el reconeixement oficial per la seva genialítat o per la seva qualitat sino tambè el reconeixement que humilment hen de buscar inckúe els genis que encara no ho son de31 públic que ale ha de apreciar com a genis, com a creadors. 1 aquest risc i aquesta creativitat jo creec que l'hem de predicar també. El fet de tracte no sols de buscar entre aquells companys que están a Inetitucions, l'ajut per seguir creant, no sois buscar entre els companys que están als ajuntaments, a lo millor, el reconeixement públic de que allá que s'está començant a fer es interesant com a 133 �minin sino també tractar de llançar-se ben aviat potser en la experiencia difisilisima pero necesaria sempre del reconeixement deis demés, del reconeixement públic, del reconeíxement d'aquells que no ene coneixeu, justament. Això es arriscar í jo cm penco que ara estem en condicione, desde les institucions en les quals el socialisme está present de donar camins per fer-hoi de cridar a la joventut per fer-ho. Creec a més que us han de demanar, perque totes aquestes coses e4s evident que nosaltres sois no les podem fer, a mes d' arriscar, a més de ser empresaris-, de ser. creatius en el camp cultural, us hem de demanar dues coses mes que ene ajudeu a fomentar el teixit de l'associacionisme. Nosaltres creiem que el pitjor dele drames a la nostre societat en crisi es la soletat; tant ho creiem que allá on anem prediquem i ajudem ( o prediquem-als mitjans de comunicació, o les radios munícipals i inclús • a les televisions locals creien profundament que la societat en que vivim la demanda pública mes important que té és la de comunicació. L a gent está sola sovint rematadament sola i necesita comunicació. Peró el jovent té a más una sortida que está mes enllá de la comunicació a través dele • deis mitjans de comunicació, que puguem anar creant, que és i'associar-se, i'anar junts peró, no anar junte en el sentit de repenjar-se, de no fer res,"gracies a que jo no faig res, aquell altre tampoc i ja som dos que no fem res ". No en aquest sentít, sinó en un altre justament d'anar creant la xarxa que permet travesar el desert que el sistema -eStablert exposa davant els ulls en el moment que passem de la infancia o la joventut a l'estat .més adult. Aquest desert, que el sistema capitalista i que el sistema universitari í d'ensenyament no han solucíonat, 134 �que ens posas davant els ulls, quan arrivem a tenir 16, 17, 18, 19 anys, aquest desert s'ha de travessar de la millor manera posible i una de les millors maneres de fer-ho és amb campanyia, amb bona companyia en el sentit de no tractar d'amagar-se de la realitat sino saber que hi ha aquest desert, que es travessa que al final no hi ha nomas un oasis sinó que hi ha el mar, que el final s'aníra a la costa, que al final hi ha realment el món de la producció de la creativitat, en definitiva, el món de la realització personal. Aix'06 és posible i els campanys ens poden ajudar. I aíxó, qui pot predicar-ho ? ; sobretot vosaltres, que sou joves i que sou socialistes, sobretot vosaltres. deixeu-me dir una cosa més. Una cosa mes, que jo us demano avui a aquesta mena de cuidar el jovent, que ens ajuden a que tots plegats col.laborem en aquesta linia, una altra crida que té molt de petició també molt de reconeixement de culpa per part de la societat més adulta. Una cosa que no hem sapigut fer és explicar i practicar el que entrarem exactament per educació per cultura quins components té. Em refereixo a una colla de campa í molt especificament un : el de l'esport, en el que tetes les ideologies. polítiques són culpables de no haver sabut reconeixer l'element formatiu, el cultural, educatiu que hi ha present, justament en aquesta activitat que és l'esport. Desde la dreta l'esport és concebu t . com una solució desde el punt de vista de l'aportliticisme que la dreta predica i practica tan sovint com una soclució de vegades en els problemes d'inserció social. L'esport és vist pels partits de dreta i nho t4enim ben a prop aixe, com el seu gran síndicat• 135 com la possibilitat de �movilització inclús en aquelles manifestacions que, de'tant en tant, s'han de fer en el país, perque hi ha moltes ocasions en les que el país s'ha de movilltzar pel interesos de liders de la dreta quan no hi ha sindicats, quan no hi ha xarxes de partits, quan no hi ha moviments de mases (i a la dreta no ni han ) s'acudeix el sport com sistema de movilítzació. Per la dreta l'esport es a vegades un artefacte brut, que no té contingut polític i que s'utilitza justament desde-aquest apoliticisme que nosaltres saben que no és buit i que té un contingut polític ben ciar, que és el de la dreta. Per l'esquerra, per altra banda, hem de reconeixer, que no hem sigut capaços d'explicar clarament d'apendre nosaltres mateixos la importancia de l'esport dins de la vida social. Mireu, l'esport. als països als quals ens volem assembla en malta sentits, també en el camp esportiu, pero en general, és més una asignatura desenvolupada que no pas un tema exclusivament Éds un tema que está inmers dins del món de la formacló í de l'educavció í de la cultura. Mireu els simbols del socialisme i els del moviment obrer í veureu que tots eón simbols de treball : la falç, el martell, la farga, l'espiga si voleu, i finalment més endavant el llibre, la ploma, és a dir, l'intelecte. Cultura afegida al treball. Aquesta suma és el .socialisme, aquesta suma és, almenys, la deis simbols del socialisme i aquest simbols voleu di.r ( repeteixo) treball i cultura, entenent per cultura la llibresca, la literatura. Mai s'ha entes, mal s'ha dit, mai s'ha util.litzat els simbols esportius, els símbols de l'expresió física, de la competició com a simbols de cultura I. eón cultura i sòn tan cultura que els nene petits quan es van fent grane, veuen que el seu sistema escolar 136 �no els hi dona aixó i que a casa seva els seus pares parlen d'això i a. l'escala no se'n parla i que els seus pares a casa. parlen de política i a l'escola no se'n parla i parlan de diners i a l'escala no se'n parla í parlan d'amor í d'odi i a l'escala no s'en parla comenga a néixer en ella el dubte de si el sistema en el qual están entrant servira'realment per a alguna cosa a la seva vida. Comencen a dubtar realment de que allá que seis estiguí ensenyant sigui realment important. Allá que els adulta consideren que és important. I a l'esport aixá, és l'esport agafa una part . importantísima de la. superficie escrita als mitjans de comunicació social, i de l'audiovisual. Apassiona a la gent. La gent és mata, és baralla. Ahir al Poble Nou, a la Plaga Prím, una velleta se'm va acostar i cm va dir que el sf..0 marit que m'havia volgut saludar i que valía arribar a aquestes eleccions per votar socialista i que patia del cor havia mort un dia sentint un partit de f'tbol i no fa pas massa, amb el BargaMadrid. La gent s'apassiona, els nens ho veuen això es un tema molt important, la gent inclús pat morir té emocions enormement contagiases en aquest camp tanmateix a l'escala, l'espart és una cosa a més a més, una cosa a la qual no se li dona importancia. I és important que l'esport a la nostra societat passí a ser alguna cosa més que un espectacle. És importan que sigui practicat i és important, sobretot, que el sistema educatiu i els sistemes d'assocíaciá juvenil i reconeguin com un element cultural de primera magnitud. I ara els nens tenen molt més del que nosaltres vam tenir, això es cert, ja comengan a tenir unes instal.lacions i . uns projectes i unes posibilítats que 137 �nosaltres van tenir. Però jo us demano í amb això completo la me y a crida de quatre punts, que considereu que aquests temes importants, però aquest d'una forma molt especial estiguin. present sempre sense falsos falsos intelectualismes desde l'esquerra, sense desde l'esquerra, 'que estiguin nostres propostes de reforma del sistema educatiu. Mireu, tením quatre anys per davant. A aquests quatre any s . creec que serán crucials pels nostres pobles í viles í serán crucials per Catalunya. En aquests quatre anys seguidament s'anírá pasant el futur del nostre país s'anirá passant també el decantament derl nostre pais i aquest passará crucialment per la joventut. Per allá per on es decanti la joventut avui, per allá es decantará Catalunya d'aquí a 4 anys i jo penso, d'una manera absolutament cohvenguda, que a les eleccions que tenim al davant, el dímecres que vé, ens juguem el primer acte dáquest procés de decantament. Estío. convençut de que guanyarem i que aixó será l'inici d'un procés de decantament de Catalunya cap al socialisme. Visca la joventut, visca el socialisme, vísca Catalunya Barcelona,24 de Maig de 1987 138 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3999 Title A name given to the resource Míting electoral a Castellar del Vallès Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Sistema capitalista. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Castellar del Vallès, Barcelonès Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Socialisme Eleccions Campanyes Joventut Acció política Castellar del Vallès Municipis Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-05-24 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1094/19870528d_00214.pdf 929bc6db13866616eb557ad1329728d7 PDF Text Text SOPAR AMB EMPRESARIS HOTEL AVINGUDA PALACE Barcelona, 28 de maig de 1987 INTERVENCIÓ LLUIS ARMET En primer lloc, en nom de la candidatura socialista, presidida per en Pascual Maragall, molt agreits per la seva 84 �asistencia í especialment, agreits per les dificultats que sempre significa fer una convocatoria tan complexa i sempre tan apasionan en el sentit de feta en pocs dies í no amb els mítjans que aguesim volgut. Voldria dir quatre paraules de salutacio avanç de donar entendre al que serán dues intervencions breus per donar lloc a un coloqui. El motiu que ens ha portat a fer aquet, contacte es simple i exclusivament tot allá que hem fet al llarg deis anys, que ha estat un Contacte ben estret amb molts de vostés, avui que hi 1-vasija campanya electoral pel mítg, tenir un contacte normalitzat també amb vostes, es a dir, no estem en la situació de donarnos a coneixa, perque ens hem dot a coneixer; no estera amb la situació de presentarnos per primera vegtada, sino que estem amb la situació d'haver fet unes coses, jo diría, desde ‹ forga encert, se ha permés el nostre punt de vista, ab normalitzar una situació en. el món empresarial que m'ha atraviría a calificar d'exemplar fins i tot a nivel del Estat espanyol. Es a dir, amb l'espaí socialiste de l'Ajuntament de Barcelona amb lo que ha estat la institució Ajuntament de Barcelona presidida per Pascual Maragall en trobat vostés neutraiítat, en trobat vostés objectivitat, en trobat vostés tracta ígual,en trobat vostés estimul a la competivitat, en trobat vostes negativa rotunda al plantejament estrictament especulatiu i en camvi recolçament absólut en tot lo que sigui un plantejament de risc I d'interés. nosaltres en aquesta etapa hem iniciat una política que jo diría, també, que es nova, si hem permeteu l'expressió catalana, és un tant abusarada, que es tracta d'entendre que el sector públic ha de colaborar amb el sector privat; que el sector públic té recursos importants, desicions administratives importants i el 85 �deura de ser fid4e1 a un electorat que l'ha votat, per tant cal que actúi amb els objectius determinats i aquets objectius determinats son compatitius amb una actuació del sector privat. Aquesta convinació sector públic-sector privat l'hem ejercit a traves de mecanismes positius, sensa cap voluntat de intervencioisme, sino amb una estricta voluntat d'estimul,sí hem permetan la expresaió d'exitació a la participació del sector empresarial. Ja no m'extendré en el que ha estat des de el meu punt de vista una actuacció molt positiva, que remercaría deficitaries, racionalitat empreses quasi municipals pero si que eran són empreses amb superavit. clarament Que la administrativa i racionalitat económica. no té ideologies, al contrari, com més exigent vol ser amb el repartiment deis beneficis colectius, més exigent ha de ser amb la racionalitat económica, aixà hem semble que es un tema verdaderament important. Remarcaría aquí el trevall important fet per regidors com Serra Martí, com Merce Sala, com tots colaboradors que avui també es troven aquí entre nosaltres remarcaría també una experiencia puntual, jo diría insol.lita en el bon sentit de l'expressió, que ha fet l'amic Francesc Reventós amb el teme d'iniCiatives empresarials. Jo el que crec que seria diem-ne positiu que haigues una primera intervenció, intervencions curtes, sense se en absolut exhaustives que donesin lloc despres a un. coloqui, en primer lloc per part de Francesc Raventós i en segon lloc per part de l'alcalde Pasqual Maragall Unes paraules molt breus, només se per a dir que potser en aquesta legislatura que s'acaba, 86 aquest periode de �municipal. presidit per el alcalde Pasqual Maragall, un factor important creo que ha sigut, el reconeixement de l'importancia que té en la economía per la bona marxa de la ciutat. Penso que aquet fet lligat amb el conexement ha tingut la seva importancia perque s'ha segut que malta dels problémes que té aquesta ciutat, un problema ímportant com potser l'atur i el que deriva d'ell, la marginació, el tema de crisis ecónomica,etc. Que precisament la resposta estava en donar impolsió económica a crear un clima de relació entre empresaria i administració, es, aquet sentit, pensa, que precisament una de les tasques importants que Pascual Maragall ha desenvolupat durant aquet període, ha sigut aquet espirit, i aquet clima de colaboració entre els empresaris l'administració local-ajuntament de Barcelona. Es cert que volem una Barcelona important, cosmopolita, que tingui un gran pes en tots els sentitis, que sigui el cor i realment un pes fonamental dina a Catalunya í dina a Espanya i dina a Europa i pensem que es tota aquesta voluntat de tener una Barcelona cosmopolita, no solsament ha de contar els aspectes culturals, esportius, socials i mena sino que l'economía ha de jugar tata un pape fundamental. En aquest aspecte ,ínsistím que la colaboracio entre empresaria i administrado local es fonamental per a conseguir aquest objectiu. Per tant í com jo penso que aquí realment a lo que hem vingut es a sentir les ideas í els projectes que te el alcalde de Barcelona nomes dir que aixi fer referendes a Lluis Armet, que amb aquesta nava tecníca de funcionament de les empreses municipals del iniciatives sanejament del de noves en el sentit doncs de tants projectes i tantes 87 �iniciatives que s'han posat en marxa ja, en la activitat economica - per sumar esforços empresaria ajuntament de Barcelona, creo que aquest es el cami que es portara a traves d'una il.lusió de trevall conjunt a que Barcelona agafí el -pes que volem que tingui í, insisteixo a Catalunya a Eespanya í anivel internacional. INTERVENCIÓ PASQUAL MARAGALL Bona nit. Ja vist que. en coloqui d4e manera que avui també es questió se4ntir el que diguin vostes. Sí algun vol interveni, preguntar, demorar esclariments í ha feria gustosament i sino ho faren el. nostres colaboradora Joaquín de Nadal, tinent d'alcalde d'Hacienda; el senyor Reventòs i també Lluis Armet que m'acompanya en aquesta, candidatura si us semble que es el President del Comite Ejecutiu de la Zona Franca del cual ara parlarem també breument. Per ela temes metropolitana evidenment Merce Sala encara segurament per algun altre tema alguna de les altres persones que hi estam amb mi avui aquí. En tot caes, molt breument per en pla una mica de provocació en el dialag, que fa un parell d'anys ens van planteja aquestes persones que ara hi ha aquí i algunes altres que estavan al front del Port en aquell moment, com Carlea Ponsa que tambe hi es aquí, Josep Miguel Abad, que estava en aquell moment a la Fira, en Julio Molinerio que tambe esta aqui ,que estava i esta en la Camara de Comerç 88 �altres ens varem plantejar el seguent dilema, aquesta ciutat ja funciona be desde el pnt de vista funciona millor el desde el punt de vista de la sa y a admínistracio, pero resulta. que compleix els objectius de sanejament í de millor funcíonament que ens havían plantejat, la crisis continua, la ciutat no hi pot fer gran cosa, que la crisis es una cosa que va més enllá, que podem fer? que hem de fer? Ens resistim a pensar que realment no es podia fer res amb materia d'activació económica í de foment. Va se en aquell aquest grup de persones es va planteja, amb una reunió a Llagostera.• Es va planteja trevallar en tres dimensions que varem denominar la dimensió deis mil millions, la dimensió deis 10 mil millíons i la dimensió dels 100 mil millions. Cada una d'elles es purament indicativa com p ara veure. Els mil millions era el seguent, l'ajuntament, grades els esforçcos del Tinet d'alcalde d'Hisenda í de totes les áreas de ajuntament no deixava de tenir deficit, aquest deficit que vam trobar quan vam arribar, que havían trobat un presupost, agravat any 79, sino recordo malament de 20 muí1 millions, s'han van cobra 18 í s'han van gasta 30 í no perque nosaltres fesim que la administra el que hi havia í sapigués on estaven les parts i les taules i_poca cosa mes. Aquest era el inici í en camvi al 85 ens trobarem,al cap de sis anys, que no hi havia deficit contable. Hl havían, sempre í podem haver comptables mes sabis que tinguin el darrera el interventor diguin no, no, pero es aquella partida resulta que encara podiem trabar, com cm dieu el financers, un risc ocult o una cosa, si, segurement. „la n'hi ha d'aquestes coses segurement. Hl han coses, com es diu 89 �incobrables, en efectes si s'has , de cobrar i que despres no es cobrar hi ha tot aquest tipo de coses que sumades, sí les sumen, a mes hetereogen'eas, poden pujar miles de millions. En tot ces no hi havia, deficit i per tant deben plantejar al Tínet d'alcalde Nadal si el seria capaç l'any seguent de que aquells 12 Mílions que invertien cada any a portar n' ha mil per no invertilo en lo que les areas ene diguessin, porque les arcas del ajuntament son molt gastadores i presionen molt pesque es logic, es la seva obligació, sino deixar n'ha mil sensa repartir a ningu, ni a joventut, ni a esport, ni a enseyament ni a Serveis Socials, ni a Urbanisme, ni a obres públiques, ni en lloc. I amb aquest mil tracta de conseguir que es movilítzdn 5 mil milions de capital privat per fer bens serveis privats, pero en ir-iteres general de la ciutat, í aixi es va conseguir, aixo va ser Iniciatives. Iniciatives va sortir de la id ilea de que valía la pena reserva mil milions per en invertirne 5 mil. De fet si en Francesc hi hagues continuat parlan avang us explicava, que ell ha ,fins a 30 dic. del any passat, fins a mitge any on estem ara. Va movilitzar pel ordre de 5 mil milions efectivament, es mil que hi ha pasat, de capital í 12 mil milions d'inversions efectiva, que es mes que no el capital. En cuan al nivell deis 10 mil milions, quedava el tema de que tot i que nosaltres hi hauviem equilibrat el presopost no teniem el presopost que l'alíen), ja el tenim. Hi havia una cosa que es deiam nosaltres una mica com un argument per conseguir cert reconeixement de mes ingresos, despeses de capital tot.' Vostes saben que a Madrifd els museus son del Estat i a Barcelona don de l'ajuntament. i vostes saben que no hi 90 �ha cap ciutat d'Espanya que tingui hospítsals, hi ha algun consorsi amb capital de provincies, pero no son de la Díputacio, no son de la ciutat, no normalment. len cambi, aqui tenim quatre, municipal:, tenim el Hospital deiMar, el Hospital de l'Esperanza que son dos hospitals generis de tamany mitg encara el squíatríc í el geratric, cense conta Pere Camps altres coses que tenim el camp de la sanitat que no son tipicament municipals de sanitta.Iaixi estarem seguint. Els nostres 24 museus, els nostres 4 hospítals, ele nostres 70 centres escolars, el enseyament es nacional en aquest país, sigui 'nacional de l'Estat, sigui nacional nacional de l'autonomía. En el cas nostre es nacional catalá de l'autonomía i el ajuntament te cent-setanta centres escolars, cortan 39 o 35 guarderies i després hi ha una decena d'escoles d'EGB, hi ha una dotzena d'escoles de FP, formacio profesional, hi ha centres • d'enseyament especial, molt acreditats, el castell de San Foix ? que forma minusvalids en jardi n ería i es un exit rotund i altres coses que tenim í varios instituts. Aixo no hí ha cap ajuntament que ha tinguí. Despeses de capital: tot, en tot cas, especialitats d'aquesta ciutat tan especial. Aixi nem seguint í aquesta xifra que fa quatre anys evaluarem en 6 mil mílions de cost de tot aixo que hem fet a mes a mes, avui hauríem de valorar en 12. mil milions. Pero alto que realment es recala a no tenir eren diguem n'ha una tercera part-d'aixo, 4 mil. Pensava que aquest 4 mil realment eren absolutament innegables a la ciutat que a demes eran absolutament imprescindibles perque, evídenment, sino cobravem aquest 4 mil que pasava al presopost, havuan de 91 �rebaixar 4 mil milions d'inversió que consideravan irrenunciables. Aquest es ei problema del 10 mil milions, del nivel del mil, díguem'ne. Que es no el dficit, que no hi tenim, sino la marcca de recursos que tenim per pagué invertir mes. Aixo que ens, permitiría ? Basicament ens permitiría pasar de una inversío de 12 a una ínversio de 20, 22 o 24 mil mílions. Que la. ciutat en aquest móment comengaria a estar en condicions de afrontar, donat el sanejament financier que hem tíngut. Fa uns anys no seria possíble. Mireu, quan jo vaig entrar com a Tínet d'alcalde, no, quan jo vaig estar d'alcalde al any 82, el deute, ara no parlo de déficit 1 cuidado que no us equivoqueu que hi ha gent que ha sigut cargos molts importants i encara confonan el deuta amb el déficit. El déficit es ha de l'any i el deuta es lo que es te tata la vida, que es deu. Doncs aql deute de l'ajuntament cuan jo vaig entrar d'alcalde el any 82 era aproxímadament un cent mil milions, amb un presupost que a les hores teniem de 55 mil milions. Avui en día el deute es de cent mil milions í tenim un presopost de cent mil milions aixo s'en diu ratios favorables. Per tant, repeteíxo, no es un problema el finangarnos,doncs en aquest moment no el tenim, estem sortin el mercat de desgraciadament, • capítals internacionals, pero hem sortit molt be. tenim deutes Tenim emísions d'obligacíons colocades en el mercat, per primera vegada desde l'any 39, perque el franco va arribar va escapça l'emisío del deute del 29, toca fusta, la va escapça,l'hi va tallar el nominal i la bolsa, per tant, va trigar molt en aceptar que es parles de la posibilítat de que hi hagues un titol emes per l'ajuntament. El Nadal ho va conseguiro i ara hi han titols 92 �ja no hi han sí hem voleu busqueulos i us. trovare°. Totohom en te guardats en pany i clau i no es val mes. Tots son síntomes de que nodaltres, segurament, sí tínguessim una mica mes de diners podríem guardarne una mica per la carga financiera i invertir bastant mes del que estem invertin. Jo hem faig creus, perque en veig com es posibles, que amb, el nivell d'ingressos que tenim estiguem Len tot lo que estem Len. Com s'ho fa en Nadal ? Aquesta es la veritat, la situació es aquesta. Per tant el tema deis 10 mil milions np es tan agre sino ens enfunsem, no, no. Es que si no podem fer allá que realment pensem que la ciutat aquesta, que es molt exigent ,exigeix i que es podría que es mereix. En aquí hi ha una patita trompa que el hí víu dir, per aixo molt rapidament. Es que, aquest 10 mil no ho sé, pero una 10 mil milions de mes si que ens el varem donar, ens els va donar en Borrell cuan va entra a. Secretaria d'Estat. El any 82 cuand en Borrell va entrar a secreari d'Estat va fer un autentic mirada per que nosaltres l'hí demoravem un increment molt sustancial de l'aportació del Estat a l'ajuntament a tots el ajuntament í la questío que tenia en Borrell era tan complicada com aquesta. Ell que es un home pragmatic me diu, bueno jo lo que he de fer es equilibra el ajuntament de Barcelona, que tenia a les horas un deficit de 8 , 10 mil • milons. Estavem baixa des de el 12 cap el 8. Doncs jo havia de equilibrar l'ajuntament de Barcelona í que níngu hi perdí. Es un sistema, de dos ecuacions amb dos íncognites que es cuan cobrar' el ajuntament de Barcelona i quan cobraran el demes. Jo u vaig dir, escolta Pep no el resoldras aquest sistema d'equacions no el resoldres perque no 93 �sha t'ayustará a la solució,aixo sera. complícadisim. Val mes que agafeu Barcelona i Madrid i feu un cas . a part, com sempre, feu una sola equacío, una recia general, tothom puja tort i en auqest dos per causes especials. I aquet que es matematíc, ja ho sabeu, ingenier es catedratic i es profesor d'economia matematica es aeronautic. Be, pues aquest es va amb el mateix.Va fe el sistema de derivacions el va treure i el va donar ( que s'havia d' incrementar tot el fons que en aquell moment eran 50 mil milions, si no recordo malament, tot el fons que el Estat repartía als ajuntaments amb 50% per a arrivar a 200 mil milions,es dir 70 mil mes del 50% i que donat aquet increment era factible que l'ajuntament de Barcelona dobles la seva aportació que en aquell moment era de 8 a 10 mil milions hi pases, practicament a 230, dobles 100/0 i'els demes no hi perdesin. De manera que cuan jo dic, i nosaltres varem fer aquest salt de guanyar el que ara son aproximadament, per que ja estem en els 24 mil mílions de fons dels 26.400 millons cada any d'aportació del Estat. Aixó vol dir, que han aumentat, practicament, 16 mil milions, una quantitat molt considerable i que d'alguna forma, si el Pep Borren.. hem sentis ara podría dir, esvcolta no hem demoris, que et doni tant que jo ja et vaig aumentar aquells dos mil milions, indios aquella 12 o 13. Pero clá, allá es va fer com una aportació per el tamany de la oiutat i no tant perque tinguessím una serie especifica de de manera que ens ha permes a nosaltres seguir incordian, diguem-ho francament, amb el tema de la capitalitat, que continua sen britat, perque continua sen britat- que aquest son serveis transferits al darrera, transferits impliucitament. Les fonoses transferencies, 94 • �i la Lanosa valoraeió de les transferencies dones aquest son serrveis transferits historicament, pero que ningu mai ha decidit que s'havian d'acompanyar dones de ' de diners. Aixo pel nivell de 10 mil mílions, ja veieu, mes o menys, quina es la situació i estío disposat a esclarír, les dubtes que puguin hi haver en aquest sentit. I queda el nivell mes pelut que es el nivell deis 100 mil milions i el mes apasionan pel que trevalla. En aquella reunió a Llagostera varem arrívar a la conclusió que a demes de tenir que cobrar, si paguessim, al menys una part deis Serveis de ,i a mes de estalvia mil mílions per a invertirne 5 o 12, que es el que hem fet ja, haviem de mirar de movilitzar un nívelI d'inversions bastant mes important per que aquella ciutat el nívell que anaven funciones. Penseu que el primer mandat fa quatre anys, mes aquests dos primera van ser molt, molt, molt de. fer joventut, serveis socials, urbanisme petit, plagas, carrera, barría, centres cívica. Tot operacions de micro cirugía, diguessim. No varem fer gros urbanisme no varem fer gr'ans obres públíques, no varem fer grands ínversions en tecnología de círculac:Ló, con les ara a fet. Joan Torres en materia d'ordenacio del trafic. No varem Lar grans inversions de capitalitzar els Serve:Ls Municipals, cuartelets de Guardia Urbana, seu de districte, tot aíxo no ha verem fer. Ens varem ,l'ho estavan comengant a . fer a plantejar per el segon l'any 85, se esta acaban. Ara cada districte te el seu cuartelet nou, practicament de la Guardia Urbana y una nava seu. Aixó sòn malta díners. S'ha capitalitzat els serveis obres publiques. hem fet Pero en aquell moment tot just estavem 95 �començant. No haviem fel: el port de Felip II a de Roda, que ja a' esta acaban. No haviem fet, repeteixo, grans obres publiques i pensavem esta molt bé que aquest ajuntament fasi aquest petit urbanisme, petita obra pública, serve3is socíals, la ciutat es la gent , lo important no són les pedres, sino la gent que hi viu, per tant alegrem a la. gent i al final les pedres ja hi sortiran. Aixo va ser els primera anys, pero en. el estiu del 85 ene preguntaren contestavem, es segur que tenim rao ? I es no, perque ? Si aquesta ciutat fínalment no trenca el complexa de que no es podem fer grans obres publiques en aquí al final ene ofegarem. I hem de fer grane obres publiques i hem d'acabar amb el mite de que la gran obra pública val dir una certa mentalitat especulativa, una certa gran Barcelona que ja no estava de moda i de una certa atracció per la grandíositat. No, no. Es que la gran obra pública de una gran ciutat es tan important com el pa que menjem i per tant aquest 100 mil milions ens Leían falta d'inversió en aquest cas. Per fer que ? Per fer el Port, nou, amb una nova bocasa, un poliesportiu, com hi ha a tot el mon, a Baltimor, a Marsella, a Boston, a San Francisco que es que es el actiu que tenen aquestes ciutats, es justament aquest i a Barcelona, no el tenim. Per fer els cinturons, que desde l'any 1962 que catan dibuixats, que jo encara no havia acabat la carrera hi havia aquell llibre•negre que pasava. La red arterial de Barcelona,Ministeri d'Obres Publicas". Ja hi havia el primer cinturo í el cinturo litoral i no s'ha fet conec cap motiu pel que aquesta ciutat tingui la mala diccío fr no poguer fer periferia que totes les ciutats del mon �tenen. Hasta Manhattan que ho te dificil perque es una illa allargada com un dít i practícament no s'enten com el van fer, pero el van fer. El I París que . ho té complicat per que es 1' unica ciutat de que te'la mateixa densitat que nosaltres (dos milions de habitans en 100 Km cuadrats),. exactament igual, ho van fer-ho. I tothom na fet els sacrificis que ha hagut de fer, donas perque es pugui atravesar la ciutat sonsa anar, per, - el migte, es definitiva. I nosaltres no, tenim aquest trocets rídículs de cinturons que van pel carrer Badal, que pasan, pel carrer Muntaner, que semble que hagis de deixer, el cor alla i després 1 d'aquella manera que va arreglara que tampoc no acava de ser una solució i. al final es mora alla a Alfons X el Sabi amb un escalestrí que a ultima hora acabava contra una pared-. Practícament. I el segon cintura exactament igual o casi. Aquella mena de que hi ha devant de la residencia del Vall dHebro qué no arriva tot í que esta dibuixada, fins a. la Meridiana amb que sempre es una cosa respectable en en alla veien que el aquesta ciutat. Per que hi ha un barranc que ha durat 2.5 anys ningu la tocat í.alla hi es. I el forat del Tunel de Valividrera, que encara hi es i ja se estan crían mussarnons, no es que esta crían en alla, pero evidenment no hi passan cotxes. De manera que aquesta maladicció la havian de treure del es la mesura que la esquerra, si es que havia sigut responsable de que aquesta maladicció existía, podía fero, haviem de fero. Día, no, no, ens hem equivocat o simplement no era aixo i ja vam ferho quand diem d'anar. a buscar aquests diners. Aquests diners els hem buscat . En Ponsa va fer un projecte amb 40 97 �variantes del nou Port . Vell de Barcelona, que te fínançament possible, amb algun problema encara, pero que té Línançament possible, que es Lora, que ve a costar 7 mil milions mes del que es podía financiar purament amb la deis , que es calítat malt abundant es podem possar en aquet port Vell amb uns preus de venta molt interesants. S e esta pagant dos i tres millons per un a Masnou o casi, doncs be al Port de Barcelona ja podem ara sumer i es poden. posea mil o dos mil amarres. Ara no ho recordo, Caries os ho dira. De manera que aquests amarres en aquest port magnific pot financiar una conversio del por de Barcelona Vell. M'estío allargant massa., pero penco que aixo m'ho • preguntariu d4espés i aixo, ja os ho resolveixo. Pot financiar la conversió del Port Vell de Barcelóna, aquest tinglados que ni ha abandonat aquell gran magatzem frigorific de la Tot allá amb, com es a San Francisco, com es a Boston o a Massella, botígues 1.8 restaurant, posem. Ara un pas pel Passeig Nacional i al darrera hagí una vidres vegui el mar í entre mitg hí ha unes cadiretes í unes taules í la gent disfruta de la vida, que es lo que es pot fer justament al port. Aixó es pot fer, forma part d'questa capital de díners que es poden movílitzar, per l'atractiu de l'inversio.Amb els cinturons ha pasat igual. Ens ha tocat el Quiza hablo demasiado deprisa, me parece que hay alguien que ha venido de fuera ¿Usted lo entiende ? Doncs els cinturons el final, desporés de dos anys, parque aixo va durar desde aquell estiu fina ara, ja els tenim. Per que hi ha uns .papera que diu aquest ha pagat tan, aquell ha pagat tam í tot plegat arriba a 98 �uns 80 mil milions. Es la inversio singular mes important que s'ha fet en aquesta ciutat mai, dones ja te destinatari per financar-li. unes cues que jo hem resisteixo a que no hi siguin a la fotografía el día que es fírmi aíxo. Perque les cues son resmes que les dues cues que van desde les dues interseccions cintura segon, cintura litoral. Imagineu una U cap avall al mar y una U cap la muntanya. Una va de Molins de Rei a la Trinitat Bella, passa pel Moll de la Fusta i un altra va desde Mongat fins al Prat de Llobregat pasan per la Bolsa del Guell o sigui darrera de la Bonanova. Puja per Santa Coloma, per la Meridiana, atravessa la Meridiana ,Vía Favencia, per la redidencia sanitaria, la bolsa que die jo. Es a dir, per sobre de la Bonanova, monastir de Pedralbes, travessa la Diagonal, baixa per el barranc de Hospitalet cap el Prat de Llobregat í cap a l'aeroport. Donas molt be les dues ±nterseccions es donan : una es el nus de la Trinitat Bella i un. altre a la alçada de Cornellá. 1 amb el regateíx del Ministeri d'Obres Publiques i la Generalítat posi, volem compartir pero potser no tant. Fina a 25 mil milíons si, mes ja veurem. Van quesdar les dues cues, les dues potes aquestes, es a dir, Trinitat, Mongat, Ciutat VellaMongat, Montgat al darrera del Turo, perque la gent no tingui que atravessa en alla mai mes el aquell del Turo de Montgat per entrar a Barcelona i estalviarse el peatge. Dones a la cua Trinitat-Montgat no te encara finançament i la cua Cornella-Aeroport del Prat tampoc. Si aixo ara no he possesim, voldría dir tant com que per util.litzar els ja util.litzats valdría dir que el 92 els atletes que en de correr, el ciclisme, en aquest cas, que es de carrer es el Velodrom de Horta no podría, 99 �anar desde el aeroport fins el Velodrom. Si que podría anar, pero no dret, hauria de donar tota la volta aquesta pel carrer de San Quim, pasa pel cinturo primer. Aríbaria tard per entendrens voldria dir tot que efectivament tot el desviament del trafic de la gent que va de San Cugat per o per anar el Port de Masnou, no hi podría nar, hauriem de fer tota la Meridiana anan fina a la Gran Vía i canviar com poguessin i tirar cap a Masnou, cosa que no té cap mena de sentit, en una área metropolitana com "comme faut" en una ciutat gran doncs que vol esta ben comunicada. De manera que, en aquest convení hí haura les dues mes pero aixi com els demés diuen segón cinturo, paga la Generalitat la Obra Civil i l'Ajuntament es cuida, l'Ajuntament i la Corporació, que ja saben que aqui ha sigut el problema, però en tot cas l'Ajuntament, els ajuntaments metropolítans, no estrem en polémicas, han de pagar els terrenys pels emplaçaments de serveis, que deunido també són díners, no són 25.000 mílions peró són díners i en el cas del Cínturó Litoral, diu, ho paga el Estat i l'Ajuntament paga els terrenys i els desplaçaments de serveis í en les que diu.el Tinent d'alcalde d'hissenda está estudíant el finançament. S'estudiará " una formula financiera para que las entidades contratantes puedan realizar estas obras en el plazo previsto en el anexo " que és l'any 92. 1 jo el que cm negava es que, després de4 25 agrys, el día que se siguis els cinturons no es siguin sencers. 1 que el meu fill, un día quan sigui gran, cm pugui dir "escolta, jo quan vaig acabar la carrera cm vaig trobar igual que tú, que els cinturons encara no sabíem qui eis havia de fer". De manera que hi serán, només que hi quedarán la 100 �ultima fase de la realització de les obres. una .de les altres inversions que s'han de fer en aquesta ciutat, aeropert, ja no hi entro, ho deixo per les preguntes, si algú l'hi interesa, es, potser, l'altra inversió que falta, i algunes de caracter tecnologic que també en Raventós podria després explicar doncs ja les estem llangant sobretot via INICIATIVA : Barcelona Cable, Torre de Comunicacions, etc. però mentalment, conceptuainent, ja velen que hi ha asignats els "rols" dels actors que han de fer aquestes grans inversions. Aquesta és la situació en la qual estem. Per acabar, una paraula sobre els Jocs Climpics. No són, no han estat, no serán, jo creec, el desllogadcr únic de Barcelona, ni molt menys. Els Jocs són la cosa. La cesa és que aquesta ciutat, de cop volta, inclús abans de la comunicació es va decidir a csaminar (aquesta es la impressió que jo tino ( desde la me y a atalaya de l'Ajuntament ), el finançament dels Jocs no un gran deficit. Si volem aclariment, en podem parlar. No té per que ser-ho, ho hem de fer molt malament perque ho sigui. I per últim voldria parlar a un nivell més conceptual. Quan fa uns anys ens plantejavem que hauriem de fer cara a la crisi també ens van questionar alguns deis conceptes que hm heredat en materia es la distribució de papers en aquesta societat, de la joventut , de la gent gran, de la gent que és rica i de la que no hu és tant, de l'empresari i del treballador. I vam, arribar a la conclusió, que hem anat madurant, que la nostra obligació és dir-los als joves d'aquesta ciutat que arrisquin, que han d'arriscar, la qual cosa no vol dir que tots haguim de ser empresaris. Ni que seis hagui de dir a tots que demanin diners als seus pares (si es que en 101 �tenen) i que tractin de posar una petite empresa ni que sigui del servei més lleuger i que tractin de prosperar en el mercat. No necessariament. Però, si que, primer, això es molt possible, potser es un 30% de-les posibilitats que tenen a arribar a esta realment ocupats i ara estic inventant una xifra). Pero en tot cas, aquest tipus de decisió s'ha de pendre tant si deixideixen llancçar-se al món de la producció i de la autoocupació, en definitiva com si volen entrar en una vía de trevall associat, sigui cooperativa sigui a la fr4ontera del • món marginal, drguessim, el que prodrian ser cooperatives o altres formes d'ocupacció de trevall professional a ultima hora que acaba sent bastant semblant a una empresa d'autoocupació o un grup cooperatiu o inclús en el cas de que es plantejesin seriosament a tenir un trevall asalariat. Nosaltres tenim l'obliqació de dir al jovent i els hi diem que fins i tot per ser trevallador s'arriscar. Arriscar en el moment de selecciona quina es la formació que s'ha de tenir per poder trobar al máxim l'encaix d'aquesta formació amb la demanda de trevall del mercat. Avui en día els hi dic i els hi diem a tots, i no només ha diem, sino que ho practiquem,i el Jordi. Gonzalez Arnau, que esta en la ponencia del Serra Martí el que fan es practica una petite escala això en Barcelona Activa i en algunes altres iniciativas que t.enian ( la Barcelona activa són 50 espais pero 50 o 70 empreses de menys de 10 trevalladors que duraran maxim 3anys en aquella localització) - que nosaltres els oferim a preu de cost marxar i espabilar-se en després hauran 'de el mercat. EvidenmenT Amb 70 no arreglarás com deja algún 800.000 llocs de treball vol dir 102 �80.000 empreses.No vol dir 70 empreses i aixó es cert ). De tote manera es una indicació de per on volem anar i es una contribució, si mes no, doctrinal i pedagogica de la joventut de la ciutat, de que sápiga que l'Ajuntament també está camí per anar per aquesta via. El que és practicament segur, i això ho ha dit tothom és que en la formació que ens dóna el sistema tal i com el tenim, el sistema. de formació, el sistema diguem d'educació i formació el més segur es que el 50 % de la gent que tregui el paperet que s'els hi dona no troba una adequació facil d'aquest papar a les fabriques a les empreses a les oficinas, que se i'hi puguin fer. De manera que s'hi l'ha de dir al jove " No esperi vosté que la societat no prepara res, la societat li dona un titol que és necessari però no suficient. Vosté ha d'arriscar i ha de decidir, a mes, que a vosté, li agrada afilar llapis o el que sigui, una cosa i ademas ha d'endevinar que aquella cosa que li agrada fer i que pot fer millor que vosaltres es escasa en el mercat, tant si es empresari com si es trevallador, es escasa en el mercat de treball en aquest cas. I aquesta idea de que s'ha d'arriscar i que el risc no esta renyit amb la solidaritat, al contrari, perque la gran explotació ? que tenim en aquest moment • es l'atur. Aquesta idea es la que anem predioant i no es que la prediquesim nosaltres si no es que la realitat la predica. Nosaltres: ens trobem que això és el que la gent implicitament pensa i creiem que poc a poc la joventut d'aquesta ciutat esta entrant per la via de practicar aquests nous valors. En definitiva, noslatres el que voldriem, desde lo'Ajuntament, és, i això els ofereixo, jugar un "rol" d'arbitres de garantidors o de •atalitzadors del que podriem din un nou 103 �pacte entre la ciutat i els seus empresari . Pacte que hauria de permetre assejar noves formes de reactivacció jo crees que aquet pacte també s'hauria d'extendre a la promoció de Barcelona arreu del. món. C-eec que aquesta es una promoció d'un fons , comercial que és comú a tots, que és nom Barcelona, i. també en aquest terreny estem disposats a col.laborar amb vostés. AixO es basicament tot. TORN DE PREGUNTES P.- Jo sóc Miguel Sáenz de Higuera, presídent de Maquinista. Els prego m'excusin de parlar castellá peró m'expresso molt millor en aquesta llengua. Parlaré català en el futur i hablaré catalán en el futuro porque ya estoy obligado. Mis hijas aquí en el colegio cada vez menos compafie ..ros les llaman "las vascas". Pero cuando veranean en. casa sus abuelos, primos y amigos les llaman " las catalanas". La primera pregunta que yo le quería hacer hace mucho tiempo, al alcalde, por- ser el del Partido Socialista de_ Catalufia. Yo creo que evidentemente Barcelona es mejor, sin duda. Creo que hay una seria de factores que todos esperabamos de un alcalde socialista. Esperabamos realizar obras públicas, una Administración rigurosa, una reducción del deficit de las empresas municipales... Pero a los empresarios hay un facor que realmente nos ha sorprendido de un alcalde socialista. El 104 �alcalde socialista de Cataluña ha sido un facor evidente dinamizador de la iniciativa empresarial. Por ejemplo refiriéndonos a Iniciatrivas,S.A., para una inversión pública. de 1000 y pico millones de ptas., en consorcio con empresas privadas,' con iniciativas privadas, ha sido el factor catalizador de una inversión privada 10, 12, 15 veces superior. Esto implica una simbiosis, una. relación amistosa. y una identidad de objetivos entre la iniciativa privada y la pública. Los empresarios y algunos de ellos hablamos de estos temas nos sorprende que los socialistas que quizá hace 25-30 años los identificabamos como una ecuación socialismo = propiedad pública de los medios deprodución, en estos momentos están fomentando de una forma muy eficaz, de una forma realmente entusiasmante la iniciativa privada. La pregunta es la siguiente : P.- Esto es un factor coyuntural o entraña un cambio con lo cual nos daría más confianza, del socialismo • en los paises , democráticos en áu ideología respecto -a la función que el Partido Socialista debe desempeñar en la sociedad ? R.- (PASQUAL MARAGALL) Jo creo que la clau de la contestació a la primera part de la pregunta és que l'empresari tal com el defineixeu els manuals és una colla de coses : risc, capacitat de treure una colla de quarts invertibles, peró també és una determinada informació. L'empresari té una informació que altres no tenen que porta a la seva realització les posibilitats d'informació que altres tenen, i no fan servir. Hi ha una demanda i no hi . ha una oferta. A última hora,em sembla que és aix6. Doncs molt bé a l'Ajuntament ni ha informació que només té l'Ajuntament davant l'alcalde la podem tenir altres nivells de 105 la �Administració pública i altres nivells de la societat. Però es evident que l'alcalde,de Barcelona té un nivell d'informació que altres persones no tenen. Davant d'això es pot, o bé per un liberal respecte del mercat que en part jo comparteixo ) no fer res i deixar que el mercat per el. mateix algún día hi hagi algú que trobi aquella informació que té, o bé sencillament posar aquela informació o contribucció, ínclús amb alguns diners al darrera amb el ben entes que aquests diners d'aquí a tres anys ela retirarán. Es INICIATIVES S.A. I aquesta informació, qué és ? Aquesta informació és un calaix que jo tino i que tenen els meus col.laboradors de millers de ciutadans ( ara estic exagerant peró us aseguro que al cap deis anys podem ser milions ) que díuenh a "-Barcelona el que haurien de fer, o seria magnific de fer o és pot fer..." Això es constant a Barcelona. La creativitat í la imaginació són infinites i tan mateix els recursos per procesar tota aquesta informació i els financers per pagarla no están disponibles. Aleshores l'Ajuntament Barcelona, l'Alcalde, el que ha de fer és dir vosté .té de Doncs molt bé, si aquesta gran idea aquí va un estudi de mercat i una mica de capital ( només del 20% durant 3 anys ) i vosté s'espavila. Amb lo qual, evidenment, el número d'ofertes ha disminult radicalment parque abans eran coses que la gent pensava que 'eran coses que s'hauria de subvencionar porque la idea tan _bona que merexia una subvenció, ara ja saben que l'Ajuntament els hí dirá : "Doncs si vol fer-ho ja sap que jo l'ayudo a vosté ha fará". Amb la qual cosa el número d'eventuals, inventors o ideadorS de posibles empreses ha disminuït i la qualitatalitat ha 106 �aumentat extraodinariament. I la gent ja vé amb un inici de búsqueda d'alres i de mercats posibles i de funcionament mes índicatius. De manera que el pragmatisme és el que s'imposa í en aquest cas nosaltres al que hem anat es a posar en contribució una cosa que teniem des de fa vuit anys cense preguntarnos massa si això estava d'accord amb el socialisme, amb el liberalisme o en qué. Després si, la Generalitat, en aquesta pregunta que cm fa el Miguel Saenz de Higuera he contestat que això en definitiva lo que s'imposará a Europa„ no només a l'Oest sinò a l'Est, n'estic convençut. A l'Est comença a haver-hí mercats, curiosament a través deis ajuntamens. L'únic deute que hi ha comparable o rendible, volatitzable en el mercat en el deute municipal, és a dír el ajuntament de Budapest, están emitint diners que els particulars poden comprar i és l'Unic títol rentable que els cíutadans de Budapest, de Hungría poden comprar. I jo estío segur que això és el principi d'un proces que s'anírá donant. De manera. que en contra el mercat no hi ha absolutament res í dintre del socialisme hi ha moltes corrents í moltes tradicions diverses. Aquella en la qual estem contra el mercat, com a realitat, com a mecanísme que existeix í que procesa dades d'informació asigna, doncs, determinats recursos, determinades finalitats no hi tenen absolutament res excepte allá que tenim en comú tots, llíberals, socialistes, comunistes, dretes, esquerres é8 que el mercat no tot ho fa bé. Hi ha productes que no els pot fer el mercat, la Defensa i altres i per tant ha de haver-hi una Administració Pública. Per això estem tots d'accord. El que els socialistes no estem d'accord, és que el mercat ademes d'una 107 �realitat sigui un valer i que s'hagi de defensar o idolatra o modificar o planificar. Jo estic conve4nçut de que les diferencies son. incentiu, les diferencies de látribució, per exemple, sán incentiu perque la humana es així, per millorar i per trevallar més í per ser més productius i que, per tnat s'ha de posibilitar que la gent guanyí més perque es pugui bellugar i prosperar. Ja no és pecat aixó, guanyar mes diners que l'altre. Amb el que jo no estío d'accord es que això s'hagi de glorificar com a valor. Això és així. Que hi farem Eh, que he dit ? A partir de aquí començar a glorificar la figura de l'empresari dones perque si no, no s'en produeixen i no hi han grands fotografíes deis empresaria • en les revistes, diguem que són les persones más importants del món, mes que els política i els artistas i els futbolistes doncs de funcionar l'economia del país. Dones no hi acabo de creure. 1 en. segon lloc que aquestes persones que han tingut la fortuna o la saviesa de destacar s'hagin de reunir síndicalment per defensar el seu nívell d'ingresos vcom l'han obtingut, es aixó no estío absolutament d'accord, Je cap manera, perque es una negació del principi en virtut del qual existeixen. Si l'empresari es un individu que té una informació, que que arrisca i guanyar, el que no pot es pretendre, un cop ha guanyat util.litzar un petit poder, diguem-ne polítio que aíxó dóna per justament amb una altres tractes de impedir que un. tercer en aquest mercat , 1 aix6 es el que la vida també, la realitat ? humana es No s'ha de se socialista per reconeixer això. Només que sigui un punt lliberal s'admet. 'tendencia al La 108 ,monopoli vé �inmediatament després tant, de la tendencia glorificar les diferencies diferencies a l'enríquiment. Per No. Jo crec que les que es donen al mercat de són diferencies no justificables moltes vegades totalment pel pur funcionament de les coses del mercat purament i que sempre hi ha un element de poder fe entremig, casi sempre. Que hí ha una certa distorsió deis mecanismes de mercat per factors psicológics, per facors d'estar al .mateix nivel' que els altres per una colla de factors de diferenciació que juguen en la realitat humana peró això ens portaría molt lluny i en tot cas ja veus que el mercat jo creec que és una realitat que l'hem de respectar í d'industríalitzar, saber quina límits té i, en tot cas, no glorificarla com tampoc l'estat. Aixà es una característica no tan nova en el socíalisme d'aquí. Aquest és un país Catalunya almenys que té una tradi ció llibertaria i la. classe obrera ho va ser historicament, justament molt centralista, partidaria de la planificació sino més aviat de la autogestió, deis contractas, té una llarga tradició en aquest sentit que el socialísme catala ha heredat i per tant nosaltres dir que socialisme no és lo mateix que socialització, no ens consta absolutament res. Está ala llibres que hem llegít desde petits í quan a mi s'_em parla de ' nacionalitzacions desde una carta dreta de després a lo millor es califica de lliberal, doncs bueno, jo penco que no tant que de lliberal no tant. Bé i això és tot. P.- Sóc „loan Coma. Sóc representant de l'agrupaciÓ d'empreses petít4es i mitjanes conec forcas deis que estem aquí i amb alguna d'ells i tinc amistat. Be sembla que si som aquí és perque 109 �tenim una certa afinitat, cadascú sabrá a on anar amb el projecte. Però no cm quedaría tranquil si no manifestés algunes reticencies sobre el seu desenvolupament. Desde el punt de vista de la petite i mítjane empresa que represento hí ha , per mi, una notable dificultat que intento superar ínfluít de l'amístat que em mereix algú de nosaltres que tenim càrrecs a l'Administració però que ' no deixar de ser una difícultat subjetiva, que és el díáleg i la participació en els temes. A mi. m'agradaría, tot hi acceptan un sistema complexe, feixuc i moltes vegades difícil gairebé sempre deformat que a mide que aneu asolínt étapes de consolídació que vol dir que s'han superar les de aclimatació, les de coneíxement i les de connotació intentesiu una forma de diáleg en la que els petits empresaris d'una forma col.lectiva i en funció de l'objectivitat de que el plantejamen i haguesi un diáleg amb vosaltre, amb els que representen el poder de de la administració que no depengués de loa relació personal. I ho dic en el sentit de que tothom que té idees les pogués presentar, no perque fossin aceptades si no sencillament perque fossin valorades, valorades en i a més que fossin moment que .puguessin fer incorporades ala projectes. No ja quan están sotmesas ala trámits administratius que no deixen de ser feixucs. Sé que lo que estic proposant no es fácil, però m'agradaría que, si el vostre mandat continua, jo creec que les consolidacions de les coses són bones intentessín també trencar amb aquesta mecánica que és una herencia molt difícil ala que desde abaix intentem participa no ja a nivell polític ni a nívell de la gestió sínó a nívell de la contribució 110 �a l'exeoució de les coses. M'agradaria que diguessin si tenía algun projecte perque aixó en certa manera. deixí de ser una d'alguns que tenim accés a les persones que s'institució una forma, diguessim, operativa i que pogués accedir tothom que vulgui, el que tingui les ganes o el desitg de fer-ho. R.- (PASQUAL MARAGALL) Bé jo el diría que, tenin "INICIATIVES" com "Catalunya activa" que, són coses que s'anuncien ala hi han els telefona pertinents dona son maneres relativament més objectives que lo normal, que el corrent, de que hí hagi gent que té idees i posibilitats de produir amb una certa relació amb algún tipus d'interés general pugui fer-ho en relació al nivell de administració local que es el que estem i per tant • podem comprometrens en aquesta linia. Lo que és segur es que deuen haver-hi més de sistemes, n'hi haurán més però tampoC se m'acut que -aixó sigui una cosa que es pugui. decretar. Nosaltres estem oberts, en definitiva, a aquests tipus de preocupacions de desllizar la relació personal de la posibilitat de contacte amb . l'admínístració,. D'aixó s'en diu desentralitzaciÓ, basicament, i nosaltres si es dir tenir a prop de casa a tothom però no només en aquella persona que té un accés en la cúpula del poder si no a nivell de districte suposem. No ? hí han 10 districtes. Donas molt bé, a cada dístricte estera creant una petite oficina d'animació económica que s'en diuen, d'animadors economics. Lo primer que hem de fer de moment és animadora a. ella . , perque segurament no saben que catan aprenent. Per fer qué ? Bueno donas perque persones d'un nivell molt a la frontera del mercat, segurament, donas puguin trobar la via, m'entens? puguin esta exposats ala tipus de coneixements que calen perque la burocracia 111 �no sigui un obstacle. Jo creec que l'única vía és la multiplicació la desentralització, difuminá aquesta informació al maxim,no Això és el que estem fent als districtes, ens ha costat 8 anys construir uns districtes dignes d'aquet nom, amb funcionaris, amb ordinadors, amb une locals a clients, encara no hem aconseguit que la gent sapiga que hi ha els dístrictes hi que ale districtes el 90% deis serveis de l'Ajuntament es poden o s'han de resoldre, el cene, el padrÓ,. els impostos, les licencies, les grane, les petites... hem transferit l'altre dia per últim totes les les llicencies urbanístiques no només les obres menors que ja hi anven sínó també les majors i les industrials. , El Tinent d'Alcalde d'urbanisme es queda un dret de pernada de poguer decidir que aquella llicencia d'obra major és d'interés general de la ciutat i reclamarla per la tramitació central i això succeirá bastnat al principi, però en tot cas, hi ha, tot aquests tipus de tramitació están a nivell de districte però la gent encara no ho sapi amb refereixo amb això tambe ale pressuntes empresaris o els empresaris que hi ha une centres d'informació i de tacte amb el Ajuntament, doncs, que están a 10 puestos a Barcelona. De totes maneres per molt petites que siguin les empreses í sobrettot si l'han ...... .....,... en algún tipus d'organitzacíá continua assent un tema aportar desde l'Ajuntament central. Però bueno que quedi cair que no estem tancats ni molt menys a que es crein vies noves de diáleg i de comunicació amb nous empresaris. Inclús, bueno, aquest sopar esta una mica pensat per dir-nos amb una certa mes rotunditat que justament volem aquest tipus de contacte d'una forma 112 ja �sistemática, no ? R.- (Reventós) Encara que l'Alcalde ja ha ha apuntat jo penso que contestant, continuar la contestació a la pregunta que sha. fet avans que INICIATIVES precisament va ser creada per donar respostas a problemes d'actuació de projectes importants de la ciutat. Peró m'ha semblat precísament que hi havia una demande de tipus precisament intermedi que fins ara no estava atesa i per això ahir en va constituir Barcelona una societat anomenada "Barcelona Impuls" a la qual i fomen part nous socia aquest nous socis fina tot perque es vegi el el talant elá sectors els que están els mencionaré perque és un tema públic per crear una empresa i ..,....... el risc que intenteu precisament donar d' una manera molt profesonalitzada supor a projectes empresarials que puguin tenir vialitat evconómica í per tant interés empresarial í per tant interés per la ciutat. D'alguna. manera, per un cantó "Barcelona Activa" que ja funciona cubreix aquests projectes mes petits, í en aquest cas "Barcelona Impuls" cubriría projectes de típu intermedi perque veguin la profesionalitat amb que s'asignarán ele projectes els socis de "Barcelona Impuls són ágroaliment, Agromán, Catalana de Gas, HUSA, Timón que és del grup Prisa editora de el Pais =, Caixa d'Estaivis de Barcelona, Caixa d'Estalvis de Catalunya, JRDI ? que es una societat francesa e INICIATIVES. Per tant jo diría que els tres segments grans projectes avui dia-tenen unes respostas que es diu INICIATIVES a nivell municipal, segment mig té "Barcelona Impuls" i segment petit té "Barcelona Activa". - Per tant hi comenga ha haver una canals que abans no existien de resposta totalment profesional a 113 �projectes empresarials rentables que siguin d'interés general i d'interés per la clutat. Són les dotze que es l'hora de perdre les sabates sí no marxem.' Moltes • gracies a tothom i reitero, reiterem tot l'equip municipal la nostra disposició de seguir trevallant amb vostés amb mes profunditat, si es pot, per tractar de tirar aquesta ciutat en amunt i tan enilá con els seus ciutadans volen. Us ho agraeixo. Barcelona,24 de Maig de 1987 114 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4000 Title A name given to the resource Sopar - col·loqui amb empresaris Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Avinguda Palace, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Eleccions Socialisme Gestió pública Acció política Barcelona Campanyes Economia Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Contributor An entity responsible for making contributions to the resource Armet, Lluís, 1945- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-05-28 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1095/19870530d_00216.pdf 1be19930bf76be0f4dac073ecb143b0e PDF Text Text PLAQA EIVISSA molta gent que el oap i altres que no i només eIs coneixen al barrí. A veure qui em sap dir on és la Plaga de Can BobaooIa ? Aquest senyor d'aquí. Al Clot, si senyora. Peró al Clot sobre la Meridiana. I ara ja anem seguit. Oui sap d'aquí ou están eIs 139 �jardins de Sta.Rosalia ? Aquest está molt a prop, aquí a la Teixonera i el carrer , que ja estan oberts i la Plaga Nova és del Poble Sec. Que hay 36 barrios en Barcelona eh? Deu districtes i 36 barría i cada barí va tenint el seu parc, a vegades va tenint el seu petit jardí. 1 la Plaga Trilla, qui sap on és ? Al carrer Gran de Gracia. I l'Avinguda de l'Hospital Militar que s'ha enjardinat ? I la Meridiana ? la plaga Mossen Clapés que abans. era un desnivell, que és allá on s'agafa el pont del Dragó abano estava plena de cotxes aparcats sobre les voreres, i aquella mena de guals aquells rails que hi havia. Alld ho vam fer Lora vam posar-hi verd. En Germá Vidal que és el president de41 districte de Sant Andreu ha anat posant verd una mica per tot arreu a Sant Andreu i també al costat de la Meridiana. Mireu, ham anat esponjant la ciutat, i a més l'hem anat conectant, perque aquesta ciutat tan gran, que és una ciutat petita en el fons, molt densa estava mal conectada, i hí havia liaos que tot estant molt a prop es trigava molt per anrrivarhi. I així hem anat obrint el túnel de la Rovira que abans us ha dit en Batlle i ara estem obrínt el pont de Felip II í Bach de Roda, que está relativament a prop d'aquí, que casibé uneix Virrei Amat amb el mar. El día que s'obri aqueat pont, que será d'aquí a una mesas, posem sis mesos, des del vell mig del pont de Felip II -Bach de Roda, que tata hi pasarem un día o altra veuren a una banda Virreí Amat que es veu les vivendes .del Congrés d'aquí baix, de Virrei .Amat, l'altra banda, el mar. De manera que el barri de St.Andreu í el de St.Marti que abans 140 no �sabía ben bé on començava í en acabava, es tallen en aquell punt. I allá s'uneix la muntanya i el mar. I al mateix punt es veura millor el carrer Valencia, que travessará lligará amb la Ronda de Sant Martí, allá on abans hi havia les barraques de la Perona, que desde aquellas barraques es tirava tata la porquería que hí havia a la vía del tren. Doncs ara allá ( encara falta un tros) és una Hi ha un bon tros, que és la Ronda de St.Martí, que continua pel carrer Valenfcia. I el carrer Aragó, que si hi penseu, ara quan s'acaba mort en una mica d'aparcament a l'estació del clot, s'acaba allá, continuará. I aquell 4 que s'ha • de fer des del carrer Valencia per agafar el carrer Guipuscoa quan es va cap a Badalona, ja no s'haurá de fer, perque directament des del carrer Aragó agafarem el carrer Guipuscoa, atravessarem el Besós i entrarem a St.Adriá i a Badalona. Aquesta es la Barcelona concreta del futur, pero no la del futur del 92. No. Del futur de molt abans, del 91, que és el que ens interessa-ara, un any abans de tot aixó. No parlem de JJ.00, parlem d' un futur més inmediat. Per connexió, tant, e lliure, capacítat de bellugar-se i de i de conectar amb una altres barría i també qualítat quaitat, qué vol dir ? Qualitat vol dir que a la periferia de la ciutat ha d'haver un urbanisme tan bó com al Centre i ja sabem que això pot quedar en una frase demagógica, pero mireu, els esforços ni són, si mireu ara mateix la Vía Júlia, que ja la coneixen, ( és una avínguda que té dos problemes un , fa un pendent de dalt a baix des del Mercat fina a la Plaga Lluchmajor però també fa una pendent de cantó a cantó, el cantó de dalt í el de baix. De manera que el disseny d'aquesta rambla -( que jo com alcalde anava dient. sempre ala 141 �arquitectes ?V Quan s'acabará la Vía Júlia 7" í cm deieu " Poc a poc alcalde", i jo deja : "no, no ràpid, ràpid, que l'ha vull ben aviat ". I tenien raó els arquitectes, perque s'havía de ter un disseny en el qual les escales que baixen d'un cantó a l'altre havien de combinar dues pendents, la que hi ha al costat de la plaga i la que hi ha de cantó a cantó). I aixó s'ha aconsseguit ningú se'n adona. I ara tothom es passeja tranquilament per la Vía Júlia que es la rambla dele treballador, i té Una qualitat urbamistica, si senyor, í té uns monuments. Si senyor, té aquest monument del Sergi Vilar, aqui a la punta i aquell que hí ha allá a la punta, al final, que encar no está il.luminat perque la F.E.C.S.A. no ens dona llum, per cert; í la Rambla de la. Vía Júlia té una qualitat com la té la Plaga Pestanya, a sota i la tindrá la de Francesc Lairet, que hi ha al damunt. Perque no feu una divisíó - entre arquitectes bons i dolents, els mateixos que van fer les obres més importante també fan les obres del barrí. Aixà vol dir qualitat a 'cota els punts de la ciutat. I podriem seguir perque Barcelona durant aquests anys 'ha contribuít no només a minorar-se ella mateixaq sinó també .a millorar l'urbanisme de l'entorn. Perque a Barcelona hi vinen 1.700.000 habitans pera hí treballen 3 milions. Són tres mílions que van fine a Sant Cugat i Badalona- í St.Adriá fina a Mongat í Tiana, casi. I per l'altra banda al Prat de Lllobregat Castelldefels. I aqueste pobles i aquestes ciutats que durant els anys del franquisme van créixer, però malament, amb un urbanisme que és el pítjor d'Europa no es podían redreçar, no es poden 142 �redreçar i no es podrán redegar sí no és, per molt que és vulgui des del Govern si ele ajuntaments desde abaix que eón aquells que ho veuen cada día no poden colaborar i minorar la seva qualítat urbanística avui en día si aneu per aquests ajuntaments ho veureu : el pare de Can Solei de Badalona, el pare de la Torrerja de Viladecans, el pare,- de Torreroja que eón tres ajuntaments:St.Joan Despí, St. Just i St.Felíu, i el pare de can Planes de l'Hospitalet. 1 anirem seguint : el pont de Ferreríes de Montcada anirem seguint. I tot aíxó, com s'ha fet Tot allá s'ha fet perque els ajuntaments, per primera vegada en la seva hist'toria, s'han entes, perque abans hí havia un alcald4e a Barcelona que es deja, euposem, Parciales i un que es deia Antoja a Badalona, í un altre, Espanya i Montades a l'Hospitalet i un que deja Blas Nnúloz a Sta.Coloma i estaven tots barallats i a Madrid reien, dejen :" fantástic, que es barallin que així no faran res". "Doncs molt bé ara s'ha acabat aixe). I durant aquests anys hí ha hagut col.taboració amb Badalona í l'Hospitalet Sta.Coloma í Barcelona í Cornellá í tete els demés i es veu que hi ha algú que aixó no li ha agradat del tot. Peró jo ús dic que aquests ale que no ele hi agrada aixó perque diuen que es massa poder, jo els hi dic aíxó no es massa poder, aíxó es el poder de vencer la miseria, i aixà es el poder de poder-se ajuntar per fer urbanisme de qualítat í aíxó Barcelona ha ha fet í els barcelonins, malta d'ells no he saben. Resulta que cada familia de Barcelona ha contribuit5 amb els seus impostos municipals perque siguin possible. ás evident que també hi ha quartos que han vingut de dalt i que tots els ajuntaments ni han posat. Peró Barcelona de el que mes ha posat 143 avuí en día podem dir una cosa �de la qual jo em sento orgullós que és : "ha míllorat Barcelona, la Barcelona municipal, la Barcelona petita, la Barcelona ciutat,peró tambè ha començat a millorar l'área en que viuen ele treballadors que formen la mateixa comunitat urbana, la ciutat, gran i això ha sigut tambe grades ale barcelonins. Que consti, que quedi ciar. Aquestes millores que s'han produit jo voldria que quedesin de cara al futur amb una garantia que és, mireu, hi ha gent que diu . :"Barcelona está de moda, Barcelona está llangada, Barcelona tothom en parla Barcelona és magnífica), però escolteu, la seva história, a veure els més grans a l'any 29 ja va existir una exposició universal i a l'any 8 8 de31 segle pasat també va haver una i hem guanyat moites lligues en aquest país í en aquesta ciutat. Peró al día següent de la lliga, qué pasa ? Després de l'exposició, qué pasa ? Jo, el que voldría per tots plegats és que aquest moment d'euforia de la ciutat, que aquest moment d'entusiasme, de falera, -de llangament no és quedes aquí, que Barcelona obrís una estapa histórica i que pases a ser una ciutat europea, simplement una oiutat europea, potser cense tanta eufória cense tant entusiasme pero sí amb la qualitat de cada dilluns al matí, que no tots els dies eón diumenges. Perà que també els dilluns al mati les coses funcionen i si plou les coses funcionen, si hi ha crisi les coses funcionen i si el barri es obrer les coses funcionen i que hi hagi solucione i que la ciutat tingui una mica de resposta per tothom. Ja sé que cm direu que hi ha una crisis económica molt important, però la c crisis económica que ja hi és, nosaltres, des del Ajuntament, que hem 144 �fet í que hem de fer ? Nosaltres a l'any'85 a la meitat del • mandat ens van din :"resulta que l'at.ur no bixa, que continua, que la crisis dura molt més del que en havien dit, que'l'Àjuntament no té recursos contra l'atur, pero no ens podem quedar creuats de braços devant d'aquesta situació i per tant hem de fer alguna cosa i hem d'inagurar aquella n/-lía que es diu ' de promoció económica, de foment, que molta gent es posava amb nosaltres í deja, que fan aquests ara ? Per qué l'Ajuntament es posa a • fer foment i promoció económica i van crear una empresa que es diu INICIATIVES,S.A. aquesta empOresa municipal ha creat 12 empreses, una que fa la T.V.per cable, que l'any 92 ja estará funcionant. Una que fa la Torre de Comunicacions, una que fa uh hotal a Miramar, una altra que fa coses diferentes, una altra que fa mobiliari urbá, una. altra que s'ha posat al diari de Barcelona. En definitiva, qué fa INICIATIVES ?,a agafa ciutadans que tenen ideas i els hi diu " aneu endavant, que nosaltres us donem suport ". I l'Ajuntament, que quedi calar no s'hi vol quedar amb aquestes empreses. Només és el principí. Desprès es retiran les empreses tiri endavant. Ivam comprar, allá a la Gran Vía els hi van oferir uns terrenys al Parc tecnología del Valles que s'obrirá abans í a la vella fabrica hem obert una cosa que s'en diu "Barcelonsa Activa" que es un espai dintre de aquella fabrica per 70 petites empreses de manys de 10 treballadors perque es quedin 2 ó 3 anys. Un hotel d'empreses, es diu. Paguen un lleguen, tenen uns serveis, coménçan allá i al cap de dos o tres anys, qué tot va bé ? Endavant. Que no va bé ? Que, quedei ciar. Si no va bé pleguem. L'Ajuntament no se les quedará. Pero, si va bé.i a lo millor una part important d'elles anirá bè, 145 �suposem la meitat: 35 noves empresas de 8, 10 treballadors anírán, al mercat a crear empleo : Això ho ha fet i'Ajuntament i la veritat és que les estadistiques delo mes de gener, aquestes que diuen que Espanya pasa del 3 míliono de parats tambè ens diuen que a Barcelona hi ha 125.000 aturats, que fa quatre mesos que aquesta xifra no creix a la nostra cíutat i que això representa un 18. % d'atur i que aquest porcentarje, está per sota de la mitja dé Catalunya que és més del 20 %, í está per sota de la mítja d'Espanaya que és el 21 % i l'altres día l'alcalde de Colonia (Alemania), que va venir aquí u vaig preguntar quina era la tasa d'atur - de Colonia i que va dir que la tasa d'atur a Colonia, a Alemania, la famosa Alemania es del 15% no tota Alemania pero sí a Colonia que es una ciutat que també ha patit la reconversió industrial, 15%. 1 tinguem en compte que el nostre 18 % tambè que tambè conta una part de gent que tambè forma part de l'atur i que alguna cosa es -pot fer encara en el treball submergit. Diguem-ho ciar. De manera que si comparem amb Colonia, si comparem amb • Bélgica i amb moltes cutats animem-nos porque tampoc la nostra situació está més endenerida que la d'elles i l'Ajuntament amb això que ja hem fet, hi hem col.laborat una miqueta també paró hi hem col.laborat. L'Ajuntament de Barcelona, la ciutat de Barcelona es nega a admetre que desde la ciutat no es pugui fer res. Que això és només un tema nacional, de l'Estat espanyol í de 1'Autonomia.No, tambè es un tema de loa cíutat, modestament, pero és un tema de la ciutat. Han promocionat la cíutat, l'hem passejat per arreu del món. No perque si, no només per guanyar 146 �els Jocs, sino també perque sabiem que'sí els nostres empresaris no poden invertir prou per crear els llocsa de treball de necesitat, dones que en vinguin de Lora per crear els lioCs de d'empleo que volem pel nostre jovent. Queda oler això 7 Després ene dirán alerta amb les multinacionals, alerta amb la ínversió extranjera. 1 jo us díc res d'alerta. Nosaltres volem empresaris que inverteixin 1 si aquí n'hí ha que ínverteíxin per la plena ocupació de tothom, d'accord, si no n'hi ha els anirem a buscar Lora. Això els hi dic jo als empresaris de la Villa Olímpica, per exemple, que em diuen Volem que els constructors de Barcelona facon La Vila Olimpíca, volem ser nosaltres" í jo els dic:"magnífic sereu vosaltres però us haureu de barellar amb els de Lora perque si.els de Lora crean més empleo, ho fan més barat i més depressa, serán de Lora, que quedi ciar.". Aquí volem ocupació, llocs de treball í no proteccionisme per ningú. Amb els empresaris jo ja estío d'accord í ene entenem. Amb els empresaris, un per un, que venen a treballar a la olutat. Ara bé no hi ha proteocionisme. Han de demostrar que son capaços de crear empleo i no9slatres des del Ajuntament els hem d'obligar tot el que poguem, que es limitat, pero tot el que poguem. De manera que, escolteu, la ciutat s'ha rellançat, c'ha despemjat, ha creat més calítat, més confiança en si mateixa en els ciutadans, però, ara us haig de demanar una cosa; els duros que s'han gastat a fer paros, í a fer vies i a fer equipanents í a fer qualitat, eren bastante, eren suficiente. El que no hi haurà diners és per mantenir-lo i seguí creant tants paros com hem creat fine ara . Aixó de llei de vida. En tenim cent, ham dedicat 80 a lo millar per crear coses noves i 20 ea mantenir, 147 �peró aquestes 80 de novea s'han de mantenir també l'any que vé,oí ? De manera que no necessítarem 20, sine 30 o 40. I si en volem 80 cada any de noves, 'resultará que no en tenim prou. De manera que, quina solució té aixà ? Aixó té una solució que és que els ciutadans col.laborin directament en el mante4niment. És la única solució. En la neteja, en la qualitat urbanística, e4n els parves, en tots el temes, que els ciutadans es senten orgullosos de la ciutat ? Magnific, pero que actuín ern consécuencia. I dsi hi ha nou equipament que el anidin í si hí ha un gamberret que no el cuida que l'escridassin í el reyen i que no em diguin :" home, si es que s'encaren en contra " com han. dit algunes vegades algunes dones. Peró si hi ha tres o quatre ciutadans no s'encareran segons quina cara posin. Perque jo la gent que veig aquí amb 3 o 4 n'hi ha prou per escridassar a uns quants gamberrets. Si o no ,.. ? I aquests que van amb els gossets exactame4nt igual. Tres ciutadans que 11(5 volguín i aquell senyor o aquella senyora del gosset surten corre3ntperque a molts pafsos europeos, del Nord d'Europp. que tant ens agrada comparar agafar-los com a model, en aquests països la gent cuida del seu carrer. I quan hí ha algú que tira un paper lí diuen :flescolti ha caigut aquest paper i allá hí ha una papereta". I quan hí ha una senyora que ha d'atravessar el carreer, 1 hí ha un urbano en lloc de tenirli por l'agafeu pel bracet í 11 dieu "acompayim" perque sabeu que l'urbano és un serbvídor públic, és un servidor del poble. Ho enteneu, aix6 ? Dones això és el que hem entendre en aqui. Aquesta ciutat no només es . salvará, no només s'il.lusionará sinó que será una gran ciutat europea, 148 �modestament, si els ciutadans ho voleu. 1 jo us dic que ens queden quatre anys per seguir en aquesta linia. Estem molt il.lusinats però hi ha una cosa amb la. que tinc un dubte que m'agradaría treure de sobre durant aquesta campanya. Avull saber, que els ciutadans de Barcelona agafaran aquesta ciutat la farán seva, la cuidarán com si Los cosa seva. Si o no ? Doncs moltes grácies. Barcelona,30 de maig de 1987 149 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4001 Title A name given to the resource Discurs electoral a la Plaça Eivissa, Horta Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Plaça Eivissa, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Eleccions Campanyes Autonomia Gestió pública Acció política Barcelona Horta i Guinardó Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-05-30 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1096/19870530d_00217.pdf 66826557814709d25fefa36e49110265 PDF Text Text ZONA FRANCA Bona nít. Bueno, vamos a ir terminando porque se ha hecho tarde. Aquí habeís tenido un muestrario de lo que es un barrio, un. barrio socialista. Aquí ha venido el Presidente de la Asociación y ha hablado. Luego ha venido el Presidente 1 50 del �Districto, que está •más aqllá, el distrito "SANTS-MONTJUIC" que tiene lsa ZONA FRANCA y todos los demás barrios. Luego ha venido • el teniente alcalde, que es el que lleva las obras y ha explicado Lo que hace y luego al final, va y viene el alcalde. O sea que aquí ha venido todo el equipo y ya veis lo que es ' un barrio socialista. Yo lo único que quiero, lo único que me falta aquí es ver un poquito más de militante socialista entre tanta gente que se nota. es socialista y no milita. ¿ Qué pasa aquí ? ¿ Cómo es eso ? Vamos a ver : ¿ Cuántos militantes hay . ? que levante el' brazo ( los niZos: yo, yo...) No, no, militantes militantes. Alamillo ¿ cuántos son ? 150,¿no?, más o menos. ( más, más...). Más, más, más. A ver, enseriad el carnet. A ver cuantos carnets hay aquí. Mira uno, nada, nada pergatinas. Un carnet por allá de la U.G.T., otro por allí que no tiene el carnet, dos, tres. cuatro por allí. No, no muy poquitos. Si dos por allá pero no los veo. No el DNI no vale. A mi me gustaría que este barrio Socialista además de tener un alcalde socialista, un presidente de distrito socialista y un presidente de4 asociación de vecinos socialista, tuviera má smilitantes socialistas, y . "militantes ", de los dos..Y eso que os digo tiene que ver un poco con lo que se ha dicho hasta ahora y con lo que tiene que ser nuestro futuro. Porque yo creo que a partir de ahora el crecimiento, la mejora y el progreso de este barrio se ha de medir por la ocnciencia de sus ciudadanos, por la capacidad q ue tengan de impulsar desde abajo, no ya aquellas viejas conquistas que muchas se consiguieron aquellas viviendas, 151 aquellos colectores, �aquellas soluciones mínimas que hacían falta ), sino ya apuntar un poquitín más arriba. Ir a por la biblioteca, ir a qpor ].as cosas que faltan, ir completar los centros cívicos que hay aquí..t y digo los centros cívicos porque siempre me dicen que hay uno y hay más de uno , ir a completar que tengan equipamentos que tengan que tener y .que las escuelas del barrio estuve en que el otro día que estaban los de la SEAT y los de la FORD y todos corriendo ahí), que ésas escuelas tengan la calidad que. tienen que tener y calidad quiere decir que t4erígan ese programa de deportes bascular. Es muy importante. Para los chicos es muy importante. Yo cuando era chico, no teníamos la posibilidad de hacer deporte como ahora se empieza a tener. Y eso es enormemente importante porque ellos saben, saben lo que es compartir, saben lo que es perder y tener que conformarse. Y eso es muy importante. Saben lo que es ganar y no tener que dejar que le suban a uno los humos a la cabeza. Y eso es muy importante, porque eso educa verdad ? =. Eso es una cosa, pero luego falta que las escuelas tengan música y a mi me gustaría que en Barqueno volviera a haber conciertos de ópera y hubiera más música aqhí, porque yo estoy seguro, que si, que si, estoy seguro de que los chicos que realmente triunfan luego,"ha salido este chico que es un gran pianista". o "ha ha salido éste que es un gran violinista".¿ Y por qué salen ? No salen porque se les haya pasado por la cabeza, salen por en ese mismo barrio y en esa misma tarde, aquí, en Estrellas Altas, o en Can Sabaté, seguro que de todos los cahvalkes que hay, hay uno o dos o tres que pueden ser grandes músicos. Y lo único que pasa es que si nadie les trae la música a casa, cerca de casa no lo van a ser y 152 �tenemos que conseguir estas mejoras también. La música es la escuela. Y vamos a avanzar poquito a poco porque ya sabéis que hay muchas madres o padres que se creen que si el niño no va al conservatorio, aquéllo no va en serio y esto no es verdad. Porque el conservatorio está ya lleno, no se cabe. Se llama Consevatorio Superior de Música. Y están, los críos también, los de primer grado, hay una mezcla de pequeños y mayores que no puede ser y la- música hay que llevarla a las escuelas en el barrio y hay que empezar ahí. Y todas las escuelas tienen que tener iniciación musical. Y ver ahí, realmente, cu8áles son los años que despuntan y no esperar, no esperar, a que los padres digan : " este niño creo que quiere ser pianista ", que esto es muchas veces, a mi me vienen las mades con el crío y me dicen 1" el niño te quiere salufdar, alcalde" y el pobre niño esta sustadísimo y no sabe ni lo que quiere. Y es la madre que quiere que el niño salude, ¿verdad? y que lo dice con toda sinceridad y dice :" el niño te quiere decir, hola ".- Y el niño está "cenao", a lo mejor no sabe ni quién es el alcalde, porque tiene dos años y no lo sabe. Y lo mismo con la música la madre dice :"este niño quiere ser pianista y lo lleva al Conservatorio, y se esfuerza, y se mata y coge el metro, y se pasa horas detrás para que el niño pueda ser pianista y cuando ha hecho cuatro años, resulta que, a lo mejor, no da la talla. ¿ Por qué ?, mirad: hay que poner la música cerca de los niños para que ellos mismos se expresen y se vea quién vale y quién no vale y que el padre no tenga que decir tanto por el crío.. Claro, que lo bueno tiene que ser que en la escuela haya 153 �deporte y se vea si un chico será buen deportista. No si su padre lo dice, que es muy importante pero no suficiente. Tiene que verse que el niño corre bien. Y el otro día si yo (en rallas que se hicieron, las escuelas de ahi) unas niñas que hacían 60 o 50 m.vallas y' que saltaban y se las veía a aquellas niñas, había algunas, que a lo mejor era el quinto o sexto dia que corrían, y ya se veía que iban a ser algo en 110 vallas cuando sean .mayores o en 100 vallas porque se les veía el gesto ¿verdad? No es que el• padre tenga que decir : "esta. niña, será una gran vallista".No, no tiene que hacérselas correr a todas y aquella que no vale para las vallas hay que dejarla que se exprese en otros deportes, en otras variantes porque finalmente todo el mundo-tiene, y esa es una ley de vida, todo el mundo tiene dentro,todo el mundo, cada persona tiene dentro una posibilidad de ser muy importante en algo pero hay que encontrarla y hay que ayudarla a encontrarla. O sea que en la escuela vamos a tener música también y deporte también y ordenadores también, que hay que tenerlos. Ordenadores también, también. Pero no ordenadores sólo para jugar. Porque para jugar con ordenadores, se puede jugar con un lápiz y un papel y es lo mismo. Se puede jugar a barcos con el ordenador o a barcos con lápiz y papel y es lo mismo y más barato con lápiz y papel. Ordenadores para que la escuela sea más divertida y para que los maestros puedan enseñar con apoyo del ordenador. Y puedan enseñar otras asignaturas con el ordenador. Y todas esas cosas os las digo porque a partir de ahora vamos a tener que proponer los objetivos que van por ahí. Objetivos de calidad, objetivos de mejora, que van a ser posibles, sólo, si desde abajo se exigen y se consiguen y no va a ser tan fácil como 154 �antes, no va a ser tan. sencillo, no va a ser tan sencillo, porque antes era muy difícil pero era simple. Había que decidir qué se quería, que hacia falta y luchar denodadamente por aquello con una pancarta que lo dijera y aguantar y aquello al final se tenia que conseguir. Y ahora hay que romperse un poco la cabeza y buscar la calidad y mirar que escuelas tangan vcalidad y no dejar que el barrio, ahora que ya tiene un poquitín de todo, no dejar que en el barrio haya palmo que no esté bien. I persiguiendo la miseria, la suciedad, la incuria. Ir la. arrinconando, persiguiéndola entre todos. Aquí teneis un ejemplo de esto tan bonito que vosoytros manteneis y que ha sido el primer interior de manzana de Barcelona Antes que los del Ensanche, antes que la Torre de les Aguas. Antes de la Torre de las Aaguas fué lo que se llama Estrellas Altas y ahora lo llamaís Can Sabaté. En aquet paí tot té dos noms. Cinco Rosas de Sant Bol se llama . Campe Blanc, ahora Camps alanos. Y ahora Estrellas Altas se llama Can Sabaté. I a mí em sembla molt bé, però tambe cm sembla que es digui la Zona Franca. Bueno, això ja ho veurem perque están barellats el president del districte que diu que no i el president de • l'Assosiació que diu que si. Ja veurem com acabará: Nen! No toquis! (rises). Els hi he dit que no toquessin i aquest, que va del Barga, es pensa que perque va del Barga ja pot fer quansevol cosa. Chaval, que los del Barga tendrían que pencar más y ganar más paridos (aplausos). Sí nos dejarán el Barga a los socilistas, ai>ò aniria diferent. L'altre dia vaig veure sports de T.W.que surt un pintor que es diu Mariscal que es pintor i dissenyador, és el que ha 155 �dissenyat aquellas bolsas de compra en tiendas de3 estas de moda y tal y este tiene mucha grapa y mucha gracia para hacer dibujo. Y este saca, el sport dice, diu : Escolta Maragail quadros a casa, tino una que estan esperant per aixó del museus municipals, vale ? I després, diu :" si surt el Cullell ens farem tots periquitos", vale ?. Bueno aixà del fútbol ho deixarem correr perque no té res a veure amb la politica i a mi quan els politics parlen tant dee fútbol penso :" Ai, .Ai, Ai, Ai, Ai". De manera que deixem-ho córrer. Tu, nano, a veure s18 ficas molts gols,eh? erl Barça va míllorant. Jo els volia din, que aquest barrí, per millorar, s'ha de plantejar objetius nous. sempre també, minería, casa baratas, el col.lector ( que encara no está acabat, eh?, encara no está acabat ), 1 tot el que estem fent aquí: les vivendes, Can Clos, tot. I el paro del Migdia. Però hi ha també objetius qualitatius. Objextius de l'éscola. Deis serveís socials, de la sanitat, de que realment aixO es converteixi, ademes d'una ciutat maca i un barrí maco, en un barri que funcioni bé. Que no s'haguin de fer tantes cues. Que no hi hagi racons de brutísia, torno a dir : que no hi hagin parets brutes."Apreteu" a la gent . pesque millori, ells també, les seves cases. Que millorin, ells tambè, les seves tendes, , les voreres, les acerees, que les netejin, que planin flors ella també. Hem d'anar per aquí. Hem de 156 �anar millorant. No esperar a que ens ho donguin tot. Hem de començar a fer desde baix. I és. per aixà que jo us deja que en aquest barrí jo voldría que hi haghessin mes zocialistes, no 300 i 400 i 500 que hí són Perque aquí ja sou.300 persones o 400 o 5oo i estic segur que serien contats (más, más, Maragall ) pero serien contats els que no estarien d'accord amb la política deis socialistes. Però si la voleu "apoia!' us hem de fer del Partit Socialista. I li hem de preguntar al Emilio Herrera com es fa,• això. Que jo os firmaré el carnet. Yo os firmaré la instancia. Pero teneis que apuntaros ren un partido. Perque, mireu. Hay. épocas en la historia de una ciudad y en la historia de los barrios en que todo parece que va a mejorar y que todo va bien, pero luego vendrán épocas difíciles. Vendrán momentos malos, yo os lo digo. Y pueden no tardar mucho. Las cosas, a veces, cambian, desgraciadament. Y políticamente, pues, pueden venir otros momentos, ¿ verdad ? y habrá que resistir , y resistir se hace ya sobre la base, no de tener a un presidente y a otro presidente y a otro alcalde sino de tener una convicción profunda, socialista, en el fondo del corazón y en la actitud de cada dia y para ese dia, que llegará- algún día, hay que militar en el Partido Socialista. Y es entonces cuando se pueden compartir las aglegrías, como la que tendremos el 10 de Junio, a fonso L-comprendeis ?. Es entonces cuando se pueden compartir. Cuando se ha estado dispuesto a compartir los momentos malos, que aquí hay muchos compaleros que han "pasao n muchos momentos malos en la historia de este barrio y de esta ciudad y de este país. Y son éstos los que más se van a alegrar el día 10, porque sabrán 157 �lo mucho que ha costado llear hasta ese momento. Y a mí me gustaría que ésa alegría tan profunda, tan honesta, la pudieran compartir todos y para que la pudierais compartir todos tendríais que compartir también la convicción, que os hará reisitir cuando las cosas no vayan tan bien y que os hará más felices cuando vayan bien, como van a ir bien el día 10. Yo quiero que sepáis que el estilo que nosotros empleamos en esta campana es un estilo de tolerancia, de diálogo, de escuchar, de ser respectuosos con las demás opciones políticas. Ya no porque si, sino porque este es el estilo de esta ciudad y de este país. Porque Barcelona es dialogante siempre lo ha sido. Y tolerante siempre lo ha sido. Y por eso ha sido posible que miles y miles de ciudadanos de toda Cataluna, de toda Espana, vinieran aqui y consideraran esta ciudad suya, como Basilio. Y muchos más. Porque es una ciudad abierta. Porque, a pesar de lo que dicen algunos, es una ciudad que no se cierra, que se abre, que abre los brazos a los que vienen porque saben que su vida y su. crecimiento dependen de esos brazos que vienen. Y nosotros cuando oímos algunas cosas que se dicen, que dicen personas que se van a quedar sin dientes, de tantas mentiras como dicen, nosotros no nos alteramos y dejamos que vayan diciendo y dejamos para otro dia la contestación. Porque hay un truco del mentiroso que es decir quince mentiras seguidas y como las quince no se pueden responder, sino sólo dos, ahí quedan trece sin contestar. El truco del almendruco. Pues muy bien. Vamos aq ir contestando las mentiras del mentiroso, una por una. No hoy que es tarde y estamos todos muy cansados. Será para malana. Hoy sólo os diré una : dicen que no cerramos bares, dicen que • no cerramos bares. Y 158 �e4stos que lo dicen tienen una fichita que les dí yo ayer, (que no sé si se vió bien en la tele ) porque cortó y la voz en aquel momento no se oía. Aquellas cosas que pasan, a veces en la tele ). Pero la fichita se la dí y en la fichita decía :"Bares cerrados por la Guardia Urbana, por el Ayuntamiento, quince cada mes. Bares cerrados por el Gobierno Civil, por temas no ya de Guardia Urbana, de Ordenanza municipal, que nosotros sólo cerramos por ordenanza municipal, sanidad o limpieza urbanística,. eso es lo único que podemos cerrar, no por. otra cosa, no por crímenes, no por contenido, no por drogas, no por nada. Nosotros no podemos, pofdemos denunciar, pero no podemos cerrar. Quien cierra ahí es el Gobierno Civil, (dos a la semana).El promedio de las últimas. De muchas semanas. Dos a la semana.Y el Ayuntamiento cierra quince cada mes. Pero a mí, cuando me lo dice según quién y según como no contesto. Porque sé que detrás de esta mentira me van a decir otra y la voy a tener que contestar y detrás de la otra, una tercera y una cuarta y una quinta y no quiero contestar y yo necesito tirempo para dirigirme al pueblo a través del medio más potente que es la T.V. y decirle :"dejaros de cuentos. Ilusionaros con el futuro. Vosotros sabeis que Barcelona tiene problemas, pero tiene proyectos y tiene ilusiones y tiene ya realidades. Y como lo sabeis, sabeis que hay cosas que no están resueltas porque la gente que está resolviendo otras va a. resolver esas también. Y que esa gente que está entregada a hacerlo no se va a parar nunca para conseguir que todos esos problemas se resuelvan todos. De modo que vamos a aprovechar nosotros campa rl a al tiempo para explicar la Barcelona que 159 �queremos, la Barcelona d4e la calidad. Las escuelas de Barcelona tal y como las queremos por dentro. Con la ilusión que nos hace • que los niños vwayan más allá y tengan algo más que simplemente una, escuela. Que ahora se puede plantear, que hay unos ninos, que la ciudad no crece, que en las escuelas ya no hay tanta col que ya no hay tanta cola. Que se producen algunas vacantes. Que los maestros van a tener un poco de respiro, a lo mejor. Pues ahí vamos a meter calidad. Y no dejaremos de explicar esas cosas por muchas mentiras que nos digan que quieran que contestemos. Ya lads iremos contestando, que para eso siempre hay tiempo. Lo importante es ilusionar a la gente,porque la gente en esta ciudad está ilusionada. Y yo lo que quiero es que esta ilusión no se acabe en un ano, o enh dos, o en tres. O en los cinco que hay de aquí al 92. Que no vuelva a pasar en esta ciudad un poco como pasó en el 29 ( y en Sevilla también ), que la euforia duró un ano, o dos, o tres y luego se terminó. Y luego vino la tristeza. Y luego vino el no tener más ideas. Hay que aprovechar para lanzar esta ciudad más allá del 92. Y más allá de un ano y de dos anos y de tres anos. Hay que conseguir una calidad para el pueblo, no para aquellos que ya la tienen ( que también), que muy bien que la tengan, pero para el pueblo también y para eso se requiere una gestión socialista. Para eso se requiere... Barcelona, 30 de maig de 1987 160 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4002 Title A name given to the resource Discurs electoral a la Zona Franca Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Zona Franca Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Socialisme Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Eleccions Joventut Educació Acció política Benestar Social Model social Zona Franca Campanyes Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-05-30 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1097/19870531d_00220.pdf 66c624362c9b7f0de2714346d0464e6e PDF Text Text DISCURS DE PASQUAL MARAGALL PARC DE LA PEGASO Diumenge, 31 de maig 1987, 38 �Jo cm pensava que en aquest paro s'hi cabía i ara veig que no s'hi cap. Ja se sent per allá dalt? (Sí!) La megafonia ha millorat. A les Ultimes eleccions no se sentía més enllà de la desena ratlla. Aquells d'allá no sentien res. Bones tardes a tothom. Escolteu Sant Andreu, i no és per fer una poesia. Escolteu Sant Andreu, que esteu en una fábrica i ara és un paro. Escolteu que aixà és el destí d'aquesta ciutat, de Barcelona, ara els hi deia ala iaios de la Palmera de la Meridiana 315, dei Navarro i els seus amics, Barcelona ens la vam trobar atapeSda, densa, compacte, congestionada, contaminada, és la ciutat més densa d'Europa amb dos milions d'habitants, quasí, un milió setcents mil per 90 Km quadrats, (i si li traíem . el Tibidabo, ja només ens en queden 60). Som 18.000 habitants per kilometre quadrat. Hi ha barris de Barcelona com ara el Carmel, com ara Sant Andreu, com ara el Casc Antic i Gracia i com ara sí seguissíu per l'Area Metropolitana, l'Hospitalet, Singuerlin, el fondo de Santa Coloma í a Badalona, Pomar i Llefià, que són, els barris més lletjos d'Europa, els barría d'aquesta ciutat que tots estimem, perà que tenen a sobre i al damunt molts anys d'història i molts habitants sobre el seu territori estimat. Mireu, aquí s'havia de fer una cosa, primera de totes, una cosa abans que res ,que era tornar a respirar, comunicar els barría els uns amb els altres, 39 �fer-hi vies que permetessin que un no estigués tancat al seu barrí sino que pogués arribar a . l'altra punta de la ciutat estimada i, també, fins al mar, i obrint-se al mar i obrint-se ala paros i a cada barri mirar a quina- llocs hí havia encara antigues fabriques, antiguos estaciona de la Renfe com al Clot, el que ara és el Parc del Clot, antigues fabriques com la CATEX del Poblenou, que ara será un gran equipament esportiu i antiguos fabriques com el Vapor Nou, l'Espanya Industrial d'Hostafrancs que avuí és un dele Parca més bonics de Catalunya, antics escorxadors com el Parc de Joan Miró, antigues fabriques com la Pegaso, com l'ENASA, com la vella fábrica de l'Hispano Suïssa, aquesta fábrica com la SEDETA, que está aqui al costat que tants i tants de treballadors d'obrers van fer casa seva, perqué aqui hi van fabricar aquesta cultura que da la de Barcelona, la dels obrera, la dels treballadors com vosaltres que s'ha fet a les fabriques, a les textils i a les metalurgiques, la gent parlant ha anat creant un estil, un accent, una colla de llegendes, una manera de fer, una colla d'opimnions, una manera d'opinar,• aix6 que ha sigut el caliu de Barcelona s'ha de mantenir, he hem de conservar, í he hem de traalladar tot í que, tot, i que les vellos fabriques ja no hí sÓn, tot i que les y enes fabriques han marxat perqué han anat a d'altres indrets on la competéncia obliga a fer unes altres fabriques i unes altres produccions i unes altres maneres de viure. I jo us dic., sincerament, rotundament, Barcelona és, sobretot, la seva classe treballadora, Barcelona és, basicament els seus obrera i els seus treballadors, les aoves antiguos fabriques i els nets d'aquella treballadors que avuí 40 �estan aquí utilitzant la vella fábrica, no per treballar sinó per passejar. Això és Barcelona i és també una altre cosa: Barcelona és la seva classe treballadora•i són les seves classes mitjes , emprenedores, no ho oblideu mai això. Ningú podrá governar Barcelona, ningú que no entenguí això. Veiem els elements de Barcelona : Un, els treballadors, les classes mitjes creatives emprenedores. Ho veieu això? i aquesta és la base social d'aquesta ciutat, aquesta da la pedra picada, sobre la qual hem de construir aquesta altra base del nostre futur i aquella que venen de l'altra banda, que venen de dalt, que venen de l'altre cantó, que venen de l'alta burgesia, que venen de l'altre cantó, • de dalt, del ban deis diners, que són molt respectables i jo els respecto i poden anar junta, una són nacionalistes d'aquí i els altres són nacionalistes d'allá, una són espanyolistes els altres nacionalistes d'aquí, peró diuen el mateix i tenen la mateixa pinta ademes. Aquests, doncs, tenen dret a dir el que sigui, í la democràcia és aíxó. La democracia és que el poble deixi, no només ala partits deis treballadors, dels grupa d'esquerra, deíxi parlar, sino també a les dretes, les classes mes ben estants, que parlin tamé, que diguin les seves solucionsLa democràcia és això. Hi ha una cosa que aquesta gent no l'entendrà mal i és que la base, la sa y a, alió fonamental de Barcelona és la seva classe treballadora i són les classes mitjes emprenedores. I mireu, a la história d'aquesta ciutat hi ha hagut moments que aquestes dues classes, mitja 1 treballadora, no s'han entes; estic pensant els anys vint, per exemple, amb la dictadura del Primo i el terrorisme blanc que hi havia, i també l'anarco-sindicalisme. Hi havia aquesta divisió: els treballadors 41 �que feien la seva facció, lluitant contra el capital, contra la patronal, i també hi havien sectors de la classe mitja que estaven a la banda, justament de la dreta. Va venir la guerra va passar el mateix, perque la guerra, (ja es pot dir ben clar, s'ha de dir ben clarament) va ser, sobretot, una divisió entre germans. Hi va haver molts sectors de la classe treballadorsa sobretot de les classes mitjes, que es van dividir i hi havia un a un cantó i l'altre a l'altra. Tots tenim algun parent, tots • tenim algun familiar, tots tenim algun amic que ene ho pot certificar. I en canvi hi ha hagut moments en la história d'aquesta ciutat, quan els treballadors juntament amb les classes mitjes s'han aliat, s'han donat de la má, i han dit "anem a construir Barcelona, anem a construir una Catalunya autónoma que vagi endavant amb llibertat, amb democracia í amb progrés". No us deixeu enfrontar les classes mitjes amb els treballadors! Que teníu, en el fons, els mateixos objectius. Qué volem des de l'esquerra avuí en día? Volem unes classes mitjes que crein empreses. Si senyor! I que es guanyin honestament la vida, perqué d'aquesta manera hi haurà "empleos" i els llocs de treball que necessitem pels fills de la classe treballadora d'avui. Aquesta és la solució i no cap altre. No feu cas deis polítics de la dreta que diuen :" Jo aixó ho solucionaría així o aixá", ni l'atur ni cap altre cosa. Mireu, avui dia (afortunadament) estem a l'albada d'una etapa gloriosa de la história d'aquesta ciutat í el que volem quan diem futur, qué és?. Volem que aquesta albada no duri 24 42 �hores, ni 24 dies, ni 24 mesos, com va pasear l'any 29 d'aquest segle o al 88 del segle passat. El 88 va ser més potent, però el 29 és van construir edificis que van durar ben poc, van durar 5 anys només i avui els estem refent (han durat fine ara però cauen). Els hem de tornar a fer. Estem a l'albada, al principi d'un perióde que pot ser el més gran de la história d'aquesta ciutat, en la que treballadors i les classes mitjes junte . decidim, no només tenir un moment de glòria, no només de guanyar un any, no només de fer una gran festa (que es aix6 el que ens agrada tant o de guanyar una lliga un any). No. De passar a una altre divisió, a la primera divisió europea per sempre, per quedan-s'hi ja per sempre més us ho asseguro, això és possible, és ben possíble. Això será possible perque els treballadors d'aquesta ciutat podrem actuar i perquè, afortunadament, encara que molta gent no s'ho pensí, hí ha un sector molt ampla de les classes mitjes que també ho veuen molt ciar i que s'estan adonant de que el socialisme és el que convé a aquesta ciutat í aix6 és el fet més nou, és el que cm fa pensar que estem més a prop d'aquell perióde d'história deis 60-70 del segle passat, quan es van tirar les muralles. Imagineu-vos el fi d'aquesta ciutat, que els meus avis, els avis de molta gent que estan per aquí van neixer tots dina de muralles. Penseu el que representa això. Unes muralles que no eren ni 10 kilometres quadrats, eren 5 ó 6 km. quadrat.s. Les muralles que feien unes rondes en definitiva, des de la Ciutadella a munt fins a la Ronda Universitat i avall per la Ronda de Sant Antoni i Sant Pau. Qué podía representar això? 10 quílòmetres quadrats o gairebé. Doncs, allí, hi van neixer els 43 �avis de la Barcelona que després ha sigut potent. Tots van neixer allá. Tots estaven atapeïts, més que nosaltres encara. L'any 60 del segle passat, després de 150 anys o de 100 anys de demanarho, qué varem aconseguir? Van aconseguir tirar les muralles a terra (les que els militara no vollen tirar perque sabien que • Barcelona dues vegades al segle es rebelava contra el poder central i l'havíen de bombardejar fós des de MontjuIc o la Ciutadella volien mantenir les muralles per tenir la , ciutat díntre doblegada, sotmesa). Dones bé, aquesta ciutat deis anys 60 del segle passat va tenir una generació que va tenir l'orgull i la forga de trencar aquelles muralles i dír "em menjo la plana de Barcelona" i va fer l'Eíxample: aquesta obra extraordinaria que avui els urbanistes de tot el món quan veuen obren els ulls a això, perquè diuen " sembla mentida que una ciutat hagi pogut crear aquest urbanisme racional, perfecte, pensat des de fa 150 anys í que encara funciona d' tina manera fantástica des del punt de vista de les condiciona urbanes". 1 això va ser la generació dels nostres avis, la que va creixer als anys 50, 60, 70, 90 del segle passat, que va fer la gran expansió de Barcelona, i amb una generació va saltar des de dintre muralla fina a Trafalgar a Consell de Cent, i cap a Sant Cervasi i Collserola, i des d'allí van , mirar enrrera i van dir: "Salta la carena cíutat". I aquest salt de carena s'ha fet ara, els anys 60 amb el gran creixement de l'emigració, perque jo he dit la meitat deis que som aquí, els nostres avis, van creíxer a dintre de les muralles de la • Barcelona Vella, que després en parlarem un moment, que us haig de demanar una cosa. Però, l'altra meitat on va neixer? Van 44 �neixer a Andalusia, a Extremadura, a Galícia,,a Aragó, a València i a les places de Castella i Lleó i Astúries, i van venir aquí a fer aquesta ciutat. Aquesta ciutat gran, la Barcelona gran, la Barcelona atapeïda que nosaltres tenim ara, també és la fila d'aquells avis que van creixer al camp, per tota Espanya í que va. venir amb les seves mana a construir la. Barcelona que ara tenim, aquesta que ara es desvetlla i es desperta i aquests avis també van neixer ala anya 60, 70, 80 del segle passat, ben lluny d'aquí, ben lluny, amb altres horitzons i sota una altres cels, í amb una altres camps. 1 van venir aquí a construir la eiutat que tenim, i si només haguessim estat nosaltres, els d'aquí, els que haguessim de fer Sant Andreu í tot Nou Barría, inclòs l'Eixample i tot Sant Gervasi tota la Bonanova i més enllá cap a l'Hospitalet, amb Cornellà, tota la zona del Llobregat, no l'haguessim pogut fer. Necessítavem més força, més saya, més ajut, més treballadors, més mans, que sén les que han fet aquesta ciutat gran, aquesta Barcelona gran. Dones mireu: aquella generació que us dic dels 60,70, 80 del segle passat, aquesta es la que hauriem de mirar al mirall i imitar- la, perque en la seva generació.la classe obrera va saber fer-se aliat amb .les classes mitjanes í tirar endavant la, construcció d'una ciutat com aquesta. Ara us dic una cosa: després de cent anys, després de cent vint anys ja quasi, mírem endarrera, mirem endarrera tots plegats, mirem només al camp d'on venen la majoria, potser, deis que som aquí, siná també a les muralles que ja no hi són. Peró, mirem a la Barcelona vella. Qué hi ha a la Barcelona vella?, qué h:i ha passat? Els avis 45 van �marxar d' allá, tots es van escampar, van crear tot aíxó, el que té de bo í el que té de dolent. El que té de dolent ho estem comengant a arreglar tot just ara. Peró qué hi ha allá? allá hi , ha la Barcelona vella, la ciutat vella més maca d'Europa, la més rica en grec, en romà, en romànic, en gòtic i en modern i en modernista. Hl ha en Picasso, hi ha museus í, tanmateix, hi ha també una de les zones més problemàtiques d'Espanya i d'Europa des del punt de vista de la seva congestió, des del punt de vista de la quantitat de problemes que s'amunteguen allá. Qué hem de fer els que venim d'allá? hem de ser agraïts, hem de ser reconeguts, o no? Hem de tornar-hi tots algun día i no només a passejar per la Rambla, i això ho hem de fer sense por. No us penseu que és tan perillós com aixt), alerta!. Que hi ha moltes coses a fer encara per a minorar la seguretat també, m'agradaria explicar-ho, encara que és molt més llarg que no pas el que pensen aquests de la dreta, que es pensen que mirant pel "forro" ja n'hi ha prou i que diuen "un sereno 87" i tot s'arregla, qué coi!. "Sereno 87", i l'any 88 que faria el sereno • del 87? No saben de qué parlen! Sí que saben que el seu truc consisteix en dir 15 6 20 problemes de cop en un programa que potser té 15 6 20 minut.s per contestar aquells 15 6 20 problemes, a minut el problema no el resoldran! Amb un minut per problema els més ingenus es pensen que la fórmula del "sereno 87" és la solució, i els més intel.ligents, que sou tots vosaltres i molts més, ja ho saben que no és la solució, dígueu-lis ni "sereno del 87" ni guàrdia vei, com diu aquell altre. L'altre diu "guárdia vell" i jo vaig dir: í el guàrdia jove, qué? Be, el guàrdia vell, 46 �el guàrdia veí í el sereno 87, evidentment que no eón la solució. Són la solució per La seva campanya electoral, que alguna cosa han de dir, pobrete! Que no coneguín bé la ciutat, jo ho entena perque nosaltres hem estat molt relacionats elle no. Jo tino respecte sempre per l'oposíció i, per aixà, ele hí dono de mà 5 debats. No s'havia vist mai aíxó, en cap campanya electoral. 5 debata:, quan els manuals de campanya díuen el candidat que ha arribat de l'oposioió se l'hi está fent un favor perque l'oposició no es coneix maí tan t com a l'alcalde o al President que hi ha. Per tant, el presídent que ele hi dóna un debat els hi fa un favor, jo penso que lí estío fent un favor al públic, perque el públic vol veure les caree de tothom, oí? Perà qué pasea? qué pasea aleshores?. Que s'els hí veu del tot, i es veu que no saben de res. S'els hí veu que encara no han estudíat prou i el candidat a l'oposició toca fusta, si Los candidat de l'oposició, qué faría? M'emprenyerien molt els problemas, els agafaria i els estudiaría a fons í recorrería la ciutat abans de començar una caMpanya per sapiguer quin és, realment , (de boquilla no), el problema de la seguretat • i el probleme de la droga i el problema del tràfic ele problemas dele serveis cocíais .í de la joventut i de les escoles i de les instal.lacions esportives i els parcs. Primer treballaria, estudiaría després, formaría, perà no abans. Danos, no, tots aquests senyors han anat a agafar uns publicitaris de Madrid (que hí ha un que es díu Fraile i que va llençar a Julio Iglesias i, ara, ha llengat aixó que tenim al davant), dit a aquests els hi ha mira el que heu de fer (pel que a mi cm sembla, perqué aquests hí van per nassoS), el que heu de fer és-tocar el tema de 47 �la seguretat i el tema de la droga, que la gent veu de seguida que hí ha "marro", i aleshores donar a entendre que l'alcalde socilaíste d'això no es preocupa; i jo us haig de dir que l'alcalde socialiste sí que s'en preocupa, i s'en preocupa gràcies a que té un equip de 10 alcaldes, com el Germà Vidal, de 10 tinents d'alcalde un a cada districte, que és la solució, la solució no és sois guardia veí, ni el sereno 87. La saludó són els districtes i la descentralització, i un president que mani al barrí, que el conegui í que tinguí un oficial de la guàrdia urbana en un quartelet com el que ara s'está fent aqui, a la Pegaso. Passeu per allá quan sortiu -bota, per la porta de la dreta í veureu el que és un quartelet de la Guardia Urbana, com déu mana. 1 a partir de que hi hagin 10 quartelets a Barcelona, com aquests que estem fent, no quartelets, quartels, que els estem fent porque aquí a Sant Andreu hi'han 200 guàrdies urbans, torna de 74 i aixà comença a ser serio. Quan es facin 10 quartelets com aquest a cada districte, que els estem fent a Sarria, a Can Ponsic, a Horta,. al Guinardó i al Polígon de la Rovira, al Poni: de la Rovira, que s'ha obert i a la boca sota i, sobre, hí haurà un edifici buit., allá hi va el quartel de la guardia urbana í una comisaría de la policía que el s hi hem fet de franc des de l'ajuntament, que consti, porque estiguin junta allá , i anem seguint, i al Poblenou farem un de nou, també, i a Barcelona vella una Rambla al costat de que amb les obres va caure la paret, per cert. Doncs, allí hí fem un altre quartelet i s'està avançant i - s'esta acabant i anirem seguint, que cada districte hi és o hi será. Hí ha 48 el presídent �de districte que mana i un oficial de la guàrdia urbana que es Coneix el terreny sap ori estan els nanas que fan coses que no haurien de fer, i sap on ha d'anar quan a una lotera d'aquí del Passeig de Valldaura la van robar una vegada. Una vegada li van robar 6.000 pessetes de lotería, i jo que anava en el cotxe ho vaig sentir per la radio vaig dir " escolteu, digueu-me com acaba aixà" i van mirar --ho i van dir a l'oficial de districte que era de Nou Barría, en aquell cas i aquell com que ua ho coneixia va anar al lloc on havia d'anar, al carrer tal, al número tal, i ja sabia qui hi havia, els nanas que hi havia. 1 els van trobar amb la lotería i al cap d'un día els hí vaig preguntar "com ha acabat això?" i cm van dir: "bueno, ala nanas els van trobar la lotería ja l'hem tornat a la lotera, bueno tota, no" "i, qué vol dir que tota no?", "bueno de les 6.000, - 4.000 les altres 2.000 les tornaran, sinó els denunciem". Mireu, mireu la picardía aquesta situació que s'està creant en que hi ha inclús una certa complicitat entre víctima i delinqüent, que no és gens desitjable. Només té una solució: que hi hagi un, i dos, i tres, i quatre fina a deu presidents de districte i oficials de districte com aquell que sap on ha d'anar í en 24 horca et resol el problema. Perque tot aixà d'anar al jutge i han de passar dies i días fins que no es resol i quan es resol níngú ja no s'en ecorda ni la víctima ni el delinqüent. Per comengar el jutge no els vol enviar a la presó; parqué no? Parqué sap coffi está la presó, sap com está la Model, que és una presó per 800 persones i n'hi ha 2000, i sap que la Model és una escola de delinqüencia. és una llaga en aquesta ciutat, una vergonya d'aquesta ciutat. Més de 2000, cm penso que són, o 1500 presoners i presos en 49 �aquest moment, per una presó que hauria de tenir menys de 1000. 1, és ciar, hi ha jutges que pensen "no enviem als nanos joves a una escala de delinqüencia com és aix6". I jo us clic que aquí comenga el problema de debó, no mirant-ho pel forro, no en 24 hores, en serio aquí comença el problema de debó í que la resta d'Espanya que de vegades aquí, a Catalunya, tantes vegades pensem que nosaltres estem al davant i ells estan al darreta al tanto. Alerta, alerta, alerta, perquè hi ha moltes coses que van endavantl, i entre elles el número de presons. LES PRESONS El número de presons a tota Espanya s'ha multiplicat per dos i no hi ha els problemes que hi han aquí, que tenim les presons que tenim: la Model i Wad-Ras (que no és una presó í que es fa servir de presó), i la Trinitat Vella. La Trinitat Vella és una presó que no s'hi cap, que, aviu, s'està menjant el barrí, se l'està menjant perquè els nanos d'allá dalt estan fent classe al carrer , insultant a la gent í estan fent espectacles i el barrí s'está degradant per culpa de la presó. No hauriem de tenir aquestes presons, hauriem de considerar que les presons són també un servei públic í que la gent que está dins han de ser reformats i no pas castigats i no pas induits al crim. 1, qui ha de fer això? els poders de dalt. Han/hem de ferho-amb la vostra ajuda. Avui he escrít al conseller de Justicia per dir-li: "no pot ser, la Trinitat Vella no pot ser, aquella presó s'en ha d'anar d'allá. No pot continuar aquest barrí suportant el cost d'haver de pagar els seus calerons, l'allau de 50 �familiars í amics, o de la gent que está dins que hi vagin cada • día i que creen un ambient que no és agradable pels hartos i pels nois les noies del barrí". Doncs, aixó, en aquesta ciutat, en aquest país, que s'emparen en els noms sagrats de la Llibertat, dé la Nació í de Catalunya, es considera que aixó no és un problema de Catalunya, per lo vist, i no es té capacitat de govern per anar als Ajuntaments dir-ho aixi: "-aquí hi va una presó", i quan es té es fa malament, perqué s'ha comengat a fer presons Sant Esteve de Sesrovires i a Granollers, després de dos anys i tres anys de discutir amb els Ajuntaments, que evidentment no els volen. Evidentment que no, però s'ha de tenir l'habilitat (quan un és governant) i la determinació de convencer als Ajuntaments de que aquell cost el país l'ha de pagar i de fer-ho de cares i no d'esquenes, i no d'amagat. A Sant Esteve de Sesrovíres tot va comengar perque el dia que hi van anar per buscar lloc per la presó, í perque no els veiessím, (fixeu-vos quina concepció de govern!) hí van anar amb helicópter! Amb helicópter hi van anar!, el President de la Generalitat va dir:_ n és que si hi vaig amb cotxe em descubriran". Jo lí vaig dir: "perà no t'adones que si vas en helicópter et veuen més encara?, i la gent pregunta". 1 es va aixecar tot el poble de Sant Esteve contra la presó. 1 que consti que jo en aixó estío a favor del President de la . Generalitat, estic a favor. Crec que la - presó de Sant Esteve s'ha . de fer i la presó de La Roca s'ha de fer i els hi he dit als seus alcaldes i són alcaldes socialistes i no estic d'acord amb ells. Peró en el que estic d'acord amb ells és que les coses s'han de fer ben fetes i s'han de plantejar 51 �de cara i no en helicòpter, i no d'esquena. De cara!, parlant- de persona a persona, d'autoritat a autoritat. Però, avui en día, qué tenim?. Tenim a Catalunya un govern que considera que tots els Ajuntaments són potencialment enemics, potencialment contrapoders. Tenen una coneepció tan pobre de Catalunya, tan unitaria, tan abstracta, tan senzilla i tan. simplista que es pensen que només pot haver-hi un poder a-Catalunya, que el -poder local, que és el .poder del poblei el representant primer, si existeix, ja és una amenaga per ella això, atanyeix tota la vida política del nostre pais. Us ho die en confianga: aíxò está portant per mal cami les coceas. Jo espero que després del 10 de Juny, després de les eleccions, que la gent, després que els hi han dit que això és capital per Catalunya, que tant els hi han dit que l'important és no barallar-se amb la Generalitat, veurem que vota la gent. I el dia que voti qué haurem de pensar?. Que la gent está en contra de la Generalitat?, que la gent está en contra de Catalunya si voten socialistes?. No, la gent vota socialista perque está a favor de Catalunya I a. favor de la Generalitat. Hem de canviar de conducta, hem d'abandonar l'autorització del Parlament per suprimir el que no els hi agrada. Que ja han suprimít aquesta germandat que hí ha, aquesta mancomunitat d'ajuntaments metropolitants, qúe s'han carregat. Mireu, vaig llegir un artiole de La Vanguardia que cm va agradar molt, deia L'autonomía Catalana vol tenir un Estat, í tot nacionalisme vol tenir nació, tota nació vol tenir un Estat". I, dones, diuen que no ho tenen però déu n'hí do l'Estat, que tenen que és capaç de descavalcar a l'oponent principal d'una administració pública local, com ara l'Area Metropolitana, per 52 . �llei en el Parlament, déu n'hi do l'Estat que tenim ja aquí! Es poden fer moltes atzagaiades en aquest petit estat, ja. Déu n'hi do! De manera que, mireu, el dia 11 de Juny ens trobarem que tots aquests problemes es veuran sota una nova llum, .el tema de la' política territorial i de 1/área metropolitrana, ja en parlarem d'això. S'ha fet una enquesta i la gent opina que tot això d'aquí no ha anat be. No s'ha fet bé tot aixó, la gent opina que els 27 ajuntaments contínuín junta. Perquè mireu: .que abans hi havía aquell de Santa Coloma, el-Blas Murioz, hi havia el Felipe Antoja, alcalde de Badalona, i l'Espala Muntadas, de l'Hospitalet i amb el Porcioles d'aquí es passaven el dia barallant-se l'un amb l'altre; i a Madrid dejen "Fantástic, que es •barallin, parqué aixi Barcelona no creixerà mal". '1 avui dia, que al final hem aconseguit, desPrés de molts anys, que Badalona, Santa Coloma, L'Hospitalet, Barcelona i els demés anessim junts, avui en día ens ho treuen, i no ens ho treuen de Madrid, sinó de la Plaga Sant Jaume. Qué és aixó? On anem a parar? Això es veurà sota una nova llum el dia 11 de Juny, es veurà d'una manera diferent! Això i la inseguretat i la droga! Les instal.lacions esportives i els problemes deis Jocs Olímpica, que tan en parlen!. Que ene deixin treballar d'una vegada!. Que les obres van endavant, us ho assegurol, Aneu a passejar per Montjuïc, us ho recomano, pugeu a l'Anella Olímpica i veureu l'Estadi com creix veureu el Palau com creix qui paga l'Estadi? l'Estat. 1, qui paga el Palau? la Diputació, en Jordi Vallverdú, que va ser qui va aconseguir-ho. Aquests eón els que catan col.laborant de debó. 1, qui paga 53 �l'INEF? la Generalitat. I, ori está? Está per començar. Tot el demés va endavant i jo espero que el día 11 de Juny l'INEF també començarà i que el govern de Catalunya, ara no 'estío ficant amb la seva ideologia, sinó per realisme, per respecte a Barcelona, per respecte a Catalunya, caldrá anar endavant, col.laborant amb la Generalitat i l'Ajuntament independentment . del color polític. I, aixe.), fínalment s'haurà d'imposar. Fem els Cinturons de Ronda, fem-los d'una vegada!, que sinó no podrem fer la Rambla de Sant Andreu; que noms cal tenir dos dits de front per saber de qué depén! No depén de que el conseller diguí que sí, no depèn de que l'alcalde digui que sí, no depèn d'un referéndum, ja está decidit aix6. De qué depèn? depèn de que els cotxes puguin marxar pel Cinturó de Ronda i no per l'Avinguda Meridiana, primera. I, segon que el II Cinturó, el de la Vía Favéncia s'acabi d'una punyetera vegada!,amb lo qual ele cotxes marxaran pel II Cinturó. I no ene els deixen ni comengar. AixO el día 11 es veurà sota una nova llum i la Rambla vindrà després deis Cínturóns, poerqué sí ho fem abans això será un dalt a baix de tràfic que, no vull ni somniar-ho. La farem amb els Cinturons i amb Río de Janeiro. Jo interpretaré el vot el dia 10 com que el • poble de Barcxelona cm diu "Pasqual, endavant amb l'Hospitalet, Badalona i Santa Coloma, i tots els demés". Seguirem treballant junts perque . la gent ha vol, perque s'adona que la Barcelona gran que és necessària que ene toca a la generació actual és aquesta, de la fraternitat -de l'Area Metropolitana. És el del Pont del Molinet í la part de l'Esperit Sant que és per un altre costat i la plaga de Trafalgar de Badalona. I, qui ho ha fet tot aixó? 54 �L'Àrea Metropolitana, amb l'ajut de l'Ajuntament de Barcelona. Per qué? Perquè hem sapígut que haviem de cosir el teixit o el metro que arriba a Santa Coloma havia d'anar més enllà, havia d'anar a Ciutat Meridiana i més amunt, hauria de donar la volta per Cerdanyola. El metro de l'Area Metropolitana , que es diu així per alguna cosa (que el metro es diu metropolitá per alguna. cosa), és un sistema de transport d'una gran aglomeració pel qual s'ha de poder amar de qualsevol punt a qualsevol punt, desde' Cerdanyola al Prat del Llobregat, de Sant Andreu al Papiol o a Sant Just. Aixó éá un metro i aixó és una ciutat metropolitana, i això és el que volem, que quedí clar. Jo ja llegiré el resultat del día 10 en aquest sentit. Volem un metro metropolità que no es pari en les fronteres deis municipis, que son fronteres falses, que son línies grogues que no separen. a la gent, les han pintades. Peró nosaltres ens hem de superar i interpretar els resultats del dia. 10 com una advertencia pel futur, que vagin alerta eis que utilitzen el nom de Catalunya en và! Que els noms; sagrats s'han d'administrar amb mes comte, s'han d'anomenar menys s'han de respectar més. Alerta amb aquells que utilitzen el nom de Catalunya pel seu benefici particular, de partit! Alerta!, perqué la gent comença a abrir els •ulls jo us ho dic., per acabar (no sense abans din-vos un parell de coses sobre Sant Andreu i sobre la Ciutat Vella, perque us heu de recordar que hem d'ajudar la Ciutat Vella): no marxeu d'aquí sense tenir aixó ben present í, segon, hem d'ajudar a Germà Vidal i les seves 70 obres, perquè ell les farà, però, qui les mantindrà? Vosaltres, els ciutadans, el Germà Vidal fará les obres, el Germà Vida? és 55 �el Queipo de LLano de Sant Andreu, sabeu per qué? En Queipo de LLano va conquistar no sé si Sevilla o Málaga amb una tropa de cent persones els anava. Fent donar voltee en una banda per la ciutat i la gent es pensava que eren deu mil. 1 eren cent els que anaven donant la 1el Germà Vidal que fa?. Té trenta obres en marxa amb una brigada d'ocupació comunitaria de 16 obrers • i tenia 30 obres en marxa perque? perque els anava fent rodar. 1 ho feia certament. Sabeu perqué ho Leía el Germà? Perque sabia que en aquesta franja de la nostra hístóría el que calia era convencer a la gent que les coses es podien fer. Vam estar a un moment de la nostra història local democrática en que tot es podía decantar a fi de bé o a - fi de mal, í si determinades places, Mn. Clapes, suposem, o aquell raconet que tantee vegades hem parlat, ell jo, entre Mn Clapes í la Meridiana que era un niu de porqueria, de cotxes aparcats i de porquería, jo deia: "Germá, fem un jardinet allá", i ja l'ha fet! I hi havia qui podia dir "però si això no és important"En definitiva si que era important, igual que ho era aquest talús, aquest talús qui hi ha al final de 'la Meridiana a mà dreta quan • s'arriba a Trinitat Vella, també ho era d'important allá í el que hi ha aquí a l'estació i la Plaga Orfíla i a la plaga del cantó i aquell rellotge amb els aros °limpios que hí havia a l'altra banda de l'estació, tots i cada un deis raconbs del Baró de Viver,. del Bon Pastor, de cada racó que ell trepítja. Tots eren importante.. Perque? Perquè si hagués comengat la democracia local i haguessin passat une anys la gent no hagués vist que hi havia una petjada de qualitat, que hi havia una bona obra possible a cada racó de -bruticia i de miseria, la gent no hagués cregut que la democracia 56 1 �anava endevant. Només calia aquest signe, aquest símptoma de que seriem en tot arreu. Només calla aixó i el Germà va fer de Queipo de LLano de Sant Andreu, per aixà va anar à cada racó, a cada indret í encara n'hi queden però hi será perqué us aseguro que . no hi habrá un pam de terra de Sant Andreu, del diStriete, deis barría de Sant Andreu que el Germà no trepitjí amb la seva petjada de constructor- I potser començarà poc a poc, però l'important será que hi ha estat. avuí día, que ja comença a estar per tot arreu la marca de la calitat urbanística, es pot plantejar, segurament, anar amb un ritme d'obres més important perqué aix,5 no s'acabarà aquí. Quan nosaltres diem el Futur, volem dir el Present. Dones, que s'ho treguín del cap aíxól Per qué parleffi de futur? Ningú hauria de ser tan agosarat de parlar del futur si no sapígués una cosa; que la gent hi creu, perqué la gent ha vist que el futur ja está eomengat, sinó no ho diriem, si no sapiguessim que la nostra i orgull de les obres que ja hi són no parlariem del futur i ja sabem que el futur. ha començat. Es per aixó que tením la gosadía de dir "som el futur!", serem nosaltres també el futur. acabo díent: "Míreu, qui no s'estima Barcelona, no s'estima Catalunya!" Que quedi ben ciar aíxó. I no estío parlant d'eleccions, que després els diaria diuen: "El Maragall ha parlat de les eleccions autonòmiques." No!, que estiguin tranquila, que no parlo de les eleccions autonòmiques, que ja vindrà aixó.... Ahir a TV3 em preguntaven :" I quan arribi el 92 on sereu? A la gradería del públíc o en el seient del regidor de l'oposició, a 57 �la cadira de l'Alcalde o al silló del Generalitat?". I jo els hi vaig dir President de la " Escolteu, que no sabeu qui será President de la Generalitat el 92, el dia que s'inaugurin els 2ocs?. Será el Raimon Obiols". De manera, com que d'això encara queda una. mica de temps, temps al temps!, m'hi jugo els sopara que volgueu. Però avui no parlarem d'eleccions autonòmiques, jo només us dic una cosa, jo parlo de sentiments, de país, profunde i de conductes politíques, les més series, les més dialogants, les més tolerants, les més trebaIladores; i, per altra banda les més agressives, les mé s prepotents, aquelles que s'hpo volea menjar tot í que utilitzen els noms en và, inclús els noms sagrats. I us dio: qui no s'estima Barcelona, no es pot. estimar Catalunya!, perquè Catalunya qué és a última hora? És un nom? No, és un concepte? No, és només una història? història, pera és molt meS És una que aixà. Catalunya comença al Parc de la Pegaso. 1 • hir yaig dír: "Catalunya comença a l'Espanya Industrial", allá on la classe treballadora va fabricarla ciutat, el bo que tenim. La Pegaso, allá on es va comengar a fabricar lo bo que som. Aqui comença Catalunya, això és Catalunya i si anessim seguint, Catalunya és el Congost de Montcada i es .més amunt, el Montseny i és més amunt els Piríneus l'altra banda que també és Catalunya. i el Canigó, fina 1 tot a. Que quedi clar!, perquè la nostra història és aquesta. Perqué, mireu: qui no s'estima el Canígó, qui no s'estima el Montnegre i el Montseny i el Congost de Montcada, inclús que está com está, i ja ho sabeu com está, que l'hem d'arreglar entre tots (l'Area Metropolitana). Qui no s'estima i el Pou de les Olíveres de Santa Coloma i Pomar i Llefià de Badalona í Cinco Rosas de sant Boi que ara da Campa 58 �Blancs qui no s'estima Cornellà Esplugues i Sant Joan i Sant Just i Torre Blanca i Torre Roja de Viladecans, qui no coneix aixó i no s'ho estima, quí no coneix el Parc de la Pegaso i no se l'estima no s'estima Barcelona. I qui no s'estima Barcelona no 'estima Catalunya!. Que quedi ciar això!. Primer, que patejin el país que se'l coneguin, i després que en parlini. Visca Sant Andreu! Visca Barcelona!, i Visca Catalunya! 59 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4003 Title A name given to the resource Discurs electoral al Parc de la Pegaso Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parc de la Pegaso Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Socialisme Eleccions Campanyes Associacionisme Història Benestar Social Acció política Model social Sant Andreu Barcelona Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-05-31 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1098/19870605d_00218.pdf 91d0f4f104441dce502cb402dfdac777 PDF Text Text MITING PASOUAL MARAGAL A BADALONA B adalona, 5 d e jumy de 1 987 62 �BADALONA ....Compañeros y compañeras mirad que el socialismo avanza, que el socialismo se pone delante de la locomotora del socialismo español. Empezad a prepararos que éso va a llegar y va a empezar en Catalunya y va a seguir en Barcelona porque el socialismo avanza y avanzará. Mirad, los alcaldes socialistas tienen mucha paciencia, Y tienen mucha cuerda y mucho fuelle y nosotros vamos hasta el final e iremos hasta el final de nuestras convicciones. Son alcaldes no os preocupeis, porque alguien pueda decir no os preocupeis.. ...... slguien puede decir, como me dijo ayer una chica en la calle en el barrio de Sant Antoni en Barcelona, me dijo: "Escolti, senyor Maragall, jo sempre he votat per vostè, sempre he votat als socialistés, però aquesta vegada -tinc un dubte, perquè corn estan barallats la Generalit.at i l'Ajuntament, si vostés. segueixen seguiran les baralles". Muy grave ésto. Molt greu, perquè aix6 és el que han estat buscant. La campanya de la dreta ha estat buscant això: que el poble cregui, a base d'un enfrontament, d'un enfrontament brutal, que vosaltres veu poder veure inclús a les càmeres de televisió en el debat en que jo vaig estar. Busquem punts, també, en l'enfrontament. Per qué hi ha això? Ara us ho explicaré. Perquè el que es pretenia és que el poble de Barcelona i el poble de Catalunya, en definitiva, que estava mirant allò, arribes a la conclusió de que no hí havia enteniment. possible entre un Ajuntament socialista i una Generalitat convergent. 63 Perquè a �última hora això en el cap de la gent, el subconcient podía frenar el vot socialista municipal. Pergue la gent el que vol eón serveis. La gent el que vol eón resultats. La gent el que vol és que els governs s'entenguin, no que es barallín. Per tant es podía buscar hàbilment aquest efecte, que Lela que aquesta noia em diques: "Jo voto socialista, però, qué passarà?". Jo us dio: • Mireu el millor per Badalona, el millor per Barcelona. Inclús us dic més: El millor per Catalunya és que les ciutats de Catalunya (Badalona, Barcelona i totes les demés) tinguin alcaldes orgullosos de ser --ho, alcaldes dignes, alcaldes eficients, però també alcaldes pactistes, alcaldes que sapiguen, arribat el moment, pactar amb la Generalitat, pactar amb les forces de la dreta el que míllor convinguí ale interessos de la. ciutat. Estem d'acord? Aixó és el que ene interessa més. I nosaltres, ja us ho avengo ara, pactarem, en Joan Blanch-i jo pacatrem després. Primer guanyarem, primero los revolcamos y luego pactaremos con ellos y nadie nos va a detener. Y ahora os diré lo que pactaremos. Nosaltres pactarem el futur metropolità. No tenen raó en aquest tema. No tenen raó. Han fet una política negativa, destructiva, lletja, han fet una polítíca, jo inclús diría,. "basta". Peró nosaltres . pactarem el futur metropolítá amb ells. Per qué? Per una senzilla raó. FU_ ha 27 alcaldes, alcaldes metropolítans que ho volen. 64 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4004 Title A name given to the resource Discurs electoral a Badalona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Badalona Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Socialisme Eleccions Acció política Badalona Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-06-05 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències