67
10
1525
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1109/19870829d_00232.pdf
2e9ba70adecfe923a00fb163d909b4ee
PDF Text
Text
Ajuntament
de Barcelona
Alcaldia
Gabinet de
Comunicació
Plaça S. Jaume, s/n.
08002 Barcelona
Telèfon: 301 07 07
Tèlex: 54519 Laye e
Pregó de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall, a les Festes de
la Seu
d'Urgell
Seu d'Urgell, 29 d'agost 1987
�URGELLENCS, AMICS TOTS:
INICIEU AVUI LA VOSTRA FESTA MAJOR, I HEU VOLGUT
QUE L'ALLCALDE DE BARCELONA EN PRONUNCII EL PREGó. ÉS UN
I
ONOR QUE AGRAEIXO, EN EL MEU NOM I EN NOM DE LA CIUTAT
DE BARCELONA.
ÉS
UN HONOR I ES TAMBÉ UN MOTIU PER RECORDAR LES
RELACIONS QUE HI HA HAGUT I QUE HI HA ENTRE AQUESTES
DUES CIUTATS MIL.LENàRIES, LA SEU D'URGELL I BARCELONA.
UNES RELACIONS QUE VAN MOLT MÉS ENLLà DE L'EVOCACIó
•
LíRICA O DE LA NOSTàLGIA HISTòRICA.
BEN AL CONTRARI. TENEN MOLT A VEURE AMB EL NOSTRE
PRESENT I AMB EL FUTUR.
ENS TROBEM ARA EN EL CAMÍ IRREVERSIBLE DE LA
�INTEGRACI6 A EUROPA.
SABEM QUE CATALUNYA POT ARTICULAR-SE AMB èXIT A LA
RESTA DEL CONTINENT SI ACONSEGUIEX MANTENIR I POTENCIAR
EL SEU SISTEMA DE CIUTATS.
LA SEU D'URGELL SAP MOLT BÉ TOT AIXò. LA SEVA
VOCACI6 EUROPEA NO ÉS PAS D'ARA.
VOSALTRES SABEU MOLT BÉ, QUE EL PIRINEU HA DE SER
UNA CRUïLLA, I NO UNA FRONTERA.
HO SABEU I HEU FET MOLT PERQUè TOT CATALUNYA HO
ENTENGUI.
SI ELS CATALANS SEMPRE HAN ESTAT EUROPEUS ÉS EN
GRAN PART GRàCIES AL PIRINEU.
UN URGELLENC, LLUíS RACIONERO, ENS EXPLICA QUE LA
XARXA DE MONESTIRS ROMàNICS DEL PIRINEU CATALà DEL SEGLE
C
�X CONSTITUTA UNA FRONTISSA CULTURAL EUROPEA: VA SERVIR
DE PONT ENTRE L'HUMANISME HERETAT DELS GRECS, LA CULTURA
ARàBIGA I PROVENÇAL I EL RENAIXEMENT QUE ES PRODUIRIA
TOT SEGUIT A LA TOSCANA O EL VENETO.
DURANT TOTA UNA ÉPOCA EL ROMàNIC VA SER EL
LLENGUATGE D'AQUEST NORD DEL SUD D'EUROPA ON TANTES
COSES PODEM DIR.
UN LLENGUATGE COMú QUE VA PERMETRE LA CONSTRUCCI6
DE LA VOSTRA MAGNÍFICA CATEDRAL A CàRREC DEL MESTRE
LLOMBARD. MIREU SI N'ÉS DE SIGNIFICATIU, EL SEU NOM.
L'ALCALDE GANYET HA SABUT RECUPERAR LA IDEA DE LA
SERRALEDA com__A FRONTISSA, I HA IMPULSAT LA COMISSI6
INTERPIRINENCA DE PODERS LOCALS COM A INSTRUMENT DE LA
SEVA POSADA EN PRàCTICA.
JUNT AMB LA SEU, ELS COMUNS D'ANDORRA I TOLOSA,
�BARCELONA PARTICIPA DE MOLT BON GRAT EN LA COMISSI6.
LES CIUATS DEL MIGDIA FRANCèS S'ADONEN DE QUE ÉS
MOLT IMPORTANT POTENCIAR LA CONNEXI6 ENTRE LES DUES
VESSANTS DEL PIRINEU. D'AQUESTA MANERA DEIXEN DE SER EL
CUL DE SAC DE FRANÇA I S'INTEGREN EN UNA REGI6 NATURAL
MÉS àMiPLIA.
ÉS UNA EMPRESA QUE VA MÉS ENLLà DE LA RELACI6
HISTòRICA I LINGÜíSTICA ENTRE NOSALTRES I LES TERRES
CATALANES DE FRANÇA. AQUESTA RELACI6 ÉS PRIVILEGIADA I
S'HA D'ENRIQUIR CULTURALMENT.
PERE EL QUE ES TRACTA ÉS DE VERTEBRAR UNA REA
r 1-4GvJ
CIUTATS COM
EUROPEA DE MOLTA MÉS ENTITAT QUE
BORDEUS, TOLOSA, BARCELONA, MARSELLA, MILà, TORí.
LA SEU D'URGELL HA SABUT ACTUAR EN AQUEST PROCÉS
COM A CIUTAT SENSE COMPLEX, ASSUMINT EL PAPER QUI LI
CORRESPON PER LA SEVA HISTERIA I LA SEVA SITUACIó.
�ÉS
L'ACTITUD QUE CAL PER FER UNA CATALUNYA QUE
PUGUI LIDERAR LA CONSTITUCIó DEL NORD DEL SUD EUROPEU.
CATALUNYA S'HA DE CONSOLIDAR ELLA MATEIXA. NO ES
ENTRE BARCELONA I
TRACTA DE FER CONY POSICIONS,
CATALUNYA, LA CIUTAT I EL RERA PAÍS.
LA CONTRAPOSICI6 QUE PUGUI HAVER ENTRE LA RIBERA I
LA MUNTANYA POT SER UN CONCEPTE ENRIQUDOR I úTIL, PER
ENTENDRE ACTITUDS.
A
ÉS
DANY6S QUAN ES MANIPULA DES DE DALT PER TREURE
PROFIT POLíTIC O ECONòMIC.
CATALUNYA NO
SEVES PARTS,
POT RENUNCIAR A CAP NI UNA DE LES
• ' DE
EL PIRINEU,
va l
L'EMPORDà,
^-
BARCELONA, L'EBRE. EL
�-6-
TREBALLADOR, EL PAGÉS, L'E1 RESARI AMB VISIÓ DE PROGRÉS,
L'EC
(i_,
IàSTIC QUE CONEIX EL SEU POBLE.
V tom -
/M
C
LA SEU I BARCELONA HAN VIST A LA SEVA HISTòRIA COM
HOMES ENTREGATS HAN TREBALLAT PER FER UN PAÍS MILLOR.
DES DE PAU CLARIS AL CARDENAL CASAÑAS; DES DEL
CARDENAL BENLLOCH I VIVÓ A L'ARQUITECTE J.M. SOSTRES I
MALUQUER; DE SANT JOSEP DE CALASSANÇ A JOSEP ZULUETA; DE
LLORENÇ TOMáS A JOSEP ALBANELL.
HOMES I TERRES. AIXÓ ÉS CATALUNYA. HOMES I TERRES
INTEGRATS, AGERMANATS, SOLIDARIS. QUE TOTS S'HI TROBIN A
GUST.
WiÉ
Cen g47/VM fW S 4 ul
ALL. p',1ri.^e-A)
QUE LS URGELLENCS I TOTS ELS HABITANTS DE L'ALT
PIRINEU VEGIN RECONEGUDA LA SEVA REGIÓ DINS DE
CATALUNYA. ÉS UNA ASPIRACIó LEGÍTIMA I FONAMENTADA. LES
CARACTERÍSTIQUES DE L'ALT PIRINEU MEREIXEN UN TRACTAMENT
DIFERENCIAL I EXIGEIXEN EL MANTENIMENT DE LA SEVA
�-7—
INTEGRITAT.
DES DE BARCELONA COMPRENEM MOLT BÉ EL DESIG DE QUE
UNA REGI6 HOMOGèN4A I BEN DEFINIDA NO SIGUI TROCEJADA.
BARCELONA HA SEGUIT AMB SATISFACCI6 LA RESPOSTA QUE
LA MOBILITZACI6 POPULAR PER ACONSEGUIR ELS JJ.00. DEL 92
HA TINGUT A LA SEU.
MOLT ESPECIALMENT, EL CAMí SERIES, RESPONSABLE,
IL.LUMINAT I IMAGINATIU EMPRÉS PER L'AJUNTAMENT I ELS
URGELLENCS CAP A LA PARTICIPACI6 DE LA CIUTAT ALS JOCS
AMB L'ESPORT DEL CANóE—KAYAK.
^-^ U951 1 7 o i ►ft1 3c i
•
LA DECISI6 FINAL HA DE SER PRESA MOLT AVIAT xsa LA
FEDERACI6 INTERNACIONAL DE PIRAGÜISME,
7
EL
FA
BARCELONA I LA SEU TINDRAN UN NOVA OCASI6 PER ANAR
�DE BRACET I COL.LABORAR ESTRETAMENT EN BÉ DEL PAIS.
TREBALLAREM COM SEMPRE HEM TREBALLAT.
I ELS QUE SABEN TREBALLAR BÉ, SABEN DIVERTIR-SE BÉ.
AIXí QUE ARA ANEM A DIVERTIR-NOS.
NO ESPEREM MÉS.
VISCA LA FESTA MAJOR.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4015
Title
A name given to the resource
Festa Major de la Seu d'Urgell / Pregó
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Abstract
A summary of the resource.
Dues ciutats mil.lenàries. Comissió interpirinenca de poders locals. Vocació europea.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Seu d'Urgell
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
La Seu d'Urgell
Festes majors
Història
Territoris
Barcelona
Europa
Description
An account of the resource
Conté notes manuscrites de PM.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1987-08-29
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1110/19870906d_00235.pdf
265ca5df495c03f3eca0daf7554eb161
PDF Text
Text
^r
Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall, al 8th
European Congress of Neyrosurgery
Barcelona, 6 de setembre de 1987
1
�Molt Honorable President, Mr. President, Ladies and Gentleman:
I am very pleased to give you my warmest welcome to
Barcelona.
Barcelona has been always an open city. She likes to receive
new people, new ideas, new cultural influences.
This is how Barcelona has grown in history and won a
reputation of culturated, liberated city.
We are proud of our mixed heritage that you can perceive in
our streets, from the varied urban landscape to the languages we
speek.
The city governemnt purpose is to enhance Barcelona's
ability to become an international seat for debate and cultural
and scientific exchange.
I am sure this congress will be an important step towards
this objectives.
You are well acquainted with the medical tradition of this
city.
Not a few barcelonians appear in the highest landmarks of
medicine history.
2
�Barcelona is also the only Spanish city with a large supply
of municipatilïty owned hospital and health services.
So
I hope you will find yourselves in
a
familiar
atmosphere and the congress benefit of it.
I have no dubt Barcelona will learn from the congress.
Let me wish you then a very happy stay with us.
Thank you very much.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4016
Title
A name given to the resource
Paraules a la 8th European Congress of Neurosurgery
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
Language
A language of the resource
Anglès
Subject
The topic of the resource
Ciència
Sanitat
Congressos i conferències
Model social
Barcelona
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1987-09-06
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1111/19870913d_00237.pdf
a69b47db75306cf0cc437b75a3a8ec7c
PDF Text
Text
r
L'ALCALDE DE BARCELONA
Aquesta és la p rimera Festa Major que el Poble Nou celebra
després d'obtenir l'organització dels Jocs Olímpics de 1992. I si
els Jocs seran l'ocasió per millorar tot Barcelona, aquesta
millora es manifestarà amb més intensitat al Poble Nou.
Els veïns del Poble Nou ho sabeu ben bé. Barcelona s'obrirà
al mar a través del Poble Nou. El Poble Nou deixarà d'estar
aïllat de la resta de la ciutat. El barri obtindrà una qualitat
urbana i uns equipaments col.lectius que poques ciutats tindran.
Pera el més important d'una ciutat, d'un barri, és la seva
gent. El paisatge canviarà, l'aïllament desapareixerà. Pera es
ben segur que la cohesió social, la consciència de barri que els
veïns de Poble Nou tenen no desapareixeran mai.
Això és el que garanteix l'èxit de la renovació del Poble
Nou.
I això és també el que farà d'aquesta Festa Major de 1987 la
millor i més divertida de quantes el Poble Nou ha tingut fins
ara.
Molt bones festes.
Pasqual Maragàll
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4017
Title
A name given to the resource
Salutació de l'Excm. Sr. Alcalde a la Festa Major de Poble Nou
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barri Poble Nou, Barcelona
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Urbanisme
Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)
Territoris
Poblenou
Festes majors
Barcelona
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1987-09-13
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Escrits
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1112/19871007d_00241.pdf
3e60d88336aa9f1759c11906ccde99ec
PDF Text
Text
III
Ajuntament
de Barcelona
Alcaldia
Gabinet de
Comunicació
Plça. S. Jaume sin.
08002 Barcelona
Telèfon: 301 07 07
Tèlex: 54519 Laye e
Llei Especial de Barcelona, Autonomia i Capitalitat. Conferencia
de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall, sobre la nova Carta
Municipal
Col.legi d'Advocats, 7 d'octubre 1987
�SENYORES, SENYORS:
SENYOR
DE NOU TINC LA SATISFACCIó DE TROBAR-ME EN AQUESTA
CASA PER EXPOSAR EL
MEU PUNT DE VISTA COM A ALCALDE, COM A
_
- -
BARCELONÍ I COM A CATAL1 SOBRE QÜESTIONS QUE EXIGEIXEN
POSTURA PUBLICA PER PART DELS
UNA
QUI TENIM RESPONSABILITATS
POLÍTIOUES.
EL TíTOL DE LA CONFERèNCIA,
"LLEI ESPECIAL DE
BARCELONA, AUTONOMIA I CAPITALITAT"
IJ, TRES CONCEPTES
íNTIMAMENT RELACIONATS.
DAVANT UN PtIBLIC DE JURISTES NO CALDR1 QUE M'EXTENGUI
SOBRE ELS FONAMENTS LEGALS
D'UNA LLEI DE RGIM ESPECIAL.
EN CANVI CREC QUE SI QUE HE DE DEFENSAR POLíTICAMENT
LA NECESSITAT QUE L'ESPECIFITAT
TRADUCCIó
LEGAL.
DE BARCELONA
TINGUI UNA
�-3-
LA CONDICIá DE CAPITAL QUE TÉ BARCELONA ES EL
FONAMENT DE L'ESPECIFITAT LEGAL QUE BARCELONA HA RECLAMAT
TRADICIONALMENT. FARÉ ARA ALGUNES REFLEXIONS SOBRE COM
S'HARMONITZA LA IDEA DE CAPITALITAT AMB L'AUTONOMIA DE
CATALUNYA I, TAMBÉ, AMB EL CONCEPTE D'AUTONOMIA MUNICIPAL.
DURANT EL CURS PASSAT HEM ASSISTIT A UN INTENSíSSIM
DEBAT POLíTIC ON LA CONCEPCIó DE L'AUTONOMIA, DE LA
CAPITAL TAT DE BARCELONA I DEL QUE REPRESENTA BARCELONA
PER A CATALUNYA HAN JUGAT UN PAPER CENTRAL.
1S UN DEBAT QUE ENCARA NO ESTA CLOS I QUE
PROBABLEMENT CONTINUARA AQUEST ANY AMB TANTA O MÉS FORÇA.
ISIDRE MOLAS HA PARLAT D'UNA CERTA VISIó DEL NOSTRE
PASSAT RECENT QUE L'HA REDUYT, I CITO, "A UNA VISIó
BARCELONINA ACOMPANYADA D'UNES PINZELLADES LLUNYANES DE
RERAPAIS. PER,", SEGUEIX MOLAS, "AQUESTA MATEIXA VISIó HA
PROVOCAT TAMBÉ UN OBLIT ESPECIAL DE LA HISTiSRIA DE
BARCELONA COM A MUNICIPI I CAPITAL (...)". MÉS ENDAVANT
ISIDRE MOLAS DIU: "D'UNA MANERA SEMBLANT A COM UNA VISIó
�-4-
MADRILENYA DE LA HISTERIA D'ESPANYA HA ESBORRAT LA
HISTERIA ESPECIFICA DEL MUNICIPI DE MADRID, UNA VISIó
BARCELONINA DE LA HISTERIA DE CATALUNYA HA ESBORRAT LA
HISTERIA DE BARCELONA COM A MUNICIPI".
HE VOLGUT COMENÇAR AMB AQUESTA CITACI6, EXTRETA
PRECISAMENT DE LA INTRODUCCI6 FETA PER ISIDRE MOLES A UN
DELS DOCUMENTS DE TREBALL PER A LA CARTA MUNICIPAL,
PERQU REFLECTEIX MOLT BÉ UNA VISI6 DE CATALUNYA QUE JO
TAMBÉ HE CRITICAT SOVINT.
UNA VISDS QUE ÉS PRETÉN COMARCALISTA, 1RURALISTAI NO
ÉS SINO PAIRALISTA. I EL PAIRALISME, A PARER MEU, ÉS UN
INVENT BARCELONI.
PER TANT, CAL FER UN ESFORÇ PER DONAR AL PAIS, I
RECOBRAR NOSALTRES MATEIXOS, L'AUTèNTICA PERSPECTIVA DE
LES RELACIONS ENTRE CATALUNYAI LA SEVA CAPITAL.
NOMÉS AMB UNA COMPRENSI6 NO DEFORMADA DEL PAÍS PODREM
�-5-
CREAR LES INSTITUCIONS, ELS ORGANISMES I LES LLEIS QUE ENS
CALEN PER GOVERNAR-NOS, PER ADMINISTRAR-NOS I PER PODER
PROGRESSAR.
QUINS SSN ELS ELEMENTS QUE CONFIGUREN UNA CIUTAT COM
A CAPITAL?
AQUESTA PREGUNTA ES PODRIA FORMULAR DE MANERA
SEMBLANT RESPECTE DE LES NACIONS:
QUINS SSN ELS ELEMENTS QUE ENS PERMETEN DE DIR QUE
UNA NACIS ES CONFIGURA COM A TAL?
UNA RESPOSTA MÍNIMAMENT SATISFACTUIA EXIGIRIA MOLT
DE TEMPS. PER¿ H1 HA UNA COSA DE LA QUAL ESTIC SEGUR:
UN TERRITORI, UNA SOCIETAT QUE ES PUGUI CONSIDERAR)
NACIS, HA DE SER PROU CONSISTENT COM PER PODER DOTAR- SE
D'UNA CAPITAL.
LES CAPITALS SSN UN DELS PRINCIPALS INSTRUMENTS QUE
1
1
�-6-
LES NACIONS FAN SERVIR PER EXPRESSAR-SE, PER RELACIONAR-
SE, PER PARLAR AMB ELS DE FORA, PER COMPETIR I TAMBÉ PER
DONAR CONSCIi5NCIA DE PAíS AL PAÍS.
AQUEST ÉS EL SENTIT DE BARCELONA RESPECTE DE
CATALUNYA. BARCELONA ÉS PROU CAPITAL PERQU '¿ CATALUNYA ÉS
PROU NACI6 PER HAVER FET POSSIBLE LA SEVA EXISTèNCIA.
CATALUNYA HA POGUT CREAR UNA CIUTAT CAPAÇ DE SUPORTAR
UNA ESTRUCTURA QUASI ESTATAL, CAPAÇ DE GENERAR TOT EL
CONJUNT D'ACTIVITATS QUE CONFORMEN LA CULTURA ELABORADA I
ELS SÍMBOLS COL.LECTIUS QUE CONTRIBUEIXEN A CREAR LA
CONSCINCIA NACIONAL.
CATALUNYA HA CREAT BARCELONA PERQU1 TENIA FORÇA
NACIONAL PER PERMETRE-S'HO , BARCELONA, EN AQUEST SENTIT,
1S UN RESULTAT DE CATALUNYA, PER C3 SI BARCELONA NO FOS
DINA.MICA, CATALUNYA NO HO SERIA. SI BARCELONA RETROCEDÍS
EN LA SEVA EXPRESSI6 DE CIUTAT CAPITAL, CATALUNYA
RETROCEDIRIA SENSE REMEI FN LA SEVA CONFIGURACI6 COM A
,
\II
�-7-
NACI6.
LES
Z, POQUES
MS FLORENTS DE LA HISTCSRIA DE CATALUNYA
HAN COINCIDIT SEMPRE AMB èPOQUES DE VITALITAT DE LES SEVES
CIUTATS. CADA UNA DE LES PARTS CONSTITUENTS DE CATALUNYA
HA TINGUT EN AQUESTS MOMENTS UNA FORTA SINGULARITAT.
UNA CATALUNYA FORTA NO EXIGEIX EL SACRIFICI DE LA
SEVA PLURALITAT. LA GRAN RIQUESA DE CATALUNYA, UN DELS
FONPMENTS DE LA SEVA IDENTITAT NACIONAL, RESIDEIX EN TENIR
MÉS D'UNA CARA. CATALUNYA TÉ MOLTES FORCES CAPACES DE
DEFENSAR LA SEVA TOTALITAT.
BARCELONA
N'ÉS
UNA:
LA BARCELONA HIST¿RICA DEL
CONSELL DE CENT QUE CONVIVIA AMB LA GENERALITAT, LA
DIPUTACI(5 DEL GENERAL, I LA BARCELONA MODERNA I
CONTEMPORANIA QUE HA CONSERVAT LES INSTITUCIONS, ELS
SIGNES I, FINS I TOT, LES PARAULES.
Sí, FINS I TOT ELS MOTS. ES CERT QUE A LA BARCELONA
METROPOLITANA ES ON ES DONA LA MAJOR CONCENTRACI6 BILINGÜE
�-8-
DEL PAíS. PER CS ES IMPRESCINDIBLE TENIR EN COMPTE TAMBÉ QUE
ES AQUESTA BARCELONA LA QUE HA FET POSSIBLE QUE EL CATALA
SIGUI UN IDIOMA MODERN. ES AQUESTA BARCELONA, AQUESTA
CAPITAL, EL QUE EXPLICA LA GRAN INDUSTRIA EDITORIAL
CATALANA, LA BIBLIOTECA DE CATALUNYA I, CERTAMENT, LA
MATEIXA TV3.
LA PLURALITAT I L'EXISTNCIA DE PODERS COMPENSATS HAN
TINGUT UNA NOTABLE IMPORTANCIA COM A ESTABILITZADORS
POLSITICS I COM A MOTORS DEL DESENVOLUPAMENT POLíTIC.
CREC QUE ÉS EL MEU DEURE COM ALCALDE I COM A
CATALA DEFENSAR QUE
POLÍTIC
EL RECONEIXEMENT DE LA SINGULARITAT DE
BARCELONA REFORÇA
EL SENTIT DE LA ESPECIFITAT DE
CATALUNYA. ÉS AJUDAR EL RECONEIXEMENT DE L'AUTONOMIA DE
CATALUNYA.
EL MATEIX "JACOBINISME CATALA" QUE CITAVA MOLES,
�-9-
PODRIA PORTAR-NOS A PENSAR QUE UNA LLEI ESPECIAL ERA
NECESSáRIA EN TEMPS DE LA DICTADURA. QUE ARA QUE JA TENIM
LLEIS CATALANES JA NO NECESSITEM SUCEDANIS D'AUTONOMIA.
CALDRIA TRENCAR LA CONCEPCIó QUE VOL IMPOSAR-SE DES
DE LA MAJORIA QUE GOVERNA A CATALUNYA D'UN PODER PRIMAT,
DE L'EXISTèNCIA D'UN PODER ESTRICTAMENT SUPERIOR QUE ÉS EL
DE LA GENERALITAT I D'UNS PODERS MUNICIPALS ENTESOS COM A
SUBCRDINATS.
LES RELACIONS ENTRE LES DIFERENTS ADMINISTRACIONS NO
PODEN ESTAR REGIDES EXCLUSIVAMENT PER UNS CRITERIS DE
JERARQUIA I SUBRDINACIó.
O POTSER S'HAURIA D'ADMETRE QUE AQUESTS CRITERIS
NOMf,S S'APLIQUEN A CATALUNYA I NO EN L'áMBIT GENERAL
ESPANYOL ON EL MANTENIMENT D'AQUESTA POSICIó ENS DURIA A
SUBORDINAR ESTRICTAMENT EL PODER AUTONóMIC EN RELACIó AMB
EL CENTRAL.
UNA INTERPRETACIó MÉS ACTUAL ENS PORTARIA MÉS AVIAT
�-10-
A PRIMAR ELS CRITERIS DE COEXISTENCIA, DISTRIBUCIó DE
FUNCIONS I, SOBRETOT,J COOPERACIó ENTRE ADMINISTRACIONS.
UNA INTERPRETACIó LIBERAL ENS PORTARIA ENCARA MÉS
LLUNY, A INTRODUIR FINS I TOT EL CONCEPTE DELS EQUILIBRIS,
DELS TAN BLASMATS CONTRAPODERS. ÉS IMPORTANT COMENÇAR A
INTRODUIR AL DEBAT AQUESTA IDEA, COM A MíNIM EN TEORIA
LIBERAL ELS CONTRAPODERS Sal POSITIUS.
POT SEMBLAR PARADOXAL, PER ó ÉS PROBABLE QUE LA
DEFENSA DE BARCELONA COM A CAPITAL D'ESPANYA DESPERTI
MENYS RETICZ.1NCIES QUE UNA DISCUSSI6 COM LA PRECENDENT.
ÉS EVIDENT QUE ESPANYA HA EXERCIT BONA PART DE LA
SEVA PROJECCI6 INTERNACIONAL A TRAVÉS DE BARCELONA. AIXó
POTSER NO AGRADI A TOTHOM, PER ó ÉS UN FET.
DIEM ABANS QUE UNA DE LES FUNCIONS DE LES CAPITALS
ES RELACIONAR-SE AMB L'EXTERIOR. ÉS EVIDENT QUE UNA PART
D'AÇUESTA FUNCIG L'HA EXERCIDA BARCELONA EN UN SENTIT QUE
�—11-
NI MADRID NI CAP ALTRA CIUTAT ESPANYOLA PODIA OMPLIR.
ÉS
EVIDENT TAMBÉ QUE Hl HA UNA PART DEL PAPER QUE
BARCELONA JUGA EN EL CONJUNT ESPANYOL QUE NO ESTA COBERT
TAMPOC PER CAP ALTRA CIUTAT.
NO CAL INSISTIR TAMPOC EN LA CONDICIó DE CAPITAL
MED1TERRANIA QUE TÉ BARCELONA. CAPITAL, PRIMER, DES DE
L'AMBIT LINGiiISTIC I CULTURAL CATALá —O SI VOLEU, DES DELS
PASOS CATALANS —
PER ZS CAPITAL TAMBÉ DE TOTA UNA REGI6 MS
AMPLA QUE S'EXT á
' N PEL SUD DE FRANCA. UNA CAPITALITAT QUE
VOLEM POTENCIAR PER A QUE ES CONSOLIDI SOBRE EL CONJUNT DE
LA bEDITERRSNIA OCCIDENTAL. I ÉS UNA PRETENSI6 POSSIBLE.
BÉ, TOTS AQUESTS ATRIBUTS DE CAPITALITAT HAN
LA CONTRAPARTIDA
TINGUT
D'HAVER GENERAT UNS COSTOS. UNS COSTOS
QUE HAN PESAT, SOBRETOT, SOBRE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA I
QUE HAN ESTAT I S6N UNA DE LES PEDRES DE TOC DE L'ESFORÇ
PER SANEJAR LES FINANCES MUNICIPALS.
PER¿ CREIEM QUE EL RECONEIXEMENT DE LA CAPITALITAT DE
�-12-
BARCELONA NO S'IA DE LIMITAR A UNS DRETS ECON¿MICS. VOLEM
UN RECONEIXEMENT POLITIC DE LA
SEVA
DE FET, D'UNA MANERA O
CAPITALITAT.
ALTRA, UN
RECONEIXEMENT
IMPI:ICIT SEMPRE HA EXISTIT. LA PRòPIA LLEI DE RèGIM
ESPECIAL DE 1960, AMB TOTES LES SEVES IMPERFECCIONS, N'ERA
UNA MOSTRA.
PER¿
ARA
CAL
D'INSTITUCIONALITZACIó
QUE ENS HA PERMéS
COMPLETAR
DEMOCRàTICA DEL
DE TENIR
EL
PROCÉS
PAíS,
DEL PROCÉS
UNA CONSTITUCIó, UN ESTATUT I
LES LLEIS QUE SE'N DEDUEIXEN, CAL COMPLETAR AQUEST PROCÉS,
DIC, AMIS LA CONSAGRACI6 LEGAL, DINS D'UN MARC DEMOCRàTIC,
DE LA CAPITALITAT DE BARCELONA.
I EN UN MARC DEMOCRáTIC, EN UN MARC D'AUTONOMIA,
L'INSTRUMENT LEGAL DE L'ESPECIFITAT BARCELONINA HA DE SER
UNA CARTA, HA DF SER UNA PROPOSTA SORGIDA DE LA CIUTAT.
EN EL QUADERN N. 5 DEDICAT A LA CARTA MUNICIPAL,
�-13-
ESTATUT D'AUTONOMIA I CONSTITUCI6, / DINS DE LA COL.LECCIó
DE DOCUMENTS DE TREBALL QUE AL COMENÇAMENT HE CITAT,
S'EXPLICA EL PROCEDIMENT QUE CALDRa SEGUIR PER ELABORAR LA
CARTA.
TAL COM ESTAN LES LLEIS, EL PROCEDIMENT ÉS
NECESSIRIAMENT COMPLICAT. PER¿ ES POT FER, L'HEM DE
DEFENSAR I CREC QUE HO FAREM.
VULL CONFIRMAR LA NOSTRA VOLUNTAT POLÍTICA DE FER LA
CARTA PEP CONSENS.
L'AJUNTAMENT HA DEMOSTRAT LA SEVA CAPACITAT PER
ASSOLIR UN CONSENS. HA ESTAT EL PRIMER EN COMPLIR EL
MANDAT DE L'ESTATUT D'ANAR A LA DESCENTRALITZACI6 I LA
1
HO HA FET MITJANÇANT
UNA
DESCENTRALITZACIó TERRITORIAL APROVADA PER CONSENS.
LA COMISSI6 PER A LA REDACCI6 DE LA CARTA MUNICIPAL
S'HA CONSTITUIT TAMBÉ AMB REPRESENTANTS DE TOTS ELS GRUPS.
�-14-
LES
CIRCUMST1NCIES SC)N DIFíCILS,
EN
SOC
BEN
ESTEM DISPOSATS
A ARRIBAR AL MATEIX
CONSENS QUE VAM ACONSEGUIR EN
EL CAS DE LA
CONSCIENT. PER ¿S
D ESCENTR
1S
TZACIó.
POSSIBLE QUE LA NECESSITAT DE CONSENS ENS PORTI A
ABREUJAR LA LLISTA_DE QUESTIONS QUE LA CARTA HAURIA DE
TRACTAR.
PER CS CREC QUE CALDRIA TENIR EN COMPTE, EN LA REDACCI6
DE LA CARTA, TOTA UNA SèRIE D'OBJECTIUS I CONDICIONAMENTS.
LA CAPITALITAT SUPOSA
ASSUMIR EL GOVERN I LA GESTI6
D'INTERESSOS QUE VAN MS ENLLá DEL CARáCTER LOCAL COM1.
A LA CONFERNCIA DE GRANS CIUTATS, EL 1985, ES DEIA
QUE UNA GRAN CIUTAT HA DE TENIR VOLUNTAT DE CAPITALITAT
"PER DESENVOLUPAR
LES SEVES POTENCIALITATS I LA SEVA
COMPETITIVITAT A NIVELL NACIONAL 1 INTERNACIONAL".
�-16-
CATALUNYA DE 1933-34 I QUE AVUI FORMEN PART DEL FONS COMII
DE CONVICCIONS COMPARTIDES PER LA MAJORIA DE CIUTADANS DE
BARCELONA.
AMBDUES LLEIS ESPECIALS, DE MADRID I BARCELONA, FóREN
LES PRIMERES EXCEPCIONS IMPORTANTS A LA UNIFORMITAT
MUNICIPALISTA IMPOSADA PER LA LLEI DE RIGIM LOCAL DE 1955,
DE LLARGA TRADICI6 EN EL RIGIM LOCAL ESPANYOL.
LA DEMOCRATITZACI6 DEL SISTEMA POLíTIC PLANTEJA LA
NECESSITAT D'ADAPTAR EL RÉGIM ESPECIAL DE BARCELONA A LA
NOVA SITUACIó.
EN PRIMER LLOC ES TRACTA D'ADEQUAR-LO A LES
EXIGNCIES D'ELECCI6 DEMOCRiTICA DELS ¿RGANS DE GOVERN DEL
MUNICIPI
EXPRESSADES A LA CONSTITUCIó 1
LA
LLEI
D'ELECCIONS LOCALS.
EN SEGON TERME,
S'HA DE RECONIIXER L'AUTONOMIA
MUNICIPAL, AMB LA CORRESPONENT SUPRESSI6 DE LES TUTELES, 1
�-17-
S'HA D'ADAPTAR A LA NOVA ESTRUCTURA AUTONUICA DE L'ESTAT.
FINALMENT, S'HAN D'INTRODUIR LES MILLORESCUIQUESNECESSáRIES PER ADEQUAR EL R ¿. . GIM ESPECIAL A LA NOVA
SITUACIC) DEL MUNICIPI DE BARCELONA ALS ANYS 80,
A
L'ACTUALITAT.
LA CARTA1 MUNICIPAL ES NECESSáRIAER COMPLETAR EL
PROCÉS D'INSTITUCIONALITZACIó. DEMOCR1TICA DELL PAíS, DEL
PROCÉS QUE ENS HA PERMèS DE TENIR UNA CONSTITUCI6, UN
ESTATUT T LLEIS QUE ELS DESENVOUPEN. CAL COMPLETAR AQUEST
PROCÉS AME LA TRADUCCI6 LEGAL,, DINS D'UN MARC DEMOCRáTIC,
DE LA CAPITALITAT,,DE BARCELONA.
EN UN MARC DEMOCRSTIC I//D'AUTONOMIA.-, \L'INSTRUMENT--
LEGAL DE L'ESPECIFICITAT DE BARCELONA HA/DE SER UNA CARTA,
UNA PROPOSTA„ SORGIDA DE LA CIUTAT.
LA CARTA MUNICIPAL ES UNA POSSIBILITAT QUE L'ACTUAL
ORDENAMENT POLíTIC I JURíDIC ENS PERMET PLANTEJAR I QUE LA
PECULIARITAT DE BARCELONA COM GRAN A CIUTAT, CAPITAL DE
�-18-
CATALUNYA I TAMBE CAPITAL D'ESPANYA FA IMPRESCINDIBLE.
NO Hl HA CAP NORMA QUE ENS EXIGEIXI FER UNA CARTA
MUNICIPAL, NI RES QUE GARANTEIXI QUE OBTINDREM EXACTAMENT
TOT EL QUE VOLEM. PERO COM ES VA DIR ALS ANYS 60, RESPECTE
DE LA LLEI ESPECIAL, LA CARTA MUNICIPAL ES UNA OBLIGACIó
PEREMPTC-)RI7\.
L'AUTONOMIA MUNICIPAL CONTEMPLADA TANT EN EL SI DE LA
CONSTITUCI6 ESPANYOLA DE 1978 COM A L'ESTATUT DE CATALUNYA
DE 1979, FA POSSIBLE EL RÉGIM DE CARTA I PERMET QUE PER
PRIMERA VEGADA DES DE COMENÇAMENTS DE SEGLE, LA CIUTAT DE
BARCELONA ES FIXI PER ELLA MATEIXA_LES_REGLES_DE_JOr DEL
SEU AJUNTAMENT, RESPACTANT 'LES LLEIS GENERALS DE L'ESTAT
ESPANYOL, I DE CATALUNYA.
TAMBÉ LA LEGISLACI6 INTERNA DE CATALUNYA, CONTINGUDA
EN LA LLEI MUNICIPAL I DE RÉGIM LOCAL DE 15 D'ABRIL DE
1987, ESTABLEIX QUE "EL MUNICIPI DE BARCELONA HA DE GAUDIR
D'UN RÉGIM ESPECIAL ESTABLERT PER LLEI".
�-19-
AQUEST ARTICLE COMPLEMENTA LA DISPOSICI6 ADDICIONAL
SISENA DE LA LLEI REGULADORA DE BASES DE 1T1GIM LOCAL,
ENCARA QUE NO
SUBMINISTRA
CAP CRITERI SOBRE EL POSSIBLE
CONTINGUT D'AQUEST RèGIM JURÍDIC ESPECIAL, NI SOBRE EL
PROCEDIMENT DE LA SEVA APROVACI6.
EN EL PROCES D'ELABORACI6 L'AJUNTAMENT DE BARCELONA,
HA DE TENIR UN PROTAGONISME D'IMPULSOR I DEFINIDOR DE LES
ESPECIALITATS QUE HA DE CONTEMPLAR LA CARTA.
DURANT L'ELABORACI6 DE LA LLEI ESPECIAL DE
_1911).
MALGRAT LA RIGIDESA DEL SISTEMA JURíDIC DE LA DICTADURA,
L'AJUNTAMENT VA TENIR
UNA IMPORTANT PARTICIPACIó
EN LA
SEVA ELABORACI¿. COM DIU EL PROFESSOR JORDI SOLÉ TURA, EN
UN DELS TREBALLS PREPARATORIS DE LA CARTA MUNICIPAL, CAL
ENTENDRE DONCS QUE LA NOVA REGULACIó NO POT QUEDAR PER
SOTA D'AQUELL NIVEL', DE PARTICIPACIó I ESPECIALITZACI6 QUE
ES VA ASSOLIR EL 1960.
LA VOLUNTAT DE LA MAJORIA DE GOVERN DE L'AJUNTAMENT DE
�-20-
BARCELONA ÉS
QUE AQUESTA TASCA SIGUI PRECEDIDA PER UNA
AMPLIA PARTICIPACIó, I AIXiS
DE LA TOTALITAT DE
LES
EN EL
SENTIT
DE PARTICIPACIó
FORCES POLÍTIQUES
PRESENTS
AL
CONSISTORI, DELS CIUTADANS REPRESENTATIUS DEL SABER
ACMAMIC I JURÍDIC, I DE L'OPINI6 CIUTADANA.
LA COMPLEXITAT SOCIAL I CULTURAL DE LA CIUTAT DE
BARCELONA FANECESSARI
D'UNA ORGANITZACI6
LA VEGADA,
QUE LA SEVA MUNICIPALITAT ES DOTI
ESPECÍFICA, MS POLÍTICA I GERENCIAL A
()BERTA
TAMBÉ
A UNA GESTI6 PRACTICA MOLT
DESCENTRALITZADA I PARTICIPATIVA PER BAIX.
EL MODEL DE
DESCENTRALITZACI6 JA PREFIGURA ALGUNS D'AQUESTS ASPECTES
QUE LA CARTA MUNICIPAL HA DE DESENVOLUPAR.
L'AJUNTAMENT DE
BARCELONA, HA DE GENERAR ISISTEMES
EMPRESARIALS QUE FACIN POSSIBLE
UNA MILLOR GESTIó DELS
SERVEIS, NO TANT PER L'OBJECTIU D'UNS RESULTATS ECONUICS
EMPRESARIALS, SIN6 PER ACONSEGUIR UNA MILLOR PRESTACI6
DELS SERVEIS MUNICIPALS.
�-21-
LA CARTA HA DE CONTEMPLAR LA POSSIBILITAT QUE
EXISTEIXIN M\IS MUNICIPAtS DINS L'ADMINISTRACIIS EXECUTIVA
QUE PUGUIN ACTUAR TANT EN R ¿
* GIM DE DRET PúBLIC COM DE DRET
PRIVAT.
UN DELS CAPíTOLS IMPORTANTS DE LA NOVA CARTA MUNICIPAL
ÉS, SENS DUPTE, EL DEDICAT A LES COMPETCIES DE
L'AJUNTAMENT DE BARCELONA QUE S'HAURAN D'ESTABLIR D'ACORD
AMB ALLiS QUE PREVEU LA LLEI REGULADORA DE LES BASES DE
Rè
. GIM LOCAL.
LA NOVA CARTA MUNICIPAL UTILITZANT LA METODOLOGIA QUE
LA CONSTITUCI6 ESPANYOLA I L'ESTATUT D'AUTONOMIA DE
CATALUNYA SEGUEIXEN PER A L'ATRIBUCI6 DE COMPETèNCIES A
L'ESTAT 1 LA GENERALITAT DE CATALUNYA, HAURS DE DETERMINAR
LES COMPETèNCIES I FUNCIONS CONCRETES QUE CORRESPONEN A
L'AJUNTAMENT DE BARCELONA.
ELS GOVERNS LOCALS PER LA SEVA PROXIMITAT ALS
PROBLEMES I ALS CIUTADANS, PER LA FACILITAT QUE TENEN
D'INTEGRAR LES POLÍTIQUES SECTORIALS EN PROGRAMES GLOBALS,
�-22-
PER LA REDUCCIó DELS PROCESSOS INTERNS I PER A LA MAJOR
TRANSPARNCIA
RESPECTE DE LA SOCIETAT,
PER GESTIONAR I EXECUTAR COMPETNCIES,
PROGRAMES
QUE
CORRESPONEN
A
S6N MS
ADEQUATS
FUNCIONS,
SERVEIS
ALTRES
NIVELLS
D'ADMINISTRACIó.
CREIEM QUE CAL, DONCS, IMPULSAR L'ASSIGNACIó DE
COMPET é
' NCIES- A L'AJUNTAME_NT DE BARCELONA, I AL MATEIX
TEMPS LA. DELEGACIó DE LA GESTIó I EXECUCI6 DE COMPET.éNCIES
O PROGRAMES DE L I ESTAT O DE LA COMUNITAT AUTC)NOMA.
L'ALTRE VESSANT A CONSIDERAR ÉS QUE L'AJUNTAMENT DE
BARCELONA, RECOLLINT UNA ANTIGA TRADICI6 HISTCSRICA, ÉS
QUELCOM MÉS QUE UN SIMPLE ORGANISME ADMINISTRATIU.
EN L'ACTUALITAT MANTÉ UN AMPLI VENTALL DE SERVEIS I
ACTIVITATS QUE ULTRAPASSEN EL NIVELL DE SERVEIS MUNICIPALS
DE LA MAJORIA DELS AJUNTAMENTS. AIXI, L'AJUNTAMENT TÉ UN
AMPLI CONJUNT D'ESCOLES,
MUSEUS I
AI CULTURALS,
ESPS
SERV-IS SANITARIS, CENTRES CIENTíFICS 1 CULTURALS, ETC.
�-23-
QUE EN ALTRES PAÏSOS I ALTRES CIUTATS ESPANYOLES ESTAN
FINANÇATS I DIRIGITS PEL GOVERN CENTRAL O AUTONóMIC.
D'ALTRA BANDA, LA CRISI ECONCSMICA DELS ANYS 70 I EL
RETORN A UN SISTEMA DE DEMOCRACIA EN L'ESTAT ESPANYOL HA
OBLIGAT A LES ADMINISTRACIONS LOCALS A ASSUMIR UN CONJUNT
DE FUNCIONS QUE ESTAVEN POC DESENVOLUPADES:
SOCIATS,
JOVENTUT,
LLUITA
CONTRA
LA
SERVEIS
DROGA,
DESCENTRALITZACI6 I PARTICIPACI6 CIUTADANA, LLUITA CONTRA
L'ATUP, PROMOCIó D'ACTIVITATS ECONc;MIQUES PRIVADES,
MILLOPA DELS SISTEMES DE SEGURETAT CIUTADANA, ETC., EN UN
FACTOR MS QUE OBLIGA A UNA POLíTICA DE RACIONALITZACIó I
DS RESTRICTIU DELS RECURSOS DE QUI DISPOSA LA CIUTAT,
QUE EN EL CAS DE BARCELONA PROVENEN EN LA SEVA MAJOR PART
DELS IMPOSTOS I TAXES MUNICIPALS DIRECTES DELS CIUTADANS,
AME PERCENTATGES
RIDíCULS DE SUBVENCI6 ESTATAL I AMB
NUL.LA SUBVENCI¿ AUTONCiMICA.
CONSEQÜENTMENT, EN MATIRIA D'HISENDA, LA CARTA
MUNICIPAL HA DE CONTEMPLAR UNA MAJOR PARTICIPACIó DE
L'AJUNTAMENT EN ELS INGRESSOS DEL SECTOR PúBLIC GENERATS A
�-24-
BARCELONA, ALHORA QUE S'HAURIA DE SIMPLIFICAR EL SISTEMA
TRIBUTARI LOCAL, REDUINT LES FIGURES IMPOSITIVES.
ÉS NECESSARI TAMBÉ GENERALITZAR ELS PROCEDIMENTS
MODERNS DE GESTIÓ D'INGRESSOS I TENIR EN COMPTE:
L'AUTOL•IQUIDACIó, LA SIMPLIFICACIÓ, LA TRANSPARéNCIA DEL
PROCÉS I EL MATENIMENT D'UNA ADEQUADA INFORMACIÓ AL
CONTRIBUENT.
FINALMENT UN ALTRE DELS OBJECTIUS A CONSIDERAR A LA
NOVA CARTA MUNICIPAL ÉS LA IMPERIOSA EXIGèNCIA
D'APROXIMACIÓ DE L'ADMINISTRACIÓ MUNICIPAL ALS CIUTADANS,
A TRAVÉS DE LA CREACIÓ DE VIES DE PARTICIPACIÓ I
INTERVENCIÓ DELS CIUTADANS EN LA PRESA DE DECISIONS
PúBLIQUI.S.
ÉS NECESSARI FIXAR TèCNIQUES ORGàNIQUES I FUNCIONALS
QUE PERMETIN LA INSERCIÓ EN L'ACTUACIÓ ADMINISTRATIVA DELS
INTERESSOS COL.LECTIUS RELLEVANTS PER A LA FORMACIÓ DE LA
VOLUNTAT PUBLICA, ALHORA QUE COMPORTIN UNA OBERTURA DE
�-2 5-
L'ADMINISTRACIá EN EL SENTIT DE FER-LA MÉS TRANSPARENT I
ACCESSIBLE ALS CIUTADANS.
LES RELACIONS ENTRE L'ADMINISTRACI6 I EL CIUTADS HAN
DE PRODUIR-SE NORMALMENT A TRAVÉS D'UN PROCEDIMENT FORMAL
QUE SUPOSI LA GARANTIA TANT DELS LEGÍTIMS INTERESSOS DEL
CIU mADS, COM DE L'ENCERT DE L'ADMINISTRACI5 EN L'ADOPCI6
DELS ACORDS O RESOLUCIONS.
PEPE EN CAP CAS EL PROCEDIMENT HA
UN OBSTACLE PER
DE
CONVERTIR-SE EN
A LA RSPIDA I EFICAÇ ACTUACI6
ADMINISTRATIVA NI PER A L'ACCÉS DEL CIUTADI A LA
SATISFACCI6 DE LA POSICIó JURÍDICA QUE OSTENTA.
EN AQUESTA LÍNIA ELS TREBALLS PREPARATORIS DE LA CARTA
MUNICIPAL CONTEMPLEN LA REGULACI6 DE L'ACTIVITAT MUNICIPAL
D'INFORMACIS AL
CIUTADS,
EL DRET D'ACCÉS ALS DOCUMENTS
P(IBLICS, I LA CREACICS D'ORGANS ADMINISTRATIUS DE CARICTER
ARBITRAL O LA FIGURA DEL DEFENSOR CÍVIC, A MÉS DE
CONSOLIDAR LES TICNIQUES
I FIGURES DE PARTICIPACI6 DIRECTA
DELS CIUTADANS QUE JA FIGUREN EN L'ACTUAL REGLAMENT DE
�-26-
PARTICIPACIó CIUTADANA.
LA CONCLUSIó QUE ES DESPRAN D'AIX¿, ÉS QUE LA FUTURA
LLEI ESPECIAL O CARTA MUNICIPAL DE BARCELONA, HA DE TENIR
UNA NATURALESA JURÍDICA pUAL, ESTATAL I AUTON¿MICA AL
MATEIX TEMPS.
D'UNA BANDA, HA DE SER UNA LLEI BáSICA ESPECIAL EN LA
MESURA QUE S'HAUR1 D'ESTABLIR UN RAGIM ESPECÍFIC PEL QUE
ES REFEREIX A L'ORGANITZACIó DE LA PR¿PIA ADMINISTRACI6
MUNICIPAL (DESCENTRALITZACIó ORGINICA FONAMENTALMENT).
D'ALTRA BANDA SERA TAMBÉ ESPECIAL EN RELACIó AL RAGIM
LOCAL GENERAL QUE HA ESTABLERT EL PARLAMENT DE CATALUNYA
PER ALS MUNICIPIS I 'WHERTA-WMUNZTAT, EN LA MESURA QUE LA
CAPITALITAT DE BARCELONA HAURS DE TRADUIR-SE EN UN RAGIM
PROPI D'ORGANITZACIó, COMPETANCIES I SERVEIS DIFERENTS ALS
GENERALS DE LA RESTA DELS MUNICIPIS CATALANS.
SI LA CARTA MUNICIPAL DE BARCELONA HA DE TENIR, EN EL
SENTIT EXPRESSAT, CONTINGUTS QUE ALTERIN LA REGULACIó
�-27-
BÁSICA DE LA LLEI DE
REGIM
LOCAL ESTATAL I D'ALTRES QUE
MODIFIQUIN EL 11GIM DE LA LLEI CATALANA, ES INEVITABLE QUE
LA REGULACI6 ESPECIAL DEL MUNICIPI DE BARCELONA CONSTI DE
DUES NORMES FONAMENTALS:A I UNA
»
ESTATAL 1 UNA ALTRA
D'AUTONC;MICA.
LES SOLUCIONS QUE
PODEN
UTILITZAR-SE PER ARTICULAR
AMBDTTES LEGISLACIONS SóN DIVERSES, PER¿ RAONS D'ECONOMIA I
BONA TkNICA LEGISLATIVA ACONSELLEN QUE EL CONTINGUT
MATERIAL DE LA CARTA S'INCLOGUI EN UN TEXT aNIC, ENCARA
QUE LA SEVA APROVACI6 CORRESPONGUI A DOS NIVELLS
LEGISLATIUS
DIFERENTS, QUE
PODEN PRODUIR LA SEVA SANCI6
SUCCFSIVAMENT.
PEL QUE FA AL NIVELL D'APROVACI6 ESTATAL HAURá
wincLouRE LA MODIFICACI6 DE LA NORMATIVA DE LES BASES
ESTATALS EN AQUELLS
EL Rf-, GI"
ESPECIAL, LES NORMES QUE PUGUIN COINCIDIR EN
RESERVA DE
MATERIES
ASPECTES QUE SIGUIN CONTRADICTORIS AMB
LLEI ORGINICA, I LES NORMES QUE REGULIN
ATRIBU1DES A LA COMPETENCIA LEGISLATIVA EXCLUSIVA
DE L'ESTAT.
�EN LA SEVA VESSANT DE LLEI CATALANA POT INCLOURE LES
NORMES QUE DESENVOLUPIN LES BASES ESTATALS, LES QUE
REGULIN ASPECTES COMPLEMENTARIS DE LLEIS ORGINIQUES, I
AQUELLES QUE
INTRODUEIXIN PROCEDIMENTS DE PARTICIPACIó
CIUTADANA O PRESTACIONS DE SERVEIS DIFERENTS ALS ESTATALS
1 LES NORMES QUE MODIFIQUIN PER A BARCELONA LA REGULACIó
DEL REA GIM LOCAL CONTINGUT A LA LLEI MUNICIPAL I DE REGIM
LOCAL DE CATALUNYA.
AQUEST BREU EXAMEN
RkIM
DEL PROCEDIMENT I CONTINGUT DEL
ESPECIAL DE BARCELONA SUGGEREIX LA IDEA QUE, TAL COM
LA RESTA DE LLEIS INSTITUCIONALS-,PLANTEJA
LA NECESSITAT
D'UNA DOSI NOTABLE DE CONSENS ENTRE LES PRINCIPALS FORCES
POLíTIQUES PER TAL DE GARANTIR LA LEGITIMITAT I EFICACIA
QUE NECESSITEN
LES INSTITUCIONS. EL COMPLEX PROCEDIMENT
QUE HAURA DE SEGUIR L'APROVACI6 DE
LA
NOVA CARTA MUNICIPAL
DE BARCELONA FACILITARA AQUEST CONSENS, A PARTIR DEL PROPI
AJUNTAMENT QUE EN RESULTA EL SUBJECTE PRINCIPAL.
�—29—
AVUI, EL RkIM ESPECIAL DE LES GRANS CIUTATS ÉS
RECONEGUT EN TOTS ELS PASOS OCCIDENTALS.
HISTRICAMENT, EN ELS PASOS DE TRADICIó CENTRALISTA
FRANCESA, EL GOVERN I AUTONOMIA MUNICIPALS, S'ADREÇAVEN
EXCLUSIVAMENT A LA GESTI6 DELS INTERESSOS PRIVATIUS DELS
MUNICIPIS, TRADUINT UNA CONCEPCI6 DEL MUNICIPI COM A PODER
PlíBTIC RESIDUAL I D'IMBIT DOMèSTIC. SEGONS AQUESTA
CONCEPCI¿ EL MUNICIPI TINDRIA UNA COMPETENCIA GENERAL PERCS
NOMfS PER A LA GESTI6 DELS INTERESSOS EXCLUSSIUS LOCALS,
PLANTEJAMENT QUE ACABA TRADUINT — SE
EN UNA SOCIETAT DE
COMPLEXITAT CREIXENT )- EN Cs Uè ELS MUNICIPIS QUEDEN FORA
DEL PROCIS D'EXPANSI5 SOCIAL I
DE LA DESPESA PúBLICA. AIX¿
EXPLICA QUE EN ELS PAïSOS QUE REPRODUEIXEN EL MODEL
FRANC¿; S, L'ESTAT HA DESENVOLUPAT UNA POTENTíSSIMA
ADMINISTRACIó CENTRAL I PERIFRICA I ELS PODERS LOCALS HAN
QUEDAT REDUITS A UN CONJUNT DE POTESTATS DOM'éSTIQUES,
FORTAMENT TUTELADES.
PER, LA CONCEPCIó TRADICIONAL FRANCESA DE L'AUTONOMIA
LOCAL, VA PERDENT FORÇA FINS 1 TOT EN EL SEU PAíS D'ORIGEN
�-31-
EL GRAU DE COMPET1NCIA ADIENT, EN CADASCUNA DE LES
POLíTIOUES QUE AFECTEN A LA RESPECTIVA COMUNITAT URBANA.
A
EN AQUESTA
NOVA PERSPECTIVA,
L'AUTONOMIA
VINCULADA AL
GOVERN DE LES GRANS CIUTATS, SOL PRODUIR ESPECIALITATS DE
R1GIM JUEíDIC, ORGANITZATIU, COMPETENCIAL I FINANCER.
AQUESTES ESPECIALITATS NO SUPOSEN CAP PRIVILEGI NI
DISCRIMINACI6 DE TRACTAMENT EN VERS ALTRES ENTITATS
MUNICIPALS. LA SEVA RA5 D'ÉSSER ESTà EN LES SINGULARITATS
PRaIES DE CADA CIUTAT QUE NO S'ADEQüEN A R1GIMS
UNIFORMISTES
MASSA DETALLATS.
* * *
DFGA DEL NOSTRE COL.LEGI DE BARCELONA:
US FAIG ENTREGA DELS DOCUMENTS DE TREBALL PREPARATORIS
PER A LA CARTA MUNICIPAL DE BARCELONA QUE HAN REALITZAT
EXPERTS EN TEMES MUNICIPALS DEL MóN JURÍDIC, ACAD1MIC,
ECOW;MIC 1 PROFESSIONALS DE L'ADMINISTRACI6 PaBLICA.
�-32-
AQUEST:; VOLUMS INCLOUEN ESTUDIS SOBRE ORGANITZACIó
POLÍTICA I ADMINISTRATIVA DE LES GRANS CIUTATS,
COMPBT±NCIES I SERVEIS LOCALS, GESTI6 DE SERVEIS PúBLICS,
INFORMACÏ6 I PARTICIPACIó CIUTADANA, PROCEDIMENT
ADMINISTRATIU, DESPENALITZACI6 DE DETERMINADES FALTES I
SUBSTITUCI6 PER INFRACCIONS ADMINISTRATIVES, NECESSITAT DE
REGULAR DE FORMA ESPECÍFICA PER A LA CIUTAT LA INSTITUCI6
DE L'EXP.ROPIACI6
FORÇOSA CREANT JURATS ESPECIALS PER
BARCELONA QUE SUBSTITUEIXIN AL PROVINCIAL ETC...
TROBAREU EN AQUESTS ESTUDIS, ENCARA D'ALTRES TEMES
SOBRE ETS QUE, SENS DUBTE, EL COL.LEGI TÉ MOLT A DIR.
ESPERO LA VOSTRA COL.LABORACIó I RESPOSTA.
o
L-1.
e i
C ., c
!1
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4018
Title
A name given to the resource
Llei Especial de Barcelona, Autonomia i Capitalitat / Conferència sobre la Nova Carta Municipal.
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Abstract
A summary of the resource.
Capitalitat de Bcn. Règim jurídic especial. Relació amb Catalunya. Llei de Règim Local. Conferència Grans Ciutats 1985. Un territori que es pugui considerar nació ha de ser prou consistent com per dotar-se d'una capital. Espanya ha exercit bona part de la seva projecció internacional a través de Barcelona. L'Ajuntament ha de generar sistemes empresarials que facin possible la millor gestió dels Serveis.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Col.legi d'Advocats de Barcelona
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Autonomia
Legislació
Nacionalisme
Administració pública
Territoris
Acció política
Barcelona
Carta Municipal
Description
An account of the resource
Conté notes manuscrites de PM.
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1987-10-07
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1113/19871009d_00242.pdf
8a93670f51f94bd6d2b5a5d2c2090901
PDF Text
Text
Ajuntament
de Barcelona
Alcaldía
Gabinete de
Comunicación
Pza. S. Jaime s/n.
08002 Barcelona
Tel. 301 07 07
Télex 54519 Laye
THE CITY OF BARCELONA IS THE CENTRE OF AN URBAN
METROPOLITAN AREA WITH A TOTAL POPULATION OF 3,1 MILION,
WHICH REPRESENTS 52 PER CENT OF THE TOTAL CATALAN
POPULATION. THE CITY CENTRE HAS A POPULATION OF ABOUT
1,7 MILION INHABITANTS, WHICH HAS BEEN STABLE FOR THE
LAST 15 YEARS.
THE INFLUENCE OF BARCELONA AS A LABOUR MARKET,
HOWEVER, EXCEEDS THE STRICT METROPOLITAN AREA TERRITORY
AND COVERS UP TO 50 MUNICIPALITIES WITH A POPULATION OF
4,2 MILION PEOPLE.
I WOULD NOW LIKE TO SAY SOMETHING ABOUT THE ROLE
PLAYED BY BARCELONA'S MUNICIPAL GOVERNMENT IN PROMOTING
INVESTMENT.
THE ECONOMIC CRISIS OF THE LAST DECADE HAS BADLY
AFFECTED BARCELONA'S METROPOLITAN AREA. THE UNEMPLOYMENT
RATE TODAY IS AROUND 20% IN THE CITY CENTRE AND 28% IN
THE REST OF THE METROPOLITAN AREA. INDUSTRIAL ADJUSTMENT
HAS BEEN CARRIED OUT ON A MASSIVE SCALE AS PART OF THE
ACCELERATED DOWN—SIDE OF AN "ECONOMIC LIFE—CYCLE
PROCESS".
�HOWEVER, LOCAL GOVERNMENTS, EVEN IN LARGE CITIES,
SUCH AS BARCELONA, DO NOT HAVE THE MEANS CENTRAL
GOVERNMENTS DO TO ATTEMPT TO OFF-SET EXTREME ECONOMIC
CONDITIONS. NEVERTHELESS, IN MY OPINION, THE UNITED
ACTION OF SPANISH LOCAL GOVERNMENTS IS CAPABLE OF
GENERATING, THROUGH SAVING AND INVESTMENT POLICIES, A
SIGNIFICANT POSITIVE SHIFT IN THE COUNTRY'S ECONOMIC
EXPECTATIONS.
LOCAL GOVERNMENTS CAN PROMOTE INVESTMENT AND
INNOVATION, BESIDES ACCOMPLISHING THEIR TRADITIONAL
FUNCTIONS. THEY CAN ACT AS UNIFORMITY BREAKERS, THAT IS
TO SAY, THEY CAN CHANGE THE UNIFORM POLARIZATION OF
PESSIMISTIC EXPECTATIONS THAT ARE BEHIND THE ECONOMIC
CRISIS.
THE CITY OF BARCELONA AND THE METROPOLITAN AREA, AS
WELL AS THE REST OF THE MUNICIPAL COUNCILS OF THE AREA,
ARE USING ALL THE AVAILABLE MEANS TO DEVELOP A CLIMATE
THAT IS APPROPIATE TO THE ESTABLISHMENT OF NEW
ENTERPRISES. IN FACT, BARCELONA'S LOCAL GOVERNMENT IS
ACTING AS AN INNOVATIVE PUBLIC ENTREPRENEUR -A SPECIMEN
SCHUMPETER DID NOT FORESEE.
�IN OCTOBER THE SEVENTEENTH 1986 BARCELONA WON THE
RACE FOR THE 1992 OLYMPIC GAMES. APPART FROM MY IMMENSE
PERSONAL SATISFACTION AND THE FORMIDABLE EXPLOTION OF
JOY THAT BARCELONA SAW, THAT DAY MARKED THE END OF A
STAGE WHERE THE ROLE OF BARCELONA LOCAL GOVERNMENT AS
UNIFORMITY BREAKER HAS BEEN SHOWN CLEARLY.
I WOULD LIKE TO QUOTE SOME LINES FROM A REPORT BY
THE CATALAN CHAMBER OF PUBLIC WORKS BUILDERS TO
ILLUSTRATE MY WORDS. THIS REPORT POINTED A DECREASE IN
PUBLIC INVESTMENT IN SPAIN EXCEPT FOR LOCAL GOVERNMENTS.
AND CONCLUDED:
THE MERE FACT OF THE CANDIDATURE HAS GIVEN THREE
POSITIVE EFFECTS:
1.
IT HAS MEANT A THRUST TO CATALAN
ETREP ENEU RS H I P
2.
IT HAS STARTED A SET OF PUBLIC WORKS AND
EQUIPEMENT PROJECTS THAT CANNOT BE STOPPED
3.
IT HAS MADE PUBLIC OPINION SENSITIVE TO
EXISTING LACK OF PUBLIC WORKS AND EQUIPMENT.
�IT IS HARDLY POSSIBLE THAT THIS THRUST IS
LOST. THE CLIMATE FOR THE RECOVERY OF BUILDING
SECTOR IS ALREADY ESTABLISHED ".
I THINK THESE LINES ARE EXPRESSIVE ENOUGH. I CAN
ONLY UNDERLINE THAT THEY WERE WRITTEN BEFORE BARCELONA
GOT THE OLYMPIC GAMES ORGANIZATION.
AFTER BARCELONA'S NOMINATION, AS YOU CAN EXPECT,
THE CLIMATE IS STILL BETTER. FROM STOCK EXCHANGE TO
BUILDING ACTIVITY INDEXES ALL THE ECONOMIC INDICATORS
CONFIRM OUR BEST HOPES.
THE OLYMPIC BIDDING HAS BEEN OUR BIGGEST CONCERN
FOR THE LAST COUPLE OF YEARS.
BUT THE BARCELONA MUNICIPALITY HAS NOT PUT ALL ITS
ECONOMIC RECOVERY BET ON IT.
IT HAS ALSO ACTED AS AN AGENT CREATING INNOVATIVE
INSTITUTIONS.
THE CITY FOUNDED IN 1985 INICIATIVES S.A.,
A
MUNICIPALLY OWNED CORPORATION. AS MR FRANCESC RAVENTOS,
�MANAGING DIRECTOR, CAN EXPLAIN, ITS OBJECTIVE IS TO
PROMOTE INNOVATIVE ACTIVITIES OF PUBLIC INTEREST,
IN COOPERATION WITH PRIVATE CAPITAL AND FOLLOWING
THE PATTERN OF A VENTURE CAPITAL COMPANY.
FOR EACH PROJECT A SPECIFIC COMPANY IS CREATED,
WHERE THE MUNICIPAL COMPANY IS A MINORITY PARTNER. THE
FIRST PROJECTS EVALUED INCLUDED A TELECOMUNICATIONS
TOWER AND A CABLE TV NETWORK FOR THE WHOLE CITY. AMONG
THE PROJECTS ALREADY PUT INTO PRACTICE THERE IS THE RELAUNCHING OF THE OLDEST NEWSPAPER OF TE EUROPEAN
CONTINENT, THE "DIARI DE BARCELONA".
WE ARE SPECIALLY CONCERNED WITH ATTRACTING FOREIGN
INVESTMENT, AND OUR JOB IS MADE EASIER BY THE FACT THAT
WE ARE SURE THAT OUR LOCATION OFFERS A SERIES OF
SUBSTANTIAL ADVANTATGES.
THIS LAST POINT IS AMPLY PROVEN BY THE INCREASING
VOLUME OF FOREIGN INVESTMENT ATTRACTED TO SPAIN, AND BY
THE QUALITY NAMES THAT HAVE SET UP FACILITIES IN
BARCELONA.
NOW, MORE THAN EVER, INVESTING IN BARCELONA MAKES
�SENSE. LOCATING IN BARCELONA DOES NOT ONLY PROVIDE
ACCESS TO A LARGE AND RELATIVELY UNTAPPED DOMESTIC
ECONOMY, BUT ALSO BENEFITS FROM A LOW -COST PRODUCTION
LOCATION FROM WICH TO SUPPLY THE REST OF EUROPE.
THE BARCELONA METROPOLITAN AREA HAS DEVELOPED A
VERY ACTIVE INDUSTRIAL POLICY PROVIDING SUITABLE LAND
WITH THE NECESSARY URBAN FACILITIES AND SERVICES. THREE
INDUSTRIAL LAND MANAGING BODIES HAVE ALREADY BEEN PUT IN
PLACE AROUND BARCELONA AND TWO MORE WILL BE OPERATIVE
VERY SOON, INCLUDING A TECHNOLOGICAL PARK.
THE PARK IS DESIGNED FOR HIGH-TECH ENTERPRISES,
ESPECIALLY THOSE THAT MAY CONSTITUTE COMPLEMENTARY
GROUPS AND ENTERPRISES THAT NEED READY ACCESS TO
SUITABLE RESEARCH CENTRES. THE PARK WILL OFFER TECHNICAL
CONSULTING SERVICES, TECHNOLOGY TRANSFER AND BUSINESS
FACILITIES WHICH ARE ESSENTIAL TO MEDIUM AND SMALL SIZE
BUSINESSES.
ONE OF THE MAIN ATTRACTIONS OF THIS TYPE OF
DEVELOPMENT IS THE PROXIMITY OF LOCATION OF MANY
DIFFERENT COMPANIES AND RESEARCH ENTITIES THUS ALLOWING
FOR EASIER CROSS-FERTILIZATION AND MUTUAL INTEREST
�SYNERG IES .
OLIVETTI HAS ALREADY ANNOUNCED ITS SETTING UP A
PERSONAL COMPUTER PRODUCTION PLANT ON THIS SITE. HEWLETT
PACKARD WILL BE INVESTING IN A FACILITY OF ITS OWN ON A
NEARBY LOCATION. AND SO WILL SIEMENS.
A SECOND INITIATIVE IS THE COORDINATING ROLE THAT
THE CONSORCIO DE LA ZONA FRANCA DE BARCELONA IS TAKING
WITH RESPECT TO THE DEVELOPMENT OF INVESTMENT AND THE
CONTINUED UPDATING OF A RECENTLY COMPLETED INVENTORY OF
AVAILABLE INDUSTRIAL LAND. WHERE SPECIFIC TYPES OF
URBANIZED INDUSTRIAL LAND ARE FOUND TO BE LACKING, WE
HAVE MADE SURE THAT THESE ARE DEVELOPED AND MADE
AVAILABLE.
THE MOST AMBITIOUS PROGRAM UNDER WAY IS THE
POBLENOU DISTRICT URBAN RENEWAL PROJECT. ITS GOAL IS
THE URBAN DEVELOPMENT OF A HALF-EMPTY OLD INDUSTRIAL
AREA AND THE CONNECTION OF CENTRAL BARCELONA WITH ITS
WATERFRONT. IN THIS AREA WE INTEND TO BUILD THE OLYMPIC
VILLAGE.
THE AREA INITIALLY AFFECTED EXTENDS TO
100
�HECTARES, AND INCLUDES MANY INDUSTRIAL AND VACANT LOTS.
THE INDUSTRIES STILL IN OPERATION WHOSE LAND IS
AFFECTED, ARE OFFERED ALTERNATIVE LOCATIONS IN
INDUSTRIAL AREAS OWNED BY THE METROPOLITAN CORPORATION.
BEYOND THE URBAN ASPECTS OF THE PROJECT THERE WILL
ALSO BE IMPORTAAT ECONOMIC SIDE-EFFECTS. THE SCHEME IS
EXPECTED TO GIVE A STRONG IMPULSE TO INVESTMENT, WHICH
WILL AFFECT NOT ONLY THE CITY CENTER BUT ALSO THE WHOLE
AREA AND BEYOND.
SO, WHAT ABOUT BARCELONA'S FUTURE? AS A GENERAL
COMMENT WE EXPECT TO SEE BARCELONA'S ECONOMY
INCREASINGLY LINKED TO THOSE OF THE OTHER ECC COUNTRIES
AS MUCH AS CONTINUING TO PROVIDE A MAJOR PORTION OF
SPAIN'S DOMESTIC INDUSTRIAL REQUERIMENTS. SIMILARLY, AS
IN THE PAST, WE EXPECT TO SEE BARCELONA IN THE
FOREFRONT OF INNOVATION AND INDUSTRIAL DEVELOPMENT
WITHIN
SPAIN.
OUR IMMEDIATE INTEREST IN THIS SENSE IS TO HELP
CHANNEL THESE EFFORTS TOWARDS CONTINUED DEVELOPMENT OF A
DIVERSE AND BALANCED INDUSTRIAL BASE THAT IS AT THE SAME
TIME
TECHNICALLY INNOVATIVE,
PROVIDES SUITABLE
�EMPLOYMENT LEVELS, AND IS DIVERSIFIED TO AN EXTEND THAT
WILL HELP AMELIORATE THE EFFECTS OF THE MORE EXTREME
CYCLICAL ECONOMIC MOVEMENTS.
TO CONCLUDE, WE ARE EXTREMELY OPTIMISTIC OF
BARCELONA'S FUTURE BOTH WITHIN SPAIN AND EUROPE. WE
WOULD LIKE YOU AND OTHER FOREINGN INVESTORS TO HELP
DEVELOP AND BENEFIT FROM THIS PROCESS OF CHANGE. I HOPE
THAT YOU WILL SERIOUSLY CONSIDER BARCELONA AS A
PRODUCTION LOCATION, AND BENEFIT FROM ITS INHERENT
ADVANTAGES.
THANK YOU FOR YOUR ATTENTION.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4019
Title
A name given to the resource
Trobada amb el Cercle de Directius de parla Alemanya a Barcelona
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Anglès
Subject
The topic of the resource
Relacions Internacionals
Indústria
Economia
Competitivitat
Comerç
Model social
Barcelona
Alemanya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1987-10-09
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1114/19871021d_00244.pdf
fcfc79fce477176259a8392fa9c31a05
PDF Text
Text
Ajuntament
de Barcelona
Alcaldia
Gabinet de
Comunicació
Acte d'Homenatge a Le Corbusier (1887- 1965).
Plaça S. Jaume, s/n.
08002 Barcelona
Telèfon: 301 07 07
Tèlex: 54519 Laye e
Cloenda de l'Excm.
Sr. Alcalde, Pasqual Maragall
Saló de Cent, 2l
d' octubre
1987
�SENYORES, SENYORS:
LA FIGURA DE LE CORBUSIER EN LES SEVES VESSANTS PROFESSIONAL
I HUMANA HAN ESTAT
SUFICIENTMENT I COMPETENTMENT TRACTADES PELS
QUE M'HAN PRECEDIR EN L'US DE LA PARAULA.
EN AQUESTA INTERVENCIó DE CLOENDA JO NOMÉS VULL SUBRATLLAR
UN ALTRE SIGNIFICAT DE LA SESSIó D'AVUI.
EM REFEREIXO A LA VOLUNTAT DE L'AJUNTAMENT QUE PRESIDEIXO DE
CONTINUAR FIDELS A LA 7CI
D'ESTAR
TT
OBERTS A LA MODERNITAT,
D'AQUESTA CASA
A LA INNOVACI6
I
A
L' EXPERIMENTACI6 ARQUITECTCSNICA.
HEM VIST COM LA INFUèNCIA ENTRE LE CORBUSIER I BARCELONA VA
SER RECIPROCA. LA RELACIó ENTRE L'ARQUITECTE I LA CIUTAT VA SER
ENRIQUIDORA PER TOTS DOS.
AiXe") VA SER POSSIBLE PERQU &
' EL T6 VITAL DE LA CIUTAT, EL SEU
AMBIENT HO VAN PERMETRE.
PER ó
VA SER POSSIBLE TAMBÉ GR1CIES A LA VISICS DE FUTUR, A LA
RECEPTIVITAT I LA GOSADIA D'AQUELLS GRANS ALCALDES QUE VAN SER
JAUME AIGUADER 1 CARLES PI 1 SUNYER.
�EL PL .
MACIA, EFECTIVAMENT, NO S'HAURIA CONCRETAT SENSE
L'EXPIACIT SUPORT D'EN AIGUADER, PRIMER, I D'EN CARLES PI I
SUNYER, DESPP1S.
LE CORBUSIER ES VA DONAR COMPTE DE LA IMPORTàNCIA I DELS
TRANSPORTS 1 LES COMUNICACIONS COM A VERTEBRADORS URBANS.
SABEM TAMBÉ L'ENTUSIASME QUE DESPERTAVA EN LE CORBUSIER I EN
ELS HOMES DEL GATPAC AVENÇOS TèCNICS COM LA AVIACICS.
L'ALCALDE AIGUADER COMPARTIA EL MATEIX ENTUSIASME I EN VA
SABER PPEVEURE LA IMPORTANCIA. AIXí, ALS PRIMERS ANYS TRENTA, JA
DEIA ÇUE CALIA MILLORAR
EL HISSATGE DE LE
L'AEROPORT.
CORBUSIER I
DELS ALCALDES AIGUADER I PI
SUNYER 17. 5 BEN VIU.
AUEST AJUNTAMENT HA ESTAT, EN ELS ÜLTIMS 8
ANYS,
PROTAGONISTA I IMPULSOR D'UNA URBANITAT QUE HA ESTAT CONSIDERADA
EXEMPLAR.
ARA TENIM L'OBLIGACI6 DE REEMPRENDRÉ LA REVISIó DE LES
INFRAESTRUCTURES, DE LES XARXES DE TRANSPORTS 1 COMUNICACI6 QUE
�DES DEIS TEMPS DE LE CORBUSIER NO S'HAVIA FET.
NOMS
HEM
PATIT
LES
CONSEQÜéNCIES
DE
L'APLICACIÓ
TERGIVERSADA D'AOUELLA REFLEXIó.
EL CENTENARI QUE CELEBREN AVUI ENS DONA L'OPORTUNITAT
' NCIA CIUTADANA RESPECTE LA NECESSITAT D'UN
D'ACCEPTAR LA CONSCI è
ENFOCAMENT METROPOLITS DELS
PROBLEMES
DE
BARCELONA, DE LA SEVA
XARXA VISSIA, DE LES SEVES TELECOMUNICACIONS,
DELS SEUS
TRANSPOETS PtbLICS.
LE CORBUSIER I ELS HOMES
DEL GATPAC, SERT, BONET CASTELLANA,
TORRES CLAVÉ, SUBIRANA, AIGUADER, PI I SUNYER VAN TENIR AQUELLA
CONSCIENCIA.
SERá LA BARCELONA DEL
92 DIGNA D'AQUELLA GENERACIó?
DES D'AQUESTA CASA NO S I
AIX1.
S'AIXECA. LA SESSIó.
ESTALVIARá CAP ESFORÇ PERQUè SIGUI
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4020
Title
A name given to the resource
Acte Homenatge a Le Corbusier 1887-1965 / Discurs cloenda
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Abstract
A summary of the resource.
Homes del GATPAC.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Commemoracions
Biografies
Arquitectura
Urbanisme
Infraestructures
Telecomunicacions
Barcelona
Acció política
Le Corbusier, 1887-1965
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1987-10-21
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1115/19871026d_00245.pdf
831a52c7aff0869de317314ef2973702
PDF Text
Text
SW*
:hm Ajuntament
de Barcelona
Alcaldia
Gabinet de
Comunicació
Plaça S. Jaume, s/n.
08002 Barcelona
Telèfon: 301 07 07
Tèlex: 54519 Laye e
Presentacio de 1 ° Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall, de la
conferencia sobre Política Italiana i Europea per a les Arees
Urbanes i per a les Grans Ciutats, pronunciada per Carlo Tognoli
Saló de Cent, 26 d'octubre 1987
�SENYOI<ES I
YORS:
AVUI ÉS UNA D'AQUELLES OCASIONS EN QUÉ LA
PRESENTACI6 DE LA PERSONALITAT INVITADA VA MÉS ENLL1 DEL
PRCTOCOE,.
EFECTIVAMENT, L' HONORABLE MINISTRE, SENYOR CARLO
TOGNOLI, ÉS UNA FIGURA EMINENT DE LA POLÍTICA ITALIANA I
EUROPEA.
IERC), A MÉS A MÉS, CARLO TOGNOLI ÉS UN VELL AMIC.
AMIC L'A(:JUEST\ CIUTAT, D'AQUEST PAíS I DE L'ALCALDE QUE
US
LA CARRERA POLÍTICA DEL SENYOR TOGNOLI HA ESTAT
LLIGADA, DES DEI, SEU COMENÇAMENT, A L'ADMINISTRACI6
LOCAL, AL GOVERN DE LES CIUTATS.
REGIDOR DE L'AJUNTAMENT DE MIL 1 DES DE 1970, EL
1976 VA SER ELEGIT ALCALDE D'AQUELLA CIUTAT, C1RREC QUE
�VA OCUPAR DURANT DEU ANYS.
VA SER DURAN P LA SEVA ETAPA D'ALCALDE DE MIL. QUAN
ES VAN ESTRENYER ELS LLAÇOS ENTRE CARLO TOGNOLI I
NOSLTUES.
BARCELONA SETIPRE HAVIA VIST EN MIL, AME UNA CERTA
GELOSIA, MOLTES DE LES COSES QUE VOLDRIA PER A ELLA
MATEIY.A.
CAPITAL CULTURAL I INDUSTRIAL D'UN GRAN
PAÍS
MEDITERRANI. CIUTAT LLATINA I AL MATEIX TEMPS
CENTROEUROPEA, SI,U DEL TEATRE DE LA SCALA, L'OPERA
ITALIANA PER DEI? INICI6, MIL á ÉS, EN MOLTS ASPECTES,
CAPITAL D'T
J1A.
BARCELONA TAMBÉ VOL VEURE RECONEGUDA LA SEVA
CONDICI5 DE CAPITAL D'ESPANYA. LA CAPITAL DE L'OPERA, DE
L'AVANTGUARDA CULTURAL, DE LA INNOVACIó INDUSTRIAL, DE
L'EXPERIMENTACI5
AROUITECT5NICA 1 URBANÍSTICA,
DEL
�PISSE'TY.
PER AIX('), 3ARCELONA TÉ L'EXEMPLE DE MIL.
BARCELONA V:U TAMBÉ EN MIL á UN FERM SUPORT EN LA
SEV D, I:T.PENCI6 D: CREAR UN "NORD DEL SUD" EUROPEU QUE
COMPENSI GRAVUFACIó EXCESSIVA D'EUROPA ENTORN L'EIX
LONDRES-PUHL-PIAMONTE.
EL SENYOR TOGNOLI VA ENTENDRE MOLT BÉ LES
ASPIRACIONS DE BARCELONA. EN VAM PARLAR MOLTES VEGADES.
ARA, CARLO TOGNOLI ÉS EL MINISTRE PER ALS PROBLEMES
DE LES ARREE URBANES DEL GOVERN ITALIá.
NOSALTRES VEIEM ELS ÉXITS DE LA CARRERA POLÍTICA DE
CARLO TOGNOLI COM. A PROPIS.
LA
NOSTRA SATISFACCIó NO ÉS DEL TOT, PERMETEU-ME
DIE-HO, DESINTERESSADA.
�DES D'AQUEST AJUNTAMENT 1 EN QUANTES OCASIONS HE
POGUT/ A ESPANYA I A FORA D'ESPANYA, HE PROPUGNAT UNA
MAJOR PARTICIPACI(5 DE LES CIUTATS EN LA PRESA DE
DECISIONS DE POLÍTICA NACIONAL I INTERNACIONAL, I MOLT
ESPECIALMENT, DE LA POLíTICA EUROPEA.
AME EL RECONEIXEMENT PEL GOVERN ITALIA DE LA
IMPORTNCIA DELS PROBLEMES URBANS QUE REPRESENTA HAVER
CREAT UN MINISTERI ESPECíFIC; AMB EL NOMENAMENT DE CARLO
TOGNOLI CON A TITULAR DEL MINISTERI, BARCELONA VEU UN
GRAN AJUT PERQU EL PES DE LES CIUTATS A L'ESCENA
INTERNACIONAL AUGMENTI.
JO ESTIC SEGUR QUE EL SENYOR MINISTRE ES FARA RESZ)
DEL NOSTRE INTERèS.
HONORABLE SENYOR MINISTRE, ESTIMAT AMIC, AQUESTA
CIUTAT US ')UNA UN COP MÉS LA BENVINGUDA.
É LA PARAULA L'HONORABLE SENYOR CARLO TOGNOLI.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4021
Title
A name given to the resource
Presentació del conferenciant Carlo Tognoli
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Alcaldes
Europa
Relacions Internacionals
Administració local
Barcelona
Milà
Territoris
Acció política
Model social
Tognoli, Carlo, 1938-
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1987-10-26
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1116/19871101d_00234.pdf
a93d179e5b60fc1b6625a6a8eaa12032
PDF Text
Text
Ajuntament
de Barcelona
Alcaldia
Gabinet de
Comunicació
Plaça S. Jaume, sin.
08002 Barcelona
Telèfon: 301 07 07
Tèlex: 54519 Laye e
Palabras del Excmo. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall, en
la inauguración de las exposiciones "Antoni Gaudí 18521926"
"Barcelona: Espacios y Esculturas 1982-1986"
Viena, 1 de setiembre de 1987
�Ajuntament
de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.:
EXCMO. SR. ALCALDE, EXCYO . SR. EMBAJADOR, SR.
OR, SEnORAS Y SENORES:
ES
UN PLACER PODER PRESENTARLES HOY ESTAS DOS
EXPOSICIONES, "ANTONI GAUDÍ, 1852-1926" Y "BARCELONA:
ESPACIOS Y ESCULTURAS 1982-1986" QUE HAN SIDO POSIBLES
GRACIAS
LA COOPEPvACIóN DE LA KÜNSTLERHAUS,
DEL
MINISTRO :)E ASUNTOS EXTERIORES DE ESPAÑA, DE LA
'UNDACI6N DE LA CAJA DE PENSIONES Y DEL AYUNTAMIENTO DE
BARCELONA.
CIUDAD DE BARCELONA DA ASÍ UN PASO MáS PARA
DARS
CONOCER EN EL MUNDO.
fUINRO FELICITAR A LOS ORGANIZADORES POR HABER
ACEPTADO LA IDEA, NO EXENTA DE RIESGOS, DE MONTAR LAS
DOS EXPOSICIONES CONJUNTAMENTE.
�Ajuntament
de Barcelona
A
Gabinet de Comunicació
'O 21
Ref.:
SAUDi.
àeEm }5 DE UN ARTISTA,
DE
UR
ARQUITECTO GENIAL, ES UNA DE LAS FIGURAS N S IMPORTANTES
9UE BARCELONA HA TENIDO LIGADA A SU HISTORIA. SU OBRA
ESL A.
PRESENTE PE d ;ENTENENTE EN NUESTRA CIUDAD, LOS
LARCELO
22S LA CONOCEN. SE 2@D2Ǫ DECIR 2O¿ mºDªVià ES
UN VECINO 2» ¿ :CELOL , QUE VIVE ENTRE NOSOTROS.
INTERESA SUBRAYAR, ¿D33/5, QUE LA GENIALIDAD DE
Siu a/ Ȇ S2 Dk99UJC EN =DIO DE UN DESIERTO CULTURAL.
• C«rni ERA US GENIO, ES CIERTO, PERO
VIVI/
.±z2SAT\ td UNA BARCELONA QUE ESTABA EN PLENA
?22A;SI/2. URBANA, INDUSTRIAL, CULTURAL. LA BARCELONA
9E2 D£k2IE5 LAS 29nAL tªK, QUE HIZO EL ENSANCHE. LA
ª23C2tO¡A 25 LA QUE 22¿D2J6 GAUDí, PERO QUE TAMBIÉN PUIG
I CA)AE2«CS. g w¡FS2E I SOn?2U32, RAmON CASAS Y R\S
TARDE, PICAS
, 2I2} Y TANTOS OTROS.
�Ajuntament V de Barcelona
Gabinet de Comunicació
LA EXPOSICI5H "BARCELONA: ESPACIOS Y ESCOLTURàS"
RESUM« »ISOALMENTD LA COUTRIBUCI\N DE UNOS
PROFESIONALES AL ESFUERZO PARA RECOBRAR EL IMPULSO Y LA
TL S13K VITAL DE UNA BARCELONA QUE PUDO ALBERGA! GENIOS
COHO GAUD} Y PICASSO. CON RIBUCT6N HECHA A TRAVES DE UNA
POLÍTICA URF A iS2IC& ATREVIDA, CREATIVA, ARRIESGADA PERO
ÚÜ:2a^;23£«3«322 IRA LA QUE HABÍA QUE HACER.
¡ EÇ2 ?UN RECUPERAR EL CENTRO Y LOS NI1CLEOS
1IST & IU S Di ADAD0S. PERO TAMBI/3, Y SOBRE TODO, HABÍA
2O2 >22 DIS 2I ;AU URBANA A UNA PERIFERIA MISERABLE
BERRDADA DRSTP22 D2 LUCROS AJOS DE GOBIERNOS
2O
D2ECCE'
P?COS.
¡
S IA QUE
MUNICIPALES
"MONUMENTALIZAR LA
PERIFERIA", S2G}2 LA E<223SI\S o92 NUESTROS ARQUITECTOS
AC
.A :A NOSOTROS, BARCELONESES, CATALANES,
EUROPEOS DEL
ESPAÑOLES,
2 ES UNA ENORME SATISFACCI6N PODER
OFRECER A L0S VIENESES ESTA VISI6N DE BARCELONA.
�Ajuntament < f de Barcelona
Gabinet de Comunicació
PARA §OSOTROS VIENA ES EL CORAZ6N DE EUROP¿. HE
CITADO MUCHAS VECES UNA FRASE QUE Oí AQUÍ, HACE JUSTO UN
AM): _S
RADIO DE 300 RU SE ENCUENTRAN MARAVILLAS
URBAN AS COEM BUDARSST, PRAGA O MUNICH. ESTO S\L0 ES
:POSIBLE SE EUROPA.
VI
ENA ES 2 A;SI 2 LA CIUDAD DE EUROPA DONDE MEJOR SE
CONSERVA t¿ OBRA 17) 2 LO QUE AQUÍ SE ttAi/ LA SEZESSION Y
NOSOTROS
tlA:A 3ÚS SOD222IS:O.
OU{ OTRAS CIUDADES ENCAJARÍA
MEJOR UNA
«&PO SIE13K 22ª2E GzUD{?
BEFO VIENA ES TAUBIÉN PARA BARCELONA UN EJEMPLO
DESDE LA PERSPECTIVA DE LO QUE RECOGE LA SEGUNDA
E•POSIC1\§. LO QUE HEMOS E N ?EZADO A HACER EN LA
PERIFERIA DE BARCELONA, VIENA YA LO TENÍA HECHO HACE MaS
OE 22EIO SIGLO.
�Ajuntament
ir de Barcelona
Gabinet de Comunicació
POR ESTOS MOTIVOS ESTOY SEGURO QUE LA EXPERIENCIA
SERA HOY FRUCTÍFERA PARA LAS DOS CIUDADES, Y QUE
DESPERTARA EL INTERÉS DE LOS VIENESES POR BARCELONA.
PIRIÍ.M"E, PL,R, ACABAR, REITERAR NI AGRADECIMIENTO
A TODAS LAS INSTITUCIONES Y A TODAS LAS PERSONAS QUE HAN
r TEC:0
POSIBLE LAS EXPOSICIONES. GRACIAS TAMBIÉN A
USTEDES POR SU PRESENCIA AQUÍ.
nucHAs
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4022
Title
A name given to the resource
Exposicions de "Antoni Gaudí 1852-1926" i "Barcelona: espacios y esculturas"
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Kunstlerhaus, Viena
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Cultura
Art
Urbanisme
Europa
Barcelona
Gaudí, Antoni, 1852-1926
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1987-09-01
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1117/19871107d_00233.pdf
c0cdee0e28d370500c0e077357497a08
PDF Text
Text
Setembre de 1987
PARAULES DEL SENYOR ALCALDE
(enviades als "Amics de les Rambles")
- Agermanament de les Rambles de les
quatre províncies catalanes.
�L'ALCALDE DE BARCELONA
En les festes del Roser de 1985, en agrair la concessió del
títol de "Ramblista c'Honor" vaig dir que la Rambla es la
perfecta representaci6 del que volem que sigui Barcelona: un lloc
d'encontres, obert a la gent de totes condicions, edats, orígens;
un lloc amable, de relació. I al mateix temps un centre
comercial vital, innovador, creador de riquesa.
Aquestes característiques de la Rambla, que volem que siguin
les de Barcelona, defineixen molt bE.S. el que tamb s Catalunya.
Un país integrador, no excloent, innovador i al mateix temps
fidel al seu passat.
Crec que l'agermanament entre les Rambles de Barcelona,
Girona, Lleida i Tarragona pot ser molt valuos per a mantenir i
potenciar les cualitats de les nostres rambles, de les nostres
ciutats, del nostre país.
És un projecte que s'insereix en la presa de conscilncia
sobre la importancia dels centres histórics de les nostres
ciutats.
6ABINET DE COMUNICACIÓ
1E6iST:',E
DE
SORTIDA
-4
de
libre
r
Se:-"P
n.°-
de 19t.
�L'ALCALDE DE BARCELONA
Els nostres cascos antics tenen una concentració d'edificis
històrics, de tradició urbana, d'equipament comercial que els
converteixen
en
centres d'atracció única en
recuperació de la ciutat vella és
Europa.
La
imprescindible perquè el
conjunt de la ciutat desenvolupi tot el seu potencial creatiu,
tant a Barcelona, com a Girona, Lleida i Tarragona. La promoció
dels valors d'urbanitat que sintetitzen La Rambla es un important
pas cap a aquest objectiu.
Des d'aquestes pàgines felicito les Associacions de la
Rambla de les quatre ciutats per la seva iniciativa, al mateix
temps que envío una cordial salutació a tots els ramblistes i
ciutad an s de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona.
1
Pasqual Maragail
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4023
Title
A name given to the resource
Paraules del Senyor Alcalde enviades als "Amics de les Rambles". Agermanament de els Rambles de les quatre províncies catalanes
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Associacionisme
Comerç
Barcelona
Territoris
Model social
Les Rambles
Girona
Tarragona
Lleida
Associació d'Amics, Veïns i Comerciants de la Rambla (Barcelona, Catalunya)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1987-11-07
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1118/19871108d_00236.pdf
eb630caeafee445dd38b822a97c36981
PDF Text
Text
EN Ajuntament
de Barcelona
Preqo de l'Excm.
Alcaldía
Gabinete de
Comunicación
Pía. S. Jaime sin.
08002 Barcelona
Tel. 301 0707
Télex 54519 Laye
Alcalde, Pasqual Maraqa11, a les Fires
Festes de Sant Sadurní d'Anoia
Sant Sadurni d'i,uloia, 8 de sef,ebre 1987
�4011
1,, de Barceiona
Gabinet de Comuruczwio
Aitintament
FíH
F.,
I
`„,,
(4),A9]
11,
(•,:„
U:jj■
I
VUIT
'111
•
;.:
�Ajuntament
de Barcelona
Gabinet de Comunicació
:
}I'JiLL,Y.1.11;.7,
■
:
T:
nui
•
�Ajuntarnent Liì de Barcelona
Gabinet de Comunicacid
.,
I
'
„
,,
1
•
flUR
"
°
1
'
.1
,
�Ajuntament 1jj3de Barcelona
Gabinet de Comunicació
[
Y
'
•
.1,
'.1
�Ajuntament
^:;-^
cíe Barc €sls
Gabinet de Comunicad,.
•.^> :.'•4,;_^'.^,!-
e
�Aiuntarnent
de Barcelona
Gabinet de Comanicacid
9
Ref.:
9
f"'
1 1
,
�Ajuntanient ll jJ de
Barcelona
Gabinet de Comunicaci,')
U1I R,
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4024
Title
A name given to the resource
Fires i Festes de Sant Sadurní d'Anoia / Pregó
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Abstract
A summary of the resource.
El fènix de Catalunya. Aspiració a acollir el hoquei sobre patins.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Sant Sadurní d'Anoia
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Municipis
Història
Territoris
Model social
Sant Sadurní d'Anoia
Festes majors
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1987-09-08
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències