65
10
5429
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/185/20041126.pdf
125846cb6ff43b50e63864922f1568a3
PDF Text
Text
Conferència "Elogio de la Hospitalidad" en el marc de
la Càtedra Julio Cortazar (castellà)
Paranimf de la Univesitat de Guadalajara. Mèxic | 26/11/2004
Buenas tardes, señoras y señores. Buenas tardes, Ilustre Secretario
de Educación, alcalde, Rector Padilla, Director de la FIL, Conseller
Huguet, Consellera Mieras, Secretaria de Relacions Internacionals,
Secretari de Cooperació, estimados escritores Gabriel García
Márquez, Carlos Fuentes, Juan Goytisolo y muy queridos amigos,....
Comienzo, como es debido, por agradecer a la Cátedra Julio Cortázar
esta invitación a dirigirme a un público que me es muy próximo, por
historia, por carácter y por sentimiento.
Hablarles desde el Paraninfo de la Universidad de Guadalajara es
confrontar la historia de México y, en cierto sentido, del mundo.
Los magníficos murales que nos rodean, del universal pintor de
Jalisco, Clemente Orozco, representan, según su título, al hombre
"pentafásico" o mejor a la persona con esas cinco virtudes: la
persona que piensa, interroga, indaga, reflexiona y se entusiasma.
La persona que se compromete con su vida y con su entorno: el ser
humano como sujeto histórico, consciente de su Destino.
Como es frecuente en México, la Cátedra latinoamericana "Julio
Cortázar" nace de un gesto de generosidad. Al serles otorgada una
beca a Carlos Fuentes y Gabriel García Márquez por su contribución a
las letras latinoamericanas, deciden destinar los fondos de esa beca
a la creación de esta Cátedra en honor de Cortázar.
El objetivo es "trascender las fronteras geográficas y culturales de las
naciones latinoamericanas para integrarlas en un proceso creativo
global".
Me complace y me conmueve seguir aquí hoy las huellas de Ricardo
Lagos, Felipe González, y José Luís Rodríguez Zapatero, amigos
admirados todos ellos, que efectivamente han contribuido con su
dignidad y tesón a trascender ciertas fronteras físicas, sociales,
económicas y culturales en América Latina y Europa.
Orozco propone un reto a los políticos. Un llamado que la Cátedra ha
honrado eligiendo, en estos tres casos, a algunos de los líderes más
honestos, comprometidos, y dignos del escenario político de hoy.
La propia Cátedra, al hacer esta selección, contribuye, de acuerdo
con su misión, a franquear fronteras. Crea, o reconoce y plasma, una
1
�comunidad de pensamiento, una familia de hecho, un hogar, que no
sólo nos une a todos nosotros, sino que también nos enlaza con los
pensadores que han ocupado la cátedra. Entre ellos se cuentan,
Anthony Giddens y Giovanni Sartori y, aún muy cerca de mí por más
motivos de los que puedo detallar, Xavier Rubert de Ventós.
VAMOS POR PARTES.
Se me antoja que es absurdo venir aquí a hablar yo de hospitalidad,
como no sea para simplemente agradecerla, a unas gentes que nos
reciben con tan desbordante cortesía -cortesía no, exactamente, que
sería cosa más bien regia y castellana, más bien con auténtica
amistad a primera vista después del olvido, amistad que no está
reñida con una cierta distancia, con un cierto Vds. está aquí y
NOSOTROS acá, pero que tiene también la emoción del encuentro
entre gentes distintas dispuestas a pasarlo bien, a vivir la emoción
del re-encuentro.
Quizás entre nosotros hubo en realidad desencuentro y por eso todo
es luego tan cargado de significado. Pero para eso, para olvidar y
volver a sentir, hace falta ese bien escaso que se llama tiempo. Sólo
el tiempo convierte los sentimientos, realmente. Solo el tiempo hace
el buen vino - con la química adecuada, sin duda.
El tiempo y la distancia es lo que se requiere, pues, para que el
instante del re-encuentro, luego, sea único, y para que además dure,
se alargue, como esos atardeceres de invierno en España en los que
el sol se pone tan oblicuo que parece que no va a ponerse nunca del
todo.
Un diario de aquí ayer me halagaba llamándome izquierdista. Estoy
inmensamente agradecido de volver a oír algo que hace tiempo no
oía. Pues bien, este izquierdista que realmente he sido siempre y que
hoy es sobre todo otra cosa, un representante del pueblo de
Catalunya que tiene el inmenso honor de presidirla, este izquierdista
les dice que hay algo que el gobierno de Méjico tiene, sin duda, que
es un auténtico sentido de la hospitalidad, porque para que esa virtud
brille del todo hace falta ejercerla con el distinto, con el políticamente
o étnicamente otro.
El Presidente Fox y su gobierno nos recibieron ayer con esa
elegancia. Los gobernantes y los empresarios catalanes somos muy
sensibles a ello, mucho. El presidente y sus secretarios soportaron
estoicamente que los recién llegados les descubriéramos uno por uno
sus orígenes poco más o menos catalanes. No es broma, dos de ellos
eran oriundos de Barcelonette, y encima no se lo habían confesado
nunca. Barcelonette está situada en Francia a poco de nuestra
antigua frontera franco-española, hoy desaparecida en la Europa
2
�común, y cerquita, sino dentro de la Euroregión, que estamos
formando con Aragón, Baleares, y Languedoc-Roussillon y MidiPyrenées.
Todo ese re-encuentro no hubiera sido posible sin los servicios
expertos de la embajada de ese país que fue tan importante, que
dejó de serlo y lo vivió mal, y que hoy está haciendo humildemente y
con buena letra el aprendizaje de su propia pluralidad y por qué no
decirlo, de su ambición. Seguro que adivinaron que estoy hablando
de España.
Miren ustedes, el humilde re-descubrimiento que estamos haciendo
de América tiene un centro importante que se llama Méjico, y lo digo
con la jota castellana, de origen árabe sin duda.
Catalunya quiere estar en esa encrucijada histórica. No quiere
perdérselo como en la primera y dramática ocasión de hace 500
años. Y puede hacerlo en buena medida gracias a la gesta del exilio a
la que nos obligó el desastre del 36-39. Aquí sí que la hospitalidad
mejicana jugó un papel que quizás ni los mejicanos han comprendido
del todo. Vds. unieron en su tierra, en sus universidades, en sus
editoriales, en sus empresas, a los ciudadanos de España fugitivos y
vencidos.
Los Bosch Gimpera, Carner, Calders y Xirau, se encontraron con los
Anselmo Carretero y Ofelia Gordón y otros tantos. Eso sí fue una
hospitalidad efectiva, incluso tan desprendida que ignoró parte de los
beneficios que estaba generando, porque beneficio fue, y grande, que
en el exilio se unieran catalanes y castellanos que en España se
estaban separando.
Catalunya vuelve hoy a Méjico a gozar de la hospitalidad de sus
instituciones y de una ciudad, Guadalajara, y un estado, Jalisco, que
se han ganado a pulso una capitalidad internacional en cultura y en el
mundo del libro.
Es incuestionable que a ello ha ayudado decisivamente el hecho
incontrovertible de que Catalunya, y en particular Barcelona, aún en
la larga noche del franquismo, mantuvieron una pulsión y una
curiosidad democráticas, esperanzadas, reconfortantes. Y allí renació
en buena parte la gran literatura en castellano. Gabriel García
Márquez, Mario Vargas - a quien conocí antes en París, 17 bis rue de
Tournon, como poco sospechoso buzón de nuestras relaciones
clandestinas con el mundo libre - y más tarde Carlos Fuentes,
Cortázar y otros escritores insignes vivieron con nosotros el letargo
político de España y de la América ibérica - esa que no debió dejarse
nunca robar el nombre de América y que lo está empezando a
recuperar.
3
�Ustedes no se imaginan todavía lo que esa delgada línea roja de
unión entre pasado y futuro habrá significado al cabo del tiempo.
Hoy he leído en el diario que ayer nos recibió el Presidente de los
Estados Unidos Mexicanos en el marco del almuerzo con la colonia
española. Tan inexacto y tan halagador es esa inexactitud como fue
lo que dijo el diario Reforma sobre mi ubicación ideológica extrema,
pero a la postre igualmente lisonjeras una cosa y otra.
En realidad a los catalanes nos emociona sobre todo el modo en que
este país ha vindicado su singularidad, la manera en que sus élites
políticas y culturales han vindicado el pasado pre-colonial y
reconstruido desde el territorio de la lengua castellana la legitimidad
de sus etnias primigenias.
Sabemos que todo ello no es sencillo. Pero sabemos también que en
ese combate por aunar modernidad e identidad se juega, aquí y en
todos los confines del mundo, la viabilidad de un mundo justo.
Hace 65 años los republicanos españoles conocieron un acto inaudito
de generosidad colectiva. El Presidente de la República de los Estados
Unidos de México, el General Lázaro Cárdenas, abrió las puertas de
México a 24.000 republicanos desterrados por el levantamiento del
General Francisco Franco contra el gobierno legítimamente electo.
A Bartra, Calders, Grijalbo, Cañas, Cesar Pi Sunyer, Joaquim Xirau,
Bosch Gimpera...
Esto se ha dicho muchas veces, y se dirá muchas veces más en el
curso de estos días. Nunca serán demasiadas. La hospitalidad obliga:
el reconocimiento y el agradecimiento no tienen medida.
Durante el período de transición de la dictadura a la democracia, un
periodista de Barcelona le preguntó al filósofo Eduard Nicol, radicado
desde la guerra en México, qué pasaría, ahora que el exilio se había
acabado. Nicol respondió que el exilio no se acaba nunca.
El exiliado, el refugiado, vive en dos casas. En una de ellas habita
físicamente, y en la otra, la que deja atrás, vive en la memoria. A
distancia.
No se puede expresar esta gratitud sólo con frases hechas y a
grandes trazos: hay que enumerar los actos de generosidad, hay que
decir los nombres. En esto consiste la memoria histórica, en
mantener vivos estos actos, conjurándolos.
4
�Hace 65 años, pues, se acogió a 24.000 exiliados republicanos en la
casa mexicana. Pero la ayuda del gobierno no empezó con el final de
la guerra. Desde el año 1936 México empezó a acoger a intelectuales
y profesionales que no pudieron ejercer a causa de la guerra. El
gobierno mexicano también rompió una lanza por la República
vendiendo armas a España, a petición del embajador español, ya en
agosto del 1936. Y quizás lo más importante, en términos simbólicos
-aunque los resultados fueran nulos-, el delegado mexicano ante la
Sociedad de Naciones, Isidro Fabla, hizo lo imposible por denunciar la
intromisión de Alemania e Italia en la guerra española.
Pero llegó el final de la guerra, y medio millón de refugiados
desfilaron durante tres días por la frontera con Francia. El primer
desembarco de refugiados republicanos llegó a Veracruz el 7 de julio
de 1939 a bordo del barco Sinaia. Eran 1800 personas, registradas
por el Comité Británico de Ayuda a España-que en principio costeaba
su traslado-como 1.000 campesinos y obreros, doscientos
intelectuales y oficios varios, y el resto familiares, mujeres y niños.
Casi la mitad de ellos eran catalanes.
El gobierno mexicano había tenido especial interés en acoger a
agricultores extranjeros para modernizar la reforma agrícola, la
restitución de las tierras a los pequeños agricultores. Entre los
solicitantes de visado en Francia había corrido la voz de que se daba
preferencia a los campesinos, y los refugiados potenciales se
apresuraban a declararse agricultores.
Antes de llegar el Sinaia a Veracruz se comprobó que había habido un
error. Día a día fue disminuyendo el número de agricultores, y en
cambio se comprobó "un exceso" de intelectuales y profesionales. En
un telegrama de García Téllez a Cárdenas se documentan, no
campesinos, sino mecánicos, albañiles, carpinteros, chóferes, y otros
tantos mineros, electricistas, ebanistas y tipógrafos. Pasaba lo mismo
con las profesiones liberales: profesores, periodistas, músicos,
abogados, estudiantes, médicos, escritores, arquitectos... oficios. De
todo menos agricultores, que acabaron por ser 131 en total.
La estrategia de los republicanos para conseguir irse de Francia, su
transformación repentina en campesinos, no fue la única -ni la peorsorpresa con la que se encontró el Licenciado Téllez. Seguramente
fue peor que el Comité británico que debía pagar los pasajes no los
hubiera pagado. La Hacienda de México asumió los costos. Se
encargó también de la alimentación, del alojamiento, se pagó el
billete de tren a los destinos finales. Cuando llegaron al país, a los
refugiados se les eximió de gastos de aduana, se les dio atención
médica, ropa, tiendas de campaña y otros tipos de apoyo económico
y material.
5
�El más importante, sin embargo, era el apoyo humano. Al no poder
distribuir a los refugiados por oficio a los lugares más apropiados, y
sobre todo al no poderles destinar al campo, las autoridades
mexicanas dejaron a sus anchas a los republicanos. Recibieron cartas
de naturalización, se revalidaron sus títulos universitarios.
No hubo fiscalización ni vigilancia ni estorbo de ningún tipo. Por el
contrario, cuando un secretario de Estado le preguntó al Presidente si
quería hacer una selección previa, Cárdenas respondió: "A los que
han luchado en su país en favor del gobierno legalmente constituido,
no se les puede ofender con un interrogatorio. Debemos recibirlos a
todos."
Se habla de un trato de hermano; pero a los hermanos hay licencia
también para maltratarlos o hacerles caso omiso; el trato que se dio
a los refugiados fue de honrados invitados.
Gracias a esto los recién llegados sintieron que "no fueron extranjeros
ni un solo día", como dijo Ignacio Chávez. Llegaron sin nada, a una
casa nueva, que era suya en parte por la lengua que los unía, el
castellano. Y los refugiados respondieron sin dudar. El pacto de la
hospitalidad fue respetado por las dos partes. Los huéspedes
respondieron con la misma moneda, el profundo compromiso con
México.
Todos aquellos profesionales que se habían hecho pasar por
campesinos ahora se arremangaban a ejercer en sus respectivos
campos. Carlos Fuentes también lo constata: "Conocí a todo el
mundo porque fue tal el impacto del exilio republicano español en
México que afectó a todos los ámbitos de nuestra vida cultural. En la
universidad, en la edición, en la literatura, en la arquitectura, en la
crítica, en la crítica de arte, en la crítica musical. [.] Los exiliados
españoles le dieron una dimensión internacional...[.] No seríamos lo
que somos hoy sin esta aportación extraordinaria."
Otra vez, en este sentido, la experiencia es recíproca. Como dice Joan
Fuster, el gran autor valenciano, el efecto de América en los
refugiados no es solamente ambiental, producto de la geografía y
culturas circundantes. También es la costumbre de estar fuera. Los
catalanes se encuentran en un mundo nuevo, un mundo de
conferencias y viajes y otro tipo de relaciones. También se
modernizan.
En 1946 un grupo de exiliados catalanes organizó en México una
Exposición Internacional del Libro. Sobre una muestra de libros en
catalán pusieron este lema: "El único país donde está prohibida la
publicación de periódicos catalanes es Cataluña."
6
�Al lado de los otros republicanos, los catalanes tenían una doble tarea
que realizar. Llegaban a la casa nueva con otra casa a cuestas: la
segunda casa era la lengua catalana. Los catalanes recién llegados
veían con toda claridad que tenían en sus manos la supervivencia de
su cultura. Por primera vez la cultura catalana se había desarraigado
de la geografía catalana. Una entidad hasta entonces imposible de
concebir fuera de un paisaje específico, más allá del Ampurdán o del
Ebro, de repente se movía. Era portátil, cabía en una pluma o una
máquina de escribir.
Descubrimos ahí que la lengua nos contenía. Nosotros éramos, a la
vez, el contenedor y el contenido. La lengua catalana era como
nuestro ADN, el material genético que nos definía. Con él, éramos
quienes éramos en cualquier parte. Sin él, no seríamos quienes
éramos ni siquiera en Sant Pere de Roda.
Los nuevos exilios: Americanos en Barcelona.
Unas décadas más tarde, los catalanes tuvieron la oportunidad de
corresponder, aunque fuera mínimamente, a la hospitalidad deparada
por los países de América. En los años 70 del siglo 20 las brutales
represiones -las "guerras sucias", las desapariciones, los regímenes
militares-en Chile, Argentina y Uruguay, provocó una huida general
de los países del Cono Sur. Hay ciertos paralelos con el refugio
republicano. Los hispanoamericanos también eran cultos,
profesionales, dispuestos a echar el resto en el país de acogida.
Por esos mismos años se produjo otro tipo de destierro, cuyo foco era
Barcelona y, en menor medida, algunos lugares de Cataluña.
Felizmente no se debía a una guerra, no fue un exilio forzoso pero,
por una serie de circunstancias, en los años 60 y 70 Barcelona llegó a
ser un punto de encuentro para los mejores escritores
latinoamericanos del momento.
Llegaban de América, o de París, y con alguna frecuencia se
quedaban. En gran medida gracias a Carmen Balcells, defensora
incansable de la buena literatura en general y férrea adalid de sus
autores en particular. También fueron decisivos Carlos Barral y el
Premio Biblioteca Breve que coronó a autores latinoamericanos,
empezando por Mario Vargas Llosa, y el círculo de Carlos-Jaime Gil de
Biedma, Gabriel Ferrater, Josep Maria Castellet-, los editores Jorge
Herralde y Beatriz de Moura.
He empezado la conferencia hablando de la conciencia del Destino.
Este nombre ha acabado asociado a ese extraordinario fenómeno que
fue la literatura hispanoamericana entre los años 60 y 80 -el "boom",
la explosión de los autores latinoamericanos-no describe mal lo que
7
�en un libro reciente se ha descrito como "la lectura atónita de una
obra maestra cada seis meses".
Lo cierto es que a partir de cierto momento, antes de la gran fama
que acompañó el verdadero estallido del boom, Julio Cortázar, Mario
Vargas Llosa, Gabriel García Márquez, Carlos Fuentes, Mario
Benedetti, habían empezado a leerse, a cartearse, y a promocionarse
los unos a los otros. Aún antes de venir a Europa, o quizás en ese
mismo momento-la correspondencia de aquellos días lo constata-eran
conscientes-nos lo podrán decir ellos-de que representaban una
nueva generación, una nueva manera de hacer literatura en español,
como dirían ustedes, aunque no la Constitución Española. Cada uno
desde su país, lo que habían ido forjando era la gran literatura
latinoamericana moderna, la mejor literatura en lengua castellana
desde el siglo de Oro.
Huelga decir cuánta riqueza significó su presencia para Barcelona y
Catalunya. Una ciudad y un pueblo con un gran espíritu de resistencia
y renovación. Como hemos visto, la sangría humana del exilio había
dejado a los catalanes sin padres. Maria Aurelia Capmany describe la
sensación con elocuente horror:
". los que tuvimos el dudoso privilegio de ser testigos de excepción,
porque vivimos el final de la Universidad Autónoma y el comienzo de
la Universidad franquista, pudimos ver con nuestros propios ojos
como desaparecía un claustro de profesores de categoría absoluta y
era sustituido, en el mejor de los casos, por una gente improvisada,
malhumorada, extrañamente déspota, como si se tratara de una gran
comedia, como si unos personajes actuaran para hacernos creer que
la Universidad continuaba existiendo."
La llegada de los latinoamericanos trajo consigo los aires nuevos,
literarios y políticos que los catalanes anhelaban. Cuando empezaron
a sentirse en su casa en Catalunya los grandes escritores
hispanoamericanos, la dictadura franquista empezaba a
resquebrajarse. Quisiéramos pensar que fuimos hospitalarios con
ellos, con ustedes; en todo caso guardamos una distancia respetuosa.
Teoría de la distancia.
Había un chiste en México respecto de los catalanes, al principio de la
guerra. Decían que todos tenían el dedo índice más corto que los
demás de tanto dar golpes contra la mesa al insistir "El año que
viene, en Cataluña."
La distancia puede ser en el tiempo o en el espacio. Pero es la base
del sistema. Según Kundera, nostos-algos, la nostalgia, el dolor de la
separación del lugar al que perteneces es el de no saber-la añoranza,
8
�palabra de raíz catalana, consiste en ignorar lo que pasa en casa. La
alegría de volver no tiene par.
La satisfacción de encontrar la distancia justa es una meta en todos
los ámbitos de la vida. La distancia entre el niño y su madre; entre el
individuo y la familia; entre la familia y la sociedad; entre el usuario y
el servicio; entre el ciudadano y el gobierno.
Ahora, en Catalunya, estamos embarcados en un gran experimento.
Coinciden en el tiempo la reforma de nuestro Estatuto de Autonomía,
la relectura de la Constitución española y el referendo sobre la
Constitución Europea. Todas las distancias políticas son susceptibles
de cambiar. Tenemos la oportunidad de hacer cambios de gran
envergadura.
Por primera vez la Unión Europea ha reconocido la oficialidad de la
lengua catalana. Por primera vez, gracias a la disposición al diálogo
del Presidente del Gobierno, José Luís Rodríguez Zapatero, el
gobierno español levanta el estandarte de la España plural.
Los mexicanos saben muy bien que es más fácil hablar de
federalismo que ponerlo en práctica, me lo ha confirmado hoy el
Presidente Municipal de Guadalajara. Nuestro gran amigo mexicocatalán, Josep Maria Murià, ha tratado el tema con sabiduría.
En aras de realizar la España plural, estamos superando la vieja
estructura radial en que todos los caminos llevaban al centro. Hay
caminos que no deben pasar por Madrid, y en cambio deben de
conectar Bilbao y Barcelona, o Girona y Tolosa. Todo esto lo estamos
haciendo.
Estamos a punto de tener un Senado que sea una cámara de
representación de las comunidades autónomas. Y el próximo paso
será que cada ciudadano pueda hablar allí en su lengua materna.
Se lo digo sin ambajes: Si ustedes Mexicanos, americanos hispanos,
no hubieran existido, y nosotros no hubiéramos encontrado aquí una
segunda casa, con un idioma común, si ustedes no nos hubieran
abierto sus puertas, en ese caso ni Catalunya ni España serían hoy
las realidades que son, ni tendríamos los apasionantes proyectos que
tenemos entre manos, no seríamos nada de nada: un arrabal de
Tarascón, quizás.
Dos paradojas:
1. La España peninsular se había labrado en ultramar una segunda
morada que la salvó cuando ella misma se dividió mortalmente en la
Península.
9
�2. El idioma castellano, que es el que quisieron convertir en la España
franquista en verdugo del nuestro, del catalán, cuando en las calles
se contestaba al catalán con el imperativo "habla en cristiano!",
volvió a ser aquí el lenguaje de concordia. Más aún, fue aquí donde el
catalán se editaba de manos de nuestros exiliados y se salvaba para
siempre.
Por ejemplo, aquí estaba Costa Amic, editor de clásicos en catalán,
cuando en Catalunya no se podía. Costa era amigo de Trotsky y de
Frieda Khalo. Por cierto, Trotsky fue asesinado por otro catalán,
Ramón Mercader, hijo de Caridad del Río, una comunista de armas
tomar y de Pau Mercader, un varón pacífico de Sarriá que se enamoró
de la corista del Paralelo. Mercader era pariente de mis tíos.
De modo que cuando estuvimos aquí la primera vez, en 1986,
movidos por cierto sentimiento de culpa, visitamos con Diana la casa
de Trotsky y de Frida Khalo.
Dimos una vuelta por Coyoacán. Visitamos su ayuntamiento y el
mural donde, si no recuerdo mal, hay referencias a Moctezuma y la
Malinche. Visitamos también la casa donde vivieron Cortés y la
Malinche. Y supimos en Teotihuacan de Quetzal Coatl y de los sueños
que le llevaron a la muerte o a la huída. Quién sabe si Moctezuma le
confundió con Hernán Cortés cuando éste se presentó a caballo.
Miren, nosotros enviamos aquí a lo mejor de la generación catalana y
española de los años 30 y vivimos en buena parte de la memoria que
ellos conservaron.
Aquí vinieron los que ya cité y muchos más, como Tísner, amigo de
Juan Rulfo y divulgador de México en Catalunya, los Calders, etc, etc.
La España plural de Zapatero y Maragall, si me permiten la licencia,
nace aquí en México de la mano de Anselmo Carretero y su "España
nación de naciones".
¿Cómo puede extrañarse nadie, pues, de que volviendo por tercera
vez a este país no nos embargue una emoción muy honda, muy
especial?
Volviendo aquí volvemos, ya lo he dicho, a la mejor Catalunya de una
época. Y volvemos, también, al origen de nuestros proyectos
peninsulares, el que dibujó, como era lógico, la generación más
sufrida y por tanto la más sabia.
Y volvemos a Oaxaca, a la Tonatzintla que Octavio Paz nos conminó a
no evitar, a Monte Albán, al país de las 16 etnias como le oí decir a su
gobernador: los olmecas, los chichimecas, los zapotecas, la lengua de
10
�Benito Juárez. Seguro que me equivoco, pero dejadme enhebrar esos
nombres que resuenan tan redondos en el aire y sugieren mundos
perdidos.
De ellos podría decirse en un sentido semejante a lo que de los
nuestros decía Machado, que una de las dos Españas nos iba a helar
el corazón. Cuántas civilizaciones, cuántos cuentos, músicas, acentos.
Perdidos.
De ahí la obsesión magnífica que nació en el Forum de las Culturas de
Barcelona de la mano de un experto lingüista irlandés afincado en
Gales: la de crear la casa de las lenguas para guardar todos los
registros aún vivos de lenguas que van a desaparecer.
El catalán se está convirtiendo en una lengua testimonio que se ha
resistido a desaparecer y que va a ser adoptada por la Unión
Europea. Y será en Catalunya, probablemente, dónde se ubique la
casa de las lenguas.
Y será en Monterrey, en el 2007, en la segunda edición del Forum,
donde se pueda retomar ese camino y vindicar los idiomas
indígenas.
Ya ven Vds. Cómo no ya la historia, sino el futuro de Catalunya y, en
alguna medida, el futuro de los lenguajes, que es el futuro de lo
propiamente humano, ha tenido, tiene y tendrá que ver con Méjico y
con todos ustedes, ciudadanos de la bendita Guadalajara y
responsables de su Feria del Libro.
Muchas gracias.
Pasqual Maragall
11
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1667
Title
A name given to the resource
Conferència "Elogio de la Hospitalidad" en el marc de la Càtedra Julio Cortazar (castellà)
Language
A language of the resource
Castellà
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Paranimf de la Univesitat de Guadalajara. Mèxic
Subject
The topic of the resource
Català
Història
Model social
Territoris
Relacions Internacionals
Mèxic
Amèrica Llatina
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004-11-26
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/260/20060327.pdf
0e514a9d474501edbfa558ad8f271906
PDF Text
Text
Conferència "Girona i el futur de Catalunya"
Auditori Narcís de Carreras. Girona | 27/03/2006
Els agraeixo molt sincerament que m’hagin donat l’oportunitat de parlar, novament, a Tribuna
Girona. A mig gener vaig tenir l’oportunitat de fer una estada de tres dies com aquesta a Lleida.
A Lleida vaig centrar la meva intervenció a parlar de l’any 2006 com l’any dels fets.
Vaig parlar de transparència i bon govern, vaig parlar d’infraestructures, vaig explicar l’estratègia
econòmica del Govern i de què vol dir el 2006 ser una nació socialment avançada. Vaig fer també
una referència a la necessitat d’entendre que moltes de les qüestions que Catalunya planteja com
a nació en el marc d’una Espanya plural, no són altra cosa que la realització d’un vell somni que va
tenir el seu moment d’esclat esplendorós ara fa cent anys. Hem trigat 100 anys a tocar amb els
dits allò que havíem somiat. Ja m’ho han sentit dir, en altres ocasions: La Catalunya de 1906 va
poder manifestar tot el seu potencial creatiu, després d’haver viscut un període de retrobament
identitari previ.
Vaig fer una referència obligada a l’estat de la qüestió de l’Estatut. La vaig fer al començament.
Avui la faré, si m’ho permeten, al final de la meva intervenció. Però vegem primer quin és el pols
vital general del nostre país.
Catalunya, avui, és un país de 7 milions de ciutadans, que viu una situació de bona salut
econòmica, social i de benestar. D’aquests 7 milions, un 12,6 % són homes i dones vinguts de
països extracomunitaris. Aquesta qüestió s’ha convertit en una de les assignatures més
complexes i difícils per a les administracions i per al conjunt de la societat europea en general.
Abordar adequadament aquest repte és una de les claus de volta del futur del nostre país.
No en va ha marcat l’agenda de la cimera comunitària d’aquest cap de setmana passat. Jo sóc
optimista de mena, ja ho saben. Però en aquest cas crec que les actuacions que estem duent a
terme fan que el meu optimisme tingui raó de ser, però no vull amagar que aquesta és una
qüestió que no és gens senzilla, s’ha de mirar a la cara.
Catalunya té una economia que recupera el ritme, que iguala el creixement espanyol, se situa en
el 3,3 %, i supera de molt el creixement europeu. Alhora que creix i prospera, Catalunya és un
país que progressa socialment i nacionalment.
L’Acord del Tinell que va propiciar el govern que avui té Catalunya s’està acomplint. I es compleix
amb satisfacció. Els posaré uns quants exemples que il·lustren, molt sintèticament, el grau
d’acompliment del nostre programa. Avui estem invertint el doble per habitant que l’any 2003. En
dos cursos s’han posat en funcionament 120 nous centres escolars i 1.000 aules d’acollida, de les
quals 130 a Girona. Estem donant resposta a l’impacte del creixement demogràfic en el sistema
educatiu. Dimarts passat mateix, el Govern va aprovar la construcció de nous CEIP a Figueres,
l’Escala o Banyoles. També vam dir que volíem aprovar l’assignatura pendent de l’oferta pública de
llars d’infants de qualitat i estem acordant amb els ajuntaments la creació de 30.000 noves places.
120 places a Girona capital i 750 al Gironès, en el període 2004-2008.
Hem estès un programa de diagnòstic ràpid del càncer a tots els hospitals de la Xarxa Hospitalària
Pública. Però aquesta innovació ve acompanyada d’un ambiciós programa d’inversions: el nou
Trueta en serà la millor mostra a les comarques gironines. I estem ampliant la xarxa de Centres
d’Assistència Primària: per exemple, amb l’ampliació del CAP de Can Gibert del Pla. També vam
dir que volíem universalitzar els serveis d’atenció a les persones dependents i tal com ha fet el
Govern d’Espanya, ja hem presentat al Parlament la nova Llei de Serveis Socials.
Ens proposàvem donar resposta a les dificultats d’emancipació dels joves i ja hem començat a
construir més de 13.000 nous habitatges de protecció oficial. Hem posat en marxa 117 projectes
juntament amb els governs locals per avançar en el camí de la proximitat.
Seguretat ciutadana: avui els mossos d’esquadra ja donen servei a dues terceres parts de la
població.
Estem complint l’objectiu de doblar el pressupost de Cultura en una legislatura.
1
�Ens proposàvem un reconeixement simbòlic i efectiu de Catalunya en el marc de l’Espanya plural i
el Govern Zapatero ha estat pròdig amb gestos i realitats: reconeixement del Català a Europa,
Papers de la Dignitat, trasllat de la CMT a Barcelona, etc.
M’aturo aquí, però podria seguir enumerant i explicant l’abast de l’acció que estem duent a terme.
És una obra de govern que suposa avenços incontestables en l’àmbit institucional, econòmic,
territorial i, sobretot avenços significatius en les polítiques per a les persones.
Però avui voldria mirar una mica més lluny: Catalunya ha experimentat els darrers anys una
evolució clau per al seu futur en el marc d’una Espanya plural i d’una Europa ampliada que busca
el seu futur col•lectiu.
Des de fa uns anys el ritme s’accelera, la nova economia imposa noves regles i ens obliga a
adquirir nous compromisos i noves obligacions. El progrés material i humà dels catalans i les
catalanes, la cohesió social i el futur del país com a societat oberta, depenen del fet que entre tots
trobem la manera de mantenir el vincle entre educació, treball, cultura i civisme.
Pel nostre nivell de vida i de convivència és important que el sistema educatiu sigui potent, tingui
les eines i els recursos adequats i ajudi a la reducció de les desigualtats. Alhora, la cohesió social
només és possible si Catalunya és una societat d’oportunitats. Si som capaços d’aprofitar el talent,
el coneixement i les habilitats de la ciutadania convidant a una acció responsable que confiï en la
iniciativa de l’individu per obrir nous camins de progrés, el país anirà endavant. Però per
aconseguir-ho, hem de trobar un nou equilibri. Assegurar a tots els ciutadans uns serveis públics
de qualitat. I a la vegada oferir més incentius perquè les persones i les empreses que assumeixen
riscos puguin veure premiats el seu esforç i la seva capacitat.
Per això hem d’obrir un cercle de progrés que asseguri el nostre dinamisme econòmic i la cohesió
social. Tinguem-ho clar: si obrim aquest “cercle de progrés” en els dos vectors que assenyalo, ens
en sortirem. Si no, patirem. Serà un país malhumorat perquè estaria per sota del que hauria
d’estar.
Voldria centrar la seva atenció en 3 polítiques que marcaran la diferència en aquesta direcció: La
Llei de Barris, el Pacte Nacional per a l’Educació i l’Acord Estratègic de l’Economia.
Cadascuna d’aquestes polítiques per si sola justificaria un govern.
Totes tres responen a una nova manera d’entendre l’acció política per part del govern que va
néixer a finals del 2003: visió estratègica i màxim diàleg. Responien, també, a tres qüestions que
durant la legislatura 1999-2003 havien constituït els principals retrets a l’anterior govern:
Catalunya perdia competitivitat, el govern de Catalunya no abordava d’arrel la degradació
progressiva –a nivell urbà i social- de molts barris i àrees urbanes en situació de risc i no
s’afrontaven els principals reptes que ja tenia plantejats el sistema educatiu.
Hem de ser capaços de recuperar el temps perdut i de gestionar el present i també de preparar el
futur.
1. LLEI DE BARRIS
La concentració de les problemàtiques socials més importants que ens afecten en alguns barris de
Catalunya comporta un conjunt de riscos que cal conjurar. Per revertir aquests processos el
Govern va impulsar de forma prioritària la Llei de Barris: és una llei que fa efectiva la col·laboració
entre la Generalitat i els ajuntaments, per estendre el dret de tothom a gaudir d’un entorn digne i
segur que afavoreixi el progrés personal i la cohesió social. El primer any vàrem finançar 13
projectes de regeneració urbana i el segon, 17. Amb 400 M€ d’inversió en total. Ara hem obert
una tercera convocatòria per superar als 40 municipis. I creiem que podrem tancar la legislatura
amb quatre convocatòries realitzades i 800 M€ d’inversió a 60 barris.
Una bona part del futur de Catalunya es juga en aquest àmbit. A les escoles i als centres de salut,
a barris com Salt-Setanta o Santa Eugènia-Can Gibert del Pla d’aquí de Girona. Figueres (Marca de
l’Ham), i els nuclis antics de Ripoll i Olot, també s’han acollit als beneficis de la Llei de Barris.
No ens podem permetre ignorar les dificultats que el creixement demogràfic planteja a les escoles,
els centres de salut i els barris.
2
�Presentar la immigració només com a perill i problema no serveix per res.
Ho fan els qui tenen menys interès per ordenar el creixement de les nostres viles i ciutats i menys
confiança en la nostra capacitat per afrontar-lo. Perquè el que cal és redoblar el tremp de la
ciutadania: Aconseguir el suport dels veïns, les associacions de botiguers i comerciants o les
associacions de pares i mares de les escoles de cada municipi; vincular aquest suport a una clara
aposta per la convivència, i treballar conjuntament, govern i ciutadania, per millorar els serveis
públics i generar oportunitats d’ocupació i activitat econòmica.
2. PACTE NACIONAL PER A L’EDUCACIÓ
No em cansaré de dir-ho: un país val el que val la seva educació.
L’educació ha de ser el referent del país, el que assenyali el seu nivell i la seva ambició social i
econòmica. El Pacte Nacional per a l’Educació situa, per primera vegada, l’educació com una
prioritat compartida pel conjunt de la societat catalana. I ho fa donant respostes estratègiques a
les qüestions de fons: A la necessitat d’un professorat qualificat i reconegut en la seva professió
docent, d’una xarxa integrada de centres educatius finançats amb fons públics, d’uns serveis
educatius més propers a les necessitats de les famílies, d’uns centres educatius més autònoms i
d’una política de proximitat en la gestió dels recursos, amb plena corresponsabilitat dels
ajuntaments amb l’administració educativa.
El Pacte té tres objectius molt clars: disminuir substancialment el fracàs escolar, integrar tots els
alumnes nouvinguts i donar un salt cap a l’excel·lència educativa. I compta amb la disposició dels
agents socials i educatius a assumir les responsabilitats que els pertoquen. Per això serà la guia de
referència permanent per a la política educativa del Govern.
Els països amb sistemes educatius eficaços com Finlàndia tenen lleis i marcs de corresponsabilitat
estables. Perquè el fet educatiu transcendeix les fronteres de l’escola i al mateix temps l’escola és
concebuda com una institució social. Per això, amb el Pacte Nacional, l’Educació a Catalunya agafa
la direcció correcta.
Tanmateix, el Pacte no ens fa oblidar altres qüestions educatives. Especialment aquelles que es
troben en el nexe d’unió entre l’educació, l’empresa i el territori, que, ja saben que és la meva
obsessió, és un dels àmbits d’actuació prioritaris de l’Acord Estratègic de l’Economia, que el
Govern de la Generalitat, les patronals i els sindicats van signar fa poc més d’un any. I aquí vaig a
la tercera iniciativa a què em volia referir (i que fou la primera per ordre cronològic).
3. L’ACORD ESTRATÈGIC PER A LA INTERNACIONALITZACIÓ DE L’ECONOMIA
No m’entretindré ara a relatar la pressió i l’estat de preocupació respecte de la situació de la
nostra economia a finals del 2003. Les notícies de les deslocalitzacions semblaven el pa nostre de
cada dia. Calia reaccionar. Ho vam fer i vam començar a treballar per arribar a l’Acord que
signàrem un any després.
En l’Acord Estratègic hem assumit, també, compromisos educatius rellevants per incrementar la
taxa d’escolarització a la secundària postobligatòria, per potenciar els centres de formació
professional de referència i per posar en marxa una formació al llarg de la vida realment efectiva.
Però l’abast de l’Acord va més enllà de l’àmbit educatiu perquè és fruit d’un diagnòstic compartit
dels grans reptes de l’economia catalana. I mostra el camí per gestionar la transformació cap a un
teixit productiu més avançat i una indústria més forta: Per això entre 2005 i 2006 hi estem
invertint més de 2.500 M€. I també estem millorant, en col·laboració amb el Govern central, les
infraestructures físiques i tecnològiques amb l’aprovació del Pla de l’Energia, la dotació de sòl
industrial, l’impuls de les obres del Tren d’Alta Velocitat, la consolidació de l’Aeroport de Girona, la
reforma de la Nacional II, el desdoblament de l’Eix Vic-Ripoll, que va sortir a licitació la setmana
passada, per valor de 270 M €. Aquesta setmana sortirà a licitació el darrer tram de l’autovia
Figueres-Roses, ja saben que està molt avançat l’inici d’obres de la C-31 Palamós-Palafrugell i que
és a punt d’iniciar-se el tram Maçanet-Santa Cristina d’Aro de l’autovia C-31. Prendrem les
decisions pertinents per resoldre els accessos de Blanes, Lloret i Tossa des de la C-32 i Nacional
II.
3
�Però tan important com aquests eixos, el nostre Govern ha iniciat un programa de senyalització,
millora de ferms i modificació de la xarxa comarcal que té a la demarcació de Girona un abast
sense precedents. Tot això d’acord amb els criteris de les directrius de mobilitat, com és el cas de
la creació del Consorci del Transport Públic de Girona. I en el marc del Pla Director de l’Empordà,
el Pla Director Urbanístic del sistema costaner i el Pla Territorial dels Pirineus i l’Aran (aquest
darrer s’aprovarà inicialment aquesta setmana) o l’impuls de 6 centres tecnològics entre els quals
hi ha el Centre Tecnològic en Noves Tecnologies i Processos de l’Alimentació a Monells, en són
bons exemples.
No els amagaré que tenim l’important repte de millorar la productivitat. No anem bé, no els
amagaré que hem crescut més en braços que en eficiència. Però guanyem 20.000 empreses cada
any, estem mantenint l’ocupació industrial, creem ocupació en altres sectors, el pes econòmic de
Catalunya a Espanya és creixent i estem arrossegant altres regions espanyoles i franceses per
construir una Euroregió potent.
Si fem les coses ben fetes, i les estem fent bé, podem encarar el futur amb optimisme.
En resum: El civisme i la convivència són la premissa del progrés (Llei de Barris) L’educació
constitueix la frontissa entre les polítiques més orientades a la competitivitat i les polítiques més
centrades en l’equitat (Pacte Nacional per a l’Educació). I disposar una bona política econòmica és
clau per generar noves oportunitats individuals i col·lectives (Acord per a la Internacionalització de
l’Economia). Cap de les tres iniciatives són un fi per elles mateixes, però són punts de partida
sòlids.
I, com ja he dit, reflecteixen una nova manera de governar, amb la complicitat de tots els agents
implicats. Justament per això aquestes 3 línies de treball assenyalen un horitzó de canvi positiu.
I vaig acabant. Els parlaré ara un moment de l’Estatut.
Amb el nou Estatut tenim l’oportunitat de fer un pas endavant molt important en el sentit indicat.
Amb l’Estatut també estem recuperant el temps perdut i construint futur alhora. Aquest era un
compromís dels partits que van formar el nou govern i en el qual finalment hi van participar
aquells que fins fa dos anys no en volien ni sentir a parlar. Aquesta mateixa setmana s’aprovarà al
Congrés dels Diputats. Després vindrà el tràmit del Senat. Estem, pràcticament, davant el text
definitiu. Serà la proposta que explicarem als ciutadans de Catalunya durant el proper
referèndum.
Serà el poble de Catalunya que el sancionarà i li donarà tota la seva força i legitimitat.
Vaig dir, a la reunió de Miravet de novembre de 2004, que caldria que les forces polítiques fessin,
al final de procés, balanç de pèrdues i guanys en relació amb el que l’Estatut de 1979 diu i el que
dirà l’Estatut del 2006. I ho farem. El balanç serà enormement positiu. El camí ha estat complicat.
Més del que alguns hauríem volgut? Potser sí. Però no gaire més del que era imaginable, ben
mirat.
El cert és que també ha estat molt enriquidor. Ens coneixem millor com a país. Per tant, vull
començar aquesta reflexió d’avui sobre l’Estatut afirmant, amb tota rotunditat, que donaré per ben
invertits tots els esforços, tots els sacrificis, totes les renúncies dels uns i dels altres, si el procés
acaba com avui sabem que acabarà, és a dir, bé. Molt bé.
Per a mi, les incidències del trajecte seran pura anècdota quan arribem a port. Perquè cap gran
viatge és exempt d’obstacles i de problemes.
Arribats a port la fatiga del viatge ha de deixar pas a una satisfacció creixent pel valor del conjunt
del que s’ha aconseguit. Cap aquí és cap on hem d’anar.
Fóra un error greu que, després de tant de treball, de tant de soroll en contra del que preteníem,
ara que Catalunya ha assolit l’objectiu de tenir un gran Estatut, ens deixéssim dominar per aquella
sensació una mica fatalista de sentir goig sense tenir alegria.
Comencem a celebrar victòries. El que hem aconseguit i el que això significa, ha de ser motiu de
satisfacció, d’orgull legítim i d’alegria. És el resultat d’un pacte entre Catalunya i Espanya. És la
foto final de la negociació. És la millor fotografia que mai hem tingut dels pactes amb Espanya.
4
�Fa 100 anys ho van somiar, 30 anys més tard ho vam tocar de dits però no va durar. Del 36 al 76
dictadura. Al 79 Estatut i al 81 cop d’estat i després treball i silenci sobre l’Estatut fins fa 2 anys.
La campanya del referèndum servirà per fer veure ben clar: què teníem en vigor fins ara i què
tindrem a partir d’ara; com se’ns reconeixia fins avui i com se’ns reconeixerà a partir de demà; les
competències de l’Estatut del 79 i les del 2006; la garantia –el blindatge- d’aquelles competències
fa 27 anys i la que tindran les competències del nou Estatut, la garantia serà millor ara; la claredat
de les relacions bilaterals aleshores i la d’ara; les claus del finançament que teníem i quines són
les que ara tindrem: serveis iguals per a esforç fiscal relatiu similar, fórmula Castells; l’ordre no es
toca; inversions de l’Estat: increment del 50% del percentatge. L’Estat invertia el 12% i hem
arribat a l’acord que sigui el 18,5%
Aquest és l’exercici que hem de fer una i altra vegada, i tants cops com faci falta, per explicar a la
ciutadania de Catalunya què i per què hem fet el que hem fet en relació amb la nostra llei
principal, l’Estatut.
I ho hem de fer per convèncer la ciutadania de la importància de disposar d’un nou Estatut,
sancionat amb el vigor que li donarà tenir el més ampli suport popular.
Aquest és un exercici que han de fer, per començar, totes les forces polítiques que hi han
treballat. Pensar que el poc que ens queda pendent és motiu per invalidar el molt que hem
guanyat em semblaria un error de càlcul, sobretot per aquells que volen anar més lluny.
La setmana passada vaig afirmar que el procés de l’Estatut havia arribat on podia arribar. Que és
molt. I ens n’hem de sentir orgullosos. Perquè, vegem, algú pot pensar, garantir que hi haurà una
conjuntura més favorable que la que hem tingut, em refereixo a la relació Catalunya-Espanya? A
mi em costa d’imaginar-la.
Algú pot pensar que si hagués estat possible no s’hauria anat més lluny del que s’ha anat? Jo crec
que no.
I, en qualsevol cas, si algun dia es donessin unes condicions adequades per millorar el que ara
hem aconseguit, què impedirà, si hi ha majoria per fer-ho de plantejar-ho, negociar-ho i
aconseguir-ho, si ja ho hem fet un cop?
El que és clar és que per primera vegada s’ha reconegut la nostra personalitat nacional, com a
nació. És a dir, se’ns ha reconegut el dret a afirmar, en el nostre Parlament -que és on rau la
sobirania del poble de Catalunya- que som una nació. Això és extraordinari a Espanya.
S’han reconegut els drets històrics de Catalunya en alguns terrenys essencials. Això també és
extraordinari perquè permet enllaçar la construcció del futur –la clau del nou Estatut- amb
algunes peces que són al fonament del nostre sistema de Govern i de la nostra cultura.
Tanmateix, us haig de dir, aquí, que l’altre dia, a l’Ateneu Barcelonès, em va cridar molt l’atenció
una afirmació del professor Manuel Castells. Cito: “L’esplendor del passat no és cap garantia d’un
futur esplendorós”.
Per què ho dic, això? Doncs perquè crec que el que realment serà històric de l’estatut del 2006
serà el reconeixement de Catalunya com a nació.
Però, tant o més, ho seran el conjunt de drets i deures que reconeix a la ciutadania, el conjunt de
drets i deures que reconeix en relació amb la igualtat de les llengües catalana i castellana, el
conjunt de competències que reconeix que la Generalitat té en exclusiva o que comparteix amb el
govern d’Espanya, el nou sistema de finançament, amb una major i molt superior capacitat
normativa, amb la creació de l’agència tributària, etc. Tots aquests seran els drets històrics de la
Catalunya del futur. I això sí que és transcendental.
Però és que un procés d’aquestes característiques no tenia antecedent al nostre país. És la
primera vegada que es reforma un Estatut en profunditat.
5
�Fins ara només s’havien proposat eines d’autogovern després de períodes convulsos o dictatorials.
Ara s’ha exercit un dret democràtic en condicions democràtiques. La reforma dels estatuts és una
gran expressió de maduresa del sistema institucional espanyol.
És cert que la dilació i les dificultats i fins i tot les tensions que s’han viscut al llarg d’aquests
mesos han causat cansament en la ciutadania. I això comporta un cert risc de desafecció, de
desinterès de cara al moment realment crucial que és el de la ratificació popular del que hem
aconseguit. És el que cal combatre.
Serà fàcil. Perquè estic convençut que la gent vol que s’acabi el procés de l’Estatut. Però la
ciutadania de Catalunya vol que s’acabi bé. La gent té ganes que hi hagi Estatut. I és
responsabilitat nostra que vegi que l’esforç acaba i que acaba molt bé per al futur de Catalunya.
I que acaba bé també per al futur d’Espanya. No seré pas jo qui vulgui establir paral·lelismes
entre el nostre procés i el que es pot haver iniciat al País Basc a partir de l’anunci d’un alto el foc
permanent per part d’ETA. Aquest és un moment que no tornarà fàcilment.
Però sí que és cert que la resolució satisfactòria de la demanda de major autogovern per a
Catalunya i l’inici del llarg camí que pot dur la pau a Euskadi i a tot Espanya suposaran un canvi
qualitatiu proverbial en l’estat democràtic, Amb el nou Estatut tenim l’oportunitat de fer un pas
endavant molt important en aquest sentit.
El nostre país haurà estat, al capdavall, pioner en l’evolució del model territorial espanyol.
Com ho havia estat en altres moments de la història contemporània del nostre país.
Moltes gràcies.
6
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1742
Title
A name given to the resource
Conferència "Girona i el futur de Catalunya"
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Auditori Narcís de Carreras. Girona
Subject
The topic of the resource
Catalanisme
Economia
Educació
Estatuts
Seguretat ciutadana
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006-03-27
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/250/20060202.pdf
b4d71f20dd158dcc0707573adffbe297
PDF Text
Text
Conferència "Respetar identidades, compartir
proyectos", a la Fundació Caixa Galicia (castellà)
Santiago de Compostela | 02/02/2006
Querido Presidente, conselleiros, director de la Caixa, presidente de la Fundación.
En el momento que estamos viviendo se requiere que haya sentimientos, que haya intuición,
proyectos, pero sobretodo tiene que haber claridad, una clara comprensión de lo que está en
juego, porque cuando uno no está construyendo un barrio, ni una ciudad, ni siquiera una comarca,
ni siquiera un país, diría, sino las leyes fundamentales de este país, ahí todo es mucho más
abstracto, más duro, más frío.
Voy a citar en primer lugar al presidente Touriño, que hace relativamente poco decía que el
"Estatut abría un camino para el avance en la España plural y para la consolidación del Estado de
las Autonomías, que nos debería beneficiar a todos, a Catalunya, España y a las demás CCAA,
especialmente Galicia". Quiero estar a la altura de este pronunciamiento tan positivo y explicar el
sentido de la reforma estatutaria.
Quiero explicarles el sentido de la reforma estatutaria, explicarles su estado actual. Esta reforma
es un proceso que tiene un propósito y una voluntad y ésta es de empatía, de reconocimiento y de
trabajo en común. Se es consciente de que lo se hace no es sólo para uno mismo sino que forma
parte de un sujeto mayor, más complejo, más amplio, en el cual hay que concordarse.
Yo sabía, todos sabíamos, creo, en Catalunya, que esto iba a ser difícil. Por una sencilla razón: el
acuerdo entre 4 grupos políticos tan diversos sólo se puede hacer a la alza. Y ahora me estoy
refiriendo al primer acuerdo, al de aprobación del Estatuto de Catalunya, en Catalunya. El común
denominador no es a la baja, sino a ver quién dice más, que nadie se quede atrás. Ese común
denominador fue al alza y la rebaja, en cambio, sólo se puede hacer estando todos de acuerdo,
para evitar sospechas de renuncia premeditada.
Primero hay un pronunciamiento de la Comunidad Autónoma, por una gran mayoría,
prácticamente el 90%, que se fragua sobre la base de esa convicción. Nadie quiere ser el último.
Luego, cuando se trata de ver cómo se asumen las modificaciones que el sujeto mayor en el cual
estamos, que es España, decide hacer sobre aquel texto, entonces las cosas son un poco más
complicadas. Ya no es quien consigue más sino quien renuncia menos y eso es mucho más
complicado.
Por lo tanto, desde la convicción de que nuestra experiencia puede aportar reflexiones útiles en el
proceso de reformas que se ha puesto en marcha en el conjunto de España, también lógicamente
en Galicia.
Iniciamos la reforma del autogobierno en Catalunya con dos objetivos:
1.Progresar en nuestro modelo de autogobierno en el sentido de superar la etapa de pura
afirmación identitaria.
Una etapa que fue necesaria y útil durante los años ochenta y noventa, es cierto, pero que había
ido perdiendo fuerza y efectividad de modo paulatino. La pura afirmación de lo que somos. Y más
aceleradamente lo ha perdido durante los últimos años, aunque no sería lícito ocultar que esa
etapa se ha superado sobre la base de usar con cierta profusión el adjetivo "nacional". No es que
se haya renunciado a la fase de afirmación identitaria sobre la base de renunciar a ella sino sobre
la base de no darle la importancia que tenía en su momento. Pero ahí está el Museu Nacional d'Art
de Catalunya, la Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, la Ràdio Nacional de
Catalunya, etc...
Hace más de 20 años ya se llenó el Nou Camp con ese slogan "Som una nació". Fue un reflejo
casi diría masivo y casi espontáneo. Todo eso que la historia ha ido afirmando, nosotros
pretendemos ahora que deje de ser tan importante, no sobre la base de olvidarlo sino de tenerlo
por asumido y por, supuesto, proclamarlo por escrito en un Estatuto que dé fe de ello.
1
�2.Contribuir a la idea y al proyecto de una España plural, nacida no, pero formulada sí, de manera
claramente en Santillana de Mar hace 3 años. Una reunión a la que asistieron presidentes
autonómicos, algunos candidatos y secretarios generales del PSOE de las diversas Comunidades
Autónomas.
Contribuir haciendo lo primero: ayudamos a avanzar en el segundo de los objetivos; y viceversa.
No son contradictorios.
El efecto de lo que acontezca en Catalunya sobre el conjunto probablemente va a ser significativo.
Y lo digo sin ninguna petulancia, creo que habrá efecto.
Por ello, -como explicaré luego- no podemos entender la reforma catalana fuera del contexto de
consolidación del Estado de las Autonomías.
El propio Presidente Touriño dijo esta semana que creía que "El nuevo Estatut abre un camino
para el avance en la España plural". Como comprenderán no voy a ser yo quien le ponga peros a
una afirmación que vale lo que vale cuando se formula con el viento en contra - y no precisamente
el que viene del Atlántico o del Cantábrico sino el que en Catalunya llamaríamos terral. Lo que me
recuerda a Rosalía y sus gallegos que iban a la meseta como rosas y volvían morenos.
EL CONTENIDO DE LA REFORMA ESTATUTARIA
La reforma catalana parte de un axioma compartido por todos los miembros del actual gobierno de
la Generalitat de Catalunya: respetar identidades y compartir proyectos no son propósitos
excluyentes.
En efecto, se trata de una falsa disyuntiva porque lo deseable y posible es que ambos propósitos
convivan en la dinámica de una sociedad. ¿Es posible a la vez el pleno autogobierno de Catalunya
y formar parte activamente de la España democrática y plural? Es posible; y no sólo es posible,
sino que sólo por esa vía tiene salida Catalunya. Y creo sinceramente también que sólo por esa vía
tiene salida España. Me refiero pues no sólo a Catalunya sino a cada una de las autonomías
españolas.
El desencuentro identitario puede, y debe, canalizarse a través de soluciones políticas. Y eso es lo
que hemos intentado a través de la reforma del Estatuto catalán. Y creo que podemos conseguirlo.
¿En qué consiste nuestra propuesta de reforma? Tenemos un objetivo que es afianzar un modelo
de autogobierno que suponga un avance importante en el reconocimiento del país, de la nación
catalana como tal, en competencias y financiación.
De modo sintético: esta propuesta plantea 4 elementos clave.
1) Reconocimiento más claro de la identidad nacional de Catalunya. No solamente sobre la
definición de lo que es Catalunya, sino también sobre su lengua, su historia, su cultura. En ningún
caso, este reconocimiento puede ser considerado un factor de riesgo para la convivencia en
España o una enmienda a la nación española. Al contrario, es un reconocimiento de la
particularidad catalana, con contenidos muy concretos; cinco que cito a continuación:
1.- Derechos históricos en derecho civil, lengua y cultura:
Debe quedar claro que esta mención de los derechos históricos no se formula sobre la base de la
foralidad, sino sobre lo que marca la propia Constitución en su artículo 2, cuando distingue entre
nacionalidades y regiones. Aunque cuando todo empezó, es cierto, y estoy hablando de
nacionalidades y regiones en la Constitución, nacionalidades eran 3 y ahora son 7 ú 8 según sus
propios Estatutos aprobados por el Parlamento español y votados por todos. En todo caso, lo que
en principio parecía referirse a tres ahora se debe de referir a siete u ocho comunidades
autónomas. En la Constitución Española, las 3 nacionalidades tenían idioma y derecho civil propio.
Ahora, no necesariamente. Se llaman a sí mismas nacionalidades comunidades autónomas que no
tienen estas características. No decimos que eso esté mal, que haya que volver a atrás; por
supuesto que no, sólo decimos que hay una cosa que se ha perdido por el camino, y es la
diferencia, ese dualismo interesante entre nacionalidades y regiones y si quieren vamos a tener
2
�que utilizar el nombre naciones para poder recuperar la singularidad que estaba atribuida a un
núcleo de nacionalidades.
2.- Derechos lingüísticos, destinados a preservar el uso efectivo de las dos lenguas oficiales de
Catalunya: catalán y también castellano. Dos lenguas españolas, algo que parecen ignorar los que
estas semanas están impulsando una campaña cuando menos indigna.
3.- Reconocimiento de nuestros símbolos.
4.- Mención a las comunidades catalanas en el extranjero
5.- Reconocimiento de Arán y de los derechos lingüísticos del aranés
Reconocer la identidad nacional de Catalunya, como la de Galicia o la del País Vasco, en mi
opinión, que es la de la mayoría de los catalanes, no perjudica ni a la nación ni al Estado en
España. En cambio, sí refuerza el encaje de estos territorios y recoge su particularidad, expresada
repetidamente durante estos años de forma democrática y mayoritaria.
Para quienes persisten en la oposición conflictiva de los conceptos de nación española y nación
catalana (o de otras realidades del mismo carácter), recomiendo el último informe del Consejo de
Europa.
En él se propone una definición del mismo concepto en órdenes diferentes:
- unos de tipo exclusivamente cultural (como el caso de Catalunya)
- y otros de mayor calado político y vinculados a la existencia de Estados (como es el caso
español).
2) Incremento, clarificación y fortalecimiento de las competencias desde el punto de vista del
principio de subsidiariedad. Pensamos en Catalunya que este principio puede ser muy útil porque
nos permite construir nuestra convivencia no sólo sobre la base de la identidad sino sobre la base
de un principio igualmente potente que el de identidad pero mucho más inteligible por parte de
todo el mundo sin necesidad de tener un sentimiento de identidad profundo pero no avasallador
como parece ser el caso de algunos.
Lo hemos hecho después de 25 años de experiencia, en los que han proliferado -más allá de lo
deseado- los conflictos de competencias entre la Administración General del Estado y las
Administraciones autonómicas. Y viniendo de abajo, de los ayuntamientos, que en España se han
quedado como estaban, con sólo el 20% de los recursos públicos netos, mientras el Estado ha
bajado del 80%, que era en 1980, al 30%. Es un Estado que ha dado una lección de modestia al
mundo formidable, esto es ser federal, mientras que las CCAA eran el 0% hoy son el 50% del
gasto público; en algunos casos con más competencias como Catalunya o el País Vasco,
probablemente el 60%. Pero los ayuntamientos se han quedado en el 20 y esto es un poco
decepcionante. Creo que es la prueba de que las autonomías que pretenden sustituir el Estado
para dar proximidad, a la hora de la verdad nos convertimos igualmente en egoístas de lo que
tenemos y reacios a ceder hacia abajo lo que probablemente los ayuntamientos estarían en
mejores condiciones para aceptar. También es verdad, y lo digo por experiencia, que muchos
ayuntamientos no se atreven; sí a pedir, a exigir, pero radicalmente no a probarlo.
En gran parte, era lógico que esa substitución del Estado por las autonomías sin una ulterior
cesión a los ayuntamientos así fuera porque debía llevarse a la práctica el desarrollo competencial
previsto en el bloque constitucional conformado por la Constitución y los Estatutos. Como también
es lógico que ahora, vista la experiencia de más de veinticinco años, procedamos a clarificar mejor
qué hacen unos y qué hacen otros.
Quizá el uso del concepto de blindaje de las competencias se haya prestado a la confusión. En
realidad, estamos hablando de criterios más claros y útiles para establecer una tipología de
materias y competencias, que impidan transgredir los marcos competenciales establecidos por la
Constitución.
3
�Partiendo del principio de subsidiariedad, la Generalitat quiere gestionar desde la proximidad
todos los servicios que afectan directamente a los ciudadanos de Catalunya y que constituyen el
núcleo duro de sus políticas públicas.
Algunos ejemplos de las nuevas competencias recogidas en la propuesta de nuevo Estatuto son
bien explícitos sobre este propósito:
.
.
.
.
.
.
.
Trenes de cercanías
Becas de enseñanza obligatoria
Inspecciones laborales
Políticas de acogida de inmigrantes
Guarderías
Gestión de prestaciones no contributivas
Seguridad privada, etc
Todas ellas son competencias que vienen a añadirse a todas aquellas que ya gestiona la
Generalitat relacionadas con las grandes políticas del Estado del bienestar: educación, sanidad,
bienestar social, seguridad pública y vivienda. Y también a las que se ocupan de la ordenación y
gestión del territorio: urbanismo, infraestructuras y transportes.
El principal dirigente de la oposición en España afirmó no hace mucho que las administraciones
autonómicas servían para poco más que para hacer carreteras. Sin duda, es un planteamiento
más propio del siglo XIX que de nuestro tiempo. Un planteamiento que, por cierto, no ha suscrito
ningún líder autonómico del Partido Popular, como no podía ser de otra manera.
Hoy, la gestión moderna y eficaz del Estado se lleva a cabo descentralizando en los gobiernos
regionales y en los municipios. Porque este es un proceso en el que todos ganan; gana el
ciudadano, gana la administración autonómica que puede plantear políticas transversales y
afrontar mejor los problemas más próximos y gana también la administración central que se
desprende de una carga para la cual muchas veces no dispone de la suficiente flexibilidad. Está
demasiado lejos para tratar con eficacia esos problemas próximos.
3) Mejora de la financiación.
¿En qué consiste el modelo de financiación esbozado en el nuevo Estatuto? Es un modelo
caracterizado por cuatro ejes principales:
a. El Estatuto garantiza que los ingresos de la Generalitat procedan totalmente del rendimiento de
los impuestos pagados por los ciudadanos de Catalunya.
La suficiencia de recursos es posible porque se incrementan los porcentajes de participación de
prácticamente todos los impuestos estatales (excepto el de sociedades):
- IVA: del 35% al 50%;
- Impuestos especiales: del 40% al 58%
En otros (sucesiones, patrimonio, etc.) se llega al 100%.
Los economistas se resisten a dar las cifras relativas al porcentaje de mejora de los recursos
totales de la Generalitat en "n" años, pero creo que un 10% de incremento (inversiones estatales
aparte) es, por lo menos, probable.
b. El Estatuto establece que la Generalitat tiene capacidad normativa sobre los impuestos
estatales en los que participa, de acuerdo con las competencias del Estado y de la Unión Europea.
Se precisa explícitamente que se incrementará la capacidad normativa actual sobre el IRPF, y se
atribuirán competencias normativas sobre las operaciones efectuadas en la fase minorista del IVA
y en los impuestos especiales.
c. El Estatuto consagra el papel protagonista de la Generalitat en la gestión tributaria de los
impuestos que pagan los ciudadanos de Catalunya. De modo que una Agencia Tributaria de
4
�Catalunya gestionará, recaudará, liquidará e inspeccionará todos los impuestos propios de la
Generalitat y los cedidos totalmente.
Y en dos años, lo pone el Estatut, de acuerdo con el Gobierno español, se creará un consorcio
paritario entre la Agencia estatal y la catalana, para la gestión del resto de impuestos estatales
recaudados en Catalunya.
d. El Estatuto establece un criterio explícito de solidaridad, semejante al aplicado en los países
federales que consiste en garantizar un mismo nivel de servicios a los que realizan esfuerzos
fiscales similares, no en términos absolutos que eso sería injusto, sino en términos relativos a la
renta de cada uno; por supuesto, es más alta en unas comunidades y más bajas en otras.
Pero no concreta la fórmula de nivelación porque obviamente es una cuestión multilateral que no
puede resolver el Estatuto catalán sino que hay que debatir y acordar entre todas las Autonomías.
Esa es la variable todavía abierta que no permite decir totalmente cuál será cuantitativamente el
resultado, o en qué periodo de tiempo se necesitará para llegar a él sin daño para nadie, para que
nadie pierda.
A estos cuatro ejes principales cabe añadirle un quinto eje relativo a las inversiones del Estado en
Catalunya:
e. El modelo garantiza que durante un período de siete años, hasta la finalización del modelo
actual de financiación europea, las inversiones estatales en Catalunya se equipararan al peso
relativo del PIB catalán en relación al español. Actualmente sufrimos un déficit importante de
infraestructuras; pensemos que durante el período 1991-2005, estoy hablando de quince años, la
inversión estatal en Catalunya representó el 12% del total de la inversión del Estado español (y
menos del 10% si no se cuenta el AVE), y en cambio la población representa el 16,5% del total de
la española y el PIB el 18,8%.
En resumen, se trata de un modelo que persigue la autonomía, suficiencia y solidaridad al mismo
tiempo.
Es un modelo de inspiración federal porque busca el equilibrio apropiado entre autonomía e
igualdad; persigue la suficiencia financiera e instrumenta mecanismos de nivelación.
Como pueden ver:
-
Es un modelo que puede ser extensible a otras Comunidades.
Es un modelo que no altera el mantenimiento de la Caja única de la Seguridad Social.
Es un modelo que sigue rigiéndose por el principio de solidaridad interterritorial.
Y, finalmente, es un modelo en el que una Comunidad no gana a costa de otras.
Querría dejar bien clara una idea general: la mejora de financiación de Catalunya no se hará a
costa de Galicia ni impedirá mejorar su propia financiación. Mucho me extrañaría que Galicia y las
demás CCAA no mejoraran su financiación en paralelo.
El Presidente del Gobierno español se ha cansado de explicar que la economía va como una moto,
que el superávit presupuestario es considerable y que crecemos entre dos y tres veces lo que
crece Europa, que Galicia y otras Comunidades Autónomas tienen y tendrán una inversión estatal
importantísima.
4) Conciliación de la bilateralidad y de la multilateralidad.
Mantenemos abiertas las dos vías necesarias e indispensables para el buen funcionamiento del
Estado de las Autonomías:
- la vía bilateral (a través de una nueva Comisión Bilateral), dedicada a aquellos asuntos
específicos de la relación Administración General / Generalitat;
- la vía multilateral, para aquellos asuntos que afectan al conjunto de CCAA.
5
�Si una de las dos vías no ha funcionado adecuadamente en estos años ha sido la vía multilateral;
o ha funcionado poco, y si ha funcionado, lo ha hecho relativamente mal. Es ahora que las
Conferencias de Presidentes y otros escenarios están empezando a dinamizar, como hemos visto
muy claramente en el tema del déficit sanitario, en beneficio de todos, no sin discusión, pero en
beneficio de todas las Autonomías; el Estado ha hecho un esfuerzo importante en la mejora de la
financiación de la sanidad en un escenario multilateral. Este es el principal reto del Estado de las
Autonomías.
EL MÉTODO DE LA REFORMA ESTATUTARIA
Dos premisas en todo el proceso: constitucionalidad y consenso
Pero con ello hemos ganado una mayor implicación por parte de todos, alcanzando un consenso
muy amplio en Catalunya.
Finalmente, la propuesta catalana salió con el 90% de los votos del Parlament: PSC (que es el
partido más votado ya en las 2 últimas elecciones), CiU, ERC e ICV. ¿Qué ha hecho el PP?
Lamento de veras no haber conseguido una mayor participación del Partido Popular de Catalunya
en el tramo final del trayecto, aunque el comportamiento de Piqué y sus compañeros, asistiendo a
la reunión de Miravet que sirvió para relanzar el proceso, fue impecable.
La polémica suscitada dentro del PP no es ajena a todo ello. Estos últimos días se han puesto de
manifiesto las dos posturas sobre cómo puede afrontar este partido la reforma:
- desde una participación crítica, como hizo Josep Piqué y el PPC,
- o desde un rechazo frontal y cerrado, como el que hemos observado en los últimos meses.
Debo decir que la primera condujo, durante la tramitación en el Parlament, a una valiosa
contribución que finalmente no pudo ser refrendada en la votación final. En Catalunya se observa
con interés la postura que está adoptando el nuevo dirigente del PP gallego, Núñez Feijoo. Su
aportación puede ser decisiva, no sólo para el Estatuto de Galicia, sino para la participación del PP
en la agenda de reformas territoriales de España.
La propuesta de Catalunya se ha hecho con sentido de Estado. Se ha hecho con sentido de
España. Se ha hecho para seguir estando en España, no para irnos de España. Para que llegue el
día en el que decir España en Catalunya y decir Catalunya en España no provoque ningún
resquemor ni en un lado ni en otro. Y que responda a sentimientos compartidos.
No obstante, Catalunya ha echado en falta una mayor manifestación de respeto en relación con su
proceso de reforma. No hemos gozado de un clima general de respeto por nuestras instituciones y
por nuestras propuestas. Algunos han convertido la propuesta de Catalunya en un arma arrojadiza
para el combate entre oposición y gobierno en Madrid. Lo lamento. Porque Catalunya no ha hecho
su propuesta contra nadie. No la ha hecho en absoluto contra España, ni contra ninguna de las
comunidades autónomas. Dicho de otra forma: Catalunya nunca aprobaría ninguna propuesta que
perjudicase los intereses generales de España ni los intereses en particular de Galicia.
La reforma catalana ha querido que eso no ocurra. Ya ha recorrido el trecho más difícil de esa
reforma. En los últimos días, se ha forjado un acuerdo al que se han sumado PSC y PSOE, CiU e
ICV. Al que -espero- próximamente se añadirá ERC.
Más allá de fotos y reuniones a última hora, este acuerdo sólo se puede entender desde la enorme
faena, las 2 efes, fotos y la faena, realizada durante el año y medio anterior. Sólo cabe esperar
que el PP se avenga a participar de forma constructiva durante el debate en Comisión. Esa es mi
esperanza.
LA ESPAÑA PLURAL: LA CONTRIBUCIÓN DE CATALUNYA
Por último, estoy convencido más que nunca que la España plural es un proyecto de realismo
político y de ambición colectiva en su desarrollo, ambicioso también en sus objetivos. Estoy
seguro que la España plural tiene que nacer de la periferia geográfica, sin que nunca más pueda
ser considerada periferia política y sólo dejará de ser considerada así si es protagonista en la
6
�configuración de esta España plural, lo cual implica una nueva concepción política. Pero no sólo
una nueva concepción política de carácter más federal, sino una nueva concepción económica: la
España en red. La España en red no es una España en forma de estrella, con un centro y brazos, y
que desde ese centro llegan a cada una de sus extremidades. Pero el mundo ya no es así y Europa
ya no es así, se trabaja en red, cada punto es importante.
Un principio general de funcionamiento: las CCAA son Estado, no son el Estado. Son sujetosEstado, no Estados, forman parte de lo que llamamos Estado en sentido general, no gobierno.
Forman parte de la estructura a través de la cual el Estado se relaciona con los ciudadanos. Estado
español; y como tal deben ser tratadas, con lealtad recíproca. Se trata de acabar con aquella
expresión tan corriente y al mismo tiempo tan engañosa que distingue al Estado y a las
administraciones autonómicas. El Estado en España, desde hacer tres décadas, y por definición
constitucional significa tres administraciones: General, Autonómica y Local.
Un criterio: el reconocimiento de la diferencia, que no significa desigualdad, ni, por supuesto,
privilegio; pero si no se afronta la existencia de esa diferencia, no habrá auténtica igualdad,
sentida como tal por los que son distintos; en algún modo, cada una de las CCAA y muy
especialmente las nacionalidades históricas, las naciones de esa nación de naciones que es
España.
La voluntad de mantener un equilibrio entre igualdad de derechos y pluralidad de identidades es
quizás la más difícil de las ecuaciones pero también la más crucial, la más decisiva.
Una formulación constitucional: restablecer el poder de la distinción inicial entre nacionalidades y
regiones en la Constitución. Y una cultura política: esta realidad, más compleja, más compuesta,
requiere ser edificada sobre un principio básico que es el de la lealtad. Hay que jugar limpio, hay
que jugar claro, hay que explicarse efectivamente, hay que saber escuchar, hay que saber
proponer y hay que saber, por supuesto, rectificar.
Reitero el apoyo de Catalunya a la agenda reformadora que el Presidente Zapatero ha expresado
en relación con el Estado de las Autonomías. El liderazgo del Presidente Zapatero es indiscutible
en ese terreno. Está cumpliendo su compromiso con la reforma del autogobierno en Catalnya; ha
sabido enmarcarlo en un proceso más amplio de reforma territorial: Conferencia de Presidentes,
reforma del Senado, reforma de otros Estatutos. y ha empezado a abordar la reforma
constitucional para la cual se preveen más dificultades de las que quizás hace dos años y medio se
podía imaginar.
Reforma constitucional para:
1) solucionar contradicciones existentes en el proceso de la sucesión
2) denominar a las CCAA (ahora no están)
3) reformar el Senado para convertirlo en la cámara de las autonomías con una presencia
necesaria de los poderes locales y
4) hacer constar en ella que formamos parte de la Unión Europea (esto es del año 1986, han
pasado veinte años y la Constitución todavía no lo dice).
Sabíamos desde el principio que todo eso no sería fácil. Pero finalmente, parece que la senda
reformadora va lentamente, más de lo que querríamos, asentando su curso. Hoy es Catalunya y
espero que también la Comunidad Valenciana, las comunidades que están entrado en la senda de
la reforma. Mañana vendrá Andalucía y Galicia. Y, poco a poco, el resto.
Es la gran apuesta para que la España del siglo XXI siga avanzando, con todas las garantías, por
una vía democrática basada en los valores de la igualdad, la diversidad y la libertad.
Muchas gracias.
7
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1732
Title
A name given to the resource
Conferència "Respetar identidades, compartir proyectos", a la Fundació Caixa Galicia
Language
A language of the resource
Castellà
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Santiago de Compostela
Subject
The topic of the resource
Autonomia
Catalanisme
Dret constitucional
Espanya plural
Estatuts
Federalisme
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006-02-02
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1408/19940927d_00646.pdf
04f5b7baab4fa3200e959c0bc20ff909
PDF Text
Text
Intervenció de l'Alcalde en la conferència "The European
challenge for a Global Information Society"
(Brussel . les, 27 de setembre de 1994)
De cara a la intervenció de l'Alcalde a la Conferència "The
European challenge for Global Information Society" se suggereixen
tenir en compte els següenst punts:
- Las propuestas de la comisión Bangemann, de la que he tenido la
satisfacción de ser miembro en mi condición de vice-presidente
de POLIS y alcalde de Barcelona, desarrollan el capitulo dedicado a la sociedad de la información en el Libro Blanco de
Jacques Delors sobre el crecimiento, la competitividad y la
ocupación.
ti
Este documento tiene la enorme virtualidad de centrarse en las
grandes cuestiones que condicionan el futuro de la Unión Europea, y de su capacidad de aparecer ante la ciudadanía europea
como un agente de bienestar, de progreso y de creación de
empleo. Su_hipotétea-desvié ación---por--parte- de--unas políticas
i
Iiheral
--que ponen
--el -én -f-asís--en -la-- desr-egulación-como única
e nst uye a n,, eatro---parecer
e= ^Ea^ 4n40• - ■ y •
Tia =
una
salida faisa--a --ia- s ttuaci-6n--actual
- Las aplicaciones respoden a una serie de objetivos macroeconómicos:
- el fortalecimiento de la competitividad industrial y el
fomento de la creación de empleo;
- el fomento de nuevas formas de organización del trabajo;
- la mejora de la calidad de vida y del medio ambiente;
- la respuesta a las necesidades sociales y una mayor
eficacia de los servicios públicos.
- La Sociedad de la Informaci n se construye sobre las autopistas
informáticas, es decir, sobre el desarrollo de redes interoperativas e interactivas gápaces de transmitir enormes cantidades
de información digitalizada. Pero lo que dará carácter concreto
a la Sociedad de la . tnformación serán las aplicaciones innovadoras.
- Las aplicaciones prioritarias pueden dividirse en dos bloques
según el destinatario final:
- el mercado personal doméstico (aplicaciones interactivas y
transaccionales relacionadas con la telecompra, las operaciones bancarias a distancia, el esparcimiento, el ocio).
- las aplicaciones empresariales y sociales
�- El gran desafío de la Sociedad de la Información está
relacionado con la capacidad de introducir, experimentar y
desarrollar de forma masiva nuevas aplicaciones. En este
sentido la tecnología se percibe no ya únicamente como una
fuente de mejora de la eficiencia, sino como creadora de nuevas
oportunidades, de nuevas profesiones y de nuevos servicios para
los ciudadanos. La tecnología informática no sólo es aplicable
de forma pasiva a las funciones empresariales, sino que actúa
como catalizador de un proceso de reorganización total (en
realidad, un replanteamiento completo) que sólo es posible a
través de la difusión del uso de esa tecnología.
En la reciente Conferencia Eurociudades de Barcelona se mostró
claramente que las zonas metropolitanas son el primer terreno
de experimentación de la Sociedad de la Información. En las
ciudades existe una demanda muy fuerte de nuevas modalidades de
trabajo (el trabajo a distancia) y de calidad de vida (control
de tráfico), así como un fuerte consumo de información.
Indiscutiblemente las ciudades, y especialmente las grandes
ciudades, tienen un papel fundamental a desempeñar en la
construcción y el desarrollo de esta Sociedad de la Información
por su función de centralidad no únicamente en el campo político-administrativo, sino también en el financiero y comercial,
cultural y de ocio, científico y tecnológico y, especialmente,
en el campo de las comunicaciones.
- ¿Pero cuáles son las aplicaciones concretas que propone el
Grupo Bangemann en el terreno de los consumidores particulares y en la mejora de la calidad de vida?
- El teletrabajo permite conecterse electrónicamente con
cualquier entorno profesional independientemente del sistema utilizado y permite trabajar a distancia, desde casa
y en oficinas satélite evitando así los desplazamientos.
Algunos de los problemas que se plantean son los derivados
de las menores posibilidades de relacionarse y también
habrá que evaluar las repercusiones en el campo de la
legislación laboral y de la seguridad social.
- La educación a distancia supone la creación de centros de
enseñanza a distancia que proporcionen material pedagógico
y servicios de formación para las PYMES, las grandes
empresas y las administraciones públicas. Introducir técnicas avanzadas de enseñanza a distancia en las escuelas e
institutos de formación profesional.
- Una red de universidades y centros de investigación de
banda ancha y alta definición que soporte servicios interactivos multimedia y que conecten las universidades y
centros de investigación de toda Europa con acceso y sin
restricciones a sus bibliotecas. Esto supondrá un beneficio para los responsables de los programas de investiga-
�ción gracias a la posibilidad de crear equipos más numerosos y una mayor difusión de los resultados de los trabajos.
- Gestión del tráfico por carretera. Esto supone establecer
soluciones telemáticas a escala europea para sistemas
avanzados de gestión del tráfico por carretera y otros
servicios de transporte (información al conductor, sistemas de guía, gestión de flotas, sistemas de peaje automático, etc.)
- Control del tráfico aéreo. Creación de un sistema de
comunïcacioñ del tráfico
aéreo europeo que proporcione
conexiones tierra-tierra entre todos los centros de control de tráfico aéreo europeo y conexiones aire-tierra
entre los aviones, los centros de control de la UE y la
Conferencia europea de Aviación Civil con objeto de lograr
un sistema unificado de control del tráfico aéreo transeuropeo.
- Redes de asistencia sanitaria. Crear una "red de redes" de
comunicación directa basada en normas comunes que interconecte a los médicos generalistas, los hospitales, y los
centros sociales a escala europea.
- Autopistas urbanas de la información. Crear redes accesibles desde el hogar y proporcionar los medios para utilizar servicios multimedia y de entretenimiento en línea.
Esto permitirá a los consumidores disponer de una amplia
variedad de ofertas para el entretenimiento y para las
transacciones y las gestiones (transacciones bancarias,
telecompra,etc.) así como acceder a servicios de información, teletrabajo y educación a distancia).
- Barcelona es consciente de la importancia capital que la
tecnología del cable y las llamadas autopistas de la información van a tener en la configuración de las formas de trabajo y
en los modos de vida de nuestras ciudades en el inmediato
futuro.
- Por ello, creemos imprescindible que este proceso no se limite
a una mera desregulación del mercado, que no se coñfíe únicamente al juego del libre mercado, sino que tenga en cuenta las
implicaciones sociales y territoriales que va a conllevar.
- Las autopistas de la información en realidad, ya existen y se
vinculan a las ciudades que, a su vez, están formadas por
calles. Los grandes cables troncales entre ciudades importantes
ya funcionan. Lo que queda por hacer son, precisamente las
calles de la comunicación, es decir, el cableado desde las
centrales y las grandes torres de comunicación hasta las manzanas de las casas en las que vivimos y trabajamos. (Programa
GAUDI)
��26'09 '94 0A:53
40
á
V93 402 31 84
23/99'94 11:14
^
^ 001
COOR INFO BASE O
a
93 2
Fecha: Z6-9..q
TELEFAX
N.° de Fax:
A: t C^\D
EMPRESA:
qS32
^^
Ilt1
7
DEPARTAMENTO:
rrlt'.
3Y
REFLEXIONS SOBRE CIUTAT 1 TELECOMUNICACIONS
1.--
z
N.° de hojas:
de: Gi E-57 ItrsmK
Empresa: _
Departamento:
El nou mon do los 'autopistas de ta informació' posen un repte al concepto tradicional de
ciutat (ciutat °densa°, ciutat europea, ...).
Efectivament, 1'elemerit'prax(mltal' ja nó es una condició absolutament nocossórla per te
qualitat de vida I per al dese:nvo(upaim. nt d'omprçscs 1 negocis.
Degut a que metes do los tasques, ara es podran for des do llocs remots.
2.- per tant, el concepte proximitat haurà de ser dotat de nous valors (o reforçar els que ja
tonen).
P.ex.:-
a mig termini rlo es ei rnateix vlsttar t;l Museu Picasso, que fer un recorregut
virtual amb un sistema muttlmc'dia del Museu (passejar, comp rovar fa
textura, l'espai del local, els olors, la gent, la temperatura__ etc.),
tarnpoc es el rnateix una Video- conferènda, que estar xerrant amb uns
amics en un bar preneu oí sol.
3.-
Alxi doncs, cal que la clutai promogui els ç , rs.x I rs: la presència, te gent, els contactes
informals, el passeig informal, ... on front dota pantalla de vídeo.
4.-
1 que eiimtnl els pus (çigfe Lb1 pol.lució, agror eractó, soroll, tràfic, criminalitat, ... etc.
5.-
Addicionalment, des del nostre punt do vista, la proximitat tambó és un valor per les
tolen o nunicacions.
r
Efectivament, els cablejats aprofiten infrastructures des subsòl i la proximitat entre els
habitatges haurien de reduir els costos globals de transmissió.
8.- Por tant, en una situació de competència Giutat versus Camp (o ciutat densa versus
ciutat dispersa), les dispenibliítats de comunlcaçió scybre tots els ps (s haurien de iradu{r
aquestes avantatges de dutat.
7.- Dit en poques paraules: El cost de comunisacló hauria d'ésser més baix en les ciutats
denses.
El nombre de servels drsponbles hauria d'ósser superior en qualitat 1 quantitat.
8.-, 1 alxd ens porta e un altre terna: Les ciutats dirien de poder gestionar o intervenir,
aproliitant les sever capacitats. tes economies d'esta. donant aquests extravalors que
altes entitats no poden o no saben donar.
AlnotarneTti de ltartttonw
�23/89'94
ñ
1;t 14
002
COOR INFO BASE O
C93 402 31 :54
26/09 '94 09:53
93 2910261
I. N .I.
P.03
Tot.: 2919115M FIQ291t1pE1
tu-L: 141.222 .130C
bw:t2.11WCIa
9.- Alxb vol dic capacitat do daelsló sobre les Infrastructures mtnimes garantides que es
donen, l de solocclonar proveïdors I serveis, per sobre de decisions donadas més
amunt, tipus ('erlt6 para todos') (niveli roglorral, ntv>}II estatal o deixar les forces del
mercal Iilurament,.
yy
^
10,- A curt termini, fes ciutats amb el seu dinamisme voten sor capdavanters s'oforeixon
iniciar pronos pilot on c!s neus sor veis do totocomunic ac; iá.
La sinergia d'ompresos, tires, universitats, ..- otc. pot croar el "caldo do cultivo' per
ondegar projectes tals com:
-
-
Tele- treball,
Tele-ensenyament, tole-formació,
Serveis de Telecomunicació potents entre empreses,
Sistemes de regulació de tràfic i tole- guiatge de conductors.
11,- Els organismes en si rnateixos, volen ser uns dels grans consumidors de les
novos tocnologios, oferint tat un mon nou de serveis al ciutadà, donant-li lntormació,
millorant Ia relació administrat-admïnlstració, adrnotent una més gran part3clpddb
clutadana i reduint els costos de gestió administrativa.
^..._
..^ ^ . .. . .,
Atiludtemettt dC D arrclut7u
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4314
Title
A name given to the resource
Conferència "The European Challenge for a global information society"
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Brussel·les
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Societat de la informació
Relacions Internacionals
Unió Europea
Benestar Social
Competitivitat
Acció política
Territoris
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1994-09-27
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1468/19951218d_00706_LD.pdf
71f4989235ee0499098d906e1326126e
PDF Text
Text
Gabinet Tecnic de
Relacions Públiques i Protocol
BARCELONAPUNTCLAU
CONFERENCIA DE L'EXCM. SR. PASQUAL MARAGALL 1 MIRA,
ALCALDE DE BARCELONA
Dia : 18 de desembre de 1995
Hora: 19.00h .
Lloc: Saló Daurat de la Casa Llotja de Mar (e/ Con solat , núm. 2)
ORDRE DE L'ACTE
*
Obertura de l'acte a ca rrec de l'Excm. Sr. Antoni Negre i Villavecchia,
President de la Cambra Oficial de Comer<;, lndústria i Navegació de Barcelona,
qui dóna la paraula a,
- Excm. Sr. Caries Ponsa i Ballart,
President de Barcelona Centre Logistic.
- Conferencia a carrec de I'Excm. Sr. Pasqual Maragall i Mira,
Alcalde de Barcelon a, sota el títol Barcelona Centre Logístic Europeu.
* Cloenda de l'acte a cura de I'Excm. Sr. Antoni Negre i Villavecchia,
President de la Cambra Oficial de Comerr; , lndústria i Navegació de Barcelona.
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
Proposta per a la conferencia de !'Alcalde sobre els reptes de Barcelona
en el camp logístic
EN PRIMER LLOC VULL AGRAIR AL PRESIDENT ANTONI
NEGRE LA DISPOSICIÓ DE 'LA CAMBRA DE COMER<;,
r,· · (JI
~ ~:.•
INDÚSTRIA 1 NAVEGACIÓ A FACILITAR EL SALÓ DAURAT DE
LA CASA DE LA LLOTJA PER A AQUESTA CONFERENCIA.
7 l~¡~
>f~~t~,
t
.'\9
SEGURAMENT ES TRACTA DEL LLOC MÉS IDONI
PER
PARLAR DEL DESENVOLUPAMENT DE BARCELONA 1 L'ÁREA
\ fJ
METROPOLITANA
¡r \'
VOCACIÓ EUROPEA. AQUEST SERÁ EL NUCLI DE LA MEVA
~
rrl
COM
A
PLATAFORMA
LOGÍSTICA
DE
INTERVENCIÓ, EN LA QUAL INTENTARÉ COMPAGINAR LES
DADES OBJECTIVES AMB LES REFLEXIONS, ELS FETS AMB
LES PROJECCIONS DE FUTUR.
TAMBÉ VULL AGRAIR A L'ASSOCIACIÓ BARCELONA CENTRE
LOGÍSTIC LES ACTIVITATS QUE ESTA DUENT A TERME, EN
EL MARC DE LES QUALS SE SITUA AQUESTA CONFERENCIA.
EL MODEL "FLEXIBLE" DE DESENVOLUPAMENT
EL MODEL DE DESENVOLUPAMENT ECONÓMIC D'UNA GRAN
CIUTAT ES POT DEFINIR A PARTIR DE TRES GRANS
FACTORS: L'ORGANITZACIÓ DE LA PRODUCCIÓ, LA POLÍTICA
2
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
ECONÓMICA
GENERAL
(QUE
COMPREN
EL
GRAU
D'OBERTURA A L'EXTERIOR 1 LA INTERNACIONALITZACIÓ DE
LA PRODUCCIÓ) 1 L'ORGANIT?ACIÓ DEL TERRITORI (QUE
INCLOU
EL
PLANEJAMENT
URBANÍSTIC
LES
INFRASTRUCTURES).
ELS DARRERS ANYS S'ESTÁ ADOPTANT L'ANOMENAT MODEL
"FLEXIBLE" 1 S'ESTAN PRODUINT UN SEGUIT DE CANVIS EN
LA FORMA D'ORGANITZACIÓ Dq LA PRODUCCtÓ 1 DE GESTIÓ
MACROECONÓMICA, CANVIS qUE RECLAMEN RESPOSTES
URBANÍSTIQUES 1 DE PROVISIÓ D'INFRASTRUCTURES.
L'ORGANITZACIÓ DE LA PRODlUCCIÓ ESTA DOMINADA PER
PRINCIPIS
DE
NATURALESA
AVENyOS
TECNOLÓGICS
FLEXIBILITZADORA.
PERMETEN
ELS
INCREMENTAR
L'EFICIENCIA REDUINT EL TAMANY DELS ESTABLIMENTS
INDUSTRIALS. ES GENERALITZA L'ÚS DE LA INFORMÁTICA
EN
LA
PRODUCCIÓ
PARAL.LELAMENT,
FINANCERS,
CANVIAR
INDUSTRIAL
CREiiXEMENT
EL
SALARIALS
ASPECTES
DE
SERVEIS.
DELS
COSTOS
1 ENERGETICS
OBLIGUEN
BÁSICS
L'ESTRATEGIA
DE
A
PRODUCTIVA, EN UNA DIRECCIÓ FLEXIBILITZADORA QUE
COMPREN
ELEMENTS
COM !LA
DISMINUCIÓ
D'ESTOCS,
L'EXTERNALITZACIÓ DE FASES SENCERES DEL PROCES
PRODUCTIU 1DE SERVEIS, ETC.
3
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
LA
LOG ÍSTICA
PRIORITATS
SUBSTITUEIX
EL
D'ORGANITZACIÓ
MÁRKETING
DE
LES
EN
LES
EMPRESES
INDUSTRIALS . LA RECUPERACIÓ DE L'OFERTA PASSA A SER
L'OBJECTIU DE LA POLÍTICA ECONÓMICA; L'EXTENSIÓ DE LA
DEMANDA ES VOL OBTENIR OBRINT ELS MERCATS 1 FENT
POSSIBLE
LA
GLOBALITZACIÓ
DE
LES
ECONOMIES
NACIONALS. CREIXEN INTENSAMENT ELS REQUERIMENTS
D'INFRASTRUCTURES DE TRANSPORT 1 COMUNICACIONS
DIMENSIONATS A ESCALA INTERNACIONAL.
ES
FA
NECESSARI
PLANTEJAR
ESTRATEGIES
ECONÓM IQUES REFERENCIADES EN EL TERRITORI, QUE
POSIN
L'EMFASI
POSITIVES
PER
EN
LA
GENERACIÓ
AL SISTEMA
D'EXTERNALITATS
PRODUCTIU;
LA
UNITAT
D'ANÁLISI JA NO ÉS EL SECTOR SINÓ ~L TERRITORI.
EL MODEL DE "CIUTAT FLEXIBLE" COMPORTA TOT UN
CONJUNT DE CONSEQÜENCIES:
- NOVES
FORMES
D'ORGANITZACIÓ
DE
L'ACTIVITAT
ECONÓMICA 1 DE LOCALITZACIÓ DE LA POBLACIÓ EN EL
TERRITORI DE LES GRANS, CIUTATS. LES ACTIVITATS
INDUSTRIALS SEGUEIXEN SENT FONAMENTALS, PERÓ
PERA LA SEVA CONTINUrTAT CAL ADAPTAR LA POLÍTICA
TERRITORIAL 1EL PLANEJAMENT URBANÍSTIC.
4
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
- EL NOU MODEL TENDEIX A INCREMENTAR LA DEMANDA
DE TRANSPORTS 1 COMUNICACIONS.
- L'OFERTA
D'INFRASTRUCTURES
S'HA
D'ADAPTAR
1
AVANCAR-SE A AQUESTS GANVIS. LA NECESSITAT DE
REDIMENSIONAR LES INFRASTRUCTURES EXIGEIX UN
TRACTAMENT AMPLI
1
COORDINAT, FINS
1
TOT ENTRE
DIVERSES CIUTATS , PER ASSOLIR LA "MASSA CRÍTICA"
SUFICIENT-
1
ATRAURE
GRAN S
OPERADORS
INTERNACIONALS.
- L'INCREMENT
HA
DE
SER
TAN
QUANTITATIU
COM
QUALITATIU . S'HA D'ACONSEGUIR QUE LA DEMANDA ES
DIRIGEIXI DE MANERA CREIXENT CAP A L'EXTERIOR,
GLOBALITZANT L'ECONOMIA, 1 S'HA D'AMPLIAR L'ABAST 1
LES
FUNCIONS
DELS
SISTEMES
PORTUARIS
AEROPORTUARIS.
- EN LA POLÍTICA D'INFRASlRUCTURES CAL INTEGRAR
L'ESCALA NACIONAL AMB LA LOCAL.
- LES
INFRASTRUCTURES
DE
TRANSPORT
COMUNICACIONS HAN DE RESPONDRE AL DOBLE REPTE
DE GLOBALITZACIÓ 1 FLEXIBIL.ITAT DE L'ECONOMIA.
- LA
FLEXIBLE
PRODUCCIÓ
DESENVOLUPAMENT
DE
LA
5
EXIGE IX
LOGÍSTICA
EN
EL
AMBITS
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
CREIXENTS DE LA PRODUCCIÓ 1 EL REPLANTEJAMENT
D'ALGUNES
PECES
PLANEJAMENT
BASIQUES
URBANÍSTIQ;
DEL
CALEN
SISTEMA
NOVES
DE
AREES
ESPECÍFIQUES (ZONES D'ACTIVITATS LOGÍSTIQUES).
- LA TENDENCIA A L'ESPECIALITZACIÓ DE LES CIUTATS
DERIVA CAP A NOVES TENDENCIES QUE POSSIBILITEN
UNA DIVERSIFICACIÓ MÉS GRAN.
- LA MIDA DELS ESTABLIMENTS PRODUCTIUS TENDEIX A
DISMINUIR.
- LA
DINÁMICA
DE
LOCALITZACIÓ
DE
L'ACTIVITAT
PRODUCTIVA TENDEIX A SlifUAR LA PRODUCCIÓ A LA
PERIFERIA DE LA METRÓPOLIS.
BARCELONA, "CIUTAT FLEXIBLE"
EL CONJUNT DEL SISTEMA METROPOLITA DE BARCELONA
HA
SEGUIT
UNES
PAUTES
PRÓPIES
DEL
MODEL
DE
DESENVOLUPAMENT FLEXIBLE.
L'EVOLUCIÓ QUE BARCELONA 1 EL SEU ENTORN HAN
SEGUIT
ELS
DARRERS
ANYS
ES
CARACTERITZA
CREIXEMENT DE L'ACTIVITAT ECONÓMICA 1 INDUSTRIAL
6
PEL
(1
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
PER TANT DE L'OCUPACIÓ
POBLACIÓ)
l1
DE LOCALITZACIÓ DE LA
A LES DUES CORONES METROPOLITANES.
AQUEST FET S'HA POSAT ESPECIALMENT DE MANIFEST ALS
MUNICIPIS SITUATS A L'ENTORN DEL RIU LLOBREGAT 1 EL
CORREDOR DE LA B-30.
ENTRE
LES
CONSEQÜENCIE$
QUE
SE'N
DERIVEN
ES
TROBEN EL CREIXEMENT DE LA DEMANDA DE TRANSPORTS
1 COMUNICACIONS
A
BARCELONA,
NECESSITAT
LA
L'EXTERIOR
DEL --MUNICIPI
D'INCREMENTAR
DE
LA
CONNECTIVITAT ENTRE LA "CIUTAT CENTRAL" 1 LES DUES
CORONES 1 ENTRE LA PRIMERA 1 LA SEGONA CORONA
METROPOLITANA,
1 LA
NECESSITAT
D'ARTICULAR
LES
INFRASTRUCTURES LOCALITZADES AL BAIX LLOBREGAT
AMB EL CONJUNT DE CIUTATS, CENTRES DE PRODUCCIÓ 1
MERCATS DE TREBALL DE LA SEGONA CORONA, TANT EN
SENTIT GARRAF 1AL T PENEDES COM EN SENTIT TERRASSASABADELL-GRANOLLERS.
EL PRINCIPAL REPTE D'AQUEST ENTRAMAT METROPOLITA
EN ENTRAR A LA DECADA DELS NORANTA ERA EN BONA
MESURA DE
NATURALESA INFRASTRUCTURAL. AQUEST
REPTE PASSAVA, COM JA S'HA piT, PERLA CONNECTIVITAT
ENTRE BARCELONA 1 LES CORONES METROPOLITANES,
PERÓ,
TENINT
EN
COMPTE
LA
GLOBALITZACIÓ
DE
L'ACTIVITAT ECONÓMICA, CAL GARANTIR QUE LES GRANS
INFRASTRUCTURES (AERIES, MARÍTIMES, FERROVIARIES,
7
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
VIÁRIES 1 DE TELECOMUNICACIONS) SUPOSIN UNA OFERTA
D'ABAST INTERNACIONAL PER AL CONJUNT DE L'ÁREA DE
BARCELONA.
EL CONTEXT
SITUATS EN AQUEST PUNi,
EL CONTEXT EUROPEU
INTERNACIONAL PRESENTA UNS TRETS CARACTERÍSTICS:
- EUROPA OCCIDENTAL CONC!ENTRA EL 44% DEL COMER<;
MUNDIAL; AMERICA DEL NORD EL 17°/o 1EL JAPÓ EL 8°/o.
-- ES
CALCULA
QUE
LA
DEMANDA
DE
SERVEIS
DE
TRANSPORT, DES D'ARA FINS A L'ANY 2010 , CREIXERA
FINS A UN 60°/o PEL QUE FA A MERCADERIES 1 FINS A UN
120°/o QUANT A PASSATGERSi.
- AQUESTA TENDENCIA ES POT VEURE AFECTADA PER
L'APARICIÓ DE "TRAMS DE SATURACIÓ" (ESPECIALMENT
EN EL TRANSPORT PER CARRETERA 1 EL FERROVIARI) 1
PER LA MAJOR REPERCUSS 1Ó QUE EL TRANSPORT PER
1
CARRETERA TÉ SOBRE EL IMEDI AMBIENT 1 SOBRE LA
SEGURETAT
VIARIA
(CQNSUM
D'ENERGIES
RENOVABLES, CONTAMINAqló ATMOSFERICA,
SOBRE EL TERRENY).
8
NO
EFECTE
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
- TAMBÉ Hl PODEN INCIDIR, COM A RESTRICCIONS A
L'OFERTA, LA PERVIVENCIA DE XARXES DE TRANSPORT
1 LA INAPROPIADA INTEGRACIÓ DELS
INCOMPLETES
MODUS DE TRANSPORT (CAL PENSAR QUE FINS ARA, EL
DISSENY DE LES XARXES DE TRANSPORT S'HA FET
SOVINT
DES
NACIONAL
D'UNA
1,
A
PERSPECTIVA
MÉS,
EXCLUSIVAMENT
L'EVOLUCIÓ
ECONÓMICA
HA
DElCRMINAT UNA DOTACIÓ , 1 UNA QttALITAT DESIGUAL
ENTRE
D'INFRASTRUCTURES
D'EUROPA
1 LES
ÁREES
EL
MÉS
CENTRE-NORD
MERIDIONALS
DEL
CONTINENT).
- LES INSTITUCIONS EUROPEES ESTABLEIXEN QUE EL
DESENVOLUPAMENT D'UNA XARXA TRANSEUROPEA DE
TRANSPORTS
HA
DE
COMPLIR
LES
CO NDICIONS
SEGÜENTS:
1.- HA DE GARANTIR UNA MOBILITAT DURABLE 1 SEGURA
DE PERSONES 1 BENS EN L'ESPAI SENSE FRONTERES
INTERIORS, CONTRIBUINT
ALHORA
ALS
MEDI
OBJECTIUS
COMUNITARIS
EN
MATERIA
DE
AMBIENT
ASSEGURANT
LES
MILLORS
CONDICIONS
1
SOCIALS
POSS IBLES .
2.- HA D'OFERIR ALS USUARIS INFRASTRUCTURES 1
SERVEIS
DE
QUALITAT
ECONÓMICAMENT ACCEPTABLES .
9
EN
CONDICIONS
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
3.- HA DE COMBINAR TOTS ELS TIPUS DE TRANSPORT,
TENINT EN COMPTE ELS AVANTATGES DE CADASCUN.
4.- HA DE PERMETRE UNA UTILITZACIÓ ÓPTIMA DE LES
CAPACITATS EXISTENTS.
5.- HA DE SER INTER-OPERABLE EN TOTS ELS SEUS
ELEMENTS .
6.- HA DE COBRIR TOT EL TERRITORI, CONNECTANT LES
GRANS
ÁREES
URBANES
1 REGIONS,
FACILITANT
L'ACCÉS GENERAt 1 ESTABLINT ENLLA90S ENTRE tES
REGIONS INSULARS 1 PERIFERIQUES 1 LES REGIONS
CENTRALS.
7.- HA DE PREVEURE L'AMPLIACIÓ A LES XARXES DELS
ESTATS
MEMBRES
DE
L'ASSOCIACIÓ
EUROPEA
DE
LLIURE COMERc;, DELS PA"iSOS DE L'EUROPEA CENTRAL
1ORIENTAL 1DELS PArSOS MEDITERRANIS.
- PEL QUE FA ALS PORTS, ES PREVEU QUE L'EUROPA
OCCIDENTAL SEGUIRÁ ESSENT L'ÁREA ECONÓMICA AMB
UN MAJOR VOLUM DE TRÁFICS INTERREGIONALS 1 QUE
ELS PRINCIPALS INTERCANVIS EXTERNS SERAN AMB ASIA
1 AMERICA DEL NORD. NO ES PREVEU QUE ELS PORTS
DEL NORD DE LA UNIÓ EUROPEA PERDIN EL DOMINI DELS
FLUXOS AMB NORD-AMERICA, PERÓ ELS PORTS DE LA
MEDITERRÁNIA HAN DE JUGAR EL PAPER PREEMINENT
EN EL TRÁFIC A L'ORIENT LLUNYA.
10
�Ajuntament de Barcelona
GABJNET DE L'ALCALDIA
ES PERFILA UN REFOR~AMENT DE LA CONCENTRACIÓ
PORTUARIA 1 EL DESENVOLUPAMENT
D'ENCLAVAMENTS
1
FORTS ("PORTS-CRU"iLLA", GRANS "MAIN PORTS", CADA
VEGADA MENYS NOMBROSOS), UN INCREMENT DE LA
COMPETENCIA
INTERPORTUARIA
A
ESCALA
CONTINENTAL 1 UNA TENDENCIA A L'ESPECIALITZACIÓ
PORTUARIA.
EN - L'AMBIT DELS PORTS MERIDIO~ALS JUGARA UN
1
PAPER BASIC LA CAPACITAT DE CAPTACIÓ DEL TRAFIC
AMB L'ORIENT LLUNYA 1, TAMBÉ, AMB L'ORIENT MITJA 1 EL
NORD D'AFRICA.
ENTRE ELS FACTORS DE Cq)MPETITIVITAT DELS PORTS
MEDITERRANIS
ES TROBEfr'J
LA
DIMENSIÓ
DEL
SEU
"HINTERLAND", LA PRODUClfiVITAT DELS TRANSPORTS
TERRESTRES 1LA PROPIA EFICACIA PORTUARIA
- QUANTS
ALS
AEROPORTS,
SEMBLANTS. ES TENDEIX A
LES
PREVISIONS
SÓN
LA CONCENTRACIÓ CREIXENT
EN ALGUNS GRANS "HUBS" :EUROPEUS, EN DETRIMENT
DELS AEROPORTS
PERIFERICS,
1 A
UNA CREIXENT
POLARITZACIÓ ENTRE ELS GRANS AEROPORTS 1 ENTRE
ELS
GRANS
EIXOS
DE
TRÁNSIT
INTERNACIONALS.
11
INTEREUROPEUS
1
�Aj untament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
ES PREVEU UN INCREMENT DE L'ESPECIALITZACIÓ (TANT
EN CAPTACIÓ DE PASSATGEIRS COM DE MERCADERIES) 1
UN PAPER CADA VEGADA MÉS RELLEVANT DE LES
MERCADERIES
(EL
25%
DEL
COMERc;
MUNDIAL
D'ARTICLES MANUFACTURATS ES TRANSPORTA JA ARA
PER VIA AERIA).
ELS FACTORS BÁSICS EN L'ESTRATEGIA AEROPORTUARIA
SÓN LA LOCALITZACió- DE¡ LES INSTAL.LACIONS, LES
POSSIBILITATS
DE
CONINEXIÓ
DELS
ENLLAc;os
TERRESTRES (CARRETERA I!FERROVIARIS), LA INSERCIÓ
EN UNA ZONA DE POTENCIA~ DEMOGRÁFIC 1 ECONÓMIC, 1
LA QUALITAT DE L'OFERTA DELS SERVEIS DE TERRA, DE
DUANES 1 DE SEGUIMENT 1 GONTROL INFORMÁTIC DE LA
CÁRREGA, AMB UNA TARIFAdló COMPETITIVA.
- PEL QUE FA ALS SERVEIS ~OGÍSTICS, AMB L'AMPLIACIÓ
DE
MERCATS
LA
DEMANDA
HA
CRESCUT
ESPECTACULARMENT 1 S'HA MODIFICAT. LES EMPRESES
HAN
D'ESTAR
PRESENTS
EN
ÁREES
DE
CONSUM
DIVERSES, TENEN UNA MAJOR PRESSIÓ COMPETITIVA 1
S'HAN D'ADAPTAR A L'EVdLUCIÓ DE LA DEMANDA
1
AVANc;AR-S'HI.
LES
EMPRESES
D'ABASTAMENT
HAN
1
DE
CONTROLAR
DISTRIBUCIÓ.
LES
ELS
FLUXOS
OPERACIONS
RELACIONADES AMB LA diRCULACIÓ DE MATERIALS
12
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
AUGMENTEN CONSTANTMENT; ELS TERMINIS D'ENTREGA
SÓN MÉS CURTS 1 LA FRBQÜENCIA D'ENVIAMENTS ÉS
MÉS GRAN. DE LA GESTIÓ DE FLUXOS MASSIUS ES PASSA
A LA NECESSITAT DE GES-rliONAR FLUXOS DIFUSOS DE
MERCADER! ES.
EL MERCAT 1 L'OFERTA DE SERVEIS LOGÍSTICS, DONCS,
S'ESTA TRANSFORMANT. AIXÍ,
1
Hl HA UNA CREIXENT
SUBCONT---RACTACIÓ DE LES ACTIVITATS tOGÍSTIQUES
PER PART DE LES GRANS EMPRESES INDUSTRIALS A
OPERADORS
ESPECIALITZATS,
ELS
OPERADORS
LOGÍSTICS , MÉS GLOBALS ¡l AMB MÉS PRESTACIONS,
ESDEVENEN AGENTS POLIVALENTS AMB UNA AMPLIA
CAPACITAT DE SERVEIS.
EN
AQUESTA
D'ACTUACIÓ
TRÁFICS
DIRECCIÓ,
PROU
CAL
AMPLfS,
1 DIFERENTS
GARANTIR
COMBINAR
MODUS
t
DE
ÁMBITS
DIFERENTS
TRANSPORT
1
DISPOSAR DE XARXES D'ALTA QUALITAT DE SERVEI.
LA
LOCALITZACIÓ
DELS ' SERVEIS
LOGÍSTICS
ÉS
FONAMENTAL. LA CREACIÓ 1¡UBICACIÓ DE PLATAFORMES
LOGÍSTIQUES
/
TÉ
ELS
FACTORS
PRINCIPALS
EN!
L'EXISTENCIA D'UNA GRAN DENSITAT 1 UNA ~ONNEXIÓ
EFICA<;
D'INFRASTRUCTURE~
DE TRANSPORT; EN EL FET
QUE ELS CENTRES DE TRANSIT 1 REDISTRIBUCIÓ HAN
D'OFERIR
SERVEIS
DE
QUALITAT,
;
13
DE
TRACTAMENT
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCAtDIA
ESPECIALITZAT DELS PRODUCTES 1 DE TRANSMISSIÓ
D'INFORMACIÓ; EN LA CAJPACITAT D'ACOLLIR GRANS
VOLUMS DE TRÁFIC 1 PROJECTAR ADEQUADAMENT LA
IMATGE
DE
LES
EMPRESES
INSTAL.LADES
A
LA
PLATAFORMA; EN EL FET QUE L'ÁREA D'INFLUENCIA HA
'
DE TENIR PROU PES DEMOGRÁFIC 1 ECONÓMIC; 1 EN EL
FET
QUE
CAL
CALI BRAR
LA
DISTANCIA
RESPECTE
D'AL TRES PLATAFORMES LOGÍSTIQUES.
LES
TENDENCIES
SOBRE
LpCALITZACIÓ
D'ACTIVITATS
PRODUCTIVES A LA UNIÓ EUROPEA SITUEN UNA GRAN
ÁREA
DE
PRODUCCIÓ
A
L'EEUROPA
CENTRAL
1 TRES
CENTRES LOGÍSTICS QUE, PER RAONS ECONÓMIQUES 1
GEOPOlÍTIQUES, HAURAN DE SITUAR-SE A L'EUROPA DE
L'EST, AL NORD D'EUROPA 1AL $UD Ó ÁREA MEDITERRÁNIA.
BARCELONA
HA
DE
SER
Ell.
PUNT
CLAU
~~
DE
L'ÁREA
LOGÍSTICA DEL SUD D'EUROPA.
LES POTENCIALITATS DE L'ÁREA DE BARCELONA
EN EL CONTEXT DESCRIT, L'ÁREA DE BARCELONA COMPTA
AMB UN PERFIL SECTORIAL 1 TERRITORIAL QUE Ll ATORGA
AVANTATGES
DE
SORTIDA.
SÓN
ELS
AVANTATGES
D_
ERIVATS DEL FET D'APLEGAR. EN UN ESPAI TERRITORIAL
14
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
DELIMITAT, EL PORT. L'AEROPORT 1 L'ACTIVITAT LOGÍSTICA,
UNA
XARXA
DE _TRANSPORTS
1 COMUNICACIONS
JA
EXISTENT 1 UN CONGLOMERAT ECONÓMIC 1 URBA DINÁMIC 1
-----
-------
--------
·-·--·
-
-----·
------
·-·-
ACTIU.
HAMB~OTIERDAM,
PER EXEMPLE, DISPOSEN D'UN
PORT MOLT POTENT PERÓ NO D'UN AEROPORT DEL MATEIX
NIVELL.
MARSELLA DISPOSA D'UN PORT ACTIU,
PERÓ
TAMBÉ TÉ MANCANCES EN AEROPORf 1 "MASSA CRÍTICA".
BARCELONA
TÉ
UN
VENTALL
DE
POSSIBILITATS
LA
SINERGIA DE LES QUALS ÉS UNACTIU DE PRIMER ORDRE.
LA
POTENCIALITAT
DE
L'ÁREA
DE
BARCELONA
ES
FONAMENTA EN FACTORS CONCRETS:
- ESTRUCTURA
INIERMODAL TERRA-MAR-AIRE,
...___-----
EN
UN
~
TERRITORI
INTEGRAT
D'EXTRAORDINÁRIES
POSSIBILITATS COMPETITIVES.
-
---
- GRAN CREIXEMENT DEL TRÁNSIT DE CONTENIDORS AL
PORT,
EN
COMP~- AMB
;
D'AL TRES
PORTS
MEDITERRANIS.
- BON POSICl'-.
' "'--'--'LUO_
EL COMER<; AMB L'ORIENT
I
LLUNYA.
15
�Ajuntament de Barcelona
GAB1NET DE L'ALCALDIA
- UNA CONNEXIÓ DIRECTA AMB ELS PORTS DEL NORD
D'ÁFRICA 1, EN GENERAL, AM'B LA CONGA MEDITERRÁNIA.
- UNES
PERSPECTIVES
DE
PROGRÉS
PORTUARI
PLANIFICADES 1 JA ENGEGADES ELS DARRERS ANYS,
QUE ES BASEN EN EL DESENVOLUPAMENT DE LA ZONA
D'ACTIVITATS LOGÍSTIQUES.
- UN AEROPORT RENOVAT, LA CAPACITAT DEL QUAL ESiÁ
EN CONSTANT CREIXEMENT 1 QUE HA D'AMPLIAR-SE EN
SERVEII ACTIVITAT.
- UN HINTERLAND PRODUCTIU, DE CONSUM 1 DE SERVEIS
MOLT IMPORTANT.
BARCELONA
HA
DE
DESENVOLUPAR,
EQUILIBRAR
1
APROFITAR AQUESTS FACTORS, ACTUANT DE MANERA QUE
S'ASSEGURI
L'EXIT D'UNES
POTENCIALITATS EVIDENTS.
AIXÓ VOL DIR MILLORAR CADASCUN DELS ELEMENTS,
ADEQUAR
LES
COMUNICACIONS
QUE
ELS
HAN
DE
RELACIONAR 1 ELS HAN D'ENLLA<;AR AMB LES GRANS
XARXES DE COMUNICACIÓ EUROPEES, 1 GARANTIR-NE UNA
ADEQUADA INTEGRACIÓ EN EIL TERRITORI, RESPECTUOSA
AMB ELS VALORS MEDIAMBIENTALS.
ES TRACTA, EN DEFINITIVA, DEi CONFORMAR UN VERITABLE
1
EQUILIBRAT
"HUB"
LOGÍSTIC,
16
UNA
PLATAFORMA
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
INTEGRADA
D'ESCALA
INTERCONTINENTAL
AMB
EUROPEA
QUE
DE
FACI
VOLUNTAT
EL
BARCELONA
PRINCIPAL CENTRE LOGÍSTIC DEL SUD D'EUROPA.
BARCELONA
HA
DE
CONVERTIR-SE,
JUNTAMENT
AMB
MADRID, EN EL GRAN POL LOGÍSTIC DEL PAÍS . EN AQUEST
DOBLE
EIX
RECONEGUT
D'ALTRES
BARCELONA-MAQRID
COM
A
(QUE
JERÁRQUICAMENT
PLATAFORMES
DE
LA
HA
DE
SER
SUPERIOR
PENÍNSULA
A
-BILBAO,
VALENCIA, ALGECIRAS ... -), MENTRE MADRID CONSOLIDA LA
'
SEVA POSICIÓ DOMINANT EN RELACIÓ AMB LA PRÁCTICA
TOTALITAT DE LA PENÍNSULA 1 TENDEIX A UNA CERTA
ESPECIALITZACIÓ
EUROPA-AMERICA,
CARÁCTER
D'ÁREA
EN
CÁRREGA
INTERCONTINENTAL
BARCELONA
POTENCIA
LOGÍSTICA
INTERMODAL
EL
SEU
1 PORT
MERIDIONAL D'ENTRADA PER AL TRÁNSIT AMB LA CONGA
MEDITERRÁNIA, AMB EUROPA EN GENERAL 1 AMB ORIENT.
LA POTENCIACIÓ DEL CENTRE LOGÍSTIC DE BARCELONA SE
¡
SITUA
EN
L'ESQUEMA
DE
DES-RADIALITZACIÓ
DESENVOLUPAMENT DE L'EIX MEDITERRANI .
EL PLA DEL DELTA
EL CRITERI AMB QUE BARCELONA AFRONTA AQUEST REPTE
ÉS UN PLANTEJAMENT GLOBAL, FORMAT PER DIVERSOS
17
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
ELEMENTS QUE ES COORDINEN EN UN OBJECTIU COMÚ. UN
OBJECTIU COMÚ DES DEL PUNT DE VISTA ECONÓMIC 1 DES
D'UNA ÓPTICA INSTITUCIONAL
AQUEST ÉS EL MODEL QUE BARCELONA HA DE SEGUIR 1
QUE TAN BONS RESULTATS VA GENERAR EN EL CONTEXT
OlÍMPIC:
EL DEL CONSENS, LA ;COORDINACIÓ D'ESFOR<;OS,
,......________
LA
COMPLICITAT
D'AGENTS
PÚBLICS
1 PRIVATS,
EL
LIDERATGE INSTITUCIONAL QUE VOL ASSEGURAR L'IMPULsPERÓ QUE DEFUIG L'INTERVENCIONISME.
EL PLA ESTRATEGIC , QUE ENTRE LES SEVES CONCLUSIONS
----oBJEcríus
DESENVOLUPAMENT
PRIORITARIS
ESTABLEIX
DE
COM
BARCELONA
A
EL
CENTRE
LOGÍSTIC, JAVA PARTICIPAR D'AQUESTA MANERA DE FER. 1
VA
SER
AQUESTA
MANERA
DE
FER
LA
QUE
VA
DESEMBOCAR, EL 16 D'ABRIL DE 1994, EN LA SIGNATURA
DEL
CONVEN I
LLOBREGAT,
D'INFRASTRUCTURES
SUBSCRIT
PEL
DEL
GOVERN
DELTA
CENTRAL,
DEL
LA
GENERALITAT 1 ELS ENS LOCALS IMPLICATS (AJUNTAMENTS
DE BARCELONA 1 DEL PRAT, CONSELL COMARCAL DEL BAIX
LLOBREGAT).
A
GRANS
TRETS,
ELS
PROJECTES
CONCRETS
QUE
CONFIGUREN EL PLA DEL DELTA DEL LLOBREGAT SÓN ELS
SEGÜENTS:
18
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDJA
- AMPLIACIÓ
DEL
PORT,
AMB
EL
PLA
ESPECIAL
D'AMPLIACIÓ, L'ACCÉS FERROVIARIA LA NOVA CAMPA DE
CONTENIDORS, EL NOU DIC !D'ABRIC
1
L'EXTENSIÓ DE LA
ZONA D'ACTIVITATS LOGÍSTIQUES.
DE
AMPLIACIÓ
L'AEROPORT,
A
TRAVÉS
DEL
PLA
DIRECTOR 1 EL PLA ESPECIAU DEL COSTAT TERRA
- PR()JECTES VIARIS,
CONCRETAMEN'f,
LA
POTA SUD
(ENLLA<; RONDES - AEROPORT 1 A-16), L'AUTOVIA DEL
BAIX
LLOBREGAT
PORT)
1
LA
(MARTORELL-ABRERA-SANT
MILLORA
GLOBAL
FELIU-
D'ACCESSOS
CONNECTIVITAT (VIAL PORT-AEROPORT, VIA DE TRÁFIC
PESAT
MORROT
- ZONA
FRANCA
-
AUTOVIA
BAIX
LLOBREGAT).
- PROJECTES
FERROVIARIS,
GARANTEIXIN
POLIVALENT
ELS
AL
DE
ACCESSOS
PORT
MANERA
AMB
(PAPIOL-CAN
QUE
ES
TRAVESSA
TUNIS-ZAL)
1
L'EXTENSIÓ FINS A L'AEROPORT
- PLANS URBANÍSTICS, AMB E~ CENTRE DIRECCIONAL DEL
PRAT.
- PROJECTES MEDIAMBIENTALS TAN TRASCENDENTS COM
EL DESVIAMENT DEL RIU LLOBREGAT, LA PRESERVACIÓ
D'ESPAIS
HUMITS,
LA
DEPURADORA
19
D'AIGÜES
�'~
·l f
Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
RESIDUALS, LA INCINERADORA 1 LA REGENERACIÓ DEL
FRONT LITORAL.
LES GRANS XIFRES DEL PLA DEL DELTA PODEN DONAR UNA
IDEA DE LES DIMENSIONS D'AQUEST PROJECTE EN UN
PERÍODE D'ENTRE 1O 1 15 ANYS:
- INVERSIÓ DIRECTA DE PROP DE MIG BILIÓ DE PESSETES.
GENERACIÓ DE
DIRECTAMENT
134.000 LLOCS DE TREBALL (94.000,
PER
LA
CONSTRUCCIÓ
D'INFRASTRUCTURES; 40.000 'COMA OCUPACIÓ INDU"iDA).
- S'ACTIVARA LA PRODUCCIÓ PER VALOR DE 770.000
MILIONS DE PESSETES A LA REGlÓ METROPOLITANA
(494.000 D'INVERSIÓ DIRECTA 1 275.000 DE PRODUCCIÓ
INDU"fDA).
- 381.000 MILIONS DE VALOR AFEGIT BRUT GENERAl PER
LA INVERSIÓ (246.000 DIRECTES 1 135.000 INDUTTS).
ES POT PERCEBRE QUE AQUESTA OPERACIÓ REQUEREIX,
SI MÉS NO, UN DOBLE REPTE: D'UNA BANDA, L'EQUILIBRI
ENTRE LOGÍSTICA 1 MEDI MABIENT, 1 DE L'ALTRA, ESTABLIR
UN ORDRE DE PRIORITATS 1UN CALENDARI D'ACTUACIÓ.
20
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
ELS ACORDS ASSOLITS FINS ARA INCIDEIXEN EN AMBDUES
DIRECCIONS 1, PAS A PAS, HAN D'ASSEGURAR L'EXIT DEL
PROJECTE. CAL, PERÓ, ESTAR-HI ATENTS 1 MANTENIR UN
RITME CONSTANT D'ACTUACIÓ QUE PERMETI INTRODUIR
ELS MATISOS O MODIFICACIONS PERTINENTS PERÓ QUE
EVITI ENDARRERIMENTS _I COMPLEIXI ELS TERMINIS AMBLA
MÁXIMA
EXIGENCIA
POSSIBLE.
EL
PROJECTE
DE
BARCELONA COM A CENTRE LOGÍSTIC NO ÉS UN PROJECTE
A LLARG TERMINI.
AIXÓ VOL DIR QUE CAL DONAR UN IMPULS ESTRATEGIC
GLOBAL AL CONJUNT DE PROJECTES QUE CONFIGUREN EL
PLA. AQUEST FET, A MÉS, AFAVOREIX LA CONSOLIDACIÓ
D'UNA
"MARCA"
ÚNICA
PER
AL
CONJUNT,
FACTOR
RECOMANABLE TANT PERA LA REALITZACIÓ DEL PROJECTE
COM PER AL SEU PROGRESSIU DESENVOLUPAMENT 1
PROJECCIÓ.
QUAN ES COMPLEIXEN VINT MESOS DE LA POSTA EN
MARXA DEL PLA DEL DELTA, EN AQUESTS MOMENTS ENS
TROBEM
QUE
ELS
DIFERENTS
PROJECTES
ESTAN
AVAN<;ANT. FA BEN POCS DIES, PER EXEMPLE, S'HA DONAT
UN PAS IMPORTANT PEL QUE FA AL DESVIAMENT DEL RIU 1
A LA LOCALITZACIÓ DE LA DEPURADORA.
21
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
ENS HEM DE CONGRATULAR DELS AVENCOS, PERÓ AIXÓ
NO ENS POT FER OBLIDAR QU~ Hl HA ALGUNES URGENCIES
1 PRIORITATS QUE CAL RESOLDRE 1 QUE , D'ALTRA BANDA.
ES
FA
NECESSARI
ADOPTAR
UN
SISTEMA
DE
FUNCIONAMENT QUE GARANTEIXI L'EXIT DE L'OPERACIÓ DE
MANERA GLOBAL.
COMA CRITERI GENERAL, CALDRA TENIR MOLTA CURA PER
TAt
QUE
LES
INFRASTRUCTURES ~
1 LOCALITZACIONS
LOGÍSTIQUES NO TRASBALSIN EL MODEL TERRITORIAL QUE
NECESSITEM 1VOLEM.
ESTEM DAVANT D'UNA OPERACIÓ QUE, ENTRE LES SEVES
MOL TES
REPERCUSSIONS,
SIGNIFICATIVA
COM
A
ÉS
ELEMENT
ESPECIALMENT
D'ARTICULACIÓ
-1
CONSOLIDACIÓ- DEL SISTEMA METROPOLITA. AQUEST ÉS
UN FACTOR QUE NO PODEM OBVIAR EN CAP MOMENT.
AIXÓ VOL DIR QUE HEM DE GARANTIR UN NIVELL ÓPTIM DE
QUALITAT EN ELS CAMPS SEGÜENTS:
- ELS ESPAIS NATURALS 1 AGRÍCOLES NO HAN D'ACABAR
DEGRADATS 1 MINUSVALORATS, SINO QUE S'HAN DE
POTENCIAR.
- NO
PODEM
MALVERSAR
TANTA
QUANTITAT
DE
TERRITORI. EL LLOBREGAT 1 EL SEU DELTA NO SÓN UN
22
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
GRAN SOLAR DESTINAT EXCLUSIVAMENT A ACTIVITATS
PRODUCTIVES .
HEM
D'ACONSEGUIR
UN
DISSENY
TERRITORIAL EQUILIBRAT.
- LA LOCALITZACIÓ D'ACTIVITATS PUNTUALS 1 DE XARXES
HA DE SER EL MÉS FLEXIBLE POSSIBLE: ELASTICITAT NO
VOL DIR DES-REGULACIÓ URBANÍSTICA SINÓ REGULACIÓ
AMB CRITERIS FLEXIBLES.
MÉS ENLLA DELS PROJECTES CONCRETS, CAL ADOPTAR
UNS MECANISMES QUE ASSEGURIN UNA VERITABLE GESTIÓ
COORDINADA 1 GLOBAL DEL PLA. AQUEST ÉS EL GRAN
REPTE PENDENT EN EL FUTUR IMMEDIAT DEL PLA DEL
DELTA DEL LLOSREGAT.
EN
PRIMER
LLOC,
ES
FA
NECESSARI
GARANTIR
EL
COMPROMÍS INSTITUCIONAL, ENTES COM A ESFOR<; DE
CONSENS PERÓ PARTINT DE LA BASE QUE HEM DE
MANTENIR 1 REFOR<;AR EL COMPROMÍS DE TOTES LES
PARTS .
TENINT EN COMPTE EL CALENDAR! MÉS ADEQUAT, S'HA DE
CONSTRUIR UN ESQUEMA TEMPORAL AMB LES DIFERENTS
INTERDENPENDENCIES QUE INCIDEIXEN EN EL PLA 1 AMB
UNA
SEQÜENCIA
CONCATENADA
DE
DECISIONS.
LES
COMISSIONS PERMANENTS 1 DE SEGUIMENT DEL PLA HAN
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
DE SER L'ESTRI PER FER-HO POSSIBLE, PERÓ AL DARRERA
HA D'HAVER-HI , LÓGICAMENT, UNA VOLUNTAT POLÍTICA
CLARA 1UNA DISPOSICIÓ FERMA.
ENCERTAR AMB ELS COSES QUE S'HAN DE FER ÉS UNA
CONDICIÓ NECESSÁRIA PERÓ NO SUFICIENT. ES POT DIR
QUE TOTHOM SAP EL QUE S'~A DE FER PER ORGANITZAR
UNS JOCS OlÍMPICS,
PERÓ SEGURAMENT NO
ESTEM
tJ'ACORD SOBRE COMES FA.
HEM D'EXTENDRE LA REFLEXIÓ AL COM FER LES COSES. ES
TRACTA D'INCORPORAR CRIT¡ERIS QUALITATIUS DES DE
L'INICI DE LA PLANIFICACIÓ 1 DES DE LA GESTIÓ DELS
PROJECTES. ES TRACTA D'EVITAR INCERTESES 1 ENCARA
EN QUEDEN ALGUNES .
SI NO Hl HA UN MODEL DE GESTIÓ ADIENT (1 SOBRE AIXÓ
VAM APRENDRE MOLT EN L'EXPERIENCIA OLÍMPICA), ES FA
IMPOSSIBLE L'EXIGENCIA DE QUALITAT.
---------------
~----- --
,
,
PROPOSEM UN ~E GESTIO DE; ~CLAU UNIC_
QUE
GESTIONI
LES
ELS
ADMINISTRACIONS
_ _ _ES_S _ .
PÚBLIQUES
LEj
1 DE
-· .
LES
-
EMPRESES
PRIVADES IMPLICADES, PERÓ QUE NO PERMETI FUGUES O
INTERPRETACIONS
ALIENES !A
INICIALMENT APROVAT.
24
L'INTERES
DEL
MODEL
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
AIXÓ
ES
POT
FER
DE
M<DLTES
MANE RES.
AMB
EL
NOMENAMENT D'UN COMISSARI O DE COMISSIONATS DE
LES ADMINISTRACIONS, A PARTIR DE LA FORMACIÓ DE
'
CONSORCIS O SOCIETATS, PERÓ SEMPRE AMB LA IDEA
D'ESTABLIR
UNA
DIRECCIÓ
TECNICA
ÚNICA
QUE
NO
EXCLOGUI NINGÚ.
EN AQUEST MODEL, L'ADMINISTRACIÓ LOCAL HA DE TENIR
UNA
PARTICIPACIÓ
PREEMINENT.
EL
PRINCIPI - DE
SUBSIDIAREITAT TAMBÉ ÉS PERFECTAMENT APLICABLE AL
CAMP DE LES INFRASTRUCTURES.
afo<~t~c
~~L L{
ENTRANT, ARA SÍ, EN EL TERRENY CONCRET, CAL
TENIR~
PRESENTS ELS ELEMENTS SEGÜENTS, QUE CONSIDER~
ESPECIALMENT IMPORTANTS EN AQUESTS MOMENTS:
- NECESSITAT DE TIRAR ENDAVANT TOTS ELS FACTORS
QUE
INCIDEIXEN
EN
L'AMPLIACIÓ
1 MILLORA
DE
L'AEROPORT. MANQUEN DECISIONS CLARES EN MATERIA
AEROPORTUARIA.
AIXÍ, EL NOMBRE DE PISTES HA DE SER COMPATIBLE AMB
LES AREES NATURALS; NO PODEM ADMETRE L'EQUACIÓ
"BON
AEROPORT
=
DEGRADACIÓ
MEDIAMBIENTAL.tC
L'ACCESSIBILITAT FERROVIARIA EN AMPLE RENFE 1 ALTA
VELOCITAT HA DE DONAR A L'AEROPORT LA MASSA
25
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
CRÍTICA
NECESSÁRIA.
EN: EL
COSTAT TERRA
HEM
D'ASSUMIR FORMALMENT UNA ÁREA DE CÁRREGA AMB
CAPACITAT 1DIMENSIÓ DE FUTUR.
- ACORDAR EL DESENVOLUPAMENT DE L'AMPLIACIÓ DEL
PORT 1 LA ZONA D'ACTIVITATS LOGÍSTIQUES. S'HAN
D'ELIMINAR INCERTES EN RELACIÓ AL PORT.
7\IXÓ VOL DIR GARANTIR L'ACCESStBILITAT FERROVIARIA
DE MERCADERIES EN LES CONDICIONS ÓPTIMES.
- PEL QUE FA A LES INFRAS! RUCTURES VIÁRIES, EL NUS
DE CONNEXIÓ DE L'AUTOVIA DE LA MARGE DRETA DEL
LLOBREGAT 1 L'AUTOPISTA A-7 (8-30) HA DE SER UN NUS
COMPLERT.
PESANTS
HEM
DE
GARANTIR
PROCEDENTS
DE
QUE
ELS
TARRAGONA
TRÁFICS
1 GIRONA
ARRIBIN DIRECTAMENT AL AORT PER LA MARGE DRETA 1
DESCONGESTIONAR AIXÍ TRAMS DE L'A-7, L'A-2 1 LES
RONDES.
L'AUTOVIA
DEL
LLOBREGAT
NO
HA
DE
CONVERTIR-SE EN UN NOU ~LIMENTADOR DE CAMIONS).
EL PAS DE L'AUTOVIA DE LA MARGE DRETA CAP AL PORT
CONVIDRA FER-LO EL MÉS AIGÜES AMUNT POSSIBLE,
PER DONAR LA MÁXIMA ACCESSIBILITAT A LES ZONES
INDUSTRIAL
DE
L'HOSPITALET
1 CORNELLA
1 PER
GARANTIR UN MILLOR CONTACTE DEL PRAT AMB EL RIU.
26
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
CAL
RECORDAR
L'ESQUEMA
DE
LA
NECESSITAT
PEATGE$
VIARIS
DE
DE
REMODELAR
LA
REGlÓ
METROPOLITANA, 1 BASICAMENT DE LA B-30, PER TAL
D'OPTIMITZAR
L'ÚS
DE
LES
INFRASTRUCTURES
DISPONIBLES 1 MILLORAR ELLS ITINERARIS DELS CAMIONS
CAP AL PORT 1 AREES LOGÍSTIQUES, SENSE HAVER DE
TRAVESSAR CENTRES URBANS 1 LES RONDES. S'ESTIMA
QUE 10.000 VEHICLES DIARIS PASSEN PERLES RONDES,
NO
PER
LA
B-30,
PER
ESTALVIAR-SE
EL
1
PEATGE,
INTRODUINT FORTES DESEGONOMIES A LES DINÁMIQUES
URBANES 1 DE TRANSPORT.
D'AL TRA BANDA, S'HAN DE CONSTRUIR DUES VI ES DE
DESDOBLEMENT DE LA RONDA LITORAL EN EL TRAM DEL
MORROT. UNA, BÁSICAMENT PER AL TRÁFIC PESANT,
QUE ESTIGUI SITUADA A LA BANDA DE MAR DE LA RONDA
1
RELLIGARÁ LES ÁREES PORTUARIES, INDUSTRIAL
1
LOGÍSTIQUES. L'ALTRA, A LA BANDA DE MUNTANYA,
CONNECTARÁ LA CIUTAT VELLA AMB LA ZONA FRANCA,
PEDROSA 1 L'HOSPITALET, A TRAVÉS D'UN TÚNEL SOTA
MONTJU"iC, AMB FUNCIONS SIMILARS A LES DEL TÚNEL
DE LA ROVIRA.
- FINALMENT,
UN
APUNT
SOBRE
EL
TRANSPORT
FERROVIARI DE PASSATGERS, QUE NO ENTRA EN EL
CAMP
LOGÍSTIC
PERÓ
QUE
COMPARTEIX
INFRASTRUCTURES AMB LES MERCADERIES.
27
AMB
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
EL
PRÓXIM
ANY
COME~<;ARA
A
FUNCIONAR
EL
"CORREDOR MEDITERRANI AMB VELOCITAT ALTA". S'HAN
DE QUADRUPLICAR LES VIES ENTRE BARCELONA 1 EL
GARRAF PER NO PERJUDICAR LES CIRCULACIONS DE
RO DALlES.
LA
XARXA
D'INFRASTRUCTURA
FERROVIARIA
D'ALTA
---VELOCITAT EN AMPLE U.I.C. HA DE- TANCAR UNA ANELLA
ENTORN
DE
FRAN<;A
BARCELONA AMB
MADRID-SEVILLA,
CONNEXIONS
AMB
UNA
CAP A
TERMINAL
PRINCIPAL DE VIATGERS A LA SAGRERA, UNA SEGONA
TERMINAL A L'AEROPORT
1
UNA TERCERA ESTACIÓ AL
VALLES, PER AQUEST ORDRE DE PRIORITATS.
LES ESTRATEGIES
EL PLA DEL DELTA HA D'APORTAR AVEN<;OS EN TRES
CAMPS:
- AMPLIACIÓ
DE
LES
CAPACITATS
DE
LES
INFRASTRUCTURES JA EXISTENTS, 1 EN PARTICULAR DEL
PORT 1L'AEROPORT.
- DESENVOLUPAMENT DE
TRANSPORT
GRANS
MULTI MODAL,
28
POTENCIALITATS
JA
QU E
DE
LES
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
INFRASTRUCTURES
AFAVORIDES
PER
ESMENTADES
UNS
ENLLAc;OS
ES
VEURAN
TERRESTRES
DE
PRIMER ORDRE.
- LA CONSOLIDACIÓ 1 AMPLIACIÓ EN AQUESTA ZONA D'UN
SECTOR LOGÍSTIC POTENT 1 AVANc;AT, SUSCEPTIBLE DE
MILLORAR SIGNIFICATIVAMENT LA PRODUCTIVITAT DE
LES EMPRESES SITUADES A L'ÁREA D'INFLUENCIA DE LA
PLATAFORMA DEL DELTA 1 D'ATRAURE NOVES ACTIVITA TS
LLIGADES A LA PRESTACIÓ DELS SERVEIS LOGÍSTICS.
EN EL CAS DEL PORT, EL PLA HA DE CONSOLIDAR 1 DONAR
CONTINUlTAT A UNA ESTRATEGIA DE FUTUR QUE ES VA
INICIAR
FA
JA
UNS
ANYS.
LES
BASES
D'AQUESTA
ESTRATEGIA SÓN:
- LÍNIA
D'ESPECIALITZACIÓ,
FONAMENTALMENT
EN
CARREGA GENERAL 1 CONCRETAMENT EN TRÁFIC DE
CONTENIDORS,
QUE
ÉS
EL
CAMP
AMB
MÉS
EXPECTATIVES (LA "CONTENERITZACIÓ" HA PASSAT DE
REPRESENTAR EL 30%, DE LA CÁRREGA GENERAL EL 1980
AL 72%> EL 1994). PARAL.LELAMENT, MANTENEN UN PAPER
IMPORTANT
LA
CARREGA
DE
GRANELS
LÍQUIDS
GRANELS SOLIOS 1DESTACA EL TRÁFIC D'AUTOMÓBILS.
29
1
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
- LA CREACIÓ D'UNA XARXA REGIONAL D'ALIMENTACIÓ
DELS VOLS EUROPEUS 1 INTER-CONTINENTALS.
- DESENVOLUPAR LA VOCACIÓ INTERCONTINENTAL DE
L'AEROPORT AMB LA PROMC>CIÓ DE NOVES LÍNIES CAP A
AMERICA DEL SUD 1CAP A ORIENT.
- APROFITAMENT DELS AVANTATGES DEL CAMP DE VOL
DEL PRAT PER~-A LA CAPTACIÓ DE VOLS EN HORES DE
MENOR TRÁNSIT.
- POSSIBILITAT DE SER ELEGIT COM AEROPORT "HUB"
D'ALGUNA GRAN COMPANYIA.
- MÁXIMA EXPLOTACIÓ DELS AVANTATGES ASSOCIATS A
L'OFERTA INTERMODAL DEL DELTA.
VEIENT L'ORIENTACIÓ 1 LES POTENCIALITATS DEL PLA DEL
DELTA, 1 CONFRONTANT-LES AMB EL CONTEXT DESCRIT,
BARCELONA 1 LA SEVA ÁREA METROPOLITANA ESTAN EN
CONDICIONS
DE
CONSTITUIR-SE
EN
LA
PRINCIPAL
PLATAFORMA-PORTA D'ENTRADA A EUROPA DES DEL SUD.
ARA BÉ, ELS PUNTS DEBILS TAMBÉ EXISTEIXEN, 1 CAL
ESTAR ALERTA PER REDUIR-NE LA SEVA INCIDENCIA.
AQUESTES FEBLESES ES PODEN CONCRETAR EN:
31
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
- POSSIBLES
INCOMPLIMENTS
O
RETARDS
DELS
COMPROMISOS ASSOLITS EN EL PROJECTE
- DESENVOLUPAMENT
ESCAS
D'UN
SECTOR
LOGÍSTIC
AVANc;AT AUTÓCTON, QUE NO ES CORRESPONDRIA AMB
L~REA DE BARCELONA 1 QUE HA ESTAT PROVOCAT
PROBABLEMENT PER LA POCA DEMANDA DE SERVEIS
LOGÍSTICS
D'UNES
EMPRESES
SOVINT
PETITES
1
MITJANES 1 AMB POCA VOCACIÓ EXPORTADORA FINS
ARA.
- DEFICIT
LOGÍSTIQUES
D'INFRASTRUCTURES
CATALUNYA,
CONCRETAMENT
A
LA
A
REGlÓ
METROPOLITANA DE BARCELONA, 1 MANCA D'EQUILIBRI
EN LA SEVA LOCALITZACIÓ.
- DEPENDENCIA DELS GRANS OPERADORS ESTRANGERS.
- TEMPTACIÓ D'INVERTIR GRANS RECURSOS ECONÓMICS
EN
LA
CREACIÓ
D'ALTRES
"HUBS"
LOGÍSTICS
PENINSULARS.
- EN EL DESENVOLUPAMENT DE LA ZAL, PREUS ELEVATS
PERA LA DISPOSICIÓ DEL SÓL NECESSARI, LIMITACIONS
PER A POSSIBLES AMPLIACIONS A MÉS LLARG TERMINI 1
LA COMPETENCIA D'ALTRES PORTS.
32
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'Al,CALDIA
- CALDRA
CALIBRAR
ADEQUADAMENT
ELS
IMPACTES
URBANÍSTICS 1 MEDIAMBIENTALS, PERQUE Hl HA EL RISC
QUE ELS BENEFICIS QUE INICIALMENT S'HAN D'OBTENIR
PUGUIN
CONVERTIR-SE
ESPECIALMENT
CLAR
EN
EN
PREJUDICIS.
EL
TERRENY
AIXÓ
ÉS
DE
LA
PRESERVACIÓ DE L'ENTORN NATURAL, PERÓ TAMBÉ
INCLOU LA NECESSITAT DE GARANTIR EXTERNALITATS 1
EFECTES URBANÍSTICS POSITIUS EN LEs--AREES QUE
ENVOLTEN LES INFRASTRUCTURES.
EL GRAN REPTE DE BARCELONA
EL
DESENVOLUPAMENT
DE
BARCELONA
COM
A
PLATAFORMA LOGÍSTICA POT TENIR UNA INCIDENCIA EN LA
BASE ECONÓMICA 1 SOCIAL COMPARABLE ALS GRANS
PROJECTES QUE HAN CONFIGURAT BARCELONA DES DEL
SEGLE XIX.
AIXÓ ES DERIVA, PRINCIPALMENT, DEL FET D'INTRODUIR,
DEFINITIVAMENT 1 AMB LES CONDICIONS MÉS IDÓNIES, UN
MODEL EN EL QUAL LES ECONOMIES 1 LES RELACIONS
S'ORIENTIN NO NOMÉS O NO TANT CAP A MERCATS
NACIONALS SINÓ CAP A MERCATS MÉS AMPLIS, EUROPEUS
1MUNDIALS.
33
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
L'OPERACIÓ DEL DELTA TINDRÁ UN
EVIDENT,
TANT
EN
L'ACTIVITAT
EFECTE DI RECTE
CONSTRUCTIVA
1
ECONÓMICA COM EN ELS LLOCS DE TREBALL QUE ES
GENERARAN DIRECTAMENT. CAL PENSAR, PERÓ, QUE LA
CONTRIBUCIÓ MÉS IMPORTANT RAU EN ELS EFECTES
INDUi"TS
SOBRE
EL
CONJUNT
DE
L'ECONOMIA
A
BARCELONA, L'ÁREA METROPOLITANA, EL CONJUNT DE
CATALUNYA 1 LA RESTA D'CSPANYA, SOBRE ELS SERVEIS 1
PERSPECTIVES DE LES EMPRESES 1 SOBRE L'AUGMENT DE
LA COMPETITIVITAT.
EN AQUEST SENTIT, ELS EFECTES ES PODEN CONSIDERAR
A
CURT
TERMINI
ACTIVITATS
(SECTOR
DE
LA
COMPLEMENTARlES),
CONSTRUCCIÓ
A
MIG
1
TERMINI
(CREIXEMENT DE LES ACTIVITATS VINCULADES AL COMER<;,
L'EMMNAGATZEMATGE 1LA DISJRIBUCIÓ) 1A LLARG TERMINI
(INFLUENCIA
D'AQUESTES
EN
LA
CREACIÓ
ACTIVITATS
1 DESENVOLUPAMENT
EFECTES
DE
LES
INFRASTRUCTURES DE TRANSPORT).
UN ÚLTIM APUNT, IMPORTANT PERA L'EXIT DE L'OPERACIÓ.
SI ABANS PARLAVEM D'UNA "MARCA" DE CONJUNT ERA PER
UN
MOTIU
BEN
CLAR:
CAL
UNA ACCIÓ
COORDINADA
D'ADMINISTRACIONS 1 EMPRESES 1 ORGANISMES PRIVATS
QUE ABASTI NO NOMÉS L'EXECUCIÓ DELS PROJECTES SINÓ
EL SEU DESENVOLUPAMENT.
34
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
AIXÓ VOL DIR QUE S'HA D'INCIDIR SOBRE:
- POLÍTICA GENERAL DE PROMOCIÓ DEL PROJECTE ALS
CLIENTS 1A LES ZONES QUE PODEN TENIR-HI UN INTERES
ESPECIAL.
- UTILITZACIÓ DE LES INSTITUCIONS DE BARCELONA 1 DE
LES
DELEGACIONS
D'ALTRES
PATSOS,
DE
CATALUNYA
DE
INSTAL.LADES A
L'ESTABLIMENT
D'ENTITATS,
REPRESENTACIONS 1 EMPRESES D'ALTRES PArsos A
BARCELONA.
- ACTUACIONS ADRE<;ADES A EMPRESES CONCRETES,
AMB OFERTES ATRACTIVES PER A LES PRINCIPALS
COMPANYIES DE TRANSPORTS 1DISTRIBUCIÓ.
- REFOR<;AMENT
D'ASPECTES
VINCULATS
A
LA
CONFIGURACIÓ DE BARCELONA COM A PLATAFORMA
LOGÍSTICA, COM ARA LA FORMACIÓ ESPECIALITZADA 1 LA
PROMOCIÓ COMERCIAL 1TECNICA.
- ELABORACIÓ
D'EFECTES
D'ESTUDIS
DEL
PLA
SOBRE
EN
LA
GLOBALITAT
L'ESTRUCTURA
SÓCIO-
ECONÓMICA, URBANA 1 TEf1RITORIAL; POSSIBILITAT DE
CREAR UN "OBSERVATORI" ESPECÍFIC.
35
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
EN TOTS AQUESTS CAMPS JA S'HI ESTA TREBALLANT, PERÓ
CAL FER-HO AMB MÉS INTENSITAT. ESTEM PARLANT D'UNA
OPERACIÓ QUE VOL PROMOURE EL DESENVOLUPAMENT
ECONÓMIC
A
TRAVÉS
DE
LA
COORDINACIÓ
INFRASTRUCTURAL. EL PLA DEL DELTA, EN AQUEST SENTIT,
ÉS UNA CONDICIÓ NECESSÁRIA PERÓ NO SUFICIENT: LES
INSTITUCIONS, ORGANITZACIONS 1 EMPRESES HAN
DE
COL.LABORAR EN LA SEVA PROMOCIÓ, PARAL.LELAMENT 1,
SI CAL, AMB UNA CERT~A INDEPENDENCIA RESPECTE LES ~
OBRESINFRASTRUCTURALS.
EL PLA DEL DELTA ÉS EL PRINCIPAL INSTRUMENT PER
ASSOLIR L'OBJECTIU DE FER DE BARCELONA LA VERITABLE
PORTA D'ENTRADA DEL SUD D'EUROPA. CAL MANTENIR LA
"MARCA" DE CONJ UNT DE L'OPERACIÓ, FER AVAN<;AR TOTS
ELS SEUS ELEMENTS AMB LA MÁXIMA CURA POSSIBLE 1
APLICANT ELS CRITERIS DE RACIONALITZACIÓ NECESSARIS .
L'EXPERIENCIA
. ROJECTES,
DE
COM
BARCELONA
L"'OPERACIÓ
AMB
AL TRES
OlÍMPICA",
GRANS
ÉS
UN
REFERENT IMPORTANT.
/
REIVINDIQUEM EL PLA DEL DELTA, EN LA SEVA CONCEPCIÓ
1 EN LA SEVA EXECUCIÓ, COM UN MODEL DE COORDINACIÓ
ENTRE ADMINISTRACIONS, DE COOPERACIÓ ENTRE AGENTS
PÚBLICS 1 PRIVATS 1 DE COMPLICITAT AMB EL CONJUNT DE
SECTORS DE LA SOCIETAT.
36
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
A MÉS, EL PROPUGNEM TAMBÉ COM UNA REFERENCIA QUE
TORNA A POSAR DE RELLEU LA REALITAT INNEGABLE QUE
ÉS L'ÁREA METROPOLITANA DE BARCELONA.
PER LA SEVA TRASCENDENCIA, PER LA SEVA PROJECCIÓ
DE FUTUR 1 PER LES SEVES DIMENSIONS, EL PLA DEL
DELTA,
EL
DESENVOLUPAMENT
DE
LA
PLATAFORMA
LOGÍSTICA DE BARCELONA, ÉS EQUIPARABLE AL PROJECTE
OLÍ MPIE.
A
EN AQUEST SENTIT, HEM DE SER CAPAc;os DE DONAR-'til LA
MÁXIMA
ATENCIÓ,
TREBALLAR
AMB
LA
CELERITAT
ADEQUADA 1ACONSEGUIR LA MÉS GRAN UNIÓ D'ESFORc;OS
POSSIBLES. AIXÓ SIGNIFICA, ENTRE D'ALTRES ASPECTES,
QUE EL PLA DEL DELTA, COM EN EL SEU MOMENT ELS JOCS
OLÍMPICS,
HAURIA DE MANTENIR-SE
PROU Ai'LLAT DE
DETERMINATS CONDICIONAMENTS EXTERNS.
SI ELS ANYS VUITANTA VAN SER LA "DECADA OLÍMPICA" 1
TENIEN COM A REFERENCIA EL 92, ELS ANYS NORANTA,
PRENENT L'HORITZÓ IMMEDIATiDEL SEGLE XXI, HAN DE SER
LA "DECADA LOGÍSTICA".
LES INFRASTRUCTURES 1 LA "SEGONA TRANSFORMACIÓ"
37
�Ajuntarnent de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
LES GRANS FITES QUE HAN MARCAT ELS CANVIS DE
BARCELONA EN L'ÚLTIM SEGLE, 1 QUE HAN DETERMINAT EN
BONA MESURA EL DESENVOLUPAMENT DE LA CIUTAT,
S'HAN
CARACTERITZAT,
REPERCUSSIÓ
D'UNA
EN
EVIDENT
BANDA,
LES
PER
UNA
ESTRUCTURES
ECONÓMIQUES 1 URBANÍSTIQIJES, 1 D'ALTRA BANDA, PER
MODIFICAR -A MILLOR, NO CAL DIR-HO- LA RELACIÓ DE LA
CIUTAT AMB EL CONTEXT NACIONAL !INTERNACIONAL.
LES EXPOSICIONS DE 1888 1 1929 VAN SER UN CANVI
IMPORTANT, PERÓ NO DEIXAVA DE SER UN CANVI LIMITAT 1
CONCENTRAT EN PARCEL.LES CONCRETES. ÉS EN EL MARC
DELS JOCS OLÍMPICS 1 EN EL CONJUNT DELS ANYS 80 QUAN
BARCELONA EMPREN UNA TRANSFORMACIÓ AMB VOCACIÓ
GLOBAL.
FA QUINZE ANYS, BARCELONA HAVIA DE FER UN GRAN
ESFOR9 PER A POSAR AL OlA LA SEVA ESTRUCTURA
URBANA 1 AVAN9AR CAP A UN TEIXIT MÉS COHERENT,
ORGANITZAT IINTEGRAT. EN MOLT POC TEMPS S'HA DONAT
UN TOMB ESPECTACULAR A L'ORGANITZACIÓ URBANA, S'HA
CONSTRU"fT UN INFRASTRUCTURA BÁSICA COM SÓN LES
RONDES, S'HA RECUPERAT EL FRONT DE MAR, S'HA DEFINIT
LA FRONTERA DE MUNTANYA AMB COLLSEROLA, S'HAN
POTENCIAl NOVES AREES URBANES 1 S'HA PARAT ATENCIÓ
ALS ESPAIS MÉS DEGRADATS.
38
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
AQUESTA
GRAN
TRANSFORMACIÓ
URBANA
HA
ESTAT
ENLLESTIDA AMB EXIT, 1 A MES S'HA ACOMPANYAT D'UNA
POTENCIACIÓ
MOL T
IMPORTANT
DEL
POSICIONAMENT
EXTERIOR DE BARCELONA.
AQUESTS ANYS HAN PERMES, TAMBÉ, POSAR LES BASES
PER A UNA NOVA GRAN ETAPA DE CANVI 1 PROGRÉS.
PARAL.LELAMENT ALS PROJECTES "OLÍMPICS", 1 EN BONA
MESURA
GRACIES
A
ELLS,
BARCELeNA
HA
POGUT
PLANIFICAR 1 PREVEURE LES NOVES FITES. ÉS AIXÍ COM
BARCELONA HA DISSENYAT UN CONJUNT D'OPERACIONS
QUE CONFIGUREN EL QUE EN DIEM LA "SEGONA GRAN
TRANSFORMACIÓ DE BARCELONA".
PROJECTES COM SANT ANDRE~-SAGRERA 1 L'ESTACIÓ DEL
TGV, EL TRIANGLE DE DIAGONAL-MAR O LA POLÍTICA DE
TRANSPORT 1 HABITATGE, FORMEN PART D'AQUESTA NOVA
ETAPA. UNA NOVA ETAPA DE LA QUAL EL PLA DEL DELTA
DEL LLOBREGAT, 1 AMB ELL ;EL DESENVOLUPAMENT DE
BARCELONA COM A PLATAFbRMA LOGÍSTICA, N'ÉS UN
ELEMENT CRUCIAL.
LA REALITAT DE BARCELONA ÉS INTERMUNICIPAL, MULTITERRITORIAL,
EN
UNA
PARAULA.
METROPOLITANA.
AQUESTA DIMENSIÓ ÉS ESPECIALMENT EVIDENT EN EL
REPTE QUE BARCELONA AFRONTA EN EL CAMP DE LES
INFRASTRUCTURES.
39
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
AQUEST REPTE ÉS EL DE MILLORAR LA QUALITAT DE VIDA
DELS
CIUTADANS,
POTENCIAR
EL
DESENVOLUPAMENT
SOSTENIBLE DE LES CIUTATS 1 ELS TERRITORIS, MILLORAR
L'ACCESSIBILITAT, INTEGRAR EL DIFERENTS MARCS (URBA,
METROPOLITA, REGIONAL 1 EUROPEU) 1 GARANTIR LES
GRANS BASES DEL DESENVOLUPAMENT SOCIAL, LABORAL 1
ECONÓMIC.
SI A LA BANDA DEL LLOBREGAT L'ARGUMENT DE FUTUR ÉS
LA INTERMODALITAT 1 LA LOGÍSTICA, JUNTAMENT AMB
L'ESPECIFICITAT 1 EL TRACTAMENT DEL MEDI NATURAL, A
L'ALTRA "FRONTERA FLUVIAL", EL BESOS, L'ARGUMENT ÉS
EL
DE
LA
REGENERACIÓ.
UNA
REGENERACIÓ
QUE
COMPORTA LA REORDENACIÓ DEL CONGOST DEL BESOS,
LA PROMOCIÓ D'UNA POLÍTICA RESIDENCIAL 1 SOCIAL 1 LA
RECUPERACIÓ
DEL
FRONT
MARÍTIM
QUE
HEM
DE
COMPLETAR.
AQUEST DOBLE LOCALITZACIÓ, MARCADA EN AQUEST GAS
PELS DOS RIUS BARCELONINS, REFLECTEIX LA VOCACIÓ
GLOBALITZADORA QUE TÉ, QUE HA DE TENIR LA SEGONA
GRAN
TRANSFORMACIÓ
DE
BARCEL_ONA
L'ÁREA
METROPOLITANA
.
- ..
·- - .
EN AQUESTA VOCACIÓ, VAL LA PENA FER UN BREU REPÁS
DELS SISTEMES GENERALS QUE EN EL CAMP QE LES
40
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
INFRASTRUCTURES REQUEREIXEN UN REPLANTEJAMENT.
ELS ESMENTARÉ A GRANS TRETS, PERQUE PARLAR-NE A
BASTAMENT
REQUERIRlA
SENGLES
CONFERENCIES
MONOGRÁFIQUES:
- EL SISTEMA FERROVIARI, QUE HA D'ATENDRE EL TRÁNSIT
D'ALTA VELOCITAT, INTER-CIUTATS, DE RODALIES 1 DE
MERCADERIES .
- EL
SISTEMA
AEROPORTUARI,
PER
ACONSEGUIR
L'OBJECTIU QUE ENS PROPOSEM PER A LA REGlÓ C-6 1
DE
CATALUNYA
EN
GENERAL,
OPTIMITZANT-NE
LES
DIMENSIONS 1 EL FUNCIONAMENT PER ASSOLIR UNA
CAPACITAT DE FINS A 40 MILIONS DE PASSATGERS 1 MIG
MILIÓ DE TONES DE MERCADERIES.
- LES TELECOMUNICACIONS, SENS DUBTE UNA DE LES
GRANS OPCIONS ESTRATEGIQUES A DESENVOLUPAR.
- EL
SISTEMA
L'ABASTAMENT
HÍDRIC,
TANT
D'AIGUA
COM
EN
LA
VESSANT
DE
LA
DEPURACIÓ
DE
L'APROFITAMENT.
- EL SISTEMA PORTUARII D'ACTIVITATS LOGÍSTIQUES.
- 1 LA
IMPLANTACIÓ
TERRITORIAL
DELS
DIFERENTS
SISTEMES GENERALS, AMB ELS EIXOS, JA ESMENTATS,
41
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
DEL DELTA DEL LLOBREGAlT, EL RIU BESÓS 1 EL FRONT
LITORAL.
QUEDIN AQUESTS ELEMENTS APUNTATS. EN EL FONS
ESTEM PARLANT DEL PAPER QUE LES INFRASTRUCTURES
HAN DE JUGAR EN LA QUALITAT DE VIDA D'AQUELLS QUE
VIUEN A LES CIUTATS, EN LA PLURALITAT 1 BARREJA
D'ACTIVITATS, - EN
LA
CONViVENCIA
URBANA i
INTER-
URBANA.
DEL DIMENSIONAMENT D'AQYJESTES INFRASTRUCTURES,
DEL SEU DISSENY EQUILIBRAT 1 INTEGRADOR, DEPEN DE
MANERA CRUCIAL EL FUTUR SOSTENIBLE DE BARCELONA 1
L'ÁREA METROPOLITANA, DEL PAÍS EN DEFINITIVA.
'
J
MOLTES GRÁCIES.
42
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4374
Title
A name given to the resource
Conferència “Barcelona, punt clau”
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló Daurat, Llotja de Mar
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Competitivitat
Infraestructures
Economia
Acció política
Model social
Barcelona
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1995-12-18
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1522/19970530d_00765.pdf
482a070828cf222b3d084497cdde1faf
PDF Text
Text
Ajuntament
•
de Barcelona
Gabinet de l'Aicaldia
SENYORES, SENYORS,
ÉS PER A MI UN PLAER ACOMPANYAR-LOS AVUI PER
PARLAR SOBRE LES CIUTATS. SOBRE QUIN SERÀ EL
FUTUR DE LES CIUTATS.
PODRIA FER UN DISCURS D'AUTOCOMPLACÈNCIA,
DESTINAT A CONSTATAR TOT EL QUE S'HA FET A
BARCELONA I COM LA CIUTAT S'HA CONVERTIT EN
UN PUNT DE REFERENCIA OBLIGAT. EN AQUEST
SENTIT, FA POQUES SETMANES ELS DIARIS
INFORMAVEN QUE BARCELONA S'HA CONVERTIT EN
EL PRTÍCIPÁL REFERENT PER - A LES CIUTATS MES
IMPORTANTS D'AMÈRICA LILATINA QUE BUSQUEN
MODELS A EUROPA PER ESTRUCTURAR-SE
INTERNAMENT I PROJE CTARSE A L'EXTERIOR.
ÉS DE BEN SEGUR UNA NÓTÍCIA MAGNÍFICA, QUE
REFLECTEIX L'INTERÈS QUE HA DESPERTAT ARREU
DEL MÓN LA TRANSFORMACIÓ EXPERIMENTADA PER
BARCELONA EN ELS DARRERS ANYS.
�Ajuntament • de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
AQUESTA MENA D'INFORMACIONS, PERÒ, NO ENS
HAN DE FER CAURE EN EL COFOSME. AL CONTRARI,
HEM D'ESTAR MES ALERTA QUE
JO, AVUI, ELS PARLARÉ DELS CANVIS QUE PATIRAN
LES CIUTATS EN EL FUTUR QUE S'ACOSTA. UN FUTUR
QUE TÉ TRES REFERENTS: LA GENERALITZACIÓ DE
LES NOVES TECNOLOGIES, LA IMPLANTACIÓ D'UN
CREIXEMENT SOSTENIBLE 1 LA GLOBALITZACIÓ DE
L'ECONOMIA.
EL MÓN ESTA VIVINT UN MOMENT DE GRAN
TRANSFORMACIÓ. EL DESENVOLUPAMENT DE LES
NOVES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ, LA
CREIXENT SENSIBILITAT EÑVERS LES QÜESTIONS
AMBIENTALS I LA GLOBALITZACIÓ DE L'ECONOMIA
HAN DEIXAT ENRERA EL MODEL DE SOCIETAT
NASCUT AMB LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL.
SABEM QUE ANEM CAP A UN NOU MODEL DE
SOCIETAT I QUE LES POTENCIALITATS DE LES NOVES
TECNOLOGIES PERMETEN QUE SIGUI UN MODEL MÉS
DEMOCRÀTIC, MÉS JUST I MÉS TRANSPARENT, PER()
CENTELL.JMS
�Ajuntament ‘e de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
ENCARA ESTEM MOLT ILLUNY DE TENIR UN
ESBORRANY DE QUIN SERÁ AQUEST NOU MODEL.
EL FUTUR EL GUANYARAN AQUELLES CIUTATS QUE
SIGUIN CAPACES D'INTUIR CAP A ON POT ANAR
AQUEST NOU MODEL DE SOCIETAT. AIXÍ DONCS, HEM
DE PREGUNTAR-NOS QUINS SÓN AQUESTS CANVIS
AMB ELS QUE ENS ENFRONTEM.
/ EUROPA VIURÀ EN ELS PROPERS ANYS UNA
SITUACIÓ SIMILAR A LA QUE VA GENERAR ALS
ESTATS UNITS LA LIBERALITZACIÓ DELS SECTOR DE
LES TELECOMUNICACIONS 'QUE VA IMPULSAR EL
VICE-PRESIDENT DELS ESTATS UNITS AL GORE.
LA CONSEQÜÈNCIA D'AQUESTA DECISIÓ ÉS QUE
ACTUALMENT EL 50 PER CENT DELS ORDINADORS
PERSONALS QUE ES VEN EN A NORD-AMÈRICA ESTAN
DESTINATS A LA LLAR, MENTRE QUE FA POC MES DE
TRES ANYS AQUEST SECTOR NO FORMAVA PART
DEL MERCAT, EL 40 PER CENT DELS ORDINADORS
VENUTS SÓN PORTÀTILS I EL 80 PER CENT DELS
ADOLESCENTS NORD-AMERICANS TENEN UN
ORDINADOR A CASA.
�Ajuntament • de Barcelona
\)
Gabinet de l'Alcaldia
AQUEST BOOM DELS ORDINADORS ESTÁ
FORTAMENT VINCULAT AL DESENVOLUPAMENT DE
NOVES FORMES DE COMUNICACIÓ QUE, COM ÉS EL
CAS D'INTERNET, NO RECONEIXEN FRONTERES, NI
CARRERS NI REGIONS.
L'INTERCANVI D'INFORMACIÓ S'HA GLOBALITZAT.
AMB UNA SOLA XARXA ES PODEN REBRE MULTITUD
DE SERVEIS DES DE MOLTS DE LLOCS.
( QUIN ES EL PAPER QUE PODEN JUGAR LES CIUTATS
EN AQUEST ÀMBIT? AQUESTA ÉS LA PREGUNTA QUE
ES GENERA EN LA MAJOR PART DELS DEBATS
SOBRE LES NOVES TECNOLOGIES.
LA POTENCIA BARATA DE LA INFORMÁTICA, LES
SUPERAUTOPISTES DE L;A INFORMACIÓ, LA
MANUFACTURACIÓ ROBOTITZADA, TOT AIXÒ
TRANSFORMA LES CIUTATS.
LA NOVA ERA DIGITAL COMPORTA UNA
DEPENDENCIA CADA COP MENOR RESPECTE DE LA
CENTELLJMS
�Ajuntament •
de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
PERMANENÇA EN UN LLOC ESPECIFIC I EN UN
MOMENT DETERMINAT.
LA GENERALITZACIÓ DE LES TECNOLOGIES DE LA
COMUNICACIÓ, PERÒ, HA CONFIRMAT TAMBÉ EL
_PAPER CRUCIAL QUE HAN DE JUGAR LES CIUTATS,
TANT PER LA SEVA APORTACIÓ DE POBLACIÓ, EL
QUE ABARATEIX DESPESES, COM PER LA SEVA
CAPACITAT D'INTRODUIR L'ELEMENT DE CREATIVITAT
NECESSARI PEL DESENVOLÚPAMENT DE QUALSEVOL
INDÚSTRIA.
BARCELONA HA APOSTAT PER CONVERTIR-SE EN
UNA CIUTAT PILOT EN LA CREACIÓ DE XARXES DE
TELEVISIÓ I SERVEIS TELEMÁTICS PER FIBRA
ÓPTICA
BARCELONA ÉS LA PRIMERA CIUTAT D'ESPANYA, I
:
EUROPEUS, QUE
TAMBÉ DE MOLTS ALTRES PASOS
COMPTA ACTUALMENT AMB DOS OPERADORS, NO
NOMÉS DE TELEFONIA MÒBIL, SINÓ TAMBÉ DE
TELEFONIA PER CABLE DE FIBRA ÓPTICA.
�Ajuntament • de Barcelona
Gabinet de rAlca)dia
ÉS DE PREVEURE QUE EN EL FUTUR LA INFORMACIÓ
SERÁ UN DELS BÉNS MÉS VALORATS I, PER AIXÒ, LA
CREACIÓ
D'AQUESTES
INFRASTRUCTURES
VINCULADES AMB LES NOVES TECNOLOGIES DE LA
INFORMACIÓ ÉS BÁSICA PER A L'ATRACCIÓ DE
L'ACTIVITAT COMERCIAL.
EL SEGON ELEMENT QUE DETERMINARÁ LES
CIUTATS FUTURES SERÁ, DE BEN SEGUR, LA
SENSIBILITAT PEL MEDI AMBIENT.
GAIREBÉ TOTHOM COINCIDEIX A DONAR UNA GRAN
IMPORTANCIA AL MEDLNIATURAL. EL PRINCIPI MÉS
IMPORTANT QUE HA SORGIT ÉS EL DE LA
SOSTENIBILITAT: EL PRIIVCIPI PEL QUAL EL
DESENVOLUPAMENT ECONÓMIC D'AVUI NO HA DE
COMPROMETRE LA CAPACITAT DE
LES
GENERACIONS FUTURES PER SATISFER LES SEVES
NECESSITATS.
LA CIUTAT SOSTENIBLE DEL FUTUR HA DE SER
MOLTES COSES. PRIMER DE TOT HA DE SER UNA
CIUTAT DENSA I POLICÈNTRICA, ATES QUE AQUESTA
FORMA D'ASSENTAMENT PROTEGEIX LES ZONES
�Ajuntament 41> de Barcelona
Gabinet de ?'A/catdia
RURALS, ES CONCENTRA EN COMUNITATS DE BARRI
I MINIMITZA LA DEPENDENCIA DELS COTXES.
EN SEGON LLOC, HA [:) E SER UNA CIUTAT
D'ACTIVITATS SUPERPOSADES, QUE FACILITI EL
CONTACTE 1 LA DIVERSITAT. TAMBÉ HA DE SER UNA
CIUTAT
EQUITATIVA,
AUTOGOVERNABLE
PARTICIPATIVA.
AQUESTES DUES SENSIBILITATS TECNOLÓGICA I
AMBIENTAL ESTAN DONANT PEU A L'APARICIÓ DE
XARXES DE COMPANYIES A PETITA ESCALA, LES
QUALS SERAN LA FORÇA CONDUCTORA DEL FUTUR.
AQUESTES EMPRESES ES BASEN EN UN NOU MODEL
ECONÒMIC QUE TÉ COM A MATERIA PRIMERA ELS
CIUTADANS 1 ELS SEUS CONEIXEMENTS.
LA TECNOLOGIA MULTIMEDIA I LES INDUSTRIES
PODRIEN POSAR FI A LA DIVISIÓ TRADICIONAL DE
LES CIUTATS EN ZONES PER A HABITATGES, ZONES
PER A OFICINES I ZONES PEF1 A INDUSTRIES.
LES DISTINCIONS ENTRE LLAR I OFICINA, TREBALL I
LLEURE O EDUCACIÓ I ENTRETENIMENT ESTAN
CENTELLMS
�Ajuntament
1de Barcelona
4
DESTINADES A DESAPARÈIXER, LA QUAL COSA
DONARÁ A LA CIUTAT UN TEIXIT MÉS DIVERS I AMB
ACTIVITATS SUPERPOSADEá, EL QUÉ LES FARÀ MÉS
DINÀMIQUES
I MÉS BASADES EN LA COMUNITAT.
POTSER D'AQUESTA MANERA ACONSEGUIREM
TRENCAR AMB ELS PATRONS ACTUALS QUE
ESTRUCTUREN LES CIUTATS DE FORMA QUE LA
MAJOR DENSITAT DE POBLACIÓ SE SITUA A
L'ENTORN D'UN CENTRE 1 URBÀ, AMB NUCLIS
PERIFÈRICS QUE CREIXEN 4 MIDA QUE S'ALLUNYEN
D'AQUEST CENTRE.
UN MODEL QUE HA ESTAT REPRODUÏT PELS
CIENTÍFICS QUE ESTUDIEN,' ELS FRACTALS I LA
TEORIA DEL CAOS, EL QUE DIU BEN POC EN FAVOR
DE LES POLÍTIQUES DE PLA■NIFICACIÓ URBANA QUE
HAN DESENVOLUPAT LA 1MAJOR PART DE LES
CIUTATS EUROPEES EN ELS DARRERS DOS SEGLES.
EL NOU MODEL DE CIUTAT SERÁ EL D'UNA GRAN
/ URBS AMB PETITES CIUTATS EN EL SEU INTERIOR I
EN LA QUAL L'ACTIVITAT QUC5TIDIANA ESTÁ PROPERA
A L'HABITATGE.
CENTELLJNIS
�Ajuntament 41) de Barcelona
Gabinet de l'Adcaidia
AQUEST PATRÓ PERMETRÁ! REDUIR LA MOBILITAT I
EL CONSUM DENERGIA DE LA CIUTAT I, D'AQUESTA
MANERA, COMBATRE ELS PROBLEMES AMBIENTALS
ASSOCIATS, COM LA POLLUCIÓ I EL SOROLL. FINS I
TOT, MILLORARÀ LA SEGURETAT CIUTADANA EN
ACABAR AMB LA DESERT1TZACIÓ DELS CENTRES DE
LES CIUTATS FORA DELS HORARIS COMERCIALS.
TAMBÉ AFAVORIRÀ EL FET QUE LA CIUTAT DEIXI DE
SER ENTESA COM UN CONTIENIDOR DE PROBLEMES
ALS QUE ES DONEN SOLUCIONS INDEPENDENTS PER
PASSAR A TENIR UNA VISIÓ 1INTEGRAL QUE ATENGUI
LES VEUS DE TOTS ELS SECTORS SOCIALS.
FINALMENT, EL TERCER GRAN ELEMENT QUE HAN DE
TENIR EN CONSIDERACIÓ LES CIUTATS ÉS LA
GLOBALITZACIÓ DE L'ECONÓMIA. UN FET QUE JA ÉS
UNA REALITAT.
1
LA GLOBALITZACIO DE L'ECÒNOMIA VOL DIR QUE EL
QUE PASSA AVUI A TAIWAN ENS AFECTA
DIRECTAMENT. QUE ELS LLOCS DE TREBALL
DESTRUÏTS A LLOMBARDIA EN UNA MOMENT DE
CENTELLJMS
�Ajuntament *
de Barcelona
Gabinet de l'A/caldia
CRISI ES PODEN RECUPERAR QUAN ARRIBA LA
BONANÇA ECONÓMICA A BAVIERA O A L'ALGARVE.
QUE EL BON FUNCIONAMENT DE L'ECONOMIA
CANADENCA TAMBÉ PRODUEIX BENEFICIS A LES
EMPRESES DEL MAGRIB.
AQUESTA GLOBALITZACIÓ TAMBÉ ES DEIXA SENTIR A
UNA ESCALA MÉS PETITA.
ACTUALMENT, LA CREACIÓ PE LLOCS DE TREBALL A
NOU BARRIS ES DECIDEIX EN) LA CONSTRUCCIÓ O NO
DE LA TERCERA PISTA DE il 'AEROPORT DEL PRAT I
LA INSTALLACIÓ D'EMPRESE S AL VALLÉS DEPÈN DE
LA CONTAMINACIÓ DEL RIU 14ESÓS.
CAL DONCS, DUR A TERME iD OLÍTIQUES ÀMPLIES DE
CONCERTACIÓ, EN QUÉ ESirIGUIN PRESENTS TOTS
ELS ACTORS SOCIALS. PERO AQUESTES POLÍTIQUES
DE CONCERTACIÓ NO FUNCIONARAN SI EL SEU
DOMINI ÉS EXCLUSIVAMENT EL MUNICIPI, HAN
PER AFECTAR LA
D'AMPLIAR EL SEU RADI D' ÁCCIÓ
t
TOTALITAT D'UNA REGIÓ ECÓNÓM1CA.
�Ajuntament (1) de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
ÉS EL QUE BARCELONA HA INTENTAT EN IMPULSAR
EL PACTE INDUSTRIAL METROPOLITÀ.
D'ALTRA BANDA. ES FAN NECESSÀRIES LES
ALIANCES ENTRE CIUTATS ;PER TAL D'OPTIMITZAR
RECURSOS. BARCELONA POT CONVERTIR-SE EN
L'AEROPORT DE MONTPELLER O TOLOSA DE
LLENGUADOC. ÉS A PARTIR D E LA POSADA EN COMÚ
DE DETERMINADES POLÍTIQUES I DE DETERMINADES
INFRASTRUCTURES QUE LES CIUTATS PODRAN
COMPETIR ENTRE ELLES.
COM TOTS ELS PERÍODES INTERESSANTS, AQUESTS
SÓN TEMPS DIFÍCILS. HO SÓiN PERQUÈ NO TENIM UN
CONEIXEMENT CLAR DEL MÓN QUE VÉ. NOMÉS
SABEM QUE EL MODEL DE SOCIETAT ACTUAL HA
INICIAT UN CANVI QUE S'ACCENTUARÁ CADA COP A
MÉS VELOCITAT.
HEM DE PRENDRE MESURES PER ESTAR EN
PRIMERA LÍNIA D'AQUESTES TRANSFORMACIONS I
PER LIDERAR ELS CANVIS. LES CIUTATS QUE NO
SÀPIGUEN SITUAR-SE EN LA LÍNIA DE SORTIDA
ARROSSEGARAN UNA LLOS QUE IMPEDIRÁ EL SEU
CENTELL.JMS
�Ajuntament • de Barcelona
DESENVOLUPAMENT I, EN EL MILLOR DELS CASOS,
EL SEU MARGE DE MANIOBRA ES REDUIRÀ A SEGUIR
LES REGLES QUE HAGIN ESTABLERT AQUELLES QUE
HAGIN APOSTAT DE FORMA CORRECTA PEL FUTUR.
BARCELONA HA D'ESTAR ENTRE AQUESTES CIUTATS
CAPDAVANTERES SI NO VOL PERDRE EL QUE HA
GUANYAT EN AQUESTS DARRERS ANYS. I HO VOL
FER APORTANT ALGUNA COSA ALS ALTRES, CREANT
UN ESPAI DE TROBADA 1 DIÀLEG SOBRE LES
CONDICIONS DE LA PiNU, LA CIUTAT, EL
DESENVOLUPAMENT SOSnNIBLE I LA DIVERSITAT
CULTURAL.
FOMENTANT LA TROBADA ENTRE PERSONES,
INSTITUCIONS I ASSOCIACIONS INTERESSADES EN
LA CONSTRUCCIÓ D'UN NOVA CULTURA DE LA PAU.
ÉS, EN DEFINITIVA, EL SENTIT DEL FÓRUM
UNIVERSAL DE LES CULTURES QUE VOLEM DUR A
TERME L'ANY 2004.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4428
Title
A name given to the resource
Conferència “El futur de les ciutats”. Cicle de conferències sobre Ildefons Cerdà
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Centelles
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Competitivitat
Globalització
Acció política
Model social
Barcelona
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1997-05-30
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1427/19941214d_00664.pdf
48d7273daa1f30ae4e1bc0243a14f298
PDF Text
Text
La ciutat, agent i escenari de la comunicació (Conferència inaugural a la Facultat de
Periodisme de la Universitat Ramon Llull, 14 de desembre de 1994)
1
l—"
VULL AGRAIR A LA FACULTAT DE PERIODISME DE LA UNIVERSITAT RAMON LLULL LA
SEVA INVITACIÓ A PRONUNCIAR AQUESTA CONFERÈNCIA INAUGURAL. PER A MI
CONSTITUEIX UNA DOBLE SATISFACCIÓ SER AVUI ENTRE VOSTÈS. EN PRIMER LLOC,
PERQUÈ LES QÜESTIONS ,,RELACIONADESSAMB L
INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ -QUE
CADA DIA QUE PASSA OCUPEN UN LLOC MÉS CENTRAL EN LA NOSTRA SOCIETAT, UNA
y'^t
SOCIETAT QUE POT SER DEFINIDA JA COM LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ- FA TEMPS QUE
M'INTERESSEN, PERSONALMENT 1 COM A ALCALD D'AQUESTA CIUTAT. I EN SEGON LLOC,
PERÒ NO MENYS IMPORTANT, PERQUÈ LA INSTAL • ACIÓ D'UNS ESTUDIS UNIVERSITARIS EN
AQUESTA ANTIGA CASA DE LA CARITAT CONSTITUEIX UN PAS.ENÇAVANT MÉS EN UNA
r
_
POLÍTICA QUE HEM IMPULSAT DES DE L'AJUNTAMENT I QUE ÉS LA DE CONVERTIR EL
RAVAL EN UN POTENT CENTRE CULTURAL I IJNIVEÏRSITARI.
^fln.v^,
BEN AVIAT, AMB L'ACABAMENT DE LES OBRES DEL
ti^L
MACBA I DE LA PLAÇA QUE HI HA AL
DAVANT, TINDREM JA EN MARXA ALGUNES DE LES PECES CENTRALS D'AQUELL PROJECTE
QUE ES VA COMENÇAR EN ÈPOCA DEL MEU ANTECESSOR, NARCÍS SERRA, I QUE EN VAM
DIR "DEL LICEU AL SEMINARI". UN PROJECTE DE TRANSFORMACIÓ DEL RAVAL, QUE
VOLEM QUE TINGUI, QUE TINDRÀ UNS EFECTES DE METÀSTASI POSITIVA, DE
CONTAMINACIÓ POSITIVA, SOBRE L'ENTORN. LA PRESÈNCIA D'UNA ACTIVA VIDA
ESTUDIANTIL SE SUMARÀ ALS ESFORÇOS QUE, DES DEI, DISTRICTE
I EN COL.LABORÀCÍÓ
AMB EL SECTOR PRIVAT, ES FAN PER DUR A TERME UN DELS CANVIS MÉS DIFÍCILS, DE MES
GRAN ABAST, PERÒ TAMBÉ DE MÉS PROFUNDITAT QUE S'HAN PORTAT A TERME A
BARCELONA EN ELS ÚLTIMS QUIÑZF, ANYS.
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
LA TRANSFORMACIÓ, SILENCIOSA PERÒ CONSTANT, POTSER NO MOLT ESPECTACULAR
PERÒ IMPARABLE, DE LA CIUTAT VELLA ÉS UNA DE LES ACTUACIONS QUE MES
M'ENORGULLEIXEN COM A ALCALDE. LA REALITAT DEL CCCB, A LA QUAL SE SUMA DES
D'ARA LA FACULTAT DE PERIODISME DE LA RAMON LLULL I EL DESENVOLUPAMENT DEL
CIDOB -I EN UN FUTUR ESPEREM QUE NO GAIRE 4.,LUNYÁ. LA FACULTAT DE GEOGRAFIA I
HISTORIA DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA-, VOMENÇA A FER REALITAT EL SOMNI DE
CAPGIRAR LA SITUACIÓ DE MAR INALITAT I DE EGRADACIÓ CREIXENTS QUE PATIA EL
RAVAL I QUE SEMBLAVA TAN DIFÍCIL D'ATURAR. 1
L'HEM AM:1,MM, ESPCWANT--LO, FENT-LO RESPIRAR, DONANT-HI ENTRADA AL SOL.
ENDERROCANT LES CASES VELLES I CONSTRUINT-NE DE NOVES, PERQUÈ ELS VEÍNS'NO
HAGUESSIN DE DEIXAR EL BARRE PORTANT-HI SABA NOVA, LA VIDA NOVA QUE Hl HEU
DE DONAR ELS ESTUDIANTS. AQUESTA ÉS LA NOSTRA APOSTA, I JO VULL AGRAIR ALS
RESPONSABLES DE LA UNIvERsrrAT RAMON
LLIllí QUE L'HAGIN FETA SEVA.
CREC, A MÉS, QUE LOPORTUNITAT D'AQUESTA APOSTA PEL RAVAL TINDRÁ UN EFECTE
DESITJABLE SOBRE LA NOVA FACULTAT DE IERIODISME, EN TANT EN QUANT LA
CENTRALITAT URBANA CONSTITUEIX UNA LOCALITZACIÓ PRIVILEGIADA PER A LA
COMUNICACIÓ, SI ESTEM D'ACORD QUE LA CIUTAIT ÉS COMUNICACIÓ, ÉS INNEGABLE QUE
EL CENTRE ATORGAUNPLUS»JN ESCREIX, A AQUESTA FACILITAT DE COMUNICACIÓ.
LA C1UTAT, LLOC DE COMUNICACIÓ
Jo SEMPRE HE DEFENSAT EL VALOR QUE TENEN ¡LES CIUTATS COM A LLOC PRIVILEGIAT
D'INTERCANVI. D'INTERCANVI DE MERCADERIES, PERÒ TAMBÉ D'INTERCANVI D'IDEES.
^
"J
2
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
• ,J-://‘,/g
r7
D'INTERCANVI, EN DEFINITIVA, D'INFORMACIÓ. LES CIUTATS NEIXEN D'AQUESTÁ
NECESSITAT HUMANA D'INTERCANVI. EL COR DE LES CIUTATS DE LA NOSTRA
CIVILITZACIÓ CLÀSSICA, LA CIVILITZACIÓ GRECO-ROMANA, EL CONSTITUEIX L'ÀGORA, EL
FÓRUM, UN LLOC DE MERCAT, D'INTERCANVI DE PRODUCTES, PERÒ TAMBIUN LLOÇ DE
TROBADA, DE DISCUSSIÓ, DE DEBATPOLÍTIC
CIUTADÁ. LES CIUTATS SEMPRE HAN
..I _
ACOMPLERT AQUESTA I:UNCIÓ, SI NO DEIXEN DE SER LLOCS D'ATRACCIÓ DE LA GENT I DE
LES IDEES.
/ i!„.„,„)
I HE DEFENSAT, I DEFENSO, FINS I 'I'OT UNA CERT. 'D RANCIA D'AQUESTA
INF'ORMACIÓ. ÉS VERITAT, POTSER, QUE AVUI VIVIM ENVOLTATS D'UN EXCÉS
D'INFORMACIÓ QUE A VOLTES SEMBLEM INCAPAÇOS D'ABSORBIR, D'ASSIMILAR , PERO JO
PREFEREIXO LA REDUNDÀNCIA D'INFORMACIÓ A LA POBRESA D'INFORIvIACIÓ. I AQUESTA
CAPACITAT D'OFERIR INFORMACIÓ, D'OFERIR FIINESTRE S OBERTES A LA CREACIÓ, AL
DIÀLEG, A L'APROFUNDIMENT CULTURAL, NOMÉS PODEN DONAR-LA LES CIUTATS.
LA MULTIPLICACIÓ DELS CONTACTES SIGNIFICA MULTIPLICAR LES OPORTUNITATS PER A
LA CREATIVITAT. LA DENSI;A\ URBANA HA DE SER VISTA, EN AQUEST SENTIT, COM UNA
OPORTUNITAT -SEMPRE QUE NO S'ARRIBI, BEN EI\ITÉS, A UNES DESECONOMIES D'ESCALA,
•-.
AL CAOS DISGREGADOR QUE CARACTERITZA LES GRANS MEGALÒPOLIS DEL 'IERCER MÓN.
BARCELONA, CIUTAT CULTURAL EUROPEA
BARCELONA HA FET EN ELS DARRERS ANYS UNA APOSTA CLARA PER SER UNA DE LES
CIUTATS QUE PESIN CULTURALMENT A EUROPA. ESTEM ENLLESTINT, O RENOVANT, UN
SEGUIT DE GRANS INFRASTRUCTURES CULTURAL S QUE ENS HAN DE PERMETRE SITUAR-
3
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALINA
NOS DINS DELS GRANS CIRCUITS D'INTERC
CULTURAL QUE FUNCIONEN AVUI A
EUROPA I AL MÓN SENCER.
SENSE UN CENTRE DE CULTURA CONTEMPORÁIiIIA COM EL QUE JA TENIM, NO PODEM
1
PORTAR -NI EXPORTAR- LES GRANS PRODUCCIONS QUE ES FAN AL CENTRE POMPIDOU O
AL PALAU GRASSI DE VENECIA , SENSE UN AUDITORI CAPAÇ, NO PODEM FER VENIR LES
GRANS ORQUESTRES INTERNACIONALS, NI PODREM CONSOLIDAR EL NIVELL
INTERNACIONAL DE LA NOSTRA
OBC. SENSE
LICEU DOTAT DELS ÚLTIMS AVENÇOS
TÈCNICS I DE L'ESPAI SUFICIENT, NO PODREM FER VENIR NI FER ANAR LES GRANS
PRODUCCIONS OPERÍSTIQUES QUE ES FAN A LA SCALA, EL COVENT GARDEN O LA
MONNAIE.
I SI NO DONEM AL TEATRE LLIURE VESPAI QUE ES MEREIX EN EL PALAU DE
L'AGRICULTURA, FAREM DIFÍCIL LA CONTINUÏTAT D'UN ALT NIVELL COM EL QUE HAVIEN
ACONSEGUIT FABIÀ PUIGSERVER I LLUÍS PASQUAL.
LA CAPITALITAT EUROPEA DE LA_CULTURA -ÉS A DIR, ACONSEGUIR LA NOMINACIÓ PER A
L'ANY
2001 D'ALEÓ QUE EN PROPIETAT S'ANOMENIk LA CIUTAT EUROPEA DE LA CULTURA-
ÉS UN FACTOR DE PRESENCIA I DE COMPETITIVITAT INTERNACIONAL COM A CIUTAT.
PERQUE AVUI LES CIUTATS NO EN TENEN PROU ÁLMB SER ACTIUS CENTRES FINANCERS O
COMERCIALS. ELS CAL TAMBÉ SER ACTIUS CULTURALMENT. PARÍS -MIMADA PER UNA
POLÍTICA GOVERNAMENTAL DE GRANDEUR- 110 HA ENTES PERFECTAMENT, I HA
INCREMENTAT, AME OPERACIONS COM EL GRAN LOUVRE O LA GARE D'ORSAY, LA SEVA
GRAN CAPACITAT D'ATRACCIÓ.
A BARCELONA ELS RECURSOS SÓN ELS QUE SÓN -I ARA, GRÀCIES A LA LLEI DE
MECENATGE, S'OBREN NOVES POSSIBILITATS- PERÒ NO RENUNCIEM A LA NOSTRA
AMBICIÓ.
I, COM JA VAM FER QUAN ESTÀVEM PENDENTS DE LA NOMINACIÓ COM A SEU
DELS JOCS OLIIVIPICS DEL
1992 (SE'N RECORDEN?), NO ESPERAREM NI SUPEDITAREM LA
4
�o
Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
NOSTRA AMBICIÓ DE CAPITALITAT CULTURAL AL FET QUE GUANYEM O NO LA NOSTRA
CANDIDATURA PER AL 2001.-ÁmB DENOMINACIÓ O SENSE, BARCELONA ENTRARÁ AL
SEGLE XXI COM UNA DE LES GRANS CIUTATS EUT
L'APOSTA DE LA CANDIDATURA DE . BARCELO
PEES DE LA CULTURA.
_SERA_PRECISAMENT PER LA
COMUNICACIÓ, PER LES NOVES FORMES D'EXPRESSIÓ CULTURAL QUE TENEN EL SEU
•
VEHICLE EN ELS MITJANS ÁLIMO— VISUALS, AMB LA IDEA QUE EUROPA S'EXPRESSI
CULTURALMENT APROFITANT LA PLATAFORMA QUE LI OFEREIX BARCELONA I
MITJANÇANT LES NOVES TECNOLOGIES.
EN LA FITA DEL 2001, BARCELONA ASPIRA A CIDNIRIBUIR A LA CREACIÓ D'UN DIÁLEG
INTEREUROPEU, A LA DEFINICIÓ D'UNS ELEMENTS CULTURALS COMUNS QUE SIGUIN ALA
BASE DE LA NOVA IDENTITAT EUROPEA. ÉS A LES 1 CIUTATS QUE ES FAN ELS CIUTADANS , I
SOM LES CIUTATS QUE HEM D'iVROFITAR—NOS DEL FET QUE PARLEM, PER DAMUNT DELS
IDIOMES DISTINTS, UN LLENGUATGE COMÚ, 1PER CONSTRUIR AQUESTS ELEMENTS
D'ENTESA, D'INTEGRACIÓ. HI HA UNS CODIS, UNES MANERES DE PRODUIR—SE I
D'ENTENDRE LES COSES, QUE SÓN COMUNS A TOTES LES CIUTATS EUROPEES.
I Hl HA UNES COMPLICITATS QUE SALTEN PER DAMUNT DE LES BARRERES, A VEGADES
SEMBLA QUE INFRANQUEJABLES, DE LES IDENTITATS NACIONALS I ESTATALS ,
No ÉS CAP
ATZAR QUE, EN ACABAR LA SEGONA GUERRA MUNDIAL, A L'HORA DE TENDIR PONTS
ENTRE PAÏSOS FINS FEIA POC MORTALMENI1 ENFRONTATS, ES RECORREGUÉS A
L'INSTRUMENT DE L'AGERMANAMENT ENTRE CIUTATS: QUAN UN FRANCÉS I UN ALEMANY
DEIXAVEN DE SER UN FRANCÉS I UN ALEMANY PER. PASSAR A SER UN CIUTADÀ DE
Lió I UN
CIUTADÀ DE COLONIA, L'ENTESA ERA, INDUBTABEEMENT, MÉS FÁCIL.
5
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
BARCELONA, CAPITAL DE LA MEDITERRÀNIA
AQUESTA CAPACITAT DE DIÀLEG VOLEM POTENCIAR-LA MOLT PARTICULARMENT A
L'ALTRE ÀMBIT PRIVILEGIAT DE LA NOSTRA PROJECCIÓ COM A CIUTAT: LA
MEDITERRÁNIA, D'AQUÍ A POC MÉS DE DOS MESOS, EL 8 I 9 DE MARÇ, SE CELEBRARÁ A
BARCELONA -PER INICIATIVA NOSTRA, DE LA QUili HEM FET PARTÍCIPS EL CATRE, HAIFA,
MARSELLA, ROMA I TUNIS- UNA CONFERENCIA DE CIUTATS MEDITERRÀNIES, QUE
ÁPLEGARA, A MES DELS ALCALDES, INTEDLECTUALS3.- UMVERSITARIS I EXPERTS EN AFERS
_
.
DE COOPERACIÓ. LA INTENCIÓ BÁSICA DE LA CONFERENCIA ÉS SUBRATLLAR EL PAPER
QUE LES CIUTATS PODEM TENIR EN LA RECOMPOSICIÓ DEL DIÁLEG INTERCULTURAL I
INTERRELIGIÓS A CAREA MEDITERRÀNIA, SENSE EL QUAL NO PODREM CONJURAR
L'AMENAÇA D'UNA EXPLOSIÓ DE DESCONTENTAMENT A LA RIBERA SUD -ON ELS
PROBLEMES DE CREIXEMENT DEMOGRÀFIC, D'EMIGRACIÓ I DE CANALITZACIÓ D'AQUEST
DESCONTENTAMENT SOCIAL CAP A L'INTEGRISME RELIGIÓS S'ACCENTUEN.
EN EL CAMÍ CAP A L'EVITACIÓ DEL CONFLICTE, COM JA VA PASSAR EN EL PROCÉS DE
HELSINKI CAP A LA INSTITUCIONALITZACIÓ DE LA CSCE, ÉS BÁSICA LA PROMOCIÓ DEL
DIÀLEG, DE L'INTERCANVI, DEL CONTACTE. I ílS JUSTAMENT AQUÍ QUE LES CIUTATS
PODEM FER UNA MICA DE XARXA DE SEGURETAT DE TOT EL PROCÉS.
AQUEST PAPER DE CAPITAL DE LA MEDITE
A QUE BARCELONA TÉ EN L'ÀMBIT
ECONÓMIC I CULTURAL -N'ÉS, DE TOTES LES RIBERENQUES, LA CIUTAT MÉS IMPORTANTES VEURÀ REFORÇAT L'ANY QUE VE, QUAN BARCELONA ESDEVINDRÁ A MES LA CAPITAL
POLÍTICA DEL MEDITERRANI, ARRAN DE L'ACCEPTACIÓ, PER PART DEL GOVERN
ESPANYOL, DE L'OFERIMENT DE BARCELONA A ACOLLIR ALGUNES DE LES REUNIONS DE
NIVELE GOVERNAMENTAL QUE TINGUIN LLOC DURtANT LA PRESIDENCIA ESPANYOLA DE LA
UNIÓ EUROPEA I, MÉS CONCRETAMENT, LA QUE S'HA ANUNCIAT JA A LA CIMERA D'ESSEN
6
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
I QUE APLANARÀ EL CAMI CAP A LA DESITJADA I NECESSÀRIA CONFERÈNCIA,-- DE
SEGURETAT I COOPERACIÓ A LA MEDITERRÀNIA. UNA IDEA, AQUESTA, QUE VA
PROPOSAR LA DIPLOMÀCIA ESPANYOLA, I L'ALESHORES MINISTRE D'AFERS EXTERIORS,
FRANCISCO FERNÁNDEZ ORDÓÑEZ, ARA FA QU4TRE ANYS I QUE, DESPRÉS DE VEURE'S
INTERROMPUDA PER LA GUERRA DEL GOLF, RENEIX ARA AMB NOVA FORÇA.
LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ
EN LA CIMERA ANTERIOR A ESSEN, QUE VA SER LA DE CORF, A FINALS DE JUNY, ES VA
PRESENTAR L'INFORME DE LA COMISSIÓ BANpEMANN SOBRE LA SOCIETAT DE LA
........_.INFORMACIÓ. AQUESTA COMISSIÓ, DE LA QUAL VAIG TENIR LA SORT DE SER CRIDAT A
FORMAR PART, VA DESENVOLUPAR EL CAPÍTOL DEDICAT A LA SOCIETAT DE LA
INFORMACIÓ DEL LLIBRE BLANC DE DELORS tÉS A DIR, EL LLIBRE BLANC SOBRE
COMPETITIVITAT, CREIXEMENT I OCUPACIÓ, ENl QUÉ AQUEST GRAN CONSTRUCTOR DE
L'EUROPA COMUNITÀRIA QUE HA ESTAT JACQUE1 DELORS DEFINIA ELS DESAFIAMENTS I
..... .........
APUNTAVA LES RESPOSTES QUE CALIA DONAR PER FER COMPATIBLES A EUROPA EL
CREIXEMENT ECONÒMIC, LA COMPETITIVITAT INTERNACIONAL I LA CREACIÓ D'OCUPACIÓ.
ES A DIR, LES GRANS QÜESTIONS QUE DETERM IN ARAN EL FUTUR DE LA U NI Ó, AIXÍ COM
LA SEVA CAPACITAT, ALS ULLS DELS SEUS CIUTAt)ANS, DE SER UNA FONT DE BENESTAR I
PROGRÉS.
EN AQUESTA NOVA EUROPA, I EN EL NOU CONTEXT INTERNACIONAL, CADA COP MÉS
INTERDEPENDENT I CADA COP MÉS COMPETITIU, I N QUÉ ENS MOVEM, LA INFORMACIÓ HI
TÉ UN PAPER BÀSIC.
7
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALINA
LES PROPOSTES DE LA COMISSIÓ BANGEMANN INTENTEN ABASTAR UNA SERIE D'OBJETIUS
MACROECONÒMICS, COM SÓN ARA UNA MÉS ORAN COMPETITIVITAT INDUSTRIAL, LA
PROMOCIÓ DE LA CREACIÓ D'OCUPACIÓ 1 NOVES FORMES D'ORGANITZACIÓ DEL TREBALL,
MILLORES EN LA QUALITAT DE VIDA I EN EL MEDI AMBIENT. AQUESTS OBJECTIUS
INCLOUEN TAMBÉ UNA RESPOSTA A LES NECESSITATS SOCIALS I UNA MES GRAN EFICÀCIA
EN LA PRESTACIÓ DELS SERVEIS PÚBLIC S.
EL GRAN DESAFIAMENT PER A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ DEPENDRÀ DE LA NOSTRA
CAPACITAT D'INTRODUIR, EXPERIMENTAR I DESENVOLUPAR A GRAN ESCALA AQUESTES
NOVES APLICACIONS, LES NOVES TECNOLOGIES
DE SER VISTES COM UN MITJÀ PER A
MILLORAR L'EFICÀCIA I COM UNA VIA PER A CREAR NOVES OPORTUNITATS PER ALS
CIUTADANS. LA TECNOLOGIA DE LA INFORMACIÓ NO NOMÉS ÉS APLICABLE DE FORMA
PASSIVA A LA MANERA D'OPERAR D'UNA EMPRESA, SINÓ QUE ÉS TAMBÉ UN
CATALITZADOR PER A UNA REORGANITZACIÓ MÉS AMPLIA.
LES AUTOPISTES DE LA INFORMACIÓ HAN DE PERMETRE UN ACCÉS ÁGIL, RÀPID I
MAJORITARI A LA INFORMACIÓ, I HAN DE PERMETRE, AL MA1ÉIX TEMPS, DIBUIXAR LA
UTOPIA D'UNA SOCIETAT MÉS LLIURE, EN TANT EN QUANT SERÁ UNA SOCIETAT MÉS
INFORMADA I UNA SOCIETAT MÉS DESCENTRALITZADA, ON EL PODER DE DECISIÓ FACILITAT PER UN MÉS GRAN ACCÉS A LA INFORM.:1\.' CIÓ- SERÁ MÉS PROPER AL CIUTADÀ.
AQUEST NOU SALT ENDAVANT TECNOLÒGIC, QUE TINDRÀ UNES REPERCUSSIONS
INNEGABLES SOBRE LA NOSTRA SOCIETAT, NO 1-IAURIA DE DEIXAR-SE ÚNICAMENT AL
LLIURE JOC DEL MERCAT, PERQUÉ CAL QUE TINGUEM MOLT EN COMPTE LES SEVES
IMPLICACIONS SOCIALS I TERRITORIALS -I, MOLT 44 PARTICULAR, L'ACCÉS DEMOCRÀTIC A
LES NOVES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I L2k TRANSMISSIÓ DE DADES. ÉS AQUÍ ON
8
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
LES CIUTATS TENIM MOLT A DIR, JA QUE EL
80 %
DE LA POBLACIÓ EUROPEA ES
CONCENTRA A LES CIUTATS.
EN EL SI DE LA COMISSIó BANGEMANN, VAIG PROPOSAR QUE LES CIUTATS SIGUIN ELS
NÒDULS DE LA XARXA, PERQUÉ SÓN DE FET ELS LLOCS ON ES CONCENTREN ELS USUARIS I
ELS SERVIDORS. PERQUÈ, DE FET, ES PARLA MOLT DE LES AUTOPISTES DE LA
INFORMACIÓ, PERÒ NO GAIRE DELS SEUS CARRER. HEM D'ARRIBAR A LES PORTES I A LES
ESCALES DELS CIUTADANS. PER A ACONIEGUIR-HO, HEM DE
TREBALLAR
CONJUNTAMENT. I ÉS PER AIXÒ QUE, MÉS QUE D'AUTOPISTES DE LA .INFORMACIó, ÉS
IMPORTANT PARLAR DE SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ.
LA COMISSIÓ BANGEMANN VA ESTABLIR ALGUNES OBLIGACIONS PER ALS CONSUMIDORS I
PER A MILLORAR LA QUALITAT DE VIDA. EL TE ET'REBALL AJUDARÀ A PROMOURE LES
CONNEXIONS ELECTRÒNIQUES AMB EL MÓN PROFESSIONAL, AMB INDEPENDENCIA DEL
SISTEMA UTILITZAT. EN AQUEST SECTOR SORGEIXEN ALGUNS PROBLEMES DERIVATS DEL
FET QUE LES POSSIBILITATS DE CONNEXIÓ SÓN ENCARA ESTRETES, I QUE TINDRAN UN
EFECTE INDIRECTE SOBRE LA LEGISLACIÓ LA 3ORAL I DE LA SEGURETAT SOCIAL.
L'APRENENTATGE A DISTANCIA EXIGEIX LA CR*ACIÓ DE CENTRES D'ENSENYAMENT A
DISTANCIA (COM ACABA D'OCóRRER AMB LA CREACIó DE LA UNIVERSITAT OBERTA PER
PART DE LA GENERALITAT) PER AL PúBLIC, LES GRANS EMPRESES I LES
ADMINISTRACIONS PUBLIQUES ,
UNA XARXA DE BANDA AMPLA I ALTA DEFINIC4IÓ TRANSMETRÀ SERVEIS MULTIMEDIA
INTERACTIUS I CONNECTARÀ SENSE RESTRICCIONS UNIVERSITATS I CENTRES
D'INVESTIGACIÓ A TOTA EUROPA. SISTEMES TELEMÀTICS D'ABAST EUROPEU DIRIGIRAN EL
TRÀNSIT PER CARRETERA 1 ALTRES SERVEIS DE IR!ANSPORT.
9
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
BARCELONA, DES DE LA RECUPERACIÓ DE LA DEMOCRÀCIA MUNICIPAL, S' HA DESTACAT
PER LA SEVA CAPACITAT DE REFLEXIÓ ACTIVA SOBRE EL FET URBÀ, I PER LA SEVA
CAPACITAT DE GENERAR PROPOSTES DE FUTUR PER A LES NOSTRES CIUTATS. EL "MODEL°'
BARCELONA QUE VA CRIS'IRAL •LITZAR ENTORN L'ORGANITZACIÓ DELS JOCS OLÍMPICS
DE
1992, CONSTITUEIX UNA APOSTA PER LA dIUTAT COM A LLOC DE
DIÀLEG I DE
CREACIÓ. BARCELONA NO PARLA DELS PROBL MES DE LES CIUTATS, SINÓ DE COM
CONTRIBUIR, DES DE LA SEVA PROPIA EXPERIENCIA, A TROBAR LES SOLUCIONS A
AQUESTS PROBLEMES -UNES SOLUCIONS QUE SÓN 1 BÀSICAMENT, URBANES- I A ENCARAR
ELS NOUS REPTES QUE LA TECNOLOGIA POSA AL NOSTRE DAVANT.
LES NOVES TECNOLOGIES DE LA COMUNICACIó HIAN DE FER POSSIBLE, PER EXEMPLE, UN
ÚS MÉS RACIONAL DE LA CIUTAT, HAN D'AJUDARi-NOS A ADMINISTRAR ADEQUAMENT UN
BÉ ESCÀS COM ÉS L'ESPAI URBÀ. EN TENIM UN EXEMPLE EN L'EXPERIÈNCIA QUE
COMENCEM A APLICAR ARA A LA CIUTAT VELEN EL PROJECTE GAUDÍ, QUE PERMET UN
ACCÉS INTEL .L1GENT A CERTES ZONES DEL DISTRICTE.
PER ACABAR, EM SEMI3LA IMPORTANT SUBRATLLAR QUE LES NOVES TECNOLOGIES HAN
DE SERVIR PER REFORÇAR LA NOSTRA PROPOSTA
ICE
CIUTAT HUMANA, EN QUÉ LA MESCLA
D'USOS -I NO L'ESPECIALITZACIO ZONAL- ENS PERMETI D'EVITAR LA DERIVACIÓ CAP A UNA
EXAGERACIÓ ADDICIONAL DEL MODEL DE CIUTAt NORD-AMERICANA, ON ARA -GRÁCIES
PRECISAMENT A LES NOVES TECNOLOGIES DE Lri COMUNICACIÓ- ES FAN CENTRES DE
TREBALL EN EL MIG D'ENLLOC, 1 ES CREU POSSISLE PODER PRESCINDIR TOTALMENT DE
L'ENTORN URBÀ CLÀSSIC, CADA COP MÉS ABANDONAT A LA SEVA PROPIA SORT. EL REPTE
DE LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ ÉS FER UNA SOCIETAT MÉS BEN COMUNICADA, PERO
NO PAS UNA SOCIETAT COMPARTIMENTADA I ATLUDA.
MOLTES GRÀCIES.
lo
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4333
Title
A name given to the resource
Conferència ”La ciutat, agent i escenari de la comunicació”
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Facultat de Periodisme de la Universitat Ramón Llull
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Comunicació
Mitjans de comunicació
Competitivitat
Cultura
Societat de la informació
Model social
Barcelona
Ciutats
Description
An account of the resource
Conté notes manuscrites de PM.
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1994-12-14
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1511/19961203d_00752.pdf
ea946c34bd4ca80dc2fd87015cc88cea
PDF Text
Text
Ajuntament
de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
Data: 3/12/96
GUIü
Per a:
De:
Assumpte:
Excm. Sr. Alcalde
Gabinet (NB)
Conferència a l'Escola Diplomàtica.
De cara a la conferència de l'Alcalde a l'Escola Diplomàtica, es fa avinent la informació
següent:
El director adjunt de l'Escola Diplomàtica i ex-ambaixador representant espanyol a les
Nacions Unides, Juan Antonio Yáñez-Barnuevo, va convidar l'Alcalde, en data 14
d'octubre, a pronunciar una conferència a l'Escola Diplomàtica en el marc del cicle
"Tribuna de l'Escola Diplomàtica" que enguany es titula "Espanyols en el món" en què hi
participen personalitats espanyoles destacades en organitzacions i institucions
internacionals.
Fins al moment han participat en aquest cicle 1'ex-president de Colòmbia, César Gaviria, i
el proper convidat és Santiago Torres Bernáldez, jutge del Tribunal Internacional de
Justicia de La Haia. L'Escola té en projecte convidar l'any que ve Adolfo Suárez i
Marcelino Oreja.
El públic assistent, unes 100 persones aproximadament, estarà format per professors i
alumnes d'aquesta escola i altres persones interessades en les Relacions Internacionals
com alts càrrecs de l'administració, membres del cos diplomàtic acreditats a Madrid o
representants dels mitjans de comunicació.
-
El programa de l'acte és el següent:
18:3Oh
Inici de l'acte i presentació per part del subsecretari del Minsiteri d'Afers
Exteriors, José de Carvajal.
Conferència de l'Alcalde "Europa: una perspectiva urbana y regional" (de 30
a 45 minuts).
Cobloqui.
Cóctel.
20:OOh
Fi de l'acte.
[N.B. Juan Antonio Yáñez-Barnuevo no podrá assistir a l'acte
atès que està malalt de grip.]
ALCA*D lá4a
R •_g t
^f^ .^.^,..-5?^r^
°- 9 DES.
1ggR
^
N.í . ... . l.^.
EDIPLOMA.NBB
�Ajuntament
f If̀
\\/
de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
-
S'adjunta en annex l'entrevista al director de l'Escola Diplomática, Josep Coderch,
publicada a El País diumenge passat.
-
De cara a la intervenció de l'Alcalde, se suggereix de tenir en compte els elements
següents:
AGRADECER LA INVITACIÓN DE LA ESCUELA
DIPLOMÁTICA Y, ESPECIALMENTE, A SU DIRECTOR
ADJUNTO Y BUEN AMIGO JUAN ANTONIO YÁÑEZBARNUEVO A PESAR DE NO ESTAR PRESENTE, LA
POSIBILIDAD DE DIRIGIRME A USTEDES PARA TRATAR
DEL PROCESO DE LA CONSTRUCCIÓN EUROPEA
DESDE LA PERSPECTIVA DE LAS CIUDADES Y LAS
REGIONES, CONCRETAMENTE DESDE EL COMITÉ DE
LAS REGIONES.
- EUROPA COMO UN SISTEMA DE CIUDADES. DESDE
LAS CIUDADES DEFENDEMOS QUE LOS PROBLEMAS
DEBEN RESOLVERSE AL NIVEL MÁS PRÓXIMO AL
CIUDADANO PORQUÉ ES DONDE SE PUEDE SER MÁS
EFECTIVO. ACERCAR LA ADMINISTRACIÓN AL
CIUDADANO.
DESDE EL COMITÉ ESTAMOS TRABAJANDO PARA LA
CREACIÓN DE UNA EUROPA SOLIDARIA, PRÓXIMA,
QUE CUENTE CON LA PARTICIPACIÓN DE SUS
CIUDADANOS Y QUE, A LA VEZ, ATIENDA SUS
PREOCUPACIONES.
2
EDIPLOMA.NBB
�Ajuntament
4IJ
de Barcelona
LA ECUACIÓN
EUROP Y )JIÁS REGIÓN, MÁS
EUROPA Y MA CIUDAD DEFI -LA NECESIDAD DE LA
DISTANCIA PA
ALGUNAS CUESTIONES Y PARA
ALGUNAS COMPETENCIAS . PERO LA PROXIMIDAD ES
NECESARIA PARA RESOLVER BUENA PARTE DE LAS
CUESTIONES QUE AFECTAN A LOS CIUDADANOS
DIRECTAMENTE . ES DECIR, SOLUCIONAR LAS COSAS
LO MÁS CERCA POSIBLE DEL CIUDADANO A NO SER
QUE RAZONES DE EFICACIA REQUIERAN LO
CONTRARIO.
LA EUROPA DE LA SUBSIDIARIEDAD ENTENDIDA ESTA
COMO UN PRINCIPIO POLÍTICO DE ORGANIZACIÓN DE
LAS INSTITUCIONES EUROPEAS, COMO UN PRINCIPIO
CONSTITUCIONAL EUROPEO LA EUROPA DE LAS
REGIONES Y LA EUROPA DE LAS CIUDADES DEBERÍA
SUPERAR Y INTEGRAR LA EUROPA DE LOS ESTADOS
QUE HASTA AHOR GARANTIZABA ESTE PROCESO.
té. QUÉ ES EL COMITÉ DE LAS REGIONES?
-
EUROPA ES UN CONJUNTO DE CIUDADES Y REGIONES
CON ACENTO PROPIO, CON ROSTRO PROPIO,
ENORMEMENTE DISTINTAS PERO CERCANAS QUE CON
LA INSTAURACIÓN DEL COMITÉ DE LAS REGIONES POR
EL TRATADO DE LA UNIÓN EUROPEA -CONOCIDO
COMO EL TRATADO DE MAASTRICHT- OFICIALIZÓ
EDIPLOMAÇB
�Ajuntament
de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
NUESTRA REPRESENTATIVIDAD EN EL SENO DE LA
UNIÓN EUROPEA.
- A TRAVÉS DEL COMITÉ, LAS REGIONES, LAS CIUDADES
Y LAS COLECTIVIDADES INTERMEDIARIAS PUEDEN
INTERVENIR POR LA VÍA DE SUS REPRESENTANTES Y
DE FORMA CONSULTIVA EN EL PROCESO DE DECISIÓN
COMUNITARIA JUNTO A LAS OTRAS INSTITUCIONES DE
LA UNIÓN EUROPEA.
POR OTRA PARTE, LA PUESTA EN MARCHA DEL
COMITÉ DE LAS REGIONES ES UNA ETAPA
SIGNIFICATIVA HACIA LA VOLUNTAD EXPRESADA EN
EL PREÁMBULO DEL TRATADO DE LA UNIÓN EUROPEA
DE SEGUIR "EL PROCESO CREANDO UNA UNIÓN MÁS
ESTRECHA ENTRE LOS _PUEBLOSDE_EUROPA EN LA
CUAL_ LAS DECISIONES SE TOMEN LO MÁS CERCA_,
POSIBLE DE LOS CIUDADANOS, CONFORME AL
PRINCIPIO DE SUBSIDIARIEDAD".
EL COMITÉ DE LAS REGIONES ESTÁ COMPUESTA POR
222 MIEMBROS Y UN NÚMERO IGUAL DE SUPLENTES
NOMBRADOS POR CUATRO AÑOS POR EL CONSEJO A
PROPUESTA DE LOS ESTADOS MIEMBROS . SU
MANDATO ES RENOVABLE.
.íg-f 2.6 b,e
\u,s1N,)
1
�Ajuntament <O de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
EN NUESTRA CALIDAD DE ELECTOS O DE
COLECTIVIDADES
DE
RESPONSABLES
TERRITORIALES, LOS 222 MIEMBROS JUGAMOS UN
DOBLE PAPEL DE REPRESENTARY DEFENDER LOS
INTERESES DE LOS CIUDADANOS EN EL PROCESO DE
ELABORACIÓN DE LAS POLÍTICAS EUROPEAS Y, POR
OTRO LADO, LES INFORMAMOS DE TODA ACTIVIDAD
DE LA UNIÓN EUROPEA QUE LES AFECTE.
EL TRATADO DE MAASTRICHT PREVÉ LA CONSULTA
OBLIGATORIA DEL COMITÉ POR EL CONSEJO O LA
COMISIÓN EUROPEA EN LOS SIGUIENTES CAMPOS :
EDUCACIÓN Y JUVENTUD,_ CULTURA,_SALUD PÚBLICA,
REDES TRANSEUROPEAS Y COHESIÓNECONÓMIÇA_Y
SOCIAL, INCLUYENDO LOS FONDOS ESTRUCTURALES.
.\\&,
- ADEMÁS, EL COMITÉ PUEDE SER CONSULTADO EN
TODOS LOS CASOS EN QUE EL CONSEJO O LA
COMISIÓN LO CONSIDEREN OPORTUNO.
EL COMITÉ EMITE DICTÁMENES EN LOS QUE EXPRESA
SU OPINIÓN CON RESPECTO A LAS CUESTIONES
SOBRE LAS QUE ES CONSULTADO PERO TAMBIÉN
ESTÁ CAPACITADO PARA EMITIR DICTÁMENES DE
INICIATIVA PROPIA SOBRE CUESTIONES QUE
CONSIDERE QUE PUEDEN AFECTAR A LAS
COLECTIVIDADES LOCALES Y REGIONALES.
�Ajuntament41 de Barcelona
_
-
ESTOS DICTÁMENES SE TRANSMITEN AL CONSEJO Y A
LA COMISIÓN.
- EL COMITÉ NACIÓ CON EL TRATADO DE MAASTRICHT
COMO PUNTO FINAL DE UN LARGO PROCESO EN QUE
LA UNIÓN EUROPEA HA IDO TOMANDO GONCIENCIA
PROGRESJVÁMENTE DE LA EGIONALIOCIÓN DE SUS
PAÍSES MIEMBROS.
- LA UNIÓN EUROPEA SE HA PREOCUPADO DE
MtJRR LAS DIFERENCIAS ENTREREGION_ES Y DE
EXAMINAR EL IMPACTO DE SUS POLÍTICAS A NIVEL
REGIONAL . FUE ESTE EL ORIGEN DE LOS FONDOS
ESTRUCTURALES DISTRIBUIDOS EN FUNCIÓN DE UNA
DIVISIÓN DE LA UNIÓN EN "REGIONES" RELACIONADAS
CON SU NIVEL DE DESARROLLO
TE CONCEPTO "TOINN" DE LA GESTIÓN DE LA
POLÍTICA ZOMUNIT/4IA, ES DECIR, DESDE LAS
INSTITUCIONES EUROPEAS, DE ACUERDO CON LOS
ESTADOS MIEMBROS, HACIA LOS DESTINATARIOS, EN
ESTE CASO LAS COLECTIVIDADES TERRITORIALES, SE
HA IDO MODIFICANDO GRACIAS A LA PRESIÓN DE
ORGANISMOS COMO EL CONSEJO DE MUNICIPIOS Y
REGIONES DE EUROPA, QUE ME HONRO EN PRESIDIR,
�Ajuntament •
de Barcelona
1Ca V'.\
\1•9'
'
/7
O COMO LA/ASAMBLEA DE REGIONES DE EUROPA,
PRESIDIDA/POR JORDI PUJOL.
- DESDE DICHOS ORGANISMOS Y, ACTUALMENTE
DESDE EL COMITÉ DE LAS REGIONES, HEMOS
DEFENDIDO QUE LOS PODERES POLÍTICOS MÁS
CERCANOS A LOS CIUDADANOS SON LOS QUE MEJOR
CONOCEN LOS PROBLEMAS Y LAS NECESIDADES DE
SUS CONCIUDADANOS MÁS ALLÁ DE PERTENECER A
UNA REGIÓN OBJETIVO 1 Ó 2.
- EL OBJETIVO ERA CONSEGUIR UNA PARTICIPACIÓN DE
TODAS LAS FORMAS DE GOBIERNO EN EL PROCESO
DE TOMA DE DECISIÓN DE LA UNIÓN EUROPEA.
- UN PRIMER RESULTADO ES LA CREACIÓN DEL COMITÉ
DE LAS REGIONES BASADO EN LAS DEMANDAS
DEFENDIDAS PRINCIPALMENTE POR ALEMANIA Y POR
ESPAÑA, EN CIERTO MODO.
- EL COMITÉ NACIÓ CON UN NOMBRE RESTRICTIVO
CON LIN
(SÓLO HACE REFERENCIA A LAS
/ ESQUEMA COPIADO DEL COMITÉ ECONÓMICO Y
/ SOCIAL CONQUIÉN COMPARTE LA ESTRUCTURA
ORGANIZACIONAL.
cpm„,
¿,,,J
�Ajuntament
41) de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
EN SUS DOS PRIMEROS AÑOS DE EXISTENCIA, EL
COMITÉ DE LAS REGIONES HA SIDO PRESIDIDO POR
EL PRESIDENTE DE LA REGIÓN FRANCESA DEL
LANGUEDOC-ROUSSILLON, JACQUES BLANC, Y DESDE
EL MÉ S DE MARZO OCUPO LA PRESIDENCIA SEGÚN
UN SISTEMA DE ALTERNANCIA ÍJE LA PRESIDENCIA
POR PARTE DE UN REPRESENTANTE REGIONAL Y UNO
LOCAL, PACTADO EN SU INICIO.
–
7
DURANTE MI MANDATO ME HE FIJADO ALGUNOS
OBJETIVOS PRIORITARIOS DESTINADOS A MEJORAR
SU FUNCIONAMI61T0)0ERNO%-lACER DEL COMITÉ
UN ÓRGANO TRANSPAREeE
ICAZ
EN EL
ÁMBITO POLÍTICO ME PROPONGO APROVECHAR LA
INTERGUBERNAMENTAL
PARA
CONFERENCIA
REFORZAR NUESTRO PAPEL EN LA ARQUITECTURA
INSTITUCIONAL EUROPEA .
j),sr--1
11,41\--. I
r
)-11(vs'°'-
/
EL RETO DE L ONFERENCIA INTERGUBERNAMENTAL
P o 1,)
1-unp: OAÁ4
-Ityr .,-2c5z,
It,c
J
id '
,791 5 r\-9-1)`4 ‘'‘ 2
t\fp :
KP o,
,
A-1 e,f. c7\-.1-buA
A CONFERENCIA INTERGUBERNAMENTAL ES EL
GRAN RETO A QUE SE ENFRENTA LA UNIÓN EUROPEA
U-tyY YRWN OPORTUNIDAD HISTÓRICA PARA EL
COMITÉ DE LAS REGIONES PARA RECLAMAR UN
MAYOR PESO EN EL PROCESO DE DECISIÓN
EUROPEO.
(
L. N
L5
-'ii.ti aALI.4A; k i_.t.ç ; 'Ica,
ID _ _ is,
-
-
AA,_ ___
br›,<-
7:
2
8
EDIPLOMA NBB
�Ajuntament
•
de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
- LAS REIVINDICACIONES DEL COMITÉ DE LAS
REGIONES
A
LA
CONFERENCIA
INTERGUBERNAMENTAL ESTÁN RESUMIDAS EN EL
DICTÁMEN SOBRE LA REFORMA INSTITUCIONAL QUE
SE APROBÓ EL 21 DE ABRIL DE 1995 CASI POR
UNANIMIDAD EN BRUSELAS.
- LA CUESTIÓN CENTRAL DEL DICTAMEN ES LA
DEFINICIÓN DEL PRINCIPIO DE SUBSIDIARIEDAD O DE
PROXIMIDAD
DE MANERA QUE INCLUYE UNA
REFERENCIA EXPLÍCITA AL PAPEL DE LOS ENTES
REGIONALES Y LOCALES.
- SI LA INTRODUCCIÓN EN EL TRATADO DE LA UNIÓN
EUROPEA DEL PRINCIPIO DE SUBSIDIARIEDAD COMO
UNO DE LOS PRINCIPIOS FUNDAMENTALES DE LA
UNIÓN FUE UN CONSIDERABLE PROGRESO, AHORA
CREEMOS QUE ESTE DEBE SER APLICADO DE FORMA
INTEGRAL.
- SI COMO PIDE EL COMITÉ, EL NUEVO TRATAD
RESULTANTE DE LA REVISIÓN RECONOCE EL LUGAR Y
LA PARTICIPACIÓN, CON IGUAL DIGNIDAD, DE LOS
ENTES REGIONALES Y LOCALES EN LA \
ARQUITECTURA INSTITUCIONAL DE LA UNIÓN,
IGNIFICARÁ UN PROGRESO FORMIDABLE EN LA
�Ajuntament 414 de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
DEMOCRATIZACIÓN DEL SISTEMA INSTITUCIONAL
EUROPEO, ASOCIÁNDOLE LOS NIVELES MÁS
PRÓXIMOS A LOS CIUDADANOS.
- LAS PROPUESTAS DEL COMITÉ DE LAS REGIONES DE
CARA A LA CONFERENCIA INTERGUBERNAMENTAL SE
BASAN EN DOS IDEAS ESENCIALES QUE AYUDAN A
COMPRENDER NUESTRA POSICIÓN EN LAS
INSTITUCIONES EUROPEAS.
NUESTRA DIVERSIDAD ES NUESTRA FOOZA Y ES
TAMBIÉN EL FACTOR QUE NOS HACE MÁS
VULNE93LES. SOMOS UN CONJUNTO DE 222
REPRESENTANTES LOCALES Y REGIONALES DE
EUROPA, ELECTOS, DE DERECHA O DE IZQUIERDA Y
DE CULTURAS ANGLOSAJONA, ESCANDINAVA Y
MEDITERRÁNEA.
PROFESIONALMENTE
SOMOS
NI
- NO
REPRESENTANTES DE EUROPA, COMO LOS
EUROPEOS,
NI
PARLAMENTARIOS
PROFESIONALMENTE TRABAJADORES DE EUROPA,
COMO LOS FUNCIONARIOS Y OTROS TRABAJADORES
SOMOS
DE LAS I NSITT-UCIONES --EUROPEAS
PERSONAS QUE EJERCEMOS COMO GOBERNANTES
(\LOCALES Y REGIONALES EN LOS 15 ESTADOS DE LA
UNIÓN EUROPEA.
10
EDIPLOMA NBB
�Ajuntament
h de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
CUMBRE EUROPEA DE REGIONES Y CIUDADES
ANTES DEL FIN DE LA CONFERENCIA
INTERGUBERNAMENTAL DE REVISIÓN DEL TRATADO
DE LA UNIÓN EUROPEA, EL COMITÉ DE LAS REGIONES
HA PREVISTO ORGANIZAR UNA GRAN REUNIÓN DE
TODAS LAS REGIONES Y DE LAS GRANDES CIUDADES
EUROPEAS UN MES ANTES DE LA CUMBRE DE
AMSTERDAM.
- EL OBJETIVO ES REUNIR LOS MÁXIMOS
REPRESENTANTES DE LAS COLECTIVIDADES
TERRITORIALES EUROPEAS, MÁS ALLÁ DEL ÁMBITO
RESTRINGIDO DEL COMITÉ DE LAS REGIONES, Y
DEBATIR ACERCA DE LAS PROPUESTAS COMUNES A
PRESENTAR ANTE LA CONFERENCIA
INTERGUBERNAMENTAL.
ESTA CUMBRE DEBE SER ENTENDIDA COMO
COMPLEMENTARIA A LA CUMBRE DE JEFES DE
ESDE GOBIERNO -0-13E-TENDRÁ-tuGARuÑ
MES DESPUÉS EN LA MISMA CIUDAD DE AMSTERDAM.
,e
C,Alks1);41,'‘'
• I),
\y>,
Q,
EDIPLOMA NBB
�Ajuntament
-
de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
TENEMOS LA COMPLETA SEGURIDAD DE QUE SÓLO
EN EL MARCO DE UNA REFORMA AMBICIOSA DEL
TRATADO DE LA UNIÓN EUROPEA EL COMITÉ DE LAS
REGIONES PODRÁ ESPERAR QUE SU PAPEL Y SU
INFLUENCIA RESULTEN REFORZADOS.
MUCHAS GRACIAS.
12
EDIPLOMA.NBB
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4417
Title
A name given to the resource
Conferència a l'Escola Diplomàtica
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Escuela Diplomática, Madrid
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Municipis
Unió Europea
Relacions Internacionals
Política
Acció política
Territoris
CEMRE
Barcelona
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1996-12-03
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1081/19870402d_00199.pdf
0f06c15307664ca385f5b3157423b0c9
PDF Text
Text
Ajuntament de Barcelona
CONFERENCIA DEL ALCALDE DE BARCELONA EXCMO.SR.PASQUAL
MARAGALL EN EL CICLO "DEPORTE Y SOCIEDAD", ORGANIZADO
POR EL GOBIERNO DE LA COMUNIDAD FORAL DE NAVARRA
Pamplona, 2 de abril 1987
�Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació
SATISFACCIÓN COMO ALCALDE Y CIUDADANO DE BARCELONA.
PORQUE MI CIUDAD NO QUIERE DESAPROVECHAR LA
EXCELENTE OPORTUNIDAD QUE LE DAN LOS JUEGOS OLÍMPICOS
PARA HACERSE /CONOCER
MEJOR EN EL MUNDO Y TAMBIÉN EN LA
PROPIA ESPAÑA.
Y PORQUE, COMO YA HE DICHO EN MáS DE UNA OCASIÓN,
LO QUE ES BUENO PARA BARCELONA, ES BUENO PARA CATALUNYA,
Y LO QUE ES BUENO PARACATALUNYA, LO ES PARA ESPAÑA. YO
CREO QUE ESTA AFIRMACIÓN SE HA ENTENDIDO, EN TÉRMINOS
GENERALES, BASTANTE BIEN EN TODO EL ESTADO, PERO PIENSO
QUE TODAVÍA ES NECESARIO INSISTIR Y PROFUNDIZAR EN SU
CONTENIDO.
PARA BARCELONA, SIN DUDA, LA OCASIÓN
ES ÚNICA.
DEBEMOS RECONOCER QUE LA NOMINACIÓN OLÍMPICA HA SERVIDO,
ENTRE OTRAS
MODA,
MUCHAS
COSAS,/ PARA PONER A LA CIUDAD DE
o PARA ESCRIBIR/ SU NOMBRE CON LETRAS MáS
DES T ACADAS EN EL MAPALUUDt.
A VECES, LAS URBES QUE NO SON CAPITALES DE ESTADO
PRECISAN DE ACONTECIMIENTOS COMO ÉSTE PARA PROYECTARSE
CON FUERZA A LA ESCENA INTERNACIONAL. Y NO CABE DUDA
�Aluntament de Barcelona
Ref.:
Gabinet de Comunicació
ALGUNA DE QUE BARCELONA ES UNA CIUDAD CON UNA
TRADICIONAL Y ARRAIGADA VOCACIóN ~141~ ,?,i4n4',-Y4e,
PERO ¿ POR QUÉ BARCELONA CONSIGUIÓ LA NOMINACIÓN
OLÍMPICA PARA 1992? SINCERAMENTE PORQUE PRESENTÓ EL
MEJOR PROYECTO ANTE LA ASAMBLEA DEL COMITÉ OLÍMPICO
INTERNACIONAL, Y PORQUÉ LA CIUDAD DE BARCELONA ENTERA
ESTABA PERFECTAMENTE PREPARADA PARA ASUMIR ESTE RETO Y
LLEVARLO A LA PRáCTICA CON ÉXITO.
Pc17.km),, /11..c;11/
7z;/)‘:'ç
EL PROYECTO OLÍMPICO HA DADO, SIN DUDA, UN EMPUJÓN A
IDEAS MUY DIVERSAS QUE LA CIUDAD EXIGIA DESDE TIEMPO
-N
ATRáS. OPERACIONES URBANÍSTICAS COMO EL ACUERDO SUSCRITO
CON RENFE QUE PERMITE EL LEVANTAMIENTO DE LA VIA
/171(7
FÉRREA QUE TRANSCURRE POR EL LITORAL Y QUE HASTA AHORA
HA IMPEDIDO EL DESARROLLO DE UNA IMPORTANTE ZONA
MARÍTIMA DE LA CIUDAD. ESTE ES, SIN LUGAR A DUDAS, UN
IMPORTANTE PROYECTO QUE PERMITIRá A BARCELONA LA
RECUPERACIÓN DE SU FACHADA MARÍTIMA Y DE DEJAR DE VIVIR,
COMO SIEMPRE SE HA DICHO, DE ESPALDAS AL MAR.
JUNTAMENTE CON LA RECUPERACIÓN DE LA FACHADA
MARÍTIMA, ESTA
OPERACIÓN SUPONDRá TAMBIÉN LA
REHABILITACIÓN DE UNO DE LOS BARRIOS MáS DEGRADADOS,
�Ajuntament (le Barcelona
Ref.:
Gabinet de Comunicació
COMO ES EL DEL POBLE NOU. AQUÍ LA ACTUACIÓN SUPONDRá LA
RECONVERSIóN DE ESTA ZONA ACTUALMENTE DEDICADA A LA
ACTIVIDAD INDUSTRIAL EN UNA PARTE INTEGRADA DENTRO DEL
TEJIDO URBANO. LA ACTUACIóN EN ESTE SENTIDO CONLLEVARá
LA REPIABILITACIóN URBANÍSTICA DE TODA LA RED VIARIA PARA
CONECTARLA CON LA VILLA OLÍMPICA.
OTRO DE LOS GRANDES PROYECTOS PENDIENTES QUE TIENE
LA CIUDAD DE BARCELONA ES LA FINALIZACIóN DE LA RED
VIARIA BáSICA. EN ESTE SENTIDO ES DE VITAL IMPORTANCIA
PARA LA CIUDAD LA FINALIZACIÓN DE LOS CINTURONES
RONDA
----,
TERMINACIÓN .-- E
DE
ESTAN YA EN FASE DE EJECUCIÓN
1
PRIMERO Y.
Pri.
un
tikAls.t0i: Ckl.:- --'
SEGUN'O, ASÍ COMO LA
~),./
P.SIELLS_ =TOS VPARICS —jUN DE
VITIrt---1-÷IPO.RTANCIA---PARA
QU_E 5:::-PU-ED-A19-A-F1101\477;7,e-ESIDADES(WILTZNTE
l
eth
a
1-'<*:
• 11 •
- ET
c5
l),IL:1?-; 12 (S
C.,<Je..-tf,Prtd)
CIRCULATORIAS—QUE EL
----AUT4t4O.SILá«-STI-C49— -
i.-771
114
N (-
-1:k;,(VII>c
4
TERMINACIÓN Y ENLACE DEL CINTURÓN DEL LITORAL. TIM~-
FIX-3?-7.f si÷57.JITAnID
:_..
á
°()
)
ESTA ES UNA ASIGNATURA PENDIENTE DE BARCELONA EN LA
QUE SP VIENEN TRABAJANO DESDE HACE AÑOS. PERO LA CIUDAD
DE BARCELONA TIENE TODAVIA ESPACIOS EN LOS QUE ES
POSIBLE HACER GRANDES ACTUACIONES, A PESAR DE QUE, A
1~-Al
�Ajuntament de Barcelona
Gabinet de (Tornuníeació
Ref.:
SIMPLE VISTA, PUEDA PARECER QUE NO. BARCELONA VúLVERá A
MIRAR EL MAR DESDE LA VILLA OLÍMPICA, PERO TIENE É TODAVIA
PENDIENTE LA URBANIZACION DE PARTE DE LA MONTAÑA DE
MONTJUYC. AQUÍ, DONDE SE CONCENTRA TODO EL PROYECTO DE
OLÍMPICO
s\
LAS ACTUACIONES SERAN TAMBIéN PARA
DAR A LA CIUDAD MS ESPACIO PAREA EL OCIO. EL (PARQUE
DEL MGDTP; éS UN ?ROYECTO QUE PRETENDE REORDENAR TODO EL
./
ESPACIO LUDICO .:',2UE ES LA MONTAÑA DE MONTJUÏC PARA LOS
BARCELONESES.
'r.e,c
41C Niki]
° 11)19171 ' ' ( '' 14) F w 11 trd‘t ,
i
) 1i 1.:9 : I. )
Iza: , 15i ,
: í''i (4 vi..«"(
,,,c„,
1--
1c ;
q
u
Pi.;j111,,..
(11 >- 11'
---
PERO NO TODOS LOS PROYECTOS A DESARROLLAR DURANTE
ESTOS AÑOS SON DE CARáCTER URBANÍSTICO. BARCELONA QUIERE
AFRONTAR EL FUTURO CON OTROS GRANDES PROYECTOS QUE EL
AVANCE DE LAS NUEVAS TECNOLOGIAS ESTAN POSIBILITANDO.
~e, LA CONSTRUCCION DE UNA TORRE
PERMITIPfi
COMPLETAR
t'r
1`1141,),,
EL
DE COMUNICACIONES QUE
SERVICIO Y RETRANSMITIR
EL EVENTO OLÍMPICO A. LOS CINCO CONTINENTES,
CON NITIDEZ Y SEGURIDAD, Y ADEMáS COMPLETARá LA RED
INFORMTYyTICA Y COMUNICATIVA DEL AREA METROPOLITANA DE
BARCELONA.
EL CABLEADO DE TODA LA CIUDAD CON FIBRA ÓPTICA ES OTRO
DE LOS PROYECTOS QUE EN ESTOS MOMENTOS SE ESTAN
) t - I:- t. k. ,t..,
1:;u3.¿,,*-,1.
�Ajuntament de Barcelona
Ref.:
Gabinet de Comunicació
PROYECTANDO EN BARCELONA. RECIENTEMENTE :HE VISITADO
ALGUNAS CIUDADES ITALIANAS, DONDE ME HA SIDO POSIBLE
OBSERVAR EL NIVEL DE DESARROLLO DEL CABLE EN MILAN Y
TURIN.
1L PRESIDENTE( DE LAs EMPRESA OLIVETTJ'; ME OFRECIIlta,
TODA SU
COLABORACIÓN EN NUESTRO PROYECTO, Y ÉSTA
SÓLO ES
UNA DE TANTAS MUESTRAS DE ENTUSIASMO HACIA LA CIUDAD DE
BAPCELONA. SEGURAMENTE, TODA NUESTRA EXPERIENCIA
SERVIRa DE EJEMPLO PARA OTRAS CIUDADES ESPAÑOLAS EN LAS
QUE, CON TODA SEGURIDAD, SE ENCUENTRA PAMPLONA.
EL PROYECTO OLÍMPICO HA DADO TAMBIéN UN EMPUJÓN A
OTRAS IDEAS MAS DIVERSAS COMO PUEDEN SER LA CONSTRUCCIÓN
DE NUEVOS HOTELES DE LOS QUE LA CIUDAD SE ENCUENTRA YA
1\
A hl'',
4141'
EN ESTOS MOMENTOS EN DéFICIT NOTABLE, Y QUE LA DEMANADA
SE VERA
NECESITADA POR EL GRAN FLUJO DE VISITANTES QUE
SE ESPERA DURANTE LA CELEBRACIÓN DE LOS JUEGOS.
EL RELANZAMIENTO ECONÓMICO DE BARCELONA PASA TAMBIéN
POR UNA DINAMIZACIóN GENERAL DE LA EWNOMIAEN ESTE
ASPECTO LOS JUEGOS OLÍMPICOS SERVIRáN DE CATALIZADOR
PARA DESARROLLAR LA INICIATIVA PRIVADA EN UNA DE LAS
AREAS MAS DINÁMICAS DE ESPAÑA.
�Ajuntament de Barcelona
Gabinet
de Comunicació
Ref.:
CON TODOS ESTOS PROYECTOS, QUE YA EMPIEZAN A NOTARSE
COMO REALIDADES, QUISIERA INSISTIR EN LA IDEA DE QUE
ESTAMOS CONSTRUYENDO UNA NUEVA CIUDAD, PERO TAMBIéN UN
PAÍS NUEVO. UN PAÍS MáS DIVERSO, MáS DINáMICO, MáS
INTEGRADOR. UN PAÍS, EN DEFINITIVA, MáS COMPARTIDO.
ES EVIDENTE QUE EL HECHO DE QUE LOS JUEGOS OLÍMPICOS
SE CELEBREN EN dTALUNYA>; NOS BRINDA UNA OCASIÓN úNICA
PARA DIVULGAR
1t1
R-A
CULTURA,
la/ZUPIA-
MANERA DE SER
t ThV
dk:
ocItptix, EN TODA SU RIQUEZA Y SU DIVERSIDAD. Y
DIVULGARLO A LO LARGO Y ANCHO DEL PLANETA, HASTA LOS
1~
t
RINCONES M:71S REMOTOS DE LA TIERRA. ES DIFICIL ENCONTRAR
OTRAS CELEBRACIONES PUNTUALES QUE DESPIERTEN TANTO
INTERÓS Y TANTO PODER CAUTIVADOR COMO LOS JUEGOS
OLÍMPICOS.
PERO BARCELONA NO QUIERE TAMPOCO LOS JUEGOS SOLO
PARA ENSEÑAR LO QUE LOS PROPIOS BARCELONESES Y CATALANES
ESTAN HACIENDO. EL PROYECTO DE UNA OLIMPIADA CULTURAL A
DESARROLLAR
DURANTE LOS CUATRO AÑOS ANTERIORES A LOS
JUEGOS SERVIRáN PARA PROYECTAR NO SÓLO LA CIUDAD EN UN
PLANO INTERNACIONAL, SIN6 QUE BARCELONA QUIERE
CONVERTIRSE EN PUNTO
DE ENCUENTRO DE TODOS AQUELLOS
4'-*1
414
7I1
�Ajuntament de Barcelona
Ref.:
Gabinet de Comunicad()
ARTISTAS EL MUNDO QUE QUIERAN, JUNTO CON NOSOTROS,
CONTRIBUIR. A DESARROLLAR EL ESPÍRITU UNIVERSAL DE LAS
ARTES,
EL PROYECTO DE LA OLIMPIADA CULTURAL QUE SE PRESENTÓ
EN LA MEMORIA DE LA CANDIDATURA DE BARCELONA AL COMITé
OLÍMPICO INTERNACIONAL SE OFRECIA LA INICIATIVA DE
CONVERTIR
LA
CIUDAD EN LA CAPITAL CULTURAL DEL MUNDO AL
SEEVICIO DEL ESPÍRITU OLÍMPICO. DESDE LA CLAUSURA DE LOS
JUEGOS DE SEÚL EN 1988 HASTA 1991 CONLLEVAR& LA
CELEBRACIÓN DE WPORTANTES ACONTECIMIENTOS ARTÍSTICOS.
EXPOSICIONES, FESTIVALES INTERNACIONALES DE MÜSICA,
OPERA, DANZA, TEATRO Y DE CANTO CORAL SON SOLO UNOS
ITEMS DENTRO DEL VASTO PROGRAMA A ORGANIZAR.
DURANTE CUATRO AÑOS LA CREACIÓN CULTURAL COMPARTIRá
CON EL ESPÍRITU
OLÍMPICO LA VIDA Y LA PROYECCION DE
BARCELONA. ESTA UNIÓN ENTRE LA CULTURA Y EL DEPORTE SE
CELEBRARá EN PARTE EN LAS RUINAS DE LA CIUDAD GRECO
ROMANA DE EMPáRIES, DONDE LLEGARá
1,11QLINPIcA
PARA
SER LLEVADA DESDE ALLÍ A LA MONTAÑA DE MONTJUiC. ( -
CADA UNO DE ESTOS AÑOS PRELIMINARES ESTARá. DEDICADO A
UN TEMA CONCRETO. ESTOS ES, EN 1989 SERA EL AÑO DE LA
�Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicad()
CULTURA Y
Ref.:
EL DEPORTE, EL 1990 EL AÑO DE LAS ARTES, EL
AÑO 1991 EL AÑO EL FUTURO Y EL 1992 EL AÑO DEL FESTIVAL
OLÍMPICO DE LAS ARTES.
LA CUMBRE DE ESTE PROGRAMA CULTURAL SERá, SIN LUGAR
A DUDAS, EL FESTIVAL OLíMPICO
DE LAS—A,R7 g-S-4E;.-19.92. EL
FESTIVAL ESTá ENMARCADO DENTRO DE ALGUNOS PROPÓSITOS
BáSICOS: PRIMERAMENTE DAR A CONOCER EJEMPLOS DE
ACTIVIDADES ARTÍSTICAS NACIONALES E INTERNACIONALES QUE
IICLUYAN
LOS MáS PRESTIGIOSOS ACONTECIMIENTOS Y ARTISTAS
DE RENOMBRE MUNDIAL, CON UN EMFASIS ESPECIAL EN EL
TRABAJO Y EN EL
NOMBRE DE AQUELLOS QUE HAN LLEGADO A LAS
MáXIMAS EXPRESIONES DE LA CREACIÓN ARTíSTICA, DESDE LAS
OBRAS MAESTRAS DE LA CULTURA MEDIEVAL HASTA LOS NOMBRES
GIGANTES DE NUESTROS DIAS COMO PICASSO, MIRó Y DALÍ,
DESDE FALLA Y ALBóNIZ HASTA RAU CASALS Y NARCISO YEPES,
DESE GAUDÍ A SERT.
EN SEGUNDO
LUGAR, EL FESTIVAL QUIERE JUNTAR TODAS
AQUELLAS PERSONALIDADES DEL MUNDO DE LAS ARTES, AQUELLOS
GRUPOS Y COMPAÑIAS QUE ESTAN OCUPANDO LAS MáXIMAS
POSICIONES EN SUS REPECTIVOS CAMPOS EN 1992.
U
�Ajuntament de Barcelona
< -0a
Gabinet de Comunicació
-
711
Ref.:
r
tL
R
MUY 1 IrPORTNNTES
I LA !OPO
L
Csi)41-'
CULTURAL 4rIENE, UNA*
EVID NTE QUE ESTErPROYEp
ICI
7-tyt) 114-
PERO C MO íPi HE/ DICI:iD
AD QUE
OS JUEGOS NQS10FRECIE
l'ARA
RNAINÁL ES' -6.NICA-;TODAS
RAPR6IXE
:
! 1
lilmiA, , ,JE 1:1MUtZD /4PEZAN Y
A CONVERCER—HÁCIA
...,,
•,,
\_.,
A ESTAR DE MODA YA
9
EN MUCHOS AMBITDS INTERNACIOALES. HAY QUE APROVECHAR
BERCTItren-A-Y HACIA
EdrAIJEMPHAIWIg
ESTA ocAsT6N,..r.(111~19.11~110k,
21~6~5--
EST91" - CAPACITADOS PARA DAR AL MUNDO ESTA IMAGEN DE
MODERNI DAD DE LA QUE MUCHOS CREEN QUE ESTAMOS ALEJADOS.
ME CUSTARIA RESALTAR EN ESTE ASPECTO,
LA
SIGNIFICACIÓN QUE ADQUIRIRAN LOS JUEGOS EN UNA SOCIEDAD
COMO LA ESPAÑOLA QUE, DECIDIDAMENTE HA EMPRENDIDO EL
1 1)
CAMINO DE LA CCORIA Y DE LA MODERNIZACIÓN.
LAS
LIBERTADES DEMOCRáTICAS, EL PROCESO AUTONÓMICO, LA PLENA
Y AFECTIVA INTEGRACIÓN EN EL MARCO EUROPEO, HAN CREADO
LAS CONDICIONES OPTIMAS PARA CELEBRAR UN EVENTO DE LAS
C ,A.RACTERISTIOCAT, DE LOS JUEGOS OLÍMPICOS, QUE FOMENTE
INEQUÍVOCAMENTE LA TOLERANCIA Y EL SENTIMIENTO UNIVERSAL
A TRAVÉS DEL DEPORTE. TAMBIé.N PARA LA PROYECCIóN
EXTERIOR DE LA ESPAÑA DEMOCRáTICA, LA OCASIÓN DE UNOS
JUEGOS ES DE LA MAYOR IMPORTANCIA.
11
�Ajuntament de Barcelona
Ref.:
Gabinet de Comunicació
t,?.
CATALAMIDAD DE LOS JUEGOS, EN 1992, SERá UNO Dt LOS
FF.CTORI DISTINTIVOS EN RELACIÓN CON OTRAS ,ADICIONES
OLÍNPICRtS.'`-. á' LO SERá MUCHO MáS, POR EJEMPLO, QUE LOS
GIMDES A CONTIPÇI
NEN!
OS INTERNACIONALES,4UE HAN MARCADO
DE UNA FOP A SI C AIFICATIVA LA. HISTORIA DE LA CIUDAD DE
BARCELONA.
ME ESTOY REFIRIENDO' A LAS EXPOSICIONES
.l
t.
UNIVERSALES DE BARCE QNA DE /t88 Y 1929. A LO LARGO DE
LOS A"1Or . LO QUE PERDURA `" LA TAREA REALIZADA.
ESTA CATALANID JX� DE LOS JUÇOS HAY QUE ENTENDERLA
I
POR EI: HECHO DE,UE LOS JUEGOS SE IZ1ALIZAN EN UNA CIUDAD
i
DE CATALUÑA. SU CAPITAL. LOS CATALANES SABEMOS LO
DIFICIL E ES QUE A NIVEL MUNDIAL SE
twQS
RECONOZCA
NUESTV IDENTIDAD COMO PUEBLO. UN PUEBLO QUE FORMA PARTE
DE ?'S.PAÑA, UNA ESPAÑA QUE PROCLAMAMOS EN SU DIVERSIDAD.
DF
LA MISMA FORMA QUE TODOS LOS PUEBLOS DE ESPAÑA,
NACIONALIDADES Y REGIONES, SINTIERON LA
ALEGRIA
COMO
PROPIA CON LA DENOMINACION DE BARCELONA COMO SEDE
OLÍMPICA, TAi'-IBIEN HABRAN DE SENTIRSE PARTICIPES DE LA
PREPARACIÓN, LA CELEBRACIÓN Y LA PROYECCION DE LOS
JUEGOS.
PEPO DENTRO DE ESTA EXPOSICIóN DEL PROYECTO OLÍMPICO
12
�Ajumarnent de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.:
DE BARCELONA NO HEMOS DE DEJAR AL MARGEN UNO DE LOS
ASPECTOS QUE CONFIGURAN, SIN LUGAR A DUDAS, LO QUE TIENE
QUE SER. LA PARTICIPACIÓN ESPAÑOLA EN EL CAMPO DEPORTIVO.
EN ESTE ASPECTO NO PUEDO DEJAR DE REFERIRME AL
FOMENTO DEL DEPORTE, wasz-src-kips~lax,ó_ozírfjp-i-c_g_
QUE PERMITE QUE UN ACONTECIMIENTO ORGANIZADO EN UNA
CIUDAD SE HAGA EXTENSIVO A TODA LA SOCIEDAD. Y VUELVO A
REPETIR QUE LA UNANIMIDAD QUE SE HA RESPIRADO EN TODA
ESPAÑA, EN RELACIÓN CON EL PROYECTO DE BARCELONA' 92 ES
QUIZ5, EL MáXIMO EXPONENTE DE ESTE FENÓMENO. EN REALIDAD,
HACIA TIEMPO QUE NO SE SUSCITABA TAL ENTUSIASMO, EN TODA
ESPAÑA, POR UN PROYECTO NACIDO EN CATALUNYA.
BUENA PRUEBA DE ELLO SON LAS MANIFESTACIONES
ESPONTANEAS DE ALEGRIA QUE TUVIERON LUGAR EN TOA ESPAÑA
AL CONOCERSE LA CONCESIÓN OLÍMPICA DE BARCELONA, TANTO A
NIVEL DE LOS PROPIOS CIUDADANOS COMO DE LAS
INSTITUCIONES Y DE LOS MEDIOS DE COMUNICACIÓN. SIN LUGAR
A. DUDAS ESTE JúBILO HAY QUE ENTENDERLO EN BIEN DEL
PROPIO DEPORTE, POR EL QUE ES NECESARIO QUE FORME PARTE
DE NUESTRA VIDA COTIDIANA COMO UN ACTO MáS, Y NO ME
ESTOY REFIRIENDO EN EL DEPORTE SÓLO COMO ESPECTáCULO.
13
�Ajuntament de Bareetona
Gabinet de Comunicació.
Ref.:
EL FOMENTO DEL DEPORTE EN NUESTRA SOCIEDAD, PREPARAR
A LOS ATLETAS QUE HAN DE COMPETIR EN ESTOS Y FUTUROS
JUEGOS, ES UNA TAREA QUE CONLLEVA UN ESFUERZO NOTORIO EN
EL QUE TIENEN QUE PARTICIPAR GOBIERNOS Y CIUDADANOS.
EN ESTE SENTIDO EN BARCELONA HEMOS INICIADO UNA
CAMPAÑA DEL FOMENTO DEL DEPORTE ENTRE LOS ESCOLARES.
BAJO EL LEMA 'EN LA ESCUELA, MAS DEPORTE QUE NUNCA' SE
ESTAN HACIENDO UNA SERIE DE ACTIVIDADES QUE VAN DESDE EL
RECICLAJE EN IDUCACION FISICA Y DEPORTES PARA MAESTROS
DF
EGB,
LA FORMACIÓN DE MONITORES DEPORTIVOS Y LA
CELEBRACIÓN DE LOS 'MIERCOLES OLÍMPICOS',
EN
QUE
PARTICIPAN TODOS LOS ESCOLARES DE LA CIUDAD CON LA
COLABORACIÓN DE LAS FEDERACIONES DEPORTIVAS CATALANAS.
QUISIÉRAMOS QUE ESTA INICIATIVA FUERA RECOGIDA POR EL
MINISTRO DE EDUCACIÓN Y CIENCIA Y QUE EL DEPORTE FUERA
INCORPORADO COMO UNA ASIGNATURA MES, UNA ASIGNATURA NO
EXCEPCIONAL, SINO NORMAL Y BASICA, EN LOS PROGRAMAS
ESCOLARES.
LA CAMPAÑA COMPRENDE TAMBIéN LA MEJORA DE DIVERSAS
INSTALACIONES DEPORTIVAS ESCOLARES Y LA DISTRIBUCIÓN DE
DIFERENTE MATERIAL DEPORTIVO PARA LAS ESCUELAS PÚBLICAS.
TODO ESTO PARA FOMENTAR EL DEPORTE EN LA ESCUELA, PARA
�Ajuntament de Barcelona
Ref.:
Gabinet de Comunicació
()NE LA ASIGNATURA DE EDUCACIÓN FÍSICA NO SEA UNA SIMPLE
"MARI'\" COMO ESTá CATALOGADA EN MUCHOS COLEGIOS. ES
NECESARIO QUE EL DEPORTE EMPIECE EN LA ESCUELA PARA
CONTINUAR, DE ESTA
FORMA,
PRACTICANDOSE POSTERIORMENTE.
Y PAPA, QUE EN NUESTRO PAÍS HAYAN ATLETAS PREPARADOS YA
NO SOLO PE CARA A LOS JUEGOS DE BARCELONA, SIN() PARA
TODAS AQUELLAS
COMPETICIONES QUE VENDRAN POSTERIORMENTE.
EL FAMOSO LEMA PROMOCIONAL "BARCELONA'92, UN OBJETIVO
DE
TODOS.
SE
HA CONVERTIDO EN UNA
PALPABLE.
LAS
BARCELONA
OLÍMPICA,
REALIDAD
MáS
PERSONAS QUE HAN OFRECIDO SU APOYO A
DESDE
LOS 100.000 VOLUNTARIOS
QUE
LA
DE
TODAS LAS EDADES Y CONDICIONES, HASTA SU MAJESTAD EL REY
JUAN CARLOS I —PRIMER GRAN ENTUSIASTA DEL PROYECTO
OLMPICO—, SE HAN MOVILIZADO AL UNÍSONO PARA RESPALDAR
LAS ASPIRACIONES DE BARCELONA. SIN DUDA ALGUNA, LA
CAPACIDAD DE CONVOCATORIA DE BARCELONA Y SU PRESTIGIO
COMO CIUDAD HA SALIDO VIGORIZADO DE ESTA EXPERIENCIA.
LOS JUEGOS OLÍMP ICOS DE 1992, POR LO TANTO, YA ESTá
DANDO SUS PRIMEROS FRUTOS. SE HAN INICIADO TODAS
AQUELLAS EMPRESAS DE INTERéS GENERAL ASOCIADAS A LOS
JUEGOS. SE HAN
TRABAJADO CON TENACIDAD Y CON ACIERTO. Y
ENCIMA DE TODO, SE HA AVIVADO EL FERVOR DE TODOS LOS
�Ajurn a mera de Barcelona
Ref.:
Gabinet de Comunicació
CIUDADANOS Y DE TODA LA SOCIEDAD ESPAÑOLA. SE HA
CUMPLIDO LO NECESARIO Y SE HA HECHO ALGO MáS DE LO QUE
po7,
HUMANAMENTE POSIBLE. ESTA ES NUESTRA PRIMERA
VICTOREA; UNA VICTORIA QUE, SEGUIDA DE MUCHAS OTRAS,
DEBE CONCLUIR EN UN PROPÓSITO FIRME Y DECIDIDO DE LA
CIUDAD ENTERA: OFRECER AL MUNDO, EN 1992, LOS MEJORES
JUEGOS OLÍMPICOS DE LA HISTORIA.CONTAMOS EN ELLO CON SU
APOYO Y SU COLABORACIÓN, QUE AGRADECEMOS Y QUEREMOS
CORRESPONDER CON UNOS JUEGOS QUE SEAN POSITIVOS PARA
TODOS.PORQUE COMO YA PROCLAME LA NOCHE FELIZ Y
PREMONITORIA DEL 17 DE OCTUBRE DE 1986: LO QUE ES BUENO
PARA BARCELONA, ES BUENO PARA CATALUÑA,
Y LO QUE ES
BUENO PARA CATALUÑA ES BUENO PARA ESPAÑA.
MUCHAS GRACIAS SEÑOR PRESIDENTE POR SU INVITACIóN Y A
TODOS USTEDES POR SU ATENCIóN.
6
�Ajuntament de Barcelona
Ref.:
Gabinet de Comunicació
PARTICIPAR EN ESTE CICLO DE CONFERENCIAS SOBRE
"DEPORTE Y SOCIEDAD", ORGANIZADO POR EL GOBIERNO DE LA
COMUNIDAD FORAL DE NAVARRA, ES PARA Mí Y PARA LA CIUDAD
QUE REPRESENTO UN HONOR, AL TIEMPO QUE UN MOTIVO DE
SATISFACCIÓN.
CUANDO EL PRESIDENTE URRALBURU ME
ESCRIBIó
ImvITANDomE A VENIR A PAMPLONA PARA HABBAR DEL PROYECTO
OLÍMPICO DE BARCELONA '92, ME INDICABAEN SU CARTA QUE
"LA NOMINACIóN DE BARCELONA PARA LA CELEBRACIÓN DE LOS
JUEGOS DEL 92 ES, SIN DUDA, UNO DE LOS TEMAS QUE MS
INTERESAN Y QUE MAYORES EXPECTATIVAS GENERAN EN LA
SOCIEDAD NAVARRA".
NUNCA HE DUDADO DEL INTERÉS QUE LA BARCELONA
OLÍMPICA DESPIERTA EN TODO EL ESTADO ESPAÑOL. BUENA
PRUEBA DE ESE INTERÉS FUERON LAS ESPONTáNEAS Y SINCERAS
MANIFESTACIONES DE ALEGRÍA QUE SE PRODUJERON EN TODA
ESPAÑA AQUEL \17 DE OCTUBRE QUE YA FORMA PARTE DE LAS
GRANDES FECHAS DE MI CIUDAD, BARCELONA, DE CATALUNYA
,
•
DE ESPAS1A.
NUNCA HE DUDADO DE LA EXISTENCIA DE ESE INTERÉS,
DECÍA, PERO RECIBIR AQUELLA INDICACIóN DE GABRIEL
URRALBURU, 4/15.00Q0,e0,NtZATWr05, ME PRODUJO UNA HONDA
,,.,
1
u
-5- l
'S
,
1\
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
3987
Title
A name given to the resource
Conferència al Cicle "Deporte y Sociedad", organitzat per el Govern de la Comunitat Floral de Navarra
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Pamplona, Navarra
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)
Infraestructures
Cultura
Esport
Model social
Barcelona
Navarra
Description
An account of the resource
Conté notes manuscrites de PM.
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1987-04-02
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/18/1379/19940407d_00616.pdf
dfd61ae27b00c4cf8950c880f1be71e1
PDF Text
Text
rt_ 0-1
a
.
(AV9,../.,
C
V--
I
J--,
c_.,
,
1
4
j
I'
(5.-47-, (AY-1
ei
f
1
(
2 r i ,(z.
:
2
V,--1 MA,tA Ci'1.24A,3 ,
Lyk/1 ,
y
A rI,Afirt
r1-0
/19
ov 1 le_
ai»,k49/1
s
15- \A "
11
e
c )
,Ut /(gÁ ) 'tfrljtir
Ut,444.0--
di (-)
I.;"Xvy
)4."
t"
1
(
2113
rt",cc-yo
1-1
tß'
r
\
\
/(
ok:korlimr 90. e r
.„--
la„
/- di)?
lott-tu:y"?
a
�r¿A- °'4
Gl/tmWt--- tt-sdk
dils (fu)
Z,/ 417fvw-144,te
t j
ç'L'\?-611
13'\/1 Á--W"
441-5
/1.--4¿X Ge-)7
J-r//)-1 vt
'
~t/tke (2/471.,
»
cc/u/ (A-(2-,t-
uvrh rIALe ,iszr c,\IP
L¿4)11
ej+ ¿,ty-,k11 A' z.,(,;(i-y
/PAA
,,f)\»-(e
(1/LAA
íto",-1,4.• )rt„,sr.,04_,
cytAlb
(fr
rad,t20 -
t-41 ot»
Lrut<
4-vt„ dil,-nd2t9Á
,/f1A // «AA/ti'
(2,,J■A
c7- (A,
raik
14C /1--°
17"\
1,14;3,
\-N,
cei 9(.1
e s --7t
c
C;C,tr<
k.),Á ,IC-004.•
C'''1144-4.42°'‘ "?-0
/
(i,"
‘7-14
�l
+790,
A
r)
m
)2,1L
,
"I ^^ d-i^/ w5
^G
(41
Ce «44-1-1AP.tv4r-14d
^ cawu 4,1,4A,,&
rt,G^3LH ^/
í../7-,44,5 Le. dbifr /
^ti^%^ , k <ca^ ^,, ^..- 74^
j ^,' 4A;115?r
^ ^
W fAi¿-,A4(ce ^ l^^ ^y ^ ^ /11(1 . m1 ^ft,q,
1"44/11/1 a ^^.^
TrA-4 itt (21/1/(-9
^
C
d :41C
- 141 ° 44
(-044-,-
~v16-t`
1/ 111A4^ M ^ awv^^ ^
^e c l'G^ml)
s,"-'Lt/^^^tí^,^,'
l
'^^`
,
^ ..•-^/A" ^^,^.,f^
,
^^^ ^^ ^ ^ ,^(}
^^`^ f ^ r
c),m, ^'
44,j,vt41 0, !1.<
Je mi di
,
^^
o
^^. +1.)G+^ v^ ^
^ ^ ^
^^
_-^
_..^,
/Ir
^ ^^^ ^ ^-i.si•s 1:1
,,^ „^,,,,^
,^ ,(
/^^^^-^
—
Jry¿({
{/^^^/{J^
r
^
r
,^ 4^,
4114
(4").",
.^
^ t ^^3í" ^ (-k
^ /111444''^, ^ ^
r r; r . ,^. ^^ ^ utuv^
MA ¿m'A
^
10^
ttliy--
t
üv144
^
^^^ ^,^1 1 ^ ^ ^u^ a ^ ^
^ fovy ^^ ^^ ^ ^ k/lA.
-1:5^ ^ C^^/1 ^ ^
^ ^^
(141,1411-f
A-t `l ^^^c 414„
j_e44A uyw p) ^- ^ 1
;
^ ^b^.
4 ot ^
S^
i
^ "
14--4^--,
^
^^
.t ^'
p ‘1..¿
�A_.2.1/6,tbuA
f
d.); Ir (1,5
L
1.
IÇA14 '
i\A-k)2iji
)yi/ki
04A-4"9
rf.‹.61 1
jz
44),te!
114.441/17
--11(
'14
ozakm 414k)-A
mi
'v-'ir
r ¿Iir
ptv pf 7
1 a
4.11
,b
Ç'Y
LAA. , 119
.
LA'e/1-4( ct, k-414
(u_p
)°°
,101_,t, 9--)"..~.4.1 ‘L,k
eti (o
rtA %)„0/"k)
/AJc43 1
tr;-,
tf -S - L,f2r)
A '14,51
/e/ 1-44eAVIt"--
qitit
e
RAQ
f
)--9-, 'L. PA-1'1'4r
(XI ( 9A (? ,4t? ' e'
..tf-i-e--C ( ciA~ )19) f "4
dut)^, u.) Fp,4-i;,
A
aléAA
+t7/
Li
idi:J¿J?ilo
a- kitt_ wi 1 f 2 , 1 , 1 A - 0. 4 ..
�‹),,tAÁ,1
t
f.v.2:\xo
95.4A)t '
p(A
CVAILZÁ )
CgM4- kx..44
bil/v)
ky1 4
(AA-P tAitA
CAA
N
Lt"-Q, t ,Q4A¿ dji
JQt
I
-Z4A,
(
eb,
4411
I)
ilLit4)1A,44,t4iz,
tItiM
A
ANAtImm,,i
f
fe_ vm u/12r
e(Am.u.4,
Ið,
kevl
wv■ vc*._0U4,
I . Itt~?1,A,/, Á
p4.•
lvt4
(,/
hr
CU4,7t1
7
'‘Al
bt4,4/1
)7 , -
¿
UR-11 cv,e
QLt
P-2-r(en
(11,t
t
c2f)
irDT
ca
cito
oc-b
(A..14.4...#
knA/iLotA;1
1-24 tAr1,1/
,Q
11
luurtA4, JrlAt"
()\-,
cç
rs,,ttz
mv,„ ‘91.,, (AA"»
—91/4.0.1k
f
Hinivp.„( (dvvr,kczicw
,(1224-
44,1 °
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
10. Comitè de les Regions (CdR)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1994-1998
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Conté la documentació generada per Pasqual Maragall o els seus col·laboradors, en relació al Comitè de les Regions, que va presidir del 1996 al 1998.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4285
Title
A name given to the resource
Conferència al Parlament Europeu. Grup de Treball núm. 1.
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Abstract
A summary of the resource.
Igual dignitat de tots els poders, que es a la base dels principis d'autonomia i de proximitat. Rotació de la presidència del Comité de Regions. Poder local i poder regional.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Parlament Europeu, Brusselles
Language
A language of the resource
Francès
Subject
The topic of the resource
Activitat parlamentària
Relacions Internacionals
Acció política
Territoris
Comitè de les Regions
Europa
Barcelona
Description
An account of the resource
Text manuscrit de PM.
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1994-04-07
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències