66
10
1525
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1404/19940915d_00640.pdf
28390bfb56593cb8451ea31ae85ea06c
PDF Text
Text
K.fu:UmUA , ^QU O cot¿Q~, Psc-
~
BARCELONA,
UN NOU SALT ENDAVANT
Intervenció del company Pasqual Maragall
'Barcelona, 15 de setembre de 1994
�Estimats companys i estimats amics,
Tinc entès que aquí hi ha molta gent que ha col.laborat en la
conducció d'aquesta ciutat a nivell de gestió i també a
nivell polític, hi ha molts que són polítics, hi ha alguns
que no ho són -tinc la impressió- i, per tant, als companys
ï als amics, a tots els que han contribuït a gestionar
aquesta ciutat que tothom en aquest moment admira, moltes
gràcies per ser aquí, en aquest principi de curs que és un
altre principi de curs, però n o és qualsevol principi de
curs. Aquí a l'entrada ens han preguntat què era aquest acte,
si era el principi de la campanya electoral; hem dit que no;
que era el principi de curs que cada any ho fèiem.
Però és evident que aquest és un curs especial i ho he dit
també aquí fora. És un curs i és un principi de curs, en el
qual hem de definir, és l'últim any del mandat, i per tant
hem de dir clarament com voldríem que aquest mandat es
recordés, en primer lloc; i en segon lloc, com voldríem que
aquest mandat fas seguit per un altre mandat, és a dir,
recordar tot allò que pensem que s'ha fet, que la gent coneix
però, que a vegades oblida. Regurgitar-ho, tornar-ho a la
memòria, d'una forma no monogràfica, no monolítica, no única,
és a dir, no només parlar d'allò que s'ha fet, però si fer
present el que s'ha fet, és a dir, en la consciència de cada
un dels ciutadans, el que els ciutadans ja saben que és allò
que ha succeït en aquesta ciutat, però no com final del
nostre discurs, sinó com a principi del nostre discurs i com
a punt de partida d'un diàleg, la segona part del qual és un
diàleg respecte del que pensem ;fer.
Als ciutadans els convencerem, sobre la base de posar-los en
disposició primer, preparar-los psicològicament, recordant-
1
�els-hi que és el que ha succeït, com aquesta ciutat ha
canviat més en quatre anys que en quaranta; com les últimes
eleccions es van celebrar un any abans que passés el moment,
potser de més glòria d'aquesta ciutat en aquest segle i, per
tant, amb "l'Ai! al cor de tothom" sense saber encara, si
tot sortiria bé o seria un desastre, amb la ciutat potes per
munt; cosa que tots hem oblidat, i s'ha de recordar i, com en
aquests quatre anys doncs, la ciutat ha quedat bé davant el
món i, a més a més, s'ha transformat ella mateixa, gràcies
també, (més que en els quaranta anys anteriors) que en els
quaranta anys anteriors aquesta ciutat va anar rumiant cada
un dels seus projectes i rumiar els projectes és més difícil
que fer-los, com la nostra història ha demostrat.
Per tant, un any que comença amb un tipus de reflexió que
nosaltres fem avui, que està projectada cap endavant i que
comença tot just al darrera, comença en el present -el que
acaba de passar- en la confiança de saber que aquest petit
col.lectiu que està aquí reunit de 300 - 350 persones, és el
cor d'un col.lectiu més gran de ciutadans de Barcelona que
han protagonitzar una gesta històrica, que molts ciutadans
(que a mi venen a veurem i a vosaltres us visiten molt sovint
també) ens comenten que és denominada "la gesta de
transformació més important que cap altra ciutat a Europa
hagi fet en el segle XX".
En aquesta sala avui, hi ha el cor del col.lectiu, no dic tot
el col.lectiu, perquè van haver-hi tants i tants voluntaris,
tants i tants treballadors i tants altres que ens van ajudar,
inclús fora d'aquí, però diguem-m'ho tot, no hagués sigut per
l'existència d'aquest grup humà, i aquest grup d'idees i
aquesta voluntat d'acció i aquesta manera d'actuar, Barcelona
no hagués fet el que ha fet o no hagués fet d'aquesta manera
i, aquesta manera és satisfactòria per un 70, 80, 90 % de
ciutadans.
Sapigueu-m'ho bé en el moment d0 començar, i sapiguem també,
que amb això no hi ha prou, i que això és només la primera
part de l'argument perquè en la segona, hem de convèncer a
2
�aquells mateixos ciutadans que ells mateixos han
protagonitzat, dirigits per nosaltres, la gran gesta; volen
tornar-se a engrescar per fer-ne un altra, no del mateix
estil, no la mateixa gesta, sinó un altra de diferent que ha
de consistir en que Barcelona es vol posar i es vol mantenir,
més bé dit, allà on està, com Ora explicaré.
Es tracta amb en el nou salt endavant, de fer uns altres jocs
olímpics, un salt qualitatiu, diferent, no es tracta de
tornar a recuperar el retràs de quaranta anys enrera, no es
tracta d'una nova gran exposició universal, es tracta
justament del salt qualitatiu que representa mantenir-se dalt
de la cresta de l'ola, durant quatre anys més, deu anys més,
quinze anys mes, vint anys més, perquè d'aquí vint anys el
nostres hereus no tinguin de díir: "recuperem la ciutat que
se'ns ha degradat des de l'any 92." Aquest és el nostre salt
qualitatiu i vull agrair a totsels que sou avui aquí, el que
feu i el que fareu.
Jo per descomptat, no sóc fflassa partidari de baralles
internes, sí sóc partidari de la diversitat i dels
intercanvis d'opinió, i de les opinions diferents, sóc
antimonopolista com tots vosaltres, m'avorreix la monografia
i la unanimitat, i per tant, crec, que és bo que hi hagi una
opinió i aquestes s'expressin en la forma que sigui, vigilant
el to i avisant, és a dir, no, amagant abans de tirar la
pedra sinó dient "la me ya opini0 és aquesta, jo que sóc tal,
opino aix¿D tal" torno a dir, vigilant el to, això és
important.
I els que són de fora i els qe vindran, perquè molts han
de venir sinó les coses no aniran com haurien d'anar, molts
més han de venir aquest any, els hi toca la feina de
tonificar-nos, és a dir, de portar -sens la saba nova amb la
qual continuar aquest projecte e tants anys que portem, que
tenim molts anys en darrera i que nosaltres hem portat en
aquests anys.
Si, 200 grups per 200 persones, en aquest terreny del porta
3
�a porta i en altres terrenys, dp fer forat com diem a vegades
en algunes altres operacions que hem de fer, que s'han de
situar justament en els camps :més allunyats, no tant en el
camp territorial , com aquí s'ha definit, un altre dia
parlarem, sinó en el camp ( si multipliqueu 200 x 200 són
40.000) de guanyar 40.000 vots en terreny contrari o en
terreny neutral, no el té ningú'!, aquesta és difícil perquè es
batuda per les bales que s'escapen de banda i banda, però
aquesta serà un altra operació que acompanyarà a la que en
Joan Ferran ens acaba de definir.
Bé, jo torno ara de València, m'he escapat quasi per arribar,
desgraciadament quan he entrat a Catalunya, (i no vull que
això sembli com una broma, com una ironia o com una
frivolitat) a l'entrar a Catalunya, he sentit pudor de cremat
, només entrar, molt abans de L'Hospitalet del Infante, sota
el Monte Caro ja hi havia aquesta olor que m'ha recordat que
aquest país ha tingut moments molt "fumuts". No ha hagut la
capacitat de reacció que es mereix el país, entre tots. (no
és qüestió de fer aquí un debat que ja es farà en el
Parlament), no ha tingut capacitat de reacció i l'ha de
tenir; nosaltres hi contr.ibuirem.
No oblidem mai la circumstància i el lloc en el qual parlem.
No oblidem mai la subjectivitat de ciutadans que tenim uns
sentiments i no només unes idees, uns sentiments, unes
carències i una sensibilitat que no es tenen perquè amagar,
i la nostra és d'estimació pel nostre país i de sofriment,
quan el veiem sofrir, quan el veiem funcionar d'una manera
que no és òptima i que no és la que hauria de ser.
Per altra banda, vinc de Madrid, de plantejar una vegada més,
ï vosaltres ho sabeu, a vegades els mitjans de comunicació
sembla que sempre sigui la primera i no és la primera vegada
que nosaltres plantegem el pacte local; és quasi l'enèsima
vegada que nosaltres plantegem que l'impuls autonòmic en
aquest país ha d'anar acompanyat d'un impuls local, que
altrament l'impuls de 1'autogoern podria ser suspecte en la
mesura en que pogués ser un impuls per crea r un nivell de
4
�govern en sí mateix, més que no pas per aconseguir per al
país i per les ciutats que el formen el nivell de benestar i
de qualitat de vida que tots 1i desitgem i que depèn de
l'existència d'un nivell de govern fort, però també, de la
capacitat d'aquell nivell de govern, de retornar cap als
ciutadans els recursos, l'autoritat i les competències que se
li han donat per tal de fer-li la vida més plaent i no només
per . tal de poder-s'hi comparar bé en les especificacions
nacionals ï internacionals de poder relatiu, que és la
situació en la qual ens trobem.
Nosaltres hem defensat i defens4rem el pacte local i l'impuls
local, la Llei de Grans Ciutats i la Carta de Barcelona,
perquè sabem que més enllà de la defensa de Catalunya,
defensa que moltes vegades S'ha de formular en termes
diferents de com s'està formulant oficialment, --en termes de
victivisme--, defensa que moltes vegades s'ha de formular en
forma d'atac en el sentit positiu, en forma d'innovació,
d'iniciativa, creativitat, imaginació, de millor govern, de
rigor, d'honestedat, de capacitat de transformació --com
aquesta ciutat i moltes altres de la pròpia Catalunya han
demostrat--, defensa, jo dic,1 que s'ha de reformular en
aquests termes, nosaltres aquesta defensa la farem, però
repeteixo, nosaltres la basarem en l'existència de poders
locals forts, no ens resignem a`acceptar que pugui haver-hi
un govern de Catalunya que ho sigui, efectivament, sobre la
base de poders locals febles, en els quals s'haurà sostret
per via de tutela, per via d'intervenció, per via d'invasió,
per via d'ofec, la seva capacitat creativa, el dia que això
passi Catalunya estarà ella mateixa ofegada encara que tingui
govern mixtos, i per tant s'hauran d'aixecar les veus de la
nostra creativitat, nosaltres estem per una Catalunya que
estigui basada en l'existència d'un govern fort amb
competències que nosaltres estem defensant que retornin, però
també, amb una capacitat de dorar en el poder local tot el
seu rol, tot el seu protagonism o .
Mireu, jo vull tornar a vire una etapa de creació,
d'entusiasme per Barcelona i vull fer-ho amb la vostra
5
�col.laboració. Hi ha feina per tots. Ha d'haver un esquema
organitzatiu clar --que ja s'està creant-- que serà
"desequida."
Hi ha projectes de transformació i de millora de la ciutat
que són més ambiciosos que mai i que ara us explicaré,
(succintament, perquè avui és només un primer dia i després
haurem de seguir). També us volia dir, abans d'explicar, el
que jo considero que són els principis; el que jo considero
que són els principals projectes de la ciutat, en aquest
moment.
També us volia dir, que una de a es coses que més m'han dolgut
en els darrers mesos ha estat el menyspreu, --que de vegades
determinats mitjans o opinions han manifestat-- pel legítim
desig dels qui hem conduït aquesta ciutat, que som els que hi
som aquí, a seguir protagonitzant aquesta transformació;
trobo de mal gust, de mala jeia, de poca golada i que no ha
de merèixer ni un minut del nostre menyspreu, ni això, sobre
aquestes expressions que s'han fet, respecte de la voluntat
d'aquest col.lectiu que nosaltres formem aquí. de voler
continuar. Evidentment que volem continuar! perquè tenim el
desig i sentim la necessitat de seguir estant gratificats,
per la millor de les coses que li poden passar a un
Barceloní, que és portar la ciutat de Barcelona. Evidentment
que sí! Tots aquells que diuen que més d'això, és algo que no
es pot exigir perquè seria simplement un desig de continuar
en les poltrones municipals. I nosaltres volem, honesta i
legítimament, continuar protagonitzant la gran aventura d'una
ciutat que s'ha convertit en aquest moment, torno a dir, en
una referència important a Europa i vol seguir -ho sent.
Els punts, jo diria els principis quasi, de la nostra
actuació aquests anys, i no espereu de mi un manual de
campanya electoral detallada perquè no es tracta d'això,
sinó, un resum succint però diversificat del que són els
elements que formen el nostre pensament, crec, en aquest
moment:
Europa; Catalunya; Cultura; Civisme; Qualitat; Honestedat,
6
�Autoritat, Economia, Llibertat, Servei al Públic i Proximitat
(això que diuen els tècnics ji*fdics Subsidiaritat)
- Europa és la nova patria gran, el nou mercat, el nostre nou
rostre internacional (aixO es tluasi un setze jutges,...) és
la nova cara que tenim en el món, la forma i la firma que ha
de tenir la nostra solidaritat, (difícilment farem, però ha
•
fem, l'hem fet a Rwanda, l'hem l fet a Sarajevo, ... i allá on
calgui, com a ciutat de Barcelona vull dir), peró és evident
que nosaltres hem d'empenyar 'a Europa com un sistema de
ciutats, que tingui una marca en el món respectada, no com
ara que és vist encara com el lloc de reunió deis antics
Estats colonialistes que tracten de construir alguna cosa de
futur que encara no existeix ique no és més que, de moment,
una debilitat, davant de problemes tan importants com
Iugoslàvia o altres que es poden produir molt a prop de casa
nostra.
Nosaltres volem construir la nova patria gran i la volem
construir com un nou rostre inernacional, com el nostre nou
rostre internacional,
obert en el món i progressiu,
fer-ho des de la patria petita de sempre, Catalunya, la
patria petita de sempre, oberta i confiada; la patria que ha
de parlar el llenguatge de les seves ciutats precisament, el
del camero, el de la cultura, el de l'esport, el de la joia
de viure (diuen els francesas volt bé) el de la innovació i
el de l'amistat, no el del victimisme, ni l'agressió
soferta, no n'hi ha per tant; a més a més, parlant tant deis
que ens agredeixen els beneficiem, els farem famosos, ahir em
vam preguntar: "Que pensa voté de les paraules del Sr.
Anguita i la resposta del Sr. Pujol?". No penso res, no
m'interessa res, no interesa a cap ciutadà i feu-me el favor
d'anar amb el Sr. Anguita, si tan rebombori fa les seves
avaluacions, el millor que es mereix és el silenci. Crec que
amb això --deixeu-m'ho dir-- fips ara, en rigor ha estat molt
bé perqué no ha dit res, i aqMell que l'insten a dir algo,
millor farien callant; la millior resposta que es mereix una
pregunta com aquesta és cap resposta perquè el que aconseguim
és que els mitjans de comunicaoió o incautes, o interessats,
7
�o frívols donin a aquest tipus de polèmica tot l'espai que no
interessa a ningú, exclusivament interessa als que formulen
aquestes opinions.
Mireu, hi ha una mútua alimentació de nacionalismes espanyol
i català que de vegades l'únic que beneficia és als extrems
d'aquesta discussió i perjudica als que estem conduint la nau
de la governació d'aquesta ciutat i d'aquest país, i per
tant, a nosaltres això no ens ha d'interessar i no només no
ens ha d'interessar sinó que hem d'aconseguir que on sàpiga
que a la gent profundament no l'interessa; epidèrmicament
potser sí, però profundament nit.
- La Cultura, és d'alguna forma la ciutat, no és una cosa
molt diferent de la ciutat, la cultura abans s'entenia com
una qüestió d"èlits", de minories, 1a cultura és ara la forma
de manifestar-se d'un poble, d ■ un col.lectiu, d'una ciutat;
que és el que és una ciutat, i sobre el que és la nostra
ciutat. Des d'un punt de vista cultural podem dir, -dada
important que a vegades es deprecia- que el nostre públic ha
augmentat, el públic dels espectacles culturals -i aquesta és
una gran victòria- ha augmentat molt; com a societat doncs,
podem oferir als nostres creadors un públic més ample, més
jove, més curiós, un públic suficient inclús per finançar la
seva creació, molt més que no pas abans, i ells, els creadors
barcelonins, els nostres creadors, ens poden oferir una
millor imatge, crítica, engrescadora, fidel o suggerent de
nosaltres mateixos, quan nosaltres anem al teatre que no
teníem fa deu anys o vuit anys ï veiem les coses que veiem i
portem als nostres amics, als forasters o als nostres fills,
sabem que ells estan rebent de la nostra ciutat i de la
nostra cultura una imatge 1, representació que abans
nosaltres, quan érem petits, np teníem; els forasters quan
venien no gaudien perquè no existia; hem creat una xarxa
cultural, no només des del punt de vista de la
infrastructura, sinó també, des del punt de vista molt més
important del públic, d'un púbic exigent; serem millors a
través d'aquesta ampliació cultural, els forasters es
trobaran millor aquí, no només en quan a infrastructura sinó
8
�en quan a cultura viva, jo diria si no 'fos que pot semblar
una mica folklòric i no ho és, trobaran la plaça i trobaran
la 'sardana, les dues coses, l'escenari i l'activitat, i'•
trobaran, com poden trobar fora de la ciutat estricta però
dins de la ciutat real trobaran, el Vallès.^i'el .campus
universitari i el paisatge i ],á gent que hi viu.
•
--Civisme, és l'únic "isme" d'aquesta. ciutat, és l'únic
"isme" real de Barcelona, aquesta ciutat no té'mes- que 'un
"isme" profund, profundament sentit pels barceloninsgque,és
el çivisme;- l'únic radicalmen t barceloní i acceptable per
tothom, el • que . respecta .tots- i respecta' tots els ."isme"; de
cada ciutadà, com a dit Havel d'una forma molt gràfica ,/molt
bonica, "civisme és respectar de cadascú totes les seves
herències,. totes les seves pertinències, .totes les seves
aficions, totes les . seves religions, totes les seves
passions" i., fer-ho d'una manera que les faci compatibles
totes amb unes regles de joc que és el que nosaltres anomenen
ciutadania. Bé, aquest civisme és l'única "religió" d'aquesta
ciutat, l'únic "isme" permés, el més autèntic, hem de ser
cívics, però eficaços, no dèbils, inclús en la repressió dels
comportaments incívics, aquesta.és la gran batalla moral que
tenim al davant.
- Qualitat, ja sabeu que les grans empreses han descobert que
la qualitat és l'única garantia t de supervi.vència i d'èxit de
les pròpies empreses: els cercles de qualitat, el control de
qualitat, els responsables de qualitat. I aquesta qualitat té
dos secrets: Una, posar-se, el! fabricant o productor o' el
comerciant, en el lloc del client, aquest és el secret més
principal, saber posar-se en ell lloc de l'altre, que és el
que lí costa més a la persona humana, situar-se fora d'ella
mateixa en el lloc de l'altra, el funcionari, en el lloc del
ciutadà. I el segon secret, és saber-se posar, en el lloc del
treballador, l'empresari que ro es posa en el lloc del
treballador no és capaç d'aconséguir la qualitat, i això, ja
ho estan confessant avui, gents que fa uns anys haguessin
considerat que això era subversió i que això era un missatge
sindical,
sinó
probablement
no
revolucionari,
ja
9
�autogestionat, i veiem de formes diverses, algunes
exagerades i altres més serioses, com els grans empresaris
estan plantejant noves estratègies per tal d'abaratir els
seus costos en la relació amb els proveïdors, això és molt
conegut i és lògic que sigui així, l'Ajuntament i la ciutat
ha de fer el mateix, i al mateix temps posar-se en el lloc
del proveïdor i en el lloc del treballador, més bé dit,
posant al treballador en el llpc de les decisions perquè ell
en sap més, això ho he sentit Oir, la setmana passada en una
reunió del Pla Estratègic en Francesc Raventós, en Santacana
i els seus responsables i 200 persones més, una colla de
responsables de gran qualitat, de grans empreses d'aquest
país o multinacionals, era un missatge que jo estava
acostumat a sentir en les reunions socialistes, en les
reunions d'esquerra amb unes altres paraules, i que ara d'una
altra forma acaba sent, tan Un lloc comú, que els propis
sindicats la troben conservadora, i molt bé, aquesta
filosofia no és conservadora, aquest missatge és
revolucionari que nosaltres hem après actuant al servei de la
nostra ciutat, que cada un dels nostres regidors, la Núria
Gispert, la Marta Mata, el Lluís Armet, el Josep M_ Vegara,
el Juanjo Ferreiro i tots al d4rrera, hem après en la nostra
relació i els funcionaris de la casa igual, en la nostra
relació amb la ciutat, i l'hem;de practicar, la filosofia de
la qualitat, perquè una ciutat és una gran "empresa ",
diferent, diversa, però que té un control de qualitat, que
pot ser perfectament no ja l'Ajuntament sol, ni tan sols
l'Area Metropolitana ella mateixa en la ciutat real, sinó, el
propi Pla Estratègic, en eli qual l'Ajuntament i l'Area
Metropolitana conviuen amb les Universitats , amb el Cercle
d'Economia, amb la patronal, amb els sindicats, amb la Cambra
de Comerç, amb el Port, amb la Zona Franca, etc,
- Honestedat, aquest és l'alt±e gran repte moral d'aquesta
ciutat i en aquest any, la nostra és una societat en diversos
graus de corrupció; el trasfugüisme és un grau de corrupció,
a Sant Adrià o a Granollers, és un grau de corrupció
política, el favoritisme, l'acceptació de privilegis, la
condescendència amb els propers, la manca d'esperit crític i
10
�independent per part dels opinants, dels mitjans, d'aquells
que han de criticar i ser independents a l'opinió ( que s'ho
pensen tres vegades abans d'opinar perquè volen saber
l'efecte que tindrà sobre aquells que manen o tenen poder) el
çàlcul de resultats, com a prenli o com a prïncipi moral, tot
això és, en diversa graduació,, dèshonest.
Per tant, el gran repte moral, d'aquesta ciutat si volem
sobreviure, si volem tirar endavant, si volem canviar-la, si
volem que sigui una ciutat di a, és, no acceptar.que això
.s'imposi (no ja en la política, .també; en, la ciutat, en el
jutjats, en,' les finances, en ...la policia, en les empreses,
arreu); és una responsabilitat nostra, --no és una
competència nostra--, però, s nosaltres volem pesar en
aquesta ciutat i que la ciutat ens segueixi, hem d'aconseguir
marcar fites que acabin amb aquestes lacres, amb aquesta
situació que és real, que es viu a totes les ciutats d'Europa
o a moltes ciutats d'Europa, segurament, però que nosaltres
discretament hem d'aconseguir millorar.
Barcelona ha de ser el lloc de la neteja, ha de ser el lloc
'de les "mans netes ", la ciutat on amb discreció però amb
claredat, cada ofensa tingui la seva repressió perquè sinó no
viurem tranquils, on cada ofensor sigui objecte del menyspreu
públic que li correspongui, això .és una ciutat digna. Ho deia
Cervantes, de Barcelona deja coses meravelloses que jo sempre
cito per aproximació "Hospital; de los enfermos, venganza de
los ofendidos, consuelo de los humillados, correspondencia
firme de fieles amistades y en lugar y belleza única", això
ho deia aquest senyor que ens 'fia visitar fa molts segles i
bé, . aquesta ciutat no pot perc}re aquestes virtuts, hem de
seguir sent "el hospital de los enfermos", hem de seguir
sent, "la venganza de los ofendidos", i hem de seguir sent
"el càstig de los ofensores", a quells que es passen, aquells
prepotents que tenen un poder a polític o financer o judicial
que utilitzen d'una forma que no és conforme precisament,a
les nostres lleis de moral i d'honestedat.
- Autoritat, quan diem autoritat i en el pacte local, quan
11
�nosaltres anem a demanar, no anem a demanar diners perquè
sabem que no hi ha. Ja li vaig dir ahir al President del
govern "no vinc a demanar diners, ja sé que no teniu, el que
vinc és, en tot cas, a demanar una redistribució dels diners
que costi més barato al país, això sí".
Nosaltres sabem que els serveis municipals costen menys que
els serveis que es porten des dé més lluny, senzillament per
una raó, perquè el mercat, el públic, com dèiem abans, està
més aprop i ens controlen més, i per tant, és més difícil de
timar al públic, des de l'Ajunjtament, l'Autonomia o des de
l'Estat, en aquest sentit, nó és que vinguem a demanar
diners, venim a demanar que ens donin els diners que ens
toca perquè al conjunt del país els serveis públics surtin a
més bon preu, però bàsicament, nosaltres venim a demanar
autoritat, és a dir, la capacitat de la governació local, de
representants locals electes, dé ser eficaços en tot allò que
la gent exigeix, en aquells camps en que la gent exigeix ser
eficaços i demanar.
Que és el que desmoralitza a la gent de les grans ciutats?
, i de vegades, li fa dir "la gran ciutat no té solució", que
la gran ciutat se'ls hi aparei4 com un gran caos impossible
d'ordenar i que, a més a més, cada dia hí ha l'emissió de
fragants infraccions de l'ordre que havia d'existir que no
tenen resposta. Això, és el q4e indigna més, no perquè hi
hagi una brutícia o un accident o una maldat o una ofensa,
sinó que la brutícia no tingui servei de recollida; que la
maldat no tingui al menys un recurs o algú que aixequi la mà
per dir "això no pot ser". Això és lo que desarma a la gent,
tenim una societat tan complex en la ciutat urbana que no
sabem com arreglar les coses (ple succeeixen, que és normal
que succeeixin, perquè és normal que el jovent sigui més
violent que la gent més adulta, i té més força de viure que
no pas la tercera edat, i per tánt, això ho manifesta en els
carrers i allà on siguin, i és; normal que faci més soroll,
però no és normal que determinat sorolls no tinguin algú per
dir, "calli !", i quan la gent es veu en la necessitat
d'haver-ho de dir ella mateixa, i no tenir ningú que els
12
�recolzí, aleshores la gent desconfia de l'establiment
polític.` Per tant, autoritat, per això, per donar confiança
a la gent.
- Economia, ja ho he'dit, no hem de gastar més del que cal,.'
ni ingressar.més del que necessitem per'pagar puntualment;
que és el que estem fent, hem d;aconseguir un modest estalvi
i repartir-lo, aquest és el nostre objectiu, més no seria ni
raonable, ni possiblè, ni desijable. T repartir-lo, entre
retorn al present i retorn al futur, és a dir, entre una
lleugera baixa d'impostos
,In: retorn del capital del
emprèstits o emissions; laquesta és la tria que. hem dè
fer, i l'hem de fe, a més a Més, en una situació en que
veiem l'escàndol del naixement d'una nova impunitat econòmica
pública o una nova irresponsabilitat. % Explicava abans en Joan
Ferran que ara hi'ha una exposició que costa mil milions i
que es farà a partir de la Mercè i durant el mes d'octubre,
això només ens diu una cosa, hi ha en el sistema que hem
creat i que hem volgut !, "Al tanto" perquè el volem, com ha
dit abans l'Ernest; "a la Generalitat, no se li jutja pel que
fa sinó perquè existeix, i com més existeixi millor", és a
dir, com més autogovern tinguem'amb un nivell de govern que
no existia i que no ens han reconegut millor, perquè d'alguna
forma, més satisfacció hi ha d'una ofensa antiga;
precisament, però això pot dona i està donant , situacions
d'autèntica irresponsabilitat econòmica.
Només hi ha un nivell de govern a Europa, en aquest moment,
en que l'antiga imatge de l'Esta .1 irresponsable, davant de la
història, segueix existint, que és aquest nivell que no és
ben bé aquests Estats que .hi i.ha bastant apretats pertot
arreu, per sobre, per Europa i!per sota, per les Regions i
els Ajuntaments, ni tampoc passajen els Ajuntaments que estan
apretats per la gent i per la ne essitat de donar un servei;
en canvi aquell nivell intermig que volem tenir, que volem
potenciar, que volem a més a}més, dignificar, perquè a
vegades dona mostra d'una capacitat de despesa que és
escàndol en el sentit bíblic de la paraula, en el sentit que
les criatures ingènues que són tots els demés, ens
1
^
�escandalitzem que sigui possible que aquests graus de
llibertat, existeixin. Per tant, economia, que no és el
principi, no caure en aquest espectacle que escandalitza a la
gent.
- Llibertat, la ciutat és llibertat, ho deia un cop en Joan
Clos, em recordo, a la Ciutat Vella. "La ciutat és llibertat,
hem de poder conviure amb la diversitat", el que vol dir que
hem de poder viure com vulguem, hem d'oferir als ciutadans de
Barcelona la possibilitat de viure com vulguin, no
necessàriament segons unes pautes iguals per tothom, la
ciutat és precisament la diversitat i la llibertat de viure
com un vulgui; hem de poder triar la nostra vida; hem de
limitar la repressió solament allò que fa mal a la llibertat
dels demés, dels ciutadans, o a la seva integritat o al seu
dret de ser respectats en la seva pròpia diversitat.
Nosaltres, a vegades, quan per exemple hem discutit el tema
de la drogaaddicció i que s'havia de fer; i quan el PP deia
"nosaltres considerem que el consum de drogues és un
delicte", nosaltres vam contestar "nosaltres no, nosaltres
considerem que la drogaaddicció és una malaltia" i altres
deien "i per tant lliures de fer el que vulguin", nosaltres
deien "no!, tampoc, no és lliure d'ostentar la malaltia com
a bandera" perquè aquesta ostentació és ofensiva a la
sensibilitat dels ciutadans i per tant, l'ostentació d'allò
que no es bo, sinó que és en toti cas patològic és el límit de
la llibertat, nosaltres no hem#de perseguir els diferents,
pel fet que són diferents, malalts o altres, sinó que els hem
de demanar-els-hi senzillament que tractin de portar la seva
situació d'una manera digna i no ostentosa ni ofensiva per
als altres, aquests són els límits de la llibertat però no
altres,
- Servei al públic, cap dels nostres servidors públics, pot
no posar-se en el lloc dels ciutadans als quals està servint,
"ells sempre tenen la raó", diu la Mercè Sala a RENFE, on
està fent la revolució de la qualitat, no es nota encara, més
be dit, si que es nota però no és diu encara i s'acabarà
14
�dient, perquè les coses que tenen una inèrcia i això ho saben
els publicitaris i els tècnics de mitjans de comunicació
triguen molt a canviar-se, han de passar moltes coses i molt
temps perquè una cosa que ha estat sempre percebuda com a
lenta sigui percebuda d'una forma diferent; lo important és
posar-se com diu la Mercè Sala en el lloc del client i dir,
vostè sempre té raó, i veure les coses tal com les veu el
client perquè el client no té l'obligació de saber tota
l'estructure ni les causes que fan que els trens arribin
tard, té l'obligació de pagar el bitllet i prou. Els clients
no són sempre els ciutadans que tenim al davant, sinó tots
els altres que poden no estar-hi d'acord perquè tenen
arguments per explicar el perquè no està permès el que no ho
està i perquè aquella cua és obligada, és a dir, una cua és
correcta quan es pot explicar i la gent que la fa la pot
entendre sinó no ho és.
Proximitat o subsidiaritat, i aquí acabo aquesta llarga
lletania no de deu sinó d'onze manaments quasi, que no són
manaments, són principis de reflexió perquè aquest any els
tinguem com a referència. Aquest principi l'hem de concebre
com una medicina d'efectes retardats és una fórmula potent
que no tindrà encara efectes immediats però que hem d'anar
receptant, la subsidiaritat, la1proximitat, és més barat, és
més democràtic, és més federal,' és més participatiu, és més
liberal en el bo sentit, és més social i és més europeu,
aquest és el meu criteri.
Bé amb aquests principis nosaltres haurem de fer algunes
coses i avui abans d'acabar dir-iios alguns dels projectes que
jo considero que són principals en aquesta ciutat i els
enumeraré només: les infrastructures culturals, el MNAC, el
Museus d'Art Contemporani, 1'Auditorium, la reconstrucció del
Liceu, el Pedralbes, etc.; la primacia del transport públic
que l'hem d'aconseguir, malgrat tots els retrasos, malgrat
totes les paranoies en que ens estant entretenint per fer una
cosa que està pactada, pastada i menjada, casi ja, i que
encara ens l'han de posar al plat, que és un consorci,
d'autoritat única que gestioni el transport d'una forma
15
�equitativa amb una contribució raonable de cada una de les
autoritats.
El medi ambient global, considerat com globalitat, no pas com
una batalla sectorial dels verds contra els blaus, sinó com
una preocupació permanent.
La rehabilitació de la Ciutat Vella, en la qual ens hi juguem
la vida, ens hi juguem d'alguna forma la credencial
històrica, la vivificació de l'Eixample i de les seves illes,
completant la façana marítima que ja és ara la gran revolució
de la ciutat, tothom ho reconeix el que hem de completar
perquè encara falten coses, ara inaugurarem la passarel la
del Moll d'Espanya, el dia de la Mercè podreu passar a peu
des de les Rambles fins al Nàutic per sobre del aigua, però
a més a més, hem d'arribar des de la Vila Olímpica fins al
Besòs i aquí hi ha moltes coses a solucionar; protegir
Collserola que és el gran Parc central metropolità i aquest
hivern haurem de fer com deia la Rosa Martí, els incendis
s'apaguen a l'hivern, i els incendis de l'estiu que bé els
apagarem aquest hivern amb una }gran operació de mobilització
de voluntaris per la qual us demano des d'ara ja la
col.laboració de gent i centenars de voluntaris que hauran de
fer de Collserola un bosc ben net; ordenar els rius, que no
són rius que són clavegueres que ho han sigut sempre
històricament i abans eren dins de la Ciutat el principal, la
Rambla, el caganer i els merdans com deien i que ara encara
a Mollet en diuen, i que avui sóln el Besòs i el Llobregat com
diu la Trinca que diu exactament el mateix, el caganer i el
merdans, no són dos rius, s'hail d'ordenar s'han de sanejar,
però també urbanitzar s'han d'aprofitar com llocs, justament,
de lleure i de satisfacció de lcs grans masas de població de
l'Area metropolitana, crear espais d'aigua a terra i
probablement guanyar espais de iterra en el mar, en tot cas,
per nosaltres per aquesta ciutat el que és aigua de maig,
tenim mar, tenim muntanya, tenim el Pirineu a prop i
l'Ampurdà al costat i el camp de Tarragona) però el que no
tenim és aigua, no tenim rius, no tenim grans rius; el
Llobregat i el Besòs els ordenarem, seran grans espais de
16
�lleure però no seran, segurament, rius en el sentit de grans
espais d'aigua que ens puguin satisfer d'aquesta necessitat
i, per tant, aquí també haurem ;de donar una primacia en això
i
Hem de fer de Barcelona la primera, la més avançada en
Telecomunicacions, i anem camí d'aconseguir-ho i hem de fer
del Delta del Llobregat la porta sud d'Europa i amb el
Borrell ho estem aconseguim, Un dia d'aquests comença les
obres de la marge dreta, però no és només 1' autovia de la
marge dreta, és també la Zona Franca, la zona d'activitats
logístiques, l'Aeroport, el Pot. Nosaltres hem dissenyat i
pensat els sistemes generale de telecomunicacions de
transports de mobilitat d'haver natural , de ferroviari,
d'aeroportuari i port i de cultura per tal que Barcelona
sigui o pugui ser una de les millors ciutats d'Europa, tingui
en el Delta del Llobregat laIseva porta sud, que Europa
tingui la seva entrada I hem de?fer del Besòs, de Sant Adrià
a Montcada, quan dic Sant Adrià, ho dic amb una certa recança
per les coses que han passat a Sant Adrià, més ben dit per
les coses que no han passat, és a dir pel fracàs dels plans
de rehabilitació que companys nostres van endegar í que els
hi va costar el càrrec amb l'ajut de la intervenció no només
de xenofòbia, no només per la reacció d'alguns dels que van
reaccionar contra la construcició d'un torre per poder
descongestionar la Mina i hi havia de tot, bona fe però també
hi havia xenofòbia i això va ser$ recolzat amb la intervenció
d'autoritats que no tenen altres coses a fer i que van
consagrar una situació en la qual serà dificilíssim de
recuperar la Mina, i per tant Sant Adrià, la seva integritat.
doncs, hem de fer -torno a dir- en el Besòs, començant per
Sant Adrià fins a Montcada (a Montcada estan arribant ja els
gitanos portuguesos que estaven a Ripollet amb les seves
rulots i han arribat fins a Vallbona) i molt especialment en
el Congost aquest que formen unitròs de Montcada, Vallbona,
Ciutat Meridiana i Torre Baró, él aquí on hem de fer l'esforç
més gran urbanísticament, i és tan gran que com deia el
Cullell l'altre dia que, --de egades, té expressions que
encara se li poden agrair--, hem de fer una operació d'Estat,
Estat i Generalitat per descomptat ("Estat" entenem nosaltres
17
�ara, Estat i la Generalitat) i a Europa, Fons Europeus, per
això tenim aquí a en Santi que es belluga tan bé en els
passadissos europeus, hem de fer una gran operació d'Estat,
en el Congost, perquè aquests quatre barris, un d'ells d'un
altre municipi, no han tingut el gran canvi, és més, han
pagat un preu, només han tingut un gran benefici, crec jo,
que és el nus de la Trinitat després d'un esforç titànic,
vosaltres sabeu que jo vaig ser, una setmana a Trinitat Vella
per discutir i l'Acebillo venia cada dia i també el Regidor,
i discutíem amb les associacions de veïns i al final es va
aconseguir el gran pacte social i urbanístic de la Trinitat
Vella, al mateix temps el més gran distribuïdor de tràfic
d'Espanya i un parc meravellósi però amb això no hi ha prou,
hi ha el tema de la presó i el de la nova autopista, que no
hi ha manera de fer, per entra r+ en el nus, amb el famós pont
que es va tirar en una nit si recordeu que no han passat tres
anys i sembla que facin vuit, bé això és algo que nosaltres
devem.
Hem de crear la Sagrera, entre la Plaça Les Glòries i Sant
Andreu, la nova gran centralitat, la porta ferroviària
europea.
Hem de fer de la capitalitat cultural europea de l'any 2001
un niu de reflexió i de creació sobre la nova Europa, no ens
resignem aquesta vegada a dir serem capital europea i
aprofitarem per canviar la ciuttat, farem de la capital una
excusa, com ja hem de dit de ve4ades, o un argument , no, no,
no. Nosaltres volem que la capitalitat sigui al revés: que
Europa s'aprofiti de nosaltres per néixer culturalment, així
com la ciutat fins ara s'ha aprofitat per fer les noves
infrastructures, nosaltres també, ja ho donen per descomptat,
ja l'empenta va començar molt abans i per tant tot el que
està en marxa l'auditorium, el teatre nacional, els museus
etc, això estarà acabat, però ivoldríem ademés que tot això
acabat, poguéssim dir a Europa, a Barcelona 2001 neix
l'Europa cultural, es a dir, es crea una cultura Europea,
subratllat Europea, Majúscula' una cultura de tots, que
ademés els mitjans de telecomunicació que hi haurà en aquell
�moment, pugui ser simultània, que hi hagin espectacles que al
mateix temps s'estigui veiem a moltes ciutat europees,
aquesta és la gran proposta d'En Nadal i En Mascarell, fer de
la capitalitat el lloc de naixement de l'Europa nova
culturalment.
Hem de fer de la Carta Municipal, la Llei d'una ciutat forta
i ben organitzada, amb justícia local i amb ensenyament
avançat, i ensenyament avançat vol dir curiosament, un
ensenyament tan avançat com elique teníem a la República, és
a dir el Patronat Municipal Escolar, en gestió local de
l'énsenyament no universitari, això és el que diu la Carta
Municipal, per delegació o per Consorci. L'Institut Municipal
d'Educació ha de gestionar totes les escoles, un ensenyament
primari i secundari, per tant, tot l'ensenyament no
universitari, i hem de demanar al nostre partit que fem
l'esforç immens parlamentàriament d'acudir en favor de la
política d'immersió lingüística en un moment que estava sent
criticada (digueu-m'ho aquí eil la intimitat -amb raó, en
bona mesura-) perquè les instruccions que es van donar, no la
Llei -que la van fer el Pepe González i la Marta Mata- que
van ser ponents en el Parlament català en el primer mandat;
no la llei que estava bé, sinóles instruccions que es van
donar l'estiu passat, van ser errònies. Vam practicar
globalment bé però amb errors, Omb falles, que feia com deia
aquell document que es va publica en "El Periódico" i que
havien fet alguns companys, doncs hi havien hagut errors com
per exemple "hi havien nanos que no tenien contacte amb el
castellà fins al 6 o 8 anys, etc." hi havia tot el programa
dels transeünts que tenen dret segons la llei a tenir
l'educació en la llengua que dethani i no van obtenir aquesta
resposta.
Be, nosaltres per esperit de' país, vam dir, silenciem
aquestes crítiques, convertim aquestes crítiques en un arma
per obtenir del Govern de la Generalitat garanties d'un
diàleg a dos durant aquest durs, una derogació de les
instruccions de l'estiu passat, una formulació d'unes de
noves millors i un control continuat del procés que seguirà
19
�i bé en aquell moment, jo crec que havíem d'haver dit i ho
farem immediatament, com a pai#'tit volem també que aquesta
col.laboració nostra en la política educacional i en la
inversió es tradueixi en una actitud favorable per part del
govern de Convergència amb la creació del Patronat Municipal
Escolar perquè per nosaltres, això i lo altre, és tot el
mateix, és una educació de qualiitat.
En fi, de fer de Barcelona, una ciutat capdavantera d'Europa,
aquest és l'objectiu, això és el que fa dringar el cor dels
barcelonins; per això lluitem, per això som de Barcelona i jo
crec que podem acabar dientl que hem de ser-ne dignes
ciutadans i guanyar per la npstra ciutat l'admiració de
propis i. estranys.
Moltes gràcies
20
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4310
Title
A name given to the resource
Barcelona, un nou salt endavant
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Hotel Barceló Sants
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Competitivitat
Economia
Cultura
Acció política
Planificació
Barcelona
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1994-09-15
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/19/1405/19940915d_00640.pdf
28390bfb56593cb8451ea31ae85ea06c
PDF Text
Text
K.fu:UmUA , ^QU O cot¿Q~, Psc-
~
BARCELONA,
UN NOU SALT ENDAVANT
Intervenció del company Pasqual Maragall
'Barcelona, 15 de setembre de 1994
�Estimats companys i estimats amics,
Tinc entès que aquí hi ha molta gent que ha col.laborat en la
conducció d'aquesta ciutat a nivell de gestió i també a
nivell polític, hi ha molts que són polítics, hi ha alguns
que no ho són -tinc la impressió- i, per tant, als companys
ï als amics, a tots els que han contribuït a gestionar
aquesta ciutat que tothom en aquest moment admira, moltes
gràcies per ser aquí, en aquest principi de curs que és un
altre principi de curs, però n o és qualsevol principi de
curs. Aquí a l'entrada ens han preguntat què era aquest acte,
si era el principi de la campanya electoral; hem dit que no;
que era el principi de curs que cada any ho fèiem.
Però és evident que aquest és un curs especial i ho he dit
també aquí fora. És un curs i és un principi de curs, en el
qual hem de definir, és l'últim any del mandat, i per tant
hem de dir clarament com voldríem que aquest mandat es
recordés, en primer lloc; i en segon lloc, com voldríem que
aquest mandat fas seguit per un altre mandat, és a dir,
recordar tot allò que pensem que s'ha fet, que la gent coneix
però, que a vegades oblida. Regurgitar-ho, tornar-ho a la
memòria, d'una forma no monogràfica, no monolítica, no única,
és a dir, no només parlar d'allò que s'ha fet, però si fer
present el que s'ha fet, és a dir, en la consciència de cada
un dels ciutadans, el que els ciutadans ja saben que és allò
que ha succeït en aquesta ciutat, però no com final del
nostre discurs, sinó com a principi del nostre discurs i com
a punt de partida d'un diàleg, la segona part del qual és un
diàleg respecte del que pensem ;fer.
Als ciutadans els convencerem, sobre la base de posar-los en
disposició primer, preparar-los psicològicament, recordant-
1
�els-hi que és el que ha succeït, com aquesta ciutat ha
canviat més en quatre anys que en quaranta; com les últimes
eleccions es van celebrar un any abans que passés el moment,
potser de més glòria d'aquesta ciutat en aquest segle i, per
tant, amb "l'Ai! al cor de tothom" sense saber encara, si
tot sortiria bé o seria un desastre, amb la ciutat potes per
munt; cosa que tots hem oblidat, i s'ha de recordar i, com en
aquests quatre anys doncs, la ciutat ha quedat bé davant el
món i, a més a més, s'ha transformat ella mateixa, gràcies
també, (més que en els quaranta anys anteriors) que en els
quaranta anys anteriors aquesta ciutat va anar rumiant cada
un dels seus projectes i rumiar els projectes és més difícil
que fer-los, com la nostra història ha demostrat.
Per tant, un any que comença amb un tipus de reflexió que
nosaltres fem avui, que està projectada cap endavant i que
comença tot just al darrera, comença en el present -el que
acaba de passar- en la confiança de saber que aquest petit
col.lectiu que està aquí reunit de 300 - 350 persones, és el
cor d'un col.lectiu més gran de ciutadans de Barcelona que
han protagonitzar una gesta històrica, que molts ciutadans
(que a mi venen a veurem i a vosaltres us visiten molt sovint
també) ens comenten que és denominada "la gesta de
transformació més important que cap altra ciutat a Europa
hagi fet en el segle XX".
En aquesta sala avui, hi ha el cor del col.lectiu, no dic tot
el col.lectiu, perquè van haver-hi tants i tants voluntaris,
tants i tants treballadors i tants altres que ens van ajudar,
inclús fora d'aquí, però diguem-m'ho tot, no hagués sigut per
l'existència d'aquest grup humà, i aquest grup d'idees i
aquesta voluntat d'acció i aquesta manera d'actuar, Barcelona
no hagués fet el que ha fet o no hagués fet d'aquesta manera
i, aquesta manera és satisfactòria per un 70, 80, 90 % de
ciutadans.
Sapigueu-m'ho bé en el moment d0 començar, i sapiguem també,
que amb això no hi ha prou, i que això és només la primera
part de l'argument perquè en la segona, hem de convèncer a
2
�aquells mateixos ciutadans que ells mateixos han
protagonitzat, dirigits per nosaltres, la gran gesta; volen
tornar-se a engrescar per fer-ne un altra, no del mateix
estil, no la mateixa gesta, sinó un altra de diferent que ha
de consistir en que Barcelona es vol posar i es vol mantenir,
més bé dit, allà on està, com Ora explicaré.
Es tracta amb en el nou salt endavant, de fer uns altres jocs
olímpics, un salt qualitatiu, diferent, no es tracta de
tornar a recuperar el retràs de quaranta anys enrera, no es
tracta d'una nova gran exposició universal, es tracta
justament del salt qualitatiu que representa mantenir-se dalt
de la cresta de l'ola, durant quatre anys més, deu anys més,
quinze anys mes, vint anys més, perquè d'aquí vint anys el
nostres hereus no tinguin de díir: "recuperem la ciutat que
se'ns ha degradat des de l'any 92." Aquest és el nostre salt
qualitatiu i vull agrair a totsels que sou avui aquí, el que
feu i el que fareu.
Jo per descomptat, no sóc fflassa partidari de baralles
internes, sí sóc partidari de la diversitat i dels
intercanvis d'opinió, i de les opinions diferents, sóc
antimonopolista com tots vosaltres, m'avorreix la monografia
i la unanimitat, i per tant, crec, que és bo que hi hagi una
opinió i aquestes s'expressin en la forma que sigui, vigilant
el to i avisant, és a dir, no, amagant abans de tirar la
pedra sinó dient "la me ya opini0 és aquesta, jo que sóc tal,
opino aix¿D tal" torno a dir, vigilant el to, això és
important.
I els que són de fora i els qe vindran, perquè molts han
de venir sinó les coses no aniran com haurien d'anar, molts
més han de venir aquest any, els hi toca la feina de
tonificar-nos, és a dir, de portar -sens la saba nova amb la
qual continuar aquest projecte e tants anys que portem, que
tenim molts anys en darrera i que nosaltres hem portat en
aquests anys.
Si, 200 grups per 200 persones, en aquest terreny del porta
3
�a porta i en altres terrenys, dp fer forat com diem a vegades
en algunes altres operacions que hem de fer, que s'han de
situar justament en els camps :més allunyats, no tant en el
camp territorial , com aquí s'ha definit, un altre dia
parlarem, sinó en el camp ( si multipliqueu 200 x 200 són
40.000) de guanyar 40.000 vots en terreny contrari o en
terreny neutral, no el té ningú'!, aquesta és difícil perquè es
batuda per les bales que s'escapen de banda i banda, però
aquesta serà un altra operació que acompanyarà a la que en
Joan Ferran ens acaba de definir.
Bé, jo torno ara de València, m'he escapat quasi per arribar,
desgraciadament quan he entrat a Catalunya, (i no vull que
això sembli com una broma, com una ironia o com una
frivolitat) a l'entrar a Catalunya, he sentit pudor de cremat
, només entrar, molt abans de L'Hospitalet del Infante, sota
el Monte Caro ja hi havia aquesta olor que m'ha recordat que
aquest país ha tingut moments molt "fumuts". No ha hagut la
capacitat de reacció que es mereix el país, entre tots. (no
és qüestió de fer aquí un debat que ja es farà en el
Parlament), no ha tingut capacitat de reacció i l'ha de
tenir; nosaltres hi contr.ibuirem.
No oblidem mai la circumstància i el lloc en el qual parlem.
No oblidem mai la subjectivitat de ciutadans que tenim uns
sentiments i no només unes idees, uns sentiments, unes
carències i una sensibilitat que no es tenen perquè amagar,
i la nostra és d'estimació pel nostre país i de sofriment,
quan el veiem sofrir, quan el veiem funcionar d'una manera
que no és òptima i que no és la que hauria de ser.
Per altra banda, vinc de Madrid, de plantejar una vegada més,
ï vosaltres ho sabeu, a vegades els mitjans de comunicació
sembla que sempre sigui la primera i no és la primera vegada
que nosaltres plantegem el pacte local; és quasi l'enèsima
vegada que nosaltres plantegem que l'impuls autonòmic en
aquest país ha d'anar acompanyat d'un impuls local, que
altrament l'impuls de 1'autogoern podria ser suspecte en la
mesura en que pogués ser un impuls per crea r un nivell de
4
�govern en sí mateix, més que no pas per aconseguir per al
país i per les ciutats que el formen el nivell de benestar i
de qualitat de vida que tots 1i desitgem i que depèn de
l'existència d'un nivell de govern fort, però també, de la
capacitat d'aquell nivell de govern, de retornar cap als
ciutadans els recursos, l'autoritat i les competències que se
li han donat per tal de fer-li la vida més plaent i no només
per . tal de poder-s'hi comparar bé en les especificacions
nacionals ï internacionals de poder relatiu, que és la
situació en la qual ens trobem.
Nosaltres hem defensat i defens4rem el pacte local i l'impuls
local, la Llei de Grans Ciutats i la Carta de Barcelona,
perquè sabem que més enllà de la defensa de Catalunya,
defensa que moltes vegades S'ha de formular en termes
diferents de com s'està formulant oficialment, --en termes de
victivisme--, defensa que moltes vegades s'ha de formular en
forma d'atac en el sentit positiu, en forma d'innovació,
d'iniciativa, creativitat, imaginació, de millor govern, de
rigor, d'honestedat, de capacitat de transformació --com
aquesta ciutat i moltes altres de la pròpia Catalunya han
demostrat--, defensa, jo dic,1 que s'ha de reformular en
aquests termes, nosaltres aquesta defensa la farem, però
repeteixo, nosaltres la basarem en l'existència de poders
locals forts, no ens resignem a`acceptar que pugui haver-hi
un govern de Catalunya que ho sigui, efectivament, sobre la
base de poders locals febles, en els quals s'haurà sostret
per via de tutela, per via d'intervenció, per via d'invasió,
per via d'ofec, la seva capacitat creativa, el dia que això
passi Catalunya estarà ella mateixa ofegada encara que tingui
govern mixtos, i per tant s'hauran d'aixecar les veus de la
nostra creativitat, nosaltres estem per una Catalunya que
estigui basada en l'existència d'un govern fort amb
competències que nosaltres estem defensant que retornin, però
també, amb una capacitat de dorar en el poder local tot el
seu rol, tot el seu protagonism o .
Mireu, jo vull tornar a vire una etapa de creació,
d'entusiasme per Barcelona i vull fer-ho amb la vostra
5
�col.laboració. Hi ha feina per tots. Ha d'haver un esquema
organitzatiu clar --que ja s'està creant-- que serà
"desequida."
Hi ha projectes de transformació i de millora de la ciutat
que són més ambiciosos que mai i que ara us explicaré,
(succintament, perquè avui és només un primer dia i després
haurem de seguir). També us volia dir, abans d'explicar, el
que jo considero que són els principis; el que jo considero
que són els principals projectes de la ciutat, en aquest
moment.
També us volia dir, que una de a es coses que més m'han dolgut
en els darrers mesos ha estat el menyspreu, --que de vegades
determinats mitjans o opinions han manifestat-- pel legítim
desig dels qui hem conduït aquesta ciutat, que som els que hi
som aquí, a seguir protagonitzant aquesta transformació;
trobo de mal gust, de mala jeia, de poca golada i que no ha
de merèixer ni un minut del nostre menyspreu, ni això, sobre
aquestes expressions que s'han fet, respecte de la voluntat
d'aquest col.lectiu que nosaltres formem aquí. de voler
continuar. Evidentment que volem continuar! perquè tenim el
desig i sentim la necessitat de seguir estant gratificats,
per la millor de les coses que li poden passar a un
Barceloní, que és portar la ciutat de Barcelona. Evidentment
que sí! Tots aquells que diuen que més d'això, és algo que no
es pot exigir perquè seria simplement un desig de continuar
en les poltrones municipals. I nosaltres volem, honesta i
legítimament, continuar protagonitzant la gran aventura d'una
ciutat que s'ha convertit en aquest moment, torno a dir, en
una referència important a Europa i vol seguir -ho sent.
Els punts, jo diria els principis quasi, de la nostra
actuació aquests anys, i no espereu de mi un manual de
campanya electoral detallada perquè no es tracta d'això,
sinó, un resum succint però diversificat del que són els
elements que formen el nostre pensament, crec, en aquest
moment:
Europa; Catalunya; Cultura; Civisme; Qualitat; Honestedat,
6
�Autoritat, Economia, Llibertat, Servei al Públic i Proximitat
(això que diuen els tècnics ji*fdics Subsidiaritat)
- Europa és la nova patria gran, el nou mercat, el nostre nou
rostre internacional (aixO es tluasi un setze jutges,...) és
la nova cara que tenim en el món, la forma i la firma que ha
de tenir la nostra solidaritat, (difícilment farem, però ha
•
fem, l'hem fet a Rwanda, l'hem l fet a Sarajevo, ... i allá on
calgui, com a ciutat de Barcelona vull dir), peró és evident
que nosaltres hem d'empenyar 'a Europa com un sistema de
ciutats, que tingui una marca en el món respectada, no com
ara que és vist encara com el lloc de reunió deis antics
Estats colonialistes que tracten de construir alguna cosa de
futur que encara no existeix ique no és més que, de moment,
una debilitat, davant de problemes tan importants com
Iugoslàvia o altres que es poden produir molt a prop de casa
nostra.
Nosaltres volem construir la nova patria gran i la volem
construir com un nou rostre inernacional, com el nostre nou
rostre internacional,
obert en el món i progressiu,
fer-ho des de la patria petita de sempre, Catalunya, la
patria petita de sempre, oberta i confiada; la patria que ha
de parlar el llenguatge de les seves ciutats precisament, el
del camero, el de la cultura, el de l'esport, el de la joia
de viure (diuen els francesas volt bé) el de la innovació i
el de l'amistat, no el del victimisme, ni l'agressió
soferta, no n'hi ha per tant; a més a més, parlant tant deis
que ens agredeixen els beneficiem, els farem famosos, ahir em
vam preguntar: "Que pensa voté de les paraules del Sr.
Anguita i la resposta del Sr. Pujol?". No penso res, no
m'interessa res, no interesa a cap ciutadà i feu-me el favor
d'anar amb el Sr. Anguita, si tan rebombori fa les seves
avaluacions, el millor que es mereix és el silenci. Crec que
amb això --deixeu-m'ho dir-- fips ara, en rigor ha estat molt
bé perqué no ha dit res, i aqMell que l'insten a dir algo,
millor farien callant; la millior resposta que es mereix una
pregunta com aquesta és cap resposta perquè el que aconseguim
és que els mitjans de comunicaoió o incautes, o interessats,
7
�o frívols donin a aquest tipus de polèmica tot l'espai que no
interessa a ningú, exclusivament interessa als que formulen
aquestes opinions.
Mireu, hi ha una mútua alimentació de nacionalismes espanyol
i català que de vegades l'únic que beneficia és als extrems
d'aquesta discussió i perjudica als que estem conduint la nau
de la governació d'aquesta ciutat i d'aquest país, i per
tant, a nosaltres això no ens ha d'interessar i no només no
ens ha d'interessar sinó que hem d'aconseguir que on sàpiga
que a la gent profundament no l'interessa; epidèrmicament
potser sí, però profundament nit.
- La Cultura, és d'alguna forma la ciutat, no és una cosa
molt diferent de la ciutat, la cultura abans s'entenia com
una qüestió d"èlits", de minories, 1a cultura és ara la forma
de manifestar-se d'un poble, d ■ un col.lectiu, d'una ciutat;
que és el que és una ciutat, i sobre el que és la nostra
ciutat. Des d'un punt de vista cultural podem dir, -dada
important que a vegades es deprecia- que el nostre públic ha
augmentat, el públic dels espectacles culturals -i aquesta és
una gran victòria- ha augmentat molt; com a societat doncs,
podem oferir als nostres creadors un públic més ample, més
jove, més curiós, un públic suficient inclús per finançar la
seva creació, molt més que no pas abans, i ells, els creadors
barcelonins, els nostres creadors, ens poden oferir una
millor imatge, crítica, engrescadora, fidel o suggerent de
nosaltres mateixos, quan nosaltres anem al teatre que no
teníem fa deu anys o vuit anys ï veiem les coses que veiem i
portem als nostres amics, als forasters o als nostres fills,
sabem que ells estan rebent de la nostra ciutat i de la
nostra cultura una imatge 1, representació que abans
nosaltres, quan érem petits, np teníem; els forasters quan
venien no gaudien perquè no existia; hem creat una xarxa
cultural, no només des del punt de vista de la
infrastructura, sinó també, des del punt de vista molt més
important del públic, d'un púbic exigent; serem millors a
través d'aquesta ampliació cultural, els forasters es
trobaran millor aquí, no només en quan a infrastructura sinó
8
�en quan a cultura viva, jo diria si no 'fos que pot semblar
una mica folklòric i no ho és, trobaran la plaça i trobaran
la 'sardana, les dues coses, l'escenari i l'activitat, i'•
trobaran, com poden trobar fora de la ciutat estricta però
dins de la ciutat real trobaran, el Vallès.^i'el .campus
universitari i el paisatge i ],á gent que hi viu.
•
--Civisme, és l'únic "isme" d'aquesta. ciutat, és l'únic
"isme" real de Barcelona, aquesta ciutat no té'mes- que 'un
"isme" profund, profundament sentit pels barceloninsgque,és
el çivisme;- l'únic radicalmen t barceloní i acceptable per
tothom, el • que . respecta .tots- i respecta' tots els ."isme"; de
cada ciutadà, com a dit Havel d'una forma molt gràfica ,/molt
bonica, "civisme és respectar de cadascú totes les seves
herències,. totes les seves pertinències, .totes les seves
aficions, totes les . seves religions, totes les seves
passions" i., fer-ho d'una manera que les faci compatibles
totes amb unes regles de joc que és el que nosaltres anomenen
ciutadania. Bé, aquest civisme és l'única "religió" d'aquesta
ciutat, l'únic "isme" permés, el més autèntic, hem de ser
cívics, però eficaços, no dèbils, inclús en la repressió dels
comportaments incívics, aquesta.és la gran batalla moral que
tenim al davant.
- Qualitat, ja sabeu que les grans empreses han descobert que
la qualitat és l'única garantia t de supervi.vència i d'èxit de
les pròpies empreses: els cercles de qualitat, el control de
qualitat, els responsables de qualitat. I aquesta qualitat té
dos secrets: Una, posar-se, el! fabricant o productor o' el
comerciant, en el lloc del client, aquest és el secret més
principal, saber posar-se en ell lloc de l'altre, que és el
que lí costa més a la persona humana, situar-se fora d'ella
mateixa en el lloc de l'altra, el funcionari, en el lloc del
ciutadà. I el segon secret, és saber-se posar, en el lloc del
treballador, l'empresari que ro es posa en el lloc del
treballador no és capaç d'aconséguir la qualitat, i això, ja
ho estan confessant avui, gents que fa uns anys haguessin
considerat que això era subversió i que això era un missatge
sindical,
sinó
probablement
no
revolucionari,
ja
9
�autogestionat, i veiem de formes diverses, algunes
exagerades i altres més serioses, com els grans empresaris
estan plantejant noves estratègies per tal d'abaratir els
seus costos en la relació amb els proveïdors, això és molt
conegut i és lògic que sigui així, l'Ajuntament i la ciutat
ha de fer el mateix, i al mateix temps posar-se en el lloc
del proveïdor i en el lloc del treballador, més bé dit,
posant al treballador en el llpc de les decisions perquè ell
en sap més, això ho he sentit Oir, la setmana passada en una
reunió del Pla Estratègic en Francesc Raventós, en Santacana
i els seus responsables i 200 persones més, una colla de
responsables de gran qualitat, de grans empreses d'aquest
país o multinacionals, era un missatge que jo estava
acostumat a sentir en les reunions socialistes, en les
reunions d'esquerra amb unes altres paraules, i que ara d'una
altra forma acaba sent, tan Un lloc comú, que els propis
sindicats la troben conservadora, i molt bé, aquesta
filosofia no és conservadora, aquest missatge és
revolucionari que nosaltres hem après actuant al servei de la
nostra ciutat, que cada un dels nostres regidors, la Núria
Gispert, la Marta Mata, el Lluís Armet, el Josep M_ Vegara,
el Juanjo Ferreiro i tots al d4rrera, hem après en la nostra
relació i els funcionaris de la casa igual, en la nostra
relació amb la ciutat, i l'hem;de practicar, la filosofia de
la qualitat, perquè una ciutat és una gran "empresa ",
diferent, diversa, però que té un control de qualitat, que
pot ser perfectament no ja l'Ajuntament sol, ni tan sols
l'Area Metropolitana ella mateixa en la ciutat real, sinó, el
propi Pla Estratègic, en eli qual l'Ajuntament i l'Area
Metropolitana conviuen amb les Universitats , amb el Cercle
d'Economia, amb la patronal, amb els sindicats, amb la Cambra
de Comerç, amb el Port, amb la Zona Franca, etc,
- Honestedat, aquest és l'alt±e gran repte moral d'aquesta
ciutat i en aquest any, la nostra és una societat en diversos
graus de corrupció; el trasfugüisme és un grau de corrupció,
a Sant Adrià o a Granollers, és un grau de corrupció
política, el favoritisme, l'acceptació de privilegis, la
condescendència amb els propers, la manca d'esperit crític i
10
�independent per part dels opinants, dels mitjans, d'aquells
que han de criticar i ser independents a l'opinió ( que s'ho
pensen tres vegades abans d'opinar perquè volen saber
l'efecte que tindrà sobre aquells que manen o tenen poder) el
çàlcul de resultats, com a prenli o com a prïncipi moral, tot
això és, en diversa graduació,, dèshonest.
Per tant, el gran repte moral, d'aquesta ciutat si volem
sobreviure, si volem tirar endavant, si volem canviar-la, si
volem que sigui una ciutat di a, és, no acceptar.que això
.s'imposi (no ja en la política, .també; en, la ciutat, en el
jutjats, en,' les finances, en ...la policia, en les empreses,
arreu); és una responsabilitat nostra, --no és una
competència nostra--, però, s nosaltres volem pesar en
aquesta ciutat i que la ciutat ens segueixi, hem d'aconseguir
marcar fites que acabin amb aquestes lacres, amb aquesta
situació que és real, que es viu a totes les ciutats d'Europa
o a moltes ciutats d'Europa, segurament, però que nosaltres
discretament hem d'aconseguir millorar.
Barcelona ha de ser el lloc de la neteja, ha de ser el lloc
'de les "mans netes ", la ciutat on amb discreció però amb
claredat, cada ofensa tingui la seva repressió perquè sinó no
viurem tranquils, on cada ofensor sigui objecte del menyspreu
públic que li correspongui, això .és una ciutat digna. Ho deia
Cervantes, de Barcelona deja coses meravelloses que jo sempre
cito per aproximació "Hospital; de los enfermos, venganza de
los ofendidos, consuelo de los humillados, correspondencia
firme de fieles amistades y en lugar y belleza única", això
ho deia aquest senyor que ens 'fia visitar fa molts segles i
bé, . aquesta ciutat no pot perc}re aquestes virtuts, hem de
seguir sent "el hospital de los enfermos", hem de seguir
sent, "la venganza de los ofendidos", i hem de seguir sent
"el càstig de los ofensores", a quells que es passen, aquells
prepotents que tenen un poder a polític o financer o judicial
que utilitzen d'una forma que no és conforme precisament,a
les nostres lleis de moral i d'honestedat.
- Autoritat, quan diem autoritat i en el pacte local, quan
11
�nosaltres anem a demanar, no anem a demanar diners perquè
sabem que no hi ha. Ja li vaig dir ahir al President del
govern "no vinc a demanar diners, ja sé que no teniu, el que
vinc és, en tot cas, a demanar una redistribució dels diners
que costi més barato al país, això sí".
Nosaltres sabem que els serveis municipals costen menys que
els serveis que es porten des dé més lluny, senzillament per
una raó, perquè el mercat, el públic, com dèiem abans, està
més aprop i ens controlen més, i per tant, és més difícil de
timar al públic, des de l'Ajunjtament, l'Autonomia o des de
l'Estat, en aquest sentit, nó és que vinguem a demanar
diners, venim a demanar que ens donin els diners que ens
toca perquè al conjunt del país els serveis públics surtin a
més bon preu, però bàsicament, nosaltres venim a demanar
autoritat, és a dir, la capacitat de la governació local, de
representants locals electes, dé ser eficaços en tot allò que
la gent exigeix, en aquells camps en que la gent exigeix ser
eficaços i demanar.
Que és el que desmoralitza a la gent de les grans ciutats?
, i de vegades, li fa dir "la gran ciutat no té solució", que
la gran ciutat se'ls hi aparei4 com un gran caos impossible
d'ordenar i que, a més a més, cada dia hí ha l'emissió de
fragants infraccions de l'ordre que havia d'existir que no
tenen resposta. Això, és el q4e indigna més, no perquè hi
hagi una brutícia o un accident o una maldat o una ofensa,
sinó que la brutícia no tingui servei de recollida; que la
maldat no tingui al menys un recurs o algú que aixequi la mà
per dir "això no pot ser". Això és lo que desarma a la gent,
tenim una societat tan complex en la ciutat urbana que no
sabem com arreglar les coses (ple succeeixen, que és normal
que succeeixin, perquè és normal que el jovent sigui més
violent que la gent més adulta, i té més força de viure que
no pas la tercera edat, i per tánt, això ho manifesta en els
carrers i allà on siguin, i és; normal que faci més soroll,
però no és normal que determinat sorolls no tinguin algú per
dir, "calli !", i quan la gent es veu en la necessitat
d'haver-ho de dir ella mateixa, i no tenir ningú que els
12
�recolzí, aleshores la gent desconfia de l'establiment
polític.` Per tant, autoritat, per això, per donar confiança
a la gent.
- Economia, ja ho he'dit, no hem de gastar més del que cal,.'
ni ingressar.més del que necessitem per'pagar puntualment;
que és el que estem fent, hem d;aconseguir un modest estalvi
i repartir-lo, aquest és el nostre objectiu, més no seria ni
raonable, ni possiblè, ni desijable. T repartir-lo, entre
retorn al present i retorn al futur, és a dir, entre una
lleugera baixa d'impostos
,In: retorn del capital del
emprèstits o emissions; laquesta és la tria que. hem dè
fer, i l'hem de fe, a més a Més, en una situació en que
veiem l'escàndol del naixement d'una nova impunitat econòmica
pública o una nova irresponsabilitat. % Explicava abans en Joan
Ferran que ara hi'ha una exposició que costa mil milions i
que es farà a partir de la Mercè i durant el mes d'octubre,
això només ens diu una cosa, hi ha en el sistema que hem
creat i que hem volgut !, "Al tanto" perquè el volem, com ha
dit abans l'Ernest; "a la Generalitat, no se li jutja pel que
fa sinó perquè existeix, i com més existeixi millor", és a
dir, com més autogovern tinguem'amb un nivell de govern que
no existia i que no ens han reconegut millor, perquè d'alguna
forma, més satisfacció hi ha d'una ofensa antiga;
precisament, però això pot dona i està donant , situacions
d'autèntica irresponsabilitat econòmica.
Només hi ha un nivell de govern a Europa, en aquest moment,
en que l'antiga imatge de l'Esta .1 irresponsable, davant de la
història, segueix existint, que és aquest nivell que no és
ben bé aquests Estats que .hi i.ha bastant apretats pertot
arreu, per sobre, per Europa i!per sota, per les Regions i
els Ajuntaments, ni tampoc passajen els Ajuntaments que estan
apretats per la gent i per la ne essitat de donar un servei;
en canvi aquell nivell intermig que volem tenir, que volem
potenciar, que volem a més a}més, dignificar, perquè a
vegades dona mostra d'una capacitat de despesa que és
escàndol en el sentit bíblic de la paraula, en el sentit que
les criatures ingènues que són tots els demés, ens
1
^
�escandalitzem que sigui possible que aquests graus de
llibertat, existeixin. Per tant, economia, que no és el
principi, no caure en aquest espectacle que escandalitza a la
gent.
- Llibertat, la ciutat és llibertat, ho deia un cop en Joan
Clos, em recordo, a la Ciutat Vella. "La ciutat és llibertat,
hem de poder conviure amb la diversitat", el que vol dir que
hem de poder viure com vulguem, hem d'oferir als ciutadans de
Barcelona la possibilitat de viure com vulguin, no
necessàriament segons unes pautes iguals per tothom, la
ciutat és precisament la diversitat i la llibertat de viure
com un vulgui; hem de poder triar la nostra vida; hem de
limitar la repressió solament allò que fa mal a la llibertat
dels demés, dels ciutadans, o a la seva integritat o al seu
dret de ser respectats en la seva pròpia diversitat.
Nosaltres, a vegades, quan per exemple hem discutit el tema
de la drogaaddicció i que s'havia de fer; i quan el PP deia
"nosaltres considerem que el consum de drogues és un
delicte", nosaltres vam contestar "nosaltres no, nosaltres
considerem que la drogaaddicció és una malaltia" i altres
deien "i per tant lliures de fer el que vulguin", nosaltres
deien "no!, tampoc, no és lliure d'ostentar la malaltia com
a bandera" perquè aquesta ostentació és ofensiva a la
sensibilitat dels ciutadans i per tant, l'ostentació d'allò
que no es bo, sinó que és en toti cas patològic és el límit de
la llibertat, nosaltres no hem#de perseguir els diferents,
pel fet que són diferents, malalts o altres, sinó que els hem
de demanar-els-hi senzillament que tractin de portar la seva
situació d'una manera digna i no ostentosa ni ofensiva per
als altres, aquests són els límits de la llibertat però no
altres,
- Servei al públic, cap dels nostres servidors públics, pot
no posar-se en el lloc dels ciutadans als quals està servint,
"ells sempre tenen la raó", diu la Mercè Sala a RENFE, on
està fent la revolució de la qualitat, no es nota encara, més
be dit, si que es nota però no és diu encara i s'acabarà
14
�dient, perquè les coses que tenen una inèrcia i això ho saben
els publicitaris i els tècnics de mitjans de comunicació
triguen molt a canviar-se, han de passar moltes coses i molt
temps perquè una cosa que ha estat sempre percebuda com a
lenta sigui percebuda d'una forma diferent; lo important és
posar-se com diu la Mercè Sala en el lloc del client i dir,
vostè sempre té raó, i veure les coses tal com les veu el
client perquè el client no té l'obligació de saber tota
l'estructure ni les causes que fan que els trens arribin
tard, té l'obligació de pagar el bitllet i prou. Els clients
no són sempre els ciutadans que tenim al davant, sinó tots
els altres que poden no estar-hi d'acord perquè tenen
arguments per explicar el perquè no està permès el que no ho
està i perquè aquella cua és obligada, és a dir, una cua és
correcta quan es pot explicar i la gent que la fa la pot
entendre sinó no ho és.
Proximitat o subsidiaritat, i aquí acabo aquesta llarga
lletania no de deu sinó d'onze manaments quasi, que no són
manaments, són principis de reflexió perquè aquest any els
tinguem com a referència. Aquest principi l'hem de concebre
com una medicina d'efectes retardats és una fórmula potent
que no tindrà encara efectes immediats però que hem d'anar
receptant, la subsidiaritat, la1proximitat, és més barat, és
més democràtic, és més federal,' és més participatiu, és més
liberal en el bo sentit, és més social i és més europeu,
aquest és el meu criteri.
Bé amb aquests principis nosaltres haurem de fer algunes
coses i avui abans d'acabar dir-iios alguns dels projectes que
jo considero que són principals en aquesta ciutat i els
enumeraré només: les infrastructures culturals, el MNAC, el
Museus d'Art Contemporani, 1'Auditorium, la reconstrucció del
Liceu, el Pedralbes, etc.; la primacia del transport públic
que l'hem d'aconseguir, malgrat tots els retrasos, malgrat
totes les paranoies en que ens estant entretenint per fer una
cosa que està pactada, pastada i menjada, casi ja, i que
encara ens l'han de posar al plat, que és un consorci,
d'autoritat única que gestioni el transport d'una forma
15
�equitativa amb una contribució raonable de cada una de les
autoritats.
El medi ambient global, considerat com globalitat, no pas com
una batalla sectorial dels verds contra els blaus, sinó com
una preocupació permanent.
La rehabilitació de la Ciutat Vella, en la qual ens hi juguem
la vida, ens hi juguem d'alguna forma la credencial
històrica, la vivificació de l'Eixample i de les seves illes,
completant la façana marítima que ja és ara la gran revolució
de la ciutat, tothom ho reconeix el que hem de completar
perquè encara falten coses, ara inaugurarem la passarel la
del Moll d'Espanya, el dia de la Mercè podreu passar a peu
des de les Rambles fins al Nàutic per sobre del aigua, però
a més a més, hem d'arribar des de la Vila Olímpica fins al
Besòs i aquí hi ha moltes coses a solucionar; protegir
Collserola que és el gran Parc central metropolità i aquest
hivern haurem de fer com deia la Rosa Martí, els incendis
s'apaguen a l'hivern, i els incendis de l'estiu que bé els
apagarem aquest hivern amb una }gran operació de mobilització
de voluntaris per la qual us demano des d'ara ja la
col.laboració de gent i centenars de voluntaris que hauran de
fer de Collserola un bosc ben net; ordenar els rius, que no
són rius que són clavegueres que ho han sigut sempre
històricament i abans eren dins de la Ciutat el principal, la
Rambla, el caganer i els merdans com deien i que ara encara
a Mollet en diuen, i que avui sóln el Besòs i el Llobregat com
diu la Trinca que diu exactament el mateix, el caganer i el
merdans, no són dos rius, s'hail d'ordenar s'han de sanejar,
però també urbanitzar s'han d'aprofitar com llocs, justament,
de lleure i de satisfacció de lcs grans masas de població de
l'Area metropolitana, crear espais d'aigua a terra i
probablement guanyar espais de iterra en el mar, en tot cas,
per nosaltres per aquesta ciutat el que és aigua de maig,
tenim mar, tenim muntanya, tenim el Pirineu a prop i
l'Ampurdà al costat i el camp de Tarragona) però el que no
tenim és aigua, no tenim rius, no tenim grans rius; el
Llobregat i el Besòs els ordenarem, seran grans espais de
16
�lleure però no seran, segurament, rius en el sentit de grans
espais d'aigua que ens puguin satisfer d'aquesta necessitat
i, per tant, aquí també haurem ;de donar una primacia en això
i
Hem de fer de Barcelona la primera, la més avançada en
Telecomunicacions, i anem camí d'aconseguir-ho i hem de fer
del Delta del Llobregat la porta sud d'Europa i amb el
Borrell ho estem aconseguim, Un dia d'aquests comença les
obres de la marge dreta, però no és només 1' autovia de la
marge dreta, és també la Zona Franca, la zona d'activitats
logístiques, l'Aeroport, el Pot. Nosaltres hem dissenyat i
pensat els sistemes generale de telecomunicacions de
transports de mobilitat d'haver natural , de ferroviari,
d'aeroportuari i port i de cultura per tal que Barcelona
sigui o pugui ser una de les millors ciutats d'Europa, tingui
en el Delta del Llobregat laIseva porta sud, que Europa
tingui la seva entrada I hem de?fer del Besòs, de Sant Adrià
a Montcada, quan dic Sant Adrià, ho dic amb una certa recança
per les coses que han passat a Sant Adrià, més ben dit per
les coses que no han passat, és a dir pel fracàs dels plans
de rehabilitació que companys nostres van endegar í que els
hi va costar el càrrec amb l'ajut de la intervenció no només
de xenofòbia, no només per la reacció d'alguns dels que van
reaccionar contra la construcició d'un torre per poder
descongestionar la Mina i hi havia de tot, bona fe però també
hi havia xenofòbia i això va ser$ recolzat amb la intervenció
d'autoritats que no tenen altres coses a fer i que van
consagrar una situació en la qual serà dificilíssim de
recuperar la Mina, i per tant Sant Adrià, la seva integritat.
doncs, hem de fer -torno a dir- en el Besòs, començant per
Sant Adrià fins a Montcada (a Montcada estan arribant ja els
gitanos portuguesos que estaven a Ripollet amb les seves
rulots i han arribat fins a Vallbona) i molt especialment en
el Congost aquest que formen unitròs de Montcada, Vallbona,
Ciutat Meridiana i Torre Baró, él aquí on hem de fer l'esforç
més gran urbanísticament, i és tan gran que com deia el
Cullell l'altre dia que, --de egades, té expressions que
encara se li poden agrair--, hem de fer una operació d'Estat,
Estat i Generalitat per descomptat ("Estat" entenem nosaltres
17
�ara, Estat i la Generalitat) i a Europa, Fons Europeus, per
això tenim aquí a en Santi que es belluga tan bé en els
passadissos europeus, hem de fer una gran operació d'Estat,
en el Congost, perquè aquests quatre barris, un d'ells d'un
altre municipi, no han tingut el gran canvi, és més, han
pagat un preu, només han tingut un gran benefici, crec jo,
que és el nus de la Trinitat després d'un esforç titànic,
vosaltres sabeu que jo vaig ser, una setmana a Trinitat Vella
per discutir i l'Acebillo venia cada dia i també el Regidor,
i discutíem amb les associacions de veïns i al final es va
aconseguir el gran pacte social i urbanístic de la Trinitat
Vella, al mateix temps el més gran distribuïdor de tràfic
d'Espanya i un parc meravellósi però amb això no hi ha prou,
hi ha el tema de la presó i el de la nova autopista, que no
hi ha manera de fer, per entra r+ en el nus, amb el famós pont
que es va tirar en una nit si recordeu que no han passat tres
anys i sembla que facin vuit, bé això és algo que nosaltres
devem.
Hem de crear la Sagrera, entre la Plaça Les Glòries i Sant
Andreu, la nova gran centralitat, la porta ferroviària
europea.
Hem de fer de la capitalitat cultural europea de l'any 2001
un niu de reflexió i de creació sobre la nova Europa, no ens
resignem aquesta vegada a dir serem capital europea i
aprofitarem per canviar la ciuttat, farem de la capital una
excusa, com ja hem de dit de ve4ades, o un argument , no, no,
no. Nosaltres volem que la capitalitat sigui al revés: que
Europa s'aprofiti de nosaltres per néixer culturalment, així
com la ciutat fins ara s'ha aprofitat per fer les noves
infrastructures, nosaltres també, ja ho donen per descomptat,
ja l'empenta va començar molt abans i per tant tot el que
està en marxa l'auditorium, el teatre nacional, els museus
etc, això estarà acabat, però ivoldríem ademés que tot això
acabat, poguéssim dir a Europa, a Barcelona 2001 neix
l'Europa cultural, es a dir, es crea una cultura Europea,
subratllat Europea, Majúscula' una cultura de tots, que
ademés els mitjans de telecomunicació que hi haurà en aquell
�moment, pugui ser simultània, que hi hagin espectacles que al
mateix temps s'estigui veiem a moltes ciutat europees,
aquesta és la gran proposta d'En Nadal i En Mascarell, fer de
la capitalitat el lloc de naixement de l'Europa nova
culturalment.
Hem de fer de la Carta Municipal, la Llei d'una ciutat forta
i ben organitzada, amb justícia local i amb ensenyament
avançat, i ensenyament avançat vol dir curiosament, un
ensenyament tan avançat com elique teníem a la República, és
a dir el Patronat Municipal Escolar, en gestió local de
l'énsenyament no universitari, això és el que diu la Carta
Municipal, per delegació o per Consorci. L'Institut Municipal
d'Educació ha de gestionar totes les escoles, un ensenyament
primari i secundari, per tant, tot l'ensenyament no
universitari, i hem de demanar al nostre partit que fem
l'esforç immens parlamentàriament d'acudir en favor de la
política d'immersió lingüística en un moment que estava sent
criticada (digueu-m'ho aquí eil la intimitat -amb raó, en
bona mesura-) perquè les instruccions que es van donar, no la
Llei -que la van fer el Pepe González i la Marta Mata- que
van ser ponents en el Parlament català en el primer mandat;
no la llei que estava bé, sinóles instruccions que es van
donar l'estiu passat, van ser errònies. Vam practicar
globalment bé però amb errors, Omb falles, que feia com deia
aquell document que es va publica en "El Periódico" i que
havien fet alguns companys, doncs hi havien hagut errors com
per exemple "hi havien nanos que no tenien contacte amb el
castellà fins al 6 o 8 anys, etc." hi havia tot el programa
dels transeünts que tenen dret segons la llei a tenir
l'educació en la llengua que dethani i no van obtenir aquesta
resposta.
Be, nosaltres per esperit de' país, vam dir, silenciem
aquestes crítiques, convertim aquestes crítiques en un arma
per obtenir del Govern de la Generalitat garanties d'un
diàleg a dos durant aquest durs, una derogació de les
instruccions de l'estiu passat, una formulació d'unes de
noves millors i un control continuat del procés que seguirà
19
�i bé en aquell moment, jo crec que havíem d'haver dit i ho
farem immediatament, com a pai#'tit volem també que aquesta
col.laboració nostra en la política educacional i en la
inversió es tradueixi en una actitud favorable per part del
govern de Convergència amb la creació del Patronat Municipal
Escolar perquè per nosaltres, això i lo altre, és tot el
mateix, és una educació de qualiitat.
En fi, de fer de Barcelona, una ciutat capdavantera d'Europa,
aquest és l'objectiu, això és el que fa dringar el cor dels
barcelonins; per això lluitem, per això som de Barcelona i jo
crec que podem acabar dientl que hem de ser-ne dignes
ciutadans i guanyar per la npstra ciutat l'admiració de
propis i. estranys.
Moltes gràcies
20
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
11. Consell de Municipis i Regions d'Europa (CMRE)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1991-1997
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie recull els documents generats a partir de l'activitat de Pasqual Maragall al Consell de Municipis i Regions d'Europa, del que en va ser president entre 1991 i 1995, i nomenat president honorífic el 1997.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4311
Title
A name given to the resource
Discurso de Pasqual Maragall, presidente del CMRE y alcalde de Barcelona. Sesión inaugural de la II conferencia euro-árabe de ciudades. Valencia, 15 de septiembre de 1994
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
València
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Relacions Internacionals
Administració local
Territoris
Acció política
CMRE
Barcelona
Description
An account of the resource
Inclou el programa de l'acte.
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1994-09-15
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1406/19940916d_00643.pdf
08049420d3046eb047cbd8cd75ca1f26
PDF Text
Text
PARAULES DE L'EXCM. SR. ALCALDE PER A SER LLEGIDES ALS ASSISTENTS
A LA CLOENDA D'INTERACCIó'94.
Casa de la Caritat, 16 de setemb e de 1994. 12:00 hores.
�L'ALCALDE DE BARCELONA
Benvolguts amics,
Malgrat no poder ser avui aquí amb vosaltres, en la clausura
d'Interacció 94, no he volgut deixar passar l'ocasió per
manifestar-vos l'agraïment de la ciutat per la vostra feina
de reflexió a la recerca de nous àmbits d'actuació dins el
marc de la cooperació cultural.
Cooperació cultural, intercanvi, que es fa necessari per
administrar adequadament els recursos que les administracions
públiques dediquem en aquest camp, i que, cada dia més,
sobrepassen l'ámbit estrictament de ciutat, de Comunitat
Autónoma, d' Estat, per arribar, a la fi, a Europa.
Barcelona ha estat sovint qualificada cota la ciutat de la
memòria, una memória rebel, inquieta i obstinada, que s'ha
traduït en activisme polític, económic i cultural. I ho ha
fet amb fidelitat a un estil, inmutable: obrint la seva casa a
tothom®
Com ara s'ha fet amb Interacció 94. La Universitat d'Estiu
sobre Polítiques i Gestió Cultural, la major trobada de
responsables culturals de tot l'Estat en aquest decenni.
L'obsessió deis barcelonins per la cultura només és
comparable a la seva obsessió per compartir-la. I aixó, és el
que la Diputació de Barcelona ha volgut proposar en realitzar
una nova edició d'Interacció. Una ocasió per compartir
sistemes de gestió, de finançament, de participació i
d'avaluació de programes i projectes culturals.
Els participants, professors i visitants a Interacció 94,
constituïu un deis col.lectius que tenen més influència en
les sensibilitats col.lectives.
Els més de 200 participants d'altres indrets d'Espanya que
coneixen el nostre art, les nostres institucions culturals,
la nostra gent més creativa, teniu en aquests moments de
complexes relacions culturals, una oportunitat d'explicar, en
retornar a les vostres ciutats, la nostra realitat cívica i
cultural. Una realitat que és palesament oberta, tolerant i
integradora.
�L'ALCALDE DE BARCELONA
En obrir la nostra ciutat, la nostra casa, el recinte de la
Caritat, a tots els participants i visitants d'Interacció 94,
volem refermar aquesta voluntat de contrastar memòria i
il.lusió, per fer de la cultura la base de la imaginació
democràtica, que tant necessiten les nostres ciutats i la
nostra societat.
r
Pasqual Maragall
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4312
Title
A name given to the resource
Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde per a ser llegides als assistents a la cloenda d'Interacció '94. - Casa de la caritat, 16 de setembre de 1994. 12:00 hores
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Casa de la Caritat
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Cooperativisme
Cultura
Model social
Barcelona
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1994-09-16
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1407/19940923d_00644.pdf
894df73f2aaf196ed9ecfa0ac1dafae4
PDF Text
Text
Excm. Sr. Alcalde
Gabinet (JMM)
Intervenció de l'Alcalde en l'acte de lectura del pregó de la
Mercè (23 de setembre de 1994)
- EL PREGó D'ENGUANY SE CELEBRA EN UN SAL () DE CENT
RESTAURAT, ON S'HA DUT A TERME UNA CUROSA NETEJA -S'HA TRET
LA POLS DELS MURS, LES PORTES I DEL RETAULE D'ALABASTRE- QUE
ENS HA DEPARAT SOPRESES AGRADABLES.
LA PRIMERA SORPRESA HA ESTAT RETROBAR LA POLICROMIA D'èPOCA
GÒTICA QUE DECORAVA LES COLUMNES DEL SALÓ. EN TENIU UNA
MOSTRA EN LA COLUMNA QUE HI HA A LA DRETA DE L'ENTRADA AL
SALÓ DE LA REINA REGENT. LES ALTRES ES DESTAPARAN QUAN
S'HAGI DECIDIT LA METODOLOGIA MÉS ADIENT A UTILITZAR PERQUè
LA PINTURA ES CONSERVI ADEQUADAMENT.
EN AQUESTA MATEIXA COLUMNA S'HA REPOSAT -TAMBÉ ES FARà AMB
LA RESTA- UN DELS LLUMS MODERNISTES QUE S'HI VAN COL.LOCAR
QUAN LLUMS DOMèNECH I MUNTANER VA RENOVAR EL SALó ARRAN DE
L'EXPOSICIó UNIVERSAL DE 1888. PROBABLEMENT, LES LàMPADES
SÓN DISSENY DEL MATEIX ARQUITECTE.
�EL SALó NO RECUPERARà, PERÒ, EL SEU ASPECTE DEFINITIU FINS
QUE NO PUGUIN TORNAR, NETS I DESINFECTATS, ELS DOMASSOS.
AIXÒ SERà AL NOVEMBRE, PERQUè LA DESINFECCIÓ NO ES PODIA FER
AMB GARANTIES DURANT L'ESTIU, A CAUSA DE LA CALOR.
L'ALTRA NOVETAT ÉS QUE ARA L'ACCÉS AL SALÓ, QUE ÉS DES DEL
SEGLE XIV EL SALÓ DE TOTS ELS BARCELONINS I LES BARCELONINES, ÉS MÉS FàCIL PER A LES PERSONES DISCAPACITADES,
GRàCIES A LA SUPRESSIÓ DE LES BARRERES ARQUITECTòNIQUES QUE
HEM DUT A TERME A LA PLANTA BAIXA I QUE SÓN PART D'UNA
REMODELACIó MÉS àMPLIA QUE INCLOURà L'ESCALA I ELS
ASCENSORS.
- PERò EL PREGó D'ENGUANY S'HA VIST ENALTIT NO NOMÉS PER LA
RENOVACIÓ DEL MARC QUE L'ACULL TRADICIONALMENT, SINó TAMBÉ
PER LA PERSONALITAT, ABASSEGADORA I POTENT, DEL PREGONER
D'ENGUANY.
- L'ORIOL BOHIGAS
ÉS
UN HOME MOLT IMPORTANT PER A AQUESTA
CIUTAT. HO ÉS PEL QUE HI HA FET -I HI HA FET MOLT, DEIXANT
UNA EMPREMTA MOLT VISIBLE EN LA CIUTAT- PERÒ HO ÉS TAMBÉ PEL
9frátm,
QUE REPRESENTA. DEIXEU-ME QUE M'EXPLIQUI.
J-
I11w'
t 5 ^^
- QUAN, ABANS DE L'ESTIU, VAIG ESCRIURE-LI PER DEMANAR-LI
QUE FES EL PREGÓ, LI VAIG DEMANAR QUE ENS PARLÉS DE LA
CIUTAT, DE LA BARCELONA QUE ELL CONEIX I DE LA QUE ELL
2
�AMBICIONA, I DE SEGUIDA EM VAN VENIR AL CAP DOS NOMS: EL
D'ALEXANDRE CIRICI I PELLICER I EL DE MARIA AURèLIA CAPMANY.
NO ERA CAP ATZAR,
CAMELA
T A Á^-10A
^CIRIG HAVI -1 ASCUT
QENERACIó
.1918, -L-
ÉS,
8$Bi BIerT
FILL DE LA MATEIXA
TRADICIó. LA TRADICIó DEL NOUCENTISME, LA TRADICIó D'UN
CATALANISME OBERT I GENERÓS, QUE CREIA QUE EL REDREÇAMENT
DEL PAÍS PASSAVA INDEFECTIBLEMENT PER UNA MÉS GRAN EDUCACIÓ
(CREC QUE L'ORIOL S'ESTIMA MÉS DIR-NE "INSTRUCCIó") I PER UN
CONREU DECIDIT DEL CIVISME. UNA ACTITUD QUE EL MATEIX ORIOL
HA DEFINIT AVUI EN RECORDAR, TOT CITANT MILAN KUNDERA, QUE
LA POLÍTICA ÉS UNA PART DE LA CULTURA, I NO PAS A L'INREVÉS.
AQUESTA CENTRALITAT DE L'EDUCACIÓ I DE LA CULTURA, QUE
BOHIGAS S'OBSTINA ENCERTADAMENT A RECORDAR-NOS, ÉS, DE FET,
EL RESUM DEL NOSTRE FUTUR COM A CIUTAT.
BARCELONA, UNA CIUTAT DURAMENT CASTIGADA PEL FRANQUISME,
URBANISTICAMENT I CULTURALMENT, HA RENASCUT, S'HA RETROBAT
EN AQUESTS QUINZE ANYS DE DEMOCRàCIA MUNICIPAL, D'AUTONOMIA
A CATALUNYA I DE GOVERN DE PROGRÉS A ESPANYA.
LA FEINA DE LA NOSTRA GENERACIÓ, LA DELS QUI VAM ENTRAR ALS
AJUNTAMENTS EL 1979, VA SER LA DE REFER URBANISTICAMENT LA
CIUTAT. PRIMER, EN UNA ESCALA PETITA PERS NECESSàRIA EN TANT
EN QUANT CONTRIBUÏA A FER CIUTAT: ERA ALLÒ QUE EL MEU
ANTECESSOR, NARCÍS SERRA, VA DEFINIR ENCERTADAMENT COM A
URBANISME DE SARGIDORA. ORIOL BOHIGAS ERA AL CAPDAVANT
3
u
\
^^
^`çv
ni
^^^^^ v
S (),
^-
Ç^ 11(_
�D'AQUESTA POLITICA. EN FOU INSPIRADOR I EXECUTOR.
DESPRÉS, A PARTIR DE LA NOMINACIÓ OLUMPICA, LA TRANSFORMACIÓ
DE LA CIUTAT CANVIà D'ESCALA, I ARRIBAREN ELS GRANS
PROJECTES URBANISTICS: LA VILA OL1MPICA, MONTJUÏC, LES
RONDES. ORIOL BOHIGAS TORNAVA A SER-HI.
I FINALMENT, VA ARRIBAR L'HORA DE "FARCIR EL GALL",
C
ï G
.,olrt EN UNA EXPRESSIÓ QUE HA ESTAT RECORDADA MÉS D'UN COP.
L'HORA DE LA CULTURA. L'HORA DEL GAUDI DE LA CIUTAT, L'HORA
DEL CIVISME I DE LA INSTRUCCIÓ. I L'ORIOL VA ACCEPTAR EL MEU
OFERIMENT DE TORNAR-HI A SER, DE TORNAR A POSAR LA SEVA
EMPENTA I LA SEVA CAPACITAT CRITICA AL SERVEI D'AQUESTA
IDEA. MALGRAT LES NOSTRES DISCREPàNCIES, CREC QUE EL BALANÇ
HA ESTAT POSITIU PER A TOTS DOS.
LA NOSTRA GENERACIÓ NECESSITAVA, DESPRÉS DE TANTS ANYS DE
SILENCI IMPOSAT, UN LLIGAM AMB LA GENERACIÓ QUE HAVIA
COMENÇAT A CONSTRUIR, AMB UNA IL • LUSIó FINALMENT DECEBUDA,
LA CATALUNYA REPUBLICANA. LA GENERACIÓ DELS NOSTRES PARES
ENS HAVIA SALVAT ELS MOTS, PERÒ A L'HORA DE COMENÇAR A FER
FEINA, A L'HORA D'ASSUMIR LA RESPONSABILITAT ENORME DE POSAR
FIL A L'AGULLA, NECESSITàVEM UNS REFERENTS. L'ALEXANDRE
CIRICI I LA MARIA AURèLIA CAPMANY VAN ACOMPLIR, DES DEL SEU
CATALANISME INSUBORNABLE I LA SEVA VISIó PROGRESSISTA I
FRATERNAL DE LA CIUTAT I EL PAÍS, AQUEST PAPER. VAN SER ELS
4
�° ^,
,p,(.,.
ti
uuu 9fi
NOSTRES GUIES PER UNA HISTÒRIA DE' BARCELONA QUE SE'NS HAVIA
ESCATIMAT.
L'ORIOL BOHIGAS HA FET BARCELOI1IA, DONCS, DES D'UNA DOBLE
VESSANT: RECORDANT—NOS ELS PRINCIPIS QUE HAVIEN GUIAT LA
GENERACI6 DE LA REPÚBLICA —I QUE, COM HA RECORDAT AVUI, ES
RESUMEIXEN EN EL LEMA DE 1789— I CONTRIBUINT ACTIVAMENT COM
A PROFESSIONAL I COM A POLITIC MÉS O MENYS OCASIONAL A LA
MÉS GRAN TRANSFORMACIó URBANA QUE HAGI CONEGUT AQUESTA
CIUTAT EN TOT EL SEGLE.
MOLTES GRáCIES, ORIOL.
^^^^^ ^^^ ^
L
^ G
'fl^^ü vU
^
V
/
r
!
Loy(L t---e„
^
^^^.9
d
Q--Lk4
/
./
^
%
CL
ty(j r'^ ^ ^ ^ P
1'1
^,^ ^,-
^ `3 cm,
`^ ^ ^
-Mt v
5
1"-ev,,
°titiC(/),z
14» .)^i^,
1i
A.94,, c
CW
M( 4
1.4
M L1.a ,1`, 417?
"'1
^
, ,,,,
G4^- 9 ^ ^^ ,ç^
^(7Z)
^ ^ ^^ u,,^,1,^ .
/,u,,d,2,uwK,;
(
^^ ,{,,-^d--'
^
¡¡
c0
y^^ `
^
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4313
Title
A name given to the resource
Intervenció en l'acte de lectura del Pregó de la Mercè
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Catalanisme
Urbanisme
Model social
Acció política
Bohigas, Oriol, 1925-
Festes
Barcelona
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1994-09-23
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1408/19940927d_00646.pdf
04f5b7baab4fa3200e959c0bc20ff909
PDF Text
Text
Intervenció de l'Alcalde en la conferència "The European
challenge for a Global Information Society"
(Brussel . les, 27 de setembre de 1994)
De cara a la intervenció de l'Alcalde a la Conferència "The
European challenge for Global Information Society" se suggereixen
tenir en compte els següenst punts:
- Las propuestas de la comisión Bangemann, de la que he tenido la
satisfacción de ser miembro en mi condición de vice-presidente
de POLIS y alcalde de Barcelona, desarrollan el capitulo dedicado a la sociedad de la información en el Libro Blanco de
Jacques Delors sobre el crecimiento, la competitividad y la
ocupación.
ti
Este documento tiene la enorme virtualidad de centrarse en las
grandes cuestiones que condicionan el futuro de la Unión Europea, y de su capacidad de aparecer ante la ciudadanía europea
como un agente de bienestar, de progreso y de creación de
empleo. Su_hipotétea-desvié ación---por--parte- de--unas políticas
i
Iiheral
--que ponen
--el -én -f-asís--en -la-- desr-egulación-como única
e nst uye a n,, eatro---parecer
e= ^Ea^ 4n40• - ■ y •
Tia =
una
salida faisa--a --ia- s ttuaci-6n--actual
- Las aplicaciones respoden a una serie de objetivos macroeconómicos:
- el fortalecimiento de la competitividad industrial y el
fomento de la creación de empleo;
- el fomento de nuevas formas de organización del trabajo;
- la mejora de la calidad de vida y del medio ambiente;
- la respuesta a las necesidades sociales y una mayor
eficacia de los servicios públicos.
- La Sociedad de la Informaci n se construye sobre las autopistas
informáticas, es decir, sobre el desarrollo de redes interoperativas e interactivas gápaces de transmitir enormes cantidades
de información digitalizada. Pero lo que dará carácter concreto
a la Sociedad de la . tnformación serán las aplicaciones innovadoras.
- Las aplicaciones prioritarias pueden dividirse en dos bloques
según el destinatario final:
- el mercado personal doméstico (aplicaciones interactivas y
transaccionales relacionadas con la telecompra, las operaciones bancarias a distancia, el esparcimiento, el ocio).
- las aplicaciones empresariales y sociales
�- El gran desafío de la Sociedad de la Información está
relacionado con la capacidad de introducir, experimentar y
desarrollar de forma masiva nuevas aplicaciones. En este
sentido la tecnología se percibe no ya únicamente como una
fuente de mejora de la eficiencia, sino como creadora de nuevas
oportunidades, de nuevas profesiones y de nuevos servicios para
los ciudadanos. La tecnología informática no sólo es aplicable
de forma pasiva a las funciones empresariales, sino que actúa
como catalizador de un proceso de reorganización total (en
realidad, un replanteamiento completo) que sólo es posible a
través de la difusión del uso de esa tecnología.
En la reciente Conferencia Eurociudades de Barcelona se mostró
claramente que las zonas metropolitanas son el primer terreno
de experimentación de la Sociedad de la Información. En las
ciudades existe una demanda muy fuerte de nuevas modalidades de
trabajo (el trabajo a distancia) y de calidad de vida (control
de tráfico), así como un fuerte consumo de información.
Indiscutiblemente las ciudades, y especialmente las grandes
ciudades, tienen un papel fundamental a desempeñar en la
construcción y el desarrollo de esta Sociedad de la Información
por su función de centralidad no únicamente en el campo político-administrativo, sino también en el financiero y comercial,
cultural y de ocio, científico y tecnológico y, especialmente,
en el campo de las comunicaciones.
- ¿Pero cuáles son las aplicaciones concretas que propone el
Grupo Bangemann en el terreno de los consumidores particulares y en la mejora de la calidad de vida?
- El teletrabajo permite conecterse electrónicamente con
cualquier entorno profesional independientemente del sistema utilizado y permite trabajar a distancia, desde casa
y en oficinas satélite evitando así los desplazamientos.
Algunos de los problemas que se plantean son los derivados
de las menores posibilidades de relacionarse y también
habrá que evaluar las repercusiones en el campo de la
legislación laboral y de la seguridad social.
- La educación a distancia supone la creación de centros de
enseñanza a distancia que proporcionen material pedagógico
y servicios de formación para las PYMES, las grandes
empresas y las administraciones públicas. Introducir técnicas avanzadas de enseñanza a distancia en las escuelas e
institutos de formación profesional.
- Una red de universidades y centros de investigación de
banda ancha y alta definición que soporte servicios interactivos multimedia y que conecten las universidades y
centros de investigación de toda Europa con acceso y sin
restricciones a sus bibliotecas. Esto supondrá un beneficio para los responsables de los programas de investiga-
�ción gracias a la posibilidad de crear equipos más numerosos y una mayor difusión de los resultados de los trabajos.
- Gestión del tráfico por carretera. Esto supone establecer
soluciones telemáticas a escala europea para sistemas
avanzados de gestión del tráfico por carretera y otros
servicios de transporte (información al conductor, sistemas de guía, gestión de flotas, sistemas de peaje automático, etc.)
- Control del tráfico aéreo. Creación de un sistema de
comunïcacioñ del tráfico
aéreo europeo que proporcione
conexiones tierra-tierra entre todos los centros de control de tráfico aéreo europeo y conexiones aire-tierra
entre los aviones, los centros de control de la UE y la
Conferencia europea de Aviación Civil con objeto de lograr
un sistema unificado de control del tráfico aéreo transeuropeo.
- Redes de asistencia sanitaria. Crear una "red de redes" de
comunicación directa basada en normas comunes que interconecte a los médicos generalistas, los hospitales, y los
centros sociales a escala europea.
- Autopistas urbanas de la información. Crear redes accesibles desde el hogar y proporcionar los medios para utilizar servicios multimedia y de entretenimiento en línea.
Esto permitirá a los consumidores disponer de una amplia
variedad de ofertas para el entretenimiento y para las
transacciones y las gestiones (transacciones bancarias,
telecompra,etc.) así como acceder a servicios de información, teletrabajo y educación a distancia).
- Barcelona es consciente de la importancia capital que la
tecnología del cable y las llamadas autopistas de la información van a tener en la configuración de las formas de trabajo y
en los modos de vida de nuestras ciudades en el inmediato
futuro.
- Por ello, creemos imprescindible que este proceso no se limite
a una mera desregulación del mercado, que no se coñfíe únicamente al juego del libre mercado, sino que tenga en cuenta las
implicaciones sociales y territoriales que va a conllevar.
- Las autopistas de la información en realidad, ya existen y se
vinculan a las ciudades que, a su vez, están formadas por
calles. Los grandes cables troncales entre ciudades importantes
ya funcionan. Lo que queda por hacer son, precisamente las
calles de la comunicación, es decir, el cableado desde las
centrales y las grandes torres de comunicación hasta las manzanas de las casas en las que vivimos y trabajamos. (Programa
GAUDI)
��26'09 '94 0A:53
40
á
V93 402 31 84
23/99'94 11:14
^
^ 001
COOR INFO BASE O
a
93 2
Fecha: Z6-9..q
TELEFAX
N.° de Fax:
A: t C^\D
EMPRESA:
qS32
^^
Ilt1
7
DEPARTAMENTO:
rrlt'.
3Y
REFLEXIONS SOBRE CIUTAT 1 TELECOMUNICACIONS
1.--
z
N.° de hojas:
de: Gi E-57 ItrsmK
Empresa: _
Departamento:
El nou mon do los 'autopistas de ta informació' posen un repte al concepto tradicional de
ciutat (ciutat °densa°, ciutat europea, ...).
Efectivament, 1'elemerit'prax(mltal' ja nó es una condició absolutament nocossórla per te
qualitat de vida I per al dese:nvo(upaim. nt d'omprçscs 1 negocis.
Degut a que metes do los tasques, ara es podran for des do llocs remots.
2.- per tant, el concepte proximitat haurà de ser dotat de nous valors (o reforçar els que ja
tonen).
P.ex.:-
a mig termini rlo es ei rnateix vlsttar t;l Museu Picasso, que fer un recorregut
virtual amb un sistema muttlmc'dia del Museu (passejar, comp rovar fa
textura, l'espai del local, els olors, la gent, la temperatura__ etc.),
tarnpoc es el rnateix una Video- conferènda, que estar xerrant amb uns
amics en un bar preneu oí sol.
3.-
Alxi doncs, cal que la clutai promogui els ç , rs.x I rs: la presència, te gent, els contactes
informals, el passeig informal, ... on front dota pantalla de vídeo.
4.-
1 que eiimtnl els pus (çigfe Lb1 pol.lució, agror eractó, soroll, tràfic, criminalitat, ... etc.
5.-
Addicionalment, des del nostre punt do vista, la proximitat tambó és un valor per les
tolen o nunicacions.
r
Efectivament, els cablejats aprofiten infrastructures des subsòl i la proximitat entre els
habitatges haurien de reduir els costos globals de transmissió.
8.- Por tant, en una situació de competència Giutat versus Camp (o ciutat densa versus
ciutat dispersa), les dispenibliítats de comunlcaçió scybre tots els ps (s haurien de iradu{r
aquestes avantatges de dutat.
7.- Dit en poques paraules: El cost de comunisacló hauria d'ésser més baix en les ciutats
denses.
El nombre de servels drsponbles hauria d'ósser superior en qualitat 1 quantitat.
8.-, 1 alxd ens porta e un altre terna: Les ciutats dirien de poder gestionar o intervenir,
aproliitant les sever capacitats. tes economies d'esta. donant aquests extravalors que
altes entitats no poden o no saben donar.
AlnotarneTti de ltartttonw
�23/89'94
ñ
1;t 14
002
COOR INFO BASE O
C93 402 31 :54
26/09 '94 09:53
93 2910261
I. N .I.
P.03
Tot.: 2919115M FIQ291t1pE1
tu-L: 141.222 .130C
bw:t2.11WCIa
9.- Alxb vol dic capacitat do daelsló sobre les Infrastructures mtnimes garantides que es
donen, l de solocclonar proveïdors I serveis, per sobre de decisions donadas més
amunt, tipus ('erlt6 para todos') (niveli roglorral, ntv>}II estatal o deixar les forces del
mercal Iilurament,.
yy
^
10,- A curt termini, fes ciutats amb el seu dinamisme voten sor capdavanters s'oforeixon
iniciar pronos pilot on c!s neus sor veis do totocomunic ac; iá.
La sinergia d'ompresos, tires, universitats, ..- otc. pot croar el "caldo do cultivo' per
ondegar projectes tals com:
-
-
Tele- treball,
Tele-ensenyament, tole-formació,
Serveis de Telecomunicació potents entre empreses,
Sistemes de regulació de tràfic i tole- guiatge de conductors.
11,- Els organismes en si rnateixos, volen ser uns dels grans consumidors de les
novos tocnologios, oferint tat un mon nou de serveis al ciutadà, donant-li lntormació,
millorant Ia relació administrat-admïnlstració, adrnotent una més gran part3clpddb
clutadana i reduint els costos de gestió administrativa.
^..._
..^ ^ . .. . .,
Atiludtemettt dC D arrclut7u
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4314
Title
A name given to the resource
Conferència "The European Challenge for a global information society"
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Brussel·les
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Societat de la informació
Relacions Internacionals
Unió Europea
Benestar Social
Competitivitat
Acció política
Territoris
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1994-09-27
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1409/19940928d_00645.pdf
a27b1fe035c4f7869a56f197cfaada85
PDF Text
Text
28/09 '94 13:55
FAX
4027391
ALCALDIA PREMSA 444 CES
"S'ha Celebrat una sessió molt important al Senat, de
carácter hiltóric, que és motiu de satisfacció per tots els qui
creiem en Pautonomia deis diversos pobles d'Espanya. Aquesta
satisfacció és especialment sentida per mi com a 011.1dant-del
corzt~ri de la capital de catalunya."
No obstant aixó, després d'aquest debat trascendental, és
hora que recordem que cal continuar avançant i, per tant, que ara
toca passar al nivell següent. Tot el que s'ha fet, sense entrar
ara en el Pacte Local, seria un esforç inútil, perquè sense els
acords institucionals per aquest gran compromís que el país
reclama, i que les ciutats com Barcelona necessiten, ens
quedaríem a aturats a mig camí. 1 Barcelona vol fer tot el camí
sencer."
4 o
4P
"Aquest és el gran debat pendent que té áme el país. El de
la distribució de competéncies a tres nivells: Estat, Autonomia
Municipi. No tenir encompte aquest debat ja no és possible.
Recentment en vaig parlar amb el president del govern, Felipe
González, i fa encara menys temps va ser objecte d'una reunió amb
d~irs-e.s ministres' Demé, a Valéncia, n'haurem de tornar a
parlar x amb el pres4dents-B~i-Le'rme-i--1-1-al-calde-de--M-Ircter.Barcelona contivará treballant per impulsar tant com pugui un
acord definitiu que permeti arribar al Pacte Local."
"Per afavorir de debò els interessos deis ciutadans, i sense
que això tingui cap repercussió impositiva, perqué es tracta
d'una redistribució, caldrá derivar competéncies cap als
municipis. És ara més important que mai defensar una línia de
col.laboració entre aquests tres nivells: Estat, Autonomía í
Ajuntament. Sense aquest necessari "pacte local" no s'acabará de
perfilar mai 1:auténtic Estat autonómic. eN'Cl H7,11,4, kkloilh11.4,1,47
ayurq-vv1/4 - ‹
(AA
"Des de l'Estat i des de les Comunitats Autónomes s'ha de
produir una descentralització de competéncies, que derivin cap a
les corporacions locals, a través d'un gran pacte que s'assoleixi
entre tots els implicats i sempre amb la voluntat de sumar
esforços i amb un esperit de cohesió. Per tant, és el moment de
reclamar un gran compromís institucional i entre les diverses
forces politiques. Nosaltres hi estem disposats i no renunciarem
a aquest objectiu, convençuts que es tracta d'una peça fonamental
en la reordenació de l'Estat."
"Una llei de ciutats i àrees metropolitanes haurà d'establir
un principi d'opcionalitat en l'assumpció de competéncies, de
manera. que eeamnGpi pugut-triar
punt
dispesasr
d'aqu-esta possibt-lita-t. Ciutats com Barcelona aspiren a
incrementar la seva capacitat d'actuació en qüestions
relacionades amb la justícia i la policía, aixt com a tenir un
nivell més elevat d'autoritat que ens permeti de prendre
decisions repsecte del medí ambient, l'aprovació parcial deis
P\r-tiv"(
Z002
�28/09 '94 13:55
FAX
4027391
ALCÁLDIA PREMSA
..+44 CES
Z003
plans d i urbanisme, la millora del transport públic'i altres
qüestions. A més, pretenem que aix6 signifiqui una simplificació
deis tramits, de manera que el ciutadá que tingui presentada una
documentació davant d'una administració, la central o la
municipal, no calgui que la dupliqui."
"Tots aquests són aspectes que ja recull la Carta Municial
de Barcelona, que haurá de ser aprovada definitivament pel
Parlament en un termini que la capital de Catalunya no pugui
considerar excessiu."
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4315
Title
A name given to the resource
Paraules de l'Exc. Sr. Alcalde sobre la Carta Municipal
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Municipis
Administració local
Autonomia
Acció política
Carta Municipal
Barcelona
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1994-09-28
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1410/19940929d_00647.pdf
9d4fa5b84ddb8c281b819352ac52d6e9
PDF Text
Text
octubre 94
Notes d'interès col•legïal
Sopar commemoratiu del Centenari del COMB
Discurs de Pasqual Maragail, alcalde de Barcelona
"Vull desitjar-vos que la salut pública d'aquesta ciutat i d'aquest país puguin
seguir millorant amb l'exemple que vosaltres heu donat"
o
olt Honorable senyor president,
senyors consellers, senyor tinent d'alcalde, senyors regidors,
senyor president del Col:legi, estimats
amics: molt breument, vull expressarvos la felicitació de la ciutat amb motiu
d'aquest centenari.
La ciutat de Barcelona ha estat molt
i molt lligada a la vostra professió, i em
consta que els metges han format part
d'una manera molt prominent de la
família municipal, des de 1886, que és
quan es crea el Laboratori Municipal,
dirigit aleshores pel doctor Jaume Ferran fins al 1905. Després pel doctor
Ramon Turró, fins l'any 1926, i més tard
pel doctor Pere González fins al fi nal de
la guerra civil, de la nostra guerra.
Aquest període en què es va viure la
introducció de la vacuna del còlera i de
la vacuna con tra la ràbia, gràcies a
l'equip del doctor Ferran, amb en Jaume Pi i Sunyer, amb en Lluís Comenge,
amb en Giner i Partagás; en el segon
període, amb el doctor Turró, es va
viure un episodi de pesta molt fort,
1905-1906, encara en aquest segle, i
una epidèmia de tifus important l'any
14, en un moment en qué el doctor
Turró està acompanyat d'en Lluís Claramunt i l'August Pi i Sunyer. A l'Institut
Municipal d'Higiene, d'altra banda, que
representa la medicina pràctica –no
tant el centre hospitalari i d'investigació
com van ser el Laboratori Municipal i
l'Hospital del Mar–, inicialment, hi te-
nirn el doctor Lluís Comenge des de
1891. Més tard, bastant més tard,
l'Institut Municipal d'Investigacions
Mèdiques, amb el doctor Foz i amb el
doctor Gras, que del 1950 fins als Jocs
Olímpics mantenen la{ qualitat d'una
investigació important, dins del que és
el terreny municipal. E4 aquesta ciutat
ha passat que durant Molts anys hi ha
hagut persones que han fet les seves
armes, i les han fet amb gran qualitat,
dintre del món municipal i després han
passat a ser molt conegudes exterior-
ment. I a la millor la història no els
reconeix després coma funcionaris sinó
com a grans metges. El cas d'en Pere
Domingo és exactament igual: surt del
Laboratori Municipal, acaba a Cuba i
funda antibiòtics, com vosaltres sabeu.
Bé, l'Institut d'Investigacions Mèdiques
acaba convertint-se, finalment, en el
famós laboratori antidopatge durant els
Jocs Olímpics. No puc deixar d'esmentar els hospitals municipals, que vosaltres heu animat i que encara són la saba
d'aquesta ciutat juntament amb els altres associats al Consorci Hospitalari de
Barcelona: l'Hospital del Mar, amb el
doctor Subirana, el doctor Molins i el
doctor Bosch, que és el que jo vaig
trobar quan vam arribar a l'Ajuntament
amb la democràcia, i era un hospital
que jo diria que estava malalt i que a
poc a poc va anar millorant fins a ser ara
un gran hospital; l'Esperança; el Geriàtric; el Psiquiàtric, amb en Costa Molinari, i no vull deixar d'esmentar
l'epidemiologia, amb la seva lluita titànica, de vegades, com va ser la que van
fer durant el famós brot d'asma al•lèrgica
per la síndrome de la soja, que va ser
l'objecte d'un estudi d'epidemiologia
que es pot considerar un descobriment
mundial. No se sabia que hi podia haver una asma, i una asma mortal de
vegades motivada per la soja i va ser a
Barcelona que es va descobrir.
Vull expressar personalment la meva
admiració per tots vosaltres, com a per-
1994
1894
Servei d'Informació Col•legial. Passeig Bonanova, 47, 1a. planta, 08017 Barcelona,
telèfon 418 88 88, telefax 418 43 01
�Notes d'interès col•Iegial
octubre 94
Sopar commemoratiu del Centenari del COMB
Discurs de Jordi Pujol, president
de la Generalitat
"Els metges de Catalunya
han estat molt bons
servidors del nostre país"
plicava "escolteu, si és veritat, si es pot
escriure un llibre sobre la hipertensió
en català, per què el català només ha de
se rv ir, com dieu vosaltres, per explicar
rondalles?" Perdonin, això és una pura
anècdota, però és per dir que, realment, de sempre, els metges de Catalunya han estat molt bons servidors del
nostre país. I després, com abans ja s'ha
recordat, durant els anys seixanta i durant els anys setanta, i fins avui mateix.
Vet aquí, doncs, tota una serie de raons
per les quals jo em sentia moralment
molt obligat avui a venir aquí, a saludar-los, a acompanyar-los en aquesta
festa i en la joia d'aquesta festa. A donar-los les gràcies. Si tot el que es fa a
Catalunya tingués el nivell que té
l'activitat mèdica, Catalunya, en el rànquing dels països europeus, estaria més
amunt que no està. Si totes les nostres
activitats tinguessin el nivell que té la
nostra medicina, nosaltres en conjunt
estaríem més enlaire, estarïem més
amunt. I per això he vingut a donar-los
les gràcies, a demanar-los que segueixin
–i sé que no cal–, que segueixin fidels
a aquesta línia, que ha estat sempre la
seva, en defensa de la llibertat en general, però d'una manera més específica
també de la defensa dels catalans i de
Catalunya. I, a més, que ho facin amb
aquesta competència, amb aquesta qualitat tècnica i humana que els ha caracteritzat. Moltes gràcies, doncs, per tota
la feina que han fet i expresso el meu
desig que la puguin seguir fent amb el
mateix esperit de servei al país i de
servei als ciutadans, de servei als Malalts, de servei a la gent, concretament.
M'atreviria a dir que en aquests moments la nostra classe mèdica, metges,
infermeres, té molt en compte que la
Feina d'un metge, naturalment, és cuidar el cossos, però cuidar-los de tal
manera que la gent se senti humanament reconfortada, o humanament confortada. Em sembla que en molts sectors de la nostra medicina això també
es té més en compte avui que no pas
temps enrere. Per tot plegat, repeteixo,
moltes gràcies i que durant molt de
temps en el futur puguin seguir fent
aquest servei a la seva professió i al
nostre país..
Diverses
personalitats,
representants
d'institucions
sanitàries
públiques i
privades,
col legis
professionaLs,
Administucions
públiques i
institucions
ciutadanes,
duran! el sopar.
.t-C-nd -0*yf
1994
1894
Servei d'Intormació Col•legial. Passeig Bonanova, 47, 1a. planta, 08017 Barcelona,
telèfon 418 88 88, telefax 418 43 01
�Notes d'interès col.legial
octubre 94
Sopar commemoratiu del Centenari del COMB
Discurs de Pasqual Maragall,
alcalde de Barcelona
"Però jo us demano que
seguiu pensant que
l'autoritat moral compta, i
que la gent encara la
respecta."
sones, perquè els alcaldes, com tantes
altres posicions i professions, avui patim, com segurament vosaltres patiu,
d'una certa crisi del concepte d'autoritat.
I jo estic convençut que els metges
patiu també del fet que una certa autoritat, que abans us era reconeguda d'una
manera molt fàcil, ara probablement us
costa més de mantenir. Però jo us demano que seguiu pensant que l'autoritat
moral compta, i que la gent encara la
respecta. A l'últim, vull desitjar-vos que
aquests cent anys siguin la base d'un
futur encara millor, que la salut pública
d'aquesta ciutat i d'aquest país puguin
seguir millorant amb la vostra ajuda i
amb l'exemple que vosaltres heu donat, i que s'ha imposat en aquesta ciutat, ja que heu fet pràcticament que les
institucions col . laboressin, que l'exemple de col .laboració que hi ha entre la
Generalitat i l'Ajuntament en el camp
de la salut pública es pugui estendre a
altres camps. Jo de vegades em pregunto per què es va donar amb tanta força
en el camp de la sanitat i de la salut
pública, i penso que és perquè la vostra
professió i la vostra professionalitat ho
van imposar. Moltes gràcies i per molts
anys.
I ara prego al Molt Honorable president de la Generalitat que s'acosti a
aquesta estrada per cloure l'acte.■
Revista de premsa
Els diversos mitjans de comunicació v an donar informació sobre
l'acte commemoratiu del Centenari al Palau Nacional de Montjuïc. Els
diaris "La Vanguardia" i "Avui" van glossaren sengles editorials l'efemèride
del Col.legi Oficial de Metges de Barcelona.
Centenari mèdic
El Col legi de Metges de Barcelona
conmemorà el 29 de setembre passat el
centenari de la seva fundació amb una
trobada amb les institucions polítiques
i mèdico-sanitàries ciutadanes, així com
amb altres col . legis professionals. L'acte
es va inscriure dins de l'ambiciós venta11 d'iniciatives amb què els metges barcelonins commemoraran els cent anys
d'un col . legi professional que ha estat
clau per a la ciutat de Barcelona i per a
la seva projecció exterior. Però les
celebracions, i això és important, no
semblen dissenyades per subratllar
només el passat, sinó perquè la professió mèdica barcelonina miri d'adequar
la seva missió a una societat canviant,
amb nous reptes i noves demandes. En
aquest sentit, l'acte del passat dijous
marcà la pauta que ha de seguir aquesta
commemoració.
Els objectius del Col .legi de Metges
de Barcelona, en general, no s'han esgotat en les qüestions referents a la
competència professional científica.
Evidentment, aquests aspectes com en
qualsevol professió, són absolutament
bàsics i prioritaris. Però els metges de
Barcelona, com els de la resta de Catalunya, també han estat actius i representatius socialment i política. Això,
unit a la seva competència professional
i científica, és el que ha fet de la medicina barcelonina no tan sols una de les
més dinàmiques d'Espanya, sinó que la
seva projecció internacional sigui prova inequívoca del seu alt nivell. Ningú
millor que una corporació ja centenàri a
pot conèixer els perills que comporta el
corporativisme. És per això que el tarannà amb què el Collegi de Metges
afronta el seu futur pot ser motiu de
satisfacció per a tota la societat. Pera un
col. lectiu la producció científica i la
tasca d'assistència del qual són de p ri
-merod,lantimeolra
de la seva competència professional ha
d'estar acompanyada d'una participació cada vegada més gran en l'esperit
de progrés del país i en una més àmplia
interrelació amb la societat civ il .
Els desafiaments que la medicina
mode rna té plantejats són múltiples.
Una societat democràtica exigeix una
millor preparació dels seus professionals, i els professionals d'una medicina
cada vegada més científica han d'oferir
garanties, però sense que la competència comporti una renúncia de la seva
responsabilitat social. En aquest sentit,
el tarannà obert –partidari d'una interrelació més gran amb la societat civil
catalana– amb què el Col . legi de Metges de Barcelona afronta els actes commemoratius del seu centenari és la millor garantia de futur per a Barcelona i
Catalunya.
La Vanguardia, 1-10-94
Cent anys de servei
mèdic
El Col . legi de Metges de Barcelona
compleix cent anys i en aquest primer
segle d'existència ha esdevingut una
institució clau en l'evolució de la ciutat i dels seus usos i costums sanitaris.
Si, d'una banda, com altres estaments
de la mateixa mena, el Col-legi va
néixer amb una marcada vocació corporativa, d'una altra, resulta innegable que, al llarg dels anys, i amb els alts
i baixos corresponents als difícils períodes polítics pels quals ha passat el
país, la institució ha sabut incardinarse en la vida de la ciutat, hi ha projectat
les seves inquietuds, l'ha ajudat decisivament en els seus avenços culturals, socials i assistencials.
En camps tan diversos com el de la
defensa i propagació de la llengua
catalana o l'establiment d'un codi
deontològic, el Col. legi de Metges de
Barcelona ha tingut aportacions decisives, incorporades per sempre més al
patrimoni de la ciutat. En definitiva, el
Col . legi de Metges de Barcelona forma part destacada de l'entramat civil,
social, que caracteritza Catalunya. Subratllar-ho és un acte de justícia i de
confiança en la fortalesa del país.
Avui, 2-10-94
1994
1894
Servei d'Informació Col . legial. Passeig Bonanova, 47, 1 a. planta, 08017 Barcelona,
telèfon 418 88 88, telefax 418 43 01
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4316
Title
A name given to the resource
Sopar commemoratiu del centenari del Col.legi de Metges de Barcelona
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Col·legi de Metges de Barcelona
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Commemoracions
Salut
Acció política
Model social
Metges
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1994-09-29
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1411/19940929d_00648.pdf
438ead55ee7264c8a3e5ad5d310f785e
PDF Text
Text
Excm. Sr. Alcalde
Gabinet (JMM)
Intervenció de l'Alcalde en la inauguració de la conferència
de l'Urban Land Institute (29 de setembre de 1994)
- Bienvenidos a Barcelona
- Barcelona es hoy una ciudad muy bien situada,
una ciudad llena de proyectos y de ambición, una
ciudad atractiva para los negocios, la inversión y
el ocio.
- Eso es probablemente lo que todos ustedes
esperan oir de cualquier alcalde orgulloso de su
ciudad. Pero lo más importante, para ustedes y
para mi, es que estas cosas no las digo yo, sino
un medio de cuya autoridad y neutralidad ni
ustedes ni yo dudaremos: el Financial Times.
- El Financial Times, en su edición de anteayer,
martes, publicaba un ránking de ciudades europeas
bajo el lema: "The best cities to locate a
business". Barcelona está situada en un más que
meritorio séptimo lugar. Piensen ustedes que las
seis primeras son ciudades de un gran peso en
Europa: Londres, Paris, Frankfurt, Bruselas,
1
�Amsterdam y Zurich.
^
Qu /
a continuación se sitúe
Barcelona, por delayite de Düsseldorf, Milán o
Madrid, es algo
Pero en modo
alguno es fruto de la casualidad.
- La emergencia de Barcelona se sitúa, sin duda
alguna, en el contexto más amplio de la
importancia creciente del sur de Europa. En este
ránking que les cito, Barcelona, Madrid y Milán
han subido posiciones. Los beneficios de la
incorporación de España a la Unión Europea en 1986
son evidentes. España, y Cataluña en particular,
es ahora un país más moderno, más competitivo,
mejor comunicado, más preparado para los desafíos
de un mercado cada vez más internacionalizado.
- Pero al lado de los beneficios indudables que la
incorporación de España a la Unión Europea nos ha
reportado y de la emergencia de esta parte del sur
de Europa como una de sus regiones más dinámicas
(la "Mediterranean banana", como ha sido llamada
frente a la tradicional "hot banana"), sería
injusto no tener en cuenta el esfuerzo que
Barcelona, por méritos propios, ha hecho para
situarse como una de las ciudades más dinámicas de
Europa.
2
ckY/Vj
�- En 1986, cuando la ciudad fue designada sede de
los Juegos Olímpicos de 1992, teníamos ante
nosotros un gran reto. Un gran reto organizativo,
en primer lugar, que superamos con un éxito
innegable. Pero también teníamos el reto de
aprovechar esa oportunidad única para transformar
urbanfsticamente la ciudad.
- Y así lo hicimos, con un éxito e parable al de
los Juegos pero con unas conse encías positivas
para la ciudad de mucho m or alcance. Piensen
que, del presupuesto tota dedicado a los Juegos,
sólo el 10 % fue para ' stalaciones deportivas.
- Lo que hicimos es fácil de resumir, pero mucho
más complejo de materializar, dadas las
dimensiones del proyecto y el escaso tiempo en que
lo ejecutamos. Hicimos, en resumen, una ciudad más
accesible y más habitable, con mayor calidad de
vida.
- Más accesible: renovamos completamente el
aeropuerto, construimos 40 km de cinturones de
ronda, mejoramos substancialmente nuestras
telecomunicaciones (con la torre de telefónica en
Montjuïc y la de Norman Foster en Coliserola),
3
�suprimimos la vía férrea que separaba una parte de
la ciudad del mar, construimos un nuevo barrio (la
Villa olímpica) en unos antiguos terrenos de uso
industrial obsoleto, ganando 4 km de nuevas playas
para el disfrute de nuestros ciudadanos. Barcelona
fue justamente descrita entonces como la mayor
cantera de obra civil de Europa.
- La clausura de los Juegos Olímpicos abrió un
interrogante para Barcelona. ¿Seríamos capaces de
mantener la marcha de la ciudad hacia un futuro
más competitivo? El clima de recesión económica,
general en toda Europa y que se instaló entre
nosotros el día después de los Juegos, pareció por
un momento dar una respuesta
e
W l kla
negativa a esta cuestión.
- Pero superado el bache, y ante los indicios
claros de crecimiento económico y de recuperación
del empleo que se están dando entre nosotros, la
respuesta a esa difícil cuestión: "Después de los
Juegos, ¿qué?", parece ahora más clara y optimista
que nunca.
- Barcelona está embarcada actualmente en varios
grandes proyectos de futuro, algunos de los
4
�cuales, según tengo entendido, tendrán ustedes la
posibilidad de visitar personalmente mañana.
- La reforma del Port Vell es el primero de ellos.
Su conversión en un gran espacio de ocio ciudadano
culminará una de las grandes operaciones que hemos
realizado en los últimos años: abrir la ciudad al
mar, integrar su viejo puerto a la ciudad, en la
línea de lo que han hecho ciudades americanas como
San Francisco, Boston o Baltimore.
- Sin movernos del frente marítimo, hay en estos
momentos en marcha una operación urbanística de
una importancia difícil deminimizar: DiagonalMar, un proyecto que es la continuación lógica de
la Villa Olímpica y que tiene una envergadura
comparable. El proyecto, que lleva a cabo la
empresa Kepro, de capital norteamericano, con la
colaboración del arquitecto Ricar6 Bofi
comprenderá usos residenciales, comerciales y
terciarios, así como zonas verdes (allí se
instalarán un parque marino y el zoo marino) y
varios equipamientos. Esta operación permitirá
"terminar" el sector norte de la ciudad de acuerdo
con las directrices del plan de su ensanche
moderno, diseñado por el gran ingeniero Cerdà a
5
�mediados del siglo pasado.
- En el plan de ensanche de Cerdà el centro de la
nueva ciudad se situaba precisamente en la plaza
de las Glòries, que ustedes van también a visitar
y donde el Consorcio de la Zona Franca está
construyendo un centro comercial y de oficinas que
significa una apuesta clara no sólo por la
potencialidad de este enclave como uno de las
áreas de nueva centralidad (en realidad, nunca
tuvo la centralidad que le habla dado Cerdà sobre
el plano), sino también por la potencialidad de la
propia ciudad.
- Más allá, hacia la salida norte de la ciudad,
está en proyecto la gran operación de—la Sagrera,
entorno a la estación de tren donde llegará, en el
año 2001, el tren de alta velocidad que nos
conectará no sólo con Madrid sinó también con la
red europea de trenes de gran velocidad. La
Sagrera tendrá también usos residenciales,
comerciales y terciarios, así como un gran parque
lineal, una extensa zona verde.
- Pero la ciudad de Barcelona no se limita a los
100 km2 de su término municipal, ni a su 1.6
6
�millón de habitantes. Barcelona, la ciudad real,
es una aglomeración metropolitana de 3.5 millones
de habitantes cuya vocación es convertirse en la
puerta sur de Europa, en la gran puerta de entrada
del sureste asiático y, más en general, de la
cuenca del Pacífico en Europa. Nosotros queremos
ser la Rotterdam del Mediterráneo.
- Para ello está en marcha el Plan del Delta del
Llobregat, que incluye la ampliación del puerto de
Barcelona (que es ya, por lo que respecta al
tráfico de containers, el primero del Mediterráneo
por delante de Marsella y Génova), una futura
ampliación del aeropuerto (que puede absorber
todavía su enorme crecimiento: ¡en muy pocos años
hemos pasado de 4 millones de pasajeros anuales a
10 millones!) y la construcción de una zona de
actividades logísticas, de un gran núcleo
intermodal donde concurranlel tráfico marítimo,
aéreo, ferroviario y de carraetera.
Esta es una de las grandes apuestas de Barcelona:
convertirse en el gran centro de distribución del
sur de Europa.
7
�- Podría añadir, pero ya lo hace en su comentario
el "Financial Times", otros dos grandes atractivos
de Barcelona: en primer lugar, la calidad de vida
que ofrece su clima mediterráneo, su localización
geográfica, la riqueza de su arquitectura y
diseño, la calidad de su oferta cultural. En
segundo lugar, last but not least, sus precios,
que la convierten en un sitio atractivo para los
negocios.
- Sin embargo, no quiero terminar mi intervención
sin citar otro de los grandes objetivos de
Barcelona en este momento: ser una ciudad líder en
la telemática. Una ciudad accesible y competitiva
es una ciudad bien comunicada. Y las autopistas de
nuestro futuro inmediato no van a ser ya las
autopistas para los coches y los camiones, sino
las autopistas de la información.
En el diseño de este futuro que es ya presente, el
diálogo entre el sector empresarial y las
ciudades, como nivel de gobierno más próximo a los
ciudadanos, debe ser fluido y constante. Esta es
una de las grandes aportaciones que Barcelona, en
su desarrollo presente, ha hecho: ser un modelo de
�la concertación público-privado para avanzar
conjuntamente hacia mayores cotas de bienestar Y
de calidad de vida en nuestras ciudades.
- Es por todo ello que les renuevo mi bienvenida a
Barcelona y me pongo a su disposición para
contestar a sus preguntas.
- Muchas graciasm
9
��wv\
Excm. Sr. Alcalde
Gabinet (IR)
Intervenció de l'Alcalde en la inauguració del curs de
l'Escola Universitària d'Estudis Empresarials de la
Universitat de Barcelona (27 d'octubre de 1994)
LA PROJECCIó DE LA NOVA BARCELONA
Barcelona s'ha situat en posició molt rellevant com una de les
ciutats más atractives d'Europa per a instal.lar-hi activitats
económiques. No ho diu l'Alcalde, inó que que ho diu un mitjà
l'autoritat i la neutralitat del qual ni vostès ni jo dubtarem:
El Financial Times.
En la seva edició del proppassat 217 de setembre, el Financial
Times publicava un rànking de les ciutats europees més atractives
per a instal.lar-hí un negoci. Barcelona apareixia situada en un
1
más que meritori seté lloc. Pensin que les sis primeres són
ciutats d'un gran pes específic a Europa: Londres, París,
Frankfurt, Brussel.les, Amsterdam iJZúric. Que a continuació se
situï Barcelona, davant de Düsseldorf, Milà o Madrid, és molt
significatiu. Peró no és en absolut fruit de la casualitat.
L'emergència de Barcelona se situa, Oens dubte, en el context més
ampli de la importància creixent del sud d'Europa (la "Mediterranean banana", com ha estat
anomenada, enfront de la
tradicional "hot banana"). Peró seria injust no tenir en compte
1
�l'esforç que Barcelona, per mèrits propis, ha fet per situar-se
com una de les ciutats més dinàmiques d'Europa.
Avui Barcelona podria ser una esforçada capital de província. Una
capital de província angoixada per la crisi del seu motor
industrial i amb grans dificultats; per obrir-se a altres fonts
de riquesa. Aquest és el cas de la gran majoria de ciutats
industrials britàniques, com Manchester o Glasgow, de ciutats
italianes com Gènova o Torí, o de ciutats alemanyes com Hamburg.
L'enquesta de la UNESCO que han publicat aquest dies els mitjans
de comunicació reflecteix abastament com el sentiment generalitzat a Barcelona (com en el cas des Dublin) és el d'un nivell
d'optimisme i satisfació molt alt.
Barcelona no s'ha convertit en la Glasgow del sud perquè vàrem
fer front a un repte: canviar de mida i de qualitat. Hi vam saber
donar una resposta positiva, amb èxit. Era un risc. El vàrem
córrer i ara comencem a obtenir els resultats. Barcelona ha fet
un salt qualitatiu important. Ara
ens cal, a tots pelgats,
consolidar-lo i seguir avançant.
Les perspectives són molt alentadores. Sovint ho reconeixen més
els experts internacionals que nosaltres mateixos. Fa uns pocs
mesos l'European Economic Research and Advisory Consortium
assenyalava, després d'analitzar 32 ciutats europees, que
Barcelona era la ciutat europea amb major potencial de creixement
2
�en els propers anys. El creixement anual que s'estimava era del
3,4%.
És cert que en tot aquest procés hi ha hagut dificultats i que,
en aquest període s'ha produït una important pèrdua d'empreses
i de llocs de treball. Això ha succeït a Barcelona, com a tota
Espanya i a la resta d'Europa. Hem hagut d'afrontar unes crisis
econòmiques molt importants, que l'herència del tardo-franquisme
no ha fet sino agreujar. S'han hagut de realitzar uns canvis
estructurals d'una enorme complexitat i que, en alguns sectors,
han tingut conseqüències traumàtiques. I no només a l'empresa
sinó també a l'administració. Coma exemple, l'Ajuntament de
Barcelona ha reduït la seva plantilla en més de 2.000 persones
en els darrers cinc anys (de 12.400 a 10.300 treballadors).
Avui en dia, l'àrea de Barcelona és,amb tota seguretat, la zona
que més ha avançat d'Espanya en la mtdernització de l'estructura
econòmica, que ha de permetre una posició més sòlida en el
context de la intensificació de la competència internacional en
uns mercats cada cop més oberts.
Barcelona ha estat capaç de totes aquestes transformacions
mantenint uns nivells d'atur significativament menors als de la
resta d'Espanya ï amb una tendència a aproximar-se als de la
mitjana de la Unió Europea (El julictl de 1994, la taxa d'atur a
Barcelona era el 12,9%, a Espanya ei 16,5% i a la UE el 10,8%.
3
�La taxa d'atur a Barcelona era,
pei-
exemple, molt similar a la
de França, 12,6%).
Un pas transcendental per aquest procés va ser la posta en marxa
del Pla Estratègic Econòmic i Socl.al Barcelona 2.000. El Pla
Estratègic, constituït l'any 1988, 4a ser el primer exemple d'un
tarannà de concertació entre l'administració i els principals
agents econòmics de la clutat. A través del Pla Estratègic es van
poder afrontar els canvis estructurals de l'economia i les
inversions en infrastructures físiques imprescindibles per al
salt qualitatiu que els he esmentat al principi. I tot s'ha fet
en un clima de diàleg i de participació molt remarcable.
És molt significatiu que el model de Planificació estratègica que
va impulsar Barcelona hagi estat adoptat per més de cinquanta
ciutats d'Espanya, Europa i América Llatina. El Pla Estratègic
va ser guardonat per la Unió Europea com una de les millors
iniciatives de desenvolupament localli ha estat escollit pel Banc
Mundial com a model per al desenvolupament local a Amèrica
Llatina.
La majoria dels elements que avui sdn assenyalats com a factors
clau de l'atractibilitat de Barcelona han sorgit del Pla
Estratègic. I de ben segur que les qué tindrem d'aquí a cinc anys
sortiran del segon Pla que ja s'ha formulat. En voldria destacar
alguns d'ells:
4
�- Infrastructures i equipaments. L'estudi de la consultora Healey
and Baker, sobre la qual es basava el rànking publicat pel
Financial Times, subratllava molt especialment la qualitat de les
connexions internes i externes de Barcelona i la facilitat
d'accés als mercats.
Les millores de Barcelona en aquest sentit han estat espectaculars: un nou aeroport, una importa4tíssima xarxa de connexions
viàries, la ZAL. Ben aviat s'ampliar i el Port i Barcelona quedarà
connectada amb la xarxa europea d'alta velocitat. També cal
esmentar l'avanç en matèria de telecomunicacions que ha fet de
Barcelona la ciutat pionera a Espanta en aquesta matèria.
Voldria citar alguns dels resultats;
• El trànsit internacional a 1 'aeroport de Barcelona s'ha
doblat en menys de 10 anys: de x.736.000 passatgers el 1984
s'ha passat, el 1993, a 3.949.000. De gener a setembre de
1994 hi ha hagut 400.000 passatgers més que en el mateix
període de l'any anterior.
En els darrers dotze mesos per l'aeroport han passat
10,4 milions de passatgers. ALxò supera en quasi 70.000
passatgers el rècord de trànsit de 1992.
• En sis anys s'ha passat d'uni oferta hotelera de 15.737
places a 26.291. Això ha permèd que el nombre de pernoctacions hoteleres hagi passat de 3.897.938 l'any 1990 a
4.256.524 el 1993.
5
�• Les Rondes de Barcelona han permés estalviar una mitjana
de 308.231 hores diàries de viatges. S'estima que un 30% de
les quals són hores dins de 14 jornada laboral. De 1991 a
1994 la velocitat mitjana ha passat de 29 a 32 Km/h.
• En set anys el total de línies telefòniques instal.lades
a Barcelona ha passat de 772.272 a 881.670, és a dir, un
increment del 14%. Les connexions de la xarxa Iberpac han
passat de 650 a 4.578, les lïn4es Ibercom de 1.100 a 41834
i les terminals de telefonia mòbil de 613 a 21.123.
Això ha permès que s'hagi passat de set milions de
trucades internacionals a l'any, en el 1985, a 29 milions
el 1993,
• El Port de Barcelona s'ha copsolidat com el primer port
de la Mediterrània en trànsit de contenidors. L'any 1992 es
van moure un total de 552.309 Peus, xifra molt superior a
les 350.000 de Marsella o les
30.000 de Gènova .
Mereix posar-se també de rèlleu el nou Pla de Qualitat
del Port, que garanteix els terminis d'entrega, seguretat
i agilitat burocràtica.
• El sostre d'oficines de Barcelona ha passat en sis anys
de 2.630.000 m2 a 3.700.000 m4 Això ha permés que poguem
oferir una relació qualitat-prèu molt avantatjosa.
6
�I ara l'àrea de Barcelona està a punt d'afrontar un nou gran
repte de renovació: El pla del Delta del Llobregat. Hem aconseï
guit comprometre unes inversions importantíssimes: vora de
400.000 milions de pts. És a dir pràcticament la meitat del volum
d'inversió total realitzada a l'àrea de Barcelona en ocasió dels
Jocs Olímpics. El proper gran repte serà, sens dubte, l'endreça
i desenvolupament del congost del Besòs.
- Competitivitat. - Barcelona no és una ciutat cara. És veritat
que el valor de Barcelona ha pujat,ïperó no és una ciutat cara.
}
No en relació amb les ciutats amb les que estem competint. Uns
exemples, extrets d'un estudi recent de VISA Internacional:
• Un taxi de l'aeroport al centre costa -per terme mitjàl'equivalent d'unes 7,2 lliured esterlines a Barcelona. El
mateix trajecte a Londres costaria 70 lliures, a París
22,47, a Frankfurt 23,74, a Am$terdam 17,57, a Brussel.les
14,88, a Ginebra 13,36 i a Mil 10,45.
• Un hotel de quatre estrelles costa a Barcelona un promig
de 142 lliures. A Londres costaria 223, a París 207 i a
Brussel.les 221. I dubto que tilguessin la qualitat dels de
Barcelona.
• Un dinar de negocis per
1
quatre persones costaria
l'equivalent de 132 lliures. A Ginebra serien 334, a Milà
209 i a Londres 202.
7
�• El lloguer d'un metre quadrat d'oficina de primera
qualitat costa a Barcelona l'equivalent de 200 a 280
dòlars. A la city de Londres costa 1.013 dòlars, a París
781 i a Frankfurt 584.
- Sistema financer.- Fa deu anys semblava inevitable el decliu
de Barcelona com a centre financer. a ciutat, en canvi, ha sabut
col.locar-se en un lloc sòlid del sistema financer europeu. Em
remeto de nou a la premsa internacional més prestigiosa. El Wall
Street Journal dedicava dues págineá a la Borsa de Barcelona en
la seva edició del 28 de juliol passat i elogiava els esforços
que havien permés situar Barcelona "on Europe's Financial Map".
- Indústria.- Malgrat el procés intens de terciarització que s'ha
produït a Barcelona, com en la majOria de ciutats deis països
desenvolupats, el sector industrial continua essent el nucli
vertebrador i cohesionador de l'eco omia de la ciutat.
Però, afortunadament, Barcelona ha estat capaç de realitzar una
transformació estructural important de la seva base industrial.
Molts sectors en declivi han estat: substituïts per sectors en
creixement.
Segurament s'hauran de reformular algunes de les polítiques
urbanístiques vigents per afavorirjel sector industrial de la
ciutat. Cada cop hi ha més activitatá industrials compatibles amb
altres usos urbans. Aquesta és una realitat ben allunyada de la
8
�concepció antiga de la indústria com a activitat que requereix
una gran dotació de sòl i que produeix inevitablement molèsties
als veïns. Barcelona ha iniciat un estudi en profunditat sobre
aquesta qüestió.
Comerç.- El 22 de setembre es va 4onstituir el Fòrum Ciutat i
Comerç amb l'objectiu de promoure el diàleg entre l'administració
municipal i el sector comercial de lfa ciutat. La setmana passada
es va celebrar la primera sessió plenària del Fòrum.
A través del Fòrum Ciutat i Comerç .'Ajuntament debatrà amb els
principals interessats qüestions tan rellevants com les càrregues
econòmiques que suporta el sector, l'anàlisi del comerç tradicional i la incidència de les grans superfícies, l'establiment de
regulacions especials per a les z nes d'interès turístic, o,
també, quin és l'operatiu de 1'Oper4ció Nadal que més beneficiï
a tot el sector.
- Promoció internacional de Barcelona.- Barcelona ha llançat
diverses campanyes sectorials de Iromoció internacional amb
l'objectiu d'explicar els seus aventatges comparatius en alguns
sectors especialment competitius:
- Barcelona Centre Logístic.- Té l'objectiu de reforçar el
paper que pot jugar Barcelona om a centre de distribució
del sud d'Europa. Avui una de cada quatre pessetes exportades a Espanya ho fa des de i a través de Barcelona.
9
�Aspirem a aconseguir una quota important no només de
les exportacions -i importaciofs- espanyoles sinó a esdevenir, pròpiament, la Porta del Sud d'Europa.
- Barcelona New Projects.- Té com a objectiu aprofundir en
la transformació urbanística de la ciutat ï reforçar
l'oferta d'espais per a activi1tats econòmiques.
- Turisme de Barcelona.- S'ha constituït un consorci amb la
Cambra de Comerç per tal de potenciar el sector turístic de
la ciutat. No cal oblidar que
el
turisme és un dels sectors
més importants de la ciutat i, probablement, un dels que té
millors perspectives de creixement en el futur.
En connexió amb la promoció turística es pot posar de
relleu la consolidació de Barcqlona com a seu de congressos
i convencions internacionals. Barcelona va assolir l'any
passat el quart lloc en el iànking mundial de ciutats
organitzadores de congressos.
De 150 congressos internacionll amb 61.000 congressistes
estrangers el 1991, hem passat a 212 congressos als 72.600
participants el 1993.
- Barcelona Centre Mèdic.- Amb l'objectiu de rendabilitzar
la qualitat i el prestigi de la ciutat en la investigació
i els tractaments en diverses especialitats mèdiques.
10
�Hi ha en projecte altres campany es com Barcelona Moda amb
l'objectiu de promocionar els produ ates tèxtils de qualitat, un
sector que és fonamental en l'estructura productiva de l'àrea de
Barcelona. També está en estudi uno iniciativa similar per als
productes alimentaris i per al disseny.
Aquestes campanyes de promoció de Barcelona seran presentades el
proper mes de gener a Londres i a Frenkfurt i després, probablement, es farà una altra presentació a Nova York.
Barcelona Centre Universitari. L'objectiu d'aquesta campanya és
la d'aprofitar el prestigi acadèmic de la ciutat per captar més
estudiants, professors i investigadors estrangers per a les
nostres universitats, c000rdinant qis esforços individuals per
un esforç col.lectiu.
La
Campanya
universitats
Barcelona
Centre
barcelonines
Universitari
també,
agrupa
s'ha obert a
les
cinc
les grans
escoles de negocis privades.
El proppassat 5 de juliol es va inugurar un Punt d'Informació
únic per atendre totes les demandes d'informació sobre l'ensenyament universitari a Barcelona. Aquest punt está situat al CCCB.
Aquest Punt d'Informació es convertirá, també, en una central de
reserves per estudiants per a residè4cies i indrets d'estada, amb
la col.laboració del Consorci de Tutisme de Barcelona.
11
�Mitjançant aquesta campanya, Barcelona també treballarà per a la
captació de seus i ínstitucions de recerca.
TEXT\IRP\UNIVERI.CON
12
�FINANCIAL TIMES
Aluntamenl àe Barcelona
ze
2 ? SET, 199'1
aicaic^a
The best cities to locate a business
Rank
Rank
1994
City
Weighted score
1993
1994
1993
1.05
0.97
1
London
1!
2
Paris""
a
0.80
0.82
3
Frankfurt `.
3
0.64
0.69
4
Brussels
4
0.47
0.45
5
Amsterdam
;
0.35
0.39
6
Zunch -'
^
0.25
0.29
7
\@arc,élona
10
0.24
0.24
8
Dusseldorf
0.22
0.26
9
Milan
12
0.21
0.22
10
Madrid
16
0.21
0.19
11
Geneva
Manchester
Munich
10
9
18
0.18
0.18
0.18
0.24
0.25
0.19
14
Benin
Stockholm
14
12
0.17
0.17
0.21
0.22
16
Prague
20
0.16
0.17
7
0.15
0.15
0.15
0.15
0.15
0.26
0.19
0.20
0.16
0.12
17 Glasgow
Hamburg
Lisbon
Lyons
Warsaw
16
15
21
23
22
Budapest
19
0.13
0.18
23
Vienna
23
0.10
0.12
24
Copenhagen
22
0.09
0.15
25
Athens
27
29
20
Oslo
-
0.07
0.07
0.08
-
Tunn
25
0.06
0.06
0.09
0.08
0.04
0.08
Roma
Moscow
26
28
This tabla is basad on interviews with 500 executives in nine EU
countries. It takes into account 11 indictators, ranging from access to
markets and telecommunications, to cost and availability of staff and
accommodation
Since Tast year's tabla, London, Paris, Frankfu rt and Brussels have
consolidated their positions as the best cities in which to tocata. The
southem sities of Barcelona, Milan and Madrid have all moved up.
Source: European Real Eetate Monitor (Heder & ~en
r, •
en. 1
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4317
Title
A name given to the resource
Inauguració de la Conferència del Urban Land Institute
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Abstract
A summary of the resource.
Financial Times: Bcn en la setena posició de la millor ciutat per posar un negoci. Reforma del Port Vell, operació urbanística a Diagonal Mar, Plaça de les Glòries, operació Sagrera. Volem ser la Rotterdam del Mediterrani. Autopistes de la informació. Qualitat de vida.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Hotel Arts, Barcelona
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Urbanisme
Competitivitat
Infraestructures
Relacions Internacionals
Acció política
Model social
Barcelona
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1994-09-29
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1412/19941006d_00649.pdf
2932b1253fb1774c05f2f243c8cc4aac
PDF Text
Text
Excm. Sr. Alcalde
Gabinet (JMM)
Lliurament de medalles de la ciutat (6 d'octubre de 1994)
•rt•
Els premiats d'avui tenen en comú haver portat el nom de
Barcelona lluny de la nostra ciutat, empesos per les
circumstàncies històriques que els ha tocat de viure -tots
ells eren o són nascuts abans de la guerra- o perquè la
projecció de la seva capacitat professional 1 artística els
ha dut fronteres enllà.
Dos dels guardonats són, malauradament, ja morts: el Dr.
Josep Casanova, insigne representant del que podrlem anome-
nar l'escola barcelonina d'oftalmòlegs, més en general,
d'una més que prestigiosa i prestigiada tradició de la
medicina barcelonina i l'actor Albert Closas, desaparegut fa
ben poques setmanes.
Albert Closas, que havia debutat amb la mítica Margarida
Xirgu, té avui el reconeixement de la seva ciutat, d'on va
viure gairebé sempre allunyat -primer a Buenos Aires,
�després a Madrid-, però que sempre l'havia acollit amb els
braços oberts i amb un bon èxit de públic.
1
Closas forma part d'una tradició teatral en la qual va tenir
també un lloc destacat, bé que en una vessant més còmica, la
família Santpere, que aviat tindrá un monument al capdavall
de la Rambla, dissenyat per Oscar Tusquets.
Avellí
Artís-Gener, que tots coneixem pel seu pseudónim
"Tísner", és un escriptor eficaç i un magnífic representant
del periodisme d'abans de la guerra, d'aquell bon periodisme
forjat en una ciutat que bullia socialment i intel-lectualment. Després de prendre part
la guerra (de la qual ens ha
deixat testimoni literari en el primer volum de les seves
memóries, tan interessants), va conèixer l'exili mexicá.
Allá feren cap molts deis intel . lectuals d'una generació
irrepetible: Ramon Xirau
-\71;NLAVw--
c-elebrarem el
centenarij, Eduard Nicol (mort no fa gaires anys), Pere
Bosch i Gimpera, els Pi-Sunyer, i altres. Allá referen les
seves vides i trobaren noves oportunitats. Però alguns
d'ells optaren pel retorn, i els ho hem d'agrair. Ens feien
falta. Eren, són, la generaçió que ens va salvar els mots,
que ens ha donat el testimoni d'una Catalunya republicana
que no havíem pogut conéixer,
�Estic segur que Tisner voldrá que el nostre homenatge d'avui
no sigui només cap a la seva persona, sin() que el fem extensiu al qui fou el seu cunyat, Pere Calders, la mort recent
del qual hem sentit tots el$ qui n'admiraven la bondat de la
seva prosa tant com la bondat de la seva persona. La ciutat
de Barcelona, que havia reconegut ja Pere Calders l'any 1992
amb l'atorgament de la medalla d'or al mérit artistic,
renova aixi el seu homenatgé.
Federico Correa representa la finor, l'elegancia i el bon
gust dins d'una escola d'arquitectura, la de Barcelona, d'un
nivell artistic i professional altissim. Amb accents
britànics i italians, Correa és, potser per això mateix, un
personatge rotundament bargeloni -tan barceloní, que viu i
treballa sobre mateix de la , plaça de Sant Jaume. Amb el seu
soci Alfonso Milà, membre d'una altra familia de pregona
tradició a Barcelona, han estat muestres de les joves
generacions d'arquitectes. La seva intervenció en la definició de l'espai més emblemàtic deis Jocs Climpics, l'anella
de Montjuïc, i en la reconstrucció de l'Estadi de Montjuïc
els han lligat per sempre a un dels moments àlgids de la
història d'aquesta ciutat.
�El pare Evangelista Vilanova, monjo de Montserrat, representa un cristianisme obert, djalogant, atent als problemes del
seu temps i del seu país, que sempre hem associat al monestir de Montserrat particularment, a la revista "Qüestions
de vida cristiana", que v fundar el 1958 i que dirigeix
d'aleshores ençà. No és habitual, i és per això mateix que
vull ressaltar-ne la importancia, que la mena de guardons
que lliurem avui vagin destinats a un teòleg, la feina del
qual associem més aviat al silenci monàstic que a la celebració ciutadana. Per?) és indubtable que la riquesa d'una
ciutat, d'una comunitat, és indissociable de la seva riquesa
espiritual, sobretot quan aquesta s'expressa a través de la
paraula sàvia de Vilanova,
Núria Espert és, aquest vespre, la representant de la parau-
í
la i el gest. Tots recor~ amb emoció la seva intervenció,
al costat d'Irene Papas, enfila rebuda de la torxa olímpica a
Empúries, en un acte d'arrels mediterránies i noucentistes
que pregonava, des d'un bon principi, que no conceblem uns
Jocs Olímpics sense fer una especial atenció a l'art i a la
cultura.
Núria Espert és, sens dubte, l'actriu barcelonina més
internacional. Ella, com d'altres companys de la professió,
�estan duent arreu mostres de la creativitat i del bon ofici
del mon teatral barceloní
molt particularment, del món
operístic, al qual ella s'ha associat en els darrers anys,
amb un èxit inqüestionable.1
Deja en començar que els guardonats d'avui tenen en comú
l'haver portat lluny d'aquí el nom de la nostra ciutat. Pera
més enllà d'aquest tret cornil, i amb això acabo, el que els
caracteritza sobretot és la seva diversitat: les seves
distintes professions, les seves distintes sensibilitats,
les seves distintes tradicions intel . lectuals. Pera és
justament aquesta diversitat el que fa rica ï atractiva una
ciutat. La ciutat és la gent, i la gent és diversa. A tots
els premiats, els qui ja ens han deixat i els qui encara
continuen actius, els hem d'agrair que, des de la seva
diversitat, hagin contribut a fer de Barcelona una ciutat
més culta, més integrada 4 més solidària. Perquè hi ha
moltes maneres de fer ciutat, moltes maneres de fer ciutadans i ciutadanes lliures. Els guardonats d'avui, amb la
seva vida i les seves obres, ens n'han ofert un bon
testimoni. Sapiguem ser-ne dignes.
Moltes gràcies, doncs, a tots ells, 1 gràcies a tots vostès.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4318
Title
A name given to the resource
Lliurament medalles d'or de la ciutat de Barcelona al mèrit artístic i al mèrit científic
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Abstract
A summary of the resource.
Mérit artístic: N. Espert, A. Artís-Gener Tísner, A. Closas, F. Correa. Mérit científic: J. Casanovas i E. Vilanova.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Premis i reconeixements
Art
Ciència
Biografies
Model social
Artís-Gener, Avel·lí, 1912-2000
Closas, Alberto, 1921-1994
Correa, Federico, 1924-
Vilanova, Evangelista, 1927-2005
Espert, Núria, 1935-
Barcelona
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1994-10-06
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1413/19941010d_00650.pdf
3cde178438d95a978dd6645e69def50a
PDF Text
Text
Excm. Sr. Alcalde
Gabinet (IR)
Intervenció de l'Alcalde en la inauguració de la
conferència financera internacional organitzada per
l'Associació BCFE. (10 d'octubre de 1994)
- Bienvenidos a Barcelona.
- La ciudad de Barcelona es, hoy una ciudad muy bien
situada, una ciudad llena de proyectos y de ambición
una ciudad atractiva para las negocios, la inversión
y el ocio.
- Eso es probablemente lo que todos ustedes esperan
oir de un alcalde orgulloso de su ciudad. Pero lo más
importante, para ustedes y para mi, es que estas cosas
no las digo yo, sino un medio cuya autoridad y neutralidad ni ustedes ni yo dudaremos: El Financial Times.
- En su edición del pasado 27 de septiembre, el
Financial Times publicaba un ranking de las ciudades
europeas bajo el lema. "The best cities to locate a
business". Barcelona está situada en un más que
meritorio séptimo lugar. Piensen ustedes que las seis
primeras son ciudades de un gran peso en Europa:
Londres, París, Frankfurt, Bruselas, Amsterdam y
Zúrich. Que a continuación se situe Barcelona, por
delante de Düsseldorf, Miláno Madrid, es algo significativo. Pero en modo alguno es fruto de la casualidad.
�- La emergencia de Barcelonase se sitúa, sin duda, en
el contexto más amplio de la:importancia creciente del
sur de Europa. En este ránking que les cito, Barcelona, Madrid y Milán han subido posiciones. Los beneficios de la incorporación de España a la Unión Europea
en 1986 son evidentes. España, y Cataluña en particular, es ahora un país más moderno, más competitivo,
mejor comunicado más preparado para los desafíos de un
mercado cada vez más internacionalizado.
- Pero al lado de los beneficios indudables que la
incorporación de España a la Unión Europea nos ha
reportado y de la emergencia de esta parte del sur de
Europa como una de las regiones más dinámicas (la
"Mediterranean banana", como ha sido llamada frente a
la tradicional "hot banana"), sería injusto no tener
en cuenta el esfuerzo que Barcelona, por méritos
propios, ha hecho para situarse como una de las
ciudades más dinámicas de Europa.
- Quisiera recordar aquí la incertidumbre que suscitaba hace una década, en los medios económicos de la
ciudad, la posibilidad de ver declinar el papel de
Barcelona como centro financiero. Se temía que la
internacionalización y la introducción de nuevas
tecnologías en los mercados financieros comportara una
concentración irreversible en unos pocos centros y,
con ello, la desaparición de todos los demás.
�- Pero Barcelona no se rindió a estas predicciones tan
poco esperanzadoras. Barcelona hizo un gran esfuerzo
para encontrar su lugar en el sistema europeo de
centros financieros. Contra del fatalismo, Barcelona
aportó imaginación, una decidida voluntad de competir
abriéndose a los mercados de nuevos productos financieros e invirtiendo paraOfrédér-los --mej-~ servicioi/
1
-
i
Barcelona ha conseguido, en esta primera etapa,
17-
bolocarse en un lugar sólidoen el sistema europeo de
I
I
'centros financieros. Y quisiera remitirme de nuevo a
la prensa internacional más prestigiosa. El Wall
Street Journal dedicaba do g páginas a la Bolsa de
if
/ Barcelona en su edición de 28 de julio pasado y
elogiaba los esfuerzos que habían permitido situar
Barcelona "on
Europs'-g-Financiarigiáp
-Asimismo quisiera remarcar el éxito excepcional que
ha acompañado el mercado de futuros y derivados
financieros de Barcelona que, en sólo cinco años, ha
logrado situarse entre los cinco primeros lugares de
Europa en volumen —de- --tr-an~ones de productos
finacieros derivados de renta fija: más de ocho
millones de contratos en el ejercicio pasado.
Todo este proceso se ha desarrollado en un periodo
plagado de incertidumbres en los mercados financieros
internacionales y en el contexto de una competencia
�cada vez mayor entre centros financieros. Se ha habido
de luchar contra muchas inercias, tanto a nivel
nacional como internacional. Y aún muchas pesan en
contra.
- La fórmula de Barcelona para este proceso se ha
basado en un amplio consenso institucional y en la
vertebración de un grupo de trabajo dedicado a impulsar nuevos proyectos: la Asociación Barcelona Centro
Financiero Europeo. Quisiera subrayar el esfuerzo y el
voluntarismo de la Asociación cuyos miembros han
antepuesto a menudo el proyecto colectivo de la ciudad
a los intereses legítimos de cada institución representada.
- Gracias a la labor de la Asociación han fructificado
otros proyectos muy significativos como la propia
celebración de estas conferencias financieras internacionales, la celebración en Barcelona de la asamblea
de Asociación Mundial de Mercados de Futuros el pasado
mes de abril, o la inauguración oficial, el próximo
----,-,`
lunes 17, de la Escuela de Negocios de la prestigiosa
Universidad de Chicago. También deseo destacar la
decisión del Banco Interamericano de Desarrollo de
celebrar su asamblea anual en Barcelona en 1997.
- Barcelona puede ya aspirar a retos más ambiciosos.
Dispone de una oferta inmobiliaria para oficinas
�incomparable por su calidad y competitividad, la mejor
oferta formativa especializada en negocios y finanzas
de España, un amplio entorno empresarial y una capacidad y eficacia organizativa reconocida mundialmente,
que ha colocado a Barcelona en el cuarto lugar en el
ranking mundial de ciudades organizadoras de congresos. Asimismo Barcelona tiene la firme voluntad de
erigirse en ciudad líder en la revolución telemática
que se aproxima a pasos agigantados.
- Barcelona ofrece, en suma, eficacia, profesionalidad
e imaginación. Ha sido capaz de atinar ilusiones y
ofrecer resultados. Animo, pues, a las instituciones
nacionales e internacionales a confiar y apostar por
ella.
Quisiera finalizar esta presentación expresando mil
satisfación por los grandes pasos que se han dado en
este período y felicitando a todas aquellas personas
e instituciones que los han hecho posible. Pero
\también quisiera que estas palabras sirvieran de
estímulo para trabajar en nuevos proyectos, más allá
de las posiciones ya afianzadas.
- Muchas gracias.
1
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4319
Title
A name given to the resource
V Jornades de l'Associació d'Intermediaris d'Actius Financers del Mercat de Renda Fixa i de les II Jornades de l'Associació Barcelona Centre Financer Europeu
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Abstract
A summary of the resource.
Introducció noves tecnologies en els mercats financers. Banc Mundial i BID. Barcelona té la voluntat de ser ciutat líder en la revolució telemàtica.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Hotel Princesa Sofia, Barcelona
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Relacions Internacionals
Finançament
Competitivitat
Model social
Acció política
Telecomunicacions
Barcelona
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1994-10-10
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències